text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Un carret motoritzat (o també carret de compra elèctric) és un carret de supermercat equipat amb un motor elèctric i controls de navegació. Inclou un seient (sovint equipat amb un interruptor de l'assentament ocupant que activa el moviment del carro amb el pes de l'ocupant), convertint-se així en una cadira de rodes motoritzada, i té una bateria recarregable que es pot carregar connectant el dispositiu quan no estigui en ús. Els supermercats i altres grans botigues de venda de comerços els proporcionen a persones amb discapacitats físiques permanents o temporals que poden tenir dificultats per caminar per un gran centre comercial o per empènyer un carret normal.Molts dels clients que utilitzen carros de compra motoritzats no són usuaris de cadira de rodes a temps complet, però creuen que la compra és més fàcil si utilitzen el dispositiu, ja que els resulta difícil empènyer un carretó normal, sobretot quan s'omple amb mercaderies i caminar per una botiga gran pot resultar difícil per a aquell que només és capaç de recórrer distàncies curtes pel seu propi peu.
| 3Enginyeria
|
Una brida de cables o brida de plàstic, és un tipus de fixació per subjectar elements, principalment cables elèctrics . A causa del seu baix cost, facilitat d'ús i força d'unió, les brides de cable són omnipresents i s'utilitzen en una àmplia gamma d'altres aplicacions. Les brides de cable van ser fabricades per primera vegada per Thomas & Betts amb la marca Ty-Rap .
La brida de cable genèrica, normalment feta de niló, té una secció de cinta flexible amb dents que s'enganxen amb un trinquet al cap per formar un trinquet de manera que a mesura que s'estira l'extrem lliure de la secció de la cinta, la brida s'estreny i no es desfà. . Alguns llaços inclouen una pestanya que es pot aprimar per alliberar el trinquet de manera que la corbata es pugui afluixar o treure, i possiblement reutilitzar-la. Les versions d'acer inoxidable, algunes recobertes amb un plàstic resistent, s'adapten a aplicacions exteriors i ambients perillosos.
| 3Enginyeria
|
Paret que presenta una o dues filades de pedra de la mateixa alçària i semblants dimensions com a forma de finalitzar-Ia. Les formes mes habituals de la paret amb corona son: una filada de pedres col·locades de pla, pedres col·locades de fil, i una doble filada on cada cara de la paret presenta pedres col·locades de fil. En alguns casos s'encasten pals, col·locats a una distància mes o menys constant, que suporten fils de ferra tensats.
| 3Enginyeria
|
Un provador de vàlvules és un dispositiu per a la prova de vàlvules termoiòniques. Els provadors més sofisticats permeten el mesurament del pendent d'amplificació, la resistència interna, etc.. Els provadors de vàlvules van evolucionar juntament amb els element que havien de provar. per a satisfer les demandes de l'època, i la seva evolució va acabar amb el final de l'era de les làmpares.Les funcions bàsiques del provador:
Controlar l'eficàcia del filament (que no estigui obert o en curtcircuit )
Examinar que no hi ha curtcircuit entre els elèctrodes
Examinar que no hi ha una interrupció en el circuit dels elèctrodes,
Proves de reixa de control (és a dir, el seu impacte en el valor del corrent d'ànode),
Mesurament del corrent anòdic a una tensió anòdica constant (prova d'emissió d'electrons).
| 3Enginyeria
|
La poalanca (poaranca, poalenca) o shaduf (també apareix escrita com: shadoof, shadouf, chadouf o chaduf en altres idiomes) és una màquina simple que, usada a manera de palanca, serveix per pujar aigua des d'un riu, canal, dipòsit o un pou. Aquesta aigua s'empra per regar o per a ús domèstic i pels animals. La paraula shaduf és d'origen àrab (شادوف).
El viatger alemany Karl Kaeger la descriu així
| 3Enginyeria
|
Un pilot automàtic és un sistema mecànic, elèctric o hidràulic usat per a guiar un vehicle sense l'ajuda d'un ésser humà. El terme s'usa majoritàriament per al·ludir al d'un avió, però també n'hi ha per vaixells.
| 3Enginyeria
|
L'escàner-radiòmetre multicanal de microones en anglès Scanning multichannel microwave radiometer,SMMR) era una mena de radiòmetre de microones de cinc freqüències que volà en els satèl·lits Seasat i Nimbus 7. Tots dos projectes es van iniciar l'any 1978, amb la missió del Seasat que dura menys de sis mesos, fins al fracàs del bus primari del satèl·lit. La missió Nimbus 7 SMMR va durar des del 25 d'octubre 1978 fins al 20 d'agost de 1987. Es va mesurar la temperatura de brillantor d'ambdues polaritzacions lineals a les freqüències de microones 6.63, 10.69, 18.0, 21.0, i 37,0 GHz, a partir de l'atmosfera terrestre i de la superfície. El seu llegat principal ha estat la creació de climatologies i dinàmiques de la banquisa de l'Àrtic i l'Antàrtida.
Els últims mesos d'operació va ser bastant fortuït, ja que permet el calibratge dels radiòmetres i els seus productes amb els primers resultats dels sensors special sensor microwave/imager.
| 3Enginyeria
|
Una banyera és una peça fixa de fontaneria utilitzada per a banyar-se. La major part de les banyeres modernes estan fetes de fibra de vidre o acrílica, encara que també n'hi ha fetes de porcellana, acer, ferro fos i fins i tot de fusta (tradicionalment al Japó). Tradicionalment, la majoria de les banyeres eren aproximadament rectangulars, encara que amb l'arribada de les banyeres acríliques, hi ha més formes possibles. Generalment són blanques, encara que també n'hi ha d'altres colors. Les banyeres modernes poden tenir o no aixetes muntades damunt. A més, poden ser encastades, lliures o "submergides" en el terra. La banyera es troba normalment en la cambra de bany, ja sigui com una peça autònoma o en conjunció amb una dutxa.
El procés per a esmaltar banyeres de ferro colat va ser inventat per l'escocès David Dunbar Buick, qui més tard va inventar el motor OHV i va fundar la Buick Motor Company.
| 3Enginyeria
|
La tribologia és la ciència que estudia la fricció, el desgast i la lubricació de superfícies en contacte. El terme deriva de la paraula grega tribos, "fregar", i és usat universalment des de finals del segle xx.
Per a entendre a la tribologia es requereix coneixements de física, de química i de la tecnologia de materials. Les tasques de l'especialista en tribologia (tribòleg) són les de reduir la fricció i desgast per a conservar i reduir energia, assolir moviments més ràpids i precisos, incrementar la productivitat i reduir el manteniment.
| 3Enginyeria
|
Un mesurador d'ESR és un instrument de mesurament electrònic dissenyat per mesurar valors de resistència baixos, com la resistència sèrie equivalent (ESR) dels condensadors, en general sense necessitat de desconnectar-los del circuit al que estan associats.
Un condensador electrolític de tira d'alumini té una ESR relativament alta que augmenta amb l'edat, la temperatura, i l'arrissat del corrent que se li aplica; això pot fer funcionar malament l'equip que ho utilitza. En els equips més vells això tendia a causar brunzits i degradar el funcionament; però en equips moderns, en particular, una font d'alimentació commutada, és molt sensible a la ESR, i un condensador electrolític amb una ESR alta pot ser causa que l'equip deixi de funcionar o fins i tot de la seva destrucció. Aquest tipus de condensadors s'utilitzen molt sovint, ja que tenen una molt alta capacitància per unitat de volum o pes; típicament la capacitància és a partir d'un microfarad, arribant a valors bastant alts.
| 3Enginyeria
|
Es denomina comburent la substància que participa en la combustió. El comburent oxida el combustible i aquest redueix el comburent. Així doncs, el comburent és l'agent oxidant (es redueix) mentre que el combustible és el reductor (s'oxida). Un comburent típic és l'aire o l'oxigen contingut en aquest, de totes maneres també té altres compostos químics que poden obrar com a comburents com és el cas del fluor (F2) o en menor mesura el clor (Cl2). Aquest terme s'usa per extensió a qualsevol mitjà en el qual és possible la ignició o combustió, essent un dels costats del diagrama d'Ostwald.
Com per exemple: Pólvora dins d'un cartutx, fluor...
| 3Enginyeria
|
L'aviònica és l'aplicació de l'electrònica a l'aviació o el conjunt d'equipament electrònic d'una aeronau. Fa referència als sistemes electrònics usats en avions, satèl·lits artificials i naus espacials, tant sistemes de comunicació i navegació com els seus indicadors i elements de control.
| 3Enginyeria
|
Fundada en 1783, l’École nationale supérieure des mines de Paris, també anomenada Mines ParisTech, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a París, França : Campus PSL Research University.L’École nationale supérieure des mines de Paris és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer de Mines ParisTech (Màster Ingénieur Mines ParisTech)
el diploma Màster recerca i de doctorat
Mastère spécialisé
MOOC
| 3Enginyeria
|
La micronització és el procés de reduir el diàmetre mitjà de partícules de material sòlid. Normalment el terme de micronització es fa servir quan les partícules que es produeixen són de diàmetre de pocs micròmetres. Tanmateix les aplicacions modernes (usualment en la indústria farmacèutica) requereixen diàmetres mitjans de les partícules dins l'escala del nanòmetre.
| 3Enginyeria
|
IEC 62196 és una normativa internacional (creada per l'IEC) que especifica un rang de connectors i tipus de càrrega de vehicles elèctrics. IEC 62196 consisteix en diverses parts, la tercera part va ser publicada el 2014 i la quarta part s'ha iniciat a especificar el 2015. La darrera versió de la norma es pot esbrinar aquí.
| 3Enginyeria
|
En enginyeria, l'electromecànica és la combinació de les ciències de l'electromagnetisme de l'enginyeria elèctrica i la ciència de la mecànica. La mecatrònica és la disciplina de l'enginyeria que combina la mecànica, l'electrònica i la tecnologia de la informació, entre altres coses, com programació a nivells elevats.
| 3Enginyeria
|
La gespa artificial o gespa sintètica, és un material industrial que s'assembla a la gespa natural però és fabricada amb materials sintètics. Actualment és molt freqüent el seu ús, majoritàriament es fa servir en terrenys esportius en els quals antigament hi havia gespa natural.
| 3Enginyeria
|
El taquímetre (del grec "tachi" -ràpid i "metros"- amidar), és un instrument de mesura que fa servir un mètode de mesura ràpida que encara que no té una gran precisió, permet l'aixecament de detalls allà on és difícil l'ús de la cinta mètrica, per a projectes d'enginyeria civil o altri.
| 3Enginyeria
|
Un areòmetre és un aparell de mesura dissenyat per a determinar densitats de líquids o les concentracions de mescles a partir del principi d'Arquimedes.Areòmetre és un mot compost de areo-, forma prefixada del mot grec araiós, "lleuger" i de -metre, forma sufixada del mot grec métron, "mesura".
| 3Enginyeria
|
La fusta sintètica és un material fabricat a partir de residus de fusta i plàstics reciclats seleccionats, resultant en un material de major durabilitat i menor manteniment. També es coneix per aquest nom a compostos enterament sintètics l'acabat imita l'aspecte de la fusta natural. Els productes finals poden ser emprats de la mateixa manera que la fusta natural, principalment per a ús en exteriors, acceptant també i ambients salins.
La composició de les diferents fustes sintètiques és molt variable: les més freqüents combinen plàstics com el PVC amb fusta en proporcions properes al 50%, mentre altres són un 100% plàstiques.
Aquests productes es distribueixen sota diverses marques comercials registrades, com Fiberon, Timberdeck, Greendeck, etc.
| 3Enginyeria
|
La neteja de dades (en anglès data cleansing o data scrubbing) és l'acte de descobriment, correcció i/o eliminació de registres de dades errònies d'una taula o una base de dades. El procés de neteja de dades permet identificar dades incompletes, incorrectes, inexactes, no pertinents, etc. i després substituir, modificar o eliminar aquestes dades brutes ("data duty").
Aquest procés és una part crucial de l'anàlisi de dades, especialment quan es recopilen dades quantitatives.
Després de la neteja, la base de dades podrà ser compatible amb altres bases de dades similars al sistema.
Les inconsistències descobertes, modificades o eliminades en un conjunt de dades poden haver estat causades per: les definicions de diccionari de dades diferents d'entitats similars, errors d'entrada de l'usuari i corrupció a la transmissió, o l'emmagatzematge.
La neteja de dades es diferencia de la validació de dades en que gairebé sempre compleix la funció de rebutjar els registres erronis durant l'entrada al sistema, i no en lots de data. El procés de neteja de dades inclou la validació i, a més, la correcció de dades per assolir dades de qualitat.
| 3Enginyeria
|
Un generador de senyal, de funcions o de formes d'ona és un dispositiu electrònic de laboratori que genera patrons de senyals periòdics o no periòdics tant analògics com digitals on la seva freqüència és ajustable en un ampli rang de valors. S'empra normalment en el disseny, test i reparació de dispositius electrònics, tot i que també pot tenir usos artístic.
Pot produir ones senoidals, quadrades i triangulars, a més de crear senyals TTL.
També compta amb una funció d'escombrat la qual pot ser controlada tant internament com externament amb un nivell de DC (corrent continu). El cicle de màquina, el nivell de offset en DC, el rang d'escombrat, l'amplitud i l'amplada de l'escombrat poden ser controlats per l'usuari.
Hi ha diferents tipus de generadors de senyals segons el propòsits i aplicació; que es correspondrà amb el preu. Tradicionalment els generadors de senyals eren dispositius estàtics només configura, però actualment permeten la connexió i control des d'un PC. Amb el que poden ser controlats mitjançant programari fet a mida segons l'aplicació, augmentant la flexibilitat.
Un generador de funcions, normalment, treballa en un rang de frequencies entre 0,2 Hz a 2 MHz.
| 3Enginyeria
|
Un biosensor és un instrument per a la mesura de paràmetres biològics o químics. Sol combinar un component de naturalesa biològica i un altre físic-químic.
Es compon de tres parts:
El sensor biològic: Pot ser un teixit, un cultiu de microorganismes, enzims, anticossos, cadenes d'àcids nucleics, etc. El sensor pot ser pres de la natura o ser un producte de la biologia sintètica.
El transductor: acoblament els altres dos elements i tradueix el senyal emès pel sensor. Pot ser òptic, piezoelèctric, tèrmic, magnètic, etc.
L'electrònica associada: realitza el tractament del senyal per tal de ser més amigable per l'usuari. Sol ser la part més cara del dispositiu.L'exemple més comú de biosensor és el que mesura la glucosa a la sang. Utilitza un enzim que processa molècules de glucosa, alliberant un electró per cada molècula processada. Aquest electró és recollit en un elèctrode i el flux d'electrons és utilitzat com una mesura de la concentració de glucosa.
Els canaris engabiats utilitzats pels miners per a detectar la presència de gasos letals poden ser vistos com un exemple primitiu de biosensor. Molts biosensors s'utilitzen per detectar substàncies tòxiques, utilitzant organismes que en responen a nivells molt més baixos en què ho podria fer una persona.
Referències
Florinel-Gabriel Bănică, "Chemical Sensors and Biosensors: Fundamentals and Applications", 2012, John Wiley and Sons, Chichester UK, 576 p. ISBN
9781118354230
| 3Enginyeria
|
Un ascensor espacial lunar és un sistema de transport proposat per moure un vehicle mecànic d'escalada cap amunt i cap avall per un cable lligat en forma de cinta que s'estableix entre la superfície de la Lluna "a la part inferior" i un port d'acoblament suspès a desenes de milers de quilòmetres per sobre de l'espai a la part superior.
És similar en concepte a la idea més coneguda de l'ascensor espacial basat en la Terra, però, atès que la gravetat superficial de la Lluna és molt inferior a la de la Terra, es poden complir els requisits d'enginyeria per construir un sistema d'ascensors lunars utilitzant materials i tecnologia ja disponibles. Per a un ascensor lunar, el cable o tether s'estén considerablement més lluny de la superfície lunar cap a l'espai que un s'utilitzaria en un sistema basat en la Terra. No obstant això, la funció principal d'un sistema d'elevadors espacials és la mateixa en qualsevol dels dos casos; ambdós permeten un mitjà reutilitzable i controlat de transport de càrregues útils de càrrega, o possiblement persones, entre una estació base al fons d'un pou de gravetat i un port d'acoblament a l'espai exterior.
Un ascensor lunar podria reduir significativament els costos i millorar la fiabilitat dels equips d'aterratge suau a la superfície lunar. Per exemple, permetria utilitzar accionaments de baixa empenta eficients en massa (alt impuls específic), com ara els propulsors iònics que d'una altra manera no podrien aterrar a la Lluna. Com que el port d'acoblament estaria connectat al cable en un entorn de microgravetat, aquestes i altres unitats poden arribar al cable des de l'òrbita terrestre baixa (OTB o LEO) amb un mínim de combustible llançat des de la Terra. Amb els coets convencionals, el combustible necessari per arribar a la superfície lunar des de l'òrbita terrestre baixa és moltes vegades la massa de l'aterratge, de manera que l'ascensor pot reduir els costos de llançament de les càrregues útils destinades a la superfície lunar en un factor similar.
| 3Enginyeria
|
Fundada el 1954, l'École nationale supérieure du pétrole et des moteurs, també anomenada IFP School, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Rueil-Malmaison i inclou el Campus IFP Énergies nouvelles.
L'escola ofereix cursos de màster i doctorat per a joves enginyers, així com especialistes en els camps de l'energia i el transport.L'escola forma enginyers en 4 àrees:
Motors i mobilitat sostenible
Estalvi energètic i gestió energètica
Processos energètics i processos químics
Georesources i energia.
| 3Enginyeria
|
Fundada en 1920, l’École nationale supérieure d'électronique, informatique, télécommunications, mathématiques et mécanique de Bordeaux, també anomenada ENSEIRB-MATMECA, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Bordeus, França : Campus a Talença.
L’ENSEIRB - MATMECA és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer de ENSEIRB - MATMECA (Màster Ingénieur ENSEIRB - MATMECA).
| 3Enginyeria
|
Un òrgan artificial és un dispositiu artificial que es implanta o integrat en un ésser humà per substituir l'òrgan d'una persona, amb el propòsit de restaurar una funció específica o un grup de funcions relacionades, de manera que el pacient pot tornar a una vida tan normal com sigui possible. La funció de substitució no necessàriament ha d'estar relacionada amb el suport vital.
Aquesta definició implica el fet que el dispositiu no ha d'estar contínuament connectats a una font d'energia estacionària, o d'altres recursos fixos, com els filtres o les unitats de processament químic (el diari de recàrrega ràpida de les bateries, la recàrrega dels productes químics, i/o neteja/substitució de filtres, exclouria que un dispositiu pugui denominar com a òrgan artificial). Així, una màquina de diàlisi, encara que és un dispositiu de suport vital molt reeixit i críticament important que reemplaça completament les funcions d'un ronyó, no és un òrgan artificial. En aquest moment no hi ha disponible un ronyó artificial eficient i autocontingut.
La carrera d'enginyeria biomèdica busca la manufactura d'aquests dispositius per a l'ajuda de la salut comprenent el funcionament del cos humà i utilitzant la tecnologia de què disposem per millorar la salut. S'espera que amb l'ús d'òrgans òrgans artificials es podran curar diverses malalties i fer trasplantaments d'una manera més senzilla i el pacient no haurà d'esperar tant a rebre aquest trasplantament.
| 3Enginyeria
|
Un ingredient és un compost d'una mescla o d'un aliment. El tipus i quantitat de cada ingredient determina el resultat final i en el cas de la venda d'aquest producte, la llei obliga a detallar la composició exacta d'allò resultant, informació que apareix a l'etiqueta de l'envàs o embolcall. En el cas dels aliments es pot incloure a més a més informació nutricional, mentre que en el cas dels productes farmacèutics sol aparèixer només el percentatge de cada component o ingredient actiu. Se solen destacar aquells ingredients que poden suscitat una al·lèrgia o intolerància.
| 3Enginyeria
|
ESIEE Paris és una gran escola d'enginyeria situada a Marne-la-Vallée. L'escola va ser creada el 1904 amb el nom d'École Breguet.L'ESIEE de París ofereix als seus estudiants una formació d'enginyeria general amb l'objectiu de capacitar-los per dissenyar, produir i supervisar sistemes industrials complexos, complint limitacions econòmiques estrictes i enfrontant-se a un entorn internacional. Per això, l'escola imparteix una formació científica i tecnològica avançada, que s'actualitza sovint per seguir el ritme dels canvis en les tecnologies d'avantguarda i es complementa amb la seva associació a l'ensenyament d'idiomes, cultura general, economia i humanitats.
| 3Enginyeria
|
Els ports Mulberry van ser un tipus de port artificial construït durant la Segona Guerra Mundial davant la necessitat de comptar amb ports on descarregar el material en la invasió del continent europeu per part dels aliats. Van ser creats a partir de la unió de diversos blocs de formigó preformats que, transportats a través del Canal de la Mànega a flotació, van ser enfonsats una vegada a la ubicació definitiva. De la forma ideada, constituïda per blocs units un a un, va sorgir el nom de port «mulberry» a causa de la seva similitud a una mata de mores. D'aquest tipus de ports, se'n van transportar 2 durant la invasió de Normandia, un dels quals, construït a la platja d'Omaha, va ser arrasat per una forta tempesta alguns dies després de la seva creació i l'altre, situat a Arromanches, va ser de gran utilitat.
| 3Enginyeria
|
El nitrat de cel·lulosa, nitrocel·lulosa o cotó pólvora és un compost explosiu sintetitzat per primera vegada l'any 1845 per Christian Friedrich Schönbein. És un sòlid semblant al cotó, o un líquid gelatinós lleugerament groc o incolor amb olor d'èter. S'empra en l'elaboració d'explosius, propulsors per a coets, cel·luloide (base transparent per a les emulsions de les pel·lícules fotogràfiques) i com matèria primera en l'elaboració de pintura, laca, vernissos, tinta i altres productes similars.
Reaccions químiques amb les quals l'àcid nítric converteix la cel·lulosa en nictrocel·luosa i aigua (l'àcid sulfúric hi actua com a catalitzador):
3HNO3+ C6H10O5 → C6H7(NO2)3O5 + 3H2O
| 3Enginyeria
|
Piera, Cortinas i Companyia (1893 - 1900) fou una empresa creada per l'explotació de pedreres i la construcció d'edificis i d'infraestructures. Va operar a partir de la producció de les seves pedreres de Montjuïc. L'empresa serà la base per a la constitució l'any 1900 de la companyia Foment d'Obres i Construccions S.A. que amb el temps es convertiria en una de les més importants empreses catalanes.
| 3Enginyeria
|
La demolició és el contrari de construcció, és un concepte que fa referència a la destrucció d'edificis i altres estructures. L'edifici més alt demolit va ser el Singer Building de 47 plantes, de la Ciutat de Nova York. Aquest edifici va ser construït el 1908 i fou demolit el 1967-1968 per ser reemplaçat per l'One Liberty Plaza.
El cas del Singer Building fou excepcional, la demolició per a la majoria d'edificis -com les cases, que només fan dues o tres plantes d'alçada és un procés més simple. L'edifici es fa caure manualment o bé mecànicament fent servir material hidràulic: plataformes de treball elevades, grues, excavadores o buldòzers.
Els edificis més grans poden necessitar una bola de demolició, un objecte pesant sostingut per un cable que és balancejat amb una grua cap a la façana dels edificis. Les boles de demolició són especialment efectives contra la maçoneria però són més difícils de controlar. Els mètodes nous usen cisalles hidràuliques rotacionals i matxucadores de pedres silencioses junt amb excavadores per tallar o travessar fusta, acer i formigó. L'ús de cisalles és especialment comú quan el tall amb bufador fos perillós i poc recomanable.
| 3Enginyeria
|
S'entén per obra hidràulica o infraestructura hidràulica una construcció, en el camp de l'enginyeria civil, on l'element dominant té a veure amb l'aigua.
Generalment es consideren obres hidràuliques:
Canals, que poden constar de diversos elements com per exemple:
Boqueres de derivació;
Comporta d'entrada;
Controls de nivell de l'aigua al canal;
Dispositius per a la mesura del cabal;
Dispositius de seguretat;
Bassa d'aigua, considerant les construïdes artificialment.
Cruces:
Canal de reg amb dren → pont canal
Canal de reg o de drenatge amb camins rurals → claveguera o pontRepreses, que poden constar de les següents parts:
Abocador o sobreeixidor;
Descàrrega de fons;
Conques de dissipació;
Boqueres per als diversos usos de l'embassament;
Escala de peixos;
Obres provisionals durant la construcció:
Túnel de derivació;
Ensevaderas.Estacions de bombament, que poden constar de les següents parts:
Canal d'aproximació;
Reixa per al desbast i la retenció de fins;
Cambra de succió;
Bomba;
Motor, el que pot ser de molt diversos tipus, i conseqüentment exigir infraestructura de suport diverentes, com poden ser: estacions de transformació d'energia elèctrica, o dipòsits de combustible.;
Línia d'impulsió;
Dispositiu per esmorteir el cop d'ariet;Rescloses, que poden constar de les següents parts:
Àrees d'espera, a l'entrada i sortida de la resclosa;
Reserves d'aigua per a l'ompliment de la resclosa;
Canals d'ompliment i buidatge;
Comportes;
Dispositius electromecànics per a immobilitzat i moure els vaixells;Sistema d'abastament d'aigua potable;
Sistema de recollida d'aigües residuals;
Sistemes de reg;
Sistemes de drenatge;
Defenses riberenques;
Recàrrega d'aqüífers, Pous d'absorció.
| 3Enginyeria
|
Fundada en 1999, l'EPITECH, també anomenada European Institute of Technology, és una Grande école d’informàtica de França. Està situada a 12 ciutats de França i a Catalunya (Barcelona).L’EPITECH és un establiment d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma de EPITECH (Màster)
el Executive Màster en administració d'empreses
MOOC.
| 3Enginyeria
|
Un explosiu és una substància que per alguna causa externa (fricció, calor, percussió, etc.) es transforma en gas i allibera calor, pressió o radiació en un temps molt breu. Un explosiu és un artefacte més o menys senzill, habitualment proveït d'un mecanisme accionador i d'un material que s'expandeix.
En general, els materials explosius han de complir dues característiques principals: han de ser químicament inestables i el procés d'iniciació produeix una expansió sobtada del material i un canvi de pressió, típicament acompanyats d'un flaix i un fort soroll: l'explosió.
L'explosiu més antic conegut és la pólvora. Al segle xix es va inventar la nitroglicerina, que és molt inestable, i més tard Alfred Nobel a la seva fàbrica a Geesthacht la va perfeccionar i va inventar la dinamita més estable. Els explosius són perillosos, i n'hi ha molts que es poden fer amb productes casolans, del tipus de combinar salfumant i aspirina.
| 3Enginyeria
|
S'anomena angle d'atac a l'angle que formen la corda geomètrica d'un perfil d'ala amb la velocitat de l'aire incident.
És un paràmetre que influeix decisivament sobre la capacitat de generar sustentació d'una ala o sobre la de generar tracció de les pales d'una hèlix.
Normalment, en augmentar l'angle d'atac augmenta la sustentació fins a un punt concret en el qual aquesta disminueix bruscament, fenomen que es coneix amb el nom d'entrada en pèrdua. La dependència de la sustentació amb l'angle d'atac es pot mesurar a través d'un coeficient de sustentació
C
L
{\displaystyle C_{L}}
la variació del qual amb l'angle d'atac α s'il·lustra a la figura 2.
S'ha de destacar que existeixen uns dispositius hipersustentadors que poden incrementar l'angle d'atac d'entrada en pèrdua.
| 3Enginyeria
|
La inserció orbital és el conjunt de maniobres que ha de realitzar un vehicle espacial per tal de poder entrar en òrbita al voltant d'un cos celeste. En general, un vehicle espacial sempre s'acosta a un planeta, lluna o asteroide a una velocitat superior a la velocitat d'escapament d'aquest cos, de manera que cal reduir la velocitat i corregir la trajectòria. Aquest procés s'acostuma a realitzar amb la ignició del sistema de propulsió (habitualment coets químics) i a vegades es pot ajudar amb tècniques d'aerofrenat.
| 3Enginyeria
|
Un seient projectable és un seient emprat en aeronaus per a permetre als pilots abandonar-les en cas de danys catastròfics i allunyar-se'n ràpidament permetent l'obertura del seu paracaigudes i el descens controlat a la superfície. És un equipament habituals dels avions de combat moderns i altres aeronaus militars.
| 3Enginyeria
|
Lisímetre és un dispositiu inserit en el sòl, ple amb la mateixa terra del lloc i amb vegetació. És utilitzat per a mesurar l'evapotranspiració de referència (ETo) o del cultiu (ETc). També s'anomena evapotranspiròmetre depenent de quina manera s'ha fet el procediment de mesura.
La mesura de l'evapotranspiració és determinada pel balanç hídric dels dispositius. Normalment hi ha una balança en el fons del lisímetre on es pot determinar, d'aquesta forma, quanta aigua es va evapotranspirar en el sistema. Un altre tipus de lisímetre utilitza, en lloc de la balança, un sistema de drenatge d'aigua on quan posada l'aigua fins a la capacitat de camp d'aquell sòl, la quantitat d'aigua drenada és exactament la quantitat d'aigua evapotranspirada.
| 3Enginyeria
|
L'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC) és una escola d'ensenyament Superior de la Universitat Politècnica de Catalunya que imparteix titulacions de Grau, Màster i Doctorat en l'àmbit de la Telecomunicació i l'Aeronàutica.L'11 de novembre de 2010 l'escola va canviar el seu nom d'Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC) per la nova nomenclatura per tal d'adequar-se a la nova legislació i recollir explícitament els seus àmbits d'activitat.L'EETAC ha estat guardonada en dues ocasions amb el Premi Vicens Vives (1996 i 2004) i també ha rebut el Premi Flyer. L'any 2006 l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) li ha atorgat dues distincions de qualitat a la docència.
| 3Enginyeria
|
El GPS Diferencial és un sistema que millora el posicionament basat en el Sistema de posicionament global. Aquesta tècnica es basa en la construcció de combinacions particulars d'observacions entre dos receptors, obtenint l'eliminació d'errors i del soroll del senyal.
| 3Enginyeria
|
Un enregistrador de dades (en anglès data logger o datalogger) és un sistema electrònic per a mesurar un cert nombre de variables i efectuar una tabulació escrita i/o registrar-les en un format adequat per a l'entrada a l'ordinador.Cada vegada més, però no totalment, estan basats en un processador digital (o ordinador). Generalment els enregistradors de dades són petits, accionats amb piles, portàtils i equipats amb un microprocessador, memòria interna per emmagatzemar dades i sensors. Alguns fan interfície amb un ordinador personal i fan servir programari per activar l'enregistrador de dades i veure i analitzar les dades recollides, mentre altres tenen un dispositiu d'interfície local (keypad, LCD) i poden ser usats acom un dispositiu autònom.
Els Data loggers varien entre tipus de propòsit general per un ventall d'aplicacions de mesura a dispositius molt específics per a mesurar només en un sol ambient o un tipus d'aplicació. És comú per a propòsits generals que siguin programables; tanmateix, molts romanen com màquines estàtiques amb només un limitat nombre de paràmetres o que no són intercanviables. Els enregistradors de dades electrònics han substituït els registradors amb paper (chart recorders) en moltes aplicacions.
Un dels beneficis principals de fer servir enregistradors de dades és la possibilitat de recollir automàticament dades sobre la base de les 24 hores, per exemple de temperatura de l'aire i humitat relativa. .
El preu dels enregistradors de dades ha anat disminuint al llarg dels anys.
| 3Enginyeria
|
Un torpede Bangalore és un dispositiu en el qual la càrrega explosiva és col·locada a l'extrem d'un llarg tub extensible. Cal remarcar que és d'ús terrestre i no aquàtic, com el seu nom podria deixar entreveure. És utilitzat pels enginyers militars per eliminar obstacles, que d'altra manera requeririen la seva aproximació directa, sota el possible foc enemic. És comunament referit com mina Bangalore, bangers o simplement com Bangalore.
| 3Enginyeria
|
S’anomena quall a l’extracte de la mucosa de l’ abomàsum dels remugants, que conté enzims proteolítics que generen la coagulació de la llet formant quallada. És una solució que està formada majoritàriament per quimosina, o per una barreja de quimosina i pepsina, entre altres components, que varien en funció de l’alimentació que té l’animal durant el període de lactància .A l’abomàsum, el quart estómac dels remugants, durant la lactància es segreguen enzims coagulants de la llet per alentir el pas de la llet per el sistema digestiu. D’aquesta forma els nutrients de la llet queden retinguts a l’organisme fins que es segrega suficient solució pancreàtica per tenir una millor digestibilitat i assimilació dels nutrients de la llet.El quall conté proteïnases aspàrtiques, quimosina i pepsina, que es poden trobar en diferents proporcions en funció del temps de lactació i alimentació de l’animal. En el cas d’animals lactants que s’alimenten únicament amb llet, el seu estómac produeix de forma dominant quimosina. Quan l’animal creix i s’alimenta d’altres productes no làctics, però continua tenint accés a llet, disminueix la producció de quimosina i comença a augmentar la segregació de pepsina. En el moment que l’animal es deslleta, la quimosina deixa de ser majoritària en les secrecions i la pepsina es comença a generar en major proporció, que amb el temps és majoritàriament pepsina.
| 3Enginyeria
|
William Edward Boeing (1 d'octubre de 1881 - 28 de setembre de 1956) va ser un pioner de l'aviació que va fundar la companyia Boeing.
| 3Enginyeria
|
L'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) és un centre universitari integrat a la Universitat Politècnica de Catalunya, especialitzat en enginyeria industrial.
| 3Enginyeria
|
Es denomina instruments de vol al conjunt de mecanismes que equipen una aeronau i que permeten el vol en condicions segures. Depenent de la seua grandària o grau de sofisticació, una aeronau pot comptar amb un nombre variable d'instruments. Se classifiquen en tres grups: de control, de performance i de navegació.
| 3Enginyeria
|
Un encofrat és un equip de treball temporal o permanent al qual s'aboca el formigó o altres materials líquids com la tàpia que li donen la seva forma, durant el temps d'enduriment. Pot ser una estructura temporal o permanent, al qual cas es parla d'encofrat perdut.
| 3Enginyeria
|
El modelisme consisteix a una reproducció, que si és física pot ser a diferent escala, d'objectes, processos, sistemes o espais, que poden ser reals o imaginaris. Un exemple d'escala augmentada pot ser una figura d'insecte. És una forma d'art.Una maqueta o model es pot realitzar per motius de màrqueting i comercials, educatius, informatius, d'experimentació, d'investigació, de qualitat, artístics, d'estudi, com a part d'un procés o lúdic, entre d'altres. Les maquetes són típiques en arquitectura, enginyeria i programació informàtica (pàgines web, intranets, etc). La modelització és un pas sovint previ a la simulació i l'optimització (també maximitzacions i minimitzacions) o una eina per a obtenir dades empíriques.
| 3Enginyeria
|
L'opus vittatum (del llatí vitta, «obra amb vetes») en arquitectura romana és un aparell isòdom i pseudoisòdom de construcció que feia quadrar carreus de petites dimensions travessats per una o més filades de maons a distàncies regulars o irregulars, tot cimentat amb opus caementiciumAquesta tècnica s'utilitzava durant l'època augustiana sobretot per aixecar alts murs, com a les Termes de Caracal·la i a les Muralles d'Aurelià a Roma.
| 3Enginyeria
|
L'avarament o avarada és l'acció de posar a l'aigua un vaixell un cop acabada la seva construcció o la reparació per la qual va necessitar entrar al dic sec. Constitueix la part principal de la cerimònia de bateig d'un vaixell o embarcació. L'avarada és un moment crític per a qualsevol vaixell, ja que és el moment en què es comprova si algunes de les decisions més importants del disseny van ser les correctes. En alguns casos s'associa el moment de l'avarada amb el baptisme de mar i l'assignació del nom, o del número de vela si es tracta d'un veler de competició.
| 3Enginyeria
|
El curat per UVo reticulació química per UV (en anglès:UV curing), és un procés mitjançant el qual s'utilitza la llum ultraviolada per a provocar una reacció fotoquímica que genera una xarxa de polímers reticulats. El curat per UV s'utilitza en adhesius emprats en odontologia, i en el muntatge de diversos productes i materials, com per exemple els vidres de les pantalles tàctils. S'empra també en arts gràfiques en la impressió, recobriment, decoració, estèreo-litografia, etc. En comparació amb altres tecnologies, curar amb llum ultraviolada es pot considerar un procés de baixa temperatura i alta velocitat, apart de ser un procés sense solvent, atès que el curat es produeix per polimerització directa en lloc de fer-ho per evaporació. Aquesta tecnologia introduïda inicialment a la dècada de 1960, ha aconseguit a racionalitzar i augmentar l'automatització en moltes indústries del sector de la fabricació en sèrie.
| 3Enginyeria
|
Un curvímetre, també conegut com a opisòmetre és un dispositiu (instrument de mesura), mecànic o electrònic utilitzat per tal de mesurar la longitud d'una corba sobre un plànol. En cartografia s'utilitza per a mesurar petites distàncies sobre un mapa.
| 3Enginyeria
|
En les operacions de mesurar la massa d'un determinat producte amb una balança, un pes de pesar o pes de balança (antigament pesal) és una peça de massa coneguda i marcada de forma clara. Un pes de balança ha de tenir la mateixa massa que la massa-patró corresponent (en un rang de precisió adequat).
L'operació de pesar en una balança consisteix en posar el producte de massa desconeguda en un plat de la balança i anar posant pesos en l'altre plat fins que la llengüeta o agulla indicadora quedi centrada. La suma de les masses dels pesos és igual que la massa del producte pesat.
| 3Enginyeria
|
El terme metxa té tres significats diferents que, tot i estar relacionats amb la combustió, exigeixen definicions i explicacions particulars.
Les metxes o blens de les llànties i espelmes són cordons combustibles que permeten iniciar i mantenir la combustió de la matèria que crema (cera, oli, llard, greix, espermaceti, parafina...) en forma de flama que dona llum.
Les metxes dels llums de petroli i fogons són incombustibles (o poc combustibles). La seva funció és permetre l'inici i mantenir la combustió d'una flama amb finalitats de fer llum o aprofitar la font de calor.
Les metxes pirotècniques són cordons combustibles que permeten transmetre la combustió des d'un cap a l'altre.
| 3Enginyeria
|
El desminatge o eliminació de mines és el procés d'eliminar tant mines terrestres com mines navals, d'una zona, mentre que el terme rastreig de mines descriu l'acte de la detecció de mines. Hi ha dos tipus diferents de detecció de mines i desminatge: militars i humanitaris.
Dins de les zones de combat actiu, el terme "eliminació de mines" s'utilitza amb preferència. La prioritat per a la neteja de mines en una zona de combat actiu s'atorga a la velocitat del procés més que a l'exactitud. Una vegada que l'activitat militar s'ha reduït, l'enfocament normalment canvia per aconseguir un desminatge més profund, i el terme "desminatge" s'utilitza amb més freqüència.
Els dragamines utilitzen moltes eines per tal de complir la seva tasca. Entre aquestes eines històricament s'han inclòs molts animals entrenats, com gossos i rates, però amb major freqüència en el món modern els dragamines confien en detectors de metalls o en vehicles amb una àmplia varietat d'eines mecàniques acoblades. També hi ha o han estat desenvolupats altres mètodes per a la detecció de mines, inclosa la utilització dels mamífers marins entrenats (el lleó mari o el dofí), els bacteris, l'acústica, i altres mètodes més exòtics.
| 3Enginyeria
|
Una Brúixola Brunton , també coneguda com a Brúixola de geòleg , o compàs de butxaca Brunton , és un tipus de brúixola de precisió feta per originalment per la companyia Brunton, Inc de Riverton, Wyoming. L'instrument va ser patentat el 1894 per un geòleg canadenc anomenat David W. Brunton. Aquest instrument té una agulla imantada que es disposa en la direcció de les línies de magnetisme natural de la Terra. A diferència de la majoria de les brúixoles modernes, el compàs de butxaca Brunton utilitza amortiment d'inducció magnètica en lloc de líquid per esmorteir l'oscil·lació de l'agulla orientadora. S'usa principalment per mesurar orientacions geogràfiques, triangular un emplaçament, mesurar alineacions estructurals, plans i llocs geomètrics d'estructures geològiques.
Encara que la companyia Brunton Inc manufactura molts altres tipus de brúixoles magnètiques, el compàs de butxaca Brunton és un instrument especialitzat, usat àmpliament per aquells que necessiten fer mesuraments precisos d'angles. Actualment és manufacturada per diverses companyies. Els usuaris principals d'aquesta eina de mesurament són els geòlegs, arqueòlegs, enginyers agrimensors i inspectors de camp. L'exèrcit dels Estats Units va adoptar el compàs de butxaca model M2 per a l'ús del seu personal d'artilleria.
| 3Enginyeria
|
La gestió de requisits és el procés de documentar, analitzar, seguir, prioritzar i consensuar els requisits i el control del canvi i la comunicació a les parts interessades pertinents. Es tracta d'un procés continu al llarg d'un projecte. Un requisit és la capacitat que un resultat del projecte (producte o servei) ha de conformar.
| 3Enginyeria
|
La Bultaco Brinco fou un vehicle elèctric de dues rodes que era a mig camí entre una motocicleta i una bicicleta (moto-bike). Bultaco Motors, l'empresa que la fabricà fins al 2018, la va llançar el 2015 al preu de 4.800 euros.
| 3Enginyeria
|
La declinació magnètica en qualsevol punt de la terra és l'angle comprès entre el camp magnètic terreste local i l'adreça del nord veritable. En altres paraules, és la diferència entre el nord geogràfic i l'indicat per una brúixola (denominat de vegades com a nord magnètic). La declinació és considerada de valor positiu quan el nord magnètic es troba a l'est del nord veritable, i viceversa quan es troba a l'oest.
El terme variació magnètica és equivalent, i és emprat en algunes formes de navegació, entre elles l'aeronàutica. Les corbes d'igual valor de declinació magnètica es denominen corbes Isogòniques; entre elles, aquelles que posseeixen un valor nul es denominen corbes agòniques (una brúixola situada en una posició compresa en una corba agònica apuntarà necessàriament al nord veritable, ja que la seua declinació magnètica és nul·la).
| 3Enginyeria
|
Un ascensor espacial és un sistema de transport teòric que pretén reduir els costos d'enviament de càrregues a l'espai, mitjançant una estructura guia i un vagó o muntacàrregues, que possibiliti el subministrament d'energia a mesura que puja, contràriament als coets, que empren la major part del combustible en aixecar el combustible restant per a la resta del viatge, i la seva càrrega útil és reduïda.
La idea base de la qual prové l'ascensor espacial és la de la força centrífuga, que provoca que, si es fa girar una corda amb un pes a l'extrem, es manté la corda tensada.
A escala de la terra, un cable ancorat a l'equador i desplegat a banda i banda del cinturó geoestacionari de manera que la força centrífuga del conjunt sigui superior a la força centrípeta, proporcionaria l'estructura tensada requerida perquè el muntacàrregues s'hi enfili, sempre que el material sigui capaç de resistir les tensions involucrades.
Cal que la força centrífuga sigui superior, i no igual, a la centrípeta, perquè en penjar-hi el muntacàrregues, no s'ensorri, i també perquè si es trenca el cable, almenys la part de dalt se'n vagi cap amunt i no caigui perjudicant algú.El cable no seria completament vertical sinó lleugerament inclinat en el sentit de rotació de la terra, de manera que, en pujar, la força de la pujada del muntacàrregues tingui una component tangencial que li permeti guanyar velocitat tangencial per mantenir la velocitat rotacional i amb ella, la posició geoestacionària. De la mateixa manera, en baixar cal disminuir la velocitat tangencial, per mantenir la posició geoestacionària.Un contrapès a l'extrem tensaria l'últim tram i faria més estable la posició de l'extrem malgrat els desplaçaments de la base (necessaris per desplaçar el cable per a esquivar elements de risc) i els desplaçaments del muntacàrregues.L'ascensor permetria situar moltes càrregues en òrbita amb un cost baix, fent-les pujar a velocitat sostinguda, però força inferior a la desenvolupada pels coets, (a menys velocitat cal menys energia per fer el mateix treball) fins a l'altitud desitjada.
| 3Enginyeria
|
El dendròmetre és un instrument de mesura, utilitzat en dendrometria que permet determinar l'altura d'un tronc.
| 3Enginyeria
|
La flexografia és un procés que es fa servir en la impressió de materials d'embalatge (caixes de cartó, cartró ondulat, bosses de paper i plàstic, envasos d'alimentació, diaris, catàlegs, etc.). Aquest mètode d'impressió continua creixent en popularitat gràcies al seu baix cost i al seu respecte del medi ambient. La part més important de la impressió és l'aplicació de la tinta.
Aquestes tintes són colorants, que poden ser de pigments i colorants solubles juntament amb un aglutinant i diversos solvents. Tant les tintes en base dissolvent i en base aquosa contenen diferents tipus d'alcohol com a dissolvent principal o en el procés d'assecat. L'alcohol s'asseca ràpidament per evaporació i contribueix a l'emissió de COV (compostos orgànics volàtils). Les tintes també poden contenir èters de glicol i/o amoníac, que en faciliten l'assecat.
| 3Enginyeria
|
Els materials ultralleugers són sòlids amb una densitat de menys de 10 mg/cm³, els quals inclouen els aerogels de sílice, aerogels de nanotubs de carboni, aerografits, escumes metàl·liques, escumes polimèriques i tubs de níquel-fòsfor. La densitat de l'aire és d'uns 1.275 mg/cm³, el que significa que l'aire en els porus contribueix significativament a la densitat del material.
| 3Enginyeria
|
Un detector d'ionització gasosa és un instrument de detecció de radiació l'objectiu del qual és detectar la presència de partícules ionitzants en física de partícules i, en general, mesurar la radiació ionitzant.
Els detectors d'ionització gasosa fan servir l'efecte ionitzant de la radiació sobre un sensor emplenat de gas. Si la partícula té prou energia per ionitzar un àtom o molècula de gas, els electrons i ions resultants produeixen un flux de corrent mesurable.
Formen un grup important d'instruments utilitzats per la detecció i mesura de la radiació. N'hi ha tres tipus bàsics:
Cambra d'ionització
Comptador proporcional
Tub de Geiger-MüllerUna aplicació molt habitual és la de detectors de fum.
| 3Enginyeria
|
Segons la IUPAC, un material mesoporós és aquell que conté porus amb diàmetres compresos entre els 2 i els 50 nm.
En el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:
Materials microporosos, aquells que tenen un diàmetre de poro inferior a 2 nanòmetres.
Materials mesoporosos, aquells materials amb un diàmetre de porus intermèdi, d’entre 2 i 50 nanòmetres.
Materials macroporosos, aquells amb un diàmetre de porus superior a 50 nm.Els materials mesoporosos típics inclouen òxids de silici i alumini, així com òxids de metalls de transició com el niobi, tàntal, titani, zirconi, ceri i estany. Tot i això, el material mesoporós més destacat és el carbó mesoporós, que s'usa en diverses aplicacions d'emmagatzament d'energia. El carbó actiu també pot tenir una estructura mesoporosa, així com microporosa, depenent de les condicions en que es sintetitzi.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria de l'edificació és l'estudi i l'aplicació de les diverses branques de la tecnologia aplicada a l'edificació, entenent per edifici aquella construcció fixa, feta amb materials resistents, per a habitació humana o per a altres usos. Es distingeixen, dins de l'edificació, l'edificació residencial (unifamiliar, horitzontal, vertical...), edificació industrial (naus, complexos, fàbriques, cellers, centres de distribució...), edificació comercial (restaurants, locals comercials, oficines) i institucional (educatius, esportius, religiosos, hospitals, culturals, recreatius...). Alhora, l'edificació es pot classificar com a pública o privada.
L'Enginyer de l'edificació és el responsable o tècnic expert en Gestió de la Conservació i el Manteniment del Patrimoni Immobiliari, Direcció i Gestió de Projectes, Eficiència Energètica i Arquitectura Bioclimàtica, Consultoria, Assessorament i Auditories Tècniques Redacció i Desenvolupament de Projectes Tècnics, Gestió Tècnica de l'Edifici en fase d'Ús i Manteniment, Gestió de la Producció de l'Edificació, Noves Tecnologies aplicades a l'Edificació Rehabilitació de l'Edificació Existent, Estudis d'Impacte Ambiental i Auditoria Energètica, Administració Pública, Recerca, i Docència.A Espanya hi ha una batalla legal sobre la denominació del títol universitari que en permet l'exercici, tot i que no sobre les seves funcions.
| 3Enginyeria
|
El compost és matèria orgànica que ha estat descomposta i reciclada per a ser usada com un fertilitzant orgànic i esmena del sòl. El compost és un ingredient clau en l'agricultura ecològica. En el seu nivell més simple, el procés de compostatge requereix fer un munt de matèria orgànica humida (fulles, residus de cuinar) i esperar que els materials es degradin dins del sòl després de passar un període de setmanes o de mesos. El compostatge modern és un procés amb diverses etapes estretament controlat amb les aportacions d'aigua, d'aire i de materials amb carboni i nitrogen ben mesurades. Esmicolar ajuda al procés de descomposició de la matèria vegetal, afegir-hi aigua i assegurar l'aireig correcte a base de voltejar regularment la mescla. Els cucs de terra i els fongs disgregaran posteriorment el material. Els bacteris aerobis gestionaran el procés químic convertint les entrades de material en calor, diòxid de carboni i amoni. L'amoni posteriorment serà convertit pels bacteris en nitrits que són fertilitzants i en nitrats a través del procés de la nitrificació.
Per una altra part, implica una solució estratègica a la problemàtica plantejada per les grans concentracions urbanes, amb els seus residus sòlids orgànics domiciliaris (per exemple, restes de menjar).
En moltes comunitats, el compost és produït en quantitats petites amb la fi de reduir els residus generats, estalviant-se l'ús de tecnologies i procediments que no sempre es duen bé amb els recursos naturals i el medi ambient, i que a més tenen un cost elevat
Es pot obtenir compost com a producte d'excreció dels cucs de terra. Aquest organisme s'alimenta de residus orgànics i després els transforma en un producte d'alt contingut proteic utilitzat per a fertilitzar o enriquir la terra com a medi de cultiu. Existeix una activitat anomenada vermicultura, que tracta les condicions de cria, reproducció i supervivència d'aquests cucs. Fins i tot existeix un mercat mundial per a comercialitzar-los.
Montserrat Soliva és considerada com una de les màximes autoritats estatals en el tema del compostatge.
| 3Enginyeria
|
La paret rasant és una paret de dimensió inferior al metre d'alçària sobre la qual es col·loca reixeta de filferro, independentment del tipus de coronament.
| 3Enginyeria
|
El rugosímetre és un dispositiu dotat d'un palpador de diamant que, desplaçant una certa longitud sobre el material, és capaç d'ampliar el relleu de crestes i forats que presenta una superfície real i que no pot ser observada per l'ull humà.
Els rugosímetres poden oferir la lectura de la rugositat directa en una pantalla o indicar-la en un document gràfic. Addicionalment, aquest aparell també pot determinar una sèrie de paràmetres que aporten el valor numèric de la rugositat d'acord amb les regles de normalització a les que aquest tipus de sistema està basat. Per determinar aquests paràmetres, definits com a Ra o Rz, el mateix equip divideix el seu recorregut en sis parts: la primera etapa s'utilitza per a la presa de referències i la correcció de curvatures mentre que les altres cinc realitzen les mesures.
Les rugositats dels materials, per molt polides que estiguin, presenten sempre un cert grau de rugositat que ha de ser valorat, ja que pot influir en nombrosos processos, com per exemple en la capacitat d'adhesió de les pintures.
| 3Enginyeria
|
Un anemòmetre és un aparell dissenyat per mesurar la velocitat del vent, és un dels aparells utilitzats en una estació meteorològica. Etimològicament deriva de la paraula grega anemos, que significa vent.
La primera descripció d'un anemòmetre va ser feta per Leon Battista Alberti cap a 1450.Els anemòmetres es poden dividir en dues classes:
Els que mesuren la velocitat del vent.
Els que mesuren la pressió del vent.
| 3Enginyeria
|
El tub de Krasnikov és un hipotetitzat dispositiu o mecanisme per a un viatge espacial a velocitats superluminals, proposat pel físic rus Sergei Kràsnikov, i que implica un combeig permanent de l'espaitemps.
| 3Enginyeria
|
Un detonador és un dispositiu iniciador usat per explotar bombes, càrregues explosives i altres tipus de material explosiu i dispositius d'explosió. Hi ha tres categories de detonadors segons el temps que tarden a iniciar l'explosió: detonadors elèctrics o no elèctrics instantanis (DEI), detonadors de període curt (DPC) i detonadors de període llarg (DPL). Els detonadors DPC mesuren el temps de retard en mili-segons mentre que els DPL el mesuren en segons. Segons el seu mecanisme d'acció: químics, mecànics o elèctrics, sent aquests dos últims els tipus més freqüents utilitzats avui en dia. En els artefactes explosius militars (AEM), com ara granades de mà o mines navals, els detonadors solen ser mecànics. Al contrari, en l'ús comercial d'explosius, és més comú l'ús de detonadors no elèctrics (Nonell), que han desplaçat als elèctrics per la seva major seguretat.
| 3Enginyeria
|
Un procés de negoci (o empresarial), un mètode de negoci o una funció de negoci és un recull d'activitats o tasques relacionades i estructurades per persones o equips en què una seqüència específica produeix un servei o producte (serveix per a un objectiu comercial concret) per a un client o clients particulars. Els processos de negoci es produeixen a tots els nivells organitzatius i poden o no ser visibles pels clients. Un procés empresarial sovint es pot visualitzar (modelar) com un diagrama de flux d'una seqüència d'activitats amb punts de decisió intercalats o com una matriu de processos d'una seqüència d'activitats amb regles de rellevància basades en les dades del procés. Els avantatges d'utilitzar processos empresarials inclouen una millora de la satisfacció del client i una agilitat millorada per reaccionar davant dels canvis ràpids del mercat. Les organitzacions orientades a processos trenquen les barreres dels departaments estructurals i intenten evitar compartiments estancs d'informació.
| 3Enginyeria
|
Un difusòmetre de radar (de vegades anomenat escatòmetre ) es va dissenyar per a determinar la "secció eficaç normalitzada de radar" (sigma-0) de la superfície de la Terra. Els difusòmetres operen transmetent un impuls d'energia de microones contra la superfície de la Terra, i mesurant l'energia reflectida. Una mesura separada de la potència només en soroll es fa i se substrau de la mesura del "senyal de soroll" i així es determina la potència del senyal backscatter. La secció Sigma-0 es computa a partir del mesurament de potència del senyal usant l'equació de "blanc distribuït" del radar.
Les aplicacions principals de la difusometria espacial han estat les mesures de vent prop de la superfície sobre un oceà. Combinant els mesuraments de sigma-0 de diferents angles d'azimut, el vector vent prop de la superfície sobre la superfície oceànica es pot determinar fent servir un model de funció geofísica (GMF) relacionant vent i difusometria. Els mesuraments dinamomètrics de vent són particularment útils per a monitorar huracans. Les seves dades s'apliquen a l'estudi de la vegetació tropical, humitat del sòl, gel polar, canvi climàtic global.
| 3Enginyeria
|
Un simulador de vol és un sistema que intenta replicar, o simular, l'experiència de volar una aeronau de la forma més precisa i realista possible. Els diferents tipus de simuladors de vol van des dels videojocs fins a les rèpliques de cabines en mida real muntades en accionadors hidràulics (o electromecànics), controlats per sistemes moderns informatitzats.
Els simuladors de vol són molt utilitzats per l'entrenament de pilots en la indústria de l'aviació, l'entrenament de pilots militars, simulació de desastres o errors en vol i desenvolupament d'aeronaus.
| 3Enginyeria
|
Un polímetre, també anomenat multímetre o tester, és un instrument de mesura electrònic que mesura magnituds elèctriques, ja siguin actives (corrents, potencials...) o passives (resistències, capacitats,...). Pot fer mesures en corrent continu o en corrent altern, depenent de l'instrument.
Els podem agrupar en dos grups:
analògics: la magnitud que es mesura és representada amb un dial graduat i una agulla.
digitals(DMM): la magnitud es representa com un valor numèric en un display.
| 3Enginyeria
|
Un avantprojecte de vaixell (també conegut com "mig buc") és una maqueta de fusta amb només la meitat del buc d'un vaixell sense l'aparell ni la resta d'aditaments. Es feia normalment amb peces de fusta verticals o horitzontals, com es pot apreciar a la foto. Actualment ja no s'utilitzen per a la construcció naval, però se solen utilitzar com a element decoratiu.
| 3Enginyeria
|
El Field-Map és una tecnologia utilitzada per la cartografia, la recollida i tractament de les dades de camp. S'utilitza principalment per a la cartografia dels ecosistemes forestals en temps real i la recollida de dades durant les investigacions de camp. L'aplicació funciona amb la base de dades relacional multinivell i també proporciona una bona comunicació amb dispositius externs perifèrics com ara el GPS, el telèmetre làser i el clinòmetre.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria naval inclou el disseny, construcció, instal·lació, operació i suport dels sistemes i equips de propulsió i control de vehicles marins, i de sistemes que fan un vehicle o estructura siguin habitables per la tripulació, passatgers i càrrega.L'enginyeria naval és aliada de l'enginyeria mecànica, tot i que l'enginyer naval modern necessita coneixements (i pràctica) d'energia elèctrica, electrònica, pneumàtica, hidràulica, química, enginyeria de control, arquitectura naval, enginyeria de processos, generació de vapor, turbina de gas i fins i tot tecnologia nuclear, en determinats vaixells militars.
L'enginyeria naval a bord d'un vaixell es refereix a l'operació i manteniment dels sistemes de propulsió i altres sistemes com: el generador dièsel, la il·luminació, l'aire condicionat, la refrigeració i l'aigua. Aquesta tasca és portada a terme pels oficials enginyers navals, que generalment són cadets navals entrenats per diverses organitzacions marítimes. Hi ha també centres de formació en institucions d'ensenyament superior que ofereixen programes d'enginyeria naval, com el vehicle submarí autònom d'investigació de l'escola de Geòrgia, la investigació d'energies renovables navals, i les carreres relacionades amb l'extracció de petroli i gas i les indústries de cable de comunicacions submarí.
| 3Enginyeria
|
El vacuòmetre de McLeod és un vacuòmetre que mesura amb gran precisió pressionis inferiors a la pressió atmosfèrica. S'utilitza tant en la indústria com en el camp de la recerca científica i tècnica.
Va ser inventat en 1874 per Herbert G. McLeod (1841-1923). Tot i que, encara avui és freqüent trobar-los formant part de complexos equipaments d'alt buit, que estan sent substituïts per vacuòmetres electrònics.
| 3Enginyeria
|
José María Martínez-Hidalgo i Terán (Sama, 11 de desembre del 1913 - Barcelona, 7 de febrer del 2005) fou un mariner mercant, oficial de l'armada espanyola i director del Museu Marítim de Barcelona (1958-1983).
| 3Enginyeria
|
En topografia, una mira topogràfica o estàdia és un regle graduat que permet mitjançant un nivell topogràfic, mesurar desnivells, és a dir, diferències d'alçada.
Amb una mira, també es poden mesurar distàncies amb mètodes trigonomètrics, o mitjançant la retícula de telèmetre estadimètric integrada dins d'un nivell topogràfic, un teodolit o bé un taquímetre
Hi ha diferents models de mira:
Les més comunes són les mires d'alumini, telescòpiques, de 4 o 5 metres.
Les mires tradicionals eren de fusta pintada, plegables. La fusta havia de ser ben seca i estabilitzada.
Per a obtenir mesures més precises, hi ha mires en fibra de vidre amb peces desmuntables i acoblables, per tal de minimitzar les diferències a causa dels jocs inevitables.
Per a una major precisió, hi ha mires d'Invar, per a ser emprades amb els nivells de precisió amb micròmetre de placa paral·lela: són d'una sola peça, disponible en diferents longituds, per exemple, 3 metres per a usos corrents, o d'un metre per mesurar a sota terra.Els nivells emprats fins a 1970 invertien la imatge, per aquest motiu les mires es pintaven llavors en simetria especular perquè les xifres es poguessin llegir, però avui dia ja no és el cas.
Les mires estan graduades en metres, decímetres i centímetres, la lectura es realitza precisant fins al mil·límetre.
En les mires destinades a ser usades amb nivells electrònics, les graduacions són reemplaçades per un codi de barres.
Solen portar un nivell de bombolla per comprovar la seva verticalitat durant la mesura.
| 3Enginyeria
|
Un fotòmetre solar es un tipus de fotòmetre concebut de manera que es dirigeixi al sol. El fotòmetres recents són instruments automàtics que incorporen una unitat de detecció del sol, un sistema òptic apropiat, un dispositiu de filtració d'espectres, un fotodetector i un sistema d'adquisició de dades. La quantitat mesurada s'anomena radiància directa del sol.
Quan un fotòmetre solar es col·loca en un punt de l'atmosfera terrestre, la radiància mesurada no és igual que la radiància emesa pel sol perquè l'atmosfera terrestre absorbeix i dispersa la radiació solar. Per tant, el flux radiant mesurat és la diferència de la radiació emesa pel sol i la radiació absorbida per l'atmosfera que es pot relacionar mitjançant la Llei de Lambert-Beer.
L'efecte de l'atmosfera pot ser eliminat usant l'extrapol·lació de Langley, aquest mètode permet mesurar la radiació solar extraterrestre mitjançant les mesures del fotòmetre amb la contribució de l'atmosfera. Una vegada es coneix la radiància, es pot usar el fotòmetre solar per a l'estudi l'atmosfera, en particular, per a la determinació de la profunditat òptica de l'atmosfera. També, si es mesura el senyal de dos o més intervals adequats de l'espectre, es pot usar la informació per a calcular la concentració dels gasos atmosfèrics en una columna d'aire de l'atmosfera, com el vapor d'aigua, l'ozó..
| 3Enginyeria
|
Kaizen (改善, japonès per a, literalment, 'canvi per a millor', 'millora'; l'expressió comuna en català és 'millora contínua').
En el context d'aquest article, kaizen es refereix a una estratègia de qualitat al lloc de treball; està sovint associada al sistema de producció de Toyota i relacionada amb diversos mètodes de control de qualitat, incloent-ne de W. Edwards Deming.
El kaizen tracta d'eliminar «residus», definits per Joshua Isaac Walters com «activitats que afegeixen cost però no afegeixen valor»).
| 3Enginyeria
|
En astrodinàmica, el manteniment orbital, el substentament orbital, o el manteniment d'estació orbital (orbital station-keeping en anglès) és el conjunt d'operacions necessàries per mantenir una nau espacial en una determinada òrbita. Les operacions destinades al manteniment orbital són maniobres orbitals executades mitjançant els sistemes de propulsió de la nau.
En el cas de satèl·lits en òrbita terrestre baixa, el manteniment orbital ha de contrarrestar les perturbacions que fan que l'òrbita real divergeixi respecte l'òrbita kepleriana. Aquestes pertorbacions inclouen les forces que resulten de l'aplatament de la Terra, la gravetat del Sol i la Lluna, la pressió de radiació solar, l'arrossegament de l'atmosfera i la marea de la Terra.En el cas de satèl·lits en òrbita geoestacionària, el manteniment orbital ha de contrarrestar principalment les variacions de la inclinació causades per la gravetat del Sol i la Lluna. Per a això, s'executen maniobres orbitals en direcció ortogonal al pla orbital. Aquest tipus de manteniment orbital s'anomena control nord/sud. El delta-v necessari per contrarrestar la pertorbació en la inclinació orbital és de l'ordre de 45 m/s per any. Adicionalment, la rotació no-simètrica de la Terra causa variacions en el període orbital, i la pressió de radiació solar causa variacions en l'excentricitat orbital. Aquests dos paràmetres es controlen mitjançant maniobres orbitals en la direcció tangencial a l'òrbita. Aquest tipus de manteniment orbital s'anomena control est/oest, i requereix menor delta-v que el control nord/sud.
En el cas de naus que orbiten al voltant d'un punt de Lagrange, la posició orbital és especialment sensible a petites pertorbacions. Aquestes òrbites es dissenyen utilitzant un model de tres cossos (dos cossos celestes i la nau). El manteniment orbital ha de contrarrestar totes aquelles pertorbacions que allunyen el moviment real de la nau respecte al moviment teòric del model de tres cossos.
| 3Enginyeria
|
Un riòmetre - en anglès riometer (relative ionospheric opacity meter) - és un instrument utilitzat per quantificar la quantitat de l'ona electromagnètica en l'atmosfera. Es tracta d'un radioreceptor especialment dissenyat per controlar ininterrompudament el soroll còsmic (emissió ràdio de fons que procedeix de l'espai exterior). Com el nom implica, un riòmetre mesura l'opacitat de la ionosfera. A falta de qualsevol absorció ionosfèrica, aquest soroll de ràdio, del qual es feia una mitjana durant un període prou llarg, forma una corba de dia silenciós. La diferència entre la corba de dia silenciós i el senyal de riòmetre és un indicador de la quantitat d'absorció, i es mesura en decibels. Els riòmetres són una antena de ràdio generalment passiva que opera en la gamma de radiofreqüència de VHF.
El riòmetre es desenvolupava el 1950 per científics a la Universitat d'Alaska que estava investigant els efectes de propagació de la ràdio d'aurora. De vegades l'aurora ocasionava el fracàs complet de comunicacions per ràdio a un distància llarga amb avions en l'Àrtic, una qüestió d'assumpte considerable per les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units en un temps de tensió amb la Unió Soviètica.
| 3Enginyeria
|
El pentaeritritol tetranitrat (PETN), amb fórmula química C5H8N4O12, és un dels explosius més potents de què es disposa.
| 3Enginyeria
|
Catxú és un colorant vegetal, l'extracte de la fusta de l'arbre del catxú (Acacia catechu), entre altres espècies vegetals. Conté catetxina (polifenol metabòlit de propietats antioxidants) i catetxol (C6H4(OH)2).
El catxú és un colorant molt fort. Dona als teixits un color que va del marró terrissa a un vermell marronós intens. S'utilitzava tradicionalment a Àsia com a tintura per a les veles de vaixells i per les xàrcies de pescadors. Aquesta operació es coneix amb el terme de "catxutatge"'. El catxú és molt apreciat per les seves propietats impermeabilitzants i fungicides. Ajuda a la conservació dels teixits i fibres naturals, com el cotó i el jute, que es troben en contacte constant amb l'aigua marina. Pel seu baix preu, aquesta tintura era molt utilitzada per a incrementar la durabilitat i qualitat de les veles en moltes comunitats costaneres de l'Àsia del Sud i del Sud-est. Des-de finals del segle XX ha caigut la demanda d'aquest producte per la motorització general dels vaixells de pesca i de transport en moltes zones de la regió, i perquè les xarxes de pesca tradicionals fetes amb fibres naturals s'han anat substituint per xarxes de fibres artificials.El nom "catxú" prové del malai cachu; antigament també es trobava en el comerç sota el nom de terra japonica. Es coneix amb el nom de katha en hindi i de kaachukatti en tàmil. El catxú també es pot obtenir de la fusta de l'arbre Acacia polyacantha, abans considerada una varietat d'Acacia catechu.
El catxú també té usos medicinals. S'utilitzava en medicina tradicional ayurvèdica per tractar les irritacions de la gorja, per a refrescar l'alé i contra la diarrea, però només en quantitats molt petites, car és tòxic en dosis grans. Actualment també s'utilitza com a colorant alimentari. A part d'això, el catxú també es fa servir per a adobar el cuir i com a regulador de la viscositat en les perforacions petrolíferes.
| 3Enginyeria
|
El codi evolutiu o rolling code (també codi variable o hopping code) es va idear per ser utilitzat en els sistemes de clau remota, per impedir atacs de replay, on un espia extern grava la transmissió i la reprodueix en un altre moment per fer que el " receptor securitzat "desbloquegi, per exemple, el" automòbil "o obriu una porta. Aquests sistemes són típics en els comandaments de portes de garatge i en els sistemes de "control remot sense clau" per a automòbils.
| 3Enginyeria
|
La priorització de requisits és la forma utilitzada en el procés de producció de programari per a determinar quins requisits candidats per a formar part d'un producte de software haurien de ser inclosos en una certa versió. Els requisits són també prioritzats per a minimitzar el risc durant el desenvolupament, de manera que els requisits més importants o de més alt risc són implementats primer. Hi ha diversos mètodes per a avaluar una priorització de requisits de programari.
| 3Enginyeria
|
El cartó ondulat o cartó corrugat és un material utilitzat fonamentalment per a la fabricació d'envasos i embalatges. Generalment, es compon de tres o cinc capes de papers: els de les dues capes exteriors són llisos i l'interior o els interiors ondulats, la qual cosa confereix a l'estructura una gran resistència mecànica.
La màquina que fabrica el cartó ondulat es diu onduladora, sent la tradicional caixa de solapes l'embalatge més habitualment produït en aquest material.
| 3Enginyeria
|
En aeronàutica, la corda fa referència a la línia recta imaginària que uneix el caire de caiguda i el centre de la curvatura del caire d'atac, de la secció transversal del perfil aerodinàmic d'una ala. La longitud de corda és la distància d'aquesta línia imaginariaEls termes corda i longitud de corda s'utilitzen per descriure l'amplada de l'ala, els estabilitzadors i l'hèlix d'un avió, què es basen en la secció aerodinàmica. La corda d'una ala, un estabilitzador i una hèlix es determinen examinant la superfície de l'ala i mesurant la distància entre els caires d'atac i caiguda. Si la superfície de l'ala és rectangular, en lloc de cònica o en forma de fletxa, aleshores la corda és simplement l'amplada mesurada en la direcció del corrent d'aire. Aquest terme també s'aplica a l'amplada dels dispositius hipersustentadors, els alerons i el timó d'un avió.
A més, també s'aplica a les superfícies de sustentació dels motors de turbina de gas com els turboreactors, les turbohèlix o els motors turbo-ventilats.
La majoria d'ales no tenen una superfície rectangular i, per tant, tenen diferents cordes en diferents posicions. Per poder comparar entre les diferents formes d'ales, s'utilitza la corda mitjana. Aquesta és més difícil de calcular, donat que la majoria d'ales varien d'amplada al llarg de la seva longitud, fent-se més estretes cap als extrems exteriors. Això vol dir que es genera més sustentació a les parts interiors més amples, fent que es desplaci el seu punt de mesura per tenir en compte aquest fet.
| 3Enginyeria
|
La Línia de Kármán és l'altitud definida internacionalment que s'acostuma a fer servir per a definir el límit entre l'atmosfera i l'espai exterior. D'acord amb les definicions de la Fédération Aéronautique Internationale (FAI) aquesta línia se situa a 100 km d'altitud sobre la superfície terrestre (tècnicament 100 km sobre el nivell de la mar). La denominació és en honor del científic hongarès Theodore von Kármán.
Al voltant d'aquesta altitud l'atmosfera terrestre es torna tan fina que és negligible en concepte aeronàutic, i s'hi esdevé, a més a més, un augment significatiu de la temperatura atmosfèrica i de la interacció amb la radiació solar.
| 3Enginyeria
|
A l'enginyeria genètica, l'enginyeria metabòlica és la tecnologia que s'ocupa de la manipulació de l'ADN que doni com a resultat la variació de rutes metabòliques, ja sigui afegint nous intermediaris a les rutes preexistents, modificar la regulació de les mateixes o crear noves rutes.
Un exemple d'enginyeria metabòlica es produeix amb els flavonoides, que consisteix en la manipulació de l'ADN en certes plantes amb l'objectiu d'augmentar o disminuir la seva concentració de flavonoides a través de la manipulació de les seves vies metabòliques. D'aquesta forma s'ha aconseguit canviar el color de les flors a colors blaus o grocs que no existeixen en estat silvestre, i també augmentar la concentració de flavonoides d'interès farmacèutic en els aliments, entre altres coses.
Un altre exemple és la producció d'artemisina, una droga anti-palúdica, en llevats. A partir de la ruta del mevalonat, es modifica la regulació de la ruta i s'afegeixen nous enzims, de manera que a partir del mevalonat es forma l'àcid artemisínic.
| 3Enginyeria
|
El mètode per projectes és una metodologia pròpia de la tecnologia, el disseny i l'enginyeria, que es pot usar també a les arts, per a portar a terme un projecte a partir d'unes circumstàncies i voluntats donades. Es caracteritza, entre altres coses, pel fet que mai no hi ha una única manera de fer ni d'arribar-hi, que es parteix d'una anàlisi de la situació, de l'objectiu i de les condicions, i que d'aquest avantprojecte general es va desenvolupant, implementant i detallant cada pas fins al final. Inclou també el manteniment i la desmantellament, és a dir, tot el seu cicle de vida.
El preprojecte o avantprojecte té en compte des de la idea inicial al desmantellament de la construcció, organització, producte o sistema, tenint en compte també usos secundaris, mals usos, possibles renovacions, canvis, incidències o mal funcionaments. Forçosament ha de complir totes les normatives vigents que hi siguin pertinents.
El mètode té en compte tots els usuaris al llarg de tot el cicle de vida, el medi ambient, la viabilitat i sostenibilitat econòmica i social, la qualitat, la traçabilitat, etc. El projecte pot ser una innovació o millora, una ampliació, una rèplica, etc. Requereix sobretot creativitat, enginy, capacitat analítica, flexibilitat, sentit comú, mirada crítica, coneixement tècnic i científic de diferents àrees i saber-los integrar per a arribar a una resposta adient a tots els requeriments, incloent els recursos de tota mena (materials, humans, etc.) i el temps.
| 3Enginyeria
|
Les regles de vol visual, més conegudes per les seues sigles en anglès VFR (de l'anglès Visual Flight Rules), és el conjunt de normes contingudes en el reglament de circulació aèria i que estableixen les condicions suficients de navegació aèria perquè el pilot puga dirigir el seu aeronau, navegar i mantenir la separació de seguretat amb qualsevol obstacle amb l'única ajuda de la vista. Amb VFR, el pilot dirigeix la seua aeronau mantenint en tot moment contacte visual amb el terreny, encara que li està permès utilitzar els instruments de vol a bord com ajuda suplementària.
| 3Enginyeria
|
El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en la ment de les persones o en un grup de persones determinat, fent que aquest equip treballi amb entusiasme, encara que la realitat sigui diferent, en l'assoliment de metes i objectius. També s'entén com la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar un grup o equip. En l'administració d'empreses el lideratge és l'exercici de l'activitat executiva en un projecte, de forma eficaç i eficient, sigui aquest personal, gerencial o institucional (dins del procés administratiu de l'organització).
El Diccionari de Ciències de la Conducta (1956), defineix el lideratge com a les "qualitats de personalitat i capacitat que afavoreixen la guia i el control d'altres individus". Altres definicions són: - "El lideratge és un intent d'influència interpersonal, dirigit a través del procés de comunicació, a l'assoliment d'una o diverses metes"
El filòsof Hugo Landolfi defineix el lideratge com: "L'exercici manifestatiu de les actualitzacions i perfeccionaments d'un ésser humà, denominat líder, que per la seva acció es col·loca al servei de l'assoliment, a través d'una missió, d'un o diversos objectius proposats per una visió. L'esmentada visió ha d'alinear-se i subordinar-se necessàriament al Bé Últim de l'home. Els objectius proposats per la visió han d'incloure i considerar a aquells objectius que són individuals -de cadascuna de les persones que conformen l'equip de lideratge-, conjuntament amb aquells que són organitzacionals".Rallph M. Stogdill, en el seu resum de teories i investigació del lideratge, assenyala que "existeixen gairebé tantes definicions del lideratge com persones que han tractat de definir el concepte. Aquí, s'entendrà el lideratge gerencial com el procés de dirigir les activitats laborals dels membres d'un grup i d'influir-hi. Aquesta definició té quatre implicacions importants.
Implica que hi hagi una persona (líder o no) que pugui influir i motivar els altres (seguidors). I per això en els estudis sobre lideratge es fa èmfasi en la capacitat de persuasió i influència. Tradicionalment, hom ha denominat carisma a la suma d'aquestes dues variables. Tanmateix, els estudis actuals en psicologia i sociologia han conclòs que el carisma no té la importància que històricament se li havia atorgat i que també hi ha altres factors que són més determinants a l'hora de construir el veritable lideratge.
| 3Enginyeria
|
Les escumes de titani són un nou tipus de material que, per les seves característiques úniques, han suscitat un gran interès en diversos camps tecnològics sobretot en el mèdic. Aquestes espumes combinen algunes virtuts dels metalls, amb els avantatges estructurals de les escumes.
Donades les excel·lents característiques de biocompatibilitat, propietats mecàniques, baixa densitat, resistència a la corrosió, així com propietats d'osteointegració, l'aliatge Ti-6AL-4V sobresurt d'entre les més populars per ser usada en la fabricació d'implants mèdics; però la implementació d'aquesta aliatge com una peça sòlida encara genera problemes de subjecció a llarg termini a causa de la diferència de rigidesa entre l'implant i el teixit ossi. el desenvolupament de nous processos de conformat permet la generació de peces complexes amb les quals es poden explotar plenament les propietats d'un material determinat.
| 3Enginyeria
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.