sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Els treballadors afectats per un ERTO creixen en 185.900 des de principis de setmana i ja n’hi ha més de 210.300. En un sol dia s’han gairebé doblat el nombre d’empreses que ha presentat un expedient. El nombre de treballadors afectats per un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) a Catalunya arran de l’aturada econòmica derivada de les mesures de confinament per contenir l’expansió del coronavirus ha incrementat en 185.900 des de principis de setmana i ja n’hi ha més de 210.332 . En total 16.957 empreses han presentat fins aquest divendres un ERTO. De fet, en un sol dia gairebé es va doblar aquesta xifra: dijous eren 8.640 i durant el divendres va ascendir a 16.957. La gran majoria es concentren a la demarcació de Barcelona, d'on han sortit 12.293 expedients que afecten 178.237 persones. Al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre s'han presentat 2.131 ERTO durant aquesta setmana, 2.108 més dels que es van registrar dilluns (23). Aquests expedients han afectat 13.848 persones, 13.414 més que dilluns. A les comarques gironines l'increment ha sigut de 1.553 expedients i ja n'hi ha 1.558. En una setmana el nombre de treballadors que s'hauran d'acollir a un ERTO a Girona ha passat de 56 a12.656. A les comarques de Ponent s'han registrat 975 expedients, 957 més que aquest dilluns. La primera setmana d'estat d'alarma ha acabat amb 5.591 treballadors lleidatans afectats per un ERTO, 5.431 persones més que les que es van registrar dilluns.
|
Economia
|
Empresa
|
Normalitzat el servei de la L1 del metro entre Fabra i Puig i Santa Coloma. L'origen del fum a l'estació Torras i Bages ha estat una burilla mal apagada. El servei de la línia 1 del metro ha quedat normalitzat cinc minuts abans de tres quarts de sis d'aquesta tarda entre Fabra i Puig i Santa Coloma, segons ha informat Transports Metropolitans de Barcelona. Aquest tram de la línia s'ha hagut de tallar al voltant de dos quarts de cinc per la presència de fum a l'estació Torras i Bages. Els bombers han localitzat una burilla mal apagada com l'origen del fum i, posteriorment, han fet tasques de ventilació, segons TMB. Cap a dos quarts de sis s'ha pogut restablir el servei a tota la línia, tot i que els combois no paraven a l'estació de Torras i Bages mentre els bombers finalitzaven la ventilació a la zona. A les 17.40 h el servei ha tornat a funcionar amb normalitat després que els combois ja podien parar a l'estació de Torras i Bages.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Pedro Sánchez acusa Mas i Rajoy de mantenir "la confrontació entre la Generalitat i la Moncloa" perquè "els interessa". El líder del PSOE emula Zapatero i agafa el seu propi compromís amb Catalunya assegurant que si és president "la reforma de la Constitució perquè els catalans es quedin" serà una de les seves "feines principals". El líder del PSOE i candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha celebrat aquest divendres a l'Hospitalet un míting, junt a la cap de llista del PSC, Carme Chacón. Davant unes 1.500 persones, el socialista ha carregat contra el president català en funcions, Artur Mas, i el cap de l'executiu espanyol i candidat del PP a la reelecció, Mariano Rajoy, acusant-los de mantenir "la confrontació entre la Generalitat i la Moncloa" perquè, en realitat, "els interessa". Com a contrapunt a aquesta actitud, Sánchez ha presentat la reforma de la Constitució que proposen els socialistes i, emulant a l'expresident socialista José Luís Rodríguez Zapatero quan també era candidat, ha volgut agafar el seu propi compromís amb Catalunya, prometent que la reforma "serà una de les meves majors feines" per aconseguir que "Catalunya es quedi en una Espanya millor". El candidat socialista a la presidència del govern espanyol ha volgut tancar elseu primer dia de campanya a Catalunya intentant apuntalar la seva reforma constitucional federal com "la solució" per "desbloquejar" el conflicte polític que, segons ell, han creat a mitges entre Artur Mas i Mariano Rajoy. "Em crida l'atenció que hi ha algunes persones a les que els interessa aquesta confrontació entre Generalitat i la Moncloa. Són aquells que tenen problemes per ser president, aquells que volen sepultar els casos de corrupció, i aquells que volen amagar les retallades. Són mas i Rajoy, dues cares de la mateixa moneda. Una moneda que s'assembla més a la pesseta que a l'euro i que hem de retirar de la circulació perquè no té cap valor", ha sentenciat arrencant els aplaudiments del públic. I és que Sánchez pretén que els catalans "confiïn" que la seva proposta de reforma de la Constitució serà el desllorigador del problema català, i que ell ho portarà a terme amb total seguretat i convicció. Tant és així, que el líder del PSOE ha emulat el moment que els catalans més recorden del José Luís Rodríguez Zapatero candidat a la presidència del govern, quan va prometre que donaria suport a l'Estatut que sortís del Parlament. Així, en una versió actualitzada d'aquell moment, Sánchez ha volgut assumir el seu propi compromís personal amb Catalunya. "La solució política per resoldre el problema és la que vol la majoria de catalans, que no és la independència ni quedar-se com estan, sinó modificar la manera de viure a Espanya. I jo això ho comprenc i vull dir al poble català que si sóc escollit president, aquesta serà una de les meves majors feines i preocupacions, perquè vull que Catalunya es quedi en una Espanya millor i en una Europa millor", ha sentenciat. Trajecte a l'autobús dels periodistes Pedro Sánchez ha passat el dia acompanyat per Carme Chacón, i com que la candidata del PSC tenia previst pujar a l'autobús dels periodistes que segueixen la seva campanya, el cap de llista del PSOE ha volgut fer el mateix. Pe això, els periodistes que cobreixen una i altra campanya s'han traslladat a l'Hospitalet en un mateix autobús, i poc abans d'arribar, Sánchez i Chacón han pujat per acabar el trajecte amb la premsa i xerrar animadament amb ells.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Badalona inicia la tramitació per a la redacció del projecte d'una nova comissaria al barri de Sant Roc. Albiol preveu inaugurar l'equipament a final de mandat i ofereix als Mossos d'Esquadra que també s'hi puguin instal·lar. L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha anunciat a la Junta Local de Seguretat d'aquest dilluns que l'Ajuntament iniciarà en els pròxims dies els tràmits administratius per encarregar la redacció del projecte d'una nova comissaria de la Guàrdia Urbana al barri de Sant Roc. L'equipament s'ubicarà al solar de l'antiga caserna dels Bombers, a l'avinguda Marqués de Mont-Roig i la previsió del govern municipal és que entri en funcionament abans que acabi el mandat, l'any 2023. Aquesta comissaria donaria servei en exclusiva als barris "conflictius" de la zona sud i, segons Albiol, preveu també reservar un espai perquè hi puguin treballar altres cossos policials en especial els Mossos d'Esquadra, responsables de la seguretat ciutadana. La comissaria de Sant Roc és una de les velles promeses d'Albiol a Badalona. El 2011 ja va voler augmentar la presència policial als barris del sud de Badalona, de la mà de la llavors polèmica campanya del 'Netejant Badalona' i hi va obrir un mòdul prefabricat de manera provisional. "Era un primer gest d'acord amb les possibilitats del moment", ha recordat. I en la campanya de les darreres municipals, el 2019, ja va prometre l'equipament que ara comença el seu camí administratiu per fer-lo realitat abans que acabi el seu mandat. Segons Albiol, la presència d'una comissaria al barri és una "necessitat" en una de les zones més "conflictives" de la ciutat. Mentre no es posa en marxa –calcula que serà al 2023–, l'alcalde estudia també recuperar el vell mòdul de la plaça Camaron per tornar-lo a adequar com a punt de referència de la Guàrdia Urbana al barri. En aquest sentit, Albiol ha retret als governs de Dolors Sabater i Àlex Pastor que haguessin "abandonat" el barracó. En el capítol de retrets, Albiol també ha lamentat que els alcaldes que l'han precedit haguessin desmuntat la unitat Omega de la Guàrdia Urbana, una unitat d'actuació ràpida que el propi Albiol assimila als antidisturbis. "Estem pendents que arribi el material per poder tonar a posar en servei aquesta unitat", afirma. Les previsions del govern municipal és que la nova Omega entri en funcionament aquesta tardor. "Espero que no sigui molt més enllà del mes de setembre", augura l'alcalde. Els agents de la Omega treballaran en torn de tarda i nit i patrullaran a les zones més conflictives de la ciutat per evitar aldarulls i reforçar la seguretat. Més Mossos a l'àrea metropolitana Aquesta és una de les mesures que preveu el govern de Badalona per intensificar la tendència a la baixa dels fets delictius a Badalona. "Estem millor que la resta de Catalunya, però no estic satisfet i no en tinc suficient", ha afirmat l'alcalde després d'una Junta Local de Seguretat en la que ha participat el conseller d'Interior, Miquel Buch. En aquest sentit, i com ja és habitual en les darreres setmanes, les Juntes Locals de Seguretat que ve presidint el conseller d'Interior a diferents ciutats han anat acompanyades de la petició dels respectius alcaldes d'augmentar la presència d'agents dels Mossos d'Esquadra. En tots els casos, Buch ha promès més efectius, a les portes d'una nova graduació d'agents. Després de vuit anys sense la graduació de nous mossos, a finals de juliol sortiran de l'acadèmia uns 750 nous policies que aniran, en bona part, a "reforçar" justament l'àrea metropolitana de Barcelona. Buch he evitat donar xifres de quina distribució es farà a l'espera dels resultats acadèmics dels futurs agents. Pel que fa a Badalona, Buch ha explicat que els fets delictius han baixat un 4,4% respecte l'any anterior. Els delictes més comuns són els furts i les estafes, que sumats representen gairebé la meitat dels fets delictius que tenen lloc a Badalona. El conseller assegura que s'està fent una activitat policial molt intensa en aquest sentit.
|
Societat
|
Policial
|
L'incendi al polígon de Riu Clar de Tarragona va cremar 8,5 hectàrees de vegetació urbana. Els bombers van donar per extingit el foc cap a les onze de la nit d'aquest dilluns. L'incendi en una zona de matolls pròxima al polígon industrial Riu Clar de va quedar extingit aquest dilluns a les onze de la nit després de cremar 8,5 hectàrees de vegetació urbana. Els bombers van arribar a destinar fins a dotze dotacions terrestres i tres helicòpters a les tasques d'extinció, després de rebre l'avís del sinistre, a l'altura del carrer del Sofre de la zona industrial, cap a les cinc de la tarda.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Iceta equipara els "problemes de finançament" de Catalunya amb els d'Andalusia. Parlón posa la gestió de la Junta d'Andalusia com a model per afrontar la crisi "prioritzant el que importa als ciutadans" i ho contraposa a les polítiques de Mas. El primer secretari del PSC i la viceprimera secretària, Miquel Iceta i Núria Parlón, han participat aquest dilluns en un acte electoral del PSC a Santa Coloma de Gramenet amb la presència de la presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz. Els dos màxims dirigents del PSC han aprofitat aquesta visita per comparar la gestió que Artur Mas ha fet de la crisi des de la Generalitat amb la que asseguren que han fet els socialistes des de la Junta. Així, Iceta ha arribat a equiparar els "problemes de finançament" de Catalunya, sobre els que ha dit que els catalans "es queixen i amb raó, amb els d'Andalusia. "Ha estat el mateix", ha dit. Parlón, per la seva part, ha posat la gestió de la Junta d'Andalusia com a model per afrontar la crisi "prioritzant el que importa als ciutadans" i ho ha contraposat a les polítiques de Mas. La presència de Susana Díaz ha marcat l'acte principal d'aquest dilluns al matí en la campanya del PSC. I és que els dos màxims dirigents del partit han lloat la gestió dels socialistes a Andalusia alhora que l'han contraposat a la de Mas a la Generalitat, considerant la de Díaz la millor de les dues. "Hi ha moltes formes d'afrontar la crisi i a mi m'agrada que aquí es fes com ho ha fet Susana Díaz i el socialisme andalús. Han demostrat que hi ha coses que no es toquen, com la salut, la dependència, o l'escola pública, malgrat les dificultats", ha dit, tot afegint que els catalans "ens queixem, i amb raó, del finançament, però també tenen aquest problema a Andalusia i no han deixat de treballar per serveis i pels andalusos amb els recursos disponibles". Per la seva part, Parlón ha reconegut el "context difícil" amb el que obliga a governar la crisi. Però ha demanat no creure's "l'argument de la dreta, que diu que no es fan algunes coses o se'n fan altres perquè no hi ha diners". "Susana Díaz demostra que si hi ha diners quan es prioritza el que realment és important per als ciutadans, que són els veritables consells d'administració dels polítics", ha sentenciat, posant la gestió andalusa d'exemple.
|
Política
|
Partits
|
Torra i els consellers celebren el Consell Executiu que aprova el Pla de Govern. El president de la Generalitat desgranarà a dos quarts d'una del migdia el full de ruta de la XII legislatura. El president de la Generalitat, Quim Torra, i els consellers celebren aquest dimarts al matí la reunió setmanal del Consell Executiu que aprovarà el Pla de Govern. Torra desgranarà a dos quarts d'una del migdia el contingut del full de ruta d'aquesta XII legislatura, una setmana abans del debat de política general que està previst que comenci el 2 d'octubre al Parlament. Fonts de la Presidència han concretat a l'ACN que el Pla de Govern se centrarà en la gestió de l'executiu, projectes de llei, acords i plans dels diversos departaments de la Generalitat. De moment, però, no s'espera que s'hi inclogui pas la negociació amb l'Estat per a un referèndum acordat. Des del Govern també han apuntat que es mencionaran les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional (TC) durant l'anterior legislatura, sense concretar-ne més detalls. En la seva intervenció al debat d'investidura com a president de la Generalitat del passat 14 de maig, Torra es va comprometre a impulsar la recuperació del contingut de les lleis socials suspeses, sense establir un calendari. Així mateix, el cap de l'executiu català també va prometre revertir la privatització d'Aigües Ter Llobregat.
|
Política
|
Govern
|
Un incendi de vegetació crema a Teià. Divuit dotacions terrestres i sis mitjans aeris dels Bombers i sis vehicles d'ADF treballen en les tasques d'extinció del foc. Un incendi de vegetació crema aquest dimarts al migdia a Teià (Maresme). Divuit dotacions terrestres i sis mitjans aeris dels Bombers de la Generalitat i sis vehicles d'ADF treballen en les tasques d'extinció del foc, que ha cremat aproximadament unes dues hectàrees. El foc s'ha declarat poc després de la una del migdia i afecta el fons d'un barranc al Cau de la Guineu, una zona obaga i humida, a tocar de la riera d'Aroles. Els mitjans aeris concentren els seus esforços sobre el flanc esquerre de l'incendi, mentre que el flanc dret se situa a tocar d'una pista que pot fer de tallafoc. L'incendi evoluciona lentament. No consten persones desallotjades, segons els Bombers. El servei d'emergències 112 ha rebut 155 trucades per l'incendi.
|
Societat
|
Successos
|
Condemnats per estafa els propietaris de l'agència de viatges de Palafrugell que van deixar penjats 46 clients. Els acusats reconeixen que es van embutxacar 72.863,67 euros que les víctimes havien pagat per anar de vacances. L'Audiència de Girona ha condemnat els propietaris de l'agència de viatges Kayuma de Palafrugell (Baix Empordà) que van deixar penjats 46 clients que havien contractat les vacances amb ells entre el setembre del 2012 i el mateix mes de l'any següent. Els acusats, que s'enfrontaven a 6 anys de presó i a pagar una multa de 2.880 euros, han reconegut que es van embutxacar 72.863,67 euros que els clients havien abonat per anar de viatge a destins com Madeira, República Dominicana, Costa Rica, Nova York, Nigèria o l'Argentina. La fiscalia i les defenses han arribat a una conformitat per rebaixar la condemna a 2 anys de presó i 720 euros de multa. L'asseguradora de l'agència de viatges va indemnitzar els afectats amb 60.000 euros. Els condemnats no hauran d'entrar a presó amb la condició que abonin els diners que encara falten per pagar (que són 3.070 euros) i no delinqueixin durant els pròxims quatre anys.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Obren al públic les restes del temple de culte a l'emperador August, amagat sota les naus de la catedral de Tarragona. Es tracta de la planta semicircular d'una exedra romana del segle I que s'ha excavat i museïtzat. Recuperades les restes d'un temple de culte a l'emperador August, que s'amagaven sota les naus de la catedral de Tarragona. Es tracta de la planta semicircular d'una exedra romana, datada del segle I dC. La troballa es va detectar ara fa un any, arran unes intervencions arqueològiques a les antigues dependències del Museu Diocesà, a l'angle nord-occidental del claustre. Ara l'espai s'ha excavat i museïtzat per fer-lo visitable al públic. Sense arribar als 100 metres quadrats de superfície, i amb una porta monumental de 7 metres de llum, la capella, que va tenir diversos usos al llarg dels segles -i també molts d'abandó-, permet al visitant fer un recorregut per la història de Tarragona des del segle I al XX. L'altre punt d'interès de la sala és la confluència de la Romanitat i la Cristianitat en un mateix àmbit. Amb un pressupost d'intervenció de 14.000 euros, l'estança, que aquest dijous ha quedat inaugurada, acollirà dissabte una jornada de portes obertes. L'exedra, una de les sis que es creu que hi havia a la zona sacra del temple d'August, ja està museïtzada. Es va desmantellar al segle VI i fins a mitjan del XII l'espai va romandre abandonat. Entre els segles XII i XIII es va recuperar com a dependència dels canonges. Ja al segle XX es va usar com una de les sales del Museu Diocesà de Tarragona. L'any 2003 es van iniciar les excavacions d'aquest sector per ubicar-hi el futur projecte del museu i al 2015 es va descobrir la base de l'exedra romana, que ara s'ha acabat de museïtzar. S'hi ha col·locat una passarel·la per passar per sobre les restes i plafons per visualitzar i comprendre tota la seva evolució. Andreu Muñoz arqueòleg de l'Arquebisbat de Tarragona, destaca aquesta evolució diacrònica de vint segles que concentra aquest petit espai, en un angle del claustre, on sembla que s'hi hagi "fossilitzat" el temps. Malgrat el pas del temps, l'espai conserva elements patrimonials d'alt valor com uns murs de gairebé deu metres, la porta monumental i, sobretot, la base en forma semicircular, amb les empremtes de les lloses originals. La magnificència de les estructures conservades, ja que no és fàcil trobar exedres en la Hispània romana, i la confluència de la romanitat i la cristianitzat són el doble interès museístic que ofereix la sala, en l'opinió de Muñoz. Segons Muñoz, les exedres tenien una funció similar a les capelles de l'època medieval. "Així com les capelles estan dedicades a sants, a les exedres es donava culte a emperadors o alguna divinitat", afirma. Ara el nou repte que es planteja és la integració del futur museu en aquestes runes recuperades. L'execució del projecte l'han dut a terme els equips del Museu Bíblic Tarraconense (Arquebisbat de Tarragona) i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Tarragona, Fundació Privada Mútua Catalana, el Capítol Catedralici i l'Arquebisbat de Tarragona.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
L'Ajuntament de l'Hospitalet condemna l'atac a les seus d'ERC i del PDECAT a la ciutat. L'alcaldessa, Núiria Marín, ha mostrat la seva solidaritat amb les dues formacions. Com ja va fer ahir amb el setè atac en dos anys a la seu de Ciutadans, l'Ajuntament de l'Hospitalet ha condemnat aquest divendres els atacs vandàlics que aquesta matinada han patit les seus d'ERC i el PDECAT. En el cas del local del Partit Demòcrata, a la persiana de la seu hi han pintat 'No hi haurà pau pels traïdors. Això és Espanya', mentre que a la seu republicana es llegeix 'Que tornin els GAL'. L’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, ha mostrat la seva solidaritat amb les dues formacions atacades i ha condemnat uns fets que considera incomprensibles. "No entenem com algunes persones tenen aquest tipus de comportament, que va en contra del sentiment democràtic que sempre ha caracteritzat L’Hospitalet", ha criticat.
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:Controlat l'incendi forestal situat entre Tivissa i Rasquera. Les flames han cremat 1,4 hectàrees de pi blanc i matolls, segons els Agents Rurals. Els Bombers han donat per controlat cap a tres quarts de set de la tarda d'aquest dijous l'incendi situat entre Tivissa i Rasquera, a la Ribera d'Ebre, que cremava des de poc després de les dues a la zona dels Burgans. El foc ha mobilitzat tretze vehicles i tres mitjans aeris dels Bombers. Els efectius han centrat els esforços en el flanc dret per evitar que avancés cap a un barranc. Segons els Agents Rurals, les flames han cremat 1,4 hectàrees de pi blanc i matolls. A la zona també hi han treballat tres vehicles de les agrupacions de defensa forestal (ADF), juntament amb efectius dels Mossos d'Esquadra i del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). (En aquest actualització es detalla que el foc ja està controlat i quina ha estat la superfície cremada)
|
Societat
|
Medi ambient
|
L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa una campanya de conscienciació contra el ‘top manta’. El govern municipal intenta dissuadir els possibles compradors i informar els venedors ambulants de les mesures socials que tenen al seu abast. L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa, des d’aquest dilluns, una campanya destinada a dissuadir els possibles compradors de productes que provenen de la venda ambulant no autoritzada i per fomentar el consum responsable. Aquesta campanya, que ja va anunciar el govern de la ciutat, també s’adreça a les persones que es dediquen a la venda il·legal, per informar-les sobre les iniciatives socials municipals que tenen al seu abast. En un comunicat de premsa, l’Ajuntament anuncia que intensificarà els dispositius i la coordinació entre cossos policials i aposta per “evitar aquest fenomen des del seu origen, és a dir, des de les xarxes i magatzems de distribució”. Aquesta acció relacionada amb el ‘top manta’ forma part de la campanya de comunicació sobre la convivència que ha preparat l’Ajuntament de Barcelona destinada tant als barcelonins com als turistes, sobre la importància d’evitar accions incíviques que perjudiquin la convivència i la seguretat. Informadors municipals repartiran cada dia, a la zona del monument a Colom, fulletons als visitants recordant que la compra de productes procedents de la venda no autoritzada pot comportar sancions de fins a 500 euros. D’altra banda, des d’avui i fins al mes de setembre es col·locaran banderoles per recordar que la venda ambulant no està permesa. Aquests missatges es podran veure al passeig Joan de Borbó, Moll Bosch i Alsina, Plaça del Mar, passeig de Colom, Avinguda Drassanes i Ronda Litoral, llocs on es concentra bona part de la venda il·legal.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
AMPLIACIÓ:El Govern dona un missatge de tranquil·litat després que la Fiscalia hagi portat la data i la pregunta al TSJC. Munté defensa "l'absoluta legalitat" del procés d'homologació per a la compra d'urnes. El Govern ha donat un missatge de tranquil·litat tant a les empreses com als funcionaris després que la fiscalia hagi demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que inclogui l'anunci de la data i la pregunta a la querella contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, pel procés de compra d'urnes. En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Borràs ha defensat que el Govern ha actuat amb "absoluta legalitat" i ha insistit que es tracta només d'un procés administratiu d'homologació d'empreses. "No hi ha res que vulneri la llei ni l'Estatut ni que sigui mereixedor d'una querella", ha afegit. A més, Munté ha lamentat que no s'hagi notificat a la Generalitat l'ampliació de la querella i ho ha qualificat de "molt mal símptoma" en el marc de la "persecució judicial". De fet, també s'ha queixat del fet que tampoc s'hagi comunicat a la Generalitat la presentació de la querella per la compra d'urnes. La primera recció de la fiscalia després que govern anunciés divendres passat la data i al pregunta del referèndum de l'1 d'octubre ha estat demanar al TSJC que es tingui en compte aquest anunci en la querella presentada contra Borràs pel procés de la compra d'urnes. Munté ha contraposat l'actuació de la fiscalia amb el fet que també avui s'hagi fet pública la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que condemna Espanya per la inhabilitació de l'expresident del parlament basc Juan María Atutxa. Munté ha lamentat que qüestions que s'emmarquen dins la plena legitimitat i legalitat siguin objecte d'una "persecució barroera". La consellera no ha entrat a valorar el contingut de la petició de fiscalia al TSJC al·legant que el Govern no coneix el contingut de l'escrit perquè no li ha estat notificat. "Els fets que originen aquesta querella entenem que formen part de la més absoluta legalitat i que corresponen a unes competències que la Generalitat té atribuïdes i que es mantenen intactes", ha afegit Munté. Dues empreses, Plastic Express SA i la UTE formada per Espai World SL i Suministros Integrales Futbida SL, participen en el procés d'homologació per a subministrar les urnes del referèndum. Un cop acabi el procés, el Govern, quan ho consideri oportú, podrà adjudicar la compra a l'empresa que presenti el pressupostos més econòmic. L'executiu calcula que necessita 8.000 urnes per al referèndum.
|
Política
|
Govern
|
Diversos membres del grup radical 'Casuals' del Barça, detinguts per introduir cocaïna pel port de Barcelona. L'operatiu s'ha saldat amb 14 arrestats i l'organització criminal havia importat més de 10 tones de droga en l'última dècada. La Guàrdia Civil ha desmantellat una organització criminal que havia introduït més de 10 tones de cocaïna en l'última dècada a través del port de Barcelona. L'operació, batejada amb el nom de 'Pórtico', s'ha saldat amb la detenció de 14 persones, entre les quals diversos membres del grup radical 'Casuals' del Barça. De fet, entre els arrestats hi ha un dels principals líders d'aquest grup ultra, respon a les inicials A. T. A. i ja va estar relacionat amb l'encàrrec de propinar una pallissa a un expresident del Barça a canvi de 30.000 euros. La Guàrdia Civil ha fet un total de 24 registres domiciliaris arreu de Catalunya amb el decomís de 470.000 euros en efectiu i 30 vehicles d'alta gamma, a banda del bloqueig de propietat immobiliàries per valor de més de 25 MEUR. Segons la investigació policial, el grup distribuïa la cocaïna procedent de Sud-Amèrica per tot Europa en connexió amb altres organitzacions criminals.
|
Societat
|
Policial
|
Figueres no cobrarà les llars d'infants municipals a les famílies mentre duri l'estat d'alarma pel coronavirus. Un cop superada la crisi, també retornaran a les famílies la part proporcional de la quota del mes de març. L'Ajuntament de Figueres no cobrarà el rebut de les llars d'infants municipals a les famílies mentre duri l'estat d'alarma pel coronavirus. Aquesta mesura inclou les quatre llars municipals de la ciutat: Els Pins, Bon Pastor, Xuclamel i Lilaina. Segons informa l'equip de govern en un comunicat, el cobrament de la quota es fa a principis de mes i, per això, un cop passi la crisi pel covid-19 i la situació d'excepcionalitat, retornaran a les famílies la part proporcional del mes de març que les llars hagin estat tancades. L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, ha explicat que l'objectiu d'aquesta mesura és "alleugerir les famílies en aquests moments d'excepcionalitat, ajudar-les". "En aquests moments, el més important és cuidar-nos i no haver de preocupar-nos de com fer front als rebuts mensuals que arriben", conclou l'alcaldessa.
|
Societat
|
Educació
|
AMPLIACIÓ:Els treballadors de General Electric de Barcelona i Cornellà es manifesten a Madrid per aturar els acomiadaments. Gairebé 300 persones es concentren davant les oficines de la multinacional per exigir la continuitat de la plantilla i frenar el tancament d'Alstom Hydra. Aquest dijous al matí els treballadors de General Electric de les plantes d'Alstom Wind (Barcelona) i Alstom Hydra (Cornellà de Llobregat) s'han manifestat a Madrid per aturar els 178 acomiadaments previstos. La protesta compta també amb la mobilització dels treballadors d'altres fàbriques que la multinacional nordamericana té arreu de l'estat espanyol, les quals també estan afectades per la reestructuració anunciada per la companyia. Aproximadament 300 persones, segons CCOO, s'ha concentrat davant les oficines centrals de General Electric per exigir un pla industrial que permeti mantenir les plantilles, ja que consideren que la reestructuració de les fàbriques "només respòn a la voluntat de satisfer els accionistes". La manifestació, que va acompanyada d'una jornada de vaga, es repeteix aquest migdia davant l'ambaixada dels Estats Units a Madrid. Els treballadors volen que la direcció de General Electric "s'impliqui en buscar un futur a llarg termini" per les plantes catalanes dedicades a l'energia eòlica –Alstom Wind- i l'enginyeria hidràulica –Alstom Hydra-. El president del comitè d'empresa d'Alstom Wind, David Madueño, ha lamentat a l'ACN la debilitat en què es troben les plantilles, després de ser adquirides per General Electric: "volem que primer ens integrin realment dins l'estructura de l'empresa abans de dir si calen els acomiadaments", ha explicat. Així, els sindicats insten la multinacional a "no justificar els acomiadaments per motius econòmics a curt termini". En aquest sentit, els treballadors recorden que s'ha reduït la xifra inicial d'acomiadaments previstos a la planta d'Alstom Wind de Barcelona, que ha passat de 230 a 110, i ho posen com a exemple de la necessitat d'aturar els ERO's que ara hi ha damunt la taula. Madueño ha acusat la direcció de "no haver estudiat" els recursos de les plantes catalanes i confia que la negociació sindical permetrà seguir reduïnt els acomiadaments de Barcelona i Cornellà. En aquests moments, es preveu suprimir un total de 178 llocs de treball entre les dues fàbriques. Implicació de les administracions Paral·lel a les negociacions amb General Electric, els sindicats també demanen la implicació dels governs espanyol i català, no tant sols en les converses vigents, si no també pel que fa a perspectives a llarg termini. El president del comitè d'empresa d'Alstom Wind veu indispensable "assegurar un futur als centres de treball un cop acabi el pla de reestructuració", de manera que "quedi clar quin rol jugaran les plantes dins de General Electric". Al mateix temps, el col·lectiu d'empleats que s'ha mobilitzat aquest dijous a Madrid considera que l'ambaixador dels Estats Units a l'estat espanyol també hauria de jugar un paper actiu dins la negociació. Per aquest motiu, la plantilla s'ha manifestat davant l'ambaixada, on volen entregar un comunicat que recull el malestar dels treballadors. I és que consideren que "com a país, també tenen responsabilitats" en l'actitud de General Electric vers les plantes d'Alstom a Cornellà i Barcelona. "No es pot basar tot en els beneficis, perquè aicò no s'ajusta a la filosofia europea", ha afirmat David Madueño.
|
Economia
|
Treball
|
El PSC acusa el govern de la Diputació de Lleida de "vulnerar drets" a l'oposició. Larrosa critica que "es convoquin comissions de forma paral·lela" i "opacitat en la informació". El grup del PSC a la Diputació de Lleida ha acusat aquest dilluns el govern de la institució "vulnerar sistemàticament els drets dels grups més petits" i ja ha anunciat que presentarà una queixa formal en la pròxima junta de portaveus. El portaveu socialista Fèlix Larrosa ha explicat que "es convoquen diferents comissions en paral·lel, dificultant que alguns diputats no puguin assistir a totes les reunions per coincidència". A més, ha assegurat que no es facilita "tota la informació necessària" a l'oposició. Segons Larrosa, aquesta "manca de transparència s'ha posat de manifest a les diferents comissions, començant per la de Finances en què presenten un pressupost que ja en el seu capítol primer demostra opacitat". Larrosa ha lamentat que des del govern "ni expliquen ni detallen el pla de govern pels pròxims anys, i el mateix passa amb el deute de la corporació". En el cas de la comissió d'Acció Territorial, el grup del PSC ha demanat la retirada del conveni per al nou equipament d'Inefc a la Seu d'Urgell "per diferències amb el document aprovat al ple de la capital de l'Alt Urgell". Larrosa ha explicat que "el conveni aprovat a la Seu d'Urgell estableix que la Diputació de Lleida aporti 4 milions d'euros per al nou equipament de formació universitària, mentre que el document que vol aprovar la diputació no estableix imports i ho lliga a un altre conveni". D'altra banda, el PSC ha denunciat "l'opacitat" de l'equip de govern, després de la presentació aquest dilluns del Pla d'acció de Turisme. Larrosa ha qüestionat que el govern presenti "un augment considerable del pressupost sense la transparència necessària en la tramesa d’informació". A la comissió de Recursos Humans, el grup del PSC ha criticat que "tot i haver-ho demanat reiteradament", el govern de la Diputació "no ha especificat els llocs de treball que es convocaran" ni tampoc "les variacions econòmiques de directius i càrrecs eventuals corresponents a l'exercici 2019-2020". Finalment, Fèlix Larrosa ha avançat que dijous, el grup del PSC exposarà les esmenes que la formació presentarà al pressupost, així com una moció en relació amb el despoblament que pateix el món rural.
|
Política
|
Política municipal
|
Taxi Project anuncia una demanda contra Uber per estafa i delictes contra Hisenda pública. L'entitat presentarà la denúncia la setmana que ve. El coordinador de Taxi Project i d'Elite Taxi, Alberto 'Tito' Álvarez, ha avançat aquest dimarts que la setmana que ve l'associació presentarà una demanda a la Fiscalia de Delictes Econòmics contra Uber pels presumptes delictes d'estafa i contra la Hisenda Pública. Álvarez, que ha afirmat de detallarà el contingut de la demanda d'aquí uns dies, ha explicat que és el resultat d'una investigació engegada fa mesos en relació al funcionament de les empreses que ofereixen vehicles de lloguer amb conductor. Actualment, Uber no opera a Barcelona després de deixar la ciutat arran del decret de la Generalitat que obligava a precontractar el servei amb 15 minuts d'antelació, entre d'altres. Álvarez ho ha anunciat aquest dimarts en una roda de premsa a l'Ajuntament de Barcelona per presentar l'acord amb l'Institut Metropolità del Taxi i l'Ajuntament de Barcelona per aplicar una desena de mesures destinades a lluitar contra els efectes de la crisi del coronavirus en el sector.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:Comença la temporada del calçot amb previsió d'igualar o superar els 12 milions de cebes de l'any passat. Els pagesos arrenquen els primers calçots i alguns restaurants ja els ofereixen a les seves cartes. A Valls ja es comencen a arrencar els primers calçots de la temporada. El fet que la climatologia acompanyi -aquest conreu vol fred i sol-, ha propiciat l'inici de la collita. Alguns pagesos, encara pocs, s'han decidit a estirar les motes més primerenques en una obertura de temporada que d'un temps ençà s'ha avançat al mes de novembre. I ja se'n poden menjar a restaurants de l'entorn de Valls, ansiosos d'oferir-los a les seves cartes com més aviat millor. La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls, que aglutina més de cinquanta productors de quatre comarques del Camp de Tarragona, pronostica que serà una temporada excel·lent i que s'igualarà o fins i tot es pot superar la producció de l'any passat, que ja va ser de rècord, amb 12 milions de cebes etiquetades. El preu dels primers calçots, els més preuats, frega els 14 cèntims. En plena temporada s'estabilitza a un preu mínim d'uns 10 cèntims. Els germans Mateu són dels primers que han començat a arrencar calçots per donar resposta a les comandes dels restaurants. Uns dies van a l'oliva i uns dies al calçot. En Salvador i en Francesc cultiven per temporada fins a 700.000 calçots, una quantitat important de cebes que tenen plantades en diverses parades del terme. Si bé ara no tots els calçots són de la mida òptima, en breu ho seran perquè el fred i el sol està fent que la ceba creixi ben ràpid. Actualment el conreu del calçot abasta unes 200 hectàrees de les quatre comarques de la IGP, l'Alt i Baix Camp, Tarragonès i Baix Penedès, que cultiven un total de 53 socis. Però no tots van al mateix ritme. Hi ha des del pagès que té un tros de mitja hectàrea i distribueix a particulars a grans productors amb 10 hectàrees que venen a Mercabarna o al Mercat del Camp de la Canonja, passant pel que té terrenys de 3 hectàrees i subministra a restaurants. Francesc Xavier Amill, un dels membres fundadors de la IGP, s'ha tornat a reincorporar de president a la nova junta recentment constituïda. Aquesta serà la 22a temporada de calçots amb etiqueta 'Calçot de Valls'. Si bé encara només un de cada vuit calçots que es produeixen, s'etiqueta sota la denominació de la IGP, la trajectòria de la marca ha estat ascendent: dels 400.000 calçots del primer any a superar el llistó dels 10 milions d'unitats, l'any passat. L'etiquetatge ha ajudat a disparar les vendes portes enfora. Sobretot es ven a l'estat espanyol, però també s'atenen comandes per Europa, si bé encara són poc representatives. Els germans Mateu, per exemple, ha arribat a assumir comandes des de Bèlgica. L'interès creixent de la cuina del calçot també ha influït molt en la difusió d'aquest conreu. A més, ha donat sortida al calçot més petit, que no es podia vendre, i ara es reaprofita en molts plats de restaurants. La mida i el gust són els dos factors que des de fa uns anys estan en estudi per millorar a través d'unes proves de selecció natural de les llavors. L'objectiu és que de cada ceba blanca que es planta, en puguin sortir, de mitjana, entre 8 i 10 calçots de la mateixa mida, i evitar així els extrems que es poden donar ara, amb motes de 5 calçots, i fins als 20. Segons Amill, les proves estan donant bons resultats. En paral·lel, també s'estan fent estudis per a la conservació de la ceba. A l'Alt Camp hi ha una cinquantena de restaurants que ofereixen calçots a les seves cartes. Les calçotades, de novembre a abril, mouen un volum de negoci que ronda els 12 milions d'euros. Segons dades facilitades per la Cambra de Comerç de Valls, entre 300.000 i 350.000 persones es desplacen al territori a fer una calçotada en restaurants i masies particulars. Un dels actes que mou més visitants és la Festa de la Calçotada, que tindrà lloc el diumenge 29 de gener. Arrencada del calçot i jornada gastronòmica Amb tot, el tret de sortida oficial es donarà el pròxim dissabte 19 de novembre, amb l'arrencada del primer calçot de la temporada, en un acte que s'emmarca en la 'Jornada Gastronòmica del Calçot de Valls' a la plaça del Pati, que organitza per tercer any l'Ajuntament, en col·laboració amb la IGP Calçot de Valls i la DO Tarragona, i l'Associació de Restauradors de la Ciutat. Hi participaran dos xefs amb estrella Michelin: Nandu Jubany, xef dels restaurants Can Jubany, Mas d'Osor, Serrat del Figaró i Foc Sentosa a Singapur, entre d'altres, i Carles Gaig, del restaurant la Fonda Gaig, a Barcelona. Ambdós xefs protagonitzaran l'acte central de la jornada, amb un showcooking de cuina del calçot i compartint fogons amb dos cuiners vallencs. Prèviament a aquesta demostració de cuina, s'obrirà el Mercat de Tastets de Cuina del Calçot preparats per a l'ocasió per dotze establiments de restauració de Valls i comarca. El públic assistent podrà degustar les diferents especialitats a base de calçot per 2 euros la tapa o ració. Al mercat hi seran presents els vins de la DO Tarragona que oferiran degustacions per 1 euro.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Uns 80.000 catalans afectats per ERTO encara no han cobrat l'atur. Treball prepara una queixa formal al govern espanyol pels retards en els pagaments. Uns 80.000 catalans afectats per Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) encara no han cobrat la prestació d'atur, segons les últimes estimacions del departament de Treball i Afers Socials. Segons les dades oficials d'aquest dilluns, i des de la declaració de l'estat d'alarma el 14 de març, hi ha a Catalunya 715.904 treballadors afectats per més de 97.000 ERTO arreu del país. La conselleria de Treball, que recopila casos d'afectats, prepara una queixa formal al govern espanyol pels retards en els pagaments, tal com va anunciar el Secretari General de Treball, Josep Ginesta.
|
Economia
|
Empresa
|
Puigdemont veu "fonamental" que hi hagi un mediador "si es vol arribar a acords de veritat". L'eurodiputat de Junts diu que "l'experiència" els "aconsella" no "refiar-se" del govern espanyol. L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont ha assegurat aquest dilluns que la figura d'un mediador en les converses entre els governs català i espanyol és "fonamental". "Seria el més útil si es vol arribar a acords de veritat i complir-los", ha subratllat Puigdemont. En una atenció als mitjans a Estrasburg després que el vicepresident segon del govern espanyol i líder d'Unides Podem, Pablo Iglesias, hagi dit que no hi haurà un mediador en les converses entre governs, l'eurodiputat de Junts ha remarcat que "l'experiència" dels fets de l'octubre del 2017 els "aconsella" no "refiar-se" del govern espanyo i que, per tant, la figura del mediador seria "útil". "Forma part de qualsevol negociació del nivell que els catalans volem amb el govern espanyol", ha insistit Puigdemont, que ha afegit que per a ells no serà un "problema" quin tipus de figura pugui ocupar la posició de mediador.
|
Política
|
Unió Europea
|
Salut eleva a sis els casos sospitosos de listeriosi a Catalunya amb dues noves persones amb símptomes. Al marge, hi ha cinc casos probables que han donat negatiu a les analítiques. Salut ha elevat aquest dijous a sis els casos sospitosos de listeriosi a Catalunya amb dues noves persones amb símptomes després d'haver consumit carn entatxonada d'Andalusia: una al Maresme i una altra al Ripollès. Tenen quadres amb símptomes lleus, com ara diarrees. S'està a l'espera de les analítiques per verificar si es tracta de casos confirmats o no. Al marge, hi ha cinc casos probables però no confirmats, ja que han donat negatiu a les proves. Cal una càrrega forta perquè les analítiques donin positiu.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Figueres fixa mesures alternatives a les sancions econòmiques per als menors que consumeixin drogues al carrer. Durant els darrers cinc mesos la Guàrdia Urbana ha interposat gairebé una trentena de denúncies. L'Ajuntament de Figueres (Alt Empordà) ha posat en marxa unes mesures alternatives a les sancions econòmiques per als menors que consumeixin drogues al carrer. A partir d'ara, els joves que siguin denunciats tindran dues opcions: pagar la sanció habitual – que oscil·la entre els 300 i 600 euros – o bé apuntar-se a cinc sessions educatives que es faran des dels serveis socials municipals. El vicealcalde i responsable de Seguretat del consistori, Pere Casellas, ha assegurat que "s'ha augmentat la presencia policial als carrers de la ciutat" però tot i així, durant els darrers cinc mesos, s'han interposat 29 denúncies per consum de drogues. En un dels casos el jove era menor de 14 anys. Després de registrar un repunt en les denúncies pel consum de drogues a la via pública en menors d'edat, l'àrea de Serveis Socials del consistori i la Guàrdia Urbana han optat per dissenyar una nova eina per revertir aquestes conductes. Quan s'interposava una denuncia a un menor l'havien de pagar subsidiàriament els seus pares, una suma que podia arribar fins als 600 euros en els pitjors casos. A partir d'ara aquells que ho vulguin podran optar per una segona via que els permetrà evitar el pagament si assisteixen a unes sessions terapèutiques-educatives dirigides per professionals. Es tracta d'un projecte que ja s'està fent en altres ciutats i que compta amb la col·laboració del Departament d'Interior de la Generalitat i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà. L'objectiu principal del programa és poder revertir els hàbits de consum dels joves, així com poder reconduir les conductes amb l'ajuda de les mateixes famílies. Els menors que siguin denunciats tindran l'opció d'assistir a aquestes sessions que es faran en un total de cinc jornades. Tres d'elles seran individualitzades amb el jove i dues es faran conjuntament amb els familiars. L'assistència serà obligatòria i, en el cas que es deixi d'anar a alguna de les sessions, es reactivarà la sanció inicial. Tal com ha explicat el segon tinent d'alcalde i regidor de Serveis Socials, Jesús Quiroga, "al darrere del programa hi haurà una entitat especialitzada en les patologies de consum dels joves". Així doncs, Quiroga creu que pot ser un bon "acompanyament" que ajudi a dimensionar les conseqüències del consum prematur de drogues. "És el moment d'actuar a nivell pedagògic i implicant també les famílies" ha assegurat. Preocupació pels darrers casos detectats Durant els darrers cinc mesos l'ajuntament de Figueres ha detectat 29 casos de menors consumint drogues a la via pública. Ho ha explicat el vicealcalde i responsable de Seguretat, que ha detallat que un dels detinguts "era menor de 14 anys". Casellas ha apuntat que des del setembre "s'ha incrementat molt la presència policial al carrer", tot i que també ha assegurat que el que es necessita en aquests casos "és un treball de resocialització" recordant que les "sancions econòmiques no són la solució".
|
Societat
|
Serveis Socials
|
El pantà de la Baells allibera cabal d'aigua per evitar crescudes sobtades del riu Llobregat. S'està desembassant un total de 162,3 m3/s, una xifra força superior a l'usual, ja que en una situació normal, la presa buida entre 2 i 4 m3/s. L'embassament de la Baells, al Berguedà, està al 96,3% de la seva capacitat degut a les intenses pluges que han caigut aquesta nit i matinada. Per aquest motiu i amb l'objectiu d'evitar crescudes sobtades del riu Llobregat, s'està deixant anar cabal d'aigua de manera controlada. En concret, a hores d'ara, s'està alliberant un total de 162,3 m3/s, una xifra força superior a l'usual, ja que en una situació normal, la presa allibera entre 2 i 4 m3/s. Segons han explicat des de l'ACA, no es tracta d'una xifra "extraordinària" ni tampoc representa cap perill per a les poblacions situades riu avall, però sí és una quantitat important. En tot cas i davant d'aquesta situació, Protecció Civil recomana evitar accessos a la llera i a punts baixos del Llobregat.
|
Societat
|
Meteorologia
|
El segon premi de la Grossa de Sant Jordi és el 06141 i s'ha venut a Granollers. Cada bitllet de 5 euros està premiat amb 32.500 euros. El segon premi del sorteig de la Grossa de Sant Jordi ha estat pel número 06141 i s'ha venut a Granollers. Cada bitllet de 5 euros està premiat amb 32.500 euros. S'han venut cinc tiquets en un estanc del carrer Vallespir de la capital del Vallès Oriental, ciutat on també s'han venut 20 tiquets del tercer premi.
|
Societat
|
Esports
|
AMPLIACIÓ:La CUP denuncia "la manca de voluntat política" de Junts pel Sí en les darreres negociacions per afavorir l'acord. Aquest divendres han seguit "els contactes" entre cupaires i altres agents per mirar de desencallar la situació. A través d'un comunicat, la CUP ha denunciat la "manca de voluntat política" de Junts pel Sí a l'hora de negociar un possible acord per a la formació d'un nou govern. Segons expliquen, els negociadors de l'esquerra anticapitalista han afrontat les darreres reunions amb la idea de trobar un candidat alternatiu a Artur Mas i amb la disposició a "explorar compromisos en clau de governabilitat". Les trobades d'aquest dijous no van servir per trobar cap "posició de consens" però, tot i això, la CUP manifesta la intenció de "continuar treballant" per a l'entesa. En aquest sentit, han seguit els contactes entre cupaires i altres agents al llarg d'aquest divendres. Després de la cimera promoguda per l'ANC en un hotel proper a la Sagrada Família amb els partits i les entitats sobiranistes, la CUP s'ha queixat aquest divendres de la falta de cintura de Junts pel Sí. "La CUP-CC s'ha assegut a les reunions amb la idea de trobar un candidat alternatiu a Artur Mas i disposada a escoltar totes les propostes. Conseqüentment, s'ha mostrat disposada a explorar compromisos en clau de governabilitat en base a la proposta d'acord cap a la independència, així com a assumir públicament una autocrítica sobre el procés de negociació. Tanmateix, i a hores d'ara, no podem constatar la mateixa voluntat política per part de la resta d'actors", segons denuncien en un comunicat. Amb tot, els cupaires asseguren que no es quedaran "immòbils" davant del "compte enrere" i expressen la seva voluntat de "continuar treballant" per arribar a un acord que faci efectiu el mandat sorgit de les eleccions del 27 de setembre. Amb aquest objectiu, afegeixen, aquest dijous no sols van participar de la mencionada cimera, sinó també de reunions paral·leles amb Súmate, Òmnium i l'AMI. En el comunicat també indiquen que "els contactes" amb els agents implicats en les negociacions han seguit aquest divendres.
|
Política
|
Partits
|
Un estudi sobre la diversitat religiosa a Figueres plasma la necessitat d'ampliar els espais de culte que ja hi ha. El treball s'ha centrat en deu comunitats diferents i continuarà amb una segona part per buscar solucions a les demandes. Un estudi sobre la diversitat religiosa a Figueres ha posat de manifest la necessitat urgent de trobar equipaments més grans per poder oferir un servei "normalitzat" als seus feligresos. És una de les conclusions a què s'ha arribat després d'analitzar deu comunitats religioses diferents, gairebé totes les que hi ha actualment. Aquest document, que ha comportat un any de feina, ha permès recollir les demandes de tots ells i permetrà abordar les possibles solucions en una segona fase. Un altre aspecte que caldrà abordar és la petició d'alguns, com ara la comunitat musulmana, que reclama un espai per poder enterrar els seus morts. L'alcaldessa de la ciutat, Marta Felip, ha explicat que l'estudi permetrà decidir si es desencalla o es descarta definitivament el projecte del Parc de les Confessions aturat des de fa cinc anys i que preveia la concentració dels diferents edificis religiosos.
|
Societat
|
Religió
|
Pugen els homicidis i els delictes sexuals a les comarques centrals el 2016. La Regió Policial Central continua sent una de les més tranquil·les de tot Catalunya per darrere del Pirineu Occidental. Els fets delinqüencials a la Regió Policial Central van disminuir un 2,75% el 2016, tot i que segons l'estadística dels Mossos a les comarques centrals han pujat significativament els homicidis (un 400%) i també les denuncies per agressions sexuals (un 95,45% més). En total, el 2016 es van registrar 16.033 fets penals al territori, per sota els 16.487 del 2015. Les xifres constaten que la regió continua sent una de les més tranquil·les de Catalunya per darrere del Pirineu Occidental. En aquest sentit, les comarques centrals van registrar una taxa de 31,48 fets delictius per cada mil habitants el 2016, mentre que la mitjana catalana va ser de 62,90. Dels fets penals que es van registrar l'any passat a la Catalunya Central, un 79% fan referència a delictes contra el patrimoni –on s'hi engloben robatoris, furts, danys i estafes, entre d'altres-; un 17% a fets contra les persones –homicidis, agressions sexuals, lesions o coaccions- i un 4% a altres fets. Els fets delinqüencials que van experimentar un creixement més important el 2016 a la Regió Policial Central van ser els homicidis i assassinats, que van passar d'1 el 2015 a 5 l'any passat (un increment del 400%). El primer homicidi va tenir lloc el mes de juny a Gironella (Berguedà). Un home de 33 anys va matar la seva cosina amb una arma blanca. El segon va tenir lloc el mes de juliol a Vic quan un home va aparèixer mort amb signes de violència. A Vic va tenir lloc un altre homicidi el mes de setembre després que els agents localitzessin un home de 44 anys i nacionalitat gambiana mort al pis on vivia. Els altres dos fan referència a la dona de 37 anys localitzada morta el mes d'octubre a Masquefa amb signes de violència i a la dona de 81 anys que va ser trobada morta a una zona d'horts de Súria. Les denúncies per agressions sexuals també van registrar un augment significatiu i van passar dels 22 el 2015 als 43 el 2016 (un 96,45% més). Per contra, els abusos sexuals van disminuir lleugerament. Seguint amb els fets contra les persones, les denuncies per coaccions van augmentar un 4,59% (es va passar de 109 el 2015 a 114 el 2016); les denuncies per lesions també van créixer lleugerament i es va passar de les 779 el 2015 a les 793 el 2016; mentre que les denuncies per temptatives d'homicidi o assassinat van baixar i es va passar de 7 a 3. Pel que fa als fets contra el patrimoni, els robatoris amb força –ja sigui a domicili, establiment, empresa o interior de vehicle- van incrementar un 1,38% al conjunt de la Regió, mentre que els robatoris amb violència i intimidació van disminuir un 12%. D'altra banda, les estafes van pujar un 16,24%; els robatoris i furt d'ús de vehicle van créixer un 23,89%; els danys van augmentar un 3,62%; mentre que els furts van baixar un 10,73%. L'estadística dels Mossos també comptabilitza altres fets com els delictes contra la salut pública, que van passar de 78 a 101, i també delictes contra l'ordre públic com l'atemptat i desobediència als agents de l'autoritat, que van baixar un 2,16% al conjunt de les comarques centrals, així com també les organitzacions i grups criminals que van experimentar un descens del 81,82%. L'Anoia és la comarca que experimenta un descens més significatiu de delictes Per comarques, l'Àrea Bàsica Policial que va experimentar un descens de delictes més important va ser la de l'Anoia, amb una reducció del 9,52% dels fets delictius (es va passar dels 4.359 el 2015 als 3.944 el 2016); seguida per l'ABP Berguedà amb una reducció del 8,54%, passant dels 902 delictes el 2015 als 825 el 2016; i molt de prop la va seguir l'ABP Bages, que va experimentar un descens del 8,43 en els fets delictius, passant dels 6.214 el 2015 als 5.690 el 2016. Per contra, l'ABP Solsonès va experimentar un increment dels fets delinqüencials del 8,45% (es va passar dels 355 el 2015 als 385 el 2016) i l'ABP Osona va registrar un creixement de l'11,42% dels delictes i va passar dels 4.657 el 2015 als 5.189 el 2016. Tendències en els robatoris amb força en els darrers cinc anys Les dades analitzades pel cos dels Mossos d'Esquadra demostren que en els darrers 5 anys s'observa una tendència decreixent en els robatoris amb força a les empreses. Des del 2012 aquesta tipologia de delictes ha disminuït un 24%. En aquest sentit, el cos policial constata que el 55% dels detinguts no tenia domicili conegut al territori i el 97% d'aquests detinguts eren considerats delinqüents no especialitzats. Pel que fa al 'modus operandi', hi ha força diversitat, tot i que els més comuns són el forçament de la porta, el butró i el forçament de finestra. En general, el tipus d'empresa afectada eren empreses generals o fàbriques (38%), empreses de productes d'alimentació i begudes (14%), altres empreses de serveis (12%), empreses metal·lúrgiques (9%), i empreses de la construcció (6%). Quant als robatoris amb força a establiments, en els últims cinc anys s'observa una tendència decreixent. Des de l'any 2012 aquesta tipologia de robatoris s'han reduït a la meitat i han passat dels 631 als 312 el 2016. Les tendències conclouen que el 76% dels detinguts tenen la consideració de delinqüència local, mentre que les nacionalitats més actives van ser l'albanesa i la nacional. Com en els robatoris a les empreses, hi ha diversitat de 'modus operandi', tot i que els més comuns van ser els forçaments a portes, persianes, finestres i fractura de vidres. El tipus d'establiment més victimitzat és el bar (33%). Finalment, en relació a la tendència en els robatoris amb força a l'interior de vehicle, mentre que els anys 2014 i 2015 van baixar un 30% aquesta tipologia de fets, el 2016 es va tornar a registrar una dada similar als anys anteriors al 2014 amb una xifra superior al miler de robatoris. En aquest cas, la majoria de fets són comesos a la comarca d'Osona i amb menor incidència al Berguedà per autors residents a la mateixa ciutat on es produeixen els fets. El 'modus operandi' més estès és l'accés al vehicle mitjançant el trencament d'alguna de les finestres i, en general, els objectes sostrets són diners en efectiu, bosses de mà, telèfons mòbils, GPS, roba o documentació del vehicle.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Rull presenta un pla per millorar la mobilitat del Maresme i reclama a l'Estat els 300 MEUR de la N-II per finançar-lo. Govern i Ajuntaments acorden un paquet de mesures de 600 MEUR que inclou la pacificació de la carretera i la potenciació del transport públic. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha presentat davant el Consell d'Alcaldes del Consell Comarcal del Maresme el document base sobre el qual s'articularà de manera consensuada amb el territori el 'Pacte per la mobilitat sostenible del Maresme'. El document, que preveuen signar Govern i Ajuntaments el pròxim mes de febrer, se sotmet ara al debat del territori per establir l'ordre de prioritats de tot un paquet d'actuacions valorat en 635 MEUR i que recull mesures concretes relacionades amb les infraestructures, com la pacificació de la N-II, o amb la gestió del transport públic, per propiciar un model on el vehicle privat deixi de ser l'omnipresent. Per finançar aquest pla, Rull exigeix al govern de l'estat espanyol que transfereixi, d'una vegada, els més de 300 MEUR que encara resten pendents del conveni de traspàs de titularitat de la carretera N-II al seu pas pel Maresme, signat l'any 2009. Dels 400 MEUR que l'estat espanyol va comprometre transferir a la Generalitat al mateix temps que traspassava la titularitat de la carretera N-II, en el seu tram maresmenc, només han arribat a Catalunya 97,4 MEUR, que el Govern va acabar destinant a polítiques d'habitatge. Ara el Departament de Territori i Sostenibilitat en reclama els més de 300 MEUR restants i es compromet a "reconduir" els prop de 100 MEUR de fons propis de la Generalitat que, en el seu dia, no van acabar repercutint en benefici de la mobilitat al Maresme. Per pressionar el Ministeri de Foment, el conseller Josep Rull preveu signar en un termini de dos mesos un pacte consensuat amb el territori de les accions necessàries per millorar la mobilitat a la comarca i virar cap a un model més sostenible que pivoti en el foment del transport públic, l'alliberament del peatge de la C-32 o la conversió de la mateixa N-II en una via urbana dels municipis de la façana litoral. "Sovint el gran pretext que té Madrid per no fer els coses és adduir a la manca de consens i amb el pacte de mobilitat explicarem quina és la voluntat conjunta del Govern, dels Ajuntament i de la Diputació. Serà un dels primers temes que posaré sobre la taula del nou ministre", ha assegurat Rull durant una visita al Maresme, on ha participat del Consell d'Alcaldes del Consell Comarcal. En aquesta reunió, el conseller ha exposat dos documents marcs de treball, una diagnosi de la mobilitat a la comarca i les línies mestres del que ha de ser aquest nou pacte amb el territori. Durant els dos pròxims mesos es debatrà internament i es preveu que el mes de febrer Govern i Ajutnament puguin signar-lo i establir quines de les actuacions previstes són les prioritàries a executar, a mesura que hi hagi finançament. El conjunt d'actuacions està valorat en més de 600 MEUR classificades en quatre eixos: territori i infraestructures; gestió de la mobilitat i el transport públic; noves tecnologies, i medi ambient i sostenibilitat. "Hem de caminar cap a un escenari amb menys cotxes, que siguin més nets i que el transport públic ferroviari tingui una capacitat superior", ha dit el conseller, preguntat sobre el seu ordre de prioritats. Algunes de les actuacions concretes que preveu el pla són la pacificació de la N-II, la millora d'enllaços de la C-32, la construcció d'un carril bus d'entrada a Barcelona per la C-31, una xarxa de carrils bici, millorar la capacitat de viatgers de la R1, la millora de les línies de bus urbà o la implantació de la T-Mobilitat, entre d'altres Ajuts per pal·liar els danys de les riuades D'altra banda, durant el Consell d'Alcaldes també s'han exposat les diferents línies d'ajuts de la Generalitat i la Diputació per pal·liar els danys de les riuades del passat mes d'octubre a la comarca del Maresme. El conseller Rull ha anunciat que l'Agència Catalana de l'Aigua destinarà la totalitat del fons de contingència a aquesta qüestió, uns 700.000 euros, mentre que des de la Diputació, la seva presidenta, Mercè Conesa, ha recordat que es treballa per poder fer efectiva l'ajuda compromesa amb els municipis afectats, d'un total de 4 MEUR.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El PP acusa Sánchez d'obrir una "subhasta" en comptes de negociar amb Unides Podem. García Egea assegura que el PP està preparat per afrontar una repetició de les eleccions. El secretari general del PP, Teodoro García Egea, ha acusat el president del govern espanyol en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, de no estar portant a terme una negociació sinó d'obrir una "subhasta". En declaracions als periodistes des de les Canàries, Egea ha afegit que Sánchez ha posat a subhasta el CIS, ministeris i competències, entre altres. A més, ha assenyalat que PSOE i Unides Podem no tenen discrepàncies sobre el programa sinó sobre el repartiment de cadires. Davant d'aquesta situació, ha assegurat que el PP està preparat per afrontar una repetició d'eleccions. "Si Sánchez no es capaç d'arribar a un acord, el PP estarà a les urnes oferint un projecte amb Casado al capdavant", ha conclòs.
|
Política
|
Partits
|
Uns gossos ataquen en dos ocasions un ramat d'unes 600 ovelles a Boumort. Una ovella ha mort per les mossegades rebudes i altres han quedat ferides mentre Agents Rurals i pastors afectats inicien una cerca dels animals atacants. Un grup d'entre dos i tres gossos ha atacat en dues ocasions un ramat agrupat de dos pastors que suma unes 600 ovelles que es trobava pasturant a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, a cavall entre el Pallars Jussà, l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Segons els Agents Rurals, del primer atac se'n va tenir constància el divendres passat i ahir diumenge hi va haver un segon atac al mateix ramat que ha provocat la mort d'una ovella a mossegades i n'ha deixat altres de ferides, també per mossegades, així com també de desaparegudes. Els Agents Rurals, juntament amb pastors afectats, s'han desplegat a la zona per mirar de localitzar els dos gossos atacants. No se sap la procedència d'aquests animals i de moment no es descarta cap hipòtesi, és a dir, que siguin gossos assilvestrats o que s'hagin escapat d'algun nucli de població i fins i tot que siguin de turistes i també s'hagin escapat. En aquest sentit, es creu que són de raça border collie o proper, és a dir gossos de caça o pastura.
|
Societat
|
Medi ambient
|
La Generalitat revisarà el conveni que permet que l'exèrcit participi en el Saló de l'Ensenyament. La CUP ha criticat que es presenti l'opció militar com una sortida educativa per als joves. La consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, ha anunciat aquest dimecres des del Ple del Parlament que el Govern revisarà el conveni que permet la participació de l'exèrcit en el Saló de l'Ensenyament. El conveni actual, signat el 2008 entre la Fira de Barcelona i els departaments d'Ensenyament i Empresa, inclou l'exèrcit espanyol entre els 182 expositors del saló que es farà a Barcelona entre el 9 i el 13 de març. Des del juliol de l'any passat el Govern té sobre la taula una petició formal del Parlament per evitar la presència de l'exèrcit en el saló. La CUP ha lamentat la "inacció" de l'executiu, fet que permetrà que un any més l'opció militar "sigui presentada com una sortida educativa i pacífica per als joves", segons ha opinat la diputada Pilar Castillejo. "Hem d'aportar valor afegit a la societat i aprendre a matar no ho és", ha afegit.
|
Política
|
Govern
|
Dos anys de presó per a un acusat de fer tocaments a una menor de 12 anys a Castelló d'Empúries. La fiscalia retira la petició d'expulsió del processat, que estava al país en situació irregular. Un acusat de fer tocaments a una menor de 12 anys a Castelló d'Empúries (Alt Empordà) accepta 2 anys de presó. El processat s'enfrontava a una condemna de cinc anys per abús sexual. Al judici, l'acusat ha reconegut que el 21 de juliol del 2017 acompanyava la víctima amb cotxe fins a la Jonquera. Durant el recorregut, va aturar el vehicle en una zona de descampats, va agafar la menor pel coll i li va apropar el cap als seus genitals mentre li feia "tocaments". La víctima es va posar a plorar i el processat va desistir. A banda de reduir la pena perquè ha admès els fets, la fiscalia també ha retirat la petició d'expulsió de l'acusat al Marroc, que estava en situació irregular al país. Fiscalia i defensa també demanen cinc anys de llibertat vigilada i que indemnitzi la víctima amb 2.000 euros.
|
Societat
|
Judicial
|
Un incendi calcina completament un habitatge de Badalona sense causar ferits. El fum i la temperatura també ha afectat els pisos superiors. Un incendi ha calcinat completament aquest dimecres al migdia un habitatge situat en un bloc del carrer Cáceres 2-4 de Badalona sense causar ferits, segons han informat els Bombers de la Generalitat, que hi han treballat amb sis dotacions. El foc ha començat a un quart d'una del migdia i uns vint minuts més tard ja s'ha donat per controlat. Ha cremat totalment el pis, d'entre 60 i 70 metres quadrats i situat a la tercera planta, i el fum i temperatura han afectat el pis superior, mentre que la façana posterior del tercer, quart i cinquè han patit els efectes del fum. A més, l'incendi ha fet caure alguns trossos d'alumini de la façana. Els Bombers, que hi han treballat amb sis dotacions, han hagut de rescatar un dels veïns de l'immoble –tot i que no del pis calcinat- amb una caputxa de salvament.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Junqueras manté la mà estesa al diàleg: "La sentència no ens aproparà a la solució, sinó tot el contrari". El president d'ERC diu a Colau que els republicans en cap cas governarien amb la dreta "més reaccionaria i nacionalista" en referència a Valls. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, manté la mà estesa al diàleg i defensa que la sentència no aproparà la solució sinó "tot el contrari". Així ho ha afirmat en una entrevista per escrit a Tele 5. En aquest sentit, Junqueras ha afegit que si algú creu que condemnant a 25 anys de presó se solucionarà alguna cosa, "no entén res de res". Pel que fa als pactes postelectorals a l'Ajuntament de Barcelona retreu a l'alcaldessa en funcions, Ada Colau, que accepti els vots de l'ex-primer ministre Manuel Valls. "Nosaltres en cap cas i cap circumstància governaríem amb la dreta més reaccionaria i nacionalista. No basem la nostra política en l'odi i la venjança", ha assegurat. Junqueras ha reiterat la seva aposta per la mà estesa i ha retret al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la seva actitud. "Nosaltres no som els que ens aixequem del diàleg per una manifestació ultra a Colón. No som els que denunciàvem els cops de la política de l'1 d'octubre i vam canviar d'opinió quan vam arribar al govern. I tot i així, seguim amb la mà estesa perquè aquest conflicte polític s'ha de resoldre amb diàleg i política i no des dels tribunals", ha argumentat. Preguntat per les paraules del fiscal, que l'ha qualificat de "motor principal de la rebel·lió", Juqueras s'ha descrit com un "home de pau" i ha qualificat de "ridícules" aquestes acusacions i una mostra de la politització del judici. Segons Junqueras, el que es pretén es escapçar el moviment independentista i, segons ha afegit, "l'únic que faran és produir l'efecte contrari". En referència als pactes postelectorals a l'Ajuntament de Barcelona i la possible aliança entre Ada Colau i el PSC amb els vots de Valls, Junqueras ha estat contundent en afirmar que ERC en cap cas governarà amb el suport de la dreta "més reaccionaria i nacionalista". Aquella dreta que, segons diu, no va dubtar a donar suport al 155 i "menyscabar" l'autogovern de les institucions catalanes. "Nosaltres no basem la nostra política en base a l'odi i la venjança. Sempre prenem les decisions en funció del que creiem que és el millor per al poble de Catalunya", ha conclòs. Junqueras també ha defensat que ser pres i diputat és compatible ja que té "tots els seus drets polítics intactes" i, segons ha recordat, ha guanyat unes eleccions a Catalunya amb un milió de vots en referència a les eleccions del 28-A. No hi ha cap motiu, segons Junqueras, perquè el Congrés l'hagi suspès de diputat i ha afegit que la normalitat no impera a Espanya. "La democràcia viu mals moments a l'estat espanyol", conclou.
|
Política
|
Partits
|
ACTUALIZACIÓ:La Policia Local de Tona, Bombers i els Mossos d'Esquadra busquen una dona de 82 anys. Un helicòpter i una unitat canina dels mossos s'han sumat a la cerca. La Policia Local de Tona, Bombers i els Mossos d'Esquadra busquen una dona de 82 anys desapareguda a Tona i que va ser vista per darrera vegada a la carretera que uneix la població amb Sant Miquel de Balenyà, tot i que també s'apunta que hauria estat vista a Hostalets de Balenyà. La recerca va començar diumenge cap a dos quarts de cinc de la tarda quan la dona, que havia marxat de la residència de Tona on viu, ja no va tornar. La desapareguda pateix Alzheimer. Els Mossos d'Esquadra han confirmat que mantenen desplegades sobre el terreny quatre dotacions, un helicòpter i una unitat canina. Els mossos també treballen conjuntament amb Bombers i diversos efectius de la Policia Local. (En un primer moment la font informant ha dit que la dona tenia 79 anys i després ha rectificat)
|
Societat
|
Successos
|
Continua la recerca de la dona de 82 anys desapareguda diumenge passat a Tona. Bombers, Mossos d'Esquadra, voluntaris de la Creu Roja i veïns pentinen diverses localitats d'Osona. Sisè dia de recerca de la dona de 82 anys amb Alzheimer desapareguda diumenge passat a Tona (Osona). Vuit dotacions dels Bombers –amb l'ajuda d'una unitat canina- diverses patrulles dels Mossos d'Esquadra, voluntaris de la Creu Roja i veïns continuen pentinant la zona d'Hostalets, Balenyà, Seva i Taradell per trobar algun rastre de la 'Conxita' Pietat Roure. La recerca dels cossos policials i de seguretat va començar diumenge cap a dos quarts de cinc de la tarda quan la dona, que havia marxat de la residència de Tona on viu, ja no va tornar. En el moment de la desaparició, la dona anava vestida amb uns pantalons negres, botines negres, camisa estampada de quadres blancs i negres i ulleres. Des de la Policia Local de Tona han difós a través de les xarxes socials que, en cas que algú vegi la dona, recomanen que es truqui de seguida al 112 o al 639394101.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:Salut detecta una quarantena de casos neurològics aguts per enterovirus en menors de 6 anys. És un virus habitual de l’època però aquest any s’han detectat episodis de més gravetat. El Departament de Salut ha reforçat la vigilància i els protocols clínics al conjunt de la xarxa assistencial arran de l’aparició de diversos casos neurològics aguts per enterovirus en menors de 6 anys. En les darreres setmanes s’han detectat una quarantena de casos, la gran majoria dels quals han evolucionat favorablement, segons informa Salut. El Departament explica que els enterovirus són habituals en aquesta època de l’any, però afegeix que aquest any s’han detectat episodis de més gravetat que han evolucionat clínicament amb alteracions neurològiques. Davant d’aquesta situació Salut demana emprar les mesures higièniques habituals, com ara per exemple rentar-se amb aigua i sabó, i consultar el pediatre en cas que el nen tingui somnolència, decaïment, tremolors o altres símptomes neurològics acompanyats de febre. Els protocols clínics han estat elaborats per una taula de seguiment formada per experts de diverses especialitats coordinats pel Departament de Salut. En declaracions a l’ACN, el president de la Societat Catalana de Pediatria, Ferran Moraga Llop, ha explicat que de la quarantena de casos detectats, “diversos” han hagut de ser ingressats a unitats de cures intensives, per bé que “s’han recuperat”. En almenys un cas, però, l’afectació ha deixat “seqüeles més importants” al nen, segons el mateix Moraga. El president de la Societat Catalana de Pediatria també ha explicat que els enterovirus són agrupacions molt nombroses de virus que acostumen a donar quadres lleus de febre amb simptomatologia respiratòria o gastrointestinal. També es pot produir algun quadre de meningitis limfocitària, que “normalment” no deixa seqüeles com les meningitis bacterianes. En canvi, la quarantena de casos detectada ara és diferent perquè tenen un predomini de simptomatologia neurològica com convulsions, trastorns de consciència o moviment o encefalitis, entre d’altres. A Catalunya, segons Moraga, no és habitual veure una acumulació de casos com la d’aquest anys, per la qual cosa ara s’està estudiant quin és l’enterovirus concret que ha causat l’afectació. Moraga també ha recomanat extremar les mesures preventives davant d’aquesta situació, atès que de moment no hi ha cap substància antiinfecciosa que tracti l’afecció. Aquestes mesures passen per rentar-se les mans amb aigua i sabó o per evitar el contacte amb afectats. D’aquí que aconselli que no es porti a la llar d’infants ni al col·legi cap nen amb febre.
|
Societat
|
Salut
|
Colau aposta per un pacte amb ERC i PSC mentre Valls lamenta que Cs no estigui "en primera fila" contra l'extrema dreta. Els candidats a l'alcaldia de Barcelona mostren discrepàncies en qüestions com l'habitatge, el turisme o la seguretat. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el candidat a l'alcaldia Manuel Valls han intercanviat postures en el marc de la campanya electoral pel 26-M en un cara a cara emès aquest diumenge a la nit al programa Salvados, a La Sexta. Durant el debat, que ha posat en relleu discrepàncies entre els dos candidats en qüestions com l'habitatge, el turisme o la seguretat, Colau ha expressat que pactaria amb ERC i el PSC per poder governar, mentre que Valls ha afirmat que establiria aliances amb els partits constitucionalistes —també amb el socialista—, tot remarcant que "mai" no negociaria amb Vox. En aquest sentit, ha retret a Cs que no estigui "en primera fila" per lluitar contra l'extrema dreta. Precisament, Valls ha apostat per refermar la distància de la seva candidatura envers Cs i se n'ha desmarcat assegurant que ell és un "candidat independent", més enllà de les formacions que li puguin donar suport. Per la seva banda, Colau ha carregat contra Valls per participar amb Cs de la manifestació de Colón a Madrid, juntament amb Vox, i el candidat ha respòs que hi va anar "en defensa de la Constitució", reiterant, alhora, el seu compromís amb la lluita contra l'extrema dreta. En relació al procés polític català, Valls ha acusat Colau de "dividir la societat barcelonina", una crítica que l'alcaldessa ha replicat apel·lant al dret a la llibertat d'expressió de tots els ciutadans. A part, Colau ha remarcat que, en cas que els líders independentistes segueixin empresonats, tornarà a penjar llaços grocs al balcó de l'ajuntament. Habitatge Per tal d'evitar la pujada de preu dels lloguers, els dos candidats han plantejat propostes contraposades. D'una banda, l'alcaldessa aposta per "regular" el mercat privat, mentre que Valls subratlla que l'única via possible és "incrementar l'oferta". En ser preguntada pels desallotjaments que es produeixen cada dia a Barcelona, Colau ha assegurat que han disminuït. "Fem tot el que podem", ha afegit l'alcaldessa en relació a la qüestió. Turisme Colau ha defensat que el turisme no és un "problema", sinó el "model" que se n'implementi. "Quan nosaltres vam entrar, hi havia barris on hi havia més llits per turistes que per veïns", ha apuntat, tot recordant que no es necessitaven hotels, sinó "cases perquè hi visqués la gent". Així, ha posat en valor el comerç de proximitat, a més dels cinc mil pisos turístics que ha tancat durant el seu mandat, un aspecte que ha rebut l'elogi del seu opositor. "He de reconèixer que això dels pisos turístics s'ha fet bé", ha concedit Valls, que ha assenyalat la necessitat de vincular més el turisme a la cultura perquè, segons ell, la ciutat no té una "política cultural potent". Seguretat Per a Colau, Barcelona és segura, malgrat que hi ha "problemes específics", com "els furts i els robatoris", un fet que ha relacionat amb una manca de Mossos d’Esquadra i amb una qüestió merament judicial. "Entren a un jutjat per furt, paguen i marxen", ha criticat l’alcaldessa, que ha demanat parlar de seguretat sense generar "alarmisme". D’altra banda, Valls ha assegurat que a Barcelona hi ha "caos" i "droga" i que els veïns reclamen "respecte a l’Estat de dret". Per això, ha proposat "donar més potència" a la Guàrdia Urbana, una mesura que Colau ha rebutjat argumentant que "la seguretat no es resol només amb més policia", sinó amb "polítiques socials" i una ciutat "cohesionada". Valls ha acusat l’alcaldessa d’haver donat ordres a la Guàrdia Urbana de no actuar amb els venedors ambulants, una crítica que ella ha desmentit enèrgicament subratllant que la venda il·legal ja existia abans que comencés el seu mandat i que es tracta d’un "problema de fons que cal resoldre". En tot cas, Colau ha precisat que el nombre de confiscacions d’aquests productes ha augmentat últimament.
|
Política
|
Política municipal
|
La seguretat de Sants va registrar un passatger equivocat mentre la dona amb la maleta sospitosa pujava al tren. Adif es compromet a incrementar la presència de personal de seguretat privada en hores punta a la reunió amb els Mossos i Renfe. Els agents de seguretat de l'AVE de l'estació de Sants van registrar un passatger equivocat que portava diverses maletes després de veure per l'escàner un objecte sospitós que en realitat era una sivella amb forma de granada. L'objecte va ser detectat a les 07.29 hores. Mentre els agents de seguretat registraven el passatger equivocat, la propietària de la maleta sospitosa va pujar al tren en direcció a Madrid-Atocha que sortiria a les 7:40 h sense adonar-se de l'alarma que el seu equipatge havia generat. Aquest és el relat dels fets que s'ha aclarit durant la reunió entre els Mossos d'Esquadra, Adif i Renfe que s'ha celebrat al matí, on s'ha constatat que els protocols de treball "funcionen correctament" però que després de situacions com les d'aquest dimecres cal "revisar i actualitzar" les pautes de treball entre els Mossos i els operadors. Els Mossos van rebre la comunicació a les 8:02h, que són 33 minuts després que l'objecte sospitós passés per l'escàner i quan el tren on viatjava la propietària portava 22 minuts de viatge en direcció a Madrid. Després de registrar les maletes del passatger equivocat i adonar-se que no aconseguien localitzar l'objecte sospitós el personal de seguretat va comunicar-ho al centre de seguretat d'Adif, que va analitzar les càmeres de seguretat i va descobrir que la propietària era una altra persona. Els Mossos van rebre una trucada amb la informació a les 8.02 hores, i van posar en marxa el dispositiu i tots els protocols que comporten el reforç de la seguretat, l'activació de les unitats especialitzades, com Tedax-NRBQ i ordre públic, i els altres cossos d'emergències. A les 9:40 h es va tenir constància que la passatgera havia embarcat al tren de les 7:40 h en direcció a Madrid i es va posar en coneixement del Cos Nacional de Policia, de la Guàrdia Civil i del CITCO, Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat. En aquell moment, el tren es trobava a Alcolea del Pinar, a Guadalajara. Amb aquesta informació i sense trobar l'objecte sospitós, els Mossos van demanar començar a normalitzar la circulació dels trens i anar desactivant el desplegament policial. Poc després de les 10:30h es va poder constatar que la policia espanyola havia localitzat la passatgera i comprovat que no hi havia cap perill amb l'objecte sospitós. Revisió dels protocols Després d'analitzar cronològicament l'incident per esclarir la seqüència de fets i detectar en quins punts cal millorar els procediments de treball, els assistents han determinat que cal "revisar procediments de treball per tal de millorar i augmentar la seguretat dels passatgers". També s'ha acordat millorar les comunicacions per tal de reduir el temps d'avís en casos de possibles emergències, revisar el dimensionament dels recursos de seguretat en els punts de control amb escànner i les funcions assignades al personal encarregat de realitzar les comprovacions. Adif ha arribat al compromís d'incrementar la presència de personal de seguretat privada en hores punta quan el flux d'usuaris és més intens. L'objectiu és evitar una acumulació de passatgers en l'accés al control per tal de minimitzar disfuncions com la generada ahir que va comportar l'activació d'un dispositiu de seguretat.
|
Societat
|
Policial
|
L'ATM anuncia el nou bitllet multipersonal T-Familiar: 8 viatges per 10 euros i una validesa de 30 dies. Entrarà en vigor a partir de l'1 de març i mentrestant es podrà utilitzar la T-10 com fins ara. L'Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat aquest dijous per sorpresa la creació d'un nou bitllet multipersonal que s'anomenarà T-Familiar i donarà dret a fer 8 viatges per 10 euros i tindrà una validesa de 30 dies. El nou títol està pensat sobretot per a famílies de quatre persones que facin viatges ocasionals per a un trajecte d'anada i tornada i no per a d'altres de cinc, per exemple, ja que aleshores ja entrarien en la categoria de família nombrosa, segons ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. La T-Familiar entrarà en vigor a partir de l'1 de març i mentrestant, entre l'1 de gener del 2020 i el 29 de febrer es podrà seguir utilitzant la T-10 com a targeta de viatges de multipersonals.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:ERC, sobre la decisió de no activar l'euroordre contra Puigdemont: "L'Estat ha tornat a tenir por de fer el ridícul". Sabrià respon a la negativa de Rajoy de reunir-se amb Torrent: "No volem parlar de temes judicials, sinó de política". El portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha valorat aquest dilluns la decisió del jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, de no activar l'euroordre de detenció contra Puigdemont aprofitant el seu desplaçament a Dinamarca. "L'Estat ha tingut altre cop por de fer el ridícul, com ha fet fins ara", ha sentenciat Sabrià, que també ha beneït el viatge de Puigdemont a Copenhaguen com una "nova contribució a internacionalitzar el procés". El portaveu republicà ha respost igualment a la primera negativa del president espanyol, Mariano Rajoy, de reunir-se amb el flamant president del Parlament, Roger Torrent, per tractar una possible investidura de Puigdemont. El govern espanyol ha al·legat que "les qüestions judicials no són competència de Rajoy". "Amb Rajoy no volem parlar de temes judicials, volem parlar de política perquè el problema és polític. Per tant, això no pot ser una excusa per no reunir-se amb Roger Torrent", ha assenyalat Sabrià. El portaveu d'ERC ha valorat molt positivament el gest de Roger Torrent de voler reunir-se amb Rajoy. "Hi ha vuit diputats amb el seus drets polítics vulnerats. I sempre hem dit que no renunciarem mai al diàleg ni a defensar els drets dels nostres electes", ha volgut recordar Sabrià, que no s'ha mostrat desanimat davant aquest primera negativa del líder espanyol a reunir-se amb el nou president del Parlament. "Mai vam dir que seria fàcil, i sabem quina és la resposta habitual", ha ironitzat el portaveu republicà. "Però això no ens farà desistir. Avui s'ha obert una nova via, dialogada, que per nosaltres també té valor que la plantegi el president del Parlament. Quan això agafi cos, veurem", ha puntualitzat Sabrià, que també ha donat el vistiplau a l'anunci de Torrent de proposar Puigdemont com a candidat per ser investit president de la Generalitat. "Puigdemont té tota la legitimitat per ser president del país perquè és el que va obtenir més vots dins de la majoria republicana. Hem de treballar per investir-lo i també per constituir un Govern efectiu de seguida", ha afirmat el portaveu d'ERC. "Estem convençuts que els partits a favor de la República comparteixen aquesta reflexió i trobarem la manera de fer-ho possible. Necessitem president i Govern a finals de mes", ha urgit Sabrià, que considera tant important tenir president de la Generalitat "com constituir un Govern per treure'ns de sobre el 155". "No podem malbaratar la gesta del 21-D. Cal fer fora el 155 i recuperar les nostres institucions", ha reflexionat en veu alta el portaveu republicà, que encara no s'ha volgut mullar sobre la viabilitat d'una investidura telemàtica de Puigdemont. "Encara no tenim el nostre informe. Junts per Catalunya hauria de posar sobre la taula com es procedirà a la investidura. Quan estigui clar tindrem l'oportunitat de parlar-ne i ho podrem valorar", ha conclòs Sabrià.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El fiscal demana presó eludible sota fiança de 200.000 euros per a Urdangarin. Horrach també ha reclamat la mateixa mesura per a Diego Torres però sota una fiança de 100.000 euros. El fiscal del 'cas Nóos', Pedro Horrach, ha demanat presó eludible sota fiança de 200.000 euros per al cunyat del Rei, Iñaki Urdangarin. Per al seu soci a l'Institut Nóos, Diego Torres, ha demanat presó sota fiança de 100.000 euros. Horrach ha fet aquesta petició en la vista que s'ha celebrat aquest dijous a l'Audiència de Palma gairebé una setmana després que es fes pública la sentència del cas i que va condemnar Urdangarin a 6 anys i 3 mesos de presó i a Torres a vuit anys i mig. Es preveu que el tribunal decideixi en les pròximes hores quines mesures cautelars aplica per a tots dos. La vista ha començat cap a les 10.30 hores i ha durat poc més de mitja hora. `Per la seva banda, l'Advocat de l'Estat no ha demanat mesures cautelars per a Urdangarin, mentre que per a Diego Tores ha demanat mesures com embargaments o retenció d'ingressos, descartant peticions de presó preventiva. L'Advocacia de les Illes Balears, que representa el govern balear, s'ha adherit a la petició feta per la Fiscalia. En canvi, les defenses s'han oposat a les mesures demanades i Urdangarin i Torres només han fet ús del seu torn per fer seves les paraules dels seus advocats. L'Audiència de Palma va condemnar divendres passat a sis anys i tres mesos de presó l'exduc de Palma i a vuit anys i mig al seu exsoci Diego Torres. L'expresident balear Jaume Matas també va ser condemnat a tres anys i vuit mesos de presó. En canvi, va absoldre la infanta Cristina, tot i que haurà de pagar uns 265.000 euros com a responsable civil de manera solidària amb el seu marit. La resta de condemnats podran eludir l'ingrés a presó amb el pagament d'una multa. La sentència es pot recórrer davant el Tribunal Suprem. El fiscal va demanar celebrar una vista per decidir si s'aplicaven mesures cautelars contra els condemnats fins que la sentència sigui ferma.
|
Societat
|
Judicial
|
La Generalitat licita el projecte per estendre i implantar l'ample de via internacional a la terminal del Far-Vilamalla. Les instal·lacions s'adaptaran per condicionar-hi una platja de vies d'expedició i recepció de fins a 750 metres. La Generalitat ha licitat el projecte per estendre i implantar l'ample de via internacional a la terminal del Far-Vilamalla (Alt Empordà). Aquesta és una de les grans potes del corredor mediterrani a les comarques gironines. La plataforma s'ha de convertir en un punt adaptat, on hi hagi vies d'ample ibèric i internacional, que permetin facilitar la gestió de mercaderies entre camió i ferrocarril. L'actual terminal s'adaptarà i tindrà una platja de vies d'expedició i recepció que permetran donar cabuda a trens de fins a 750 metres. El projecte que ara licita Territori i Sostenibilitat inclou també el quilòmetre de via que, en principi, ha de pagar l'Estat perquè l'ample europeu arribi al complex. Una inversió, aquesta última, pressupostada en 4 MEUR i que és la condició que posen les empreses interessades a utilitzar la terminal. En total, la terminal del Far-Vilamalla té una superfície de 3,5 hectàrees i forma part del Logis Empordà. És una terminal construïda per la Generalitat, i que gestionen conjuntament l'empresa pública CIMALSA i el Port de Barcelona. Actualment, disposa de dues vies d'ample ibèric d'una longitud útil de 478 metres cadascuna. Ara, la Generalitat ha començat els tràmits per adaptar-la a l'ample de via internacional. La terminal del Far-Vilamalla és una de les grans potes del corredor mediterrani a les comarques gironines; però també, un dels projectes que va més endarrerit. L'actual plataforma s'ha de convertir en un punt adaptat, amb vies dels dos amples, que permetin facilitar la gestió de les mercaderies entre camió i ferrocarril. Inicialment, es volia fer un projecte faraònic, que la crisi va obligar a replantejar. I als impediments econòmics, s'hi van sumar també les reticències per part de l'Estat, a qui en principi correspon estendre el quilòmetre de via d'ample internacional que connecti la terminal amb la xarxa ferroviària de mercaderies. Licitant la redacció del projecte, Territori i Sostenibilitat fa el primer pas per impulsar la terminal de mercaderies. I davant els endarreriments de l'executiu espanyol, la Generalitat també inclou en aquest document el ramal de connexió amb la xarxa estatal. Una obra pressupostada en 4 MEUR, i que ha d'estendre la via fins a Vilamalla (on ja hi ha habilitat un tercer rail). Aquest ramal, precisament, és una de les condicions que han posat les empreses logístiques interessades a fer servir la terminal i instal·lar-se a la zona (la catalana Tradisa i l'alemanya Mosolf). Platja de vies d'expedició i recepció El projecte del qual ara en surt a concurs la redacció preveu, doncs, dos àmbits d'actuació. El primer abasta la Xarxa Ferroviària d'Interès General (RFIG), titularitat de l'Estat. D'entrada, això afecta el ramal de connexió que, com a mínim, es farà al costat nord de la terminal. De moment, la Generalitat s'encarregarà de redactar-ne el projecte, per anar tancant etapes abans de pressionar Madrid perquè l'executi. Dins la RFIG també es canviaran part dels usos i amples de les vies existents que passen a prop de la terminal. N'hi haurà dues (la 2 i la 4) que seran d'ample mixt, tindran 750 metres de longitud i serviran com a vies d'expedició i recepció de la terminal del Far-Vilamalla. La via 3 es mantindrà únicament amb ample ibèric (per donar continuïtat al trànsit general entre Figueres i Barcelona) i la 1 serà d'ample mixt (que donarà servei als trens de Rodalies i als TAV entre Barcelona i Vilafant, en els dos sentits de la marxa). Dins de la terminal, també s'hi faran obres d'adaptació. D'entrada per estendre-hi el ramal de connexió amb ample internacional i, després, per adaptar les dues vies d'ample ibèric actuals (mitjançant un tercer rail).
|
Economia
|
Infraestructures
|
Mor el director d'orquestra Neville Marriner als 92 anys. El director honorífic de l'Orquestra de Cadaqués era un convidat habitual del Festival de Peralada. El director d'orquestra i violinista Sir Neville Marriner ha mort aquest diumenge a la matinada als 92 anys, segons ha informat l'Academy of St Martin in the Fields, una orquestra de cambra que va fundar el 1958 i amb la qual va fer nombroses gravacions discogràfiques. Marriner, que va ser nomenat cavaller el 1985, va dirigir un ampli repertori, que va des del barroc fins a la música britànica del segle XX, però era conegut sobretot com a intèrpret de música barroca. A més, va fer escollir i arranjar la banda sonora de la pel·lícula 'Amadeus', basada en la vida de Mozart. Neville Marriner era un convidat habitual del Festival de Peralada, on interpretava obres molt conegudes de grans compositors de totes les èpoques, i era director honorífic de l'Orquestra de Cadaqués. Marriner va néixer a la localitat anglesa de Lincoln el 15 d'abril del 1924. Va estudiar al Royal College of Music de Londres i al Conservatori de París. Va començar la seva carrera musical com a violinista de cambra. Després es va traslladar als Estats Units per estudiar direcció d'orquestra amb Pierre Monteux. El 1958 va fundar l'Academy of St Martin in the Fields, una orquestra de cambra amb la qual va realitzar nombroses gravacions discogràfiques. Havia dirigit l'Orquestra de Minnesota del 1979 al 1986 i l'Orquestra Simfònica de la Radio de Stuttgart del 1986 al 1989.
|
Cultura
|
Música
|
Citricultors del Montsià reclamen a Agricultura que reconegui i actuï contra la plaga de conills. Els caçadors es declaren desbordats i el sindicat JARC reclama mesures més expeditives per aturar els nombrosos danys que provoquen als arbres. Citricultors de la planta interior del Montsià reclamen al Departament d'Agricultura que reconegui com a plaga la superpoblació de conills de la zona i actuï en conseqüència per evitar les quantioses pèrdues que provoca la seva presència als camps. Segons addueixen, les societats de caçadors, com és el cas del municipi de Sant Bàrbara, es veuen impotents a l'hora d'aturar la proliferació de conills tot i arribar a abatre'n anualment uns 5.000–es pot caçar durant tot l'any per la seva sobreabundància-. Els agricultors sostenen que la mesura de pinta amb sulfat de coure les soques no funciona perquè els animals acaben rosegant la corona de l'escorça i impedint la circulació de la saba, matant finalment els arbres. El sindicat JARC ha demanat al Departament solucions immediates al problema. Proposa, per exemple, que s'estudiï i permeti l'expansió deliberada de malalties o l'ús de verins per delmar la població. Òscar Navarro ha vist com en la seva finca de 22 hectàrees de tarongers i mandariners al terme municipal de Santa Bàrbara (Montsià) la població de conills s'ha triplicat durant els últims anys. "Ens maten els arbres, ens obliguen a canviar les mànegues del regadiu, pintem les soques –amb sulfat de coure i pintura plàstica, una barreja que teòricament, les havia de preservar de la voracitat dels animals però que s'està demostrant també poc efectiva- i no ens en sortim. Tenim pèrdues en un sector enfonsat: si hi sumem les pèrdues de la plaga, no és sostenible", raona. Els conills devoren l'escorça al voltant de la soca, impedint que la saba flueixi de les arrels a la part superior. Això acaba assecant l'arbre i fent-lo morir. Les pèrdues, assegura, són quantioses: cada arbre triga uns vuit anys a assolir a produir uns 80 quilos anuals. Explica Navarro que s'han adreçat reiteradament al Departament d'Agricultura sense obtenir, fins ara, cap resposta favorable. Al trobar-se la finca dins del vedat de caça de Santa Bàrbara, la Generalitat els remet als caçadors perquè solucionin el problema de superpoblació de conill. "La solució no és denunciar-los –als vedats que gestionen els caçadors-", apunta. De fet, la societat local acudeix freqüentment a finques com la de Navarro per intentar delmar la població de conills, que xifra actualment en uns 2.000 exemplars. Però tot i els esforços dels caçadors, que poden abatre conills durant tot l'any i reben autoritzacions especials per utilitzar fures, la població continua creixent sense aturador. Els caus proliferen per tot arreu: sota els mateixos arbres, un perill en potència a l'hora de treballar als camps, o al tram de via abandonat entre Tortosa i Freginals. Són espais de titularitat pública, com els barrancs, on no poden actuar sense perill. "Portem vuit anys combatent la plaga. Cacem molt tot l'any i no ens en podem sortir de tanta plaga que tenim. Venim caçant amb fures, gossos, escopetes, gàbies, durant vuit anys i cada cop tenim més problemes", declara Josep Arasa, president de la Societat de Caçadors Sant Gregori de Santa Bàrbara. Ells també demanen que la Generalitat permeti utilitzar mètodes que permetin posar fre a aqueta proliferació. Arasa sospita que, amb el canvi del mètode de conreu de les últimes dècades, els conills disposen d'herba tendra i aigua per alimentar-se. Excaven caus per tot arreu. Creu, a més, que els tractament fitosanitaris han evitat que malalties infeccioses com la mixomatosi no incideixin tant en l'espècie, que sol reproduir-se tres cops a l'any a raó d'unes set o vuit cries cada cop. Tampoc, recorda, hi ha actualment l'abundància de raboses, àligues i depredadors que els portaven més a ratlla. Per a pagesos com Navarro, la solució passa perquè Agricultura reconegui la superpoblació de conill formalment com a "plaga", fet que permetria habilitar mesures per frenar-lo i no fer-ne responsables els caçadors. Algunes, fins i tot, poc ortodoxes o sense encaix en la normativa actual. "Hem plantejat la mixomatosis, la sarna, autoritzar els verins o altres formes de control. Caçant no se soluciona. Van per baix terra i si poses fures et denuncien", justifica el pagès. Des del sindicat JARC, el seu responsable al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, Xavi Vela, dona ple suport a aquest plantejament. "Proposem que els tècnics analitzin els mètodes: sigui a través de virus, raticides, hi ha diferents opcions per intentar solucionar-ho, però amb els trets dels caçadors és impossible", sosté. "És una plaga, no un problema. Intentem fent de mitjancers entre els pagesos i la societat", apunta Vela. El problema, a més de Santa Bàrbara, municipis de la zona com Tortosa, la Galera o Alcanar. Vam intentar transmetre el problema a la consellera d'Agricultura, que l'administració vingui, vegi el problema i es posin a trobar solució. Les societats de caçadors no són capaces de controlar-ho: se n'ha anat de mare, és una plaga tremenda i demanem que les diferents administracions que poden participar, com Agricultura, Territori i Sostenibilitat i el mateix territori ens asseguem taula i busquem solucions ja. No esperem la llei caça que encara està en projecte i trigarà. Hem de donar solucions ara mateix, perquè el problema està ara mateix", tanca Vela.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Nuet, Fachín i Alemany criden a “tots els demòcrates” a mobilitzar-se “defensant les institucions” i votant l’1-O. Els comuns i Podem carreguen durament contra les operacions de la Guàrdia Civil a Catalunya. El membre de la Mesa del Parlament i líder d’EUiA, Joan Josep Nuet, el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín, i la portaveu de Catalunya en Comú, Elisenda Alemany, han cridat aquest dimecres a “mobilitzar-se” als carrers per “defensar les institucions de Catalunya, els drets i les llibertats” després de l’operació que ha desenvolupat la Guàrdia Civil amb detencions d’alts càrrecs i registres de departaments de la Generalitat. En aquest sentit, tots tres han criticat durament i han “condemnat” els episodis viscuts a les conselleries i han culpat el govern de l’Estat de malmetre “la democràcia”. De la mateixa manera, tant Nuet com Fachín han cridat també a votar i participar “massivament” al referèndum de l’1 d’octubre. Joan Josep Nuet ha estat dels primers a arribar a la plaça Sant Jaume de Barcelona per llençar la seva “condemna absoluta” per “l’agressió que el govern del PP, a través dels seus instruments judicials, està dirigint contra el Govern de Catalunya i el seu poble, les seves institucions i la seva gent pacífica”. “Aquest desplegament policial, l’agressivitat, les detencions i la criminalització contra les institucions catalanes i les decisions majoritàries són intolerables i més pròpies d’un estat amb tics autoritaris que d’un estat democràtic”, ha sentenciat, tot cridant a participar l’1-O i, des de ja mateix, “mobilitzar-se per defensar l’autogovern i les nostres institucions”. En la mateixa línia s’ha expressat Fachín, que ha celebrat que els ciutadans “estiguin sortint al carrer per frenar un atemptat a les institucions catalanes”. “Hem vist als carrers i a la porta d’Economia a gent no només independentista, sinó gent que, amb les seves diferencies, tenen clar que s’ha de defensar la democràcia”, ha dit, tot mostrantse “preocupat” perquè veu “com hem arribat a tenir presos polítics a Catalunya”. Així, ha cridat també a “participar massivament l’1-O”. Per últim, la portaveu de Catalunya en Comú ha considerat que aquest dimecres “el PP utilitza la força perquè no li queda altra cosa”. “Ha abandonat la política. El que ha passat és indigne, lamentable i coarta les llibertats de tots els catalans. No és una qüestió catalana, i no va d’independència, és una qüestió de democràcia”, ha dit, tot “apel·lant als demòcrates a que surtin al carrer en defensa de les institucions i llibertats de Catalunya”.
|
Política
|
Partits
|
Més de 50 sancions en dos dies a banyistes que se salten la prohibició i entren a la platja del Golfet de Palafrugell. L'accés a la cala està tancat d'ençà del Gloria i ara s'estan fent les obres per consolidar el penya-segat. La Policia Local de Palafrugell (Baix Empordà) ha interposat més de 50 sancions en tan sols dos dies a banyistes que se salten la prohibició i entren a la platja del Golfet. Totes les multes s'han posat aquest darrer cap de setmana. L'accés a la cala està tancat d'ençà del temporal Gloria, quan la llevantada va fer caure roques damunt el camí de ronda i part del talús va cedir. L'Ajuntament va decidir assumir les obres de consolidació del penya-segat, que ara ja encaren la recta final, després de veure que Costes no se'n faria càrrec. El consistori insisteix que accedir a la cala és "perillós" i critica "el degoteig constant" d'incívics que hi entren. A principis de juliol, sense anar més lluny, van haver de fer fora més de mil persones. El temporal Gloria va fer caure roques de grans dimensions damunt el camí de ronda i també va fer que es desprengués part del penya-segat del Golfet. Des d'aleshores, la cala està tancada. A mitjans juliol, i després de veure que Costes no ho arranjaria (tot i ser zona marítimo-terrestre) el consistori va decidir assumir els treballs per retirar les roques, reposar la malla i consolidar el talús. Les obres, que costen uns 40.000 euros, ja encaren la fase final. Però tot i que l'accés a la cala està tancat, durant les últimes setmanes el degoteig de persones que hi han accedit és constant. De fet, el mateix Ajuntament recorda que a principis de juliol es van haver de fer fora de la zona més de mil persones. Ara, tot i que la senyalització indica clarament que no es pot entrar a la cala, els banyistes continuen fent cas omís. Per això, l'Ajuntament ha decidit que la presència de la Policia Local a la zona serà "constant", i que els agents multaran tots aquells qui se saltin la prohibició. Sense anar més lluny, aquest últim cap de setmana la policia ja ha posat més de 50 multes. El consistori subratlla que, més enllà de no fer cas dels senyals, tots els qui entren a la cala s'exposen a prendre mal. "Suposa un perill i un risc perquè s'enfilen a les roques i passen per espais de gran dificultat, on poden prendre mal", subratlla l'Ajuntament de Palafrugell. "La prohibició continua, però també ho fa l'actitud incívica de moltes persones", deixa clar el consistori. Per reforçar que no es pot accedir al Golfet, fins i tot, s'han instal·lat més cartells que alerten del perill d'esllavissades.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Argentona per la República ratifica Gina Sabadell com a alcaldable per quan es pugui celebrar el nou ple d'investidura. La crisi sanitària obliga a ajornar l'elecció de l'alcalde després de la renúncia d'Eudald Calvo per l'escàndol sexual. La que ha estat primera tinent d'alcalde d'Argentona i actualment alcaldessa en funcions, Gina Sabadell, ha estat l'escollida per l'assemblea d'Unitat-Argentona per la República per ocupar oficialment el càrrec d'alcaldessa quan es pugui celebrar un nou ple d'investidura al municipi. L'assemblea ha ratificat la seva candidatura amb el 73,7% dels vots de la militància. El ple d'investidura s'hauria d'haver celebrat aquest divendres, com a tard, però la crisi sanitària del coronavirus ha obligat a ajornar-lo sine die. L'anterior alcalde, Eudald Calvo, va deixar el càrrec el 13 de març en un ple extraordinari que sí es va poder celebrar després d'haver reconegut actituds masclistes i haver fet tocaments a noies anys enrere.
|
Política
|
Política municipal
|
Una falsa alarma per una maleta sospitosa obliga a desallotjar l'estació de Sants de Barcelona. Durant una hora s'ha suspès també la circulació de trens per un paquet que s'ha trobat en un tren procedent de París. Ensurt aquest diumenge a la nit a l'estació de Sants després que s'hagi hagut de desallotjar preventivament per la presència d'una maleta sospitosa. S'ha activat el protocol i artificiers del Tedax han fet les comprovacions corresponents en aquesta maleta, que estava en un tren internacional procedent de París, segons apunten fonts de l'Ajuntament de Barcelona. A banda, la circulació de trens a l'estació ha quedat suspesa per "ordre policial" durant una hora i s'ha restablert pels volts de la mitjanit, tal com han indicat des de Rodalies.
|
Societat
|
Successos
|
Catalunya en Comú reclama al Govern una proposta d'ingressos "creïble" per tornar a negociar els pressupostos catalans. La formació explica que han suspès les converses amb l'executiu català perquè aquest "sigui clar". El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha explicat aquest dilluns que la formació posa de condició al Govern per tornar a negociar els pressupostos catalans conèixer una proposta "creïble" d'ingressos fiscals per fer uns comptes socials. En roda de premsa, Mena ha lamentat que JxCat i ERC hagin rebutjat les propostes dels comuns per aconseguir més ingressos com la lluita contra el frau fiscal, la reforma fiscal o el suport als pressupostos de l'Estat. "Esperem que ens expliquin de forma creïble de quina manera pensen tenir ingressos suficients per aprovar uns pressupostos socials com els que necessita Catalunya", ha reclamat. Així, els Comuns han recordat que han suspès les converses amb el Govern perquè aquest "sigui clar".
|
Política
|
Partits
|
Illa (PSC): “JxCat, ERC i la CUP són literalment uns inútils en termes polítics. Que deixin d’enganyar a la gent”. Els socialistes creuen que els independentistes estan sumits en “lluita despietada i un repartiment cru de càrrecs i poders” que els impedeix pactar un Govern. El secretari d’Organització del PSC, Salvador Illa, ha carregat aquest diumenge durament contra els independentistes per l’estat de les seves negociacions, després que la CUP anunciés que s’abstindria en una hipotètica investidura de Jordi Sáchez (JxCat) i que rebutjaven l’oferta que els havien fet arribar els dos partits majoritaris del sobiranisme. Per a Illa, JxCat, ERC i la CUP “són literalment uns inútils en termes polítics” i per això els ha volgut demanar “que deixin d’enganyar la gent, de prendre el pèl als ciutadans i de jugar amb els catalans”. I és que per als socialistes, les converses entre els independentistes “han deixat de ser una comèdia per ser un mal son”. “Hem assistit a vets creuats, posicions sectàries, i una incapacitat per trobar un candidat viable i per assenyalar què cal fer des del Govern”, ha considerat Illa en declaracions als mitjans. En aquest sentit, el secretari d’Organització del PSC creu que les tres formacions sobiranistes estan demostrant “que hi ha una incapacitat de tocar de peus a terra, que esta mentint i que són incapaços d’escollir una persona que pugui exercir la presidència dins el marc legal, en plenes condicions”. “És una lluita despietada i un repartiment cru de càrrecs i poders, i quan parlen de què cal fer a Catalunya tenen discrepàncies de fons que no deixen que formin un Govern”, ha sentenciat.
|
Política
|
Parlament
|
Retards d’almenys 15 minuts a les línies R14, R15 i R16 per una incidència entre Torredembarra i Sant Vicenç de Calders. També es produeixen demores d’un quart d’hora a l’RT2 . Els trens de les línies R16, R15 i R16 de Regionals, a més de la RT2 –que enllaça l’Arboç amb l’Hospitalet de l’Infant-, acumulen aquest dimarts al matí retards que poden superar els 15 minuts per una incidència a les vies entre Torredembarra i Sant Vicenç de Calders, segons informa Renfe. La incidència ha començat quan passaven uns cinc minuts de les vuit del matí i no hi ha cap estimació de quan aquesta incidència podria quedar resolta. Mentrestant, els combois circulen per via única ja que els tècnics es troben a la zona treballant per restablir la normalitat en el servei.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Condemnen la Generalitat a indemnitzar un motorista que va patir un accident provocat per un porc senglar. El jutge creu que la barana de la carretera va permetre que l'animal creués la carretera. Un jutge de Barcelona ha condemnat el Departament de Territori i Sostenibilitat a indemnitzar un motorista amb 11.372 euros per patir un accident de trànsit provocat per un porc senglar que va creuar la C-59, a l'altura de Palau Solità i Plegamans (Vallès Occidental). La sentència, avançada pel diari 'El Periódico' i a la qual ha tingut accés després l'ACN, conclou que la barana de la carretera va permetre que l'animal passés per sota i creués la carretera. El xoc va provocar la mort del porc senglar i la caiguda del motorista, que va estar 17 dies de baixa i va haver de fer rehabilitació. Inicialment va presentar una demanda al departament, però va ser rebutjada. El jutge conclou que la irrupció del porc senglar és un "fet d'impossible previsió per molt atent que un circuli", i que la barrera "no va complir la seva comesa", ja fos "per falta de manteniment" o per "algun defecte de disseny o de col·locació". L'afectat va ser defensat per l'advocada Liliana Villanueva, del despatx d'advocats Vosseler.
|
Societat
|
Judicial
|
Les indústries creatives han creat 43.000 llocs de treball a Barcelona els darrers sis anys. El sector representa el 13% de l'ocupació a la capital catalana el segon trimestre de 2019. Barcelona ha creat 43.000 llocs de treball en el sector de la indústria creativa els darrers sis anys i compta amb 145.819 persones ocupades en aquestes activitats el segon trimestre de 2019. Són les dades que ha presentat Barcelona Activa i que ha elaborat el Departament d'Estudis de la Gerència d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica de l'ajuntament i que mostren que els sectors creatius no tradicionals, com són l'edició digital, els videojocs, R&D i la publicitat, han augmentat el volum de llocs de treball en pràcticament un 67%. Els tradicionals, en canvi, els dedicats a l'art, la cultura o el disseny, tot i crear-ne a partir del 2013, aquest 2019 han presentat un 2,2% menys d'ocupació que el 2008. Així, el 2019, l'ocupació creativa a Barcelona ha crescut un 6,7%, amb augments del 9,2% als sectors no tradicionals i el 3,9% als sectors tradicionals. Des de l'Ajuntament es considera que la capital catalana és un ''pol central'' de les activitats creatives a Catalunya ja que concentra un 50,6% dels llocs de treball del sector i un 48,6% de les empreses amb persones dedicades en aquests àmbits. Entre el 2008 i el 2019, els sectors creatius han presentat un comportament ocupacional molt dinàmic, de més del 25% i més favorable que el del conjunt de l'economia de Barcelona, amb un 3,9% més. Entre el 2013 i el 2019, aquestes activitats han guanyat dinamisme i han assolit un fort increment de l'ocupació, del 42,2%, més del doble del conjunt de la ciutat (19,1%). De les 145.819 persones que treballen als sectors creatius, un 82,5% ho fan com a treballadors i el 17,5% restant ho fan per compte propi, fet que situa al sector 6,6 punts per sobre del percentatge mitjà de treball autònom de Barcelona (10,9%). Aquest percentatge és especialment elevat als sectors creatius tradicionals (26,2%), mentre que en els no tradicionals (9,8%) se situa lleugerament per sota de la mitjana de Barcelona (10,9%). L’atur registrat als sectors creatius ha disminuït de forma ininterrompuda des de 2009, fins a situar-se en 7.633 persones el juny de 2019. Cal destacar que la reducció acumulada de l’atur entre 2009 i 2019 als sectors creatius (-49,4%) quasi duplica la del conjunt de la ciutat (-25,1%). Gairebé 10.000 empreses amb personal assalariat Barcelona tanca el primer semestre de 2019 amb 9.626 empreses amb persones assalariades actives als sectors creatius, que suposen el 12,5% de les de la ciutat i superen en més de 900 les que es comptaven fa 11 anys. La ciutat concentra un 49,5% dels llocs de treball del sector de les indústries creatives al país, 16,9 punts per sobre del pes ocupacional global de la ciutat, i representa un 48,1% de les empreses amb assalariats catalanes dedicades als sectors creatius. Segons el Registre Mercantil, el 2018 a Barcelona hi ha un total de 24.211 establiments dedicats a aquestes activitats. Els districtes de l’Eixample i Sarrià-Sant Gervasi són els que més en concentren (7.160 i 4.249, respectivament), i sumen pràcticament el 50% dels establiments de la ciutat que es dediquen als sectors creatius. Altres districtes com Sant Martí, Gràcia o Les Corts, presenten també un nombre considerable d’establiments. Les retribucions salarials de les activitats creatives són molt diferents en funció de les branques. El salari mitjà anual de la Informació i Comunicacions supera en un 25,9% la mitjana de la ciutat, mentre que el de les activitats artístiques i recreatives se situa un 32,4% per sota. La bretxa salarial de gènere a informació i comunicacions és del 14,4%, inferior a l amitjana de Barcelona (21,9%), mentre que la de les activitats artístiques i recreatives (20,6%), se situa prop de la de la ciutat.
|
Economia
|
Treball
|
Troben al Parc Natural de l'Alt Pirineu una espècie de molsa protegida mai detectada en aquest indret. La població localitzada és de dimensions molt reduïdes concentrada en una àrea de prop de 100 m2 a la Vall Ferrera. El Parc Natural de l'Alt Pirineu ha confirmat la presència d'una espècie de molsa mai detectada abans en aquest espai natural protegit. Es tracta de la Buxbaumia aphylla, una planta protegida molt lligada a la conservació dels boscos madurs i fusta morta. La troballa ha estat possible gràcies a un estudi de seguiment de briòfits encarregat pel parc a Miquel Jover, investigador del Grup de Flora i Vegetació de la Universitat de Girona. El Parc Natural de l'Alt Pirineu es converteix, així, en el quart indret a tota la península Ibèrica amb presència d'aquesta molsa protegida. La població detectada a l'Alt Pirineu és de dimensions reduïdes, i només s'ha trobat sobre cinc troncs situats en una àrea d’aproximadament de 100 m2 a la Vall Ferrera. Els altres indrets on es troba són el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, i la vall d'Espot. Amb l'objectiu d'avaluar l'estat de conservació de la biodiversitat a dins del seu àmbit, l'any 2019 el Parc Natural de l'Alt Pirineu va encarregar un treball d'avaluació de l'estat de conservació de dues espècies de briòfits: Orthotrichum rogeri i Buxbaumia viridis, ambdues incloses a la directiva Hàbitats 92/43. La segona també està inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya com a vulnerable (Decret 172/2008). El treball, que ha permès aquestes troballes al voltant de la presència de briòfits al parc, ha servit per definir la distribució d'ambdues espècies al parc, determinar la mida de les seves poblacions, descobrir els factors que poden suposar una amenaça i proposar mesures de conservació. En aquest marc, la Buxbaumia viridis s'ha trobat en deu localitats diferents, des dels sectors més meridionals del parc natural fins als límits amb el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Així, l'estudi ha constatat un increment de la distribució coneguda fins ara d'aquesta planta al parc en sis localitats noves. Aquesta espècie creix sobre fusta morta en avançat estat de descomposició i amb bona capacitat per retenir la humitat, i per aquest motiu, sovint s'ha considerat indicadora de boscos madurs, principalment avetoses i pinedes de pi negre. Pel que fa a l'altra espècie objecte de l'estudi, no s'ha pogut confirmar la presència d'Orthotrichum rogeri dins l'espai protegit, tal i com se sospitava abans de començar l'estudi. La conservació d'aquestes dues espècies protegides va molt lligada a la preservació dels boscos on viu. Una explotació forestal intensiva suposaria un perjudici al manteniment de les seves subpoblacions, ja que reduiria la quantitat de fusta morta del sòl i incrementaria la insolació que arriba al sotabosc, per l'aclarida de la coberta arbòria. Per aquest motiu, l'estudi recomana evitar l'explotació forestal en els rodals on s'hagi detectat alguna de les espècies (especialment en el cas de Buxbaumia aphylla), establint un perímetre de seguretat, o realitzant un aprofitament forestal de baixa intensitat que no suposi una gran modificació de l'ambient forestal ni una reducció en la quantitat de fusta morta. Això és especialment important en els boscos situats en indrets menys plujosos, ja que una ombra densa facilita el manteniment de la humitat dels troncs, alentint el seu assecament.
|
Societat
|
Medi ambient
|
ACTUALIZACIÓ:Maragall: "La senyora Colau no ha decidit res, s'ha deixat comprar". ERC plantejarà iniciatives que intentaran "posar en evidència la contradicció" del pacte de govern. "La senyora Colau no ha decidit res, s'ha deixat comprar per una voluntat explícitament aliena compartida per Jaume Collboni i Manuel Valls". Així s'ha expressat a Catalunya Ràdio el líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, que ha criticat que els comuns van plantejar un equip negociador "sense papers ni propostes, simplement dedicat a guanyar temps al servei d'una decisió que ja estava presa". Maragall, que ha reconegut que potser haurien d'haver aplanat el camí per a un pacte entre ERC i els comuns abans de les eleccions, ha avisat que plantejaran iniciatives que intentaran "posar en evidència la contradicció" del pacte de govern. Sobre els insults i els crits de la plaça Sant Jaume de dissabte, els ha condemnat però ha constatat que són l'expressió de la "frustració". (Aquesta notícia actualitza l'anterior amb una altra entrevista de Maragall en una altra emissora de ràdio) Maragall ha rebutjat comparar els pactes que ERC ha fet amb el PSC en alguns municipis amb la situació de Barcelona, perquè "Barcelona és la capital del país, i la batalla política que hi ha a Barcelona és la que hi ha al país". També ha criticat que l'acord simplement sigui per mantenir l'alcaldia, sense cap contingut real de moment. L'exconseller ha constatat que el que hi ha al darrere és el fet de "no suportar que ERC assumeixi el rol de força central". Sí que ha reconegut que potser haurien d'haver parlat més amb els comuns ja abans de les eleccions. "Potser donàvem per descomptat que era el pacte natural, potser sí que vam fer malament de no aprofundir-hi, o hi havia una qüestió de la qualitat de les relacions entre els dos grups a l'Ajuntament", ha admès. Tot i que hi ha una "coincidència explícita" entre els programes electorals dels comuns i d'ERC, Maragall ha advertit que no tindran una actitud de "docilitat" davant de les propostes que presenti el Govern, ni tampoc les rebutjaran per principi. Ha assegurat que el grup republicà serà molt proactiu i "intentarà posar en evidència la contradicció del govern actual". "La contradicció es veurà molt aviat. Si han d'anar repetint els 21 vots per decisions de tot ordre en cada àmbit serà una manera de fer evident les coses", ha indicat. Segona volta D'altra banda, Maragall ha apostat a Rac 1 per replantejar el sistema electoral i que en el cas de les municipals es plantegi el debat de les dues voltes. En preguntar-li per un trencament del pacte entre Colau i Collboni, ha remarcat que ERC es comportarà "en tot moment i circumstància" i plantejarà "la natural assumpció de responsabilitat al màxim nivell, partint de zero i considerant-se com a partit guanyador".
|
Política
|
Política municipal
|
La balança comercial de Lleida bat un nou rècord d'exportacions el 2019. Els intercanvis internacionals superen els 3.000 MEUR i el volum d'exportacions gairebé es duplica en 10 anys. La balança comercial de Lleida (exportacions – importacions) va establir un nou rècord l'any 2019, en superar el màxim històric de l'exercici anterior. El total d'intercanvis comercials realitzats s'eleven als 3.173,65 milions d'euros, segons les dades publicades elaborades per la Cambra de Comerç de Lleida, que pren com a referència les operacions comptabilitzades pel Departament de Duanes Impostos Especials de l'Agència Tributària. El president de la institució, Jaume Saltó, destaca que el valor de les exportacions lleidatanes pràcticament s'ha duplicat en 10 anys, ja que al 2009 ascendien a 1.136 MEERU, i al 2019 van arribar als 2.121,85 MEUR, un 1,33% més que al 2018. Així mateix, Saltó ha defensat que cal donar encara més importància a aquest creixement de les exportacions si es tenen en compte el coneixement global en que ens trobem. D'una banda, la davallada de vendes de determinats productes als Estats Units degut a la imposició d'aranzels. D'altra banda, el manteniment del vet rus als productes originaris de la Unió Europea, el qual fa que des de fa anys, s'hagi perdut el que era el cinquè client dels productes lleidatans. I finalment, la davallada dels preus d'exportació tant de la fruita, com de l'oli d'oliva. Alhora, cal assenyalar que les importacions han augmentat un 5,25% durant els darrers dotze mesos assolint un valor de 1.070,05 milions d'euros. La balança comercial de Lleida registra doncs un superàvit de 1.070,05 milions d'euros, una situació que contrasta amb el que passa a Catalunya i a la resta de l'Estat que, tot i créixer, tenen un comportament deficitari. La informació elaborada per l'Àrea d'Internacional de la Cambra de Comerç evidencia que el principal client de les exportacions lleidatanes encara continua sent el mercat europeu on s'hi destina el 62,05% de les vendes realitzades. En aquest sentit, França cop el 19% de les operacions realitzades el 2019, mentre que Alemanya se situa en el 10,77% i Itàlia representa un 8,63%. Pel que fa a la demanda procedent del Regne Unit, les vendes realitzades suposen el 4,11% del total, una dada que tot i ser important permet contextualitzar l'impacte que pugui tenir el Brexit sobre les empreses lleidatanes de cara a l'any 2021. Segons la Cambra, és significant que en el darrer exercici, les vendes realitzades a Polònia han augmentat un 60,58% gràcies a l'increment del volum de les exportacions de fruita d'os (+64%) d'altres derivats de la fruita. Així mateix, també s'apunta que resulta destacable l'augment del preu de les exportacions de productes carnis, dels quals se n'ha exportat per un valor un 11,68% superior mentre que la quantitat exportada ha disminuït lleugerament (-1,56%). Per últim, també ha estat important l'augment de les exportacions del sector de la tecnologia agrícola, el qual ha vist com les seves exportacions s'incrementaven un 26,71% arribant als 38,40 milions d'euros. En l'espectre negatiu d'aquestes oscil·lacions s'hi troba una caiguda de vendes d'oli d'oliva i de farratges, dos dels tres productes amb major volum de vendes internacionals per part de les empreses de Lleida. En aquest sentit, l'any 2019 es va exportar oli d'oliva per un valor un 14% inferior al de l'any 2018, exportant-ne una quantitat molt similar, fet que denota una caiguda en el preu. Per la seva part, les exportacions d'alfals deshidratat han sofert una davallada del 6,78%. El principal motiu ha estat petites disminucions de les vendes a Aràbia Saudita (-3,2 MEUR), i a Xina (-2,9 MEUR). No obstant això, cal destacar que ha augmentat el preu d'exportació en un 11,41% (passant dels 182,75 euros/TM del 2018 als 203,61 euros/TM del 2019). Finalment, Saltó ha repassat els factors als que caldrà estar atent de cara a aquest 2020 i 2021. D'una banda les empreses que exporten al Regne Unit hauran d'estar atentes a com evolucionen les negociacions que aquest any marcaran la futura relació entre aquest país i la Unió Europea. D'altra banda, caldrà veure quina és l'afectació dels aranzels que Estats Units ha imposat a determinats productes originaris de França, Alemanya, Regne Unit i Espanya, com és el vi o l'oli d'oliva. En aquest sentit, davant la davallada que s'ha produït en els últims dos mesos de les exportacions d'oli d'oliva a Estats Units, Saltó ha anunciat que la Cambra de Comerç de Lleida, amb el suport de Prodeca i Acció organitzarà al mes de novembre una missió comercial inversa d'importadors europeus d'oli d'oliva per ajudar les empreses a diversificar mercats. I finalment, també caldrà estar atents a les conseqüències que pugui tenir en el comerç internacional el coronavirus en funció de la seva expansió.
|
Economia
|
Comerç
|
ERC confirma que els sobiranistes estudien "diferents propostes" de cara al 6 de desembre. Sabrià assegura que obrir els ajuntaments "és una" de les idees però afirma que no hi ha res tancat encara. Esquerra Republicana de Catalunya ha confirmat aquest dilluns que està participant de l'estratègia conjunta dels partits i entitats sobiranistes de cara al dia de la Constitució espanyola, el proper 6 de desembre. Després que el passat 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, diversos ajuntaments acabessin en mans de la justícia per obrir les seves portes sent un dia festiu i de celebració a tota Espanya, ara el portaveu d'ERC, Sergi Sabrià, ha assegurat que el sobiranisme estudia aprofitar el 6 de desembre per donar un cop d'efecte que podria ser semblant. "Es treballa en moltes propostes diferents a l'hora. Pot ser obrir els ajuntaments o una altra cosa. Estem estudiant moltes propostes", s'ha limitat a dir, tot avisant que "no hi ha res tancat encara" amb la resta de formacions i entitats promotores de la iniciativa.
|
Política
|
Partits
|
Una dona mor presumptament a mans d'un home a l'hospital psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Els Mossos d'Esquadra han pogut detingut l'agressor, de 60 anys. Una dona de 54 anys ha mort aquest dimarts presumptament a mans d'un home de 60 anys a l'hospital psiquiàtric situat al Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat). Els Mossos d'Esquadra han rebut un avís a les vuit d'aquest matí del Parc Sanitari Sant Joan de Déu que alertava d'una dona morta i, quan han arribat al lloc, han comprovat que hi havia una dona amb ferides per arma blanca. Els serveis sanitaris li han practicat maniobres de reanimació però no han pogut fer res per salvar-li la vida. Segons el SEM, la víctima es trobava ingressada a l'hospital psiquiàtric quan s'han produït els fets. Els Mossos d'Esquadra s'han fet càrrec de la investigació dels fets i han pogut detenir l'agressor.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:PSOE i ERC asseguren que "avancen en la definició d'instruments per canalitzar el conflicte". Les dues formacions es comprometen amb "el reconeixement institucional mutu". Els equips negociadors del PSOE i ERC han constatat aquest dimarts "avenços" en la definició dels instruments necessaris per canalitzar el conflicte polític sobre el futur de Catalunya. En un comunicat conjunt, les dues formacions s'han compromès en abordar des del "respecte" i el "reconeixement institucional mutu" el conflicte. Després de la tercera reunió, tant els socialistes com els republicans han aplaudit el clima de "cordialitat" i han concretat que s'ha abordat amb "coincidències notables" la recuperació de drets socials, civils i laborals. La reunió, que s'ha fet a la sala de la comissió de govern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), s'ha allargat durant dues hores i trenta minuts. La tercera reunió oficial entre els republicans i els socialistes s'ha celebrat a la seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a la Zona Franca, a poca distància d'on aquest dilluns també s'han reunit per preparar prèviament la trobada. Tant la trobada prèvia de dilluns com la de dimarts s'han celebrat envoltades de discreció. Si bé dilluns es va celebrar sense haver-se anunciat públicament, aquest dimarts s'ha fet públic el lloc quan aquesta ja havia començat. De fet, inicialment s'havia comunicat a la premsa que la reunió de dimarts seria al voltant de les dotze del migdia i finalment ha arrencat a les 10h i a les 12h s'ha permès l'enregistrament d'imatges del final de la trobada. Segons han explicat fonts socialistes, d'entrada no s'ha fixat una nova data per tornar-se a reunir els equips negociadors. La trobada d'aquest dimarts s'ha fet l'endemà que la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, hagi avisat en roda de premsa el PSOE que l'acord està "lluny" i que és "impossible" que es pugui tancar abans de Nadal o Cap d'Any. De fet, Vilalta ha dit que ERC assistirà a la reunió de dimarts amb tres objectius: concretar la taula de negociació entre Catalunya i l'Estat, exigir respecte per a les institucions catalanes i els seus representants i reiterar que no es pot negociar amb "presses". Els equips negociadors han estat formats pels dirigents dels partits habituals en les darreres cites. Així, pel que fa als socialistes hi havia el secretari d'organització del PSOE, José Luís Ábalos; la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, i el secretari d'organització del PSC, Salvador Illa. Per part d'ERC, hi havia la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta; el diputat d'ERC al Congrés Gabriel Rufián i el president del consell nacional d'ERC, Josep Maria Jové.
|
Política
|
Partits
|
Denuncien una dona de Blanes per abandonar una gossa. La veïna s'enfronta a una sanció d'entre 2.001 i 20.000 euros. Els Mossos d'Esquadra han denunciat una veïna de Blanes (La Selva) per haver abandonat una gossa. Els fets es remunten a la segona quinzena de juliol, quan un veí de Canet de Mar va donar l'animal a la dona. A finals de mes, l'home va intentar contactar amb la receptora per tal de formalitzar el canvi de titular de la gossa al cens municipal d'animals de companyia (el termini és de 30 dies a partir de la data d'adquisició), però ella no va respondre als requeriments. El 30 de juliol la dona va voler tornar l'animal al seu anterior propietari i el va amenaçar amb diversos missatges al mòbil que el denunciaria per abandonament si es negava a tornar-lo a acollir. Uns dies més tard, l'home va saber que la gossa era al centre d'acollida d'animals de la Selva, a Tossa de Mar, perquè havia sigut abandonada a Riells i Viabrea. Davant d'això, l'antic propietari la va anar a buscar per fer-se càrrec d'ella de nou. La veïna s'enfronta a una sanció d'entre 2.001 i 20.000 euros. L'home de Canet de Mar va explicar als Mossos d'Esquadra l'abandonament de la gossa. Els agents, després de confirmar la versió del titular de la gossa, van denunciar la veïna de Blanes. L'abandonament d'animals de companyia pot significar multes d'entre 2.001 a 20.000 euros per una infracció administrativa molt greu a la Llei de Protecció dels Animals 2/2008. En l'àmbit penal pot comportar, a part d'una pena de multa, la inhabilitació especial de tres mesos a un any per a l'exercici de la professió, ofici o comerç que tingui relació amb els animals i per a la seva tinença.
|
Societat
|
Successos
|
La Cambra de Reus impulsa una campanya per reactivar l'estació intermodal projectada al sud de l'aeroport. La institució cerca el consens del territori i vol sumar adhesions al seu manifest per lliurar-lo a la ministra de Foment abans del 20-D. La Cambra de Reus vol reactivar el projecte de l'estació intermodal del Camp, projectada al sud de l'aeroport. La institució reivindica que la infraestructura és "imprescindible" pel seu "gran valor estratègic" i, també, per impulsar l'activitat de l'aeroport. Aquest dimarts la institució empresarial ha presentat el manifest que vol lliurar a la ministra de Foment, Ana Pastor, abans de les eleccions del 20-D, en què es mostra disposada a acceptar un projecte ajustat a l'actual conjuntura econòmica. L'estació es va adjudicar el 2009 per 54,7 MEUR, però no es va acabar construint per la crisi. La Cambra demana la unitat del territori, per la qual cosa farà arribar el text al conjunt de la societat civil, institucions, entitats i partits polítics, perquè s'hi sumin.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El judici a Trapero i l'excúpula d'Interior es reprèn a distància i amb les conclusions definitives de la fiscalia. El ministeri públic podria rebaixar les peticions de pena de rebel·lió a sedició després de l'aturada pel coronavirus. El major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i l'antiga cúpula de la Conselleria d'Interior coneixeran aquest dilluns si la fiscalia rebaixa l'acusació contra ells de rebel·lió a sedició pels fets del 20-S i l'1-O. El judici a l'Audiència Nacional, interromput per la pandèmia del coronavirus al març, es reprèn aquest dilluns a distància i amb el torn de la fiscalia per presentar les seves conclusions definitives. Després de quasi dos mesos de sessions, entre el 20 de gener i el 10 de març, amb interrogatoris a acusats i testimonis acabats, només falten els últims tràmits de la vista oral, és a dir les conclusions, els informes i l'última paraula. La sessió se celebrarà a la seu de l'Audiència Nacional a Madrid, però Trapero, l'exsecretari general d'Interior Cèsar Puig i l'exdirector general dels Mossos Pere Soler, juntament amb els seus advocats, la seguiran a distància des d'una sala de l'Audiència de Barcelona. Es preveu que la sessió sigui força curta, ja que el fiscal només ha de confirmar les conclusions provisionals o indicar els canvis que hi vulgui fer. De fet, el Tribunal Suprem va condemnar els líders independentistes per sedició, no pas per rebel·lió, i no es descarta que la fiscalia pugui rebaixar, de mutu propi, la seva petició de penes inicial. Va ser la mateixa fiscalia la que va demanar uns dies de marge després dels testimonis i la prova documental per valorar les seves conclusions definitives, cosa que donava a entendre que les canviaria respecte les provisionals. L’Audiència Nacional ha fixat també per al següent dilluns, 15 de juny, l’anunci de les conclusions definitives de les defenses i l’informe del fiscal. Per al dimarts 16 i dimecres 17 es preveuen els informes de les defenses i el torn d’última paraula dels quatre acusats. Les últimes tres sessions tindran lloc a la seu de l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares, on es van fer totes les sessions excepte les tres últimes, molt més àmplia que la del centre de la capital espanyola, i ja hi seran presents tots els advocats i acusats. La intendent dels Mossos Teresa Laplana estava eximida d'assistir a la vista oral per raons de salut fins a l'últim torn de paraula. Durant el judici es van confrontar dues visions molt diferents de l'actuació dels Mossos el 20-S davant de la Conselleria d'Economia i altres punts escorcollats i durant l'1-O a tot el país, com ja va passar en el judici al Tribunal Suprem. La fiscalia, amb l'ajut de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, va intentar evidenciar que la policia catalana havia deixat créixer la concentració davant d'Economia per evitar l'escorcoll policial i la sortida de la comitiva judicial. Les defenses i els comandaments dels Mossos aportats com a testimonis de la defensa van intentar convèncer el tribunal que quan la Guàrdia Civil va comunicar els escorcolls ja era massa tard per establir perímetres de seguretat, i que l'actuació contundent dels antiavalots hagués estat encara més perjudicial. Sobre l'1-O, l'acusació pública i els cossos policials espanyols van intentar detallar diverses connivències i col·laboracions de mossos amb els organitzadors de les votacions en diversos col·legis. La defensa va intentar al·legar que les possibles actuacions puntuals eren decisions individuals i anaven contra les ordres de la cúpula del cos. El paper de Puig, Soler i Laplana també va ser remarcat per la fiscalia i rebaixat per les defenses.
|
Política
|
Govern
|
L'Ajuntament de Barcelona exigeix al TSJC que informi abans dels desnonaments per poder actuar preventivament. El consistori condiciona la pròrroga del protocol a introduir-hi canvis, mentre que el TSJC demana "màxima col·laboració i lleialtat institucional". El govern d'Ada Colau ha condicionat la pròrroga del Protocol d'Execució de Diligències de Llançament a la introducció de modificacions que permetin als serveis socials de l'Ajuntament actuar preventivament en casos de desnonament. Ho ha explicat la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, després de la reunió de la Comissió Mixta de Seguiment del Protocol d'Execució de Diligències de Llançament. Ortiz ha assegurat que les modificacions proposades pel govern municipal pretenen que se'ls avisi a l'inici del procediment per tal d'actuar preventivament. El TSJC ha apuntat a través d'un comunicat que les comissions judicials troben "dificultats" a l'hora d'executar els llançaments i ha demanat "màxima col·laboració i lleialtat institucional en l'aplicació del protocol". Les parts s'han emplaçat a trobar una solució en els pròxims dos mesos després que la reunió d'aquest dimecres hagi acabat sense cap acord concret, segons ha explicat Ortiz.
|
Política
|
Política municipal
|
L'Hospital Arnau de Vilanova realitza la primera operació d'extracció de pedres directament del ronyó amb làser. L'ús de la tècnica quirúrgica nefrolitotomia percutània renal permet evitar cirurgies més invasives per al pacient. L'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida va dur a terme el 28 d'abril passat la primera intervenció quirúrgica de nefrolitotomia percutània renal, una tècnica quirúrgica que permet en cas de litiasi fer l'extracció de pedres grans directament del ronyó. Consisteix a fer una incisió lumbar, mitjançant guies i dilatadors, per crear un trajecte entre el ronyó i l'exterior. A través d'aquest trajecte s'introdueixen els diferents aparells per a la fragmentació dels càlculs mitjançant energia làser i per a la seva extracció. Aquest procediment, en el qual els serveis d'Urologia dels hospitals Arnau de Vilanova i Santa Maria de Lleida portaven temps treballant, s'utilitza en casos seleccionats, com per exemple en càlculs grans, de gran duresa, i també quan han fallat tècniques menys invasives de primera opció, com ara la litotrícia extracorpòria i l'endoscòpia. Aquesta tècnica pot aportar grans avantatges sobre casos de litiasi en què els càlculs s'haurien d'extreure mitjançant cirurgies més invasives, que fan necessàries grans incisions o tècniques més complexes, encara que en determinats casos s'han de realitzar d'aquesta manera, segons han explicat des de l'Arnau de Vilanova. El 28 d'abril van dur a terme aquest procediment Jaume Pelegrí, facultatiu adjunt del Servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i Carlos Rioja, cap de servei d'Urologia de l'Hospital Royo Villanova de Saragossa. Actualment, l'Arnau de Vilanova de Lleida també disposa d'un Servei de Radiologia Intervencionista per poder fer front a determinades complicacions pròpies de la cirurgia percutània. Aquesta és una tècnica de la qual aviat es beneficiarà una mitjana anual de 25 pacients que, fins ara, s'havien de derivar a altres centres hospitalaris de Barcelona per poder-se sotmetre a aquest tipus de tractament.
|
Societat
|
Salut
|
La síndica de Barcelona avalua l'impacte mediambiental de l´ús d'envasos de plàstic en les curses esportives. La institució rep 525 queixes relacionades amb el medi ambient durant el 2018. La síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, ha anunciat una actuació d'ofici per valorar quin és l'impacte mediambiental que suposa l'ús d'envasos de plàstic durant les nombroses curses esportives que acull la ciutat. Vilà preguntarà a l'Ajuntament per l'ús dels envasos durant aquests esdeveniments multitudinaris, per la repercussió que té en la gestió dels residus, pel possible malbaratament d'aigua que s'hi pugui produir i quin és el criteri per utilitzar envasos de plàstic i no altres elements que tinguin un menor impacte mediambiental. La síndica ho ha anunciat en el marc de la Setmana del Medi Ambient. Durant el 2018, el medi ambient va ser una de les temàtiques amb més queixes per part de la ciutadania, amb un total de 525. Segons la síndica, l'Ajuntament li ha comunicat que en la nova contractació del servei de neteja s'ha estudiant la possibilitat que alguns dels serveis es puguin fer en horari diürn i amb una flota més àmplia de vehicles elèctrics per poder minimitzar els sorolls que generen.
|
Societat
|
Medi ambient
|
L'Ajuntament de Tarragona puja un 2,6% la tarifa del transport públic i el bitllet senzill costarà 1,50 euros. L'AMT congela els preus dels aparcaments per segon any consecutiu. L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) aplicarà, aquest 2016, un increment del 2,6% en la tarifa del bitllet. Segons un comunicat del consistori, un augment "obligat pel Pla d’Ajust i l’augment de l’IPC", després de mantenir les mateixes tarifes els darrers dos anys. Una revisió del preu, però, que no afectarà els abonaments més utilitzats, que engloba el 54% dels usuaris de l’EMT, així com a les condicions de bitllet gratuït, que segueix assumint l’empresa. Pel que fa a Aparcaments Municipals de Tarragona, congela les tarifes per segon any consecutiu, tant per als pàrquings de rotació i els abonaments, com per les zones regulades blava, verda i taronja. L’augment de la tarifa de transport públic, que es preveu per al proper mes de febrer, afectarà amb una pujada de dos cèntims el viatge, de mitjana. En el cas del bitllet senzill passarà de 1,45 a 1,50 euros; la T Tarraco passarà de 41 a 41,50 euros, i la T Jove no variarà, seguint els criteris de suport al bitllet social de l’EMT. Referent als aparcaments, es manté el preu de rotació de les nou del vespre a les sis del matí a 0,60 euros l’hora, i es perllonga el caràcter d’aparcament dissuasiu del pàrquing soterrat de Joan XXIII. Aquest recinte sosté la tarifa de vint euros mensuals de dilluns a divendres en la franja de vuit del matí a vuit de la tarda, coincidint amb l’horari de les zones regulades del centre. La mesura convida a reduir l’entrada de vehicles al centre de la ciutat, tot tenint en compte que al voltant d’aquest pàrquing es concentra una important oferta de transport municipal.
|
Economia
|
Mobilitat
|
L'alcalde d'Amposta vol donar continuïtat al Centre d'Arts lo Pati després de la marxa del seu director. La dimissió de Vicent Fibla, a qui el consistori va obrir un expedient sancionador per haver facturat a través d'una empresa seva, ha aixecat malestar en cercles artístics. La dimissió del director del Centre d'Art de les Terres de l'Ebre-Lo Pati, Vicent Fibla, després que l'Ajuntament d'Amposta li obrís un expedient sancionador per haver facturat a través d'una empresa seva mentre estava contractat, no afectarà el futur del que s'ha convertit en un dels espais de dinamització cultural més importants del territori. L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha assegurat que el projecte "continuarà i no pararà". De moment, el consistori ha situat provisionalment una treballadora de l'àrea de Cultura al capdavant del centre i preveu obrir durant el setembre, amb el suport de la Generalitat, una convocatòria pública per ocupar el càrrec vacant. La marxa de Fibla, però, ha aixecat malestar en cercles artístics: tant l'Associació Catalana de Crítics d'Art (ACCA) com diversos creadors del territori han donat suport a la tasca de l'exdirector i han criticat la "instrumentalització política" del cas. "Lo Pati continua treballant", ha respost l'alcalde d'Amposta després de ser inquirit pels mitjans de comunicació sobre el cas. De moment, i a l'espera que un cop hagin passat l'agost i les vacances les administracions tornin a posar-se novament en moviment, la responsable de catalogar el fons d'art assumirà interinament les funcions de Fibla. Tomàs ha reconegut la tasca del ja exdirector com la d'un "dinamitzador excel·lent", que va aconseguir posar lo Pati "dins del mapa" cultural Català, però també ha reconegut que "ningú és imprescindible". "Haurem de buscar el mateix perfil de persona que doni continuïtat a la seva feina", ha precisat. Fins i tot, ha remarcat, el mateix Fibla s'ha compromès a "donar suport" des de fora a un projecte que "estima i que no vol que es vegi tacat". Tot i que ja s'havia apuntat des de fa mesos com la sortida més probable al conflicte, la dimissió de Fibla, "baixa voluntària", segons precisa l'alcalde, ha generat malestar en cercles artístics del territori i més enllà, que han vist en aquesta sortida el resultat d'una utilització política de la seva tasca al capdavant del centre. Així ho creu l'ACCA, per qui, més enllà de l'"errada administrativa" del consistori "durant la legislatura anterior", la resolució administrativa del cas ha estat objecte de l'habitual intercanvi de retrets i estirabots polítics, amb el nom de Fibla i del centre com a protagonistes. En aquest context, reivindiquen la seva tasca després de tres anys i mig en el càrrec –amb unes condicions de "precarietat laboral", recorden- i demanen al consistori que el restitueixi. També diversos creadors del territori, a través d'articles i missatges a les xarxes socials, han lloat també el paper de Fibla i han criticat amb contundència el joc polític soterrat que perjudica el mateix centre artístic. Però malgrat les múltiples mostres de suport, l'equip de govern d'ERC no preveu en cap cas plantejar-se la readmissió. Segons Tomàs, l'exdirector va cometre "una falta administrativa molt greu", una acció que "havia de tenir conseqüències", i havia demanat plegar molts mesos enrere per evitar que el seu nom i el del Pati es veiessin immersos en aquesta confrontació política. Apunta, tot i això, que se li va plantejar la possibilitat de resoldre el cas amb sis mesos de sanció, però que Fibla ja hauria decidit marxar. L'expedient, que finalment s'ha tancat sense sanció després de la dimissió, es va obrir quan l'administració municipal va corroborar que, ocupant el càrrec de director, va facturar a l'Ajuntament, a través d'una societat de la qual era propietari, uns 40.000 euros diverses tasques relacionades i no relacionades amb el centre –entre elles, actes del festival Eufònic o Món Filmat-. El mateix exdirector hauria signat els pertinents informes al respecte, sense haver sol·licitat en cap cas la compatibilitat per exercir una activitat externa. Aquesta irregularitat administrativa, però, no era en cap cas una pràctica nova al consistori, assegura Tomàs. De fet, apunta, l'anterior equip de govern de CiU va ser qui va instaurar aquesta dinàmica, tot i que en aquell moment es feia a través d'una associació. I va ser, precisament, a través de les denúncies recents d'alguns d'aquests antecessors al consistori, l'ara exregidora no adscrita i exregidora amb CiU, Rosa Pertegaz, que el govern actual hauria tingut coneixement d'aquesta situació irregular. "Ho va posar sobre la taula una regidora que era membre d'aquell govern", subratlla Tomàs, contrariat. "Aquells que ho sabien, no van fer res llavors, i ara volen fer-ne un ús polític", retreu, tot descarregant de responsabilitat el seu propi equip: "havia una empresa que facturava i nosaltres no sabem de qui són totes les empreses". Noves inversions pel superàvit Tomàs ha efectuat aquestes declaracions en la roda de premsa prèvia al ple ordinari d'aquest dilluns al vespre, en el qual l'equip de govern preveu aprovar una modificació de crèdit que ha de permetre destinar 1,48 milions d'euros del superàvit de l'exercici del passat 2016 a inversions sostenibles. Principalment, la segona fase de l'enllumenat públic, amb 756.000 euros; reurbanització i repavimentació de carrers, 260.000 euros; l'adequació del carrer França, amb 115.000 euros; i 185.000 euros per solucionar l'entrada d'aigües fecals a les cases en cas de pluja al carrer Sant Cristòfol. També es preveuen 61.000 euros en millores adequacions de les escoles. Addicionalment, el consistori pot destinar 234.000 euros addicionals al pressupost ordinari incloent les obres de clavegueram com a sostenibles i passant el crèdit contret a l'obra de tancament les pistes de futbol sala, que provenia de romanent de tresoreria. El pressupost d'aquesta última hora permetrà, així, fer front a despeses ordinàries previstes com els 40.000 euros del nou servei d'Atenció Domiciliària que posarà en marxa la Generalitat, conservació de via pública o l'increment en 6.000 euros de l'aportació al Museus de les Terres de l'Ebre. Així, segons l'alcalde, aquests 1,7 milions d'euros se sumaran als 1,8 milions previstos també del superàvit d'exercicis anteriors i els 5,6 milions d'euros en actuacions a partir de nous préstecs. "Parlem de 9 milions d'euros que ara portem endavant. És evident que no els executarem tots enguany, perquè en sis mesos no arriba i portarà temps. Però tenim molt de coll", ha aclarit, tot precisant que les noves actuacions previstes s'hauran d'adjudicar aquest exercici per poder-les executar el vinent.
|
Cultura
|
Arts
|
Detingut un camioner per superar set vegades la taxa d'alcoholèmia a Ulldecona. El conductor feia ziga-zagues i circulava de forma temerària per l'AP-7 en sentit sud. Els Mossos d'Esquadra van detenir ahir divendres un camioner al terme municipal d'Ulldecona (Montsià) per circular sota els efectes de l'alcohol. El detingut va superar en set vegades la taxa d'alcoholèmia permesa, ja que va donar 1,05 mg/l. Diversos conductors van trucar al 112 per alertar que el camioner conduïa fent ziga-zagues i de forma erràtica per l'autopista AP-7 en sentit sud, al voltant de dos quarts de sis de la tarda. L'home, de 37 anys, ha quedat en llibertat en càrrecs, després de passar aquest dissabte a disposició judicial del jutjat de guàrdia d'Amposta.
|
Societat
|
Policial
|
Sánchez Llibre accepta “modernitzar” la reforma laboral però adverteix que Foment intercedirà per evitar “disbarats”. Al proper govern li demana “moderació i estabilitat”, així com mesures per evitar la desigualtat social i frenar el populisme. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha assegurat aquest dijous que no té “por” d’una “modificació o modernització” de la reforma laboral. L’endemà que els sindicats exigissin derogar la llei del 2012, el president de la patronal ha assegurat que la proposta dels treballadors es basa realment en una revisió que l’empresariat està disposat a negociar. “A través de la influència que tindrem al parlament ja parlarem amb totes les formacions polítiques perquè no hi hagin disbarats”, ha afegit, mostrant-se “convençut” d’arribar a una entesa. Respecte l’escenari post electoral, Sánchez Llibre s’ha limitat a demanar “moderació i estabilitat” al proper executiu, a qui també li ha reclamat mesures per reduir la desigualtat sociala i frenar així l’auge del populisme.
|
Economia
|
Empresa
|
La CUP celebra que Forcadell hagi estat “clara” dient que aquest és el darrer parlament autonòmic. Baños reitera per enèsima vegada que no investiran Artur Mas. El diputat de la CUP Antonio Baños ha celebrat que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, hagi estat “prou clara” dient que s’ha constituït el “darrer parlament autonòmic, que té el mandat constituent de construir una república i d’encetar i aprovar mesures de xoc contra l’austeritat i dessagnament” de la societat catalana. Això comporta, ha continuat Baños, desobeir la suspensió de determinades lleis per part del Tribunal Constitucional. El diputat ha reiterat per enèsima vegada que la CUP no investirà Artur Mas, però sí que negocia la declaració d’inici del procés, que espera que“deixi ben paleses les intencions de la majoria independentista d’aquest Parlament”. Aquesta declaració, ha dit Baños, ha d’encetar el procés constituent, posar les bases de la república catalana i encetar el pla de xoc de mesures socials. L’aprovació d’aquest text es produirà en un ple extraordinari, però no ha volgut concretar-ne la data ni si serà abans o després del 9 de novembre, data límit per a la primera investidura del president.
|
Política
|
Partits
|
El mes de juny d'aquest any és el més plujós des del 1997. La temperatura va ser normal a gran part de Catalunya. El mes de juny d'aquest any ha estat el més plujós des del 1997. Per trobar un mes de juny on clarament hi hagués més precipitacions cal remuntar-se fins al 1992. El mes ha estat plujós i molt plujós al prelitoral central, altiplà central, Prepirineu central i oriental, plana interior gironina i centre de la Costa Brava. En canvi, ha estat sec al cap de Creus i a punts del litoral i prelitoral central i sud i de la plana de Lleida. Pel que fa a la temperatura, ha estat normal a gran part de Catalunya, freda en les parts més elevades del Pirineu i Prepirineu occidental, àmplies zones del Priorat i muntanyes de Prades, i puntualment càlida al litoral, prelitoral i depressió Central.
|
Societat
|
Meteorologia
|
AMPLIACIÓ:El nou Hospital de Dia del Verge de la Cinta de Tortosa multiplica l'espai i la qualitat assistencial dels pacients. El centre tindrà enguany una segona ampliació i augmentarà en dues mil les sessions anuals de tractament. Els pacients del Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l'hospital de referència a les Terres de l'Ebre, té des d'avui un nou Hospital de Dia polivalent i hematooncològic "més cohesionat" i amb més espai. El centre ha passat de 110 metres quadrats a 426, amb 14 boxes i seients i permetrà oferir 9.600 sessions de tractament a l'any –actualment se'n feien 7.140-. Una de les millores més demandades pels pacients és la nova sala d'espera que garanteix, com no passava fins ara, la intimitat dels malalts. El nou Hospital de Dia tindrà enguany una segona fase d'ampliació de 200 metres quadrats més i el canvi dels equipaments i mobiliari. Entre les dues fases s'hauran invertit gairebé 700.000 euros, 250.000 dels quals en aquest primera fase que ha permès la inauguració aquest dilluns. Algunes de les mancances que s'han resolt amb el nou Hospital de Dia del Verge de la Cinta de Tortosa ha estat la manca d'una sala d'espera adequada per als pacients, que havien d'esperar als passadissos de trànsit general. "Veure'ls als passadissos de més circulació feia una fiblada al cor", ha apuntat Ismael Piñas, gerent de la regió sanitària de les Terres de l'Ebre. El nou Hospital de Dia de Tortosa també soluciona la manca d'espai suficient, sobretot des del creixement de la demanda de boxes i butaques entre l'any 2009 i el 2014. Com han destacat també el cos de professionals que hi treballa, el nou hospital polivalent i hematooncològic corregeix la dispersió dels procediments per diferents servis hospitalaris i cohesiona els processos assistencials que necessiten els malalts en el nou espai. De moment compta amb 14 boxes i seients i en la segona fase d'ampliació d'aquest any se'n faran 10 més, 24 en total. També s'ha creat 6 noves consultes externes, 4 d'oncologia, 2 d'hematologia i una consulta d'infermeria. En total s'han invertit 250.000 euros. La segona fase que també inclou la dotació d'equipaments per ales consultes, la sala d'espera i l'àrea de tractaments, preveu una inversió de 456.600 euros, gairebé 707.000 euro en total. El centre ajudarà a reduir el nombre d'estades evitables amb una durada de menys d'un dia a l'Hospital facilitant així el drenatge al Urgències, l'augment de l'activitat quirúrgica i del nombre de visites a Consultes Externes. Inauguració amb absències L'alcalde De Tortosa, Ferran Bel, ha destacat que les inversions, sobretot els darrers quatre o cinc anys, no s'han aturat a l'Hospital Verge de la Cinta, tot i l'anunci que es va fer anys enrere de construcció d'un nou hospital de referència ebrenc. Bel ha apuntat que el nou Hospital de Dia s'emmarca en la nova planificació del Verge de la Cinta i que suposarà "un salt qualitatiu" sobretot per als usuaris. L'alcalde ha volgut assenyalar que la inauguració del nou servei s'ha fet en absència d'algunes de les persones "responsables" que han impulsat la millora, com el conseller destituït Toni Comín o el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, entre d'altres.
|
Societat
|
Salut
|
La CUP planteja un Procés Constituent amb un Fòrum Social participatiu, una Assemblea amb "plens poders" i un RUI. Els anticapitalistes detallen a les conclusions de la comissió que caldran tres fases per garantir la participació, la desconnexió de l'Estat i la ratificació en referèndum de la Constitució. La CUP ha presentat les conclusions que planteja a la comissió del Procés Constituent, que acaba d'acabar els seus treballs. Al document, els anticapitalistes presenten un procés que caldria abordar "en tres fases" i que va des d'un procés participatiu fins al referèndum per la nova Constitució catalana, passant per la desconnexió de l'Estat. Per a la CUP, el Procés Constituent ha d'incloure la creació d'un Fòrum Social Constituent on la societat organitzada i els partits plantegin preguntes per a una "consulta multireferendària" que aportaria "mandats vinculants" per redactar la Constitució. També preveu la celebració d'un RUI quan s'aprovin les lleis de desconnexió de l'Estat, i que serviria per activar una Assemblea Constituent que, segons la CUP, tindria "plens poders" i les decisions de la qual no serien "susceptibles de control, suspensió o impugnació per part d'un altre poder, jutjat o tribunal".
|
Política
|
Parlament
|
La dona assassinada a Valls presentava una vintena de lesions de defensa i ganivetades “mortals de necessitat”. Els psicòlegs subratllen la “fredor afectiva” i els trets “antisocials” del processat. La dona assassinada en un pis de Valls l’abril del 2016 es va intentar defensar del seu agressor, però va rebre diverses ganivetades “mortals de necessitat”, especialment al coll, que van produir una pèrdua sanguínia massiva i una pèrdua de consciència molt ràpida. Segons han declarat aquest dijous els pèrits forenses a l’Audiència de Tarragona, la víctima, de 47 anys, presentava una vintena de lesions defensives, sobretot a les mans. L’estudi del cadàver assenyala que l’agressor va començar a agredir la víctima “cara a cara”, possiblement estant drets, però que després la va ferir reiteradament un cop ella ja estava estesa a terra. Els psicòlegs han subratllat la “fredor afectiva” i els “trets antisocials” de Iulian S.O., de 41 anys, si bé han conclòs que no pateix cap patologia psíquica. Els pèrits han definit el processat com una persona “dura”, “impulsiva”, “gelosa” i, fins i tot, amb “certa predisposició a la violència”. Un dels aspectes que més els va sobtar, han dit, va ser la “manca d’expressivitat emocional” i el “discurs pla” que emprava per referir-se al crim en les diferents exploracions psicològiques. Els pèrits han sostingut que un consum excessiu d’alcohol podria haver fet que l’home es desinhibís i actués de forma més agressiva, però el seu elevat nivell de tolerància a l’alcohol posa en qüestió que hi hagués falta de control del seu comportament, segons han manifestat. En aquest sentit, els forenses i psicòlegs han detallat que l’home consumia alcohol de forma esporàdica i, puntualment, de forma abusiva sense presentar criteris de dependència. S’estima que, en el moment dels fets, l’home presentava una taxa d’1,69 grams d’alcohol per litre de sang, però això pràcticament no va afectar a les seves capacitats. En aquest cas, han insistit els experts, ho hagués fet en el seu nivell “més lleu”. Fins i tot, no han descartat que, per la seva manera de ser, l’home hagués pogut actuar violentament sense haver begut.
|
Societat
|
Judicial
|
Mauri: "En una democràcia plena Cuixart no hauria de declarar en aquest judici contra la democràcia". El vicepresident d'Òmnium assegura que l'entitat se sent orgullosa de tenir un president que aquest dimarts defensarà "els drets i llibertats col·lectives". El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha fet referència a les paraules de Felip VI que aquest diumenge va assegurar que a l'estat espanyol hi ha una "democràcia plena". "En una democràcia plena Cuixart no hauria de declarar en aquest judici contra la democràcia", ha afirmat des de les portes del Tribunal Suprem (TS), on aquets dimarts el president de l'entitat, Jordi Cuixart, declara com a acusat per l'1-O. Tot i així, Mauri ha volgut remarcar que avui també és un dia d'orgull per a Òmnium i els seus 140.000 socis per tenir un president que defensarà els drets i les llibertats col·lectives i "acusarà l'Estat de vulnerar aquests principis fonamentals". I és que, segons ha afegit, Cuixart no s'ha de defensar de res perquè no ha comès cap delicte. Mauri ha recordat que Òmnium és l'entitat cultural amb més socis d'Europa i ha reivindicat els seus 58 anys d'història "treballant per la llengua, la cultura i la cohesió social". "Ens sentim profundament orgullosos de tenir Cuixart presidint l'entitat. Avui defensarà els drets i llibertats col·lectives. És un orgull pels socis que avui Cuixart ens representi en aquest judici contra la democràcia", ha afegit.
|
Política
|
Entitats
|
Detenen un conductor a Sant Pere de Ribes per circular sense carnet ni assegurança i intentar atropellar un policia local. L’home ha accelerat en direcció a dos agents que estaven fent un control de trànsit. La Policia Local de Sant Pere de Ribes (Garraf) ha detingut aquesta mitjanit el conductor d’un vehicle que circulava sense carnet i hauria intentat atropellar un agent policial. Segons ha informat l’Ajuntament del municipi, l’arrestat tampoc tenia l’assegurança en vigor i circulava amb l’ITV caducada. Els fets han passat en el marc d’un control de trànsit, quan l’home, que viatjava amb un acompanyant, ha accelerat el vehicle en direcció els dos agents de la Policia Local. Després d’esquivar el cotxe, un dels dos policies ha iniciat una persecució fins que ha detingut el conductor, acusat de tres delictes: contra la seguretat del trànsit -per conduir sense carnet-, desobediència i atemptat a l’autoritat. L’arrestat passarà properament a disposició judicial, mentre el vehicle ha estat traslladat al dipòsit municipal.
|
Societat
|
Policial
|
Societat Civil Catalana creu que la sentència del TJUE sobre Junqueras és "un gol per l'escaire". Sánchez Costa demana deixar de "jugar a la defensiva" i que l'Estat tingui un projecte "il·lusionant". El president de Societat Civil Catalana, Fernando Sánchez Costa, ha considerat "un gol per l'escaire" a l'Estat la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a eurodiputat. En una entrevista amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN), ha lamentat que l'Estat espanyol "ha jugat massa al 'catenaccio', a la defensiva", i no s'ha plantejat "guanyar el partit". "Quan jugues només a la defensiva i et marquen un gol, llavors és una situació complicada i difícil", ha dit, per la qual cosa ha demanat "al conjunt d'Espanya" que es prengui "molt seriosament el que passa a Catalunya i que tingui una estratègia de mitjà i llarg termini". "Que inverteixi recursos, que inverteixi intel·ligència, que posi en marxa projectes culturals, mediàtics i diversos que permetin aquest relligament" dels catalans amb l'Estat. Cal "un relat il·lusionant", ha conclòs. Sánchez Costa ha rebutjat les veus que s'han alçat contra la Unió Europea arran de la decisió del TJUE i ha defensat el projecte comunitari. "Hi creiem fermament i, per tant, acatem les sentències i el que ens diguin les institucions europees, però això no vol dir que no expressem la nostra decepció davant de determinades respostes", ha advertit. I és que el president de Societat Civil Catalana percep "un cert flaire anti-Espanya" per part dels països del nord d'Europa: "Existeix un cert complex de superioritat que nosaltres rebutgem i denunciem". Aquesta mala fama de l'Estat s'ha vist agreujada pel fet que l'independentisme "ha jugat molt bé les seves cartes internacionals" i ha dut a terme "una diplomàcia molt del segle XXI, basada en relacions informals amb la societat civil i els mitjans de comunicació". Tot plegat, ha afirmat Sánchez Costa, mentre el Ministeri d'Afers Exteriors "segueix sent una mena d'elefant difícil de moure's en el teixit i realitat digital del segle XXI". Per això, ha exigit "una acció molt més enèrgica, forta i intel·ligent per part de la diplomàcia espanyola" per fer front al relat independentista. El president de l'entitat creu que l'Estat "viu una crisi d'autoestima molt forta", comparable a la de la pèrdua la sobirania espanyola a Cuba, Puerto Rico i les Filipines de l'any 1898, "i això només se supera amb un projecte fort i il·lusionant" i amb un "gran pacte d'estat". Aquest pacte, però, ha de passar també perquè els partits estatals "siguin incapaços d'asseure's i pensar en gran, en global", i no deixin la governabilitat en mans de l'independentisme. "Com pot ser que a Catalunya sempre i sistemàticament es posi d'acord l'independentisme per construir governs sòlids davant d'aquell objectiu comú i a la resta d'Espanya siguem incapaços d'una estratègia mínima i fonamental per defensar la nostra Constitució?", ha preguntat. Sánchez Costa no ha volgut concretar cap alternativa a un pacte del PSOE amb ERC per a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, però ha subratllat que "un govern d'àmplia base constitucional pot tenir múltiples formes". "Clar que es pot parlar amb l'independentisme. Nosaltres hem defensat sempre el diàleg dintre de la llei i de les institucions, però no pot ser que el govern d'Espanya depengui d'aquells que volen trencar el nostre país", ha conclòs.
|
Política
|
Entitats
|
El Govern crea el programa per a la presidència catalana de la Comunitat de Treball dels Pirineus 2019- 2021. Catalunya assumirà la presidència del Consorci de la CTP el proper dijous agafant el relleu de l'Aragó. El Govern ha aprovat la creació del programa per a la presidència catalana de la Comunitat de Treball dels Pirineus 2019-2021. La Generalitat de Catalunya rebrà el relleu de la presidència del Consorci de la Comunitat de Treball dels Pirineus, que ara exerceix l’Aragó, el 28 de novembre durant el Consell Plenari de l’entitat de cooperació transfronterera. El programa per a la presidència catalana té assignades les funcions d’organitzar les reunions del Comitè executiu i els Consells plenaris de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i elaborar-ne el pla de treball. També preveu realitzar el seguiment de les accions acordades per a l’execució del pla de treball. El programa consta de dos òrgans: els grups de treball i la coordinació. La Comunitat de Treball dels Pirineus és una associació de cooperació transfronterera creada per les regions franceses d’Aquitània, Migdia-Pirineus i Llenguadoc-Rosselló; les comunitats autònomes d’Euskadi, Aragó, Navarra i Catalunya, i el Principat d’Andorra. Es va constituir mitjançant el Protocol d’acord constitutiu de la Comunitat de Treball dels Pirineus, firmat a Bordeus el 15 d’abril de 1983.
|
Política
|
Govern
|
Òpera, vampirs i mitologia clàssica envaeixen el CaixaForum Barcelona en la seva temporada més variada. El Liceu, el V&A Museum de Londres i el Museo del Prado, noms propis que col·laboraran amb les mostres. El CaixaForum Barcelona arrenca la seva temporada "més transversal" amb els vampirs, l'òpera, el surrealisme, la fotografia i l'art clàssic com a protagonistes. De la mà de cèlebres institucions museístiques europees, com el Victoria and Albert Museum de Londres, el Centre Pompidou o el Gran Teatre del Liceu, l'equipament oferirà vuit mostres que complementaran el programa amb un ampli ventall de conferències, tallers, concerts i activitats orientats al públic familiar i educatiu. L'exposició 'Òpera. Passió, poder i política' donarà el tret de sortida al curs amb més de 300 objectes per embolcallar els visitants en un entorn "immersiu" que els permetrà descobrir vuit ciutats europees crucials per al món operístic.
|
Cultura
|
Arts
|
Corrochano assegura que l'ampliació del Prat es manté però assumeix que es pot endarrerir per la crisi de la covid-19. La T2 reobrirà a partir de l'1 d'agost excepte la part on operava Easyjet. La directora de l'aeroport del Prat, Sonia Corrochano, ha explicat aquest dijous que el projecte per millorar la capacitat de les pistes i la construcció de la terminal satèl·lit, prevista per al 2026, es manté vigent si bé ha admès que es podria endarrerir "potser un o dos anys" en funció de com evolucioni la recuperació després de la crisi de la covid-19. En una conferència a Diàlegs- Tribuna Sant Cugat Empresarial’, Corrochano ha insistit que la nova terminal compliria amb totes les garanties de sostenibilitat i que l'allargament de la tercera pista es faria amb "totes les compensacions que calgui". D'altra banda, la directora de l'aeroport ha dit que la T2 reobrirà les seves portes l'1 d'agost, excepte la part on operava Easyjet.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El rector de la UB preveu una baixada de les matriculacions el proper curs i afirma que serà "dràstica" en els màsters. Elias planteja habilitar centres de secundària per repartir alumnes i garantir el distanciament durant la selectivitat. La Universitat de Barcelona (UB) preveu una davallada de matriculacions el proper curs que serà "dràstica" en els màsters per l'aturada de la mobilitat estrangera. Així ho ha explicat el rector de la UB, Joan Elias, en una entrevista a l'ACN, on ha afirmat que també hi pot haver una baixada d'alumnes autòctons pels efectes econòmics de la covid-19. La UB quantifica en 21MEUR l'impacte d'aquesta crisi. La UB preveu que el curs vinent comenci al setembre però en format "mixt" combinant classes presencials i activitat telemàtica. D'altra banda, ha alertat que la selectivitat no es pot fer com es venia fent i ha posat sobre la taula que s'habilitin centres educatius de secundària per repartir els alumnes i complir les mesures de distanciament. Elias ha valorat que les universitats viuen un "estat d'emergència docent" ja que van haver de tancar els centres i traslladar tota l'activitat al món virtual "d'un dia per l'altre", quan no estan pensades per a això. "El nostre ADN és presencial, per molt que tinguéssim eines de tipus informàtic, la nostra forma de fer és presencial", ha manifestat. Tot i això, ha valorat que hi ha hagut una bona adaptació per part de tothom, des de PDI a alumnes passant pel PAS, i que sovint ha calgut "paciència" per anar completant els passos necessaris i solucionar problemes que hi podien sorgir. Tot i això, ha assegurat que les conseqüències no es limiten a aquest curs i ja preveu menys matriculacions el proper curs. "Preveiem una baixada de matriculacions provocada sobretot pels alumnes que no són catalans però també per alumnes catalans ja que la situació econòmica no serà la millor del món i impossibilitarà a molts joves poder accedir a màsters o a graus", ha declarat. De fet, ha explicat que hi ha classes de màsters on fins la meitat dels alumnes eren estrangers i que també hi ha alguns graus amb un volum important d'alumnes d'arreu de l'Estat. De cara al final d'aquest curs, un dels temes "greus" que han hagut de fer front és la manca de dispositius mòbils o connexió suficient d'alguns alumnes per poder seguir el curs en línia. Davant d'això, el centre universitari ha posat en marxa el programa Connecta UB, amb una dotació inicial de 100.000 euros que s'ha anat ampliat. A traves d'aquest, s'arribarà a "gairebé 400 alumnes" als que han proporcionat un ordinador i/o una connexió a internet. "Segur que no hem arribat a tothom però hem pogut resoldre les demandes que han fet els alumnes", ha declarat. Al tornar de Setmana Santa es va obrir una primera convocatòria per als que ja tenien beques en entendre que viuen una situació socioeconòmica "més dèbil" i s'acaba d'obrir la segona. Elias no ha descartat continuar fent aquestes dotacions ja que també han rebut aportacions d'entitats bancàries o de facultats. D'altra banda, han reforçat el programa de beques i ha demanat a la Conselleria d'Economia i Coneixement que reforci les beques salari o altres tipus d'ajuts per evitar que "cap alumne es quedi pel camí". Aposta per les avaluacions continuades Un altre dels neguits dels estudiants són les avaluacions del curs en marxa. El rector de la UB ha explicat que s'ha recomanat als professors que es faci una avaluació "fonamentalment continuada" i que s'evitin "al màxim" les avaluacions finals úniques. "Una avaluació final única en mode presencial és fàcil d'organitzar però en mode online és molt complicat", ha apuntat. De fet, ha posat com a exemples que tant la UNED com la UOC fan servir les avaluacions finals presencials. A més, es recomana que les avaluacions siguin "asíncrones", no en temps real, per evitar els problemes tècnics. En línies generals, es pretén una avaluació "el més segura i senzilla per a tothom i que eviti els possibles problemes tècnics que hi puguin haver". D'altra banda, en el cas que es facin exàmens en directe, el rector ha aprovat una resolució on s'explica que les proves orals on hi hagi un únic alumne i un únic professor s'enregistraran i això ha suscitat certa polèmica entre els estudiants. Elias ha defensat que l'enregistrament vol donar "garanties" a l'alumne. "Imaginem que un alumne no està conforme amb la nota, quina prova hi ha? Seria la paraula del professor contra la de l'alumne", ha plantejat. Ha afegit que els exàmens escrits també es guarden durant un temps per aquest motiu i ha alertat que si no queda cap evidència "provocaria indefensió total de l'alumne". A més, els professors també podran demanar que els alumnes ensenyin el DNI per identificar-se, com passa en exàmens normals com la Selectivitat, ha assegurat. Instituts per fer les PAU Precisament sobre la Selectivitat, Elias ha afirmat que no sap si es podrà fer entre el 7 i el 9 de juliol com està previst però el que sí que ha assegurat és que és "impossible" fer-la com s'havia fet fins ara. El rector ha afirmat que en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) hi ha una "massificació important" i que les universitats no disposen d'espai físic suficient per garantir les mesures de distanciament necessàries. Per això ha posat sobre la taula, i així ha fet arribar a la Generalitat, la necessitat d'habilitar més espais, com per exemple els centres d'educació secundària. L'objectiu seria "fer dispersió i poder seguir les indicacions de distanciament social i protecció sanitària". Sistema mixt el proper curs Les previsions de la UB, com la de la majoria d'universitats catalanes, és començar el proper curs amb un format mixt de docència que combini l'activitat presencial amb la telemàtica. Així, ha plantejat que hi podran haver menys alumnes a les aules, tot i que "tots hi passaran" en algun moment o altre. Algunes activitats docents més experimentals requeriran sí o sí la presencialitat i s'adoptaran mesures de seguretat. A més, s'ha plantejat que els professors puguin anar als seus despatxos a partir del proper curs per fer la docència i utilitzar així la connexió de que disposen les universitats, molt millor que la domèstica. Elias ha lamentat les afectacions de la crisi del coronavirus, també les personals, però ha instat a "fer ciència" de tot el que ha passat i en el futur avaluar l'experiència "per extreure les coses positives".
|
Societat
|
Universitats
|
Mar Lleixà relleva Ismael Piñas al capdavant de Salut a l'Ebre i assegura que mantindrà "una línia de treball continuista". Lleixà, que és infermera i psicòloga, prioritzarà el desplegament del Pla Estratègic de Salut de les Terres de l'Ebre. La infermera i psicòloga Mar Lleixà ha rellevat, aquest dilluns, al doctor Ismael Piñas com a directora dels serveis territorials de Salut a les Terres de l'Ebre. Lleixà, fins ara directora territorial d'Infermeria de l'ICS de les Terres de l'Ebre, ha deixat clar que la seva línia de treball serà "continuista" i ha confiat en trobar "complicitats" a l'hora de desenvolupar projectes que garanteixin la seguretat i la qualitat assistencial de les persones. Un dels primers projectes que la nova directora ebrenca de Salut vol implementar és el Pla Estratègic de Salut de les Terres, basat en les polítiques que s'adeqüen al Pla de Salut de Catalunya 2016-2020. El pla se centrarà en les persones, la continuïtat assistencial, i en diversos dispositius que donin resposta a les diferents etapes de la vida de les persones, sobretot a la gent gran, tenint en compte l'envelliment poblacional de les Terres de l'Ebre. Lleixà també espera resoldre els problemes de manca de professionals mèdics a les Terres de l’Ebre. "Hem de captar i, sobretot, saber retenir el talent al territori", ha defensat. Al mateix temps, Lleixà ha insistit en què cal donar continuïtat als projectes ja iniciats pel seu predecessor, Ismael Piñas, com la millora de l'accessibilitat i l'ampliació de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, la ubicació de la Unitat de Radioteràpia al centre, com també la implementació de la nova empresa púbica Salut Terres de l'Ebre que ha de gestionar l'Hospital Comarcal de Móra d'Ebre. Piñas ha apuntat que els projectes de l'Hospital de Tortosa s'estan redactant i hi ha un període de 8 mesos per presentar-los. També és així amb la Unitat de Radioteràpia, que tindrà el projecte redactat en 4 mesos. La previsió és que les obres comencin al 2019 en els dos casos. Pel que fa a l'Hospital de Móra d’Ebre, Piñas ha destacat que l'aplicació de l'article 155 va complicar la creació de la nova empresa pública, "un projecte complex" de per si, i ara ha de seguir els tràmits d'elaboració de les memòries funcional i econòmica, que ha d'aprovar després el Consell de Govern de Salut.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:La Plataforma Prou, l'Associació de Naturalistes i Poble Actiu de Sarrià de Ter denuncien Hinojosa al Seprona. Els veïns aposten per la via judicial per pressionar l'empresa a reduir la contaminació davant de la "passivitat" de l'Ajuntament i la Generalitat. La Plataforma Prou, l'Associació de Naturalistes de Girona i Poble Actiu de Sarrià de Ter (PAS) han denunciat conjuntament aquest dilluns a la tarda a l'empresa Hinojosa per vulnerar la contaminació ambiental al municipi del Gironès. La denúncia l'han presentat a la seu de la Guàrdia Civil de Girona, concretament al Seprona (Servei de Protecció de la Natura). Els veïns han optat per aquesta via després de la "passivitat" de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i la Generalitat per aconseguir que l'empresa aturi la contaminació que emet aquesta indústria a Sarrià. Els veïns de Sarrià de Ter (Gironès) s'han plantat davant de la contaminació que emet la fàbrica d'Hinojosa al municipi i aquest dilluns a la tarda la Plataforma Prou ha presentat una denúncia a Servei de Portecció de la Natura (Seprona) de la Guàrdia Civil de Girona. En l'escrit també s'hi ha adherit l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) i el partit Poble Actiu de Sarrià de Ter (PAS). En la denúncia contra la contaminació ambiental que emet aquesta factoria s'hi ha afegit totes les al·legacions que han presentat els veïns i l'Ajuntament de Sarrià en contra de la renovació de la llicència ambiental. Amb aquesta documentació, la portaveu de la plataforma, Elena Costa, demana a la Guàrdia Civil que "estigui al cas" i que revisin els nivells de contaminació que evoquen les màquines d'Hinojosa a Sarrià de Ter. Costa ha assegurat que aquesta denúncia arriba després de tres anys d'espera. Al principi comptaven en què l'Ajuntament els ajudaria a resoldre els problemes, però, "ha anat passant el temps i ningú no ha fet res". Per això van demanar "assessorament" a l'Associació de Naturalistes de Girona. Aquests els van aconsellar denunciar-ho al Seprona i finalment ho han materialitzat aquest dilluns. Elena Costa ha retret que "Esquerra Republicana -que governa a Sarrià de Ter- no pensa fer fora l'empresa" del municipi. Per això han hagut de recórrer a la via judicial. De fet, Costa ha recordat que des del primer moment han demanat al govern local que apliqués la normativa vigent sobre contaminació ambiental i olors. Tot i així, "s'han incomplert de forma sistemàtica i persistent". Per això van escriure una carta a Gabriel Rufián per demanar-li ajuda, però no en van tenir resposta. També van demanar al president del Parlament, Roger Torrent, -que era alcalde del municipi quan es va instal·lar Hinojosa- que intercedís per garantir el compliment de la normativa. Però segons Costa la resposta de Torrent va ser que els veïns havien de tenir paciència. Tot i així, Costa ha afirmat que la paciència se'ls ha acabat, sobretot perquè la contaminació està afectant a la salut dels veïns, més enllà del deteriorament en el medi ambient que comporta. La portaveu de la plataforma ciutadana ha afirmat que hi ha persones que "tenen mal de cap o que no poden dormir" a causa dels sorolls i olors que surten de la planta d'Hinojosa. Mobilitzacions en contra de la contaminació La denúncia presentada conjuntament per la plataforma ciutadana, l'ANG i PAS arriba poc més d'un mes després d'una manifestació en contra de la contaminació que emana de la factoria. En ella hi van participar unes 300 persones que protestaven pels sorolls i les olors que desprèn la fàbrica. Unes molèsties que s'han agreujat durant els mesos d'estiu, ja que molts veïns no podien obrir les finestres si no volien que la pudor i el soroll entrés a casa.
|
Societat
|
Moviments socials
|
Obre una línia d'ajuts de 10 MEUR per fomentar les energies renovables per a usos tèrmics i elèctrics. L'objectiu és contribuir a descarbonitzar la indústria. Aquest divendres ha obert la línia d'ajuts per fomentar l'ús d'energies renovables per a usos tèrmics i elèctrics a Catalunya amb una dotació de 10 milions d'euros. Els objectius de la iniciativa són contribuir a descarbonitzar la indústria i aprofundir en l'aprofitament de recursos energètics autòctons i biosostenibles, com la biomassa, per part de les empreses catalanes. També es pretén incentivar la creació de comunitats energètiques i sistemes de renovables participats. El departament d'Empresa, a través de l'Institut Català d'Energia (ICAEN) ha definit els criteris per l'aplicació dels ajuts a Catalunya, tot i que els diners els gestiona l'Institut per la Diversificació i Estalvi de l'Energia d'Espanya (IDAE). Es destinaran 8,1 milions d’euros a l’aprofitament de les energies renovables per a usos tèrmics. Els projectes per a utilitzar la biomassa en l’àmbit industrial, amb una potència d’entre 0,5 MW i 3 MW, comptaran amb una partida de 2,5 milions d'euros; les instal·lacions d'energia solar tèrmica de més de 50 kW per a usos industrials o de serveis disposaran d'una línia d'1,5 milions d'euros; i 1 milió d'euros s'orientarà a les aplicacions de la geotèrmia o la hidrotèrmia de més de 50 kW en la indústria o els serveis. Per a les actuacions que contemplin l'aprofitament energètic del biometà es reservarà una dotació de 2,35 milions d’euros. Finalment, es destinaran 0,75 milions d’euros a projectes de xarxes de calor i/o fred que funcionin amb biomassa, geotèrmia, energia solar tèrmica o biometà, ja sigui en la indústria, en els serveis o en l’àmbit residencial. Per a la utilització d'energies renovables per a usos elèctrics es pressupostaran 1,9 milions d’euros. D'aquesta partida es destinaran 1,25 milions d'euros a projectes d'energia fotovoltaica en l'àmbit industrial o en els serveis, amb una potència d'entre 100 i 500 kW; les actuacions que contemplin l'ús del biogàs agroindustrial i industrial disposaran d'un pressupost de 0,15 milions d'euros, i finalment hi haurà mig milió d'euros al foment de comunitats d'energies renovables amb solar fotovoltaica o eòlica.
|
Economia
|
Energia
|
Joaquim Forn confirma que es presenta com a cap de llista per Barcelona. "Em presento perquè hi tinc dret. No fer-ho, seria acceptar les raons de qui ha construït artificiosament la narrativa que em manté a presó", argumenta. L'exconseller Joaquim Forn ha confirmat aquest dimecres que es presenta com a cap de llista per Barcelona a les eleccions municipals del maig. Ho ha anunciat a través del seu compte de Twitter. "Em presento perquè hi tinc dret. No fer-ho, seria acceptar les raons de qui ha construït artificiosament la narrativa que em manté a presó. Soc innocent i em sento lliure. No accepto que per estar tancat no pugui posar en marxa el projecte de transformació que tinc per Barcelona", ha afegit Forn, que fa més d'un any que està en presó preventiva. Forn assegura que compta amb el "talent, l'experiència i el compromís" de Neus Munté, que va guanyar les primàries del PDeCAT. I conclou que es presenta perquè té Barcelona "al cap i al cor" i recorda que n'ha estat primer tinent d'alcalde.
|
Política
|
Partits
|
El Vida supera la xifra d'abonaments venuts l'any passat quan falten tres mesos pel festival. L'organització està a l'expectativa de poder utilitzar el Molí de Mar després del revés judicial del festival Nowa Reggae. El Vida ha superat la xifra d'abonaments venuts l'any passat quan encara falten tres mesos pel festival d'aquest 2016. A hores d'ara se n'han venut 5.250, mentre que pel 2015 se'n van distribuir 4.500 en total. Xavier Carbonell, co responsable del Vida, atribueix l'èxit a "un efecte bola de neu" després de la bona acollida de les dues primeres edicions. Aquest any el Vida es celebrarà del 30 de juny al 3 de juliol als jardins de la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú, on s'incorporarà un cinquè escenari. Al mateix temps, s'ampliarà la programació al recinte del Molí de Mar. L'organització, però, està a l'expectativa de la decisió que prengui el govern de Vilanova sobre l'ús d'aquest espai, després que una recent sentència del TSJC hagi anul·lat la llicència al festival Nowa Reggae -que també es feia al Molí de Mar-. El jutge considera que els concerts en aquest recinte impedeixen el descans dels veïns. Aquest dijous s'han presentat les novetats del Vida 2016, que arriba marcat per l'increment de la venda d'abonaments. "L'acollida està sent espectacular", ha celebrat Xavier Carbonell a l'ACN. Pels organitzadors, el volum d'abonaments venuts reflecteix el "creixement exponencial" que està vivint al festival, tal com ells s'havien marcat d'un inici. En aquest sentit, ha explicat que "el Vida no pretenia ser una astracanada d'una edició, sinó que és un plantejament per anar creixent". Dins el creixement, aquest any destaca l'ampliació d'escenaris i programació. Un dels nous escenaris serà a la Masia d'en Cabanyes, mentre que el Molí de Mar –on antigament s'hi celebrava el Faraday, predecessor del Vida- acollirà les sessions diürnes tant de dissabte com de diumenge, a part de consolidar el concert inaugural del dijous al vespre. El fet que els nous concerts previstos siguin en horari diürn dóna optimisme als organitzadors de cara a possibles queixes dels veïns que han guanyat la sentència vers el festival Nowa Reggae –i que també van denunciar el Faraday, tot i que encara no hi ha veredicte sobre aquest cas-. Xavier Carbonell confia que la programació sigui respectada, però admet que l'ús de l'espai és una qüestió que "està en mans municipals", ja que seran els tècnics i el govern els qui determinaran si el Molí de Mar pot acollir concerts. Més allotjament i transport D'altra banda, el Vida 2016 reforça tant l'oferta d'allotjament com de transport. En el primer dels casos, s'ampliaran les prestacions de la zona d'acampada i s'ha doblat l'oferta de Bungalows dels càmpings de Vilanova que es poden reservar des de la pàgina web del festival. Pel que fa al transport, hi haurà un nou servei de busos llançadora entre Vilanova i Sitges. Xavier Carbonell ha apuntat que el Vida acull més d'un 6% de públic internacional, el qual escull Sitges per dormir. Al mateix temps, està previst incrementar la freqüència dels busos que connecten la Masia d'en Cabanyes amb diferents punts de Vilanova i la Geltrú. Pel que fa a la mobilitat amb fora de la comarca, Renfe activarà dos serveis extraordinaris en direcció Barcelona les matinades de dissabte i diumenge –a la 1.45 h i a les 3.45 h-, i un altre la matinada de dilluns, a les 00.30 h. En paral·lel, Renfe també oferirà descomptes del 30% en els bitllets AVE i llarga distància per assistir al Vida. Noves confirmacions Aquest dijous, a banda de les novetats de l'estructura del festival, també s'han conegut noves incorporacions al cartell del Vida, que ha estat detallat en dies i horaris. Nada Surf, Rodrigo Amarante, Basia Bulat, Guille Milkyway, Ultimate Painting i Mòdena DJs són els últims noms que s'han sumat a la programació del festival, que ja es va començar a desgranar l'estiu passat, quan es va confirmar el concert de The Divine Comedy.
|
Cultura
|
Música
|
Mossos i Policies Locals col·laboraran per detectar processos de radicalització islamista. S'establirà un protocol per facilitar la col·laboració entre administracions i valorar els possibles casos. Mossos d'Esquadra i Policies Locals col·laboraran per detectar processos de radicalització islamista a través del programa Proderai (Procediment de Detecció de la Radicalització Islamista). Es tracta d'establir una metodologia de treball "àgil i eficient" que permeti els diferents cossos policials detectar fenòmens en què hi hagi indicis de radicalització islamista. El programa s’ha impulsat en l’àmbit de l’execució penal i policial i des del 2009 s'ha enfocat a formar els Mossos d'Esquadra. Des de principi d'any aquests estan impartint formació a les Policies Locals per detectar casos d'aquest tipus i per establir els millors protocols de col·laboració. Pel que fa al marc policial, el Proderai s’ha dut a terme en dues fases. La primera, iniciada el 2012, va servir per formar les unitats de policia de proximitat dels Mossos d’Esquadra en la detecció d’aquestes dinàmiques de radicalització islamista. La formació es va adreçar a les Oficines de Relacions amb la Comunitat, els Grups de Proximitat i els Grups d’Atenció a la Víctima. El programa va tenir una segona fase a finals del 2013 que es va ampliar a altres unitats dels Mossos. Un cop acabada aquesta fase, la segona meitat del 2015, i amb la voluntat d’implicar tota la policia de Catalunya en la detecció d’aquests processos, els Mossos han impartit formació específica als comandaments de les policies locals d’arreu del territori des d'aquest febrer. S'ha tramès coneixement sobre com detectar processos de radicalització islamista i conscienciar sobre la importància del traspàs d’informació. I també formació per establir dinàmiques de col·laboració i mecanismes i procediments de valoració de possibles casos. En l’àmbit de l’execució penal, el Proderai va començar el 2008, quan es van començar a definir els primers indicadors per identificar els processos de radicalització en centres penitenciaris. A partir del 2011 es van posar en marxa diverses jornades formatives amb presència dels directors de presons de tot Catalunya, caps de servei, funcionaris i tècnics especialistes en serveis penitenciaris.
|
Societat
|
Judicial
|
El PPC acusa Torra d'emprar un llenguatge "bel·licista" que "hi ha gent que es pot prendre al peu de la lletra". Serrano vincula l'arenga del president als CDR del 2018 amb les detencions d'aquest dilluns. El secretari general del PPC, Daniel Serrano, ha acusat el president de la Generalitat, Quim Torra, d'utilitzar un llenguatge "bel·licista" i l'ha vinculat a les detencions d'independentistes que la Guàrdia Civil ha efectuat aquest dilluns en diverses localitats. En una roda de premsa, el diputat popular ha advertit que "hi ha gent que es pot prendre al peu de la lletra" crides com la que Torra va fer als Comitès de Defensa de la República (CDR) el 2018, quan els va a animar a "apretar", i ha assegurat que "part del que ha passat aquest matí té el seu responsable en el senyor que està ocupant el Palau de la Generalitat". Per això, ha exigit al Govern que condemni "les presumptes accions que volien dur a terme" els arrestats. Serrano també ha titllat Torra de "governant insubmís" i li ha demanat que abandoni aquesta "actitud". "Quan no clama perquè els CDR apretin, clama dient que incomplirà les resolucions judicials", ha lamentat, alhora que ha celebrat l'actuació de la Guàrdia Civil. "L'estat de dret a Espanya sempre preval enfront dels qui, amb violència o sense, volen trencar la pau", ha afirmat.
|
Política
|
Partits
|
El Priorat estrena el primer institut escola de Catalunya vinculat a una Zona Escolar Rural. El centre ubicat a Cornudella comparteix projecte amb les escoles de Prades, Poboleda i Ulldemolins. L’escola i l’institut de Cornudella de Montsant (Priorat) s’han fusionat aquest curs per convertir-se en l’Institut Escola Montsant, el primer de Catalunya vinculat a una Zona Escolar Rural (ZER). El centre comparteix projecte amb les escoles rurals de Prades, Poboleda i Ulldemolins, que agrupen 90 alumnes més. La voluntat d’aquest projecte experimental al país és cohesionar i arrelar els alumnes al territori per contribuir a frenar la despoblació, segons explica a l’ACN la directora de l’institut escola, Mònica Ganduxé. Els gairebé 150 alumnes d’entre P3 i 4t d’ESO han començat el curs amb els nervis i l’emoció habituals, i repartits en comunitats en lloc de cicles. El centre estrena espais i equipaments que els pares i mares van ajudar a adequar durant l’estiu.
|
Societat
|
Educació
|
Prop de la meitat dels majors de 65 anys utilitzen Facebook i WhatsApp per combatre la soledat. Segons un estudi, el 67% de les persones grans se senten soles. El 44% de la gent gran, majors de 65 anys, veuen les xarxes socials com el primer instrument per no sentir-se soles. Majoritàriament utilitzen Facebook i Whatsapp per connectar-se amb el seu entorn. Les trucades als familiars i amics són la segona via, amb un 23% dels casos. Així ho demostra l'estudi 'La soledat de les persones grans', elaborat per l'Associació Serveis Integrals per a l'Envelliment Actiu (SIENA) i promogut per Mémora, que xifra en un 67% les persones majors de 65 anys que se senten soles, un percentatge més acusat en el cas dels homes vidus, que arriba al 89%. L'informe s'ha presentat aquest dimecres en el marc de la Fira Gran que enguany arriba a la 21a edició amb 450 activitats gratuïtes i l'objectiu de superar les 30.000 visites. L'estudi també demostra que el 15% de la gent gran fa cursos presencials fora de casa, va al gimnàs, se'n va a la plaça del poble o al mercat, centre cívic o a la biblioteca per interaccionar amb la resta de les persones i evitar la soledat. Només un 18% de les persones grans no utilitza cap d'aquestes opcions perquè assegura no sentir-se sol. La soledat entre les dones és més acusada entre les separades, un 78% assegura que s'ha sentit sola, un percentatge similar en vídues, un 7%. Així, l'enquesta demostra que les dones participen més activament en les activitats del seu entorn i que tenen una xarxa social més variada. Pel que fa a les vacances, el 69% de les persones enquestetes assegura que en farà aquest estiu i només un 31% assegura que es quedarà a casa. D'entre les que no en faran, el 33% és per motius econòmics i un 23% per no molestar o per no saber amb qui anar-hi. L'enquesta s'ha fet a 864 persones majors de 65 de Catalunya durant els mesos d'abril i juny d'enguany i s'ha presentat aquest dimecres durant la inauguració de la FiraGran, un saló que arriba a la 21a edició. Estarà obert fins dissabte a les Drassanes de Barcelona amb 450 activitats gratuïtes, com ara una gran caminada, una trobada sardanista o un festival de corals. El certamen també premia aquest any Ventura Pons, Federico Mayor Zaragoza i Joan Majó amb els premis Fundació FiraGran 2019. Llum Delàs, recollirà el guardó per la seva dedicació a favor de la gent gran desfavorida i a l'Associació Dret a Morir Dignament a Catalunya. El guardó que reconeix una iniciativa a favor de la gent gran és per a Age Plataforme Europe, programa de la Unió Europea que lluita en contra de la discriminació de la gent gran.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Mor un motorista en un accident a l'A-2 a l'altura de Jorba. El sinistre ha tingut lloc a tres quarts de set del matí d'aquest divendres. El conductor d'una motocicleta ha mort aquest divendres al matí després de patir un accident a l'A-2, al quilòmetre 545, a l'alçada de Jorba en sentit Lleida. Dues ambulàncies del SEM, dues dotacions dels Bombers i cinc dels Mossos d'Esquadra s'han desplaçat al lloc dels fets. Les causes de l'accident s'estan investigant. El sinistre ha obligat a tallar un carril durant les primeres hores del matí, cosa que ha generat retencions. És la 113a víctima mortal a la xarxa viària de Catalunya aquest 2019.
|
Societat
|
Trànsit
|
El Govern posarà en marxa la nova empresa pública de salut de la Catalunya Central "en les properes setmanes". Vergés diu que encara no s'ha traspassat l'hospital de Berga al CatSalut perquè falten "informes i tràmits". La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat que la nova empresa pública de salut de la Catalunya Central, que està previst que s'anomeni Salut Catalunya Central, entrarà en funcionament "en les properes setmanes". Ho ha dit en resposta a una pregunta del PSC-Units durant el ple del Parlament d'aquest dimecres, en què ha detallat que l'empresa encara no està en funcionament perquè "calen tots els informes i tràmits adequats" perquè sigui "robusta i no causi cap problema en origen". Salut Catalunya Central, depenent del CatSalut, ha de passar a controlar l'Hospital Sant Bernabé de Berga, que ara gestiona el consistori berguedà, i acabar amb l'inconvenient que "el pressupost de l'hospital superi el de l'Ajuntament", ha indicat Vergés.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Ferit un home en un tiroteig a Sant Adrià de Besòs. Els Mossos busquen l'autor dels trets. Un home ha resultat ferit aquest divendres en un tiroteig a la via pública a Sant Adrià de Besós. Els fets han tingut lloc a l'exterior d'un garatge ubicat passeig de la Pollancreda número 22 del municipi, a tocar del riu Besòs, passsats dos quarts de vuit del matí. Segons han explicat a l'ACN fonts veïnals, la víctima és un veí de la població "de mitjana edat" i que "aparcava el seu camió cuba a l'interior del local on ha passat l'incident". Afirmen que es tracta d'una persona "treballadora" i que mai havia donat cap problema. Els Mossos d'Esquadra estan buscant l'autor, que hauria disparat diversos trets. Els veïns del passeig de la Pollancreda de Sant Adrià de Besòs s'han despertat aquest divendres sobresaltats en sentir un fort soroll "com de petards" al carrer. Alicia Balea, una veïna del barri, ha explicat que es trobava al llit quan a quarts de vuit del matí ha sentit "dues detonacions molt fortes que semblaven cops de martell", ha comentat. Balea ha indicat que mai abans havia vist res estrany i que aquesta zona del municipi és "tranquil·la". Pel que fa a la víctima, Balea ha explicat que es tracta d'un home de mitjana edat que tenia un camió cuba. "Era un senyor corpulent que venia aquí cada dia i aparcava el camió dintre aquest local", ha indicat. En aquest mateix sentit s'han expressat els empleats del taller mecànic Layache, ubicat al número 21 del passeig de la Pollancreda, que han dit que es tracta d'un home "treballador" i que mai havia donat cap problema.
|
Societat
|
Successos
|
La Fiscalia Anticorrupció demana 4 anys i mig de presó per a l’exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué. El jutge del Vendrell acorda l’obertura de judici oral pel cas dels lloguers, que passarà a l’Audiència de Tarragona. La Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys i mig de presó i vuit d’inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic per a l’exalcalde de Torredembarra Daniel Masagué (CiU), acusat dels delictes de malversació i prevaricació per la presumpta adjudicació a dit del lloguer de dos locals. A més de l’exalcalde, entre els encausats hi ha sis regidors i exregidors, quatre extècnics municipals, un advocat i dos empresaris, la majoria dels quals s’enfronten a penes d’entre dos i quatre anys de presó. La investigació s’emmarca en la peça separada número 1 del conegut com ‘cas Torredembarra’ de presumpta corrupció al municipi. El jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell ja ha finalitzat la instrucció de la peça i ha acordat l’obertura de judici oral, declarant la competència de l’Audiència de Tarragona sobre la causa.
|
Societat
|
Judicial
|
Estafen 400.000 euros al Copate amb el canvi fraudulent del número de compte corrent d'un proveïdor. L'Ajuntament d'Amposta també ha estat víctima d'un frau similar amb serveis de l'Hospital Comarcal i la residència. El Consorci de Serveis Agroambientals de les Terres de l'Ebre (Copate) ha estat víctima d'una estafa de 400.000 euros amb el canvi fraudulent del número de compte corrent de l'empresa que gestiona les deixalleries. Utilitzant adreces de correu electrònic i documents falsos, van suplantar la identitat de Nordvert, societat del grup Sorigué, per modificar el compte bancari on es transferien els pagaments i apropiar-se'ls. Segons ha pogut saber l'ACN, la denúncia dels fets al jutjat de Tortosa ha permès recuperar la meitat dels diners sostrets. No és l'únic cas al territori: els Mossos investiguen el frau de 43.000 euros de la facturació pel servei de bugaderia de l'Hospital Comarcal i la residència d'avis d'Amposta, de titularitat municipal. Estafes executades amb procediments idèntics; a través de la xarxa i amb un important grau de sofisticació; dirigides a administracions públiques locals i empreses que els presten serveis; pràcticament coincidents en el temps; i utilitzant comptes d'una mateixa entitat bancària online per apropiar-se dels diners. L'amenaça de la qual els cossos policials i els experts en seguretat informàtica han estat alertant constantment durant els últims anys està causant ara estralls en diverses institucions de les Terres de l'Ebre. El delinqüent o delinqüents, amb possibles connexions amb grups de l'Europa de l'Est, han aconseguit saltar-se tots els filtres de seguretat i rígids procediments de les administracions públiques per aconseguir, amb relativa facilitat, poder ingressar centenars de milers d'euros als seus comptes corrents que havien d'ingressar les empreses contractades. El Copate, l'ens integrat pels ajuntaments i els consells del Baix Ebre i el Montsià, encarregat de la gestió dels residus o els tractaments de plagues, ha estat víctima del cop més important. Al mes de novembre de l'any passat, els serveis administratiu de l'organisme van rebre un correu electrònic corporatiu, fent-se passar per Nordvert, sol·licitant que procedissin a canviar el número de compte on se'ls transferien els pagaments pel servei. "No havia dubte: era un correu corporatiu com el de l'empresa suplantada, utilitzant el mateix logo i imatge corporativa", relata el president del Copate, Joan Alginet, que qualifica el frau com l'obra d'"autèntics professionals". El departament d'intervenció de l'ens públic va respondre la petició dels estafadors requerint la sol·licitud formal per part del responsable de l'empresa titular així com el certificat de l'entitat financera acreditant la titularitat del nou compte, com se sol fer en aquests casos. De fet, els documents que va rebre el Copate incloïen tota la informació legal i fiscal de la societat, la suposada signatura d'un dels seus responsables i el document bancari d'ING amb aparença de plena legalitat, segons remarca Alginet. El canvi es va fer efectiu i els pagaments es van començar a fer al nou compte. Tot va acabar esclatant quatre durant la primera quinzena de febrer, quan l'empresa Nordvert va retreure als responsables del Copate que no havia percebut les transferències pels serveis prestats durant els últims quatre mesos. Le gestions immediates de la intervenció amb els bancs propis van permetre aturar el pagament d'uns 30.000 euros dels 400.000 que s'havien transferit. Recuperats 200.000 euros Alginet va denunciar ràpidament el cas al jutjat de guàrdia de Tortosa. L'empresa suplantada ho va fer en una comissaria dels Mossos a Barcelona. L'acció de les autoritats judicials va aconseguir bloquejar el compte d'ING utilitzat pels estafadors, però ja era massa tard: ni rastre dels diners. Va ser llavors quan el Copate va iniciar un procediment per confirmar els números de compte bancaris dels proveïdors i evitar més sorpreses. Novament, i des de la mateixa suposada adreça de correu electrònic de l'empresa suplantada, van respondre demanant un altre canvi de compte. L'avís a les autoritats judicials i el consegüent bloqueig d'aquest segon compte va permetre immobilitzar, aquest cop sí, uns 170.000 euros. En total doncs, s'han pogut "recuperar" uns 200.000 euros, la meitat de la xifra estafada. Poc després de descobrir l'estafa, explica el president que va informar la comissió de govern i la junta de portaveus dels fets, demanant-los discreció per ajudar a resoldre favorablement. Les diligències judicials continuen en marxa, però reconeix que l'estat d'alarma pel coronavirus ha alentit la investigació judicial del cas. Les indagacions, entre d'altres aspectes, han permès esbrinar que el titular dels comptes per cometre el frau era un ciutadà de nacionalitat espanyola que hauria efectuat transferències a altres persones ubicades a països de l'Est dins la Unió Europea. De moment, la possible restitució dels pagaments reclamada per l'empresa suplantada es manté aturada a l'espera de la resolució definitiva del cas. Alginet considera que, a "efectes comptables", l'ens ja va fer efectives les transferències que li pertocaven pels serveis prestats per Nordvert. "Vam fer-ho al CIF i al número de compte corrent vinculat de l'empresa suplantada", precisa. El Copate, a més, ha ampliat la denúncia judicial a l'entitat financera ING, com a responsable subsidiària dels fets, per autoritzar la transferència de diners a un compte el titular del qual no era qui declarava ser. "Defensarem la corporació fins a les últimes conseqüències. Hem estat suposadament estafats, víctimes d'un delicte i hem de defensar els interessos de la corporació. Hem fet els passos comptables i administratius que tocaven, la fiscalització prèvia i els pagament", ha declarat el president de l'organisme, tot defensant els procediments i mecanisme de control davant d'aquests casos. "Altra cosa és que haguem de posar un departament d'investigació criminal als departaments d'intervenció. Llavors potser sí que ho haguéssim detectat", remarca. El president del Copate, que s'ha compromès a lluitar perquè es puguin recuperar "tots els diners" i exigir les pertinents responsabilitats "a qui pertoqui", ha llançat un crit d'alerta a les administracions públiques perquè redoblin la vigilància davant de possibles casos aquest. "No estem parlant d'aficionats: són professionals. Que administracions públiques i empreses revisin i vagin molt en compte, perquè de la mateixa manera que hem estat nosaltres i altres administracions, pot ser qualsevol", ha tancat. Frau de 43.000 euros a Amposta De dimensions financeres força menors, 43.000 euros en total, els procediments emprats per cometre el frau que ha patit l'Ajuntament d'Amposta són pràcticament idèntics als del Copate, fet que apuntaria cap a la mateixa autoria. En aquest cas, van utilitzar una adreça falsa de correu electrònic per suplantar la identitat de l'empresa Ilunion, contractada per donar el servei de bugaderia de l'Hospital Comarcal i la residència d'avis, equipaments de titularitat municipal. La petició, com en el cas de l'organisme ambiental, va arribar també al novembre. Els estafadors també van presentar documents falsos amb aparença legal –tant la certificació de l'empresa, amb la signatura d'un treballador sense responsabilitats financeres, com el certificat del compte bancari, també d'ING- per aconseguir que els pagaments de la seva facturació mensual fossin transferits a un altre compte bancari. L'estafa es va descobrir cap al març, quan el proveïdor es va queixar formalment a l'alcalde, Adam Tomàs, de que no havia cobrat durant els quatre últims mesos. Els Mossos d'Esquadra ja han obert una investigació després que el responsable de la gestió de l'Hospital Comarcal i la Fundació Serveis Socials del Montsià (Fussmont) interposés recentment una denúncia pels fets. De moment, no han pogut recuperar encara els diners i estudien la via per demanar responsabilitats judicials. L'alcalde d'Amposta, Adam Tomàs, ha reconegut que, arran d'aquest frau, el consistori ha reforçat els procediments de control per fer efectives aquestes operacions als organismes afectats amb mesures que ja s'aplicaven al mateix Ajuntament. Els casos d'Horta i Vandellòs Els del Copate i l'Ajuntament d'Amposta, però, no són els únics fraus d'aquestes característiques al territori durant els últims temps. De fet, l'ACN va donar a conèixer recentment una estafa similar de la qual van ser víctimes els ajuntaments d'Horta de Sant Joan i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Tots dos van rebre també correus falsos que suplantaven l'adreça electrònica de l'empresa proveïdora encarregada del servei de projeccions de cinema al municipi i on se'ls indicava un canvi en el compte corrent on fer els pagaments. L'estafa ascendia a més de 3.000 euros en el cas de Vandellòs –que ha recuperat els diners- així com "d'una quantitat important" a Horta de Sant Joan. També va acabar denunciant el cas l'empresa a la qual se li van suplantar les dades, Cinemes Escarceller, de Caseres.
|
Economia
|
Comptes públics
|
El cap de Malalties Infeccioses de Vall d'Hebron apunta a una "estabilització" de casos a finals de la propera setmana. Almirante reconeix una situació "molt difícil" als hospitals però defensa que s'està responent. El cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital Vall d'Hebron, Benito Almirante, ha apuntat a una "estabilització" de casos de coronavirus a finals de la propera setmana o principis de la següent. Almirante ha dit a RAC1 que treballen amb aquesta hipòtesi ja que el confinament necessita "un mínim de dos o tres setmanes" per mostrar efectes. El doctor ha afirmat que no es pot comprar la situació de l'Estat amb Itàlia i ha defensat que a l'Estat s'han pres mesures de confinament "molt extenses, segurament amb la limitació de l'ambient laboral". A més, ha reconegut que aquesta setmana s'ha viscut una situació "molt difícil" als hospitals catalans, que estan "gairebé al màxim" de les seves possibilitats però continuen donant-hi resposta. En aquest sentit, ha explicat que han augmentat les persones que requerien hospitalització i ha valorat que la propera és possible que sigui "una mica pitjor". Tot i això ha volgut enviar un missatge d'esperança i ha assegurat que els sanitaris estan responent a la crisi i que se superarà. "Tota la sanitat està posant tot el que té per sortir endavant i jo li garanteixo que estem fent tot per donar totes les respostes", ha declarat. Almirante també ha explicat que el virus "no desapareixerà" per complet i que és possible que es vagin encadenant països nous amb diferents nivells d'afectació. "Serà difícil que no torni a reaparèixer l'any que ve amb unes característiques diferents", ha manifestat. Ha afegit que els científics treballen amb la hipòtesi que el virus romandrà a la societat amb una periodicitat encara desconeguda i per això es treballa en trobar una vacuna, que es prioritzaria entre les persones més vulnerables. Per últim, ha reconegut que un augment de la temperatura hauria de tenir "un impacte molt important" en l'avenç de la malaltia però ha alertat que aquest efecte no serà "absolutament rellevant" ja que es tracta d'un virus al que la població no havia estat exposat anteriorment.
|
Societat
|
Salut
|
Els treballadors socials demanen a les administracions "els mitjans necessaris per seguir al costat de la ciutadania". El col·lectiu veu "essencial garantir la continuïtat assistencial" davant les mesures de prevenció pel COVID-19. El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) ha demanat a les administracions o entitats prestadores de serveis "els mitjans necessaris per seguir al costat de la ciutadania" davant la crisi del coronavirus. El col•lectiu veu "essencial garantir la continuïtat assistencial", especialment en "les situacions de doble vulnerabilitat generades per les mesures de prevenció i contenció de la pandèmia", ja que poden afectar especialment la gent gran que viu sola o les persones sense llar. A través d'un comunicat, el TSCAT ha recordat les indicacions de la Direcció General de Serveis Socials de la Generalitatpel que fa a la dotació mínima de dues professionals d'atenció directa i presencial als serveis socials municipals. El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya destaca que "el rol d'acompanyament i d'intervenció dels treballadors socials en escenaris d'emergència és fonamental" i que és "vital garantir un servei mínim imprescindible per poder atendre les urgències i necessitats derivades de la situació excepcional que estem vivint, així com per fer el seguiment dels casos". El TSCAT ha destacat que els treballadors dels Serveis Socials Bàsics han de ser "els interlocutors amb el sistema sanitari per fer les derivacions de persones que necessiten ser ateses pel sistema de protecció social, i en aquest sentit cal establir circuits àgils i el més garantista possibles per evitar demores en l'atenció".
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.