Datasets:

projecte-aina
/

raco_forums

Dataset card Data Studio Files Files and versions Community

Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
Que opineu d'aquesta posibilitat? Només ho he pensat perque en el cas de P.Catalans supose que barcelona seria la capital i potser anara la cosa mal o no estigueren el P.V i algú més d'acord amb lo que fera barcelona,o bes tu a saber...qui sap. Ho veieu be,mal...que opineu,soles això.Es lo que he pensat,com a dubte i tal,i això Balears,catalunya i P.V clar. 3 estats federals jeje que fas de la Franja de Ponent i de la Catalunya Nord??? Països Catalans Lliures, Solidaris i Independents Ferran diu: que fas de la Franja de Ponent i de la Catalunya Nord??? Països Catalans Lliures, Solidaris i Independents bueno bueno...em referia a tot vaja,els països catalans tal i com sabem que son,o com volem que siga,ja m'entens que vull dir...no es que intentara excloure a ningú. Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 00:14
Que opineu d'aquesta posibilitat? Només ho he pensat perque en el cas de P.Catalans supose que barcelona seria la capital i potser anara la cosa mal o no estigueren el P.V i algú més d'acord amb lo que fera barcelona,o bes tu a saber...qui sap. Ho veieu be,mal...que opineu,soles això.Es lo que he pensat,com a dubte i tal,i això Balears,catalunya i P.V clar. 3 estats federals jeje que fas de la Franja de Ponent i de la Catalunya Nord??? Països Catalans Lliures, Solidaris i Independents La Franja i el Nord amb el Principat, és clar!
Que opineu d'aquesta posibilitat? Només ho he pensat perque en el cas de P.Catalans supose que barcelona seria la capital i potser anara la cosa mal o no estigueren el P.V i algú més d'acord amb lo que fera barcelona,o bes tu a saber...qui sap. Ho veieu be,mal...que opineu,soles això.Es lo que he pensat,com a dubte i tal,i això Bona qüestió, Capra. Això de ser una federació de tres estats és una de les possibilitats. Donada la situació actual de suspicàcia de molta gent cap al Principat és possiblement l'única que es pot proposar amb esperances de que sigui acceptada per la majoria. Personalment, crec que ens hem de tornar a creure de veres que som una nació i per tant les divisions administratives històriques només haurien de ser una referència. Què vull dir amb això? Molt senzill: un cop independents hauríem d'adoptar la divisió político-administrativa que més convingués al país. Si es considerés que la federació de les tres regions històriques és la més adient, doncs aquesta s'hauria de triar. Però sempre pensant més en les necessitats futures de la nació que en les passades (sense menystenir el pes de la història, s'entén). En qualsevol cas hauria de ser una decisió que adoptéssim el conjunt dels ciutadans, bé directament, bé a través del vot a la proposta constitucional corresponent. Personalment m'agradaria que el nostre Estat estigués fortament descentralitzat i amb el mínim de nivells administratius possibles, per afavorir la vitalitat de la societat. M'agradaria, en termes generals, que la seva estructura estigués pensada per afavorir els ciutadans, no pas per afavorir l'Estat en si mateix. No sé si m'explico... Respecte de la capitalitat a Barcelona, en discrepo. No per que sigui la capital del Principat i això no agradaria a aquests o aquells. No. Vejam. Tal com jo ho veig, tenir la capitalitat política al mateix lloc que la capitalitat econòmica i social és més perjudicial que beneficiós per un país. Fa que, inevitablement, s'afavoreixi el centralisme capitalí i afavoreix les corrupteles i connivències entre els diferents grups de poder i influència de la nació. Per això sóc partidari de que la capital no hauria de ser ni a Barcelona ni a València. - Una opció és fer de Palma de Mallorca la capital. Així podria fer de contrapès entre les dues capitals econòmiques del país. I alhora reduir els recels que podria provocar en els valencians que Barcelona fos la capital, o en els principatins que ho fos València. -Una altra opció és que no ho sigui cap de les tres capitals regionals. En aquest cas caldria buscar una ciutat petita o mitjana, preferentment (els recels, altra vegada) a la zona de l'Ebre o del Maestrat. Potser Vinaròs? Potser Alcanar? Aquesta opció és la meva preferida. Deixaria a les ciutats grans del país el camí obert per convertir-se en la ciutat més important econòmicament, socialment, culturalment... Això les estimularia a totes elles, i les seves comarques d'influència, a millorar, a passar endavant de les altres; farien de locomotora del país. Potser València acabaria passant per davant de Barcelona i atrauria els millors cervells, la gent més preparada, els més emprenedors... O potser o faria Barcelona, o potser ho faria...(aquí poseu-hi la vostra ciutat, vila, poble o llogarret ) I per si fos poc, crec que aquesta estructura respon perfectament al nostre tarannà històric. Editat al dia 20 de novembre del 2004, a les 22:18 això em recorda el conte de la .............com es diu en catala....lletera?? (la lechera) demà uho busque al diccionari que ara no tinc temps..disculpeu-me. Weno, si ho prefereixes ho fem d'akí 100 anys tot a última hora! D'acord, encara és molt aviat per pensar en la independència. Però la independència suposa pensar en moltes coses (sistema econòmic, U.E., Formació de nous ministeris o òrgans de govern, capital, distribució de fons, lleis...) I tots akest temes dubto que es poguin elegir amb 10 dies. S'ha de meditar bé, perquè sinó cometrem errors Un dels factors que ajuden l'independentisme als Països Catalans és akesta mostra de serietat (em ves de dir volem independèncai perquè sí! I ja ens ho muntarem tot al dia que hi arribem; val més dir volem l'independència per tots aquest motius per fer tals coses i el que farem serà tal, tal, tal...)
Que opineu d'aquesta posibilitat? Només ho he pensat perque en el cas de P.Catalans supose que barcelona seria la capital i potser anara la cosa mal o no estigueren el P.V i algú més d'acord amb lo que fera barcelona,o bes tu a saber...qui sap. Ho veieu be,mal...que opineu,soles això.Es lo que he pensat,com a dubte i tal,i això Bona qüestió, Capra. Això de ser una federació de tres estats és una de les possibilitats. Donada la situació actual de suspicàcia de molta gent cap al Principat és possiblement l'única que es pot proposar amb esperances de que sigui acceptada per la majoria. Personalment, crec que ens hem de tornar a creure de veres que som una nació i per tant les divisions administratives històriques només haurien de ser una referència. Què vull dir amb això? Molt senzill: un cop independents hauríem d'adoptar la divisió político-administrativa que més convingués al país. Si es considerés que la federació de les tres regions històriques és la més adient, doncs aquesta s'hauria de triar. Però sempre pensant més en les necessitats futures de la nació que en les passades (sense menystenir el pes de la història, s'entén). En qualsevol cas hauria de ser una decisió que adoptéssim el conjunt dels ciutadans, bé directament, bé a través del vot a la proposta constitucional corresponent. Personalment m'agradaria que el nostre Estat estigués fortament descentralitzat i amb el mínim de nivells administratius possibles, per afavorir la vitalitat de la societat. M'agradaria, en termes generals, que la seva estructura estigués pensada per afavorir els ciutadans, no pas per afavorir l'Estat en si mateix. No sé si m'explico... Respecte de la capitalitat a Barcelona, en discrepo. No per que sigui la capital del Principat i això no agradaria a aquests o aquells. No. Vejam. Tal com jo ho veig, tenir la capitalitat política al mateix lloc que la capitalitat econòmica i social és més perjudicial que beneficiós per un país. Fa que, inevitablement, s'afavoreixi el centralisme capitalí i afavoreix les corrupteles i connivències entre els diferents grups de poder i influència de la nació. Per això sóc partidari de que la capital no hauria de ser ni a Barcelona ni a València. - Una opció és fer de Palma de Mallorca la capital. Així podria fer de contrapès entre les dues capitals econòmiques del país. I alhora reduir els recels que podria provocar en els valencians que Barcelona fos la capital, o en els principatins que ho fos València. -Una altra opció és que no ho sigui cap de les tres capitals regionals. En aquest cas caldria buscar una ciutat petita o mitjana, preferentment (els recels, altra vegada) a la zona de l'Ebre o del Maestrat. Potser Vinaròs? Potser Alcanar? Aquesta opció és la meva preferida. Deixaria a les ciutats grans del país el camí obert per convertir-se en la ciutat més important econòmicament, socialment, culturalment... Això les estimularia a totes elles, i les seves comarques d'influència, a millorar, a passar endavant de les altres; farien de locomotora del país. Potser València acabaria passant per davant de Barcelona i atrauria els millors cervells, la gent més preparada, els més emprenedors... O potser o faria Barcelona, o potser ho faria...(aquí poseu-hi la vostra ciutat, vila, poble o llogarret ) I per si fos poc, crec que aquesta estructura respon perfectament al nostre tarannà històric. Editat al dia 20 de novembre del 2004, a les 22:18 Comparteixo les teves propostes de capitalitat, crec que seria un error posar-la a Barcelona. I crec també que hi ha una altra opció, que s'aplica a alguns països, i és tenir diferents capitals: una d'administrativa, una de judicial, una de governamental, etc. Exemples d'això: Països Baixos, Sudàfrica, Bolívia, etc. Joana diu: I crec també que hi ha una altra opció, que s'aplica a alguns països, i és tenir diferents capitals: una d'administrativa, una de judicial, una de governamental, etc. Exemples d'això: Països Baixos, Sudàfrica, Bolívia, etc. No ho sabia. Gràcies.
Que opineu d'aquesta posibilitat? Només ho he pensat perque en el cas de P.Catalans supose que barcelona seria la capital i potser anara la cosa mal o no estigueren el P.V i algú més d'acord amb lo que fera barcelona,o bes tu a saber...qui sap. Ho veieu be,mal...que opineu,soles això.Es lo que he pensat,com a dubte i tal,i això Què tal estats confederats? Parlament a València, senat a Barcelona, Casa de la Moneda i Ministeris a Palma. Si és que sou d'uns centralistes... M'apunto a la teva opció.
Doncs si, els meus temors s'han fet realitat. La sociata de la meva exnovia votarà a favor de la consti... El que realment m'ofen és que s'hagi intentat justificar amb els arguments tipics dels sociates... Ha pretes estar en contra pero que es mes facil canviar-la un cop aprovada...a pretés que no acceptar aquesta consti, sigui com sigui, es estar en contra d'europa... I si creia que m'ho creuria, es que creu que soc idiota Ja no es tracta de que sigui el paradigma de l'auto-odi, ja no es tracta de que digui que hem de compensar als espanyols per fer un acte a companys (anant a la desfilada), ja no es tracta de que després de tot això i molt més pretengui ser progre, d'esquerres i catalanista (això diu...)... És que ara m'he sentit ofés personalment.... M'ha de tractar de molt tonto si preten que em cregui aqesta demagògia... No vull que ningú que tingui coneguts i famliars pro-consti se sentin ofesos... però per creure aqestes begenades s'ha de ser burro... i respocto que la gent hi voti a favor pero que no ens tractin de tonto i imbecils dient que ho fan per si patatí que si patatà. Cada cop ho tinc mes clar, preferexo un del PP que un sociata, al cap i a la fi, millor un espanyol que diu ser-ho que un espanyol que diu ser catalanista... Se que la meva vida importarà ben poc a molta gent... però necestiava desfogar-me pq m'he sentit molt menypreat... Oi que no et paguen per respondre la puta enquesta? Doncs vota no, jejeje... O és que nosaltres els hem de fotre la feina aquests polítics...
Doncs si, els meus temors s'han fet realitat. La sociata de la meva exnovia votarà a favor de la consti... El que realment m'ofen és que s'hagi intentat justificar amb els arguments tipics dels sociates... Ha pretes estar en contra pero que es mes facil canviar-la un cop aprovada...a pretés que no acceptar aquesta consti, sigui com sigui, es estar en contra d'europa... I si creia que m'ho creuria, es que creu que soc idiota Ja no es tracta de que sigui el paradigma de l'auto-odi, ja no es tracta de que digui que hem de compensar als espanyols per fer un acte a companys (anant a la desfilada), ja no es tracta de que després de tot això i molt més pretengui ser progre, d'esquerres i catalanista (això diu...)... És que ara m'he sentit ofés personalment.... M'ha de tractar de molt tonto si preten que em cregui aqesta demagògia... No vull que ningú que tingui coneguts i famliars pro-consti se sentin ofesos... però per creure aqestes begenades s'ha de ser burro... i respocto que la gent hi voti a favor pero que no ens tractin de tonto i imbecils dient que ho fan per si patatí que si patatà. Cada cop ho tinc mes clar, preferexo un del PP que un sociata, al cap i a la fi, millor un espanyol que diu ser-ho que un espanyol que diu ser catalanista... Se que la meva vida importarà ben poc a molta gent... però necestiava desfogar-me pq m'he sentit molt menypreat... Company, a la vida trobas de tot, gent compromesa,autosuficient,amb personalitat, gent que no es deixa manipular,etc,etc.Pro n'hi ha molta que no sè, per quins set sous, acaban dient alló que els hi diuen què tenen que pensar, avui toca marrò, llavors marró, toca roig, llavors roig,son axì i no es pot fer res mès, la seva ment està manipulada pel doctrinisme parapolìtic d'algúns partits,.Cap mena de autoafirmació intel·lectual,,per definir-ho de una altra manera,aborregats, i la teva ex, la primera , ho sento ,tio. Salut i Llibertat.
Doncs si, els meus temors s'han fet realitat. La sociata de la meva exnovia votarà a favor de la consti... El que realment m'ofen és que s'hagi intentat justificar amb els arguments tipics dels sociates... Ha pretes estar en contra pero que es mes facil canviar-la un cop aprovada...a pretés que no acceptar aquesta consti, sigui com sigui, es estar en contra d'europa... I si creia que m'ho creuria, es que creu que soc idiota Ja no es tracta de que sigui el paradigma de l'auto-odi, ja no es tracta de que digui que hem de compensar als espanyols per fer un acte a companys (anant a la desfilada), ja no es tracta de que després de tot això i molt més pretengui ser progre, d'esquerres i catalanista (això diu...)... És que ara m'he sentit ofés personalment.... M'ha de tractar de molt tonto si preten que em cregui aqesta demagògia... No vull que ningú que tingui coneguts i famliars pro-consti se sentin ofesos... però per creure aqestes begenades s'ha de ser burro... i respocto que la gent hi voti a favor pero que no ens tractin de tonto i imbecils dient que ho fan per si patatí que si patatà. Cada cop ho tinc mes clar, preferexo un del PP que un sociata, al cap i a la fi, millor un espanyol que diu ser-ho que un espanyol que diu ser catalanista... Se que la meva vida importarà ben poc a molta gent... però necestiava desfogar-me pq m'he sentit molt menypreat... Jo no podria pas sortir amb una sociata o una popular ' Jo tinc un amic sociata fins a la mèdul·la.,..i és increïble... està ven convençut que el PSC-PSOE són els salvador del món.. patètic. Els sociatas tenen un problema característic, son d'esquerres? no ho son?, son moderats?, no ho son?, son centreesquerra?, no ho son?, son progessistes catalanistes?,o, son catalanistes progressistes?, o segons què i quan?, clar , voler manar i atendre a tots els idearis es força complicat,, tindrèm que esperar una mica mes.. Salut i Llibertat. Sí, un comportament massa moderadament confús: molt de compte amb tractar temes polèmics (per a quí?), no sigui que et converteixis en un Amparo que aspira a cremar contenidors. Són gent poc agosarada per a defensar els seus ideals, encara que sigui sota uns mínims.
Doncs si, els meus temors s'han fet realitat. La sociata de la meva exnovia votarà a favor de la consti... El que realment m'ofen és que s'hagi intentat justificar amb els arguments tipics dels sociates... Ha pretes estar en contra pero que es mes facil canviar-la un cop aprovada...a pretés que no acceptar aquesta consti, sigui com sigui, es estar en contra d'europa... I si creia que m'ho creuria, es que creu que soc idiota Ja no es tracta de que sigui el paradigma de l'auto-odi, ja no es tracta de que digui que hem de compensar als espanyols per fer un acte a companys (anant a la desfilada), ja no es tracta de que després de tot això i molt més pretengui ser progre, d'esquerres i catalanista (això diu...)... És que ara m'he sentit ofés personalment.... M'ha de tractar de molt tonto si preten que em cregui aqesta demagògia... No vull que ningú que tingui coneguts i famliars pro-consti se sentin ofesos... però per creure aqestes begenades s'ha de ser burro... i respocto que la gent hi voti a favor pero que no ens tractin de tonto i imbecils dient que ho fan per si patatí que si patatà. Cada cop ho tinc mes clar, preferexo un del PP que un sociata, al cap i a la fi, millor un espanyol que diu ser-ho que un espanyol que diu ser catalanista... Se que la meva vida importarà ben poc a molta gent... però necestiava desfogar-me pq m'he sentit molt menypreat... Jo no podria pas sortir amb una sociata o una popular ' Jo tinc un amic sociata fins a la mèdul·la.,..i és increïble... està ven convençut que el PSC-PSOE són els salvador del món.. patètic. La meva parella és militant socialista i profunda i radicalment catalanista, això és així, d'altres no en puc parlar Salut
Doncs si, els meus temors s'han fet realitat. La sociata de la meva exnovia votarà a favor de la consti... El que realment m'ofen és que s'hagi intentat justificar amb els arguments tipics dels sociates... Ha pretes estar en contra pero que es mes facil canviar-la un cop aprovada...a pretés que no acceptar aquesta consti, sigui com sigui, es estar en contra d'europa... I si creia que m'ho creuria, es que creu que soc idiota Ja no es tracta de que sigui el paradigma de l'auto-odi, ja no es tracta de que digui que hem de compensar als espanyols per fer un acte a companys (anant a la desfilada), ja no es tracta de que després de tot això i molt més pretengui ser progre, d'esquerres i catalanista (això diu...)... És que ara m'he sentit ofés personalment.... M'ha de tractar de molt tonto si preten que em cregui aqesta demagògia... No vull que ningú que tingui coneguts i famliars pro-consti se sentin ofesos... però per creure aqestes begenades s'ha de ser burro... i respocto que la gent hi voti a favor pero que no ens tractin de tonto i imbecils dient que ho fan per si patatí que si patatà. Cada cop ho tinc mes clar, preferexo un del PP que un sociata, al cap i a la fi, millor un espanyol que diu ser-ho que un espanyol que diu ser catalanista... Se que la meva vida importarà ben poc a molta gent... però necestiava desfogar-me pq m'he sentit molt menypreat... Tranquil Erik , estic amb tu! Ja hi ha 81 persones que han llegit que jo diré "no" a la Constitució Europea (i dos usuaris han fet comentaris). Llegeix: http://www.cromelnordic.org/modules/news/article.php?storyid=205 . Jo sé molt clar que si la Constitució guanya, tot el món (excepte els rics) hi surt perdent. I tinc clar que per sobre de tot, el poble! Per tant, no penso que fent pinya a favor dels forts egolatres el poble estarà menys desprotegit ni de conya. No a la Constitució! No podran amb nosaltres! Una qüestió, crom; hmmm... ets una mica egocentrista o m'ho sembla a mi? ei, de bon rotllo, eh? que no hi hagin malentesos... "Ets una mica egocentrista o m'ho sembla a mi?". Bastant-molt egocentrista, però sempre tinc per sobre de tot no fer mal a ningú. Què et sembla, Adam ? Diferencia, però, entre egocentrista i egolatra. Hi ha persones que són egolatras i no són egocentristes: els que peguen a les seves noies dient que "és part de la societat fer-ho; jo sóc una part de la societat" Crec que tots els filòsofs es creuen ser un dels melics del món (suposo que has llegit Nietzsche, no? doncs Tomàs d'Aquino era cristià i també quin un...), cosa que no passa tant amb religiosos i científics. En fi, cadascú a la seva bola, amb allò bo i dolent que tingui cadascú... O com dirien a la revista Super López: "Todos estamos superlocos!" jaja, d'acord. Ja m'has resolt el dubte! Aquí tothom està boig, però ben bé que ens entenem! Salut i no volia pas ofendre't, eh!
Doncs si, els meus temors s'han fet realitat. La sociata de la meva exnovia votarà a favor de la consti... El que realment m'ofen és que s'hagi intentat justificar amb els arguments tipics dels sociates... Ha pretes estar en contra pero que es mes facil canviar-la un cop aprovada...a pretés que no acceptar aquesta consti, sigui com sigui, es estar en contra d'europa... I si creia que m'ho creuria, es que creu que soc idiota Ja no es tracta de que sigui el paradigma de l'auto-odi, ja no es tracta de que digui que hem de compensar als espanyols per fer un acte a companys (anant a la desfilada), ja no es tracta de que després de tot això i molt més pretengui ser progre, d'esquerres i catalanista (això diu...)... És que ara m'he sentit ofés personalment.... M'ha de tractar de molt tonto si preten que em cregui aqesta demagògia... No vull que ningú que tingui coneguts i famliars pro-consti se sentin ofesos... però per creure aqestes begenades s'ha de ser burro... i respocto que la gent hi voti a favor pero que no ens tractin de tonto i imbecils dient que ho fan per si patatí que si patatà. Cada cop ho tinc mes clar, preferexo un del PP que un sociata, al cap i a la fi, millor un espanyol que diu ser-ho que un espanyol que diu ser catalanista... Se que la meva vida importarà ben poc a molta gent... però necestiava desfogar-me pq m'he sentit molt menypreat... Igual és ella la que està boja, no? No vegis tu... diuen que el que li agafa la calentura de l'insult, està boig i punt... Doncs vigila tu no descendir al seu nivell no, no, ho dic molt seriosament. --------------------------------------------- La Stoa es salvarà de l'averia! Aprofita, noi, que igual la pròxima ens fa petar www.cromelnordic.org
Salut usuaris! Voldria iniciar un petit fòrum sobre el nacionalisme basc ja ke els bascos són un altre poble orpimit ke considero que necessiten també el nostre recolzament. Jo en principi, el que voldria demanar, es parlar sobre els orígens del País Basc, ja que això és una cosa que no s'ensenya a les escoles i ke per força, si els volem defensar, em de saber (jo tinc la opinió que per posicionar-te en algun tema, t'has d'informar abans, perquè sinó no estàs informat, sembles un ideologista sense cervell que defensa el que no sap i el pitjor de tot, es que al no estar informat semblas una persona poc seriosa i per tant, dónes una imatge poc seriosa del que dius) Moltes gràcies per la vostra atenció Una recomanació, tot i que "completable" sota el meu punt de vista, es la Pelicula La Pelota Vasca (te la pots baixar de la xarxa des de l'Emule... per exemple) D'un que ha viscut al País Basc, crec bo el informar-te un xic de com jo veig la situació, tot i que amb unes poques paraules. El País Basc es un trencaclosques d'unes poques peses i que son considerablement diferents entre si. Si veritablement ets interessat en el País Basc, perquè no t'hi vas a viure un temps allà? Jo ho vaig fer i et puc assegurar que va ser molt i molt enriquidor. Ara, tingues segur que tornaràs diferent. Potser avui l’impacte no es tant colpidor com anys enrere, però encara deu ni do. Si fas cas de la meva recomanació, ací en va una altre. Perquè no t'apuntes a un Barnetegi d'AEK? Només per un temps, com vaig fer jo també. Veuràs que aprens molt i molt sobre tot lo que es el País Basc, tot i que naturalment enfocat cap a una banda molt “basquista”. Apa, ací queda això. Sort.
Salut usuaris! Voldria iniciar un petit fòrum sobre el nacionalisme basc ja ke els bascos són un altre poble orpimit ke considero que necessiten també el nostre recolzament. Jo en principi, el que voldria demanar, es parlar sobre els orígens del País Basc, ja que això és una cosa que no s'ensenya a les escoles i ke per força, si els volem defensar, em de saber (jo tinc la opinió que per posicionar-te en algun tema, t'has d'informar abans, perquè sinó no estàs informat, sembles un ideologista sense cervell que defensa el que no sap i el pitjor de tot, es que al no estar informat semblas una persona poc seriosa i per tant, dónes una imatge poc seriosa del que dius) Moltes gràcies per la vostra atenció catalans i vascos germans
No us ho perdeu, està molt currat, i fa passar una estona molt bona. Us poso un exemple: -LAH BOQALEH: L’azento zirqunfleho (^): he pone ponzima to lah boqaleh (â, ê, î, ô, û) pa reprehentà l’ahpirazión ar finá’e palabra, i en bezeh, una boqá proyehtá. Me paehe una guena zoluzión, por lo qe no la eliminaría’e la propuehta. Zin enqambio beo otabía mah mehón uzà la –h pa reprehentà damboh zoníoh, iguá qe ze haze’n la Orzión B. En er qazo de qe z’ehqohieze’hta zegunda orzión (la –h pa loh remateh’e palabra) qonziero adequao q’argunah bezeh, i zi er q’ehqrebe lo qree nehezario, z’utilize l’azento zirqunfleho’n tehtoh ande apaehqan perzonaheh de barioh zitioh d’Andaluzía (qom’un poné diálogoh, obrah’e teatro, qomih...) pa zenyalà’r qontrahte u la diferente pronunziazión de lah boqaleh entre l’oriente i l’ozidente andalú. En la Orzión A l’azento zirqunfleho tamién zirbe pa marqà lah boqaleh abiertah finaleh duna palabra yana qe no probienen duna –s u -z imploziba qahteyana, i por tanto nunqa puen zè marqa’plurá zino qe zon er rehto duna qonzonante qe z’a perdío. Un poné: arbô (árbol). En loh qazoh ehtoh yo dehqartaría ponè l’azento ehte’n la boqá, i lo deharía namáh pa deqe zuhtituya a una –s u –z qahteyana. La razón eh qe me paehe qe deqe la boqá’h abierta por eya probenì duna qonzonante qomo la –r u la –l, qom’un poné “marmô” u “arbô” (mármol o árbol), l’abertura no’h tan intenza qomo’n la zituazión anterió, i enzima no proboqa tantah qonzequenziah zobre lah otrah boqaleh’e la palabra, qe no z’abren tanto. Hueraparte ai qe dizì q’en mientrah una boqá ‘h abierta’n l’Andaluzía orientá (por benì duna –s u-z finaleh), en la parte ozidentá la boqá ze pue abrì de horma menoh marqá pero tamién pue ahpirarze (lah papah = las patatas) u zimplemente qe no arga qonzequenziah fonolóhiqah (lah papa). Pero zin enqambio deqe la boqá ehta’h abierta’n l’Andaluzía orientá, por eya zè’r rehto duna qonzonante qahteyana perdía (qomo loh qazoh de arbô i marmô), en l’Andaluzía ozidentá la qonzonante h’elimina pero la boqá zige ziendo normá. Por ezo a zío yo proponè qe he qite l’azento zirqunfleho pa la zituazión ehta, poiqe’n Andaluzía ozidentá eza boqá’h zimple i no abierta u ahpirá (un poné: arbo, i no arbô u arboh). L’azento grabe (`): he pone tamién en lo arto’to lah boqaleh (à, è, ì, ò, ù). Er qazo ehte no’h qomo’r de l’azento anterió ya qe propongo eliminahlo totarmente de la ortografía andaluza pa unoh uzoh qonqretoh. Otabía azín, pienzo qe bia de mantenerze pa loh infinitiboh. Qreo q’eh un peazo‘azierto uzà ehte azento pa loh infinitiboh, pero namáh pa eyoh, poiqe pue zè de gran utiliá. La funzión zuya’h prenziparmente diaqrítiqa, eh dizì, zirbe pa diferenzià a l’infinitibo d’otrah palabrah omófonah, zobre to’e partizipioh. Un poné: mohà (infinitivo mojar) / mohá (participio mojada). En bezeh tamién dihtinge a l’infinitibo de zuhtantiboh, hormah berbaleh u inqluzo pronombreh. Un poné: animà (animar) / animá (animada o animal), zè (ser) / zé (sé) 7 ze (se). La ortografía zería mah zenziya zi l’azento ehte tubiera namáh un uzo, i enzima loh infinitiboh zon lo zufizientemente importanteh pa eyoh tenè un zihno ehpeziá. Aqupándome de loh otroh uzoh qe tie’n la propouehta ortográfiqa ( i qomo yo á disho’hqiero eliminà) tengo qe dizì q’en la Orzión A l’azento ehte, hueraparte’loh infinitiboh, z’uza pa lah palabrah q’aqaban en boqá abierta qe zon agúah. Zupongo q’ehto z’a penzao poiqe tanto l’oredenaó qomo la máqina d’ehqrebì no armiten q’una letra tenga doh azentoh, qomo la zituazión qe moh aqupa, uno zirqunfleho ponzima’uno agúo. Un poné: Andre (Andrés) no z’armite’n er teqlao por lo qe la Orzión A propone ponè “Andrè”. Yo qreo q’ai q’eliminà la zoluzión ehta, mah qe na poiqe prefiero qe marqemoh lah boqaleh abiertah mediante la –h ahpirá. Un poné: Andréh (Andrés). Qon to i qon ezo, hi ze bà a uzà l’azento zirqunfleho pa lah boqaleh abiertah u ahpiráh ar remate’palabra, qoza qe qomo ya á disho no me paehe der to malamente, qreo qe deqe una palabra’h agúa i terminà’n boqá abierta he tien qe qoloqà loh doh azentoh (Andre) zi ehqrebimoh a mano u qoloqà l’azento zirqunfleho i l’apóhtrofo’n detráh qomo zi huera un azento (ya qe gráfiqamente qea mu paezío). Qom’un poné Andrê’. La zoluzión ehta‘h la q’abía ehqohío’r Gorka Reondo anteh’e la propuehta unifiqá. Otabía azín, no reqomiendo la zoluzión ehta pa loh boqabloh en qe la boqá abierta der remate remanezan duna qonzonante qahteyana (qomo la-r u la –l en palabrah qomo “arbo”), poiqe’n cayendo’n la tentazión de zè una mihita pehigera i repetitibo debo reqordà qe yo no refleharía abertura ninguna (ni ahpirazión zihqiera) por loh motiboh ehponíoh. El text sencer està disponible a la web http://www.andalucia.cc/adarve/Ermiendah.htm És un text perfecte per a copiarpegar als blavers i als espanyoleitors que els trauen a ballar.
No us ho perdeu, està molt currat, i fa passar una estona molt bona. Us poso un exemple: -LAH BOQALEH: L’azento zirqunfleho (^): he pone ponzima to lah boqaleh (â, ê, î, ô, û) pa reprehentà l’ahpirazión ar finá’e palabra, i en bezeh, una boqá proyehtá. Me paehe una guena zoluzión, por lo qe no la eliminaría’e la propuehta. Zin enqambio beo otabía mah mehón uzà la –h pa reprehentà damboh zoníoh, iguá qe ze haze’n la Orzión B. En er qazo de qe z’ehqohieze’hta zegunda orzión (la –h pa loh remateh’e palabra) qonziero adequao q’argunah bezeh, i zi er q’ehqrebe lo qree nehezario, z’utilize l’azento zirqunfleho’n tehtoh ande apaehqan perzonaheh de barioh zitioh d’Andaluzía (qom’un poné diálogoh, obrah’e teatro, qomih...) pa zenyalà’r qontrahte u la diferente pronunziazión de lah boqaleh entre l’oriente i l’ozidente andalú. En la Orzión A l’azento zirqunfleho tamién zirbe pa marqà lah boqaleh abiertah finaleh duna palabra yana qe no probienen duna –s u -z imploziba qahteyana, i por tanto nunqa puen zè marqa’plurá zino qe zon er rehto duna qonzonante qe z’a perdío. Un poné: arbô (árbol). En loh qazoh ehtoh yo dehqartaría ponè l’azento ehte’n la boqá, i lo deharía namáh pa deqe zuhtituya a una –s u –z qahteyana. La razón eh qe me paehe qe deqe la boqá’h abierta por eya probenì duna qonzonante qomo la –r u la –l, qom’un poné “marmô” u “arbô” (mármol o árbol), l’abertura no’h tan intenza qomo’n la zituazión anterió, i enzima no proboqa tantah qonzequenziah zobre lah otrah boqaleh’e la palabra, qe no z’abren tanto. Hueraparte ai qe dizì q’en mientrah una boqá ‘h abierta’n l’Andaluzía orientá (por benì duna –s u-z finaleh), en la parte ozidentá la boqá ze pue abrì de horma menoh marqá pero tamién pue ahpirarze (lah papah = las patatas) u zimplemente qe no arga qonzequenziah fonolóhiqah (lah papa). Pero zin enqambio deqe la boqá ehta’h abierta’n l’Andaluzía orientá, por eya zè’r rehto duna qonzonante qahteyana perdía (qomo loh qazoh de arbô i marmô), en l’Andaluzía ozidentá la qonzonante h’elimina pero la boqá zige ziendo normá. Por ezo a zío yo proponè qe he qite l’azento zirqunfleho pa la zituazión ehta, poiqe’n Andaluzía ozidentá eza boqá’h zimple i no abierta u ahpirá (un poné: arbo, i no arbô u arboh). L’azento grabe (`): he pone tamién en lo arto’to lah boqaleh (à, è, ì, ò, ù). Er qazo ehte no’h qomo’r de l’azento anterió ya qe propongo eliminahlo totarmente de la ortografía andaluza pa unoh uzoh qonqretoh. Otabía azín, pienzo qe bia de mantenerze pa loh infinitiboh. Qreo q’eh un peazo‘azierto uzà ehte azento pa loh infinitiboh, pero namáh pa eyoh, poiqe pue zè de gran utiliá. La funzión zuya’h prenziparmente diaqrítiqa, eh dizì, zirbe pa diferenzià a l’infinitibo d’otrah palabrah omófonah, zobre to’e partizipioh. Un poné: mohà (infinitivo mojar) / mohá (participio mojada). En bezeh tamién dihtinge a l’infinitibo de zuhtantiboh, hormah berbaleh u inqluzo pronombreh. Un poné: animà (animar) / animá (animada o animal), zè (ser) / zé (sé) 7 ze (se). La ortografía zería mah zenziya zi l’azento ehte tubiera namáh un uzo, i enzima loh infinitiboh zon lo zufizientemente importanteh pa eyoh tenè un zihno ehpeziá. Aqupándome de loh otroh uzoh qe tie’n la propouehta ortográfiqa ( i qomo yo á disho’hqiero eliminà) tengo qe dizì q’en la Orzión A l’azento ehte, hueraparte’loh infinitiboh, z’uza pa lah palabrah q’aqaban en boqá abierta qe zon agúah. Zupongo q’ehto z’a penzao poiqe tanto l’oredenaó qomo la máqina d’ehqrebì no armiten q’una letra tenga doh azentoh, qomo la zituazión qe moh aqupa, uno zirqunfleho ponzima’uno agúo. Un poné: Andre (Andrés) no z’armite’n er teqlao por lo qe la Orzión A propone ponè “Andrè”. Yo qreo q’ai q’eliminà la zoluzión ehta, mah qe na poiqe prefiero qe marqemoh lah boqaleh abiertah mediante la –h ahpirá. Un poné: Andréh (Andrés). Qon to i qon ezo, hi ze bà a uzà l’azento zirqunfleho pa lah boqaleh abiertah u ahpiráh ar remate’palabra, qoza qe qomo ya á disho no me paehe der to malamente, qreo qe deqe una palabra’h agúa i terminà’n boqá abierta he tien qe qoloqà loh doh azentoh (Andre) zi ehqrebimoh a mano u qoloqà l’azento zirqunfleho i l’apóhtrofo’n detráh qomo zi huera un azento (ya qe gráfiqamente qea mu paezío). Qom’un poné Andrê’. La zoluzión ehta‘h la q’abía ehqohío’r Gorka Reondo anteh’e la propuehta unifiqá. Otabía azín, no reqomiendo la zoluzión ehta pa loh boqabloh en qe la boqá abierta der remate remanezan duna qonzonante qahteyana (qomo la-r u la –l en palabrah qomo “arbo”), poiqe’n cayendo’n la tentazión de zè una mihita pehigera i repetitibo debo reqordà qe yo no refleharía abertura ninguna (ni ahpirazión zihqiera) por loh motiboh ehponíoh. El text sencer està disponible a la web http://www.andalucia.cc/adarve/Ermiendah.htm Ostres, escrit així, a primera vista sí que sembla un idioma diferent del castellà!
No us ho perdeu, està molt currat, i fa passar una estona molt bona. Us poso un exemple: -LAH BOQALEH: L’azento zirqunfleho (^): he pone ponzima to lah boqaleh (â, ê, î, ô, û) pa reprehentà l’ahpirazión ar finá’e palabra, i en bezeh, una boqá proyehtá. Me paehe una guena zoluzión, por lo qe no la eliminaría’e la propuehta. Zin enqambio beo otabía mah mehón uzà la –h pa reprehentà damboh zoníoh, iguá qe ze haze’n la Orzión B. En er qazo de qe z’ehqohieze’hta zegunda orzión (la –h pa loh remateh’e palabra) qonziero adequao q’argunah bezeh, i zi er q’ehqrebe lo qree nehezario, z’utilize l’azento zirqunfleho’n tehtoh ande apaehqan perzonaheh de barioh zitioh d’Andaluzía (qom’un poné diálogoh, obrah’e teatro, qomih...) pa zenyalà’r qontrahte u la diferente pronunziazión de lah boqaleh entre l’oriente i l’ozidente andalú. En la Orzión A l’azento zirqunfleho tamién zirbe pa marqà lah boqaleh abiertah finaleh duna palabra yana qe no probienen duna –s u -z imploziba qahteyana, i por tanto nunqa puen zè marqa’plurá zino qe zon er rehto duna qonzonante qe z’a perdío. Un poné: arbô (árbol). En loh qazoh ehtoh yo dehqartaría ponè l’azento ehte’n la boqá, i lo deharía namáh pa deqe zuhtituya a una –s u –z qahteyana. La razón eh qe me paehe qe deqe la boqá’h abierta por eya probenì duna qonzonante qomo la –r u la –l, qom’un poné “marmô” u “arbô” (mármol o árbol), l’abertura no’h tan intenza qomo’n la zituazión anterió, i enzima no proboqa tantah qonzequenziah zobre lah otrah boqaleh’e la palabra, qe no z’abren tanto. Hueraparte ai qe dizì q’en mientrah una boqá ‘h abierta’n l’Andaluzía orientá (por benì duna –s u-z finaleh), en la parte ozidentá la boqá ze pue abrì de horma menoh marqá pero tamién pue ahpirarze (lah papah = las patatas) u zimplemente qe no arga qonzequenziah fonolóhiqah (lah papa). Pero zin enqambio deqe la boqá ehta’h abierta’n l’Andaluzía orientá, por eya zè’r rehto duna qonzonante qahteyana perdía (qomo loh qazoh de arbô i marmô), en l’Andaluzía ozidentá la qonzonante h’elimina pero la boqá zige ziendo normá. Por ezo a zío yo proponè qe he qite l’azento zirqunfleho pa la zituazión ehta, poiqe’n Andaluzía ozidentá eza boqá’h zimple i no abierta u ahpirá (un poné: arbo, i no arbô u arboh). L’azento grabe (`): he pone tamién en lo arto’to lah boqaleh (à, è, ì, ò, ù). Er qazo ehte no’h qomo’r de l’azento anterió ya qe propongo eliminahlo totarmente de la ortografía andaluza pa unoh uzoh qonqretoh. Otabía azín, pienzo qe bia de mantenerze pa loh infinitiboh. Qreo q’eh un peazo‘azierto uzà ehte azento pa loh infinitiboh, pero namáh pa eyoh, poiqe pue zè de gran utiliá. La funzión zuya’h prenziparmente diaqrítiqa, eh dizì, zirbe pa diferenzià a l’infinitibo d’otrah palabrah omófonah, zobre to’e partizipioh. Un poné: mohà (infinitivo mojar) / mohá (participio mojada). En bezeh tamién dihtinge a l’infinitibo de zuhtantiboh, hormah berbaleh u inqluzo pronombreh. Un poné: animà (animar) / animá (animada o animal), zè (ser) / zé (sé) 7 ze (se). La ortografía zería mah zenziya zi l’azento ehte tubiera namáh un uzo, i enzima loh infinitiboh zon lo zufizientemente importanteh pa eyoh tenè un zihno ehpeziá. Aqupándome de loh otroh uzoh qe tie’n la propouehta ortográfiqa ( i qomo yo á disho’hqiero eliminà) tengo qe dizì q’en la Orzión A l’azento ehte, hueraparte’loh infinitiboh, z’uza pa lah palabrah q’aqaban en boqá abierta qe zon agúah. Zupongo q’ehto z’a penzao poiqe tanto l’oredenaó qomo la máqina d’ehqrebì no armiten q’una letra tenga doh azentoh, qomo la zituazión qe moh aqupa, uno zirqunfleho ponzima’uno agúo. Un poné: Andre (Andrés) no z’armite’n er teqlao por lo qe la Orzión A propone ponè “Andrè”. Yo qreo q’ai q’eliminà la zoluzión ehta, mah qe na poiqe prefiero qe marqemoh lah boqaleh abiertah mediante la –h ahpirá. Un poné: Andréh (Andrés). Qon to i qon ezo, hi ze bà a uzà l’azento zirqunfleho pa lah boqaleh abiertah u ahpiráh ar remate’palabra, qoza qe qomo ya á disho no me paehe der to malamente, qreo qe deqe una palabra’h agúa i terminà’n boqá abierta he tien qe qoloqà loh doh azentoh (Andre) zi ehqrebimoh a mano u qoloqà l’azento zirqunfleho i l’apóhtrofo’n detráh qomo zi huera un azento (ya qe gráfiqamente qea mu paezío). Qom’un poné Andrê’. La zoluzión ehta‘h la q’abía ehqohío’r Gorka Reondo anteh’e la propuehta unifiqá. Otabía azín, no reqomiendo la zoluzión ehta pa loh boqabloh en qe la boqá abierta der remate remanezan duna qonzonante qahteyana (qomo la-r u la –l en palabrah qomo “arbo”), poiqe’n cayendo’n la tentazión de zè una mihita pehigera i repetitibo debo reqordà qe yo no refleharía abertura ninguna (ni ahpirazión zihqiera) por loh motiboh ehponíoh. El text sencer està disponible a la web http://www.andalucia.cc/adarve/Ermiendah.htm Tenen accent diacrític, apòstrof... de lluny no pareix ni que vinga del llatí AHORA MAH QUE NUNCA L'ANDALÚ EN EUROPA ! Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 11:19
No us ho perdeu, està molt currat, i fa passar una estona molt bona. Us poso un exemple: -LAH BOQALEH: L’azento zirqunfleho (^): he pone ponzima to lah boqaleh (â, ê, î, ô, û) pa reprehentà l’ahpirazión ar finá’e palabra, i en bezeh, una boqá proyehtá. Me paehe una guena zoluzión, por lo qe no la eliminaría’e la propuehta. Zin enqambio beo otabía mah mehón uzà la –h pa reprehentà damboh zoníoh, iguá qe ze haze’n la Orzión B. En er qazo de qe z’ehqohieze’hta zegunda orzión (la –h pa loh remateh’e palabra) qonziero adequao q’argunah bezeh, i zi er q’ehqrebe lo qree nehezario, z’utilize l’azento zirqunfleho’n tehtoh ande apaehqan perzonaheh de barioh zitioh d’Andaluzía (qom’un poné diálogoh, obrah’e teatro, qomih...) pa zenyalà’r qontrahte u la diferente pronunziazión de lah boqaleh entre l’oriente i l’ozidente andalú. En la Orzión A l’azento zirqunfleho tamién zirbe pa marqà lah boqaleh abiertah finaleh duna palabra yana qe no probienen duna –s u -z imploziba qahteyana, i por tanto nunqa puen zè marqa’plurá zino qe zon er rehto duna qonzonante qe z’a perdío. Un poné: arbô (árbol). En loh qazoh ehtoh yo dehqartaría ponè l’azento ehte’n la boqá, i lo deharía namáh pa deqe zuhtituya a una –s u –z qahteyana. La razón eh qe me paehe qe deqe la boqá’h abierta por eya probenì duna qonzonante qomo la –r u la –l, qom’un poné “marmô” u “arbô” (mármol o árbol), l’abertura no’h tan intenza qomo’n la zituazión anterió, i enzima no proboqa tantah qonzequenziah zobre lah otrah boqaleh’e la palabra, qe no z’abren tanto. Hueraparte ai qe dizì q’en mientrah una boqá ‘h abierta’n l’Andaluzía orientá (por benì duna –s u-z finaleh), en la parte ozidentá la boqá ze pue abrì de horma menoh marqá pero tamién pue ahpirarze (lah papah = las patatas) u zimplemente qe no arga qonzequenziah fonolóhiqah (lah papa). Pero zin enqambio deqe la boqá ehta’h abierta’n l’Andaluzía orientá, por eya zè’r rehto duna qonzonante qahteyana perdía (qomo loh qazoh de arbô i marmô), en l’Andaluzía ozidentá la qonzonante h’elimina pero la boqá zige ziendo normá. Por ezo a zío yo proponè qe he qite l’azento zirqunfleho pa la zituazión ehta, poiqe’n Andaluzía ozidentá eza boqá’h zimple i no abierta u ahpirá (un poné: arbo, i no arbô u arboh). L’azento grabe (`): he pone tamién en lo arto’to lah boqaleh (à, è, ì, ò, ù). Er qazo ehte no’h qomo’r de l’azento anterió ya qe propongo eliminahlo totarmente de la ortografía andaluza pa unoh uzoh qonqretoh. Otabía azín, pienzo qe bia de mantenerze pa loh infinitiboh. Qreo q’eh un peazo‘azierto uzà ehte azento pa loh infinitiboh, pero namáh pa eyoh, poiqe pue zè de gran utiliá. La funzión zuya’h prenziparmente diaqrítiqa, eh dizì, zirbe pa diferenzià a l’infinitibo d’otrah palabrah omófonah, zobre to’e partizipioh. Un poné: mohà (infinitivo mojar) / mohá (participio mojada). En bezeh tamién dihtinge a l’infinitibo de zuhtantiboh, hormah berbaleh u inqluzo pronombreh. Un poné: animà (animar) / animá (animada o animal), zè (ser) / zé (sé) 7 ze (se). La ortografía zería mah zenziya zi l’azento ehte tubiera namáh un uzo, i enzima loh infinitiboh zon lo zufizientemente importanteh pa eyoh tenè un zihno ehpeziá. Aqupándome de loh otroh uzoh qe tie’n la propouehta ortográfiqa ( i qomo yo á disho’hqiero eliminà) tengo qe dizì q’en la Orzión A l’azento ehte, hueraparte’loh infinitiboh, z’uza pa lah palabrah q’aqaban en boqá abierta qe zon agúah. Zupongo q’ehto z’a penzao poiqe tanto l’oredenaó qomo la máqina d’ehqrebì no armiten q’una letra tenga doh azentoh, qomo la zituazión qe moh aqupa, uno zirqunfleho ponzima’uno agúo. Un poné: Andre (Andrés) no z’armite’n er teqlao por lo qe la Orzión A propone ponè “Andrè”. Yo qreo q’ai q’eliminà la zoluzión ehta, mah qe na poiqe prefiero qe marqemoh lah boqaleh abiertah mediante la –h ahpirá. Un poné: Andréh (Andrés). Qon to i qon ezo, hi ze bà a uzà l’azento zirqunfleho pa lah boqaleh abiertah u ahpiráh ar remate’palabra, qoza qe qomo ya á disho no me paehe der to malamente, qreo qe deqe una palabra’h agúa i terminà’n boqá abierta he tien qe qoloqà loh doh azentoh (Andre) zi ehqrebimoh a mano u qoloqà l’azento zirqunfleho i l’apóhtrofo’n detráh qomo zi huera un azento (ya qe gráfiqamente qea mu paezío). Qom’un poné Andrê’. La zoluzión ehta‘h la q’abía ehqohío’r Gorka Reondo anteh’e la propuehta unifiqá. Otabía azín, no reqomiendo la zoluzión ehta pa loh boqabloh en qe la boqá abierta der remate remanezan duna qonzonante qahteyana (qomo la-r u la –l en palabrah qomo “arbo”), poiqe’n cayendo’n la tentazión de zè una mihita pehigera i repetitibo debo reqordà qe yo no refleharía abertura ninguna (ni ahpirazión zihqiera) por loh motiboh ehponíoh. El text sencer està disponible a la web http://www.andalucia.cc/adarve/Ermiendah.htm EP ! , l'andalús és una llengua diferent al castellà, l'espanyol i l'argentí, i mereix tot el nostre respecte!!!! L'andalús és una llengua parlada però no escrita, millor dit molt poc escrita. El seu origen tots el coneixem amb l'invasió castellana-lleonesa de l'Al-Andalus... llegeix: Els homes de Llum (Los hombres de Luz) I aquí un text molt aclaridor en andalús, què com els catalans som políglotes el podem entendre i comprendre: "Tos la xabla son iwarmente efextibä komo sixtemä de komunikassion, k'e la prinsipa tarea der yenwaxe. La tendensia a pensa en forma d'expression komo mexore o peore k'oträ e un xuissidio sossia i no yenwixtiko. La klassifikassion ke se realissa der xabla i de la exkritura (en exte kasso, en Yenwa Andalussa) tie luga poke sienpre se klaasifika una forma d'expression i su éssarroyo grafiko en relassion kon'er grupo~ke la utilissa. S'enkassiya nuextra yenwa komo "dialëxto" , exto ë, komo sub-yenwa; okurre lo mëxmo kon nuextra literatura ke se konsibe komo "köxtunbrixta", "forklorika" o sinplemente "burga"., de segunda fila; kuando se xasse ëxto, tamie se klassifika (l'ïxtoria lo demuëxtra) a nuëxtro pueblo, köxsiente o inkösientemente, komo "sub" (po debaxo de)... La situassion der Andalussí d'oi ë d'una dïxglossia tota, kon' un biyenwïxmo de tipo ortografiko (se xabla en'una yenwa i s'ëxkribe en' otra). Xosse Lui Alkassa" La revista El Adarve és un mitja per a debatir la cultura i la llengua andalusa llegeix-la a: http://www.andalucia.cc/adarve/ Jo ja els he enviat un correu de recolzament Sincerament, veig en aquest tema una pèrdua de temps. Sembla ser que encara hi ha molta gent que indentifica sempre llengua=nació, quan no sempre és així. Què són sinò Croàcia i Sèrbia?. Ambdós parlen la mateixa llengua però amb la diferència de que són dues nacions diferents i que utilitzen diferents alfabets. Si fos sempre llengua=nació, la nació castellana abastaria Llatinoamèrica sencera, cosa impensable perquè cap castellanista (no espanyolista, que quedi clar) ho reivindica.
No us ho perdeu, està molt currat, i fa passar una estona molt bona. Us poso un exemple: -LAH BOQALEH: L’azento zirqunfleho (^): he pone ponzima to lah boqaleh (â, ê, î, ô, û) pa reprehentà l’ahpirazión ar finá’e palabra, i en bezeh, una boqá proyehtá. Me paehe una guena zoluzión, por lo qe no la eliminaría’e la propuehta. Zin enqambio beo otabía mah mehón uzà la –h pa reprehentà damboh zoníoh, iguá qe ze haze’n la Orzión B. En er qazo de qe z’ehqohieze’hta zegunda orzión (la –h pa loh remateh’e palabra) qonziero adequao q’argunah bezeh, i zi er q’ehqrebe lo qree nehezario, z’utilize l’azento zirqunfleho’n tehtoh ande apaehqan perzonaheh de barioh zitioh d’Andaluzía (qom’un poné diálogoh, obrah’e teatro, qomih...) pa zenyalà’r qontrahte u la diferente pronunziazión de lah boqaleh entre l’oriente i l’ozidente andalú. En la Orzión A l’azento zirqunfleho tamién zirbe pa marqà lah boqaleh abiertah finaleh duna palabra yana qe no probienen duna –s u -z imploziba qahteyana, i por tanto nunqa puen zè marqa’plurá zino qe zon er rehto duna qonzonante qe z’a perdío. Un poné: arbô (árbol). En loh qazoh ehtoh yo dehqartaría ponè l’azento ehte’n la boqá, i lo deharía namáh pa deqe zuhtituya a una –s u –z qahteyana. La razón eh qe me paehe qe deqe la boqá’h abierta por eya probenì duna qonzonante qomo la –r u la –l, qom’un poné “marmô” u “arbô” (mármol o árbol), l’abertura no’h tan intenza qomo’n la zituazión anterió, i enzima no proboqa tantah qonzequenziah zobre lah otrah boqaleh’e la palabra, qe no z’abren tanto. Hueraparte ai qe dizì q’en mientrah una boqá ‘h abierta’n l’Andaluzía orientá (por benì duna –s u-z finaleh), en la parte ozidentá la boqá ze pue abrì de horma menoh marqá pero tamién pue ahpirarze (lah papah = las patatas) u zimplemente qe no arga qonzequenziah fonolóhiqah (lah papa). Pero zin enqambio deqe la boqá ehta’h abierta’n l’Andaluzía orientá, por eya zè’r rehto duna qonzonante qahteyana perdía (qomo loh qazoh de arbô i marmô), en l’Andaluzía ozidentá la qonzonante h’elimina pero la boqá zige ziendo normá. Por ezo a zío yo proponè qe he qite l’azento zirqunfleho pa la zituazión ehta, poiqe’n Andaluzía ozidentá eza boqá’h zimple i no abierta u ahpirá (un poné: arbo, i no arbô u arboh). L’azento grabe (`): he pone tamién en lo arto’to lah boqaleh (à, è, ì, ò, ù). Er qazo ehte no’h qomo’r de l’azento anterió ya qe propongo eliminahlo totarmente de la ortografía andaluza pa unoh uzoh qonqretoh. Otabía azín, pienzo qe bia de mantenerze pa loh infinitiboh. Qreo q’eh un peazo‘azierto uzà ehte azento pa loh infinitiboh, pero namáh pa eyoh, poiqe pue zè de gran utiliá. La funzión zuya’h prenziparmente diaqrítiqa, eh dizì, zirbe pa diferenzià a l’infinitibo d’otrah palabrah omófonah, zobre to’e partizipioh. Un poné: mohà (infinitivo mojar) / mohá (participio mojada). En bezeh tamién dihtinge a l’infinitibo de zuhtantiboh, hormah berbaleh u inqluzo pronombreh. Un poné: animà (animar) / animá (animada o animal), zè (ser) / zé (sé) 7 ze (se). La ortografía zería mah zenziya zi l’azento ehte tubiera namáh un uzo, i enzima loh infinitiboh zon lo zufizientemente importanteh pa eyoh tenè un zihno ehpeziá. Aqupándome de loh otroh uzoh qe tie’n la propouehta ortográfiqa ( i qomo yo á disho’hqiero eliminà) tengo qe dizì q’en la Orzión A l’azento ehte, hueraparte’loh infinitiboh, z’uza pa lah palabrah q’aqaban en boqá abierta qe zon agúah. Zupongo q’ehto z’a penzao poiqe tanto l’oredenaó qomo la máqina d’ehqrebì no armiten q’una letra tenga doh azentoh, qomo la zituazión qe moh aqupa, uno zirqunfleho ponzima’uno agúo. Un poné: Andre (Andrés) no z’armite’n er teqlao por lo qe la Orzión A propone ponè “Andrè”. Yo qreo q’ai q’eliminà la zoluzión ehta, mah qe na poiqe prefiero qe marqemoh lah boqaleh abiertah mediante la –h ahpirá. Un poné: Andréh (Andrés). Qon to i qon ezo, hi ze bà a uzà l’azento zirqunfleho pa lah boqaleh abiertah u ahpiráh ar remate’palabra, qoza qe qomo ya á disho no me paehe der to malamente, qreo qe deqe una palabra’h agúa i terminà’n boqá abierta he tien qe qoloqà loh doh azentoh (Andre) zi ehqrebimoh a mano u qoloqà l’azento zirqunfleho i l’apóhtrofo’n detráh qomo zi huera un azento (ya qe gráfiqamente qea mu paezío). Qom’un poné Andrê’. La zoluzión ehta‘h la q’abía ehqohío’r Gorka Reondo anteh’e la propuehta unifiqá. Otabía azín, no reqomiendo la zoluzión ehta pa loh boqabloh en qe la boqá abierta der remate remanezan duna qonzonante qahteyana (qomo la-r u la –l en palabrah qomo “arbo”), poiqe’n cayendo’n la tentazión de zè una mihita pehigera i repetitibo debo reqordà qe yo no refleharía abertura ninguna (ni ahpirazión zihqiera) por loh motiboh ehponíoh. El text sencer està disponible a la web http://www.andalucia.cc/adarve/Ermiendah.htm Pel reconeixemente de l'andalus llengua oprimida per l'Estat imperialista.
Ara a les 2:35 de la nit he vist q el 33 acabava el documental Brevíssima història de la descoberta catalana d´Amèrica algú la grabat o sap com aconseguir-lo. Quina ràbia no el vaig veure el cinema i a Internet no està. Per un cop q el posen per la tele no avisan i m´el perdo. Recodo si algú l´ha grabat o el té sisplau q m´ho digui. jo l'he vist i he flipat, és un atac directe a Castella per part de TVC, molt enriquidor, t'ensenya com en són de barruers els castellans, que ni manipular la història en saben sinó que és deixen pistes per tot arreu . Visca la Carme Freixes: això és un historicidi Colom era català salut
Ara a les 2:35 de la nit he vist q el 33 acabava el documental Brevíssima història de la descoberta catalana d´Amèrica algú la grabat o sap com aconseguir-lo. Quina ràbia no el vaig veure el cinema i a Internet no està. Per un cop q el posen per la tele no avisan i m´el perdo. Recodo si algú l´ha grabat o el té sisplau q m´ho digui. Fora bo que algú ho penjara a l'Emule per a que ho puga veure tothom:Jo em vaig perdre el famós programa del "30 minuts:Catalunya en boca d'espanya" i m'el he pogut baixar amb l'Emule. Si es puguera demostrar no només que Colom era català sino que els castellans van fer lo possible per a negar-li a un suposat "compatriota" l'honor del descobriment se li cauria la bena dels ulls a molts que encara la porten
Una trentena de cotxes amb l'adhesiu del burro català reben pintades insultants a Banyoles Girona. -- Una trentena de vehicles que porten l'adhesiu del burro català van aparèixer ahir a la ciutat de Banyoles (Girona) amb pintades insultants i amb lemes contra el burro i contra el distintiu CAT de Catalunya. Segons han explicat a Europa Press fonts dels Mossos d'Esquadra, ja s'han rebut unes vuit denúncies per danys a vehicles i pintades amb esprai per aquests mateixos fets. Els fets haurien tingut lloc la matinada de divendres a dissabte i, en tot els casos, la manera d'actuar dels vàndals ha estat la mateixa. Amb pots d'esprai, haurien pintat frases i insults contra els conductors que porten l'adhesiu al cotxe i també contra el distintiu CAT de les matrícules. Les burles dels autors de les pintades intentarien ridiculitzar els conductors que porten l'adhesiu al seu vehicle amb frases com "sóc burro" o "burro". Les pintades van aparèixer als laterals i a la part de davant dels cotxes i, en alguns casos, són de dimensions destacables. Enllaç No en n'hi ha per tant, es fa el mateix per la nostra banda... i si no pregunta als killets del meu barri com els hi queden el cotxe... ''CAGON LA PUTA NENGGGG'' hahahhaha No n'hi ha per tant?
Una trentena de cotxes amb l'adhesiu del burro català reben pintades insultants a Banyoles Girona. -- Una trentena de vehicles que porten l'adhesiu del burro català van aparèixer ahir a la ciutat de Banyoles (Girona) amb pintades insultants i amb lemes contra el burro i contra el distintiu CAT de Catalunya. Segons han explicat a Europa Press fonts dels Mossos d'Esquadra, ja s'han rebut unes vuit denúncies per danys a vehicles i pintades amb esprai per aquests mateixos fets. Els fets haurien tingut lloc la matinada de divendres a dissabte i, en tot els casos, la manera d'actuar dels vàndals ha estat la mateixa. Amb pots d'esprai, haurien pintat frases i insults contra els conductors que porten l'adhesiu al cotxe i també contra el distintiu CAT de les matrícules. Les burles dels autors de les pintades intentarien ridiculitzar els conductors que porten l'adhesiu al seu vehicle amb frases com "sóc burro" o "burro". Les pintades van aparèixer als laterals i a la part de davant dels cotxes i, en alguns casos, són de dimensions destacables. Enllaç pues es meu cotxe està ben en perill, perque no només hi ha un burro català, sinó que hi ha un burro català que dona pes cul a nes toret espanyolet. jajaaj
Una trentena de cotxes amb l'adhesiu del burro català reben pintades insultants a Banyoles Girona. -- Una trentena de vehicles que porten l'adhesiu del burro català van aparèixer ahir a la ciutat de Banyoles (Girona) amb pintades insultants i amb lemes contra el burro i contra el distintiu CAT de Catalunya. Segons han explicat a Europa Press fonts dels Mossos d'Esquadra, ja s'han rebut unes vuit denúncies per danys a vehicles i pintades amb esprai per aquests mateixos fets. Els fets haurien tingut lloc la matinada de divendres a dissabte i, en tot els casos, la manera d'actuar dels vàndals ha estat la mateixa. Amb pots d'esprai, haurien pintat frases i insults contra els conductors que porten l'adhesiu al cotxe i també contra el distintiu CAT de les matrícules. Les burles dels autors de les pintades intentarien ridiculitzar els conductors que porten l'adhesiu al seu vehicle amb frases com "sóc burro" o "burro". Les pintades van aparèixer als laterals i a la part de davant dels cotxes i, en alguns casos, són de dimensions destacables. Enllaç Però quina colla de vàndals. Cada cop em quedo més parada de tot el que llegeixo d'estos espanyolistes. Realment penso que estan malalts .
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! Apa, aquests del sud ja s'organitzen millor que nosaltres (els del nord) pel que veig ehhh. Apa Serrallonga o Hugo , x quan la pròxima i a on?? No havia de ser per Vic o així?? Res, res, a les Terres de l'Ebre!! La proxima a l'Empordà!
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! Apa, aquests del sud ja s'organitzen millor que nosaltres (els del nord) pel que veig ehhh. Apa Serrallonga o Maria Rosario , x quan la pròxima i a on?? No havia de ser per Vic o així?? Res, res, a les Terres de l'Ebre!! Això, Això!!!!!! Viniu a les terres de l'Ebre que vos ansenyaré lo celler Editat al dia 24 de novembre del 2004, a les 23:50
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! Apa, aquests del sud ja s'organitzen millor que nosaltres (els del nord) pel que veig ehhh. Apa Serrallonga o Arnau , x quan la pròxima i a on?? No havia de ser per Vic o així?? Va, organitzeu una bona i anem!!
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! Bé ja hi soc ací. La KDD una passada, eh. Almenys de del meu punt de vista. Bé, vam anar dissabte per la vesprada a fer-nos cervesetes àl Terra per fer ambientet, mentre arribava la gent. Després vam sopar allí. Vam cantar molt (el Miquel Angel és un crack ). Ens vam enrecordar de quasi tots vosaltres. Ens va trucar per telèfon el Boikot des d'Andorra!! I tots a un cop vam cridar "Tota!! Ous i tot" hi vam estar fins q van tancar i ens van fer fora, llavors vam anar al Glop i alli vam seguir la festeta. Unes cassalles, uns nuvolets, uns burrets (bé, per al Margarita Plis-plai ) i moltes ganes d festa Al final tamb van xapar el glop i ens van fer fora de nou... hehehe Vam seguir de xarreta al carrer fins que es van fer les 7h q feia molt d fred i ens vam anar a dormir. Però no s'acava ahi la kdd, perquè hui (diumenge) encara teniem ganes d més. Ho vam passar tant bé q ens va saber a poc i hem anat a dinar al Terra. Paella!! Bé, nomes donar les gràcies a tots els q vau vindre i molta dentera per la resta a veure si a la propera us animeu i veniu Ja us donaran les seves opinions la resta de usuaris. Salut i força al canut!! Quanta gent éreu en total? 10 persones en un principi... però conforme passava el temps deixavem un poc d ser persones...
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! JO REPETIRIA QUAN MES PROMPTE MILLOR. M'HO VAIG PASAR D'ALLO MES BE. LA LLASTIMA ES K NO VINGUESI MES GENT DEL PRINCIPAT (SE QUE ES COMPLICAT) PERQUE PER MI HA ESTAT TOT UN PLAER COMPARTIR TAULA, BEGUDA, CANTICS ETC AMB EMULATOR I SOMETENT (PER NOMBRA AQUELLS QUE HAN VINGUT DE MES LLUNT) I A LA RESTA, MOLTES GRACIES PER VINDRE. HA SIGUT UN AUTENTIC ORGULL CONEIXER-VOS I JA SABEU ON TROBAR-ME PEL QUE FACI FALTA. UNA FORTA ABRAÇADA I FINS AVIAT. LA PROPERA AL PRINCIPAT VAL, QUE ALLI HI SEREM ELS VALENCIANS!!!!!!!!
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! La quedada va ser Collunuda!!!! i les cançonetes una passada, ja n'escriurem alguna quan tinguem més temps després continuo... Saluts a la Raesca, Syster, Emulatorq, Sometent, Germanor.... La Propera a Andorra!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! cançonetes? mmmmm... haurem de censurar-les, eh o vols q t'apliquen la llei anti-terrorista?? Aci no es censura ress! Que m'investiguen a mi... "Pro mira como caen los verdes en euskadi..." els pimentos vull dir
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! Coi, llastima de no haver-hi estat, pero weno... el que es podria fer la propera vegada és una macro kedada, però en diversos llocs: barcelona, Valencià, Castelló, Les Illes... el mateix dia! llavors el k no hi estigue en un lloc sempre pot anar a un altre. 5000 persones podem ser-hi molt a gent!!
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! Jo no sé q vam fer però tinc les angines i el cap q van a explotar-meeeeeeeeeeeeee!!!!! Entre nuvolets i burrets.... jejee Un avioncito se balanceaba entre las pi pip de Manpipip..... como veia q aun no se piiiii fueron a llamar a otro avionciiiiiiito (ho he dit!)
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! Ei, que falta la meva versió de la trobada! Bé, doncs com ja han dit els altres companys usuaris, va estar tot molt bé, i ja n'hi ha que tenen (tenim) ganes de fer la propera ben aviat. Ara la qüestió és: On la farem? Alguns proposaven de fer-la a Turquia i tot... Berenar-sopar al Terra, copes al Glop i després tothom al carrer fins a les 6 del matí donant propostes per arreglar el món. A l'endemà, magnífica paella. Per treure's el barret. Una salutació molt cordial a la colla de usuaris que vam aplegar-nos a Benimaclet i a tota la gent del Terra.
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! pos a vore si ne muntem una de tarragona o de les tte, encara que al no tindre cotxe ... preferiria fer-la a tgn on estic estudiant i treballant. Ei, si organitzeu trobada al Principat aviseu amb temps, eh, q la SiSTeR i jo anem!! quina es la mitja d'edat de la gent? el dissabte erem tots majors d'edat Hi havia entre 18 i 28, però tothom es benvingut. Quants en tens tu? Q tal fer una trobada per la Diada de Mallorca. El dia 30 de desembre hi ha manifestació i concert gratuït d'Obrint Pas crec. Seria un lloc ideal. Sinó el dia 6 de desembre a Barcelona que hi ha manifestació contra la constitució espanyola i europea i toquen de gratis La Carrau Ei, jo del 4 al 8 seré a Barcelona!! kedem a la mani!!
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! pos a vore si ne muntem una de tarragona o de les tte, encara que al no tindre cotxe ... preferiria fer-la a tgn on estic estudiant i treballant. Ei, si organitzeu trobada al Principat aviseu amb temps, eh, q la SiSTeR i jo anem!! quina es la mitja d'edat de la gent? el dissabte erem tots majors d'edat Hi havia entre 18 i 28, però tothom es benvingut. Quants en tens tu? 21 el proper abril 22
Ahir va haver KDD a València, segons tinc entès. Avui tothom parla del partit d'anit, però ningú ha dit res de la KDD. Expliqueu què vau fer! pos a vore si ne muntem una de tarragona o de les tte, encara que al no tindre cotxe ... preferiria fer-la a tgn on estic estudiant i treballant. Sí, sí... fem-la a Tarragona, fem-la!!!!
holes, article "curiós" trobat (buscant catalonia is no spain al googlecat) a la pàgina que us indico a continuació: http://www.sincolumna.com/santi/col_san_0025_15032004.html Jo sóc dels que opino que per força això és desconeixença i no pas mala llet. No pot ser que hi hagi tanta malícia. Crec que pseudoopinions així només es poden formar sentit solament una veu. Què en penseu valtrus? sincolumna.com La web de los periodistas sin columna. Doncs, per algu no els hi deuen donar columna no?
Enllaç I un altre... Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 21:09 Nos han quitado el agua, quieren quitarnos la lengua. Tendremos agua, tendremos agua del trasvase del agua del Ebro. Y nuestra lengua, nuestro idioma, nuestras señas de identidad, por mucho que este gobierno de forma deplorable se arrodille delante del chantajista independentista radical Carod-Rovira, no nos lo va a arrebatar nadie, nadie! Camps i PP Stoichkov diu: Nos han quitado el agua, quieren quitarnos la lengua. Tendremos agua, tendremos agua del trasvase del agua del Ebro. Que s'ho creuen!!!!!!!! NO AL TRANSVASAMENT!! Abans la sang que l'aigua!!!
Enllaç I un altre... Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 21:09 Nuestra lengua, nuetro idioma, nuestra señas de identitad, […] no nos lo van a rebatar nadie. Curiosa manera de “defensar” la llengua i les senyes d’identitat, fent-ho parlant en espanyol. Mira que són de la conya aquests peperuuus!!! Igual de curiosa que el "Free catalonia" o "Catalonia is not spain"
Enllaç I un altre... Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 21:09 sí quins collons aquests del PP, i tot dient-ho en espanyol. Com si jo ara em poso a dir vamos a salvar nuestra lengua, el catalán" i ho dic sempre en castellà. la mare que els va parir. volen aigua? volen aigua pels camps de golf? que se'n portin el fang de Flix!!!! La veritat q despres de l'aplaudiment dels assistents canvia de parlar palenciano la llengua q ells defensen es passa al valencià i ho tinc grabar al video. No sabreu + enllaços a videos per a l'ordinador com aquests???. Xq ultimament hem mire les noticies en el comandament del video en la mà x a grabar totes les xorrades q diuen els tios com stos.
Enllaç I un altre... Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 21:09 sí quins collons aquests del PP, i tot dient-ho en espanyol. Com si jo ara em poso a dir vamos a salvar nuestra lengua, el catalán" i ho dic sempre en castellà. la mare que els va parir. volen aigua? volen aigua pels camps de golf? que se'n portin el fang de Flix!!!! Si,volien fer nosequin parque-super-mega guay de golf,com un parc tipo d'atraccions,pero tot referit al golf...I moltes més coses. NO AL NEGOCI DEL FORMIGÓ CABRÓ (aixi rima) I això de que sempre que es diga independentista es diga radical(lo que diu el rajoy)...es vergonyós. Si algun dia veig pel carrer al tal Camps que em recomaneu que li diga?Jo...mare meua el que li diria,no ho se la veritat,igual despres res,pero aço ja es massa,no se que fer. Per favor,jo ja no se que fer,em posa de molt mala llet aço i només se m'acudeixen paraulotes perque no puc més...demane ajuda i consells als usuaris NO PUC MÉS Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 22:07 anims, que jo estic com tu i aguante :D a vore si ens veiem a al pròxima kdd , que a esta no vaig poder anar. si coneixem gent com nosaltres, no ens sentirem a soles
Enllaç I un altre... Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 21:09 sí quins collons aquests del PP, i tot dient-ho en espanyol. Com si jo ara em poso a dir vamos a salvar nuestra lengua, el catalán" i ho dic sempre en castellà. la mare que els va parir. volen aigua? volen aigua pels camps de golf? que se'n portin el fang de Flix!!!! Si,volien fer nosequin parque-super-mega guay de golf,com un parc tipo d'atraccions,pero tot referit al golf...I moltes més coses. NO AL NEGOCI DEL FORMIGÓ CABRÓ (aixi rima) I això de que sempre que es diga independentista es diga radical(lo que diu el rajoy)...es vergonyós. Si algun dia veig pel carrer al tal Camps que em recomaneu que li diga?Jo...mare meua el que li diria,no ho se la veritat,igual despres res,pero aço ja es massa,no se que fer. Per favor,jo ja no se que fer,em posa de molt mala llet aço i només se m'acudeixen paraulotes perque no puc més...demane ajuda i consells als usuaris NO PUC MÉS Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 22:07 Jo el vaig veure al Camps el dia de sant Vicent Ferrer a la Seu de València, i és un pobre home, se'l notava nerviós i no sabia a qui saludar (i això que no era cap acte polític ni res).
Enllaç I un altre... Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 21:09 ANIM CAPRA. EL QUE DIU PATRAIX ES MOLT CORRECTE. EM DE SABER QUE NO ESTEM SOLS. SOM MOLTS I NO ENS ATURARAN!!!!! MIRA QUE RESPECTU SEMPRE LES IDEES DE TOTHOM, PRO EM FA UNA INMENSA VERGONYA VEURE COM PRETEN DEFENSAR AQUET MENINFOT LA LLENGUA PARLANT ESPAÑOL DE ESPAÑA. "MARCHESE SEÑOR CAMPS"
Enllaç I un altre... Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 21:09 Que consti que el fill de sa mare del Francisco Campos no representa a la majoria dels valencians en temes de llengua (potser en tema d'aigua la cosa estiga mes igualada), és sols que la gent no vota al PP per eixos temes. Es com dir que Espanya tenia majoria absoluta i per això la majoria recolçava la guerra, simplement la gent no va votar el PP per eixos temes sino per altres que més li interesen com les pensions, els diners, l'aigua ( més gent de la que pot aparentar sabem que allò de l'aigua es un engany pepero) però com els agrada aparentar que defenen els interessos dels valencians. Els interesos des valencians i estan deixant que s'enfonse la nostra cultura venent-la per pasta. Les costes urbanitzades, l'horta morint-se de fam, les muntanyes urbanitzades i cremades, els esports tradicionals, la gastronomia, els instruments, les tradicions, les festes... tot abandonat i deixant desapareixer. Excepte les falles clar, i la pasta que donen les falles. El PP em dona asco i es perque el tema de la llengua no li ha interessat mai, i això almenys es assumible, però que l'utilitze electoralment i que la gent es deixe enganyar em fa fàstic.
Eudald Carbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies El Periódico de Catalunya pregunta per escollir el Premi Català de l’Any. A qui escollim? Al Gervasió? Em quedo amb Asha Miró o bé amb Eudald Carbonell, professor de la meua facultat Asha Miró???????????? Apart de ser la persona MES ENXUFADA del planea....quin merit més té?
Eudald Carbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies El Periódico de Catalunya pregunta per escollir el Premi Català de l’Any. A qui escollim? Al Gervasió? No hi ha gaire catalanisme, aquí... Què en sabeu, del Dani Pedrosa? Com se sent? A mi em sembla que no massa català. Però parlo sense saber. Què en sabeu?
Eudald Carbonell Josep Carreras Isabel Coixet Custo Dalmau Gervasio Deferr Dones Everest Núria Espert Laia Marull Joan Massagué Felix Millet Asha Miró Dani Pedrosa Carles Puyol Rosa Regàs Joan Manuel Serrat Antoni Tàpies El Periódico de Catalunya pregunta per escollir el Premi Català de l’Any. A qui escollim? Al Gervasió? Jo triaria a un amic de l'infància de Fraga, un tal Pau... Sí, un noi primet i baix... Diuen que no menja i és tot ossos... Sí, home! En Pau aquest que ha sortit a la revista Science... Bé, no sé si era ben bé amic d'en Fraga, però són de la mateixa edat... Home, indocumentat, indocumentat no sé si ho és, però no és pas Espanyol! Com? Sí, bé, uns 13 milions d'anys diu que té... Com passa el temps, oi? Si semblava que fos ahir. Quan? Ahir? No, ahir semblava que fos abans d'ahir; avui sembla com si fos ahir... Demà? Au, va! No em vingui amb collonades! Cagu'm l'hòstia! Un premit? No, no sé si li donaran la Creu de Sant Jordi, perquè no és membre del Foro de Babel... Perquè? Oh, perquè quan aquest noi vivia encara no s'havia escrit la Bíblia... Com? Ah! Que té pressa? D'acord, ja mus veurem! Ep! Siau!
Hola gent, Encara que soc egoista i vull saber la situació de la TDT (Televisió Digital Terrestre) a la meva comarca l'Anoia, precisament a Igualada. També faig extensible el tema a la resta de sa nostra terra. El tema és saber quines emisores retransmetes, on es reb, com n'es de bona la senyal entre altres comentaris de "catalans" que l'utilitzeu. Salut, Si es veritat que algu contesti perque jo fa un temps m'hauria interessat utilitzar-la xro no em vaig decidir Esperem respostes
Tinc unes consultes per als valencians usuaris: 1) Quin és el percentatge de persones 'nacionalistes' al PV? 2) Creieu que el 'regionalisme' Iker augmenta amb els del Partit Popular Espanyol com a corsaris de la Generalitat? Molt? Poc? 3) La segregació lingüística és un objectiu compartit per castellanistes i regionalistes valencianistes o és nomès cosa dels castellans? 4) Encara és fort el PP a les enquestes del PV sense Saplana? Quan acabi la ocupació (1714 - 2014) del Principat, tots tindreu un passaport en el futur Estat Valencià del Nord! 1) jo crec un 4% 2)si, molt 3)de tots, els regionalistes, la majoria, tb, almenys els partits que ara existeixen. encara que molta gent reconeix la unitat linguistica però está bé dins d'espanya, però eixos són del PSPV 4)el PP dona por... jo crec que si, n'hi ha molt joven pepero convençut
Tinc unes consultes per als valencians usuaris: 1) Quin és el percentatge de persones 'nacionalistes' al PV? 2) Creieu que el 'regionalisme' Yolanda augmenta amb els del Partit Popular Espanyol com a corsaris de la Generalitat? Molt? Poc? 3) La segregació lingüística és un objectiu compartit per castellanistes i regionalistes valencianistes o és nomès cosa dels castellans? 4) Encara és fort el PP a les enquestes del PV sense Saplana? Quan acabi la ocupació (1714 - 2014) del Principat, tots tindreu un passaport en el futur Estat Valencià del Nord! Nacionalistes hi ha pocs, però el tema de la llengua comuna ho tenim clar la majoria dels valencia-parlants, sobretot quan es morin les generacions que ha passat per la dictadura, que no volen entrar en trellat. El blaverisme a augmentat mooooltisim amb el PP i és una pena pq és l'unic partit que els defen. És compartit, però jo crec que la gent amb un poc de cultura que son castellans es queden al marge perque la cosa no va amb ells, son mes sorollosos els blavers, però son menys que els que ens sabem parlants d'una mateixa llengua. Si que es fort, si.
Tinc unes consultes per als valencians usuaris: 1) Quin és el percentatge de persones 'nacionalistes' al PV? 2) Creieu que el 'regionalisme' Francisca augmenta amb els del Partit Popular Espanyol com a corsaris de la Generalitat? Molt? Poc? 3) La segregació lingüística és un objectiu compartit per castellanistes i regionalistes valencianistes o és nomès cosa dels castellans? 4) Encara és fort el PP a les enquestes del PV sense Saplana? Quan acabi la ocupació (1714 - 2014) del Principat, tots tindreu un passaport en el futur Estat Valencià del Nord! 1) Nacionalistes n'hi pot haver perfectament entre un 10 i un 15 %, el problema és que estàn repartits entre l'Entesa, el Bloc, ERPV i fins hi tot al PSPV!
Tinc unes consultes per als valencians usuaris: 1) Quin és el percentatge de persones 'nacionalistes' al PV? 2) Creieu que el 'regionalisme' Izan augmenta amb els del Partit Popular Espanyol com a corsaris de la Generalitat? Molt? Poc? 3) La segregació lingüística és un objectiu compartit per castellanistes i regionalistes valencianistes o és nomès cosa dels castellans? 4) Encara és fort el PP a les enquestes del PV sense Saplana? Quan acabi la ocupació (1714 - 2014) del Principat, tots tindreu un passaport en el futur Estat Valencià del Nord! 1-Depén del que entengues per nacionalista. Si és un nacionalisme "light", jo crec que podem arribara un 25% (incloent una partdel PSPV fins i tot). Independentisme "stricto sensu" no arriba al 5%. 2-Han escrit alguns hi han dit que augmenta. No vull menysprear-los, però són joves i no han vist com estava aquesta terra a la transició o els 80. Jo diria que el blaverisme està clarament en davallada. I si no sols s'han de veureles concentracions de Sentandreu, minoritàries i plenes de vellets. Fins i tot la ciutat de València ha millorat prou. Quant al PP, jo diferenciaria el que és estratègia electoral i convenciment profund. Que ara hagen tret els seus dirigents el temaperquè volen guanyar vots és una cosa. Que s'ho creguen, una altra. I eixa és la diferència principal entre el PP i UV. I de fet el PP mai en la vida imposarà la llengua blavera a l'Administració ni eliminarà l'AVL. 3-És cosa de regionalistes, castellanistes i d'alguns castellans (no tots, anem, a serjustos). I de fet en el naixement del blaverisme en la transició tingueren molt aveure personatges madrilenys com Gustavo Villapalos (exrector de la Universitat Complutense). I ara ho veiem de nou amb César Vidal, Sánchez Dragó, etc. No oblidem que si se juntara Catalunya i el PV, Espanya s'aniria en orris i seria un estat tercermundista. Peraixò, al PV, l'espanyolisme ha jugat fort desdela transició. He sentit així alguna volta que en el naixement del blaverisme en els anys 70 participaren els serveis secrets i tot. I no m'estranyaria. 4-És fort, però està baixant. I la crisi interna entre campistes i zaplanistes no l'afavoreix gens. De fet el tema de la llengua sempre el treu la dreta valenciana quan té problemes. Prova evident de que en té. Ara bé, és penós i lamentable el PSPV que des que deixà el poder NO HA FET OPOSICIÓ. Són tontos i els seus dirigents (com Pla) uns ineptes. No oblidem que si se juntara Catalunya i el PV, Espanya s'aniria en orris i seria un estat tercermundista. És la gran batalla: si aconseguíssim anar junts ho tindrien molt pelut per aturar-nos. Peraixò, al PV, l'espanyolisme ha jugat fort desdela transició. He sentit així alguna volta que en el naixement del blaverisme en els anys 70 participaren els serveis secrets i tot. I no m'estranyaria. Això que t'explicaré ara és una llegenda familiar i no t'ho puc contrastar de cap manera, però mon pare (militant actiu pro-PPCC) sempre explica que al començament de la Transició es va presentar per ocupar una plaça a la Ford d'Almussafes i la va guanyar, però el dia que havia de baixar des del Principat a signar el contracte va rebre una trucada i li van dir: "Et volem contractar però no ens deixen". Sempre insisteix que als anys 70 i primers 80 de petites putadetes com aquesta n'hi va haver diverses, per evitar que el nacionalisme català i el valencià entressin en contacte i facilitar la creació d'un valencianisme anticatalà i espanyolista.
Tinc unes consultes per als valencians usuaris: 1) Quin és el percentatge de persones 'nacionalistes' al PV? 2) Creieu que el 'regionalisme' Mohamed augmenta amb els del Partit Popular Espanyol com a corsaris de la Generalitat? Molt? Poc? 3) La segregació lingüística és un objectiu compartit per castellanistes i regionalistes valencianistes o és nomès cosa dels castellans? 4) Encara és fort el PP a les enquestes del PV sense Saplana? Quan acabi la ocupació (1714 - 2014) del Principat, tots tindreu un passaport en el futur Estat Valencià del Nord! A VERA, ET CONTESTU UNA MICA BARREJAT, VAL? ELS BLAVEROS SON CADA DIA MENYS, AIXO SEGUR. ESTIC CONVENÇUT QUE MOLTA DE LA GENT QUE VOTA AL PP VOTARIA A QUALSEVOL ALTRE PARTIT QUE REGALARA ENTRADES PER VEURE EL VALENCIA A MESTALLA!!!! LA SEGREGACIO LLINGUISTICA ES COSA DEL CASTELLANS I DELS QUATRE BLAVEROS QUE ENCARA HI QUEDEN. MOLT AGRAIT PEL PASSAPORT, PRO M'AGRADARIA MOLTISSIM QUE L'ALLIBERAMENT FOS DE TOTS ESL PPCC I NO SOLS DEL PRINCIPAT!!!! COR I LLUITA!!!! Moltes gràcies per les vostres explicacions. Crec que d'ara endavant seré més ambiciós en les meues idees polítiques i consideraré la totalitat del territori lingüístic, i més sabent que hi ha molta gent amb seny al PV. Visqui/Visca el nostre poble!
Tinc unes consultes per als valencians usuaris: 1) Quin és el percentatge de persones 'nacionalistes' al PV? 2) Creieu que el 'regionalisme' Manuela augmenta amb els del Partit Popular Espanyol com a corsaris de la Generalitat? Molt? Poc? 3) La segregació lingüística és un objectiu compartit per castellanistes i regionalistes valencianistes o és nomès cosa dels castellans? 4) Encara és fort el PP a les enquestes del PV sense Saplana? Quan acabi la ocupació (1714 - 2014) del Principat, tots tindreu un passaport en el futur Estat Valencià del Nord! PV, qui t'ha vist i qui te veu
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. Com deia aquest tio, els catalanistes asociem la senyera real amb el feixisme, i la veritat te raó, pero la te, perque si una caracteristica tenen els feixistes es la d'acaparació i apropiació dels simbols. Ara be, per a mi la senyera real també es catalana, encara que jo preferixc l'estelada. Ademés este paio parla en castellà, i aixó ho diu tot . Bueno,perdoneu,pero el foro d'on ho he tret no te res que vore amb aço ni el idioma,era un fet puntual.Es com a dir,que es normal que estiga en castella,el que pasa es que era molt per traduïr. Disculpeu si està en castellà. Però m'agradaria que diguereu que us pareix,i que es el que diu malament sobre la actual bandera de la C.V,o la que vegau. Gràcies Editat al dia 22 de novembre del 2004, a les 02:05
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. Aquí hi ha molta mentida o desinformació. L'estelada blava és molt més antiga que la groga, i no crec que defensi la independència de només el Principat. És la que tinc jo, i és trist que ens barallem per les banderes entre nosaltres. No sóc de dretes, tampoc. Que cadascú faci servir la que li roti. No puc oblidar un incident de quan vaig anar a la botiga 1917, del carrer Pintor Fortuny de Barcelona: -Hola, teniu l'estelada blava? -No, aquí només hi tenim l'autèntica La conversa va acabar així, però li hauria d'haver respost que la blava, posats a triar-ne una com a autèntica, guanyaria per antiguitat. Això és molt trist. Va ser molt antipàtica amb mi, la dona. No crec que hi torni, en aquella botiga. Tens raó no ens hauriem de discutir entre nosaltres. De totes maneres aquesta informació és absolutament falsa. La blava no és només de Catalunya i la Groga dels Països Catalans, no. Les dos volen la independència (no es defineix ben bé de què). L' estelada blava va ser la que primer va néixer amb inspiració de la bandera cubana el 1928. El triangle blau representa el cel de la humanitat i l' estrella blanca els desitjos de Catalunya de poder decidir el seu futur com a poble. El 1969 apareix l' estelada roja de tendència socialista. Es diu que va ser creada pels obrers, i que es va fer perquè la blava, degut a que té 4 colors és més cara que no la roja que en té dos. A part de la tendència socialista que té, es clar. (Això dels colors més econòmics d' abans ho he sentit a dir però no sé perquè m' inspira les meves dubtes.... ) I actualment les dues són utilitzades per diferents entitats d' arreu dels PPCC. Ali diu: ...l' estrella blanca els desitjos de Catalunya de poder decidir el seu futur com a poble. L'estrella blanca, universalment, és un símbol de llibertat i poble lliure. Als EUA també te eixe sentit, per exemple. Sí per això. No hi veig res estrany en el que he dit... xD Que et contesten no vol dir que et retreguen, o et repliquen... xD
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. El primer parraf és absoluta i rotundament fals, i ni tan sols ho diria un Eloi això... hi ha qui parla per parlar i au. I la resta també malament.. xo no tinc ganes...
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. Si vols comprovar el caràcter apòcrif i per tant fals de la bandera blavera, consulta aquest magnífic enllaç: http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/2864/senyera.htm Una altra raó més concloent: 1-La bandera blavera seria en qualsevol cas la bandera exclusiva DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA. No es té per tant per què imposar a la resta de pobles i comarques del PV. 2-Però ésque fins i tot hi ha una raó més fortaper la qual la bandera de la ciutat de València antigament erala quatribarrada: VALÈNCIA ERA VILA REIAL, I LES VILES REIALS DUIEN LA BANDERA DE LA CASA REIAL D'ARAGÓ: LES QUATRE BARRES. I tenim un clar exemple en la ciutat homònima de la Plana: Vila Real, la bandera de la qual són les quatre barres. Això és cert, com dius totes les viles reial tenien la mateixa bandera i escut. De les meues comarques eren viles reals: Vilafranca i Vila-real, no se si cap més.... ¿? Efectivament ambdues segueixen tenint l'escut i la senyera. Els escuts, evidentment s'han de mirar sense les armes..., amb armes completes són diferents. A la resta del país, doncs València, clar, que manté l'escut però no la senyera.... Izan , quin nuclis de població del País Valencià --a demés d'aquestos-- eren viles reials?? D'entrada crec que Xàtiva també. Peròho hauria d'investigar. Escuts amb els pals com a únic blasó el tenen: Ademús, Agullent, antiga jurisdicció d'Algemesí, Cotes i Pardines, Alzira, Canals, Montaverner, Morvedre (Sagunt) i Vila-real. Els pals amb altres motius heràldics, els tenen: Alcoi, Alpont, Banyeres, Benigànim, Bocairent, Carcaixent, Castelló, Catí, Corbera de la Ribera, Morella, Olleria, Onda, Ontinyent, Oriola, Penàguila i Xàtiva. He llogat el llibre Història de la Senyera del País Valencià de Pere Ma Orts a la Universitat... Déu meu senyor quanta informació, tot açò requeriria una versió digital, i molta difusió...
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. Si vols comprovar el caràcter apòcrif i per tant fals de la bandera blavera, consulta aquest magnífic enllaç: http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/2864/senyera.htm Mira: el què?
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. JO JA FLIPE MASA PER DONAR OPINIONS SOBRE AQUEST TEMA. ES DENIGRANT COM LA GENT ADAPTA LA HISTORIA ALS SEUS INTERESOS. MOLT GREU!!!!!
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. Què és això d´ associar l´estalada blava amb la dreta. Això mai. Sempre igual. Ja només falta dir q no és revolucionària PER A RODER I TOTS EN GENERAL: Gràcies per l'enllaç Mario .Eixa pàgina la vaig vore fa alguns mesos,pero despres em rebatiren tot això que diu un "conegut d'internet".Alguna de les coses que em va dir es aquet fil que vaig possar de les banderes,però em va dir moltes coses més(resulta que ell ja està acavant la universitat i sap molt de historia).Aixi que em va fer dubtar sobre la pàgina que em pases,aixi que ja no se a qui fer cas. Per cert,quan em vares dir: TU NO ETS INDEPENDENTISTA (que supose que anava per mi)no m'ho prenc com un insult,simplement desde fa poc més d'un any o dos estic formant-me una opinió sobre tot aquet tema.No actue activamente com a independentista si es el que vols dir,però la veritat es que ultimament ja hem comence a posicionar perque m'ofen i em molesten les mateixes coses que pasen a València com a molts de nosaltres,i això serà per alguna cosa.El que està clar es que si en el suposat cas de que pasara lo de la independencia,jo no em quede soles o amb españa,simplement perque tinc més coses en comú(i majoritariament crec en elles)amb catalunya que amb españa. Lo del idioma està més que clar,i ara simplemente tinc ganes de saber la veritat,vull saber la autentica historia de la bandera,sense llegir algo que puga estar a favor d'una part o d'altra,sino algo neutral. Ah! sialgunes coses no se o no entenc doncs les pregunte,en el risc evident de quedar malament com ja ha passat... Espere no haber molestat a algú amb aquest post,però ja dic que he sigut i sóc sincer. Salutacions Editat al dia 22 de novembre del 2004, a les 13:48
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. Què és això d´ associar l´estalada blava amb la dreta. Això mai. Sempre igual. Ja només falta dir q no és revolucionària Jo he sentit a gent associant la estalada blava amb anarquisme En ma vida havia sentit una tonteria per l'estil! (exceptuant els discursos dels blavers amb la no unitat de la llengua, l'Aznar parlant de l'11-M, en Bush amb l'Iraq...)
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. Algú en sap si el Maestrat té bandera propia, segons tinc entés, es la quatribarrada amb una franja balnca, sobre la qual hi ha la creu de Montesa. L´estic cercant per arxius, però no en trobo res!! Per qüestions de senyeres, escuts i tot plegat pregunteu a la SCGHSVN: Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil.lografia, Vexil.logia i Nobiliària. (La vexil.logia és l'estudi de les banderes) Per a que almenys la gent del Principat en tingui una referència, el seu president és l'Armand de Fluvià. Enllaç amb la SCGHSVN Capra si no l'has llegit ja " el blau en la senyera" de Joan Fuster ho explica molt bé , i és no res 30 o 40 fulletes, es llig en un ratiu.
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. Mira de buscar info per internet, jo ja estic cansat d'escriure-ho una i una altre vegada als forums. -Estelada blava (o cubana): és l'historica. D'inici del segle XX. Pren l'estel de la bandera de Cuba. L'utilitzen els separatistes (partidaris de constituir un estat català (malgrat que despres pogues tenir alguna relació federal o confederal amb Espanya) Al 1922, es adotada per Maciá, com a bandera la seva organització: Estat Català. Al 1931, es funda ERC, partit que suma els separatistes i els federalistes d'esquerra que pren aquesta bandera com a propia. Per tant, l'Estelada blava es la dels republicants catalans que surten el 14 d'abril de 1931, i al 6 d'octubre del 1934 a ploclamar l'estat català. El FNC (Front Nacional de Catalunya), organització independentista de la resistencia contra el franquisme també la te com a propia. (hem vist que per tant és una bandera que tant l'utilitzen partits de dretes com d'esquerres, independentistes com, en menor mesura, federalistes) - Estelada vermella: és la del PSAN, grup independentista, escindit del FNC. El PSAN és un partit independentista i comunista, que asocia el alliberament nacional i social en la mateixa lluita, d'aqui que la seva bandera sigui vermella (lluita social), tingui l'estel (que representa a un estat) i les 4 barres (que implica catalanitat). Actualment, l'estelada vermella i la blava s'utilitzen indistintament dins del moviment independentista, principalment atenent a motius estetics. Recapitulem:La blava és l'historica (la de Macià, Companys, Compte, etc ....) La vermella representa un enfasis en el missatge social. ERC utilitza indiferentment les dos, degut a la seva doble herencia (molts dirigents actuals han estat del PSAN). I les JNC utilitza la blava. si vols saber més busca al Google, jo he trobat aixó: http://victorian.fortunecity.com/manet/138/cat1714/estels0.htm http://www.lamalla.net/canal/noticies/catalunya/article.asp?id=145333 Gràcies a tots! Editat al dia 27 de novembre del 2004, a les 20:10
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. La Senyera Blava es la Bandera de la Ciutat de València .. res mes, i la Bandera Cuiatribarrada es la Unica senyera del Pais valencià, sense el blau... proposo canviar el nom de la web per E L R A C Ó H E R À L D I C
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. La d'ERC es blava també, no se que cony diu. NaU diu: La d'ERC es blava també, no se que cony diu. Era. S'han apropiat de groga també... Hòstia déu! i ara la meva estelada blava q? es de la JNC? vinga no fotem! PD: Venc estelada blava. NaU diu: Hòstia déu! i ara la meva estelada blava q? es de la JNC? vinga no fotem! PD: jo en tenia una i la vaig tirar...
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. La d'ERC es blava també, no se que cony diu. NaU diu: La d'ERC es blava també, no se que cony diu. Era. S'han apropiat de groga també... Hòstia déu! i ara la meva estelada blava q? es de la JNC? vinga no fotem! PD: Venc estelada blava. xDDDD Dona el mateix el color del triangle! no se quina mania intentant crear diferencies on no n'hi ha....
Només saber que opineu d'aquestes manifestacions(no son meves). Vull saber com les rebatirieu i en que dirieu que no tenen raó si es que aixi ho penseu(sobretot en la primera que posare). REAL SENYERA VALENCIANA (BANDERA OFICIAL DEL REINO DE VALENCIA AHORA COMUNIDAD VALENCIANA) EVIDENTEMENTE NO NACIONALISTA . . . CREADA EN TIEMPOS DE JAIME I PARA DIFERENCIARNOS DE CATALANES Y ARAGONESES DENTRO DE LA CORONA DE ARAGÓN. TIENE TRATAMIENTO REAL (ES MÁS VIEJA QUE LA PROPIA CASA DE LOS BORBONES), ASÍ QUE EL REY DE ESPAÑA DEBE HACERLE REVERENCIA ANTE ELLA. EL REY JAIME I EN 1238 QUISO DARLE ESE TRATAMIENTO (LA CATALANA O ARAGONESA NO TIENE DICHO TRATAMIENTO REAL SI BIEN ES MÁS ANTIGUA TODAVÍA), A REPRESENTADO EL SENTIRSE VALENCIANO ANTES DE ESPAÑA COMO REINO Y EN ESPAÑA. EN LA REPUBLICA Y EL FRANQUISMO. DESGRACIADAMENTE LOS CATALANISTAS LA ACUSAN DE FACHA Y PRETENDEN QUE TODOS UTILICEMOS LA CATALANA (A PARTIR DE LA LENGUA COMÚN . . . ) BANDERA NACIONALISTA VALENCIANA (INDEPENDENCIA DE LA NACION VALENCIANA, SOLO VALENCIA CASTELLÓN Y ALICANTE): LA VERDAD ES QUE MINORITARIA . . . LA GENTE "BLAVERA" (QUE DEFIENDE LA FRANJA AZUL), SE SIENTE COMO YO VALENCIANA Y ESPAÑOLA POR LO GENERAL Y SUELE UTILIZAR SIMPLEMENTE LA SEÑERA VALENCIANA CORONADA SIN ESTRELLAS DE INDEPENDENCIA. BANDERA ESTELELADA AZUL (ESTRELLADA), CATALANA . . . DEFIENDE LA INDEPENDENCIA DE CATALUÑA (OJO! SOLO CATALUÑA . . .), ES LA QUE NORMALMENTE SUELE LLEVAR LA DERECHA CATALANISTA (TIPO JUVENTUDES DE CONVERGENCIA I UNINO: JORDI PUJOL, ETC . . .), AL FIN Y AL CABO DERECHA PERO CATALANISTAS (QUE NO INCLUYEN OTROS ÁMBITOS MÁS QUE EL CATALÁN . . .) BANDERA ESTELADA DE LOS PAISES CATALANES (LA QUE LLEVAN LOS PANCATALANISTAS DE VALENCIA Y BALEARES), ES LA QUE DEFIENDE LA UNIÓN A PARTIR DE LA LENGUA DE CATALANES, VALENCIANOS, BALEARES, ETC . . . POR LO TANTO SIMBOLIZA LA UNIÓN DE TODOS. ES LA QUE LOS CATALANISTA DE VALENCIA LLEVAN Y LA QUE SE ENFRENTA A LA SEÑERA VALENCIANA. EVIDENTEMENTE SE CORRELACIONA CON UN SENTIMIENTO DE IZQUIERDA NACIONALISTA (TIPO ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA), Y ENGLOBA A TODOS LOS QUE HABLAN CATALÁN. la estelada blava o vermella s dels paisos catalans
Va, ja en tenim un altre! Benvingut Luis ! Jo crec que els fòrum feixistes han de ser molt dolents, ja que tots venen per el xat. Jo no vaig mai a “molestar” a d’altres llocs a la xarxa que tinguin un caire espanyolista... Bé, de totes maneres, potser en podem treure quelcom positiu de tot això. Sembla que el xat sigui... molt més que collonut! jo ja no li deixaria ni temps d'escriure, amb aquest nick ja l'expulsaria directament.
Va, ja en tenim un altre! Benvingut Ricard ! Jo crec que els fòrum feixistes han de ser molt dolents, ja que tots venen per el xat. Jo no vaig mai a “molestar” a d’altres llocs a la xarxa que tinguin un caire espanyolista... Bé, de totes maneres, potser en podem treure quelcom positiu de tot això. Sembla que el xat sigui... molt més que collonut! No sigueu dolents, usuaris, deixem primer que quedi en evidència, a veure que ens vol dir aquest nazi. A mi sembla que estan molt esverats tota aquesta colla i sembla que tenen el xat com a referent, alguna cosa devem estar fent bé!!. I deixem que ens faci arribar els seus arguments abans de res, usuaris, que se'ns mostri tal i com és, sense inhibir-se.
Va, ja en tenim un altre! Benvingut Mario ! Jo crec que els fòrum feixistes han de ser molt dolents, ja que tots venen per el xat. Jo no vaig mai a “molestar” a d’altres llocs a la xarxa que tinguin un caire espanyolista... Bé, de totes maneres, potser en podem treure quelcom positiu de tot això. Sembla que el xat sigui... molt més que collonut! POMPEU, ES MOLT NECESARI DEIXAR QUE PARLI? JA ELS HE DE SUPORTAR PROU A MESTALLA CREC JO , NO? Bé, tampoc ho trobo imprescindible, només ho deia com a curiositat antropològica per demostrar la existència del Mestallapithecus Hispanicus. Company valencià, sempre és molt fàcil posar en evidència aquests retardats mentals, la paraula i la raó sempre van en contra seva i en qualsevol moment se'ls pot banejar. Banejar-los de Mestalla sembla ara per ara impossible!.
Va, ja en tenim un altre! Benvingut Luisa ! Jo crec que els fòrum feixistes han de ser molt dolents, ja que tots venen per el xat. Jo no vaig mai a “molestar” a d’altres llocs a la xarxa que tinguin un caire espanyolista... Bé, de totes maneres, potser en podem treure quelcom positiu de tot això. Sembla que el xat sigui... molt més que collonut! Certament, els fòrums espanyolistes són d´alló més avorrit Poques idees o poques neurones una de dos
El govern noruec institueix un organisme per a controlar èticament les inversions estatals Noruega, gràcies a l'explotació dels jaciments petroliers de la mar del Nord, és un dels estats europeus que fa més inversions fora del país. Però, amb els anys, tant des del govern com des de l'opinió pública hom ha reclamat que aquestes inversions fossin com més ètiques millor. És en aquesta línia que divendres el govern noruec va anunciar la institució d'un organisme que s'encarregaria de controlar i verificar el caràcter ètic de les empreses internacionals en les quals es fan inversions públiques. El nou Consell Consultiu d'Ètica és format per cinc personalitats que han de comprovar que els grups estrangers en què l'estat ha invertit i invertirà, a través del Banc Central noruec, respectin les línies ètiques pre-definides pel govern. Unes línies que prohibeixen explícitament les inversions en certes empreses d'armes (armes químiques, nuclears i biològiques, mines antipersonals, bombes de fragmentació...) i en grups que violin els drets humans o vinculats amb la corrupció o la degradació del medi. ONG noruegues que ja duien a terme el seguiment ètic de les inversions estatals, com NorWatch, han saludat el nou consell consultiu, però han criticat que les línies establertes pel govern no incloguessin, per exemple, les empreses tabaqueres. El nou consell començarà a treballar l'1 de desembre. Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir... No té res a veure amb Noruega, però és que quan compares a Marta amb un país civilitzat, t'ho has de pendre amb humor, perquè si no és un pèl depriment... Editat al dia 22 de novembre del 2004, a les 08:28
El govern noruec institueix un organisme per a controlar èticament les inversions estatals Noruega, gràcies a l'explotació dels jaciments petroliers de la mar del Nord, és un dels estats europeus que fa més inversions fora del país. Però, amb els anys, tant des del govern com des de l'opinió pública hom ha reclamat que aquestes inversions fossin com més ètiques millor. És en aquesta línia que divendres el govern noruec va anunciar la institució d'un organisme que s'encarregaria de controlar i verificar el caràcter ètic de les empreses internacionals en les quals es fan inversions públiques. El nou Consell Consultiu d'Ètica és format per cinc personalitats que han de comprovar que els grups estrangers en què l'estat ha invertit i invertirà, a través del Banc Central noruec, respectin les línies ètiques pre-definides pel govern. Unes línies que prohibeixen explícitament les inversions en certes empreses d'armes (armes químiques, nuclears i biològiques, mines antipersonals, bombes de fragmentació...) i en grups que violin els drets humans o vinculats amb la corrupció o la degradació del medi. ONG noruegues que ja duien a terme el seguiment ètic de les inversions estatals, com NorWatch, han saludat el nou consell consultiu, però han criticat que les línies establertes pel govern no incloguessin, per exemple, les empreses tabaqueres. El nou consell començarà a treballar l'1 de desembre. M'oblidava, extret de Vilaweb avui.
El govern noruec institueix un organisme per a controlar èticament les inversions estatals Noruega, gràcies a l'explotació dels jaciments petroliers de la mar del Nord, és un dels estats europeus que fa més inversions fora del país. Però, amb els anys, tant des del govern com des de l'opinió pública hom ha reclamat que aquestes inversions fossin com més ètiques millor. És en aquesta línia que divendres el govern noruec va anunciar la institució d'un organisme que s'encarregaria de controlar i verificar el caràcter ètic de les empreses internacionals en les quals es fan inversions públiques. El nou Consell Consultiu d'Ètica és format per cinc personalitats que han de comprovar que els grups estrangers en què l'estat ha invertit i invertirà, a través del Banc Central noruec, respectin les línies ètiques pre-definides pel govern. Unes línies que prohibeixen explícitament les inversions en certes empreses d'armes (armes químiques, nuclears i biològiques, mines antipersonals, bombes de fragmentació...) i en grups que violin els drets humans o vinculats amb la corrupció o la degradació del medi. ONG noruegues que ja duien a terme el seguiment ètic de les inversions estatals, com NorWatch, han saludat el nou consell consultiu, però han criticat que les línies establertes pel govern no incloguessin, per exemple, les empreses tabaqueres. El nou consell començarà a treballar l'1 de desembre. completament d'acord Xevi. estem a anys llum ! aqui no més una part de l'opinió pública reclama transparència en inversions per no parlar de la solidaritat entre "comunitats" i aquesta part es a Catalunya. Editat al dia 22 de novembre del 2004, a les 10:36
El govern noruec institueix un organisme per a controlar èticament les inversions estatals Noruega, gràcies a l'explotació dels jaciments petroliers de la mar del Nord, és un dels estats europeus que fa més inversions fora del país. Però, amb els anys, tant des del govern com des de l'opinió pública hom ha reclamat que aquestes inversions fossin com més ètiques millor. És en aquesta línia que divendres el govern noruec va anunciar la institució d'un organisme que s'encarregaria de controlar i verificar el caràcter ètic de les empreses internacionals en les quals es fan inversions públiques. El nou Consell Consultiu d'Ètica és format per cinc personalitats que han de comprovar que els grups estrangers en què l'estat ha invertit i invertirà, a través del Banc Central noruec, respectin les línies ètiques pre-definides pel govern. Unes línies que prohibeixen explícitament les inversions en certes empreses d'armes (armes químiques, nuclears i biològiques, mines antipersonals, bombes de fragmentació...) i en grups que violin els drets humans o vinculats amb la corrupció o la degradació del medi. ONG noruegues que ja duien a terme el seguiment ètic de les inversions estatals, com NorWatch, han saludat el nou consell consultiu, però han criticat que les línies establertes pel govern no incloguessin, per exemple, les empreses tabaqueres. El nou consell començarà a treballar l'1 de desembre. No estic defensant espanya, pro també els noruegs poden aplicar l'ètica sobretot en la caçera de las balenas,,com ho veus?? Ja sè que es un tema complicat a Noruega, pro també es important. I de passada que s'ho mìron els japonesos i coreans. Salut i Llibertat. Sobre aquest tema (balenes) en particular, de fet, com molts noruecs, estic completament d'acord amb tu. L'opinió generalitzada que es te es que Noruega caça balenes sense "pietat", que tampoc no es el cas, ja que cacen les "necessàries" i "correctes" amb la població de les mateixes (això diuen) Jo, tot i així, tinc posicions properes a les vostres amb aquest tema, ni no amb les noruegues. Sobre les foques... això ja es un altre tema. Que estem en el mateix, ja que jo també prefereixo que no es matin, però heu de saber que "gràcies" a les foques, hi ha zones que quasi no tenen peix i, com també sabeu (?), a Noruega la pesca es molt important i dona de menjar a moltes famílies. També dir que el mar de Noruega, uns pocs decennis enrere, era desèrtic i que ara, amb una bona planificació, torna a ser viu i tenir prou peix. Apa, digueu a Espanya que provi de fer el mateix amb... el mediterrani per exemple o el cantàbric. Que el netegi i protegeixi per la zona "espanyola"... Ara per ara... una utopia, amb aquest país. Potser tindríem més resultats de tenir un mar net si xerréssim amb algunes companyes que no pas amb el govern... Estic força d'acord en el que dius, Noruega en molts aspectes pot donar-nos moltas expliccions de com s'han de fer les coses, vaig veure un programa que enraonaba de la caçera de balenas i focas a Noruega ´i de com de controlat tenen el tema , pro crec que de cara al futur , es tenen que cambiar els mètodes , per asolir les metas de prosperitat econòmica de molts paisos, no potsèr que continui aquesta explotació desmesurada dels mars.I els paisos rics tenen que ensenyar a fer-ho. Salut i Llibertat. Sóc amb tu. No vull donar la sensació de que defenso en excés Noruega en aquest tema, ja que no ho faig. Però també hem de pensar que tenen una bona colla d'experts controlant el tema i que, com ja he comentat, fa uns anys el mar de Noruega era buit, que no avui. No tinc cap dubte del que dius ,pro segurament el meu posicionament pot sèr què sìgui a la defènsa que faig dels mamìfers com las balenas,dofíns,etc,etc,avui mateix per la tv3, donaven una notìcia de Nova Zelanda, i era què un home vigilant de platja i las dues fillas , s'trobaven a una certa distancia de la costa dins de l'aigua, al rato els encerclen uns quants dofíns, sense deixar-los en principi sorti de dintre de un cercle en que es veien tancats,, primerament els produìa goig de jugar amb ells, pro els dofiíns no volìan gresca,i això posà nerviosos als banyistes, pensàven què els atacarìen, i la sorpresa la tinguèren al veure pel d'avall a certa distáncia un gran tauró blanc amb las dents prou esmolades, el quit de la cuestió es que quan els dofins van veure el perill del tauró, aquèstos no sol no marxen , si no que es posan en actitud de defensa de la petita famìlia, el tauró que veu l'actitud agressiva dels dofíns agafa las de villadiego, i la prole sana i estàlvi. Es una petita mostra d'aquèsta intel·ligència dels mamìfers de l'aigua, i m'sap molt de greu com els maltracten . Dius que el mar de Noruega era buit,, no recordes fà molts anys que la flota gallega va expoliá durant molt de temps aquèlls mars?I que allá on van arrasan com el cavall d'Atila , pro en el mar, bè, tipical-spanien. Salut i Llibertat. També he vist aquesta noticia avui per NRK i per la CNN. La veritat, m’he quedat impressionat. Per cert, vares sentir, aquest darrer cap de setmana, sobre la noticia referent a un gran tauró a la costa de Sud Àfrica i que es va cruspir una dona gran que era fent un bany? El que va impressionar més als testimonis i “entesos” es el fet que se la va cruspir sencera i de cop, fet, sembla ser, ben poc normal. Bé, sobre el que em dius de que potser va ser la flota espanyola la que va buidar aquelles aigües, la veritat, o desconeixo, però... no em sorprendria gens ni mica. Lo de Sud Àfrica no ho he vist, pro sè que tenen grans taurons per las sevas costas, i la flota que va buidar las aigües era la bacallanera concretament., Salut i Llibertat.
El govern noruec institueix un organisme per a controlar èticament les inversions estatals Noruega, gràcies a l'explotació dels jaciments petroliers de la mar del Nord, és un dels estats europeus que fa més inversions fora del país. Però, amb els anys, tant des del govern com des de l'opinió pública hom ha reclamat que aquestes inversions fossin com més ètiques millor. És en aquesta línia que divendres el govern noruec va anunciar la institució d'un organisme que s'encarregaria de controlar i verificar el caràcter ètic de les empreses internacionals en les quals es fan inversions públiques. El nou Consell Consultiu d'Ètica és format per cinc personalitats que han de comprovar que els grups estrangers en què l'estat ha invertit i invertirà, a través del Banc Central noruec, respectin les línies ètiques pre-definides pel govern. Unes línies que prohibeixen explícitament les inversions en certes empreses d'armes (armes químiques, nuclears i biològiques, mines antipersonals, bombes de fragmentació...) i en grups que violin els drets humans o vinculats amb la corrupció o la degradació del medi. ONG noruegues que ja duien a terme el seguiment ètic de les inversions estatals, com NorWatch, han saludat el nou consell consultiu, però han criticat que les línies establertes pel govern no incloguessin, per exemple, les empreses tabaqueres. El nou consell començarà a treballar l'1 de desembre. No estic defensant espanya, pro també els noruegs poden aplicar l'ètica sobretot en la caçera de las balenas,,com ho veus?? Ja sè que es un tema complicat a Noruega, pro també es important. I de passada que s'ho mìron els japonesos i coreans. Salut i Llibertat. Sobre aquest tema (balenes) en particular, de fet, com molts noruecs, estic completament d'acord amb tu. L'opinió generalitzada que es te es que Noruega caça balenes sense "pietat", que tampoc no es el cas, ja que cacen les "necessàries" i "correctes" amb la població de les mateixes (això diuen) Jo, tot i així, tinc posicions properes a les vostres amb aquest tema, ni no amb les noruegues. Sobre les foques... això ja es un altre tema. Que estem en el mateix, ja que jo també prefereixo que no es matin, però heu de saber que "gràcies" a les foques, hi ha zones que quasi no tenen peix i, com també sabeu (?), a Noruega la pesca es molt important i dona de menjar a moltes famílies. També dir que el mar de Noruega, uns pocs decennis enrere, era desèrtic i que ara, amb una bona planificació, torna a ser viu i tenir prou peix. Apa, digueu a Espanya que provi de fer el mateix amb... el mediterrani per exemple o el cantàbric. Que el netegi i protegeixi per la zona "espanyola"... Ara per ara... una utopia, amb aquest país. Potser tindríem més resultats de tenir un mar net si xerréssim amb algunes companyes que no pas amb el govern... Estic força d'acord en el que dius, Noruega en molts aspectes pot donar-nos moltas expliccions de com s'han de fer les coses, vaig veure un programa que enraonaba de la caçera de balenas i focas a Noruega ´i de com de controlat tenen el tema , pro crec que de cara al futur , es tenen que cambiar els mètodes , per asolir les metas de prosperitat econòmica de molts paisos, no potsèr que continui aquesta explotació desmesurada dels mars.I els paisos rics tenen que ensenyar a fer-ho. Salut i Llibertat. Ho sento eh, però tan plural acabat amb as fa mal d'ulls. moltes, balenes, foques, metes amb la resta ja no m'hi poso.. Gracies per rectificar els meus errors, el teu esforç es encoratjador, continua així i tots millorarem molt i ho agrairem tothom. Bé, dit això, el que fa mal als ulls, denota que ets una persona tècnicament formada pro que no toleres als que no gaudim del teu nivell, diga'm susceptible, o pell fina, no ho sé. Et recordo que hi participen diferents formes dialectals, junts amb codis sms i després per mes inri, castellanismes i poc coneixement de la llengua, a millorar, clar que si. Pro ets poc afortunat a l'hora de expressar-ho, perquè pots fer què algun rebutgi explicar el seu pensament en algun fíl del fòrum,ara recordo aquells andalusos que no volien parlar en català, per por al què podran dir gent com tu, en lloc de encoratjar-los, rebutjar-los.Corregir si, criticar gratuïtament. "Someten" ho sento, pro no.. Salut i Llibertat.
Resum estret del nou llibre “Worth of diference: beyond the lesser of two evils” escrit per Kolko, un dels més importants historiadors de la guerra moderna i publicat als EUA. La força dels Estats Units s'ha basat, en gran part, en la seua capacitat de convèncer a altres nacions que la imposició del paper global dels EUA beneficiava els seus interessos vitals. L'abast del rol mundial dels EUA és ara molt més perillós i ambiciós que quan existia el comunisme, perquè va ser la por davant l'URSS el que li va donar a l'OTAN la seua raó d'ésser i va facilitar a Washington la justificació per a les seues pretensions globals. Els vells enemics han desaparegut i nous rivals – molts d'ells antics aliats – han pres el seu lloc. Demòcrates? En el seu llibre de 2003 "The Roaring Nineties" Joseph I. Stiglitz, president del Consell d'Assessors Econòmics del president de 1993 a 1997, argumenta que l'administració Clinton va intensificar el "llegat hegemònic" en l'economia mundial, i Bush només segueix pel mateix camí. Durant els anys Clinton, el Pentàgon va continuar inventant grandioses estratègies, exigint – i obtenint – noves armes per a implementar-les. Al gener de 2000 Clinton va agregar 115.000 milions de dòlars al pla quinquennal del Pentàgon, molt més del que demanaven els republicans. Ara, al 2004, les elits tradicionals estan desesperades per veure que es restaure a l'OTAN i al sistema atlàntic la seua antiga glòria. La seua visió, basada en les suposicions expansionistes que han guiat la política externa dels EUA des de 1945, va ser expressada en un llibre: "L'elecció: Dominació Global o Lideratge Global", de Zbigniew Brzezinski, que va ser conseller nacional de seguretat de Carter. Brzezinski rebutja la retòrica contraproduent de l'administració Bush que aliena a antics i futurs aliats potencials. Però considera que el poder dels EUA és central per a l'estabilitat al món i la seua visió global no és menys ambiciosa que la de l'administració Bush. Està a favor que els EUA mantinguen "un avantatge tecnològic absolut sobre tots els seus potencials rivals" i pretén que es transforme "el poder dels EUA en una hegemonia selectiva – en la qual el lideratge s'exerceisca més a través de la convicció compartida amb aliats duradors que per la dominació impetuosa". Precisament perquè és molt més digerible per als aliats passats o potencials, aquesta visió demòcrata és molt més perillosa que la de la inepta i excèntrica banda que dirigeix ara la política exterior nord-americana. Kerry va votar per moltes de les principals mesures exteriors i interiors de Bush. Les seues declaracions i entrevistes sobre assumptes externs dels últims mesos han estat en la seua majoria vagues i incoherents, encara que és explícita i ardentment partidari d'Israel i explícitament favorable al canvi de règim a Veneçuela. Les seues polítiques per a l'Orient Mitjà són idèntiques a les de Bush i això hauria impedit per si sol que es reconstruira l'aliança amb Europa. Respecte a l'Irak, fins i tot quan va augmentar la violència en aquest país i Kerry va tenir per fi un tema crucial amb el qual guanyar les eleccions, la seua posició ha estat similar a la del president. "Fins a" que una força armada iraquiana els puga reemplaçar, Kerry va escriure en el Washington Post del 13 d'abril, els militars nord-americans haurien de romandre a l'Irak – "preferentment amb ajuda de l'OTAN". Ha promès deixar a les tropes nord-americanes a l'Iraq durant tot el seu primer període si és necessari, però és vague quant a la seua subsegüent partida. A pesar que des de 1947 els objectius en les polítiques exterior i militar de demòcrates i republicans han sigut essencialment consensuades, ha hagut diferències importants en la manera com han sigut expressades. El major refinament dels demòcrates en la justificació d'aquestes polítiques els fa més perillosos, perquè les presentaran com més versemblants i mantindrà vives aliances que només reforcen la negativa dels EUA a reconèixer els límits del seu poder. Kerry a curt termini intentaria reconstruir-les i els líders europeus tindrien moltes més dificultats per a rebutjar les seues exigències que si Bush romanguera en el poder. De fet, la barroera justificació dels EUA per al seu atac contra l'Iraq va forçar a França i a Alemanya a augmentar la seua independència en política exterior, molt abans del que pretenien, o estaven preparats per a, fer-lo. D'una manera que haguera sigut impensable fa dos anys, el paper futur de l'OTAN està sent posat en dubte. Avui no se sap quines seran les futures mesures de defensa d'Europa, però és segur que hi haurà algun tipus de força militar europea independent de l'OTAN i del control nord-americà. A més, l'OTAN va incorporar al març passat a set nacions europees orientals i es troba ara en les fronteres mateixes de Rússia. Paralelament Washington es troba en el procés d'establir una quantitat indefinida però important de bases en el Caucas i a Àsia Central. Rússia ha declarat repetidament que el cèrcol establert pels EUA exigeix que continue sent una superpotència militar i que modernitze els seus sistemes militars. En el cas de Xina, els principals consellers de Bush van assignar públicament la major prioritat a la confrontació amb la seua naixent força militar i geopolítica des del moment mateix que van arribar al poder. Però el pressupost militar de Xina augmenta ràpidament – en un 12 per cent l'any que vé – i la Unió Europea vol aixecar el seu embargament d'armes de fa 15 anys. Aquestes confrontacions poden tenir conseqüències extremadament serioses. Fins i tot alguns analistes del Pentàgon han advertit contra aquesta estratègia, perquè tot intent nord-americà de salvar a estats fracassats en el Caucas o a Àsia Central arriscarà l'esgotament del que són els seus limitats recursos militars. La crisi política que ara convulsiona a Uzbekistan fa que aquest temor siga molt real. Amb Bush reelegit, els aliats i amics dels EUA hauran de confrontar aquestes difícils alternatives, un procés que redefinirà i probablement farà esclatar les aliances existents. Moltes nacions, incloent les més grans i poderoses, preferiran polítiques exteriors independents i realistes. Però Estats Units serà més prudent, i el món serà molt més segur, només si és forçat per la falta d'aliats i aïllat. I això és el que està ocorreguent. O sigui que, sumat i restat, Kerry pitjor que Bush? Home, tu ho pintes amb molta calma... Però jo penso que si hagués guanyat Kerry hagués donat la impressió que Amèrica volia un canvi... tornant a votar Bush desapareix el canvi. Sigui millor o pitjor Bush, si la gent vota Bush vota que no al canvi... que no a un canvi millor o pitjor, però a un canvi. Jo, no obstant, votaria Nader, que consti. Ara mateix, votaria Nader.
Resum estret del nou llibre “Worth of diference: beyond the lesser of two evils” escrit per Kolko, un dels més importants historiadors de la guerra moderna i publicat als EUA. La força dels Estats Units s'ha basat, en gran part, en la seua capacitat de convèncer a altres nacions que la imposició del paper global dels EUA beneficiava els seus interessos vitals. L'abast del rol mundial dels EUA és ara molt més perillós i ambiciós que quan existia el comunisme, perquè va ser la por davant l'URSS el que li va donar a l'OTAN la seua raó d'ésser i va facilitar a Washington la justificació per a les seues pretensions globals. Els vells enemics han desaparegut i nous rivals – molts d'ells antics aliats – han pres el seu lloc. Demòcrates? En el seu llibre de 2003 "The Roaring Nineties" Joseph I. Stiglitz, president del Consell d'Assessors Econòmics del president de 1993 a 1997, argumenta que l'administració Clinton va intensificar el "llegat hegemònic" en l'economia mundial, i Bush només segueix pel mateix camí. Durant els anys Clinton, el Pentàgon va continuar inventant grandioses estratègies, exigint – i obtenint – noves armes per a implementar-les. Al gener de 2000 Clinton va agregar 115.000 milions de dòlars al pla quinquennal del Pentàgon, molt més del que demanaven els republicans. Ara, al 2004, les elits tradicionals estan desesperades per veure que es restaure a l'OTAN i al sistema atlàntic la seua antiga glòria. La seua visió, basada en les suposicions expansionistes que han guiat la política externa dels EUA des de 1945, va ser expressada en un llibre: "L'elecció: Dominació Global o Lideratge Global", de Zbigniew Brzezinski, que va ser conseller nacional de seguretat de Carter. Brzezinski rebutja la retòrica contraproduent de l'administració Bush que aliena a antics i futurs aliats potencials. Però considera que el poder dels EUA és central per a l'estabilitat al món i la seua visió global no és menys ambiciosa que la de l'administració Bush. Està a favor que els EUA mantinguen "un avantatge tecnològic absolut sobre tots els seus potencials rivals" i pretén que es transforme "el poder dels EUA en una hegemonia selectiva – en la qual el lideratge s'exerceisca més a través de la convicció compartida amb aliats duradors que per la dominació impetuosa". Precisament perquè és molt més digerible per als aliats passats o potencials, aquesta visió demòcrata és molt més perillosa que la de la inepta i excèntrica banda que dirigeix ara la política exterior nord-americana. Kerry va votar per moltes de les principals mesures exteriors i interiors de Bush. Les seues declaracions i entrevistes sobre assumptes externs dels últims mesos han estat en la seua majoria vagues i incoherents, encara que és explícita i ardentment partidari d'Israel i explícitament favorable al canvi de règim a Veneçuela. Les seues polítiques per a l'Orient Mitjà són idèntiques a les de Bush i això hauria impedit per si sol que es reconstruira l'aliança amb Europa. Respecte a l'Irak, fins i tot quan va augmentar la violència en aquest país i Kerry va tenir per fi un tema crucial amb el qual guanyar les eleccions, la seua posició ha estat similar a la del president. "Fins a" que una força armada iraquiana els puga reemplaçar, Kerry va escriure en el Washington Post del 13 d'abril, els militars nord-americans haurien de romandre a l'Irak – "preferentment amb ajuda de l'OTAN". Ha promès deixar a les tropes nord-americanes a l'Iraq durant tot el seu primer període si és necessari, però és vague quant a la seua subsegüent partida. A pesar que des de 1947 els objectius en les polítiques exterior i militar de demòcrates i republicans han sigut essencialment consensuades, ha hagut diferències importants en la manera com han sigut expressades. El major refinament dels demòcrates en la justificació d'aquestes polítiques els fa més perillosos, perquè les presentaran com més versemblants i mantindrà vives aliances que només reforcen la negativa dels EUA a reconèixer els límits del seu poder. Kerry a curt termini intentaria reconstruir-les i els líders europeus tindrien moltes més dificultats per a rebutjar les seues exigències que si Bush romanguera en el poder. De fet, la barroera justificació dels EUA per al seu atac contra l'Iraq va forçar a França i a Alemanya a augmentar la seua independència en política exterior, molt abans del que pretenien, o estaven preparats per a, fer-lo. D'una manera que haguera sigut impensable fa dos anys, el paper futur de l'OTAN està sent posat en dubte. Avui no se sap quines seran les futures mesures de defensa d'Europa, però és segur que hi haurà algun tipus de força militar europea independent de l'OTAN i del control nord-americà. A més, l'OTAN va incorporar al març passat a set nacions europees orientals i es troba ara en les fronteres mateixes de Rússia. Paralelament Washington es troba en el procés d'establir una quantitat indefinida però important de bases en el Caucas i a Àsia Central. Rússia ha declarat repetidament que el cèrcol establert pels EUA exigeix que continue sent una superpotència militar i que modernitze els seus sistemes militars. En el cas de Xina, els principals consellers de Bush van assignar públicament la major prioritat a la confrontació amb la seua naixent força militar i geopolítica des del moment mateix que van arribar al poder. Però el pressupost militar de Xina augmenta ràpidament – en un 12 per cent l'any que vé – i la Unió Europea vol aixecar el seu embargament d'armes de fa 15 anys. Aquestes confrontacions poden tenir conseqüències extremadament serioses. Fins i tot alguns analistes del Pentàgon han advertit contra aquesta estratègia, perquè tot intent nord-americà de salvar a estats fracassats en el Caucas o a Àsia Central arriscarà l'esgotament del que són els seus limitats recursos militars. La crisi política que ara convulsiona a Uzbekistan fa que aquest temor siga molt real. Amb Bush reelegit, els aliats i amics dels EUA hauran de confrontar aquestes difícils alternatives, un procés que redefinirà i probablement farà esclatar les aliances existents. Moltes nacions, incloent les més grans i poderoses, preferiran polítiques exteriors independents i realistes. Però Estats Units serà més prudent, i el món serà molt més segur, només si és forçat per la falta d'aliats i aïllat. I això és el que està ocorreguent. El millor resum ho feia el Michael Moore: "es com tindre que escollir entre bobot i més que bobot"
La façana de la seu nacional de les JERC pateix un incendi presumptament provocat 22/11/2004 21:11 BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS) Uns desconeguts van atacar ahir a la nit la Seu Nacional de les Joventuts d''ERC (JERC) i van provocar un incendi a l''entrada situada al carrer Riudarenes de Barcelona. Segons la formació, el foc, provocat entre les deu de la nit i mitjanit amb productes inflamables, va afectar la persiana i gran part de la façana, si bé no va provocar ferits. En un comunicat, les JERC han anunciat que demà presentaran una denúncia davant les autoritats pertinents. A més, han recordat que la seu social del bar Tio Canya, situada al mateix edifici, va patir un atac per un grup neonazi l''11 de setembre del 2001. Extret de Vilaweb avui. Com sempre, la repressió, MAI ENS ATURARÀ vingui del costat que vingui... Jovent dels Països Catalans ENDAVANT anims companys!!! ni un pas enrere!! Ho fem nosaltres contra el PP i surt a tots els canals dient que fem kale borroka, ho fan ells i no passa res, no hi ha dret! Es tracta de saber que nosaltres som els oprimits i ells els opresors... per tant, el que puguem fer-lis amb ells és una masacre i ells pel mateix és un acto de "infortunio" (i de vegades ni això)
La façana de la seu nacional de les JERC pateix un incendi presumptament provocat 22/11/2004 21:11 BARCELONA, 22 (EUROPA PRESS) Uns desconeguts van atacar ahir a la nit la Seu Nacional de les Joventuts d''ERC (JERC) i van provocar un incendi a l''entrada situada al carrer Riudarenes de Barcelona. Segons la formació, el foc, provocat entre les deu de la nit i mitjanit amb productes inflamables, va afectar la persiana i gran part de la façana, si bé no va provocar ferits. En un comunicat, les JERC han anunciat que demà presentaran una denúncia davant les autoritats pertinents. A més, han recordat que la seu social del bar Tio Canya, situada al mateix edifici, va patir un atac per un grup neonazi l''11 de setembre del 2001. Extret de Vilaweb avui. Aguantarem tot i els atacs mediàtics, polítics i incendiaris!!
Mireu què he trobat per casualitat. Són boigs aquests espanyols! Les respostes són molt bones. Mira aquesta. Cada dia em cauen millor els espanyols, pobrets, pateixen tant amb la 'centrifugación autonómica'. Tengo un amigo que me plantea un problema: Su padre nació en la comunidad autónoma A, su madre en la B. No sé donde fue engendrado pero él nació y se educó en la C. Después encontró trabajo en la D donde reside desde hace mucho tiempo. Allí, en la com D quiero decir, se casó con una señora nacida en la E, pero de padre de F y madre de G. Sus hijos, algunos han nacido en la mencionada D pero otros en la H y alguno en la I. Al finalizar el tercer trago siempre pregunta con ojos lánguidos cuántos visados tendrá que tramitar cada Navidad en esta España q se centrifuga cada vez más rápido. Sí senyor, 'España una, no cincuenta y una' (s'escriu així, no?)
Mireu què he trobat per casualitat. Són boigs aquests espanyols! Això es com sempre el k diuen de "el primer español" o "los filosofos Seneca i tal, nacidos en España..." a aquesta gent algú els tendria k dir k su querida España no va existir com tal fins al 1512 ( ni 400 anys tu ) i a fi de comptes, només es fruit de que al nostre Ferran li convenia beneficiar-se a la Isabel i no a una altra ( ell sabra perque )
Us recordeu d'un programa "No te rias por favor"? Hi apareixia un humorista anomenat (sí, sí, exactament) "Marianico el corto". Doncs aquest acudit va sobre Mariano Rajoy i el Marianico el corto d'aquest programa. És un joc de paraules, un acudit, senzillament. Doncs hale nois, a riure, a riure, que és el que vull Ah, sí, m'ho deixava: Visca Catalunya Lliure! ----------------------------- Nota posterior: Voteu contra Rajoy a La Stoa: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/pollresults.php?poll_id=23 Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 20:19 Jo era un crio és a dir no ho recordo gaire clar... però no es deia el programa en qüestió "no te rias que es peor" ? o em sona alguna cosa així a Riure! "No te rias que es peor" Segur
Us recordeu d'un programa "No te rias por favor"? Hi apareixia un humorista anomenat (sí, sí, exactament) "Marianico el corto". Doncs aquest acudit va sobre Mariano Rajoy i el Marianico el corto d'aquest programa. És un joc de paraules, un acudit, senzillament. Doncs hale nois, a riure, a riure, que és el que vull Ah, sí, m'ho deixava: Visca Catalunya Lliure! ----------------------------- Nota posterior: Voteu contra Rajoy a La Stoa: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/pollresults.php?poll_id=23 Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 20:19 Jo era un crio és a dir no ho recordo gaire clar... però no es deia el programa en qüestió "no te rias que es peor" ? o em sona alguna cosa així a Riure! Efectivament, "no te rias que es peor". Ara, que Marianico el Rajoy sí que ho és, de corto... vull dir, no fa més que repetir les tècniques de l'Aznar i, a més, ni li surt bé. L'Aznar el va triar perquè es pensava que era un titella manipulable, i déu n'hi do si no ho és, de titella... A fer país, nois! Amb tots vostés....MARIANICO EL CORTO és bo això, Wolfram... No és una imatge de moltíssima feina, però, bé, l'has fet tu? -------------------------------- Visita La Stoa, més de 250 visites en català... www.cromelnordic.org doncs si, ja sé que no te molta feina però el marianico tampoc se la mereix. Be, va, li dedicarem un altre: ¡¡PASA PUÉS, MAÑICO!! Aquesta de Carod a perpinyà em va costar una mica més.No la pose per a veure-la per que no té res a veure amb el Marianico http://img85.exs.cx/img85/449/CarodRovira-Excursia.jpg Molt bé, Wolfram, la nova imatge del Marianico ha millorat... Tots a riure del candidat frustrat a emperador d'Amèrica! ------------------------------ Aznar, Rajoy, Matas i Piqué a La Stoa! Tots contra el PP, enemic polític de la nostra identitat!
Us recordeu d'un programa "No te rias por favor"? Hi apareixia un humorista anomenat (sí, sí, exactament) "Marianico el corto". Doncs aquest acudit va sobre Mariano Rajoy i el Marianico el corto d'aquest programa. És un joc de paraules, un acudit, senzillament. Doncs hale nois, a riure, a riure, que és el que vull Ah, sí, m'ho deixava: Visca Catalunya Lliure! ----------------------------- Nota posterior: Voteu contra Rajoy a La Stoa: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/pollresults.php?poll_id=23 Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 20:19 anem als temes que interessen: És cert o no que la dona li la va buscar Fraga quan encara era vicepresident de galícia perque "un hombre de tu posicion ha de estar casado i con hijos" ? Editat al dia 25 de novembre del 2004, a les 12:00 Molt bé. Wolfram... veig que segueixes la broma. Bé, salut i endavant! ------------------------------------- Visita La Stoa, més de 250 articles en català de filosofia, catalanisme i actualitat! www.cromelnordic.org . Editat al dia 25 de novembre del 2004, a les 12:00
Us recordeu d'un programa "No te rias por favor"? Hi apareixia un humorista anomenat (sí, sí, exactament) "Marianico el corto". Doncs aquest acudit va sobre Mariano Rajoy i el Marianico el corto d'aquest programa. És un joc de paraules, un acudit, senzillament. Doncs hale nois, a riure, a riure, que és el que vull Ah, sí, m'ho deixava: Visca Catalunya Lliure! ----------------------------- Nota posterior: Voteu contra Rajoy a La Stoa: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/pollresults.php?poll_id=23 Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 20:19 anem als temes que interessen: És cert o no que la dona li la va buscar Fraga quan encara era vicepresident de galícia perque "un hombre de tu posicion ha de estar casado i con hijos" ? Editat al dia 25 de novembre del 2004, a les 12:00 Molt bé. Wolfram... veig que segueixes la broma. Bé, salut i endavant! ------------------------------------- Visita La Stoa, més de 250 articles en català de filosofia, catalanisme i actualitat! www.cromelnordic.org . XD aquesta es bona genial Wolfram
Us recordeu d'un programa "No te rias por favor"? Hi apareixia un humorista anomenat (sí, sí, exactament) "Marianico el corto". Doncs aquest acudit va sobre Mariano Rajoy i el Marianico el corto d'aquest programa. És un joc de paraules, un acudit, senzillament. Doncs hale nois, a riure, a riure, que és el que vull Ah, sí, m'ho deixava: Visca Catalunya Lliure! ----------------------------- Nota posterior: Voteu contra Rajoy a La Stoa: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/pollresults.php?poll_id=23 Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 20:19 PERÒ TU MIRAVES LA PORCA TELEVISIÓ ESPANYOLA???????????????????? Osti tu, com si fós l'únic usuari que de mira algun programa a les teles de la gent espanyola... Home, doncs mira... Això sí, el telenotícies i alguns programes els miro sempre en català. Tu no mires mai mai televisions espanyoles? A veure, si entenguessis el francès no miraries televisions franceses si poguessis tenir-les al teu televisor? Bé, home... És la meva opinió personal, però de tant en tant miro teles espanyoles. Però en la ràdio sí que només escolto ràdios catalanes des de fa bastant de temps. Ja en parlarem... ------------------------------------------------ Visita La Stoa.
Us recordeu d'un programa "No te rias por favor"? Hi apareixia un humorista anomenat (sí, sí, exactament) "Marianico el corto". Doncs aquest acudit va sobre Mariano Rajoy i el Marianico el corto d'aquest programa. És un joc de paraules, un acudit, senzillament. Doncs hale nois, a riure, a riure, que és el que vull Ah, sí, m'ho deixava: Visca Catalunya Lliure! ----------------------------- Nota posterior: Voteu contra Rajoy a La Stoa: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/pollresults.php?poll_id=23 Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 20:19 Ostres tu! Molt bo el material fotogràfic.
Us recordeu d'un programa "No te rias por favor"? Hi apareixia un humorista anomenat (sí, sí, exactament) "Marianico el corto". Doncs aquest acudit va sobre Mariano Rajoy i el Marianico el corto d'aquest programa. És un joc de paraules, un acudit, senzillament. Doncs hale nois, a riure, a riure, que és el que vull Ah, sí, m'ho deixava: Visca Catalunya Lliure! ----------------------------- Nota posterior: Voteu contra Rajoy a La Stoa: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/pollresults.php?poll_id=23 Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 20:19 Perdoneu per la insistència, però si voleu votar contra Rajoy en pla humorístic: http://www.cromelnordic.org/modules/xoopspoll/pollresults.php?poll_id=23
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. Jo de molt petitó havia estat del Madrid... i ara mira'm! no fotis XDDDDDDDDDDDDDDDD hahahahahahahahaha
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. Jo de molt petitó havia estat del Madrid... i ara mira'm! Ja deia jo q eixos nicks.....d'algun lloc havien de vindre....
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. Jo recordo haver cantat q viva espanya oe oe oe sense saber q volia dir tansols pq sonava bé. També apagar la radio a la meva yaya per estar escoltant musica espanyola i jo no la suportava ( la meva yaya és de Cabra, Andalucia ). També recodo les històries del meu avi quan era a la guerra q ell li diu mili en el front nacional i com a la meva vida s´han creuat persones del rotllo però no fer-lis massa cas per no entendre el fons de la questió. Això fins la transició de Batxillerat i Universitat q vaig començar a llegir pel meu compte i ha buscar repostes a certes preguntes q no em cuadraven per enlloc. PS. Aprofito per donar les gràcies a J.B.Boix, Victor Alexandre, Xavier Roig entre altres autor per aquest llibres tan aclaridors en moments confusos. No pareu mai de posar el dit a la llaga mani qui mani pel bé de Catalunya. Editat al dia 24 de novembre del 2004, a les 00:49
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. Hola, Servidor no és que hagi estat espanyolista, però diguem-ne que no entenia als independentistes (era jove). Recordo, perfectament la golejada de la selecció espanyola a Malta, i jo me n'alegrava. Content perqué havien de guanyar d' 11 gols, i quina casualitat van guanyar 12-1. Tenia 8 anyets. També Recordo, gravat a la memòria, que estava a EGB fent un treball d'Història de Catalunya (era molt jovenet, uns 12 anys) i no entenia perqué Catalunya havia de ser independent, perqué després voldria ser-ho la comarca de l'Anoia, i després Igualada, ... Per mi era absurd. En aquella època vaig coneixer la primera persona independentista, un company de classe, però com si m'haguesin dit que era ros. Realment, el que m'ha convertit en independentista, que jo en dic sobiranista (que nosaltres siguem els únics que poguem decidir sobre nosaltres) ha estat a l'entrar en el mercat laboral, al veure les injustícies, al veure que els Catalans volien unes coses i de fora ens deien que no, i veure la discriminació i despreci que ens tenien pel sol fet de ser Català i no avergonyir-me'n. En definitiva, a l'agafar consiència de la realitat. A part d'esser independentista, el següent pas ha estat relacionar-m'hi amb altra gent (com vosaltres) i fent pedagogia en el meu entorn, Això va ser arran de l'explicació per part d'un familiar del trauma que va patir la familia pel segrest i la tortura que va exercir l'Estat sobre un dels nois de Torà (resulta que n'èrem familia). Fou escruixidor veure la cara d'angoixa a l'explicar-nos el periple de la familia per trobar el seu fill. Bé, ara estic plantejar-me militar a algun lloc, però en tinc les meves reticències. Ja veurem. Espero que no us hagi deixat indiferents. indiferent davant d'un altre cas de segrest i tortura per no ser espanyol? Jo he viscut la major part del temps a les espanyes i des de bén menut no he estat d'acord amb això de que si hi ha un castellanoparlant aprop has de parlar en castellà amb ta mare no siga que es traumatitze.No ho veia natural, però no li donava més voltes. Ni m'agradaven les assignatures de lletres (això vol dir poc interes per les llengues i l'història, etc) ni era nacionalista per que de manera natural s'em en fotia ser d'un barri, d'un poble o d'un continent. tampoc li donava més voltes. Ha sigut el nacionalisme español el que m'ha dit ben clar al 100% quina ha de ser la meua ideologia: O pases per l'aro que ells no volen per a si mateixos, o no. I en el "no" estic. Carod ha dit anit que ell no era nacionalista ni catalanista ni res.Simplement era català, que els italians no son italians per a negar-se a ser francesos, son italians i punt. De no patir tants atacs i tan maliciosos per part del nacionalisme espanyol no seria conscient ara que jo, per a ser espanyol, abans haig de corregir la meua identitat natural, la que prové de ser fill de mon pare i de ma mare.Cosa que ells no fan .Com que aquesta és l'única identitat que he reconegut des de que m'han parit són ells el que m'an deixat bén clar que "nosaltres no sóm d'eixe món" si m'hagueren deixat tranquil, jo ara no estaria ací. Després ha vingut el fet que, observant el argument d'uns i altres, observant la qualitat de les tertúlies, els debats, si s'escolten totes les ideologies o no,de quin costat es diuen les mentides més grosses i per que....en fi...tot un món que si no fora pel seu nacionalisme troglodita no haguera descobert mai. Editat al dia 24 de novembre del 2004, a les 12:26
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. doncs jo sempre he estat “rebel”, de joveneta ja fèiem pintades com “per Nadal tots a casa” reivindicant els presos polítics catalans que estaven tancats. he corregut a les “manis” davant els grisos; a l’institut ja llegíem “llibertat Salvador Puig Antic” a les parets. no era molt activa, n'hi havia que lluitaven molt però ja m'espavilava.... en fi, com veieu soc una “ovella negra” des de petita i això que vaig començar en una escola de monges!!! .
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. jo mirava i volia que guanyes la seleccio espanyola de futbol, no se vore a zubizarreta, txiqui, bakero, goicoetchea ... com jugaven gent del barça volia que guanyessen, ara vull que perguen fins i tot los entrenos. Conec un del meu poble que cridava visca catalunya lliure durant les festes majors i després va anar a les llistes del pp
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. Soc fill de mare andalusa, doblement emigrada, a la manxa i a catalunya, i de pare català. D'infant vaig haver de viure amb els meus avis a la manxa, on vaig fer la primaria. Recordo com expliquen adalt el Espanya-Malta, o la medalla de plata de la selecció espanyola de basquet als Jocs Olimpics de 1986 de Los Angeles. Recordo també una conversa en que la meva tieta criticava al rei, i jo vaig sortir defensant-lo, doncs a clase m'havien explicat les bondats de la monarquia que esta per sobre de les picabaralles partidistes. Tot aixó per un costat. Espanyol i monarquic. Espanya plural, per aixó! eh!!! Per altre, haig de reconeixer que mai vaig sentir autoodi, i que per mi, ser català ho he vist com un fet normal i positiu, i no entenia la mala premsa dels catalans entre els meus amics i companys de clase. Haig de reconeixer que tota la meva familia castellana sempre s'ha portat força respetuosa, suposo per que es dediquen a l'ensenyament, i fins i tot d'avegades m'havien regalat algun diccionari català-castellà, ... Un dia al pati, quant jo anava euforic per que Barcelona tindria els jocs olimpics, hem va xocar que un amic meu digues que no s'alegrava que els jocs olimpics es fecin a Barcelona per que aixó faria que els catalans s'ho tnguesin mes cregut!!! (aixó hem va flipar per que un bon espanyol bé que s'hauria d'alegrar oi?, no tots erem espanya?). També vaig agafar una rabieta per que hem pintesin anonimament les banderes quatribarrades del meu llibre de ciencies socials. Son petits records de espanyolisme que vaig viure pero haig de reconeixer que jo era un més dins la colla, aixó si una mica exotic. Potser el motiu de diferenciació de la meva identitat respecte al grup era que juntament amb altres tres nois, jo deia que era del Barça. No va ser fins tornar a viure Barcelona, la tardor del 1989, que va haver-hi una polemica a la premsa sobre si catalunya tenia dret a ser independent mitjançant un proces democratic, lligant caps suposo que era despres del congres de lleida d'ERC, i que el Colom polemitzava sobre el tema amb la resta de partits. Vaig seguir la polemica amb interes, i vaig trobar tant carques i antidemocratics, els arguments dels espanyolistes, i tan raonable els dels independentistes, que crec que va ser aquell moment en que vaig pendre consciencia de quin era el meu lloc. (Tindria 13 anys llavors). En aquells temps, amb 14-15 anys recordo que vaig pasar de lleguir la vanguardia al periodico, i despres pasar a compar-me l'avui, per que vaig considerar que si hem considerava nacionalista havia de ser coherent amb la llengua. També vaig estar aquels anys compran-me la revista "El Temps". I despres d'uns mesos o potser un any i pico llegint en català, vaig fer el pas a parlar en català (a 2on de BUP). Recordo que amb 16 anys, el 1992, vaig compar una samarreta del Son Goku amb l'estelada i que anava amb ella a rebre la torxa olimpica. I com vaig treure del terra alguns papers que deien "you don't mistake, catalunya is span", quant ho feia uns nois des d'un cotxe hem varen saludar i animar. a COU hem recordo en discusions defensant a ERC, i des de llavors ha estat el meu partit, malgrat que vaig tardar en militar encare. Doncs, quant el 1992 vaig anar a buscar la seu d'ERC, no la vaig trobar, vaig arribar al carrer villaroel, .... (estava a un entresol, sense publicitat que indiques on trucar...) . Hem vaig tornar sense haverla trobat. No va ser fins quant estava acabat la carrera, quant estava valoravant de ferme militant juntament amb un cosí, que hem vaig assabentar que al meu poble es constituia la secció local, m'hi vaig apuntar, i he seguit fins avui.
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. CONFESIÓ: Jo segueixo sent del Madrid, ja se, és extrany però es q a mi m'agada el futbol des que era petita, 4-5anys, i un dia li vaig preguntar a ma mare que quin era l'equip que més lligues havia guanyat i ella em va dir: el reial Madrid i jo em vaig fer del reial Madrid, i com això va passar abanç de tenir idees politiques doncs és el que hi ha.... No em sento orgullodsa pero no hi puc fer res, pero la veritat és que la directiva del Madrid no m'egrada gens ni els seus seguidors, i tampoc m'importa que perga contra el Barça, pq prefereixo que es facin fotre tots els espanyolistes. 2) Jo de petita vaig ser blavera com ma ma mare(que ells i molt) pero quanvaig començar a pensar per mi mateixa s'em van obrir els ulls, sobretot quan vaig passar un estiu a Lleida i em vaig donar conter de que parlaven com jo, i vaig dir Inmaculada que nos erem una ,mateixa cosa i vaig com3eçar a interessar-me pel tema i a discutir amb ma mare i fins avui sempre discutin. Em retractaré... Quan vaig nèixer vaig aprendre que era espanyol, i m'ho van escriure al DNI i m'ho van dir per la tele, mentre vivia 100% en català en un lloc on nomès es parle català, a pesar de tenir una mare castellana. Quan era jove (1996-1999) vaig militar a las Nuevas Generaciones del Partido Pupular Español de Catalunya , després vaig passar a votar ERC per odi al PP, i perquè jo era republicà, i per apreci a la valentia d'en Carod. Després d'haver après la història del meu poble, haver començat a estimar-lo, i haver crescut una miqueta, em considero avui independentista i somio amb uns Països Catalans lliures on els immigrants respectin, valorin, apreciin i defensin les nostres particularitats. Company/a...la teva resposta és de veritat? Car si es així et mereixes no només ovacions sino reverències i jocs florals al teu pas
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. CONFESIÓ: Jo segueixo sent del Madrid, ja se, és extrany però es q a mi m'agada el futbol des que era petita, 4-5anys, i un dia li vaig preguntar a ma mare que quin era l'equip que més lligues havia guanyat i ella em va dir: el reial Madrid i jo em vaig fer del reial Madrid, i com això va passar abanç de tenir idees politiques doncs és el que hi ha.... No em sento orgullodsa pero no hi puc fer res, pero la veritat és que la directiva del Madrid no m'egrada gens ni els seus seguidors, i tampoc m'importa que perga contra el Barça, pq prefereixo que es facin fotre tots els espanyolistes. 2) Jo de petita vaig ser blavera com ma ma mare(que ells i molt) pero quanvaig començar a pensar per mi mateixa s'em van obrir els ulls, sobretot quan vaig passar un estiu a Lleida i em vaig donar conter de que parlaven com jo, i vaig dir Ana que nos erem una ,mateixa cosa i vaig com3eçar a interessar-me pel tema i a discutir amb ma mare i fins avui sempre discutin. Em retractaré... Quan vaig nèixer vaig aprendre que era espanyol, i m'ho van escriure al DNI i m'ho van dir per la tele, mentre vivia 100% en català en un lloc on nomès es parle català, a pesar de tenir una mare castellana. Quan era jove (1996-1999) vaig militar a las Nuevas Generaciones del Partido Pupular Español de Catalunya , després vaig passar a votar ERC per odi al PP, i perquè jo era republicà, i per apreci a la valentia d'en Carod. Després d'haver après la història del meu poble, haver començat a estimar-lo, i haver crescut una miqueta, em considero avui independentista i somio amb uns Països Catalans lliures on els immigrants respectin, valorin, apreciin i defensin les nostres particularitats. Osti, i jo que em pensava que las NNGG del PP eren un col·lectiu bàsicament virtual a casa nostra... Que t'expliques d'allà dins?
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. CONFESIÓ: Jo segueixo sent del Madrid, ja se, és extrany però es q a mi m'agada el futbol des que era petita, 4-5anys, i un dia li vaig preguntar a ma mare que quin era l'equip que més lligues havia guanyat i ella em va dir: el reial Madrid i jo em vaig fer del reial Madrid, i com això va passar abanç de tenir idees politiques doncs és el que hi ha.... No em sento orgullodsa pero no hi puc fer res, pero la veritat és que la directiva del Madrid no m'egrada gens ni els seus seguidors, i tampoc m'importa que perga contra el Barça, pq prefereixo que es facin fotre tots els espanyolistes. 2) Jo de petita vaig ser blavera com ma ma mare(que ells i molt) pero quanvaig començar a pensar per mi mateixa s'em van obrir els ulls, sobretot quan vaig passar un estiu a Lleida i em vaig donar conter de que parlaven com jo, i vaig dir Josep Maria que nos erem una ,mateixa cosa i vaig com3eçar a interessar-me pel tema i a discutir amb ma mare i fins avui sempre discutin. Em retractaré... Quan vaig nèixer vaig aprendre que era espanyol, i m'ho van escriure al DNI i m'ho van dir per la tele, mentre vivia 100% en català en un lloc on nomès es parle català, a pesar de tenir una mare castellana. Quan era jove (1996-1999) vaig militar a las Nuevas Generaciones del Partido Pupular Español de Catalunya , després vaig passar a votar ERC per odi al PP, i perquè jo era republicà, i per apreci a la valentia d'en Carod. Després d'haver après la història del meu poble, haver començat a estimar-lo, i haver crescut una miqueta, em considero avui independentista i somio amb uns Països Catalans lliures on els immigrants respectin, valorin, apreciin i defensin les nostres particularitats. De veritat eres de les NNGG ??? Dintre de NNGG al 1996-1999 hi havia de tot, catalans i castellans, i fins i tot gent sensata. Nosaltres sempre miravem de fer els documents en català però la llengua de comunicació és normalment el castellà. L'unic càrrec que parlava català era el Rafael Luna, i la resta nomès quan connectaven les càmares. Fins i tot li vaig donar dos petons a la JG Valdecasas Jeje... ara és una creu al meu currículum perquè milito a un partit nacionalista. Suposo que a la meua esquena la gent deu dir que he canviat de jaqueta, i així és...
Tinc curiositat per saber si algun/a usuari (o no-usuari) ha estat amb anterioritat espanyolista i ara es catalanista o viceversa. Tinc curiositat per saber que us va portar al canvi i com va ser la transició. Si teniu recels o quelcom remarcable per escriure. Tot em ve a arrel d’un fòrum obert relacionat amb el futbol i que algú va escriure que amb anterioritat era del Madrit i que ara ja no ho era i remarcava el fet que potser en d’altres fets es més “fàcil” de canviar, però que quan es parla de canviar d’equip de futbol... la cosa es un xic difícil, tal que no impossible... evidentment. Si voleu guardar l’anonimat, ho entendre perfectament. Jo m'enrecordo que quan era petitó (4-5 anyets) animava a Espanya a un partit que feien per TV1 i van fer un gol i jo "visca!! mare, mare! espanya a marcat!" tot content, i el meu germà va dir "merda!" i no sé què més, i desde aquell dia, que em va explicar que Catalunya era un país però que espanya ens havia invadit i llavors feia veure que erem comunitat autònoma i no sé què i que catalunya no era espanya i que haviem de ser lliures. (pensa que s'ha d'explicar perquè un nen de 5 anys t'entengui). Llavors em vaig fer independentista i dibuixava estelades, i de mica en mica vaig anar buscant informació. També, en aquell mateix any, crec, vaig aconseguir que me mare em portés a veure un partit de la Selecció Catalana i vaig disfrutar com un nen!(bé, ho era) i el meu germà em va ensenyar les cançons perquè pogués cantar També m'enrecordo que erem uns quants nens independentistes i ara un d'aquests és espanyolista, ja que els seus amics ho són i ell no serà l'exepció... només dir que amb el grup que va suspenen tots. Ara, els que abans sudaven de política són independentistes i som molt amics! De mica en mica guanyem terreny! Jo no és que odii Espanya, la tracto com a altres països. La seleccio espanyola de futbol, aixi com la italiana, per exemple, em cau molt malament i vull que perdin (amb un espanya-itàlia, Forza Italia), en bàsquet, en canvi, ja m'agrada que guanyin... En general, un Espanya-Alemanya és com un Suècia-Israel: un partit entre dos països que no son el meu, i amb qui puc tenir més simpaties o antipaties. Això si, quan juga Espanya de futbol m'agrada que guanyin... fins a vuitens/quarts de final. Quan els eliminin, com més amunt hagin pujat, millor serà la castanya! (I millors els comentaris de la premsa espanyola!)

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.