sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Picabaralla entre Torrent i Carrizosa després que Roldán hagi anomenat "comandos" els CDR. El president del Parlament crida a l'ordre la portaveu de Cs enmig de les crítiques dels diputats taronges. El president del Parlament, Roger Torrent, i el líder de Cs a la cambra, Carlos Carrizosa, han protagonitzat una picabaralla aquest dimecres a la tarda durant el debat de política general. Ha estat arran de l'ús per part de la portaveu de Cs, Lorena Roldán, de la paraula "comandos" per referir-se als Comitès de Defensa de la República (CDR) i per haver-los vinculat al president de la Generalitat, Quim Torra. Torrent ha advertit Roldán que aquest terme és ofensiu i "una acusació que sobrepassa tots els límits del codi de conducta del reglament", a la qual cosa la diputada hi ha respost acusant Torrent de voler "callar l'oposició". "No els agrada sentir les veritats", ha dit enmig de les protestes dels seus companys de grup. L'incident s'ha produït fins a tres vegades i Torrent ha cridat Roldán a l'ordre, tot i que no li ha impedit acabar la seva intervenció. En acabar, Carrizosa ha demanat la paraula per criticar la decisió de Torrent, que ha considerat inadequada i no adequada al reglament, a la qual cosa el president del Parlament ha recordat l'acord a què van arribar els grups parlamentaris sobre la cortesia i respecte a l'hemicicle: "Hi ha expressions que no permetré de cap manera". També el diputat del PPC Daniel Serrano ha protestat enèrgicament per la interrupció de Torrent, la qual cosa li ha valgut una reprimenda: "No és normal fer aquests crits a l'hemicicle, diputat".
|
Política
|
Parlament
|
Més de 300.000 autònoms hauran de tancar el negoci i el 92% preveu pèrdues a finals d'any, segons un baròmetre d'ATA. El 70% dels empresaris autònoms que han fet un ERTO assegura que no podrà mantenir la plantilla durant sis mesos. Més de 300.000 autònoms no superaran la crisi econòmica que provocarà la pandèmia de la covid-19 i tancaran el negoci a l'Estat, alerta un baròmetre elaborat per l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA). L'enquesta, que s'ha realitzat a 3.077 treballadors per compte propi entre el 15 i el 16 de maig, posa de manifest que el 60% del col·lectiu ja ha tornat a treballar tot i que la gran majoria ho fan amb dificultats i amb "poca confiança amb el futur", ha dit el president de l'associació, Lorenzo Amor. El 92,2% preveu acabar l'any amb pèrdues i aproximadament la meitat calcula una disminució superior al 60% de la facturació. El 40,1% dels enquestats asseguren que seguiran amb l'activitat però dubten si podran aguantar fins a finals d'any. Més de la meitat d'autònoms amb treballadors a càrrec ha presentat un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), un 70% dels quals creuen que no podran mantenir tots els llocs de treball durant sis mesos, és a dir, no podrien complir la condició de salvaguardar l'ocupació que es demanava per estalviar-se les cotitzacions socials dels treballadors en els expedients temporals de força major. El president d'ATA ha afirmat en una roda de premsa que serà "molt complicat" pels autònoms ocupadors no acomiadar ningú amb les caigudes d'activitat que preveuen. En general, els resultats de l'informe mostren que un de cada tres autònoms pensa que no podrà mantenir tota la plantilla en els propers mesos i només un 0,7% creu que podrà augmentar-la. De moment, el 16,6% dels autònoms amb treballadors a càrrec ja s'ha vist obligat a acomiadar algú. Els préstecs avalats per l'Institut de Crèdit Oficial han arribat a la meitat dels autònoms que els han sol·licitat, però més de 200.000 peticions han estat denegades i uns 300.000 encara estan pendents de rebre una resposta, segons s'extreu de les contestacions dels enquestats. Per ajudar a reactivar el teixit empresarial, ATA ha instat el govern a augmentar de cop les línies d'avals fins a la quantitat promesta un cop decretat l'estat d'alarma. "Ha arribat el moment de posar a disposició els 100.000 milions, ja fa dos mesos i el crèdit només ha arribat a 400.000 autònoms i la demanda és molt superior", ha dit Amor. "El crèdit és la principal vacuna que pot salvar moltes activitats empresarials", ha afegit.
|
Economia
|
Empresa
|
L'ANC creu que l'Estat exhuma Franco "per seguir encobrint la impunitat dels seus crims" i "blanquejar" el franquisme. L'entitat emet un vídeo on acusa Espanya de "menysprear les víctimes" de la dictadura i "protegir els criminals". L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha publicat un vídeo aquest dijous, coincidint amb l'exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, on denuncia la política de l'Estat respecte de les víctimes del franquisme i dels responsables dels seus crims. L'entitat considera, de fet, que a Espanya "només volen exhumar Franco per seguir encobrint la impunitat dels seus crims". "Una operació de blanqueig més", han piulat a Twitter fent públic les imatges preparades. El missatge de l'ANC, a més, acaba amb una clara consigna que lliga amb la independència. "Davant les seves mentides, no ens desviem de l'objectiu independència", afirmen. El vídeo comença amb el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, parlant a l'ONU de l'exhumació de Franco, i continua amb un seguit de missatges sobre com l'ANC creu que l'Estat tracta les víctimes de la dictadura. "Menyspreen les víctimes de les fosses i les cunetes. Protegeixen els criminals del franquisme. Mantenen vigents dels sentències de la repressió franquista. No han demanat perdó per l'assassinat de Companys, com sí que ho van fer França i Alemanya. Blinden la impunitat dels crims franquistes. Exhumen Franco només per encobrir la impunitat. Voleu que segueixi lligat i ben lligat", es llegeix al vídeo mentre passen imatges relacionades amb les consignes.
|
Política
|
Entitats
|
Míriam Ponsa i Josep Abril canvien les passarel·les de moda per la confecció d'equips de protecció sanitaris. L'allau de peticions ha fet que hagin hagut d'aturar uns dies les comandes perquè els han sobrepassat. Míriam Ponsa fa 20 anys que treballa al sector de la moda. És una de les dissenyadores amb més talent del país, però la crisi del coronavirus va fer que, a mitjans de març, hagués de tancar les seves botigues i el taller de Manresa on confecciona la seva pròpia marca. Amb el també dissenyador Josep Abril sentien la necessitat de fer alguna cosa per ajudar, i així és com va néixer el projecte que l'ha dut a deixar en suspens les passarel•les de moda per passar a confeccionar mascaretes i bates d'hospital. L'allau de peticions ha fet que hagin aturat uns dies les comandes perquè els han sobrepassat. Els equips de protecció són reutilitzables, s'han fet amb teixit d'ús sanitari del Bages i s'estan cosint als tallers de la comarca. Al seu taller de Manresa, Míriam Ponsa treballa al costat de la seva parella i els seus dos fills per preparar les nombroses comandes de mascaretes i bates d'hospital que van rebre en tan sols 24 hores. Un allau de peticions que, segons ha explicat, els va sorprendre. "El dia que vam obrir la botiga online, ens feien comandes cada 10 segons, i també durant la nit. Gairebé no vam poder dormir, és una situació surrealista, no és que ens agradi haver d'estar fent això, però sí el fet de poder ajudar i poder donar feina a la gent del nostre territori", ha assegurat. Per confeccionar les mascaretes i les bates d'hospital, Ponsa treballa amb teixit d'ús sanitari fet a una empresa de Salelles, al Bages, i tots dos productes s'estan cosint en diversos tallers de la comarca, alguns dels quals han pogut evitar l'ERTO gràcies a aquest projecte. Són equips reutilitzables fins a 140 vegades si es renten a una temperatura de 60 graus, amb un 94% de no filtració. De moment, estan fent mascaretes per adults, però Ponsa es planteja també confeccionar-ne per a infants. L'allau de comandes els ha fet aturar la venda durant uns dies, però la intenció és tornar-la a reactivar ben aviat. "Nosaltres estem acostumats a fer unes col•leccions grans però amb poca quantitat i ara precisament el que ens està passant és just el contrari, només són dos productes, però amb molta quantitat", ha explicat. A més, a això s'hi afegeix el fet que treballar en aquestes circumstàncies no és fàcil. "Em sento com si estigués fent estraperlo per aconseguir una cinta o un veta adherent, hi ha el que hi ha i no es poden escollir materials, em recorda a la manera de treballar d'una guerra o postguerra", ha afegit. "Si hi ha d'haver un canvi, benvingut sigui" Abans que comencés la crisi sanitària, Ponsa estava acabant part de la producció de la col•lecció que s'havia de vendre a les botigues, i dissenyant la nova, la de l'estiu 2021, que hagués presentat en una desfilada aquest mes de juny. Tot això s'ha estroncat ara, però Ponsa té clar que els canvis no han de per què ser dolents. "Si hi ha d'haver un canvi, benvingut sigui, tinc molt clar que l'equip que tenim som una família, i no els vull deixar penjats, si hem de redireccionar l'empresa i canviar una mica el producte, jo estaré encantadíssima", ha subratllat. Ponsa fa temps que treballa amb total llibertat, però mai s'havia imaginat que estaria confeccionant mascaretes i bates d'hospital. "A nivell creatiu també ho trobo molt interessant perquè el que oferim ha de ser funcional, ha de tenir un ús concret, i estic contenta que finalment la moda es pugui acostar a les necessitats reals de la gent", ha explicat. En aquest sentit, la dissenyadora ha afegit que li agrada pensar que "la moda no és una cosa banal, sinó que també pot donar resposta a urgències i, en aquest cas, a una urgència sanitària".
|
Economia
|
Moda
|
Bonvehí assegura que Munté és "millor candidata" que Mascarell a les eleccions de Barcelona. El president del PDeCAT assegura que els candidats del partit se senten "còmodes" amb la fórmula de JxCat per a les municipals. El president del PDeCAT, David Bonvehí, ha assegurat en una entrevista a l'ACN que Neus Munté és "millor candidata" a les eleccions de Barcelona que qualsevol altre dels noms que han aparegut, inclòs el de Ferran Mascarell. L'exconseller socialista sona com una de les opcions que estaria estudiant el líder de JxCat, Carles Puigdemont, per a liderar una llista de cara a les municipals del 2019. Bonvehí també ha assegurat que els candidats del partit se senten "còmodes" amb la fórmula de JxCat per als comicis. Sigui com sigui, el president del PDeCAT no descarta altres opcions que vagin més enllà de JxCat a municipis "puntuals" de l'àrea metropolitana per tal que l'independentisme sumi més vots. Bonvehí ha insistit que "almenys" els alcaldes del PDeCAT es presentaran amb la "filosofia" de JxCat, la marca que va registrar la direcció del Partit Demòcrata i que el partit ha aprovat per concórrer a les municipals. D'aquesta manera el president de la formació ha tancat la porta a un nou Consell Nacional que torni a debatre les sigles amb què es presenti el PDeCAT a les municipals: "Està tancat". De fet, la Crida que impulsen Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez -i diversos diputats de JxCat- no té previst presentar-se a aquestes eleccions. Sobre la cohesió amb la Crida, Bonvehí ha subratllat que no ha arribat a la presidència del PDeCAT per a dissoldre el partit. Això sí, s'ha mostrat "disposat" a col·laborar en projectes "més transversals i grans", com ara el que encapçalen Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez. En aquest sentit, ha puntualitzat que qualsevol decisió de col·laboració entre el PDeCAT i la Crida ha de ser aprovada pels associats. Candidata Munté Pel que fa a Barcelona, Bonvehí ha defensat que Munté continua sent la candidata del PDeCAT, sobretot si no hi ha acord amb la resta de formacions independentistes per formar una llista unitària a la capital. Si hi hagués una entesa per confeccionar una candidatura transversal de tot l'independentisme, el PDeCAT sí que s'obre a plantejar qui l'ha d'encapçalar. En cas que es plantegi una llista que vagi més enllà del PDeCAT -sota les sigles de JxCat-, dins l'espai que també representa la Crida, Bonvehí creu que ha de ser la militància de Barcelona qui aprovi un canvi de la cap de llista: "Si s'entén que ens hem d'obrir més enllà del PDeCAT i JxCat, hi ha gent que vol venir al projecte i la militància considera que la número u ha de ser una altra persona, nosaltres ho acceptaríem". Tot i això, el president del partit ha reiterat que considera que entre els noms que han anat sortint, "Munté és la millor". Preguntat directament si l'exportaveu del Govern també és millor que l'exconseller Mascarell, Bonvehí ha mantingut la fermesa: "És ara millor candidata que qualsevol altre nom". El paper de Pascal Després de la renúncia de l'excoordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, el nou president ha afirmat que li agradaria que continués a primera línia. Tot i això, Bonvehí deixa en mans de la senadora el paper que podria tenir de cara al futur: "Ho ha de dir ella, ha suportat una pressió molt gran els últims dos anys", ha respost sobre si Pascal podria liderar alguna llista municipal o bé entrar a les llistes de les eleccions europees del 2019.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Les entitats celebren la "recuperació" de la llei d'habitatge i avisen que "vigilaran" que "s'apliqui amb contundència". La Llei 24/2015 hauria evitat uns 30.000 desnonaments des que va ser suspesa, segons el Grup Promotor. El Grup Promotor de la Llei 24/2015 contra els desnonaments i la pobresa energètica ha celebrat aquest dimarts la retirada del recurs d'inconstitucionalitat per part del govern espanyol contra la llei aprovada pel Parlament. Les entitats han advertit que estaran "vigilant" que la llei "s'apliqui amb contundència". "No permetrem que cap fons voltor o banc tregui cap família de casa seva", ha dit la portaveu de la PAH Barcelona Lucía Delgado. A més, les entitats han demanat que es retiri el recurs "amb urgència" per evitar els 60 desnonaments que hi ha cada dia. Segons ha explicat el portaveu de la PAH Guillem Domingo, calculen que s'haurien pogut evitar uns 30.000 desnonaments si la llei no hagués estat suspesa. El portaveu de la PAH ha explicat que el govern espanyol s'ha compromès a retirar el recurs d'inconstitucionalitat de l'article de la llei que estableix un lloguer social obligatori en cas que hi hagi un desnonament en un habitatge d'un gran tenidor i del que estableix una cessió obligatòria d'habitatges buits per augmentar el parc públic d'habitatge social. Per la seva banda, la portaveu de la PAH Barcelona ha dit que es tracta d'un dia "molt emocionant" i que les entitats han "tornat a fer possible el que semblava impossible". "A partir d'ara no pot haver cap desnonament sense un lloguer social i els ajuntaments podran obligar la banca i els fons voltors a que els habitatges buits passin a ampliar el parc d'habitatge social", ha reiterat Delgado. Demanen a Sánchez que "reguli" la dació en pagament Les entitats han lamentat que el govern espanyol no retiri el recurs contra l'article de la llei que fa referència al "deute" de les famílies. Domingo ha dit que aquest és un "tema prioritari per a la PAH" i ha apostat per solucionar aquest aspecte a través de la llei d'habitatge que està al Congrés dels Diputats. Així, ha apuntat que exigiran al govern espanyol que "reguli" la dació en pagament retroactiva. Pel que fa a la cessió obligatòria d'habitatges buits, el portaveu de la PAH ha dit que es farà una "concreció normativa". Tanmateix, ha remarcat que el fet que s'hagi d'elaborar un reglament sobre aquesta qüestió "no vol dir que la llei no s'hagi de complir". En aquest sentit, ha subratllat que aquesta "concreció" s'haurà de fer en el "marc" de la mateixa llei i no "inventant coses noves".
|
Societat
|
Moviments socials
|
Thomas Ostermeier porta al Temporada Alta 'La mouette' l'obra cabdal d'Anton Txèkhov. El dramaturg alemany explica que la peça, ambientada a la Rússia de final del segle XIX, guarda paral·lelismes amb la situació política actual a Europa. El Temporada Alta porta el proper dimarts 25 d'octubre una de les grans obres programades en aquesta 25a edició, 'La Moulette' (La Gavina), dirigida pel dramaturg alemany, Thomas Ostermeier. L'obra, escrita el 1895 per Anton Txèkhov posa en escena el conflicte romàntic i artístic de diferents personatges en la Rússia de finals del segle dinou. Ostermeier explica que en certa forma aquesta obra guarda "certs paral·lelismes" amb la situació política actual, en referència al drama dels refugiats que fugen de països en conflicte. El dramaturg alemany, explica que ha centrat l'acció en dos temes que són la base de l'obra, l'amor i l'art, els quals Ostermeier considera que tenen un "fort lligam entre ells". El director explica que ha intentat impregnar una mica de la personalitat de l'autor a l'obra. "Txèkhov era una persona socialment compromesa" i això ho he volgut reflectir. Una de les grans obres del Festival Temporada Alta d'aquest 2016, 'La mouette', arriba dimarts 25 al Teatre Municipal de Girona de la mà d'un dels directors més reconeguts a nivell europeu, l'alemany Thomas Ostermeier. Una obra reflexiva on es parla de l'amor i de l'art. Una comèdia en la que Ostermeier dirigeix per primera vegada a la companyia del 'Théâtre de Vidy' de Lausana. Un repartiment de nou actors que representen l'obra més emblemàtica de Txèkov. 'La mouette' es tracta d'un muntatge basat en la dualitat de l'art i l'amor, que genera un conflicte obert entre els artistes, sense oblidar el rerefons latent d'una greu crisi social i política. En aquest sentit, Ostermeier ha explicat que a la funció, l'espectador veurà com guarda "un cert paral·lelisme" amb la situació que Europa està vivint actualment amb la crisi de refugiats. El director alemany recorda que l'època on està ambientada l'obra -la Rússia de finals del dinou- reflectia una situació de pobresa, comparable a la realitat que es reflexa actualment amb la crisi dels refugiats. A més, el dramaturg explica que, malgrat que l'autor era una persona "socialment molt activa", de fet el defineix com un "activista social" de la seva època, no queda palès en el text, per això Ostermeier diu que hi ha volgut incorporar aquest sentit social que tenia Txèkhov. "Era un home que va curar malalts sense cobrar ni un cèntim, o que enviava llibres a alguns presoners de l'illa de Sakhalin després d'haver-hi anat com a metge voluntari", comenta el dramaturg. Amb tot, Ostermeier explica que el que es pot veure amb 'La mouette' és quelcom diferent a d'altres obres, tot i que el director hi deixa el seu segell personal. "Sempre provo d'adaptar-me a l'autor i per això apareixen diferències importants amb d'altres obres. A més, és un altra llengua, una altra mentalitat però jo intento aportar el meu estil", explica Ostermeier. A 'La mouette', Treplev s'enfronta a la seva mare, una actriu rellevant que continua buscant el reconeixement. Desitja transformar el món i per aconseguir-ho creu que el que ha de fer és reinventar l'escenari, el teatre. Per fer-ho confia en la Nina, una actriu jove a qui li dóna el paper principal de l'espectacle. A partir d'aquí l'art i l'amor porten a terme aquesta obra, plena de passions, conflictes i il·lusions. 'La mouette' s'estrena a tot l'Estat i és també la primera vegada que Ostermeier dirigeix la companyia 'Théâtre de Vidy' de Lousana. El repartiment el formen: Bénédicte Cerutti, Valérie Dréville, Cédric Eeckhout, Jean-Pierre Gos, François Loriquet, Sébastien Pouderoux (de la Comédie-Française), Mélodie Richard, Matthieu Sampeur i Marine Dillard, que és l'encarregada de pintar un mural en directe durant l'obra. Una bona acollida El dramaturg alemany està convençut que l'obra tindrà una bona acollida per part del públic del Temporada Alta. Ostermeier comenta que Catalunya és una zona de tradició teatral i espera trobar-se un públic "apassionat". El dramaturg explica que l'obra aconsegueix atraure els espectadors que, al final, s'acaben involucrant en les vides dels actors. Ostermeier també ha fet referència al Temporada Alta del qual diu que és un "gran festival" i, preguntat sobre el fet que una ciutat petita com Girona pugui atraure a tantes figures internacionals del món de la dramatúrgia, el director alemany ha comentat que "qualsevol lloc pot tenir un gran festival de teatre, si hi ha una certa tradició i passió pel teatre, i Girona ho té".
|
Cultura
|
Teatre
|
Casado (PP) diu que les "purgues" de Puigdemont recorden a les de Maduro i a la "intransigència" en temps d'ETA. El vicesecretari de Comunicació assegura que "els mateixos que justifiquen ETA són els que justifiquen els totalitaris a Catalunya". El vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, ha assegurat que les "purgues" del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'assemblen a les purgues del líder veneçolà Nicolás Maduro. "Però també a l'absoluta intransigència que vam viure en els pitjors anys en que als constitucionalistes ens costava la vida defensar les nostres idees", ha afegit en l'acte de clausura de l'Escola de Formació Miguel Ángel Blanco. Ha assegurat que "els mateixos que justifiquen ETA, són els que justifiquen els totalitaris a Catalunya i els dictadors a Veneçuela". El popular ha criticat les "equidistàncies" i les "amistats perilloses" entre Podemos i Maduro i també entre el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà i el coordinador general de Sortu, Arnaldo Otegi, per oferir un míting conjunt. En aquesta línia, Casado ha dit que Tardà i Otegi "són el mateix perquè defensen el mateix" i ha assegurat que en el cas del segon, "no es una persona innòcua" sinó un "pistoler confés" i un "terrorista a qui han enxampat". "No podem tolerar que els que volen trencar Espanya donin mítings amb Otegi", ha dit. Casado ha assegurat que sense l'exregidor del PP Miguel Ángel Blanco –assassinat per ETA el 1997- la banda terrorista "potser continuaria matant" i ha dit que va ser aquest assassinat el que va fer que es comencés a interessar per la política per lluitar contra que et matessin per les teves idees. Així, ha defensat que al PP no "idolatren" assassins i s'allunyen de països "malalts".
|
Política
|
Partits
|
Grífols obté un benefici de 218,2 MEUR, un 23,9% menys per l'impacte negatiu de 185 milions causat per la covid-19. Els ingressos van augmentar un 10,5%, fins als 2.677 milions d'euros. La multinacional catalana Grífols ha reportat uns beneficis de 218,2 milions d'euros durant el primer semestre d'aquest any, xifra que representa un descens del 23,9% menys respecte el mateix període de l'any passat, segons ha informat l'empresa aquest dijous al matí. La companyia ho ha atribuït a l'impacte de 185 milions d'euros de la covid-19 en els comptes, a 30 de juny. Tot i aquest context, els ingressos van augmentar un 10,5%, fins als 2.677,3 milions d'euros impulsats per la bona evolució de la Divisió Bioscience, que va créixer un 12,4%, fins als 2.158 milions d'euros. La multinacional ha implementat un pla de contenció de despeses operatives que s'estima en 100 milions d'euros en els comptes de pèrdues i beneficis de l'exercici 2020. En aquest sentit, fins el 30 de juny, les menors despeses operatives relatives al segon trimestre van ser de 20 milions d'euros a 30 de juny i l'impacte net per la covid-19 ha estat de 185 milions d'euros, comptabilitzat en aquest segon trimestre. Inicialment, el passat mes de juny, la companyia va reconèixer un impacte de 205 milions d'euros com a conseqüència de la pandèmia per a tot l'exercici del 2020 per la menor utilització de la capacitat productiva prevista. L'empresa explica que malgrat que ha pres totes les mesures necessàries per protegir els donants durant la pandèmia, els esforços per impulsar centres de plasma i l'haver estat considerat infraestructura essencial el volum obtingut s'ha vist afectat pel confinament i les mesures de distanciament. Segons Grífols, la situació és encara "inerta i difícil" però de moment calcula que l'impacte de la covid en termes de disponibilitat neta de plasma sigui el 10% en comparació al 2019. Actualment, la companyia compta amb una xarxa de 300 centres als Estats Units i Alemanya. En aquest darrer país, els centres s'estan recuperant més ràpid del previst i per sobre el mateix període de l'any passat. Aquesta setmana, l'empresa va anunciar que havia entregat els primers lots d'immunoglobulina extrets de persones que ja han superat la covid-19 per iniciar diversos assaigs clínics aquest mateix estiu. Per dur a terme l'estudi, l'empresa ha recollit mostres de plasma durant els últims quatre mesos en els més de 245 centres de donació que posseeix als Estats Units.
|
Economia
|
Empresa
|
Barcelona remodelarà el Palau Victòria Eugènia i el destinarà a usos expositius. La capital catalana guanyarà 6.350 metres quadrats que permetran tenir "major presència" en els circuits internacionals. El segon tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat aquest dilluns que l'Ajuntament i la Fira de Barcelona han arribat a un acord per recuperar el Palau Victòria Eugènia com a espai cultural. La capital catalana guanyarà 6.350 metres quadrats que es destinaran a usos expositius mentre que la resta d'espai mantindrà la seva funció firal. El palau, obra de Josep Puig i Cadafalch, acollirà grans exposicions temporals dels diferents museus de la ciutat i permetrà que Barcelona tingui una "major presència" en els circuits internacionals de grans esdeveniments expositius. El setembre l'Ajuntament i la Fira de Barcelona signaran un conveni que establirà la cessió i l'ús compartit dels espais per quatre anys prorrogables. L'Institut de Cultura transferirà 2,5 MEUR a la fira per adequar el recinte, que obrirà les seves portes el setembre de 2018.
|
Cultura
|
Arts
|
El Govern celebra la xifra rècord d'exportacions però augura un trimestre "complex" per l'impacte del coronavirus. Acció insta les empreses afectades pel brot a buscar "mercats alternatius" mentre les duanes xines continuen tancades. El conseller delegat d'Acció, Joan Romero, ha celebrat la xifra rècord d'exportacions registrada el 2019, quan les vendes de Catalunya a l'exterior van assolir els 73.853 milions d'euros, un creixement del 3,1% en comparació amb l'any anterior. En declaracions a l'ACN, Romero ha assegurat que les dades demostren que l'empresa catalana de totes les demarcacions "ha après a diversificar" i a ser competitiva en mercats on no tenia tanta presència, com prova l'augment de les exportacions a Àsia (+8,9%) i a Amèrica del Nord (+5,3%). D'altra banda, ha admès que el primer trimestre del 2020 s'augura "complex" per la crisi del coronavirus i ha instat les empreses catalanes a buscar "mercats alternatius" mentre les duanes xineses continuen parades.
|
Economia
|
Comerç
|
L'Arnau de Vilanova inaugura un sistema integral d'optimització de processos als quiròfans basat en la geolocalització. Es tracta d'una tecnologia pionera a l'Estat que aportarà un millor control de pacients i materials i oferirà informació en temps real als familiars. L'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV) de Lleida ha inaugurat aquest dilluns un sistema pioner d'optimització de processos al bloc quirúrgic que permet visualitzar de forma integral tota l'activitat relacionada amb aquest servei amb l'objectiu de millorar-ne l'eficiència. El projecte està basat en un sistema de geolocalització de pacients a través d'una polsera que permet fer un seguiment en temps real de tot el procés quirúrgic, des de la precirurgia a la reanimació. De la mateixa manera, el sistema permet fer un control dels temps i dels materials utilitzats, de manera que ajudarà a millorar la programació i la planificació del bloc quirúrgic. L'objectiu és oferir un millor servei als pacients i als familiars, que rebran informació permanentment actualitzada, gestionar de forma més eficient el bloc quirúrgic i reduir les llistes d'espera. El projecte és fruit d'un conveni de col·laboració de l'HUAV amb la multinacional de tecnologia mèdica Medtronic i l'empresa tecnològica Ikusi. L'àrea quirúrgica de l'Arnau de Vilanova atén anualment una mitjana de 12.000 pacients, comptant operacions programades, urgències i Cirurgia Major Ambulatòria (CMA). Hi treballen seixanta cirurgians i un centenar de professionals d'infermeria, auxiliars, zeladors i personal administratiu. Actualment, compta amb catorze quiròfans, que s'ampliaran a divuit quan es construeixi el nou bloc quirúrgic a partir del 2019. Tot i que el projecte presentat es troba implementat en una primera fase als 6 quiròfans de la tercera planta, s'ampliarà progressivament fins a cobrir la totalitat del servei, afegint-s'hi també els cinc quiròfans de l'Hospital Universitari Santa Maria, amb un total de 23 quiròfans. El cap de servei de l'Àrea Quirúrgica de l'HUAV, Jorge Olsina, ha explicat que el nou sistema de gestió permet fer un seguiment del pacient en temps real, amb una total traçabilitat en la pre, intra i post operació. A més, agilitza els processos d'assignació de quiròfans a través de pantalles que indicaran quan estan disponibles, elimina les esperes innecessàries i automatitza la comanda de materials. "El sistema millora l'experiència del pacient, mantenint-lo informat a ell i als seus familiars abans, durant i després de la intervenció, cosa que redueix l'ansietat que genera una intervenció quirúrgica", segons ha afirmat Maria José San Martín, adjunta d'infermeria de l'Àrea Quirúrgica”. La informació arriba als familiars a la sala d'espera a través d'una pantalla que indica en quin moment del procés es troba el pacient. En una segona fase, els familiars podran rebre aquesta informació al seu telèfon mòbil a través de l'app de l'hospital, fent innecessària la seva presència a la sala d'espera. Per la seva banda, Maria José Abadías, directora de gestió de pacients i cap d'Urgències, ha subratllat el caràcter pioner d'aquesta tecnologia en tot l'estat espanyol, "un sistema intel·ligent que aprèn de la informació que rep per optimitzar els fluxos i minimitzar les accions que no aporten valor". Tot això "permetrà controlar els temps del procés quirúrgic per millorar l'eficiència del servei i, en última instància, reduir les llistes d'espera2, ha destacat. Pel que fa a l'eficiència econòmica, Antonieta Torres, directora de l'àrea econòmica i financera de l'HUAV, ha explicat que amb el nou sistema hi haurà una desburocratització de tasques i s'automatitzaran les comandes als proveïdors. "Això farà possible optimitzar els costos de la compra de materials gràcies al a programació i la planificació", ha explicat. El director d'estratègia de Medtronic, Francisco de Paula, ha afirmat que l'acord de col·laboració amb l'Arnau de Vilanova forma part de l'estratègia de Medtronic "de treballar en la creació de valor en salut als serveis sanitaris, contribuint així a millorar l'eficiència dels processos i l'experiència dels pacients i els seus familiars als quiròfans". Aquest nou model organitzatiu impactarà de forma positiva en la manera de treballar, en la relació entre professionals, pacients i familiars i situa l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida com a centre pioner en innovació tecnològica en l'àrea de gestió.
|
Societat
|
Salut
|
Les Noves Generacions del PPC renovaran la direcció el 6 de maig en el seu XIIIè Congrés. La trobada se celebrarà sota el lema 'Il·lusió per seguir creixent junts'. Les Noves Generacions del PPC celebraran el proper 6 de maig el seu XIIIè Congrés sota el lema 'Il·lusió per continuar creixent junts'. Durant el mateix es decidirà la composició del nou comitè executiu, inclosos el president i el secretari general. Actualment el càrrec de president l'exerceix José A Coto. Segons han informat els populars, es tractarà d'un congrés assembleari, on "tots els afiliats podran participar i decidir sobre el futur de l'organització" i en el que es debatran dues ponències – de reglament i d'acció política-. El sistema d'elecció es basarà en el procediment fixat als congressos estatals del PP i que "promou la participació de tots els afiliats", segons ha destacat les NNGG del PPC.
|
Política
|
Partits
|
La consellera d'Agricultura garanteix el suport del Govern a la innovació i internacionalització del sector fructícola. Meritxell Serret destaca a la fira Fruit Logística de Berlín que "Catalunya és un dels principals referents fructícoles europeus". La consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret, ha aprofitat la visita que ha fet aquest dijous a la fira Fruit Logística que se celebra aquests dies a Berlín (Alemanya) per garantir el suport del Govern a la innovació i a la internacionalització del sector fructícola català. Serret ha destacat que "Catalunya continua sent un dels principals referents fructícoles a Europa", fet que ha atribuït al "dinamisme empresarial" del sector. Una dotzena d'empreses hortofructícoles catalanes, a més de l'IRTA, són presents enguany al certamen, el més rellevant d'Europa dedicat a la fruita i les hortalisses, participació que organitza el departament, a través de de l'empresa pública Promotora d'Exportacions Agroalimentàries (PRODECA). La consellera d'Agricultura ha manifestat que Fruit Logística "és un 'must have' per a nosaltres, un certamen on hi hem de ser i on ens hi hem de fer sentir", perquè "el futur de les nostres empreses depèn cada cop més del nostre posicionament internacional", ha dit. Serret ha destacat que la producció fructícola ha millorat gràcies als esforços que s'han fet en el camp, en innovació i investigació, en la incorporació de noves varietats, en l'ús eficient dels inputs, i en el respecte, cada cop més, envers el medi ambient. Per la consellera, aquesta "profunda renovació" que ha fet el sector en pro de la competitivitat i del futur de les empreses i del territori, "cal saber-la explicar i donar-hi valor a fi que ens ofereixi resultats i ens ajudi a incrementar la nostra activitat exportadora i la nostra capacitat de ser presents arreu del món", ha expressat als empresaris catalans presents a la fira. Meritxell Serret ha remarcat que Fruit Logística ha de ser un bon aparador i punt de trobada per establir, conjuntament, les línies estratègiques a desenvolupar, "no només avui, sinó també per a construir un nou país, que necessita un sector viu, sostenible i competitiu". Fruit Logística Es tracta del certamen més rellevant d'Europa dedicat a la fruita i les hortalisses, i en l'estand de Catalunya es donen cita empreses de les quatre demarcacions catalanes que representen perfils d'empreses productores, comercialitzadores, importadores i exportadores. L'àmplia representació d'empreses catalanes a Fruit Logística cobreix la totalitat de les famílies de productes fructícoles cultivats a Catalunya: fruita de pinyol, fruita de llavor, i cítrics. A més, el calendari de comercialització de la fruita catalana abasta tot l'any, ja que les centrals fructícoles compten amb una important capacitat frigorífica. Seguint la línia habitual dels darrers anys, el Departament d'Agricultura pretén facilitant amb la participació al certamen donar suport a les empreses en la millora del seu posicionament en els mercats exteriors i en l'establiment de nous contactes comercials. D'aquí que les empreses catalanes participants es presentin a Berlín com a integradores d'un dels mercats de distribució de productes frescos més importants del sud d'Europa. Fruit Logística és un saló internacional monogràfic, considerat líder mundial en aquest sector. En la darrera edició hi van participar 2.785 expositors representants de 83 països, amb una afluència de 65.000 visitants procedents de 135 països, de l'àmbit de la comercialització, la importació, i la distribució.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Arrimadas: "Prou ja de la corrupció del 3% i de voler-la tapar amb l'estelada". La líder de Cs a Catalunya no es mostra sorpresa per la petició d'informació de la Guàrdia Civil. La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, no s'ha mostrat sorpresa pel fet que agents de la Guàrdia Civil s'hagin personat aquest dijous al Palau de la Generalitat, al Parlament, al Departament de Justícia i al CTTI per requerir informació sobre Germà Gordó en relació al cas del 3%. "Prou ja de la corrupció del 3% i de voler tapar-la amb l'estelada", ha afirmat en declaracions als periodistes des de Madrid. Arrimadas ha afegit que el procés és esgotar i que no porta enlloc, en aquets context ha tornat a demanar eleccions al Parlament per poder tenir un Govern "sensat sense corrupció". Segons la líder de Cs, avui és el "game over" del govern "separatista". En referència a l'article del lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, que posa en dubte la legitimitat de la via unilateral del referèndum, Arrimadas ha conclòs que el Govern no genera consens ni entre els catalans, ni entre els lletrats del Parlament ni al Consell de Garanties Estatutàries, ni de "ningú que tingui un mínim rigor jurídic i sentit comú". En aquets sentit, ha conclòs que l'executiu liderat per Carles Puigdemont cada vegada està més sol. Preguntada pel procediment que ha obert el Tribunal de Comptes per decidir si els inhabilitats pel 9-N han de pagar de la seva butxaca els més de 5 MEUR que va costar la consulta, Arrimadas ha acusat l'expresident Artur Mas d'anar de Nelson Mandela i després dir davant del jutge que la responsabilitat és dels funcionaris i dels voluntaris. "Hi ha alguns que van de revolucionaris i de Mandela però tenen un patrimoni que no volen perdre", ha afegit.
|
Política
|
Partits
|
Detenen un home acusat d'intentar agredir sexualment una menor en ple carrer a la Barceloneta. Un agent de la Guàrdia Urbana fora de servei va detenir l'individu després que diversos veïns l'haguessin retingut alertats pels crits de la noia. La Guàrdia Urbana de Barcelona va detenir la nit del dimarts un home acusat d'intentar agredir sexualment una menor en ple carrer al barri barceloní de la Barceloneta, segons han confirmat fonts del cos de seguretat local. Els fets van tenir lloc a l'altura del carrer Sant Miquel, a tocar de la plaça del Mar. La jove va començar a cridar quan l'individu va intentar abusar d'ella i, segons testimonis, la va ruixar amb un esprai a la cara. Diversos veïns van acudir a socórrer-la i van retenir l'home, a banda de propinar-li alguns cops. Un agent de la Guàrdia Urbana fora de servei que era a la zona també hi va anar i va detenir l'individu, a l'hora que va evitar que els veïns seguissin agredint-lo. El mateix agent fora de servei va avisar la policia, que va enviar diverses dotacions a la zona, tant del cos local com dels Mossos d'Esquadra, i que es va endur el presumpte agressor sexual.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Julio Bocca s’estrena amb el Ballet Nacional Sodre Uruguay i la ‘Coppélia’ d’Enrique Martínez al Liceu. La producció en gira del Theatro Municipal de Rio farà 5 úniques funcions sota la direcció musical de Martín García. El Liceu viurà divendres un triple debut. El del Ballet Nacional Sodre Uruguay, el de Julio Bocca com a director, i també el de l’obra representada, la ‘Coppélia’ de Léo Delibes en la versió creada pel difunt coreògraf Enrique Martínez l’any 1968. La primera visita d’una companyia de dansa clàssica al teatre de la Rambla constarà de cinc funcions (del 16 al 20 de desembre) d’una producció del Theatro Municipal de Rio que està en plena gira internacional. La versió de l’obra que arriba a Barcelona és fidel a l’adaptació de Martínez, però amb un punt més de “ritme i vertigen” que han volgut imprimir Bocca, a la coreografia, i Martin García, director musical, segons han explicat aquest dimecres. La ‘Coppélia’ que es veurà al Gran Teatre del Liceu és una producció “àgil, dinàmica i molt ballada” de la versió que va coreografiar l’any 1968 Enrique Martínez. Així ho ha explicat un Julio Bocca “excitat, orgullós i nerviós” de poder presentar amb la companyia que dirigeix des de fa sis anys una producció “complerta” com aquesta. El debut de l’ex ballarí com a director del Ballet Nacional Sodre al Liceu coincideix amb el final de gira de ‘Coppélia’, que culminarà als Teatros del Canal de Madrid quan acabi les cinc funcions programades a Barcelona. Al seu torn, també serà la primera vegada que la versió d’Enrique Martínez de l’obra es representa al teatre de la Rambla i que la companyia sud americana fa parada a Barcelona. Bocca, que ha descartat tornar a ballar professionalment (“estic molt còmode així”, ha manifestat avui), ha dit que és un “privilegi” poder girar amb aquesta producció per tot el món. Al seu entendre, el Ballet Nacional Sodre Uruguai està finalment trobant el camí de treball i el reconeixement desitjat, i ha anunciat orgullós que els acaben de confirmar que l’any vinent inauguraran el Festival de Danses de Cannes amb el seu ‘Don Quijote’. ‘Coppélia’, de Léo Delibes, és una obra basada en els contes fantàstics d’E.T.A Hoffmann. L’argument explica la història de Coppélia, una nina autòmat de Coppélius amb la qual vol robar l’ànima de Franz. És una història divertida i profunda que qüestiona la moral científica de l’època, que desafia la fe i vol crear vida amb la raó. L’estrena mundial de l’obra va ser el 1870 al Teatre de l’Òpera de París, i al Liceu es va representar per primera vegada el 1894. La versió d’Enrique Martínez (1968), en canvi, no s’havia vist mai abans al Liceu.
|
Cultura
|
Teatre
|
El cos sense vida localitzat a la zona d'Espot és el del menor desaparegut d'un càmping. Un helicòpter de Bombers l'ha trobat al fons d'un barranc, en una àrea de difícil accés. Els Bombers de la Generalitat han localitzat aquest divendres al matí el cos sense vida d'un noi de 14 anys que havia desaparegut d'un càmping d'Espot (Pallars Sobirà) i que es buscava des d'aquest dijous al vespre. Un helicòpter de Bombers ha localitzat el cos sense vida al fons d'un barranc proper a la localitat d'Espot, en una zona de difícil accés, quan aquest divendres a primera hora del matí s'han reprès les tasques de recerca que s'havien allargat fins a les 4 de la matinada. La localització ha activat una unitat d'Intervenció de Muntanya dels Mossos d'Esquadra amb tasques de policia judicial. A través del Grup d'Emergències Mèdiques (GEM) dels Bombers, s'està mobilitzant un equip d'atenció psicològica per a la família. La recerca va començar aquest dijous, passats uns minuts de les 8 del vespre, quan els pares en van notificar la desaparició. La família, de nacionalitat holandesa, estava de vacances en un càmping de la zona. El matrimoni havia sortit a fer una excursió per la muntanya i en tornar-hi van trobar a faltar el fill. Immediatament es va activar la recerca amb quatre dotacions dels Bombers i una unitat dels Mossos d'Esquadra, que han estat buscant-lo fins a les 4 de la matinada, però no l'han pogut localitzar. A primera hora del matí, s'han reprès les tasques de recerca, amb un helicòpter i cinc dotacions terrestres dels Bombers de la Generalitat més una altra unitat dels Mossos d'Esquadra.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:Festa gitana al Besòs malgrat la pluja. Una trentena de persones improvisen al riu la celebració el Dia Internacional del Poble Gitano tot i la suspensió per la pluja. La pluja d'aquest diumenge ha deslluït la 'cerimònia del riu' un dels actes més emblemàtics de la commemoració del Dia Internacional del Poble Gitano. L'organització ha suspès pel mal temps l'acte, que se celebra a la llera del riu Besòs. Tot i així, un grup de gitanos han decidit improvisar la celebració amb música, ball, i el tradicional llançament de pètals de rosa al riu. Una manera de fer valer l'anhel de "llibertat" que el poble gitano reivindica des de fa segles traspassant fronteres. "Jo vinc aquí encara que plogui o troni. Sóc antisistema", ha assegurat als mitjans Manuel Heredia Jiménez, president de l'Associació Gitana de Sabadell i Comarca. El Dia Internacional del Poble Gitano commemora el primer congrés gitano internacional, celebrat a Londres el 8 d'abril de 1971. En aquella trobada històrica es van consensuar, entre altres, la bandera gitana, representada per dues franges horitzontals blava i verda –que simbolitzen el cel i la terra-, i una roda vermella al centre, present també a la bandera de la Índia i que és símbol de l'anhel de llibertat arreu del món, més enllà de les fronteres. També es va declarar el 'Gelem, gelem' com a himne oficial de l'ètnia, una cançó en llengua 'romaní' i que fa referències a la vida nòmada i també a la persecució nazi que van patir els gitanos. Actualment aquesta diada és motiu de celebració i difusió tant de la cultura gitana com de les demandes dels moviments socials gitanos. A ciutats de tot el món, les persones gitanes s'organitzen i realitzen diferents actes; el més conegut l'ofrena floral al riu, on les dones llencen pètals de rosa a l'aigua, com a símbol del poble gitano i la seva 'transnacionalitat'. Els homes, en canvi, dipositen espelmes en record dels avantpassats, principalment els perseguits i assassinats durant el nazisme. Aquest diumenge, amb la suspensió de l'acte, un grup de dones ha llençat pètals, després d'improvisar un petit concert amb guitarra i 'cajón'. També ha estat emotiu el cant del 'Gelem, Gelem', per part d'una nena. "Déu és perfecte, Déu és meravellós, i si Déu m'ha fet gitano, gitano moriré", ha reivindicat Manuel Heredia. "Portem 600 anys a Catalunya i hem aportat moltes coses a la seva llengua, a la cultura...Carmen Amaya", ha enumerat. El president de l'Associació Gitana de Sabadell i Comarca indica que encara "hi ha coses per canviar". Ha posat com a exemple que, tot i els esforços perquè les noves generacions tinguin estudis i més facilitats per accedir al món laboral, sovint es viuen casos de discriminació, especialment amb les dones. "Les noies van a l'entrevista i quan diuen que són gitanes els pregunten: 'Has estudiat?', responen que sí i després els diuen: 'Ja et trucarem", lamenta Heredia. "Això és racisme", subratlla. "Som iguals, volem els mateixos drets i si algun gitano és incívic i mala persona, que ho pagui aquell gitano però no els altres", insisteix.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Urbanisme dona llum verda a l'ampliació de la clínica Perpetuo Socorro de Lleida. El centre construirà un nou edifici en una parcel·la annexa i ampliarà l'edifici existent. La Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Lleida ha aprovat aquest divendres el Pla d'ampliació de la clínica Perpetuo Socorro de la capital lleidatana, de titularitat privada i situada en la cruïlla dels carrers Alcalde Sol i Bisbe Messeguer. El conjunt està format per l'edifici de la clínica i un altre annex, situat al carrer Bisbe Messeguer, que estava destinat a residència geriàtrica i que actualment es troba en desús. L'edifici original es va construir el 1945, amb cinc plantes i una terrassa de cantonada de forma circular. Actualment, després de diverses reformes, l'edifici principal consta d'un soterrani, planta baixa i cinc pisos destinats a usos hospitalaris, amb un sostre de 4.463 metres quadrats. El Pla aprovat respon a la necessitat d'ampliar l’activitat sanitària amb noves dotacions i de modernitzar les instal·lacions per adequar-les a les exigències actuals. D'aquesta manera, s'enderrocarà l'edificació en desús del carrer Bisbe Messeguer i s'hi edificarà un conjunt de planta baixa i cinc pisos. Pel que fa a la clínica, s'hi habilitarà un nou bloc d'ascensors i s'ocuparà l'espai de gir de la cantonada de la planta cinquena. Finalment, s'ampliarà l'edifici a la planta quarta, fins arribar a la mitgera del carrer Alcalde Sol. El pressupost previst per aquestes obres és de més de 6 milions d'euros.
|
Societat
|
Salut
|
Milloren l'accessibilitat de senders saludables a les Gavarres i fan franges de seguretat a més de 10 hectàrees. Amb un cost de més de 43.300 euros, s'ha impulsat des de la Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i el Consorci d'aquest espai natural. La Diputació de Girona, l'Obra Social 'la Caixa' i el Consorci de les Gavarres han impulsat un conjunt d'ctuacions per fomentar els senders saludables i la conservació de l'entorn natural del massís de les Gavarres aquest 2017. Amb un pressupost de més de 43.300 euros, els treballs han consistit en millorar l'accessibilitat i els entorns de 18 punts, sumant un total de 11,3 quilòmetres de senders i unes 2 hectàrees a l'entorn de fonts i punts d'acollida de visitants. Destaca, per exemple, l'obertura d'una nova traça que connecta Sant Martí Vell amb Madremanya. Per altra banda, s'han fet franges de seguretat contra incendis a més de 10 hectàrees repartides entre tres punts, com són els entorns de Sant Cebrià dels Alls, Santa Llúcia de l'Arboç i un espai entre Palamós i Forallac, a Fitor. Aquests treballs de prevenció d'incendis són una continuació del que es ve fent en els últims anys per preservar aquest espai natural. Les Gavarres són un espai natural protegit a nivell europeu que abasta una àrea de més de 280 km2 eminentment forestal (el 90 % de la superfície és arbrada). Constitueixen una reserva de sòl no urbanitzable en una zona amb una important pressió urbanística. Els treballs de millora d'aquest 2017 en compliment del conveni entre la Diputació de Girona i l'Obra Social 'la Caixa' s'han centrat en la millora dels entorns d'itineraris que permeten descobrir el massís a la ciutadania. El que s'ha fet ha estat condicionar elements i traces de rutes per fomentar la salut i fer-los segurs i accessibles als visitants. Les accions s’han desenvolupat en un total de 18 àmbits d’actuació, al llarg de 11,3 km de senders i en unes dues hectàrees a l’entorn de fonts i punts d’acollida de visitants. Les rutes pertanyen a 16 municipis diferents. Destaca per exemple l'obertura d'una nova ruta que connecta Sant Martí Vell amb Madremanya i una acció per promoure la conservació d'una espècie de flora d'interès a les Gavarres. Prevenció d’incendis Donant continuïtat a les accions ja empreses en anteriors anualitats, s’han portat a terme treballs de prevenció d’incendis en un superfície de 10,26 hectàrees per establir franges de baixa càrrega de combustible en punts estratègics situats en sectors centrals del massís. Es tracta d’accions prioritàries, d’acord amb el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPIF) del perímetre de protecció prioritària de les Gavarres (PPP G4). Així, s’ha actuat en tres punts: als entorns de Sant Cebrià dels Alls (0,8 hectàrees); a Santa Llúcia de l'Arboç ( 0,7 hectàrees) i una zona de 8,75 hectàrees a cavall dels municipis de Palamós i Forallac en l’àmbit del puig d’en Ribot, a Fitor. Al que s'ha fet ha estat eliminar gran part del combustible arbustiu acumulat amb estassades manuals i l'ús de motodesbrossadores. Es trenca la continuïtat entre el sotabosc i les capçades amb l'objectiu final de reduir la intensitat i velocitat de propagació davant un possible incendi, just en el punt on el foc hauria de saltar i canviar de vessant. La reinserció social del projecte Els treballs també volen fomentar la reinserció social de col·lectius de persones en risc d'exclusió. A la part de millora de senders saludables, s'ha comptat amb una brigada de 3 persones de la la Fundació privada Onyar - la Selva mentre que els treballs de prevenció d'incendis han anat a càrrec de 5 persones de l'empresa Idària.
|
Societat
|
Medi ambient
|
PSC-Units demana a Torrent que es deixi d'"intervencions de part" i convoqui "aviat" el ple d'investidura. Granados diu que el TC no ha acceptat les mesures cautelars que demanaven però que encara s'ha de pronunciar sobre els terminis de la investidura. La portaveu parlamentària del PSC-Units, Eva Granados, ha demanat al president del Parlament, Roger Torrent, que "es deixi d'intervencions de parts" i convoqui "aviat" el ple d'investidura. En roda de premsa al Parlament, ha criticat que Torrent els ha fet "perdre 24 hores per res" ja que el que ha anunciat, "ja se sabia ahir". Ha criticat també que ja han passat tres mesos des de les eleccions i ha valorat que això demostra que "l'eixuga majoria ni té un pla de govern consensuat, ni candidat de consens ni vots suficients". D'altra banda, Granados ha afirmat que el Tribunal Constitucional (TC) el que va fer ahir és no acceptar les mesures cautelars que demanaven en el seu recurs però que aquest està acceptat a tràmit i que el tribunal s'haurà de pronunciar sobre la posada en marxa dels terminis de la investidura com demanen els socialistes.
|
Política
|
Partits
|
Els habitatges turístics legals de Barcelona ocupen 4.700 persones amb sous un 21% inferiors a la mitjana catalana. El salari brut mitjà és de 19.151 euros i se situa un 14% per sobre de la mitjana del sector turístic, segons un estudi d'Apartur. Els apartaments turístics legals de Barcelona generen 4.700 llocs de treball amb un salari brut mitjà de 19.151 euros anuals. Són dades d'un estudi encarregat per l'Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) que han presentat aquest dimarts el president de l'entitat, Enrique Alcántara, i l'autor de l'estudi i economista, Miquel Puig. Segons l'informe, el sou dels treballadors d'habitatges d'ús turístic és un 14% superior a la mitjana del sector turístic però un 21% inferior al salari brut mitjà de Catalunya (24.211 euros anuals). Alcántara ha assegurat que el sector està "relativament bé" en matèria de salaris en comparació amb el sector turístic i ha justificat que serà "impossible aconseguir" que els gestors d'habitatges turístics augmentin els sous mentre hi hagi "una bossa d'il·legalitat". "Si nosaltres competim amb allotjaments que no paguen taxa turística ni declaren els costos laborals és difícil pujar salaris", ha argumentat. En aquest sentit, ha demanat a l'administració més "control de la il·legalitat". D'altra banda, Puig ha explicat que existeixen "dues realitats" al sector: La dels treballadors contractats directament pels gestors turístics -un 80% dels quals tenen contractes fixes- i la dels treballadors de la neteja que en un 93% d'habitatges d'ús turístics estan externalitzats. Segons Puig, els treballadors de la neteja subcontractats cobren "per hores" i amb contractes "precaris". Concretament, ha citat "el forat negre" que suposen les empreses multiservei que apliquen els seus propis convenis d'empresa. En contraposició, els treballadors contractats directament pels gestors d'apartaments turístics -personal majoritàriament d'administració- són fixes perquè el dels habitatges d'ús turístic "no és un sector massa estacional". Tanmateix, Puig ha criticat que prop d'un 29% dels treballadors del sector estan cobrant per sota de la "categoria elemental" del conveni col·lectiu del sector de l'hostaleria. "És la cara preocupant", ha apuntat, en relació al personal propi de les empreses.
|
Economia
|
Treball
|
Eduard Sallent reflexiona que els Mossos són “tan racistes com ho és la societat catalana”. El comissari en cap afirma que no es prendran decisions basant-se en el “soroll mediàtic o polític”. Eduard Sallent ha reflexionat aquest dijous a la nit en una entrevista a Catalunya Ràdio que els Mossos d'Esquadra són “tan racistes com ho és la societat catalana”. El comissari en cap del cos policial ho ha dit en el marc de la polèmica de l'actuació presumptament racista de sis agents contra un home negre fa un any i mig a Sant Feliu Sasserra. Sallent ha volgut subratllar que qualsevol policia és un reflex de la societat que defensa i, en aquest sentit, els Mossos, majoritàriament, no són racistes. Però això no treu que hi pugui haver casos com el que ha transcendit, que ha rebutjat “frontalment”. Amb tot també ha advertit que qualsevol decisió es prendrà allunyant-se del “soroll mediàtic o polític”. Sallent ha mantingut aquest matí una reunió telemàtica amb la major part dels comandaments del cos per traslladar-los les línies mestres de guiatge del cos en el futur. Un futur que, per exemple, preveu un escenari per a la tardor de mobilitzacions socials i incidents causats, entre d'altres, per la crisi del coronavirus. En aquest context, Sallent ha explicat que ha fet referència als comandaments de la “necessitat” d'actuar sempre amb “justícia i rectitud”. En aquest sentit, ha recordat que el cos es regeix per un pla d'ordre públic aprovat pel Parlament, i ha fet referència a l'auditoria que analitza com es va comportar el cos durant els aldarulls posteriors a la publicació de la sentència del Tribunal Suprem als líders independentistes. Una auditoria que haurà de dir si el cos es va ajustar als protocols i “quines millores” cal aplicar “per respondre millor en situacions anàlogues”. En tot cas, Sallent sí ha advertit que aquella situació “no la van crear els Mossos” i ha defensat que “en el traç gruixut” la policia catalana “va fer la feina com calia”. Trapero, absolució Sallent també s'ha referit al judici contra el major dels Mossos Josep Lluís Trapero pels fets de l'1 d'octubre del 2017 i ha confiat que els tribunals actuaran “d'acord amb la llei”. Preguntat sobre si això volia dir que esperava que Trapero sortís considerat innocent, Sallent ha confiat en la seva “absolució”. Sallent no ha estat d'acord amb les tesis que afirmen que el judici és una causa general contra el cos, i ha assegurat que creu que el major dels Mossos “no anirà a la presó”.
|
Societat
|
Policial
|
Detingut a Lleida per amenaçar amb un ganivet agents de la Guàrdia Urbana i diversos vianants. El cos policial també ha arrestat altres dues persones per ocasionar danys a l'alberg municipal i donar una puntada de peu a un agent. La Guàrdia Urbana de Lleida va detenir la matinada de dissabte un veí de la capital del Segrià, de 39 anys i originari d'Algèria, com a presumpte autor dels delictes d'amenaces i d'atemptat a agents de l'autoritat. Cap a les 3.50 hores, diverses patrulles es van desplaçar al carrer Bonaire després de rebre diversos avisos sobre la presència d'un home que cridava i duia un ganivet a la mà. En arribar al lloc, els agents van localitzar l'home i van poder constatar que es trobava sota els efectes de l'alcohol i oferia una actitud agressiva envers la resta de persones. Segons fonts policials, l'home hauria fet cas omís a l'ordre donada per la Urbana per tal que deixés el ganivet al terra i hauria amenaçat també els agents amb l'arma, motiu pel qual aquests van procedir a la seva detenció. En una altra actuació, la Guàrdia Urbana de Lleida va detenir diumenge a la nit dues persones per produir desperfectes a l'alberg municipal i per amenaçar i agredir un dels agents. El responsable de l'alberg Jericó, ubicat al carrer Tallada de Lleida, va informar la Guàrdia Urbana cap a les 23.20 hores que en una de les habitacions hi havia una parella d'usuaris que estava trencant el mobiliari i que, en demanar-los que marxessin, l'home va reaccionar en to agressiu donant-li una empenta i amenaçant-lo amb la navalla. En arribar a l'hostal, els agents van comprovar que la dona, de 23 anys i nascuda a Lituània, havia trencat el lavabo de l'habitació i que l'home, de 40 anys i nascut als Països Baixos, havia donat un cop de puny en un vidre de la porta d'entrada a la pensió, que li va provocar un tall a la mà. Segons la Guàrdia Urbana, en el moment en què els agents procedien a detenir les dues persones, l'home hauria començat a cridar i a donar puntades de peu contra un agent, que va resultar ferit lleu i va necessitar assistència sanitària. Així, els dos membres de la parella van quedar detinguts com a presumptes autors d'un delicte de danys i d'un altre d'atemptat a agents de l'autoritat.
|
Societat
|
Policial
|
Barrientos creu que el “context social” obliga a mantenir la custòdia permanent dels jutjats catalans. El president del TSJC diu que el dispositiu dels Mossos funciona, però que encara no saben l’autoria dels “atacs” del febrer. El president del TSJC, Jesús María Barrientos, creu que no es donen les condicions per revertir la protecció presencial i permanent de les seus judicials de Catalunya per part dels Mossos d’Esquadra. En declaracions des de Tarragona, Barrientos ha recordat que la Sala de Govern va acordar la mesura el 6 de febrer després que es produís un abocament “coordinat” de fems, excrements o escombraries a les portes de diversos jutjats. “El context social en què vivim creiem que no permet modificar l’estat d’assegurament, almenys fins que no tinguem identificats o estem pròxims a conèixer els responsables d’aquell atac sistemàtic que van rebre una vintena de seus judicials”, ha explicat. Segons el president del TSJC, la mesura està funcionant “prou bé” perquè els atacs no s’han repetit des del 4 de febrer. Barrientos ha recordat que aquell dia es va produir una acció “coordinada” que va obligar a interrompre l’activitat en algunes seus i, en d’altres, es va posar “en risc” la salut dels treballadors. Alguns, ha dit, van accedir als edificis malgrat “la pudor, sinó tòxica, pròxima a la toxicitat”. Després de valorar “la gravetat i la dimensió de l’atac”, i atès que els investigacions policials no havien permès identificar els responsables dels fets, la Sala de Govern del TSJC va donar l’ordre de vigilar les seus judicials de forma permanent a la policia catalana. Els CDR van reivindicar totes aquelles accions, que ja s’havien produït amb anterioritat per protestar contra “la justícia espanyola”. Després que alguns sindicats policials hagin denunciat que la mesura compromet la seguretat ciutadana per manca d’efectius, sobretot a les nits, Barrientos ha subratllat que els Mossos poden demanar la col·laboració d’altres cossos policials si “per qüestions organitzatives o per a atendre altres serveis essencials”, han de desplaçar la dotació fixada davant alguna de les seus judicials. El president de l’Audiència de Tarragona hi veu "una dimensió criminal" i rebutja les accions violentes Per la seva banda, el president de l’Audiència de Tarragona, Javier Hernández, ha valorat que aquells “atacs” no són un expressió de disconformitat amb el sistema judicial ni es poden reduir a “un problema de llibertat d’expressió”. Al seu parer, es tracta “d’una actuació que altera el funcionament d’un servei públic essencial i que respon a una planificació molt vinculada a una estratègia de desordre públic, a càrrec de persones embossades i organitzades que promouen i divulguen una estratègia de violència”. Segons Hernández, “és probable que estem a les portes d’un fenomen que té una dimensió criminal i que s’ha d’abordar, en termes policials i judicials, amb la serietat que es mereix”. “Les actuacions no poden quedar emparades sota cap discurs polític ni de justificació, perquè la violència no pot tenir lloc en una societat democràtica avançada”, ha afegit. El president de l’Audiència de Tarragona s’ha queixat que el del 4 de febrer va ser el segon atac similar en cinc mesos. Als jutjats de Valls l’abocament de purins va obligar a suspendre l’activitat ordinària i el servei de guàrdia es va poder mantenir, ha dit, perquè es va traslladar al tercer pis. Segons Hernández, l’acció va ocasionar un “efecte de toxicitat greu” que va posar “en perill” la salut dels treballadors.
|
Societat
|
Judicial
|
JxSí i la CUP eviten reiterar la vigència de la declaració del 9-N en l'acord per aprovar part de la moció. Mantenen el desacord en instar els Mossos i els càrrecs electes a desatendre els requeriments de l'Audiència Nacional. La CUP i JxSí han registrat gairebé al límit del termini l'esmena transaccional que els permetrà aprovar conjuntament part de la moció de suport a la resolució del 9-N. Per superar les reticències legals que els havia fet arribar la Mesa, els cupaires han acceptat modificar el punt que establia el compromís amb la declaració suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). Enlloc de "reiterar-ne la vigència i el contingut" i instar el Govern a "desatendre" la sentència del TC, com recollia el text inicial, han optat per "reiterar els objectius continguts en la declaració". Aquest canvi permetrà que la majoria independentista aprovi bona part de la moció, polèmica en la darrera setmana per les divergències entre JxSí i la CUP. Una part d'aquestes divergències es mantenen pel que fa a l'actuació dels Mossos d'Esquadra i els càrrecs electes. La CUP vol que el Govern els ha d'instar a desatendre els requeriments de l'Audiència Nacional i JxSí s'hi oposa, fet pel qual hi votarà en contra.
|
Política
|
Parlament
|
ACTUALIZACIÓ:Un tren Euromed amb 260 passatgers impacta amb una pedra i descarrila en un dels eixos a Mont-roig del Camp. El succés, que no ha causat ferits, ha obligat a interrompre el servei de la línia R16 i a establir transport alternatiu per carretera. Un tren Euromed amb 260 passatgers ha impactat cap a dos quarts de sis de la tarda amb una roca entre les estacions de l’Hospitalet de l’Infant i Mont-roig del Camp, segons ha informat Protecció Civil i ha confirmat Renfe. El succés no ha causat ferits, però sí ha provocat que el comboi descarrilés en un dels eixos. Això ha obligat a interrompre la circulació a la línia R16 entre aquestes dues estacions. S’ha establert un pla de transport alternatiu per carretera entre l’Aldea-Amposta i Tarragona per a les relacions de mitja i llarga distància afectades. Protecció Civil ha activat el Pla d’emergències Ferrocat i els Bombers han enviat quatre dotacions per ajudar amb les tasques d’evacuació. (S'ha modificat el nombre de passatgers i s'han afegit detalls del tipus de tren i del pla de transport alternatiu) El tren que ha patit l’incident és l’Euromed que havia sortit de Barcelona a les quatre de la tarda i es dirigia a Alacant. Estava previst que els 260 viatgers que hi havia fossin evacuats a una carretera pròxima al punt de descarrilament i des d’allà traslladats a l’Hospitalet de l’Infant. Un cop allà pujaran a un altre tren Euromed que els durà al seu destí. D’altra banda, pel que fa a la interrupció de la línia s’ha establert un pla de transport alternatiu. Per als viatgers de tren de llarga distància el tram entre l’Aldea i Tarragona es farà per carretera. Per als viatgers de trens regionals R16 i rodalia del Camp de Tarragona RT2 hi haurà servei alternatiu per carretera entre l’Hospitalet de l’infant i Cambrils.
|
Societat
|
Successos
|
Una cinquantena de persones es tanquen a Blanes per demanar més drets per als sense papers. El moviment recull el testimoni de la tancada de la Massana a Barcelona. Una cinquantena de persones s'han tancat aquest dimecres a la tarda a uns locals de l'església de Santa Maria de Blanes per demanar una millora en els drets de les persones que no tenen papers. La portaveu de Papeles sin contrato i organitzadora del moviment, Luísa Aglio, ha explicat que és una tancada oberta a tothom i espera "que s'estengui per totes les comarques de Girona" per pressionar el govern estatal i millorar les condicions de vida de les persones. La tancada que ha començat a Blanes es basa en la que ja hi ha a la ciutat de Barcelona, a l'antiga escola Massana, que també han replicat altres ciutats com l'Hospitalet del Llobregat i Badalona.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Junts per Tortosa s'imposa amb set regidors davant l'empenta de Movem, que puja fins els cinc. ERC, amb l'advocat Xavier Faura al capdavant, s'estanca en els quatre regidors i els socialistes mantenen els tres actuals. La candidatura de Junts per Tortosa ha guanyat les eleccions a la capital de les Terres de l'Ebre amb set regidors, un menys dels que va obtenir CiU fa quatre anys. Meritxell Roigé, que va accedir a l'alcaldia després de la retirada de Ferran Bel, guanya així la seva primera contesa electoral com a candidata. Ho ha fet en un dels comicis més oberts que es recorden a la ciutat i davant l'empenta de la segona força política al municipi, Movem Tortosa –hereva d'ICV-, que amb Jordi Jordan al capdavant continua sumant i incrementant la seva representació al consistori. Per darrere, ERC, que presentava com a cartell electoral l'advocat Xavier Faura, membre d'una coneguda família conservadora de la ciutat, s'ha quedat amb els quatre edils que ja havia obtingut Josep Felip Monclús al 2015. El PSC d'Enric Roig manté també els tres representants, C's aconsegueix per primer cop un regidor i la CUP de Xavi Rodríguez continuarà present al ple. Roigé, que s'ha mantingut al govern gràcies a un pacte de mandat amb els republicans –que van rebutjar fer un front d'esquerres per treure de l'alcaldia a Ferran Bel-, podria intentar repetir la fórmula. La presentació de fins a vuit candidatures i l'entrada en escena de Primàries Tortosa, que s'ha quedat fora del consistori, introduïa alguns elements d'incertesa sobre els resultats. D'altra banda, el PP, que va arribar a tenir Tortosa com un dels seus principals bastions electorals municipals a Catalunya –arribant a sis regidors i entrant al govern de la ciutat amb els socialistes-, es queda sense representació per primer cop.
|
Política
|
Política municipal
|
Agricultura publica les bases reguladores dels ajuts a les explotacions afectades pels temporals Dana i Gloria. L'objecte és la recuperació del potencial productiu de les parcel·les per garantir la seva viabilitat econòmica. El Departament d'Agricultura ha publicat aquest dijous, al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), l'Ordre per la qual s'aprova les bases reguladores dels ajuts destinats a les explotacions agràries afectades pels aiguats provocats pel temporal Dana l'octubre del 2019 o pel temporal Glòria que va tenir lloc el gener del 2020. L'objecte d'aquests ajuts és la recuperació del potencial productiu de les parcel·les afectades per garantir la viabilitat econòmica de les explotacions. Aquests ajuts s'inscriuen en les mesures urgents impulsades pel Govern per pal·liar els danys ocasionats pels esmentats temporals. Els dies 22 i 23 d'octubre del 2019 es va produir un episodi molt important d'aiguats torrencials que van afectar diverses comarques de Catalunya afectant de manera molt greu un bon nombre d’explotacions agràries. Igualment, del 20 al 23 de gener del 2020, el temporal Gloria va produir aiguats, episodis de vent, desbordaments de rius, i invasió d’aigua salada en terrenys costaners. Això va ocasionar danys agraris i pesquers molt importants. Les persones sol·licitants dels ajuts han de complir diferents requisits com ara que la superfície màxima admissible de cada recinte és la inclosa dins de les zones delimitades pel Departament que hagi patit una pèrdua del potencial productiu o bé que les superfícies de conreu sol·licitades han d'haver estat declarades en la Declaració Única Agrària (DUN) per la persona sol·licitant de l'ajut en la campanya 2019. En el cas de superfícies de planters, seran admissibles les superfícies d'aquells planters que estiguessin inscrits en el Registre Oficial d'Empreses Proveïdores de Material Vegetal abans dels episodis de danys. Així mateix, les superfícies, prèviament als aiguats o al temporal, havien de ser productives, no podien estar abandonades ni en condicions deficients de cultiu i no es poden dedicar a l'autoconsum; i un altre requisit és que la superfície mínima comprovada ha de ser igual o superior a 0,5 hectàrees, excepte en el cas d'horta i planters que serà de 0,1 hectàrees. Els ajuts consisteixen en una o dues de les modalitats. Per una banda, un ajut per a les despeses de realització d'actuacions per a la restitució del potencial productiu pels imports màxims per hectàrea afectada, en relació amb el grau d'afectació. Per altra, la compensació de les càrregues financeres per operacions de finançament, únicament per a actuacions d'inversió, amb l'Institut Català de Finances (ICF).
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Cs presentarà una proposició de llei al Parlament per "garantir que a les escoles hi hagi tres llengües vehiculars". Sierra qualifica la situació actual "d'injusta i discriminatòria" i afirma que aquesta llei permetrà que "tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats". Ciutadans ha confirmat que presentarà "properament" una proposició de llei al Parlament per "garantir que a les escoles hi hagi tres llengües vehiculars". La diputada de Cs Sònia Sierra ha afirmat que aquesta llei permetrà que "tots els alumnes tinguin les mateixes oportunitats" i puguin estudiar en tres llengües "com passa a les escoles privades", i ha titllat la situació actual "d'injusta i discriminatòria". En aquest sentit, Sierra ha acusat el departament d'Ensenyament de "mentir i ocultar informació" en referència a la demanda de Ciutadans d'obtenir els projectes lingüístics de centre, que Ensenyament va respondre amb un emplaçament a mirar-ho a les webs de cada escola. "Què amaguen? O no saben què passa a les escoles o no ens ho volen dir", ha criticat Sierra.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Vilafranca i Vilanova celebren la proposta per avançar a la fase 1 i fan una crida a la “responsabilitat” dels veïns. El delegat del govern al Penedès sosté que el baix impacte de la covid-19 avala el desconfinament diferenciat. Els alcaldes de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú han aplaudit la proposta de la Generalitat de situar a fase 1 del desconfinament les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf –inclòs Cunit-. Fa una setmana, l’alcalde de Vilafranca i delegat del Govern al Penedès, Pere Regull, reclamava aquest tracte diferenciat respecte la regió sanitària Metropolitana Sud. Aquest dijous ha destacat a l’ACN que el territori pot avançar de fase “perquè els indicadors sanitaris ho permeten”. “Al Baix Llobregat el nombre de persones sospitoses de tenir covid-19 és quatre vegades superior que al Garraf i l’Alt Penedès”, ha subratllat. Tant Regull com l’alcaldessa de Vilanova, Olga Arnau, han fet una crida a la “responsabilitat” dels veïns. “No ho demanàvem ‘perquè sí’, sinó perquè hi ha unes dades sanitàries que ens permeten fer-ho”, ha insistit Regull després de saber que la Generalitat proposarà al Ministeri de Sanitat l’avanç a fase 1 per a les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf –on sanitàriament també està adscrit el municipi de Cunit, tot i ser del Baix Penedès-. El delegat del Govern ha assenyalat que al conjunt de les dues comarques penedesenques hi ha hagut uns 5.000 casos sospitosos de covid-19, mentre al Baix Llobregat han estat 20.000. “És una diferència abismal”, ha afegit. Regull considera que diferenciar l’Alt Penedès i el Garraf de la resta de la regió Metropolitana Sud “demostra” el motiu d’existència de l’àmbit i la vegueria Penedès. “Nosaltres mai hem estat metropolitans i el canvi de fase ens serveix per defensar el territori i demanar que es planifiqui en base a allò que sí que som”, ha assegurat, tot criticant que fins ara s’inclogués les dues comarques sota els mateixos criteris sanitaris que el Baix Llobregat i el Barcelonès Sud. A l’espera de la resposta del Ministeri de Sanitat, el delegat del Govern i alcalde de Vilafranca s’ha mostrat confiat que el govern espanyol avalarà el canvi de fase “perquè hi ha hagut altres zones de l’estat on s’ha fet el desconfinament a través de les àrees bàsiques de salut, que encara són unitats més petites que les que proposa ara la Generalitat”. També s’ha mostrat optimista l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Olga Arnau. “Esperem que sigui una resposta positiva per poder seguir avançant adequadament”, ha dit en un missatge de vídeo enregistrat. Arnau, però, ha demanat prudència als veïns a l’hora d’afrontar la nova fase de desconfinament i els ha instat a “no perdre de vista que continua la situació d’estat d’alarma”. Una crida que ha fet de forma insistent Pere Regull, que ha assegurat que, si es passa a la fase 1, s’ha d’encarar la nova situació com un “repte”. “Ja que hem aconseguit arribar a la fase 1, ara hem de complir la normativa amb molta responsabilitat. Seria imperdonable que en deu dies haguem de tirar enrere per una mala praxi”, ha sentenciat. Cunit, el municipi fronterer Amb la nova proposta de la Generalitat es resol la paradoxa de Cunit que, tot i ser Baix Penedès, està inclòs al consorci sanitari de l’Alt Penedès i el Garraf i, per tant, a la regió sanitària Metropolitana Sud. Això el converteix en l’únic municipi de la seva comarca que aquesta setmana s’ha mantingut a fase 0, ja que la resta del Baix Penedès pertany a la regió del Camp de Tarragona. L’alcaldessa de Cunit, Dolors Carreras, ha assegurat aquest dijous que “els resultats demostren que pot haver un tracte diferenciat” i s’ha mostrat prudent a l’espera que el govern espanyol avali el canvi a la fase 1. “Si fos així, seria una alegria per part de tots els petits comerços i autònoms, que estaven molt preocupats, especialment en el sector de la restauració”, ha explicat Carreras a l’ACN. Alhora, però, l’alcaldessa de Cunit ha demanat als seus veïns que mantinguin l’atenció: “No ens podem relaxar”. Segons Carreras, al poble ha anat a més la gent que es desplaça sense mascareta i que no respecta les distàncies de seguretat. També diu que han constatat un augment de consum d’aigua a les llars, fet que denota que s’han instal·lat alguns veïns amb segona residència. Carreras s’ha mostrat “preocupada” per aquests casos i ha demanat “mantenir la seguretat sanitària pel bé de tots”.
|
Societat
|
Salut
|
Els cursos per a adults, la ràdio i les xarxes socials, punts forts del català. L''Informe de Política Lingüística 2017' recull que 12 milions de persones entenen la llengua i 10 milions el parlen i llegeixen. El 70% de la població considera el català molt o bastant necessari, unes dades que es veuen reflectides per l'increment de persones que assisteixen a cursos de català per a adults. Així ho recull l''Informe de Política Lingüística 2017' que la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha lliurat al president del Parlament, Roger Torrent, i que precisa que l’alumnat ha crescut un 2,6% respecte l’any anterior i assoleix els 77.000 alumnes. La memòria destaca el bon resultat del català en les xarxes socials i l’audiència a mitjans de comunicació, especialment la ràdio, que creix quasi 10 punts en 2 anys. També augmenten el nombre d’espectadors de cinema en català. Segons dades de l'informe, prop de 12 milions de persones entenen el català en el conjunt del domini lingüístic i 10 milions el saben parlar i llegir. L’Informe de Política Lingüística 2017 mostra que l’extensió del coneixement de català entre la població adulta immigrada és, segurament, el repte amb més transcendència de la llengua catalana. Per aquest motiu, l’Informe s’hi centra especialment i hi aporta dades clau i la descripció de les polítiques que es porten a terme en l’àmbit escolar, universitari i d’ensenyament de català a adults. També dedica especial atenció a l’oferta i el consum en català, els mitjans de comunicació i el món digital. L’Informe té apartats propis per a l’aranès i la llengua de signes catalana. Borràs ha celebrat les dades positives quant al coneixement de la llengua, al consum cultural i el vinculat a les noves tecnologies, que col·loquen el català en una posició de "força" en l'àmbit digital. Per contra, constata la necessitat de treballar en l'àmbit judicial i notarial. La consellera també ha recordat que, a diferència de l'any passat, s'ha pogut presentar l'informe, una circumstància que constata la imatge de "normalitat". El català per a adults, prioritari i en creixement Sobre l’àmbit del coneixement, l’Informe, que es lliura a la Presidència del Parlament cada any, exposa que diversos estudis promoguts per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) han determinat que el 70% de la població considera el català molt o bastant necessari, que 1,1 milions de persones són públic potencial dels cursos de català per a adults i que el nombre d’inscrits s’ha incrementat en els darrers dos anys. La principal motivació dels alumnes dels cursos inicials de català és la integració a la societat catalana. En els nivells més alts, els motius són, sobretot, professionals. Més d’1,8 milions de persones han après català als cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística des de la seva creació, l’any 1989. L’any 2017, l’alumnat ha crescut un 2,6% respecte de l’any anterior i ha assolit els 77.000 alumnes. S’han inscrit 39.441 persones al curs en línia Parla.cat, que assoleix així els 250.000 inscrits des de la seva creació fa 10 anys. El nombre de parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua ha assolit el 2017, les 120.000. Destaca que durant l’any s’ha creat la modalitat virtual del programa i que la participació dels joves ha crescut un 23,2 %. L'Optimot, el servei de consultes lingüístiques en línia, ha rebut 16 milions de consultes durant el 2017. Més consum de ràdio, diaris, revistes i cinema en català L’Informe 2017 destaca també el bon resultat que obté el català en l’audiència a mitjans de comunicació i especialment a la ràdio. Assenyala que el consum de ràdio en català creix gairebé 10 punts en 2 anys, el dels diaris en creix 12 i el de revistes, 21. També subratlla que ha augmentat el nombre d’espectadors de cinema en català en sala respecte de 2016. Així mateix, atenent la diversificació en la modalitat de consum de cinema, l’Informe posa sobre la taula l’acció de política lingüística que ha permès que 617 llargmetratges, 505 capítols de 71 temporades de sèries i 542 curtmetratges, s’hagin subtitulat amb el seu suport i que, en el cas de la plataforma Movistar Plus, també amb aquest suport, s’hagin subtitulat 256 pel·lícules, 434 capítols de 60 temporades de sèries de ficció —16 més que el 2016—. L’any 2017 s’ha posat en funcionament la plataforma digital comercial Filmin.cat, que ofereix cinema en català. El català a les xarxes socials Segons l’estudi de la DGPL Llengua i consum digital 2016, el 73,3 % dels consumidors utilitzen el català a les aplicacions de missatgeria, el 72,8% en fan ús a les xarxes socials. Aquestes xifres arriben al 86,1% en xarxes i al 97,4% en missatgeria entre les persones que tenen el català com a llengua habitual. D'altra banda, el 34,7% dels consumidors catalans tenen el telèfon mòbil configurat en català, un 40,6 % en el cas de la població que té el català com a llengua habitual. En castellà el tenen un 61,5%, i en anglès, un 3%. Xifres similars les trobem en la configuració lingüística dels ordinadors personals: un 35% dels consumidors la tenen en català, xifra que arriba al 39,4% en la població que el té com a llengua habitual. La configuració en castellà assoleix el 58,7%, i en anglès, el 2,9%. Quant a l'ordinador de la feina, un 34% dels consumidors declaren tenir-lo configurat en català (quasi el 50% en el cas dels que tenen aquesta llengua com a habitual). La configuració en castellà arriba al 60,1%, i en anglès, al 4,9%. Reptes a les empreses i comerços Un 88,6% dels clients dels comerços de Barcelona parlen català i més de quatre milions de consumidors catalans consideren que el català és un valor afegit per a les marques de consum. La majoria de marques de més notorietat a Catalunya no tenen present el català al web ni a l’atenció telefònica. L’Informe de política lingüística 2017 revela que el 67,9 % dels consumidors voldria que l'atenció al públic de les seves marques i botigues preferides fos també en català, amb un resultat pràcticament idèntic en l'atenció telefònica. Un 67,3% de la població voldria que les seves marques i botigues preferides tinguessin el web en català. Resultats similars s'obtenen a l'hora de considerar un valor afegit la presència del català en l'etiquetatge o l'embalatge dels productes entre altres conceptes. En l’àmbit del comerç local, el Consorci per a la Normalització Lingüística ha signat 1.520 convenis de col·laboració amb empreses i comerços d’arreu del territori i 1.325 alumnes de català han fet pràctiques en comerços de proximitat. Amb el mateix objectiu de foment del català al comerç, en el marc del programa comerçlocal.cat, impulsat en col·laboració amb la Fundació Puntcat, s’han creat 368 nous webs comercials en català. D’altra banda, el 2017 la Direcció General de Política Linguística ha donat suport a 45 projectes de foment del català a l’empresa. La projecció exterior La xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior compta amb 141 universitats i 87 han rebut ajuts de l’Institut Ramon Llull per als estudis catalans. Durant l’any 2017, hi ha hagut 6.690 matrícules de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres. El català, així mateix, ha estat la llengua convidada d’honor a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Col·laboració amb els territoris de llengua catalana L’Informe de Política Lingüística 2017 destaca que la Declaració de Palma enforteix la col·laboració en matèria de llengua catalana entre els governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià amb resultats concrets com la millora del sistema d’equivalències entre els certificats oficials que s’expedeixen als tres territoris. D’altra banda, les dades dels estudis sobre la situació del coneixement i ús de la llengua catalana a tots els territoris que recull l’Informe xifren en prop de 12 milions les persones que entenen el català en el conjunt del domini lingüístic i en 10 milions les que el saben parlar i llegir. L’Informe també dedica un apartat a l’occità-aranès a l’Aran i a la llengua de signes catalana. Publicació del Vocabulari bàsic interactiu de la llengua de signes catalana Política Lingüística ha publicat els primers 530 termes de 1.500 del Vocabulari bàsic interactiu de llengua de signes catalana, consultable en línia al web Llengua catalana. També ha iniciat el projecte d’adaptació de la formació en llengua de signes catalana al Marc Europeu Comú de Referència (MERC). Durant l’any 2017 hi ha hagut més de 800 alumnes als cursos de llengua de signes catalana (LSC) organitzats per entitats. D’altra banda, el programa Interlingua ha incorporat el suport a projectes de llengua de signes catalana. Així mateix, els mitjans de la CCMA, han emès 954 hores d’informació en LSC. Subvencions específiques per fomentar l’occità La Direcció General de Política Lingüística ha creat l’any 2017 una nova línia de subvencions per al foment de l’occità. L’Informe també assenyala que creix el percentatge de població que entén l’aranès que se situa per sobre del 80%. El 53,7% dels nascuts a l’estranger, residents a l’Aran, entenen l’aranès i el 80,5 % de la població sap que l’occità és oficial a Catalunya. Entre d’altres dades, l’Informe també destaca el marc legal d’incidència en matèria lingüística i especifica el pressupost dedicat el 2017 al conjunt d’accions de política lingüística empreses des dels departaments de la Generalitat i els òrgans que hi estan adscrits.
|
Cultura
|
Llengua
|
Rebenta una canonada a El Port de la Selva i centenars de persones es queden sense aigua durant més de sis hores. S’ha trobat una solució provisional i de cara a la setmana vinent està previst que ho arreglin de forma definitiva. Una de les canonades generals de subministrament d’aigua del municipi d’El Port de la Selva (Alt Empordà) ha rebentat aquest dissabte, entre les set i les vuit del matí. Durant més de sis hores, centenars de persones – principalment del sector del camí de ronda entre la Vista i el Port de la Vall, on també es troba el càmping el Port de la Vall- s’han quedat sense aigua. Pels volts de dos quarts de tres del migdia s’ha pogut restablir el servei amb una solució provisional. L’alcalde del poble, Josep Maria Cervera, ha detallat que durant la setmana vinent miraran d’arreglar definitivament aquest problema. Segons el batlle, es tracta d'una incidència habitual que acostuma a succeir a principis d’estiu quan creix la demanda d’aigua a la vila amb l’allau de turistes. “Passa perquè hi ha alguns trams molt envellits i quan hi ha molta gent augmenta la pressió i els llocs més debilitats rebenten”, ha explicat. La incidència s’ha produït entre les set i les vuit del matí i en un primer moment ha afectat un gran nombre de persones, principalment del nucli de la Vall i els més de 500 clients del càmping del Port de la Vall (que té capacitat per un miler de persones), situat en aquesta zona del municipi. A dos quarts de tres del migdia, però, tots ells ja disposaven d’aigua corrent. “En un primer moment, ha generat algun petit conflicte però ja s'ha resolt”, ha comentat el batlle. Les reparacions del tub seran costoses i importants perquè es tracta d’una canonada general que porta molta aigua i serveix a una zona del municipi on hi ha un gran nombre de segones residències i apartaments turístics. En principi, el consistori ha arreglat el problema amb una solució provisional i de cara a la propera setmana esperen arreglar la incidència de forma definitiva. Josep Maria Cervera ha detallat que segurament el problema està relacionat amb el fet que determinats trams de la xarxa de subministraments d’aigua estan “molt envellits”. “Quan hi ha un augment de la demanda per l’arribada de turistes, augmenta la pressió i els llocs més debilitats rebenten”, ha explicat. Segons ha comentat el batlle, es tracta d’una incidència que acostumen a patir a principis d’estiu. Des de fa anys, el consistori destina una part del pressupost a renovar la xarxa d'aigua i adequar-la. A més, aquest dissabte l’alcalde ha detallat que estan pendents de pactar amb l’empresa Sorea – que s’encarrega de gestionar aquest recurs al poble- un pla de millores més “ambiciós”.
|
Societat
|
Successos
|
Torra celebra l'impuls de la intel·ligència artificial a Catalunya: "Avui és un acte d'autoestima i un projecte de país". El Govern inverteix 10 MEUR en tres anys en l'AI i crea un centre especialitzat, el CIDAI: "Serà un referent immediat". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha aplaudit l'impuls de la intel·ligència artificial (AI, en anglès) a Catalunya. "L'acte d'avui es pot veure com un punt de trobada de la societat del coneixement i la revolució digital, però també com un acte d'autoestima col·lectiva", ha assenyalat Torra en la presentació de l'estratègia d'AI a Palau. "D'autoestima pel talent dels professionals i investigadors del nostre país, i de l'aposta del govern per dotar Catalunya d'una estratègia digital", ha continuat Torra. La Generalitat ha aprovat aquest dimarts la inversió de 10 MEUR en tres anys per impulsar la intel·ligència artificial i la creació d'un centre especialitzat, el CIDAI: "Serà un referent immediat", ha sentenciat el president.
|
Economia
|
Noves tecnologies
|
Els Mossos de Girona entren a la universitat per fer-hi xerrades sobre violència masclista i tallers de defensa personal. La policia posa el focus en l'oci nocturn i explica als educadors socials, psicòlegs, metges i infermeres com coordinar-se amb ells quan detectin un abús o agressió sexual. Els Mossos d'Esquadra han portat a la Universitat de Girona (UdG) les xerrades per prevenir la violència masclista i els delictes sexuals. Aquí, els agents posen el focus en l'oci nocturn i insisteixen en el que cal tenir en compte quan se surt de festa. A més, també consciencien els futurs educadors socials, psicòlegs, metges i infermeres sobre com han de coordinar-se amb la policia davant casos reals. A diferència de les xerrades que es fan a secundària, aquí els Mossos exemplifiquen allò que expliquen amb denúncies reals. Casos que han de servir, com explica la sotsinspectora Rosa Negre, per "compartir reflexions" i insistir que, davant un abús o agressió, "com a societat no s'hi val mirar cap a l'altre costat". En paral·lel, els agents també ensenyen tècniques d'autoprotecció i defensa personal a les universitàries. L'objectiu és que, si es troben en una situació de risc, aprenguin què han de fer per fugir-ne. De les classes de secundària a les aules de la universitat. La violència de gènere no hi entén d'edats i per poder combatre aquesta xacra social, la conscienciació és bàsica. Per això, els Mossos d'Esquadra de Girona han estès a la UdG les xerrades per saber com prevenir –i si cal, actuar- davant d'aquests delictes. Als instituts, els agents aborden situacions de violència dins la parella i els riscos que suposen les noves tecnologies. A la universitat, sobretot, posen l'accent en com prevenir agressions i abusos sexuals en l'àmbit de l'oci nocturn. La sotsinspectora i cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC) subratlla que, malauradament, molts delictes sexuals no consten a les estadístiques, però hi són, i en molts casos deixen "conseqüències traumàtiques" a les víctimes que els pateixen. Per això, Rosa Negre insisteix en què cal "invertir tots els esforços en la prevenció". I també tenir molt clar que si s'és testimoni d'un abús o agressió sexual, cal intervenir i ajudar per impedir l'agressió. "En cap cas l'entorn ha de criminalitzar la víctima, ni relativitzar el fet, i davant una situació de vulnerabilitat, allò que cal és socórrer-la", subratlla la sotsinspectora. "Aquí hi entra en joc la responsabilitat personal i el compromís de saber aparcar la festa quan s'està davant d'un d'aquests casos", hi afegeix. "És a dir, que aquells que veuen una situació de risc o presencien un delicte contra la llibertat sexual, si no ajuden la víctima, poden incórrer en responsabilitat penal", afirma Rosa Negre. Casos reals Amb l'objectiu de remoure consciències, a l'hora de dur a terme les xerrades, els Mossos d'Esquadra exposen casos reals als universitaris. Denúncies que han arribat a les comissaries i que, com precisa Rosa Negre, "situen els alumnes davant aquelles línies vermelles" i els fan veure que uns tocaments sempre són delicte o que una relació sexual ha de ser consentida del principi a la fi. A la UdG, les xerrades es concentren a les aules de graus com els de Criminologia, Psicologia, Educació o Ciències de la Salut. Al llarg del curs 2017-2018, els agents n'han fet cap a una quinzena entre universitaris de 1r i 2n. Han parlat de violència de gènere, delictes contra la llibertat sexual, mutilació genital femenina i matrimonis forçats. Però els Mossos d'Esquadra també han entrat a cursos superiors. Aquí, sobretot, els policies han traslladat als futurs professionals com hauran de coordinar-se amb ells a l'hora de detectar o tractar una situació de violència masclista o maltractaments a menors. "Fem abordatge professional, insistint en la importància de no treballar de manera isolada a l'hora de lluitar contra els reptes que encara tenim pendents", subratlla Rosa Negre. En total, fins ara, a través d'aquestes xerrades els Mossos d'Esquadra han arribat a més de 1.500 alumnes de la UdG. La delegada del rector per temes d'Igualtat de Gènere, Anna Maria Pla, subratlla la "col·laboració sòlida" que universitat i policia han sabut teixir per "promoure la protecció" davant situacions de violència masclista i ja avança que la iniciativa "té una clara vocació de continuïtat". Tallers d'autoprotecció I de la teoria, els Mossos d'Esquadra també passen a la pràctica. Ho fan impartint tallers d'autoprotecció i defensa personal a estudiants de disciplines com medicina, infermeria o psicologia. Són cursos d'unes tres hores, que serveixen com a crèdits de lliure elecció. Aquí, allò que s'hi ensenya és saber com reaccionar quan la víctima es troba davant una situació de risc, sigui a la feina o a la seva vida personal. L'objectiu prioritari és evitar l'agressió; i per tant, la màxima és fugir. Si cal, donant un cop de distracció a l'agressor (que el deixi momentàniament incapacitat). Per això, una vegada exposada la teoria, les mateixes estudiants practiquen a l'aula amb un agent dels Mossos (que porta un vestit especial per minimitzar els cops). El policia explica, a més, que durant la part teòrica del curs també s'expliquen diferents maneres per evitar que la víctima "es bloquegi i entri en efecte túnel" quan es trobi davant un possible agressor. Per exemple, se'ls aconsella que cridin per alertar la gent que hi pugui haver al seu voltant. O que utilitzin gestos de distracció, com llençar el mòbil i aprofitar el moment de desconcert de l'agressor per fugir. "Com reaccionaries si..." La sotsinspectora Rosa Negre explica que les xerrades i els tallers volen fer adonar els i les estudiants que la seguretat s'ha de concebre "de manera activa". Per això, se'ls plantegen diferents situacions amb la premissa "Com reaccionaries si...", perquè prenguin consciència dels consells d'autoprotecció. A més, també se'ls demana que analitzin les seves rutines diàries, perquè s'adonin d'aquells moments en què a vulnerabilitat pot ser més gran i com compensar-la. De fet, la cap de la URPAC subratlla que aquesta és una "diferència substancial" respecte les xerrades que els Mossos fan a secundària. "Parlem sobre situacions que generen alarma i hi reflexionem conjuntament", explica Rosa Negre. La feina de prevenció que els Mossos d'Esquadra porten a terme a la UdG supera l'àmbit de les aules. De fet, gràcies a aquestes xerrades, algunes estudiants els han demanat ajuda (bé sigui perquè en algun moment elles mateixes han estat víctimes, bé sigui per a familiars o conegudes). A més, algunes d'elles han tractat la temàtica de la violència masclista als seus treballs de finals de grau. "D'allò que es tracta és que ens coneguin de tu a tu i que sàpiguen que hi som per ajudar-les", conclou la sotsinspectora.
|
Societat
|
Policial
|
Comencen les obres de millora a les carreteres T-300 i T-363 a Marçà. Els treballs permetran renovar el ferm de les dues vies que comuniquen el municipi amb l’N-420. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat obres de millora a les carreteres T-300 i T-363 a Marçà (Priorat), per un import de 390.000 euros. Aquests treballs, que tindran una durada de quatre mesos, consistiran en la renovació del ferm, la formació de cunetes i la col·locació de noves barreres de seguretat. Les dues vies on s’actua comuniquen Marçà amb l’N-420, la via que connecta cap a Falset i Gandesa. L’actuació a la T-300 s’efectua en un tram de 0,8 quilòmetres. Comença al nord-oest del nucli urbà, poc després del pas del ferrocarril, i finalitza a la rotonda construïda amb motiu de les obres de la variant de Falset. A la T-363, l’actuació es farà en un tram de 0,9 quilòmetres, des de l’oest del nucli de Marçà, a la rotonda de la variant situada a prop del quilòmetre 1 fins a l’encreuament amb l’N-420. En els dos casos les obres consisteixen en el reforçament del paviment esquerdat en el qual es realitzaran obres de sanejament, fressat, reposició i reforç de les capes existents. Així mateix, es millorarà el drenatge amb la formació de cunetes profundes i amb la construcció de cunetes formigonades trepitjables, que aportaran una major amplada per afavorir l’encreuament dels vehicles. En total, es formaran 2,4 quilòmetres de cunetes trepitjables. Les barreres de seguretat existents es milloraran per adaptar-les a la nova normativa de suports i es col·locaran els trams necessaris de faldons de protecció per als motociclistes. Finalment, es milloraran la senyalització vertical i les marques viàries. L’execució d’aquestes tasques comportarà afectacions al trànsit, que consistiran en l’ocupació d’un carril de la carretera, en funció de les necessitats de l’obra, de manera que es donarà pas alternatiu als vehicles pel carril que quedi lliure.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El Suprem condemna a 15 anys de presó el cap d’una màfia georgiana assentada el 2008 a Catalunya i al País Valencià. El tribunal li atribueix els delictes de blanqueig, conspiració per l'assassinat i temptativa d'estafa. El Tribunal Suprem ha condemnat a 15 anys i tres mesos de presó Kakhaber Shushanashvili, el cap d’una màfia formada majoritàriament per ciutadans de la República de Geòrgia assentada el 2008 a Catalunya i al País Valencià. La Sala 2 del Penal li atribueix els delictes de blanqueig, conspiració per l'assassinat i temptativa d'estafa. El tribunal també ha condemnat a penes que oscil·len entre els 3 mesos i els 7 anys de presó a altres deu persones relacionades amb l'organització per delictes de blanqueig o falsificació de documents oficials. Així, el tribunal ha reduït la condemna al cap de l'organització dels 20 anys i 11 mesos de presó que li va imposar l'Audiència Nacional a 15 anys i 3 mesos en considerar que no hi ha proves suficients per condemnar-lo també per delicte de tinença il·lícita d'armes i falsificació de targetes de crèdit com va fer l'Audiència. L'Audiència Nacional va condemnar altres dotze persones relacionades amb l'organització a entre 1 i 7 anys de presó. En aquest cas, el Suprem ha modificat la sentència de primera instància i ha absol dos d'ells del delicte de blanqueig, manté 7 anys de presó per blanqueig per al membre de l'organització considerat ‘encarregat’ i ha condemnat els altres nou a penes d'entre 3 mesos i 5 anys de presó per delictes com a blanqueig, falsificació de documents oficials i temptativa d'estafa. La conspiració per a l'assassinat per la qual el Suprem ha condemnat Shushanashvili es refereix al pla per matar un membre d'una facció rival a Niça (França) que va ser avortada al gener del 2010 per la policia francesa -amb informació de la policia espanyola-, amb la detenció en territori gal de les persones que havien rebut l'encarregat.
|
Societat
|
Judicial
|
ACTUALIZACIÓ:El diagnòstic de la malaltia de Chagas millora del 10% al 45% amb accions comunitàries segons un estudi de Vall d'Hebron. La investigació ha durat 13 anys i ha comportat tallers informatius, xerrades en esdeveniments culturals i cribratges. El diagnòstic de la malaltia de Chagas millora del 10% al 45% amb accions comunitàries, segons un estudi de Vall d'Hebron que ha durat 13 anys. Una tercera part d'aquest increment es pot relacionar directament amb aquestes accions, que han estat tallers informatius, xerrades en esdeveniments culturals i cribratges 'in situ' en trobades multitudinàries. L'estudi, publicat a la revista 'Plos One', conclou que "trobar-se amb persones en la mateixa situació crea un ambient d'apoderament, les persones perden la por i decideixen fer-se la prova", segons la infermera Isabel Claveria. Noves iniciatives donaran a conèixer la malaltia a la població llatinoamericana de Barcelona els propers mesos per facilitar-ne el diagnòstic i el tractament. (En aquesta actualització s'afegeixen explicacions a l'ACN del cap de l'Equip de Salut Pública i Comunitària de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d'Hebron, el doctor Jordi Gómez) La malaltia de Chagas és endèmica a Amèrica Llatina i està causada pel Trypanosoma cruzi, un paràsit que generalment es transmet a partir de la picada d'una xinxa tot i que també pot passar de mares infectades a fills durant la gestació, i a partir de transfusions o trasplantaments d'òrgans. Pot provocar complicacions digestives o cardíaques que poden arribar a ser greus però si es tracta a l'inici de la infecció, existeixen fàrmacs per eliminar el paràsit del cos i, per tant, curar la malaltia. A Europa s'estima que només entre un 5 i un 10% de les persones infectades han estat diagnosticades, ja que en molts casos els pacients són asimptomàtics o tenen símptomes lleus. "Un dels grans problemes d'aquesta malaltia és l'infradiagnòstic", assenyala el cap de l'Equip de Salut Pública i Comunitària (ESPIC) de la Unitat de Salut Internacional Drassanes-Vall d'Hebron, el doctor Jordi Gómez. A Catalunya, l'única possibilitat de transmissió és la congènita. El Departament de Salut va posar en marxa un protocol de cribratge del Chagas en dones embarassades i els seus fills per detectar la malaltia en les mares i tractar el nounat des del primer moment en cas que la tingui. "Quan es tracta en el primer any de vida, la curació és del 100%", destaca el doctor Jordi Gómez. Les poblacions migrants d'Amèrica Llatina, les més afectades per la malaltia de Chagas, sovint troben múltiples barreres per accedir al diagnòstic i el tractament, entre problemes administratius per accedir als serveis de salut, la por a la malaltia o a l'estigma, moltes vegades per desconeixement de la pròpia patologia. Durant molts anys la malaltia de Chagas no va tenir un tractament efectiu en adults i això va generar por i resignació en la comunitat, explica el doctor Gómez. Cap al 2005, quan es va comprovar que el tractament era més eficaç, va sortir la necessitat de "desfer" les percepcions creades al voltant de la malaltia i construir-ne de noves perquè les persones es fessin la prova i poguessin accedir al diagnòstic i al tractament. Aquí s'emmarca el treball de Vall d'Hebron. Tretze anys La primera fase de l'estudi es va fer entre els anys 2004 i 2013 amb accions per entendre com es comporta la malaltia de Chagas a les poblacions de persones migrades d'Amèrica Llatina a Barcelona i definir la millor estratègia per arribar a aquesta comunitat. Inicialment, els investigadors van comprovar que el 65% dels participants, la majoria d'origen bolivià, estaven infectats pel Trypanosoma cruzi. En moltes ocasions, les persones van manifestar que tenien por a fer-se els tests de diagnòstic i saber si estaven infectades, ja que relacionaven la malaltia inevitablement amb la mort. Entre 2008 i 2013, es van posar en marxa grups i activitats per facilitar l'accés a la informació sobre la malaltia. Entre aquestes iniciatives es va crear de l'Associació d'Amics de les Persones amb Malaltia de Chagas (ASAPECHA) i es va participar en esdeveniments públics per arribar a la població general. Tres estratègies Entre 2014 i 2017 es van posar en marxa tres estratègies per millorar l'accés al diagnòstic i el tractament de la malaltia de Chagas amb tallers informatius, la participació en esdeveniments culturals, com concerts, festivals i carnavals, i accions de cribratge in situ. "El que calia era anar a buscar les persones amb accions de sensibilització perquè perdessin la por o la transformessin en coratge, per eliminar la resignació", destaca el cap de l'Equip de Salut Pública i Comunitària. El més important per "sobrepassar" les barreres és la part humana i per això han comptat amb agents comunitaris de salut o educadors d'igual a igual. Els tallers informatius per a 15 participants van acabar amb 313 assistents, dels quals 159 es van fer la prova i es va comprovar que 33 estaven infectats. En les trobades culturals, on s'aprofitava per parlar de la malaltia, es va informar 352 persones, 112 es van fer la prova i 25 van resultar positius. Pel que fa als cribratges in situ en esdeveniments, amb una unitat mòbil del Banc de Sang, es va arribar a 956 persones, de les quals 830 es van fer la prova i es va obtenir un total de 138 positius. Els investigadors apunten que no existeix una opció que sigui millor que una altra, sinó que s'ha de tenir en compte a quina població es vol arribar. Si es vol arribar a una població concreta convé realitzar accions in situ o tallers informatius, però quan no es coneix la prevalença en un grup determinat, és més recomanable prioritzar la participació en esdeveniments culturals per donar a conèixer i sensibilitzar sobre la malaltia, ja que, amb menys recursos, permet informar a una gran quantitat de persones.
|
Societat
|
Recerca
|
AMPLIACIÓ:Junqueras entra al departament d'Economia enmig de milers de manifestants. El vicepresident és rebut amb crits de "vicepresident" i "independència". El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, ha entrat al departament d'Economia poc després de dos quarts de cinc de la tarda enmig de milers de persones que es concentren a la Gran Via amb la Rambla de Catalunya. Els crits de "vicepresident" i "independència" han rebut Junqueras, que ha accedit fins a la porta del departament a través d'un passadís que han fet voluntaris de l'ANC. El vicepresident ha arribat acompanyat del president de l'ANC, Jordi Sánchez, i a les portes del departament s'ha abraçat amb el diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, el diputat republicà al Parlament Roger Torrent i l'eurodiputat Jordi Solé. Milers de persones es concentren als voltants del departament de Junqueras per protestar contra l'operació de la Guàrdia Civil sobre l'1-O que ha deixat almenys 14 detingut i una quarantena d'escorcolls. Junqueras ha sortit del Palau de la Generalitat i ha fet caminant el recorregut fins a la Rambla de Catalunya acompanyat del seu equip més proper com el cap del gabinet, Sergi Sol, el director de l'oficina del vicepresident, Lluís Juncà, i el secretari de comunicació del Govern i mitjans de comunicació, Miquel Gamisans. Durant el trajecte, diversos ciutadans han animat el vicepresident a seguir endavant i quan ha arribat a la Rambla de Catalunya s'ha trobat els milers de persones concentrades, que l'han aclamat amb crits de "vicepresident". Al llarg d'aquest dimecres s'ha acostat a les portes del departament d'Economia una nombrosa delegació d'ERC i el PDeCAT, entre altres la membre de la Mesa del Parlament, Anna Simó, el diputat al Congrés, Joan Tardà, el regidor Alfred Bosch, i la diputada Alba Vergés. Tardà ha fet una crida als concentrats perquè es manifestin pacíficament. "Ells volen que hi hagi violència i no n'hi haurà", ha avisat el diputat. Per part del PDeCAT han anat davant la conselleria el coordinador executiu del partit, David Bonvehí, el portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries, i l'eurodiputat Ramon Tremosa i l'exconseller de la Presidència, Francesc Homs. Per part de la CUP la presidenta del grup parlamentari, Mireia Boya, i les diputades Eulàlia Reguant i Gabriela Serra també han anat fins a la Rambla Catalunya per protestar. Des de primera hora del matí, l'ANC, Òmnium i la CUP han fet una crida a través de Twitter als ciutadans perquè es concentrin davant del departament d'Economia per protestar per l'operació de la Guàrdia Civil i a mesura que ha anat avançat la jornada ha crescut el nombre de concentrats. La quarantena de registres que s'estan produït han suposat almenys la detenció de 14 persones, entre les quals, el secretari general de la Vicepresidència i de la conselleria d'Economia i Hisenda, Josep Maria Jové; el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó; a més d'altres càrrecs de la mateixa conselleria.
|
Política
|
Govern
|
El nombre d'hospitalitzats per coronavirus a la Regió Sanitària de Lleida es situa a 185, un menys respecte divendres. Els pacients a l'UCI arriben als 19, 9 a l'Arnau de Vilanova, 5 al Santa Maria i 5 més en altres centres. El nombre de persones ingressades amb covid-19 a la Regió Sanitària de Lleida disminueix en un respecte divendres i es situa a 185, segons dades del Departament de Salut. Així mateix, els pacients hospitalitzats a les UCI dels diferents centres hospitalaris baixen dels 21 als 19. D'altra banda, des que va començar el rebrot al Segrià, un total de 159 persones han estat donades d'alta a l'Hospital Arnau de Vilanova i quatre més al Santa Maria. D'altra banda, hi ha 42 persones temporeres de la fruita o que no tenen possibilitat de confinar-se aïllades en un dels dos centres habilitats, l'Hotel Rambla i la casa de colònies la Manreana de Juneda (Garrigues)-. A l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova hi ha 75 persones ingressades amb coronavirus, vuit menys que aquest divendres. Del total, 9 es troben a l'UCI i 66 a planta. A l'Hospital Universitari Santa Maria hi ha 24 hospitalitzats, tres més que el dia anterior, dels quals cinc a l'UCI i 19 a planta. A l'Hotel Salut Nastasi hi ha 19 persones ingressades i en altres centres 67, de les quals cinc a l'UCI i 62 a planta. Finalment, respecte als que fan l'aïllament als centres habilitats, a l'Hotel Rambla hi ha 18 persones, de les quals 3 amb covid positiu i 15 que són contactes. A La Manreana, a Juneda, hi ha 24 persones, totes amb covid positiu.
|
Societat
|
Salut
|
El CaixaForum Girona recrea l'Egipte dels faraons amb escultures i joies del British Museum. Aquesta és la primera col·laboració entre el centre cultural gironí i el museu anglès. El CaixaForum Girona inaugura aquest dimecres l'exposició 'Faraó, rei d'Egipte' a partir de la qual vol mostrar la vida que portaven els faraons a l'antic Egipte. La mostra compta amb 140 peces entre escultures, pergamins, joies i altres objectes que provenen del British Museum de Londres. Una de les comissàries de l'exposició, Marie Vandenbeusch, ha destacat que l'exposició vol fer "entendre qui era un faraó". Per exemple, Vandenbeusch ha explicat que els reis egipcis "intentaven crear enllaços amb els diferents déus" per justificar la seva descendència divina i aquest serà un dels punts que es podrà veure a l'exposició. Aquesta és la primera col·laboració que fa el CaixaForum Girona amb el British Museum.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Els Bombers treballen per apagar un incendi d’una nau industrial a Sant Adrià del Besòs. 14 dotacions dels Bombers de la Generalitat i diverses dels de Barcelona actuen per evitar que es propagui a altres edificis. Els Bombers treballen des de dos quarts de nou de la nit per apagar un incendi que s’ha declarat en una nau industrial de desballestaments al número 83 de la carretera de Mataró, a Sant Adrià del Besòs. El foc hauria començat al sostre de l’edifici i hi actyen 14 dotacions dels Bombers de la Generalitat i algunes dotacions dels Bombers de Barcelona per evitar que es propagui a edificis pròxims. Les primeres informacions indiquen que de moment no ha calgut fer evacuacions i que no hi ha persones ferides. El foc està totalment desenvolupat a la part coberta de la nau.
|
Societat
|
Successos
|
Puig insta els militants del PDeCAT a passar-se a JxCat:"Poden seguir anant en bicicleta de pedals o agafar l'elèctrica". L'exconseller defensa que calia organitzar ja el partit de cara a les pròximes eleccions: "El temps s'està acabant". L'exconseller de Cultura Lluís Puig avisa al PDeCat que "el temps s'està acabant" i insta als seus militants a passar-se a Junts per Catalunya. "Poden seguir anant en una bicicleta de pedals o agafar l'elèctrica", apunta en una entrevista a l'ACN coincidint amb l'inici de l'assemblea constituent de 'Junts'. Candidat a presidir la mesa del congrés que se celebra aquest dissabte i diumenge, Puig alerta que malgrat que hi hagi "una doble militància" només es podrà votar un partit a les eleccions. "Aquest serà el final del trànsit del PDeCAT a JxCat", remarca. L'exconseller defensa que calia organitzar ja el partit de cara a la pròxima cita electoral. "Tard o d'hora es convocaran eleccions i no ens podien agafar amb JxCat només com a marca comercial", sosté. Puig avança que hi haurà "unes setmanes o mesos de transició" de militants i afiliats del PDeCAT a 'Junts'. "En algun moment haurem de tancar aquest trànsit cap a JxCat", diu, recordant que l'últim consell nacional del Partit Demòcrata va votar en un 90% fer aquest pas. L'exconseller de Cultura reclama que el traspàs es faci "amb tranquil·litat" i "sense discussions". "Ningú té ganes de provocar enemistats", assegura, però no concreta si estriparà el carnet del PDeCAT en cas que la direcció no s'embarqui en la nova formació. Puig nega que aspiri a ocupar cap càrrec a la cúpula del partit impulsat per l'expresident Carles Puigdemont. Pel que fa a l'eix ideològic, Puig reivindica 'Junts' com "un llibre blanc' i no es posiciona sobre si s'hauria de mantenir al centre com reclamen alguns sectors del PDeCAT o si s'hauria d'erigir com una nova formació d'esquerres. "Vull pensar que en la ponència no es parlarà de dretes, esquerres o centre, sinó de transversalitat", anticipa. Així, l'exconseller aposta per fer un partit independentista "transversal" que permeti "afrontar l'Estat espanyol". "És junts pel país, no per altres coses", opina. Desunió dels partits Puig admet el "distanciament" entre els partits independentistes en els darrers temps, especialment amb ERC. "És evident que no hi ha un objectiu comú", subratlla. Per això, defensa que totes les forces s'haurien de marcar "objectius estratègics compartits. "És el que teníem l'1-O", recorda l'exconseller que s'enfronta a una euroordre a Bèlgica per l'organització del referèndum. Malgrat aquesta desunió, Puig veu positiu que amb el règim de semillibertat dels presos la comunicació entre JxCat i ERC hagi crescut "exponencialment". "Hi ha un diàleg molt més fluid i fàcil gràcies a aquesta nova condició presidiària", celebra. Per refer ponts entre les forces, Puig considera essencial que continuï "la pressió popular". Malgrat que el coronavirus ha dominat l'agenda pública en els darrers mesos, l'exconseller no veu el moviment independentista desmobilitzat.
|
Política
|
Partits
|
L'empresa de motor Doga traslladarà la planta d'Esparreguera a Castellolí a finals del 2019 amb una inversió de 3 MEUR. La companyia catalana preveu ampliar la plantilla de 17 a 30 treballadors. L'empresa de motor catalana Doga, amb seu a Abrera, preveu traslladar, a finals d'aquest any, la planta que té a Esparreguera, Doga parts, al polígon industrial de Can Parera, a Castellolí (Anoia). El director general de la companyia, Toni Garcia, ha explicat que el motiu pel qual es traslladen és la manca d'espai que pateixen a Esparreguera, de tal manera que la seu de Castellolí els permetrà gaudir d'unes instal·lacions més modernes i àmplies. La nau que tindran a l'Anoia serà la responsable de la distribució dels productes Doga a qualsevol part del món. El trasllat a Castellolí suposarà una inversió de 3 MEUR i una ampliació de la plantilla dels 17 treballadors actuals als 30. Amb la instal·lació d'aquesta empresa, el polígon de Can Parera tindrà una ocupació del 80%.
|
Economia
|
Empresa
|
La venda de turismes a Catalunya puja un 14,84% al maig. En el conjunt de l'Estat l'increment ha estat del 20,9% i suposa el millor mes de maig des del 2008. La venda de turismes a Catalunya ha pujat un 14,84% al maig respecte al mateix mes de l'any passat, segons han informat aquest dimecres les patronals Anfac, Faconauto i Ganvam. Així, es van comercialitzar a Catalunya 15.858 unitats durant el mes passat, mentre que en el període acumulat de gener a maig sumen 72.051 turismes, un 9,81% més que durant els cinc primers mesos de l'any passat. En el conjunt de l'Estat, l'increment ha estat del 20,9% al maig fins a les 113.671 matriculacions i suposa el millor mes de maig des del 2008, segons les associacions de fabricants, venedors i concessionaris. En el període acumulat entre gener i maig, les matriculacions a l'Estat han crescut un 12,5% fins a les 499.444 unitats. Per demarcacions, a Barcelona les vendes de cotxes al maig han arribat fins a les 12.710 unitats, amb un increment del 16,54%. En els primers cinc mesos, les matriculacions a Barcelona han sumat 56.644 unitats, el 10,78% més que en el mateix període de l'any passat. A Girona, les vendes de turismes han assolit les 1.298 unitats, el 2,53% més que al maig de l'any passat. Del gener a maig, les matriculacions a Girona s'han situat en 6.480 cotxes, el 5,28% més que l'any passat. A Lleida, les matriculacions han arribat a les 614 unitats, el 12,66% més que el 2015. En l'acumulat de l'any, les matriculacions han sumat 2.957 unitats, que suposa el 10,79% més que l'any passat. I, finalment, a Tarragona les vendes de cotxes han arribat a les 1.236 unitats, el 13,19% més que al maig del 2015. Entre gener i maig, les matriculacions a Tarragona han sumat 5.970 cotxes, que representa un increment del 5,48%.
|
Economia
|
Comerç
|
La Central Nuclear d'Ascó atura l'activitat per una anomalia en un dels indicadors del flux neutrònic. El Consell de Seguretat Nuclear ha rebut l'avís de la desconnexió de la xarxa d'un fet que "no ha suposat cap impacte" per a la seguretat ciutadana. La Central Nuclear Ascó ha notificat a les deu d'aquest matí al Consell de Seguretat Nuclear que procedien a la parada de la Unitat II, seguint els procediments reglamentaris, per tal de poder reparar un dels dos indicadors de flux neutrònic perquè aquest no oferia un valor real. Es tracta d'un instrument que proporciona informació en situació de postaccident i que no afecta cap funció en una operació normal segons han detallat des de CSN. Aquesta anomalia es va detectar aquest divendres i des de llavors es treballa per restablir el funcionament correcte de les instal·lacions, que es tornaran a sincronitzar a la xarxa un cop estigui restablert aquest instrument segons el comunicat d'ANAV. El fet no ha tingut cap impacte pels treballadors ni per la ciutadania ni tampoc pel medi ambient. Es classifica al nivell 0 en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES):
|
Societat
|
Medi ambient
|
La Guàrdia Urbana de Lleida celebra la festivitat de Santa Cecília, patrona del cos. La Paeria incorporarà el 2019 dotze nous agents, a banda d'altres tres places que també es podrien convocar per cobrir jubilacions. La Guàrdia Urbana de Lleida celebra aquest dijous la festivitat de la seva patrona, Santa Cecília. El cos compta actualment amb un total de 219 agents, xifra que es veurà ampliada el 2019 amb la convocatòria de dotze noves places, que podrien arribar fins a quinze, aquestes tres, per cobrir jubilacions. A més, s'obrirà la promoció interna entre la plantilla per accedir a sotsinspector, caporal o sergent, segons ha explicat la tinenta d'alcalde, Sara Mestres. Amb motiu de la celebració de la patrona, l'alcalde Fèlix Larrosa ha passat una revista als agents de les diferents unitats del cos a l'avinguda de Blondel i posteriorment la catedral nova de Lleida ha acollit una missa en honor a Santa Cecília. Al migdia, se celebrarà a la Seu Vella l'acte institucional en què es lliuraran les distincions als agents i a les persones i entitats guardonades. L'Ajuntament de Lleida convocarà l'any vinent dotze noves places d'agents de la Guàrdia Urbana, tal com preveuen els pressupostos municipals 2019 aprovats aquest dimecres. Tot i això, també s'obre la possibilitat de contractar una altres tres agents per tal de cobrir les jubilacions que hi pugui haver el cos durant el pròxim any. Així ho ha explicat aquest dijous la tinenta d'alcalde i regidora de Seguretat ciutadana i les polítiques per al civisme i la igualtat de l'Ajuntament de Lleida, Sara Mestres, durant els actes de celebració de Santa Cecília, que han estat presidits per l'alcalde Fèlix Larrosa. Mestres ha volgut recordar els més de 170 anys d'història que té la Guàrdia Urbana de Lleida, així com l'aposta de la Paeria per la seguretat de la ciutat amb la convocatòria de nous agents del cos. Cauen gairebé a la meitat els ferits greus tot i un lleuger repunt dels accidents de trànsit Per la seva banda, l'intendent en cap de la Guàrdia Urbana de Lleida, Josep Ramon Ibarz, ha posat de relleu que durant els deu primers mesos del 2018 s'ha registrat un increment del 6,8% en els accidents de trànsit a la ciutat tot i que ha destacat com a dada "molt positiva" que han disminuït un 43% els ferits greus com a conseqüència d'aquests entre l'1 de gener i el 31 d'octubre. Ibarz també ha ressaltat que durant el 2017 no es va comptabilitzar cap víctima mortal per accident de trànsit a la ciutat. L'intendent ho ha atribuït al fet que "hi ha menys velocitat en els impactes i, per tant, s'està fent una feina que està donant uns fruits".
|
Societat
|
Policial
|
El síndic d'Aran exigeix la "retirada immediata" de Cachou davant del cinquè atac a bestiar equí en 15 dies. Boya reclama a totes les administracions que "reaccionin i prenguin les mesures necessàries". El síndic d'Aran, Francés Boya, ha demanat la "retirada immediata" de l'os Cachau del medi. Aquesta petició arriba després del cinquè atac de l'animal. Aquesta matinada de dijous ha matat una euga. Davant el reiterat comportament depredador d'aquest os i la problemàtica que suposa per als ramaders aranesos, el síndic n'ha exigit la retirada i ha reclamat a totes les administracions que "reaccionin i prenguin les mesures necessàries per gestionar aquest conflicte que afecta de forma directa els nostres ramaders". Aquest cop, com marca el protocol, els Agents de Medi Ambient van intentar foragitar-lo amb mesures aversives per evitar aquest comportament depredador. Aquesta actuació dels agents no va evitar que Cachou tornés a matar. El Conselh Generau d'Aran insisteix també que es convoqui de forma urgent la reunió del grup de treball tècnic, que ha de determinar el pas a la fase 3 del protocol, que és la captura i extracció de l'exemplar. A aquesta petició s'hi ha sumat també el sindicat Unió de Pagesos (UP) qui demana la captura i retirada immediata de l'os Cachou. El sindicat insta Agricultura a "defensar els ramaders davant dels atacs d'ossos a bestiar al Pirineu català". El sindicat fa aquesta petició ja que considera que no es pot demorar més el debat sobre la coexistència d'aquest animal amb els caps de bestiar i apel·la a les institucions a un reunir-se amb representants del sectors, organitzacions professionals agràries representatives i organitzacions ramaderes de les zones afectades per discutir sobre les mesures a aplicar. El sindicat ha exposat que segons dades del departament de Territori, aquest estiu (fins al dia 20 d'agost) s'han registrat cinc atacs d'os en territori català, tres d'ells al Pallars Sobirà, un al Pallars Jussà i un a l'Alta Ribagorça. Paral·lelament, a la Vall d'Aran aquest mes de setembre ja s'han comptat cinc atacs de l'os Cachou a eugues. Uns atacs que se sumen als que el mateix exemplar va fer aquest estiu contra cabres i assentaments apícoles. Unió de Pagesos justifica aquesta mesura ja que "les prevencions davant d'atacs a bestiar equí i boví són molt difícils d'aplicar ja que no és viable agrupar i protegir els ramats a la nit", com es fa amb els d'oví. A tot això , el sindicat afegeix que els moviments nocturns dels ossos són "totalment imprevisibles" i que el temps de decalatge de la recepció del senyal del collar GPS fa molt difícil la protecció efectiva d'aquest bestiar.
|
Societat
|
Medi ambient
|
ACTUALIZACIÓ:La Batllia decideix no encausar els germans Cierco pel cas BPA. La justícia andorrana investigarà la denúncia per presumptes coaccions i amenaces de comandaments espanyols als màxims accionistes de l'entitat bancària sobre Pujol, Mas i Junqueras. La Batllia andorrana, el jutjat, ha decidit no encausar els accionistes majoritaris de la Banca Privada d'Andorra (BPA), Ramon i Higini Cierco, per l'anomenat cas BPA, ''per falta d'elements per dictar un auto de processament contra ells''. La batlle, Canòlic Mingorance, ha decidit però processar 23 persones més a banda de l'exconseller delegat, Joan-Pau Miquel, i deixar-ne fora els que eren accionistes majoritaris. En l'auto d'aquest dilluns la batlle instructora també ha notificat el desglossament de dues noves causes arran de les declaracions dels germans Cierco de dijous passat. Així, la justícia andorrana investigarà la denúncia feta per Higini Cierco en relació a presumptes coaccions i amenaces de comandaments espanyols per filtrar informació sobre la família, Artur Mas o Oriol Junqueras. La Batllia també ha demanat al Tribunal de Corts que valori el sobreseïment definitiu del cas BPA. Juntament amb els germans Cierco, la batlle ha decidit que tampoc siguin processades altres set persones. En el mateix auto es decideix mantenir la presó provisional a Joan-Pau Miquel mentre que per a la resta s'ha dictat la llibertat provisional. La batlle ha conclòs d'aquesta manera la seva investigació assenyalant els empleats de la banca vinculats a les compensacions dineràries. El govern d'Andorra va presentar el passat mes de juliol una querella contra l'exconseller de BPA i 11 directius i alts càrrecs més de l'entitat bancària a la vegada que va demanar a la Batllia que prengués declaració als accionistes majoritaris del banc. La querella es va sumar a la causa penal per blanqueig de capitals oberta en el cas BPA, que actualment es troba en fase d'instrucció i en la qual el govern ja es va constituir com a actor civil el passat 26 de maig. Segons el govern, després d'examinar el contingut del sumari del cas es va arribar a la conclusió que les actuacions delictives que s'imputen als diversos querellats havien malmès seriosament la reputació d'Andorra, el seu model econòmic i de la plaça financera. D'altra banda, la justícia andorrana ha decidit tirar endavant amb la investigació de la denúncia feta per Higini Cierco el dijous passat sobre presumptes coaccions i amenaces per part de comandaments policials espanyols per filtrar informació sobre els anomenats 'cas Pujol' i 'operació Catalunya', facilitant dades bancaries de l'expresident i polítics com Artur Mas i Oriol Junqueras. A més a més, a partir d'ara la batllia que fins ara instruïa la suposada revelació de secrets bancaris en relació al 'cas Pujol' rebrà nova informació per part de la instructora del 'cas BPA' arran de les mateixes declaracions d'Higini Cierco.
|
Societat
|
Judicial
|
El nombre d’hipoteques sobre habitatges creix un 0,9% interanual al juliol a Catalunya. El capital prestat s’incrementa un 2,5% en relació amb el mateix període de 2015. El nombre d’hipoteques sobre habitatges registrades a Catalunya ha assolit les 3.432 unitats durant el mes de juliol, el que representa un creixement del 0,9% interanual, segons ha publicat aquest dimecres l’Institut Nacional d’Estadística espanyol (INE). A nivell mensual, en canvi, el nombre d’hipoteques sobre habitatges registrades cau un 17,5% en relació al mes de juny. El capital prestat per aquestes hipoteques ha ascendit als 430,3 milions d’euros, el que representa un creixement del 2,5% interanual, però és un -23,1% inferior al que es va registrar durant el mes de juny. El nombre d'hipoteques sobre habitatges al conjunt de l’Estat al juliol ha estat de 18.706, un 14,9% menys que en el mateix mes de 2015 i un 26% menys que al juny. El capital prestat ascendeix als 2.161,3 milions d’euros, un 24,0% menys a nivell mensual i un 6,3% menys a nivell interanual.
|
Economia
|
Habitatge
|
Detenen vuit dies després l’atracador que va desencadenar la confusió en l’atropellament de Rubí. Un conductor que va ser identificat equivocadament com aquest lladre va atropellar dos agents de paisà, deixant-ne un ferit de gravetat. Els Mossos d’Esquadra han detingut finalment vuit dies després el perillós atracador que indirectament va desencadenar la confusió de l’atropellament de Rubí (Vallès Occidental). Es tracta d’un home de 38 anys, nacionalitat espanyola i veí de l’Hospitalet de Llobregat, amb més de 15 antecedents per delictes contra el patrimoni. En el moment del seu arrest –ahir divendres 23 de desembre en un pis de Rubí- va esgrimir un ganivet i va haver de ser reduït per membres dels antiavalots dels Mossos. El passat dijous 15 de desembre un conductor va ser identificat equivocadament com aquest lladre i va ser aturat per dos agents de paisà. L’home no es va creure que fossin policies i en la seva fugida va atropellar els agents, deixant-ne un ferit de gravetat i en estat de coma. El conductor va ser arrestat i posat en llibertat hores després, en una decisió policial que donava veracitat a la seva versió i que no va ser ben rebuda entre alguns membres de la plantilla. Poc abans de les 16.00 hores d’ahir divendres, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va rebre una trucada al 112 d’una persona que alertava que un home acabava d’assaltar una tieta seva amb un ganivet en un caixer automàtic de Rubí. Ràpidament es van desplaçar al lloc dels fets agents de la comissaria de Rubí que van constatar que es tractava del lladre reincident que buscaven com a presumpte autor de diversos robatoris violents en establiments comercials de la localitat. En saber-se detectat pels agents el lladre va accedir a un edifici i es va ocultar en un dels seus immobles. A partir de les gestions d’investigació que van dur a terme els policies van saber que aquest home podria estar en un pis on alguns testimonis l’haurien vist entrar en algunes ocasions amb anterioritat. Davant la certesa que el lladre s’amagava en aquest pis els policies van demanar autorització judicial per realitzar una entrada i escorcoll en el domicili. Paral·lelament, i donat que els investigadors sabien que es tractava d’una persona perillosa que anava armada habitualment, van activar a agents de l’Àrea Regional de Recursos Operatius perquè duguessin a terme l’entrada al domicili. Quan els agents de l’ARRO van poder accedir a l’habitatge hi van localitzar l’home que, en aquell moment, esgrimia un ganivet i es resistia a la detenció. Els policies el van poder detenir, tot i que el van haver de reduir prèviament. Durant les comprovacions que els investigacions van fer amb posterioritat van tenir coneixement que, amb anterioritat a l’assalt a la dona en el caixer havia comès un altre robatori violent en una perruqueria de Rubí, mitja hora abans. L’arrestat està en custòdia policial en un centre hospitalari amb lesions de caràcter lleu que ell mateix es va fer amb el ganivet als canells en el moment de la detenció. Un cop li hagin donat l’alta passarà a disposició judicial després de finalitzar les diligències policials.
|
Societat
|
Policial
|
Més de 19.000 persones assisteixen a la 12a edició del festival Sons del Món Empordà. Texas, Boney M. featuring Maizie Williams, Luz Casal, Roger Mas i Quimi Portet pengen el cartell d'entrades exhaurides. El festival Sons del Món Empordà ha reunit en la seva dotzena edició més de 19.000 persones. D'aquestes, unes 14.000 han assistit a espectacles de pagament, una xifra rècord en la història del certamen, tot i la suspensió per pluja del concert de Judit Neddermann, que havia penjat el cartell d'entrades exhaurides. Així mateix, Texas, Boney M. featuring Maizie Williams, Luz Casal, Roger Mas i Quimi Portet també han pujat a l'escenari amb totes les entrades venudes. A part, uns 5.000 espectadors han anat al concert gratuït de The Original Wailers a la platja d'Empuriabrava. Segons l'organització del festival, l'aposta d'aquesta edició per grups internacionals "ha funcionat" i Sons del Món Empordà s'ha consolidat com "una de les grans cites de l'estiu a la Costa Brava". Dels prop de 14.000 assistents que han comprat entrada, uns 12.000 ho han fet per als concerts de la Ciutadella de Roses, mentre que 1.100 han anat als espectacles a la portalada de la basílica de Castelló d'Empúries i 530, als dels cellers. Rozalén ha estat l'encarregada de posar punt final a aquesta edició de Sons del Món Empordà, que també ha comptat amb les actuacions de Ramon Mirabet, Oques Grasses i Sense sal, i Morat i Cesc.
|
Cultura
|
Música
|
Docents per la República: ''Estan aconseguint tocar de mort el sistema educatiu''. La plataforma de mestres i professors alerta que amb la "repressió" els ha fet perdre la llibertat d'expressió a les aules. Les escoles i instituts que eren seu electoral van ser escenari de càrregues policials durant l'1-O. Però més enllà del dia del referèndum, els centres van estar al punt de mira durant tot el curs passat. Les denúncies per presumptes delictes d'odi que van patir professors de la Seu d'Urgell i Sant Andreu de la Barca per suposats comentaris despectius als fills de Guàrdia Civil ha afectat al moll de l'os del sistema educatiu. Almenys així ho veu la plataforma Docents per la República, que considera que dies després de l'1-O es va constatar que ''la repressió va més enllà''. ''Hem perdut la llibertat d'expressió'', asseguren des del col·lectiu, que alerta que ''tocar de mort el sistema educatiu és una molt bona jugada'' per "les intencions dels partits que no creuen en les llibertats i la democràcia". ''El que més greu sap, conclouen, és que ho estan aconseguint''. Un dels membres de la plataforma Docents per la República, l'Àlex, considera que els processos judicials iniciats després de l'1-O han fet que el col·lectiu hagi perdut la llibertat d'expressió. És contundent i afegeix que ''si nosaltres hem d'educar en esperit crític, hem perdut la dignitat a l'hora de treballar''. Docents per la República reivindica que cal garantir la llibertat de càtedra a les aules i lamenta que actualment s'hagi posat difícil perquè després de l'1-O s'està mirant ''què podem dir i què no podem dir, i què pot ser subjecte de denúncia per delicte d'odi, i què no'' en tot moment. Per la plataforma, que reivindica el dret a l'autodeterminació, cal recuperar la normalitat i defensa que ''interior i exterior'' no pot anar ''deslligat''. Per Docents per la República, els docents tenen l'obligació d'educar ''amb esperit crític'' i atacar el col·lectiu ''és atacar la llibertat i la democràcia del demà''. L'Àlex recorda que, durant el curs, el primer que es va instaurar va ser una ''autocensura'', més que no pas la censura, i per tant, els mestres i professors van començar a pensar si realment el què es deia tenia contingut polític o no. I per l'Àlex, tot pot tenir contingut polític. Així, l'autocensura, per Docents per la República, es va acabar traduint en evitar qualsevol tema que pugui ser conflictiu o pugui generar problemes i posa d'exemple l'explicació de la constitució de la Generalitat que com a professor va haver d'afrontar-s'hi durant l'aplicació del 155. Després de les vacances, reconeix l'Àlex, ''tot es relativitza'', però reconeix que ''el fantasma'' continua existint i ho considera ''un gran perill''. Admet que el curs ha començat ''amb certa tensió'' i amb la previsió de la ''tardor calenta'' els docents són conscients que ''a la mínima ens caurà al damunt tot el pes de la repressió''.
|
Societat
|
Educació
|
Un operatiu per millorar la seguretat al barri de Sant Ildefons de Cornellà acaba amb 21 detinguts. També s'han denunciat quatre establiments per tenir personal treballant de manera irregular. Un operatiu conjunt dels Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Policia Local de Cornellà ha finalitzat amb un total de 21 persones detingudes. Dinou persones per no tenir en regla el permís de residència i dues persones més per requeriments judicials pendents. A més, també s'han denunciat 13 persones per tinença il·legal de drogues. En el mateix operatiu hi van participar inspectors de treball que han obert quatre expedients a establiments que no tenien el personal donat d’alta a la Seguretat Social. L’operatiu ‘Inter’, que es va dur a terme dimecres i divendres de la setmana passada, forma part de la coordinació conjunta que els tres cossos policials fan durant l’any per millorar la seguretat i la convivència a la població de Cornellà de Llobregat.
|
Societat
|
Policial
|
El telèfon 112 d’emergències ha rebut 160 trucades a causa del vent, la gran majoria al Baix Camp. Dues persones han resultat ferides lleus a Valls en caure’ls-hi a sobre des de deu metres d’alçada vidres d’una finestra trencada pel vent. El telèfon 112 d’emergències ha rebut aquest 160 trucades a causa del vent fins a les sis de la tarda d’aquest dilluns, la gran majoria al Baix Camp. Protecció Civil manté activada la fase d’alerta del Pla de Protecció Civil de Catalunya Procicat. Es preveu que la situació es mantingui al llarg de la tarda i nit, sobretot al Pirineu, Prepirineu i comarques del litoral i prelitoral de Tarragona. Precisament, són les comarques de Tarragona les que avui han resultat més afectades. S’espera que la situació de fort vent es normalitzi al llarg de demà. A Valls, a les 12.29 h, el vent ha provocat que dues persones hagin resultat ferides. Segons els Bombers han rebut l'impacte dels vidres d'una finestra que s'ha trencat des d’una alçada de deu metres a la plaça de Sant Francesc cantonada amb el carrer de Sant Antoni. Els afectats han estat traslladats al Pius Hospital de Valls amb ferides de caràcter lleu. També a causa del vent hi ha hagut una incidència en el subministrament elèctric aquest matí a La Pobla de Montornès (Tarragonès), que ha afectat 489 abonats i ha estat resolta aquest migdia. De les 160 trucades, 96 han estat del Baix Camp, 19 del Tarragonès i 13 de l’Alt Camp. El municipi amb més trucades ha estat Reus, amb 51, seguit de Cambrils amb 36, Centelles amb 9 i Tarragona amb 6. El percentatge principal de trucades al 112, un 58,8%, s’ha derivat als Bombers. Un 36,3% s’ha derivat als Mossos d’Esquadra de les unitats de trànsit i un 2,5% a les policies locals. En concret, del total de trucades al telèfon 112, els Bombers n’han rebut, entre les 12.00 h i les 20.00 h, 92 avisos. La majoria han estat per revisar, assegurar o retirar mobiliari urbà com persianes, senyals i rètols, finestres o antenes. També s’han desplaçat per fer algun sanejament de façana o per retirar algun arbre. Pel que fa a les ratxes de vent, al Perelló (Baix Ebre) se n’han registrat de fins a 95,4 quilòmetres per hora. A Vila-rodona (Alt Camp) n’hi ha hagut de 92,5 km/h, al Pantà de Siurana i Constantí (Tarragonès) de 89,6, a Font-rubí (Alt Penedès) de 84,6, a Tarragona de 78,8 i a Òdena (Anoia) de 72,7.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Unió de Pagesos llança 4.000 litres de llet a Llers per protestar contra "l'actitud abusiva" de la indústria làctia. Denuncien que la Corporació Alimentària Guissona ha deixat de recollir llet a un ramader sense donar cap explicació. Unió de Pagesos ha abocat 4.000 litres de llet en un camp d'una explotació de Llers (Alt Empordà) per denunciar "l'actitud abusiva" d'algunes indústries làcties. El sindicat agrari protesta perquè algunes empreses, com la Corporació Alimentària Guissona, han decidit de forma unilateral i "de la nit al dia" trencar contractes amb ramaders de la comarca i deixar de recollir-los la llet. "Si en 48 hores no et passen a buscar la llet per pasteuritzar-la, ja la pots llançar perquè no serveix per a res", ha explicat Joan Guitart, membre de la comissió permanent d'UP. El sindicat recorda que el país és deficitari en la producció de llet i, per això, assegura que no s'entén que algunes cooperatives i empreses deixin de comprar-ne als ramaders catalans. "Si continuen així, en quatre dies hauran rebentat preus i les explotacions morirem pel camí", alerta.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El PACMA denuncia l'enverinament de gats a la Bisbal d'Empordà. Alerten que a poblacions com Lloret de Mar, Girona, Vidreres o la Jonquera s'han reduït dràsticament les colònies de felins. El partit animalista PACMA denuncia casos d'enverinament de gats a la Bisbal d'Empordà. Segons informen en un comunicat, havien detectat que la colònia controlada de gats s'havia reduït dràsticament. Les necròpsies fetes per veterinaris de la població ha conclòs que, almenys alguns dels animals, han mort per verí. Això ha aixecat les alarmes dels animalistes, que insten a investigar el cas per identificar qui hi ha darrere dels enverinaments i portar-los davant la justícia. A més, el PACMA sospita que no només passa a la Bisbal perquè en altres municipis també han "desaparegut massivament" felins. En concret, investiguen per què hi ha menys gats a Lloret de Mar, L'Estartit, Vidreres, la Jonquera, Maçanet de la Selva, Gualba i Girona. El PACMA assegura que la desaparició de gats ve des de fa mesos i que passa a moltes poblacions de les comarques gironines. En algunes d'aquests comunicats, exposen, hi ha la meitat de felins que temps enrere. Són gats que formen part de les anomenades colònies controlades, gestionades per voluntaris que s'encarreguen d'alimentar i esterilitzar els animals. Tot i que els animalistes exposen que determinar les causes de la reducció de les colònies és difícil perquè els gats s'amaguen quan es troben malament i sovint no es troben els cadàvers, exposen que veterinaris de la Bisbal d'Empordà ha fet necròpsies a alguns animals i han conclòs que havien mort enverinats. La clínica Bis Vet informa en una circular que els símptomes d'enverinament són atàxia, tremolors, convulsions i afectacions al sistema nerviós. Amb sèrum, anticonvulsius i atropina es poden salvar alguns gats però d'altres moren per convulsions o problemes hepàtics. A banda de la Bisbal, els animalistes sospiten que el verí també pot ser la causa de la minva de població de felins a altres poblacions de la demarcació. Per aquest motiu, reclama que s'obri una investigació per atrapar els autors i portar-los davant la justícia. Recorden que l'ús de verí és un problema de salut pública tipificat com a delicte i que pot ser castigat amb pena de presó. "Davant d'aquesta greu problemàtica PACMA demana als consistoris contundència contra els responsables, actuació immediata a fi d'evitar nous casos i campanyes informatives alertant de les possibles conseqüències i la gravetat de la situació", reclama el partit animalista. Finalment, ressalten que els gats de les colònies felines gestionades són animals que no suposen cap inconvenient en termes d'higiene pública, ja que es troben alimentats, esterilitzats i controlats sanitàriament. Afegeixen que és la manera de controlar les poblacions de forma "respectuosa, ètica i conforme a la creixent sensibilitat de les persones envers els animals" i reclamen als ajuntaments que s'hi involucrin més i hi aboquin més recursos.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Deu ferits, dos d'ells de gravetat, en un accident entre cinc vehicles a l'A-2 a Caldes de Malavella. Fins al lloc s'hi han desplaçat cinc ambulàncies del SEM que han evacuat als afectats a l'Hospital Trueta i a l'Hospital de Santa Caterina. Deu persones han resultat ferides, dues d'elles de gravetat, en un accident on s'hi han vist implicats cinc vehicles a l'A-2 a Caldes de Malavella (Selva). Segons el Servei Català de Trànsit (SCT), l'accident ha passat a les 6.49 hores d'aquest divendres al matí al punt quilomètric 704,8 en sentit França per causes que es desconeixen. A causa de l'impacte han resultat ferides deu persones. Dues d'elles, un home i una dona, han estat atesos 'in situ' per ferides lleus pels serveis d'emergències. Els ferits de més gravetat són dos homes, de 43 i 38 anys, que han estat evacuats a l'Hospital Trueta. La resta d'afectats han resultat ferits de poca gravetat. Tres d'ells, dos homes de 34 i 46 anys i una dona de 20, han estat traslladats a l'Hospital de Santa Caterina. I els altres tres ferits menys greus són dos homes de 33 i 36 anys i una dona de 39 que han estat portats en ambulància al Trueta. Fins al lloc s'hi han desplaçat cinc ambulàncies del SEM, efectius dels Mossos d'Esquadra i quatre dotacions dels Bombers de la Generalitat, que han hagut d'excarcerar dos ocupants d'un vehicle que ha bolcat. A causa del sinistre, l'A-2 en sentit França ha estat tallada entre les 7.35 hores i les 9.03 hores.
|
Societat
|
Successos
|
Noelia Bail és escollida nova secretària general de Podem Catalunya. Ha aconseguit el 32,04% dels 7.422 vots en les primàries amb més participació de la història de la formació. Noelia Bail ha estat escollida nova secretària general de Podem Catalunya, segons ha fet públic la formació. La Coordinadora del Cercle de Feminismes i Sexualitats ha aconseguit 2.305 vots (el 32,04% dels 7.422 totals) en les eleccions primàries que van arrencar dijous passat amb sis candidatures. Per darrere d'ella han quedat Jaume Durall, segon amb 2.286 vots, i Isabel Belmonte, tercera amb 1.460. Segons Podem Catalunya han estat les primàries amb més participació de la història de l'organització. Bail, llicenciada en ciències polítiques i en dret per la UPF, i màster en polítiques d'igualtat de gènere, succeirà en el càrrec Xavier Domènech. La nova secretària general de Podem Catalunya és membre del Consell Ciutadà de Podem, i en la darrera direcció comandada per Albano Dante Fachin va ocupar la Secretaria de Feminismes i Coordinació Interna. Després de Bail, Jaume Durall ha aconseguit 2.286 vots, el 31,77% del total. A Belmonte l'han triat 1.460 electors, el 20,29%. Rafael Garcia ha quedat quart amb 548 vots, un 7,62%, i Francisco José Herrador ha estat cinquè amb 350 vots i un 4,86%. El mandat de Bail al capdavant de Podem té la mateixa vigència que el mandat del Consell Ciutadà de Podem Catalunya que va emanar de les primàries de l'abril d'aquest any. Quan es compleixin tres anys de l'onze d'abril del 2018, el Consell Ciutadà de Podem es dissoldrà per permetre la convocatòria d'un nou procés de renovació de la direcció.
|
Política
|
Partits
|
La Generalitat preguntarà a 3.600 persones de tot l'Estat sobre la situació política catalana. El PPC demana la compareixença de Budó al Parlament sobre l'encàrrec de l'enquesta al CEO. El director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Jordi Argelaguet, ha explicat aquest dimecres que l'enquesta encarregada per la Generalitat per preguntar al conjunt de l'Estat espanyol sobre la situació política catalana entrevistarà un total de 3.600 persones. Segons ha explicat davant de la Comissió d'Afers Institucionals (CAI) del Parlament, les entrevistes seran presencials, duraran uns 25 minuts i estaran repartides entre Catalunya –800–, Madrid –500–, País Valencià –500–, Andalusia –500– i la resta de l'Estat. La previsió és que es comenci el treball de camp durant el mes de setembre i que es perllongui "unes quatre setmanes", ha dit Argelaguet. El director del CEO també ha explicat que l'enquesta tindrà un cost d'uns 119.572 euros i que les preguntes, que no ha volgut revelar, s'agruparan en quatre blocs: l'Estat de les autonomies, el conflicte polític català, la vinculació de l'entrevistat amb Catalunya i dades demogràfiques generals. Argelaguet ha defensat que el Govern pugui fer aquest tipus d'encàrrecs al CEO "sobre el que vulgui" i ha justificat l'enquesta arreu d'Espanya perquè el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) estatal no fa baròmetres autonòmics des del 2012. Ho ha dit després que la diputada del PPC Esperanza García l'acusés d'estar "prevaricant des de la direcció del CEO" per voler fer una enquesta que "no és la seva funció legal". García també ha anunciat que el subgrup popular ha demanat la compareixença a la mateixa CAI de la consellera de Presidència, Meritxell Budó, que lidera el departament que ha fet l'encàrrec al CEO.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:'Frankenstein', 'Temps Salvatge' de Miró i 'Rebentats' de Sarah Kane, plats forts de la nova temporada del TNC. L'epicentre estarà dedicat a Lluïsa Cunillé en una programació amb més presència femenina i amb el lema 'Identitat i dignitat'. 'Desig sota els noms' d'Eugene O'Neill, amb direcció de Joan Ollé; 'El perro del hortelano' de Lope de Vega, dirigit per Helena Pimenta de la Compañía Nacional de Teatro Clásico; 'Frankenstein' de Mary Shelley dirigit per Carme Portaceli i protagonitzat per Joel Joan i Àngel Llàcer; 'Temps salvatge' de Josep Maria Miró i dirigida per Xavier Albertí; 'Islàndia' de Lluïsa Cunillé; 'Blasted (Rebentats)' de Sarah Kane amb direcció d'Alicia Gorina i 'Sol solet' d'Àngel Guimerà dirigida per Carlota Subirós són els plats forts de la pròxima temporada 2017-2018 al TNC. Una programació en la qual l'epicentre es dedicarà a la dramaturga Lluïsa Cunillé. De fet, el director del TNC, Xavier Albertí, ha ressaltat que a la nova temporada hi haurà "més dones autores i directores, i molta presència de personatges femenins", així com, per altra banda, d'obres relacionades amb la immigració i els refugiats. En total set obres a la Sala Gran, set a la Sala Petita i onze a la Tallers en una temporada que té com a lema 'Identitat i dignitat'. Albertí ha ressaltat que la pròxima temporada girarà al voltant del lema 'Identitat i dignitat '. La programació tindrà "més dones autores, directores i molta presència de personatges femenins". Tot i això, ha ressaltat que no volien fer una temporada feminista, sinó que, a partir de l'exemple de dones trencant les normes al llarg de la història, "es pogués portar a aspectes més amplis contemporanis". Sense anar més lluny, l'epicentre es dedicarà a la dramaturga Lluïsa Cunillé, "una de les figures més consolidades en l'escena de la dramatúrgia contemporània europea, que amb els 55 anys d'avui és una realitat inqüestionable". Segons Albertí, la temporada té "un clar accent amb la dramatúrgia catalana" i ha posat com exemple l'encàrrec que se li ha fet a Josep Maria Miró a la Sala Gran amb 'Temps Salvatge'. Tindran un paper molt important espectacles relacionats amb la immigració i els refugiats, i de com moltes vegades es redueixen "conflictes socials a conflictes d'aportació econòmica i no d'aportació d'altres valors ètics i ideològics. A dia d'avui, hem de buscar aquells espectacles teatrals que parlin no només del conflicte econòmic que suposa l'arribada de refugiats o d'immigrants, sinó de les oportunitats de creixement d'aspectes culturals que hi ha darrera". Sala Gran A la Sala Gran, el tret de sortida el donarà 'Desig sota els noms' d'Eugene O'Neill, amb direcció de Joan Ollé; el seguirà 'El perro del hortelano' de Lope de Vega, dirigit per Helena Pimenta de la Compañía Nacional de Teatro Clásico; un concert de Maria del Mar Bonet; 'Lo Speziale' de Joseph Haydn i Carlo Goldoni amb direcció d'Eva Buchmann. Després de 'Lo Speziale' arribarà un dels plats forts de la temporada i és 'Frankenstein' de Mary Shelley dirigit per Carme Portaceli i protagonitzat per Joel Joan i Àngel Llàcer. Albertí ha recalcat que la "validesa metafòrica" de 'Frankenstein' "és més activa que mai". Segons el director del TNC, Portaceli "vol parlar de la relació entre ciència, cultura, dignitat i identitat i amb un equip que donarà vida a la lectura personal i contemporània a la Sala Gran del text" de Shelley. Les dues obres restants que es representaran a la Sala Gran són 'La consagració de la primavera' d'Ígor Stravinski amb direcció musical d'Edmon Colomer i 'Temps salvatge' de Miró i dirigida per Albertí. "Una obra que parla sobre com la societat aprofita el fenomen de l'emigració per projectar una part de les merdes intestines que no és capaç de digerir i projectar-les sobre l'altra", ha apuntat el director del TNC. El motor d'inici són els fets que es van produir fa dos anys a Alemanya, on es van produir una sèrie de violacions i es va acusar un col·lectiu d'immigrants refugiats. Sala Petita Pel que fa la Sala Petita, el primer muntatge que s'hi podrà veure és 'Islàndia' de Lluïsa Cunillé i dirigida pel mateix Albertí. De fet, aquesta serà la primera obra de la temporada que s'estrenarà el 5 d'octubre. La seguirà a la Sala Petita 'Claudia' dirigida per Carles Fernández; 'Mur' de la (Cia)3 i dirigida per Nacho Flores; 'Blasted (Rebentats)' de Sarah Kane amb direcció d'Alicia Gorina; 'Sol solet' d'Àngel Guimerà dirigida per Carlota Subirós; 'La importància de ser Frank' d'Oscar Wilde i dirigit per David Selvas, i 'Falsestuff' de Nao Albet i Marcel Borràs. Sala Tallers A la pròxima temporada s'ha programat a la Sala Tallers, entre d'altres, 'Après moi, le déluge' de Lluïsa Cunillé i Miquel Ortega dirigit per Jordi Prat; 'La Chana' de Lucia Stojevic; 'Parlàvem d'un somni' (Pasqual Maragall i Maria Aurèlia Capmany al carrer Mallorca de Barcelona) amb dramatúrgia i direcció de Jordi Coca o 'Viatge al centre de la Terra' de Roseland Musical i Franc Aleu. Previsió d'un 83 i 84% d'ocupació Per altra banda, Mònica Campos, directora executiva del TNC, ha explicat que, tot i que la temporada encara no ha acabat, preveuen que a final de temporada l'ocupació es mogui entre el 83 i 84%. Campos ha dit que aquesta temporada han acabat amb 4.613 abonats, "una xifra rècord", ja que demostra que hi ha una fidelització del públic. Aquesta tarda arrenca la venda d'abonaments aquesta tarda. El TNC segueix amb la mateixa política de fa dos anys amb abonaments des de de 30 euros pels més joves fins a 100 euros.
|
Cultura
|
Teatre
|
El reglament de turisme que el Govern no va poder incloure en la llei d’acompanyament del pressupost, en exposició pública. La normativa, busca reforçar les eines de control sobre els establiments i habitatges turístics i incorpora una nova modalitat d’allotjaments singulars. El Diari Oficial de la Generalitat publicarà aquest dimecres, 3 d’agost el projecte de decret de reglament de turisme de Catalunya, que el govern tenia previst d’incloure en la Llei d’acompanyament de pressupostos i que no va poder tirar endavant pel rebuig als comptes per part de la majoria del Parlament. Ara, per poder aprovar aquest decret, el Govern inicia un nou tràmit que obliga a sotmetre’l novament a informació pública. El reglament preveu reforçar les eines de control sobre els establiments especialitzats i els habitatges d’ús turístic. Una de les novetats és la incorporació d’una nova modalitat, la dels allotjaments turístics singulars. Segons el departament d’Empresa i Coneixement, els objectiu de la nova regulació són simplificar la normativa turística, ordenar i regularitzar l’oferta d’allotjament, i ordenar i regular algunes noves modalitats. Així, per exemple, el reglament recull com a novetats, les àrees d’acollida d’autocaravanes, que tenen una demanda creixent. Habitatges turístics amb comunicació prèvia als veïns Pel que fa als habitatges d’ús turístic, la norma faculta als ajuntaments perquè puguin requerir al propietari de l’habitatge perquè informi els veïns de la finca de l’obertura de l’habitatge turístic abans de posar-lo en funcionament. L’habitatge haurà d’estar degudament senyalitzat amb el distintiu o placa identificativa corresponent. El decret estableix també les normes que han de seguir els habitatges d’ús turístic cedits per habitacions. Els ajuntaments, en les seves ordenances, hauran de preveure aquest tipus de modalitat d’allotjament perquè aquesta es pugui dur a terme en el municipi corresponent. Es regulen igualment els establiments d’hostalatge, on es podran comercialitzar places en llits individuals. Nova categorització dels càmpings D’acord amb el nou reglament, els càmpings passen a categoritzar-se amb el símbol d’estrelles i aniran de dues a cinc, ja que la categoria d’una estrella estarà destinada a les àrees d’acollida d’autocaravanes.
|
Economia
|
Turisme
|
El Parlament Europeu prohibeix l'entrada a Puigdemont i Comín. Fonts de l'Eurocambra diuen que es reserven el dret a no donar "cap facilitat" per entrar fins a comprovar que "la persona ha obtingut realment l'acta de diputat". El Parlament Europeu no ha permès aquest dimarts a l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín entrar a la cambra i començar alguns dels tràmits per ser eurodiputats, segons han denunciat en una atenció als mitjans des de Brussel·les. Així, tot i que tots dos van obtenir un escó a les eleccions del 26-M i són eurodiputats electes, no han pogut fer-se la fotografia oficial ni entrar a les instal·lacions, on sí que entren altres polítics que també van aconseguir representació en els comicis. Segons ha assegurat Puigdemont, l'ordre de vetar-los l'entrada l'ha donada el secretari general del Parlament Europeu. Fonts del Parlament Europeu han confirmat que els nous diputats poden obtenir "una acreditació provisional per facilitar el seu accés al Parlament mentre no arriben les comunicacions oficials dels estats membres" amb la llista definitiva d'eurodiputats. Amb tot, des de la cambra asseguren que es reserven el dret a "no concedir cap facilitat fins a assegurar-se que la persona ha obtingut l'acta de diputat".
|
Política
|
Unió Europea
|
Les afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya cauen un 4,1% en plena crisi pel coronavirus. El 31 de març tanca amb 3.312.220 catalans afiliats, amb la pèrdua de 141.641 cotitzacions en només quinze dies. Els afiliats a la Seguretat Social a Catalunya han caigut un 4,1% en plena crisi del coronavirus i amb la declaració de l'estat d'alarma, segons es desprèn de les dades publicades aquest dijous pel ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que registren la caiguda a partir del dia 12. El dia 31 de març hi havia a Catalunya 3.312.200 treballadors afiliats a la Seguretat Social, una xifra que el mes de febrer arribava als 3.440.802. Segons les dades desglossades del ministeri, just abans de decretar l'estat d'alarma estaven afiliats 3.453.861 catalans, però amb l'esclat de la pandèmia se'n van perdre 141.641. A Espanya, a dia 31 de març s'havien perdut 898.822 afiliats, una caiguda del 4,65%. Tot i que les dades del ministeri d'Inclusió encara no permeten copsar l'abast total de l'efecte de la crisi del coronavirus en les feines, sí que s'intueix la tendència cap a la destrucció de llocs de feina, principalment temporals, i una menor contractació. Així, el mes de març a Catalunya es van registrar un 23,35% menys de contractes, una davallada absoluta de 55.420 respecte al mes de febrer. En comparació amb el març anterior, la caiguda a Catalunya va ser encara més pronunciada: es van registrar 72.155 contractes menys, una davallada del 28,4%. Pel que fa als temporals, a Catalunya se'n van signar 151.667 durant el març, una xifra que redueix en prop de 50.000 els contractes temporals del febrer, i suposa una caiguda del 24,1%. Les dades del govern espanyol també permeten copsar, a nivell estatal, que de la reducció de 898.822 afiliats dels últims quinze dies de març, més de la meitat, 550.651, són per pèrdues de contractes temporals. Dada a 31 de març o mitjana Malgrat les xifres a data 31 de març, el ministeri calcula la mitjana, i apunta que el mes passat es va tancar amb 3.399.788 catalans afiliats, un descens de 41.015 respecte al mes febrer (-1,19%). La xifra mitjana, però, queda descontextualitzada tenint en compte que la segona meitat de mes va marcar el mercat laboral de forma exponencial, mentre que durant la primera meitat la creació d'ocupació seguia a l'alça.
|
Economia
|
Treball
|
Desestimada la petició de la Generalitat i el MNAC per evitar el trasllat de les obres de Sixena a l'Aragó. El Govern insisteix en què és impossible donar compliment a la resolució i reitera que s'arribarà fins al final per aconseguir que les obres puguin romandre a Catalunya. La jutgessa d'Osca ha desestimat els incidents de nul·litat presentats per la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per evitar el trasllat de les obres de Sixena a l'Aragó abans del 25 de juliol. Segons la magistrada és ''manifestament improcedent'' perquè reiteren els arguments que ja han estat al·legats i per això insisteix en què les 97 peces repartides entre el MNAC i el Museu de Lleida s'han de traslladar al Monestir de Sixena abans del 25 de juliol. Segons l'advocat de Vilanova de Sixena, Jorge Español, això representa que ni la Generalitat ni el MNAC podran acudir al Constitucional ja que aquest tribunal no permet de forma simultània un incident de nul·litat ''improcedent'' i un recurs d'empara. La portaveu del Govern, Neus Munté, ha insistit en què és impossible donar compliment a la resolució i reitera que s'arribarà fins al final per aconseguir que les obres puguin romandre a Catalunya. Amb la desestimació feta pública per la jutgessa d'Osca aquest dimarts es dóna resposta als incidents presentats per la Generalitat i el MNAC per evitar el trasllat dels béns de Sixena i s'insisteix en fixar el dia 25 de juliol com a data límit per fer efectiu aquest lliurament. En aquest sentit, la portaveu de Govern, Neus Munté, ha insistit en la ''impossibilitat'' de donar compliment a la resolució perquè ''estem sotmesos'' a la legislació catalana que obliga a realitzar uns determinats tràmits per fer el trasllat. Així mateix, també ha fet referència a les ''garanties'' per a què el retorn es pugui produir en condicions. Munté ha demanat diferenciar escenaris i ha afegit que des d'una perspectiva judicial s'arribarà ''fins al final convençuts que es donarà la raó i aquestes obres podran romandre a Catalunya''.
|
Cultura
|
Arts
|
El PSC-Units entra una bateria de preguntes al Parlament pels talls de la Meridiana: "S'han d'acabar". Els socialistes volen que el departament d'Interior indiqui als organitzadors una ubicació alternativa per a la protesta. El grup parlamentari del PSC-Units per Avançar ha registrat una bateria de preguntes al Parlament pels talls a l'avinguda Meridiana de Barcelona, que ja acumulen 130 dies seguits després de la sentència del Suprem al procés del 14 d'octubre. "Els talls diaris de l'Avinguda Meridiana s'han d'acabar", ha assegurat el primer tinent d'alcaldia i president del PSC de Barcelona, Jaume Collboni, que considera que l'única repercussió que tenen les protestes "és perjudicar veïns i comerciants dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris, i afectar la mobilitat de la ciutat". En paral·lel, els socialistes han entrat una proposta de resolució on s'exigeix al departament d'Interior que busqui una ubicació alternativa per a la protesta independentista. "Instem el departament d'Interior a indicar amb caràcter immediat als organitzadors dels talls diaris de la Meridiana una ubicació alternativa dins la mateixa ciutat de Barcelona on es puguin celebrar les seves concentracions diàries, que faci raonablement compatible el dret de manifestació amb la resta de drets que cal ponderar", diu el text de la proposta de resolució del PSC-Units signada per Eva Granados, Ferran Pedret i Carles Castillo. Pel que fa a la bateria de preguntes -11 en total- es demana conèixer des de quina data es produeixen els talls, si aquests van estar comunicats, quants informes han emès el cos de Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana al respecte, o si s'han presentat requeriments o s'han suggerit mesures al respecte. I, en cas contrari, els motius per no fer-ho. Els socialistes asseguren que defensen el dret a manifestació però consideren que els talls de la Meridiana "porten molts dies i estan perjudicant clarament a veïns i comerciants, a més de la mobilitat d'un dels eixos d’entrada i sortida més importants de la ciutat de Barcelona". "Per aquest motiu reclamen que el conseller d'Interior intervingui amb la màxima celeritat possible", han conclòs des del grup parlamentari del PSC-Units per Avançar.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El Trueta dona per "controlat" el brot de Klebsiella que ha provocat la mort d'un nadó prematur. A la unitat de neonatologia hi ha ingressats tres infants a qui han detectat el bacteri però no han emmalaltit. L'hospital Trueta de Girona dona per "controlat" el brot de Klebsiella que ha provocat, aquest diumenge, la mort d'un nadó prematur extrem que va néixer a les 24 setmanes de gestació pesant 600 grams. El director clínic de pediatria, Lluís Mayol, ha detallat que actualment hi ha ingressats tres infants, també prematurs, a la unitat de neonatologia que són portadors del bacteri però que no han emmalaltit. El brot es va declarar al març després que arribessin a 12 casos en nadons. A l'abril, també van detectar que el nadó que va morir tenia el bacteri. L'hospital va activar el protocol per intentar determinar l'origen del brot. Durant aquest temps, han fet 140 cultius (sobretot en llocs humits i tots han estat negatius) i neteges intensives, a banda de tenir els prematurs afectats en aïllament. L'hospital fa una crida a la calma, assegura que es tracta d'un bacteri que se sol trobar en el tub digestiu i que no acostuma a donar complicacions excepte en pacients amb situacions clíniques complicades. A més, han desvinculat el cas del Trueta del de Vall d'Hebron perquè es tracta de soques diferents de Klebsiella. "El brot, en el moment actual, està totalment controlat", ha afirmat el secretari de Salut Pública de Catalunya, Joan Guix, que precisa que des del 4 d'abril no s'ha detectat el bacteri en cap dels prematurs ingressats a la unitat de neonatologia del Trueta. Guix també ha volgut "remarcar" que el brot detectat a l'hospital gironí "no té res a veure" amb el que hi va haver a la Vall d'Hebron, on van morir dos nadons prematurs afectats també per Klebsiella. El director clínic de pediatria del Trueta, Lluís Mayol, ha detallat que es tracta d'un bacteri que viu en el tub digestiu i que no acostuma a provocar complicacions. "Estem parlant d'un nadó que neix a les 24 setmanes i pesa 600 grams, li falla el sistema neurològic, el respiratori, l'immunitari, el digestiu, i les bactèries troben un camp abonat perquè no té gairebé defenses", ha precisat. De fet, ha concretat que un nadó neix amb el tub digestiu "estèril" però, a partir d'aquest moment, hi ha diferents bacteris que "colonitzen" el sistema digestiu. La Klebsiella forma part d'aquest "grup de quatre o cinc bactèries típiques" que provoquen infeccions en bebès prematurs. "No té més moralitat que les altres", ha concretat Mayol que afegeix que la causa de la mort del nadó és, essencialment, la "immaduresa" per haver nascut prematur extrem. "Estem parlant de nadons extremadament fràgils", ha afegit Guix que destaca que fa deu o quinze anys els bebès que naixien tan aviat no tenien possibilitats de sobreviure però actualment entre el 70 i el 80% dels nadons acaben rebent l'alta i tenint una vida normal. El director de Salut Pública ha fet una crida a la calma i ha subratllat que la Klebsiella és un bacteri "relativament freqüent" en unitats on hi ha pacients immunodeprimits, com és el cas de les unitats de cures intensives o de neonatologia. Entre el 2015 i el 2018, hi ha hagut vuit brots del bacteri declarats a Catalunya amb 94 afectats, dels quals set van morir. Brot declarat al març El director clínic de pediatria ha exposat que des de desembre hi va haver un "degoteig" de casos de nadons portadors del bacteri al Trueta. Alguns dels infants van desenvolupar infeccions "lleus" com ara conjuntivitis "no severes". Aleshores, la unitat ja va extremar les mesures per evitar contagis i intentar detectar-ne l'origen. A partir del març, però, van detectar un increment inusual de casos arribant a 12 nadons "portadors sans" del bacteri i va ser llavors quan van declarar el brot al Servei de Vigilància Epidemiològica del Departament de Salut a Girona. A l'abril es va detectar un nou cas (el tretzè), el del nadó que va acabar morint. Segons Mayol, dos dels nadons van desenvolupar infeccions "més importants". Un d'ells, nascut a les 26-27 setmanes de gestació, va tenir un quadre sèptic però el van poder curar. "El segon cas va ser el nadó que no vam poder remuntar de les seves patologies i aquest diumenge va morir", ha lamentat. 140 cultius Lluís Mayol ha especificat que des de la unitat de neonatologia han fet "investigació activa" per intentar determinar el focus. "Hem determinat quins nens de la unitat són portadors, els hem posat en aïllament, hem mirat també les mares hospitalitzades i hem fet cultius ambientals", ha detallat. Tot i això, no han pogut concretar l'origen del brot. La Klebsiella és un bacteri que acostuma a trobar-se en llocs humits. Per aquest motiu, segons explica Mayol, ha fet fins a 140 cultius, centrats sobretot en sabons, aixetes o piques. "La UCI està neta però, tot i això, hem continuat fent neteges intensives i hem aïllat els nadons portadors en llocs diferents i amb personal concret que només tocava aquell infant", ha concretat. El Trueta exposa que fa 20 dies de la detecció del darrer cas de nadó colonitzat pel bacteri i que això porta a pensar que la unitat de neonatologia està "lliure de malaltia". Els prematurs portadors –excepte els tres que hi ha ingressats encara però que no han emmalaltit- ja han rebut l'alta. En relació a les possibles fonts de contagi, Lluís Mayol ha assenyalat que és molt complicat determinar de quina manera ha arribat el bacteri als nadons. "Extremem les mesures de neteja però, tot i això, la infecció segueix sent una de les causes importants de mortalitat en aquests nadons", ha conclòs. El Trueta ha traslladat el condol a la família del nadó que va morir i ha agraït al personal el "sobreesforç" durant el brot.
|
Societat
|
Salut
|
Colau i Maragall protagonitzaran un cara a cara aquest divendres. Es farà a SER Catalunya i estarà moderat pel periodista Josep Cuní. El candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall, i la dels comuns i actual alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, celebraran aquest divendres un cara a cara a les 10:30 hores a SER Catalunya, que estarà moderat pel periodista Josep Cuní. Colau i Maragall hi confrontaran els projectes de ciutat que defensen les dues candidatures. Abans de l'inici de la campanya del 26-M, l'equip de campanya d'ERC ja havia expressat la voluntat de celebrar un cara a cara, però van lamentar que Colau no hi estigués disposada. A principis d'aquesta setmana, però, Colau va fer públic a través d'una publicació a Twitter la seva voluntat de participar de la iniciativa. (En aquesta actualització s'ha afegit l'hora i el mitjà de comunicació en el qual es farà el cara a cara)
|
Política
|
Partits
|
El Govern nomena Mercè Garau presidenta del Consell General del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Actualment, és directora del Servei Públic d'Ocupació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. El Govern ha aprovat el nomenament aquest dimarts Mercè Garau i Blanes presidenta del Consell General del Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Nascuda l'any 1959 a Palma, és llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials i diplomada en Ciències Empresarials per la Universitat de les Illes Balears. Ha cursat un postgrau en Serveis d'Orientació a la UB i Direcció de Màrqueting a EADA i actualment és directora del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. D'altra banda, des de 1989 dirigeix Sèpal SL (Serveis de Psicologia Aplicada i de Laboratori), que ofereix serveis a les empreses en les àrees d'avaluació i de selecció de personal, avaluació psicopedagògica i estudis. Entre 2005 i 2014 ha estat consellera del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) on ha estat ponent de l'informe sobre l'emprenedoria i ha format part de grups de treball que han abordat qüestions com ara les condicions laborals de la joventut a Catalunya, la metodologia d'avaluació de la formació professional, el risc de fracàs escolar o la relació entre l'oferta de formació i necessitats de demanda empresarial, entre d'altres.
|
Economia
|
Treball
|
Iglesias assegura que "s'estendrà la mà a totes les forces polítiques" per tirar endavant els 'Pactes de la Moncloa'. El vicepresident segon defensa que hi ha "un gran consens a Espanya" en la necessitat "d'un pacte per allò públic". El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha avançat que "s'estendrà la mà a totes les forces polítiques" perquè es pugui tirar endavant els 'Pactes de la Moncloa' que va proposar el president espanyol, Pedro Sánchez. En una entrevista a TVE, Iglesias ha defensat que hi ha "un gran consens a Espanya" en la necessitat "d'un pacte per allò públic" i ha valorat positivament que s'equipari a l'acord amb el mateix nom que es va fer el 1977. "Hi ha una ciutadania que demana de manera transversal la defensa d'allò públic, perquè és això, allò comú, el que ara dóna la cara per tots nosaltres", ha dit. Iglesias també ha reconegut que el govern espanyol "ha comès errors" en la gestió del coronavirus però ha demanat que també es posi en valor la tasca de sanitaris i treballadors públics. "N'hem d'estar orgullosos com a país", ha afirmat. Tot i això, sí que ha avançat que un cop es superi la crisi no es pot permetre la "precarització" del sector públic, especialment el sanitari. Renda vital mínima El vicepresident segon ha confiat que s'enllesteixi "el més aviat possible" la renda vital mínima i l'ha qualificat "d'imprescindible". Iglesias ha remarcat que si abans de la pandèmia ja es calculava que a Espanya hi ha uns 10 milions de ciutadans en situació de risc, ara es multiplica. "El virus no entén de territoris, però sí de classes", ha constatat
|
Política
|
Govern espanyol
|
Detecten rates als calabossos de la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Manresa. El sindicat USPAC denuncia que s'ha hagut de tancar part de la zona afectada i que els detinguts s'han hagut de traslladar a altres dependències policials. El sindicat de Mossos d'Esquadra USPAC denuncia que s'han detectat en diverses ocasions rates a la zona dels calabossos de la comissaria de Manresa. Segons ha denunciat el sindicat aquest dijous, són rates d'entre quinze i vint centímetres que segurament entren pel clavegueram de la zona afectada. Davant aquesta situació, el sindicat assegura que s'han hagut de tancar part dels calabossos i que els arrestats han hagut de ser traslladats a altres comissaries. Per al sindicat, aquests desplaçaments "perjudiquen el servei diari de les patrulles" i la presència de les rates suposa un "greu risc" per als agents per la propagació de malalties infeccioses que s'atribueix a aquests animals. La USPAC alerta que les rates poden accedir als espais on s'atenen els ciutadans i titlla el panorama de "despropòsit total". Després que l'empresa de manteniment posés captures en diverses ocasions per atrapar les rates, la USPAC considera que les mesures que s'han pres fins ara són "totalment insuficients". Per això el sindicat demana al director general de la Policia, Albert Batlle, que prengui mesures urgents per evitar que les rates accedeixin a l'interior de les dependències. El sindicat també demana informació sobre les mesures preventives contra les rates que efectua la Direcció General a les comissaries que gestiona i que confirmi si s'estava complint aquest protocol a la comissaria de Manresa. Fonts dels Mossos han confirmat que s'han detectat rates a la comissaria de Manresa i que s'ha contractat una empresa especialitzada en desratització que està treballant per exterminar aquests animals de l'equipament policial de la capital del Bages.
|
Societat
|
Policial
|
La mostra reivindicativa sobre la figura d'Eugeni Xammar arriba a Girona. L'exposició es va estrenar a Barcelona el 2014, ha passat per Brussel·les i té previst exposar-se a Palafrugell, on va néixer el seu gran amic Josep Pla. L'espai Santa Caterina de Girona acull fins el proper 27 de febrer la mostra itinerant 'Eugeni Xammar: el periodista que ens va explicar el món'. Una exposició reivindicativa que retrata la vida, figura i tasca que va realitzar un dels millor escriptors dels anys trenta, contemporani i company de Pla o Gaziel i que, tot i la seva ploma afiliada, és poc conegut entre la població. La mostra es centra en els anys de plenitud professional de Pla – entre el 1914 i 1945- i, mitjançant deu moments clau de la història universal– com la Primera Guerra Mundial o l'ascens del nazisme - es narra la figura i feina de Xammar a través dels articles que ell va publicar a diferents mitjans de l'època. L'exposició es va inaugurar l'any passat a Barcelona, ha visitat Brussel·les i després d'aquesta parada té previst passar per Palafrugell. Posteriorment, es vol instal·lar permanentment a l'Ametlla del Vallès.
|
Cultura
|
Arts
|
Fira de Girona vol revocar la sentència que permet a l'Exèrcit portar soldats uniformats a l'Expojove. Assegura que és "desafortunat" comparar les forces armades amb les "disfresses" i "joguines de plàstic" del Girocòmic i la mostra de Playmobil. Fira de Girona vol revocar la sentència que permet a l'Exèrcit enviar soldats uniformats al saló Expojove. Ha presentat un recurs contra la resolució del jutjat de primera instància 1 que haurà de resoldre l'Audiència. Fira de Girona al·lega que el Ministeri de Defensa va incomplir de forma "patent, manifesta i clamorosa" l'acord al qual havien arribat, perquè les forces armades havien acceptat participar a la fira amb personal civil. I no obstant això, en l'edició del 2017, els qui hi havia a l'estand es van posar l'uniforme militar poc després que l'Expojove obrís portes. El recurs també considera "desafortunat" que a la sentència el jutge al·legui que Fira de Girona interpretés de manera arbitrària el codi ètic, perquè es van exhibir armadures i objectes bèl·lics en fires com la del còmic o Playmobil. Diu que no es poden comparar les forces armades amb les "disfresses" i "joguines de plàstic" que es veuen en aquests certàmens.
|
Societat
|
Judicial
|
La policia espanyola investiga internament tres agents que es van mofar dels consellers a l'Audiència Nacional. Un vídeo penjat a Twitter mostra policies dient que a "l'osset" Junqueras el "posaran a quatre potes" a la presó i "li arreglaran l'ull". La Direcció General de la Policia espanyola ha obert aquest divendres una informació reservada interna per les mofes que van fer tres policies dels consellers investigats per l'Audiència Nacional espanyola. En un vídeo penjat a Twitter es pot veure i escoltar com tres agents en diversos moments diuen que els furgons de la Guàrdia Civil que traslladaven els presos a centres penitenciaris anirien "follats" i entremig de riures feien referència a Oriol Junqueras dient-li "osset". "A l'osset ja veuràs com el posaran", "està arribant un osset a la presó", "fins que el posin de quatre potes" o "li arreglaran l'ull", són algunes de les expressions que intercanvien. Justament, l’advocat d’Oriol Junqueras, Carles Mundó i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, ha anunciat aquest divendres de visitar-los al Centre Penitenciari d’Estremera que presentarà una denúncia per les condicions en què tots tres van ser traslladats aquest dijous des de l’Audiència Nacional a la presó. Van den Eynde ha explicat que les condicions del trasllat no van ser “les correctes”, tot i que no ha concretat els termes en què es podrien haver produït maltractaments. "Si el trasllat es va fer per part de gent valenta, també tindran la valentia de dir el que van fer", ha dit. En aquest sentit, ha apuntat que el trasllat és "un espai de bastanta impunitat per fer conductes no massa regulars de tractament o de maltractament a detinguts i presos".
|
Política
|
Govern
|
Els Bombers rescaten amb helicòpter un caçador i un escalador accidentats en dos punts del Pirineu. Un d'ells ha caigut per un barranc a l'Alt Urgell mentre que l'altre s'ha precipitat cinc metres per la paret que estava escalant al Pallars Sobirà. Els Bombers de la Generalitat han rescatat un caçador de 61 anys a accidentat a les onze del matí a les Valls de Valira, en caure pel barranc Ginsola, a l'Alt Urgell. En aquesta actuació ha fet falta la intervenció de l'helicòpter i del Grup d'Actuacions Especials (GRAE) perquè l'home es trobava en una zona de difícil accés. Ha estat atès pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i traslladat a l'Hospital de la Seu d'Urgell amb una fractura de braç i ferides a les cames i al cap. A més, el cos ha hagut de socórrer un escalador que s'ha precipitat cinc metres a les Roques de Collegats, al Baix Pallars, aquest diumenge a la tarda. Els bombers l'han immobilitzat i li han fet un gruatge des d'un sortint de la paret del Pessó fins a l'helicòpter del SEM. L'escalador ha estat traslladat a l'Hospital de Tremp.
|
Societat
|
Successos
|
Aena es compromet a mantenir les noves condicions en futures licitacions dels controls de seguretat si es desconvoca la vaga. La Generalitat ha rebut el compromís per escrit de l'ens gestor de l'Aeroport del Prat. Aena s'ha compromès aquest dimecres al vespre a mantenir les noves condicions ofertes al comitè de vaga d'Eulen en futures licitacions si els treballadors decideixen en l'assemblea d'aquest dijous desconvocar vagues parcials previstes per a divendres i diumenge i l'aturada indefinida a partir del 14 d'agost. Així ho ha confirmat aquest vespre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que ja ha rebut el compromís per escrit de l'ens gestor aeroportuari. La Generalitat va traslladar aquest dimarts la seva proposta a les parts, que inclou la formació a tots els vigilants de seguretat, cinc treballadors per filtre en temporada alta, la creació de 25 llocs de treball, un quadrant anual per garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i una millor distribució de les vacances i un complement de 200 euros. Aquest darrer és el principal punt discordant amb els treballadors, ja que reclamen un augment de 350 euros. Aquesta tarda, el comitè de vaga d'Eulen ha pronosticat que els treballadors no acceptaran l'increment salarial de 200 euros i que alguns d'ells ja han manifestat el seu desacord perquè veuen l'augment com a "insuficient" i lluny dels 350 que exigeixen. L'assessor del comitè de vaga d'Eulen, Juan Carlos Giménez,, s'ha reunit aquest dimecres amb el director general de Relacions Laborals, Enric Vinaixa, per tractar el contingut del document que compromet Aena a respectar les condicions laborals que se'n deriven encara que hi hagi una nova licitació.
|
Economia
|
Empresa
|
Junqueras dóna suport a Puigdemont després de la polèmica per la reunió secreta. “Cap dubte”, ha expressat el vicepresident del Govern en una entrada al seu compte de Twitter. Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de la Generalitat, ha donat suport al president de l’executiu català, Carles Puigdemont, després de la polèmica per la reunió secreta mantinguda amb el seu homòleg espanyol, Mariano Rajoy, l’11 de gener. Junqueras ha fet servir el seu compte a la xarxa social Twitter per expressar la seva opinió sobre el fet. “Entre un president que vol exercir la democràcia i un govern espanyol que ho vol impedir, cap dubte. Seguim”.
|
Política
|
Govern
|
Les rutes d'Enoturisme Penedès, les segones de l'estat espanyol que més visitants van rebre el 2016. Les persones que van fer algun itinerari vitivinícola van créixer un 21% en comparació a l'any anterior. Les rutes del vi d'Enoturisme Penedès van tancar el 2016 sent les segones en nombre de visitants al conjunt de l'estat espanyol. Segons recull l'informe publicat aquest dimecres pel Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, el darrer any les rutes penedesenques van rebre 486.388 visitants, mentre que les líders del sector, les de Marco de Jerez, en van acollir 501.783. Pel que fa a la resta d'itineraris vitivinícoles catalans, la DO Empordà es situa en setena posició, amb 110.573 visitants, mentre que Lleida és a la posició 15 d'un llistat de 24 territoris, amb 35.057 visitants. En conjunt, el nombre de persones que l'any 2016 va visitar alguna ruta del vi a l'estat espanyol va créixer un 21,02%, deixant un impacte econòmic de 54 milions d'euros, xifra que representa un increment de l'11% respecte el 2015. L'informe també senyala que el preu mitjà de les visites als cellers i museus del vi ha augmentat lleugerament, mentre s'ha constatat un descens en la despesa mitjana del visitant quan entra a la botiga del celler o museu després de fer la visita. D'aquesta manera, durant el darrer any, el preu de visita estàndard –amb degustació- va ser de 7,79 euros, mentre que cada persona es va gastar, de mitjana, 16,87 euros. En el cas dels museus, el preu mitjà de les entrades va ser de 3,71 i el de la despesa va ser de 3,76. Malgrat que la gent va gastar menys diners, l'increment de visites al conjunt de les rutes de l'estat va permetre equilibrar aquesta diferència, fent que el balanç final sigui positiu.
|
Economia
|
Turisme
|
Acaben les obres de restauració de Santa Maria del Palau, al massís del Montgrí. Els estudis arqueològics han permès trobar les restes d'un antic absis semicircular del segle XI. La Diputació de Girona i l'Ajuntament de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) han finalitzat els treballs de restauració de l'església romànica de Santa Maria del Palau, al massís del Montgrí. Es tracta d'una intervenció que va iniciar a la tardor del 2017 i s'ha dividit en tres fases diferents. Dins d'aquestes tasques es va descobrir la base d'un absis semicircular i que un estudi arqueològic ha permès datar del segle XI. Posteriorment, es va substituir per l'actual capçalera recta. A més, també s'ha fet un estudi acurat de l'interior de la nau, l'espai de la galilea i una altra sala que podria haver tingut usos de sagristia. Les obres han tingut un cost de 75.000 euros i el 60% ha estat subvencionat per la Diputació de Girona. Aquest dijous, diversos representants de l'Ajuntament i de la Diputació han fet una visita al monument per comprovar els resultats de la intervenció. La regidora de Patrimoni de Torroella de Montgrí, Natàlia Navarro, ha detallat que l'actuació ha garantit la "preservació d'unes restes d'altíssim valor patrimonial que es trobaven en molt mal estat". L'església manté alguns dels elements tradicionals del gòtic del segle XII com ara la volta apuntada, portes d'arcs i finestres de doble biaix. A més de l'església, el recinte també compta amb les restes d'un antic poblat de principis del segle II aC, però que va ser abandonat a la baixa edat mitjana. La intervenció arquitectònica s’ha fet als tres grans espais del temple romànic: el nàrtex, la nau principal i l’espai lateral de la sagristia. A la nau principal s’ha rebaixat fins a 70 cm, però a la sagristia el rebaix ha arribat fins als 2 metres, ja que s’hi havia anat acumulant una gran quantitat de material, sobretot pedres. Els treballs han posat al descobert, entre altres elements d’interès, un fragment de la pavimentació original de l’edifici, a l’interior de la nau principal; una part de l’enllosat del porxo; restes d’una escala d’accés, d’època més moderna i la fonamentació de l'absis semicircular del S.XI.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
El Bulevard Rosa i Pedralbes Centre tanquen definitivament les seves portes aquest dimarts. Els centres comercials, emblemàtics a Barcelona, abaixen la persiana després de 40 i 29 anys d'activitat respectivament. Els centres comercials Bulevard Rosa i Pedralbes Centre tanquen aquest dimarts 31 de juliol les seves portes després de dècades en funcionament. El Bulevard Rosa, fundat el 1978 al Passeig de Gràcia, veu acabats els seus 40 anys d'activitat comercial després que els propietaris no hagin renovat el contracte per tal de crear un espai apte per a grans locals, atès que l'espai disponible és d'uns 5.000 m2. Pel que fa al Pedralbes Centre, tanca porta després de 29 anys d'activitat. L'empresa propietària, Colonial, ha iniciat la rehabilitació de l'espai, on posteriorment s'inauguraran entre tres i cinc grans locals. Concretament, la planta baixa i les subterrànies de l'edifici s'ampliaran i es millorarà dels accessos a l'edifici d'oficines i una adequació de la zona comercial per a "ajustar-la en format i oferta a les actuals tendències de la demanda". En el seu últim dia com a centre comercial, un munt de persones s'han apropat al Bulevard Rosa. Alguns per acomiadar-se, commoguts pel record d'haver visitat les botigues durant anys, mentre que d'altres han visitat el lloc per primer cop en saber que desapareixia. També hi ha visitants que han aprofitat les liquidacions dels productes per anar de compres. En declaracions a l'ACN, l'Alejandra, clienta del Bulevard, ha valorat que el tancament és "una terrible llàstima" i ha considerat que "aquest emblema de Barcelona podria haver resistit", mentre que l'Anna creu que el lloc ha estat "mal portat", però afirma que continuarà comprant a les botigues siguin on siguin. Al Pedralbes Centre, per la seva banda, algunes de les botigues ja estan completament buides i algunes de les llums apagades. Amb la majoria de cartells despenjats i poca gent pels passadissos, la Lola, veïna de la zona, ha explicat que ha vingut perquè té "un sentiment estrany" i que volia acomiadar-se del centre abans que tanquessin.
|
Economia
|
Comerç
|
Unió de Pagesos rebutja l'ordre de presó contra els membres del Govern. El sindicat agrari s'adhereix a les concentracions en defensa de la democràcia i de les institucions de Catalunya. Unió de Pagesos (UP) rebutja l'actual situació de la judicialització de la política que viu Catalunya i l'ordre de presó incondicional contra el vicepresident Oriol Junqueras i els consellers Carles Mundó, Josep Rull, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Joaquim Forn i Raül Romeva. En aquest sentit, el sindicat agrari demana el retorn a la normalitat democràtica i s'adhereix a les concentracions que tindran lloc aquest dijous a la tarda en defensa de la democràcia i les institucions de Catalunya al davant dels ajuntaments de les grans ciutats i de les capitals de comarca. UP qüestiona la legalitat de les mesures autoritzades pel Senat i l'aplicació per part del govern espanyol en el marc de l'article 155, a la vegada que condemna els atacs violents que s'han dut a terme les darreres setmanes als carrers de Catalunya. El sindicat Unió de Pagesos exigeix la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, presidents d'Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), en presó preventiva, i que es retirin els càrrecs de sedició dels quals se'ls acusa.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Exconsellers d'UDC com Duran i Lleida i del PSC signen un manifest de suport a la candidatura d'Iceta el 21-D. El text defensa que el socialista representa les possibilitats d'obrir una nova etapa "de concòrdia i diàleg". Diversos exconsellers de la Generalitat d'UDC, com Josep Antoni Duran i Lleida, i del PSC han signat un manifest en favor de la candidatura de Miquel Iceta pel 21-D. El text ha rebut també el suport d'exdiputats, exsenadors i ex-alts-càrrecs de les dues formacions. El manifest defensa que la candidatura d'Iceta, "reforçada" amb l'aliança amb Units per Avançar, és "la que millor recull les possibilitats d'obrir una nova etapa de concòrdia i de diàleg que tornin la pau social i política a Catalunya". Entre els signants hi ha els exconsellers d'UDC Lluís Alegre (Comerç), Ignasi Farreres (Treball), Xavier Hernàndez (Ensenyament) i Toni Isac (Justícia). Per part del PSC, signen Joaquim Llena (Agricultura), Caterina Mieras (Cultura), Josep Miró i Ardèvol (Agricultura), Jopse Rañé (Treball), Xavier Sabaté (Governació) i Antoni Siurana (Agricultura). Entre els signants també hi ha Manuel Milian Mestres (PPC) i Josep López de Lerma (CDC). Els signants reconeixen la "diversitat" dels seus orígens ideològics i/o partidistes però coincideixen en que cal sortir de l'"atzucac" en que es troba la política catalana i "fugir de la polarització actual i bastir ponts de diàleg" entre els catalans i amb l'Estat. Segon manifest de dirigents del PSC La formació socialista ha fet públic també aquest dimarts un segon manifest, secundat per exdirigents del PSC que aposten per la candidatura d'Iceta com a "eina de transversalitat, de superació de l'esquerda que amenaça de fracturar Catalunya en dues meitats". Els signants posen de manifest la "polarització extrema dels nacionalismes oposats" i la "desinhibició dels hiperventilats a banda i banda". Davant d'això, esperen que l'esperit que propugna el primer secretari del PSC "s'obri pas per sobre dels frontismes i pugui ser una eina pacificadora que obri una nova etapa". Aquesta nova etapa ha de ser tant catalana com espanyola, "on Catalunya pugui exigir i pugui assolir, des de la forma de la immensa majoria i de les aliances espanyoles possibles, un tracte just i un ple reconeixement nacional". Entre els signants d'aquest segon manifest hi ha Irene Balaguer, Daniel Font, Jordi Font, Raimon Obiols, Eduard Rivas i Joan Carles Mas, entre d'altres.
|
Política
|
Partits
|
El Homrani defensa la gestió d'informació de morts a residències i explica que treballaven per creuar dades amb Salut. El conseller diu que s'ha volgut comunicar "de forma molt clara" i que s'actualitzarà cada "24 o 48 hores". El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha defensat la gestió de la informació de les morts a residències per coronavirus. En declaracions a l'ACN, ha explicat que han treballat per poder creuar les dades amb les de Salut i en comprovar que no era possible perquè eren diferents circuits han optat per una comunicació "més directa". Així, aquest dimecres es va fer una roda de premsa on es va informar de les 362 morts a residències de gent gran, informació que es donarà en terminis de "24 o 48 hores". Tot i això, el conseller ha dit que s'ha volgut informar "de forma molt clara" en tot moment i que per això es treballava per creuar les dades. "Quan hem vist que no era possible ho hem comunicat", ha manifestat. El Homrani ha fet aquestes valoracions després que el president de la Generalitat, Quim Torra, admetés que no s'ha informat prou bé de la situació a les residències i que això ha creat "alarma social". En aquest sentit, el conseller ha explicat que es donava cada tres dies informació específica sobre els positius a les residències i que si no es concretava la xifra de morts era perquè estaven "treballant per veure si les podíem lligar". A partir d'aquest dimecres s'ha optat per informar sobre les morts que es comptabilitzen a les residències –es va fer en roda de premsa- i h afirmat que aquesta informació "es mantindrà de forma temporal, cada 'x' temps, entre 24 i 48 hores". Malgrat tot, ha asseverat que es continua treballant "en com s'incorporen totes les dades". En el seu cas, ha detallat que es dona l'origen de les dades ja que hi ha persones que moren als hospitals però d'altres que ho fan a les residències, "com passa en altres moments". Per últim, el conseller ha rebutjat la proposta dels comuns de que Salut assumeixi les competències de les residències: "No té cap sentit". El Homrani ha apuntat que Salut ja disposa de les competències sanitàries "de qualsevol ciutadà" i ha defensat que el que cal és que els dos sistemes, que estan "molt tensionats", sumin.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Bruno Mars esgota en menys de dues hores les entrades per al seu concert al Palau Sant Jordi el 7 d’abril. ‘The 24K Magic World Tour’ començarà el pròxim 28 de març a Anvers. Les entrades per al concert del cantant nord-americà Bruno Mars al Palau Sant Jordi el pròxim 7 d’abril s’han esgotat en menys de dues hores, segons han informat la productora Live Nation. L’artista aterrarà a la capital catalana en el marc de la gira ‘The 24K Magic World Tour’ i també al Barclaycard Center de Madrid, el pròxim 3 d’abril, del qual aquest matí també ha esgotat les entrades. La gira arrencarà el pròxim 28 de març a la ciutat belga d’Anvers i serà la primera des del 2013 després de presentar ‘Moonshine Jungle Tour’, que va vendre més de dos milions d’entrades i que també va passar per Madrid i Barcelona al novembre d’aquell any. Mars recorrerà en total 85 escenaris d’Europa i Estats Units. Entre els dos concerts a l’Estat, s’han venut 33.000 entrades des de les deu del matí, tot i que abans del migdia ja s’havien esgotat. Mars ha guanyat diversos premis Grammy i suma 20 nominacions. A més, ha venut 170 milions de senzills i 26 milions de discos arreu del món.
|
Cultura
|
Música
|
Òmnium posa en circulació l'autobús 'Ens jutgen a tots' per denunciar el 'Judici a la Democràcia'. L’autobús recorrerà durant una setmana Barcelona i l’àrea metropolitana. Un autobús d'Òmnium circula des d’aquest divendres per la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana per denunciar el 'Judici a la Democràcia' contra l'1-O, segons ha informat l'entitat a través d'un comunicat. Amb el lema 'Ens jutgen a tots: als demòcrates, als moviments socials, a les pacificistes’, es vol llançar un missatge als ciutadans perquè es mobilitzin en defensa dels "drets fonamentals". A banda de la capital catalana, l'autobús circularà per Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà i Sant Boi de Llobregat, entre d’altres. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, està sent jutjat juntament amb altres líders polítics al Tribunal Suprem. Segons ha explicat el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, el bus té dos objectius: denunciar que és un judici polític a la democràcia i, d'altra banda, traslladar que no només es jutgen 12 persones sinó tots els demòcrates. "Sortim al carrer amb aquesta campanya i aquest autobús, que la JEC no podrà prohibir, per aixecar la consciència dels veïns davant d'aquesta vulneració de drets fonamentals", ha afegit Mauri. L’autobús forma part de la campanya d'Òmnium per denunciar el judici sobre l'1-O i que inclou també cartells de gran format que són presents a autopistes i tanques a les principals carreteres; així com estacions de transports públics, Ferrocarrils de la Generalitat, carrers i quioscos de les grans ciutats. La campanya 'Judici a la Democràcia' és una iniciativa d'Òmnium que té com a objectiu denunciar la "judicialització d'un conflicte polític" i la petició de 214 anys de presó "per reivindicar el dret a votar". Compta, entre d’altres accions, amb un miler d'actes de diferents formats que s’estan fent des de l’inici del judici arreu del país per tal d'arribar a tota la ciutadania i denunciar "les vulneracions de drets i llibertats fonamentals que afecten tots els ciutadans, independentment de la seva ideologia".
|
Política
|
Entitats
|
AMPLIACIÓ:El nombre d’hipoteques sobre habitatges creix un 24% a Catalunya al setembre. L’import total dels préstecs creix un 38%, fins als 616 milions d’euros. El nombre d’hipoteques sobre habitatges va arribar al setembre passat a les 4.631, un 24% més que el mateix mes del 2015 i la xifra més alta des del setembre del 2011, segons dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El capital prestat va ser de 616 milions d’euros davant els 446,2 milions d’euros del setembre de l'any passat, un 38% més, mentre que l’import mitjà va assolir els 153.021 euros, un 28% més que el setembre del 2015. En relació al mes passat, el nombre d’hipoteques ha augmentat un 32,5%. A la resta de l’Estat, el creixement interanual es va situar en el 10%, fins als 26.667 crèdits, el que també representa un increment de 29,4% respecte el mes passat. El capital prestat va ser de 3.018 MEUR, un 12,5% més que al setembre del 2015 i l’import mitjà va ser de 113.1963 euros. Per demarcacions, a Barcelona es van registrar 3.489 hipoteques al setembre, xifra que suposa un increment del 32,5% respecte el mateix mes del 2015 mentre que el capital prestat es va enfilar fins als 500,6 milions d’euros, un 49% més. L’import mitjà per hipoteca es va situar en els 143.482 euros. A les comarques de Girona, el nombre d’hipoteques van pujar un 19,8% interanual al setembre, fins a les 544, mentre que el capital prestat va augmentar fins als 62,2 milions d’euros, un 24,5% més que el mateix mes del 2015. Pel que fa l’import mitjà de cada préstec va ser de 114.329 euros. D’altra banda, a les comarques de Tarragona, el nombre d’hipoteques es va incrementar un 3,1% al setembre, fins a les 431. Pel que fa el capital prestat, es va situar en els 38,2 milions d’euros, un 2,9% més, el que va deixar l’import mitjà per cada hipoteca en els 88.633 euros. Descens destacat a les comarques de Lleida Les comarques de Lleida són les úniques que van patir un descens en el nombre d’hipoteques formalitzades al setembre respecte el mateix mes de l’any passat. Així, se’n van concretar 167 davant les 227 del setembre del 2015, un 26,4% menys. Pel que fa el capital prestat, va caure un 35,2%, fins als 15 milions d’euros, deixant l’import mitjà per cada préstec en els 89.928 euros. A l’Estat, el nombre d’hipoteques va augmentar un 10% respecte el setembre del 2015, fins a les 26.667. El 70% del total van utilitzar un tipus d’interès variable davant el 30% a tipus fix. L’Euribor és el tipus de referència més utilitzat en la constitució d’hipoteques a interès variable, en concret en el 93,9% dels nous contractes. El tipus d’interès mig a l’inici de l’hipoteca sobre habitatges ha estat del 3,17%, un 5,1% menys que un any abans. Catalunya va ser al setembre el tercer territori amb més hipoteques constituïdes, per darrera la Comunitat de Madrid, amb 5.086, i Andalusia, amb 4.788; i la segona en capital prestat, només per darrera la Comunitat de Madrid, amb 772 milions d’euros.
|
Economia
|
Habitatge
|
La Via Laietana tindrà voreres més amples i un sol carril de pujada. Un dels carrils de baixada estarà limitat a 30 km/h i l'altre estarà reservat a autobusos, taxis i vehicles d'accés local. La reforma de la Via Laietana n'ampliarà les voreres i farà que tingui un sol carril de pujada. Després que comerciants i veïns hagin elegit dos dels quatre projectes presentats pel govern municipal durant el procés participatiu que ha acabat aquest dilluns, els dos projectes escollits preveuen ampliar les voreres, un en 3,7 metres i l'altre en 4,15 metres d'amplada. A més, ambdues propostes preveuen que la via tingui dos carrils de baixada, un per a busos, taxis i vehicles d'accés local, i l'altre limitat a 30 km/h. Pel que fa a la pujada, hi haurà un sol carril, fet que farà que el trànsit general de la via sigui només en sentit mar.
|
Economia
|
Urbanisme
|
La Guàrdia Civil deté a Cornellà dues persones vinculades a l’aparell de reclutament i adoctrinament d’Estat Islàmic. Administraven i difonien a les xarxes socials i en reunions privades material de propaganda , segons el Ministeri d'Interior. La Guàrdia Civil ha desplegat aquesta matinada una operació antiterrorista dirigida pel Jutjat Central número 1 de l’Audiència Nacional i la Fiscalia de l’Audiència Nacional on ha detingut dues persones –totes dues d’origen marroquí (un amb nacionalitat espanyola)- a Cornellà de Llobregat presumptament vinculades a l’aparell de reclutament i adoctrinament de l’organització Estat Islàmic. Segons el Ministeri de l’Interior, a través de les xarxes socials haurien mantingut contactes amb individus de zones de conflicte oferint-los suport i ànim per continuar les seves activitats. També haurien participat de manera activa i directa a l’aparell de propaganda de l’Estat Islàmic mitjançant trobades privades per al visionat conjunt de continguts propagandístics d’aquesta organització terrorista, enaltint els seus membres i a l’organització. Segons el Ministeri de l’Interior, els detinguts serien responsables de la creació de perfils per visionar arxius de tot tipus, com imatges, vídeos i documents, produïts per l’Estat Islàmic, i posteriorment els divulgaven a altres usuaris a través d’altres xarxes socials o els compartien directament amb altres individus a les trobades privades que mantenien. Les activitats de proselitisme, també segons Interior, haurien tingut la intenció de persuadir a les persones que hi assistien d’integrar-se a l’Estat Islàmic i desplaçar-se a zones de conflicte. L’operació continua encara oberta.
|
Societat
|
Policial
|
L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar ofereix un servei gratuït d'assessorament psicològic als veïns. El seu ús és totalment confidencial. L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, al Bages, ofereix un servei gratuït d'assessorament psicològic adreçat a la població. L'objectiu és resoldre dubtes, aclarir incerteses i donar suport a persones que ho necessitin degut al context actual. L'ús del servei és totalment confidencial. Les persones que tinguin interès a accedir-hi han d'enviar un correu electrònic a l'adreça: castellbell.psicologia@gmai.com.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Jutgen uns pares de Llançà per maltractar i agredir sexualment dues de les seves filles quan eren menors d'edat. El fiscal creu que les víctimes han negat els fets al judici perquè han patit "pressions familiars". L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dimecres un pare de Llançà (Alt Empordà) per fer tocaments , agredir sexualment, insultar i maltractar dues de les seves tres filles quan aquestes eren menors d'edat. Un cas que també implica la mare, a qui s'acusa d'exercir violència i colpejar les noies de manera habitual. Durant la celebració de la vista, tant els progenitors com les mateixes filles han negat els fets. Les darreres apuntant que tot va ser "una invenció". Tot i això, la fiscalia ha decidit mantenir la petició de pena de 28 anys i 3 mesos de presó per al pare, i de 5 anys i 4 mesos per a la mare, perquè al seu parer les víctimes han patit "pressions familiars" perquè neguessin els fets. La defensa ha demanat l'absolució.
|
Societat
|
Judicial
|
Forcadell: "Tornem cap a casa. Gràcies a tots i totes per la feina, suport i esforç". La presidenta del Parlament dona tot el suport als consellers que han declarat aquest dijous a l’Audiència Nacional. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha anunciat a través del seu compte de Twitter que torna cap a Catalunya. "Tornem cap a casa. Gràcies a tots i totes per la feina, suport i esforç", ha manifestat després que el Tribunal Suprem hagi acordat vigilància policial per a Forcadell i els cinc membres de la Mesa fins al 9 de novembre. Forcadell també ha donat tot el seu suport als consellers destituïts pel govern espanyol que aquest dijous han declarat davant de l'Audiència Nacional, acusats també dels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons, i que en aquest moment estan pendents de les mesures cautelars que dicti la jutgessa Carmen Lamela. La Fiscalia ha demanat presó incondicional per als consellers destituïts menys per a l'exconseller Santi Vila.
|
Política
|
Parlament
|
ACTUALIZACIÓ:El Ter es torna a desbordar als barris de Pont Major i Pedret de Girona. L'Ajuntament demana a la població que viu als baixos que pugi a les plantes superiors. El riu Ter s'ha tornat a desbordar en dos punts a la ciutat de Girona. Per una banda, al barri de Pont Major, que ha comportat el tall de la carretera de Palamós en els dos sentits de la marxa. Els vehicles es desvien pel pont de l'Aigua. Dimecres ja es va desbordar el Ter en aquest mateix punt. A partir de les 12 també s'ha tallat el carrer de Pedret en el seu tram entre la Copa i el pont del Trueta, ja que l'aigua del riu també ha sobresortit en aquest punt. A causa d'això, l'Ajuntament de Girona ha tancat preventivament la biblioteca Just M. Casero. També ha demanat a tota la població que viu en baixos de les zones properes al riu que pugi a plantes superiors o en altres punts més llunyans al Ter.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Moody's espera que el PIB espanyol retrocedeixi un 8% i manté la perspectiva estable. L'agència de qualificació diu que l'impacte negatiu en el turisme es podrà mitigar en part pels viatges de proximitat. Moody's preveu el PIB espanyol pateixi un retrocés del 8% i que a partir del tercer i quart trimestre comenci a remuntar fins a tornar a créixer un 4,8% el 2021. Així mateix, d'acord amb un informe que ha publicat aquest dimarts, l'agència manté la perspectiva estable (Baa1) i ressalta la importància del turisme, ja que representa el 12% del PIB. "Aquest sector tardarà més a recuperar-se que en altres àrees de l'economia", avisa Moody's, que al mateix temps considera que aquest impacte negatiu podrà ser en part mitigat pel turisme intern, que abans de la crisi del coronavirus ja representava la meitat del total. L'agència també estima un deute sobre el PIB del 112,2% per aquest any i el 110,7% el 2021.
|
Economia
|
Comptes públics
|
JARC-COAG exigeix més pressupost per a la línia d'ajuts per renovar la maquinària agrícola. L'organització agrària rebutja que per a la concessió d'aquestes subvencions se segueixi com a criteri l'ordre de presentació de les sol·licituds. JARC-COAG ha presentat aquest dijous al·legacions al projecte de Reial Decret del Ministeri d'Agricultura referent a les subvencions per a la renovació de la maquinària agrícola. L'organització agrària considera que la mesura "no tindrà repercussió en l'economia dels agricultors i ramaders sense una dotació pressupostària adequada", i per tant, "no es compliran els objectius de millorar la seguretat en les activitats agrícoles i millorar l’eficiència energètica". A més, el sindicat rebutja que en la concessió d'aquests ajuts se segueixi com a criteri l'ordre de presentació de les sol·licituds i defensa la necessitat de prioritzar professionals, explotacions agràries prioritàries, joves i els productors de zones desafavorides. Així mateix, des de JARC-COAG demanen al Departament d'Agricultura que paral·lelament adquireixi el "compromís financer" de donar suport a aquest tema. El cap de la sectorial de farratges de JARC-COAG, Robert Jaimejuan, ha assegurat que "sense els diners suficients el pla mai serà efectiu, perquè no atendrà el volum de sol·licituds presentades, tenint en compte la forta inversió que suposa aquest tipus de maquinària". Per Jaimejuan, un altre dels "problemes" que han generat aquest ajut "són les traves i la complicació burocràtica a l'hora de demanar-lo, ja que exigeixen un excés de documentació que fa que sigui un procés poc àgil". Altrament, JARC-COAG sol·licita que en la concessió de les subvencions s'apliquin "criteris d'eficiència i necessitat" i que es prioritzi els agricultors professionals, les explotacions agràries prioritàries, els joves i aquells productors que es troben en zones més desafavorides. Jaimejuan ha recordat que segons el projecte de Reial Decret, està previst que s'adjudiquin per ordre de presentació de les sol·licituds. A més, l'organització agrària també demana modificar el projecte normatiu estatal perquè "quedaran excloses les escampadores de fems sòlids d'alta capacitat, pròpies dels cultius extensius". "Se'ls exigeix un dispositiu d'aplicació localitzada que no incorporen perquè agronòmicament és innecessari per la correcta gestió de la fertilització", ha afirmat Jaimejuan.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Un recurs contra la fórmula de prometatge de regidors de Sant Pol frena la constitució de la Diputació de Barcelona. Les negociacions per la presidència de l'òrgan continuen obertes després de l'empat de PSC i ERC a 16 representants. Un recurs contra la fórmula de prometatge d'alguns regidors de l'ajuntament de Sant Pol de Mar, al Maresme, frena la constitució de la Diputació de Barcelona. I és que la Junta Electoral d'Arenys de Mar- de la qual en depèn Sant Pol- ha decidit no proclamar els dos diputats del partit judicial d'Arenys mentre el recurs no es resolgui. Tot plegat fa que, de retruc, no es pugui constituir la Diputació de Barcelona formada per 51 diputats de 14 partits judicials diferents. El recurs està presentat pel número dos de la llista del PSC a Sant Pol de Mar, Enrique Abad, que ha quedat fora del consistori. El PSC del Maresme se n'ha desmarcat i recorda que Abad es va presentar com a independent a la llista. De fet, fonts del partit han explicat a l'ACN que li han reclamat diverses vegades que retiri el recurs però que Abad s'hi ha negat. En un principi es treballava amb la hipòtesi que la sessió constitutiva de la Diputació de Barcelona fos dilluns que ve 1 de juliol però hores d'ara no té data. Mentrestant continuen obertes les negociacions entre els partits després de l'empat de PSC i ERC a 16 representants. La majoria absoluta està situada en 26. Comuns i Cs poden decantar la balança per donar la presidència de la Diputació de Barcelona a PSC, que és el partit amb més vots, o a ERC. De fet, un acord entre PSC (16), comuns (5) i Cs (4) sumen 25 diputats i amb el suport dels 2 del PPC en tindrien prou perquè la presidència de la Diputació de Barcelona sigui socialista amb majoria absoluta. En canvi, la suma d'ERC (16) i JxCat (7) se situa en 23, lluny dels 26 de la majoria abosluta. Des de JxCat asseguren que mantenen converses tant amb PSC com amb ERC i algunes veus admeten que els socialistes acabin tenint la presidència, ja que és el partit amb més vots. Els comuns des del principi han apostat per un tripartit d'esquerres amb PSC i ERC, per no dependre de Cs. Una fórmula que sembla complicada després del pacte a l'Ajuntament de Barcelona entre comuns i PSC amb els vots "regalats" de l'exprimer ministre francès Manuel Valls per desbancar ERC. Des de Cs assenyalen que no faran president de la Diputació cap persona d’un partit "separatista o populista" donant a entendre que se sumarien a una aliança que descarti ERC a la presidència d'aquest òrgan. En cas que acabi tirant endavant una presidència socialista, l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, es perfila com una de les persones més ben posicionada per al càrrec.
|
Política
|
Partits
|
Mor una dona de 83 anys ofegada a la platja de l'Almadrava, a Roses. En el moment dels fets onejava la bandera verda. Una dona de 83 anys i nacionalitat francesa ha mort ofegada aquest dissabte a la tarda a la platja de l'Almadrava de Roses (Alt Empordà). Els fets han passat cap a dos quarts de sis de la tarda, quan s'ha localitzat el cos d'una banyista surant. La dona ha estat rescatada de l'aigua però quan l'han tret a la sorra ja estava en aturada cardiorespiratòria i ni els socorristes de l'empresa Vadepsa ni les maniobres de reanimació cardiopulmonar del personal del Servei d'Emergències Mèdiques que s'han desplaçat fins a la platja han pogut fer res per salvar-li la vida. En el moment dels fets, onejava la bandera verda i fins al lloc s'hi ha desplaçat una ambulància i un helicòpter medicalitzat del SEM.
|
Societat
|
Successos
|
Ercros obté un benefici de 24 MEUR en el primer semestre d'enguany. L'empresa química tanca els primers sis mesos del 2017 amb un benefici de 23,96 milions d'euros, un 22% superior al mateix període de l'any passat. Ercros ha finalitzat el primer semestre de 2017 amb un benefici de 23,96 milions d'euros, un 22% superior al mateix període de l'any passat. La millora del benefici d'aquests primers sis mesos de l'any, en comparació amb l'obtingut el 2016, és especialment rellevant, segons fonts de l'empresa química, per haver-se produït en un context de forta pujada del preu de les principals matèries primeres i "és indicativa de la bonança mostrada pels mercats", apunten fonts del grup industrial, amb plantes a Tarragona i Flix. En els sis primers mesos de 2017, la xifra de negocis ha arribat als 355,86 milions d'euros, un 13,2% més que el primer semestre de 2016. Ercros atribueix aquest augment per la fortalesa de la demanda, especialment la del mercat interior, i per la millora de marges. Segons informa aquesta empresa química, amb seu social a Barcelona, l'augment de vendes ha estat general. La divisió de derivats del clor ha crescut un 11,3%, principalment, per la pujada del preu de la sosa càustica i del PVC; la divisió de química intermèdia, un 17,0%, en part a causa de la pujada del preu del metanol; i la divisió de farmàcia, un 10,2%, pel major volum venut, en bona mesura gràcies a la posada en marxa de la nova planta de fosfomicina estèril. Pel que fa a les despeses, van pujar a 311,13 milions d'euros, un augment de l'11,6% respecte del primer semestre de 2016. La causa principal d'aquest augment és, segons Ercros, l'evolució dels subministraments, que es van encarir un 26,4% pel major cost de l'electricitat, i els aprovisionaments, que van créixer un 16,3%, a causa de l'increment del cost de les matèries primeres. A part, l'empresa química també destaca l'augment del 7% de les despeses de personal amb motiu de l'augment salarial estipulat en el conveni del sector i la cancel·lació dels compromisos adquirits amb el personal passiu de l'empresa. La plantilla mitjana en el primer semestre de 2017 va ser de 1.366 persones, 13 persones més que en el mateix període de l'exercici anterior. L'ebitda ha passat dels 34,72 milions d'euros obtinguts en el primer semestre de 2016 als 38,54 milions en el primer semestre de 2017 -un augment de l'11,0%. Les amortitzacions, per import de 8,98 milions d'euros, han disminuït un 6,7%, mentre que les despeses financeres i les diferències de canvi, per un import de 2,96 milions d'euros, ho han fet un 9,8%. Els impostos als guanys s'han elevat a 2,21 milions d'euros, front els 1,48 milions d'euros del primer semestre de 2016. Conseqüència de tot això és que el benefici d'Ercros en els sis primers mesos de 2017 ha estat de 23,96 milions d'euros, respecte els 19,64 milions d'euros obtinguts en el mateix període de 2016 -el que representa un augment del 22,0%. Dins del balanç d'Ercros, la companyia també destaca el capital circulant que, entre el tancament de 2016 i el 30 de juny de 2017, va pujar un 34,0%, fonamentalment pel major saldo a cobrar de clients. En aquest període, el patrimoni total va augmentar en 10,15 milions d'euros; aquesta variació és inferior als beneficis generats a causa de la minoració de 13,81 milions d'euros corresponents a l'import conjunt de les mesures de retribució a l'accionista aplicades: adquisició d'accions pròpies, acord de pagament d'un dividend i prima d'assistència a la junta ordinària d'accionistes. Al tancament del semestre, el deute financer net era de 93,27 milions d'euros, un 27,0% més que el del 31 de desembre de 2016, com a conseqüència de les inversions executades en compliment del Pla Act. Al 30 de juny de 2017, s'havien executat inversions per un import de 20,66 milions d'euros -9,15 milions d'euros al 30 de juny de 2016. Segons conclou l'empresa química, "la solidesa que segueix mostrant la demanda, especialment la del mercat interior que ofereix millors retorns, així com la consolidació de la recuperació econòmica fan preveure que, de cara a la resta de 2017, es mantingui la tendència del primer semestre; si bé cal tenir en compte que el segon semestre inclou els mesos d'agost i desembre que, per raons estacionals, presenten una activitat significativament menor que els altres mesos". D'altra banda, Ercros recorda que al llarg del segon semestre, haurà d'afrontar la parada i desmantellament de les plantes de producció de clor que operen amb tecnologia de mercuri i la simultània posada en servei de l'ampliació de les instal·lacions amb tecnologia de membrana.
|
Economia
|
Empresa
|
Es posa en marxa la plataforma 'Volem un cinema a Granollers' per reclamar una sala al centre de la ciutat. La pàgina de Facebook ha aconseguit 700 seguidors amb poc més de 24 hores. El director granollerí de cinema Miguel Puertas ha engegat a través de Facebook la plataforma 'Volem un cinema a Granollers' per reclamar una sala al centre de la ciutat. Granollers es va quedar sense cinema al casc urbà l'any 2006, quan es van tancar els Oscars. Des d'aleshores l'oferta de cinema es concentra al multisales del Polígon Ramassar, als afores de la ciutat. Puertas reclama un cinema públic, amb preus assequibles i on s'hi pugui anar caminant. La pàgina de Facebook de la plataforma va ser creada aquest diumenge a la tarda i aquest dilluns a la nit ja tenia 700 seguidors. L'objectiu és crear una comissió per anar a parlar amb l'Ajuntament. Miguel Puertas proposa que els seguidors de la pàgina pengin una foto seva amb un cartell on s'hi pugui llegir "Volem un cinema a Granollers", tal com ha fet ell mateix. L'objectiu de la nova plataforma és aconseguir el màxim nombre de seguidors possibles per després crear una comissió i anar a dialogar amb l'Ajuntament de Granollers, governat amb majoria absoluta pel PSC. El cineasta reclama un cinema públic amb una programació variada amb versió original, amb preus populars i on s'hi pugui arribar caminant. Actualment la gent s'ha de desplaçar en cotxe per anar als cinemes del Ramassar, als afores de la ciutat. L'Associació Cultural de Granollers organitza sessions de cinema alternatiu al Centre Cultural del carrer Joan Camp, però Puertas considera que "no és el mateix un cinema que un centre cultural on es projecten pel·lícules els caps de setmana". Granollers havia tingut al centre de la ciutat els cinemes Mundial, Oscars, Majèstic o Principal. Els Oscars van ser els últims en tancar, l'any 2006. "Fem de Granollers una ciutat de rodatges" Puertas, membre de l'Acadèmia del cinema català i de l'Academia de las ciències y las artes cinematograficas de España, va rodar la seva pel·licula 'Atrapats' a les naus de Roca Umbert Fàbrica de les arts. En aquest sentit, reclama que l'Ajuntament treballi per portar rodatges o cinefòrums en aquest espai. "Això no costa diners. Es tracta d'aconseguir acords amb les productores perquè vinguin a rodar a Granollers (...) i el que aportes a la ciutat és moltíssim. Puertas està treballant en la pel·lícula 'Yo crecí en los ochenta' que es podrà veure als cinemes en un parell d'anys, segons ha explicat.
|
Cultura
|
Cinema
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.