id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_4_765006
|
13 · octubre · 2018
Nil Boladeras
Després de sortir de Sidecar ho veig clar. Barcelona no necessita Colau, ni una segona part descafeïnada de Maragallisme, ni molt menys Valls o qui sigui que es presenta pel PP. Barcelona necessita Els Surfing Sirles. Algú que ho cremi tot, que faci volar pels aires aquest avorriment general i la faci sentir jove i canalla una altra vegada. Que faci tornar aquella Barcelona que tant troben a faltar Sisa i companyia. Per si encara hi ha algú que no els coneix, els Surfing Sirles van ser el germà gamberro i underground de Manel i d’altres. Incorrecte i encantador a parts iguals. Un punky amb Harrington i arracada assegut a una biblioteca llegint Verdaguer o Rodoreda amb una xibeca calenta a la motxilla.
Després d’un adéu forçat per la mort del guitarra Uri Caballero l’any 2013, Martí Sales, Guillem Caballero i Xavi Garcia van decidir tornar a reunir-se extraordinàriament per recordar al músic de Vallcarca amb quatre concerts a Vic, Barcelona i Berga. Per fer-ho es van acompanyar de Mau Boada, d’Esperit!, i Joan Colomo, vell amic del grup i productor del LP (Bankrobber, 2010). Tots ells arribaven somrients a la sala deu minuts abans de les 21:30, l’hora d’inici del concert, com indicava un cartell de Roger Pelaez parodiant la mítica portada de Sonic Youth.
“Ahir va anar molt bé”, deia Martí Sales amb una cara que deixava entreveure que la nit s’havia acabat allargant. I, just abans que sonés el primer acord, Guillem Caballero confirmava la sospita pel micro: “avui no serà tan loco com ahir… Però la música serà millor”. La primera afirmació no la puc rebatre perquè dimecres no hi vaig ser, però sí que puc donar fe de la segona. Atrinxerats a la millor sala de Barcelona per fer un concert com el de dijous, el so dels Sirles va estar a l’altura de l’ocasió. La potència dels riffs de teclat de Caballero feia volar pels aires gent i cervesa des de la primera nota de cançons com La gent i jo, Esplai girls o Han atropellat el gat. Al costat, Sales cantava “fora catalans dels Països Catalans” o “diazepan, diazepan, diazepan i vi negre, i viagra!”, ajudat pels crits de la gent i les segones veus del mateix Caballero i Colomo.
Un punky amb Harrington i arracada assegut a una biblioteca llegint Verdaguer o Rodoreda amb una xibeca calenta a la motxilla. Això són Els Surfing Sirles.
El públic, que durant dos dies seguits havia esgotat totes les entrades de la Sidecar, per explicar-ho d’alguna manera, estava format majoritàriament per aquelles generacions que van conèixer Joan Colomo fent hardcore, a diferència dels que ja l’hem descobert com a cantautor. Tant aquesta mateixa gent com els músics, respiraven un sentiment inevitable de nostàlgia que inundava la sala. Però era una nostàlgia ben portada, sense massa sucre i autèntica, com la banda mateixa. I és que l’autenticitat, juntament amb l’actitud, és el que fa diferents els Sirles, un grup d’aquells que abans de recomanar a un amic que es compri el seu disc, l’has de convidar al concert.
Des que va començar el concert amb el crit “visca l’Uri!” fins que es va acabar, la banda de garage rock va tocar tots els seus èxits un darrere l’altra, amb una traca final apoteòsica formada per Montseny, Taxista i Pubilla de cuixa forta i compassos inesperats de Soy minero, La Internacional o Stairway to heaven.
En definitiva, els Surfing Sirles van tornar a recordar-nos que són una bufetada necessària a l’escena i a la indústria musical en general i, desgraciadament, ens van confirmar dues males notícies que sospitàvem: que no hi tornarà a haver un grup com ells i que els trobarem a faltar igual o més que durant aquests últims anys.
Els Surfing Sirles | © Mario Olmos
Que sóc de Sant Vicenç dels Horts i m’agrada la música són de les poques coses que tinc una mica clares a la vida. Mentre busco quines són les altres, m’he graduat en Comunicació i Indústries Culturals, treballo a la Plataforma per la Llengua, toco i escolto tanta música com puc i dormo menys del que voldria.
Vinculado a la fotografía desde el siglo XX. En los últimos años he juntado mi locura por la imagen y mi pasión por la música. Me consideran fotógrafo, pero me defino como alguien que deja momentos congelados con la intención de provocar una reacción.
Català, En portada, Mario Olmos, Nil Boladeras, Punk, Rock, Sidecar
PrevArtículo anteriorLos Secretos: Hoy he soñado en otra vida, en otro mundo, pero a tu lado
Siguiente artículoLo mejor del Festival de Jazz de BarcelonaNext
Sia Tolno: La veu kissi
Àfrica acostuma a ser una caixa de sorpreses. Sia Tolno, un dels plats forts de la temporada d’estiu en format club no va defraudar les expectatives.
David Soler revisita The Dark Side Of The Moon
L’Auditori vivió una nada canónica reinterpretación del histórico disco a manos de un grupo que propulsa la música original de Pink Floyd hacia direcciones contemporáneas.
Lambchop: See you in Nashville
Concierto inaugural del Guitar BCN 2017 de Lambchop en la Sala Barts de Barcelona, presentando su último trabajo Flotus.
Soledad Vélez al natural
Soledad Vélez ha presentado su último disco, ‘Nuevas épocas’, en la sala Sidecar de Barcelona con Eduardo Fernández como artista invitado.
Alan Parsons Project Band… sin Alan Parsons
El festival de nuevo cuño Polo Music Festival dedicó su segunda cita al rock progresivo de The Original Alan Parsons Project Band The Project.
| 0.761648 |
curate
|
{"ca": 0.7833427124366911, "id": 0.0024385668730069407, "es": 0.18758206715438003, "pt": 0.004314387544550741, "en": 0.022322265991371226}
|
https://qualsevolnit.com/2018/10/els-surfing-sirles-sidecar/
|
macocu_ca_20230731_5_51310
|
Escape Room Virtual a l'Espai Jove. Per participar, envia un WhatsApp al 615844728 o un missatge al xat de l'Instagram @adolescenciaalella.
| 0.620052 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_13_767781
|
Correlats acústics de l'accent secundari en català - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Articles > Articles publicats > Correlats acústics de l'accent secundari en català
Cita bibliogràfica -- Enllaç permanent: https://ddd.uab.cat/record/163295
Correlats acústics de l'accent secundari en català
Resum: Aquest estudi analitza els correlats acústics de l’accent secundari en català. En primer lloc, s’ha dut a terme un experiment de producció l’objectiu del qual és comparar els paràmetres de duració, F0 i intensitat de síl·labes amb els següents suposats nivells accentuals: (1) sense accent (picà); (2) amb accent primari (pica);(3) amb accent rítmic (picaresca); (4) amb accent secundari en mots compostos (picaferro). Els resultats mostren que els accents secundaris dels tipus examinats en aquest article no presenten correlats acústics fiables que els caracteritzin i que els diferenciïn de les vocals àtones. En segon lloc, s’ha realitzat un experiment de percepció que demostra que els oients confonen les síl·labes àtones amb les síl·labes amb accents rítmic i secundari en compostos. Per una banda, es confirma pel català un fet demostrat en llengües com el grec (Arvaniti 1994), el castellà (Prieto i van Santen 1996, Scharf et al. 1995, Díaz-Campos 2002) i el polonès (Scharf et al. 1995): mentre que els oients tendeixen a regularitzar els accents i a sentir accents rítmics alterns, hi ha ben poca evidència física d’aquest ritme en la cadena parlada (vg. Hayes 1995:30-31). Per altra banda, es confirma, en contra de la creença tradicional, el comportament àton del primer element de mots compostos defensat per Mascaró (1983) i Recasens (1993), en contrast amb el comportament tònic dels adverbis en –ment, que sovint es pronuncien amb un accent tonal en el primer element (vg. secció 2. 2).
Resum: This study aims at examining the acoustic correlates of secondary stress in Catalan. First, we carried out a production experiment which compared measures of duration, F0 and amplitude of syllables with 4 types of purported prominence: (1) no stress (picà); (2) primary stress (píca); (3) rhythmic stress (pìcarésca); (4) secondary stress in compounds (pìcaférro). The results show that there are no robust acoustic correlates for secondary stresses, and that such vowels are not acoustically different from unstressed syllables. Secondly, a perception experiment carried out with the same groups of syllables demonstrates that hearers tend to perceive secondary stresses as syllables with no stress. Summing up, this article shows something that has been shown recently for languages such as Greek (Arvaniti 1994), Spanish (Prieto & van Santen 1996, Scharf et al. 1995, Díaz-Campos 2002), and Polish (Scharf et al. 1995), namely, while hearers tend to regularize rythm and hear rhythmic accents on alternating syllables, there is little physical evidence for this kind of stresses in connected speech (vg. Hayes 1995:30-31). On the other hand, the article confirms, against the traditional view, that first elements of compounds are unstressed in the phonetic level, regardless of the fact that vowels in these positions are not reduced (Mascaró 1983, Recasens 1993, among others). This contrasts with the behavior of –ment adverbs, which are generally pronounced with a pitch accent on the first element (cf. Section 2. 2).
Publicat a: Estudios de fonética experimental, Vol. XII (2003) , p. 107-142, ISSN 1575-5533
Adreça alternativa: http://stel.ub.edu/labfon/sites/default/files/XII-8.pdf
37 p, 197.1 KB
| 0.516541 |
curate
|
{"ca": 0.5142287990893568, "es": 0.026465566306203756, "en": 0.448207171314741, "fr": 0.01109846328969835}
|
https://ddd.uab.cat/record/163295
|
mc4_ca_20230418_13_427486
|
Perills per a l’equitat en una Universitat globalitzada - JOVENT
Perills per a l’equitat en una Universitat globalitzada
Diuen els professionals de la sanitat que als hospitals s’ha anat desdibuixant la frontera entre allò públic i allò privat, que un hospital pot ser públic al matí i funcionar com a privat a la tarda. Una cosa semblant passa amb les universitats públiques; que es veuen convidades per l’Administració a aconseguir els seus propis recursos, mentre se’n redueixen els recursos públics.
“Les universitats públiques es veuen convidades per l’Administració a aconseguir els seus propis recursos, mentre se’n redueixen els públics.”
Això posa la Universitat pública en un “procés d’esquizofrènia”, com el defineixen Hans van Ginkel, exrector de la Universitat de les Nacions Unides (UNU), i Marco Antonio Rodrigues Dias, exdirector de la Divisió d’Educació Superior de l’Unesco. Si bé als seus països s’han de mostrar com a institucions que ofereixen un servei públic, “en l’àmbit internacional, sobretot quant a la seva relació amb les institucions del món en vies de desenvolupament, actuen com a proveïdors de serveis comercials i donen prioritat absoluta als beneficis econòmics”, diuen.
L’exportació de serveis educatius és un plat sens dubte suculent. Els principals consumidors en són els països emergents, que necessiten mà d’obra qualificada i busquen la formació en institucions europees o nord-americanes. El 2013 l’educació es trobava en el segon lloc entre els serveis més exportats dels EUA cap a la Xina, representant un 21,3% del comerç total de serveis.
A Catalunya, el Govern potencia l’aposta per aquest negoci i vol captar estudiants extracomunitaris, que paguen preus fins a quatre cops més elevats que els provinents de la Unió Europea. L’Ajuntament de Barcelona ja s’ha sumat a la idea amb la premisa d’atraure “turisme del coneixement”. Per la seva banda, algunes universitats i empreses busquen fer negoci sense la necessitat de fer desplaçar l’estudiantat. La Universitat de Barcelona ha posat en marxa juntament amb el Grup Planeta el centre adscrit UNIBA, un centre privat que pretén oferir a distància els graus de la UB a estudiants llatinoamericans.
Mentre tot aquest procés segueix el seu desenvolupament, que ve de lluny amb més o menys subtilesa, el decret del PP que obre la porta al model del 3+2, amb graus de tres anys i màsters de dos, torna a posar el focus del debat públic sobre la Universitat. Atraure estudiants internacionals és precisament un dels criteris que, segons va expressar el ministre Wert, impulsa aquesta reforma, però no n’és l’únic.
“Mentre la formació bàsica del grau s’escurça, la formació posterior amb màsters té encara més barreres econòmiques.”
Més enllà de la qüestió pedagògica, que en el context actual queda en un segon pla, el model del 3+2 comporta diversos riscos per a l’equitat del sistema universitari. Principalment, pels preus elevats. Espanya, i particularment Catalunya, és el sisè país europeu on els preus màxims dels estudis de grau són més cars. A més, el preu dels màsters és –per llei– molt superior al dels graus, a diferència del que és habitual a Europa, on el més comú és que no hi hagi diferències significatives. Mentre la formació bàsica del grau s’escurça, la formació posterior amb màsters té encara més barreres econòmiques.
Ja durant les protestes contra Bolonya, el filòsof Francisco Fernández Buey denunciava la problemàtica: “A mesura que els fills dels treballadors trucaven a les portes de la Universitat i aconseguien entrar-hi, els antics primers cicles de bona part de les carreres universitàries s’han anat convertint gairebé en una prolongació més del Batxillerat. Per tant, la veritable formació per al manar s’ha anat traslladant a poc a poc a màsters i postgraus.”
“En el mercat laboral les titulacions superiors valen més pel procés de selecció que representen que no pels coneixements que puguin aportar”
I no ho diu només un pensador marxista. Un reportatge recent de The Economist apuntava que en el mercat laboral les titulacions superiors valen més pel procés de selecció que representen que no pels coneixements que puguin aportar. Si aquesta selecció és econòmica, la Universitat està perpetuant les desigualtats. Cal molta feina per capgirar-ho.
João França @jotaemi – El Diari de l’Educació @DiariEducacio
| 0.870113 |
curate
|
{"ca": 0.9925736829890925, "it": 0.0074263170109074034}
|
http://www.revistajovent.cat/2015/05/perills-per-a-lequitat-en-una-universitat-globalitzada/?shared=email&msg=fail
|
mc4_ca_20230418_12_219018
|
Fins sempre, Tamaia! | Plataforma Unitària contra les Violències de Genere
Fins sempre, Tamaia!
Des de la Plataforma, volem dedicar unes paraules de suport i reconeixement a les companyes de Tamaia davant la noticia del tancament del seu projecte.
Us deixem aquí el manifest de comiat que van fer públic el passat 12 de juny de 2020.
Estimades companyes de TAMAIA, estimada Bea,
A finals dels 90, un grup de vocalies de dones de les Associacions de Veïns i Veïnes de l’Eixample, ens trobàvem per fer realitat els Drets de les dones a viure sense violència. Arrel d’un cas que vam entomar al barri de la Sagrada Família ens comencem a preguntar què passa amb la violència dels homes sobre les dones.
Ens adonem que no hi ha recursos per aquest cas. Parlem amb les companyes d’Acció conta la violència domèstica de 9Barris, amb les companyes del CAID d’Hospitalet, i ens adonem que per molt que hem lluitat en tots els fronts socials per els drets de les dones, el Dret a l’Avortament lliure i gratuït, per la Igualtat salarial, contra l’atur, per la llibertat sexual, per la no discriminació, i un llarg etc, la violència vers les dones, la del domini dels homes sobre les dones, no s’ha aprofundit no el coneixem prou.
I busquem i trobem a TAMAIA amb ja una llarga experiència pionera en l’atenció a les dones que passen per processos de violència masclista.
I així fem una formació al districte de l’Eixample amb més de 50 dones per saber què és això de la violència masclista, volem saber per poder enfrontar-nos i guanyar.
I ens comencem a conèixer i comencem a fer xerrades per els cinc barris de l’Eixample amb totes les que estan fent aquest camí. I anem a Ca la Dona per fer xarxa.
El novembre del 2002 fruit d’aquestes trobades amb diferents associacions i entitats, ens ajuntem moltes en la Plataforma unitària contra les violències de gènere, amb l’objectiu de fer incidència contra la violència masclista.
Com ha dit la Bea, el més valuós de tots aquest anys és el que hem aconseguit gràcies a les xarxes que hem estat capaces de construir. I ens hem anat trobant amb TAMAIA en totes elles. Al Grup de violències del CNDC, amb la Llei 5/2008, el seu protocol, el desplegament. La incidència política al Parlament de Catalunya. Al Fòrum contra les violències de gènere que fem cada any. A Ca la Dona. Amb les companyes d’altres països.
Lluitarem a les institucions per un canvi de model amb els valors que ens heu ensenyat.
De ben segur que com dieu “les llavors que Tamaia ha anat sembrant” continuaran donant els seus fruits com fins ara...”Perquè la força de les dones és imparable i servirà de reflexió i toc d’atenció a qui té la responsabilitat institucional de fer veritables accions polítiques per a erradicar les violències masclistes”.
Fins sempre TAMAIA
| 0.797925 |
curate
|
{"it": 0.02109090909090909, "ca": 0.9741818181818181, "es": 0.0047272727272727275}
|
http://violenciadegenere.org/actualitat/fins-sempre-tamaia
|
cawac_ca_20200528_12_134514
|
Hemeroteca
Hemeroteca
Jordi Serra enceta la commemoració pels 30 anys dels ajuntaments democràtics
El primer alcalde sitgetà ofereix una conferència sobre les municipals del 1979, les primeres de la Democràcia, i la il·lusió per participar-hi.
L'exalcalde Jordi Serra recorda durant la seva intervenció l'arribada de la Democràcia, el treball que va comportar la mobilització durant els anys 70 i la sorpresa per guanyar els comicis, en un acte que va tenir lloc al Palau Maricel i que va comptar amb la presència de regidors que han composat les darreres legislatures municipals i un nombrós públic.
La incògnita sobre qui seria l'alcalde, la significació que els comicis tingureren pels sitgetans, pel que suposava avançar en les llibertats públiques, o els problemes per la manca de recursos municipals, també han estat algunes de les referències que l'ex-alcalde durant la seva conferència.
D'aquesta manera, arrenca la commemoració "30 anys d'ajuntaments democràtics" obre amb aquesta intervenció una programació que té previst la realització d'altres conferències, taules rodones, una exposició a l'entorn dels esdeveniments de l'any 1979 i la trajectòria dels ajuntaments en aquests útlims trenta anys.
La commemoració dels 30 anys d'ajuntaments democràtics arrenca per significar la importància que va tenir les municipals de 1979 i la transcendència que va tenir en el municipi, i per significar també als protagonistes d'aquell any i del període democràtic fins els nostres dies.
| 0.732278 |
curate
|
{"pt": 0.01349527665317139, "ca": 0.9865047233468286}
|
http://www.sitges.cat/jsp/hemeroteca/detail.jsp?id=17269070&mes=04&any=2009
|
crawling-populars_ca_20200525_33_4107
|
No hi ha productes
Els preus són sense impostos inclosos
Ho compro
Entreu la vostra adreça electrònica per crear un compte
Ha oblidat la seva contrasenya?
Entreu
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9426751592356688, "it": 0.05732484076433121}
|
: /botiga/ca/login?back=discount
|
mc4_ca_20230418_4_261833
|
Granollers entrega les Medalles de la Ciutat | NacióGranollers
Granollers entrega les Medalles de la Ciutat
S'han distingit Xavier Castellsagué i Josep Bover a títol pòstum i a les associacions de veïns de Can Bassa i Congost i la Llibreria La Gralla
per Redacció , 16 de desembre de 2018 a les 10:29 |
Els guardonats, aquest divendres. | Ajuntament de Granollers
Granollers ha entregat aquest divendres al vespre les Medalles de la Ciutat, que han recaigut a Xavier Castellsagué i Josep Bover -el Rapsode del Vallès- a títol pòstum i a les associacions de veïns de Can Bassa i Congost i la Llibreria La Gralla.
Medalles de la ciutat 2018 #Granollers a les associacions de veïns de Can Bassa i el Congost, a la llibreria La Gralla i a títol pòstum a Josep Bover i Xavier Castellsagué pic.twitter.com/ptaJ7d8hJq
— Jordi Terrades (@jterrades) 14 de desembre de 2018
De Castellsagué, mort el juny del 2016, se'n reconeix "la seva destacada contribució a l'oncologia i la salut pública, per haver vinculat el Virus del Papil·loma Humà (VPH) amb el càncer de coll de matriu i formar part dels primers equips internacionals que investigaven les vacunes contra aquest virus i haver-ne demostrat la seva eficàcia, fet que va suposar la creació de la primera vacuna que ha servit per prevenir un càncer major. Es reconeix també el compromís social del doctor Castellsagué per conèixer de primera mà malalties produïdes en països en situació precària o participar com a voluntari a poblacions de refugiats a Bòsnia. A més, també, per haver liderat durant anys un projecte de formació a distància en epidemiologia i prevenció del càncer, per donar resposta a necessitats de formació en països amb pocs recursos universitaris".
Medalla de la Ciutat 2018 a Xavier Castellsagué i Piqué, a títol pòstum, per la seva destacada contribució a l'oncologia i la salut pública, per haver vinculat el Virus del Papil·loma Humà (VPH) amb el càncer de coll de matriu. #Granollers el reconeix emotivament. pic.twitter.com/9NwwPFjTXg
— granollers (@granollers) 14 de desembre de 2018
De Bover se'n reconeix "el seu compromís cívic amb Granollers i la seva gent que es traduïa en la seva participació desinteressada en diferents entitats socials i culturals de la ciutat, com els Pastorets, i en esdeveniments com la cavalcada de Reis, el Carnaval o la passada de l'Ascensió, així com la seva vinculació amb l'Església de Sant Esteve. També es distingeix Bover per haver difós la poesia catalana, ja sigui en festivals, sales o ateneus d'arreu de Catalunya, també com a autor de versos.
Medalla de la Ciutat 2018 a Josep Bover i Blanch, el rapsode del Vallès, a títol pòstum, pel seu compromís cívic amb #Granollers i la seva gent que es traduïa en la seva participació desinteressada en entitats socials i culturals de la ciutat. pic.twitter.com/mvsntgptOu
Per la seva banda, La Gralla es distingeix "per la seva trajectòria de més de 50 anys que l'ha convertit en un referent cultural de la ciutat i de la comarca i un establiment de referència del sector llibreter a tot Catalunya. Es reconeix el seu compromís amb la difusió de la literatura i la cultura catalana, especialment difícil durant el franquisme, i la seva col·laboració amb activitats culturals a Granollers com la parada d'autors de la comarca per Sant Jordi, amb especial atenció als escriptors i escriptores locals i comarcals i l'activitat Fem un llibre, per l'Ascensió, destinat al públic infantil. La Gralla ha col·laborat també amb altres entitats de la ciutat en la convocatòria de premis literaris com el Jaume Maspons i Safont i el Premi periodístic Gual permanent, cedint els seus espais per a exposicions de pintures, fotografia, escultures".
Medalla de la Ciutat 2018 a la llibreria i papereria @lgralla per la seva trajectòria de més de 50 anys. Un referent del sector llibreter a Catalunya. Es reconeix la seva promoció literària i cultural, així com la promoció i organització d'activitats a #Granollers pic.twitter.com/EYDz35fvF0
De l'Associació de Veïns Congost se'n reconeix "la lluita per superar les seves condicions inicials: manca d'urbanització de carrers, falta d'enllumenat públic, d'espais verds, accés al transport públic, inundacions puntuals del riu, així com l'empenta dels veïns i veïnes que s'hi han instal·lat i que han exercit de motor de canvi. En aquest sentit s'inscriuen les campanyes per recollir fons per ajudar a acabar de construir la parròquia de Fàtima, i la conquesta de la plaça de la Llibertat, on s'hi havia de construir habitatge, com a espai públic; es distingeix també l'associació de veïns com a dinamitzadora de la vida del barri, afavoridora de la cohesió social i la convivència".
L'Ajuntament de #Granollers atorga la Medalla de la Ciutat 2018 a l'associació de veïns Congost per la seva trajectòria al barri fent tasques de dinamització, cohesió social i integració. pic.twitter.com/OtkQSBlsOq
Pel que fa a l'Associació de Veïns de Can Bassa es reconeix "per haver contribuït a cohesionar la ciutat de Granollers, des del seu barri, reivindicant des dels seus inicis als anys setanta tots els dèficits d'equipaments i de serveis que hi havia, des de l'asfaltat de carrers, la falta de transport públic que els comuniqués amb la resta de la ciutat, els serveis mèdics, i la posició contrària a la construcció de la presó de Quatre Camins... Es distingeix també el paper de l'AV en la integració del veïnat, d'orígens diversos, i en la seva involucració amb el barri a través d'iniciatives com el casal jove, la banda de cornetes i tambors, les festes de Sant Joan, etc".
L'associació de Can Bassa recull la Medalla de la Ciutat 2018 amb un @TAGranollers amb 600 assistents. Un reconeixement a un barri de #Granollers amb una llarga trajectòria social, cultural i de lluita. pic.twitter.com/CRuHNkNYcE
Societat, associació de veïns Can Bassa, associació de veïns Congost, La Gralla, Josep Bover, Rapsode del Vallès, Xavier Castellsagué, medalles de la ciutat, medalles de la ciutat Granollers
| 0.830092 |
curate
|
{"ca": 0.9825298168990425, "en": 0.004367545775239375, "ja": 0.004367545775239375, "zh": 0.004367545775239375, "es": 0.004367545775239375}
|
https://www.naciodigital.cat/naciogranollers/noticia/28704/granollers/entrega/medalles/ciutat
|
mc4_ca_20230418_17_42403
|
allloro 29 setembre 2012
S’inicia el procés de supressió definitiva dels antics telèfons de Mossos (088) i Bombers (085). Els antics telèfons dels Mossos d’Esquadra (088) i dels Bombers de la Generalitat i de Protecció Civil (085), quedaran suprimits definitivament a partir del 30 de setembre, de manera que per totes les emergències que afectin a la policia de la Generalitat i Bombers de la Generalitat els ciutadans hauran de marcar el telèfon d’emergències 112. Fins ara, aquests telèfons estaven desviats al 112, de tal manera que si algú marcava el 088 o el 085, responia un operador del 112 sense que l’usuari hagués de realitzar cap acció. A partir del 30 de setembre caldrà marcar sempre el 1-1-2.
La normativa europea obliga a la supressió progressiva dels números telefònics d’emergències diferents del 112, per la qual cosa, el centre d’Atenció de Trucades CAT 112, ha decidit suprimir el 088, el 085 i també el 1006 (número d’emergències químiques).
Fins al 30 de setembre, quan es marquin aquests números, l’usuari escoltarà un missatge gravat que l’adverteix d’aquesta circumstància però la trucada es transferirà igualment al 112. A partir del 30 de setembre aquests telèfons no estaran operatius i sempre caldrà trucar el 112.
| 0.831098 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.allloro.com/2012/09/telefon-unic-demergencies-112/
|
mc4_ca_20230418_13_51911
|
Agnès Varda, la directora que es va colar en un món dominat pels homes – Ràdio Terra
Fa un mes ens va deixar la cineasta Agnès Varda, directora independent i decidida, amb acurades coreografies i decoracions, i combinava sovint material documental amb una història de ficció. Se la coneixia com l’àvia de la nouvelle vague francesa i com una de les pioneres del cinema feminista.
La muntadora Carmen Frías ens deixa amb més de 80 pel·lícules a l’esquena
per Editor · Published 15/06/2019 · Last modified 12/06/2019
| 0.719703 |
curate
|
{"ca": 0.8823529411764706, "en": 0.11764705882352941}
|
https://laradio.cat/2019/05/03/agnes-varda/
|
mc4_ca_20230418_16_569230
|
Dive rite XT Spring Strap Negre comprar i ofertes a Scubastore
Black Steel Black Steel Black Steel Black Steel
Dive rite - Aletes, màscares i tubs - Aletes regulables
Descripció Dive rite XT Spring Strap
A vegades és millor no ficar-se amb un original de provat i veritable. El XT Fi utilitza la barreja Monopreno original a partir de la dècada de 1990, i és la millor opció per als bussejadors a la recerca d'una fulla d'alt rendiment. Idèntica en forma al nostre anterior de l'aleta, la XT ens porta de nou a la barreja Monopreno original que ha estat provat i reeixit per més de 20 anys. La barreja XTS Monopreno ofereix el millor equilibri de poder treballar relació, proporcionant l'aleteig eficient en alt flux o corrents rígids. La forma de la fulla està dissenyada per a una àmplia varietat de puntades, incloent puntades granota, aleteig modificat i puntades de peu d'energia. Ells són rígids, però amb un munt de pressió i són més lleugeres que les aletes de goma tradicionals, és a dir, les cames i els peus sol rampa fins i tot després de milles de natació. L'acer inoxidable corretja al taló del ressort de qualitat marina flexible 8 1/2 polzada permet una ràpida col·locació / la mudada. Un coixinet de la comoditat del taló i la llengüeta de tracció convenient, extraïble se suma a la facilitat d'ús. 1 sivella d'acer inoxidable de grau marí lleuger assegura la corretja del taló al full. La sivella d'acer inoxidable és un ritu de busseig exclusiu, i es garanteix que no esquerdar o trencar-se. Totes les mides disponibles en Negre. Mides grans i X Gran també estan disponibles Gris.
Modelat per injecció amb fulla Monopreno franja central Monopreno dóna rigidesa i flexibilitat per a un màxim rendiment amb el mínim esforç.
d'acer inoxidable de grau marí sivelles
acer inoxidable Tires de moll de grau marí
Disponible en mides petits a través de X Gran
Petits: 4.7 lliures (2.13 kg)
Mitjà: 5,8 lliures (2,63 kg)
Grans: 6,2 lliures (2,81 kg)
Extra Gran: 6,3 lliures (2,86 kg)
Tots els productes de submarinisme de la categoria de Aletes regulables són d’una gran qualitat de fabricació i s’han ideat cuidats fins al més mínim detall. A scubastore trobaràs tot el catàleg de Aletes, màscares i tubs de Dive rite. El preu de Dive rite XT Spring Strap és 167.49 $. Fent la compra obtens la garantia del preu més baix i pots fer el pagament en un entorn totalment segur. A més a més, t’oferim un servei d’entrega ràpida i eficient perquè ho rebis a casa ben aviat!
Característiques Dive rite XT Spring Strap
Tecnologias Dive rite XT Spring Strap
Sostenibilitat Dive rite XT Spring Strap
Diversar les aletes
Diverite Fins
Mins - 25/04/2019
Vaig utilitzar diferents tipus d’aletes. El meu amic em va dir que provés les aletes de Diverite i ho he estat utilitzant des de llavors. El preu és una mica car en comparació amb altres aletes. Heu cercat aquest parell d'aletes per tot Singapur, però cap botiga sembla vendre-ho, ni tan sols el distribuïdor Diverite. Molt feliç, aquest es va lliurar.
I used different types of fins. My friend told me to try Diverite fins and I have been using it ever since. Price is a little bit pricey as compared to other fins. Been searching for this pair of fins all over Singapore but no shop seems to sell it, not even Diverite distributor. Very happy this one got delivered.
Pin de vida de busseig
Youn sanj jae - 19/02/2019
perpect final!
perpect fin!!! !
Duradora pin
Els preus són cars, però molt resistent i té alguns buoyancy're molt més fàcil incòmoda posició de captura en el moment en el turmell de goma del turmell adolorit difícil caminar
Millor del millor de l'aleta!
millor disseny, pes lleuger,
Millor aleta!
perpect aleta!
Millor del millor d'aleta ! ! !
, Pes lleuger suau, i el millor preu! gràcies! Scubastore ^ ^
Aleta xt diveright
millor aleta
La vida de busseig pin
Crec molt bona .. i .. ppodae però sóc bon ajust ignorants
Em tinc & l mida del matí
M'agrada utilitzar de dos a quatre aletes diverite. Flotabilitat i, làmina rígida amb una lleu té prou poder en l'aigua
| 0.711906 |
curate
|
{"it": 0.032014116460801614, "en": 0.13990420973027476, "ca": 0.7905218048903454, "es": 0.020670531888076632, "st": 0.009831106629694983, "fr": 0.0007562389715149988, "pt": 0.006301991429291656}
|
https://www.scubastore.com/busseig-submarinisme/dive-rite-xt-spring-strap/1305366/p
|
mc4_ca_20230418_13_232061
|
A voltes amb el Registre Horari | IZQUIERDO i TUGAS ASSOCIATS ::: Assessoria i Gestió professional a Gavà
A voltes amb el Registre Horari
Per Montserrat Izquierdo 9 Maig, 2019 No hi ha comentaris
Que hem de fer amb les pauses, descansos i els temps de desplaçament.
Un dels dubtes que poden tenir les empreses respecte de l’obligació de fitxar a partir del proper diumenge 12 de maig serà si han de registrar-se o no els descansos que realitzen els treballadors durant la jornada.
En aquests casos s’ha de tenir en compte que les empreses hauran de garantir el registre diari de les jornades, establint-se que s’haurà d’incloure l’horari concret de l’inici i final de la jornada de cada treballador, però que passa amb els descansos i pauses? per que la norma no hi diu res. Així doncs haurem de partir de la qüestió fonamental de si aquest temps és o no treball.
Que fem amb les pauses?
Les empreses hauran de clarificar que és temps de jornada laboral i que és temps de descans per tal de incloure-ho o no en el registre horari.
Així, per exemple, si un treballador fa jornada continuada, de set a tres, i té una pausa de 15 0 20 minuts pera esmorzar, aquest temps es considera treball pel que només haurà de registrar-se l’hora d’entrada i la de sortida. Sembla doncs que tampoc s’hauran de comptabilitzar les pauses per anar al bany i similars així com la pausa de l’entrepà que estableixen molts convenis, el que generen més dubtes són les pauses per fumar que fins ara han tolerat moltes empreses però poden donar lloc a controvèrsia pel que haurem d’esperar que n’acaben dient els tribunals en el seu cas.
En canvi si el treballador té jornada partida amb una hora para dinar, aquest temps no és de treball i s’haurà de registrar, fent-se constar les hores d’entrada i sortida del matí i també de la tarda.
Els registres, que no necessàriament han de ser mecànics, si que hauran d’estar correctament documentats i quedar a disposició dels treballadors, els representants sindicals i/o la Inspecció de Treball.
A més l’empresa els haurà de conservar durant quatre anys.
I que fem amb els desplaçaments?
Aquesta serà segurament una de les qüestions més controvertides sobretot en relació als comercials que han de desplaçar-se per a visitar clients moltes vegades sortint directament de casa seva sense passar pel centre de treball o fins i tot sense tenir un centre de treball fixe; per exemple, si un comercial que visita a un client a una hora de distància de casa seva, quan comencem el registre de la seva jornada, quan surt de casa per iniciar el viatge o quan arriba al seu destí?
La jurisprudència entén que els desplaçaments que el treballador realitza que no siguin els propis d’anada i tornada des de casa seva han de considerar-se com a jornada de treball sempre i quan, però, es tingui un centre de treballa determinat.
Ara, si el treballador no està adscrit a un centre de treball sinó que ha de desplaçar-se des de casa seva casa dia es considerarà que estarà en exercici de la seva activitat, en aquest cas comercial, en quan surt de casa i està a disposició de l’empresari, per que aquests desplaçaments també computaran com a temps de treball i hauran de registrar-se com a jornada.
Això mateix es pot dir dels viatges de negoci on , per exemple, s’ha de sortir abans de les 6 del matí per agafar un avió, es realitza la feina assignada i es retorna a les 9 de la nit a casa, en aquest cas eliminant l´hora de menjar o algun altre descans que es pugui fer, la jornada duraria des de l’hora de sortida fins a la de tornada i així s’hauria de registrar.
S´ha de tenir en compte que ens aquests viatges els treballadors hi fan servir moltes hores que moltes empreses no estan contemplant com a tals malgrat que els empleats estan a disposició de les mateixes.
De totes maneres, es tracta de situacions que han de definir-se i aclarir-se adequadament per que les empreses sàpiguen a que atenir-se per que es tracta no tant d’un problema tècnic a l’hora de registrar la jornada sinó jurídic sobre el que es considera o no jornada de treball.
Post AnteriorConstitució d'una parella de fet o parella estable a Catalunya
Següent PostMesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer - Real Decret
| 0.861062 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://gestoria-izquierdo.cat/a-voltes-amb-el-registre-horari/
|
mc4_ca_20230418_6_92166
|
Rajoy assalta el poder autonòmic
El PP anuncia que, si guanya, només necessita cent dies per eliminar les duplicitats competencials
El candidat del PP va enumerar les lleis que vol implantar per combatre la crisi i crear llocs de treball. Totes tenen a veure amb la línia de treure poder a les autonomies a favor de l'Estat i dels ajuntaments.
MIQUEL CODOLAR Madrid. Actualitzada el 26/09/2011 00:00
260x366 Bateria de lleis El líder del PP va concretar, per primera vegada de manera ordenada, què pensa fer si guanya. / JAVIER CEBOLLADA / EFE Bateria de lleis El líder del PP va concretar, per primera vegada de manera ordenada, què pensa fer si guanya. / JAVIER CEBOLLADA / EFE
El candidat popular, Mariano Rajoy, va presentar el contingut del primer calaix que té intenció d'obrir si guanya les eleccions espanyoles. La justificació de totes les iniciatives és la creació de llocs de treball i la recuperació econòmica. Ahir va fer inventari del que pensa fer els primers cent dies a la Moncloa, i totes les mesures persegueixen buidar de contingut el poder autonòmic per repartir-lo entre l'Estat i els ajuntaments. De retallades va anunciar la de funcionaris, entitats i fundacions, i va insistir que les administracions s'hauran "d'estrènyer el cinturó".
Al fòrum del PP sobre la reforma del sector públic, Rajoy va explicar que el primer que vol que s'aprovi és la llei orgànica d'estabilitat pressupostària, perquè "no es poden deixar factures als calaixos sense que ningú en respongui".
De les autonomies al món local
Amb aquesta norma vol reforçar els controls previs i endurir les responsabilitats exigibles per garantir que els gestors mai assumiran compromisos de despesa sense el suport pressupostari. Això serà prioritari. Si guanya les eleccions, durant els cent primers dies Rajoy també planteja impulsar un pacte territorial per l'austeritat i l'eficiència, que estableixi una estratègia per a tot l'Estat "per acabar amb les duplicitats i solapaments entre les administracions" i aconseguir que cada competència només depengui d'una administració. D'aquesta manera, pretén buidar de poder les autonomies en favor dels ajuntaments i l'Estat. En aquest sentit també va dir que s'aprovarà una llei d'unitat de mercat que homogeneïtzi les normes autonòmiques. Va especificar que s'impulsarà "un sistema d'autoritzacions i de llicències" perquè els emprenedors tinguin totes les facilitats per crear llocs de treball. Eliminant tràmits pretén que es pugui crear una empresa en 24 hores.
Rajoy vol que totes les seves lleis, que va dir que seran poques, incloguin un llistat de les regulacions que quedaran derogades, així com una memòria sobre els costos d'aplicació i els efectes sobre la crisi. Vol reformar la llei de subvencions, per reduir-les mitjançant un control rigorós, i aprovar-ne una de transparència -com la que va anunciar el president del Govern, Artur Mas, abans de guanyar les eleccions al Parlament- perquè "una administració de qualitat no pot amagar-se davant les demandes legítimes que plantegin els ciutadans". També va explicar que reduirà els òrgans reguladors i canviarà el sistema de nomenaments reforçant les majories al Congrés per a la seva elecció, en cas que guanyi les eleccions.
Rubalcaba també centralitza
Era la primera vegada que Rajoy, després d'haver rebut moltes crítiques acusant-lo de no fer propostes concretes i clares, enumerava ordenadament les iniciatives legislatives que pensa aplicar durant els primers cent dies de govern, en cas que guanyi les eleccions. En canvi, el candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, ahir no va fer cap anunci. Va ser dissabte, quan va defensar una recentralització de la seguretat. Va qualificar de "ximpleria" crear un cos policial a Madrid com els del País Basc, Navarra i Catalunya i va afegir que hi ha matèries com la seguretat i la intel·ligència que "s'han de mantenir en mans de l'Estat".
El candidat socialista va anar més enllà i va defensar que va ser un error de la transició espanyola que, en les relacions entre l'Estat i les autonomies, les competències no es puguin treure per retornar-les a l'Estat i només transcorrin en una direcció. Rubalcaba es va esforçar ahir per deixar clar que el PP i el PSOE no són el mateix criticant les retallades dels governs autonòmics del PP i va assegurar que "no són imparables" si ell guanya.
| 0.848679 |
curate
|
{"ca": 0.9944328462073765, "ru": 0.0055671537926235215}
|
http://www.ara.cat/cronica/Rajoy-assalta-autonomic_0_561543893.html
|
macocu_ca_20230731_2_55085
|
Salut mental i clima laboral: estudi psicològic en una entitat bancària de la província de Girona / Neus Rossell i Bancells; dirigida per Ferran Viñas Poch Rossell Bancells, Neus
| 0.719384 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_4_370799
|
Marat Sade en el Vilardebó – Arxiu en línia de la Mostra Internacional de Films de Dones
Home » 19ª Edició - 2011 » Marat Sade en el Vilardebó
in 19ª Edició - 2011 / Anomia / Gabriela Guillermo / Marat Sade en el Vilardebó
Títol original: Marat Sade en el Vilardebó
Títol en castellà/català: Marat Sade en el Vilardebó
Directora: Gabriela Guillermo
Producció: L’avventura films, Cátedra Libre de Arte y Psicología, UdelaR, 2007
Guió: Peter Weiss, Raquel Lubartowski
Fotografia: Gabriela Guillermo
So: Gabriela Guillermo
Muntatge: Javier Di Lavello
Distribució: Gabriela Guillermo gabrielaguillermo@gmail.com
Secció: Anomia. Elogi i refutació de la memòria
(Re)Tales →
| 0.511279 |
curate
|
{"ca": 0.6830015313935681, "es": 0.3001531393568147, "en": 0.016845329249617153}
|
https://arxiu.mostrafilmsdones.cat/marat-sade-en-el-vilardebo/
|
dogc_ca_20230901_0_690
|
ORDRE PRE/164/2004, de 20 de maig, d'aprovació de les bases reguladores dels ajuts a activitats destinades a fomentar la relació entre entitats i confessions religioses i la societat catalana realitzades a Catalunya.
Atès que de l'article 13 del Decret 184/2000, de 29 de maig; de l'article 19 del Decret 68/2004, de 20 de gener, d'estructuració i de reestructuració de diversos departaments de l'Administració de la Generalitat, i de l'article 3 del Decret 195/2004, de 24 de febrer, de reestructuració parcial del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, es desprèn que la Direcció General d'Afers Religiosos, integrada en l'estructura de l'Administració de la Generalitat com a òrgan del Departament de la Presidència, té la missió d'atendre les diferents entitats religioses establertes a Catalunya;
Atès el text del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya;
Atesa l'Ordre del Departament d'Economia i Finances d'1 d'octubre de 1997, sobre tramitació, justificació i control d'ajuts i de subvencions (DOGC núm. 2500, de 21.10.1997), Ordeno:
Article únic
Aprovar les bases reguladores d'ajuts a activitats destinades a fomentar la relació entre entitats i confessions religioses i la societat catalana realitzades a Catalunya.
Disposició final
Aquesta Ordre entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Contra aquesta Ordre o les seves bases es pot interposar recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent de la seva publicació, segons el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
Barcelona, 20 de maig de 2004
Josep Bargalló Valls Conseller en Cap
Annex
Bases reguladors .1 Objecte Aquesta convocatòria té per objecte la concessió de subvencions per les activitats destinades a fomentar la relació entre entitats i confessions religioses i la societat catalana, realitzades a Catalunya durant l'any 2004.
Les activitats objecte de subvenció són les següents: 1. Activitats de grups religiosos que representin clarament una aportació a favor de la convivència cívica i dels drets humans; 2. Activitats que fomentin el diàleg interreligiós; 3. Activitats que fomentin el diàleg entre una determinada confessió religiosa i la cultura catalana i el pensament occidental actual; 4. Activitats que fomentin la bona relació entre comunitats o grups religiosos de presència recent a Catalunya i el seu entorn social (veïnal o territorial); 5. Actuacions de normalització lingüística o de foment de l'ús de la llengua catalana en les activitats ordinàries dels grups i confessions religioses; 6. Actuacions de conservació i preservació del patrimoni literari de temàtica religiosa; 7. Activitats d'entitats religioses o directament relacionades que donin a conèixer Catalunya internacionalment.
Queden excloses d'aquesta convocatòria les activitats pròpiament religioses d'anunci de la fe, les reflexions teològiques internes, les publicacions de caràcter religiós d'una determinada confessió i l'arranjament de locals de culte o d'oratoris. També s'exclouran les activitats d'assistència social, activitats aquestes últimes que poden concórrer als ajuts públics convocats pel Departament de Benestar i Família amb aquesta destinació. Queden excloses igualment les activitats programades dins del Parlament de les Religions 2004. .2 Destinataris Poden optar a aquestes subvencions les entitats religioses i culturals i les persones particulars, sense finalitat de lucre, domiciliades a Catalunya, que disposin per a l'any 2004 d'un projecte d'activitat destinada a afavorir la relació entre entitats i confessions religioses i la societat catalana. .3 Sol·licituds Les sol·licituds, adreçades a la directora general d'Afers Religiosos, s'han de formalitzar mitjançant un imprès normalitzat que es facilita a la Direcció General d'Afers Religiosos (Via Laietana 14, Edifici Princesa, 08003 Barcelona), a les seus de les delegacions del Govern de la Generalitat i a través de l'adreça d'Internet següent: www.gencat.net/presidencia/dgar/subvencio.htm.
Es formalitzaran, sempre que es pugui, en el registre de la Direcció General d'Afers Religiosos, Via Laietana 14, Edifici Princesa, 08003 Barcelona , o bé a les adreces següents:
Barcelona, Departament de la Presidència: c. Sant Sever, 12, 08003 Barcelona;
Tarragona: carrer Sant Francesc, 3, edifici de la Delegació del Govern, 43003 Tarragona;
Lleida: passeig de Lluís Companys, 1, 1a planta, edifici de la Delegació del Govern, 25003 Lleida;
Girona: Gran Via de Jaume I, 9, edifici de la Delegació del Govern, 17001 Girona;
Tortosa: carrer Doctor Ferran, 6-8, 3a planta, Palau Oliver de Botella, edifici de la Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre, 43500 Tortosa;
Tots aquells altres llocs que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. .4 Documentació A les sol·licituds s'ha d'adjuntar la documentació següent:
a) Fotocòpia del NIF de l'organització o l'entitat sol·licitant, així com de la documentació que n'acrediti la personalitat jurídica.
b) Fotocòpia del DNI del signant de la sol·licitud, que ha de ser el representant legal de l'organització o l'entitat, i documentació acreditativa de la representació amb què actua.
c) Declaració en la qual es faci constar si s'han demanat o s'han obtingut altres ajuts amb la mateixa finalitat i el volum d'aquest finançament.
d) Explicació detallada del projecte o de la proposta d'activitat presentada.
e) Pressupost complet i desglossat del projecte o de l'activitat en el qual constin totes les despeses, amb indicació de l'ajut sol·licitat.
No cal aportar els documents indicats en les lletres a) i b) en cas que el sol·licitant ja els hagi presentat anteriorment a l'Administració de la Generalitat, sempre que no hagin transcorregut més de cinc anys des de la seva presentació i que no hagin experimentat cap modificació. En aquest supòsit, cal indicar clarament la data i l'òrgan o dependència en què van ser presentats i el procediment a què feien referència. Si el Departament de la Presidència, per causes alienes a la seva actuació, no pot aconseguir els documents, ha de requerir el sol·licitant perquè els aporti en el termini de quinze dies. .5 Termini de presentació El termini de presentació de sol·licituds és d'un mes a partir de l'endemà de la publicació d'aquesta Resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. .6 Avaluació El secretari general del conseller en cap nomenarà una comissió deliberativa per a l'estudi i l'avaluació de les sol·licituds presentades, a partir de la qual la directora general d'Afers Religiosos elevarà la proposta de resolució al conseller en cap.
La proposta de resolució, que ha d'indicar la part del programa presentat o de l'activitat que serà objecte de subvenció, s'ha de motivar aplicant els criteris de valoració previstos a la base 7. .7 Criteris de valoració Les sol·licituds es valoren aplicant els criteris següents:
a) Interès social del projecte o de l'activitat en qüestió;
b) Necessitat o conveniència del projecte en relació amb el conjunt de l'oferta;
c) Contribució de l'activitat a l'equilibri territorial;
d) Naturalesa de l'entitat que promou l'activitat, primant-ne les de caràcter religiós;
e) Presència i ús de la llengua catalana en el projecte o activitat proposada;
f) Viabilitat econòmica del projecte presentat, en funció del seu pla de finançament i del grau de finançament aconseguit i previst al marge del possible atorgat per la Generalitat;
g) Trajectòria de l'entitat en l'organització d'activitats de característiques similars. .8 Resolució i notificació La concessió dels ajuts es farà per resolució del secretari general del Conseller en Cap per delegació del conseller i es notificarà a les persones interessades en un termini màxim de sis mesos a comptar de la finalització del termini de presentació de sol·licituds. .9 Publicitat La Direcció General d'Afers Religiosos dóna publicitat de les subvencions concedides en el termini d'un mes des de la data de la resolució que posa fi al procediment, exposant-ne una relació en el tauler d'anuncis de la Direcció General, Via Laietana 14, Edifici Princesa, 08003 Barcelona. Les subvencions concedides d'un import superior a 6.000 euros es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. .10 Forma de pagament El pagament de les subvencions es tramita de la manera següent:
a) El 70% de l'import, a partir de la resolució de concessió de la subvenció. Per al pagament d'aquesta bestreta no s'exigeix la prestació de garantia.
b) El 30% restant, un cop presentats els justificants que preveu la base 11. .11 Justificació Les organitzacions i entitats beneficiàries han de presentar a la Direcció General d'Afers Religiosos abans del 19 de novembre de 2004, la documentació següent:
a) La memòria de les actuacions dutes a terme;
b) Els justificants de la despesa efectuada, que han d'incloure els originals i còpia de les factures o bé fotocòpies autenticades. Les factures han de complir els requisits que estableix la normativa vigent.
En cas que en els justificants presentats s'acrediti un import inferior al total del cost de l'activitat subvencionada, el Departament de la Presidència pot reajustar l'import de la subvenció atorgada. .12 Altres obligacions de les organitzacions i entitats beneficiàries.
A més de l'obligació de justificació descrita a la base anterior, les organitzacions i entitats beneficiàries de les subvencions tenen les obligacions següents:
a) Dur a terme l'activitat subvencionada d'acord amb el programa presentat i col·laborar en les tasques de seguiment i de coordinació proposades per la Direcció General d'Afers Religiosos. Si es produeixen canvis significatius en el programa s'han de notificar a la Direcció General, la qual pot notificar objeccions en el termini de 15 dies des de la notificació. Si la Direcció General no manifesta cap objecció, la modificació del programa es considera acceptada.
b) Proporcionar en tot moment la informació que li sigui demanada respecte de la subvenció concedida i sotmetre's a les actuacions de comprovació del Departament de la Presidència, de la Intervenció General de la Generalitat, de la Sindicatura de Comptes i d'altres òrgans competents d'acord amb la normativa aplicable.
c) Vetllar de manera especial per l'adequació lingüística de les diferents confessions a la realitat catalana, l'ús de la terminologia normalitzada i l'ús d'un llenguatge no androcèntric i no discriminatori en totes les publicacions relacionades amb els programes presentats.
d) Notificar a la Direcció General d'Afers Religiosos les subvencions obtingudes, a més de les ja consignades a la sol·licitud de subvenció, d'altres administracions públiques, entitats o empreses privades. Si l'entitat beneficiada obté un finançament addicional, el Departament de la Presidència podrà reduir les aportacions previstes o aprovades per la mateixa finalitat.
e) Incloure el logotip de la Generalitat de Catalunya en tots els elements informatius, divulgadors i publicitaris relacionats amb l'activitat subvencionada, en les quals ha de constar la frase "Amb la col·laboració de la Direcció General d'Afers Religiosos" i l'escut de la Generalitat de Catalunya, segons les normes d'harmonització del Programa d'Identificació Visual de la Generalitat de Catalunya. .13 Alteració de les condicions De conformitat amb el que disposa l'article 92.2.g) del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, es podria modificar la resolució de concessió en el cas d'alteració de les condicions o de l'obtenció concurrent d'altres ajuts. En tot cas, si el sol·licitant obtingués altres ajuts pel mateix concepte, caldria que ho comuniqués a la Direcció General d'Afers Religiosos. .14 Revocació De conformitat amb el que disposa l'article 99 del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, el qual estableix les causes de revocació de les subvencions, el Departament de la Presidència pot procedir a la revocació total o parcial de les subvencions en els supòsits següents:
a) Incompliment de l'obligació de justificació;
b) L'obtenció de la subvenció sense reunir les condicions requerides;
c) Incompliment de la finalitat per a la qual la subvenció fou concedida, totalment o parcialment, en haver destinats les quantitats percebudes a finalitats diferents;
d) L'incompliment de les condicions imposades als beneficiaris amb motiu de la concessió de la subvenció, incloent-hi l'obstrucció de les actuacions de conjt45rol i de la resistència a permetre-les de manera que s'impedeixi comprovar l'acreditació d'haver realitzat l'objecte de la subvenció;
e) En el supòsit indicat per l'article 94.1, regla quarta, per l'excés obtingut sobre el cost de l'activitat desenvolupada.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.997383407726643, "es": 0.0022317992919809147, "en": 0.0003847929813760197}
| |
oscar-2201_ca_20230904_12_44186
|
Un DJ, Miquel del Roig, Juantxo Skalari i la Rude Band, i la Kinki Band són els grups que actuaran a la Nit Jove de Sant Martí 2021 – Ràdio Televisió Arenys de Munt
Inici
Notícies
Ràdio
Graella Programació
Programes a la carta
Programes que ja no tenim en antena
Plens Municipals
Galeria d’imatges
La nostra audiència
PRAM. Projecte Ràdio Arenys de Munt 2017-2020
Televisió
Canal reportatges
Informatius
Gent de munt
Bredes i Festa Major
QUI SOM?
Contacte
DIRECTE
Un DJ, Miquel del Roig, Juantxo Skalari i la Rude Band, i la Kinki Band són els grups que actuaran a la Nit Jove de Sant Martí 2021
by Redacció Arenys de Munt on 26 Octubre, 2021 in Cultura, Notícies, Societat
Dissabte dia 13 hi haurà Nit Jove, amb quatre formaciosn que pujaran a l’escenari. Qui ho farà primer és un DJ que amenitzarà l’estona entre les set i les 9 del vespre, sobretot per a auqells joves encara menors d’edat que no poden sortir fins tard. Després a les 9 començarà en Miquel del Roig, el rei del pupurri, que sol amb una guitarra versiona cançons de tots els temps, d’aquí i d’allà, amb lletres combatives, iròniques i divertides, i garrotins improvitzats amb el públic. Tot seguit actuarà el vasc Juantxo Skalari, ex líder s’Skalariak, que ara canta en solitari després de la dissolució del grup. Ve acompanyat de la rude Band. I tancarà la nit un espectacle de versions del grup la Kinki Band, de València, que durarà més de tres hores, amb música ininterrompuda i molt festiva. Ho ha explicat Lluís Subirana, membre del col·lectiu juvenil La Turrada, organitzadors de la Nit Jove. També ha comentat el desig que té la gent jove de sortir i fer festa, i li sembla un lloc correcte el pac de Can Jalpí, sobretot en vistes a tenir un bon lloc on respectar les mesures covid i que no molesti als veïns. Així mateix ha afirmatq ue fora la carpa hi haurà el Punt Lila, com a prevenció a possibles agressions de gènere.
https://www.radioarenysmunt.cat/wp-content/uploads/SENCERA-SUBIRANA-NIT-JOVE.mp3
Comparteix això:
Facebook
Twitter
WhatsApp
Like this:
M'agrada S'està carregant...
Previous Reading
La Policia ha posat diverses sancions en una setmana a conductors que superaven la taxa d’alcohol
Next Reading
Aquest novembre es tornarà a fer la campanya “Xipa’l i censa’l”, d’identificació i cens de gossos i gats a Arenys de Munt
| 0.773226 |
curate
|
{"ca": 0.8886933567971843, "pt": 0.0035195776506819184, "es": 0.026396832380114386, "de": 0.004839419269687638, "en": 0.0664320281566212, "ja": 0.0035195776506819184, "fr": 0.0035195776506819184, "ro": 0.0030796304443466782}
|
https://www.radioarenysmunt.cat/un-dj-miquel-del-roig-juantxo-skalari-i-la-rude-band-i-la-kinki-band-son-els-grups-que-actuaran-a-la-nit-jove-de-sant-marti-2021/
|
mc4_ca_20230418_8_191609
|
Què farem amb la devesa ? - Diari de Girona
francesc francisco- busquets - desde la plaça de la constitució 12.07.2020 | 06:00
La Devesa és un d'aquells temes recurrents i sempre pendents de la nostra ciutat. Probablement, és «el tema pendent» per antonomàsia. Fa molts anys que tothom diu que s'hi ha de fer alguna cosa, que cal recuperar-la i integrar-la a la ciutat. Mai, però, no arriba el moment d'encarar el repte de manera seriosa sense maximalismes ni actituds populistes. Quan era jove, i d'això ja fa uns quants anys, aquest ja era un clàssic apassionat del debat ciutadà. Ha passat el temps i continuem estant lluny de la situació definitiva (o almenys de llarg termini) que la ciutat del segle XXI necessita.
És cert que en aquests darrers anys s'hi han fet actuacions necessàries que no podien esperar. Algunes de més encertades que d'altres; unes importants i altres, no tant. En conjunt, però, han aportat solucions a les diverses problemàtiques que tenia la ciutat. Per destacar-ne algunes, citaré la construcció del Pavelló Firal i de l'Auditori Palau de Congressos a l'extrem oest del parc; la passera que la connecta amb la riba de davant del pavelló de Fontajau i, per extensió, amb la zona de Domeny i Germans Sàbat i que ajuda a «cosir la ciutat». Durant uns anys, a l'estiu, també s'hi van autoritzar unes carpes per poder-hi prendre consumicions bo i escoltant música a la fresca i que van provocar alguns problemes amb veïns per qüestió de fressa excessiva. Com és ben sabut, el parc també acull un cop l'any les atraccions i parades de les Fires de Sant Narcís així com les barraques i concerts de la zona de La Copa. Des de fa força temps, també acull dos cops per setmana el mercat de fruites i verdures i parades de roba. Al meu entendre, totes aquestes autoritzacions, en general, s'han anat fent amb prou seny tot i que la ubicació del mercat encara crea controvèrsia. En tot cas, no hi ha un pla global que contempli el conjunt amb visió de futur a mig i llarg termini.
Ara fa gairebé deu anys, el 14 de desembre del 2010, la corporació que en aquells moments presidia Anna Pagans va aprovar el Pla d'Usos i Gestió del Parc de la Devesa de Girona. Era una eina necessària i prèvia a l'aprovació del futur Pla Especial de la Devesa que havia de ser ambiciós i tenir una vigència per força anys.
El 29 de gener del 2015, l'aleshores alcalde Carles Puigdemont va anunciar amb bombo i platerets que per fi havia arribat «l'hora de la Devesa». En aquells moments, les coses ja havien madurat força i hi havia un consens general en què la ciutat havia de determinar d'una vegada el paper del parc i redefinir-ne alguns elements com ara la transició al riu. Com que també hi havia opinions diferents sobre com es concretava tot plegat, hom va creure necessari dur a terme un procés participatiu sobre què s'havia de fer i com s'havia de fer. Això va ser després que s'hagués fet el procés participatiu per al Pla d'Usos de la Devesa del regidor Ponç Feliu en el mandat d'Anna Pagans esmentat abans. El problema i, si se'm permet, el canguelis, apareix quan, en el moment de prendre una decisió, l'Ajuntament constata que hi ha opinions contraposades sobre què es pot fer i què s'ha de fer. Aleshores, per acontentar tothom, tiren pel camí del mig i engeguen un nou procés de participació ciutadana que comença a finals del 2014 i que durarà més de dos anys i mig.
El novembre del 2017 s'arriba al resultat final dels procés participatiu consistent en una proposta de màxims, que va ser presentada amb mitjans tecnològics sobre com seria la futura Devesa. Tota la zona d'aparcament asfaltada del voral perimetral nord s'eliminava per obrir el parc al Ter; aquests terrenys es convertien en una zona vegetal de continuïtat fins al riu. Dels quatre vials de circulació del carrer del riu Güell (dos en cada sentit), els dos a tocar de la Devesa desapareixerien i s'integraven al parc; es conservava la zona d'aparcaments així com també els dos vials a tocar de La sala de Ball, un en cada sentit. Aquesta reforma afectava també la rotonda el·líptica del Rellotge així com l'avinguda Ramon Folch que eixamplava voreres i suprimia la rambla entre carrils. El Camp de Mart passava a ser una zona pavimentada/compactada i les grades de formigó del sector de La Copa (les barraques) també desapareixien. Tot el procés d'informació fins arribar a aquest moment va tenir un cost al voltant dels 100.000 euros.
Aquest pla es va aprovar de forma inicial amb els vots favorables dels tots els grups municipals excepte ERC i la CUP, que es van abstenir. El març de 2018, però, i per sorpresa, l'alcaldessa Madrenas va anunciar: «Tot i que tenim les garanties d'aprovar amb àmplia majoria política el Pla especial de la Devesa, veiem que no estem en la posició d'un inequívoc consens social pel que fa al futur del parc. Per això, hem decidit rebaixar la tensió i prendre'ns el temps que faci falta per trobar les eines per aconseguir aquest consens necessari». Quant al procés per buscar un consens ampli per al pla diu que: «Quan sigui el moment, ho reiniciarem». I en un altre moment, afegeix: «No hi ha pressa». Un cop més, la ciutat es troba amb la sempiterna resposta que mai no és el moment. Un cop més, el consistori aplica la màxima poruga i mandrosa de qui dies passa, anys empeny i anar fent.
Val a dir que, en l'interí, tant els governs de Puigdemont com els de Madrenas han permès a la Devesa activitats intensives prohibides en el Pla d'Usos. La més sonada va ser un concert multitudinari de música electrònica l'estiu del 2017. Aquí també s'hi a d'afegir la instal·lació del circ en diverses ocasions, fet que tampoc permet la normativa. Quant a la problemàtica del mercat bisetmanal, cal dir que el govern municipal, que feia dos anys que no reunia la Taula de Marxants, finalment ho va fer per establir mesures sanitàries per la pandèmia del coronavirus. Mesures que, per cert, van arribar tard i que en un primer moment no van satisfer els marxants perquè establien reducció del nombre de parades en lloc d'optar per ampliar els espais com s'ha fet en altres municipis.
Tot plegat em porta a pensar que al crit abrandat i amarat d'urgència del «Tenim pressa!» que un determinat activisme emet de forma insistent i pesada a tort i a dret, l'alcaldessa Madrenas hi podria respondre perfectament: «Ep!, alto! Pressa segons per què. Queda clar?»
| 0.851195 |
curate
|
{"ca": 0.9851336390953661, "es": 0.01296852759765934, "no": 0.0018978333069745374}
|
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2020/07/12/que-farem-devesa/1052149.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_297578
|
LA ''guerra'' de Libia pot tenir en principi 3 finals 1- Que els opositors als dictadors acabin guanyant2- QUe el dictador recuperi el poder3- QUe s´enquisti en una llarga guerra civil de ciutats Totestres situacions portaran un bany de sang especialment la tercera i la segona ( per la repressio terrible que fara Gadaffi ) Per tant intervencio si o no ? Si es no , es dira que es moralment reprobable no fer res mentre hi ha aquest bany de sang i si finalment guanya Gadaffi , esdira que no s´ha fet res justament per tornar a fer negocis amb el dictador i que se li ha deixat via lliure per esclafar als opositors Pero si es SI es dira que es imperialisme , injerencia estrangera intolerable i que es fa per possar un govern titella amb el que fer negocis
Mira el que opinen els libis de la teva desitjada intervenció
Una reunio a Tripoli ! !! Que collons vols que diguin ? doncs el mateix que tu , que Gadaffi es el puto amo un gran lider socialista i un gran democrata LA diferencia es que ells ho diuen perque si no els foten un tret al cap , tu en canvi ho dius per pura estupidesa
Hehehe ja que en parles d'estupidesa, em pots explicar que ha passat amb les massacres? per què ja el mass media no ha dit res més? on està tot aquell poble rebel? per què les forces de Gaddafi avancen sense problemes reprenent el control si la crisi i els bombardeigs eren tan forts?
Pero tu mires les noticies xata ? Pero es inutil dir-te res , el teu Deu Chavez va dir que Gadaffi era un nou Simon Bolivar i tu a fer el ridicul pel Raco dient que es un gran governant que ha portat prosperitat i llibertat al seu poble i que es un gran lider socialista
Hehehe i tant que les miro, qui sembla que no les mira ets tu
Doncs no hi ha gaires usuaris que diguin com tu que Gadaffi no es cap dictador , que es un gran lider socialista , que ha portat prosperitat i llibertat al seu poble
Em pots explicar que ha passat amb les massacres? per què ja el mass media no ha dit res més? on està tot aquell poble rebel? per què les forces de Gaddafi avancen sense problemes reprenent el control si la crisi i els bombardeigs eren tan forts?
Repeteixo Doncs no hi ha gaires usuaris que diguin com tu que Gadaffi no es cap dictador , que es un gran lider socialista , que ha portat prosperitat i llibertat al seu poble Que no veus pobreta meva que fas el ridicul mes espantos defensant a Gadaffi , que ni el 90% dels comunistes del Raco s´atreveixen a aquest disbarat
Hehehe que estrany tu intentant canviar de tema quan quedes en evidència i no saps què contestar, en fi, més del mateix.
Canviant de tema ? per res . les matances les hem vist cada dia a les TV i les croniques dels periodistes als diaris , els bombardejos de l´aviacio sobre ciutats el que no hem vist gaire es gent tant estupida ( com a minim a Catalunya ) de negar que Gadaffi sigui un dictador i titllant-lo de lider socialista i benefector de la seva poblacio
Em pots enllaçar una notícia on es vegin els milers de morts i les ruïnes després dels bombardeigs si us plau?
Mira xata hi han munts de noticies de les atrocitats de Gadaffi el que no se es quants milers de morts consideres tu que son acceptables Pero en fi jo ho deixo aqui , perque fins i tot em fas pena i no vull que segueixes fent el ridicul amb els teus elogis a Gadaffi
Marxes amor meu? serà perquè no en tens i vols fugir d'estudi com sempre?
Marxo per fer-te un favor , perque em fas pena fent el ridicul al Raco lloant a Gadaffi
qui està fent el ridícul ets tu, obres un fil per a manipular parlant de massacres i bombardeigs inexistents i ara que la veritat comença a sortir no en tens res a dir. Tranquil amor meu, ves, ves que estic editant un video per a tornar a "trobar-nos"
| 0.707098 |
curate
|
{"ca": 0.9095367847411444, "it": 0.005994550408719346, "en": 0.0005449591280653951, "fr": 0.0335149863760218, "pt": 0.05040871934604905}
| |
macocu_ca_20230731_3_14614
|
OPT - Treballar a Estats Units al completar estudis universitaris
L'OPT permet treballar per un any i ampliar en cas de carreres STEM
Els estudiants universitaris estrangers a Estats Units poden tenir dret a un treball de permís per un mínim d'un any que es coneix com OPT (programa d'entrenament opcional, sigla en anglès).
Quan un estranger amb visa F-1 acaba els seus estudis pot:
Torneu al vostre país d'origen
Aconseguir una visa de treball, sent les més populars les H-1B i per a mexicans amb professions que es troben en el TLC , la visa TN és una excel·lent opció.
Continuar amb els seus estudis, generalment una màster o un doctorat
O aconseguir feina i treballar amb un treball de permís que es obté després de sol·licitar l'OPT.
Quins estudiants estrangers poden sol·licitar un OPT
Aquest programa aplica als estudiants d'altres països que es troben a Estats Units amb una visa F-1 i estan cursant una llicenciatura (BA o BS), una màster o fins i tot un doctorat.
Quan es pot treballar en base a l'OPT
Es pot sol·licitar el programa abans o després de graduar-se. En el primer cas és necessari que:
L'estudiant ha completat a Estats Units almenys un any de curs acadèmic.
Treballa a temps parcial durant el curs acadèmic, podent ampliar la seva feina a temps complet durant les vacances.
Però si es sol·licita per treballar després de graduar-se podrà:
Treballar a temps complet
Es descontarà del temps màxim d'OPT els dies ja treballats abans de graduar, si aquest fos el cas.
I sempre serà necessari que el treball estigui directament relacionat amb l'àrea d'estudi de l'estudiant internacional.
Tramitació de l'OPT
Una vegada que es troba una empresa disposada a contractar a l'estudiant internacional, s'ha de posar en contacte amb el DSO (oficialment designat de la escuela, siglas en anglès). És la persona en la universitat a càrrec dels estudiants d'altres països.
Correspon al DSO recomendar al estudiant perquè se li concedeixi l'OPT i realitzi tasques administratives requerides per les autoritats d'immigració dels Estats Units perquè es pugui aprovar aquest programa. Per exemple, que es registra la petició en SEVIS .
Temps de vigència de l'OPT
En principi, el pressupost de treball és vàlid per un total de dotze mesos . Sin embargo, els que es concedeixen una vegada que l'estudiant ha completat els seus estudis i estan relacionats amb certes àrees poden prorrogarse durant 17 mesos més .
Aquestes extensions estan limitades a allò que es denomina com a estudis en matèries STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques, Acronis en anglès). Així els estudiants especialitzats en aquests estudis tindran l'opció de demanar una ampliació del temps de treball autoritzat.
Per saber què cal estudiar per ser considerat com STEM es pot consultar el llistat de cursos elegibles publicats per CIP.
Els estudiants internacionals en aquestes matèries que desitgen prorrogar el seu OPT han d'haver completat els seus estudis de llicenciatura (títol universitari, màster o doctorat en què i treballar en aquest camp.
Per exemple, si una persona es gradua de la universitat amb un BS en Matemàtiques però després fa un MBA (màster d'empreses) i té un OTP relacionat amb aquest últim, llavors no es pot sol·licitar una extensió per tenir una STEM estudi de grau. És molt important entendre això.
Per últim, per poder sol·licitar aquesta extensió de 17 mesos.
Requisits que cal complir mentre es treballa amb un OPT
L'estudiant internacional, encara que hagi finalitzat els seus estudis, haurà de notificar al DSO qualsevol canvi de domicili , correu electrònic o canvi d'ocupador o lloc de residència d'aquest.
Inclou canvis en el seu nom , com per exemple en casos de matrimoni. Així mateix, cada sis mesos hauran de confirmar que no s'ha produït cap d'aquells canvis.
Pot interessar-te
La universitat a Estats Units pot resultar molt cara. Per això, un bon nombre d'estudiants internacionals prefereixen iniciar els seus estudis en un Community College, aquestes són les seves avantatges.
I aquestes són 13 universitats d'elit que segueixen la política de necessitats cecs per a tot tipus d'estudiants, inclosos els internacionals (beques totals o gairebé per als estudiants que són admesos).
Les 10 millors universitats d'Estats Units (i del món)
| 0.807123 |
curate
|
{"ca": 0.9900709219858156, "fr": 0.00591016548463357, "pt": 0.004018912529550827}
| |
mc4_ca_20230418_7_424526
|
Curs anglès online - IN TGN
MÈTODE “in-HOME”: molt més que un curs d’anglès per Internet
Els cursos d’anglès online d’in TGN són una bona alternativa als cursos presencials. El mètode “in-HOME” no consisteix únicament en un curs d’anglès per Internet sinó que l’alumne/a té accés a tots els recursos didàctics del curs presencial, fa classes per videoconferència i té un/a tutor/a personal que li ofereix tot el suport que necessita.
El curs in english school© està estructurat en 12 nivells d’anglès general i 3 específics de preparació d’exàmens oficials (B1-PET, B2-FCE I C1-CAE).
Recursos didàctics del curs online d’anglès
GROUP CLASSES: Classes d’1 hora en grups reduïts de 1-6 alumnes. N’hi ha de diferents tipus segons el nivell:
Grammar: clases de gramàtica amb els continguts de cada nivell i de revisió de nivells anteriors.
Converstion: Classes de conversa sobre un tema determinat.
Writing: Classes-taller de redacció de documents (e-mails, informes, currículum, etc. ).
B1 · B2 · C1: Classes on es simulen exercicis habituals en exàmens de nivells B1, B2 o C1.
PET/FCE/CAE Tutorial: Classes específiques de preparació dels exàmens de Cambridge.
Beginners (BG): Classes especialment pensades per a principiants.
CAMPUS PERSONAL, un campus virtual molt complet, amb continguts elaborats pel nostre professorat i integrat amb la resta de recursos didàctics del curs:
15 lliçons en cada nivell (20 en cursos B1-PET, B2-FCE i C1-CAE) amb tot tipus d’exercicis.
Activitats complementàries de pràctica de Pronunciació.
Activitats complementàries de pràctica de Listening.
Activitats complementàries de repàs de gramàtica i vocabulari.
LLIBRES. Cada una de les lliçons del curs està desenvolupada en suport multimèdia al campus virtual i en text als llibres (un per cada nivell), amb exercicis complementaris.
TUTORIA PERSONAL. Cada alumne/a té assignat un tutor/a que:
Supervisa el seu progrés
Resol els seus dubtes.
Proporciona i corregeix material addicional (exercicis de reforç, writing, simulacres d’examen, etc.)
Cursos online d’anglès
(*) Si les opcions següents no s’adapten a les vostres necessitats, sol·liciteu un curs a mida.
BASIC: És el curs menys intens. Pots fer 2 classes a la setmana (1), escollint dia, hora i tipus de classe. Inicialment dura 9 mesos (2), passats els quals pots continuar mes a mes.
STANDARD: És el curs més habitual. Pots fer 3 classes a la setmana (1), escollint dia, hora i tipus de classe. Inicialment dura 9 mesos (2), passats els quals pots continuar mes a mes.
SEMI-INTENSIVE: Pots fer 4 classes a la setmana (1), escollint dia, hora i tipus de classe. Inicialment dura 6 mesos (2), passats els quals pots continuar mes a mes.
INTENSIVE: A partir de 5 classes a la setmana (1) pots triar quantes hores fer (habitualment 6 o 8 en sessions de 2 hores al dia). Planifiquem el teu curs a mida: durada, calendari i tipus de classes segons les teves necessitats.
(1) Classes d’1 hora: Group classes o lliçons del campus personal.
(2) Seguits o en 2 etapes
Vols més informació? Contacta
| 0.744999 |
curate
|
{"ca": 0.9551539491298527, "es": 0.033801874163319943, "en": 0.002677376171352075, "pt": 0.005689424364123159, "eb": 0.002677376171352075}
|
https://intgn.com/cursos-angles-online/
|
mc4_ca_20230418_8_155169
|
AgroXerxa - El producte local de Menorca - Granges Caules
Granges Caules és una empresa familiar dirigida per en Rafel, en Tóbal i na Sisca. Ja fa més de 50 anys que menen la granja, sent ara la tercera generació de la família. Estan a les finques de Mongetes Velles i Mongetes Noves, a Ciutadella. Asseguren que el nom d’aquestes finques es deu a que antigament els terrenys depenien del Convent de Santa Clara de Ciutadella.
Es dediquen a la cria de bestiar boví, incloent la cria de vaca de raça menorquina, porcí i aviram. Comercialitza la carn a varis clients de Menorca, sobretot de Ciutadella. El bestiar boví i porcí es cria en extensiu, pasturant sempre pels terrenys de les finques. Crien també pollastres campers, que passen la majoria del temps amollats.
Contacte: Rafel Caules Camps
Adreça: Camí de ses Mongetes s/n
Telèfon 1: 658 27 91 39
Adreça electrònica: granjascaules@gmail.com
Marca comercial: Granges Caules
Gall dindiPollastrePollastre camperPorcPorcellVedellaVedella vermella de Menorca
AlaiorCarnisseria Fel Caules
Ciutadella de MenorcaCarnisseria Llorenç Capella
Plaça Llibertat, 20
Ciutadella de MenorcaCarns i Embotits Sa Muradeta
Ciutadella de MenorcaAutoservicio Juber
| 0.71864 |
curate
|
{"ca": 0.8251273344651953, "ro": 0.023769100169779286, "es": 0.1273344651952462, "pt": 0.023769100169779286}
|
http://agroxerxa.menorca.es/Contingut.aspx?idpub=9561
|
mc4_ca_20230418_3_531661
|
“Ban Reial: un antic acte, una renovada il.lusió” | Corporació Musical Primitiva CIM Apolo / Notícies
← Jordi Bernàcer dirigeix l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears
Es presenta el llibre “Tiempo de sombras” →
Es celebra una Taula Redona al voltant d’aquest acte nadalenc que enguany compleix 25 anys del nou format
Els metalls de La Primitiva al Ban Reial de 2017 (Foto: P. Martínez)
PMB. El dimarts 12 de desembre a les 20 h. a la sala Àgora es celebra una Taula Redona amb el títol Ban Reial: un antic acte, una renovada il.lusió en complir 25 anys del nou format del Ban Reial, acte que es celebra des de 1924.
Els impulsors d’aquesta nova imatge de l’acte nadalenc van ser el Grup de Danses El Carrascal i participen els següents convidats en aquest debat moderat per Juan Enrique Ruiz, de Radio Alcoy: el Regidor de Festes, Raül Llopis; Paco González, autor del ban de 1993 i impulsor de la idea; Juana Plaza Cabrera, expresidenta del Grup i membre de la Junta del Grup de Danses Carrascal en 1992; Moisés Díaz Ferrando, autor de l’esborrany de l’acte; i en l’apartat musical; Moisés Olcina Berenguer, autor dels arranjaments de la música del poble; i, Gregorio Casasempere Gisbert, compositor de Crida i Clam per al Bàndol Reial, interpretada pels metalls i percussió de la nostra banda.
Aquesta entrada s'ha publicat en fotonoticia, general, premsa i etiquetada amb ajuntament d'alcoi, Alcoi, Ban Reial, Banda Primitiva, Gregorio Casasempere Gisbert, Grup de Danses el Carrascal, Moises Olcina. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
| 0.875047 |
curate
|
{"ca": 0.9696578437701743, "es": 0.02775984506132989, "en": 0.0025823111684958036}
|
https://cimapolo.wordpress.com/2017/12/11/ban-reial-un-antic-acte-una-renovada-il-lusio/
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_174403
|
Esquerra IndependentistaPlataforma pel Dret a DecidirComissió 9 d'Octubre
Al final 8.000 persones segons l'organització. Sent un dia que era pont i que la Generalitat ja no està en mans del PP no està malament.
Tu veus 8.000 persones ahí? 2.000 i gràcies que vols que et diga. Almenys mirant només les fotos que has penjat
Jo no veig res, jo he posat el que diu l'organització no jo, però que tu poses menys encara dels que posa el diari oficial del PSOE ja té tela.
Ana Isabel escrigué: Jo no veig res...Exacte. Eixe és el problema que teniu els pancatalanistes.
Mira que jo no sóc d'aquest estil però t'ho guanyes a pols. Si jo sóc un pancatalanista tu ets un neoblaver.
Tu creus en els països catalans i proposes la seua unitat política (siga amb la fórmula que siga)?Doncs ja eres pancatalanista. Jo no sé perqué els que hi creueu vos molesta eixa paraula.Si està perfectament definida als diccionaris.
Tu en fas el mateix ús acusatori que els blavers que agredeixen a Ribó, aquesta és la qüestió troll de merda.
Explica'm en que has notat que és una acusació i no una simple descripció.
| 0.776308 |
curate
|
{"ca": 0.958217270194986, "pt": 0.04178272980501393}
| |
mc4_ca_20230418_14_164007
|
Jordi Santacana - Fotògraf | Fotògraf professional ubicat a la zona de Tarragona especialitzat en Fotografia Esportiva, Paisatge, Festes Tradicionals, Inmmobiliària, Books i Publicitària...
Creant imatges a través d'una lent.
“El més important no és la càmera , sinó l’ull”
Mira que faig...
Les meves especialitats fotogràfiques
1-Esport
Fotografiar la natura a través de l'esport... Trail Running, Raids etc. Una feina que et permet viure instants apassionants.
2-Indrets
La càmera i jo formant una unitat per captar instants únics que ens regala la natura i que mai més es repetiran.
3-Festes Tradicionals
Petita mostra de la diversitat de festes tradicionals que formen part del patrimoni festiu Català i Espanyol.
4-Books
Sessions fotogràfiques personalitzades de les quals vosaltres en sou els protagonistes i de les que en tindreu imatges per recordar o promocionar-vos.
5-Events
Fotografiar qualsevol acte o activitat que vulgui imatges de qualitat per poder-lo promocionar o dilvulgar.
6-Immobiliària
Fotografia d'exterior i d'interior per a les agències immobiliàries o particulars que desitgen vendre o llogar la seva propietat.
Alguns treballs...
Cursa de Trail Running per parelles en 7 etapes, travessant 5 Parcs Naturals amb 248 km de distància i 15.000 mt. D+ seguint el GR-11 amb sortida a Ribes de Freser i arribada a Vielha.
Paisatges del Delta de l'Ebre
Un espai singular i molt fràgil ple de bellesa.
El meu Carros de Foc
40 fotografies panoràmiques de la meva travessa Carros de Foc 2016.
Mes treballs…
Que he fet, com ho he fet i a on l'he fet...
31/07/2017 In CiutatsViatges
20/07/2017 In CiutatsViatges
20/07/2017 In CiutatsUncategorizedViatges
Ves al PhotoBlog
Ubicat a la zona de Tarragona, sóc un fotògraf independent especialitzat i amb llarga experiència en fotografia d’esports outdoor i d’aventura (Trail Running, Cycling, Raids, Trialons, SwimRun, Canicross, Mushing, Bikejoring etc. ), Natura i paisatge, Festes Tradicionals, Fotografia Immobiliària i Books de fotografia personal.
El vincle emocional que es crea entre el que veuen els ulls i el que es recull a la memòria de la càmera, és el fruit de moltes dècimes de segon prement el disparador per capturar un moment irrepetible i cal estar atents, la vida et sorprèn a cada instant.
Arribar fins aquest punt és el que intento aconseguir per deixar constància, en aquest lloc, de la meva visió personal del meu entorn.
Ubicado en la zona de Tarragona, soy un fotógrafo independiente especializado y con larga experiencia en fotografía de deportes outdoor y de aventura (Trail Running, Cycling, Raids, Trialons, SwimRun, Canicross, Mushing, Bikejoring etc. ), Naturaleza y paisaje , Fiestas Tradicionales, Fotografía Inmobiliaria y Books de fotografía personal.
El vínculo emocional que se crea entre lo que ven los ojos y lo que se recoge en la memoria de la cámara, es el fruto de muchas décimas de segundo pulsando el disparador para capturar un momento irrepetible y hay que estar atentos, la vida te sorprende cada instante.
Llegar hasta este punto es lo que intento conseguir para dejar constancia, en este lugar, de mi visión personal de mi entorno.
Que opinen de mi...
Treballar amb el Jordi és tot un luxe. A banda de les excel·lents fotos -que retraten perfectament l'esperit de les nostres curses- és per a nosaltres un plaer treballar amb ell per la seva implicació en el projecte i perquè fa la feina fàcil i agradable. Ha sabut encaixar perfectament amb l'equip d'organització i esperem poder mantenir amb ell una llarga relació professional i personal.
En Jordi ens va ajudar a promocionar la nostra participació en el campionat d'Europa de Raids 2016, nosaltres vàrem plantejar-li una idea i ell ens va il·lustrar amb tot un seguit de productes que ens van encaixar a la perfecció, gràcies a la seva reconeguda habilitat per il·lustrar gràficament una idea i un sentiment. Finalment el que va començar com una relació professional ha esdevingut una gran amistat entre el nostre equip i el que actualment és el referent de la fotografia esportiva i de muntanya.
Oriol Pellissa
Capità Equip Raids Priorat Montsant Siurana
Fotògraf al Campionat de Catalunya de Raids 2015 i al Campionat d'Europa Raidaran Lleida-Pirineus. Capaç de captar l'acció en una imatge. Quan mires les fotos et transporta a l'instant, al paisatge, és com un petit viatge. Es pot sentir l'aventura, l’esforç dels participants.
Un tracte molt personal, amb un gran nivell d'adaptació al medi, tot i que cobrir un raid d'aventura no és fàcil. Moltes hores seguides de feina, de nit, de dia, la posta de sol pot quedar bé, la llum vindrà de l'est… Jordi converteixes una cresta escarpada dels Pirineus en un estudi.
Sempre és un plaer treballar amb un professional com tu, discret mentre treballes i ràpid, dos factors molt importants per nosaltres per poder facilitar el seguiment de la cursa gairebé en directe.
Eduard Abella
Club Escalada i Muntanya Pardinyes
Enamorar-se: quin sentiment més bonic!
Ens enamorem de persones, però també de paisatges, de ciutats, ... No saps com però de cop i volta, pam! T'enamores! Jo em vaig enamorar d'unes fotografies. Sí, com ho llegiu. Un dia remenant el Facebook vaig trobar unes imatges espectaculars d'un correfoc. Uns colors que no havia vist mai, unes perspectives i unes composicions increïbles, una edició exquisida.... i és clar, m'hi vaig enamorar! No m'ho vaig pensar dues vegades, aquelles imatges eren just les que volia per a les nostres curses!
Dit i fet! Conèixer i treballar amb en Jordi Santacana ha estat, és i serà sempre un plaer. Passen els mesos i el seu treball continua enamorant-me... simplement fantàstic! Superb! Únic!
Felicitats Jordi i per molts anys!
Quan vam arrancar el projecte de la Pyrenees Stage Run tot era nou i un dels punts claus era poder captar amb detall el que seria aquella 1a edició.
En Jordi ho va fer a la perfecció, es va adaptar al terreny i les condicions i va capturar amb nitidesa l'esperit de la cursa, les emocions dels corredors i la feina de l'organització.
Un treball i un tracte excel·lent per mostrar la bellesa dels Pirineus al món!
Pots contactar amb mi...
© Jordi Santacana 2017
| 0.758359 |
curate
|
{"ca": 0.8277393879565647, "fr": 0.006252056597564989, "en": 0.012339585389930898, "vi": 0.0014807502467917078, "es": 0.12487660414610069, "pt": 0.006252056597564989, "ru": 0.0021388614675880223, "de": 0.0034550839091806516, "oc": 0.013820335636722606, "af": 0.0016452780519907865}
|
https://jordisantacana.cat/
|
oscar-2301_ca_20230418_1_199700
|
21 Agost, 2018 19 Desembre, 2018 Candidatures Alternatives del Vallès Articles18, energia, engany, habitatge, pensions, privada, pública, voluntat política, vulnerabilitat
El problema de les pensions, una invenció del capital Sandra Alcaide publicat a www.cridapersabadell.cat el 8 de maig de 2018
Llegir més
Entrades recents
Demanem una revisió general de les prioritats del PEMV i un compromís efectiu amb el transport públic.
Les Candidatures Alternatives del Vallès continuem fent feina a la comarca
Comunicat de les Candidatures Alternatives del Vallès sobre la participació electoral de les candidatures que l’integren
Sobre la moció en relació a les cases d’apostes, el joc en línia i mesures per a la prevenció davant la ludopatia
Vaga feminista del 8M
Breu del plenari del consell comarcal gener 2019
A què hem dedicat els esforços aquest 2018
Les CAV i les CUP denuncien a Fiscalia i al Tribunal de Comptes la licitació de la construcció i la gestió del Centre de Tractament de Residus del Vallès Occidental
| 0.766425 |
curate
|
{"ca": 0.9791252485089463, "it": 0.020874751491053677}
|
http://alternativesvalles.cat/tag/pensions/
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_40649
|
En Cafegrà ha arribat la filosofia eco per quedar-se. I és que estem implantant un sistema de gestió ambiental d’acord amb la normativa ISO 14001. En Cafegrà estem duent a terme totes les mesures relacionades amb els aspectes ambientals que intervenen en la nostra activitat diària de les màquines vending, a més de promoure la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació dins de l’empresa. D’aquesta forma, Cafegrà es converteix en una empresa socialment responsable.
A Cafegrà ens sumem al verd! I és que recentment hem estrenat nova samarreta, verd, per descomptat. Us agrada? A nosaltres ens encanta!
No Comments
Sorry, the comment form is closed at this time.
© Copyright 2019 – Cafegrà S.L. Tots els drets reservats – Avís Legal – Política de privacitat– Política de Cookies – Disseny web per Grafix
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8768656716417911, "pt": 0.012437810945273632, "en": 0.11069651741293532}
| |
mc4_ca_20230418_12_535610
|
La insuportable mosca negra - Imagina Ràdio
La insuportable mosca negra
Els negocis turístics, agrícoles i ramaders se'n veuen afectats però també la quotidianitat i la vida al carrer dels veïns
El problema de la mosca negra no els és particular. Són molts els municipis de les Terres de l’Ebre que pateixen, sobretot als mesos de juny i juliol, les altes poblacions de mosca negra, però Benifallet, al Baix Ebre, ha decidit aixecar la veu i reclamar mesures immediates i més contundents contra aquesta problemàtica que afecta la salut pública i l’economia local. L’Ajuntament ha aprovat per unanimitat una moció per un control més efectiu de la plaga i un veí, Josep Mestres, agricultor d’horta ecològica, ha impulsat la Plataforma d’Afectats que es presenta aquest divendres. El COPATE (Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre) ha fet aquest dijous el tercer de cinc tractaments contra les larves però els efectes tardaran encara uns dies a fer-se notar.
Abans de les vuit del matí els treballadors de Josep Mestre, agricultor d’horta ecològica, ja recullen cols kale entre vols de mosca negra, prop del riu Ebre i la Via Verda, al terme municipal de Benifallet. “Avui no és dels dies pitjors”, asseguraven entre ruixades de repel·lent i espantades, aquest dijous. “Cada dia, al mati i al vespre, patim núvols de mosca negra. El principal és tapar-se, perquè la millor barrera és la física, i usem repel·lents i tenim la mà”, ha dit amb un riure irònic Mestre.
Fa un any, indignat i enrabiat amb la situació, va engegar una plataforma virtual d’afectats per la mosca negra, que compta amb mig miler de seguidors a les xarxes socials. Aquest divendres es constitueix en associació, “per començar a fer accions i preguntes a l’administració”. “Hem d’exigir què està passant perquè el problema existeix des de fa anys i s’està gestionant molt malament”, ha apuntat. La proposta és que en aquesta agrupació hi hagi representants civils de tots els pobles de la riba de l’Ebre que pateixen la plaga.
La mosca negra està prop de convertir-se, si no ho és ja, en un problema de salut pública en alguns municipis a les Terres de l’Ebre i ha obligat a canviar hàbits de treball i hàbits de vida. “Cridem a les xarxes –on Mestre penja vídeos de les seves experiències- però no podem deixar de treballar. Hi ha dies que és insuportable. No pots obrir el sulls, es posen pel nas, per la boca i per tot arreu, però quan passa i has de collir enciams, ho has de fer igual. Ens tapen i acabem tots enrabiats, però la feina s’ha de fer”, ha lamentat Mestre.
Malgrat que la majoria d’ebrencs s’han immunitzat a les reaccions al·lèrgiques que provocava al principi la mosca negra, reclamen “poder treballar i viure dignament”. “Els nens no poden sortir al carrer a la tarda. Això no pot ser. Vivim a un lloc idíl·lic i paradisíac i hem d’estar tancats perquè això és un infern”, ha reclamat el pagès. “Ens hem de cobrir tot l’any, amb pantaló i màniga llarga i ja pot fer calor, que ho has d’aguantar o t’encenen. No piquen, mosseguen, arrenquen la carn”, ha afegit Lucrecia Vidal, veïna de Benifallet i secretària del grup de ramaders d’oví i cabrum del Baix Ebre.
Del malestar tampoc se’n salven els animals. Vidal recorda que les bèsties ni descansen ni poden tenir una rutina normal. “No es cobreixen alhora i tots els ramaders de la zona, els corders, per a Nadal, no els tindran i perdran diners”, ha alertat. Ni les gallines ni els ànecs poden aguantar les incubacions dels ous, les cabres es retorcen sobre les herbes i les ovelles es rasquen als arbres mentre els ases no paren de bramar a l’explotació de Vidal. Aquests dies són molts els seus companys que fan circular vídeos de patiment dels ramats per les xarxes. “Només aguantem els humans perquè hem d’aguantar. Els animals pateixen massa”, ha advertit.
“Demanem solucions. El que no s’ha fet en molts anys, s’ha de començar a fer ja. És tard però hi som a temps”, ha insistit Vidal. La ramadera té clar que la situació ve provocada per un “absolut abandonament” del riu Ebre. “Només hi pensen per prendre l’aigua, tirar la brossa de les nuclears i els residus”, ha criticat. Vidal reclama que es netegin les algues del riu però que les retirin quan les tallen, i que s’abordi el problem de les espècies invasores, com el silur. “Aquests peixos s’han menjat els barbs, les tenques i les madrilles que es menjaven els brots d’alga i tot el que hi niava. Ara no hi ha res de tot això”, ha assenyalat.
El consistori alça la veu
L’Ajuntament de Benifallet ha decidit aixecar la veu contra el problema amb la confiança que altres municipis ebrencs segueixen el seu exemple. Dimarts aprovaven una moció, amb el vot a favor dels dos grups del consistori, Candidatura de Progrés i ERC, on exigeixen un control efectiu de la plaga de mosca negra. “Si les actuacions es fessin al mes de gener no arribaríem a aquests extrems. I si se n’ha de fer 11 de tractaments, enlloc de 5 o 6, que es faci”, ha defensat l’alcaldessa Mercè Pedret. “Tenim el mateix dret les persones que vivim al sud de Catalunya que les que viuen al Passeig de Gràcia a Barcelona. Si passés a Barcelona segur que actuarien amb més eficàcia i no tindrien el problema que tenim nosaltres”, ha afegit.
De fet, l’acció del Govern contra aquesta “urgència sanitària”, com es qualifica des del consistori, se centra enguany en cinc tractaments antilarvaris amb insecticida BTI a diferents trams del riu Ebre, que executa el COPATE. Enguany es van començar a fer a finals del mes d’abril. Tard perquè ja hi havia molta població adulta que no es ressent dels insecticides. Aquest dijous s’ha fet el tercer tractament. Els tècnics del Consorci confien que es podrà atacar amb bons resultats el gran relleu larvari que encara hi ha al riu perquè, per la falta d’avingudes i de pluges, hi ha molts macròfits a l’Ebre i són l’habitat idoni per les larves de mosca negra.
Ara bé, els tècnics també lamenten el retard de l’inici dels tractaments que es produeix, en moltes campanyes, per falta de pressupost i per no concretar un conveni d’actuacions i recursos a llarg termini. Recordem a l’administració que “les plagues no en saben de temps administratius, ni de pautes, ni de convenis” i es planyen per haver d’estar “pendents dels diners” i altres gestions. “Això no ajuda, apunten”.
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarés, per la seva banda, assegura que s’ha insistit a tots els Departament en la necessitat de disposar de més recursos per a un tractament més efectiu. “Esperen en properes anualitats tornar a signar el conveni perquè es facin els tractaments al mes de gener, si és necessari”, ha apuntat Pallarés. “Que ningú dubti que continuarem lluitant per fer més suportable la via amb la mosca negra, que no et deixa viure i que és una de les principals preocupacions que tenim al territori”, ha afegit.
benifallet mosca negra porblema Terres de l'EBre
El Ral·li 2019 passarà per Horta de Sant Joan
"Caminante no hay camino" per a l'aldeà Rai López
| 0.839342 |
curate
|
{"es": 0.021043528394349958, "ca": 0.9691553761891035, "en": 0.002738541366388008, "it": 0.007062554050158547}
|
http://www.imaginaradio.cat/la-insuportable-mosca-negra/
|
macocu_ca_20230731_4_521817
|
Projectes, activitats i iniciatives
Si vols formar part dels nous projectes o proposar-los directament. Endavant!
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.918918918918919, "en": 0.08108108108108109}
| |
mc4_ca_20230418_1_776473
|
La sarsuela inaugura diumenge la setena edició del cicle de Concerts de Primavera d'Inca
A.N. | 09 març 1999
La música clàssica torna aquest cap de setmana a Inca. Diumenge es posarà en marxa una nova edició dels Concerts de Primavera, un cicle que s'organitza des de l'any 1992. Un any més, es combinaran actuacions de conjunts de renom amb jornades dedicades al punt de vista pedagògic i oportunitats per als alumnes de música per fer les primeres taules damunt dels escenaris. Seran tres mesos de recorregut per la història musical.
Aquest diumenge, a la sala d'actes del Casal de Cultura s'obrirà el foc. Un programa confeccionat amb famosos fragments de sarsuela donarà la benvinguda al nou cicle. Tres dies després, el dimecres 17 de març i en el mateix escenari, se celebrarà un concert pedagògic sota el títol Per què no música clàssica?, que es dedicarà fonamentalment a la figura de Grieg i els compositors escandinaus.
Una mica més endavant, el dissabte 27 de març, l'església de santa Maria la Major acollirà l'actuació del Quartet de Corda Costa i Llobera. Aquest concert, que començarà a partir de les vuit i mitja del vespre, coincidirà amb la lectura del pregó que donarà el sus a les celebracions de Setmana Santa.
Ja a l'abril, el diumenge dia 11 i també a santa Maria la Major, el cor de cambra Studium, dirigit per Carles Ponseti, posarà el seu granet d'arena als concerts de primavera. Una setmana més tard, el dia 18, el cicle tornarà al Casal de Cultura amb un concert interpretat pels professors de l'escola de música Antoni Torrandell de la vila. El mes d'abril es tancarà el diumenge 25 d'abril amb l'actuació del Jazz Cambra Trio. Armando Lorente (marimba i vibràfon), Antoni Miranda (guitarres) i Baltasar Clar (contrabaix) mostraran l'original fusió que practiquen entre la música de cambra i el jazz, amb temes mítics d'aquest estil musical i d'altres de propis. Serà a la sala d'actes del Casal de Cultura a partir de les 21 hores.
El diumenge dia 2 de maig serà la darrera jornada d'aquests Concerts de Primavera 1999. Per a l'ocasió, s'ha organitzat una actuació dels alumnes de l'escola Antoni Torrandell que posarà el colofó a la setena edició d'aquest cicle que cada any celebra Inca.
| 0.832586 |
curate
|
{"ca": 0.9981834695731153, "en": 0.0018165304268846503}
|
https://www.dbalears.cat/cultura/1999/03/09/42210/la-sarsuela-inaugura-diumenge-la-setena-edicio-del-cicle-de-concerts-de-primavera-d-inca.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_169406
|
Com que hi han molts fils oberts, proposo fer aquest per anar comentant tot el que va succeint al llarg de la jornada electoral
Perdò per espantar amb les dades de barris d'Hospitalet, com a positiu dir que al meu col·legi normalment es veuen més vells PPSOE i aquest cop es veuen més famílies i gent jove que són els que poden decantar al vot a favor de la independència. Per cert mai havia vist cues al meu... no sé que pensar, és un barri 50-50. A veure ara les dades a les 13h: http://resultats.parlament2015.cat/09AVAU/DAU09000CR_L2.htm
A l'Hospitalet el creixement de participació sestà moderant amb dades de les 13:00 (ara està 3.51 punts per sobre que el 2012 quan a les 12:00 estava 4.42 punts per sobre)
No l'han actualitzat? Ara la diferència torna a ser +4,40
Si. He agafat la dada quan faltaven taules per enviar les dades. He anat massa `rapid. Però ara amb dades nacionals puc dir que l'increment a l'Hospi està per sota del global a la demarcació de Barcelona, és molt bon senyal
Ho veig De fet Aran i Barcelonès les comarques amb increment més baix ha der ser positiu per collons...
De moment les dades d'increment de participació són molt bones. Però hem d'esperar. Pot ser que el patró de vot hagi canviat respecte el 2012 (pot ser que els indepes haguem nat a votar tots ben d'hora per les ganes que tenim)
| 0.801531 |
curate
|
{"ca": 0.9817073170731707, "ec": 0.0022865853658536584, "en": 0.01600609756097561}
| |
oscar-2201_ca_20230904_2_25471
|
Cens d'establiments dedicats a activitats econòmiques. La xarxa d’establiments dedicats a una activitat inclou els establiments d’ús comercial (establiments petits fins a grans...
| 0.628278 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.girona.cat/opendata/dataset?res_format=CSV&tags=Girona&_groups_limit=0&_res_format_limit=0&groups=comerc
|
mc4_ca_20230418_10_762814
|
Petites gotes fredes tremolant. Roger Casero Gumbau. Girona: Reinterpretant Els Segadors
Avui és dia de cantar l'himne, el nostre himne, de cantar ben alt i amb orgull Els Segadors, com molts sempre hem fet cada onze de setembre.
És possible però que avui uns cantin l'himne amb més entusiasme que d'altres, fins i tot que molts deixin de cantar-lo, qui sap si per manca d'esma...
Els catalans celebrem una derrota en la nostra diada nacional, i darrerament penso que ben mirat deu ser per no tornar a perdre, ja no una guerra, sinó el país! Deu ser per això que l'himne evoca la Catalunya triomfant, que tornarà (?) a ser rica i plena.
L'himne, transportat als nostres dies i al nostre present polític, pot ser fàcilment reinterpretat en clau independentista:
Catalunya triomfant, (qui diu triomfant diu independent)
tornarà a ser rica i plena. (ja tenim l'agència tributària catalana!)
Endarrere aquesta gent (unionistes catalans!)
tan ufana i tan superba. (espanyolistes espanyols!)
Ara és hora, segadors. (per segadors s'entés independentistes, és clar!)
Ara és hora d'estar alerta. (vigileu les impremtes!)
Per quan vingui un altre juny (bé, el nostre juny serà l'octubre, després de provar-ho un novembre...)
esmolem ben bé les eines. (i les eines, urnes!)
Que tremoli l'enemic (escolta Espanya!)
en veient la nostra ensenya. (pack estelada + papereta de vot del referèndum)
Com fem caure espigues d'or, (si cal ni cas del Consell de Garanties Estatutàries i dels lletrats del parlament)
quan convé seguem cadenes. (les de la Constitució espanyola que ens constrenyen!)
Bona diada a tothom, sigueu o no independentistes!
Publicat per Roger Casero Gumbau a 11.9.17
Etiquetes: 11 setembre, 1O2017, 2017, catalunya, espanya, independència, política, referèndum
| 0.728871 |
curate
|
{"en": 0.017888055395268318, "fr": 0.025389497980380843, "ca": 0.8222735141373341, "es": 0.024812463935372186, "it": 0.03981534910559723, "hu": 0.02827466820542412, "de": 0.026543566070398154, "pt": 0.015002885170225043}
|
https://www.rogercasero.cat/2017/09/reinterpretant-els-segadors.html
|
macocu_ca_20230731_1_450081
|
Una imatge del desplegament que s'ha fet aquest dissabte al migdia al punt on s'ha trobat el cadàver. | Cedida
El cos trobat al parc Francolí correspon a Domingo López, desaparegut dilluns a Tarragona
Així ho han confirmat els Mossos d'Esquadra | Es tractaria d'una mort biològica, sense signes de violència
Redacció 30/11/2019 14:42h
Actualització - 16.35 h
Confirmat. El cos trobat durant el matí d'avui dissabte, 30 de novembre, a tocar del parc Francolí de Tarragona correspon a Domingo López Espejo, de 69 anys, desaparegut el passat dilluns, 25 de novembre, a la capital del Tarragonès.
Notícia relacionada
La família havia repartit cartells arreu de la ciutat de Tarragona | TarragonaDigital
Notícia - 14.43 h
Aquest dissabte 30 de novembre, cap a dos quarts de dotze, ha estat localitzat al costat del parc Francolí de Tarragona el cadàver d'una persona, segons ha confirmat a aquest mitjà la Guàrdia Urbana de la ciutat. El cos, concretament, s'ha trobat al carrer de l'Arquebisbe Josep Pont i Gol, sota el pont de l'autovia A-7.
| 0.749028 |
curate
|
{"ca": 0.9473684210526315, "pt": 0.042884990253411304, "la": 0.009746588693957114}
| |
macocu_ca_20230731_9_392994
|
RevoluciÃ3 a l'escala
Barcelona ha estat coneguda pel seu espai públic. Ara estem en una crisi del model d’habitatge. Ha arribat l’hora de traspassar la pell pública i entendre els blocs d’habitatges en conjunt.
Barcelona ha estat coneguda pel seu espai públic. Ara estem en una crisi del model d’habitatge. Ha arribat l’hora de traspassar la pell pública i entendre els blocs d’habitatges en conjunt. L’espai públic no és per deixar-lo buit als turistes sinó per millorar la vida dels ciutadans, i ara això passa per millorar les comunitats de veïns i entendre el carrer com a espai veïnal. En aquesta línia treballa l’estudi Bopbaa, format per Francesc Pla, Iñaki Baquero i Josep Bohigas,amb el qual em trobo al seu estudi del Poblenou per parlar del seu projecte APTM i d’una dèria comuna: la ciutat. Des de Bopbaa han treballat per a l’ampliació del Thyssen a Madrid i l’edifici Octubre a València, i alhora se’ls coneix pel seus muntatges efímers. La seva manera de fer té una constant: les seves obres no són fotogèniques, en el sentit que són difícilment resumibles en una imatge impactant, a contracorrent de bona part de l’arquitectura actual. “Ens agradaria trobar l’expressió en l’arquitectura del cinema documental”. La seva feina s’allunya d’idees felices i es treballa a la manera com es construeix una conversa, entre els tres components de l’estudi i el client, rastrejant tots els errors i les contradiccions. A vegades els resultats poden semblar desmanyotats; és el preu de despullar-los i ser fidels al procés. Amb aquesta voluntat va començar APTM, un projecte hereu del que va ser el taller Barraca Barcelona, l’Any del Disseny i el taller al vaixell Naumon que va portar la problemàtica de l’habitatge a diferents ciutats del Mediterrani. Quan Construmat els va encarregar un exercici de recerca sobre l’habitatge social, potser van pecar d’innocents. Probablement la fira només volia netejar la imatge dels constructors, però van escollir aprofitar l’ocasió. Van fugir de solucions personals i van encarregar projectes a altres arquitectes que ja portaven temps treballant en aquest àmbit, com ara Santiago Cirugeda i l’estudi Lacaton Vassal: “Endegar iniciatives com l’APTM també és fer arquitectura”. Llavors, en la següent edició, van ser ells els que van fer una proposta comissariada per Manel Gausa. “Teníem la sensació que en el primer APTM ens havíem deixat de dir algunes coses i va ser el moment d’explicar-les, sobretot després de la polèmica amb els famosos pisos de 30 metres quadrats”. El més important del seu projecte és entendre el bloc de cases com a alguna cosa més que una acumulació d’unitats d’habitatge. Els espais comuns prenen més importància i l’escala de veïns es converteix en un espai de relació i serveis comuns. Resumint: “Com millors siguin els espais comuns i els serveis d’escala,més petites poden ser les unitats d’habitatge”. D’aquí que en el seu projecte ”Com partir i compartir” la porteria sigui un lloc on es recullen els residus per reciclar, on es deixen bicicletes, on els veïns es poden reunir, on es distribueix l’energia que potser es capta amb les plaques solars del terrat... Els edificis gestionats permeten compartir serveis, la fragmentació fa que es dupliquin inútilment. En Josep afirma, sense immutar-se, que la idea de compartir serveis amb els veïns és la propera revolució. “La nostra proposta no té sentit aïlladament, sinó emmarcada en una reformulació de l’escala de veïns, del carrer, de la trama urbana i, finalment, de la ciutat”. Una idea interessant és l’apropiació del concepte d’hotel. En una ciutat plena d’aquests establiments, Bopbaa proposa traslladar el concepte d’hotel a un ús social per trobar una nova fórmula. En un hotel trobem des d’un gimnàs a una tintoreria, una sala de reunions, una piscina..., però es comparteixen amb la resta de residents. La idea és que si ho fem sense pegues en un hotel, per què no ho fema casa nostra? No tots els serveis estan compactats, sinó dispersos per l’edifici, i això també es pot traslladar al bloc d’habitatges, cosa que augmenta els espais de contacte i convivència i per tant fomenta la interrelació. És llavors quan la unitat d’habitatge pot ser modular i reduïda, perquè hi ha altres espais i perquè es pot manipular per adaptar-la a les necessitats en cada moment. Sortint de l’estudi veiem el resultat del 22@ i ens lamentem que, ara per ara, no s’hagi estat prou valent per assumir riscos: s’estan repetint fórmules, s’està ignorant el llegat industrial. És una oportunitat perduda quan podríem haver liderat una evolució de la ciutat amb una revolució tan casolana com reformular l’escala de veïns.
| 0.762064 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_6_229774
|
L'Infantil masculí al Campionat de Catalunya WP 26.06.2017
Aquest dilluns s'ha disputat a les Piscines Municipals de Montjuic la fase de grups del Campionat de Catalunya en categoria infantil mixte.
El nostre equip tenia un grup molt complicat per poder classificar-se i així ha estat ja que hem perdut contra el CN Sabadell (4-8) i CN Terrassa (11-9). De totes maneres, l'objectiu de la tempora era aconseguir poder disputar aquest campionat, disfrutar amb els partits contra equips de més potencial i hem pogut veure una bona evolució del grup.
Així que felicitats a tot el grup i a l'equip tècnic.
| 0.7768 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_91349
|
NOU TALLER SOBRE TIC A LA BIBLIOTECA La Biblioteca de Cervià posa en marxa un nou taller/formació sobre TIC (tecnologies de la informació i comunicació) adreçat a adults, amb la finalitat d'aprendre a utilitzar dispositius electrònics i perdre la por a la tecnologia. https://www.bibliotecacervia.cat/actualitat/noticies/nou-taller-sobre-tic-a-la-biblioteca https://www.bibliotecacervia.cat/actualitat/noticies/nou-taller-sobre-tic-a-la-biblioteca/@@download/image/Taller-formació TIC.jpg
NOU TALLER SOBRE TIC A LA BIBLIOTECA
La Biblioteca de Cervià posa en marxa un nou taller/formació sobre TIC (tecnologies de la informació i comunicació) adreçat a adults, amb la finalitat d'aprendre a utilitzar dispositius electrònics i perdre la por a la tecnologia.
DILLUNS 17 GENER 2022
Aquest 2022 la Biblioteca de referència dels cervianencs/ques s'ha proposat l'objectiu de dur a terme un taller amb l'objectiu d'atansar la tecnologia a la gent gran, en general.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9401260504201681, "en": 0.037815126050420166, "de": 0.022058823529411766}
| |
crawling-populars_ca_20200525_9_20383
|
Congressos
Girona és una ciutat accessible, de distàncies curtes i amb facilitats per arribar als punts més allunyats. A més, des de Girona teniu la platja ben a prop, a només mitja hora de cotxe, i també la zona volcànica de la Garrotxa amb uns paisatges espectaculars. Els Pirineus, Figueres, o fins i tot la muntanya de Montserrat o Barcelona, són algunes de les excursions que es poden fer en una escapada d'un dia.
Hi ha parades de taxis a l'estació de trens d'Adif Girona, a l'estació d'autobusos i al centre de la ciutat a la plaça de la IndependÚncia i al carrer Joan Maragall.
Per a més informació:
Girona disposa de 10 línies d'autobusos urbans que permeten desplaçar-se per tots els barris amb facilitat. Es poden adquirir bitllets senzills o targetes multiviatge al mateix autobús. Girona disposa també de diverses línies que la connecten amb el seu entorn més proper i amb la resta del territori.
Per a més informació:
Diferents companyies ofereixen cotxes de lloguer, al centre de la ciutat, a l'estació de trens i a l'aeroport Girona-Costa Brava:
A l'Estació d'autobusos es poden llogar vehicles per a grups nombrosos.
La ciutat disposa de diferents zones d'aparcament gratuït i de pagament en zona blava o privats.
Per a més informació:
Girona disposa de places d'aparcament i zones reservades per a persones discapacitades distribuïdes per tota la ciutat. També hi ha instal·lacions semafòriques amb mòduls avisadors de format acústic per a vianants.
Per a més informació:
Girona disposa d'una xarxa de carril bici que permet moure's per moltes parts de la ciutat d'una manera senzilla, pràctica i segura.
Empreses que ofereixen un servei de lloguer de bicicletes:
Per a estades més llargues a la ciutat hi ha el servei de bicicleta pública Girocleta, un servei d'abonament que permet disposar de bicicletes per a trajectes urbans en diferents estacions distribuïdes per la ciutat.
Contacte
Oficina de Turisme
Predicció del temps
Meteorologia a 5 dies vista
Xarxes socials
Facebook, Twitter, YouTube…
Plànol de Girona
Interactiu amb cercador
Web oficial de l'Oficina de Turisme
Pl. del Vi, 1 - 17004 GIRONA - Tel. 972 010 001
© 2020 Ajuntament de Girona | Contacte
| 0.672648 |
curate
|
{"en": 0.0172173103769195, "ca": 0.9371800837598884, "fr": 0.0037226617031177293, "es": 0.02280130293159609, "it": 0.012563983248022336, "ar": 0.0013959981386691485, "ls": 0.005118659841786877}
|
: /turisme/cat/mobilitat.php
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_206096
|
Va! que ja tardeu a tancar aquest fil... ______________________________________________________________ Els comentaris i opinions de cada usuari són propietat d'ell mateix, i xat no se'n fa responsable.Les opinions del xat les expressen els seus redactors a la portada
OSTRES TU QUIN PESAT!! Us hi fixeu que s'està comportant EXACTEMENT IGUAL que Sentandreu_crack?? Està fent exactement el mateix! Apa si no t'agrada el xat, aire! (he dit aire, no ària, res de races àries ni paranoies d'aquestes eh, no t'envalantonis ara ;) )
| 0.549728 |
curate
|
{"pt": 0.005758157389635317, "ca": 0.9520153550863724, "es": 0.04222648752399232}
| |
mc4_ca_20230418_7_354244
|
L'Oficina de Català enceta la modalitat virtual del programa Voluntariat per la Llengua
L'Oficina de Català de Ripollet va iniciar el 30 de gener la modalitat virtual del programa Voluntariat per la Llengua. L'objectiu d'aquesta nova modalitat és que les parelles lingüístiques que no poden trobar-se de manera presencial ho puguin fer a través de videoconferència. El funcionament del programa virtual és el mateix que en persona: les parelles lingüístiques es troben una hora a la setmana i durant 10 de setmanes. L'única diferència és que ara es podrà fer des de casa i des de qualsevol dispositiu o aplicació.
Per participar en el programa com a voluntari o com a aprenent, cal ser major d'edat i inscriure's a la web del Voluntariat per la Llengua. A la fitxa que s'ha d'emplenar hi ha la possibilitat d'escollir la modalitat virtual, la presencial o ambdues. La persona dinamitzadora del Voluntariat per la Llengua s'encarregarà d'assignar una parella lingüística d'acord amb la disponibilitat horària i les preferències del nou inscrit, donarà unes orientacions perquè les trobades virtuals siguin el màxim de satisfactòries i facilitarà materials de suport en línia per promoure les converses i atendrà totes les consultes o suggeriments que es vulguin fer. El Voluntariat per la Llengua és un programa de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que fomenta l'ús de la llengua catalana en les relacions personals tot posant en contacte una persona que parla habitualment català amb una altra que en té coneixements bàsics i que vol fer un pas endavant per parlar-lo amb normalitat. E.P.
Altres continguts recents amb la mateixa tipologia: - Es realitzen dues xerrades sobre l'envelliment a l'institut Lluís Companys [Notícies]- El Consell Escolar Municipal aprova el Pla Educatiu Local per als anys 2017 i 2018 [Notícies]- Comença el termini de la preinscripció escolar [Notícies]- El Centre Obert La Placeta realitza unes colònies a Sant Martí de Centelles [Notícies]- Dijous comença el període de preinscripció escolar [Notícies]- Els membres dels instituts públics de Ripollet participen parcialment en la vaga del 9 de març [Notícies]- L'institut Palau Ausit torna a aconseguir l'or a l'Spainskills [Notícies]- Els Gegants de Ripollet apadrinen la gegantona d'Els Pinetons, en el 10è aniversari de l'escola [Notícies]- Les jornades de portes obertes continuen als centres públics d'infantil i primària [Notícies]- L'escola Els Pinetons convida a tothom al seu 10è aniversari [Notícies]
| 0.893551 |
curate
|
{"ca": 0.9984490112446684, "en": 0.0015509887553315238}
|
http://info.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?id=25478
|
mc4_ca_20230418_0_46934
|
INTERNACIONALISME O NACIONALISME? SOCIALISME I NACIÓ ALS TERRITORIS DE LLENGUA C | 9788416260478 | MARTÍ BATALLER, AURELIO
/ INTERNACIONALISME O NACIONALISME? SOCIALISME I NACIÓ ALS TERRITORIS DE LLENGUA C
INTERNACIONALISME O NACIONALISME? SOCIALISME I NACIÓ ALS TERRITORIS DE LLENGUA C
MARTÍ BATALLER, AURELIO AFERS Ref. 9788416260478 Veure altres productes de la mateixa col·lecció Altres llibres del mateix autor
Sovint s’ha concebut l’internacionalisme obrer com un obstacle per a la identificació nacional dels socialismes marxistes de la primera part del segle XX. En la majoria dels casos, però, la relació entre ambdós elements no ha estat incompatible. Aquest llibre estudia com van encaixar aquestes variab...
ISBN : 978-84-16260-47-8
Autors : MARTÍ BATALLER, AURELIO
Sovint s’ha concebut l’internacionalisme obrer com un obstacle per a la identificació nacional dels socialismes marxistes de la primera part del segle XX. En la majoria dels casos, però, la relació entre ambdós elements no ha estat incompatible. Aquest llibre estudia com van encaixar aquestes variables els socialismes europeus, espanyol, valencià, català i balear. En el llibre s’observa el procés d’integració política i cultural socialista europeu en el marc de l’Estat nació i s’aprofundeix en el cas espanyol per mostrar l’adhesió socialista a Espanya i conèixer algunes de les característiques definidores d’aquesta idea de nació. Així mateix, es té en compte el comportament del socialisme als territoris del domini lingüístic català, i s’esbrina si la seua idea d’Espanya coincidia amb la de la resta del socialisme espanyol. Més enllà de la interacció entre el socialisme i els moviments nacionalistes i regionalistes, es posa l’atenció en la relació socialista amb els relats i símbols de les identitats diferenciades de l’àmbit valencià, català i balear. Tot plegat, aquest llibre és una investigació sobre el procés de construcció i difusió social de la identitat nacional espanyola. A través d’aquesta s’il•lustra el dinamisme de l’articulació de les identitats socials, polítiques, nacionals, regionals i locals.
Aurelio Martí Bataller (Llutxent, 1983) és doctor en història contemporània per la Universitat de València. Les seues investigacions s’han centrat en la relació de la cultura política socialista amb el procés de construcció de la identitat nacional espanyola contemporània.
| 0.653511 |
curate
|
{"ca": 0.9244802715316079, "en": 0.06533729316928298, "es": 0.010182435299109036}
|
https://www.documenta-bcn.com/products/235142-internacionalisme-o-nacionalisme-socialisme-i-nacio-als-territoris-de-llengua-c.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_643749
|
Queda clar que aquest atac al català no era cap protesta. Han aprofitat un moment de reivindicacions per atacar descaradament la llengua catalana. Suposo que esperaven un moment així per poder atacar de nou l'única llengua nacional de Catalunya. Al Twitter en Rivera es queixava de la repressió del castellà. Rivera ets un fals i un feixista i ja veus que la resposta d'aquest país serà sempre la mateixa. Ara bé, que vagi fent, només aconseguirà avançar la data de la independència. http://www.directe.cat/noticia/183977/un-dels-impulsors-de-la-no-utilitzacio-del-catala-dels-mossos-amic-de-ciutadans
Que els acomiadin ja!
| 0.679677 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_757967
|
2012 – Ple de Vida, prevenció de trastorns emocionals i afectius
Ple de Vida, prevenció de trastorns emocionals i afectius > 2012
Superar el dol
28/09/2012 Gemma Nadalcuidador, Dol, dolor, Elisabeth Kübler-Ross, familiar, mort, superaciópldv
Per Gemma Nadal, filòloga i traductora
Parlar de dol és posar nom als períodes més dolorosos pels quals tots i totes haurem de passar diverses vegades al llarg de les nostres vides. El dol no només es produeix, com es creu habitualment, davant la mort d’un ésser estimat, sinó que és la manifestació de l’aflicció que se sent davant de pèrdues importants: una mort, un divorci, un trasllat, etc.
Elisabeth Kübler-Ross, autoritat indiscutible en el dol i la mort, reconeix 5 fases en el procés de superar una pèrdua: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Fer d’aquest dur periple un viatge a l’autoconeixement o convertir-lo en l’etapa més trista i estèril de la nostra vida depèn moltes vegades d’un mateix.
En molts casos de dol mal resolt (o complicat, com se’n diu en psicologia), a més d’identificar i posar en marxa els propis recursos davant l’adversitat, seria molt aconsellable realitzar un treball amb un terapeuta o entrar en un grup de suport, ja que es corre el perill que el procés no s’acabi de resoldre i doni lloc a malalties psicosomàtiques.
L’escriptura es pot convertir també en una bona eina per enfrontar aquesta fase de la millor manera possible i sortir-ne més lliure i reforçat. A través de determinats exercicis, que poden ser guiats per un professional, la persona que experimenta el dol pot entrar en contacte amb les seves emocions més profundes i alliberar-se dels sentiments de dolor, buit, culpa, etc. que solen acompanyar aquesta etapa. Així ho va viure també la Dra. Kübler-Ross: L’escriptura va ser catàrtica, i mentre el David i jo parlàvem i treballàvem ell es va convertir en testimoni del meu dolor, cosa que va permetre que emergís a la superfície. Durant l’escriptura d’aquests dos llibres he plorat moltes vegades.
Pròximament us oferirem una píndola de coneixement (un petit taller) sobre l’escriptura i el dol.
| 0.865609 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.pledevida.com/2012/
|
naciodigital_ca_20220331_0_125205
|
La candidatura conjunta de Podem i ICV-EUiA al Parlament, Catalunya Sí Que Es Pot, s'ha presentat aquest divendres al vespre a Tarragona amb el seu candidat per Barcelona i els primers de la llista de la demarcació, com són Gerard Bargalló i Hortènsia Grau. Rabell ha atacat exemples del que considera que «no cal fer», com són BCN World - un projecte que, ha dit, «és un autèntic 'pelotazo' urbanístic del qual es beneficiaria la Caixa a través de la requalificació dels terrenys», les nuclears, el projecte Castor o els múltiples transvasaments de l'aigua de l'Ebre.
Preguntats per temes candents com són l'adhesió de Barcelona a l'Associació de Municipis per la Independència o la celebració dels Jocs del Mediterrani a Tarragona, els candidats han coincidit a proposar la consulta ciutadana com a fórmula per resoldre el debat i han preferit no posicionar-se. Bargalló, que ha parlat de «Jocs olímpics» en lloc de Jocs del mediterrani, ha avisat però que «no és el moment idoni per fer aquest tipus d'inversions» malgrat que ha confessat que «és un tema que encara hauríem de debatre». El mateix Bargalló ha descartat respondre sobre la proposta en l'eix nacional de la seva candidatura i ha cedit la paraula al líder, Lluís Rabell, ja que «n'és un expert i coneix millor les respostes a aquest tema».
«Seguir lluitant», el 'Pla B' de Catalunya Sí Que Es Pot en cas que l'opció federalista no guanyi les eleccions espanyoles
Rabell ha demanat «un referèndum democràtic, amb garanties, pactat, conegut, reconegut i reconeixible amb una gran participació de la ciutadania per trencar el bloqueig que estem vivint», sobre la qüestió nacional. En aquest sentit, ha posat totes les esperances en el canvi polític en les eleccions espanyoles previstes per al mes d'octubre. «La independència 'express' no és viable, qui ho proposa vol el retorn de Convergència al govern de la Generalitat». A més, ha apuntat com a referent el que va passar a les eleccions municipals, quan van caure molts «feus» del PP. En cas que això no passés i Rajoy fos reelegit, el 'Pla B' de Catalunya Sí Que Es Pot serà «seguir lluitant per generar un escenari favorable». Tot i així, ha assegurat que «la perspectiva del 'Pla A' és bastant raonable».
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/13571/lluis-rabell-veu-bastant-raonable-federalisme-triomfi-madrid
|
macocu_ca_20230731_7_175630
|
Sensibles al món que les envolta, la companyia Les Impuxibles malda per fer visibles qüestions per resoldre. A Limbo va ser la mirada que tenim respecte la transsexualitat. Aquí sobre la violència masclista: la més urgent i indigna plaga dels nostres dies. Cal parlar-ne, les vegades que sigui necessari, perquè no quedi reclosa per por al sí de les relacions tòxiques; i educar les noves generacions per tal que quedin alliberades de la xacra. Després, la forma com cadascú vulgui fer-ho, dependrà dels seus recursos i intencions.
S'han aliat amb Carla Rovira, de qui vam veure la temporada passada una meravellosa reflexió de com els infants viuen, s'informen o pateixen les mil violències que els envolten: Most of all, you’ve got to hide from the chicks. I en el temps, als escenaris barcelonins, just el mes d'abril, es va presentar la imprescindible i colpidora Five Easy Pieces de Milo Rau, recreació del violador i assassí belga de nens als anys 90. Tres exemples ben diversos d'afrontar l'assumpte.
I la conclusió (provisional) on podríem arribar és que no hi ha cap sistema millor de tractar tot plegat, que fent-ho.
Les Impuxibles estiren fort a Aüc del relat subjectiu, la dansa enunciativa, i la música evocativa. És el seu mètode. Ho fan tan decididament, que pot xocar que es barregi en un mateix espectacle una violació i un abús infantil. S'expressen amb tanta claredat, que avisen l'espectador de la duresa del propi plantejament. Hi posen veritat, com a resposta: un crit de denúncia que ressona a l'ànima de la sala.
En un moment determinat parlen del llibre Instrumental de James Rhodes. Víctima d'abusos de nen, anuncia a les primeres planes que no donarà detalls d'aquell malson. Però es respiren a les 288 pàgines. Sense ni un mot macabre. Justament perquè l'intolerable és que passin coses així a la nostra societat. Parlar-ne, cadascú a la seva manera, és l'única opció vàlida.
| 0.830709 |
curate
|
{"ca": 0.9347133757961783, "es": 0.052547770700636945, "ar": 0.012738853503184714}
| |
oscar-2301_ca_20230418_6_237951
|
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar
Parlem?
ca / ES
Nouvending
Clients
Màquines vending
Màquines de cafés y begudes calentes
Màquines de Refrescos i begudes fredes
Màquines de snacks i Alimentació
Productes vending
Café i begudes calentes
Refrescos i begudes fredes
Alimentació i snacks
Capacitat disponible de 650 gots de cafè
Alçada 183 cm
Amplada 65 cm
Profunditat 76 cm
Canto
Máquina de café vending fàcil d'utilitzar
La Necta Canto és una màquina de vending elegant i de fàcil ús. Els seus botons permeten una selecció ràpida i senzilla de begudes calentes d’alta qualitat, a més d’una àmplia selecció de sabors. És la màquina ideal per a emplaçaments de tamany mig.
Màquines vending de Nou Vending
Màquines de cafés y begudes calentes
Empresa de vending
Màquines de Refrescos i begudes fredes
Empresa de vending
Màquines de snacks i Alimentació
Empresa de vending
Contacta amb
el vending
Necessites màquines vending ja sigui de cafè, menjar o aigua per a la teva empresa? Confia en el vending de Nou Vending!
Nom
Telèfon*
E-mail*
Província* Girona Barcelona Tarrega Lleida Altres
Comentaris*
INFORMACIÓ PROTECCIÓ DE DADES. Finalitats: Respondre a les seves sol·licituds i remetre-li informació comercial dels nostres productes i serveis, fins i tot per correu electrònic. Legitimació: Consentiment de l'interessat. Destinataris: No estan previstes cessions de dades. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a info@nouvending.com. Pot ampliar la informació a Política de Privacitat
| 0.549321 |
curate
|
{"ca": 0.8663069544364509, "pt": 0.004196642685851319, "lb": 0.004196642685851319, "en": 0.049760191846522785, "it": 0.002997601918465228, "es": 0.06654676258992806, "fr": 0.0017985611510791368, "uk": 0.004196642685851319}
|
https://www.nouvending.com/maquina-cafe-expenedora-elegant-canto-p-12-ca
|
macocu_ca_20230731_6_372168
|
Objectius:
Continguts:
Acció protectora de la Seguretat Social. Assitència sanitària. Tipus de prestacions econòmiques i/o assistencials. Supoòsits pràctics. Resums.
Observacions:
Curs ofert a través de l'Aula Mentor. Bonificable per la FUNDAE, antiga Fundació Tripartita. Unitat formativa UF0342, que forma part del certificat professional oficial de nivell 3 ADGD0208 gestió integrada de RH (família professional Administració i gestió).
| 0.490098 |
curate
|
{"ca": 0.8974358974358975, "en": 0.016317016317016316, "es": 0.08624708624708624}
| |
crawling-populars_ca_20200525_17_45603
|
Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Crítica, anàlisi i orientació literària
Si l’autobiogràfic —i el memorialístic en general— és un dels gèneres literaris més arriscats és perquè, tot i reflectint-hi alhora…
Sovint fa la impressió que Esquerra no sigui capaç d’aprendre la lliçó de les successives i cada vegada més devastadores…
Cada vegada que es publica un llibre sobre algun polític, tant el sentit comú com l’experiència ens aconsellen que ens…
Com bé sap qualsevol persona amb un mínim sentit comú, el principi de la presumpció d’innocència és el pilar fonamental…
En una societat civilitzada com la nostra les posicions enfrontades en el debat sobre la supressió de les curses de…
Introdueix la teva adreça d'e-correu:
Les essais Michel de la Montaigne Le livre de poche 2002
Copyright © 2020 Xavier Serrahima: el racó de la paraula
Design by ThemesDNA.com
| 0.708269 |
curate
|
{"es": 0.11072261072261072, "ca": 0.7972027972027972, "fr": 0.06526806526806526, "en": 0.026806526806526808}
|
: /tag/sentit-comu/
|
macocu_ca_20230731_8_260979
|
Aquí trobareu el llistat dels llibres de text pell curs 2022-23 Feu-ne una ullada al següent enllaç: clica aquí: Llibres de text 22-23
Des de la biblioteca, per celebrar la diada de Sant Jordi, vam preparar unes històries del ratolí Pomfa des de P3 fins a 5è. Esperem que us agradin.🐭
| 0.677102 |
curate
|
{"ca": 0.9148936170212766, "es": 0.0851063829787234}
| |
acn_ca_20201011_0_79720
|
La direcció de JxSí plantejarà al grup crear un nou òrgan de direcció només format per diputats
Germà Bel assegura que està disposat a formar part d'aquest nucli dur si li ho demanen
ACN Barcelona.-La direcció de JxSí plantejarà al grup parlamentari crear un nou òrgan de direcció que estigui només format per diputats, sense tècnics, membres dels partits o del Govern. Així s'ha resolt la crisi generada arran de la queixa del diputat independent i cap de llista per Tarragona, Germà Bel, que va presentar la seva renúncia molest amb l'actual funcionament del nucli dur del grup. La situació es va reconduir en una reunió entre el mateix Bel, Jordi Turull, Marta Rovira, i els candidats per Lleida i Girona, Josep Maria Forné i Lluís Llach. El plenari de 62 diputats haurà de votar aquesta reformulació de l'òrgan de direcció. Pel que fa a la seva composició, Bel ha indicat que no li correspon a ell decidir-ho, però ha assegurat que ell està disposat a formar-ne part si li ho demanen.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/la-direccio-de-jxsi-plantejara-al-grup-crear-un-nou-organ-de-direccio-nomes-format-per-diputats-2
|
mc4_ca_20230418_4_667792
|
2 milions de catalans reclamen la independència | Sarrià-Sant Gervasi per la independència
admin- 12 Setembre 2012 -ANC-0 Comments
#11s2012, Catalunya nou estat d'Europa, Diada Nacional de Catalunya, Escucha España, independència
Prev post Acte de convocatòria per l’11 de setembre. Dissabte 8 de setembre a Plaça Catalunya.
Next post Gràcies als voluntaris paradistes de l’11S 2012
| 0.73304 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.ssgxi.cat/2-milions-de-catalans-reclamen-la-independencia
|
mc4_ca_20230418_4_198899
|
Interí, fins quan? - Diari de Girona
eduard rojo torrecilla 04.08.2019 | 22:33
Per a la Sala el recurs ha de prosperar, amb la contundent afirmació inicial, suposo que per donar cobertura a tot el que immediatament s'exposarà (i amb moltes discrepàncies al respecte per part del vot particular) que la no aplicació de l'art. 70 de l'Estatut Bàsic de l'Ocupació Pública a supòsits com l'ara enjudiciat «és doctrina reiterada d'aquesta Sala». Cal dir que aquesta doctrina no només es trobarà en les dues sentències que se citen expressament com a suport, sinó també en les que estan dictant en els molt nombrosos recursos pendents davant del TS com a conseqüència de la suspensió de la tramitació fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea primer, i el mateix TS, es manifestessin sobre l'existència o no d'una causa objectiva que diferenciés (i ja sabem que la resposta ha estat afirmativa) l'extinció del contracte d'interinitat (temporal) per compliment d'una de les causes previstes a la normativa vigent, de la d'un contracte indefinit que s'extingeix per causes objectives, i el seu efecte sobre el (no) abonament d'indemnització en el primer supòsit.
El TS acull la tesi que l'execució de l'oferta d'ocupació pública té una durada màxima de tres anys, però que de cap manera això implica que l'EBEP estigui possibilitant automàticament la novació d'un contracte d'interinitat per vacant, ni tampoc que una modalitat contractual com aquesta tingui una durada màxima de tres anys, recolzant-se ara també en la sentència del TJUE de 5 de juny de 2018, per realitzar la seva particular interpretació de l'apartat 64, el qual es refereix a la «durada inusualment llarga» d'un contracte d'interinitat i la seva possible novació, per arribar a la conclusió que el TJUE està avalant que la modalitat contractual pot durar més de tres anys i que han de ser els tribunals nacionals «els que valorin si aquesta excessiva durada justifica la conversió en fix del contracte temporal».
El vot particular discrepant és contundent ja des del seu inici. Després de subratllar que l'única qüestió a debat és determinar si la treballadora demandant té la condició d'indefinida no fixa, assenyala que la contractació data del 3 de juliol de 2001, i que l'extinció d'aquesta interinitat es produeix el 30 de setembre de 2016, «és a dir més de quinze anys després», cosa que no ha estat qüestionada per la majoria de la Sala i que porta el signant, i magistrades adherides del vot, a manifestar, em sembla que amb molta ironia crítica, que la sentència «considera normal que un treballador pugui romandre com a interí per vacant per a l'Administració pública durant tan dilatat període temporal i que ni tan sols això sigui suficient per conferir-li la condició d''indefinit no fix'...».
El vot particular centrarà la seva atenció en el transcurs d'amplis períodes temporals en què la treballadora va estar prestant els seus serveis i durant els quals l'Administració demandada no va dur a terme cap actuació amb vista a la convocatòria de la corresponent oferta d'ocupació pública. Si es pren només en consideració la data d'entrada en vigor de l'EBEP, el 13 de maig de 2007, la demandant ja havia prestat els seus serveis durant cinc anys i nou mesos, un període, recorda el vot, després del qual cal raonablement entendre que el subjecte ocupador «havia vulnerat les regles imperatives de la contractació temporal i de l'exigència i persistència de causa per a ella, en mantenir irregularment tal forma de contractació evidenciant una llarga inactivitat de l'Administració pública ocupadora i durant un període que és factible de qualificar com inusualment llarg i injustificat, ja que excedeix en molt dels límits normals previstos per a la durada ordinària de la contractació temporal...». Apunta a favor de la seva tesi de vulneració de la normativa vigent per durada inusualment llarga que no constava l'existència d'un procés de selecció, i que encara que no n'hi havia, amb anterioritat a l'EBEP, un termini màxim per a la durada d'un procés de selecció en l'ocupació pública, això no implicava de cap manera donar carta blanca a l'Administració, ja que aquesta «ha d'acreditar que no ha existit inactivitat per part seva i que ha promogut els mecanismes adequats, en el temps raonablement exigible, per a la provisió de les vacants», tesi que troba suport en els art. 6.4 i 7.2 del Codi Civil (sobre frau de llei i abús de dret). En suma, ja abans de l'entrada en vigor de l'EBEP la treballadora havia de ser considerada indefinida no fixa. I si anem més endavant en el temps, segueix sense conèixer-se cap activitat de l'Administració per a la convocatòria de l'oferta fins al 3 d'abril de 2009, és a dir, quan la treballadora ja portava prestant serveis durant set anys i vuit mesos, dada que reforça la tesi anterior, i que, novament amb ironia crítica, subratlla el vot, es destaca que tot això es produeix abans de la posterior «greu crisi econòmica» citada per la sentència.
Concloc. Set anys i vuit mesos (sense comptar els set anys de la crisi econòmica) semblen certament excessius per al fonamentat i documentat vot particular, fins i tot amb interpretacions flexibles de les normes aplicables, per a un contracte d'interinitat per cobertura de vacant, i molt més si no va existir cap activitat de l'Administració ocupadora per a la convocatòria. Però no és aquesta la tesi de la sentència de cap manera, com he tractat d'explicar. Haurem de seguir amb atenció les properes sentències del TJUE en casos en què està en joc novament la problemàtica dels subjectes treballadors amb contractes o nomenaments interins en les administracions públiques espanyoles per conèixer quin impacte pot tenir sobre l'acceptació de la interinitat gairebé permanent que s'observa en la més recent jurisprudència del TS.
| 0.847944 |
curate
|
{"ca": 0.9929249352890422, "es": 0.007075064710957722}
|
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2019/08/05/interi-fins/995755.html
|
cawac_ca_20200528_8_248117
|
breus
Notícies
Amb una participació del 75%, la pràctica totalitat dels votants rebutgen que la regió de Mitrovica formi part de la República de Kosovo · Els governs serbi i kosovar asseguren que el vot no té cap validesa, i s'emplacen a continuar negociant amb la mediació de la UE · Rússia creu que el missatge serbokosovar “no pot ser ignorat”
Quatre consells regionals s'han sumat a la Carta cooperació interregional i transfronterera per al desenvolupament de la llengua occitana · El text reconeix l'idioma com a "llengua pròpia i viva" i posa l'accent en la cooperació de tots els territoris de parla occitana per garantir el futur de la llengua
OPINIÓ. La regió del Vènet acaba de modificar el seu Estatut d'Autonomia. El nou text incorpora novetats que permeten que les autoritats regionals reclamin noves competències que fins ara exercia l'Estat italià. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, en comenta alguns aspectes destacats.
La militància va donar suport per unanimitat a una decisió que es pren per la “impossibilitat de regenerar el BNG per dins” · El sector escindit vol constituir un nou "front ampli" del nacionalisme · Noves escissions eventuals podrien deixar el partit amb 19 dels 29 alcaldes actuals
El moviment kurd mira de posicionar-se en el nou marc de conflicte en relació als actors interns sirians i externs · Es configuren dos pols: un de proper al Kurdistan de l'Iraq i un altre d'aliat al PKK, amb aspiracions polítiques ben diferents · Difícils relacions amb el Consell Nacional Sirià pel reconeixement de les aspiracions kurdes i per la seva proximitat a l'Estat turc
L'acord és el desenvolupament d'un dels punts de la unitat registrada ara fa un any entre els dos partits. Israel ataca el pacte, mentre que la UE el veu amb bons ulls. Durant el gener Israel ha donat llicència per la construcció de més de 700 cases a Jerusalem Est.
S'emetran bitllets per ajudar a “l'emergència d'una economia més verda i més humana” que impulsi els negocis locals · Un sistema similar ha estat funcionant amb èxit a Baviera des de 2003 · Els promotors pensen que la nova moneda pot ajudar a millorar la situació de l'èuscar a la vida pública · Els primers assajos s'esperen a final d'any al País Basc del Nord
OPINIÓ. Oscar Temaru, president del govern dit territorial de Polinèsia (avui encara colònia francesa, si bé amb el nom de País d'Ultramar, dotat d'una àmplia autonomia) ha estat a Nova York per impulsar, a l'ONU, el procés començat ja fa uns anys amb la inscripció del seu país en la llista dels països que encara s'han de descolonitzar. El president emèrit del CIEMEN, Aureli Argemí, en parla en aquest article.
| 0.828938 |
curate
|
{"de": 0.001893939393939394, "pt": 0.0030303030303030303, "ca": 0.9897727272727272, "es": 0.005303030303030303}
|
http://www.nationalia.cat/ca/noticies/?p=68
|
mc4_ca_20230418_13_522174
|
Wall Street es pren un respir després dels màxims del Nasdaq i l'S&P 500 - Bolsamanía.com
Wall Street es pren un respir després dels màxims del Nasdaq i l'S&P 500
Amb la mirada posada en una nova jornada de resultats empresarials
En castellano: Wall Street cierra con leves caídas tras los máximos del Nasdaq y el S&P 500
Bolsamania | 24 abr, 2019 20:43
Wall Street registra caigudes molt moderades del 0,1% durant una altra jornada marcada pels resultats empresarials i després que tant el Nasdaq com l'S&P 500 marquessin aquest dimarts nous rècords històrics en preus de tancament. El Nasdaq acumula una revaloració del 22% aquest any, mentre l'S&P avança un 17%. El Dow Jones, una mica més endarrerit, puja un 14% el 2019 i cotitza a un 1% del seu anterior rècord.
Al capítol de resultats, diversos membres del Dow Jones són protagonistes. Caterpillar, principal fabricant de maquinària per a la construcció, cau un 2% després de superar previsions amb les seves xifres, que no obstant s'han vist impulsades per un guany fiscal extraordinari.
També en negatiu, l'operadora de telecomunicacions AT&T cau un 3% en decebre amb els seus comptes trimestrals, sobretot perquè els seus ingressos s'han situat per sota del que s'esperava.
En positiu, el fabricant d'avions Boeing avança un 1% després de registrar resultats trimestrals en línia amb el que s'esperava. A més, ha suspès les seves previsions per 2019 fins que calculi adequadament l'impacte que pot tenir el desastre del 737 MAX sobre els seus comptes.
Després del tancament de mercat, serà el torn de Microsoft, Facebook, Visa i Tesla. Els grans grups tecnològics han de presentar comptes sòlids per justificar el seu elevat valor aconseguit en borsa i la seva gran revaloració dels últims mesos.
Finalment, Chevron cau a prop del 3% en el Dow Jones després que Occidental Petroleum hagi realitzat una oferta més alta per fer-se amb Anadarko Petroleum, cosa que complica l'operació. Occidental ha ofert 57.000 milions de dòlars, enfront dels 50.000 milions oferts per Chevron.
Especial atenció un dia més a la guerra comercial. Els EUA i la Xina preveuen tornar a reunir-se el proper 30 d'abril per seguir negociant i resoldre el conflicte aranzelari entre les dues majors economies del món.
Les negociacions tindran lloc a Pequín i continuaran a partir del 8 de maig a Washington. L'objectiu és arribar a un acord definitiu que pugui ser signat per Donald Trump i Xi Jinping en la cimera del G-20 que se celebrarà al Japó a finals de juny.
ESTRATÈGIA I ALTRES MERCATS
A nivell estratègic, l'estrateg en cap de renda variable de Morgan Stanley, Michel Wilson, s'ha mostrat sorprès pels nous màxims assolits pel Nasdaq i l'S&P 500. "No pensava veure nous rècords l'abril. Probablement ens dirigim cap als 3.000 punts durant les dues pròximes setmanes", ha comentat en declaracions a la CNBC.
Wilson, que s'havia mostrat pessimista amb el mercat després d'anticipar amb encert la correcció de finals d'any, ha hagut de reconèixer que "el mercat m'està dient que m'equivoco perquè l'amplitud està millorant", encara que també ha mantingut la seva previsió que les expectatives del mercat sobre els beneficis empresarials són massa elevades.
Pel que fa al mercat de matèries primeres, el petroli registra caigudes moderades després d'un ral·li que l'ha portat a tocar màxims anuals. El barril West Texas, referència als EUA, cedeix un 0,7%, fins als 65,85 dòlars, després que els inventaris setmanals de cru hagin pujat a 5,48 milions, per sobre dels 1,25 milions esperats.
En altres mercats, l'euro es deprecia un 0,36%, fins als 1,1188 dòlars. A més, la rendibilitat del bo del Tresor a 10 anys baixa fins al 2,53%, mentre que la del bo a 2 anys cau al 2,33% i la del bes manté al 2,33%.
Boeing puja tot i suspendre les seves previsions per a 2019 pel 737
| 0.839572 |
curate
|
{"ca": 0.9503039915411049, "es": 0.03224953740417658, "en": 0.007137192704203013, "fr": 0.010309278350515464}
|
https://www.bolsamania.com/catalunya/noticies/mercats/wall-street-es-pren-un-respir-despres-dels-maxims-del-nasdaq-i-lsp-500--3862585.html
|
mc4_ca_20230418_6_586629
|
Aprovada la creació de la comissió assessora i de seguiment del contracte del Teatre Principal | Ràdio Arenys 91.2FM
El punt va tirar endavant per unanimitat. Estarà formada per un representant de cada grup polític i es posarà a treballar en breu. Les seves funcions seran treballar les propostes de programació, valorar els índex d’audiència, estudiar els preus públics o proposar accions per la protecció i difusió d’arts escèniques, entre altres coses.
D'altra banda, el ple d’ahir va aprovar la pròrroga d’un any pel conveni de compra centralitzada del servei de telecomunicacions amb el Consell Comarcal del Maresme. En aquest punt, la CUP va insistir en què caldria tenir més en compte criteris socials i de sostenibilitat a l’hora de fer aquest tipus d’acords, ja que es perjudica la petita empresa i l’economia local a favor de les grans empreses.
També es va aprovar la pròrroga d’un any del conveni de la deixalleria mancomunada amb Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta. En aquest sentit, la regidora de Medi Ambient, Laia Martín, va recordar que l’any que ve caldrà estudiar el futur d’aquest plec de clàusules, sobretot perquè la deixalleria ha quedat petita i caldrà estudiar, també, l’aportació econòmica municipal tenint en compte que els arenyencs s’han de desplaçar al municipi veí.
I, finalment, també va prosperar la moció presentada per la CUP en defensa de la llibertat d’expressió i artística i per la llibertat de Pablo Hasél i Valtònyc. Aquesta va prosperar amb l’abstenció del PSC i el vot en contra del Partit Popular. La moció contempla manifestar la preocupació per la deriva autoritària de l’Estat així com la derogació immediata del delicte d’injúries a la Corona així com instar al govern de l’Estat i a les Corts Espanyoles a impulsar els canvis legislatius necessaris per a la derogació de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana.
| 0.900973 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://radioarenys.cat/noticia/aprovada_la_creacio_de_la_comissio_assessora_i_de_seguiment_del_contracte_del_teatre_principal
|
wikipedia_ca_20230401_0_2301
|
77
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
"Aquesta pàgina és per a l'any. Per al nombre, vegeu setanta-set".
El 77 (LXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Esdeveniments.
- Plini el Vell publica el primer dels seus deu llibres sobre la història natural.
| 1 |
perfect
|
{"fr": 0.006557377049180328, "ca": 0.9934426229508196}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=2302
|
wikipedia_ca_20230401_0_670520
|
Leona (pel·lícula)
Leona és una pel·lícula dramàtica mexicana del 2018 i el debut com a director d'Isaac Cherem. Va ser escrit per Cherem i Naian González Norvind. González Norvind també protagonitza una jove jueva a Ciutat de Mèxic que s'enamora d'un home no jueu, Iván (Christian Vazquez).
La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Morelia el 22 d'octubre de 2018. La pel·lícula també va aparèixer a la programació de diversos festivals internacionals de cinema jueu com el Festival de Cinema Jueu de Filadèlfia, Festival de Cinema Jueu d'Atlanta, al Jewish Motifs International Film Festival de Polònia i l'UK Jewish Film Festival. Segons Cherem, la pel·lícula es va estrenar als cinemes mexicans l'octubre de 2019, seguida d'una estrena a les sales nord-americanes per part de Menemsha Films entre l'any següent i el 2021.
Resum de la trama.
Ariela, una jove artista de la Ciutat de Mèxic d'una família jueva siriana, es veu pressionada perquè trobi una parella adequada. Desenvolupa sentiments per un home no jueu, Iván (Christian Vazquez). Això la presenta un dilema mentre sopesa la relació amb la desaprovació de la seva família i comunitat..
Repartiment.
- Naian González Norvind com Ariela
- Christian Vázquez com Iván
- Carolina Politi com Estrella
- Daniel Adissi com Gabriel
- Margarita Sanz com Abuela
- Ana Kupfer com Rebeca
- Emma Dib com Liz
- Rodrigo Corea com Miguel
- Elías Fasja com Simón
- Ricardo Fastlicht com Moisés
- Adriana Llabres com Cordelia
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.7783050847457628, "es": 0.04677966101694915, "en": 0.09830508474576272, "pt": 0.05627118644067797, "de": 0.020338983050847456}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=670521
|
mc4_ca_20230418_5_489081
|
El so del silenci pren Maida Vale
La BBC anuncia el tancament dels històrics estudis de gravació de l’oest de Londres, veïns dels d’Abbey Road
5 min. Londres 11/06/2018 00:00
651x366 Una imatge dels estudis de Maida Vale, centre històric de radiodifusió de la BBC i dels seus programes de música en directe, a l’oest de Londres. / ANDY SHEPPARD / BBC Una imatge dels estudis de Maida Vale, centre històric de radiodifusió de la BBC i dels seus programes de música en directe, a l’oest de Londres. / ANDY SHEPPARD / BBC
Maida Vale no només és un dels districtes de l’oest de Londres amb més encant, i fins a cert punt apartat dels bulliciosos i diversos centres de la ciutat. Maida Vale, amb el Grand Union Canal i el Regent’s Canal, que el travessen per formar Little Venice, ha sigut en un moment o altre refugi d’artistes ben coneguts per tothom: entre d’altres, Noel Gallagher (Oasis), Björk o Jarvis Branson Cocker, l’altre gran del britpop de mitjans dels 90, amb Pulp.
A més de les elegants mansions i la tranquil·litat que s’hi respira -és una zona de Londres on no hi ha cap gran centre comercial, ni tan sols cap gran supermercat-, una altra de les causes per la qual el freqüentaven els artistes és, probablement, el veïnatge de dos mítics estudis de gravació: el d’Abbey Road, al número 3 del carrer de la famosa imatge de l’àlbum dels Beatles del mateix nom, situat a la frontera entre Maida Vale i St. John’s Wood, i el que la BBC ha tingut durant 84 anys al carrer Delaware. Menys de quinze minuts d’agradable passeig entre avingudes ben arbrades els separen.
Ara la BBC ha decidit posar fi a una història que va lligada no només a la seva orquestra simfònica i als primers enregistraments i emissions en directe dels seus inicis, als anys 30 del segle XX, sinó a mítics programes radiofònics de música. El més conegut, fins i tot fora del Regne Unit per la personalitat del conductor i per l’impacte que van tenir en el panorama musical del segle XX, és el que feia John Peel, DJ, periodista i productor musical.
John Peel, un precursor
Les Peel sessions -enregistraments en directe als estudis de Maida Vale de com a mínim quatre temes- van ser una veritable plataforma de llançament, nacional i internacional, per a alguns grups i artistes que han fet època. Per exemple, els ja esmentats Pulp, que per bé que a mitjans dels 90, amb el tema Common people, es van situar als primers llocs de les llistes durant mesos, ja n’havien fet una el novembre del 1981. Dos anys abans havia passat també per Maida Vale Police. Pink Floyd ho va fer el 1967, el mateix any en què Peel es va estrenar amb el programa, que va dirigir fins a la mort, el 2004.
Abans, molt abans, durant la Segona Guerra Mundial, els estudis de Maida Vale eren l’edifici de reserva de la BBC per emetre noticiaris en cas que els més cèntrics de la Broadcasting House, ben a prop d’Oxford Circus, resultessin danyats pels bombardejos de la Luftwaffe. De fet, tant aquest edifici, encara en ús, com Maida Vale -originalment una pista de patinatge sobre parquet, amb una tribuna amb capacitat per a 2.600 persones-, van haver de ser reconstruïts parcialment.
Però el tancament no és immediat. Es farà quan les noves instal·lacions que preveu construir la cadena pública a la zona del Parc Olímpic, a l’est de la ciutat, siguin una realitat, en principi entre el 2022 i el 2023. El director de la BBC, Tony Hall, ha intentat sortir al pas de les crítiques que ha generat la decisió: “Entenc tot el que el nostre patrimoni musical a Maida Vale significa per a nosaltres, per als artistes i per al públic. No hem pres la decisió a la lleugera. Però estem decidits a vetllar perquè la música en directe es mantingui al cor de la BBC i el trasllat a les noves instal·lacions ens donarà l’oportunitat de fer-ho.”
El nou complex haurà d’incorporar estudis d’enregistrament i assaig, a més d’una base permanent per a l’Orquestra Simfònica i els Cors de la BBC. Es guanyarà en comoditat, potser, però es perdrà en caràcter, probablement, el que imprimeix un edifici on va tenir lloc l’última gravació de Bing Crosby, Feels good feels right (1977), i on s’han enllaunat temes tan rellevants com el Twist and shout, dels Beatles (1963), un àlbum sencer dels Joy Division (1979) o el Make you feel my love, d’Adele, l’any 2008.
Però l’última paraula encara no s’ha dit, perquè arran de l’anunci de tancament s’ha iniciat una campanya per evitar la clausura. Amb l’etiqueta #BBCSaveMaidaVale diversos músics i professionals d’alt perfil van piular la setmana passada sobre aquest tema. Entre d’altres, el productor de Radiohead, Nigel Godrich: “Això és una absoluta bogeria! Un error, un error. Digueu-ne com vulgueu, però el trasllat és una equivocació. No destruïu aquesta part increïblement important del nostre patrimoni cultural, tan important com els estudis Abbey Road... Stop!”
Yannis Philippakis, de Foals, deia: “Tants records a Maida Vale, tantes sessions increïbles al llarg dels anys. No ho confineu a la història. La BBC ho ha de reconsiderar”. I el seu company de banda, Jimmy Smith, reblava: “Per l’amor de Déu, BBC, no ens els prengueu. Hi hem passat tan bons moments... No hi ha cap lloc a la Terra com aquest i el voleu oblidar! Cada banda hauria de poder-hi ensumar la història, aquí.”
| 0.85498 |
curate
|
{"es": 0.01662208635842568, "ca": 0.9701948796331678, "eo": 0.0011463507833397019, "ja": 0.004012227741688957, "fr": 0.004394344669468858, "oc": 0.0036301108139090562}
|
https://www.ara.cat/media/del-silenci-pren-Maida-Vale_0_2031396853.html
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_12670
|
S’ha obert la convocatòria per a 29 ofertes laborals de personal de suport a la recerca a la URV. Hi poden accedir els titulats universitaris i de formació professional de menys de 30 anys que es trobin a l’atur. Les persones seleccionades treballaran, a temps complet i durant dos anys, en grups de recerca i unitats de gestió de la recerca de la Universitat. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Programa de Garantia Juvenil
S’ha obert la convocatòria per a 29 ofertes laborals de personal de suport a la recerca a la URV. Hi poden accedir els titulats universitaris i de formació professional de menys de 30 anys que es trobin a l’atur. Les persones seleccionades treballaran, a temps complet i durant dos anys, en grups de recerca i unitats de gestió de la recerca de la Universitat. Aquesta convocatòria s’emmarca en el Programa de Garantia Juvenil
La Universitat Rovira i Virgili (URV) rebrà més d’un milió d’euros del Ministeri d’Economia i Competitivitat per a la contractació de personal de suport a la recerca. En concret, s’ofereixen 29 places en diversos grups de recerca i unitats de gestió de la recerca. Les persones seleccionades obtindran un contracte laboral en pràctiques, a jornada completa, amb una durada de dos anys. La retribució anual bruta serà d’entre 17.000 i 22.000 euros, en funció de la plaça.
Els candidats poden ser titulats universitaris (diplomats, llicenciats, graduats, enginyers o arquitectes) o titulats de formació professional (tècnics), segons les places. L’edat màxima per optar-hi és de 29 anys i és necessari no estar treballant ni rebent cap acció formativa ni educativa. També cal tenir la nacionalitat espanyola, ser ciutadà de la Unió Europea resident a Espanya, o estranger amb permís de residència i treball. Els aspirants han de registrar-se al Sistema de Garantia Juvenil per poder optar a les convocatòries, i han de complir tots els requisits del programa.
La Garantia Juvenil és una iniciativa a nivell europeu per reduir l’atur juvenil. La URV ha obtingut finançament per a aquestes places a través d’una convocatòria d’ajuts en el marc del Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació 2013-2016. L’objectiu és inserir joves a l’atur en el mercat laboral i formar-los en el suport a la recerca. En aquest enllaç podeu consultar tota la informació sobre aquesta convocatòria a la Universitat.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_15_363916
|
granollers | CNT | Pàgina 24
Mostra totes les entrades de granollers
Anarcosindicalisme, Catalunya, Vaga
CNT Vallès Oriental assumeix la seu de la Coordinador Provincial del Metall de CNT
8 abril, 2019 granollers
La Coordinadora Provincial del Metall de CNT, que aglutina les seccions sindicals i afiliació del sector siderometal·lúrgic a la provincia de Barcelona, canvia de seu.
Des de la seva creació fa 10 anys la Coordinadora del Metall ha tingut la seva seu a Premià de Mar, on la CNT de la localitat n’assumia el Centre Coordinador.
Des del darrer mes de març la nova seu ha passat a ser la ciutat de Granollers, passant assumir-ne les funcions del nou Centre Coordinador el sindicat de CNT al Vallès Oriental.
Des del nou equip volem agraïr el treball realitzat per l’anterior equip amb seu a Premià de Mar, agafem el relleu amb il·lusió i esperant estar a l’alçada del nou repte.
| 0.757173 |
curate
|
{"ca": 0.9727272727272728, "es": 0.02727272727272727}
|
http://granollers.cnt.es/author/granollers/page/24/
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_199833
|
Bona vesprada aquest escrit no he estat jo (Boikot), però si del mateix poble. A vore que vos sembla. He escrit aquest missatge al fòrum del "elpalleter.com" A veure si us agrada :D Hola a tots (i no a totes...els homes van 1er). Veureu, soc un Gemma , i m'agradaria expressar les meues emocions i sentiments: La meua ideologia parteix del que es comenta pel carrer, "puix" no m'agrada massa llegir. Diuen els catalanistes que soc un ignorant, però no és cert, perquè estudie una carrera de la politècnica. És cert que no estudie història, ni fil·lologia, però els que ho estudien sabran més que jo d'aquestos temes, però jo no me'ls crec. A qui crec és als meus amics, amb els que compartisc gustos semblants: m'agrada parlar de xicones, i menysprear als que no; m'agraden els cotxes tunejats, i el València cf (als catalinos, a tots, el barça...seran catalanistes...), no tinc res en contra de les corregudes de bous (senzillament, perquè me la suen...i a més, a mon pare si que li agraden i no tinc res en contra); m'agraden les curses de F1, i anar a la xocolate i fer-me unes ralles amb els col·legues. Tinc, per cert, certa afinitat amb els d'Espanya 2000, "puix" no tinc res en contra del franquisme (i més, sabent que Franco odiava, com jo, als catalinos), i a més, ens ajuden (en castellà) a defensar l'idioma valencià. Jo tb defense aquest idioma, però no l'use en certes instàncies administratives, i a més, em sembla una falta de respecte usar-lo davant d'una persona que ha nascut a Castella i porta uns anys vivint ací. Ja se'l aprendrà pel seu conte (conforme han fet sempre...per pròpia voluntat). Els catalinos si q són mal educats, imposant la seua llengua (la catalana) a tots els que vinguen a viure...que és precís que la sàpiguen? A més, en castellà ens entenem tots, i jo la considere, fins i tot, una llengua superior. El valencià és la llengua de casa i els amics (a no ser que estiga algun castellano parlant en la colla), i també la dels insults i les gràcies i acudits. Jo soc valencià i no català, i vull la meua llengua, però no tinc ganes de llegir-me la seua història, perquè ja me la se. Me la se sense llegir; amb el que m'han dit els amics: ella és diferent del català, perquè els catalans usen paraules com "noi" i jo no.Diuen que el mateix ocorre amb l'andalús, cubà, mexicà, etc...però ells no diuen "noi", com els catalans. El valencià és una llengua, i el mexicà és un dialecte. És més, si algú gosa a contradir-me, no dialogaré amb ell, sinò que l'insultaré i li diré pancatalanista, traïdor...perquè no puc estar equivocat. Tinc la veritat absoluta de les coses, perquè he nascut amb aquesta gràcia divina. Així, se que ocorrerà després de la mort, i se què és correcte i que no. I per suposat, no m'equivoque mai.Això fa que no aprenga massa, però no em fa falta, perquè ho se tot. També se que la classe intel·lectual del meu Regne és majoritariament catalanista...però eixos no saben més que el meu amic, que en una hòstia els girava el cap a tots del rebés. A més, és tant bo que es podria fer una ralla com les del camp de futbol del meu València cf (el "campeó"). Ah, i si algú em diu que els que s'han llegit la història , opinen una cosa contraria a algo que he dit, els pense dir que eixa història l'han escrita els catalanistes. I si algun missatge que han escrit els catalanistes a aquest fòrum dels meus amics m'ofén i em cabreja, no pasa res, "puix" ara estem en falles i me'n aniré a desfogar-me amb els meus amics i a criticar a aquestos catalanistes, per a intentar pujar l'esglaó jeràrquic de la quadrilla, i perquè se que a casa estaran els meus pares orgullosos de mi (tot i que molts cops els odie perquè mon pare te un geni ferotge i ma mare és massa maruja i m'aborreix molts cops). I parlant un poc de tot, us he de dir que m'extranya que els catalans demanen que no se'ls cobre de l'Estat Espanyol el 8% dels seus tributs (a diferència d'Andalusia i Extremadura, que cobren), perquè sempre m'han dit que els catalans xuclen d'Espanya... I parlant d'Espanya, el fet de que tinga una casa reial a la qual em de mantindre i hem de ingressar 1000 milions a l'any (a banda de les despesses en els 51 cotxes, mansions,viatges, dinars, bodes i persones que treballen a dins) no m'importa. Si els d'ERC han dit que volen rebaixar aquestos 1000 milions a un salari de funcionari, serà perquè s'ho volen quedar els catalans. En fi, amics (i prou), odieu com jo els catalanistes, que tot i tindre carreres de història i lletres, no saben res; i aliemnos als falagistes, que, al cap i a la fi, amb Franco teniem més llibertats i marginació de classes. Visca el Regne, i defenseu el idioma valencià, no sols per a fer-vos els xulos, sinò perquè heu sentit pel carrer que cal odiar als catalans, i perquè sou uns tios amb els ous ben posats i no vos cal raonar amb ningú d'aquestos "intel·lectualets" catalanistes...que tampoc saben tant. Visca el València Cf!
jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaajajajajajjajja quin fart de riure!!!! !
| 0.845036 |
curate
|
{"ca": 0.982218630026268, "ur": 0.004445342493433016, "fr": 0.01333602748029905}
| |
macocu_ca_20230731_9_217573
|
Darwin Toot
Nom i cognoms Darwin Toot. Significat del nom, origen, compatibilitat del nom i cognom Darwin Toot. Tots els serveis en línia.
Darwin Toot significat
Darwin Toot: anàlisi resum del significat del nom Darwin i el cognom Toot.
Darwin origen del primer nom
Definició de nom de Darwin
Aquest nom en altres idiomes, variants d'ortografia i pronunciació, variants femenines i masculines del nom Darwin.
Com pronunciar Darwin
Darwin significats de millor nom: Amigable, Generós, Moderna, Competent, Temperamental. Aconseguir Darwin significat del nom.
Transcripció o com pronunciar el nom Darwin: DAHR-win. Com pronunciar Darwin.
Cognoms més comuns amb el nom Darwin: Vegar, Vastine, Pearish, Trimarco, Horbach. Aconseguir Llista de cognoms amb el nom Darwin.
La compatibilitat de Darwin i Toot és 80%. Aconseguir Compatibilitat de Darwin i Toot.
| 0.66232 |
curate
|
{"en": 0.039568345323741004, "fr": 0.03117505995203837, "ca": 0.8776978417266187, "pt": 0.05155875299760192}
| |
macocu_ca_20230731_1_518607
|
La Mare de Déu del Bon Consell esquiva els mals pensaments del jovent i els condueix pel bon camí.
Paremiologia
En temps de la famosa fira de Verdú, al punt de les dotze del migdia, es feia un toc especial amb la campana grossa, per tal d'anunciar als firaires que finia el temps del mercat del bestiar mular i que s'iniciava el del boví. Mules i mulats sortien de la població, o eren establats i retirats de la fira, i entraven els bous, que esperaven torn per la rodalia.
Fets històrics catalans
El 26 d'abril de 1987 a Lleida 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinness en ballar una sardana de 5 km de longitud.
1937 - L'aviació alemanya destrueix la ciutat de Guernica.
1986 - Explota un dels reactors nuclears de la central de Txernòbil.
| 0.759993 |
curate
|
{"ca": 0.9837837837837838, "pt": 0.016216216216216217}
| |
vilaweb_ca_20220728_0_41962
|
ACN Barcelona.-Tres militants del Partit dels Socialistes de Catalunya s’han tancat aquest dijous a la tarda a la seu del partit al carrer Nicaragua de Barcelona per protestar contra l’adjudicació d’un concurs d’autobusos a Badalona. Els tres són treballadors de Transports Urbans i Serveis Generals, Societat Anònima Laboral (Tusgsal) de Badalona, i han engegat aquesta protesta perquè consideren que s’ha adjudicat de forma incorrecta el contracte del Nitbus a l’empresa anglesa Alsa. A més, afirmen que un informe de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat encarregat per la presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Ada Colau, posa de manifest les irregularitats que ells denuncien, però lamenten que, tot i així, l’adjudicació no s’ha aturat.
Els tres treballadors de Tusgsal han amenaçat amb començar una vaga de fam aquest divendres si la seva protesta no és tinguda en consideració.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/tres-militants-del-psc-es-tanquen-a-la-seu-del-partit-a-barcelona-contra-ladjudicacio-dun-concurs-de-busos-a-badalona/
|
mc4_ca_20230418_8_223073
|
Quatre pilots amb discapacitat competeixen al Dakar per autosuperar-se
4 min. Barcelona 12/01/2019 19:47
651x366 Nicola Dutto (moto número 143) al costat dels seus companys d’equip, Julián Villarrubia, Pablo Toral i Víctor Rivera, el dia de la sortida del Dakar. / DPPI / ASO Nicola Dutto (moto número 143) al costat dels seus companys d’equip, Julián Villarrubia, Pablo Toral i Víctor Rivera, el dia de la sortida del Dakar. / DPPI / ASO
Cadascun dels participants del Dakar té una història al darrere. Els pilots professionals busquen superar-se cada any, mentre que els amateurs fan realitat el seu somni a base de molt esforç i sacrifici personal i de la família. “La distància entre els somnis i la realitat es diu actitud”, deia l’andorrà Albert Llovera, pilot paraplègic, fa dos anys després d’haver acabat el Dakar a bord d’un camió Tatra. I l’actitud i les ganes d’autosuperar-se són la principal característica dels quatre pilots discapacitats que han pres part del Dakar 2019. Llovera, per segon any consecutiu, no està entre els participants d’aquest ral·li (aquest any tenia ofertes però va decidir renunciar-hi), però com ell, Isidre Esteve i Nicola Dutto, que van en cadira de rodes, sí que són al Perú demostrant que els límits no són físics. Isidre Esteve, després de patir un accident durant una Baja el 2007, fa anys que va tornar a la competició en cotxe, però l’italià Nicola Dutto ha debutat aquest any en moto. El 2010 un accident durant una Baja italiana el va deixar en cadira de rodes, i nou mesos després, quan va sortir de l’hospital, només pensava en tornar a competir. Primer va provar amb un Polaris Buggy, però el seu desafiament pendent era competir en moto. Dos anys després de l’accident, Dutto va enfilar-se a una KTM adaptada. Així, va desenvolupar un kit que li permetia córrer i, quan va demanar a l’organització del Dakar permís per inscriure-s’hi, va topar amb reticències. Tot i això, la seva determinació, sumada a la participació al ral·li de Merzouga i al del Marroc, va obrir-li les portes. Sis anys més tard, pot dir que ha participat al Dakar al costat de tres pilots més que l’assistien en cas de problemes: Pablo Toral, Víctor Rivera i el seu amic Julián Villarrubia. “Estic fascinat per la idea de fer front als meus límits físics i mentals sobre la moto. Res em fa por”, deia abans de començar. Però no podrà dir que ha acabat el ral·li, ja que després de la quarta etapa el van desqualificar per haver fet per carretera un tram de l’etapa (validant, això sí, els controls de pas). Una decisió polèmica, ja que segons els membres de l’equip abans de sortir de la ruta van preguntar-ho a un comissari i aquest els va dir que podien fer-ho.
A banda d’ells dos, també hi ha Lucas Barron, que s’ha convertit en el primer participant amb síndrome de Down (fa de copilot del seu pare) i Dani Albero, que ha sigut enguany el primer pilot amb diabetis que disputa el Dakar. El de Carcaixent, però, tampoc ha pogut seguir endavant: la febre i les llagues als peus van fer-li prendre la decisió de baixar de la moto abans de la quarta jornada, l’inici de l’etapa marató. “Ha sigut, sense dubte, la millor experiència de la meva vida!”, va assegurar des del Perú. Tot i els problemes, ells ja formen part de la història d’aquest ral·li.
Cinc etapes per tornar a arribar a Lima
El Dakar afronta la segona setmana de competició, en què els pilots disputaran les últimes cinc etapes que decidiran la classificació final. De moment avui, després de la merescuda jornada de descans a Arequipa, la caravana tornarà a viatjarà fins a San Juan de Marcona, amb una etapa de 839 quilòmetres per a les motos, dels quals 317 seran cronometrats, i de 810 quilòmetres per als cotxes i els camions (291 seran contra el crono). Avui, com a novetat que l’organització ha introduït en aquesta edició, els participants que hagin abandonat durant la primera setmana del Dakar podran reenganxar-se al ral·li si així ho desitgen, competint en una classificació paral·lela.
Expulsen un participant de la categoria de camions per atropellar un espectador i no aturar-se a assistir-lo
| 0.847093 |
curate
|
{"ca": 0.9530712530712531, "eo": 0.0014742014742014742, "en": 0.0063882063882063885, "es": 0.0029484029484029488, "pt": 0.036117936117936116}
|
https://www.arabalears.cat/esports/Trencant-barreres-fent-realitat-somnis_0_2160983928.html
|
macocu_ca_20230731_7_200372
|
Traducció de títols de pel·lícules i sèries
Se citen amb el títol que s'ha fixat per a la versió catalana. Consultem la Filmoteca .
2. Pel·lícules i sèries amb versió en castellà pendents de doblar en català
2.1. En la informació sobre les estrenes de la cartellera, agendes informatives i contextos semblants, reproduïm el títol amb què s'emetran a Catalunya, sense improvisar-ne o inventar-ne una traducció. Per tant, citem el títol que la nostra audiència realment trobarà a la cartellera, a les sales comercials, etc., independentment de la llengua de què es tracti. Si una pel·lícula s'estrena amb versió en castellà, i no en català, reproduïm el títol de la versió en castellà, de la mateixa manera que fem amb l'anglès, el francès, etc.
2.2. En altres àmbits de la nostra programació, podem aplicar una traducció funcional al català als títols de pel·lícules i sèries antigues o clàssiques, especialment en contextos que inclouen filmografies o llistes amb els títols en què ha participat al llarg de la seva carrera una mateixa persona (un actor, un director, etc.). Aquesta opció permet homogeneïtzar el resultat final dins un mateix text i evitar l'aparent incoherència d'haver de dir-ne uns quants en anglès o en la llengua original, alguns en castellà i d'altres en català.
Per aplicar aquesta excepció sense allunyar-nos de la realitat, resumim a continuació els criteris que solen aplicar les distribuïdores cinematogràfiques:
2.2.1. Si en la versió en castellà s'ha conservat el títol original, en català també es manté el títol original.
2.2.2. Si en la versió en castellà se n'ha traduït el títol, se'n fa una traducció funcional al català paral·lela al títol castellà (criteri comercial de les distribuïdores).
Se citen amb el títol original (vg. 2.1) o amb una traducció funcional al català.
4. Pel·lícules i sèries basades en obres literàries
Si el llibre ha estat traduït al català però la pel·lícula o sèrie encara no té versió en català ni en castellà, podem referir-nos-hi amb el títol amb què s'ha traduït el llibre al català.
5. Convencions gràfiques
5.1. Com a norma general només conservem amb majúscula els noms propis que hi pugui haver al títol, tot i que en la llengua original se segueixi una convenció gràfica o estilística diferent de la tradicional en català. Mantenim aquest criteri també quan citem un títol en anglès.
5.2. Entre el títol i el subtítol escrivim dos punts (i a continuació majúscula).
| 0.791694 |
curate
|
{"ca": 0.9759336099585062, "es": 0.014107883817427386, "cs": 0.0024896265560165973, "it": 0.0033195020746887966, "fr": 0.0024896265560165973, "de": 0.0016597510373443983}
| |
cawac_ca_20200528_2_35138
|
Prevenir el càncer de pell - El Sol
La llum solar ens proporciona efectes fisiològics positius: Estimula la síntesi de vitamina D (la qual prevé el raquitisme i l’osteoporosi), afavoreix la circulació sanguínia, actua en el tractament d'algunes dermatosis, fins i tot, en alguns casos estimula la síntesi dels neurotransmissors cerebrals responsables de l'estat anímic (potser per això es relaciona els països càlids amb l'alegria i la gresca i els països freds amb la serietat i la depressió). Però el que resulta clar és que actualment cal sospesar els avantatges i els inconvenients que té una exposició excessiva al sol sense protecció. ELS HÀBITS SOLARS DE BONA PART DE LA POBLACIÓ NO SÓN CORRECTES
LES RADIACIONS SOLARS
TIPUS DE RADIACIONS
Ultraviolada (efecte biològic): segons la seva longitud d’ona, podem distingir tres grans zones de radiacions ultraviolades:
UVC: entre 200 i 280 nm. No arriben a la superfície de la Terra. Són molt perilloses per a l’home i les absorbeix la capa d’ozó de l’atmosfera.
UVB: entre 280 i 320 nm. Són molt energètiques i responsables de l’eritema. Penetren a nivell epidèrmic i provoquen el bronzejat de la pell.
UVA: entre 320 i 400 nm. Entre el 30 i el 50% d’aquests raigs arriben a nivells profunds de la dermis i són més perjudicials que els UVB perquè tenen menor energia. Són els responsables de l’envelliment de la pell i del melanoma.
EL SOL POT COMPORTAR RISCOS
Si l’exposició solar és excessiva o en hores de màxima insolació (de 12 a 16 hores) pot provocar insolació, cremades solars, deshidratació, cops de calor i a llarg termini, càncer de pell.
Els raigs ultraviolats, poden arribar a l’interior de les cèl·lules dèrmiques i impactar amb el material genètic, és a dir, l’ADN, generant mutacions que en alguns casos poden traduir-se en la transformació d’una cèl·lula en maligna, que si es propaga generarà possiblement càncer
SÍmptomes
Hi ha moltes tipus diferents de càncer de pell, per tant, poden presentar morfologies molt diferents, tot i així, qualsevol aparició de marques, taques, lesions vermelloses o ulcerades, protuberàncies, nòduls, modificació en l’aspecte de pigues, imperfeccions o marques preexistents, ha de ser elements que han de portar a la consulta amb un dermatòleg.
Per què es produeixen?
Per una exposició excessiva a les radiacions ultraviolades, bé en intensitat o en temps d’exposició, un element determinat és el tipus de pell (les pells molt blanques tenen més risc) i l’existència d’agressions previs com les cremades solars, que dupliquen la probabilitat de partir un càncer dèrmic.
Què puc fer pe prevenir els riscos solars?
No exposar al sol directe als menors de 6 mesos, evitar exposicions solars de llarga durada i utilitzar crema de protecció solar.
INSTRUCCIONS PER BRONZEJAR-NOS CORRECTAMENT
Des que naixem, tots tenim una capacitat d'adaptació al sol. Aquest és el nostre fototipus. Com més petita sigui aquesta capacitat (en tenen menys les persones de pell clara, o les persones pèl-roges), més reduïda serà la capacitat de resistir el sol.
Per tant, la resposta a una mateixa radiació serà diferent segons l’individu que la rebi:
DIFERÈNCIA ENTE EL SPF O FPS (FACTOR DE PROTECCIÓ SOLAR) I EL PPD
El SPF (o FPS) només mesura la protecció solar enfront dels raigs UVB, mentre que la protecció solar enfront dels raigs UVA es mesura en una altra escala, anomenada PPD (també la podreu trobar com IPD o longitud d'ona crítica). La unitat de mesura no és la mateixa, per tant no podem comparar el FPS i el PPD directament. Per saber quin PPD és el correcte es divideix el SPF entre el PPD. Si el resultat de la divisió és menor de 3.0 vol dir que la protecció davant els UVA i els UVB està equilibrada. Si en aquesta operació apareix un nombre més gran que 3 alguna cosa no està en harmonia amb el protector solar.
QUÈ ÉS L’FPS?
Físicament l'FPS és un número que indica quin és el múltiple de temps a què es pot exposar la pell protegida per aconseguir el mateix efecte eritematós que s'obtindria si no s'hagués aplicat cap protecció. D’aquesta manera s’evita l’eritema, en comparació amb el mateix temps d’exposició però sense la protecció del filtre solar.
Per exemple: si una persona pot exposar-se al sol el primer dia 10 minuts sense tenir vermellors ni cremades, un FPS 15 utilitzat adequadament la protegirà del sol durant 150 minuts (10x15), encara que no és tan correlatiu.
TEMPS D'EXPOSICIÓ SENSE RISC
FPS (en relació als filtres UVB)
Tiemps d'exposició sense risc
Sense protecció
20 minuts
Factor 8
40 minuts
Factor 11
40 minuts
Factor 15
5 hores
Extrem
Més de 6 hores
Cada persona ha de saber la seva especial sensibilitat a l’exposició solar i saber el temps que s’hi pot exposar sense risc de cremades. Cal recordar doncs que totes les mesures per protegir-nos del sol són poques.
Es important posar-se protecció solar abans de l’inici de l’exposició, fins i tot en dies ennuvolats, ja què els raigs UVa penetren igualment.
Com actuen els factors de protecció solar (SPF)?
Hi ha dos mecanisme d’actuació, els que absorbeixen els rajos ultraviolats, i les que els repel·len.
Segons el tipus de pell caldrà recomanar un protector més o menys potent, que s’haurà d’aplicar per totes les parts del cos que quedaran exposades al sol, seguin unes pautes determinades:
Aplicar novament protecció al sortir de l’aigua, tot i que hi ha productes que són resistents a l’aigua, no ho són en un 100%, per això és més adequat tornar a aplicar.
No eixugar el cos fregant-lo amb la tovallola, ja què s’emportarà la protecció i caldrà tornar a aplicar-la.
PROTECTORS RESISTENTS A L'AIGUA
Un dels aspectes dels fotoprotectors que s'ha de considerar és la capacitat de quedar-se a la pell quan aquesta entra en contacte amb un mitjà humit (l'aigua del mar, de les piscines, o la suor), i això és conseqüència directa del seu excipient.
Aquesta característica s'obté incloent determinats derivats acrílics en la formulació del producte, com per exemple, les silicones.
Hi ha dues classificacions possibles per als productes resistents a l'aigua:
Water-resistant: quan el fotoprotector no ha perdut la capacitat protectora (el seu FPS) després de 40 minuts de natació o estada continuada dins l'aigua. Per avaluar-lo es prova sobre l'esquena de banyistes que neden durant períodes de 20 minuts.
Waterproof: quan el fotoprotector actua durant més de 80 minuts després d'entrar en contacte amb l'aigua.
SOLS ARTIFICIALS
L a llum UV emesa per les làmpades UVA causa cremades i envelliment prematur i potencia el risc de desenvolupar càncer cutani.
El desig d’aconseguir un bronzejat ràpid i les exposicions a aquest tipus de sistemes de bronzejat, potencien els efectes negatius dels raigs UVA. Per tot plegat, cal evitar l’ús de cabines solars tret que sigui per prescripció mèdica, ja que hi ha malalties cutànies com la psoriasi per a les quals la radiació UV pot servir de tractament. Tot i així caldrà exigir un equip de radiació i un personal altament qualificats.
La campaña del Euromelanoma es una iniciativa europea para informar a la población sobre la prevención y el diagnóstico precoz del cáncer de piel. Hay determinados factores que predisponen al desarrollo de cáncer de piel. Si está preocupado por alguna mancha en su piel, por favor, realice el test de nuestra página web y, si es una persona de riesgo, podrá acceder a una revisión gratuita por parte de un dermatólogo.
| 0.770618 |
curate
|
{"ca": 0.8970145165708026, "es": 0.07518488085456039, "gl": 0.003286770747740345, "en": 0.019035880580662832, "it": 0.0017803341550260202, "cs": 0.0036976170912078883}
|
http://www.cambrils.cat/ca/serveis/salut/Campanyes%20i%20Projectes/prevenir-el-cancer-de-pell-el-sol
|
mc4_ca_20230418_14_675699
|
Stable Cottage Abergavenny Regne Unit - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Dissenyat tant per oci com per negoci, Stable Cottage està situat idealment a Abergavenny; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Stable Cottage, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses bany, piscina coberta, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Les seves instal.lacions de primera i una situació excelent fan de Stable Cottage la base perfecta per a gaudir de la seva estada a Abergavenny.
| 0.805255 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/stable-cottage/hotel/abergavenny-gb.html
|
mc4_ca_20230418_2_330920
|
El bloc de l'Alba : de gener 2014
Setmana de vacances als "Hautes Alpes", a Savines-le-Lac. Temps per fer de tot: esquí de muntanya, esquí de fons, córrer, menjar i descansar. El dia 2 de gener vam tenir temps de participar en la cursa d'esquí de muntanya "La Laetitia Roux". Una cursa molt ben organitzada, un exemple a seguir per les curses que s'organitzen a vegades pel nostre territori. Durant el recorregut, estava il·luminat per espelmes al terra cada 2 metres aproximadament i uns globus enlairats donaven claror a la muntanya. Tot un espectacle.
A Réallon, abans de la cursa
Esquí de fons a Ceillac
| 0.69415 |
curate
|
{"ca": 0.8363939899833055, "nl": 0.09515859766277128, "es": 0.06844741235392321}
|
http://alba-tri.blogspot.com/2014/01/
|
mc4_ca_20230418_4_350562
|
Eduard Mas i Clara Manubens, els guanyadors dels dos lots de Pastas Gallo
INFO DESTACADA. 23 DE Desembre DEL 2015
Ja tenim els guanyadors dels dos lots de Pastas Gallo sortejats entre tots els inscrits a la Mitja fins al 22 de desembre de 2015.
Els afortunats han sigut: Eduard Mas Marin i la Clara Manubens Riera tots dos de Barcelona.
L’enhorabona! A gaudir del gran lot de Pastas Gallo
Posant el seu objectiu original d’una banda, l’equip viatja al Nepal amb l’esperança d’oferir per ajudar en el lloc que ocupen en els seus cors. Amb les flors de neret de Langtang que anuncien l’arribada de la primavera, res no pot preparar-los pel nivell de destrucció es troben, ja que fan el seu camí precari fins a una vall destrossat per la força de la natura. Els amics es troben amb generositat inesgotable allà on vagin, ja que les comunitats prenguin accions i fan tot el possible per continuar les seves vides amb el poc que tenen. Una frase recurrent destaca com el mantra del moment – “Anem a pujar de nou! ‘.
Diumenge 29 de novembre, Mitja Marató a Tarragona
La mitja marató, més els 10K “Ciutat de Tarragona” prepara la granf esta de l’esport de fons que serà aquest diumenge 29 de novembre.
Per tercer any consecutiu ofereixen la possibilitat de triar entre completar la Mitja Marató o fer la carrera de 10k. L’equip que dissenya els circuits ja està treballant per trobar la millor fórmula per poder oferir un recorregut atractiu per a tots els participants i al mateix temps còmode per als acompanyants.
| 0.790964 |
curate
|
{"ca": 0.9042838018741634, "de": 0.018741633199464525, "es": 0.07563587684069611, "ko": 0.0013386880856760374}
|
https://www.lamitja.cat/tag/2015/
|
macocu_ca_20230731_9_403214
|
La britànica Huboo arriba a Espanya i desafia Amazon en la logística per a pimes
Espanya és el segon país dins dels plans d'expansió europea de Huboo després del llançament als Països Baixos
El negoci de la logística continua atraient nous operadors a Espanya. La companyia britànica Huboo desembarca al mercat espanyol amb el seu servei de fulfillment (gestió integral del procés de venda, emmagatzematge, empaquetat i enviament de mercaderies a qualsevol part de món) disposada a competir amb Amazon per les pimes.
Huboo, fundada el 2017 a Bristol (Regne Unit), obrirà el seu primer centre logístic, de 4.200 m2, a Madrid a finals d'octubre, amb el qual crearà més de 100 llocs de feina. L'empresa planeja tenir més centres a Espanya (no especifica quants ni on), disposar de més de 13.000 m2 al país i més de 150 treballadors a finals del 2022 i arribar a més de 600 treballadors a finals del 2023, segons Cinco Días.
L’empresa combina la tecnologia amb una xarxa logística paneuropea dirigida per equips de magatzem altament capacitats i orientats al client. El seu programari s'integra amb els principals canals de venda i permet que les empreses de comerç electrònic puguin gestionar tot l’inventari des d'una única eina i tenir accés a un magatzem més intel·ligent, productiu i gestionat per persones.
Dins d’aquest magatzem, Huboo hi allotja els seus equips en microcentres autònoms que repliquen les entrades, els processos i les sortides que es produeixen en els tradicionals magatzems de més grandària, però en un espai molt més controlat. Tot el procés de distribució és gestionat pel programari d'administració de Huboo.
La solució de l’empresa inclou tot tipus de serveis d'empaquetat, emmagatzematge i logística per a pimes, des de gestió de transaccions, control d'estoc i qualitat, seguiment de comandes i informació de facturació fins integració amb mercats i canals de venda populars com Amazon, eBay i Shopify.
Espanya és el segon país dins dels plans d'expansió europea de Huboo després de l’entrada als Països Baixos amb un centre logístic a Eindhoven a principis del juny d'aquest any. Amb el centre de Madrid, situat a Vicálvaro, l’empresa ja compta amb més de 16.000 m2 d’espai total d'emmagatzematge. Per al proper abril, la companyia britànica preveu obtenir a Espanya més d’1,1 milions en ingressos recurrents anuals i sumar més de 100 clients.
| 0.880309 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_8_182812
|
El Consell de Mallorca aprova 229 propostes de resolució dels diferents grups polítics derivades del Debat de Política General Insular de 2021 - Consell de Mallorca
Navegació
Salta al contigut
Consell de Mallorca Seu Electrònica Infomallorca Transparència
CA
ES
Webs oficials
Usuari
Inici
El Consell
El govern de Mallorca
La presidència
Els departaments
Les instal·lacions
Les entitats
Identitat Corporativa
Directori
Actualitat
Notícies
Sala de premsa
Agenda del dia
Cercador de notícies
Àrees temàtiques
Ciutadania i serveis públics
Cultura i patrimoni
Economia i ocupació
Esports i joventut
Medi ambient
Urbanisme i territori
Actualitat
Sala de premsa
Totes les notícies
Vés enrere El Consell de Mallorca aprova 229 propostes de resolució dels diferents grups polítics derivades del Debat de Política General Insular de 2021
Comparteix
El Consell de Mallorca aprova 229 propostes de resolució dels diferents grups polítics derivades del Debat de Política General Insular de 2021
(09/09/2021)
Comunicació i Premsa
Prop de la meitat de les propostes presentades pels grups de l’oposició al Consell han estat aprovades.
El ple del Consell de Mallorca ha aprovat avui 229 propostes de resolució derivades del Debat de Política General Insular que es va celebrar el passat mes de juliol. Un cop celebrat el Debat, els diferents grups polítics del Consell han presentat propostes d’acció política, per un total de 389 iniciatives, de les quals han obtingut el vist i plau de la majoria del Consell 229, un 58,9% del total.
De les propostes aprovades, el 56,8% ho han estat per unanimitat i 38 han tingut transaccions entre els diferents grups que han permès adaptar el text inicial per assolir l’acord.
La suma de les propostes dels grups de l’oposició han estat de 306, de les que se n’han aprovat 146, un 47,7% del total.
Per grups, les tres formacions que fan suport al Govern del Consell han presentat 83 propostes de resolució conjuntes que han quedat aprovades, 40 de les quals per unanimitat.
El Grup de Consellers i Conselleres del Partit Popular ha presentat 101 propostes, de les que han quedat aprovades 67, el 66,3%, de les quals 51 per unanimitat.
El Grup de El Pi ha presentat 77 propostes de les quals han estat aprovades 54, un 70,1%, amb 26 iniciatives amb l’assentiment de tots els membres de la cambra.
El Grup de Ciutadans ha presentat 44 propostes de resolució, amb 25 aprovades, un 56,8%, 16 de les quals per unanimitat
El Grup VOX ha presentat 84 propostes, que no han prosperat.
El ple del Consell aprova la Memòria 2020 de l’Agència de Defensa del Territori per unanimitat.
L’entitat pública dependent del Consell de Mallorca que es dedica a vetllar pel compliment de la normativa en matèria urbanística, l’Agència de Defensa del Territori (ADT), ha vist com el ple del Consell ha aprovat per unanimitat la memòria de funcionament de 2020, que va ser presentada el passat mes de juliol.
L’ADT va incoar els 228 procediments sancionadors i de demolició i la paralització de 96 obres, xifres rècord per l’organisme, en part degut a la eficàcia dels mecanismes de col·laboració ciutadana, amb 191 denúncies presentades per aquesta via, que s’afegeixen a les 174 comunicacions anònimes rebudes.
Malgrat la pandèmia i la suspensió dels procediments administratius durant el confinament, l’Agència ha imposat, en 2020, multes per valor de més de 4 milions d’euros.
El Conseller electe del Grup El PI Antoni Amengual s’acomiada del ple del Consell
El ple ordinari del mes de setembre del Consell de Mallorca i el debat de propostes de resolució ha significat la darrera intervenció d’Antoni Amengual com a conseller electe en representació del Grup El Pi. Amengual deixa la seva acta i abandona la institució. En el seu darrer torn de paraula ha aprofitat per agrair la feina dels i les conselleres i del personal funcionari del Consell, en els sis anys en què ha ocupat un escó de conseller del Consell de Mallorca, entre 2015 i 2021.
Vídeos
ple del Consell, 9 de setembre de 2021
Comparteix
Facebook
LinkedIn
Twitter
Amagat
El Consell
El govern de Mallorca
La presidència
Els departaments
Les instal·lacions
Les entitats
Àrees temàtiques
Ciutadania i serveis públics
Cultura i patrimoni
Economia i ocupació
Esports i joventut
Medi ambient
Urbanisme i territori
Actualitat
Notícies
Sala de premsa
Contacte
Directori
Peticions d'informació, suggeriments i queixes
Altres enllaços
Accessibilitat
Avís legal
Mapa del web
Política de galetes
Xarxes socials
Consell de Mallorca
© 2022 Consell de Mallorca. Tots els drets reservats.
Empram galetes pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació i per a oferir continguts d'interès. Si continua amb la navegació, entendrem que accepta la nostra Política de galetes
| 0.594382 |
curate
|
{"ca": 0.9503012048192772, "en": 0.017641996557659207, "fr": 0.007314974182444062, "pt": 0.0034423407917383822, "it": 0.0030120481927710845, "es": 0.016996557659208263, "de": 0.0012908777969018934}
|
https://web.conselldemallorca.cat/ca/web/web1/totes-les-noticies/-/asset_publisher/bqOupoVYvgPA/content/el-consell-de-mallorca-aprova-229-propostes-de-resolucio-dels-diferents-grups-politics-derivades-del-debat-de-politica-general-insular-de-2021/695139
|
crawling-populars_ca_20200525_49_130699
|
DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
Editorial PlanetaCastellà464 pàgines21 euros
Aquesta nova novel.la d’aquesta escriptora ens transporta a una gran aventura per la Xina en la cerca del tresor del Primer Emperador.
Elvira, una pintora espanyola afincada en el París de les avantguardes, rep la notícia que el meu espòs, amb el que esta casada per amistat, ha mort en la seva casa de Shanghai en circumstàncies poc clares. Acompanyada per la seva neboda, s’embarca a Marsella per recuperar el cadàver de Remy sense saber que serà l’inici d’una gran aventura.Sense temps a reaccionar es veurà perseguida pels mafiosos de la Banda Verda i els eunucs imperials. En mig de tota aquesta aventura comptarà amb l’ajuda de l’anticuari Lao Jiang i la seva saviesa oriental la portarà per una gran recorregut des de Shanghai fins a Xián, on troba la tomba del primer emperador i la darrera peça del tresor més guardat.
Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic
Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. info@eixdiari.cat Tots els drets reservats. 2001-2020.
| 0.788752 |
curate
|
{"es": 0.024288107202680067, "ca": 0.948073701842546, "en": 0.019262981574539362, "fr": 0.008375209380234505}
|
: /cultura/llibre/1033/todo-bajo-el-cielo.html
|
crawling-populars_ca_20200525_45_3281
|
Representant
Activeu Javascript per gaudir de dinamisme al web.
Mes anterior
Març
Mes següent
Any anterior
2020
Any següent
16:00h
Conferència de premsa del Subgrup de la CUP per valorar l'actualitat política
Sala de conferències de premsa
Emissió en directe.
| 0 |
curate
|
{"en": 0.07258064516129033, "ca": 0.8145161290322581, "es": 0.0967741935483871, "de": 0.016129032258064516}
|
: /web/composicio/grups-parlamentaris/grup-parlamentari/index.html?p_codi=32&p_legislatura=12&p_data=10032020
|
naciodigital_ca_20220331_0_764165
|
Durant aquest estiu, quatre joves de Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera, han estat treballant per publicar un EP a Spotify i altres botigues de música en linea. L'EP forma part del treball de recerca de segon de Batxillerat d'en Jofre Pou Ferràs (artísticament conegut com DJPI), alumne de l'Institut Reguissol de Palautordera, que ajudat per altres companyes i companys, la Yun Vidal, l'Aina Pertegaz i en Pau Saurí han enregistrat les cinc cançons que formen part de l'EP que porta per títol Colors.
Les cançons porta el nom d'un color -White, Red, Yellow, Green i Blue- i amb la seva melodia tracten d'expressar els sentiments que desperta aquell color a l'autor. La creació de cadascuna de les peces ha estat un treball en equip. La Yun ha escrit algunes de les lletres, en Jofre ha elaborat les bases musicals, els arranjaments, producció i post producció i l'Aina i en Pau han posat la veu a alguna de les cançons.
L'enregistrament s'ha dut a terme en l'estudi ubicat en un garatge de Palau, amb un equip mínim: un ordinador, un teclat midi, un micrófon i moltes ganes de passar-ho bé.
Tots els participants manifesten la seva satisfacció amb el resultat final d'aquest procés creatiu, ja que consideren que les cançons que han creat son tant o més bones que les de qualsevol artista de primer nivell, considerant la diferència de recursos econòmic i suport tècnic.
En aquest enllaç es poden escoltar les cançons
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/15186/joves-baix-montseny-publiquen-ep-colors-spotify
|
crawling-populars_ca_20200525_50_43262
|
L'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses preveu poder obrir permanentment al públic els emblemàtics jardins de la Torre de la Puda d'aquí a dos anys. Des de fa un temps el consistori està treballant per arreglar aquest espai de 3.800 metres quadrats, situats al cor del municipi, i que fins al 2012 eren propietat privada. L'alcalde de la localitat, Ramon Roque, ha detallat que van adquirir-los amb l'objectiu d'ampliar el recorregut i els punts d'interès de l'itinerari i el canvi de ronda que uneix el Pla del Roser i la Vila Vella. Els jardins van ser obra del mestre paisatgista Joan Mirambell, a principis dels anys trenta, quan a la majoria de poblacions d'arreu de l'Estat no existia el concepte de jardins urbans. Aquest diumenge, els alumnes de 2n d'ESO de l'Institut Escola de la vila porten a terme una ruta guiada per descobrir els atractius paisatgístics i botànics de la zona, en el marc de la celebració de la Festa de l'Arbre. Els estudiants han hagut de preparar-se a consciència la ruta, aprenent sobre les 50 espècies d'arbres que s'hi poden trobar.
Els estudiants de 2n d'ESO de l'Institut Escola de Sant Joan de les Abadesses s'han convertit en guies aquest diumenge durant la ruta de descoberta pels Jardins de la Puda. El recorregut, que ha aplegat una quarantena de persones, ha arrencat a les deu del matí de la plaça de l'Abadia i s'emmarca dins dels esdeveniments per commemorar la Festa de l'Arbre. En concret, Sant Joan de les Abadesses va ser un dels primers municipis en celebrar aquesta festa. El primer cop que va fer-se va ser el 23 de març de 1899, impulsada pel mester Josep Maria Andreu i ja tenia un clar caire educatiu i voluntat de continuïtat.
De fet, aquesta vila ripollesa és un dels pobles amb més nombre d'espècies d'arbres per habitant de tot Catalunya. S'han localitzat unes 70 espècies d'arbres i prop de 40 d'arbust. Una bona herència que va deixar el mestre i dissenyador de jardins Joan Mirambell a principis dels anys trenta quan va construir els Jardins de la Puda. Llavors, a la majoria de poblacions espanyoles encara no havia arribat el concepte de jardins urbans ni es tenia en consideració la importància del paisatge.
En Xavier López, biòleg i impulsor de l'empresa Educa Viladrau, ha estat l'encarregat d'organitzar la sortida. Des de fa setmanes, els alumnes han hagut d'estudiar la cinquantena d'arbres que es troben plantats en aquests jardins. Cada un d'ells va haver d'escollir el que més el definia i preparar una descripció per poder-la explicar aquest diumenge. "El que costa més en aquesta edat és que parlin en públic i així ho hem pogut aconseguir, és una proposta educativa d'aprenentatge i, al mateix temps, permet que el poble pugui accedir a una zona que fins ara pocs havien vist", ha comentat.
La ruta d'aquest diumenge és la segona activitat que s'ha fet aquest any en relació amb la Feta de l'Arbre. La primera va ser el passat dimarts quan alumnes de 3er de Primària van participar en la substitució d'un dels castanyers centenaris del passeig, que estava malalt i va haver-se d'arrancar.
Uns jardins emblemàtics
Els jardins de la Torre de la Puda – un edifici que es va construir durant els anys cinquanta- sempre han estat tancats. Fins al 2012 eren propietat privada però fa quatre anys el consistori va decidir adquirir-los per obrir-los a la ciutadania i donar a conèixer més el patrimoni natural de la vila més enllà dels grans atractius arquitectònics. Des del principi, la voluntat era integrar-los dins del camí de ronda que uneix el Pla de Roser i la Vila Vella. Un itinerari natural que van endegar ara fa sis anys. El projecte també dóna continuïtat a la Ruta del Ferro i del Carbó que s'enllaça amb la via verda entre Sant Joan de les Abadesses i Olot, revaloritzant així la zona de la font de la Puda.
Actualment el consistori està intentant arranjar, il·luminar i acabar d'habilitar aquests jardins. L'alcalde de Sant Joan de les Abadesses, Ramon Roque, ha detallat que esperen poder-los obrir definitivament i de forma permanent d'aquí a dos anys. "Actualment estem dissenyant i habilitant els accessos i altres elements més que cal acabar d'acondicioanr", ha detallat. Uns treballs que suposen una inversió d'uns 150.000 euros per la qual el consistori ha demanat ajudes i subvencions europees.
La superfície total dels jardins és de 3.800 metres quadrats. Hi ha diverses terrasses, una pèrgola, una antiga pista de bàsquet i un brollador amb estanc. A més, hi ha diverses espècies d'arbres i plantes com una glicina de més de 20 metres de llargària o d'altres de me´s estranyes per l'època en què varen plantar-se com l'arbre de Júpiter o un cedre de l'Himalàia. La visita d'aquest diumenge és una de les poques oportunitats que han tingut els veïns de la localitat per poder veure aquest paratge abans que s'obri de forma definitiva.
| 0.865029 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /comarques/2016/05/08/sant-joan-abadesses-preveu-obrir/782091.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_101739
|
Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que aquesta nit he somiat que coneixia al hipocresia. Me'l trobava assegut al pedregar d'un claustre romànic estudiant història mentre jo entrenava un equip de handbol. No proveu de buscar-li un sentit perquè no en té
i no se'm veia cremant llibres ni escrivint blasfèmies contra la carrera?
Òndia ho ha llegit!PD:No, estaves tot estudiós, i amb el claustre de fons fins i tot semblaves un capellà. Com amínim als somnis no m'insultesEDITO: Això va a sota/ Tens raó, el que m'insulta és el subversiu. És que us confonc.
això és impropi de mi...mai no he estat un bon estudiós, tampoc t'he insultat -potser em confons amb algú altre- aprofito per deixar-hi una altra confessió: tinc temptacions de treure'm el nivell C -em pensava que ja el tenia per defecte, però no, cal presentar-se a un exàmen a Les Drassanes-, que considero més útil que aprendre'm tot un seguit de canvis de govern espanyols del primer terç del segle XX
Si et serveix de consol,a primer de Filologia em vaig agafar com a assignatura de lliure elecció "Catalunya Contemporània":la primera classe i ja no m'hi van veure més el pèl.
quin professor?
Albert no sé què
el seu cognom començava per Bal...? si era a la UAB, ja sé qui és...no l'he tingut però alguns m'han dit que era massa antipàtic
Os3, no me'n recordo! Que ja fa 8 anys Era a la UAB, hi havia aquest o bé aquell del PSC que és directiu del Barça.
en sobrequés...
Aquest. Aquest em van dir: "no l'agafis!". Però l'altre tb era un plasta que due ni do.
| 0.797328 |
curate
|
{"ca": 0.9095112285336856, "en": 0.01453104359313078, "pt": 0.023117569352708058, "es": 0.023778071334214, "it": 0.029062087186261562}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_430131
|
Ara que tot s’accelerarà«No hi ha la previsió –si més no, això m'arriba a mi– de presentar la data i la pregunta ni avui ni tan sols aquesta setmana»El no final de Rajoy al diàleg ja no deixa cap més camí per al referèndum i la independència que la fidelitat al Parlament de Catalunya, faça què faça i diga què diga el president i el govern espanyols.Això vol dir que ara tot s’accelerarà. Dissabte les entitats sobiranistes van reclamar al govern la data del referèndum i la pregunta i aquesta vesprada tots els partits que volen la convocatòria del referèndum són cridats a una reunió amb el president Puigdemont.No hi ha la previsió –si més no, això m’arriba a mi– de presentar la data i la pregunta ni avui ni tan sols aquesta setmana. La negociació amb els partits és de debò, imaginen el que vulguen imaginar els polítics i els mitjans unionistes. Ells viuen instal·lats en un món de fantasia on tot són conspiracions, però la realitat és molt més complexa que no volen admetre i ara és el moment de posar d’acord el màxim nombre possible d’actors polítics. Deu dies o un parell de setmanes semblen un període raonable de negociació, tenint en compte sempre que, tal com van les coses, qualsevol provocació o qualsevol reacció fora de lloc del govern espanyol podria fer canviar immediatament els plans.Siga com siga, és evident que les coses s’acceleraran molt. I això reclama més unitat que mai i més cohesió en pro del referèndum dins el govern, al parlament i al carrer. I sobretot no cometre errades. Ni una. Qui està nerviós i descol·locat és Mariano Rajoy i qui hauria de cometre com més errades millor és ell. L’independentisme, en canvi, ha de saber més bé que mai què fa i captenir-se amb decisió i serenitat: primer deu dies de pacte entre partits, a mitjan juny la presentació de la data i la pregunta, a final d’agost la convocatòria del referèndum i l’aprovació de la llei de transitorietat i a final de setembre a votar. A votar i a fer tant com siga possible per a guanyar l’autodeterminació i per a canviar de manera definitiva la història del Principat.http://www.vilaweb.cat/noticies/ara-que-tot-saccelerara/
Com que el NO de Rajoy no es podía preveure i a tots ens ha agafat desprevinguts ara cal perdre quinze díes més tornant a parlar entre nosaltres quin serà el nostre següent pas. Perquè això de tenir preparats diversos plans per a diferents escenaris es massa feina, oí?
estan dissimulant, ho tenen tot planejat El 9N va passar el mateix: Mas ja tenia previst fer el botifarrendum, era el seu "pla B" des de 2012 (el seu pla A era acabar la legislatura, pero la pressió popular va ser massa forta i va haver de fer un succedani). Mas no va tindre la intenció de fer una consulta de veritat. Tenia pla A i pla B
| 0.885237 |
curate
|
{"ca": 0.9904692082111437, "es": 0.002565982404692082, "sv": 0.006964809384164223}
| |
mc4_ca_20230418_15_437109
|
La Courtésié Saint-Maximin-la-Sainte-Baume França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Chemin de Saint Mitre, Saint-Maximin-la-Sainte-Baume, Saint-Maximin-la-Sainte-Baume, França, 83470 - Excel·lent ubicació - Veure al mapa
Més informació sobre La Courtésié
Dissenyat tant per oci com per negoci, La Courtésié està situat idealment a Saint-Maximin-la-Sainte-Baume; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
La Courtésié ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha habitació familiar, biblioteca.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara banyera hidromassatge, aire condicionat, calefacció, mini bar, balcó/terrassa per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses bany, piscina exterior, jardí, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, La Courtésié és una selecció idònia per a la vostra estada a Saint-Maximin-la-Sainte-Baume.
Saint-Maximin-la-Sainte-Baume Pensions
| 0.752598 |
curate
|
{"ca": 0.9716840536512668, "fr": 0.028315946348733235}
|
https://www.agoda.com/ca-es/la-courtesie/hotel/saint-maximin-la-sainte-baume-fr.html
|
macocu_ca_20230731_1_543140
|
Un menor marroquí, greu després de caure des del sostre de la nau on està acollit a Ceuta
L'Institut de Gestió Sanitària (Ingesa) ha evacuat aquest dijous a l'Hospital Puerta del Mar de Cadis a un menor de nacionalitat marroquina que durant la nit s'ha precipitat a terra des del sostre de la nau industrial en la qual està acollit a Ceuta en els voltants de la frontera del Tarajal al costat de diversos centenars de nens i adolescents més que van accedir irregularment a la ciutat durant la crisi desfermada pel país veí a mitjans de maig.
Hospital Puerta del Mar de Cadis @ep
El Govern de Ceuta ha condicionat tres naus dels polígons del Tarajal en què alberga a més de 400 menors marroquins. Altres cinc-cents es reparteixen entre els mòduls prefabricats de l'alberg provisional de Piniers, el poliesportiu Santa Amelia i els baixos del Centre de Reallotjament Temporal de l'Esperança.
Les autoritats sanitàries han diagnosticat fins aquest dijous un total de 75 positius de covid-19 entre els nens i adolescents marroquins acollits. Catorze d'ells han escapat durant l'última matinada de la nau d'aïllament en què es troben part dels contagiats de la malaltia del coronavirus, però han estat interceptats "ràpidament" per la Policia Local.
El Cos de la Ciutat manté "un dispositiu permanent" a l'entorn de les naus, on els intents de fuga són "constants". A més, s'ha incorporat vigilància privada als recursos d'emergència habilitats per atendre la crisi humanitària generada per l'arribada a la ciutat d'uns 1.500 menors sols les famílies dels quals rebutgen en més d'un 90 per cent dels casos la seva volta.
| 0.91703 |
curate
|
{"ca": 0.9775980087118855, "en": 0.0224019912881145}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_209642
|
Rhinogobius leavelli
Rhinogobius leavelli és una espècie de peix de la família dels gòbids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
- Els mascles poden assolir 6 cm de longitud total.
Hàbitat.
És un peix d'aigua dolça i de clima tropical.
Distribució geogràfica.
Es troba a Àsia: Laos, el Vietnam i la Xina.
Observacions.
És inofensiu per als humans.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.05830903790087463, "ca": 0.9096209912536443, "pt": 0.03206997084548105}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=209643
|
crawling-populars_ca_20200525_11_189741
|
US INFORMEM QUE podeu trobar tota la informació dels consells de districte des de l'any 2011 fins l'actualitat al nou web de Participació Ciutadana.
Benvingudes i benvinguts a l'entorn per seguir l'actualitat del Consell del Districte 1, com a espai de participació permanent.
Els Consells de Districte constitueixen òrgans de canalització de la participació de les ciutadanes, ciutadans i entitats en els assumptes públics. Es configuren com a òrgans territorials de consulta i participació en els assumptes locals. Les sessions dels consells de districte són obertes a tota la ciutadania.
<script src="https://decidim.sabadell.cat/assemblies/conselldeldistricte1/embed.js"></script> <noscript><iframe src="https://decidim.sabadell.cat/assemblies/conselldeldistricte1/embed.html" frameborder="0" scrolling="vertical"></iframe></noscript>
Registra't
Has oblidat la teva contrasenya?
| 0.523932 |
curate
|
{"ca": 0.7062857142857143, "en": 0.2822857142857143, "ro": 0.011428571428571429}
|
: /assemblies/conselldeldistricte1
|
mc4_ca_20230418_16_726233
|
Els Mossos d’Esquadra desarticulen una organització criminal internacional dedicada al tràfic il·lícit de vehicles d’alta gamma | La Clau -Revista gratuïta del Maresme
Els Mossos d’Esquadra desarticulen una organització criminal internacional dedicada al tràfic il·lícit de vehicles d’alta gamma
Agents de la Policia de la Generalitat- Mossos d’Esquadra de la Unitat Central de Tràfic Il·lícit de Vehicles de l’Àrea Central de Crim Organitzat de la Divisió
d’investigació Criminal han desarticulat una organització criminal de caràcter
internacional dedicada al tràfic il·lícit de vehicles d’alta gamma. La investigació, que ha estat tutelada pel Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 8 de Rubí, s’ha saldat amb 19 detinguts, dels quals 10 han ingressat a presó.
Els investigadors han detectat que el grup criminal ha traficat amb almenys 29 vehicles i 62 camions provinents d’empreses de ‘leasing’.
Els investigadors han pogut demostrar que aquesta organització obtenia grans
beneficis econòmics traficant amb vehicles de procedència il·lícita. L’elevat grau
d’especialització del grup ha permès que durant molts anys aquesta estructura
criminal desenvolupés la seva activitat sense ser detectada per cap organisme oficial.
Aquesta perdurabilitat en el temps ha fet que la seva forma d’actuar hagi anat variant i especialitzant-se al llarg del temps, fent-ne així més difícil la seva detecció.
En un inici, la Unitat Central de Tràfic Il·lícit de Vehicles (UCTIV) va detectar que a Espanya s’estaven introduint vehicles de ‘leasing’ que constaven com a sostrets a d’altres països de la Unió Europea. Aquests eren venuts com a vehicles de segona mà i d’importació abans que en el país d’origen es denunciés l’apropiació indeguda del vehicle.
La investigació, que ha durat més d’un any i s’ha realitzat en coordinació amb la policia alemanya, ha permès acreditar que recentment l’organització criminal s’havia centrat en realitzar les apropiacions indegudes de vehicles i les estafes a Catalunya, i a exportar els vehicles fruït del delicte al mercat exterior, preferentment a Alemanya, com a destí inicial en espera de la demanda del mercat europeu.
L’organització utilitzava testaferros que presentaven documentacions laborals falses per adquirir vehicles mitjançant finançament o ‘leasing’. Un cop concedit el finançament, els testaferros lliuraven immediatament el vehicle a l’organització, i fins i tot abans que la financera gestionés amb la Direcció General de Trànsit (DGT) la inclusió a l’expedient del vehicle la corresponent reserva de domini, els vehicles eren traslladats i venuts a l’estranger a tercers de bona fe com a vehicles d’importació. Per tal de donar sortida als vehicles, l’organització disposava d’un establiment a Alemanya on eren venuts la majoria de vehicles provinents de les estafes.
Les documentacions falses presentades pels testaferros tenien la finalitat
d’acreditar una solvència econòmica inexistent i aconseguir així un finançament
més elevat.
La investigació ha permès observar que tot i que la principal font d’ingressos
provenia dels vehicles adquirits per testaferros, l’organització també
comercialitzava vehicles d’alta gamma que provenien de robatoris i en els que s’hi havien modificat els seus elements identificatius.
Després de detectar l’existència del negoci de venda de vehicles a Alemanya, es va descobrir que en aquest local també s’estava donant sortida a molta
maquinària i camions de gran tonatge d’empreses catalanes. Les indagacions van permetre observar que els vehicles provenien d’empreses amb dificultats
econòmiques, les quals van trobar en l’organització criminal la infraestructura necessària per desfer-se dels seus bens abans que es decretessin els pertinents concursos de creditors. L’organització criminal va veure una gran capacitat de lucre en l’afavoriment del delicte d’alçament de bens a les empreses, podent obtenir camions i maquinaria a molt baix preu que eren venuts des de l’empresa d’Alemanya a molts d’altres països. Algunes d’aquestes empreses també van aprofitar l’estructura criminal per vendre els vehicles de ‘leasing’ que no eren de la seva propietat.
La complexitat de l’activitat va fer que es dotessin de gestors els quals falsificaven les documentacions necessàries per ocultar l’activitat delictiva, i donar aparença de plena legalitat.
En una primera fase de desarticulació de l’estructura criminal s’han realitzat un total de 10 entrades i registres en domicilis i locals comercials de Sant Feliu de Llobregat, Corbera de Llobregat, Sitges, Viladecans, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Cabrils, Vilafant i Castelldefels, i s’han detingut un total de 19 persones, de nacionalitats espanyola, libanesa, portuguesa i armènia, amb edats compreses entre els 22 i els 55 anys i amb nombrosos antecedents policials. Deu d’aquests detinguts han ingressat a presó.
En les entrades i registres, a part de localitzar abundant documentació també
s’han localitzat armes de foc tals com pistoles i revòlvers, munició i defenses
elèctriques. En un dels domicilis registrats també es van localitzar substàncies
estupefaents en petites quantitats així com tot l’instrumental necessari per la
distribució a petita escala.
Durant la fase d’investigació, entre molts d’altres delictes instrumentals, s’han
pogut acreditar el comerç il·lícit de 29 vehicles i 62 camions provinents
d’empreses de ‘leasing’. La documentació recollida durant la fase d’explotació
permetrà detectar moltes altres estafes i vehicles amb els que s’ha traficat
il·lícitament. La investigació continua oberta i no es descarta fer més detencions.
| 0.819458 |
curate
|
{"ca": 0.9933405327573794, "de": 0.002339812814974802, "es": 0.004319654427645789}
|
http://laclau.cat/els-mossos-desquadra-desarticulen-una-organitzacio-criminal-internacional-dedicada-al-trafic-illicit-de-vehicles-dalta-gamma/
|
wikipedia_ca_20230401_0_455885
|
Sonata per a violí núm. 4 (Beethoven)
La Sonata per a violí núm. 4, op. 23, en la menor, és una obra de Ludwig van Beethoven composta el 1801, i publicada l'octubre del mateix any. Està dedicada al comte Moritz von Fries, i la va compondre un any després de la primera simfonia, i estava destinada originalment per a ser publicada amb la "Sonata per a violí núm. 5". A diferència de les tres primeres sonates, la "Sonata per a violí núm. 4" va rebre una bona acollida per part de la crítica.
Les sonates op. 23-24.
Beethoven volia que es publiqués la "Sonata per a violí núm. 4" com una obra que servís de contrast amb la "Sonata núm. 5", la "Sonata Primavera" i, de fet, les dues obres van aparèixer juntes com a op. 23 el 1801. L'any següent, en una nova edició, les parts de violí de les dues sonates van ser impreses per error en diferents formats i una de mida més gran que l'altra; per salvar l'edició i estalviar els costos d'un regravat, es van publicar les sonates amb números d'opus consecutius i la "Sonata Primavera" passà a ser l'op. 24.
Si la "Sonata Primavera" és brillant i de vegades amb tocs d'humor, la núm. 4 en la menor és relativament ascètica. En els moviments externs, el piano sovint queda reduït a un complement i, en els tres moviments, tot i existir moments intensos, acaben en un final en "pianissimo". D'altra banda, la "Sonata Primavera" va ser la primera obra en la que trenca amb el format de la sonata clàssica de tres moviments i s'estructura en quatre.
Anàlisi musical.
L'obra té una estructura en 3 moviments:
- "Presto"
- "Andante scherzoso, più allegretto" (en la major)
- "Allegro molto"
Una interpretació habitual dura uns 17 minuts.
El primer moviment, "Presto", roman gairebé sempre en la tonalitat principal, la menor, a excepció de vuit compassos en el desenvolupament que està en fa major. Comença amb un tema seriós, ombrívol, que contrasta amb una petita melodia ascendent. Tots dos subjectes són propulsats per un ritme similar a una tarantel·la, molt present al llarg del moviment. De fet, en última instància, arrenca el segon tema com un camí ja cap del desenvolupament. En la recapitulació tot apareix condensat de manera dràstica.
El segon moviment, "Andante scherzoso, più allegretto", és una combinació d'un scherzo i un moviment lent. El tema inicial, molt simètric, porta a una delicada variació fugada sobre ell mateix. El segon tema l'inicia el piano i després passa al violí. Beethoven sotmet tot aquest material a un desenvolupament mesurat, i no cau en un activitat efervescent que marcaria els seus scherzi posteriors. Al final, sembla suggerir un nou fugat però en comptes d'això, ofereix una concisa exposició dels temes del moviment.
El tercer moviment, "Allegro molto", és un rondó que és teixit a partir d'un tema agitat en mode menor que pràcticament no canvia en les seves diverses reaparicions. En la primera secció de contrast del rondó, en la major, Beethoven fa servir un recurs que també apareix a la "Sonata Primavera" amb un diàleg poc sincronitzat entre el piano i el violí. La segona i tercera secció de contrast, també en mode major, són més sòbries tot i que aviat són interrompudes pel motiu del tema inicial.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9571836346336822, "en": 0.004123057405645417, "cs": 0.0028544243577545195, "eo": 0.0009514747859181732, "fr": 0.004757373929590866, "be": 0.0019029495718363464, "es": 0.019663812242308912, "it": 0.008563273073263558}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=455886
|
oscar-2201_ca_20230904_12_43065
|
Quin soroll hi ha a la teva ciutat? El proper 29 d'abril, pots contribuir a fer un mapa del soroll a Catalunya amb el teu smartphone.
Amb motiu del 20è Dia Internacional de Conscienciació del Soroll, la Direcció General de Qualitat Ambiental (DGQA) organitza el 29 d’abril una jornada de mesuraments massius de soroll.
Visc amb soroll?
Amb aquest títol, se celebra una jornada on es convida a ajuntaments, entitats col·laboradores (EAC i EPCA), enginyeries i consultories acústiques, entitats ambientals, centres escolars i ciutadania, perquè duguin a terme mesuraments de soroll en tota mena d’indrets: parcs, jardins, zones de trànsit de cotxes, trens, aeroports, zones urbanes, zones industrials, etc.
Amb el teu mòbil
Més que d’anar a buscar situacions de conflicte amb nivells alts de soroll, es tracta de familiaritzar la població amb les metodologies de mesura, els nivells, la normativa existent o el significat i la percepció de l’escala en dB. Mitjançant la "Guia de mesurament Noise Watch" es pot fer un mesurament amb un smartphone, mitjançant l'aplicació per a mòbil NoiseWatch, i ubicar-lo al mapa.
Un mapa consultable
La Direcció General de Qualitat Ambiental recollirà totes les dades que es vagin publicant a les xarxes socials i elaborarà un mapa en format KML de Google Earth, consultable a través d’aquesta aplicació.
Finalment, es farà un tractament estadístic i cartogràfic de la informació recollida i se’n publicarà un resum amb les dades de participació en la jornada del Dia Internacional de Conscienciació del Soroll. L’objectiu de la iniciativa és apropar a la població al coneixement del soroll ambiental.
Trobaràs més informació al següent enllaç, on hi ha consutlable la "Guia ràpida per la realització d'un mesurament acústic amb un smartpohone". També pots seguir a les novetats a les xarxes amb el hasgtag #diasoroll.
Etiquetes:
mapa interactiu, aplicacions i programari
Afegeix un comentari nou
El vostre nom *
Correu electrònic * El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
Assumpte
Comentari *
Switch to plain text editor
Control anti-spam * Escriu l'any actual, amb quatre xifres.
Aquesta pregunta es per veure si realment ets una persona i no un generador de spam.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es per veure si realment ets una persona i no un generador de spam.
Servei d'Assessorament gratuït per a entitats
Informa't
Fes voluntariat
Vols fer voluntariat? Informa't i troba el teu lloc
Ves-hi
Finançaments
Ajuts en forma de garantia per al finançament de les empreses d'economia social per als anys 2020-2022
| 0.757675 |
curate
|
{"ca": 0.9291059472233163, "es": 0.03387160299330445, "pt": 0.00866482867270579, "fr": 0.009058684521465145, "en": 0.015754233950374164, "os": 0.0035447026388341868}
|
https://xarxanet.org/ambiental/noticies/quin-soroll-hi-ha-a-la-teva-vida
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_608127
|
bONA MATINADA. Fa molt de temps vaig coneixer una dona que afirmava que mai estaria amb un mil.leurista perque amb això no es pot fer res ni viure be ni res de res i també criticava als homes perque segons ella la majoria miràven el físic i jo em pregunto, com una persona que afirma això de que descartaria a un home pel fet de ser mileurista després critiqui a molts homes perque segons ella només miren el físic...
Molt més fastigosa aquella persona que només va pels diners. Si només vas pel físic (que al cap i a la fí és en el primer que et fixes d'algú) com a mínim ja hi ha alguna cosa de la persona que t'agrada, en canvi si vas pels diners és per pur egoïsme.
Mercedes escrigué: Molt més fastigosa aquella persona que només va pels diners. Si només vas pel físic (que al cap i a la fí és en el primer que et fixes d'algú) com a mínim ja hi ha alguna cosa de la persona que t'agrada, en canvi si vas pels diners és per pur egoïsme.
| 0.688994 |
curate
|
{"es": 0.014973262032085561, "ca": 0.9850267379679144}
| |
macocu_ca_20230731_10_244011
|
NO QUIERO PERDERTE NUNCA
DEIXA UNA VALORACIÓ
ESTRENA Divendres 13 de juliol del 2018 GÈNERE Drama DURADA 77 min. CLASSIFICACIÓ 12 anys DIRECTOR Alejo Levis
INTÈRPRETS María Ribera, Carla Torres, Aida Oset, Montse Ribas ...
| 0.488328 |
curate
|
{"es": 0.41284403669724773, "ca": 0.5871559633027523}
| |
mc4_ca_20230418_17_521186
|
Guia de Montferri (Alt Camp) | Biblioteca virtual Ramon Berenguer IV - Diputació de Tarragona
84-00-05301-X
I. GENERALITATS SOBRE MONTFERRI
c)Montferri en l'actualitat
d)Festes, tradicions i llegendes
e)Jaume Huguet i Montferri
f)Els arxius
a)El nucli medieval
b)L'església
a)El castell de Montferri
b)La Torre del Moro
c)Els molins medievals
d)L'ermita de sant Marc
e)L'ermita de la Mare de Déu de Montserrat
f)L'alqueria del Gaià i les fonts
g)Les masies
h)Vilardida
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.754424778761062, "es": 0.1504424778761062, "en": 0.06858407079646017, "nl": 0.02654867256637168}
|
https://www.dipta.cat/RBIV/publicacions/guia-de-montferri-alt-camp
|
crawling-populars_ca_20200525_21_114961
|
Recorda'm
Riuada de solidaritat en l’acte central de la ‘Riumuntada’ aquest diumenge a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Prop d’un miler de persones han marxat per un tram de l’anomenada ‘zona zero’ i han desplegat, a ritme de batucada, paraigües blaus tenyint d’aquest color la llera del riu Francolí .
👉🏽 Aquest és el cartell que ha dissenyat @jordicalvis per la #Riumuntada. Gràcies per aportar el teu gra de sorra a la #RiuadaSolidària 💙.📆 El cap de setmana del 22 al 24 de novembre i el 20 de desembre tots cap a l'Espluga per participar de tot tipus d'activitats solidàries! pic.twitter.com/v1BpDy3EcE
D’aquesta manera, han escenificat una immensa onada de solidaritat i han homenatjat les víctimes, els desapareguts i els damnificats per culpa dels aiguats d’ara fa un mes.
També s’han agraït les tasques dels voluntaris que s’han bolcat en ajudar el territori. Tots els diners recaptats en les activitats benèfiques organitzades durant el cap de setmana es destinaran als afectats del municipi.
El portaveu de la iniciativa ciutadana local de la Riuada Solidària, Roger Òdena, ha expressat que estan “realment impressionats amb la resposta de la gent”. “Cal seguir difonent les causes i les conseqüències de tot plegat, aportant tot el que es pugui a aquells que ho han perdut tot”, ha afegit.
Els participants s’han aplegat davant de les instal·lacions de Drac Actiu, dins de l’anomenada ‘zona zero’, una bona estona abans de l’inici de l’acte solidari. Preparats amb els paraigües blaus a les mans, han escoltat les instruccions dels organitzadors i han practicat la ‘performance’. A les dotze en punt, el toc dels tambors de la batucada ha arrencat i els assistents han obert els paraigües.
Tot seguit, han marxat per l’entorn del riu Francolí fins a la Font Baixa. Durant el trajecte, els assistents han comprovat l’estat de la llera del riu, on les destrosses dels aiguats encara són ben visibles. L’acte ha acabat amb la lectura d’un manifest i s’han desplegat quatre pancartes reivindicatives amb els lemes ‘Memòria’, ‘Poble’, ‘Solidaritat’ i ‘Riumuntada’.
Els organitzadors de la Riuada Solidària han afirmat que s’han venut el miler de paraigües solidaris que s’havien posat a la venda. “L’acte central ha estat tot un èxit, pretenia homenatjar les persones que han perdut la vida.
També hem d’agrair enormement a tothom que ha fet possible aquest cap de setmana”, ha expressat Òdena. Durant aquests dies, s’han organitzat una vintena d’activitats de caràcter benèfic.
Entre el miler de participants, la Lídia Girona, veïna d’Olèrdola, ha explicat que va participar en les tasques de neteja durant els dies posteriors als forts aiguats.
Per això, aquest diumenge, ha assegurat que havia de col·laborar amb aquesta “festa”. Així mateix, la Maria Gili, veïna de l’Espluga, ha dit sentir-se “molt orgullosa” de la implicació del veïnat a l’hora de refer-se d’aquesta tragèdia.
Montblanc pren el relleu de la solidaritat
El col·lectiu Riuada Solidària també ha programat un concert el pròxim 20 de desembre en el qual actuaran Buhos, Itaca Band, Portobello, Joan Rovira i Banda Neon.
Abans però, el municipi de Montblanc agafa el relleu de la solidaritat i ha previst més activitats benèfiques el cap de setmana vinent, del 29 de novembre a l’1 de desembre.
Pel que fa a les donacions, es podran seguir fent fins al 31 de desembre. L’organització té previst publicar més endavant els fons recaptats.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui
| 0.787286 |
curate
|
{"ca": 0.9904025593175153, "ja": 0.00693148493735004, "it": 0.002665955745134631}
|
: /index.php?option=com_epanoticies&task=article.display&catid=5:societat&seccio=2:societat&Itemid=2784&id=1701140:riuada-de-solidaritat-en-la-performance-de-la-riumuntada-a-l-espluga-de-francoli-un-mes-despres-dels-aiguats
|
mc4_ca_20230418_13_238933
|
El diputat pirinenc Francesc Viaplana pregunta al conseller Damià Calvet, durant la sessió de control al govern d'aquest dimecres/parlament.cat
Preguntat pel diputat pirinenc Francesc Viaplana, el conseller de Territori defensa que l'obra no ha estat aturada ni un sol dia i que ja s'ha trobat una nova empresa després que es rescindís el contracte de l'anterior
El conseller de Territori, Damià Calvet, ha garantit que el túnel de Tresponts a la C-14 estarà enllestit a finals del 2020. En la sessió de control al Govern, preguntat pel diputat pirinenc d'ERC Francesc Viaplana en relació a la construcció del túnel, Calvet ha explicat que les obres estan avançant "amb normalitat" i que estaran acabades "quan toca", a finals del 2020.
(Primer pla del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, al Parlament aquest dimecres 9 d'octubre de 2019/Gerard Artigas)
El conseller ha explicat que després d'un conflicte entre les dues empreses que hi treballaven, se n'ha rescindit el contracte d'una i ja s'ha trobat una nova empresa per fer les voladures a la galeria auxiliar. "Els treballs no s'han aturat ni un sol dia", ha insistit el conseller, que ha criticat les "intoxicacions mediàtiques i socials" en aquesta qüestió. Calvet ha recordat que aquesta obra suposa un gran esforç per part del Govern i ha afirmat que significarà més confort i més seguretat en aquesta via.
Puede ver este artículo en la siguitente dirección /articulo/alt-urgell/calvet-garanteix-tunel-tresponts-c-14-estara-enllestit-finals-2020/20191009123459016070.html
| 0.825912 |
curate
|
{"ca": 0.893644617380026, "es": 0.10635538261997406}
|
https://www.viurealspirineus.cat/content/print/calvet-garanteix-tunel-tresponts-c-14-estara-enllestit-finals-2020/2019100912345916070
|
cawac_ca_20200528_1_110694
|
On va Kim Jong Il?
El líder nord-coreà anuncia els seus viatges, escassos d'altra banda, una cop ja ha tornat a Pyongyang, un secretisme que envolta també els seus plans per a sortir de l'aïllament internacional.
El líder nord-coreà anuncia els seus viatges, escassos d'altra banda, una cop ja ha tornat a Pyongyang, un secretisme que envolta també els seus plans per a sortir de l'aïllament internacional.
La Xina, aliat tradicional de Corea del Nord, s'ha ofert a l'escenificació d'una sortida de Kim Jong Il de gran càrrega simbòlica.
Oficialment, la visita "no oficial" secreta, que tot el món coneixia, ha tingut lloc entre el 10 i el 18 de gener, dies en els quals el líder nord-coreà ha passat per Pequín, la província de Hubei, al centre i per Guangdong, veïna de Hong Kong i on es va plantar la llavor del capitalisme a Xina.
Avui arbre frondós, en forma de centenars de gratacels, és el resultat d'un procés de reformes que Kim Jong Il suposadament ha estudiat en persona per a dur-ho al seu país, ancorat en els anys més tristos de l'estalinisme.
L'altre objectiu de la invitació de les autoritats xineses a Kim Jong Il deriva de la necessitat de Pequín de reactivar el diàleg entre Corea del Nord i Estats Units sobre el programa nuclear de Pyongyang, que amenaça l'estabilitat d'Àsia Oriental.
En aquest sentit, en el moment que Kim Jong Il marxava, oficialment aquest 18 de gener, arribava a la capital xinesa el mediador nord-americà a les converses a sis bandes sobre el programa nuclear de Corea del Nord, Christopher Hill.
Moltes casualitats revelades per tant secretisme. Perquè, sobretot, resulta evident que Kim Jong Il no surt de casa si no en té un bon motiu. L'últim viatge a la Xina va ser el 2004, també allunyat de l'ull públic.
Aquesta vegada els motius eren dos, el futur del programa nuclear i les reformes econòmiques.
Encara que resulta evident que, a hores d'ara, després d'anys de bloquejos en la negociació entre Pyongyang i Washington, ambdues qüestions ja no poden separar-se.
Perquè si Kim Jong Il desitja sobreviure com líder d'un país que es digui Corea del Nord, no té altra sortida que reformar-lo a poc a poc a l'estil xinès i integrar-se, com ho ha fet Pequín al llarg dels últims vint-i-cinc anys, en la comunitat internacional.
Pyongyang reclama ajuda econòmica internacional a canvi de renunciar a la seva capacitat nuclear dissuasòria. Estats Units i Japó ho veuen exactament al revés: la renúncia a l'arma atòmica obrirà les portes de la generositat estrangera.
Per tant, l'amenaça nuclear solament serveix mentre els nord-coreans no tinguin què menjar. Amb reformes, el "xantatge nuclear" del que és acusat des de Washington no tindrà sentit.
Per aquest motiu la Xina, cansada de sostenir a un antic aliat ideològic però sense voler veure als aliats de Corea del Sud a la seva frontera oriental, vol afavorir el que podríem definir com un canvi d'armes en el duel a la península de Corea, la substitució per part de Pyongyang de l'amenaça nuclear per l'arma del desenvolupament econòmic sota una fèrria direcció comunista, la clau de l'èxit xinès.
Amb l'ull posat en una futura reunificació, Seül tampoc té cap altra sortida que desitjar que aquest procés sigui progressiu i estable. No en va és el govern millor situat per a afavorir, amb inversions, que es materialitzi aquesta hipòtesi. D'altra banda, una reunificació ràpida i traumàtica només cauria sobre l'economia sud-coreana, ja ara vivint hores difícils, com una autèntica llosa.
Es podria dir, com si d'una visita de l'Estimat Líder es tractés, que tots sabem cap a on van Kim Jong Il i Corea del Nord però, oficialment, no podrem informar d'això amb dates i indicadors econòmics fins que s'hagi completat almenys part d'aquest lent viatge cap al capitalisme i la reunificació.
| 0.834512 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.casaasia.cat/noticia/detalle?id=33531
|
crawling-populars_ca_20200525_41_121196
|
MADRID, 8 Set. (EUROPA PRESS) -
L'economista en cap de BBVA Research, Jorge Sicilia, ha afirmat aquest dimarts que "s'està observant un augment del diferencial de la prima de risc amb Itàlia que ha coincidit amb les notícies de l'arribada de les eleccions catalanes i generals". "Algun impacte estem veient", ha afegit.
Així ho ha indicat en roda de premsa de presentació de l'informe 'Situació Espanya' corresponent al tercer trimestre, en què ha explicat també que "habitualment contextos d'incertesa general endarrereixen les decisions d'inversió i en menys grau de consum" i que, una vegada solucionades aquestes incerteses, "si han canviat les condicions, pot ser que les inversions busquin altres llocs".
Aquestes expectatives es podrien estar reflectint en l'evolució de la prima de risc. En aquest sentit, Sicilia ha assenyalat que "els augments en la prima de risc, que mostren la percepció de la incertesa, acaben tenint impacte en el creixement econòmic, sobretot si són duradors".
Per la seva banda, l'economista en cap d'Economies Desenvolupades de BBVA Research, Rafael Doménech, ha explicat que el diferencial de la prima de risc amb Itàlia ha augmentat en 60 punts bàsics en els últims mesos i ha suggerit que això podria suposar un 0,6% de desviació a la baixa del PIB.
"És difícil saber quin part es deu a les eleccions catalanes o a les generals, però cal estar atents i vigilar l'impacte sobre la despesa privada, sobretot de les empreses", ha afegit.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.678641 |
curate
|
{"sv": 0.005447470817120622, "ca": 0.7700389105058366, "la": 0.01556420233463035, "es": 0.1933852140077821, "en": 0.01556420233463035}
|
: /espanya/noticia-bbva-creu-catalunya-provoca-incertesa-20150908130305.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_483269
|
Bé, en primer lloc vull dir que aquest fil no és de caire exclusivament sexual. Sempre m'he preguntat el perquè de la vergonya, quin és el seu origen. He arribat a la conclusió que la vergonya és la reacció del cos davant una fòbia, davant una situació que no ha ocorregut però que els nostres sentits o el nostre pensament anticipa que "podria esdevenir-se". Així, podem sentir vergonya quan passem davant d'algú tot baixant unes escales, perquè podem caure i fer el ridícul, quan en una biblioteca ens cau una cadira a terra (com ha comentat algú aquí al xat), quan en el moment més inoportú ens passa alguna cosa que ens allunya de la imatge de perfecció que volem donar. Perquè no ens enganyem: si sentim vergonya és perquè tenim consciència que no som perfectes per molt que vulguem ser-ho. Si no, el sentiment de vergonya no té cap explicació: per què hem de passar vergonya per por de caure davant d'algú quan aquest algú és humà igual que nosaltres i a ell també li pot passar? No creieu que la vergonya no és innata en l'home, sinó que és apresa, fruit de les nostres experiències a la vida i de les limitacions que aquesta ens imposa? Finalment, aprofito per connectar aquest tema amb la sexualitat: penseu que la vergonya s'acreix quan sentim atracció per algú? D'antuvi, tots direu que sí, que és normal que si una persona ens atreu ens faci sentir així. Tanmateix, he observat que en el cas dels típics "mascles ibèrics" normalment no succeeix tal reacció: de fet, quan veuen una noia que els atreu, lluny de posar-se vermells com un tomàquet, no dubten a llençar-li floretes i a adreçar-s'hi amb tota l'espontaneïtat i la naturalitat del món. En el meu cas, per contra, sóc molt vergonyós i quan estic al costat d'algú que m'atreu físicament, encara més. I en el vostre?
Quan algú t'atrau vols encertar les paraules, els actes per agradar-li. I la por d'equivocar-te, de fer el ridicul, de no encertar-la pel que pugui passar si ho fessis bé, fa que aparegui la vergonya. I a vegades, per la pura vergonya, encara se'n passa més.
| 0.879163 |
curate
|
{"ca": 0.9926071956628881, "es": 0.007392804337111878}
| |
oscar-2301_ca_20230418_3_293226
|
Local L'Alt Empordà Girona - Gironès Comarques La Selva Baix Empordà Garrotxa Pla de l'Estany Ripollès Cerdanya
DEFUNCIONS
Consulta les necrològiques d'aquest dimarts
Roben al castell de Masarac i s’emporten gasoil, bateries i marcs de finestres
Els Mossos d’Esquadra busquen els lladres que van cometre el robatori el passat 16 de setembre
Eva Batlle
Masarac | 24·09·22 | 06:30 | Actualitzat a les 08:14
0
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades
El castell de Biart de Masarac, en foto d’arxiu. | ANIOL RESCLOSA
El castell de Biart de Masarac va patir un robatori la setmana passada i els lladres se’n van emportar material divers. Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Figueres en porten la investigació i de moment, no s’ha detingut relacionat amb el cas.
Aquest castell és conegut perquè s’ho porta a terme la celebració de la Festa del Turisme i on hi ha la bodega propietat del presdient de la Federació d’Hostaleria, Antoni Escudero.
El robatori hauria ocorregut el dia 16 de setembre, els lladres haurien trencat la tanca perimetral i haurien accedit al recinte. A partir d’aquí van realitzar, van trencar els vidres d’unes finestres i se’n van emportar el marc. També van sostreure bateries de tres grups electrògens i també se’n van emportar 60 litres de gasoil d’un d’aquests aparells.
Els responsables del castell van denunciar el cas als Mossos d’Esquadra el passat dia 20 de setembre després de fer la recopilació d’objectes que els havien desaparegut.
Compartir l'article
Compartir una notícia
Facebook Twitter Linkedin Whatsapp Telegram Correu electrònic
El més vist
1 Encasta un carretó de supermercat en dos establiments del centre de Girona, trenca el vidre d'un i hi roba
| 0.777336 |
curate
|
{"ca": 0.92239336492891, "pt": 0.050355450236966824, "fr": 0.017180094786729858, "en": 0.0005924170616113745, "de": 0.009478672985781991}
|
https://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2022/09/24/roben-castell-masarac-i-s-75830171.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_844714
|
Nivellàs el del kumpain Risto. Des que vaig deixar de llegir els fils de Forocoches que no sentia aquest "argument". Aquest diumenge a Cuatro, també amb l'Ada Colau. Pot ser interessant. http://www.cuatro.com/viajandoconchester/temporada-1/Viajando_con_Chester-Rosa_Rodero-Risto_Mejide-ETA-Joseba_Goikoetxea-AVT_2_1771905113.html
Alguns esteu (estem) criticant el discurs del Junqueras... Però recordem que segur que s'ha tallat molt tros, el muntatge és molt manipulador. Exemple: -Risto: A TV3 trobaré moments que no es parli de la independència?-Junqueras: Molts.-Risto: els anuncis? TALLEM, és bona. I tot seguit un vídeo amb el suposat adoctrinament de TV3 i titulars de diaris no-nazionalistas (). S'ha de ser fill de puta. El Junqueras no ha pogut ni contestar moltes coses. Bé, estic segur que en aquest cas SEGUR que va contestar però ho han tallar.
Es que Risto deu aprendre'n d'aquestes d'ací del xat
| 0.66078 |
curate
|
{"ca": 0.8197997775305895, "no": 0.02224694104560623, "es": 0.15795328142380421}
| |
macocu_ca_20230731_9_159653
|
Domènec Espadalé veu “positiva” la taxa turística si s’aplica a tot l’Estat
El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, considera que la taxa turística seria “positiva” si s’aplica a tot l’Estat. En declaracions aquest diumenge a ‘L’entrevista’ de Catalunya Informació, Espadalé ha considerat un inconvenient que els turistes paguin menys a la resta de l’Estat que no pas a Catalunya. El president de la Cambra de Comerç de Girona també creu que s’hauria d’establir un diferencial entre el turisme de ciutat com el de Barcelona i el turisme de costa, més basat amb els paquets turístics que inclouen un nombre més elevat de persones.
D’altra banda, Espadalé ha fet referència sobre l’expectativa de creixement de l’aeroport de Girona ja que a partir de l’estiu la companyia Ryanair operarà amb dinou noves rutes, a més de les que ja disposa actualment. El president de la Cambra de Comerç de Girona ha destacat que a l’aeroport s’hi operaran 46 o 47 destinacions a tot Europa i al nord d’Àfrica, entre les quals hi ha les noves rutes a Moscou, Kiev i Belgrad i que s’espera que aquest 2012 se sobrepassin els tres milions de passatgers que van passar per l’aeroport l’any passat.
| 0.864338 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_3_94264
|
Com diu el Sisa, "Innocents, innocents, innocents..., som una colla d'innocents. Ens foten la cartera, ens enreden i ens diuen que el blanc és negre i el negre blanc i tots contents i enganyats". Això cada dia, però el dia 28, amb el partit de la regional catalunyesa, és una innocentada "nacional". I ara amb els d'Honduras. Un homenatge als colpistes, des de la genialitat catalunyesa? Una presa de pèl i prou? Una manera de fer el ridícul monumental. I quants "líders(?)" indepes hi deuran anar i després parlaran de la festa del futbol i la voluntat de normalitat esportiva i la catalanitat desbordada i mil ximpleries més. Què farà més bé a les seleccions nacionals, que s'ompli el camp o que es buidi del tot i que els polítics i tota la colla de mentiders que ens han llençat els centenars de milers de signatures i les tones d'il·lusió quedin bwen retratats? Jo aposto per la selecció nacional. El 28, que no ens pengin la llufa!
| 0.77997 |
curate
|
{"ca": 0.978401727861771, "pt": 0.02159827213822894}
|
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/186104
|
oscar-2301_ca_20230418_9_210109
|
Més de 15.000 persones han pujat a l’Èrica, el primer bus autònom que ha circulat per Catalunya - Èrica
Skip to content
Flexitransport
Èrica
Per què ÈRICA?
Com és l’ÈRICA?
Millores municipi
Gira
Gira en viu
Sant Cugat del Vallès
Terrassa
Sabadell
Girona
El Vendrell
Reus
Martorell
Vic
Resum Gira
Participa
PREMSA
Amtu
Flexitransport
Èrica
Per què ÈRICA?
Com és l’ÈRICA?
Millores municipi
Gira
Gira en viu
Sant Cugat del Vallès
Terrassa
Sabadell
Girona
El Vendrell
Reus
Martorell
Vic
Resum Gira
Participa
PREMSA
Amtu
Instagram Facebook Twitter Youtube
Flexitransport
Èrica
Per què ÈRICA?
Com és l’ÈRICA?
Millores municipi
Gira
Gira en viu
Sant Cugat del Vallès
Terrassa
Sabadell
Girona
El Vendrell
Reus
Martorell
Vic
Resum Gira
Participa
PREMSA
Amtu
Flexitransport
Èrica
Per què ÈRICA?
Com és l’ÈRICA?
Millores municipi
Gira
Gira en viu
Sant Cugat del Vallès
Terrassa
Sabadell
Girona
El Vendrell
Reus
Martorell
Vic
Resum Gira
Participa
PREMSA
Amtu
Més de 15.000 persones han pujat a l’Èrica, el primer bus autònom que ha circulat per Catalunya
Leave a Comment / Premsa / By ÈRICA
El bus ha circulat durant dos mesos pels municipis de Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, El Vendrell, Reus, Martorell i Vic
Vic, 28 d’octubre de 2018
L’Èrica, la Gira Catalana del Bus Autònom, ha finalitzat aquest diumenge al municipi de Vic. D’aquesta manera, s’ha posat fi a una iniciativa, organitzada per l’Associació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) amb el suport de la Generalitat, que ha fet possible que per primera vegada circulés un bus sense conductor per 8 municipis catalans: Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, El Vendrell, Reus, Martorell i Vic.
El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, juntament amb l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, i el president de l’AMTU, Jordi Xena, han participat avui en l’acte de cloenda i han fet un dels últims viatges que l’Èrica ha realitzat a Vic, última parada de la Gira.
Des del passat 7 de setembre, quan es va iniciar la Gira Catalana del Bus Autònom a Sant Cugat, l’Èrica ha transportat més de 15.000 viatgers i ha recorregut gairebé 900 quilòmetres.
D’aquesta manera, la Gira Catalana del Bus Autònom ha pogut acomplir amb l’objectiu de donar a conèixer, a un gran nombre de ciutadans d’arreu de Catalunya, aquest sistema de transport d’alt nivell tecnològic i destinat al desplaçament de viatgers.
Així mateix, també s’ha donat l’oportunitat als ajuntaments catalans de comprovar in situ la viabilitat que pot tenir un autobús autònom en els seus municipis i preveure els canvis que hauran d’adoptar per adaptar-se al seu funcionament.
El bus autònom que ha circulat per Catalunya té una capacitat per a 12 persones (6 assegudes i 6 dretes) i és 100% elèctric, climatitzat, i accessible per a persones amb mobilitat reduïda, ja que incorpora una rampa automàtica que es desplega a la mateixa vegada que el vehicle s’abaixa. Les inicials del seu nom ÈRICA responen als principals trets característics d’aquest vehicle: Elèctric, Revolucionari, Intel·ligent, Compartit i Amable.
Tot i que l’ÈRICA no porta conductor, durant la gira sí que hi havia operadors tècnics que en tot moment acompanyaven i assessoraven els ciutadans que volien provar el sistema i podien resoldre qualsevol incidència.
Des de l’AMTU es preveu que, a partir del 2020, ja podrien arribar els primer busos autònoms a Catalunya. El bus autònom aportarà beneficis molt importants a les ciutats, com són:
• Més Seguretat La seva intel·ligència artificial l’ajuda a aprendre de cada viatge i a decidir en cada situació l’opció més segura.
• Sostenibilitat: Una mobilitat 100% elèctrica ajudarà a reduir la contaminació sonora i atmosfèrica de les ciutats.
• Més accés al transport públic: Aquests minibusos permetran oferir serveis de transport més flexibles i personalitzats, afavorint l’accés de tothom al transport públic.
Com funcionen els busos autònoms
Els busos autònoms que ja circulen per diferents països del món són un exemple d’aplicació de la intel·ligència artificial. Majoritàriament es tracta de petits autobusos que funcionen amb energia elèctrica, equipats amb sistema GPS, amb càmeres de reconeixement d’objectes i sensors, que analitzen en tot moment el seu voltant.
Aquests vehicles han de tenir un recorregut estandarditzat que, prèviament, hauran de memoritzar. És el que es denomina “fase de cartografia”. Aquesta gravació es fa gràcies a uns detectors denominats LIDAR (acrònim en anglès de detecció d’imatge làser) que fan servir raigs lumínics per registrar tot allò que hi ha al seu voltant, sigui mobiliari urbà, edificis, arbrat, etc. Un altre registre aporta la posició de les rodes durant el trajecte inicial.
Una vegada ha memoritzat el recorregut, el bus ja es pot posar en circulació. Durant la conducció, els LIDAR vigilen qualsevol possible canvi en la zona del recorregut. Una càmera de vídeo situada al darrere també aporta informació addicional.
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9079220240564081, "en": 0.054749066777270844, "oc": 0.00414765657403567, "es": 0.0033181252592285357, "fi": 0.006636250518457071, "it": 0.01244296972210701, "pt": 0.007465781833264205, "et": 0.0033181252592285357}
|
https://www.erica.cat/mes-de-15-000-persones-han-pujat-a-lerica-el-primer-bus-autonom-que-ha-circulat-per-catalunya/
|
mc4_ca_20230418_12_524960
|
La «participança» i la «timança» | El Dimoni de Santa Eugènia de Ter (Gironès)
La «participança» i la «timança»
Deixant de banda que potser la proposta inicial de Francesc Ferrer sobre participança realment sí que permetia fomentar la democràcia participativa, el que és innegable és que un cop passada (i triturada) pels òrgans de govern de l’Ajuntament de Girona, la participança comença a rimar perillosament amb la timança.
De mostra, dos botons
La frontissa de Santa Eugènia de Ter i el Pla d’usos de la Devesa. A Santa Eugènia , la visió del procés participatiu va ser tan diametralment oposada entre administrats i administradors que mentre uns es van aixecar de la taula indignats en veient tan fenomenal inutilitat, els altres van córrer, com el gos puçós d’en Piernodoyuna, a buscar una medalla. A les ribes del Güell , la cosa va acabar com el rosari de l’aurora i a hores d’ara els veïns encara no saben què ha passat ni què passarà (s’ha perdut la subvenció del pàrquing?, es continua pensant en enllaçar per sobre de les hortes amb Domeny i l’AP-7?…). Ans al contrari, han estat castigats (per crítics, se suposa) a no tenir més processos. Fa temps que esperen que algú els digui alguna cosa del procés participatiu de la Marfà. Gairebé es podria concloure de manera objectiva que ha estat una experiència frustrant, però hi ha qui defensa que no és poca cosa haver après a dibuixar plànols…
Com que les coses que van malament sempre són susceptibles d’empitjorar, a la Devesa s’ha arribat al súmmum de la timança. En primer lloc, perquè algú va tenir la barra de circumscriure el debat de la Devesa als veïns de la zona, atribuint al parc de la ciutat un valor únicament de districte. En segon lloc, perquè algú va tenir la punyeteria d’incloure el tema del pavelló en un paquet més gros d’usos de l’espai arbrat (com si l’alçada dels fanals i unes quantes tones de ciment fossin el mateix). En tercer lloc, perquè des del primer moment i independentment del que el poble digués a les taules participatives les autoritats han tingut clar fer, sisplau per força, el pavelló (consulti’s la premsa, sisplau). En quart lloc, i això és el més greu, perquè la partipança a la Devesa ha acabat servint pel contrari, segur, que un dia va somniar Francesc Ferrer; ha servit per desactivar l’oposició frontal i activa de la ciutat al pavelló. D’aquesta manera, desactivada i captiva l’oposició veïnal (en algunes reunions eren quatre gats), les autoritats han pogut dir que no han detectat gaire oposició i que això els legitima per fer el pavelló.
La pedagogia i el mètode democràtic en la política sempre són benvinguts; sempre que s’acompanyin, però, de la veu del poble. Deixem-nos d’invents. La veu del poble només es manifesta de dues maneres: cada quatre anys a les urnes i en referèndum ex professo quan un tema ho requereix. Si tan clar té l’Ajuntament que hi ha poca oposició al pavelló, que convoqui un referèndum i mostri els resultats. Tota la resta és foc d’encenalls, menjar per al burro. [El nas de la bruixa · Diari de Girona]
Jordi Vilamitjana i Pujol és professor de llengua i literatura catalanes a l’IES de Santa Eugènia de Ter
| 0.867882 |
curate
|
{"ca": 0.963909294155222, "ro": 0.010220376876397317, "pt": 0.01341424465027148, "fr": 0.012456084318109231}
|
http://www.eldimoni.com/la-participanca-i-la-timanca/
|
mc4_ca_20230418_2_80217
|
Now showing items 4692-4711 of 4771
Bonura, Giuseppe (Universitat Pompeu Fabra, 2013)
Vigilància extrema i justícia preventiva: narració i espectacularitat a Minority Report
Vindicació de Jacques Rivette
Lucas, Gonzalo de (Universitat Pompeu Fabra, 2001)
Vindicación de Jacques Rivette
de Lucas, Gonzalo (Universitat Pompeu Fabra, 2001)
de Lucas, Gonzalo de Lucas (Universitat Pompeu Fabra, 2001)
Virología y patogénesis del HIV
Alcamí, José (Universitat Pompeu Fabra, 2002)
Carballo Piñeiro, Luis (Universitat Pompeu Fabra, 2010)
| 0.488383 |
curate
|
{"en": 0.0673076923076923, "ca": 0.7096153846153846, "es": 0.2230769230769231}
|
https://repositori.upf.edu/handle/10230/5/browse?order=ASC&rpp=20&sort_by=1&etal=-1&offset=4691&type=title
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.