text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
Un acte és cadascuna de les parts en què es divideix una obra escènica (òpera, teatre…), generalment separada per un interval. Tradicionalment, després de cada acte es solia tancar el teló. Els actes es solen troba subdividir en escenes o quadres.El nombre d'actes varia d'un a cinc. El concepte d'acte era absent del teatre grec. La subdivisió en tres actes data de l'època hel·lenística. Horaci en la seva Ars Poetica concep cinc actes, «Que la teva faula, en cinc actes compartida, mai es mostra més o menys prolongat» una subdivisió que els clàssics des del Renaixement van aplicar rigorosament, tot i que a les Espanyes s'opta més aviat per tres actes. Des del romanticisme es van abondonar les normes rigoroses. Al teatre modern generalment les obres es divideixen un dues parts, amb un sol intermedi.
| 4Entreteniment
|
Entrada dels Gladiadors op. 68 (en txecVjezd gladiátorů, o en alemany Einzug der Gladiatoren) és una marxa militar escrita el 1897 pel compositor txec Julius Fučík. Al principi la va titular Grande Marche Chromatique, en referència a l'ús d'escales cromàtiques per tota la peça, però va canviar el títol inspirat pel seu interès en la història de l'Imperi Romà.
El 1901, l'editor nord-americà Carl Fischer va publicar una versió d'aquesta marxa, arranjada per a banda de la mà del compositor canadenc Louis-Philippe Laurendeau, sota el títol Thunders and Blazes (llamps i trons). És a partir d'aquesta versió que la peça va esdevenir molt popular com a marxa de circ, sovint utilitzada per a introduir els pallassos. De fet, avui és coneguda principalment per aquesta associació, mentre que el títol i el compositor originals són relativament desconeguts. La versió de Laurendeau també estava adaptada per a orgue de fira.
| 4Entreteniment
|
Un mornell és un parany de pesca semblant a la nansa que s'ha utilitzat per a pescar xicotets peixos, com la llisa, i anguiles, durant segles a l'Albufera, aixina com més recentment per a la captura de tortugues amb finalitats proteccionistes.
| 4Entreteniment
|
Wherigo és una activitat basada en la tecnologia GPS que pot ser jugada a l'aire lliure. Els seus autors són els mateixos que van popularitzar el Geocaching.
Hom pot desenvolupar aventures i emmagatzemar-se en els anomenats "Cartridges", que caldrà instal·lar-les en una unitat GPS conjuntament amb un programa específic per executar-les.
El jugador i l'aventura es basen en la informació de localització proporcionada per la unitat GPS per tal d'anar provocant els esdeveniments del joc, trobant objectes virtuals o interaccionar amb ells, entre altres coses. Completar una aventura pot requerir visitar diferents lloc i resoldre trencaclosques.
El site de l'activitat ofereix un constructor d'aplicacions i una base de dades d'aventures ja desenvolupades, que poden ser descarregades gratuïtament.
El programa necessari per executar aquestes aventures només està disponible per a un nombre limitat de plataformes, específicament per a Windows CE i Garmin Colorado i Oregon.
| 4Entreteniment
|
La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible. La radiació electromagnètica es propaga per mitjà de camps electromagnètics oscil·lants que travessen l'aire i el buit de l'espai.
La informació és transportada canviant de forma sistemàtica (modulant) alguna propietat de les ones radiades, com ara l'amplitud, la freqüència, la fase, o l'amplada de pols. Quan les ones de ràdio arriben fins a un conductor elèctric, els camps electromagnètics oscil·lants indueixen un corrent altern en el conductor. Això pot ser detectat i transformat en senyals de so o en altres senyals que portin informació.
| 4Entreteniment
|
Un tema musical és una peça que sovint s'escriu específicament per a un programa de ràdio, un programa de televisió, un videojoc o una pel·lícula i que normalment es reprodueix durant la presentació, durant els crèdits d'inici o els crèdits del final. Quan està escrit per un programa de ràdio o de televisió també se l'anomena sintonia.La cançó temàtica d'una frase o la melodia de la signatura també es pot utilitzar per referir-se a una cançó insígnia que s'ha associat especialment a un intèrpret o a un dignitari en particular, sovint utilitzada a l'hora d'entrar. El propòsit d'una cançó temàtica és sovint similar al d'un leitmotiv. Aquestes cançons també es poden utilitzar d'altres maneres. Un autor ha fet un ús extensiu d'ells en un esforç per explorar els sentiments que hi ha darrere de les visions del món.
| 4Entreteniment
|
L'addicció a la televisió o teleaddicció, també coneguda pel seu terme anglès binge-watching, és l'addicció a mirar programes de televisió. Ha estat estudiada com a trastorn compulsiu del comportament, sovint d'evitació, que en alguns casos pot ser molt difícil de controlar. Es pot comparar amb altres addiccions a activitats, com a jugar a videojocs, que creen un estat mental alterat a la persona que el pateix. Es considera addicció quan el comportament perjudica a la persona, no es pot estar de fer-ho i ho necessita per a restablir certa tranquil·litat d'esperit, o pal·liar la síndrome d'abstinència. Tot i que s'ha estudiat com a addicció, cal aclarir que no consta oficialment com a trastorn mental al Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals.Segons una enquesta realitzada per Netflix, el 73% de les persones definides com a «binge-watching» miren entre 2 i 6 episodis seguits del mateix programa. El «binge-watching» és un fenomen cultural que ha esdevingut popular amb l'escalada dels serveis de flux de dades multimèdia com Netflix i Amazon Prime amb el qual l'espectador pot veure programes de televisió i pel·lícules a la carta.La paraula «binge-watch» ja s'utilitzava a la dècada de 1990 pels cercles fandom televisius i es referia a veure diversos episodis d'una sèrie de televisió en DVD. L'ús de la paraula es va popularitzar amb l'arribada de la visualització sota demanda i del «streaming» online. El 2013, la paraula va esdevenir «mainstream» quan Netflix va començar a penjar de cop al seu servei tots els episodis d'una temporada d'una mateixa sèrie. El 61% dels participants de l'enquesta encarregada per Netflix contestaren que ells feien «binge-watch» amb regularitat.
| 4Entreteniment
|
Hortus Botanicus és el nom d'un jardí botànic d'Amsterdam als Països Baixos. És un dels més antics del món, fundat el 1638 per la ciutat per servir de jardí d'herbes medicinals per als doctors i els apotecaris. Conté més de sis mil arbres i plantes, tropicals i indígenes. El monumental hivernacle de les palmeres data de 1912 i és famós per la seva col·lecció de Cycadophyta.
La col·lecció inicial de l'Hortus Botanicus va ser important durant el segle xvii gràcies a plantes i llavors portades per venedors de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals per ser emprades com a medicaments, així com per les seves potencialitats comercials. Una única planta de cafè, el Coffea arabica, provinent de la col·lecció de l'Hortus va servir de parent a la totalitat dels conreus de cafè a Amèrica central i del Sud.
Igualment, dues petites palmeres d'oli portades de Maurici per la Companyia van donar llavors al cap de sis anys, i aquestes van servir per a propagar la planta per tot el sud-est asiàtic, i esdevingué la font principal d'ingressos de les Índies Orientals neerlandeses i ara d'Indonèsia.
Entre les extensions recents fetes a l'Hortus, un gegantí hivernacle càlid ha estat afegit, incorporant tres climes tropicals diferents.
| 4Entreteniment
|
Un vestit de busseig és un vestit que bussos i bussejadors utilitzen per protegir-se del fred quan estan submergits en l'aigua. El formen un conjunt de peces dissenyades per protegir al bussejador del fred (en l'aigua es perd temperatura ràpidament) i en menor mesura de talls i esquinçaments pel reblaniment de la pell. Així com permetre surar o enfonsar-se a voluntat i respirar sota l'aigua (quan es busseja amb escafandre).
| 4Entreteniment
|
Un tenyidor és un eddifici pròxim a la platja o a un port de peix on es tenyeixen les xarxes de pesca.
Antany calia regularment aplicar tint a les xarxes, fetes de fibra vegetal (cotó o cànem) per allargar la vida i per a camuflar-les dins de l'aigua. Habitualment, els tenyidors eren d'ús comunal o gremial. L'operació demanava molta aigua i unes peroles escalfades per un fornet. L'adveniment de xarxes en fibres sintètiques com el niló van fer els tenyidors obsolets. Molts tenyidors van desaparèixer, o ser reformats per a altres funcions. L'antic tenyidor de Calella de Palafrugell, «Sa Perola» va ser transformat en ofici de turisme i centre d'interpretació d'aquest ofici antic. El tenyidor de la Platja de la Parola (Roses), construït vers 1835, va ser enderrocat el 2010.
| 4Entreteniment
|
Emaischen és un festival que se celebra tots els dilluns de Pasqua en la vila de Nospelt al sud de Luxemburg, així com al mercat de peix de la Ciutat de Luxemburg.
Els xiulets de terrissa amb forma de petits ocells coneguts com a peckvillercher són una característica especial de la festa. Tradicionalment eren intercanviats entre parelles d'enamorats, però avui dia són molt populars entre tota classe de públic que participa en les celebracions.
| 4Entreteniment
|
Noh o No (en japonès: 能, nō) és un dels tipus principals de teatre clàssic japonès. Juntament amb el kabuki, són potser les estructures dramàtiques principals creades al Japó. S'originà a partir del segle xiv mesclant formes populars i aristocràtiques. És característic que alguns actors vagin coberts amb màscares per a representar dones i certs estats d'ànim. Avui dia hi ha uns 1.500 actors professionals del teatre noh al Japó.
Establert a finals del segle XIII al Japó, el noh és una forma teatral que uneix dues tradicions: les pantomimes ballades i cròniques versificades recitades per bonzos errants. El drama, el protagonista del qual està cobert amb una màscara, es representava els dies de festa als santuaris. Els seus actors, protegits per daimyos i shoguns, han transmès des de pare a fill els secrets del seu art. El noh ha evolucionat de diverses maneres en l'art popular i aristocràtic. També constituirà la base d'altres formes dramàtiques com el kabuki. Després que Zeami establís les regles del noh, el repertori es va congelar cap a finals del segle XVI i encara es manté intacte. El noh és únic pel seu encant subtil (yūgen) i pel seu ús de màscares distintives. Quan es posen la màscara, els actors deixen simbòlicament la seva pròpia personalitat per encarnar els personatges que interpretaran. En lloc de narrar una trama complicada, el teatre noh, molt estilitzat i simplificat, desenvolupa, per tant, una simple emoció o atmosfera. Funcionant de la mateixa manera que els entrenadors, la teatralitat permet passar a una altra interpretació d'un mateix.
És un teatre cantat, però amb una tonalitat limitada, i la melodia no és el centre de la representació. L'escenari, de fusta, està decorat de manera molt senzilla amb la imatge d'un pi carregada de simbolisme. Els actors, amb vestits luxosos, entren i surten de l'escenari per un pont estret: el Hashigakari. De fet, representa l'intent de la cultura japonesa de trobar la bellesa en la delicadesa de les formes.
El Noh va ser una de les primeres formes de drama registrades el 2008 (originalment proclamada el 2001) a la llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, essent un tipus de teatre Nôgaku junt al kyōgen.
| 4Entreteniment
|
Un guió radiofònic és l'eina que permet planificar un programa de ràdio i serveix especialment per tenir registre de tot el material sonor que serà necessari per a la realització del programa. Doncs, en el guió radiofònic s'hi detallen i es destaquen tots aquells passos i detalls que tenen a veure amb el programa en qüestió i, en funció del tipus de programa, es necessitarà d'una major o menor exhaustivitat, és a dir, si el que es vol al programa és la improvisació, segurament, el guió serà més un esquema general i no contindrà tantes dades.Primer s'ha de crear el projecte, definir quin tipus de programa serà, és a dir, noticiari, revista, musical, reportatge etc. també quant durarà, el target o públic al qual va dirigit, continguts i altres especificacions. Després, s'ha de fer un guió i una ordre d'edició o escaleta.
| 4Entreteniment
|
La teatreteràpia és l'aplicació de tècniques teatrals a la intervenció psicoterapèutica. Aquest tipus d'art-teràpia és aplicat generalment en contextos clínics i socials, i es pot utilitzar tant individualment com en grups. A la teatreteràpia, s'entén que totes les persones són dramàtiques en el seu desenvolupament des dels tres mesos de vida, ja que des d'aquest moment comencen a observar-s'hi manifestacions teatrals.
| 4Entreteniment
|
Saltar i parar és un joc de nens en el qual cada jugador salta per damunt l'esquena o les espatlles dels altres prèviament ajupits. Hi ha una variant per a jugar amb menys jugadors en la qual cada jugador s'ajup un cop ha saltat sobre l'esquena de l'altre, protegint-se el clatell o no, i així contínuament. El nombre de jugadors no és fixat.
| 4Entreteniment
|
La Ràdio AM vol dir que funciona amb Amplitud Modulada. Era el mètode dominant de difusió durant els primers dos terços del segle xx i se segueix utilitzat al segle xxi.
A causa de la seva susceptibilitat a la interferència i a un so generalment de més baixa fidelitat, la ràdio AM es fa servir sobretot a la ràdio parlada i per a les notícies, mentre que la música va canviar majoritàriament a la Ràdio FM des de la fi dels anys 1960. La tecnologia de ràdio AM és més simple que la de ràdio FM i el seu abast és més gran.
La banda AM fa servir les freqüències dels 531 quilohertzs als 1602 quilohertzs, més baixes que les de la ràdio FM. En aquesta banda hi retransmeten algunes emissores de ràdio, però a Catalunya està quedant obsoleta.
| 4Entreteniment
|
VLF ( Very Low Frequency , Freqüència Molt Baixa ) és la banda de l'espectre electromagnètic de freqüència de 10 kHz a 30 kHz.
A aquesta banda la propagació és per ona de superfície, amb baixa atenuació. Permet emetre ones de ràdio a gran distància. Com inconvenient cal destacar l'escassa amplada de banda disponible, i la poca eficàcia de les antenes a tan baixes freqüències.
| 4Entreteniment
|
Robert Mulligan (Nova York, 23 d'agost de 1925 - Lyme (Connecticut), 20 de desembre de 2008) fou un director de cinema estatunidenc.Va estudiar en la Universitat de Fordham abans de servir en els cossos de la Marina estatunidenca durant la Segona Guerra Mundial. En finalitzar aquesta, va entrar a treballar al departament de redacció del diari New York Times, si bé el va abandonar aviat per a iniciar la seva carrera en el món de la televisió.
Empleat per la cadena CBS, Mulligan es va forjar a la televisió en llocs auxiliars, treballant com noi dels encàrrecs. Va perseverar en el seu treball, aprenent els secrets del mitjà, de tal forma que el 1948 ja es trobava dirigint importants sèries dramàtiques. El 1959 va guanyar un Emmy pel seu treball de direcció en The Moon and Sixpence, una producció televisiva que va suposar el debut televisiu als Estats Units de Laurence Olivier. El 1960 Robert Mulligan, germà de l'actor Richard Mulligan, va dirigir la seva primera pel·lícula per a la pantalla gran i dos anys després va rebre un enorme reconeixement així com sengles nominacions com millor director en els Premis Oscar i els premis del Sindicat de Directors d'Amèrica per la seva obra To Kill a Mockingbird basada en la novel·la de Harper Lee.
El 1972 seria nominat també per a rebre un Globus d'Or al millor director i un nou premi del Sindicat de Directors d'Amèrica per la reeixida Estiu del 42.Morí el 20 de desembre de 2008 a Lyme (Connecticut, Estats Units), a l'edat de 83 anys, degut a problemes al cor.
| 4Entreteniment
|
El joc de la rodanxa és un joc infantil, amb característiques d'activitat esportiva, consistent en fer rodar un cèrcol per terra. El jugador impulsa el cèrcol i el fa rodar. Primerament amb la mà i seguidament amb algun estri que permeti mantenir el gir. L'objectiu del joc és perllongar el gir del cèrcol tant com sigui possible, malgrat les dificultats d'un terreny desigual. Hi ha varietats del joc que inclouen la realització d'algunes maniobres difícils amb el cèrcol.
La joguina s'anomena rodanxa, rutlla, rutla o cèrcol. L'estri auxiliar pot ser un simple bastonet o una guia més elaborada en forma de forquilla a l'extrem d'un mànec.
Des dels primers temps fins a finals de la Segona Guerra Mundial fer rodar el cèrcol havia estat un joc molt popular a Europa. Actualment es tracta d'un joc pràcticament desaparegut, que només practiquen els menuts als països poc desenvolupats.
| 4Entreteniment
|
La International Bibliography of Theatre & Dance és una base de dades de continguts teatrals que conté al voltant d'uns 60.000 articles de publicacions periòdiques (revistes, publicacions acadèmiques, etc.), diaris, llibres i monografies amb resum; a més de 100 publicacions i també més de 100 llibres i monografies a text complet que tracten aspectes del teatre i les arts escèniques d'arreu del món.
| 4Entreteniment
|
El Carnet de ball és un targetó plegat o un llibret de mida petita impresa amb algunes dades i adorns, que va ser indispensable per a les dames que assistien als balls aristocràtics o de famílies importants del segle xix i començaments del XX; per regla general tenia ja escrit el nom de les peces musicals programades, a continuació dels quals la dama anava escrivint el nom del cavaller que li demanava ballar amb ell aquest determinat ball.
| 4Entreteniment
|
Boite DC-7 és el nom que va rebre l'avió Douglas DC-7C, 45127 amb matrícula EC-BEN que durant la dècada de 1980 va ser utilitzat com a discoteca a la localitat valenciana del Puig.
| 4Entreteniment
|
La retransmissió d'esdeveniments esportius és la cobertura d'esports a través de la televisió, la ràdio o altres mitjans de comunicació. En general, consisteix en un o diversos comentaristes esportius que descriuen els esdeveniments que succeeixen.
| 4Entreteniment
|
El patacó és un joc tradicional jugat pels infants de Catalunya en que es posen els patacons de cap per avall, es colpegen amb el palmell de la mà i, si es donen la volta, es guanyen.
Es tracta d'un joc de punteria, destresa i sort que es pot jugar tant al carrer com a casa i del qual n'hi ha moltes modalitats de joc. El seu origen està en la paraula patac ‘cop violent i sobtat'.Al Japó existeix un joc similar anomenat "Menko".
| 4Entreteniment
|
MG Alba és el nom operatiu del Gaelic Media Service (Seirbheis nam Meadhanan Gàidhlig). L'objectiu de l'organització és el d'assegurar l'existència d'un ampli ventall de programes de qualitat en gaèlic escocès. A més a més de la seva antiga tasca de finançar la producció i el desenvolupament de programes, formar professionals i fer estudis de mercat, gràcies al Communications Act 2003, l'actual servei té també poders per produir, encarregar i programar nous continguts, i l'autoritat de cercar llicències d'emissió. Aquests nous poders van donar la possibilitat a MG Alba de seguir endavant cap a la seva ambició: gestionar un servei de mitjans gaèlic, sostenible, global, eficient i actual que reflecteixi la màxima qualitat dels mitjans públics.
L'acte de comunicacions esmentat especifica que les funcions del Servei han de ser assegurar que un ampli ventall de programes de gran qualitat en gaèlic sigui emès o altrament transmès per tal que sigui disponible per als escocesos.
El 19 de setembre del 2008 MG Alba, en associació amb la BBC, va començar les emissions d'un canal en gaèlic, BBC Alba.
La tasca de MG Alba també inclou la formació i desenvolupament per aquells que treballen en mitjans en gaèlic. Una de les seves iniciatives de desenvolupament del talent és Film G, un concurs de curtmetratges en gaèlic, als guanyadors del qual se'ls dona l'oportunitat de desenvolupar les seves idees produint i emetent un programa. Aquest servei té oficines a Stornoway i Glasgow.
| 4Entreteniment
|
La geometria dels píxels és la disposició dels píxels que componen una imatge (colors primaris vermell, verd i blau) en un sensor d'imatge o pantalla de televisió, que es poden ordenar en diferents tipus de Patró (model)patró, i s'ha definit com a geometria dels píxels. La disposició geomètrica dels colors primaris dins d'un píxel varia depenent de l'ús (vegeu figura 1). A la pantalla d'un ordinador, ja sigui un tub de raigs catòdics o una pantalla de cristall líquid, que normalment solen ser rectangles i mostren les vores, els components estan disposats en franges verticals. Les pantalles per veure una pel·lícula els va millor tenir patrons triangulars o en diagonal perquè segons la distància a que s'observin, l'espectador percep millor la variació d'imatge.
El coneixement de la geometria dels píxels utilitzada per una pantalla es pot utilitzar per crear imatges de mapa de bits d'una superior resolució aparent de pantalla emprant subpixels renderitzats.
| 4Entreteniment
|
El West Edmonton Mall (WEM), inaugurat el 15 de setembre del 1981, és el centre comercial més gran de Nord-amèrica i el quart del planeta. És situat a Edmonton (província d'Alberta, Canadà) i és una de les principals atraccions turístiques d'Alberta essent visitada per 22 milions de persones cada any (60.000 compradors diàriament).
Aquest centre comercial té una superfície de 570.000 m² amb 800 botigues i d'altres serveis comercials atesos per 23.000 empleats. A més, té una àrea d'aparcament per a 20.000 vehicles.
El seu valor econòmic és al voltant dels 926 milions de dòlars estatudinencs.
| 4Entreteniment
|
CINSA ("Cinematográfica Interamericana, S.A.") (1958 - 1983) va ser una empresa mexicana pionera en doblatge al castellà i traducció de diàlegs els propietaris i fundadors dels quals eren l'empresari nord-americà Robert W. Lerner i el Llic. Carlos David Ortigosa. Va ser un dels estudis de doblatge més importants de Mèxic i Llatinoamèrica. Una quantitat considerable dels seus doblatges també van ser emesos a Espanya per televisió.
| 4Entreteniment
|
L'audímetre, també anomenat People meter (mesurador de persones en anglès) és un aparell que es connecta a la televisió i mesura automàticament l'audiència de forma permanent. Les dades s'empren per a obtenir dades estadístiques.
L'aparell no pot ser adquirit, ni tampoc ningú pot oferir-se voluntàriament per a l'estudi. L'empresa encarregada realitza els estudis corresponents i els ofereix a un grup estadísticament significatiu de persones. Aquestes persones no reben cap pagament per l'estudi, però poden aconseguir premis per part de l'empresa, com electrodomèstics, però no aparells de televisió, ja que això alteraria la mesura.
| 4Entreteniment
|
Un sintonitzador de ràdio és un circuit electrònic que rep l'entrada d'una antena, usa filtres electrònics per separar el senyal de ràdio desitjat de la resta de senyals captats des d'aquesta antena, l'amplifica a un nivell adequat per a un posterior processament, i finalment el converteix mitjançant la demodulació i la descodificació del senyal en algun tipus de forma adequat per a l'ús del consumidor, com so, imatges, dades digitals, valors mesurats, posicions de navegació, etc.
| 4Entreteniment
|
Jessica Fridrich (República Txeca, 1964) és una enginyera elèctrica i especialista autodidacta en càlcul diferencial i integral, coneguda per documentar i popularitzar el «Mètode CFOP» (Cross, First two layers, Orientation, Permutation), més conegut popularment, en honor del seu nom, com a «Mètode Fridrich», un dels mètodes més eficients i populars per a la solució del Cub de Rubik.
| 4Entreteniment
|
L'estirament és una forma d’exercici físic en què un múscul, tendó específic (o grup muscular) es flexiona o s’estira deliberadament per tal de millorar l’elasticitat del la superfície muscular i aconseguir un millor to muscular. El resultat és una sensació de major control muscular, flexibilitat i rang de moviment. L'estirament també s'utilitza terapèuticament per alleujar els rampes.En la seva forma més bàsica, l'estirar és una activitat natural i instintiva. La realitzen humans i molts altres animals. Es pot acompanyar de badall. L'estirament sovint es produeix instintivament després de despertar-se del son, després de llargs períodes d’inactivitat, o després d’haver sortit d’espais i zones confinades.
L’augment de la flexibilitat mitjançant l'estirament és un dels aspectes bàsics de la forma física. És freqüent que els esportistes s’estirin abans, per escalfar-se, i després de fer exercici, per intentar reduir el risc de lesions i augmentar el rendiment.L'estirament pot ser perillós quan es realitza de forma incorrecta. Hi ha moltes tècniques d’estiraments en general, però segons quin grup d’estiraments s’utilitzi, algunes tècniques poden ser ineficaçes o perjudicials. Aquests errors poden provocar hiperlaxitud, inestabilitat o dany permanent als tendons, lligaments i fibres muscular. Per tant, la naturalesa fisiològica de l'estirament i les teories sobre l'efecte de diverses tècniques estan sotmeses a una intensa investigació.
Tot i que l'estirament estàtic forma part d’algunes rutines d’escalfament, un estudi del 2013 va indicar que debilita la musculatura. Per aquesta raó, es recomana un escalfament dinàmic actiu abans de fer exercici en lloc d’estiraments estàtics.
| 4Entreteniment
|
El forçament (o overclocking en anglès) és el procés de fer córrer un component de l'ordinador a una freqüència més elevada (més cicles de rellotge per segon) del que s'havia dissenyat o especificat pel fabricant, que generalment s'utilitza per entusiastes que busquen un augment del rendiment dels seus ordinadors. L'objectiu és aconseguir un rendiment més alt de franc, encara que pugui suposar una pèrdua d'estabilitat o escurçar la vida útil del component. De vegades es força un ordinador per adoptar nous requeriments del sistema.
| 4Entreteniment
|
El S-VHS va ser introduït localment al Japó i a certs llocs de l'estranger (principalment Amèrica del Nord, Àsia) i mesos després en alguns països europeus, al juny de 1987. El S-VHS (Super VHS) és una versió millorada de l'estàndard VHS per a gravadors de videocassets de gran públic.
| 4Entreteniment
|
El Festival Internacional de Teatre i Circ Ciutat d'Amposta és un festival de teatre i circ que se celebra a Amposta cada any des del 2014. Està impulsat per l'Escola de teatre i circ d'Amposta i coorganitzat amb l'Ajuntament d'Amposta amb el suport del Departament de Cultura de les Terres de l'Ebre i pretén esdevenir un espai de referència pel teatre i el circ a les Terres de l'Ebre. Des del juny de 2016 forma part de la Plataforma Artsdecarrer de Catalunya que agrupa festivals, fires i mostres que tenen les arts de carrer com a principal eix conductor de la seva programació.L'edició del 2016 va comptar amb set espectacles de companyies de quatre nacionalitats diferents. L'edició de 2018, amb un pressupost de 60.000 euros, que va ser la cinquena, va obrir amb una actuació de La Fura dels Baus amb 40 persones suspeses a 40 metres d'altura i incorporava instal·lacions de carrer, tallers i exhibicions de circ.
| 4Entreteniment
|
Entrenament es refereix d'un costat a l'adquisició de coneixement, habilitats, i capacitats com a resultat de l'ensenyament d'habilitats vocacionals o pràctiques i coneixement relacionat amb aptituds que tanquen certa utilitat i de l'altre costat el conjunt de pràctiques físiques, psíquiques i dietètiques destinades a proporcionar a l'atleta una preparació per a poder efectuar una prova en les millors condicions.
| 4Entreteniment
|
Una marató de sèries (en anglès binge-watching, binge-viewing o marathon-viewing), és una pràctica popular de consum audiovisual que consisteix a visionar contingut audiovisual durant una llarga duració de temps (normalment diversos capítols d'una mateixa sèrie). En un estudi fet per Netflix el febrer de 2014, el 73% de les respostes definia que el binge-watching consistia a “veure entre 2 i 6 capítols de la mateixa sèrie en una sessió”. Els investigadors raonen que el fenomen de binge-watching s'hauria de definir sobre la base del context i el contingut de la sèrie televisiva visionada.Com a fenomen cultural, s'observa que el binge-watching es va començar a popularitzar amb l'auge de serveis mediàtics en línia (OTT), com ara Netflix, Hulu, i Amazon Video, amb els quals l'espectador pot veure sèries televisives a petició (on-demand, d'aquí el concepte VOD: Videos-On-Demand). Per exemple, un 61% de l'estudi de Netflix deia que practicaven el binge-watching amb regularitat. Algunes recerques més recents basades en dades de VODs dels proveïdors americans més importants de streaming, demostra que més del 64% dels clients han practicat binge-watching un cop a l'any.
| 4Entreteniment
|
El cakewalk és un ball que es va desenvolupar a les plantacions de cotó de Florida, i que es va posar de moda al voltant del 1880 als EUA, fet que fa de l'estil un gènere purament estatunidenc. L'estil està estretament lligat amb el ragtime. El ball imita amb ironia, de fet amb to burlesc, l'actitud dels amos de les plantacions. Va ser importat a Europa cap al 1900 mitjançant els music-halls.
| 4Entreteniment
|
El joc és una activitat que realitzen els éssers humans amb la finalitat de divertir-se o entretenir-se, a més, és una eina d'aprenentatge innata. Jugar és una acció que també dona plaer a qui la realitza i és lliure, tothom té dret a practicar-ho.
Així mateix, podem assegurar que, el joc afavoreix el desenvolupament de les capacitats dels infants com poden ser les motores, les cognitives, les afectives i les socials.
Jean Piaget va descriure els principals tipus de jocs d'acord amb el desenvolupament dels infants, aquests es van perfeccionant segons vagi evolucionant. Els podem classificar segons jocs funcionals, jocs de construcció, jocs simbòlics i jocs de regles.
| 4Entreteniment
|
L'Actors Studio és una associació estatunidenca d'actors professionals, directors de teatre i dramaturgs ubicada a l'Old Labor Stage, 432 West 44th Street a Manhattan, Nova York. Va ser fundada l'any 1947 per Elia Kazan, Chery Crawford i Robert Lewis. L'estudi és conegut sobretot pel seu mètode de formació d'actors, basat en les teories que va desenvolupar l'home de teatre rus Konstantin Stanislavskij. Als anys 30, a partir d'aquestes teories es va crear el "Method Acting" o, simplement, "el Mètode", sistema d'ensenyament aplicat per l'escola.L'objectiu de l'Actors Studio era permetre als actors confirmats perfeccionar el seu art en la intimitat d'un taller, permetent-los treballar junts en un entorn experimental i prendre riscs com a intèrprets sense les pressions dels papers comercials.
L'escola va adquirir una fama i un prestigi internacionals a partir del 1951, quan va ser dirigida per Lee Strasberg, convertint-se als Estats Units en la referència per al teatre i el cinema gràcies a l'èxit professional d'antics alumnes com Marlon Brando, James Dean o Elizabeth Taylor.
Actualment, l'Actors Studio s'ha estès arreu dels Estats Units i fins i tot a l'estranger.
| 4Entreteniment
|
La deixada en suspens, final de suspens o cliffhanger (derivat de l'anglès cliff -penya-segat- i hang -penjar-) és un terme que representa les escenes del final d'un episodi d'una sèrie de televisió, còmic, pel·lícula, llibre o qualsevol altre tipus d'obra de la qual s'espera una altra entrega, i que es caracteritzen per generar la intriga o shock necessari perquè l'audiència s'interessi per conèixer-ne el resultat o desenvolupament a la següent entrega.
L'efecte pot ser generat per un conjunt d'escenes o simplement una imatge, acció o frase segons el mitjà o tipus d'història. Algunes sèries de televisió solen acabar amb l'advertiment "Continuarà..." (o en anglès "To be continued"), i després comencen el següent episodi amb un resum de la deixada en suspens.
Originalment es van utilitzar en la literatura pulp i en els radiodrames. D'allà passaren als serials de cinema i còmics, i recentment, a la televisió i fins i tot, als videojocs. La situació més comuna és introduir una deixada en suspens al final d'una temporada, encara que també n'hi ha al final o enmig d'un episodi. Aquesta tècnica ha aconseguit gran popularitat gràcies a la televisió, ja que amb l'emissió de les sèries en diverses temporades, els guionistes introdueixen aquest recurs per atraure el públic, i així mantenir a l'espectador interessat fins al desenllaç de la situació, que es produirà en una temporada següent. Algunes vegades, també s'usa per involucrar un personatge, que no continuarà la següent temporada, en una situació molt perillosa deixant la possibilitat que mori.
| 4Entreteniment
|
Una ona amortida, ona esmorteïda o també oscil·lació esmorteïda, és una ona l'amplitud de la qual decreix amb el temps eventualment arribant a zero. El terme també fa referència a un mètode primitiu de transmissió de ràdio produït per transmissors d'espurna. Les ones esmorteïdes van ser característiques en els primers anys de la comunicació per ràdio en la coneguda telegrafia sense fil.
En enginyeria de transmissió de senyals, les ones esmorteïdes es coneixen com a emissions "Classe B". Aquest tipus d'emissions tenen una gran amplada de banda el que augmenta les possibilitats d'interferir sobre altres transmissions, per aquesta raó - i perquè suposa un desaprofitament de recursos espectrals-, la Unió Internacional de Telecomunicacions va restringir el seu ús el 1938.En aquesta regulació la definició d'una "ona esmorteïda" no és conseqüent amb l'avanç de la tecnologia. Per aquesta raó, des de 1998 s'exclouen de les prohibicions alguns altres tipus d'emissions - per exemple els sistemes de banda ultra-ampla-.
| 4Entreteniment
|
La ludificació (o gamificació, adaptació no normalitzada del terme anglès gamification) és l'ús dels elements i de la mecànica del joc en contextos aliens a aquest, amb l'objectiu d'orientar el comportament de les persones i aconseguir determinades fites, com per exemple aconseguir una vinculació especial amb els usuaris, incentivar un canvi de comportament o transmetre un missatge o contingut. No s'ha de confondre amb el joc seriós ni amb la teoria dels jocs.
La paraula anglesa gamification ve del mot game, que significa 'joc'. De manera anàloga, l'acceptació en català «ludificació» prové del mot llatí ludus, que significa 'joc''. La primera vegada que s'empra la paraula gamification és l'any 2003, quan Nick Pelling funda la consultora Conundra, que ofereix utilitzar les mecàniques de joc com a recurs per vendre productes de consum.A partir de l'experiència virtual lúdica dels videogamers s'han registrat canvis com l'augment de la creativitat, de les capacitats perceptives i de la presa de decisions o millores en la visió per a la conducció nocturna, entre d'altres efectes. Entre les qualitats que mostren els videojugadors en línia hom ha detectat algunes que esdevenen desitjables tant en els escolars, com en l'e-learning i en la formació i aprenentatge al llarg de tota la vida, capacitats considerades competències essencials en la “societat del coneixement”. Ens referim a qualitats com poden ser: la persistència, l'atenció als detalls o la proactivitat.
| 4Entreteniment
|
Un país esportiu és qualsevol territori delimitat geogràficament i històricament per homogeneïtats culturals i socials, les quals conformen un poble que té les seves pròpies institucions polítiques, més enllà del seu reconeixement polític internacional, i que disposa del seu propi sistema esportiu, constituït per diferents organitzacions que promouen, gestionen, dirigeixen i regulen l'esport, tot agrupant voluntàriament i de manera representativa en el seu si la majoria de federacions, clubs, associacions i esportistes d'aquest territori.
Pierre de Coubertin l'any 1916 va pronunciar la frase "La geografia esportiva no coincideix amb la geografia política". I, efectivament, avui en dia, països amb territori delimitat, tot i no ser reconeguts internacionalment com a Estats, tenen institucions polítiques pròpies que promouen l'esport sobre la base d'una xarxa civil d'entitats socials que organitzen la pràctica esportiva. Són els que anomenem, d'acord amb la tradició esportiva internacional, països esportius.
| 4Entreteniment
|
Les cintes de vídeo o Videotape (de l'Anglès, literalment = vídeo cinta) és una cinta de material plàstic, molt prima, amb un recobriment de partícules magnètiques, utilitzat per al registre de la imatge de Televisió que passar pel capçal que orienta les partícules d'acord amb el senyal d'entrada (vídeo en aquest cas).
El seu ús permet l'enregistrament dels programes de televisió per a la seva posterior difusió. Videotape s'aplica, també, per extensió, als aparells del procés d'edició i postproducció a l'estudi de televisió.En pràcticament tots els casos, s'utilitza magnetoscopi amb el mètode de gravació per exploració helicoidal on el capçal de vídeo gira respecte a la cinta en moviment per gravar la informació. Pel fet que els senyals de vídeo tenen una freqüència alta, la velocitat relativa de la cinta respecte del capçal ha de ser també molt elevada, per aquesta raó els caps estàtics obligaven que la cinta corregués a molt alta velocitat.
Aquesta tecnologia analògica descrita més amunt ha esdevingut obsoleta amb la introducció de l'enregistrament digital.
| 4Entreteniment
|
Anna Haining Bates (Comtat de Colchester, 6 d'agost de 1847 – Seville, 5 d'agost de 1888), nascuda Anna Haining Swan, va ser una grangera canadenca famosa per la seva gran alçada (patia gegantisme). S'estima que va arribar a assolir els 2,43 m d'alçada. Els seus pares, immigrants canadencs d'arrels escoceses, no eren especialment alts. Se li va arribar a conèixer com «La dona moderna més gran de món», encara que de la seva contemporània l'alemanya Marianne Wedhe (1866-1884) es deia que havia arribat als 2,53 m d'alçada (en realitat mesurava 2,18). Els promotors solien exagerar les característiques dels seus representats per augmentar l'interès.
| 4Entreteniment
|
Una canellera és una peça de vestir que es posa al voltant del canell per protegir-lo durant un ús fort o per permetre que es curi. Les canelleres són accessoris habituals en processos de rehabilitació de lesions que afecten el canell. Immobilitzen l'articulació i proporcionen escalfor i compressió als ossos. Estan dissenyades en teixits rígids com el niló o el neoprè que permeten una mobilitat limitada a la mà i s'ajusten al canell mitjançant una tira de velcro. Per garantir la seva fixació poden abastar part de la mà cenyint-se al voltant del polze. En els casos més greus, incorporen platines metàl·liques per tal d'immobilitzar l'articulació.
Les canelleres estan indicades per a traumatismes de canell sense fractura, immobilització de l'articulació, postoperatori de sinovitis, osteoartritis degeneratives, esquinços o inflamacions de l'articulació, entre d'altres .
Les canelleres exerceixen una funció protectora en activitats en què s'exigeix al canell un esforç extraordinari, com en halterofília o en el culturisme. En aquests casos, mitjançant calor i pressió es poden prevenir possibles torçades i esquinços.Finalment, s'utilitzen en esports en què es força el joc del canell, com passa amb els de raqueta (tennis, pàdel, bàdminton) o en el hoquei.Tenen una triple finalitat: protegir el canell de possibles lesions, eixugar-se la suor del front i evitar que la suor del braç arribi a la mà impedint que rellisqui la raqueta/estic. Amb aquesta finalitat es confeccionen en materials absorbents com cotó o pelfa.
| 4Entreteniment
|
La Union nationale des centres sportifs en plein air (UCPA) (pronunciació francesa: [ynjɔ̃ nasjɔnal de sɑ̃tʁ(ə) spɔʁtif də plɛn‿ɛʁ], pronunciació francesa: [y se pe a]), és una organització sense ànim de lucre que organitza vacances d'esports a l'exterior per a persones de 7 a 39 anys. Creada el 1965, és una unió d'agències governamentals, federacions esportives i associacions juvenils. Aproximadament 250,000 persones fan sortides amb l'UCPA anualment.
L'UCPA té tres àrees d'operació:
Vacances esportives
Divulgació d'esports de lleure
Formació vocacional per carreres esportivesL'UCPA és troba principalment a l'estat francès, però és també present a una cinquanta de països arreu del món.
| 4Entreteniment
|
PAL és un sistema de transmissió de senyals analògics de televisió en color que va sorgir amb la intenció de millorar la qualitat i reduir els errors de fase que es produeixen en el sistema NTSC. Aquest sistema presenta errors de fase entre la subportadora de color sincronitzada gràcies al Burst en el moment de la recepció i la generada, inicialment, en el transmissor, provocant canvis en la tonalitat de la imatge. PAL és l'acrònim de l'expressió anglesa Phase Alternating Line (en català línia alternada en fase).
| 4Entreteniment
|
La lex Julia theatralis va ser una antiga llei romana establerta per August que donava, als cavallers o descendents (els equites fills dels cavallers que havien figurat al cens eqüestre) el dret d'asseure's en les catorze primeres graderies del teatre amb la finalitat de mitigar el que assenyalava la llei Roscia theatralis, encara que a causa de les guerres civils, o per haver obtingut més tard el rang, no disposessin de la riquesa necessària.
| 4Entreteniment
|
La llinya, linya o fil de pescar és l'element resistent en forma de cordill o similar que va lligat a l'ham. Pot anar lligada a l'ham directament o a l'extrem del guarniment. El guarniment és un tram, relativament curt, de fil més prim i transparent que, antigament es feia de pèl de cuc.La pesca amb llinya pot fer-se de forma directa, subjectant el fil amb la mà, o mitjançant una canya de pescar.
| 4Entreteniment
|
Un mirador és un punt elevat des d'on es poden veure vistes d'entorns urbans o naturals.Pel seu elevat interès turístic, moltes vegades sol estar acompanyat d'establiments turístics com botigues o restaurants, alguns dels quals tenen a disposició del públic binocles fixos que s'activen en introduir-hi una moneda per veure amb més detall les vistes.
| 4Entreteniment
|
El sector turístic de Romania va tenir una contribució directa de 5,21 milions d'euros al producte interior brut (PIB) el 2018, lleugerament superior al del 2017, situant Romania al lloc 32 del món, per davant d'Eslovàquia i Bulgària, però darrere de Grècia i la República Txeca. La contribució total del sector turístic a l'economia de Romania, que també té en compte les inversions i despeses determinades per aquest sector, va ser d'uns 15.300 milions d'euros el 2018, un 8,4% més que el 2017.Durant els primers tres mesos de l'any 2018, hi havia 3,12 milions de turistes estrangers. En comparació amb els mateixos 3 mesos de l'any anterior, les arribades van augmentar un 10,9% i les pernoctacions en establiments d'allotjament van augmentar un 7,1%.Durant els primers nou mesos de l'any 2019, hi havia 10 milions de turistes estrangers. En comparació amb els mateixos 9 mesos de l'any anterior, les arribades van augmentar un 10,2%.Segons les estadístiques nacionals de turisme, 15,7 milions de turistes nacionals i estrangers van allotjar-se durant la nit el 2018. D'aquests 2,2 milions es registren com a turistes estrangers.Les ciutats més visitades són Bucarest, Constanța, Brașov, Timișoara, Sibiu, Alba-Iulia, Cluj-Napoca, Sighișoara i Iași. Les principals atraccions turístiques naturals inclouen el Danubi, les muntanyes dels Carpats i el mar Negre.
| 4Entreteniment
|
Els efectes neurobiològics de l'exercici físic son nombrosos i impliquen una àmplia gamma d'efectes interrelacionats sobre l'estructura del cervell, la funció cerebral i la cognició. Un gran nombre d'investigacions en humans demostren que l'exercici aeròbic habitual (per exemple, 30 minuts cada dia) indueix millores persistents en determinades funcions cognitives, alteracions saludables en l'expressió gènica al cervell i formes beneficioses de neuroplasticitat i plasticitat conductual. Alguns d'aquests efectes a llarg termini son: augment del creixement de les neurones, augment de l'activitat neurològica –per exemple, senyalització de c-Fos i factor neurotròfic derivat del cervell (BDNF)–, millor afrontament de l'estrès, millor control cognitiu del comportament, millora de la memòria declarativa, espacial i de treball, i millores estructurals i funcionals en les estructures i vies cerebrals associades amb el control cognitiu i la memòria. Els efectes de l'exercici sobre la cognició tenen implicacions importants en millorar el rendiment acadèmic en nens i estudiants universitaris, millorar la productivitat dels adults, preservar la funció cognitiva durant la vellesa, prevenir o tractar determinats trastorns neurològics i millorar la qualitat de vida en general. En adults sans, s'ha demostrat que l'exercici aeròbic indueix efectes transitoris sobre la cognició després d'una sola sessió d'exercici i efectes persistents sobre la cognició després de fer exercici regularment durant diversos mesos. Les persones que realitzen regularment exercici aeròbic (p. ex., córrer, trotar, caminar ràpid, nedar i anar en bicicleta) tenen puntuacions més elevades en les proves de funció neuropsicològica i de rendiment que mesuren determinades funcions cognitives, com ara el control de l'atenció, el control inhibitori, la flexibilitat cognitiva i l'actualització i la capacitat de memòria de treball, memòria declarativa, memòria espacial i velocitat de processament de la informació. Els efectes transitoris de l'exercici sobre la cognició inclouen millores en la majoria de les funcions executives (per exemple, atenció, memòria de treball, flexibilitat cognitiva, control inhibitori, resolució de problemes i presa de decisions) i en la velocitat de processament de la informació durant un període de fins a 2 hores després de fer exercici.L'exercici aeròbic indueix efectes a curt i llarg termini sobre l'estat d'ànim i els estats emocionals en promoure l'afecte positiu, inhibir l'afecte negatiu i disminuir la resposta biològica a l'estrès psicològic agut. A curt termini, l'exercici aeròbic funciona com antidepressiu i euforitzant, mentre que l'exercici constant produeix millores generals en l'estat d'ànim i l'autoestima.L'exercici aeròbic regular millora els símptomes associats a una sèrie de patologies del sistema nerviós central i es pot utilitzar com a teràpia complementària per a aquests trastorns. Hi ha proves clares de l'eficàcia del tractament a través de l'exercici per al trastorn depressiu major i el trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat . La guia de pràctica clínica de l'Acadèmia Americana de Neurologia estableix respecte a un deteriorament cognitiu lleu que els metges han de recomanar exercici regular (dues vegades per setmana) a les persones que han estat diagnosticades. Les revisions de l'evidència clínica també donen suport a l'ús de l'exercici com a teràpia complementària per a determinats trastorns neurodegeneratius, especialment la malaltia d'Alzheimer i la malaltia de Parkinson. L'exercici regular també s'associa amb un menor risc de desenvolupar trastorns neurodegeneratius. Un gran conjunt d'evidències preclíniques i evidències clíniques emergents donen suport a l'ús de l'exercici com a teràpia complementària per al tractament i la prevenció de les drogodependències. També s'ha proposat l'exercici regular com a teràpia complementària per als càncers cerebrals.
| 4Entreteniment
|
El Gremi de Pescadors de Sant Pere fou l'associació que agrupava els pescadors de Calella de Palafrugell entre els segles XIX i XX i la que s'encarregava de la gestió de Sa Perola i de l'Escola de Calella.
| 4Entreteniment
|
Els premis BAFTA de televisió (en anglès, British Academy Television Awards), també coneguts com els BAFTA, són els que concedeix l'Acadèmia Britànica d'arts cinematogràfiques i televisives (British Academy of Film and Television Arts) dins l'àmbit dels programes de televisió britànics; són anàlegs als Premis Emmy dels Estats Units. Cal diferenciar-los dels British Academy Film Awards, que són premis cinematogràfics.
Han estat concedits anualment des de 1955, i des d'abril del 2009 s'entreguen en una cerimònia a l'edifici Royal Festival Hall de Londres.
| 4Entreteniment
|
S'anomena filtració el fet d'explicar totalment o parcial elements claus d'un llibre, una pel·lícula, una sèrie televisiva, etc. Té certa connotació pejorativa, ja que la filtració se sol fer servir per exposar la trama final d'una obra, normalment dins un ambient on la resta de membres no la coneixen.
Per avisar que una crítica o article conté informació important de la trama es diu que aquella crítica o article conté filtracions. D'aquesta manera, persones que tenien previst llegir el llibre, mirar la sèrie televisiva o pel·lícula, etc. saben que aquell text els pot revelar el final o bé part de la trama.
Generalment es fa servir la paraula anglesa spoiler, que ve de spoil, "fer(-se) malbé, espatllar(-se), esguerrar(-se)". Des del setembre del 2019, aquesta paraula procedent de l'anglès ha passat a ser acceptada com a correcta en català, com a "espòiler".En els comentaris o crítiques relatives a obres artístiques, principalment les que pertanyen al gènere narratiu -cinema, literatura, videojocs, còmic, sèries televisives, etc.-, una filtració es refereix a la revelació d'alguna part de l'argument o de la trama. Marcelo Pisarro va escriure: «Spoiler és el nom de la informació no requerida que avança parts importants d'un relat de ficció, d'aquells elements que el semiòleg Roland Barthes, en Introducció a l'Anàlisi Estructural del Relat, el seu assaig de 1966, anomenava "funcions cardinals": els "nusos del relat que inauguren o conclouen una incertesa».Tot i que gran part del públic mostra un fort rebuig als destripaments, hi ha gent que es posiciona a favor d'aquesta pràctica. Defensen la idea que un producte cultural té valor més enllà del factor sorpresa de la seva trama. Per tant, quan una creació artística és de qualitat, conèixer els girs argumentals de la seva trama no hauria de suposar un impediment per gaudir d'ella.
| 4Entreteniment
|
La pintura de miniatures és l'activitat de pintar figures de modelisme normalment aliatges amb base de plom o bé de plàstic. Aquestes miniatures s'usen en els jocs de rol i, sobretot en els jocs d'estratègia on són l'element central del joc. L'auge i popularització d'aquesta mena de jocs ha anat acompanyada de l'afició de pintar miniatures, ja que usualment els models són comercialitzats sense pintar i els aficionats a aquests jocs dediquen força temps a pintar-les. La pintura d'aquesta mena de models requereix materials específics, ja que els pigments més usuals no s'impregnen sobre els materials o bé les cobreixen massa fent perdre els detalls d'aquestes petites escultures. Per això diverses empreses es dediquen a comercialitzar pintures i pinzells específicament dissenyats per a aquesta activitat.
Les tècniques bàsiques de pintures de figures de metall són aquelles tècniques que s'utilitzen per pintar figures de metall d'una forma ràpida amb resultats acceptables. Si es vol millorar el resultat, és necessari aprendre tècniques més avançades.
El mètode consisteix en imprimar la figura de metall amb una base de pigment blanc o negre i pintar les parts desitjades del color elegit després s'apliquen les tècniques adequades per obtenir un resultat adient. La primera tècnica bàsica és la “rentada de tinta” que consisteix a pintar la figura amb un pigment diluït amb molta aigua, de tal manera que en assecar-se el pigment es diposita en els plecs i fissures del model donant sensació de profunditat. La segona tècnica bàsica és contrària a la primera perquè consisteix a agafar molt poca pintura amb un pinzell gruixut i pintar només les parts exteriors per tal de fer més visibles les parts exteriors amb un color més clar, normalment es denomina tècnica de “pinzell sec”.
| 4Entreteniment
|
DVB-T (Digital Video Broadcasting – Terrestrial) és l'estàndard per la transmissió de televisió digital terrestre creat per l'organització europea DVB. Cobreix tots els aspectes de la televisió digital de transmissió a través de la interconnexió, accés condicional i interactivitat per a vídeo digital, àudio i dades.
DVB-T2 (Digital Video Broadcasting – Terrestrial Second Generation) és l'extensió de l'estàndard de televisió DVB-T, ideat per la transmissió i la difusió de la TDT (Televisió Digital Terrestre).
DVB-T2-Lite està dissenyat per fer ús de les mateixes característiques fiables de DVB-T2, però amb una acurada selecció d'un subconjunt que oferirà ràdio i televisió per a dispositius mòbils com telèfons i tablets.
DVB-T2-Lite es defineix en la versió 1.3.1 de l'especificació DVB-T2. Va ser dissenyat perquè només es necessitin canvis mínims des d'un sistema DVB-T2 modulador i desmodulador.
Al Juliol de 2011 la BBC al Regne Unit ha llançat un programa nacional múltiplex DVB-T2, que ofereix diversos canals de HD terrestre. Per a aquesta prova tècnica de T2-Lite, han combinat un múltiplex d'alta definició destinat a la recepció en receptors fixos amb un servei mòbil més robust que pot ser la televisió, la ràdio o de dades o qualsevol combinació d'aquests.
| 4Entreteniment
|
Un quadrat màgic és la disposició d'una sèrie de nombres enters en una taula quadrada o matriu de forma que la suma dels nombres per columnes, files i diagonals sigui la mateixa, la constant màgica. Usualment, els nombres emprats per a omplir les caselles són consecutius de l'1 a n², essent n el nombre de columnes i files del quadrat.
Sigui la successió aritmètica 1, 2, 3, 4 ... 36 (quadrat d'ordre 6), disposats ordenadament en dues sèries en zig-zag:
Resulta evident que qualsevol parell de nombres alineats verticalment suma el mateix, ja que a mesura que ens desplacem per les columnes en la fila superior s'hi afegeix una unitat mentre que en la inferior se n'hi resta una. La suma és, en tots els casos, la dels extrems:
n
2
+
1
=
36
+
1
=
37
{\displaystyle n^{2}+1=36+1=37}
Si es disposen el conjunt de nombres en sis files (vegeu la taula a la dreta), fàcilment es pot apreciar que les sumes en les diferents columnes han de ser necessàriament iguals, ja que els nombres es troben agrupats per parelles tal com ho estaven en el primer cas (compareu les parelles de files 1a-6a, 2a-5a i 3a-4a amb la disposició original). Ara, tanmateix, per ser tres (n/2) les parelles de files, la suma resulta:
M
2
(
n
)
=
n
(
n
2
+
1
)
2
{\displaystyle M_{2}(n)={\frac {n(n^{2}+1)}{2}}}
quantitat anomenada constant màgica, i que en aquest cas és n×(n² + 1)/2 = 6×(36 + 1)/2 = 111.
El quadrat anterior no és pas un quadrat màgic, ja que com s'han disposat les files en forma consecutiva, les sumes de cada fila són cada cop més grans. No obstant això, s'han trobat sis sèries de nombres compresos entre 1 i 36 de forma tal que, sense repetir-se'n cap, les sumes de les sèries són la constant màgica. Però, és més, la suma de les xifres de la diagonal principal en un quadrat així construït és també la constant màgica: els nombres de la diagonal principal es poden escriure de la forma (a-1)×n + a.
Calculant la suma, sabent que les files a van d'1 a n:
∑
a
=
1
n
(
a
−
1
)
n
+
a
=
(
n
+
1
)
∑
a
=
1
n
a
−
∑
a
=
1
n
n
=
(
n
+
1
)
n
(
1
+
n
)
2
−
n
2
=
n
3
+
2
n
2
+
n
−
2
n
2
2
=
n
(
n
2
+
1
)
2
{\displaystyle \sum _{a=1}^{n}(a-1){n}+a=(n+1)\sum _{a=1}^{n}a-\sum _{a=1}^{n}n=(n+1){\frac {n(1+n)}{2}}-n^{2}={\frac {n^{3}+2n^{2}+n-2n^{2}}{2}}={\frac {n(n^{2}+1)}{2}}}
que és la constant màgica. Però això no és tot: qualsevol sèrie de valors on no hi hagi dos nombres de la mateixa fila o columna sumarà la constant màgica. Escrivint el terme i, j de la matriu com (i-1)×n + j, i prenent 6 termes qualssevol amb la condició que ni i, ni j es repeteixin i variïn d'1 a n, l'equació resultant obtinguda és exactament l'escrita per al cas anterior, que condueix de la mateixa manera cap a la constant màgica.
Com es pot demostrar, la quantitat de sèries possibles de n nombres que compleixin la condició anterior és n!, 720 en quadrats d'ordre 6, i ni tan sols són totes les possibles, ja que abans s'havien obtingut sis sèries no incloses entre elles. En definitiva, sent possible construir (n²)! matrius en les que cap terme es repeteixi i existent almenys només n! (en realitat, moltes més) combinacions de nombres que sumin la constant màgica, s'intueix que podria ser impossible construir quadrats màgics.
D'ordre 3, existeix un únic quadrat màgic (lògicament amb les seves variacions que es poden obtenir per rotació o reflexió). El 1693 Bernard Frenicle de Bessy va establir que hi ha 880 quadrats màgics d'ordre 4 [1]. Posteriorment s'ha trobat que existeixen 275.305.224 quadrats màgics d'ordre 5. El nombre de quadrats màgics d'ordre major, es desconeix amb exactitud, però segons estimacions de Klaus Pinn y C. Wieczerkowski realitzades el 1998 mitjançant mètodes de Monte Carlo i de mecànica estadística existeixen (1,7745 ± 0,0016) × 1019 quadrats d'ordre 6 i (3,7982 ± 0,0004) × 1034 quadrats d'ordre 7.
Pel que fa a ordres inferiors, és evident que d'ordre 1 existeix un únic quadrat màgic, 1 , mentre que d'ordre 2, no n'existeix cap, cosa fàcilment demostrable considerant el quadrat màgic a, b, c, d de la figura i imposant les següents equacions (on M és la constant màgica, no fixada a priori), condició de quadrat màgic:
resolent el sistema d'equacions es veu que el sistema tan sols té la solució trivial a = b = c = d = M/2, de manera que resulta impossible construir un quadrat màgic amb les seves xifres diferents.
| 4Entreteniment
|
Zirkólika és una revista especialitzada en el sector del circ de periodicitat trimestral que s'edita a Barcelona i es distribueix als Països Catalans, Espanya, Europa i Amèrica. El primer número va ser el de juny-agost del 2004.
| 4Entreteniment
|
El bòlit (conegut també amb les formes no normatives de bèlit i boli), escampilla (valencià), pic i pala o tritis (en rossellonès) és un esport tradicional de Catalunya i el País Valencià. Presenta força similituds amb el beisbol.
S'organitza en dos equips de dos o tres individus i tots dos tenen com a objectiu fer caure una fusta de l'equip rival a cops de bastó sobre una altra fusta.
El joc consisteix a fer saltar una canya o un bastonet de fusta –el bòlit. Se situa el bòlit a terra i amb la pala en posició vertical, s'hi dona un cop per la part on el bòlit té forma cònica, provocant que aquest s'alci. Aleshores, una vegada en l'aire, s'hi ha de picar, amb una paleta a manera de raqueta, intentant que el bòlit vagi el més lluny possible. Mentre el bòlit vola, els altres jugadors tracten d'agafar-lo, però així que cau a terra, ja no el poden tocar.
El jugador que colpeix repeteix aquesta acció tres vegades, partint d'on ha arribat el bòlit amb el darrer cop. Si un dels altres jugadors agafa el bòlit mentre vola, passa ell a tustar.
Si després de les tres vegades de ventar-li cop, no l'ha agafat ningú, el jugador següent tira el bòlit d'allà on ha caigut la darrera vegada contra la paleta, que ha estat col·locada damunt la ratlla de sortida; si la toca passa a ser qui colpeja si no, ho prova el següent, i així fins que algun jugador toca la paleta.
Si després de provar-ho tots no l'ha tocada ningú, torna a batre el mateix que ho ha fet abans, perquè no s'ha aconseguit de desplaçar-lo.
| 4Entreteniment
|
A. J. Stevens & Co. Ltd fou inicialment un fabricant britànic d'automòbils i motocicletes, actiu entre el 1909 i el 1931. L'empresa original, fundada per Joe Stevens a Wolverhampton, Anglaterra, feu fallida i fou adquirida pels germans Colley, propietaris de Matchless. Des d'aleshores i fins al 1969, la marca AJS es continuà fent servir en motocicletes de quatre temps fabricades per Matchless, Associated Motorcycles i Norton-Villiers. Un cop els drets de la marca tornaren a canviar de propietaris el 1974, aparegueren motocicletes AJS de motocròs amb motors de dos temps de mitjana cilindrada. Actualment, es fabriquen diverses motocicletes de carretera de petita cilindrada sota la marca AJS. L'antiga AJS tenia 117 rècords mundials de motociclisme.
| 4Entreteniment
|
#Vamos por Movistar Plus+ (llegiu "Vamos") és un canal de televisió per subscripció espanyol, propietat de Telefónica. De temàtica exclusivament esportiva, està orientat a ser el canal central multiesport, de la plataforma Movistar Plus+.A Espanya el canal està disponible en exclusiva en Movistar Plus+ en els dials 8 i 45, en alta definició per a clients de fibra i satèl·lit, i en definició estàndard per a clients de ADSL. També està disponible com a canal d'emissió lineal en el servei de vídeo sota demanda, tant per a clients de Fusió com de Movistar+ Lite.A Andorra està disponible a SomTV en el dial 201 en alta definició. També està disponible com a canal d'emissió lineal en el servei de vídeo sota demanda.Va iniciar les seves emissions en proves el 10 de setembre de 2018, després de la fusió de dues dels canals esportius propis de la plataforma, Movistar Deportes 1 i 2, en un sol canal denominat Movistar Deportes. L'inici de la seva programació va tenir lloc principi el 16 de setembre de 2018 a les 21.30 hores EEl 7 d'agost de 2019 va iniciar les seves transmissions el senyal per a horecas amb el nom de «#Vamos Bar» en substitució de Movistar Fútbol, a més dels seus senyals auxiliars (#Vamos Bar 1-2).
| 4Entreteniment
|
Labanotation, notació Laban o cinetografia Laban és un sistema de notació per registrar i analitzar el moviment humà. Es va desenvolupar a partir de la feina de Rudolf Laban, qui el va descriure a Schrifttanz (“Dansa Escrita”) l'any 1928. Aquest treball inicial ha estat ampliat per teòriques de la dansa com Ann Hutchinson Guest, i notadores com l'hongaresa Maria Szentpál o l'anglesa Valerie Preston-Dunlop li han donat el prestigi guanyat. S'utilitza com a notació de dansa i altres disciplines que impliquen moviments corporals, com per exemple el teatre físic, el mim, el propi Anàlisi del Moviment de Laban, la robòtica i la simulació de moviments humans en general.
Actualment, diverses organitzacions s'encarreguen d'establir els estàndards tècnics del sistema i a promoure'n la seva difusió. Per exemple, el Consell Internacional de Cinetografia Laban / Labanotation promou els estàndards i el desenvolupament de la notació Laban. L'Agència de Notació per a Dansa ha estat documentant coreografies en Labanotation ençà l'any 1940, i ara mateix recull la col·lecció de partitures en notació Laban més extensa del món. També s'encarreguen d'ensenyar-la i d'organitzar representacions de dances basades en les anotacions fetes en aquest sistema.
| 4Entreteniment
|
Una tarda al circ (títol original en anglès At the Circus) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Edward Buzzell. És la novena pel·lícula dels germans Marx, estrenada el 1939 per la MGM. Els acompanyen en el repartiment Margaret Dumont, Eve Cremen i Kenny Baker, entre d'altres.
| 4Entreteniment
|
Una nansa és un antic parany de pesca. Encara s'utilitza en la pesca artesanal, n'hi ha de diversos tipus, depenent de la zona i el tipus de presa. Els dos tipus principals de nansa són: de campana i de barril. Tots dos es basen en un coll d'ampolla d'entrada que obliga els peixos, atrets per l'esquer, obligant a passar pels bucles per entrar. D'aquesta manera, la presa no és capaç de sortir del parany. Les nanses se situen generalment al capvespre i es recullen al matí per substituir l'esquer i recuperar el peix atrapat.
| 4Entreteniment
|
Un torneig d'eliminació doble és una competició en la qual un participant deixa de ser elegible per guanyar el torneig al perdre dos jocs o partides. En canvi, en un torneig normal d'eliminació senzilla una derrota ocasiona l'eliminació.
Un torneig d'eliminació doble es divideix en dos blocs: la ronda de Guanyadors (W) i la ronda de Perdedors (L). Després de la primera ronda, els guanyadors continuen a la ronda W i els perdedors continuen a la ronda L. La ronda W es dirigeix de la mateixa manera que un torneig d'eliminació senzilla excepte, naturalment, que els perdedors de cada ronda "cauen" a la ronda L (de Perdedors).
Com en torneigs d'eliminació senzilla, el nombre més habitual de competidors és potència de 2 (4, 8, 16, etc.) de manera que hi hagi un nombre parell de competidors a totes les rondes.
Els tornejos de doble eliminació són característics d'esports com l'hoquei taula.
| 4Entreteniment
|
El Mètode CFOP (Cross ― F2L ― OLL ― PLL), de vegades conegut també com a mètode Fridrich, és un dels mètodes més utilitzats en speedcubing per al cub de Rubik de 3x3x3. Aquest mètode es va desenvolupar a principis dels anys 80 combinant innovacions de diversos cubers. Generalment, s'ha donat crèdit a la txeca Jessica Fridrich per popularitzar el mètode per mitjà de la publicació en línia l'any 1997.El mètode funciona amb un sistema de capa per capa. Normalment es resol primer la creu de la part inferior, es resolen posteriorment les dues primeres capes (F2L), s'orienta l'última capa (OLL) i finalment es permuta l'última capa (PLL). Una simplicació, anomenada en anglès two-look OLL/PLL, fa el mètode un pèl més lent és fer les etapes OLL i PLL en dos passos. Això implica haver de memoritzar força menys algoritmes, especialment en l'etapa OLL.
| 4Entreteniment
|
Un vaixell pesquer és un bot o vaixell que es fa servir per pescar al mar, o en un llac o riu. S'empren molts tipus d'embarcacions per a la pesca comercial, artesanal i esportiva. És difícil estimar el nombre de vaixells de pesca esportiva. Varien en grandària, i al contrari que els vaixells comercials, sovint no es dediquen només a la pesca. Segons la FAO, el 2004 hi havia 4 milions de vaixells pesquers. Unes 1,3 milions aproximadament d'aquestes embarcacions són amb cobertes i àrees tancades. Gairebé totes les embarcacions cobertes estan mecanitzades, i 40.000 d'elles superen les 100 tones. A l'altre extrem, dos terços (1,8 milions) dels bots sense coberta són embarcacions tradicionals de diferents tipus, que funcionen únicament a vela i rems. Aquests bots són els emprats pels pescadors artesanals. Abans de la dècada de 1950 hi havia molt poca estandardització dels vaixells pesquers. Els dissenys podien variar en funció del port i drassana. Tradicionalment els bots es feien de fusta, però la fusta ja no es fa servir pel seu cost i la dificultat per obtenir fusta de construcció. Cada vegada es fa servir més la fibra de vidre en els vaixells pesquers petits de fins a 25 metres (100 tones), mentre que l'acer s'empra generalment en embarcacions superiors als 25 metres.
| 4Entreteniment
|
L'escapisme és la pràctica d'escapar des d'un tancament físic o d'altres paranys. Els escapistes (també anomenats «artistes de la fuita») escapen de manilles, camises de força, gàbies, cofres, caixes d'acer, barrils, boles, edificis en flames, tancs d'aigua i altres perills, sovint combinats.
Alguns trucs dels escapistes són aconseguits per mitjà de tècniques de l'il·lusionisme, d'altres són actes genuïns de flexibilitat, força i audàcia.
| 4Entreteniment
|
El teatre físic és una tècnica d'interpretació teatral que es va començar al segle XIX i que es caracteritza per construir els personatges i les seves emocions mitjançant les accions. Amb aquesta tècnica, els actors poden treballar en monòlegs, diàlegs i en tota mena d'obres teatrals, clàssiques o modernes.
Va néixer buscant la llibertat expressiva i la "protecció psicològica" dels actors, ja que a aquests no els cal "sentir" el que sent el seu personatge, ni cercar en el seu passat ni interior aquestes emocions, ni la qualitat de la seva actuació depèn de l'estat anímic, mental i emocional del dia. Es contraposa al mètode de Lee Strasberg, en què aquest parteix d'emocions per a crear les accions i així crear el personatge. Alguns directors i desenvolupadors del teatre físic són Antonin Artaud, Pina Bausch, Jerzy Grotowski, Vsévolod Meierhold, Peter Brook, Jacques Lecoq, Eugenio Barba, Étienne Decroux, Ariane Mnouchkine i Tadashi Suzuki.Desenvolupat per la commedia dell'arte, actualment també fusiona tècniques de dansa, circ, arts marcials, clown, etc.
| 4Entreteniment
|
Un divertiment o activitat recreativa és una activitat que es fa en el temps de lleure amb la qual hom es diverteix. La necessitat de fer alguna cosa per esbarjo és un element essencial de la biologia i la psicologia humana.La paraula divertiment prové etimològicament del llatí diversum. Una paraula amb un significat similar és activitat recreativa, que prové del terme llatí re (tornar a) i creare (crear).
| 4Entreteniment
|
Un dau és un objecte amb forma geomètrica en la que cada cara hi ha un número imprès. Es fa servir en jocs per obtenir un número a l'atzar segons les lleis de la probabilitat. El més comú té forma d'hexaedre, però també n'hi ha amb altre nombre de cares, usats especialment en el joc de rol o alguns jocs de taula.
La seva mecànica és simple: N'hi ha prou en llençar el dau sobre una superfície plana i considerar el valor imprès a la cara que quedi en posició superior com a resultat.
Tipus de daus:
Moneda (2 cares): No és un dau en si, però popularment és emprat per obtenir resultats d'1 o 2
Tetràedre (4 cares): Com que no se li pot considerar que té una cara en concret en posició superior, aleshores el resultat és aquell que el seu nombre està imprès paral·lelament a la base.
Cub o Hexàedre (6 cares): El més comú és un dau en forma de cub, de 6 cares, amb un número de l'1 al 6 marcat a cada cara amb punts. Els punts estan disposats de manera que les cares oposades sumen set.
Octàedre (8 cares)
Trapezòedre pentagonal (10 cares)
Dodecàedre (12 cares)
Icosàedre (20 cares)
Dau de cent (100 cares): Raresa només adquirible a botigues especialitzades. Té tantes cares que fa difícil la seva manipulació i la lectura del resultat. Popularment es prefereix substituir-ho per dos daus de deu cares i diferenciats pel color. En aquest cas un dels daus adopta la funció de desenes i l'altre d'unitats.Existeix un sistema d'abreviatures que tracta el tipus i quantitat de daus a utilitzar en un llançament, molt utilitzat per aquells jocs que combinen els tipus de daus. Es fa referència, bàsicament, a les cares que té el dau,precedit per la consonant "d" (per exemple, un dodecaedre seria abreviat com a "d12"), si a més es vol fer referència a la quantitat, l'afegiríem davant la "d". A més es pot utilitzar l'abreviatura com a element matemàtic i regir-lo per les seves lleis.
Per exemple, si es vol demanar que al resultat de tres octaedres se li ha de restar un dos, s'escriu d'aquesta manera: "3d8-2".
Els daus descendeixen de les tabes asiàtiques i apareixen ja mencionats al Mahabharata. Es fabricaven amb ivori o banya. El nom ve de la paraula àrab per designar "nombre". Des dels inicis apareixen referències a daus trucats i a trampes en el seu ús.
Si s'usen els daus amb propòsits d'endevinació, es parla d'un tipus de cleromància. Aquests daus poden ser els ordinaris o contenir símbols gravats en les seves cares i poden usar-se en combinació amb altres fonts (per exemple per triar la pàgina que s'ha de llegir d'un llibre màgic).
| 4Entreteniment
|
Una confraria de pescadors, també coneguda com a pòsit de pescadors o pòsit marítim, és una entitat de dret públic que agrupa les persones dedicades a la pesca marítima d'un determinat àmbit territorial i representa el sector pesquer davant l'administració. Les confraries de pescadors són corporacions sense ànim de lucre i en nom i a benefici dels seus confrares, comercialitzen les captures de peix mitjançant subhastes públiques a la baixa.
| 4Entreteniment
|
El Protocol d'Informació de Programa i Sistema (PSIP per les seves sigles en anglès) és el protocol de comunicacions utilitzat al sistema de televisió digital ATSC. Aquest protocol és utilitzat per a transportar les metadades sobre cadascun dels canals en la difusió de l'stream de transport d'una estació de televisió i per a publicar informació sobre els programes de televisió. D'aquesta manera, els espectadors poden seleccionar el que volen veure a través d'un títol i la descripció.
| 4Entreteniment
|
L'afició al ferrocarril inclou activitats relacionades amb aquest mitjà de transport com la fotografia de trens, el col·leccionisme de maquetes, els viatges en ferrocarril i el modelisme virtual.
| 4Entreteniment
|
Narrowcasting fa referència a la difusió de la informació a través d'internet, la ràdio, la premsa o la televisió cap a un públic segmentat i seleccionat en funció dels seus valors, preferències, atributs demogràfics o subscripció. És l'oposat al terme broadcasting, que fa referència a la difusió de masses. Pel sector del màrqueting el narrowcasting és la difusió de la informació que implica missatges dels mitjans de comunicació a una audiència més específica.
El narrowcast es basa en la idea postmoderna que no existeixen audiències massives. Mentre que els primers usos del terme van aparèixer en el context dels programes de ràdio de subscripció a finals del 1940, el concepte va aparèixer gràcies a un informe de 1967 del científic C.R. Licklider, defensor de la radiodifusió.
"Una multiplicitat de xarxes de televisió dirigides a atendre les necessitats de les audiències menors i especialitzades." Licklider va declarar: "m'agradaria utilitzar el terme difusió restringida" rebutjant les limitacions de la difusió de masses d'una forma monolítica.
El terme "difusió selectiva" pot aplicar-se també a la difusió de la informació a una audiència (pública o privada) que per la seva naturalesa, limitada geogràficament, requereix una difusió localitzada de la informació.
| 4Entreteniment
|
Tivus és una de les primeres empreses a integrar televisió d'alta definició sobre protocol IP en el sector de l'hostaleria. Tivus combina les millors característiques de la televisió, el contingut a la carta, i Internet en estat pur. Tivus ofereix una interfície gràfica, a on cadascú pot escollir què veure i quan veureu.
| 4Entreteniment
|
L'exercici anaeròbic comprèn activitats breus basades en la força, tals com els esprints o l'aixecament de pes, mentre que l'exercici aeròbic està centrat en les activitats de resistència física, com la marató o el ciclisme de fons.
De totes maneres, la primera etapa de qualsevol exercici és anaeròbic (literalment sense aire), i fa referència a l'intercanvi d'energia sense oxigen en un teixit (biologia) viu. L'exercici anaeròbic és una activitat breu i de gran intensitat on el metabolisme anaeròbic té lloc en els músculs. En canvi, el metabolisme aeròbic subministra la major part de l'energia durant extensos períodes d'exercici, de tal manera que aquest exercici és denominat exercici aeròbic. Són exemples d'exercici anaeròbic: l'aixecament de pesos, els esprints i els salts; qualsevol exercici que consisteixi d'un esforç breu i intens sol ser un exercici anaeròbic. L'exercici anaeròbic és típicament usat per atletes d'esports de poca resistència per a adquirir potència i per culturistes per a guanyar massa muscular. Els músculs que són entrenats sota l'exercici anaeròbic es desenvolupen de manera diferent a nivell biològic, adquirint més rendiment en activitats de curta durada i gran intensitat.
L'exercici aeròbic, d'altra banda, inclou activitats de menor intensitat desenvolupades en períodes més llargs, tals com caminar, córrer, nedar i caminar amb bicicleta. Aquestes requereixen una gran quantitat d'oxigen per a generar l'energia que es necessita en un exercici perllongat. Hi ha dos tipus de sistemes anaeròbics d'energia: el sistema ATP-PC, que usa fosfat de creatina durant els primers deu segons de l'exercici, i el sistema de l'àcid làctic (o glicòlisi anaeròbica), que usa glucosa en absència d'oxigen. L'últim consisteix en un ús ineficient de la glucosa i produïx subproductes que perjudiquen la funció muscular. El sistema de l'àcid làctic és el dominant durant tres minuts, però també proporciona una quantitat significativa d'energia en l'exercici aeròbic, ja que els músculs tenen una determinada capacitat de desfer-se dels subproductes del sistema anaeròbic; aquesta capacitat pot millorar-se amb l'entrenament.
| 4Entreteniment
|
Lifestyle Holidays Vacation Club és un dels complexos turístics més grans de la República Dominicana. L'oficina principal es troba a Puerto Plata. Markus Wischenbart és el propietari i president de la companyia. L'empresa compta amb uns 5.000 empleats.
Lifestyle Holidays Vacation Club es va fundar el 2002. La pertinença VIP es va llançar més tard. Funciona a la indústria turística i de viatges. Els resorts estan disponibles per als membres del Club. El 2012, el Club va celebrar un concert de LMFAO i el 2016 amb Ricky Martin i el Procigar Festival. El 2017, la companyia va rebre 21 premis de l'empresa RCI. El 2018, el Club va rebre els premis Perspective Magazine pel millor disseny exterior. L'empresa compta amb 6 clubs de vacances a Puerto Plata, Cabarete, Punta Cana, Samana, Bayahibe i Boca Chica a la República Dominicana. A més, hi ha 2 complexos turístics a Cancún, Mèxic i Dubai, Emirats Àrabs Units.
| 4Entreteniment
|
Una audició és una actuació de mostra d'un actor, cantant, músic, ballarí o un altre intèrpret. Normalment l'intèrpret mostra el seu talent a través d'una peça de solista memoritzada i assajada o bé representant una obra o peça donada a l'intèrpret a l'audició o poc abans. En alguns casos, com per exemple amb un model o un acròbata, es pot demanar a l'individu que demostri una sèrie d'habilitats professionals. Es pot demanar als actors que presentin un monòleg. Els cantants interpretaran una cançó en un context de música popular o una ària en un context clàssic. Un ballarí presentarà una rutina en un estil específic, com ara el ballet, el claqué o el hip-hop, o mostrarà la seva capacitat per aprendre ràpidament una dansa coreografiada. anàloga a una entrevista de treball al mercat laboral habitual. En una audició, l'empresari prova la capacitat del sol·licitant per satisfer les necessitats del lloc de treball i avalua fins a quin punt l'individu prendrà instruccions i afrontarà els canvis. Després d'algunes audicions, després que l'intèrpret hagi demostrat les seves habilitats en un determinat estil d'actuació, el tribunal pot fer algunes preguntes que s'assemblen a les que s'utilitzen en les entrevistes de treball estàndard (per exemple, sobre disponibilitat).
Les audicions són necessàries per moltes raons al món de les arts escèniques. Sovint, les empreses o grups que fan servir fan audicions per seleccionar artistes per a propers espectacles o produccions. Una audició per a una oportunitat de representació pot ser per a una única representació (per exemple, fer un monòleg en un club de comèdia), per a una sèrie o temporada d'actuacions (una temporada d'una obra teatral de Broadway) o per a un treball permanent a l'organització que realitza (per exemple,, una orquestra o un grup de ball). Les audicions per representar oportunitats poden ser per a organitzacions aficionades, escolars o comunitàries, en aquest cas normalment no es pagarà als intèrprets. A més, les audicions s'utilitzen per seleccionar o seleccionar candidats per entrar a programes d'entrenament (escola de ballet o escola de circ); programes universitaris ( B.Mus, M.Mus, MFA en teatre); beques i ajuts relacionats amb el rendiment; o bé per ser representat per una agència de talent o agent individual.
| 4Entreteniment
|
Ubú rei, en francès: Ubu roi és una obra de teatre d'Alfred Jarry publicada el 25 d'abril de 1896 a la revista de Paul Fort Le Livre d'art i representada per primera vegada el 10 de desembre de 1896 per la companyia del théâtre de l'Œuvre al Nouveau-Théâtre. Es tracta de la primera part del cicle Ubu. El seu títol potser està inspirat en la tragèdia de Sòfocles Edip rei.
Jarry, considerat un precursor del surrealisme, hi fa una provocació mesclant l'absurd, la sàtira, la paròdia i l'humor de broc gros.
| 4Entreteniment
|
Fer pam i pipa és un gest de befa que consisteix a portar el polze d'una mà al cap del nas i l'altra mà tot seguit, mentre s'agiten els dits estesos. Qui fa pam i pipa belluga els dits com si sonés el flabiol o una flauta, encara que recolza el polze sobre el nas en lloc de fer-ho sobre la boca.Sovint quan els nens fan pam i pipa l'acostumen a acompanyar d'una frase repetida amb una cantarella per a trufar-se del seu company o adversari de joc (elis elis, putxinel·lis...).
Per extensió, l'expressió transitiva fer (-li) pam i pipa a qualcú significa befar-se'n.
Malgrat que el gest no té nom propi en castellà, a qualques països com l'Argentina o l'Uruguai l'anomenen “pito catalán”, com a fruit d'exportació cultural d'aquest «gest típic català» donat per immigrants catalans a aquests països.
| 4Entreteniment
|
La realització és el procés pel qual es crea un producte audiovisual i comprèn des de l'etapa de desenvolupament del mateix fins a la distribució.La realització suposa assumir decisions tant a nivell artístic com productiu i la limitació únicament ve donada pels mitjans tècnics disponibles (pressupost del qual es disposa i l'equip amb el que es disposa) i pels requisits de programació. En el cas de grans produccions en què estan involucrades importants empreses productores pot estar limitada per la mateixa línia editorial i ideologia de qui encarrega el producte.
Independentment del tipus de producte, en general, un procés de realització segueix les següents etapes:
Elaboració de la idea i guió o tractament
Recerca d'inversors
Contractacions i firma de contractes
| 4Entreteniment
|
Televisió experimental és el camp que estudia i aplica la creativitat audiovisual i artística dintre de mitjans de la televisió. La televisió experimental crea nous mitjans amb un sistema operatiu propi i s'aplica a la creativitat i a l'experimentació per a desenvolupar tant el seu contingut com les seves formes en les quals es presentin aquests. Per tant investiga altres llenguatges i formats possibles, i examina simultàniament els mitjans convencionals com de la televisió.Com estructura que televisa, la TV experimental ha de respondre a la capacitat de la transformació permanent i del desenvolupament continu, tant conceptual com tècnic. Una estructura d'aquestes característiques pot produir i difondre el seu contingut dintre de l'ambient de la televisió, i la seva difusió està a través dels canals de la radiofreqüència que es poden rebre amb l'aparell de TV Domèstic. L'expressió que televisa experimental es basa en la creativitat, la innovació i l'experimentació amb els temes relacionats amb la creació audiovisual, les activitats multidisciplinarias, les possibilitats d'interactivitat amb les audiències i els sintetitzadors del vídeo la diferència entre una televisió experimental i una televisió convencional comença amb no ser part de corporacions de la comunicació ni no basar els seus criteris en interessos comercials. Mentre que experimental la televisió també s'entén com història del desenvolupament tecnològic de les invencions relacionades amb la televisió dels seus orígens a avui que no han tingut èxit d'alguna manera com format estàndard com la televisió mecànica.
| 4Entreteniment
|
L'Orto botanico dell'Università di Ferrara és una institució del Departament de Biologia i Evolució de la Facultat de Ciències de la Universitat de Ferrara.
Està situat en el jardí del Palau dels banys turcs, al qual s'accedeix pel Corso Porta Mare 2b.
| 4Entreteniment
|
La Televisió interactiva (iTV, de l'anglès Interactive Television) fa referència a un nou concepte de veure la televisió, on d'alguna manera el teleespectador té la possibilitat de personalitzar el contingut que veu a través del televisor.
La televisió interactiva representa l'adaptació d'aquest mitjà de comunicació dins d'un entorn on el teleespectador passa a ser un element actiu amb la capacitat d'escollir allò que realment li interessa, beneficiant-se d'aquesta manera de nous serveis oferts a través del televisor.
| 4Entreteniment
|
El pagament per visió (de l'anglès Pay-per-view, PPV) és una modalitat de televisió de pagament, en la qual l'abonat paga per veure els esdeveniments que vulgui veure. Aquests poden ser esdeveniments esportius, pel·lícules, concerts musicals importants, etc.
Habitualment el sistema es comercialitza com a complement d'un paquet de canals de televisió que l'abonat rep contínuament de la manera tradicional, havent de pagar, a més dels esdeveniments comprats, una quota fixa i habitualment un lloguer per l'equip necessari.
A diferència dels sistemes de vídeo a la carta (vídeo on demand), el senyal es transmet de forma simultània per a tots els compradors. El canal emprat pot ser tant digital com analògic, i l'usuari no rep senyal, o el rep distorsionat mentre no faci la "compra". La compra es pot realitzar de forma automàtica, amb el comandament a distància a través del mateix equip descodificador connectat a una línia telefònica o pel mateix cable si es tracta de televisió per cable; també de forma manual, a través d'un distribuïdor o realitzant una trucada telefònica.
La necessitat del descodificador suposa un inconvenient quan es vol veure diferents continguts en diverses televisions de l'abonat.
El sistema de pagament per visió té el seu origen als Estats Units en la dècada dels anys 1970. El primer esdeveniment rellevant en PPV va ser el combat entre Sugar Ray Leonard i Thomas "Hitman" el 1981.
| 4Entreteniment
|
Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 26 de juliol de 1921 - Madrid, 24 de juny de 2017) va ser una republicana, militant del PSUC i activista de la resistència. Represaliada pel franquisme, va patir tortures, presó i exili. Va viure a França, Txecoslovàquia i Romania. Mai va abandonar la lluita política i va ser la primera veu en català de la clandestina Radio Espanya Independent, coneguda popularment com La Pirenaica, amb seu a Bucarest. També va ser esportista i pintora.
| 4Entreteniment
|
Un fulletó (en anglès, soap opera) és una sèrie dramàtica de televisió o ràdio, que mostra històries sobre la vida de molts personatges i que generalment se centra en les relacions emocionals arribant a un to marcadament melodramàtic.
| 4Entreteniment
|
Campanades a Morts és un espectacle de dansa que es va presentar el 1985 al Teatre Fortuny de Reus.Joan Tena i Aran va presentar un espectacle sobre cançons de Lluís Llach a l'Institut del Teatre que titulà El món i la música de Lluís Llach. El mestre i coreògraf va treballar sobre El meu amic el mar (1978) i Campanades a morts (1977) amb un grup d'alumnes de la seva escola, i els presentava sota el nom de Joan Tena Conjunt Coreogràfic. Campanades a morts, que és un dels temes més emblemàtics de Llach i de la Nova Cançó, va ser composta arran de la massacre de Vitòria el 1976, en què cinc treballadors van perdre la vida. Joan Tena va plasmar la cançó en una peça de vint minuts amb senzillesa tècnica, però efectiva. El grup de ballarins que la van representar caminaven solemnement per l'escenari, i el moviment se centrava sobretot en els braços i el cap, tot aconseguint un efecte plàstic en què recalcaven la transcendència de la lletra.
| 4Entreteniment
|
El bunraku (文楽, bunraku?), és el nom genèric pel qual és conegut el teatre de marionetes japonès Ningyō jōruri (人形浄瑠璃, Ningyō jōruri?)(marionetes i històries explicades). Es caracteritza per la unió de tres arts escèniques diferents, les marionetes (ningyō), la recitació (jōruri) a càrrec del recitador (tayū) i la música del shamisen.
El teatre de marionetes Ningyo Johruri Bunraku va ser originalment proclamat el 2003 i inscrit en 2008 en la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de l'Unesco.
| 4Entreteniment
|
Un mallot és una peça de vestir de punt, ajustada, que cobreix normalment tot el tronc del cos i que s'empra sobretot per a fer dansa i alguns tipus d'esport, com la gimnàstica rítmica o el patinatge. També porten mallots els esportistes que practiquen rem, halterofília o lluita, per exemple. En dansa clàssica pot anar complementat amb un tutú. Els mallots fets per a ser usats a l'aigua són banyadors.
Un mallot cobreix el tronc del cos i generalment acaba als engonals, però també n'hi ha que cobreixen part o totes les cames, sempre de manera molt ajustada. Els mallots de les ballarines solen ser escotats i sense cremalleres ni botons, excepte els més rics per a alguns espectacles, que poden incorporar un cosset o teixits no elàstics que els obliguen a tenir una cremallera, sovint dissimulada a un costat. En aquests casos, si tenen mànigues, solen estar obertes a l'aixella, perquè no impedeixi el moviment dels braços. En els mallots habituals però, les mànigues o els tirants estan fets del mateix teixit elàstic (cotó, licra, etc.) i aquesta obertura no és necessària.
Els mallots esportius solen ser menys escotats, de manera que arriben fins al coll, o poden fins i tot ser de coll alt. Per poder-los posar doncs cal una cremallera que sol estar a l'esquena. També n'hi ha de més senzills i de competició, que poden ser molt elaborats.
Es diferencia del bodi en què aquest es corda a l'entrecuix. Els bodis els porten els nadons i algunes dones, com a roba interior o com a roba de carrer.
| 4Entreteniment
|
Un georadar, radar de penetració de terra, GPR o radar inferior es fa servir per a investigar o detectar objectes, estructures, etc., per sota del nivell del sòl. El GPR utilitza ones electromagnètiques i pot arribar a 5 km de profunditat. La primera aplicació s'hi va realitzar el 1929 a Àustria per determinar el gruix d'una glacera. La mateixa tecnologia va ser utilitzada, per exemple, a l'Àrtic per a determinar el gruix del glaç i poder avaluar així si un avió podia aterrar-hi al damunt. Un GPR també es fa servir per a investigar les propietats de les capes del sòl. En els darrers 70 anys, n'han augmentat considerablement les aplicacions, per exemple, en geofísica.
| 4Entreteniment
|
La pesca submarina és un esport que es practica al mar, serveix per caçar peixos. El material que es necessita és una vestit de neoprè que aïlla del fred, uns ploms perquè a l'hora de baixar al fons del mar sigui més fàcil, unes ulleres amb un tub, un fusell que serveix per pescar els peixos i una boia que t'identifica quan entres en la zona de desplaçament dels vaixells.
| 4Entreteniment
|
Bones Brigade fou un dels equips de monopatí més importants i exitosos de Powell Peralta, la companyia de l'skater Stacy Peralta. Bones Brigades fou creat el 1979 pel mateix Stacy i a mitjans i finals de la dècada de 1980 va aparèixer una productiva generació de skaters, la més important de l'equip, incloent patinadors de la importància de Steve Caballero, Tony Hawk, Rodney Mullen, Mike Vallely o Bucky Lasek.
El primer vídeo de l'equip es realitzà l'any 1982, titulat Bones Brigade Video Show. Després de l'èxit, es convertí en una cita habitual de Powell Peralta i Bones Brigades, llençant un vídeo cada any fins a l'actualitat.
| 4Entreteniment
|
El Jardí Botànic de Palerm (en italià, Orto Botanico di Palermo o també com Orto Botanico dell'Università di Palermo) es troba a la ciutat de Palerm a l'illa italiana de Sicília. Aquest jardí botànic té una extensió d'unes 10 hectàrees i és una institució didàctica i científica que depèn del Departament de Ciència Botànica de la Universitat de Palerm. El codi d'identificació internacional com a membre del Botanic Gardens Conservation International (BGCI), així com les sigles del seu herbari, és PAL.
El seu origen es remunta al 1779 però l'any 1786, per necessitats d'espai, es decideix traslladar-lo a la seva ubicació actual, en el Piano di Sant'Erasmo de Palerm. Aviat s'inicià la construcció de l'edifici principal en estil neoclàssic. Està constituït d'un edifici central –Gymnasium–, i de dos cossos laterals –Tepidarium i el Calidarium–. L'extensió actual, d'unes 10 hectàrees, es conseqüència d'una ampliació de l'any 1892. El 1985 el jardí va passar a ser un departament dels estudis de botànica de la Universitat de Palerm. El gran Ficus magnolioides, que constitueix el símbol del jardí modern, va ser importat de l'Illa Norfolk (Austràlia), el 1845.
| 4Entreteniment
|
L'illa Kitchener és una petita illa al davant d'Assuan, Egipte, que rep el nom del general Horatio Kitchener, que el 1883 va ser enviat a Egipte i va ser governador general del Sudan i guanyador de la guerra contra els dervixos (1898), el qual hi va plantar nombroses plantes exòtiques que avui dia conformen un jardí botànic.
| 4Entreteniment
|
La xarada sil·làbica és un joc de paraules que consisteix a ocultar la paraula, que és la solució, trossejada en diverses parts amb sentit independent. Com que es tracta d'una xarada sil·làbica, les parts de la paraula corresponen a les seves síl·labes. Les parts se solen numerar en el plantejament i s'hi accedeix resolent un seguit d'enigmes.
Per exemple: La paraula oculta és «Cànoves». Es trosseja en les seves síl·labes «ca», «no», «ves» i es proposen enigmes per a cada part tot numerant-les:
"El meu primer és un gos" = CA
"El meu segon nega" = NO
"El meu tercer mana que vagis" = VES
"El meu tot és al Vallès Oriental" = CÀNOVESViccionari
| 4Entreteniment
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.