id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_41_89483
|
El veí de Cabrils (Barcelona) i president del partit Aliança Central Demòcrata, Alejandro Rusiñol, ha assegurat aquest dilluns que va rebre amenaces a través de Twitter i correu electrònic després d'interposar una denúncia perquè les seves dades recollides al padró de Cabrils (Barcelona), on resideix, no siguin cedides per a la consulta sobiranista del 9 de novembre.
En declaracions als periodistes a les portes de la Ciutat de la Justícia després de la vista convocada per la jutge perquè les parts es pronunciïn sobre si mantenir o aixecar aquesta mesura, ha dit que ha rebut missatges amenaçadors.
"Ho tinc tot gravat i guardat", segons Rusiñol, que no ha presentat encara cap denúncia per aquestes suposades amenaces i que, sobre el recurs pel padró, ha dit que l'ha posat com un ciutadà i no en qualitat de polític.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.613119 |
curate
|
{"ca": 0.7214730290456431, "es": 0.25778008298755184, "en": 0.02074688796680498}
|
: /espanya/noticia-consulta-vei-cabrils-va-demanar-no-cedir-les-seves-dades-assegura-va-rebre-amenaces-20140407151519.html
|
oscar-2201_ca_20230904_1_6287
|
Els alumnes de 4t d'ESO vàrem anar de viatge a París. A la majoria ens va agradar molt, vàrem visitar la Torre Eiffel, vàrem anar tot un dia a EuroDisney... Vàrem fer moltes fotografies, vàrem riure molt... Vàrem fer tantes coses que ara no me'n record, de totes... La meva opinió és que va estar molt bé i que em va agradar tot !
| 0.83453 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://espaidereflexio.blogspot.com/2010/03/viatge-destudis-de-4t-deso.html
|
macocu_ca_20230731_2_147613
|
Els estudiants del grau d’Informació i Documentació organitzen el BOBCATSSS 2014 / UB
Data publicació 29 gener 201410 febrer 2014 per redacció
La consciència mediambiental ha augmentat en les darreres dècades. Assegurar la sostenibilitat a llarg termini és un assumpte urgent que es tradueix en una necessitat de promoure el coneixement i les iniciatives relacionades amb el desenvolupament sostenible. La trobada centra l’atenció en dos aspectes: d’una banda, els reptes mediambientals i, de l’altra, les desigualtats socials globals, sense oblidar la necessitat de preservar una economia global sòlida. Segons els organitzadors, «millorar el coneixement sobre el desenvolupament sostenible augmentarà els reptes, però també les possibilitats d’èxit».
Algunes de les qüestions que s’hi debatran són, per exemple, com podem conèixer aquests canvis i orientar-los cap a pràctiques més sostenibles en el desenvolupament de la informació, el seu ús i la cooperació; com es poden entendre aquests canvis; com podem introduir la sostenibilitat a les nostres pràctiques diàries; com s’han d’entendre i promoure des d’una perspectiva sostenible els drets de l’obra digital i l’accés lliure a la informació, la cultura i el coneixement; com es pot incloure la sostenibilitat en el futur de les tecnologies de la informació i la comunicació tenint en compte que evolucionen tan ràpidament, o com podem acostar de manera satisfactòria els principis i les pràctiques bibliotecàries al desenvolupament sostenible.
| 0.902112 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_719776
|
què en penseu? jo penso que no ho és. una altra cosa són les bases, que ho són sens dubte, però no qui mana el partit ara, o com a mínim no és la seva prioritat política. EDITO: si creieu que ho són, també creieu que actuen en conseqüència? Fan una política independentista?
no ho dubto que siguin independentistes. que veient la conjuntura politica actual hagin triat un tipus d'acció de govern no independentista, segur. Però el que s'ha de fer és impulsar l'acció perquè aquesta conjuntura sigui visible, que la poguem entreveure, i planificar, que crec que és el que no s'està fent en aquests moments.
| 0.711948 |
curate
|
{"ca": 0.8411371237458194, "es": 0.10367892976588629, "pt": 0.05518394648829431}
| |
oscar-2201_ca_20230904_5_94002
|
Breus reflexions enceses sobre la fi de la distribuïdora Arc de Berà i el tancament de la llibreria Ona - BALANCES OKTOBERFEST
VilaWeb
Preguntes freqüents
Blocs
Entra-hi
VilaWeb
BALANCES OKTOBERFEST
Barrobés & Borges
Breus reflexions enceses sobre la fi de la distribuïdora Arc de Berà i el tancament de la llibreria Ona
Publicat el 17 de setembre de 2010 per aniol
És una pèssima notícia. I tot un escàndol. Tot això, a més a més, davant la impassibilitat de la societat civil catalana.
Mireu, tots ens omplim la boca últimament amb la desitjada i futura independència de Catalunya –i jo el primer–, però resulta que d’aquí ben poc no hi haurà cap distribuïdora exclusiva de llibres i revistes en llengua catalana. Em sembla un fet realment greu i molt preocupant que cap empresari de Catalunya tingui el valor de muntar una distribuïdora de llibres en català. Per no parlar de la nul·la reacció de les institucions culturals catalanes, ja siguin públiques o privades.
Afirma Jaume Ensesa, director general de la distribuïdora L’Arc de Berà SA, Centre Difusor d’Edicions Catalanes, que “el llibre en català ja s’ha normalitzat“. Miri, perdoni, això és una mentida cruel. Aixequi’s un bon dia, pensi en un llibre qualsevol en català i vagi a comprar-lo a la primera llibreria que trobi. Només en el cas que el llibre sigui una novetat tindrà sort de trobar-lo a la primera, i no sempre. Però…i què passa amb els llibres en català que no són novetat? Ja li dic jo: és impossible trobar-los. Avui dia, al setembre de 2010, vostè no pot trobar a cap llibreria el llibre Jo he servit el rei d’Anglaterra de Bohumil Hrabal, editat per Destino l’any 1989. Ni tant sols a Ona. En canvi, en llengua castellana, potser a la primera no, però l’acaba trobant. Això és la normalització del llibre en català?
Hi ha casos flagrants com és el cas del llibre Pares i fills de Turguenev, editat per Proa…l’any 1929!!! Evidentment a les biblioteques públiques està exclòs de préstec. Això és la normalització del llibre en català?
Si a sobre ara plega aquesta distribuïdora, plegaran un munt d’editorials única i exclusivament catalanes. Hi ha una revista en català, Paper de vidre, que l’editen en línia perquè no van trobar cap distribuïdora que els permetés distribuir-la en format paper. Això és la normalització de les revistes en català?
Diu Ensesa que sempre ha estat deficitària, la distribuïdora i la llibreria. Un altre cas flagrant és el del diari Avui, que sempre ha estat una llosa per a tot aquell que l’ha agafat. Això és un escàndol.
Què malament s’han fet les coses per arribar a aquesta situació!
Com pot ser que només hi hagi un grup editorial català fort com Grup 62? Fins i tot ha hagut de “xuclar” l’Enciclopèdia Catalana i Proa.
On són els empresaris? On són les institucions públiques? On són els grans grups en l’àmbit cultural que hauran de vetllar per les lletres catalanes en la futura independència?
Jo no vull exèrcits, com deia Carod, jo vull distribuïdores en català. I no una, ni dues, ni tres. En vull moltes. Perquè sinó, no hi ha independència ni osties amb vinagre.
Recordeu aquell lema que va fer Joan Brossa per a Plataforma per la Llengua que deia Volem viure plenament en català? Doncs, això, cada cop més lluny: per haver fet molt malament les coses i… I altres coses que em callo perquè com diria el gran Jaume Creixell “tinc els collons que m’exploten ja“.
sergi borges
Publicat dins de Por i fàstic a... | Deixa un comentari
una opini ha dit:
18 de setembre de 2010 a les 11:05 am
Sergi… podries haver mirar de ficar uns exemples més realistes. El llibre de Habral està descatalogat i exhaurit tant en l’edició castellana com en la catalana… així que si una llibreria no el té en el seu propi stock, no es pot aconseguir un exemplar nou. La producció de llibres genera un nombre finit d’exemplars i quan aquests s’exhaureixen, o se’n fa un edició nova o ja no es pot comprar a les llibreries.
I el llibre del 1929… de debò esperes poder continuar comprant-lo avui? Ja posats, també podries demanar que a les llibreries es pogués comprar un exemplar original de les Homílies d’Organyà, en edició manuscrita.
En el cas de “Paper de vidre”, potser hi té la culpa que els responsables de la revista demanaven a les distribuïdores cobrar tots els exemplars per avançat, amb independència de si els venien o no?
En el teu escrit veig molt poc sentit comú. Segurament és la demostració d’allò que va dir en Balmes: el sentit comú és el menys comú dels sentits.
Respon
Carme Meix ha dit:
18 de setembre de 2010 a les 12:14 pm
Encara et quedes curt, Sergi. Perquè si aconsegueixes editar un llibre en català, i no ets un autor de prímera línia, la feina és veure’l a les llibreries, i si hi és, i mig amagat, el treuen al cap de pocs dies. De difusió, marquèting o un mínim de publicitat, res de res! Què hem de fer, canviar de govern? I qui t’asegura que ho faci millor? Tenim mal peça al telr!
Respon
Jaume ha dit:
19 de setembre de 2010 a les 12:28 pm
Sergi,
també et queda el recurs de fer una clenxa a una calavera. És el començament de la Decadència?
Respon
Joan ha dit:
23 de setembre de 2010 a les 7:39 pm
De queixar-se, en sap tothom. De fer-ho millor, poca gent. I, saps? No ens serveix per absolutament res sentir les teves queixes, només per empeltar-nos de la teva mala sorna. El que n’estic una mica fart jo és que sempre s’hagi de llençar el crit al cel, com si el món s’enfonsés cada vegada que passa alguna cosa. Ja ho sabem que a Catalunya les coses són una mica més difícils, ho sabem tots. Repetir-ho, cal? Al final el món continuarà rodant tant si a Catalunya es parla català, com castellà, com anglès. Si Arc de Berà ha tancat, serà perquè els números no quadraven. I si els números no quadren, o bé és una mala gestió, o bé és que no hi ha suficient mercat pel tamany de la distribuïdora, o ambdues coses a la vegada. I quan hi hagi un mercat fort, doncs ja en sortiran de distribuïdores, que allà on hi ha caler…. i si no, doncs no passa res perquè el món, com ja he dit, continuarà rodant.
Per altra banda, també et podries fer ressò d’altres bones notícies com les edicions de labutxaca, que estan editant molts llibres molt bons. Per exemple, jo m’he comprat el Decameró de Bocaccio, el càntic de l’infern de la divina comèdia de Dante i les flors del mal de Baudelaire. Edicions realment fantàstiques, amb pocs errors i a preus molt assequibles.
Visca Catalunya feliç!
Respon
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
| 0.732174 |
curate
|
{"ca": 0.9606901725431358, "pt": 0.009902475618904727, "en": 0.006601650412603151, "fr": 0.006901725431357839, "id": 0.0028507126781695423, "es": 0.004051012753188297, "sv": 0.001800450112528132, "it": 0.005401350337584396, "co": 0.001800450112528132}
|
https://blocs.mesvilaweb.cat/aniol/breus-reflexions-enceses-sobre-la-fi-de-la-distribuidora-arc-de-bera-i-el-tancament-de-la-llibreria-ona/
|
crawling-populars_ca_20200525_49_171569
|
Codi fotografia: 72074 Voleu aquesta fotografia?
Aconsegueix una còpia digital d'aquesta fotografia en alta resolució (sense marca d'aigua) per 4 € (IVA inclòs)
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.
| 0.651182 |
curate
|
{"it": 0.1643835616438356, "ca": 0.8356164383561644}
|
: /serveis/fotografies/galeria/32/72074/
|
mc4_ca_20230418_0_483709
|
La Colina Hotel Cottage, Bogotà – Ver oferta – Comentaris dels clients
Jesteś tutaj: Inici Món Hotels Colòmbia Hotels Bogotà La Colina Hotel Cottage
OfertesBogotà
Hotels de 5 estrelles - Bogotà
Amazing Apartment Zona T Parque Virrey
Allotjaments propers – La Colina Hotel Cottage
Casa girardot, Bogotà
Casa campestre 111156, Bogotà
Apartamento Juan, Bogotà
calle 146 f No 73a - 20 111156, Bogotà
Alcaparros Montanar, Bogotà
72-35 Calle 152 111156, Bogotà
Apartamento La Colina, Bogotà
Calle 152 C # 72-65 Torre 2 Apto 401 111161, Bogotà
Ciutats properes – La Colina Hotel Cottage
Hotels La Calera8.4 km
Hotels Los Cerritos16.4 km
Hotels Soacha16.7 km
Hotels Las Tapias17.0 km
Hotels Salento(135)
Hotels Villavicencio(163)
Hotels Cali(476)
Hotels San Andrés(573)
Hotels Pasto(88)
Hotels La Vega(37)
Hotels Iza(21)
Calle 150 No 78-46, 110011 Bogotà, Colòmbia - Veure al mapa
Located in north Bogotá, La Colina Hotel Cottage features a signature regional restaurant with a traditional clay oven and BBQ facilities. La Colina offers free Wi-Fi and buffet breakfast. Providing a tranquil environment, Cottage La Colina is decorated with original art works.
Rooms feature private bathrooms with hot water and organic toiletries. Guests at Hotel Cottage La Colina are provided with information to explore the area. Room service is available and laundry services can be arranged upon request.
Shuttle services can also be arranged for an extra fee. Shopping centres including Unicentro, Usaquen, Santa Fe and Bulevar Niza are close to La Colina Hotel Cottage, while El Dorado Airport is 16 km away. Free private parking is possible on site.
Coixí hipoal·lergogen, Llits extrallargs (> 2 metres), Penjador de roba, Caixa forta, Zona d'estar, Assecadora, Estris per planxar, Endoll a prop del llit, Coixí de plomes, Apte per a al·lèrgics, Vestidor, Productes de neteja, Coixí sense plomes, Entrada privada, Adaptador, Planxa de pantalons, Insonorització, Planxa, Estenedor de roba, Rentadora, Armari, Llar de foc, Papereres, Escriptori
Dutxa o banyera, Gel de dutxa, Barnús, Barret de dutxa, Dutxa, Bany privat, Xampú, Suavitzant per als cabells, Lavabo addicional, Paper de vàter, Articles de tocador gratuïts, Assecador, Lavabo
Telèfon, Caixa forta per a portàtils
Barbacoa, Cafetera, Bullidor elèctric, Taula de menjador, Cuina americana/zona de cuina, Tetera/cafetera, Ampolla d'aigua, Copes de vi, Mobles d'exterior, Vi / cava / xampany, Zona de menjador, Estris de cuina, Fruita, Forn, Nevera, Zona de menjador exterior
Tovalloles, Detector de fum, Extintor, Llençols, Tovalloles/llençols amb suplement
Terrassa, Vistes, Pati, Vistes a un pati interior, Vistes a un lloc d'interès, Vistes al jardí, Vistes a la muntanya, Vistes a la ciutat
Lavabo elevat, Dutxa arran de terra, Plantes superior només accessibles per les escales
With views of the property's relaxing "zen" courtyard, this larger room comes with original artwork and boasts wooden décor and floors made from slate extracted from the Colombian Andes. It features a king-size bed with organic cotton sheets, as well as free organic toiletries in the bathroom.
Instal·lacions del La Colina Hotel Cottage
Pàrquing, Animals admesos, Pàrquing privat, WiFi a tot l'establiment, Pàrquing gratuït, Pàrquing a l'establiment
Àpats per a nens, Barbacoa, Menús dietètics especials (a petició), Restaurant, Esmorzar a l'habitació, Servei d'entrega de queviures, Dinar per emportar, Servei d'habitacions
Bany públic japonès, Servei de massatges
Aparcament en un garatge, Trasllat a l'aeroport, Servei de trasllat a l'aeroport (càrrec addicional), Aparcament vigilat, Aparcament al carrer, Lloguer de bicicletes (càrrec addicional), Servei de trasllat (càrrec addicional)
Premsa, Caixa forta, Canvi de divisa, Servei de consergeria, Registre d'entrada o sortida exprés, Guardaequipatges, Taulell d'informació turística
Terrassa, Terrassa per prendre el sol, Cuina compartida, Jardí
Bugaderia, Planxa de pantalons, Servei diari de cambrera de pisos, Rentatge en sec, Servei de planxa
Habitacions per a no fumadors, Habitacions aptes per a al·lèrgics, Suite nupcial, Zona per a fumadors, Serveis VIP, Calefacció
Condicions del La Colina Hotel Cottage
La resta de nens o adults paguen 100000 COP per nit si dormen en llits supletoris.
Afegir un comentari – La Colina Hotel Cottage
Les teves experiències ajuden molt a d’altres viatgers. Puntua en una escala de 1-5 les instal.lacions de les que vas gaudir durant la teva estada a l’hotel La Colina Hotel Cottage i dóna la teva opinió. La teva opinió és important! Gràcies!
¿Cómo fue tu estancia en La Colina Hotel Cottage? *
Dades que caracteritzen la teva estada a l’hotel La Colina Hotel Cottage
Quan vols allotjar-te al La Colina Hotel Cottage
| 0.586608 |
curate
|
{"ca": 0.6628155755241762, "ms": 0.0027813436029097134, "en": 0.27834830979888747, "it": 0.026743688489516474, "es": 0.029097133076593923, "el": 0.0002139495079161318}
|
https://ca.ihr24.com/ho579461/la-colina-hotel-cottage/ca/
|
mc4_ca_20230418_9_455965
|
El Gremi d'Hotels de Barcelona informa que, tal com ja s'havia anunciat, el programa "Hotel Salut" ha començat a donar els seus primers passos amb la posada en funcionament del Cotton House Hotel per atendre pacients afectats de coronavirus lleu però que requereixen aïllament domiciliari i que, per raons familiars, no els és possible mantenir-lo en els seus propis habitatges.
Així mateix informa que s'està ultimant la preparació de tres hotels més, Praktik Vinoteca, Praktik Bakery i Alimara, amb la mateixa finalitat i que també s'incorporarà als ja citats l'Hotel Catalonia Barcelona Plaza amb els seus 347 habitacions, en aquest cas per atendre pacients que siguin derivats des del Clínic.
D'altra banda, el Catalonia Gran Hotel Verdi de Sabadell, amb 172 habitacions, ha estat posat també a disposició de les autoritats sanitària per la família Vallet, propietària d'aquesta cadena hotelera, mentre que el Catalonia Diagonal Centro, amb 84 habitacions i el Catalonia Rigoletto, amb 65, allotgen personal sanitari.
El Gremi ha expressat el seu agraïment a tots els empresaris hotelers que han ofert els seus establiments per a l'atenció de malalts lleus i de personal sanitari.
• Catalunya comença a utilitzar hotels com a alternativa a l'aïllament domiciliari
Espanya i França, unides de nou per alta velocitat
| 0.875524 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1856925/entra-servei-per-pacient-lleus-coronavirus-cotton-house-i-tres-hotels-estan-punt-fer-ho
|
naciodigital_ca_20220331_0_182629
|
Inés Arrimadas, de C's, Pere Aragonés d'ERC i Xavier Sabaté.PSC, després de registrar la creació de al comissió. Foto: QS/ND
Units per la terra, o més concretament, per la defensa de la terra. Així es pot interpretar la conjunció formada per ERC, PSC, ICV-EUiA, C's i la CUP per instar la creació d'una comissió d'estudi sobre el sistema de prospecció d'hidrocarburs per fracturació, conegut com a fracking.
La comissió, instada per Ciutadans aquest matí, ha recollit el suport de tots els grups de l'esquerra parlamentària, amb la qual cosa es crearà automàticament. La intenció és aclarir els efectes ambientals, econòmics i socials d'aquest sistema de prospecció i extracció d'hidrocarburs, la moratòria i la possible suspensió dels permisos d'investigació –un dels quals afecta el Ripollès, la Garrotxa i Osona- concedits a diverses empreses.
Els treballs seran paral·lels als que realitzarà un grup d'estudi creat pel Govern que ha d'entregar el seu dictamen abans de mitjans del maig. Una vegada l'executiu tingui les conclusions es plantejarà la possibilitat de suspendre el permís d'investigació concedit a Teredo Oils, una petició que reclamen tots els partits que han forçat la creació de la comissió al Parlament.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9909613804437141, "de": 0.009038619556285949}
|
https://www.naciodigital.cat/elripolles/noticia/20216/parlament-tambe-estudiara-impacte-fracking
|
mc4_ca_20230418_11_673266
|
"No hem estat al nivell que requeria el partit, ha estat un partit per oblidar", comenta el base de Badalona Una distància tan àmplia és per molts factors. Ara és un moment dur i quan arribem a Barcelona ens haurem d'aixecar", explica el capità Navarro
Pocs minuts després de caure contra el Reial Madrid d'una forma molt clara el vestidor del Barça estava abatut, sense forces. "No hem estat al nivell que requeria el partit, ja des de la mitja part. Hem fet un tercer quart per oblidar i allà hem perdut totes les opcions per estar dins del partit", comenta Víctor Sada. I és que el base català no defuig del mal partit ni de la responsabilitat de tot l'equip: "No té explicació el fet de no haver competit. Hem fet la guerra pel nostre compte, intentant salvar l'equip, però no hem tingut bàsquet ni fe", ha deixat clar.
Navarro, abatut
"Demanem disculpes a l'afició per aquest partit. Arribàvem bé, però ha estat un matx desastrós a la segona part. Ens hem d'aixecar com sigui", ha explicat el capità del Barça, que ha reconegut que "tot ha fet aigües". "Una distància tan àmplia és per molts factors. Ara és un moment dur i quan arribem a Barcelona ens haurem d'aixecar".
Finalment, Erazem Lorbek ha dit: "Pensàvem que estàvem preparats per a aquest partit, però hem comès molts errors. El Madrid ha anotat molt i nosaltres no els hem pogut parar". El pivot eslovè ha afegit: "S'han trobat molt còmodes en el seu joc i a nosaltres ens ha costat molt anotar".
| 0.795089 |
curate
|
{"ca": 0.9896408839779005, "fr": 0.010359116022099447}
|
https://www.fcbarcelona.cat/ca/noticies/1125080/sada-no-hem-competit-gens
|
oscar-2301_ca_20230418_1_305745
|
El PS vol reduir al màxim les subcontractacions per tirar endavant treballs públics - Altaveu el diari digital d'Andorra
Inici
Actualitat
Opinió
Cultura
Esports
Vídeos
Podcasts
Classificats
Necrològiques
Més
Subscriu-te al Butlletí
Seccions
Inici
Actualitat
Entrevistes
Reportatges
Opinió
Cultura
Esports
Vídeos
Podcasts
Classificats
Necrològiques
Categories
Religió
Transport
Turisme
Energia
Territori
Medi Ambient
Cinegètica
Patrimoni natural
Afers Exteriors
Història
Finances
Empreses
Salut
Afers Socials
Interior
Infraestructures
Equipaments
Justícia
Estacions
Neu
Educació
Cultura
Successos
Societat
Política
Economia
Altaveu
Qui som
Contacte
Publicitat
Butlletí
Descarrega l'app
Economia
El PS vol reduir al màxim les subcontractacions per tirar endavant treballs públics
La formació proposa que els concursos es parcel•lin per lots per donar opcions a accedir directament a empreses petites, al mateix temps que volen introduir la figura del recurs urgent o especial en el marc d’aquests procediments
Gabriel Pérez
19/01/2022 (12:43 CET)
Comentaris
Jordi Font i Susanna Vela, durant la roda de prema. PS
El grup socialdemòcrata vol reduir al màxim les subcontractacions en el marc els treballs realitzats per a l’administració. Aquest és un dels objectius de les esmenes presentades a la nova llei de contractació pública, ara a tràmit parlamentari. Per a la formació, el que toca és que des de Govern, comuns o altres entitats se separin els projectes per lots, fet que ha de permetre, també, accedir-hi a empreses de mida més reduïda. A banda, també es vol crear l’opció del recurs urgent, en el marc d’un procés de licitació.
Aquest són els principals canvis que des de la principal bancada de l’oposició es volen introduir al text legislatiu. En total, s’han presentat 43 esmenes. Moltes d’elles, com ha explicat el conseller general Jordi Font, tenen com a finalitat adaptar la llei “a la nostra realitat econòmica”. Per això, s’entén que “els projectes s’han de fer en lots separats”.
La formació també vol que es faci servir el principi de reciprocitat per decidir si empreses dels països europeus poden participar en els concursos públics al Principat i que, per tant, es permeti si les andorranes també ho poden fer a altres Estats
Per posar, un exemple, en una obra a la xarxa viària que es facin concursos diferents per actuacions com ara el desmunt, l’enquitranament o la senyalització. Sobre aquest punt, des del PS s’ha posat en relleu que “avui s’adjudica a un sol prestatari de serveis, que acaba fent la feina que hauria d’haver fet l’arquitecte, que és separar-ho per lots, i subcontracta les empreses, sobre les quals s’assoleix també un benefici industrial”. A banda, el parlamentari ha lamentat que “molts cops s’acaba encarregant a fora i, per tant, es fa un mal servei a les empreses del país”.
A banda, també es vol que “Govern i comuns siguin proactius” a l’hora d’ajudar a aquests petits negocis a homologar-se per poder participar en els concursos públics. Font ha assegurat que el canvi proposat ja segueix “la tendència que marca la directiva europea”. I aquesta, ha apuntat, ja indica que “la forma correcta de procedir” és la parcel·lació dels contractes.
Una altra proposta que es fa és la creació de la figura del “recurs urgent o especial”. En aquest cas, Susanna Vela ha explicat que es tracta d’un “tribunal intern” que es crearia per als concursos públics. Els interessats a prendre part podrien presentar-lo en qualsevol fase del procés, com ara si hi ha dubtes sobre el plec de bases o un cop obertes les ofertes. “Està funcionant a les administracions dels països veïns i s’ha vist com a una bona eina perquè evita haver d’anar a la Justícia. És més eficient perquè dona resolució en un termini més breu que els tribunals”, ha defensat la parlamentària.
Així, Vela ha indicat que serà “una acció gratuïta”. A banda, la mateixa administració haurà de respondre en un termini màxim de quinze dies i sempre hi haurà l’opció, si no s’està d’acord, de recórrer a la via judicial. “Ha d’ajudar a resoldre els problemes de forma eficient i eficaç”, ha argumentat la parlamentària escaldenca.
Amb les esmenes presentades, la formació també vol acotar la participació de les empreses estrangeres. “Volem que la llei faci imperar el principi de reciprocitat”, ha comentat Font. Per tant, “les acceptarem sempre que les andorranes tinguin aquesta potestat als concursos d’altres Estats”.
| 0.636463 |
curate
|
{"ca": 0.9194553427186707, "es": 0.014770366951303947, "en": 0.022386337410570042, "it": 0.007615970459266097, "pt": 0.014308792984075698, "fr": 0.01707823678744519, "vi": 0.0016155088852988692, "de": 0.0006923609508423724, "no": 0.0016155088852988692, "hu": 0.00046157396722824835}
|
https://www.altaveu.com/actualitat/economia/ps-vol-reduir-maxim-subcontractacions-tirar-endavant-treballs-publics_35664_102.html
|
mc4_ca_20230418_12_21802
|
EXPOSICIÓ PENYA BALAGUER MESTALLA | La Pobla Televisió
L’estadi de Mestalla és actualment l’estadi de la primera divisió amb més historia. El camp valencianista es va inaugurar l’any 1923, soles dos anys després de la fundació del club. 95 anys de vida han donat per a forjar una ampla i dilatada historia, protagonitzada quasi en exclusiva pels jugadors dels ValÈncia CF, ja que que el recinte de l’avinguda de Suècia des de la descada dels 20 del segle passat fins hui ha sigut testimoni de nou finals de copa del rei, d’infinitats de partits internacionals de la selecció espanyola i va ser la seu oficial del mundial 82 i dels jocs olímpics de l’any 1992. Tota esta història és visitable a la casa gran des d’esta setmana, gràcies a una exposició organitzada per la fundació del Valencia C.F.
La mostra és un conjunt de panells fotogràfics, i de diferents objectes històrics, que repassen la història del Mestalla des de la seua inauguració fins als nostres dies. Esta exposició ha visitat La Pobla amb motiu del 45 aniversari de la penya valencianista Balaguer. L’acte d’inauguració va comptar amb una ampla representació de penyistes d’esta entitat, per a tots ells este acte és una manera de donar a conéixer la seua afició des d’una visió diferent i al mateix moment de donar-li més activitat i actes a la seua penya
Una vesprada que per a Pep Balaguer va ser especial, ja que 45 anys després de la fundació de la penya que porta el seu nom, veu com l’entitat, l’afició cap al València i l’admiració cap a la seua figura continuen intactes.
Juntament amb Pep Balaguer van estar presents dos exjugadors més del València, Juan Cruz Sol, que actualment és conseller del club i Ricardo Arias ambaixador de l’entitat.
Els representants de la Fundació, diferents regidors municipals i l’alcalde i la presidenta de la penya van ser els encarregats d’inaugurar l’exposició amb un intercanvi de regals, tant per a la penya, com a per a l’Ajuntament, que se’ls va obsequiar una copia de l’acta Fundacional del València.
A banda de poder gaudir de l’exposició, el plat fort de la vesprada va ser l’emissió en directe del programa de la ràdio oficial del VCF «Som passió», un programa que va comptar amb la participació dels penyistes presents, que van poder opinar al voltant de l’actualitat del club de Mestalla
L’exposició serà visitable fins el pròxim dia 19 d’abril. Si estan interessats la història del camp de Mestalla està esperant-los a la Casa Gran.
http://lapoblatelevisio.es/exposicio-penya-balaguer-mestalla/
| 0.907464 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://lapoblatelevisio.es/exposicio-penya-balaguer-mestalla/
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_327024
|
Quelcom tindrà aquesta població capital del Pla d'Urgell quan la Trinca li va dedicar la cançó "Mollerussa mon amour", i que va ser i serà per sempre la co-protagonista d'una remuntada per la historia del nostre club.
El sorteig va voler que ens juguéssim el ser o no ser a la nostre categoria enfront d'un il·lusionat equip de Preferent a gairebé 160 km de distància i que volia tastar las "mels" de la Segona Divisió. Al fet de coincidir el matx amb la Diada de Sant Jordi va complicar la confecció del equip, el qual fins a darrera hora no es va poder decidir. Afortunadament, i malgrat les baixes importants, va resultar prou competitiu com al final així es va demostrar.
Ben arribats i carregant forces per la remuntada que viuríem
i que en Xavi Abarca, bon vident, sembla que ja ho sabia!
Part de la serietat del matx -pel compromís del què ens jugàvem- es va perdre amb la simpàtica rebuda de la bona gent de l'equip del Mollerussa. De fet, semblava que fóssim amics de tota la vida per la bona germanor de tots i cadascun dels jugadors i per les fotos col·lectives i individuals amb les que ens van premiar. Tant va ser així que en un moment donat semblava més un partit de costellada que un transcendent matx per assolir la categoria! Però quan les partides van començar la seriositat va tornar i la concentració absoluta va marcar tot el desenvolupament del partit.
L'equip de la remuntada!
El matx va tenir dues fases:
La primera marcada per el cansament de la matinada (a les 6:50 estàvem tots a la Lira), més el mareig del viatge de les "mil i una corbes" que vam haver de patir per arribar al nostre destí, més l'enlluernament i posterior relax per la bona acollida del equip rival, que va conduir tot plegat que a mig matí les partides feien una olor tirant a "fiambre"...
I una segona en la que va aparèixer Sant Jordi al que ens vam encomanar per fer front al esperit del Drac que tenien ben amagat a Mollerussa i que la calor de les seves flames ens estaven a punt de fer caure a l'infern de la Preferent!
Comença el partit. Primers taulers
Comença el partit. Darrers taulers
La historia de Sant Jordi i el Drac va a tornar a ser fidel, i la victoria va fer justicia als mèrits i superioritat que al final vam poder demostrar i hagués estat del tot injust, encara que possible, que després de la gran temporada que ha fet el CE Amposta el proper any no continuéssim a la nostra categoria, que no és altra que la Segona Divisió.
Partides (per ordre cronològic de finalització):
#4 Josep Sánchez: derrota (1-0). Sense fer cas a la prudencia (potser per cansament) vaig aceptar el repte de obrir amb una obertura que tinc en assaig, i quan m'iguala i no veig "chicha", li proposo taules que no m'accepta per la prontitud de la hora tot esperant veure el desenvolupament del seu equip, i acte seguit (amb la generositat que he demostrat en tot el per equips) li regalo una peça i faig un nou "amic".
Després d'abandonar faig cop d'ull i les partides no pinten gaire bé. Les que tenen més possibilitats de victòria signen taules i acte seguit se'n perden dos, de manera que el marcador ens castiga amb un 4 a 1 advers que engeguen totes les alarmes. És en aquest moment quan veiem les urpes i els queixals del drac (seria del Madrid...?) i l'esperit de Sant Jordi es reencarna en els nostres jugadors que, un a un, van capgirant les partides i sumant victòries impossibles. Veure per creure-ho!! !
#10 Xavier Aloy: taules (1½-0½). Una de las partides que pintaven bé quan les coses estaven complicades. Es va jugar amb un ritme molt ràpid, tant ràpid que mentre havien jugadors que tenien totes les peces en el tauler en aquesta ja es lluitava en un final de cinc peons contra cinc... unes taules teòriques que l'amic Xavi va dominar a la perfecció controlant els embats del seu veterà contrincant, que es va estavellar contra el mur de l'Aloy (amb el perill que això implicava de no endur-se una desagradable sorpresa) i que veien la complexitat de la partida no es va confiar... Mig punt valuós per l'equip i Xavi Aloy que es reivindica altre cop com un bon reforç per el primer equip!
#2 David Miralles: taules (2-1). Una partida que sempre va tenir bona pinta. Igualada però amb iniciativa que feia tenir esperances d'una possible victoria. Al final va entrar en una repetició de jugades i es van signar unes taules que a l'hora de sumar van ser tant importants com la aportació de David a l'equip donant un important plus de confiança!
#3 Eloi Toldà: derrota (3-1). A l'Eloi li va tocar jugar amb l'inventor de l'obertura que duu el seu nom, l'obertura Monfa, i encara que va encarar la partida amb un bon plantejament, l'experimentat Monfa va treure els seus recursos per imposar-se davant els esforços i frustració del bon amic Eloi.
#6 Daniel Rius: derrota (4-1). Partida amb alternatives per als dos colors. A mig matí la partida la tenia inferior, però en Dani treu recursos de la chistera i remunta la posició. Aquí suposadament el cansament, o el pensament de comprar la rosa que no se la treia del cap, li pasa factura i amb un despiste perd la dama. Tot i així complica la posició tot el que pot i més però, finalment, no s'assoleix un resultat positiu. La victoria final del equip el va fer tant feliç que a hores d'ara dubto si al final se'n va oblidar de la rosa! Estic segur que no! !
#5 Joanen Ferré: victòria (4-2). L'inici de la remuntada! A mig matí la partida oferia molts dubtes per la pressió del rival, però amb el resultats que s'anaven donant va clavar els colzes per tirar la nau endavant i finalment va arribar a un final de peons on aconseguiria una victoria en una posició molt difícil de guanyar però en la qual la llum (Sant Jordi?) el va il·luminar!
#7 Xavier Abarca: victòria (4-3). A la par de Joanen, també iniciador de la remuntada, ja que les dues partides van acabar pràcticament al mateix temps. Partida plena de complicacions, que el rival veient-se amb un millor posicionament quan el marcador els era molt favorable li va demanar taules, què en Xavi no va aceptar per les necessitats de puntuar de l'equip. Decisió molt encertada ja que finalment la partida arriba a un final on el rival jugava pràcticament amb peça de menys al tenir un alfil tancat, el qual només va poder alliberar quan la posició ja no oferia cap mena de possibilitat.
#6 Pedro Torres: victòria (4-4). Situació del matx... 4-3 advers i qualitat de menys (i fins feia poques jugades amb peça de menys) jugant contra un veterà força experimentat, que juga com un xaval una posició a la defensiva en menys de 3 minuts. En Pedro busca cera marejant al rei contrari en part desprotegit. Les taules les té a l'abast i el risc de perdre la partida ens té a tots pregant per un tanc de tila. L'home es resisteix i aguanta al màxim la pressió del poc temps i de la dama de'n Pedro Torres que no para de marejar-lo. En un moment donat, creu veure que el perill a passat i rebutja les taules per escac continu, lo que aprofita en Pedro Torres per capgirar la partida i oblidar-se de las taules. El seu oponent, finalment desesperat, erra entregant la dama sense compensació i abandona. Era el 4-4 i la confirmació de que la remontada ja tenia forma i era posible!
#1 Michel Accensi: victòria (4-5). Decisiu! Es guardava la primera victòria de la temporada per la ronda decisiva i no en manca d'emoció. Va ser la penúltima partida del matx i el seu punt era necessari per arribar als 5. L'avantatge del sistema holandés en decidir el posible empat ens assegurava ja la permanència. El final favorable per Michel va tenir grans moments d'emoció pel poc temps de rellotge que quedava a cadascun dels dos jugadors i que en qualsevol moment podia fer cometre la temuda errada, com així va estar a punt de produir-se però que gràcies a la seva bona perícia i intuïció de l'Accensi va poder evitar caure en el parany. Quan el seu oponent va abandonar les nostres bufades van ventilar tot el local, com si haguessin engegat els ventiladors! !
#8 Jaume Torres: victòria (4-6). La última partida del matx que al final va resultar intranscendent gràcies a la victòria de Michel. Però va servir per engreixar el resultat i donar-li més grandesa -si es que podia ser- a la remuntada. Es dona la paradoxa que si en Michel perdia aquest punt no ens valia per un desempat perdedor. La partida sempre va estar igualada i no es veien possibilitats clares de camins per cercar la victoria. Els dos bandos feien un pols per aconseguir avantatge de cara al final i només en Jaume ho va aconseguir apretant amb un final de alfil bo contra cavall dolent. Felicitar al Jaume per la partida seriosa i ben controlada on mai li va tremolar el pols! !
Al final resignació del equip rival, que s'ho va pendre molt esportivament, i després de las felicitacions i desitjar-nos sort per el proper any van demostrar que eran uns bons amics que van fer posible que el matx es celebrés com una festa, i no pas com un partit a vida o mort. Estic convençut que tard o d'hora ens tornarem a trobar. L'únic que va faltar va ser que ens convidessin a vermut, tot i que el més lògic hauria estat que després del resultat els convidéssim nosaltres! !
Així doncs una remuntada més per la historia a afegir, en aquest cas d'escacs. Si Bayern Leverkusen, Chelsea (Stamford Bridge), Paris Saint Germain, el propi Reial Madrid i altres, símbols de remuntades històriques difícils d'oblidar, aquesta per als afortunats que la vam poder viure i gaudir en persona, no serà menys. Enhorabona per aquest privilegi!
Per la meva part, afegir l'alegria de poder continuar un any més a la Segona Divisió i feliç de haber fitxat per aquest entranyable club, i en el que confio donar-li prou satisfaccions en el futur. Aprofito per donar las gracies per la bona acollida i per la paciencia dels meus resultats. Gracies de debò!
I no voldria despedir-me sense fer un reconeixement al president que tenim, Ferran Torta, que val un imperi, així com a tot l'equip que dedica tantes hores del seu temps a treballar una cantera de nens que marcarà el futur del Club, encapçalat per Daniel Rius, i que ja demostra estar preparada per donar molts èxits en un futur immediat.
També fer una simpática dedicatoria, recordant que en els escacs es pot jugar sense peons, sense cavalls, sense alfils, etc. pero no sense TORRES! i si aquests són pare i fill que vinguin a les promocions que vulguin, això sí, acompanyats de'n Michel que és un autèntic número 1 i sense fer de costat a la resta, tant els que han jugat com els que no han vingut i haguessin fet tot lo posible per vindre! !
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9800804443593182, "es": 0.015514269297069528, "fr": 0.0005746025665581306, "en": 0.0030645470216433632, "pt": 0.0007661367554108408}
| |
mc4_ca_20230418_13_537704
|
Descobrint jocs Archives - Pàgina 10 de 13 - Ràdio Sant Andreu
Home / Tag Archives: Descobrint jocs (page 10)
febrer 29, 2016 Descobrint jocs, Seccions Via directa 650 Views
gener 19, 2016 Descobrint jocs, Seccions Via directa 1,108 Views
desembre 14, 2015 Descobrint jocs, Destacats, Seccions Via directa 686 Views
El programa Via Directa de Ràdio Sant Andreu ofereix cada setmana un espai dedicat als jocs de taula amb la participació de l’especialista Miquel Jornet del podcast ‘Reservoir jocs’. En aquest espai es comenten les novetats del sector a més ...
novembre 11, 2015 Descobrint jocs, Seccions Via directa 669 Views
Continuem parlant de jocs amb Miquiel Jornet una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. La secció anterior vam parlar d’Aquarius, que era un joc que proposava utilitzar les cartes per fer na composició a mode de tauler central… doncs aquesta ...
Descobrint Jocs – Aquarius (1998) Andrew Looney
novembre 4, 2015 Descobrint jocs, Seccions Via directa 747 Views
Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Si la setmana passada el joc escollit era un títol de 1943 com Super Agricultor, ara triem un altre joc també amb alguns anys al sarró… però no tants, ens ...
Descobrint Jocs: Superagricultor
octubre 26, 2015 Descobrint jocs, Seccions Via directa 708 Views
Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu i ho fem parlant d’una relíquia lúdica, ni més ni menys que el joc polonès Super Agricultor (de 1943) que encara es pot trobar a les botigues en una edició molt especial. ...
octubre 19, 2015 Descobrint jocs, Seccions Via directa 778 Views
Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Arribem a la secció número 95… i estem desitjant poder fer les 100 abans d’acabar aquest 2015 (si tot va bé així serà… i amb alguna sorpresa afegida!). Esteu ...
octubre 13, 2015 Descobrint jocs, Seccions Via directa 710 Views
Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu. Aquí no parlem de les darreres novetats d’Essen perquè el ritme editorial és aclaparador, i preferim triar jocs amb cert rodatge com aquesta proposta lúdica taiwanesa anomenada Flip City. A ...
octubre 5, 2015 Descobrint jocs, Seccions Via directa 891 Views
Continuem parlant de jocs una setmana més al Via directa de Ràdio Sant Andreu… avui farem treballar la imaginació i la lògica dins d’un dels rituals de socialització més potents que hi ha: una estona amb els amics al voltant ...
| 0.70752 |
curate
|
{"ca": 0.9430633520449078, "en": 0.05012028869286287, "sh": 0.0032076984763432237, "pt": 0.0036086607858861267}
|
http://www.radiosantandreu.com/tag/descobrint-jocs/page/10/
|
mc4_ca_20230418_11_741027
|
Una ruta a la francesa pels indrets més emblemàtics | Diari de Tarragona
L'emprenedoria es dóna cita al Tecnoparc de Reus
Els alumnes de primer de batxibac de l'Institu Gabriel Ferrater i Soler de Reus continuen amb un projecte educatiu francès
per practicar la llengua i conèixer la ciutat
18 de Octubre - 12:19 hs
El grup d'estudiants de batxibac el passat dilluns mentre feien la ruta guiada per Reus. Foto: Alba Mariné.
«Cada vegada hi ha més alumnes que es proposen iniciar estudis francesos al nostre institut i el programa que integra el temari del batxillerat espanyol amb els continguts essencials de la realitat històrica, literària, social i política francesa, el Batxibac, són de gran ajuda», comença explicant una de les professores encarregades del primer curs de Batxibac a l’Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus, Marisol Arbués.
Aquests estudis, maridats amb la marxa cap allà per submergir-se en la llengua són alternatives cada cop més freqüents. «Viure a l’indret on es parla la llengua que no domines és la millor manera d’aprendre-la», corrobora l’altra docent també encarregada de l’esmentat curs, Mercè Piñes.
Una de les iniciatives que treballa fa prop de cinc anys el centre educatiu de la capital del Baix Camp són rutes fetes en francès pels propis alumnes de primer de batxillerat francès a un auxiliar de la llengua que ve de terres franceses.
Enguany han participat una desena d’alumnes en la iniciativa, que consisteix que cadascú intervingui a través d’una exposició oral preparada prèviament. La finalitat està dedicada a una visitant francesa, ja endinsada en l’aprenentatge de l’espanyol i l’àmbit de les llengües, per tal que conegui millor la ciutat a través d’un altre idioma. L’activitat es va dur a terme aquest dilluns passat. Els alumnes de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler van elaborar una ruta dedicada a l’auxiliar francesa Chloé Pérez, natural de la ciutat Aix-en-Provence, antiga capital de la regió històrica de la Provença.
Enguany han participat una desena d’alumnes en la iniciativa, que consisteix que cadascú intervingui a través d’una exposició oral preparada prèviament. La finalitat està dedicada a una visitant francesa, ja endinsada en l’aprenentatge de l’espanyol i l’àmbit de les llengües, per tal que conegui millor la ciutat a través d’un altre idioma.
La visió que va obtenir Chloé de la ciutat va ser de molta activitat. «Reus és molt agradable i hi ha molts racons per descobrir», va valorar Pérez el dia de la visita guiada. Està familiaritzada amb l’espanyol i ja es troba en el tercer any d’estudis universitaris relacionats amb la llengua. «Poder practicar i educar l’oïda és molt necessari i quan vaig escollir ser auxiliar de llengua, se’m va oferir participar en un projecte que no podia rebutjar», contiua detallant.
El recorregut que van oferir cadascun dels estudiants del batxillerat francès va passar per la plaça de Prim, la plaça del Pintor Fortuny, la plaça de les Peixateries Velles, la zona del mercat davant el Mercat Central i la plaça de la Llibertat, entre altres. Cadascuna de les explicacions es van centrar en anomenar la peculiaritat del racó emblemàtic, els orígens del seu nom i la seva història.
Molts dels guies van portar els seus escrits i d’altres van preferir maridar-los amb la improvisació. «Cada any els del primer any tenen l’oportunitat de fer aquesta pràctica. S’allunya de qualsevol exposició oral que poden fer a classe i és a la seva ciutat i poden parlar amb algú nadiu», conclouen sobre el projecte Arbués i Piñes.
Los comerciantes prevén mejorar sus ventas
Comín: "Les porres de l'1-O van ser el botxins de la candidatura de Barcelona"
Ribó assegura que va alertar d'una reacció "contundent" de l'Estat però no de morts
El cante d’Estrella Morente triomfa a Vila-seca
| 0.776191 |
curate
|
{"ca": 0.965122470713525, "es": 0.03487752928647497}
|
https://www.diaridetarragona.com/reus/Una-ruta-a-la-francesa-pels-indrets-mes-emblemtics-20171018-0023.html
|
cawac_ca_20200528_8_244540
|
Tot i que els impulsors del Manifest pel dret a una millor educació -que defensa el decret del Tractament Integrat de Llengües- havien comunicat que l'havia signat l'actor Joan Carles Bestard, conegut pel seu paper de Madò Pereta, aquest ho ha desmentit a l'ARA Balears. "Madò Pereta sempre ha estat una gran defensora del català", afirma Bestard.
Els partidaris del manifest pro TIL han aplegat devers mig centenar d'adhesions -i les consideren "nombroses"-, però Bestard, un dels qui hi constava, ja desmenteix que ell s'hi hagi sumat. "Madò Pereta ara i suara ha estat utilitzada en moltes ocasions des d'un punt de vista polític, pels uns i pels altres. Madò Pereta ha estat malmenada", ha apuntat Bestard, qui al seu compte de Facebook s'ha mostrat dolgut respecte que es fes públic que havia signat el manifest.
"Avui una informació que s'ha publicat m'ha enfonsat. Senzillament, un grapat de casualitats han creat una notícia que no és com s'ha dit sobre Madò Pereta i un servidor. Dia desafortunat i dia trist", havia publicat Bestard al Facebook. Ficant-se en el seu paper més conegut, aquest dimarts ha assegurat: "Ella (Madò Pereta) m'ha dit que ella no ha signat res de res, com a molt signa que cada mes rep la seva ridícula pensió de viudetat".
Els impulsors del manifest no han rectificat la presumpta signatura de l'actor i encara la mantenen a la seva pàgina de Facebook.
| 0.828392 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.arabalears.cat/balears/Lactor-Mado-Pereta-manifest-TIL_0_1007299436.html
|
macocu_ca_20230731_1_410356
|
Càmping Alberg Tivissa
Comarca: Ribera d’Ebre Zona: Terres de l’Ebre Estada: Juliol 2015 Obert tot l’any (excepte Desembre-Gener)
Petit, molt familiar. Quasi tot zona de parcel·les, una quarta part de bungalows i té un alberg on allotjar-se.
Familiar, amb gent del país. A l’estiu també trobem alguns francesos. Durant l’any fan cap moltes famílies excursionistes que venen a fer rutes per la zona per la seva bona situació. A l’estiu, a l’alberg, hi trobarem diferents campus allotjats cada setmana.
Localització
El càmping està situat just dins la població de Tivissa, on comparteix piscina i bar municipal amb el càmping, ja que aquest també és municipal.
Des d’aquí podem visitar Tivissa, el seu nucli històric amb carrers estrets i drets, on trobarem l’església de Sant Jaume. També podem arribar-nos al poblat ibèric del Castellet de Banyoles, des d’on hi ha molt bones vistes del riu i les muntanyes dels Ports.
A part podem fer excursions pel voltant, a recepció en guiaran i aconsellaran segons les nostres necessitats.
La seva situació és ideal per visitar el pobles del voltant, en 20 minuts en cotxe pots arribar-te a la platja de l’Hospitalet de l’Infant, o amb el mateix temps de trajecte anar fins a Miravet on hi ha el pas de la barca, l’últim vaixell fluvial de tot l’Ebre que creua el riu només amb la corrent de l’aigua.
Pels petits teniu el mini zoo Centre Horus a Pratdip i pels més grandets fer caiac per l’Ebre com proposa Beniemocion o esports d’aventura amb Rogles Aventura.
Distribució
És un càmping molt petitó amb diferents nivells separats per terrasses. Quan entres per la porta principal, que obres tu mateix amb una clau, et queda a mà dreta el local del bar-alberg-recepció i a la part esquerre les parcel·les.
Passat aquest primer nivell, seguirem pujant un camí que ens portarà a un altre carrer planer amb més parcel·les, i per últim a la última terrassa, seguint el camí, trobem tots els bungalows del càmping que disposa de lloguer.
Carrers
Són tots de terra, i amb força pedra. Anar amb bicicleta la canalla petita els hi serà complicat, ja que les pedres faran que patinin les rodes. A part només podran moure’s pels mateix carrer on estiguem allotjats, ja que la pendent del camí per canviar de terrassa dificulta. que es moguin ells sols.
Per canviar de nivell i baixar fins al parc infantil a tocar de l’edifici del bar-alberg-recepció, hi ha trams d’escales que ens ajudaran a evita passar pels carrers i fer més curt el camí.
Bicicleta
Per nens més grans i experimentats no hi haurà problema, per petits és difícil. El cotxet haurem d’empènyer, però al ser petit no són gran distàncies.
Tenen bressol de lloguer amb un cost que varia segons els dies d’estada.
No hi ha banyera per infants, però a les dutxes comunitàries de les dones hi ha canviador. També hi ha uns tamborets perquè els nens puguin arribar a rentar-se les mans al lavabo.
Piscina
Té una piscina gran i una per infants, les dues molts grans. Al ser la piscina municipal, a part de la de gent que estiguem allotjada al càmping, també hi trobarem gent del poble o del voltant.
Està rodejada de gespa, i podrem refrescar-nos al mateix bar-restaurant del càmping (també municipal).
Ludoteca
No té ludoteca, però el casal d’estiu del poble és fa a les seves instal·lacions. Si estem diferents dies allotjats podem apuntar-los pagant la quota corresponent.
Espectacles:
Parcs Infantils:
Hi ha una parc just a tocar del bar-recepció-alberg, just a l’entrada del càmping.
Condicions dels bungalows
Nosaltres vam estar en una mobilhome, de dues habitacions, amb bany, cuina, aire acondicionat i calefacció. També hi ha l’opció de allotjar-se a l’alberg si som més colla. Hi ha habitacions de 8 llits i d’altres habitacions de 2-3 llits.
Neteja: Correcte
Llits: Correctes
Terrassa: Hi ha una taula i 4 cadires. Just davant el bungalow hi ha espai per jugar sense pas de cotxes, ja que no es pot accedir més que a peu.
Aquestes són de terra i no tenen separació de vegetació entre elles. Tenen presa d’aigua i llum a compartir cada dues parcel·les
Nets, correctes, es troben als baixos de l’alberg.
Zona rentaplats en una habitació tancada a tocar dels banys. També hi ha una altre zona exterior, coberta, a prop dels bungalows, a la part alta del càmping.
Restauració
El bar només està obert de setmana santa a setembre, tracte familiar i menjar tipus plats combinats i entrepans. Tot molt bo.
Si es ve fora d’aquestes dates, i som colla, hi ha l’opció d’agafar mitja pensió i des del local del bar, on hi ha un petit menjador pels de l’alberg, tindrem esmorzar i sopar.
Supermercat
No disposa de supermercat dins el càmping, però estem dins el nucli de Tivissa.
| 0.789545 |
curate
|
{"en": 0.006297502714440825, "ca": 0.9691639522258415, "es": 0.010423452768729642, "id": 0.003474484256243214, "it": 0.010640608034744842}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_287564
|
JA TENIM GUANYADOR DE LA CATEGORIA MASCULINA: Isabel , que ha estat tot un mes d'abstinència, rebrà aviat el seu títol d'Orgasmestre usuari després de quedar en tercera posició en la classificació global i d'haver estat el mascle que més ha aguantat, ENHORABONA! ànims a n'Arlet i n'Osonenca, que perdi la millor! Benvinguts siau, usuaris, a la I edició del Campionat usuari d'Abstinència Orgàsmica (CRAO) L'objectiu d'aquest campionat no pot ésser més senzill. Guanyarà el usuari qui, d'entre els inscrits, aguanti més temps sense tenir un orgasme. Hi pot participar-hi tothom que estigui registrat al xat.Normes:El campionat començarà el proper dimecres dia 25 d'agost a les 22h. Per a inscriure-vos heu de dir-ho en aquest fil abans de la data d'inici i sereu afegits al llistat de participants del llistat inicial.En el moment en què tengueu un orgasme, ho heu de fer saber tan aviat com pugueu i informar amb la màxima precisió possible del moment en què l'heu tengut (dia, hora, minut i si pot ésser, segon).Si només queda una sola persona per a arribar a l'orgasme, aquesta no serà declarada vencedora fins que certifiqui al fil que encara no l'ha tengut o bé comuniqui la data del seu orgasme i resulti ésser vencedora.Està permès:Tenir tants d'orgasmes com desitgeu fins al moment en què comenci el campionat.La participació d'esportistes professionals (monges, capellans, bisbes...).Mantenir relacions sexuals o masturbar-se sempre i quan no s'arribi a l'orgasme.No està permès:Mentir sobre el moment en què heu tengut l'orgasme. Si es demostra públicament que heu mentit, sereu desqualificats.Tenir orgasmes mentre es dorm Premi:El guanyador d'aquesta primera edició rebrà el títol d'Orgasmestre usuari, i tendrà el privilegi de poder dur amb honor a la seua firma una insígnia especial que així ho certificarà. Participants enlaire: 3/20 victor_vpumetbinicveganesebarçalonírequiemalbert23Atzavara IIel noi de vicsocialitzem_les_piscinesArletMartina87 Isabel lord_gandalfbaróAiguardentOsonenca.94Harry_el_brutarbequinaDespertaferro Classificació de participants ja qualificatsbinic - 13 de setembre (al·leluia)Harry_el_brut - 11 de setembre (ja em fa peresa comptar dies)Atzavara II - Qui sap, però per aquí enmigalbert23 - 223 hores i 27 minutspumet - 221 horessocialitzem_les_piscines - 190 horesel noi de vic - 168 hores Maria Antonia - 136 hores i 45 minutsarbequina - 120 horesaiguardent - 114 hores i 30 minutsdespertaferro - 106 hores -(sí? )veganesse - 82 horesvictor_v - 75 hores i 20 minutsBaró - 58 hores i 42 minutsRequiem - 48 horesMartina - tot d'una en haver començat el concursbarçaloní - qui sap quan xD
Jo crec (tot i que la meva opinió no conta gaire al no participar ) que els dos que han perdut per somni eròtic no haurien de contar, és força injust!
Home, és injust, però les normes es varen marcar així
| 0.892299 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_9_249420
|
Guia d'entitats
Torroella de Montgrí i l'Estartit gaudeix d'una gran riquesa associativa. En aquest apartat, podràs trobar un recull amb les dades de contacte de les entitats del municipi que han volgut aparèixer en aquesta guia.
Si formes part d'una entitat del municipi i vols sortir a la guia d'entitats, posa't en contacte amb nosaltres i dona'ns les vostres dades? Àrea de Participació Ciutadana Plaça de la Vila, 1 17257 Torroella de Montgrí Telèfon: 972 75 81 12 Correu electrònic: participacio@torroella-estartit.cat
| 0.730379 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_12_373870
|
Terrina Mini Almívar de Llet Premium a la Sirena
Inici > Productes>Gelats>Terrina Mini Almívar de Llet Premium
Terrina de mida petita de cremós gelat de “dulce de leche” amb salsa de caramel.
GELAT CREMA DE “DULCE DE LECHE” (17% “DULCE DE LECHE”) AMB SALSA DE CARAMEL (7%). Ingredients: NATA pasteuritzada, LLET desnatada en pols rehidratada, LLET condensada desnatada, sucre, rovell d’OU pasteuritzat, LLET condensada, xarop de sucre invertit, LLET en pols, xarop de glucosa, xarop de glucosa i fructosa, emulgents (monoglicèrids i diglicèrids d’àcids grassos, carboximetilcel·lulosa, trifosfats), sal, estabilitzants (goma de guar, carragàhens), aroma, gasificant (bicarbonat de sodi). Pot contenir traces de CACAUETS, FRUITES DE CLOFOLLA i/o els seus derivats.
Valor Energètic: 261 kcal/1091 kj; Greixos: 15 g (dels quals, Saturats: 9,6 g); Hidrats de Carboni: 27 g (dels quals, Sucres: 23 g); Proteïnes: 4,5 g; Sal: 0,27 g.
| 0.71342 |
curate
|
{"es": 0.14006514657980457, "ca": 0.8599348534201955}
|
https://www.lasirena.es/ca/terrines-gelats-i-altres/12049-terrina-mini-almivar-de-llet-premium-8414532078000.html
|
macocu_ca_20230731_1_395364
|
Collbató per a la Solidaritat lliura roba i aliments als acollits que no han pogut venir aquest estiu
5/8/2020
Teaming amb l’associació
En aquests moments difícils per tothom, i amb la dificultat de fer accions per recaptar finançament, Collbató per a la Solidaritat han obert una pàgina on et pots apuntar i, per tan sols 1 euro al mes, pots ajudar a fer possible que ajudin. https://www.teaming.net/associaciodecollbatoperalasolidaritat.
| 0.679558 |
curate
|
{"ca": 0.8390804597701149, "en": 0.16091954022988506}
| |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_74577
|
La Unió Europea alça el veto a quinze països després de tres mesos d'aïllament per la pandèmia, entre ells la Xina.
Pedro Sánchez, el rei Felip VI, Marcelo Rebelo de Sousa i Antonio Costa, a Badajoz, durant l'acte oficial d'obertura / Ballesteros (Efe)
À Punt NTC @apuntnoticies
01 de juliol 2020 - 10:55
Amb l'inici del més de juliol, el continent europeu intenta reprendre a poc a poc la normalitat després de més de tres mesos d'aïllament a causa del coronavirus. Aquest dimecres, 1 de juliol, és la data assenyalada en què la Unió Europea alça el veto a una llista de quinze països considerats "segurs" i Espanya i Portugal recuperen la mobilitat en la línia fronterera que els separa.
La celebració per la reobertura de la frontera entre els dos països que conformen la península s'ha escenificat en un acte institucional a Badajoz al més alt nivell, amb presència del rei d'Espanya, Felip VI, el cap de l'executiu, Pedro Sánchez, el president portugués, Marcelo Rebelo de Sousa, i el primer ministre, António Costa.
La proliferació de contagis de Covid-19 va obligar a tancar el 17 de març la línia fronterera entre Espanya i Portugal, la més llarga d'Europa. Només quedaren nou punts oberts per a nacionals i residents del país de destinació, transport de mercaderies i treballadors transfronterers. Ara es reobri aquest dimecres, deu dies després de la resta que van tancar també dins de l'espai Schengen.
La reobertura de fronteres té lloc una vegada superat l'estat d'alarma a Espanya, encara que se succeeixen alguns rebrots de contagi, i amb una situació preocupant a Portugal. Després d'haver sigut un dels països europeus que han tingut més controlat el virus, les dades certifiquen que ara s'expandeix en algunes zones, com el cinturó metropolità de Lisboa. En les últimes setmanes Portugal ha passat a ser el segon país d'Europa en nombre de contagis per cada 100.000 habitants, només superat per Suècia.
Quinze països "segurs" per a la UE
La Unió Europea aprovà dimarts la primera llista de països que considera "segurs" i als quals obri les fronteres exteriors a partir d'aquest dimecres. Són quinze: Austràlia, Algèria, el Canadà, Corea de Sud, Geòrgia, el Japó, el Marroc, Montenegro, Nova Zelanda, Sèrbia, Tailàndia, Tunísia, l'Uruguai, Ruanda i la Xina. La permanència del Marroc i la Xina en la llista, però, està subjecta al fet que donen un tractament recíproc a la ciutadania europea i els permeten entrar al seu territori.
La llista, que ha deixat fora més de 150 països (entre d'altres, els Estats Units, Rússia i el Brasil) per no considerar-los segurs des del punt de vista epidemiològic, es revisarà cada dues setmanes en funció de l'evolució de la pandèmia.
També et pot interessar
Puig: "El moment més difícil ja ha passat" Detinguts cinc joves per furtar 18 coloms de competició a Benidorm El consum de carn cau un 20% per la inflació Els 250 desallotjats de Terol per l'incendi de Vilanova de Viver tornen a casa hui Investiguen com a violència masclista l'assassinat d'una dona a Oriola L'incendi de Vilanova de Viver continua en un "moment molt crític" Vacances truncades pel foc: "no imaginàvem que agafaria aquesta magnitud” Aquests són els cinc grans focs registrats al País Valencià fora de la temporada d’incendis "En qüestió de minuts, la intensitat de l'incendi es va multiplicar per deu"
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9924539692121944, "fr": 0.007546030787805615}
| |
macocu_ca_20230731_4_421346
|
Notícies
El Síndic a Manlleu i Torelló. Atendrà les persones el dijous 25 de febrer
11/02/2010
El proper dijous 25 de febrer, el Síndic de Greuges farà un doble desplaçament a la comarca d’Osona. La institució traslladarà la seva oficina a les localitats de Manlleu i Torelló, on el síndic, Rafael Ribó, i els seus assessors atendran les persones o els col·lectius que vulguin fer-li consultes o exposar-li les seves queixes sobre les administracions públiques.
A Manlleu, l’oficina del Síndic s’instal·larà al Museu Industrial del Ter (Can Sanglas, passeig del Ter, s/n) i restarà oberta de 10 a 14 hores, al matí, i de 16.30 a 18.30 hores, a la tarda. Pel que fa a Torelló, l’oficina estarà ubicada al local de Gestiomat- La Cooperativa (carrer Enric Prat de la Riba, 17-19). Allí obrirà les portes d’11 a 14 hores al matí i de 16.30 a 18.30 hores a la tarda.
| 0.75029 |
curate
|
{"pt": 0.021101992966002344, "ca": 0.9788980070339977}
| |
mc4_ca_20230418_11_560368
|
Valles Drac Race 2018 - Esportistes.cat
Valles Drac Race 2018
18/02/2018 @ 08:00
Parc de les Nacions Unides Terrassa
De 13€ a 45€
calendari curses drac muntanya race running terrassa trail trailrunning valles
El proper 18 de febrer de 2018 es celebrarà des de Terrassa una nova edició de la cursa de muntanya Vallès Drac Race.
Una cursa amb diferents modalitats, incloent la Vallès Drac Kids, per als més petits de casa, i que complementa la jornada en un esdeveniment de Trailrunning ideal per a tota la família.
VALLES DRAC RACE:
Sortida: Parc de les Nacions Unides, Terrassa 8:00h
Distància: 48km
HALF DRAC RACE:
Sortida: Mura 10h
Desnivell Positiu acumulat: 1.100m
ESQUENA DEL DRAC
Sortida: Parc de les Nacions Unides, Terrassa 8:15h
VALLES DRAC KIDS
DRAC JOVES: 9 h.
DRAC KIDS: 9 h.
DRAC XICS: 9:30 h.
DRAC MENUTS: 9:30 h.
| 0.507967 |
curate
|
{"fr": 0.10656753407682776, "en": 0.22676579925650558, "ca": 0.5204460966542751, "pt": 0.021065675340768277, "id": 0.042131350681536554, "es": 0.01982651796778191, "ja": 0.01982651796778191, "zh": 0.01858736059479554, "sv": 0.024783147459727387}
|
http://www.esportistes.cat/esdeveniment/valles-drac-race-2018/?instance_id=921
|
macocu_ca_20230731_2_146612
|
Nova plataforma “Girona Voluntària” amb la unió de nou entitats socials
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_11_682519
|
Antic Sindicat Agrícola - Santa Coloma de Queralt
Edifici de l’antic sindicat agrícola construït amb estil modernista. Podem observar el perfil mixtilini de la part superior de la façana, així com també a l’emmarcament de la porta principal. La façana està dividida en cinc panys de paret separats per unes franges verticals molt sòbries. Cada pany de paret té una obertura senzilla amb l’ampit recobert per rajola de color verd en molt mal estat, tret del pany central, que conté la porta i tres finestres a la part superior.
Segura recull informació sobre el Sindicat Agrícola Catòlic, que podria ser aquest. Es fundà al 1906 i la seva finalitat era la divulgació dels avenços agrícoles i proporcionar als pagesos llavors i adobs químics. Aquesta entitat construí els grans edificis que avui ocupa la Caixa de Pensions i un altre a l’estació de Sant Guim. Després d’aconseguir una notable importància i nombrosos èxits, l’entitat desaparegué, quasi inexplicablement, potser per qüestions d’ordre interior.
C/ Francesc Moragues, 6
| 0.776861 |
curate
|
{"ca": 0.9774951076320939, "es": 0.022504892367906065}
|
http://patrimoni.concadebarbera.cat/Antic-Sindicat-Agricola-Santa-Coloma-de-Queralt-808
|
mc4_ca_20230418_12_678159
|
L'Ajuntament reconeix la tenacitat de ciutadans i entitats
L’Hemicicle de l’Ajuntament ha acollit hui, un any més, l’acte solemne d’entrega d’Honors i Distincions que se celebra, en el marc de la festivitat del 9 d’Octubre, amb la finalitat de reconéixer aquelles persones i institucions que, “amb les seues aportacions singulars posen València en el mapa de les coses bones i positives”. En aquesta ocasió, han sigut distingides amb la Medalla d’Or de la Ciutat la institució foral la Tira de Comptar i la Coordinadora Valenciana d’Organitzacions No Governamentals. També han rebut aquesta distinció el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat de la Comunitat Valenciana (CERMI CV) i el Valencia Basket. Per altra banda, han sigut nomenats Fills Adoptius l’activista i empresari Cesáreo Fernández (a títol pòstum), el doctor José Mir Pallardó i el missioner Vicente Berenguer. Per últim, la docent, escriptora, feminista i activista ciutadana Trinidad Simó, ha sigut distingida com a Filla Predilecta de la ciutat de València.
L’alcalde de València, Joan Ribó, ha agraït, “la contribució de tots els premiats per a millorar i avançar com a poble”. A més, ha explicat la decisió del Govern municipal “de significar els seus mèrits amb la concessió d’una medalla d’or que porta el nom de la ciutat o el nomenament com a filles i fills predilectes o adoptius, del lloc on viuen i des del qual han dut a terme la meritòria labor lligada a València”.
“Celebrem la dimensió cohesionadora, d’agraïment col·lectiu, d’identificació com a societat a través del reconeixement de l’excel·lència i del mèrit, així com de la diversitat, de la pluralitat, de la tenacitat, de l’esforç i la intel·ligència d’una ciutadania amb aportacions singulars que posen València en el mapa de les coses bones i positives”, ha reiterat en la seua al·locució.
Els distingits d’enguany han entrat a l’Hemicicle, com és tradicional, acompanyats per l’alcalde i al so de l’himne de la ciutat, la interpretació del qual precedeix un acte que ha arrancat amb la breu intervenció de la regidora de Cultura, Gloria Tello, que ha ressaltat l’obligació de les valencianes i valencians de “ser agraïts amb les dones i homes que han destacat per la seua honestedat i exemplaritat en benefici de la societat valenciana”. S’ha adreçat als receptors d’aquestes distincions: una dona, tres homes i quatre entitats, i els ha dit que eren “els protagonistes d’un acte d’estima i admiració per part de la ciutat a la qual heu dedicat els vostres esforços i que hui us mostra el seu agraïment, que és la memòria del cor”.
A continuació, ha sigut el secretari del Ple qui ha llegit una acta després d’una altra: les del Ple extraordinari del passat dia 28 de setembre, quan la corporació municipal segellava aquestes distincions que han arreplegat, successivament i acompanyats de l’aplaudiment unànime del públic present en l’Hemicicle, Plàcida Fernández, viuda de Cesáreo Fernández; el doctor José Mir Pallardó; el missioner Vicent Berenguer Llopis; Trinidad Simó; Javier Roig Roig, en representació de la Tira de Comptar; Luís Vañó, president de CERMI; Trini Blanch, presidenta de la Coordinadora Valenciana d’ONGD, i Vicente Solà, en qualitat de president del Valencia Basket Club.
Ha sigut Javier Roig Roig, president de la Tira de Comptar, qui ha pres la paraula per a expressar l’agraïment conjunt dels nous fills adoptius o predilectes i les entitats distingides amb la Medalla d’Or de la ciutat. “És un honor que la ciutat se senta orgullosa de nosaltres i de la labor que, cadascun en el seu camp de treball ha realitzat per a contribuir a un món més just i més humà”. De forma breu i succinta, Roig s’ha referit als mèrits dels distingits.
L’alcalde ha començat reivindicant la figura i la labor de Cesáreo Fernández, que rep la distinció de Fill Adoptiu tres anys després de la seua mort. “Va ser un activista que va destacar per la seua implicació política, social i empresarial, per les seues contribucions a aquesta ciutat al llarg de tota la seua vida en àmbits molt diversos, però sempre deixant empremta d’uns ferms valors personals i socials”, ha argumentat Joan Ribó, qui també ha tingut paraules d’agraïment “pel seu suport i aposta per una activitat econòmica basada en la justícia social”.
Seguidament, l’alcalde s’ha fet ressò de la labor del doctor José Mir, dedicat al desenvolupament de la cirurgia hepatobiliopancreàtica amb un currículum de més de 1.500 trasplantaments. “Ha format i dirigit en l’Hospital La Fe un equip de prestigi internacional especialitzat en cirurgia, i ha contribuït a l’avanç i la importància de la ciència mèdica practicada en els hospitals valencians”, ha assegurat Joan Ribó.
La primera autoritat municipal també ha reconegut “la important aportació de Trinidad Simó, intel·lectual, docent, lluitadora infatigable que ja va rebre en 2015 el reconeixement de l’Ajuntament de les nostres Millors Persones Majors”. Va publicar en 2013 l’obra titulada El Cabanyal, un barri patrimonial que cal rehabilitar, un llibre on en aquells moments reivindicava la singularitat i els valors d’un barri que en el govern municipal, amb els seus plans urbanístics, havia condemnat pràcticament a la desaparició”, ha argumentat Ribó.
Pel que fa al missioner Vicente Berenguer, l’alcalde ha destacat “la seua labor per a difondre els valors de convivència, el seu humanisme i compromís amb la solidaritat i ajuda als altres. Uns valors que ja va traslladar a Moçambic allà per l’any 1967, quan hi va viatjar per primera vegada”. “Es tracta de la primera persona no moçambiquesa que ha rebut el Premi al Treball del Ministeri d’Educació d’eixe país africà”, ha aclarit l’alcalde.
En el transcurs de l’acte, Joan Ribó també ha tingut paraules d’agraïment “per a les persones que sostenen el nostre patrimoni natural i productiu més benvolgut en vendre els seus productes de forma directa a la ciutadania, i oferir-los la possibilitat d’accedir a un producte alimentari fresc, pròxim i de temporada. Són aquestes persones les que sustenten el costum i tradició de la Tira de Comptar”.
“L’any que València ostenta la condició de Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible, reivindiquem tot el bé que aporta a la nostra ciutat una horta periurbana única en el món. Una horta fèrtil en la qual en temps ja remots van tenir el seu origen tradicions locals com la Tira de Comptar, que segueix conformant la identitat i singularitat de València a pesar de la inèrcia globalitzadora”, ha manifestat l’alcalde quan ha explicat que l’Ajuntament ha distingit aquesta institució amb la Medalla d’Or.
Aquest honor també l’ha rebut la Coordinadora Valenciana d’Organitzacions No Governamentals, “pocs dies després que s’hagen donat a conéixer les xifres que reflecteixen la incapacitat de molts governs europeus, entre ells l’espanyol, de complir els seus escassos compromisos d’acolliment de refugiats. Una falta de voluntat, com ja deia adés, per a donar una resposta adequada a una crisi humanitària d’extraordinàries dimensions que, per exemple, ha convertit la mar Mediterrània en un gran cementeri”.
“Aquesta entitat es caracteritza per la pluralitat ideològica, religiosa, social i de camp d’acció, des d’un punt vista valencià o global”, ha explicat Joan Ribó, qui, tot seguit, també ha reconegut la tasca d’una altra plataforma, la que representa i defensa la ciutadania amb diversitat funcional, física, psíquica o sensorial, i de les seues famílies.
El CERMI de la Comunitat Valenciana és una organització que agrupa 14 entitats amb un potencial de representació del 95% de vora 400.000 persones. En aquestes moltes persones realitzen un treball valuós i voluntari, sempre orientat a millorar la vida i el benestar social de cada col·lectiu. A tots ells els distingim hui amb la Medalla d’Or que ha rebut l’esmentada agrupació”.
Per últim, l’alcalde ha parlat del Valencia Basket Club que en l’any que compleix 30 anys d’història “ha escrit una de les seues pàgines més brillants”. Ha aconseguit els dos títols del bàsquet de l’Estat Espanyol que faltaven en les seues vitrines; la seua primera lliga ACB, i fa només uns dies, es proclamava vencedor de la Supercopa i proporcionava a la seua afició i a tota la ciutadania valenciana, una nova alegria, un altre motiu més per a sentir-nos-en orgullosos. “Més recentment encara assistíem a la posada en marxa de l’Alqueria del Basket, un projecte indissolublement lligat al Valencia Basket Club i a la fundació Valencia Basket 2000, presidida per Juan Roig, que contribueix a estretir encara més la relació entre el club i la ciutat gràcies a unes magnífiques instal·lacions dedicades a la formació i a la generació de talent en el món del bàsquet”, ha conclòs Joan Ribó.
| 0.895072 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://valenciaextra.com/distinciones-ciudadanos-entidades/
|
racoarticles_ca_20221005_0_7622
|
C
an Toni de les Eugues ha nascut un any i mig més tard que Connexió Papyrus, però la Montse Vila ha estat a les dues iniciatives des del principi. Totes dues associacions són pri• vades, s'han constituït partint dels diners i de l'esforç de la gent que en forma part. Connexió Papyrus funci• ona a Celrà; Can Toni de les Eugues acaba de néixer a Llagostera. La Montse ha deixat la primera associació per incorporar•se a la segona, que va inaugurar local a mitjans juny. La Laura Ensesa, l'Eva Motas, la Montse Mayol i la Montse Vila han reconvertit un antic porxo d'una casa del nucli urbà de Llagostera en magat• zem, despatx i llibreria oberta al públic. En total, uns cinquanta metres quadrats. Rebobinem. Fa cap a dos anys la Montse Vila treballava a la biblioteca de Celrà amb l'Esther Travé. En Jordi Artigal treballava i treba• lla a la biblioteca de Salt. Tots tres van decidir enge• gar Connexió Papyrus, una associació que es dedica a redistribuir llibres usats. «No hi havia setmana que un particular no es posés en contacte amb nosaltres perquè volia donar els seus llibres a la biblioteca», diuen. «Són gent que no volen vendre'ls a un llibreter de vell: els volen donar perquè estimen els seus lli• bres encara que se'n desprenguin». El cas és que les biblioteques no són magatzems, i no donaven l'abast: «La gent ens demana novetats, com a les llibreries». Connexió Papyrus va signar un acord amb l'Ajunta• ment de Celrà per tal que el consistori els cedís un local, i també van signar un conveni amb la Central de Biblioteques de Girona per tal que els donessin els lli• bres que es donaven de baixa i poguessin començar a redistribuir•los. A canvi, l'entitat ofereix a la Cen• tral de Biblioteques la possibilitat d'adquirir tots els llibres que vulguin de les donacions que els particu• lars els fan. La Montse Vila explica: «Durant un mes i mig, tots tres anàvem a buscar aquests llibres als domicilis. Tampoc no donàvem l'abast. Vam haver de dir als particulars que només agafaríem els llibres que ens portessin. A Can Toni de les Eugues ja hem començat així». Cada dissabte a la tarda, doncs, de quatre a set, tothom que vulgui pot anar a comprar llibres a La Fàbrica de Celrà i, a partir d'ara, també a Llagostera. Són llibres bons, usats però en bon es• tat, i endur•se'n un costa només dos euros. Com té previst fer també Connexió Papyrus, Can Toni de les Eugues vol redistribuir els llibres a les escoles, a les entitats socials i a algunes ONG que facin projectes socioculturals a Sud•Amèrica: «A ells, però, a cost zero». A més, organitzaran tallers relacionats amb el món del llibre i no descarten editar publicacions locals i llibres il•lustrats -«Amb els diners que fem, que tampoc no seran gaires».
Sant Jordi encara
Dies abans de Sant Jordi, tots els mitjans de comunicació s'avancen a la notícia i informen de quins seran els llibres que es vendran més. Passat Sant Jordi, confirmen que els seus pronòstics s'han complert. Aquest any, un dels llibres de no-ficció més venut l'ha escrit Kilian Jornet, esportista d'alt nivell i corredor de muntanya; el de ficció, Albert Espinosa. Molts mitjans explicaven que fins als 24 anys havia estat molt de temps ingressat en un hospital i que va perdre una cama.
| 1 |
perfect
|
{"it": 0.0003117206982543641, "ca": 0.9841022443890274, "en": 0.012468827930174564, "hu": 0.003117206982543641}
| |
mc4_ca_20230418_10_683644
|
Cursa d'orientació a Monells
Pàgina d'inici Agenda Cursa d'orientació a Monells
Visites guiades al Museu de la Conca Dellà
4 d'abril de 2015 - Monells (Baix Empordà)
Amb un mapa i l’ajut d’una brúixola hauràs de trobar una sèrie d’elements amagats en una àrea determinada. El repte que et proposen a la cursa d’orientació de Monells és trobar la millor ruta per arribar als objectes en el menor temps possible. Tot i així, l’activitat la pots prendre com un agradable passeig per les Gavarres en família. El funcionament de l’activitat consisteix en la col·locació d’unes balises de control i el lliurament d’un mapa amb la posició d’aquestes i una descripció. A mesura que es van trobant se'ls ha de col·locar una pinça i marcar també la troballa a la targeta de control que et donaran.
Podràs escollir entre dos tipus de recorregut. El nivell 1, d’una durada de tres hores i mitja, 11 quilòmetres i entre 900 i 1,000 metres de desnivell, o el Nivell 2, d’una hora i mitja, 200 metres de desnivell i un recorregut de 5 quilòmetres.
El punt de trobada serà a la plaça de la Creu de Monells i allà es farà un taller previ de lectura del mapa del circuït per a tothom qui no sàpiga interpretar-lo. És important portar per a l’activitat brúixola i calçat còmode. Per poder-hi participar és necessari inscriure-s’hi prèviament. Ho pots fer en el formulari en línia del web d'El Pany del Bosc.
Preu: 15 € (Fins a 8 anys, gratuït. De 8 a 15 anys, 10 €)
Web d'El Pany del Bosc | 872 20 09 38
| 0.810889 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.descobrir.cat/ca/agenda/cursa-d-orientacio-a-monells-159570.php
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_2608
|
Diàleg 1. Projeccions cap al món. La incorporació a l’economia global, interessos i estratègies regionals i sectorials.
Dialoguen
Francisco Pérez Garcia. Catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València i director d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques. Els seus camps d’especialització són el creixement econòmic i la integració internacional, la competitivitat, l’economia regional, l’economia de l’educació i l’economia financera (banca i finances públiques). Ha publicat quaranta llibres en col.laboració i més de cent tretze articles en revistes especialitzades nacionals i internacionals. Ha dirigit nou tesis doctorals i és conferenciant habitual en nombroses institucions i visitat més de cinquanta universitats i centres de recerca d’Espanya, Europa i els Estats Units. En l’actualitat és investigador principal del projecte del Pla Nacional d’Investigació “Creixement i desenvolupament en economies en procés de globalització” (ECO2008-03813) i d’un grup d’excel·lència investigadora (Prometeo) de la Generalitat Valenciana.
Luis de Guindos Jurado. (Madrid, 1960). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per CUNEF. Premi extraordinari de fi de carrera de la Universidad Complutense de Madrid. Tècnic comercial i Economista de l’Estat. Experiència al sector públic. A les AAPP entre 1996 i 2004 ha estat Director General de política econòmica i defensa de la competència, Secretari General de Política Econòmica i Secretari d’Estat d’Economia. Experiència al sector privat. Ha estat Soci-Conseller d’AB Asesores President per Espanya i Portugal a Lehman Brothers y de Nomura Securities, i Responsable de Serveis Financers a PricewaterhouseCoopers. Membre del Consell d’Administració d’Endesa. Actualment és Director del Centro del Sector Financiero de PwC e IE Business School.
Diàleg 2. Espais comunicacionals. Estancaments i estratègies de tensió.
Dialoguen
Joan Manuel Tresserras i Gaju. (Rubí, 1955). És doctor en Ciències de la Informació. Professor del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB, especialitzat en Història de la Comunicació, l’anàlisi de la Societat de la informació, i l’estudi de les Indústries Culturals i la cultura de masses. També ha impartit docència sobre gestió cultural, comunicació política, polítiques de comunicació i anàlisi de mitjans. Va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya entre el 2006 i el 2010 durant el govern d’Entesa, presidit per José Montilla.
José Antonio Zarzalejos Nieto. (Bilbao, 1954). Llicenciat en Dret per la Universitat de Deusto i periodista, va ser lletrat de la Diputació Foral de Biscaia per oposició (va ingressar el 1978), simultanejant la carerera jurídica amb el periodisme d’opinió a La Gaceta del Norte i després a El Correo. El 1989 va escriure el llibre “País Vasco , crónicas de un analista político”. Ha ocupat llocs de diferent responsabilitat tant en el Grupo Correo, primer, com a Vocento, després, on va ser secretari general (2004-2005). Va ser director del diari ABC en dues èpoques: del 1999 al 2004 i de desembre de 2005 a febrer de 2008. Del 2008 al 2009 va formar part de la Consultoria de Comunicació LLORENTE & CUENCA com a vicepresident executiu, primer, i com a director general, després. És col.laborador del diari digital El Confidencial, La Vanguardia, Cadena SER i Radio Nacional de España.
Diàleg 3. Economia: interdependències, fiscalitat i Estat del Benestar
Dialoguen
Emilio Ontiveros Baeza. (Ciudad Real, 1948). Doctor en Ciències Econòmiques i catedràtic d’Economia de la Universitat Autònoma de Madrid des de 1985, de la qual ha estat vicerector durant quatre anys. Fundador i president de Analistas Financieros Internacionales. És autor i coautor de diversos llibres i ha publicat nombrosos articles sobre economia i finances internacionals. Entre els seus llibres es poden destacar: “La internacionalització de la Banca: el cas espanyol”; “Introducció al sistema financer espanyol”; i “L’economia a la xarxa”, entre altres. Actualment, és president de la ponència sobre convergència amb la UE a la societat de la informació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. També és director de la revista “Economistas”, de l’ “Anuario de Economía y Finanzas” de El País, diari del qual és membre del consell editorial.
Guillem López Casasnovas. (Ciutadella, 1955). Catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i conseller del Banc d’Espanya. Fou fundador i director (1996-2006) del Centre Especial de Recerca en Economia i Salut (CRES-UPF). Es codirector del Master de Gestió Pública (UPF-UAB-EAP) i del Global Health Leadership Forum en programa conjunt RES-UPF i la Barcelona Graduate School of Economics amb la Univ de Berkeley. L’any 2000 va rebre el premi de la Societat Catalana d’Economia per la seva recerca sobre el Dèficit Fiscal de Catalunya amb l’Estat, i el 2001 el Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’Economia per la publicació ‘La sanitat catalana i els seus referents en països desenvolupats’. El 2007 el Govern de les Illes Balears li atorgà el Premi Ramon Llull, i Obra Cultural Balear el Premi 2010 JM Llompart de ciutadania.Des del 2007 és President de l’Associació Mundial d’Economia de la Salut (IHEA) i recentment ha estat nomenat membre de la Comissió de la OMS per a l’Estudi de les Desigualtats en Salut.Autor o coautor de més de 30 llibres així com a prop d’un centenar d’articles, és membre dell consell de nomeroses publicacions científiques.
Diàleg 4. Nodes i xarxes. Infraestructures i capitals.
Dialoguen
Joan Romero González (Albacete, 1953). Catedràtic de Geografia Humana i fins al gener de 2008 Director de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local a la Universitat de València. És professor en aquesta Universitat i ha estat també Visiting Scholar a la School of Geography a la Universitat de Leeds. Durant els últims deu anys ha centrat la seva activitat docent i investigadora en el camp de la Geografia Política, Polítiques Públiques, Estructura de l’Estat i noves formes de Governança territorial a Espanya ia Europa. També ha dedicat atenció a l’edició de textos universitaris com Geografia Humana. Processos riscos i incerteses en un món globalitzat (2004) (2007 segona edició) i Les Altres Geografies (2006), aquest últim al costat del professor Joan Nogué. Entre altres projectes ha participat en qualitat d’expert en el procés d’elaboració i discussió de l’Estratègia Territorial de Navarra, Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana i Estratègia Territorial de Castella-la Manxa. Ha estat també director general d’Universitats de la Generalitat Valenciana (1983), secretari general tècnic del Ministeri d’Educació i Ciència entre 1985 i 1987 i conseller d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana entre 1993 i 1995.Actualmente és membre de la Càtedra Alfons Cucó de Reflexió Política Europea a la Universitat de València, i de l’Observatori Model d’Estat i Cohesió Social de la Fundació 1r de Maig. Des de 2006 és Director de la Col.lecció Desenvolupament Territorial de Publicacions de la Universitat de València.
Josefina Cruz Villalón (Huelva, 1949). Catedràtica de Geografia Humana a la Universitat de Sevilla, ha ocupat durant aquesta mateixa legislatura la Secretaria d’Estat d’Infraestructures del Ministeri de Foment (2008-2009). Durant l’anterior legislatura va ocupar la Secretaria General d’Infraestructures del Ministeri de Foment (2005-2009) i, prèviament, va exercir la Direcció General de Planificació en la mateixa cartera (2004-2005). Cruz Villalón també ha ocupat diverses responsabilitats en la pròpia Conselleria d’Obres Públiques i Transports, on va ser secretària general d’Ordenació del Territori i Urbanisme (2003-2004), càrrec al qual va accedir des de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (1995 – 2003). Durant aquesta etapa es va forjar l’elaboració de la Llei d’Ordenació Urbanística d’Andalusia (2002).
Diàleg 5. Nacions i nacionalismes a l’Espanya contemporània
Dialoguen
Juan Pablo F usi Aizpur ua (San Sebastián, 1945). Historiador espanyol, centrat fonamentalment en la història d’Espanya contempor à nia i, especialment, sobre el País Basc i els nacionalismes. Catedràtic d’Història a la Universitat Complutens e de Madrid, on té la Càtedra d’Història Contemporània des de 1988, ha dedicat gran part de la seva vida a desenvolupar la seva vocació docent en les principals universitats espanyoles i anglosaxones. Entre la seva extensa activitat cultural cal destacar que va ser Director de la Biblioteca Nacional d’Espanya entre 1986 i 1990, i director acadèmic de l’Institut Universitari d’Investigació Ortega i Gasset i de la Fundació José Ortega i Gasset entre 2001 i 2006, on encara continua com a membre del patronat i professor emèrit.
Borja de Riquer i Permanyer (Barcelona, 1945). Catedràtic d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ja fa quaranta anys que fa classes, investiga i dirigeix tesis. La història del catalanisme polític ha estat l’eix de la seva recerca, que s’ha anat centrant en la figura de Francesc Cambó, sobre el qual ha publicat «L’últim Cambó (1936-1947)» (Eumo, 1996) i «Francesc Cambó: entre la monarquia i la República (1930-1932) »(Base, 2007). Ha col·laborat en la «Història de Catalunya» dirigida per Pierre Vilar, amb els volums dedicats al franquisme i la transició (amb Joan B. Culla) i al període autonòmic (amb Jordi Maluquer de Motes), i ha dirigit l’obra col·lectiva «Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans», publicada per Enciclopèdia Catalana. Ha estat membre de les dues comissions d’experts nomenades pel Ministeri de Cultura i la Generalitat de Catalunya per resoldre el contenciós de la documentació catalana dipositada a l’Arxiu de Salamanca i presideix el consell assessor del Memorial Democràtic de Catalunya.
Diàleg 6. La textura social de les identitats. Les noves realitats sociodemogràfiques i el seu impacte
Dialoguen
Joaquín Arango Vila-Belda. Catedràtic de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid. Director del Centre d’Estudis sobre Migracions i Ciutadania, i del Programa de Doctorat en Migracions Internacionals, a l’Institut Universitari d’Investigació Ortega i Gasset. Actualment, és el president del Fòrum per la Integració Social dels Immigrants. Les seves principals línies d’investigació inclouen les teories sobre les migracions internacionals, les polítiques d’immigració i integració, la immigració irregular, les relacions entre immigració i mercat de treball, la immigració a l’Europa del Sud, els processos demogràfics contemporanis i les relacions entre població i desenvolupament. És autor d’un centenar de publicacions, la més recent “The Difficulties of managing labour migration: Spain’s experience in the European context”, Nowotny, I., Mooslechner, P., Ritzberger-Grünwald, D. (eds) (2009) Anteriorment ha estat president del Centre d’Investigacions Sociològiques (1991-1996); President del Centre Europeu d’Investigació i Documentació en Ciències Socials (Vienna Centre) (1992-1994); Sotssecretari d’Educació i Ciència i Secretari General d’Educació (1982-1988), vicerector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1989-1991) i Director del Departament de Sociologia II.
Francisco Javier Elzo Imaz. (Beasain, 1942). Llicenciat en Sociologia i en Ciències Morals i Religioses per la Universitat de Lovaina (1972) i doctor en Sociologia (1986) per la Universitat de Deusto. Professor de la Universitat de Deusto des de 1976, a partir del 1991 com a catedràtic de sociologia, en l’actualitat és catedràtic emèrit de la dita Universitat. Durant aquest període docent, ha exercit el càrrec de degà de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, d’aquesta Universitat, així com el de director de l’Escola Universitària de Treball Social de Donostia-Sant Sebastià. Investigador infatigable, i de gran prestigi internacional, la seva tasca investigadora s’ha centrat en camps diversos com els “Sistemes de Valors i de la Religió”, “Sociologia de la Joventut”, “Sociologia de la família”, “Sociologia de la drogoaddicció” , Etc. Profund humanista i defensor dels drets humans, ha estat reconegut en nombroses ocasions per la seva brillantor acadèmica, així com per la seva tasca de pedagogia social, en l’àmbit universitari, i divulgativa, a través de les seves publicacions, llibres i intervencions en els mitjans de comunicació.
Diàleg 7. Europa destí comú. Quina Espanya, quina Europa?
Dialoguen
Joan Majó Cruzate (Mataró, 1939). Empresari i polític, doctor en Enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Va ser Ministre d’Indústria i Energia durant la II Legislatura d’Espanya i Diputat al Congrés per la província de Barcelona. Alcalde de Mataró després de les eleccions municipals de 1979, amb l’arribada al poder el 1982 del PSOE va ser nomenat Ministre d’Indústria i Energia. Va abandonar el govern el 1986, dirigint la seva activitat cap a l’empresa privada on ha ocupat diversos càrrecs directius. A més de desenvolupar la seva tasca en l’àmbit empresarial, ha estat molt vinculat a la política de telecomunicacions, investigació, comunicacions i Ciència de la Unió Europea després de participar en el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. És conseller assessor de la Comissió Europea en matèria de telecomunicacions i informàtica, President del Information Society Forum de Brussel, de l’European Institute for Media de Düsseldorf i President del Comitè d’Experts que va avaluar la política científica i tecnològica europea per encàrrec del Parlament i el Consell de la Unió Europea. Ha estat també director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.
Enrique Barón Crespo (Madrid, 1944). Economista, advocat i polític espanyol. Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, en Administració d’Empreses per ICADE i per l’Escola Superior de Ciències Econòmiques i Empresarials de París. Va passar al Partit Socialista Obrer Espanyol després de la dissolució de Convergència Socialista a la primavera de 1977. Aquest any va ser elegit diputat en la Legislatura Constituent per la província de Madrid. Designat Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions durant el primer govern de Felipe González, des de 1982 a 1985. Ha ocupat diversos llocs de responsabilitat, i fou membre del Congrés dels Diputats en la Legislatura Constituent (1977-1978) i del Parlament Europeu (1986-2008), exercint en aquesta segona Cambra les funcions de vicepresident (1987-1989), President (1989-1992), President de la Comissió d’Afers Exteriors (1992-1995), President del Grup Socialista (1999-2004) i President de la Comissió de Comerç Internacional (2004-2006). També va representar al Parlament Europeu a la Conferència Intergovernamental del Tractat de Lisboa. És president de la International Yehudi Menuhin Foundation i de l’European Foundation for the Information Society. És professor convidat de les universitats de la Sorbona i Sciences (París), Verona, Bergamo i ESSEC (Itàlia), Boston, Harvard, Miami i Colorado (EUA), Lausanne (Suïssa) i Guadalajara (Mèxic). Ha estat Catedràtic Jean Monnet ad personam de la Universitat de Castella-la Manxa.
Diàleg 8. La qualitat democràtica a Espanya
Dialoguen
Daniel Innerarity (Bilbao, 1959). Actualment és catedràtic de filosofia social i política a la Universitat del País Basc. Antic becari de la Fundació Alexander von Humboldt. Els seus últims llibres són Ètica de l’hospitalitat, la transformació de la política (III Premi d’Assaig Miguel de Unamuno i Premi Nacional de Literatura en la modalitat d’Assaig 2003), La societat invisible (XXI Premi Espasa d’Assaig), El nou espai públic i El futur i els seus enemics. Ha rebut també el Premi d’Humanitats, Cultura, Art i Ciències Socials de la Societat d’Estudis Bascos / Eusko Ikaskuntza el 2008. És col·laborador habitual d’opinió als diaris El País i El Correo / Diario Vasco, així com de la revista Claves de razón práctica. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts amb seu a Salzburg.
José Maria Lassalle Ruíz. (Santander, 1966) Doctor en Dret per la Universitat de Cantabria i professor d’Història de les Idees i de les Institucions a la Universitat Rey Juan Carlos I de Madrid. Diputat del Partido Popular per Cantabria durant la VIII i IX legislatures i secretari de Estudis del Comitè Executiu Nacional del Partit Popular. Actualment és el vocal suplent de la Diputació Permanent, portaveu de la Comissió de Cultura, vocal de la Comissió de Ciència i Innovació, i membre titular de la Delegació espanyola a la Assemblea de la Unió Interparlamentaria (UIP).
Diàleg 9. Llengües i cultures hispàniques
Dialoguen
Salvador Giner. (Barcelona, 1934). Sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2005. Doctor per la Universitat de Chicago i amb estudis de postgrau a la Universitat de Colònia. L’any 1989 va obtenir la càtedra de Sociologia per la Universitat de Barcelona (1989-2004).La seva activitat docent l’ha desenvolupat en diferents països. Va ser cap de departament i catedràtic a la Universitat de Cambridge (King’s College), Reading, Lancaster i West London (Brunel) entre 1965 i 1989. Professor visitant a les Universitats de Roma, Autònoma de Mèxic, Puerto Rico, Costa Rica, Buenos Aires, Autònoma de Barcelona. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1995) ha estat cofundador i president de l`Associació Catalana de Sociologia (1979), filial de l’IEC. Cofundador de l’Associació Europea de Sociologia. Ha estat director i professor de la Secció de Ciències Socials de la Universitat Catalana d’Estiu (1969-1975). Director i fundador de l’Institut d’Estudis Socials Avançats (CSIC). Director de la Enquesta metropolitana de la regió de Barcelona (2004) i del darrer informe de la recerca en ciències socials (IEC). Director, editor o membre del consell de redacció o assessor (en diversos períodes) de diverses revistes internacionals de ciència social. La Generalitat de Catalunya li va atorgar l’any 1995 la Creu de Sant Jordi.
Juan Luis Cebrián Echarri. (Madrid, 1944). Periodista, escriptor i acadèmic (des de 1997). Va cursar estudis d’Humanitats a la Universidad Complutense de Madrid i es va graduar a l’Escola Oficial de Periodisme d’Espanya el 1963, la qual cosa el converteix, amb només 19 anys, en un dels graduats en periodisme més joves de la història. Juan Luis Cebrián va ser director-fundador del diari El País, que va dirigir des de 1976 fins a novembre de 1988. De 1986 a 1988 va exercir el lloc de president de l’Institut Internacional de Premsa (IPI). El novembre de 1988 va deixar la direcció del diari per fer-se càrrec de la seva empresa. Actualment, Juan Luis Cebrián és conseller delegat de PRISA i president de la Comissió Executiva del Consell, vicepresident de PRISA TV i president de El País, diari del què en fou director-fundador prop de 14 anys.
Diàleg 10. La Constitució espanyola 30 anys després. Un balanç.
Dialoguen
Miquel Roca i Junyent: (Cauderan,França, 1940). Pol ític i advocat que l’any 1974 va participar en la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i fou membre de la ponència encarregada de redactar l’esborrany de la Constitució de 1978 i del grup d’estudi de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’any 1984 va fundar el Partit Reformista Democràtic (PRD), un projecte liberal per tot l’Estat que no va trobar resposta satisfactòria en l’electorat. Des de 1995 fins a 1999 va ser Regidor de l’Ajuntament de Barcelona i al 2006 li fou concedida la Creu de Sant Jordi pel Govern de la Generalitat de Catalunya.Actualment es dedica a l’assessoria jurídica a través del seu despatx Roca Junyent, que va fundar el 1996, i és el President d’Honor d’Alumni UB, l’agència de la Universitat de Barcelona destinada als seus antics alumnes.
Gabriel Elorriaga Pisarik. (Madrid, 1962). Polític espanyol, membre del Partit Popular d’Espanya. Llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid, després de finalitzar els seus estudis va aprovar oposicions al cos d’inspectors financers i tributaris de l’Estat. A més ha exercit com a professor d’Economia Aplicada a la Universitat Complutense i Vocal Assessor de l’Institut d’Estudis Fiscals. Després de la victòria electoral del Partit Popular, és nomenat el maig de 1996 Sotsdirector del Gabinet de la Presidència del Govern, formant part per tant de l’equip de col·laboradors més pròxims a José María Aznar. El 2000 va ser nomenat Secretari d’Estat d’Organització Territorial de l’Estat en el Ministeri d’Administracions Públiques, càrrec que va exercir durant tota la VII Legislatura d’Espanya. En les Eleccions Generals de 2004 va obtenir un escó per Madrid al Congrés dels Diputats en les llistes del Partit Popular, que va tornar a aconseguir el 2008.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9241452991452992, "es": 0.04705710955710956, "en": 0.016025641025641024, "eo": 0.001214063714063714, "ar": 0.0007284382284382284, "pt": 0.004807692307692308, "fr": 0.000777000777000777, "ru": 0.0034965034965034965, "tr": 0.0004856254856254856, "eu": 0.0012626262626262627}
| |
mc4_ca_20230418_9_461231
|
El concurs europeu Olivier Roellinger s'ha celebrat recentment en l'Escola d'Hostaleria ECOTUR d'Alboraia, en les instal·lacions de l'Hotel Olympia, amb l'objectiu de conscienciar a la pròxima generació de xefs sobre la preservació dels recursos marins. La iniciativa, que ha dut a terme la seua tercera edició a Europa, va ser fundada conjuntament per Ethic Ocean, Ferrandi-París, l'Escola d'Hostaleria de Dinard i l'associació Relaiset Châteaux.
L'esdeveniment està dirigit als alumnes i aprenents menors de 25 anys matriculats en un centre formatiu d'hostaleria i a professionals menors de 35 anys de tota Europa, els qui han combinat el seu talent, creativitat i interés pel manteniment dels recursos pesquers. Les seues propostes van ser supervisades per un jurat conformat per pescadors, xefs professionals i crítics i van seleccionar a tres participants per a passar a la següent fase.
D'aquesta manera, Andrés Rengel, del CSHM de València; Alexandrous Cristoforous, de Higher Hotel Institute Cyprus; i Liliana Ferreira, de l'Escola de Formaçao Turística i Hoteleira de Ponta Prima van ser els triats per a disputar la final el pròxim 8 de juny en la seu de la Unesco a París en la categoria d'alumnes del sud d'Europa.
Miguel Chavarría, alcalde d'Alboraia, va acudir al concurs en mostra de suport al medi ambient, amb el qual l'Ajuntament de la localitat està compromés a través de la labor de la regidoria de Raquel Casares. El primer edil va destacar la importància de la preservació dels recursos marins, especialment a través de propostes tan esteses com la gastronomia per a conscienciar i aconseguir a més persones.
En la mateixa línia va parlar Vicente Sanjuán, director de l'escola ECOTUR: "És important que, amb aquest tipus d'acció, eduquem als joves xefs". I va afegir: "Protegir el nostre mar Mediterrani i els seus recursos marins és un deure tots".
| 0.916151 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.elperiodic.com/val/alboraya/lescola-dhostaleria-ecotur-dalboraia-acull-concurs-preservacio-dels-recursos-marins_557132
|
mc4_ca_20230418_15_133327
|
Jungària - Uniopèdia, el mapa conceptual
51 les relacions: Achnatherum, Aridesa, Ürümqi, Camell, Camell bactrià, Cavall de Przewalski, Conca del Tarim, Crocodilomorfs, Desert, Dsungaripterus, Ecoregió, Estepa desèrtica, Gansu, Gasela, Guanlong wucaii, Hàbitat, Hemió, Irtix, Kazakhs, Kazakhstan, Kirguisos, Llac, Massís de l'Altai, Mongòlia, Mongol, Mongols, Oasi, Pèrsia, Pinyin, Pollancre, Pterosaures, República Popular de la Xina, Riu Ili, Rus, Ruta de la Seda, Sacsaül negre, Salze, Sibèria, Takla Makan, Tamariu (arbre), Tian Shan, Tiranosaure, Uigur, Uigurs, Vall de Ferganà, Xina, Xinès simplificat, Xinès tradicional, Xinjiang, Yining, ..., 2006. Ampliar l'índex (1 més) » « Shrink índex
Nou!! : Jungària і Achnatherum · Veure més »
Nou!! : Jungària і Aridesa · Veure més »
Nou!! : Jungària і Ürümqi · Veure més »
Nou!! : Jungària і Camell · Veure més »
Nou!! : Jungària і Camell bactrià · Veure més »
Nou!! : Jungària і Cavall de Przewalski · Veure més »
Nou!! : Jungària і Conca del Tarim · Veure més »
Nou!! : Jungària і Crocodilomorfs · Veure més »
Nou!! : Jungària і Desert · Veure més »
Crani fòssil de ''Dsungaripterus weii'' al Museu de Paleozoologia de la Xina. Dsungaripterus és un gènere de pterosaure amb una longitud alar d'uns tres metres.
Nou!! : Jungària і Dsungaripterus · Veure més »
Nou!! : Jungària і Ecoregió · Veure més »
Estepa desèrtica a la Conca de Qaidam, Xina L'estepa desèrtica és una part del bioma estepa, la zona de transició o ecotó entre l'estepa pròpiament dita i el desert.
Nou!! : Jungària і Estepa desèrtica · Veure més »
Nou!! : Jungària і Gansu · Veure més »
Nou!! : Jungària і Gasela · Veure més »
Nou!! : Jungària і Guanlong wucaii · Veure més »
Nou!! : Jungària і Hàbitat · Veure més »
Nou!! : Jungària і Hemió · Veure més »
Nou!! : Jungària і Irtix · Veure més »
Nou!! : Jungària і Kazakhs · Veure més »
Nou!! : Jungària і Kazakhstan · Veure més »
Nou!! : Jungària і Kirguisos · Veure més »
Nou!! : Jungària і Llac · Veure més »
Nou!! : Jungària і Massís de l'Altai · Veure més »
Nou!! : Jungària і Mongòlia · Veure més »
Nou!! : Jungària і Mongol · Veure més »
Nou!! : Jungària і Mongols · Veure més »
Nou!! : Jungària і Oasi · Veure més »
Nou!! : Jungària і Pèrsia · Veure més »
Nou!! : Jungària і Pinyin · Veure més »
Nou!! : Jungària і Pollancre · Veure més »
Nou!! : Jungària і Pterosaures · Veure més »
Nou!! : Jungària і República Popular de la Xina · Veure més »
Nou!! : Jungària і Riu Ili · Veure més »
Nou!! : Jungària і Rus · Veure més »
Nou!! : Jungària і Ruta de la Seda · Veure més »
Sacsaül negre
El sacsaül negre, Haloxylon ammodendron, és una espècie de planta dins la família Amaranthaceae.
Nou!! : Jungària і Sacsaül negre · Veure més »
Nou!! : Jungària і Salze · Veure més »
Nou!! : Jungària і Sibèria · Veure més »
Nou!! : Jungària і Takla Makan · Veure més »
Nou!! : Jungària і Tamariu (arbre) · Veure més »
Nou!! : Jungària і Tian Shan · Veure més »
Nou!! : Jungària і Tiranosaure · Veure més »
Nou!! : Jungària і Uigur · Veure més »
Nou!! : Jungària і Uigurs · Veure més »
Nou!! : Jungària і Vall de Ferganà · Veure més »
Nou!! : Jungària і Xina · Veure més »
Nou!! : Jungària і Xinès simplificat · Veure més »
Nou!! : Jungària і Xinès tradicional · Veure més »
Nou!! : Jungària і Xinjiang · Veure més »
Nou!! : Jungària і Yining · Veure més »
Nou!! : Jungària і 2006 · Veure més »
Dzungaria, Dzungària, Jungaria, Sungaria, Sungars, Zungaria, Zungària.
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9192527869840313, "uk": 0.07683037059355227, "hu": 0.00391684242241639}
|
https://ca.unionpedia.org/Jung%C3%A0ria
|
macocu_ca_20230731_1_280823
|
També és un recurs útil per a qualsevol persona que, al marge de la seva edat, i de si es troba en actiu o a l’atur, estigui cercant informació sobre la formació postobligatòria que es pot fer en aquest territori o les diferents opcions per a incorporar-se al món laboral.
| 0.736039 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_492916
|
Tal i com vaig dir l'altre dia, tenint en compte que Podemos ha perdut les seves dues úniques raons de ser (lluitar contra en Mas i tornar a fer un altre referèndum), quants escons creus que ha perdut en benefici de la CUP?Pels votants d'esquerres només hi ha un referent útil en la lluita contra la figura d'Artur Mas: LA CUP. Mentre que els diputats de Podemos s'han limitat a votar un cop rere l'altre al costat del PP contra els interessos dels més pobres la CUP ha aconseguit que l'Artur Mas plegués i els més pobres vegin cobertes les seves necessitats.Podemos va votar a favor dels desnonaments, a favor dels talls de llum a les famílies pobres, a favor del dèficit fiscal i les retallades al costat del PP.Mentre a Catalunya totohom sap que el referèmdum d'independència ja s'ha fet i guanyat Podemos ens va vendre, no només que farien un altre referèndum sinó que Espanya es convertiria en una república. A dia d'avui el líder de Podemos ja ha renunciat a la república i fa regals i dóna la mà al rei espanyol. A més, ja cap d'ells se'n recorda del referèndum. A ulls de tothom Podemos i PP són ja el mateix.
Ei, Torraina, tranquil, que ja tenim acord, ja no necessitem optimisme ni wishful thinking.Ja et pots relaxar i tornar a ser tu.
Ara tinc un nou objectiu xD
| 0.887531 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_2_219589
|
El PP exclou el debat de la sobirania Del diàleg amb Mas (Joan Rusiñol)
DRET A DECIDIR LA POSICIÓ DE MADRID
"Si algú vol canviar la Constitució, que vingui de cara", avisa Cospedal
3 min. Gandia. 08/09/2013 00:00
Hi havia interès ahir per saber quines són les "coses raonables" sobre les quals està disposat a parlar el govern espanyol amb la Generalitat. Quin abast real té la via de diàleg que ha obert Mariano Rajoy? La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va ser l'encarregada de tranquil·litzar la militància conservadora i deixar clar que la Moncloa manté intactes les línies vermelles: la sobirania territorial és, pels conservadors, intocable. "Tenim una gran nació, la més antiga d'Europa, i sobre aquesta nació decidim tots els espanyols", va sentenciar. Quedava clar que, en el que conforma l'essència del dret a decidir, Madrid no negocia. Ni rastre de les "noves circumstàncies" a què va al·ludir divendres la vicepresidenta Sáenz de Santamaría.
La número dos del partit havia promès un discurs de baixa intensitat per clausurar l'escola d'estiu de la formació a Gandia. Tocava passar de perfil aprofitant que el focus informatiu estava centrat en la candidatura olímpica de Madrid. Però quan ja arribava al final de la intervenció, va aixecar el to i va endurir el gest per esvair qualsevol dubte sobre el posicionament oficial de l'executiu espanyol, que segueix emmarcant la reunió amb el president de la Generalitat en l'agenda privada. Fidel al guió que ha defensat fins ara, Cospedal va reiterar que l'última paraula a l'hora de decidir sobre el futur dels catalans la tenen tots els ciutadans de l'Estat. "Si algú vol canviar la Constitució, que vingui de cara", va advertir a Mas. És a dir, l'instava a fer el mateix camí que el pla Ibarretxe, que va estavellar-se contra el mur del Congrés.
La pilota en el terreny jurídic
Així doncs, el PP prova de tornar a situar la pilota en el terreny jurídic, deixant entreveure que les lleis no permeten un referèndum independentista. Una opinió fàcilment qüestionable amb els cinc escenaris definits pel Consell Assessor per a la Transició Nacional, que recull la carta que Mas va enviar a Rajoy.
En aquesta situació, es reforça la idea que -com a mínim en públic- Madrid limita les converses per encarrilar la situació a un altre tipus de consulta, en què jugarien un paper clau dos elements: la pregunta (per exemple, la possibilitat de demanar si els ciutadans estan a favor d'una reforma constitucional) i el moment, que Madrid voldria com més lluny millor, pensant en la recuperació econòmica. Fonts del partit recordaven que Rajoy té les coses molt clares i sap quins són els límits que no trepitjarà. "Diàleg sí, però dins el marc constitucional", insistien. La premsa madrilenya ha estat unànime a l'hora d'interpretar les declaracions de Mas a Catalunya Ràdio com una rectificació del rumb i a l'hora de reclamar la màxima transparència al president espanyol. Ara bé, mentre que els mitjans de més a l'esquerra li reclamen que ara mogui fitxa ell, els de més a la dreta ja avancen una actitud vigilant per denunciar possibles cessions al sobiranisme.
En una formació política tan presidencialista com el PP, la majoria dels dirigents opten per esquivar aquest debat per no picar-se els dits. En canvi, el president valencià, Alberto Fabra, afeblit a les enquestes, ha aprofitat que s'acosta la Diada per mirar de marcar perfil polític propi. Ahir va recordar que el País Valencià "no celebra res" la setmana que ve, una referència als valencians que participaran en la cadena humana al nord de les comarques de Castelló. "Estem orgullosos de ser valencians i espanyols", va dir en castellà. Va ser un dels moments més aplaudits pels participants en una escola d'estiu centrada només a vendre la gestió de Rajoy.
| 0.836467 |
curate
|
{"ca": 0.9748010610079576, "sv": 0.009283819628647215, "eo": 0.0015915119363395225, "it": 0.001856763925729443, "es": 0.01246684350132626}
|
https://www.ara.ad/firmes/joan_rusinol/PP-exclou-sobirania-Del-Mas_0_989301140.html
|
mc4_ca_20230418_13_719079
|
Un servei públic al servei de la gent gran - Web de l'Ajuntament de Begues
Dissabte, 2 de març, es va posar la primera pedra del futur Centre de Prestació de Serveis per a la Gent Gran en un acte solemne que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra. Aquest servei, que estarà ubicat al carrer Ferran Muñoz, tindrà una gestió íntegrament pública.
Les properes setmanes començaran les obres del futur Centre d’Atenció Diürna i 2 unitats de convivència per a la gent gran de Begues. Un equipament públic que es gestionarà a través de Sumar, una entitat pública sense ànim de lucre formada per diferents administracions públiques catalanes, d’àmbit local i comarcal, entre les elles l’Ajuntament de Begues.
Fins arribar a aquesta fórmula, l’Ajuntament de Begues ha estudiat diferents alternatives. L’adjudicació a una entitat pública en garanteix el seu caràcter públic, ja que altres fórmules de contractació obren la porta a empreses privades i, per tant, a interessos del sector privat. Així es va arribar a l’única entitat pública de Catalunya especialitzada en gestió d’equipaments d’aquest àmbit.
El projecte presentat per aquesta entitat compleix els requisits de servei sol·licitats per l’Ajuntament de Begues. Un projecte que ha quedat avalat, a més, per les auditories tècniques i econòmiques externes encarregades pel consistori.
Qualitat de vida per a les persones usuàries
Sumar té com a missió desenvolupar serveis socials de qualitat i proximitat al món local, així com solucions d'innovació, planificació i gestió d'equipaments i serveis, sumant esforços amb les entitats del tercer sector social i les mateixes administracions públiques amb l'objectiu d'aconseguir més felicitat i qualitat de vida per a les persones.
L’entitat pública ja gestiona amb solvència contrastada altres residències per a la gent gran a Sant Sadurní d'Anoia, Sant Hilari Sacalm, Esparreguera i Sant Pere de Torelló, a més dels centres de dia de Salt i Anglès, treballant per a ajuntaments governats per formacions polítiques diverses. Tanmateix ofereix diversos serveis per a la gent gran a prop d'una quinzena de municipis petits i mitjans d'arreu de Catalunya.
Darrera actualització: 11.03.2019 | 14:24
| 0.887772 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://begues.cat/temes/obres-i-serveis/un-servei-public-al-servei-de-la-gent-gran.html
|
grup-elmon_ca_20230726_0_97410
|
L’advocat de Víctor Terradellas, Francesc Sànchez, ha recordat aquest dijous que no és cap càrrec públic i que no és delicte fer llistes classificant els Mossos d’Esquadra en funció de la seva ideologia, precisament perquè Terradellas no forma part de l’administració. En declaracions a Rac 1, Sànchez s’ha referit a les informacions que parlen d’una llibreta trobada al despatx del president de la fundació CATmón on es qualifiquen els caps de la policia catalana en funció de la seva lleialtat, idees polítiques i patriotisme. El seu advocat ha dit que no sap si aquest document existeix, però en tot cas ha indicat que Terradellas “pot fer les llistes que li doni la gana” agradin més o menys.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://elmon.cat/politica/advocat-terradellas-assenyala-no-delicte-llistes-mossos-158969/
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_337861
|
Oriol Junqueras compleix avui 308 dies de presidi. Podria ser condemnat a 30 anys per haver organitzat el referèndum de l'1-O. A diferència de Carles Puigdemont, va decidir quedar-se a Catalunya. En aquesta entrevista explica que hi havia un compromís perquè tots els membres del Govern anessin a les conselleries el dilluns després de la declaració d'independència. Ara, ERC és acusada per alguns sectors de rebaixes i renúncies. El líder republicà, que respon al qüestionari de CRÍTIC des de la presó de Lledoners, afirma que, per part d'ERC, no hi haurà pactes amb la fiscalia en el judici de l'1-O, i alerta del perill que l'independentisme, si no és "inclusiu", torni a ser "una minoria".També afegeix pels mentiders que van fer correr troles fa uns dies:No ens plantegem cap pacte amb la fiscalia perquè no hem comès cap delicte”Encara no está l´entrevista en obert, si algú la té que la passi que sembla molt interessant.Critic.catAfegit de l´Ara:El president d'ERC, Oriol Junqueras, no demanarà l'indult si finalment és condemnat pel delicte de rebel·lió o per qualsevol dels altres de què se l'acusa. En una entrevista a ' Crític', l'exvicepresident del Govern defensa la seva innocència i també descarta cap pacte amb la fiscalia per rebaixar les possibles penes. De fet, afirma que si el judici fos "just" ni ell ni la resta de processats per l'1-O serien condemnats. "No ens plantegem cap pacte amb la fiscalia perquè no hem comès cap delicte. Ergo, un indult significa acceptar que ets culpable d’algun delicte, i em pregunto… ¿on hi diu que haver fet que la gent voti amb una pregunta diàfana és un delicte? ", respon quan se li planteja un possible indult.En l'entrevista, que ha respost des de la presó de Lledoners, Junqueras insisteix que no hi haurà pacte amb la fiscalia, malgrat que un dels advocats de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, hagués insinuat en una entrevista a Vilaweb que algun dels processats s'ho podria estar plantejant. "És una pregunta que caldrà fer, en tot cas, a altres advocats. O l’hauria de respondre aquest senyor. No s'hi val a tirar la pedra i amagar la mà, no s'hi val a sembrar dubtes. I els trets al peu mai no ajuden. Nosaltres, almenys nosaltres, no acceptem cap dels delictes que se’ns atribueixen. I els nostres advocats només treballen per la lliure absolució i per denunciar el caràcter polític que tindrà el judici. Però els nostres advocats fan d’advocats i respecten a tothom", conclou Junqueras.
Oriol Junqueras és el pres polític més perjudicial per la seva causa de la història.
Jo crec que no vol passar la resta dels seus dies a la presó, i li han promès que si aconsegueix acabar amb l'independentisme, l'indultaran. La por l'ha dut a acceptar el pacte. Tot i que hauria de saber que no el compliran. Aquesta hipòtesi seria comprensible.
No ho veig.Com diu la Turanga ni Espanya és tan ximpleta ni segurament ell. Probablement és simple acolloniment. O que li han fet un MK Ultra.
| 0.838011 |
curate
|
{"ca": 0.9496575342465754, "es": 0.028082191780821917, "hu": 0.012328767123287671, "ar": 0.00993150684931507}
| |
mc4_ca_20230418_17_446109
|
Sabies que?… històries i anècdotes del món adober – Museu de la Pell d'Igualada
Adobar pells és reciclar. Les pells dels animals morts són un residu de la indústria alimentària (indústria càrnia), un residu no comestible, que es malmet i podreix amb molta rapidesa. La indústria de la pell s’encarrega de processar-lo i transformar-lo en un material durable, resistent, transpirable, impermeable, termo-adaptable,… perquè pugui ser emprat en l’elaboració d’objectes útils.
Si la indústria adobera no absorbís aquest producte es generaria un greu problema sanitari i ambiental.
Les muralles d’Igualada, uns “estenedors adobers”. A l’època medieval, els adobers d’Igualada tenien els seus obradors dins la ciutat emmurallada, als carrers de Sant Bartomeu, Sant Jaume, Sant Roc i Sant Sebastià. Aprofitaven l’aigua procedent del subsòl per adobar; moltes operacions del procés es feien a l’aire lliure; i la muralla era utilitzada per posar les pells a assecar. La forta olor que desprenien aquestes pells esteses ocasionava moltes molèsties i queixes del veïnat, que van provocar que, finalment, els blanquers haguessin d’instal.lar els seus obradors extramurs, al Barri del Rec, on actualment encara hi ha moltes adoberies en actiu.
Amos i treballadors adobers, uns pioners. Al llarg del S.XIX i principis del S.XX, els moviments de reivindicació obrera no eren recolzats amb gaire entusiasme en el sector adober, a causa de la idiosincràsia familiar del treball a les adoberies. A aquesta situació hi van contribuir, sobretot, condicions laborals favorables, com ara la fundació, l’any 1900, d’una Societat de Socors Mutus, per donar al treballador la màxima protecció. O, el 1915, quan els treballadors de la pell van ser el primer gremi en aconseguir una fita històrica: la reducció de la jornada laboral a 8 hores diàries.
Guilla, guilla!! un gas que fa fugir. Antigament, el blanquer realitzava un treball molt dur i estava exposat a diferents accidents. Algun d’ells mortal. Els clots d’adobar no tenien desguàs i s’havien de buidar a cop de galledes. Sovint les aigües brutes es podrien i desprenien diòxid de carboni (el gas de la guilla) que es quedava a la superfície i provocava morts sobtades als treballadors. Com a precaució, acostaven al clot una espelma encesa lligada amb una corda; si la flama s’apagava era senyal irrefutable que hi havia el gas mortífer. També ho provaven apropant-hi un canari: si es moria,… perill segur!
Igualada, ciutat adobera, …en part, gràcies al carbó ! Durant la segona meitat del segle XIX l’ofici de blanquer a Igualada es va consolidar respecte altres activitats fabrils com la tèxtil. Aquesta indústria requeria del carbó com a combustible per moure els telers i aquest resultava molt car ja que calia fer-lo portar de fora. Això va fer perdre competitivitat al sector tèxtil igualadí envers altres poblacions amb més recursos naturals. En canvi, el sector adober no es va mecanitzar fins ben entrat el S.XX i va ser capaç d’absorbir la mà d’obra sobrera del tèxtil i mantenir-se viu fins avui dia, amb una indústria moderna i referent en pell de qualitat.
Adoberies amb segell verd. Les adoberies consumeixen grans quantitats d’aigua durant el procés de l’adob de les pells i generen aigües residuals amb importants continguts de matèria orgànica, sulfurs i sal. A Igualada hi ha una planta de tractament d’aigües que utilitza un sistema biològic pioner a Europa. Actualment, depura les aigües residuals de 28 empreses i és el pilar d’un programa mediambiental que ha convertit la indústria en més competitiva i més ecològica.
La Primera Guerra Mundial, una oportunitat per a la indústria de la pell i per a Igualada. Els països bel·ligerants, que tenien les seves fàbriques aturades, feien contínues comandes de sola a les adoberies igualadines. La demanda era tan gran que els blanquers no abastaven a fabricar-ne. Persones arribades de l’Aragó, Múrcia i Extremadura va proveir les necessitats de mà d’obra del sector, i el 1918 es va arribar als 1000 treballadors a les adoberies. Serà el moment de grans canvis a la ciutat: la construcció de nous habitatges donarà forma al carrer de la Soledat, comencen a circular els primers automòbils i l’aigua corrent arriba a les cases. Aquesta situació de prosperitat també donarà una forta embranzida a una incipient indústria: el gènere de punt.
Els blanquers es “mestrejaven” les mans. Antigament, els equips de protecció a la feina no estaven gens contemplats, i el treball a les adoberies era especialment dur. Els adobers, després d’encalcinar les pells (per extreure’n el pèl), les manipulaven sense guants (que aleshores no existien!). Això els provocava unes profundes clivelles molt doloroses a les mans. Així, la primera cosa que feien els mossos quan començaven a treballar era “mestrejar-se-les”, per endurir-les. És a dir, posar-les una bona estona directament amb aigua i calç i, tot seguit, en “aigua vermella” (aigua resultant de la fase de l’adob amb els tanins). Les mans, així, quedaven fortes i marrons, a punt per resistir un treball tan sever com aquell…!
El “paper” decoratiu de paret… antigament era de “pell”. De fet, no tothom es podia permetre un treball tan fi per decorar els interiors, fet amb un plafó folrat de pell luxosament decorada. Els musulmans, que van arribar a la península ibèrica l’any 711, eren uns veritables artesans de la pell i d’ells vam aprendre a fer els guadamassils: pells adobades, policromades, repujades o fins colrades amb pa d’or, i moltes vegades amb incrustacions de metalls preciosos. S’utilitzaven per guarnir estances de castells o palaus, i també esglésies (com ara frontals d‘altar). Aquest art va caure en decadència al segle XVII quan va aparèixer el paper pintat per a les parets, d’origen japonès.
| 0.842682 |
curate
|
{"ca": 0.9937007874015747, "it": 0.0027996500437445318, "es": 0.003499562554680665}
|
https://museupelligualada.cat/una-histories-i-anecdotes-del-mon-adober/
|
oscar-2301_ca_20230418_5_239
|
Projecte realitzat per l’ajuntament d’Olost per dur a terme la seva tercera instal·lació d’autoconsum fotovoltaic en les seves dependències municipals, concretament a l’edifici de la casa de la vila de l’Ajuntament. Aquesta instal·lació compta amb un sistema d’acumulació amb bateries per maximitzar l’aprofitament de l’energia fotovoltaica produïda.
S’han instal·lat 16 mòduls fotovoltaics policristal·lins d’alt rendiment de 270Wp amb una potència total instal·lada de 4.320 Wp. L’estructura de suport és coplanar de 4 mòduls, formada per perfils d’alumini, suports d’enclavament a la teulada i grapes de fixació. També s’ha instal·lat un inversor híbrid monofàsic IMEON 3.6 de 3 kW nominals per a bateria tot en un, MPPT integrat, injecció a zero programable i una bateria d’acumulació de tres vasos de IO-LITI FOSFAT US2000B de 2’4 kW cadascun, amb un total de 7,2 kWh – 48 VDC.
La instal·lació compta amb un sistema de monitorització i control marca WEBDOM, compatible amb el programa Sentilo de la Diputació de Barcelona. Inclou display en pantalla amb el balanç de producció energètica diària i acumulada, amb el balanç d’energia produïda per les plaques, la subministrada per la xarxa i el consum total de l’edifici.
Calcula el teu estalvi
Instal·lació fotovoltaica a l'ajuntament d'Olost
Sistema inversor i de monitorització
Ajuntament d'Olost
Autoconsum Fotovoltaic amb SonnenBatterie Fotovoltaica d’autoconsum per bombeig submergible
Oficines Centrals Santpedor
Polígon Industrial Santa Anna I (Ctra. BV-4511 Km. 4,2)
08251 SANTPEDOR (Barcelona) - Espanya
Tel. : (+34) 938 321 791
Fax: (+34) 938 321 796
Email: fotovoltaica@dominiambiental.com
Web: dominiambiental.com
© 2020. Domini Ambiental SL. Tots els drets reservats. Avís Legal, Política de Privacitat i de Cookies
| 0.778603 |
curate
|
{"ca": 0.8929994308480365, "en": 0.04154809334092203, "es": 0.0421172453044963, "fr": 0.010813887307911212, "it": 0.012521343198634035}
|
https://fotovoltaica.dominiambiental.com/obra/autoconsum-amb-bateries-olost/
|
macocu_ca_20230731_7_488640
|
Opinió
La crisi del comerç local
Comparteix:
Víctor Alexandre
El comerç local de Sant Cugat viu una situació molt crítica arran d'un seguit de factors que el posen contra les cordes i que l'aboquen a abaixar la persiana. Hom pot adduir que s'ha produït un canvi en els nostres hàbits de consum i que això, lògicament, s'ha de notar. Ha passat a la història l'hàbit de les nostres mares o àvies, que, de dilluns a dissabte, feien la compra del dia a les botigues del barri. Qui ho fa, això, ara mateix? En el millor dels casos, en matèria de menjar, la compra grossa es fa un cop a la setmana i no pas en establiments de proximitat, sinó en supermercats o hipermercats.
Aquestes evidències, tanmateix, només són una de les moltíssimes arestes que té la qüestió. Un estudi en profunditat ens parlaria del paper determinant que ha tingut la incorporació de la dona al treball exterior, ja que era ella qui en el 99% dels casos feia la compra diària, cuinava, fregava, rentava, planxava... D'altra banda, hi ha el tema del pes. És obvi que comprar per a tota la setmana o per a tot el mes implica l'ús del vehicle privat, i això els hipermercats i els centres comercials ho posen fàcil amb els seus aparcaments. En el centre de la ciutat, és clar, ja és impossible aparcar davant de la fleca, la fruiteria, la carnisseria, la merceria, la ferreteria... i són molts els qui opten pel sistema de carregar un carro i fer-lo servir de transmissor entre els prestatges del súper i el cotxe. Una mesura favorable podria ser l'aparcament gratuït per als clients en possessió d'una targeta fidelitzadora, però no sé fins a quin punt tindria prou força per capgirar les actuals dinàmiques de compra. Malauradament, si hem decidit que és a l'engròs com ens agrada consumir i deixem el petit comerç només per a les coses puntuals és obvi que l'estem condemnant a la desaparició. Amb aquesta mena de vendes no n'hi ha prou per pagar el lloguer, el personal, els serveis, les taxes, etc. Això fa que només aquells que són propietaris de l'establiment puguin resistir. Tot i així, els propietaris també es fan grans, i, si no hi ha familiars que n'agafin el relleu, el negoci plega, la qual cosa omple els eixos comercials de franquícies que uniformitzen les ciutats i les despersonalitzen. I si hi afegim que tant els noms de les botigues com els rètols complementaris estan en anglès, ja podem plegar. La llengua, quan anem pel món, és una de les poques coses que ens permet saber que som a Lió, a Lisboa, a Nàpols o a Viena malgrat estar envoltats de les mateixes franquícies que a Sant Cugat. Però si també l'esborrem, si també esborrem el català, el francès, el portuguès, l'italià o l'alemany és que hem perdut l'autoestima i ja no sabem qui som. Caldrà que els comerciants facin sentir la seva veu, perquè d'entre els establiments adherits a Sant Cugat Comerç, setze van desaparèixer l'any 2018 i tot fa preveure que el 2019 també ens donarà una xifra alarmant. Els europeus, en general, i els santcugatencs, en particular, hauríem de deixar de fer seguidisme del sistema de vida nord-americà i intentar seduir el consumidor amb propostes i ofertes més d'acord amb els nostres valors i manera d'entendre el món. Sant Cugat és un municipi vallesà, no un municipi californià. VÍCTOR ALEXANDRE és escriptor i periodista
| 0.857179 |
curate
|
{"ca": 0.9951234379762267, "fr": 0.0048765620237732395}
| |
mc4_ca_20230418_12_515018
|
memoria BEC 2007
MEMÒRIA 2007 BEC
El BEC ha fet 4 anys aquest 2007. Ha estat un any en que hem incorporat noves activitats, tot consolidant les ja clàssiques. També hem vist augmentar el nombre de socis fins 34 i encarem el 2008 amb noves activitats.
El nostre és un cineclub petit. Però el nombre no defineix la importància. Participar en una associació és un exercici de tolerància, de democràcia. Col·laborar en una associació d’origen civil, implica poder de decisió, d’acció. El nostre cineclub és el que nosaltres vulguem.
El BEC exerceix aquesta visió crítica, per exemple, des del cicle de Documental Creatiu MIRADES, amb sessions integrals que introdueixen el full de sala, la presentació i el debat posterior. Això defineix molt bé el nostre tarannà participatiu i de formació de públic. Només així es forja el públic cinèfil: en la confrontació d’idees, en la discussió de la platea. 626 persones han constituït el nostre públic.
Dins les nostres activitats, el BEC també ha pensat en la recuperació d’aquells films muts que, musicats al piano, ens transporten a moments de cinema del passat, I per això, en la línia començada anys anteriors vam gaudir d’un film mut musicat en directe al piano per Josep Maria Baldomà.
No hi ha dubte que les sortides s’han consolidat com una activitat del cineclub: el festival de cinema de Girona i el CONFRONTATION de Perpignan són ja un clàssic. I ja es suma la MACCA de Cassà de la Selva, organitzada pel Cineclub 8 1/2 o el JULIUS, organitzat pel cineclub Vic. Malauradament i per causes alienes al BEC vam haver de suspendre el viatge, ja organitzat, a la casa museu dels Lumiére a Lyon.
Una nova activitat ha estat la dels dimecres de cinema espanyol. Una vegada al mes es convoca als socis per veure cinema espanyol.
I a més, sortides al cinema, dinar d’estiu, sopar d’aniversari,.... Tot ho teniu a aquesta memòria.
4 anys de vida donen fe de l’existència del nostre cineclub, una associació que afronta el 2008 amb una maleta carregada de projectes com el nostre carnet de soci, o les reunions cinèfiles amb el títol “Cinema, vida i investigació” i que ens hauria de permetre utilitzar la nostra mirada crítica envers la societat que ens envolta.
8, 15 i 22 de febrer 2007
Cicle dedicat al Marroc
Es van projectar els títols ”Incha allah”, “Maldita calle”, “El blues de les Sheikhates” i “Le batalett, femmes de la medina”. Va ser el cicle amb més públic de tots els que hem fet a la casa Elizalde
10, 24 de maig i 7 de juny 2007
EL CINEMA NO TÉ FUTUR?! Cicle dedicat als documentals que reflexionen sobre el mateix fet cinematogràfic.
Es van poder veure: “The Black Shadow”, “Dr. Empiria”, La mirada impúdica”, “Dirigido por...” i “Hablemos del documental”. Vam contar amb l’assistència dels directors Fernando Borrero (La mirada impúdica) i de Ventura Durall (Hablemos del documental).
DESIGUALTATS EN UN MÓN GLOBALITZAT. Cicle dedicat a documentals que ens fan reflexionar sobre les desigualtats entre les nacions.
Vam poder veure “La pesadilla de darwin”, “El viatge de les samarretes”, “El doctor italiano” i “Abandonatti”. Vam poder contar amb la presència del director d’aquest últim film Joan Soler
MACISTE. Musicada en directe al piano per Josep Maria Baldomà. Presentada per Josep Maria López Llaví
Dissabte, 19 de maig 2007
es va projectar el clàssic del cinema popular Maciste (1915)
CURTS PER CAGAR-SE DE POR. Presentat per “G.W.Bush”. Divendres, 9 de novembre 2007
Passi de curtmetratges on s’intentava reflexionar sobre les pors humanes.
3 de febrer 2007
El Cineclub 8 i mig ha organitzat la MACCA (Mostra d'animació de Cassà de la Selva) i el BEC va organitzar una sortida el dissabte 3 de febrer. Ah! tot això gràcies a la bona mà de la gent del cineclub 8 i mig i de la seva ànima, en Josep Ferrer.
30, 31 de març i 1 d’abril 2007
Aquest festival temàtic estava dedicat enguany al tema “Beautiful British Cinema”. Hi vàrem anar un grup nombrós d’unes 10 persones que vam poder gaudir de films interessants. Com ja des de fa uns anys l’estada l’organitza l’Institut Jean Vigo que, per un mòdic preu inclou restauració i hotel.
Un grup de becquians vàrem assistir al festival de cinema fantàstic de Sitges
FESTIVAL DE CURTS JULIUS DE VIC
Un grup de becquians vàrem anar al festival Julius de Vic, organitzat pel cineclub Vic i vam assistir al lliurament de premis.
El 24 de febrer va tenir lloc la V Assemblea General del BEC. Els càrrecs que van sortir de l’Assemblea:
Julio Lamaña, president; Emma Fernandez, vicepresidenta; Lourdes Feixa, secretària, Cristina Santacreu, tresorera.
Al finalitzar l’assemblea vàrem fer un dinar plegats
PAELLA SOCIS A VILASSAR
El día 30/06/07, un grup de becquians vàrem anar a menjar una paella a Vilassar de Mar. A part de menjar molt, com ja és habitual, vàrem aprofitar per a banyar-nos i prendre el solet.
PRESENTACIÓ DEL BEC
Vàrem convocar una reunió al espai transformadors per presentar el cineclub a les diferents persones que s’havien interessat en l’associació.
IV ANIVERSARI. LLIURAMENT DELS PREMIS BEC30 de novembre 2007
El divendres 30 de novembre, a les 21,30h,va tenir lloc el sopar commemoratiu del 4rt any de vida del BEC. Tots els socis i sòcies vam compartir al restaurant I Ragazzi, al carrer Mallorca, una estona en bona companyia. Durant l'acte es va lliurar el premi Downey a la millor peli de l'any que va ser per "La vida de los otros". Al final de la soirée vam fer un Bingo cinéfil. Com a convidats d'honor: Jordina Medalla del Cineclub de l'Associació Cultural de Granollers, en Josep Ferrer, president del cineclub 8 ½ de Cassà de la selva, Cristina Marchese, presidenta de la Federación Argentina de cineclubs i secretaria d’Amèrica Llatina a la federació Internacional de Cineclubs i el director de cinema, precursor de l'Escola de Barcelona, Jose Mª Nunes i la seva companya.
Hem convocat durant el 2007 als socis a anar plegats al cinema a les següents pelis: Cantando bajo la lluvia, Fuerte Apache, La vida de los otros, Cartas desde iwo Jima, Perdición, Borrachera de poder, Zodiac, La soledad. Un verano con monika, 7 mesas de Billar francés, Oviedo Express, Blade Runner i Lady Chaterlay.
ANEM A VEURE... CINEMA ESPANYOL
Des de novembre encetem una nova activitat, que és una sortida mensual a veure cinema espanyol. S’han vist “Oviedo Express” i “My way”
En Julio Lamaña va estar present al Festival Internacional de cineclubs a la ciutat de Matera (Itàlia). Juny 2007
L’Olga Iglesias, l’Emma Fernández i Julio Lamaña varen assistir a l’Assemblea General de la Federació Catalana de Cineclubs el 15 de setembre 2007 a Sabadell així com la matinal sobre drets organitzada per la FCC.
BECÀLBUM.- Tenim a internet l’arxiu fotogràfic del BEC que permet que totes les fotos siguin a l’abast dels socis i amics. L’adreça és
Per comunicar-nos
EL BEC EN NÚMEROS
11 sessions, 19 títols projectats, tot amb presentació i debat i amb la presència de 3 dels directors; 1 sessió musicada en directe; 626 persones han estat el nostre públic, tot en VO/Vo subtitulada; 5 sortides a festivals.
Publicado por Barcelona Espai de Cinema en 15:17 No hay comentarios:
| 0.770564 |
curate
|
{"it": 0.012273440844869416, "en": 0.02483231054659626, "ca": 0.8679891537034394, "es": 0.0796346510632225, "fr": 0.010846296560582275, "pt": 0.0028542885685742827, "hu": 0.0015698587127158557}
|
http://memoriabec2007.blogspot.com/
|
mc4_ca_20230418_5_330085
|
Es tracta d’una necessitat vital | Menú
Es tracta d’una necessitat vital
Liuard / Novembre 15, 2013 Ja ha vingut el fred, i amb ell s’apropa l’hivern. Tocar al carrer es convertix en un acte més íntim, perquè la gent camina més apretada a sí mateixa, i tot es fa més bucòlic. Per primera vegada des de que vingué la calor allà el març em torne a sentir aprop, encara que això és molt matissable. El nombre de gent és molt menor ara i això suposa menys diners, encara que els plans típics, almenys en mi, a l’hivern no impliquen gaire diners. Amb un timonet calent i menjar casolà ho tinc bé. També és una cosa prou fotuda per a les mans, el fred. Es gelen, sobretot l’esquerra, que mantenint acords no té prou per fer calor corporal. L’esquena, en la que sempre he tingut problemes, també es queixa abans. Però una part de mi està contenta, perquè ja ha vingut un canvi, i la ment canviant necessita que el seu entorn també canvie. Si no al final em torne boig i pense, encara estem a setembre? Jo gaudisc molt la calor, però este canvi ve molt bé, de tot se’n pot traure profit. I no és per romanticisme, tot i que quan més llunyanament ho mires més bonic pareix. És tracta d’una necessitat vital. De no ser així, jo no seria una ment canviant. O sí.
Hi ha una cançó de King Kong Boy que parlarà sobre estes coses, sobre el goig de la foscor, però ja l’escoltareu si això. És en pla disco, per a ballar. Si es passeu pel carrer major de Gandia sereu benvingudes i benvinguts. Podeu parar-vos, que no és obligat pirar-se en tirar la moneda (i si no la tireu tampoc passa res, això faltava!). Però hui és dia d’abrigar-se.
Share this:TwitterFacebookGoogleT'agrada:M'agrada S'està carregant... Novembre 15, 2013 in Reflexionant en veu alta. Etiquetes: hivern fred carrer música king kong boy
Un molt breu assaig sobre l’eufòria
Buscant una vida diferent
← Res té essència. O canviar, o morir. Convivint amb Jimi Hendrix →
| 0.789197 |
curate
|
{"ca": 0.9280803807509255, "pt": 0.06927551560021153, "es": 0.0026441036488630354}
|
https://liuard.wordpress.com/2013/11/15/es-tracta-duna-necessitat-vital/
|
crawling-populars_ca_20200525_7_12548
|
Autor/s: Jaume Calafell
L’esdeveniment, convocat per distints col·lectius i moviments de l’esquerra es realitzarà el proper 18 d’octubre a l’espai autogestionat de sa Casa Llarga (Palma).
<!-- p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 0); line-height: 120%; widows: 2; orphans: 2; }p.western { font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; }p.cjk { font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; }a:link { color: rgb(0, 0, 255); } -->
Ahir va tenir lloc a can Alcover la presentació d’allò que serà la primera Trobada d’Unitat Popular a Mallorca, un espai de debat, reflexió i posada en comú dels distints col·lectius i moviments socials i que pretén tenir una continuïtat en el temps. Aquesta serà la tercera que es celebra als Països Catalans. Les dues anteriors foren la del 20 de novembre de 2013 a l’IES la Llauna de Badalona i la del 07 de juliol d’enguany, a l’Escola Mediterrània, de Barcelona.
<!-- p { margin-bottom: 0.25cm; direction: ltr; color: rgb(0, 0, 0); line-height: 120%; widows: 2; orphans: 2; }p.western { font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; }p.cjk { font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; }p.ctl { font-family: "Times New Roman",serif; font-size: 12pt; }a:link { color: rgb(0, 0, 255); } -->
La intenció d’aquesta iniciativa és mirar de compartir experiències de lluites, contrastar des d’una visió plural i heterogènia les diferents perspectives que es tenen dels problemes més greus que ens afecten a la societat, sempre des d’una òptica, clarament rupturista i transformadora, així com d’establir una coordinació entre cadascuna d’aquestes iniciatives i encetar un debat de com s’hauria de començar a bastir una veritable alternativa política fonamentada en la Unitat Popular.
La trobada segons explicaren els convocants s’estructurarà en dues parts. Durant el matí es realitzaran tres debats simultanis. Per una banda es tractarà sobre la lluita al carrer; quins són els reptes que es presenten, en aquest camp, al moviment popular i de quines eines de lluita es poden disposar. Un segon debat es centrarà en la lluita institucional; la crisi del sistema dels partits i quin és l’estat actual de l’anomenada democràcia representativa, al dia d’avui. I un tercer debat versarà sobre el moviment popular, entès com a eina de construcció nacional.
La segona part de la jornada, a l’horabaixa, consistirà en la presentació de les conclusions a les quals s’hauran arribat a cada debat i un nou debat de caire general, amb tota una sèrie de propostes, ja definides.
Així mateix, està previst organitzar un dinar popular. Els interessats a inscriure’s poden adreçar-se a la plana web www.trobadaup.cat
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriu-re'm al butlletí de notícies:
Amb la col·laboració de:
| 0.663073 |
curate
|
{"ca": 0.7574692442882249, "en": 0.24253075571177504}
|
: /noticia/4206170/20140731/roda-premsa-presentacio-trobada-dunitat-popular-mallorca.html
|
mc4_ca_20230418_7_356756
|
Berkeley: a punt de confirmar figura de volta a l'alça - Bolsamanía.com
Berkeley: a punt de confirmar figura de volta a l'alça
La resistència que cal batre la trobem en els màxims de maig: els 0,2520 euros
12 jun, 2019 11:15
En castellano:Berkeley: a punto de confirmar figura de vuelta al alza
En teoria, per sobre dels màxims del mes de maig el títol estaria confirmant figura de volta d'implicacions alcistes en doble vall.
A la vista del gràfic diari de Berkeley Energia es pot observar amb facilitat com tenim el preu a les portes d'importants resistències, com són els màxims de maig als 0,2520 euros. De fet, un tancament amb comoditat i si pot ser amb increment de volum, per sobre s'hauria d'interpretar com un important i clar senyal de fortalesa. Ja que des d'aquest moment quedaria confirmat una doble vall.
Figura d'implicacions alcistes que, com a mínim, el projectaria cap a nivells de preu propers als 0,35 euros (l'amplada de la pauta). Sense descartar, fins i tot, la important resistència que presenta en els màxims de principis de 2019: als 0,4160 euros. Per sota, per la banda dels suports, tenim els mínims de maig, als 0,1665 euros.
Berkeley vincula la pujada del 35% de dilluns a canvi polític a Retortillo
Berkeley es dispara després de fer-se amb tres noves llicències a prop de Retortillo
| 0.785307 |
curate
|
{"ca": 0.9470046082949308, "es": 0.052995391705069124}
|
https://www.bolsamania.com/catalunya/noticies/analisis-tecnica/berkeley-a-punt-de-confirmar-figura-de-volta-a-lalca--6706996.html
|
wikipedia_ca_20230401_0_197230
|
L'oli de la vida
L'oli de la vida (títol original en anglès: "Lorenzo's Oil") és una pel·lícula dramàtica de 1992 dirigida per George Miller. Està basada en la verdadera història d'Augusto i Michaela Odone, dos pares en una lluita acarnissada per buscar un tractament per al seu fill Lorenzo, afectat d'adrenoleucodistròfia (ALD). Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.
Argument.
Incapaços de trobar un metge que pugui tractar l'estranya malaltia del seu fill, una parella es dedica a buscar el seu propi tractament.
Any 1984: Augusto i Michaela Odone s'assabenten que el seu fill de cinc anys, Lorenzo, està afectat d'una malaltia genètica considerada incurable, l'adrenoleucodistròfia (ALD); una estranya malaltia que provoca el deteriorament progressiu i irreversible del sistema nerviós. Considerada una malaltia minoritària en el món mèdic i científic, els Odone lluitaran perquè els científics i experts els ajudin a tractar el seu fill. Serà precisament gràcies a la seva intervenció i als diferents simposis que organitzaran que acabaran descobrint el remei capaç de salvar-lo, el famós «oli de Lorenzo».
Repartiment.
- Nick Nolte: Augusto Odone
- Susan Sarandon: Michaela Odone
- Zack O'Malley Greenburg: Lorenzo Odone
- Peter Ustinov: Prof. Gus Nikolais
- Kathleen Wilhoite: Deirdre Murphy
- Gerry Bamman: Dr. Judalon
- Margo Martindale: Wendy Gimble
- James Rebhorn: Ellard Muscatine
- Ann Hearn: Loretta Muscatine
- Maduka Steady: Omuori
- Mary Wakio: ensenyant a les Comores
- Don Suddaby en el seu propi paper
- Colin Ward: Jake Gimble
- LaTanya Richardson: la infermera Ruth
- Jennifer Dundas: la infermera Nancy Jo
- William Cameron: Pellerman
- Eddie Murphy: cameo de l'actor afroamericà en el paper del company de treball de Joe
- Laura Linney: la jove professora
Al voltant de la pel·lícula.
- Primer paper al cinema de Laura Linney ("The Truman Show", "Love Actually")
- Lorenzo Odone va morir als 30 anys el 30 de maig de 2008.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.6998961578400831, "fr": 0.004672897196261682, "en": 0.21443406022845274, "it": 0.03063343717549325, "fi": 0.011941848390446522, "es": 0.020768431983385256, "pt": 0.017653167185877467}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=197231
|
macocu_ca_20230731_9_80501
|
EXHIBICIÓ DE SALT D'ALÇADA i PERXA TARRAGONA 2017 El passat diumenge 13 es va celebrar la segona edició de l'Exhibició de Salt d'Alçada i Perxa Tarragona 2017, organitzada per l'Ajuntament de la ciutat en el marc dels actes promocionals dels XVIII Jocs del Mediterranis Tarragona 2017. La jornada atlètica va ser un èxit de participació i molt seguida pel públic que es va apropar a la Plaça de la Font de Tarragona. En salt d'alçada, el guanyador va ser Miguel Ángel Sancho (PdC) amb un salt de 2,04 m i en la categoria femenina la Cristina Ferrando (PdC) amb 1,70 metres. En salt amb perxa es va imposar Igor Bychkov (PdC) amb una marca de 5,00 metres, i en dones la victòria va ser per Marta Cot (CA Laietània) amb 3.50 metres. *Resultats* / *Fotografies*
| 0.815673 |
curate
|
{"ca": 0.9641909814323607, "da": 0.03580901856763926}
| |
crawling-populars_ca_20200525_13_164670
|
Aquesta és la pàgina de Restaurante Venta del Comendador de la Villa de Valdepenas. Si t'interessa aquest restaurant i els seus voltants, et recomanem que visitis la pàgina de Valdepeñas.
| 0.661321 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /que-fer/valdepenas/restaurants/restaurante-venta-del-comendador-de-la-villa-de-valdepenas
|
mc4_ca_20230418_9_323068
|
Les empreses de subministrament d'aigua s'interessen pel telecontrol en el cicle de l'aigua - El Iris.cat - Digital d'informació i cultura
Les empreses de subministrament d’aigua s’interessen pel telecontrol en el cicle de l’aigua
21 Febrer, 2020 - by Bep Al·lès - Deixa un comentari
Els professionals de les 16 empreses que conformen l’Associació d’Empreses de Tractament i Subministrament d’Aigua de Menorca, integrada en la Federació PIME Menorca, han pogut, aquesta setmana, actualitzar i ampliar els seus coneixements sobre el telecontrol i la telegestió en el cicle integral de l’ aigua.
Ha estat a través d’una jornada tècnica oferta per l’empresa Lacroix Sofrel, fabricant d’equips i programaris per al control i gestió a distància d’instal·lacions tècniques, i dirigida especialment a les empreses associades.
Javier Pi, director comercial d’Espanya de Lacroix Sofrel, i el delegat comercial de la firma, Carlos Expósito, van presentar a Ciutadella les últimes novetats i avenços en solucions de telegestió per al cicle integral de l’aigua: captació, potabilització, bombaments-dipòsits, distribució , sanejament, control de alleujaments, control d’abocaments, bombaments i depuració.
La jornada va finalitzar amb una presentació tècnica de productes (estacions remotes ciberseguras, equips dataloggers, opcions de centralització, …).
El conjunt de solucions de telegestió permeten vigilar i monitorització qualsevol tipus d’instal·lació 24 hores, automatitzar els processos, transmetre les alarmes, obtenint dades que permeten analitzar i optimitzar el rendiment de les xarxes, millorant la qualitat de l’servei ofert i garantint un major respecte per el medi ambient.
Article anterior CAEB Menorca organitza un Postgrau de Restaurant Manager
Següent article Consum anima a gaudir del Carnaval sense riscs
| 0.868535 |
curate
|
{"ca": 0.959579180509413, "es": 0.040420819490586936}
|
https://www.eliris.cat/2020/02/21/les-empreses-de-subministrament-daigua-sinteressen-pel-telecontrol-en-el-cicle-de-laigua/
|
oscar-2301_ca_20230418_4_109968
|
La consellera d'Acció Climàtica destaca a Riells i Viabrea la necessitat d'incentivar el respecte pel medi ambient | NacióBaixMontseny
X
Escull una edició
Catalunya
Catalunya Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi
Cerca
Últimes notícies
Newsletters
Portada
Opinió
Municipis
Política
Societat
Economia
Cultura i mitjans
Esports
Fotos
Criar
Impacte
Next
Cupatges
Pensem
Motor
EN DIRECTE | Totes les notícies al minut | MAPA On pots trobar la gasolina més barata? | ELECTRICITAT | Preu de la llum avui
7 de desembre de 2022
EN DIRECTE | Totes les notícies al minut | MAPA On pots trobar la gasolina més barata? | ELECTRICITAT | Preu de la llum avui
Escull una edició
Baix Montseny
Catalunya Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi Newsletters
Surt
Els avets del Montseny-Guilleries s'encareixen un 4%
Sant Hilari Sacalm pioner estatal en decoració nadalenca amb un arbre format per 70 avets
Vallgorguina a punt per escenificar el 12è Pessebre Vivent
El govern espanyol aprova el contracte per soterrar les rodalies a Montcada i Reixac i pot afectar als usuaris del Baix Montseny
L'encesa de llums de Nadal dona el tret de sortida a les festes de Nadal a Arbúcies
Àlex Palou serà pilot reserva de McLaren F1 la temporada 2023
Sant Celoni: Un sis pelat en la valoració global, però suspens en aparcament i accés a l'habitatge
L'R2N i l'R11 iniciaran i finalitzaran el trajecte a Montcada i Reixac entre avui i el 10 de desembre
Un camió bolcat talla l'AP-7 a Sant Celoni durant quatre hores de matinada en sentit nord
La Pista Municipal d'Atletisme de Sant Celoni oberta de nou al públic després de les obres
1 de 10
Últimes notícies
Escull una edició
Baix Montseny
Catalunya Baix Penedès Berguedà Garrotxa Girona Granollers Lleida Manresa Osona Pallars Reus Ripollès Rubí Sabadell Sant Cugat Solsona Tarragona Terrassa Terres de l'Ebre
Suma-t'hi Newsletters
medi ambient
La consellera d'Acció Climàtica destaca a Riells i Viabrea la necessitat d'incentivar el respecte pel medi ambient
Teresa Jordà ho ha dit en el marc de la V edició de la Fira Ecovita
La consellera d'Acció Climàtica Teresa Jordà i l'alcalde de Riells i Viabrea Josep Maria Bagot visiten una parada de l'Ecovita 2022 | Aj Riells i Viabrea
per Redacció, Riells i Viabrea, Catalunya | 25 d'abril de 2022 a les 09:45 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'abril de 2022 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La importància de continuar treballant polítiques per incentivar el respecte pel medi ambient que alhora beneficien la felicitat i el benestar de la societat, és un dels missatges que la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, ha destacat en la inauguració de la V edició de la Fira Ecovita que s'ha celebrat aquest cap de setmana a Riells i Viabrea, inaugurada per la consellera i l'alcalde del minicipi, Josep Maria Bagot qui ha remarcat "la consolidació del compromís de Riells i Viabrea amb la sostenibilitat i la presertvació de l'entorn".
Ecovita, fira mediambiental del Montseny a Riells i Viabrea, és una fira destinada a famílies, on els visitants interactuen amb els productors del Montseny i coneixen una àmplia oferta de productes de Km 0: Des d'aliments fins a herbes remeieres, passant per la cosmètica natural i fins i tot mobiliari creat amb fusta local. L'edició d'enguany de la fira s'ha centrat en la mobilitat elèctrica.
Arxivat a:
Societat, medi ambient, Riells i Viabrea, consellera Teresa Jordà, Acció Climàtica, Josep Maria Bagot, Ecovita 2022, Teresa Jordà
Ara a portada
Vallgorguina a punt per escenificar el 12è Pessebre Vivent
Sant Hilari Sacalm pioner estatal en decoració nadalenca amb un arbre format per 70 avets
Sant Celoni i Llinars del Vallès seran pioners en implementar el projecte pilot RVAEC de Creu Roja
El més llegit
1
Un camió bolcat talla l'AP‑7 a Sant Celoni durant quatre hores de matinada en sentit nord
2
Vallgorguina a punt per escenificar el 12è Pessebre Vivent
3
Sant Celoni: Un sis pelat en la valoració global, però suspens en aparcament i accés a l'habitatge
4
Sant Hilari Sacalm pioner estatal en decoració nadalenca amb un arbre format per 70 avets
5
L'R2N i l'R11 iniciaran i finalitzaran el trajecte a Montcada i Reixac entre avui i el 10 de desembre
| 0.623402 |
curate
|
{"ca": 0.9561977873109054, "en": 0.017385414314743733, "br": 0.0020320614134116052, "it": 0.001128923007450892, "pt": 0.009031384059607135, "es": 0.0056446150372544595, "eu": 0.0033867690223526757, "fr": 0.004515692029803568, "sv": 0.00022578460149017836, "de": 0.0004515692029803567}
|
https://www.naciodigital.cat/baixmontseny/noticia/17587/-consellera-accio-climatica-destaca-riells-i-viabrea-necessitat-incentivar-respecte-medi-ambient
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_552641
|
López Tena declina dirigir la consulta de GironaLa plataforma Girona Decideix havia proposat organitzar la consulta a la seva ciutat a l'equip d'Osona Decideix, liderat pel juristaEl jurista Alfons López Tena i l'equip que va dirigir la consulta d'Osona el 13-D ha emès un comunicat de resposta a la plataforma Girona Decideix declinant l'oferiment per pilotar la consulta sobre la independència del 25 d'abril. La plataforma gironina havia aprovat demanar a l'equip liderat per Tena que assumís la direcció del referèndum en una reunió on van acudir més de cent vuitanta persones. De tots els participants, només la CUP es va mostrar contrària a aquest lideratge.
fantàstic, la voluntat d'uns pocs s'ha imposat sobre la de la immensa majoria de l'assemblea aquestes assemblees sí que molen, quin consens més xulo
No llegeixis només el que vols llegir. La CUP ha mostrat la seva posició, però l'assemblea va aprovar per majoria absolutíssima que volia el tal Tena a Girona. Si finalment no ha vingut és perquè no li ha donat la gana.
Sembla evident que o no has llegit la resposta del Lopez Tena o no has entès per què declina anar-hi.
Si declina anar-hi perquè un sector minoritari no hi està a favor és que és un infantil i un messiànic de collons.O m'ho demaneu tots o no vinc! Quina classe de xantatge és aquest? !No té dret la CUP de Girona a discrepar en l'acord de la Plataforma? (tot i ACATAR-LO!) Estic al·lucinant amb alguns comentaris de gent que considero que teniu un alt esperit democràtic.
exacte
| 0.82315 |
curate
|
{"ca": 0.9879839786381842, "nl": 0.012016021361815754}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_139867
|
🍪 Utilitzem 'cookies' pròpies i de tercers per millorar l'experiència de navegació i mostrar-li publicitat i continguts del seu interès. Més informació Acceptar
Genís Roca Empresa, cultura i societat digital 15 de febrer de 2023 05:30
Desenganyem-nos. La tecnologia ho podrà fer tot. Podrà fer diagnòstics mèdics, dissenyar itineraris formatius, calcular rutes pel repartiment òptim de mercaderies, escriure contes i novel·les, fer prediccions climatològiques, prendre decisions d’inversió borsària, esculpir escultures, analitzar l’evolució dels cultius, compondre música, dissenyar mobles i pintar quadres. I no té perquè ser dolent, apocalíptic ni catastròfic. Tampoc té perquè ser inhumà, insensible o fred. Senzillament serà en molts casos una bona solució, una manera eficient i raonable de fer.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Subscriure'm
Accepto la política de privacitat
Reconeguem-ho. El que de veritat ens preocupa no és què pot arribar a fer la tecnologia, sinó a què ens dedicarem nosaltres. Cada cop que descobrim una nova cosa que les màquines poden fer bé, el que de veritat pensem al nostre interior és que a nosaltres ens queda una opció menys. Necessitem la feina per viure, i si les màquines fan les nostres feines no està gens clar de què viurem. El nostre model de societat es basa en les relacions econòmiques. Per accedir a l’habitatge, el menjar, el lleure, l’educació o la salut necessitem recursos econòmics, i en general els diners no els regalen sinó que ens els donen a canvi de fer alguna cosa. Si ens quedem sense feina ens quedem sense una manera clara de guanyar diners. El problema no és que les màquines sàpiguen fer coses, sinó que nosaltres necessitem fer alguna cosa si volem cobrar, si volem viure.
El problema no és que les màquines sàpiguen fer coses, sinó que nosaltres necessitem fer alguna cosa si volem cobrar, si volem viure
Entenem- ho. La societat industrial tenia un sistema de repartiment de la riquesa que amb la societat digital està deixant de funcionar. Al llarg dels darrers tres-cents anys hem anat construint això que ara anomenem Societat del Benestar, que bàsicament consisteix en que qui guanya diners en dona una part al pot comú, per mirar d’ajudar qui ho necessiti i dotar-nos d’infraestructures i serveis públics. Clarament l’anterior societat medieval funcionava d’una altra manera. La societat industrial ha anat trobant una manera de fer que bàsicament consisteix en redistribuir la riquesa al territori mitjançant sous i impostos. Una part dels diners torna a la població en forma de sous, i una altra part va al pot comú en forma d’impostos. El problema és que ja es veu que això deixa de funcionar amb la societat digital: les plataformes digitals globals gairebé no tenen treballadors a casa nostra i per tant aquí no paguen gaires sous, i gràcies a la lamentable arquitectura fiscal d’Europa, tenen maneres legals per no tributar gaires impostos aquí.
Denunciem-ho. El problema que tenim no és que les màquines facin més o menys coses, sinó que estem repartint malament la riquesa que les màquines poden generar. Els beneficis que s’obtenen amb la digitalització massiva no estan tornant a la societat, sinó que s’acumulen en mans privades. Bill Gates, Marck Zuckerberg o Jeff Bezos ja han reconegut que han guanyat tants diners que fins i tot són masses i han fet declaracions públiques anunciant que pensen donar-ho gairebé tot a causes que ells consideren nobles. No pot ser. No són ells els qui han de decidir com volem repartir la riquesa. Cal trobar un nou sistema, perquè no pot ser que puguin guanyar diners a Catalunya, pagar els impostos a Irlanda i després mirar d’arreglar-ho fent donacions a onegés nordamericanes.
Atrevim-nos. Fa temps que es parla de la Renda Bàsica Universal i segur que molta gent ho considera una idea absurda. Però podria ser un fil que ens hauríem d’atrevir a estirar. Si les màquines assumeixen bona part de l’activitat i generen riquesa, potser el nostre treball deixarà de ser un mecanisme tant central com ara pel repartiment social de la riquesa. Caldrà trobar nous mecanismes, que siguin justos, equitatius, dignes. No serà senzill. Ens haurem d’atrevir a pensar coses diferents.
El problema que tenim no és que les màquines facin més o menys coses, sinó que estem repartint malament la riquesa que les màquines poden generar
Organitzem-nos. El nostre problema no és que les màquines facin cada cop més coses, sinó que estem tolerant la implantació econòmica d’un model social que enlloc de futurista sembla medieval: tot per l’amo, i ell ja farà i decidirà. Un sistema que a més a més d’injust és desigual, perquè només el permetem als actors globals però no als locals. Les multinacionals poden dissenyar maneres per acabar tributant qui sap on, però els d’aquí que tenen botigues de fruita, supermercats, empreses de transport, sales de concerts, tallers de fusteria o perruqueries, aquests no, aquests han de contribuir i tributar amb el mètode antic. Necessitem ordenar el sistema tributari, necessitem un nou marc legal, i vist com van les coses ens haurem de posar seriosos. Seriosos i exigents.
La psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross és famosa per la seva definició de les cinc fases per les que necessitem passar quan patim un dol: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Negar que una màquina pugui conduir un camió o fer un diagnòstic mèdic. Enfadar-se si detectem que estem gestionats o atesos per un algorisme. Negociar quines coses ha de fer sí o sí un humà. Deprimir-se en veure que efectivament una màquina podria fer la nostra feina, i fins i tot fer-la millor. Negociar com ho farem. Només un detall: no és amb les màquines amb qui hem de negociar, sinó amb els que es beneficien d’elles. El nostre problema no són les màquines, sinó que uns pocs estan acumulant massa d’una manera socialment injusta. Organitzem-nos.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9601144395826321, "pt": 0.013463480309660047, "oc": 0.002019522046449007, "es": 0.021709861999326827, "it": 0.0026926960619320095}
| |
oscar-2201_ca_20230904_12_83114
|
Aquest lloc utilitza galetes (cookies) per al correcte funcionament. Podeu canviar la configuració de les galetes en qualsevol moment. Si continueu navegant entenem que esteu d'acord. Més informació
D'acord
En algunes ocasions, aquesta web utilitza galetes (cookies), és a dir, petits fitxers de dades que es generen en l'ordinador de L'USUARI i que permeten obtenir la següent Informació:
Data i hora de l'última vegada que l'usuari va visitar la web.
Disseny i continguts que L'USUARI va escollir en la seva primera visita a la web.
Elements de seguretat que intervenen en el control d'accés a les àrees restringides.
Altres circumstàncies anàlogues.
L'USUARI té l'opció d'impedir la generació de cookies, mitjançant la selecció de la corresponent opció en el seu programa navegador. No obstant això, AJUNTAMENT DE ROQUETES no es responsabilitza que la desactivació de les mateixes impedeixi el bon funcionament del lloc web.
Podeu llegir tota la informació sobre la política de privacitat (PDF)
Inici
Afers Interns
Policia Local
Padró Habitants
Informes Policia Local
Recursos Multes
Llicències de guals
Ordenances municipals
Mossos d'esquadra
Jutjat de Pau de Roquetes
Cultura
Certamens musicals
Exposicions
Associacions i Entitats
memòria d'actuacions
Dinamització econòmica
Empreses i comerços
Comerç agrupat de Roquetes
Mercat Municipal
Mercat Setmanal
Cursos i Jornades
Indústria
Treball a les 7 comarques
Ofertes de treball
Hisenda
Comptes generals
Compte general 2017
Compte general 2016
Compte general 2015
Compte general 2014
Compte general 2013
Execució pressupostos
Execució pressupost exercici 2020
Execució pressupost exercici 2019
Execució pressupost exercici 2018
Execució pressupost exercici 2017
Execució pressupost exercici 2016
Execució pressupost exercici 2015
Execució pressupost exercici 2014
Pressupostos
Pressupost 2020
Pressupost 2019
Pressupost 2018
Pressupost 2017
Pressupost 2016
Pressupost 2015
Pressupost 2014
Factura electrònica
Ordenances fiscals i preus públics
Ordenances fiscasl i preus publics 2021
Ordenances fiscals i preus públics 2020
Ordenances fiscals i preus públics 2019
Ordenances fiscals i preus públics 2018
Ordenances fiscals i preus públics 2017
Calendari tributari
Calendari Tributari 2021
Calendari Tributari 2020
Calendari Tributari 2019
Calendari Tributari 2018
Calendari Tributari 2017
Informes morositat Llei 15/2010 de modificació de la Llei 3/2004.
Dades PMP de Roquetes
La base de la gestió econòmica: el pressupost.
Modificacions pressupostàries
Modificacions pressupostàries 2020
Modificacions pressupostàries 2019
Modificacions pressupostàries 2018
Modificacions pressupostàries 2017
Informació subvencions
Subvencions a empreses
Subvencions a particulars
Subvencions a entitats
Subvencions concedides a l'ajuntament
Joventut
Pla local de Joventut
Casal de Joves
Punt Jove Roquetes (PIJ)
Telecentre
Què fem?
Inauguració
Habitatge Jove
Formació
Bloc Jove
Contacta
Memòria d'actuacions Jove
Medi Ambient
Medi Natural
Cens local de gossos
Agenda 21
Mapa contaminació acústica
Gestió forestal
Activitats
Qualitat de Vida
Pla d'igualtat
Protocol prevenció assetjament sexual i per raó de sexe
Pla Local de Política de Dones de Roquetes 2015-2019
Serveis Socials
Centre Obert
Societat del Coneixement i Participació Ciutadana
Participació Ciutadana
Urbanisme
Plans parcials
Projectes d'obres Ajuntament
Projectes d'obres Particulars
Planejament Urbanístic
Comunicació
Ensenyament
Festes
Esports
Obres Públiques i Serveis
Secretaria
Turisme
La Ciutat
Com arribar
Directori
Associacions i Entitats
Bars i Restaurants
Bar
Bar restaurant
Discoteca
Dades i telèfons d'interès
Estadístiques població
Incidències en els serveis públics municipals.
Història
Guia de carrers
Transport públic
Parc Natural Els Ports
Presentació
Rutes pel Parc Natural
Activitats al Parc Natural
Llibres i Guies del Parc Natural
Cartografia del Parc Natural
Observatori de l'Ebre
Antecedents
Història de la Biblioteca
Fons documental
Biblioteca digital i publicacions
Formació
Directors
Organització municipal
L'Alcalde
Salutació
Biografia
Competències
Escriu a l'Alcalde
Agenda de l'Alcalde
Ple
Composició
Competències
Grups polítics
Sessions plenàries
Plens i valoracions dels portaveus
Comissions informatives
Junta de portaveus
Comissió especial de comptes
Retribucions
Junta de Govern Local
Sessions
Composició
Competències
Equip de Govern
Tinences d'alcaldia
Composició
Organigrama
Pla d'Actuació Municipal
Altres òrgans municipals
Comissió de coordinació
Roquetes Comunicació
Directius i càrrecs de confiança
Altres organismes
Actes
Competències municipals
Tràmits
Instància genèrica
Medi Ambient
Cens local de gossos
Governació
Cessió drets funeraris
Autorització per col·locar una làpida
Transmissió drets funeraris
Trasllat de restes
Mercat ambulant
Subvencions
Particulars i entitats
Notícies
Notícies Dinamització econòmica
Notícies Turisme
Notícies Cultura
Notícies Hisenda
Notícies Joventut
Notícies Medi Ambient
Notícies Urbanisme
Notícies Esports
Notícies Ensenyament
Notícies Qualitat de vida
Notícies Obres Públiques i serveis
Notícies Secretaria
Mapa Web
L'Ajuntament
Seu electrònica
Perfil del contractant
Dades d'interès
Revista Roquetes
Borsa de Treball
Bloc de l'Alcalde
Sindicació (RSS)
Subscripció...
Notícies
Altres Notícies Àrees
Paco Gas, President de la Fundació de l'Observatori de l'Ebre, valora la visita del conseller Josep Rull.
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Dimarts, 20 Setembre 2016
El president de la Fundació de l'Observatori de l'Ebre i alhora alcalde de Roquetes, Paco Gas, ha volgut agrair la visita que el Conseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull, va fer el dimecres 14 de setembre de 2016 a les instal·lacions de l'Observatori de l'Ebre a Roquetes, on va poder conèixer de primera mà en quina situació econòmica es troba l'Observatori i quins són els projectes i treballs que s'estan duien a terme. Paco Gas ha explicat que amb la reunió mantinguda amb Rull, se li van plantejar els reptes de futur de l'Observatori per tal d'aconseguir l'estabilitat econòmica i que els pressupostos de cada any no hagin de patir una situació d'incertesa. (Fes clic per veure el vídeo)
El conseller per la seva part es va comprometre a reivindicar davant del Govern de la Generalitat de Catalunya, els recursos necessaris perquè l'Observatori de l'Ebre pugui tenir una situació estable a llarg termini. Finalment, Paco Gas, ha volgut destacar que a l'Observatori de l'Ebre cal donar-li el valor que té perquè és una institució fonamental i bàsica de cara a construir el futur estat català. https://www.facebook.com/obsebre/?hc_ref=PAGES_TIMELINE
El conseller Rull es compromet a donar continuïtat i empenta a l'Observatori de l'Ebre.
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Dimarts, 20 Setembre 2016
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha visitat aquest dimecres 14 de setembre de 2016 l'Observatori de l'Ebre, acompanyat del rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Maria Garrell; del president de la fundació de l'Observatori i alcalde de Roquetes (Baix Ebre), Francesc Gas, i del director de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), Jaume Miranda. (Fes clic per veure el vídeo i fotos).
Rull l'ha qualificat l'Observatori de "font d'excel·lència" i "motor de recerca a l'Ebre" i ha expressat "el compromís del Govern per donar continuïtat i empenta a l'Observatori" reforçant la col·laboració que manté amb dos ens dependents del Departament, com són l'ICGC i el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). En referència al suport a l'Observatori de l'Ebre, el conseller Rull ha especificat que vindrà en forma de recursos, a través de la subvenció que transfereix el Departament de Territori a l'Observatori, i també "intensificant la col·laboració amb el Servei Meteorològic de Catalunya i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya". Rull s'ha compromès a parlar amb el Departament de Coneixement, per mirar de trobar l'encaix per poder impulsar aquest avanç al centre de Roquetes que té com a principal inconvenient la falta de recursos.
Llegeix més...
Commemoració de la Diada Nacional de Catalunya a Roquetes - 11 de setembre de 2016.
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Dimarts, 13 Setembre 2016
El diumenge 11 de setembre de 2016 Roquetes va commemorar la Diada Nacional de Catalunya amb un acte celebrat a l'entrada principal de l'Ajuntament. (Fes clic per veure el vídeo i les fotos).
L'acte institucional va començar amb la hissada de la senyera catalana i la bandera de la ciutat a càrrec de l'alcalde de Roquetes, Paco Gas i de l'entitat convidada aquest any, La Joca Club Alpí, representada pel soci fundador, Joan Carles Calbet.
Tot seguit es va fer la xerrada Institucional a càrrec de la Joca Club Alpí i la lectura del manifest de l'Associació de Municipis per la Independència per part de l'alcalde de Roquetes. La Coral Preludi a Caro va acompanyar musicalment l'acte interpretant el cant de la senyera en el moment de la hissada de les banderes i el cant dels segadors per cloure la celebració de la Diada.
Ple Extraordinari del 06 de setembre de 2016 a l'Ajuntament de Roquetes.
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Dijous, 08 Setembre 2016
El dimarts 6 de setembre de 2016 es va celebrar a la sala de sessions de l'Ajuntament de Roquetes un Ple Extraordinari, on el regidor del PP, Joaquim Llopis, va excusar la seva absència per motius de viatge. Fes clic per veure el vídeo.
Vídeos de les valoracions del Ple: Portaveu d'ERC, Sisco Ollé, Portaveu del PSC, Pere Romagosa, Portaveu de CiU, Josep Codorniu. Portaveu d'EiPR, Josep Bertomeu.
A l'ordre del dia es van portar a aprovació els següents punts:
1.- Aprovar si procedeix, esborranys actes anteriors.
- número 5/2016, de data 26 de maig de 2016
- número 6/2016, de data 30 de maig de 2016
- número 7/2016, de data 28 de juny de 2016
APROVAT PER UNANIMITAT.
2. Hisenda
2.1. Aprovació, si procedeix, proposta de l'expedient núm. 10/2016 de modificació de crèdit mitjançant crèdit extraordinari i suplement de crèdit.
APROVAT PER MAJORIA ABSOLUTA. Vots a favor: ERC, CiU - Vots d'abstenció: PSC, EiPR, PxC.
2.2. Aprovació, si procedeix, proposta de l'expedient del Pla estratègic de subvencions de Roquetes (anualitats 2016-2018).
APROVAT PER MAJORIA ABSOLUTA. Vots a favor: ERC, CiU, PSC, PxC - Vots d'abstenció: EiPR.
2.3. Donar compte de la informació relativa a l'execució pressupostària del segon trimestre del 2016, comunicada per al compliment de les obligacions contemplades a l'Ordre HAP/2105/2012, de 10 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
Trobada de Puntaires i Fira d'Artesania al 23è Hort de la Música de Roquetes, Tradicionàrius de les Terres de l'Ebre.
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Dimecres, 31 Agost 2016
El darrer cap de setmana del mes d'agost es van dur a terme a l'Hort de Cruells de Roquetes esdeveniments que, un any més, han estat un èxit i han fet gaudir al públic tant del territori com dels afores. L'Hort de la Música, Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre, que es va realitzar el dissabte 27, l'esdeveniment va començar a les 17 h amb la Trobada de Puntaires, on van assistir un centenar de persones provinents de diferents poblacions de les Terres de l'Ebre i del País Valencià. A continuació es van fer els parlaments, en els que Maribel Belmonte, Regidora de Benestar Social, i Sisco Ollé, Regidor de Cultura, van agrair la presència de tothom i es van mostrar satisfets pel record de participació. Tot seguit es va fer la inauguració de la Fira de Productes Artesanals, on es va poder vore una variada mostra de productes decoratius, alimentaris, naturals i costums artesanals. (Fes clic per veure el vídeo).
Ressembra de la gespa i millora del sistema de reg i il·luminació del Camp de Futbol de Roquetes.
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Dimecres, 31 Agost 2016
Ja s'han donat per finalitzats els treballs d'adequació del Camp de Futbol Municipal de Roquetes, que van començar a principis d'aquest agost (fes clic per veure el vídeo). Els canvis, que des del passat hivern se sol·licitaven des del CD Roquetenc, han consistit en la ressembra de la gespa, el canvi en el sistema de reg i també en la gestió del sistema d'il·luminació. En aquest procediment han tingut un paper important la Regidoria d'Esports i la Regidoria d'Obres Públiques, Serveis i Béns. Les tasques, realitzades per la Brigada Municipal, han consistit en la gestió del manteniment del camp i la gespa i en la intervenció en les irregularitats que presentava el sistema del reg, bàsicament canviant els aspersors i els horaris de reg. Aquestes modificacions, ha afirmat Paco Cabanes, Regidor d'Obres Públiques, Serveis i Béns, han donat el seu fruit i han estat més productives que en anteriors campanyes.
Llegeix més...
L'alcalde de Roquetes rebutja les crítiques que ha rebut l'ADF per l'incendi d'un cotxe al Port.
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Dilluns, 29 Agost 2016
L'alcalde de Roquetes i també president de l'ADF del municipi, Paco Gas, no accepta les crítiques fetes arran del cotxe incendiat el passat diumenge 21 d’agost a la carretera del Portell al Port de Caro, en què es qualificava de sort el que hi fos prop del sinistre un vehicle de l'ADF de Roquetes equipat amb aigua.
Paco Gas insisteix que no ha estat fruit de la casualitat ni de la sort la presència del vehicle de l'ADF de Roquetes al Port, ja que des de l'any 1987 és present de forma regular tots els dies a l'estiu, de juny a setembre, amb tot l'equipament i eines necessàries per fer front a petits incendis.
Paco Gas lamenta que es critiqui a l'ADF de Roquetes i no es faci cap referent a les inexistents ADF's de Tortosa i Alfara de Carles, quan tenen una part més extensa de superfície que la de Roquetes. Tot i aquestes crítiques l'alcalde de Roquetes ha volgut agrair l'actuació dels veïns que conjuntament amb el personal de l'ADF de Roquetes han pogut aturar petits incendis en diverses ocasions i es mostra obert a parlar per millorar les condicions existents. De fet, l'alcalde de Roquetes ja ha iniciat gestions amb el Departament d'Agricultura per tal que el Grup d'Extinció d'Incendis Forestals, GEIF, tingui una presència regular en l'entorn de la urbanització del Port i així poder actuar de forma immediata en el cas d'incidents com el de diumenge 21 d'agost. També aviat hi ha prevista una reunió entre els ajuntaments de Roquetes, Tortosa i Alfara de Carles, per tal de reivindicar conjuntament al govern de la Generalitat la presència de forma permanent d'un vehicle dels bombers al Port. (fes clic per veure el vídeo).
Presentació del Tradicionàrius a les Terres de l'Ebre: III Mas de Barberans, "lo balcó de la música" i XXIIIè Tradicionàrius, "l'Hort de la Música a Roquetes".
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Dijous, 04 Agost 2016
Un any més el Tradicionàrius s'obre pas a les Terres de l'Ebre com festival referent de la música popular i tradicional del nostre territori. El primer episodi tindrà lloc al Mas de Barberans els dies 6 i 7 d'agost. El segon certamen es durà a terme a Roquetes per 23è cop el dissabte 27 d'agost. A l'acte de presentació van assistir Sisco Ollé, regidor de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Roquetes, Arturo Gaya, representant de Túbal, Cultura i Espectacles, i Cèlia Lleixà, Regidora de Festes i Cultura de Mas de Barberans.
Les activitats del dissabte 27 d'agost, començaran a partir de les 5 de la tarda amb la "Trobada de Puntaires" i a continuació es durà a terme la inauguració de la fira de productes tradicionals i artesans. Per la seva banda, L'Hort de la Música oferirà, per 23a vegada, una vetllada de música tradicional molt agradable. No faltarà, com en els darrers anys, l'actuació de benvinguda de Joseret i la seva Rondalla, i aquest any com a invitat destacat comptarem amb la presència de Carles Dénia, procedent del jazz, ha aconseguit renovar el Cant d'estil i les diverses fórmules de la música tradicional, fonts d'inspiració de les quals es nodreix per crear temes personalíssims d'una bellesa indefugible. Dénia, per primer, cop a les Terres de l'Ebre omplirà l'Hort de Cruells amb la seva poderosa veu. Per la seva banda també actuaran "Els Quicos", que interpretaran les cançons del seu nou disc "No tinc diners". La part del ball anirà a càrrec de "Les Violines", un grup històric de la música folk que ha creat un estil que elles mateixes anomenen "celta-català", i "Cul de Sac", que oferirà un fi de festa amb els seus ritmes francesos, occitans i "fest noz" bretons. Es tracta d'un festival dirigit a tothom, i la intenció és donar a conèixer el nostre ball i la nostra música d'arrel i tradicional. El Tradicionàrius, que enguany continuarà sent d’entrada gratuïta, és apte per tots els públics, i que l'important és que tothom s'ho passi bé fent gresca amb la música popular. La presentació del Tradicionàrius no ha deixat de tenir un aire reivindicatiu, davant la dificultat d'aconseguir subvencions per poder dur a terme el Tradicionàrius, certamen de música i cultura tradicional i popular dels més destacats a la província de Tarragona. Ollé ha remarcat la importància que té la sensibilització de les institucions petites a l'hora de donar a conèixer la cultura pròpia. Fes clic per veure el vídeo.
Llegeix més...
Ple Ordinari del mes de juliol de 2016 a l'Ajuntament de Roquetes.
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Divendres, 29 Juliol 2016
El dimarts 26 de juliol de 2016 es va celebrar a la sala de sessions de l'Ajuntament de Roquetes el Ple Ordinari corresponent a aquest mes. Fes clic per veure el vídeo del Ple.
Vídeos de les valoracions del Ple: Portaveu d'ERC, Sisco Ollé, Regidor del PSC, Ramon Martínez, Portaveu de CiU, Josep Codorniu. Portaveu del PP, Joaquim Llopis. Portaveu d'EiPR, Josep Bertomeu.
A l'ordre del dia es van portar a aprovació els següents punts:
Llegeix més...
Acte reivindicatiu: Tall de la N-340 el divendres 29 de juliol
Categoria: Altres Notícies Àrees
Publicat el Divendres, 29 Juliol 2016
Divendres dia 29 de juliol, a les 18 hores, a Roda de Berà (a l’alçada de l‘Arc), s’efectuarà un acte reivindicatiu, per motiu de l’extensió de línies continues per a prohibir els adelantaments i a la vista de l’absència de propostes que realment serveixen per a solucionar els gravíssims problemes que ocasiona l’estat de la N-340.
El tall de trànsit té el suport dels alcaldes de les Terres de l'Ebre, alguns dels quals participaran en la concentració, i també de la Federació de Transportistes de Tarragona, que programarà marxes lentes.
Més articles...
Minut de silenci pels atemptats de Niça - Divendres 15-07-16.
Salutacions Festes Majors de Roquetes 2016
L'Ajuntament de Roquetes i el Patronat de Festes signen el conveni de subvenció per aquest 2016.
Ple Ordinari del mes de juny de 2016 a l'Ajuntament de Roquetes.
"De Gala a les Festes Majors de Roquetes 2016", presentació de la programació.
L'alcalde de Roquetes, Paco Gas, nou president del Patronat de la Fundació Observatori de l’Ebre.
L'Ajuntament de Roquetes remodela l'Hort de Cruells per potenciar-lo com a parc de la ciutat.
Ja a les bústies dels habitatges de Roquetes i Raval de Cristo el nou "Recull de Roquetes Comunicació".
"A Micro Obert" - Els Grups polítics de l'oposició a l'Ajuntament de Roquetes, PSC, PP, PxC i EiPR.
Ple Ordinari del 26 de maig de 2016 a l'Ajuntament de Roquetes.
Subcategories
Notícies generals
Notícies d'àmbit general.
El COPATE presenta a Roquetes el projecte PECT Ebrebiosfera al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras.
El dissabte 5 de novembre de 2016 el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, va visitar l'Ajuntament de Roquetes per assistir a una reunió amb el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (COPATE).
Fes clic per veure el vídeo i les fotos.
Abans d'aquesta reunió Junqueras va signar al llibre d'honor de l'Ajuntament de Roquetes, on va deixar constància dels seus vincles amb les Terres de l'Ebre. A continuació Junqueras va participar a la reunió del COPATE amb l'assistència del Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, el president del COPATE i alcalde de Roquetes, Paco Gas, acompanyat del vicepresident, Alfons Montserrat i el director tècnic del Consorci, Josep Aragonès. A la trobada es va presentar al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, el Projecte d'Especialització Competitiva Territorial (PECT) de la Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre. El projecte, que està pressupostat en uns 4 MEUR, pretén ser un revulsiu per canviar el model econòmic del territori, amb la previsió que sigui finançat en un 50% pels fons FEDER. Junqueras va detallar que el Govern hi donarà suport a través de les direccions generals de Promoció Econòmica i d'Anàlisi Econòmica que treballaran, va dir, 'per ajudar a obrir les portes per facilitar aquests recursos'.
En acabar la seva visita a Roquetes, Oriol Junqueras es va desplaçar fins Sant Carles de la Ràpita, on va presidir l'acte de lliurament dels XXVIII Guardons de la Pesca Catalana, organitzats per la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita.
| 0.685892 |
curate
|
{"ca": 0.9326568707222515, "an": 0.00033504044416790313, "en": 0.02943569616618006, "es": 0.01881012779399799, "pt": 0.007897381898243431, "it": 0.0018187909826257599, "fr": 0.005791413392045182, "hu": 0.0006700808883358063, "eb": 0.00038290336476331783, "gl": 0.0004307662853587326, "nl": 0.0001435887617862442, "ru": 0.0013401617766716125, "cs": 0.0002871775235724884}
|
https://www.roquetes.cat/ajuntament/140-altres-noticies-arees?el_mcal_month=1&el_mcal_year=2015&mode=504&u=698&start=290
|
macocu_ca_20230731_9_97987
|
18-03-2010
La manifestació, convocada per l'Associació de Comerciants del Molí-Rieral-Can Sabata i l'Associació de Comerciants de Lloret de Mar, va sortir a les quatre de la tarda de l'avinguda de Vidreres, i es va dirigir a la plaça de la Vila passant pel carrer de Sant Pere. També a les quatre, coincidint amb la manifestació, molts comerços van tancar les portes durant dues hores.
| 0.736712 |
curate
|
{"fr": 0.02610966057441253, "ca": 0.9738903394255874}
| |
mc4_ca_20230418_11_757328
|
eduard.cat: La maledicció de ser nena (IV)
Aquests posts s’han acabat convertint en una sèrie dins d’aquest blog (veure I, II, III). Avui va dedicat a denunciar els prop de tres milions de nenes que pateixen cada any la mutilació genital femenina (MGF), principalment en 28 països d’Àfrica però també en alguna regió d’Àsia.Les conseqüencies d’aquestes mutilacions són evidentment els danys físics i traumes psicològics i emocionals, però també altres menys coneguts com complicacions en el part i un major risc de contagi del VIH/sida.Però no tot són males notícies, llegeixo a canalsolidari.org que “Els Mossos d'Esquadra van evitar el passat any que 104 nenes que viuen a Catalunya fossin sotmeses a mutilacions genitals, gràcies a la tasca preventiva que duen a terme amb les famílies en les quals detecten situacions de risc”.Sembla ser que l’entrada en vigor al juliol passat d'un protocol d'actuació per aquests casos ha disparat el nombre de nenes que s’han pogut salvar de les mutilacions.El treball dels Mossos d’Esquadra i el d’ONGs com l'Associació de Dones contra la Mutilació Femenina AMAM, està evitant que alguns africans que viuen a Catalunya fugin als seus països perquè les seves filles siguin mutilades.La imatge que il·lustra el post és de Insurgencia Gráfica.
Aquest cop no em referiré al fet de què parles, amb el teu permís, sinó a una qüestió colateral: la policia fa, molts cops, bona feina; més sovint caldria tenir-ho en compte.Pel que fa a l'ablació, en fi... una salvatjada que, sembla, poc a poc va perdent supporters.Salut, Edu.
5 de febrer de 2009 a les 19:19
| 0.882092 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.eduard.cat/2009/02/la-malediccio-de-ser-nena-iv.html
|
macocu_ca_20230731_9_73565
|
IMG_2350
Per Associació Tarragona Bonsai | Publicat 14 de març de 2017 | La mida sencera són 2500 × 1881 píxels
| 0.604977 |
curate
|
{"he": 0.07272727272727272, "ca": 0.9272727272727272}
| |
cawac_ca_20200528_5_78895
|
03/09/2008: Elsesports.cat també té contingut generat per usuari
Amb el llançament del nou portal Elsesports.cat també hem estrenat la secció " Jo hi vaig ser ", el portal de contingut generat per usuaris. Gràcies a aquest apartat, els usuaris registrats poden penjar a la pàgina imatges relacionades amb tots els esports que practiquen o bé de què gaudeixen com a espectadors, ja siguin en vídeo o en foto.
"Jo hi vaig ser" serveix d’eina de comunicació entre els diferents programes de la CCMA i els seus espectadors. "Motor a fons", "Futbol cat", "Temps d’aventura" i "Zona zàping" són els primers que tenen una pàgina pròpia dins de "Jo hi vaig ser", gràcies a la qual els teleespectadors podran enviar les seves imatges perquè, si s’escau, surtin per antena.
Un cop penjats, els usuaris poden votar vídeos, comentar-los o desar-los en llistes de reproducció i de favorits. Vídeos i fotos també poden ser etiquetats. D’altra banda, “Jo hi vaig ser” també ofereix un grapat de les característiques pròpies de la web 2.0, gràcies a les quals els usuaris podran consultar el seu historial d’arxius carregats, afegir-se com a amics o enviar-se missatges entre ells dins la mateixa eina.
| 0.864884 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://blogs.icat.cat/index.php?itemid=15170&catid=566
|
macocu_ca_20230731_10_72631
|
El barri obre la jornada festiva amb futbol sala, graffittis i música, entre d’altres d’activitats
Una cercavila de foc des del Mercat Medieval fins al Parc Central i un castell pirotècnic posen fi aquest vespre a la Festa Major de Nou Barris. Però els amants de la rauxa poden continuar la marxa a Prosperitat que ha començat aquest cap de setmana les seves festes. La programació per avui és la següent:
27 Festa Major Prosperitat (Del 28 de maig al 5 de juny) DIUMENGE 29 MAIG
11:00h a 14:00h.CONCENTRACIÓ DE GRAFFITI +Reagee i Dj s Organitza;Criminalmendas, Lloc:Pç.Lola Anglada (Formentera-Flor de Neu-Vinyar)
11:00h.a 14:00h;.GRAFFITI COLECTIU Organitza:Criminalmendas Lloc Pç.St.Engracia-Mas Duran
11:00h CONSTRUCCIO DE POMPES DE SABO Organitza: Camerún de la Isla Lloc Pç.Harry Walker
12:00h ESPECTACLE FESTA D ESCUMA INFANTIL Col.labora La Roda d Espectacles, Lloc: Pç.HarryWalker
14:00h DINAR POPULAR, Organitza: Penya Pigme@s Revoltos@s Lloc: Pç. Angel. Pestaña (tickets a la venda al Casal de Barri de Prosperitat. Pç. Angel Pestaña, s/n).
16:00h a 20:00h GRAFFITI COLECTIU OrganitzaCriminalmendas Lloc Pç.Sta.Engracia-Mas Duran
17:00h CONCURS DE BALL Break no adulterado Organitza:Criminalmendas Lloc Pç.Lola Anglada (Aritjols-Flor de Neu-Vinyar)
18:00h GRAN FINAL 24 HORAS I ENTREGA DE TROFEUS Organitza: Penya Barcelonista, i E.PS.Prosperitat Lloc Poliesportiu Valldaura
18:30h ESPECIAL POLLA RECORD (20 aniversario de la pedrada) Organitza:L Asosi Lloc.L’Asosi C/Boada,49
19:00h CONTES DE TOTS ELS COLORS, a càrrec de Marta Escudero I TÉ MAGREBI. Organitza: Nou Barris Acull Lloc, Pç.Nou Pins.
19:30h MOJITOS A RITME DE SAMBA I “LAS PROSPERAS” Organitza: Penya PapaWoyetilic@ Lloc, Pç.Angel Pestaña
20:00h HABANERES amb el grup MAREJOL. Organitza A.VV de Prosperitat. Lloc: Pç.Nou Pins
20:30h TEATRE ITINERANT amb SARRUGA TEATRE Organitza: Casal de Barri i Comissió Central Lloc, sortida Pç.Angel Pestaña
| 0.746569 |
curate
|
{"ca": 0.8633966244725738, "en": 0.05063291139240506, "tr": 0.0031645569620253164, "ta": 0.0015822784810126582, "es": 0.010548523206751054, "id": 0.05485232067510549, "it": 0.015822784810126583}
| |
mc4_ca_20230418_12_594238
|
App "Els meus primers tangrams"
App "Els meus primers Tangrams"- Pares i Nens | Pares i Nens
per Xevi i Gemma 19 de febrer de 2017 21:52
Avui us expliquem l'app infantil My first Tangrams, una app educativa per a nens i nenes que s'inspira en el conegut joc del Tangram amb un munt de figures de tots colors, amb un bonic color de fons que intenta simular un tauler de fusta i amb diferents nivells de dificultat.
My first Tangrams, també té la opció de que els mateixos nens i nens puguin crear els seus propis Tangrams, i compartir-los amb totes les persones que han adquirit la app, amb la verificació final de l'equip dels creatius de Ar entertainment, que han ideat aquesta aplicació per a nens.
| 0.784555 |
curate
|
{"pt": 0.04454022988505747, "en": 0.08620689655172414, "ca": 0.8692528735632183}
|
https://paresinens.cat/nens-nenes/apps-nens/app-el-meu-primer-tangram_2088612102.html
|
oscar-2301_ca_20230418_3_34044
|
Ja són 8 estius complementant el que més ens agrada, el teatre, amb la música i el ball creant els musicals més refrescants a l'ESTIU DE MUSICALS de LaCuquera. Aquest juliol repetim l'experiència de l'any passat amb la 2a edició a L'Escola de Teatre de Sant Feliu.
Al nostre taller d'estiu de teatre musical aprendrem el màxim sense deixar de passar-nos-ho bé jugant i desconnectant. En només dues setmanes muntarem i estrenarem una peça de teatre musical! Si als teus fills i filles els agrada cantar i ballar, aquesta és la seva activitat per viure la màgia dels musicals. No us el perdeu, tenim places limitades!
INSCRIU-T'HI
Dates: Tallers quinzenals. L'alumne/a pot participar a una o a les dues quinzenes, que seran independents. Cada bloc quinzenal es treballarà una obra de teatre musical diferent:
Quinzena 1 - ENCANTO (Del 4 al 15 de juliol) - Degut a l'alta demanda, treballarem Encanto les dues quinzenes.
Quinzena 2 - ENCANTO (Del 18 al 29 de juliol)
Lloc: L'activitat es durà a terme a les instal·lacions de l'Escola de Teatre d'El Centre (Carrer Pi i Margall 6-8, a la plaça de la Vila).
Horari: Dues setmanes, de dilluns a divendres de 9h a 13h.
Les classes es dividiran en dos blocs: una part més lúdica i de jocs teatrals i una part de preparació del muntatge d’un musical a través de les escenes, el cant i el ball.
A mig matí pararem per anar a esmorzar i fer una petita pausa i esbarjo a l’aire lliure.
L'últim divendres de cada quinzena finalitzarem amb la presentació davant de públic del musical assajat. La realització d’aquesta mostra i el seu format vindrà determinat per l’estat de la pandèmia.
Acollida: Servei d'acollida de 8h-9h o de 13h-14h per les famílies interessades (36€/quinzena i torn)
Edats: Grups de 5 a 12 anys (nascuts del 2010 al 2016)
Preu: 130€/quinzena (110€/quinzena germà)
Els descomptes només s'aplicaran en cas que els alumnes s'apuntin abans del 27 de juny.
El descompte per germà o germana s'aplicarà si s'hi inscriuen la mateixa quinzena.
La via de contacte serà l'email. Si algú no té correu electrònic ens ho pot notificar:
casals@escoladeteatre.com
652 505 433
No cal conèixer els les pel·lícules i/o musicals que treballarem, però per si us ve de gust aquí en podeu veure un petit tast del que treballarem aquest estiu: ENCANTO.
Reproducir video
Reproducir video
Reproducir video
Reproducir video
Reproducir video
Reproducir video
Reproducir video
Reproducir video
Avís legal: D'acord amb el que disposa la Llei de Serveis de la Societat de la Informació (articles 19, 20 i 21) en relació amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter (articles 5, 6 i 11) us informem que les vostres dades personals s'incorporaran en un fitxer de l'Associació Qqteatre amb la finalitat d'atendre la present sol·licitud i poder-vos informar d'activitats i cursos de la nostra entitat. Podeu exercitar els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreçant un correu electrònic a info@lacuquera.com (ref. "Tractament de dades").
L'Escola de Teatre - c/ Pi i Margall 6-8, 08980 Sant Feliu de Llobregat - info@escoladeteatre.com - 652.505.433
Entitat que gestiona: LaCuquera - c/ Major 27, 08750 Molins de Rei - info@lacuquera.com - 685.406.135
| 0.637365 |
curate
|
{"ca": 0.9278996865203761, "km": 0.0012539184952978057, "ja": 0.0040752351097178684, "en": 0.008150470219435737, "es": 0.04796238244514107, "oc": 0.0034482758620689655, "pt": 0.007210031347962382}
|
https://www.escoladeteatre.com/estiu-de-musicals
|
oscar-2201_ca_20230904_0_119760
|
La pàgina que cerca no s'ha trobat. Pot succeir que l'adreça web s'ha escrit incorrectament o que la pàgina no està disponible. Reviseu l'adreça URL que ha escrit i torni-ho a intentar.
| 0.659836 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://massandor.ad/contact
|
mc4_ca_20230418_16_330984
|
Conèixer Catalunya: SANT GENIS DE ROCAFORT. MARTORELL. BAIX LLOBREGAT
Tenia alguna dada quan a la seva ubicació : quilòmetre 1 de l’antiga carretera de Martorell a Gelida.
El lloc – en estat d’absoluta ruïna - està catalogat com “ Bé cultural d'interès nacional” ; ja em canso de maleir als qui tenen el deure de mantenir el nostre patrimoni històric i cultural.
Una vegada més les imatges preses entre els anys 1913 i 1918 pel Josep Salvany i Blanch, fill d’aquesta població, deixaran clar que més enllà dels discursos d’uns i altres, la política - dissortadament - en aquest país nostre, sempre ha comptat amb persones de molt baix nivell.
M’havien explicat que a Rocafort es conserven, a més d'una torre circular i trossos de muralla, les restes de l'església romànica de Sant Genís, de la fi del segle XII o primeria del XIII. És de planta rectangular, obrada amb carreus de pedra local rogenca, molt ben escairada. Es conserva un arc toral ogival que fa pensar en una volta de canó apuntada, de tipologia tardo romànica. La porta principal té dues arquivoltes, emmarcades per una senzilla imposta, i guardapols exterior ornat amb semiesferes. El timpà, llis, és centrat per un gravat amb una flor de sis pètals. Els dos museus de Martorell conserven capitells, sarcòfags i diversos elements esculpits procedents de Sant Genís construïda amb bell aparell escairat; la volta és esfondrada. Al lloc hi ha vestigis més antics de l'església anterior.
Rocafort fou un Priorat benedictí fundat per Guillem II Bonfill, senyor de Castellví, a l’indret del antic castell de Rocafort, fundat pels senyors de Castellvell l'any 1042. La comunitat, amb el prior Ponç, hi consta des del 1146. Al segle XIII va ser annexat al priorat de Sant Miquel de Cruïlles. Entrà en decadència a partir del segle XIV i va resultar molt afectat pel terratrèmol de 1448, que destruí la volta de l'església i la casa dels monjos. Va ser secularitzat el 1534.
La parròquia del monestir era l'església de Santa Margarida, sota Rocafort, prop del cementiri actual de Martorell, on fou traslladat el culte de Sant Genís des de mitjan segle XV.
Estimeu-vos aquest país !
Publicat per antoniomora.verges@blogger.com a 23:34
felicitats per tota la feina feta en aquest blog. Ja et vaig felicitar per l'article recuperat sobre Santa Margarida a l'amartorell.com i m'alegro que hi aparegués, perquè així he pogut conéixer aquest blog.
Trobo fantàstica aquesta idea de difondre el patrimoni del Baix Llobregat.
Gràcies per compartir-ho amb tothom i endavant amb la bona feina!
7 de gener de 2010 a les 1:24
| 0.817085 |
curate
|
{"ca": 0.9705304518664047, "en": 0.023968565815324167, "es": 0.00550098231827112}
|
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/01/sant-genis-de-rocafort-martorell-baix.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_780356
|
[ENQUESTA COMPLETA EN PDF]
Jo no em crec ni aquesta enquesta (58%) ni la del Periódico (52%). Per tant faig una mitjana entre les dues i em quedo amb la idea que en una consulta tindríem el 55% de Sí. I aquí pau i després glòria.
Un 55% sobre el cens, no sobre els votants. És diferent (i millor).
| 0.650504 |
curate
|
{"fr": 0.08904109589041095, "ca": 0.910958904109589}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_445854
|
Mozzarella de búfala... 100% catalana Un pagès de l'Alt Empordà es reinventa i engega una explotació inèdita a Catalunya que produeix 2.000 litres de llet diaris ACN Palau-saverdera | Actualitzada el 06/07/2011 07:46El pagès de Palau-saverdera Lluís Mont al costat d'algunes de les 1.200 búfales que té a l'explotació del municipi / ACNLa primera mozzarella amb llet de búfala feta a Catalunya ja és al mercat i té sabor d'Empordà. Un pagès de Palau-saverdera (Alt Empordà), Lluís Munt, va decidir reinventar-se i l'any passat va canviar les vaques per búfales vingudes de Bulgària i Itàlia. Ara, quan els animals ja li donen 2.000 litres de llet diaris, ha començat a produir la primera mozzarella 100% catalana. De moment, ja ha elaborat els primers 800 paquets, que es començaran a distribuir a botigues i carnisseries. El seu objectiu, però, és arribar a produir a finals d'aquest any 4.000 paquets de mozzarella al dia. "La mozzarella és un producte que s'importa molt, i vaig decidir apostar-hi fort", assegura Lluís Munt. Dit i fetLa idea d'obrir una explotació de búfales a l'Alt Empordà li va venir a Lluís Mont després de fer un viatge a Itàlia. "Vam veure que allà hi havia aquest altre tipus de ramaderia i vam pensar que aquí també podia funcionar", explica el ramader. I dit i fet. Després de quatre o cinc viatges més per veure el funcionament de les granges italianes, Mont va canviar el febrer de l'any passat les seves vaques de tota la vida per les búfales. Primer en va portar un ramat de cinquanta caps, i quan va veure que s'adaptaven bé al clima empordanès, el va anar augmentat fins arribar a les 1.200 que té actualment. Algunes d'aquestes, poden arribar a pesar fins a 800 quilos. Les búfales que pasturen a les finques que Lluís Mont té a Palau-saverdera, Sant Pere Pescador i el Port de la Selva són originàries de l'Àsia, tot i que ell les ha comprades a Bulgària -principalment- i a Itàlia. L'explotació, que gestiona amb els seus fills Lluís i Pol, és l'única d'aquestes característiques que existeix a Catalunya. Actualment, el ramader empordanès obté 2.000 litres de llet diaris de les búfales. Fins ara, Mont venia gran part de la llet, però a partir d'aquest juliol el ramader ja ha fet realitat el seu objectiu: treure al mercat la primera mozzarella 100% catalana. D'entrada, n'han fet uns 200 quilos, cosa que equival a 800 paquets de 250 grams. La mozzarella que surt de les seves granges es podrà trobar a partir d'ara a carnisseries i botigues de les comarques gironines, establiments de l'àrea de Barcelona i -fins i tot- la Catalunya del Nord. Tota la produccióL'objectiu de Lluís Mont és que, a finals d'any, ja pugui destinar tota la producció de llet de búfala a fer mozzarella. "El nostre objectiu és fer 1.000 quilos diaris de mozzarella, cosa que equival a uns 4.000 paquets", precisa el ramader empordanès. I hi afegeix: "Les perspectives que tenim són bones, perquè el mercat català ho permet". Mont explica que a Catalunya, actualment, la mozzarella que es consumeix és d'importació. "Aleshores, si ens mengem la italiana, per què no podem fer el mateix amb una de catalana feta a casa nostra? ", es pregunta. La intenció del ramader és que la seva mozzarella es vengui als consumidors a un preu que volti entre els 2,50 i 2,70 euros el paquet de 250 grams. Actualment, a les seves finques Lluís Mont compta amb una quinzena de treballadors, que tenen cura de les búfales i elaboren la mozzarella de manera totalment artesanal. "D'ençà que es pasteuritza la llet i qualla, al darrere hi ha un procés de vuit hores", concreta Mont. Reinventar-se o morirEl ramader de l'Alt Empordà admet que tot el procés de reconversió de la seva explotació ha estat ràpid. "Amb poc temps hem canviat d'activitat", assegura Lluís Mont. Això sí, la inversió global que hi ha al darrere d'aquest projecte s'ha enfilat fins als 3 milions d'euros (MEUR), entre el que ha costat la compra dels animals, el trasllat i l'adequació de les granges. Lluís Mont assegura que ha apostat per les búfales, en part, per la crisi que viu el sector. "Arriba un moment en què o bé et reinventes o mors", explica. I conclou: "Jo no em resigno a plegar, vull fer de pagès i viure de pagès".
Just ahir em vai fotre uns tomàquets raff amb orenga i mozzarella di bufala a sobre que grfrbgfrbgf
| 0.840287 |
curate
|
{"ca": 0.9936797752808989, "af": 0.0028089887640449437, "tl": 0.0035112359550561797}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_549595
|
Bacchus
Bacchus és una òpera en quatre actes amb música de Jules Massenet i llibret en francès de Catulle Mendès. Es va estrenar a l'Òpera Garnier de París el 5 de maig de 1909.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.04, "ca": 0.96}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=549596
|
mc4_ca_20230418_17_200799
|
Calendari d'esdeveniments - FISC
Publicat per admin el agost 20, 2011
A la secció Calendari podeu trobar tots els esdeveniments del panorama escrablístic en català!
En prémer sobre un esdeveniment, que sol dur-ne, com a títol, el nom o el lloc de desenvolupament, podeu consultar-ne més detalls, com ara on i quan tindrà lloc.
Etiquetes: CalendariEsdevenimentsScrabble
| 0.708525 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.fiscrabble.cat/calendari-desdeveniments/
|
crawling-populars_ca_20200525_25_108551
|
Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
| 0 |
curate
|
{"pt": 0.03221704111911827, "ca": 0.9436201780415431, "it": 0.013988978380669776, "sv": 0.010173802458668928}
|
: /ca/llistat?pg=search&cerca=*:*&tr=619&sort=proxdate,asc&af=code_prop&c=00619*;00619*&code0=0061901009&nr=10&code1=0061902009021
|
mc4_ca_20230418_3_573212
|
Parròquia de la Immaculada Concepció, Església de Mar - VILANOVA I LA GELTRÚ (CATALUNYA)
(Referència: 6082)
Al juny de 1853, aprofitant la visita Pastoral del Bisbe de la diòcesi, Mons. Josep Domènec Costa i Borràs, el Mossèn Antoni Marrugat i Ferran, juntament amb una comissió de prohoms de la vila, li presentà el projecte de construcció d'una església de nova planta dedicada a Sant Pere al barri de baix a mar i va cedir uns terrenys de la seva propietat, la Sínia Xica d'En Marrugat, per construir-la-hi. El bisbe de Barcelona hi donà el seu vist-i-plau verbal.
El diumenge 14 de maig de 1854 es col·locà amb tota solemnitat la primera pedra de la nova església marinera. Les obres s'iniciaren ràpidament i anaren a bon ritme fins el 24 d'agost de 1855, que es paralitzaren en quedar exhaurit tot el capital recaptat. El 1857, gràcies una altra vegada a l'ajut dels vilanovins d'ultramar, es reprengueren les obres. L'estiu de 1859 finalitzà la construcció, quedant enllestides la nau principal i dues capelles laterals, dedicades probablement a Sant Antoni de Pàdua i a Sant Ramon Nonat. Al 1890 s'inauguraren les obres de la façana i de la torre-campanar i el 24 de maig de 1891 foren beneïdes les quatre noves campanes i hissades als seus finestrals.
Arquitectònicament cal considerar que les diferents direccions de les obres i èpoques en què fou construïda l'església influïren en el caràcter un tant eclèctic de l'edifici, que cal inscriure´l dins els corrents neoromàntics de la segona meitat del S. XIX.
En el seu interior l'església presenta característiques no-bizantines, accentuades per la decoració pintada al fresc de la nau central i semicúpula de l'absis. L'església de la Immaculada és, entre les esglésies actualment existents a Vilanova, la única decorada en la seva totalitat per artistes locals.
La intenció inicial de Mossèn Marrugat al juny de 1853 era respondre al voler dels pescadors de tenir una església dedicada a Sant Pere pescador. Però la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció el 8 de desembre de 1854, va donar titularitat a la Mara de Déu. El 29 de maig de 1985 el Sr. Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Emm. i Rvm. Mons. Narcís Jubany, atorgà el decret de concessió de la cotitularitat de Sant Pere juntament amb la Verge de la Immaculada, donant així coronament a un desig llargament esperat pels pescadors de la vila. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ (17-04-2015)
Església neoclàssica amb elements decoratius eclèctics acabada el 1859. Consta de tres naus, la central de cinc trams està coberta amb una volta de llunetes sobre arcs torals de mig punt; les laterals amb voltes d'aresta; estan separades de la central per pilars cruciformes. Té un presbiteri poligonal i un cor sobre arc rebaixat i cancell. El frontis té un portal en arc de mig punt peraltat sobre impostes i columnetes exemptes damunt un pedestal; l'arcada està decorada amb elements geomètrics i el bordó amb denticles a l'intradós. Una motllura horitzontal a mitja alçada divideix en frontis en dues zones; en la superior una fornícula conté una imatge de Maria sobre una elaborada peanya, més amunt apareix un rellotge d'esfera; unes pilastres sobre mènsules i capitells motllurats ressegueixen el frontis de dalt a baix i el divideixen en tres zones que es corresponen amb els àmbits de l'interior i, per coronament, una cornisa angular visible a les ales amb pinacles als extrems i un fris de curtes lesenes al dessota; està interrompuda al centre pel cos del campanar.
Dimensions: 26'37 x 10'47 x 14'65 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Campanar coetani del temple completat amb aires modernistes el 1891 segons data que figura gravada sota mateix de la cel·la. Té planta quadrada (4'50 x 4'50 m) que es transforma en vuitavada així que sobresurt de la teulada del temple; al capdamunt s'hi ubica la cel·la oberta amb vuit finestres d'arc de mig punt peraltat; hi pengen campanes. Està coronada per una cornisa destacada i una terrassa protegida per una barana de pedra amb pinacles als angles; al seu damunt, sobre un escàs tambor, s'aixeca una cúpula de vuit sectors triangulars corbats folrats amb rajoles de color blau fosc i amb les careneres clares; un petit pinacle corona el cim.
Situació: sobre mateix del cancell, formant part de la façana principal orientada a ponent.
Alçada: 32'07 metres.
Esveltesa: 7,1
Identificador: IPA-4486
DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (19-11-2003)
ACN Aturen el projecte per instal·lar una antena de telefonia al campanar d'una església de Vilanova i la Geltrú 2015
AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ L'Ajuntament realitza actuacions de manteniment als campanars de Vilanova i la Geltrú 2014
BLANK BLANK, Blanca Ajuntament de Vilanova: no volem antenes al campanar! 2015
VILANOVA I LA GELTRÚ: Campanes, campaners i tocs
| 0.842109 |
curate
|
{"ca": 0.9487926727726894, "ko": 0.0012489592006661116, "en": 0.0010407993338884263, "es": 0.03164029975020816, "pt": 0.013530391340549543, "de": 0.0029142381348875937, "fr": 0.0008326394671107411}
|
http://campaners.com/php/campanar.php?numer=6082
|
macocu_ca_20230731_9_519251
|
Història grega antiga: Trípode
El trípode prové de paraules gregues que significa "3" + "peus" i es refereix a una estructura de tres potes. El trípode més conegut és el tamboret a Delphi, on la Pitia es va asseure per produir els seus oracles. Això va ser sagrat per a Apol·lo i va ser una espècie de contenció en la mitologia grega entre Hèrcules i Apol·lo. A Homer, els trípodes es donen com a regals i són com les calderes de 3 peus, de vegades fetes d'or i pels déus.
Delphi
Delphi va tenir una gran importància als antics grecs.
De l'Enciclopèdia Britànica:
" Delphi és una ciutat antiga i seu del temple grec i oracle més important d'Apol·lo. Es trobava al territori de Phocis en el pendent pronunciat del mont Parnàs, a uns 6 km (10 km) del golf de Corint. Delphi és ara un important lloc arqueològic amb ruïnes ben conservades. Va ser designat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1987.
Delphi va ser considerat pels antics grecs com el centre del món. Segons el mite antic, Zeus va alliberar dues àguiles, una de llevant, una altra de l'oest, i va fer que volessin cap al centre. Es van conèixer en el futur lloc de Delphi, i el lloc estava marcat per una pedra anomenada omphalos (melic), que més tard es trobava al Temple d'Apol·lo. Segons la llegenda, l'oracle de Delphi pertanyia originalment a Gaea, la deessa de la Terra, i estava custodiada pel seu fill Python, la serp. Es diu que Apollo va matar a Python i va fundar allí el seu propi oracle ".
Oracle de Delfos
El gran santuari Panhellenic de Delphi a la costa nord del golf de Corint, va ser seu de l'Oràculo de Delfos. També va ser el lloc dels Jocs Pythian . El primer temple de pedra es va construir a l' època arcaica de Grècia i es va cremar el 548 a. C. Va ser reemplaçat (510) pels membres de la família Alcmaeonid.
Més tard es va destruir i reconstruir de nou al segle IV aC Les restes d'aquest santuari de Delfos són el que veiem avui. El santuari pot haver precedit l'oracle de Delfos, però no ho sabem.
Delphi és més coneguda com la casa de l'Oràcle de Delfos o la Pythia, una sacerdotessa d'Apol·lo. La fotografia tradicional és de l'oracle de Delfos, en un estat alterat, murmurant paraules inspirades en el déu, que els sacerdots masculins transcrivien. En el nostre retrat compost de l'esdeveniment, l'oracle de Delfos es va asseure en un gran trípode de bronze en un lloc per sobre d'una esquerda en roques a partir de la qual es van aixecar els vapors. Abans de seure, va cremar fulles de llorer i menjar d'ordi a l'altar. També portava una corona de llorer i portava una branqueta.
L'oracle es va tancar durant 3 mesos a l'any, moment en què Apol·lo va fer hivern a la terra dels hiperbòlics. Mentre estava allunyat, Dioniso podria haver pres control temporal. L'oracle de Delfos no estava en constant comunió amb el déu, sinó que va produir profecies només el setè dia després de la nova lluna, durant els nou mesos de l'any durant el qual va presidir Apol·lo.
L'Odissea (8.79-82) proporciona la nostra primera referència a l'Oràculo de Delfos.
Ús modern
Un trípode s'ha referit a qualsevol estructura de tres potes portàtil que s'utilitza com a plataforma per suportar el pes i mantenir l'estabilitat d'alguna cosa.
| 0.798399 |
curate
|
{"ca": 0.9770368040264235, "de": 0.0018873859704309531, "pt": 0.021075810003145644}
| |
crawling-populars_ca_20200525_20_73586
|
El cap de Govern, Jaume Bartumeu, s'ha entrevistat aquest dimarts al matí amb el consell d'administració de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF).
Aquesta reunió ha tingut lloc en el marc de les primeres preses de contacte que el cap de Govern està mantenint amb els representants de diverses institucions i associacions de la societat pública i privada del Principat. Les trobades van començar aquest dilluns, en què Bartumeu va entrevistar-se amb l'Associació de Comptables del Principat, l'Unicef i la Unió Sindicalista d'Andorra. El contingut d'aquesta darrera reunió amb l'INAF no ha trascendit de moment.
Baixada del Molí, 5AD500 Andorra la VellaPrincipat d'Andorra
Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88
Envian'ns un correu electrònic
Copyright © 2017 Diari Bondia Andorra · Tots els drets reservats
Presentació · Avís legal
| 0.77552 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /politica/bartumeu-es-reuneix-amb-linaf
|
macocu_ca_20230731_6_178778
|
‘Vive la différence!'
El Barça no ha mutat el seu ADN, tan sols ha ampliat el seu repertori
Toni Brosa - PERIODISTA
El Barça torna a guanyar (onze partits seguits), a golejar (42 gols), a intimidar (deu dels onze partits marcant tres o més gols als seus rivals), a sumar l'espectacle individual i l'espectacle col·lectiu, a transmetre competitivitat, ambició, energia i una sensació d'equip solidari, convençut i poderós capaç d'optar un altre cop als grans títols. Sensacions magnífiques, la majoria enyorades durant molts mesos i ara feliçment retrobades, però... sempre hi ha un però. La majoria d'elogis a aquest equip van seguits d'un però que ens remet directament al gran referent de la història culer, el Barça de Pep Guardiola.
La tesi és que allò va vorejar la perfecció i això sembla un pèl diferent i, per tant, pitjor, equivocat, inquietant. El debat de sensacions és apassionant, però mirat fredament, la diferència bàsica de concepte més enllà de noms, edats i circumstàncies diverses està en la quantitat de control del joc que l'equip assumeix com a objectiu irrenunciable. El Barça de Guardiola volia el control total, la possessió absoluta per defensar, per hipnotitzar el rival i per executar-lo. I en aquest camí va excel·lir, però també va fer renúncies rellevants en sorpresa, velocitat i verticalitat.
El Barça de Luis Enrique ni vol ni pot fer aquestes concessions i amb això assumeix el risc de perdre un percentatge de control; tampoc excessiu, si no, no seria amb diferència l'equip menys golejat de la lliga (13 gols en 23 partits). En el partit ideal de Guardiola, el Barça guanyava 5-0 sense sortir de la parcel·la rival i en el de Luis Enrique el Barça guanya 5-0 amb algun gol en atac ràpid, alguna passada a l'esquena de la defensa i algun contraatac, com va passar contra el Llevant. No hi ha renúncia d'estil, ni desdoblament de personalitat, ni mutació d'ADN. Tan sols s'ha diversificat el pla i s'ha enriquit el repertori. I si això és una diferència, doncs visca la diferència.
| 0.871645 |
curate
|
{"fr": 0.01048951048951049, "ca": 0.978021978021978, "en": 0.011488511488511488}
| |
macocu_ca_20230731_4_352426
|
Acceptades El nom de Víctor Català era el pseudònim , nom d'home que va haver de signar els seus escrits per...
Creat el 09/03/2021
12 12 seguidores Seguir Canviar el nom del carrer Víctor Català per al de Caterina Albert
| 0.666424 |
curate
|
{"ca": 0.91324200913242, "es": 0.0867579908675799}
| |
oscar-2301_ca_20230418_1_143167
|
La Càtedra de Dona i Esport de la Universitat de València convoca premis a tots aquells treballs i projectes que estiguen relacionats amb el paper de la dona a l'activitat física i l'esport des de qualsevol àmbit. Aquest any 2022 s'han publicat 4 categories de premis. La convocatòria estarà oberta fins al 4 de novembre i es poden presentar treballs dels darrers cinc anys. Consulta les bases als següents enllaços:
Millor projecte de recerca orientat a l'estudi del paper de la dona en l'àmbit de l'activitat física i l'esport.
Millor projecte de social orientat a l'estudi del paper de la dona en l'àmbit de l'activitat física i l'esport.
Millors tesis doctorals relacionats amb la dona a l'activitat física i l'esport.
Millors treballs de final de màster relacionats amb la dona a l'activitat física i l'esport.
Jornades
Els dies 23 i 24 de novembre tindran lloc a l'Aula Magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de València les "I Jornades de Dona i Esport: problemes i solucions". Aquestes jornades són gratuïtes i per assistir només cal fer la teva inscripció a través d'aquest link. També podeu consultar el programa de les Jornades que ja està disponible
Per sol·licitar el certificat de participació per assistir a les jornades heu d'escriure al correu següent: donaiesp@uv.es
Qui som
La Càtedra de Dona i esport naix a partir d'un conveni de col·laboració de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport amb la Universitat de València, com a conseqüència de la voluntat de la Generalitat a promoure projectes esportius des d'una perspectiva social i impulsar la investigació en les Ciències de l'activitat física i l'esport. D'aquesta manera, l'objectiu general de la Càtedra de Dona i esport se centra a estudiar la situació actual de l'esport i les dones, investigar les desigualtats de gènere en l'activitat física i l'esport per conscienciar i formar sobre elles, i dur a terme les actuacions necessàries per posar fi a les desigualtats esmentades i promoure l'esport femení.
| 0.862561 |
curate
|
{"ca": 0.9964717741935484, "no": 0.003528225806451613}
|
https://www.catedradonaiesportuv.com/
|
macocu_ca_20230731_7_425069
|
No a la Llei Aragonès (Manifestació: Diumenge 17 de Novembre)
Des de la Plataforma Aturem la Llei Aragonès, que està formada per més de 80 entitats, no ens quedarem aturades i continuarem amb les mobilitzacions previstes, com la que tindrà lloc aquest diumenge 17 de novembre a Barcelona, amb la manifestació que començarà a les 12h a la Rambla de Catalunya 19, fins a la Plaça Sant Jaume.
La Llei de Contractes de Serveis a les Persones, popularitzada com a Llei Aragonès, en cas d’aprovar-se, crearà un marc jurídic dins del qual les empreses del sector privat podran gestionar més de 200 serveis bàsics.
Si bé és cert que aquesta llei no obliga a externalitzar aquests serveis, però si que permetrà que les empreses privades optin a concursos públics per mercantilitzar-los.
Us necessitem a totes i tots per defensar lo públic, per evitar que les empreses puguin comprar i vendre els nostres drets més bàsics.
DEFENSEM UNS SERVEIS PÚBLICS DE TITULARITAT, GESTIÓ I PROVISIÓ 100% PÚBLICA!
Manifest 17NAturemlaLleiAragonès
UNITARI
Avui hem tornat a sortir al carrer per defensar els serveis bàsics de la deriva externalitzadora del Govern. Avui hem tornat a dir NO la “Llei de contractes de serveis a les persones” (coneguda com a Llei Aragonès), una llei que pretén convertir l’educació, la formació superior, la sanitat i els serveis socials en mercaderies amb les quals fer negoci. Avui exigim, un cop més, que ERC i tots els grups parlamentaris que donen suport a aquesta llei aturin el setge contra els serveis públics catalans. Avui repetim que els drets fonamentals no són ni seran mai més un privilegi per aquells que els puguin pagar.
Avui hem vingut a dir ben alt que no farem ni una passa enrere davant dels atacs contra l’educació, la sanitat i els serveis socials. Que no permetrem que es continuïn precaritzant les condicions laborals de les companyes que treballen al sector de les cures, majoritàriament dones. Que no acceptarem que cap empresa privada posi un preu a la nostra salut, a la nostra educació ni al nostre benestar social. Els serveis bàsics ens pertanyen, són nostres, i hem vingut a recuperar-los.
EDUCACIÓ
Des del sector educatiu veiem amb gran preocupació que un partit que es fa dir d’esquerres estigui a punt de provocar que, per primera vegada, empreses privades puguin optar a concursos públics per gestionar serveis públics tan bàsics com l’educació infantil, l’educació especial i, fins i tot, les hores de tutoria.
És intolerable que aquest Govern estigui disposat a deixar en mans del sector privat l’educació del nostre país. Una educació que, malgrat els atacs que ha rebut i segueix rebent, s’ha mantingut com un dels pilars fonamentals a l’hora de garantir la igualtat d’oportunitats entre totes les persones. Sense una educació pública, de qualitat i totalment gratuïta, es vulnera el dret a l’educació en igualtat de condicions, però també es condemna a tota la societat a emprendre un camí de difícil retorn. Un camí marcat per la precarització laboral, la manca de qualitat als centres escolars i l’increment d’uns preus que, quan es tracta de drets fonamentals, no haurien d’existir.
ENSENYAMENT SUPERIOR/UNIVERSITAT
La Llei Aragonès suposa un atac directe al model d’universitat pública. Pot impossibilitar la reconversió dels serveis externalitzats en servis de titularitat pública, de gestió pública i amb plantilla de l’administració pública. És més, posa en safata de plata la implementació de la universitat privada com a model bàsic de l’educació superior.
Representa un obstacle insuperable en la construcció d’una universitat pública al servei de les persones, amb consciència de classe treballadora, gratuïta i a l’abast econòmic de totes les classes socials.
La Llei de contractes de serveis a les persones obre la porta a incrementar l’alt nivell de precarització i inestabilitat en el treball del personal, laboral i funcionari, de les universitats; tant del docent investigador com del d’administració i serveis. Però, de la mateixa manera, pot comportar, també, un increment de la protecció i privilegis d’unes determinades oligarquies i aristocràcies funcionari-laborals i incrementar les portes giratòries entre el sector públic i privat.
De cara a l’estudiantat aquesta proposta suposarà convertir en clients els actuals usuaris de la formació superior pública, com ja passa a la privada. Això significa deixar fora de la comunitat universitària a les persones estudiants i reduir-ne, encara més, la capacitat de gestió, control, participació, influència i decisió com a membres amb drets d’aquesta comunitat.
SANITAT
El neoliberalisme és el capitalisme de lliure mercat. En la seva fulla de ruta, l’Estat ha de desaparèixer com a regulador de l’economia, entregant la provisió i gestió dels serveis públics als diferents agents del mercat. Així, els serveis bàsics es converteixen en productes de mercat i són les empreses privades les que en determinen el cost i la qualitat. En aquest context, entenem la llei Aragonès com un nou intent de privatització dels serveis de la salut i sanitaris, uns serveis que garanteixen drets fonamentals i que, per tant, han d’estar garantits per l’Estat.
Al sector sanitari ja sabem què implica l’entrada del sector privat en la gestió de serveis. Ho sabem des de fa anys gràcies al SISCAT, un conglomerat d’empreses de difícil control i regulació. També sabem quin ha estat l’impacte de les polítiques sanitàries dels darrers anys: descapitalització financera dels centres públics, destrucció de l’Atenció Primària, deteriorament dels Hospitals Públics, menys de la qualitat sanitària i llistes d’espera interminables, promoció de falses cooperatives, desmantellament i tancament dels propis serveis públics, condicions laborals inassolibles. I ara, arriba una llei que suposarà el final devastador d’un nefast cicle de privatitzacions.
SERVEIS SOCIALS
El sector social ha sortit avui al carrer per dir que s’ha acabat. S’ha acabat fer negoci amb els cures que garanteixen la vida digna, s’ha acabat explotar fins a la sacietat les treballadores, que en gran mesura són dones, per enriquir-se. La llei Aragonès privatitza gran part dels serveis socials que són encara públics, donant l’estocada final a un sector social que ha patit dures retallades i privatitzacions, en forma d’externalitzacions, durant els darrers anys.
Diu Pere Aragonès que aquesta és la “Llei anti-Florenitno”, però el sector social ja sap, perquè ho viu diàriament, que hi ha falses fundacions i cooperatives del tercer sector que, tot i no ser grans multinacionals, només busquen maximitzar beneficis a costa de precaritzar serveis i condicions laborals. Fundacions que formen part del negoci rodó que alguns partits polítics fan amb els serveis bàsics que garanteixen drets fonamentals. Fundacions que cobren diners públics per prestar uns serveis bàsics però que vulneren drets laborals i posen els interessos econòmics per davant dels drets fonamentals. Fundacions de partits polítics que paguen lloguers a immobiliàries dels mateixos partits polítics. I, enmig d’aquest pervers negoci de malversació, els drets laborals i la pròpia qualitat dels serveis no ha fet més que minvar.
UNITARI
Avui som aquí per defensar la nostra educació, la formació superior, la nostra sanitat i els nostres serveis bàsics. Avui som aquí per protegir la dignitat de totes les persones treballadores, que veuen com, dia a dia, les seves condicions laborals són trepitjades pel sector privat. Avui som aquí per nosaltres, però també per vosaltres. Som aquí per aquell infant que necessita un suport especial a l’aula, i que té dret a que li sigui garantit sense condicions. Som aquí per a què cap persona hagi d’abandonar els seus estudis superiors per manca de recursos econòmics. Som aquí per totes aquelles han quedat encallades a la llista d’espera d’un hospital. Som aquí per “las kellys”, que aguanten jornades interminables en condicions de misèria. Som aquí per les investigadores precàries i pels manteniments inacabables. Per les que aguanten dretes cada dia per sous de misèria a les cafeteries, i per les que desempolsen els catedràtics a les 5 de la matinada.
Som aquí per denunciar que la situació actual dels serveis públics de salut, educació i serveis socials és dramàtica, amb grans dèficits de personal, greus deficiències... Aquest fet és gravíssim perquè està comportant patiments, danys en la salut i morts.
Exigim a la Generalitat que solucioni aquestes deficiències immediatament, destinant molts més recursos econòmics als serveis públics de salut, educació i serveis socials, per tal d’incrementar de forma molt important el personal públic i els mitjans necessaris per atendre adequadament les necessitats de la població. Ni tant sols les persones més vulnerables reben l’atenció necessària.
Avui som aquí perquè no estem disposades a retrocedir ni un mil·límetre, perquè no tocaran més els nostres serveis, perquè no vulneraran més els nostres drets. Per tot això, avui tornem a dir “no” a la Llei Aragonès i a la manca d’inversió en serveis públics que garanteixen la vida digna de les persones.
Articles relacionats
Després dels esdeveniments del 2 de novembre amb la privació de llibertat de 8 Consellers i Conselleres més del Vicepresident del Govern de Catalunya i la mesura cautelar de posada en vigilància contínua a 6 [...]
Cada vegada més persones, de l’anomenada Unió Europea, acaben el dia havent perdut el treball o veient qüestionats i minvats els drets a un habitatge i a una salut dignes, a una educació igualadora o [...]
Per uns lloguers assequibles. Per un parc públic d’habitatge de lloguer. El 6 d’Abril ens manifestem per denunciar l’abús dels preus del lloguer. Els especuladors ens escanyen apujant i apujant els preus i cada cop [...]
| 0.818314 |
curate
|
{"ca": 0.9929759322384051, "es": 0.0054746410494783595, "en": 0.0015494267121165168}
| |
oscar-2201_ca_20230904_7_95574
|
Et mereixes estar a molts llocs i també et felicito per guanyar el Concurs del Calendari Hahnemühle, on hi participaven tants aquarel·listes.
ResponderEliminar
Respuestas
Responder
Jordà Vitó 17 de septiembre de 2011, 10:53
m antònia, haguessis disfrutat molt amb nosaltres, estic molt contenta de tot plegat i t'ho vull explicar, serà muntya de tonets guapa!
ResponderEliminar
Respuestas
Responder
Añadir comentario
Cargar más...
Publicar un comentario
Entradas populares de este blog
DIVERSES ENTRADES D'ACTUALITAT ACUAREL·LA
agosto 02, 2020
BALI 2019 Palau de la Música BCN 2015 Urbino 2020 Homenatge a FAFFAELLO 500 anys de la seva mort MINIWATERCOKOR KYIV 2020 FINALISTA
Leer más
MONOCROM. Seleccionada com a coberta del catàleg Fabriano 2020. Més de mil edicions amb participació mundial. MOLTES GRÀCIES FABRIANO IN AQUARELLO i Isabel Moreno Alosete
abril 29, 2020
Monocrom Llibre de música Astres Blat i roselles Pentagrama amb fuga KISS Llibre d'Artista
Leer más
INTERVENCIÓ VISUAL AL CASAL DE CULTURA DE MATADEPERA. DIMECRES 23 A LES 20 H. TOTS CONVIDATS!! Inici Actualitat Agenda DAMA Matadepera convida a la pintora Teresa Jordà Dimecres, 23 de gener de 2019 a les 20.00 h DAMA Matadepera organitza per aquest dimecres 23 de gener a les 8 del vespre i al Casal de Cultura una altra de les seves conferències obertes a tothom i d’interès general. I serà amb la pintora Teresa Jordà i Vitò que impartirà un acte amb el títol "Jordà-Vitó, intervenció plàstica. Aquarel·la-Abstracció Lírica" Nascuda a Terrassa l’any 1943, Jordà Vitó és un artista aquarel·lista polifacètica que actualment està considerada una de les millors artistes abstractes del moment. Compta amb nombrosos premis nacionals i internacionals i ha impartit nombrosos cursos i tallers entorn l’aquarel·la i l’abstracció. Casal de Cultura Pere Aldavert, 4 - O8230 Matadepera - Barcelona Telèfon: 93 730 01 32 Horari: De 8:30 a 20:30 ininterrompudament Veure situació en el mapa Mantén pulsada la tecla ⌘ mientras te desplazas para acercar o alejar el mapa
enero 19, 2019
Leer más
Con la tecnología de Blogger
Imágenes del tema: Michael Elkan
Jordà Vitó
TERRASSA, BARCELONA, Spain
ARTISTA AQUAREL·LISTA. Membre de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya BCN http://www.jordavito.com
| 0.511461 |
curate
|
{"ca": 0.6869369369369369, "es": 0.2581081081081081, "en": 0.03783783783783784, "it": 0.006756756756756757, "ja": 0.004054054054054054, "pt": 0.006306306306306306}
|
http://jordavito.blogspot.com/2011/09/2a-bienal-ibero-americana-de-acuarela.html
|
macocu_ca_20230731_4_506852
|
Data
Col·leccions
Anell de filigrana de plata, amb nus d'època anterior de la conquesta de la península hipànica per part dels romanas. Procedeix del tresor de Pozoblanco (Córdoba). Museo Arqueológico de Córdoba. Exposició Internacional de Barcelona 1929. "El Arte en España", número 4269.
Citació
| 0.420165 |
curate
|
{"en": 0.013793103448275862, "ca": 0.6137931034482759, "es": 0.3724137931034483}
| |
oscar-2201_ca_20230904_8_173636
|
LA COMISSIÓ MIXTA DE TRANSFERÈNCIES GOVERN-CONSELLS INSULARS APROVA EL TRASPÀS DE FUNCIONS DE SERVEIS SOCIALS PER VALOR DE 20 MILIONS D’EUROS
Sala de premsa
LOGO CAIB
Noticias
Administracion
Islas
Notícies
Videoteca
Sala de premsa
Acords Consell de Govern
Discursos
Identitat corporativa
Xarxes socials del Govern
Idioma
Castellano
Català
Accessibilitat
Contingut
Compartir
19 octubre 2017| <9ªL> Presidenta
LA COMISSIÓ MIXTA DE TRANSFERÈNCIES GOVERN-CONSELLS INSULARS APROVA EL TRASPÀS DE FUNCIONS DE SERVEIS SOCIALS PER VALOR DE 20 MILIONS D’EUROS NNota Informativa
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat
/2017/10/19/GOVERN_CONSELLS_0208.jpg_2188910.jpg
/2017/10/19/GOVERN_CONSELLS_0225.jpg_2188890.jpg
/2017/10/19/GOVERN_CONSELLS_0232.jpg_2188900.jpg
/2017/10/19/GOVERN_CONSELLS_0236.jpg_2188920.jpg
LA COMISSIÓ MIXTA DE TRANSFERÈNCIES GOVERN-CONSELLS INSULARS APROVA EL TRASPÀS DE FUNCIONS DE SERVEIS SOCIALS PER VALOR DE 20 MILIONS D’EUROS
\ Es tracta de la titularitat i gestió de residències i centres de dia, i del finançament de places de dependència i centres especials
\ L’acord de la Comissió suposa l’inici del procediment de traspàs que culminarà i entrarà en vigor a partir de l’1 de gener de 2018
La Comissió Mixta de Transferències Govern-Consells Insulars ha aprovat aquest dijous l’inici del procediment per al traspàs de funcions i serveis en matèria de Serveis Socials amb un cost efectiu per valor de 20 milions d’euros. Les funcions i els serveis que seran traspassats són d'àmbit insular, i es corresponen a la titularitat i gestió de residències i centres de dia, dels serveis de promoció de l’autonomia personal, del finançament de la concertació de places de dependència i del servei a persones amb discapacitat en els centres especials d’ocupació.
L’acord de la Comissió Mixta, que s’ha reunit per primera vegada aquesta legislatura, representa la primera passa d’un procediment que culminarà i entrarà en vigor administrativament a partir de l’1 de gener de 2018. Les propostes de traspàs acordades són les següents:
Mallorca
- Titularitat i gestió de la Residència Sant Miquel/Oms i Centre de Dia Oms, de Palma. Cost efectiu del traspàs: 4.250.746,88 euros.
- Titularitat i gestió del centre d’estades diürnes de Can Clar, a Llucmajor, i dels serveis de promoció de l’autonomia personal de Son Bru, a Puigpunyent, de Can Real, a Petra, i de Son Perxana, a Vilafranca. Cost efectiu del traspàs: 446.414,73 euros.
- Finançament dels costs vinculats a la concertació de reserva i ocupació de places per a gent gran que tengui reconeguda la situació de dependència en centres residencials i centres d’estades diürnes d’àmbit insular i de gestió indirecta, que formen part de la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència. Cost efectiu del traspàs: 13.184.193,12€ euros.
- Finançament de les despeses derivades del funcionament del servei d’ajustament personal i social adreçat a persones amb discapacitat en els centres especials d’ocupació. Cost efectiu del traspàs: 800.000 euros.
Menorca
Finançament dels costs vinculats al manteniment i al funcionament de places per a gent gran que tengui reconeguda la situació de dependència en centres residencials i centres d’estades diürnes de titularitat o gestió pública de la institució insular, que formen part de la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència. Cost efectiu del traspàs: 1.435.680,82 euros.
Formentera
Finançament dels costs vinculats al manteniment i al funcionament de places per a gent gran que tengui reconeguda la situació de dependència en centres residencials i centres d’estades diürnes de titularitat o gestió pública de la institució insular, que formen part de la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència: cost efectiu del traspàs 163.461, 92 euros.
La presidenta Armengol ha remarcat que “avui és un dia en què queda clarament reflectit quin és el camí que està marcant el Govern de les Illes i com està complint, una vegada més, amb els seus compromisos”. La cap de l’executiu autonòmic ha recordat que en aquesta legislatura s’ha convertit en un fet habitual i normal que la presidenta de les Illes Balears pugui comparèixer conjuntament amb els quatre presidents i presidentes dels consells insulars. És una prova que el Govern creu en el “federalisme interior, entès com a la millor fórmula per acostar els serveis als ciutadans i com un marc d’entesa i lleialtat institucional”.
Per la seva part, la consellera de Serveis Socials, Fina Santiago, ha incidit que s’està complint el Pacte de Governabilitat i que és “una passa important” que permetrà una “descentralització” dels serveis. Santiago ha aclarit que amb aquest traspàs “el Govern continuarà invertint en places residencials i centres de dia perquè, fins que no hi hagi el traspàs definitiu de la Dependència, el Govern encara té aquesta responsabilitat”.
| 0.723324 |
curate
|
{"ca": 0.9271467562460634, "en": 0.008608020155364266, "es": 0.012807054377493177, "pt": 0.005038841066554693, "it": 0.00608859962208692, "ru": 0.04031072853243754}
|
http://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/9026630
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_700073
|
otícia a LaTafanera.cat Fa temps que la secció valenciana del partit neonazi Alianza Nacional no donava senyals de vida. Nombrosos problemes interns, sumats a la contundent campanya que des d'aquesta web i des de diversos àmbits polítics, socials i culturals s'ha desenvolupat, la delegació a València del partit que acollia delinqüents com l'assassí de Guillem Agulló o el presumpte líder del Frente Anti Sistema (FAS) condemnat també per extorsionar un vicari, ha anunciat la seua dissolució, segons informa el portal antifeixistes.org Però lluny d'abandonar la seua croada llunàtica, anuncien la creació d'una associació on gairebé tots els antics militants d'AN estan inscrits: Pensamiento y Acción Ecologista. Aquest reciclatge no ens sorprèn. Els nazis sempre s'han declarat ecologistes, i han utilitzat nombroses vegades aparences estranyes i ambigües per què les esvàstiques passen desapercebudes. L'organització conserva el local de l'avinguda Tres Creus 69, que ja fou registrat per la Guàrdia Civil durant l'Operació Panzer i hi anunciaren la seua presentació pel passat 31 de gener. Descobrim la nova marca dels neonazis valencians. "La irresponsable, errónea y personal decisión de los usurpadores de la gestión de nuestra anterior formación política, en la que todos los miembros del reformado Pensamiento y Acción Ecologista estaban inscritos, con un incomparable desprecio al compañerismo y a los años de trabajo que imprime el comunicado público desde su portal oficial de internet ha llevado prácticamente a enlazar de una de una forma consciente nuestra disolución como sede de AN y formalizar una nueva forma de acción política, ideológica y social. Nuestro afán de continuar siendo, si cabe con más ahínco, el referente de vanguardia ha decidido este paso con renovada ilusión. Dejando incluso la duda razonable de que años de trabajo fulminados en pocas semanas es fruto de fuerzas ajenas y opuestas al movimiento que renacía." (ens hem pres la llibertat de corregir les nombroses i escandaloses faltes d'ortografia per facilitar la seua comprensió) Així diu un fragment del text datat en 19 de gener de 2009 que anuncia la "disolución de AN Valencia y presentación del PAE". Aquest text, signat per qui fóra el responsable de premsa d'AN, Martín Vargas Ramos, confirma els conflictes interns que es vivien a AN des de feia temps, i anuncia el transvasament de personal i ideologia a una nova formació, registrada al Registre d' Associacions amb Número CV- 01-041912-V i que es declara "ecologista". "No debemos nunca olvidar que la defensa de nuestro pueblo, de nuestra raza y nuestra identidad estan unidos inexorablemente a la defensa a ultranza de nuestro entorno. La ecología integral y la lucha política, creemos, han de ser una e indisoluble batala diaria frente a los enemigos de nuestra Tierra" Afirma el mateix text. Però aquest viratge te ja alguns antecedents dins el món neonazi. És per exemple el cas de Tierra y Pueblo, o de Grupo Edenia Deporte y Naturaleza, que sota un aspecte ecològic amaga una defensa de la raça i de la pàtria que prompte s'endevina llegint els seus principis. Aquesta forma que adopta el nacionalsocialisme ja fou destapada a València pel periòdic L'AVANÇ en un article titulat "Eufemismes nacionalsocialistes", que reproduïm al final de l'article. El text a què fa referència la nota de presentació del PAE es troba encara disponible al web d'AN, i diu el següent: Nota informativa. viernes, 16 de enero de 2009 Ultimamente se comenta una supuesta reunión de la delegación de A.N. de Valencia el día 17 o 18 de Enero en la antigua sede. Bien, pues he de aclarar que a fecha de hoy NO EXISTE NINGUNA DELEGACION en dicha ciudad, ni NINGUNA REUNIÓN CONVOCADA para esas fechas así que por tanto no puede haber una convocatoria para esos días. La reunión en concreto es de miembros del P.A.E. (asociación cultural que en su momento colaboro con nosotros, pero que en la actualidad no tiene ningún tipo de relación con el partido) para aclarar temas de su incumbencia. Se ordena la no asistencia de ningún miembro del partido en calidad de representante de este, ya que no se le han asignado a nadie tales funciones. Si alguien de dicha zona pensaba ir para informarse sobre el partido allí no se le podrá atender, pues como repito no hay ningún representante de este, pero pueden escribir a cualquiera de las secretarías que se les informara en condiciones. Aprovecho para anunciar que en fechas próximas si se celebrara allí una reunión oficial en la cual se presentara la nueva delegación y la gente encargada de llevarla. Marcos F. Secretaria de organización" Alianza Nacional (AN) es va fundar a València l'any 2006, pocs mesos després de la desarticulació del Frente Anti Sistema (FAS), al que presumptament pertanyien alguns dels qui van presentar el nou partit, capitanejat per l'ultra Pedro Pablo Peña. AN neix ja marcat pels problemes dels seus membres amb la justícia: Peña és detingut a Madrid junt a altres tres membres del partit presumptament per tractar d'atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA. A València, la Guàrdia Civil desarticulava el setembre de 2005 el FAS, registrava la seu del número 69 de l'avinguda de Tres Creus i detenia Juan Manuel Soria Monfort, considerat un dels membres de la Junta de Mandos del FAS. "El local sigue abierto y continuamos como antes, militando en Alianza Nacional", afirmava en un post del fòrum neonazi Trinidad un usuari que deixava el contacte d'AN i que s'identificava com J.M. Soria. El fil del debat venia en relació amb l'emissió del reportatge que precisament penjàrem la setmana passada al nostre Canal Youtube, i que es va emetre al programa 7 dias, 7 noches d'Antena3 Però els inicis sempre són el millor, i per això AN comptava amb un gruix considerable de simpatitzants durant el seu primer any de vida. Nombrosos joves s'acostaven a la seu els caps de setmana, realitzaven concerts i actes, inclús alguna que altra concentració i manifestació. Però des del principi que també els vam seguir la pista, i vam esbrinar que un dels joves detinguts per una agressió el 9 d'octubre a València junt a altres dotze skinheads neonazis era el fill de la cap de premsa d'AN, María José Zanón Viguer, que abandonà prompte el partit. Francisco Cirujeda Zanón, el seu fill, fou fotografiat a l'interior del local d'AN junt a altres dels joves detinguts, i algunes d'aquestes fotos van aparèixer a la premsa. Llavors, molts dels joves que freqüentaven el local d'AN van anar progressivament abandonant el moviment, quedant-s'hi els més convençuts. Entre aquests, el tristament conegut Pedro José Cuevas Silvestre, qui matà Guillem Agulló, i que va passar només sis anys a la presó per aquell crim. La presència d'aquest a les llistes electorals d'AN a Xiva l'any 2007 va provocar la reacció de la societat civil, pel que partits, sindicats i associacions de distint tipus demanaren la il·legalització d'aquest partit. A partir d'aleshores, Alianza Nacional es va situar en el punt de mira de les organitzacions antifeixistes i dels moviments socials valencians, que tractaren d'impedir qualsevol acte d'apologia neonazi que pretenien celebrar al País valencià. A Ontinyent i a Torrent, on organitzaren manifestacions contra la immigració, es van trobar amb una resposta ciutadana que quintuplicava els seus assistents, així com les xarrades amb membres del KuKluxKlan i altres revisionistes, que no trobaven mai un hotel on celebrar-les i havien de refugiar-se a la seua seu. A més, a les eleccions locals de 2007 treien una ridícula xifra en vots allà on es presentaren, i alguns curiosos successos relacionats amb la parella del líder i un jove de l'Europa de l'Est esguitaven el partit i provocaven una rialla generalitzada dins el món ultra. Fins i tot des d'España2000 es va prohibir assistir a qualsevol acte d'aquest partit, tractant d'allunyar-se dels qui consideraven estar massa contaminats. AN segueix activa, però principalment a Màlaga. A la resta de delegacions de l'Estat, l'activitat és gairebé nul·la. Així com la societat evoluciona, els nazis també, encara que semble mentida. Mai marxaren, no moriren amb Hitler al bunker, ni van ser empresonats o silenciats durant aquests darrers 60 anys. La major part escaparen i els més convençuts s'han dedicat durant anys a mantindre viva a qualsevol preu la seua ideologia. El nazisme sempre ha estat relacionat amb temàtiques més enllà de la política, envoltat sempre d'un aura quasi mística i ocultista, esotèrica, i que de vegades no s'endevina a la primera. Arreu del món trobem organitzacions que aparentment no relacionaríem mai amb el nazisme, bàsicament per la poca profunditat amb la qual s'ha tractat aquest fenomen, adscrit únicament a la IIª Guerra Mundial i als skinheads, però la realitat és que el nazisme ha sobreviscut en gran mesura havent-se adaptat als canvis socials, havent explorat altres formes d'arribar a la gent i havent construït tota una corrent quasi filosòfica que amb cara amable, predica exactament el mateix que Hitler, Himmler i els autèntics nazis. Eufemismes nacionalsocialistes. L'AVANÇ, Amb un llenguatge totalment ambigu, envoltats de l’aura ecològica, filohistòrica i europeista, s’oculta la vertadera cara del nou nazisme mundial. La setmana passada van desembarcar a Altura (Alt Palància) alguns dels ideòlegs més importants d’aquesta desconeguda corrent neonazi per realitzar una sèrie de xarrades sota el títol "Eurosiberia, la creació d’ una potència etno-política” organitzades per Tierra y Pueblo en una casa rural d’aquesta població castellonenca. Lluís Adell/València Malgrat què l’extrema dreta s’ha convertit en un arquetip mediàtic de caps rapats, futbol i nostàlgia franquista, existeix tota una base doctrinal de la que beuen els líders i propagandistes d’aquesta ideologia que, lluny d’haver-se soterrat amb el sistema liberal, cala fons encara en molt diversos sectors socials. És arriscat defensar les tesis racials en un món cada vegada més globalitzat i conseqüentment més mestís; difícil tant des del punt de vista legal com divulgatiu. Però no per això han desaparegut les veus que clamen per una Europa blanca i per una separació de races, tot el contrari, ara està a l’abast de tothom a la xarxa, realitzen conferències, trobades, editen llibres i es mouen amb total normalitat. Així, han creat tota una filosofia que parteix d’un total revisionisme històric (inclús negant l’holocaust jueu) amb els seus gurús, els seus manuals i els seus propis canals de difusió. La seua passió per la història, pel paganisme i la mitologia europea, la defensa etnicista (substituint intencionadament el terme “raça” per “étnia” eviten qualsevol conflicte legal) i el nacionalisme europeu eviten la imatge del ranci feixisme espanyolista (utilitzen el català i el basc i reivindiquen els trets culturals propis) i creen una simbologia pròpia que es basa en runes celtes i imatges vikingues i d’altres mitologies de l’antiga Europa. Llenguatge ambigu Terra i Poble podria ser el nom de qualsevol associació cultural, ONG o grup ecologista, però es tracta en realitat d’una organització legal que proclama la “lluita pel manteniment de la nostra identitat, personalitat i herència, considerant com nostre qualsevol moviment identitari sorgit en sòl europeu”. Allò que podem desgranar dels seus principis no és més que europeisme ( Europa una i unida per motius d’ origen i identitat comuna), religiositat (reafirmació dels valors i principis comuns a totes les religions indoeuropees, denunciant els valors estranys que s’ han introduït a Europa per religions originàries de les zones desèrtiques del Pròxim Orient) identitat amenaçada per la immigració i per conseqüència, etnicisme (defensa de les personalitats pròpies de cadascuna de las “pàtries carnals” que composen la nostra gran Europa), família i tradició. No és gens difícil identificar on ens porten aquestes idees quan examinem detingudament la trajectòria dels personatges que les envolten, els enllaços de les seues pàgines web o el públic habitual de les seues obres. Antics i actuals neonazis El passat cap de setmana, una casa rural d’Altura (Alt Palància) acollí un cicle de conferències sota el títol d’”Eurosiberia, la creació d’una potència etno-política”, a la qual estaven convidats importants teòlegs d’aquestes tesis. Sota el paraigües de la organització Tierra y Pueblo, dirigida per Enrique Ravello i amb base a València, participaren personatges com Andreas Molau, lligat al partit d’extrema dreta alemany NPD, o Guillaume Faye, que enuncia als seus textos la tesi que Europa està en perill físic i cultural de desaparèixer sota l’ amenaça de la immigració. Destaca la presencia d’un antic membre del Circulo Español de Amigos de Europa (CEDADE), Ernesto Milá, fundador del Partido Español Nacional Socialista (PENS) i posteriorment secretari general del partit d’extrema dreta Democracia Nacional. Aquest convidat oferí la conferència “Marroc, l’enemic del Sud”. Milà és vell conegut i amic d’un altre conferenciant, Salvatore Francia, que liderà la organització terrorista d’extrema dreta Ordine Nuovo, responsable dels atemptats l’any 1969 a la plaça Fontana de Milà, amb setze morts i noranta ferits, el 1970 contra el tren Roma-Messina amb sis morts i cent ferits, i el 1974 contra una manifestació antifeixista on van morir vuit persones més. Entre 1.972 i 1.979 Ordine Nuovo comet vint-i-cinc atemptats que causen la mort de vint-i-dues persones, i més endavant es dissoldria donant lloc a les organitzacions terroristes Avanguarda Nazionale i Ordine Nero. L’esvàstica ha caducat Durant els anys vuitanta existí tota una voluntat de renovació i autocrítica dins elmoviment nacionalsocialista espanyol, que va donar com a resultat la escissió d’un sector de CEDADE liderat per Ramón Bau, Nuevo Socialismo, que començà una crida a trencar amb la marginalitat i el sectarisme del que acusaven la pionera organització europeista. Així, la nova tendència nacionalsocialista buscà referents més enllà del neofeixisme i la nova dreta per tal de configurar un front antisistema, apropiant-se de tesis pròpies dels grups ecologistes, d’esquerres i pacifistes, segons Ramón Bau, “tot un underground social de contrasocietat que capte descontents i rebels, que forme un concepte nou de societat a base de repudiar tot allò existent”. Aquesta imatge és la que avui transmet, entre d’altres, el Movimiento Social Republicano (MSR), que s’allunya de la tradicional imatge caduca de l’extrema dreta espanyola, així com gran quantitat d’organitzacions filonazis que amaguen la seua doctrina sota postulats ambigus que entren dins els marges legals. Així s’explica com la polèmica llibreria Europa de Barcelona, distribuïdora de la major part d’obres d’aquest tarannà, encara sobreviu legalment."
Aqui teniu un altre enllaç divertit, que sembla bastant mes seriós dels que fins el dia d' avui he pogut trobar... Enllaç
La emoción que representa para todo catalán la audición de su música y al tiempo, poder bailar esta danza ancestral es indescriptible, es algo que marca y que cala en lo más Arlet de nuestro corazón; una danza solar, de hermandad popular que, además de su belleza plástica constituye en sí un motivo ellos más que suficiente para, en virtud de los fines propios de nuestra entidad, iniciar un curso de sardanas para los socios y simpatizantes de CISNE, contando para ellos con la colaboración de un profesor de colles sardanistes, familiar de un camarada, quien nos ha trasmitido con mayor énfasis si cabe el amor por nuestra danza más representativa. Así pues, las primeras sesiones fueron dedicadas al aprendizaje los pasos de la sardana, tanto los llamados cortos como los largos, para ir poco a poco perfeccionando los mismos y la dificultad técnica de su realización. Tal fue el vínculo creado que nuestro amable profesor nos invitó a que fuéramos a su local para seguir perfeccionándonos cuando quisiéramos. Y quiénes mejor para describir la emoción que produce este baile como dos de nuestros más célebres escritores catalanes, Joan Maragall con su poesía a la Sardana y Jacint Verdaguer con su poesía a l’Empordà. [Translendium] La sardana és nazi! !
Si vols acabar amb el festival de l' humor i acabar-te de descollonar de riure mira aquest últim: No té desperdici Ara que consti que ja t' aviso, fa mal.
| 0.801815 |
curate
|
{"ca": 0.7550430504305043, "es": 0.24243542435424353, "pt": 0.00036900369003690036, "hu": 0.002091020910209102, "fr": 6.150061500615006e-05}
| |
mc4_ca_20230418_17_523843
|
Millora el coneixement del català, però no el seu ús habitual | Gerard E. Mur
Enquesta d'Usos Lingüístics Política Lingüística Ús Llengua Catalana
| 0.628278 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.nuvol.com/noticies/millora-el-coneixement-del-catala-pero-no-el-seu-us-habitual/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_416380
|
Puigcercós proposa una gran coalició nacionalista amb partits de tot l'Estat per a Europa Esquerra manté com a prioritat concórrer als comicis amb CiU, però no descarta treballar per una unió amb nacionalistes de l’Estat. El líder d’ERC s’abocarà a la campanya d’Eusko Allkartasuna per a les eleccions basques mailAntiSpam('sarenas','avui.cat','Sandra Arenas') Sandra Arenas Ult. Act. 09.12.2008 - 23:39 hs Malgrat que en general les eleccions europees no fan perdre la son als catalans –en l’última convocatòria la participació no va arribar al 40%–, els partits comencen a preparar el terreny per enfrontar-se a uns comicis que poden servir de termòmetre de convocatòries posteriors, ni que sigui perquè són l’inici d’un nou cicle electoral.Esquerra manté la prioritat de concórrer-hi amb els partits “catalanistes”, sobretot amb CiU, que de moment estudia si repeteix l’aliança amb el PNB i el BNG. Però davant un escenari amb CiU més que improbable, els republicans no descarten treballar per una “gran coalició” de partits nacionalistes de l’Estat, i compatibilitzar així Galeuscat amb l’Europa dels Pobles, en què hi ha ERC i EA. El president dels republicans, Joan Puigcercós, va proposar ahir aquesta opció amb l’objectiu de “fusionar tot l’espectre nacionalista”, malgrat que va reiterar la seva crida a CiU per “defensar plegats el dret de Catalunya a ser una nació normal al si d’Europa”. Puigcercós va manifestar que “Brussel·les és el nou repte” perquè “no hi ha el TC” i el “catalanisme s’hi pot defensar en millors condicions”. Les eleccions europees van ser precisament un dels temes de la reunió d’ahir entre el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, i el d’EA, Unai Ziarreta, que es van trobar a la tarda a la seu dels republicans. Durant la reunió Ziarreta va convidar Puigcercós a participar i col·laborar activament en la campanya electoral basca, fet que el líder republicà va acceptar. Seran diversos els dirigents d’ERC que s’abocaran a la campanya de la formació basca, amb un missatge nítidament independentista que també pretén aprofitar Puigcercós. Els dos líders van ratificar l’aposta per un sobiranisme “radicalment pacífic i democràtic” com a única fórmula perquè tant el País Basc com Catalunya “avancin cap a l’emancipació nacional”. Be opineu d'aquesta enganyufla equidistanta de Manelic? Si creu que picarem va be!!!. Perque no els hi propossa als seus socis d'ICV i el PSC....segur que fam palmetes amb la idea. O perque no se suma a les llistes del PSOE? Manera de fer el ridicul
De tot l'Estat
Diria que la proposta té més intenció de tapar la pròpia manca de suport que aconseguir res a Europa
Jo crec que son ganes de criminalitzarnos. Fer una proposta imposible per drepre dir que son nosaltres qui hem dit que no
LaBerta jo no tinc ni p idea del que passa per les ments d'ERC ni de CiU I començo a arribar al punt de que millor que no ho sàpiga.
| 0.85439 |
curate
|
{"ca": 0.99860529986053, "en": 0.001394700139470014}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_181000
|
Pajín critica la gestió de la sanitat a Catalunya i recorda que el dret a l'assistència està recollit a la ConstitucióLa ministra assegura que la sanitat catalana "té l'obligació" d'atendre pacients d'altres comunitats "vinguin d'on vinguin" Llegir notícia sencera
El dia que no estiguem, es mejaren entre ells com autentics "gorrinos" que son....
Potser acaben reflexionant... ni de conya!
Son idiotes....cada poc temps perden un territori.....al final serán 4 gats...i enlloc de pensar que poden fer malament....s'enroquen amb més força....
És el seu tarannà, sobretot des de que van ocupar les Amèriques... Què hi farem! !
| 0.655213 |
curate
|
{"ca": 0.7983870967741935, "es": 0.2, "fr": 0.0016129032258064516}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_561990
|
5 nicks. El regal per l'Albada en motiu del seu aniversari seràn cues de pansa per la memòria, a veure si així aconsegueix recordar els seus usuaris i contrasenyes.
Felicitats i un gran aplaudiment:
| 0.657031 |
curate
|
{"en": 0.04081632653061224, "ca": 0.9591836734693877}
| |
macocu_ca_20230731_6_307336
|
L'impost sobre begudes ensucrades a Catalunya ha fet baixar el seu consum
Un article fet per Judit Vall Castelló (IEB-UB i CRES-UPF) i Guillem López Casasnovas (CRES-UPF) analitza els efectes de l’impost de begudes ensucrades sobre les seves vendes i el seu consum a Catalunya. Els resultats mostren una reducció del 22% del seu consum respecte a la situació abans de l’impost, fet que suposa la ingesta de 107 calories menys per persona i setmana entre els seus consumidors.
09.04.2018
El sobrepès i l’obesitat són un problema de salut molt important en el món: l’any 2015, el 54% de la població adulta als països de l’OCDE va tenir sobrepès, i al voltant del 19,5% de la població era obesa. El consum de sucre es considera una de les principals causes del creixement de les taxes de sobrepès i d’obesitat, que afecten la població infantil de manera significativa.
En aquest context, l’any 2016 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va emetre un informe amb un nombre de recomanacions per als governs dels països desenvolupats, com ara la introducció d’impostos per a un conjunt de productes considerats nocius (i que havia de suposar al menys un increment dels preus del 20% per ser efectiu), amb l’objectiu d’anar reduint el seu consum i millorar la salut de la població.
Seguint la recomanació de l’OMS, el govern de la Generalitat de Catalunya va implementar un impost de begudes ensucrades sobre les vendes i el consum d’aquestes begudes al territori català, que va entrar en vigor des de l’1 de maig del 2017. L’impost (el seu import depèn dels grams de sucre inclosos) recau sobre totes les begudes que tinguin edulcorants calòrics afegits, i la legislació estableix per primer cop el requeriment que el 100% d’aquest impost s’ha de traslladar al preu final del producte.
“Aquests resultats són importants, ja que hi ha molts països que estan a punt d’introduir impostos similars, com per exemple el Regne Unit, Irlanda o Sud-Àfrica. Aquests països es plantegen introduir impostos sobre begudes ensucrades aquest mateix any 2018, i el nostre estudi pot ajudar els responsables polítics a prendre decisions”, apunten els seus autors, que creuen que l’aplicació de l’impost pot conduir a millores en els resultats de salut a mitjà i llarg termini.
L’estudi “Impacte de l’impost de begudes ensucrades sobre el consum d’aquestes begudes a Catalunya” ("Impact of SBB taxes on consumption", documento en pdf, en inglés) utilitza dades d’una cadena de supermercats que té el 10% del mercat de Catalunya, amb prop de 160 botigues, i que té presència en tot el territori català. Les dades procedeixen de les vendes setmanals de 105 productes escollits, que els autors separen en tres grups: begudes ensucrades (subjectes a l’impost), begudes tipus zero i light, i aigües, aquests dos darrers grups, lliures de l’impost.
Els resultats mostren que l’impost fa caure el consum de begudes ensucrades en sis litres per setmana, producte i botiga respecte al consum de begudes light/zero. Aquestes xifres suposen una reducció d’un 22% comparat amb el consum que hi havia abans de l’aplicació de l’impost.
Així mateix, una part de la caiguda del consum de begudes ensucrades es substitueix pel consum de begudes light i zero (en el que s’anomena “efecte de substitució”), que augmenten les vendes després de l’entrada en vigor de l’impost.
Aquests resultats es deuen, en part, a que l’augment de preu arriba a superar el 20% per a begudes en recipients grans, seguint les recomanacions de l’OMS per assegurar una reducció significativa del consum i l’efectivitat de l’impost.
Reducció de calories ingerides i resultats diferents segons la zona de Catalunya
Els autors extrapolen els seus resultats a tots els consumidors catalans d’aquest tipus de begudes, per concloure que l’impost suposa una reducció de 107 calories per persona i setmana. Per fer aquest càlcul, utilitzen dades de l’Enquesta Catalana de Salut sobre el percentatge de catalans que consumeixen begudes ensucrades (dels prop de 5,5 milions de la població de Catalunya d’entre 20 i 80 anys, el 22% bevia diàriament aquest tipus de begudes).
Un altre dels apartats de l’estudi mostra el diferent impacte de l’impost segons les zones de Catalunya i quin tipus de consumidors hi són més sensibles: així, els efectes són més grans en zones no turístiques i en zones amb una taxa d’obesitat més elevada (mesurada amb dades de l’Enquesta Catalana de Salut, ESCA 2016), mentre que els efectes són similars en zones amb rendes familiars més altes i amb rendes familiars més baixes.
Per tal que tot això sigui efectiu, Judit Vall Castelló i Guillem López Casasnovas recalquen el requeriment fonamental que ha de complir l’impost de begudes ensucrades: “Els resultats del nostre estudi estan condicionats al fet que l’impost es traslladi al preu final, tal com estableix la llei, i per tant, és molt important que les autoritats creïn mecanismes per fer complir aquest punt, com per exemple, multes o sancions”.
Article de referencia: Judit Vall Castelló, Guillem López Casasnovas (abril 2018). "Impact of SSB taxes on consumption"
| 0.842597 |
curate
|
{"ca": 0.974703557312253, "de": 0.001976284584980237, "es": 0.016205533596837945, "en": 0.0071146245059288534}
| |
dogc_ca_20230901_0_8105
|
ORDRE ENS/215/2017, de 14 de setembre, per la qual es creen i es modifiquen diversos preus públics per a la utilització de serveis que es presten al Complex Educatiu de Tarragona.
El Complex Educatiu de Tarragona acull cada curs escolar en règim de residència alumnat matriculat que resideix habitualment allunyat del Complex.
L'Òrgan de Gestió del Complex Educatiu de Tarragona es va crear mitjançant el Decret 188/2015, de 25 d'agost, i té com a finalitats bàsiques optimitzar la gestió dels espais, de les instal·lacions i de les dependències comuns de què disposa, obtenir els millors rendiments en l'explotació econòmica dels recursos, i donar suport als centres i serveis educatius ubicats en el recinte.
L'article 13 del Decret 188/2015, de 25 d'agost, preveu que els diferents recursos del Complex Educatiu de Tarragona, destinats fonamentalment a la prestació del servei públic de l'educació i altres serveis complementaris, també poden ser objecte d'explotació econòmica i d'ús social.
Mitjançant l'Ordre ENS/217/2012, de 16 de juliol, es va crear el preu públic per la utilització del servei d'allotjament prestat a la residència del Complex Educatiu de Tarragona, i se'n va fixar l'import per al curs escolar 2012-2013, i mitjançant l'Ordre ENS/184/2013, de 24 de juliol es va fixar l'import d'aquest preu públic a partir del curs escolar 2013-2014.
Atès que és necessari modificar aquest preu públic i crear nous preus públics per la utilització de diversos serveis que es presten al Complex Educatiu de Tarragona.
Per tot això, de comformitat amb el que estableix el capítol III del Títol I del Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny.
A proposta de l'Òrgan de Gestió del Complex Educatiu de Tarragona i de la Direcció General de Centres Públics, d'acord amb els informes favorables de la Intervenció Delegada i de l'Assessoria Jurídica del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda, i en ús de les atribucions que m'han estat conferides, Ordeno:
Article 1
Modificar el preu públic per la utilització del servei d'allotjament prestat a les residències del Complex Educatiu de Tarragona per a l'alumnat matriculat als dos instituts del Complex Educatiu i a centres docents públics d'educació secundària de la demarcació de Tarragona. 1.1 Es fixa el preu públic en l'import que tot seguit s'indica per a cada servei:
a) Pel servei d'allotjament i manutenció en pensió completa de dilluns a divendres durant tot el curs acadèmic: 3.070,00 euros (IVA exclòs). Aquest servei inclou des del dinar del dilluns, fins al dinar del divendres.
b) Pel complement d'allotjament, durant tots els caps de setmana del curs acadèmic: 800,00 euros (IVA exclòs). Aquest servei només inclou dormir de divendres a diumenge, i l'esmorzar del dilluns. Només hi podrà optar l'alumnat major d'edat.
c) Pel complement d'allotjament de cap de setmana esporàdic: 35,00 euros (IVA exclòs). Aquest servei només inclou dormir de divendres a diumenge, i l'esmorzar del dilluns.
d) Pel complement per habitació individual: 400,00 euros (IVA exclòs).
e) Pel complement d'incorporació dels diumenges al vespre durant tot el curs acadèmic: 400,00 euros (IVA exclòs). Aquest servei inclou el dormir del diumenge i l'esmorzar del dilluns.
f) Pel complement d'incorporació dels diumenges al vespre de forma esporàdica: 15,00 euros (IVA exclòs). Aquest servei inclou el dormir del diumenge i l'esmorzar del dilluns. 1.2 Exigibilitat El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial.
Les persones interessades poden optar entre satisfer l'import del preu públic mitjançant un pagament únic, o bé mitjançant pagament fraccionat.
El pagament fraccionat només serà aplicable al preu públic per allotjament en pensió completa de dilluns a divendres durant tot el curs acadèmic, i es podrà dur a terme de la següent manera: 20% de l'import en el moment de la formalització del contracte. 40 % de l'import abans del 5 d'octubre de l'any acadèmic. 40 % de l'import abans del 5 de gener de l'any acadèmic Els complements per habitació individual, per caps de setmana i per incorporació en diumenges al vespre s'hauran d'abonar en la seva totalitat a l'inici de la prestació del servei.
Per poder gaudir de la prestació del servei, la persona interessada ha d'estar al corrent de cadascun dels pagaments.
En cas que es produeixi una baixa abans de la fi del curs escolar, no es retornaran les quantitats ja abonades, tret que existeixi algun motiu que ho justifiqui i que caldrà acreditar davant la Gerència de l'Òrgan de Gestió del Complex Educatiu de Tarragona.
Les baixes voluntàries no donaran dret a la devolució de les quantitats ja abonades. 1.3 Exempcions i bonificacions:
Al servei d'allotjament en pensió completa de dilluns a divendres durant tot el curs acadèmic, i amb la justificació documental prèvia, se li aplicaran els supòsits d'exempcions i bonificacions previstos en aquesta ordre de preus públics.
Les exempcions i bonificacions no seran d'aplicació sobre els complements, ja que són serveis addicionals, subjectes a disponibilitat i voluntaris. 1.3.1 Supòsits d'exempcions Poden optar a les exempcions:
a) Les persones membres de famílies nombroses classificades en la categoria especial. El document acreditatiu és el títol de família nombrosa.
b) Les persones que posseeixin la declaració legal de minusvàlua en un grau igual o superior al 33%, els seus cònjugues i els seus fills o filles que en depenguin econòmicament. El document acreditatiu és el certificat de la minusvàlua amb un grau igual o superior al 33%.
c) Les víctimes d'actes terroristes, els seus cònjuges i els seus fills i filles. S'acreditarà amb un certificat de l'Administració corresponent.
d) Les persones víctimes de violència de gènere. S'acreditarà amb un dels documents següents:
- Ordre de protecció judicial.
- Informe del Ministeri Fiscal que indiqui l'existència d'indicis de què està essent objecte de violència.
- Sentència condemnatòria de la persona agressora.
- Certificat del Departament de Benestar i Família, o de l'Ajuntament o centre d'acollida indicant la seva situació.
e) Les persones aturades de llarga durada que percebin un subsidi equivalent a una renda mínima d'inserció o la renda activa d'inserció. 1.3.2 Supòsits de bonificacions Les persones membres de família nombrosa de categoria general, i les persones membres de família monoparental tenen una bonificació del 50 % de l'import del preu públic.
Les persones que es trobin entre els llindars de renda familiar que tot seguit s'indiquen, tenen una bonificació del 50 % o del 33 % del preu públic, d'acord amb el que s'hi estableix;
Nivell de renda familiar inferior a 5.500,00 euros, la bonificació és del 50 %.
Nivell de renda familiar entre 5.500,00 i 8.000,00, la bonificació és del 33 %.
Als efectes d'aquestes bonificacions, es calcula la renda familiar per l'agregació de les rendes corresponents a l'exercici econòmic anterior al curs acadèmic, de cadascun dels membres computables de la família que obtingui ingressos de qualsevol tipus, i es divideix pel nombre de persones que la integren.
Són membres computables el pare i la mare, si escau el/la tutor/a i persona encarregada de la guarda i protecció del menor, el sol·licitant, els germans solters menors de vint-i-cinc anys i que convisquin en el domicili familiar a 31 de desembre de l'any anterior al curs acadèmic o els de més edat, quan es tracti de persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial, així com els ascendents dels pares que justifiquin la seva residència al mateix domicili que els anteriors amb el certificat municipal corresponent.
En el cas que els sol·licitants constitueixin unitats familiars independents, també es consideren membres computables el/la cònjuge, en el seu cas, la persona a la qual es trobi unida per anàloga relació. Així com els/les fills/es, si escau.
En el cas de divorci o separació legal dels pares, no es considera membre computable aquell que no convisqui amb el sol·licitant de la bonificació. No obstant això, té la consideració de membre computable, si escau, el nou cònjuge o persona unida per anàloga relació, la renda de la qual s'inclourà dins del còmput de la renda familiar.
En els casos en què el sol·licitant al·legui la seva emancipació o independència familiar i econòmica, sigui quin sigui el seu estat civil, ha d'acreditar fefaentment que disposa de mitjans econòmics propis suficients que permetin l'esmentada independència. En cas contrari, s'entendrà no provada la independència. 1.3.3 Beneficiaris 1.3.3.1 Pot sol·licitar les exempcions i les bonificacions l'alumnat que compleixi tots els requisits següents:
- Ser menor de 25 anys o bé complir 25 anys abans del 31 de desembre de l'any corresponent al curs escolar.
- Cursar estudis d'educació secundària postobligatòria en el Complex Educatiu de Tarragona o en els centres públics de la demarcació de Tarragona i no disposar al seu municipi de residència o a la seva comarca, de l'oferta dels estudis que sol·licita.
- Estar preinscrit per aquell curs en algun dels centres del Complex Educatiu o en un centre públic de la demarcació propera al Complex, per als mateixos estudis que fa constar en la sol·licitud de bonificació de places de residència, d'acord amb les normes i els terminis establerts en la Resolució anual sobre preinscripció i matrícula de l'alumnat als centres educatius en els ensenyaments sufragats amb fons públics.
- No haver estat sancionat anteriorment, amb una falta molt greu, per la direcció de les residències del Complex Educatiu de Tarragona. 1.3.3.2 L'alumnat repetidor no pot sol·licitar les exempcions i bonificacions previstes. 1.3.4 Reconeixement La proposta de reconeixement de les exempcions i les bonificacions la fa la persona responsable de la Gerència de l'Òrgan de Gestió del Complex Educatiu de Tarragona, en el moment en què la persona interessada n'acredita documentalment la situació.
El/la director/a dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament d'Ensenyament, d'acord amb la documentació aportada, resol i notifica la resolució als interessats per mitjà de la persona responsable de la Gerència.
Contra les resolucions del/de la director/a dels Serveis Territorials del Departament d'Ensenyament a Tarragona relatives a la concessió o denegació de bonificacions es pot interposar, en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà de la notificació de la resolució esmentada, recurs d'alçada davant del director general de Centres Públics, d'acord amb el que disposa l'article 76 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i els articles 121 i 122 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions publiques.
Article 2
Crear el preu públic per la utilització del servei d'allotjament i manutenció prestat a les residències del Complex Educatiu de Tarragona per a persones que l'utilitzin esporàdicament, en les diverses modalitats que s'hi estableixen, i fixar els imports següents:
a) Pel servei d'allotjament i manutenció en règim de pensió completa: 28,50 euros (IVA exclòs) per persona i dia.
b) Pel servei d'allotjament i manutenció en règim de mitja pensió: 24,00 euros (IVA exclòs) per persona i dia.
c) Pel servei d'allotjament i esmorzar: 19,50 euros (IVA exclòs) per persona i dia.
d) Pel servei d'allotjament una nit, sense manutenció: 16,50 euros (IVA exclòs) per persona i dia.
El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial.
Article 3
Crear el preu públic per la utilització del servei de menjador al Complex Educatiu de Tarragona i fixar l'import següent: 3.1 Per a persones que l'utilitzin esporàdicament, no vinculades directament amb el Departament d'Ensenyament: 6,36 euros (IVA exclòs), de dilluns a diumenge, dinar i sopar. 3.2 Exigibilitat: El preu públic exigible en iniciar-se la prestació del servei.
Article 4
Crear el preu públic per la utilització dels diferents espais al Complex Educatiu de Tarragona, en les seves diverses modalitats que s'hi estableixen, i fixar els imports següents: 4.1 Per la utilització de les aules tipus 1: 4.1.1 Les característiques de les aules tipus 1 són les següents:
- Estan situades en planta baixa.
- Són accessibles a persones amb mobilitat reduïda.
- Tenen capacitat per a 50 persones aproximadament.
- Estan equipades amb cadires de pala, internet, canó i pantalla.
- Calefacció/aire condicionat. 4.1.2 El preu públic per aquestes aules és de 20,00 euros/hora (IVA exclòs) o 60,00 euros/dia (IVA exclòs). 4.1.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.2 Per la utilització de les aules tipus 2: 4.2.1 Les característiques de les aules tipus 2 són les següents:
- Estan situades en planta baixa.
- Són accessibles a persones amb mobilitat reduïda.
- Tenen capacitat per a 50 persones aproximadament.
- Estan equipades amb cadires de pala.
- Calefacció 4.2.2 El preu públic per aquestes aules és de 15,00 euros/hora (IVA exclòs) o 50,00 euros/dia (IVA exclòs). 4.2.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.3 Per la utilització de l'aula polivalent: 4.3.1 Les característiques de l'aula polivalent són les següents:
- Està situada en planta alta.
- No és accessible a persones amb mobilitat reduïda.
- Té capacitat per a 100 persones aproximadament.
- Està equipada amb taules i cadires, internet, megafonia, canó i pantalla.
- Calefacció. 4.3.2 El preu públic per aquesta aula és de 25,00 euros/hora (IVA exclòs) o 75,00 euros/dia (IVA exclòs). 4.3.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.4 Per la utilització de la sala multiusos: 4.4.1 Les característiques de la sala multiusos són les següents:
- Està situada en planta alta.
- No és accessible a persones amb mobilitat reduïda.
- Té capacitat per a 160 persones aproximadament.
- Està equipada amb cadires de pala, megafonia, internet, canó i pantalla.
- Calefacció/aire condicionat. 4.4.2 El preu públic per aquesta sala és de 30,00 euros/hora (IVA exclòs) o 80,00 euros/dia (IVA exclòs). 4.4.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible . en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.5 Per la utilització del teatre: 4.5.1 Les característiques del teatre són les següents:
- Està situat en planta baixa.
- Accessible a persones amb mobilitat reduïda, banys adaptats.
- Té capacitat per a 1100 persones aproximadament.
- Està equipat amb vestíbul d'entrada i banys, internet, canó, pantalla i megafonia.
- 160 A III i 220 v en l'escenari. 4.5.2 El preu públic per la utilització del teatre és de 150,00 euros/mig dia (IVA exclòs) o 300,00 euros/dia (IVA exclòs). 4.5.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.6 Per la utilització del menjador: 4.6.1 Les característiques del menjador són les següents:
- Està situat en planta baixa.
- És accessible a persones amb mobilitat reduïda.
- Té capacitat per a 720 persones assegudes a taula.
- Està equipat amb megafonia i micròfon sense fils. 4.6.2 El preu públic per la utilització del menjador és de 150,00 euros/mig dia (IVA exclòs) o 300,00 euros/dia (IVA exclòs). 4.6.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.7 Per la utilització de la piscina: 4.7.1 Les característiques de la piscina són les següents:
- Vas gran: 25 x 12,5 metres. Profunditat: 2 metres.
- Vas petit: 12,5 x 6 metres. Profunditat: de 0,40 a 0,70 metres.
- Piscina coberta. 4.7.2 El preu públic d'utilització de la piscina és de 3,00 euros/dia (IVA exclòs), per persona, en grups mínims de 20 persones.
El preu inclou l'ús dels vestidors.
El preu no inclou el servei obligatori de socorrista, que anirà a càrrec dels sol·licitants de l'ús de les instal·lacions. 4.7.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.8 Per la utilització de les pistes bessones: 4.8.1 Les característiques de les pistes bessones són les següents:
- Dues pistes poliesportives de futbol-sala, bàsquet, handbol i volei.
- Tancades perimetralment i semicobertes.
- Accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.
- Il·luminació. 4.8.2 El preu públic d'utilització de les pistes és de 10,00 euros/hora (IVA exclòs), sense il·luminació i 20,00 euros/hora (IVA exclòs) amb il·luminació per a cadascuna de les pistes. El preu per dia proposat és de 40,00 euros (IVA exclòs) per cada pista o de 80,00 euros (IVA exclòs) per les dues.
El preu inclou l'ús dels vestidors. 4.8.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.9. Per la utilització dels camps de futbol: 4.9.1 Les característiques dels camps de futbol són les següents:
- Dos camps reglamentaris.
- Gespa.
- Un camp té il·luminació i l'altre no. 4.9.2 El preu públic d'utilització dels camps de futbol és de 15,00 euros/hora (IVA exclòs), per camp sense llum i de 30,00 euros/hora (IVA exclòs) per camp amb llum. El preu per dia proposat és de 80 €/dia (IVA exclòs), sense llum, i 100 €/dia (IVA exclòs), amb llum, per cada camp.
El preu inclou l'ús dels vestidors. 4.9.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.10 Per la utilització del camp de rugbi: 4.10.1 Les característiques del camp de rugbi són les següents:
- Mesures reglamentàries.
- Gespa.
- Il·luminació. 4.10.2 El preu proposat per a l'ús del camp de rugbi és de 20,00 euros/hora (IVA exclòs) sense llum o 40,00 euros/hora (IVA exclòs) amb llum i de 90,00 euros/dia (IVA exclòs) sense llum o 120,00 euros/dia (IVA exclòs) amb llum.
El preu inclou l'ús dels vestidors. 4.10.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial. 4.11 Per la utilització de les pistes de bàsquet: 4.11.1 Les característiques de les pistes de bàsquet són les següents:
- Mesures reglamentàries.
- Quatre unitats.
- No tenen il·luminació. 4.11.2 El preu públic d'utilització de cadascuna de les pistes de bàsquet és de 10,00 euros/hora (IVA exclòs) i de 30,00 euros/dia (IVA exclòs) per a cadascuna d'elles.
El preu inclou l'ús dels vestidors. 4.11.3 Exigibilitat: El preu públic és exigible en iniciar-se la prestació del servei, sens perjudici que es pugui exigir l'anticipació o dipòsit previ de l'import total o parcial.
Article 5
Quan escaigui, a aquestes quantitats caldrà aplicar l'IVA corresponent.
Disposició addicional
Les quanties que s'obtinguin s'ingressaran al compte corrent de l'Òrgan de Gestió del Complex Educatiu de Tarragona i han de ser gestionades d'acord amb el que estableix el Decret 188/2015, de 25 d'agost.
Disposició derogatòria
Es deroga l'Ordre ENS/184/2013, de 24 de juliol, per la qual es fixa l'import del preu públic per la utilització del servei d'allotjament prestat a la residència del Complex Educatiu de Tarragona a partir del curs escolar 2013-2014.
Disposició final
Aquesta Ordre entra en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 14 de setembre de 2017
Clara Ponsatí i Obiols Consellera d'Ensenyament
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9898294944660485, "en": 0.002243493867783428, "es": 0.004586698574135009, "fr": 0.0014458071592382091, "pt": 0.0008973975471133712, "de": 0.0009971083856815236}
| |
mc4_ca_20230418_9_677791
|
MausCrochet BCN: Els cactus de la Dara (XVII)
Descabdello12/06/2016 10:10 a. m.Moníssims! Sempre m'enamoren els teus cactus amb marietes!ResponEliminaRespostesMaus Crochet12/06/2016 4:16 p. m.Mil gràcies. M'alegra moltíssim que t'agradin!! !EliminaResponAfegeix un comentariCarrega'n més...
| 0.493808 |
curate
|
{"ca": 0.8496503496503497, "pt": 0.15034965034965034}
|
http://mauscrochet.blogspot.com/2016/12/els-cactus-de-la-dara-xvii.html
|
mc4_ca_20230418_12_171848
|
Conèixer Catalunya: ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ. ESCOLA PIA DE SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ. ESCOLA PIA DE SABADELL. VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA
Retratava – amb força dificultats tècniques – l’Església de Sant Agustí, annexa a l’edifici de les Escoles Pies de Sabadell, patrimoni Gencat ens diu; construcció de façanes modernistes feta amb aparell mixt d'obra vista i mamposteria. Formada per una nau central i dues laterals d'estructura gòtica. A l'interior hi ha: pintures de nois i noies de Joan Maurí i Espadaler (Sabadell, 28 de febrer de 1913 - 14 de gener de 1980 ) per l'altar de Sant Josep de Calassanç amb escultura de Francesc Juventeny i Boix ( Montcada i Reixac, 1906 + Cerdanyola del Vallès, 27 d’agost de 1990 ) i tres relleus d'alabastre policromat (1945-1949); altar de la Mare de Déu de la Escola Pia amb imatge de talla de Claudi Rius Garrich (1945-1952); Altar de Sant Pompili amb imatge de (1947) , obra de Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) i Altar de Sant Benet, projectat i pintat per Joan Pàres (1950-1951).
http://boards5.melodysoft.com/longinos/re-vida-y-obra-de-claudio-rius-garrich-382.html
La primera pedra fou posada el 25 de maig de 1924, i l’autor de l’obra va ser l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877-ibidem, 1937
El primer de maig l'església va ésser beneïda, encara que no estava acabada ja que manquen la façana principal i el campanar que havia de tenir 40 metres.
Va actuar com ajudant el futur arquitecte sabadellenc Josep Vila i Juanicó ( 1906? + 19 setembre 1981 ) i el paleta local Simó Piera que va ser qui va rebre a Charles-Édouard Jeanneret-Gris ‘Le Corbusier’ (La Chaux-de-Fonds, Cantón de Neuchâtel, Suiza, 6 de octubre de 1887-Roquebrune-Cap-Martin, Provenza-Alpes-Costa Azul, Francia, 27 de agosto de 1965), en la seva visita a Sabadell. La pedra fou a càrrec de Nicolau Molina i la va bastir J. Espanyol amb l'ajuda de Vinyas.
Vista interior de l'església. Jordi Contijoch Boada. 1996
Malgrat que l’església catòlica, apostòlica i romana, no passa pel seu ‘millor moment’, que Sabadell no és Barcelona, que tenir un edifici de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig (Barcelona, 1877-ibidem, 1937), no ‘farda tant’ com si fos de l’ Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp,[1] 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), pensem que estaria bé que s’acabés la construcció de l’església de Sant Agustí, oi?.
| 0.673698 |
curate
|
{"ca": 0.9024793388429752, "it": 0.019008264462809916, "es": 0.033884297520661154, "en": 0.04297520661157025, "fr": 0.001652892561983471}
|
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2018/08/esglesia-de-sant-agusti-escola-pia-de.html
|
mc4_ca_20230418_0_187753
|
Fundació Cabanas - Història de Cal Gerrer | Web Oficial Casa Museu - Cal Gerrer | Fundació Cabanas
Breu resum històric de la Terrisseria Arpí
Edificada a meitats del segle XIX, la Fàbrica de Productes Ceràmics de Arpí, va ser un important centre de producció ceràmica fins a l’any 1945. En el decurs de les tres generacions de la família Arpí que hi van treballar, sempre van ser la terra, l’aigua i el foc, els tres elements amb els que es va modelar el patrimoni artístic i arquitectònic local.
El procés de museïtzació de l’edifici ha estat un projecte ideat amb la finalitat de preservar la memòria de la que va ser la fàbrica de ceràmica més important del Vallès i rodalies, essent actualment l’única casa-fàbrica de terrissa en tot l’estat espanyol. La seva rehabilitació ha permès recuperar elements tradicionals i espais de l’antiga terrisseria, on s’hi exposen una col·lecció de treballs ceràmics.
Són moltes les cases del poble que van seguir la tendència estètica de finals del segle XIX i primers del XX, d’adoptar en les seves façanes elements ceràmics produïts a Cal Gerrer. Per aquesta raó avui en dia encara es poden trobar vestigis dels Arpí al casc antic de Sant Cugat.
| 0.860255 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://fundaciocabanas.org/historia-de-cal-gerrer/
|
macocu_ca_20230731_8_418248
|
SwitchPro - per tenir botons pel GPS, Wifi i altres.
| 0.551439 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_9_48653
|
Dibuix de X minúscula per Pintar on-line
Dibuix de X minúscula per pintar, imprimir o descarregar. Pinta online amb un joc per pintar de dibuixos de Lletres i nombres i podrás compartir i crear la teva propia galeria de dibuixos online.
| 0.612604 |
curate
|
{"ca": 0.7564102564102564, "pt": 0.24358974358974358}
|
: /minuscules/x-minuscula.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_229668
|
Des de els 13 anys que estudio hebreu i vaig abraçar aquesta religió, com que últimament està de moda el tema Israel-Palestina, he decidir obrir aquest fil per que formuleu les preguntes que vulgueu. Gràcies. PD: Ho miraré demà, que ara ha me'n vaig a dormir.
Els administradors haurien d'entrar a sac en aquest fil.
Si anessin a sac amb aquest fil, haurien d'anar a sac en moltíssims altres fils on certs col·lectius fan conyeta sobre l'extermini d'altres col·lectius.
Cosa que tampoc em sembla malament.
D'altra banda tampoc em sembla que s'hagi de ser hiper-sensible en aquests temes, la llibertat d'expressió per sobre de tot, mal ens pesi algunes vegades.
No. La llibertat d'expressió no pot servir per vexar ni oprimir. Es pot anomenar llibertat al fet de riure dels dèbils o dels imnocents morts a mans dels totalitaris o dels diferents pel simple fet de ser-ho? No, simplement és una forma més d'opressió. L'única vegada que la llibertat d'expressió serveix de forma justa per insultar o burlar-se és quan s'ataca al que oprimeix al que fa apologia de l'odi. Al contrari no és llibertat d'expressió, sinó expressar la intolerància.
| 0.801794 |
curate
|
{"ca": 0.966282165039929, "pt": 0.031055900621118012, "en": 0.0026619343389529724}
| |
crawling-populars_ca_20200525_37_52846
|
Resultats Congrés 28-A a Vila-sana Resultats municipals 2019 a Vila-sana Resultats europees 2019 a Vila-sana
| 0.609427 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /eleccionscongres10N2019/municipi/25252/vila-sana
|
cawac_ca_20200528_3_119080
|
Negre
Merlot
Blanc
Quan es parla de merlot tothom hi posa un èmfasi especial perquè ha estat com una troballa vitícola dels últims temps. Dóna un vi de molta qualitat, de graduació i d'una personalitat que destaquen arreu. El vi envelleix més ràpidament que el cabernet sauvignon i fins i tot és apte per al consum com a vi jove i extraordinari com a vi rosat, cosa difícil amb altres tipus de raïms.
Els vins són suaus, alcohòlics, aromàtics i fàcils de beure. És de color rubí amb tons violetes i en boca recorda herbes i espècies. En nas surten notes a fruites com les prunes. Com a varietat resisteix bé la fusta donant un vi equilibrat, amb cos, de color vermellós amb tons ataronjats.
Es podria dir que el merlot és un vi de molta pasta, apte per a tot. I a nivell de viticultor és la varietat més interessant des del punt de vista de producció, qualitat i preu, bé que no totes les terres són idònies ni aptes per al merlot. Les terres compactes poden afavorir el corriment de la flor o esbrima i s'ha d'evitar conrear-lo en aquest tipus de terra.
Bé que el merlot té una gran capacitat d'adaptació a diferents climes, té una brotada primerenca i això el fa sensible a les gelades de primavera. Per això no s'ha de conrear en les fondalades que són propenses a ser afectades pel fred. El merlot s'adapta bé a les regions tèrmiques II-III-IV, zona central i mitjana del Penedès, i té una adaptació perfecta a la zona costanera, on dóna un vi de més pasta, condició que sembla molt valorada pels entesos. El merlot és poc sensible a la botrïtis i a l'oïdi o malura. En tot cas, pot ser sensible a l'esbrima. Li van bé els peus 110-R, 41-B i l'SO4 en terra bona.
| 0.822887 |
curate
|
{"es": 0.003033980582524272, "en": 0.006674757281553398, "ca": 0.9902912621359223}
|
http://www.dotarragona.cat/varietats.php?grape_num=12
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_741089
|
França reconeixerà el català a la seva constitució http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2940603 Doncs ara hauria de ser el moment d'engegar una campanya per recuperar-lo.
Com a mínim s'ha obert una escletxa.
| 0.60025 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_324310
|
Cantó de Cornon d'Auvernha
El Cantó de Cornon d'Auvernha és un cantó francès del departament del Puèi Domat, situat al districte de Clarmont d'Alvèrnia. Compta amb el municipi de Cornon d'Auvernha.
Municipis.
- Cornon d'Auvernha
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9151785714285714, "pt": 0.08482142857142858}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=324311
|
macocu_ca_20230731_1_98162
|
Acord emplaçament estàtues
En els darrers temps la proliferació d’artistes de carrer a les Rambles havia provocat col•lapses al passeig, sobre tot a la zona de la Rambla de Canaletes, punt d’entrada no només a les Rambles si no també dels barris del Raval i gòtic, i a la rambla de les Flors, que amb només 22 metres d’amplada de façana a façana, aglutina vetlladors, quioscos de flors i parades de metro. Per evitar aquests problemes el districte de Ciutat Vella va proposar la ordenació de l’espai de les Rambles, situant els artistes de carrer a la zona més ampla, la de Santa Mònica, que disposa de 55 metres de vorera a vorera. Aquesta mesura no va ser ben rebuda en principi pels artistes, però finalment i desprès de diverses reunions amb el districte, ha acceptat el trasllat. El districte de Ciutat Vella ha donat com a termini aquest mes de novembre per que es produeixi els trasllat de les estàtues cap a la Rambla de Santa Mònica. Un cop passat aquest període, la guàrdia urbana s’encarregarà d’impedir que es produeixi qualsevol manifestació artística a d’altres zones de Les Rambles.
| 0.868088 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_46259
|
L'exèrcit sirià dispara indiscriminadament contra civils desarmats a Damasc, segons activistes pro drets humansBlindats de les forces fidels a Bashar al-Assad ataquen la ciutat siriana de Deraa. Actualitzat a les 13:34 h 25/04/2011 Les forces fidels al president sirià, Bashar al-Assad, han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han començat a disparar indiscriminadament contra civils desarmats. Així ho han denunciat activistes pro drets humans a la capital siriana, on no hi ha mitjans estrangers per contrastar les informacions. Segons aquestes fonts, uns 3.000 agents de les forces sirianes amb el suport de blindats han disparat contra la població i han provocat un nombre indeterminat de morts i ferits i nombroses detencions. També haurien atacat la ciutat de Deraa, on han mort una vintena de persones. Per la seva banda, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània..Continua la violenta repressió del govern contra les protestes que demanen la dimissió de Bashar al-Assad. Activistes pro drets humans a la capital siriana han denunciat que forces fidels al president han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han disparat indiscriminadament contra civils desarmats. Segons aquestes fonts, hi ha morts i ferits i nombroses detencions. Els testimonis xifren els agents del règim en uns 3.000, amb el suport de blindats. Paral·lelament, al sud del país, a Deraa, han mort una vintena de persones, segons militants d'organitzacions de drets humans. Les mateixes fonts asseguren que els cossos han quedat al carrer i no se'ls pot recuperar perquè hi ha franctiradors. La repressió violenta continua a altres ciutats del país, com Jableh, situada a la costa del Mediterrani, on en les últimes hores han mort 13 persones durant una batuda feta per les forces lleials al president Bashar al-Assad. També a Duma, als afores de Damasc, on s'han tallat les comunicacions.El govern tanca la frontera amb Jordània Coincidint amb el desplegament de l'exèrcit i de la policia a la ciutat de Deraa, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània. Segons l'oposició siriana, almenys 120 persones han mort des de divendres al país àrab víctimes de la repressió de les forces de seguretat. Tot i així, milers de persones van sortir un dia més aquest diumenge al carrer per reclamar la caiguda del règim. L'organització Human Rights Watch reclama a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat per debatre la violència a Síria. També demana una investigació internacional sobre l'estratègia repressiva del president Bashar al-Assad. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDITO: Sigles en litigi a la guerra civil de Síria per comprendre els agents implicats. Cortesia de Foguera Catalana.
Es presenten les SDF a les províncies d'Alep i Idlib Les Forces de Defensa de Síria (SDF, Syrian Defense Forces), l'aliança de milícies que està duent a terme l'ofensiva amb més èxit, gairebé l'única, contra l'Estat Islàmic a Síria, ha anunciat avui que continua creixent. Si ahir se li unia la Brigada Firat Jarablus, avui ha presentat la seva branca a Alep/Idlip. La presència de les SDF a aquestes províncies suposa un pas endavant decisiu en la musculatura d'aquest actor a la guerra de Síria. La nova branca ha afirmat que neix "A la llum dels recents esdeveniments a la sorra de Síria, l'expansió del terrorisme en moltes àrees, i les massacres que cometen contra el poble sirià.Quan el fenomen del terrorisme s'ha convertit representat i organitzat per Daesh organitzada i les seves germanes i el delinqüent règim baasista". Les SDF, definides com les forces democràtiques a Síria, en cooperació amb la coalició internacional" lluitaran principalment contra el Daesh i el govern. Donat que a Idlib, concretament, la presència del govern és testimonial i la del Daesh nul·la, queda per veure que passarà amb Jaish al Fatah. L'organització hegemònica a la zona, encapçalada per islamistes radicals de Nusra (Al Qaeda), Ahrar al Sham i cinc faccions més, fins ara, actuava aliada al Free Syrian Army (FSA). I la majoria de faccions que integren les SDF a Alep/Idlib formaven part de l'FSA.En tot cas, la força de la nova branca es troba a Alep, com ho mostra la presència de les YPG/YPJ a la presentació. Aquestes milícies kurdes no tenen presència a Idlib però si controlen una part d'Alep on han combatut contra l'exèrcit, contra part de l'FSA i contra Al Nusra de forma més recent. Possiblement la referència a Idlib sigui més estètica que real.Les "faccions revolucionàries", en les seves paraules, que integren les SDF a Alep/Idlib són, per ara, quinze. A part de les YPJ i YPG hi ha la Brigada dels Màrtirs del Camp d'Idlib, la 99 Brigada d'Infanteria, la Brigada 455, les brigades Hamzah i Qaqaa o el Regiment 102 a més de forces tribals de la regió d'Alep.KurdisCat
| 0.820377 |
curate
|
{"ca": 0.9940683166291675, "es": 0.005931683370832481}
| |
mc4_ca_20230418_15_718710
|
Kali Uchis: aquest 2018 continua ple de “girl power” | betevé
La primavera ve carregada de novetats musicals i els noms femenins en són protagonistes
Radio Ext | dissabte, 14 d'abr. del 2018, a les 23.05
L’any passat ens conquistava amb el seu “Tyrant” – acompanyada de Jorja Smith -, primer senzill del seu àlbum debut, ‘Isolation’, que ja és una realitat. Kali Uchis ens porta pop de qualitat i tropical amb aquest primer llarg que no podem deixar de recomanar-vos.
A part, hem de seguir repassant un altre àlbum debut que apunta com un dels més importants de l’any. Parlem, naturalment, de Cardi B i el seu ‘Invasion of Privacy’, que ens regala joies com “I like it”, amb Bad Bunny i J. Balvin.
Dua Lipa i Calvin Harris, per la seva banda, ens fan retornar als 90 amb l’èxit automàtic ‘One kiss’, una col·laboració que demanàvem a crits.
I, com no podia ser d’una altra manera, celebrem els deu anys de carrera de Lady Gaga amb el primer senzill que va posar en doina el món del pop.
No en teniu prou i voleu també ‘gossips’ i notícies extramusicals? Doncs, Mariah Carey agita el món del pop per partida doble aquesta setmana, així que entreu i poseu-vos còmodes, perquè el més fresc del pop és aquí, a l’’Habitació 910’, de betevé 91.0 fm!
| 0.828512 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://beteve.cat/habitacio-910/kali-uchis-aquest-2018-segueix-ple-de-girl-power/
|
mc4_ca_20230418_10_676893
|
Intersindical se suma mobilització per unes pensions dignes | Intersindical Valenciana
Intersindical Valenciana dóna suport a la convocatòria de concentració – manifestació convocada per la Coordinadora Valenciana en suport del sistema públic de pensions que tindrà lloc el proper dilluns 16 de desembre, a les 11:30 hores, a les Corts Valencianes. Aquesta convocatòria s’emmarca en la mobilització estatal que tindrà lloc eixe dia a nombroses ciutats de l’estat per reivindicar unes pensions públiques dignes i la necessitat d’implementar mesures socials favorables a les persones majors.
Per Intersindical Valenciana és necessari mantindre l’organtizació i la mobilització del moviment de persones jubilades i pensionistes per forçar el nou govern espanyol a donar una resposta satisfactòria a les reivindicacions d’aquest col·lectiu. És per això que des del Sindicat es dóna suport a les accions i mobilitzacions que convoca la Coordinadora Valenciana, al temps que se li reconeix el paper d’interlocutora davant les Administracions.
El Sindicat considera que cal garantir per llei la revalorització automàtica de les pensions, derogar les reformes laborals de 2010 i 2012, derogar les reformes de les pensions de 2011 i 2013, augmentar les pensions mínimes a 1080 euros, acabar amb la bretxa salarial i de les pensions, augmentar el SMI a 1200 euros, garantir una xarxa pública de serveis sociosanitaris d’atenció a la dependència universal o establir una renda bàsica universal. Totes aquestes mesures són, per Intersindical Valenciana, inajornables per aconseguir millorar les condicions de vida de les treballadores i treballadors i de les persones pensionistes.
Finalment, des de la Intersindical Valenciana es vol expressar el seu suport a la Vaga per les pensions a l’Estat francés davant les propostes del president Macron per retallar-les.
| 0.890335 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://intersindical.org/noticies_actualitat/article/intersindical_se_suma_mobilitzacio_per_unes_pensions_dignes
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_476152
|
No és només un caprici és necessàri per canviar el sistema econòmic el qual a partir d'ara estaria sempre en crisi ja que el objectiu d'acomular capital només es pot fer en una economia creixent i l'economia no pot crèixer infinitament atès que el món és finit i l'economia es sustenta en matèries primers. La crisi no prové doncs tan sols de la borsa, no són els numerets del valor de les hipotèques suprime els que ens han fet una "putadeta". És el sistema que es basa en l'acumulació de capital que ha xocat en un moment que les materies tendien a augmentar el preu per raons obvies i dificultaven la acumulació de capital malgrat que encara no afactes a l'abastiment. A partir d'aqui es va entrar en una roda ciclica de no consum, no producció de la qual ja no podrem sortir, com a mínim dins del mateix sistema. Dit això i sense ànim d'allargar-ho massa: S'em han acudit dues idees per ajudar a enfonsar els bancs. - Demanar treure tots (o molts dels diners) en bitllets petits per treure-li el màxim de solvència i de bitllets als bancs. A més podriem acordar un bitllet concret i esgotar-lo (o fer que hi hagin menys). Jo havia pensat que tothom ho fes amb el de 5€. - Acordar unes oficines on anar a treure'ls. Si ànem tots a les mateixes oficies a més de treure diners a la la suma total que tenen aconseguirem fer més impacte fins que no arribin més a aquella oficina. Per exemple podriem dir: els que tenen un compte a la Caixa que vagina a l'oficina X els que la tenen a Caixa Catalunya que vagin a... etc...
amunt!
| 0.861661 |
curate
|
{"ca": 0.9670184696569921, "st": 0.029023746701846966, "sw": 0.00395778364116095}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_122819
|
Nou avís del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, al seu homòleg català, Carles Puigdemont. Des de la cimera que han mantingut els líders europeus a Malta, Rajoy ha advertit Puigdemont que la seva "obligació" és "preservar la llei", tot i que ha evitat referir-se explícitament a les mesures coercitives que l'Estat ja té al cap per evitar el referèndum previst per al setembre d'enguany.
"Tots ens hem de comprometre a complir la llei", ha destacat Rajoy, que ha no ha volgut entrar a valorar les detencions de dirigents de CDC per la presumpta trama del 3% que afecta el partit. "No entenc els que estan promovent un referèndum il·legal", ha reconegut el líder del PP.
"Diàleg i llei"
El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha declinat valorar quines fórmules usaria, malgrat que aquesta setmana ha transcendit que l'executiu estudia precintar els col·legis electorals o retirar competències a la Generalitat a través de l'article 155 de la Constitució -una via avalada pel delegat de l'Estat a Catalunya, Enric Millo-, tal com li han recordat els periodistes presents en la roda de premsa posterior al consell de ministres. "L'únic pla del govern és diàleg i llei", ha assegurat, i s'ha limitat a desitjar "que el diàleg obtingui fruits".
Sobre si està funcionant per ara, ha apuntat que "hauran de ser els ciutadans espanyols i particularment els catalans els que diguin si la política empresa del diàleg és la millor" i "han de jutjar si mereix la pena venir a una reunió a parlar dels temes que interessen a la gent o estar absent". Sigui com sigui, ha avançat que mantindran aquesta línia d'actuació, ja que, "a les societats democràtiques, cal parlar, dialogar i escoltar".
D'aquesta manera, Méndez de Vigo ha avisat igualment que cal "complir amb el marc que ens hem donat tots", per bé que "hi ha un espai enorme per dialogar, per resoldre els problemes de la gent". "El govern espanyol actuarà dins de la llei", ha asseverat, i ha celebrat que "el PSOE està en la mateixa línia de diàleg sí, però dins la llei", fet que "reforça la línia del govern espanyol i el de l'estat de dret".
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/124749/rajoy-adverteix-puigdemont-seva-obligacio-es-preservar-llei
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.