Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
A mi padre lo mato el Gobierno del PP» Angel Berrueta sí tiene quien le Blanca . Aunque estos días su nombre no ha salido en la televisión, ahora también se cumplen justo seis meses desde que murió de forma violenta. Unas 500 personas se acercaron a saludar a su viuda y sus hijos. «A mi padre lo mató el Gobierno», dijo con rabia su hijo Imanol, después de cerrar la concentración con un «Gora Angel» lanzado al cielo. En los noticiarios de estos días no ha habido un solo recuerdo para él, pero el latido de la calle es diferente. En la panadería de Berrueta parece haberse detenido el tiempo:la lista de precios del pan, las botellas en los estantes... pero en Donibane nada es igual desde que murió Angel. Mari Carmen, su viuda, lo dejó claro en un mensaje de agradecimiento a sus vecinos leído con la voz entrecortada. Yayer volvieron a verse velas encendidas ante la panadería en la que le arrebataron la vida, las mismas que iluminaron la calle Martín Azpilikueta durante muchas semanas después de ese trágico 13 de marzo. Ante el comercio se reunieron cerca de 500 personas para abrazar a su familia. Fue un cuarto de hora de imponente silencio, desde que Mari Carmen Mañas se dirigió a sus vecinos hasta que su hijo Imanol gritó un «Gora Angel!» que le salió desde muy dentro. Luego se fundieron en un abrazo y se fueron a depositar besos en el gran retrato de Berrueta colgado en la luna de la tienda. Allí, Imanol explicó a GARA qué tiene que decir la familia seis meses después:«A mi padre lo mató el Gobierno del PP, porque el Gobierno creó aquella mentira y porque quienes lo mataron eran los servidores del Gobierno, ¿qué son si no?». A sus espaldas, en la pared del comercio alguien ha dejado escrito un mensaje similar: «Aznar errudun, Polizia hiltzailea». Y en la calle de Donibane sonaron gritos de «Policía asesina», «herriak ez du barkatuko», «Angel gogoan zaitugu» o «egindakoa ordainduko duzue». Y es que en Donibane las cosas están claras, como lo estaban aquel 13-M en que algunos seguían tratando de sostener, hasta con pistola y machete, la madre de todas las mentiras. Aquel fue, como subrayó el comunicado leído por Gura- soak, «el resultado del odio cultivado», el mismo de quienes hace quince años «llamaron a escupirnos» y el de los que hace seis «lanzaron el grito del ‘a por ellos’». Una tentación de la que huye el colectivo de padres y madres, que reivindicó el diálogo como «única salida para este conflicto enquistado que tantos sufrimientos genera». «Todo sigue igual» La primera parte del mensaje de Gurasoak sonó como una especie de carta a Angel. Le contaron, por ejemplo, que en Madrid hay un nuevo Gobierno, pero que «al fin y al cabo todo sigue igual». Muchos votos, ilegalizados; muchos familiares de presos, en la carretera;la Policía, tomando las calles de Iruñea;y Kontxi Sanchiz, fallecida como él en aquella marea que quería llevarse a Euskal Herria por delante. Y luego, el olvido oficial. «Ya han pasado seis meses y el ocultismo ha quedado claro», recordó Gurasoak citando un ejemplo:«Ni una palabra sobre Angel en la Comisión del 11-M». Justo ayer, la Junta de Portavoces del Parlamento aprobó una propuesta de Aralar, solidarizándose con las víctimas de Madrid y con los familiares de Berrueta «y haciendo votos por la paz y la convivencia social». Fue por unanimidad. - Editat al dia 14 de setembre del 2004, a les 14:09
No se si els meus sentiments son propers als que la resta de usuaris i/o la resta de la societat catalana tenen. El meu posicionament davant de les forces de seguretat de l’estat espanyol es que no crec en ells. Els hi tinc molt poc respecte i per mi ells no son a la “meva” terra per defensar-me, sinó que per fer-me la vida impossible. I es per això que un Guardia Civil, per posar un exemple, per mi, no representa res més que el més proper a la “camorra” italiana que hi ha avui a Espanya. Els menystinc i no en tinc cap interès en respectar-los i així els hi faig saber a tots els meus coneguts, a més de explicar-los la realitat sobre aquesta gentussa. La seva prepotència, la seva defensa de tot el que faci pudor a “espanyolisim”, l’analfabetisme i la falta de respecte en vers a gent que no es sent espanyola (o que se sent o son diferents)... bé, que perquè malgastar més paraules. El pitjor de tot es que sempre surten impunes de les seves accions, tot i que potser amb condecoració... La veritat es que aquesta gent no tenen nom. Potser encara els hi tindríem que agrair que facin la seva feina i que, de tant en tant, ens ajudin (en cas d’accident i/o de més emergències...) Quina vergonya de gent... Em pregunto que en pensen d’ells, tant policies com civils, a la resta d’Europa? El meu cor es amb en Angel Berrueta, Gora Angel!
|
A mi padre lo mato el Gobierno del PP» Angel Berrueta sí tiene quien le Encarnacio . Aunque estos días su nombre no ha salido en la televisión, ahora también se cumplen justo seis meses desde que murió de forma violenta. Unas 500 personas se acercaron a saludar a su viuda y sus hijos. «A mi padre lo mató el Gobierno», dijo con rabia su hijo Imanol, después de cerrar la concentración con un «Gora Angel» lanzado al cielo. En los noticiarios de estos días no ha habido un solo recuerdo para él, pero el latido de la calle es diferente. En la panadería de Berrueta parece haberse detenido el tiempo:la lista de precios del pan, las botellas en los estantes... pero en Donibane nada es igual desde que murió Angel. Mari Carmen, su viuda, lo dejó claro en un mensaje de agradecimiento a sus vecinos leído con la voz entrecortada. Yayer volvieron a verse velas encendidas ante la panadería en la que le arrebataron la vida, las mismas que iluminaron la calle Martín Azpilikueta durante muchas semanas después de ese trágico 13 de marzo. Ante el comercio se reunieron cerca de 500 personas para abrazar a su familia. Fue un cuarto de hora de imponente silencio, desde que Mari Carmen Mañas se dirigió a sus vecinos hasta que su hijo Imanol gritó un «Gora Angel!» que le salió desde muy dentro. Luego se fundieron en un abrazo y se fueron a depositar besos en el gran retrato de Berrueta colgado en la luna de la tienda. Allí, Imanol explicó a GARA qué tiene que decir la familia seis meses después:«A mi padre lo mató el Gobierno del PP, porque el Gobierno creó aquella mentira y porque quienes lo mataron eran los servidores del Gobierno, ¿qué son si no?». A sus espaldas, en la pared del comercio alguien ha dejado escrito un mensaje similar: «Aznar errudun, Polizia hiltzailea». Y en la calle de Donibane sonaron gritos de «Policía asesina», «herriak ez du barkatuko», «Angel gogoan zaitugu» o «egindakoa ordainduko duzue». Y es que en Donibane las cosas están claras, como lo estaban aquel 13-M en que algunos seguían tratando de sostener, hasta con pistola y machete, la madre de todas las mentiras. Aquel fue, como subrayó el comunicado leído por Gura- soak, «el resultado del odio cultivado», el mismo de quienes hace quince años «llamaron a escupirnos» y el de los que hace seis «lanzaron el grito del ‘a por ellos’». Una tentación de la que huye el colectivo de padres y madres, que reivindicó el diálogo como «única salida para este conflicto enquistado que tantos sufrimientos genera». «Todo sigue igual» La primera parte del mensaje de Gurasoak sonó como una especie de carta a Angel. Le contaron, por ejemplo, que en Madrid hay un nuevo Gobierno, pero que «al fin y al cabo todo sigue igual». Muchos votos, ilegalizados; muchos familiares de presos, en la carretera;la Policía, tomando las calles de Iruñea;y Kontxi Sanchiz, fallecida como él en aquella marea que quería llevarse a Euskal Herria por delante. Y luego, el olvido oficial. «Ya han pasado seis meses y el ocultismo ha quedado claro», recordó Gurasoak citando un ejemplo:«Ni una palabra sobre Angel en la Comisión del 11-M». Justo ayer, la Junta de Portavoces del Parlamento aprobó una propuesta de Aralar, solidarizándose con las víctimas de Madrid y con los familiares de Berrueta «y haciendo votos por la paz y la convivencia social». Fue por unanimidad. - Editat al dia 14 de setembre del 2004, a les 14:09
relat colpidor. però silenciat. com sempre el silenci pesa com una llosa damunt de la societat de l'estat espanyol, massa avesada a callar... a silenciar... i a fer veure que no passa res. això sí, dissabte tots nosaltres commoràrem 3 anys de l'11S i 1/2 any de l'11M... això ningú ho silencia. serà perquè això no convé fer-ho oblidar?
|
A mi padre lo mato el Gobierno del PP» Angel Berrueta sí tiene quien le Marta . Aunque estos días su nombre no ha salido en la televisión, ahora también se cumplen justo seis meses desde que murió de forma violenta. Unas 500 personas se acercaron a saludar a su viuda y sus hijos. «A mi padre lo mató el Gobierno», dijo con rabia su hijo Imanol, después de cerrar la concentración con un «Gora Angel» lanzado al cielo. En los noticiarios de estos días no ha habido un solo recuerdo para él, pero el latido de la calle es diferente. En la panadería de Berrueta parece haberse detenido el tiempo:la lista de precios del pan, las botellas en los estantes... pero en Donibane nada es igual desde que murió Angel. Mari Carmen, su viuda, lo dejó claro en un mensaje de agradecimiento a sus vecinos leído con la voz entrecortada. Yayer volvieron a verse velas encendidas ante la panadería en la que le arrebataron la vida, las mismas que iluminaron la calle Martín Azpilikueta durante muchas semanas después de ese trágico 13 de marzo. Ante el comercio se reunieron cerca de 500 personas para abrazar a su familia. Fue un cuarto de hora de imponente silencio, desde que Mari Carmen Mañas se dirigió a sus vecinos hasta que su hijo Imanol gritó un «Gora Angel!» que le salió desde muy dentro. Luego se fundieron en un abrazo y se fueron a depositar besos en el gran retrato de Berrueta colgado en la luna de la tienda. Allí, Imanol explicó a GARA qué tiene que decir la familia seis meses después:«A mi padre lo mató el Gobierno del PP, porque el Gobierno creó aquella mentira y porque quienes lo mataron eran los servidores del Gobierno, ¿qué son si no?». A sus espaldas, en la pared del comercio alguien ha dejado escrito un mensaje similar: «Aznar errudun, Polizia hiltzailea». Y en la calle de Donibane sonaron gritos de «Policía asesina», «herriak ez du barkatuko», «Angel gogoan zaitugu» o «egindakoa ordainduko duzue». Y es que en Donibane las cosas están claras, como lo estaban aquel 13-M en que algunos seguían tratando de sostener, hasta con pistola y machete, la madre de todas las mentiras. Aquel fue, como subrayó el comunicado leído por Gura- soak, «el resultado del odio cultivado», el mismo de quienes hace quince años «llamaron a escupirnos» y el de los que hace seis «lanzaron el grito del ‘a por ellos’». Una tentación de la que huye el colectivo de padres y madres, que reivindicó el diálogo como «única salida para este conflicto enquistado que tantos sufrimientos genera». «Todo sigue igual» La primera parte del mensaje de Gurasoak sonó como una especie de carta a Angel. Le contaron, por ejemplo, que en Madrid hay un nuevo Gobierno, pero que «al fin y al cabo todo sigue igual». Muchos votos, ilegalizados; muchos familiares de presos, en la carretera;la Policía, tomando las calles de Iruñea;y Kontxi Sanchiz, fallecida como él en aquella marea que quería llevarse a Euskal Herria por delante. Y luego, el olvido oficial. «Ya han pasado seis meses y el ocultismo ha quedado claro», recordó Gurasoak citando un ejemplo:«Ni una palabra sobre Angel en la Comisión del 11-M». Justo ayer, la Junta de Portavoces del Parlamento aprobó una propuesta de Aralar, solidarizándose con las víctimas de Madrid y con los familiares de Berrueta «y haciendo votos por la paz y la convivencia social». Fue por unanimidad. - Editat al dia 14 de setembre del 2004, a les 14:09
relat colpidor. però silenciat. com sempre el silenci pesa com una llosa damunt de la societat de l'estat espanyol, massa avesada a callar... a silenciar... i a fer veure que no passa res. això sí, dissabte tots nosaltres commoràrem 3 anys de l'11S i 1/2 any de l'11M... això ningú ho silencia. serà perquè això no convé fer-ho oblidar?
|
A mi padre lo mato el Gobierno del PP» Angel Berrueta sí tiene quien le Aroa . Aunque estos días su nombre no ha salido en la televisión, ahora también se cumplen justo seis meses desde que murió de forma violenta. Unas 500 personas se acercaron a saludar a su viuda y sus hijos. «A mi padre lo mató el Gobierno», dijo con rabia su hijo Imanol, después de cerrar la concentración con un «Gora Angel» lanzado al cielo. En los noticiarios de estos días no ha habido un solo recuerdo para él, pero el latido de la calle es diferente. En la panadería de Berrueta parece haberse detenido el tiempo:la lista de precios del pan, las botellas en los estantes... pero en Donibane nada es igual desde que murió Angel. Mari Carmen, su viuda, lo dejó claro en un mensaje de agradecimiento a sus vecinos leído con la voz entrecortada. Yayer volvieron a verse velas encendidas ante la panadería en la que le arrebataron la vida, las mismas que iluminaron la calle Martín Azpilikueta durante muchas semanas después de ese trágico 13 de marzo. Ante el comercio se reunieron cerca de 500 personas para abrazar a su familia. Fue un cuarto de hora de imponente silencio, desde que Mari Carmen Mañas se dirigió a sus vecinos hasta que su hijo Imanol gritó un «Gora Angel!» que le salió desde muy dentro. Luego se fundieron en un abrazo y se fueron a depositar besos en el gran retrato de Berrueta colgado en la luna de la tienda. Allí, Imanol explicó a GARA qué tiene que decir la familia seis meses después:«A mi padre lo mató el Gobierno del PP, porque el Gobierno creó aquella mentira y porque quienes lo mataron eran los servidores del Gobierno, ¿qué son si no?». A sus espaldas, en la pared del comercio alguien ha dejado escrito un mensaje similar: «Aznar errudun, Polizia hiltzailea». Y en la calle de Donibane sonaron gritos de «Policía asesina», «herriak ez du barkatuko», «Angel gogoan zaitugu» o «egindakoa ordainduko duzue». Y es que en Donibane las cosas están claras, como lo estaban aquel 13-M en que algunos seguían tratando de sostener, hasta con pistola y machete, la madre de todas las mentiras. Aquel fue, como subrayó el comunicado leído por Gura- soak, «el resultado del odio cultivado», el mismo de quienes hace quince años «llamaron a escupirnos» y el de los que hace seis «lanzaron el grito del ‘a por ellos’». Una tentación de la que huye el colectivo de padres y madres, que reivindicó el diálogo como «única salida para este conflicto enquistado que tantos sufrimientos genera». «Todo sigue igual» La primera parte del mensaje de Gurasoak sonó como una especie de carta a Angel. Le contaron, por ejemplo, que en Madrid hay un nuevo Gobierno, pero que «al fin y al cabo todo sigue igual». Muchos votos, ilegalizados; muchos familiares de presos, en la carretera;la Policía, tomando las calles de Iruñea;y Kontxi Sanchiz, fallecida como él en aquella marea que quería llevarse a Euskal Herria por delante. Y luego, el olvido oficial. «Ya han pasado seis meses y el ocultismo ha quedado claro», recordó Gurasoak citando un ejemplo:«Ni una palabra sobre Angel en la Comisión del 11-M». Justo ayer, la Junta de Portavoces del Parlamento aprobó una propuesta de Aralar, solidarizándose con las víctimas de Madrid y con los familiares de Berrueta «y haciendo votos por la paz y la convivencia social». Fue por unanimidad. - Editat al dia 14 de setembre del 2004, a les 14:09
Potser aquest fill orfe ha intentat concretar massa dient que havia sigut el govern del PP qui havia matat el seu pare....jo crec que ha sigut la maquinària assassina de l´estat espanyol qui l´ha mort...i així ho crec perquè governant el PP o el PSOE la repressió , l´assassinat, la tortura s´ha continuat practicant sobre totes i tots aquells qui som dissidents amb l´estat sigui per la rao que sigui. El meu cor també és amb n´Angel! Gora Angel!
Tota la raó, Helena . Mira tu com és l'Espanya eterna. Per això no ens hem de rendir. Toca apretar fort. I deixar ben clar que no ens molesta LA GENT espanyola sinó UNA forma de ser espanyol. Si anés a viure a Andalusia possiblement votés la Junta d'Andalusia. I no només perquè formen part de l'Europa dels Pobles... Cada missatge al xat els fot mal! Tots a seguir treballant! Visca Catalunya lliure! Visquen PaÏsos Catalans lliures! Gora freedom Euskadi! (Sento per l'últim, no sabia com dir-ho ). A seguir endavant!
|
una mica d'historia de catalunya, k segurament molts desconeixem gracies a una merda d sistema educatiu k prefereix k ens sapiguem la historia espanyola millor k la catalana propia. La Guerra dels segadors: Aixecament català (1640-1652) contra la monarquia hispànica deIs Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català La noticia de l’assassinat, el Corpus de Sang, de Dalmau de Queralt i Codina (comte de Santa Coloma), virrei de Catalunya, esbalaí la Cort, mentre que d’altres prengueren els esdeveniments del Corpus amb mes tranquil·litat. El govern de Madrid (rei, favorit i consells) era un cercle tancat. Aïllat de l’aire exterior, legislava en un buit, convocant més reunions per redactar més papers que serien considerats per més juntes, fins que el rei, i el Comte-Duc es trobaven soterrats per piles de documents, i les decisions s’havien canviat, revocat, revisat, fins que ja havien perdut tota significació. En aquest moment de crisi en la sort de la monarquia, és instructiu de contemplar Olivares i els seus col·legues en plena tasca. En arribar la nova de la mort de Santa Coloma, el Consell d’Aragó, compost per sis ministres (el cardenal Borja, el protonotari i els regents Vico, Magarola, Bayetolà i Sisternes) es reuniren immediatament i decidiren que per esbalaïdores que fossin les noticies no es podia fer res, de moment, “porque no habiendo medios para obrar como conviene para castigar tan grande delito y enmendar aquella província se debe ir con esta atendencia”. De fet, mentre no hi hagués dins de la península un exèrcit disponible, no hi havia res que Madrid pogués fer, llevat d’esperar a veure venir. Aquesta conclusió fou comunicada pel protonotari a una junta composta per membres del Consejo de Estado i la Junta de Ejecución, convocada especialment per Olivares en rebre la noticia. La junta especial, la formaven quinze ministres, Pedro de Arce, Don Nicolas Cid, Protonotari, José Gonzalez, Marquès de Castrofuerte, Comte d’Oñate, Marquès de Santa Cruz, Comte de Monterrey, Marquès de Mirabel, Marquès de los Balbases, Duc de Villahermosa, Olivares, Cardenal Spinola, Inquisidor General, i Cardenal Borja (President del Consell d’Aragó). El Cardenal Borja, d’acord amb el Consell d’Aragó, considera que la sedició hauria d’amansir-se amb les mesures “prudents i suaus”, a causa del perill de moviments per part dels francesos. “Si la província veu que hom forma un exèrcit, s’exasperarà”. Com que no tenien exèrcit per a enviar a Catalunya, no podien fer altre que esperar, o, com deia Olivares, “ganar tiempo”. Altrament no hi havia res que pogués fer llevat de deixar la direcció dels afers al duc de Cardona, nou virrei de Catalunya. Malauradament, tampoc Cardona no podia fer gran cosa. Al temps del seu nomenament com a virrei gaudia de molt mala salut. A desgrat d’això va acceptar el nomenament, i per tercera vegada prestà jurament com a virrei de Catalunya el mati del 19 de juny de 1640. La primera acció de Cardona com a virrei fou intervenir a Perpinyà, que havia estat escenari de terribles incidents uns dies abans. El Consell de Cent va votar la tramesa de cinc-cents homes en ajut, i els Braços recomanaren als diputats d’enviar-ne set-cents més. L’endemà, però, després de fer el jurament, Cardona tingué una llarga conversa amb els diputats, en la qual es convingué que ell en persona aniria a Perpinyà, acompanyat per Tamarit i per un conseller de Barcelona. El grup abandonà Barcelona el 22 de juny, essent Cardona l’únic representant del rei, car ni un sol membre de l’Audiència no s’atreví a acompanyar-lo. Quan el grup arribà a Figueres, es reberen despatxos reials informant Cardona que a Fraga hom havia creat un consell especial per aconsellar en els afers catalans de conformitat amb la decisió de la “Junta de Ejecucion” del 15 de juny. El virrei va deprimir-se molt amb la noticia, per tal com la creació del Consell hi feia l’efecte que minava la seva autoritat, però de fet, el Consell, que tot just havia estat constituït, no féu res per interferir en els seus plans. Aquests consistien a calmar el Principat castigant els comandants de l’exèrcit culpables, i posant en marxa novament els òrgans de l’administració virregnal. La rebel·lió, que al començament semblava prometre una alliberació providencial del Principat dels seus opressors, ja s’anava transformant en una nosa per a aquells que al principi l’havien acollida amb entusiasme. Primer, s’havia manifestat contra les tropes; després contra els ministres de l’administració central, i finalment contra tots els qui detentaven autoritat, funcionaris locals i consellers municipals, tinguts tots ells indiscriminadament per traïdors. La classe dirigent a Catalunya (nobles, mercaders, advocats, burgesos rics) estaven cada cop més alarmats en veure que el volcà començava a erupcionar dessota els seus peus. Àdhuc Barcelona, a primera línia de la resistència, quan la lluita era purament fiscal, ara es veia arraconada per aquells qui, menyspreadors, ignoraven el seu historial de resistència. L’onada de la revolució popular s’inflava tan de pressa al juny de 1640 que els diputats i l’aristocràcia cívica de Catalunya corrien el risc imminent que els sepultés. La noblesa catalana semblantment estava presa del terror. Tots els nobles grans i petits temien que no els titllessin de traïdors i no els diguessin que serien els primers de morir. Era com si les atrocitats perpetrades per les tropes haguessin aixecat la tapadora d’un caldre, descobrint així un poble sanguinari dessota. Tota la ràbia i amargor reprimides de la població catalana, acumulades durant tantes dècades, esclataren de cop l’estiu de 1640 com a resultat de la intrusió d’un element aliè (la soldadesca) en la vida del Principat. Ja hi havia una revolució social, que començava al camp i s’estenia als elements més malcontents de les ciutats. Semblava com si les tensions, totes, que podien detectar-se en la vida social del Principat en els darrers quaranta anys haguessin castigat fins a tal punt l’estructura de la societat catalana que, finalment, aquesta havia cedit. L’odi de la petita pagesia i els desheretats de la terra per la pagesia benestant i els nobles; l’amargor dels sense feina rurals; el desig de revenja dels elements de bandidatge contra els qui els havien reprimits; les antigues enemistats de ciutat contra camp; dels ciutadans més pobres contra les oligarquies municipals, fins i tot la rivalitat tradicional entre nyerros i cadells... tot això féu explosió brutal i sobtada a Catalunya al moment que el govern desapareixia i les forces tradicionals de l’ordre es mostraven massa confoses i vacil·lants per a actuar. Catalunya, convulsa per un gran regirament social, estava caient, víctima, cap a una guerra civil. El fet que aquesta fos una convulsió social col·locava les classes governants de Catalunya en una posició molt delicada. El seu natural desig de restauració de l’ordre públic i el manteniment de la seva autoritat social els feia acudir naturalment a Cardona en l’obra de pacificació. Al mateix temps, però, la seva pròpia avorrició de la política de Madrid i la por que tenien d’ésser titllats de traïdors per un populatxo revoltat, els impedia de prestar a Cardona un suport ple i increbantable. Com a resultat, elevaren certes demandes mínimes al rei. Aquestes demandes podien ajudar-los a salvar-se de la fúria dels rebels, per altra banda no podien sinó semblar ultratjants als ministres de Madrid. Com podia, per exemple, salvar-se Espanya d’una invasió francesa, si no hi havia tropes reials situades al llarg de la frontera catalana? En l’entusiasme del moment els catalans replicaren que, les fronteres, ja les defensarien ells sols. No deixava d’ésser una fina ironia que, mentre els anys anteriors el Principat hagués fet protestes de pobresa quan Madrid exagerava els seus propis recursos, ara eren els catalans els qui exageraven els seus propis mitjans determinats com estaven a deslligar-se de Madrid. De totes les exigències catalanes, Cardona en satisféu només una. Arrestà els dos comandants més impopulars de l’exèrcit. Però tan bon punt provà de dur a terme la restauració del govern virregnal, topà amb dificultats. Els membres de l’Audiència es negaren a sortir dels seus amagatalls, car les autoritats catalanes no volien (i certament no podien pas) garantir la seva seguretat. El virrei s’adonava, ben a desgrat seu, que a menys que canviessin les seves actituds Madrid o Barcelona, no tenia esperances de reeixir. La seva malaltia s’havia agreujat implacablement des de la seva arribada a Perpinyà, i moria el 22 de juliol de 1640. Catalunya, ja sense administració virregnal, estava altre cop sense virrei, i els diputats es destacaven com les úniques figures d’autoritat en un territori escombrat per la revolució. Pau Claris i els seus col·legues havien de triar entre trobar la manera de dirigir la revolució i cercar la pau amb Olivares a risc de veure’s dominats totalment per les forces de l’anarquia. Car, de fet, la revolució catalana de 1640 fou en realitat, no una, sinó dues revolucions. La primera fou la revolució social, espontània, impremeditada, dels pobres contra els rics, dels desposseïts contra els possessors; el resultat final de tots aquells descontentaments socials que havien delmat el Principat durant tantes dècades. La segona era la revolució política contra la dominació castellana; el producte del perllongat conflicte d’interessos entre el Principat de Catalunya i la Cort d’Espanya, els orígens del qual poden rastrejar-se almenys fins al segle XVI, però any rera any des de la mort de Felip II s’havia anat aguditzant. Els cabdills de la primera revolució eren innominats; els caps de la segona eren els diputats. A finals de juliol Claris i el seu col·lega de la Diputació, Jaume Ferran, escriviren una carta conjunta al capítol d’Urgell. El diputat eclesiàstic demana que es nomeni un funcionari reial per administrar la seva pròpia diòcesi d’Urgell. Però curiosament, aquesta carta, que confia que el rei d’Espanya vindrà en ajut dels canonges d’Urgell en la lluita que sostenen amb el més reialista de tots els bisbes de Catalunya fou escrita per un home que, quasi del tot cert, havia començat ja negociacions secretes amb França. La data exacta en què la Diputació Catalana establí per primera vegada contacte amb les autoritats franceses no ha pogut determinar-se satisfactòriament, però cal pensar que Richelieu, durant un temps, havia demostrat un considerable interès en els afers catalans; a dins del Principat hi havia espies francesos i és forta la probabilitat que alguns catalans associats amb la Diputació, haguessin establert contactes particulars amb els francesos ja a l’abril de 1640. Tanmateix els organismes polítics catalans tenien greuges suficients per a engegar una política de secessió en relació amb la corona de Felip IV de Castella: empresonament de Tamarít, intents de processar Pau Claris, prohibició feta a la generalitat de cobrar els drets del general, pressió fiscal militar damunt el país, etc. Per aquestes causes tampoc seria improbable que la intenció d’establir contactes amb la corona francesa fos anterior a la jornada del Corpus de Sang. Si volem determinar els motius que inspiraren la conducta de Claris en aquest moment decisiu, només hem de fixar-nos en el panorama que es desplegava davant els seus ulls, contemplat des del seu lloc avantatjós a la Diputació. Veia el seu país devastat per les barbaritats de les tropes, les cases saquejades i les esglésies cremades; veia les atresorades lleis i privilegis atacats persistentment per la cort de Madrid, anys i panys; veia la justícia desbancada, l’autoritat reial abolida, i els seus compatriotes en armes no solament contra el govern establert, sinó contra l’ordre tot de la societat. Com a representant suprem de la nació catalana era el seu deure preservar i lliurar a la posteritat el do preciós que temporalment li havia estat confiat. A l’altre costat el rei, era mantingut en la ignorància dels greuges dels seus vassalls catalans per consellers malintencionats, la conducta dels quals durant els vint anys darrers havia fet impossible de creure les seves promeses. Els diputats havien deixat prou clar que no hi havia esperances d’un retorn a les condicions normals fins que les tropes serien retirades de Catalunya i dels Comtats. Les tropes no havien estat retirades. Pitjor encara, semblava que les reforçarien. A finals de juny el Principat va alarmar-se amb els rumors que les tropes es trobaven al sud de Catalunya i que al Rosselló es veurien augmentades per moltes més de l’Aragó i per un gran contingent d’anglesos que havien arribat a la Corunya. Com que la política de Madrid era en realitat reforçar les tropes de la frontera contra un atac francès, la brama no estava del tot mancada de fonament. La posició del Principat semblà, doncs, desesperada a Claris. Un atac castellà l’amenaçava des de fora; la guerra civil des de dins. En aquestes circumstàncies, la “raison d’état i la prudència” aconsellaven fer una gestió prop de França. Als ulls de Claris això no constituïa traïció, ni una ruptura decisiva amb el rei d’Espanya. No era altre que un mitjà d’assegurar el Principat contra una desagradable eventualitat que encara podia evitar-se. També hi havia la possibilitat que l’ajut francès no fos necessari. Els contactes que potser existien entre els catalans i els enemics d’Olivares a la Cort estaven voltats de tant misteri que és impossible de dir si a Barcelona en aquell moment alimentaven, fins i tot, el propòsit de provocar una revolució palatina a Madrid. L’aristocràcia castellana en conjunt era aferrissadament oposada a Olivares; el poble baix castellà estava descontent. La victoriosa resistència de Catalunya a les exigències de Madrid augmentava molt i molt les oportunitats que el Comte-Duc caigués del poder i es fa difícil de no creure que hi havia almenys certa entesa entre els enemics del Comte-Duc i els catalans. Una campanya pamfletària des del cercle del comte d’Olivares a Madrid i de les dues institucions cabdals del Principat a Barcelona intentà justificar, des dels dos punts de vista, els preparatius bèl·lics i els pactes consegüents. La junta estigué d’acord en la necessitat d’intervenir la circulació de papers i pamflets a la Cort, i nomenà un comitè especial per examinar els papers que aleshores hi havia en circulació i escriure una resposta oficial. Olivares s’havia sempre manifestat partidari de les possibilitats del pamflet; a l’estiu de 1640 tenia també plena consciència dels seus perills. Quan Claris començà les negociacions amb França, actuava avançant-se força a l’opinió pública del Principat. És dubtós si en aquell moment la majoria dels catalans haurien aprovat o desaprovat una forma determinada d’intel·ligència amb els francesos. Per bé que no desitgessin en absolut tenir res més a veure amb Castella, la idea de llançar-se en braços dels francesos, enemics tradicionals, els havia forçosament de repugnar. El juliol i agost de 1640 estaven decidits a mantenir-se ferms; a demostrar que eren militarment i econòmicament autosuficients i capaços de defensar la frontera contra els enemics del rei sense haver de recórrer a l’ajut militar de Castella. L’eventual acceptació per part dels catalans d’una aliança francesa no era, doncs, resultat de cap estimació profunda pels francesos. L’aliança els fou imposada en part per l’actitud intransigent de Madrid, que a la llarga no els deixà cap alternativa, i en part per l’astuciosa tàctica d’un grupet d’homes que, per una o altra raó, s’havien compromès, en els primers moments de la revolució, a tractar amb els francesos, i ara no podien o no volien fer-se enrera. Si bé Catalunya com a nació era tradicionalment i violentament antifrancesa, almenys un sector de la població no devia mirar del tot de reüll la perspectiva d’una aliança amb França. La majoria dels barons de la contrada fronterera tenien lligams personals íntims amb els seus veïns francesos; un gran nombre de botigues del Principat depenien dels subministraments de mercaderies franceses, i el Rosselló i la Cerdanya no podien sobreviure sense el comerç francès. Més decisiva encara per contribuir a fer bascular el Principat vers una aliança amb França era l’existència a Catalunya d’una gran població d’origen francès. Aquests immigrants francesos treballaven en tota mena d’ocupacions (filadors, tintorers, forners, ataconadors, jornalers a pagès), però el grup més nodrit era el dels servents. Per altra banda, la majoria d’habitants francesos estaven instal·lats a Catalunya des de feia més de 30 anys, trenta anys abans que la revolució comencés. Molts d’ells s’havien casat amb catalanes i havien assimilat tan bé el mode de vida català que podien ser vistos com natius. Durant la guerra amb França entre 1635 i 1640 els catalans estaven convençuts que aquells eren lleials a la pàtria adoptiva. En els darrers quaranta anys aquests immigrants havien lluitat de costat amb els catalans contra els atacs francesos, i la seva lleialtat estava fora de dubte. Malgrat això, el fet que una proporció tan gran de la població catalana fos d’extracció francesa no ha de descartar-se en explicar la relativa facilitat amb què Catalunya canvià la seva fidelitat al rei d’Espanya per la fidelitat al rei de França. Pensem també que no va ser fins el segle XVIII que els castellans i andalusos començaren a emigrar en gran nombre a Catalunya. Si l’excés de població de la Castella del segle XVI hagués estat obligada a cercar sortida a la Península espanyola i no al Nou Mon, Catalunya hauria tingut aportacions castellanes i no franceses, i la tasca d’Olivares de fondre les diferents províncies de la península hauria pogut ser força més fàcil. Els nobles i gentilitat catalans, desproveïts de càrrecs, mancats d’honors i tractats d’una forma que no haurien pas tolerat els seus avantpassats no veieren cap raó, al moment de la crisi a l’estiu de 1640, per a arriscar les seves vides en favor d’un rei que de forma tan singular no havia sabut apreciar els seus serveis. El clericat català tenia les mateixes raons, o potser més importants per a sentir-se vexat. Havia contribuït amb taxes més carregoses i amb més regularitat que qualsevol altre grup de la societat catalana. Els capítols catedrals s’havien vist imposar bisbes castellans; no-catalans havien estat escollits per els abadiats catalans. Finalment, fins i tot l’aristocràcia no militar ara ja s’havia guarit de qualsevol desig de vendre’s la primogenitura per un plat de llenties. La ciutat de Barcelona, i moltes ciutats menors, estaven exasperades pels esforços de la corona per obligar al pagament dels quints. Després, a la primavera de 1640, les ciutats havien estat subjectes a la depredació de tropes salvatges, indisciplinades, que havien saquejat i assassinat i no paraven de demanar més diner. Quan van provar de satisfer les exigències del rei no havien aconseguit sinó una ininterrompuda successió de demandes encara més insistents, i l’odi del poble. Per totes aquestes raons, els membres més responsables de la societat catalana convençuts per l’experiència d’aquells anys que la cort pretenia trencar les seves lleis, destruir les llibertats i reduir-los a un estat legal i economia comparables als de Castella, deliberadament giraren l’esquena a Madrid. Era impensable que restessin units a Castella per segles. Aquest era l’estat mental a què la política d’Olivares havia reduït la classe rectora catalana cap a l’estiu de 1640, i fou justament en aquest moment que la revolució social, un aixecament contra la monarquia hispànica deIs Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català, s’abaté sobre el Principat. La presència d’una commoció social enfrontà la classe dirigent amb un cruel dilema. Estava aterrida per la xusma, però no podia apel·lar, com hauria volgut, a l’autoritat reial buscant-hi protecció per tal com la corona ja no posseïa cap autoritat a Catalunya. No veient cap manera com, quedant-se a Catalunya, poguessin salvar les seves vides i conservar alhora la fidelitat al seu rei, molts nobles de dalt i del mig començaren discretament a anar-se’n del Principat cap a Aragó o València. Pel que fa a la Generalitat, que portava aleshores pràcticament tot el pes de la responsabilitat política, ja el mes d’agost iniciava els contactes amb França; el 7 de setembre se signava a Ceret (Vallespir) el compromís, el 10 de setembre convocava a Barcelona els braços en una mena de corts pròpies, mentre duia a terme un detallat informe de les disponibilitats militars del Principat, però també de l’actitud general resistent a prendre les armes. L’ajuda militar francesa es feia imprescindible. Les autoritats catalanes demanaven ajuda militar a la corona francesa per defensar-se de l’ocupació de Felip IV, començada després de la mort del virrei comte de Santa Coloma i del subsegüent alçament pagès del país. L’ajuda militar francesa era oferta primer juntament amb el dret de constituir-se en república lliure sota la protecció de la corona francesa Els pactes de germanor desembocarien en la proclamació d’una república catalana lliure, sota la protecció francesa, el 17 de gener de 1641; una setmana mes tard, davant l’alarmant penetració de l’exercit de Felip IV de Castella, Claris proclamava (23 de gener) Lluïs XIII de França com a comte de Barcelona (fins a la seva mort el 1643, desprès va ser-ho Lluïs XIV, el “Rei Sol”, fins el 1652) i posava el principat de Catalunya sota la sobirania francesa. Claris hagué de renunciar a la promesa de república lliure ben aviat, i sotmetre el Principat de Catalunya a l’obediència de Lluís XIII de França (23 de gener de 1641) per obtenir realment l’ajuda militar pagada contra l’exèrcit de Felip IV de Castella, que aparellat a Aragó i dirigit peI marqués de Los Vélez, peI setembre del 1640 ja havia ocupat amb l’aliança de l’estament senyorial català, la ciutat de Tortosa (23 de setembre) i reprimit durament l’alçament popular tortosí, el mateix havia fet amb Cambrils el 15 de desembre (la resistència de Cambrils i la dura pressió a que fou sotmesa la vila tingué una repercussió intensa i molt desfavorable a l’exercit castellà responsable), i amb Tarragona que capitulava el 24 de desembre. Les autoritats franceses organitzaren la resistència i ràpidament foragitaren l’exèrcit castellà de Barcelona, on el 26 de gener de 1641 l’exercit de Los Velez fou derrotat àmpliament a Montjuïc i obligat a retirar-se a Tarragona per les forces catalanes, però sobretot per la cavalleria francesa. La batalla de Montjuïc, primer enfrontament entre els dos exercits francès i espanyol, iniciava una nova etapa en convertir el Principat tot ell en un camp de batalla mes de la guerra dels Trenta Anys i aprofundia la divisió del territori sota les dues sobiranies. A la zona francesa, la mort de Pau Claris el 27 de febrer de 1641 fou un pas decisiu perquè el control passes a mans de francesos. Interinament els poders foren detinguts per un consell de guerra, interinitat que acaba en fer-se càrrec del govern el primer virrei francès, el mariscal Breze, cunyat de Richelieu. Aquest reorganitza l’audiència, al front de la qual posa Josep Fontanella. L’afany de control del poder escindí els partidaris de l’aliança amb la corona francesa en dues faccions una encapçalada per Josep Margarit, governador de Catalunya, i l’altra per Josep d’Ardena. comandant de la cavalleria catalana. Ambdues faccions semblaven reproduir el bandolerisme nobiliari anterior a la guerra. En 1641-1643 els principals protagonistes de la guerra (Claris, Richelieu, Olivares) desaparegueren de l’escena política, però la guerra continuà. Des del punt de vista militar França aconseguiria, durant l’estiu del 1642, l’ocupació de Perpinyà i de Salses i amb això el control dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, el seu objectiu immediat. El 1644 Lleida i les comarques Ileidetanes passaven sota la sobirania de Felip IV de Castella. Al sud, Tortosa es mantingué sota sobirania castellana fins al 1648, en què fou conquerida pels francesos, que s’hi mantingueren fins al 1650. De fet, doncs, durant la major part de la guerra, fins al 1653 amb la capitulació de Barcelona a l’exercit de Felip IV, la línia divisòria entre les dues sobiranies seguiria aproximadament el Llobregat amunt, trencaria vers Igualada i Cervera i la Seu d’Urgell, totes tres de la banda francesa. Incursions des d’una i altra banda feren oscil·lar aquesta línia. La dominació francesa va quedar reduïda des del 1652 als comtats de Rosselló i Cerdanya i a la fortalesa de Roses, que havia estat ocupada el 1645. Malgrat tot, França continua nomenant lloctinents generals de Catalunya i reorganitzà la Generalitat a Perpinyà. Un fet cal tanmateix destacar: la generalització arreu del país del problema ja no solament de l’allotjament de les tropes espanyoles o franceses, sinó, a mes, l’actuació d’aquestes com enemigues o estrangeres i sense escrúpols a saquejar, incendiar i matar en el seu pas per les poblacions. Aquest factor tindria conseqüències polítiques, econòmiques i demogràfiques greus. El problema que havia motivat l’aixecament generalitzat de l’any 1640 no havia fet sinó agreujar-se. Els virreis successius serien en general altes personalitats militars franceses, que assumirien l’exclusiva i plena responsabilitat militar. Amb això, les garanties donades en passar el Principat sota la sobirania francesa foren mes aviat poc respectades, l’acció anticonstitucional de la política francesa contribuí, però, a reforçar la presència i l’acció de faccions antifranceses a Barcelona. Els nomenaments partidistes, les exclusions, el no compliment dels pactes anaren creant i intensificant desafeccions per part de personalitats eclesiàstiques i de l’alta noblesa, que es veieren obligades a exiliar-se. Els bens dels exiliats eren confiscats i donats a addictes en recompensa a serveis fets. L’exili fou de fet el camí seguit per quasi la totalitat de l’alta noblesa, de les altes jerarquies eclesiàstiques dels juristes. A un centenar s’elevaren les confiscacions de bens als comtats de Rosselló i de Cerdanya, que foren atorgats en bona part a catalans emigrats de Barcelona després de la capitulació de la ciutat el 1652. Amb la caiguda de Barcelona (en estat de pesta després d’un any de setge) a mans de Juan de Austria (abril del 1652) es posava fi al conflicte general, si bé encara la guerra s’arrossegà set anys i les tropes franceses encara es passejaren pel Principat (ocupant Roses, envaint l’Empordà, assetjant Girona, escometent el Vallés ocupant temporalment Cadaqués, Castelló d’Empúries, Solsona, Berga, etc). Amb la fi de la guerra, el Principat de Catalunya conservà les seves institucions, però el conflicte se saldava amb l’annexió del Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya a la corona francesa, annexió confirmada (1659) peI Tractat dels Pirineus. La pesta, que havia entrat al Principat el 1650 per la frontera valenciana, afecta d’un 15 a un 20% de la població. La ciutat de Barcelona, que comptava amb uns 50.000 habitants el 1650, en perdé uns 30.000 els dos anys següents (un cens de 1652 li atribueix 14.435 habitants), baixa deguda al contagi, al setge i a l’èxode. Girona, Tortosa, Manresa, Calaf, perderen una cinquena part de la població. A partir del 1655 s’inicià ja, però, la recuperació demogràfica.
Avui fa 371 que ens vam revoltar.
I en fa 370 que ens deixem donar pel cul.
|
Illes desèrtiques i paradisíaques? En vols comprar una? Millor llogar-la? En aquest web pots veure totes les que hi ha almercat i triar la que més t'agradi. Això sí, barates no són. http://www.privateislandsonline.com/
nan
|
Illes desèrtiques i paradisíaques? En vols comprar una? Millor llogar-la? En aquest web pots veure totes les que hi ha almercat i triar la que més t'agradi. Això sí, barates no són. http://www.privateislandsonline.com/
Que tal si fem una recol·lecta, ens comprem una illeta, i la refundem de catalans, i fundem per fi els Països Catalans. I a més aquesta en concret està a Irlanda, que més voleu
Home... que els PPCC acabin sent UNA illa... hehehe, és ridícul. En tot cas comprar un munter d'illes... però això no surt a bon preu ni molt menys
home si en comprem una ja tindriem on fer les trobades de usuaris! hehehe
Ei, q es bona idea!! mm posem 100 € cada català i segurament hi arrivem (no he mirat quan valen)
JO m'hi apunto! Suficient amb 50? Nons aniria malament tenir una illeta... No tant, ke va.
La informació sobre la illa irlandesa: Waterfront property for sale in Ireland Horse Island lies in a current of the Gulf Stream directly in front of the southwest coast of the Republic of Ireland, 15 minutes on the water away from the small harbor village of Schull. It is quickly reached by aircraft, with a taxi covering the remaining short stretch, or take the ferry and bring your own car with you directly to Ireland. The nearest airport is Cork Airport. The Infrastructure What kind of property could be more intertwined with big-time romance than a stabile, green island? But: It shouldn't be "too far off". And the mainland should be in view, since you'll want to go shopping or top up the supplies once a while. And hey - all the natural surroundings sound great, but the island should have its own electricity supply and naturally clean, pure drinking water. Well, you've got it! These are precisely those wishes that Horse Island fulfills and much, much more... But romance is not in short supply either and here is a quick taste: You sleep in white fishing boats converted into beds. In the bedroom you'll even find a jacuzzi with an integrated champagne ice bucket. Upstairs in the house, pop into the sauna with a view of the sea, or relax in the living room with a wood and turf fireplace. Island houses constructed of sturdy boulder rock! There are three of these houses on Horse Island, all built like an oyster: Crusty on the outside and white-on-white equipped with Gunter Lambert furniture on the inside. On the ground floor you'll find a bedroom with a double bed and jacuzzi, bath, toilet and living room with an additional wood and turf fireplace, a complete kitchen and a small laundry with a washing machine and dryer.Upstairs there's a second bedroom with a double bed, bath, toilet, 4-person sauna with sea view, a shower and a gallery. All of the houses are electrically heated (underfloor heating) from the island's own power production (220 volt, 50 Hz and also 380 volt). A truly earthy island house (some 1500 square feet) in a very stabile construction! It offers plenty of space for two or even four persons (or more). First of all there are the three houses as described on the previous page. In addition there is a more generous "Manager's House", equally constructed of boulder rock. And also made of boulder rock is a so called storehouse which can be converted into a family house with a minimum renovation measures. There is also a "Lord's Manor" with a large "Knight's Hall" and an adjacent bedroom, kitchen and sanitary tract which awaits expansion in the taste of the island purchaser. There are additionally two smaller guest houses up to two persons and a fitness house with a solarium and large training machines (like new). A well-preserved old farmhouse still around from earlier times has such great charm that the current owner just couldn't bring himself to tear it down. He'll have it - if so wished by the island purchaser, romantically renovated in its true traditional style. Horse Island also offers you a romantic night on its "stranded" ship. Simply leave your house later in the evening to have a snoop around the wood and ropes of the island's ship hull, chained to the shore. A traditional Irish "hot whiskey" awaits you on board, where you will find its ingredients along with a ship's oven. Discover as much as you like about pirates in the ship's library. After-wards you can lie on your belly and observe the ocean through two ship windows. You can see Fastnet Rock, the world-famous lighthouse, blinking at you from a distance of only eight sea miles! A rainstorm in the night would be perfect here. The calming sound of the raindrops splashing upon the deck - nothing could be more romantic.If you like, use the onboard stereo system to listen to island and sea music or atmospheric sounds that accompany you into your dreams. An experience you're sure to enjoy! Horse Island is completely developed! The four basic requirements for an island, namely pier, drinking water, electricity and housing are already fulfilled. On most islands in this world, even the beautiful ones, there is still - well, nothing! Therefore, you are spared a strenuous "pioneering period" and you can begin right away to enjoy all of the positive aspects that the island offers. The huge pier, constructed of massive concrete (not hollow-bodied), is itself some 150 feet long, 12 feet wide and over 18 feet deep to the ocean floor. The pier also has a slip around 50 feet long and over 10 feet wide, all of which is lit at night. The pier has been approved by the marine authorities and its construction today would cost some 500.000 €. Two perkins generators run around the clock discreetly in a generator house and supply 64 KVA. 220 and 380 volt electricity is available to the island. Both generators take turns in supply power, and are rarely running at their peak. A professional-quality tennis court is also located on the island and not quite a mile-and-a-half away, mention must surely be made of the 9-hole Cosheen golf course. should you are a golfer. - Do you know any other island offering all of that? The Nature Horse Island is a natural wildlife reserve area! An area from highest worth! An island full of wonder and the finest decoration nature has to offer! You won't find this anywhere else on earth! Compare it with every island you've seen up until now. Observe the pictures in all their details and imagine being able to call this genuine gift from heaven your very own! Let your spirit roam barefoot through the sand. Build a small driftwood fire on the beach (sure you're allowed to!). Steam mussels picked with your own hand in their abundance from the water at your feet. You'll never enjoy them fresher. And how about a dry white wine to go along with that? Are you beginning to notice how truly wealthy you would be then? Horse Island lies in a substream of the Gulf Stream, sometimes giving the island "it's own weather". 75° F was once measured here on December, 14th. The water, air and wind are similar to that of the German North Sea islands, but with the important difference that there is no winter with snow and ice on Horse Island.The outlying islands break the greatest force of the waves from the open sea. Still, during the winter time they can also get down to business! Horse Island has pure, fresh air with a great salt content. Just lick your lips when you've been on the island for the first 20 minutes! The water? Well, it's crystal-clear... All around Horse Island you can meet and greet dolphins and even otters proudly demonstrating for their young how to open a mussel with the assistance of a rock. Not far from Horse Island there is a seal colony and this island is home to seagulls, sea ravens and many species of land-based birds who feel right at home in the bushes and trees of the island. Pheasants and wild ducks are present too. Anglers feel like they've died an gone to heaven on Horse Island! All around the island there are rich reserves of mackerel, cod, whiting, coalfish, pollock, sea trout, salmon, gray mullet and conger eels. Aside from this you can set basket traps for catching lobster and crabs. The water on Horse Island emanates from a depth of some 250 feet, pumped into a concrete silo to the island's highest point (145 f.) from where it builds up water pressure like you're accustomed to in the big city and it's in mineral water quality! Info and contact The 65 hectares of Horse Island, with all of the constructed houses included, with the pier, electricity and water supply and everything that has been described can be your Island and costs 7.5 mio. €. Upon interest and prior arrangement, Horse Island awaits you with a hearty welcome for your viewing visit of the Island! You can also stay overnight there to get to know everything exactly. Listen to the wind and waves, taste the fresh salty air on your lips. See the soft hills and crystal-clear water that you can scoop up in your hand to sip. Visit the larger bathing lagoons, but also the smaller, cozy ones too! Hundreds of picturesque nooks and crannies are waiting to be discovered by you with their "picnic architecture" - as seen in the Rosamunde Pilcher movies. -------------------- Ara anem al tema econòmic: l'illa costa 7.500.000 €, és a dir, 1.247.895.000 ptes... si ho dividim entre els 5000 (aprox.) usuaris... ens surt que cadascú ha de pagar: 249.579 ptes = 1.500 € qui s'hi apunta? comencem la recolecta?
No estaria malament !!!
|
Illes desèrtiques i paradisíaques? En vols comprar una? Millor llogar-la? En aquest web pots veure totes les que hi ha almercat i triar la que més t'agradi. Això sí, barates no són. http://www.privateislandsonline.com/
Que tal si fem una recol·lecta, ens comprem una illeta, i la refundem de catalans, i fundem per fi els Països Catalans. I a més aquesta en concret està a Irlanda, que més voleu
Irlanda? brbrbrbr kina fred
|
Illes desèrtiques i paradisíaques? En vols comprar una? Millor llogar-la? En aquest web pots veure totes les que hi ha almercat i triar la que més t'agradi. Això sí, barates no són. http://www.privateislandsonline.com/
Home jo compraria més aviat una serralada o alguna muntanya car últimament amb les illes hi ha el perill que se t'emporti un sunami de cop mentre estàs tan traquil·lament estirat a la sorra prenent el sol. I demano excuses perquè no és un tema que faci gràcia, ja ho sé. Home per menys de 80 milions de pessetes tens una illa de 3 hectàrees on hi pots plantar la bandera, edificar-hi el palau del govern (de tres hectàrees també ) i declarar un nou estat mentre esperes que l'exèrcit de l'antic país t'envaeixi per a recuperar allò que era seu.
Haurem de vigilar quina comprem, perquè per Venècia, em sembla que era, també es venen illes i un bon home se'n va comprar una petita i no hi podia edificar res perquè just després es va fer una llei que no es pot edificar a X metres de la platja i la illa era més petita...!!
També es poden comprar parcel·les a la lluna i a mart em sembla, i a partir de 20€ en pots tenir una xDDD
|
Illes desèrtiques i paradisíaques? En vols comprar una? Millor llogar-la? En aquest web pots veure totes les que hi ha almercat i triar la que més t'agradi. Això sí, barates no són. http://www.privateislandsonline.com/
Home jo compraria més aviat una serralada o alguna muntanya car últimament amb les illes hi ha el perill que se t'emporti un sunami de cop mentre estàs tan traquil·lament estirat a la sorra prenent el sol. I demano excuses perquè no és un tema que faci gràcia, ja ho sé. Home per menys de 80 milions de pessetes tens una illa de 3 hectàrees on hi pots plantar la bandera, edificar-hi el palau del govern (de tres hectàrees també ) i declarar un nou estat mentre esperes que l'exèrcit de l'antic país t'envaeixi per a recuperar allò que era seu.
A la web aquesta que venen illes, hi ha un interessant article sobre això de comprar-se un illa i fer-se un estat independent. Es veu que una empresa va començar a abocar ciment i pedres sobre un atoló que no havia sortit encara a la superfície... i van muntar com una mena de plataforma, volien fer una especie d'illes caiman per tal d'evadir impostos. Però quan van acabar de muntar l'estructura, van venir els policies de no sé quines illes de per allà i la van ocupar, van fer fora a la gent i els de la ONU els hi van donar la raó i l'empresa se'n va anar a norris.
|
Illes desèrtiques i paradisíaques? En vols comprar una? Millor llogar-la? En aquest web pots veure totes les que hi ha almercat i triar la que més t'agradi. Això sí, barates no són. http://www.privateislandsonline.com/
Algú s'ha llegit 'La pell freda'? Des de llavors les illes petites em desperten un gran misteri... Jo també he pensat varies vegades que seria divertit comprar un territori (una illa estaria bé) i proclamar un estat independent. Serà qüestió de fer calaix! XD Hi ha una illa que es lloga a Eïvissa per la modesta quantitat de 190 mil € la setmana. Quina pena, perque és la illa que queda més a prop (Medes a banda)!
|
Illes desèrtiques i paradisíaques? En vols comprar una? Millor llogar-la? En aquest web pots veure totes les que hi ha almercat i triar la que més t'agradi. Això sí, barates no són. http://www.privateislandsonline.com/
I si comprem una illa de les de ses illes? o la del perejil?
|
Jornades sobre la precarietat de CGT a Barcelona
Dieu-me curta de vista, però sóc incapaç de llegir la majoria dels actes...
|
Divendres 17 de setembre19:30, a l'escola d'adults La Paperera (C/Unió): 19:30, a l'escola d'adults La Paperera (C/Unió): - Taula rodona: "Quin és el futur de Palestina?" amb els especialistes Ferran Izquierdo, Isaías Barreñada, i Álvarez-Osorio. 20:00h, a les pistes de Ribes-Roges: - Concert de rock gratuït amb: Camarada Kalashnikov, Igitai-A, Skàndol Públic i Maitips. Dissabte 18 de setembre 17:00h, a l'Ateneu Popular l'Aixada (C/Major, 44): 17:00h, a l'Ateneu Popular l'Aixada (C/Major, 44) - Trobada de l'associació catalanoamaziga 19:00h, al local de l'AV Centre Vila (C/Jardí): - Trobada de col·lectius proPalestina de Catalunya 19:00h, a l'Ateneu Popular l'Aixada: - Xerrada: "Okupació i resistència a Barcelona" amb un membre de l'Hamsa i un membre de l'Assemblea d'Okupes de Barcelona. 21:00h, a la Plaça Major (Pl. Pau Casals): - Sopar d'aniversari (reserveu-lo a l'Ateneu, preu: 5€) amb concert de música tradicional catalana i cançons d'autor amb la cantautora Amaia.
Ja, i el poble?
Vilanova que ja fa un any que es mouen eh!
Jo sóc la primera que dóno per suposat que la gent sap on son les coses, i després em trobo recorrent-me la UAB per posar Sant Cugat del Vallès en rotulador a no sé quants cartells...
|
Moratinos en demana l'oficialitat a la UE i els partits l'acusen de trencar la unitat de l'idioma. La terra és plana... com el cervell dels ultra-nacionalistes espanyols. El govern del PSOE considera el català i el valencià dues llengües diferents. El govern espanyol del PSOE considera el català i el valencià dues llengües diferents. Ho va deixar patent ahir després que el ministre d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, demanés per primera vegada per escrit a la resta de socis de la UE una reforma del reglament lingüístic europeu perquè s'hi reconegui el català, el valencià, el basc i el gallec. La segregació de les dues modalitats de la llengua catalana va provocar la reacció d'ERC, ICV i CiU, que van lamentar una separació «absurda». El PP va mostrar-se respectuós i el PSC va evitar pronunciar-se sobre la demanda de l'executiu estatal. Miguel Ángel Moratinos va fer la petició a través de dues cartes, una a la presidència de torn holandesa, que recau en Bernard Bot, i l'altra al president de la Comissió Europea, Romano Prodi. En les missives, el ministre d'Afers Estrangers reclama que «es reconegui l'estatut de llengües oficials a la Unió per al català, el valencià, el gallec i el basc, totes elles llengües oficials a Espanya i àmpliament utilitzades per una part important de la seva població». Precisament, l'argument de Moratinos i de l'executiu estatal per separar les dues modalitats és que el valencià està reconegut com a llengua oficial a l'Estatut del País Valencià. Tot i això, cal recordar que en el moment de la redacció del text es va evitar l'ús de l'expressió «llengua valenciana» per no contradir la realitat lingüística. A més, hi ha diverses sentències de tribunals que avalen que català i valencià són una sola llengua, a instàncies de les universitats valencianes. Els partits ho lamenten: Les reaccions a la diferenciació del govern espanyol entre català i valencià no es van fer esperar. ERC i ICV van coincidir a destacar la demanda que el català sigui oficial a Europa, però van criticar que l'executiu l'hagi citat separadament del valencià. La portaveu dels republicans, Marina Llansana, va dir que «és absurd que una mateixa llengua tingui dos reconeixements oficials a la UE» i es va mostrar esperançada que «a Europa seran més intel·ligents que no pas els representants del govern espanyol, que insisteixen en la fragmentació de la llengua, ignorant els criteris filològics». Igualment, l'eurodiputat ecosocialista, Raúl Romeva, va criticar que l'Estat espanyol demani «l'oficialitat del valencià i el català com si fossin dues llengües diferents, quan no hi ha cap tractat filològic que ho avali». Romeva va advertir que «si no hi ha una rectificació» per part de Moratinos «li plantejarem la nostra disconformitat per escrit». El portaveu de CiU al Congrés dels Diputats, Josep Antoni Duran i Lleida, també va «lamentar profundament» que l'executiu socialista «opti per seguir la via que sempre ha defensat el PP, en contra dels criteris científics, de trencar la unitat de la llengua catalana més enllà de les seves varietats dialectals parlades a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i la Franja de Ponent». Pel PP a Catalunya, el seu portaveu, Daniel Sirera, va deixar clar que respecten «la menció del valencià, malgrat creure que és la mateixa llengua que el català». El PSC va evitar ahir pronunciar-se públicament sobre la diferenciació lingüística feta per l'executiu espanyol i va deixar per avui les valoracions. Les lliçons del vell llibre de Bay i Dunnigan: En la dècada dels setanta dos dels principals analistes bèl·lics del govern dels Estats Units, James Dunnigan i Austin Bay, varen publicar un sorprenent llibre que catalogava i explicava els possibles tipus de conflicte que hi hauria al món. Segons els autors estava basat en jocs de guerra fets per l'exèrcit americà. Els jocs de guerra són exercicis de simulació amb polítics reals que intenten avançar quines reaccions i estratègies tindrien els jugadors reals en cas de conflicte. Una de les guerres possibles enfrontava Catalunya amb Espanya. I l'anàlisi posava d'evidència que l'actitud dels valencians era un dels factors clau per resoldre'l a favor d'uns o d'uns altres. «Ells» varen aprendre la lliçó i han fet, fan i faran tot el possible per separar el País Valencià i la resta. En l'Estatut valencià no es diu enlloc que el valencià siga una llengua. Però tampoc es diu que siga part del català. Ara quan Moratinos ajuda el separatisme fins i tot ho trobem raonable i normal. I deixem que la balança tombe més en la direcció que ens és contrària. És obvi que no tenim la lliçó apresa El Punt, 14-09-04. Editat al dia 15 de setembre del 2004, a les 13:40
No és rés de nou que la Constitucio espanyola i altres lleus fonamentals del Regne estan fetes per limitar i si es possible eliminar toa cultura no castellana d'Espanya. Per exmeple les limitacions als acords entre autonomies que la Constitucion imposa, o els limits que es van posar a les televisions d'ambit estatal: els calia tenir cobrir tantes provincies com les de parla catlaan mes una. Tampoc ens te que sorprendre que els espanyols es defensin contra l'enemic interior mes poderos que els podria sortir perque no son estupids. Tambe em sembla ue a casa, a Catlaunya, els catalans tenim prou problemes, com el fet que a la primaria d'aquest curs hi haura nomes u4 nens de paral catalana i 25 de parla no catalana, normalement castellana, a cada classe, i que podriem deixar la parla dels valencians per millor ocasio. Tampoc entenc que davant de problemes com l'espol.li finnacer perdem el temps amb banderetes i celebracions mentre s'enderrereix la solucio a l'unic que relament importa. Ens conformem amb gestos.
|
Dons que he començat un petit (molt petit) debat a un dels fòrums de les noticies i crec convenient ampliar-lo al nostre benvolgut fòrum per copsat un xic la vostra postura en el mateix. Es un xic d’historia-ficció futurista. Que us semblaria que, per el motiu que volgueu, ens “venguéssim/oferíssim/annexionéssim/federéssim/relacionéssim més intensament...” amb als Estats Units? No només aprofundiu i centreu amb el fet de comunisme vs. capitalisme, però obriu les ments i aneu més lluny. Intenteu de raonar que passaria, sota la vostra opinió, amb la nostra cultura, amb la nostra societat, (centrant-nos amb les fronteres d’Espanya) amb l’espanyolisme que tenim avui a casa... com reaccionaria tot aquest conglomerat de peces? També pensem un xic en Europa, que passaria a Europa? Recordem que Sicília ja va oferir quelcom similar i que finalment no va arribar a port. En intercanvi per no “malmetre” la situació a Europa, serien capaços els europeus/espanyols de escoltar-nos un xic les nostres mil cops argumentades i honrades exigències en la nostra malaurada causa? Potser ens aniquilarien i ja està? Potser farien el que sempre haurien hagut de fer i mai han fet... respectar-nos? Potser els Estats Units s’interessaria per l’”oferta”? Quina magnitud de rebombori es crearia? Seria viable? Per qui ho seria més? Si aquesta situació que us plantejo arribes a ocorre, en quina situació penseu que seria Catalunya i els catalans a un segle vista? Bé, dons... que en penseu? Editat al dia 16 de setembre del 2004, a les 22:18
home jo preferiria mil cops mes estar sota domini nord americà que estar-ho dels espanyols.
ets l'anticoife, simplement..
A veure Gabriel , no se perque em tractes de boig, no fotis que tu prfereixes ser espanyol/a o frances/a, jo avans de ser espanyol o frances seria qualsevol altre cosa, americà, iraquià o el que fes falta per no haver d'aguantar aquests pudents que nomes ens menysprean i ens fan la vida imposible.
|
Dons que he començat un petit (molt petit) debat a un dels fòrums de les noticies i crec convenient ampliar-lo al nostre benvolgut fòrum per copsat un xic la vostra postura en el mateix. Es un xic d’historia-ficció futurista. Que us semblaria que, per el motiu que volgueu, ens “venguéssim/oferíssim/annexionéssim/federéssim/relacionéssim més intensament...” amb als Estats Units? No només aprofundiu i centreu amb el fet de comunisme vs. capitalisme, però obriu les ments i aneu més lluny. Intenteu de raonar que passaria, sota la vostra opinió, amb la nostra cultura, amb la nostra societat, (centrant-nos amb les fronteres d’Espanya) amb l’espanyolisme que tenim avui a casa... com reaccionaria tot aquest conglomerat de peces? També pensem un xic en Europa, que passaria a Europa? Recordem que Sicília ja va oferir quelcom similar i que finalment no va arribar a port. En intercanvi per no “malmetre” la situació a Europa, serien capaços els europeus/espanyols de escoltar-nos un xic les nostres mil cops argumentades i honrades exigències en la nostra malaurada causa? Potser ens aniquilarien i ja està? Potser farien el que sempre haurien hagut de fer i mai han fet... respectar-nos? Potser els Estats Units s’interessaria per l’”oferta”? Quina magnitud de rebombori es crearia? Seria viable? Per qui ho seria més? Si aquesta situació que us plantejo arribes a ocorre, en quina situació penseu que seria Catalunya i els catalans a un segle vista? Bé, dons... que en penseu? Editat al dia 16 de setembre del 2004, a les 22:18
I perquè no d’Andorra . Hens podríem federar amb el Principat d’Andorra. Tindríem el català idioma oficial i moltes mes coses.
|
Dons que he començat un petit (molt petit) debat a un dels fòrums de les noticies i crec convenient ampliar-lo al nostre benvolgut fòrum per copsat un xic la vostra postura en el mateix. Es un xic d’historia-ficció futurista. Que us semblaria que, per el motiu que volgueu, ens “venguéssim/oferíssim/annexionéssim/federéssim/relacionéssim més intensament...” amb als Estats Units? No només aprofundiu i centreu amb el fet de comunisme vs. capitalisme, però obriu les ments i aneu més lluny. Intenteu de raonar que passaria, sota la vostra opinió, amb la nostra cultura, amb la nostra societat, (centrant-nos amb les fronteres d’Espanya) amb l’espanyolisme que tenim avui a casa... com reaccionaria tot aquest conglomerat de peces? També pensem un xic en Europa, que passaria a Europa? Recordem que Sicília ja va oferir quelcom similar i que finalment no va arribar a port. En intercanvi per no “malmetre” la situació a Europa, serien capaços els europeus/espanyols de escoltar-nos un xic les nostres mil cops argumentades i honrades exigències en la nostra malaurada causa? Potser ens aniquilarien i ja està? Potser farien el que sempre haurien hagut de fer i mai han fet... respectar-nos? Potser els Estats Units s’interessaria per l’”oferta”? Quina magnitud de rebombori es crearia? Seria viable? Per qui ho seria més? Si aquesta situació que us plantejo arribes a ocorre, en quina situació penseu que seria Catalunya i els catalans a un segle vista? Bé, dons... que en penseu? Editat al dia 16 de setembre del 2004, a les 22:18
>"venguéssim/oferíssim/annexionéssim/federéssim/ Això sí que és política-ciència-fantasia-ficció. >relacionéssim més intensament..." amb als Estats Units? Això ja no. Jo passo. El meu argument d'acostar posicions vers Alemanya seria molt aplicable al cas dels EEUU, però la distància geogràfica és enorme i ho fa molt més difícil, ja no a curt termini, sinó a llarg termini. A part que prefereixo el ritme i manera de viure alemanys que no pas el nord-americà (menys beateria calvinista, menys hores de treball, seguretat social, cultura més interesant...) Als alemanys els hi convindria més una Holanda mediterrània que fes la punyeta als francesos que no pas als EEUU, que van molt a la seva. Compte que no parlo de l'administració alemanya actual, parlo del pes de les relacions històriques. Ich bin die fletche Lola... Na na na na...
No sé fins a quin punt ens convindria ser un "estat lliure associat" als EUA o una nova república federada a Alemanya... Si el que volem és la independència de facto, quin sentit té que ens posem sota les ales d'un altre estat que no és el nostre? No seria com sortir del foc per caure a les brases? Control: Ich bin die fesche Lola der Liebling der Saison ich habe eine Pianola zu Hause in meinem Salon... Sí, ja sé què esteu pensant: (i teniu raó).
Juan Ramon diu: quin sentit té que ens posem sota les ales d'un altre estat que no és el nostre? No, home, no ho deia en un sentit tan exagerat. Esmentava un cas com Eslovènia. Ich bin die fesche Lola der Liebling der Saison ich habe eine Pianola zu Hause in meinem Salon... Sí senyor! Lola! Lola! Destroy! Ja veus que el meu alemany és infame.
|
Dons que he començat un petit (molt petit) debat a un dels fòrums de les noticies i crec convenient ampliar-lo al nostre benvolgut fòrum per copsat un xic la vostra postura en el mateix. Es un xic d’historia-ficció futurista. Que us semblaria que, per el motiu que volgueu, ens “venguéssim/oferíssim/annexionéssim/federéssim/relacionéssim més intensament...” amb als Estats Units? No només aprofundiu i centreu amb el fet de comunisme vs. capitalisme, però obriu les ments i aneu més lluny. Intenteu de raonar que passaria, sota la vostra opinió, amb la nostra cultura, amb la nostra societat, (centrant-nos amb les fronteres d’Espanya) amb l’espanyolisme que tenim avui a casa... com reaccionaria tot aquest conglomerat de peces? També pensem un xic en Europa, que passaria a Europa? Recordem que Sicília ja va oferir quelcom similar i que finalment no va arribar a port. En intercanvi per no “malmetre” la situació a Europa, serien capaços els europeus/espanyols de escoltar-nos un xic les nostres mil cops argumentades i honrades exigències en la nostra malaurada causa? Potser ens aniquilarien i ja està? Potser farien el que sempre haurien hagut de fer i mai han fet... respectar-nos? Potser els Estats Units s’interessaria per l’”oferta”? Quina magnitud de rebombori es crearia? Seria viable? Per qui ho seria més? Si aquesta situació que us plantejo arribes a ocorre, en quina situació penseu que seria Catalunya i els catalans a un segle vista? Bé, dons... que en penseu? Editat al dia 16 de setembre del 2004, a les 22:18
I vols dir que hi guanyariem alguna cosa si ens venguéssim/oferíssim/annexionéssim/federéssim/relacionéssim més intensament... als EEUU? crec que estariem igual o pitjor que ara. Pensa que els inaquis tenen un patriotisme (en general) molt fort, i si passem a formar part seva encara reivindicariem la unitat de la pàtria més que els espanyols o els francesos. I a nivell social, EEUU deixa molt a desitjar.
És clar que sí, i el monolingüisme anglès a USA és total, tot i que tenen minories lingüístiques no sols d'hispans (que en alguns estats com Califòrnia o Nou Mèxic tenen molts més drets històrics que els anglosaxons, donat que varen ser ells els primers pobladors), ans també d'italians (15 milions d'italianòfons), francesos (A Lousiana, on igualment tenen més drets històrics, ja que foren els primers pobladors), alemanys (els amish parlen un dialecte alemany del s. XVII) o escandinaus (a Minnessota per exemple). Per no parlar dels indis, els autèntics nordamericans, que fora de les reserves tenen les seues llengües totalment prohibides. A TOT L'ESTAT HI HA UN MONOLINGÜISME ANGLÈS GAIREBÉ ASFIXIANT, I NO S'HI PERMETEN ALTRES LLENGÜES, FORA DE L'ÚS PRIVAT. Això és el que voleu? Doncs jo dic, no gràcies.
|
Dons que he començat un petit (molt petit) debat a un dels fòrums de les noticies i crec convenient ampliar-lo al nostre benvolgut fòrum per copsat un xic la vostra postura en el mateix. Es un xic d’historia-ficció futurista. Que us semblaria que, per el motiu que volgueu, ens “venguéssim/oferíssim/annexionéssim/federéssim/relacionéssim més intensament...” amb als Estats Units? No només aprofundiu i centreu amb el fet de comunisme vs. capitalisme, però obriu les ments i aneu més lluny. Intenteu de raonar que passaria, sota la vostra opinió, amb la nostra cultura, amb la nostra societat, (centrant-nos amb les fronteres d’Espanya) amb l’espanyolisme que tenim avui a casa... com reaccionaria tot aquest conglomerat de peces? També pensem un xic en Europa, que passaria a Europa? Recordem que Sicília ja va oferir quelcom similar i que finalment no va arribar a port. En intercanvi per no “malmetre” la situació a Europa, serien capaços els europeus/espanyols de escoltar-nos un xic les nostres mil cops argumentades i honrades exigències en la nostra malaurada causa? Potser ens aniquilarien i ja està? Potser farien el que sempre haurien hagut de fer i mai han fet... respectar-nos? Potser els Estats Units s’interessaria per l’”oferta”? Quina magnitud de rebombori es crearia? Seria viable? Per qui ho seria més? Si aquesta situació que us plantejo arribes a ocorre, en quina situació penseu que seria Catalunya i els catalans a un segle vista? Bé, dons... que en penseu? Editat al dia 16 de setembre del 2004, a les 22:18
Bé, només era per copsar un xic la vostra opinió. Tot i així, doneu exemples (com els dels descendents d’italians, francesos i indis americans) que no eren ben be els que jo tenia en ment. Jo pensava, més aviat, en un exemple com Puerto Rico.
No crec que ens hagim d'associar a cap estat (com ara Puerto Rico). Ara bé, si volem la independència és absolutament necessari aconseguir suport exterior. Tant els USA com Alemanya han de donar suport polític a la nostra causa. Si no és així, no crec que mai s'aconsegueixi la independència. El que hauria de fer ERC (l'únic partit independentista amb representació parlamentària) és tenir molt bones relacions amb els grans partits alemanys (CDU i SPD) i els americans (Republicans i democrates) S'han d'aconseguir interlocutors i gent que defensi les nostres aspiracions dins aquests partits. Salut
A veure companys/es. El que busquem és la independència oi? Estic d' acord amb un comentari que s'ha fet mes amunt (crec que l'EmulatorQ), "No seria com sortir del foc per caure a les brases?" D' aquí quatre dies estariem igual , lluitant contra qui ens vol imposar la seva llengua i els seus costums, i cal recordar que el patriotisme dels estats units és molt més gran que l' ecspanyol. Personalment no em faria massa gràcia l' idea . Inga Salut i llibertat!
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
La pintada de la falç i el martell és de conya no? jejejeje. JERC comunistes?
És el mès inteligent que se't acudeix?
Et refereixes a la intel.ligencia de posar simbols que un no defensa? No sera per picar l'ullet d'una part de la poblacio? Els 25000 de la mani del 11 de setembre eren comunistes?
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
La pintada de la falç i el martell és de conya no? jejejeje. JERC comunistes?
segueix criticant encomptes de felicitar.... començo a pensar que no tagraden
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
La pintada de la falç i el martell és de conya no? jejejeje. JERC comunistes?
CATALUFOS HIJOS DE PUTA ¡VIVA ESPAÑA!
a que be aixo ara?
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
som uns artistes o no?
És clar que sí, els murals són molt bonics i segur que fan molt de goig, per aquesta banda felicitar-vos. Però això de la falç i el martell... no va amb les jerc em sembla a mi. Sense voler crear mala maror, diguem tu si et sembla correcte o no que per part de les jerc s'utilitzin símbols comunistes . Potser l'únic que passa és que hi ha uns quants nois que van una mica perduts, res més...
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
som uns artistes o no?
Si si sou uns artistes, que ho vas fer amb els 25000 jerkis de la mani del 11 de setembre?
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
Sarda POWAH
jo tampoc entenc què hi pinta la falç i el martell en una pintada de les joventuts d'un partit que sempre ha tingut un tarannà democràtic com és ERC.Si us plau no embruteu les sigles d'ERC amb símbols dictatorials. www.novacatalunya.tk
No és per res....però no ets el més indicat per parlar de signes dictatorials!aclareix.te noi.
És l'etern problema de sempre....heu d'aclarir si voleu anar de superadicals o de conseqüents i coherents amb els posicionaments d'ERC i fa molt anys que jugueu a no sé que. Espero que algun dia trobeu el nord
A mi el forum tan em fot! els murals tbe...l'unic que li dic es que en suburban no parli de signes dictatorials mentre vagi fent publicitat d'una pagina com la de catalunya 33 i tot el rollo.......
a veure, no sigueu dròpols. Què hi ha de dictatorial a la web? DE VERITAT, DE VEGADES SEMBLA QUE ANEU DROGATS. ja ho dic jo, un avió i cap a Cuba o a Corea. WWW.NOVACATALUNYA.TK WWW.UNITAT.ORG WWW.FNCMOVIMENT.ORG
ostres! suburban no posis fotos d'aquestes que vomitarem
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
A veure, que fan les JERC, joventuts d'un partit socialdemòcrata posant la falç i el martell?! Ja ho saben els vostres capos això?! una de dos, o sou uns confussionistes de la hòstia o aneu més perduts que el suburban en un test d'intel·ligència!!!
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
A veure, radicalillos pro-maulets, no enteneu que en tot cas, la falç i el martell TREUEN VOTS A ERC? Gamarussos!
Si no treieu vots i a sobre no ho defenseu... la meva pregunta és: se us ha aixugat el cervell? Segona pregunta: els 25000 de la mani eran la branca comunista? (on hi compto el marxista-leninista pere esteve) Editat al dia 18 de setembre del 2004, a les 05:47
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
Ei!Des d'aquí us suggereixo que a l'hora de fer murals parleu amb rapers i graffiteros dels vostres pobles i d'aquesta manera potser els murals us queden molt currats i aquesta gent serà més propensa al nostre moviment! INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME! Feu servir els ARTefactes!
Ja ho fem, ves a www.jerc.net/cerdanyola i ho comprovaràs! El que voldrien alguns és que donessim mala imatge, tot el que contribueixi a endurir l'imatge i atreure a la gent més d'esquerres al projecte per tal que no es mogui de l'esquerra, millor, jo ho tinc clar ( i sòc dels que van pintar els murals). Apa
Sabries dir-me quin és el percentatge de socialistes respecte els 25.000 de la manifestació del 11 de setembre? En Pere Esteve forma part del sector comunista?
En Pere Esteve és mès aviat maoista
Creia que era del principat, no de ses illes. Sembla el bloc unitari maulets (jovent independentista) i endavant, ah i també veig el logo de jerc. Des de fa temps jugueu un joc brut que no m'agrada gens.
Maulets i endavant, unitaris??? jajajajajaja.. quin fart de riure!!! Es nota que fa temps que estàs desconnectat del tema... ves a preguntar a aquesta gent si s'aguanten entre ells. Informa't, informa't d'on va acabar la mani de cadascun d'ells.... en resum, mooooolt unitari, molt I ni que hagués estat unitari el seu bloc, no haurien tingut prou gent com per aguantar aquesta mega-pancarta. Salut i independència!!!!
Amb el logo ja delates que no tens molta competencia neuronal. Saps que vol dir ser sarcàstic? No son prou gent? amb imatges et responc Editat al dia 18 de setembre del 2004, a les 18:46
No
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
JERKIS HIPÒCRITES!! A veure quan hi poseu una esvastica als murals..posats a posar símbols que no representen els vostres ideals social-demòcrates... Pareu de frivolitzar amb la falç i el martell. Si no sou socialistes, sigueu coherents amb els vostres actes. Us intenteu aprofitar de l'EIR amb un discurs que no va amb vosaltres, perque les JERC no es menja un putu "rosco".
perque les JERC no es menja un putu "rosco". que bona!, mira que nets de capsigrany, qui menja roscus es veu clarament a les eleccions -EI -----> 7000 vots -ERC---->0'5 milions de vots
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
JERKIS HIPÒCRITES!! A veure quan hi poseu una esvastica als murals..posats a posar símbols que no representen els vostres ideals social-demòcrates... Pareu de frivolitzar amb la falç i el martell. Si no sou socialistes, sigueu coherents amb els vostres actes. Us intenteu aprofitar de l'EIR amb un discurs que no va amb vosaltres, perque les JERC no es menja un putu "rosco".
Les JERC es possa de roscos fins a les orelles.
Els roscos que es posa Jerc son els zeros que afegeix al nombre de manifestants. Manipuladors!
Tot aquest numeret per que no saps pintar murals?
Guiness diu: Tot aquest numeret per que no saps pintar murals? Estic parlant dels 25000 manifestants del 11 de setembre, encara estic esparant la teva opinió. A sobre de mentiders sou una mica pocavergonyes. Murals? pufff no tens ni idea del que parles. Ara que hi penso fa uns 4 anys es va fe un mural a Gallifa (tu que ets del valles ho sabras) sense signar al mig de la carretera, pero al cap d'una setmana va a pareixer el logo de jerc a una roca del costat. La veritat es que us aprofiteu tan dels altres que m'acabeu inflant les pilotes. Per cert, quan faig murals no em cal ensenyar-los per tirar-me floretes. Editat al dia 18 de setembre del 2004, a les 18:21
a veure que cony inporta el numero de gent que h agues, l'inportant es que ERC te mes suport que maulets, endavant, psan, mdt, psuc-viu, uaas, pcc junts
Així que el més important no és la gent que hi vagi sino que ERC tingui més manifestants que els altres. Gran manera d'entendre la lluita. Felicitats
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
Segons tinc entès, a les JERC, com tota organització gran i no marginal ni purista, els seus objectius bàsics no són del tot exactes, sinó que giren al voltant d'unes idees: la independència dels Països Catalans i el benestar de les persones. Per aconseguir el segon objectiu, pretenen unir esforços de totes les bandes de l'esquerra, des dels socialdemòcrates fins a alguns comunistes, i es defineix l'organització com a socialista, contrària al neoliberalisme europeu (d'aquí que usin l'estelada amb l'estel roig). És per això que, depenent del grup que surti a fer una pintada, faran una falç amb martell o no. Evidentment, ERC no és el reflex de tota la voluntat socialista de les JERC, però és el partit (amb possibilitats de reeixir) que s'acosta més a les seves idees i, per això, els hi donen suport. Cal recordar que, s'ha donat el cas que, a algunes poblacions, les JERC no han recolzat ERC en algunes eleccions municipals, tot i que no és el fet comú, ni de bon tros. Almenys, això és el que em va explicar un dirigent jerqui, molt per sobre, fa un temps.
Per fi algú amb una mica de seny que parla sense mossegar
T'agraeixo el compliment, amic.
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
Segons tinc entès, a les JERC, com tota organització gran i no marginal ni purista, els seus objectius bàsics no són del tot exactes, sinó que giren al voltant d'unes idees: la independència dels Països Catalans i el benestar de les persones. Per aconseguir el segon objectiu, pretenen unir esforços de totes les bandes de l'esquerra, des dels socialdemòcrates fins a alguns comunistes, i es defineix l'organització com a socialista, contrària al neoliberalisme europeu (d'aquí que usin l'estelada amb l'estel roig). És per això que, depenent del grup que surti a fer una pintada, faran una falç amb martell o no. Evidentment, ERC no és el reflex de tota la voluntat socialista de les JERC, però és el partit (amb possibilitats de reeixir) que s'acosta més a les seves idees i, per això, els hi donen suport. Cal recordar que, s'ha donat el cas que, a algunes poblacions, les JERC no han recolzat ERC en algunes eleccions municipals, tot i que no és el fet comú, ni de bon tros. Almenys, això és el que em va explicar un dirigent jerqui, molt per sobre, fa un temps.
El que jo no entenc són les pintades d'Independència i Socialisme i el símbol comunista que fan grups de l'autoanomenada EIR.
Donc si no ho entens...prente la molestia de llegir-te els texos que hi ha les webs de les organitzacions polítiques de l'EI (d'autoanomenada EIR res company) i ho entendras tot.... Una pregunt per tu....i que les JERC si que posinla falç i el martell si que ho entens?
|
Durant tot l’estiu s’han realitzat nombrosos murals en aquest poble del Vallès. Aquí en teniu una petita mostra de les seves reivindicacions polítiques i socials.
T'has deixat el mural de free catalonia que també han fet els companys de la JERC de cerdanyola. Pel que representa la f alç i el martell no és un símbol exclusiu de MAULETS & COMPANY sino que molts militants de les jerc som més propesnsos a un socialisme modernitzat mai el del régims com l'urss, ni cuba ni corea. jo sóc de les jerc i em considero prou comunista com per poder portar la falç i el martell, osigui que no rajeu dels companys que s'han currat uns murals ii volgueu tirar-lis la feina per terra! INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME PAÏSOS CATALANS!
prou disputes absurdes. UNITAT! www.novacatalunya.tk www.fncmoviment.org www.unitat.org
|
La CAL ja té nova seu social El diumenge 12 de setembre es va fer l’acte “oficial” d’inauguració del nou local social de la CAL. Però no canviem d’ubicació. El nou local està situat als baixos esquerra del número 15 del carrer Santa Perpètua. L’acte va consistir en uns breus parlament del Josep-Lluís Anton, president de la Fundació Reeixida, i Quim Soler, president de la CAL. Després hi va haver l’actuació del pallasso Fèlix, un refrigeri per tothom i l’actuació del grup Al-Mayurqa. Aquest nou espai, obert al públic, està destinat a poder-hi realitzar xerrades, activitats diverses, cursets,... i en breu està previst que funcioni a ple rendiment. Esperem d’aquesta manera poder oferir una millor informació i assessorament a tots els associats, així com al públic en general.
Amunt la CAL, ara a preparar el correllengua!!! Visca la CAL, lliure i tropiCAL!!!
|
La CAL ja té nova seu social El diumenge 12 de setembre es va fer l’acte “oficial” d’inauguració del nou local social de la CAL. Però no canviem d’ubicació. El nou local està situat als baixos esquerra del número 15 del carrer Santa Perpètua. L’acte va consistir en uns breus parlament del Josep-Lluís Anton, president de la Fundació Reeixida, i Quim Soler, president de la CAL. Després hi va haver l’actuació del pallasso Fèlix, un refrigeri per tothom i l’actuació del grup Al-Mayurqa. Aquest nou espai, obert al públic, està destinat a poder-hi realitzar xerrades, activitats diverses, cursets,... i en breu està previst que funcioni a ple rendiment. Esperem d’aquesta manera poder oferir una millor informació i assessorament a tots els associats, així com al públic en general.
Ja que surt el tema, jo tinc una pregunta: quines diferències hi ha entre la CAL i la Plataforma per la Llengua? quina recomanarieu?
Jo vaig preguntar el mateix un cop i em van dir una cosa com que la Plataforma fa coses més de cara a l'estranger i amb + ressó potser. En canvi la cal fa feina + local, de cara a la concienciació de la ciutadania, i monta el correllengua, el sant jordi, i el culturaviva. Jo personalment estic a la CAL sabadell, i m'agrada com treballen, i esperem montar un bon correllengua. Jo et recomano la CAL company.
jo tmb sok de la cal(el sergi ho és gràcies a quuiiii???. ..eh!!!(je ) i crec k ens ho correm molt, jo seerà el primer correllengua que organitzi, no fa molt k hi sok, però pinta tot molt be....segueixo pensantm en la campanya del restaurants xinos..apa salut i cal!! mu, cal, kebab...o mort!!! antentament, mu!!
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
a veure tros d'idiota, ningu tindria la seva llengua propia perque no existeix ni el valencià ni el balear sino que tots parlarien català, i no entenc perque vols la pena de mort.
Ja ser que tots tenim la mateixa llengua i lo de la pena de mort es per posar un exemple cada estat independent valencia , les illes i catalunya pot fer les eves lleis propies !!! Catalunya pot legalitzar la maria i en canvia valencia i les illes no. Aquesta seria la idea tots junts en la Republica Fedreal dels Països Catalans però a l'hora separats dins d'ella per tal de no crear mals rollos i coses rares !!!
hi estic dacord, pero no entenc perque has posat allo de que cada pais tindria la seva llengua, podries posar que cada pais tindria el seu dialcte, pero igualment queda molt malament ja que hi ha mes dialectes que els que has nombrat
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
No n´es una mala idea, potser molts valencianistes i mallorquinistes s´afegirien a la lluita contra Espanya Primer l´independencia dels Països, després ja ens ficarem d´acord sobre la forma d´Estat
Siiiiii Oscar lo Roig diu: Primer l'independencia dels Països Catalans, després ja ens ficarem d'acord sobre la forma d'Estat
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
No n´es una mala idea, potser molts valencianistes i mallorquinistes s´afegirien a la lluita contra Espanya Primer l´independencia dels Països, després ja ens ficarem d´acord sobre la forma d´Estat
Per a que pensar en eixes coses si en 25 anys d'autonomia el PV (per posar un exemple) encara no ha tingut el privilegi d'entrar cap partit ni cap diputat nacionalista a les seues Corts. No val la pena pensant en republiques i països quan encara no hem avançat pel primer pas.
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
Molt millor una Republica Socialista dels Països Catalans...formada per la unitat de Catalunya,Pais Valencià i les Illes Balears,dividits en diferents països pero units en una República Socialista.Així deslliurem també del sistema neo-liberal que l´estat espanyol ens imposa,i aconseguim que els catalans i catalanes no només siguin lliures nacionalmnet sino també social i personalment. Visca la republica socialista dels Països Catalans!
Qui ha parlat de socialisme? Ja hi tornem a ser. Després ens estranyem de per què ens van deixar tirats el 1936, perquè érem un focus comunista al sud-oest d'Europa. Sempre barrejant les coses. Primer el referèndum, i després les eleccions, ja votaràs el partit comunista si vols. Collons. JM
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
JM,si unicament fem dels PP.CC una Republica Federal, no creus que el sistema neo-liberal en el que vivim continuarà perdurant i alimentant la globalització que és berena les cultures quan li vé en gana? I la segona pregunta: Creus realment que en el 36 ens van deixar tirats per això o perquè el somni de molts i moltes s´estava fent realitat i algu havia d´aturar-ho? Països Catalans lliures i socialistes!
En tot cas no el decidiràs tu el sistema, el decidirà la gent dels Països Catalans i no crec que vulguin ser una república socialista
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
Almogàver era només una proposta, no una decisió I això de què decidirà la gent que viu als Països Catalans tampoc tu tens el poder de decidir-ho...no et sembla? A la més minima oportunitat carregueu contra qualsevol opció no sigui la vostra...en comptes de proposar,imposeu...té nassos la cosa! Au, visca el capital i el neo-liberalisme econòmic! (Aviam si així el "poble està més content) (i no hi smile de vomitar si no el faria servir) Salut!
Ni neoliberalisme ni socialisme: Democràcia Social!! o dit d'una altra manera, socialdemocràcia (i de debò, com tenen els escandinaus).
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
Almogàver era només una proposta, no una decisió I això de què decidirà la gent que viu als Països Catalans tampoc tu tens el poder de decidir-ho...no et sembla? A la més minima oportunitat carregueu contra qualsevol opció no sigui la vostra...en comptes de proposar,imposeu...té nassos la cosa! Au, visca el capital i el neo-liberalisme econòmic! (Aviam si així el "poble està més content) (i no hi ha smile de vomitar si no el faria servir) Salut!
aposto per uns paisos confederats on no existeixi opressio d'espanya, ni de frança, ni del capitalisme. assamblearis . un poder popular des dels barris. amb tres capitals. totalment confederats i descentralitzats el maxim de democratics possibles. on la llengua sigui el catala amb les sevs variants. ni penes de mort ni altres merdes.
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
Almogàver era només una proposta, no una decisió I això de què decidirà la gent que viu als Països Catalans tampoc tu tens el poder de decidir-ho...no et sembla? A la més minima oportunitat carregueu contra qualsevol opció no sigui la vostra...en comptes de proposar,imposeu...té nassos la cosa! Au, visca el capital i el neo-liberalisme econòmic! (Aviam si així el "poble està més content) (i no hi ha smile de vomitar si no el faria servir) Salut!
Per a començar, jo no tinc encara CAP OPCIÓ definida, ideològicament parlant. Simplement treballaré per a la llibertat, i després, que hi hagi el debat ideològic, eleccions, i el que vulgueu. Però això d'avantposar el sistema a la llibertat ... què vols que et digui...: PFFFFFFFFFFFF... JM
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
No volgueu començar la casa per la teulada
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
La meva pregunta es clara: Es que hi ha algú que preten un model centralista o pseudoautonòmic pels PPCC? Doncs si es així, jo em dono de baixa del racó... per mi hauriem de tirar per la lliure-associació de comarques - per no dir municipis- i pensar en confederarnos amb mes països europeus... però com a minim un sistema federal de les 3 grans entitats històriques-territorials... es que sinó es caure del foc per anar a les brases, que cremen menys, però cremen. Salutacions federals!
Quina mania amb l fedralisme pels PPCC... Que un estat plurinacional ho sigui ho trobo normal, però per un poble lliure no li veig el per què. Ah, i per què dius que et donaries de baixa del racó al trobar algú que no pensa com tu?
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
Açò és una estranya i falsa utopia, pròpia més bé d'un ingenu que d'algú amb cervell. Jo sóc potser més utòpic que tots vosaltres i sóc purament anarquista. Però em sembla que a l'anarquisme, a la manca total d'autoritat, la humanitat hi ha d'arribar mitjançant una organització justa, de la qual puga anar prescidint de mica en mica. I per començar ens cal la independència. No crec en aquest triple estat de què parleu. Crec en Catalània, el nostre país, com en una cosa unida, i que haurem de separar algun dia en unitats territorials lògiques, les vegueries, si volem caminar cap a un sistema just econòmicament per tot el país. El proper pas seria la introducció progressiva d'una mena de socialisme, tot adaptant-se a la societat, i prescindint d'una societat de classes i d'una burocràcia. I finalment, amb un estat just de les coses serà el moment en què, un cop madurs ja del tot, podrem prescindir de les estructures estatals. Per mi, allò que en dieu "Països" té ja poc sentit. Tant conciutadà i compatriota és meu un home o dona d'Eivissa, de Berga o de València. I igualment em sent identificat amb tots tres. Aquestos països, un cop finiquitada Espanya, seran una realitat vella que no tardarà en desaparéixer. Concentrem-nos en la lluita dia a dia i no construim castells a l'aire, ni repúbliques federals socialistes. Au jovent!
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
Jo també aposto per una coonfederació d'Estats: Conjunt d'estats independents que, de manera voluntària, decideixen d'unir-se en una sola entitat política reconeguda internacionalment. Els estats que s'uneixen en confederacions no perden la seva independència, de manera que les decisions que pren la confederació han de ser ratificades pels governs sobirans de cadascun dels Estats confederats, i poden abandonar la confederació quan ho desitgin. A diferència dels Estats federals i dels descentralitzats, en els quals el govern estatal delega competències en els governs autònoms, en les confederacions són els Estats independents els que deleguen algunes competències en el govern de la confederació. Si plantegem amb força un model confederal pels PPCC, la nostra causa pot guanyar adeptes que actualment es resisteixen al País Valencià i a Ses Illes, en pensar que des de Catalunya volem colonitzar-los. Després cada confederació hauria de tenir unes vegueries autonòmes, amb tracte encara més especial als territoris d'Andorra, la Franja, la Catalunya Nord i la Val d'Aran, tots ells dins l'estat confederal de Catalunya. PD: Al País Valencià existeixen vegueries també? o l'única divisió possible és la de les actuals províncies?
Les províncies només són de l'any 1833, ací sempre ens haviem organitzat en comarques. vegueria=comarca?
|
Volem una Republica Fedreal dels Països Catalans on Valencia, Catalunya i les illes siguin estats independets dins la Republica Catalana amb les seves corts i on s'aprobin lleis diferents a cada regió. Tipus com els Estats Units d'America on la policia d'un estat no pot entrar a l'altre i on s'aproven lleis diferents en cada estat com per exemple la pena de mort que en alguns estat n'hi ha en altres no !!! Cada estat tindra la seva llengua propia el valencia el mallorqui i el català............. Editat al dia 17 de setembre del 2004, a les 16:30
No veig que sigui començar per la taulada definir com ens organitzariem quan siguem independents. Jo voto clarament per la confederació d'estats i com referent exterior miraria cap a Suisa i no pas tant cap als EEUU. Crec que la Val d'Aran i la Catalunya Nord també haurien de ser estats. Cambiaria el nom per Confederació de Republicas dels Paisos Catalans Independencia que la prudencia no ens faci traidors
|
La Stoa: www.cromelnordic.org Crom el nòrdic ha estat nomenat moderador del tòpic "filosofia" de la web Canya contra Espanya. Si voleu donar-hi una ullada al primer fòrum: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewtopic.php?t=52 . ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. La Stoa es solidaritza amb l'escola de música "el faristol". El pacte social: Marx. La Stoa celebra el 1r. aniversari. La Stoa ilegalitza, a desgana, tot anònim als articles. F. Sabater està enllaçat indirectament a webs porno. ----------------------------------- Recordem que tots els serveis de La Stoa són gratuïts, si bé alguns exigeixen ser identificat per a utilitzar-los. No obstant, els serveis com a anònim (per exemple, la lectura d'articles) són gratuïts. Esperem la teva visita a La Stoa! (www.cromelnordic.org). Salutacions als usuaris.
Amunt
|
La Stoa: www.cromelnordic.org Crom el nòrdic ha estat nomenat moderador del tòpic "filosofia" de la web Canya contra Espanya. Si voleu donar-hi una ullada al primer fòrum: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewtopic.php?t=52 . ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. La Stoa es solidaritza amb l'escola de música "el faristol". El pacte social: Marx. La Stoa celebra el 1r. aniversari. La Stoa ilegalitza, a desgana, tot anònim als articles. F. Sabater està enllaçat indirectament a webs porno. ----------------------------------- Recordem que tots els serveis de La Stoa són gratuïts, si bé alguns exigeixen ser identificat per a utilitzar-los. No obstant, els serveis com a anònim (per exemple, la lectura d'articles) són gratuïts. Esperem la teva visita a La Stoa! (www.cromelnordic.org). Salutacions als usuaris.
Mare de Déu, ha estat i està plè de sonats aquesta web xDDDD
|
La Stoa: www.cromelnordic.org Crom el nòrdic ha estat nomenat moderador del tòpic "filosofia" de la web Canya contra Espanya. Si voleu donar-hi una ullada al primer fòrum: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewtopic.php?t=52 . ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. La Stoa es solidaritza amb l'escola de música "el faristol". El pacte social: Marx. La Stoa celebra el 1r. aniversari. La Stoa ilegalitza, a desgana, tot anònim als articles. F. Sabater està enllaçat indirectament a webs porno. ----------------------------------- Recordem que tots els serveis de La Stoa són gratuïts, si bé alguns exigeixen ser identificat per a utilitzar-los. No obstant, els serveis com a anònim (per exemple, la lectura d'articles) són gratuïts. Esperem la teva visita a La Stoa! (www.cromelnordic.org). Salutacions als usuaris.
La Stoa: www.cromelnordic.org Aquests dies comencem a notar més tràfic en La Stoa! (Almenys, pels usuaris registrats que ens venen a veure; comptant-ho de fa poc, ara cada dia ve algun, cosa que no passava abans. T'animes a visitar-nos? 200 articles t'esperen! Ja som 70 usuaris registrats! I si no és suficient, tins en compte que ara el gran Víctor Alexandre ens ha enviat un article! --------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Diada nacional: nació de primera o nació de segona? (Article del mateix V. Alexandre, enviat a La Stoa com a article ja publicat en altres llocs; un article molt ben fet, per cert). Un bon servei de Correu electrònic: mailcat.org. (Renovació de l'article). El naixement d’una filla. (Enviat per un visitant colaborador que és pare de fa poc). Qui és el membre Colaboradors de La Stoa? (Una explicació tècnica. Pot ser interessant llegir-se-la de principi a fi (almenys una vegada), per saber-ne tots els detalls. Canvi de plans i cap a Barcelona. (Article enviat per Endsi, possiblement l'usuari no administrador els articles del qual més atrauen al públic de La Stoa, a jutjar pels comptadors i per algun comentari, i alhora un dels usuaris de La Stoa que més articles ens ha enviat). El germà de Crom té la carrera d’advocat ben bé finalitzada. (Article subjectiu i personal sobre el meu germà (Roger Corbera), futur advocat). Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. (Senzillament, una proclama de protesta contra la constitució Europea. Inclou un petit llistat de motius pels quals els catalans hauríem de dir "no" a la Constitució Europea). ------------------------------- Doncs ja saps, vine a veure'ns quan vulguis, o millor, ara mateix! La direcció és: www.cromelnordic.org Salutacions!
|
La Stoa: www.cromelnordic.org Crom el nòrdic ha estat nomenat moderador del tòpic "filosofia" de la web Canya contra Espanya. Si voleu donar-hi una ullada al primer fòrum: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewtopic.php?t=52 . ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. La Stoa es solidaritza amb l'escola de música "el faristol". El pacte social: Marx. La Stoa celebra el 1r. aniversari. La Stoa ilegalitza, a desgana, tot anònim als articles. F. Sabater està enllaçat indirectament a webs porno. ----------------------------------- Recordem que tots els serveis de La Stoa són gratuïts, si bé alguns exigeixen ser identificat per a utilitzar-los. No obstant, els serveis com a anònim (per exemple, la lectura d'articles) són gratuïts. Esperem la teva visita a La Stoa! (www.cromelnordic.org). Salutacions als usuaris.
Últimament La Stoa (www.cromelnordic.org) nota un important pujada de visites. Per donar xifres, rebem 4 o 5 identificacions d'usuaris cada setmana i els nostres articles a vegades arriben als 50 visitants (visites úniques). Faltes tu! Els nous articles de La Stoa són: - Pensaments sobre Pujol i el PP. - El pacte social: el positivisme i Nietzsche. - Defensem la presa política catalana Laura Riera! - La Stoa avisa de fraus en la telefonia mòbil. - “Els primers passos per a inscriure’s en La Stoa”. - Diada nacional: nació de primera o de segona? (V. Alexandre) - El naixement d’una filla. Si tenim un article del gran V. Alexandre a La Stoa (donat no en exclusiva), a què esperes? Vine ja a La Stoa! (www.cromelnordic.org) Visca Catalunya lliure!
|
La Stoa: www.cromelnordic.org Crom el nòrdic ha estat nomenat moderador del tòpic "filosofia" de la web Canya contra Espanya. Si voleu donar-hi una ullada al primer fòrum: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewtopic.php?t=52 . ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. La Stoa es solidaritza amb l'escola de música "el faristol". El pacte social: Marx. La Stoa celebra el 1r. aniversari. La Stoa ilegalitza, a desgana, tot anònim als articles. F. Sabater està enllaçat indirectament a webs porno. ----------------------------------- Recordem que tots els serveis de La Stoa són gratuïts, si bé alguns exigeixen ser identificat per a utilitzar-los. No obstant, els serveis com a anònim (per exemple, la lectura d'articles) són gratuïts. Esperem la teva visita a La Stoa! (www.cromelnordic.org). Salutacions als usuaris.
Últimament La Stoa (www.cromelnordic.org) experimenta una pujada ben visible de visites... hem d'apretar l'accelerador! Agraim a l'usuari Arnau i catalunya que ens hagin passat alguns articles... tots junts fem força! ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són (tots els articles, si no hi ha indicació en contra, són fets per mi mateix, Crom el nòrdic, el vostre segur servidor): Crom el nòrdic presenta el seu germà a les dones de La Stoa. (Un article de broma, basat en Frank Cho, com a part d'una promesa a mon germà). La proclamació de la república de 1934 a TVC. (Un article curt però interessant. Autor: l'usuari catalunya (aquest és el seu nick)). Per quan la restitució de les 4 columnes de Puig i Cadafalch? (Autor: Arnau. Una part desconeguda, però interessant, del patrimoni català.). “200 muertos sobre nosotros no nos importan”. (Aznar). (Com dirien a la web genoveses: "Pasen y vean los horrores".). La Stoa promet un reportatge tots els dies parells del mes. (Doncs això; per més detalls, llegiu la promesa). Pensaments sobre Pujol i el PP. (Article que deixa a Pujol com un governant regular, però visiblement millor que el que ho hagués fet el PP si hagués governat. Ja se sap, en una democràcia, per a canviar un vot només cal agafar un altre paperet (ho dic sense ironies)). El pacte social: el positivisme i Nietzsche. (Qui fou Comte, creador del positivisme? Quin fou el vertader pensament de Nietzsche? Llegiu-ne una mica aquí). Defensem la presa política catalana Laura Riera! (Passem a l'acció ara mateix! Assabenta't de com pateix la nostra aliada Laura Riera a la presó, per dictàmen "del imperio español". ----------------------- Només falteu vosaltres! Visiteu La Stoa! www.cromelnordic.og ---------------------- ---------------------- També us invitem al fòrum de filosofia de Canya contra Espanya, moderat per mi mateix. Els fòrums són: - Sobre la filosofia d'esquerres (inclou una enquesta amb opció a vot). La direcció: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewforum.php?f=16&sid=3f25ac81e894f81272a35deff57cfed1 --------------------------------- Salut i república!
|
La Stoa: www.cromelnordic.org Crom el nòrdic ha estat nomenat moderador del tòpic "filosofia" de la web Canya contra Espanya. Si voleu donar-hi una ullada al primer fòrum: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewtopic.php?t=52 . ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. La Stoa es solidaritza amb l'escola de música "el faristol". El pacte social: Marx. La Stoa celebra el 1r. aniversari. La Stoa ilegalitza, a desgana, tot anònim als articles. F. Sabater està enllaçat indirectament a webs porno. ----------------------------------- Recordem que tots els serveis de La Stoa són gratuïts, si bé alguns exigeixen ser identificat per a utilitzar-los. No obstant, els serveis com a anònim (per exemple, la lectura d'articles) són gratuïts. Esperem la teva visita a La Stoa! (www.cromelnordic.org). Salutacions als usuaris.
L'increment de visites de La Stoa, i que el fòrum hagi començat a tenir una mica de moviment, són coses molt animadores que fan (ho dic a títol personal) que valgui molt la pena escriure 3 articles setmanals. Com sempre, escrivim el setmanari. --------------------------------- Els nous articles de La Stoa (www.cromelnordic.org) són (indiquem els articles que tenen 20 o més visites): La Stoa busca un 2n administrador en funcions. (20 visites. Ens seria molt útil, malgrat ara per ara ja no és tant urgent; si podries ser aquest nou administrador o coneixes algú que podria ser-ho, contacta'm pel msn: alejandro@ yahoo.com). Turquia a la Unió Europea, si o no? (Un article tant interessant com afirma en el títol; 29 visitants en 2 dies). La Stoa demana ajut contra la Constitució Europea present. (No pensis més i actua!). Amor de campament. (Endsi continua amb les seves poesies). Reflexions sobre la vida i la mort. (Unes reflexions interessants, més de tipus sociològic i d'actualitat que no pas filosòfic o moral). Crom el nòrdic presenta el seu germà a les dones de La Stoa. (Un article de broma sobre mon germà; no hi doneu més trascendència, perquè no el clisseu aviam què tal?). La proclamació de la república de 1934 a TVC. (Interessant article. 24 visites). --------------------------- No hi pensis més i visita'ns! O millor, com que som filosòfics, pensa-hi més i visita'ns! Salut! La Stoa: www.cromelnordic.org
|
La Stoa: www.cromelnordic.org Crom el nòrdic ha estat nomenat moderador del tòpic "filosofia" de la web Canya contra Espanya. Si voleu donar-hi una ullada al primer fòrum: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewtopic.php?t=52 . ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. La Stoa es solidaritza amb l'escola de música "el faristol". El pacte social: Marx. La Stoa celebra el 1r. aniversari. La Stoa ilegalitza, a desgana, tot anònim als articles. F. Sabater està enllaçat indirectament a webs porno. ----------------------------------- Recordem que tots els serveis de La Stoa són gratuïts, si bé alguns exigeixen ser identificat per a utilitzar-los. No obstant, els serveis com a anònim (per exemple, la lectura d'articles) són gratuïts. Esperem la teva visita a La Stoa! (www.cromelnordic.org). Salutacions als usuaris.
Si miri, bona nit.
|
La Stoa: www.cromelnordic.org Crom el nòrdic ha estat nomenat moderador del tòpic "filosofia" de la web Canya contra Espanya. Si voleu donar-hi una ullada al primer fòrum: http://www.canyacontraespanya.com/phpBB2/viewtopic.php?t=52 . ----------------------------------- Els nous articles de La Stoa són: Crom el nòrdic votarà “no” a la Constitució Europea. La Stoa es solidaritza amb l'escola de música "el faristol". El pacte social: Marx. La Stoa celebra el 1r. aniversari. La Stoa ilegalitza, a desgana, tot anònim als articles. F. Sabater està enllaçat indirectament a webs porno. ----------------------------------- Recordem que tots els serveis de La Stoa són gratuïts, si bé alguns exigeixen ser identificat per a utilitzar-los. No obstant, els serveis com a anònim (per exemple, la lectura d'articles) són gratuïts. Esperem la teva visita a La Stoa! (www.cromelnordic.org). Salutacions als usuaris.
Quins records...
|
¿Ens hem preguntat, alguna vegada, com són les persones (la majoria joves) que decideixen abandonar les teòriques comoditats de la vida urbana per desplaçar-se a una zona d'alta muntanya? Què els motiva? Quines són les seves aspiracions? Un estudi, realitzat per l'Eva Lluvich i la Mònica Ortega, pretén analitzar com són aquests joves i veure quin és l'impacte econòmic que deixen a les poblacions del Pallars Sobirà. Atenció perquè si els primers van marxar de les ciutats animats per un cert idealisme, ara, busquen sortides professionals i deixen de banda, el romanticisme que imperava a la dècada dels 70. Les migracions dels joves urbans cap el camp és l'objecte de l'estudi realitzat per aquestes dues autores. Miren un fenomen que, segons les seves pròpies paraules, "poden transformar el futur de la comarca". El treball presentat, fruit de força mesos d'estudi ha estat realitzat mitjançant entrevistes personals i enquestes al jovent traslladat. La primera conclusió que ens crida l'atenció és la diferència de motivació que tenien els joves dels anys 70 en relació a avui dia per emigrar. Fa trenta anys, els primers que marxaven a l'alta muntanya ho feien envoltats d'un cert idealisme. Moguts per una voluntat de trencar amb la gran ciutat i de buscar una vida tranquil·la i de contacte amb la natura. Avui, en canvi, la migració es fa potser no tant per gust com per guanyar-se la vida. Els nous habitants del Pallars Sobirà arriben a la comarca per treballar sigui en el turisme, sigui en els esports d'aventura. Això, però, repercuteix positivament per a la comarca ja que genera més activitat econòmica. Perquè? Doncs perquè els joves que van marcar a la primera onada d'emigració eren ecologistes, immigrats i okupes que volien un entorn rural. Molts d’aquests hippies (com els coneixen els autòctons) es van instal·lar en pobles deshabitats i, malgrat que alguns van fracassar, molts es van quedar i van vincular la seva subsistència al voltant de l'alimentació artesanal de qualitat o la producció ecològica. Els anys 90: segona migració La segona tanda va marxar a la dècada dels 90. La promoció de la pràctica d'esports d'aventura va necessitar molta mà d'obra. El Pallars Sobirà va atreure molta gent que es va instal·lar en pisos de lloguer de municipis grans com ara Sort, Llavorsí, Esterri o Rialp. Aquests, busquen millorar la qualitat de vida i, a diferència dels que van marxar els anys 70, no els uneix cap motivació que la purament econòmica. Un problema? que les feines són molt de temporada i poc estables. també es queixen de l'alt preu que han de pagar per instal·lar-se en un habitatge. Com es rep el fenomen migratori? Deixant de banda els inevitables estereotips, en general, la gent del Pallars Sobirà, segons l'estudi, veu amb bons ulls l'arribada de joves de la gran ciutat. Donen vida a la comarca, augmenten la població i milloren les infrastructures. Un aspecte en el que topen nouvinguts i autòctons és la relació que es té amb el medi. Els nous habitants mostren una especial sensibilitat cap el medi ambient mentre que els habitants de la zona aposten per ser més intervencionistes. Això vol dir que volen més pistes d'esquí, hotels i apartaments de segona residència. Un mica d'història Durant anys, el despoblament ha caracteritzat les zones d'alta muntanya. Des de l'any 1860, el Pallars Sobirà ha perdut població de manera espectacular. La gent es traslladava a les zones industrials per trobar feina i deixava el camp. A partir de la segona meitat dels 70, però, es dóna el fenomen a la inversa i són els joves els que pugen al Pallars. Per conèixer de ben a prop aquesta realitat i, durant prop d'un any, les autores han fet entrevistes en profunditat a 15 joves que han explicat els seus motius per emigrar i la seva relació amb els autòctons.
M'agradaria saber on trobar aquest estudi, alguna idea? Els neorurals segueixen sent una fornada de joves i no tan joves que segueixen buscant una vida allunyada de les grans ciutats. Evidenment els temps han canviat i la gent que decideix emigrar busca un estat del benestar minim que s'oposa a esteriotip hippy de fa dues decàdes, encara que hi poguin haver similituts. El camp català com l'alta montnya, necessiten construir eines de desenvolupament que evitin el seu abandonament. Els esports d'aventura han estat en els darrers anys un sector que ha ajudat molt, així com el turisme rural. Tanmateix aquestes solucions basades en sectors terciaris no poden ser úniques. Es fa necessari una transformació del camp català que assenti nous pagesos. L'avançada edat dels nostres pagesos estan comportant un abandonament del territori que ens pot portar molts problemes. L'agricultura està en perill de convertir-se en un sector industrialitzat, en el sentit treballadors assalariats deslligats del territori. Per tant, cal una transformació de la agricultura catalana que revaloritzi els productes agricoles ja sigui en una linia ecologica o de producció autoctona. Alhora es clau un canvi en la nostra societat que esta disposada a gastar molts diners en noves tecnologies per el mínim en els nostres aliments. Aquests preus tan baixos dels productes agrícoles comporta una precarització d'un sector que ens es tan necessari. Enacar és hora que es reconegui als nostres pagesos la seva gran funció ambiental i paisatgistica, no son nomes obrers.
|
Bé, dons que tinc un petit dubte sobre la “fenya” que te un padrí (godfather) La meva germana m’ha demanat si volia ser el padrí del seu petit i jo he acceptat sense cap mirament. Ara, sembla mentida que jo no sapigue ben bé que haig de fer. Se que si algun dia quelcom els hi passa a la meva germana i cunyat, llavors serè jo el que vetlli per el petit, però em sonen campanes de que haig de comprar els tortells de reis (ho fem això els “catalans”?) i que haig de comença un racó (diners) Dons això, vaig errat? Algú em pot fer cinc cèntims? Voldria saber un xic que es el que es fa avui i que es fa en una besant, s’hi n’hi ha, més tradicional. Per endavant, moltes mercès.
Hola company matiner de dissabte. Miraré de contestar el poc que sé: en la tradició cristiano catòlica, els padrins (2 home i dona) acompanyen a la pica baptismal (o com es digui) amb un ciri encès, en el moment del bateig. han de ser cristians i han de ser la "llum de la fe" del nou batejat, i el garant que la pesoneta vagi ben encaminada de per vida... També he sentit dir que en cas de faltar els pares (amb el fillol essent menor d'edat, o que no pugui valdre's) els padrins han de fer-se càrrec del fillol ( no sé si en un sentit material o materialista) Altres oblibacions menors al nostren país són: la padrina compra la palma el dia de Diumenge de Rams, i acompany al nen/nena a beneir-la... El padrí compra el tortell i l'ou de la mona de Dilluns de Pasqua. També és cert que el padrí assegura el futur benestar no només moal sinó també material, i daquesta manera "s'obre la llibreta d'estalvis" que en moltes ocasions s'utilitza per pagament d'estudis, segons el que jo he pogut copsar És cert que el padrí /na es considerava com un referent i en aquest sentit trobo positiu que es mantingui aquesta tradició. Nosaltres no hem batejat les nostres filles ni pensem fer-ho però sí vam demanar a alguns familiars i amics si voliem ser padrins en el sentit que acabo d'exposar, com a exemples i consellers o llum d'inspiració vital. Axò es una visió molt personal i gens estudiada del que per a mi i pels del meu voltant representa aquesta institutció, M'agradaria que algú que en sàpiga més ens il.lustri salut a tothom. La independència és possible, i potser propera!!
Merci Jaume! Nosaltres, com vosaltres, no em batejat el petit Andreu, ni ho volem fer. Que no s’ofengui ningú, però nosaltres no som gens religiosos, però creiem que certes tradicions, tot i ser religioses, s’”han de seguir"; tot i que nosaltres ho fem com a tradicions socials i sense relacionar-les amb la religió. Be, dons que si algú en vol escriure mes, endavant. Editat al dia 18 de setembre del 2004, a les 22:02
algú s'anima a informar-nos sobr eel tema. o algú ens pot parlar de quina relació tenen amb el seus padrins Jo desgraciadament els tinc a tots dos morts...
|
Bé, dons que tinc un petit dubte sobre la “fenya” que te un padrí (godfather) La meva germana m’ha demanat si volia ser el padrí del seu petit i jo he acceptat sense cap mirament. Ara, sembla mentida que jo no sapigue ben bé que haig de fer. Se que si algun dia quelcom els hi passa a la meva germana i cunyat, llavors serè jo el que vetlli per el petit, però em sonen campanes de que haig de comprar els tortells de reis (ho fem això els “catalans”?) i que haig de comença un racó (diners) Dons això, vaig errat? Algú em pot fer cinc cèntims? Voldria saber un xic que es el que es fa avui i que es fa en una besant, s’hi n’hi ha, més tradicional. Per endavant, moltes mercès.
Felicitats, amic, que aixo de ser tiet, es el primer pas per fer-li cosins al nebot. Ara, aixó de ser padri es una historia vella i que te tradicions diferents depenent del tros de pais de que parlem. Segons la doctrina de l'esglesia catolica, efectivament i tal com t'han comentat en una altra resposta, la cosa consistiiria en fer de pare espiritual de la criatura. I tambè d'una mena de pare a la banqueta, si em permets el simil futbolistic. En temps de esperança de vida curta, era una sabia mesura responsabilitzar els germans petits pel que fa al futur dels infants. A nivell legal, res d'aixó no tenia massa valor. La figura del padrí, podem dir que era de caire privat. Una mena de contracte entre germans o entre parents i inclus entre amics, per mirar de garantir la continuitat del cognom amb certa dignitat.. Ja fa anys, que la seguretat social, ha susbtituit a la practica aquesta figura. Aixó si, amic, et toca, segons la tradició, comprar la mona per pascua. Has de començar per una petita, prou petita per que se la pugui mengar el teu fillol, i cada any l'has de fer creixer a mesura que ell creixi. El tortell de reis, home, es un accesori que habitualment, li tocaria al mes vell de la familia, per que normalment, també será padrí de mes d'un. I poca cosa mes, la resta, te la diran el temps i les relacions que hagis anat constuint tu mateix. Com a nota desvergonyida pero prou tradicional tambè, era habitual en families mes o menys il·lusatrades, que el padri, acompanyes el fillol a perdre la virginitat a una casa de barrets de confiança, arribada la adolescencia. Em penso que aquesta tradició, també s'ha perdut. Ja som un mes. Felicitats a tothom. Jordi
|
Algú em pot explicar què significa, qui l'utilitza, i més informació sobre el símbol següent? Jo sé que hi ha una marca (Independent) que l'utilitza, i també l'he vist algun altre cop, però no sé què significa. Espero que es vegi...: Aquesta imatge l'he agafat del Google, però mai he anat a la`pàgina web d'on és la imatge. El símbol que jo dic és sense les lletres de dintre el símbol
Per a posar una imatge no tens que posar la pàgina on és, sino fer click en la imatge en qüestió, anar a Propiedades i agafar la URL que et sorti. Aquella si que és la direcció real de la imatge, no pas de la pàgina on està allotjada.
Ja veig que he fet el ridícul... perdoneu companys... Gràcies Pablo!! que Déu t'ho pagui amb molts fills! Bé.. ho tornaré a intentar...
mmmm...´Això ha de ser nazi per collons, digues d'on ho has tret.
Doncs m'he començat a encuriosir per el tema quan el vaig veure a la marca, em sonava, no sé de què. Em sembla que a Estartit vaig veure una estelada dibuixada amb aquest símbol en vès de la estrella i posava País d'Oc. però m'he encuriosit més quan he vist el reportatge de diario de un skin, que entre els pins que es posa també hi ha això.. no ho sé, per això preguntava... La imatge la he tret del google, posant independent a la pàgina 4, si t'interessa.
Lo d´Occitània és perquè la seva bandera justament té aquest símbol:
|
Algú em pot explicar què significa, qui l'utilitza, i més informació sobre el símbol següent? Jo sé que hi ha una marca (Independent) que l'utilitza, i també l'he vist algun altre cop, però no sé què significa. Espero que es vegi...: Aquesta imatge l'he agafat del Google, però mai he anat a la`pàgina web d'on és la imatge. El símbol que jo dic és sense les lletres de dintre el símbol
Per a posar una imatge no tens que posar la pàgina on és, sino fer click en la imatge en qüestió, anar a Propiedades i agafar la URL que et sorti. Aquella si que és la direcció real de la imatge, no pas de la pàgina on està allotjada.
Ja veig que he fet el ridícul... perdoneu companys... Gràcies Pablo!! que Déu t'ho pagui amb molts fills! Bé.. ho tornaré a intentar...
mmmm...´Això ha de ser nazi per collons, digues d'on ho has tret.
Doncs m'he començat a encuriosir per el tema quan el vaig veure a la marca, em sonava, no sé de què. Em sembla que a Estartit vaig veure una estelada dibuixada amb aquest símbol en vès de la estrella i posava País d'Oc. però m'he encuriosit més quan he vist el reportatge de diario de un skin, que entre els pins que es posa també hi ha això.. no ho sé, per això preguntava... La imatge la he tret del google, posant independent a la pàgina 4, si t'interessa.
Ara miro d'on ve aquesta web de la foto.
|
Algú em pot explicar què significa, qui l'utilitza, i més informació sobre el símbol següent? Jo sé que hi ha una marca (Independent) que l'utilitza, i també l'he vist algun altre cop, però no sé què significa. Espero que es vegi...: Aquesta imatge l'he agafat del Google, però mai he anat a la`pàgina web d'on és la imatge. El símbol que jo dic és sense les lletres de dintre el símbol
Per a posar una imatge no tens que posar la pàgina on és, sino fer click en la imatge en qüestió, anar a Propiedades i agafar la URL que et sorti. Aquella si que és la direcció real de la imatge, no pas de la pàgina on està allotjada.
Ja veig que he fet el ridícul... perdoneu companys... Gràcies Pablo!! que Déu t'ho pagui amb molts fills! Bé.. ho tornaré a intentar...
mmmm...´Això ha de ser nazi per collons, digues d'on ho has tret.
Doncs m'he començat a encuriosir per el tema quan el vaig veure a la marca, em sonava, no sé de què. Em sembla que a Estartit vaig veure una estelada dibuixada amb aquest símbol en vès de la estrella i posava País d'Oc. però m'he encuriosit més quan he vist el reportatge de diario de un skin, que entre els pins que es posa també hi ha això.. no ho sé, per això preguntava... La imatge la he tret del google, posant independent a la pàgina 4, si t'interessa.
http://mywebpages.comcast.net/scottsk8r528/ a la secció logos, trobaras un poti poti d'imatges... q encara et desconcerta més. Però pel que veig, aquest logo que has penjat és d'una web d'un pringat americà que és skater i que té un lio de politica al cap que no s'aclara, pq tant he vist la bandera dels EEUU en gran presumint de pais, com el signe d'Anarquia, o sigui que no crec que descobrim pas que vol dir aquest signe en aquesta web. xD!
també hi ha una marca de paper de fumar rizzla que utilitaza este simbol, i es la marca dels skaters i punk rockers ianquis
|
Algú em pot explicar què significa, qui l'utilitza, i més informació sobre el símbol següent? Jo sé que hi ha una marca (Independent) que l'utilitza, i també l'he vist algun altre cop, però no sé què significa. Espero que es vegi...: Aquesta imatge l'he agafat del Google, però mai he anat a la`pàgina web d'on és la imatge. El símbol que jo dic és sense les lletres de dintre el símbol
Per a posar una imatge no tens que posar la pàgina on és, sino fer click en la imatge en qüestió, anar a Propiedades i agafar la URL que et sorti. Aquella si que és la direcció real de la imatge, no pas de la pàgina on està allotjada.
Ja veig que he fet el ridícul... perdoneu companys... Gràcies Pablo!! que Déu t'ho pagui amb molts fills! Bé.. ho tornaré a intentar...
Això és una marca d'Skate!!! home! com sou, te tant de nazi com nosaltres d'espanyols...
Doncs en el DVD de "Diario de un skin", entre els penjolls que es posen a la Bomber hi ha aquest símbol, si no m'erro.
|
Algú em pot explicar què significa, qui l'utilitza, i més informació sobre el símbol següent? Jo sé que hi ha una marca (Independent) que l'utilitza, i també l'he vist algun altre cop, però no sé què significa. Espero que es vegi...: Aquesta imatge l'he agafat del Google, però mai he anat a la`pàgina web d'on és la imatge. El símbol que jo dic és sense les lletres de dintre el símbol
Per a posar una imatge no tens que posar la pàgina on és, sino fer click en la imatge en qüestió, anar a Propiedades i agafar la URL que et sorti. Aquella si que és la direcció real de la imatge, no pas de la pàgina on està allotjada.
Ja veig que he fet el ridícul... perdoneu companys... Gràcies Pablo!! que Déu t'ho pagui amb molts fills! Bé.. ho tornaré a intentar...
Això és una marca d'Skate!!! home! com sou, te tant de nazi com nosaltres d'espanyols...
Doncs en el DVD de "Diario de un skin", entre els penjolls que es posen a la Bomber hi ha aquest símbol, si no m'erro. La imatge que he posat sí que és de la marca, però jo em refereixo al símbol, no a la imatge posada.
|
Algú em pot explicar què significa, qui l'utilitza, i més informació sobre el símbol següent? Jo sé que hi ha una marca (Independent) que l'utilitza, i també l'he vist algun altre cop, però no sé què significa. Espero que es vegi...: Aquesta imatge l'he agafat del Google, però mai he anat a la`pàgina web d'on és la imatge. El símbol que jo dic és sense les lletres de dintre el símbol
Doncs ja veig que aquest símbol no és res de bò... Jo em pensava que potser seria quelcom de bò, ja que la marca és Independent, i clar... el nom et fa pensar... després va i veig una imatge de skins amb això... no ho sé...
Em fa gracia que parleu d'aquest simbol , jo vai tenir prou problemes a Anglaterra, un company Italia el portaba. Es una marca surfera. Pero es veu que es o guarda molta similitud amb la creu de la Republica de Weimar Alemana i que anteriorment havia estat del Keiser--crec que era la de i Weimar--tambe la va utilitzar el nacionalsocialsme com a simbol patriotic ,la ficaben als avions i als tancs i altres carrus de combat mimetitzants els carrus de combat de la primera guerra mundial. Pero mes tard considerat un simbol, pre-feixista va anar perdent lloc per l'esvastica que es va convertir amb el simbol mes identitari i unitari del Nazisme Alemany. El cas es que l'italia d'ulls clars , cabell ros ,amb l'estrelleta de la Republica de l'Alemania del crac del 29 no va despertar moltes simpaties entre els hooligans anglesos.
|
Algú em pot explicar què significa, qui l'utilitza, i més informació sobre el símbol següent? Jo sé que hi ha una marca (Independent) que l'utilitza, i també l'he vist algun altre cop, però no sé què significa. Espero que es vegi...: Aquesta imatge l'he agafat del Google, però mai he anat a la`pàgina web d'on és la imatge. El símbol que jo dic és sense les lletres de dintre el símbol
A veure, la imatge que has posat és d´una marca surfera....sense més ni més. El símbol, però, ve de molt més lluny que de l´època dels nazis, que com molt bé heu dit sí que el van utilitzar. Juraria que es diu creu gamada, però tampoc ho sé del cert. Abans però era la creu que utilitzaven els Templaris ( Orde de cavalleria religiosa cristiana) cap al segle XII aproximadament. Molts d´ells eren catalans i tenien monestirs a banda i banda dels Pirineus. En l´actualitat hi ha un grupet de gent que es diuen OC ( Ordes Catalanes) i un grupde música anglès que es diuen The Templars Catalonian Ordes.
|
La constitució europea, problablement pasara a referendum al març-abril del 2005. Com aquest missatge arribara a diferents joves de diferents organitzacions que lluitaran per la derrota de la cosnstitució, aprofito aixo per dir que aquesta es una oportunitat on podrem treballar junts per aconseguir que el No derroti la imposició d'aquest constitució que limita els drets i elimina uns altres etc etc ja anirem explikant aixo mes profundament. Es un moment on les diferents sensibilitats com l'independentisme i el socialisme per exemple podran actuar per un mateix objectiu. No es moment de mostrar sectarisme i desunió enfront un mateix enemic. No els hi ho deixis tant fàcil! si t'ignoen, no els ignoris, REBUTJA'LS, VOTA NO !!! Editat al dia 20 de setembre del 2004, a les 00:52
Tots i totes podem treballar dins de la Campanya Països Catalans contra la constitució europea , on hi ha integrats organitzacions i partits.
La plataforma em sembla molt bé però ha de ser a nivell dels PPCC,encara que sent realistes el no només té opcions serioses de guanyar al principat malauradament
NO A LA CONSTITUCIÓ EUROPEA WWW.NOVACATALUNYA.TK
|
La constitució europea, problablement pasara a referendum al març-abril del 2005. Com aquest missatge arribara a diferents joves de diferents organitzacions que lluitaran per la derrota de la cosnstitució, aprofito aixo per dir que aquesta es una oportunitat on podrem treballar junts per aconseguir que el No derroti la imposició d'aquest constitució que limita els drets i elimina uns altres etc etc ja anirem explikant aixo mes profundament. Es un moment on les diferents sensibilitats com l'independentisme i el socialisme per exemple podran actuar per un mateix objectiu. No es moment de mostrar sectarisme i desunió enfront un mateix enemic. No els hi ho deixis tant fàcil! si t'ignoen, no els ignoris, REBUTJA'LS, VOTA NO !!! Editat al dia 20 de setembre del 2004, a les 00:52
Rebutgem el projecte de Constitució Europea perquè limita de forma important els drets civils, socials, nacionals i polítics i representa un retrocés en relació a les legislacions (ja prou limitades) vigents als estats que integren la unió. És una Constitució neolliberal, militarista i imperialista, que consagra l'Europa dels Estats, una Constitució patriarcal que reforça la desigualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, que només parla de l'economia productiva i oblida la reproductiva i que manté un model de desenvolupament que destrueix el medi. El proper 9 de maig a Roma o en una data posterior però propera, els caps de govern es proposen ratificar el text. Nosaltres que volem una altra Europa, l'Europa dels treballador(e)s i dels pobles, dels drets socials, de les llibertats, democràtica, solidària, pacífica, no xenòfoba i ecològicament sostenible, rebutgem aquest projecte per com s'ha fet i pel que diu: Com s'ha fet: La Convenció Europea ha presentat un projecte de Constitució que: · No s'ha fet en col·laboració amb la societat civil, ni se li ha consultat ni tan sols informat: Tot el contrari d'un procés constituent expressió de la sobirania dels pobles. . Tot el secretisme i que han mantingut respecte els ciutadan(e)s s'ha convertit en comunicació fluida i coordinació amb els lobbys empresarials que tenen la seu a Brussel·les. · En alguns països se sotmetrà a referèndum i a la majoria d'aquests el resultat no serà vinculant. Aquest serà el cas de l'Estat espanyol, on, si es referenda el 13 de juny, només serà una ratificació (o no) simbòlica. · És pràcticament irreformable perquè un sol país tindrà dret a vetar la decisió dels altres vint-i-quatre. Aquest sistema no busca majories qualificades sinó minories de bloqueig. Què diu i què no diu: Les declaracions d'intencions de la primera part del projecte queden desmentides a mesura que avança el text i es concreten en polítiques que reforcen l'Europa dels estats, el capital i la guerra. 1. Drets civils: · El projecte de Constitució Europea obliga a mantenir una política d'exteriors i seguretat comuna que els països han de recolzar de forma activa i sense reserves. Crea l'Agència Europea de l'Armament i afirma que cada país es compromet a millorar progressivament les seves capacitats militars, assegura que els estats de la Unió resten a les ordres de l'OTAN i aprova els atacs preventius. Es legalitzen les declaracions de guerra. Les accions armades precediran les explicacions: S'informarà immediatament el Consell de Seguretat i les Nacions Unides de qualsevol agressió armada i de les mesures que s'han adoptat per a fer-hi front. · La "clàusula de solidaritat" parla de prevenir el terrorisme als territoris dels estats membres i d'avaluar periòdicament els riscos que amenacen la Unió, sense definir en cap cas el terme terrorisme ni explicar quin seria l'àmbit d'actuació tot seguint la doctrina de la "creuada contra el mal" de George Bush. · Es reforcen la policia interna Europol i la fiscalia Eurojust que incrementen el control policial i la repressió. Per totes aquelles persones que estem en contra de la guerra i proposem la renúncia definitiva i incondicional a l'ús de les forces armades com a instrument polític, la futura Constitució Europea no pot ser un projecte més agressiu. 2. Drets socials: L'articulat no garanteix de cap manera el compliment dels drets socials. A més, com que unifica països amb nivells de protecció jurídica d'aquests drets molt diversa, iguala els drets socials dels europeu(e)s als nivells dels països on aquests estan més desprotegits. En cap cas s'estableixen els mecanismes coactius que obliguin els estats al compliment dels drets socials. Hi ha drets fonamentals, com el dret a la salut, el dret a l'habitatge o el dret a un salari suficient que ni s'esmenten i altres drets apareixen devaluats per una redacció interessada, així existeixen: -El dret a treballar, que no és el dret a accedir a un treball digne - No es contemplen mesures que garanteixin l'efectivitat dels proclamats dret dels joves a ser protegits de l'explotació econòmica i el dret de les dones a ser protegides de l'acomiadament per raó d'embaràs. - El dret de vaga només en negociacions col·lectives i limitada a les lleis restrictives de cada país, això dificulta la convocatòria de la vaga general europea. - El dret a accedir als serveis econòmics d'interès general, que fins ara en dèiem "serveis públics", i que seguiran sent privatitzats lliurement pel govern de cada país. Per tant, ens podem anar acomiadant de les polítiques socials pel que fa a la sanitat, els serveis a les persones, les pensions de vellesa i d'invalidesa i la possibilitat d'accedir a un habitatge. En l'àmbit de l'educació es tendeix a la privatització i a la discriminació elitista en tot el sistema educatiu. "A canvi" permet el tancament patronal (lockout) per part dels empresaris, les deslocalitzacions, etc... garantint la impunitat de les multinacionals, com ja estem patint a les nostres terres. A més el projecte de Constitució s'encarrega de consagrar el dret a la propietat privada per sobre dels drets socials. L'únic sistema econòmic permès serà l'economia de mercat d'oberta i lliure competència, i perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els països europeus ja que el sistema de seguretat social serà a gust de cada país. A més, es considera l'especulació econòmica un valor en si mateixa perquè els capitals podran circular lliurement, essent impossible aplicar-los ni la taxa Tobin ni cap altra. També proposa una política de dèficit zero que impossibilita el desenvolupament de polítiques socials i la plena ocupació i segueix els dictats de l'Organització Mundial del Comerç i substitueix la investigació sobre les energies alternatives pel concepte de mercat de l'energia. A efectes pràctics el poder econòmic estarà per sobre del polític perquè el Banc Central Europeu (BCE), apart de ser l'únic autoritzat a emetre euros, tindrà més poder que qualsevol govern estatal, i ja no diguem, nacional. El BCE i el sistema de bancs centrals, constitueixen una organització jeràrquica amb poders executius, legislatius i la facultat d'imposar sancions, exempts de qualsevol control democràtic. 3. Drets nacionals: El projecte de Constitució Europea no permet als Països Catalans ni a la resta de pobles d'Europa decidir lliurement el seu futur perquè no recull ni el dret democràtic a l'autodeterminació, ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense estat com la nostra, ja que ni tan sols les reconeix, i perpetua les fronteres estatals vigents. · Només ens podrem dirigir a les cinc institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no s'hi inclou el català, de manera que no permet als catalanoparlants l'ús de la llengua pròpia. Tampoc no dedica cap esforç a protegir els drets jurídics, culturals i lingüístics de les nacions. . Manté l'ordre colonial perquè reconeix la relació especial que mantenen alguns estats europeus amb les seves ex-colònies que passen a anomenar-se països i territoris d'ultramar. 4. Drets polítics - El Parlament Europeu és l'única institució escollida per sufragi universal directe, les altres quatre, creades sense la participació directa dels ciutadans, quedaran en mans de burocràcies governamental i, a més, no representaran els 25 estats membres sinó 13 governs cada "legislatura". - A la pràctica el Parlament Europeu no té capacitat legislativa i està exclòs de la política exterior; Aquesta estructura de decisió política suposa una perversió de la democràcia representativa perquè les decisions que fins ara havien de prendre els Parlaments estatals ara les prendrà un grup reduït de buròcrates repartits en organismes designats només pels caps dels executius estatals. - La Comissió europea, malgrat ser escollida de forma no democràtica, podrà fer propostes legislatives i el seu president tindrà les funcions pròpies d'un règim presidencialista. - El principi de subsidiaritat pot ser una eina utilitzada perversament pels Estats per retallar les llibertats polítiques. -Es reclama l'herència religiosa d'Europa i es perpetuen les relacions privilegiades amb el Vaticà, l'Opus Dei i grups afins. Europa hauria de tenir una legislació laica a tots els efectes, sense cap referència a esglésies, confessions i religions. - Es fomenta la xenofòbia amb una nova categoria inferior a ciutadà que és la de resident de llarga durada no comunitari: sense dret a vot, discriminat laboralment, en definitiva, en una situació de major indefensió. Les fronteres europees estaran organitzadament vigilades. L'Europa fortalesa serà un fet. Per tot el que hem dit queda clar que ens hi juguem el futur. Aquest projecte no és una constitució! És un tractat per legitimar els interessos de les multinacionals oposats als dels treballador(e)s i els pobles d'Europa! Participa a la campanya CONTRA LA CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UNA EUROPA DELS DRETS SOCIALS I DELS POBLES. NO A L'EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA !!! Editat al dia 20 de setembre del 2004, a les 00:51
|
Avui és un dia especial per a mi, fa tres anys que em van detenir. Però vaja, avui per a vosaltres és 11 de setembre, un dia d’homenatge a les avantpasades i avantpassats que van lluitar contra els invasors imperialistes. Sóc catalana i no puc evitar adonar-me que en un dia com avui el cor se’m fará més petit, altre cop, per no poder estar asseguda escoltant els inacabables discursos que abans se’m feien un xic eterns; i vet-ho aquí, qui m’ho havia de dir, que ara ho anhelaria amb aquesta força! Desitjant compartir el desig de llibertat dels nostres pobles oprimits que ens criden, compartir aquests ànims per la revolta d’un demà millor i continuar lluitant amb les piles carregades per tal d’aconseguir-ho, fent mal on més els dolgui. Avui és un dia en que enyoro estar fora d’intramurs, com els aniversaris dels pares i ma germana, el 23 d’abril amb tants llibres i senyeres pel carrer, el 8 de març reclamant l’equiparació dels drets i la desaparació de desigualtats entre gèneres, l’1 de maig reclamant més respecte i dignitat enfront l’aniquilament capitalista que tantes fàbriques ens ha tancat, les festes majors de Barcelona, o Vilafranca o de tants altres llocs veient geganters, capgrossos, bastoners i els castells que tant m’emocionen. M’agradaria compartir rialles, alegries i penes amb vosaltres i la resta de companys preses i presos que no poden fer-ho, siguin d’on siguin. M’agradaria compartir i viure tot això que em fa ser com sóc. Tant simple com això, tant simple com estar-ne orgullosa de poder ser qui som al lloc on estem. Podria continuar parlant de 1000 racons de Catalunya que recorríem la família sencera, de tot el que em fa sentir, però avui porto 3 mesos en aïllament a Soto, on et porten quan et catsiguen quan ets a la presó, on sovint els crits alerten de pallisses que arriben, o el fum avisa de que algú a pres foc al matalàs per sortir de la cel.la, o algú altre s’ha penjat i li han salvat la vida o no, és un dir, clar. Les condicions a la presó s’han endurit, i els mòduls d’aïllament no passen per alt. Aquets any ens trobàvem aquí companyes de diferents presons, en 1er grau, i ens despertà la pitjor notícia, que m’obliga a parlar-ne. L’altra cara de la dispresió. L’altra cara a part dels quilometres que obliga a realitzar, dos dies de viatge en el cas dels meus familiars, cada més. L’altra cara comporta la soletat, el desarrelament de la pròpia terra, de la seva llengua, mentalitat i tants etcèteres. De com som tractades els presos i les preses polítiques, vulnerant-nos els drets quotidianament. Però la mort de l’Oihane ha de servir-nos per seguir endavant, encara que sigui pels seus familiars, per ella, per tants d’altres. La solidaritat, tant intramurs com extramurs. Veure als seus pares agafant amb llàgrimes als ulls la foto de la seva filla, i seguint endavant tot i la força bruta dels txakurras que es disposaven a actuar, com l’agafaven i seguien sense que res aturés el petit homenatge que se li oferia a ella i als familiars. Malgrat tot plegat, cal seguir endavant, cal seguir lluitant des de qualsevol cantonada, des de qualsevol racó del nostre cor per tot allò que volem i contra tot allò que repudiem. Som i serem, seguim i seguirem lluitant, fins que ja no haguem de reivindicar la llibertat perquè la gaudirem. Podria seguir parlant, parlar entre tots pelgats del què volem, del què vivim per unir-nos al resguard de la força. M’agradaria felicitar als 3 de Gràcia per deixar clar que Catalunya i Euskal Herria no són iguals, encara que volem el mateix. M’agradaria estar amb vosaltres per tal de desfer una llàgrima i dir-nos la sort que tenim. Mil petons, agraïr a tothom que ens escriu per tal d’apropar-se a nosaltres malgrat, sovint, no obtinguin resposta. Cuideu-vos molt, que la lluita és llarga! Sempre endavant, lluitant!
La nostra companya Laura està patint un duríssimes condicions de vida a les presons on es troba. L'estat no en té prou en mantenir-la dispersada i allunyada dels seus, primer a Badajoz i ara a Madrid, sinó que a més li aplica un desmesurat, i del tot al·legal , règim d'aïllament. El passat 11 de Març arran dels atemptats a Madrid el Partido Popular en va atribuir l'autoria a l'organització armada E.T.A. Aquest fet va servir perquè a moltes presons els funcionaris animessin a presos socials a agredir als presos polítics. Alhora aquesta situació provocada pels mateixos funcionaris els va servir per començar a aplicar una sèrie de retallades dels drets de les i els presos polítics. Recordem que en Zígor i la resta de presos polítics d'Albacete van fer una vaga de fam de 30 dies per denunciar aquesta situació. La Laura en aquelles dates es trobava a la presó de Badajoz. Tot i que en aquella presó no hi van haver problemes la direcció va aplicar l'article 10 del Reglament Penitenciari a tots els presos polítics. Aquest article s'aplica com a càstig a presos extremadament perillosos o que hagin participat en alguna agressió, baralla,.. L' article 10, consisteix en incomunicar a la persona presa; això vol dir canviar-la de la seva cel·la i conduir-la a un mòdul d'aïllament, de càstig, sola i separada de la resta de presos/es. En aquesta cel·la les condicions higièniques són encara més lamentables. La Laura està obligada a passar 20 hores tancada sense poder sortir-ne. Ha de fer-se en solitari el menjar o li entren per una petita finestra de la porta "l'agradable" menjar de la presó. Només hi ha el lavabo i el llit i són més petites que les cel·les normals. Quan pot sortir, no ho pot fer amb les altres preses, ho ha de fer en un pati separat i molt més reduït. El nombre d'objectes i pertinences queda reduït a quasi bé res, li han tret, la majoria de llibres ,molta de la roba que tenia i la televisió. Li han negat el dret a fer qualsevol activitat i el règim de visites, trucades i cartes queda modificat. Recordem que la Laura porta més de 3 anys en situació de presó preventiva, l'any passat es va realitzar el judici i fins aquest any no hem sabut la sentència. Tot i així aquesta ha estat recorreguda sense que l´Audiència s'hagi pronunciat encara, per tant, la sentència encara no es ferma i la seva situació és de presó preventiva. La presó és una mesura excepcional i l'última que s'ha d'aplicar, tanmateix un cop aplicada s'ha d'anar revisant per veure si s'aplica o no la llibertat provisional fins a l'espera de judici o de sentència. Per tant ¿com s'entén que mantinguin a la Laura en una situació de presa de 1er grau i amb una incomunicació desmesurada com si estigués condemnada? Amb aquesta situació estan sotmeten a la Laura (i malauradament a molts més altres presos) a una situació extrema d'aïllament. Com si no fos prou l'aïllament que suposa estar presa, i dispersada il·legalment a centenars de quilòmetres del seu lloc d'origen, l'estat i Institucions Penitenciàries ho porten més enllà. Ho fan aïllant a la persona presa també dintre de la presó, separant-la del seu entorn, de la petita família que són els companys i companyes preses i que és un dels pocs lligams que pot establir. La intenció va més enllà de la suposada pena que el pres ha de complir i és que l'aïllament persegueix la destrucció física i psicològica de la persona al dificultar i impedir moltes vegades la relació del pres/a tant amb l'interior de la presó com amb el món exterior mantenint-lo tancat en una mateixa cel·la durant mesos i mesos. Cal recordar que en els darrers mesos la presa política Ohiane va apareixer penjada a la seva cel·la despres de mesos en condisions durissimes d´aillament. I per aquesta situació extrema en que es troba la Laura des de fa 6 mesos que des de Rescat, Col·lectiu de Suport als Presos i Preses Polítics/ques Catalans/nes, hem iniciat una campanya urgent amb el lema AÏLLAMENT=TORTURA, i fem una crida a totes les persones a mostrar la seva solidaritat activa amb la companya presa política Laura Riera. S'han fets uns cartells denunciant la situació i unes postals amb la direcció i el segell enganxats. La intenció és que es distribueixin els cartells al màxim possible i que s'enganxin per tot arreu per tal de que es visibilitzi la situació. Les postals són perquè es faci un enviament massiu a la Laura per demostrar-li, ara més que mai que no està sola. Els cartells i les postals les podeu recollir a l'Espai Obert, La Torna, l'Arran o al consell de la juventut de Terrassa o si ho preferiu, podeu demanar-les per correu electronic a andreu@ gmail.com, tanmateix el cartell també el podreu descarregar o imprimir des de la pagina de rescat. Igualment us escrivim la direció de la Laura per si voleu enviar cartes a més de les postals. Per tal de denunciar la seva situació us demanem que durant la setmana del dia 4 al dia 9 d'octubre es facin pancaretes i pintades amb el lema: Aillament és Tortura. Llibertat Preses/os politics. LAURA RIERA VALENCIANO CENTRO PENITENCIARIO MADRID 5 APARTADO DE CORREOS 200 28770 COLMENAR VIEJO MADRID
|
Algú sap on comprar una bandera estel·lada a Tarragona capital, tambe em serveix si coneixeu alguna web que vengui banderes. Gracies.
Per internet també hi ha www.independentisme.org que pel que he vist també en ven.
|
Algú sap on comprar una bandera estel·lada a Tarragona capital, tambe em serveix si coneixeu alguna web que vengui banderes. Gracies.
Ostia mira que sou... entra per la botiga d'sms català, així ademes ajudes al racó! Està a la part esquerrra de la pantalla, dalt dels forums!
|
Algú sap on comprar una bandera estel·lada a Tarragona capital, tambe em serveix si coneixeu alguna web que vengui banderes. Gracies.
Pots comprar "esteladas" per internet en la pàgina web www.productesdelaterra.com Em fa gràcia que hagi de ser jo, que sóc de Madrid i a més no simpatitzo amb les vostres idees independentistes qui t'indiqui la direcció. A més, pel que he pogut veure tens dues varietats de "esteladas", una "estelada blava" i una altra "estelada groga", elegeix la que prefereixis, 15 € tenen la culpa. Bona compra. També tens una estelada a la teva disposició amb el fons vermell i set estrelles blanques, però crec que aquesta no t'interessa doncs m'han dit que és la bandera de "Madrid". És broma, bon rotllo. Editat al dia 21 de setembre del 2004, a les 00:05
|
Algú sap on comprar una bandera estel·lada a Tarragona capital, tambe em serveix si coneixeu alguna web que vengui banderes. Gracies.
Al Casal de JERC en tenen. a www.jerc.net/tarragona trobaràs l'adreça. Per cert, el dia 22 les JERC de Tarragona en van desplegar una de gegant al balcó del mediterrani en el si de les festes de Santa Tecla.
|
Tinc una amiga que vol aprendre català, però a internet els recursos són bastant fluixos o no he buscat bé. Només voldria saber si em podíeu aconsellar alguns recursos BONS perquè l'aprengui online o bé algun llibre que li permeti aprendre'l, i ja li portaré quan la vegi [marxo d'aquí 10 dies, o sigui que espero les vostres propostes abans ] Allà on viu no hi ha ni IRL ni lectorat ni cursos de català enlloc. Moltes gràcies!!!!!
ves a alguna llibreria gran i demana x cursos d'autoaprenentatge en anglés o francés, si ella sap parlar-los, supose q francés sí q en sap!
ja saps que sí i no sé si el té com a 1a llengua, però és que ni ella ho sap xD
|
Tinc una amiga que vol aprendre català, però a internet els recursos són bastant fluixos o no he buscat bé. Només voldria saber si em podíeu aconsellar alguns recursos BONS perquè l'aprengui online o bé algun llibre que li permeti aprendre'l, i ja li portaré quan la vegi [marxo d'aquí 10 dies, o sigui que espero les vostres propostes abans ] Allà on viu no hi ha ni IRL ni lectorat ni cursos de català enlloc. Moltes gràcies!!!!!
I es pot saber d'on és la teva amiga? Potser la podem ajudar...
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Ep's felicitats també de la meva part, per que comencía a llegir-li coses boniques ací et copie un poema de Vicent Andres Estellés. quaderns de la derrota * No sap pilot, ni ho sap qui du el timó, el vent que fa, i segueixen per un antic costum els camins de la mar. Així vaig jo, com perdut dins les hores, com navegant que busca far enlloc que el pot guiar; però la meua nau sent els embats dels vents contradictoris, i un cansament de fusta l'escomet. * Enyore un temps que no és vingut encara com un passat d'accelerada lluita, de combatius balcons i d'estendards, irat de punys, pacífic de corbelles, nou de cançons, parelles satisfetes, el menjador obert de bat a bat i el sol entrant fins al darrer racó. Em moriré, però l'enyore jaç aquest moment, aquest ram, aquest dia, que m'ha de fer aixecar de la fossa veient passar la multitud contenta * Preserve molt la meua soledat. Com un gran bé l'acaricie i tempte. Ningú no sap el que a ella li dec, un sentiment feroçment solidari amb qui pateix, amb qui espera en silenci; un vast amor per la mort i la vida, cosa total, universal principi. Defense molt la meua soledat, el meu racó, petit, de cada dia, el meu jardí o el meu convenciment. Si el deixe un jorn em moriré aleshores. I el deixaré, arribat el moment per la més gran soledat irreducta. * Com un sac ple de pedres i de pluja camine, vaig i vinc, i mai no torne: em perd enlloc i després no m'hi trobe per la ciutat que no conec, funesta. Com un sac ple de pedres i de pluja, d'interrogants que ningú no em contesta, vaig pels carrers, vaig trucant a les portes, que se'm desfan, corcades, a les mans, i veig buidor i veig sols estupor. Com un sac ple de pedres i de pluja em busque en va, per mi mateix pregunte, la casa on visc, i ningú no em contesta sinó jo sol, que erre en la resposta. Com un sac ple de pedres i de pluja. * Valencià de catalana arrel, de permanent convicció central, em sé i em dic i em declare fidel per sempre més al més íntim principi.
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Carai! Benvinguda, Núria! I enhorabona a tota la família en plè!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Eiii felicitats company !! I felicitats a la Núria també !
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
(mai és tard...) Ueee, moltes felicitats, Núria! Enhorabona i benvinguda siguis, guapetona! També aprofito per felicitar als pares per dur-la al Món!! .Victor i Montsetes.
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Benvinguda al món i a veure si has heretat el bon rollo que tun pare dú a sobre
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Enhorabona!!!!!! Nuria benviguda al món, i ja saps d'ara endavant a lluitar
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Felicitats! I fes-la sòcia del Barça home...
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Hola Núria benvinguda al món. ¿Què vol dir el teu nom?
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Bé, ja deu haver fet els 6 mesos. Felicitats!. Tot i que siguin un xic endarrerides, valen igualment.
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Felicitats nanu!!! Una independentista + que lluitarà desde l'estranger, + exactament a Noruega!!! Pots estar ben orgullosa de ton pare!!!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Moltes Felicitats Xavi!!! una nova mebre a la família!! ha de fer il·lusió... molt bonic el nom de Núria (t'haurà costat convèncer la teva dòna eh ) salut company del Nord!!!!
Dons no, no va costar de convèncer... de fet, el va escollir la dona!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Au, felcitats! És una bona manera de fer créixer l'independentisme, tenir fills.
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
felicitats! preparat per a canviar bolquers? Núria benvinguda a la vida, disfruta de la vida mentre siguin xica!! I amarga a ton pare!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Benvinguda, Núria, i paciència amb ton pare encara que fa 6 mesos ja , Felicitats, nano!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Hola Núria! Salutacions! Renovem el catalanisme amb sang jove! Felicitats a ton pare! Per cert, escolta, CAT.A.NZ, si desitges que La Stoa faci un article sobre el naixement de la teva filla, només escriu-nos-el: www.cromelnordic.org Salutis...
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Ostres, moltes felicitats company. Quina enveja que fas!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Moltes felicitats!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Moltes felicitats Xavi! Tant de bo estigui prop de la nostra terra o no se l´estimi tant com tu! Una abraçada.
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Ei!!! FELICITATS COMPANY! (Amb una mica de retard el missatge) I a Núria benvinguda al món i no li gafes parlar a ton pare hahahaha. Felicitats també a la mare que ningú s'en recorda d'ella.
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Enhorabona Xavi, a tu i a la teva dona. Aviam si la Núria es converteix en la usuari mes jove!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Felicitats!! (una mica tard) felicita la teva dona i digue-li que ens dediqui unes paraules que no la coneixem.... a veure si penges una foto de la Núria que segur que molts d'aquí volem veure una futura independentista.
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Moltes felicitats, home!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Ostres, he vist tard lo fil!! Enhorabona per la nena! Benvinguda Núria!
felicitats!
|
usuaris, avui ja som, oficialment, 4 a la família. Na Núria ja ha arribat! Si voleu deixar un missatge de benvinguda, ja li faré arribar.
Felicitats atrasades! Ara ja deus tindre 23 dies (segons els meus calculs ) que major!
24 Tussen Takk!
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.