sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Vilafranca rehabilita una casa del segle XIX per crear vuit pisos socials per a gent gran. L'edifici és annex a una altra finca on també s'han adequat habitatges protegits. L'Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha rehabilitat la Casa Feliu, construïda a finals del segle XIX, per crear vuit pisos socials per a gent gran. L'edifici, preservat a l'inventari local, prové d'una donació particular que també incloïa una finca annexa on ja es van habilitar tres pisos protegits per a persones grans. Tots els pisos del projecte tenen entre 40 i 60 metres quadrats i es destinaran a gent gran perquè així ho van requerir els propietaris de les finques quan van fer-ne la donació. Les obres s'han allargat sis anys perquè han estat condicionades a diversos plans d'ocupació. La inversió de la reforma ha estat de més d'un milió d'euros i ha estat cofinançada entre l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
|
Economia
|
Habitatge
|
Junqueras: "No hi ha cap republicà al món que deixi les seves eines en mans dels enemics de la república". El president d'ERC insisteix en la necessitat de prioritzar formar Govern. El president d'ERC i vicepresident destituït pel 155, Oriol Junqueras, ha advertit aquest diumenge de la necessitat de prioritzar la formació d'un Govern a Catalunya. "No hi ha cap republicà al món que deixi les seves eines en mans dels enemics de la república", ha assegurat en un missatge que el líder republicà, en presó preventiva al centre penitenciari d'Estremera, ha transmès a l'ACN. Junqueras ha fet aquest advertiment el dia després que Junts per Catalunya (JxCat) hagi proposat investir president com a molt tard el 14 de març, amb Carles Puigdemont com a primera opció, situant Jordi Sànchez com a primera alternativa i un quart candidat després per evitar eleccions.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Arrimadas vol ser cap de llista de Cs per Barcelona: "Em deixaré la pell perquè Rivera sigui president d'Espanya". El líder del partit taronja assegura que va "a per totes" amb "la dona més preparada i valenta". La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha anunciat aquest dissabte el seu salt a la política espanyola i es presentarà a les primàries per ser cap de llista del partit taronja per Barcelona el 28-A. "Ha arribat el moment de treure Sánchez de la Moncloa. Hem deixaré la pell perquè Albert Rivera sigui el pròxim president del govern espanyol", ha exclamat Arrimadas en el moment de fer l'anunci, durant un míting conjunt amb Rivera a Madrid. El líder de la formació ha celebrat que "la dona més preparada i valenta" de la política espanyola sigui al seu costat en la pròxima campanya: "Això vol dir que anem a per totes i que volem governar Espanya. El 28-A hem d'omplir les urnes de vots taronges enviant Sánchez a l'oposició". Arrimadas assegura que les pròximes eleccions generals representen un "moment històric" pel constitucionalisme i treu pit per defensar-lo "allà on és més difícil". És en aquest context que la líder de Cs a Catalunya aposta per fer un "pas endavant" i s'afegeix al projecte estatal de Rivera, sent cap de llista per Barcelona –haurà de superar unes primàries abans. "Tinc la gran responsabilitat de defensar els constitucionalistes catalans, però estic segura que la llibertat i la convivència només arribarà a Catalunya si Cs governa a Espanya", assegura. En aquest sentit, Arrimadas assegura que seria de "justícia poètica" que fos Rivera, "un català", qui encapçali el govern que sorgeixi de les eleccions del 28-A. Durant la seva presentació en ple centre de la capital espanyola, la líder taronja ha assegura que "no és fàcil" ser de Cs a Catalunya i ha rescatat les crítiques recurrents de la formació a la política lingüística o al model educatiu. "Tenim un problema que afecta al cor de la societat, el nacionalisme". Arrimadas també ha carregat contra el govern de Pedro Sánchez i el seu diàleg amb el Govern: "Qualsevol regidor de Cs té mes valentia que tot el govern de Sánchez per defensar el constitucionalisme". Segons la líder de Cs, el PSOE ha "abandonat" els catalans en benefici d'un "separatisme descontrolat". Inés Arrimadas va formar part de les llistes de Cs al Parlament de Catalunya l'any 2012 i els següents comicis, els de 2015 i 1017 en va ser ja la cap de llista, després del salt a Madrid del líder de la formació taronja, Albert Rivera, unes passes que ara ella també segueix amb la seva candidatura.
|
Política
|
Partits
|
Tallen una part de la sortida de Mataró Oest de la C-32 per les obres de millora de l'enllaç. S'interromprà la circulació en sentit al Torrent de les Piques i a la Riera de Cirera i es recomana utilitzar la sortida Mataró Nord per accedir a l'Hospital de Mataró. Des del dimarts 18 de setembre i fins el divendres 26 d'octubre quedaran tallats al trànsit dos ramals de la sortida Mataró Oest de la C-32. En concret els que van cap al Torrent de les Piques i cap a la Riera de Cirera. Els vehicles que circulin per l'autopista en sentit Girona només podran utilitzar aquesta sortida per dirigir-se cap a la ronda dels Països Catalans o cap a la Via Europa. Per accedir a l'Hospital de Mataró es recomana fer el canvi de sentit a la sortida Mataró Nord. Aquest tall de trànsit es produeix pels treballs d'ampliació de la galeria de serveis dels vials de l'autopista per on Aigües de Mataró té l'accés a part de la xarxa. Les obres consisteixen en la construcció d'un nou accés a la galeria, afectada per les obres de millora de la connexió de l'enllaç de Mataró Oest de la C-32. Els treballs tenen un import de 150.000 euros, finançat al 50 % per Aigües de Mataró i el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. L'actuació està inclosa en les obres de millora de la connexió a l'entorn de la C-32 amb l'enllaç de Mataró Oest, en marxa des del mes de juny, i que consisteixen la construcció d'un nou ramal, adjacent al de l'entrada de l'autopista cap a Barcelona, per connectar el carrer d'Estrasburg i la plaça de la Gran Bretanya. Les obres tenen un pressupost d’uns 2,3 MEUR, un termini d0execució de deu mesos i complementen els del nou enllaç que va entrar en servei el 2016.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:L'Hospital de Tortosa anima les mares que alleten a fer-se donants de llet. En la Setmana Europea de la Lactància Materna, el centre impulsa la primera trobada per donar suport a l'alletament matern després de l'alta hospitalària. A Catalunya neixen cada dia, de mitjana, dos nadons prematurs extrems, que pesen menys d'1,5 quilos. Aquests nounats no poden ser alletats per la seva mare perquè encara no té llet i les donacions al Banc de Llet ajuden que aquests nadons sobrevisquin. En la Setmana Europea de la Lactància Materna, l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa ha impulsat la primera trobada entre una trentena de mares que alleten els seus fills, llevadores i membres de la Comissió Territorial d'Alletament Matern per donar-los suport però també per animar-les a fer-se donants de llet. Ara, a Tortosa hi ha unes set mares donants i, al país, unes 150 donants de mitjana. Núria Vilanova, metgessa del Banc de Llet a la demarcació de Tarragona, destaca que la dificultat de captar donants es basa en el fet que, a diferència de les donacions de sang, la llet només es pot donar "durant una època molt concreta". La gran majoria de mares opten per l'alletament matern. De fet, segons la pediatra de l'Hospital i coordinadora de la Comissió d'Alletament, Neus Rodríguez, al centre hi ha uns 1.200 parts cada any de les quals un 90% de mares són donades d'alta fent alletament matern. Amb tot, Rodríguez destaca que és difícil fer un seguiment un cop donada l'alta. L'alletament matern té diversos beneficis per la seva elevada qualitat nutricional que no aporta cap altra llet artificial, segons Rodríguez. A més, és clau pel sistema immunològic dels nadons, sobretot en nens prematurs. Segons diversos estudis, també pot aportar beneficis en l'aprenentatge o major agudesa visual, a més de reforçar el vincle amb la mare. Segons Vilanova, la llet materna "té uns beneficis que estan constatats" i per això s'intenta difondre el missatge que vinguin "força mares" a fer-se donants de llet. Des del 2011, a Tortosa han donat llet 17 mares i amb trobades com la d'aquest diumenge s'espera que s'incrementi el nombre de donants. "A la mare que li sobri aquesta llet, benvinguda serà al Banc de Llet per als nens que neixen amb menys d'un quilo i mig i necessiten llet materna", ha apuntat. La gran dificultat per mantenir estable el nombre de donants de llet és que és variable i les donants només poden ser-ho en un període concret. "És una època de la vida molt curta i, tal com en sang se'n pot donar més –entre tres o quatre cops a l'any-, la llet només es pot donar fins que en tinguis, o fins que et vagi bé", ha detallat la metge del Banc de Llet a Tarragona i Terres de l'Ebre. Els nens prematurs extrems són aquells que neixen pesant menys de 1.500 grams i que tenen una salut precària. La llet materna és el millor aliment per sobreviure perquè aporta tots els nutrients necessaris per al seu creixement. Quan no poden ser alletats per la mateixa mare, la solució és recórrer a la d'altres mares que tenen llet suficient i en poden donar. Tot el procés es fa sota prescripció mèdica. Les donacions de llet són processades, congelades i duren uns tres mesos. En cinc anys, es calcula que més de 2.000 mares han donat llet a més de 1.500 nens nascuts prematurs a Catalunya.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Christine & The Queens desplega els seus encants al Primavera Sound. Mac DeMarco es guanya el públic del festival repassant alguns dels 'hits' discogràfics. Christine and the Queens, la banda formada per la cantant francesa Héloïse Letissier, ha desplegat aquest dijous al Primavera Sound els encants de 'Chris' (2018), el seu segon disc d'estudi publicat aquest any però amb la mirada posada a 'Chaleur humaine', el seu treball de debut. Cinc anys després del seu primer àlbum, amb el qual va destapar una ambigua identitat, la cantant manté l'aposta per les melodies suaus i tenyides de 'funk' acompanyades d'un cabaret de sintetitzadors. La seva proposta connecta amb el pop dels anys 80 amb cançons en anglès i francès amb sons i estètica inspirada en Michael i Janet Jackson. Una estona abans, el músic multiinstrumentista canadenc Mac DeMarco ha actuat a l'escenari SEAT amb la seva banda per presentar el seu últim treball, 'Here comes the cowboy'. Chris, el nom que ha adoptat la cantant francesa, ha començat el concert amb 'Comme si', seguida de la popular melodia de 'Girlfriend', totes dues del seu segon disc. En el que ha estat un repàs per al seu repertori, ha cantat peces com 'Tilted', 'Follarse' -ella mateixa es qualifica de pansexual i contrària a la classificació binària-, 'Heroes' a 'capella', per acabar amb 'Saint Claude', del seu 'Chaleur humaine'. Un quilòmetre més enllà de l'escenari de Christine & The Queens, DeMarco i els membres de la banda han tirat de 'hits' per posar-se el públic a la butxaca. El grup, vestits amb roba molt esportiva o, fins i tot, tocant descalços, no han deixat d'interactuar amb els assistents, demanant traduccions de diverses frases en català i castellà i fent-se bromes els uns als altres. Courtney Barnett imposa el seu to Courtney Barnett ha arribat a l'escenari Pull&Bear Primeravera Sound amb un nou disc sota el braç, 'Me How You Really Feel' (2018), més introspectiu i amb el qual vol tornar a trencar esquemes del públic. La cantant, hereva del grunge, ha superat va les dificultats per publicar un segon disc i ho deixa clar des del mateix títol. Crítiques a les xarxes socials, que tracta amb una descàrrega d'ironia a 'Namelesss, Faceless', aborda temàtiques com el masclisme i les violències que se'n deriven, amb cites a Mandela i Carrie Fisher. Barnet ha fet gala de les lletres més personals de l'últim àlbum i melodies clàssiques que aporten el millor de l''indie' La cantant australiana de rock va captar l'atenció de públic i crítica l'any 2013 amb la publicació del doble EP 'A Sea of Split Peas' i es va consolidar amb 'Sometimes I Sit and Think, and Sometimes I Just Sit' (2015). Ha guanyat diversos ARIA Music Awards i ha estat nominada a un Grammy com a millor artista revelació.
|
Cultura
|
Música
|
Atrapen un lladre quan intentava esbotzar un caixer automàtic de Llagostera amb una escarpa i un martell. La Policia Local l'ha pogut enxampar in fraganti gràcies a l'alerta d'un veí que ha escoltat el soroll dels cops. La Policia Local de Llagostera (Gironès) ha atrapat un lladre quan intentava esbotzar un caixer automàtic del poble amb l'ajuda d'una escarpa i un martell. Els fets han tingut lloc cap a un quart de quatre de la matinada en una entitat situada a la plaça Catalunya. Un veí ha escoltat el soroll que feia l'individu mentre ventava cops al caixer i ha alertat la policia. Una patrulla ha anat fins a la plaça i allà ha enxampat el lladre in fraganti. L'home, un gambià de 43 anys que viu a Llagostera, quan s'ha vist descobert no ha oposat cap mena de resistència. Els agents l'han detingut per una temptativa de robatori amb força i l'han traspassat als Mossos d'Esquadra, que l'han traslladat fins a la comissaria de Girona. El detingut no té antecedents. L'intent de robatori ha tingut lloc en plena matinada. Quan passaven pocs minuts d'un quart de quatre de la nit, la Policia Local de Llagostera ha rebut l'avís d'un veí alertant-los que sentia uns cops molts forts procedents del carrer. Una patrulla ha anat fins a la plaça Catalunya i allà s'han trobat amb el lladre en plena feina. L'home intentava esbotzar un caixer automàtic situat a la façana d'una entitat bancària que hi ha al lloc. I per fer-lo saltar, li anava ventant cops amb una escarpa i un martell. En veure's descobert, l'home no ha oposat cap mena de resistència. Els agents l'han identificat i l'han detingut per una temptativa de robatori amb força. Es tracta d'un gambià de 43 anys, que viu a Llagostera mateix i a qui no li consten antecedents. La Policia Local ha traspassat el cas als Mossos d'Esquadra. Una patrulla d'aquest darrer cos ha traslladat el detingut fins a la comissaria de Girona, on s'hi estarà fins que passi a disposició judicial.
|
Societat
|
Policial
|
La Fira d’Art Modern i Antic (FAMA) es consolida a les Reials Drassanes de Barcelona. Hereva de l’antiga Fira d’Antiquaris, s’ha fet més selectiva i oberta a col·leccionistes i visitants a parts iguals. La Fira d’Art Modern i Antic de Barcelona (FAMA) obre aquest dimecres les portes de la seva segona edició a les Drassanes. Hereva de l’antiga gran fira d’antiquaris de Montjuïc, FAMA es consolida amb el nou model, que emfatitza el caràcter de “fira d’art”, segons destaca el President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, Carles Xarrié. La mostra aplega més d’un miler de peces de pintura, escultura, joieria i ceràmica, amb una trentena d’expositors de tot l’Estat, dels quals un 30% són nous. Enguany, a més, la fira recupera “el costum” de treballar amb fundacions i col·leccionistes catalans, i ha convidat la Fundació Mascort a exposar una mostra de la seva col·lecció rarament vista.
|
Cultura
|
Arts
|
Cs Lleida reclama a la Paeria reubicar l'exposició de fotografies de gran format sobre l'1-O instal·lada al carrer Major. La formació taronja presenta una queixa formal per la "decoració partidista" de diversos espais públics de la ciutat. El grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Lleida ha presentat una queixa formal a la Paeria davant la presència de "diversos elements partidistes decorant els carrers de Lleida". En la queixa, la formació taronja reclama retirar "immediatament" l'exposició de fotografies de gran format de tretze fotògrafs lleidatans instal·lada al carrer Major i reubicar-la al Centre d'Art la Panera. Així mateix, demana la retirada del mural gegant de color groc col·locat per l'ANC a la canalització del Segre per commemorar el tercer aniversari de l'1-O. En el mateix sentit, Cs Lleida també demana "retirar qualsevol altra resta i residu de caràcter partidista dels espais públics que pugui vulnerar la neutralitat d'aquests". Cs recorda que "la Constitució garanteix en el seu article 16 la llibertat ideològica i de culte dels individus", incidint així mateix en què "cap confessió ni ideologia tindrà caràcter estatal". El grup taronja també recorda que en l'article 103.1 s'explicita que "l'Administració pública serveix amb objectivitat als interessos generals" i que, de la mateixa manera, segons la Llei municipal i de règim local de Catalunya "les entitats locals serveixen amb objectivitat als interessos públics que li són encomanats". El grup municipal de Cs assenyala que la jurisprudència s'ha pronunciat per fets similars com a "pancartes fent referències a presos situades en les façanes d'ajuntaments del País Basc o símbols independentistes a Catalunya", tot considerant "inadequat l'ús d'espai públic que comprometi el principi de neutralitat política i objectivitat al qual ha de cenyir-se l'actuació institucional", segons afirmen des de Ciutadans. La formació taronja addueix que "usar els carrers i espai públic amb finalitats partidistes amb el beneplàcit de l'Ajuntament, vulnera de manera flagrant el principi de neutralitat institucional que ha de mantenir la Paeria de Lleida".
|
Política
|
Política municipal
|
AMPLIACIÓ:Detingut per atracar a punta de pistola una oficina bancària a Amer. Els Mossos d'Esquadra han arrestat el lladre a l'estació de tren de Girona. Un lladre ha atracat a punta de pistola la sucursal bancària del Banc Popular a Amer (Selva). Els Mossos d'Esquadra han rebut l'avís cap a les nou del matí. L'assaltant, que segons testimonis ha arribat a l'entitat en bicicleta, ha entrat sol al banc amb la cara tapada, ha amenaçat els treballadors amb l'arma de foc i ha aconseguit endur-se diners de la caixa, prop de 20.000 euros. Després, ha fugit del lloc. Els Mossos d'Esquadra de l'Àrea d'Investigació Criminal de Girona han obert una investigació i han aconseguit identificar el suposat atracador. Li han seguit el rastre fins a Girona, on l'han detingut cap a les tres de la tarda a l'estació de tren. Segons fonts properes al cas, el lladre tenia intenció de marxar de les comarques gironines. Els Mossos han recuperat part del botí. El detingut té uns 50 anys i és veí de la zona. Es dona el cas que a principis de febrer un lladre, amb el mateix modus operandi, va atracar una oficina del Banc Popular a la Cellera de Ter. L'atracament ha tingut lloc cap a les nou del matí a la sucursal del Banc Popular situada a l'avinguda Barcelona de la localitat d'Amer (Selva). Segons testimonis, el lladre ha arribat a l'entitat en bicicleta. Un cop dins, ha amenaçat els treballadors amb una arma de foc curta –no ha transcendit si era simulada- ha aconseguit endur-se uns 20.000 euros de la caixa. Després d'arreplegar els diners, ha fugit de nou amb la bicicleta. Els Mossos d'Esquadra de l'Àrea d'Investigació Criminal de Girona han obert una investigació. Després d'identificar el suposat autor de l'atracament, li han seguit el rastre fins a Girona, on l'han detingut cap a les tres de la tarda a l'estació. Segons fonts propers al cas, l'atracador tenir intenció d'agafar un tren per marxar de les comarques gironines. Amb la detenció, els Mossos han aconseguit recuperar gran part del botí. El detingut com a suposat autor d'un robatori amb violència i intimidació té uns 50 anys i resident a La Cellera de Ter. Està pendent de passar a disposició judicial. A principis de febrer hi va haver un atracament semblant a una sucursal bancària del Banc Popular a la Cellera de Ter. També pels volts de les nou del matí, el lladre va entrar al banc amb el rostre cobert i va perpetrar el robatori a punta de pistola. Els Mossos estan investigant si es tractaria del mateix autor per les circumstàncies semblants entre els atracaments.
|
Societat
|
Successos
|
Els sindicats valoren positivament l'acord assolit amb la direcció de Saint Gobain. Les organitzacions informen la plantilla dels termes concrets i anuncien el final de la vaga aquest dimarts. Els sindicats que representen la plantilla de Saint Gobain –CGT, CCOO i UGt- han valorat amb satisfacció l'acord tancat amb la direcció de l'empresa aquest diumenge a la matinada. Aquest dilluns al migdia han informat dels detalls finals l'assemblea de treballadors, que han respost de forma gairebé unànime a favor dels termes acordats, segons ha subratllat el president del comitè d'empresa, José Alberto García. Entre d'altres aspectes, es preveu recol·locar tota la plantilla de la planta de Glass dins del grup, prioritzant la planta de Sekurit a l'Arboç i altres del grup a Catalunya. L'acord ha suposat el desbloqueig el centre logístic de Bellvei i la desconvocatòria de la vaga a partir de demà dimarts a les sis de la matinada. Segons CCOO, l'acord suposa donar una "solució no traumàtica" al conflicte i permetrà "garantir la màxima ocupació possible". Queda pendent ara de concretar el pla social i les baixes incentivades per a les persones de més de 60 anys. Els treballadors que no vulguin ser recol·locats, cobraran indemnitzacions de 15.000 euros els que tinguin una antiguitat inferior a un any; 30.000, en el cas que sigui inferior a quatre anys; i 30.000 més 60 dies per any treballat, sense límit de mensualitats, pels que superin els quatre anys. L'empresa també ha ofert una garantia de viabilitat de quatre anys de la planta de Sekurit: en cas de cessar l'activitat, s'aplicarien aquestes mateixes condicions als treballadors. "Les condicions són millors que les de Nissan", ha subratllat el president del comitè d'empresa, satisfet pel resultat.
|
Economia
|
Empresa
|
Govern i Moncloa aposten per un diàleg que "vehiculi una proposta política d'ampli suport" i s'emplacen a reunir-se al gener. Torra i Sánchez es reuneixen d'una banda, i Aragonès, Artadi, Batet i Calvo de l'altra, per després trobar-se tots sis al Palau de Pedralbes. La Generalitat i la Moncloa han pactat un comunicat conjunt després de les tres trobades d'aquest dijous a la tarda al Palau de Pedralbes (Barcelona). Els dos executius aposten per un diàleg que "vehiculi una proposta política d'ampli suport a la ciutadania catalana", després de constatar que hi ha un "conflicte" sobre el futur de Catalunya. Així ho ha explicat la portaveu del Govern, Elsa Artadi, en una roda de premsa posterior, i també ho ha subratllat la ministra Meritxell Batet, en una altra compareixença més tard. El president de la Generalitat, Quim Torra, i el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, s'han reunit d'una banda. Paral·lelament, Artadi i el vicepresident, Pere Aragonès, també s'han reunit amb les ministres Carmen Calvo i Batet. Després tots sis s'han trobat alhora, en una imatge que Palau ven com a "reunió", però Moncloa com a "salutació cordial". Els dos executius s'han emplaçat a tornar-se a reunir al gener, amb Aragonès, Artadi, Calvo i un altre membre de l'executiu de Sánchez.
|
Política
|
Govern
|
Juqueras i Rovira encapçalaran la llista d'ERC si no és possible una candidatura que superi JxSí. Els republicans també inclourien els consellers empresonats. El president d'ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general dels republicans, Marta Rovira, encapçalaran la llista del partit si no hi ha candidatura conjunta del sobiranisme que superi JxSí, tal i com han confirmat fonts de la formació a l'ACN. L'objectiu d'Esquerra és, a més, incloure-hi els consellers empresonats, a més de diputats i càrrecs que han tingut un paper rellevant durant l'anterior legislatura. Així s'ha concretat en el Consell Nacional que ERC ha celebrat aquest dissabte, i on s'ha prioritzat, però, una gran llista conjunta del sobiranisme que superi JxSí i aplegui també la CUP i almenys la part de Podem Catalunya que representa Albano Dante Fachin. Fonts coneixedores d'aquesta reunió han explicat a l'ACN que hi ha hagut unanimitat sobre la necessitat que Rovira tingui un paper important, hi hagi candidatura única o no. La llista s'anirà concretant a partir dels propers dies.
|
Política
|
Partits
|
Bescansa deixa la direcció de Podem lamentant no haver pogut evitar el “xoc de trens” entre Errejón i Iglesias. Els adverteix que el partit “ja no pertany” als fundadors i que cuidar-lo és una obligació “ètica” perquè és “l’única eina” per defensar-se “dels abusos dels poderosos”. La diputada al Congrés per Podem Carolina Bescansa i el membre del partit Nacho Álvarez han anunciat que fan “un pas al marge” de la direcció de la formació en una carta a la militància. Ambdós lamenten no haver pogut evitar el “xoc de trens” entre Íñigo Errejón i Pablo Iglesias malgrat els esforços per “desactivar l’enfrontament” a través del col·lectiu Mayo-2011 i l’espai Pensando Vistalegre que van constituir fa un mes. “Per ara no hem aconseguit els nostres objectius”, lamenten. Bescansa i Álvarez deixen la direcció però ho fan advertint les dues faccions enfrontades que el partit “ja no pertany” als qui el van fundar i que és una “obligació ètica i política” dels seus dirigents cuidar-lo, perquè és “l’única eina que tenen les grans majories del país per defensar-se de les injustícies de la crisi i dels abusos dels poderosos”. A la missiva a la militància Bescansa i Álvarez subratllen que la situació política d’Espanya ha canviat, però lamenten que la situació social “segueix travessada per les mateixes dificultats i penúries” que en el moment que va néixer Podem. De fet, afirmen que el partit “també s’ha transformat”. S’ha fet “més gran i més fort”, tot i que “no prou” com per garantir el canvi “que seguim somiant per al nostre país”. Tenint en compte aquest context, els fins ara integrants de la formació lamenten que s’hagi arribat a la Segona Assemblea de la formació amb el partit “atrapat” en un “eix de confrontació entre dos companys”, un eix que, afirmen, “ha dificultat el desenvolupament dels debats” que van fer aflorar la formació. També indiquen que la “intensificació” i “l’extensió territorial de l’enfrontament” ha provocat un “embull de soroll” que dificulta la comunicació amb els qui han ofert el seu suport al partit, “moltes vegades amb enorme sacrifici”, i que esperen dels dirigents de Podem que segueixin “defensant els seus drets”. Bescansa i Álvarex lamenten que siguin “els equips més forts” els que “actuen d’esquena a la voluntat de diàleg i acord” i per això afirmen que no poden integrar-se a cap de les llistes que competiran per la direcció política de l’organització. “Serem més útils treballant per a la recuperació dels grans debats polítics que van fundar Podem, i per impulsar els acords que s’hauran de produir després de Vistalegre”, continuen, per acabar: “En aquests moment, això només ho podrem aconseguir fent un pas cap al marge en aquesta escena”.
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:Dos desapareguts i dos ferits lleus d’un pesquer involucrat en un xoc contra un mercant davant del port de Barcelona. Els fets han tingut lloc poc després d’un quart de quatre de la tarda a 1,5 milles nàutiques de la bocana sud. Dues persones desaparegudes i dues més ferides lleus, les quatre tripulants d’un pesquer, és el balanç provisional del xoc en el qual s’ha vist involucrada aquesta nau i un vaixell mercant –un abordatge, segons el llenguatge que ha fet servir Salvament Marítim- que ha tingut lloc aquest dilluns a la tarda a 1,5 milles nàutiques de la bocana sud del Port de Barcelona. Fonts de Salvament Marítim han indicat també que els fets han tingut lloc cap a les 15.21 h, quan per causes que es desconeixen el mercant, de grans dimensions, i el pesquer han xocat. Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha explicat que a les 16.15 h els Bombers de la ciutat han rebut una petició de col·laboració i hi han enviat efectius de la divisió de submarinistes. Els dos ferits lleus han pogut ser rescatats, però de moment els submarinistes segueixen buscant els dos desapareguts. (S'ha afegit el detall de l'indret on ha tingut el sinistre i que els quatre afectats pertanyien al vaixell pesquer) De moment no ha transcendit el nombre de tripulants d’una i altra embarcació. Tampoc ha transcendit si hi ha hagut més afectacions a banda dels dos desapareguts i dels dos ferits lleus.
|
Societat
|
Successos
|
Boya recorda als Mossos que “es deuen a les institucions catalanes” i els crida a “desobeir les ordres de Fiscalia”. La diputada de la CUP diu sobre la Guàrdia Civil i la Policia espanyola: “Estan perdent el temps i no els volem a casa nostra”. La diputada de la CUP Mireia Boya ha volgut dirigir-se aquest dimecres als agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola que aquestes setmanes han arribat a Catalunya per ordre del govern espanyol. Durant l’acte que Universitats per la República ha celebrat a Barcelona, Boya ha “saludat als ‘Piolins’ infiltrats” i els ha dit que “estan perdent el temps”. “Estan en una terra que no es la seva, no els volem a casa nostra i no tenen res a fer diumenge perquè votarem”, ha sentenciat, arrencant els càntics dels assistents cridant “fora les forces d’ocupació”. De la mateixa manera, ha volgut dirigir-se als Mossos d’Esquadra per recordar-los que són "treballadors públics”. “Us deveu només a les institucions catalanes i al poble de Catalunya. Recordeu-ho diumenge quan aneu a les portes dels col·legis electorals. Desobeïu les ordres de Fiscalia. Perquè amb tanta ordre ens estan ordenant no respirar, no ser, deixar de ser poble. I a mi només em dona ordres ma mare, ningú més!”, ha etzibat. Mireia Boya també ha volgut enviar un missatge als directors dels centres educatius i responsables de centres sanitaris que són punt de votació de l’1-O. “No esteu sols, estem tots nosaltres darrere. No deixarem a ningú sol”, ha dit. D’altra banda, Boya ha tingut també temps per carregar contra l’Estat espanyol i les acusacions de la Fiscalia. “Ens estan acusant de sedició. Sona a franquisme, i jo dic als jutges i fiscals que si la sedició és lluitar contra el feixisme, intentar recuperar drets i llibertats, poder debatre i fer actes al carrer, i exercir el dret a l’autodeterminació, sí, sóc sediciosa. Declareu-vos sediciosos!”, ha sentenciat. Per últim, ha volgut deixar clar que, en contra del que algunes formacions polítiques han proclamat, l’1-O “no és una mobilització contra el PP, no és un procés participatiu, no és una cassolada general”. “Diumenge només té un qualificatiu: referèndum d’autodeterminació i si guanya el ‘sí’, proclamarem la independència. No tenim cap altra sortida”, ha conclòs. L’acte d’Universitats per la República l’ha obert el diputat de JxSí i cantautor, Lluís Llach, que després de cridar a participar massivament al referèndum, ha criticat durament el govern espanyol per intentar impedir-lo. “Els hereus més directes del franquisme intenten estossinar la vostra vida. A fer punyetes el franquisme! Que se’n vagi a parir panteres el franquisme!”, ha etzibat. També ha intervingut a l’acte, celebrat a la plaça Universitat de Barcelona, el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pissarelo. En el seu missatge, cridant a “participar i mobilitzar-se” el proper diumenge, ha reivindicat que els catalans “no són súbdits, són ciutadans lliures que entenen que no ho serien si per exercir la seva llibertat han de dependre del permís dels més poderosos”. “No podem acceptar que es vulgui prohibir el nostre dret a autogovernar-nos i autodeterminar-nos”, ha dit, tot reclamant “una república que llenci un missatge al món i que convisqui de manera fraternal amb el conjunt de repúbliques ibèriques”.
|
Política
|
Partits
|
El Govern nega que la mobilització davant del TSJC pel judici del 9-N suposi una pressió als jutges. Munté assegura que milers de persones es van concentrar contra la judicialització de la vida política. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha rebutjat que la mobilització d’aquest dilluns davant les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel judici del 9-N hagi suposat una “pressió” envers els jutges. D’aquesta manera, ha replicat el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que veu en la mobilització una “coacció” al poder judicial. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Munté ha considerat que desenes de milers de persones es van mobilitzar en contra de la judicialització de la vida política. “Són dues coses ben diferents”, ha afegit. A més, ha considerat que els que hi veuen pressions “no entenen ni volen entendre de què estan fetes les mobilitzacions dels darrers anys”.
|
Política
|
Govern
|
Agricultura treu a consulta pública el nou decret de gestió de les dejeccions ramaderes. La nova normativa pretén assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, i garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles. El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha tret aquest dijous a consulta pública al seu lloc web el projecte del nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes i d'aprovació del programa d'actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries. Des del departament han explicat que en els pròxims dies es publicarà l'edicte al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que dona conèixer l'inici del període d'informació pública de 45 dies, per tal que tothom qui vulgui pugui formular-hi les observacions, els suggeriments o les al·legacions que consideri oportunes. A través d'aquest nou decret, Agricultura vol "assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteix la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i agrícoles". Per aconseguir-ho, la nova normativa preveu tres grans línies d'actuació. D'una banda, la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; en segon lloc aposta per la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència, i, finalment, se centra en el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la traçabilitat dels moviments. Des del Departament d'Agricultura remarquen que es tracta "d'un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs, amb una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius, una aplicació feta amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, en l'exportació dels excedents de nutrients". Presentació al sector eines per a millorar la gestió de les dejeccions La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Teresa Masjuan, serà l'encarregada d'inaugurar aquest divendres la jornada de camp 'Resultats del projecte Life+ Futur Agrari. Millora de la gestió del nitrogen a l'agroramaderia catalana', que se celebrarà a Castelló de Farfanya (Noguera), i en la qual es presentaran al sector eines per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes. 'Futur Agrari' és un projecte cofinançat pel Programa LIFE+ de la Unió Europea (UE) que, des del seu inici, el setembre de 2013, ha posat en pràctica tecnologies existents de gestió de la fertilització i tractament de dejeccions ramaderes. L'objectiu és fer arribar al sector aquelles eines existents per a millorar el maneig de fems, purins, gallinasses i altres adobs, així com per a donar pautes per a minimitzar els continguts elevats de nutrients en zones de Catalunya amb una elevada concentració ramadera. En la jornada es presentaran els resultats obtinguts durant aquests quatre anys. Al llarg del projecte s'han lliurat més de 600 butlletins d'assessorament personalitzats a agricultors que conreen cereals (panís i ordi), i per al cultiu del panís s'ha donat un pas més en l'assessorament amb la utilització de drons, avionetes i imatges de satèl·lit com a eina per ajustar la recomanació de fertilització en cobertora en estadis fenològics propers a floració. El projecte 'Futur Agrari' ha estat coordinat per Agricultura i ha comptat amb la participació de l'Agència de Residus de Catalunya, el Centre de la Propietat Forestal, l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) i la Fundació Mas Badia, entre altres institucions.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Un estudiant de la UPC descobreix el primer sistema triple de nanes blanques observat mai. El descobriment ajudaria a explicar fets com l'expansió de l'univers. Un estudiant d'Enginyeria Física de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha descobert en el seu treball de fi de grau el primer sistema triple de nanes blanques observat mai, identificat gràcies al satèl·lit Gaia. Es tracta del primer descobriment d'un sistema triple d'aquest tipus de romanents estel·lars que s'ha fet mai, un fenomen que ajudaria a explicar fets com l'expansió de l'Univers. El descobriment s'ha publicat a la revista 'Monthly Notices of the Royal Astronomical Society', una de les publicacions internacionals de referència en l'àmbit de l'astrofísica. El sistema s'ha batejat per la comunitat científica com J1953-1019. L'objectiu del treball de Martí Perpinyà, de 22 anys, era trobar sistemes de dues nanes blanques, també força estranys. A partir de les dades recollides per la Gaia Data Release 2 (DR2), una de les missions d’astronomia més importants de l’Agència Espacial Europea (ESA), en Martí ha trobat uns 50 sistemes binaris de nanes blanques, però també el sistema triple. Les nanes blanques són els romanents estel·lars més comuns, que es generen quan una estrella de massa menor que 9-10 masses solars esgota l’hidrogen que feia servir com a combustible nuclear. Al final de les subseqüents etapes de combustió nuclear, l’estrella expulsa la major part del seu material a l’exterior i origina una nebulosa, mentre que el seu centre es contrau per la força de la gravetat i augmenta la seva densitat. Quan la nebulosa es dispersa, el nucli de l'estrella, la nana blanca, va refredant-se amb el temps. Es tracta d’un fenomen que afectarà la majoria d’estrelles conegudes, inclòs el sol. Juntament amb les estrelles vermelles, les nanes blanques són les estrelles més comuns de l'univers. Amb una mida similar a la de la Terra, tenen tanta massa com el sol, són extremadament denses. A causa d'aquesta peculiaritat, les nanes blanques no poden excedir un límit de massa, prop d'1,4 vegades la del sol. Si això passa, la nana blanca explota com a supernova tipus Ia (SNIa), un dels esdeveniments més lluminosos de l'univers. Una forma possible de produir SNIa és per col·lisions de nanes blanques en un sistema triple resolt. No obstant això, aquesta configuració mai no s'havia observat, fins ara. Mesurant els paràmetres estel·lars de les tres nanes blanques s’ha pogut demostrar que la probabilitat existeix, encara que sigui petita, que les dues nanes blanques internes del sistema xoquin i explotin com a SNIa en un futur proper. Tal i com explica Alberto Rebassa, professor del Departament de Física de la UPC i un dels tutors del treball, "el sistema triple resolt de nanes blanques ajuda a demostrar fenòmens com les explosions estel·lars que expliquen l’expansió accelerada de l’univers". Aquesta troballa, per tant, "obre la porta a demostracions científiques de teories de l’astrofísica que hi ha actualment sobre la taula".
|
Societat
|
Recerca
|
Iceta replica que els òrgans del PSOE i del PSC tenen aprovada una resolució "contrària a una gran coalició" amb el PP. "No hi ha motius per canviar de posició", diu el socialista després que Felipe González hagi apostat per deixar governar a Mariano Rajoy amb l'abstenció de Pedro Sánchez. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, no ha vacil·lat i ha volgut ser contundent en ser preguntat sobre la seva posició davant un possible acord entre PSOE i PP per permetre que Mariano Rajoy segueixi sent president del govern espanyol. "Jo sóc contrari a una gran coalició. I això està aprovat en una resolució del Comitè Federal del PSOE i del Consell Nacional del PSC", ha sentenciat, tot afegint que creu que "no hi ha motius per canviar de posició" i que ell és favorable a un "govern de canvi amb majoria àmplia" que garanteixi una investidura de Pedro Sánchez però també l'estabilitat que permeti "l'acció de govern". La resposta –donada en sortir de la seva primera reunió amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont- arriba el mateix dia que l'expresident espanyol Felipe González hagi apostat, en una entrevista a El País, per permetre que Mariano Rajoy i el PP segueixin governant amb l'abstenció del PSOE en la seva investidura. A més, la postura d'Iceta expressada aquest dijous serà, segons ha avançat, la mateixa que defensarà dissabte vinent al comitè federal del PSOE. Tot i discrepar amb González de la fórmula de govern, Iceta ha volgut remarca que sí coincideix amb la reflexió de l'expresident "sobre la lectura dels resultats electorals". "Tot i la victòria del PP, el seu descens en vots i escons fan que el missatge dels electors sigui de canvi més que de continuïtat, i aquesta lectura ens porta a defensar el relleu", ha sentenciat.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Brussel·les reclama "propostes concretes" per avançar en les negociacions del Brexit que Johnson vol accelerar. El primer ministre diu que la UE estarà "menys disposada" a concedir el tipus d'acord que vol el seu govern si veu que el parlament britànic pot aturar la sortida. La Comissió Europea ha reiterat que espera veure "propostes concretes" per avançar en les discussions sobre el Brexit que ara el primer ministre britànic Boris Johnson vol accelerar. L'executiu europeu ha confirmat aquest divendres que el govern de Johnson ha demanat que els seus equips negociadors es puguin reunir a la capital belga dos cops per setmana. Així, Brussel·les i Londres continuaran la setmana que ve les negociacions "a nivell tècnic" sobre l'Acord de Retirada que han mantingut els darrers dies. En relació a la suspensió del parlament, Johnson ha defensat que Brussel·les estarà "menys disposada" a concedir el tipus d'acord que vol el seu executiu si veu que el parlament britànic pot aturar la sortida. El primer ministre britànic ha assegurat que augmentant els preparatius per un trencament abrupte han "reforçat" la seva posició davant la UE perquè mostren que són "seriosos" sobre l'amenaça d'un Brexit sense acord. Johnson està immers en una polèmica al Regne Unit per la seva suspensió del parlament fins a mitjans d'octubre. L'oposició acusa el líder conservador de voler silenciar la cambra en un moment clau de les negociacions del Brexit i obstaculitzar un possible rebuig parlamentari a una sortida de la UE sense acord.
|
Política
|
Unió Europea
|
Artadi replica a Sabrià sobre la Crida: "No volem trepitjar ni que desapareguin els partits" . La portaveu del Govern creu que seria "sensible" que els partits independentistes permetessin la doble militància. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha replicat al president d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, que la Crida no vol trepitjar ni que desapareguin els partits. En una entrevista a Rac 1, Artadi també ha reivindicat la transversalitat del nou "moviment polític" i ha rebutjat que se li pengin etiquetes al·legant que entre fundadors de la Crida hi ha gent de totes les tendències i famílies: des de l'ecologisme, el socialisme, d'Iniciativa, de la tradició de convergència i de la democràcia cristiana. En aquest context, ha afegit que seria "sensible" que els partits independentistes permetessin la doble militància, tenint en compte que la Crida és un "paraigua per a un moment particular". Artadi ha insistit que la Crida desapareixerà quan es faci efectiva la República i que els partits han de continuar existint. Així mateix, ha assegurat que el moviment polític defuig de les etiquetes perquè se les posa totes. Per a Artadi, la Crida és una "tercera pota" que vol fer de paraigües i impulsar la unitat per un temps concret. La també consellera de la Presidència ha assegurat que l'objectiu de la Crida no és presentar-se a les eleccions municipals però ha afegit que els fundadors podran decidir si es presenten en uns comicis si ho consideren convenient.
|
Política
|
Partits
|
Les presons comencen dilluns un curs escolar adaptat a la covid i evitant la barreja entre alumnes de diferents mòduls. Hi haurà professors assignats a cada mòdul que només atendrà aquells presos. El nou curs escolar a les presons començarà dilluns 21 de setembre a les escoles de formació d’adults que hi ha als nou centres penitenciaris de Catalunya i ho farà adaptant les mesures per la covid. Una de les principals és que els alumnes aniran a classe sempre amb companys del mateix mòdul i en cap cas es barrejaran, de forma similar als grups estables de les escoles ordinàries. L'activitat docent es durà a terme principalment a les aules habilitades als mòduls de les presons i comptaran amb professors assignats a cada mòdul, que nomes atendran a aquests alumnes. La mascareta serà obligatòria per a alumnes i professors i s'hauran de seguir la rests de mesures per evitar el risc de contagi de covid-19. Una part de la formació també s'impartirà als espais educatius de les escoles d’adults, on es desplaçarà l’alumnat d’un mateix mòdul per torns i dies, sense que es produeixi intercanvi entre persones internes de diferents unitats. En aquesta àrea els alumnes de cada mòdul seran atesos de forma més personalitzada. Seguint les indicacions sanitàries, tant alumnes com professors hauran de dur mascareta, rentar-se les mans abans i després de finalitzar l'activitat formativa i cada vegada que hagin d'entrar o sortir de l'aula. Els espais s’hauran de ventilar abans de començar l’activitat, obrint les finestres durant 10 minuts, i un mínim de tres vegades al dia. A les aules hi haurà un aforament del 50% de la seva capacitat i s'haurà de mantenir la distància d'un metre i mig de separació entre els assistents. A més, les aules s'hauran de netejar abans que entrin els alumnes i després de cada ús. Les classes del curs 2019-2020 es van interrompre el 12 de març a causa de la pandèmia. Durant aquests sis mesos no hi ha hagut classes presencials, però a partir de la segona quinzena d’abril, els equips docents dels centres -amb la col·laboració del personal de tractament- van dur a terme videoconferències amb l’alumnat, especialment amb aquells que segueixen estudis superiors al graduat en Educació Obligatòria. A la resta d’alumnes, se’ls va facilitar materials educatius perquè poguessin continuar la seva formació. D’altra banda, i per pal·liar la manca d’activitats formatives, el Departament de Justícia va incorporar una trentena de dinamitzadors culturals per fer activitats educatives i esportives als centres penitenciaris fins que s’iniciés de nou el curs escolar. L’any passat es van matricular 3.929 interns als diferents cursos que s'imparteixen a les escoles de formació d'adults dels centres penitenciaris. Aquests alumnes suposen més de la meitat de les persones que compleixen pena de presó a Catalunya. En aquests centres s'imparteixen els mateixos estudis que a les escoles d'adults del carrer: estudis fins al nivell d’ESO i preparació de proves d’accés a cicles formatius,se’ls facilita accés a estudis superiors (UNED, UOC) i batxillerat a distància (IOC-Institut Obert de Catalunya) i atenció a la diversitat. El gran gruix dels alumnes cursen estudis inicials i bàsics que els permeten obtenir la titulació de graduats en educació obligatòria.
|
Societat
|
Educació
|
El Festival Esperanzah! celebra 10 anys de vida amb majoria femenina al cartell i a l'equip tècnic. Txarango s'acomiadarà durant una temporada dels escenaris posant punt final a la seva gira amb l'espectacle 'Abaraka'. El Festival Esperanzah! del Prat de Llobregat arriba al seu desè aniversari "desbordant" la desigualtat de gènere amb un 70% de representació femenina al cartell i l'equip tècnic, com ha anunciat en roda de premsa el seu codirector Óscar Rando. Per primera vegada, el festival reservarà la programació musical d'una de les seves jornades a les dones, que també integraran la totalitat de l'organització. La festa, que tindrà lloc de l'11 al 14 d'octubre al Parc Nou, acollirà el final de gira de Txarango, que s'acomiadarà dels escenaris durant una temporada amb l'espectacle 'Abaraka'. També dirà adéu el grup Gossos, que després de 25 anys de música ha preparat per a l'Esperanzah! un dels seus últims concerts. Coincidint amb la seva desena edició, el festival presenta per primera vegada 'Esperanzah! es Muher', una jornada que comptarà amb un cartell i un equip tècnic íntegrament femení. Així, el dia 12 s'oferirà "una programació tota de dones, no només sobre l'escenari, sinó també darrere", en paraules de Rando, que considera aquesta iniciativa com "una gran fita" i opina que la desigualtat de gènere és "un desequilibri històric que la cultura ha d'agafar com a bandera". La coorganitzadora d''Esperanzah! es Muher', Amparo Sánchez, ha expressat que aquesta proposta respon a l'objectiu de "fer una discriminació positiva que serveixi de denúncia davant d'aquesta situació on les dones som minoria i seguim guanyant menys que els nostres companys". Entre les artistes programades destaquen Arianna Puello, AnaTijoux, La Mari i Vinila Bon Bismark. El festival, en fase de cooperativització, acull de nou en aquesta edició el Festiclown, que presentarà espectacles de circ i humor. També torna la carpa de fòrum social on s'oferiran xerrades sobre economia solidària, dones i música i refugiades, entre altres qüestions. L'Esperanzah, considerat per l'organització com "la festa de l'economia solidària", destina la totalitat de l'import de les entrades a projectes solidaris. "No es paga una entrada, sinó que es fa una donació", ha puntualitzat Rando. Comiats musicals Txarango posarà punt final a la gira de dos anys de presentació del seu tercer disc, ' El cor de la terra', amb un concert "on passaran moltes coses", tal com ha anunciat el cantant de la banda, Alguer Miquel. "Hi haurà una escenografia especial; mai hem muntat un 'tinglado' com aquest", ha avançat. L'escenari de l'Esperanzah també acollirà un dels últims concerts del grup Gossos, que ja va anunciar fa unes setmanes que després de 25 anys de música faria una "parada indefinida", com ha recordat el seu cantant, Natxo Tarrés. "Estem molt contents de poder venir a l'Esperanzah a fer no només un concert, sinó un concert que serà especial", ha subratllat. Ebri Knight, Balkan Paradise Orchestra, Las Migas, Buhos i Pupil·les són només alguns de la resta d'artistes que completen el cartell d'un Esperanzah que es proposa en aquesta edició aconseguir 200.000 euros per finançar projectes socials, humanitaris i d’economia solidària.
|
Cultura
|
Música
|
El telèfon d'atenció a afectats i familiars de les víctimes dels atemptats ha atès més de 9.000 trucades. L'atenció es fa en diferents idiomes. El telèfon d'atenció a afectats familiars de les víctimes dels atemptats (900400012) de Barcelona i Cambrils ha atès més de 9.000 trucades des de dijous. La majoria de consultes, 3.012, han estat per temes de mobilitat, restriccions i confinament. I 560 trucades han estat de persones que preguntaven pels seus familiars. Aquest servei d'atenció i informació es fa en diferents idiomes i es va activar quan es va saber que s'havia produït un atemptat amb múltiples víctimes a Barcelona. El telèfon gratuït, que encara està actiu, té 300 línies i compta amb un total de 148 operadors que han informat sobre els atemptats a familiars de possibles víctimes i ciutadans sobre les afectacions causades pel dispositiu de seguretat i els serveis posats a disposició dels afectats. Aquest servei ha estat coordinat entre Protecció Civil de la Generalitat i la Direcció General d'Atenció Ciutadana (012). Paral·lelament, també s'ha reforçat el telèfon d'emergències 112 per atendre les trucades derivades dels atacs. El dispositiu d'assistència psico-social a afectats i familiars d'afectats i víctimes pels atemptats segueix en funcionament, segons un comunicat de Protecció Civil difós aquest dissabte. L'operatiu de la Generalitat, que en el cas de Barcelona és conjunt amb l'Ajuntament de Barcelona, implica diversos departaments del Govern com Presidència, Interior, Salut, Justícia, Exteriors, a més dels ajuntaments de Barcelona i Cambrils, AENA-Aeroport de Barcelona-El Prat, Creu Roja, el cos consular acreditat a Barcelona i altres organismes i institucions que col·laboren coordinadament com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i diversos Ministeris. La matinada de dijous a divendres, i coordinadament amb AENA, CUESB (Ajuntament de Barcelona), Mossos d'Esquadra, IMLC, Creu Roja i els diferents consolats, es va establir un dispositiu (que segueix operant) d'acollida i recepció de familiars de possibles víctimes mortals i ferits a l'Aeroport de Barcelona-El Prat. Els familiars eren acollits per equips d'atenció psco-social en sales específiques habilitades, informats i traslladats als diferents centres sanitaris en el cas dels ferits i en el cas de les possibles víctimes mortals eren traslladats a la Ciutat de la Justícia, seu de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC). 24 forenses fan les autòpsies A la Ciutat de la Justícia es van habilitar des del primer moment espais per atendre als familiars de les víctimes que estan operatius les 24 hores del dia, i en els que han treballat 24 forenses de l'IMELC realitzant autòpsies, equips de policia científica obtenint mostres ante-mortem, equips d'atenció psico-social del Centre d'urgències i emergències socials de Barcelona (CUESB) de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Oficina d'Atenció a la Víctima del Delicte (OAVD) del Departament de Justícia, amb el suport de personal de Creu Roja. A més, un servei d'intèrprets facilitava l'atenció als familiars estrangers i un equip de Mossos d'Esquadra de proximitat realitzaven, en el seu cas, la comunicació oficial de la mort a la família amb presència d'un psicòleg i prèvia autorització judicial. Tot aquest dispositiu ha comptat des del principi amb la col·laboració dels consolats corresponents en el cas dels estrangers. A més, Protecció Civil de la Generalitat s'ha coordinat des del primer moment amb l'Oficina de Atención a las Víctimas del Terrorismo (Ministerio de Interior). El dispositiu també preveu des del seu inici l'acompanyament a familiars per realitzar gestions que poguessin necessitar realitzar com anar a un hospital a veure a altres familiars ferits o anar a recollir pertinences personals que van restar en el lloc dels fets. Des dels primers moments i fins divendres al matí va estar operatiu un punt d'atenció a afectats en l'Hotel Avinguda Palace on equips especialistes psico-socials van atendre afectats que es trobaven en la zona de l'atemptat però no estaven ferits i veïns i turistes que no podien accedir a domicilis i hotels més propers a la zona de l'atemptat. Igualment, el CUESB (Ajuntament de Barcelona) va habilitar des del primer moment la seva seu al carrer Llacuna un dispositiu per acollir familiars d'afectats ferits. Durant la primera nit 19 persones van passar-hi la nit i 130 persones van ser-hi ateses en contacte amb els consolats i amb presència de psicòlegs i traductors en el cas dels estrangers. Addicionalment, en tots els centres sanitaris on hi ha hagut afectats atesos hi ha treballat psicòlegs i treballadors socials del sistema de Salut per atendre als afectats i als seus familiars, conjuntament amb els professionals del SEM.
|
Societat
|
Salut
|
El PSC subscriu les declaracions de Borrell en que assegura que Catalunya "està al límit d'un enfrontament civil". El secretari d'organització del partit assegura que és "convenient" alertar dels risc que hi ha i lamenta no haver estat més "contundent" amb la via unilateral. El secretari d'organització del PSC, Salvador Illa, ha assegurat que sempre és "bo", "convenient" i "necessari" alertar dels risc. Illa ha donat suport així a les declaracions del ministre espanyol d'Afers Estrangers, Josep Borrell, que ha assegurat aquest diumenge en una entrevista a La Sexta que la societat catalana està "profundament en tensió, al límit d'un enfrontament civil". Des del PSC han recordat que volen "empènyer" per restablir la convivència entre catalans i han manifestat que al país s'han de poder celebrar homenatges a l'escriptor Miguel de Cervantes a la universitat "sense que hi hagi incidents" i que tothom s'ha de poder expressar "amb normalitat" i no sentir-se "cohibit" per una simbologia que vol "homogeneïtzar l'espai públic". Illa s'ha qüestionat si la seva formació va ser suficientment contundent en alertar del "risc" i les "conseqüències" de la via unilateral.
|
Política
|
Partits
|
La Granadella rememora els 80 anys dels bombardejos de la Guerra Civil. Una ruta pels refugis i una recreació històrica amb batalla han recordat l'episodi més cruel de la història del poble. El municipi de La Granadella, a les Garrigues, ha rememorat aquest dissabte els 80 anys dels bombardejos de la Guerra Civil que "arrasar" el municipi un 25 de desembre, tal com ha explicat Josep Maria Navàs, un dels organitzadors d'aquesta commemoració i veídel municipi. Entre les activitats organitzades destaquen dues rutes matinals pels refugis que es van crear en aquella època per tot el poble i també una recreació històrica en què hi han participat una cinquantena de figurants, entre els quals hi ha el grup de recerca de la Universitat de Barcelona, Didpatri. Com a novetat en aquesta edició s’hi ha afegit el municipi de Soleràs, on també s'han fet diverses rutes guiades al voltant dels escenaris de la guerra.
|
Societat
|
Memòria històrica
|
La Generalitat rectifica l'estructura de les PAU d'aquest any responent a les demandes dels estudiants. Incorpora Història de l'Art en la fase general i obre la porta a què exàmens d'aquesta fase serveixin també a la fase específica. Amb una carta als directors de centres, l'Oficina d'Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya ha comunicat nous canvis en els exàmens de la selectivitat d'aquest curs, després que les novetats anunciades pel secretari, Arcadi Navarro, aixequessin polèmica entre estudiants i professors. Així, el comunicat concreta que a les 4 assignatures que es podien escollir com a cinquè examen de la fase general s'hi suma Història de l'Art. A més, a la fase específica, que els alumnes fan voluntàriament per pujar nota, es podrà comptabilitzar l'examen fet a la fase general, de manera que se soluciona la problemàtica de les ponderacions. En aquest sentit doncs, un alumne podrà optar a pujar amb la matèria que prefereixi, ja que si l'examen l'ha fet a la fase general, se li podrà tenir en compte a la fase específica, és a dir, el mateix examen li comptarà dues vegades, sempre que hagi obtingut més d'un 5. La fase específica és voluntària i els alumnes poden examinar-se de tres matèries, tot i que només es té en compte la puntuació dels dos millors exàmens. Les ponderacions depenen de la carrera que es vulgui estudiar. Precisament aquest punt era el què més polèmica havia aixecat i havia estat motiu d'una recollida de firmes a change.org ja que estudiants i professors consideraven que s'havien canviat les normes a només quatre mesos de les proves, fet que podria perjudicar les notes finals dels alumnes. En l'estructura de la selectivitat es manté la possibilitat d'examinar-se de matèries que no s'hagin cursat al Batxillerat , i la transitorietat de quatre anys per adaptar-se a la nova normativa de llengua catalana.
|
Societat
|
Educació
|
La CUP veu "gestió de l'autonomia" en el discurs de Torra i hi troba a faltar mesures per impulsar l'autodeterminació. Vidal Aragonés avisa el Govern que estan esperant "propostes concretes" i no "propaganda" sobre els pressupostos. El diputat de la CUP Vidal Aragonés ha retret al president de la Generalitat, Quim Torra, que hagi fet un discurs basat en la "gestió de l'autonomia" durant el debat de política general d'aquest dimecres, en què els cupaires hi han trobat a faltar mesures concretes per impulsar l'autodeterminació i "per a les classes populars". Ho ha dit en declaracions als mitjans després de la intervenció de Torra al Parlament, un discurs sobre el qual Aragonés ha preguntat "si es tracta d'una intervenció seva o d'allò que li dicten les direccions dels partits". També n'ha destacat que el president s'ha centrat en els pressupostos, tot i que la CUP "encara" espera que el Govern en concreti "propostes concretes que tinguin alguna efectivitat". "El que tenim fins ara són propostes inconcretes o propaganda", ha lamentat.
|
Política
|
Parlament
|
Bonvehí i Sànchez van acordar al març que PDeCAT i JxCat es repartirien per igual els dirigents de la nova direcció. L'entesa inclou que cap de les dues organitzacions pot fer servir la marca de Junts per Catalunya sense un aval previ. El president del PDeCAT, David Bonvehí, i l'encara president del grup parlamentari de JxCat, Jordi Sànchez -també líder de la Crida- van acordar el mes de març que les dues formacions es repartirien per igual els dirigents de la direcció de l'espai que s'ha d'endreçar, a partir d'aquest estiu. Tal com ha avançat l''ARA' aquest dimarts i ha confirmat l'ACN, Bonvehí i Sànchez van signar un document que també inclou que cap de les dues organitzacions podria fer servir la marca de Junts per Catalunya en unes eleccions sense un aval previ dels dos líders polítics. Des del PDeCAT asseguren que l'acord encara es manté viu, després del cicle electoral. El document té l'acord de Carles Puigdemont, amb qui ja s'han reunit -per separat- el propi Bonvehí, i també figures destacades de PDeCAT i JxCat com els consellers Miquel Buch i Damià Calvet, o la vicepresidenta del PDeCAT i diputada al Congrés, Míriam Nogueras, per abordar la reordenació de l'espai. També s'espera que l'expresident Artur Mas visiti Puigdemont els propers dies, un cop s'hagin constituït els ajuntaments –el dia 15. S'espera que els moviments interns s'incrementin a partir del dia 17, després que ja s'hagin tancat els acords en l'àmbit local. Juliol clau S'espera que el juliol sigui un mes clau per endreçar l'espai de JxCat i PDeCAT. El sector de Bonvehí vol reivindicar els alcaldes que han sortit reforçats el 26-M, i que pretenen pressionar per tenir pes en la direcció de JxCat –quan passi a ser un partit polític formal. Altres veus també aposten per forçar una assemblea del PDeCAT per escollir-ne una nova direcció que desbanqui el lideratge de Bonvehí. Aquesta assemblea seria extraordinària, ja que se'n va celebrar una l'any passat -la que va expulsar Marta Pascal- i no en tocaria una fins el 2022. Per liderar aquests moviments sonen els propis Buch i Calvet, com també l'actual portaveu del Govern, Meritxell Budó. Del sector més afí a Bonvehí sonen noms com els de la consellera Àngels Chacón o Marc Solsona. En funció de com avancin aquestes converses el Govern de Quim Torra es podria tornar a veure obligat a fer canvis a les conselleries. L'objectiu és endreçar l'espai de JxCat i PDeCAT al llarg de l'estiu per dedicar la tardor a enfortir lideratges, amb la mirada posada en unes eleccions al Parlament, que diverses veus d'aquest entorn situen a finals d'hivern.
|
Política
|
Partits
|
Condemnat a 4 anys i mig de presó el veí de Salt que va abusar de la seva fillastra i li feia veure vídeos pornogràfics. L'Audiència de Girona prohibeix al condemnat acostar-se a la menor durant 10 anys i mig, li n'imposa 6 de llibertat vigilada i l'obliga a indemnitzar-la amb 3.000 euros. L'Audiència de Girona ha condemnat a 4 anys i mig de presó el veí de Salt (Gironès) que va abusar sexualment de la seva fillastra i que la va obligar a veure vídeos pornogràfics. La sentència recull que els fets van tenir lloc entre el 2014 i el 2016, quan la menor tenia entre 9 i 12 anys. El tribunal recull que el processat, Juan Carlos G.G., es va aprofitar de la nena quan tots dos estaven sols a casa. En una ocasió, li va posar un vídeo amb contingut sexual a la tablet; i en una altra, es va dutxar amb ella i la va obligar a netejar-li els genitals. La sentència condemna Juan Carlos G.G. pels delictes d'abús i provocació sexual. Li imposa una pena de 4 anys i mig de presó i li prohibeix acostar-se a menys de 300 metres de la fillastra durant 10 anys i mig. A més, un cop surti de la presó, l'obliga a passar-se 6 anys en llibertat vigilada. En matèria de responsabilitat civil, el processat haurà d'indemnitzar la menor amb 3.000 euros pel "perjudici moral" que li va causar.
|
Societat
|
Judicial
|
Retiren 16 medicaments amb ranitidina per la detecció d'un possible element cancerigen. Són fàrmacs que ajuden a reduir la producció d'àcid a l'estómac. L'Agència Espanyola del Medicament ha ordenat la retirada de 16 medicaments amb ranitidina perquè s'ha detectat un possible element cancerigen en alguns d'ells. Són fàrmacs que ajuden a reduir la producció d'àcid a l'estómac, indicats per a úlceres gàstriques o reflux. En alguns s'ha observat N-Nitrosodimetilamina, classificat com a cancerigen a partir d'estudis en animals. Està present en alguns aliments i en algunes fonts d'aigua, però no és perjudicial si s'ingereix en quantitats molt petites. No hi ha cap evidència que la presència d'aquesta substància hagi pogut produir cap mal als pacients que han consumit els medicaments, però s'ha decidit la seva retriada pel potencial risc derivat de l'efecte acumulatiu. Els medicaments amb ranitidina intravenosa segueixen al mercat perquè són essencials en alguns pacients.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Santa Coloma rebutja "el masclisme i el racisme" que esquitxa el cas dels abusos sexuals al metro. La concentració de suport a la víctima viu moments tensos per la irrupció de membres de PxC que han acabat expulsats de la protesta. Santa Coloma de Gramenet ha rebutjat aquest dimarts l'agressió sexual de diumenge a l'estació de metro de Can Peixauet. La plaça de la Vila ha acollit una protesta on desenes de persones han clamat contra "el masclisme i el racisme", arrel també dels comentaris que en els darrers dies s'han estès per la ciutat per l'origen magrebí dels agressors. Des de l'Ajuntament i les associacions de veïns s'ha fet una crida a la cohesió social i retreuen que hi hagi qui vulgui trencar la convivència aprofitant aquest succés. En aquest sentit, els manifestants han acabat expulsant de la plaça a dos membres de Plataforma per Catalunya (PxC) que llençaven consignes contra la immigració. S'han viscut alguns moments de tensió que ha obligat a actuar els Mossos d'Esquadra. El manifest conjunt que han elaborat el consistori colomenc, la Coordinadora de Grups de Dones de la ciutat i la Federació de les Associacions de Veïns de Santa Coloma de Gramenet (FAVGRAM) reivindica el compromís de la ciutat contra la violència i de prevenció de la violència a través de les escoles, però reclamen més recursos als governs espanyol i català per fer-hi front de manera més contundent. De la mateixa manera, però, i davant els tints xenòfobs que han inundat les xarxes socials en les darreres hores, les tres entitats han alertat que els discursos "incendiaris" posa en "greu perill" la convivència als barris i la pròpia seguretat dels joves de la ciutat. El president de la FAVGRAM, Tomás Fernández, denuncia que es vulgui utilitzar "un fet roí per intentar fer veure que els culpables ho són només pel fet de ser magrebins". L'alcaldessa de la ciutat, Núria Parlon, demana que "el pes de la llei" caigui sobre els responsables de l'agressió sexual, però rebutja que això serveixi per enviar missatges que posin en risc la convivència: "No ens podem permetre incendiar la cohesió social". Parlon demana també "no fer populisme" amb qüestions relacionades amb la convivència. L'alcaldessa colomenca lamenta també que alguns dels detinguts diumenge per la Policia Local ja estiguin en llibertat per les "lleis garantistes" de l'estat espanyol i demana no traslladar la pressió d'una eventual modificació legislativa als ajuntaments: "No som nosaltres els que ho hem d'entomar", assegura. Durant la protesta davant l'Ajuntament de Santa Coloma, la concòrdia s'ha trencat durant alguns moments per la presència de membre de la direcció nacional de Plataforma per Catalunya (PxC). Dos representants del partit amb un megàfon han començat a llençar missatges contra la immigració, provocant l'alteració dels concentrats, que els han acabat arraconant primer i expulsant-los després de la plaça. Parlon assegura que l'actitud dels veïns ha estat una "lliçó democràtica davant els que volen venir a trencar la convivència i a aprofitar la situació". Per evitar mals majors han intervingut també els Mossos d'Esquadra, que han fet un cordó per separar els membres de PxC de la resta de manifestants. Parlon acusa la Generalitat de "deixadesa de funcions" Com ja va fer dilluns, l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet ha insistint en recordar que l'Ajuntament ja havia comunicat a la Generalitat l'existència del grup de joves que van atacar la noia al metro, dos dels quals eren menors. Parlon ha fet certificar al secretari municipal que la informació es va compartir a les Juntes Locals de Seguretat del mesos de març, juliol i octubre. "Tenir dos menors pul·lulant per la ciutat quan això ja s'ha parlat és deixadesa de funcions", ha etzibat Parlon. "Molt nois arriben sent menors i acaben arribant a l'edat adulta i cal recursos per atendre les situacions de vulnerabilitat, però no ens podem amagar ni dir mentides", afegeix l'alcaldessa. En aquest sentit, Parlon ha demanat a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) que "no deixi els Ajuntaments al descobert als mitjans de comunicació" i menys quan la informació que es reclama "ja s'ha comunicat als òrgans de comunicació interadministrativa".
|
Societat
|
Successos
|
Les cues del Prat per passar els filtres de seguretat ronden els 20 minuts aquesta tarda. L'acumulació més gran de passatgers s'ha produït abans de la tercera aturada oficial, quan l'espera ha arribat als 37 minuts a la T2 i als 24 minuts a la T1. Les cues per passar els filtres de seguretat a l'Aeroport de Barcelona-El Prat aquest divendres a la tarda han rondat els vint minuts. Segons Aena, l'acumulació més gran de passatgers s'ha produït abans de les 16.30 hores, que era l'hora oficial prevista per realitzar la tercera aturada programada d'Eulen. En concret, a la T1 els viatgers han arribat a fer cues de 24 minuts i a la T2 han hagut d'esperar fins a 37 minuts. Segons l'operador aeroportuari, a partir de dos quarts de cinc de la tarda "la cosa s'ha estabilitzat entorn dels 20 minuts o menys" i en alguns moments "ni tan sols hi havia cua". Durant la tercera i la quarta aturada programada pels treballadors d'Eulen, que s'ha fet de 16:30 a 17:30 i de 19:30 a 20:30, hi ha hagut més fluïdesa que aquest matí als controls de seguretat.
|
Economia
|
Empresa
|
Els viatgers de bus augmenten un 1,2% a l'octubre a Catalunya. Els usuaris del Metro de Barcelona pugen un 2,6%. El nombre de viatgers de bus urbà va augmentar un 1,2% a Catalunya a l'octubre fins als 29 milions, segons les dades provisionals de l'Estadística de Transport de Viatgers de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La pujada està per sobta del 5,6% d'increment al conjunt de l'estat i se situa com una de les autonomies amb un menor creixement. Pel que fa a Barcelona, els usuaris del transport urbà van baixar un 1,1% en comparació amb el mateix mes del 2018 fins als 20,4 milions i els de metro van pujar un 2,6% fins als 38,9 milions. Al conjunt de l'Estat els usuaris del transport pública van augmentar un 5,3% interanual i es van superar els 491,4 milions de passatgers. Per tipologies, el transport urbà va créixer un 5,2% interanual i l'interurbà un 4,7%. En aquest darrer sector, destaca l'increment del 7,4% en el transport per autobús. En comparació amb el mes anterior, els usuaris del transport públic van pujar un 16,1%. Pel que fa al transport interurbà, més de 134,2 milions de viatgers el van utilitzar a l'octubre, el que suposa un increment del 4,7% respecte al mateix mes del 2018. Per tipologies, l'autobús va créixer un 7,4%, l'aeri un 4,1%, el ferrocarril un 1,9% i el marítim un 1%.
|
Economia
|
Mobilitat
|
CCOO i UGT celebren la proposta del Govern d'establir un salari mínim de 1.239 euros. Pacheco veu la idea com un "impuls" contra la devaluació salarial i Ros diu a la Generalitat que "prediqui amb l'exemple". Els sindicats CCOO i UGT han celebrat aquest divendres la proposta del Govern de marcar un salari mínim recomanat de 1.239 euros. El secretari general de CCOO a Catalunya, Javier Pacheco, ha assegurat que aquesta proposta serà "un impuls" per canviar la "tendència de devaluació salarial" registrada en els últims anys. Per la seva banda, el seu homòleg a l'UGT, Camil Ros, ha fet una crida a les patronals per complir els acords i pactar "salaris mínims dignes" a les meses de negociació de convenis col·lectius. A més, ha reclamat a la Generalitat que apliqui aquest salari mínim a la contractació pública, en la llei d'acompanyament dels pressupostos. "La Generalitat ha de predicar amb l'exemple", ha afirmat. El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, van presentar aquest dijous la proposta, amb l'objectiu de "garantir una vida digna a Catalunya". La xifra s'obté calculant el 60% de la mitjana salarial catalana, 340 euros per sobre del SMI fixat per l'Estat. El Govern no té competències per forçar l'increment del salari mínim i, per tant, pressionarà als agents socials per tal que l'apliquin per la via de la negociació col·lectiva. A més, l'impulsarà en les seves polítiques salarials i de contractació pública. La Intersindical va assegurar aquest dijous que la proposta és un bon "punt de partida" i va demanar començar a aplicar mesures per fer-la efectiva a partir de la primera meitat del 2020, tant pel que fa a les retribucions de la Generalitat i el sector públic com les empreses.
|
Economia
|
Treball
|
Restriccions de trànsit per obres a la C-1412b a Isona i Conca Dellà. La carretera estarà tancada a l'altura del quilòmetre 42 fins al 13 de febrer per treballs de conservació. La carretera C-1412b, al municipi d'Isona (Pallars Jussà), pateix restriccions de trànsit com a conseqüència dels treballs de conservació que s'hi duen a terme. Fins al 13 de febrer, la carretera estarà tancada a la circulació, a l'altura del quilòmetre 42, de manera que el trànsit es desviarà per un itinerari alternatiu. El recorregut alternatiu serà el format per les carreteres C-1412bz i la C-363, entre les poblacions d'Isona i Conques.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Bosch i Puigdemont parlen a Waterloo de la "necessitat d'explicar al món la veritat sobre Catalunya". El nou conseller d'Acció Exterior es troba amb l'expresident durant el seu primer viatge a l'estranger. El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, i l'expresident Carles Puigdemont s'han reunit aquest dimarts a la tarda a la 'Casa de la República' a Waterloo, segons ha anunciat el propi conseller a Twitter. "Hem parlat de la necessitat d'explicar al món la veritat sobre Catalunya i la repressió que estem afrontant", ha dit Bosch. Segons el conseller, la discussió s'ha centrat, "especialment, en la lluita pels drets civils". Bosch és a Bèlgica, en el seu primer viatge oficial a l'estranger com a conseller. Aquesta tarda, també ha mantingut una reunió a la Delegació del Govern amb la delegada Meritxell Serret, eurodiputats de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, i diputats de diversos parlaments europeus que han creat una xarxa de suport a Catalunya.
|
Política
|
Exteriors
|
AMPLIACIÓ:Salut treballa per incentivar que els metges especialistes trobin un "atractiu" a l'hora de decidir treballar al Pirineu. La consellera Alba Vergés destaca la importància d'establir aliances entre hospitals per poder compartir professionals. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat aquest divendres que el seu departament treballa per poder comptar amb "un sistema amb equitat territorial" que garanteixi que l'atenció a la ciutadania es duu a terme amb un criteri basat en la màxima proximitat possible. En el marc d'una visita a l'Hospital de Cerdanya, s'ha referit a la demanda de més metges especialistes que se'ls ha fet arribar des de les direccions dels equipaments sanitaris del Pirineu i ha afirmat que la formalització d'aliances amb d'altres centres del país pot ser una bona eina per compartir i, per tant, acostar aquest tipus de professionals a la zona. A més, ha dit que des de l'executiu estan oberts a "contemplar" aquelles mesures que per ells siguin un "atractiu" a l'hora de decidir desenvolupar la seva feina en aquest territori. Vergés ha volgut deixar clar que el potencial en el desenvolupament de les trajectòries professionals dels metges residents no només es troba en els centres sanitaris ubicats a Barcelona i la seva àrea metropolitana, motiu pel qual els ha convidat a apostar per fer una part de la seva formació pràctica en equipaments del Pirineu. A més, s'ha mostrat receptiva a l'hora de "contemplar" incentius que els puguin ajudar, tant a aquests com a la resta de professionals d'aquest àmbit, a triar aquesta opció. Tot i això, no ha concretat si aquests seran de caire econòmic, com ho és el complement de ruralitat que cobren els facultatius de l'Institut Català de la Salut. La consellera també ha ressaltat la importància de la posada en marxa de la direcció general de Professionals de la Salut, la qual, ha dit, pot servir per abordar la necessitat que hi hagi més metges especialistes a l'Alt Pirineu i Aran. Vergés ha aprofitat la seva visita a l'Hospital de Cerdanya per posar en valor la coexistència que hi ha del sistema català i el francès en aquestes instal·lacions, així com les aliances que s'han formalitzat amb d'altres centres sanitaris del país. En aquest sentit, ha destacat que aquesta pot ser una via per apropar especialistes a la zona. Pel que fa al model de finançament de l'Hospital de Cerdanya, que actualment assumeixen les institucions catalanes en un 60 per cent i les franceses en el 40 per cent restant, ha dit que cal veure com aquest "s'adequa" en el temps i que és un tema que està "a l'agenda" del departament. En aquest sentit, ha dit que al mes de març ocuparà la presidència del seu consell d'administració, com correspon cada dos anys, i que el més important és buscar fórmules per continuar augmentant la capacitat d'atracció d'usuaris provinents del sistema sanitari francès. Vergés també ha valorat positivament la prova pilot que posarà en marxa l'Hospital de Cerdanya per aconseguir que els professionals de l'àrea d'emergències de la banda administrativa catalana i la francesa, els quals ja tenen la seva base a l'equipament cerdà, puguin atendre les necessitats d'aquest tipus que puguin sorgir en totes dues parts del territori. Sobre aquest model, que es vol estendre a la resta de l'àmbit que ocupa la serralada del Pirineu, ha destacat la importància de posar a les persones en el centre per, d'aquesta manera, "eliminar les fronteres".
|
Política
|
Govern
|
Els taxistes entren amb "optimisme" a la reunió del Consell del Taxi sobre la regulació d'Uber i Cabify. El sector exigeix al Govern que obligui a contractar els VTC amb hores d'antelació i amenaça amb una vaga indefinida a partir de dilluns. Els representants del sector del taxi han entrat amb "optimisme" a la reunió del Consell del Taxi d'aquest divendres al matí a la seu del departament de Territori que anunciarà als taxistes si la regulació dels vehicles de lloguer amb conductor (VTC) inclourà la precontractació. El sector del taxi exigeix al Govern que obligui a contractar els serveis d'Uber i Cabify amb hores d'antelació. "Si hi ha precontractació de sis, deu, dotze o 24 hores crec que el col·lectiu ha d'estar molt satisfet", ha dit el portaveu de l'associació majoritària al sector Élite Taxi, Alberto 'Tito' Álvarez, en una atenció als mitjans abans d'entrar a la reunió. Álvarez ha opinat que la trobada "té bona pinta" i s'ha mostrat "optimista". Tanmateix, el portaveu dels taxistes ha avisat que en cas que no s'accepti la seva proposta proposaran començar una vaga indefinida el pròxim dilluns. Quan acabi la reunió al departament de Territori, els taxistes votaran en assemblea els passos a seguir. Més d'un centenar de taxistes amb armilles grogues s'han concentrat a la porta de la seu de la conselleria a l'Avinguda Josep Tarradellas i hi han aparcat desenes de taxis. "Esperem un oferiment", ha dit el membre del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) José María Sánchez, que ha afirmat que no acceptaran menys de sis hores de precontractació ja que la "immediatesa és del sector del taxi". La reunió que té lloc des de les 10 h d'aquest divendres al matí està presidida pel conseller de Territori, Damià Calvet, i s'hi exposarà el contingut del decret llei que ha elaborat el Govern sobre el sector dels VTC després que l'Estat els cedís les competències al setembre arran de les protestes de taxistes de l'estiu.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Bryan Ferry, James Blunt i Alan Parsons, primers confirmats del Festival Jardins de Pedralbes. Les entrades per als concerts sortiran a la venda aquest divendres a les 10h del matí al web del festival. El festival Jardins de Pedralbes ha confirmat aquest dilluns els primes artistes que actuaran a la vuitena edició. Els britànics Bryan Ferry - exlider de Roxy Music-, Jaumes Blunt i el grup Alan Parsns Live Project conformaran la programació del certamen, que tindrà lloc entre el juny i el juliol del 2020. Concretament, Blunt cantarà l'11 de juny, Ferry el 20 de juny i Alan Parsons Live Project el 30 de juny. Les entrades per als concerts sortiran a la venda aquest divendres a les 10h del matí al web del festival.
|
Cultura
|
Música
|
Cinc agents de la Guàrdia Civil declararan com a investigats per les càrregues policials de l'1-O a la Ràpita. Els policies identificats han de comparèixer al jutjat d'Amposta el 14 de març per respondre sobre la seva actuació durant el referèndum. Cinc agents de la Guàrdia Civil han estat citats a declarar, el proper 14 de març, al jutjat d'instrucció número 4 d'Amposta en qualitat d'investigats per les càrregues policials de l'1 d'Octubre a Sant Carles de la Ràpita, al Montsià. Com ha pogut confirmar l'ACN, els cinc agents han pogut ser identificats amb el visionats de les gravacions i les fotos d'aquell dia i a través de la numeració que porten a l'esquena. El jutjat també ha reclamat informació sobre l'operatiu policial de l'1-O i els instruccions que es van donar als agents de la Guàrdia Civil que hi van participar. De les 84 persones que van resultar ferides per les càrregues policials a la Ràpita, 60 han presentat denúncia. Els advocats treballen per presentar-ne més i algunes han estat arxivades provisionalment.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:La CUP diu que la restitució parcial del Govern i "l'actitud colonial" de l'Estat "no són excuses" per no ser paritari. El portaveu dels anticapitalistes, Lluc Salellas, deixa clar que no avalaran un executiu que considera "totalment masculinitzat". La CUP denuncia que "l'actitud colonial" de l'Estat i la "restitució parcial" del Govern "no són excuses" per no fer un executiu paritari. Els anticapitalistes adverteixen que "no avalaran" el nou Govern de Quim Torra perquè el consideren "totalment masculinitzat". El portaveu del partit, Lluc Salellas, ha lamentat que les quotes de dones no arribin al 30%, i recorda que l'executiu de Torra "no compleix la pròpia llei d'igualtat". Salellas ha carregat contra el govern espanyol a qui ha titllat "d'autoritari i antidemocràtic" per les amenaces de no permetre que Rull, Turull, Puig i Comín accedeixin a ser consellers de nou. "Ara resulta que tampoc els hi agrada. És una actitud que vulnera els drets civils i polítics que ha vingut per quedar-se", ha lamentat. El portaveu cupaire ha demanat "actuar cada dia als carrers i al Parlament", per "combatre l'actitud repressiva" de l'Estat. Salellas considera "impropi" d'un Govern "modern" que es facin llistes on no s'arriba al 30% de paritat. "No ens val tampoc aquells que diuen que les seves quotes sí que es compleixen, perquè això és un executiu únic", assenyala. El portaveu de la CUP recorda que ara mateix el moviment feminista "és més viu que mai" i lamenta que les quotes actuals són semblants a les de finals dels anys 90. En aquest sentit, Lluc Salellas deixa clar que en els últims vint anys "s'ha avançat molt" i creu que seria realment transformador "donar més pes i més poder a les dones". "Sembla que l'anàlisi que fa el Govern de Quim Torra, el qual no donem suport, és el mateix que el de fa vint anys enrere", assenyala. El portaveu cupaire també ha carregat contra el govern espanyol a qui acusa de retallar els drets polítics i civils "de tots els catalans", al negar-se a signar el nomenament de Rull, Turull, Puig i Comín com a consellers. Salellas ha assegurat que aquesta és una actitud que "ha arribat per quedar-se", i lamenta que tingui el suport de Ciutadans i del PSOE. Per això, el portaveu de la CUP ha fet una crida a "la defensa del què diu el Parlament i del què es va votar l'1 d'octubre". "Tenim clar que la República i els drets civils i polítics s'han guanyat sempre als carrers", ha conclòs.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:El PSC critica que Puigdemont vagi a Madrid a recolzar Homs en comptes de "vetllar pels interessos dels catalans". Granados diu que aquest temps el podria destinar a reunir-se amb les elèctriques per arribar als convenis que reclamava la setmana passada. La portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, ha criticat que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, viatgin aquest dimarts a Madrid per acompanyar el diputat al Congrés Francesc Homs en la votació del seu suplicatori. La socialista ha mostrat la seva sorpresa perquè el dia en que hi ha reunió de Govern els dos hagin pogut viatjar a mig matí i, en concret, ha lamentat que Puigdemont "dediqui el temps de la seva agenda, que hauria de ser per vetllar pels interessos dels catalans, en fer reunions a Madrid per recolzar companys de partit". Ha apuntat que "estaria millor reunint-se" amb les elèctriques per arribar als convenis que reclamava la setmana passada. Granados s'ha mostrat en contra de la judicialització de la política però ha afeigt que cadascú "ha de ser conseqüent amb els seus actes". Per això, ha dit que el Govern sabia que amb el 9-N s'estaven "saltant la llei". Ha dit que el grup socialista votarà a favor del suplicatori al Congrés i que així esperen "que Homs es pugui defensar als tribunals". Reclama "coherència" a Govern i CUP amb els pressupostos La portaveu s'ha referit també als pressupostos i ha reclamat tant al Govern com a la CUP "coherència" davant del fet que reclamin la necessitat d'uns pressupostos socials i que finalment els comptes ho reflecteixin. Així, la diputada ha preguntat quins pressupostos volen per Catalunya, si bé uns "només fixats en la independència i no tenen en compte les prioritats dels catalans" o si bé s'aposta per uns pressupostos que acceptin les propostes dels grups d'esquerres. Per a Granados, aquesta serà la "prova del cotó" de quin Govern hi ha a Catalunya. S'ha dirigit especialment a la CUP per saber "si manté la coherència d'anar a una manifestació i reclamar uns pressupostos socials i després votar un que només mirin per la independència i el rupturisme". "On està la coherència de JxSí que diu que vol uns pressupostos socials i a la pràctica no els presenta i la de la CUP que diu que vol uns pressupostos socials i a la pràctica arriba a un acord amb JxSí", s'ha preguntat. Per últim, ha assegurat que si l'oferta de diàleg de Junqueras a la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, és "sincera" podran comptar amb el PSC. Ha dit però que fins ara el Govern ha estat "desobeint" i "tensant la corda" amb l'executiu central.
|
Política
|
Govern
|
Els contractistes demanen que es reprenguin les licitacions i adjudicacions i s'elabori un pla d'inversions. Veuen "essencial" que es tornin a posar en marxa totes les obres "progressivament" amb les mesures de seguretat. La Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha demanat que es reprenguin immediatament les licitacions i adjudicacions per evitar una aturada de l'activitat i que s'elabori un pla d'inversions en infraestructures i equipaments per preservar l'ocupació a mitjà i llarg termini. En un comunicat, l'òrgan ha dit que "és essencial" que es posin en marxa les obres progressivament assegurant les condicions sanitàries per evitar contagis. A més, reclamen que les mesures pal·liatives s'apliquin amb més agilitat i per això reclamen més eficiència en la tramitació dels Expedients Temporals de Regulació de l'Ocupació (ERTO), el pagament de certificacions, bestretes i indemnitzacions per facilitar la continuïtat de les empreses. En el text, els contractistes reclamen que s'adoptin "les mesures necessàries" per reiniciar les obres "com més aviat millor" i es facilitin i simplifiquin "al màxim" la tramitació dels permisos i llicències necessàries per executar obres, un cop aixecat l'estat d'alarma. Respecte al pla d'inversions, l'organisme considera necessari que es destinin recursos a infraestructures i equipaments per generar activitat i llocs de treball. Entre altres peticions, exigeixen que es faciliti l'accés a les ajudes financeres i es dugui a terme una moratòria de sis mesos d'impostos. També han reclamat que "en cap cas" es consideri el contagi de covid-19 un accident de treball cosa que "suposa imposar a les empreses una sèrie de responsabilitats de tota mena derivades d'una qüestió que és estrictament sanitària". Segons la CCOC, les obres no essencials s'han reprès amb "diferents graus d'intensitat" després de l'aturada de Setmana Santa, mentre que el 80% de les obres de l'administració estatal ja s'han reiniciat, de la mateixa manera que un 70% de les privades i un 50% de les administracions locals. En canvi, les de la Generalitat i ajuntaments com el de Barcelona no s'han reactivat. En només el mes de març, la contractació ha perdut l'11,2% dels treballadors des de l'inici de la crisi de la covid-19 i el 7,6% de les empreses, cosa que porta els contractistes a assegurar que "és el sector més perjudicat proporcionalment". A 21 d'abril, més de 7.400 empreses del sector han presentat un Expedient de Regulació Temporal de l'Ocupació (ERTO) que afecta 44.201 treballadors.
|
Economia
|
Habitatge
|
Casado sosté que "liderarà" una "refundació del centre dreta" per recuperar el govern espanyol: "Avui comença tot". El líder del PP designa un equip negociador format per García Egea, Maroto i Beltrán i defensa els pactes "a l'andalusa" amb Cs i Vox a autonomies i municipis. El president del PP, Pablo Casado, ha afirmat després de la reunió d'aquest dilluns del Comitè Executiu Nacional amb els barons autonòmics que "liderarà" una "refundació del centre dreta" per recuperar el govern espanyol. Casado ha defensat la seva posició al capdavant del partit i s'ha espolsat la responsabilitat de la pèrdua de vots i escons el 28-A i el 26-M. Segons Casado, els resultats electorals s'expliquen per la "fragmentació" del vot i per "punts dèbils" del PP "no imputables" als candidats o al projecte actual, ja que el partit els arrossega de fa temps. Concretament, Casado ha fet referència als casos de corrupció o la gestió de la crisi territorial i econòmica. El líder del PP ha assegurat que diumenge va començar un "canvi de cicle", que posa punt i final a la pèrdua de suports que el PP arrossega des de 2011. "Avui comença tot", ha assegurat. A banda, el líder del PP ha anunciat que ha designat un equip negociador d'acords a autonomies i municipis format pel secretari general del PP, Teodoro García Egea, el vicesecretari d'Organització, Javier Maroto, i la presidenta del PP de Navarra, Ana Beltrán. Casado ha defensat els pactes "a l'andalusa" amb Cs i Vox i ha evitat qualificar el partit de Santiago Abascal d'extrema dreta. Segons Casado, és "un partit a la dreta del PP" i a Andalusia els populars no van renunciar a cap dels seus principis. Casado ha celebrat que el PP ha sobreviscut a la "tempesta perfecta" sense que cap de les "amenaces" s'hagin complert, ja que no hi ha hagut 'sorpasso' de Cs i no han ocupat l'espai polític del PP, tal com auguraven les enquestes quan Casado va agafar les regnes del partit fa menys d'un any. Tot i això, el líder del PP ha dit que no es conforma i la satisfacció és "moderada". Casado ha afirmat que "comença la remuntada" i ha dit que cal "reconstruir" l'espai de centre dreta per poder governar sense dependre dels pactes. Pel que fa als acords posteriors al 26-M, Casado ha dit que aspiren a formar govern a Madrid, Múrcia, Castella i Lleó, Aragó i Navarra així com a 23 capitals de demarcació, entre les quals Saragossa, Alacant o Almeria. Casado ha destacat que són l'únic partit que ha millorat el resultat en relació al 28-A i ha opinat que això indica un canvi de tendència que els permetrà tornar a Moncloa. Casado ha assegurat que els pròxims quatre anys "apuntalarà" la recuperació. Casado també ha defensat la campanya electoral que ha fet el PP i ha argumentat que no hi ha hagut cap gir en relació al 28-A. En canvi, els barons autonòmics han assegurat als mitjans a l'entrada a la reunió que la millora dels resultats es deu a una major "moderació" i la "recuperació del centre dreta". Tanmateix, ni els presidents del PP gallec, ni andalús, ni basc -Alberto Núñez Feijóo, Juanma Moreno i Alfonso Alonso- han qüestionat el lideratge de Casado.
|
Política
|
Partits
|
SAP-FEPOL exigeix tancar "immediatament" les garjoles de la comissaria de Girona després que un detingut forcés el pany. El sindicat diu que aquest episodi evidencia les mancances i deficiències que s'arrosseguen des de fa anys. El Sindicat Autònom de Policia (SAP-FEPOL) exigeix a Interior que tanqui "immediatament" les garjoles de la comissaria de Vistalegre de Girona després que un detingut, amb les seves mateixes mans, aconseguís forçar un dels panys. El sindicat diu que aquest episodi evidencia les mancances que té l'àrea de custòdia de detinguts i s'afegeix a les deficiències que s'arrosseguen de fa anys (i que, fins i tot, van arribar al Síndic de Greuges). En una carta adreçada al director general de la Policia, Pere Ferrer, el SAP-FEPOL defineix la situació de "patètica". Diu que la zona no disposa de lavabos, que hi ha soroll i reverberació i que el sistema de ventilació s'ha arribat a tapar amb mantes perquè en comptes de treure aire, "expulsa brutícia". El SAP-FEPOL ha enviat una carta al director general de la Policia reclamant-li que ordeni tancar les garjoles de la comissaria dels Mossos de manera "immediata". I que no es reobrin fins que no s'hagin resolt "totes les deficiències" perquè tant els agents com les persones detingudes disposin de "les condicions higièniques i sanitàries establertes per llei". A l'escrit, el sindicat recorda que, malauradament, la situació ja ve de lluny. Perquè ja fa tres anys que ha presentat diverses denúncies queixant-se de l'estat en què es troba l'àrea de detinguts. A més, el SAP-FEPOL subratlla que, al novembre del 2018, el mateix Síndic de Greuges va requerir al Departament que solucionés les deficiències. "Però malgrat els avisos, malgrat els escrits, i malgrat que hem traslladat les queixes dels Mossos que treballen en aquesta comissaria a les reunions regionals del cos, lamentablement tot segueix igual", critica el SAP-FEPOL. Forçar el pany amb les mans Per al sindicat, a més, la setmana passada es va viure un nou episodi que va afegir-se a tot l'historial de mancances que arrossega l'àrea de detinguts. Va passar el 21 de juliol, quan un detingut va aconseguir forçar el pany de la garjola amb les seves mateixes mans. "Aquesta persona va aconseguir sortir doblegant el metall i deixant inoperatiu el pany", subratlla el SAP-FEPOL. I hi afegeix: "De no ser per la bona tasca de l'agent de custòdia, l'incident podria haver anat a més". "Què hauria passat si s'haguessin hagut de lamentar mals majors? A qui s'haguessin demanat responsabilitats? A l'agent de custòdia? Hauria estat l'Administració qui hagués assumit les culpes? I després de tots els nostres escrits denunciant aquesta situació, qui n'hauria assumit les responsabilitats polítiques?", es pregunta el sindicat a la carta adreçada al director general de la Policia. "Expulsa brutícia" A l'escrit, el SAP-FEPOL denuncia de nou tot un rosari de deficiències a l'àrea de custòdia de detinguts de la comissaria. Diu que les garjoles estan en mal estat, que no tenen lavabos i que el sistema de ventilació és "del tot inoperant", perquè en comptes de renovar l'aire, "expulsa brutícia". A més, critica que fa tant de soroll que ha provocat queixes dels veïns i que, fins i tot, els mateixos comandaments dels Mossos "han ordenat aturar-lo o reduir-ne l'ús". Però no només això. El sindicat explica que la zona on es fan les declaracions judicials dels detinguts es troba en un estat "lamentable". "Per disminuir la reverberació i el soroll, el sistema de ventilació s'ha arribat a tapar amb mantes", critica el SAP-FEPOL. El sindicat diu que a l'àrea de custòdia de detinguts –que es troba al soterrani- s'han arribat a acumular "bosses senceres" plenes de mantes brutes. I critica que, en una situació com l'actual, on la pandèmia obliga a mantenir la higiene, la situació es fa més greu. Per això, el sindicat exigeix a Interior que tanqui de manera "immediata" les garjoles de la comissaria dels Mossos de Girona i en solucioni les deficiències. "Les condicions laborals i l'actual pandèmia així ho aconsellen", subratlla el SAP-FEPOL. Si no es fa, el sindicat ja alerta que cridarà "a la mobilització col·lectiva" dels efectius policials destinats a la comissaria per defensar els seus drets i condicions laborals.
|
Societat
|
Policial
|
CCOO acusa Gate Gourmet de voler deixar mitja plantilla "sense drets" després de perdre Vueling com a client. El sindicat diu que l'empresa pressuposa una subrogació que el nou proveïdor no garanteix. El sindicat CCOO ha denunciat que l'empresa Gate Gourmet, amb seu al Prat de Llobregat, pot deixar la meitat dels seus 120 treballadors "sense drets ni garanties, ni laborals ni indemnitzatòries" després de perdre el contracte de càtering amb el seu major client, Vueling. El servei a partir d'ara el gestionarà Newrest Servair, que segons el sindicat no reconeix l'obligació de subrogar la plantilla que Gate Gourmet "pressuposa". La direcció de Gate Gourmet ha mantingut reunions amb el comitè d'empresa per tractar la cessió del 50% de la plantilla cap a Newrest però, segons el sindicat, això es basa en una interpretació "molt qüestionable" de l'acord laboral de l'hostaleria que Newrest "no comparteix" i que deixa desemparats als treballadors. "CCOO ha manifestat en diverses reunions a Gate Gourmet que pressuposar una subrogació sense que Newrest reconegui la seva obligació deixaria a més de 50 persones sense drets ni garanties, ni laborals ni indemnitzatòries, i abocant-les a afrontar llargs processos judicials per rescabalar els seus drets", ha afirmat el sindicat. Segons expliquen els representats dels treballadors, no acceptaran "cap mesura que no doni garanties a la plantilla, o bé de continuïtat laboral o bé d'indemnitzacions i prestació d'atur". CCOO remarca que "un cop més" els treballadors són els perjudicats per la "forta competència entre empreses dels sectors", on "tot s'hi val per abaratir costos i augmentar els marges econòmics empresarials". A més, el sindicat afirma que Vueling "no està exempta de responsabilitat" en el conflicte laboral.
|
Economia
|
Treball
|
Arrimadas: “Torra anuncia mesures per seguir amb el procés i que aniran a pitjor”. La líder de Cs interpreta que el president “sabia que els presos i fugits no serien consellers” i que els va nomenat “per seguir en el conflicte”. El presidenta del grup parlamentari de Cs, Inés Arrimadas, ha reaccionat a través de les xarxes socials als nous nomenaments que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat per al seu Consell Executiu. Segons ha dit Arrimadas en una piulada, Torra sabia “que els presos i fugits no serien consellers” i assegura que va nomenar-los inicialment “per seguir en el conflicte”. A més, rebutja que hagi anunciat una querella per prevaricació contra el president espanyol, Mariano Rajoy, per no publicar el decret i iniciatives legals contra el 155. “Ja ha anunciat mesures per seguir amb el procés i que aniran a pitjor”, ha publicat a Twitter. Per a la líder de Cs, el president “hauria d'acceptar la realitat, respectar a tots els catalans i governar dins del marc democràtic”, però ja vaticina que creu que “no ho farà”.
|
Política
|
Govern
|
Salut, pendent de reunions amb altres autoritats sanitàries per si cal intensificar les mesures contra el coronavirus. Vergés assegura que les institucions estan "alerta" i recorda que ara com ara no s'ha confirmat cap cas a Catalunya. El Departament de Salut està en espera de les reunions d'aquesta setmana amb el Ministeri de Sanitat i autoritats sanitàries internacionals per saber si cal intensificar els protocols contra el coronavirus amb noves mesures i ampliar els criteris epidemiològics, que fins ara estan molt acotats a les zones més afectades de la Xina. Ho ha explicat la consellera de Salut, Alba Vergés, aquest dilluns, després que diversos països hagin registrat nous casos del Covid-19 en els últims dies, entre els quals Itàlia, amb quatre persones que han mort pel virus i que 150 estiguin infectades. Vergés ha recordat que, de moment, no s'ha confirmat cap cas a Catalunya -se n'han investigat cinc i han donat negatiu- i actualment tampoc n'hi ha cap a l'Estat. La consellera ha afirmat que les autoritats sanitàries han d'"estar alerta" i ha deixat clar que els protocols són "vius" i que poden canviar "segons les informacions que arriben de les zones afectades i de les autoritats sanitàries europees o de l'Organització Mundial de la Salut". En els propers dies hi ha previstes reunions internes al Departament i altres amb el Ministeri, que també està en contacte amb les autoritats internacionals, per si cal "ajustar o intensificar els protocols d'alguna mesura", ha assenyalat Vergés. Les decisions es prendran de manera coordinada amb aquestes autoritats. Vergés ha assegurat que, en qualsevol cas, totes les mesures que es prenguin s'explicaran amb transparència i ha reiterat la confiança en el sistema sanitari català, que està "preparat" per eventuals casos de coronavirus. La titular de Salut ha fet aquestes declaracions preguntada per si el nombre de casos al nord d'Itàlia -que han implicat mesures de confinament en les zones més afectades i suspensió d'activitats com el Carnaval de Venècia- podien afectar els protocols establerts a Catalunya contra el Covid-19. Itàlia ha confirmat en les últimes hores que un home de 84 anys ha mort pel coronavirus i que aquesta és la quarta víctima mortal al país.
|
Societat
|
Salut
|
Troben un nadó mort en ple carrer a Nou Barris. Els Mossos han rebut l'avís cap a les 8.30 hores per part d'algú que hauria trobat el cos. Un nadó ha aparegut mort en ple carrer al districte de Nou Barris de Barcelona, segons han informat els Mossos d'Esquadra. Fonts del cos han explicat a l'ACN que han rebut l'avís cap a les 8.30 hores d'aquest dimecres per part d'algú que hauria trobat el cos del nadó. Els Mossos investiguen ara les circumstàncies de la mort.
|
Societat
|
Successos
|
La CNMC multa Galp Gas Natural amb 80.000 euros per ‘’manipulació’’ del mercat organitzat del gas. El regulador considera l’actuació de l’empresa energètica una ‘’infracció greu’’. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha sancionat Galp Gas Natural amb una multa de 80.000 euros per ‘’una infracció greu’’ de la Llei d’Hidrocarburs després de detectar operacions de ‘’manipulació en el mercat del gas’’. El fets es remunten al 17 de gener de l’any passat, quan la CNMC va detectar ‘’una sèrie de comportament anòmals’’ en la negociació del producte diari D+1. El regulador assegura que aquell dia, només tres segons abans de tancar-se el mercat, l’operador va comprar gas per a ser subministrat el 18 de gener, a un preu un 7% més car que el preu pel qual l’havia venut només uns minuts abans. La CNMC considera que Galp va protagonitzar ‘’una actuació de manipulació del mercat al fixar el preu últim diari del producte diari D+1, el 17 de gener del 2017, en un nivell artificial. La CNMC va imposar una multa de 100.000 euros per aquesta infracció administrativa que s’ha reduït un 20% fins als 80.000 euros després que Galp hagi decidit abonar-la voluntàriament.
|
Economia
|
Energia
|
AMPLIACIÓ:Mor assassinada pel seu fill una activista social molt coneguda a Berga. Manela Quesada tenia una llarga trajectòria dedicada a les persones amb problemes de salut mental. Una activista social molt coneguda a Berga va morir assassinada pel seu fill aquest dissabte a la nit en un domicili de la població. El crim van tenir lloc a les deu de la nit al pis on resideix el fill al carrer de la Pietat, que després dels fets es va presentar a les dependències de la Policia Local per confessar. Agents de la Policia Local i dels Mossos d'Esquadra es van desplaçar fins al domicili, on van localitzar el cos sense vida de la dona, que presentava signes d'haver estat agredida amb una arma blanca. El presumpte assassí, de 37 anys, va ser detingut la mateixa nit pels Mossos d'Esquadra acusat d'homicidi dolós. La víctima és Manela Quesada, de 56 anys, que era directora del Grup Horitzó del Berguedà, una entitat dedicada a la inserció laboral de persones amb problemes físics i mental, així com presidenta d'Asfam Berga, l'associació de familiars i amics de la salut mental. El president del Consell Comarcal del Berguedà, David Font, s'ha mostrat "consternat" pels fets, i a través d'una piulada ha lloat Quesada per ser "una dona vital, lluitadora i sempre positiva davant la vida". En aquest mateix sentit s'ha expressat Jordi Travé, representant de l'Associació de Veïns de Tossalet de les Forques de Berga i responsable de l'establiment Cal Travé de la plaça Europa, on hi ha la seu del Grup Horitzó que dirigia la víctima. "Aquesta és una gran pèrdua", ha assegurat Travé que ha destaca el caràcter "entranyable i col·laborador" de la Manela Quesada. Així mteix ha afirmat que "era una bona persona" i que "sempre estava disposada a ajudar". El representant dels veïns ha remarcat que Quesada va dedicatr la seva vida a les persones que, com el seu fill, "patien discapacitats físiques o mentals". Ha lamenta els fets i ha advertit que Berga trobarà a faltar la figura de Quesada perquè "no tenia un no per ningú i feia una feina molt necessària i sovint complicada". Pel que respecte al seu fill, Travé assegura que havia coincidit amb els dos en diverses ocasions a la plaça Europa, on també hi ha la seu del Consell Comarcal i de Creu Roja, i explica que des del seu punt de vista "tenien una relació normal de mare i fill". Diversos veïns i familiars s'han apropat al llarg del matí al carrer pietat de Berga, on es troba l'habitatge del fill de la víctima on van tenir lloc els fets i un edifici anex on hi viu la mare de Manela Quesada i la seva germana.
|
Societat
|
Successos
|
La grip s'apropa al nivell epidèmic a Catalunya. Es preveu que durant la segona i tercera setmanes de gener la malaltia entri en fase epidèmica però amb baixa intensitat a tot el territori. L'activitat gripal s'apropa al nivell epidèmic, segons el Pla d'informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC) corresponent a la primera setmana de l'any, publicat aquest dijous. Durant la primera setmana de gener, la taxa d'incidència de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella -encarregada de recollir les dades- ha estat de 94,46 casos per cada 100.000 habitants, xifra que es correspon a un nivell proper al llindar epidèmic d'aquesta temporada, establert en 110,7 casos per 100.000 habitants. Segons el model predictiu, l'activitat gripal durant la segona i tercera setmana de l'any tindrà un nivell epidèmic de baixa intensitat a tot el territori. Els responsables de Salut Pública recomanen als grups de risc que es vacunin contra la grip. Aquests grups són les persones més grans de 60 anys, les embarassades i els malalts crònics i amb factors de risc de totes les edats. També recomanen que es vacunin els professionals sanitaris perquè estan molt exposats a la infecció i poden ser transmissors del virus.
|
Societat
|
Salut
|
La inhibició de la via de regeneració cel·lular EGF podria retardar la proliferació de tumors al fetge. Una investigació amb participació de l’Hospital de Bellvitge vincula el factor de creixement epidèrmic amb l’aparició del càncer hepàtic. El desenvolupament d’un ratolí modificat genèticament ha permès estudiar per primer cop el receptor cel·lular del factor del creixement epidèrmic (EGF, per les sigles en anglès) al fetge i establir el seu paper fonamental en l’aparició del càncer hepàtic, la fibrosi o la inflamació de l’òrgan. D’acord amb les conclusions de l’estudi, inhibir farmacològicament aquesta via de senyalització cel·lular podria atenuar les patologies cròniques del fetge i retardar la proliferació de tumors. Aquest és el principal resultat de la investigació dirigida per les doctores Isabel Fabregat, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge i Aránzazu Sánchez, de la Universitat Complutense de Madrid. Al ratolí transgènic sobre el que s’han basat els experiments se li ha alterat el receptor cel·lular del factor de creixement epidèrmic, eliminant un domini anomenat tirosina-quinasa, a fi de poder observar l’activitat d’aquest receptor en els hepatòcits, les cèl·lules majoritàries al fetge. L’EGF és una via de regeneració cel·lular necessària en la cicatrització de ferides a tot el cos i en particular, al fetge juga un rol crucial en els primers estadis de recuperació després d’extirpar una part de l’òrgan, segons l’estudi. En aquest sentit, els ratolins amb la mutació del receptor de l’EGF mostren una regeneració del fetge retardada i lenta després de la cirurgia. Al mateix temps, però, els resultats indiquen que l'atenuació de la via del factor de creixement epidèrmic disminueix l'entorn inflamatori que propicia l'aparició de prenòduls i el posterior desenvolupament de tumors. Els investigadors destaquen precisament que aquest efecte no té relació amb la inhibició de la proliferació de les cèl·lules, ni amb l’augment de la seva mort programada, sinó que es deu a alteracions en el procés inflamatori de l’òrgan. Per aquest motiu, es conclou que l’ús de fàrmacs enfocats a atenuar la inflamació associada a patologies del fetge pot alentir la creació de tumors causants del càncer de fetge. La investigació ha estat publicada a la revista especialitzada ‘Hepatology’ i compta amb finançament de la Generalitat de Catalunya, el govern espanyol i de la Comunitat Europea a través de l’acció ITN-Marie Curie. A més dels investigadors clínics de l’Hospital Universitari de Bellvitge, també hi ha participat investigadors del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i de dos centres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC): el Centro Nacional de Biotecnología i l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols, de Madrid.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Salut no descarta que la Generalitat pugui entrar en la gestió de l'Hospital Sant Joan de Reus. El conseller es reuneix amb la direcció del centre per abordar el pla de viabilitat i com continuar reduint dèficit. El conseller de Salut, Antoni Comín, ha assegurat aquest divendres que no es descarta que la Generalitat pugui arribar a encarregar-se de la gestió de l'Hospital Sant Joan de Reus. Abans d'entrar en una reunió amb direcció i treballadors del centre a Reus, el conseller ha defensat que la incorporació de la Generalitat en la governança seria "coherent" però ha apuntat que aquesta és una qüestió que s'hauria de discutir en el pla de viabilitat i "amb la discreció que es requereix per madurar les decisions". Sobre la possibilitat d'ampliar l'activitat contractada després del paquet d'1,3 MEUR anunciat fa un mes, Comín tampoc ho ha descartat i ha explicat que l'activitat contractada no ha d'estar definida per la situació financera de l'hospital, sinó per les necessitats dels pacients. Segons Comín, abans de plantejar que la Generalitat entri en la gestió de l'hospital cal "posar davant del debat objectius assistencials i, després, instrumentals". "Només pots trobar sentit de governança quan tens clar quin és el projecte i quins són els objectius assistencials", ha afirmat. Comín ha visitat aquest divendres Reus i l'Hospital Sant Joan, on s'ha reunit amb la direcció del centre i també amb el comitè de treballadors. De la trobada amb la direcció s'espera que s'abordi el pla de viabilitat en marxa que "es tira endavant amb l'esforç de tothom", segons el conseller, que ha explicat que cal que s'obrin negociacions amb sectors financers perquè facilitin les condicions de finançament que estan en vigor als hospitals: "estan lluny però formen part de l'equació", ha assenyalat. En aquesta línia sobre el pla de viabilitat, Comín també ha detallat que "s'han de fer eficiències" que ja s'estan fent a tots els nivells assistencials. El conseller també ha assenyalat que les activitats contractades és important que responguin les necessitats de ciutadans i pacients i prioritzant aquelles atencions més importants, tractant-se d'un escenari de recursos escassos. Comín, que ja va anunciar la contractació d'activitats per 1,3 MEUR a l'octubre, ha explicat que l'activitat que es contracta als centres "no pot estar definida per les situacions financeres" sinó per les necessitats definides en un pla estratègic. En la visita a l'Hospital, Comín s'ha reunit també amb el Comitè de treballadors, que recentment han denunciat la direcció per l'incompliment amb una part de la Direcció per Objectius, DPO, del 2015. Abans de reunir-se amb ells, el conseller ha recordat que la seva trobada es limita a un diàleg i no una negociació: "avui dia el CatSalut no en té la propietat i cal que tothom faci el seu paper", ha defensat. En aquesta línia, ha avançat que els faria arribar la situació sobre les DPOs en altres centres, on també es troben en el mateix estat. El conseller ha defensat també la feina feta en els darrers mesos entre el Govern i l'Ajuntament de Reus, amb la qual han aconseguit evitar un risc "que hauria resultat dramàtic". Sobre l'exercici del 2017, Comín ha dit que "hauria de donar proves que estem sortint de la situació" en la que es troba el centre, malgrat que ha admès que "no es resol en un any": "un pla de viabilitat no està previst en un any, és plurianual, i menys en una situació complicada com la del Sant Joan". El conseller ha confiat en el compliment del pla de viabilitat per continuar rebaixant el dèficit i que verifiqui que "l'avió no només no s'ha estavellat, sinó que també s'ha enlairat".
|
Societat
|
Salut
|
La UdG oferirà un grau en Creació de Moda únic a l'Estat i en format dual. Els estudis arrencaran a partir del curs 2019-2020 i s'oferiran a través d'un centre adscrit situat al Parc Científic i Tecnològic. La Universitat de Girona (UdG) treballa per oferir a partir del curs 2019-2020 un grau en Creació de Moda. Seran uns estudis que es faran en format dual, és a dir, compaginant la formació teòrica a les aules amb les pràctiques a l'empresa. Des de la UdG destaquen que no hi ha cap titulació universitària que ofereixi una "formació global" en el món de la moda i que prepari professionals des del punt de vista del patronatge, la confecció i el disseny. A més, argumenten que hi ha una necessitat al mercat laboral de tenir professionals preparats. L'ànima del projecte és Sílvia Castelló, directora de l'Escola Qstura. Els estudis s'impartiran en un centre adscrit situat al Parc Científic de la UdG. Les classes es faran en català, castellà i anglès i buscaran convenis amb universitats a Pequín i Northampton (Gran Bretanya) que ofereixen estudis similars per tal de facilitar la mobilitat d'estudiants.
|
Societat
|
Universitats
|
Mejías creu que la candidatura de Forn només busca "seguir alimentant la bombolla del procés". La regidora de Cs afirma que a Colau "li ha sortit competència en la seva carrera com a candidata independentista". La presidenta del grup municipal de Cs a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, creu que la candidatura de Joaquim Forn a l'alcaldia de la ciutat "anteposa el procés i els seus interessos partidistes als de la ciutat". De fet, sosté que aquesta candidatura només li interessa "seguir alimentant la bombolla del procés". En aquest sentit, ha vaticinat que això comportarà que durant la campanya electoral "es parlarà més del procés que de Barcelona i els problemes reals dels barcelonins". Mejías també ha afirmat que a l'alcaldessa Ada Colau "li ha sortit competència en la seva carrera cap a l'alcaldia com a candidata independentista".
|
Política
|
Política municipal
|
L'Organització de Transplantaments i Salut diuen que Abidal va seguir la llei vigent però obren una investigació. Reiteren el seu compromís contra el tràfic d'òrgans i recorden que l'estat és pioner en transplantaments i la seva regulació legal en casos de donants vius. L'Organització Nacional de Transplantaments (ONT) i la Conselleria de Salut han assegurat aquest dimecres que el transplantament de fetge cap a l'exfutbolista Éric Abidal va seguir la legislació vigent, segons la informació de la que es té constància actualment. No obstant això, han obert una investigació interna per conèixer els detalls del cas. L'ONT ha reiterat la seva postura de 'tolerància zero' amb el tràfic d'òrgans, després de conèixer per la premsa "la gravetat dels fets denunciats". Per això, ha obert una investigació interna juntament amb l'Hospital Clínic i l'Organització Catalana de Transplantaments (OCATT). En un comunicat, l'ONT diu que el transplantament, segons la informació de la que disposa, es va fer d'acord amb la legislació vigent i els protocols clínics habituals en matèria de transplantament de donant viu. Per últim, l'ONT recorda que l'estat ha estat pioner en introduir com a delicte al Codi Penal el tràfic d'òrgans, castigat amb fins a 12 anys de presó. La Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària de la Conselleria de Salut ha tingut coneixement de la notícia d’Éric Abidal pels mitjans de comunicació, i "com sempre fa d’ofici quan apareixen notícies com aquesta, està recopilant tota la informació en col·laboració amb l’Hospital Clínic i l'OCATT". Per la informació que disposa actualment, tots els procediments del cas d’Éric Abidal "s’han fet d’acord amb la legislació vigent i els protocols clínics corresponents en matèria de donant viu". Segons el Departament de Salut, "tots els centres de la xarxa sanitària de Catalunya segueixen sempre estrictament i escrupolosa els protocols clínics i la legislació vigent en la seguretat jurídica en matèria de trasplantaments". Per la seva banda, l'Hospital Clínic de Barcelona ha afirmat en un comunicat que "segueix tots els procediments establerts per la normativa vigent en matèria de trasplantaments, tant de donant cadàver com de donant viu; aquest trasplantament es va efectuar en el moment que es van completar tots els passos previstos a la normativa legal i amb les aprovacions pertinents". A més, record que l’Hospital Clínic de Barcelona té una àmplia experiència i és capdavanter en el trasplantament de donant viu. En els casos de donants vius, el sistema estatal contempla controls en tres nivells diferents precisament per garantir que la donació de ronyó o fetge es faci sota els principis ètics d'altruisme i voluntarietat total. El primer control es fa per part d'un equip mèdic independent del que farà l'extracció i posterior transplantament. El segon el fa el Comitè d'Ètica de l'hospital afectat, que fa una resolució positiva o negativa de cas per cas. I, en tercera instància, el donant, acompanyat per un metge de l'equip que farà l'extracció de l'òrgan, i del metge que ha avaluat el donant, s'entrevista amb un jutge, que d'autoritzar la donació i comprovar que es fa sense cap tipus de contraprestació econòmica o pressió psicològica. Si en algun dels tres passos hi ha algun dubte que la donació no es fa de forma expressa, lliure, desinteressada o que hi pot haver algun tipus de prestació econòmica, no es fa l'extracció de l'òrgan i per tant es paralitza la donació.
|
Societat
|
Esports
|
Interior i els sindicats dels Mossos d'Esquadra signen el nou conveni laboral amb millores a la jubilació anticipada. Els membres del cos es podran retirar als 59 o 60 anys, fet que els iguala a l'Ertzaintza i a la Policia Foral navarresa. El Departament d'Interior i els sindicats dels Mossos d'Esquadra han signat aquest dijous les condicions del nou conveni laboral, en un acord que el conseller Miquel Buch ha qualificat com a "'històric". L'entesa arriba dotze anys després del darrer conveni i recull quinze punts que milloren les condicions dels membres del cos. Una de les novetats principals és la jubilació anticipada a partir dels 59 o 60 anys a partir del 2021, una llarga reivindicació del cos, que ara queda equiparat a les condicions de l'Ertzaintza i de la Policia Foral navarresa. El document signat ara oficialitza el preacord que van tancar Interior i els Mossos d'Esquadra el passat mes de febrer.
|
Societat
|
Policial
|
El govern de Vilanova demana "no desvirtuar" les tradicions del Carnaval i defensa els límits d'alcohol durant l'Arrivo. Cultura afirma que les festes han estat "exitoses en participació i organització" i dóna suport a la FAC per reduir el consum de begudes alcohòliques. El govern de Vilanova i la Geltrú ha fet una crida aquest dimecres a "no desvirtuar" els actes tradicionals del Carnaval i s'ha posicionat a favor de limitar el consum d'alcohol durant l'Arrivo, com proposava la FAC. La Federació d'Associacions pel Carnaval va dur a votació de les entitats la prohibició de consumir alcohol dins la rua, emplaçant els participants a apartar-se un instant del recorregut quan volguessin consumir. La proposta, però, va ser tombada. La regidora de Cultura, Teresa Llorens, creu que aquesta qüestió "és una espina clavada" dels organitzadors i ha demanat a la FAC que "continuï treballant amb les entitats" per preservar que l'Arrivo "sigui un espai d'exhibició i lluïment per l'arribada del Carnestoltes". Polèmiques a banda, Llorens ha assegurat que el Carnaval de Vilanova ha estat "exitós en participació i organització".
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Educació contractarà 8.258 nous professionals per al curs que ve. El sistema educatiu incorporarà 5.417 docents, 1.265 personal d'atenció educativa, 1.239 monitors i 337 administratius. El Departament d'Educació contractarà 8.258 nous professionals per al curs que ve, segons ha anunciat el conseller Josep Bargalló aquest dimarts. D'aquests, 1.276 són els que estaven previstos al pressupost del 2020 i 6.982 corresponen a l'ampliació extraordinària per la crisi de la covid-19. Més al detall, 6.682 d'aquests contractes seran personal d'atenció educativa a l'aula: 5.417 docents i 1.265 personal d'atenció educativa. A més, es contractaran 1.239 monitors i 337 professionals d'administració i serveis. Les contractacions previstes en el pressupost d'aquest any es consolidaran per a propers cursos, així com d'altres corresponents a plans d'entorn. Els nous contractes seran de setembre a agost del 2021 i la majoria, a temps complet.
|
Societat
|
Educació
|
Pau Donés anuncia que torna a tenir càncer. Li han trobat un petit tumor "amagat al peritoneu". El cantant de Jarabe de Palo, Pau Donés, ha anunciat que torna a tenir càncer un any i mig després d'anunciar la seva recuperació. A l'últim control els marcadors tumorals van pujar i en fer-se un tac li van trobar un petit tumor "amagat al peritoneu", ha detallat el músic a través del blog del grup. "El cranc estava tan adormit que vaig arribar a creure que m'havia curat", ha explicat Donés. Amb tot, el líder de Jarabe de Palo ha assegurat que mantindrà els seus plans musicals i que tornarà als escenaris. "Després de donar-hi moltes voltes, he arribat a la conclusió que no deixaria que el cranc em tornés a apartar de la música", ha explicat. "Passés el que passés, diguessin el que diguessin, el 2017 Jarabe tornava als escenaris", ha continuat Donés.
|
Cultura
|
Música
|
ACTUALIZACIÓ:Set nens ferits, dos de greus, en explotar un castell inflable a Caldes de Malavella. Els fets han passat en un restaurant de la localitat a primera hora de la tarda. Sets nens han resultat ferits, dos d'ells greus, en explotar un castell inflable en un restaurant de Caldes de Malavella (la Selva). Segons ha informat el Sistema d'Emergències Mèdiques els fets han passat a tres quarts de quatre de la tarda per causes que no se saben. Dos dels menors, de 9 i 6 anys, que estaven al castell inflable en aquell moment han patit traumatismes greus. El més petit ha estat evacuat en un helicòpter medicalitzat a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i l'altre ha estat evacuat, també per aire, a la Vall d'Hebron. Fins al lloc també s'hi han desplaçat set ambulàncies que han atès la resta de ferits.
|
Societat
|
Successos
|
Condis obrirà una hora abans per atendre "exclusivament" persones majors de 65 anys. El servei s'oferirà als establiments de Catalunya, Madrid i la Zona Centre. Condis ha decidit avançar una hora l'obertura dels supermercats per atendre "exclusivament" persones més grans de 65 anys. La mesura s'aplicarà a partir del divendres i vol "minimitzar" el risc d'aquest col·lectiu de contraure el coronavirus. "Aquesta mesura pretén facilitar al màxim la seguretat i la tranquil·litat d'aquestes persones, que no hauran de fer cues i es trobaran amb l'establiment perfectament higienitzat", ha assegurat la companyia en un comunicat. A partir de les 10h, la resta de clients podran accedir al supermercat amb normalitat. De moment, el servei s'oferirà a Catalunya, Madrid i la Zona Centre però l'empresa pretén que se sumin els establiments en règim de franquícia per donar la "màxima cobertura geogràfica".
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:La interconnexió de la MAT acumula un estalvi de 528 MEUR per al sistema elèctric i amortitza els costos de construcció. La infraestructura elèctrica que creua soterrada els Pirineus compleix quatre anys d'ençà de la seva entrada en servei. La interconnexió elèctrica dels 400 kV que creua soterrada els Pirineus ja ha suposat un estalvi acumulat de 528 milions d'euros (MEUR) per al sistema elèctric espanyol. Quatre anys després de la seva posada en servei, la infraestructura ha cobert els costos de construcció que van assumir l'espanyola Red Eléctrica i la seva homòloga francesa RTE, perquè part dels 700 MEUR que va costar la interconnexió –en concret, 250- els va finançar la Unió Europea a través d'una subvenció. La infraestructura es va concebre per tenir una vida útil de 40 anys, però el director d'Operació de la companyia, Tomás Domínguez, assegura que l'objectiu és mantenir la línia "en les millors condicions possibles" per allargar aquest termini. La interconnexió de la MAT, que creua soterrada els Pirineus, va moure xifres ingents. 700 MEUR d'inversió per una obra que s'estén al llarg de 64,5 quilòmetres, entre les estacions conversores de Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) i Baixàs (Catalunya del Nord). Els cables dels 400 kV passen soterrats pel subsòl i creuen la frontera a través d'un túnel de 8,5 quilòmetres i 3 metres i mig de diàmetre. Ara, coincidint amb el quart aniversari de la seva posada en servei, Red Eléctrica ha posat altres xifres damunt la taula: les de l'estalvi acumulat que la interconnexió ha suposat per al sistema elèctric espanyol. En total, la suma ascendeix a 528 MEUR, dels quals 422 corresponen a estalvis en el mercat diari i els 106 restants, a ingressos addicionals per al sistema per rendes de congestió. Segons concreta Domínguez, aquest darrer terme fa referència "al volum de diners que els agents de mercat que utilitzen la interconnexió paguen, precisament, per fer-la servir". Al cap de l'any, aquestes quantitats es reparteixen a parts iguals entre l'estat espanyol i el francès (que són els qui les recapten). A partir d'ara, estable Fent una ullada als gràfics d'estalvi, d'ençà que la interconnexió es va posar en servei aquesta xifra s'ha incrementat any rere any. Al 2015 (aquí, només d'octubre a desembre) va ser de 45,6 MEUR; al 2016, de 93,6 MEUR; al 2017, de 147,8 MEUR i l'any passat, de 157,2 MEUR. Aquest 2019, durant el primer semestre, l'estalvi que ha generat la interconnexió per al sistema elèctric s'ha situat en 85 MEUR. Domínguez explica, però, que quan es tanqui l'any, el global de l'estalvi del 2019 no diferirà massa d'aquell del 2018. "L'increment en rampa durant els primers anys es deu al període de proves, durant els quals la interconnexió va anar aportant cada cop més estalvi; però ara, això ja s'ha estabilitzat i aquesta serà la mitjana", ha concretat el director d'Operació de Red Eléctrica. Fent un càlcul ràpid, si es divideix l'estalvi generat per la interconnexió entre el total d'espanyols, la quantitat que surt per a cadascun és modesta: no arriba als 3 euros (en concret, 2,7). De totes maneres, fonts de la companyia precisen que això no s'ha de prendre al peu de la lletra, perquè a la factura elèctrica hi intervenen molts més conceptes. I de fet, Red Eléctrica també subratlla que, gràcies a la interconnexió pels Pirineus, s'ha reduït un 30% la mitjana de la diferència de preus de l'electricitat entre Espanya i França al mercat diari. Ha passat de 16,72 euros/megawatt hora (MWh) a finals del 2014 als 11,58 euros/MWh durant el primer semestre del 2019. Amortitza la construcció L'estalvi acumulat que ha generat la interconnexió de la MAT per al sistema elèctric espanyol també suposa que ara, quatre anys després, se n'hagin cobert els costos de construcció. I és que, per soterrar la línia, la Unió Europea va donar una subvenció de 250 MEUR a fons perdut. I la resta, els 450 MEUR, els van assumir a parts iguals l'espanyola Red Eléctrica i la seva homòloga francesa RTE. Sigui com sigui, però, encara cal impulsar més interconnexions. Amb la de la MAT, la capacitat d'intercanvi entre l'estat espanyol i el francès es va doblar, passant de l'1,4 al 2,8%. Però l'Estat encara continua essent una illa energètica i es troba molt lluny dels objectius d'intercanvi fixats per la Unió Europea (que se situen en el 10% de la capacitat energètica per al 2020, i en el 15% per al 2030). "La nostra capacitat d'interconnexió encara queda curta", admet Domínguez. Per això, Red Eléctrica ja treballa per incorporar-ne més al sistema. En concret, pel golf de Biscaia i els Pirineus Occidentals. Cap d'elles, de moment, per Catalunya.
|
Economia
|
Energia
|
Un 35% de les 100 principals empreses gironines vol disminuir costos i un 9% es planteja reduir la plantilla. Creix la percepció d'encarar "futurs reptes" per adaptar-se els canvis tecnològics. Un 35% de les 100 empreses que més facturen a la demarcació de Girona preveuen reduir costos properament i un 9% es plantegen fer una reducció de plantilla. Així ho indiquen les dades de l'estudi 'Girona 100, SA' elaborat per KPMG. Segons ha explicat la directora de la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona, Pilar Marquès, aquests canvis es deuen a un creixement de la percepció dels empresaris d'encarar "futurs reptes" com per exemple l'adaptació de les empreses als canvis tecnològics. D'altra banda, el 64% de les empreses que s'inclouen en aquest llistat van contractar treballadors durant el 2018 i el 81% va augmentar la facturació. Les 100 empreses seleccionades són les que facturen més de tota la demarcació.
|
Economia
|
Empresa
|
Carlos Martín Ferrera estrena 'El año de la plaga' basada en el llibre de Marc Pastor i protagonitzada per Iván Massegué. Arriben a la gran pantalla 'Casi imposible', 'La última locura de Claire Darling', 'Un Hombre fiel' i 'Hellboy'. Després del seu pas pel Festival de cinema de Sitges s'estrena aquest divendres 'El año de la plaga' de Carlos Martín Ferrera. Una cinta protagonitzada per Iván Massagué i basada en el llibre de Marc Pastor que porta el mateix nom. Segons el director en una entrevista a l'ACN, el tema principal de la pel·lícula, que compta amb producció catalana, és la por a la pèrdua de la identitat i tot gira al voltant d'aquest concepte. 'El año de la plaga' arriba a la cartellera en una setmana en la qual s'estrenen 'Casi imposible' protagonitzada per Charlize Theron i Seth Rogen; 'La última locura de Claire Darling' amb els actors Catherine Deneuve i Chiara Mastroianni; 'Un Hombre fiel', una comèdia romàntica dirigida i guionitzada per Louis Garrel i el nou film del personatge creat per Mike Mignola: 'Hellboy'. A 'El año de la plaga', després de trencar amb la Irene, els amics i companys de feina del Víctor (interpretat per Iván Massagué) estan obstinats a trobar-li una nova parella. Però no vol oblidar-la. Menys podrà fer-ho encara quan ella el truca molt nerviosa i li demana ajuda, ja que la gent que hi ha al seu entorn es comporta d'una manera estranya com si haguessin perdut les emocions i els records. El Víctor, que és un gran fan dels còmics, intentarà convertir-se en un heroi per a rescatar-la i enfrontar-se a una situació que es va tornant cada vegada més estranya i misteriosa. Entrant en l'essència de la història, el director creu que al film "hi ha un apocalipsi una mica silenciós; no deixa de ser una pel·lícula zombi però des d'un costat silenciós". Ho argumenta quan declara que tot i que hi ha transformacions al film, el concepte com es presenta és "original i fresc" perquè "no es veuen morts vivents que van menjant-se a la gent, sinó que són ens que han perdut la memòria, les emocions i són robots. Què passa quan veus que el teu propi germà o la parella no són qui creus que són?", ha preguntat Carlos Martín Ferrera. 'Casi imposible' De la mà del director Jonathan Levine, arriba d’Estats Units una comèdia amb les estrelles Charlize Theron i Seth Rogen. Charlotte Field (Charlize Theron) és una de les dones més influents del món. Intel·ligent, sofisticada i molt preparada, és una poderosa diplomàtica amb talent per a gairebé tot. Fred Flarsky (Seth Rogen) és un periodista dotat i desenfadat, amb facilitat per a ficar-se en embolics. No tenen res en comú, excepte que ella va ser la seva mainadera i el seu primer amor. Quan Fred es retroba inesperadament amb Charlotte, la captiva amb el seu peculiar sentit de l'humor i els records del seu idealisme juvenil. Charlotte, que s'està preparant per a presentar-se a la Presidència, contracta a Fred com a redactor de discursos davant la consternació dels seus assessors de confiança. 'Hellboy' El director anglès Neil Marshall, que també ha dirigit dos episodis clau de 'Joc de Trons', estrena una pel·lícula de ciència ficció basada en el superheroi Hellboy, creat per Mike Mignola. Aquesta vegada, l’Agència per a la Recerca i Defensa Paranormal (AIDP) encarrega a Hellboy la tasca de derrotar un esperit ancestral: Nimue, coneguda com "La Reina de la Sang". Nimue va ser l'amant del mateix Merlí durant el regnat del Rei Artur, d'ell va aprendre els encanteris que la van portar a ser una de les bruixes més poderoses. Però la bogeria es va apoderar d'ella i va empresonar al mag per a tota l'eternitat. Fa segles van aconseguir acabar amb ella, enterrant-la profundament, però ha tornat d’entre els morts amb la intenció de destruir a la humanitat amb la seva màgia negra. L'encarregat de donar vida a 'Hellboy' és David Harbour, actor conegut per posar-se a la pell al policia Jim Hopper a 'Stranger things'. Neil Marshall agafa el relleu de Guillermo del Toro en l'univers de Hellboy. Del Toro va realitzar dues pel·lícules sobre el personatge protagonitzat per Ron Perlman. 'La última locura de Claire Darling' La directora francesa Julie Bertuccelli transporta l'espectador a Verderonne, un petit poble a pocs quilòmetres de París. Claire Darling desperta el primer dia d'estiu decidida a desfer-se de totes les seves pertinences. Convençuda que és el seu últim dia de vida, organitza un mercat ambulant al jardí de la seva mansió amb totes les seves antiguitats i objectes de valor. Una multitud de veïns hi van atrets pels preus ridículs dels objectes. Cada venda i cada trobada porta a Claire records de la seva vida. Aquesta última bogeria força el retorn de la seva filla Marie, amb qui no té contacte des que aquesta va decidir marxar de casa fa ja més de vint anys. 'La última locura de Claire Darling' està protagonitzada per Catherine Deneuve i Chiara Mastroianni. 'Un hombre fiel' Arriba des de França 'Un Hombre fiel', una comèdia romàntica dirigida i guionitzada per Louis Garrel, un dels protagonistes a 'Soñadores' de Bernardo Bertolucci. Marianne deixa a Abel per en Paul, el seu millor amic i pare del fill que està esperant. Vuit anys més tard, en Paul mor i l'Abel torna amb la Marianne. Això provoca la gelosia del fill de Marianne i de la germana de Paul, Eva, enamorada en secret d'Abel des de la seva infància. '522. Un gato, un chino y mi padre' Un nou drama espanyol arriba al cinema de la mà del director Paco. R Baños. '522. Un gato, un chino y mi padre' tracta sobre la història de George (Natalia de Molina) que conviu amb una peculiar versió d'agorafòbia que limita el seu univers a un perímetre de 522 passos respecte a casa seva. Però un dia, el seu gat, el seu únic company, mor i es veu obligada a emprendre un viatge singular. Decidida a donar-li un lloc de sepultura adequat, instal·la la seva "llar" en una camioneta i emprèn un viatge per carretera de retorn a la seva pàtria natal, Portugal. Aquesta aventura revelarà que, entre "saudade" i "fados", potser troba una manera particular de fer front al seu passat. 'Lejos de Praga' (Barefoot) El drama 'Lejos de Praga' del director txec Jan Sverák narra la història d'Eda, un nen de 8 anys que durant l'ocupació nazi en la Segona Guerra Mundial es veu obligat a deixar Praga per a mudar-se a un petit poble en el camp, on habitualment hi passa les vacances i resideix part de la seva família. Eda haurà d'acostumar-se a una nova vida molt diferent de la que coneixia a la ciutat, estranya i excitant alhora. Se sentirà atret per primera vegada per la bellesa de les noies, però també descobrirà foscos secrets familiars. La cinta està protagonitzada per Jan Tríska, Oldrich Kaiser, Tereza Voriskova i Ondrej Vetchý. 'Ens cal el teu vot' El director, Mathieu Sapin, estrena 'Ens cal el teu vot', una comèdia francesa protagonitzada per Alexandra Lamy i que a Catalunya s'estrena doblada al català. Un jove de 25 anys entra a l'equip de campanya d'un candidat a les eleccions presidencials com a assistent de la directora de comunicació. Fascinat per ella, aprèn al seu costat els entrellats d'un lloc tan rellevant. 'La petita trapella' També s'estrena en català la cinta alemanya 'La petita trapella' dirigida per Joachim Masannek. La Lilli té un secret, que no ha confessat mai a ningú: pot parlar amb els animals! Aquest talent especial li ha causat prou problemes en el passat i ha obligat la seva família a canviar de casa un munt de vegades. Un dia descobreix que un lladre d’elefants n’ha segrestat un cadell del zoo. Hi actuen Aylin Tezel, Peri Baumeister, Tom Beck, Christoph Maria Herbst, Meret Becker, Aaron Kissiov, Malu Leicher 'Quiero tu amor' Arriba la comèdia romàntica 'Quiero tu amor' del director indi Akiv Ali. Ashish (Ajay Devgn) té 50 anys i la jove Ayesha (Rakul Preet Singh), 26. Els dos es coneixen en els bells carrers de Londres on sorgeix l'amor. En el seu retorn a l'Índia, Ashish presenta a la jove la seva família i genera un gran rebombori. 'Sombra' El director xinès Yimou Zhang presenta la gran pantalla 'Sombra', un drama d’acció. El comtat de Pei (Peixian) està sota l'administració d'un rei salvatge i perillós (ZhengKai). El comandant militar del seu exèrcit (DengChao), encara que ha demostrat la seva vàlua en el camp de batalla, es veu forçat a emprar tota classe d'estratègies per sobreviure a les traïcions que se succeeixen en la cort del rei. 'Hospitalarios' 'Hospitalarios' és un documental dirigit per Jesús García-Colomer. Tracta sobre un petit llogaret al sud de França. Des de 1858, és la destinació d'uns inversemblants viatgers: homes i dones amb tot tipus de malalties que, per si mateixos o portats per uns altres, arriben en peregrinació a la coneguda com al Santuari de Lorda (Lourdes en francès). Aquestes peregrinacions avui es continuen fent, però mai abans s'havien gravat des de dins.
|
Cultura
|
Cinema
|
Rajoy ofereix mà estesa i diàleg a la Generalitat, però demana reciprocitat. Insta els moderats catalans que "prenguin la iniciativa que els hi han arrabassat els rupturistes i antisistema i influeixin a la política espanyola". El candidat del PP i president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha destacat aquest dimarts que la Generalitat comptarà amb la seva col·laboració i mà estesa en allò que vagi a favor dels interessos dels catalans i ha apuntat que "no faltarà la voluntat d'entesa i diàleg", però ha afegit que els agradaria que aquesta voluntat "fos recíproca". Així mateix, ha avisat que "qui, a contracorrent de la història i el projecte europeu, s'empenyen en la separació i la divisió i ho fan a més cavalcant sobre l'antipolítica i l'extremisme estan condemnats al més estèril dels fracassos". En un esmorzar-col·loqui 'Primera plana' organitzat per 'El Periódico' a Barcelona, ha instat els moderats catalans, que estan pel compliment de les lleis, per l'entesa i per la recuperació econòmica, que "prenguin la iniciativa que els hi han arrabassat els rupturistes, radicals i antisistema i influeixin de nou a la política espanyola".
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Una de les alumnes amb millor nota de les PAU: "Va ser molt complicat mantenir la motivació durant el mes de juny". Ada Munté creu que fer els exàmens en grups reduïts per prevenir la covid va ajudar a generar un ambient "amable". Ada Munté, alumna de l'INS Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès, no preveia ser una de les estudiants amb millor nota de les PAU de tot Catalunya. A mig matí d'aquest dimarts, però, s'ha endut la sorpresa. "La selectivitat va anar força bé, però no t'esperes una nota tan alta en exàmens de tan gran escala", explica l'Ada a l'ACN, contenta perquè el 9,9 que ha obtingut li permetrà accedir a estudiar Comunicació Audiovisual a l'UPF. La satisfacció d'ara contrasta amb les setmanes viscudes al juny degut a l'ajornament de les proves: "Va ser molt complicat mantenir la motivació", assegura. Per contra, creu que els grups reduïts com a mesura de prevenció de la covid a l'hora de fer els exàmens van ajudar a generar un ambient "amable". L'Ada, de 17 anys, recorda el temps d'estudi durant el confinament amb sentiments contraposats. Assegura que les primeres setmanes estava "contenta" amb el fet d'estar a casa perquè preveia que "seria més eficient" a l'hora de preparar les proves. En veure, però, que la situació s'allargava, la satisfacció va anar a menys i els ànims es van tòrcer quan va saber que les Proves d'Accés a la Universitat no serien del 9 a l'11 de juny, sinó gairebé un mes més tard. "Va ser dur estudiar molt més temps, a ple estiu i veient com els teus veïns ja estaven de vacances en un moment en què pensaves que tu també hi estaries", recorda. Amb tot, també destaca que l'afectació de la pandèmia a la selectivitat ha deixat alguns elements positius i assegura que l'experiència dels exàmens amb mesures de seguretat per prevenir la covid-19 "va ser força bona". L'Ada reconeix que "l'estressava" pensar que hauria de fer les proves amb mascareta i celebra que les autoritats ho descartessin, mentre creu que la resta de mesures van ajudar a destensar l'ambient que tradicionalment envolta la selectivitat. "Va ser un entorn més personal del que és normalment, perquè sempre érem els mateixos deu alumnes a tots els exàmens. Tot i no ser gent del meu institut, tenia la sensació que al final ja ens coneixíem", explica a l'hora de recordar les proves que va fer a principis de juliol a la UAB. Pel que fa a les diferents assignatures, apunta que es va "sorprendre" quan va veure l'examen d'Història. Diu que estava "molt espantada" perquè ella i els companys de classe l'esperaven molt complicat, "però al final va ser més fàcil". En canvi, l'Ada relata que va tenir més dificultats per respondre la prova de literatura castellana. Ara que ja té les notes, ha certificat aquelles sensacions, amb uns resultats que se situen tots per sobre del notable: a Història, Llatí, Llengua Castellana i Anglès ha obtingut un 10. Pel que fa a Llengua Catalana, la nota del seu examen ha estat un 9,5, mentre que a Literatura Castellana ha obtingut la puntuació més baixa de totes les seves proves, amb un 8,5. De cara a aquest estiu, lamenta que la pandèmia l'ha obligat a desfer el viatge que tenia planificat a l'estranger amb la seva família i tampoc podrà veure els amics tant com voldria. De moment explica que és de vacances al Delta de l'Ebre i preveu dedicar les properes setmanes "a descansar". A l'hora de pensar en el setembre, reconeix que li inquieta quina serà la situació sanitària a l'hora de començar la universitat i es manté a l'expectativa de les mesures que acordi la Generalitat.
|
Societat
|
Educació
|
Mia Couto al Pregó de Sant Jordi: "Cada vida humana és un patrimoni històric i cultural de la humanitat per reconstruir". L'escriptor repassa la seva infància a Moçambic, reflexiona sobre l'ofici d'escriptor i les conseqüències del cicló Idai. Mia Couto (Beira, 1955) ha protagonitzat aquesta tarda l'acte institucional al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en el Pregó de la Lectura de Sant Jordi, organitzat per les Biblioteques de Barcelona en col·laboració amb les editorials Alfaguara i Edicions del Periscopi. En una conversa amb la periodista Anna Guitart, Couto ha repassat la seva infància a Moçambic, ha reflexionat sobre l'ofici d'escriptor i les conseqüències del pas de l'Idai al país africà, que va causar un miler de morts. L'autor de 'La confessió de la lleona' ha explicat que el cicló va destruir part de la seva "infància". "Em sentia orfe a la meva ciutat", ha afirmat. En aquest sentit, ha constatat que la reconstrucció de la catedral de Notre-Dame va recaptar més diners en un dia que el país africà en un mes. "Estic molt content que hi hagi fons per reconstruir Notre-Dame, però cada vida humana és un patrimoni històric i cultural de la humanitat per reconstruir", ha conclòs Mia Couto és un dels escriptors més rellevants en llengua portuguesa i l’autor moçambiquès més traduït. Viu actualment a Maputo, ciutat prioritària de la Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona i amb la qual Biblioteques de Barcelona ha participat en projectes de cooperació directa, treballant conjuntament amb la formació de conductors de clubs de lectura a Maputo. Couto ha explicat que la seva infància va estar marcada per la "discriminació racial", una situació que va constatar des de l'inici que era "cruel" i "no acceptable". "No calia que ningú vingués a conscienciar-me perquè me n'adonava jo dia a dia", ha precisat. Per això, ja sabia que no aniria a estudiar a Maputo, sinó que s'uniria al Front d'alliberament. Va començar periodisme dos o tres anys abans del cop d'estat. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que ha presidit l’acte, ha reivindicat la cultura com un acte "profundament polític" en un món on hi creixen els discursos de l'’odi, les propostes racistes, homòfobes i masclistes. Per això, ha reivindicat una ciutat de la literatura i de la cultura i un compromís amb "l’amor, sense fronteres, per la humanitat i per les cultures en plural". Colau ha assegurat que l'Ajuntament de Barcelona se sent "especialment interpel·lat" per la crisi humanitària a Moçambic i afirma que no participarà del "silenci d'aquest terrible cicló" i s'ha compromès a ajudar el país africà, malgrat que "no és habitual" que el consistori faci programes d'ajuda humanitària.
|
Cultura
|
Lletres
|
Tarragona decreta dos dies de dol oficial per les víctimes de l'explosió al complex petroquímic. L'alcalde Pau Ricomà convoca la junta de portaveus aquest dimecres al migdia. L'Ajuntament de Tarragona ha decretat dos dies de dol oficial per "la gravetat" de l'explosió d'aquest dimarts a l'empresa IQOXE del polígon petroquímic sud que ha provocat la mort d'una persona i una altra de desapareguda i vuit ferits. Durant aquest període de dol se suspenen recepcions i actes oficials i les banderes onejaran a mig pal en els edificis i dependències del consistori. L'alcalde Pau Ricomà ha convocat una junta de portaveus a dos quarts d'una d'aquest dimecres per parlar dels fets ocorreguts i aportar tota la informació que el disposa el govern municipal.
|
Política
|
Política municipal
|
Els catalans que van visitar les terres de Lleida l'any passat van generar 592 milions d'euros d'ingressos turístics. Les comarques més visitades van ser el Segrià, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Val d'Aran i la Noguera, principalment a l'estiu i a l'hivern. Els turistes catalans que van visitar algun punt de les terres de Lleida entre el setembre de 2015 i el setembre de 2016 van generar 592 milions d'euros d'ingressos turístics directes. Així ho ha determinat l'enquesta sobre el turisme català que visita la demarcació de Lleida elaborada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida a través de la Càtedra de Turisme d'Interior i de Muntanya (TIM) de la Universitat de Lleida (UdL). Els resultats d'aquest estudi han estat presentats aquest divendres al saló B-Travel i també han posat de manifest que les comarques més visitades van ser el Segrià, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Val d'Aran i la Noguera, principalment els mesos d'estiu i hivern. Un total de 1.661.000 catalans majors de 16 anys van visitar almenys una vegada la Ponent o el Pirineu durant l'any passat i d'aquests, un 42% són excursionistes. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha estat l'encarregat de presentar l'enquesta, que va ser encarregada a l'empresa GESOP per la Càtedra TIM i es va dur a terme a finals del mes d'octubre de 2016. Es va prendre com a període de referència l'any transcorregut entre setembre de 2015 i setembre de 106 i per tant permet incorporar totes les temporades i especificitats turístiques de la demarcació. Es van entrevistar prop de 1.600 persones i és la primera radiografia sòlida del volum, les característiques, les motivacions, les destinacions i els impactes econòmics del principal flux turístic que rep la demarcació de Lleida cada any, és a dir, els turistes de la resta de Catalunya. Una de les dades més rellevants és la mitjana de despesa per dia, que se situa en 89 euros. Ara bé, la mitjana de despesa dels excursionistes, que amb 708.000 persones suposen prop de la meitat dels visitants catalans a Lleida, és de 72 euros mentre que els turistes que pernocten gasten 105 euros. L'estudi doncs, situa en 592 milions d'euros d'ingressos turístics directes que els residents a la resta de Catalunya deixen a la demarcació de Lleida en un any. Això, sense tenir en compte els efectes indirectes importants en altres sectors econòmics ubicats al territori que duplicarien la generació directa de recursos produïda pel turisme i l'oci. Els 1.661.000 catalans majors de 16 que van visitar almenys una vegada Lleida durant l'any passat suposen un 28,2% de residents de la resta del país. Majoritàriament són persones de mitjana edat, catalanoparlants, ocupats i que tenen estudis superiors. El nombre de viatges turístics i d'oci es va situar en 6.976.000 dels quals un 69% són viatges d'excursionistes i un 31% de turistes. Per tant, la mitjana de viatges realitzats per turista i excursionista va ser de 4,2. El Pirineu capitalitza el destí dels catalans però també ciutats com Lleida, Balaguer, Tàrrega, Cervera i Mollerussa reben molts visitants Si bé les comarques més visitades van ser el Segrià, els dos Pallars, l'Aran i la Noguera, les localitats o territoris turístics més visitats són la ciutat de Lleida, Balaguer, Sort, la Seu d'Urgell, Tàrrega, Vielha e Mijaran, Cervera, Tremp, Esterri d'Àneu, Llavorsí, les estacions d'esquí i Mollerussa. Les principals motivacions per venir a la demarcació de Lleida són per visitar familiars i amics, per turisme cultural, turisme rural, turisme de negocis i turisme de muntanya, així com també per fer turisme gastronòmic, turisme d'aventura i turisme d'esquí. El 58% de visitants han pernoctat com a mínim una vegada (un total de 953.000 persones majors de 16 anys). S'estima en 7,7 milions el nombre de pernoctacions produïdes. Aquest nombre de visitants pernocta en un 37% en hotels i similars, seguits d'habitatges de familiars i amics, en cases rurals i en segons residències o habitatges de propietat. Promoció de l'oferta turística de Lleida al Saló B-Travel de Barcelona La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, participa al la fira B-Travel que se celebra del 21 al 23 d'abril al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, on promociona l'oferta turística del conjunt de les comarques de Lleida, dins l'estand de l'Agència Catalana de Turisme (ACT). S'hi participa amb el mostrador amb la marca Pirineus, on hi són presents diversos consells comarcals d'aquest territori i amb el córner Terres de Lleida. Entre les novetats destacades hi ha la promoció del projecte 'Moturisme Ara Lleida', pioner a l'estat espanyol, destinat al segment del turisme vinculat amb els aficionats a viatjar amb moto. També s'informa del distintiu pioner a Catalunya, 'Benvinguts! Senderistes i cicloturistes', que s'ha atorgat a 68 establiments d'allotjament turístic de les comarques de Lleida que acrediten que disposen d'un conjunt de serveis que s'adeqüen als amants de les activitats a l'aire lliure i del turisme de natura i, en concret, als practicants de senderisme i cicloturisme.
|
Economia
|
Turisme
|
AMPLIACIÓ:Junqueras deslliga la decisió del Suprem de Sánchez: "Tenir el govern no vol dir tenir el poder". El líder d'ERC adverteix que no és "responsable" especular amb la seva llibertat per ser a Estrasburg. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha deslligat la decisió del Tribunal Suprem que rebutja que pugui anar com a eurodiputat al Parlament Europeu, de l'executiu de Pedro Sánchez perquè "tenir el govern no vol dir tenir el poder". En una entrevista a RAC1 feta dijous al vespre a la presó de Lledoners, Junqueras ha expressat que l'Estat "amb tots els seus poders actuen buscant venjança, no justícia", després de conèixer la decisió del TS. Amb tot, ha advertit que "van camí de l'aïllament absolut", ha dit que "cada nova injustícia" l'omple "encara de més força i energia per continuar lluitant" i ha assegurat que, més tard o més d'hora, acabarà exercint d'eurodiputat. Després que el Govern apuntés que garantiria que Junqueras pogués assistir a Estrasburg "sigui quin sigui el mecanisme", i que la seva defensa ho descartés, el líder dels republicans ha advertit que "no és responsable ni oportú jugar amb la llibertat i les expectatives d'una persona empresonada". En aquest sentit, Junqueras ha preguntat "algú creu que si existís una possibilitat viable i real de fer que pogués anar al Parlament Europeu el dilluns, no l'aprofitaríem?". Així, ha exposat que no deixaran "mai" de lluitar" i que en les pròximes hores intentaran "totes les vies legals perquè es compleixi la legalitat europea i la democràcia". "Com més triguin a rectificar, més dur serà el cop que rebran", ha reblat. D'altra banda, Junqueras creu que l'Estat "ha traspassat els límits imaginables" i que està "destruint-se". "Per les seves ganes de venjança són capaços de prendre decisions que els situen fora de la legalitat europea", ha avisat. Junqueras ha celebrat que Carles Puigdemont i Toni Comín sí que podran ser a l'Eurocambra dilluns gràcies a "la feina judicial". "Voldria poder-hi ser per abraçar-los i poder parlar amb ells cara a cara després de tants mesos. Però precisament això és el que vol evitar el poder judicial", ha assegurat.
|
Política
|
Partits
|
Dagoll Dagom esmola els espasins del seu ''Scaramouche' al Teatre Victòria. La companyia de Joan Lluís Bozzo assaja el musical protagonitzat per Ivan Labanda, Toni Vinyals i Mireia Mambo. Dagoll Dagom s’ha tornat a instal·lar al Victòria, un teatre que la companyia coneix bé i on tot just fa uns mesos encara tenia en cartell ‘Mar i Cel’. Fa tres dies que hi assagen el seu nou un musical de creació pròpia, ‘Scaramouch’, basat en la novel·la d’amor i espases de Sabatini, que estrenaran el 23 de setembre. Aquesta és la fase feixuga, admet Joan Lluís Bozzo, en què toca “materialitzar a l’escenari” tot el què s’ha preparat prèviament. Afinar els duels d’espasins (fabricats a França i que pesen gairebé un quilo), familiaritzar-se amb la “complicada” escenografia i acabar d’ajustar la interpretació de les composicions d’Albert Guinovart, són alguns dels deures pendents de la companyia, especialment dels actors, entre el quals hi ha Ivan Labanda, Toni Vinyals, Mireia Mambo o Ana San Martín.
|
Cultura
|
Teatre
|
AMPLIACIÓ:Salut preveu fer unes 9.000 proves PCR aquesta setmana amb un porta a porta a Ripollet i carpes a Sabadell i Terrassa. Argimon adverteix que si bé la taxa d'incidència de casos de coronavirus a Catalunya baixa, cal "millorar molt més". Salut preveu fer aquesta setmana un cribratge a unes 9.000 persones de Ripollet, Sabadell i Terrassa (Vallès Occidental) per detectar casos de coronavirus després d'un augment de contagis. A Ripollet, preveuen unes 2.000 PCR amb un porta a porta en determinats barris i amb la instal·lació d'una carpa. A Sabadell i Terrassa, muntaran unes carpes on oferiran la possibilitat de fer-se la prova. "És una estratègia diferent a les que hem seguit fins ara. No és només pensar en mesures [restrictives], que no descartem, sinó en una cerca molt més proactiva", destaca el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Sobre la situació a Catalunya, ha advertit que, si bé la taxa d'incidència ha baixat en els darrers dies, cal "millorar molt més". En la roda de premsa d'aquest dimarts, Argimon ha assenyalat que la situació a Catalunya està millorant "a poc a poc", després que el risc de rebrot hagi baixat en els darrers dies tot i que es troba encara en un nivell molt elevat. Amb un valor de 155,87, el risc de rebrot continua clarament a la zona vermella, ja que el llindar de risc alt se situa en 100. La taxa de reproducció del virus (Rt) és ara d'1 després també d'un descens en els darrers dies (1,40 la setmana passada), però s'ha de situar per sota d'aquest valor, ha fet notar el secretari de Salut Pública. La situació general a Catalunya millora perquè ho fan els territoris més afectats pels rebrots en les darreres setmanes i on s'han aplicat restriccions. Així, el Segrià "evoluciona bé" però la taxa d'incidència i el risc de rebrot continuen sent molt alts perquè havien arribat a nivells altíssims. També Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, entre altres municipis de l'àrea metropolitana, on també va baixant el risc de rebrot. "Anem pel bon camí, però encara ens queda molta feina", ha ressaltat Argimon. Una frase que també ha utilitzat per a Figueres i Vilafant, on la situació va "bé", però "encara queda molta feina", ha insistit. Davant aquesta situació, el secretari de Salut Pública i el coordinador de la Unitat de Seguiment de la covid-19 de Catalunya, Jacobo Mendioroz, no han avançat ara com ara cap relaxament de mesures previst pels propers dies en aquestes àrees amb restriccions. I en qualsevol cas, Mendioroz ha avisat: "No podem caure en els mateixos errors de pensar que quan baixa la corba, ens podem relaxar. Hem d'interioritzar que hi ha una manera de fer les coses diferent". Argimon ha destacat que ara és la segona corona metropolitana, especialment el Vallès Occidental, la més afectada per l'augment de contagis. Per això ha anunciat aquests cribratges plantejats de manera més massiva a Ripollet, Sabadell i Terrassa en els propers dies, fins dissabte. Argimon ha destacat el contacte "molt estret" que estan tenint amb els ajuntaments per muntar l'operativa. A Ripollet, Salut Pública té previst començar aquest dimecres a la tarda amb "un porta a porta i comerç a comerç" en uns barris concrets on han detectat una concentració de casos (clústers), amb mediadors i agents cívics. En una altra zona, s'instal·larà una àrea assistencial mòbil (carpa) i s'espera que entre dijous i dissabte es puguin fer 2.000 proves per detectar el virus. El patró de Sabadell i Terrassa serà una mica diferent al de Ripollet, ja que les zones de transmissió comunitària no estan tan delimitades, si bé sí que estan lligades a unes àrees bàsiques de salut (ABS) determinades. El cribratge es farà en diferents carpes, on es faran proves PCR de forma generalitzada i voluntària. Els detalls de l'operativa es concretaran en les properes hores, com per exemple com s'arribarà a les persones (per exemple, difusió a través d'un vehicle). Per a aquests cribratges, Salut Pública compta amb la col·laboració del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), els centres d'atenció primària i els hospitals Parc Taulí, Consorci Sanitari de Terrassa i Mútua Terrassa. Una experiència similar a aquests cribratges ja s'ha fet a Granollers, si bé no va ser tan massiu. A la capital del Vallès Oriental es va fer una cerca activa amb un porta a porta que va arribar a unes 300 persones després que es detectessin clústers de casos en uns blocs concrets de la ciutat. Al final es va acabar trobant la relació dels contagis i el cas índex. Argimon ha apuntat que aquesta estratègia de cribratges es podria aplicar en alguna altra ciutat important de Catalunya, però no ha detallat de moment quina, i que la idea és buscar el model més eficient per tallar les cades de contagis de la manera més precoç possible. Crítica a l'empresa amb 19 persones positives que continuaven treballant-hi El secretari de Salut Pública s'ha referit al cas de l'empresa del sector de la fruita a qui Salut Pública ha suspès de forma cautelar l'activitat a través de la Inspecció de Treball després que 19 persones que havien donat positiu per covid-19 continuessin treballant tot i conèixer el resultat de les PCR. "No és un tancament perquè hi hagi un rebrot, sinó que és un cas en què no es facilita tota la informació ni la realització de la feina de la vigilància epidemiològica", ha indicat. "Això passa en un territori on la gent ha fet molt sacrifici, on hi ha hagut un brot molt complex, on les taxes d'incidència van arribar a ser molt elevades. No podem permetre aquest tipus de fets i d'actituds", ha condemnat el secretari de Salut Pública. Ara bé, Argimon ha preferit no detallar de forma pública, a part del tancament cautelar, a quins sancions s'exposa l'empresa. Argimon, sobre les decisions judicials: "Veurem si continuen fent d'epidemiòlegs" Argimon ha defensat el tancament de l'oci nocturn i també dels bars i restaurants dels municipis amb restriccions a partir de la mitjanit com una "molt bona mesura" per frenar els contagis. El secretari de Salut Pública ha recordat que des de Salut tenen previst recórrer la decisió judicial que permet a restaurants i bars obrir més enllà de mitjanit. "Esperem que el jutge decideixi i atengui a raons epidemiològiques. Crec que ho vam documentar bé i amb un escrit específic del Ministeri de Sanitat. Sembla que no els va convèncer. Veurem si van en la mateixa línia o continuen fent d'epidemiòlegs", ha criticat.
|
Societat
|
Salut
|
Els Bombers fan quatre rescats de muntanya a Viladrau, Saldes, la Vall de Boí i el Matagalls. Totes les actuacions han estat per anar a buscar persones que han sofert ferides lleus. Els Bombers de la Generalitat han treballat aquest dissabte en diversos rescats de muntanya al Pedraforca (Berguedà), al Matagalls, a Viladrau (Osona) i a la Vall de Boí (Alta Ribagorça). L'avís de l'últim servei s'ha rebut a les 16.20 hores i es tractava d'un home que s'ha fet mal a la cama mentre feia escalada prop de l'Estany Gran, a la vessant sud del Besiberri, a la Vall de Boí. El ferit, un home de 37 anys i veí de Lleida, ha patit diverses contusions, i ha estat traslladat en helicòpter fins a l'heliport de Vielha, on una ambulància l'ha traslladat a l'hospital del municipi. A les 15.20 hores els Bombers de la Generalitat han estat activats per buscar uns excursionistes que s'han desorientat mentre feien la ruta Matagalls-Sant Bernat. Els esportistes han estat localitzats a dos quarts de cinc de la tarda i un helicòpter d'aquest cos els ha traslladat fins a l'Hospital Sant Bernat, on tenien estacionat el vehicle. Una hora abans, una altra excursionista s'ha accidentat mentre baixava pel Montseny des de Sant Segimont cap a Viladrau (Osona), en una zona de difícil accés. La ferida és una dona de 73 anys i veïna d'Alella, que tenia una possible fractura de cama. Se l'ha traslladada fins a l'Hospital General de Vic. Finalment, a les 13.47 hores, els Bombers han treballat en el rescat d'un noi de 23 anys que s'ha fet mal al turmell mentre baixava el Pedraforca per la tartera, a Saldes (Berguedà).
|
Societat
|
Successos
|
Acaba sense acord la reunió entre el comitè de vaga del personal de terra dels aeroports i la patronal. La protesta es manté per al 21 i 24 d'abril i hi estan cridats 60.000 treballadors. El comitè de vaga del personal de terra dels aeroports i la patronal Aseata s'han reunit al llarg d'aquest dimecres sense que les dues parts hagin arribat a un acord, de manera que es manté l'aturada prevista per al 21 i 24 d'abril i en la qual estan cridats 60.000 treballadors. El principal escull és la negativa de la patronal a retirar l'article que regula les normes i garanties econòmiques del personal subrogat que, afirmen els sindicats, Aseata només accepta per al cas de futures negociacions. El comitè de vaga ha preparat un text que la patronal no ha acceptat debatre i que incloïa la retirada del polèmic article, segons fonts sindicals. Així mateix, els representants dels treballadors han demanat que es fixi un termini per acordar un quart conveni col·lectiu. "Estan en joc les garanties de tots els treballadors i treballadores del sector i per això hem de donar una resposta contundent a la posició intransigent de la patronal", ha afegit en un comunicat. El conflicte afecta les plantilles que presten serveis d'assistència a terra, a les aeronaus i els passatgers, mercaderies i correu i al servei de col·locació i retirada de passarel·les que connecten l'aeronau amb la terminal portuària.
|
Economia
|
Infraestructures
|
L'Ésdansa de Les Preses arriba als 35 anys ''creant tradició'' i apropant cultures. Neix 'El Laboratori', el nou espai d'experimentació a partir de la dansa d'arrel tradicional i eix troncal d'aquesta edició que se celebra entre el 21 i el 27 d'agost. El festival 'Ésdansa' arriba als 35 anys ''creant tradició'' i apropant cultures. El CaixaForum Girona ha acollit aquest dilluns la presentació de l'edició d'enguany, que compta amb la novetat de 'El Laboratori', un nou espai d'experimentació a partir de la dansa d'arrel tradicional. El festival s'allargarà fins al proper 27 d'agost a Les Preses, a la Garrotxa i un any més, la creació i la innovació són presents en tot el festival. La cultura asteca serà la gran convidada amb un espectacle d'impacte al Clot de l'Infern (Parc de Pedra Tosca). Les xifres preveuen 140 hores de formació, 10 espectacles d'exhibició i 6 grups internacionals. Aquest any, l'Ésdansa es reafirma en la seva aposta per la creació i la innovació, dues premisses que van marcar l'edició anterior i que aquest 2017 es veuran reforçades amb un projecte vinculat a la formació. Amb el nom d'El Laboratori, neix el nou espai d'experimentació a partir de la dansa d'arrel tradicional de l'Ésdansa i eix troncal d'aquesta edició. Amb aquest projecte es vol obrir una nova via de futur que ja va quedar evidenciada l'any passat a través d'espectacles com 'Oskara' i 'Gelajausiak' de Kukai Danza. Per fer-ho, es comptarà amb figures tant representatives com Cesc Gelabert que serà un dels integrants d'El Laboratori i que, a més a més, formarà part dels tallers de l'Ésdansa'T, oferirà xerrades participatives i se'l podrà veure en el seu espectacle 'Solos'. La programació de l'Ésdansa 2017 proposa un seguit d'espectacles on la creació i la innovació s'han posat a disposició de la dansa tradicional. Es podran descobrir els nous llenguatges de la jota a través de Miguel Ángel Berna, exemples de dansa catalana de nova creació com 'Acròstic de l'Esbart Ciutat Comtal'; la simbiosi experimental entre l'expressivitat tradicional i el mestissatge d'influències amb 'A vore de Sònia Gómez i Ramon Balagué'; o el resultat de com el circ i la dansa encaixen i es nodreixen l'un de l'altre amb 'EgurRa, la proposta d'Oriol Escursell' guanyadora de la primera edició del premi Delfí Colomé. Dins les propostes internacionals, aquesta edició convida a viatjar per les tradicions de Guinea Bissau, Iran, Bielorússia, la República de Kabardino-Balkària i Mèxic, cultura convidada d'aquest any. El grup mexicà serà l'encarregat de substituir a la companyia d'Indonèsia, que va haver de declinar poder-hi ser per qüestions alienes a l'organització ara fa just un mes. Una de les grans sorpreses i sens dubte el plat fort d'aquest canvi, serà poder descobrir els enigmes de la cultura asteca dins l'entorn únic del Parc de Pedra Tosca. A la mitjanit del dijous 24 d'agost, els ritmes ancestrals mexicans inundaran el clot de l'infern en una nit màgica, on la dansa donarà veu a la comunió entre l'home i la natura. El diàleg amb el paisatge també formarà part d'aquesta edició. Els espais naturals recuperats o adaptats per l'home seran els escollits, com a símil de l'evolució de la dansa tradicional que mantenint les arrels, es mostra viva i en constant transformació. Aquesta interacció de la dansa amb la natura estarà present al Parc de Pedra Tosca amb un itinerari on descobrir danses tradicionals i alhora un espai natural únic. També es ballarà a l'era, talment com ho feien en els pobles amb la música de Peret Blanc de Beget. I es peregrinarà fins a l'entorn de la petita ermita de Sant Martí del Corb per fer un salt en el temps a través dels 'Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat'. Aquest any l'Ésdansa'T, la part de formació de dansa tradicional del festival, reestructura els seus tallers en un nou horari comú de dilluns a divendres i dóna cabuda als joves amb un itinerari propi, l'Ésdansa'T Jove, una nova línia que completa l'oferta formativa amb un espai propi per a nois i noies d'entre 13 i 18 anys. En total, seran més de 140 hores de tallers distribuïts en tres línies, una d'elles amb dos itineraris impartits al llarg de cinc dies, posicionen un any més l'Ésdansa'T com a màxim referent formatiu i veritable Campus de la dansa tradicional.
|
Cultura
|
Teatre
|
AMPLIACIÓ:Un pare de Llançà afronta 28 anys i 3 mesos de presó per fer tocaments, agredir sexualment i maltractar dues filles menors. La fiscalia també demana una condemna de 5 anys i 4 mesos per a la mare per insultar i colpejar les víctimes. Un pare de Llançà (Alt Empordà) s'enfronta a 28 anys i 3 mesos de presó per fer tocaments, agredir sexualment, insultar i maltractar dues de les seves filles quan eren menors d'edat. La fiscalia també sol·licita una condemna de 5 anys i 4 mesos per a la mare, a qui acusa d'exercir violència i colpejar habitualment les víctimes. Segons l'escrit de conclusions provisionals de la fiscalia, el matrimoni té tres filles i el pare va començar a abusar sexualment de dues d'elles quan tenien 12 i 14 anys i fins que van interposar denúncia el juny del 2016. La defensa nega les acusacions i demana l'absolució. L'Audiència de Girona havia de jutjar els pares aquest dimarts però el judici s'ha suspès i està previst que es faci el març vinent. L'escrit d'acusació de la fiscalia recull que el matrimoni va arribar al país l'any 2004 amb les seves tres filles i van anar a viure a Llançà. Segons l'acusació pública, les dues filles grans, que aleshores eren menors d'edat, van ser víctimes d'abusos i maltractaments per part dels seus progenitors en "incomptables ocasions". Segons el ministeri fiscal, la filla gran, que actualment té 21 anys, va començar a ser víctima d'abusos sexuals per part del seu pare quan en tenia 14. D'entrada, relata la fiscalia, l'acusat li feia tocaments als pits, al cul i a la zona genitals. Els abusos, però, van anar a més. "Agafava la mà de la menor i l'obligava a tocar-li el penis", recull l'acusació que també afegeix que, en alguna ocasió, l'home va agredir sexualment la menor amb els dits i la va intentar forçar perquè li fes una fel·lació. El pare va començar a abusar de la filla mitjana que actualment té 19 anys, segons la fiscalia, quan en tenia 12. L'acusació concreta que l'home aprofitava quan la menor estava estirada al llit, o al sofà per abraçar-la per darrera i fer-li tocaments al cul, als pits i als genitals. A més, l'acusació pública també acusa l'home d'exercir un "control parental rígid i desproporcionat" sobre les filles, amb episodis constants de "violència verbal" i ús de "força física innecessària" per assegurar-se que les nenes complien les seves ordres. La fiscalia indica que la mare "també agredia" les víctima "amb bufetades i pessics". La fiscalia recull fins a deu episodis de "violència" perpetrats pel pare o la mare contra les dues filles amb bufetades, estirades de cabell, insults, cops de pal, mossegades o llançament d'objectes. L'acusació pública assenyala que quan el cas va arribar a mans dels serveis socials de l'Alt Empordà, van emetre un informe d'urgència indicant que les dues filles més petites –la gran ja era major d'edat quan es va interposar la denúncia el juny del 2016- anessin a un centre d'acollida. La fiscalia acusa el pare d'un delicte continuat d'agressió sexual, un delicte continuat d'abús sexual, un delicte de violència habitual en àmbit domèstic, nou delictes de maltractament habitual i un delicte lleu d'injúries. Sol·licita una pena global de 28 anys i 3 mesos de presó. També acusa a la mare d'un delicte de violència habitual i quatre de maltractament i demana una condemna de 5 anys i 4 mesos. En concepte de responsabilitat civil, vol que indemnitzin les filles amb 78.000 euros pels "trastorns psicològics" derivats de les "situacions traumàtiques" que van viure amb els seus pares. La fiscalia també sol·licita l'expulsió de la parella, originària del Marroc, quan hagin complert tres quartes parts de la pena i que no puguin tornar al país durant 10 anys, La defensa nega les acusacions i demana l'absolució. El cas havia d'arribar a judici aquest dimarts a la secció tercera de l'Audiència de Girona però s'ha suspès. El tribunal ha tornat a assenyalar el judici per a l'11 de març.
|
Societat
|
Judicial
|
'Incerta glòria' amb 16 nominacions, 'Estiu 1993' amb 14 i 'La llibreria' amb 12 , favorites als X premis Gaudí. L'actor David Verdaguer, doblement nominat, serà l'encarregat de presentar per primera vegada la gala del 28 de gener. Les pel·lícules amb més nominacions als X Premis Gaudí són 'Incerta Glòria', d'Agustí Villaronga, amb 16, igualant així les que el 2012 va tenir 'Eva'; seguida per l'òpera prima de Carla Simón 'Estiu 1993', amb 14; el darrer film d'Isabel Coixet 'La llibreria', amb 12; 'Tierra firme' de Carlos Marques-Marcet, amb 11; 'Brava' de Roser Aguilar, 'Abracadabra' de Pablo Berger i 'La llamada' de Javier Ambrossi i Javier Calvo amb 3, i 'Júlia ist' d'Elena Martín amb 2. Una dada destacada és que, dels 30 films nominats, 12 d'ells estan dirigits per dones. Els actors Àlex Brendemühl i Nora Navas han estat els encarregats de llegir els nominats a les 22 categories en un acte que s'ha celebrat aquest dijous a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm. La presidenta de l'Acadèmia, Isona Passola, ha anunciat que l'actor David Verdaguer, doblement nominat, serà l'encarregat de presentar la gala del 28 de gener. Una altra novetat és que aquest any s'entregarà per primera vegada el Premi del Públic. A la categoria de Millor pel·lícula competeixen les quatre produccions en llengua catalana 'Brava', dirigida per Roser Aguilar, escrita per Roser Aguilar i Alejandro Hernández i produïda per Setmàgic Audiovisual, Iberrota Films i TV On; 'Estiu 1993', escrita i dirigida per Carla Simón i produïda per Inicia Films i Avalon PC; 'Incerta glòria', dirigida per Agustí Villaronga, escrita per Coral Cruz i Agustí Villaronga i produïda per Massa d'Or Produccions, TVC, Aragón TV i Urresti Producciones, i 'La película de nuestra vida', escrita i dirigida per Enrique Baró i Ubach i produïda per All I Need Is Money. A Millor pel·lícula en llengua no catalana estan nominades 'Júlia ist', dirigida per Elena Martín, escrita per Elena Martín, Marta Cruañas i Pol Rebaque i produïda per Lastor Media; 'La llibreria', escrita i dirigida per Isabel Coixet i produïda per Diagonal TV, A Contracorriente Films, Green Films i Zephyr Films; 'La llamada', escrita i dirigida per Javier Ambrossi i Javier Calvo i produïda per Lo Hacemos Y Ya Vemos, Sábado Películas i Apache Films, i 'Tierra firme', dirigida per Carlos Marques-Marcet, escrita per Carlos Marques-Marcet i Jules Nurrish i produïda per Lastor Media i Vennerfilms. A Millor direcció, el premi es disputarà entre Agustí Villaronga ('Incerta glòria'), Carla Simón ('Estiu 1993'), Carlos Marques-Marcet ('Tierra firme') i Isabel Coixet ('La llibreria'). Les nominacions a Millor guió són per Carla Simón ('Estiu 1993'), Carlos Marques Marcet i Jules Nurrish ('Tierra firme'), Coral Cruz i Agustí Villaronga ('Incerta glòria') i Isabel Coixet ('La llibreria); a Millor protagonista femenina Laia Artigas ('Estiu 1993'), Laia Marull ('Brava'), Núria Prims ('Incerta glòria') i Oona Chaplin ('Tierra firme'); i a Millor protagonista masculí Antonio de la Torre ('Abracadabra'), David Verdaguer ('Tierra firme'), Marcel Borràs ('Incerta glòria') i Ricardo Darín ('Nieve negra'). Anna Castillo, per 'La llamada'; Bruna Cusí per 'Estiu 1993' i per 'Incerta glòria' i Natalia Tena per 'Tierra firme' són les nominades a la categoria de millor actriu secundària. En l'apartat de millor actor secundari els nominats són Bill Nighy per 'La llibreria', David Verdaguer per 'Estiu 1993', Emilio Gutiérrez Cava per 'Brava' i Oriol Pla per 'Incerta glòria'. Documentals, curts i film per televisió Pel que fa a pel·lícules documentals, les nominades són 'Classe valenta', dirigida per Víctor Alonso Berbel; 'La Chana', escrita i dirigida per Lucija Stojevic, i Sasha, escrita i dirigida per Fèlix Colomer. A millor curtmetratge, les nominades són 'Cunetas', dirigida per Pau Teixidor Coloma, 'La inútil', dirigida per Belén Funes, 'Les bones nenes', dirigida per Clara Roquet i 'Els desheretats', escrita i dirigida per Laura Ferrés. A la millor pel·lícula per a televisió, s'ha nominat a 'Amics per sempre', dirigida per Roman Parrado; 'La llum d'Elna', dirigida per Sílvia Quer; 'Pau, la força d'un silenci', dirigida per Manuel Huerga, i 'Res no tornarà a ser com abans', dirigida per Carol López. Aquest any hi ha dues pel·lícules nominades a millor film d'animació: 'Deep', dirigida per Julio Soto Gúrpide i 'Tadeo Jones 2. El secreto del Rey Midas', dirigida per Enrique Gato i David Alonso. En l'apartat de millor pel·lícula europea, s'ha nominat a 'Dunkirk' ('Dunkerque'), escrita i dirigida per Christopher Nolan; 'La tortue rouge' ('La tortuga roja'), dirigida per Michael Dudok de Wit; 'Lady Macbeth', dirigida per William Oldroyd, i 'Toni Erdmann', escrita i dirigida per Maren Ade. Segons volta, el 2 de gener El 2 de gener començarà la segona volta de votacions d’on sortiran els films guanyadors de cada categoria. La gala dels X Premis Gaudí tindrà lloc al l’Auditori del Fòrum CCIB el diumenge 28 de gener de 2018, i estarà dirigida per segon any per Lluís Danés. En el transcurs de la cerimònia, l'actriu Mercedes Sampietro rebrà el Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2018 en reconeixement a la seva extraordinària trajectòria cinematogràfica.
|
Cultura
|
Cinema
|
AMPLIACIÓ:Francina Alsina, escollida nova presidenta de la Taula del Tercer Sector Social per als propers tres anys. Ha superat en una votació molt igualada l'exregidora de Barcelona i treballadora social Núria Carrera. La presidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social, Francina Alsina, ha estat escollida aquest dimecres per encapçalar la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya durant els propers tres anys en l'assemblea general de la institució que s'ha celebrat a Barcelona. Alsina ha superat l'exregidora de l'Ajuntament de Barcelona i exdegana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, Núria Carrera, amb quinze vots a favor, davant els tretze que ha obtingut l'altra candidata i una abstenció. Fins el juliol va ocupar el càrrec de president de la taula Oriol Illa, que va dimitir després d'una moció de censura. "La meva intenció és que tothom se senti de gust; no m'agradaria que ningú sortís amb la sensació que hi ha hagut guanyadors i perdedors”, ha afirmat Alsina després de l'assemblea, en què també s'ha votat la nova junta directiva per al mandat 2017-2020. La nova presidenta de la Taula del Sector Social ha valorat que l'assemblea ha estat "molt participativa" i "plàcida" i la votació, "molt renyida". Alsina ha expressat que encara no s'acabava de creure la victòria per presidir l'ens, sobretot pel "carisma molt important" i "la llarga trajectòria en el camp social" de Carrera. "Ha estat una gran contrincant, molt generosa, només puc donar-li gràcies", ha afegit en una atenció als mitjans de comunicació just després de celebrar-se la 43a assemblea general de la taula, a la Sala Martí l'Humà del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Alsina ha destacat que totes les entitats s'han de sentir guanyadores des del moment en què "tothom s'ha presentat amb moltes ganes de construir i tirar endavant el projecte de la taula. Tothom se l'estima". Per això ha subratllat que la seva intenció és que "totes les federacions hi tinguin el seu paper" i la manera podria ser a través de grups dels treball; una idea que ha avançat però que vol tractar amb la nova junta. La presidenta ha destacat que les entitats socials han de viure la moció de censura que va provocar la dimissió d'Illa com "una crisi de creixement i en positiu", "per recollir el que hem après i posar-ho en pràctica". "No hem de sortir ferits d'aquí, sinó enfortits", ha insistit. Alsina ha assenyalat que les prioritats del mandat són "retornar al moviment fundacional" de l'ens i vetllar perquè sigui la "taula més social". També s'ha compromès amb una democràcia "real" i "molt participativa" en el funcionament de la taula. Sobre la situació política i social a Catalunya, no ha volgut especular sobre els esdeveniments futurs. "Ningú sap el que passarà demà", ha resolt Alsina, que ha preferit no pronunciar-se sobre les demandes que la taula traslladarà al Govern sense haver-les parlat i consensuat abans amb els membres de la nova junta. L'assemblea general de la Taula del Tercer Sector, conformada per 35 federacions (29 amb dret a vot) que representen més de 3.000 entitats socials catalanes, també ha escollit amb un sistema de llistes obertes els altres dotze membres de la junta directiva, d'entre els divuit candidats que optaven a formar-ne part. Es tracta de Francesc Roig, de Càritas; Antoni Guillén, del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat; Josep Giralt, d'Ecom; Enric Morist, de Creu Roja; Pepa Muñoz, de Discapacitat Intel·lectual de Catalunya; Sònia Fuertes, d'Entitats Catalanes d’Acció Social; Ramon Maria Miralles, de la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer; Ignacio Carlos Parody, de la Federació d'Empreses d’Inserció; Xavier Trabado, de la Federació Salut Mental; Enric Arqués, del Fòrum de Salut Mental; Núria Valls, de la Fundació Catalana de l'Esplai, i Jesús Delgado, de la Fundació Pere Tarrés. En els propers dies, d'acord amb els estatuts de la institució, la nova presidenta haurà de proposar a la junta directiva la distribució de càrrecs i responsabilitats per a aquest mandat. Alsina presideix la Federació Catalana de Voluntariat Social des del 2010 i durant cinc anys n'ha estat la coordinadora de la unitat territorial de Barcelona. És voluntària d'Arrels Fundació des del 1989 i va formar part de l'equip directiu de l'entitat durant tres anys. Ja havia estat membre de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector durant el període 2007-2009. Després que Illa dimitís a mitjan juliol passat, la taula ha estat governada per una junta provisional i Enric Morist n'ha estat el president en funcions. Diferències en el model de governança, juntament amb "l'incompliment reiterat" de consensuar els missatges que es traslladen a la societat, van ser les causes que van portar set federacions a presentar una moció de censura, segons van explicar en el seu moment.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
AMPLIACIÓ:El bomber ferit pel desallotjament de l'A-2 a Soses qualifica davant del jutge "desproporcionada" l'actuació dels Mossos. El veí de Santa Maria d'Oló, que ha declarat com a investigat, també s'ha querellat contra els agents policials que el van immobilitzar. El veí de Santa Maria d'Oló (Moianès) que va resultar ferit durant el desallotjament del tall que s'estava duent a terme a l'A-2 a Soses (Segrià) el 27 de març del 2018 ha declarat aquest dimecres al jutjat d'instrucció número 2 de Lleida com a investigat pels delictes de desobediència, atemptat als agents de l'autoritat i danys. L'home, bomber de professió, ha estat denunciat per un agent dels Mossos d'Esquadra arran de les lesions que va patir el policia. Davant del jutge, l'investigat ha qualificat de "desproporcionada" l'actuació dels antiavalots dels Mossos aquell dia. El bomber, per la seva banda, s'ha querellat contra els agents que el van reduir després de resultar asfixiat com a conseqüència de l'actuació policial. L'home va estar cinc mesos de baixa per les ferides sofertes. El veí de Santa Maria d'Oló, que ha declarat aquest dimecres com a investigat, només ha accedit a respondre les preguntes de la seva defensa. Segons ha explicat el seu advocat, David Gil, membre d'Advocacia per la Democràcia, l'home, de 45 anys i bomber de professió, ha defensat davant del jutge el "despropòsit" que considera va suposar la intervenció d'aquell dia dels Mossos d'Esquadra per desallotjar el tall de l'A-2 a Soses en el qual va participar, En concret, el jutge l'investiga pels delictes de desobediència, d'atemptat als agents i danys, en aquest darrer cas pels desperfectes que va patir l'autovia durant el tall que s'hi va dur a terme el 27 de març del 2018. La causa es va iniciar arran de la denúncia d'un dels agents del Mossos que va participar en el desallotjament del tall de l'A-2 i que assegura que va resultar lesionat amb erosions a l'avantbraç que li hauria ocasionat l'investigat. "Ens sorprèn perquè els agents anaven tots amb proteccions", ha afirmat l'advocat. Així mateix, Gil ha assenyalat que tot i que es la policia va identificar unes disset o divuit persones per aquells fets, només s'ha citat a ciutat a declarar a aquest veí de Santa Maria d'Oló. La declaració estava prevista inicialment pel mes de gener però es va suspendre després que el cos dels Mossos d'Esquadra decisius personar-se a la causa. Així, en la declaració d'aquest dimecres, a més de la defensa del bomber, han estat també presents els advocats del cos dels Mossos d'Esquadra i de la Generalitat i l'advocacia de l'Estat. Per la seva banda, el bomber, després de resultar ferit durant el desallotjament, també va presentar una querella, per una banda, contra tres antiavalots que van provocar que perdés el coneixement i, per l'altra, contra tot l'operatiu policial perquè, segons Gil, la seva manera d'actuar "va dificultar que els serveis d'assistència poguessin atendre aquesta persona". Amb la querella, el veí de Santa Maria d'Oló reclama pels danys soferts després que "tres agents se li van tirar damunt per poder-lo reduir amb la única intenció de tirar-lo a terra". "La pressió que se li van fer a la tràquea fins que va perdre el coneixement va suposar que durant quinze dies no pogués deglutir de forma normal", segons ha explicat David Gil. L'advocat ha assenyalat que, com a conseqüència de les ferides sofertes per part dels antiavalots, el bomber va haver d'estar-se cinc mesos de baixa. "Considerem que aquella intervenció per part dels agents policials va ser completament desproporcionada i no tenia cap mena de fonamentació", ha manifestat Gil. Arran de la querella, que instrueix també el jutjat d'instrucció 2 de Lleida dins la mateixa causa, el bomber haurà de tornar a comparèixer davant del jutge, però en aquella ocasió com a testimoni. De moment, encara no hi ha data per a les compareixences del bomber ferit, ni dels agents denunciats per les ferides que va patir aquest. Els fets van tenir lloc el 27 de març de 2017. Els CDR van tallar l'A-2 en sentit Barcelona al matí i a dos quarts de cinc també en sentit Saragossa. Els manifestants protestaven per la detenció dos dies abans de Carles Puigdemont a Alemanya i per reclamar la llibertat dels empresonats. Els Mossos d'Esquadra van desallotjar els concentrats cap a les sis de la tarda i hi va haver un ferit, l'ara denunciant, que va ser atès pels serveis del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i va ser traslladat en ambulància a un centre hospitalari.
|
Societat
|
Judicial
|
Detinguts sis membres d’un grup especialitzat en el robatori de cable telefònic al Baix Camp i el Priorat. La banda, a qui s’atribueixen més de 30 robatoris, actuava de nit i en zones aïllades. Els Mossos d’Esquadra han detingut els sis integrants d’un grup criminal especialitzat en el robatori de cable telefònic al Baix Camp i el Priorat. Segons ha informat la policia catalana, se’ls atribueixen fins a 34 robatoris en una dotzena de municipis durant els darrers mesos de l’any passat. Els mossos han acreditat que el grup ha venut material valorat en 77.000 euros i que el perjudici en reparacions pujaria a uns 36.000 euros. L’organització, que actuava de nit, sostreia el cable de zones rurals aïllades, l’emmagatzemava en una finca de Cambrils i, finalment, el venia en ferrovelleries. Els sis lladres han quedat en llibertat amb càrrecs després de passar dimarts a disposició judicial. Els mossos van detenir dilluns els sis individus acusats dels presumptes delictes de danys, desordres públics, robatori amb força i pertinença a grup criminal. Els arrestats són una dona i cinc homes d’entre 20 i 56 anys, cinc de nacionalitat espanyola i un de nacionalitat veneçolana, veïns de Vinyols i els Arcs, Reus, Torredembarra i l’Hospitalet de Llobregat. Quatre d’ells tenen antecedents policials per delictes diversos. Els investigadors de la comissaria de Reus van obrir el cas a final d’any arran d’una sèrie de robatoris amb força que s’havien produït durant la darrera part del 2018 a diversos municipis del Baix Camp i el Priorat. El 21 de desembre passat, una patrulla va trobar un vehicle carregat de cable telefònic a la carretera T-312 a Cambrils. El material procedia d’un robatori en un tram paral·lel a la carretera N-340 a Mont-roig del Camp. L’endemà, la Policia Local de Cambrils va rebre avís que en un mas del municipi s’havia produït una foguera. Els agents van comprovar que hi havia gran quantitat de cable telefònic cremant i van observar també que, dins d’un magatzem, hi havia restes d’altres cremes similars. Els mossos van confirmar l’existència d’un grup format per sis persones que sostreia cable a altes hores de la nit i el traslladava a una finca propietat d’un dels integrants del grup. Allà, cremaven el cable per eliminar el plàstic i quedar-se amb el coure net. Posteriorment, els detinguts utilitzaven fins a tres vehicles diferents per transportar el cable i vendre’l en ferrovelleries. Els investigadors van comprovar que primer feien una recerca i estudi de la zona amb l’objectiu de no ser detectats i que la línia telefònica a sostraure tingués el màxim de coure. A més, els lladres també tenien en compte que el tall de la línia no tingués una afectació de molts abonats per evitar que es donés avís de forma immediata. Un cop triada la zona, els membres del grup es reunien per planificar el robatori i disposar del material i vehicles necessaris. Finalment, durant la nit triada cometien els robatoris, que en alguns casos podien fer en dos punts de la línia diferents.
|
Societat
|
Policial
|
Detingut per robar 44 tones de garrofes al Baix Ebre i Montsià. Actuava amb un altre individu que no ha estat localitzat. Els Mossos d'Esquadra ha detingut un home que hauria robat fins a 44 tones de garrofes. L'home, de 49 anys d'edat, havia anant entrant en diversos camps, durant mesos. El volum de garrofes robades podrien tenir un preu al mercat de 22.000 euros. L'home, de nacionalitat espanyola i veí de Deltebre, va ser detingut aquest diumenge 1 d'abril. Actuava amb un altre individu, que encara no s'ha pogut localitzar. Segons informen fonts policials, des del mes d'octubre de '’any passat fins principis del mes de març d'enguany, les comissaries dels Mossos de Tortosa i Amposta van rebre diverses denúncies per la sostracció de garrofes, en la seva major part provinents de finques cultivades. Aquest fet va portar els policies a incrementar els controls dels accessos als trossos, el controls de les almàsseres, així com l'intercanvi d'informació amb els pagesos. Fruit d'aquestes accions i gràcies a la col·laboració de la pagesia, els agents van poder determinar que l'autoria de set furts de garrofes ocorreguts en finques ubicades al Baix Ebre i Montsià corresponien a dos homes veïns de Deltebre. Als homes també se'ls considera presumptes autors d'un robatori amb força, donat que en una ocasió, per tal de sostreure les garrofes van forçar l'accés a un magatzem rural. Per aquest motiu, el passat dia 1 d'abril els Mossos d'Esquadra van detenir un dels implicats, mentre que el segon encara no ha estat localitzat. Les garrofes sostretes podrien superar les 44 tones amb un valor de mercat aproximat de 22.000 euros. Continuen les gestions per tal de trobar el segon home investigat, així com per localitzar altres víctimes de fets similars que en el seu moment no haguessin presentat denuncia. El detingut -pel delicte continuat de furt i també de robatori amb força- va quedar en llibertat un cop va declarar en seu policial i s'haurà de presentar davant l'autoritat judicial competent quan sigui requerit.
|
Societat
|
Successos
|
Els accidents a la feina van causar la mort de 82 persones durant el 2018 a Catalunya. UGT alerta que en els dos primers mesos d'aquest any s'han detectat set víctimes mortals relacionades amb el treball. La sinistralitat laboral va créixer a Catalunya durant l'any passat, quan es van produir 82 morts, 60 al lloc de treball i 22 mentre anaven o tornaven de la feina. En total, es van detectar 242.083 accidents de treball, un increment de l'1,66% respecte al 2017, any en què 78 persones van morir a la feina. A aquestes xifres s'han d'afegir les set víctimes mortals d'accidents laborals en els dos primers mesos de l'any. Són dades de l'informe 'Sinistralitat laboral a Catalunya 2017-2018', elaborat per la UGT de Catalunya i que ha presentat la seva secretària de política sindical, Núria Gilgado. Gilgado ha lamentat la "precarietat" del sistema laboral, ha acusat el sistema de mútues de "mala praxi" i ha denunciat que les dones estan infrarepresentades en les estadístiques d'accidentalitat a la feina, que no inclouen malalties psicosocials. A més, ha assegurat que gran part dels accidents relacionats amb el treball es podrien haver evitat si les empreses complissin la normativa de prevenció laboral. Per la sindicalista, aquestes dades reflecteixen un mercat laboral "precari" i "insegur" i que segueix "empitjorant" des de 2013. Des de llavors, les xifres de mortalitat a la feina han augmentat any rere any, ha recordat. Aquesta tendència a l'alça, ha dit, demostra el deteriorament del sistema com a conseqüència de la crisi econòmica i la reforma laboral. "La precarietat mata", ha assegurat Gilgado. "Les coses no només no milloren sinó que continuem anant a pitjor. Després de cinc anys amb l'economia creixent un 2%, les empreses segueixen sense fer inversió en riscos laborals", ha lamentat. En total, durant el 2018 es van detectar 94.695 accidents laborals amb baixa, un 3,82% més que l'any anterior. D'aquests, la gran majoria van ser lleus i 511 greus. Els accidents 'in itinere' també van augmentar, en aquest cas un 5,92%, xifra que suposa un total de 19.653. Des d'UGT han insistit que un de cada cinc accidents laborals greus són accidents de trànsit.
|
Economia
|
Treball
|
La tarragonina Arola Editors presenta una quarantena de novetats per Sant Jordi. L’assaig ‘Hereus de Tàrraco. Tarragona Patrimoni Mundial’ es troba entre els títols locals més destacats. L’editorial tarragonina Arola Editors, que enguany celebra el seu vintè aniversari, presenta una quarantena de novetats per Sant Jordi. L’assaig ‘Hereus de Tàrraco. Tarragona Patrimoni Mundial’, de Joaquín Ruiz de Arbulo, Ricardo Mar, José Alejandro Beltrán-Caballero i Ferran Gris, es troba entre els títols locals més destacats. El responsable de l’editorial, Alfred Arola, s’ha mostrat optimista de cara a la diada d’enguany i ha confiat que es confirmarà la percepció de “remuntada” que tenen a dia d’avui, malgrat que el futur és “incert” i les incògnites sobre quines seran les obres més exitoses es mantindran fins al darrer moment. Durant un acte literari celebrat aquest dimecres a Tarragona, l’editorial ha guardonat l’escriptora i dramaturga Lluïsa Cunillé amb el premi ‘Enlaira 2018’ en reconeixement a la seva trajectòria literària en català. Així mateix, el premi ‘Vuela la Cometa’, de Cuanto te quiero Ediciones, ha recaigut en la novel·la ‘Satélites’, d’Almudena López Molina. L’escriptora sevillana ha rebut el guardó de mans de Luis Goytisolo.
|
Cultura
|
Lletres
|
Mor l'home que vivia al domicili on hi va haver una explosió a Premià de Mar. La víctima estava ingressada a l'Hospital Vall d'Hebron en estat crític. L'home que vivia al domicili de Premià de Mar on el passat 18 de setembre hi va haver una explosió va morir aquest dissabte, segons han confirmat fonts de l'Hospital Vall d'Hebron. Es tracta de la segona víctima mortal després de la dona que també vivia al mateix pis. L'home va ingressar a la Unitat de Cures Intensives (UCI) d'aquest centre sanitari en estat crític amb cremades a més del 30% del cos i els Mossos d'Esquadra estaven pendents de poder-lo interrogar sobre les circumstàncies dels fets. Com a conseqüència de l'explosió, dues persones continuen hospitalitzades i 36 famílies van haver de ser desallotjades, 24 de les quals ja han trobat un pis de lloguer provisional fins que es repari l'edifici.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Els empresaris reclamen un lideratge "sense excuses" a Sánchez i Torra per resoldre el conflicte polític. Sánchez Llibre assegura que hi trobaran la "complicitat" de les patronals i González apel·la al "respecte mutu". Les patronals Foment i Pimec han reclamat aquest dimecres en un acte unitari un lideratge "sense excuses" als presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a administracions públiques com l'Ajuntament de Barcelona per sortir de l'actual conflicte polític. El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha assegurat que hi trobarien la "complicitat" de Foment i de Pimec per aconseguir la "recuperació de la reputació" de Barcelona i Catalunya després dels aldarulls i episodis violents al carrer de la setmana passada; la imatge internacional i la mobilitat, com un pilar bàsic per al desenvolupament de l'activitat econòmica. Per la seva banda, el president de Pimec, Josep González, ha lamentat que als polítics "els ha faltat diàleg i valentia" i ha apel·lat al "respecte mutu" per començar les converses. "Si no hi ha respecte muti no aconseguirem diàleg i acords", ha advertit. Les patronals i les entitats assistents a l'acte unitari han aprovat el manifest 'A favor del progrés de Catalunya' en què assenyalen que la sortida a l'actual conflicte polític passa "per la negociació, la transacció i l'acord", ja que és, afegeixen "l'única via en democràcia per resoldre els conflictes. "Correspon a la classe política, i no a la Justícia, liderar un cop més, de forma efectiva i resolutiva, la canalització i conducció d'aquest conflicte a l'escenari del pacte", afirmen. Amb tot, han reclamat que es deixin de banda els "discursos buits i banals que no aporten solucions ni vies per propiciar-les" i que "la classe política passi a l'acció, arribi a acords i prengui decisions per evitar traslladar a la societat la sensació de desgovern". Així mateix, en el document condemnen "sense pal·liatius" la violència als carrers dels últims dies i avisa que "perjudiquen l'economia i la imatge de les nostres ciutats". "La violència ens fa pitjor com a societat", apunten els empresaris, que certifiquen que els darrers fets han tingut un "impacte negatiu que cal redreçar" en sectors com el turisme, el comerç i la restauració a curt termini. A més, recorden que Catalunya és "un referent d''una economia dinàmica i potent" i han exigit poder tenir "seguretat jurídica i la mobilitat garantida". El president de Pimec, Josep González, que ha tingut un record pels presos independentistes, ha comentat que "estem vivint moments molt difícils" i ha lamentat que el polítics els mancat "diàleg i valentia" i tenir "mires d'estadistes i no actuar en clau de preeleccions". González també ha proposat a les parts "voluntat d'aproximació". "Aquí ens caldrà assumir compromisos, no estem en possessió de tota la veritat, això ho hem d'acceptar, i l'Estat haurà de ser valent en prendre decisions sobre reivindicacions i regressions històriques que ha patit Catalunya", ha subratllat el president de Pimec, que ha apel·lat la classe política a "donar senyals que estan disposats a trobar solucions". En la seva intervenció final, el president de Foment Josep Sánchez Llibre ha volgut expressar el seu optimisme i ha insistit en veure el "got mig ple" ja que, ha comentat, si els empresaris i polítics són capaços de liderar una entesa comportarà "més riquesa, inversions i benestar social". "Ho podrem aconseguir, hi som a temps i haurà valgut la pena", ha remarcat. A banda de Sánchez Llibre i González, que ha qualificat "d'històric" l'acte d'avui després que les dues patronals hagin estat enfrontades 12 anys als tribunals, també hi han intervingut la presidenta de la Comissió d'Atenció a les Persones, de Salut i Social de Foment del Treball, Roser Fernández i el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi, que han llegit el manifest. També ho ha fet el president de Pimec Joves, José Soto, que s'ha mostrat "sorprès" de la "incapacitat" dels polítics per "seure, parlar i buscar solucions". "Els empresaris menors de 41 anys, nascuts en democràcia, ens havien ensenyat que els problemes se solucionaven negociant. On ens hem perdut?", s'ha preguntat Soto, que ha criticat que els polítics siguin "incapaços de dialogar, destruint en lloc de construir". "Volem un país estable, millor i un futur per als nostres fills", ha sentenciat. L'acte s'ha celebrat a la seu de Foment del Treball i ha comptat amb 350 assistents de la petita, gran i mitjana empesa de Catalunya, a més d'altres entitats com el Gremi d'Hotelers de Barcelona o la unió de Federacions Esportives de Catalunya. Ha comptat amb la presència, entre d'altres, del president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell; del president de Fira de Barcelona, Pau Relat; el director general de la Fira de Barcelona, Constantí Serrallonga; la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; l'expresident del Cercle d'Economia, Josep Burgera; i el director general de la Fundació Bancària 'La Caixa', Jaume Giró.
|
Economia
|
Empresa
|
AMPLIACIÓ:3 de cada 10 infants tenen excés de pes a Catalunya. Salut presenta una guia per famílies i menjadors escolars on recomana que els nens decideixin sobre la quantitat d'aliments que volen menjar. Un 30,4% dels nens i nenes de 6 a 12 anys tenen excés de pes a Catalunya, segons dades del 2014 recollides pel Departament de Salut. D'aquests, un 18,7% té sobrepès i un 11'7%, obesitat. "Els adults induïm a que els infants mengin més del que marquen els seus senyals d'autoregulació innats de gana i sacietat. El nostre problema no és el baix pes, sinó l'excés de pes en una part molt important de la població infantil", ha senyalat Gemma Salvador, coautora de la guia 'Acompanyar els àpats dels infants' dirigida a famílies i menjadors escolars, que ha presentat aquest dilluns l'Agència de Salut Pública (ASPCAT). Precisament, el document recomana que els nens decideixin sobre la quantitat d'aliments que volen menjar. "La pressió sobre els infants perquè mengin pot produir una major resistència a menjar, aversions a certs aliments, alteracions en el mecanisme de gana i sacietat, i potser altres conductes alimentàries poc o gens saludables que poden persistir en l'edat adulta", ha avisat Salvador. En la mateixa línia, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha destacat que si no es baixa la xifra d'excés de pes a Catalunya, "la generació que ara està als menjadors escolars, possiblement tindrà uns nivells de salut pitjors que els dels seus pares". La guia 'Acompanya els àpats dels infants' proposa que "la responsabilitat" dels adults en l'alimentació infantil es centri en decidir "què s'ofereix, on es menja i en quin moment" i promoure que els nens i nenes "participin de la decisió sobre la quantitat", el que alhora motivaria "la responsabilitat sobre la seva alimentació, implicant-los", segons Gemma Salvador. A més, adoptar aquesta dinàmica podria "evitar el malbaratament alimentari", ja que "allò que ha quedat el plat sempre és un rebuig". Per aquest motiu, tan en menjadors com en l'àmbit familiar, l'ASPCAT aconsella servir poca quantitat de cada plat i donar la opció a repetir. En aquest cas, és preferible "donar volum" als primers plats de verdures i llegums, o els postres de fruita fresca, tal com ha apuntat Salvador. D'aquesta manera, s'evitaria una aportació excessiva de carn o greixos, més presents en segons plats. Pel que fa al rebuig a cert tipus de menjar, s'ha d'entendre "com a normal" i plantejar-ho "com un procés d'aprenentatge", amb una "pluja fina d'informacions", segons ha indicat la coautora de la guia. Sobre aquest aspecte, Laia Asso, membre de la Societat Catalana de Pediatria, ha remarcat que "per a que un nou aliment sigui acceptat fan falta diversos oferiments, de vegades fins a 15". Gemma Salvador ha afegit que també s'ha de fer participar els infants "en l'elecció d'aliments saludables, en la mesura del possible". 'Acompanyar els àpats dels infants' és una iniciativa emmarcada en el Programa de Revisió de Menús Escolars, iniciat el 2006 dins el Pla estratègic per a la promoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'alimentació saludable, en conveni amb el Departament d'Ensenyament. Amb la guia, s'enfoca "el procés de l'alimentació en els menjadors escolars i l'entorn familiar des d'un punt de vista més social, antropològic", incorporant aspectes de "socialització, educació, disciplina i obertura a novetats", ha senyalat el secretari de Salut Pública, Joan Guix. "Totes les sol·licituds que compleixen els requisits" tenen beques menjador A la presentació de la guia hi ha assistit el director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del Departament d’Ensenyament, Jordi Miró, que ha estat preguntat per les denúncies de dèficit de beques menjador fetes per entitats com la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC). Miró ha respost que li agradaria "poder discutir" les xifres aportades per les organitzacions i ha sentenciat que "totes les sol·licituds que compleixen els requisits tenen accés a l'ajut del 50%, o bé del 100%". Igualment, ha reiterat que la voluntat del Departament és "mantenir oberta la partida" destinada a beques menjador i ha recordat que aquesta setmana es celebrarà al Parlament "un ple monogràfic per l'emergència social i la pobresa", on es podran "contrastar" les dades aportades per entitats.
|
Societat
|
Educació
|
Els catalans necessiten 8,3 anys de sou íntegre per comprar un habitatge, segons la Societat de Taxació. El preu de l'habitatge augmenta un 6,2% a Catalunya en els darrers dotze mesos fins als 2.361 euros/m2. Els ciutadans de Catalunya necessiten 8,3 anys de sou íntegre per comprar un habitatge, segons la Societat de Taxació. La dada està per sobre de la mitjana estatal, que és de 7,3 anys i esdevé la segona més alta de l'Estat. D'altra banda, el preu mitjà de l'habitatge ha augmentat un 6,2% a Catalunya en els darrers dotze mesos, fins als 2.361 euros per metre quadrat. El rànquing el lidera la Comunitat de Madrid amb un increment del 10,5% fins als 2.522 euros per metre quadrat de mitjana. Per territoris, a Barcelona els preus van pujar un 7% a juliol del 2019 fins als 2.688 euros/m2 -el preu més car de tot l'Estat-, a Girona els preus van créixer un 2,9% fins als 1.739 euros/m2, a Tarragona un 1,5% fins als 1.390 euros/m2 i a Lleida l'augment va ser de l'1,8%, fins als 1.119 euros/m2. L'estudi de la Societat de Taxació també mostra que l'Índex de confiança immobiliari, que es construeix a partir de l'opinió de 548 taxadors, va baixar del 54,7 a 50,9 a Catalunya i del 58,3 al 53,3 a Madrid. Al conjunt de l'Estat, l'índex baixa del 55,8 del trimestre anterior al 51,9.
|
Economia
|
Habitatge
|
La junta directiva del Barça accepta l’acord judicial sobre el contracte de Neymar. El pacte, que s’haurà de ratificar en assemblea, implica reconèixer un error en la planificació de la fiscalitat del fitxatge del jugador. La junta directiva del Futbol Club Barcelona, reunida aquest dilluns en sessió ordinària, ha decidit aprovar l’acord de conformitat que li han presentat els serveis jurídics de l’entitat en relació a la causa penal que se segueix a l’Audiència Provincial de Barcelona per la contractació del jugador Neymar Jr. L’acord implica el reconeixement per part del club d’un error en la planificació de la fiscalitat del fitxatge del jugador, en els exercicis del 2011 i el 2013, quan “no es van retenir correctament” els pagaments derivats de la seva incorporació, segons una nota que ha fet pública el club. D’altra banda, el Barça queda exonerat de les responsabilitats per l’exercici 2014, també objecte del procediment penal. La junta considera un “exercici de responsabilitat” aprovar l’acord que, subratlla, “posa punt i final a una situació d’incertesa legal”, que “hauria pogut afectar” la viabilitat del projecte esportiu, econòmic i patrimonial del club en els pròxims anys. La junta sotmetrà el pacte al referendament de la propera Assemblea de Compromissaris.
|
Societat
|
Esports
|
Comencen a passar a disposició judicial els detinguts en l'operació antidroga de dilluns a Deltebre. La majoria dels arrestats van ser enxampats pels Mossos d'Esquadra descarregant dues tones d'haixix d'un vaixell procedent del Marroc. A primera hora d'aquest dimecres, han estat traslladats als Jutjats de Tortosa, deu dels suposats traficants detinguts arran de l'operatiu contra el tràfic de drogues, la matinada de dilluns, a Deltebre, al Baix Ebre. Repartits en dos furgons policials dels Mossos d'Esquadra, els primers arrestats han passat a disposició del jutjat d'Instrucció número 4 de Tortosa, que s'encarrega de les diligències prèvies del cas. Arran d'aquesta operació policial, hi ha, almenys, disset persones detingues. La majoria van ser enxampats per la policia mentre descarregaven dues tones d'haixix d'una embarcació, procedent de Marroc, a la zona de la bassa de l'Arena, prop de la urbanització de Riumar de Deltebre. Dos més van ser detinguts a Torredembarra (Tarragonès) on van ser interceptats per la Guàrdia Civil després de donar-se a la fuga amb el vaixell que transportava la droga. Els detinguts s'enfronten, com a mínim, a delictes contra la salut pública per tràfic d'estupefaents i de pertinença a organització criminal.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:El PDeCAT obre la porta a incorporar la Crida en la candidatura de JxCat a Barcelona. Bonvehí defensa que la "voluntat de suma" del PDeCAT i la Crida ha de ser "suficient" per marcar "una línia estratègica conjunta". El president del PDeCAT, David Bonvehí, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa que el seu partit està obert que actors com la Crida puguin "participar activament" a la candidatura de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona ciutat, al contrari que a la resta de municipis de Catalunya, on JxCat s'hi presentaria únicament amb aquest nom. De la mateixa manera, si bé ha dit que la candidata del PDeCAT és Neus Munté, ha matisat que el seu partit ha de ser "generós" i que està disposat a "estudiar" un nom alternatiu si aquest hipotètic candidat permet "eixamplar". Sobre les relacions amb la Crida més enllà de les municipals, Bonvehí ha instat a trobar una "fórmula" per "sumar" totes dues entitats. "Hi ha gent independentista i independent que no vol formar part del PDeCAT. Hem de veure com sumem amb la Crida, i es pot fer de moltes formes que haurem d'anar desgranant i analitzant", ha explicat Bonvehí. De la mateixa manera, ha avisat que "ningú es faci moltes il·lusions" que la Crida i el PDeCAT "no s'assemblaran" o "no tindran els mateixos objectius". "La voluntat de suma de tots dos ha de ser suficient per anar en una línia estratègica conjunta", ha sentenciat. Trobada amb Puigdemont a Waterloo En el si de les converses entre totes dues entitats, Bonvehí s'ha reunit aquest cap de setmana a Waterloo amb l'expresident del Govern Carles Puigdemont durant un viatge amb candidats municipals del partit. Segons el president del PDeCAT, Puigdemont els va animar a "saber interpretar l'anhel d'unitat" de la ciutadania, i tots dos van parlar sobre la "fórmula" per encaixar el partit i la Crida. Tot i no revelar quines opcions tindria l'expresident del Govern al cap, Bonvehí ha assegurat que estan "intentant" forjar aquesta suma i que van "avançant en possibles solucions", a més de voler deixar clar que el PDeCAT vol sumar amb "gent que és independentista". Hipotètic lideratge de Mas a la Crida Davant les informacions aparegudes sobre un hipotètic lideratge de la Crida per part de l'expresident del Govern Artur Mas, Bonvehí ha assegurat que ni ell ni Mas "sabien res" d'aquesta notícia. El president del PDeCAT ha volgut afegir que "no hi ha d'haver cap problema ni contradicció" amb què alguns membres del seu partit "participin" de la Crida" i ha mostrat així "total respecte" pel que decideixi fer Mas, que ha qualificat de "líder i referent" per al PDeCAT.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:La Patum de Berga s'ajorna inicialment al setembre per la crisi del coronavirus. La festa s'havia de celebrar del 10 al 14 de juny. La Patum de Berga, que s'havia de celebrar del 10 al 14 de juny, ha estat ajornada davant del risc de contagi per coronavirus. Inicialment, informen des de l'Ajuntament, la intenció és celebrar-la al mes de setembre "si les circumstàncies ho permeten", tot i que no tanquen la porta a què es pugui suspendre definitivament "per motius sanitaris". Segons expliquen, en un comunicat, volen que "es desenvolupi amb les màximes garanties de salut i seguretat". De moment han començat a contactar amb els diferents agents per poder tancar una data tan aviat com es pugui. També resten a l'espera de saber quines són les indicacions i recomanacions que donen els Departaments de Salut i Cultura de la Generalitat de Catalunya. En declaracions a l'ACN, la regidora de Patum, Roser Valverde, ha explicat que es tracta d'una decisió sense pràcticament precedents en les darreres tres dècades. Originària del segle XV, la Patum és Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Només el 2005, any en què va ser assassinat Josep Maria Isanta, es va suspendre la jornada de dissabte. Valverde ha reconegut que ha estat una decisió "difícil" però que "ens trobem en un moment excepcional i la situació és complicada". Aquest dijous el consistori ha mantingut contactes amb els caps de colles i membres del Patronat de la Patum, però també amb altres agents implicats, com ara restauradors i botiguers, "per copsar també quin ambient es respirava". Segons la regidora, tots han entès la situació i s'han mostrat partidaris a ajornar la festa. Al setembre "si les circumstàncies ho permeten" La voluntat, ha explicat Valverde, és celebrar la festa al setembre "però seguim a l'espera de veure com evolucionen les coses". En aquest sentit, tot i que la voluntat del consistori és treballar amb aquest objectiu, ha subratllat que caldrà veure quines són les recomanacions de les autoritats sanitàries per aquelles dates.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
CaixaBank i la plataforma Plug and Play creen un programa per potenciar la innovació en 'fintech' a través d''start-ups'. Un comitè d'especialistes escollirà el projectes innovadors i es farà un acompanyament. CaixaBank i la plataforma internacional Plug and Play han creat un programa per potenciar la innovació en 'fintech' a través d''start-ups'. L'acord es materialitza en la creació del programa 'Barcelona Engagement Program' on un comitè d'especialistes vinculats identificarà i seleccionarà empreses innovadores en fases inicials amb projectes de les àrees 'fintech' i 'insurtech'. Un cop escollides se'ls oferirà un acompanyament per tal d'impulsar els seus projectes. També s'estudiaran possibles aliances amb projectes innovadores d'altres llocs del món. El director general de CaixaBank, Juan Antonio Alcaraz, ha explicat que l'objectiu del projecte és "potenciar la innovació en àrees clau per al sector financer avui, com l'experiència d'usuari o l'impuls a nous models de negoci". Ha afegit que l'acord "contribuirà a enfortir el model mitjançant l'aportació de noves idees d'empreses en fases incipients i també a través de la connexió amb la xarxa internacional de Plug and Play". El fundador i CEO de Plug and Play, Saeed Amidi, ha firmat estar molt orgullós de formar part d'un projecte com aquest, que els servirà per "mostrar la qualitat dels serveis i continuar amb la senda de creixement a l'Estat".
|
Economia
|
Finances
|
Cs denuncia a la fiscalia que el Govern va gastar 1,5 MEUR en un lobby de Washington per promocionar el procés. Segons Carrizosa, les despeses són del 2014 i el 2015 i estarien relacionades amb el 9-N. Cs ha denunciat a la fiscalia de Barcelona que el Govern es va gastar 1.500.000 euros en un lobby nord-americà, l'Independent Diplomat, per "promocionar el cop a la democràcia". Segons ha explicat el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, la despesa la va fer el govern d'Artur Mas els anys 2014 i 2015 i creu que estarien relacionades amb la consulta del 9-N. Així mateix ha assenyalat que, segons l'escrit d'acusació de la fiscalia per l'1-O, el pla per declarar la independència es va iniciar en la legislatura de Mas. Carrizosa ha denunciat que el Govern no ha facilitat les dades que ha demanat el seu grup sobre les despeses a aquest lobby. "El Govern de la Generalitat està tapant tot el que té a veure amb la despesa en ambaixades i el Diplocat. Es neguen a donar-nos les dades, és absolutament inconcebible", ha denunciat Carrizosa en roda de premsa des del Parlament. En aquest context, ha qualificat d'increïble que en ple segle XXI hagin d'anar a fiscalia per saber amb què es gasten els diners. "És molt fort. Els hi hem demanat reiteradament i no donen les dades. Alguna cosa amaguen, és evident", ha conclòs. Demana "explicacions polítiques" a Borrell Preguntat sobre la multa de 30.000 euros que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha imposat al ministre d'Exteriors, Josep Borrell, Carrizosa ha considerat que ha de donar explicacions polítiques en el marc del Congrés però ha evitat demanar la seva dimissió en afirmar que no té coneixement de si la multa és ferma.
|
Política
|
Parlament
|
Costa defensa que Torrent no pot retirar l'escó a Torra i veu innecessari un nou informe dels lletrats. El vicepresident primer nega que es pugui acusar el president del Parlament d'un delicte de desobediència. El vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, ha defensat que el president del Parlament, Roger Torrent, no pot retirar l'escó al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè el reglament de la cambra no li dona la potestat de "decidir qui és diputat". En declaracions a TV3, Costa ha afegit que la comunicació de la Junta Electoral Central (JEC) que insta Torrent a retirar la condició de diputat al president de la Generalitat "està fora de lloc". D'altra banda, ha afegit que no és necessari encarregar als lletrats de la cambra un nou informe sobre la situació de Torra després que ahir el Tribunal Suprem (TS) rebutgés suspendre l'ordre de la JEC de treure-li la condició de diputat. I ha negat que es pugui acusar Torrent d'un delicte de desobediència. Segons Costa, s'han de seguir els tràmits que habitualment es fan al Parlament quan es rep una comunicació. És a dir, segons el vicepresident primer s'hauria de traslladar a la Mesa i que sigui aquest òrgan el que interpreti, segons el reglament, a través de quin òrgan s'ha de tramitar. Costa ha explicat que, de moment, no hi ha prevista cap reunió de la Mesa però com que dilluns a la tarda hi ha ple del Parlament hi podria haver una reunió abans de la sessió plenària. Segons Costa, els lletrats ja van fer un informe "molt complert" sobre tots els aspectes de la "controvèrsia" i que el pronunciament del Suprem d'ahir ja estava contemplat. Així doncs, ha afegit que "no hi ha cap circumstància nova" que faci necessari un nou informe, malgrat les peticions de Cs i PSC. Preguntat per si Torrent podria incórrer en un delicte de desobediència si manté l'acta de diputat a Torra, Costa ha dit que no perquè "cap òrgan extern pot donar una ordre al Parlament d'obligat compliment". "Estaríem pervertint la democràcia", ha avisat.
|
Política
|
Parlament
|
S'enfronta a cinc anys de presó per defraudar més de 55.000 euros a la seva tieta a Tarragona. L'home era el tutor legal de la víctima, declarada incapaç per un jutjat. Un home de 69 anys s'asseurà a la banqueta dels acusats de l'Audiència de Tarragona acusat d'un suposat delicte d'administració deslleial per, presumptament, haver defraudat més de 55.000 euros a la seva tieta durant tres anys. Segons la fiscalia, des que es va convertir en el tutor legal de la víctima -declarada incapaç per un jutjat- l'home va començar a fer de forma periòdica nombrosos reintegraments i transferències del compte de la dona, obert en una sucursal de la Part Alta de Tarragona. L'individu va retirar 89.930 euros, dels quals almenys 55.800 no es van utilitzar en interès de la víctima. Per aquest motiu, la fiscalia demana una pena de cinc anys de presó, 6.600 euros de multa i el retorn de tots els fons retirats del banc. Segons relata l'escrit d'acusació del fiscal, les retirades de diners van començar l'endemà del seu nomenament com a defensor judicial de la tieta, l'any 2012, i fins el 20 d'octubre del 2015, tot i que ja feia mig any que no ostentava el càrrec. L'abril del 2015 la fundació STS es va convertir en la tutora de la víctima. Està previst que el cas arribi a judici el 18 de desembre a la secció segona de l'Audiència de Tarragona.
|
Societat
|
Judicial
|
Trapero denuncia que una part de la informació policial internacional que arriba a Madrid ‘’no flueix’’. El Major dels Mossos d’Esquadra creu que Younes Abouyaaqoub no va rebre ajuda de ningú durant la seva fugida. El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero ha denunciat en una entrevista a Catalunya Ràdio que el cos no rep tota la informació que des de policies internacionals s’envia a Madrid. Trapero ha reconegut que la informació entra ‘’per una finestreta controlada per la policia espanyola’’ i que la policia catalana ‘’no surt ben parada’’ del repartiment perquè ‘’part de la informació no flueix’’. El major dels Mossos d’Esquadra també ha recalcat que la Guàrdia Civil no va oferir-se a entrar a la casa d’Alcanar. Pel que fa a la investigació, Trapero ha explicat que no hi ha ‘’cap element’’ que desmostri que Younes Abouyaaqoub rebés ajuda des que va fugir de Barcelona fins que se’l va abatre.
|
Societat
|
Policial
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.