Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
En aquest país tenim un fotimer de símbols "nacionals", un per comarca si fa no fa... Per això proposaré un gest molt fàcil de fer, i molt visible, que ens servirà a tots per simbolitzar la nostra catalanitat. Heu vist a en Laporta -el president del Barça- quan sonen Els Segadors? Fa com els americans, se'n duu la mà dreta al cor. A mi això no em sembla malament, però no deixa de ser una pura còpia i crec que es pot millorar així: la mà dreta al cor amb el polze amagat sota la palma i els altres quatre dits separats. Ho he provat davant del mirall i queda molt bé. Féu la prova també, ja veureu. Aquest gest serviria per quan sonés qualsevol dels tres himnes: Els Segadors, La Balanguera i La Muixeranga. I li afegeix un component important: suposem que jo, que sóc del Principat, estic en un acte on sona La Balanguera i em poso dret i guardo silenci, com pertoca. Molt bé, i què? Tothom s'ha de posar dret quan sona un himne, encara que sigui el d'un altre país. Si jo em posés a cantar-lo ja seria un altre cosa, perquè així quedaria clar que m'hi identifico, quedaria clar que com a català em representa; però siguem francs, quanta gent se sap l'himne de les altres dues regions? No podem pas esperar que siguin mai gaires. En canvi, amb el simple gest que proposo la identificació és automàtica. En qualsevol cas, és un gest molt visual. Us ho imagineu a la televisíó espanyola? Un munt de gent a València, a Barcelona o a Palma amb la mà al cor fent les quatre barres? Us imagineu els jugadors de les seleccions, en filera, fent el gest davant tothom?No passaria desapercebut. A banda, possiblement el gest quadribarrat es podria fer servir en d'altres ocasions. Algú se li acut en quines? El que m'agrada d'aquest símbol és que ens uniria a pesar de les divisions que ens han imposat. Potser sí que ens veiem obligats a jugar separats, de vegades, però aquest simple gest ens assenyalaria com a membres de la mateixa nació. Opinions? [I perquè no tenim un himne per a tot el país, enlloc de tres himnes diferents? Un, Els Segadors, que des del punt de vista de Països catalans és regional però que la gent implicada identifica com a nacional; i dos, La Muixeranga i La Balanguera, que voldrien ser nacionals però que no ho són perquè la majoria dels implicats no s'ho creu, que ho siguin. Però aquesta és una altra discussió] Editat al dia 15 d'octubre del 2004, a les 00:06
Ara que s'acosta el Catalunya-Argentina i milers de persones cantaran els segadors, pujo aquest fil.
I jo el torno a pujar
|
entra un esquelet en un bar i demana: "Un whisky i un motxo, sis-plau"
això era pel fil dels acudits. disculpeu la carallotada
Ostres este acudit lo contava jo de menuda!!!! Haha, imagina't si és vell! :D
|
Hola, et dius Joan? No però tinc bicicleta.
No anava aqui...en fi.
|
Aquest reportatge és com un anunci; de fet es pot tractar una mica com a tal. La Stoa necessita un administrador en funcions, no urgentment, però sí que em podria ser d’ajut comptar amb un segon adminstrador en funcions (remarco “segon”). Aclareixo els punts. Què és un administrador en funcions i quines funcions té? Un administrador en funcions és algú que disposa de quasi totes les capacitats de l’administrador principal; és a dir, pot fer tot el que fa l’administrador (fins i tot la manipulació d’articles i de fòrums) excepte tenir la possibilitat d’admetre i refusar usuaris. La Stoa sempre ha tingut i necessitat un administrador en funcions. Actualment tenim Martina .net, el qual té dificultats per fer la feina d’administrador en funcions, i les averies de La Stoa (és un fet) no sé arreglar-les jo. O sigui que necessito algú que tingui la capacitat (i el coneixement, clar) per arreglar els problemes de hosting, Internet, informàtica, etc. que tingui La Stoa. Si té coneixements d’e-xoops, millor. Conserva el càrrec d’administrador en funcions Martina ? Totalment i sense cap modificació. Ben clar. De fet, no busco reduir capacitat al mallorarock, només trobar algú que ens ajudi, que sigui un tercer administrador... i que ajudi a podar una mica els problemes de La Stoa. El Martina es quedarà com a administrador en funcions, només que ara tindrà un ajut. Quins coneixements i condicions són necessaris per a ser administrador en funcions de La Stoa? Els coneixements imprescindibles són: - Domini del hosting: dominar direccions com: ftp.xxx.org i ftp.tttt.com per posar un exemple gràfic. - Domini d’Internet en general, que no cal que sigui molt exhaustiu. - Domini de la informàtica en general, almenys a nivell bàsic. Quant més domini general es tingui de la informàtica, millor. Coneixement preferible: Domini del sistema e-xoops per dissenyar portals (veure www.exoops-catala.org ). També és molt útil, a nivell personal, que el segon administrador en funcions: - Sigui respectuós amb tots els visitants de La Stoa: administrador principal, primer administrador en funcions, ex-administrador, usuaris i visitants. Que compleixi amb el respecte mínim sempre en quan a ideologia, classes socials, etc.. Cal evitar qualsevol maltracte verbal, que no pot tenir cap justificació. - Pugui estar en contacte qualsevol dia, especialment matins i tardes, ja sigui a través del mòbil o a través de l’ordinador (email, msn o qualsevol altre sistema de contacte). Seria bastant preferible que el 2n administrador en funcions tingués msn i estigués de tant en tant connectat, i també que aquest tingués mòbil. - Ha de ser algú de bastanta confiança. Aquí no seguim la norma de “Confia en tothom, no tanquis cap porta a ningú, tota la gent és bona”. El càrrec d’administrador en funcions de La Stoa és seriós. Aquesta persona ha de demostrar (i és bastant possible que li calgui algun temps de confiança) que és de confiança ferma i que és útil a la nostra web. Hi ha un refrany que diu: “Si vols ser César de Roma, no esperis anar molt sovint de banquets”. - Malgrat ser administrador en funcions sigui una tasca gratuïta (jo no cobro un cèntim, a nivell econòmic, per fer La Stoa; no venc articles i la gent no ha donat, de moment, cap donatiu) i no obligatòria (participar en La Stoa és voluntari; és una web de filosofia que es fa com a afició), es demana a l’administrador en funcions que tingui algun temps disponible. 3 hores setmanals (menys de mitja hora diària) seria el mínim que es pot demanar (dic “demanar”, no “exigir”). Valorem la feina ben feta, i la feina no es pot fer sense temps. Tu disposes d’una mica de temps, oi? Aquestes normes semblen òbvies, però és millor, encara que sigui de forma monòtona, que es recordin. Recordem que aquest nou sotsadministrador pot ser expulsat per causar un fet dolós (exprés o accidental) a La Stoa. La Stoa té com a política no expulsar a ningú de la web mai excepte per emergències o per danys greus. Naturalment, quant més intencionat i quant més quantitativament greu sigui el mal causat, més es tindrà en compte el si es fa (o no) una penalització. No obstant, ho puc dir: fins ara, no hi ha hagut mai cap expulsió de ningú a La Stoa; afortunadament, no hem tingut motius, i “no hi ha càstig si no hi ha crim”, com sol dir-se. Si tens coneixements adequats d’informàtica, pots estar en contacte habitual amb l’administrador, tens una mica de temps (no cal massa) i vols provar sort i poguer ser el tercer administrador de la nostra web filosòfica i catalanista, no t’ho pensis més i envia’m un email: et donaré més informació. ------------------------------------------ Visita La Stoa, més de 200 articles: www.cromelnordic.org Vota per un millor finançament econòmic als PPCC (Països Catalans vull dir, naturalment): www.campanyes.org/nou_finançament_als_PPCC
Una sola reinsistència, que el tema és important per a mi. Espero que algú s'hi animi!
Ho sento els meus coneixements informàtics son mínims.
|
Aquest reportatge és com un anunci; de fet es pot tractar una mica com a tal. La Stoa necessita un administrador en funcions, no urgentment, però sí que em podria ser d’ajut comptar amb un segon adminstrador en funcions (remarco “segon”). Aclareixo els punts. Què és un administrador en funcions i quines funcions té? Un administrador en funcions és algú que disposa de quasi totes les capacitats de l’administrador principal; és a dir, pot fer tot el que fa l’administrador (fins i tot la manipulació d’articles i de fòrums) excepte tenir la possibilitat d’admetre i refusar usuaris. La Stoa sempre ha tingut i necessitat un administrador en funcions. Actualment tenim Carles .net, el qual té dificultats per fer la feina d’administrador en funcions, i les averies de La Stoa (és un fet) no sé arreglar-les jo. O sigui que necessito algú que tingui la capacitat (i el coneixement, clar) per arreglar els problemes de hosting, Internet, informàtica, etc. que tingui La Stoa. Si té coneixements d’e-xoops, millor. Conserva el càrrec d’administrador en funcions Carles ? Totalment i sense cap modificació. Ben clar. De fet, no busco reduir capacitat al mallorarock, només trobar algú que ens ajudi, que sigui un tercer administrador... i que ajudi a podar una mica els problemes de La Stoa. El Carles es quedarà com a administrador en funcions, només que ara tindrà un ajut. Quins coneixements i condicions són necessaris per a ser administrador en funcions de La Stoa? Els coneixements imprescindibles són: - Domini del hosting: dominar direccions com: ftp.xxx.org i ftp.tttt.com per posar un exemple gràfic. - Domini d’Internet en general, que no cal que sigui molt exhaustiu. - Domini de la informàtica en general, almenys a nivell bàsic. Quant més domini general es tingui de la informàtica, millor. Coneixement preferible: Domini del sistema e-xoops per dissenyar portals (veure www.exoops-catala.org ). També és molt útil, a nivell personal, que el segon administrador en funcions: - Sigui respectuós amb tots els visitants de La Stoa: administrador principal, primer administrador en funcions, ex-administrador, usuaris i visitants. Que compleixi amb el respecte mínim sempre en quan a ideologia, classes socials, etc.. Cal evitar qualsevol maltracte verbal, que no pot tenir cap justificació. - Pugui estar en contacte qualsevol dia, especialment matins i tardes, ja sigui a través del mòbil o a través de l’ordinador (email, msn o qualsevol altre sistema de contacte). Seria bastant preferible que el 2n administrador en funcions tingués msn i estigués de tant en tant connectat, i també que aquest tingués mòbil. - Ha de ser algú de bastanta confiança. Aquí no seguim la norma de “Confia en tothom, no tanquis cap porta a ningú, tota la gent és bona”. El càrrec d’administrador en funcions de La Stoa és seriós. Aquesta persona ha de demostrar (i és bastant possible que li calgui algun temps de confiança) que és de confiança ferma i que és útil a la nostra web. Hi ha un refrany que diu: “Si vols ser César de Roma, no esperis anar molt sovint de banquets”. - Malgrat ser administrador en funcions sigui una tasca gratuïta (jo no cobro un cèntim, a nivell econòmic, per fer La Stoa; no venc articles i la gent no ha donat, de moment, cap donatiu) i no obligatòria (participar en La Stoa és voluntari; és una web de filosofia que es fa com a afició), es demana a l’administrador en funcions que tingui algun temps disponible. 3 hores setmanals (menys de mitja hora diària) seria el mínim que es pot demanar (dic “demanar”, no “exigir”). Valorem la feina ben feta, i la feina no es pot fer sense temps. Tu disposes d’una mica de temps, oi? Aquestes normes semblen òbvies, però és millor, encara que sigui de forma monòtona, que es recordin. Recordem que aquest nou sotsadministrador pot ser expulsat per causar un fet dolós (exprés o accidental) a La Stoa. La Stoa té com a política no expulsar a ningú de la web mai excepte per emergències o per danys greus. Naturalment, quant més intencionat i quant més quantitativament greu sigui el mal causat, més es tindrà en compte el si es fa (o no) una penalització. No obstant, ho puc dir: fins ara, no hi ha hagut mai cap expulsió de ningú a La Stoa; afortunadament, no hem tingut motius, i “no hi ha càstig si no hi ha crim”, com sol dir-se. Si tens coneixements adequats d’informàtica, pots estar en contacte habitual amb l’administrador, tens una mica de temps (no cal massa) i vols provar sort i poguer ser el tercer administrador de la nostra web filosòfica i catalanista, no t’ho pensis més i envia’m un email: et donaré més informació. ------------------------------------------ Visita La Stoa, més de 200 articles: www.cromelnordic.org Vota per un millor finançament econòmic als PPCC (Països Catalans vull dir, naturalment): www.campanyes.org/nou_finançament_als_PPCC
[CITAR]Crom_el_nordic diu: Els coneixements imprescindibles són: - Domini del hosting: dominar direccions com: ftp.xxx.org i ftp.tttt.com per posar un exemple gràfic. (...) Coneixement preferible: Domini del sistema e-xoops per dissenyar portals (veure www.exoops-catala.org ). [CITAR] Marc ja sé que t'he dit que ho consultaria amb el meu xicot però que jo sàpiga ell no té estos coneixements que tu demanes.
Jeee, ke maca... Però consulta no obstant. ës possible que el teu xicot conegui a algú o que, tot i no saber massa, em pugui ajudar algun cop. Si no, un amic de debò mai està de més. Gràcies per l'interès. Ens veiem.
|
Aquest reportatge és com un anunci; de fet es pot tractar una mica com a tal. La Stoa necessita un administrador en funcions, no urgentment, però sí que em podria ser d’ajut comptar amb un segon adminstrador en funcions (remarco “segon”). Aclareixo els punts. Què és un administrador en funcions i quines funcions té? Un administrador en funcions és algú que disposa de quasi totes les capacitats de l’administrador principal; és a dir, pot fer tot el que fa l’administrador (fins i tot la manipulació d’articles i de fòrums) excepte tenir la possibilitat d’admetre i refusar usuaris. La Stoa sempre ha tingut i necessitat un administrador en funcions. Actualment tenim Abril .net, el qual té dificultats per fer la feina d’administrador en funcions, i les averies de La Stoa (és un fet) no sé arreglar-les jo. O sigui que necessito algú que tingui la capacitat (i el coneixement, clar) per arreglar els problemes de hosting, Internet, informàtica, etc. que tingui La Stoa. Si té coneixements d’e-xoops, millor. Conserva el càrrec d’administrador en funcions Abril ? Totalment i sense cap modificació. Ben clar. De fet, no busco reduir capacitat al mallorarock, només trobar algú que ens ajudi, que sigui un tercer administrador... i que ajudi a podar una mica els problemes de La Stoa. El Abril es quedarà com a administrador en funcions, només que ara tindrà un ajut. Quins coneixements i condicions són necessaris per a ser administrador en funcions de La Stoa? Els coneixements imprescindibles són: - Domini del hosting: dominar direccions com: ftp.xxx.org i ftp.tttt.com per posar un exemple gràfic. - Domini d’Internet en general, que no cal que sigui molt exhaustiu. - Domini de la informàtica en general, almenys a nivell bàsic. Quant més domini general es tingui de la informàtica, millor. Coneixement preferible: Domini del sistema e-xoops per dissenyar portals (veure www.exoops-catala.org ). També és molt útil, a nivell personal, que el segon administrador en funcions: - Sigui respectuós amb tots els visitants de La Stoa: administrador principal, primer administrador en funcions, ex-administrador, usuaris i visitants. Que compleixi amb el respecte mínim sempre en quan a ideologia, classes socials, etc.. Cal evitar qualsevol maltracte verbal, que no pot tenir cap justificació. - Pugui estar en contacte qualsevol dia, especialment matins i tardes, ja sigui a través del mòbil o a través de l’ordinador (email, msn o qualsevol altre sistema de contacte). Seria bastant preferible que el 2n administrador en funcions tingués msn i estigués de tant en tant connectat, i també que aquest tingués mòbil. - Ha de ser algú de bastanta confiança. Aquí no seguim la norma de “Confia en tothom, no tanquis cap porta a ningú, tota la gent és bona”. El càrrec d’administrador en funcions de La Stoa és seriós. Aquesta persona ha de demostrar (i és bastant possible que li calgui algun temps de confiança) que és de confiança ferma i que és útil a la nostra web. Hi ha un refrany que diu: “Si vols ser César de Roma, no esperis anar molt sovint de banquets”. - Malgrat ser administrador en funcions sigui una tasca gratuïta (jo no cobro un cèntim, a nivell econòmic, per fer La Stoa; no venc articles i la gent no ha donat, de moment, cap donatiu) i no obligatòria (participar en La Stoa és voluntari; és una web de filosofia que es fa com a afició), es demana a l’administrador en funcions que tingui algun temps disponible. 3 hores setmanals (menys de mitja hora diària) seria el mínim que es pot demanar (dic “demanar”, no “exigir”). Valorem la feina ben feta, i la feina no es pot fer sense temps. Tu disposes d’una mica de temps, oi? Aquestes normes semblen òbvies, però és millor, encara que sigui de forma monòtona, que es recordin. Recordem que aquest nou sotsadministrador pot ser expulsat per causar un fet dolós (exprés o accidental) a La Stoa. La Stoa té com a política no expulsar a ningú de la web mai excepte per emergències o per danys greus. Naturalment, quant més intencionat i quant més quantitativament greu sigui el mal causat, més es tindrà en compte el si es fa (o no) una penalització. No obstant, ho puc dir: fins ara, no hi ha hagut mai cap expulsió de ningú a La Stoa; afortunadament, no hem tingut motius, i “no hi ha càstig si no hi ha crim”, com sol dir-se. Si tens coneixements adequats d’informàtica, pots estar en contacte habitual amb l’administrador, tens una mica de temps (no cal massa) i vols provar sort i poguer ser el tercer administrador de la nostra web filosòfica i catalanista, no t’ho pensis més i envia’m un email: et donaré més informació. ------------------------------------------ Visita La Stoa, més de 200 articles: www.cromelnordic.org Vota per un millor finançament econòmic als PPCC (Països Catalans vull dir, naturalment): www.campanyes.org/nou_finançament_als_PPCC
Marc, ja saps que jo t'ajudaria però malauradament els meus coneixements informàtics són quasibé nuls, vaja per no dir nuls del tot. Confio en que trobaràs algú, mentrestant seguiré enviant-he articles de tant en tant. Ja ho saps, si necessites quelcom fes-m'ho saber, tot i que sento no poder-te servir d'ajut en això. Ja ho sabeu, a visitar el web www.cromelnordic.org que és força interessant.
|
Acabo de veure a El Club, mentre entrevisten a la Rosa, que en el seu pròxim disc inclourà la cançó del "cant dels ocells" ni més ni menys i a sobre la cantarà en català és molt fort m'ho hauria esperat tot menys això! el símbol nacional per excel·lencia cantant una cançó com el cant dels ocells. Indignant.
doncs a mi no em senta tant malament
Una cosa és que el club sigui un programa nacionalista (ho dic pel teu post) i una altra que la rosa canti en català. Perquè en un programa nacionalista hagin dit que la rosa d'espanya canti en català no vol dir que sigui bona notícia...
ja et dic que a mi no em sembla pas malament que canti en el nostre idioma, fins i tot, em sembla bé... Per una vegada que l'extranger s'integra...
Sí, mira, a mi també em sembla bé... tot i que passo molt d'esta gent i no perquè cante en català em penso comprar els seus discos
|
Acabo de veure a El Club, mentre entrevisten a la Rosa, que en el seu pròxim disc inclourà la cançó del "cant dels ocells" ni més ni menys i a sobre la cantarà en català és molt fort m'ho hauria esperat tot menys això! el símbol nacional per excel·lencia cantant una cançó com el cant dels ocells. Indignant.
OLÉ ROZA!!
Qui és aquesta? xD
|
Acabo de veure a El Club, mentre entrevisten a la Rosa, que en el seu pròxim disc inclourà la cançó del "cant dels ocells" ni més ni menys i a sobre la cantarà en català és molt fort m'ho hauria esperat tot menys això! el símbol nacional per excel·lencia cantant una cançó com el cant dels ocells. Indignant.
Si canta en català es perquè respecta la nostra llengua més del que fa la majoria d'habitants del pais veí no??? Si ens menypreen ens queixem i si no ho fan també ens queixem...
|
Acabo de veure a El Club, mentre entrevisten a la Rosa, que en el seu pròxim disc inclourà la cançó del "cant dels ocells" ni més ni menys i a sobre la cantarà en català és molt fort m'ho hauria esperat tot menys això! el símbol nacional per excel·lencia cantant una cançó com el cant dels ocells. Indignant.
Doncs jo crec que és una bona notícia. Encara que la Rosa sigui el símbol d'Espanya i de l'espanyolisme en molts aspectes, quan un artista decideix cantar una cançó en una altra llengua, està mostrant un signe positiu cap als seus parlants, volent dir "ep, que no us ignoro". No oblideu a més a més que la Roza és andalusa i no catalana, per tant que canti en català és gratuït.
volent dir: ei catalans compreu-me més discos que no sóc prou rica!
|
Acabo de veure a El Club, mentre entrevisten a la Rosa, que en el seu pròxim disc inclourà la cançó del "cant dels ocells" ni més ni menys i a sobre la cantarà en català és molt fort m'ho hauria esperat tot menys això! el símbol nacional per excel·lencia cantant una cançó com el cant dels ocells. Indignant.
ffff... per mi com si canta en ainú, què vols que et digui.
Doncs estaria molt bé que cantés en ainú XD
HOME trobo increible que una persona que necesitava traduccions de castella-andalus per que tothom l'entengues ara canti en català ,tambe voldria coneixer a la persona que li ensenyara les paraule i la pronunciacio , pobre home /dona. HO trobo positiu pero es una altra tecnica de mercat i jo mai li comprare un disc a cap artiste fet als despachos de uan cadena de televisio i sota el pretetx d'un programa totalment fet per desprestigiar als vertaders artiste i colapsa el mmercat amb la gent ignorant compran aqueta escoria de plagi musical salut
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Mmmmmm, amb perdo pero per mi l'independencia es infinitament mes important que el comunisme, doncs no crec NI MOLT MENYS en un ideal comunista, i crec que has suposat una mica massa rapid que aqui som comunistes doncs pel que te pinta aki la majoria son jerkis, que de comunistes no gaires, hi ha anarcos, capitalistes i de tot, els comunistes sou uns mes I.... ja que he dit aixo? que et dona el comunisme? (PD: tens una idea equivocada dels politics, aquests tius penquen un munt i potser sigui una de les feines mes estressants que hi ha, no t creguis que es dediquen a cobrar i a viure (com a minim aqui )) contesta
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
En cap moment he dit que siguéssiu tots comunistes, he dit : "jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo". I amb tots els usuaris que sou algun hi ha d'haver, que més d'un ho té de nick.. ¬¬ Quan em preguntes allò de "Què et dona el comunisme??" què vols que et digui?? Què t'expliqui de què va el comunisme, que et digui perquè estic a favor d'aquesta ideologia..?? Perquè suposo que seràs prou grandet com per a saber de que va i prou llest com per a saber que tota la gent no pensa igual i com a conseqüencia no tots som jerkis (per sort) ni capitalistes, etc. Així que no sé perquè donar-te explicacions sobre perquè em considero comunista.. Perquè et consideres tu anti-comunista?? Ara diràs: "Perquè no estic d'acord amb el que diu o amb el seu sistema econòmic..!!" Bé, doncs jo ho sóc perque estic d'acord amb el que diu i amb el seu sistema econòmic, no et fot!! I els polítics.. Puaj.. De bons ja no en queden.. Ho eren Gahndi, Marx, Lennin, Trotski, Companys, Che.. o inclús Bakunnin, Netchayev, Kropotkin.. (tot i que no comparteixo ideologia amb ells) Però ara no hi ha cap.. Quin polític és el que té tants mals de cap i està tan extressat segons tu?? En Carod?? ¬¬' Tu l'altre dia no vas llegir al diari el sou que guanyaven el ZP i els ministres..?? Perquè allò no ho guanyem ni tots els usuaris junts en 40 anys.. La monarquia també té depressions de tot el que arriba a fer?? Pff..
1-Perdona, ho havia vist com una generalitzacio 2-Se perfectament que es el comunisme, pero el que no se es si saps que acaba per comportar el comunisme: Et parlo del fet que comporta l'absencia de competitivitat, absencia donada pel fet que tothom treballa, i que siguis mes important o menys en la feina cobres el mateix. Aquesta absencia de competitivitat acaba duent el sistema a autodestruir-se per un fet que, tot i no se gaire maco, te l'home, el fet de voler se millor (sense cap mena de logica) que un altre home 3-En Carod nomes sap parlar, el millor es el puigercos, pero es igual, tenim carencia de politics si, pero tambe es cert que no nomes els que has mencionat tu foren grans homes, en la seva epoca grans capitalistes també hi hagureren. Eren uns fills de puta si, pero eren grans politics
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
"...El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... " Això bàsicament és el què fan els EUA, no? Doncs en fi, jo estic en contra d'aquest imperialisme totalitarista que proposes... Perquè no anau a imposar el comunisme a Júpiter? Ah, i molts si que tenim avis que van anar a la guerra, van patir la repressió comunista o feixista i van patir la postguerra. Afortunadament no tots hi moriren. Salut
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Llavors només poden viure dignament els rics i els enxufats de torn que tenen les feines més ben pagades i els demés ens tenim que fotre i cobrar una misèria de sou o morir-nos de gana en cas d’estar a l’atur o de baixa..?? Actualment la burgesia ho controla tot mentre el proletariat se les veu magres per a arribar a fi de més.. I en una societat capitalista regne el masclisme i l’homofòbia.. I el poc pseudo-feminisme que diuen tenir és decadent.. En una societat comunista és molt més fácil instaurar el feminisme, equilibrar els sous de les dones amb els dels homes i ficar més messures de seguretat per a les dones maltractades i/o violades. També és més fàcil igualar els drets dels homosexuals als dels heterosexuals en una societat tolerant, com és el comunisme en el que jo crec, que en una societat capitalista conservadora de ment tancada. Els que tenen els millors càrrecs són els funcionaris, fills d’antics funcionaris, que econòmicament es poden permetre aixecar una industria, i els treballadors són recompensats per els seus treballs amb quatre duros.. Llavors els que hagin nascut en una família econòmicament alta estan predestinats a viure bé i els fills de pagessos ho estan a viure humilment i sense cap mena de luxe estalviant tota la seva vida?? Potser (osigui segur que) el del “càrrec més alt” no està on està per els seus propis mèrits, sinó perque és un fill de “papà” i un enxufat al que han col·locat allà, potser per ésser l’únic amb doctorat sí, però això no vol dir que sigui ni millor ni més llest que els treballadors que obeeixen les seves ordres i que no van tenir oportunitat d’estudiar una carrera.. Que les beques universitàries estan que foten pena. I el comunisme dóna una educació gratuita a tot aquell que serveixi per a estudiar, però els anti-comunistes només teniu ulls per les coses negatives d’aquest sistema i ho tergiverseu tot de manera que les coses bones semblin dolentes.. Quins polítics capitalistes eren bons polítics?? Hitler, Mussolini, Franco..?? Puaj.. Pitjor que Stalin, Mao, Poliot, Kim Jong Il, Enver Hoxha, Fidel Castro, Ceaucescu, Mengistu i Ho Chi Minh junts..
Em fa gràcia el que dius. Descrius tal i com era el règim soviètic de la URSS. La classe obrera currant per 4 durus, vivint en pisos de l'Estat de 30 metres quadrats. Els obrers cobraven una merda, en cas de baixa o atur... s'havien d'espabilar.. Els polítics i enxufats viven en grans mansions, tenien cotxes, i molts diners. No els hi faltava de res. El comunistme era tot controlat per l'Estat. Tot era del "poble". És a dir de l'Estat. El masclisme i homofòbia no és conseqüència del capitalisme. Et recordo que a l'islamisme la dona és una merda, que el comunisme de korea (o pora ahí) les filles són abandonades perquè són dones i no serveixen. Que a Grècia les dones ja eren menyspreades, i que la dona ha sigut menyspreada des de que va aparèixer al món. El comunisme és tolerant amb els homosexuals? QUi és intolerant amb aquest sector és la gent i el poble. De fet, si jo em passu la vida currant i arribo als 60, tinc un fill, i li puc estalviar el que jo vaig passar... doncs de puta mare. M'ho he currat. Per contra, al comunisme només entren de polítics els enxufatsm familiars, etc. Com tot. Si le meu pare m'enxufa a la empresa, benvigut sigui. Què passa? Pq tingui una empresa haig d'anar a buscar sota el pont? No és que altres siguin pitjors, la vida és així. Els comunistes donen educació gratuïta als que serveixin per estudiar. I als que no que els donguin pel cul. És a dir, jo tinc 15 anys, no sé què cullons vull a la vida... doncs com li passa a tothom...tens la ment en un altra lloc.... hormones, sexe, tele, birres, cine, etc, etc... Qui és qui per determinar qui serveis i qui no serveix per estudiar? Potser un no serveix però necessita una empenta. Et deixes Fidel Castro. No crec que hagin dicadors pitjors... ni dictadors millors. No tens ni puta idea de què cullons és el comunisme. Només poses exemples estúpids conseqüents de l'ésser humà. Amb el que descrius.. fas referencia al comunisme i al capitalisme. La base teòrica del comunisme podria dir que en el seu 70% és exel·lent... però a la pràctica és un fracàs. SAlut
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Llavors només poden viure dignament els rics i els enxufats de torn que tenen les feines més ben pagades i els demés ens tenim que fotre i cobrar una misèria de sou o morir-nos de gana en cas d’estar a l’atur o de baixa..?? Actualment la burgesia ho controla tot mentre el proletariat se les veu magres per a arribar a fi de més.. I en una societat capitalista regne el masclisme i l’homofòbia.. I el poc pseudo-feminisme que diuen tenir és decadent.. En una societat comunista és molt més fácil instaurar el feminisme, equilibrar els sous de les dones amb els dels homes i ficar més messures de seguretat per a les dones maltractades i/o violades. També és més fàcil igualar els drets dels homosexuals als dels heterosexuals en una societat tolerant, com és el comunisme en el que jo crec, que en una societat capitalista conservadora de ment tancada. Els que tenen els millors càrrecs són els funcionaris, fills d’antics funcionaris, que econòmicament es poden permetre aixecar una industria, i els treballadors són recompensats per els seus treballs amb quatre duros.. Llavors els que hagin nascut en una família econòmicament alta estan predestinats a viure bé i els fills de pagessos ho estan a viure humilment i sense cap mena de luxe estalviant tota la seva vida?? Potser (osigui segur que) el del “càrrec més alt” no està on està per els seus propis mèrits, sinó perque és un fill de “papà” i un enxufat al que han col·locat allà, potser per ésser l’únic amb doctorat sí, però això no vol dir que sigui ni millor ni més llest que els treballadors que obeeixen les seves ordres i que no van tenir oportunitat d’estudiar una carrera.. Que les beques universitàries estan que foten pena. I el comunisme dóna una educació gratuita a tot aquell que serveixi per a estudiar, però els anti-comunistes només teniu ulls per les coses negatives d’aquest sistema i ho tergiverseu tot de manera que les coses bones semblin dolentes.. Quins polítics capitalistes eren bons polítics?? Hitler, Mussolini, Franco..?? Puaj.. Pitjor que Stalin, Mao, Poliot, Kim Jong Il, Enver Hoxha, Fidel Castro, Ceaucescu, Mengistu i Ho Chi Minh junts..
Estic flipant Desde quan el funcionariat és hereditari? El feminisme s'instaura? Per cert, parlaves de tolerància...desde quan els valors van lligats al model d'Estat? ... Jo tampoc solc intervenir massa...xo davant d'il.luminacions d'aquesta entitat no em deixes opció. Parles de burgesia i proletariat massa gratuitament, aquestes diferenciacions socials van caducar ja fa molt i només existeixen al cap de l'idealisme polític juvenil, massa extès entre les files d'un sector de l'independentisme. És evident que no tothom té les mateixes possibilitats, i que encara existeix desigualtat econòmica, xo el que hi ha ara no té RES a veure amb el s.XIX, en termes del qual parles. Has sentit a parlar del sistema d'econòmics mixta?Va sorgir arran del crack del 29, davant la necessitat de controlar el sistema econòmic capitalista, que s'havia desbocat totalment. En éll, a diferència del capitalisme, l'estat intervé en molts dels àmbits de l'economia, i de la garantia per part seva de determinades necessitats de la població(sanitat, educació...). En aquest sistema l'estat intervé també en la relació empresari-treballador, amb objectiu de fer possible que la balança estigui el màxim possible d'equilibrada, mitjançant un control legisislatiu al respecte, amb el que en la majoria dels casos l'explotació no hi té cabuda. Sempre hi haurà algú que tingui problemes per arribar a final de mes, però segurament que el menjar ala seva familia no li faltarà, tindrà casa, cotxe i cada estiu marxarà de vacances a alguna banda. Com pots veure, és més o menys una amalgama de característiques del capitalisme i del comunisme. En l'equilibri està la solució. Jo em quedo amb un sistema que tot i no resoldre totalment la desigualtat de possibilitats, té com a jutje un estat que vetlla pels drets i lliberats de TOTS els ciutadans per igual, a un que dipositi el poder en mans d'una minoria o partit, que el podrà aplicar amb total impunitat i sense control, perillant constantment tot dret i llibertat, que podrà ser assaltat en funció del nivell de corrompiment al que arribi qui talli el bacallà. La idea és molt maca, però la pràctica un fracàs. Marx es va deixar al tinter que el poder corrompeix les persones, SEMPRE. No busquis sistemes perfectes, la perfecció no existeix i menys pel que fa a l'organització politica i econòmica de les societats. El que tenim ara és el menys dolent, hi ha moltes coses a millorar, però les civilitzacions evolucionen per naturalesa, amb el que tot arribarà. No soc cap defensor aferrim d'aquest sistema, crec que és el menys dolent que podriem tenir, però al menys en éll la teoria és aplicable a la pràctica al 100%. L'error del comunisme és que és que la teoria és perfecte, i la perfecció no hi té cabuda en la realitat aplicable, i menys encara si depen de la voluntat de l'home. A vegades estem tan ocupats pensant en lo "bonic" que seria un comunisme i cagant-nos en la "merda" de sistema que tenim que ens oblidem que uns 3mil milions de habitants al mon sobreviuren amb menys de 2 euros al dia, i que segurament matarien per que els seus estats els tractessin com ens tracta a nosaltres el nostre. Aquí si que podem reaccionar i cambiar moltes coses. Com? Això ja depen de la consciència de cadascú.
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
En primer lloc dir-te que discrepo d'entrada en això de que "la vida és més simple". Després de molts anys de viure-la encara no l'entenc, i assumeixo amb modestia la meva condició de "criatura inculta". Quan dius que "I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... ". Només puc dir, doncs com? No et preocupis, tot i ser jo una criatura inculta no et diré botiflera o fatxa, només expresses una altra opinió, en la que jo no hi estic d'acord, potser per ignorància, però és senzillament una legítima opinió que enriqueix el debat. Finalment i anant al cor de la teva pregunta. Per mi el debat no està entre independència i comunisme, per mi el més important és la llibertat. No voldria una Catalunya independent que no fos lliure de pensar com volgués, de parlar en la llengua que volgués, d'associar-se o no amb qui volgués, d'escollir el règim que volgués. Si vull una Catalunya independent és única i exclusivament per què crec, com veus només és una opinió, que en ella hi seria més lliure. Però crec que t'equivoques, i que molts dels d'aquest forum s'equivoquen en plantejar la independència com un objectiu. La independència és un instrument de llibertat i amb més llibertat podrem escollir millor les cotes que volem de benestar i de seguretat.
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Ho de criatura inculta anava pels que diuen: “Sóc independentista perquè els espanyols van assassinar a mon avi a la guerra, bla, bla bla..” Els meus avis paterns van morir farà ja 3 o 4 anys i me la va suar bastant, no vaig ni tan sols plorar.. Per a mi només eren dos desconeguts que no van fer res per al seu fill ni per a la seva néta i que només havia vist dues o tres vegades.. En canvi si demà moríssin els meus avis materns ho passaria molt malament, perquè són els meus avis i s’han comportat com el que són, i tot i que siguin uns feixistes i estiguin en contra de l’homosexualitat me’ls estimo.. O sigui que el rollo aquell sentimentalista de “mon avi va morir a la guerra” no me’l empasso, perquè com ja he dit abans, a no ser que tinguis més de 68 anys no el vas poder conèixer.. I no es pot plorar la mort d’algú a qui no has tractat o has conegut superficialment.. Tu tot i que no estàs d’acord amb la meva opinió l’has respectada i és per això que no diré que la teva sigui d’ignorant o d’incult, cadascú pensa com vol, i jo respecto totes les ideologies sempre i quan no em perjudiquin.. M’ha emocionat ho de la llibertat i l’independència com a camí.. I no sé com la podem aconseguir l'independència, però està clar que el diàleg és una pèrdua de temps..
No ho sé, però m'incomaden bastant aquests pseudoarguments que empres. Suposo que deu ser fruit de la joventut... L'evidència no cal explicar-la.
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Quina edat em fiques?? ¬¬ I quins arguments tindria que emprar segons tu??
Em refereixo als arguments sentimentals aquests... És òbvi que es pot estimar més uns tiets que uns avis, o a un amic espanyolista que a un d'independentista, etc... Emprar arguments basant-te en això no em sembla apropiat. Salut
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Suposo que deus haver llegit alguna cosa de Lenin i Marx, oi? Així coneixeràs les seves posicions sobre la qüestió nacional, i és que sense autodeterminació dels pobles no hi pot haver comunisme, i sense comunisme mai s'assolirà l'alliberament nacional i social completament. Dius que cal eliminar els estats, per aconseguir això cal que els pobles siguin independents, que això no vol dir formar estats, tot i que la teoria marxista-leninista proposa un estat socialista de transició. Si vols una revolució mundial, no la pots imposar, ha de ser cada poble que es desperti. En resum, el què et vinc a dir és que l'independència i el comunisme no són incompatibles, en realitat, des del meu punt de vista (i el de molts altres) un aspecte fa necessari l'altre de forma recíproca.
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Ets comunista? Doncs que fas connectat a Internet.
??????????????????
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
És per això que s’han d’abolir els estats, per a no acabar com la URSS.. I a Fidel Castro sí que l’he nombrat: “Quins polítics capitalistes eren bons polítics?? Hitler, Mussolini, Franco..?? Puaj.. Pitjor que Stalin, Mao, Poliot, Kim Jong Il, Enver Hoxha, Fidel Castro, Ceaucescu, Mengistu i Ho Chi Minh junts..” I ho dels polítics jo ja ho havia dit que no hi ha cap que miri pel poble, ni capitalista, ni comunista, ni hòstia.. els capitalistes com a mínim ho deixen clar, els que van de sociates fan veure que són amics de la població i roben igual o més.. Però això ja no és culpa del sistema comunista sinó de que no el saben fer funcionar bé.. “(...) els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble (...)” Jo crec que els diners se’ls mereix qui treballa, i qui no treballi que es mori de gana.. A no ser que alguna raó física o psíquica els hi impedeixi fer la seva feina.. Que els rics viuen molt bé sense fotre res, allà vivint d’herències, rentes i plusvalies.. I si us plau quina pregunta retòrica més ximple: “Ets comunista? Doncs que fas connectat a Internet.” Els comunistes no som "Testigos de Jehová” ni cap secta rara.. Jo com a mínim no tinc res en contra d’internet, és un mitjà més de comunicació i una de les millors fonts d’informació que existeixen.. Hi ha alguna llei que prohibeixi als comunistes tenir ordinador/internet, veure la televisió, escoltar la ràdio, tenir telèfon/mòbil..?? Una cosa és anar de consumista compulsiva per a la vida i una altre molt diferent és estar amb contacte amb la civilització.. Que no sóc cap hippiosa d'aquelles que viuen al mig de la muntanya amb quatre cabres i que passen de la societat.. ¬¬ I no tots els comunistes tenen que estar malament econòmicament.. Pot ser que jo estigui ben situada i simplement vulgui que l'altre gent pugui gaudir de les mateixes oportunitats i drets que jo.. No li trobo sentit a això de l'internet com a argument per a desacreditar els meus ideals..
je Perdò, em confunia amb els anti-capitalistes.
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
És per això que s’han d’abolir els estats, per a no acabar com la URSS.. I a Fidel Castro sí que l’he nombrat: “Quins polítics capitalistes eren bons polítics?? Hitler, Mussolini, Franco..?? Puaj.. Pitjor que Stalin, Mao, Poliot, Kim Jong Il, Enver Hoxha, Fidel Castro, Ceaucescu, Mengistu i Ho Chi Minh junts..” I ho dels polítics jo ja ho havia dit que no hi ha cap que miri pel poble, ni capitalista, ni comunista, ni hòstia.. els capitalistes com a mínim ho deixen clar, els que van de sociates fan veure que són amics de la població i roben igual o més.. Però això ja no és culpa del sistema comunista sinó de que no el saben fer funcionar bé.. “(...) els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble (...)” Jo crec que els diners se’ls mereix qui treballa, i qui no treballi que es mori de gana.. A no ser que alguna raó física o psíquica els hi impedeixi fer la seva feina.. Que els rics viuen molt bé sense fotre res, allà vivint d’herències, rentes i plusvalies.. I si us plau quina pregunta retòrica més ximple: “Ets comunista? Doncs que fas connectat a Internet.” Els comunistes no som "Testigos de Jehová” ni cap secta rara.. Jo com a mínim no tinc res en contra d’internet, és un mitjà més de comunicació i una de les millors fonts d’informació que existeixen.. Hi ha alguna llei que prohibeixi als comunistes tenir ordinador/internet, veure la televisió, escoltar la ràdio, tenir telèfon/mòbil..?? Una cosa és anar de consumista compulsiva per a la vida i una altre molt diferent és estar amb contacte amb la civilització.. Que no sóc cap hippiosa d'aquelles que viuen al mig de la muntanya amb quatre cabres i que passen de la societat.. ¬¬ I no tots els comunistes tenen que estar malament econòmicament.. Pot ser que jo estigui ben situada i simplement vulgui que l'altre gent pugui gaudir de les mateixes oportunitats i drets que jo.. No li trobo sentit a això de l'internet com a argument per a desacreditar els meus ideals..
Al comunisme els diners no són teus, són del "poble" (Dels polítics). Compartiries casa teu amb qualsevol individu? Bé, de fet no seria casa teu. Sino del poble. I com que al comunismte tot és de tots. Alguns només parlen d'algunes coses bones del comunisme... baixa del burru va.. Em podries donar una definició teórica del Comunisme si us plau? (no em posis exemples ni comparacions)
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
nan
Mmmm, no soc ell, pero a mi no em satisfa, diguesme quina organitzacio social veus tu en un sistema comunista (economia i societat basicament)
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Això t’ho tindria que respondre algú llicenciat en polítiques i economia, que sabrà més que jo sobre el tema.. Jo només et puc dir que tindria que ser diferent a les creades fins ara.. I que es tindria que aconseguir un món tolerant i suficientment desenvolupat com per a que l’immigració i l’emigració no fóssin necessàries per a sobreviure.. Però suposo que més aviat estic fent referència a una utopia.. I que predico al desert..
Doncs jo penso que tot el que diu la Juan Francisco és bastant coherent, menys allò de la hippiosa que cria cabres a la muntanya, que potser és el millor que podem fer tots... Sigui com sigui el capitalisme fa fàstic, i de moment l'únic sistema moralment passable és el comunisme. I no em digueu que a la pràctica no funciona perquè, com molt bé diu la Juan Francisco , no s'ha exercit mai correctement. I si en el comunisme no podem gaudir de tots els privilegis econòmics que ara amb el capitalisme ALGUNS tenim, què passa? eh, què passa? A cas és molt important tenir una casa grossa, internet, tele, i totes les parides aquestes que tenim i que si t'hi fixes no serveixen per una merda? Collons no ens moririem pas per no tenir-ho; almenys TOTHOM disposaria de ho primordial menjar, beure i un lloc per dormir i arresserar-te del fred. El que no pot ser és que perquè alguns puguin viure bé es cometin tantes barbàries i inmoralitats. Després... allò que diu aquell de que els homes som competitius per naturalesa és una parida, els homes només som competitius quan fa falta, en un món igualitari la competitivitat desapareixerà. Pobres els que es pensen que el capitalisme és una garantia de benestar econòmic JAJAJJA... no sabeu predir el que passarà amb l'economia catalana d'aquí uns anys?
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
nan
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
nan
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
He trobat un altre text, on més que el comunisme es defineix el socialisme, però on al final (just a l’última frase) diu, com vaig dir jo l’altre dia, que el comunisme només serà posible quan s’estableixi mundialment, així que us el copio també per a que veigueu que això de la “dictadura comunista globalitzada” com dieu vosaltres no me l’he inventat jo, i que si el comunisme no ha sigut mai efectiu és justament per això, perquè mai s’ha fet a nivell mundial i com a conseqüencia mai no s’ha fet correctament. “Con el desarrollo del capitalismo, la sociedad socialista y comunista dejan de ser una utopía, el sueño inalcanzable de unos hombres generosos, para convertirse en una posibilidad real y científicamente fundamentada por Marx. Más aún: el socialismo es el inevitable desemboque del desarrollo social bajo el capitalismo. Pero si Marx considera que el socialismo es inevitable, porque el capitalismo lo hace, al mismo tiempo, necesario y posible, no cree en absoluto que el socialismo vendrá por sí solo, ni mediante la reforma del capitalismo. El socialismo sólo será posible derrocando el poder político y económico de la burguesía, y esto exigirá inevitablemente una lucha tenaz, larga, difícil y muchas veces violenta y sangrienta por parte de la clase obrera y sus aliados. La lucha de la clase obrera será el factor decisivo de la implantación de la sociedad socialista. Si el marxismo considera inevitable el triunfo del socialismo es porque cuenta en su análisis con la lucha política y revolucionaria de la clase obrera como uno de los factores objetivos del proceso que llevará a ese triunfo. ¿Cómo serán la sociedad socialista y la sociedad comunista? Eso lo decidirán los hombres que vivan en ellas. El marxismo sólo perfila sus líneas generales, en cuanto que surgirán de la sociedad actual. El sistema socialista o sociedad socialista es la fase inferior del sistema comunista o sociedad comunista. Sus características principales serán: Socialización de todos los medios de producción. Es decir, la tierra, fábricas, bancos, minas, laboratorios, ferrocarriles, edificios, etc., serán propiedad de toda la sociedad. Desaparición de la explotación del hombre por el hombre. Todos los trabajadores se convierten en productos asociados o cooperadores, que dirigen a través de los órganos creados y controlados por ellos las empresas en que trabajan y toda la economía, planificando toda la actividad económica de acuerdo con las necesidades y posibilidades de la sociedad. Socialización de la cultura, la ciencia y el arte, poniéndolos al alcance de todos los miembros de la sociedad. Desaparición progresiva de las diferencias entre el trabajo manual y el intelectual, el industrial y el agrícola, a través de un desarrollo de la técnica, automatización, etc., que la revolución científico-técnica permite entrever ya. Desaparición de toda discriminación racial, social, de sexo, etc. Igualdad efectiva entre los pueblos, solidaridad y ayuda entre ellos, división internacional del trabajo, sin explotar a nadie. En el terreno político, la más alta expresión de la democracia en todos los niveles. El Estado irá desprendiéndose paulatinamente de una serie de funciones: orden público, justicia, etc., que irán pasando a la comunidad. El socialismo desarrollado sólo será posible cuando triunfe en todos los países o al menos en los principales. Pero en él existirá aún cierta desigualdad económica. Su lema será: De cada uno, según su capacidad. A cada uno, según su trabajo. Cada ciudadano percibirá de la sociedad en proporción al trabajo que realice. El socialismo es un sistema de transición hacia el comunismo. Cuando las conquistas anteriores sean una realidad plena, se habrá llegado al comunismo. En él desaparecerá el Estado, y también toda desigualdad económica y social. Su lema será: De cada uno según su capacidad. A cada uno según sus necesidades. Esto será posible porque, primero, el desarrollo de la técnica y la producción permitirán abastecer de todo lo necesario, sin limitación. Segundo, porque la conciencia social de los hombres habrá alcanzado un grado en que no precisen retribución especial para poner toda su capacidad al servicio de la comunidad, ni consumirán más de lo que realmente necesiten, evitando todo despilfarro antisocial. El comunismo sólo será posible cuando exista en todo el mundo.”
Es increhible que aquestes altures de la historia encara hi hagi algú k cregui en el comunisme. Mira la historia del segle XX. sisplau i comprovaras que el comunisme es molt macu en la teoria pro k quan es posa en practica i entrem en detalls, acaba convertint-se en una dictadura absolutista on no hi ha llibertat d'opinió, on res no funciona i no hi ha recursos ni aliments, on la gent viu en la miseria i ai del que intenti dir alguna cosa en contra del sistema que el posen a la presó o l'executen com a mínim. Esta clarissim k de tots els sistemes que hi ha agut a la historia de la humanitat, el menys injust i més útil es el capitalisme. Quan trobis una alternativa útil al capitalisme, avisa'm, mentrestant...
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
nan
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
nan
Ai... hi ha tantes coses que no es fan correctament... Però és clar, tampoc no podem fer la vista grossa no? O on et penses que el reietó aprengué a caçar óssos? Per tant els comunistes heu d'assumir tots els errors comesos i no desentendre'us dient que "la cosa es va fer malament". Almenys els feixistes sempre reconeixen que més q malament, van fer poc: deuen ser més sincers... Salut
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
nan
Quina pena...El comunisme no només és injust pk porta a la dictadura(recorda que és la dictadura del prolateriat, només aquest nóm ja porta injusticia) sinó k a més no funciona economicament. Com pot ser k encara no hagis entes aixo. T'ho explicaré amb un exemple per nens petits pk veig k no et saps la historia de la URSS o Cuba ni lu poc rendible que és el seu sistema economic. Esta clar que si un pagès o un patró d'una empresa sap que cobrarà el mateix tant si produeix mes com si produeix menys, el pagès no s'hi matarà tant a cultivar sinó que només farà el minim per fer veure k treballa igual k el patró que anirà alla a passar el ratu i a cobrar i li importarà un rave si els seus obrers treballen o estan fent un xupitos de vodka. Els obrers naturament sudaran. Pk s'han d'estar hores a la cadena de montatje si cobren el mateix. Alguna cosa farien per fer veure que fan algú pro naturalment no seria res productiu. Ho has entés ja? Ara ja saps els 2 motius per els quals el comunisme es un sistema fracassat 1. Es una dictadura sense llibertat d'opinió, estatista i centralista. 2. No funciona economicament. cada dia s'aprenen coses noves^^
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Els teorics del socialisme real, i els que el van intentar dur a la practica, van partir d'una realitat avui superada, que era l'epoca preindustrial i començaments de l'industrial. Avui, que vivim en un mon on els serveis cada cop tenen mes importancia, lo de tancar una pila d'obrers en una fabrica a pintar cotxes amb pintures toxiques si es respiren, quant una maquina ho pot fer millor i sense enverinar-se, la veritat, es que no li veig la gracia. Abans, un pages podia conrear 10 Ha, matantse a treballar. I no mes subsistia. Avui, un pages, agafa el tractor i sense despentinar-se mes de lo necesari, en conrea 500 (posem per cas) i no cal que es deixi la salut ni que vagi criant cancer de pell per unes teories que no serveixen no ja al primer mon, no serveixen ni a molts paisos del 3er. Mira, el capitalisme, es un sistema que constantment ha estat repensat. Cada any es donen premis Nobels d'economia a gent que es dedica a aixó, a repensar-lo. Aixo li dona un aventatge evident, perque per contra, els pensadors seriosos del marxisme, son tots morts fa cent anys. I respecte a Vazquez Montalban, evidentment, fou el comunista millor alimentat que ha caminat sobre la terra. El mon ha evolucionat i el marxisme, no sembla que ho hagi fet. Per aixó es poc atractiu, deixant de banda que no tant sols no ha funcionat mai (potser a Cuba s'hi han aproximat) si no que ha estat nefast i criminal per les pobres gents que l'han hagut de patir.
|
Salut per a tothom!! Bon dia!! Porto ja temps llegint els vostres missatges, però mai no havia escrit res, potser perquè mai no havia tingut un bon tema de conversa que exposar o pensava que a ningú li podria interessar el quelcom que pogués proporcionar. Però és que l’altre dia vaig estar pensant i m’he adonat de que la vida és més simple del que pensem, i que tot, i quan dic tot em refereixo als petits i als grans detalls que succeixen diàriament, el que fem, pensem o pel que creiem lluitar no són res més que coses sense importància o somnis irrealitzables. Podriem dir que m’he adonat de que tot pel que creia lluitar és, per dir-ho d’alguna manera, innecessàri, utòpic i en resum, una mica flipat. Tot va començar amb un treball que tenia que fer a filosofia sobre la llibertat... Una de les preguntes era “Què creus que és més important: la llibertat o simplement la seguretat i el benestar”?? Bé, vaig arribar a la conclusió de que la seguretat i el benestar no eren possibles sense la llibertat... Però ara no entraré en detalls... A ho que jo anava... Acte seguit em vaig començar a qüestionar sobre els meus ideals i vaig formular-me la simple però complexa pregunta de: “Per a mi què és més important: el comunisme o l’independència??” No sé com enfocar-vos el tema per a que ho entengueu, a més podriem dir que estic passant una crisi emocional, per no dir d’identitat i les meves teories no deuen ser gaire convincents. No sé si al plantejar-me tot el que havia pensat fins el moment vaig veure la puta realitat o si simplement això és una etapa de l’adolescència en la que em dóna per a dir parides, que potser dema torno a llegir i em dono compte de que no eren res més que això, parides. Cada cop hi ha més independentistes, no és cert?? Alguns concienciats i altres no tant, per a no dir gens... Però tot i així no arribem ni a la meitat de la població catalana... I ara ve quan jo pregunto: “Ja que tots diem estar tan preparats per a actuar, dur a terme una revolució o fer un cop d’estat perquè no hi ha ningú que a l’hora de la veritat tingui collons d’anar i fer alguna cosa??” Començaré a pensar que només som un escamot de cagats, que diem molt però no fotem res... I ara no em vingueu amb allò de que amb el diàleg ho aconseguirem... Si us plau, no us creieu el que diuen els polítics, que a ells l’independència els hi sua bastant, només van pels calers i pocs d’ells, per a no dir cap, s’ha parat mai a pensar en el que és més convenient per al poble... Així que deixant de banda tots els partits polítics... Només nosaltres, la gent del poble català, som els que tindriem que fer alguna cosa, perquè la terra és nostra, no dels polítics, ni de la pàtria, ni de la constitució ni merdes, la terra és del poble que la treballa a diari... Però per a aconseguir l’independència tindriem que concienciar-nos de que només l’aconseguirem amb una guerra a sang freda... I ja em direu vosaltres qui tindrà collons d’anar i començar a matar a gent innocent, perquè jo sóc la primera insubmissa... És cert que no se’ns respecta com a poble, que ens han impossat unas lleis, una llengua, una cultura i resumint, una nacionalitat, que no és la nostra... (I que encara hi ha molts presos polítics tot i que l’estat ho negui) Però crec que és una exageració estúpida dir, a hores d’ara, que som un país oprimit... Ho som sí, però d’una manera superficial. A Palestina i a altres països la situació és molt pitjor, i mentre nosaltres anem de victimes per al món la gent d’aquells països, que veritablement i en tots els sentits de la paraula són victimes de l’opressió, moren diàriament lluitant realment per a alguna causa justa... No m’estranya que els espanyols es riguin de nosaltres, em enfocat la situació des d’una perspectiva nacionalista bastant decadent... I ara (potser d’aquí cinc minuts canvio d’opinió) crec que el nacionalisme és com el racisme, que no va enlloc... Jo per exemple, sempre havia dit que era independentista, no nacionalista, que el nacionalisme, com deia Marx, era un invent de la burgesia per a acabar amb el proletariat, i que si alguna vegada feia referència al nacionalisme, no era perquè cregués que la nostra terra fos millor que la resta del món, sinó perquè l’Estat Espanyol l’estava convertint (perdoneu l’expressió) en femta i nosaltres, els que suposadament erem nacionalistes, tindríem que aixecar la nostra terra, i només quan aquesta estigués suficientment equilibrada podríem deixar d’ésser nacionalistes... Però a veure, jo sóc comunista, com molts de vosaltres suposo, i crec que per a que el comunisme funcioni veritablement s’ha d’establir mundialment i abolir tots els estats... Llavors, la meva pregunta és: “Perquè lluitar per l’independència de Catalunya i jugar-nos la pell per ella si en cas de que s’establís el comunisme la nostra nació acabaria per desaparèixer”?? No sé si m’enteneu, només volia dir que és estúpid lluitar per una cosa que després d’uns anys no existirà... Però ara tampoc m’interpreteu malament i creieu que estic dient que tots viurem sota una globalització comunista liderada per la gran potència dels Estats Units d’Amèrica i anirem per al món parlant anglès i vestint com yankies... Tampoc anaven per aquí els trets... Simplement crec que el comunisme és més important que l’independència, i que s’ha de lluitar contra el capitalisme, no contra Espanya i França... I suposo que algú dirà que ell vol l’independència i el comunisme (com deia jo fins ara)... Sincerament: impossible. El comunisme té que ser mundial i s’han d’abolir els estats, ja que tots els intents anteriors de fer comunisme en una nació han sigut una merda, perquè l’economia és mundial i els problemes econòmics no es poden resoldre dins d’un país petit comunista si a la resta del món són uns putos capitalistes... Però no crec que haigueu entés el que volia explicar, així que ara tots a dir-me botiflera i fatxa... P.D. Tampoc estava dient que em d’oblidar el tema i sentir-nos espanyols ni res d’això, ni que les morts de la gent catalanista s’hagin d’oblidar o fer com si tot ho aconseguit fins ara hagués sigut inútil... Així que ara si us plau no ataqueu com gossos rabiosos dient frases d’aquelles famoses com ara “És que el teu avi no va morir a la guerra??” Doncs mira no, tenia 9 anys quan va acabar la guerra i ja va pels 74, però sincerament si s’hagués mort ho hagués sentit per m’àvia o ma/mon mare/pare, perquè jo com no passo dels 68 anys no l’hagués pogut conèixer i no m’hagués afectat la seva mort... O sigui, no em vingueu de victimes que quedeu com criatures incultes...
Dahrasela...en d´altres posts que s´ha tractat el mateix tema (inclosos els que he obert jo) me´n he adonat que al xat hi ha una (minoritària però) ala dura anti-comunista i pro-pensament unic capitalista i que la unica cosa que fa es bordar contra la falç i el matell mentre el dolar els /les continua apretant els collons/ovaris. Sàpigues que mai a la vida aquesta gent de la qui et parlo t´argumentarà més de quatre linies coherents sense fer us d´un to de sorneguera superioritat otorgada per una inmesa ignorància que fa d´ells uns essers altament convenients per al sistema actual,pertanyen majoritàriament a la classe mitja i ploren perquè mai seran de "l´alta". Per tant per molt que argumentis i els demanis que et facin un analisi de quina societat volen, només et sabran contestar que la comunista NO, però ells no saben exactament què volen , o si volen que tot segueixi tal i com està que és el més probable. Jo penso com tu, em declaro Marxista/leninista i m´importa tres merdes el que em critiquin perquè tinc les idees clares, a mi no em "rentaran el cervell", però per desgràcia dins aquest fòrum democràtic n´hi ha molts a qui se´ls cau la careta de vegada en quan... Gràcies per llegir-me. I gràcies també als qui si argumenteu quan critiqueu, el fòrum és el que és gràcies a tots i totes vosaltres. Visca la República Socialista dels Països Catalans! Visca Lenin! Visca el proletariat!
|
Tinc una petita pregunta... Els jocs olipmics de BCN'p2 van rebre financiació de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i de l'Estat espanyol. Algu em podria dir en quins % va participa cada institució? Sabeu d'alguna pagina sobre el tema? Gracies...
No en tinc ni idea però segur que no va tenir tantes pèrdues com el fomut forum de les cultures, que avui m'he enterat que hi ha hagut 11milions d'euros de pèrdues.... Molt bé senyor Clos i tota la seva pandilla, per quan la dimissió? Amb la de precarietat, desigualtats i injustícies que hi ha i els polítics anar fent i desfent amb els nostres impostos. Aneu a cagar!
NO HOME NO, AL FINAL NO HI HA DEFICIT !!! ( vendran els edificis a una empresa francesa pel que se... , no ho diguem no sigui que cap contribuent ho sapiga )
Ningu en sap res?
També podem parlar del deute que li van perdonar a ERC a canvi de no fer campanya independentista durant els Jocs Algú sap quina quantitat exacta era? Tobies això també m'ho acabo d'inventar oi? jajajjajajaj
|
Erik , NO HI HA DRET!!!! Des de l’exili vull PROTESTAR MOLT ENÈRGICAMENT per aquestes fotografies que poden ferir, ENORMEMENT, la sensibilitat, ja que alguns dels que vivim fora de terres catalanes no podem comprar el productes de qualitat necessaris per fer bona cuina catalana. Així es que, Erik , per reparar el mal psicològic que m’has fet amb aquesta fotografia... Extreta d’aquest fòrum ... potser et podries enviar una panera... Es broma, però es que desprès de veure segons quines fotografies... a un li entra una gana!!!! Au, que tingueu tots un molt bon dia i que guany Catalunya a Macao i que guany el Barça a Montjuïc! Amb això, avui, aniré a dormir com si m’hagués menjat el pa amb tomàquet de la fotografia.
Que a Noruega no fan pa?
nan
Ja m'esteu fent agafar gana i encara no són les 11
|
Marc , NO HI HA DRET!!!! Des de l’exili vull PROTESTAR MOLT ENÈRGICAMENT per aquestes fotografies que poden ferir, ENORMEMENT, la sensibilitat, ja que alguns dels que vivim fora de terres catalanes no podem comprar el productes de qualitat necessaris per fer bona cuina catalana. Així es que, Marc , per reparar el mal psicològic que m’has fet amb aquesta fotografia... Extreta d’aquest fòrum ... potser et podries enviar una panera... Es broma, però es que desprès de veure segons quines fotografies... a un li entra una gana!!!! Au, que tingueu tots un molt bon dia i que guany Catalunya a Macao i que guany el Barça a Montjuïc! Amb això, avui, aniré a dormir com si m’hagués menjat el pa amb tomàquet de la fotografia.
Que a Noruega no fan pa?
No, home no, el que passa és que allà el nord els falta el toc d'oli d'oliva indispensable per a un bon pa amb tomàquet. Allà ho deuen fonent-hi mantega per sobre.
|
Juan Ramon , NO HI HA DRET!!!! Des de l’exili vull PROTESTAR MOLT ENÈRGICAMENT per aquestes fotografies que poden ferir, ENORMEMENT, la sensibilitat, ja que alguns dels que vivim fora de terres catalanes no podem comprar el productes de qualitat necessaris per fer bona cuina catalana. Així es que, Juan Ramon , per reparar el mal psicològic que m’has fet amb aquesta fotografia... Extreta d’aquest fòrum ... potser et podries enviar una panera... Es broma, però es que desprès de veure segons quines fotografies... a un li entra una gana!!!! Au, que tingueu tots un molt bon dia i que guany Catalunya a Macao i que guany el Barça a Montjuïc! Amb això, avui, aniré a dormir com si m’hagués menjat el pa amb tomàquet de la fotografia.
Que a Noruega no fan pa?
Si, una espècie de pa rústic francès es el més proper que trobo (que no es el mateix). També venen productes d’Espuña (no es el mateix que els artesans que jo comprava) i tomàquets... tots sempre durs! Per cert, passant d’alt els altíssims preus per tot el que es necessita per fer pa amb tomàquet. Aquest Nadal seré per Barcelona i tinc planejat de no marxar si no m’engreixo, com a mínim, 5 quilograms amb bon menjar típic català! Ha, i per cert, el supermercat, per més inri, es diu Ultra...
Quan vingues fes-te fotos amb el pa en tomata i penja-les per aquí! :D
|
Gonzalo , NO HI HA DRET!!!! Des de l’exili vull PROTESTAR MOLT ENÈRGICAMENT per aquestes fotografies que poden ferir, ENORMEMENT, la sensibilitat, ja que alguns dels que vivim fora de terres catalanes no podem comprar el productes de qualitat necessaris per fer bona cuina catalana. Així es que, Gonzalo , per reparar el mal psicològic que m’has fet amb aquesta fotografia... Extreta d’aquest fòrum ... potser et podries enviar una panera... Es broma, però es que desprès de veure segons quines fotografies... a un li entra una gana!!!! Au, que tingueu tots un molt bon dia i que guany Catalunya a Macao i que guany el Barça a Montjuïc! Amb això, avui, aniré a dormir com si m’hagués menjat el pa amb tomàquet de la fotografia.
Dons si, avui ha estat com si m’hagués cruspit el millor pa amb tomàquet que he tingut en molt de temps. Visca el Barça i visca Catalunya!!!!
|
Bones! Ei, estem intentant aconseguir fer una manifestació contra la Plataforma Constitucional y Autonomista creada per el blavero de Coalición Valenciana; Juan Santandreu. Mirau la notícia extreta de un diari de València: CONVOCATORIA DE MARAGALL La Eurorregión celebra el día 29 su acto fundacional con la ausencia de Camps Sentandreu convoca para la misma jornada una protesta anticatalanista en Barcelona Agencias, Barcelona/Valencia El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha convocado el 29 de octubre la reunión fundacional de la Euroregión, cita a la que han confirmado su asistencia los presidentes de Baleares, Aragón y los de las regiones francesas de Midi-Pyrenees y Languedoc Rosellón. El gabinete del presidente catalán, inicialmente, descarta la presencia en el encuentro del presidente de la Comunidad Valenciana, el popular Francisco Camps, quien ha rechazado la iniciativa de Maragall. Sí acudirá el dirigente del PP, el presidente de las Islas Baleares, Jaume Matas, quien ya se comprometió a apoyar el proyecto en julio. También, el socialista Marcelino Iglesias, presidente de Aragón, y los franceses Martin Malvy, del Midi , y Georges Fréche, del Languedoc-Rosellón. Maragall sigue adelante con su idea de «construir institucionalmente» un espacio que representa a los territorios que formaron la antigua Corona de Aragón. El objetivo es fomentar las relaciones económicas, sociales, políticas y culturales de las regiones implicadas e incrementar la competitividad de este área del sur de Europa, que engloba a 15 millones de ciudadanos, y hacer frente a la globalización uniendo esfuerzos en la construcción europea desde una óptica regional. Por su parte, Juan G. Sentandreu, presidente de Coalición Valenciana, ha convocado la presentación de la Plataforma Anti Paises Catalanes, denominada Plataforma Constitucional y Autonomista, que tendrá lugar en Mallorca el 23 de octubre. Tras la manifestación preparada por Coalición Valenciana para el viernes en Madrid, un centenar de miembros del partido se desplazarán a Barcelona para acompañar a su líder en un acto anti-paises catalanes el día de la reunión de Maragall. Sentandreu ha dicho que la Eurorregión «oculta la subversión del modelo de Estado, una fractura total del modelo constitucional y un ataque frontal a la personalidad valenciana, que se pretende diluir en un microespacio político y físico con capital en barcelona y con un único idioma común, el catalán». La idea es manifestar-nos els JEN (joventuts del PSM), els Maulets, les JERC i els Joves de Mallorca per la Llengua el dia de la presentació de aquesta plataforma a Mallorca, dissabte dia 23. És a dir, aconseguir una unitat per fer front a aquesta gentussa i que els quedi ben clar que no volem aquestes deixalles per aquí.Endavant, jovent!
ENDEVANT SES ILLES ¡¡
|
Bones! Ei, estem intentant aconseguir fer una manifestació contra la Plataforma Constitucional y Autonomista creada per el blavero de Coalición Valenciana; Juan Santandreu. Mirau la notícia extreta de un diari de València: CONVOCATORIA DE MARAGALL La Eurorregión celebra el día 29 su acto fundacional con la ausencia de Camps Sentandreu convoca para la misma jornada una protesta anticatalanista en Barcelona Agencias, Barcelona/Valencia El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha convocado el 29 de octubre la reunión fundacional de la Euroregión, cita a la que han confirmado su asistencia los presidentes de Baleares, Aragón y los de las regiones francesas de Midi-Pyrenees y Languedoc Rosellón. El gabinete del presidente catalán, inicialmente, descarta la presencia en el encuentro del presidente de la Comunidad Valenciana, el popular Francisco Camps, quien ha rechazado la iniciativa de Maragall. Sí acudirá el dirigente del PP, el presidente de las Islas Baleares, Jaume Matas, quien ya se comprometió a apoyar el proyecto en julio. También, el socialista Marcelino Iglesias, presidente de Aragón, y los franceses Martin Malvy, del Midi , y Georges Fréche, del Languedoc-Rosellón. Maragall sigue adelante con su idea de «construir institucionalmente» un espacio que representa a los territorios que formaron la antigua Corona de Aragón. El objetivo es fomentar las relaciones económicas, sociales, políticas y culturales de las regiones implicadas e incrementar la competitividad de este área del sur de Europa, que engloba a 15 millones de ciudadanos, y hacer frente a la globalización uniendo esfuerzos en la construcción europea desde una óptica regional. Por su parte, Juan G. Sentandreu, presidente de Coalición Valenciana, ha convocado la presentación de la Plataforma Anti Paises Catalanes, denominada Plataforma Constitucional y Autonomista, que tendrá lugar en Mallorca el 23 de octubre. Tras la manifestación preparada por Coalición Valenciana para el viernes en Madrid, un centenar de miembros del partido se desplazarán a Barcelona para acompañar a su líder en un acto anti-paises catalanes el día de la reunión de Maragall. Sentandreu ha dicho que la Eurorregión «oculta la subversión del modelo de Estado, una fractura total del modelo constitucional y un ataque frontal a la personalidad valenciana, que se pretende diluir en un microespacio político y físico con capital en barcelona y con un único idioma común, el catalán». La idea es manifestar-nos els JEN (joventuts del PSM), els Maulets, les JERC i els Joves de Mallorca per la Llengua el dia de la presentació de aquesta plataforma a Mallorca, dissabte dia 23. És a dir, aconseguir una unitat per fer front a aquesta gentussa i que els quedi ben clar que no volem aquestes deixalles per aquí.Endavant, jovent!
Investigueu a la web d'aquest borinot: www.coalicionvalenciana.com
Si a alguna cosa no se'ls ha donat mai bé als blaveros és dissimular. Tota la web sencer en castellà! Entres a qualsevo enllaç i PUM! en castellà! Ja és curiòs.
|
Bones! Ei, estem intentant aconseguir fer una manifestació contra la Plataforma Constitucional y Autonomista creada per el blavero de Coalición Valenciana; Juan Santandreu. Mirau la notícia extreta de un diari de València: CONVOCATORIA DE MARAGALL La Eurorregión celebra el día 29 su acto fundacional con la ausencia de Camps Sentandreu convoca para la misma jornada una protesta anticatalanista en Barcelona Agencias, Barcelona/Valencia El presidente de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha convocado el 29 de octubre la reunión fundacional de la Euroregión, cita a la que han confirmado su asistencia los presidentes de Baleares, Aragón y los de las regiones francesas de Midi-Pyrenees y Languedoc Rosellón. El gabinete del presidente catalán, inicialmente, descarta la presencia en el encuentro del presidente de la Comunidad Valenciana, el popular Francisco Camps, quien ha rechazado la iniciativa de Maragall. Sí acudirá el dirigente del PP, el presidente de las Islas Baleares, Jaume Matas, quien ya se comprometió a apoyar el proyecto en julio. También, el socialista Marcelino Iglesias, presidente de Aragón, y los franceses Martin Malvy, del Midi , y Georges Fréche, del Languedoc-Rosellón. Maragall sigue adelante con su idea de «construir institucionalmente» un espacio que representa a los territorios que formaron la antigua Corona de Aragón. El objetivo es fomentar las relaciones económicas, sociales, políticas y culturales de las regiones implicadas e incrementar la competitividad de este área del sur de Europa, que engloba a 15 millones de ciudadanos, y hacer frente a la globalización uniendo esfuerzos en la construcción europea desde una óptica regional. Por su parte, Juan G. Sentandreu, presidente de Coalición Valenciana, ha convocado la presentación de la Plataforma Anti Paises Catalanes, denominada Plataforma Constitucional y Autonomista, que tendrá lugar en Mallorca el 23 de octubre. Tras la manifestación preparada por Coalición Valenciana para el viernes en Madrid, un centenar de miembros del partido se desplazarán a Barcelona para acompañar a su líder en un acto anti-paises catalanes el día de la reunión de Maragall. Sentandreu ha dicho que la Eurorregión «oculta la subversión del modelo de Estado, una fractura total del modelo constitucional y un ataque frontal a la personalidad valenciana, que se pretende diluir en un microespacio político y físico con capital en barcelona y con un único idioma común, el catalán». La idea es manifestar-nos els JEN (joventuts del PSM), els Maulets, les JERC i els Joves de Mallorca per la Llengua el dia de la presentació de aquesta plataforma a Mallorca, dissabte dia 23. És a dir, aconseguir una unitat per fer front a aquesta gentussa i que els quedi ben clar que no volem aquestes deixalles per aquí.Endavant, jovent!
Moolt b, així m'agrada que la gent es mobilitze! Uan cosa, al final es fa l'Euro Regió o què?
|
Heu vist mai a algun lloc, dos rucs, un dona'm pel cul a l'altre? xD Que coi representa això...
doncs dos rucs reproduint-se, que que representa un sol?
Que emotiu! Weno, a algun zoofilic li agradara....
|
Heu vist mai a algun lloc, dos rucs, un dona'm pel cul a l'altre? xD Que coi representa això...
Si et refereixes a l'enganxina o a la bandera, es el burro donant-li al toro
|
Heu vist mai a algun lloc, dos rucs, un dona'm pel cul a l'altre? xD Que coi representa això...
Nech, sembla mentida que no hi hagis caigut , són rucs homosexuals!! Visca el guarà català! salut
|
Hola! Estic fent un treball de recerca sobre els joves i la política a Catalunya (fer-ho dels PP.CC. seria bastant més complex ) i, perquè sigui correcte, he d'anar per tot Catalunya a fer enquestes . ja en tinc de molts llocs però m'en falten d'algunes comarques . Si algú em pot donar un cop de mà... Necessito joves d'entre 15 i 29 anys de les següents comarques: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Garrigues, Noguera, els dos Pallars, Pla d'urgell, Cerdanya Segarra, Segre Mitjà, Segrià, Urgell, Val d'aran, baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta. Si voleu fer l'enquesta, envieu-me un MI Moltes gràaacies! --------------- ll*ll No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu ll*ll
Jo tinc 17 i sóc del Baix Gaia (legalment Tarragonés). Si vols que t'ajudi en lo de la enquesta no em faria res fer-la. Baix Gaia trenca amb el Tarragonés!
|
Porto un temps donant-hi voltes, us n'heu adonat de l'espanyolitis que tenim? Uns exemples. Aquests dies amb l'hoquei en comptes de dir podem guanyar el mundial i ja podem competir oficialment, diem ara podrem guanyar a Espanya 5 a 0 o jugar contra Espanya,... A vegades se sent per la tele, hem de ser la primera empresa d'Espanya, què collons d'Espanya el que hem de mirar és de ser forts a Europa. Deixem estar Espanya i els espanyols, eh que no parlem de França i en canvi hi tenim una part del territori? Excercim com a catalans i deixem de tenir sempre com a referent Espanya, malgrat encara hi estem. No vull pas dir que no en podem parlar, però veig massa espanyolitis. I això encara crea més dependència.
Certament Arnau, ens estan important una costum molt espanyola, que és la de mirar el melic de l´estata espanyol. Per ells, és inconcebible que cerquem models o similars a europa, perquè? Doncs per qué ells només miren a Madrid, com al cim de la màxima espanyolitat i la cúspide del que es pot arribar. En canvi, els catalans sempre ens hem comparat amb europa, recordem que el nostre PIB és més alt que el e Bèlgica, per exmple. Catalunya i els Països Catalans, estem cultural i socieconomicament al l´alçada d´europa, els espanyols NO. Per aixó el seu màxim és Madrid, i el nostre és els països més avançats d´europa. No ens espanyolitzem ni abaixem les mires, el nostre objectiu segueix sent europa i la llibertat. Visquin els Països Catalans!
|
Porto un temps donant-hi voltes, us n'heu adonat de l'espanyolitis que tenim? Uns exemples. Aquests dies amb l'hoquei en comptes de dir podem guanyar el mundial i ja podem competir oficialment, diem ara podrem guanyar a Espanya 5 a 0 o jugar contra Espanya,... A vegades se sent per la tele, hem de ser la primera empresa d'Espanya, què collons d'Espanya el que hem de mirar és de ser forts a Europa. Deixem estar Espanya i els espanyols, eh que no parlem de França i en canvi hi tenim una part del territori? Excercim com a catalans i deixem de tenir sempre com a referent Espanya, malgrat encara hi estem. No vull pas dir que no en podem parlar, però veig massa espanyolitis. I això encara crea més dependència.
Ben d'acord amb tu, Arnau. Només afegiré un matís: Europa pot ser el nostre referent principal, però l'horitzó és el món sencer. Si podem fer negocis o intercanvis culturals o qualsevol altre cosa, a/amb Los angeles, Xangai, Vladivostok o Canberra, perquè ens hem de limitar a Europa? No tindria sentit.
|
Dedicada a la sra. Matas... em pregunto si sap on es fica el seu marit quan va a Russia (pressuposo, naturalment, que Matas està casat...). En fi, la cançó és (no espereu la 10va meravella, aviso): El sr. Rajoy empaita les criades, el sr. Garzón empaita a tot el món; ¿què fan amb les "senyores" quan se'n van al llit? tururut! tururut! xec del matas hem rebut! En fi, salut, usuaris.
La reinsistència única. Salutisss...
|
Dedicada a la sra. Matas... em pregunto si sap on es fica el seu marit quan va a Russia (pressuposo, naturalment, que Matas està casat...). En fi, la cançó és (no espereu la 10va meravella, aviso): El sr. Rajoy empaita les criades, el sr. Garzón empaita a tot el món; ¿què fan amb les "senyores" quan se'n van al llit? tururut! tururut! xec del matas hem rebut! En fi, salut, usuaris.
hahaha !
|
Dedicada a la sra. Matas... em pregunto si sap on es fica el seu marit quan va a Russia (pressuposo, naturalment, que Matas està casat...). En fi, la cançó és (no espereu la 10va meravella, aviso): El sr. Rajoy empaita les criades, el sr. Garzón empaita a tot el món; ¿què fan amb les "senyores" quan se'n van al llit? tururut! tururut! xec del matas hem rebut! En fi, salut, usuaris.
Hahahah!!!!!
|
Dedicada a la sra. Matas... em pregunto si sap on es fica el seu marit quan va a Russia (pressuposo, naturalment, que Matas està casat...). En fi, la cançó és (no espereu la 10va meravella, aviso): El sr. Rajoy empaita les criades, el sr. Garzón empaita a tot el món; ¿què fan amb les "senyores" quan se'n van al llit? tururut! tururut! xec del matas hem rebut! En fi, salut, usuaris.
Voleu votar a la sra. Matas en La Stoa? Feu-ho, és gratis http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/index.php?poll_id=24 Amb disculpes per a la Sra. Matas. No, no, de debò perquè el que li fa el seu marit (bé, pressupoos que ella sí existeix) no té nom.
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
he flipat
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
coxons, que fort!
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
ei!! k far por!! i cada coop k fixu la vista ho vaig!! xdxd xdxd k no marxa!! kin yu-yu...
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
bon afecte
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
Xiquets això és més vell que mon iaio!!!!
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
Òsia! Ara he flipat!!
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
Doncs jo encara no he sabut veure si era en Jesús o el Che.
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
És Jesús.. no??
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
Això diria que es una imatge subliminal, que et queda gravada al cervell, i els ulls te la reprodueixen, com si fos un projector. Em sembla que la Coca-Cola (ja fa mols anys), en pel·lícules de cinema, col·locava en una imatge, un logo de Coca-cola, així aconseguint que els nostres ulls no veiessin el logo, però en canvi el nostre cervell si que retenia la imatge, i clar la gent quan sortia, tenia ganes de beure Coca-cola. Això òbviament està prohibit. Tranquils que ara no us tornareu cristians aferrims, jo ja fa setmanes que ho vaig fer i soc tant ateu com sempre.
nan
Ningú ho hauria pogut explicat millor Per cert, a mi no m’ha fet gaire gràcia, tot i que saps que tot és cosa de l’ull, fa por. Jo no he mirat la paret que tenia al costat sinó la del fons de l’habitació i no l’he vist pas d’una mida petita, era enorme, només faltava que em digués vine vine
Per cert, a mi no m’ha fet gaire gràcia, tot i que saps que tot és cosa de l’ull, fa por. Jo no he mirat la paret que tenia al costat sinó la del fons de l’habitació i no l’he vist pas d’una mida petita, era enorme, només faltava que em digués vine vine Ha,ha,ha,ha. D'això es tracta, estem a la nit de Tots Sants, la nit dels morts Uhuhuuuuu, i per internet tornen al món dels vius per que els hi tornem lo que havia sigut seu
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
Això diria que es una imatge subliminal, que et queda gravada al cervell, i els ulls te la reprodueixen, com si fos un projector. Em sembla que la Coca-Cola (ja fa mols anys), en pel·lícules de cinema, col·locava en una imatge, un logo de Coca-cola, així aconseguint que els nostres ulls no veiessin el logo, però en canvi el nostre cervell si que retenia la imatge, i clar la gent quan sortia, tenia ganes de beure Coca-cola. Això òbviament està prohibit. Tranquils que ara no us tornareu cristians aferrims, jo ja fa setmanes que ho vaig fer i soc tant ateu com sempre.
nan
Ningú ho hauria pogut explicat millor Per cert, a mi no m’ha fet gaire gràcia, tot i que saps que tot és cosa de l’ull, fa por. Jo no he mirat la paret que tenia al costat sinó la del fons de l’habitació i no l’he vist pas d’una mida petita, era enorme, només faltava que em digués vine vine
Carla diu: era enorme, només faltava que em digués vine vine Hahaahahahahhahahaa
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
Això diria que es una imatge subliminal, que et queda gravada al cervell, i els ulls te la reprodueixen, com si fos un projector. Em sembla que la Coca-Cola (ja fa mols anys), en pel·lícules de cinema, col·locava en una imatge, un logo de Coca-cola, així aconseguint que els nostres ulls no veiessin el logo, però en canvi el nostre cervell si que retenia la imatge, i clar la gent quan sortia, tenia ganes de beure Coca-cola. Això òbviament està prohibit. Tranquils que ara no us tornareu cristians aferrims, jo ja fa setmanes que ho vaig fer i soc tant ateu com sempre.
No wm deixa de meravellar el mecanisme de propagació de les llegendes urbanes.
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
cuuuullons sort que no hi han fotut l'ansar !!!
hahahahaha deixa deixa.... Esta bé el efecte... et quedes flipant una mica
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
en 1 paraula increible
|
Feu lo que us diu la imatge, a mi m'ha sortit i acollona una mica
UNA MICA PASSAT DE MODA...AIXÒ TÉ MÉS ANYS QUE TOTS NOSALTRES JUNTS... PERÒ LA 1ª VEGADA QUE HO VAIG VEURE VA SER CURIÓS...
|
El títol de l'enquesta ja diu prou: "Què fèu la sra. Matas quan passà "el cb. Rasputin"?". La direcció de l'enquesta és: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/index.php?poll_id=24 Qui no li agradi, que voti abstenció (es pot votar)... o no voti. Salut, usuaris.
La reinsistència, que mai he passat (ni espero passar) de màxim una reinsistència per capítol. ës que duren tant poc els articles a portada... Salut.
|
El títol de l'enquesta ja diu prou: "Què fèu la sra. Matas quan passà "el cb. Rasputin"?". La direcció de l'enquesta és: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/index.php?poll_id=24 Qui no li agradi, que voti abstenció (es pot votar)... o no voti. Salut, usuaris.
ai cromi cromi que ferem amb tu?
Intenta no recuperar aquesta mena de fils antics. Si estàs avorrit prova de redactar i enviar-nos articles interessants d'algun tema d'actualitat ...
|
El Cos Nacional de Policia no imparteix cursos de català El Cos Nacional de Policia no imparteix cursos de català als agents destinats a Catalunya, segons una resposta parlamentària rebuda pel senador de l’Entesa, Miquel Bofill. Des de l’any 2000, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a qui el CNP va delegar l’ensenyament del català, va deixar d’impartir tots els cursos “davant l’exigu nombre de participants”. Actualment hi ha 3.000 funcionaris del CNP. En canvi, la Guàrdia Civil sí que fa un curs anual a cada demarcació catalana. No obstant, al no ser obligatori, el nombre d’agents assistents va significar, l’any passat, el 3,4% de la plantilla composta per un total de 4.569 guàrdies civils. En opinió del senador Miquel Bofill, aquestes dades es contradiuen amb la voluntat expressada recentment pel delegat el govern central, Joan Rangel, de garantir la normalització de l’ús del català entre els agents estatals. La situació no és millor a les Balears i al País Valencià, on no es comptabilitza l’assistència. ............................................. Però si jo creia que les Fuerzas de Seguridad del Estado eren molt respectuoses amb Catalunya i la nostra cultura! Tot això em ve de sorpresa... sabeu? Us heu trobat mai un Policía Nacional que no entengués el català i/o que us vexes degut a la llengua, cultura i/o nacionalitat amb la que us identifiqueu? Jo no! (espereu... jo no visc a Catalunya... potser es per això...? (hummm) Font: Diaria Avui del diumenge dia 17 d'octubre del 2004. Pagina 27. Secció Societat. Aquest es l'enllaç a la xarxa. Editat al dia 17 d'octubre del 2004, a les 12:00
nan
La independència,
nan
defensor diu: Per cert, em pots ajudar i dir-me quan posar l' i quan la ? Benvolgut Defensor, Posem l' (L apòstrof) davant de paraules que comencen amb vocal, excepte quan aquesta és i/u àtona. L'amiga, l'enemiga, l'ínfame, l'hora, l'única. Però: la idea, la humanitat. Per favor si m'he equivocat, filòlegs, corregiu-me.
Gràcies Dixeta!
|
El Cos Nacional de Policia no imparteix cursos de català El Cos Nacional de Policia no imparteix cursos de català als agents destinats a Catalunya, segons una resposta parlamentària rebuda pel senador de l’Entesa, Miquel Bofill. Des de l’any 2000, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, a qui el CNP va delegar l’ensenyament del català, va deixar d’impartir tots els cursos “davant l’exigu nombre de participants”. Actualment hi ha 3.000 funcionaris del CNP. En canvi, la Guàrdia Civil sí que fa un curs anual a cada demarcació catalana. No obstant, al no ser obligatori, el nombre d’agents assistents va significar, l’any passat, el 3,4% de la plantilla composta per un total de 4.569 guàrdies civils. En opinió del senador Miquel Bofill, aquestes dades es contradiuen amb la voluntat expressada recentment pel delegat el govern central, Joan Rangel, de garantir la normalització de l’ús del català entre els agents estatals. La situació no és millor a les Balears i al País Valencià, on no es comptabilitza l’assistència. ............................................. Però si jo creia que les Fuerzas de Seguridad del Estado eren molt respectuoses amb Catalunya i la nostra cultura! Tot això em ve de sorpresa... sabeu? Us heu trobat mai un Policía Nacional que no entengués el català i/o que us vexes degut a la llengua, cultura i/o nacionalitat amb la que us identifiqueu? Jo no! (espereu... jo no visc a Catalunya... potser es per això...? (hummm) Font: Diaria Avui del diumenge dia 17 d'octubre del 2004. Pagina 27. Secció Societat. Aquest es l'enllaç a la xarxa. Editat al dia 17 d'octubre del 2004, a les 12:00
Cal dir, en defensa de la GC (i jo defenso qui em surt del nas), que bona part d'ells parlen perfectament el català, i ja el parlaven fins i tot quan no era tan "políticament correcte" (odio fer servir aquesta expressió). Potser és per això que són pocs els que s'inscriuen als cursos, caldria saber quina és la proporció de picoletos nouvinguts que van a classes de català. Personalment, i sense que m'agradi cap policia, hagués preferit posar la GC sota el control de la Generalitat abans no sortir amb la collonada aquesta de pasma catalana amb nom felipista. Hi ha una diferència no pas insignificant de professionalitat i coneixement del terreny, i agradi o no, el fet que hi hagi més vocació entre els picoletos es nota, comparat amb els GdQ la plantilla dels quals està plena d'ex-cambrers a l'atur (amb perdó dels cambrers de professió). Per cert, d'acord amb la llei de normalització llinguística, a les casernes, no hi hauria de posar "TOT PER LA PÀTRIA"? Només pregunto.
seria divertit veue un tot per la pàtria XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD a Castellar la caserna està a punt de caure, els cau a troços XDDDDD i no saben una merda de català, a més tots panxuts i amb bigoti :s aquests han de persguir un delinqüent? Recordo un dia, quan jo era a 2n de Batxillerat, davant de l'insti un cotxe va incendiar-se, llavors va arribar un cotxe patrulla de la Guarra Civil i van treure un extintor, llavors no puc parar de riure l'extintor no anava!!! colla d'inútils hahahahah perdoneu no puc parar de riure salut
|
Eiiiiiiii gent miereu d'arreclar aquest article de la bandera estelada de la wikipedia !!!! El ke s'hauria de fer es posar-lo en la seva categoria de bandera de nacions sense estat però no ser com fer-ho !!! http://en.wikipedia.org/wiki/Estelada_flag També podeu completar aquest article: http://en.wikipedia.org/wiki/Catalan_independence Altres articles interesants: http://en.wikipedia.org/wiki/Terra_Lliure http://en.wikipedia.org/wiki/Maulets
l'artcle sobre terra lliure esta encertat, crec..
|
Eiiiiiiii gent miereu d'arreclar aquest article de la bandera estelada de la wikipedia !!!! El ke s'hauria de fer es posar-lo en la seva categoria de bandera de nacions sense estat però no ser com fer-ho !!! http://en.wikipedia.org/wiki/Estelada_flag També podeu completar aquest article: http://en.wikipedia.org/wiki/Catalan_independence Altres articles interesants: http://en.wikipedia.org/wiki/Terra_Lliure http://en.wikipedia.org/wiki/Maulets
Aviam, no sé qui l'ha escrit però hi ha una colla d'errors en l'anglès. A més, no segueix gaire el format d'una enciclopèdia (parla de "nosaltres els independentitstes") i això no pot aparèixer de cap manera en una enciclopèdia. Canviaré les coses aquestes, però estaria bé que hi hagués un article ben xulo sobre l'estelada. Ah, i una també hi falta una foto de l'estelada amb l'estel vermell, que el text parla de les dues.
Sort!
|
Eiiiiiiii gent miereu d'arreclar aquest article de la bandera estelada de la wikipedia !!!! El ke s'hauria de fer es posar-lo en la seva categoria de bandera de nacions sense estat però no ser com fer-ho !!! http://en.wikipedia.org/wiki/Estelada_flag També podeu completar aquest article: http://en.wikipedia.org/wiki/Catalan_independence Altres articles interesants: http://en.wikipedia.org/wiki/Terra_Lliure http://en.wikipedia.org/wiki/Maulets
ja... aixo tambe ma sorpres...
|
A arrel d’un comentari d’en Bismunt al fòrum “El Cos Nacional de Policia no imparteix cursos de català” sobre La Guardia Civil de Castellar del Vallès, he pensat que podíem deixar els testimonis de les nostres experiències “divertides” i vergonyoses amb les Fuerzas de Seguridad del Estado. ............................................ El comentari d'en Bismunt: seria divertit veue un tot per la pàtria XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD a Castellar la caserna està a punt de caure, els cau a troços XDDDDD i no saben una merda de català, a més tots panxuts i amb bigoti :s aquests han de persguir un delinqüent? Recordo un dia, quan jo era a 2n de Batxillerat, davant de l'insti un cotxe va incendiar-se, llavors va arribar un cotxe patrulla de la Guarra Civil i van treure un extintor, llavors no puc parar de riure l'extintor no anava!!! colla d'inútils hahahahah perdoneu no puc parar de riure salut .............................................. Dons bé, aquest es el meu. Dons per anècdotes d’aquestes per demostrar la súper preparació de les Fuerzas de Seguridad del Estado… Estava fent jo el servei, destinat al Hospital Militar de Zaragoza, i es que llavors estava força preparat per casos d’accidents i de més, i durant un permís va haver un accident força espectacular davant d’un bar davant dels Catalans (parada Sabadell Estació), just davant d’on viu (potser vivia) el nostre "benvolgut" alcalde Antoni Farrés. El cotxe tenia dos ocupants, un conduint i un a un seient del darrera. El cotxe va acabar tant destrossat de la banda del co-pilot que no hi havia manera de saber, a simple vista, si era buit o hi podia haver algú. En un tres i no res va arribar una patrulla dels Nacionals que, per casualitat, conduïa per la zona. Tot i l’estat desastrós del cotxe (tipus acordió) estaven intentant de força la porta del co-pilot per obrir-la! Increïble! “Tothom” sap (la policia ho hauria de saber) que les potes dels cotxes, en cas d’accident, es queden atrancades molt facilment! Jo els hi vaig dir, i algú més també, i no ens varen fer ni cas. De fet, jo tenia i tinc cursets de primers auxilis (he estat professor de la Creu Roja al capítol de Tucson) i em vaig oferir per ajudar. Dons em varen dir que no, que volien esperar a la ambulància, per que ells no tenien nocions de primers auxilis i... no s’enrefiaven de nosaltres!!!! INCREIBLE!!!! Tot això amb el típic accent de Epañolito Manolo, amb panxa i tuf de “caragijo”. També, puc explicar de un cop que els meus amics de Sabadell i jo érem esperant a un altre que baixés del bloc on jo vivia (Barri d’Hostafrancs) Érem amb un cotxe sobre de l’acera a les 11 de la nit, una acera de potser 8 metres d’ample (molt ample) i sense gent que passes amunt i avall. Varen parar uns de la Policia Municipal i ens varen demanar, de males maneres, de “iros d’aquí”. Dons aquell dia em varen agafar amb mal peu i al “abuelo” que ens va dir això li vaig dir que ara marxaven, que només esperàvem a un amic que era baixant les escales. El “abuelo” tot emprenyat ens va insistir encara de més mala manera. A això, jo li vaig contestar que es controles i que em deixes veure la seva placa per apuntar el seu numero. Va venir tot encara mes enfadat i cridant i em va demanar el meu carnet d’identitat. Jo li vaig donar al moment i li vaig dir que no tenia res per apuntar les seves dades, que pujava a casa meva i que baixava de seguida amb un paper i un bolígraf. Mentrestant li era remarcant, mentre marxava cap a casa, que no tenia dret de comportar-se com ho feia i que era un mal educat i que deixes de fer crits que era tard. Així que abans d’entrar el portal, em va llençar de mala manera el carnet a terra i va marxar amb el seu “compañero”. Crec que em vaig “salvar” per que era el canvi de torn. Bé, que en son un poc “garruls”, la immensa majoria. Simplement, no saben que es el respecte i no es saben comportar en societat. I generalitzo! LA MAJORIA SON AIXI!!!! Editat al dia 18 d'octubre del 2004, a les 22:52
Que es que ningú te histories "policíaques" que explicar amb fons divertit?
Jo evito tenir cap contacte amb metges i policies. Així que no tinc gaire cosa a dir.
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Helena , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
Això sembla haver estat perpetrat pel nostre benvolgut súper-heroi, "ElRespetoblablabla".
Em sembla que el Respeto no era tn radical, no?
Al principi no, però quan va veure que li anavem desmontant les seves grans teories va arribar a dir que felicitaria als guardia civils que van torturar a lasa i Zabala i d'altres coses molt poc 'respetuosas'.
Ah, és que havia estat una temporada sense passar-me pel xat i no vaig arribar a llegir aquestes coses.
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Miguel , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
nan
nan
nan
nan
A mi es el que em passa, al viure a Catalunya, ara em sento caprives , no se perquè
nan
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Marta , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
Hi ha una diferència abismal entre un immigrant i un colonitzador. El primer és una persona normal i corrent com tots nosaltres, com qualsevol ésser humà; el segon és un desgraciat i punt. Celebro, amic Lara , que de tant en tant comprenguis aquest nostre punt de vista, de debò. Home, he mirat una mica la pàgina que ens has posat però em poso malalt dels nervis i no vull llegir-ho més perquè exploto. Amb tot, cal dir que de 6 fòrums que té oberts aquest degenerat mental, n'hi ha quatre que són escrits per catalans que van a tocar-li els collons, hehe. Ni això poden controlar... Heus ací una perla d'un tal "lagarto" que he trobat a propòsit de l'equiparació dels matrimonis homosexuals-heterosexuals. Déu n'ho l'insomni que deuen patir aquesta colla de feixistes! EL SABEN AQUEL QUE DIU.... "Estamos cansados de los caprichos de los maricones activos, políticamente hablando, ya que representan a los invertidos acomodados, como los directores de cine, actores, diseñadores, periodistas, arquitectos, los que pueden pagar a una canguro para que le cuide el niño, los maricones de toda la vida, que curran en lo que sean o hacen chapas, para esos, ni matrimonio, ni adopciones. Esto es una aberración, algo absurdo e inmoral, de mal gusto, una tiranía de los progres."
No, si aquest punt de vista el comprenc sempre, l'únic que passa és que de tant en tant m'emprenyo bastant quan veig generalitzacions que em semblen una mica perilloses. Però quan l'has coses s'exposen raonablement no tinc cap problema! Coi, jo no vinc al xat a tocar els nassos, vinc a conversar civilitzadament amb la gent! Quan vull tocar els nassos vaig als fòrums de Libertad Digital (bé, de fet ja ho he deixat perquè els cabrons es van assabentar del telèfon d'un amic que em deixava fer servir el seu domini i el van trucar!).
Ja ho sé, Maria Rosario , no he dubtat mai de la teva bona fe tot i que de vegades ens hem enganxat en alguns fòrums, suposo que hi ha qüestions que ens escalfen a tots i sovint no l'encertem a l'hora d'expressa-nos. O bé és això o bé és que avui estic molt en plan "estimeu-vos els uns als altres, germans".
Digue'm hippy, però t'agraeixo que estiguis en aquest pla. Tantmateix, em sembla que el que passa és que no hi ha res millor que un enemic comú per unir la gent! Salut!
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Diego , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
Pobre, em fa pena, a la seva web només hi escriu ell mateix
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Maria Cristina , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
Hola soy Sandra administrador de la web www.elcastellanoencatalunya.com esta web es un espacio de libertad de expresión, Cizaña es el moderador y diseñador de la Web, le tengo prohibido la censura, siempre y cuando no entremos en insultos soeces y mentar a la familia de nadie. No tengais pena de mi, ahora mismo el principal articulista soy yo, cualquier persona puede colaborar y si quereis en catalán, no tengo nada en contra de la lengua catalana, ni de los catalanes catalanohablantes y tampoco de Cataluña, la tierra donde tengo enterrados a mis muertos, me pertenece tanto como a vosotros o más, ya que trabajo para engrandecerla. Defiendo mi lengua, ya que creo sobradamente que la maltrata los nacionalistas y pienso que nadie tiene derecho a ningunearla, tal como viene haciendo los gobiernos de la Generalitat. Un saludo muy cordial a todos Sandra
Bueno, pues mucha suerte. A mi, lo siento, pero tu web me atrae poco. Jo prefereixo altres webs. En fi, a fer país.
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Ahmed , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
Hola soy Miquel administrador de la web www.elcastellanoencatalunya.com esta web es un espacio de libertad de expresión, Cizaña es el moderador y diseñador de la Web, le tengo prohibido la censura, siempre y cuando no entremos en insultos soeces y mentar a la familia de nadie. No tengais pena de mi, ahora mismo el principal articulista soy yo, cualquier persona puede colaborar y si quereis en catalán, no tengo nada en contra de la lengua catalana, ni de los catalanes catalanohablantes y tampoco de Cataluña, la tierra donde tengo enterrados a mis muertos, me pertenece tanto como a vosotros o más, ya que trabajo para engrandecerla. Defiendo mi lengua, ya que creo sobradamente que la maltrata los nacionalistas y pienso que nadie tiene derecho a ningunearla, tal como viene haciendo los gobiernos de la Generalitat. Un saludo muy cordial a todos Miquel
Que ets comunista?
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Dolors , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
Hola soy Ahmed administrador de la web www.elcastellanoencatalunya.com esta web es un espacio de libertad de expresión, Cizaña es el moderador y diseñador de la Web, le tengo prohibido la censura, siempre y cuando no entremos en insultos soeces y mentar a la familia de nadie. No tengais pena de mi, ahora mismo el principal articulista soy yo, cualquier persona puede colaborar y si quereis en catalán, no tengo nada en contra de la lengua catalana, ni de los catalanes catalanohablantes y tampoco de Cataluña, la tierra donde tengo enterrados a mis muertos, me pertenece tanto como a vosotros o más, ya que trabajo para engrandecerla. Defiendo mi lengua, ya que creo sobradamente que la maltrata los nacionalistas y pienso que nadie tiene derecho a ningunearla, tal como viene haciendo los gobiernos de la Generalitat. Un saludo muy cordial a todos Ahmed
Doncs comença per enfadar-te amb el govern espanyol i la seva Real Academia que un bon dia va acepptar la paraula catalana : Cap-i-cúa per definir aquells números que començen i acaven igual i multitut d'aberrants anglicismes que farien exclamar un fort : "COLLONS" al mateix Calderón de la Barca si pogués comprovar l'harakiri lingüístic que us autopractiqueu sense l'ajuda dels catalans siguin nacionalistes o no. Més Cervantes i menys Cervessa, xaval.
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Maria Del Pilar , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
Hola soy Elsa administrador de la web www.elcastellanoencatalunya.com esta web es un espacio de libertad de expresión, Cizaña es el moderador y diseñador de la Web, le tengo prohibido la censura, siempre y cuando no entremos en insultos soeces y mentar a la familia de nadie. No tengais pena de mi, ahora mismo el principal articulista soy yo, cualquier persona puede colaborar y si quereis en catalán, no tengo nada en contra de la lengua catalana, ni de los catalanes catalanohablantes y tampoco de Cataluña, la tierra donde tengo enterrados a mis muertos, me pertenece tanto como a vosotros o más, ya que trabajo para engrandecerla. Defiendo mi lengua, ya que creo sobradamente que la maltrata los nacionalistas y pienso que nadie tiene derecho a ningunearla, tal como viene haciendo los gobiernos de la Generalitat. Un saludo muy cordial a todos Elsa
En la meva opinió, ets un immigrant espanyol no integrat, i com tots els immigrants espanyols, actueu com colons. Et donaré una parauleta que t´agradarà i que pots publicar en la teva web: XARNEGO-A : [c. 1490; del cast. lucharniego, aplicat a gossos ensinistrats a furetejar de nit, dissimilació d'un ant. nocherniego o nocharniego 'que surt de nit', der. de *nochorno, ll. nocturnus 'nocturn'; el pl. del mot fou alterat en los charniegos; el mot passà a Catalunya i a França amb el sentit d'una 'raça de gos'. En gascó charnègo, charnègon, charnègue prengué el sentit de 'mestís, bord, no autòcton, inadaptat al país', sentit que passà al cat] 1) m i f desp 1 Fill d'una persona catalana i d'una de no catalana, especialment francesa. 2) Persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país. 2) m ant Gos coniller.
|
L'acabo de descobrir, i he pensat que us agradaria fer-li una ullada. http://www.elcastellanoencatalunya.com El responsable és un tal Jaime , i hi ha textos tan macos com "Constetación (sic... en què estaria pensant aquest noi?) a un independentista", on diu coses tan maques com: "no te lo crees, ni tu, sinvergüenza, tu no defiendes el derecho a la vida, por lo menos a la de los catalanes españolistas, como yo, pero sabed todos, si algún día estáis metido en una trinchera, espero que tengáis buena puntería, por que yo estaré en frente y dispararé, como tu supones." Vull dir, quan veig coses així entenc perquè dieu que els de fora us colonitzen. No sé si aquest tiu és de fora o no, però la seva mentalitat colonitzadora és força evident.
Això sembla haver estat perpetrat pel nostre benvolgut súper-heroi, "ElRespetoblablabla".
Em sembla que el Respeto no era tn radical, no?
Vés a saber... potser aquell mític repertori de muntatges fotogràfics el va radicalitzar...
|
Doncs mireu aquesta pagina i riureu de valent ¡¡ jo encara ric ara. http://www.cadenaser.com/articulo.html?d_date=20041001&xref=20041001csrcsrnac_5&type=Tes&anchor= Ara ja sabem que als del bigoti a mes de falta d'Etica tambe estan carents d'Estetica. Ai quanta hipocresia al criticar les formes dels programes tele-escombraria...
ondia això és impressionat. Moltes gràcies
|
Doncs mireu aquesta pagina i riureu de valent ¡¡ jo encara ric ara. http://www.cadenaser.com/articulo.html?d_date=20041001&xref=20041001csrcsrnac_5&type=Tes&anchor= Ara ja sabem que als del bigoti a mes de falta d'Etica tambe estan carents d'Estetica. Ai quanta hipocresia al criticar les formes dels programes tele-escombraria...
Jo ho trobo tonto. Ja és cutre-salsitxerisme, ja... Però "em fan pena", pobres, ja no estan en el poder... que es comprin un vibrador.
|
Doncs mireu aquesta pagina i riureu de valent ¡¡ jo encara ric ara. http://www.cadenaser.com/articulo.html?d_date=20041001&xref=20041001csrcsrnac_5&type=Tes&anchor= Ara ja sabem que als del bigoti a mes de falta d'Etica tambe estan carents d'Estetica. Ai quanta hipocresia al criticar les formes dels programes tele-escombraria...
XDXDXDXDXD
|
A la web productes de la terra . com de tant en tant apareix una jaqueta vermella, amb les sigles PPCC a l'esquena. Ara fa temps que no la veig. Algú sap si es pot trobar a algun altre lloc?
eissssss!! demano sisplau q si hi ha algún admi o algo dls productesdelaterra.com q ens digui q si la podrem tornar a veure!! sinó... aviam si algú n'ha vist alguna x alguna botiga, sisplau!! merxi!!^^
Potser al partisano de girona la tenen, moltes coses de productesdelaterra les tenen allà també
|
A la web productes de la terra . com de tant en tant apareix una jaqueta vermella, amb les sigles PPCC a l'esquena. Ara fa temps que no la veig. Algú sap si es pot trobar a algun altre lloc?
Si aquella jaqueta es molt guapa però no està desde fa temps. Ara no em mola la que han posat. Si la troves avisa q si tinc peles cau.
|
A la web productes de la terra . com de tant en tant apareix una jaqueta vermella, amb les sigles PPCC a l'esquena. Ara fa temps que no la veig. Algú sap si es pot trobar a algun altre lloc?
ostiaaa!!, jo estic =!! la vermella i negra, oi!?!? sisisi VOLEM Q TORNI LA JAKETAAAAA!!!!!
A la mateixa web hi ha una jaqueta de xandall amb caputxa de color gris, bé, la qüestió és que a mi m'agraderia tenir-ne una igual o independentista a seques m'és igual el que hi hagi mentre sigui negra. Si algú sap alguna pàg. web que me la digui siusplau. Moltes gràcies i visca la terra!!
Prova-ho a www.independentisme.org
|
A la web productes de la terra . com de tant en tant apareix una jaqueta vermella, amb les sigles PPCC a l'esquena. Ara fa temps que no la veig. Algú sap si es pot trobar a algun altre lloc?
ostiaaa!!, jo estic =!! la vermella i negra, oi!?!? sisisi VOLEM Q TORNI LA JAKETAAAAA!!!!!
A la mateixa web hi ha una jaqueta de xandall amb caputxa de color gris, bé, la qüestió és que a mi m'agraderia tenir-ne una igual o independentista a seques m'és igual el que hi hagi mentre sigui negra. Si algú sap alguna pàg. web que me la digui siusplau. Moltes gràcies i visca la terra!!
Català! diu: A la mateixa web hi ha una jaqueta de xandall amb caputxa de color gris, bé, la qüestió és que a mi m'agraderia tenir-ne una igual o independentista a seques m'és igual el que hi hagi mentre sigui negra. Si algú sap alguna pàg. web que me la digui siusplau. Moltes gràcies i visca la terra!! Què et sembla aquesta? http://www.productesdelaterra.com/product_info.php?cPath=65_61&products_id=561&rel=ave
|
A la web productes de la terra . com de tant en tant apareix una jaqueta vermella, amb les sigles PPCC a l'esquena. Ara fa temps que no la veig. Algú sap si es pot trobar a algun altre lloc?
això és frustrant..... ¬¬
|
A la web productes de la terra . com de tant en tant apareix una jaqueta vermella, amb les sigles PPCC a l'esquena. Ara fa temps que no la veig. Algú sap si es pot trobar a algun altre lloc?
Algú en sap de botigues independentistes per la zona de València? Jo d´Internet encara no em fio...
Jo també la volia i no se q ha passat, ara a vore si fan + jaquetes xq ara ve el Fred i vull jaquedes de xandall o dessuadores, el q li falta a productesdelaterra.com es això més jaquetes i també podien fer algun pantalonet, jajaja
|
A la web productes de la terra . com de tant en tant apareix una jaqueta vermella, amb les sigles PPCC a l'esquena. Ara fa temps que no la veig. Algú sap si es pot trobar a algun altre lloc?
A MI M'AGRADARIA SABER SI HI HA BOTIGUES INDEPENDENTISTES A BARCELONA, SUPOSO QUE SI PERÒ NO SE ON. QUÈ HO SAP ALGÚ?
|
Ara fa força temps vaig comença un fòrum, que no he sabut trobar per recuperar, i que era de "catalanitat" a l'estranger. Avui m'he trobat quelcom que m'ha fet gràcia i, sort, portava la meva camera. Per els que encara no em "coneixeu", visc a Noruega. Segur que a vosaltres també us farà il·lusió. Apa, que passeu tots un bon dia i visca la selecció d'hoquei de Catalunya!!!! P.S. Tot i que jo també duc la senyera, no, no es el meu cotxe.
Hola Xavi de nou, M'has fet recordar el fòrum que dius i que em va agradar força i deseguida m'he posat a cercar-lo. És el següent: Català a l'estranger! No el tornis a perdre Estaria bé que hi pengéssis la foto que has trobat i el tornéssis a apujar, ja que era molt xulo. Salutacions a Noruega! Com està la Núria?
Tussen takk Arnau! Dit i fet, ja esta penjat al fòrum ”correcte”. Merci per l’ajud .
|
Salut companys, he de fer un treballsobrelapasta italiana i molta informació la trobo en castellà.Algú sap algun portal que fent "copiar,enganxar" t'ho tradueixi? Si de pas sabeualguna pàgina que doniinformació, millor. Salut! I gràcies
Prova amb: www.internostrum.com A mi em va molt bé. Sort!
Moltes gràcies company!! M'agrada presentar els treballs plenament en català. Si algú sap alguna pàgina web que digui informació sobre le pasta italiana que no dubti en dir'm-ho (no s'escriu així, oi?). Moltes gràcies i SALUT!
S'escriu al revés (dir-m'ho). A l'anunci de COMràdio tb ho havien escrit malamen: enganxa't-hi però ja l'han corregit!
|
Salut companys, he de fer un treballsobrelapasta italiana i molta informació la trobo en castellà.Algú sap algun portal que fent "copiar,enganxar" t'ho tradueixi? Si de pas sabeualguna pàgina que doniinformació, millor. Salut! I gràcies
el salt, pots descarregar-te'l de www.softcatala.org
|
Hola a tothom, especialment als catalans residents a l'estranger Estic vivint actualment a París, i, tot i que sé que hi ha un cens de spanish people a l'estranger, no he fet res al respecte. Penso que l'estat espanyol no n'ha de fotre res, d'on sóc, com tampoc no ho sap l'italià ni el suec, però per altra banda, em pregunto per a què serveix, quins avantatges i quins inconvenients té fer-ho. Algú que sàpiga de què va em podria il·lustrar? Moltes gràcies i salutacions des de París. Roger
Jo sempre he estat inscrit al cens de l’ambaixada Espanyola respectiva. El perquè? Ben fàcil. Per que t’arribin els documents per votar. Per poder renovar el passaport. En cas de problemes, per que et puguin ajudar millor. Si et passa quelcom, la policia informa a les respectives ambaixades i ells es fan càrrec del possible paperam per repatriacions i de més. I quelcom més. Jo tenia entès que algunes ambaixades feien quelcom de celebració per el 12 d’octubre per els residents espanyols al país, però a mi mai m’han convidat a res. Aprofundint més, si tens desendencia, a l’ambaixada et recomanen que facis el passaport espanyol als teus fills. El perquè es ben simple, per agilitar paperam en cas de necessitat. Però el fet es que, a ulls de l’estat espanyol (i de la majoria dels estats), la descendència d’un espanyol (per posar un exemple) es sempre espanyola. Així es que, si no fas el passaport espanyol als teus fills (nascuts fora del territori espanyol), sempre ho pots demanar i sense cap “problema” obtenen la nacionalitat. Jo no els hi he fet als meus fills, ni tinc intenció de fer-los-hi. A part de per que tenen ja dos passaports, per que, a mi, no em fa “gràcia”. Això que t’he escrit, es tot teoria. Desprès et venen els problemes de la burocràcia (en alguns casos burrocrasia) espanyola. També remarcar que, per experiència personal, si hi ha problemes amb quelcom, sovint son “culpa” de “Madrit” i no de l’enbaixada, ja que, normalment, les ambaixades es prenen el seu treball seriosament (sempre hi ha excepcions) Jo, personalment, et recomano que d’inscriguis al cens. Com a mínim et servirà per votar.
Moltes gràcies, Xavi. Suposo que ja ho faré, esperaré una mica a veure si algú dóna algun contra de fer-ho. No ho havia fet encara, perquè a les darreres eleccions m'havia anat bé de baixar a casa (excepte a les europees, on no hi havia cap candidat que volgués que el votés, o almenys era la impressió que donaven tots plegats). Com va per Noruega (ets per allà, oi?)? Fa gaire fred, ja?
Hola Susana , Lo que diu el Xavi es veritat, si et penses quedar molt de temps millor que t'inscriguis. No sé si les coses han canviat pro abans, L'Estat Espanyol,( en teoria) no acceptava la doble nacionalitat, jo a Suissa vaig agafar la nacionalitat suissa automaticament i no m'interesava perdre l'espanyola per moltes raons i no precisament ideologiques. Al consulat espanyol de Zurich, varen dir-me que ells feien els ulls grossos, i aixi he pogut continuar amb totes dues nacionalitats. i obtenir el Llibre de familia, quan va neixer el meu fill vaig poder inscriure'l. El passaport espanyol ha servit als meus fills per tenir una certa preferencia, a mes de haver de ser entre els millors estudiants, per entrar en el Col.legi Internacional i aixi aconseguiran un Bac Internacional. Tambè sé la historia de gent, que han agafat una altre nacionalitat i han escrit la carta de renuncia de la nacionalitat espanyola, pro aquesta renuncia no els hi ha sigut acceptada. Actualment visc a la Provença i estic registrada al Consulat de Marsella, pro amb aixo sol no n'hi ha prou per poder votar. Cal donar-se de baixa al teu lloc de residenica a Catalunya, i despres d'alta de nou al Consulat. Jo encara no ho he fet aixo. Son dues coses separedes, tu pots estar registrat i continuar votant si estàs encara empadronat a un ajuntament de Catalunya. Quant encara hi havia les fronteres a Europa, estar registrat servia perqué al tornar al pais i donar-te de baixa, tenies un certificat i podies passar tots els teus objectes personals sense pagar aduana. Ara no se si serveix de gaire, o potser si. El Consulat de Zurich, traduient també els documents, legalitzant-los de vegades es necesari, pero al de Marsella m'han dit que ells no tenen traductors. Per acabar et vull dir, que segons les meves experiencies tot i que als consulats i domina un cert espanyolisme solen ser gent molt amable i eficient. Bona sort per Paris! Salut! Rosa Maria
.... i encara dos detalls: A la meva filla vaig tardar bastant temps a inscriure-la, quant ho vaig voler fer, van posar moltes pegas, dient-me que jo havia tardat tan perqué ja devia tenir una altre nacionalitat, els vaig haver de convencer i finalment. la van registrar. Un punt per les economies: Si tens estalvis a algun banc a Cat, pots estalviar-te les retencions fiscals, declaran-te "No Resident"-. Necessites un -Certificat de Residencia- del Consulat Espanyol, i un -Certificat de Residencia Fiscal- Conforme pagues impostos aqui França, l'has de demanar a " Hotel des Impots" que et pertoqui, aqui on soc jo (Costa Blave)son molt reticens a fer-ho, pro no s'hi poden negar. Aixo s'ha de renovar cada un o dos anys. Espero haver-te ajudat una mica Rosa Maria
Moltes gràcies. Ja miraré això del banc
|
Hola a tothom, especialment als catalans residents a l'estranger Estic vivint actualment a París, i, tot i que sé que hi ha un cens de spanish people a l'estranger, no he fet res al respecte. Penso que l'estat espanyol no n'ha de fotre res, d'on sóc, com tampoc no ho sap l'italià ni el suec, però per altra banda, em pregunto per a què serveix, quins avantatges i quins inconvenients té fer-ho. Algú que sàpiga de què va em podria il·lustrar? Moltes gràcies i salutacions des de París. Roger
A veure si ara sortiran tots els usuaris no residents als Països Catalans... que sembla ser que no són precisament pocs!
|
Els visitants, que no són molts, ens visiten de tant en tant, sobretot als articles de més crítiica social. En fi, cap a La Stoa (www.cromelnordic.org) falta gent! ------------------------------------ Últims articles publicats (indiquem els que tenen 25 (o més) visites- visitants): El mussol Stoer, nou personatge de l’Home Ànec. (que li preguntin a les aventures quàquiques). Ja n'hi ha prou de despesa militar i guerres. (Un article bastant complert, com a resum, en la seva temàtica). Mort de les llengües. (El món actualment té 5.000 llengues i dialectes, de les quals moltes ja estan pràcticament dins la tomba. El català les seguirà en 50 anys? L'article té algunes coses a dir...). Criteris per a les campanyes. (Coneix els criteris d'us de campanyes.org i els criteris que utilitzem per a posar dins La Stoa el nom de les persones que se'ns afilien a una campanya concreta). La Stoa busca un 2n administrador en funcions. (I el seguim buscant! Si em pots donar alguna indicació... eugenio@ hotmail.com . 29 visites). Turquia a la Unió Europea, si o no? (Aquest article ens orientará sobre aquest tema en concret... 34 visitants). La Stoa demana ajut contra la Constitució Europea present. (Tens fins al 24 per colaborar, demà mateix, posa els ditets en marxa!). Amor de campament. (Un nou poema d'Endsi). Reflexions sobre la vida i la mort. (D'un tema més sociològic que filosòfic o moral). Crom el nòrdic presenta el seu germà a les dones de La Stoa. (Un article de broma, sense més importància). ------------------------------------------- Tots aquests articles t'esperen a La Stoa, sense pagar ni un euro! T'ho perdràs? La Stoa: www.cromelnordic.org
Se'n sap alguna cosa d'ell actualment???
té facebook, si vols te l'envio pe MI.
No cal, mercès!
|
Els visitants, que no són molts, ens visiten de tant en tant, sobretot als articles de més crítiica social. En fi, cap a La Stoa (www.cromelnordic.org) falta gent! ------------------------------------ Últims articles publicats (indiquem els que tenen 25 (o més) visites- visitants): El mussol Stoer, nou personatge de l’Home Ànec. (que li preguntin a les aventures quàquiques). Ja n'hi ha prou de despesa militar i guerres. (Un article bastant complert, com a resum, en la seva temàtica). Mort de les llengües. (El món actualment té 5.000 llengues i dialectes, de les quals moltes ja estan pràcticament dins la tomba. El català les seguirà en 50 anys? L'article té algunes coses a dir...). Criteris per a les campanyes. (Coneix els criteris d'us de campanyes.org i els criteris que utilitzem per a posar dins La Stoa el nom de les persones que se'ns afilien a una campanya concreta). La Stoa busca un 2n administrador en funcions. (I el seguim buscant! Si em pots donar alguna indicació... eva@ edu.cat . 29 visites). Turquia a la Unió Europea, si o no? (Aquest article ens orientará sobre aquest tema en concret... 34 visitants). La Stoa demana ajut contra la Constitució Europea present. (Tens fins al 24 per colaborar, demà mateix, posa els ditets en marxa!). Amor de campament. (Un nou poema d'Endsi). Reflexions sobre la vida i la mort. (D'un tema més sociològic que filosòfic o moral). Crom el nòrdic presenta el seu germà a les dones de La Stoa. (Un article de broma, sense més importància). ------------------------------------------- Tots aquests articles t'esperen a La Stoa, sense pagar ni un euro! T'ho perdràs? La Stoa: www.cromelnordic.org
No tenia ni idea de qui era el Crom-el-Nordic.Però ara ja ho acabo de veure. El que m'ha semblat entendre és el següent.Algú, l'any 2005 ( o sigu fa NOU anys= 108 mesos) se li va ocòrrer de crear un projecte alternatiu (la STOA) i va voler (probablement) fer servir la infraestructura del xat per donar-lo a conèixer, raó per la qual va ser banejat. M 'equivoco????El fet sorprenent és que NOU anys després segueix plenament viu a la memòria d'alguns usuaris.Per exemple Elsa (que es va donar d'alta com usuari fa un parell de mesos) o Fidesset (fa un parell d'anys).....que no li han perdonat (???) Hi ha alguna cosa que m'he perdut???
T'has perdut moooltes coses, és una persona molt especial en Crom.
|
Els visitants, que no són molts, ens visiten de tant en tant, sobretot als articles de més crítiica social. En fi, cap a La Stoa (www.cromelnordic.org) falta gent! ------------------------------------ Últims articles publicats (indiquem els que tenen 25 (o més) visites- visitants): El mussol Stoer, nou personatge de l’Home Ànec. (que li preguntin a les aventures quàquiques). Ja n'hi ha prou de despesa militar i guerres. (Un article bastant complert, com a resum, en la seva temàtica). Mort de les llengües. (El món actualment té 5.000 llengues i dialectes, de les quals moltes ja estan pràcticament dins la tomba. El català les seguirà en 50 anys? L'article té algunes coses a dir...). Criteris per a les campanyes. (Coneix els criteris d'us de campanyes.org i els criteris que utilitzem per a posar dins La Stoa el nom de les persones que se'ns afilien a una campanya concreta). La Stoa busca un 2n administrador en funcions. (I el seguim buscant! Si em pots donar alguna indicació... elisabet@ gmail.com . 29 visites). Turquia a la Unió Europea, si o no? (Aquest article ens orientará sobre aquest tema en concret... 34 visitants). La Stoa demana ajut contra la Constitució Europea present. (Tens fins al 24 per colaborar, demà mateix, posa els ditets en marxa!). Amor de campament. (Un nou poema d'Endsi). Reflexions sobre la vida i la mort. (D'un tema més sociològic que filosòfic o moral). Crom el nòrdic presenta el seu germà a les dones de La Stoa. (Un article de broma, sense més importància). ------------------------------------------- Tots aquests articles t'esperen a La Stoa, sense pagar ni un euro! T'ho perdràs? La Stoa: www.cromelnordic.org
La Stoa ara es diu Cosmos Perenne. I Crom el Nòrdic ja no existeix, ara es diu Unicorn Gris xD
Unicrom gris
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.