text
stringlengths 21
23k
| label
class label 13
classes |
|---|---|
La logística de tercers és el conjunt de serveis logístics que una empresa presta a una altra.
Un proveïdor de serveis logístics de tercers (abreujat 3PL, o de vegades TPL) és una empresa que ofereix serveis logístics als clients, que abans eren realitzats dins de la mateix empresa, és a dir, serveis logístics terciaris (o "de tercers") per a una part o la totalitat de les seves funcions en la gestió de cadena de subministrament. El proveïdor normalment s'especialitza en el servei integrat, l'emmagatzematge i el transport que es poden ampliar i personalitzar per les necessitats del client sobre la base de les condicions del mercat i les exigències i requisits de la prestació de serveis per als seus productes i materials.
| 2Economia
|
Shigeo Shingo (Saga, Prefectura de Saga, 1909 - 1990) va ser un enginyer industrial que es va especialitzar en el camp de la qualitat i de qui ressalten sistemes d'inspecció com el Poka-Yoke, el mètode kanban de producció i, dintre del mètode producció just a temps (el que s'usa a l'automoció, per exemple, ja que elle es va formar professionalment a Toyota), el mètode per a disminuir considerablement els temps d'aturada de les màquines per mitjà del SMED (de l'anglès, Single Minute Exchange of Die).
| 2Economia
|
El desenvolupament regional és l'aconseguiment de la prosperitat en una regió. Pot donar-se el cas de regions d'un mateix estat que siguen menys pròsperes que les altres, donant-se una situació de desequilibri territorial.Hi ha diverses teories o models que expliquen com s'aconsegueix el desenvolupament regional. Totes coincideixen en el paper de la inversió en infraestructures com a instrument bàsic de la política de desenvolupament regional. Totes les teories "legitimen la distribució geogràfioca de la inversió pública en infraestructures" seguint criteris equitatius, però aquest criteri pot tindre accepcions diferents (igualació del benestar, igualació del densenvolupament econòmic o igualació d'oportunitats).Els models neoclàssics consideren els desequilibris territorials que són solament uns desfasaments temporals cap a la situació d'equilibri, sota la hipòtesi de mobilitat perfecta i flexibilitat dels preus, que són els mecanismes d'igualació de productivitats del sistema de mercat. Solament defensen la inversió pública en infraestructures en les regions més pobres per a accelerar la convergència perquè facilita la mobilitat dels factors productius.Aquests models són críticats negativament perquè són poc explicatius, suposen coses que no arriben a ocórrer, queda registrat en la història la persistència de les disparitats regionals, no inclouen el progrés tècnic i la seua difusió a l'espai i no consideren facotrs institucionals, polítics i socials. Per açò mateixa es van proposar altres models.Els models de causalitat acumulativa van ser proposats per Myrdal i Hirschman i més endavant els desenvoluparen Kaldor i Holland. Aquests models afirmen que el sistema de mercat empitjora les diferències territorials. Considera que unes regions presenten un avantatge inicial respecte altres i el mercat les afavoreix (siga en forma de centre contra perifèria, nord contra sud o pols de desenvolupament).El model del potencial de desenvolupament regional va ser desenvolupat per Biehl, Hussmann i Schnyder. El model incideix en les possibilitats potencials de creixement econòmic de la regió per a aconseguir la convergència.
| 2Economia
|
John Collins va ser un matemàtic aficionat anglès, del segle xvii, conegut per haver estat un dels primers a publicar texts de comptabilitat pels industrials i comerciants.
| 2Economia
|
Veneçuela és un país d'origen, de trànsit i destinació d'homes, dones i nens traficats amb finalitats d'explotació sexual comercial i treball forçat. Les preocupacions polítiques, econòmiques i socials de Veneçuela contribueixen als factors i tipus de tràfic d'éssers humans al país. En particular, la forta pobresa a Veneçuela ha augmentat la taxa de tràfic d'éssers humans.Les dones i les nenes veneçolanes són traficades al país per una explotació sexual, atretes des de regions pobres de l'interior del país fins a zones urbanes i turístiques. Les víctimes són reclutades mitjançant falses ofertes de treball i, posteriorment, obligades a la prostitució o a les condicions d'explotació laboral. Sembla que la prostitució infantil a les zones urbanes i el turisme sexual infantil a destinacions com ara l'illa Margarita creixen. Les dones i les nenes veneçolanes són traficades per explotació sexual comercial a Europa occidental i Mèxic, a més de destinacions del Carib com Trinitat i Tobago, Aruba i República Dominicana.
Els homes, les dones i els nens de Colòmbia, el Perú, l'Equador, el Brasil, la República Dominicana i la República Popular Xina són traficats cap a (i a través de) Veneçuela, i poden ser objecte d'explotació sexual comercial i de treballs forçats.L'Oficina del Departament d'Estat dels Estats Units per supervisar i combatre la trata de persones va situar el país a «Tier 3» el 2017.
| 2Economia
|
El model booleà de recuperació d'informació (MBRI) és un model de recuperació d'informació clàssic (RI) i, alhora, el primer i més adoptat. És un model utilitzat per molts sistemes de recuperació d'informació d'avui dia.
| 2Economia
|
En l'àmbit del comerç, la barata, la permuta, el bescanvi o el troc és un sistema d'intercanvi en què els participants en una transacció intercanvien directament béns o serveis per altres béns o serveis sense fer servir un mitjà d'intercanvi, com ara diners.
Els economistes distingeixen entre la barata i les economies del regal de moltes maneres; la barata, per exemple, implica un canvi recíproc immediat, no ajornat en el temps. La barata normalment té lloc de manera bilateral, però pot ser multilateral (p. ex., mitjançant un intercanvi comercial). En la majoria de països desenvolupats, la barata normalment sols existeix en paral·lel a sistemes monetaris i de manera molt limitada. Els actors del mercat utilitzen la barata com a substitut dels diners com a mètode de canvi en temps de crisi monetària, com ara quan la moneda esdevé inestable (durant una hiperinflació o una espiral deflacionista) o simplement quan no n'hi ha de disponible per a comerciar.
No hi ha estudis etnogràfics que mostrin que cap societat del passat o actual hagi utilitzat primordialment la barata sense altres mitjans d'intercanvi o mesura, ni els antropòlegs han trobat proves que els diners emergissin de la barata; en canvi, han trobat que el mitjà més habitual d'intercanvi de béns i serveis ha estat la donació (crèdit atorgat de manera personal amb un balanç interpersonal mantingut a llarg termini; és a dir l'economia del regal). No obstant això, els economistes des dels temps d'Adam Smith (1723–1790) —posant com a exemples societats premodernes, sovint totalment imaginades— han utilitzat la ineficiència de la barata per a explicar l'aparició de l'economia, i de la mateixa disciplina de les ciències econòmiques.
| 2Economia
|
El criteri d'eficiència (o compensació) de Kaldor-Hicks fou introduit el 1939 per dos economistes, Nicholas Kaldor i John Hicks. Tracta els problemes de confrontació en termes de benestar social.
Els dos economistes van proposar aquest criteri per superar les dificultats per afrontar els problemes de les polítiques de redistribució segons la lògica del criteri d'eficiència de Pareto.
| 2Economia
|
Un centre d'atenció telefònica és una empresa que atén trucades de clients. Duen a terme campanyes de màrqueting telefònic, de servei de postvenda, d'assistència tècnica, d'informació, de gestió de demanda d'hora o de queixes.Sovint és un servei subcontractat o independent, amb empleats que no tenen cap o gaire poder de decisió i només responen segons escenaris predefinits. Contribueixen a augmentar la distància entre el client i les persones realment competents per resoldre una incidència.
Als centres de venda, es distingeix entre prospecció telefònica «freda», una acció no sol·licitada, a cegues, disturbant persones que no han manifestat cap interés i l'atenció «calent», quan responen a consumidors que han demanat informació. En molts països la prospecció no sol·licitada és prohibida. En altres països, les persones que no volen ser molestades per trucades o correus no sol·licitats s'han d'inscriure en la Llista Robinson.
Vegeu també: desert dels serveis
| 2Economia
|
Thorstein Bunde Veblen (Cato, Wisconsin, 30 de juliol de 1857 - Sand Hill Road, Menlo Park, Califòrnia, 3 d'agost de 1929) fou un economista, sociòleg i professor estatunidenc, va destacar per la seva investigació de l'estructura econòmica de la societat i per la seva anàlisi del sistema econòmic contemporani.
| 2Economia
|
El salari de reserva és el salari més baix que un treballador està disposat a acceptar. El salari de reserva és igual al pendent de la corba d'indiferència en el punt en què s'ofereixen zero hores. Amb salaris de mercat inferiors al de reserva, l'individu decideix no participar en el mercat laboral. Quan el salari de reserva disminueix, la participació acostuma a augmentar.
| 2Economia
|
La selecció adversa és un concepte en economia, assegurances i gestió de riscos, que captura la idea d'una transacció "perversa". Quan els compradors i venedors tenen accés a una informació diferent (informació asimètrica), els comerciants amb una millor informació privada sobre la qualitat d'un producte podran, de forma selectiva, fer transaccions econòmiques que els beneficiïn més (a costa de l'altre operador econòmic). Un exemple clàssic és el Mercat de llimones d'Akerlof.
A vegades hi ha compradors que tenen una millor informació sobre la quantitat de beneficis que es poden extreure d'un servei en el que els clients "dolents" són més propensos a sol·licitar el servei. Per exemple, un restaurant de bufet lliure (per tant amb un preu fix per a tots els clients) s'exposa a ser seleccionat pels clients amb molta gana (i per tant menys rendibles). Un altre exemple és en l'oferta d'una assegurança de salut, els tipus de clients que més fàcilment acudiran són els que són més propensos a patir accidents o malalties.
En tots dos casos, el venedor (que pateix de selecció adversa) ha de protegir-se a si mateix mitjançant el cribratge dels clients o per identificació de senyals creïbles de qualitat.
Un exemple en què el comprador selecciona de manera adversa és en els mercats financers. Així, una empresa és més probable que ofereixi valors quan els gerents saben en privat que el preu actual supera el valor fonamental de l'empresa. Llavors els inversors desinformats exigeixen racionalment una prima per participar en l'oferta de capital.
| 2Economia
|
Un Bo / Obligació convertible és un bo que s'emet amb l'opció que el subscriptor pugui canviar-lo per accions de l'empresa, o un altre tipus de bons de l'emissor, la qual cosa facilita la seva col·locació al mercat. Aquesta conversió de les obligacions en accions serà rendible efectuar quan el benefici dels dividends siguin superiors als del cupó, o bé perquè es desitgi dotar d'una major liquiditat a l'actiu en tant que l'obligació, ja convertida en acció, sigui cotitzable en un mercat secundari. Per fer aquesta conversió s'han d'especificar els següents aspectes:
Data de conversió
Valoració de l'obligació (sol ser del 100% més el cupó corregut)
Nombre d'accions a convertir
Valoració de les accions, que poden ser a preu fix o a preu fixat segons la seva cotització.
| 2Economia
|
Les cinc proves econòmiques (five economic tests) foren una sèrie de criteris definits pel Tresor del Regne Unit durant el mandat de Gordon Brown per determinar si el país estava preparat per entrar a formar part de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea (UEM) i, per tant, per adoptar l'euro com a moneda oficial. En principi, aquestes proves eren una qüestió separada de la decisió política d'unir-se a la UEM.
Les cinc proves eren les següents:
Són compatibles els cicles econòmics i les estructures econòmiques, de manera que tant nosaltres com els altres puguem viure còmodament amb els tipus d'interès de l'euro indefinidament?
Si sorgeixen problemes, hi ha prou flexibilitat per resoldre'ls?
Unir-se a l'EMU milloraria les condicions per les empreses que han de decidir si inverteixen en el Regne Unit a llarg termini?
Quin impacte tindria l'entrada a la UEM sobre la posició competitiva del sector financer britànic i, en particular, els mercats majoristes de La City?
En resum, unir-se a la UEM promouria més creixement, més estabilitat i un augment durable de l'ocupació?A més d'aquests criteris propis, el Regne Unit també hauria de complir els criteris de convergència econòmica de la Unió Europea (o «criteris de Maastricht») abans de poder adoptar l'euro. Un d'aquests requisits és haver format part de l'MTC II. El Regne Unit no el compleix. Segons el Tractat de Maastricht, el Regne Unit no té cap obligació d'unir-se a l'euro.
Les proves ja no són política oficial del govern britànic, car Brown perdé les eleccions generals del 2010.
| 2Economia
|
La Confederació Espanyola de la Petita i Mitja Empresa (CEPYME) es creà el 22 de setembre de 1977 com una Organització Professional de caràcter confederatiu i intersectorial, d'àmbit estatal, per a la defensa, representació i foment dels interessos de la petita i mitjana empresa i l'empresari autònom. Està reconeguda com a organització empresarial més representativa en l'àmbit estatal així com, representa a les pimes espanyoles en la Unió Europea. També participa en activitats d'una altra índole internacional, pel seu caràcter representatiu empresarial estatal. La seva seu està a Madrid.
Entre les funcions de CEPYME es troben l'atenció a les necessitats d'informació, assessorament, assistència tècnica, recerca i perfeccionament de les Organitzacions, empreses i empresaris afiliats, estudiant i divulgant quants temis puguin afectar a la potenciació de la petita i mitja empresa.
CEPYME està integrada per 105 organitzacions empresarials territorials i sectorials,2019 i és membre de la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE) des de 1980. El President de CEPYME és automàticament un dels Vicepresidents de la CEOE, tal com estableixen els estatuts d'aquesta.
| 2Economia
|
ESSCA (École supérieure des sciences commerciales d'Angers) és una escola de negocis europea amb seus a Angers, Boulogne-Billancourt, Cholet, Bordeus, Lió, Ais de Provença, Budapest i Xangai. Va ser fundada el 1909. ESSCA se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la setanta-sis posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. ESSCA imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, EQUIS i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 15.000 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Louis le Duff (CEO groupe Le Duff) i Dominique Schelcher (CEO Système U).
| 2Economia
|
L'economia evolucionista és un corrent econòmic que estudia l'evolució, canvi o desenvolupament dels sistemes econòmics fent ús de principis de la biologia tant de manera explícita (fent ús d'idees bàsiques de la teoria darwiniana, per exemple), com de forma implícita (a través de l'ús d'analogies i metàfores relacionades amb les ciències naturals). Els principals teòrics del pensament evolucionista són Thorstein Veblen, John Rogers Commons, Joseph Alois Schumpeter, Carl Menger, Friedrich Hayek, Richard R. Nelson o Sidney Graham Winter.
D'acord amb els econòmics evolucionistes, la base de les seves teories correspon a "una interpretació dels fenòmens econòmics basada en la interacció de múltiples agents heterogenis - entre ells, empreses i individus - els qui mitjançant la repetició d'un sistema de prova i error intenten contínuament explorar noves tecnologies, noves estratègies de comportament, noves formes organitzatives".Els evolucionistes sostenen "que els models evolucionistes són millors que la teoria neoclàssica-ortodoxa; perquè incorporen les innovacions i l'avanç tecnològic com els determinants del creixement a llarg termini. En aquest sentit, la teoria evolucionista reprèn les idees de Schumpeter, definint-se així mateixos com neoschumpeterians". D'acord amb l'anterior, l'economia evolucionista li lliura un enfocament, en gran manera, reduccionista a les explicacions de les variables macroeconòmiques.
| 2Economia
|
La diferenciació competitiva és l'oferta en un mercat de productes i serveis diferents de les dels seus competidors.
| 2Economia
|
El concepte nadiu digital es refereix a una persona que ha crescut en l'era digital, en lloc d'haver adquirit familiaritat amb els sistemes digitals com a adult quan, aleshores, se l'ha de considerar com un immigrant digital. Els dos conceptes (nadiu digital i immigrant digital) es van usar ja en 1996, com a part de la “Declaració d'Independència del Ciberespai”. Sovint, ambdues nocions (o ambdues valoracions) s'utilitzen en vinculació al concepte de bretxa digital, pel que fa a la diferent capacitat d'ús tecnològic que existeix entre les persones nascudes a partir de 1980 en endavant i les nascudes amb anterioritat.La tecnologia digital va començar a desenvolupar-se amb força al voltant de l'any 1978, i per tant, es considera que els que van néixer després de 1979 i van tenir al seu abast (a les seves cases i/o a establiments d'estudi i de recreació) tant ordinadors com telèfons mòbils, podrien considerar-se natius digitals: un exemple d'això són els nens i els joves que agafen un mòbil, una tableta, o un ordinador, i ho utilitzen de manera intuïtiva, sense necessitat d'un aprenentatge especial o de rebre un convenient entrenament previ.
| 2Economia
|
Valencia Plaza és un periòdic digital valencià en castellà, tot i que amb articles en valencià, amb informació de tipus econòmica i borsària principalment, així com informació sobre l'actualitat política, social i cultural, sempre des d'una perspectiva valenciana. Té una capçalera centrada en Alacant anomenada Alicante Plaza des del 2016, una centrada a Castelló, anomenada Castellón Plaza, des del 2018, i una centrada a Múrcia des del 2019, anomenada Murcia Plaza.
El periòdic naix el febrer de 2010 amb el suport d'un reduït grup d'inversors valencians encapçalats per Enrique Lucas Romaní i un grup de redactors i col·laboradors dirigits pel periodista Cruz Sierra. ValenciaPlaza naix com un mitjà econòmic, però arran de la desfeta del sistema financer valencià, centra el seu focus informatiu en l'actualitat valenciana. A partir de 2011 comença a centrar-se en informació cultural i esportiva amb capçaleres paral·leles (Culturplaza, Plaza Deportiva, Guía Hedonista). A més del web, també edita per mitjans impresos el seu Anuari Valencia Plaza.Des de novembre de 2014 publica una revista en paper, Plaza. Des de 2017 publica conjuntament amb Llibres de la Drassana la revista literària Lletraferit. A més, ha col·laborat amb mitjans com Mètode.Des d'abril de 2015 el director és el periodista Javier Alfonso.
| 2Economia
|
La teoria del valor considera que el valor d'un bé o servei depèn directament de la quantitat de treball que porta incorporat. Pròpia de l'escola clàssica de l'economia política i l'escola marxista, també és denominada com a teoria substantiva del valor. Proposa que el valor és la suma del treball necessari per a la producció social d'un bé econòmic (és a dir, el que té valor d'ús) en un determinat nivell de desenvolupament tecnològic. Per a aquestes escoles, els preus es deriven del valor, de manera que sempre es mouen en petites variacions entorn d'ell. En l'economia clàssica, a més, tractant-se de valors de canvi, al cost de producció s'agrega el d'oportunitat, és a dir, la quantitat de guanys potencials que es perden per prendre la decisió de produir un o altre bé.
| 2Economia
|
Fan Li (en xinès: 范蠡; en pinyin: Fànlí) va ser un assessor xinès de l'antiguitat que va residir en l'estat de Yue durant el període de Primaveres i Tardors. Ell havia estat a Wu com a rehena juntament amb el Rei Goujian de Yue. Tres anys més tard va tornar i va ajudar a Goujian a dur a terme reformes. A la fi, Yue va ser capaç de derrotar a l'estat de Wu. Després de la victòria ell va dimitir i es va canviar el nom a Tao Zhu Gong (xinès: 陶朱公, pinyin: Táo Zhūgōng, literalment 'Senyor Tao Zhu'). Es va convertir un home de negocis reeixit en els seus últims anys i va ser famós per ser una persona rica.
En la llegenda segons el Yue Jueshu 《越绝书》 de Yuan Kang, després de la caiguda de Wu, Fan Li es va retirar del seu càrrec ministerial i va viure amb Xi Shi en una barca de pesca, vagant com a fades en la boira del racó del món del Llac Ta He, i ningú no els va veure des de llavors.
Fan Li va regentar una farmàcia venent medecina tradicional xinesa. La farmàcia originalment incloïa només a dos empleats d'edat avançada, He Bo (xinès tradicional: 何伯, xinès simplificat: 何伯, pinyin: Hé Bó) i De Shu (xinès tradicional: 德叔, xinès simplificat: 德叔, pinyin: Dé Shū a la Xina continental, Dé Shú a Taiwan). El negoci va començar-hi a expandir-se només quan Tao Zhugong contractà al fill menor de He Bo, Xiao Wen (xinès tradicional: 小文, xinès simplificat: 小文, pinyin: Xiăo Wén).
Ell va escriure un llibre conegut en anglès com "Regles d'Or de l'Èxit Empresarial" (xinès tradicional: 經商寶典, xinès simplificat: 经商宝典, pinyin: Jīng Shāng Băo Diăn, literalment 'Assessorament Jade en Administració Empresarial'). Aquest llibre segueix sent molt popular avui en dia, ja que els seus consells de vegades es consideren atemporals. Inclou els Dotze Principis Empresarials i els Dotze Entrebancs Empresarials descrivint l'art de la bona gestió empresarial.
Tao Zhugong/Fan Li era inusual entre els magnats per la seva visió dels diners. Ell creia que aquell que entengué els diners estaria desitjant d'abandonar-los si aquest es convertien en una càrrega. És només el mitjà per a un fi i no han de ser presos massa seriosament. Així i tot, han de ser obtinguts i administrats d'acord amb els principis. Fan Li també va pregar una aplicació mitjanament oberta d'aquests principis, encoratjant l'ús àmplia i flexible en diverses situacions.
Les Dotze Regles d'Or són les següents:
Capacitat per conèixer el caràcter de la gent. Has de percebre les proves de les característiques partint de l'experiència.
Capacitat per saber tractar a la gent. Mai prejutjar a un possible client.
Capacitat per concentrar-se en el negoci. Tenir un enfocament definit en la vida i els negocis i evitar divagar.
Capacitat per ser organitzat. Una presentació desorganitzada és poc atractiva.
Capacitat per adaptar-se. Assegura't que estàs prou organitzat com per respondre amb rapidesa.
Capacitat per controlar crèdits. No permetes que no es pague el treball realitzat. Assegura't de recollir el que es deu.
Capacitat d'utilitzar i desplegar persones. Empreu o dirigiu els empleats de manera que posen de manifest el seu potencial(s).
Capacitat per expressar i comercialitzar. Has de ser capaç d'educar als clients sobre el valor dels productes.
Capacitat per excel·lir comprant. Usa el teu millor judici en l'adquisició d'existències.
Capacitat per analitzar les oportunitats i les amenaces del mercat. Saber el que és s'està venent d'acord amb les àrees i les tendències.
Capacitat per dirigir amb l'exemple. Tingues regles i normes definides. Assegura't que se segueixen per garantir les bones relacions.
Capacitat de tenir visió de negoci. Coneix les tendències i els cicles del mercat.Les Dotze Precaucions d'Or:
No sigues mesquí. No confongues l'eficiència amb la inhumanitat.
No sigues sonso. Tingues confiança en la recerca d'oportunitats. El temps és l'essència
No sigues ostentós. No esmerces de més per tal de crear una impressió.
No sigues deshonest. La veritat és l'única base pels negocis. Sense ella, algú eixirà ferit.
No trigues en el cobrament de deutes. Sense el cobrament, la liquiditat es veurà afectada.
No retalles els preus arbitràriament. Això només donarà lloc a una guerra de preus en la qual tots perdran.
No cedir als instint del ramat. Assegura't que les oportunitats són reals i no part d'una moda.
No treballes en contra del cicle econòmic. Quan les coses baixen de preu, llavors hi haurà alça i viceversa.
No sigues un pal en el fang. Posa't al dia amb les coses i fes progressos. Examinar noves coses objectivament.
No adquirisques massa crèdit. El crèdit no és una llicència per gastar salvatgement.
No et deixes d'estalviar (mantén els fons de reserva forts). Quan el negoci va lent, un amb diners pot expandir-se mentre que altres tancar.
No endosses cegament un productes. Assegura't que els teus venedors continuen seguint el procediment operatiu estàndard.Versions amb dibuixos d'aquest llibre són àmpliament disponibles a Singapur, tant en xinès mandarí com en anglès. La versió en mandarí inclou Hanyu Pinyin i una traducció a l'anglès de cada un dels principis originals de negoci.
| 2Economia
|
La sobrereserva (també coneguda pel nom anglès overbooking) és l'excés de reserves a un servei que no té prou capacitat per a absorbir-les. És una estratègia comercial que aprofita que a la pràctica no totes les reserves es transformen en un ús del servei, i aquest marge s'intenta cobrir per a maximitzar el benefici econòmic.
L'objectiu primer d'aquesta pràctica és tenir la màxima ocupació del servei, tenint en compte la probabilitat que tenen els usuaris de no utilitzar-lo. La problemàtica arriba quan l'excés de reserves es transforma en un excés real i hi ha usuaris que no poden accedir al servei contractat, amb el consegüent perjudici. La solució en aquests casos pot variar en funció del context del servei, normalment s'indemnitza d'alguna manera als afectats o se'ls ofereix una oferta alternativa. S'ha de tenir en compte, però, que la pràctica de la sobrereserva és considerada legal en molts contextos, com en el cas de les companyies aèries.
| 2Economia
|
L'anàlisi de cost-benefici o, senzillament, anàlisi cost-benefici (ACB), és un procés sistemàtic per calcular i comparar els beneficis i els costos d'un projecte, per tal de facilitar la presa d'una decisió de tirar-lo, o no, endavant. L'ACB té dos propòsits:
Determinar si és una bona inversió/decisió (justificació/viabilitat),
Proporcionar una base per a comparar projectes. Es tracta de comparar el cost total esperat de cada opció davant els beneficis totals esperats, per veure si els beneficis superen els costos, i per quant.En l'ACB, els beneficis i els costos s'expressen en termes monetaris, i s'ajusten per al valor temps del diner, de manera que s'expressen en una base comuna, pel que fa al seu "valor actual net", tots els fluxos de beneficis i tots els fluxos dels costos del projecte a través del temps (que tendeixen a ocórrer en diferents moments de l'execució del projecte).
En estreta relació, però lleugerament diferents, són les tècniques que inclouen l'anàlisi de cost-efectivitat, l'anàlisi de cost-utilitat, l'anàlisi d'impacte econòmic, l'anàlisi d'impacte fiscal i l'anàlisi de retorn social d'una inversió.
| 2Economia
|
En comptabilitat, la xifra de negoci són els ingressos o l’augment dels actius nets que té una entitat per les seves activitats normals (en el cas d’una empresa, generalment per la venda de béns i serveis a clients). La xifra de negoci comercial també es pot anomenar vendes o facturació . Algunes empreses reben ingressos per interessos, regalies o altres comissions. "Xifra de negoci" pot referir-se als ingressos en general, o bé es pot referir a l'import, en una unitat monetària, obtingut durant un període de temps, tal com a "L'any passat, l'empresa X va tenir uns ingressos de 42 milions d'euros". Els beneficis o els ingressos nets generalment impliquen ingressos totals menys les despeses totals en un període determinat. A la comptabilitat, a l'estat de balanç, la xifra de negoci és una subsecció de la secció del passiu i la xifra de negoci n'augmenta el patrimoni net, sovint es coneix com la "línia superior" a causa de la seva posició al compte de pèrdues i guanys. Això s'ha de contrastar amb la "línia inferior" que indica l'ingrés net (ingressos bruts menys despeses totals).En l’ús general, la xifra de negocis són els ingressos que rep una organització en forma d’efectiu o equivalents en efectiu. La xifra de negoci per vendes són els ingressos rebuts per la venda de béns o serveis durant un període de temps. S'acostuma a alternar sovint la xifra de negoci amb els ingressos, en especial en estats comptables d'entitats no mercantils, com poden ser les administracions públiques (ingressos fiscals) o les entitats no lucratives (ingressos per captació de fons dels donants per fomentar els seus objectius fundacionals).
En un ús més formal, la xifra de negoci és un càlcul o una estimació dels ingressos periòdics basats en una pràctica comptable estàndard particular o en les regles establertes per un govern o una agència governamental. Els dos mètodes comptables habituals, la comptabilitat amb criteri de caixa i la comptabilitat amb criteri de meritació, no utilitzen el mateix procés per mesurar els ingressos. Les empreses que ofereixen accions per a la venda al públic solen estar obligades per llei a comunicar la xifra de negoci sobre la base de principis comptables generalment acceptats o de les Normes internacionals d’informació financera.
En un sistema de comptabilitat de doble entrada, els comptes de xifra de negocis són comptes del llibre major que es resumeixen periòdicament a l'epígraf "Ingressos" o "Ingressos" del compte de pèrdues i guanys. Els noms dels comptes de la xifra de negoci en descriuen el tipus, com ara "Ingressos del servei de reparació", "Ingressos obtinguts per lloguer" o "Vendes".
| 2Economia
|
L'estabilitat de preus és un objectiu de la política monetària i fiscal que té com a objectiu donar suport a taxes sostenibles d'activitat econòmica mantenint una taxa d'inflació o deflació molt baixa. Les oscil·lacions en l'activitat econòmica poden contribuir a l'increment generalitzat de preus o inflació. A més d'encarir el cost de la vida, la inflació pot provocar una pèrdua de competitivitat en el país, ja que l'augment de preus redueix les vendes de productes nacionals a l'estranger. Per tant, el govern ha de tractar d'estimular el creixement econòmic sense que augmentin els preus.
| 2Economia
|
En economia, la importació és el transport legítim de béns i serveis nacionals exportats per un país pretesos per al seu ús o consum en l'interior d'un altre país. Les importacions poden ser qualsevol producte o servei rebut dins de la frontera d'un Estat amb propòsits comercials. Les importacions són generalment portades a terme sota condicions específiques. Les importacions permeten als ciutadans adquirir productes que en el seu país no es produeixen, o més barats o de major qualitat, beneficiant-los com consumidors. Al realitzar-se importacions de productes més econòmics, automàticament s'està lliurant diners perquè els ciutadans estalvien, invertisquen o gasten en nous productes, augmentant les eines per a la producció i la riquesa de la població.
| 2Economia
|
El màrqueting per correu electrònic consisteix en la promoció directa d'un missatge comercial per via del correu electrònic. En el seu sentit més ampli, cada un dels correus electrònics enviats a un client actual o potencial es podria considerar màrqueting per correu electrònic. Normalment suposa fer-se servir del correu per enviar anuncis, proposar un negoci o sol·licitar vendes o donacions, amb la intenció de fomentar la lleialtat, confiança i consciència de marca. Aquests correus es poden enviar a llistes comprades o als clients que es troben a la base de dades. En general, el terme s'utilitza per referir-se, d'una banda, a l'enviament de missatges de correu electrònic amb la finalitat de millorar la relació d'un comerciant amb els seus clients actuals o anteriors i fomentar-ne la lleialtat, i, de l'altra, a l'enviament de missatges de correu electrònic amb la finalitat de fer clients nous o de convèncer els actuals perquè facin alguna adquisició. També es refereix al fet d'incloure anuncis als missatges de correu electrònic enviats per altres empreses als seus clients.
L'empresa Madison Logic va publicar l'abril del 2014 dades que afirmaven que s'envien 122 mil milions de correus electrònics cada hora.
| 2Economia
|
L'ocupació és la relació regulada entre dues parts en virtut d'un contracte formal o de fet, individual o col·lectiu, pel qual el treballador rep una remuneració o salari. Al treballador contractat se l'anomena empleat i a la persona contractant ocupador.En un sentit ampli, el terme ocupació s'utilitza com a antònim de desocupació i designa tota feina per la qual es genera un ingrés monetari o, genèricament, una renda. És a dir, que inclou a més a més del treball assalariat, el treball autònom i en general, el realitzat per la població ocupada, és a dir, per la part de la població activa que efectivament està treballant per obtenir un benefici econòmic. A la majoria de les estadístiques s'inclou entre la població activa els integrants de les unitats econòmiques familiars que participen en la producció. El debat d'aquests conceptes i categories porta a sostenir que el treball domèstic també forma part de la feina i cal reconèixer el valor que genera.
La taxa d'ocupació o taxa de desocupació, és el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la població en edat de treballar (o població en edat laboral). En canvi, la taxa d'activitat és el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la població activa. Aquesta població activa es compon de tots els que tenen una ocupació més tots aquells que no en tenen, però ho estan buscant. Per tant, la població activa sempre és menor que la població en edat laboral, ja que sempre hi ha un conjunt de persones en edat i condició d'aconseguir una feina que no ho desitgen.
| 2Economia
|
Friedrich August von Hayek (Viena, Imperi austrohongarès, 8 de maig de 1899 - Friburg de Brisgòvia, Alemanya, 23 de març de 1992) fou un economista austríac guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1974. Rebé la condecoració de l'Orde dels Companys d'Honor. Ha sigut un dels grans economistes del segle xx i és considerat el pare del neoliberalisme. La seva obra, que comprèn uns 130 articles i 25 llibres no es limita tan sols a la ciència econòmica, sinó que tracta des de filosofia política fins a l'antropologia legal o la història, i en general tot el referent a les ciències socials.
La seva popularitat actual ha anat creixent en particular d'ençà de l'esfondrament del règim comunista, del qual ja als anys trenta havia previst la seva inevitable degradació per raons econòmiques bàsiques. També s'oposa al paradigma neoclàssic, el que defineix fins i tot avui el "mainstream". És contrari també als economistes liberals partidaris de la Teoria de l'Equilibri General (TEG) com Debreu. Defensà la tesi segons la qual un càlcul planificador era impossible sense mercat (que assigni els preus) i que un sistema econòmic que no es fonamenti en el mercat lliure i en la lliure concurrència mai no serà òptim des del punt de vista de la distribució de recursos.
A Hayek, com a economista, se l'inclou dins del corrent liberal o neoliberal i se'l considera membre de l'escola de pensament coneguda com a Escola Austríaca.
| 2Economia
|
La paràbola del vidre trencat va ser creada per Frédéric Bastiat en el seu assaig de 1850 Ce qu'on voit et ce qu'on ne voit pas (El que veiem i el que no veiem) per il·lustrar la idea dels costos amagats (avui més coneguts com a costos d'oportunitat).
La paràbola explica com un nen trenca el vidre d'un comerç. Al principi tothom simpatitza amb el comerciant però aviat comencen a suggerir que el vidre trencat beneficia el vitraller, que comprarà pa amb aquest benefici, i beneficiarà el forner, qui comprarà sabates, qui beneficiarà el sabater, etc. Finalment la gent arriba a la conclusió que el nen no és culpable de vandalisme, sinó que ha fet un favor a la societat i ha creat benefici per a tota la indústria.
La fal·làcia d'aquest raonament segons Bastiat consisteix que es consideren els beneficis del vidre trencat, però s'ignoren els costos amagats; el comerciant està obligat a comprar una finestra nova, quan potser aniria a comprar pa i beneficiaria el forner. Al final, mirant el conjunt de la indústria, s'ha perdut el valor d'un vidre, i Bastiat arriba a la conclusió que "la societat perd el valor dels objectes inútilment destruïts" i que "la destrucció no és benefici".
| 2Economia
|
La cerca per paraula clau és una pràctica que els professionals de l'optimització publicitària fan servir per trobar els termes de cerca que la gent introdueix en els motors de cerca quan busca alguna cosa. Ho fan amb la intenció d'aconseguir millors resultats en els motors de cerca. Una vegada es troba una paraula clau de nínxol, s'amplia per trobar paraules clau similars. Normalment aquest procés es du a terme amb l'ajuda d'eines de suggeriment de paraules clau, que afegeixen al tesaurus una funcionalitat de suggeriment de paraules clau alternatives. La majoria de vegades els diferents motors de cerca compten amb les seves pròpies eines de suggeriment de paraules clau, que també comptabilitzen el nombre de cerques fetes per a cada una de les paraules clau. Aquesta informació després s'utilitza per seleccionar les paraules clau correctes en funció dels objectius d'optimització natural (SEO per les seves sigles en anglès) del lloc web.
| 2Economia
|
El capitalisme rosa o gaipitalisme és un terme utilitzat per designar, des d'una perspectiva crítica, la incorporació dels discursos del moviment LGBTIQ i la diversitat sexual al capitalisme i a l'economia de mercat, incloent especialment el model d'home gai, cisgènere, occidental, blanc i de classe mitjana-alta.Consisteix en l'obtenció d'uns majors beneficis en incorporar al consum a sectors de la població tradicionalment discriminats, però que han adquirit un poder adquisitiu suficient, els denominats diners rosa, com per generar un mercat específic enfocat a la comunitat gai, com bars i discoteques, turisme homosexual o consum cultural especialitzat.Mentre que la configuració d'espais per al consum LGBTI pot ser vist com una oportunitat per la homosocialització, el fet de definir patrons de consum provoca una assimilació de la diversitat sexual cap a patrons sexuals acceptats socialment, com la monogàmia, l'interès per la moda dominant o la definició d'estètiques corporals fixades per cànons publicitaris.
| 2Economia
|
Un empresari és aquella persona que, de forma individual o col·lectiva, fixa els objectius i pren les decisions estratègiques sobre les metes, els mitjans, l'administració i el control de les empreses i assumeix la responsabilitat tant comercial com a legal enfront de tercers. L'empresari és la persona física, o jurídica, que amb capacitat legal i d'una manera professional combina capital i treball amb l'objectiu de produir béns i/o serveis per oferir-los al mercat a fi d'obtenir beneficis.
El terme generalment s'aplica tant a les altes capes de gerència -els anomenats executius en cap —per exemple Steve Jobs i Bill Gates– com als membres del consell d'administració —per exemple: Sergio Marchionne i Ramón Aboitiz– o a alguns accionistes (generalment "accionistes majoritaris" o aquells que posseeixen múltiples inversions —per exemple: Warren Buffett i Ricardo Claro– i, generalment, als propietaris d'empreses de qualsevol grandària.
Es pot suggerir que en el rol de l'empresari es troben tres funcions diferents: la de propietari, capitalista o financer; la de gerent o administrador i la d'emprenedor o innovador que assumeix riscos.
Jean-Baptiste Say suggereix en el seu Traité d'économie politique de 1803 que "és rar que tals empresaris siguin tan pobres que no posseeixin almenys part del capital que empren"; que "ell és l'enllaç de comunicació entre les diferents classes de productors, com entre els productors i els consumidors. Ell dirigeix el negoci de la producció i és el centre de moltes trobades i relacions; ell fa guany del seu coneixement i de la ignorància d'uns altres, i de qualsevol avantatge accidental de producció"; que "el mèrit del mercader que aconsegueix, a través del bon maneig fer que el mateix capital sigui suficient per expandir un negoci és precisament anàleg al de l'enginyer, que simplifica la maquinària o la fa més productiva", i nota al mateix temps que "l'empresari està exposat a tots els riscos, però en canvi s'aprofita de tot el que pugues ser-li favorable".
| 2Economia
|
El posicionament de marca és el "lloc" que ocupa una marca determinada en la ment del consumidor. Aquesta és la principal diferència entre una marca i la seva competència. La paraula posicionament va ser creada el 1969 per Jack Trout en el seu escrit : Trout, J., "Posicionamient" és el joc que utilitza la gent en l'actual mercat d'imitació o de jo-també", Industrial Marketing, Vol.54, No.6, (June 1969), pp.51-55. En el màrqueting s'evita per tots els mitjans que el posicionament esdevingui sense la planificació adequada, per aquest motiu s'utilitzen tènciques consistents en la investigació, la planificació i la comunicació de missatges directes i subjectius per a la construcció de la imatge i la identitat desitjada per la marca. També podem sentir a parlar de reposicionament. Consisteix a canviar la posició que el producte o servei té en la ment del consumidor. Les estratègies de posicionament es basen a adoptar per part del producte/servei un tret diferencial. Els posicionaments més habituals són:
posicionament basat en una característica determinada del producte
posicionament basat en solucions, beneficis o necessitats específiques
posicionament en una categoria determinada
posicionament en moments d'ús específics
posicionament contra un altre producte
posicionament per disseny
posicionament per preu
posicionament per franja d'edatUn procés de posicionament d'una marca pot comprendre els següents passos:
Identificar els atributs que defineixen el producte/servei.
Conèixer el sector i el mercat del producte/servei.
Identificar la competència i determinar quin posicionament té en la ment dels consumidors i quin posicionament vol tenir.
Conèixer els diferents públics per identificar quins són els atributs més rellevants segons els consumidors actuals i potencials d'aquest producte/servei.
Identificar "espais" buits en la ment del consumidor on posicionar el nostre producte/servei.
Escollir el posicionament més adequat.
| 2Economia
|
Institut Mines-Télécom Business School és una escola de negocis europea amb seus a París i Évry. Fundada l'any 1979. IMT BS se situa entre les escoles de negocis més ben valorades del món: el 2019 va ocupar la 75e posició a la llista de les millors escoles de negocis europees publicada pel Financial Times. IMT BS imparteix també un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una triple acreditació, a càrrec dels organismes AMBA, CGE i AACSB. Per l'escola hi han passat més de 7.500 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política.
| 2Economia
|
Fabbrica d'Armi Pietro Beretta és una companyia privada italiana d'armes de foc que opera en diversos països.
Les seves armes de foc s'utilitzen a tot el món per a una varietat d'efectes civils, policials i militars. Els braços esportius representen tres quartes parts de les vendes; Beretta també és coneguda per la comercialització de roba i accessoris de tir. Fundada al segle xvi, Beretta és el fabricant actiu més antic dels components d'armes de foc del món. En 1526 el seu producte inaugural va ser barrils d'arcabús; per tots els comptes Barrets fabricats amb Beretta van equipar la flota veneciana a la Batalla de Lepant el 1571. Beretta ha subministrat armes per a totes les grans guerres europees des de 1650.Beretta USA Corp., ubicada als Estats Units, va fabricar i lliurar més de 600.000 pistoles Beretta M9 | a les Forces Armades dels Estats Units a partir de 1985.Va perdre el contracte el 2017.
| 2Economia
|
El valor raonable és un dels criteris de valoració comptable d'actius i passius, utilitzat a les Normes Internacionals d'Informació Financera. El principi de valor raonable es basa fonamentalment en el preu de mercat, quan aquest existeixi i es contraposa al mètode del cost històric, al qual ha substituït en algunes instàncies.
Les principals objeccions a l'extensió del valor raonable com a criteri comptable generalitzat es basen en la volatilitat que pot generar als mercats financers i també la manca de fiabilitat d'aquesta informació, no basada en transaccions reals.
| 2Economia
|
La comercialització de l'espai és l'ús d'equipament enviat o a través de l'espai exterior per proveir beneficis o serveis de valor comercial, ja sigui per una corporació o estat. Diversos exemples de l'ús comercial de l'espai s'inclouen sistemes de navegació per satèl·lit, televisió per satèl·lit i ràdio per satèl·lit. El primer ús comercial de l'espai exterior va tenir lloc en 1962, quan el satèl·lit Telstar 1 va ser llançat per transmetre senyals de televisió sobre l'oceà Atlàntic. En la dècada de 1980, empreses privades ja estaven llançant a l'espai equips comercials i d'operacions. Això va permetre que a la llarga conduís a oportunitats espacials a principis de la dècada de 2000, que es va veure néixer el turisme espacial. En 2004, la inversió global en tots els sectors espacials es va estimar en $50,8 bilions. En les següents dècades seguint l'advent del turisme espacial, van evolucionar diversos conceptes de la comercialització de l'espai, des de la creació d'empreses de turisme espacial, com Virgin Galactic, a projectes ambiciosos com la colonització de Mart i la mineria d'asteroides.
| 2Economia
|
El màrqueting dels mitjans socials o social media marketing és aquella branca del màrqueting que s'ocupa de donar visibilitat a les xarxes socials i agregadors 2.0. El màrqueting social reuneix una sèrie de pràctiques que van des de la gestió de relacions online (PR 2.0) a l'optimització de les pàgines web fetes per les xarxes socials (SMO, Social Media). El terme, de fet, s'utilitza per indicar la gestió de la comunicació integrada a totes les diferents plataformes que la Web 2.0 ens posa a disposició (social networking, comunitats 2.0, wiki, etc.). La característica principal d'aquestes plataformes és que la propietat de les mateixes no és de la persona o empresa que pretén instaurar aquestes relacions, sinó de la mateixa plataforma.
La finalitat del social media marketing és la de crear converses entre usuaris i consumidors. L'empresa, a través de les xarxes socials està preparada per a tenir una relació 1:1 que acosta l'emissor i el destinatari.
Un exemple habitual de màrqueting en els mitjans socials és l'acció de màrqueting viral que es produeix a YouTube o altres espais d'allotjament web. L'empresa publica un contingut interessant i/o divertit amb l'objectiu de crear hype i difusió. A través del boca-orella espontani dels usuaris es produeix un efecte viral que porta sempre més persones a veure el vídeo i, doncs, a fer que el missatge arribi al màxim d'usuaris/consumidors possibles.
Segons Lloyd Salmons, primer president de l'Internet Advertising Bureau social media council “El social media marketing no es refereix només a les grans xarxes socials com Facebook i MySpace, sinó en general al fet que les marques tinguin converses.”
| 2Economia
|
La Unió Tunisiana d'Indústria, Comerç i Artesania (UTICA; en àrab, |الاتحاد التونسي للصناعة والتجارة والصناعات التقليدية) és una organització patronal tunisiana fundada l'any 1947. Representa els dirigents de les empreses dels sectors industrial, comercial i artesanal.
| 2Economia
|
Take a penny, leave a penny (anglès:Pren un cèntim, deixa un cèntim) (de vegades Give a penny, take a penny (anglès:Dona un cèntim, pren un cèntim) o penny tray (anglès: safata dels centaus), són termes que es refereixen a un tipus de safata, plat o got trobat amb freqüència en una gasolinera, botigues de conveniència i altres petits establiments d'Amèrica del Nord, dedicats a facilitar les transaccions amb canvi. No confondre amb l'expressió Spend a penny, slang britànic que es refereix a l'acció d'orinar.
| 2Economia
|
Un magnat és una persona que ha assolit un lloc prominent dins de la seva categoria. El mot deriva del llatí tardà, magnas, (genitiu magnatis), que significa «ciutadà dels principals del seu càrrec» o «senyor feudal de la més alta categoria».Modernament, fora del marc feudal, es parla també de magnat en el sentit de persona poderosa de rang social elevat. Com ara els magnats industrials o de negocis. Solen acumular fortunes substancioses i tendeixen a fer-se coneguts per la seva habilitat per als negocis, i de vegades pel seu malbaratament de diners per satisfer gustos extravagants, i ocasionalment, per les seves obres benèfiques.
Alguns magnats industrials del món anglosaxó coneguts són: el magnat de la premsa escrita William Randolph Hearst, el petrolier John D. Rockefeller, el navilier Aristotelis Onassis, Jean Paul Getty, i el cofundador de Microsoft Bill Gates.
| 2Economia
|
En l'economia, la paritat de poder adquisitiu (PPA) o paritat de poder de compra (PPC), sovint abreujat PPP per les sigles en anglès Purchasing Power Parity, és un mètode utilitzat per a calcular una taxa alternativa de canvi de monedes de dos països. El PPP és un mesurament de quant pot comprar una moneda (en termes d'un índex, usualment el dòlar nord-americà), ja que els béns i serveis poden tenir diferents preus als dos països.
Les taxes de canvi segons el PPP són utilitzades en les comparacions internacionals de la qualitat de vida, usualment amb el Producte Intern Brut (PIB). El PIB d'un estat està lligat a la seva moneda local, i per tant quan es fan comparacions, es converteix a una moneda internacional, com ara el dòlar o l'euro. Atès les diferències en preus i cost de vida entre dos estats, alguns economistes prefereixen l'ús del PPP, que està basat en els preus reals dels productes i no pas en les taxes de canvi de llurs respectives monedes.
| 2Economia
|
Un 'Projecte Skunk Works' està desenvolupat normalment per un reduït i estructurat grup de persones que investiguen i desenvolupen un projecte principalment en nom de la innovació. El terme generalment es refereix als projectes de tecnologia, que prové del terme Skunk Works, un apel·latiu per als Programes de Desenvolupament Avançat de la Lockheed Martin (anteriorment Projectes de Desenvolupament Avançat de la Lockheed).
Un projecte Skunkworks sovint es porta a terme amb un alt grau d'autonomia i llibertat per la burocràcia, per completar treballs en projectes avançats o secrets. Aquests projectes es duran a terme sovint en secret en l'enteniment que si el desenvolupament té èxit, el producte es dissenyarà d'acord amb el posterior procés habitual.
| 2Economia
|
El cost de vida és un terme macroeconòmic que fa referència al cost mitjà de despeses en consum d'una llar o família en un lloc determinat. Aquest valor no es pot calcular només amb els índexs que mesuren la inflació, com l'índex de preus al consum. Tampoc no té en compte els ingressos d'aquesta llar, per això en alguns països, com per exemple a Espanya, hom prefereix parlar del poder adquisitiu de la llar o família, que és més alt com més elevada sigui la relació entre salari i els costos d'habitatge, transport, alimentació, etc.
El cost de vida permet comparar l'economia de diferents països o regions. Per exemple, el valor d'un euro és molt menor a Europa que als països del tercer món, que tenen un cost de vida molt menor. En general, els països del primer món tenen un cost de vida major que els del segon món, i aquest un de major que els del tercer món. No és tanmateix un signe de major desenvolupament econòmic. Per exemple, Alemanya i França són dos països a priori semblants quant a macroeconomia, però el cost de vida del primer en 2008 era de l'ordre d'un 30% més barat que el del segon.
| 2Economia
|
La Revolució comercial va ser un període d'Europa d'expansió econòmica, amb el colonialisme i el mercantilisme que va durar aproximadament des de finals del segle XIII fins principis del segle xviii. Va ser tingut com un èxit al segle xviii per la revolució industrial. Començant amb les Croades els europeus van descobrir les espècies, sedes i d'altres primeres matèries rares a Europa. Aquest desenvolupament va crear un nou desig per al comerç, el qual es va expandir en la segona meitat de l'edat mitjana. La nova formació d'estats europeus, a través de viatges, van ser a la recerca de rutes alternatives de comerç en els segles XV i XVI, el que va permetre a les potències europees construir grans i noves xarxes comercials internacionals. Les nacions també van buscar i van trobar noves fonts de riquesa. La Revolució comercial està marcada per un augment en el comerç en general, i en el creixement dels serveis financers, com ara la banca, les assegurances, i la inversió econòmica.
| 2Economia
|
Una Collateralized loan obligation (acrònim: CLOs) és un dels tipus d'obligacions de deute garantides que es caracteritza pel fet que els pagaments que renda es deriven d'una cistella formada per préstecs (en anglès:loan).
| 2Economia
|
El comerç just és una forma alternativa de comerç que té com a objectiu canviar les relacions comercials entre els països rics industrialitzats (els consumidors) i els països en via de desenvolupament (els productors). La xarxa de comerç just està formada per associacions, ONG's, cooperatives, empreses, artesans… i es basa en les normes següents:
Assegurar als treballadors uns doblers justos per la feina que fan.
No acceptar que els nens facin feina, rebuig a l'explotació infantil.
Igualtat entre homes i dones.
Afavorir la realització de projectes de desenvolupament solidari en benefici de la comunitat.
Ser respectuosos amb el medi ambient.
No privilegiar els cultius d'exportació en perjudici dels cultius de consum local necessaris per a la població.
Estructures democràtiques.Segons Intermón Oxfam, per cada paquet de cafè d'una marca convencional venut a un preu de 1,95 € en preus de 2010, el productor de cafè a Etiòpia guanya uns 19 cèntims d'euro. Quan aquest mateix paquet és de comerç just, el productor guanya 48 cèntims i, a més a més, es beneficia de dividends, primes socials, formació i crèdits.
| 2Economia
|
Dirigisme (del francés "dirigisme") és un concepte polític-econòmic utilitzat per a designar un sistema en el qual el govern exercita una forta influència directiva en els sectors econòmics, generalment no a través de l'intervencionisme o de l'estatització sinó de l'ús d'incentius per a promoure pràctiques que són d'interès públic o general.
A pesar que molts consideren que tal influencia és, per definició, excessiva (el DNV, per exemple, defineix el terme com significant "Tendència del Govern o de qualsevol autoritat a intervindre d'una manera abusiva en una determinada activitat."), això no és necessàriament el cas. Igualment, a pesar que el concepte ha sigut usat per a designar una economia centralitzada en la qual el govern o l'estat efectivament controla els mecanismes de producció i distribució, etc. -és a dir, com a equivalents a certs sistemes socialistes o col·lectivistes com en el cas de l'Estat socialista- eixe no és el sentit que la paraula tenia originalment o té fins i tot en el present a França (i a través d'aquesta en altres països), on és usada generalment per a designar un sistema essencialment capitalista amb participació forta de l'Estat, específicament amb un rol estatal de coordinació. En altres paraules, és un sistema que pot ser considerat com a capitalisme d'Estat.
En tal sentit, moltes economies modernes poden ser caracteritzades com amb algun grau de "dirigisme" (vegeu economia mixta), per exemple, el govern generalment subsidia estudis i desenvolupaments científics o tècnics o promou la indústria nacional a través de programes fiscals, per exemple, producció i compra de material militar, sanitaris, educatius, etc.
| 2Economia
|
La gestió de la reputació és una tècnica per al control de la reputació i ús que es fa de les marques en el mitjans d'informació i zones d'influència informativa.
També es podria dir que el és una nova forma d'entendre i avaluar la informació que hi ha en el món referent a les empreses i les seves marques. Doncs la tendència de les grans empreses i les seves noves manares de portar la directiva de les seves organitzacions els fa menys agressius, més comprensius i per tant més dialogants.
Perquè una empresa pugui participar-ne, cal que compti amb els serveis i solucions d'una empresa NTIC especialitzada en Web Crawler. Amb tot, les empreses fan una evolució en la seva forma d'entendre la informació i la comunicació. Una forma en la qual ja no val només el que digui l'empres o el mitja d'informació si no que cal tenir molt en compte el que diu la societat sobre les marques i les companyies per petites o grans que siguin aquestes.
| 2Economia
|
Cultura institucional o bé organitzacional fa referència a la cultura (entesa com el conjunt de creences, valors, experiències, costums i hàbits d'un grup humà) i que en aquest cas s'aplica a una organització ja sigui una administració, una empresa o qualsevol altra institució.
Normalment el concepte cultura s'ha aplicat a societats i civilitzacions i ha estat estudiada per la sociologia i especialment per l'antropologia. A partir de la dècada dels 70 el concepte cultura es va començar a aplicar també a d'altres camps. En el camp de les organitzacions es parla majoriatàriament com a cultura organitzacional.
En el sistema humà que representa una organització s'hi troben també costums, valors i creences propis, una història que la defineix, elements simbòlics, una forma de treballar, un tipus de relacions diferents de la d'altres àmbits, i fins i tot i hi ha establerts processos identitaris i d'inclusió/exclusió. Hi ha comportaments que es consideren legítims i són acceptats, que es manifesten en maneres de parlar, d'actuar i de relacionar-se. Constitueixen moltes vegades subcultures que a vegades competeixen pel poder.
La cultura organitzacional afecta i es veu afectada pels seus membres. Des de la selecció de personal, fins a la política de renovacions o d'acomiadaments passant pel tipus de lideratge o la presa de decisions es veuen marcades per contingències culturals.
La definició més acceptada de Cultura Organitzacional és la de Schein: "Cultura organitzacional és el patró de premisses bàsiques que un determinat grup va inventar, va descobrir o va desenvolupar en el procés d'aprendre a resoldre els seus problemes d'adaptació externa i d'integració interna i que van funcionar prou bé fins al punt de ser considerades vàlides i, per tant, de ser ensenyades a nous membres del grup com la manera correcta de percebre, pensar i sentir en relació a aquests problemes (Schein, 1984: 56)
Zarko Butrich (1980) va fer un dels primers estudis de gran repercussió en aquest àmbit i va extreure variables en relació a: individualisme-col·lectivisme, distància de poder, masculinitat-feminitat, grau de tolerància en la desviació de les normes i enfocament temporal.
D'acord amb Stephen P. Robbins la cultura exerceix nombroses funcions dins de l'organització. Primer, té un paper de definició de fronteres; és a dir, crea distincions entre una organització i les altres. Segon, transmet un sentit d'identitat als membres de l'organització. Tercer, la cultura facilita la generació d'un compromís una mica més gran que l'interès personal d'un individu.Quart, incrementa l'estabilitat del sistema social.
Com tota cultura, la d'empresa, no és ni rígida ni permanent sino que canvia constantment. I cada canvi important comporta revisar el paradigma: la forma de pensar i fer les coses.
Un exemple el trobem en el sector asistencial en general i de les persones grans en particular. En els darrers anys s'està implantant el que s'anomena ACP (Atenció Centrada en la Persona) que comporta un canvi cultural en la manera de cuidar i atendre persones grans, amb dependència o discapacitades. Aquest nou paradigma que posa la persona com a centre de l'atenció implica una transformació dels rols professionals, del funcionament del centre, de la manera de pensar que significa fer-se gran o tenir una demència. (Bowers et al., 2007; Bowman & Schoeneman, 2006; Collins, 2009; Koren, 2010; Prieto, 2014).
Passar de prioritzar les tasques assistencials, donar la màxima importància als procediments o protocols rígids pel bé de l'usuari, el poder del professional o els horaris tancats a canviar i començar a prioritzar l'autonomia, la llibertat del client, posar al centre de l'atenció la persona amb la seva història i fer-la protagonista de la seva pròpia vida, recuperant poder de decisió, potenciant la seva mirada respecte el que li està passant o canviar l'entorn institucional suposen un canvi cultural a les organitzacions assistencials.
Això implica una revisió amb profunditat d'aquesta cultura organitzacional.(Koren, 2010; Collins, 2009), ja que comporta canvis actitudinals, en la forma d'organitzar el treball directe i indirecte, la forma de pensar, distribuir i utilitzar l'espai dels centres, el nombre de places, el paper de la família o la manera de liderar.
| 2Economia
|
Una reducció de capital és una disminució del nombre d'accions d'una empresa. Durant una reducció de capital, de vegades l'empresa retorna una porció de les accions de l'empresa a un accionista.La reducció de capital s'ha d'acordar en junta general.
| 2Economia
|
Colbertisme és el nom que es dona a una doctrina econòmica del segle XVII, elaborada per Jean-Baptiste Colbert, Contrôleur général des finances (ministre de finances) de Lluís XIV. És una variant del mercantilisme i és considerada un conjunt de pràctiques polítiques, més que una teoria econòmica. Va ser practicada a França entre 1661 i 1683, data de la mort de Colbert. No obstant això va ser continuada amb algunes modificacions pels seus successors.
Com a pensament econòmic suggeria que una de les principals funcions de l'Estat és promoure la producció de riquesa en un país a fi de finançar les despeses d'Estat, mitjançant el foment del desenvolupament econòmic nacional. Va ser reemplaçada al segle xviii per la fisiocràcia i, posteriorment, pel liberalisme econòmic.
| 2Economia
|
L'economia de Finlàndia és una economia altament industrialitzada, basada en grans recursos forestals, alts nivells d'inversió de capitals i màxim desenvolupament tecnològic. Històricament el país és competitiu en el sector de manufactura - principalment indústries de fusta, metalls, enginyeria, telecomunicacions i electrònica. El comerç exterior també és important: en els últims anys les exportacions representen més d'1/3 del producte interior brut del país.Tradicionalment, Finlàndia ha estat un importador net de capital per finançar el creixement industrial. Des de la dècada de 1980, la taxa de desenvolupament econòmic de Finlàndia ha estat una de les més altes dels països industrialitzats. Encara que aconsegueix resistir els primers anys de la crisi econòmica sorgida en 2008 finalment en 2013 comença la caiguda que s'accentua en principis del 2015.
| 2Economia
|
L'economia de Letònia va créixer més de 10% entre 2006 i 2007 però va entrar en recessió l'any 2008, com a resultat d'un dèficit pressupostari insostenible i un gran deute extern. Amb la fallida del segon major banc del país, l'economia va contreure 18% el 2009. El país va ser un dels més afectats per la crisi, però per fer part de l'Eurozona a l'ocasió, no va atreure atenció dels mitjans d'informació.
A partir de 2010, la situació va millorar i en 2012, l'economia letona va créixer el 5,6%, encara que no s'han recuperat els valors previs a la crisi. El Fons Monetari Internacional va destacar a Letònia com a exemple de l'èxit de les polítiques econòmiques anticrisi basades en la retallada de despeses.La majoria dels bancs i empreses ja va ser privatitzada. El país podia adoptar l'Euro com moneda ej 2012 i ho va fer l'1 de gener de 2014.
| 2Economia
|
L'Escola d'Alts Estudis Comercials era una escola normal que va ser creada per la Mancomunitat de Catalunya el amb la finalitat de formar el professorat de les Escoles Locals de Comerç creades en diverses ciutats catalanes (Tarragona, Lleida, Reus i Sabadell) al novembre de 1916. Va ser suprimida el 1923 per la dictaduraa de Primo de Rivera. Va reobrir el 1930 com a Institució d'Estudis Comercials fins al 1936.El projecte va ser aprovat pel Consell permanent de la Mancomunitat de Catalunya el 28 de febrer de 1918. L'escola va ser inaugurada el 3 de novembre del mateix any. Els alumnes del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) eren admesos sense necessitat d'examen previ. Es tractava d'enfortir l'organització del comerç català molt beneficiada per la neutralitat espanyola davant la Primera Guerra Mundial però que aviat hauria de fer front a dos perills quan s'acabés el conflicte bèl·lic: la competència estrangera i la manca d'una sòlida estructura i cultura comercial catalana.Inicialment van crear-se cinc grups d'estudis, de dos cursos cada un, i dos anys més tard s'afegiren tres nous grups d'ensenyaments. Les matèries quedaven distribuïdes les matèries en vuit grups diferents: 1. Geografia econòmica; 2. Mercologia; 3. Organització d'empreses mercantils; 4. Aritmètica mercantil, estadística comercial i assegurances; 5. Dret del comerciant; 6. Transports, duanes i política mercantil; 7. Moneda, banca i canvi internacional; i 8. Teoria de l'economia i política social.
També instrueix, entre d'altres, els corredors de comerços, agents de canvi i borsa, organitzadors i directors de comptabilitat, revisadors comptables, dependents de banca i companyies i agències d'assegurances, funcionaris de duanes, experts de cases d'importació i exportació, pèrits tecnicomercòlegs, empleats d'empreses de transports, empleats d'agències de transports, funcionaris del cos de correus, funcionaris de la carrera consolar, funcionaris del cos d'auxiliars de comptabilitat de l'estat, secretaris d'associacions obreres i patronals i de cooperatives, organitzadors i directors d'empreses mercantils. Entre 1918 i 1923 hi assistiren uns quatre cents alumnes.Entre el seu professorat va tenir Pere Coromines, Manuel Reventós, Miquel Vidal, Josep M. Tallada.Es va fundar perquè la Universitat de Barcelona no tenia cap facultat de ciències econòmiques en aquell moment.
| 2Economia
|
A l'economia política i especialment a l'economia marxista, el valor de canvi (en alemany: Tauschwert) es refereix a un dels quatre atributs principals d'una mercaderia, és a dir, un article o servei produït i venut al mercat econòmic. Els altres tres aspectes són Valor d'ús, Valor econòmic, i Preu.Una mercaderia, a més de tenir valor d'ús, té un valor de canvi perquè el seu ideal és ésser intercanviat per valors d'ús diferents. Per extensió, també s'usa valor de canvi com a sinònim de preu de mercaderia.
Així, una mercaderia té:
un valor
un valor d'ús (o utilitat)
un valor de canvi
un preu (podria ser un preu de venda real o un imputat preu ideal)Aquests quatre conceptes tenen una història molt llarga en el pensament humà, des d'Aristòtil fins a David Ricardo, qui el 1817 en va actualitzar els conceptes al seu llibre Sobre els principis de l'economia política i tributació. Progressivament es van diferenciar cada vegada més clarament a mesura que avançava el desenvolupament del comerç comercial, però en gran part han estat a modernament integrats i han desaparegut de la discussió acadèmica com quatre conceptes diferents en l'economia moderna.
Recentment, però, amb l'adveniment de l'economia circular i les diferents formes contemporànies de cooperació, l'ús diferenciat dels conceptes de valor d'un bé torna a ser freqüent i té una dimensió política i reivindicativa.
| 2Economia
|
El crèdit social (de vegades dit Socred en anglès) és una proposta econòmica i moviment social que es va originar en la dècada de 1920. El crèdit social fou originalment una teoria econòmica desenvolupada per l'enginyer escocès C.H. Douglas. El nom es deriva del seu desig de fer el millorament de la societat l'objecte del sistema financer,
Alguns individus -notablement el poeta Ezra Pound i els líders del Lliga australiana de Drets han acceptat la teoria econòmica del crèdit social.
El Moviment Canadenc del Crèdit Social (Canadian social credit movement) va ser el més reeixit dels moviments iniciats en conseqüència. però També assolisc alguns èxits modests en altres països, tals com Nova Zelanda on el Partit del Crèdit Social arribà a tenir diversos membres en el parlament. En el Regne Unit el Moviment de les Camises Verdes (un grup originat entre els Escoltes) arribe a formar un moviment de masses uniformades que va tenir bastant presència en els 1930, agitant per la implementació del Crèdit social.
| 2Economia
|
E. Jerome McCarthy (20 de febrer de 1928 – Michigan, 3 de desembre de 2015) va ser un professor i autor de màrqueting nord-americà. Va proposar el concepte de la mescla de màrqueting de 4 Ps al seu llibre de 1960 Màrqueting bàsic: un enfocament gerencial, que ha estat un dels llibres de text més importants dels estudis de màrqueting universitari des de la seva publicació. Segons l'Oxford Dictionary of Marketing, McCarthy va ser una "figura cabdal en el desenvolupament del pensament de màrqueting". També va ser fundador, membre del consell assessor i consultor del Planned Innovation Institute, que es va crear per reforçar la indústria de Michigan. El 1987, McCarthy va rebre el premi Trailblazer de l'American Marketing Association i va ser elegit pels acadèmics del ram un dels "cinc pioners" del màrqueting.
| 2Economia
|
El valor d'ús' (alemany: Gebrauchswert) o el valor en ús és la utilitat de consumir un bé, el poder de satisfacció d'un bé o servei en l'economia política clàssica. En la crítica de Marx a l'economia política, qualsevol producte té un valor laboral i un valor d'ús, i si es comercialitza com a mercaderia en els mercats, també té un valor de canvi, sovint expressat com a preu monetari. Marx reconeix que les mercaderies que es comercialitzen també tenen una utilitat general, implicada pel fet que la gent els vol, però argumenta que això no ens diu res sobre el caràcter específic de l'economia en què es produeixen i es venen.
| 2Economia
|
El Carlí és una moneda de Nàpols, del segle xviii. Es dividia en 12 blats.
També s'anomena així la moneda d'or i d'argent encunyada per Carles I d'Anjou, rei de Nàpols (1266-85).
| 2Economia
|
CinemaScore és una companyia de recerca de mercat amb seu a Las Vegas. Enquesta les persones que van al cinema i així aconsegueix mitjanes per a puntuar les pel·lícules, després informa dels resultats i preveu el rendiment en taquilla basant-se en les dades.
| 2Economia
|
Bonus Sports Marketing (BSM) és una empresa de consultoria i màrqueting esportiu fundada l'any 2002 a Barcelona.
| 2Economia
|
La urbanització és el fenomen del creixement de les zones urbanes a conseqüència del desenvolupament de la societat i de l'expansió dels modes de vida urbans. Les Nacions Unides van predit que el 2008 la meitat de la població mundial viuria en àrees urbanes. El 2018 ja eren 55 % i les previsions per a 2050 són de 68%. La urbanització està estretament vinculada a la modernització, la industrialització i el procés sociològic de la racionalització. La urbanització pot descriure una situació específica en un temps establert, és a dir, la proporció de la població total o l'àrea en ciutats o pobles, o el terme per descriure l'augment d'aquesta proporció en el temps. Pel que la urbanització termini pot representar el nivell de relació urbana a la població en general, o pot representar la velocitat a la qual la proporció urbana va en augment.
| 2Economia
|
Apadrinament (adoption en anglès, apadrinamiento en castellà, parrainage en francès) d'una planta de conreu o d'un animal de granja és un mètode de patrocini comercial que s'està desenvolupant actualment en el món agricultor i ramader. Com a objecte d'un apadrinament pot figurar qualsevol planta de conreu (cep, olivera, taronger, ametller, pomer, etc.) o animal de granja (vaca, ovella, porc, etc.).
A nivell emocional, l'apadrinament crea un enllaç amistós entre els consumidors finals i el sector agricultor i ramader. El sentit econòmic de l'apadrinament consisteix en una mena de venda a l'avançada del producte final d'una planta (fruites, vi, oli, etc.) o d'un animal (llet, ous, carn, etc.) a un preu atractiu, moltes vegades més avantatjós que els preus de mercat, ja que la cadena de distribució és més curta i sovint directa: fabricant - consumidor.La natura de l'apadrinament és mixta, és a dir, presenta una síntesi d'un producte físic amb un servei. La vessant de servei inclou moltes vegades coses com visites al lloc de producció, participació en les obres, enviament regular de noticiaris sobre l'estat de la planta o de l'animal.
| 2Economia
|
La investigació d'operacions, investigació operativa o investigació operacional, es refereix a l'ús de models matemàtics, estadístics i algorítmics per tal de donar suport a la presa de decisions. S'utilitza en l'anàlisi dels sistemes reals i complexos, amb el propòsit de millorar i optimitzar l'acompliment. Es considera una branca de la matemàtica aplicada per a l'administració d'empreses, l'enginyeria industrial i l'economia.
Algunes de les eines utilitzades per la investigació d'operacions són: l'optimització, els models estocàstics (probabilitat), la teoria de cues, la teoria de jocs, la teoria de grafs, el mètode de la ruta crítica, la programació lineal, la programació dinàmica, la programació combinatòria, la simulació i les heurístiques. La investigació, per altra banda, depèn força de l'ús dels ordinadors, i de la programació, i per tant, la informàtica ha creat programes específics pels càlculs estàndards. Per altra banda, molts investigadors d'operacions escriuen els seus propis programes, sobretot quan fan ús d'heurístiques específiques i adaptades al problema que es vol solucionar.
| 2Economia
|
El deute subordinat o deute júnior (en anglès: subordinated debt, subordinated loan, subordinated bond, subordinated debenture o junior debt) és un tipus de deute emès per les entitats financeres en el que el cobrament dels interessos està subordinat a la condició que hi hagi beneficis, i en què el titular té una prioritat de cobrament menor a la d'altres creditors generals en cas de fallida de l'entitat. Per aquest motiu es tracta de bons relativament arriscats, fet que es compensa amb una rendibilitat major a la mitja del mercat amb l'objectiu d'atraure als inversors i compensar el menor rang i pitjor ordre de prelació que confereix al seu titular en cas d'insolvència de l'entitat emissora, perquè en aquest cas els titulars del deute subordinat seran dels últims a poder recuperar la seva inversió respecte als creditors ordinaris.
Aquest tipus de deute és emès normalment per entitats de crèdit i computa com a recursos propis —Tier 2 capital— de l'entitat emissora; per aquesta raó i perquè compleix certs requisits que el fan assemblar parcialment al Capital social de les entitats de crèdit, el deute subordinat és considerat, conjuntament amb les participacions preferents, un híbrid de capital.
Si bé el titular d'aquests bons els pot vendre quan vulgui en el mercat secundari de renda fixa, ja que no hi ha cap impediment legal per a fer-ho, cal tenir present que en el cas que l'entitat presenti problemes financers serà difícil aconseguir-ne la venda donat el menor rang i pitjor ordre de prelació en cas de fallida. Així mateix, els problema de liquiditat també es dona igualment en situacions no excepcionals perquè es tracta de valors no gaire líquids, situació que pot suposar no recuperar la totalitat de la inversió en cas de voler vendre abans del termini de venciment.
| 2Economia
|
La compra social, també coneguda com a Social shopping o Shopping 2.0 (en anglès), és una combinació de xarxes socials i compres electròniques (e-commerce). Aquestes webs tracten d'agafar aspectes clau de les xarxes socials (grups, amics, votacions, debats, etc.) per encaminar-los a les compres.
| 2Economia
|
Un poka yoke (en japonès ポカヨケ, literalment «a prova d'errors») és un dispositiu (generalment) destinat a evitar errors, el qual garanteix la seguretat dels usuaris de qualsevol maquinària, procés informàtic, en el qual d'aquesta manera es relacionen no provocant accidents de qualsevol tipus; originalment que peces mal fabricades seguissin en procés amb el consegüent cost. Aquests dispositius van ser introduïts a Toyota a la dècada de 1960, per l'enginyer Shigeo Shingo dins del que es coneix com a Sistema de Producció Toyota. Encara que amb anterioritat ja existien poka yokes, no va ser fins a la seva introducció en Toyota quan es van convertir en una tècnica, avui comú, del disseny i la qualitat. Els poka yokes solen consistir en:
Un sistema de detecció, el tipus dependrà de la característica a controlar i en funció del qual se solen classificar, i
Un sistema d'alarma (visual i sonora comunament) que avisa el treballador de produir l'error perquè l'esmeni.
| 2Economia
|
Una unitat de compte és una unitat de mesura que comptabilitza el valor de mercat d'un bé o servei. La moneda és una unitat de compte, però n'hi ha d'altres.Les mercaderies en venda en un mercat són expressades fent servir aquesta unitat de compte, acceptada per tots els seus agents. És una manera de generalitzar i estandarditzar el valor dels diferents productes o serveis oferts i demanats al mercat. D'aquesta manera el valor és calculat pel venedor i expressat al comprador, qui pot acceptar o no l'operació.
Els títols de crèdit o de deute es denominen en unitats de compte. D'aquesta manera el valor convingut és mesurat i el mètode de càlcul del deute és definit.
La majoria de mercats tenen poques unitats de compte completament acceptades, per tal de facilitar les operacions financeres.
| 2Economia
|
La política econòmica —també economia aplicada o economia normativa— és el conjunt d'estratègies i accions que formulen els governs i en general l'Estat per conduir i influir sobre l'economia dels països. Aquesta estratègia està constituïda pel conjunt de mesures, lleis, regulacions, subsidis i Impostos que alteren els incentius econòmics per obtenir unes finalitats o resultats econòmics específics. La política econòmica comprèn també a la ciència econòmica encarregada de l'estudi d'aquesta branca de l'activitat estatal. En general, la intervenció de l'Estat es pot donar de moltes formes, però fonamentalment té el propòsit de modificar el comportament dels subjectes econòmics a través d'incentius, estímuls, beneficis tributaris, etc., o de prohibir o limitar les accions d'aquests subjectes.
| 2Economia
|
La prevenció de riscos laborals és el conjunt d'activitats o mesures adoptades o previstes en totes les fases productives d'una empresa amb la finalitat d'evitar o disminuir riscos per a la salut derivats del treball incrementant la seguretat i salut laboral. El seu objectiu és aconseguir el major control possible dels riscos que es generen a l'empresa, entenent per risc aquelles que poden suposar pèrdues humanes i materials. La gestió dels mateixos en tant funció de l'administració pública com de l'empresa privada.
Des de 1950, l'Organització Internacional del Treball (OIT) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) han compartit una definició comuna de salut laboral. Aquesta definició va ser revisada en la dotzena reunió, celebrada el 1995. La definició diu: «l'activitat dirigida a protegir els treballadors davant els riscos físics i mentals que la seva ocupació pot comportar, mitjançant l'adopció del treball a la persona i de cada persona al seu treball.»
| 2Economia
|
Un cicle de sobreexpectació és una eina desenvolupada per la consultoria tecnològica Gartner per a mesurar i representar la maduresa, l'adopció i l'aplicació social d'una tecnologia. El seu objectiu és representar l'expectació que causa des del seu llançament, fins que es consolida en una porció del seu mercat objectiu.
| 2Economia
|
Un mapa de la lectura pública és un instrument que ajuda a la planificació de la política bibliotecària d'un territori identificant els serveis que hi ha, podent vore els serveis que falten per a així dirigir la inversió pública. És considerat un dels instruments bàsics per a la planificació bibliotecària.El mapa pretén mostrar la situació actual del sistema bibliotecari d'un territori contrastant-lo amb l'ideal. Es presenta en forma de document format per sis apartats:
Model de biblioteca i estàndards bàsics de biblioteca pública aplicables al territori.
Situació actual d'acord amb el cens dels recursos de les biblioteques existents.
Situació ideal d'acord amb les biblioteques i els recursos de què hauria de disposar cada municipi segons els estàndards.
Diagnosi a partir de la comparació de la situació actual respecte a la situació ideal: municipi a municipi i global.
Dèficit econòmic per tipus de recurs (col·lecció, personal, edificis, etc.).
Proposta d'actuació a partir de les accions de millora necessàries i les prioritats d'inversió.A Catalunya la Llei 4/1993 establí un mapa de la lectura pública. El 2008 un altre i el 2014 un altre. A les Illes Balears es publicà el 2007 el mapa de lectura pública de Mallorca, redactat des del 2004, i el 2011 el mapa de la lectura pública de Menorca. El mapa de lectura pública de les Illes Balears, segons estableix l'article 29.2 de la Llei 19/2006 del Sistema Bibliotecari de les Illes Balears s'elaborarà a partir dels mapes insulars de lectura pública i, atès que encara no s'han redactat els de totes les illes, encara es troba pendent d'elaborar. Al País Valencià es va crear 2001 amb el Reglament Orgànic i Funcional de la Conselleria de Cultura.
| 2Economia
|
Una economia informal o economia submergida és el sector de l'economia de mercat en què alguns tipus de renda o dels recursos per generar-la no són regulats per les institucions de la societat de manera legal; és a dir, és l'activitat econòmica que no pot ser controlada i de la qual no es recapten impostos, i que no s'inclou en el producte interior brut. Encara que l'economia informal sovint s'associa als països en vies de desenvolupament, tots els sistemes econòmics contenen un sector informal. Encara que sovint s'utilitzen com a sinònims, una economia subterrània o un mercat negre sovint inclouen activitats criminals, fonts il·legals, violacions als drets d'autor i fins i tot blanqueig de diners.
| 2Economia
|
Instrument financer és un concepte comptable definit per la Norma Internacional de Comptabilitat 32 de la següent manera:
| 2Economia
|
L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu.
Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).
Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).
Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.
Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.La identificació dels DAFOs és essencial per al procés de planificació per a la consecució d'un objectiu. Qui pren decisions ha de determinar si l'objectiu és assolible, tenint en compte l'anàlisi DAFO. Si l'objectiu no és assolible, un objectiu diferent ha de ser seleccionat i s'ha de repetir el procés.
| 2Economia
|
Un model de negoci és una eina conceptual que conté una sèrie d'elements i les seves interrelacions i permet expressar la lògica de negoci d'una determinada firma. És una descripció del valor que una empresa ofereix a un o a diversos segments de clients i l'arquitectura de la firma i la seva xarxa d'associats i aliats per a crear, comercialitzar i lliurar aquest valor al mercat. Addicionalment, mostra les relacions de capital per generar rendibilitat i els fluxos d'ingressos sostenibles.Sovint, erròniament, es confon el model de negoci amb l'estratègia. Si s'analitzen les metes de cada concepte quedarà molt clara la distinció. Un bon model de negoci respon a les clàssiques preguntes:
Qui és el client?
Que dona valor al client avui?
Com generarem beneficis sostenibles?Per la seva banda, l'estratègia cerca, a partir d'un determinat model de negoci, com assolir ser competitiu.
Un símil automobilístic ajudarà a visualitzar aquesta diferència. No és el mateix conduir per carretera, per la ciutat o per una pista de carreres. El conductor d'un vehicle ajustarà el seu estil de conducció a cada modalitat de trajecte; és a dir, per a cada problemàtica, modularà la seva forma de pilotar; realitzarà un ajustament fi; en definitiva, adoptarà una estratègia.
D'altra banda, segons les modalitats de circulació que practiqui més freqüentment, triarà un o altre tipus i marca de vehicle, o sigui, realitzarà un ajustament gruixut, una elecció de model.
“Queda clar que estratègia i model de negoci no són la mateixa cosa, sinó dues coses que es complementen”
| 2Economia
|
Una idiosincràsia és una peculiaritat de la constitució física o mental d'algú, temperament personal, que no pot ser atribuït a cap desenvolupament físic o psicològic general conegut (encara que també hi ha altres usos, vegeu més avall). També pot significar una mania estranya. El terme s'utilitza sovint per expressar excentricitat o peculiaritat.
| 2Economia
|
Konstantinos Lapavitsas, més conegut com a Costas Lapavitsas (grec: Kώστας Λαπαβίτσας), (Tessalònica, 20 de gener de 1961) és un economista, polític i professor universitari grec. Imparteix classes d'economia a l'Escola d'Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres i exercí de diputat del Parlament Hel·lènic entre el gener i el setembre de 2015, primer per la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza) i, a partir d'agost, per Unitat Popular.
| 2Economia
|
En teoria de cues, una disciplina que s'engloba dins de la teoria de la probablitat, la fórmula de Pollaczek–Khinchine afirma que hi ha una relació entre la longitud de la cua i les transformades de Laplace del temps de servei per una cua de tipus M/G/1 (en què la feina arriba seguint una distribució de Poisson i té una distribució de temps de servei general). El terme també s'usa per denominar les relacions entre la longitud mitjana de la cua i la mitjana del temps d'espera o de servei en aquest model.La fórmula va ser publicada per primer cop el 1930 per Félix Pollaczek el 1930 i readapta en termes probabilístics per Aleksandr Khintxin dos anys més tard. En teoria de risc, la fórmula es pot usar per calcular la probabilitat de ruina final (la probabilitat que una companyia d'assegurances faci fallida).
| 2Economia
|
Una competència distintiva, també anomenada competència bàsica, competència essencial, o competència clau o també "Gir del negoci" i coneguda en anglès per Core Business o Core Competent, es refereix en gestió empresarial, a aquella activitat capaç de generar valor i que resulta necessària per establir un avantatge competitiu beneficiós per a l'organització.
Les competències distintives es determinen mitjançant anàlisis de la cadena de valor, que permeten conèixer quines activitats són necessàries per satisfer els clients, els seus costos i els seus rendiments corresponents.
L'atribució d'una competència bàsica no es fonamenta solament a disposar d'una tecnologia adequada o unes habilitats de producció, elements que tots dos poden ser adquirits o comprats a un tercer, sinó també i principalment, en el grau de coneixement i aprenentatge de l'organització per conèixer i manejar aquesta tecnologia i coordinar tals habilitats.
La definició de cada core business és una de les fases fonamentals que permeten a una organització decidir-se per la subcontractació, outsourcing o externalització estratègica d'algunes de les seves activitats.
| 2Economia
|
La Matriu BCG o matriu de creixement-participació, coneguda també com a Matriu de Boston Consulting Group, és un mètode gràfic d'anàlisi de cartera de negocis desenvolupat pel Boston Consulting Group a la dècada de 1970 i publicada pel president de l'esmentada consultora, Bruce D. Henderson, el 1973. Es tracta d'una eina d'anàlisi estratègica, específicament de la planificació estratègica corporativa. No obstant això, per la seva estreta relació amb el màrqueting estratègic, es considera una eina molt vinculada a aquesta disciplina. La seva finalitat és ajudar a decidir enfocaments per a diferents negocis o Unitats Estratègiques de Negoci.Es tracta d'una senzilla matriu amb quatre quadrants, cadascun dels quals proposa una estratègia diferent per a una unitat de negoci. Cada quadrant ve representat per una figura o icona.
El mètode utilitza una matriu de 2 x 2 per agrupar diferents tipus de negocis que una empresa en particular posseeix. L'eix vertical de la matriu defineix el creixement en el mercat, i l'horitzontal la quota de mercat. Així les unitats de negoci se situaran en un dels quatre quadrants en funció del seu valor estratègic. Aquests quadrants són els següents:
"ESTRELLA". Gran creixement i Gran participació de mercat. Es recomana potenciar al màxim aquesta àrea de negoci fins que el mercat es torni madur, i la UEN (Unitat estratègica de negoci) es converteixi en Vaca.
"INTERROGANT". Gran creixement i Poca participació de mercat. Cal revaluar l'estratègia en aquesta àrea, que eventualment es pot convertir en un Estel o en un Gos.
"VACA". Sota creixement i alta participació de mercat. Es tracta d'una àrea de negoci que servirà per generar efectiu necessari per crear noves estrelles.
"GOS". No hi ha creixement i la participació de mercat és baixa. Àrees de negoci amb baixa rendibilitat o fins i tot negativa. Es recomana desfer-se d'ella quan sigui possible. Generalment són negocis o productes que es troben en la seva última etapa de vida. Rares vegades convé mantenir-los en la cartera de l'empresa, també es diu que fa part del màrqueting.
| 2Economia
|
El màrqueting digital integrat (MDI) és una concepció del màrqueting que defensa la necessitat d'unificar i integrar tots els canals de comunicació per oferir una experiència de marca coherent per al consumidor. Aquesta consistència no es refereix, ni de bon tros, al fet que calgui llançar el mateix anunci en tots els canals, es refereix al fet que tots els canals han de reforçar un missatge comú, contribuint a generar una sola història de marca. No hi ha un únic aspecte que defineixi totalment l'èxit o el fracàs d'una campanya de màrqueting integrat i no existeix cap fórmula màgica. Fer màrqueting integrat pot ser molt més difícil del que sembla. Un pla de màrqueting integrat, consta de diverses etapes diferenciades que convé seguir perquè la nostra campanya optimitzi els seus resultats. La primera etapa del pla de màrqueting integrat, passaria per realitzar el tradicional anàlisi de mercat en el qual estudiarem el nostre públic objectiu:
Sabem qui són els nostres clients?, Què els agrada?, Quina és la percepció que tenen respecte als nostres productes?, on volem arribar?.Contestant les preguntes anteriors, determinarem com està posicionada la nostra marca i la percepció que els usuaris tenen sobre aquesta. Amb la meta fixada, l'equip de màrqueting podrà preparar una estratègia global per aconseguir el nostre objectiu. El propòsit de l'estratègia de comunicació, no és un altre que fer un missatge alineat amb els valors que desitgem transmetre. Cal no oblidar en el màrqueting integrat que la coherència ens condueix a l'eficàcia. Ara toca el moment de posar el pla de màrqueting integrat en acció. El missatge ha d'adaptar-se a la situació i necessitats de cada moment. Per exemple, al Nadal moltes marques volen transmetre un missatge familiar i nadalenc però tan aviat com finalitza aquesta campanya és necessari canviar el missatge. No n'hi ha prou que els diferents canals de comunicació llancin un missatge integrat, cada departament de l'empresa ha d'estar vinculat amb els valors i principis que desitgem transmetre. Per tant, és bo que tots els empleats que tinguin un contacte directe amb els clients (comercials, venedors, servei al client, suport tècnic, etc.) transmetin els mateixos valors.
| 2Economia
|
La compra social, també coneguda com a Social shopping o Shopping 2.0 (en anglès), és una combinació de xarxes socials i compres electròniques (e-commerce). Aquestes webs tracten d'agafar aspectes clau de les xarxes socials (grups, amics, votacions, debats, etc.) per encaminar-los a les compres.
| 2Economia
|
Llista d'especialitats del camp 53 (Ciències econòmiques) de la Nomenclatura de la UNESCO:
| 2Economia
|
Economia de subsistència és l'economia que es basa en l'agricultura o la ramaderia amb explotacions, generalment familiars, que només arriba per a l'alimentació i el vestit de la pròpia família o grup social i en la qual no es produeixen excedents que permeten el comerç o, en cas que es produïsquen, aquests són escassos i es destinen de forma immediata a la barata amb altres famílies o grups socials.
Les economies camperoles de subsistència són un complex variable de cultura a cultura, d'any a any i encara d'una estació a una altra. Aquestes economies combinen activitats productives -agricultura i criatura- amb activitats extractives -serrada, caça, pesca, recol·lecció de fruits, llavors, fibres silvestres, herbes i altres productes no conreats, mineria d'al·luvions aurífers, etc.- amb treball remunerat ja siga en diners (jornal) o com bescanvi per habitatge, per accés a terra de cultiu o per producció agrícola o pecuària.<*ref>, ja que les economies camperoles de subsistència són empreses familiars, amb freqüència es comptabilitzen també en elles els ingressos per remeses: diners aportats periòdicament per membres de la família que treballen assalariats o en economia informal, lluny de la unitat familiar de producció. Aquestes remeses també es donen en economies familiars urbanes i són substancials. En totes les economies camperoles es donen a més activitats artesanals de manufactura: teixits, ceràmica, talla de fusta, etc. per a produir estris, utensilis i eines per a l'acte-consum, la barata i el comerç. Igualment, en totes les economies de subsistència se cerca una comercialització dels excedents de les diverses activitats.
El vector de composició de les activitats d'una economia camperola pot canviar en el curt termini i en general està subjecte a cicles, intervinguts pels polsos intra-anuals del clima (temperatura, pluges, vents…) que defineixen la fenologia (germinació, floració, fructificació, defoliació, etc.) de les plantes silvestres i de cultiu i en menor grau la de la producció animal (naixement, creixement i reproducció).
L'anàlisi de les economies camperoles de subsistència combina la comptabilitat de l'esforç laboral, amidat en dies·persona o jornals, dedicats a una activitat durant un any o estació amb la rendibilitat, en termes de valor agregat, de la producció derivada d'aquesta activitat, amidada a preus locals de mercat.
| 2Economia
|
El treball excedent (alemany: Mehrarbeit) és un concepte utilitzat per Karl Marx en la seva crítica a l'economia política. Significa treballs realitzats en excés de la mà d'obra necessària per produir els mitjans de vida del treballador ("treball necessari"). El "excedent" en aquest context significa el treball addicional que ha de fer un treballador en la seva feina, més enllà de guanyar el seu propi manteniment. Segons l'economia marxiana, el treball excedent sol ser un treball no compensat (no remunerat).
| 2Economia
|
Es parla d'un taller de treball esclau a un lloc de treball que té unes condicions laborals molt pobres i socialment inacceptables. El treball pot ser difícil, perillós, inadequat (fred, calor, ventilació inadequada) o mal pagat. Els treballadors poden estar treballant durant moltes hores al dia, o durant molt de temps, amb salaris baixos, independentment de les lleis que exigeixin una retribució extraordinària o un salari mínim; les lleis sobre el treball infantil també poden ser violades. A els treballadors poden estar sotmesos ocasionalment a abusos físics, mentals o sexuals. Els resultats del 2015 del Departament de Treball dels Estats Units sobre les pitjors formes de treball infantil van trobar que "18 països no van complir la recomanació de l'Organització Internacional del Treball per a un nombre adequat d'inspectors".
| 2Economia
|
Jose Pina Ulisses Correia e Silva (Praia, 4 de juny de 1962) és un empresari i polític capverdià que ha estat elegit Primer Ministre de Cap Verd el 22 d'abril de 2016.Va prendre possessió després que el seu partit, el Moviment per la Democràcia, guanyés les eleccions parlamentàries del 20 de març de 2016.
| 2Economia
|
El concepte de preu ombra s'utilitza en el camp del càlcul d'externalitats i correspon al preu de referència que s'establiria per qualsevol bé en condicions de competència perfecta incloent els costos socials a més dels privats.
| 2Economia
|
Lluís Font de Mora Montesinos (València, 29 d'abril de 1936) és un enginyer agrònom valencià, fou conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana del 1983 al 1993.
| 2Economia
|
L'escriptura de constitució d'una empresa és un document que recull les relacions jurídiques internes de l'empresa. En l'escriptura hi figuren les principals dades necessàries d'una empresa, les normes i estatuts del tipus de societat creada i tota mena de dades que es necessiten per a tenir en regla la documentació de l'empresa. A través de l'escriptura de la constitució es pot extreure tota la informació necessària sobre les dades de la societat.
| 2Economia
|
El taylorisme consisteix en la divisió de les tasques dels processos de producció, suposa l'aïllament del treballador i la imposició d'un salari variable i proporcional al valor que l'obrer afegeix al procés. Va suposar una nova forma d'organització industrial que tenia per finalitat augmentar la productivitat i evitar el control dels obrers sobre el seu temps de treball. El seu nom es deu a l'enginyer Frederick W. Taylor. Es tracta d'aplicar mètodes científics d'orientació positivista i mecanicista a l'estudi de la relació entre l'obrer i les tècniques modernes de producció industrial, amb la finalitat de maximitzar l'eficiència de la mà d'obra i de les màquines i eines, mitjançant la divisió sistemàtica de les tasques, l'organització racional del treball en els seus processos i seqüències, i el cronometratge de les operacions, més un sistema de motivació amb el pagament de primes al rendiment, suprimint qualsevol improvisació en l'activitat industrial.
En la dècada de 1910, Christine Frederick es va interessar en aplicar el taylorisme en fer les cuines més eficients per a les dones i se li atribueix l'estandardització de l'alçada dels taulells de la cuina i de les superfícies de treball, i va investigar uns 1.800 productes diferents, des d'electrodomèstics fins a aliments, buscant mètodes de preparació i ús que permetessin estalviar mà d'obra. Va començar una sèrie d'articles sota el títol New Housekeeping al Ladies' Home Journal. que es van recollir posteriorment com a llibre, The New Housekeeping: Efficiency Studies in Home Management.
| 2Economia
|
Una caixa registradora és un aparell mecànic o electrònic que permet calcular i registrar transaccions comercials, i inclou un calaix per guardar diners. En general, permet a més imprimir un rebut o factura per al client, segons les disposicions legals de cada país.
| 2Economia
|
Mary Barra (Waterford Township, 24 de desembre de 1961) o Mary Teresa Barra (nascuda Makela) és una empresària estatunidenca que ha estat vicepresidenta de General Motors (GM) i, posteriorment, des del 15 de gener de 2014, consellera delegada. És la primera dona CEO d’un dels tres grans fabricants estatunidencs. El desembre de 2013, GM la va nomenar per succeir a Daniel Akerson com a consellera delegada. Abans de ser nomenada consellera delegada, Barra va ser vicepresidenta executiva de desenvolupament de productes, compres i cadena de subministrament mundial. Des del 2014 ha estat destacada entre les 10 primeres dones de la Llista Forbes de les 100 dones més poderoses.
| 2Economia
|
En economia, el punt mort, punt d'equilibri o llindar de rendibilitat és la quantitat d'unitats d'un producte o servei que cal vendre de manera que no hi hagi ni beneficis ni pèrdues, és a dir, quan s'assoleix aquest punt els costos totals són igual als ingressos per les vendes. Per tant, indica a partir de quin nombre de productes venuts es deixa de tenir pèrdues, o en altres paraules, quina quantitat de productes venuts s'ha de superar per començar a tenir beneficis.
Per a poder realitzar l'anàlisi del punt mort s'han de complir les següents condicions:
El cost variable unitari es manté constant per a qualsevol volum de producció.
Es vendran totes les unitats al mateix preu.L'expressió matemàtica que permet calcular (en unitats venudes) el llindar de rendibilitat es determina considerant el punt "mort" en què els beneficis són nuls però els ingressos són iguals als costos. Així doncs, els ingressos totals (IT) s'igualen als costos totals (CT):
B = 0
0 = IT - CT
IT = CTÉs a dir:
P · Q* = CF + CVu · Q*on:
P = Preu de venda d'una unitat del producte.
Q* = Nombre d'unitats del producte. Poden ser béns, mesurats en unitats físiques (u) o serveis, mesurat en unitats temporals (h). Posem Q amb asterisc ja que és la quantitat que hem de vendre per igualar ingressos i costos (punt mort).
CF = Costos fixos, que són els que es mantenen inalterables durant l'exercici econòmic independentment del volum de producció i del volum de vendes. Exemples: lloguer de les instal·lacions, salaris del personal fix, amortització de deutes, etc.
CVu = Costos variables per unitat, els quals augmenten a mesura que augmenta la producció de l'empresa i el volum de les vendes. Exemples: consum de llum, gas o telèfon, matèries primeres, etc.A fi de trobar el punt mort, és a dir, la quantitat (Q*) d'articles venuts que compleixen la igualtat anterior, només cal aïllar-hi Q*:
PV · Q* - CVu · Q = CF
Q* · (P - CVu) = CFAixí, el llindar de rendibilitat (Q) s'obté dividint els costos fixos de l'empresa entre la diferència entre el preu de venda unitari i els costos variables unitaris.
Per tant, l'expressió matemàtica que defineix el punt mort és:
Q* = CF / (PV - CVu)segons la qual, si es reparteixen els costos fixos entre el benefici obtingut de la venda d'una unitat del producte, entès aquest benefici com la diferència entre el preu de venda i el cost variable d'una unitat del producte, s'obté el nombre d'unitats que cal vendre a fi de cobrir costos. Aquest nombre constitueix un punt mort o un llindar de rendibilitat que cal superar per començar a obtenir beneficis.
| 2Economia
|
Paris School of Business (anteriorment ESG Management School) és una escola de negocis europea amb seus a París i Rennes. Va ser fundada l'any 1974. PSB imparteix un programa de doctorat i diferents programes de màster d'administració especialitzats en màrqueting, finances, emprenedoria i altres disciplines. Els programes de l'escola compten amb una doble acreditació, a càrrec dels organismes AMBA i CGE. Per l'escola hi han passat més de 12.500 estudiants que després han ocupat llocs de responsabilitat en el món dels negocis i la política, com ara Franck Louvrier (CEO Publicis Events) i Vianney (Cantant).
| 2Economia
|
El terme 'mescla de màrqueting' (traducció literal del terme acadèmic original en anglès 'marketing mix', que també es troba sovint referenciat en català com a 'mix de màrqueting') és un model bàsic per a les empreses, centrat històricament en el producte, el preu, el lloc o distribució (per 'place' en anglès) i la promoció o publicitat (model també conegut com "Les 4 P"). La mescla de màrqueting s'ha definit com el "conjunt d'eines de màrqueting que l'empresa utilitza per perseguir els seus objectius de màrqueting en el mercat objectiu". Per tant, el marketing mix fa referència a quatre grans nivells de decisió de màrqueting: producte, preu, lloc i promoció.La pràctica del màrqueting es produeix des de fa mil·lennis, però la teoria del màrqueting va sorgir a principis del segle xx. La mescla de màrqueting contemporània, o les 4 P, que s'ha convertit en el marc dominant per a les decisions de gestió de màrqueting, es va publicar per primera vegada el 1960. En el màrqueting de serveis, s’utilitza un marketing mix ampliat, que normalment inclou 7 P, format per les 4 P originals, ampliades amb processos, persones i proves físiques ('physical evidence' en anglès). De vegades, els professionals del màrqueting de serveis es refereixen a 8 P, que inclouen aquestes 7 P més el rendiment (per 'performance' en anglès).Tenint en compte la valoració dels clients respecte als possibles atributs de producte (en qualsevol categoria, per exemple, producte, promoció, etc.), i els atributs dels productes venuts per altres empreses, el problema de seleccionar els atributs d'un producte per maximitzar el nombre de clients que prefereixen és un problema que no és possible automatitzar ni sistematitzar computacionalment.La definició correcta de la mescla de màrqueting per part dels responsables de màrqueting de l'empresa té un paper primordial en l'èxit del màrqueting d'una empresa:
Desenvolupa fortaleses i evita debilitats
Enforteix la competitivitat i l'adaptabilitat de les empreses
Fa que els departaments interns de l'empresa treballin estretament
| 2Economia
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.