sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
El Santa Caterina farà tractament quirúrgic odontològic a menors amb patologies bucals que necessiten anestèsia general. Es tracta d'una prova pilot per cobrir les necessitats de cirurgia oral. L'hospital Santa Caterina farà un tractament quirúrgic odontològic a menors de cinc anys amb patologies bucals múltiples que necessiten anestèsia general. Amb l'objectiu d'enfortir el model d'atenció odontològica en la població més vulnerable de la regió de Girona, el Servei Català de la Salut ha posat en marxa aquesta prova pilot al territori, que amplia la cobertura de serveis a aquest segment de la població. L'activitat ja s'ha fet amb quatre infants i aquest mateix matí s'han dut a terme dues sessions més. La iniciativa sorgeix de la necessitat detectada de millorar l'organització, l'accessibilitat i la cobertura de l'atenció en aquest àmbit a grups de població en risc com els menors o persones amb una discapacitat psíquica greu. El treball va començar fa gairebé un any amb la constitució d'una comissió experta integrada per professionals de la regió sanitària de Girona, un odontopediatra i odontòlegs en representació dels odontòlegs d'atenció primària de la demarcació, encarregada de fer l'estudi de les necessitats, elaborar el procediment i definir els criteris de derivació, inclusió i tipus d'intervenció. Segons el protocol establert, es tractaran els casos derivats pels odontòlegs de l'atenció primària un cop valorats per la comissió experta. La cartera de serveis inclou exodòncies de dents amb pronòstic dolent, neteges dentals, les obturacions mínimament invasives i les pulpotomies. Com a requisit previ a la derivació, el document deixa palès el compromís obligat dels pares o tutors en la instauració d’hàbits higiènics i dietètics que afavoreixin la curació i prevenció de les càries i l'acceptació d’un seguiment odontològic del menor fins els 12 anys. Segons el registre dels odontòlegs de l’atenció primària de Girona, anualment es detecten uns 20 casos susceptibles de ser inclosos a aquest programa. Es tracta de nens en situació de vulnerabilitat amb necessitat d’atenció odontològica amb anestèsia. L’objectiu del CatSalut, recollit al Pla de Salut 2016-2020 de la Regió Sanitària de Girona, és precisament establir i implantar un model i procediment d’atenció odontològica per atendre les necessitats de salut bucodental de col·lectius vulnerables.
|
Societat
|
Salut
|
El Govern “no comparteix” la visió de Domènech de l’1-O i garanteix un “referèndum amb efectes vinculants”. Munté reitera que la convocatòria de la votació es farà amb “plena i absoluta protecció” als funcionaris. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts que l’executiu “no comparteix” la visió del referèndum de l’1 d’octubre que va exposar el líder de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, després de reunir-se amb el president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras. El cap visible dels comuns va dir que veia l’1-O amb “aspecte de 9-N amb confrontació més forta”. Munté ha replicat a Domènech que “l’objectiu” del Govern és per un 1-O “amb efectes vinculants” i “amb la plena i absoluta protecció dels representants públics i els funcionaris”. És per això que ha negat que hi hagi paral·lelismes amb el 9-N i els voluntaris d’aquell procés. Tot i això, ha reiterat que el Govern “garantirà la protecció dels funcionaris enfront les amenaces de l’Estat” i que “ningú serà obligat a res en relació al referèndum”.
|
Política
|
Govern
|
Cs demanarà empara al TC en considerar que s'han vulnerat els drets dels diputats. El grup parlamentari majoritari creu que s'han perjudicat les seves facultats perquè no s'ha tingut en compte la petició de reconsiderar l'esmena pactada entre JxCat, ERC i la CUP. El grup parlamentari de Ciutadans (Cs) demanarà empara al Tribunal Constitucional (TC) en considerar que s'han vulnerat els drets dels diputats, perquè el president del Parlament, Roger Torrent, no ha tingut en compte la petició de reconsiderar l'esmena pactada entre JxCat, ERC i la CUP. Fonts de Cs han explicat als passadissos del Parlament que l'empara es demanarà en els propers dies, i que s'estudia la possibilitat de concretar que ha sigut el propi Torrent qui ha vulnerat els drets dels diputats. En l'inici de la sessió plenària d'aquest dijous al matí, el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, i el vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo-Saavedra (també de Cs), han mantingut una picabaralla amb Torrent per aquest assumpte. Carrizosa i Espejo-Saavedra han demanat la paraula per demanar la reconsideració de l'acord entre JxCat, ERC i la CUP -sobre la ratificació de la tramitació de les esmenes dels anticapitalistes-, una petició que Torrent ha rebutjat. El president de la cambra ha recordat que les reconsideracions es presenten sobre acords de la Mesa, i ha assegurat que no hi ha hagut pas cap entesa en la reunió d'aquest òrgan parlamentari sobre les esmenes transaccionals. Carrizosa ha apuntat que una de les esmenes transaccionals té punts que fan referència a donar "validesa" al referèndum de l'1-O, un fet que segons el dirigent de Cs "vulnera" l'auto del Tribunal Constitucional (TC). Espejo-Saavedra, que s'asseu al costat de Torrent -com a vicepresident segon de la Mesa-, ha baixat als escons de Cs, ha agafat el micròfon de la presidenta del grup, Inés Arrimadas, i ha sentenciat que la petició de reconsideració s'havia presentat abans que comencés el ple, i ha instat Torrent a comprovar el registre. El president del Parlament ha demanat "tranquil·litat", "ordre" i "educació", i ha constatat que la reconsideració de Cs fa referència a acords d'admissió a tràmit de les esmenes que "no s'han pres a la Mesa". "S'ha parlat de tot però no hi ha hagut acords d'admissió a tràmit, i tampoc no n'hi ha mai en les transaccions", ha justificat Torrent. Espejo-Saavedra ha insistit en preguntar si la Mesa havia acordat o no admetre a tràmit l'esmena transaccional de la CUP, i ha asseverat que si és així el seu grup té el dret de reconsiderar-la. I, si no, ha reiterat que no es podria votar. A continuació, Torrent ha repetit que "no hi ha hagut admissió a tràmit formal de les transaccions", i ha fet una crida a l'ordre. Carrizosa ha tornat a prendre la paraula per demanar que els lletrats es pronunciessin sobre si és admissible o no la transacció. Aquí, Torrent ha conclòs que els serveis jurídics de la cambra ja havien parlat en la reunió de la Mesa, i ha ordenat que el ple procedís.
|
Política
|
Parlament
|
Suspenen fins a nous indicis el dispositiu de recerca del pescador desaparegut a Tossa de Mar. Les tasques dels equips d'emergència no aconsegueixen localitzar l'home. Els Bombers han suspès aquest diumenge a la tarda fins a nous indicis la recerca del pescador desaparegut des de dimecres a Tossa de Mar (Selva). Dos helicòpters i cinc embarcacions han format part de l'equip de cerca, que no ha aconseguit localitzar l'home. En el dispositiu també han treballat els Mossos, Salvament Marítim, la Guàrdia Civil i la policia local del municipi. El desaparegut és un home de 49 anys que va sortir a pescar el passat dimecres a les roques de sota el far, a la zona de Vila Vella, i no en va tornar. Els familiars van alertar la policia dimecres a la nit en comprovar que el pescador no havia tornat a casa.
|
Societat
|
Successos
|
La Mostra Igualada tanca la seva 30a edició amb més de 27.500 espectadors i el 80% d'ocupació. El certamen, el més important del país en espectacles infantils, té el repte de portar més adolescents a les sales i prestigiar el teatre juvenil. La Mostra Igualada tanca aquest diumenge la seva 30a edició amb més de 27.500 espectadors i una ocupació del 80%. El certamen, que és el més important del país en espectacles infantils, té el repte de portar més adolescents a les sales i dotar de més prestigi el teatre infantil i juvenil. Aquest és el darrer any de Pep Farrés com a director artístic del certamen i, segons ha dit, s'acomiada "satisfet" dels resultats. "He pogut desplegar tot el meu projecte", ha assegurat. Enguany, la Mostra ha comptat amb la participació de 55 companyies, de les quals 39 han estat de Catalunya, 11 de l'Estat i 5 d'internacionals. La propera edició tindrà lloc del 26 al 29 de març del 2020.
|
Cultura
|
Teatre
|
Banc Sabadell ven a Azora 500 pisos de lloguer per 150 milions d'euros. Els immobles estan a la zona metropolitana de Barcelona i Madrid. El Banc Sabadell ha venut a l'empresa de gestió immobiliària Azora uns 500 pisos de lloguer per 150 milions d'euros, segons han publicat aquest dijous alguns mitjans i ha pogut confirmar l'ACN. Els pisos són a la zona metropolitana de Barcelona i a Madrid, i el banc els va assumir en plena crisi econòmica, període durant el qual va mantenir-los a lloguer. Ara, se n'ha desprès, seguint amb la seva política de desinversió en actius immobiliaris. De fet, Banc Sabadell es va vendre el 80% de Solvia a Intrum el mes d'abril per 241 milions d'euros.
|
Economia
|
Finances
|
Penes de fins a set anys de presó per intentar comprar un ronyó a un 'sense papers' a Mont-roig del Camp. Volien pagar-li 6.000 euros però el van apallissar quan el jove marroquí es va voler tirar enrere quan ja anava a signar els papers. L’Audiència de Barcelona ha condemnat penes d'entre quatre i mig i set anys de presó als tres membres d’un clan d’origen serbi i a un col·laborador que van intentar comprar un ronyó per 6.000 euros a un immigrant marroquí sense papers i sense recursos econòmics. S'ha condemnat un home, els seus dos fills i un col·laborador pels delictes de tràfic d'òrgans, coaccions i usurpació d'estat civil. Quan el donant es va desdir del seu acord inicial davant de les possibles conseqüències de l'operació, el grup el va portar en contra de la seva voluntat a un casa de Miami Platja (Baix Camp), on el van agredir, el van insultar i li van recriminar que no tirés endavant el trasplantament. La fiscalia demanava de set a onze anys de presó per al pare, d'origen serbi, els seus dos fills, de nacionalitat francesa, i un marroquí pels delictes de promoció, afavoriment o facilitació de trasplantament il·legal d'òrgans humans aliens, a més de coaccions, lesions i usurpació d'estat civil, a més de 10.200 euros d'indemnització per a la víctima. Els tres principals implicats són del clan Radosavljevic, al qual la policia espanyola vincula amb robatoris en domicilis d'alt nivell econòmic. Els integrants de l'organització, establerta al Camp de Tarragona, van buscar un individu disposat a vendre un ronyó per fer un trasplantament il·legal a un dels seus membres, l'acusat Tony Radosavljevic, a qui a finals d'octubre del 2014 se li va diagnosticar una hipertensió arterial maligna renal i se'l va sotmetre a diàlisi a Reus. Per poder ser atès per la sanitat pública, segons la fiscalia, es va fer passar pel seu germà, Django, també acusat, ja que el fill malalt no tenia la documentació en regla. Després de fer una sèrie de proves clíniques a l'hospital de Bellvitge, els metges van determinar que Tony Radosavljevic necessitava un trasplantament de ronyó, i una de les opcions que hi havia era la donació d'una persona viva. A partir d'aquell moment van buscar un donant. Van localitzar un immigrant d'origen marroquí sense papers , que vivia en un habitatge ocupat amb altres sense sostre a L'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i que subsistia demanant almoina o feina a l'estació de tren, al qual van oferir 6.000 euros per un dels seus ronyons. Les dues parts van tancar el tracte, i Toni Radosavljevic i el donant, que tenia dificultats idiomàtiques, es van sotmetre a totes les proves i els tractaments que van ser necessaris fins a concloure que era factible portar a terme el trasplantament de ronyó. El donant era presentat com un amic de la família davant de les autoritats sanitàries i el quart acusat, d'origen marroquí, li feia de traductor i intèrpret en les visites mèdiques. No obstant, davant el temor de les conseqüències de l'operació, el donant va decidir no continuar amb els tràmits i va rebutjar l'oferta quan ja estava en fase d'estudi clínic i a punt de firmar un acord davant de notari, motiu pel qual va ser portat el 24 d'abril del 2015 contra la seva voluntat a la casa de Miami Platja, a Mont-roig del Camp (Baix Camp), on vivia el pare del malalt, i allà dos dels processats i durant 15 o 20 minuts li van pegar per tot el cos i el van insultar recriminant-li la seva decisió de no continuar amb el trasplantament. Els acusats van ser detinguts per la policia espanyola el 27 d'abril del 2015. La família era buscada per les autoritats alemanyes i investigada per diversos robatoris en habitatges de luxe, i la policia creu que a Madrid van aconseguir fins a 2 milions d'euros de botí utilitzant nenes. Les captaven pagant 100.000 euros a les famílies i les casaven amb membres del clan. No obstant, l'Audiència Nacional espanyola va arxivar la causa per falta de proves. Durant aquella investigació, la policia va intervenir diverses trucades al clan que, segons la fiscal, demostrarien el pagament. En una de les converses, entre el fill malalt i un dels homes de confiança del clan, veient que la víctima començava a dubtar van assegurar "li donarem 100 o 50 euros perquè es calmi i després li descomptem dels 6.000". En una altra, els acusats parlaven del pagament: "Li donarem una part ara i una altra quan acabi tot". Justament, la defensa dels acusats va demanar la nul·litat de les trucades a l'inici del judici. Argumentava que els van punxar el telèfon mentre els estaven investigant a l'Audiència Nacional pel tràfic de menors i recorda que aquest cas es va acabar arxivant. De fet, l'única causa que té pendent la família, que està en llibertat, és aquesta del tràfic d'òrgans i alguns robatoris aïllats, segons els seus advocats. Durant l'interrogatori judicial, tant el pare com el fill malalt i l'altre germà van negar haver ofert diners a la víctima, pressionar-lo i acabar-lo amenaçant i apallissant. Diuen que vivien d'un negoci immobiliari del patriarca i que van haver de fer un gran esforç per pagar el tractament del fill. L'única cosa que van reconèixer és que l'acusat malalt va utilitzar la targeta sanitària del germà. El pare va assegurar que va ser l'indigent, que treballava per a la família com a jardiner, qui es va oferir a donar el ronyó. L'home va reconèixer que es va enfadar quan va saber que finalment es feia enrere, però va negar haver-lo amenaçat i agredit. El fill que necessitava el trasplantament va assegurar que va ser la víctima qui els va demanar 2.000 euros. Diu que no hi va accedir i que sabia que això estava prohibit. L'home de confiança del clan, que també ha estat condemnat, va dir que l'indigent ja volia fer-se donant abans de conèixer el problema del fill malalt, "perquè així li donarien la invalidesa i cobraria una pensió".
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Iceta confia que el TS deixi en llibertat dilluns als consellers destituïts i als 'Jordis'. El secretari general i president valencià, Ximo Puig, defensa la proposta de finançament autonòmic del PSC com a solució per resoldre "l'asimetria" actual. El cap de llista a les eleccions del 21-D pel PSC; Miquel Iceta, confia que el Tribunal Suprem (TS) apliqui als consellers destituïts i a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez les mateixes mesures que va aplicar als membres de la Mesa del Parlament encausats, insistint que la presó preventiva és una mesura "desproporcionada". Tot i respectar les decisions judicials, Iceta veu més "lògic" la posada en llibertat amb el pagament d'una fiança. Ho ha dit en una atenció als mitjans en el decurs de la III Convenció Federalista. Una trobada que ha comptat amb convidats com el president del govern valencià i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, qui ha defensat la proposta de finançament impulsada pels socialistes catalans. Puig considera necessària una remodelació davant la greu "asimetria financera" existent entre les comunitats autònomes, i el fet que hi ha un dèficit estructural del sistema de finançament de les autonomies 16.000 milions d'euros. Ximo Puig defensa que la remodelació del sistema de finançament és per una qüestió "justícia" i no una proposta "insolidària". "S'ha d'abordar el nou finançament des de l'equitat entre els ciutadans i la singularitat de les nacionalitats i regions", ha apuntat. A més, indica que és "exigible" compensar als "infrafinançats" per tal d'evitar que "els ciutadans se sentin marginats i discriminats". En aquest sentit, Iceta considera que la denominació "hisenda federalista" ha aixecat recels pel fet que el terme "federal" no està ben entès i aplicat al país. Ha indicat que es treballa per "reivindicar un major autogovern i millor finançament", però "sempre des de la premissa de la lleialtat, d'un projecte compartit", ha afegit. "No farem res que no compti amb el consens majoritari i que si s'afegeix a la Constitució serà votada per tots els espanyols", ha assenyalat. Defensant el principi "d'ordinalitat" i platejant una "quitança" autonòmica, el líder del PSC no ha amagat la seva sorpresa davant les veus en contra del projecte, que ja es van fer al 2015 i "no van interessar ningú". Després de considera que la paraula "federal" és "tabú", Iceta ha raonat que "després de veure les reaccions d'alguns partits", els catalans "que vulguin millorar el finançament tenen limitades les seves opcions a votar a votar el PSC". "Amb Cs i PP no millorarà (el sistema de finançament), i els independentistes han decidit renunciar a això", ha apuntat. Organitzada per la Fundació Campalans i la Fundació Friedrich Ebert Stiftung, la III Convenció Federalista s'ha celebrat als Convent dels Àngels i ha comptat, a banda de Miquel Iceta i Ximo Puig, amb la presència de l'expresident i senador José Montilla, l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, entre d'altres.
|
Política
|
Partits
|
Els comuns s'alineen amb Iglesias i titllen de "paracaigudisme polític" que Errejón impulsi una llista a Barcelona. Asens critica que Més País és "un projecte madrileny sense projecte per a Barcelona ni Catalunya". El cap de llista d'En Comú Podem a les eleccions espanyoles, Jaume Asens, ha criticat l'aposta de l'exdirigent de Podem Íñigo Errejón d'impulsar una llista electoral a Barcelona per als comicis del 10 de novembre sota les sigles de Més País, el seu nou projecte polític. En una atenció als mitjans aquest dijous, ha titllat de "paracaigudisme polític" que Errejón vulgui una llista a Barcelona "per aconseguir vots a Madrid". "Ens sembla absurd que es presenti una candidatura a Barcelona o a Catalunya sense tenir un projecte per a Barcelona ni per a Catalunya", ha resumit. Asens ha reiterat el compromís dels comuns amb Unides Podem, que ha qualificat d'"estable i sòlid", i ha reivindicat que En Comú Podem representa "la unitat" de l'espai a Catalunya. Asens ha aprofitat una visita a la Taula del Tercer Sector, a Barcelona, per anunciar que han presentat una sol·licitud d'informació sobre el crèdit que tant el PSOE com el PP han demanat a l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) . "L'ICO no és el banc privat de Pedro Sánchez ni del bipartidisme; és una eina pública per ajudar la petita i mitjana empresa", ha recordat, per la qual cosa creu que es pot haver produït "una desviació de fons públics" per sufragar la campanya de socialistes i populars.
|
Política
|
Partits
|
La Gleva Teatre proposa una programació eclèctica i d'acostament físic amb el públic. Dostoievsky, cuplets, els poemes de Konstandinios Kavafis i una "trobada d'amics" amb Mario Gas integren la nova temporada. La Gleva Teatre, petita sala que es troba en el cor del barri del Farró a mig camí entre Gràcia i Sarrià Sant Gervasi, proposa de gener a març un seguit d'espectacles que tenen com a denominador comú el contacte directe amb el públic i afavorir-ne la complicitat amb l'artista. Mario Gas és present en dos dels muntatges: a la direcció de 'El somni d'un home ridícul', de Fiódor Dostoievsky (1821-1881) i amb Ricardo Moya, i protagonitzant 'Amici Mei', una vetllada amb els espectadors en què recitarà alguns dels seus textos preferits i compartirà experiències i anècdotes en un ambient informal. Per la seva banda, Elisa Crehuet portarà a l'espai cultural l'espectacle 'No sóc corista, són una artista', acompanyada al piano per Clara Ferrer, mentre que Paul Berrondo, a la veu, i Jordi Busquets, a la guitarra, posaran música i sentiment a 'Cos Meu Recorda', versionant poemes de l'autor d'Alexandria Konstandinios Kavafis (1863-1933).
|
Cultura
|
Teatre
|
ACTUALIZACIÓ:Pueyo: "En tot moment, hi ha hagut sempre a l'exterior de la Paeria i en un lloc preeminent la bandera de l'Estat". L'alcalde opta per no donar més explicacions sobre la retirada de dues banderes després que Cs hagi portat els fets a la fiscalia. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha assegurat que coneix "perfectament" i ha acomplert "sempre" el règim de banderes que estableix la Llei 39/1981 i ha deixat clar que "en tot moment hi ha hagut sempre a l'exterior de la Paeria i en un lloc preeminent la bandera de l'Estat". Així s'ha pronunciat arran de les preguntes formulades pels grups de Ciutadans, PP i, "en menor mesura" pel PSC, durant la comissió informativa per a les Polítiques de Gestió de la Seguretat i Civisme de la Paeria en relació amb la retirada de dues banderes espanyoles de la Paeria, coincidint amb la concentració de rebuig a la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra. Assessorat pels serveis jurídics, Pueyo ha optat per no facilitar més detalls en relació amb els fets després que Ciutadans els hagi portat a la fiscalia perquè els investigui. (En aquesta actualització s'afegeixen els posicionaments dels grups municipals del PSC i PP en relació amb la retirada d'una bandera espanyola del balcó de la Paeria el 3 de gener) "No he pogut facilitar més explicacions pel fet que el grup de Cs ha portat el tema a la fiscalia i, per les recomanacions de perfil jurídic que he rebut, com a persona i com alcalde he de tenir cura de les meves intervencions davant la possibilitat que això acabi tirant endavant en un procediment jurídic", ha explicat Pueyo a la premsa en acabar la comissió informativa per a les Polítiques de Gestió de la Seguretat i Civisme. L'alcalde de Lleida ha lamentat la decisió de Ciutadans de portar els fets a la fiscalia tot i assegurar no mostrar-se sorprès per la "tendència a la judicialització i a l'eliminació de l'adversari polític a través dels tribunals" per part de la formació taronja. Així mateix, ha agraït el fet que "el PSC s'ha desmarcat de la pressió exercida des de Cs i el PP", que Pueyo relaciona "amb la tensió que s'ha produït entorn del procés d'investidura del nou president espanyol". Finalment, Miquel Pueyo ha fet una crida "al diàleg i a la política" i "no al camí de la judicialització". "Em sembla que Lleida té problemes molt més importants relacionats, per exemple, amb l'habitatge, amb l'emergència energètica i, fins i tot amb el preu de la fruita", ha assenyalat. "Els principals problemes dels ciutadans de Lleida no tenen a veure amb banderes ni amb llaços", ha sentenciat l'alcalde de Lleida. Cal recordar que el grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida va presentar aquest dimarts un escrit a la fiscalia en què demana investigar com i qui va despenjar les banderes espanyoles de la segona planta i de la terrassa de la quarta planta de la Paeria, el 3 i el 4 de gener. Des de Cs consideren "molt greu" que "tres encaputxats" entressin a l'Ajuntament i "campessin al seu aire", durant la concentració per rebutjar la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, acordada per la JEC. La portaveu de Cs, Ángeles Ribes, va denunciar que l'accés a la zona dels despatxos està restringit i que aquesta "invasió" de la Paeria suposa un perill pels béns i per la seguretat dels treballadors. Ciutadans demana que s'investigui si l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, va autoritzar o permetre aquests actes i si van ser persones afins a Junts per Lleida els que van sostreure la bandera espanyola de la terrassa que dona al seu despatx. Tot i això, la façana de l'Ajuntament que dona a la plaça la Paeria va mantenir la bandera en tot moment. El PP reclama una investigació per identificar les persones que van despenjar la bandera espanyola del balcó de la Paeria Durant la comissió informativa, el portaveu del PP a la Paeria, Xavier Palau, ha exigit a Pueyo que doni explicacions sobre els fets succeïts a la Paeria el 3 de gener, quan tres encaputxats van despenjar la bandera espanyola del balcó de l'Ajuntament. Palau considera "del tot impossible que qualsevol persona accedeixi a les dependències municipals o passi els controls policials sense ser identificada" i, encara més, "que pugui accedir a la terrassa per despenjar la bandera amb total impunitat". Així mateix, el portaveu del PP ha demanat a l'alcalde que obri una investigació i identifiqui els tres encaputxats. "Pueyo és el màxim responsable de la seguretat a Lleida i, si no és capaç de controlar la seguretat de l'edifici de l’Ajuntament i de les persones que hi accedeixen, és incapaç de garantir-la per a tota la ciutat", ha expressat Palau. El líder popular la Paeria ha instat Pueyo a actuar "com a alcalde i no com un hooligan". Segons Palau, "mentre despenjaven la bandera, Pueyo aplaudia des del carrer, tot un despropòsit amb un paer en cap de qui s'espera neutralitat, sentit comú i seny lleidatà". El PSC demana a Pueyo que es desmarqui dels fets del 3 de gener i l'obertura d'un expedient informatiu Per la seva banda, el grup municipal del PSC ha reclamat a l'alcalde Miquel Pueyo que obri un expedient informatiu intern per tal d'esclarir què va passar el passat 3 de gener, quan tres persones van retirar la bandera espanyola del balcó de la Paeria de l'avinguda de Blondel, i també ha instat Pueyo a desmarcar-se d'aquells fets. Segons la portaveu socialista Cristina Moron, "cal que assumeixi les responsabilitats qui hagi de fer-ho" i, en aquest sentit, ha defensat que es preservi "en tot moment" la tasca dels funcionaris públics de l'Ajuntament i també del cos de la Guàrdia Urbana de Lleida. A la vegada, ha demanat que s'obri una investigació administrativa "que esclareixi què va passar i qui són els responsables".
|
Política
|
Política municipal
|
Torres preveu que només arribi a obrir el 30% de la planta hotelera de Barcelona. El president de Turisme de Barcelona diu que el pla estatal per al sector és "només l'aperitiu" dels ajuts que calen. El president de Turisme de Barcelona, Eduard Torres, ha afirmat aquest divendres en una entrevista a RAC1 que preveu que aquesta temporada només pugui arribar a obrir el 30% de la planta hotelera de Barcelona. Segons Torres, malgrat l'obertura de fronteres, actualment els establiments tenen "ocupacions molt baixes" i tot i que s'ha notat un "interès", es parteix de molt a baix. "Serà un estiu molt dur", ha admès, afegint que ja estarà satisfet si arriben a obrir uns 125 dels 450 hotels de la ciutat. Torres ha remarcat que els que obren ho fan assumint pèrdues per intentar donar "una imatge de normalitat" que és molt necessària. Per Torres, el pla del govern espanyol va "en la bona direcció" però és "només l'aperitiu" dels ajuts que calen. En aquest sentit, el president de Turisme de Barcelona ha indicat que el sector ara està centrat en intentar "aguantar el cop" del coronavirus, que calcula que pot arribar als 8.000 milions d'euros a la ciutat i posar en risc 90.000 llocs de feina. Torres ha dit que "s'han pres algunes mesures positives per a les empreses", com els ERTO o les línies de liquiditat de l'ICO, però ha avisat que els problemes poden arribar al 2021, quan aquestes mesures s'esgotin però les reserves segueixin encara en nivells molt per sota dels habituals. Segons el president de Turisme de Barcelona, els visitants locals tindran un efecte petit en la situació del sector, ja que la capital catalana habitualment rep un 83% dels turistes per avió. En aquest sentit, ha demanat apostar per fer de Barcelona una "destinació segura" amb una "imatge de normalitat". Torres ha dit que amb el coronavirus cal que tothom prengui consciència que el turisme "no és cosa del sector turístic, sinó de la ciutat", i ha demanat crear un gran consens per atraure turistes de qualitat a través de projectes de col·laboració público-privada. En aquest sentit, ha dit que si fins ara es debatia sobre les conseqüències negatives del turisme per a la ciutat, ara hi ha "l'oportunitat de posar-lo en valor" i fer "un debat més equilibrat de les coses bones" que té, potenciant alhora els visitants que ofereixin "la menor disrupció i la major aportació".
|
Economia
|
Empresa
|
L’Acadèmia del Cinema Català homenatja els primers grans estudis sonors de l’Estat, Orphea Film i Estudis Trilla. Ubicats a Barcelona, van esdevenir la principal plataforma de rodatge i sonorització entre els anys 30 i 60. El 1932 Barcelona va esdevenir la principal plataforma de rodatge i sonorització del cinema estatal gràcies a Orphea Film i Estudis Trilla, dos estudis ubicats a Montjuïc que van funcionar fins el 1956. L’Acadèmia del Cinema Català recorda aquest dimarts la història d’aquells anys amb la inauguració d’un gran mural creat per Roc Blackblock a l’Avinguda Ferrer i Guàrdia. En paral·lel, l’Acadèmia ha estrenat a l’auditori del CaixaForum un muntatge inèdit d’imatges d’arxiu que sonoritzades en directe per commemorar l’arribada del cinema sonor a Barcelona, seguit d’una taula rodona sobre l’oblit del passat cinematogràfic barceloní.
|
Cultura
|
Cinema
|
Rescaten dos excursionistes ferits mentre baixaven a la Vall de Núria. La dona està hospitalitzada a Campdevànol en estat crític. Els Bombers han rescatat un home i una dona mentre caminaven del refugi de Comadevaca en direcció a la Vall de Núria (Ripollès). La parella ha trucat a dos quarts de dues al telèfon d'emergències, després que els hagués enxampat la pluja i el vent a mig camí. Un helicòpter els ha localitzat sobre dos quarts de quatre de la tarda i els ha traslladat a l'hospital de Campdevànol (Ripollès), on els esperaven diverses dotacions del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). La dona està hospitalitzada en estat greu i l'home podria estar ferit. A part de l'helicòpter, els Bombers també han mobilitzat tres dotacions terrestres per aquest rescat.
|
Societat
|
Successos
|
Alcarràs ha registrat 43,8 graus durant l'onada de calor, la temperatura més alta de Catalunya dels últims 30 anys. A l'interior no hi havia un episodi comparable en intensitat des del juliol del 1982. La localitat d'Alcarràs (Segrià) ha registrat durant l'onada de calor que ha tingut lloc del 25 al 30 de juny una temperatura màxima de 43,8 graus, la més alta que hi ha hagut a Catalunya en els últims 30 anys, o si més no la més alta que han mesurat les estacions de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (Xema), segons indica el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). A Artés (Bages), la temperatura va arribar als 43,6 graus. La calorada, que s'ha fet notar a bona part de l'Europa occidental i amb rècords històrics a França, ha deixat valors de temperatura màxima de 40 a 43 graus a les comarques de l'interior i a diversos sectors del prelitoral, així com a les valls prepirinenques. Els dies més calorosos van ser el divendres 28 i el dissabte 29. A banda d'intensa, l'onada de calor ha estat persistent, ja que en alguns sectors de muntanya ha provocat la superació dels llindars de perill per calor durant 6 dies consecutius, un fet que, segons l'SMC, és "totalment extraordinari" al mes de juny. Al llarg de l'episodi la gran majoria d'estacions de la Xema amb més de 10 anys de dades (126 de 145) han superat la seva màxima absoluta de juny i més de la meitat de les estacions (83 de 145) la màxima absoluta de tota la sèrie, en alguns casos dos dies consecutius. A l'interior de Catalunya ha estat l'onada de calor més important de les últimes dècades i, segons els meteoròlegs, caldria remuntar-se fins al juliol de 1982 per trobar-ne una de comparable. En canvi, prop de la costa s'han viscut calorades força més destacades, sense anar més lluny la de principis d'agost del 2018, indiquen les mateixes fonts. La temperatura va tocar sostre entre el divendres 28 i el dissabte 29 de juny, quan la màxima va superar els 40 graus a gran part de l'interior i a molts sectors del prelitoral. El dijous 27 i el diumenge 30 també es va arribar als 40 graus a diverses planes de l'interior, de manera que a sectors del pla de Lleida, la conca de Tremp, el pla de Bages o la plana de Vic s'ha arribat a superar aquesta xifra de màxima durant 4 dies consecutius. Entre el 25 i el 30 de juny, gairebé totes les estacions de la Xema (173 de 185) han superat almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor. L'excepció són alguns trams del litoral del Montsià, del Baix Camp, del Tarragonès, del Maresme o de l'Alt Empordà. La majoria d'estacions (131 de 185) han superat el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius. El nombre més gran de superacions s'ha observat a l'interior (de 3 a 5 dies) i al Pirineu, on s'han registrat fins a 6 dies amb una màxima per sobre del llindar de calor. Des de l'SMC s'indica que a la major part del país la calorada de finals de juny del 2019 haurà deixat enrere els registres màxims de les grans onades de calor de les últimes dècades (juliol del 2015, agost del 2012, agost del 2003 o juliol del 1994, entre d'altres). A banda, del 25 al 30 de juny, 59 de les 145 estacions de la Xema han resgistrat la temperatura mínima més alta de la seva sèrie en un mes de juny. A 24 s'ha observat la mínima més alta de tota la sèrie. A més, segons l'SMC, l'absència de nuvolositat, el vent dèbil i la humitat relativa molt baixa han afavorit un contrast de temperatura molt important entre el dia i la nit en algunes fondalades, fins al punt que en alguns indrets del país s'han mesurat 30 graus de diferència entre la temperatura mínima i màxima d'un mateix dia. A Fornells de la Selva (Gironès) 12,8 graus de mínima i 43,4 de màxima el 28 de juny, o a Serós 13 de mínima i 43,3 de màxima el 29 de juny.
|
Societat
|
Meteorologia
|
La DOP Pera de Lleida preveu una collita més curta però de gran qualitat. L'empresari Tatxo Benet apadrina l'inici de la recol·lecció de la varietat Conference. La Denominació d'Origen Protegida (DOP) Pera de Lleida ha donat el tret de sortida aquest dimarts a la collita de la varietat Conference. El Consell Regulador encara la campanya amb optimisme i bones expectatives pel que fa a qualitat, malgrat la davalla de producció en pera prevista per aquesta campanya al conjunt de Catalunya. El potencial productiu de la DOP Pera de Lleida se situa entre els 7 i els 9 milions de quilos de les tres varietats de pera autoritzades, la Llimonera, la Blanquilla i la Conference. El periodista i empresari Tatxo Benet ha apadrinat la collita d'aquesta campanya de la DOP Pera de Lleida, una iniciativa que tindrà continuïtat a partir d'ara amb l'elecció cada any d'una personalitat reconeguda lleidatana. La producció de la DOP Pera de Lleida ha de complir uns paràmetres de qualitat definits pel Consell Regulador, i les peres que es comercialitzen sota aquest segell obtingut fa onze anys han hagut de ser conreades d'acord amb un protocol de bones pràctiques agrícoles i només es poden manipular en les centrals i magatzems autoritzats. El Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida està integrat per les empreses Actel, Fruits de Ponent i Fruilar. Els seus socis conreen unes 600 hectàrees de peres de les tres varietats autoritzades (Conference, Blanquilla i Llimonera), repartides entre el Segrià, la Noguera, l'Urgell, el Pla d'Urgell i les Garrigues. Fa uns nou anys, aquestes tres firmes van crear l'empresa Top Quality Fruits, SL, que s'encarrega de comercialitzar de forma unificada les varietats de peres emparades sota la DOP Pera de Lleida sota la marca Edenia. Una collita més curta però de gran qualitat Enguany, la calor ha provocat que la collita de la DOP Pera de Lleida s'avancés entre 10 i 15 dies, fet que ha provocat que aquesta primera setmana d'agost coincideixi la recol·lecció de la varietat Blanquilla amb la de la pera Conference. La Conference, que és la de collita més tardana de les tres varietats que inclou la DOP, s'acostuma a collir la segona quinzena d'agost i representa un 66% del total recol·lectat, mentre que la llimonera (la primera que es cull) representa un 18% i la Blanquilla, un 16%. En general, la campanya de pomes i peres de tota Europa és inferior que altres anys i les previsions de collita de les empreses que formen part de la DOP, segons els rendiments d'enguany, oscil·laran voltant dels 9,5 milions de quilos de peres de les que aproximadament tres quartes parts (7 milions de quilos) compliran els estrictes requisits de la DOP i podran ser venudes sota la marca DOP Pera de Lleida. Aquesta xifra representa al voltant del 15% del total de la pera que es produeix a les comarques lleidatanes. La calor, a més d'avançar la collita, també ha beneficiat l'assoliment amb escreix dels graus Brix que necessita la pera per a ser dolça. Així doncs, les peres de la DOP Pera de Lleida surten al mercat amb òptimes condicions gustatives i una bona qualitat de russeting pel que fa a la varietat Conference, segons ha explicat el president del Consell Regulador de la DOP Pera de Lleida, Gerard Pujol. Pujol ha explicat que les principals cadenes de distribució ja compten amb la nova pera llimonera als seus lineals des de la setmana passada i, a mesura que les noves varietats acompleixin els paràmetres de duresa i continguts de sucre exigits per la DOP Pera de Lleida, també aniran arribant als lineals. Tatxo Benet, primer ambaixador de la collita de la DOP Pera de Lleida L'inici de la collita de la Conference de la DOP Pera de Lleida ha estat apadrinada enguany pel periodista i empresari Tatxo Benet que, d'aquesta manera, ha rebut el títol 'Ets la pera'. L'acte s'ha dut a terme en una finca de Torrelameu (Noguera). El Consell Regulador ha decidit que cada any una personalitat reconeguda lleidatana exerceixi d'ambaixador de la collita. Benet s'ha mostrat "encantat" de promocionar la fruita de Lleida i, en aquest cas, de la DOP Pera de Lleida. Així, ha explicat que "ha viscut envoltat de fruiters des de petit" i que "s'ha fet un tip de collir fruita als estius a la finca de la seva família. Tatxo Benet ha qualificat de "lloable" la iniciativa endegada per les empreses que integren la DOP Pera de Lleida de vetllar per complir uns paràmetres de qualitat del producte i d'unir-se per comercialitzar-lo. Llibre de receptes En aquests moments la principal acció de promoció de la DOP pera de Lleida se centra en la venda solidària del seu primer llibre de receptes '40 receptes amb DOP Pera de Lleida' obra de la food designer lleidatana, Alexa Trilla, que recapta fons per a l'organització Pallapupas encarregada de portar somriures als hospitals. El llibre es pot adquirir per 20 euros al web de la DOP Pera de Lleida i a la llibreria Caselles de Lleida, i s'està en negociacions amb altres cadenes de llibreries. Accions de promoció per a la campanya 2020-2021 Pel que fa a la promoció de la DOP Pera de Lleida, per aquesta campanya es treballa en continuar incrementant la seva presència a les xarxes socials amb receptes i consell nutricionals i a més s'han dissenyat algunes accions sorpresa que volen acostar molt més la DOP no només als seus consumidors finals sinó també fer-la molt present entre el teixit productiu lleidatà.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Famílies de l'escola concertada presenten més de 120.000 al·legacions al projecte de decret d'admissió. Consideren que la normativa va en contra del dret d'escollir escola i sense finançament per a la redistribució d'alumnes. La Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya (CCAPAC) i la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (FAPEL) han presentat aquest dilluns al Departament d'Educació més de 120.000 al·legacions al projecte de decret d'admissió d'alumnes que es preveu aprovar les properes setmanes. Les famílies consideren que el text ''perjudica'' la llibertat d'elecció de centre de les famílies en marcar l'oferta i la programació de places de l'escola concertada i lamenten que vagi sense finançament que ''compensi la distribució de l'alumnat''. Les famílies també alerten que si es redueixen les places de les concertades pot estar ''en perill'' part de l'estabilitat laboral dels treballadors. Les dues federacions d'associacions de pares i mares d'escoles concertades han aconseguit el suport a les al·legacions en la darrera setmana i per això, la secretària de CCAPAC, Mar Pla, ha posat en valor el ''suport'' aconseguit de tota la comunitat educativa. Al costat del president de FAPEL, Josep Manuel Prats, han lliurat les caixes amb les 122.271 al·legacions signades per els pares i mares de les escoles concertades que, després de conèixer la setmana passada el contingut del decret d'admissions que prepara el Govern, van iniciar una campanya entre les famílies dels centres. Tant CCAPAC com FAPEL asseguren que del decret, la definició de l'oferta de places abans de la preinscripció que preveu el Departament ''perjudica'' el dret d'elecció d'escola dels pares i mares perquè es tanquen les unitats abans. Pla ha destacat que s'ha de saber primer, quina demanda tenen aquestes escoles i ha recalcat que la llei estableix que s'ha de tenir en consideració ''la demanda social''. A banda, les famílies consideren que el decret no estableix com es compensa la distribució equitativa de l'alumnat. Pla ha recordat que des del sector concertat s'havia demanat fa temps estudiar el cost de la plaça i que aquest sigui assumit pel departament perquè ''totes les famílies puguin triar qualsevol escola'', i que en canvi, la comissió del pacte que havia de fer aquest estudi encara no ha acabat la feina. Per les associacions de pares i mares, si alumnat amb dificultats socioeconòmiques se'ls assigna una plaça a una escola concertada, les altres famílies se n'hauran de fer càrrec i fins i tot les escoles, han dit, es poden veure econòmicament afectades. En aquest sentit, Prats ha recordat que fa anys que s'han anat tancant grups o perdent concerts i que per tant, aquestes dificultats poden posar en risc l'estabilitat del personal de l'escola concertada. La FaPaC veu la concertada com un ''lobby'' La Federació d'Associacions de Pares i mares de Catalunya (FaPaC) també ha presentat al·legacions al projecte de decret d'admissions però per motius totalment contraris als de les patronals de la concertada. Des de la FaPaC, que ja no van entrar al Pacte contra la Segregació Escola perquè no eliminava els concerts educatius, es considera que aquest projecte és ''continuista'' i que no aporta novetats en la regulació de manera que no se solucionarà la segregació escolar a Catalunya. En declaracions a l'ACN, la directora de la FaPaC, Lidón Gasull, ha explicat que l'entitat ja va fer propostes per a la redacció d'aquest decret que no han estat acceptades pel Departament i consideren que no suposa cap ''avenç'' per a superar aquesta segregació escolar. Gasull creu que les al·legacions de l'escola privada concertada són ''falses'' i que les patronals i les associacions de famílies estan actuant de ''lobby'' perquè puguin ''sobreviure'', en una època en que l'escola concertada a Catalunya està ''en decadència'' perquè les famílies aposten per la pública. A mode d'exemple, Gasull destaca que només a la ciutat de Barcelona, el curs passat van quedar vacants 1.392 places a P3, mentre que algunes famílies no van poder entrar a la pública. Qualifica la situació de ''drama'' i creu que el decret que vol aprovar el Departament només instaura ''encara més'' l'escola privada concertada omplint-les amb les famílies que no entren a la pública. Per la FaPaC, la nova normativa beneficia la concertada amb ''més finançament i privilegis amb l'admissió'', i que el repartiment dels alumnes amb necessitats específiques no soluciona la segregació escolar ja que, segons Gasull, és culpa de la ''doble xarxa'' i de mantenir el ''dret a l'elecció de centre'', per sobre de la proximitat. Eines per a l'equitat Juan José Falcó, director general d'Atenció a la Família, ha explicat a TV3 que s'ha el decret s'ha redactat després d'un procés de negociació i que respon ''fil per randa'' al Pacte contra la Segregació escolar signat l'any passat. Per Falcó, el decret desplega ''totes les eines'' per aconseguir equitat escolar i per això defensa la programació única de l'oferta de places amb la participació dels ajuntaments. Falcó ha recalcat que la nova normativa diu que centres i ajuntaments han de ser ''corresponsables'' per a la distribució equilibrada ie s posen mesures ''específiques'' per fer-ho possible. Falcó ha assegurat que el decret no proposa la ''supressió'' a la pública ni adscripcions forçoses i per això ha demanat ''responsabilitat'' a tots els agents. Per Falcó aquesta és ''la norma que necessita el país''.
|
Societat
|
Educació
|
AMPLIACIÓ:Els veterinaris criden a la calma arran del gat infectat per la covid-19 perquè no s'ha comprovat que siguin contagiosos. L'investigador Joaquim Segalés destaca que el felí no tenia cap lesió relacionada amb el coronavirus. El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya han fet una crida a la "calma" després que els investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA) de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) hagin detectat a Catalunya un gat infectat per la covid-19. A través d'un comunicat, els professionals reiteren que es pot seguir "convivint i gaudint de les mascotes" som s'ha fet sempre, ja que "no hi ha cap evidència" de què puguin contagiar als humans. De fet, segons l'investigador d'IRTA-CReSA Joaquim Segalés, el felí no presentava cap lesió relacionada amb el nou coronavirus. Els veterinaris, però, recomanen a les persones infectades que extremin "les precaucions de distanciament i d'higiene per protegir" les mascotes. Segons els veterinaris catalans, "el paper de les mascotes en la transmissió de la COVID-19 és negligible". "La via de transmissió predominant és d'humà a humà", destaquen tot subratllant que "les fonts oficials parlen de més de tres milions i mig de persones contagiades i, que es conegui, a tot el món hi ha sis gats contagiats i dos gossos". En aquest sentit han detallat que "la simptomatologia detectada en animals és lleu o moderada" i que "en tots els casos, els animals s'haurien infectat per contacte directe amb els seus propietaris o cuidadors, que tenien la covid-19. El Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya recorda que "al diferenciar entre contagiar-se i ser contagiós". "Els gats són susceptibles a la infecció pel nou coronavirus però no hi ha cap evidència que suggereixi que són contagiosos per als humans", conclouen els professionals a través d'un comunicat. Per això, els veterinaris recomanen que "si una persona ha contret la malaltia de la COVID-19 o creu patir-la, extremi les precaucions de distanciament i d'higiene per protegir la seva mascota". Amb tot, afirmen que "en cap cas aquesta situació justifica un abandonament ni prendre accions que afectin o perjudiquin el benestar de les mascotes". El comunicat difós aquest diumenge està firmat conjuntament amb el Departament de Salut, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, IRTA-CReSA, la Universitat Autònoma de Barcelona, els quatre Col·legis Oficials de Veterinaris i el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya.
|
Societat
|
Salut
|
Arrimadas: "El candidat d'ERC no és Junqueras o Rufián, és Pedro Sánchez". La candidata de Cs creu que si guanyen PSOE o PP, en 20 anys "la maquinària separatista no s'haurà interromput". La cap de llista de Cs a Barcelona, Inés Arrimadas, creu que el candidat d'ERC, Gabriel Rufián, "vol que Sánchez torni" a la Moncloa. En un acte al Bar Restaurant Can Galán de Bellvitge, a L'Hospitalet de Llobregat, ha expressat que "el candidat d'ERC no és Junqueras o Rufián, és Pedro Sánchez". A més, ha dit que el PP fa "zero patatero" per combatre el "separatisme" quan està a govern. Segons ella, si guanyen tant socialistes com populars, en 15 o 20 anys "la maquinària separatista no s'haurà interromput", i ha mencionat "les ambaixades", l'educació o els mitjans de comunicació. En aquest sentit, ha esperonat el vot perquè "els que donen diners a Toni Soler i Empar Moliner" perquè "insultin" els constitucionalistes aniran a votar. Arrimadas ha criticat tant PSOE com PP perquè, segons ella, els independentistes "segueixen adoctrinant" a les escoles i "endollant" càrrecs i ni socialistes ni populars "ho saben". Segons ella, cap de les dues formacions espanyoles afronten el conflicte català perquè "els fa mandra" i "saben com de difícil és". Per ella, l'única solució per acabar amb "les carreteres cremades" i "l'olor a contenidor cremat" és votar a Ciutadans. Durant l'acte a l'establiment de Bellvitge, també ha defensat "la gent treballadora i humil", en contraposició "als que roben", de vegades "amb 8 cognoms catalans". L'ex cap de l'oposició al Parlament ha reivindicat la victòria del seu partit en les eleccions al Parlament el 21D a L'Hospitalet, i s'ha mostrat defensora d'aquells qui creuen que "és millor les residències d'avis que les ambaixades", o la "llei de la dependència" que la "independència". Arrimadas també ha fet esment a l'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín, que presideix la Diputació de Barcelona gràcies al suport de JxCat. "Que sapigueu que la vostra alcaldessa està governant amb Puigdemont i Torra i estan donant diners a aquells que espien els nens per veure quin idioma parlen, Plataforma per la Llengua", ha etzibat. Segons ella, si es dona a suport a Cs el 10N, en dues dècades "al nacionalisme se li haurà trencat la mquinària" perquè els de Rivera l'hauran "desmantellat". A més, ha promès impulsar mesures per "conciliar" feina i família i per "un mercat laboral just". L'acte també ha comptat amb la portaveu de Cs al Parlament, Lorena Roldán, que s'ha preguntat si la ciutadania vol un futur en el qual "Torra segueixi tallant carreteres amb el cotxe oficial" i en el qual "els encaputxats generin caos amb la cara tapada". I ha afegit: Què volem, que segueixin adoctrinant els nostres nens a les escoles?". L'exadvocat de l'Estat Edmundo Bal també ha intervingut per referir-se a la sentència del procés. "Només vull dir-vos una frase: era rebel·lió, era rebel·lió", ha exclamat. "Em van cesar perquè em vaig negar a treure la violència a l'escrit d'acusació", ha afegit, qualificant de "justícia poètica" que hagi acabat a les llistes de Cs. En una atenció posterior als mitjans de comunicació, ha dit que "acata" la sentència, tot i que en "discrepa" pels fonaments jurídics.
|
Política
|
Partits
|
El candidat de CiU a Mataró el 2015 es planteja ara un 'vot útil' perquè ERC sigui primera força. Joaquim Fernández defensa concentrar el vot a la candidatura independentista més forta davant l'alta fragmentació. L'actual portaveu del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Mataró i alcaldable dels nacionalistes el 2015, Joaquim Fernández, es planteja ara fer un 'vot útil' independentista en favor del candidat d'ERC, Francesc Teixidó. Les enquestes apunten a un frec a frec entre ERC i el PSC per ser primera força a la capital del Maresme i, segons Fernández, l'alta fragmentació del vot el porta a defensar la concentració del vot independentista a la candidatura més forta per garantir l'alcaldia en segona volta, sempre que la resta de "partits del 155" no aconsegueixen sumar els 14 regidors que dona la majoria absoluta. En els darrers dies, tant ERC com Junts per Mataró han fet els seus actes centrals de campanya i Fernández només ha assistit al dels republicans, però assegura que hi ha motius personals d'agenda que justifiquen aquesta tria.
|
Política
|
Política municipal
|
Balaguer crea una xarxa de voluntariats per col·laborar amb persones vulnerables que requereixin ajuda. La capital de la Noguera aposta pel 'joc en equip' per afrontar les dificultats que es preveuen les pròximes setmanes. La Paeria de Balaguer ha posat en marxa una xarxa de voluntaris davant la situació d'estat d'alarma pel coronavirus. Sota el lema 'Juguem en equip', "es tracta de tenir una bossa de gent disposada a ajudar aquelles persones més vulnerables, que estan soles i que aquests dies no poden sortir de casa ni per comprar productes de primera necessitat", segons ha explicat el paer en cap, Jordi Ignasi Vidal. La xarxa es va crear la setmana passada amb l'objectiu que sigui operativa els pròxims dies quan es preveu un augment del nombre de persones que tindran necessitats, un cop vagin esgotant els subministraments propis, ha assenyalat Vidal. Els voluntaris es poden inscriure en el formulari que s'ha habilitat al web voluntariats.balaguer.cat. L'alcalde ha explicat que des de la Paeria es posaran en contacte amb tots els voluntaris que ja s'han inscrit perquè comencin a actuar. A la vegada, Vidal ha fet una crida perquè s'hi inscrigui més gent perquè, "a mesura que s'allargui el confinament, les necessitats seran més importants", ha advertit. D'altra banda, el consistori ha habilitat el telèfon 660 756 719 per a les persones amb necessitats i dificultats per desplaçar-se al qual poden trucar de 9 a 14 hores i de 16 a 20 hores per demanar el suport dels voluntaris. Els voluntaris faran tasques diverses com ara ajudar en el subministrament d'aliments o recursos energètics a la gent gran, persones vulnerables o persones en risc d'exclusió social; tindran també cura dels infants d'aquelles famílies que no puguin acollir-se al teletreball i trauran a passejar les mascotes d'aquelles persones que no ho puguin fer. Així mateix, donaran suport psicològic, via telemàtica, a les persones amb dificultats emocionals i/o inestables causades per no poder sortir de casa i suport tecnològic a les persones que necessitin fer un tràmit (administratiu o de salut, entre altres) que tinguin dificultats tecnològiques o analfabetisme digital.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
205 MEUR d'inversió a la fàbrica de Nestlé a Girona d'ençà del 2010, més de la meitat del total estatal. La multinacional incrementarà la xifra amb 90 MEUR més que permetran ampliar la planta de cafè soluble. La planta de Nestlé al polígon de Domeny, que inclou les fàbriques de cafè soluble i en càpsules, ha acaparat el gruix de la inversió que la multinacional ha fet en territori estatal d'ençà del 2010. En total, al llarg dels darrers sis anys, la planta ha rebut injeccions de 205 MEUR (xifra que representa el 53% del global, situat en 381 MEUR). Entre d'altres, això ha permès triplicar les línies de producció a la planta de Nescafé Dolce Gusto (s'ha passat de quatre a dotze) i engegar les obres a la fàbrica de cafè soluble per incrementar-ne fins a un 30% la capacitat de producció. Durant el 2015, la multinacional hi ha invertit el 10% dels 102 MEUR que s'hi destinaran fins al 2017. A les comarques gironines, durant els darrers sis anys, Nestlé també ha invertit 6 MEUR a la planta d'aigua embotellada que té a Viladrau. La multinacional Nestlé aposta fort per la planta de Girona, i una bona prova en són les inversions que la companyia ha destinat al complex d'ençà del 2010. Durant els darrers sis anys, les fàbriques de Dolce Gusto i la de Nescafé han rebut, en total, 205 MEUR d'inversió. La xifra ja és ingent per ella mateixa, però encara adquireix més rellevància si es posa en relació amb el total estatal. En el període 2010-2015, la multinacional suïssa ha destinat 381 MEUR als onze centres de producció que té arreu de l'Estat. I d'aquests, les comarques gironines n'han rebut el 55%. Un percentatge que inclou no només les obres i projectes a la planta de Domeny, sinó també els 6 MEUR que s'han destinat a la planta d'aigües minerals de Viladrau, al Montseny. A la planta de Girona, el gruix de la inversió acumulada al llarg d'aquest període se l'emporta la fàbrica de Nescafé Dolce Gusto (on s'hi produeixen les diferents varietats de cafè en càpsules i begudes monodosi). Entre d'altres, les inversions han permès que la factoria –inaugurada el 2009- hagi triplicat les línies de producció, passant de les quatre inicials a les dotze que hi ha actualment. Ara, però, aquesta embranzida es traslladarà a la fàbrica de Nescafé. I és que la multinacional ja ha començat les obres que permetran ampliar-la, amb un nou edifici que ocuparà 10.000 metres quadrats, i que permetrà incrementar fins a un 30% la capacitat de producció de cafè instantani. Inversió de 102 MEUR Les obres s'allargaran fins al 2017 i suposaran una inversió acumulada de 102 MEUR. D'aquest global, al llarg del 2015 Nestlé n'ha fet efectiu una mica més del 10%. La resta, 90 MEUR, es concentraran en els propers dos exercicis. Un cop acabin les obres, des de la planta de Nescafé a Girona en sortiran fins a 30.000 tones anuals de cafè instantani (una gran part de les quals es destinaran a exportació). La fàbrica passarà a ser aleshores la primera d'Europa en producció de cafè soluble i la tercera del món, després de les que Nestlé té al Brasil i a Mèxic. A 70 països de tot el món La planta de Nestlé al polígon de Domeny es va inaugurar l'any 1968. Actualment, les fàbriques de Dolce Gusto i la de Nescafé (on també s'hi fan processos de descafeïnat) processen anualment 80.000 tones de cafè verd, més de l'1% de la producció mundial. Compten amb una plantilla de 700 treballadors i exporten el 74% de la seva producció a més de 70 països d'arreu del globus. El director general de Nestlé Espanya, Laurent Dereux, ha subratllat "les inversions importants en producció" que la companyia ha dut a terme arreu de l'Estat, i que consoliden "l'alta productivitat de les fàbriques del grup" tot i l'entorn "complex en què s'ha mogut l'economia espanyola en aquest període".
|
Economia
|
Empresa
|
Sassoli diu a Torrent que ha "pres nota" de l'opinió de l'advocat general del TJUE sobre Junqueras i que espera la sentència. Remarca que l'Eurocambra no té "cap possibilitat" de donar l'escó a Junqueras, Puigdemont i Comín sense la notificació de les autoritats espanyoles. El president del Parlament Europeu, David Sassoli, ha dit a través d'una carta al president del Parlament, Roger Torrent, que ha "pres nota" de l'opinió de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre el cas d'Oriol Junqueras i que està esperant la sentència, que es farà pública aquest dijous. En la carta, enviada com a resposta a dues missives de Torrent, Sassoli subratlla a Torrent que, sense "la necessària notificació formal per part de les autoritats espanyoles competents" pel que fa als escons de Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín, "no hi ha cap possibilitat" per al Parlament de verificar les credencials ni de donar-los l'escó a l'Eurocambra. És per aquest motiu que el Sassoli insisteix que esperen la decisió final del TJUE sobre el cas de Junqueras.
|
Política
|
Unió Europea
|
La Plataforma Pro Vegueria Penedès aplaudeix el nomenament de Regull i l’insta a fomentar la “cooperació intermunicipal”. L’entitat reclama al nou delegat del Govern que sigui “perseverant” a l’hora de defensar el territori. La Plataforma Pro Vegueria Penedès ha aplaudit aquest dimarts el nomenament de l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, com a delegat del Govern al territori, en un càrrec de nova creació. En un comunicat, l’entitat impulsora del reconeixement de la vuitena vegueria ha instat Regull a fomentar la “cooperació intermunicipal” per tal de mantenir l’anunci fet per ell mateix en què es compromet a descentralitzar els serveis territorials entre Igualada, Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell. “Tenim una forta identitat social, que cal cohesionar més i millor. És urgent que les quatre comarques avancin sota uns mateixos objectius derivats de la presa de consciència de l’espai social i de la disposició d’uns recursos compartits”, apunta la plataforma, que demana al nou delegat que sigui “perseverant” en la defensa dels 72 municipis del gran Penedès com a territori singular.
|
Política
|
Govern
|
Colau considera poc "creïble" el veto mutu d'ERC i PSC, advoca pel pacte d'equerres i reitera que no pactarà amb dretes. L'alcaldessa en funcions de Barcelona subratlla que qualsevol acord serà sotmès a les persones de Barcelona en Comú. Ada Colau ha considerat poc "creïble" el veto mutu d'ERC i PSC per poder fer un pacte d'esquerres a l'Ajuntament de Barcelona per a la pròxima legislatura, i ha recordat en un vídeo difós a les xarxes socials que els tres grups, sumant-hi el seu, han governat durant quatre anys a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, per exemple. Colau ha tornat a advocar pel pacte d'esquerres l'endemà que ho fes en una compareixença de premsa per valorar el resultat de les eleccions, i, com aleshores, ha subratllat que 28 dels 41 regidors de l'Ajuntament de la pròxima legislatura són d'esquerres. "És el 60% dels vots dels barcelonins. Un resultat històric", ha afirmat. Colau ha explicat que Barcelona en Comú ha obert un període "tranquil" per parlar amb les diferents formacions d'esquerres amb representació al pròxim consistori, però sí ha volgut tornar a deixar clar que la seva formació no estarà en cap operació que impliqui "forces de dretes", és a dir, "ni Junts per Catalunya, ni Ciutadans". Sigui quin sigui el resultat de les negociacions, el que sí ha volgut deixar clar l'alcaldessa en funcions de Barcelona és que "no hi haurà acords amagats", i que si hi ha alguna proposta de pacte es plantejarà a la gent de la formació "com s'ha fet sempre". Finalment, Colau també ha reflexionat que "seria incomprensible i fallar a la gent" de Barcelona que les tres forces d'esquerres no fossin capaces de posar-se d'acord.
|
Política
|
Política municipal
|
La Moncloa defensa la "independència judicial" i avisa Puigdemont d'instruments perquè no defugi de la justícia. De Vigo presenta el 21-D com les eleccions que permetran recuperar "l'estabilitat, la seguretat i la normalitat" a Catalunya. El portaveu del govern espanyol, Iñigo Méndez de Vigo, s'ha escudat en la "independència judicial" i no ha valorat l'empresonament del vicepresident i set consellers destituïts. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, De Vigo ha defensat que "la separació de poders vigent a Espanya implica separació de responsabilitats". D'altra banda, en referència al fet que el president Carles Puigdemont i quatre consellers més continuïn a Brussel·les, ha avisat que hi ha "instruments internacionals perquè les persones que pretenen sostreure's de l'estat de dret siguin posades a disposició de la justícia". El govern espanyol ha presentat el 21-D com unes eleccions que serviran perquè Catalunya torni a la "normalitat, seguretat i estabilitat" i ha remarcat que s'hi podran presentar representants de tots els partits
|
Política
|
Govern espanyol
|
El comitè d'empresa del centre Sant Joan de Déu d'Almacelles defensa els treballadors arran de la mort de Joan Altisent. Assegura que els protocols d'actuació "es van seguir rigorosament en tot moment" i lamenta que les crítiques a la institució estan generant "intranquil·litat" als empleats. El comitè d'empresa del centre Sant Joan de Déu d'Almacelles -format per delegats i delegades de CCOO de Lleida- ha emès aquest dijous un comunicat on defensa l'actuació dels treballadors arran de la desaparició i mort d'un intern, Joan Altisent. El seu cadàver va aparèixer el 2 de febrer al costat de les vies del tren al mateix terme d'Almacelles, 43 dies després que sortís de matinada de la residència per a discapacitats psíquics on estava ingressat. La família d'Altisent s'ha querellat contra el centre. Acusa els seus responsables d'un delicte d'imprudència greu amb resultat de mort en considerar que va fallar la seguretat i que el centre va trigar massa a avisar els Mossos i la família. Per la seva banda, el comitè d'empresa assegura que els protocols d'actuació "es van seguir rigorosament en tot moment" i lamenta que les crítiques a la institució estan generant "intranquil·litat" als empleats. El comitè d'empresa s'ha decidit a enviar el comunicat "després de les informacions que s'estan publicant als mitjans de comunicació i les xarxes socials, que estan creant un marc de desacreditació en contra del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d'Almacelles i els seus treballadors i treballadores". Per una banda, manifesten el seu "suport i acompanyament a la família" d'Altisent, lamenten els fets ocorreguts, i afirmen que "es fan càrrec de la situació emocional que comporten" però asseguren que no comparteixen "les opinions i les suposicions que no s'acullen a la realitat i que afecten directament els treballadors i treballadores". Segons afirmen, aquestes opinions "danyen la imatge del centre, organització avalada per 50 anys d'història, amb una plantilla de gairebé 300 treballadors i treballadores". El comitè d'empresa alerta que a causa d'aquestes opinions, hi ha empleats que "reben faltes de respecte pel fet de treballar al Centre Assistencial Sant Joan de Déu" i volen manifestar la "intranquil·litat" que els està generant aquesta situació. Tot i això, insisteixen que "aquesta situació no ha afectat l'atenció a les persones que atenen" alhora que remarquen "la qualitat humana, professionalitat i vocació dels treballadors i treballadores envers els pacients i les seves famílies". El comunicat afegeix que el Centre Assistencial Sant Joan de Déu d'Almacelles "està dotat de protocols d'actuació concrets, que es van seguir rigorosament en tot moment". També afirmen que el centre compleix "tota la normativa i els certificats de qualitat corresponents" i que l'"atenció que es dóna a les persones ateses a les nostres instal·lacions és delicadament supervisada per persones altament qualificades, i l'objectiu de la nostra comesa és donar una bona atenció i qualitat de vida a les persones que resideixen al centre". A més, defensen que des de la institució s'aposti per una "inclusió de la persona cada vegada més propera a la societat" allunyant-se d'aquelles intervencions "rígides, dictatorials i anacròniques que fomentaven la por de la societat cap a l'afectat, incloent, el respecte de la seva llibertat per descomptat controlada". "No som persones incapaces per fer la nostra tasca. Som treballadors i treballadores professionals, vocacionals i que extremem la delicadesa en l'execució de les nostres competències professionals", conclouen. El 12 de febrer el mateix centre assistencial també va emetre un comunicat defensant la seva actuació en el cas de Joan Altisent.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
AMPLIACIÓ:Rivera aposta per crear una "aliança forta" dels liberals europeus amb Macron per a les europees. El líder de Cs demana al congrés d'ALDE ser "generosos" i "obrir els braços" a En Marche. El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha apostat aquest divendres per crear una "aliança forta" entre els liberals europeus i noves formacions com En Marche del president francès Emmanuel Macron de cara a les eleccions europees del proper mes de maig. Durant un discurs a la inauguració del congrés dels liberals europeus (ALDE) que se celebra a Madrid, Rivera ha demanat als seus socis que siguin "generosos" per "obrir els braços" a Macron. Fins ara, el president de França no s'ha inscrit a cap partit europeu, tot i que manté contactes amb els grups liberals a Europa. "Estic disposat a arribar a compromisos", ha dit Macron. Per ara, els liberals europeus no han escollit un candidat a la presidència de la Comissió Europea, a diferència dels populars, que dijous van designar l'alemany Manfred Webeer, i els socialdemòcrates, que tenen un sol candidat, l'actual vicepresident de la CE, Frans Timmermans. De fet, alguns dels dubtes de la formació liberal a l'hora de designar candidat poden derivar-se, precisament, de la imprecisió sobre si Macron donarà suport o no a la formació. Fins ara, els liberals han estat uns ferms defensors del procés d'elecció del president de la Comissió Europea a través de l'anomenat procés del Spitzenkandidaten, segons el qual cada partit polític europeu designa abans dels comicis europeus un candidat que, si és del partit guanyador, es converteix en el nou president de l'executiu comunitari. Però el procés no està escrit enlloc, és un simple compromís polític, i si alguns grups, com el Partit Popular Europeu, defensen que ha de ser escollit president de la CE el candidat del partit més votat, d'altres defensen que sigui el de la formació que aglutini més suports a l'Eurocambra, independentment de si és la primera força o no. En tot cas, i per complicar-ho encara més, l'última paraula és, sempre, dels estats membres. I el president francès, Emmanuel Macron, no és massa partidari del sistema. Fins ara, els liberals havien optat per presentar a les europees, com a cap de cartell, el seu líder a l'Eurocambra, el belga Guy Verhofstadt. Però Macron, segons apunten mitjans europeus com 'Politico', preferia com a candidates pesos pesants de la Comissió com la liberal danesa Margrethe Vestager. En Marche abraça els liberals europeus Per la seva banda, la cofundadora d’En Marche Astrid Panosyan ha agraït el suport dels liberals a la plataforma i ha avisat que “alguna cosa gran està canviant a França però també a Europa”. “Els nacionalistes han tornat”, ha advertit dient que oposar-s’hi “no serà suficient”. En aquest sentit, ha apel·lat a “la protecció de la democràcia i l’estat de dret a cada estat membre”. Durant la seva intervenció al congrés d’ALDE, Panosyan ha instat també a “construir un futur millor a l’Eurocambra” i ha indicat que els partits que han fet campanya junts “han de treballar junts”. “Aquesta coalició pot ajudar-nos a ampliar el grup que som aquí avui”, ha dit abraçant el partit dels liberals europeus. “Deixeu-me ser clara: ALDE és el principal partit amb qui En Marche vol construir aquesta coalició”, ha conclòs. Amb tot, Panosyan ha obert els braços a altres formacions que no es troben sota el paraigües d’ALDE: “Necessitem anar més enllà i arribar a partits que no són aquí avui però que podrien sumar-s’hi si els ensenyem un camí”. “Mostrem a aquells oblidats per la UE que són escoltats, que els respectem i que estem compromesos a servir-los”, ha finalitzat.
|
Política
|
Unió Europea
|
AMPLIACIÓ:El film mexicanofrancès 'La delgada línea amarilla', millor llargmetratge de la 22a Mostra de Cinema Llatinoamericà. El guardó al millor documental se l'endú 'Llévate mis amores' i al millor curt és per a 'Los Angeles 1991'. La coproducció mexicanofrancesa 'La delgada línea amarilla' ha guanyat el premi al millor llargmetratge de la 22a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que se celebra a Lleida, a més d'endur-se el primer premi del públic. El director Celso R. García també ha estat reconegut com a millor director per aquesta pel·lícula. El premis al millor actor i actriu han estat per a Damián Alcázar i Magaly Solier, ambdos per 'Magallanes' (Perú-Argentina-Colòmbia-Espanya), film distingit com a millor òpera prima. El jurat també ha guardonat 'Llévate mis amores' (Mèxic) com a millor documental i 'Los Angeles 1991' (Estats Units-Espanya) com a millor curtmetratge. Els guardons es lliuraran aquest vespre en el marc de l'acte de cloenda del certamen. La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya ha donat a conèixer aquest divendres el palmarès de la 22a edició del certamen, que finalitza aquest vespre a Lleida. El jurat de la secció oficial ha distingit amb el premi al millor llargmetratge la pel·lícula 'La delgada línea amarilla' (Mèxic-França) dirigida pel mexicà Celso R. García, que també ha estat distingit amb el Premi Obra Social 'la Caixa al millor director per aquest film. El jurat de la secció oficial de llargmetratges, integrat per Osvaldo Montes, Marcelo Aparicio, Elisabeth Cabeza, Tabita Peralta i Cristina Rius, ha valorat "la revisió dels gèneres clàssics com ara el western" que fa la pel·lícula, la qual "intenta il·lustrar les relacions personals en una situació de conflicte". A més, en el film "s'exalten valors socials importants on no apareixen ni els diners ni la violència i sí un elogi a la convivència i a la solidaritat", segons ha destacat Osvaldo Montes, president del jurat de la secció oficial de llargmetratges. El film guanyador es projectarà aquest vespre durant la cloenda d'aquesta edició de la Mostra. Els premis a millor actor i actriu han anat a parar a Damián Alcázar i Magaly Solier per les respectives interpretacions a la pel·lícula 'Magallanes' (Perú-Argentina-Colòmbia-Espanya), film dirigit per Salvador del Solar que ha estat distingit com a millor òpera prima de la 22a edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà. 'La delgada línea amarilla' també ha estat reconeguda amb el primer premi del públic en l'apartat de llargmetratges, amb 'O outro lado do paraiso' i 'Magallanes', en segon i tercer lloc, respectivament. El Premi Casa Amèrica a Catalunya al millor guió ha estat per a Arturo Ruiz Serrano i Alan Jonsson Gavica per 'La carga' (Mèxic-Espanya), mentre el film 'O outro lado do paraiso' (Brasil) ha obtingut el Premi Ràdio Nacional d'Espanya a la producció que millor recull la realitat llatinoamericana. Així mateix, el jurat de la secció oficial de llargmetratges també atorgat una menció especial a la banda sonora de Guillermo Guareschi per 'Pistas para volver a casa' (Argentina). La producció mexicana 'Llévate mis amores' del director Arturo González Villaseñor ha obtingut el premi al millor documental tot i que el jurat també ha concedit una menció espacial al treball 'Hija de la laguna' (Perú), dirigit per Ernesto Cabellos. El jurat de la secció oficial de documentals ha estat format per Johana Villarraga (presidenta), Caren Sebastián i Ieva Stoncikaitè. Altrament, el primer premi del públic en l'apartat de documentals també ha anat a parar a 'Llévate mis amores', el segon lloc ha estat per a 'Anconetani' (Argentina), i el tercer per a 'La parte por el todo' (Argentina). Pel que fa a la secció oficial de curtmetratges, el millor treball segons el jurat ha estat 'Los Angeles 1991' (Estats Units-Espanya), sota la direcció de ZAC&MAC, mentre 'Chatarra' (Uruguai), dirigit per Walter Tournier i produït per Lala Severi, ha rebut una menció especial per part del jurat de la secció oficial de curtmetratges, integrat per Pere Rovira (president), Berta Puigdemasa, Ferran Aixalà i Lara Díez.
|
Cultura
|
Cinema
|
S'eleven a 7 els casos confirmats de coronavirus a Osona. Dos són treballadors de l'Hospital de Vic que es recuperen a casa seva i cinc són pacients. Els casos confirmats de coronavirus a Osona ja són set. Dos són treballadors de l'Hospital de Vic que es recuperen a casa seva i els altres cinc són pacients que es troben ingressats, dos a la UCI i tres a planta. De totes les proves que s'han dut a terme a la comarca des que es va començar l'epidèmia, un total de 24 han donat un resultat negatiu.
|
Societat
|
Salut
|
Macedònia s'acomiada definitivament "cansats" de reivindicar-se fent música per a preadolescents. El grup diu adéu amb el disc 'Papallones' i idea un concert final amb totes les generacions per a la primavera de 2021. El grup Macedònia, creat el 2001 per Dani Coma, dirà adéu de manera definitiva la primavera del 2021. Gairebé dues dècades després, marxen satisfets d'haver musicat generacions de nens i nenes d'entre sis i dotze anys, però "cansats" de la lluita per buscar un forat en la música adreçada a aquesta franja d'edat. "Hi ha un salt massa gran entre l'animació infantil i la música jove. Hem omplert un buit durant 20 anys i ara no marxem cansats dels escenaris ni de fer cançons, sinó de reivindicar constantment aquesta figura, que no hi ha", assegura Dani Coma en una entrevista amb l'ACN. 'Papallones' és l'últim disc de la banda, que culminarà el seu projecte d'aquí un any amb un concert conjunt de totes les generacions de Macedònia. Dani Coma va engegar el 2001 el grup perquè trobava a faltar en el panorama musical català lletres de cançons que anessin dirigides als nens de Primària. Es passava de l'animació infantil a la música per a joves. "Marxem i no s'ha solucionat res. Els nens passen d'escoltar El Pot Petit o Xiula a Txarango". Després de 20 anys, no poden continuar "buscant aquest forat" i "veure que no hi és". "Allò ideal és que haguessin sortit tres o quatre grups més que fessin el mateix que fem nosaltres. Ens posen en el pack de música familiar, i és complicat perquè nosaltres no podem competir amb preus d'animació infantil", assegura. I és que a nivell logístic, Macedònia no ha estat gens fàcil. Cinc nenes menors d'edat que actuen és complicat, per exemple, pel que fa la seguretat social. Aquest és un dels motius pels quals l'adéu de Macedònia és definitiu. "A cada bolo acabes pagant més que cobrant, i arrossegues a cinc famílies", explica el músic. La primera generació va ser el 'boom' del grup, amb èxits com 'Superfashion' i l'empenta de TV3, que va ser un aparador clau per al grup. Quan la televisió pública va crear la seva formació musical, l'SP3, "ja mai més vam sortir a la tele", cosa que es va notar "moltíssim". La Gina Santaló, una de les fruites de l'última generació de les Macedònia, creu que cada cop als nens els hi agrada música de més grans. "Això és el que ha fet trontollar una mica tot. Cada cop tothom s'avança més", opina. Quan van saber que Macedònia s'acabava, van sentir "peneta", però saber que són les últimes "també mola i els fa il·lusió". "Han passat casi 4 anys. Jo tenia 11 anys quan vaig entrar, per mi és molt de temps i veus tot el que hem crescut", diu la Gina. Malgrat Macedònia s'acabi, Coma no descarta engegar algun projecte musical adreçat a aquestes edats, però renovat de cap a peus. "Si pleguem és perquè volem més, volem mercat i que es valori tot això", reflexiona. Amb tot, considera que la falta d'oferta musical en aquesta edat representa un problema pedagògic: "Fem créixer els nens massa ràpid". 'Papallones', un renéixer Encara que el disc tingui gust de comiat, 'Papallones' vol dir "renéixer, reinventar-se", un títol que representa una manera de "donar-se ales a ells mateixos", a les noies, als músics, i als creadors del projecte. Disponible des del 14 de febrer, les cançons sorprenen amb un llenguatge més inclusiu, i amb temàtiques necessàries per a l'època actual, com el canvi climàtic o el fet que t'agradi una persona del mateix sexe. "Està guai que els nens de Primària que comencen a créixer vegin que no passa res si els hi agrada un altre nen o nena", assegura la Gina. També hi ha lloc per un homenatge a totes les nenes i nens que han escoltat i ballat cançons de Macedònia els últims 20 anys, amb el tema 'Ho soc tot'. Macedònia marxen "tranquils i satisfets", amb la feina feta i amb ganes d'idear un final bonic. Serà la primavera del 2021, quan volen quadrar les agendes de totes les generacions de Macedònia per a un gran concert de comiat. "Les coses si s'eternitzen no tenen sentit, el que les embelleix és saber que s'acaben", afirma l'ideòleg del grup.
|
Cultura
|
Música
|
Freixenet ratifica mantenir la seu social a Catalunya. El consell d'administració ha debatut de nou el trasllat degut a la situació política catalana. Freixenet mantindrà la seu social a Catalunya, segons ha ratificat aquest divendres el Consell d'administració de l'empresa líder del sector del cava. El debat sobre el trasllat de la seu s'hauria inclòs a l'ordre del dia a proposta del president de la companyia, Josep Lluís Bonet, arran dels resultats de les eleccions del 21 de desembre i de la manca de govern a Catalunya gairebé dos mesos després dels comicis. A finals d'octubre, la proclamació de la República des del Parlament i l'aplicació de l'article 155 de la Constitució ja va motivar que el consell d'administració de Freixenet debatés sobre el trasllat fora de Catalunya, però va decidir mantenir la seu a Sant Sadurní d'Anoia perquè s'havia "retornat a l'ordre constitucional". Aquest divendres s'ha ratificat aquesta decisió.
|
Economia
|
Empresa
|
Foment proposa resoldre el conflicte de representació institucional en funció de criteris econòmics. Apel·la a l'acord com a "únic camí" per desbloquejar la situació entre les tres patronals catalanes. Foment del Treball ha proposat resoldre el conflicte de representació institucional amb Fepime i Pimec a partir de criteris econòmics com la facturació, el nombre de treballadors o el volum d'exportacions i importacions. Ho proposa perquè, segons l'opinió d'aquesta entitat, els criteris legals vigents "impedeixen" determinar "de forma correcta i ajustada a la realitat empresarial" la quota de representativitat. Cal recordar que la situació porta mesos enquistada perquè les tres entitats no es posen d'acord sobre el pes que pertoca a cadascuna en les taules de negociació i el repartiment de subvencions de la Generalitat. Més enllà de la proposta, Foment sosté que "l'únic camí" per desbloquejar aquest escenari és l'acord entre les tres patronals. La setmana passada el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies anunciava que convocaria les tres patronals per resoldre la situació de bloqueig "vista la incapacitat manifesta d'arribar a un acord". Actualment, Foment del Treball té un 60% de la representativitat, Pimec un 25% i Fepime, la patronal de les petites i mitjanes empreses inscrita dins Foment, un 15%.
|
Economia
|
Empresa
|
Recuperat un tram de les grades del circ romà de Tarragona, a falta d'instal·lar una tanca i càmeres de vigilància. L'Ajuntament ha sancionat l'empresa encarregada dels treballs a la plaça dels Sedassos pel retard de 10 mesos en l'obra. Les obres de recuperació i integració urbanística del tram de grades del circ romà de la plaça dels Sedassos de Tarragona ja han acabat. L’Ajuntament, que ha recepcionat aquest dimarts els treballs, ha sancionat l’empresa pels 10 mesos de retard en la finalització de les obres. Amb tot, s’ha complit amb els terminis imposats pel Ministeri de Foment per rebre l’ajut per a l’actuació, atorgat el 2014. Per completar l’obra, la regidora de Patrimoni, Begoña Floria, ha explicat que aviat s’instal·larà una tanca que evitarà l’accés al monument i també es posaran càmeres de vigilància, enfocades únicament al recinte. Els treballs han consistit en la restitució volumètrica de les grades, en fusta, i no han estat exempts de polèmica. “Xoca una mica perquè estem acostumats a veure les restes, però ara estem veient quin volum tindria, i encara estem a un metre i mig d’on corrien els carros”, ha explicat Joan Menchon, arqueòleg municipal.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
La Plataforma ZOOXXI troba elements dissonants en el nou pla estratègic del Zoo de Barcelona. L'entitat creu que les instal·lacions del mediterrani implicaran incloure "espècies exòtiques" d'altres països com Xile o Austràlia amb una climatologia similar. Després que es presentés el pla estratègic per al nou Zoo de Barcelona en què es vol potenciar la fauna autòctona, la plataforma ZOOXXI ja ha mostrat el seu escepticisme davant d'aquest nou model. De fet, consideren que el pla preveu incorporar "espècies exòtiques" d'altres països del nord d'Amèrica, de Xile o d'Austràlia "sota l'excusa de pèrtanyer a franges climàtiques similars", apunta la coordinadora de ZOOXXI, Rosi Carro. De tota manera, el portaveu de la plataforma, Leonardo Anselmi, avança que el pla "no compta amb el suport polític" per tirar-ho endavant i que es deu a un anunci "apressat" a la premsa del nou pla estratègic. La plataforma assegura que ha tirat endavant una Iniciativa Ciutadana que va registrar a l'octubre que es transformarà en una ordenança en els propers mesos que obligarà a "desfer" el que compti al pla i que no contempli la nova normativa. De tota manera, la plataforma celebra que la voluntat del zoo sigui potenciar algunes de les espècies del mediterrani que ajudaran a protegir "una àrea tan valuosa i tan en perill del nostre entorn", tal com ha afirmat Carro. ZOOXXI denuncia que "és el moment de fer cas a la gent" i critica que es creïn plans estratègics a deu anys vista, però que "canvia cada quatre anys i s'aplica en un sol any de cada mandat", avisa el portaveu Leonardo Anselmi. ZOOXXI és una plataforma social i acadèmica que proposa la reforma de zoològics d'arreu del món, adaptant aquestes instal·lacions als coneixements científics que hi ha actualment.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:La Mesa del Parlament desestima la petició de C's, PSC i PPC i permet la votació de les resolucions. La majoria de l'òrgan creu que els textos són "congruents amb el debat" de política general i que la Mesa "no ha de fer una anàlisi previ" del seu contingut. La Mesa del Parlament ha desestimat la petició de C's, PSC i PPC perquè no fossin tramitades ni votades les propostes de resolució que s'havien presentat al voltant del full de ruta sobiranista, el referèndum o el procés constituent. Els vots dels quatre membres de JxSí i el de CSQP s'han unit per fer front als dos de C's i PSC, que s'han quedat sols defensant el rebuig dels textos. Tal i com ha explicat el vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas, aquesta majoria ha considerat que la Mesa "no té la funció de fer una anàlisi prèvia" del contingut de les propostes i només ha de determinar que tingui els requisits formals per ser tramitades i que "siguin congruents amb el contingut del debat" de política general. És per això que JxSí i CSQP han fet valer la seva majoria per desestimar la petició de C's, PSC i PPC. Després de la reunió de la Mesa del Parlament, Lluís Corominas ha comparegut davant els mitjans de comunicació per explicar els detalls de la decisió. El vicepresident primer ha comentat que la Mesa ha escoltat totes les consideracions de la Junta de Portaveus, i posteriorment ha resolt "desestimar les propostes de reconsideració de l'admissió a tràmit de les resolucions" de JxSí i la CUP, per una majoria dels seus cinc membres que corresponen als representants de JxSí i CSQP. Els dos de C's i PSC han votat en contra de la desestimació, defensant així que els textos no se sotmetessin a votació del ple. Les raons que, segons Corominas, han motivat la decisió es fonamenten en que les resolucions són conseqüència del debat del dimecres. "Estem en un debat d'orientació general, un debat preceptiu al reglament, i l'article 152 diu clarament que només es pot no admetre a tràmit una proposta de resolució si no és congruent amb el que hi ha hagut al debat de política general", ha explicat, tot afegint que la Mesa ha considerat que els textos presentats "sí eren congruents, perquè tots els grups han pogut parlar de tot el que han volgut, i a més tots els grups parlen de tot a les seves resolucions, inclosos el referèndum i la independència". En aquest sentit, Corominas assegura que la Mesa "no té la funció de fer una anàlisi prèvia del contingut, la legalitat o la constitucionalitat o no de les resolucions". "Podríem ser tan subjectius que podríem incórrer en el dret dels grups a la iniciativa i a la llibertat d'expressió", ha argumentat. A més, ha explicat que "si algú creu que aquest dret dels grups entra en col·lisió amb alguna sentència del TC", la Mesa del Parlament té l'obligació "d'emparar sempre el debat parlamentari i la llibertat d'expressió i d'iniciativa dels grups".
|
Política
|
Parlament
|
Iglesias diu que l'exemple de Colau "l'omple d'energia" per negociar un govern amb el PSOE. Garzón veu en BComú un "missatge de fraternitat" i de "diàleg" per "resoldre els problemes pensant en la gent treballadora". El secretari general de Podem, Pablo Iglesias ha assegurat aquest diumenge que l'exemple de la candidata de BComú a la reelecció, Ada Colau, "l'omple d'energia" per negociar un govern amb el PSOE. En un acte de campanya de BComú al Carmel amb Ada Colau, Iglesias ha reivindicat que Colau ha demostrat que "algunes coses es poden canviar" i que "es pot treballar per a la gent humil" sense "vendre's als grans poders". A més, ha criticat els "tecnòcrates progressistes" als quals el poder els guarda un lloc "còmode" i ha alertat que "els bancs tenen molt clar quin tipus de representants volen". Al seu torn, el líder d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, ha destacat que BComú envia un "missatge de fraternitat" i de "diàleg" per "resoldre els problemes pensant en la gent treballadora". "Si la política no servís per canviar les coses, no es comprarien representants públics portant-los a consells d'administració", ha assegurat Iglesias. El secretari general de Podem ha dit que té "molt mèrit" que Colau no s'hagi "venut" perquè "l'estructura de poder està feta perquè et venguis". "Mai no ha oblidat a qui representa", ha dit Iglesias, que ha reivindicat polítiques impulsades pel govern de Colau, com el dentista municipal o l'aflorament de frau fiscal. Al seu torn, Garzón ha dit que Colau ha demostrat que es pot "construir una societat diferent" i ha demanat als ciutadans una "empenta més" per garantir la reelecció de la candidata de BComú. Garzón ha assenyalat que BComú té un "projecte purament democràtic" necessari per "revertir les retallades acumulades fetes per la dreta" durant els darrers anys.
|
Política
|
Partits
|
Lloret de Mar tanca el 2016 amb gairebé 1,3 milions de turistes, un 7,7% més que l'any passat. Les pernoctacions han crescut i ja freguen els 6 milions, la major part en hotels. Lloret de Mar (Selva) ha tancat el 2016 amb 1.288.098 turistes, el que suposa un increment d'un 7'7% respecte el 2015. Aquest increment també s'ha deixat notar en les pernoctacions, que han crescut un 7'6% i aquest any han arribat a les 5.884.558. La major part dels turistes han dormit en el sector hoteler (93'6%), mentre que la resta ho van fer en apartaments turístics (4,2%) i càmpings (2,2%). Les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) no tenen en compte els 2.216 habitatges d'ús turístic. Ara mateix, aquest tipus d'establiment disposa d'una oferta de 15.8560 places al municipi. Per nacionalitats, el client més habitual de Lloret és el català, seguit del francès, l'anglès i l'alemany. Puja el nombre de turistes que passen les seves vacances a Lloret de Mar. El 2016 va acabar amb un increment d'un 7'7% i es van fregar la xifra d'1,3 milions de visitants. Els més beneficiats van ser els hotels de la població, que van registrar gairebé les sis milions de pernoctacions. Cal tenir en compte, però, que l'estudi no ha inclou les prop de 16.000 places d'habitatge turístic, ja que no hi ha cap sistema fixat per comptabilitzar-les. El balanç mostra que tots els mercats, excepte el polonès, han crescut. Destaquen els Països Baixos que han pujat un 49%, Itàlia que ho ha fet en un 32% i Rússia ,que ha augmentat un 19% situant-se així com el setè país que més turistes porta a Lloret de Mar. L'alcalde del municipi, Jaume Dulsat, remarca que "és important recuperar aquest turista després d'uns anys de davallada". Per contra, el viatger polonès ha baixat gairebé un 10%. Tot i això, el visitant més habitual és el català. Per Lloret hi han passat 323.227 visitants d'arreu de Catalunya. En aquest sentit, Dulsat ha destacat la necessitat de "cuidar el públic de casa" ja que és qui permet desestacionalitzar la temporada. De l'estat espanyol han rebut 89.907 visitants. Just per darrera se situa el públic francès, amb 255.674 turistes. Més lluny es troba el visitant anglès (93.271) i l'alemany (90.845). Primeres dades d'apartaments i càmpings Per primer cop, Lloret de Mar compta amb dades que inclouen dades d'ocupació en càmpings i apartaments turístics de Lloret. En total, 54.778 viatgers s'han allotjat en apartaments, amb un total de 260.091 pernoctacions. Destaquen com a països més rellevants pel que fa a aquest tipus d'allotjament, França, els Països Baixos, Espanya i el Regne Unit. Els càmpings han tancat el 2016 amb 27.825 viatgers i 122.045 pernoctacions de març a setembre, amb predomini de visitants provinents de França, els Països Baixos i Alemanya.
|
Economia
|
Turisme
|
'Lectura fácil' de Cristina Morales guanya el 36è Premi Herralde de Novel·la. 'El sistema del tacto' d'Alejandra Costamagna és l'obra finalista del guardó convocat per Anagrama. Cristina Morales (Granada, 1985) ha guanyat el 36è Premi Herralde de Novel·la amb l'obra 'Lectura fácil', mentre que 'El sistema del tacto' d'Alejandra Costamagna (Santiago de Xile, 1970) ha estat l'obra finalista del guardó convocat per Anagrama i que s'ha donat a conèixer aquest dilluns. 'Lectura fácil' és una obra "contra el masclisme imperant, l'opressió del sistema i la injustícia" i que té com a protagonistes quatre familiars que tenen diversos graus de discapacitat intel·lectual i que comparteixen un pis tutelat a Barcelona. Aquesta és una història que "denuncia el masclisme i les actes d'un jutjat que pretén incapacitar i esterilitzar a una de les protagonistes". En total s'han presentat 445 originals i després de la primera selecció, n'han passat set: 'Cristatus', de Cor Hilkema (pseudònim); 'Degenerado', d'Ariana Harwicz; 'Los hombres más altos', de Fabián Martínez Siccardi; 'Trayectoria', de Silván Salas (pseudònim); 'El sistema del tacto', d'A. Torrant (pseudònim) -finalista-; 'Lectura fácil', de Cristina Morales -guanyadora- i 'Una casa con jardín', d'Itzel Guevara. L'any passat va guanyar el premi Andrés Barba amb 'República luminosa' i el finalista va ser Diego Vecchio per 'La extinción de las especies'. El jurat que ha escollit el guanyador i el finalista ha estat format per Rafael Arias, Gonzalo Pontón Gijón, Marta Sanz, Juan Pablo Villalobos i l'editora Silvia Sesé. La dotación és de 18.000 euros.
|
Cultura
|
Lletres
|
Mor als 97 anys Casimiro Molins Ribot, president de Ciments Molins. Va membre del consell d'administració del grup durant 71 anys. Aquest diumenge ha mort el president de Ciments Molins, Casimiro Molins Ribot, als 97 anys a Barcelona. A través d'un comunicat, la família, el consell d'administració i els treballadors "han lamentat profundament la pèrdua" i han destacat que durant el seu mandat es va consolidar el creixement i la internacionalització del grup". Molins va ser membre del consell d'administració de Ciments Molins durant 71 anys i va ocupar diversos càrrecs de responsabilitat en aquest grup. El 1945 va ser nomenat conseller i secretari del Consell d'Administració, el 1972 va assumir el càrrec de Conseller Delegat i, des del 1986, ostentava la presidència de la companyia. Casimiro Molins Ribot era llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, era pare de sis fills i tenia 24 néts.
|
Economia
|
Empresa
|
El conseller de Salut descarta que a Catalunya es puguin arribar a vendre medicaments fora de les farmàcies. Boi Ruiz considera ''inversemblant'' la proposta de la Comissió nacional dels Mercats i la Competència i recorda que els medicaments no es venen sinó que ''es dispensen''. ''Si de mi depèn i Catalunya té la suficient capacitat, no passarà''. Així de taxatiu ha estat el conseller de Salut Boi Ruiz, després que aquest dimecres s'hagi conegut la proposta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de liberalitzar la venda de medicaments sense recepta a establiments com supermercats o gasoliners. Boi Ruiz qualifica d'''inversemblant'' la proposta i recorda que els medicaments no es venen sinó que ''es dispensen'' després que els hagi ''prescrit'' un metge. Considera que és una ''cadena de valor afegit pel ciutadà'' que funciona i no es pot trencar. Per Ruiz, actualment no hi ha cap problema amb el model de farmàcia actual. El conseller de Salut creu que el ''respecte'' que mereix la ciutadania i el ''valor'' que se li dóna al farmacèutic no es pot substituir per més punts de venda, principalment perquè considera que els medicaments ''no es venen, sinó que es dispensen''. Ruiz creu que no s'ha de confondre el medicament amb qualsevol altre objecte comercialitzable. Defensa que la cadena ''de valor afegit'' que suposa el fet que un metge prescrigui i un farmacèutic dispensi, i que això no ha de canviar. Per això, el titular de Salut ha defensat que ''si depèn de mi i Catalunya té la suficient capacitat'' a Catalunya no es donarà aquesta situació. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va fer públic aquest dimecres un informe recomanant permetre la venda de medicaments en establiments fora de les farmàcies, i també per internet, per liberalitzar el sector.
|
Societat
|
Salut
|
Serret: ''estic plenament compromesa a defensar i tirar endavant el sector primari posant tots els elements necessaris''. La consellera proposa un ''gran pacte nacional sobre la política alimentaria del país'' amb el sector productor com a base i articulat amb tots els agents de la cadena. La consellera d'Agricultura, Meritxell Serret, ha volgut donar un missatge de ''compromís i defensa'' per tirar endavant el sector primari ''posant tots aquells elements que realment són necessaris per dignificar-lo''. El dia que comença la Marxa Pagesa convocada per Unió de Pagesos que ha de concloure en una tractorada dissabte a Barcelona per reivindicar els drets dels qui treballen al camp, la consellera Serret ha dit en declaracions a l'ACN que estan compromesos al ''100%'' i que un exemple d'això és l'increment d'un 13,6% previst en els pressupostos del Departament per enguany. Tot plegat s'emmarca, segons la consellera, en el que ella defineix com a ''gran pacte nacional sobre la política alimentaria del país'', amb el sector productor com a base, però articulat amb tots els agents de la cadena fins al consumidor, per tal que es vegi, principalment, la importància ''estratègica'' que realment té a tots els nivells. Serret ha assegurat que està ''plenament compromesa a defensar i tirar endavant el sector primari'' i per fer-ho ha dit que posarà tots aquells ''elements'' que realment són necessaris per dignificar-lo. El principal element és precisament aquest ''gran pacte nacional sobre la política alimentaria'', que Serret assegura que ja està desplegant amb les polítiques dutes a terme fins ara i les que es faran properament, per ''fer evident a tota la societat'' com n'és d'estratègic el sector a nivell de política alimentària i de país, però també com n'és d'estratègic a nivell de gestió sostenible del nostre medi. Precisament un dels motius que ha empès UP a convocar aquesta marxa de tractors que es preveu històrica és perquè volen reivindicar que també existeixen i per renovar el contracte de la societat amb el camp per al futur més immediat. La consellera d'Agricultura ha assegurat que aquest compromís amb el sector hi és de forma ''personal'' i en el conjunt de persones que conformen el Departament, des que ella i el seu equip hi són al capdavant al gener de 2016. En aquest sentit, assenyala que han fet explícit i han reafirmat aquest compromís amb la proposta de pressupostos per al 2017, que amb més de 300 milions d'euros, creixen un 13'6% en relació als del 2015. Segons Serret, això suposa ''recuperar recursos per al sector, prioritzar polítiques que han d'ajudar a dignificar-lo i sobretot assegurar que hi ha relleu generacional''. És a dir, el conjunt de ''línies estratègiques a favor de la competitivitat i sobretot de cara a millorar aquelles rendes, aquella dignitat que ha de venir fruit del treball d'agricultors, ramaders, silvicultors, pescadors i tothom que treballa pel sector primari''. Serret és conscient que al reivindicació d'UP però del sector en general, ''ve de lluny'', ja que fa anys que hi ha demandes per tenir rendes més altes pels productes que produeixen. De fet, segons la consellera, aquesta és la base per la viabilitat futura del sector i el necessari relleu generacional. En aquest sentit, assegura que ja han posat moltes mesures sobre la taula i s'han iniciat ''passos decisius'' per tirar endavant i facilitar les relacions al llarg de la cadena de valor i facilitar l'organització del propi sector perquè sigui capaç de tenir la força suficient i la capacitat d'incidir a l'hora de formar els preus dels seus productes. Això, per Serret, suposa el 100% del compromís per millorar les rendes del sector. Finalment, Serret ha volgut deixar clar que al llarg del 2016 han estat capaços de transformar la realitat que es van trobar quan van arribar al Departament, amb unes partides i unes línies que s'han pogut ''dotar i prioritzar al màxim de recursos'' del mateix Departament. Tot plegat per afavorir el relleu generacional, donar totes les línies d'ajuts i cobrir el 100% de les zones de muntanya, afavorir i també cobrir al 100% els ajuts a la ramaderia ecològica, i en definitiva, afavorir també els ajuts a la competitivitat.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Onze joves artistes participaran en la XXI Biennal d'art contemporani català. L’art emergent català se cita a Sant Cugat el proper mes de setembre. Sant Cugat del Vallès acollirà a partir del mes de setembre la XXI Biennal d’art contemporani català, en què s’exhibirà l’obra d’onze artistes d’arreu de Catalunya en una exposició al Centre d’Art Maristany. La mostra es podrà veure del 6 de setembre al 4 de novembre, i en paral·lel, se celebraran una sèrie de d’activitats i conferències culturals. Creada l’any 1977, aquesta és la biennal d'art més antiga de l'estat espanyol. Els onze artistes seleccionats en aquesta edició, tots menors de 35 anys, són Guillem Arquer (Sant Fost de Capsentelles), Mariona Berenguer (Sant Cugat del Vallès), Irene Bou (Mataró), Adrià Gamero (Olot), Anna Ill (Vilanova i La Geltrú), Carles Llonch (Lleida), Joan Pallé (Badalona), Anna Pascó (Esplugues de Llobregat), Yurian Quintanas (Tona), Eduardo Ruiz (Barcelona) i Sebastián Ruiz (Montcada i Reixach). L’organització del certamen va fer públic el passat 21 de juny del 2018 els artistes seleccionats per la XXI Biennal d'Art Contemporani Català, d’un total de 68 candidatures. El comitè d'experts encarregat de seleccionar-los l’han integrat Manuel Aramendía, Vicedegà de Cultura de la Facultat de Belles Arts de Barcelona; Aida Marín, Historiadora d’Art i comissària (Reus); Albert Mercadé, Director de la Fundació Arranz-Bravo (L'Hospitalet de Llobregat); Ricard Planas, Director de Bonart (Girona); Jesús Vilamajó, Director de l’Embarrat (Tàrrega); Josep Canals, Galerista i fundador de la Biennal d'Art Contemporani Català. La Biennal d’art contemporani català es va crear el 1977 a Sant Cugat del Vallès dins el marc del Congrés de Cultura Catalana, celebrat aquell mateix any per donar valor a la producció jove i als artistes emergents de Catalunya. Va néixer amb la voluntat de potenciar la carrera professional dels artistes catalans, apropar l'art al públic jove i donar accessibilitat a tot el territori. La cita té caràcter itinerant, i després del seu pas per Sant Cugat viatja fins a altres ciutats catalanes durant dos anys. En aquests anys, han participat a la Biennal artistes catalans de gran reconeixement, com Ignasi Aballí, Susana Solano, Tom Carr, Perejaume, Amèlia Riera, Josep Grau Garriga, Leandre Cristòfor, Armand Cardona Torrandell i M. Assumpció Raventós, entre d'altres.
|
Cultura
|
Arts
|
La CNMC obre un expedient a Gas Natural i a Endesa per possible alteració de preus. La infracció s'hauria produït entre l'octubre del 2016 i el gener d'aquest any. La Comissió Nacional del Mercat i la Competència ha obert un expedient sancionador a Gas Natural Fenosa Generación i a Endesa Generación en observar-se indicis que es podrien haver alterat els preus entre l'octubre del 2016 i el gener del 2017 i determinar si van cometre una presumpta infracció greu de la Llei 24/2013 del sector elèctric. Segons la CNMC, al febrer del 2017 es va requerir informació a les dues companyies sobre els seus contractes d'aprovisionament de gas natural, de subministrament a centrals de cicle combinat i a altres clients, operacions de compra i venda dins del sistema gasista en el mercat OTC, previsions de consums i desviacions entre previsions i consum real després de comprovar els preus registrats en el mercat de generació elèctrica. Sobre la base d'informació reservada, la Direcció General d'Energia ha observat indicis de possible alteració en la generació del pool per obtenir ingressos superiors en mercats de restriccions (ajustaments que es fan per motius de seguretat del subministrament), mitjançant una oferta anormalment elevada perquè aquestes centrals participessin en el mercat de restriccions i obtenir ingressos més elevats. Segons CNMC, amb aquesta pràctica s'hauria impedit la programació durant uns quants dies, tot i que el context generalitzat de preus elevats hauria d'haver conduït a la situació contrària, amb ple coneixement de l'empresa de l'alta probabilitat que les centrals acabarien sent programades per restriccions tècniques (motius de seguretat en el subministrament). Aquesta conducta es podria haver dut a terme per part de Gas Natural al port de Barcelona, al Besòs, a Sagunt, a San Roque i a Màlaga; mentre que per part d'Endesa s'hauria produït a la central de cicle combinat de Besòs.
|
Economia
|
Energia
|
Dos eurodiputats que van ser a Catalunya durant el referendum defensen que també van pagar les seves despeses. El membre l'N-VA assegura que hi havia polítics "preocupats per la democràcia": "El que vaig veure va ser impactant". Els eurodiputats Mark Demesmaeker (N-VA) i Bodil Valero (Verds/ALE) que van ser a Catalunya pel referèndum de l'1-O han defensat que també van pagar les seves despeses per seguir la jornada. Preguntats per la declaració de dos observadors aquest dimecres al Tribunal Suprem, tots dos han reafirmat que van cobrir els costos del viatge. A més, Demesmaeker ha assegurat que durant aquells dies hi havia polítics "preocupats per la democràcia" que van voler veure en persona el desenvolupament de la votació. "El que vaig veure va ser impactant", ha dit l'eurodiputat que també participa en una missió d'observació de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya al judici de l'1-O.
|
Política
|
Unió Europea
|
El nombre d'empreses que formen part de clústers a Catalunya es multiplica per quatre en deu anys. El 76% de les companyies membres asseguren que ser en aquestes entitats les fa més competitives. El nombre d'empreses que formen part de clústers a Catalunya s'ha multiplicat per quatre en deu anys, segons dades que ha fet públiques el Govern aquest dijous. Actualment fins a 2.300 empreses pertanyen als 30 clústers catalans, que representen el 30% del PIB català i generen més de 300.000 llocs de treball. Es tracta de les xifres més altes des que l'any 1992 van néixer els programes de la Generalitat d'impuls a la competitivitat del teixit empresarial català a través de la metodologia de clústers. Els últims en incorporar-se són el Clustermoto i el Leather Cluster Barcelona. Segons ha donat a conèixer la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, el 76% de les empreses membres d'aquestes agrupacions asseguren que formar-ne part les fa ser més competitives. Després de reunir-se amb els presidents dels clústers catalans aquest dijous, Chacón ha assegurat que “clúster és sinònim de competitivitat”. En aquest sentit, segons les dades fetes públiques durant la trobada, el 91% de les empreses membres inverteixen en recerca, desenvolupament (R+D) i innovació, “un percentatge molt superior a la resta”. De fet, més de la meitat (57%) inverteixen més d’un 3% de la seva facturació en activitats d’R+D. Un clúster és un conjunt d’empreses i agents de l’entorn -universitats o centres tecnològics- d’un àmbit econòmic que competeixen i cooperen a la vegada. Segons xifres d'Acció, l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Coneixement, un 69,1% són pimes, un 11,9% grans empreses, un 7,8% centres de recerca i proveïdors de coneixement, un 7,3% startups i un 4% altres agents de l’entorn.
|
Economia
|
Empresa
|
S'aixeca la limitació d'aforament en bars i restaurants de 26 municipis del Segrià i es manté en 19 de la Noguera. Aquest dijous també quedarà sense efecte a la ciutat de Lleida i sis municipis del Baix Segre. Salut ha aixecat aquest dimecres la restricció que limitava l'aforament en bars i restaurants en 26 municipis del Segrià, arran de la millora de les dades epidemiològiques. Això sí, tant a l'interior com a les terrasses, les taules no poden superar les 10 persones i han d'estar separades un metre i mig. També queda sense efecte la limitació estricta d'aforament en actes culturals i religiosos. En canvi, aquestes restriccions seguiran vigents 15 dies més en 19 municipis de la Noguera. Aquest dijous també s'aixecaran les mateixes restriccions a Lleida i sis municipis del Baix Segre. Així, a tots els municipis del Segrià ja els seran d'aplicació només les resolucions d'abast general de tot Catalunya per evitar la propagació de la covid-19. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest dimecres la pròrroga durant quinze dies més de la resolució que estableix mesures especials en matèria de salut pública per a la contenció del coronavirus en 19 municipis de la Noguera, tot i que en aquesta ocasió en deixa fora 26 municipis de la comarca del Segrià on també s'aplicaven fins ara. La vigència de la resolució es prorroga exclusivament per als municipis de la Noguera als quals era d'aplicació, atesa la incidència encara alta de la covid-19 a la zona. Es tracta d'Àger, Albesa, Algerri, les Avellanes i Santa Linya, Balaguer, Bellcaire d'Urgell, Bellmunt d'Urgell, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Os de Balaguer, Penelles, Térmens, Torrelameu, la Sentiu de Sió i Vallfogona de Balaguer. En aquestes poblacions de la Noguera continua, així, vigent la limitació de l'aforament en bars i restaurants d'un màxim del 50%, tant a l'interior com en terrasses i els consums només es poden fer a les taules. També es mantenen les restriccions estrictes d'aforament en actes culturals i religiosos, entre altres mesures per evitar la propagació del virus. En canvi, des d'aquest dimecres, 26 municipis del Segrià ja no han d'aplicar restriccions específiques per la covid-19 i passen a regir-se per les genèriques de tot Catalunya com ara que les taules no poden superar les 10 persones i han d'estar separades un metre i mig, la prohibició de fumar si no es mantenen dos metres de distància. Aquests municipis són els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcoletge, Alfarràs, Alfés, Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Aspa, Corbins, Llardecans, Maials, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torre-serona, Vilanova de Segrià, Vilanova de la Barca, a més de les entitats municipals descentralitzades de Sucs i Raimat –dependents del municipi de Lleida-. En aquestes localitats del Segrià, els bars i restaurants ja poden superar el 50% de l'aforament i poden atendre clients a la barra, ja que fins ara els consums només es podien fer a la taula. Tant a l'interior com a les terrasses, les taules no poden superar les 10 persones i han d'estar separades un metre i mig tot i que es manté el tancament d'establiments a la una de la matinada. També s'aixeca la limitació estricta d'aforament en actes culturals, que no podia superar el 50%, i religiosos, on només podia ser d'un màxim del 33%. Aquest dijous, també quedaran sense efecte les restriccions específiques vigents a Lleida ciutat, Alcarràs, Aitona, Soses, Seròs, Torres de Segre i la Granja d'Escarp. D'aquesta manera, totes les localitats del Segrià veuran equiparades les restriccions per fer front a la pandèmia al conjunt de Catalunya, exceptuant en aquelles zones amb restriccions específiques com ara els 19 municipis de la Noguera, l'àrea metropolitana o Girona i Salt. Actualment, el risc de rebrot a la comarca del Segrià se situa en 118,83, la xifra més baixa des del 22 de juny. El 18 de juliol va assolir el pic més alt des de l'inici de la pandèmia de la covid-19, amb 1388,81. La taxa de reproducció (Rt) es manté per sota d'1 i se situa ara en 0,92. A la Noguera, el risc de rebrot és de 279,41, malgrat que la taxa de reproducció és de 0.90.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Iceta demana per carta a Torrent que es replantegi l'ajornament de la investidura perquè el motiu és ara "inexistent". El PSC-Units reclama que la sessió no estigui sotmesa a una condició "d'impossible acompliment en un termini raonable". El president del grup parlamentari del PSC-Units, Miquel Iceta, ha demanat per carta al president del Parlament, Roger Torrent, que es replantegi l'ajornament del ple perquè ara mateix se sustenta en un motiu "inexistent". En la missiva, els socialistes recorden que Torrent va informar divendres que ajornava el ple a l'espera que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciés sobre les mesures cautelars que havia de demanar al defensa del candidat Jordi Sànchez, cosa que finalment aquesta no va fer. Per això, Considera que la raó per la qual Torrent va ajornar el ple no s'ha donat i el cessament de l'ajornament "depèn d'una condició d'impossible acompliment en un termini raonable de temps". Així, els socialistes demanen a Torrent que la celebració del ple "no romangui més temps sotmesa a un condició d'impossible acompliment en un termini raonable de temps". En declaracions als mitjans, el secretari d'Organització dels socialistes, Salvador Illa, ha afirmat que s'estan "vulnerant els drets" dels diputats i que per això han demanat tant l'empara del Tribunal Constitucional (TC) com s'han adreçat a Torrent. D'altra banda, ha insistit que Catalunya necessita un govern i que la situació actual s'ha de "desbloquejar". En aquest sentit, ha acusat Carles Puigdemont i Toni Comín de no renunciar a l'acta de diputat per un "personalisme excessiu" i ha dit que la decisió final del candidat a la presidència recau en les forces independentistes. "Ja hem vist que arribar a acords entre ells no és senzill", ha apuntat.
|
Política
|
Partits
|
Torra i Sánchez es reuniran al Palau de la Generalitat el 6 de febrer a les 12 hores. El president del Govern està "convençut" que el cap de l'executiu espanyol "no exclourà cap contingut" a la trobada. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el president espanyol, Pedro Sánchez, es reuniran al Palau de la Generalitat el dijous 6 de febrer a partir de les 12 hores. Així ho han informat fonts de la Presidència aquest divendres a la tarda. Torra assegura "estar convençut" que Sánchez "no exclourà cap contingut" a la seva trobada, que ha de servir per preparar la negociació de la taula de diàleg entre els dos executius. El president de la Generalitat es va reunir amb els partits i entitats independentistes el 15 de gener, on es va concretar que Torra plantejarà "l'exercici del dret d'autodeterminació, la fi de la repressió i l'amnistia" com a "punts a tractar" amb el president espanyol.
|
Política
|
Govern
|
Un estudi constata que els càncers de mama HER2-E i luminal B responen millor al tractament amb eribulina. Els resultats també indiquen que aquest fàrmac té la capacitat de convertir les cèl·lules tumorals cap a un estat més benigne. Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia constaten en un estudi que les pacients amb càncer de mama dels subtipus HER2-enriquit i luminal B responen millor al tractament amb eribulina que la resta de grups d'aquest tumor. A més, els resultats de l'estudi indiquen que aquest medicament de quimioteràpia té la capacitat de convertir les cèl·lules tumorals cap a un estat més benigne, segons ha explicat un dels coordinadors de l'estudi, el doctor Aleix Prat, investigador principal del Grup de Genòmica Translacional del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i també cap del servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi s'ha basat en un assaig clínic de fase II sobre les dades de més de 170 pacients. L'eribulina és l'únic agent anticàncer que ha demostrat que és capaç de perllongar el temps de supervivència en pacients afectades de càncer de mama metastàtic tractades prèviament amb quimioteràpia. Segons els investigadors, fins a dia d'avui, no es coneix cap biomarcador que ajudi a seleccionar les pacients de manera prospectiva perquè aquestes rebin els màxims beneficis possibles derivats del tractament amb aquest quimioteràpic. Els investigadors han explorat l'eficàcia del fàrmac eribulina i la possible associació d'aquest tractament amb el perfil d'expressió gènica de pacients amb càncer de mama HER2-, analitzant els perfils abans i després del tractament amb aquest fàrmac neoadjuvant. Així, segons explica el doctor Aleix Prat, es poden identificar una sèrie de biomarcadors que ajuden a identificar quins pacients es poden beneficiar més del tractament amb eribulina. Així, els resultats de l'estudi han revelat que les pacients amb càncer de mama dels subtipus HER2-E i luminal B -segons les característiques d'un panel de 50 gens englobats en la classificació PAM50- responen millor al tractament amb eribulina que els pacients que pertanyen a la resta de subtipus d'aquest tumor. A més, segons explica el doctor Aleix Prat, els resultats obtinguts a partir de l'estudi de l'evolució dels perfils d'expressió gènica indiquen que l'eribulina té la capacitat d'activar la conversió fenotípica cap a un estat tumoral de característiques menys severes. L'estudi ha estat liderat pel doctor Javier Cortés, investigador associat translacional del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i també cap de secció del Càncer de Mama i Tumors Ginecològics de l'Hospital Ramón y Cajal, juntament amb el doctor Aleix Prat, investigador principal del Grup de Genòmica Translacional del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia i també cap del servei d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona. El treballa s'ha presentat aquest dimecres en el marc del San Antonio Breast Cancer Symposium (SABCS), que té lloc a la ciutat de San Antonio, als Estats Units, del 6 al 10 de desembre. Durant aquest congrés de referència en càncer de mama els investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia, pertanyents a diversos grups de recerca, hi presenten més de 14 comunicacions.
|
Societat
|
Salut
|
Sant Cugat rebutja el trasllat a la ciutat del jesuïta denunciat per abusos sexuals. El ple ha aprovat una proposta en aquesta direcció, que també condemna qualsevol tipus d'abús sexual i dona suport a les víctimes de pederàstia i pedofília. El ple municipal de Sant Cugat del Vallès ha aprovat per unanimitat una proposta de la secció local d'ERC-MES per rebutjar el trasllat del pare Pere Sala al Centre Borja de la població. Es tracta del jesuïta del col·legi Sant Ignasi de Barcelona, denunciat per presumptament haver comès abusos sexuals a menors d'aquesta escola durant la dècada dels 80. El text també condemna qualsevol tipus d'abús sexual, especialment aquells que afecten infants i adolescents i expressa "la màxima solidaritat i suport" envers les víctimes de pederàstia i pedofília. Així mateix, exigeix a l'Església Catòlica que no toleri "l'abús sexual a menors i que garanteixi que els seus espais siguin segurs per a la infància". La moció rebutja "la connivència de les altes estructures eclesiàstiques que ha encobert i intentat silenciar els casos els casos d'abusos sexuals a infants i adolescents". Alhora insta al Congrés i al Senat perquè treballin per ampliar el període de temps de prescripció dels delictes d'abús i agressió sexual fins que la víctima faci 30 anys. La congregació va traslladar el sacerdot de 94 anys al Centre Borja de la població la setmana passada després que el cas es fes públic. Fins ara el jesuïta vivia en una residència propera a l'escola Sant Ignasi de Sarrià. Pere Sala està investigat per presumptament haver abusat sexualment d'exalumnes del centre barceloní a la dècada dels 80.
|
Societat
|
Successos
|
El Pont de Suert confirma dos casos de coronavirus i ja són tres els positius detectats a l'Alta Ribagorça. Els dos veïns de la capital comarcal es troben ingressats a l'Espitau Val d'Aran. L'Ajuntament del Pont de Suert ha rebut la confirmació aquest dimecres de dos positius de coronavirus detectats a la localitat. Es tracta de dues persones que actualment es troben ingressades a l'Espitau Val d'Aran de Vielha. Amb aquests dos nous diagnosticats per covid-19 ja són tres els casos de coronavirus confirmats a la comarca de l'Alta Ribagorça. L'Ajuntament del Pont de Suert ha fet una crida a la ciutadania perquè es respectin de manera escrupolosa les normes de protecció, higiene i confinament establerts per les autoritats.
|
Societat
|
Salut
|
Un tren entre Tortosa i Barcelona surt una hora i mitja tard després que Renfe assigni per error un maquinista de baixa. La Generalitat obrirà un expedient a la companyia que pot acabar amb sancions. Un tren de l’R16 entre Tortosa i Barcelona va sortir amb una hora i mitja de retard aquest dimarts al vespre per l'absència del maquinista després que, per error, la companyia Renfe n'assignés un que estava de baixa. Per aquest motiu, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha anunciat que la Generalitat obrirà un expedient a la companyia que pot acabar amb una sanció “exemplar”, segons ha dit en una piulada al Twitter. Per la seva banda, fonts de Renfe han explicat a l’ACN que el maquinista de reserva, que en aquell moment es trobava a Tarragona, es va desplaçar fins a Tortosa per fer-se càrrec del tren i traslladar els viatgers fins a Barcelona, on va arribar poc abans de la una de la matinada, una hora més tard del previst. L’operadora, per la seva banda, també ha obert un expedient per revisar els protocols i perquè no es torni a repetir mai més un error com aquest, segons han comentat fonts de Renfe. Segons la companyia, el tren –amb sortida prevista a les 20.57 h i arribada a les 23.50 h- va recuperar part del retard acumulat després de sortir al voltant de les 22.30 h i arribar a Barcelona a les 00.50 h, aproximadament. La companyia també ha deixat clar que es tracta de situacions “molt puntuals” i ha demanat disculpes als clients, a més de garantir la devolució de l’import dels clients.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:Obre la Fira de Sant Miquel de Lleida amb ''perspectives positives'' després d'una campanya fructícola ''normal''. El certamen compta amb 325 expositors directes repartits en una àrea bruta d'exposició de 64.000 metres quadrats. La 64a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel i la 33a edició d'Eurofruit ha obert portes aquest dijous al matí amb ''perspectives positives'' després d'una campanya de la fruita que ha estat ''normal''. Així ho ha destacat el director del certamen, Oriol Oró, i també alguns expositors consultats que confien que aquesta lleugera remuntada del sector es tradueixi en un bon volum de vendes fins diumenge que és quan tancarà la fira. Aquesta edició compta amb la presència de 325 expositors directes repartits en una àrea bruta d'exposició de 64.000 metres quadrats, un 30% més gràcies a la presència de 12 empreses comercialitzadores de tractors. La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha inaugurat el certamen i ha destacat precisament l'increment d'exportacions de fruita després d'una campanya que ''no ha estat desastrosa''. La Fira de Sant Miquel ha obert portes aquest divendres del matí i tancarà diumenge amb bones perspectives per part de l'organització i també dels expositors. Oriol Oró, el director de Fira de Lleida ha destacat l'augment en expositors i superfície, pel fet que enguany hi ha tractors, que alternen la seva presència amb l'altra fira de referència del sector, la de Sant Josep de Mollerussa. Així mateix, ha posta èmfasi en la presència d'empreses a nivell internacional i delegacions provinents de països africans i asiàtics. Aquesta perspectiva positiva està associada, segons Oró, al fet que la campanya de la fruita ha transcorregut ''en normalitat''. La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha fet referència precisament al sector fructícola en el seu discurs inaugural i ha assenyalat que a diferència de l'any passat les exportacions han crescut. En concret s'ha passat dels 2,2 milions de quilos de fruita dolça exportats al 2017 a 3,018 enguany. Un símptoma, segons Jordà que la campanya no ha estat del tot ''desastrosa''. De totes maneres, la consellera ha remarcat que tant l'Administració com el sector s'han ''d'avançar'' al que puguin venir i per això ja li han traslladat el ministre d'Agricultura, Luis Planas, el pla d'arrencada de fruiters. Jordà ha remarcat que l'objectiu és treballar de manera ''permanent'' amb el sector i per això al novembre ja hi ha prevista una trobada per parlar de la propera campanya de la fruita. Macrogranja per innovar en la producció de porcí També en el marc de la inauguració de la Fira de Sant Miquel, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha anunciat que l'ens ha aconseguit 1,5 milions de la Unió Europea per finançar un projecte per innovar en la producció de porcí i que compta amb un pressupost de 3,1 milions d'euros. Una de les iniciatives que es portaran a terme és la construcció d'una macrogranja amb centenars de verres on s'implantarà nova tecnologia relacionada amb la gestació i la reproducció, per donar a conèixer aquestes tècniques. Abans de finals d'any estarà decidit el lloc on s'ubicarà i està previst que al llarg del 2019 o principis del 2010 es posi en marxa. Expositors en positiu Poca afluència de visitants aquest dijous al matí, de moment, a la Fira de Sant Miquel, però els expositors han transmès bones sensacions pel que esperen de resultats comercials del certamen. Antonio Minguell, de Tractors Minguell ha recordat que porten 3 anys ''molt complicats'' amb les crisis de la fruita però ''enguany dona la sensació que el preu ha acompanyat una mica''. És per això que preveuen una fira més bona que fa dos anys i en aquest sentit ha justificat que els concessionaris de tractors alternin la seva presència al certamen al fet que participar a la fira els pot arribar a suposar fins a 2.000 euros de costos per tractor, ja que l'han de transportar dues vegades. De la seva part, el cap d'àrea de l'empresa JCB, Genís Cervelló, també ha posat de manifest que encaren la fira amb ''bones expectatives'' perquè ''sembla que ha de ser un any a l'alça''. En el seu cas porten producte agrícola, amb tractors, però també maquinària per a la construcció d'obra pública. Cervelló, ha destacat que enguany han fet una ''aposta més forta per aprofitar la tirada cap amunt del sector''.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El TC anul·la la disposició 40 dels pressupostos i avisa que les partides impugnades no poden finançar l'1-O. L'alt tribunal tomba que el Govern habiliti les partides per garantir els recursos necessaris per al referèndum . El TC ha decidit anul·lar per unanimitat la disposició addicional 40 de la llei de pressupostos per aquest any, que estableix que “el Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya”. L'alt tribunal declara que la resta de partides pressupostàries impugnades són inconstitucionals si es destinen a finançar el referèndum sobre el futur polític de Catalunya. El TC va suspendre cautelarment el 4 d'abril tant la disposició addicional 40 com les partides impugnades i aquest dimarts ha pres la decisió definitiva.
|
Política
|
Govern
|
Retards d’almenys 20 minuts a les línies R11, R14, R15 i R16 per incidències causades per les tempestes. Han quedat resoltes a primera hora del matí i els horaris s'han anat normalitzant. Les línies de Regionals R11, R14, R15 i R16 han acumulat almenys 20 minuts de retards per incidències ja resoltes causades per les condicions meteorològiques adverses aquest dimecres a la matinada i matí, segons han informat Renfe i Adif. Així, en el cas de l’R14, R15 i R16 una avaria en el sistema de senyalització al seu pas per Torredembarra (Tarragonès) ha causat demores, tot i que la incidència ja ha quedat resolta a tres quarts i cinc minuts de nou del matí, segons l’ens gestor d’infraestructures. Els horaris s’han anat normalitzant progressivament i al voltant de dos quarts de deu del matí només quedaven afectats dos trens de l’R15 (Barcelona-Riba-roja) i R16 (Barcelona-Port Aventura). A l’R11, s’han produït incidències en els sistemes de senyalització causades també per les tempestes entre Caldes de Malavella i Maçanet de la Selva i a l’estació de Flaçà. La incidència està solucionada des de tres quarts i cinc minuts de vuit del matí i els horaris han quedat normalitzats, segons Renfe.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Diego Alías, Cuiner de l'any 2015: ''si la cosa funciona no canviarem res, ni els preus ni la nostra manera de fer''. El xef del restaurant Ca l'Amador de Josa de Cadí reconeix que el guardó que ha rebut ''és una alegria molt gran''. El xef del restaurant Ca l'Amador de Josa de Cadí (Josa i Tuixén), Diego Alías, va ser elegit aquest diumenge passat com a Cuiner de l'any 2015 en el marc del Fòrum Gastronòmic 2015 que es celebrava a Girona. Alías ha explicat a l'ACN que tot i el premi no canviaran res de la seva cuina, ''ni la manera de fer ni els preus'' perquè el reconeixement que li han concedit vol dir que ''la cosa funciona''. En aquest sentit, no ha amagat la seva satisfacció i ha admès que ''rebre el premi és una alegria molt gran''. Alías competia amb quatre cuiners més proposats com a candidats a Cuiner de l'Any; eren Pieter Trys, del restaurant Brots (de Poboleda); Víctor Gómez, del Vidrà (de Sant Feliu de Guíxols), Ana Merino; del Mon Bar (de Barcelona); i Vicenç Fajardo, de La Plaça (de Madremanya). El guanyador de la cinquena edició de l'elecció com a Cuiner de l'Any al Fòrum Gastronòmic de Girona es va formar com a cuiner a la prestigiosa escola Joviat, després de quatre anys d'estudis i de treballar amb alguns dels cuiners més prestigiosos del país, com Martín Berasategui o Ferran Adrià, es va decidir a obrir el seu propi restaurant. Juntament amb els seus pares, que regentaven una botiga de pesca salada, l'any 2000 es van desplaçar a Josa de Cadí per obrir Ca l'Amador. Alías assegura que a Ca l'Amador "es fa una cuina de tot, des d'allò més tradicional fins el més modern, ens agrada cuinar i ens agrada cuinar de tot". I ha seguit "no hi haurà canvis, si la cosa funciona, no tocarem res, no canviarem ni preus ni la manera de fer ni res, fem el que ens agrada i seguirem fent igual". El xef de Ca l'Amador es mostra especialment satisfet, ja que el premi es concedeix de forma popular i agraeix sobretot els clients i amics. ''Fa 15 anys que hi som, la gent que ve sempre ve recomanada, el boca orella ha funcionat", ha assegurat. Alías reconeix la possibilitat que aquest reconeixement li aporti més clientela al restaurant de Josa del Cadí. Explica que pel sol fet d'haver estat candidat "ja s'havia notat una mica d'interès i de trucades". Ca l'Amador estarà obert fins al 13 de desembre quan començarà una temporada de vacances fins al 21 de febrer.
|
Cultura
|
Gastronomia
|
La Generalitat demana a Foment que faci “realitat” els accessos ferroviaris al Port, més enllà de pressupostar-los. Font recorda els retards històrics que ha patit aquesta infraestructura dotada d’una inversió de 150 milions d’euros. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Ricard Font, ha celebrat que el ministeri de Foment hagi previst invertir 150 milions d’euros en l’execució dels accessos ferroviaris al Port de Barcelona, però ha reclamat a l’Estat que aquest cop faci “realitat” aquesta infraestructura. En declaracions a l’ACN aquest dilluns a la tarda, Font ha recordat que aquest projecte acumula retards històrics, ja que inicialment estava previst que s’executés el 2008, i que la infraestructura ja ha aparegut als pressupostos generals de l’Estat amb anterioritat, però sense que s’hagi materialitzat finalment. Font ha recordat que l’execució dels accessos ferroviaris definitius al Port de Barcelona estava prevista per l’any 2008 i que fins el 2013 no es va signar el conveni entre l’Estat i la Generalitat pel qual el Govern cedia de manera gratuïta la traça dels FGC “perquè l’obra tingués un cost de 150 milions d’euros en comptes dels 300 milions” previstos inicialment. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat ha recordat que el Port de Barcelona es fa comprometre a assumir la meitat del cost d’uns accessos ferroviaris que són responsabilitat d’ADIF, un fet que no s’havia donat mai en cap altre port de l’Estat. Font ha recordat que finalment el 2016 es van signar els convenis Estat-Generalitat per desbloquejar l’obra “Aquesta obra ja ha estat als pressupostos generals de l’Estat en altres ocasions. Els pressupostos mostren la voluntat política, però la realitat es mostra quan l’obra es comença a executar. Serà llavors quan veurem que s’executa l’obra després de retards i retards, no només amb la Generalitat, sinó amb empreses com Hutchison”, que va invertir 500 milions d’euros en la construcció de la terminal BEST i que també espera l’execució dels accessos ferroviaris definitius al Port. El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha presentat aquest dilluns un pla d’inversió de 1.418 milions d’euros als ports de l’Estat fins al 2021 que preveu els 149,8 milions per al nou accés ferroviari sud al Port de Barcelona. Aquests prop de 150 milions d’euros aniran a càrrec d’Adif (77,2 milions) i de la l’Autoritat Portuària de la capital catalana que assumirà la resta (72,6), com detalla l’informe que ha donat a conèixer el propi ministre de Foment. La inversió total prevista als ports estatals per part del ministeri de cara al 2017 serà de 813 milions d’euros, el doble que la del 2016 que va ser de 413 milions.
|
Economia
|
Infraestructures
|
La tercera edició del festival de punk Barna'n'roll aterrarà al Poble Espanyol el 13 i 14 de juliol. Vuit bandes catalanes, com Crim i La Inquisición, inauguraran el certamen. El festival de punk rock internacional Barna'n'roll comptarà enguany amb bandes com els britànics Cock Sparrer o els nord-americans Descendents, Jello Biafra o Sick of It All. La tercera edició del certamen tindrà lloc el 13 i 14 de juliol al Poble Espanyol de Barcelona i arrencarà amb una nit batejada com 'Fem d'aquí', en la qual actuaran vuit bandes emergents catalanes com Penny Cocks, Panellet, Batec, Krang, Violets, Disaster Jacks, Llacuna o Paüra. Tots ells donaran el tret de sortida al Barna'n'roll el 13 de juliol, a les 9 del vespre, a la Sala UpLoad. D'entre el cartell d'aquesta edició també destaca la banda de hardcore melòdic de Massachussets, Wilheim Scream, els navarresos Gatillazo (Ex La Polla Records) i dues bandes catalanes, Crim, que presentarà nou EP i nou disc, i La Inquisición, que també publicarà nou treball passat l'estiu.
|
Cultura
|
Música
|
Dos detinguts a l'Hospitalet de Llobregat per traficar amb drogues a través de la finestra de la cuina d'un domicili. En algunes ocasions, els compradors eren menors. Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 31 de maig un home i una dona de nacionalitat espanyola i marroquina, de 37 i 45 anys, per vendre marihuana, haixix i cocaïna a través de la finestra de la cuina del domicili d'un d'ells. La investigació es va iniciar a mitjans de mes quan la Guàrdia Urbana va rebre l'avís que s'estaria traficant amb droga en un habitatge de la Plaça dels Blocs de la Florida i que alguns dels compradors eren menors d'edat. Després d'establir un dispositiu de vigilància, els agents van poder confirmar els fets i presenciar la compravenda a dues noies menors de 18 anys, que van ser conduïdes a dependències policials i lliurades als seus pares. Finalment el 31 de maig, efectius d’ambdós cossos policials van dur a terme un operatiu policial, que va concloure a primera hora del matí amb una entrada i registre a l’habitatge de la investigada a la Plaça dels Blocs de la Florida. Els agents van comissar gairebé 2.000 euros en efectiu, documentació i marihuana oculta a l’interior del congelador. Hores després, els investigadors van poder detenir el segon investigat, el qual es trobava en poder d’una suma important de diners en efectiu. Els detinguts van passar a disposició judicial i el Jutjat d’Instrucció en funcions de guàrdia de l’Hospitalet de Llobregat va decretar la seva llibertat amb càrrecs.
|
Societat
|
Successos
|
L'APDCAT impulsa xerrades escolars per conscienciar els menors amb l'ús de dades a internet. L'organització demana la col·laboració de docents i famílies per evitar perjudicis amb la cessió d'informació a tercers. L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ha impulsat aquest dijous una jornada sobre els efectes de la nova regulació europea de protecció de dades a les escoles. La directora de l'APDCAT, Maria Àngels Barbarà, ha explicat que els interessa que els pares siguin "conscients" que els nens han d'actuar a les xarxes socials i a internet "respectant la seva seguretat i la dels altres". Barbarà ha constatat que a l'entorn digital "és molt fàcil copiar" i que els continguts que es publiquen poden "afectar" la vida present i futura dels joves a nivell personal i professional. Per això, l'organisme donarà eines als centres i farà xerrades per a escolars per transmetre els aspectes bàsics en l'entorn digital. La jornades s'han celebrat amb la voluntat de donar pautes a escoles, docents i famílies per abordar la integració i el desenvolupament digital dels joves. "Com actuar a les xarxes i a internet amb seguretat i en defensa dels drets i llibertats incorporant privacitat", ha concretat Barbarà. Durant les jornades s'ha explicat que aquest dijous el Congrés dels Diputats té previst aprovar un projecte de llei orgànica sobre la protecció de dades que desenvolupa el reglament general de protecció de dades europeu que va entrar en vigor el passat maig. Segons Barbarà, la llei orgànica aposta perquè el sistema educatiu incorpori eines per desenvolupar les capacitats de seguretat dels joves i perquè les institucions públiques competents hi intervinguin. De fet, segons ha indicat Barbarà, el reglament europeu dona la missió a les autoritats de protecció de dades de "cuidar" dels menors perquè els considera un col·lectiu vulnerable "pel desconeixement que tenen en la cessió de dades". Per això, des de l'APDCAT faran arribar unes pautes als centres per adequar-se al reglament europeu. La inauguració de la jornada ha comptat amb la intervenció del president del Centre UNESCO de Catalunya, Eduard Vallory.
|
Societat
|
Educació
|
Tot a punt per al Barcelona Jazz Festival, amb entrades exhaurides per a Andrea Motis i Ludovico Einaudi. Herbie Hancock, Wynton Marsalis o Richard Bona formen part del cartell del certamen. Els organitzadors del Barcelona Jazz Festival ja tenen tots els detalls a punt per a la 51a edició del certamen. Els concerts d'Andrea Motis i de Ludovico Einaudi ja han venut totes les entrades, i el cartell inclou artistes com Herbie Hancock, Wynton Marsalis o Richard Bona, entre d'altres. Motis protagonitzarà el 'Retrat d'Artista' de l'edició amb cinc concerts, tres d'ells estrena absoluta, i La Locomotora Negra recordarà els 50 anys del mític 'Concert sacre' de Duke Ellington amb una producció especial. José Mercé, Pegasvs, Las Migas o Joan Chamorro seran alguns altres dels representants locals en la propera edició del festival, que inclou també el certamen de flamenc De Cajón i la jornada Jazz & Food, que se celebra el 28 de setembre i li fa d'avantsala. A un preu mitjà de 32 euros l'entrada, el Palau de la Música Catalana acollirà els concerts de Herbie Hancock (26 d'octubre), Djavan (14 de novembre), La Locomotra Negra amb un homenatge als 50 anys del Concert sacre de Duke Ellington (15 de novembre), Andrea Motis tancant el seu ja anunciat 'Retrat d'Artista' (20 de novembre), The Golden Gate Quartet (13 de desembre) i, el 28 de febrer del 2020, Wynton Marsalis & The Jazz at Lincoln Center Orchestra. Més enllà del jazz, el pianista i compositor Ludovico Einaudi actuarà a l'Auditori (7 de novembre) per presentar el seu nou projecte, Seven Days Walking. La sala BARTS del Paral·lel també oferirà una selecció d'artistes del nivell de Richard Bona & Alfredo Rodríguez (23 d'octubre), Kyle Eastwood (30 d'octubre), Ron Carter Quartet (17 de novembre), Angélique Kidjo amb el seu particular homenatge a Celia Cruz (19 de novembre), el duo format per John Scofield i Jon Cleary (21 de novembre), i el retorn com a parella artística de Martirio i Chano Domínguez (28 de novembre), amb un programa dedicat a Ignacio Villa, el mític pianista i cantant cubà més conegut com a Bola de Nieve. Altres concerts ja anunciats són els dels bateries Marc Guiliana amb el seu projecte Beat Music a la [2] de l'Apolo (5 de novembre) i Makaya a Luz de Gas McCraven (7 de novembre). Al Conservatori del Liceu, s'hi podrà veure el Peter Bernstein Quartet (21 d'octubre), el duo format per Dave Douglas i Uri Caine (29 d'octubre), el trio del pianista Yonathan Avishai (11 de novembre) i el Joe Lovano Trio Tapestry (12 de novembre). Tots aquests artistes oferiran també classes magistrals al mateix Conservatori, en una llista que compta també amb artistes com ara el cantaor José Mercé.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:Puigdemont reivindica la importància de l’”equilibri cultural arreu del país” per aconseguir “combatre les bretxes socials”. El president inaugura l’exposició central de l’any Ramon Casas destacant la reinterpretació que les noves generacions fan del llegat de l’artista. El president Carles Puigdemont ha inaugurat aquest dimecres l’exposició central de l’Any Casas destacant que la mostra s’hagi instal•lat a Sitges, fet que considera un exemple de l’”equilibri cultural” del país per aconseguir eliminar les “bretxes socials”. “No farem res per combatre les desigualtats socials si no ens vacunem contra la bretxa cultural”, ha afirmat el president. Amb la inauguració de ‘Ramon Casas: la modernitat anhelada’, Puigdemont també ha reivindicat la “grandesa cultural” de Catalunya, que considera que es demostra a través de les noves interpretacions que es fan del llegat dels artistes del passat. Per aquest motiu, ha convidat a valorar els “nous relats” que es construeixen avui en dia a partir d’obres com la de Casas. L’exposició, amb 180 obres del pintor català i altres artistes coetanis, serà al Museu Maricel fins a mitjans de febrer. Carles Puigdemont ha lloat el conjunt d’obres que es reuneixen a l’exposició que ha obert portes aquest dimecres a Sitges i ho ha fet demanant que s’analitzi la relació que les generacions actuals tenen amb el llegat d’artistes d’èpoques passades. Així, ha instat a reflexionar sobre el valor que es dóna a dia d’avui a aquestes obres, quina actualització se’n fa i quins relats nous es poden construir a partir d’aquests quadres, cartells i dibuixos. “La manera com les noves generacions recollim el testimoni explica la grandesa d’un país”, ha reblat el president. Al mateix temps, Puigdemont ha definit l’exposició ‘Ramon Casas: la modernitat anhelada’ com “la joia de la corona” de la commemoració del 150è aniversari del naixement de l’artista, i ha destacat que els comissaris han creat “el millor relat” perquè “no és autocomplaent, ni nostàlgic, ni cronològic”. En aquest sentit, ha destacat que la mostra “obliga a relacionar la modernitat artística del segle XX amb la modernitat d’avui” i ha proposat reflexionar sobre quin seria el retrat de la societat que Casas faria actualment. En aquesta mateixa línia, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha aplaudit el relat de l’exposició subratllant que “permet entrar a l’interior de les reflexions de l’època modernista”. Conesa ha destacat així com l’obra de Casas i dels artistes coetanis recollits a l’exposició ofereixen “aquella visió crítica i específica d’un món que no era el quotidià” i ha assegurat que la mostra permet comprovar com “des del món més íntim es pot tenir una visió d’allò que anhelava el modernisme”. Per la seva part, l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ha recordat que els museus del municipi acullen de forma permanent un centenar d’obres de Ramon Casas, ja que l’artista es va instal•lar a viure a la vila durant una etapa de la seva vida. Si bé Forns ha destacat que els darrers dos anys el conjunt museístic modernista ha rebut 60.000 visitants des de la seva reobertura, també ha augurat que la mostra central de l’Any Casas repercutirà en un augment dels visitants. “Situem Sitges al primer pla del panorama cultural nacional”, ha destacat l’alcalde, assegurat que ara es situa l’herència de Casas “al servei de la vila, de la cultura i de les arts, i del país”. Sitges, Madrid i Palma de Mallorca, indrets seleccionats ‘Ramon Casas: la modernitat anhelada’ presenta un total de 180 obres del dibuixant i d’altres pintors coetanis, algunes de les quals s’han exposat en comptades ocasions, i d’altres veuran la llum pública per primera vegada. Entre les obres exposades, n’hi ha que provenen de col•leccions privades d’arreu de l’estat espanyol i de diverses pinacoteques de primer nivell. Així, s’han reunit obres, entre altres, del Museu Cau Ferrat de Sitges, el MNAC, la Col•lecció Carmen Thyssen, el Museu del Prado de Madrid, el Museu d’Orsay i el Picasso de París, el Museu de Versalles i la Galeria dels Uffizi de Florència. La mostra serà a Sitges fins a mitjans de febrer, quan viatjarà al CaixaForum de Madrid i posteriorment es traslladarà al CaixaFòrum de Palma de Mallorca. Està organitzada per Museus de Sitges, l’Obra Social ‘La Caixa’ i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, en col•laboració amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges.
|
Cultura
|
Arts
|
Els Bombers de la Generalitat intervenen en nou rescats i recerques al medi natural en només deu hores. La intensa activitat ha fet que els tres helicòpters del cos estiguessin enlairats simultàniament. Els Bombers de la Generalitat han treballat des de les nou del matí i fins les set de la tarda en un total de nou rescats i recerques al medi natural arreu del territori. L'activitat ha estat tal, que els tres helicòpters del cos han estat enlairats simultàniament. Espot, el Pedraforca, a Saldes, Alt Àneu, Lles de Cerdanya, Núria, Gósol, Maçanet de Cabrenys han estat els indrets on s'ha hagut d'actuar, principalment per atendre excursionistes que han patit alguna caiguda o relliscada que els ha provocat un esquinç o fractura. Els Bombers insisteixen en portar l'equipament i la roba adequada per fer excursionisme, consultar abans de la sortida la previsió meteorològica, anar acompanyat i no apurar les hores per evitar que es faci fosc abans que s'hagi tornat. El primer servei s'ha fet a primera hora del matí, quan els Bombers han rebut l'avís a un quart de deu del matí a Espot (Pallars Sobirà). El cos ha activat una dotació per traslladar una noia de 18 anys de nacionalitat israeliana des de la pista propera al refugi d’Amitges fins el seu vehicle per un turmell esquinçat. Al massís del Pedraforca s'ha fet un primer rescat pels volts de les deu del matí a la zona del Mascaró. Un grup d'uns deu excursionistes estaven amb un company de 73 anys que s'havia lesionat el turmell. Els Bombers de la Generalitat han activat el Grup d'Actuacions Especials (GRAE) amb l'helicòpter i han rescatat el ferit que després ha estat traslladat en ambulància. Segons el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), es tracta d'un esquinç al turmell menys greu i l'home ha estat a atès l'Hospital Sant Bernabé de Berga. A les 11.48 hores s'ha alertat d'una incidència a Alt Àneu, al barranc de la Tinta. Un helicòpter amb el GRAE ha rescat una excursionista francesa de 21 anys que ha lliscat per una pendent de 50 metres i finalment ha caigut 5 metres en vertical. Una ambulància dels Pompièrs d'Aran l'ha portat a l'hospital de Vielha amb diverses contusions. D'altra banda, a la una del migdia, els Bombers han rebut un avís de Lles de Cerdanya, per un rescat de muntanya prop dels estanys de la Muga. L'helicòpter de rescat amb els GRAE ha portat un nen de 12 anys, que estava amb el seu pare, fins a una ambulància del SEM. El nen presentava una sobrecàrrega muscular als abductors i se li ha donat l'alta voluntària allà mateix. Poc abans de les dues de la tarda, una parella d'escaladors alertaven d'un accident a Punta Ventosa, a Torroella de Montgrí. S'havien quedat travats per les cordes a una paret de roca de 100 metres, a una altura d'uns 40 metres per damunt del mar mentre feien ràpel. Un helicòpter amb GRAE s'ha apropat per tenir contacte amb els accidentats i han confirmat que no calia rescat, i una altra dotació del GRAE hi ha contactat per terra. S'ha aconseguit solucionar el problema de cordes i la parella ha anat pujant pel seu propi compte. A Maçanet de Cabrenys, els Bombers de la Generalitat han estat alertats d'un rescat de muntanya prop del pont vell de la carretera de Tapis, a les 14.42 hores. Un helicòpter amb una dotació del GRAE ha rescatat, fent una maniobra de gruatge, un dona de 53 anys amb una possible fractura. El SEM l'ha portat a l'Hospital de Figueres en estat menys greu. A més, el GRAE ha hagut de fer un nou rescatat amb un gruatge des de l'helicòpter a Queralbs, a la Cerdanya, a les gorgues de Núria, per un avís de les 15.40 hores. L'accidentat era un excursionista de 44 anys ferit al genoll que han evacuat a l'Hospital de Campdevànol. Cap a les sis de la tarda els Bombers de la Generalitat han rebut un nou avís de rescat al Pedraforca, a Saldes. Un nen d'uns 10 anys ha rebut un cop mentre baixava per la pedrera. Els Bombers l'han recollit a un amb un helicòpter i el GRAE. El SEM l'ha portat a l’hospital de Sant Bernabé de Berga amb una fractura de l'extremitat superior en estat menys greu. Finalment, els Bombers han hagut de buscar dues persones perdudes a Gósol. L'avís ha estat a les 18.41 hores d'aquesta tarda. S'ha activat l'helicòpter amb una dotació del GRAE però poc després s'ha pogut localitzar les persones que es buscaven.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El Museu de Lleida dedica les 6es Nits Gastronòmiques al Marquès de Blondel. S'aposta per incorporar a l'activitat normal del museu la nova cuina i les propostes innovadores vinculant-ho amb l'Època Moderna del segle XVIII. 'Un banquet per al Marquès de Blondel'; aquest és el lema de les 6es Nits Gastronòmiques del Museu de Lleida que volen descobrir als lleidatans un personatge que es considera clau per al desenvolupament de la ciutat en l'Època Moderna del segle XVIII. Per fer-ho, des del Museu s'ha plantejat una ruta que passarà per diferents punts com la plaça del Dipòsit, les fonts del carrer Cavallers o el Palau de la Diputació, entre d'altres, i s'acabarà amb un sopar al Restaurant Duc, on es degustaran diferents plats que juguen amb aspectes ''refinats'' dels ''senyors'' d'aquella època. El director del museu, Josep Giralt, ha destacat l'aposta per incorporar a l'activitat normal del Museu ''la nova cuina, els nous xefs i els aspectes innovadors de la gastronomia''. Les Nits Gastronòmiques d'enguany descobriran un personatge ''fonamental'' de la Lleida moderna del segle XVIII, el Marquès de Blondel. El jove cuiner xef lleidatà, Esteve Cantos, del Restaurant Duc, ha presentat aquest dijous durant la presentació de les jornades, un menú inspirat tant en la tradició gastronòmica conservada en els receptaris de convents i monestirs com en les modes i les escenografies refinades importades de les corts francesa i dels Àustries. D'aquesta manera, el Museu de Lleida inicia una col·laboració amb un restaurant i un xef lleidatans, amb l'objectiu de donar a conèixer la rica oferta gastronòmica de la ciutat i del territori. El director del Museu de Lleida, Josep Giralt, ha destacat que les Nits Gastronòmiques estan centrades en una època on es va transformar la ciutat de Lleida, però també la gastronomia que hi havia al segle XVIII. En aquest sentit, ha assenyalat que les ''costums refinades importades d'Àustria també van arribar a les taules dels lleidatans'' i això és el que s'ha volgut recuperar ara. El responsable educatiu del Museu de Lleida, Miquel Sabaté, ha explicat que l'Època Moderna del Marquès de Blondel significa ''el moment de la sofisticació de la ciutat'' i per això, la ruta que seguiran els comensals abans d'anar al restaurant transcorrerà per punts com la plaça del Dipòsit, les fonts del carrer Cavallers, la Banqueta del costat del riu Segre, la plaça de Sant Francesc, la plaça de Sant Joan, i el palau de la Diputació de Lleida, que va ser el primer hospital d'orfes de la ciutat. Quan s'arribarà al restaurant, el xef Esteve Cantos i el crític gastronòmic Rafa Gimena agafaran el relleu d'aquest maridatge entre gastronomia i història de les corts francesa i dels Àustries. Els plats que es podran degustar són un entrant de Brou ibèric texturitzat amb escuma de cigrons i cruixent de cansalada; un bacallà amb tempura de mel, espinacs, panses i pinyons, un melós de vedella, parmentier de remolatxa i seda d'arròs; i uns postres titulats les fonts del Marquès de Blondel que contenen un pa de pessic, gelat i mel, entre d'altres. Tot plegat es maridarà amb diferents vins blancs, rosats i negres de la DO Costers del Segre. Les Nits Gastronòmiques estan limitades a un màxim de 30 persones i tenen un cost de 40 euros. es faran els dies 5 de maig i 12 de maig.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
L'Airef veu "probable" arribar a un dèficit del 4,6% del PIB al conjunt de les administracions públiques. D'aquesta manera es compliria l'objectiu de dèficit del 2016 fixat pel Consell Europeu. L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) considera que és "probable" que el conjunt d'administracions públiques arribin a un dèficit del 4,6% del PIB en el conjunt de l'exercici del 2016. D'aquesta manera es compliria amb l'objectiu de dèficit d'aquest any inclòs en la senda de consolidació fiscal decidida pel Consell Europeu el 2 d'agost. El seguiment Trimestral de L'execució Pressupostària corresponent al segon trimestre publicat aquest dijous a la pàgina web d'aquest organisme estima que l'Administració Central podria tancar l'any amb un dèficit al voltant del 2,2% del PIB, mentre que el desajust dels fons de la seguretat Social es podrien situar entorn de l'1,6% del PIB i el dèficit de les comunitats autònomes al voltant del 0,8%. A través d'un comunicat, l'Airef ha recordat que la normativa d'estabilitat estableix un procediment d'aprovació i repartiment d'objectiu d'estabilitat i deute que per ara no s'ha materialitzat perquè el govern espanyol està en funcions. Per aquesta raó encara s'està pendent de fixar l'objectiu de dèficit per cadascun dels subsectors. De fet, detalla que només és possible valorar la possibilitat d'aconseguir l'objectiu de dèficit pel conjunt d'Administracions Públiques sense que sigui possible traslladar aquestes anàlisis a cadascun dels subsectors. Amb tot, l'Airef ha augurat que l'Administració Central podria tancar el 2016 amb un dèficit del 2,2% del PIB, ja que, tot i l'evolució macroeconòmica, les dades d'execució fins a l'agost "evidencien la persistència d'importants tensions en els impostos directes". A més, l'organisme assegura que els recents canvis normatius en l'Impost de Societats dirigits a la correcció del dèficit millorarà els recursos en el quart trimestre. Per la seva banda, el dèficit del subsector dels Fons de la Seguretat Social es podria situar al voltant de l'1,6% del PIB per un creixement de les cotitzacions socials per sota del PIB i la reducció dels interessos del Fons de Reserva i de les transferències de l'Estat espanyol per finançar el SEPE (Servei de Treball Públic Estatal). Paral·lelament, el dèficit previst pel conjunt de comunitats autònomes se situa al voltant del 0,8% del PIB, amb un comportament desigual per territoris, ja que veu "molt probable" que València, Múrcia i Extremadura registrin un dèficit superior al del subsector. La previsió de tancament del conjunt de les corporacions locals se situa entorn d'un superàvit del 0,4% del PIB.
|
Economia
|
Finances
|
L'empresa Moove Cars presenta un ERO per a 730 treballadors. La companyia va criticar la setmana passada les mesures del decret que regula les VTC per "discriminatòries i desproporcionades". L'empresa del sector VTC Moove Cars ha presentat aquest dilluns al migdia un ERO de suspensió per a 730 treballadors, segons fonts del Departament de Treball, que ha rebut l'expedient al voltant de les dues del migdia. Es tracta del primer que arriba a mans de la Generalitat després que Uber i Cabify comuniquessin que cessaven l'activitat des de divendres, coincidint amb l'entrada en vigor del decret del Govern que regula el sector i que estableix, entre d'altres, la precontractació del servei en 15 minuts d'antel·lació o la prohibició de la geolocalització i l'estacionament al carrer. Dimecres passat, fonts de l'empresa ja van explicar a l'ACN que el decret els abocava a aturar la seva activitat. I va titllar aquestes mesures incloses en la nova normativa d'"absolutament discriminatòries i desproporcionades".
|
Economia
|
Empresa
|
Ferit greu un mecànic en caure-li a sobre un cotxe que estava reparant. L'home, de 60 anys, ha estat traslladat al Parc Taulí de Sabadell amb politraumatismes. Un mecànic ha patit politraumatismes greus aquest divendres a la tarda quan li ha caigut a sobre un cotxe que es trobava elevat en un taller del polígon industrial de Casanova de Baix del terme municipal de Ripoll, segons han informat el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i els Mossos d'Esquadra. L'accident laboral s'ha produït quan passaven uns minuts de les dues del migdia. L'home, de 60 anys, ha estat traslladat en helicòpter a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell en estat greu. Fins al lloc, també s'hi ha desplaçat una ambulància bàsica i una altra de medicalitzada i una quarta dotació del SEM.
|
Societat
|
Successos
|
Les pluges i les nevades de les darreres setmanes omplen els embassaments de les conques internes fins al 62%. Entre el 18 de gener i el 7 de febrer les reserves han guanyat quatre punts. Els embassaments de les conques internes han guanyat 25 hm3 després dels episodis de pluges i nevades que s’han registrat en les últimes setmanes. Concretament han passat del 58% (405 hm3) del 18 de gener -abans que comencessin a arribar fronts a Catalunya- al 62% (430 hm3) actuals, amb una tendència encara creixent, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). En aquest període, el sistema Ter-Llobregat ha incrementat en més de tres punts, i 19 hm3, les seves reserves, passant del 60% (368 hm3) al 63% (prop de 389 hm3). El sistema Ter (Sau i Susqueda) ha estat el més beneficiat, registrant un augment de quatre punts i 16 hm3, mentre que els embassaments del Llobregat han guanyat un punt i 3 hm3. Així, Sau i Susqueda se situen avui a més del 57% (229 hm3), mentre que la Baells se situa al 75% (82 hm3), la Llosa del Cavall a prop del 69% i al voltant dels 55 hm3, i Sant Ponç al 93% i prop dels 23 hm3. Pel que fa a Darnius Boadella, l’embassament que satisfà les demandes de l’Alt Empordà, ha guanyat més de 6 punts i 3 hm3, passant del 45% (28 hm3) del 18 de gener a més del 51% (31,5 hm3) actual, i amb tendència creixent. Finalment, l’embassament de Foix gairebé no ha experimentat cap variació -està pràcticament al màxim de la seva capacitat-, mentre que el sistema Siurana-Riudecanyes ha guanyat més d’un punt i 0,2 hm3, passant del 34% (6 hm3) de mitjans de gener al 35,5% (6,2 hm3) actual.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Tarragona aprova definitivament el projecte d'urbanització per la implantació d'Ikea. El Pla Parcial considera també l'accés a l'Anella Olímpica on s'han de celebrar els Jocs Mediterranis al 2018. La Junta de Govern Local de Tarragona que s'ha celebrat aquest divendres ha aprovat l'aprovació definitiva dels projectes d'urbanització i reparcel·lació del Pla Parcial 10 on s'implantarà el centre comercial IKEA i l'accés a l'Anella Olímpica on s'han de desenvolupar els Jocs Mediterranis, ajornats el 2018. A partir d'aquest tràmit, ja es podrà començar la licitació per adjudicar les obres d'urbanització a la zona de Campclar, tocant a la T-11, amb un pressupost de 15 MEUR. La Generalitat ja va concedir la llicència comercial a IKEA i l'empresa ja pot demanar la llicència d'obres a l'Ajuntament. Segons el pla del consistori, hi haurà habitatges de protecció social al nord i sud del pla parcial 10 de Campclar. El Pla Parcial té una superfície de 302.784 m2, dels quals 68.000 es destinaran a usos comercials i 30.829 a residencial. La resta de la superfície de l'àmbit està destinada a equipaments, espais verds i sistema viari.
|
Economia
|
Comerç
|
Detenen dos menors acusats de robar en sis vehicles d'una urbanització d'Arenys de Munt. Els joves tenien talls a les mans després d'haver trencat els vidres dels cotxes per accedir-hi. Els Mossos d'Esquadra i la Policia Local d'Arenys de Munt van detenir la nit de dimecres a dijous dos menors d'edat que estaven robant a l'interior de vehicles a la urbanització de Can Jalpí, a Arenys de Munt (Maresme). Els agents de la policia local van veure quatre cotxes amb els vidres trencats i l'interior regirat i es van posar en contacte amb els Mossos d'Esquadra. Poc després, van trobar dos joves, menors d'edat, amb talls i sang a les mans i instruments per trencar vidres. Més, tard, els agents van trobar dos cotxes amb els vidres trencats i regirats per dins. La investigació policial encara està oberts i els dos joves han passat a disposició de la fiscalia de menors.
|
Societat
|
Successos
|
Els concessionaris i els tallers catalans demanen que els seus ERTO siguin considerats de força major. Argumenten que no poden garantir el subministrament de recanvis . La Federació Catalana de Distribució d'Automoció (Fecavem) i la Federació Catalana de Tallers de Reparació d'Automòbils (Fecatra) han demanat a la Direcció General de Relacions Laborals de la Generalitat que admeti els ERTO que puguin presentar les seves empreses associades siguin considerats com a causa de força major, sense necessitat de presentar un informe potestatiu d'Inspecció de Treball i Seguretat Social. Els concessionaris i els tallers van tancar les seves portes arran de l'estat d'alarma i només va habilitar un servei per avaries urgents dels serveis bàsics. Mentrestant, s'han anat presentant alguns expedients de manera que, segons les patronals, els concessionaris no poden garantir el subministrament de recanvis als tallers. En un comunicat, Fecavem i Fecatra recorden que van optar "per damunt de tot prioritzar la salut de les persones" després de la declaració de l'estat d'alarma. Pel que fa els serveis postvenda –reparació i manteniment d'automòbils- prestats per concessionaris i tallers independents, el decret d'alarma va limitar la lliure circulació de les persones però "sense donar cap referència a la possibilitat d'anar a un taller o dipositar el seu vehicle". "Si no hi ha clients, o només els excepcionals en el seu cas, no hi ha cap servei per atendre al taller. Això obliga necessàriament el tancament de l'activitat", subratlla el comunicat, que insisteix que la manca de subministraments "impedeixen el desenvolupament normal de l'activitat".
|
Economia
|
Empresa
|
La UGT denuncia que nou de cada deu contractes que se signen a la demarcació de Lleida són temporals. L'organització aposta, ara per ara, per seguir a l'actual edifici sindical i demana a l'Estat inversions en l'immoble. La UGT de les Terres de Lleida ha denunciat aquest dilluns que la demarcació lidera la temporalitat a Catalunya ja que nou de cada deu contractes laborals que se signen són temporals. També destaca el fet que més de la meitat dels contractes realitzats a Lleida durant el 2016 s'han concentrat entre els mesos de maig a octubre, sobretot en el sector serveis i de l'agricultura. Per fer front a aquesta temporalitat, el sindicat reclama, entre altres propostes, derogar les darreres reformes laborals, fomentar la contractació indefinida, així com mesures actives per afavorir la creació d'ocupació en sectors més estables i de qualitat i més actuacions per lluitar contra el frau en la contractació temporal com ara doblar el nombre actual d'inspectors que s'hi dediquen actualment. Altrament, la UGT de Lleida aposta per seguir a l'actual edifici sindical i, en aquest sentit, reclama inversions estructurals i de manteniment al propietari de l'immoble, el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Tot i això, el sindicat no tanca la porta a buscar un nou local.
|
Economia
|
Treball
|
El PPC titlla la consulta sobre BCN World de "disbarat" i referma el seu suport al projecte. Albiol celebra la "lucidesa" de Junqueras en voler consultar tota Catalunya i confia que tindrà el mateix criteri en un hipotètic referèndum independentista. El PPC ha deplorat la idea "esbojarrada" del Govern de celebrar una consulta sobre BCN World en considerar-la "poc pràctica". El dirigent popular Xavier Garcia Albiol ha lamentat aquest dijous que l'executiu català pretengui traslladar les seves responsabilitats a la ciutadania i ha anunciat diverses iniciatives parlamentàries per refermar el suport del seu grup al projecte. "Volem transmetre una imatge d'estabilitat als inversors", ha dit tot demanant a CDC, C's i el PSC que se sumin a aquestes accions. D'altra banda, ha celebrat que el vicepresident, Oriol Junqueras, hagi "vist la llum" en voler consultar tota Catalunya, i no sols el territori, en relació a la viabilitat del macroprojecte i confia que seguirà defensant aquest mateix criteri davant un hipotètic referèndum d'independència: "el que afecta una part afecta al tot", ha etzibat.
|
Política
|
Parlament
|
Sis ferits, un d'ells de gravetat, en un xoc frontal entre dos cotxes a l'N-II a Sant Julià de Ramis. Una dona de 72 anys ha resultat ferida greu i la resta han patit ferides de menys consideració. Sis persones han resultat ferides, una d'elles de gravetat, aquest dijous a la matinada en un xoc frontal entre dos cotxes a l'N-II a Sant Julià de Ramis (Gironès). Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), l'accident ha tingut lloc a les 4.28 hores al punt quilomètric 722,6, on per causes que es desconeixen han xocat els dos vehicles. Arran del sinistre ha resultat ferida greu una dona de 73 anys i quatre homes de 41, 54, 29 i 59 anys i una dona de 41 han quedat ferits de poca gravetat. Tots sis han estat evacuats en cinc ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'Hospital Josep Trueta de Girona. A causa d'aquest accident, l'N-II ha estat tallada en els dos sentits de la marxa fins a les 6.12 hores. En aquest accident hi han treballat dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra.
|
Societat
|
Successos
|
Bosch: "Des del món se segueix amb preocupació el que passa al Suprem per les potencials vulneracions de drets". El conseller d'Acció Exterior diu que des de l'estranger s'aposta pel diàleg polític. El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha afirmat aquest dijous que des d'arreu del món se segueix amb "molta atenció" el procés judicial de l'1-O i amb "molta preocupació" per les "potencials vulneracions de drets humans". En declaracions als mitjans, després de viatjar recentment a París i Londres, ha concretat que des de l'estranger hi ha "inquietud" pel "poc fonament" que hi ha en les acusacions que recauen sobre els processats per l'1-O i ha insistit que la violència "només va existir amb l'actuació de la policia espanyola". Bosch ha subratllat que el món té una opinió cada vegada "més escèptica" sobre la gestió del govern espanyol amb Catalunya i que aposten pel diàleg polític per superar una crisi que "pot afectar Europa".
|
Política
|
Govern
|
Dos parapentistes, ferits en caure d’uns 50 metres mentre intentaven enlairar-se a Amer. Un dels afectats només ha patit rascades. Dos parapentistes que volaven amb un parapent biplaça s’han accidentat aquest diumenge al migdia a la zona de Santa Brígida d’Amer, a la comarca de la Selva. Els Bombers han rebut l’avís quan faltaven pocs minuts per dos quarts de dues del migdia. Fins al lloc dels fets s’ha dirigit una dotació terrestres i un helicòpter dels Bombers amb efectius del GRAE. Des del cos d’emergències han informat que els afectats s’han accidentat mentre intentaven enlairar-se i, per causes que encara es desconeixen, han caigut des d’una alçada d’uns 50 o 70 metres. Un d’ells ha quedat recolzat en una lleixa. Estava conscient però es queixava de mal a la zona de les costelles i a la clavícula i podria haver patit alguna fractura. D’altra banda, l’acompanyant només ha patit algunes rascades. Fins al lloc també s’han desplaçat efectius del SEM.
|
Societat
|
Successos
|
Salut reparteix els primers 6.260 tests ràpids del coronavirus dels 18.700 que han d'arribar a comarques gironines. Els professionals de l'atenció primària els faran servir sobretot amb residents de geriàtrics que tenen simptomatologia. El Departament de Salut ha començat a repartir els primers tests ràpids per fer les proves del coronavirus a la Regió Sanitària de Girona. Dels 18.700 que es preveu que s'enviïn a la demarcació, ja n'ha arribat una primera tramesa de 6.260. Qui s'encarregarà de fer les proves seran els professionals de l'atenció primària. D'entrada, sobretot, aquests primers tests es destinaran als residents de geriàtrics que presentin simptomatologia compatible amb la covid-19. D'aquesta manera, es podran separar els pacients positius dels negatius (aïllant-los dins la mateixa residència o traslladant-los a un altre centre). A més, aquesta primera tramesa també es destinarà a fer tests als interns del Puig de les Basses i el centre de menors de Girona. Aquest matí han arribat a la Regió Sanitària de Girona un total de 6.260 tests ràpids per fer proves serològiques de la covid-19, que s’enviaran a les àrees bàsiques de salut del territori per tal de poder-los començar a utilitzar tan aviat com sigui possible. Aquests tests corresponen a la primera tramesa del Departament de Salut, ja que properament es preveu que n'arribin més. En total, a comarques gironines se'n repartiran 18.700. La realització dels tests anirà a càrrec dels professionals de l’atenció primària, que els destinaran per fer proves als usuaris de les residències geriàtriques que presentin simptomatologia respiratòria compatible amb la covid-19. "Els resultats de les proves permetran organitzar internament els centres residencials per tal de separar els pacients positius dels negatius i prendre les decisions oportunes per evitar el contagi de casos", informa el Departament. Els casos positius s'aïllaran de manera automàtica, bé sigui dins la mateixa residència o bé derivant els pacients a algun altre centre reservat per a positius (en cas que a la mateixa residència hi hagi dificultats per dur a terme els aïllaments necessaris). Els casos que surtin negatius, seran reconfirmats per una prova de PCR. Aquests testos ràpids també es faran servir entre la població reclusa del Centre Penitenciari Puig de les Basses que presentin simptomatologia compatible amb la covid-19, i al centre de menors de Girona. Resultats en vint minuts En els testos serològics, els resultats de la prova s’obtenen en només vint minuts i són més fiables en estadis més avançats de la malaltia. Aquests testos es poden fer a peu de llit del pacient i són senzills de fer.
|
Societat
|
Salut
|
PIMEC demana reactivar el pla nacional de l'automòbil per "compensar la important pèrdua" pel tancament del Nissan. El president de la patronal lamenta la pèrdua de prop de 20.000 llocs de treball. PIMEC ha demanat als agents socials la "màxima col·laboració" per fer front al tancament de la planta de Nissan a Catalunya, que comportarà la pèrdua de prop de 20.000 llocs de treball. El president de la patronal, Josep González, ha reclamat també reactivar el pla nacional de l'automòbil, amb els recursos necessaris, per "intentar compensar la important pèrdua". El conseller delegat de Nissan, Makoto Uchida, ha confirmat aquest dijous la decisió de l'empresa i ha admès que es tracta d'una "decisió difícil". En una roda de premsa des del Japó per explicar els plans de la companyia, Uchida ha dit que van "considerar diverses mesures" per mantenir les operacions a Barcelona però que segueixen amb la intenció de tancar.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:Vic dedica un cicle a la literatura catalana medieval que posa en relació l'escriptura i l'art. 'Primeres escriptures' constarà de cinc sessions amb conferències sobre Ausiàs March, Ramon Llull o Guillem de Berguedà. Coincidint amb la celebració aquest 2016 de l'Any Llull i el 125è aniversari del Museu Episcopal de Vic, diferents entitats de la capital d'Osona han impulsat un cicle d'activitats sobre la literatura medieval, que tindrà lloc del 2 de novembre a l'1 de desembre. Sota el nom de 'Primeres escriptures', s'han organitzat un total de cinc sessions sobre grans autors medievals com Guillem de Berguedà, Andreu Febrer, Ramon Llull o Ausiàs March. La peculiaritat del cicle, segons ha explicat un dels seus impulsors, Francesc Codina, director de la revista 'Reduccions', rau en què, a banda de les conferències dels experts sobre cada personatge, també es farà un recital de textos i una visita comentada a peces artístiques del Museu Episcopal de Vic per "posar en relació l'obra literària amb les expressions artístiques del seu temps". El nom de 'Primeres escriptures' s'ha escollit perquè les obres i autors que s'abordaran al cicle "inauguren una tradició literària catalana en un moment en què a tot Europa les llengües vulgars van començar a prendre espai al llatí i Catalunya va ser un dels territoris avançats". Així s'explica Francesc Codina, director de la revista 'Reduccions' i un dels impulsors de la iniciativa, juntament amb l'Ateneu de Vic, el Patronat d'Estudis Osonencs, el Museu Episcopal de Vic, la Revista Poesia i la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris. De fet, el cicle vol fer present la paraula d'alguns dels grans autors medievals que van inaugurar la tradició literària de la llengua catalana com són Ausiàs March, Ramon Llull, Guillem de Berguedà o Andreu Febrer. En aquest sentit, Codina ha lamentat que per manca de pressupost i temps "no hem pogut incloure tots els autors que ens agradaria" i ha admès que s'han quedat al tinter noms importants de la literatura medieval com Bernat Metge o Isabel de Villena. Una de les peculiaritats de la iniciativa és que, a banda de les conferències sobre cada autor i obra que aniran a càrrec d'experts sobre el tema, en cada sessió es farà una lectura de textos i una visita comentada a diferents obres i espais del Museu Episcopal de Vic (MEV) que tenen una relació artística o històrica amb l'obra literària. El director del MEV, Josep Maria Riba, ha apuntat que es visitaran "des de visions del cel i de la terra, fins a escenes cortesanes, bèl·liques o de la moda". "En definitiva, diferents dimensions que complementaran la part més literària", ha afegit. La primera conferència anirà destinada a Guillem de Berguedà i el conferenciant serà Francesc Ribera 'Titot', que ha escrit la novel·la 'L'assassinat de Guillem de Berguedà' i ha musicat la poesia del cavaller i trobador català. En aquesta ocasió, a diferència de la resta de conferències en les quals la lectura dels textos anirà a càrrec de Dolors Rusiñol, serà el mateix 'Titot' qui recitarà els textos de Guillem de Berguedà. Tot seguit, es farà una visita comentada al Temple Romà, l'antic castell dels Moncada i el campanar de la catedral de Vic, elements tots ells presents en l'obra del trobador. El dijous 10 de novembre tindrà lloc la sessió dedicada a Andreu Febrer, trobador, poeta i gramàtic. El professor de la UAB Lluís Cabré serà l'encarregat d'explicar la vida i obra de l'escriptor vigatà. En aquest cas la visita comentada porta per nom 'Visions del cel i de l'infern'. La següent sessió serà el dijous 17 de novembre i se centrarà en la novel·la cavalleresca i anirà a càrrec de Pere Quer, professor de la Universitat de Vic i medievalista. Les dues últimes sessions aniran dedicades a Ramon Llull i Ausiàs March. La de Llull tindrà lloc el 23 de novembre i serà Joan Santanach, professor de la UAB i comissari de l'Any Llull, qui desvetllarà els secrets de la vida i obra de Llull. La visita comentada porta per títol 'Imatges de les Bèsties a l'art medieval'. Finalment, la sessió dedicada a Ausiàs March tancarà el cicle el dijous 1 de desembre i serà Josep Pujol, professor de la UAB, qui el presentarà. La visita comentada serà sobre la 'moda cortesana al segle XV'. Segons han explicat els organitzadors de l'acte, la intenció és que aquest cicle tingui continuïtat en el temps.
|
Cultura
|
Arts
|
El Govern està encara més convençut que cal tornar a donar la veu als catalans després de les peticions de Fiscalia. Munté assegura que arribaran fins on calgui a nivell internacional per defensar Mas, Ortega i Rigau. El Govern està encara més convençut que cal tornar a donar la veu a la ciutadania després que la Fiscalia Superior de Catalunya hagi demanat per a Artur Mas deu anys d'inhabilitació pel 9-N i nou anys per a Joana Ortega i Irene Rigau. "Es tracta d'una petició de pena màxima per haver promogut un acte democràtic, i això ens ratifica en la nostra voluntat d'arribar fins al final i ens dona més força i convenciment que cal tornar a donar la veu al poble", ha apuntat en roda de premsa la portaveu del Govern, Neus Munté, després de la reunió del Consell Executiu, que ha ratificat el seu ple suport als tres encausats. "Ens sentim orgullosos del que van fer i ho tornaríem a fer", ha afegit. Munté ha assegurat que arribaran "fins on calgui" a nivell internacional per defensar Mas, Ortega i Rigau. La portaveu ha assegurat que el Govern no només està al costat dels tres imputats en termes declaratius, sinó que també ho estarà físicament i arribarà a les instàncies internacionals i europees que siguin necessàries en defensa de la llibertat d'expressió. En aquest sentit, ha remarcat que la internacionalització del procés és un element "fonamental", que en aquest cas no ha vingut provocat pel Govern, sinó pel PP i el recurs constant als jutges per resoldre per aquesta via un repte polític. En tot cas, la Generalitat sí que aprofita la situació per explicar al món el que està passant, i espera que quan arribi el judici, "s'estarà al nivell i a l'alçada dels gravíssims fets que s'estan produint".
|
Política
|
Govern
|
"He vingut a posar un ciri a Montserrat per donar les gràcies perquè tots estem bé". El coronavirus fa créixer el nombre de persones que encenen una candela per agrair la salut o acomiadar familiars. "Em vaig trobar un jove plorant perquè la seva mare havia mort per culpa de la covid-19 sense poder-s'hi acomiadar. Em va demanar que li posés un ciri i així ho vaig fer". Ho explica el rector de la basílica de Montserrat, el pare Joan Maria Mayol, i és l'exemple d'una història que s'ha anat repetint durant la pandèmia: monjos de Montserrat posant ciris a tot aquell qui trucava per demanar-ho. Ara, amb el monestir ja obert, són moltes les persones que van fins a Montserrat per agrair l'estat de salut o bé acomiadar els éssers estimats que han mort durant la pandèmia. A la sortida de la basílica, just sota la roca de Montserrat, l'espai on es posen els ciris està pràcticament ple. Una imatge que feia temps que no es veia. "La nostra nora va agafar el coronavirus i va estar 14 dies totalment aïllada. Per sort, ha anat tot bé i, per això, ara venim a donar les gràcies", expliquen la Teresa i l'Enric, veïns de Barcelona, que han pujat expressament fins a Montserrat per posar un ciri. També hi ha qui posa un ciri en agraïment a tot el personal que ha estat en primera línia durant la pandèmia i per demanar que "la gent no faci el boig i ens tornin a confinar a tots". Els ciris no només són per agrair que tot ha anat bé, també n'hi ha que ho fan perquè han perdut un familiar i d'aquesta manera, asseguren, és com un comiat. Per Joan Maria Mayol, monjo de Montserrat i rector de la basílica, no només és una qüestió de fe, sinó que també hi entra la simbologia del lloc, ja que, per a molts catalans, Montserrat és molt més que religió. "Qui no es troba en el sentiment de la mort, del dol i de la pena? Sigui sota el signe que sigui. Sota la mirada de la Moreneta, els catalans hi trobem una força i una esperança", assegura. Per a Mayol, la pandèmia ha tingut moments molt durs i, en aquest sentit, creu que Montserrat pot ajudar. "Ha de ser molt dur que se t'emportin l'àvia i et portin unes cendres. Humanament és escruixidor", assegura. Per això, creu que venir fins a Montserrat, posar ciris, entrar a la basílica o simplement passejar per la muntanya, pot ser un acte de comiat. "Aquí la Mare de Déu està a tot arreu", afegeix. Excursionistes que també paren Durant aquests dies, hi ha perfils de gent molt diversa, creients o no, que aprofiten per aturar-se al monestir. Entre ells, molts esportistes que venen a Montserrat atrets per la muntanya, però decideixen parar al monestir i aprofitar l'ocasió per entrar a la basílica i posar un ciri. Així ho relata el rector del santuari, que explica que "molts d'ells abans passaven de llarg del santuari perquè la muntanya té molt a oferir, però ara, en canvi, deixen la bici i entren".
|
Societat
|
Religió
|
Una massa d'aire molt fred afectarà Catalunya a partir de dissabte amb una baixada acusada de les temperatures i nevades abundants al Pirineu. També hi haurà fortes ratxes de vent que podran superar els 90 Km/h sobretot en zones de muntanya. Una massa d'aire molt fred, empesa pel fort vent del nord i oest, afectarà Catalunya de manera progressiva a partir de dissabte que ve. Segons indica el Servei Meteorològic, aquesta irrupció freda anirà acompanyada d'una baixada de les temperatures d'entre 5 i 10 graus en general i una important nevada al Pirineu. L'episodi s'iniciarà dissabte amb una forta ventada de component oest que es farà notar a gran part de Catalunya amb ratxes màximes que podran superar els 90 km/h, sobretot en zones de muntanya. Diumenge i dilluns el fort vent girarà a component nord i es restringirà als cims del Pirineu, del Prepirineu, a les Terres de l'Ebre i a l'Empordà, fet que alterarà notablement l'estat de la mar al nord de la Costa Brava, on les onades podran superar els 2,5 metres. A partir d'aleshores el vent anirà perdent força. La temperatura començarà a baixar dissabte al nord de Catalunya. La davallada es farà palesa a la resta del territori entre diumenge i dilluns i la fredorada es mantindrà ben bé fins dimecres. Els termòmetres baixaran entre 5 i 10 graus en general, tant la màxima com la mínima. Es preveuen glaçades entre moderades i fortes al Pirineu i Prepirineu, entre febles i moderades a la depressió Central i al prelitoral i de puntuals i febles al litoral. Els valors mínims més baixos s'enregistraran entre dilluns i dimecres, quan el vent afluixi. El Servei Meteorològic puntualitza que un bon indicador de la magnitud de la irrupció d'aire fred és la temperatura a 850 hPa (uns 1500 metres d'alçada) i la seva traducció a la temperatura de superfície no és directa, ja que depèn de variables com el vent o la cobertura nuvolosa. No obstant, a la vertical de Barcelona aquesta temperatura a 1.500 metres d'alçada baixarà des dels 14 ºC de divendres fins els aproximadament -2 ºC de diumenge, és a dir, una caiguda de 16 ºC en 48 hores. A més, a partir de dissabte a la tarda i durant diumenge es preveu una nevada que afectarà tot el Pirineu, especialment al seu vessant nord on s'acumularan els gruixos més importants, que podrien ser de fins a 50 cm. La neu també arribarà a punts del Prepirineu. A banda, entre diumenge i dilluns no es descarta alguna precipitació local en forma de ruixat de neu granulada o calabruix a punts de la meitat est. A causa d'aquesta previsió el Servei Meteorològic ha emès avisos de risc per neu, vent i onatge. Els models meteorològics de mitjà termini indiquen que, tot i que es mantindrà l'ambient fred, la temperatura s'anirà recuperant lentament a partir de dijous.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Asens creu que s'hauria d'haver destituït abans a De los Cobos: "És un acte d'higiene democràtica". El portaveu d'En Comú Podem alerta del "clima precolpista" a la dreta i veu una estratègia per desestabilitzar el govern. El portaveu d'En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, creu que destituir l'excoronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos era "una qüestió d'higiene democràtica" i ha defensat que se l'hauria d'haver apartat ja després de la tardor del 2017: "Per l'operació policial, pels mil ferits, per les imatges que han donat la volta al món i pels agents investigats sota les seves ordres, el govern espanyol ja ho hauria d'haver fet quan va prendre possessió", ha reblat a 'TV3' Asens, que ha dit que "algú amb el seu currículum no era digne d'ocupar aquest lloc, i era de justícia que se'l destituís". També ha assegurat que la seva destitució és un acte "de reparació amb les víctimes de l'1-O, encara que no se l'hagi destituït per això". Asens creu que la dreta pretén guanyar a través dels tribunals el que van perdre a les urnes i ha alertat que "en un context de judicialització, utilitza el seu braç judicial per intentar neutralitzar els seus adversaris polítics, abans amb l'independentisme i ara és amb aquest govern". Per això defensa una renovació de la cúpula judicial per trencar amb "inèrcies que vénen del passat". Creu que tot forma part d'una estratègia global per a "desestabilitzar el govern i fer-lo caure, amb la idea que ha d'haver-hi un govern de concentració, no escollit a les urnes, tecnòcrata, que ja es el que reclamaven PP i Vox en un determinat moment". Asens també ha fet referència a les acusacions de la portaveu del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que ha titllat de "terrorista" al pare del vicepresident, Pablo Iglesias. El líder dels comuns a Madrid ha defensat que el pare d'Iglesias era "lluitador antifranquista" i que "és simptomàtic" considerar-lo terrorista "perquè blanqueja la dictadura i creus que és el règim legítim". En aquesta línia, ha lamentat que s'està produint una "llatinoamericanització" de la dreta espanyola, on el PP fa "cada cop més un discurs d'extrema dreta". "Ens preocupa aquest clima de polarització, quan encara estem en una pandèmia, perquè no ajuda a generar la tranquil·litat que la ciutadania necessita en un moment de tanta angoixa", ha argumentat.
|
Política
|
Partits
|
Condemnen el CatSalut per un mal post-operatori que va provocar un tromboembolisme pulmonar a un home operat del genoll. Els fets van passar a l'hospital de Mataró i segons el jutge no es va pautar al pacient un tractament adequat. El jutjat de primera instància número 54 de Barcelona ha condemnat al Servei Català de la Salut a pagar una indemnització de 29.000 euros per un mal diagnòstic en el cas d'un pacient de 62 anys al qual no es va pautar un anticoagulant després d'una operació de genoll –es va fer una artroscòpia al genoll esquerre. L'equip mèdic no va veure necessari el tractament anticoagulant, malgrat existien diversos factors de risc en el pacient, i aquest error va provocar en l'home un tromboembolisme pulmonar del qual ara arrossega seqüeles. Els fets van passar el 2012 a l'Hospital de Mataró i segons la sentència, l'equip mèdic "no va esgotar la diligència que era exigible". Després de l'operació, els metges van donar d'alta el pacient i un mes després l'home es va queixar de dolors al costat esquerre. Inicialment es van diagnosticar com a problemes musculars, però després es va confirmar l'existència d'un tromboembolisme pulmonar, amb infart pulmonar. Això va comportar l'ingrés hospitalari immediat del pacient i un tractament anticoagulant de llarga durada. Actualment l'home arrossega seqüeles, com insuficiència respiratòria i venosa. El jutge reconeix la relació causa-efecte entre un tractament post-operatori adient i la posterior afectació pulmonar. En aquest sentit, segons relata la sentència, existent en l'home diversos factors de risc que haurien fet necessari el tractament amb anticoagulant, com la pròpia operació, l'edat de l'home i l'existència de varius en la mateixa cama de la intervenció. La sentència no ha estat recorreguda.
|
Societat
|
Judicial
|
La Mesa desestima les peticions de reconsideració i manté amb condicions la moció de la CUP. Si el text definitiu no s'adapta a la sentència del TC, Forcadell reclamarà que la moció decaigui de l'ordre del dia. La Mesa del Parlament ha desestimat les peticions de reconsideració que C's, PPC i PSC havien presentat contra l'admissió a tràmit de la moció independentista de la CUP. La moció segueix, doncs, en l'ordre del dia del Ple i es debatrà dijous condicionada a un canvi en el redactat definitiu per adaptar-se a la sentència del TC que anul·la la declaració del 9-N. Aquesta és la condició que ja va posar la setmana passada la Mesa i que, segons fonts parlamentàries, ha reiterat en la reunió d'aquest dimarts. Si la CUP decideix mantenir íntegrament el redactat del document, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, plantejarà la retirada d'aquest punt de l'ordre del dia. Una decisió que pot prendre fins instants abans que s'iniciï el debat de la moció i per la qual necessitaria el suport de la majoria del Ple en una votació.
|
Política
|
Parlament
|
Més de 280 sortides dels Bombers pel temporal de pluja i vent. La majoria de serveis s'han concentrat a Lleida, Terres de l'Ebre i Tarragona. El temporal de pluja, vent i mala mar continua provocant afectacions arreu de Catalunya i els Bombers ja acumulen més de 280 sortides fins a les 18 hores, principalment per inundacions de baixos, retirar objectes inestables i treure arbres caiguts. La majoria de serveis s'han concentrat a Lleida (63), Terres de l'Ebre (57) i Tarragona (50). Dues vies continuen tallades per inundació: l'A-7 a l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) i l'N-230 a Alfarràs (Segrià). L'N-340 també ha estat tallada unes hores Mont-roig del Camp per la caiguda de diversos arbres però la circulació ja està normalitzada. En aquesta població del Baix Camp, un esclafit ha provocat diverses destrosses en habitatges. Segons Protecció Civil, hi ha uns 13.500 clients afectats per manca de llum principalment a l'àrea de Tarragona. Sis vaixells no poden atracar al port de Barcelona A la demarcació de Barcelona, a banda d'una circulació complicada a tota la xarxa viària, destaca la incidència al Port de Barcelona, on sis vaixells no poden atracar a causa del temporal de mar, amb onades superiors als 4 metres. Fonts del Port de Barcelona han indicat que hi ha un vaixell de càrrega situat fora la zona de fondeig mentre que hi ha altres cinc vaixells esperant a la zona de fondeig per poder accedir al Port. Entre aquests cinc, hi ha un creuer de la naviliera Holland America Line, amb capacitat per a 2.890 passatgers, i quatre vaixells de càrrega –tres d'aquests són portacontenidors i l'altre transporta granels sòlids-. La mala mar dificulta que les embarcacions que ajuden a fer les entrades i sortides dels vaixells al Porten no puguin operar amb condicions. De moment, no hi ha previsió sobre el restabliment del trànsit de vaixells al Port a l'espera de l'evolució meteorològica, segons han apuntat les mateixes fonts del Port. D'altra banda, l'aeroport del Prat també registra retards aquest dilluns a causa de la meteorologia adversa. S'acumulen retards de mitja hora, una hora o fins i tot dues hores. Per exemple, aquesta tarda un avió que tenia prevista la sortida a les 15:25 cap a l'aeroport Charles de Gaulle de París i ha acabat sortint a les 17:24, segons ha informat Aena. Prop de 200 litres al Ports Pel que fa als registres de precipitació, el màxim de precipitació fins ara és al PN dels Ports amb 188,7 litres, seguit dels 163,6 de Tivissa, els 114,8 litres de Prades, els 103,4 de Viladrau i els 101,1 litres d'Horts de Sant Joan. La pertorbació es va desplaçant lentament cap al nord –deixant d'afectar les Terres de l'Ebre i Ponent- i concentrant-se al Camp de Tarragona, àrea metropolitana, Catalunya Central i demarcació de Girona. Protecció Civil de la Generalitat demana a la població extremar al màxim les precaucions davant el temporal, especialment a la carretera i a prop de rius i rieres. Els rius a les Terres de l’Ebre, Tarragona i Lleida baixen amb cabals importants derivat de les pluges i s'espera que a les comarques de Barcelona i Girona també s'incrementin els cabals amb el pas de les hores i sobretot al vespre i durant la matinada amb l’increment de les precipitacions. Cal extremar les precaucions a l'entorn i evitar travessar-los.
|
Societat
|
Meteorologia
|
AMPLIACIÓ:El Pacte Nacional pel Referèndum vol fer visibles el suports internacionals en un acte al maig. Elena assegura que el dret a decidir és "la nova centralitat del catalanisme polític". ACN Barcelona .- El Pacte Nacional pel Referèndum vol donar un "accent internacional" a l'acte que té previst fer el mes de maig. Així ho ha explicat el coordinador del pacte, Joan Ignasi Elena, en una entrevista al 3/24. Elena ha explicat que aquest acte encara no té format, però que serà, junt amb la recollida de signatures prevista per Sant Jordi, la mobilització més destacada per donar visibilitat al suport que té el referèndum. Elena s'ha referit al ressò internacional del procés i ha comparat la reacció dels partits contraris al referèndum amb "un nen petit que tanca els ulls pensant que així el problema desapareix". Elena ha assegurat que el dret a decidir és "la nova centralitat del catalanisme polític" i ha remarcat la "pluralitat" de la mesa del pacte. Joan Ignasi Elena, exdirigent socialista, també s'ha referit a la posició del PSC respecte a aquesta qüestió. Elena creu que la posició del PSC "no respon" al que pensa "la majoria del seu electorat", ja que la majoria creu que "la solució és el referèndum". El coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum també ha explicat quina rebuda tenen quan van a altres llocs de l'Estat a fer pedagogia del Referèndum. "Es queden bastant parats", ha assegurat Elena, perquè vinculen el Pacte pel Referèndum al "sí a la independència".
|
Política
|
Partits
|
Gas Natural Fenosa Renovables invertirà 700 milions en projectes de generació eòlica. La gasista catalana es va adjudicar 667 Mw, el 22% dels 3.000 Mw de la subhasta del govern espanyol, mentre que Endesa va aconseguir 540 Mw. Gas Natural Fenosa Renovables (GNFR) es va adjudicar 667 Mw de potència eòlica en la subhasta celebrada aquest dimecres pel Ministeri d'Energia, el 22% dels prop de 3.000 Mw col·locats entre els diferents operadors que van participar en la subhasta. La gasista catalana preveu que la construcció d'aquestes plantes eòliques per cobrir aquesta generació elèctrica de 667 Mw suposarà una inversió d'uns 700 milions d'euros. El conseller delegat de Gas Natural Fenosa, Rafael Villaseca, ha destacat que després d'aquesta adjudicació es ''posa en valor'' una gran part de la cartera de projectes renovables que manté el grup energètic. A la subhasta van participar diferents empreses energètiques com la divisió de renovables d'Endesa que es va adjudicar 540 Mw. La branca d'energies renovables d'Endesa, sota la denominació Enel Green Power Espanya, es va adjudicar 540 Mw de potència per a la instal·lació de nous parcs d'energia eòlica, cosa que suposarà invertir 600 milions d'euros. Després d'aquesta adjudicació, Enel Green Power Espanya tindrà una capacitat instal·lada de 2.215 MW, dels quals la majoria, 2.158 MW seran d'energia eòlica. En el cas de Gas Natural Fenosa Renovables, filial de Gas Natural Fenosa, la potència instal·lada en el tancament del 2016 era de 1.104 Mw, dels quals 979 Mw corresponien a tecnologia eòlica, 110 Mw a minihidràulica i 15 Mw a cogeneració i fotovoltaica. La subhasta del ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital, va col·locar 3.000 Mw, dels quals 2.979 Mw van correspondre a projectes de generació eòlica i només un Mw a plantes fotovoltaiques. Els 20 Mw restant eren per altres tipus de tecnologies.
|
Economia
|
Energia
|
La nevada enfarina els punts més elevats de la Noguera. A la C-13 entre Camarasa i la Baronia de Sant Oïsme la calçada ha quedat completament emblanquinada tot i que sens afectacions a la circulació. La nevada d'aquest dimecres ha enfarinat els punts més alts de la Noguera sense deixar gruixos de consideració. La precipitació ha començat a caure a primera hora del matí s'ha intensificat entre les nou i quarts d'onze, quan s'ha aturat i el sol ha començat a fer-se pas entre els núvols. La neu no ha provocat afectacions destacades si bé a la C-13, entre Camarasa i la Baronia de Sant Oïsme alguns punts de la via han quedat completament emblanquinats. Vehicles pesants han fet parada davant el risc de relliscar i fer la pinça i han esperat a que la situació millorés per reprendre la marxa.
|
Societat
|
Meteorologia
|
El jutge absol l'acusat per coaccions a una dona que posava llaços grocs a Tortosa. El magistrat considera provat "un únic moment de tensió verbal" que es va allargar mitja hora però descarta que es tracti d'intimidació. El jutge de la instrucció número 1 de Tortosa ha absolt l'home jutjat dimecres per la presumpta intimidació i coacció a la llibertat d'expressió d'una dona, i el grup que l'acompanyava, mentre col·locaven llaços grocs a l'avinguda Generalitat de Tortosa el passat dissabte. En la sentència, el magistrat considera provat "un únic moment de tensió verbal", una situació que l'acusat va admetre que es va allargar 25 minuts perquè, al llarg de 500 metres, va seguir i retreure al grup que posava els llaços grocs la seva ideologia política. El jutge però rebutja que aquesta "actitud" es pugui qualificar com a "intimidatòria" ni pugui configurar un delicte penal per coaccions. El magistrat no veu possible atribuir un comportament intimidatori a l'acusat perquè la part a qui hauria intimidat era un grup de 25 persones. L'advocat de la denunciant, a la sortida del judici, ja va avançar que en cas que la sentència no els fos favorable recorrerien a l'Audiència de Tarragona. El PSC de Tortosa ha "celebrat" l'absolució, lamenta que es presentés "una denúncia falsa" i reclama a l'Ajuntament que retiri els llaços de l'espai públic un cop ja es va celebrar l'acte per al qual es van col·locar, una Marxa Lenta de Vehicles per la Llibertat.
|
Societat
|
Judicial
|
Cs creu que l'acció de govern de Sánchez "tendeix a zero", és "inoperant" i amb "poques perspectives positives". Villegas celebra que el president espanyol "posi solucions sobre la taula" en matèria migratòria però demana poder estudiar les propostes de l'Estat. El secretari general de Cs, José Manuel Villegas, ha volgut fer una valoració de l'acció de govern de Pedro Sánchez des que és a la Moncloa molt diferent a la que ha fet el president espanyol. Segons el dirigent de Ciutadans, el balanç "es fa ràpid" perquè la seva acció de govern "tendeix a zero". "És un govern inoperant. No ha fet res més enllà d'ocupar la Moncloa i col·locar els seus amics a llocs per als que no estan capacitats", ha dit, tot afegint que considera que l'executiu socialista és "feble" i "incapaç de tirar endavant lleis o el mateix sostre de despesa". A més, ha criticat que estigui actuant "amb les hipoteques que té amb nacionalistes i populistes". "És una acció de govern amb poques perspectives positives. No és el que cal per a Espanya ara", ha dit, tot reiterant que el millor que podria fer és "donar la veu als ciutadans i convocar eleccions". D'altra banda, davant l'anunci de Sánchez de crear un comandament únic operatiu per a la vigilància de fronteres, Villegas ha celebrat que es prengui la iniciativa però manté que caldrà "veure com s'integra" i estudiar si és una idea que Cs considera adequada. "Està bé que s'assumeixi que la immigració il·legal és un problema, i que Espanya ha d'assumir l'assistència del problema i posar sobre la taula solucions al problema. Fins ara Sánchez només buscava el titular de premsa", ha afegit. Seguint també el fil de la valoració del president espanyol sobre els seus primers mesos a la Moncloa, Villegas ha considerat que ajornar al setembre l'exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos és una demostració que Sánchez "no és de fiar, per a això tampoc". "Per a Cs, l'exhumaci´de Franco no és un tema prioritari. Però s'hauria de donar una solució al Valle de los Caídos en global. Ell sabrà com i quan ho farà. No em sembla que per fer una exhumació de Franco calgui un decret llei i votar-ho al Congrés, però si ho vol fer, que ho faci", ha comentat. "El bipartidisme decadent" Per últim, Cs ha valorat la reunió entre Pedro Sánchez i el nou president del PP, Pablo Casado, centrat més en el que suposen socialistes i populars que en el contingut de la trobada. Per a Villegas, la reunió va suposar "la foto del vell bipartidisme decadent que no pot aconseguir cap solució bona per als espanyols". "Un president que no ha passat per les urnes es reuneix amb un que va perdre les primàries del seu partit. No tenen solucions per al país, només saben mirar al passat, són part dels problemes d'Espanya i no de la solució", ha afegit.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Localitzen a Pals un home amb una ordre de recerca per apropiar-se de 700.000 euros a l'Argentina. El detingut, que ja ha ingressat a presó, i un advocat van quedar-se els diners de 93 persones afectades per la compra d'obligacions de deute públic. La Guàrdia Civil va detenir el 4 d'agost a Pals (Baix Empordà) un home, de nacionalitat espanyola, amb una ordre de recerca i ingrés a presó per apropiació indeguda. El detingut, assessor financer de professió, va ser jutjat i condemnat juntament amb un advocat per apropiar-se de més de 700.000 euros de 93 persones afectades per la compra d'obligacions de deute públic a l'Argentina que van patir la congelació de fons que van ordenar les autoritats del país. Els dos implicats es van comprometre amb els afectats a recuperar el que havien invertit (uns 2,1 MEUR) però, en lloc d'això i quan ja havien aconseguit 700.000 euros, se'ls van quedar, no els ho van comunicar i els van fer creure que el litigi continuava. L'advocat i soci de l'ara detingut ja va entrar a presó però quedava pendent la detenció de l'assessor. La policia va saber que l'home residia a la Bisbal d'Empordà i, finalment, uns agents el van localitzar en un restaurant de Pals. En el moment de la detenció, l'home va manifestar que sabia que sobre ell pesava una ordre de recerca. El detingut va passar a disposició del Jutjat de Guàrdia de la Bisbal d'Empordà, que en va ordenar l'ingrés a presó.
|
Societat
|
Judicial
|
JxCat trobaria un "disbarat" que l'Estat impedís les compareixences dels presos a la comissió del 155. Pujol demana a Torrent que convoqui la ponència de la reforma del reglament. El portaveu adjunt de JxCat Eduard Pujol ha dit que seria un "disbarat" que l'Estat impedís les compareixences dels polítics en presó preventiva que han estat requerits a la comissió d'investigació de l'aplicació de l'article 155. Així s'ha expressat Pujol durant una roda de premsa al Parlament aquest dilluns a la tarda. El portaveu adjunt de JxCat també ha demanat al president de la cambra, Roger Torrent, que convoqui la ponència de la comissió de la reforma del reglament. Tot i mantenir la voluntat d'intentar investir el líder de JxCat, Carles Puigdemont, Pujol ha admès que ara mateix no està previst abordar aquest tema durant la reunió del grup a Waterloo dels dies 20 i 21 de gener -i que ha avançat l'ACN. Els exconsellers Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa estan citats a comparèixer com a testimonis a la comissió d'investigació del 155 per al dia 22 de gener, segons l'ordre del dia d'aquest òrgan -que presideix el diputat de JxCat Toni Morral. Tots ells estan en presó preventiva, però haurien de poder assistir presencialment a la comissió amb una autorització judicial. Pujol ha explicat que aquesta petició pertoca a Morral, com a president de la comissió. "Suposo que l'Estat no afegirà més greuges i disbarats", ha sentenciat Pujol, que opina que els exconsellers han de poder participar a la comissió del 155 "de manera presencial o telemàtica". "Només faltaria que no puguin expressar-se, esperem que puguin venir", ha afegit. Així, el 22 de gener se celebrarà la primera sessió de la comissió d'investigació del 155 amb compareixences de testimonis. A banda dels citats el dia 22, també estan aprovades les compareixences de l'expresident del Govern Carles Puigdemont i del president i de l'expresident de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez i Mariano Rajoy -respectivament-, encara que de moment no tenen data fixada.
|
Política
|
Parlament
|
Mundó creu que seria una “molt mala solució” que la Fiscalia i Montull arribessin a un acord. El conseller assenyala que cal aclarir els fets i com els acusats retornaran els diners . El conseller de Justícia, Carles Mundo, ha afirmat aquest dimecres que davant la “complexitat i quantitat de parts que hi ha implicades” seria una “molt mala solució” que la Fiscalia i un dels acusats del cas Palau, Jordi Montull, arribessin a un acord pel qual aquest darrer inculparia CDC per finançament il·legal a canvi d’una rebaixa de pena per a la seva filla Gemma, que podria evitar així la presó. No obstant això, ha recordat que si hi ha un acord, aquest no seria extensible amb les altres parts i no voldria dir que el tribunal apliqués el càstig que acabés sol·licitant la Fiscalia. En declaracions a TV3, Mundó ha assenyalat que cal que el judici se celebri i “tothom s’expliqui” i s’aclareixi “on són els diners i com es retornaran si es confirma que se’ls van apropiar”. Mundó ha comentat que és “precipitat” opinar sobre les conseqüències polítiques que podria tenir aquest cas en el si del Govern en cas que Montull acabi inculpant CDC de finançament il·legal i ha reiterat que “el més important és fer net, aclarir les coses i assignar les responsabilitats que cadascú tingui en aquesta qüestió”. “El Govern està al marge d’aquesta polèmica” ha afegit el conseller, que aposta perquè “la justícia actuï i aclareixi fins al fins les responsabilitats”. D’altra banda, Mundó ha comentat que la celebració del judici del ‘cas Palau’ comportarà un sobrecost de 100.000 euros per atendre les necessitats de les 16 parts, els 100 testimoni o els serveis de traducció.
|
Societat
|
Judicial
|
Neix Allotjaments amb DO per divulgar la cultura del vi des dels establiments turístics. La iniciativa ofereix deu establiments ubicats en les dotze regions vinícoles de Catalunya. Neix Allotjaments amb DO per divulgar la cultura del vi des dels establiments turístics. La iniciativa s'ha presentat aquest dimarts i ofereix, de moment, deu establiments ubicats en les dotze regions vinícoles de Catalunya. L'objectiu és promoure l'enoturisme gràcies a una escapada "inoblidable" pels visitants. La presidenta d'Allotjaments amb DO, Marta Domènech, ha explicat que la iniciativa servirà per ensenyar i feu viure al client com ells entenen i viuen el món del vi en cadascuna de les regions de Catalunya. Tot això, ha assegurat, amb un compromís per la difusió del patrimoni, l'excel·lència i el respecte i sostenibilitat amb el medi ambient. Entre els deu primers allotjaments hi ha establiments molt diversos, des d'hotels a masies de turisme rural, fins a cellers amb allotjaments i 'bed & breakfast'. La voluntat de l'associació és poder ampliar la iniciativa a tot el territori català i que s'hi pugui vincular qualsevol establiment, allotjament o activitat econòmica vinculada al món del vi. El director de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Salvador Puig, ha celebrat l'adhesió d'una nova entitat al "cognom" DO, que se suma a altres iniciatives com Hotels amb DO o Biblioteques amb DO. El director ha explicat que la marca Denominació d'Origen ha servit per tenir un sector vitivinícola "endreçat" amb ambició de qualitat i excel·lència. Puig ha recordat que segons les dades de l'estudi realitzat per Nielsen, enguany hi ha hagut un 38,7% de consum de vi a català a Catalunya. Un increment respecte al 36% de l'any anterior. Així, el director de l'INCAVI ha assegurat que s'està recollint els fruits de la feina feta durant els últims anys. D'altra banda, la secretària general del departament d'Empresa i Coneixement, Marta Felip, ha celebrat la iniciativa perquè ajuda a la promoció turística de Catalunya. A més, ha destacat que l'enoturisme va lligat als criteris que també es volen defensar com a país com la sostenibilitat, qualitat, recuperació de paisatge i la no estacionalitat en una temporada, fet que el món del vi permet gràcies a la seva desconcentració.
|
Economia
|
Turisme
|
Buch obrirà una comissaria dels Mossos al centre de Barcelona: "És decisió de l'Ajuntament venir-hi o no". El conseller d'Interior nega que hi hagi "mala relació" amb Colau. El conseller d'Interior, Miquel Buch, ha assegurat en una entrevista amb 'Tot Barcelona' que els Mossos obriran una comissaria o oficina de denúncies al centre de la capital catalana, al carrer Aragó amb Girona, sense esperar a tancar una ubicació conjunta amb la Guàrdia Urbana. "Podem muntar una oficina conjunta o fer-la sols. Nosaltres obrirem una comissaria al carrer Aragó i és decisió de l'Ajuntament venir-hi o no", ha assegurat el conseller. Preguntat pel mitjà per si hi ha "mala relació" amb el consistori encapçalat per Ada Colau, Buch ho ha negat. "Estem fent feina i els resultats són positius. Si hi hagués mala relació no hi hauria resultats positius", ha afegit. L'obertura de la comissaria dels Mossos al centre de Barcelona està prevista per la tardor, segons el conseller, que ha dit que s'ubicarà en un local que havia fet servir la conselleria de Justícia, que ara s'ha traslladat a la Zona Franca. La decisió arriba després que durant anys s'hagi reclamat una oficina de denúncies dels Mossos al centre arran del tancament de la que tenien a la zona del metro de Plaça Catalunya, que era molt petita i poc segura. A la junta local de seguretat de l'any passat, es va acordar buscar un local per fer-hi una oficina conjunta entre Mossos i Guàrdia Urbana. L'última proposta de l'Ajuntament, segons explica Buch a l'entrevista, és al carrer Nou de la Rambla, a "500 metres de la comissaria que els Mossos ja tenen a Ciutat Vella". "El que no farem serà posar una comissaria al costat de l'altra", ha dit el conseller.
|
Societat
|
Policial
|
Guanyem Girona qüestiona el "nomenament a dit" de Berloso i advoca per replantejar l'elecció dels càrrecs de confiança. Lluc Salellas retreu a Madrenas que prendre decisions "pensant més en el partit que en la ciutat" és un "mal inici" per al mandat. Guanyem Girona qüestiona la decisió de l'alcaldessa Marta Madrenas de voler contractar el fins ara vicealcalde Eduard Berloso com a càrrec de confiança del nou govern. Ho considera literalment un "nomenament a dit" i, segons el portaveu del grup, Lluc Salellas, "és un molt mal inici per al mandat i per a la negociació del cartipàs". Salellas retreu a l'alcaldessa que hagi proposat contractar Berloso "pensant més en els interessos de partit que en el general de la ciutat". "L'Ajuntament de Girona no és una agència de col·locació", subratlla el portaveu de Guanyem Girona. Madrenas va explicar que ha proposat a Berloso ser càrrec de confiança de manera temporal perquè s'encarregui de tutelar els tres grans contractes que s'han de tancar durant la primera part del mandat: el de les aigües, el de la neteja i recollida d'escombraries, i la reforma de la incineradora de Campdorà. Guanyem Girona creu que la proposta que l'alcaldessa a fet a Berloso és "un nomenament a dit", i lamenta que aquesta hagi estat "la primera notícia que ha transcendit del nou govern" de JxCat. Per al portaveu de la formació, Lluc Salellas, la "col·locació" del fins ara vicealcalde és "un molt mal inici per a les negociacions del cartipàs. Salellas creu que l'alcaldessa ha pres la decisió "pensant més en els interessos de partit que en els generals de la ciutat". "L'Ajuntament de Girona no és una agència de col·locació, sinó una administració que ha de gestionar els recursos públics amb rigor, eficàcia i vocació pública", ha afirmat el portaveu de Guanyem Girona. Eduard Berloso, que durant l'anterior mandat ha estat vicealcalde, anava de número 10 a la llista de JxCat per a aquest 26-M (unes eleccions on la llista de Madrenas va perdre un regidor i va passar a tenir-ne nou). L'alcaldessa va explicar que ha decidit proposar-li a Berloso ser càrrec de confiança –ell encara no ha dit si accepta o no- atenent a la seva "expertesa" perquè tuteli tres grans contractes que s'han de tancar durant la primera part del mandat. En concret, es tracta del de les aigües (al 2020 Agissa es municipalitzarà), del nou de la neteja i recollida d'escombraries (ara, en mans de 'Girona + Neta') i de l'acabament de la reforma de la incineradora de Campdorà (que depèn de Trargisa). Tots ells, vinculats a les àrees que Eduard Berloso gestionava durant el darrer mandat. Madrenas va dir que, en tot cas, es tractarà d'una contractació "temporal", que no s'allargarà més de dos anys. I que acabarà quan es tanquin aquests tres contractes. Replantejar-ne l'elecció A més de qüestionar el nomenament de Berloso, Guanyem Girona també posa sobre la taula "la necessitat de replantejar el sistema actual d'elecció de càrrecs de confiança, i aplicar mesures de control i transparència per al seu nomenament". En un comunicat, la formació aposta perquè tots els grups municipals signin un codi ètic i de bones pràctiques "que eviti situacions com la de Berloso" i que "permeti avançar cap a la plena democratització i transparència al consistori".
|
Política
|
Política municipal
|
Detinguts dos homes a Sant Feliu de Guíxols per sis robatoris a l'interior de cotxes. Els Mossos també han arrestat un altre home a Calonge per robar en una casa . Els Mossos d'Esquadra han detingut dos homes, de 23 i 24 anys, per sis robatoris amb força a l'interior de cotxes a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). La policia han arrestat a Calonge un tercer, de 36 anys, per robar en una casa a Sant Feliu de Guíxols. Els fets es remunten al mes de setembre quan els mossos van detectar diversos robatoris en vehicles estacionats a la zona de Platja d'Aro i Sant Feliu. En tots els casos, els lladres utilitzaven el mateix modus operandi: fracturaven el vidre amb un estri contundent i s'enduien els objectes de valor que hi havia a l'interior. En moltes ocasions, si trobaven alguna targeta de crèdit intentaven utilitzar-la després. Els investigadors van determinar que els autors dels robatoris eren tres joves, dos els van detenir el 3 d'octubre i el tercer està pendent de ser localitzat. Els dos arrestats, amb antecedents, van quedar en llibertat després de passar a disposició judicial. La policia va detenir l'1 d'octubre a Calonge un altre home de 36 anys com a presumpte autor d'un delicte de robatori amb força. Els fets van passar el 20 de setembre en una casa de Sant Feliu de Guíxols. El lladre va forçar la posta i se'n va endur una bossa de mà amb documentació de la propietària. Posteriorment, es va utilitzar una targeta de crèdit que hi havia dins per treure diners d'un caixer. Arran dels fets, els mossos van obrir una investigació que va permetre identificar el presumpte autor i se'l va arrestar. El detingut, que té antecedents, va quedar en llibertat després de passar a disposició judicial. La investigació continua oberta per determinar qui va treure diners del caixer amb la targeta robada.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:El creixement econòmic segueix sense traslladar-se als sous dels empleats, segons un informe d'ICSA i EADA. El sou mitjà d'un treballador base a l'Estat va augmentar 26 euros el 2018 mentre que el d'un directiu va créixer en gairebé 2.000 euros. Els salaris dels empleats segueixen estancats tot i que l'economia encadena quatre anys de creixement, segons conclou el dotzè informe anual 'Evolució Salarial 2007-2018' que han presentat aquest dijous el grup ICSA i EADA Business School. El salari mitjà brut dels treballadors base al conjunt de l'Estat el 2018 va ser de 22.819 anuals, només 26 euros més que el 2017, un creixement del 0,11%. En canvi, els salaris dels directius i càrrecs intermedis van augmentar prop d'un 2,5% i se situen en 81.059 i 41.507 euros l'any, respectivament. De mitjana, un directiu va guanyar 1.962 euros més que l'any anterior i un càrrec intermedi 1.072 euros. El professor d'EADA Business School Jordi Costa ha constatat que es "consolida" el fet que la riquesa no es trasllada als sous dels empleats i ha remarcat que els creixements del Producte Interior Brut (PIB) superiors al 3% dels darrers anys s'haurien d'haver traslladat als salaris. El president del grup ICSA, Ernest Poveda, ha responsabilitzat tant els empresaris com els agents socials i ha instat a introduir la retribució variable en la negociació col·lectiva. Segons Poveda, un element determinant que explica perquè els sous dels directius augmenten mentre que els dels empleats s'estanquen és que els models retributius dels primers apliquen un sistema de retribució basat en la consecució d'objectius i dels resultats de la companyia, la qual cosa no es fa en els "nivells de renda més baixos". Els increments lineals del sou base i la indexació a l'Índex de Preus de Consum (IPC) no és suficient per canviar la tendència, segons han apuntat Poveda i Costa. Si no hi ha canvis en el sistema retributiu amb la introducció de la retribució variable, l'estancament dels salaris dels empleats es mantindrà els propers anys. Sobre l'augment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) d'un 22% aquest 2019, Poveda ha considerat que tindrà un impacte "mínim" en l'increment salarial dels treballadors, ja que només afecta un 4% de la població. Tanmateix, Costa ha afirmat que podria tenir un impacte en la negociació de convenis. L'informe també assenyala la pèrdua de poder adquisitiu dels empleats, ja que l'augment salarial acumulat en els dotze darrers anys està 0,3 punts percentuals per sota de la inflació acumulada des de 2007. En canvi, els directius i càrrecs intermedis ja han recuperat el poder adquisitiu. La inequitat retributiva, superior en la gran empresa Costa ha apuntat que la manca "d'equitat" en la redistribució de la riquesa generada per les empreses és superior en el cas de les grans companyies. Segons el professor d'EADA les petites i mitjanes empreses fan "més esforços" en la retribució dels treballadors. L'informe constata que, malgrat el sou d'un empleat d'una pime és més baix que el d'una gran empresa (se situa entre 25.116 i 21.097 euros anuals enfront 27.504 d'una companyia gran), la diferència entre el que cobra un directiu i un empleat és inferior. En el cas de les grans empreses, la diferència supera els 74.000 euros anuals. Catalunya, en el 'top 3' d'autonomies amb sous més alts Catalunya se situa entre les autonomies amb sous més alts. La retribució mitjana dels directius està per sobre de la mitjana de l'Estat, amb 82.310 euros l'any, només per darrere de Madrid (85.347 euros anuals). La resta d'autonomies se situen per sota de la retribució mitjana estatal als directius. La tendència és similar en els càrrecs intermedis. Catalunya és la segona autonomia amb millor retribució mitjana, de 42.148 euros al mes, per darrere de Madrid (43.703) i per sobre de la mitjana estatal. Pel que fa als empleats, Catalunya és la tercera autonomia amb sous més alts, amb una retribució mitjana de 23.171 euros anuals, per darrere de Navarra i Madrid (25.967 i 24.026 euros l'any, respectivament). Turisme i comerç, sectors pitjor remunerats Els sectors del turisme i el comerç són els pitjor remunerats en totes les categories professionals. En el cas dels directius el sou mitjà és de 72.688 euros anuals, una diferència de gairebé 20.000 euros en relació al sector millor remunerat, la banca i assegurances. El segon amb millor remuneració és la indústria, en tots els càrrecs. Els empleats de turisme i comerç tenen els sous més baixos amb 18.583 euros anuals de mitjana a tot l'Estat. Mentre que els millor pagats, banca i assegurances i indústria, se situen en 26.395 i 25.099 euros l'any. Segueixen el sector serveis (22.829) i la construcció (20.326). La dotzena edició de l'informe, realitzat conjuntament per la consultora ICSA Grup i EADA Business School, s'ha elaborat a partir de les dades salarials de 80.000 empleats per compte aliena a l'Estat. Entre 2007 i juliol de 2018, l'observatori salarial ha recollit un milió de dades sobre salaris.
|
Economia
|
Empresa
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.