text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
El Duralmond és un material compost que s'obté al barrejar resines sintètiques i naturals, clofolla d'ametlla triturada i altres additius. Duralmond és un tipus de fusta que està inclòs dins la família del “Maderón” que són aquests materials alternatius que s'obtenen a partir de fustes inertes. Sobretot es fa servir per donar textures i formes a parets i sostres.
| 3Enginyeria
|
S'anomena coberta invertida a la coberta en la qual l'aïllant tèrmic protegeix la làmina impermeabilitzant. El nom prové del fet que aquesta disposició de capes és oposada a la tradicional, en què l'impermeabilitzant protegia l'aïllant. Van sorgir a mitjans del segle xx, arran de l'aparició del poliestirè extrudit (XPS), un material aïllant capaç de resistir la intempèrie sense perdre les seves propietats.
| 3Enginyeria
|
Un gnòmon és un estil, tija o columna que, per la posició i llargària de la seva ombra, serveix com a indicador. En geometria, un gnòmon és una figura plana formada llevant un paral·lelogram del cantó d'un paral·lelogram més gran. Aquest és un cas particular del gnòmon pitagòric: una figura geomètrica que ha de ser afegida a una figura donada perquè la figura nova sigui semblant a aquesta última.
Al cenotafi de Seti I (1300 aC), es descriu l'ús d'un rellotge de sol. La gnomònica ha estat sempre unida, per una banda, al concepte de mesura del temps i, d'altra banda, a la idea d'aplicació cartogràfica de representació en mapes terrestres, encara que se suposa que el primer a emprar aquest tipus de projecció va ser el físic grec Tales de Milet per a construir mapes estel·lars.
L'autor grec que abans va començar a denominar-lo, i tal sigui el més important, va ser Heròdot (484-426 aC), que fa una petita ressenya a la seva Història II.109.3 dels coneixements grecs del temps, dient que van adquirir la divisió del dia en dotze parts dels babilonis. Per tant, el sistema horari dels grecs era temporani: amb això, es vol dir que l'hora s'entenia com la dotzena part de l'arc diürn recorregut pel Sol, però com tal arc varia al llarg de l'any, l'hora també varia. Per aquesta raó, aquest sistema se'l denomina també d'hores desiguals. Els romans, al seu torn, van heretar aquest sistema de divisió del dia dels grecs.
Plini el Vell (100-59 aC) a la seva Història natural, relata la història del rellotge que l'emperador August va fer construir al Camp de Mart, aprofitant un obelisc.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria automàtica és una àrea multidisciplinaria de l'enginyeria que s'encarrega de la concepció i desenvolupament d'autòmats i d'altres processos automàtics. L'enginyeria de control és l'ús d'elements sistemàtics com el control numèric, els controladors lògics programables (PLC) i altres sistemes de control industrial i tecnologies d'ajuda per computador CAD, CAM per al control industrial de maquinària i processos.En l'àmbit de la industrialització, l'automatització va un pas per davant de la mecanització. Els processos i els sistemes també poden ser automatitzats.
L'enginyeria automàtica s'encarrega de l'automatització de processos tècnics en les següents àrees: Electrònica i electricitat, Automatització d'edificis (domòtica), Química, Enginyeria mecànica, Automòbils, Aeronàutica i astronàutica, Robòtica, Biologia, Medicina, Mecatrònica.
Dins de l'enginyeria automàtica es troben, entre altres, les següents disciplines: Instrumentació automàtica Tecnologia de sensors Regulació automàtica, Control de processos, Enginyeria Automàtica, Vigilància, Diagnòstic d'errors, Optimització matemàtica, Visualització de .processos
Avui en dia, l'enginyeria electrònica és una part integrant de l'enginyeria de control. Gairebé tots els sistemes automàtics funcionen amb ajuda de l'electrònica, quedant els sistemes automàtics, basats en la mecànica, en un segon pla. D'altra banda, els sistemes digitals estan prenent cada vegada més importància en aquesta àrea, en especial els microprocessadors i els convertidors digital-analògics (D/A), així com els analògic-digitals (A/D).
La majoria dels mètodes generals de l'enginyeria de control es basen en l'ús de models analítics del procés que es vol estudiar, obtinguts de forma teòrica o experimental. A partir d'aquests models es poden usar mètodes científics per a obtenir sistemes de control per a aquests. Aquesta part de l'automàtica té una gran importància, comptant amb els següents mètodes: Identificació i estimació de paràmetres, Control adaptatiu, Vigilància i diagnostico d'errors, Lògica Fuzzy, Algoritmes evolutius, Xarxes neuronals.
Amb aquests mètodes es poden dissenyar sistemes intel·ligents amb reguladors, basats en models que s'autoactualitzen i amb control d'errors, que poden prendre decisions en funció de la informació que obtenen a través dels seus sensors. Els mateixos són també de gran importància en la mecatrònica i són usats en el control digital de robots, màquines eina, motors, cotxes i sistemes pneumàtics i hidràulics.
| 3Enginyeria
|
Paret formada per una acumulació provisional de pedres en forma d'un parament simple.
| 3Enginyeria
|
El ràtio impuls-pes (on "pes" es refereix al pes a la superfície de la Terra) és un paràmetre adimensional característic dels motors de coet, els motors de reacció i els vehicles propulsats per aquest tipus de motors (generalment vehicles espacials i avions de reacció). Es fa servir com a paràmetre de qualitat per a comparacions quantitatives de vehicles i motors.
Evidentement el valor és superior pel motor que per la totalitat del vehicle de llançament. Aquest últim ha de ser superior a u (per exemple 1,4) al moment del llançament des de la superfície d'un cos celeste (tenint en compte que el pes varia segons la gravetat del cos en qüestió).
Existeixen molts factors que afecten la ràtio impuls-pes i, per a una comparació vàlida, cal mesurar l'impuls en condicions controlades. Entre els factors que afecten l'impuls hi ha la temperatura, la pressió, la densitat i la composició del flux lliure d'aire. Depenent del motor o vehicle estudiat, el pes efectiu pot canviar a mesura que es consumeix el combustible i segons la gravetat al punt d'ús.
| 3Enginyeria
|
Dins de la tripulació d’un vaixell, el grau de mariner correspon a un dels nivells inferiors pel que fa a l’autoritat. Generalment no pot donar ordres, llevat (de forma delegada) als graus inferiors que inclou els grumets o similars. Pot rebre ordres dels oficials o suboficials de plantilla o en funcions.
| 3Enginyeria
|
La compactació del sòl, en enginyeria geotècnica, és el procés en el qual una pressió aplicada al sòl causa la seva densificació a mesura que l'aire és desplaçat dels porus entre els grànuls del sòl. Quan la força aplicada que causa la densificació es deu al desplaçament de l'aigua (o d'un altre líquid) dels grànuls del sòl es presenta la consolidació del sòl i no la compactació. Normalment la compactació és el resultat del pas de maquinària pesant que comprimeix el sòl, però també pot ocórrer pel pas, per exemple, dels peus dels animals especialment dels ramats.
En edafologia i agronomia la compactació del sòl normalment és una combinació de la compactació i la consolidació, per tant poden passar per la amnca d'aigua en el sòl, la tensió aplicada és d'aspiració interna a causa de l'evaporació de l'aigua també pot ser deguda al pas dels peus dels animals. Els sòls afectats per la compactació esdevenen menys capaços d'absorbir la pluja, i així s'incrementa l'escorrentia i l'erosió. Les plantes tenen dificultats en els sòls compactats a causa del fet que els grànuls minerals compactats estan atapeïts, deixant poc espai per l'aire i l'aigua, els quals són essencials pel creixement de les arrels. Els animals que fan caus també hi troben un ambient hostil, ja que els sòls molt densos són difícils de foradar. La capacitat d'un sòl de recuperar-se d'aquest tipus de compactació depèn del clima, la mineralogia i la fauna. Els sòls amb una alta capacitat d'expansió-contracció com són els vertisòls es recuperen ràpidament de la compactació on les condicions d'humitat són variables (els períodes de sequera fan esquerdar el sòl). Però les argiles que no s'esquerden quan s'assequen no es poden recuperar de la compactació per elles mateixes a menys que tinguin animals com els cucs de terra.
| 3Enginyeria
|
Antonio Ferri (Norcia, Úmbria, 5 d'abril de 1912 - Long Island, 28 de desembre de 1975) era un científic italià, destacat en el camp de l'aerodinàmica, amb una especialització de vol hipersònic i supersònic.
Nascut l'any 1912 a Norcia, Itàlia, des del 1937 va dur a terme una investigació a Guidonia Montecelio, on es feia la recerca més avançada pel que fa a l'aerodinàmica d'alta velocitat. Entre les tasques que va dur a terme hi havia experiments espectaculars els anys 1939 i 1940 amb túnels aerodinàmics supersònics.
Durant la Segona Guerra Mundial, al període de la República socialista italiana (o la República Salò), tres dies després que el Nazisme alemany ocupés Roma el 10 de setembre, de 1943, Ferri va tornar al refugi de Guidonia, va destruir el material, va omplir un bagul amb documents, va amagar la seva dona i família a prop de la seva casa als Apenins (des d'on després es van traslladar cap a un poble pesquer de la mar Adriàtica), i va unir-se amb un grup de guerrilla anti-Feixista. Finalalment, va anar a Roma després de la seva alliberació pels Aliats, on va establir contacte amb el representant de l'Oficina de Serveis Estratègics (OSS), Moe Berg, i va començar a treballar amb ell traduint documents clau del bagul, i també transmetent el seu coneixement de les fites de la ciència alemanya durant la guerra.
En el decurs de la guerra les instal·lacions de Guidonia van quedar destruïdes. L'any 1944, Ferri va anar al destacat centre de recerca americana, el Comitè Nacional Consultiu d'Aeronàutica (NACA), a Langley, Virgínia, on va continuar essent la figura més important en aquest camp.
En el període de postguerra, va estudiar l'ús del perfil aerodinàmic per a una aeronau d'alta velocitat i va desenvolupar el mètode Schlieren Flow Visualization de previsió de l'impacte d'ona de xoc en les ales d'una aeronau. Llavors, va redirigir el problema de l'escut tèrmic, el de la dinàmica termofluïda hipersònica, aplicant-los a l'estudi dels reactors supersònics i hipersònics. També va dur a terme estudis importants en els camps dels reactors de combustió supersònica i de calor aerodinàmica de les aeronaus d'alta velocitat. En totes aquestes àrees va fer contribucions clau per l'avenç de l'enginyeria aerospacial.
Ferri va morir l'any 1975 a Long Island, Nova York, EUA.
| 3Enginyeria
|
Una bastida és una construcció temporal, constituïda de ponts, de passarel·les o de plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i a l'orient de canyes de bambú destinada a permetre l'accés dels artesans i el material en tots els punts d'un edifici a edificar o a reparar.
| 3Enginyeria
|
Una escuma metàl·lica és una estructura cel·lular que consisteix en un metall sòlid, així com una gran fracció de cavitats gasoses. Els porus poden ser segellats (escuma de cèl·lula tancada), formant una infinitat de bombolles a l'interior del metall o, per altra banda, poden formar xarxes internes interconnectades (escuma de cèl·lula oberta). La característica definitòria d'escumes metàl·liques és una porositat molt elevada: típicament 75-95% del volum està format pels espais buits que fan aquests materials ultralleugers.
Les escumes metàl·liques normalment conserven algunes propietats físiques del seu material base. L'escuma feta de metall no inflamable romandrà no inflamable, a més a més, les escumes són generalment reciclables fins al seu material base. El coeficient d'expansió tèrmica també seguirà sent similar mentre que la conductivitat tèrmica és probable que es redueixi.
Encara que hi ha un gran nombre de patents que descriuen les estructures topològiques factibles, materials constitutius i els mètodes de producció, les escumes metàl·liques no es poden considerar un producte mercantil corrent. En tot el món, existeixen relativament pocs productors comercials que es dediquin a la manufactura d'aquests materials. Tanmateix, si es pot considerar un mercat en vies de factible expansió.
Generalment, aquests materials exhibeixen el seu gran potencial en major mesura quan se’ls combina amb altres, formant un compost. La combinació dels seus atributs com alta rigidesa amb baix pes i l'alta absorció d'energia qualifiquen les escumes metàl·liques per als components estructurals de pes lleuger. L'estructura cel·lular de l'escuma ofereix diverses propietats, a saber:
Alta absorció d'energia d'impacte.
Resistència a la compressió.
Absorbeix certes vibracions (entre elles les ones sonores).
Amortiment estructural.
Amortiment de ressonància.
Blindatge Electromagnètic, funciona a manera de gàbia de Faraday.
Conductivitat elèctrica baixa.
Baixa conductivitat tèrmica.
| 3Enginyeria
|
El Royal Engineers Association Football Club és un club de futbol anglès del cos d'enginyers de l'exèrcit britànic (Royal Engineers).
| 3Enginyeria
|
Una clàvia o claveta, clavilla o garrof(et)a, és un tipus de passador o ferret llarguer més ample de dalt que de baix, que es posa dins un forat del cap del fusell de la roda d'un carro perquè la roda no surti de l'eix sobre el qual va muntada. La paraula és atestada a l'Edat Mitjana i deriva del llatí "clavus".
| 3Enginyeria
|
Un ornament o adorn és un element o composició que serveix per embellir persones o coses. El conjunt d'adorns usats pels artistes, artesans, dissenyadors, arquitectes i enginyers per embellir objectes o espais pot distribuir-se en dues classes: simples (o elementals) i compostos. Els simples consisteixen en un sol motiu; aïllat, repetit o combinat amb un altre en una sèrie; els compostos són una combinació dels elementals.
Els adorns simples es divideixen en:
cal·ligràfics, els seus motius són traços d'escriptura.
geomètrics, compostos per línies de la geometria. Es divideixen en dos tipus:
el de línia continua, que constitueix la motllura
el de línia interrompuda, o adorn geomètric simplement dit.
orgànics, a semblança d'elements del regne vegetal o animal. S'anomenen, respectivament, fitària i zodària.
| 3Enginyeria
|
En fusteria, es diu acoblament, ajustament o en certs casos encaixament, de la unió entre si (i fixació ferma) de taulons, posts, o de peces de fusta en general, per a fabricar mobles, estructures o altres elements de fusta.
A part de la cola, sempre recomanable en llocs que no s'hagin de desmuntar, certs tipus d'acoblament es fan solament, mitjançant cargols, grapes o claus. N'hi ha d'altres en canvi, els anomenats encaixamens, que fan servir com a base d'unió, la mateixa fusta retallada d'una manera especial.
| 3Enginyeria
|
El Cos d'Enginyers de Combat d'Israel (en hebreu: חיל ההנדסה הקרבית) (transliterat: Heil HaHandasa HaKravit) és la força d'enginyeria de combat de les Forces de Defensa d'Israel. El color de la boina del cos d'enginyers de combat és platejat i el seu símbol mostra una espasa en una torre defensiva amb l'halo d'una explosió en el fons. Els lemes del cos d'enginyers de combat són el lema oficial: "Sempre els primers" (en hebreu: ראשונים תמיד) (transliterat: Rishonim Tamid) i el lema extraoficial: "El difícil ho farem avui, l'impossible ho farem demà".
Les seves funcions inclouen la seguretat i la mobilitat en les carreteres, la defensa i la construcció de fortificacions, suprimir la mobilitat de les forces enemigues, la construcció i la destrucció d'estructures sota el foc enemic, el sabotatge, l'ús dels explosius, l'eliminació de bombes i artefactes explosius, la guerra nuclear, química i biològica (NBQ) i les missions especials d'enginyeria. A més dels sapadors del cos d'enginyers de combat, cada brigada d'infanteria té una companyia d'enginyers entrenada amb coneixements bàsics d'enginyeria i habilitats per a la desactivació d'explosius improvisats. Les brigades blindades i la infanteria, utilitzen als sapadors de combat per ajudar-los a buidar els obstacles i per manejar l'amenaça que suposen els artefactes explosius improvisats.
| 3Enginyeria
|
El timó de vent és un instrument mecànic utilitzat en els velers per poder aguantar l'ajust preestablert de l'embarcació (és a dir, mantenir l'angle constant respecte al vent aparent) en el cas en què que sobrevinguin canvis involuntaris, sense l'ajuda d'un timoner, tan sols amb l'ajuda del vent i l'aigua
Per tant, actua com a pilot automàtic, però manté l'angle de l'embarcació respecte del vent aparent i no pas un rumb precís, amb l'avantatge, però, de no malgastar electricitat. Normalment s'instal·la a la popa de l'embarcació.
| 3Enginyeria
|
L'optimització de procés és la disciplina d'ajustar un procés per tal d'optimitzar algun conjunt específic de paràmetres sense violar cap restricció. Els objectius més comuns són minimitzar el cost, maximitzant el rendiment i/o l'eficiència. Aquest és una de les principals eines quantitatives en la presa de decisions en la indústria.
Fonamentalment hi ha tres paràmetres que es poden ajustar:
Optimització de l'equipamentProcediment d'operació
L'automatització pot no ser una ajuda si els operaris prenen el control i fan funcionar la planta manualment.Control d'optimització
En una planta típica de processament hi pot haver centenars o milers controls de bucle, cadascun d'aquests és responsable del control d'una part del procés, com per exemple mantenir una temperatura, un nivell o un flux. El procediment de controlar contínuament i optimitzar la planta productiva sencera de vegades s'anomena supervisió de rendiment (performance supervision).
| 3Enginyeria
|
Un aparell de mesura o instrument de mesura és un objecte que s'utilitza per comparar magnituds físiques mitjançant un procés de mesura. Com a unitats de mesura s'utilitzen objectes i successos prèviament establerts com a estàndards o patrons, i de la mesura en resulta un número que és la relació entre l'objecte d'estudi i la unitat de referència. Els instruments de mesura són el mitjà amb què es duu a terme aquesta conversió. Tots els instruments de mesura estan subjectes a diversos graus d'error de l'instrument i a la incertesa de mesura. Dues característiques importants d'un instrument de mesura són la precisió i la sensibilitat.
| 3Enginyeria
|
La tragella, en agricultura, és un instrument que serveix per passar d'una part a una altra la terra amb facilitat quan es vol aplanar o igualar algun terreny.
| 3Enginyeria
|
Un cabalímetre, mesurador de cabal o mesurador de flux, és un instrument de mesura per al mesurament del cabal (volumètric) d'un fluid o per al mesurament del cabal màssic. Aquests aparells solen col·locar-se en línia amb la canonada que transporta el fluid. Es correspon parcialment amb un hidròmetre però aquest permet mesurar també altres magnituds emprades en hidrometria a part del cabal: la velocitat o la força dels líquids en moviment, depenent de la graduació i aplicació d'aquest instrument en cada cas particular.
Cal no confondre hidròmetre amb el terme anglès hydrometer , que de fet equival al que en català és un densímetre, és a dir, un instrument que serveix per a mesurar la densitat dels líquids. Ni tampoc confondre cabalímetre amb fluxòmetre, que és un instrument per a la mesura del flux magnètic.Existeixen versions mecàniques i elèctriques. Un exemple de cabalímetre elèctric es pot trobar en els escalfadors d'aigua de pas que l'utilitzen per poder determinar el cabal que està circulant o també en les rentadores per poder omplir el seu dipòsit a diferents nivells.
| 3Enginyeria
|
Grilló és una eina de subjecció ràpida que se sol utilitzar com a peça intermèdia entre l'armella i l'eslinga. Se sol utilitzar també per a subjectar la càrrega a una grua.
El grilló sol constar d'una argolla i un caragol.
Hi ha diversos tipus de grillons:
Grillons giratoris
Grillons per altes càrregues
Històricament, els grillons també s'han fet servir per a immobilitzar o restringir els moviments dels presoners. Els grillons ja són esmentats al segle xv al poema "Presoner" de Jordi de Sant Jordi on es diu "E los grillons lleugers ara preo més"
| 3Enginyeria
|
El nostramo o també contramestre és en l'actualitat la persona encarregada de conduir la marineria. És personal de la mestrança del vaixell i és el responsable directe d'executar les següents responsabilitats:
vigilar sobre la conservació dels aparells de la nau i proposar al capità les reparacions que cregui necessàries
arreglar el bon ordre del carregament
tenir la nau expedita per a les maniobres que exigeix la navegació
mantenir l'ordre, la disciplina i el bon servei de la tripulació, demanant al capità les ordres i instruccions que estimi més convenients i donant-li avís ràpid i puntual de qualsevol acció en què sigui necessària la intervenció de la seva autoritat
detallar a cada mariner, d'acord amb les mateixes instruccions, el treball que hagi de fer a bord i vigilar que ho exerceixi degudament
encarregar-se de l'inventari, quan es desarmi la nau, de tots els seus aparells i pertrets, cuidant de la seva conservació i custòdia tret que per ordre del navilier sigui rellevat d'aquest encàrrec
per impossibilitat o inhabilitació del capità i del pilot, succeir en el comandament i responsabilitat de la nau.Fins a la dècada de 1940, els "nostramos" de la Marina militar espanyola equivalien més o menys als sergents i brigades de l'exèrcit de terra. El tractament propi dels contramestres és nostramo.
| 3Enginyeria
|
En arquitectura i construcció s’anomena aparell a la disposició i lligam donats als materials emprats en murs. L'aparell d'un edifici o mur es pot classificar segons el material emprat i la disposició de les peces.
| 3Enginyeria
|
La Societat Espanyola de Mecànica del Sòl i Enginyeria Geotècnica (SEMSIG) és una societat de finalitats culturals, de recerca, científics i tècnics, no lucratius.
El seu objectiu és promoure la col·laboració entre els qui s'ocupen de treballs relacionats amb la mecànica de sòls i enginyeria geotècnica, organitzar l'intercanvi de coneixements, idees, resultats de recerca i procediments pràctics en el camp de les mateixes i les seves aplicacions.La SEMSIG forma part de la International Society for Soil Mechanics and Geotechnical Engineering (ISSMGE) que agrupa més de 80 Societats Nacionals.
| 3Enginyeria
|
La mina Shitotsubakurai Lunge era una arma antitancs suïcida dissenyada i desenvolupada per l'Exèrcit imperial japonès. Aquesta arma era utilitzada per les Unitats Japoneses de Combat Proper. L'arma consistia en una càrrega buida de forma cònica, col·locada en un contenidor metàl·lic, i que es subjectava mitjançant un pal de fusta. Va ser considerada com a arma oficial de l'exèrcit japonès en 1945, quan els soldats americans van veure per primera vegada el seu ús en combat, i més tard van descobrir els manuals d'atac de l'exèrcit imperial japonès.
| 3Enginyeria
|
Un gabió, en enginyeria i arquitectura, és una malla de filferro que s'emplena d'àrids o pedra i és usat, generalment, per erigir murs. Per construir-los s'anivella el terreny, es col·loca la malla al lloc i s'omple de material. A causa de la seva mida, se sol necessitar maquinària pesant, com excavadores, per col·locar-se i emplenar-se.Els gabions es fan servir habitualment als murs per gravetat, ja que són autoportants i estables però no resisteixen bé a tracció. A més a més, com que es necessiten operaris menys especialitzats que per construir altres tipus de murs, i la maquinària pot omplir gabions ràpidament, sol ser una opció assequible.Militarment, els gabions de vímet van ser introduïts per protegir l'artilleria durant els setges. Actualment, els gabions es continuen fent servir per crear grans fortificacions fàcilment, com la Línia Bar Lev o els nombrosos campaments de la Guerra de l'Afganistan, protegits amb gabions de tipus Hesco bastion.
| 3Enginyeria
|
Una plomada és un instrument de mesura utilitzat per la construcció consistent en un pes, generalment amb una punta punxeguda a la part inferior, suspès d'una corda i utilitzada com a línia de referència vertical. És essencialment l'equivalent vertical d'un nivell d'aigua. Habitualment és de metall o pedra i de forma cilíndrica o cònica, penjada d'un cordill. La paraula "plomada" prové del fet que aquestes eines estaven fetes originalment de plom.
La seva utilitat és la de senyalar una línia vertical respecte al punt des d'on se sosté. És utilitzada, generalment en l'ofici de paleta per a la construcció de murs, per tal que siguin lo més verticals possible. Existeixen equips làser que podrien arribar a substituir la plomada convencional, però el baix cost i la facilitat d'ús juguen en favor de la plomada clàssica, sobretot en obres petites. La plomada també es pot utilitzar per mesurar les profunditats dels fluids.
S'utilitza almenys des de l'època antiga d'Egipte per assegurar que les construccions fossin verticals. També s'utilitza en l' agrimensura per establir el nadir respecte a la gravetat d'un punt de l'espai. S'utilitza amb una varietat d'instruments (incloent nivells, teodolits i cintes d'acer ) per establir l'instrument exactament sobre un marcador d'enquesta fixat o per transcriure posicions al terra per col·locar un marcador.
| 3Enginyeria
|
El desviament magnètic és l'angle entre el nord marcat per l'agulla nàutica d'un navili i el nord magnètic del lloc en què es troba. El desviament de l'agulla és produït per la presència de masses de ferro i circuits elèctrics en el mateix vaixell, els quals creen un camp magnètic que s'afegeix a l'efecte del camp magnètic terrestre. És propi de cada vaixell, i varia amb el rumb. El primer a informar d'aquest desviament va ser l'explorador portuguès Joao de Castro, qui en 1538 ho va atribuir a la proximitat d'un canó al bloc.El desviament d'agulla s'expressa de manera abreujada amb la lletra grega delta (Δ), i es pot formular d'una d'aquestes dues formes: indicant la direcció del desviament (cap a l'est o l'oest), o bé amb la indicació "positiu" (si l'agulla es desvia cap a l'est) o "negatiu" (si l'agulla es desvia cap a l'oest): "Δ = 2° I" és el mateix que "Δ =+2°".
| 3Enginyeria
|
Un ebullioscopi és un instrument que permet de mesurar propietats físiques o químiques dels líquids, soluts o dissolucions, a partir de l'observació de la desviació soferta amb relació al punt d'ebullició estàndard, prèviament conegut.El primer ebullioscopi fou inventat el 1838 per l'abat Honoré Brossard-Vidal, amb l'objectiu de mesurar el contingut alcohòlic d'una dissolució. L'avantatge d'aquest mètode era que el punt d'ebullició és relativament insensible a altres components com ara els sucres. Altres alcoholímetres es basen en el mesurament de la densitat, que és més sensible a la presència d'altres soluts.
Una versió posterior en fou construïda pel químic francès François Marie Raoult, però la dificultat per a determinar la temperatura exacta fou superada amb la invenció del termòmetre de Beckmann, pel químic alemany Ernst Otto Beckmann, el 1887. Aquesta millora permeté que l'ebullioscopi s'empràs com l'aparell estàndard per a determinar la massa molecular de les substàncies en una solució, aprofitant l'augment ebullioscòpic que produeixen els soluts sobre la temperatura d'ebullició dels dissolvents. Actualment, els ebullioscopis moderns no empren el termòmetre de Beckmann, que ha estat substituït per termistors encara més precisos.
| 3Enginyeria
|
El X-15 Flight 91 va ser una missió de vol espacial tripulat americà en 1963, i el segon vol i final del programa per arribar al vol espacial suborbital, un vol per sobre dels 100 km en altitud, que va ser aconseguit prèviament durant el Flight 90 un mes abans. Va ser el vol més alt del programa X-15. Va ser el primer vol d'una nau espacial reutilitzada, ja que l'avió número tres va volar en l'anterior vol suborbital el 19 de juliol. Aquesta missió va ser pilotada per Joseph A. Walker el 22 d'agost de 1963, amb el llançament en aire gràcies a un Boeing B-52 Stratofortress modificat sobre el Smith Ranch Dry Lake, Nevada, Estats Units. Walker va pilotar el X-15 a una altitud de 107,96 km i va romandre en ingravidesa durant aproximadament cinc minuts. Aquesta altitud va ser la més alta en un vol tripulat per un avió espacial fins aleshores i va mantenir el rècord fins al vol de 1981 del Transbordador Espacial Columbia. Walker va aterrar el X-15 en 12 minuts després d'haver-se llançat, al Rogers Dry Lake, Edwards Airforce Base, a Califòrnia. Aquest va ser el vol final del X-15 per en Walker.
| 3Enginyeria
|
El procés tecnològic és el mètode base que valida els resultats d'un procés de creació
d'un objecte tecnològic. Aquest procés es compon d'un conjunt d'etapes seqüencials amb retroalimentacions que seguides sistemàticament faciliten l'obtenció de resultats i la seva adequació als requeriments inicials. Una primera aproximació al procés tecnològic seria la següent:
Necessitat. En primer lloc cal partir d'una necessitat a la qual cal donar solució, el nostre projecte estarà dirigit a satisfer-la.Anàlisi. Aquesta etapa, consisteix a analitzar els factors que intervenen en la nostra necessitat. Serà interessant estudiar com s'ha resolt aquesta necessitat fins al moment i la recerca d'informació, tot allò que permet definir millor els requeriments i el disseny. A partir de l'anàlisi de la situació i dels elements que condicionen el projecte es defineixen els requeriments o plec de condicions. Si bé les condicions inicials poden ser molt variades i de molts tipus, les principals són les següents: condicions funcionals, constructives (data d'acabament, etc.), econòmiques (pressupost), estètiques, ecològiques i de seguretat.Disseny. A partir dels requeriments i de l'experiència acumulada s'estableixen els criteris de disseny. En aquesta fase s'han de definir tots els aspectes que tenen relació amb el producte final. Si aquest és un artefacte caldrà fer un procés de planificació de la construcció definint les diferents etapes o fases, preveure els materials a emprar en la seva construcció, dibuixar els plànols constructius de les peces de què constarà, les eines de treball, els costos, l'aspecte final, l'ergonomia, l'impacte ambiental, el reciclatge al final de la seua vida útil, entre d'altres.Prototip. Definit l'artefacte o procés cal construir-ne un prototip o model seguint les pautes establertes pel projecte.Avaluació. Una vegada acabada la construcció cal passar a la fase d'avaluació per tal de comprovar que es compleixen els requeriments establerts a la fase de disseny i verificar que efectivament resol la necessitat per a la qual ha estat creat. D'aquesta fase es produeixen realimentacions per tal d'esmenar aquells aspectes que no han acabat de funcionar o que es poden millorar, modificant el disseny o bé si no acaba de ser el que se cercava cal analitzar de nou el punt de partida.Memòria tècnica. Una vegada hem avaluat el nostre prototip, s'ha d'elaborar la documentació definitiva amb les esmenes pertinents per a la seua fabricació en sèrie. S'inclouran tots els documents de la fase de disseny degudament modificats en funció de l'avaluació.Construcció. Una vegada s'ha validat el model es construeix l'artefacte definitiu o es comença la fabricació en sèrie amb els documents elaborats dins la memòria tècnica.
| 3Enginyeria
|
El Llançagranades automàtic Howa Tipus 96 (96式40mm自動てき弾銃, , 96-shiki 40-miri jidōtekidanjū?), es un llançagranades automàtic de disseny i producció japonesa, que està en producció des de 1996 per la mateixa companyia que el va dissenyar, Howa.
| 3Enginyeria
|
El polímer reforçat amb fibra de carboni (de l'anglès Carbon fiber reinforced polymer, carbon fiber reinforced plastic o carbon fiber reinforced thermoplastic abreviat CFRP, CRP, CFRTP o sovint simplement com a carbon fiber, carbon composite o directament carbon, en català fibra de carboni, o fins i tot carboni), és un plàstic reforçat amb fibres de carboni molt fort i lleuger que conté fibres de carboni. L'ortografia "fibra" és comuna als països de la Commonwealth britànica.
Els CFRPs poden ser costosos de produir, però s'usen comunament onsevulla que es requereixi una alta relació de resistència a pes i rigidesa, tals com la indústria aeroespacial, automoció, enginyeria civil, articles esportius i un nombre creixent d'altres aplicacions de consum i tècniques.
El polímer d'unió és sovint una resina termoestable tal com epoxi, però s'utilitzen de vegades altres polímers termoplàstics o termoplàstics, tals com a polièster, èster vinílic o nílon. El compost pot contenir altres fibres, tals com una aramida (per exemple, Kevlar, Twaron), alumini, polietilè d'ultra alt pes molecular (UHMWPE) o fibres de vidre, així com fibra de carboni. Les propietats del producte final de CFRP també poden veure's afectades pel tipus d'additius introduïts en la matriu d'unió (la resina). L'additiu més freqüent és la sílice, però es poden usar altres additius com el cautxú i els nanotubs de carboni. El material també es coneix com a polímer reforçat amb grafit o polímer reforçat amb fibra de grafit (el GFRP és menys comú, ja que xoca amb el polímer reforçat amb fibra de vidre). En els anuncis de productes, de vegades es refereix simplement a la fibra de grafit per al curtcircuit
| 3Enginyeria
|
Opus craticum o craticium, és una antiga tècnica de construcció Romana descrita per Vitruvi en els seus llibres De architectura com a obra de canya entreteixida recoberta de guix. Vitruvi va destacar aquesta tècnica constructiva com un greu risc d'incendis, probablement per estar feta amb escaiola esquerdada i poc durable. Se'n van trobar exemples supervivents a les excavacions arqueològiques de Pompeia i més encara a Herculà, enterrades per l'erupció del Vesuvi al 79 dC i que es van començar excavar a partir del 1929.
| 3Enginyeria
|
Clément Ader (Muret, Alta Garona 1841 - Tolosa de Llenguadoc, 1925) enginyer francès al qui hom deu, entre altres invencions, un micròfon i els primers intents del telèfon. El 1880 instal·là a París la primera línia telefònica.
| 3Enginyeria
|
El rai dels cims és el nom d'expedicions científiques sobre la biodiversitat del bosc. Dirigit per Dany Cleyet-Marrel (pilot), Francis Hallé (botànic), Gilles Ebersolt (arquitecte), Patrick Blanc i Olivier Pascal (col·laboradors científics) en particular, a partir de 1986, van intentar explorar el cobricel arbori dels boscos tropicals.
Antoine de Maximy va fer un documental sobre diverses d'aquestes expedicions.
| 3Enginyeria
|
Una làmina és un element estructural de dues dimensions, és a dir, que té una dimensió, el gruix, més petita que les altres dues. Pot ser de formigó, de metall, de fusta, etc. En arquitectura una làmina pot ser horitzontal, com una llosa o vertical com una paret vertical. En mecànica una làmina pot ser d'un gruix suficient per mantenir-se per sí sola, o prima, amb un gruix que calgui donar-li forma (corba, ondulada, etc.) perquè s'aguanti.
| 3Enginyeria
|
Un acoblament en baioneta és un mecanisme d'acoblament emprat en electricitat que radica en l'aparellament de superfícies. Un costat mascle amb una o més agulles i un receptor femella amb traus on s'encaixen i una molla que manté la fixació. El nom baioneta li ve de la similitud del moviment de l'acoblament amb el moviment d'ús de l'arma baioneta, d'enfonsar i girar l'arma, per matar l'enemic.
Per acoblar les dues parts, s'espera que l'usuari encari les agulles del costat mascle amb els traus del costat femella i les empenyi l'una envers l'altra. Un cop les agulles atenyen el final del trau, cal girar les superfícies per tal que les agulles entrin per un trau perpendicular cap a un cau en sentit contrari que evita que les agulles es retractin. Una molla ajuda a mantenir-les en aquesta posició.
Per desacoblar les parts, cal empènyer les dues parts l'una contra l'altra per vèncer la força de la molla i fer una fracció de gir per fer lliscar les agulles cap al passadís de desbloqueig.
La robustesa de l'acoblament rau en la força de tall de les agulles.
| 3Enginyeria
|
El C-4 o Composition C-4 és una varietat comuna d'explosiu plàstic d'ús militar. El terme "composition" s'usa en anglès per a qualsevol explosiu estable, i la "composition A" i la "composition B" són altres variants conegudes.
| 3Enginyeria
|
Una cambra de buit és un recipient de parets rígides del qual s'extreu l'aire i altres gasos mitjançant una bomba de buit. La baixa pressió resultant, comunament anomenada buit, permet als investigadors dur a terme experiments físics o provar dispositius mecànics que han d'operar, per exemple, en l'espai exterior. Cambres d'alumini permeten controlar que l'camp magnètic interior surti fora del buit. Per contra, les cambres fetes de molts metall eviten que els camps externs penetrin en el buit.
Les cambres solen tenir diverses portes, cobertes amb brides de buit, per permetre que els instruments o les finestres puguin ser instal·lades a les parets de la cambra. En les aplicacions de mitjà a baix buit, aquestes són segellades amb juntes tòriques de cautxú. En aplicacions de buit més alt, les brides tenen durs talls d'acer soldats en elles, que tallen una junta de coure quan la brida és cargolada.
| 3Enginyeria
|
El Nònius o Vernier és un mecanisme que permet augmentar la precisió a l'hora de mesurar distàncies o altres magnituds. Fa servir una escala secundària per indicar en aquesta escala, amb més aproximació, quan la mesura es troba entre dues marques de l'escala principal.
En la seva forma actual va ser inventat pel matemàtic francés Pierre Vernier (1580-1637).
El Nònius o vernier és una segona escala auxiliar que té algun instrument de mesura, que permet apreciar una mesura amb més precisió al complementar les divisions del regle o escala principal de l'instrument de mesura.
| 3Enginyeria
|
Andrei Nikolàievitx Túpolev, rus: Андре́й Никола́евич Ту́полев, (29 d'octubre de 1888, Pustomàzovo (oblast de Tver) - 23 de desembre de 1972, Moscou) va ser un dissenyador i constructor aeronàutic rus.
| 3Enginyeria
|
El tancament d'un edifici són el conjunt d'elements físics que separen l'entorn condicionat i no condicionat d'un edifici incloent la resistència a l'aire, l'aigua, la calor, la llum, i el soroll de transferència.
| 3Enginyeria
|
NewSpace és un terme sorgit l'any 2000 per referir-se al nou paradigma en l'exploració i l’ús de l'espai. Si havien estat sinònims d’inversions públiques estatals i de polítiques governamentals degut a les elevades inversions i el risc associat que suposava aquest sector —dificultant-ne l’accés a entitats privades—, un gran desenvolupament tecnològic i una reducció de costos molt significativa eliminaven les barreres d’entrada, generant un moviment global dins del sector, una nova economia que incidia en la democratització tant pel que fa a l’accés a l'espai com a la mateixa indústria aeroespacial. Es tracta d'un canvi significatiu des d'una situació amb tan sols alguns grans protagonistes —governs i grans corporacions— que operaven satèl·lits, distribuïen dades i facilitaven serveis, cap a una nova situació on s'obria el mercat a dotzenes de noves empreses. El moviment NewSpace ha reduït significativament el cost de construir un satèl·lit i enviar-lo a l'espai. El NewSpace proporciona oportunitats d’ús i explotació de plataformes espacials per a aplicacions molt diverses, incloent-hi la recerca científica, el desenvolupament i la qualificació de la tecnologia espacial, l’observació de la Terra i les telecomunicacions.
| 3Enginyeria
|
Les mesures de la bladeria de la Seu d'Urgell, conegudes simplement com les mesures, són dues mesures de gra gairebé úniques a Catalunya que es conserven al nucli antic de la Seu d'Urgell, al carrer major.Les mesures de la Seu d'Urgell són pràcticament úniques a Catalunya, ja que sols es té constància de l'existència d'un altre banc semblant a la localitat tarragonina de Montblanc i més concretament a la plaça major d'aquella ciutat, autèntic lloc emblemàtic i comercial de la capital de la Conca de Barberà. També al Principat d'Andorra n'hi ha un.
| 3Enginyeria
|
Un KPI (key performance indicator), conegut també com a indicador clau o mesurador d'acompliment o indicador clau de rendiment és una mesura del nivell de l'acompliment d'un procés. El valor de l'indicador està directament relacionat amb un objectiu fixat per endavant i normalment s'expressa en valors percentuals. Els KPI tenen com a objectius principals mesurar el nivell de servei, fer un diagnòstic de la situació, comunicar i informar sobre la situació i els objectius, motivar els equips responsables del compliment dels objectius reflectits en el KPI i, en general, avaluar qualsevol progrés de manera constant. De moment només hi ha un estàndard desenvolupat, aplicat al manteniment industrial: la norma EN 15341:2008 "Manteniment. Indicadors clau de rendiment del manteniment".
Un KPI es dissenya per mostrar com és el progrés en un procés o producte en concret, per la qual cosa és un indicador de rendiment. Hi ha KPI per a diverses àrees d'una empresa: compres, logística, vendes, servei al client, etc. Les grans companyies disposen de KPI que mostren si les accions desenvolupades estan donant els seus fruits o si, per contra, no es progressa com s'esperava.Els indicadors clau d'acompliment són mesuraments financers o no financers utilitzats per quantificar el grau de compliment dels objectius; reflecteixen el rendiment d'una organització i generalment es recullen en el seu pla estratègic. Aquests KPI s'utilitzen en intel·ligència de negocis per reflectir l'estat actual d'un negoci i definir una línia d'acció futura.
L'acte de monitorar els indicadors clau d'acompliment en temps real es coneix com a «monitoratge d'activitat de negoci». Els indicadors de rendiment s'utilitzen normalment per valorar activitats complicades de mesurar, com els beneficis de desenvolupaments capdavanters, el compromís dels empleats, el servei o la satisfacció.
Els KPI solen anar lligats amb l'estratègia de l'organització (exemplificada en les tècniques com la del quadre de comandament integral). Els KPI són vehicles de comunicació: permeten que els executius d'alt nivell comuniquin la missió empresarial o la visió de l'empresa als nivells jeràrquics més baixos, involucrant directament tots els col·laboradors en la realització dels objectius estratègics de l'empresa.
| 3Enginyeria
|
Un esfigmòmetre o esfigmomanòmetre també conegut com monitor de tensió arterial, o tensiòmetre, és un producte sanitari que s'utilitza per mesurar la pressió arterial, compost per un braçal inflable per col·lapsar i després alliberar l'artèria sota el braçal de manera controlada, i un manòmetre de mercuri o aneroide per mesurar la pressió i un mecanisme d'inflat que pot ser una petita bomba i una vàlvula accionades manualment o una bomba accionada elèctricament. La pera infladora té una vàlvula d'única via per a prevenir la pèrdua ensopegada de pressió mentre l'operador està realitzant la maniobra de l'eixida d'aire del braçal. Els esfigmòmetres manuals s'utilitzen amb un estetoscopi quan s'utilitza la tècnica auscultadora
La paraula ve del grec sphygmus (pols), més el terme científic manòmetre (mesurador de pressió). L'aparell va ser inventat per Samuel Siegfried Karl Ritter von Basch. Scipione Riva Rocci, un metge italià, va introduir unes variacions el 1896 i Harvey Cushing el va re-descobrir el 1901 i el va popularitzar per tot arreu.
| 3Enginyeria
|
Motor i a l'aire (en anglès, Go-Around) és una maniobra aeronàutica emprada per la interrupció d'emergència de l'aterratge d'un avió. Consisteix en:
Augmentar la potència del motor (o sigui, donar gas). Això sol, ja augmenta la velocitat i, per tant la sustentació, de manera que l'avió deixa de baixar i comença a elevar-se.
Modificar posició de l'avió i les superfícies de control per l'ascens, o sigui, elevar el morro de l'avió i recollir els flaps.
Recollir el tren d'aterratge, en avions amb tren d'aterratge retràctil.La decisió d'avortar l'aterratge, per la causa que sigui, pot ser ordenada pel controlador de vol o bé pot ser presa pel mateix pilot. En aquest darrer cas, s'ha de comunicar a la torre de control un cop iniciada la maniobra, si hi ha torre.
| 3Enginyeria
|
En astronàutica, el llançament és un procés per elevar un objecte o vehicle de la superfície d'un cos celeste a l'espai exterior. Normalment s'utilitza la incineració d'un coet, i amb més propietat, l'acció de vehicular una astronau fins a conferir-li la ubicació i la velocitat que requereix la seva missió.
| 3Enginyeria
|
El variòmetre o varioaltímetre és un aparell dotat d'un sensor de pressió atmosfèrica, molt sensible, que unit a dispositius electrònics permet al pilot de planejador o parapent determinar a quina velocitat vertical es mou dins de la massa d'aire, és a dir si guanya o perd altura. A més, una alarma acústica, amb un to per l'ascensió i un altre per al descens, permet centrar els corrents tèrmics per a guanyar alçada o accelerar per sortir de les descendències. També indica l'altitud sobre el nivell del mar, sobre l'enlairament o sobre qualsevol altra referència que es prengui.
En combinació amb un termòmetre pot proporcionar el gradient de temperatura, el que subministra una informació addicional molt útil per saber a quina alçada pot arribar a pujar la tèrmica.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria de control és la disciplina de l'enginyeria que s'enfoca en la modelació matemàtica de processos. N'analitza el comportament dinàmic i utilitza la teoria de control per especificar paràmetres per fer funcionar els sistemes d'una manera predeterminada. En el camp de l'automatització l'enginyer de control supervisa els processos industrials. Per això fa servir sensors i altres sistemes de control. L'enginyeria de control i automatització es concentra, sobretot, en l'automatització de processos manuals. Aquesta es completa quan tota una línia de producció funciona del començament a la fi, amb el control de les màquines controladores sens intervenció humana.
| 3Enginyeria
|
Paret que presenta un encadenat simple o doble en volada com a forma de finalitzar-Ia. Té la darrera filada que sobresurt per evitar que el bestiar caprí la pugui sobrepassar.
| 3Enginyeria
|
École nationale supérieure des mines d'Alès (Mines Alès) va ser creada l'any 1843 pel rei Lluís Felip, sota la tutela del Ministeri d'Economia, Finances i Ocupació francès, és una universitat francesa de tecnologia i enginyeria. A partir de 2012, el seu nom complet va canviar a Ecole Nationale Supérieure des Mines d'Alès. Fundada l'any 1843, aquesta escola es va formar originalment per estudiar la indústria minera. Actualment és una escola d'enginyers a les Grandes écoles de França i del Groupe des écoles des mines.Hi ha programes de grau i màster d'enginyeria de tres anys.
| 3Enginyeria
|
Rep el nom de Regles de Vol Instrumental (més conegut per les seues sigles en anglès, IFR -Instrumental/ Flight Rules), el conjunt de normes i procediments arreplegats en el Reglament de Circulació Aèria, que regulen el pilotatge d'aeronaus en condicions de visibilitat reduïda. Es tracta del mètode de navegació alternatiu a les Regles de Vol Visual o VFR -Visual/ Flight Rules.
| 3Enginyeria
|
Una galga de rosques és una eina utilitzada per mesurar el pas de la rosca d'un cargol. La galga de rosques de la imatge és una galga de rosca mètrica. La galga de rosques s'utilitza com a eina de referència per determinar el pas de la rosca d'un cargol o d'un forat amb rosca interior. Aquesta eina no s'utilitza com a instrument de mesura de precisió. Aquest mecanisme permet a l'usuari determinar el perfil d'una rosca donada i classificar-la ràpidament segons la seva forma i pas. Aquest mecanisme també estalvia temps, ja que evita a l'usuari mesurar i comptar el pas de rosca de l'element roscat.
| 3Enginyeria
|
Fundada el 1883, l'École supérieure de chimie, physique, électronique de Lyon, també anomenada CPE Lyon, és una grande école d'enginyeria de França. Està situada a la ciutat de Lió i inclou el Campus La Doua de Villeurbanne.CPE Lyon és un establiment d'ensenyament superior i de recerca tècnica.
L'escola lliura els títols següents:
Diploma d'enginyer de CPE Lyon (Màstere Ingénieur CPE Lyon)
Diploma de màster de recerca i doctorat
Mastère spécialisé
| 3Enginyeria
|
El peròxid de nitrogen, o tetraòxid de dinitrogen, és un compost químic de fórmula N2O4. És un dímer del diòxid de nitrogen NO2. És un líquid d'incolor a marró groguenc segons la concentració de diòxid de nitrogen que contingui. Forma una barreja en equilibri químic amb el diòxid de nitrogen:
N2O4 ⇌ 2 NO2les temperatures més altes empenyen l'equilibri cap al diòxid de nitrogen.
En estat líquid es troba com a forma principal la del dímer N2O4.
També s'estudia aquest compost per a la producció d'energia, pel procés de dissociació de gas pel cicle de Brayton, gràcies a la seva tendència a descompondre's reversiblement en NO2.
És un antioxidant molt potent, corrosiu i tòxic.
| 3Enginyeria
|
El rotang (que deriva del malai rotan), canya massissa, jonc d'Índies, canya de Bengala o canya de l'Índia (Calamus rotang), és un grup d'unes 600 espècies de plantes de la família arecàcia (palmeres). Són natives de les regions tropicals d'Àfrica, Àsa i Australàsia.
| 3Enginyeria
|
Una targeta indicadora d'humitat (en anglès: humidity indicator card (HIC)) és una targeta la qual està impregnada amb un producte químic sensible a la humitat que canviarà de color quan s'excedeixi de la humitat relativa indicada. És un sistema molt econòmic per quantificar els nivells d'humitat relativa dins paquets segellats. Estan disponibles en moltes configuracions i es fan servir en moltes aplicacions especialment militars i en semiconductors.
Els indicador més comuns canvien des del color blau (assenyalant així un nivell d'humitat relativa menor que el que indica) al color rosa (nivell d'humitat relativa més gran). Els producte químic de base és el clorur de cobalt (II) (segons els estàndards de l'exèrcit dels Estats Units). Es fan servir des de la Segona Guerra Mundial per evitar els danys en l'armament causada per l'alta humitat del Pacífic sud.
També hi ha indicadors sense cobalt, ja que la Unió Europea en una directiva ha classificat els productes on el cobalt es trobi en proporcions més grans de l'1% (en pes) com a tòxiques.
Per exemple, no tenen cobalt els basats en el clorur de coure (II).
| 3Enginyeria
|
École nationale supérieure de mécanique et d'aérotechnique (ENSMA) és una escola d'enginyeria francesa creada el 1948.L'ENSMA és una escola privada que forma enginyers especialitzats en els àmbits de l'aeronàutica.Situada a Chasseneuil-du-Poitou, l'escola es va incorporar al Groupe ISAE.
| 3Enginyeria
|
Fundada en 1971, l’École nationale supérieure de techniques avancées Bretagne, també anomenada ENSTA Bretagne, és una Grande école d’enginyeria de França. Està situada a Brest, FrançaL’ENSTA Bretagne és un establiment públic d'ensenyament superior i recerca tècnica.
L'Escola lliura
el diploma d'enginyer de ENSTA Bretagne (Màster Ingénieur ENSTA Bretagne)
el diploma Màster recerca i de doctorat
Mastère spécialisé
MOOC.
| 3Enginyeria
|
L'Ictíneo I fou un submarí construït per Narcís Monturiol i Estarriol. Feia 7 metres de llarg, 2,5 d'amplada i 3,5 de profunditat i la seva finalitat era facilitar la pesca de corall. Va ser el primer vaixell a tenir doble buc. El buc interior era esfèric i tenia una capacitat de 7 m³ mentre que el buc exterior tenia forma de peix amb una secció el·líptica inspirada en el prototip de Wilhelm Bauer que navegà ja el 1851. Entre el buc interior i l'exterior hi havia tancs de flotació, un tanc que subministrava oxigen per a la respiració i il·luminació i un tanc d'hidrogen que alimentava una làmpada oxhídrica per il·luminar les profunditats marines. L'Ictíneo I tenia un propulsor pla d'aleta accionat per una tripulació de quatre homes.
La immersió s'aconseguia mitjançant una hèlix horitzontal que podia donar voltes en ambdós sentits i amb bombes de densitat i aire amb la finalitat d'assegurar l'estabilitat i flotació de l'enginy. L'Ictíneo I estava equipat amb un seguit d'eines específiques per a la pesca del corall, ja que aquest era l'objectiu inicial del projecte. El primer viatge del submarí tingué lloc el setembre de 1884 al port de Barcelona i el seu codi de registre era 164988DHRA
Les primeres proves de l'Ictíneo van ser en privat, durant tot l'estiu, però la prova pública i per tant el primer viatge del primer submarí d'en Monturiol, tingué lloc el 1859 al port de Barcelona, davant d'un públic expectant. L'Ictíneo, el primer submarí civil amb finalitats no bèl·liques sinó d'exploració i recol·lecció, va fer 69 immersions en total, totes elles sense cap accident, ja que a diferència dels precursors i contemporanis de Monturiol, per aquest la seguretat dels tripulants era necessària. La primera immersió va tenir una durada de 2 hores i 20 minuts.
L'èxit parcial del projecte suposà un gran entusiasme popular. No obstant això, no obtingué cap mena de suport governamental. En conseqüència, Monturiol escrigué una carta a la ciutadania animant una subscripció popular que assolí 300,000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constituí l'empresa La Navegación Submarina amb l'objectiu de desenvolupar l'Ictíneo II.
| 3Enginyeria
|
Un vàter portàtil, sanitari portàtil o bany portàtil és un vàter que s'instal·la de manera puntual en un espai públic obert, amb motiu d'algun esdeveniment temporal, com ara un concert, la construcció d'un edifici, una festa popular, etc. Els vàters portàtils estan construïts en plàstic tractat i es lloguen per mòduls; poden ser de diferents tipus: lavabos químics, lavabos portàtils bàsics, lavabos adaptats, etc.
| 3Enginyeria
|
La dimetilhidrazina asimètrica (UDMH) (1,1-Dimetilhidrazina) és un compost químic amb la fórmula H2NN(CH3)2. És un líquid incolor, amb olor forta a amoníac que és la típica olor de les amines orgàniques. Esmescla completament amb l'aigua, l'etanol i el querosè. En concentracions 2,5% i 95% en l'aire, els seus vapors són inflamables. No és sensible als cops.
| 3Enginyeria
|
Karim Ennakhli és un enginyer informàtic i desenvolupador de tecnologia format a la Universitat Politècnica Catalunya. Ha passat pràcticament la meitat de la seva vida treballant en diferents companyies i empreses emergents com a administrador de sistemes, desenvolupador, consultor i investigador. Actualment inverteix tot el seu temps a Sekg, una empresa barcelonina que ha dissenyat aplicacions informàtiques que llegeixen l'activitat cerebral dels humans i responen a les seves emocions.
| 3Enginyeria
|
Un sonòmetre és un aparell electrònic que mesura la pressió del so, habitualment en el rang audible per l'orella humana, la qual se sol expressar en la unitat de mesura de decibels.
Normativament, se sol entendre com a sonòmetre l'aparell de mesura que compleix amb les especificacions de la norma estandarditzada:
- UNE-EN 61672 Electroacústica. Sonómetros.
Així, els sonòmetres són instruments destinats a la mesura dels nivells de pressió sonora ponderats en freqüència i en temps.
Generalment un sonòmetre es basa en l'ús d'un transductor (dispositiu capaç de transformar energia d'un tipus en una altra), mitjançant el qual els senyals acústics (pressió sonora) són transformats en senyals elèctrics proporcionals als primers. Els senyals elèctrics obtinguts són processats dins del mateix equip, a fi d'obtenir, les dades en temps real en un dispositiu de presentació de resultats o pantalla, o bé, per emmagatzemar-los o transmetre'ls a un altre dispositiu en el qual es completi el procés.
D'acord amb la norma esmentada, els sonòmetres es poden classificar en:
- sonòmetres convencionals, els quals mesuren nivells de so amb ponderació temporal exponencial,
- sonòmetres integradors mitjanadors, els quals mesuren els nivells de so mitjanats en el temps i,
- sonòmetres integradors, els quals mesuren els nivells d'exposició sonora.
| 3Enginyeria
|
Les geomembranes són làmines geosintètiques que asseguren l'estanquitat d'una superfície. Normalment es fan servir per posar remei a les pèrdues d'aigua per infiltració o per evitar la migració dels contaminants al sòl.
| 3Enginyeria
|
Un regulador de tensió (a vegades traduït de l'anglès com regulador de voltatge) és un circuit electrònic dissenyat amb l'objectiu de protegir aparells elèctrics i electrònics delicats de variacions de diferència de potencial (tensió/voltatge), descàrregues elèctriques i "soroll" existent al corrent altern de la distribució elèctrica. Els reguladors de tensió estan presents en les fonts d'alimentació de corrent continu regulades, la missió és la de proporcionar una diferència de potencial constant a la seva sortida. Un regulador de tensió eleva o disminueix "automàticament" el corrent perquè el voltatge sigui estable, és a dir, perquè el flux de voltatge arribi a un aparell sense irregularitats. Això, a diferència d'un "supressor de pics" el qual només evita els sobre voltatges sobtats (pics). Un regulador de voltatge pot o no incloure un supressor de pics.
| 3Enginyeria
|
En teoria de grafs, una xarxa de flux és un graf dirigit en què cada aresta està ponderada amb un flux i una capacitat. La suma del flux d'una aresta no pot ser superior a la seva capacitat. Moltes vegades s'anomena al graf dirigit, xarxa, als vèrtexs, nodes, i a les arestes, arcs. La suma de flux que entra en un node ha de ser igual a la suma de flux que en surt, a excepció de les fonts, que tenen més flux sortint, o els pous, que tenen més flux entrant. Una xarxa pot ser utilitzada per modelitzar el tràfic en un sistema de carreteres, líquids dins de canonades, corrents en un circuit elèctric, o qualsevol cosa que viatgi a través d'una xarxa de nodes.
| 3Enginyeria
|
L'abzug és una massa fosa, de consistència pastosa, que sobreneda en la superfície del bany de plom en fusió al principi de la copelació, precedint la formació dels Abstrich en la refinació dels ploms argentífers. El primer abzug és una escòria composta quasi sempre d'arsènic, antimoni, zinc i altres impureses barrejades amb òxid de plom, que es va llevant, fins que sobrenada en la superfície del plom fos en una capa de litargiri pur, que és el segon abzug.
| 3Enginyeria
|
La ductilitat és la propietat que presenten alguns metalls i aliatges quan, sota l'acció d'una força, poden estirar-se sense trencar-se i formar així filferros o fils. En l'àmbit de la metal·lúrgia els metalls anomenats dúctils com ara l'alumini, el níquel, l'acer, el coure, l'argent i l'or que tenen un grau elevat de ductilitat. La propietat físico-mecànica oposada és la fragilitat.
| 3Enginyeria
|
Segons la IUPAC, un material macroporós és aquell que conté porus amb diàmetres superiors als 50 nm.
En el context dels nanomaterials, les recomanacions de la IUPAC classifiquen els materials porosos segons la mida dels seus porus:
Materials microporosos, aquells que tenen un diàmetre de poro inferior a 2 nanòmetres.
Materials mesoporosos, aquells materials amb un diàmetre de porus intermèdi, d’entre 2 i 50 nanòmetres.
Materials macroporosos, aquells amb un diàmetre de porus superior a 50 nm.Alguns materials macroporosos inclouen materials compostos d'òxids de silici i alumini.
| 3Enginyeria
|
Un radiogoniòmetre és un sistema electrònic capaç de determinar la direcció de procedència d'un senyal de ràdio.
| 3Enginyeria
|
Un oxímetre és un aparell que s'empra per determinar la concentració d'oxigen en una dissolució aquosa.
En els oxímetres més comuns el sensor de l'oxigen consta d'un ànode o elèctrode de referència (normalment d'argent) i un càtode, o elèctrode de treball (d'or o, menys habitualment, de platí) situats a l'interior d'un cilindre buit que conté una dissolució electrolítica de clorur de potassi, KCl, i està tancat per una membrana de tefló permeable a l'oxigen. Aquest elèctrode de treball s'anomena elèctrode de Clark perquè fou dissenyat pel bioquímic nord-americà Leland C. Clark Jr. (1918–2005).
En submergir el sensor dins una mostra d'aigua, l'oxigen que conté dissolt travessa la membrana; en el càtode es produeix una reducció de les molècules d'oxigen, O2, a anions hidroxil, OH-:
O
2
+
2
H
2
O
+
4
e
−
⟶
4
OH
−
{\displaystyle {\ce {O2 + 2 H2O + 4 e^- -> 4 OH^-}}}
En l'ànode es produeix la semireacció d'oxidació que proporciona els quatre electrons:
Ag
⟶
4
Ag
+
+
4
e
−
{\displaystyle {\ce {Ag -> 4 Ag^+ + 4 e^-}}}
Aquesta reacció electroquímica produeix un corrent elèctric entre l'ànode i el càtode la qual intensitat depèn de l'arribada d'oxigen al càtode, que a la vegada és funció del gradient de concentració d'oxigen dissolt entre les dues cares de la membrana, que a la vegada depèn únicament de la concentració de la cara externa (ja que el càtode consumeix l'oxigen que li arriba). Per això la intensitat és directament proporcional a la concentració d'oxigen de l'aigua problema. Aquesta mesura es transforma automàticament en concentració d'oxigen en percentatge respecte a la saturació o en altres tipus d'unitats.
La determinació de la concentració d'oxigen en l'aigua té interès en estudis oceanogràfics i en estudis que precisen determinar taxes de fotosíntesi o metabolisme.
| 3Enginyeria
|
L'aeronàutica és la ciència o disciplina relacionada amb l'estudi, disseny i manufactura dels aparells mecànics pesants capaços d'elevar-se en vol o les tècniques de control d'avions. Tot això també inclou una branca de l'aeronàutica anomenada aerodinàmica. Aquesta branca estudia el moviment de l'aire en relació als objectes en moviment, com els avions. Aquestes dues branques formen part de la ciència física.No s'ha de confondre amb el terme aviació (referit al maneig dels avions), encara que en la pràctica sovint s'utilitza el terme per a referir-se a l'altre. Així, per exemple, és correcte parlar d'enginyer aeronàutic, ja que es tracta d'una carrera d'estudis, però en canvi s'ha de parlar de la història de l'aviació.
| 3Enginyeria
|
Un timó (o governall) és un dispositiu utilitzat per maniobrar vehicles que es mouen per fluids, normalment l'aigua o l'aire. Els que més l'utilitzen són les embarcacions, submarins, aerolliscadors (hovercrafts) i aeronaus. Un timó funciona reorientant el fluid que passa al voltant del buc, transmetent així un moviment de gir a la nau. En la seva forma bàsica, un timó és una taula plana o una làmina de material fixat amb una frontissa a la popa o la cua de la nau o darrere d'aquesta. Sovint, els timons es construeixen amb una forma que redueixi al mínim la resistència hidrodinàmica o aerodinàmica.
| 3Enginyeria
|
Pavellons o banderes de conveniència són els dels vaixells civils, que reflecteixen la relació entre el navilier i els estats que enarboren accidentalment les seves banderes. Aquests estats ofereixen un sistema de registre, els controls del qual són mínims, i a la vegada concedeixen importants avantatges econòmics que aquests vaixells no troben en el seu país.
També se'ls ha anomenat registres oberts, registres refugi i banderes pirates
Les empreses armadores busquen les banderes de conveniència a fi de reduir costos operatius i evitar regulacions estrictes pel que fa a seguretat o taxes fiscals que d'una altra manera es veurien obligades a complir amb el'adicional de desemborsament.
Molts estats exigeixen a les empreses que pretenguin exercir el cabotatge, és a dir, el transport entre dos ports d'un mateix país, que els vaixells afectats en aquest trànsit enarborin pavelló nacional evitant així la trampa que suposaria l'ús de la bandera de conveniència.
Cal no confondre pavellons de conveniència amb segons registres nacionals.
| 3Enginyeria
|
Es denomina nau industrial o edifici industrial a tota construcció destinada a albergar la producció i/o magatzem de béns de naturalesa industrial. Aquests edificis donen aixopluc a les persones i màquines que participen de l'activitat econòmica que es desenvolupa en el seu interior, protegint-los de les inclemències atmosfèriques, i generant les condicions adequades per al treball. La quantitat i varietat d'activitats econòmiques que pot albergar una nau industrial és innombrable, presentant cadascuna d'elles una sèrie de requeriments que l'edifici industrial ha de satisfer. Cadascun d'aquests requeriments pot condicionar l'projecte d'una nau industrial, i això ha donat lloc al fet que al llarg dels anys s'hagin desenvolupat un gran nombre de solucions constructives.
Les naus industrials són edificis eminentment funcionals, diàfans, amb llums considerables, orientats a facilitar la producció i totes les activitats relacionades amb la mateixa: treball dels operaris, transport intern, sortida i entrada de mercaderies, etcètera.
| 3Enginyeria
|
Els compòsits dentals, dental composite o resines compostes són materials sintètics que estan barrejats heterogèniament i que formen un compost, com el seu nom indica. Estan compostos per molècules d'elements variats. Aquests components poden ser de dos tipus: els de cohesió i els de reforç. Els components de cohesió envolten i uneixen els components de reforç (o simplement reforços) mantenint la rigidesa i la posició d'aquests. Els reforços confereixen unes propietats físiques al conjunt tals que milloren les propietats de cohesió i rigidesa. Així, aquesta combinació de materials li dona al compost unes propietats mecàniques notablement superiors a les de les matèries primeres de les quals procedeix. Aquestes molècules solen formar estructures molt resistents i lleugeres, per això s'utilitzen des de mitjan segle XX en els més variats camps: fabricació de pròtesis, aeronàutica, astronàutica i cosmonàutica, enginyeria naval, enginyeria civil, articles de càmping, etc
La tova, formada per argila i palla, és el compòsit més antic que coneixem i encara avui es continua utilitzant en la construcció d'habitatges. Macroscòpicament l'argila (cohesió) es distingeix de la palla (reforç), però la mescla heterogènia té unes propietats mecàniques millors que les dels seus respectius components individuals. Un altre exemple clar el podem trobar en els fonaments dels edificis: formigó reforçat amb una matriu d'acer corrugat, els innovadors fonaments de goma i molles emprats al Japó per esmorteir els terratrèmols (aïllament sísmic). Els composites s'utilitzen en la indústria aeroespacial i aeronàutica per alleugerir el pes de l'estructura i per al revestiment de satèl·lits, transbordadors i avions.
| 3Enginyeria
|
Un defecte topològic, en ciència dels materials, és una alteració en l'ordenació regular d'un cristall. Aquest tipus de defectes apareixen sovint a la superfície del cristall, o prop d'ella, i són regions en un cristall on l'ambient d'enllaços químics normal és topològicament diferent del dels seus voltants.
Per exemple en el grafè, on tots els àtoms es troben en anells de sis àtoms, si la làmina conté regions amb el nombre d'àtoms diferent de sis, mentre el total del nombre d'àtoms roman el mateix, es forma un defecte topològic.
| 3Enginyeria
|
Un servomotor és un actuador rotatiu o lineal capaç de controlar la posició, velocitat o acceleració de l'eix de forma precisa i amb una elevada resposta dinàmica. Aquest tipus de servomecanisme sol estar format per tres elements bàsics: un controlador, un sensor de posició i un motor elèctric, hidràulic o pneumàtic. Hi ha diferents variants d'aquesta configuració, amb els elements separats en diferents mòduls o com els sistemes integrats que incorporen tots els components en un sol dispositiu.Les característiques d'un servomotor depenen fonamentalment del tipus de motor que s'empri. Els elèctrics són fàcils de controlar i assequibles, recentment s'han popularitzat respecte a les altres opcions gràcies a la seva flexibilitat i eficiència. Els servomotors hidràulics ofereixen una elevada potència en relació amb el seu pes i se solen fer servir en aplicacions on s'han de moure càrregues útils pesants. Finalment, els servomotors pneumàtics són difícils de controlar però poden oferir grans acceleracions a costos baixos.Els servos s'empren en diverses aplicacions com robots industrials, màquines-eina amb control numèric, radars, discs durs d'ordinadors, sistemes de seguiment i guiatge, entre d'altres. Per aplicacions no industrials hi ha servomotors de modelisme, més senzills i assequibles, que s'empren en cotxes teledirigits o en aparells dissenyats per la cultura maker.
| 3Enginyeria
|
Un velocímetre és un instrument que mesura el valor de la velocitat instantània d'un vehicle.
| 3Enginyeria
|
La cloratita és un explosiu clorat format per clorat de potassi, sofre i sucre en composició 80/10/10 i que, igual que l'ANFO, necessita com a detonant algun tipus de dinamita. A causa de la facilitat de la seva producció ha estat utilitzat pels grups terroristes en múltiples ocasions. Altres fonts la descriuen com un explosiu de potassa, clorur d'amoni i nitrat d'amoni que es produeix a la planta d'Ercros de Flix des del 1923.
| 3Enginyeria
|
L'adsorció és un fenomen físic o químic que consisteix en la formació d'una capa de material ós, líquid o sòlid sobre la superfície d'una substància sòlida, tot i que, de vegades, també es pot produir sobre una superfície líquida, però això és menys freqüent. El material adherit és l'adsorbat i es diposita sobre l'adsorbent. És un fenomen habitual, per exemple, en els processos de corrosió.
L'adsorció, igual que altres fenòmens fisicoquímics, és present a la vida quotidiana. Per exemple, en la neteja en sec de taques d'oli o greix d'un teixit: es cobreix la taca amb un adsorbent mitjançant un polvoritzador (o bé s'empolvora manualment, per exemple, amb pols de talc) i al cap d'un temps es raspalla per a eliminar-lo: amb l'adsorbent se'n va també l'oli adsorbit.
| 3Enginyeria
|
L'enginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia. En l'enginyeria s'utilitzen coneixements de les matemàtiques, les ciències naturals, i d'altres ciències, obtinguts a través de l'estudi, l'experiència i la pràctica, són aplicats amb criteri i amb consciència al desenvolupament de mitjans per a utilitzar econòmicament amb responsabilitat social i basats en una ètica professional, els materials i les forces de la naturalesa per a benefici de la humanitat. Les persones que es dediquen a ella reben el nom d'enginyers o enginyeres.L'American Engineers' Council for Professional Development (ECPD, el predecessor de l'ABET) defineix l'"enginyeria" com:
En els estudis des del punt de vista de l'enginyeria són vàlids alguns mètodes que no ho són als científics, ja que busquen l'obtenció de resultats reals, i es poden permetre aproximacions, valoracions segons l'experiència i aplicacions de diversos mètodes i coneixements (científic, experimental, etc.). Són molt importants els ordres de magnitud, per exemple, i el plantejament de preguntes i de respostes, ja que l'objectiu no és aconseguir el major nombre de xifres decimals d'un resultat sinó una solució a un problema real no plantejat científicament, i que pot tenir per resposta, per exemple, un "sí".
| 3Enginyeria
|
Un detector de cables o traçador de cables, és un dispositiu que s'utilitza per trobar cables ocults en les parets, sota el paviment o sota terra. A vegades es trenquen els cables i, per reparar-los o canviar-los, cal saber per on passen o a on s'han trencat, sent impossible saber-ho amb un simple examen des de la superfície.
Si es coneix el traçat per on passa el cable i el que es pretén trobar és el lloc exacte on s'ha trencat el cable (la distància respecte a un extrem), hi ha una tècnica més precisa que fa ús de la reflectometria, un mètode de diagnosi basat en el principi del radar. En aquest mètode s'envia un senyal de sondeig al llarg del cable a investigar i quan troba una discontinuïtat (augment d'impedància), una part de la seva energia és retornada al punt d'injecció, amb la mesura del temps de tornada en un oscil·loscopi se sap a quina distància està tallat el cable.
| 3Enginyeria
|
L'Airbus/Rolls-Royce/Siemens E-Fan X és un avió elèctric/híbrid demostrador en curs de desenvolupament per Airbus, Rolls-Royce plc i Siemens. Fou anunciat el 28 de novembre del 2017 i segueix la línia d'anteriors demostradors d'aeronaus elèctriques per complir la Visió Flightpath 2050 de la Comissió Europea per al transport sostenible. Se substituirà un dels quatre turboventiladors Lycoming ALF502 d'un BAe 146 de proves per un motor elèctric de 2 MW de Siemens, adaptat per Rolls-Royce i impulsat pel seu turboeix AE2100, controlat i integrat amb una bateria de 2 t per Airbus.
| 3Enginyeria
|
La crema postsolar (de vegades coneguda pel seu nom en anglès, after-sun) és un producte cosmètic en forma de crema, loció, esprai, etc. que s'aplica sobre la pell després de l'exposició solar per a hidratar-la i intentar alleujar-la de l'escalfor, envermelliment i cansament. L'ús d'after-sun no evita les cremades ni que la pell es peli, ni la lliura de la radiació que ja ha rebut, ni per tant pot substituir una crema solar amb fotoprotecció aplicada abans de l'exposició solar.
| 3Enginyeria
|
La balança de Gouy és un dispositiu que serveix per mesurar la susceptibilitat magnètica d'una mostra, en particular el seu atracció o repulsió per un gradient de camp magnètic, derivada del canvi d'energia produït per aquest camp (efecte Zeeman). Aquest mètode és d'importància històrica, d'interès didàctic, i permet determinacions susceptòmetre a un cost molt baix. No obstant això, en les investigacions actuals és comú l'ús de mètodes molt més sensibles i versàtils, com són els magnetòmetres dotats de SQUID. Rep el seu nom del seu inventor el físic francès Louis Georges Gouy.
Per usar-la, la mostra s'introdueix en un recipient cilíndric allargat, suspès d'una balança i penetrant parcialment entre els pols d'un imant. La balança mesura el canvi de massa aparent en ser derrotats o atreta per la regió d'alt camp magnètic entre els pols. La força que constitueix el canvi aparent de pes està relacionada amb la susceptibilitat per:
F
=
A
χ
M
H
2
2
V
m
{\displaystyle F={\frac {A\chi _{M}H^{2}}{2V_{m}}}}
on A és l'àrea del recipient,
χ
M
{\displaystyle \chi _{M}}
la susceptibilitat magnètica, H el camp magnètic aplicat i
V
m
{\displaystyle V_{m}}
l'volum molar de la substància que s'està examinant. Algunes balances comercials estan adaptades perquè sigui possible aquest ús. En l'aplicació tradicional, la mostra es desplaça fins que està entre els pols d'un imant fix. Una adaptació més recent, l'anomenat mètode d'Evans, fa servir una mostra fixa i imants mòbils.
| 3Enginyeria
|
Un arsenal és un establiment marítim-industrial, emplaçat dins d'un paratge amb directa o fàcil comunicació amb el mar, en el qual es construeixen, conserven, habiliten, reparen i s'aprovisionen vaixells de guerra. Els arsenals són un factor importantíssim per a la potencialitat naval d'un país, de manera que es procura que estiguin el millor dotats possible, situats en punts del litoral, protegits i en condicions de bona defensa, perquè formin sòlides bases estratègiques en les operacions marítim-militars.Totes les dependències d'un arsenal poden ser agrupades en dues grans seccions: la destinada a la construcció de vaixells, drassanes, i la d'armament i habilitació, que és la que constitueix l'arsenal pròpiament dit. Integren tot arsenal diverses construccions i obres fetes fora i dins de l'aigua com: dàrsenes, grades de construcció varadors, dics, carenenadors, grues, màquines, etc., i diferents edificis apropiats per omplir les necessitats dels múltiples serveis i tasques que es realitzen en aquests centres d'activitat i treball.
| 3Enginyeria
|
Una superaliatge, o aliatge d'alt rendiment, és un aliatge que exhibeix una excel·lent resistència mecànica ia la fluència (tendència dels sòlids a moure lentament o deformar sota tensió), resistència a altes temperatures, estabilitat i una gran resistència a la corrosió i la oxidació.El començament dels estudis sistemàtics d'aliatges d'alta temperatura es produeix a finals de la dècada de 1930 lligat al desenvolupament d'avions amb motors de turbina de gas. El desenvolupament s'ha basat en gran manera en innovacions químiques i de procés i ha estat impulsat principalment per les indústries aeroespacial i d'energia. Les aplicacions típiques són en el sector aeroespacial, de turbines de gas industrial i la indústria de turbines marines, per exemple, àleps per a les seccions calentes dels motors de reacció, i vàlvules bi-metàl·liques de motor per al seu ús en motors diesels i aplicacions d'automoció.
Els superaliatges típicament tenen una matriu amb una austenítica de cara cúbica centrada en l'estructura cristal·lina. Un element de superaliatge de base d'aliatge és generalment níquel, cobalt o níquel-ferro. Exemples de superaliatges són Hastelloy, Inconel (per exemple IN100, IN600, IN713), Waspaloy, aliatges René (per exemple, René 41, René 80, 95 René, René N5), aliatges de Haynes, Incoloy, MP98T, aliatges de TMS, i CMSX (per exemple, CMSX -4) aliatges monocristall.
| 3Enginyeria
|
La faiança és un material ceràmic fet d'argila, recobert d'un acabat exterior vitri a base d'estany que li dona un aspecte blanc i brillant característic. La faiança és una de les tècniques més antigues i utilitzades en ceràmica. La faiança és una tècnica molt concreta de la ceràmica que no s'ha de confondre amb la terrissa, un terme genèric, o amb la porcellana, una altra tècnica ceràmica amb cobertura d'esmalt blanc.
Les primeres peces de ceràmica estannífera semblen haver-se produït a l'Iraq cap al segle IX; els fragments més antics es van descobrir durant la Primera Guerra mundial, en el palau de Samarra, al nord de Bagdad. La tècnica fou posteriorment utilitzada a Egipte, on s'han trobat peces de collarets i restes de ceràmica elaborada amb faiança en tombes tan antigues com el període predinàstic d'Egipte, en les cultures Naqada (3500-3200 aC), per passar a Pèrsia i l'Àndalus (estenent-se cap a tot l'estat espanyol) abans d'estendre's cap a Itàlia durant el Renaixement; cap al segle xvi arribà a Holanda i posteriorment a Anglaterra, França i altres països europeus.
| 3Enginyeria
|
El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, típic de l'arquitectura modernista.Els arquitectes del modernisme van ser molt proclius en l'ús de les rajoles ceràmiques, però Antoni Gaudí va proposar uns sistemes fins aleshores inèdits. Josep Maria Jujol i Gibert va ser l'encarregat d'aplicar-les i qui li va donar la personalitat característica.
Utilitzava peces de rebuig de la fàbrica Pujol i Bausis, emplaçada a Esplugues de Llobregat, i també trossos de plats i tasses de cafè de pisa blanca d'altres manufactures d'Espanya. També va utilitzar rajoles de ceràmica i el mosaic amb la tècnica de l'opus tessellatum.
Per tal d'aconseguir cromatisme, es va decidir a utilitzar ceràmica esmaltada que ofereix colors vius i aprofita la superfície llisa i polida i alhora la superfície tridimensional de la seva arquitectura per causar el màxim efecte de brillantor a l'incidir-hi la llum.
La tècnica va ser utilitzada per primera vegada per al picador de l'entrada de la finca Güell de l'avinguda de Pedralbes on l'arquitectura sinuosa convertí en necessitat trencar rajoles on no n'hi podia haver de senceres.
En trossejar les rajoles que ja tenien la seva pròpia decoració i fer una nova composició sense res a veure amb els dibuixos de les peces senceres i que a més a més barreja amb fragments de diferents peces, s'aconsegueix efectes visuals peculiars i distintius de la tècnica.
| 3Enginyeria
|
Un pràctic és un mariner que condueix els vaixells en aigües perilloses o d'intens trànsit, com ports, canals estrets o rius. No obstant això, el pràctic és només un assessor, en tant legalment el capità continua al comandament del vaixell. El practicatge és una de les professions més antigues i menys conegudes, però ser una de les més importants en la seguretat de la navegació. El risc econòmic, ambiental i per a les vides humanes que representen els grans vaixells de càrrega, fan que el rol del pràctic sigui imprescindible.
Per obtenir el títol de pràctic d'una zona, s'ha de tenir una profunda experiència en la conducció i maniobra de vaixells de gran Tonatge i a més un íntegre coneixement de la regió específica en què s'exerceix la tasca. Per això, en gairebé tots els països del món, per obtenir aquesta habilitació és menester tenir el títol de capità i haver-lo exercit efectivament durant cert temps en vaixells que superin determinat tonatge. Després, previ a l'atorgament del títol de pràctic en una zona, s'han de retre nombrosos exàmens i posteriorment realitzar una quantitat de viatges amb pràctics titulats i retre un examen pràctic final.
| 3Enginyeria
|
Un model matemàtic utilitza el llenguatge matemàtic per descriure un sistema. El procés de desenvolupar un model matemàtic s'anomena modelització matemàtica. Els models matemàtics s'utilitzen no només en les ciències naturals (com la física, biologia, ciències de la Terra, meteorologia) i d'enginyeria, sinó també en les ciències socials (com l'economia, la psicologia, la sociologia i ciència política); físics, enginyers, informàtics i economistes utilitzen models matemàtics molt àmpliament.
Eykhoff (1974) va definir un model matemàtic com «una representació dels aspectes essencials d'un sistema existent (o un sistema a construir), que presenta el coneixement d'aquest sistema en una forma utilitzable».Els models matemàtics poden adoptar moltes formes, incloent els sistemes dinàmics, models estadístics, equacions diferencials o models teòrics de jocs. Aquests i altres tipus de models poden superposar-se amb un model donat que implica una varietat d'estructures abstractes.
| 3Enginyeria
|
La viscoelasticitat és la propietat dels materials que presenten característiques viscoses i elàstiques quan es deformen. Els materials viscosos, com l'aigua, resisteixen el flux de cisallament i es tensionen linealment amb el temps quan es tensionen. Els materials elàstics es tensen amb pressió i tornen immediatament al seu estat original una vegada que es deixen de tensionar.
Els materials viscoelàstics tenen elements d'ambdues propietats i, com a tal, presenten una tensió que depèn del temps. Mentre que l'elasticitat acostuma a ser resultat de l'enllaç químic que s'estén i es cristal·litza en un sòlid ordenat, la viscositat és el resultat de la difusió d'àtoms o molècules en un material sòlid amorf.
| 3Enginyeria
|
En la navegació aèria, un derivòmetre és un instrument òptic que permet mesurar la deriva d'un avió respecte de la terra ferma.
| 3Enginyeria
|
Volt-Tour és una associació catalana sense ànim de lucre promotora del vehicle elèctric fundada per l'enginyer Patrick Renau l'any 2000. El seu objectiu és promocionar, divulgar i fomentar la investigació i el desenvolupament del vehicle elèctric a Catalunya i, a partir de l'any 2013, a la Catalunya del Nord, amb la col·laboració de l'associació nord-catalana Lame66.L'objectiu de l'associació promotora del vehicle elèctric Volt-Tour és promoure la Mobilitat Elèctrica perquè el vehicle elèctric aporta millores mediambientals, diversificació de les fonts d'energia i qualitat de vida als ciutadans.
Des dels inicis de la fundació de l'associació fins als nostres dies s'han fet moltes activitats de foment, promoció i sensibilització. Els projectes més rellevants durant tots aquests anys han estat l'organització del primer “Ral·li Solar” l'any 2002 entre Barcelona-Parets del Vallès-Sabadell-Terrassa-Rubí i Sant Cugat.
També la co-organització durant 5 anys seguits (2005-2010) del “European Solar Rallye Phebus”, un ral·li divulgatiu que s'organitzava entre Catalunya i Occitània (Barcelona-Tolosa de Llenguadoc) a través dels Pirineus.
Cal destacar també la creació i desenvolupament del projecte EV-Friendly (l'any 2009) que pretén fomentar l'existència de més estacions de recàrrega per vehicles elèctrics i la seva actuació més rellevant ha estat la d'instal·lar estacions de recàrrega per vehicles elèctrics a cinc estacions de tren dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Des dels inicis de l'any 2010 col·laborador a la mostra anual Expoelèctric organitzant activitats com la “Ruta Elèctrica" i els “e-Concerts”El “Rallye Phebus“, a partir de l’any 2004 anomenat “European Solar Rallye Phebus”, era un ral·li divulgatiu no competitiu de vehicles elèctrics propulsats totalment o parcialment amb energia fotovoltaica que s’organitzava entre Catalunya i Occitània a través dels Pirineus des del any 2000 fins l’any 2010.
L’any 2000 la École nationale supérieure d’électrotechnique, d’électronique, d’informatique, d’hydraulique et des télécommunications (ENSEEIHT) de Tolosa de Llenguadoc i l’associació Centre Energies Renouvelables Phèbus Ariège de Dun decidiren organitzar entre Mirapeis (Mirepoix) i Tolosa de Llenguadoc (Toulouse) un recorregut d’aprop 100 km amb vehicles elèctrics propulsats totalment o parcialment amb energia solar. Per aquella primera edició de dos etapes hi van participar 9 vehicles. A partir d’aquesta primera edició de l’any 2000 es van organitzar més edicions.
| 3Enginyeria
|
EMC (Enhanced Machine Controller) és un programari per al control de màquines-eina i robots creat pel NIST (National Institute of Standards and Technology)amb el suport de la General Motors. La nova versió, EMC2, amb llicència GPL, ofereix funcionalitats addicionals interessants, com HAL (Hardware Abstraction Layer), capacitat de programació com a Autòmat Programable Industrial (PLC, Programmable Logic Controller), etc. Per a afegir-li aquesta darrera funcionalitat, s'ha utilitzat el treball del projecte de PLC obert ClassicLadder. Hi ha una distribució BDI (Brain Dead Install), que instal·la una distribució Debian de GNU/Linux, els patches necessaris i l'EMC. Abans d'instal·lar-lo i a tall d'avaluació, es pot fer servir la distribució CoolCNC que s'executa des de CD. Admet el llenguatge G-code (RS274) habitual en CNC (Computer Control Numerical). Per a aplicacions simples permet utilitzar el port paral·lel de l'ordinador personal per al control de motors pas a pas o de servomotors. Té una interfície gràfica per a la interacció de l'operari amb la màquina.
| 3Enginyeria
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.