sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
AMPLIACIÓ:Catalunya registra 942 casos nous de covid-19 confirmats per PCR i una defunció. El risc de rebrot continua estancat en un nivell alt i la velocitat de propagació del virus es manté en 1,06. Catalunya registra 942 casos nous de coronavirus confirmats per PCR i el total s'eleva a 96.571, segons l'últim balanç del Departament de Salut. La xifra total és de 118.097 casos (1.055 més) amb totes les proves. Segons les dades de Salut, 12.922 persones han mort des de l'inici de la pandèmia, després que s'hagi reportat una defunció en les últimes hores. El risc de rebrot, des de mitjan juliol a la zona vermella, se situa en 158,43 i es troba per sobre de valors de la setmana anterior, quan era de 153,55 (del 4 al 10 d'agost). La velocitat de propagació es manté en 1,06, mentre que la setmana passada s'havia mantingut per sota de la barrera de l'1. Hi ha 666 pacients ingressats, 5 menys que en el balanç anterior; 121 a l'UCI, 4 menys. L'objectiu és ara abaixar la corba de contagis, després que la setmana passada el risc de rebrot s'estabilitzés a Catalunya, amb un fort increment el juliol, afirmen les autoritats sanitàries. Ara bé, el risc de rebrot s'ha estancat aquests últims dies, sobretot per la dificultat que baixi a l'àrea metropolitana, mentre altres regions han entrat en la zona vermella aquesta setmana. Així, el risc de rebrot ha passat de 174,05 -del 28 de juliol al 3 d'agost- a 153,55 -del 4 al 10 d'agost- i al valor actual de 158,43 -de l'11 al 17 d'agost- (la web 'dadescovid.cat' mostra tendències en intervals de set dies, sense tenir en compte els tres darrers). El pic del risc de rebrot es va registrar el 23 de juliol, per sobre de 200, mentre que el llindar de risc alt se situa en 100. La taxa de reproducció del virus (Rt) es manté en 1,06. Entre el 4 i el 10 d'agost, era de 0,99, per sota de la barrera de l'1, que és on s'ha de situar per frenar la propagació del virus, ja que aquest indicador mostra quantes persones contagia de mitjana algú amb coronavirus; és a dir, si la Rt és 1, significa que una persona en contagia una altra. Entre l'11 i el 17 d'agost, a Catalunya s'han detectat 5.883 casos confirmats per PCR, una xifra lleugerament inferior als 5.968 casos de l'interval de set dies anterior, del 4 al 10 d'agost. Del 28 de juliol al 3 d'agost, se'n van confirmar 6.453. La taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 76,68 per cada 100.000 habitants -84,11 fa més de dues setmanes i 77,79 en fa una-. Entre l'11 i el 17 d'agost, s'han realitzat 77.760 PCR, amb una taxa de 1.013,57 proves per 100.000 habitants. D'aquestes, el 8,11% ha tingut un resultat positiu i la mitjana d'edat de les persones a qui s'ha detectat el virus és de 38 anys. Del total de casos acumulats a tot Catalunya des de l'inici de la pandèmia, 96.571 són per PCR, 4.422 epidemiològics, 3.130 probables, 4.054 són proves ELISA i 9.920 tests serològics (les proves ELISA i els tests serològics donen informació de l'estat immunològic). En les darreres hores s'ha reportat una defunció i el total de persones que han mort per coronavirus s'eleva a 12.922, segons les dades de Salut. 7.107 persones han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris, on s'ha notificat la defunció de les últimes hores; 4.127 en residències; 819 en domicilis i 869 no estan classificades per falta d'informació. Residències Els casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia entre les persones que viuen en residències són 15.647, 9 més que l'últim balanç. La xifra s'eleva a 17.145 si es tenen en compte les altres proves. En aquests mesos, 6.389 persones que vivien en residències han mort (cap defunció notificada en les darreres hores). D'aquestes defuncions, 1.868 corresponen a centres hospitalaris o sociosanitaris, 4.112 s'han produït en residències, 94 en domicilis i 315 no es poden classificar per falta d'informació. Barcelona: risc de rebrot superior al de fa una setmana A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el nombre total de confirmats per PCR se situa en 25.362 (276 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 31.980 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.349 persones (cap defunció notificada en les darreres hores). El risc de rebrot continua molt elevat, en 187,28, per sobre de valors de la setmana passada (176 del 4 al 10 d'agost). La Rt s'enfila a 1,12 i la taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 85,58 per cada 100.000 persones. Hi ha 151 pacients ingressats, 27 a les UCI. A la ciutat de Barcelona, s'han registrat des de l'inici de la pandèmia 24.759 casos confirmats per PCR (274 més) i 31.187 amb totes les proves. Un total de 4.309 persones han mort per coronavirus en aquests mesos. El risc de rebrot és de 186,52 –en l'interval anterior era de 172,07; en fa dos, de 206,24-. La Rt és d'1,13, per sobre dels valors de fa una setmana (0,97). Metropolitana nord: millora al Vallès Occidental La regió metropolitana nord registra un total de 22.211 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia, 224 més que en l'últim balanç; 26.639 amb totes les proves. Han mort 2.945 persones des de l'inici de la pandèmia (cap defunció reportada en les últimes 24 hores). El risc de rebrot se situa en 155,60 -175,87 en l'interval de set dies anterior-. La velocitat de propagació del virus es manté en 0,97, per sota de la barrera de l'1. La taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies per 100.000 habitants és de 80,19. Segons les últimes dades, hi ha 186 pacients ingressats, 19 a les UCI. A Granollers, ciutat on es va fer el primer cribratge després de detectar-s'hi un brot i on ara es faran més proves massives -juntament amb Les Franqueses del Vallès i Canovelles-, el risc de rebrot es troba molt elevat des de fa dies, ara a 550,94 -371,65 en l'interval de set dies anterior-. La Rt és d'1,32 i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és molt alta, concretament de 243,11 entre l'11 i el 17 d'agost. Des de l'inici de la pandèmia, s'han confirmat per PCR 807 casos a la capital del Vallès Oriental (+7); 931 amb totes les proves. En l'última setmana -de l'11 al 17 d'agost-, s'han confirmat per PCR 152 casos. Un total de 76 persones han mort. Sabadell i Terrassa, on es van fer cribratges fa uns dies, la situació millora de forma clara, si bé encara falta per sortir de la zona vermella. A Sabadell, s'han registrat 2.729 casos confirmats per PCR de l'inici de la pandèmia, 30 més que en el darrer balanç. Comptant totes les proves, la xifra de casos s'eleva a 3.243. 361 persones han mort en aquesta ciutat des de l'inici de la pandèmia. El risc de rebrot baixa a 143,07 -292,77 en l'última setmana-. La Rt baixa a 0,76 i la taxa de confirmats per PCR és de 84,86. Hi ha 25 pacients ingressats, 3 a l'UCI. A Terrassa, el nombre total de casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 2.501 (+36), 2.932 amb totes les proves. 266 persones han mort des de l'inici de la pandèmia. El risc de rebrot és molt alt però baixa a 177,26 -325,08 en l'interval de set dies anterior-. La Rt continua baixant, ara de 0,76, i la taxa de confirmats per PCR és de 92,14. Actualment hi ha 32 pacients ingressats, 5 a l'UCI. També millora la situació a Mollet del Vallès, on van augmentar les proves PCR davant l'increment de casos. El risc de rebrot és molt alt, però baixa a 199,50 -en l'interval de set dies anterior era de 499,40- i la Rt també disminueix (0,71). Santa Coloma de Gramenet, on també s'han fet cribratges en barris concrets, té un risc de rebrot de 346,57 -254,58 en l'interval anterior- i la Rt puja a 1,19. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 2.082 casos confirmats per PCR, 29 més, i 214 defuncions. Hi ha 14 pacients ingressats, 3 a l'UCI. Regió metropolitana sud: reducció dels contagis molt a poc a poc La regió sanitària metropolitana sud registra un total de 19.963 casos confirmats per PCR, 204 en les darreres hores; 23.555 amb l'acumulat de totes les proves. Les persones que han mort per coronavirus són 2.367 (cap defunció reportada en les últimes 24 hores). El risc de rebrot continua en nivells molt elevats, a 185,36 -225,02 en l'interval de set dies anterior-. La velocitat de propagació del virus es manté en 0,97, per sota de l'1 des de fa dies. La taxa de confirmats per PCR és de 85,91 per cada 100.000 habitants. En aquesta regió, hi ha 140 pacients ingressats per la covid-19, dels quals 28 estan a les UCI. A l'Hospitalet de Llobregat, els casos confirmats per PCR són un total de 6.888. Amb totes les proves, la xifra s'eleva a 7.596. Les defuncions a la segona ciutat de Catalunya han estat 508. El risc de rebrot és molt alt però continua baixant a poc a poc, ara de 428,07 -en l'interval anterior era de 525,63-. La Rt se situa en 0,97. Actualment hi ha 76 pacients ingressats, 14 a l'UCI. Salut comença aquest divendres, i fins dijous de la setmana que ve, un cribratge massiu als barris de Collblanc i la Torrassa , on es van detectar els primers grans rebrots de l'àrea metropolitana de Barcelona, a principis de juliol. A la segona ciutat més poblada de Catalunya, el risc de rebrot va arribar a un pic de prop de 900 el 21 de juliol. Catalunya central: Vic dobla els casos en una setmana La regió sanitària de la Catalunya central té un total de 7.045 casos confirmats per PCR, 46 més. La xifra s'eleva a 8.787 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.623 persones en aquesta regió, amb una defunció en les últimes hores. El risc de rebrot se situa en 105,32, després que en la darrera actualització entrés a la zona vermella, que havia abandonat a l'abril. En les últimes setmanes, el risc de rebrot havia registrat diverses pujades i baixades, però s'havia mantingut dins la franja de risc moderat. La taxa de reproducció del virus continua pujant, ara a 1,51, lluny ja de la barrera de l'1, i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 38,85. Hi ha 27 pacients ingressats, 3 a l'UCI. Vic té un risc molt alt de rebrot, situat en 381,01, i una Rt de 2,06. En l'última setmana s'han confirmat 62 casos, més del doble que en l'interval anterior, quan se'n van notificar per PCR 27. La ciutat de Lleida, per sota 200 de risc de rebrot A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 9.049 casos confirmats per PCR, 54 més que el dia anterior. Són 9.669 si es tenen en compte totes les proves. 276 persones han mort per coronavirus des de l'inici de la pandèmia (cap defunció notificada en les darreres hores). Pel que fa al risc de rebrot, després que la setmana passada baixés per primera vegada des de finals de juny de 300, ara se situa en 225,84 -232,26 en l'interval de set dies anterior-. La velocitat de propagació és de 0,94, per sota d'1 des de fa dies. La taxa de confirmats per PCR de l'11 al 17 d'agost és de 117,02 per 100.000 habitants. Hi ha 61 pacients ingressats, 17 a l'UCI. A la comarca del Segrià, hi ha 6.692 casos confirmats per PCR, 36 més; 6.940 amb totes les proves. 193 persones han mort des de l'inici de la pandèmia. El risc de rebrot se situa en 227,42. El pic del risc de rebrot va registrar-se a la comarca el 22 de juliol, amb un índex de prop de 1.200. La Rt es manté en 0,86 i la taxa de confirmats per PCR en els últims set dies és de 125,66 per cada 100.000 habitants. Hi ha 45 pacients ingressats i 10 estan a les UCI. La ciutat de Lleida ha registrat un total de 4.433 casos confirmats per PCR, 22 més que en el darrer balanç; 4.605 amb totes les proves. Hi han mort 144 persones. El risc de rebrot a la capital del Segrià baixa per primera vegada des del 23 de juny de 200 i se situa en 179,03. El nivell és alt, però queda lluny dels valors superiors a 1.000 que a mitjan juliol va registrar la ciutat, que porta dos mesos en la zona vermella. La velocitat de propagació del virus baixa a 0,76. Girona: risc moderat, però a prop del llindar d'alt A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 7.344, 54 més, i pugen a 9.521 si es tenen en compte totes les proves. Han mort 829 persones des de l'inici de la pandèmia (cap defunció reportada en les darreres hores). El risc de rebrot puja a 94,28 i s'apropa al llindar de risc alt (100); des de finals de juliol, quan va sortir de la zona vermella, s'ha mantingut en moderat. La Rt puja a 1,18 i la taxa de confirmats per PCR de l'11 al 17 d'agost, de 42,44. Hi ha 25 pacients ingressats, 8 a l'UCI. Després que en els darrers dies hagi millorat la situació a l'Alt Empordà, els contagis augmenten en altres ciutats. A la ciutat de Girona, el risc de rebrot ha passat d'una setmana de 78,33 a 187,29 i la Rt és d'1,94. Des de l'inici de la pandèmia, s'han confirmat per PCR 1.228 casos, 16 en les darreres hores; 1.700 amb totes les proves. 145 persones han mort. Hi ha tres pacients ingressats. Camp de Tarragona: 43 casos en les últimes hores a Reus Al Camp de Tarragona, s'han registrat 3.067 casos confirmats per PCR, amb un creixement de 51 positius respecte a l'anterior balanç. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 3.488. En aquesta regió han mort 397 persones. El risc de rebrot se situa en 179,42, després que fa quatre dies entrés en zona vermella, on no hi era des de l'abril. La setmana passada, el risc de rebrot era del 65,11 (mitjà-baix). La Rt és d'1,85 i la taxa de confirmats per PCR se situa en 65,29 per cada 100.000 habitants. Hi ha 32 pacients ingressats, 5 a l'UCI. A Reus, on Salut comença un cribratge aquest divendres, el risc de rebrot s'ha disparat a 463,03, després que el 10 d'agost entrés a la zona vermella. La Rt és de 2,32 i la taxa de confirmats per PCR, de 140,52. En l'última setmana -de l'11 al 17 d'agost- s'han confirmat 155 casos, mentre que en l'interval anterior, 62. En aquesta ciutat, des de l'inici de la pandèmia s'han confirmat 602 casos per PCR, 43 en les darreres hores; 664 amb totes les proves. 49 persones han mort en aquests mesos. Terres de l'Ebre: risc molt alt a Tortosa La regió de les Terres de l'Ebre acumula des de l'inici de la pandèmia 761 casos confirmats per PCR, 10 més que en el balanç anterior, i 936 amb la resta de proves. En aquesta regió han mort 61 persones. El risc de rebrot és de 220,02, després que en l'actualització de dilluns tornés a entrar en la zona de risc alt, d'on havia sortit feia uns dies -56,45 del 4 al 10 d'agost; 174,18 del 28 de juliol al 3 d'agost-. La taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 66,60 per 100.000 habitants i la Rt és superior a 2 (2,14). Hi ha 10 pacients ingressats, 4 a l'UCI. A Tortosa, el el risc de rebrot continua pujant i se situa en 469,37. La Rt és de 2,56. Des de l'inici de la pandèmia s'han confirmat 165 casos, 4 en les últimes hores; 220 amb totes les proves. Alt Pirineu i Aran: set pacients ingressats, 1 a l'UCI La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran ha registrat 500 casos, set en les últimes hores; 639 sumant totes les proves. 29 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (cap defunció en els darrers dies). El risc de rebrot se situa en 194,72, després que en l'actualització d'aquest dilluns aquesta regió també entrés a la zona vermella (des de mitjan juliol no tenia un risc alt de rebrot). La Rt també és de 2,10 i la taxa de confirmats per PCR, de 59,09. El nombre de casos confirmats s'ha doblat d'un interval a un altre: 11, del 28 de juliol al 3 d'agost; 22, del 4 al 10 d'agost; 40, de l'11 al 17 d'agost. Hi ha set pacients ingressats, 1 a l'UCI. Balaguer, Granollers i Tortosa, on el risc de rebrot és més alt Amb les dades acumulades de la setmana de l'11 al 17 d'agost, els tres municipis de Catalunya amb el risc de rebrot de coronavirus més elevat són Balaguer (795,65), Granollers (550,94) i Tortosa (469,37). Balaguer porta des de principis de juliol en la zona vermella i l'11 d'aquest mes va arribar a un pic de més de 2.000. Paral·lelament, els municipis amb la taxa de reproducció del virus més alta són Premià de Mar (3,50), Amposta (3,09) i Valls (2,94). En els municipis menys poblats, les variacions poden ser més accentuades. Així, Premià de Mar ha passat en una setmana d'un risc de rebrot de 9,84, molt baix, i una Rt de 0,23 a uns valors de 210,08 i 3,50, molt alts. De l'11 al 17 d'agost, s'han notificat 15 casos; del 4 al 10, se n'havien confirmat 2.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Batet reclama "a qui parla de repressió constantment que respecti "qui sí que la va viure" durant la dictadura. La candidata del PSC al Congrés agraeix a la vicepresidenta Carmen Calvo l'exhumació de Franco per "dignificar" la democràcia. La candidata del PSC al Congrés, Meritxell Batet, ha reclamat "a qui parla de repressió constantment" que respecti "qui sí que la va viure" durant la dictadura. Durant la seva intervenció a l'acte en homenatge a la que va ser diputada del Parlament Dolors Renau, Batet s'ha referit a l'exhumació de Franco i ha assegurat que ha portat "sorolls" de l'Espanya "repressora de qualsevol llibertat". "Molta de la gent que avui utilitza constantment la paraula 'repressió' no la van viure", ha remarcat, per demanar-los després que "respectin qui sí que va viure en un estat repressor i on no hi havia ni llibertats ni igualtat". Batet ha aprofitat que la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, era a l'acte per agrair-li l'exhumació per "dignificar" la democràcia. Batet ha donat les gràcies a Calvo perquè, segons ha considerat, l'exhumació del dictador "ha engrandit la democràcia espanyola, l'ha profunditzat i l'ha dignificat". A l'acte, la candidata socialista ha rendit homenatge a Dolors Renau –que va morir a l'agost d'aquest 2019- i ha recordat que durant la seva militància política va treballar per "construir unes institucions democràtiques fortes" i va "respectar els altres", ideals que ha assegurat que el PSC comparteix i conserva. Calvo, que també ha participat a l'acte, ha aprofitat la intervenció per reivindicar el feminisme, del que ha insistit que Renau va ser una gran abanderada. "Les feministes no hem demanat res que no ens correspongui", ha apuntat, i ha celebrat que hagi deixat de ser un moviment que era "un reducte estrany" per a gran part de la població. Tot i això, Calvo ha assegurat que encara queda feina a fer i, en aquest sentit, ha criticat que la dreta "radicalitzada" negui la violència de gènere. La vicepresidenta en funcions ha assenyalat, així, que tant el feminisme com la lluita per la sostenibilitat del planeta són "els dos eixos del progressisme" dels que han de penjar totes les polítiques. "No hi ha res més referent per a la democràcia que la igualtat entre homes i dones", ha defensat. A l'acte hi ha intervingut responsables polítics del PSC com el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, o l'expresident de la Generalitat José Montilla, així com familiars de Renau. A l'homenatge s'hi ha presentat el premi Dolors Renau i Manén, que la formació ha detallat que se celebrarà anualment i serà un reconeixement dins l'organització i el partit, així com federacions o entitats –en especial les que treballin el feminisme– i que "treballin per fomentar les reflexions i les bones pràctiques".
|
Política
|
Partits
|
160.000 persones participen a la marxa 'Volem Acollir', segons l'Ajuntament de Barcelona. La mobilització ha creat una 'marea blava' de banderoles pel centre de la ciutat. La manifestació convocada per la plataforma 'Casa nostra, casa vostra' a favor de l'acolliment de refugiats ha aplegat aquest dissabte a la tarda unes 160.000 persones, segons l'Ajuntament de Barcelona. La marxa convocada per la plataforma 'Casa nostra, casa vostra' ha arribat a quarts de sis de la tarda a la Barceloneta, a tocar del mar Mediterrani, on l'any passat van morir més de 5.000 persones intentant burlar les fronteres tancades de la Unió Europea mentre fugien de la guerra i la pobresa. La mobilització ha convertit els dos quilòmetres de recorregut entre la plaça Urquinaona i el passeig Marítim en una 'marea blava'. La manifestació ha comptat amb una nodrida representació institucional, política, cultural i de la societat civil catalana.
|
Societat
|
Cooperació
|
AMPLIACIÓ:L'últim balanç de Sanitat redueix el total de morts a Espanya per coronavirus a 26.834, gairebé 2.000 menys que ahir. El Ministeri també notifica 372 positius menys que el global de diumenge i els xifra en 235.400. L'últim balanç de l'impacte del coronavirus a Espanya fet públic aquest dilluns pel Ministeri de Sanitat redueix el total de morts per la covid-19 a 26.834, 1.918 menys en relació amb la xifra notificada diumenge. El Ministeri de Sanitat ha canviat el format amb el qual presentava el balanç de les dades de la pandèmia i ha comunicat 50 noves morts "amb data de defunció en els últims set dies" -tres a Catalunya-. Pel que fa als casos confirmats com a positius per coronavirus, el govern espanyol també rectifica el total i el redueix en 372, ja que ara xifra en 235.400 els contagiats. D'aquests, 132 són casos diagnosticats el dia previ i 3.121 en els últims set dies. També xifra en 11 els nous casos ingressats a l'UCI amb data dels últims 7 dies -cap a Catalunya- i en 256 les noves hospitalitzacions -una a Catalunya- . "Les discrepàncies que puguin aparèixer en relació amb les dades de casos totals notificats prèviament són resultat de la validació dels mateixos per les Comunitats Autònomes i a la transició a la nova estratègia de vigilància", diu la nota del Ministeri de Sanitat, que avisa que "aquesta discrepància podria persistir encara diversos dies". L'autonomia amb un decalatge més gran entre el total de defuncions registrat a la sèrie històrica d'ahir i la d'aquest dilluns és Catalunya, amb 1.126 menys. Segons el comunicat del Ministeri de Sanitat, hi ha 5.575 morts per coronavirus mentre que fonts de la conselleria de Salut de la Generalitat els situen en 6.748 (47 més que diumenge). Les mateixes fonts asseguren que han enviat les dades "correctes" per la "via habitual" i el decalatge es deu al fet que avui s'ha posat en marxa un nou sistema d'enviament de les dades en el qual, per motius tècnics, no s'han carregat totes. Segons Salut, s'ha avisat el Ministeri d'aquest problema i del fet que la dada correcta s'ha notificat pel canal que s'utilitzava fins ara. Fonts del Ministeri de Sanitat han explicat que les dades d'aquest dilluns "s'han elaborat per primer cop amb les dades que les CCAA han bolcat en el Sistema de Vigilància a Espanya (SiViEs), tal com recull l'ordre del 12 de maig" i atribueixen el decalatge al fet que "no totes les CCAA han actualitzat les dades en aquest sistema, que recull les fitxes individualitzades de cada cas" i és per això que "no quadren". Pel que fa a Madrid, segons el balanç d’aquest dilluns hi ha 8.686 defuncions mentre que ahir se’n comptabilitzaven 8.977. Són 291 menys. Les dades de Sanitat apunten que dels 132 nous casos positius diagnosticats el dia anterior, n'hi ha 89 a Catalunya, encara que precisa que "falten dades individualitzades en la base i, per tant, no s'inclouen alguns indicadors". No proporciona dades de l'acumulat en els últims set i 14 dies a Catalunya.
|
Societat
|
Salut
|
Un sindicat surt en defensa d'un professor gallec que va organitzar un debat a l'aula sobre Catalunya. CIG-Ensino avisa dels "intents" de limitar la llibertat de càtedra i pregunta al govern espanyol si és cert que la Guàrdia Civil ho està investigant. El sindicat CIG-Ensino ha reclamat a la delegació del govern espanyol a Galícia que "confirmi o desmenteixi qualsevol actuació" de la Guàrdia Civil sobre un professor d'Història de l'IES Pino Manso de Porriño que va organitzar un debat a l'aula sobre la situació política de Catalunya. En un comunicat, el sindicat ha mostrat el seu suport al docent i també ha instat el departament d'Educació a defensar l'acompliment d'aquest professor i també el "de tots els professors que en el seu dia a dia han de ser capaços de formar un estudiant crític i coneixedor de la realitat en la qual viu". La Confederación Intersindical Galega CIG-Ensino ha preguntat a la delegació del govern espanyol a Galícia si la Guàrdia Civil està investigant aquest professor "ja sigui per queixa formal prèvia" o "per decisió pròpia", que, segons el sindicat, "seria totalment aberrant". El sindicat considera que si es confirma l'actuació seria "molt greu" des del punt de vista de la llibertat de càtedra i de la seguretat jurídica que regeix el funcionament del centre educatiu i la professió docent i aclareix que "en el cas que un docent cometés alguna irregularitat en la seva feina, qui ha d'intervenir per corroborar els fets és la inspecció educativa; mai els cossos i forces de seguretat de l'Estat". "Això provoca una clara indefensió dels professors i un intent d'intimidació absolutament inacceptable", afirma la CIG-Ensino. "No acceptem com a sindicat majoritari el control per part dels poders polítics i econòmics de la nostra llibertat de professió, ni permetrem que es vulgui intimidar el professorat", avisa.
|
Societat
|
Educació
|
Adif destina prop d'1 MEUR a millorar la subestació elèctrica de Reus. El gestor d'infraestructures ferroviàries assegura que els treballs han de permetre reduir les incidències a la xarxa. Adif, l'ens gestor d'infraestructures ferroviàries, ha adjudicat a l'empresa Cobra Instalaciones y Servicios les obres de millora de la subestació elèctrica de reus per un import de 994.310 euros. Les actuacions, segons ha subratllat, han de permetre "modernitzar" un equipament que transforma i regula l'energia que el sistema ferroviari rep de les companyies elèctriques per garantir adequadament el seu funcionament . Concretament, es renovaran les cobertes d'alta tensió dels grups rectificadors i els equipaments que allotgen els 'feeders', o conductors auxiliars per mantenir constant la tensió elèctrica. També s'instal·laran nous armaris elèctrics i es faran treballs d'obra civil per condicionar les dependències interiors i exteriors. Finalment, es muntaran nous panells de control amb gestors de proteccions, analitzadors de catenària, enllumenat, dos grups-rectificadors i renovació d'equips auxiliars, cablejat i tanques.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Cues a primera hora a l'Aeroport del Prat per passar els controls de seguretat. Per a aquest dimecres, es manté l'operativa d'un dia d'estiu, amb més d'un miler de vols previstos. L'aeoroport del Prat ha registrat per tercera jornada consecutiva cues per creuar els controls de seguretat i accedir a les zones d'embarcament. Ha estat a primera hora del matí, poc abans de les sis, quan s'han produït pics d'espera de fins a 40 minuts, segons han informat fonts d'Aena, tot i que passades les vuit la situació ja s'havia tornat a normalitzar. Aena també ha precisat que, tot i que en determinats moments no hi hagi tots els accessos oberts, totes les seves infraestructures estan disponibles. Per a aquest dimecres, l'operativa prevista a l'aeroport és la d'un dia d'estiu -sense que hagi variat respecte els darrers dies- i s'esperen més d'un miler d'enlairaments i aterratges. De rerefons, hi ha el conflicte laboral que mantenen els treballadors de l'empresa de seguretat Eulen, concessionària del servei de vigilància, i la direcció, i la vaga convocada a partir del 4 d'agost. Les dues parts s'havien d'asseure a negociar a la seu del Departament de Treball per trobar una sortida al conflicte però la torbada no es va arribar a celebrar perquè els treballadors van reclamar la presència d'Aena. Per això, es van emplaçar per al divendres a les onze del matí, on el comitè d'empresa ha reclamat la presència de representants de l'ens gestor. Mentrestant, els vigilants seguiran fent només els serveis que marca el reglament, fet que podria provocar noves cues en els propers dies, i neguen que estiguin fent una vaga encoberta. Els vigilants de seguretat de l'aeroport del Prat denuncien que tenen menys efectius dels que consideren necessaris i reclamen millores en les seves condicions de feina. Asseguren que per manca de personal estan sotmesos a una càrrega de treball "insostenible" que els genera esgotament físic i psíquic. Per tot això, han convocat vaga indefinida tots els divendres, diumenges i dilluns de 5:30 a 6:30, de 10:30 a 11:30, de 16:30 a 17:30 i de 18:30 a 19:30.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El magistrat andalús Juan Carlos Campo serà el nou ministre de Justícia espanyol. Amb la designació de Campo es completa el govern presidit per Pedro Sánchez. El magistrat andalús Juan Carlos Campo Moreno serà el nou ministre de Justícia espanyol, segons han confirmat fonts de la Moncloa aquest dissabte. Campos, que substituirà així la fins ara ministra Dolores Delgado, va ser secretari d'Estat de Justícia entre el 2009 i el 2011 i vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) entre el 2001 i el 2008. Amb aquesta designació es completa el govern presidit per Pedro Sánchez, que aquest dissabte ha fet les últimes confirmacions amb la canària Carolina Darias com a ministra de Política Territorial i el valencià José Manuel Rodríguez Uribes, de Cultura.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Un 'food truck', un 'chester' i tertúlies de bar itinerant, els enginys dels candidats de Badalona en campanya. Xavier Garcia Albiol i Dolors Sabater intentaran polaritzar l'electorat davant un Àlex Pastor convençut d'allargar l'èxit socialista del 28-A. Els principals candidats a l'alcaldia de Badalona han aguditzat l'enginy en aquesta campanya per intentar mobilitzar al màxim el seu electoral. Les del 26-M són les eleccions més imprevistes dels darrers anys i amb un major volum d'indecisos. Per això, els principals aspirants a l'alcaldia tindran una alta presència al carrer els pròxims dies i ho faran amb propostes originals, allunyats de les tradicionals carpes i passejades de mercat. El candidat popular, Xavier Garcia Albiol, té la seva particular 'food truck'; la cap de llista de la coalició de Guanyem i ERC, Dolors Sabater, té una petita terrassa de bar itinerant per fer tertúlies amb veïns, i l'aspirant del PSC, Àlex Pastor, visitarà els barris de Badalona amb un sofà 'chester' per conversar amb veïns. Els tres principals partits a Badalona aposten doncs per fórmules imaginatives per intentar fer decantar la balança al seu favor davant el gran nombre d'indecisos, que algunes enquestes situen al voltant del 40%. Albiol, Sabater i Pastor envien missatges triomfalistes al seu electorat i es veuen amb opcions de tornar a aspirar a l'alcaldia després del 26-M. Són, precisament, els tres darrers alcaldes que ha tingut la ciutat i aquesta campanya es presenta molt ajustada segons apunten els sondejos. El cap de files del PP, Xavier Garcia Albiol, explica al volant del seu 'food truck, que intentarà convèncer els indecisos que ell és "l'única alternativa que no torni la CUP", en al·lusió a Dolors Sabater, tot i que no milita a cap partit. "Votar la CUP, el PSC o els comuns és exactament el mateix", augura Albiol, que apel·la al vot útil per ser intentar ser primera força i fregar la majoria absoluta per tal que els pactes postelectorals no facin perillar la seva investidura. Albiol convidarà els veïns a aperitius i berenars des del seu camió de menjar, que recorrerà els diferents barris. A l'altre costa de la balança hi ha Dolors Sabater, candidata de la coalició de Guanyem Badalona en Comú i ERC. L'exalcaldessa reconeix que la campanya està "molt polaritzada" i avisa que davant un PSC "indefinit", la seva és l'única candidatura capaç de presentar batalla al model de Garcia Albiol i "la corrupció del PP. Per Sabater, la candidatura de "la Badalona valenta posa la vida al centra i busca l'equitat, la igualtat d'oportunitats, la vida digna i fer de Badalona una ciutat de la que sentir-se orgullós". Com Albiol, Sabater convida els veïns a prendre un cafè en la seva terrassa de bar itinerant on fa tertúlia dels temes que preocupen a la ciutadania dels diferents barris. Finalment, el PSC situa el seu candidat, Àlex Pastor, en un 'chester' que recorre els diferents barris. Des del sofà, Pastor fa mítings en petit format i convida els ciutadans a asseure-s'hi per conversar sobre els reptes de futur de la ciutat. Pastor, que parteix es desavantatge respecte Albiol i Sabater, segons les enquestes, confia en aprofitar l'onada socialista del 28-A. A les darreres eleccions generals, recorda el candidat socialista, 34.00 veïns van optar per la papereta del PSC. "Ara treballem per convèncer-los que l'aposta que van fer el 28-A per Pedro Sánchez és ara el mateix que posar la papereta del PSC de Badalona". Pastor es veu amb opcions de presentar batalla per l'alcaldia i revalidar el càrrec.
|
Política
|
Política municipal
|
Joanna Bailie i Plus-Minus inauguren la temporada de Sampler Sèries a L’Auditori. El cicle consolida la col·laboració amb el Sónar amb l'estrena de 'Death Speaks', del compositor nord-americà David Lang. La temporada de Sampler Sèries arrenca aquest dijous a L'Auditori amb un encàrrec a la compositora i videoartista Joanna Bailie, que ha creat la instal·lació audiovisual 'long slow sweep' a partir d’una fotografia escolar de l’any 1946, que explora les relacions entre el temps i la distància. La instal·lació precedirà el concert inaugural de temporada del col·lectiu londinenc Plus-Minus amb una mostra de la música britànica d’avantguarda. La temporada comptarà amb 10 estrenes absolutes, 17 estrenes nacionals i 9 encàrrecs, entre les quals hi consten noms com els de Carles Castellarnau, Fabià Santcovsky, Pablo Carrascosa, Oliver Rappoport, Rubens Askenar o Hèctor Parra. També consolida la col·laboració amb el Sónar que aquest any tancarà la seva edició a L'Auditori amb l'estrena de 'Death Speaks', del compositor nord-americà David Lang, figura cabdal del post minimalisme. L'obra de Joanna Bailie ha estat creada a partir d’una fotografia escolar de l’any 1946 en format panoràmic (10:2) i capturada amb una càmera especial que requeria realitzar un moviment lent entre els dos extrems de l’escena. La vídeo instal·lació explora les relacions entre el temps i la distància, la longitud del moment fotogràfic i les connexions entre la relació temps-espai des dels punts de vista visual i auditiu. La instal·lació precedirà el concert inaugural de temporada del col·lectiu londinenc Plus-Minus, del qual Bailie n’és cofundadora, i que portarà a L’Auditori una mostra de la música britànica d’avantguarda. L'ensenmble interpretarà dues obres de Joanna Bailie i "Repetitions in the extended time" de Bryn Harrison, que se centra en l'exploració del temps musical a través de la repetició de materials sonors que es mostren des de diferents perspectives. Una temporada amb 27 estrenes i 9 encàrrecs Passaran per les Sampler Series de L'Auditori alguns dels noms més destacats de l’escena contemporània internacional, com el quartet Diotima, que interpretarà obres de Haas, Parra i Posadas, o el sextet vocal Nordic Voices. La temporada, amb 27 estrenes i 9 encàrrecs, segueix apostant especialment per la nova generació europea d’intèrprets de música d’avantguarda com els suecs Curious Chamber Players, amb obres de compositors suecs i catalans, i els tres grups més actius del panorama nacional: CrossingLines, amb dos concerts construits sobre la idea dels nous compositors en un entorn global, Frames Percussion, que presentaran un clàssic del repertori del segle XX, Le Noire de l’étoile de Gérard Griséy, i el grup espanyol Nou Ensemble, amb un concert de versions i remescles d’obres. També tindrà una presència important la música improvisada, amb els concerts de Ferran Fages i Luis Tabuenca al Macba, el trio de free Thermal al CCCB, el duo format per Axel Dörner i Ramon Prats al Centre d’Arts Santa Mònica. També convidaran artistes que exploren estètiques i mons tan diferents com Keith Fullerton Whitman, referent de l'escena electrònica o improvisadors de la talla de John Butcher. Altres cites de la temporada inclouen propostes de free jazz, electrònica, teatre musical, ensembles instrumentals i la consolidació de la col·laboració amb el Sónar que aquest any tancarà la seva edició a L'Auditori amb l'estrena nacional de Death Speaks, del compositor nord-americà David Lang, figura cabdal del post minimalisme. L'ECLAT de Stuttgart, festival convidat Seguint la línia estratègica d'aliances internacionals, aquesta temporada Sampler Sèries presenta una col·laboració amb el Festival ECLAT d’Stuttgart, una de els plataformes de nova creació musical més prestigioses d'Europa. Un dels objectius d'ECLAT és presentar les tendències més innovadores de la música actual, en connexió permanent amb noves generacions de compositors. Amb els anys, el festival dirigit per Christine Fischer s'ha consolidat com a laboratori de creació de noves formes de teatre musical i, alhora, com a festival de referència de propostes musicals que dialoguen amb altres disciplines artístiques. Aquesta col·laboració es traduirà a L'Auditori amb l'estrena d'una obra coencàrrec al compositor convidat de la temporada, Luis Codera Puzo, que té el suport de la Fundació Ernst Von Siemens. L’obra anomenada EMPOR ha estat concebuda conjuntament pel compositor català i l'escriptora francesa Irène Gayraud. EMPOR comptarà amb un ensemble liderat per Sara Mariah Sun, una de les sopranos europees més cotitzades de l'escena contemporània i s'interpretarà també a Stuttgart al juny de 2017. Sampler Sèries, una aposta per a la nova creació Sampler Sèries és l’aposta de L’Auditori per la nova creació sonora i constitueix l’única temporada estable de Barcelona dedicada a l’R+D en l’àmbit de la música. Aquesta programació s’articula des de L’Auditori en col·laboració amb els principals espais de la ciutat dedicats a l’art contemporani. Aquesta temporada ho faran amb el MACBA, el CCCB, la Fundació Tàpies, la Fundació J Miró i el Centre d’Arts Santa Mònica.
|
Cultura
|
Música
|
Els Mossos intervenen en un pis de Manresa on un home s'havia atrinxerat amb el seu fill menor d'edat. L'home ha patit un brot psicòtic. Els Mossos d'Esquadra han intervingut en un pis de Manresa on un home s'havia atrinxerat amb el seu fill menor d'edat. Segons la policia catalana, la parella de l'home ha alertat a dos quarts de set del matí que s'havia tancat en una habitació amb el menor i ha explicat que estava tenint un brot psicòtic. Els Mossos s'han desplaçat al domicili, al carrer Pirineu de Manresa, i en veure que estava en un estat molt agressiu hi han intervingut el Grup Especial d'Intervenció (GEI) i els negociadors per controlar la situació. Segons fonts policials, en un moment donat l'home s'ha autolesionat amb un ganivet des del balcó. Després de l'incident se l'ha traslladat a un centre sanitari. El menor no ha patit cap lesió.
|
Societat
|
Successos
|
L'Agència de Residus destina 650.000 euros a projectes per a la reutilització dels residus municipals. Són ajudes a ens locals, entitats sense ànim de lucre i universitats. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) destinarà 650.000 euros a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització de residus municipals. Uns 235.000 euros serviran per finançar nou ens locals, i uns 414.000 seran per a 15 entitats sense ànim de lucre i universitats. En aquest últim cas, es tracta d'impulsar projectes de prevenció del malbaratament alimentari i el foment de la reutilització d'objectes. Pel que fa als ens locals, són actuacions com ara l'elaboració de plans locals de prevenció, iniciatives contra el malbaratament alimentari, foment de la reutilització d'objectes i elaboració d'estudis de pagament per generació adreçats a la prevenció. Els ens locals beneficiats són quatre de Barcelona, un de Girona, dos de la Catalunya Central i dos més de l'Alt Pirineu i Aran. Pel que fa a les entitats i universitats, són 11 de Barcelona, una de Girona, 5 de la Catalunya Central, dos de l'Alt Pirineu i Aran i una de Lleida.
|
Societat
|
Medi ambient
|
La Via Laietana de Barcelona aparca els cotxes per una tarda i obre l'asfalt als veïns. Centenars de vianants passegen per la calçada en una de les principals vies de la ciutat el primer dia d'''Obrim carrers''. Centenars de vianants han omplert aquest dissabte a la tarda la calçada de la Via Laietana, tallada al trànsit rodat en el primer cap de setmana d'''Obrim carrers'', una inciativa de l'Ajuntament de Barcelona que té per objectiu ''alliberar'' les vies que ''semblen autopistes'' perquè ''la gent se'ls faci seus''. Així ho ha explicat la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, que ha visitat el carrer entre l'aprovació dels vianants que aprofitaven, a banda de fer les activitats organitzades pel consistori, per anar en bicicleta o patinet sense esquivar els cotxes i motos que habitualment omplen una de les principals vies de la ciutat. La imatge ha estat insòlita i ha agafat bona part dels ciutadans desprevinguts. Alguns no sabien perquè es feia el tall i altres esperaven una manifestació. Els turistes es preguntaven què estava passant, però mentrestant aprofitaven de la calma del carrer per poder caminar pel mateix espai per on cada dia circulen milers de cotxes. La satisfacció però, era la tònica general. En Lluís, un ciclista, ha estat taxatiu: ''per mi ho podrien fer cada cap de setmana i en molts més carrers''. La Marta ha explicat que li ha encantat la idea però que s'ho imagina més en altres bandes de la ciutat amb més natura, com el Poblenou, o a la platja. La Bea, que ha admès que s'ho han trobat de casualitat, no més hi ha trobat una pega: haver de ''vigilar'' amb tanta bicicleta i patinet. La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, ha visitat el carrer i ha assegurat que l'objectiu del govern municipal és tenir un eix central a cada districte de la ciutat on el primer cap de setmana de més es pugui fer un tall de trànsit i permetre la circulació lliure dels vianants. ''La nostra ciutat ha de ser saludable, on viure, on poder passejar i estar'', ha manifestat Sanz. Per aconseguir-ho proposta ''treure cotxes'' d'aquests carrers que semblen ''més autopistes que carrers'', i xifra en 100.000 els vehicles que poden evitar-se amb iniciatives com aquesta. Per Sanz els carrers han d'estar al servei de la salut, lliures de fum i contaminació i plens de vida. ''Volem que els carrers estiguin plens de nens i nenes jugant'', ha conclòs Sanz. El primer cap de setmana d'''Obrim carrers'' també es fa al carrer Gran de Gràcia. El primer cap de setmana de març s'hi sumaran dos nous talls, l'eix Creu Coberta i el carrer de Sants, en dissabte a la tarda, i el carrer Aragó, el diumenge al matí. Sumant les quatre vies, s'alliberaran més de 200.000 metres quadrats de carrer d'ús ciutadà. Tot i això, el repte del consistori és aconseguir que aquesta transformació que ha començat de forma ''tàctica'' acabi sent ''permanent'' per a què els carrers tornin a ser ''per als veïns''.
|
Societat
|
Trànsit
|
El Govern diu que encara no hi ha acord per la compra dels terrenys on s’ha d’ubicar el Hard Rock. L’Incasòl no preveu assumir "cap cost" si el projecte no es posa en marxa, segons el conseller Calvet. El Govern assegura que les negociacions perquè Hard Rock adquireixi els terrenys propietat de 'la Caixa' per a instal·lar-hi el complex previst al CRT de Vila-seca i Salou, al Tarragonès, encara estan obertes. En una resposta parlamentària a En Comú Podem, el conseller de Territori, Damià Calvet, assenyala, a més, que l'Incasòl “no preveu assumir cap cost si el projecte no es posa en marxa”. Cal recordar que és mitjançant aquesta empresa pública que la Generalitat preveu adquirir els terrenys a Criteria -el holding d'inversions de 'la Caixa'- i vendre'ls, tot seguit, a l'empresa nord-americana. A dia d’avui, però, encara no s’han definit els termes i les clàusules del contracte de compravenda, segons l'executiu. Al juny, Calvet va assegurar que la compra es farà "en el seu dia, amb llum i taquígrafs" i que no tindria "cap cost addicional" per a les arques públiques. El conseller també defensava que el Govern treballa per "crear les condicions que permetin desenvolupar aquest projecte estratègic" Tot i que no va haver-hi confirmació oficial, aleshores l'operació de compravenda es xifrava en uns 120 milions d'euros. En la resposta a la bateria de preguntes plantejades pel diputat dels comuns David Cid, el conseller també afirma que, fins ara, no s’ha posat damunt la taula que la Generalitat vengui una part dels terrenys comprats a l’entitat bancària. A més, nega que Hard Rock hagi condicionat la inversió a què el Govern adquireixi els terrenys prèviament. En la resposta, Calvet també indica que l'abastament d'aigua del complex es farà a través de la mancomunitat gestora de recursos hídrics de Salou i Vila-seca. Hard Rock volia començar les obres el maig del 2020 L'abril passat Hard Rock traslladava a les principals institucions de la zona la voluntat de començar les obres l'any vinent. La firma amb seu a Florida preveu una inversió global de 2.000 milions d’euros en un projecte en diverses fases, en un àmbit de 745.000 metres quadrats del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou –a la vora de PortAventura. En concret, la previsió era iniciar al maig les obres de la primera fase, valorada en 665 milions d'euros, i que inclou dos hotels, comerços, teatres i un dels casinos més grans d’Europa. D'entrada, es preveuen un miler d’habitacions en dos hotels -un d’ells impulsat per PortAventura-, un casino amb 1.200 màquines recreatives i 100 taules d’aposta, 75 botigues de luxe al llarg d’una gran avinguda, una gran piscina de 6.000 metres quadrats i un espai per a concerts amb capacitat per a 15.000 persones, a més de nous espais de congressos. Durant la construcció d'aquesta primera fase i un cop estigui acabada, Hard Rock estima que es crearan 11.500 llocs de treball directes i indirectes, i que l’impacte econòmic a la regió serà de 1.300 milions d’euros. La previsió és que pugui atreure uns dos milions de visitants a la Costa Daurada. Només PortAventura World en va rebre cinc milions l’any passat.
|
Economia
|
Empresa
|
València aplicarà restriccions al trànsit si els nivells de contaminació superen els límits. La ciutat no presenta elevats nivells de diòxid de nitrogen en aquests moments. L’alcalde de València Joan Ribó ha assegurat aquest dijous que no “li tremolarà el pols” si ha d’aplicar restriccions al trànsit a la ciutat a causa dels elevats índexs de contaminació a l’ambient. A preguntes dels mitjans després d’una reunió amb el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, l’alcalde de València ha dit que si bé de moment els nivells de contaminació són tolerables “el dret a respirar un aire de qualitat està per sobre dels problemes de circulació que generin les restriccions al trànsit”. Ribó ha indicat que el vent de Llevant està allunyant els contaminants de l’aire i que pel moment no es preveu una situació semblant a la de Madrid, que ha restringit la circulació al trànsit dels vehicles amb matrícula parell si no circulen amb almenys tres persones al seu interior. A Barcelona, l'alta contaminació ha obligat aquest dijous a activar un avís a l'àrea metropolitana de per nivells elevats de diòxid de nitrogen. Es tracta d'un avís preventiu que no implica cap prohibició però s’ha aconsellat utilitzar el transport públic i realitzar els trajectes a peu o amb bicicleta pels carrers amb una freqüència baixa de trànsit.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El sector turístic gironí preveu un "juliol complicat" a causa de les "incerteses" en la mobilitat. Els empresaris de turisme actiu calculen una davallada del 50% en la facturació. Els empresaris turístics de la demarcació de Girona preveuen un "juliol complicat" a nivell d'ocupacions, ja que encara hi ha moltes "incerteses" que fan tirar enrere als turistes estrangers a l'hora de reservar. El president de la Federació d'Hostaleria de les comarques gironines, Antoni Escudero, ha explicat en un webinar organitzat per la Taula Gironina de Turisme que en els últims dies s'ha produït "moltes entrades als portals per mirar disponibilitat" d'hotels, però cap d'elles acaba amb una reserva. Per la seva banda, el sector del turisme actiu és el que compta amb unes millors previsions, però tot i així els empresaris calculen que tancaran el 2020 amb un 50% menys de facturació.
|
Economia
|
Turisme
|
Sandra Suárez relleva Joan Olivella com a cap de llista del PDeCAT a Calafell. La regidora ha estat escollida per unanimitat de l’assemblea local. La regidora Sandra Suárez serà la cap de llista del PDeCAT a Calafell a les eleccions municipals del 2019. Així ho aprovat per unanimitat l’assemblea local extraordinària celebrada aquest dimarts a la tarda, acordant el relleu de Joan Olivella, que havia encapçalat la candidatura en les últimes convocatòries electorals. Suárez combina la tasca de consultora en igualtat i la d'assessora a la Diputació de Tarragona, i és regidora a l'Ajuntament de Calafell des de l'any 2003, actualment a l’oposició. L’anunci del PDeCAT se suma a l’aprovació del candidat que fa poques setmanes va fer el PSC, que va renovar l’alcalde Ramon Ferré com a cap de llista pels comicis del 2019.
|
Política
|
Partits
|
La Guàrdia Civil investiga l'amo d'una granja de Torregrossa per tenir una trentena de vaques desnodrides i en mal estat. El responsable també venia suposadament llet al detall sense autorització des de l'explotació, on també s'hi va trobar un taller mecànic il·legal. La Guàrdia Civil ha obert una investigació al propietari d'una explotació de bestiar boví de Torregrossa (Pla d'Urgell) per un suposat delicte de maltractament animal. Durant una inspecció efectuada el 5 abril, el Seprona va localitzar a la finca nombrosos d'animals en "deficients condicions higienicosanitàries i amb evidents símptomes de desnutrició". Els agents van poder comprovar que la granja no disposava de registres documentals des de l'any 2015 i que la majoria dels animals es trobaven sense identificar. Per aquest motiu, el cos va aixecar una acta i, a més, va posar els fets en coneixement de l'oficina comarcal del Departament d'Agricultura a Mollerussa. El Seprona va dur a terme nous registres a l'explotació els dies 9 i 18 d'abril en què va constatar que quatre de les vaques havien mort, i també en va localitzar altres tres de semienterrades en avançat estat de descomposició. Davant el "pèssim" estat dels 31 animals que quedaven a la finca, el cos va procedir a la seva immobilització i posteriorment van ser sacrificats per part dels serveis veterinaris d'Agricultura. En el marc de la investigació endegada, el Seprona també va poder constatar que el responsable de la granja venia llet al detall des de l'explotació sense cap tipus de control sanitari i ni autorització. A la vegada, els agents van localitzar a l'interior de les instal·lacions una nau habilitada com a taller mecànic en la qual una persona de nacionalitat estrangera en situació irregular realitzava treballs de xapa i pintura en diversos vehicles, també sense disposar de cap autorització. La Guàrdia Civil està instruint les diligències dutes a terme en el marc de la investigació per lliurar-les al Jutjat d'Instrucció de Guàrdia de Lleida, i també ha citat el propietari de l'explotació, en qualitat d'investigat, com a suposat autor d'un delicte de maltractament animal.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
David Monteagudo reeditarà ‘Fi’ amb un annex on revelarà el desenllaç original de la novel·la. L’autor celebra els deu anys del llibre que el va dur a la fama fent ressorgir la “polèmica” sobre el final de la història. David Monteagudo publicarà una reedició de ‘Fi’ (Quaderns Crema) que inclourà un annex amb el desenllaç original que va escriure per tancar la novel•la. Ho ha avançat a l’ACN el mateix autor, il·lusionat per desvelar el final real d’una novel·la que el 2009 el va catapultar a la fama literària. Precisament, Monteagudo considera que el desè aniversari és el moment idoni per revisar-ne alguns detalls estilístics i premiar els lectors més fidels amb una “edició de col·leccionista” que publicarà quan acabi l’any. L’autor, resident a Vilafranca del Penedès, recorda orgullós tant l’èxit que va tenir la novel·la com la “polèmica” que va provocar el seu final, amb molts elogis però també dures crítiques. Revelant-ne el desenllaç original, confia que el debat estarà servit de nou. “’Fi’ és una novel•la que ha desfermat passions, amb molta gent que no li va agradar però també té els seus ‘frikis’, i aquesta serà una edició per a col•leccionistes”, explica David Monteagudo a l’ACN, content de poder compartir el final que ell realment va idear per tancar la història d’aquell grup d’amics retrobats en un refugi de muntanya. L’autor recorda que la seva proposta original no va satisfer l’editor, Jaume Vallcorba, que li va plantejar diverses opcions alternatives, una de les quals és la que va acabar llegint el públic. Després de l’èxit aconseguit el 2009, ara Monteagudo s’ha proposat premiar la “curiositat” dels seus lectors amb un annex d’una quinzena de pàgines, conscient que això pot fer ressorgir el debat d’opinions que es va obrir fa deu anys. “Si ‘Fi’ és un llibre polèmic, el seu final encara ho és més, i encara avui m’ho recorden alguns lectors quan faig alguna trobada”, admet, impacient per la rebuda que tindrà la re edició. Mentrestant, prepara la sortida a la venda del seu últim llibre de relats, que publicarà aquest mes de febrer. En aquests deu anys, a l’estat espanyol s’han distribuït 50.000 exemplars de ‘Fi’ en onze edicions. L’última, publicada arran de l’èxit de l’adaptació cinematogràfica homònima que se’n va fer el 2012, la qual va estar nominada al Goya al millor guió adaptat. A l’estranger, la història signada per David Monteagudo s’ha traduït a l’alemany, el rus, l’italià i el neerlandès, entre altres idiomes. La previsió és publicar la reedició en castellà i català.
|
Cultura
|
Lletres
|
AMPLIACIÓ:Afronta 14 anys i 10 mesos de presó per violar repetidament la fillastra en un pis de Girona i deixar-la embarassada. L'acusat diu que és mentida i atribueix la denúncia a una revenja perquè li va ser infidel a la mare de la víctima. L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dimecres un acusat que s'enfronta a 14 anys i 10 mesos de presó per violar repetidament la fillastra en un pis de Girona i deixar-la embarassada. Segons ha explicat la víctima, el primer cop que el processat la va agredir sexualment va ser el març del 2007, quan tenia 12 anys. Va aprofitar que la seva parella –mare de la nena- no era a casa i la va violar a la seva habitació. Les agressions sistemàtiques es van allargar durant un any, fins que la menor va confessar els abusos a la seva germana i van fer fora l'acusat de casa. Arran de les violacions, la nena es va quedar embarassada amb 13 anys i va acabar avortant. L'acusat ha negat les agressions i ha atribuït la denúncia a una revenja perquè li va ser infidel a la mare de la víctima. L'acusat era parella de la mare de la víctima i vivien junts en un pis del carrer Porvenir de Girona. El novembre del 2006 va viatjar des d'Hondures una de les filles de la dona, que va començar a conviure amb la parella. Segons ha explicat la víctima al judici, la relació va ser normal fins al gener del 2007, quan hi va haver un primer episodi fora de lloc. "Em va donar un cop amb la mà al cul i jo li vaig dir a la meva mare", ha relatat la noia que actualment ja és major d'edat. La relació es va anar enrarint durant les següents setmanes. Aleshores, ha explicat la víctima, cap al mes de març l'acusat va aprofitar que estaven sols al pis i va entrar a la seva habitació. "Jo estava escoltant música amb els auriculars i ell va entrar i em va dir que ja veuria el que em faria ara per haver-li explicat a la meva mare que m'havia picat al cul", ha dit. Llavors, la va tombar al llit i, mentre li subjectava les mans amb força, la va despullar de cintura per avall i la va violar. La nena tenia 12 anys. La noia ha explicat que se sentia avergonyida i "bruta" i, per això, li va ocultar l'agressió sexual a la seva mare. A més, ha ressaltat que l'acusat l'amenaçava amb matar-la. "Saps que dormo amb la teva mare i que la puc matar", ha explicat que li va dir. La víctima ha detallat que, a partir de la primera agressió, l'acusat la va sotmetre a violacions sistemàtiques durant quasi un any. "Primer era un cop a la setmana, però després eren cada cop més sovint", ha declarat. La noia ha exposat que estava tan atemorida que no li va explicar la situació a ningú. "Al principi em resistia, després ja ni això, fins i tot em va arribar a penetrar per darrere", ha afegit. El gener del 2008, deu mesos després de l'inici de les violacions que denuncia la víctima, va anar a viure al domicili familiar una germana de la noia. "Des del primer moment em va dir que em veia estranya i em preguntava tota l'estona què em passava", ha explicat la víctima. Dues setmanes després d'insistir, la noia li va confessar que el seu padrastre abusava sexualment d'ella. La germana li va explicar a la mare, que immediatament va fer fora l'acusat de casa. Tot i això, la progenitora va decidir no interposar denúncia per por d'acabar estigmatitzant la filla i que tothom l'assenyalés amb el dit. "Li tinc rancor per això, jo era menor i no entenc de lleis, sinó hauria denunciat", ha afegit. Missatges amenaçadors La germana, que també ha declarat al judici a la secció tercera de l'Audiència de Girona, ha relatat que va sospitar que alguna cosa dolenta passava des del començament, pel comportament estrany de la víctima i perquè l'acusat tenia una actitud molt "possessiva" amb ella. A més, li va interceptar uns missatges de text al mòbil on el processat l'amenaçava. "Jo llavors estava embarassada i li deia que ens mataria als tres, a la meva mare, a mi i al meu fill", ha descrit. Després de fer fora l'acusat de casa, la víctima va descobrir que estava embarassada. Aleshores tenia 13 anys. "No el volia tenir, no podia tenir un fill seu", ha dit al judici. Per això, va anar amb la seva mare a un centre mèdic per interrompre l'embaràs i va avortar el març del 2008. A la visita amb una psicòloga, va afirmar que el pare era un company de classe. "Ho vaig fer perquè la meva mare m'ho va fer dir, per evitar que acabés en denúncia", ha argumentat. La mare viu a Hondures i no ha comparegut al judici a declarar. Les agressions sexuals va quedar enterrades fins l'abril del 2015, quan els Mossos d'Esquadra van detenir el xicot de la víctima per apallissar l'acusat. Durant l'arrest, el jove va assegurar que ho havia fet perquè la noia li va confessar que l'havia violat quan era petita. A partir d'aquí, els agents es van posar en contacte amb la víctima i van obrir la investigació que aquest dimecres ha arribat a judici. La víctima ha explicat que com a conseqüència de les violacions pateix seqüeles que li impedeixen tenir una vida afectiva i sexual normal. Els forenses han conclòs que pateix un trastorn adaptatiu. L'acusat té en vigor una ordre d'allunyament de la víctima. Revenja per una infidelitat L'acusat, que només ha respost a les preguntes del seu advocat Samuel Garcia-Quintas, ha negat les acusacions. Ha assegurat que només va conviure amb la menor durant sis mesos i que mai la va violar ni amenaçar. "Era una nena de 10 o 11 anys, jo no la vaig tocar", ha afirmat. El processat atribueix la denúncia a una revenja personal. Segons la seva versió, la relació amb la mare de la víctima va acabar arran d'una infidelitat. "Li vaig ser infidel amb la meva parella actual i, quan vaig abandonar el pis, les nenes em van dir que m'ho farien pagar però no m'imaginava això", ha exposat. També ha negat que a principis del 2008 reconegués a la germana i a la mare que havia mantingut relacions sexuals amb la menor. "Sóc innocent de tot això que se m'acusa", ha assegurat el processat durant l'últim torn de paraula. El seu advocat sosté que hi ha "una absència total i absoluta de proves" i demana que l'absolguin. A més, relata que hi ha una animadversió clara de la noia cap a l'acusat per la infidelitat a la seva mare que posen en dubte que el que ha relatat al judici sigui cert. La fiscal, Ana Salvá, demana que el condemnin a 14 anys i 10 mesos de presó per un delicte continuat d'agressió sexual amb una circumstància agreujant per la relació de parentiu i superioritat. "Per la desproporció en l'edat i per la relació de quasi família", ha exposat. En matèria de responsabilitat civil, sol·licita que indemnitzi la víctima amb 30.550 euros. El cas ha quedat vist per a sentència.
|
Societat
|
Judicial
|
El Govern nomena Jaume Serra i Casals com a nou director de serveis del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Nascut el 1966 a Vic, ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents càrrecs i departaments de la Generalitat. El Govern ha nomenat aquest dimarts Jaume Serra i Casals com a nou director de serveis del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Nascut el 1966 a Vic, Serra és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (1992) i ha desenvolupat la seva carrera professional a l'administració de la Generalitat, on va ingressar l'any 1993 com a tècnic superior. Des d'aleshores ha desenvolupat funcions en diferents departaments, primer a la Direcció General de l'Esport, posteriorment a l'Oficina de Relacions Institucionals del Gabinet de la Consellera de Benestar i Família i després a la Direcció General de Relacions amb l'Administració de Justícia, del Departament de Justícia. Jaume Serra també va exercir de subdirector general de Joventut durant cinc anys i va treballar al Servei de Gestió Territorial del Departament de Benestar Social i Família a Barcelona. Finalment, Serra ha treballat també a la Direcció General d'Ordenació Territorial i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat, fins al seu nomenament actual com a director de serveis del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
|
Política
|
Govern
|
Almenys 16 detinguts en una operació dels Mossos contra un grup acusat de robar càrregues de camions. Els escorcolls es fan a municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, principalment a la capital catalana. Els Mossos d'Esquadra han detingut almenys setze persones en un operatiu contra un grup criminal especialitzat en el robatori de càrregues de camions. Entre els detinguts hi ha els principals caps de l'organització, els membres dels quals són majoritàriament de nacionalitat espanyola. Més de 300 agents participen en aquest operatiu, en el qual s'estan fent 16 escorcolls, principalment a Barcelona, però també a municipis com Mataró, Terrassa, Badalona, Sant Celoni Sant Fost de Campsentelles. En algunes actuacions d'aquest grup, quan els camioners s'adonaven que estaven sent víctimes d'un robatori es van produir enfrontaments violents amb els lladres. La policia catalana va iniciar la investigació a principis d'any quan es va detectar l'existència d'una organització que actuava diàriament a les principals vies catalanes robant càrregues de camions en camions estacionats en diferents punts del territori català. Segons els Mossos, el grup actuava sempre de la mateixa manera. Sortien amb diverses furgonetes per localitzar camions amb l'objectiu de sostreure les càrregues. Abans d'actuar, comprovaven si el que transportaven tenia prou valor econòmic i aleshores enviaven equips de treball que s'encarregaven de buidar íntegrament la càrrega.
|
Societat
|
Successos
|
Carrizosa, a Puigdemont: "Si respectessis la democràcia, hauries tornat a Espanya per passar comptes davant la Justícia". Unes declaracions de Cañas provoquen una picabaralla entre l'expresident i Cs. El líder de Cs a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha replicat a l'expresident de la Generalitat i líder de JxCat, Carles Puigdemont, que si respectés la democràcia hauria de tornar a Espanya per retre comptes amb la Justícia i no haver-se fugat després d'utilitzar els recursos de tots per fer "un cop que va violentar la majoria de catalans". Tot plegat arran d'unes declaracions de l'eurodiputat del partit taronja Jordi Cañas en una entrevista a l'ACN en què diu que se sent "ofès i violentat" pel fet que Puigdemont "camini lliurament" pel Parlament Europeu. Segons Puigdemont, "és normal que a un partit capaç d'acompanyar un racista com Manuel Valls el violenti la democràcia". Picabaralla a les xarxes socials entre Puigdemont i membres de Cs pel fet de marxar a Brussel·les i poder exercir com a eurodiputat. "Parla el que va posar a dit a Torra, prolífic autor d'escrits xenòfobs" ha replicat Carrizosa a Puigdemont. L'expresident ha defensat que allò que li permet caminar lliurament per l'Eurocambra se'n diu "democràcia" i afirma que entén que per a un "supremacista" això no tingui valor, en referència a Cañas.
|
Política
|
Unió Europea
|
La Paeria instal·la al cementiri municipal l'escultura en homenatge als lleidatans morts durant el confinament. El monòlit, obra d'Erik Schmitz, incorpora una olivera que creixerà en el sí d'aquesta obra d'art. L'Ajuntament de Lleida ha instal·lat aquest dijous l'escultura 'Sospirs de Pau', d'Erik Schmitz, al cementiri municipal. El monòlit es va presentar públicament el 27 de juny, en l'acte que la Paeria va organitzar per homenatjar els lleidatans que han mort durant el confinament per l'emergència sanitària de la covid-19. La tinenta d'alcalde Montse Pifarré ha visitat els treballs que han consistit en la col·locació de la base de pedra de l'escultura i en la plantació de l'olivera que creixerà en el sí d'aquesta obra d'art. La peça s'ha col·locat en la zona de l'entrada al cementiri, pel carrer Francesc Bordalba. El monòlit és una estructura horitzontal amb una base de pedra, que forma una illa amb la silueta del terme municipal de Lleida. A l'interior de l'illa, un accent de metall –per simbolitzar l'ànima de les persones desaparegudes- omple una cavitat que representa el buit que han deixat. Al seu costat, l'olivera, icona de pau, recorda les persones que han mort, l'amplitud del seu nombre i la diversitat generacional. La pedra, predominant en l'escultura, és una expressió d'eternitat i de la solidesa del record que deixen. L'escultura fa 3,43 metres de llargada, 1,5 metres d'ample i s'eleva 0,60 metres sense comptar l'altura de l'olivera. L'autor, Erik Schmitz és un artista nascut a Alemanya i establert a Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell), que conrea especialment l'escultura però també s'expressa amb gravats, pintures i murals.
|
Cultura
|
Arts
|
L'ACA adjudica la redacció del projecte de millora de la depuradora de Riells i Viabrea. L'actuació està pressupostada en 101.545 euros. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha adjudicat la redacció del projecte per millorar el funcionament de la depuradora de Riells i Viabrea (Selva). L'actuació, inclosa dins de la planificació hidrològica (2016-2021), està pressupostada en 101.544 euros i té un termini d'execució de vuit mesos. L'objectiu és definir quina és la millor solució per optimitzar el tractament actual. La planta que saneja les aigües residuals del municipi es va posar en funcionament l'any 1993 i es va ampliar el 2004, amb un tractament biològic amb membranes MBR. La depuradora aporta les aigües sanejades a la riera del Llop, a la conca del riu Tordera.
|
Economia
|
Infraestructures
|
AMPLIACIÓ:Joan Coma: “M’han retirat el passaport però en tindré un deu nou d’aquí a un any”. El regidor de la CUP de Vic defensa la desobediència civil no violenta davant situacions d’injustícia com la seva. El regidor de la CUP de l’ajuntament de Vic, Joan Coma, ha defensat “la desobediència civil no violenta” davant situacions com la que ha viscut les últimes hores arran de la seva detenció i trasllat a l’Audiència Nacional per declarar davant el jutge Ismael Moreno per un presumpte delicte d’incitació a la sedició. “La desobediència és una eina legítima i democràtica situacions d’injustícia”, ha exclamat Coma davant els periodistes, per afegir que així ho ha expressat en la seva declaració davant el magistrat. El regidor de la CUP també s’ha referit a la mesura cautelar que l’ha imposat l’Audiència Nacional: “M’ha retirat el passaport però en tindrem un de nou d’aquí a un any”. Joan Coma ha sortit de les dependència judicials passada la una del migdia després d’una compareixença d’uns 45 minuts i d’una espera de més de dues hores per conèixer la resolució del jutge. Joan Coma ha sortit de l’Audiència Nacional acompanyat de la seva dona i del seu advocat i diputat de la CUP al Parlament, Benet Salellas, i s’ha dirigit al carrer Génova on es trobava concentrat el grup que s’ha traslladat aquesta nit a Madrid per mostrar-li el seu suport. El seus companys l’han rebut amb crits de “sense por, ni un pas enrere”, exhibint pancartes amb consignes a favor de la llibertat del regidor cupaire així com algunes estelades. “Hem vingut a defensar el dret d’autodeterminació del poble català a través d’un referèndum que farem tant sí com no, es pacti o no es pacti amb l’Estat”, ha exclamat Coma davant els periodistes, per afegir que davant el magistrat Ismael Moreno ha reivindicat el dret a la desobediència en “situacions injustes” com la seva en considerar que és “una eina legítima democràtica i democratitzadora”. Durant la seva compareixença davant els mitjans, Coma també ha denunciat “el caràcter altament antidemocràtic de l’Estat” i ha considerat que per superar-ho cal “la mobilització d’independentistes, no independentistes i de la resta de pobles de l’estat espanyol”. “El problema no són unes dates sinó la repressió estatal que estem vivint per defensar unes idees com la llibertat del poble de Catalunya”, ha reblat. Així mateix, ha lamentat que des de l’Audiència Nacional l’hagin anat a buscar a l’ajuntament de Vic per haver defensat allò que la CUP porta al seu programa electoral. “Això va de democràcia, no de voler o no ser independents”, ha manifestat, tot afegint que l’Audiència és una institució “totalment anacrònica”. En aquest sentit, ha fet una crida “a fer front d’una vegada per totes a aquest sistema antidemocràtic abans que acabi amb els drets de tothom”. Finalment, el regidor de l’ajuntament de Vic ha dit que “la unitat d’Espanya no s’ha de defensar a un jutjat tancant un càrrec electe durant hores per decidir si podia sortir”. “És inacceptable que es permetin situacions d’aquestes en ple segle XXI”, ha manifestat per concloure les seves paraules davant els mitjans assegurant que no pararà “fins aconseguir el dret d’autodeterminació”: “L’aconseguirem perquè som molt tossuts”. En el seu compte de Twitter, Coma ha explicat que la primera pregunta que li ha formulat el jutge ha estat "si cal fer força per trencar un ou i fer la truita". "No, no era ni és una innocentada", ha afegit el regidor.
|
Societat
|
Judicial
|
El nombre de turistes estrangers creix a l'octubre prop del 3% en relació amb el mateix mes de l'any passat. L'augment dels visitants forans és lleugerament superior al registrat en el mateix mes del 2015. El nombre de turistes estrangers que van visitar Catalunya a l'octubre va augmentar el 2,61% en relació amb el mateix mes de l'any passat, segons les dades publicades a partir de l'enquesta de Moviments Turístics a les Fronteres (Frontur) que publica l'Institut d'Estadística espanyol. El creixement del 2,61% que s'ha registrat aquest mes d'octubre és lleugerament superior al 2,23% que es va registrar a l'octubre de l'any passat i que va ser el primer mes de la sèrie d'aquesta estadística que publica l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En el conjunt de l'estat espanyol, el nombre de turistes estrangers va augmentar a l'octubre el 10,97% en relació amb el mateix mes de l'any passat.
|
Economia
|
Turisme
|
Lluís Pasqual va cobrar més d'1,5 MEUR durant la seva etapa com a director del Teatre Lliure, segons el diari 'Ara'. El 2013, el sou del dramaturg va superar els 283.000 euros. El director del Teatre Lliure entre el 2012 i el 2018, Lluís Pasqual, va cobrar fins a 1,5 MEUR durant la seva etapa al capdavant de la institució. Segons una investigació del diari 'Ara', publicada aquest diumenge, Pasqual va tenir un sou de 224.000 euros de mitjana entre el 2012 i el 2017. Tot i la davallada d'ingressos per part de subvencions públiques que va patir el teatre a causa de la crisi i que el va amenaçar amb un ERO, el 2013 Pasqual va assolir la seva retribució màxima, amb 283.896 euros, 155.796 com a director i 128.100 pels serveis artístics que assumia. La informació publicada al diari 'Ara' també assenyala que la fundació privada del Teatre Lliure incompleix la llei de transparència en no fer públiques les retribucions a la pàgina web. El 2013, Pasqual va dirigir fins a cinc muntatges al Teatre Lliure, entre els quals destaca 'Els feréstecs', un dels grans èxits que va rebre més de 18.000 espectadors i va rebre cinc premis Butaca. Les obres de Pasqual també van permetre que el Teatre fes rècord de públic, amb prop de 130.000 espectadors l'any 2017. Segons el diari 'Ara' el salari del 2017 de Pasqual va ser de 205.550 euros, cosa que suposa el 2,45% del pressupost de la institució, que aquell any va ser de 8.483.102 euros. Aquest percentatge és molt superior al d'altres institucions culturals, com ara el TNC, que per a dos càrrecs directius és de 1,91%, o el Gran Teatre del Liceu, que és de l'1,11%. Proporcionalment, el sou de Pasqual fa dos anys és similar al del director de la sala Becket, que representa el 2,31% d'uns comptes d'1,8 MEUR que, per tant, configuren un salari de 41.500 euros.
|
Cultura
|
Teatre
|
AMPLIACIÓ:588 llars del Bages i el Moianès van rebre ajut per pagar la hipoteca o el lloguer durant el 2015. El Consell Comarcal denuncia que Endesa i Gas Natural incompleixen "de manera sistemàtica" la llei d'emergència social. L'endemà de la cimera en defensa de la llei d'emergència social, el Consell Comarcal del Bages ha explicat les mesures que s'han dut a terme a la comarca en matèria d'habitatge i subministrament d'energia. Només durant l'any 2015, un total de 588 habitatges del Bages i el Moianès van rebre ajut per pagar la hipoteca o el lloguer i, en dos anys, des del 2013 fins al 2015, els serveis socials municipals van haver de destinar més de 62.000 euros a aquesta finalitat, un 18,74% més que els anys anteriors. El conseller d'habitatge, Joan Badia, ha assegurat que aquestes dades -que exclouen Manresa, ja que el Consell Comarcal no hi té competència en matèria de serveis socials-, demostren que la crisi encara no ha acabat. D'altra banda, el Consell Comarcal ha denunciat que Endesa i Gas Natural incompleixen "de manera sistemàtica" la llei d'emergència social. El Consell Comarcal del Bages considera que la impugnació de la llei d'emergència social és "del tot injustificada" i creu que és una mostra més de "la insensibilitat social" del govern espanyol. En aquest sentit, el conseller de serveis socials, Albert Marañón, ha qüestionat la legitimitat d'aquesta impugnació, ja que es tracta d'un govern en funcions i, per tant, "s'hauria de limitar a gestionar". Per Marañón, la llei d'emergència social és "útil" i, gràcies a ella, se n'han beneficiat milers de persones. Al Bages i al Moianès, un total de 588 unitats familiars van haver de rebre un ajut per part dels serveis socials municipals per pagar la hipoteca o el lloguer. Pel que fa als ajuts per evitar els talls de serveis bàsics, el Consell Comarcal ha doblat els recursos i, durant el 2015, va destinar més de 110.000 euros per als serveis d'aigua, llum i gas. Segons el Consell Comarcal, aquestes dades, que exclouen Manresa, evidencien que la crisi "encara no ha acabat". "Les administracions locals estem a primera línia de foc i necessitem eines i recursos", ha reclamat el conseller d'habitatge, Joan Badia. En aquest sentit, espera que, després de la impugnació de l'estat espanyol, el govern català trobi la formula adequada per poder continuar donant aquests serveis. "Endesa i Gas Natural incompleixen la llei" El conseller de serveis socials, Albert Marañón, creu que la pobresa energètica es produeix per dues causes. D'una banda, per la crisi i, de l'altra, per "l'augment desmesurat" de les tarifes elèctriques que, segons ha dit, en el cas de la llum han estat superiors al 60%. En aquesta mateixa línia, Marañón ha denunciat que les empreses de gas i llum amb més clients a la comarca, Gas Natural i Endesa, incompleixen "de manera sistemàtica" la llei d'emergència social i, en especial, el principi de suspensió. El conseller ha recordat que el govern espanyol no ha impugnat l'article sobre aquesta qüestió i, per tant, "ara més que mai ho han de complir". Per això, el Consell Comarcal del Bages insta les famílies a les qui se'ls ha fet un tall de subministrament de manera il·legal a denunciar les empreses energètiques i ha dit que, des de l'ens comarcal, se'ls donarà tot el suport necessari per fer-ho.
|
Societat
|
Cooperació
|
Tres detinguts a Manresa per colpejar un jove i robar-li la cartera i el telèfon mòbil. El jutge ha decretat llibertat amb càrrecs per als tres lladres. Els Mossos d'Esquadra han detingut un home i dues dones, d'entre 21 i 32 anys, com a presumptes autors d'un delicte de robatori i intimidació. Els fets van tenir lloc diumenge passat, cap a quarts de set del matí, a la plaça Valldaura, quan el jove estava esperant l'autobús. La policia va rebre l'avís d'un testimoni, que va relatar que tres persones s'havien acostat a la víctima i li havien fet cops de puny a la cara. Quan la policia va arribar al lloc dels fets, va comprovar que la víctima tenia diverses ferides a la cara i la camisa trencada. Segons el relat del jove, els autors del robatori l'havien colpejat i, després, li havien sostret la cartera i el telèfon mòbil. Mentrestant, una altra patrulla va localitzar els tres presumptes autors i els va detenir. La mateixa víctima els va reconèixer com els autors de l'agressió. A més, un d'ells duia la cartera robada. Tots tres han quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar davant del Jutjat d'Instrucció de Manresa.
|
Societat
|
Successos
|
El centre comercial Espai Gironès preveu un augment de les vendes del 5% durant el mes de gener. El gerent creu que l'inici avançat de les rebaixes i els descomptes a partir del 50% afavoreixen el consum. El centre comercial Espai Gironès a Salt (Gironès) preveu un inici del 2020 amb un 5% d'augment en les vendes durant el mes de gener. Ho atribueixen a una "bona campanya de rebaixes" després que la majoria d'establiments hagi optat per avançar-les a partir del dia 2 de gener. Segons el gerent del centre comercial, Pau Jordà, aquesta mesura "fa que les compres de Reis s'incentivin" al final de la campanya de Nadal, mentre que els compradors troben la roba a més bon preu. Jordà ha destacat que la majoria d'establiments del centre comercial han optat per encetar les rebaixes amb descomptes a partir del 50%. Segons el gerent, aquesta és una de les alternatives que tenen els comerços tradicionals per fer front al comerç online. Pau Jordà ha assegurat que "el comerç online obre set dies a la setmana" i també ofereix múltiples descomptes durant tot l'any. Per això, els comerços tradicionals han de contrarestar aquestes comoditats que ofereix comprar per Internet amb descomptes més agressius que abans. El gerent del centre ha afirmat que aquestes mesures acaben "beneficiant al consumidor", ja que es troben amb una rebaixa de preus més gran que els descomptes que s'oferien durant les rebaixes abans de la crisi econòmica. El gerent creu que "aquelles rebaixes que començaven amb el 15 o el 20% de descompte" ja s'han acabat i per això ara "és habitual veure un 50% o més" durant els primers dies. Tot i que la liberalització de les rebaixes ha portat a les grans marques a avançar-se en l'inici dels descomptes, els consumidors encara associen a partir del 7 de gener com l'inici oficial de la campanya. Per això preveuen que dissabte 11 i diumenge 12 (que totes les botigues obriran tot i ser festiu) "serà fort" perquè "és el cap de setmana de rebaixes". A més, Pau Jordà també ha afegit que el dia 7 de gener, que era festiu a les escoles, també hi havia "molta gent" tot i que els establiments ja feien rebaixes des de feia una setmana. Els descomptes, principal factor El gerent del centre comercial ha assegurat que preveuen una bona campanya de rebaixes gràcies "als descomptes" que ofereixen els establiments des del principi per sobre d'altres factors com la baixada de temperatures. Les rebaixes d'hivern són especialment importants pel sector de la roba i el calçat, ja que la majoria de compradors busquen aquest tipus de productes.
|
Economia
|
Comerç
|
Horrach veu "molt difícil" que Urdangarin pugui eludir la presó. El fiscal del 'cas Nóos' creu que a la infanta Cristina se l'ha tractat "de manera distinta i injusta" en relació a altres casos. El fiscal del 'cas Nóos', Pedro Horrach, veu "molt difícil" que l'exduc de Palma Iñaki Urdangarin pugui eludir entrar a presó amb el recurs que la seva defensa presenti davant del Tribunal Suprem. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Horrach considera que els delictes fiscals pels quals tant Urdangarin com el seu exsoci, Diego Torres, estan condemnats "es basen en dades objectives" i que la malversació de fons públics, la prevaricació i la falsedat documental "sembla que estan molt ben fonamentades". A més, el fiscal ha afegit que la infanta Cristina "se l'ha tractat de manera distinta i injusta en relació a altres casos". Sobre la infanta Cristina, el fiscal ha posat com a exemple que, en el 'cas Palau', el ministeri públic planteja que els dos principals acusats, Fèlix Millet i Jordi Montull, van crear dues empreses on les seves dones hi figuraven com a administradores. Horrach ha recordat que les dones de Millet i Montull no estan al banc dels acusats. Horrach ha explicat que la fiscalia intentarà, en el recurs al Suprem, modificar la sentència respecte a la trama valenciana, els acusats de la qual van quedar absolts. També ha lamentat que la sentència hagi limitat "a declarar provat que el saqueig a fons públics es va limitar a 400.000 euros i escaig", i no a 6 MEUR. D'altra banda, Horrach ha explicat que les pressions als fiscals "no són infreqüents", però ha aclarit que provenen de "l'entorn de persones investigades". El fiscal ha assegurat que, si rep ordres dels seus superiors que no comparteix, pot "activar mecanismes" per oposar-s'hi.
|
Societat
|
Judicial
|
Salut preveu destinar uns 20 MEUR addicionals a l'atenció primària a la tardor per si hi ha un rebrot de la covid-19. El director el CatSalut diu que el reforç de personal ha de permetre atendre la grip estacional i un eventual rebrot. El Departament de Salut preveu reforçar amb uns 20 MEUR l'atenció primària entre setembre i desembre per estar preparats per l'augment de demanda si hi ha un rebrot del coronavirus. Aquest pressupost hauria de permetre la incorporació de professionals sanitaris, en la línia dels 436 que reforçaran el sistema aquest estiu. El director el Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha explicat en una atenció als mitjans telemàtica que el reforç que es fa a l'estiu s'haurà de mantenir a la tardor, davant l'arribada de la grip estacional i un possible rebrot de la covid-19. Ha manifestat que encara és "prematur" concretar la xifra però no creu "que siguin menys de 20 MEUR". A més, ha apostat perquè els recursos permetin estabilitzar plantilla.
|
Societat
|
Salut
|
El TSJC eleva a 4 anys i mig de presó la pena per al jove que va degollar un home amb una ampolla trencada a Figueres. El tribunal condemna la discoteca Noche Latina i l'asseguradora com a responsables civils subsidiaris a l'hora de pagar la indemnització de 290.000 euros. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha elevat a 4 any i 6 mesos de presó la pena per a Richar Germán Martínez, condemnat per degollar un home amb una ampolla trencada davant la discoteca Noche Latina de Figueres l'1 de desembre del 2012. L'alt tribunal català estima parcialment els recursos del fiscal i les acusacions particulars contra la sentència de l'Audiència de Girona, que li havia imposat una condemna de 3 anys de presó per un delicte de lesions amb instrument perillós en concurs amb homicidi imprudent. El motiu és que el TSJC ha revocat dues atenuants que li havia apreciat la primera sentència, un d'arravatament i un altre de confessió. A més, el tribunal condemna ara la discoteca i l'asseguradora com a responsables civils subsidiaris a l'hora de pagar la indemnització de 290.000 euros als familiars de la víctima.
|
Societat
|
Judicial
|
A presó un atracador per robar amenaçant amb un tornavís en una gasolinera i un supermercat de Segur de Calafell. El detingut, de 39 anys i veí de Cunit, acumulava una seixantena d’antecedents per delictes contra el patrimoni. Els Mossos d'Esquadra van detenir el passat 3 d'agost un atracador que havia robat amenaçant amb un tornavís en una gasolinera i un supermercat de Segur de Calafell (Baix Penedès). El detingut, de 39 anys, nacionalitat espanyola i veí de Cunit, acumula una seixantena d'antecedents per delictes contra el patrimoni. El primer robatori va ser al voltant de les 20.30 hores del dia 25 de juny, en una benzinera de Segur de Calafell. Un individu va entrar a l’establiment i en veure que la dependenta no hi era dins, va intentar forçar la caixa enregistradora amb un tornavís. Al no aconseguir-ho va optar per emportar-se la caixa. Quan anava a fugir es va creuar amb la treballadora, a la qual va amenaçar d’agredir-la si li barrava el pas. El segon delicte, es va perpetrar pels voltants de les 20.15 hores del 29 de juliol en un supermercat de Segur de Calafell (Baix Penedès). En aquest cas el lladre també va amenaçar les treballadores amb un tornavís. Va anar a una de les dues línies de caixa obertes i va amenaçar a la treballadora que li faria mal si no col·laborava. Després de buidar la caixa, va anar a l’altra treballadora, repetint la mateixa acció. Un cop va obtenir la recaptació de les dues caixes, va fugir de l’establiment. Amb els indicis que els investigadors van recollir en els dos robatoris, van iniciar les indagacions que els van permetre identificar el presumpte autor dels fets. Aquest va ser localitzat i detingut el dia 3 d’agost a la localitat del Vendrell. El detingut va passar el dia 4 d’agost a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus, que en va decretar el seu ingrés a presó.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Arrimadas creu que la vaga és una decisió "molt personal" i insisteix a reclamar la fi dels "privilegis". La presidenta de Ciutadans critica la filtració de la fotografia dels polítics presos a Lledoners i es pregunta si la resta d'interns també poden enviar aquest tipus d'imatges a la família. La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, creu que la vaga que han iniciat aquest dissabte Jordi Sànchez i Jordi Turull des de Lledoners és una decisió "molt personal". Arrimadas ha criticat que Òmnium hagi distribuït la fotografia dels set polítics interns a la presó del Bages i s'ha preguntat si la resta de presos poden disposar també d'aquest tipus de fotografies i enviar-les a la família. "Jo crec que no", ha dit. I ha demanat que els polítics tinguin "els mateixos drets davant la justícia i les institucions com qualsevol ciutadà". D'altra banda, la líder de Ciutadans ha assenyalat que aquesta setmana de vagues en molts sectors públics la realitat catalana "ha explotat" davant els ulls del president Torra. "Ell es pensava que tothom estava preocupat per la independència i resulta que no", ha destacat. La presidenta de Ciutadans, Inés Arrimadas, creu que l'inici d'una vaga de fam indefinida que han emprès aquest dissabte Jordi Sànchez i Jordi Turull és una decisió "molt personal", tot i que no ha volgut entrar-la a comentar amb més profunditat. Amb tot, Arrimadas ha dit que els polítics s'han d'enfrontar a la justícia i a la llei "com qualsevol ciutadà". "No hi pot haver polítics que es pensin que poden fer el que vulguin i estar per sobre la resta", ha dit la líder de Ciutadans. "Volem una eliminació dels privilegis", ha afegit. Inés Arrimadas ha criticat el fet que hagi estat Òmnium Cultural qui hagi distribuït una imatge dels líders polítics tancats a la presó de Lledoners. "Em pregunto si la resta de presos també poden disposar d'aquest tipus de fotografies i enviar-les a la família". "Volem que els presos tinguin els mateix dret i el mateix tracte davant la justícia i les institucions penitenciàries que qualsevol altre ciutadà", ha demanat. D'altra banda, Arrimadas ha aprofitat per valorar el seguit de vagues que els diferents col·lectius públics han protagonitzat aquesta setmana per reclamar els seus drets laborals. Segons la líder de Ciutadans, "al senyor Torra li ha explotat la realitat de Catalunya davant dels ulls". I ha recriminat al president de la Generalitat que si es pensava que a Catalunya tothom estava preocupat per la independència i el referèndum, amb les protestes s'ha vist com "això no és així". "Als catalans els importa i molt la sanitat, recuperar les pagues extres que es van treure als funcionaris i també els importen molt les taxes universitàries, les més cares de totes les comunitats", ha explicat. "Quan es tracta de parlar de sanitat, de recuperar la paga extra, l'excusa d''Espanya ens roba' ja no cola", ha dit la líder catalana de Ciutadans. Per contra, segons ha assenyalat Arrimadas, la Generalitat "no para de crear 'xiringuitos'". "Mentre s'anuncia l'obertura d'una tercera tanda d'ambaixades pel món, no es pot tenir la cara de dir als metges que no hi ha diners per reforçar els serveis sanitaris", ha assenyalat. Inés Arrimadas ha visitat aquest dissabte els carrers de Premià de Mar, al Maresame. A la seva entrada a la Plaça de l'Ajuntament, la presidenta de Ciutadans ha estat aplaudida pel centenar de persones de la seva agrupació que estaven congregades. A banda, a la plaça també hi havia diversos vianants que lluïen visiblement llaços grocs i emblemes per la llibertat dels presos polítics que l'han xiulat. L'ambient no ha especialment tens tot i el desplegament de diversos agents del cos de Mossos d'Esquadra. El moment més tibant ha estat amb l'entrada d'Inés Arrimadas i Carlos Carrizosa a la plaça.
|
Política
|
Partits
|
L'exdirector general de la Unesco demana una reunió Catalunya-Espanya "sense condicions ni apriorismes". Federico Mayor Zaragoza demana "serenitat i altura de mires" per evitar conseqüències "greus". L'exdirector general de la Unesco, Federico Mayor Zaragoza, ha instat a una reunió bilateral i "sense condicions ni apriorismes" entre els governs català i espanyol per abordar una sortida política al conflicte. Mayor Zaragoza afirma que "mai és tard" per "abordar amb serenitat els problemes", i alerta que si no s'hi troba solució "a temps", aquests problemes poden conduir a "situacions indesitjables per a tothom". Per això, l'exdirigent de la Unesco recorda que és "fonamental i urgent" una reunió d'ambdues parts. També demana "serenitat i altura de mires" per arribar a conclusions que permetin evitar "les greus conseqüències que podrien derivar-se". Per tot plegat, Zaragoza ha volgut afegir-se "a tots els que des de diverses instàncies nacionals i internacionals, desitgen resoldre adequadament una qüestió que ens afecta i interpel·la a tots". Mayor Zaragoza és exdirector general de la Unesco, president de la Fundació Cultura de Pau i copresident de l'Institut Universitari de Drets Humans, Democràcia i Cultura de Pau i No violència (Demospaz).
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Campus bloquejat, FGC tallats i pocs incidents en la tercera jornada de vaga a la UAB. Seguiment desigual de l'aturada a les facultats. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) viu aquest dijous la seva tercera jornada de vaga i ho fa sense gaires incidents. Un centenar d'estudiants han començat a muntar piquets a les set del matí fent barricades a les rotondes d'accés als diferents eixos i també als accessos als Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), on han acabat tallant les vies momentàniament. El campus però no ha registrat incidents destacats més enllà de la crema d'algun contenidor. El seguiment de l'aturada ha estat desigual segons les facultats. La portaveu de l'Assemblea de Facultats, Mercè Terés, ha explicat que han convocat la vaga per protestar contra aquest model que implica tres anys de grau i dos de màster i perquè el rector de la UAB, Ferran Sancho, "no va escoltar" el moviment estudiantil quan va fer el referèndum al desembre. Terés ha criticat també que el rector hagi criminalitzat el moviment estudiantil i el dret de vaga i ha afegit: "Lluitem per la universitat pública, no som uns vàndals". Terés ha rebatut així el comunicat que va emetre el rector aquest dimecres a tota la comunitat educativa, on els demanava "no caure en la provocació de la violència". Terés ha explicat que el campus és molt gran i no té barreres físiques i que per això "l'única eina" de que disposen és barrar el pas als accessos per poder aturar l'activitat acadèmica. "Si no ho aconseguim no hi ha vaga", ha puntualitzat. És per això que els estudiants han construït barricades a les cinc rotondes que donen accés als diferents eixos de comunicació del campus amb contenidors. A l'eix central també han cremat algun contenidor. Els Mossos d'Esquadra s'han desplegat també a les rotondes d'accés fent tasques de vigilància. Resultats "democràtics" La portaveu dels estudiants ha defensat que el passat 2 de desembre els alumnes de la UAB van votar en referèndum aconseguit xifres "històriques" de participació en uns comicis al centre universitari i aconseguit un resultat del 96% en contra d'aquest model. Ha lamentat que tot i això el rector "ha girat l'esquena a la comunitat universitària" i ha fet "orelles sordes a totes les demandes". En concret, denuncien que no hagi "legitimitat" els resultats i que no s'hagi posicionat sobre el model i sobre la demanda dels estudiants d'obrir un procés de debat per poder decidir conjuntament el futur dels estudis. "Per això creiem que era necessària la convocatòria de vaga, és la única eina que ens queda perquè se senti la nostra veu", ha dit. Sobre el fet de tallar els accessos, Terés ha justificat que el campus de la UAB és molt gran "i no té fronteres físiques d'on acaba", cosa que els fa optar pel bloqueig dels accessos tant amb vehicle com a través d'FGC per aconseguir paralitzar l'activitat acadèmica, que ha dit que ha de ser l'objectiu d'una vaga. Fonts de la UAB, han explicat que el seguiment està sent similar al de les dues jornades anteriors, tot i que a primera hora els problemes d'accés eren generalitzats a les facultats pels piquets. Durant aquests dies el seguiment majoritari s'ha registrat a facultats com Lletres, Polítiques o Comunicació, mentre que a Medicina, Enginyeria o Ciències el seguiment ha estat menys massiu.
|
Societat
|
Universitats
|
El Col·legi de Metges destaca el paper clau dels professionals sanitaris per conscienciar la població sobre les vacunes. Recorda que hi ha hagut "brots de malalties evitables" i els atribueix a cobertures "insuficients". El Col·legi de Metges de Barcelona (Comb) ha recordat el paper clau que juguen els professionals sanitaris en la promoció de la vacunació. Ho ha fet al número 36 de la col·lecció Quaderns de la Bona Praxi, que s'acaba de publicar i que porta per títol 'Vacunes. Importància i impacte sanitari de les immunitzacions'. El treball ha estat coordinat per la cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i membre de la Junta de Govern del Comb, Magda Campins. El quadern és una actualització "necessària" d'un d'anterior publicat el 2002, atès que des d'aleshores han aparegut noves vacunes i hi ha hagut "brots de malalties evitables" a països on les vacunes són accessibles, que, segons el Comb, s'atribueixen a cobertures vacunals "insuficients". El quadern dedica un dels apartats a recordar com la vacunació permet assolir la immunitat "individual i col·lectiva" davant de malalties que, altrament, "provocarien elevades xifres de mortalitat". També es destaca el paper "clau" que juguen els professionals sanitaris en la promoció de la vacunació, "referents" per a la població i principals responsables a l'hora de resoldre dubtes i de difondre un missatge favorable a la vacunació i als seus beneficis. Així, el document afirma que el col·lectiu professional sanitari és fonamental per reforçar la percepció pública sobre la seguretat de les vacunes "i els seus grans beneficis" i per consolidar i millorar el grau "elevat" d'acceptació que tenen a Catalunya, així com de combatre les actituds "indecises" i les reticències de determinats sectors de la població.
|
Societat
|
Salut
|
El Parlament insta el Govern a recuperar els llocs de treball del SOC i presentar una avaluació de l'organisme. L'objectiu és acreditar 100.000 persones cada any i disposar d'un orientador cada vuitanta aturats. El Parlament ha instat aquest dijous al Govern a recuperar els llocs de treball del Servei d'Ocupació de Catalunya per a poder oferir els serveis bàsics d'orientació i formació. L'objectiu és acreditar 100.000 persones cada any i incrementar progressivament la ràtio d'orientadors per a arribar a un per cada vuitanta aturats. Es tracta d'un punt de la moció presentada pel grup PSC-Units sobre la lluita contra la desocupació i la precarietat laboral que s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups parlamentaris excepte JxCat i ERC, que s'han abstingut. També s'ha aprovat, amb els mateixos suports, instar el Govern a presentar abans del 15 de setembre una avaluació dels resultats obtinguts pel SOC en els seus diferents programes, amb l'objectiu d'estudiar mesures per augmentar l'ocupabilitat del servei i l'eficàcia de les polítiques actives d'ocupació. D'altra banda, el ple ha aprovat per unanimitat el punt de la moció sobre l'impuls d'un marc de relacions laborals que garanteixi el compliment de la normativa laboral i la responsabilitat social empresarial. Aquesta iniciativa pretén frenar els abusos pel que fa la contractació parcial, l'economia submergida, els falsos becaris, el frau en alguns contractes temporals o la desigualtat laboral entre homes i dones.
|
Política
|
Parlament
|
Colau acusa PP i Cs de fer un "pacte de la vergonya" amb un partit "antidemocràtic i contrari als drets humans". L'alcaldessa insta Manuel Valls a trencar el seu silenci. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha acusat aquest dijous PP i Cs de fer un "pacte de la vergonya" a Andalusia amb un partit "antidemocràtic i contrari als drets humans que defensa posicions masclistes, homòfobes i racistes". En roda de premsa a l'Ajuntament, Colau ha opinat que l'acord amb Vox "traspassa una línia vermella en democràcia", i ha afegit que això "no s'ha de normalitzar". "Amb l'extrema dreta no s'hi juga", ha dit. En clau municipal, ha ironitzat sobre el silenci de Manuel Valls al respecte i l'ha instat a pronunciar-se tenint en compte la seva vinculació amb Cs i que ell mateix va rebutjar qualsevol pacte amb l'extrema dreta.
|
Política
|
Política municipal
|
Detingut per vendre marihuana a joves a la sortida d'un centre educatiu del barri de Pardinyes de Lleida. L'home, que anava en bicicleta, va ser sorprès amb catorze embolcalls d'aquesta droga. La Guàrdia Urbana de Lleida va detenir divendres un veí de Lleida, de 32 anys i nascut a Gàmbia, com a presumpte autor d'un delicte contra la salut pública. Cap a les 17.10 hores, diversos veïns van avisar la Urbana després de veure un home en bicicleta que semblava que venia substàncies estupefaents a joves a la sortida d'un centre educatiu. Poc després, agents del cos van observar al passatge Sant Jeroni un home que anava en bicicleta parlant amb dos joves. Tots tres van fugir del lloc en adonar-se de la presència policial però els agents van aturar l'home de la bicicleta. En l'escorcoll ,li van trobar catorze embolcalls de marihuana, a més de bitllets fraccionats, motiu pel qual va ser detingut.
|
Societat
|
Policial
|
Una plaga d'escarabats deixa en escac i mat els boscos de pi del Maresme. El 50% de les pinedes està en situació de vulnerabilitat i creix el risc d'incendis i inundacions. Una plaga d'escarabat 'tomicus' porta de corcoll els tècnics forestals del Maresme. És una espècie autòctona que mai havia causat tants problemes, però que ara té un impacte mortífer sobre els boscos. Al Maresme hi ha 6.600 hectàrees de pinedes, de les quals la meitat estan en situació de vulnerabilitat i algunes d'elles ja són irrecuperables. L'enginyer forestal del Consell Comarcal del Maresme (CCM), Oriol Bassa, diu que l'impacte del 'tomicus' s'explica per la situació estructural dels boscos, que són molt prims i per tant tenen molt poca capacitat per retenir aigua, combinat amb unes condicions ambientals dolentes –ha augmentat un grau i mig la temperatura mitjana i la pluviometria ha caigut un 20%– que fa que els arbres siguin més dèbils. L'escarabat es menja el pi per dins fins a matar-lo i l'amuntegament d'arbres morts, alerta, fa créixer el risc d'incendis i inundacions si no es fa una gestió forestal adequada. CCM, Diputació i Generalitat han fet front comú per evitar mals majors. A més del 'tomicus', la plaga que més preocupa als experts, també tenen incidència altres dues plagues, com l'eruga processionària i els fongs. És per això que les tres administracions treballen conjuntament per salvar les pinedes, després que diversos informes elaborats pels tècnics del Consell Comarcal posessin sobre la taula la problemàtica. La causa principal, explica Oriol Bassa, és el canvi climàtic, que ha fet la massa forestal més vulnerable, per l'augment de les temperatures i la sequera. A això, recorda, s'hi afegeix una manca de gestió forestal a la comarca, que té el 900% dels boscos en mans privades. Amb tot, els arbres han quedat del tot debilitats i sense recursos per contrarestar les plagues. Els problemes que es deriven són diversos. Un és econòmic, ja que els boscos tenen "menys llenya, menys fusta i menys pinyes". També hi ha riscos ambientals i creix exponencialment la possibilitat d'incendis, però també d'inundacions, ja que la pèrdua de cobertura forestal fa que l'aigua de la pluja desemboqui més ràpidament a unes rieres que ja van "justes" de cabal. Les solucions que plantegen els experts són en dues direccions, d'una banda actuar de manera "immediata" perquè entre els mesos de setembre i febrer es retirin dels bosc tots els arbres afectats per la plaga per "evitar que s'acumulin". D'una altra manera, explica Bassa, s'originaria una "fàbrica d'insectes" que acabaria per destrossar tota la massa forestal. En paral·lel, afegeix, s'ha d'activar la "gestió forestal dels boscos" perquè siguin més productius i es minimitzin els riscos. Aquesta, reconeix, és una tasca complicada i que s'ha d'afrontar a mitja termini, ja que la pràctica totalitat dels boscos del Maresme són privats i hi ha una elevada "atomització" que dificulta la gestió.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Les boques obertes de Cristina García Rodero i un inèdit Leopoldo Pomés, protagonistes de l'XI Biennal Xavier Miserachs. La fotògrafa de l'agència Magnum presenta a Palafrugell 63 instantànies carregades de "força i expressivitat". Cristina García Rodero i Leopoldo Pomés són els grans protagonistes de l'XI edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell (Baix Empordà). La fotògrafa de l'Agència Magnum repassa amb 63 instantànies en blanc i negre diferents moments "carregats de força i expressivitat". Són retrats exposats a l'Espai Cultural la Bòbila Vella i amb un mateix denominador, la boca oberta, d'un dels protagonistes, d'aquí el nom de la mostra 'Con la boca abierta'. D'altra banda, el Museu del Suro acull fotografies inèdites de Leopoldo Pomés, escollides expressament per les dues comissàries de l'exposició, la viuda i la filla del fotògraf. La mostra obrirà aquest dissabte 1 d'agost i es podrà visitar fins el proper 11 d'octubre.
|
Cultura
|
Arts
|
La tèxtil Nylstar engega un nou projecte industrial i pactarà baixes incentivades per a una vintena de treballadors. L'empresa vol renovar part de les instal·lacions i aprofitar les naus en desús per crear un clúster tèxtil. La tèxtil Nylstar de Blanes (Selva) engega un nou projecte industrial, que passa per renovar part de les seves instal·lacions i aprofitar les naus en desús per afavorir que s'hi instal·lin altres empreses del sector i crear un clúster. En paral·lel, la fàbrica també posarà fi als dos expedients de regulació (ERO) temporals, un dels quals porta vigent des del 2015. La intenció de la tèxtil és disposar d'una plantilla que volti els 115 treballadors, i per això pactarà baixes incentivades per a una vintena d'empleats. La majoria d'ells, d'edats properes als 60 anys, a qui es donaran facilitats perquè es prejubilin. El grup Praedium, propietari de Nylstar, ha exposat aquests plans durant una reunió a quatre bandes entre Ajuntament, Generalitat i comitè d'empresa. A finals d'octubre farà un any que Nylstar va tornar a engegar maquinària. La tèxtil centenària –abans, la SAFA- havia estat vuit mesos aturada i damunt seu havia planat l'amenaça del tancament. L'empresa, propietat del Grup Praedium, va decidir apostar aleshores per produir un tipus de fil d'alt valor afegit (més resistents, suaus, elàstics i fins i tot, cosmètics). Ara, la factoria de Blanes vol tirar endavant un nou projecte industrial, que segons ha concretat la direcció, es basa en tres eixos: posar fi als ERO temporals (actualment, n'hi ha dos de vigents), invertir en nous equips i aprofitar els 135.000 metres quadrats de terrenys que té en desús per impulsar un clúster tèxtil a la zona. Pel què fa a la plantilla, la intenció de la tèxtil és que aquesta volti els 115 treballadors. El proper 30 de setembre acaba un dels ERO temporals, que afectava una cinquantena de treballadors i s'ha aplicat de manera rotativa. Nylstar preveu que tots ells s'incorporin a la feina. Pel què fa al segon dels ERO, vigent des del 2015, la seva vigència s'estén fins a l'octubre. I és aquí on l'empresa vol aprofitar per pactar baixes incentivades per a una vintena de treballadors. La majoria d'ells, d'edats properes als 60 anys, a qui es donaran facilitats perquè es prejubilin. Nou laboratori de color Pel què fa a noves inversions, la intenció de la tèxtil és tirar endavant tres millores a les actuals instal·lacions. La primera consisteix en comprar una nova texturitzadora; la segona, disposar d'un nou laboratori de color; i la tercera, d'una central de cogeneració (per no dependre d'electricitat externa). Durant la trobada, els representants del Grup Praedium han dit que encara estan fent números sobre el projecte. Segons informa l'Ajuntament, però, sí que la direcció de Nylstar ha avançat que comptaran amb el recolzament d'Indústria i que esperen rebre finançament de l'Institut Català de Finances (ICF). 135.000 metres de terrenys Per últim, durant la reunió també s'ha parlat sobre el futur dels terrenys –i naus- en desús que hi ha a la parcel·la de Nylstar. En total, 135.000 metres quadrats. La intenció de la factoria és impulsar la creació d'un clúster tèxtil, afavorint que altres empreses del sector s'instal·lin en aquests espais i ocupin les naus. L'alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, ha reiterat el compromís del consistori d'apostar per aquest projecte, amb l'objectiu de garantir la continuïtat de la Nylstar. D'altra banda, des de l'Ajuntament també s'ha demanat a la Generalitat poder participar al Pacte Nacional per a la Indústria perquè la tèxtil blanenca pugui desenvolupar els projectes de futur. A la sortida de la reunió, el sindicat CCOO ha expressat els seus recels "per la manca de concreció" dels nous projectes de futur. A més, CCOO també ha demanat a la direcció que exposi l'estat de comptes de la companyia i li ha recordat que hi ha una quarantena de treballadors que es van acollir a jubilacions parcials que encara no han cobrat la prestació d'atur.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:Pilar Rahola denuncia l'intent "massiu" d'acabar amb les comunitats cristianes amb el nou llibre 'S.O.S. cristians'. El nou volum treu a la llum casos "colpidors" que a Occident "hem decidit no veure". La periodista Pilar Rahola (Barcelona, 1958) ha publicat 'S.O.S. Cristians' (Columna), un llibre que denúncia la persecució dels cristians tant en països on l'islamisme "s'ha convertit en llei" com en estats que formen part de la ONU. Rahola ha plantejat el volum com un "crit a la consciencia" per posar en el relat de la societat un tema que afecta a milions de persones però que a Occident "hem decidit no veure". El treball "colpidor", "compromès" i "cru" explora casos documentats i contrastats per Rahola com el fet que Corea del Nord "és el pitjor lloc on ser cristià" en ser traslladats a camps de treballs forçats o a l'Índia que, segons apunta la també analista política, les comunitats cristianes "estan assetjades". "És un tema que no té res a veure amb les religions, sinó amb la llibertat. Jo no sóc creient però no pot ser que per ser-ho puguis ser assassinat al món", ha denunciat Rahola. Rahola ha explicat que la va colpir que un fenomen "tant massiu" que implica a milions de persones "sigui silenciat a Occident" on precisament hi predomina el catolicisme i el protestantisme. "És sorprenent la indiferència de les comunitats religioses d'Occident i de la societat en general davant d'un patiment massiu", ha assegurat en roda de premsa. En aquest sentit, la periodista ha explicat que aquest silenci ve marcat per la "ignorància profunda" que es viu a Occident cap a aquestes comunitats, pel fet que la ideologia més propera a la dreta els concep com a "estranys" i que la ideologia de l'"esquerra" evita associar com a víctimes el catolicisme que és "poder" i ha estat "botxí". D'altra banda, els mitjans de comunicació no en parlen perquè només atenen a allò políticament "interessant". "Intento que després de la lectura qualsevol ciutadà es consideri seu aquest tema, que el faci vibrar", ha manifestat. Rahola ha subratllat que les comunitats cristianes perseguides són aquelles pobres, marginals i fàcils d'atacar. El treball explora en dictadures que compten amb codis civils "obertament cristianofòbics", com a l'Aràbia Saudita, on els cristians "no poden casar-se, ni ser enterrats, ni portar una creu". També tracta aquells cristians que moren per ser objectius del jihadisme i de les organitzacions mafioses de Mèxic o Colòmbia que assetgen a les entitats de missioners cristians. "La majoria de violència que es produeix surt de la legalitat. Els cristians no moren només per culpa del Daesh, sinó sota dels lleis de països que formen part de la ONU", ha alertat. Durant la roda de premsa de presentació de 'S.O.S. cristians', la periodista ha recordat el cas d'Asia Bibi, una cristiana paquistanesa que està condemnada a morir des del 8 de novembre de 2010 per un delicte de blasfèmia contra el profeta Mahoma. Rahola també ha subratllat que a Catalunya s'està vivint una "tornada a l'armari" per part dels catòlics com a conseqüència de la correcció política. "Hi ha certa anada a les catacumbes del catolicisme perquè no és políticament correcte i sovint no diuen allò que queda bé dir", ha expressat. "Detecto una societat poca sana quan una religió se sent incòmoda en determinats moments", ha conclòs. Pilar Rahola presentarà el nou llibre el proper 5 d'abril a les 19h en un acte a la basílica de Santa Maria del Mar acompanyada per l'arquebisbe de Barcelona Joan Josep Omella i el periodista Josep Cuní.
|
Cultura
|
Lletres
|
La Generalitat mantindrà activat tot el cap de setmana l'episodi per alta contaminació per partícules. Afecta 40 municipis de la conurbació de Barcelona però no comporta restriccions a vehicles. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha decidit mantenir activat l'episodi d'alta contaminació per partícules als 40 municipis de la regió metropolitana de Barcelona durant tot el cap de setmana. La mesura es va prendre dijous per l'augment de les emissions vinculades a la mobilitat i el potent anticicló, que han fet incrementar la concentració de partícules en suspensió. Aquesta decisió no comporta restriccions a vehicles. La Direcció General de la Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic manté l'episodi pel pronòstic que indica persistència en les condicions d'estabilitat atmosfèriques. Dilluns es tornarà a valorar si cal mantenir-lo o desactivar-lo. La mitjana diària dels nivells de partícules durant els darrers dies ha estat superior al valor límit diari de 50 micrograms per metre cúbic en més d'una estació de mesurament. Dijous es van superar els límits a quatre estacions de Barcelona i a les de Sabadell, Sant Vicenç dels Horts i Santa Perpètua de Mogoda. Les restriccions de vehicles només es produirien en el cas d'episodi de contaminació per diòxid de nitrogen a l'àrea intrarondes de Barcelona i allà on els municipis així ho regulin. Es recomana utilitzar transport públic i desplaçar-se a peu o en bicicleta. El Servei Català de Trànsit gestiona la velocitat a les vies ràpides. També s'insta els ajuntaments a regar més i a reduir les obres que produeixin pols.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Jòdar i Busqueta s’acomiaden dient que no hi ha “dimissió possible” i que seguiran treballant des del carrer. Els exdiputats asseguren que la CUP serà “accelerador” del procés i “fre” a les polítiques que pretenguin “agredir” la classe treballadora. Els ja exdiputats cupaires Julià de Jodar i Josep Manuel Busqueta, que han deixat el seu escó en compliment del pacte amb Junts pel Sí, han fet pública aquest dimecres una carta de comiat, en què diuen que no hi ha “dimissió possible” i que seguiran treballant “incansablement” des del carrer. “El desconeixement de la CUP-CC els ha fet pensar que això ens podia fer mal però l’acta de diputat no ens fa més forts, només més públics [...]. Cap acta de cap parlament pot encabir ni la rebel·lia ni l’esperança”, assenyalen. A més, admeten que els darrers tres mesos, d’intenses negociacions amb convergents i republicans, han estat “durs i difícils” i que els han servit per constatar que “la democràcia en el món capitalista resta agotzonada darrere litres i litres de tinta i hores i hores de tertúlies on professionals de l’opinió conformen els relats de la majoria”. La CUP, afegeixen, serà “accelerador” del procés i un “fre” a les polítiques que pretenguin “agredir” la classe treballadora. En l’escrit, tots dos exparlamentaris expliquen que els resultats del 27-S van donar una majoria “formidable” per començar el procés però no per “cloure’l” i que, per això, l’endemà mateix de les eleccions van posar-se mans a la feina per iniciar la ruptura alhora que per eixamplar la base social secessionista. Per aconseguir aquest objectiu calia fer palès que les polítiques a desenvolupar en els següents 18 mesos s’encaminaven a assolir la justícia social i la democràcia real. En definitiva, a demostrar que “amb l’autonomia, la corrupció i l’austeritat es deixaven enterrades per sempre, èczemes que no havien parat de supurar en el marc del caduc i irreformable Estat espanyol”. A parer seu, el “defecte” de la formació de l’esquerra independentista, en els darrers mesos, ha estat pecar d’”ingenuïtat” en creure que “un debat de país, i no només de poder, era possible”, segons diuen. Amb tot, finalment s’ha posat punt i final a les negociacions, sovint complicades, que no han acabat desembocant ni en eleccions al març ni en un govern amb Artur Mas al capdavant, remarquen. En l’horitzó que s’obre, la CUP promet ser “accelerador” del procés independentista i garantia que no hi haurà “cops de tisora”. “Retornem l’acta per restar on érem, disposats a continuar treballant i lluitant per fer de la República Catalana un reflex exemplar de la societat que volem bastir”, afegeixen Julià de Joder i Josep Manuel Busqueta, que van fer efectiva la seva renúncia a l’escó aquest dimarts.
|
Política
|
Parlament
|
16 obres del Museu Morera de Lleida dialoguen a 'Connexions' amb peces de col·leccions d'arreu del país. L'alcalde Àngel Ros destaca que en el centenari del museu lleidatà es vol estendre la seva col·lecció al conjunt del territori a través d'aquesta mostra. El Museu d'Art Jaume Morera de Lleida exposa des d'aquest dijous i fins a l'1 d'octubre 'Connexions', una mostra basada en el diàleg establert entre algunes de les millors obres de la col·lecció del museu lleidatà i altres procedents de les principals col·leccions artístiques del país. El Morera ha encarregat a 16 historiadors i crítics, seleccionats per a l'ocasió, la tria de les obres, que han estat seleccionades a partir d'una tria prèvia, incloses en els quatre eixos cronològics en què es divideix l'exposició i que van des del tombant del segle XX fins als nous comportaments artístics. A partir d'aquestes 16 peces escollides han hagut d'establir una correspondència amb altres 16 obres cedides temporalment per col·leccions d'arreu del país. Així, inclou 'converses' entre Jaume Morera i Modest Urgell, Leandre Cristòfol i Marcel Dalmau, Antoni Garcia Lamolla i Luís Buñuel-Salvador Dalí o Benet Rossell i Carles Hac Mor, entre altres. L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat com a través d'aquesta exposició es vol posar de manifest la rellevància de la col·lecció del Morera en l'any del seu centenari i estendre-la al conjunt del país per donar-la a conèixer. La mostra s'estructura cronològicament en quatre eixos: 'la creació artística a Lleida al tombant del segle XX, entre la tradició i la modernitat'; 'art d'avantguarda: República i Guerra Civil'; 'l'art a la Lleida de postguerra', i 'els nous comportaments artístics'. Els encarregats de cercar aquestes 16 'Connexions' entre obres del Morera amb les d'altres autors de col·leccions d'arreu del país han estat Francesc Fontbona, Mariona Seguranyes, Eliseu Trenc, Josep Cassamartina, David Santaulària, Joan M. Minguet, Vicenç Altaió, Pilar Bonet, Àlex Mitrani, Silvia Muñoz, Manuel Guerrero, Pilar Parcerisas, Frederic Montornés, Teresa Blanch, Oriol Fontdevila i Cèlia del Diego. En concret, la relació d'obres escollides i que formen part de la mostra que es podrà veure al Museu Morera de Lleida fins a l'1 d'octubre són: Carlos De Haes - Francesc Gimeno; Jaume Morera - Modest Urgell; Xavier Gosé - Hermen Anglada-Camarasa; Miquel Viladrich - Joaquim Sunyer; Leandre Cristòfol - Marcel Dalmau; Enric Crous Vidal - Equip Revista Ârtics; Antoni Garcia Lamolla - Luís Buñuel - Salvador Dalí; Manuel Viola – Adlan; Leandre Cristòfol - Àngel Ferrant; Ton Sirera - Joan Vilacasas; Àngel Jové – Perejaume; Benet Rossell - Carles Hac Mor; Javier Peñafiel - Fragments Del Tern De Sant Valeri; Ignasi Aballí - Mirall De Claude; Antoni Abad - Hans Peter Feldmann, i finalment, Lara Almarcegui - Mireia Sallarès. Durant una visita a la mostra, el director del Museu Morera, Jesús Navarro, ha incidit en la importància de posar en valor la col·lecció del museu lleidatà en el seu centenari. I ha argumentat la mirada que s'ha fet al passat, al present i al futur per determinar el discurs del conjunt d'activitats organitzades. Navarro ha agraït el treball dels qui han participat en aquesta exposició i de la implicació dels diferents espais d'art. La tinenta d'alcalde i regidora de Cultura, Montse Parra, ha incidit en el triangle que formen el fons del Morera, el fons d'altres museus i els historiadors i crítics d'art, a l'hora de donar sentit a la mostra. Parra ha definit 'Connexions' com "el millor pas de la futura seu del Museu Morera, que podrà mostrar la seva col·lecció". 100 anys del Museu Morera Inaugurat l'11 de maig de 1917, El Museu d'Art de Lleida, avui Museu d'Art Jaume Morera, és un dels museus d'art modern i contemporani més antics de l'estat espanyol. En l'any de la celebració del seu centenari, el Morera disposa d'una oportunitat única per dotar-se d'una seu definitiva, ja que el projecte per a l'adequació de l'edifici de l'antiga Audiència de la capital del Segrià com a nova seu del Museu d'Art és una realitat i les obres podrien començar abans de finals d'any. En el marc dels 100 anys del museu d'art lleidatà, des de l'Ajuntament de Lleida s'han previst diverses actuacions, que complementen l'exposició commemorativa de la col·lecció 'Connexions'. Per una banda, destaca la publicació commemorativa sobre el Museu d'Art Jaume Morera i 100 esdeveniments que han marcat una història centenària. Aquest relat serà el protagonista del pròxim número de la col·lecció municipal de llibres 'Gramalla'. La publicació serà principalment visual i recollirà el centenar d'esdeveniments que han marcat la trajectòria del Morera. Jesús Navarro i Esther Solé seran els autors de la publicació. Així mateix, també es duran a terme actes commemoratius i activitats culturals complementàries com ara conferències sobre la història del museu, visites a la sala de reserva del Morera adreçades a diferents col·lectius de la ciutat, es participarà amb activitats de La Nit dels Museus (20 de maig) i també s'organitzarà un concurs escolar d'expressió plàstica adreçat als centres d'educació de la ciutat de Lleida. Una altra de les propostes previstes en el marc del centenari és el museu 'Portes Enfora', que inclou activitats que realitzaran altres entitats per commemorar els 100 anys del museu lleidatà. Així, el Centre d'Art La Panera participarà a través d'una mostra de la seva programació dins la qual el fons del Museu d'Art Jaume Morera hi tenen un paper. El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal presentarà a les sales de la seva exposició permanent una selecció d'obres del fons del Morera. Per la seva banda, la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran organitzarà l'exposició 'Vestir la Moda. Modes de vestir a les terres de Lleida (segles XVIII-XX)'. Finalment, també s'ha programat la càpsula expositiva 'Visions de la Guerra Civil i l'exili'. En base a l'eix central del reportatge fotogràfic d'Agustí Centelles sobre el bombardeig de Lleida de l'any 1937, del qual es complirà el 80è aniversari, es presentaran les diferents visions sobre el conflicte, la rereguarda i el primer exili d'una generació de creadors. Aquesta mirada expositiva sobre el futur del Morera es presentarà a les seves sales d'exposició des del mes d'octubre del 2017 fins al mes de gener del 2018.
|
Cultura
|
Arts
|
"Hem vist volar un projectil contra l'edifici". Els veïns de Torreforta, atònits per l'incident mentre Bombers desallotja tres pisos del bloc on vivia la víctima mortal. Veïns de la zona de Ponent de Tarragona, atònits després de l'explosió, asseguren haver presenciat un projectil impactant sobre el bloc de pisos del barri de Torreforta on s'ha produït un esfondrament, amb una persona morta. Podria tractar-se d'una planxa o peça de ferro metàl·lica, projectada a gran velocitat, que hauria entrat per un tercer pis i destrossat part del terra, precipitant-se al pis inferior. L'home que ha mort residia al segon pis, però no estava sepultat per la runa. A la part posterior de l'edifici -al número 7 de la plaça García Lorca- s'aprecien notables danys a la finestra per on hauria entrat aquesta peça. Els Bombers han accedit a l'edifici per comprovar l'estat de l'estructura i tres pisos han quedat desallotjats i segellats. Mossos investiga els fets i la vinculació amb l'incident a la indústria IQOX, que aquest dimarts al vespre ha trasbalsat el Camp de Tarragona.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:La intervenció arqueològica del sector de l'Estrella de Badalona deixa al descobert una antiga explotació agrària romana. S'hi han localitzat sitges, dipòsits, contenidors ceràmics i una espectacular llàntia de terracota en forma de gladiador, única a Catalunya. La intervenció arqueològica que s'està portant a terme al solar de l'antiga fàbrica de l'Estrella de Badalona, ha permès documentar una vil·la romana de 2.633 metres quadrats. Es tracta d'una gran explotació agrària, situada a 500 metres de la ciutat de Baetulo, en la qual es localitzen, a més de l'edifici principal, diferents zones productives relacionades amb les feines agrícoles: un conjunt de sitges -utilitzades per emmagatzemar cereals o llegums-, quatre dipòsits -dos amb una capacitat de milers de litres-, contenidors ceràmics de gran capacitat que es podien utilitzar per a la fermentació del vi, i un gran edifici que s'hauria utilitzat com a magatzem. Els treballs també han permès localitzar diverses peces ceràmiques, entre les que quals destaca una espectacular llàntia de terracota en forma de gladiador, única a Catalunya. Els treballs que s'han desenvolupat en els darrers set mesos han permès determinar que aquesta vila romana situada a la vora de l'antiga Baetulo, va ser una important explotació vitivinícola. Clara Forn, arqueòloga del Museu de Badalona, ha explicat que una inscripció localitzada en una peça ceràmica que hauria format part d'alguna mena de mur de la vila, ha revelat que aquest espai productiu hauria estat vinculat amb Marcus Porcius, un gran productor local de vi que feia exportacions per tot l'imperi. L’excavació, realitzada en extensió en un solar de 4.395 metres quadrats, també ha posat al descobert elements constructius romans que, a falta de l'estudi posterior, semblen tenir connotacions funeràries. D'altra banda, s'ha recuperat material ceràmic del segle V com una vaixella fina de taula de procedència gal·la, que segons Forn "permetrà elaborar un discurs sobre una època de la qual no es tenia informació fins ara". Una llàntia única a Catalunya Entre els objectes localitzats destaca una espectacular llàntia de terracota en forma de gladiador. "És una peça única a Catalunya", ha explicat Forn que ha remarcat que només s'han trobat objectes similars a aquests a Roma i a Croàcia. "Presenta una elaboració molt treballada i una fractura molt detallista", apunta l'arqueòloga que indica que es tracta d'un element excepcional "que només estava en unes cases molt concretes". Els responsables de l'excavació entraran en contacte amb experts internacionals per obtenir més informació sobre aquesta troballa. A més de la vil·la, també s'han documentat estructures que van fins a l'època moderna, de manera que es pot parlar d’una ocupació humana continuada en aquesta àrea. L'alcalde de Badalona ha posat de relleu que "la magnitud de l'explotació agrícola descoberta és molt important i és una bona oportunitat perquè l'Ajuntament i la Generalitat segueixin treballant i aprofundint en la història de la ciutat". Pastor ha afirmat que "la Baetulo romana continua donant grans fruits" i ha considerat que aquestes troballes "situen la Baetulo a l'alçada de la veïna Barcino". Per la seva banda, el secretari general del departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Falcó, ha explicat que un cop el Govern i el Museu de Badalona determinin a nivell tècnic què cal fer amb les restes arqueològiques localitzades es podrà abordar la futura urbanització del sector de l'Estrella on està prevista la construcció de 360 nous habitatges de promoció pública i lliures i també una escola. "La previsió és que pugui començar a finals de 2020 o principis de 2021", ha apuntat.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
AMPLIACIÓ:La nova temporada de l'Atlàntida de Vic aposta per la innovació i una programació més multidisciplinària. El teatre crea la Sala 4, un espai digital amb propostes pròpies, però oberta en cas de reprogramacions per la covid-19. L'onzena temporada de l'Atlàntida de Vic, que anirà del setembre al gener de 2021, fa una aposta per la innovació i una programació més multidisciplinària, segons ha explicat la directora del centre, Montse Catllà. En concret, el 40% de les propostes tindran un perfil convencional, mentre que el 60% restant en tindran un de "més alternatiu". "Després d'arribar als 10 anys amb el teatre consolidat, ara cal obrir-se a camins amb més risc i a nous públics", ha destacat Catllà. Pel que fa a l'adaptació a l'evolució de la pandèmia, el teatre osonenc ha creat la Sala 4. Es tracta d'un espai digital que oferirà propostes pròpies, però que estarà a obert a una reprogramació si es donés un nou confinament i això afectés la programació presencial. La celebració del desè aniversari de l'Atlàntida, que va quedar estroncat el mes d'abril pel confinament obligat arran de la covid-19, serà el tret de sortida de la nova temporada del teatre. Sota el lema "Deu anys en quatre dies', el 25 de setembre començaran quatre dies de propostes que obrirà l'autor Víctor Sunyol i una desena més d'artistes de diferents disciplines artístiques. D'aquest espectacle se'n faran dues sessions, per poder garantir la distància de seguretat entre el públic. Com a cloenda, s'oferirà l'espectacle 'Tothom ho sap', un recital delicat i emotiu a partir de l'univers de Leonard Cohen. La directora de l'Atlàntida de Vic, Montse Catllà, ha explicat que la temporada que s'ha presentat aquest divendres és "més ambiciosa, més innovadora i més segura". En aquest sentit, ha detallat que s'incrementen les propostes multidisplinars, es donarà un nou impuls a la dansa i s'aplicaran tots els protocols establerts per les autoritats sanitàries. En la nova temporada, s'han previst diversos escenaris de programació en funció de com evolucioni la pandèmia. En total hi haurà 43 propostes que es podran veure en 50 funcions. La xifra és superior a la de l'any passat, i es deu a la reprogramació dels actes de celebració de l'aniversari i dels espectacles cancel·lats durant el confinament. La música i el teatre segueixen essent els gèneres predominants, però enguany creixen les propostes multidisciplinars i amb contingut social. El nou impuls a la dansa es materialitza amb el doble de produccions respecte la temporada anterior. Alguns dels espectacles que ha destacat Catllà en l'àmbit multidisciplinar són del cicle 'Escenaris', com per exemple 'The Mountain' d'Agrupación Señor Serrano i que s'ha estrenat al Grec recentment o 'Alhayat o la suma dels dies' de la companyia De la Viciosa. Altres propostes més convencionals són 'El pare de la núvia', amb Joan Pera, 'L'amic retrobat' o 'T'estimo si he begut'. D'altra banda també destaca 'Ambre', de Josep Maria Diéguez, amb la col·laboració de Teatre d'Osona o 'El saló de les meravelles' del mag Hausson al Casino de Vic, entre d'altres. En l'apartat de música moderna s'han programat els concerts de Roger Usart, Sopa de Cabra, Núria Graham, Miki Núñez o Obeses. Pel que fa a la dansa, destaquen grans produccions d'àmbit estatal com 'Play' d'Aracaladanza i 'Mulïer i Lú' de la companyia Maduixa. El cicle Grans Concerts també celebra el desè aniversari amb solistes consagrats de l'àmbit internacional com el pianista Grigori Sokolov, el violoncel·lista Mischa Maisky, Vera i Claudio Martínez i Ferran Albrich. Amb motiu del confinament, de total d'entrades que ja s'havien venut amb anterioritat, només es va reclamar la devolució del 15%. Això, pel teatre "diu molt" de l'actitud dels espectadors i del públic i demostra la confiança cap a la cultura i l'equipament. La venda d'entrades per la nova temporada i els abonaments es farà a partir del 15 de setembre.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:Torra critica que la CUP no detalli com arribar a la independència: "Cal aclarir certes vaguetats". El president insisteix que Catalunya "necessita recursos ara" i torna a demanar que l'Estat acudeixi al MEDE. El president del Govern, Quim Torra, ha criticat que la CUP-CC no detalli com arribar a la independència: "Cal aclarir certes vaguetats", ha dit durant la seva segona intervenció al ple monogràfic sobre la covid-19, després de recordar que ell ha estat l'únic de la cambra que ha proposat un referèndum. Al matí el diputat Carles Riera havia carregat contra el Govern, i el president ha replicat: "No puc compartir el seu catàleg de despropòsits". Torra ha tornat a insistir que Catalunya "necessita recursos ara", i ha tornat a demanar que l'Estat acudeixi al MEDE. El president ha respost a Cs amb unes declaracions del vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea (Cs), que a principis de maig avalava la gestió de Torra durant la pandèmia. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha demanat "la implicació de tothom" per a encarar la crisi del coronavirus, i ha recordat que des del Govern s'ha impulsat diverses subvencions, ajuts i l'avançament d'un fons de cooperació local per ajudar a pal·liar les despeses sobrevingudes durant la crisi. Entre aquests ajuts, ha destacat l'acord de cooperació interinstitucional signat dimarts amb l'ACM i l'FCM de més de 2 milions d'euros d'inversió en totes les polítiques públiques destinades a eradicar la desigualtat entre homes i dones i abordar la violència masclista. La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha defensat l'aposta de la cultura en l'esfera digital durant el confinament, un sector que es va convertir en un "refugi mentre els sanitaris salvaven vides". En aquest sentit, ha posat en valor el Pla de rescat del sector impulsat pel Departament de Cultura que va ajudar "a aturar el cop". La consellera ha precisat que s'ha treballat en catorze plans de desconfinament per a la represa de l'activitat cultural, l'últim dels quals ha estat el del Sant Jordi del 23 de juliol, lliurat ja al Procicat.
|
Política
|
Govern
|
El transport públic metropolità suma 483,67 milions de passatgers de gener a setembre i registra un creixement del 2,7%. El vicepresident de Mobilitat de l'AMB, Antoni Poveda, vincula aquest augment de viatgers amb la "incipient recuperació econòmica al territori". El transport públic metropolità ha crescut entre els mesos de gener i setembre del 2015 en un 2,7% respecte al mateix període de l'any anterior i continua recuperant-se, en una tendència ascendent que va començar el 2013. En total han estat 483,67 milions de viatgers que han utilitzat el sistema de transport públic de metro i autobusos –gestió directa i indirecta- de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb 11,53 milions de passatgers nous. Són dades que ha donat a conèixer aquest dimarts el vicepresident de Mobilitat i Transport de l’AMB, Antoni Poveda, que ha assenyalat que la "incipient recuperació econòmica al territori justifica el creixement del passatge en el conjunt del transport públic".
|
Economia
|
Mobilitat
|
Aragonès (ERC): "Si la proposta és Artadi, per nosaltres no hi haurà cap problema". El republicà espera que la proposta es concreti dissabte a Berlín perquè hi pugui haver ple d'investidura la propera setmana. L'adjunt a la presidència d'ERC, Pere Aragonès, ha afirmat que "no hi haurà cap problema" per a ERC si JxCAT proposa Elsa Artadi com a candidata a la presidència. Aragonès ho ha dit en una entrevista a 'El Matí de Catalunya Ràdio', coincidint amb les paraules del número dos de JxCAT, Jordi Sànchez, que en una entrevista a l'ACN ha augurat un llarg recorregut polític a Artadi i li ha expressat tot el seu suport. Aragonès ha insistit que és a JxCAT a qui correspon posar sobre la taula el nom del candidat a la presidència, cosa que ha esperat que passi aquest dissabte en la reunió que JxCAT celebrarà a Berlín amb el seu líder, Carles Puigdemont. Si això es compleix, ha augurat que "és qüestió de dies" que es pugui fer el ple d'investidura, contestant que podria ser la propera setmana. A més, ha reconegut que li agradaria que la CUP "no se situés en l'abstenció" i s'ha mostrat convençut que, en tot cas, "no bloquejaran" la legislatura. Aragonès ha insistit en la necessitat de formar govern "el més aviat possible" i ha descartat l'escenari d'eleccions, que ha alertat que, en el millor dels casos, deixaria la situació com l'actual. "No té sentit tornar-se-la a jugar i anar a eleccions, on en el millor dels casos ens quedaríem tal com ara", ha declarat. Ha afegit que fins ara els "obstacles" als noms proposats a la investidura no els ha posat ERC sinó que "venen del Tribunal Constitucional (TC) i del Suprem (TS)". En aquest sentit, ha insistit que l'acord amb JxCAT estableix que és aquesta formació qui ha de proposar un candidat a la presidència i s'ha mostrat convençut que "tindrà totes les condicions" per comptar amb el suport d'ERC. En ser preguntat sobre la possibilitat que el candidat torni a ser Puigdemont i que això podria topar amb el TC, ha respost que el mateix passaria amb Turull, Sànchez o si es proposés un candidat d'ERC empresonat. Ha recordat que Puigdemont va demanar gestionar el temps i ha afirmat que ells s'han mostrat disposats a que pugui gestionar aquest però ha apuntat: "Però evidentment també sent conscients que ho podem resoldre en els propers dies". S'ha mostrat contrari a deixar passa massa temps en una situació en que hi ha vots delegats, que el TS està "mirant qualsevol cosa" que es fa al Parlament i amb la dinàmica d'alguns grups de peticions de reconsideració i "amenaces" d'anar al TC. "Hem de poder prendre les decisions amb una mica de temps i no trobar-nos els 22 de maig amb unes eleccions que no desitjàvem cap de les forces independentistes", ha declarat. Així, ha afirmat que quan hi hagi el nom sobre la taula miraran "quins obstacles hi poden haver" però ha assegurat que aquest nom que proposi JxCAT "tindrà el suport d'ERC", partint de la base que la formació de Puigdemont farà una proposta "sòlida". D'altra banda, s'ha referit a la reforma de la llei de presidència afirmant que caldrà veure si canviant aquest marc legal "és suficient per superar els obstacles del TC o no és suficient". "Però ara no hi ha nom sobre la taula, en funció del nom i la situació del diputat veurem el camí per arribar-hi", ha manifestat. Sobre Artadi, ha assegurat que té "molta capacitat de treball" i "moltes qualitats". Ha reconegut que el govern que surti tindrà les forces "limitades" i "estarà en el punt de mira" del govern espanyol. Malgrat tot, ha defensat que aquesta situació és "millor" que no tenir govern. No hi va haver malversació l'1-O El també secretari d'Economia del Govern ha asseverat qeu l'1-O "no es va finançar amb fons públics" i ha afirmat desconèixer com es va pagar. Així, ha dit que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, disposa de la mateixa informació que ell "perquè la té tota". "Podem explicar perfectament el que ha explicat Montoro, que l'1-O no es va finançar amb fons públics", ha declarat. Aragonès ha acusat l'Estat de "primer decidir els delictes i després intentar fer una narració dels fets per reforçar-los", assegurant que això és el que s'està intentant fer amb el delicte de malversació de fons públics amb l'objectiu de posar "una pena de presó". Sobre el Consell de Política Fiscal i Financera, ha afirmat que no ha rebut cap informació sobre una propera convocatòria però ha dit que "no tindria cap mena de sentit assistir-hi fins que no es formi nou govern". El secretari d'Economia s'ha preguntat quins interessos es podrien defensar en una situació d'una Generalitat intervinguda pel 155: "Els del govern que em va nomenar? Els del 155? Els de la majoria?". A més, ha apuntat que la negociació del finançament és "molt menor" que altres negociacions que els independentistes posen sobre la taula. "Excepcionalitat que s'està allargant massa" Per últim, Aragonès ha lamentat la situació d'"excepcionalitat" que viuen els líders sobiranistes en presó preventiva i el fet que aquesta "s'està allargant massa". El dia en que fa sis mesos que Oriol Junqueras i Joaquim Forn són a la presó, el republicà ha considerat que sis mesos "és molt de temps" i ha reclamat que, com a mínim, siguin traslladats a una presó catalana. L'adjunt a la presidència d'ERC ha explicat que tant Junqueras com Romeva, com Bassa com Forcadell "demanen que es faci govern ja" i que, concretament, en la darrera visita a les dues últimes aquestes li van demanar que enviés el missatges "que ningú més entri a la presó i que es formi govern ja".
|
Política
|
Partits
|
Viladecans The Style Outlets va incrementar les seves vendes un 5% durant el 2017. El centre, gestionat per l'empresa Neinver, va rebre 2,5 milions de visitants l'any passat. El centre Viladecans The Style Outlets va incrementar les seves vendes un 5% durant el 2017. L'augment d'ingressos de l'espai, que està gestionat per la companyia Neinver especialitzada en inversió i gestió d'actius immobiliaris, se situa en la línia de creixement sostingut habitual de la resta de centres d'aquesta empresa, que es la principal operadora d'establiments outlet a l'Estat La instal·lació del Baix Llobregat va rebre durant el 2017 un total de 2,5 milions de visitants, dels quals al voltant del 10% es van registrar durant el període estival i van ser turistes procedents principalment de França, Rússia i Argentina. Segons dades facilitades per la companyia, la despesa del visitant estranger ha suposat el 15% de les vendes totals del centre. Viladecans The Style Outlets va inaugurar nou botigues durant el 2017 arribant al 82% de la superfície comercialitzada, un 10% més que la registrada en tancar l'exercici anterior. En el seu primer any de vida, l'outlet del Baix Llobregat ha estat visitat per un 60% de dones i un 40% d'homes, amb edats compreses majoritàriament entre els 35 i 45 anys. De mitjana, els clients passen una hora i mitja en el centre, visiten almenys cinc botigues durant la seva estada i registren una taxa de conversió del 75%, el que significa que tres de cada quatre persones que han visitat el centre han fet alguna compra. "En el seu primer any d'activitat, Viladecans The Style Outlets ha seguit incorporant noves marques a la seva oferta, en molts casos úniques al mercat català, ha fidelitzat a milers de consumidors a través de les iniciatives que promou The Style Outlets i ha registrat un increment de vendes respecte el 2016", assenyala Eduardo Ceballos, director de Neinver a l'Estat.
|
Economia
|
Comerç
|
Colau, a Sánchez: "Tindreu en Barcelona la principal aliada per a aquesta nova etapa". L'alcaldessa creu que la reunió entre presidents va ser "un punt d'inflexió" en les relacions Estat-Generalitat. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha ofert la ciutat com a "principal aliada" de la "nova etapa" de relacions entre el govern espanyol i la Generalitat. Colau s'ha reunit aquest divendres amb el president espanyol, Pedro Sánchez, al consistori i posteriorment han fet una compareixença conjunta en la qual la batllessa ha celebrat la trobada del president espanyol amb el cap del Govern de Catalunya, Quim Torra, ahir dijous. "Va ser un punt d'inflexió, una nova etapa de diàleg i respecte", ha considerat. ha demanat que es treballi per "recuperar la normalitat".
|
Política
|
Política municipal
|
ERC Anoia acusa JxCat d'actuar "per despit" i mantenir el poder "a qualsevol preu" pel seu pacte amb el PSC al Consell Comarcal. Els republicans apunten Marc Castells com "la mà negra" que ha decidit un acord "amb què la comarca no està representada". "Decebuts". Així se senten els republicans després que JxCat hagi decidit pactar amb el PSC per governar al Consell Comarcal de l'Anoia i desbancar ERC després de 12 anys governant junts l'ens. El portaveu republicà al Consell Comarcal, Jordi Badia, ha acusat JxCat d'actuar "amb l'única raó de mantenir el poder a qualsevol preu". "Som víctimes dels resultats de les eleccions perquè si no haguéssim guanyat, ells ens haurien vingut a buscar i els hi hauríem donat suport", ha assegurat. Badia ha acusat l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, d'estar darrera del pacte i ser "la mà negra" de l'acord "per despit", ja que ha perdut el seu càrrec de diputat a favor d'un d'ERC. Els republicans consideren que l'acord no representa la comarca però, malgrat tot, asseguren que no actuaran "des de la rancúnia". "Continuem amb la mà estesa", han insistit. L'endemà que es fes públic el pacte entre JxCat i el PSC per governar junts al Consell Comarcal de l'Anoia, ERC ha sortit a l'escenari per mostrar la seva decepció després d'haver estat governant l'ens juntament amb l'antiga convergència durant els darrers 12 anys. El seu portaveu, Jordi Badia, ha acusat JxCat d'actuar "per despit" i amb "l'única raó de mantenir el poder", i ha lamentat que "ni tan sols s'hagin dignat a respondre el telèfon" per escoltar la proposta de pacte d'ERC, que era el de continuar governant junts i amb un presidència compartida de dos anys cadascun. Badia considera que darrera d'aquest pacte entre JxCat i els socialistes hi ha una "mà negra" i ha acusat directament l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, de ser-ho ja que, segons el republicà, "ha actuat per despit" per haver perdut el seu càrrec de diputat a favor d'un d'ERC. Pel portaveu d'ERC al Consell Comarcal, ni el vot republicà a la investidura de la Pobla de Claramunt –que va suposar la pèrdua de l'alcaldia de JxCat- ni tampoc la visió sobre el polígon d'Òdena expliquen la posició de JxCat al Consell Comarcal de l'Anoia. Badia considera que el pacte entre JxCat i el PSC no representa la comarca. "A l'Anoia hi ha 17 municipis governats per ERC, 11 pel PDeCAT i només 1 pels socialistes", ha recordat. Malgrat tot, el portaveu republicà ha assegurat que no treballaran "des de la rancúnia", i ha insistit en que continuen "amb la mà estesa per treballar per la comarca".
|
Política
|
Política municipal
|
La Paeria donarà coneixement de la renúncia de Ros el 14 d'agost i celebrarà el Ple per investir nou alcalde el dia 29. L'alcaldessa en funcions, Montse Mínguez, aposta per "esgotar el calendari" per tal de facilitar la presència dels regidors tenint en compte que alguns estan de vacances. L'Ajuntament de Lleida celebrarà el dimarts 14 d'agost el Ple en què es donarà coneixement de la renúncia a l'alcaldia d'Àngel Ros, després de ser nomenat ambaixador d'Espanya a Andorra, i el dimecres dia 29 tindrà lloc la sessió plenària on s'escollirà el nou alcalde o alcaldessa de la ciutat i en la qual també prendrà possessió el nou regidor del PSC, Joan Queralt. Així ho ha confirmat aquest dimarts l'alcaldessa en funcions, Montse Mínguez, després de conèixer l'informe redactat per Secretaria General de la Paeria, que estableix que l'Ajuntament haurà de celebrar com a molt tard el 14 d'agost el Ple per a la presa de coneixement de la renúncia de Ros. Així mateix, l'informe considera el 29 d'agost el termini màxim per la celebració del Ple extraordinari per a l'elecció del nou alcalde, càrrec que es disputen Mínguez i el segon tinent d'alcalde, Fèlix Larrosa. La decisió l'haurà de prendre la militància local del PSC en els pròxims dies. Arran de la renúncia que Àngel Ros va formalitzar el 4 d'agost, la primera tinenta d'alcalde Montse Mínguez exerceix com a alcaldessa en funcions fins que el plenari designi el nou paer en cap i, per tant, Mínguez serà qui haurà de convocar els dos plens durant les pròximes setmanes. En declaracions davant els mitjans, l'alcaldessa en funcions ha expressat la seva intenció "d'esgotar" els dies perquè "estem a l'agost i, per tant, com més allarguem el calendari la gent tindrà més temps per organitzar-se ja que hi ha regidors que estan de vacances o estan fora". "Ens agradaria que a tots els plens pogués venir la màxima representativitat possible dels diferents grups municipals", ha assenyalat. D'aquesta manera, l'Ajuntament de Lleida celebrarà el dimarts 14 d'agost el Ple en què haurà de donar coneixement de la renúncia a l'alcaldia d'Àngel Ros, i el dimecres dia 29 tindrà lloc la sessió que servirà per escollir el nou alcalde de Lleida, segons ha confirmat Mínguez. El fins fa poc alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ser nomenat ambaixador d'Espanya a Andorra pel Consell de Ministres el 3 d'agost, designació que es va formalitzar mitjançant reial decret i que es va publicar al BOE l'endemà. El mateix 4 d'agost Ros va presentar la renúncia al càrrec de regidor i d'alcalde electe de la Paeria, basant-se en els corresponents articles de la Llei Orgànica del Regim Electoral General i del vigent Reglament d'Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF) que així ho preveuen. Igualment, des del dia 4 la primera tinent d'alcalde, Montse Mínguez, exerceix com a alcaldessa en funcions fins que el plenari designi un nou alcalde de la ciutat. Per fer efectiva la renúncia el Ple municipal s'haurà de fer en els deu dies naturals següents i el d'elecció del nou alcalde haurà de tenir lloc en deu dies hàbils (per tant, s'exclouen del còmput els dissabtes, els diumenges i el declarats festius). Tenint en compte això, el termini màxim per fer la sessió plenària de coneixement de la renúncia seria el 14 d'agost i el termini per a l'elecció del nou alcalde i la presa de possessió del nou regidor finalitzaria el 29 d'agost.
|
Política
|
Partits
|
El Sónar 2019 tanca amb 105.000 visitants, 21.000 menys que el 2018 per la vaga dels 'riggers' i el canvi de dates. El festival reuneix 46.000 persones al Sónar de Dia i 59.000 al de Nit i Robles defensa que el certamen "s'ha enfortit". El Sónar 2019 ha tancat l'edició del 2019 amb 105.000 visitants, 21.000 menys que el 2018 quan el Sónar va batre el seu rècord de públic amb 126.000 visitants. Ricard Robles, codirector del Sónar, ha citat la "crisi" a partir de la vaga dels 'riggers' i el canvi de dates del certamen com els motius pels quals s'ha produït aquesta davallada. Tot i això, Robles ha volgut remarcar que "el problema no és la vaga", sinó "la carència de gestió". El festival ha reunit 46.000 persones al Sónar de Dia (64.000 l'any passat) i 59.000 al Sónar de Nit (62.000 el 2018). La distribució de públic nacional i internacional ha estat del 52% i el 48% respectivament. En qualsevol cas, Robles creu que les xifres són "raonables" i "s'ha enfortit" el certamen "respecte el concepte, posicionament, a nivell artístic i de punt de trobada de motles idees i conceptes que s'han vist als escenaris i les activitats del Sonar+D".
|
Cultura
|
Música
|
ACTUALIZACIÓ:ERC ratifica les llistes al 10-N amb Oriol Junqueras i Raül Romeva com a caps de llista al Congrés i al Senat. Gerard Gómez del Moral, que el 28-A va ser elegit diputat, ara no s'hi presenta per decisió personal. ERC ha ratificat en el consell nacional extraordinari d'aquest dissabte les llistes per a les eleccions del 10-N, amb Oriol Junqueras com a cap de llista al Congrés per Barcelona i Raül Romeva encapçalant la candidatura al Senat, com al 28-A. Així, els republicans mantenen la candidatura amb els presos al capdavant a l'espera de la sentència del Tribunal Suprem, que podria condemnar i inhabilitar els líders ara en presó preventiva. La llista, en què Gabriel Rufián repeteix com a número 2, inclou alguns canvis: Gerard Gómez del Moral, que el 28-A va ser elegit diputat, ara no s'hi presenta per decisió personal.
|
Política
|
Partits
|
Nissan ofereix indemnitzacions equivalents de fins al 85% del sou als treballadors si reinicien la producció. Les dues parts s'han reunit amb la mediació de la Generalitat durant tot el dia i es tornaran a trobar demà . La direcció de Nissan ha ofert indemnitzacions equivalents de fins al 85% el sou als treballadors de la companyia majors de 54 anys; del 70% d'entre els que tenen 50 i 53 anys i una indemnització d'entre 45 i 33 dies per any treballat amb un màxim de 42 mensualitats per als menors de 50 anys, durant la cinquena trobada entre les dues parts amb la mediació de la Generalitat. L'oferiment de la companyia queda supeditat a l'aixecament de la vaga indefinida i que els treballadors tornin a la feina a les plantes de la Zona Franca, Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca després de l'estiu. Així mateix, la direcció ha reiterat la seva proposta d'endarrerir el tancament de la planta al juny del 2021. Les dues parts es tornaran a reunir demà.
|
Economia
|
Treball
|
L'IRBLleida rep més de 700.000 euros del Departament de Salut per incorporar investigadors i fomentar la recerca. Permetran incorporar tres investigadors durant tres anys a l'institut, i impulsar dos grans programes de recerca, un sobre l'envelliment i l'altre sobre obesitat. L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida-Fundació Dr. Pifarré (IRBLleida) rebrà 704.788,10 euros del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020, un pla pioner del Departament de Salut per estimular la recerca biomèdica a Catalunya. Aquesta dotació pressupostària permetrà la incorporació de tres investigadors durant tres anys a l'institut i fomentar la recerca en el personal d'Infermeria a través de substitucions parcials de la dedicació assistencial dels investigadors de l'àrea d'Infermeria. L'arribada d'aquests recursos també possibilitarà a l'IRBLleida posar en marxa de dos grans programes de recerca, un sobre l'envelliment i l'altre sobre obesitat. A més, l'IRBLleida també col·laborarà amb tres projectes, dos amb l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), i un amb l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El Departament de Salut finançarà a Catalunya quinze grans programes de recerca, dels quals dos a l'IRBLleida. 'Imagenoma de l'envelliment' és un projecte compartit amb l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), finançat amb més de 400.000 euros durant tres anys, en què l'IRBLleida s'encarregarà de la part d'anàlisi de metabolòmica i genòmica de l'estudi que comptarà amb la participació de 2.000 persones de més de 50 anys de les comarques gironines. El segon gran programa de recerca concedit a l'IRBLleida, finançat amb 91.680 euros, porta per nom 'Estudi de la susceptibilitat genètica com a predictor de la pèrdua de pes i la resolució de les comorbiditats associades a l'obesitat després de cirurgia bariàtrica'. L'IRBLleida portarà a terme aquesta recerca en col·laboració amb la Fundació Hospital Universitari Vall d'Hebron-Institut de Recerca (VHIR), la Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i la Fundació Institut d'Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT). Altrament, l'IRBLleida també podrà incorporar tres investigadors durant tres anys, en concret cada un d'ells s'incorporarà al grup de Recerca Translacional en Medicina Respiratòria, Patologia Oncològica i al Grup Translacional de Recerca Vascular i Renal. Pel que fa a l'àmbit d’infermeria, el PERIS permetrà que cinc professionals d'infermeria dediquin una part de la seva tasca a recerca en un període de quatre a nou mesos, segons la sol·licitud presentada. A més, l'IRBLleida també col·laborarà amb tres projectes en col·laboració, dos amb l'Institut d'Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), i un amb l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. En concret, la dotació pressupostària a l'IRBLleida es divideix en 321.204,39 euros per a la incorporació de científics i tecnòlegs; 90.000 euros per a la intensificació de professionals d'infermeria; 181.697,30 euros per a programes de recerca, i 111.886,41 euros per als projectes en col·laboració amb d'altres instituts de recerca. El Departament de Salut ha publicat aquesta setmana la resolució provisional de la convocatòria en què s'atorguen una desena de projectes impulsats per l'IRBLleida. El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS) 2016-2020 està dotat amb més de 18 milions d'euros que es destinaran a 177 propostes escollides que han estat avaluades per una quarantena d'experts independents sota la coordinació de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS).
|
Societat
|
Salut
|
Hisenda demanarà que Puigdemont es faci càrrec de les despeses de l'1-O, segons 'El Español'. El govern espanyol vol que el president assumeixi el cost d'obrir més de 2.300 col·legis, la compra de les urnes i les subvencions a l'ANC i Òmnium. El secretari d'Estat d'Hisenda del govern espanyol, José Enrique Fernández Moya, ha presentat una denúncia a la Fiscalia del Tribunal de Comptes perquè el president Carles Puigdemont es faci càrrec de les despeses de l'organització del referèndum de l'1 d'octubre, segons publica 'El Español' aquest dimarts. Fernández Moya sol·licita que s'iniciïn les "actuacions oportunes" perquè determini l'import que va gastar el Govern en la consulta a càrrec dels pressupostos i que inclouen la publicitat de la campanya a la web oficial i en diversos mitjans de comunicació, la contractació del subministrament de les urnes, l'obertura de 2.315 col·legis electorals (aigua, llum, telefonia, neteja i personal) o els usos de mitjans informàtics. Hisenda també vol que es determini l'import de les ajudes a l'ANC i Òmnium Cultural, com a entitats col·laboradores en l'organització del referèndum. D'aquesta manera, segons 'El Español, el govern espanyol reclamarà que el Tribunal de Comptes obligui a pagar les despeses del referèndum, tal com ha fet amb l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, obligat a abonar un import de 5,2 milions d'euros juntament amb els exconsellers Homs, Ortega i Rigau. Per l'executiu espanyol, ara no resulta "possible" definir l'import exacte per la celebració del referèndum de l'1-O per "l'ànim d'ocultació del finançament" del referèndum per part del Govern. En la denúncia de Fernández Moya, número 2 del ministre Montoro, fa constar que després de l'aprovació dels decrets de convocatòria del referèndum i les mesures complementàries per a la seva realització el Govern va tenir una "actuació conscient" que s'estaven utilitzant mitjans humans i materials i recursos públics amb "una finalitat manifestament coneguda i reconeguda judicialment com il·legal".
|
Política
|
Govern espanyol
|
Budó, a Mas: "Torra tenia dret a fer la remodelació del Govern". La portaveu "respecta" les crítiques de l'expresident i recorda que els canvis es van fer per "enfortir" l'executiu. La portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha entomat amb calma les crítiques de l'expresident de la Generalitat Artur Mas per la remodelació de l'executiu que va deixar fora l'única consellera del PDeCAT, Àngels Chacón, en agreujar-se el trencament amb JxCat. En aquest sentit, Budó ha volgut mostrar "respecte absolut" per les paraules de Mas, però també ha volgut replicar que Torra "tenia dret a fer la remodelació del Govern", tot recordant que ho va fer pensant en "enfortir" l'executiu. A més, Budó ha considerat que el president "ja va comparèixer per explicar la reforma del Govern" i, per tant, no cal ampliar els detalls malgrat la queixa de Mas i el PDeCAT.
|
Política
|
Govern
|
L'art i el galerisme catalans es fan veure en una edició d'ARCO que no s'atura pel coronavirus. Una quinzena de galeries i noms com Tàpies, Miró, Aballi o Plensa, presents a la fira internacional d'art contemporani. Dues imponents obres de Tàpies i Lluís Hortalà criden la mirada dels visitants d'ARCO 2020, la nova edició de la fira internacional d'art contemporani que arrenca aquest dimecres a Madrid (Ifema). Els seus dos llenços de grans dimensions són un dels esquers de l'art català a la fira, representat com l'any passat per una quinzena de galeries de Catalunya i una constel·lació d'artistes que inclou a Joan Miró, Antoni Miralda, Ignasi Aballí, Antoni Llena o Jaume Plensa. Aquesta és també l'estrena de Maribel López com a directora d'ARCOmadrid. La catalana debuta amb un lleuger increment d'expositors, fins a les 171 galeries, en una edició que ha arrencat aparentment aliena a les alertes pel coronavirus i demà ha d'inaugurar Felip VI.
|
Cultura
|
Arts
|
El Parlament insta el Govern a estudiar la creació de nous impostos i la reforma de Successions, Patrimoni i IRPF. La CUP vota a favor d'eliminar la bonificació del 99% a conjugues, descendents i ascendents en Successions i JxSí s'hi oposa. El Govern surt del ple sobre emergència social sense cap obligació concreta pel que fa a mesures fiscals. L'única proposta aprovada sobre el tema l'insta simplement a "estudiar" la implementació de noves figures fiscals i la millora dels impostos de Successions, Patrimoni i del tram autonòmic de l'IRPF. JxSí, CUP, PSC i Catalunya Sí Que Es Pot han votat a favor d'aquesta proposta, presentada per la CUP. La confluència d'esquerres ha volgut anar més enllà amb les reformes fiscals, però s'ha quedat pràcticament sola. Només la CUP li ha donat suport en reformar Successions per revertir els canvis del 2010 i 2011, eliminant, entre d'altres, la bonificació establerta del 99% a cònjuges, descendents i ascendents. JxSí no vol que es determini com hauria de ser una hipotètica reforma i hi ha votat en contra. La proposta de Sí Que Es Pot, que incloïa altres propostes fiscals, ha quedat rebutjada amb els únics vots en contra de JxSí, les abstencions de PPC, C's i PSC i el vot a favor de la CUP, l'única que els hi ha donar suport. L'eliminació de la bonificació del 99% aniria acompanyada d'una reducció variable de la base imposable per garantir que les herències de fins a 100.000 euros pels familiars de primer grau no hauran de pagar l'impost. Sí Que Es Pot i CUP també defensen una reforma de l'impost de Patrimoni "que gravi de manera més intensa els gras patrimonis, com a pas previ i transitori a l'establiment d'un impost sobre les grans fortunes". Els punts de les propostes de resolució no poden votar-se de manera separada i, per tant, el resultat en aquest i en la resta dels 12 punts de la proposta sobre inversió social han quedat rebutjats amb idèntic resultat. En canvi, sí ha quedat aprovada la proposta de JxSí per reduir l'impost sobre les rendes del treball en els trams més baixos (tram autonòmic de l'IRPF) i reinstaurar l'impost sobre els dipòsits bancaris. El Parlament ha instat el Govern a incorporar aquestes dues qüestions al projecte de pressupostos que està elaborant actualment, tot i que l'impost sobre dipòsits està anul·lat pel Tribunal Constitucional.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:ERC acusa Cs d'utilitzar el ple sobre corrupció per "criminalitzar el rival polític". Solé diu que la formació comet "corrupció democràtica" en considerar "delinqüents" persones que no pensen com ells. El portaveu adjunt del grup d'ERC al Parlament, Bernat Solé, ha acusat aquest dimecres Cs d'utilitzar la corrupció per "blanquejar" els corruptes i, a la vegada, "criminalitzar" el rival polític. En una compareixença durant el debat sobre la corrupció, Solé ha dit que el ple és "legítim" però no ho és utilitzar-ho per "confrontar" i "dividir". Una posició que, segons el republicà suposa estar fent "corrupció política". De fet, Solé ha acusat Cs d'haver comès "corrupció parlamentària" per haver qüestionat informes dels lletrats de la cambra i "corrupció democràtica" per "considerar delinqüents persones que no pensen igual que ells". Solé ha dit que Cs ha utilitzat el debat monogràfic sobre la lluita de la corrupció per fer-ne el seu "aparador polític" de la seva campanya "de tot i contra tot". "Em sorprèn que en les seves intervencions de 30 i 15 minuts no hagin citat al partit més corrupte d'Europa amb qui governen a Andalusia", els ha retret. El republicà ha retret a la formació liberal haver-se "oblidat" de defensar la llei de protecció dels alertadors de la corrupció. Solé ha dit que ERC aposta per un "país lliure, socialment lliure, net i transparent". Ha argumentat que hi ha d'haver "tolerància zero" amb els que han delinquit i que tampoc es pot "blanquejar". "Aquí, s'asseu als corruptes als tribunals. Sigui com sigui", ha alertat. El portaveu adjunt ha citat diversitat de casos de corrupció catalans i d'arreu de l'Estat i ha assegurat que després de la oasis catalana ara ha arribat una nova generació de política "per vestir el país a partir de la transparència i les bones pràctiques". Ha aprofitat per fe repàs les polítiques per prevenir la corrupció que ha impulsat ERC els darrers anys. Finalment ha criticat que Cs no hagi aprofitat "oportunitats" per desemmascarar possibles corrupcions i ha recordat que no van facilitar la comissió d'investigació al Congrés sobre la Casa Reial, que "blanquegen" el discurs "xenòfob" dels socis de govern a Andalusia o que no han evitat que fons voltors "expulsin a famílies de les seves cases". "Això també és corrupció", ha sentenciat.
|
Política
|
Parlament
|
Més de 200 trucades al 112 per les fortes tempestes. La majoria d'avisos s'han fet des del Bages, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Oriental. El telèfon d'emergències 112 ha rebut 207 trucades per les fortes tempestes que han afectat aquest dissabte diversos municipis catalans. Segons Protecció Civil, 54 dels avisos s'han rebut des del Bages, 53 des del Baix Llobregat, 37 des del Garraf, 15 des del Vallès Oriental, 10 des del Barcelonès, 9 des de l'Alt Penedès i 7 des del Vallès Occidental. En total s'han registrat 117 d'incidents, la majoria de trànsit, tot i que també s'han rebut trucades per tendals i branques caigudes i petites inundacions de baixos. Gairebé la meitat s'han derivat als Bombers de la Generalitat que han fet més mig centenar de sortides. A més, la presa de Foix ha arribat al límit i està sobreeixint 20 m3/s. Davant d'aquesta situació, Protecció Civil manté el pla especial d'emergències per inundacions, l'Inuncat, en fase de Prealerta i ha demanat a la ciutadania que eviti els accessos a les lleres, als trams baixos i als guals i creuaments de riu a nivell. Els registres més destacats que han deixat les pluges d'aquest dissabte són els 118 litres de Rellinars, els 80 de Vacarisses (Vallès Occidental), els 60 els d'Hostalets de Pierola (Anoia), els 60 del Pont de Vilomara (Bages) i els 53 d'Ulldecona. Davant els aiguats que estan caient al Vallès Occidental, Emergències recomana als ciutadans que estiguin en aquesta comarca que s'evitin les lleres de les rieres. En algunes poblacions del Garraf com Cubelles les tempestes han vingut acompanyades de calamarsada, que han dificultat la circulació de la C-32, on s'hi han desplaçat màquines llevaneus per retirar la granissada que ha caigut. De fet des de Cubelles és el municipi des d'on s'han fet més trucades al telèfon d'emergències, 33. Des de Castellgalí (Bages) se n'han fet 21, des de Mollet del Vallès 11 i 9 des de Gavà. A més, aquest dissabte a la tarda, davant de la costa del Garraf s'han pogut observar diverses mànegues marines. Cap d'elles ha provocat danys importants.
|
Societat
|
Successos
|
El Grup Bon Preu redueix els horaris comercials pel coronavirus i reconeix els treballadors amb una prima. L'empresa està contractant personal de reforç per fer front a l'augment de feina. El Grup Bon Preu ha reduït l'horari comercial de 9h a 20h i tancarà una hora entre els 15h i les 16h per realitzar tasques de neteja i desinfecció de les botigues i evitar que els torns de treball coincideixin. A més, la direcció i els sindicats han acordat una prima de 200 euros pels contractes de quaranta hores setmanals, proporcional per a la resta de la plantilla. El grup està contractant també personal de reforç per fer front a l'augment de feina generat per la crisi del coronavirus. L'empresa posarà en marxa una campanya, juntament amb IrsiCaixa, de captació de fons per a la recerca contra el covid-19. Els clients que paguin amb la targeta bancària podran arrodonir l'import final i fer una donació per la causa.
|
Economia
|
Empresa
|
'Viaje al cuarto de una madre' de Celia Rico rep el Premi especial del públic a la Millor pel·lícula. El film se centra en la relació quotidiana entre una mare (Lola Dueñas) i una filla (Anna Castillo). L'Acadèmia del Cinema Català va crear l'any passat el Premi especial del públic a la Millor pel·lícula, que aquest any se l'ha endut 'Viaje al cuarto de una madre' de Celia Rico, qui ja ha guanyat el premi a Millor guió en aquesta edició dels Gaudí. Aquests són uns guardons a partir de votació popular a la Millor pel·lícula de l'any. El públic ha premiat aquesta òpera prima que se centra en la relació quotidiana entre una mare (Lola Dueñas) i una filla (Anna Castillo) que emprenen un doble viatge en què descobriran el complex que és estimar-se.
|
Cultura
|
Cinema
|
El CGPJ estudia assumir la conservació de set quadres del Palau de Justícia de Barcelona que la Generalitat no vol pagar. Justícia va renunciar al dipòsit de les obres perquè per motius econòmics no podia assumir les condicions fixades pel Museu del Prado, que n'és el propietari. La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat aquest dijous sol·licitar al Gabinet Tècnic un informe en el qual s'analitzi la possibilitat que l'òrgan de govern dels jutges assumeixi el dipòsit de set quadres propietat del Museu del Prado de Madrid que es troben al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya des de fa més d'un segle. Fins aquest moment, la presència de les set obres pictòriques al Palau de Justícia de Barcelona s'ha vehiculat jurídicament mitjançant un dipòsit del Museu del Prado a favor de la Generalitat de Catalunya, que fa unes setmanes va informar el Tribunal Superior de Justícia que, per motius econòmics, no pot assumir les condicions de conservació i de seguretat fixades per la pinacoteca nacional, per la qual cosa sol·licitarà la remoció del dipòsit. En vista d'aquesta comunicació, la Sala de Govern del TSJC va acordar el passat 3 de juliol sol·licitar al CGPJ que dugui a terme les gestions oportunes davant el museu per tal de mantenir les obres en les dependències del Palau de Justícia, en les seves actuals condicions de conservació i de seguretat, assegurant que aquestes són les adequades, ja que els quadres es troben en dependències reservades i l'edifici disposa de vigilància policial contínua. Estudiada la petició del TSJC, la Comissió Permanent ha acordat sol·licitar un informe, que també haurà d'analitzar la possibilitat de signar un conveni amb el Museu del Prado o amb l'òrgan competent del qual depengui aquest museu per articular les condicions del dipòsit. Si és positiu el resultat de l'informe, el CGPJ ha de procedir immediatament a mantenir els contactes corresponents amb el Museu del Prado o l'organisme de què aquest depengui per tal d'analitzar les condicions de conservació necessàries que hauran, si escau, de considerar-se en el conveni, i les mesures mínimes imprescindibles i provisionals que hagin d'adoptar-se fins a la seva signatura. La Comissió Permanent també ha acordat sol·licitar a la Sala de Govern del TSJC que l'informi sobre el nombre i identificació d'altres obres d'art que es troben en altres dependències judicials de Catalunya, així com de les condicions jurídiques conegudes que permeten la presència d'aquestes obres a les dependències judicials. Els set quadres titularitat del Museu del Prado que alberga el Palau de Justícia de Barcelona són 'Camino de los Villares', d'Enrique Romero de Torres; 'Esperando la consulta', de Rafael García Guijo; 'Isabel la Católica presidiendo la educación de sus hijos', de Isidoro Lozano; 'Llac de Como', d'Eliseu Meifrèn Roig; 'El primer balazo', d'Enrique Esteban y Vicente; 'San Esteban, después de su martirio, en las catacumbas', d'Eduard Soler i Llopis; i 'Vuelta del asistente de un oficial muerto en la guerra de África', de Carlos María Esquivel.
|
Cultura
|
Arts
|
Méndez de Vigo acata la decisió judicial de no traslladar els murals del MNAC a Sixena. El ministre de Cultura diu que ho fa de la mateixa manera que va posar a disposició les peces del Museu de Lleida quan el jutge substitut d'Osca així li ho va requerir. El ministre de Cultura i portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, acata la decisió de la titular de jutjat d'instrucció número 2 d'Osca de paralitzar el trasllat dels murals romànics del MNAC a Sixena. ''Jo segueixo amb el que diu el jutge'', ha dit el ministre en la roda de premsa posterior al Consell de ministres d'aquest divendres, i ha posat com a exemple la seva posició de posar a disposició les 44 peces de Sixena que hi havia al Museu de Lleida quan el jutge substitut d'Osca li ho va demanar per fer-ne el trasllat a l'Aragó el passat 11 de desembre. El jutge li ho va demanar a ell perquè en aplicació del 155 el ministre també actua com a conseller de Cultura. Segons Méndez de Vigo, quan Catalunya i Aragó ''no han estat capaços d'arribar a un acord amistós i han hagut de dirimir-ho amb una controvèrsia jurídica, hem d'estar amb el que diguin els jutges''. La jutgessa d'Osca va emetre el 25 de gener una interlocutòria paralitzant el trasllat de les pintures murals del MNAC a Sixena tot i la sentència provisional del 2016 que n'obligava el retorn. Ho feia al·legant el risc que suposava per a la integritat de les pintures una operació de trasllat així com també que la sala capitular del monestir no està en condicions atmosfèriques i de climatització per acollir-les de nou i assegurar-ne la seva conservació. Precisament aquest divendres l'Ajuntament de Vilanova de Sixena, a través de seu advocat, Jorge Español, ha presentat al jutjat d'Osca un escrit de nul·litat d'aquest auto per exigir que no s'aturi el trasllat dels murals del MNAC.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Les institucions europees organitzen un debat sobre el cas català a Suècia. Catalunya participa per primera vegada a l'Almedalsveckan, un festival polític que té prop de mig segle de tradició. Representats del Parlament Europeu i la Comissió Europea a Suècia han convidat el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT) i la Generalitat de Catalunya a participar en un debat sobre el procés català cap a la independència en el marc del festival Almedalsveckan, un certamen polític que se celebra anualment a Suècia, a l'illa de Gotland, i que té prop de mig segle de tradició. És la primera vegada que Catalunya participa en aquest festival. En el debat, anomenat anomenat 'The Catalan Case within the European Union', hi ha participat el secretari general del DIPLOCAT, Albert Royo, que ha fet èmfasi en la incapacitat del govern i el parlament espanyol de donar resposta a les peticions constants de la societat catalana de votar sobre la independència. Per la seva banda, la directora general d'Afers Exteriors de la Generalitat, Maria Badia, ha recordat el pragmatisme que caracteritza la Unió Europea, que, "arribat el moment, trobarà la manera d'acollir Catalunya al seu si". I la investigadora doctoral de la Universitat d'Oxford Núria González Campañá ha posat en dubte que un referèndum sigui la millor eina per decidir sobre la independència i ha afirmat que, fora de la llei, "la democràcia es converteix en la tirania de la majoria". En aquest debat també hi ha participat l'europarlamentària del partit suec Miljöpartiet Bodil Valero, que s'ha declarat fervent defensora del dret a l'autodeterminació, "si els catalans decideixen independitzar-se, la UE hauria d'acompanyar el procés". Tot plegat ha anat precedit d'una presentació a càrrec de l'expert en multilingüisme Johan Häggman, sobre el caràcter creatiu, innovador i multilingüe de la societat catalana. El festival Almedalsveckan reuneix cada any partits polítics, societat civil, sindicats i ciutadans a l'illa de Gotland per debatre sobre els temes més diversos en un ambient festiu que té per missió apropar la política al ciutadà i enfortir la democràcia. Amb gairebé 4.000 debats i seminaris i una participació de prop de 35.000 visitants, enguany els temes més destacats han estat el Brexit i la crisi dels refugiats.
|
Política
|
Unió Europea
|
ACTUALIZACIÓ:Catorze detinguts en el desallotjament de membres dels CDR que bloquejaven la porta principal del TSJC. Els Mossos reobren el passeig Lluís Companys després de treure un a un els concentrats a les portes del palau de justícia. Els Mossos d'Esquadra han detingut 14 persones durant el desallotjament dels activistes dels CDR concentrats davant la porta principal del TSJC per denunciar "la repressió de l'Estat". Segons el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), durant l'operatiu una persona ha hagut de ser atesa "per un tema mèdic" aliè a la protesta. La concentració ha començat cap a les vuit del matí d'aquest divendres, quan desenes dels manifestants s'han lligat a les portes de l'alt tribunal. La policia ha aconseguit desbloquejar la porta del palau de justícia cap a les nou del matí. Tot seguit, els concentrats s'han assegut davant del cordó policial situat davant del TSJC tot tallant el passeig Lluís Companys i els agents els han hagut de treure un a un. Cap a un quart d'11 del matí el carrer ha quedat obert i els manifestants han quedat continguts darrere les balles que s'han situat just a la vorera de davant del TSJC per garantir l'accés per l'entrada principal. Tot i que la policia ha demanat reiteradament als manifestants que marxessin, aquests diuen que no ho faran fins que no quedin en llibertat els detinguts, que han estat traslladats a la comissaria de les Corts. (En aquesta actualització s'ha afegit que hi ha 14 detinguts i que la persona ferida ha hagut de ser atesa per un "tema mèdic") Durant aquest matí s'han viscut diversos moments de tensió entre els Mossos d'Esquadra i els manifestants. Els concentrats criden a favor de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero, demanen la "llibertat dels presos polítics", canten "els carrers seran sempre nostres", fan una crida a la "resistència pacífica", mostren la seva solidaritat amb la cupaire Anna Gabriel i diuen que Puigdemont és el seu President.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Operació de l'Agència Tributària contra el frau fiscal en una quinzena de prostíbuls de Catalunya. La investigació és d’àmbit estatal i els inspectors intenten esbrinar si els locals també han estafat clients. L’Agència Tributària va iniciar a última hora d’aquest dijous a la nit una operació en una quinzena de prostíbuls de Catalunya -concretament a Barcelona, Tarragona i Girona, contra el frau a Hisenda, segons ha publicat ‘El Pais’ i han confirmat a l’ACN fonts properes a la investigació. En l’operació, d’àmbit estatal i que a Catalunya ha comptat amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, no s’han produït detencions, tot i que s’està a l’espera d’analitzar la documentació intervinguda. A la capital catalana, els inspectors han entrat en alguns locals de Sarrià-Sant Gervasi. Segons ‘El País’, els inspectors de l’Agència Tributària han entrat als locals a la recerca de diners en efectiu i dels terminals de cobrament amb targeta amb l’objectiu de detectar fraus. L’Agència Tributària sospiten que els establiments podrien haver estafat alguns clients o facturessin imports a terceres societats. Un dels locals inspeccionats és el Pussy Cat, segons el rotatiu, que es troba a la part alta de Barcelona i del qual fa dos anys es van detenir deu dels seus treballadors –nou prostitutes i el propietari- acusats de robar clients després d’introduir-los drogues a la beguda. Un cop es trobaven sota els efectes de substàncies estupefaents, els implicats aprofitaven per sostreure els diners en efectiu que els clients portaven a sobre a més d’agafar-los targetes de crèdit i carregar imports fraudulents amb un datàfon, segons van explicar aleshores fonts policials. Els beneficis que en treien se'ls repartien entre els propietaris del local, les treballadores, l'empresa de datàfons contractada i la persona que s'encarregava de fer els cobraments. El local va rebre diverses denúncies per aquests fets. La xifra sostreta més alta és de 4.500 euros, a una altra més de 3.000 i alguna altra al voltant de 1.000 euros.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:'La força d'un destí', de Martí Gironell, i 'Las hijas del Capitán', de María Dueñas, ficcions més venudes de Sant Jordi. 'Operació Urnes', de Xavier Tedó i Vicens Estaran, i 'Las almas de Brandon', de César Brandon Ndjocu, lideren el rànquing de no ficció. La novel·la 'La força d'un destí', de Martí Gironell, ha estat la més venuda en català aquest Sant Jordi segons la llista que elabora anualment el Gremi de Llibreters de Catalunya. En castellà, el primer lloc l'ha aconseguit 'Las hijas del Capitán', de María Dueñas. La novel·la de Gironell ha estat seguida per 'Jo soc aquell que va matar Franco', de Joan-Lluís Lluís; per 'La dona de la finestra', el best seller nord-americà d'A. J. Finn; per 'Quan érem els peripatètics', que segueix les aventures dels personatges de la popular sèrie de TV3, en aquest cas descrites per Héctor Lozano, i per 'La novel·la de Sant Jordi', de Màrius Serra. Pel que fa a les vendes des del Gremi consideren que seran similars a les de l'any passat. Pel que fa a les obres de ficció en castellà, després del treball de Dueñas els lectors s'han decantat per 'Patria', de Fernando Aramburu; per 'La mujer en la ventana', d'A. J. Finn; per 'Fuimos canciones', d'Elisabet Benavent, i per 'La tierra maldita', de Juan Francisco Ferrándiz. Pel que fa a la no ficció, en català s'ha imposat 'Operació urnes', de Xavier Tedó i Vicens Estaran, mentre que en castellà ha estat 'Las almas de Brandon', de César Brandon Ndjocu. El top cinc en català l'han completat 'Bon dia, són les vuit!', d'Antoni Bassas; 'Dies que duraran anys', de Jordi Borràs; 'Per la llibertat', de David Fernàndez i Toni Soler, i 'La invasió dels robots i altres relats d'Economia en colors', del mediàtic economista Xavier Sala i Martín. En castellà, el llibre de Brandon ha estat seguit de 'Piel de letra', de Laura Escanes; de 'España quedó atrás', de Ramón Cotarelo; de 'Nada es tan terrible', de Rafael Santandreu, i de 'Sin censura', de Miguel Ángel Revilla. El Gremi de Llibreters de Catalunya ofereix també un rànquing dels llibres més venuts en l'àmbit infantil i juvenil tant en català com en castellà. En català, els cinc primers han estat 'Contes de bona nit per a nens rebels', d'Elena Favill i Francesca Cavallo; la segona part del mateix llibre, publicat per les mateixes autores; 'El meu primer llibre de Sant Jordi', de Màriam Ben-Arab Canela; 'Germans!', de Rocio Bonilla, i 'El monstre de colors', d'Anna Llenas. En castellà, els més venuts han estat 'The Crazy Haacks y la cámara imposible', de The Crazy Haacks; 'De (casi) todo se aprende', de Paula Gonu; 'El principito', d'Antoine de Saint-Exupéry; '¡Aventuras en Londres!', de Martina D'Antiochia, i 'Cuentos de buenas noches para niñas rebeldes', d'Elena Favilli i Francesca Cavallo. Des del Gremi de Llibreters de Catalunya s'ha destacat el fet que Sant Jordi s'ha escaigut aquest any en dilluns, i que això ha permès que hagi començat ja el cap de setmana. Això, sumat al bon temps, fa augurar als llibreters que les vendes seran, com a mínim, igual que les de l'any passat. Com a novetat d'aquest any, el Gremi ha participat en una iniciativa de l'Agència Catalana de Turisme en virtut de la qual una vintena de periodistes europeus de deu països han conegut i viscut Sant Jordi i el Dia del Llibre en un acte conjunt a la Casa de les Punxes de Barcelona. Les claus dels èxits d'aquest Sant Jordi Martí Gironell i els llibres del procés han estat dos dels noms que han destacat en un Sant Jordi que pot "igualar o millorar" la festivitat de l'any passat, segons apunta la presidenta del Gremi de Llibreters de Catalunya, Maria Carme Ferrer. Ferrer detalla que, per ara, "només tenen sensacions" però que aquestes "són boníssimes". El clima i la coincidència en un dia feiner han estat aliats dels llibreters per arrodonir un bon ritme de vendes del cap de setmana previ. Ferrer també ha explicat les claus de l'èxit de vendes de Martí Gironell. El periodista garrotxí, que va debutar en la literatura fa poc més d'una dècada amb 'El Pont dels Jueus', ha triomfat aquest Sant Jordi amb la història de Ceferino Carrión. "Explica històries d'una manera que tots hi entrem i el premi també ajuda", ha subratllat la presidenta del Gremi sobre la prosa de Gironell. Finalment, els llibres que han tractat el procés català en general i l'1-O en particular també han destacat entre els més venuts. Un èxit que Ferrer considera que no ha "substituït" les compres dels lectors ja que s'ha combinat amb la compra d'una novel·la.
|
Cultura
|
Lletres
|
AMPLIACIÓ:Aragonès crida a la mobilització: "Si votar és un crim, ho tornarem a fer tantes vegades com faci falta". Rovira demana unitat independentista i no fer-se "retrets" per estar "a l'altura del moment històric". El coordinador nacional d'ERC, Pere Aragonès, ha lamentat aquest dilluns que s'hagi condemnat els líders polítics independentistes "per haver votat" l'1-O i ha afirmat que si votar és un crim "ho tornarem a fer tantes vegades com faci falta". En un acte d'ERC, Aragonès ha fet una crida a la mobilització i ha reclamat que la ciutadania segueixi "dempeus" defensant el projecte republicà i la democràcia. Aragonès ha definit els polítics condemnats com "l'orgull del país" i ha denunciat una "persecució d'idees". Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a través d'un missatge de veu, ha dit que la sentència els ha condemnat "per ser independentistes", ha demanat unitat i no fer-se "retrets" ni cap "ús polític" per estar a "l'altura del moment històric". Rovira ha apuntat que la sentència "no pot resoldre una situació política" i tampoc "limitar" la democràcia. Ha reclamat defensar la democràcia, el republicanisme i la independència. "Hem d'estar a l'alçada del moment, recuperar l'espai democràtic del país. Lluitar pels drets i llibertats, en defensa del projecte polític, que ha de tenir un espai en democràcia", ha reivindicat. El portaveu al Congrés d'ERC, Gabriel Rufián, ha considerat que el país té "el millor que es pot tenir que són la gent, les places i el carrer" a diferència de l'Estat que "només té televisions, ràdios, policia, exèrcit i manipulació". "Ells ja han dictat sentència. Han fet la major agressió des del judici farsa del president Companys. Els catalans sempre hem respost votant", ha expressat. Rufián ha emplaçat la ciutadania a fer que el proper 10-N, "Catalunya dicti la seva sentència". La secretària general adjunta, Marta Vilalta, ha dit que on l'Estat ha posat "persecució i repressió" els catalans hi posaran "persistència, compromís, treball i mobilització". En la mateixa línia, el president del Parlament, Roger Torrent, ha dit que caldrà ser als carrers "per defensar els drets i les llibertats". "Avui que sentim el dolor ens diem que no pararem fins que construïm un país de ciutadans lliures que respecti els drets i llibertats", ha conclòs. "No els condemnen pel referèndum, els condemnen per ser independentistes" El també vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha expressat que als líders polítics no els condemnen per organitzar el referèndum de l'1-O "sinó per ser independentistes" i per treballar per la independència. Per això, ha dit que no renunciaran que el país sigui independent, amb justícia i igualtat d'oportunitats. Després que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, hagi titllat el judici de "procés judicial exemplar", Aragonès ha dit que ha estat una "persecució d'idees". El número dos d'ERC ha dit que tot plegat ha estat una "venjança" i ha proposat canviar la indignació i la ràbia "per la determinació, la mobilització amb intel·ligència col·lectiva". ERC ha organitzat un acte just davant de la seu al carrer Calàbria per mostrar el rebuig del partit a la sentència. L'acte ha comptat amb la presència de la plana major d'ERC i de nombroses persones que han escoltat els parlaments.
|
Política
|
Partits
|
Tres ferits de poca gravetat en un xoc frontal a l'N-260 a Cabanelles. La carretera ha estat tallada durant una hora. Tres persones han resultat ferides de poca gravetat en un xoc frontal entre dos vehicles a l'N-260, a l'altura del quilòmetre 51, a Cabanelles (Alt Empordà). L'accident ha sigut en direcció a Besalú, segons ha informat el Servei Català de Trànsit. Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís a les 8.17 hores. Cinc dotacions dels Bombers han hagut d'alliberar dos dels afectats, que estaven atrapats. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha traslladat els ferits a l'Hospital de Figueres. La via ha estat tallada durant gairebé una hora. Mentrestant, s'han fet desviaments per la sortida de Vilademires de l'N-260a. La circulació ja ha quedat normalitzada.
|
Societat
|
Trànsit
|
Junqueras agraeix a Torrent des de la presó el "compromís" per acceptar ser president del Parlament. "Ets una persona jove, preparada i capaç de sumar complicitat", afirma el president d'ERC a Twitter. Oriol Junqueras ha agraït a Roger Torrent aquest dimarts a la tarda el "compromís" de l'alcalde de Sarrià de Ter d'acceptar ser el president del Parlament de Catalunya de la pròxima legislatura. Torrent aconseguiria ser nomenat en segona volta malgrat les absències dels 8 electes a la presó o a Brussel·les i encara que els 4 diputats de la CUP no hi votessin a favor, sempre i quan els anticapitalistes tampoc hi votessin en contra i el candidat aconseguís els 58 vots que sumen els diputats del seu partit, ERC, i de Junts per Catalunya. El president dels republicans, un dels electes empresonats, ha manifestat a través del compte de Twitter que gestiona el seu gabinet: "Gràcies Roger pel teu compromís. Ets una persona jove, preparada i capaç de sumar complicitats".
|
Política
|
Parlament
|
El Claustre de la UdL exigeix l'alliberament dels polítics i líders independentistes empresonats. També acorda declarar persones 'non grates' Felip VI, Manuel Marchena i Teresa Cunillera, i que el de Cappont prengui el nom de Campus 1 d'Octubre. El Claustre extraordinari de la Universitat de Lleida (UdL) celebrat aquest dijous ha aprovat un manifest de rebuig a les condemnes als polítics i líders independentistes i a la judicialització de la política. El text exigeix "la immediata posada en llibertat de les persones injustament condemnades o en presó provisional i el sobreseïment de tots els processos penals i administratius en curs relacionats així com el retorn de les persones exiliades". D'altra banda, el Claustre ha acordat declarar persones 'non grates' al rei Felip VI, al jutge Manuel Marchena i a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. També ha aprovat que el campus de Cappont prengui el nom de Campus 1 d'octubre, així com l'adhesió de la UdL a la vaga d'aquest divendres. El Claustre de la UdL, reunit en sessió extraordinària, ha aprovat per 108 vots a favor, 12 vots en contra, i 3 en blanc, un manifest per rebutjar les condemnes als polítics independentistes i la judicialització de la política. El text, basat en una proposta d'Universitats pels drets civils i la democràcia, i amb incorporacions d'Alternativa d'Estudiants, també inclou la creació d'una comissió d'avaluació del respecte dels drets humans, civils i polítics a l'estat espanyol, formada per membres de tota la comunitat educativa, que exporti els seus resultats i conclusions a l'àmbit universitari tant nacional com internacional. D'altra banda, el Claustre ha aprovat vuit propostes de les deu presentades per Alternativa d'Estudiants, entre les quals l'adhesió de la UdL a la vaga d'aquest divendres, la declaració de persones 'non grates' al rei Felip VI, al jutge Manuel Marchena i a la delegada del govern, Teresa Cunillera, i anomenar Campus 1 d'octubre a l'actual campus de Cappont.
|
Societat
|
Universitats
|
Junqueras dóna per fet que l'Estat imposarà inhabilitacions però assegura que això no aturarà el procés. El vicepresident no està sorprès per l'encàrrec d'un informe a l'advocacia de l'Estat perquè el govern espanyol sempre actua de la mateixa manera. El vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, té assumit que des de l'Estat espanyol imposaran inhabilitacions i impulsaran accions judicials per intentar frenar el procés d'independència de Catalunya. Tant és així que, en una entrevista concedida a l'ACN, dóna per fet que des de les institucions estatals posaran "tota mena de traves" per dificultar el full de ruta del Govern. Malgrat això, el vicepresident creu que les inhabilitacions i els problemes que pugui posar l'Estat no "aturarà" el procés sobiranista. "Segur que ens en sortirem, sens dubte", ha sentenciat. A més, davant la reacció del govern espanyol a les resolucions del Parlament e el debat de política general, Junqueras no s'ha mostrat gens sorprès perquè s'hagi encarregat un informe a l'advocacia de l'Estat. I és que el vicepresident creu que l'Estat sempre actua de la mateixa manera, però igualment assegura que això no canvia el rumb de la Generalitat. L'amenaça de la inhabilitació sobre càrrecs o excàrrecs del Govern de la Generalitat plana sobre l'actualitat política, i més des que el Tribunal Constitucional demanés a Fiscalia que actuï penalment contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Oriol Junqueras, però, creu que tot forma part de la mateixa estratègia de l'Estat per dificultar els plans de Catalunya en l'àmbit sobiranista i també en molts altres. Amb tot, el vicepresident considera que aquestes accions no podran acabar amb el procés. "Oi que l'Estat espanyol posa moltes traves al desenvolupament economia de Catalunya, tantes com pot? Oi que posa fa tot el possible perquè no disposem de totes les infraestructures que més ens haurien d'ajudar en la nostra connexió amb el món i les exportacions? Oi que posa traves amb els horaris comercials, drets laborals, recaptació fiscal o disposició pressupostària? Sí, cada dia, des de fa molts anys. Oi que desenvolupa tots els mecanismes possibles perquè no quadrin els comptes de les administracions públiques de Catalunya? Sí, ho fa. I malgrat tot això aquesta societat se'n surt, i l'economia se'n surt. Que l'Estat posarà tota mena de traves amb inhabilitacions? Sí, ho farà, segur que sí. I segur que ens en sortirem, sens dubte. Igual que ens en sortim en molts altres àmbits", ha sentenciat Junqueras a l'entrevista a l'ACN. I és que per al vicepresident, l'Estat i el govern espanyol actuen així perquè és la seva manera de fer habitual. De la mateixa manera, apel·la als antecedents històrics per intentar remarcar que els plans del Govern català no decauran i que els independentistes no s'arronsaran. "Quanta gent d'aquest país que estimava la democràcia i la llibertat ha patit conseqüències de decisions judicials injustes? Milers i milers i milers i milers, i durant anys i anys i dècades i dècades. I això ens ha aturat? Ha fet que deixéssim de complir amb el nostre deure i l'imperatiu moral de fer tot el possible per ajudar a que la gent visqui millor? Oi que no? Res sorprenent. És molt difícil que ens sorprenguin, perquè ja fan tantes coses en contra d'aquesta societat...", ha afirmat el vicepresident. D'altra banda, Junqueras s'ha mostrat ben poc sorprès després que el govern espanyol hagi encarregar un informe a l'Advocacia de l'Estat arran de l'aprovació de les resolucions sobre el referèndum i el procés constituent durant el debat de política general. Per al vicepresident, tot forma part de la mateixa manera d'actuar de sempre. "Que ho encarreguen a l'Advocacia de l'Estat? Com tantes altres vegades, o d'altres vegades ho han encarregat a altres que no són l'Advocacia de l'Estat. I? El que hem de fer és garantir que la voluntat democràtica dels ciutadans de Catalunya és respectada. Que intentaran impedir-ho? Segur. Però que no ho han fet sempre?", es pregunta retòricament Junqueras. En qualsevol cas, hi veu poca novetat en l'encàrrec de l'executiu estatal. "Què hi ha de nou? En tot cas, allò que ha de ser renovat per part nostra és el compromís de permetre que les decisions depenguin dels ciutadans de Catalunya i no de qualsevol arbitrarietat d'un ministre del PP", ha sentenciat. En aquest mateix sentit, el vicepresident està segur que l'Estat "farà el que creguin oportú i nosaltres tot el necessari perquè aquest país se'n surti". "Ells faran servir totes les eines que se'ls acudeixin, com cada dia. No ens ha de preocupar el que faran de més, sinó el que ja fan cada dia", conclou Junqueras.
|
Política
|
Govern
|
Pimec posa en marxa un servei de transport de mercaderies per al comerç de proximitat durant l'estat d'alarma. La patronal facilita que les botigues puguin distribuir i enviar els seus productes tot i estar tancades al públic. Pimec Comerç ha posat en marxa un servei especial de transport de mercaderies destinat al comerç de proximitat arran de l'estat d'alarma provocat per la crisi del coronavirus. A través del Clúster Logístic de Catalunya, la patronal facilita que les botigues puguin distribuir i enviar els seus productes tot i estar tancades al públic. D'aquesta manera, els comerços poden fer servir la logística per enviar productes entre establiments (B2B) o bé fer enviaments a domicili als seus clients (B2C). Per poder accedir al servei, els socis de Pimec Comerç només han d'entrar a la pàgina de la campanya 'Tu ets el comerç' i clicar al botó 'Necessites enviar els teus productes?', on hauran d'omplir un formulari amb les dades bàsiques. Al formulari en línia s'han de posar les dades de la botiga que vol enviar els productes, detallar les mercaderies que es volen enviar –amb data i hora d'entrega- i el destinatari a on han d'anar aquests productes. "El comerç de proximitat està passant per uns moments molt crítics i aquest servei a través del Clúster Logístic de Catalunya vol crear una sinergia entre les necessitats dels comerciants i la capacitat del clúster de poder donar resposta als enviaments a domicili", ha remarcat Pimec Comerç, que recorda que d'aquest sector en depenen més de 300.000 treballadors a Catalunya.
|
Economia
|
Comerç
|
L’INCAVI i l’IRTA participen en un projecte de recerca per minimitzar els efectes del canvi climàtic en la qualitat del vi. L’estudi avaluarà mig centenar de varietats de vinya minoritàries. L’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) i l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) participen del projecte de recerca MINORVIN, on setze centres de tot l’estat espanyol avaluen com es poden minimitzar els efectes del canvi climàtic en la qualitat del vi. La iniciativa se centra en estudiar 51 varietats de vinya minoritàries, les quals es consideren infravalorades, per veure quina és la resistència a la sequera, la tolerància a fongs com el míldiu i l’oïdi, i el potencial enològic. En el cas de Catalunya, l’INCAVI i l’IRTA lideren tres subprojectes per estudiar vuit varietats i fer els anàlisis sensorials de tots els vins que s’elaboraran amb les 51 varietats analitzades al conjunt de la investigació. La col•laboració amb la investigació a nivell estatal s’emmarca dins del l’i2VI, grup de treball conjunt de l’IRTA i l’INCAVI que ofereix al sector vitivinícola tota la potència R+D del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
L’oferta en català atreu el 52% del públic dels festivals de cinema de Catalunya. Els 39 certàmens de la Catalunya Film Festivals van rebre prop de mig milió d’espectadors el 2016. Un 52% dels 460.000 assistents que van rebre els principals festivals de cinema catalans l’any 2016 van veure pel·lícules en català, tant en versió original, doblada o subtitulada. Així ho constata un estudi elaborat per la Catalunya Film Festivals (CFF), la coordinadora que agrupa 39 –els principals- festivals i mostres de cinema de Catalunya, presentat aquest divendres. L’oferta de cinema en català que ofereixen els festivals arriba al 60% de les projeccions, una “aposta” que es veu corresposta pel públic i que contrasta amb el baix percentatge d’aquesta opció lingüística al cinema comercial. Des de la CFF han posat en valor aquesta xifra, i han celebrat encara més que l’ocupació mitjana dels festivals s’eleva fins el 72%. “Són xifres esperançadores, impactants”, diu Marta Lladó, co-responsable de la coordinadora. La CFF, coordinadora que agrupa la major part de festivals i mostres de cinema de Catalunya, ha presentat aquets divendres les primeres dades d’un estudi inèdit sobre “la importància” d’aquests certàmens dins del sector cinematogràfic. De moment, l’entitat ha aportat dades relatives al nombre de projeccions, assistència als festivals o oferta per llengües, i es reserva per més endavant les relatives a facturació i impacte econòmic dels festivals. La dada més significativa, “esperançadora i impactant”, a ulls de l’organització, és la constatació que els festivals de cinema associats (entre els quals hi ha el Festival de Sitges, l’In-Èdit Beefeater, Docs Barcelona, Mecal, L’Alternativa, MOST Penedès, l’Americana o el Filmets de Badalona) presenten una alta ocupació mitjana. En concret, el nombre d’assistents a aquests festivals l’any 2016 va ser de 460.000 persones, és a dir, una ocupació del 72%. Això, sense comptar amb tot el públic generat en les plataformes VOD (visionats a la carta a través d’Internet) integrades a bastants dels festivals. “Aquesta dada contradiu una opinió minoritària però existent segons la qual hi ha masses festivals de cinema”, ha defensat Marta Lladó aquest divendres. La co-responsable del CFF ha detallat també que aquests festivals van projectar l’any passat 3.620 films de tots els gèneres (ficció, documentals, animació, tva movies i infantils) i de tots els formats (llargmetratges, curts, etc.). Quant a les projeccions de cinema en català (en versió original, subtitulada o doblada al català), representen un 60% del total de l’oferta d’aquests festivals. Aquestes sessions van rebre 240.200 espectadors, el que representa un 52% dels assistents totals als festivals registrats l’any passat. L’altre responsable de la coordinadora de festivals, Jordi Comellas, ha posat en context aquesta xifra, comparant-la amb l’exhibició de pel·lícules en català al circuit comercial de sales. Fora dels festivals, la difusió de pel·lícules en aquesta llengua va representar, entre 2010 i 2014, un 5% de totes les projeccions als cinemes catalans, ha quantificat basant-se en dades obtingudes del departament de Cultura. Comellas ha subratllat, en aquest sentit, que el subtitulat de pel·lícules en català és una de les “apostes” dels festivals de cinema catalans des de fa anys, i ha senyalat la importància del conveni signat amb el departament de Política Lingüística i la dotació pública de fons amb aquesta finalitat. “El paper dels festivals en la normalització del cinema en català, i especialment del cinema subtitulat en català és primordial i importantíssim”, ha valorat. Els reptes del CFF pel 2017 La presentació d’aquest informe ha anat acompanyada de l’anunci dels objectius de la Catalunya Film Festivals per al 2017. Segons ha detallat Comellas, els principals propòsits són reforçar les aliances amb altres agents del sector audiovisual català, ampliar els serveis als socis de la coordinadora, formar els gestors dels festivals i mostres de cinemes i, també, ampliar la itinerància de programes propis, com és la festa del curtmetratge ‘El dia més curt’, entre altres. La CFF agrupa una quarantena de festivals i mostres de cinema catalans, gairebé una trentena membres de ple dret i una dotzena d’adherits. Segons han explicat avui els seus responsable, hi ha deu certàmens més que han sol·licitat integrar-se a la coordinadora. Des del CFF també han remarcat que, si bé no representen la totalitat de cicles i/o projeccions organitzades cíclicament o no a Catalunya, sí que acullen tots els festivals pròpiament dits i, sobretot, que arrosseguen un volum de públic significatiu.
|
Cultura
|
Cinema
|
Les farmàcies de Sitges amplien l’horari d’obertura fins les onze de la nit. Els establiments, l’Ajuntament i la Generalitat van acordar el canvi per pal•liar parcialment la manca d’atenció en torn de guàrdia nocturna. A partir d’aquest dijous les farmàcies de Sitges amplien l’horari d’obertura, de manera que abaixaran la persiana a les onze de la nit. Entra així en vigor l’acord a què aquest estiu van arribar els establiments, l’Ajuntament i la Generalitat, per tal de resoldre parcialment la falta de farmàcia en torn de guàrdia nocturn al municipi. Les farmàcies obriran fins les onze de la nit des d’ara i fins a finals d’octubre –període d’estiu-, mentre que de novembre a abril tancaran a les deu. El regidor de Salut de Sitges, Jordi Mas, ha aplaudit la mesura destacant que “és un pas més” per restituir la farmàcia de guàrdia durant tota la nit i, al mateix temps, recuperar també les urgències nocturnes al CAP.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:La Catalunya Central ret homenatge per primera vegada a escriptors, editors i llibreters del territori. En les properes edicions l'esmorzar literari serà itinerant per les sis comarques. El Passeig Pere III de Manresa s'ha omplert aquest dilluns de Sant Jordi des de primera hora de visitants que s'han bolcat en la tradicional recerca de la rosa i el llibre animats pel bon temps. El tret de sortida de la diada l'ha donat, per primera vegada, l'acte institucional que ha organitzat la Delegació del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i els Serveis Territorials del Departament de Cultura a dos quarts de deu del matí a la Biblioteca del Casino. L'acte, que ha reunit una quarantena de persones, ha volgut ser un petit homenatge a la tasca de les persones que escriuen, editen i venen llibres a les comarques de la Catalunya Central.En les properes edicions, l'esmorzar literari serà itinerant per les sis comarques. L'esdeveniment també ha comptat amb un espectacle poètico-musical on s'ha interpretat el 'Clar de lluna' a càrrec d'Anna Miralpeix a la veu i Nuna al piano. El dia de Sant Jordi és un dia especial per a llibreters, escriptors i editors i des dels Serveis Territorials de Cultura de la Catalunya Central se'ls ha volgut homenatjar amb un acte institucional que per primera vegada ha tingut lloc a Maresa. El director dels Serveis Territorials de Cultura, Lluís Cerarols, ha assenyalat que l'acte ha de servir perquè totes aquelles persones del territori relacionades amb el món de la Cultura "puguin compartir projectes i propostes i que ens puguem conèixer". De la seva banda, l'expresident del Gremi de Llibreters, Antoni Daura, ha destacat l'orgull que representa per a molts catalans una Diada d'aquestes característiques "que s'ha convertit en tot un fenomen cívic, cultural i econòmica de primer nivell". El llibreter ha destacat que "aquesta espècie de catarsi col·lectiva d'allau insòlit de gent que surt al carrer per trobar un llibre i una rosa és molt interessant en tots els sentits". Gent que potser no llegeix massa, "però que aquell ho fa perquè toca". Tot i lamentar que potser el país no llegeix prou de manera suficient i sostinguda durant tot l'any, Daura ha destacat la gran creativitat que hi ha al territori i el gran volum d'obres que es publiquen. "A la gent que surt al carrer els intentem acompanyar i prescriure", però també els ha recomanat que es deixin guiar per la seva intuïció. "Que entrin a les llibreries i remenin", ha afegit. Daura ha animat els compradors a "deixar-se sorprendre", més enllà dels llibres més coneguts i mediàtics. De la seva banda, Lluís Cerarols ha volgut fer una reflexió sobre la importància de la lectura i com les noves tecnologies cada vegada més fan que molta gent s'allunyi de la lectura "lenta i pausada" que reclama un llibre. Sense menystenir les noves tecnologies, el director general ha destacat que cal fer compatible el seu ús "necessari" amb la lectura més concentrada d'un llibre. "És una qüestió de dosificació", ha assenyalat. Segons Cerarols, la diada de Sant Jordi és una bona oportunitat per trobar l'espai i el temps d'assaborir els llibres "sense estar pendents del darrer Whats app, la darrera notícia del diari digital al qual estem subscrits o les últimes piulades a Twitter".
|
Cultura
|
Lletres
|
La Terra Alta esquiva les males previsions i cull més raïm que l'any passat en una verema desigual. La campanya es tanca amb únic brot de covid i no ha calgut obrir l'alberg per aïllar temporers contagiats. La campanya de verema a la Terra Alta s'ha tancat amb alleugeriment i satisfacció. La producció ha superat fins i tot la de l'any passat, amb 36,5 milions de quilos de raïm registrats a la DO -800.000 més que l'any passat-, però ha estat una collita desigual, amb molts pagesos que "no han collit literalment res". També han funcionat els protocols per contenir la covid-19. L'alberg que es va preparar a Batea per aïllar temporers contagiats no s'ha obert i només es va detectar un brot, amb 6 positius, en un celler abans de començar la verema. A les borses de treball del Consell Comarcal i d'UP, obertes per suplir l'arribada de temporers de fora del territori, es van inscriure unes 400 persones i es van tancar 80 contractes de treball.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Torrent creu que el rebuig a l’extradició de Serret, Comín i Puig “deixa en evidència la falsedat de les acusacions”. El president del Parlament dona l’enhorabona públicament als tres polítics de Brussel·les. El president del Parlament, Roger Torrent, s’ha mostrat visiblement satisfet per la decisió de la justícia belga de no extradir els consellers destituïts Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig. En una piulada a Twitter, els ha donat “l’enhorabona” entre exclamacions i ho ha considerat “una gran notícia”. Per a Torrent, a més, la decisió “torna a deixar en evidència la falsedat de les acusacions” contra els polítics independentistes.
|
Política
|
Parlament
|
Unió de Pagesos considera "no atribuïble a raons de mercat" la disminució del preu de l'oli d'oliva. El sindicat demana a les administracions que investiguin "possibles abusos de posició de domini per part de la gran distribució". Unió de Pagesos considera que la caiguda del preu en origen de l'oli d'oliva d'un 25% a l'estat espanyol en l'últim any -segons el Consell Oleícola Internacional- "no respon a raons de mercat". Per aquest motiu, el sindicat demana a les administracions que investiguin "un possible abús de posició de domini per part de la gran distribució". A més, Unió de Pagesos, de la mateixa manera que han fet diferents associacions de consumidors, ha denunciat "frau" en l'etiquetatge de l'oli d'oliva verge i verge extra, tant pel que fa "a la manca de la indicació obligatòria sobre l'origen del producte", com pel que fa "a anomenar verge o extra verge oli d'oliva que era de qualitat llampant". Segons Unió de Pagesos, les dades del Consell Oleícola Internacional indiquen que el retrocés del consum mundial d'oli previst per la campanya 2018-2019 és del 2% respecte de l'anterior, mentre que la previsió de la reducció de les exportacions és de l'11%, la de les importacions del 7% i la de la producció, el 6%. Amb aquestes dades, "el mercat quedaria en equilibri a nivell mundial". L'organització agrària sosté que "el retrocés de dos punts del consum queda compensat per la caiguda de sis punts de la producció, i la reducció de les exportacions queda equilibrada per la caiguda de les importacions i la reducció de la producció". D'altra banda, les dades de la Unió Europea també mostrarien una situació de caiguda del consum del 3% respecte de la campanya passada i un increment del 2% de la producció, que "queda compensat per l'increment d'un 2% de les exportacions i una disminució del 32% de les importacions", segons Unió de Pagesos. Tot i això, el sindicat adverteix que els preus en origen de l'oli verge extra cauen el 25% a Espanya, el 18% a Tunísia i el 14% a Grècia, mentre a Itàlia el preu augmenta un 46%. En aquest sentit, Unió de Pagesos posa de relleu que, tot i que l'estat espanyol és el principal país productor i exportador d'oli d'oliva, "continua essent el que pitjors preus en origen ofereix a la seva pagesia, per darrera de Grècia i Tunísia". A l'Estat, d'acord amb les dades de l'informe del Ministeri d’Agricultura sobre la cadena de valor de l'oli d'oliva, un 86% de les vendes es realitzen a través d'hipermercats, supermercats i tendes 'discount'. Segons directodelolivar.com, el 70% de l'oli d'oliva que es ven en hipermercats, supermercats i tendes discount és de marca blanca i quasi el 30% restant, de grans empreses envasadores i distribuïdores. A més, el 50% de l'oli d'oliva que es ven a l'Estat el comercialitza Mercadona a través de Sovena, empresa envasadora portuguesa, mentre que el que es ven directament al consumidor final a través de cooperatives de productors no arriba ni al 2%, segons recorden des d'UP. El sindicat considera que després de tres campanyes de comercialització amb un preus "raonables" per a l'oli d’oliva verge extra, "des de la 2014-2015 fins a la 2016-2017, la distribució torna a pressionar els preus, injustificadament, per reduir el preu en origen de l'oli". Unió de Pagesos aposta perquè l'oli d'oliva s'incorpori dins de l’Observatori de preus de referència que publica el Departament d’Agricultura, "per tal de disposar d'uns preus de referència transparents", i insta les administracions "que investiguin un possible abús de posició de domini per part de la gran distribució, que condiciona els preus en origen i impossibilita la innovació a la pagesia".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:Dos detinguts en una operació dels Mossos contra el jihadisme a Roda de Ter. Jané assegura que els arrestats formaven una cèl·lula de propaganda i captació i que van adoctrinar dues dones catalanes. Els Mossos d’Esquadra han detingut dues persones en una operació antijihadista a Roda de Ter (Osona). L’operació ha començat a les quatre d’aquesta matinada i s’han fet escorcolls a tres domicilis de la localitat. Aquesta actuació s’està desenvolupant a partir d’una investigació liderada pel Jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional espanyola per presumptes delictes relacionats amb el terrorisme jihadista. Segons ha explicat el conseller d’Interior, Jordi Jané, en declaracions a Catalunya Ràdio i posteriorment des del Parlament, els arrestats formaven una cèl·lula de propaganda i captació jihadista que havien aconseguit adoctrinar a dues dones catalanes, una de Roda de Ter i una altra de Manlleu. Segons la policia catalana, la investigació es va iniciar després de detectar que l’activitat dels detinguts, de 26 i 37 anys i de nacionalitat marroquina, estava dirigida a la captació i radicalització de persones i també haurien realitzat accions d’enaltiment del terrorisme i incitació a cometre delictes de terrorisme. El conseller d’Interior ha explicat que els dos detinguts tenien una “activitat potent a la xarxa”, des d’on difonien missatges jihadistes. A més, ha assegurat que havien adoctrinat a dues dones catalanes, una de Roda de Ter de 19 anys i una altra de Manlleu de 31 anys, que “se sentien ja jihadistes” i que estaven “disposades a morir per aquesta causa”. Jané ha explicat que aquests casos d’adoctrinament van ser detectats per vigilants locals i policies municipals, en el cas de Roda de Ter el maig del 2016. El conseller ha afegit que, més enllà de “contactes directe” a la xarxa, en aquests moments no es pot afirmar que els dos detinguts tinguessin “una relació més intensa amb Estat Islàmic”, tot i que caldrà analitzar les dades que s’obtinguin durant els escorcolls. Posteriorment, en declaracions des del Parlament, Jané ha volgut destacar la “bona col·laboració” entre els cossos i forces de seguretat locals i Mossos d’Esquadra per neutralitzar els comportaments radicals. El conseller també ha detallat una de les dues catalanes adoctrinades té una relació sentimental amb un dels dos detinguts. Els Mossos han escorcollat tres domicilis a Roda de Ter dels dos detinguts i s’està obtenint tota la informació dels seus ordinadors i telèfons mòbils per saber “quines podrien ser les seves intencions”, segons Jané. El conseller ha explicat que els detinguts tenen antecedents policials no tots lligats a l’àmbit jihadista, com ara delictes violents, de lesions i amenaces “cridant ‘Alà és gran’” i ha descartat, per ara, que es produeixin noves detencions, tot i que ha dit que si arran de la informació obtinguda en els telèfons i ordinadors fossin necessàries ho comunicaran al jutge. Els dos detinguts, a qui s’acusa d’enaltiment del terrorisme i adoctrinament, han estat traslladats a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Manresa i està previst que siguin traslladats dijous a Madrid perquè declarin divendres a l’Audiència Nacional. D’altra banda, Jané ha comentat que no li consta que els arrestats en l’operació d’aquest dimecres tinguin cap relació amb l’home detingut per la policia espanyola a Benetússer, al País Valencià. En aquest cas, l’home, de 45 anys, és d’origen marroquí nacionalitzat espanyol i utilitzava diferents perfils virtuals amb noms associats a l’èpica de la jihad, publicant tàctiques de combat i enaltiment d’atemptats comesos per Estat islàmic a Europa, Síria i altres països.
|
Societat
|
Policial
|
Mataró millorarà la seguretat del l’escola Camí del Cros per evitar més robatoris. L’Ajuntament es compromet a posar més alarmes i el departament d’Ensenyament a reposar tot el material tecnològic robat. L'Ajuntament de Mataró s'ha compromès a millorar la seguretat a l'escola Camí del Cros, al barri de Cerdanyola de Mataró, que ha patit cinc robatoris en els darrers mesos. En una reunió conjunta aquest dimarts amb el departament d'Ensenyament, el consistori ha agafat el compromís de reforçar la seguretat als despatxos i dependències de l'escola més vulnerables i a millorar els protocols dels dispositius d'alarma. Els serveis territorials d'Ensenyament, per la seva banda, han afirmat que reposaran tot el material tecnològic robat. Els dos ens esperen que totes les mesures es facin el més aviat possible perquè el centre torni a la normalitat. Els acords es van prendre aquest dimarts en una reunió conjunta en la qual també hi van assistir la Policia Local i personal directiu i de serveis de l'escola. El Camí del Cros ha patit cinc robatoris des del mes d'agost. La darrera vegada que els lladres van entrar va ser la setmana passada i es van endur 29 tauletes, 250 euros en metàl·lic i el mòbil de l'escola. En els anteriors robatoris, es van endur més portàtils i van fer destrosses als vidres de l'escola i a les màquines expenedores.
|
Societat
|
Successos
|
Ferit greu un taxista en un xoc contra un tramvia a Barcelona. El servei del Trambesòs ha recuperat la normalitat a dos quarts d'onze. El conductor d'un taxi ha resultat ferit greu aquest diumenge al matí en un accident amb un tramvia del Trambesòs. Segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona el xoc ha passat poc després de les sis del matí a la cruïlla de la Diagonal amb el carrer Selva de Mar, al districte de Sant Martí. El taxista ha quedat ferit i atrapat a dins del vehicle i els bombers l'han hagut excarcerar. L'home, de 43 anys, ha ingressat greu a l'Hospital del Mar tot i que no es tem per la seva vida, segons l'Ajuntament. Com a conseqüència del xoc el servei de la línia T4 del tramvia que uneix la Ciutadella amb Sant Adrià ha quedat afectat i ha funcionat parcialment fins a dos quarts d'onze del matí, en què s'ha recuperat la normalitat.
|
Societat
|
Successos
|
Trapero: "Veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure". El major admet que potser es van equivocar en les previsions però defensa que van actuar legalment. El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha afirmat aquest dilluns a la tarda durant el judici a l'Audiència Nacional que "veure com la gent defensava les urnes era poc imaginable, difícil d'entendre i de preveure". Segons ell, els informes de la Comissaria General d'Informació preveien certa oposició a l'actuació policial l'1-O en alguns col·legis puntuals, però esperaven que les visites als centres, els avisos donats als directors perquè no entreguessin les claus i les actes aixecades els dos dies abans de la votació davant de les activitats lúdiques, tinguessin algun efecte en molta gent que decidís finalment no anar a votar. Això va permetre tancar una vintena de centres abans de les 9 del matí del dia 1. Però Trapero ha dit que esperaven tenir més èxit. En resposta al fiscal Miguel Ángel Carballo, ha admès que no van fer cap dispositiu específic per cap centre concret, sinó que el van dissenyar de forma genèrica. Preveien certa resistència passiva en alguns centres, "seure a terra i esperar la policia, no atacar-la", però no de forma tant generalitzada. "Ens va sorprendre el grau de defensa de les urnes, no prevèiem el caràcter general de la resistència", ha admès. De fet, en un document del 25 de setembre els Mossos opinaven que l'operatiu de la Guàrdia Civil del 19 de setembre interceptant butlletes a l'empresa Unipost i el 20-S a Economia hauria tingut efecte. L'interrogatori amb el fiscal Miguel Ángel Carballo ha tingut alguns punts de tensió i insistència per part de tots dos. Carballo ha intentat fer evident que els Mossos no van complir ni les diverses instruccions de la fiscalia ni la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), mentre que Trapero ha afirmat el contrari i ha dit que si van cometre algun error va ser totalment involuntari i fruit d'una previsió que va fallar. Així, el major ha explicat que van anar complint totes les instruccions de la fiscalia del mes de setembre, des de la 2 a la 5. La sisena, del 26 de setembre, ordenava perímetres de 100 metres a les escoles, també les privades, per impedir la votació, i que es requisessin els ordinadors. Trapero ha explicat que van exposar els seus dubtes legals sobre el fet de precintar centres privats o endur-se ordinadors sense ordre judicial, i dubtes operatius sobre el número d'agents necessaris i els cadenats per tancar-les. La instrucció no havia de fer-se efectiva fins el 29 de setembre, però abans, el 27, va arribar la interlocutòria del TSJC. Segons Trapero, aquesta ordre anul·lava totes les instruccions de fiscalia, cosa que Carballo ha posat en dubte. La interlocutòria, segons l'exmàxim responsable del cos, no permetia als agents desallotjar els col·legis oberts el cap de setmana de l'1-O on no se celebressin activitats preparatòries del referèndum. Així ho van entendre la resta de cossos, ha explicat, la fiscalia i el TSJC, que no van fer cap requeriment en contra. A més, en aquell moment el coordinador del dispositiu policial, Diego Pérez de los Cobos, ja estava al capdavant "per bé i per mal", i el comissari Ferran López el va informar de les actes aixecades a les escoles, unes 4.000. Ha reconegut que no era habitual una organització massiva d'activitats a les escoles un cap de setmana electoral, però ha assegurat que era "difícil distingir" les activitats ordinàries de les convocades específicament per evitar el tancament policial dels centres. Els Mossos pensaven que les actes i el manament que les escoles es buidessin a les 6 del matí de l '1-O serien "dissuasives", però només 240 escoles van deixar d'obrir. "Pensàvem que el treball previ tindria més efecte", ha admès. Trapero ha assegurat que en 110 col·legis, la policia catalana va intervenir i va vèncer la resistència passiva, tancant col·legis i retirant les urnes, però ho ha dit basant-se en les actes policials, sense que es coneguin imatges d'aquestes intervencions. En total es van decomissar 434 urnes, algunes de les quals ja eren plenes, però ha recordat que el dispositiu dels altres cossos també preveia aquesta possibilitat per invalidar el referèndum "i no per aparentar". Sobre el dispositiu policial per al mateix dia 1 d'octubre, el màxim responsable del cos ha explicat que van decidir tenir "ulls" als 2.300 col·legis electorals, i per això es va decidir enviar-hi una parella d'agents de seguretat ciutadana a cadascun. Això, segons Carballo, va generar queixes al fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, però el coordinador del dispositiu, Pérez de los Cobos, no s'hi va oposar. No obstant això, la prefectura dels Mossos va decidir activar 800 agents més, en un cos "ja tensionat", activant agents que normalment no es mobilitzen en operatius de carrer, com els d'investigació criminal, policia científica, oficines o Divisió d'Afers Interns. Això va permetre arribar als 7.850 agents activats per a les votacions, més uns 3.000 més per mantenir les comissaries en funcionament. Sobre la relació amb De los Cobos, ha explicat que ell es va oposar inicialment al fet que un coordinador extern dirigís les operacions dels Mossos, recordant que la policia catalana no havia demanat auxili a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. En una d'aquestes trobades, a més, Trapero va avisar que les actuacions policials davant de més de dos milions de votants "se'n podien anar de les mans" si hi havia algun incident. De los Cobos li va respondre que això no podia servir "d'excusa" per no actuar. Trapero ha dit que allò era inacceptable, que no era una excusa, sinó complir la llei. Quan va explicar la discussió als comissaris de la prefectura, Ferran López es va oferir per anar a les següents reunions, i Trapero va acceptar l'oferiment per tal de rebaixar la tensió. En el judici ha admès que potser es va equivocar. El fiscal li ha qüestionat que es destinessin més agents a les eleccions del 21-D que a l'1-O, però Trapero li ha recordat que ell ja no era el màxim responsable del cos en aquelles eleccions al Parlament de finals del 2017, perquè el govern espanyol l'havia destituït via l'article 155. En tot cas, ha dit que "fa molts anys que no es posen dos agents a cada col·legi electoral". Segons ell, en les eleccions habituals treballen uns 3.000 o 3.500 agents, i per això considera "estrany" el dispositiu del 21-D. Així, Trapero ha explicat que en aquells comicis es van treballar unes 80.000 hores en dobles torns, mentre que l'1-O es van treballar més de 90.000 hores en torns únics de dotze hores. El fiscal també li ha qüestionat que el Pla Àgora, actiu del 30 d'agost al 15 d'octubre, no preveiés cap dispositiu específic pel dia 1 d'octubre. Trapero ha al·legat que ell no va redactar el pla i que el motiu d'aquesta absència s'hauria de preguntar a qui el va redactar. Nega seguiment a cossos estatals Trapero també ha negat que agents dels Mossos fessin seguiments o tasques d'espionatge cap a la Policia Nacional o la Guàrdia Civil. De fet, ha remarcat que part del Pla Àgora tenia com a missió la protecció d'edificis oficials, també comissaries dels cossos estatals, on a partir del dia 3 d'octubre hi va haver concentracions. Així, s'ha desmarcat de la teoria del fiscal que els Mossos volien informar de la sortida d'unitats operatives del cos l'1-O. A més, Trapero ha afegit que, com a conseqüència que el mecanisme de coordinació "no va funcionar", el comissari Ferran López "va donar la indicació de tenir informació d'on estaven actuant" els cossos estatals "per no anar allí, però no per espiar a ningú". També ha negat que facilités informació a l'expresident Carles Puigdemont sobre quin era el col·legi més adequat per anar a votar. "Si algú ho va fer, que jo entenc que és incorrecte, ho haurà d'assumir", ha reblat. Admet actituds "impresentables" puntuals El fiscal ha carregat contra "l'absoluta passivitat" d'alguns binomis a les portes dels col·legis. Trapero ho ha negat amb caràcter general, però ha admès alguna actitud "impresentable". És el cas de dos agents que va veure per televisió mentre actuaven a primera hora en un col·legi de la Regió Central. "Li vaig dir a López que truqués al cap de la regió perquè el que estaven fent aquests agents era impresentable", ha assegurat. Dos dies després de l'1-O, Trapero va demanar obrir una investigació interna perquè els caps regionals fessin arribar aquelles conductes que consideraven que no havien seguit les indicacions de la cúpula. Tot i això, el major ha assegurat que alguns vídeos que s'han vist "estan fora de context", ja que recullen "un mínim de l'actuació policial d'una patrulla de 12 hores i no tot és el que sembla". "Mai es va modificar cap acta original" Pel que fa a les actes dels Mossos als col·legis, Trapero ha negat que es modifiqués cap d'original, sinó que dies després es va fer una revisió per fer-les "més rigoroses". En alguns casos, ha remarcat, les dades eren pitjors, motiu pel qual no tenia sentit "voler fer trampa". Pel que fa al paper de les Brigada Mòbil, els antidisturbis dels Mossos, Trapero ha justificat a preguntes del fiscal que no van actuar en cap col·legi l'1-O perquè es van dedicar a protegir manifestacions, el partit del Barça-Las Palmas o protegint edificis de l'estat davant de la previsió que hi hagués concentracions aquell dia a la tarda. "Es va optar per tenir la Brimo agrupada per si hi havia algun element greu", ha afegit.
|
Política
|
Govern
|
Finalitza l'escorcoll a l'habitatge de Sandro Rosell a Corçà. El registre ha durat unes quatre hores amb la presència de la dona de l'expresident blaugrana. L'escorcoll de la policia espanyola a l'habitatge de Corçà (Baix Empordà) de l'expresident del Futbol Club Barcelona Sandro Rosell, amb la presència de la seva dona, ha finalitzat quan passaven uns cinc minuts de dos quarts de tres de la tarda. Els agents han arribat al domicili, situat a Cassà de Pelràs, dins del terme municipal baixempordanès, a tres quarts d'onze acompanyats de la dona de Rosell, en qualitat de detinguda. Un cop ha acabat el registre, la policia espanyola s'ha endut algunes caixes. L'operatiu s'ha iniciat aquest dimarts al matí i està coordinat pel jutjat d'instrucció número 3 de l'Audiència Nacional, que manté el secret de sumari. Els investigadors sospiten que Rosell, la seva dona i tres persones més, també detingudes, podrien haver blanquejat uns 15 milions d'euros procedents de comissions il·lícites procedents de l'etapa de l'expresident blaugrana al Brasil, quan era mànager de Nike.
|
Societat
|
Judicial
|
La UPF, la UAB, la UPC i la UB encapçalen els U-Ranking de les universitats espanyoles. La classificació té en compte les diferents dimensions dels centres i valora la docència l'R+D. Les quatre universitats públiques de Barcelona, la UPF, la UAB, la UPC i la UB, encapçalen la majoria de classificacions dels U-Ranking de les 61 universitats espanyoles analitzades en els àmbits de la docència, la investigació i la innovació i desenvolupament tecnològic per part de la Fundació BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE). Així, les quatre universitats estan entre les deu primeres en la classificació general que corregeix els efectes de les dimensions de cada universitat per fer-les comparables entre elles. La UPF està al capdavant del rànquing general, amb un índex d'1,6, per davant de la UAB i la UPC, amb índex d'1,4 que ocupen el segon lloc empatades amb la Politècnica de València. La UB té un índex d'1,3, i ocupa el tercer lloc amb altres centres. La URV i la URL obtenen un índex d'1,2, seguides de la UdL i la UIC, amb 1,1, la UdG, amb 1, i la UOC amb 0,7. Si es té en compte el volum i les dimensions de la universitat, la primera universitat espanyola és la Complutense, de Madrid, amb un índex de 4,5, seguida de la UB, amb un índex de 4. La UAB i la UPC estan entre les deu primeres amb índexs de 2,9 i 2,7, respectivament, i la UPF té un índex d'1,1 i ocupa el 20è lloc. De les 15 universitats espanyoles que lideren els dos rànquings, quatre són les públiques de Barcelona. Els U-Ranking també comparen les universitats espanyoles en el marc del reconegut rànquing de Xangai. De les deu universitats espanyoles entre les 500 primeres de Xangai i que alhora encapçalen les dues principals classificacions d'U-Ranking, tres són catalanes: la UPC, la UB i la UAB. Cal tenir en compte que el rànquing de Xangai no diferencia per dimensions de les universitats, cosa que perjudica la UPF, que també surt perjudicada en l'U-Ranking Volum. De fet, de les 11 universitats espanyoles que lideren dos dels tres rànquings, n'hi ha dues de catalanes: la UPF i la URV. Si es fa un rànquing per la qualitat de la docència, la UPF i la Universitat de Navarra encapçalen la llista amb un índex d'1,4. La URL és la tercera amb 1,3 i la UPC és cinquena amb 1,2. Si es prioritza el pes de la investigació en l'elaboració del rànquing, la UAB és la primera de l'estat amb un índex d'1,9, la UPF és segona amb 1,7 d'índex, la UB és quarta amb 1,5 i la UPC és sisena amb 1,4 d'índex. Finalment, el rànquing per innovació i desenvolupament tecnològic està encapçalat per les tres grans universitats politècniques de l'estat, més orientades per la seva naturalesa cap a la transferència de coneixement al sistema productiu, liderades per la UPC, amb un índex de 3,5, seguida de la de València i la de Madrid, amb índexs de 3,1 i 2,8 respectivament. Just darrere ja ve la primera universitat no especialitzada, que és la UPF, amb un índex de 2,7. Més avall hi ha la UAB i la URV, amb 1,8 d'índex, i la URL amb 1,7 en dotzena posició.
|
Societat
|
Universitats
|
Els mossos investiguen l'apunyalament d'una dona a mans de la seva parella a Montcada i Reixac. La víctima es troba estable dins la gravetat. Els Mossos d'Esquadra investiguen l'apunyalament d'una dona de 37 anys presumptament a mans de la seva parella a Montcada i Reixac. Fonts municipals han explicat que els fets van succeir dimecres al vespre quan la víctima es trobava al carrer de les Aigües de la localitat amb el seu fill menor d'edat. La Policia Local va desplaçar-se fins al lloc després de rebre diversos avisos dels veïns de la zona i també van intervenir els Mossos d'Esquadra. Una ambulància va traslladar la víctima a l’hospital de la Vall d’Hebron, on es troba "estable dins la gravetat". La policia ha informat que la investigació dels fets està en mans de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Cerdanyola del Vallès. L'Ajuntament de Montcada i Reixac ha condemnat els fets i ha assegurat que cassos com aquest són una mostra "física i visible de les violències masclistes". La regidora d'Igualtat, Jessica Segovia ha remarcat que el consistori no és cansarà de reiterar "que està en contra de qualsevol tipus de manifestació d'aquestes característiques". Així mateix ha apuntat que la regidoria de Politiques d’igualtat treballa amb les organitzacions de dones i feministes, "per garantir els drets de les dones i assolir una Montcada i Reixac lliure de violències masclistes", ha apuntat. La regidora ha afegit que l’epicentre de les polítiques públiques ha d'incloure "el dret a la vida digna i la corresponsabilitat dels treballs de cures, així com, atacar les arrels patriarcals que impregnen les institucions”.
|
Societat
|
Successos
|
La Fanoc demana a la Generalitat prorrogar un any els títols de família nombrosa durant l'estat d'alarma. L'associació recorda que el títol atorga beneficis a les famílies per exemple de cara a les matriculacions escolars. L'Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (Fanoc) ha demanat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies que es prorrogui automàticament un any els títols de família nombrosa que hagin caducat i s'hagin de renovar durant la vigència de l'estat d'alarma. La mesura es demana davant la "impossibilitat" que tenen les famílies de poder renovar els títols ja que les oficines on s'hauria de fer estan tancades i per no perdre els beneficis que els atorguen, especialment de cara a les matriculacions escolars i universitàries. Des de la Fanoc han assegurat que la proposta ha estat "ben rebuda" pel Departament i l'ha instat a aprovar "amb urgència" aquesta mesura per resoldre l'"angoixa" de les famílies afectades.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Mundó aposta per potenciar la mediació "en l'àmbit privat i en el polític". El conseller diu que el diàleg és al seu "ADN com a govern" i ha anunciat que la mediació s'inclourà "expressament" en les funcions del departament. El conseller de Justícia, Carles Mundó, s'ha marcat com a objectiu potenciar la mediació "en l'àmbit privat i en el polític", ja que considera que "la judicialització no hauria de ser la primera opció, sinó l'última". Mundó ho ha dit en la seva intervenció en el marc de la celebració del Dia Europeu de la Mediació, que ha tingut lloc al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. "Hem demanat que expressament en la relació de funcions que té el departament s'inclogui la mediació, que no hi era", ha anunciat. D'altra banda, després de l'acte, el conseller ha destacat als mitjans que "aquells qui aposten per la judicialització d'una qüestió política estan errant en la solució". "El diàleg és el nostre ADN com a govern", ha afegit Mundó.
|
Societat
|
Judicial
|
Pugen a 12 els detinguts en el dispositiu contra la distribució d'heroïna als barris de Verdum i Roquetes de Barcelona. Aquest dijous s'han inspeccionat 6 locals més, s'han fet 52 identificacions i s'han comissat estupefaents, armes i diners. El dispositiu contra la distribució d'heroïna que Guàrdia Urbana de Barcelona i Mossos d'Esquadra van iniciar ahir als barris de Verdum i Roquetes ha comportat aquest dijous un altre detingut, de tal manera que la xifra global puja a 12. Avui s'han inspeccionat sis locals i espais públics dels dos barris, on els cossos policials sospitaven que es contribuïa al tràfic i consum de drogues. A banda del nou detingut, Guàrdia Urbana i Mossos han fet 52 identificacions i han comissat estupefaents, armes prohibides i diners fraccionats. També s'han interposat una denúncia per defraudació de fluid elèctric i quatre denúncies d'administratives. Cal recordar que, segons la policia, els investigats distribuïen heroïna des de domicilis dels barris de Verdum i Roquetes, al districte de Nou Barris. Ahir ja es van intervenir diferents quantitats d'aquesta i altres substàncies estupefaents, així com eines per a la seva manipulació, diners i un llistat de control de les vendes. La policia també va fer entrades als municipis de Cerdanyola del Vallès, Sant Adrià de Besòs i l'Hospitalet de Llobregat.
|
Societat
|
Policial
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.