sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Volava espera facturar uns 2 MEUR en el seu primer any d'activitat comercial i es prepara per entrar al mercat europeu. Després del confinament, la companyia ha triplicat les vendes de productes per practicar esport a casa. L'start-up barcelonina Volava preveu facturar 2 milions d'euros en el seu primer any complet de funcionament i ja planifica la seva entrada en el mercat de dos o tres països europeus més, com Alemanya, on està a punt de tancar un acord de distribució; el Regne Unit i França. L'empresa ven equipament de gimnàs –concretament bicicletes d'spinning amb pantalla incorporada o sense, una cinta de córrer i un sac de boxa- i ofereix una quota mensual de subscripció a partir de la qual els usuaris poden seguir les activitats dirigides en directe a través d'Internet o sota demanda. Volava va començar a comercialitzar els seus productes no fa ni un any i després del confinament la demanda s'ha triplicat respecte les previsions inicials. "Vam llençar el 'business plan' a la paperera la primera setmana de març perquè els números es van trencar", explica a l'ACN el fundador i conseller delegat de Volava, Joel Balagué, que celebra el bon ritme de vendes durant els mesos d'estiu, tot i ser un període tradicionalment més fluix. Des que l'empresa començar la seva activitat comercial, fa al voltant d'un any, ha venut en total uns 800 equips, dels quals un centenar entre la campanya de Black Friday i Nadal i els 700 restants des de l'inici de la crisi del coronavirus. Segons Balagué, la pandèmia ha estat un fet "totalment circumstancial" ja que l'empresa ha estat desenvolupant els seus productes des del 2017. Aquest increment de la demanda ha portat Volava a calcular una facturació d'almenys 2 milions d'euros en el seu primer any complet d'activitat comercial després d'ingressar uns 300.000 euros el 2019. A més, ha despertat l'interès de grans fons d'inversió a nivell internacional i en la primera meitat del 2021 té previst engegar una nova ronda de finançament, d'on espera aixecar 6 MEUR, per iniciar un procés d'expansió "mínimament decent" a països com Alemanya, França o el Regne Unit. En cas de culminar amb èxit la ronda de finançament, Balagué calcula que el valor de l'empresa es podria situar al voltant dels 50 milions d'euros. Fins ara, el CEO afirma que Volava ha tingut "molt bona rebuda" entre els fons d'inversió, com per exemple Inverready i The Crowd Angel. D'altra banda, Balagué reivindica el "talent" de les start-ups de Barcelona i defensa que " no és fàcil però si tens una mica de suport i una idea bona es poden fer moltes coses". "A vegades sembla que tot ha de venir d'Estats Units o del centre d'Europa", diu Balagué, que va fundar l'empresa inspirant-se en la nord-americana Peloton. La companyia estatunidenca ha rebut recentment una capitalització de 21.000 milions de dòlars. Segons Balagué, Volava va néixer amb "vocació europea" ja que és al continent on el producte "encaixa més". En aquest sentit, el CEO de Volava assegura que segons els estudis dels que disposa Espanya és el país "més complicat d'Europa" per a aquest servei per nivell de renda i per manca de costum de pagar una subscripció per a les activitats dirigides. Al mateix temps, però, el grau d'acceptació de la quota mensual -on l'empresa fa el negoci ja que el marge en la compra dels equips és testimonial- és molt elevat, segons comenta. El gimnàs a casa, un model que es consolidarà Amb tot, el CEO de la companyia creu que els clients adoptaran el model de fer gimnàs a casa a llarg termini, un cop ja no hi hagi perill de contagi pel coronavirus, perquè els usuaris guanyen flexibilitat amb el temps i amb el nivell de la sessió que escullen en funció de la seva dificultat, entre d'altres. Balagué argumenta que les sessions dirigides han tingut molt bona acceptació i que no es poden comparar amb la dels monitors que durant el confinament feien classe "amb el cor" a través d'Instagram o Facebook. A més, subratlla que ha tingut èxit en usuaris de ciutats mitjanes que no tenen una oferta àmplia d'activitats dirigides presencials. Fa pocs dies, la companyia ha incorporat al seu catàleg una bicicleta sense pantalla més econòmica (699 euros) però amb la possibilitat de seguir les classes des del mòbil o una tauleta particular. Balaguer assenyala que havien observat com molts clients potencials no s'acabaven de decidir amb la compra del model premium (amb pantalla de 21 polsades d'alta definició i valorada en uns 1.400 euros). A més, també ha tret al mercat una cinta de córrer i ja treballa en el llançament de dos productes més de cara als propers mesos.
|
Economia
|
Empresa
|
Iceta diu que no toca "prorrogar" el contracte als independentistes i aposta per fer un país "de tots". El repartiment de cadires al míting de Sabadell ha fet que al candidat li toqués la indicada amb '155'. El candidat del PSC el 21-D, Miquel Iceta, ha afirmat que en les properes eleccions no toca "prorrogar" el contracte als independentistes i ha reclamat un país "de tots" on es pugui ballar i fer-se fotos amb qui pensa diferent. En un míting a Sabadell (Vallès Occidental) acompanyat del líder del PSOE, Pedro Sánchez, Iceta ha lamentat les crítiques rebudes per ballar o fotografiar-se amb gent del PP i ha assegurat que aquestes "desacrediten" els propis independentistes. "Un país on no es balla, on la gent no es pot fotografiar, on sospites del veí, on no podràs anar a sopar amb el cunyat? Quin país és aquest?", s'ha preguntat. Per això, ha dit que amb ell com a president la gent "podrà ballar amb qui vulgui" i es podrà "fotografiar amb qui vulgui". L'anècdota del míting ha estat el repartiment de cadires, que ha fet que a Iceta li toqués la que estava indicada amb un '155' en adhesiu, adhesiu que els assistents han retirat en adonar-se de la coincidència amb l'article constitucional aplicat pel govern espanyol.
|
Política
|
Partits
|
El Govern crearà sancions contra les entrades il·legals a explotacions ramaderes. Durant aquest any hi ha hagut quatre irrupcions massives en granges catalanes. El Govern ha iniciat els tràmits per crear sancions contra les entrades il·legals a explotacions ramaderes. El consell executiu ha aprovat la memòria preliminar prèvia per modificar la Llei 18/2001 d'orientació agrària, per tipificar i introduir sancions específiques sobre sanitat i benestar animal derivades de l'entrada de persones no autoritzades en granges i altres instal·lacions amb risc higienicosanitari. Durant aquest any, hi ha hagut almenys quatre irrupcions massives a granges catalanes o escorxadors per part de grups de defensa animal que denuncien les condicions de cria. L'objectiu del Govern és comptar amb "eines per lluitar contra aquest tipus de conductes, que en molts casos no es poden sancionar de manera proporcionada". El mes de març, un grup de persones va entrar a una granja de porcs de Sant Pere de Vilamajor, a l'abril 123 activistes van ocupar les instal·lacions de l'escorxador de Riudellots de la Selva, i al juliol 150 persones van entrar a una granja de vaques a Sant Antoni de Vilamajor. L'última entrada va ser al setembre, quan 75 activistes van irrompre en una granja de conills de Gurb. "Aquests grups, cada cop més nombrosos, irrompen a diferents granges o instal·lacions de forma sobtada i de manera organitzada sense garantir les mesures de bioseguretat necessàries per evitar la introducció de malalties i provocant situacions d'estrès als animals", assegura el Govern.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Bou demana a Saliente que "calli" després que li digui masclista: "Ja està bé d'insultar la gent". El candidat del PP assegura que "l'exemple" és el seu i remarca que busca "el talent" i no si són homes o dones. El candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, Josep Bou, ha demanat a la número u de la CUP, Anna Saliente, "que calli" després que l'hagi acusat de masclista. "Ja està bé d'insultar la gent i de dir-me masclista", s'ha queixat Bou, que ha indicat que ell no se'n considera. En aquest sentit, el candidat popular ha assegurat que "l'exemple" és ell i ha recordat que té "mare, dona i dues filles". Bou ha remarcat que el que busca és "el talent" no si són homes o dones i ha insistit en què no és feminista però creu en la igualtat d'oportunitats.
|
Política
|
Partits
|
Homs insisteix en el seus "dubtes raonables" sobre el RUI. El cap de files del PDC al Congrés "es mullarà" perquè hi hagi un govern alternatiu a Rajoy . El cap de files del Partit Demòcrata Català al Congrés, Francesc Homs, ha insistit aquest dilluns a mostrar els seus "dubtes" sobre el Referèndum Unilateral d'Independència. Ho ha apuntat a Rac 1 després que la coordinador general del partit, Marta Pascal, digués que és una via "oberta" i una "opció real" per al full de ruta. "Només expresso alguns dubtes que em semblen raonables", ha indicat, tot i que ha afegit que caldrà tenir el debat intern corresponent. D'altra banda, ha insistit que ell "es mullarà" perquè a Madrid hi hagi un govern alternatiu al de Mariano Rajoy, i ha tornat a negar un pacte amb el PP en la votació de la mesa del Congrés. En declaracions a Rac 1, Homs s'ha preguntat si la gent contrària a la independència aniria a votar en un Referèndum Unilateral d'Independència, si hi hauria un reconeixement internacional i quins funcionaris estarien disposats a organitzar-lo, tot recordant les conseqüències legals que ha comportat el 9-N. "Si aquests tres dubtes es poden superar, i jo tinc ganes que se superin, doncs endavant", ha assegurat. D'altra banda, sobre l'escenari espanyol, ha pronosticat que abans hi haurà eleccions a les Corts Generals que a Catalunya. Ha assegurat que ell farà tot el possible perquè hi hagi un govern alternatiu al del PP, i ha negat per enèsima vegada un pacte amb els populars per a la mesa del Congrés. Homs ha insistit que el vot a la mesa és secret, però ha negat un intercanvi de favors amb el PP per aconseguir grup propi. Al seu parer, que el PDC el tingui és una "qüestió de dret" tenint en compte la jurisprudència i els antecedents.
|
Política
|
Partits
|
Boí Taüll assoleix prop de 150.000 esquiadors en el seu primer any de gestió pública. Es tracta del millor resultat de les darreres 10 temporades. L'estació d'esquí Boí Taüll (Alta Ribagorça) ha registrat aquesta temporada 149.360 esquiadors. Segons els responsables de l'estació es tracta del "millor resultat" de les darreres 10 temporades. Aquestes dades no es produïen des de la temporada 2003-04, quan es van sumar 159.562 forfets venuts. Aquesta campanya d'esquí ha estat marcada pel traspàs de la gestió de l'estació a la Generalitat. L'empresa Actius de Muntanya S.A., participada al 100% per la Generalitat, ha estat l'encarregada d'assumir provisionalment la gestió de l'estació, fins ara a càrrec del grup NOZAR. Les instal·lacions, així com els serveis de l'estació, han funcionat de manera continuada durant els 143 dies de temporada. La temporada d'hivern ha estat de rècord pel que fa a dies de sol, enregistrant 104 dies de sol envers els 52 de la temporada passada 2017-18, i els 94 de l'anterior, 2016-17. Pel que fa al registre de neu, s'han acumulat 247 cm de neu respecte dels 660 cm enregistrats la temporada 2017-18, o els 522 la temporada 2016-17. La mitja dels darrers anys se situa al voltant dels 350 cm. Respecte a la producció de neu de cultiu per compensar la manca de nevades, enguany l'empresa ha utilitzat 96.540 m³ d'aigua, xifra lleugerament superior a la de la temporada anterior, que va ser de 81.294 m³, i molt similar a la del 2016-17 quan es van utilitzar 96.868 m³. Els clients catalans han representat un 60% respecte del total. Madrid, València i el nord d'Espanya ha estat la procedència de la resta de clients. Respecte als mercats internacionals, s'ha constatat un repunt dels clients procedents de França i, per primera vegada en molts anys, s'ha rebut diversos grups d'escolars del Regne Unit i d'Irlanda.
|
Economia
|
Treball
|
El ple del Parlament farà divendres un ple monogràfic a petició de JxSí i la CUP. Els dos grups independentistes sol·liciten la convocatòria d'una sessió extraordinària per "valorar l'acció política de govern actual i previsions". El ple del Parlament celebrarà aquest divendres un ple monogràfic a petició dels grups parlamentaris de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP, segons un comunicat de JxSí d'aquest dimarts a la tarda. Els dos grups independentistes han registrat aquest dimarts al Parlament la sol·licitud de convocatòria d'un ple extraordinari per divendres. La Mesa i la Junta s'hauran de reunir per decidir la convocatòria. En el comunicat s'explica que els grups volen fer un ple monogràfic de "valoració de l'acció política de govern actual i previsions". En concret, sol·liciten que d'acord amb el que disposa l'article 153.1 del Reglament del Parlament es faci un debat general al Parlament "sobre valoració de l'acció política de govern actual i previsions". A més, afegeixen que els guions dels temes que es proposen com a objecte del debat són l'"anàlisi i valoració política actual, actuacions del Govern de la Generalitat arran dels últims esdeveniments, actuacions previstes pel Govern en relació a l'Estat i actuacions previstes pel Govern de la Generalitat en relació a la comunitat internacional". La petició la signen el president del grup parlamentari de JxSí, Lluís Corominas, i la seva portaveu, Marta Rovira; la presidenta del grup CUP-CC, Mireia Boya, i la portaveu del mateix grup, Anna Gabriel. Fonts parlamentàries de la CUP consultades per l'ACN insisteixen que les Lleis de referèndum i transitorietat s'aprovaran aquesta setmana. Així, garanteixen que si les dues normes no s'aproven durant la sessió ordinària -dimarts i dimecres-, s'aprovarien en l'extraordinària del divendres.
|
Política
|
Parlament
|
Una nova mort per coronavirus eleva a quinze les víctimes de la pandèmia al geriàtric de Palafrugell. Al centre hi ha 42 casos de covid-19 confirmats i una persona pendent de resultats. Una nova mort d'un resident per coronavirus al geriàtric Palafrugell Gent Gran les darreres 24 hores eleva a quinze les víctimes de la pandèmia en aquest centre del Baix Empordà. Segons informen els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), d'ençà que es va detectar el primer cas, la xifra d'infectats ha anat augmentat i ara ja n'hi ha 42 de confirmats. A més, també hi ha una persona pendent de rebre els resultats de la prova. Les dades actualitzades pel SSIBE també inclouen l'hospital de Palamós. Des de l'inici de la crisi sanitària al centre han mort cinc persones per coronavirus (en les darreres 24 hores no hi ha hagut cap nova defunció). A l'hospital de Palamós hi ha 26 pacients ingressats amb la covid-19 i 21 més esperant resultats. L'altra cara de la moneda són les altes. D'ençà del 13 de març, ja se n'han registrades 61 (nou més que ahir). Des del SSIBE també informen que a hores d'ara hi ha 54 professionals del grup (sanitaris i treballadors d'altres branques) infectats amb coronavirus. Són tres casos menys que ahir. També hi ha disset professionals que es troben aïllats en espera de saber si tenen presència del virus. Des de l'arribada de la pandèmia, també va morir una persona al centre Palamós Gent Gran. Agraïment pel material i les donacions En paral·lel a l'actualització de les dades, els SSIBE també han volgut agrair totes aquelles donacions que han rebut aquesta última setmana (del 3 al 9 d'abril), procedents tant d'empreses com de particulars. Pel que fa a material sanitari, se'ls han aportat 4.735 pantalles 3D, mil guants de nitril, deu monos i 460 mascaretes quirúrgiques. A més, també s'han rebut 36.531,07 euros que han donat diferents empreses i vuit particulars. Per últim, el SSIBE també agraeix tots aquells aliments i regals que se'ls han fet arribar per al personal de l'hospital de Palamós i la resta de centres.
|
Societat
|
Salut
|
L'AMI trasllada a Torra la "predisposició del món local" per construir la república catalana. El president de l'entitat afirma que les properes setmanes seran "determinants" per als 700 alcaldes investigats. El president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, ha traslladat aquest dimecres al president de la Generalitat, Quim Torra, la "predisposició del món local" per construir la república catalana, segons la nota que l'entitat ha fet pública de la trobada entre els dos mandataris. Torra i Cervera han estat acompanyats pels vicepresidents de l'AMI Annabel Moreno i Eudald Calvo. Durant la reunió també s'ha parlat de la situació jurídica dels 700 alcaldes investigats i de la mateixa entitat, així com de les properes eleccions municipals i de la "necessitat" d'aconseguir majories independentistes en els consistoris del país. De la seva banda, Torra ha demanat a l'AMI la "mobilització" del món municipal per "portar a terme l'objectiu de la República, segons la mateixa nota. Cervera ha avançat que la primera d'aquestes mobilitzacions tindrà lloc amb motiu de l'1-O, amb l'objectiu de "posar en valor la feina de molta gent que va fer possible aquell dia". També ha anunciat un compromís que els ajuntaments assumiran i que "farà referència a la República". Pel que fa a la situació jurídica dels 700 alcaldes investigats, Cervera ha explicat al president del Govern que les properes setmanes seran "determinants".
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:La Patum forma a entitats, bars i comparses per a detectar agressions sexistes. Tot i que no consten denúncies en les edicions anteriors, l'organització aposta per posar totes les eines per a prevenir qualsevol abús. La Patum 2018 ha format als integrants de les comparses, entitats i bars per detectar qualsevol possible agressió sexista durant la festa. Així hi ha donat a conèixer la regidora de Patum, Mònica Garcia, en la presentació de les novetats d'aquesta edició. "No tenim constància del fet que hagi passat, però podem pensar que passa i que la gent no ho denuncia", ha aprofundit el regidor d'igualtat, Ivan Sànchez. A banda de la formació, la festa comptarà amb un punt fix amb professionals durant les nits de dimecres a diumenge, i es duran a terme accions per sensibilitzar als joves sobre els perills del consum d'alcohol. La Patum de 2018 arrenca el proper 30 de maig i compta amb un pressupost de més de 300.000 euros. Sànchez ha remarcat que "podem ser bons i pensar que no s'han produït" agressions sexistes en el marc de la festa, o simplement "que no s'han denunciat". L'edil ha apel·lat a la manca de consciència al respecte. En aquest sentit, la regidora de Patum ha recordat que una agressió "pot anar més enllà d'un cop, pot ser un simple comentari" i que de vegades "això no ho tenim sistematitzat". La formació s'emmarca en la campanya 'Vull la nit' que va arrencar el consistori berguedà el passat mes de novembre per prevenir les conductes sexistes a l'oci nocturn. S'han fet sessions, en forma de tallers de quatre hores, a les comparses, responsables de bars i entitats que posen barra durant la Patum. L'objectiu, ha aclarit Sànchez, és que puguin percebre "actituds sexistes i sàpiguen com actuar". "Així tenim més persones preparades dins de la festa", ha afegit Garcia En paral·lel s'instal·larà, de dimecres a diumenge, un ‘Punt lila’ a la plaça de Viladomat, que inclourà un servei professional d'informació i acompanyament per a la prevenció i detecció de situacions de violència masclista que es puguin produir. Els perills de l'alcohol El mateix ‘Punt Lila’ preveu accions per sensibilitzar els joves sobre els riscos del consum d'alcohol. "Sabem que es dona i volem que com a mínim sigui responsable" , ha justificat Garcia. Creu Roja i el col·lectiu Energy Control seran els encarregats de donar la informació als assistents, a banda de què se'ls permetrà fer una anàlisi de les seves begudes "perquè puguin saber del cert què és", ha afegit la regidora. També, per evitar que els assistents puguin agafar el vehicle sota els efectes de l’alcohol, la regidora ha explicat que el Consell Comarcal ha ampliat els autocars que uneixen la capital del Berguedà amb la resta de pobles de la comarca al dimecres de Patum, a més del dijous i el dissabte. Formació als guanyadors dels salts Una altra de les novetats d'aquesta edició és que els guanyadors del concurs de salts, que d'acord amb les bases seran novells, gaudiran d'una formació específica. Aquesta es durà a terme aquest cap de setmana i garantirà "la seva seguretat", ha dit Garcia. Per segon any consecutiu, Berga va treure a concurs els salts de plens. En aquesta edició s'hi ha presentat 56 persones per a les 48 places disponibles. Garcia també ha remarcat la bona afluència que han tingut la resta de sorteigs. Aquesta edició, per primera vegada s'obria a la ciutadania la possibilitat de gaudir de la festa des del balcó de l'Ajuntament. Un total de 197 persones es van inscriure per a les 50 places dobles disponibles. En el cas del sorteig pel balcó de la Patum infantil, s'hi ha apuntat 21 pels 14 llocs dobles. Un record als polítics empresonats Aquesta Patum de 2018 també tindrà com a protagonistes els polítics independentistes empresonats i els que són a l'estranger. Els organitzadors ja havien anunciat que l'Àliga duria clavells grocs i que es convidaria als familiars dels polítics a la celebració. Ara s'ha donat a conèixer que en l'acte de lliurament dels títols de Patumaire d'Honor se'ls hi lliurarà un reconeixement. Dispositiu de seguretat i l'alerta terrorista De la mateixa manera que en les edicions anteriors, el dispositiu de seguretat de la Patum tornarà a reforçar els accessos i les sortides a la plaça per tal d'evitar que s'hi produeixin taps. També es posarà l'èmfasi en l'entrada a la plaça amb motxilles. En aquest sentit Garcia ha avançat que malgrat que "no es prohibirà" sí que es "revisaran" i es recomanarà evitar entrar amb elles. Altres activitats Altres novetats d'aquesta edició és el creixement dels actes paral·lels. En destaca que els concerts de divendres guanyaran un nou escenari, la plaça Viladomat; o una segona activitat adreçada al col·lectiu de mitjana edat. Garcia també ha destacat la presència d'un grup exclusivament de dones en el concert de joves de dissabte. Sense patrocini privat La Patum compta amb un pressupost que supera els 300.000 euros. Des de la regidoria de Festes s'hi destina 252.000 als que cal afegir i el cost dels recursos humans, que surten de d'altres partides. Garcia ha recordat que la quantitat surt dels fons propis i de les subvencions de l'Observatori de Cultura Popular. Per segon any consecutiu no hi haurà patrocinador privat. En aquest sentit Garcia ha reconegut que, malgrat que l'equip de govern és més partidari que no n'hi hagi, no es descarta que en les properes edicions es pugui treure el patrocini a concurs públic i n'hi pugui tornar a haver.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Més de 160 pacients esperen una operació de cataractes, pròtesi de genoll o maluc a l'Alt Pirineu, xifra superior al 2014. El 100% dels procediments de cirurgia oncològica es resolen dins el termini garantit. Un total de 161 pacients esperaven al desembre de 2015 per ser operats de cataractes, pròtesi de genoll o maluc a la regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran, una xifra lleugerament superior als 100 pacients que esperaven al desembre de 2014. D'altra banda, continua sense haver-hi pacients que s'hagin d'esperar més de 181 dies per ser intervinguts. La intervenció que registra més pacients en espera és la de cataractes amb 116, seguida de la de pròtesi de genoll amb 37 pacients i la de pròtesi de maluc amb 8 pacients. Segons dades del Departament de Salut, el 100% dels procediments de cirurgia oncològica es resolen dins el termini garantit. Pel que fa als procediments de cirurgia oncològica a l'Alt Pirineu i Aran només es registren els garantits a 45 dies en un total de 3 pacients, 1 per a una neoplàsia maligna de mama i 2 per a una neoplàsia maligna de pell.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:El Vaticà preveu nomenar aquest divendres el bisbe de Logroño, Juan José Omella, com a substitut de Sistach. Un dels fets més destacats del llegat de l'actual arquebisbe de Barcelona és la visita del Papa Benet XVI el 2010 per consagrar la Sagrada Família. El Vaticà preveu designar aquest divendres el bisbe de Calahorra y la Calzada-Logroño, Juan José Omella, com a substitut de l'actual arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez-Sistach, segons han informat fonts eclesiàstiques a l'ACN. Martínez-Sistach ocupava el càrrec des del 2004, quan va substituir Ricard Maria Carles, a qui ja havia rellevat el 1991 com a bisbe de Tortosa. Entre el seu llegat, quedarà la visita del Papa Benet XVI a Barcelona per a la consagració de la Sagrada Família el 2010, tot i que també ha rebut crítiques dels sectors més progressistes de l'Església. Des del 2004, Omella ha estat bisbe de Calahorra y la Calzada-Logroño després de ser nomenat per l'aleshores Papa, Joan Pau II. Martínez Sistach va reiterar durant l'homilia amb motiu de la Festivitat de la Mercè, una de les seves darreres aparicions públiques, la defensa dels bisbes en la "legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles" i que, va dir, "recerquin amb constància la pau i la justícia". Sistach va ser nomenat l'any 1978 vicari episcopal de Barcelona i l'any següent el cardenal arquebisbe Narcís Jubany el va nomenar vicari general de l'Arxidiòcesi de Barcelona, amb l'encàrrec de coordinar la cúria diocesana. El 1987 va ser consagrat bisbe titular d'Algesires i auxiliar de Barcelona pel papa Joan Pau II. El 1991 va ser nomenat bisbe de Tortosa, en substitució de Ricard Maria Carles, i com a tal va participar al Concili Provincial Tarraconense del 1995, que va reunir tots els bisbes catalans. El 1997 va ser ordenat arquebisbe de Tarragona, rellevant Ramon Torrella, i el 2004 va ser nomenat arquebisbe de Barcelona, substituint altre cop Ricard Maria Carles, i gran canceller de la Facultat de Filosofia de Catalunya i de la Facultat de Teologia de Catalunya. El 2007 va ser nomenat Fill Adoptiu de la ciutat de Tarragona. Des de l’any 1990 fins l’any 2002 va ser president de la Junta Episcopal d’Assumptes Jurídics de la Conferència Episcopal Espanyola, i actualment és membre d’aquesta junta. És president de la Conferència Episcopal Tarraconense i membre del Comitè Executiu i de la Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola. Per la seva banda, Omella ha estat bisbe de Calahorra y la Calzada-Logroño des de l'abril del 2004, quan va ser nomenat per l'aleshores papa Joan Pau II, procedent del bisbat de Barbastre. Nascut el 21 d'abril del 1946, Omella és natural de Cretes, a la comarca del Matarranya de la Franja de Ponent. Va estudiar al seminari de Saragossa i va ser ordenat sacerdot el 1970. Va exercir com a capellà entre el 1990 i el 1996 com a vicari episcopal de la diòcesi de Saragossa. Al juliol del 1996, va ser nomenat bisbe auxiliar de Saragossa i bisbe al cap d'un mes i mig. Uns tres anys més tard, a l'octubre del 1999, passava a assumir el bisbat de Barbastre i entre els 2001 i el 2003 també va ser administrador apostòlic d'Osca i del de Jaca. D'altra banda, és president de la Comissió episcopal de Pastoral Social des del febrer del 2002. Església Plural veu clars i ombres a la figura d'Omella Des d'Església Plural l'hipotètic nomenament es veu amb perspectives positives i amb ombres de dubte. D'una banda, remarquen que Omella és un home de la confiança del Papa, i en aquest sentit confien que podria aportar el caràcter reformista del pontífex a la diòcesi barcelonina. El portaveu d'Església Plural, Josep Torrents, ha afirmat que des de la perspectiva pastoral de l'església, Omella pot "dinamitzar" una diòcesi que, al seu parer, no està en la millor forma. Aquest caràcter reformista es podria aplicar en temàtiques socials actuals davant les quals cal determinar quin ha de ser el posicionament de l'església catalana, segons Torrents. D'altra banda, les ombres de dubte apareixen davant de la personalitat pròpia de l'església catalana. Omella és un bisbe de la Franja de Ponent, catalanoparlant, que podria ser sensible a aquesta realitat, així com a la del procés sobiranista que viu Catalunya. Però des d'Església Plural es recorda el paper que va desenvolupar quan, essent bisbe de Barbastre, es va posicionar a favor que el bisbat de Lleida tornés l'art en litigi de la Franja. En aquest sentit, Torrents considera que quan un bisbe arriba a una diòcesi s'ha d'adaptar a la idiosincràsia dels seus fidels, i no al revés. Així, si Omella acaba essent bisbe de Barcelona i no és sensible a la personalitat de l'Església catalana "des de la base se li ha de dir quin paper ha de tenir, no pas plegar-se al perfil del nou bisbe".
|
Societat
|
Religió
|
Extingit l'incendi de matolls a Collserola. Els Bombers de Barcelona refresquen la zona afectada. ACN Barcelona .- Els Bombers de Barcelona, en col·laboració amb els de la Generalitat, han extingit, poc després de les tres de la tarda, l'incendi que aquest migdia s'ha declarat en uns matolls a la carretera Alta de Roquetes de Nou Barris, a Collserola. Segons fonts municipals, el foc s'ha declarat poc després de les dues del migdia, i cap a les tres encara quedaven petits focus. Un cop extingit el foc, els efectius treballen per acabar de refrescar la zona. Els Bombers de la Generalitat hi han col·laborat amb un helicòpter bombarder.
|
Societat
|
Successos
|
Protecció Civil tanca l'alerta de l'Inuncat un cop finalitzat l'episodi de pluges. Els Bombers han atès 185 avisos, la majoria per acumulació d'aigua a la via pública, a baixos i a aparcaments. Protecció Civil de la Generalitat ha tancat la fase d'alerta del Pla especial per inundacions a Catalunya, l'Inuncat, un cop s'ha donat per finalitzat l'episodi de pluges intenses i per acumulació que ha afectat Catalunya aquest dimecres. Segons les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) durant la nit es poden donar precipitacions de caràcter local a tot el litoral i prelitoral, així com a la franja de Ponent, tot i que la probabilitat i intensitat són menors. Les precipitacions poden anar acompanyades de tempesta i localment de calamarsa. Aquest episodi es de caràcter local i la previsió es que no es generin afectacions importants. Pel que fa als cabals dels rius, l'Agència Catalana de l'Aigua informa que els rius i rieres del litoral, en especial el nord del Tarragonès i sud del Barcelonès encara es troben amb cabals alts degut a l'acumulació de pluges. Pel que fa a les pluges, els registres més destacats s'han produït a Sant Pere de Ribes, al Parc Natural del Garraf, on s'han recollit 78.6 litres per metre quadrat. A Vallirana n'hi ha hagut 35,8, a Castellbisbal 34,7 i a Banyoles 31,3, entre d'altres. El telèfon d'emergències 112 Catalunya ha rebut durant l'episodi 329 trucades relacionades amb incidents per les pluges que han generat 247 expedients. La distribució geogràfica de les trucades ha estat Garraf 143; Barcelonès 53; Baix Penedès 46; Vallès Occidental 44; Baix Llobregat 13; Pla de l'Estany 6; Bages 4; Vallès Oriental 3; Maresme 3, i Solsonès 3. Des de les 07.00h i fins les 20.00 h, els Bombers han atès 185 avisos relacionats amb les pluges. La majoria d'avisos s'han concentrat al matí i han estat per problemes ocasionats per l'acumulació d'aigua a la via pública, especialment a baixos i pàrquings. També s’han realitzat serveis per ajudar a algunes persones amb el vehicle embarrancat, que no han comportat afectacions personals. D'altra banda, s'han atès diversos serveis per retirar arbres i branques caigudes, així com per fer sanejaments de façanes amb patologies diverses.
|
Societat
|
Meteorologia
|
El PDeCAT recela de la fundació de JxCat: "La promesa de ser inclusius no s'ajusta a la realitat". L'entorn de Bonvehí emplaça els crítics a mesurar les majories a la direcció durant la reunió de dilluns que ve. El PDeCAT recela de la fundació de JxCat. Fonts de la direcció que presideix David Bonvehí consultades per l'ACN han valorat l'acte polític de JxCat d'aquest dissabte, amb Carles Puigdemont, Quim Torra i els presos de 'Junts'. "La promesa de ser inclusius no s'ajusta a la realitat", apunten des de l'entorn de Bonvehí, que desconfia de la promesa de Puigdemont perquè JxCat no sigui "cap eina sectària ni excloent". En la mateixa línia, Toni Comín ha afegit que "ningú ha de renunciar a la seva trajectòria" per poder formar part de JxCat. Paraules que l'executiva del PDeCAT també rebutja: "Importen els fets". Per altra banda, l'entorn de Bonvehí emplaça el sector crític a mesurar la correlació de forces durant l'executiva de dilluns que ve. "Estan per sota de les seves expectatives", valora l'entorn de Bonvehí, sobre l'acte polític de JxCat d'aquest matí. Els afins al president del PDeCAT també opinen que el nou partit no ha engegat amb la força que esperava Puigdemont. Argumenten, per exemple, que els 2.500 militants actuals de JxCat estan "lluny" dels 7.900 associats de la Crida -un 40% del cens- que van participar de la consulta del 19 de juliol, per convertir-se en una fundació. El sector oficialista del PDeCAT opina que hi ha poca diferència entre la fundació de JxCat amb les promeses del mateix entorn que va crear la Crida de Jordi Sànchez: "Diuen que seran inclusius, transversals, que hi cabrà tothom i que es faran primàries, però al final es farà el que digui Puigdemont", sostenen des de la direcció demòcrata, que constaten que "el problema no són les declaracions, sinó els fets". Calibrar les forces L'equip de Bonvehí critica que l'expresident del Govern hagi tirat endavant el seu partit, malgrat que encara es mantenen certes converses per buscar un acord 'in extremis' entre PDeCAT i JxCat. Els dirigents arrenglerats amb Bonvehí, Marc Solsona, Marc Castells, Ferran Bel i Montserrat Candini creuen que, després de la fundació de JxCat, l'entesa és ara "més lluny", principalment pel model ideològic. En aquest sentit, els afins amb el president del PDeCAT insisteixen que si no hi ha acord el partit es presentarà en solitari a les properes eleccions. Confien que no aconseguirien només "uns pocs milers de vots", i avisen que aquests suports podrien allunyar JxCat de superar ERC. Per últim, el mateix sector oficialista del PDeCAT emplaça els crítics -la majoria ja s'han donat d'alta a JxCat- a calibrar forces durant la reunió de l'executiva de dilluns que ve. "Si cal, votarem", adverteixen els alineats amb Bonvehí, segurs que mantenen majoria a la direcció. Tot i que els oficialistes no tenen previst presentar cap proposta, insten els 'puigdemontistes' a mesurar les seves capacitats a la trobada de demà passat. "Ja tenim partit: JxCat" Per la seva banda, el sector crític se centra ja en la "nova eina" de JxCat. De fet, els afins a Puigdemont rebaixen la importància que puguin tenir l'agenda i les passes que intentin marcar Bonvehí i la seva direcció "segrestada". Formen part d'aquest sector Míriam Nogueras -vicepresidenta del PDeCAT-, Lourdes Ciuró, Joan Pere Gómez, Francina Vila i Montse Morante -que dilluns assistirà a la seva darrera executiva, ja que va decidir marxar de la direcció per formar part de JxCat. "Nosaltres ara ja tenim l'eina, el partit i el projecte", subratllen des del sector crític, en referència a JxCat, ara ja en ple procés de fundació. Els dirigents del PDeCAT que ja militen a 'Junts' reivindiquen la proposta dels "presos polítics" -rebutjada per la majoria de l'executiva- perquè el Partit Demòcrata s'integri a JxCat. I estudien si forcen alguna votació al Consell Nacional del 30 de juliol.
|
Política
|
Partits
|
Albiol és l’únic president de grup parlamentari que no assistirà a l’acte institucional d’homenatge a Muriel Casals. El líder dels populars al·lega que té concertades dues entrevistes de TV a aquella mateixa hora. El líder del PPC, Xavier García Albiol, no assistirà a l’acte institucional d’homenatge a la que fos diputada de JxSí i expresidenta d’Òmnium, Muriel Casals, que se celebrarà aquest dijous a la tarda al Parlament. El dirigent popular serà l’únic president de grup parlamentari que no estarà present. Des del partit al·leguen que tenia ja concertades dues entrevistes amb dos programes de televisió de cadenes estatals que coincideixen en horari amb l’acte d’homenatge. És per això que no se’l podrà veure al costat de Jordi Turull (JxSí), Inés Arrimadas (C’s), Miquel Iceta (PSC), Lluís Rabell (Catalunya sí que es pot) i Mireia Boya (CUP), tots ells presidents de grup, a l’acte en record de Casals. La direcció del grup parlamentari de Junts pel Sí anirà en bloc a l'acte organitzat al Parlament, així com al que ha ideat Òmnium al Parc de la Ciutadella. Jordi Turull, Marta Rovira, Germà Bel, Lluís Llach i Josep Maria Forné encapçalaran la delegació del grup, que comptarà amb una trentena de diputats. Per part de Ciutadans hi acudirà la cúpula directiva del grup parlamentari al complet: la presidenta, Inés Arrimadas; el portaveu a la cambra catalana, Carlos Carrizosa; el portaveu adjunt, Fernando de Páramo; així com el vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo-Saavedra. En una atenció als mitjans aquest dijous, Carrizosa s'ha referit a Muriel Casals com "una política destacada", i ha dit que "com a signe de respecte a ella, als que tenen la seva mateixa ideologia, als seus parents, amics i companys", Ciutadans vol assistir a l'acte organitzat al Parlament en la seva memòria. Un acte que espera que sigui de caire institucional i "neutre" per tal que "tothom s'hi senti còmode". Hi haurà una àmplia representació del grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, amb Lluís Rabell al capdavant. També hi seran el portaveu parlamentari, Joan Coscubiela; el portaveu adjunt, Albano Dante-Fachin; els diputats Gemma Lienas, Marta Ribas i Hortènsia Grau; així com el secretari de la Mesa Joan Josep Nuet. En representació d'ICV, partit al qual va estar vinculada Muriel Casals, hi acudiran els excoordinadors nacionals Joan Herrera i Dolors Camats i l'exdiputat Jaume Bosch, també company de l'homenatjada al PSUC. Malgrat que Garcia Albiol no serà a l'acte per motius d'agenda, en representació del PPC, sí que està previst que assisteixin altres membres del grup parlamentari. La CUP també ha confirmat que serà a l'acte i que pràcticament tots els seus diputats seran a la sala d'actes del Parlament.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:El jutge envia a presó un home que va apunyalar la parella i un company de pis a Santa Coloma de Farners. L'investiguen per dos intents d'homicidi i un delicte de trencament de mesura cautelar, perquè tenia una ordre d'allunyament de la dona. El Jutjat d'instrucció 2 de Santa Coloma de Farners ha ordenat l'ingrés a presó, comunicada i sense fiança d'un home que va apunyalar la parella i un company de pis la matinada de dissabte a diumenge. L'investiguen per dos intents d'homicidi i un delicte de trencament de mesures cautelars, perquè tenia una ordre d'allunyament de la dona tot i que continuaven convivint. Segons fonts properes a la investigació, les víctimes i el sospitós vivien al mateix domicili, juntament amb dos homes més. Aquella nit, l'agressor hauria estat bevent alcohol i, en un moment determinat, va començar a discutir amb la dona per gelosia i perquè li atribuïa una relació amb l'altre home. La dona va patir un tall a la mà quan va intentar aturar una ganivetada i l'home va rebre dues punyalades. El detingut la matinada de dissabte a diumenge per apunyalar la parella i un company de pis a Santa Coloma de Farners ha passat a disposició judicial aquest dimarts. Segons fonts properes a la investigació, l'agressor i les dues víctimes convivien en un mateix immoble, juntament amb dos homes més, al carrer Camprodon de la localitat. Aquella nit, el detingut i altres companys de pis haurien estat bevent alcohol. Aleshores, l'home va començar a discutir amb la seva parella, una dona amb la que continuava vivint tot i que tenia una ordre d'allunyament per violència domèstica. Les versions dels implicats són contradictòries perquè mentre l'agressor indica que la disputa va ser perquè se'ls va trobar plegats, la dona nega que tingués cap relació amb el company de pis. Així, sosté que la disputa va començar per gelosia i perquè el sospitós li atribuïa una relació amb l'home que va també acabar rebent ganivetades. Aquesta discussió va fer que la dona decidís marxar del domicili i intentar trobar un lloc on passar la nit lluny de l'immoble. Per això, va contactar amb almenys una amiga per demanar-li si podia anar a dormir a casa seva, però no va trobar alternativa. Llavors, mentre estava al carrer, la va trucar la seva parella demanant-li que tornés a casa per arreglar-ho. Un cop dins l'immoble, la dona va decidir tancar-se al lavabo però l'agressor va aconseguir irrompre a dins, armat amb un ganivet de cuina, i la va intentar apunyalar. La víctima va aconseguir agafar la fulla del ganivet, tot i que va patir una ferida a la mà, i sortir corrents de l'immoble. Es va dirigir directament a la comissaria dels Mossos d'Esquadra, on va arribar ferida cap a les tres de la matinada. Mentre els agents intentaven calmar-la perquè expliqués què havia passat, van rebre una trucada alertant d'una baralla. Era al mateix lloc d'on venia la víctima. Quan els mossos van arribar al lloc, es van trobar amb el company de pis al carrer, ferit per dues ganivetades. El sospitós s'havia atrinxerat dins el pis fins que el van convèncer perquè sortís. Un cop fora, el van reduir i detenir. Al company de pis el van traslladar a l'hospital Trueta de Girona.
|
Societat
|
Judicial
|
Els cinemes de Catalunya continuaran oberts al públic limitant l'aforament de les sales a un terç. Fomentaran l'espaiat horari de les sessions i la distància de seguretat recomanada dels espectadors dins la sala. Les sales de cinema de Catalunya continuaran obertes al públic limitant l'aforament a un terç del total a cada sala durant els pròxims 15 dies naturals, com a mínim, seguint les indicacions del Govern per contenir el coronavirus. A més, de manera voluntària i com un compromís del sector per "incrementar la prevenció", es fomentarà l'espaiat horari de les sessions i la distància de seguretat recomanada entre els espectadors dins la sala. En un comunicat, el Gremi de Cinemes de Catalunya garanteix que continuarà pendent de les instruccions de les autoritats sanitàries en benefici "dels seus treballadors i dels clients". Les sales volen manifestar el "compromís" amb les autoritats sanitàries per col·laborar en "tot el que sigui possible" durant aquesta crisis i el seu compromís amb els espectadors per generar entorns "segurs".
|
Cultura
|
Cinema
|
El Vendrell dedicarà una setmana a Pau Casals per a què el municipi "visqui" l'essència del mestre violoncel·lista. Entre la vintena d'actes programats, destaca el concert del grup de cambra Música Reservata de Barcelona i Juan de la Rubia. El Vendrell (ACN).- El Vendrell viurà una setmana d'homenatge a Pau Casals entre el 17 i el 25 d'octubre, amb l'objectiu que el municipi "visqui" l'essència del mestre violoncel·lista. Hi haurà actes musicals però també esportius i teatrals, amb la intenció d' aglutinar "tot allò que forma part de la figura de Pau Casals", segons ha explicat la Regidora de Cultura, Eva Serramià. El dia àlgid serà el 22 d'octubre, coincidint amb la commemoració dels 42 anys de la mort del violoncel·lista, quan hi ha previstes actuacions dels alumnes de l'Escola de Música a les diferents places del Vendrell, una xerrada, un 'mapping' al Museu Deu i un concert del grup de cambra Música Reservata de Barcelona i Juan de la Rubia a l'orgue. L'Ajuntament del Vendrell, l'Associació Musical Pau Casals i els Amics de l'Orgue han optat per encabir en una única setmana diversos actes que anteriorment es feien de forma esglaonada. En aquest sentit, Serramià ha destacat que "Pau Casals depassa qualsevol dels tòpics que se li podrien aplicar", assegurant que la programació prevista a partir d'aquest dissabte és diversa perquè el violoncel·lista "no és nomes un músic, sinó també un home q parla dignitat, que li agradava l'esport i que adorava criatures". El programa d'actes es defineix amb l'eslògan 'La vila del Vendrell viu Pau Casals', i els organitzadors afirmen que volen mantenir aquesta filosofia any rere any quan arribi la segona quinzena del mes d'octubre, coincidint amb la commemoració de la mort del músic. Al mateix temps, però, Eva Serramià ha demanat redoblar esforços per a què l'essència del violoncel·lista superi la dimensió local, per poder dir que "Catalunya i el món viuen Pau Casals". Entre la diversitat d'activitats, els organitzadors s'han proposat especialment captar l'atenció del públic jove. Per aquest motiu, a part de la participació dels alumnes de l'escola de música en les actuacions al carrer pel dia 22, també està prevista l'actuació dels estudiants d'arts escèniques amb una lectura dels textos de les vivències de Pau Casals que es farà el dia 20. Jordi Guitart, president de l'Associació Musical Pau Casals, ha definit l'acte com un "primer pas" per cridar poc a poc l'atenció de la joventut entorn la figura del músic.La resta de la programació la completen, entre altres, una pedalada pels indrets del Vendrell relacionats amb Casals, una exposició i una conferència sobre l'estada a Prada, i una Audició d'orgue amb alumnes de Vilafranca del Penedès, Tarragona i Igualada. Alhora, també hi haurà un concert amb el centenari violí Dante Baldoni d'Enric Casals a càrrec de Francesc Guzman Bonet, mentre que la programació la tanca la tradicional prova esportiva Mitja Marató, que aquest any queda inclosa en la setmana d'homenatge.
|
Cultura
|
Música
|
Arrimadas veu la proposta d'una presidència simbòlica com una "ocurrència" i un altre capítol del "xou". La líder de Cs descarta intentar la seva investidura i avisa que podria beneficiar l'independentisme. La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha considerat que la proposta del president d'ERC, Oriol Junqueras, d'una presidència simbòlica per a Puigdemont és un "despropòsit", una "ocurrència" i un altre capítol del "xou". "Què és això de presidència simbòlica? La gent no ha de pagar simbòlicament la factura sinó de veritat. Les llistes d'espera no són simbòliques, sinó reals", ha defensat en una entrevista a TVE. Davant la reiterada petició del PP, Arrimadas ha descartat intentar la seva investidura perquè seria fallida i beneficiaria l'independentisme. La líder de Cs considera que "no és molt intel·ligent" plantejar la seva investidura i atribueix la pressió dels populars a l'interès que no es parli de la seva gestió a Catalunya. Arrimadas considera que els independentistes estan "atrapats" en un "carreró sense sortida" i en aquest context veu com una "ocurrència i un despropòsit" la proposta d'una presidència simbòlica per a Carles Puigdemont, tal com Junqueras va posar ahir sobre la taula en una entrevista des de la presó a Diario 16. "Em nego a fer de comentarista de les ocurrències diàries" ha afegit. La líder de Cs ha defensat que el constitucionalisme ha d'estar unit i ser realista i ha retret a PP i PSOE que si haguessin canviat la llei electoral, ara Cs tindria opcions per tenir la presidència de la Generalitat. Segons Arrimadas, no hi ha solucions "ràpides i fàcils" i ha avisat que "el desprocés serà més llarg del que alguns els agradaria", tot i així ha reivindicat que si Cs no hagués guanyat les eleccions del 21 de desembre, el nacionalisme "estaria més fort". A més, Arrimadas ha replicat que no es pot fer una nova ronda de contactes perquè el president del Parlament, Roger Torrent, manté Puigdemont com a candidat i té "bloquejada" la cambra catalana.
|
Política
|
Partits
|
El Govern aprova el Programa d'activitats 2018 per a la seguretat viària amb l'objectiu de "reduir la sinistralitat". El Programa segueix les línies estratègiques del Pla de Seguretat viària 2017-2019 amb l’objectiu de reduir fins al 45% el nombre de víctimes mortals l’any 2019 respecte de 2010. El Govern ha aprovat el Programa d'activitats per a la seguretat viària per al 2018, impulsat per la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària (CCTSV). Aquestes accions suposen la segona concreció del Pla de Seguretat viària 2017-2019 i van encaminades a assolir l’objectiu fixat en el Pla de reduir un 45% les víctimes mortals per sinistres viaris a Catalunya l’any 2019 respecte de l’any 2010. Les accions desenvolupades pels diferents departaments en el marc del Programa d’activitats per a la seguretat viària 2018 tenen un pressupost de 143.469.018,75 euros. El Programa incorpora un total de 125 actuacions, desplegades en 509 activitats proposades pels diferents departaments de la Generalitat implicats en la seguretat viària i d’altres entitats públiques i privades que integren la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària. Les actuacions ’estructuren al voltant dels sis objectius estratègics establerts que passen per protegir els usuaris de la mobilitat i control eficaç de les conductes de risc; impulsar un espai continu de seguretat viària; involucrar i coordinar entitats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura; disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió de seguretat viària que permetin la consecució de resultat; facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital; i potenciar l’R+D+I a la seguretat viària.
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:El Govern ajusta l’impost amb què vol evitar la picaresca de particulars que tributen bens de luxe com a empreses. Aragonès diu que han ajustat el calendari d’aplicació per superar el “boicot” de l’estat espanyol dels últims dos anys. El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret que modifica la Llei 6/2017, de l’impost sobre els actius no productius de les persones jurídiques, amb el qual vol evitar la picaresca de les persones que tributen bens de luxe particulars a través de la seva empresa. Segons ha detallat el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, s’ha ajustat el calendari d’aplicació per superar els efectes del “boicot” de l’estat espanyol. En aquest sentit, Aragonès ha recordat que el govern de Mariano Rajoy va recórrer l’impost al Tribunal Constitucional el 2017, i que finalment aquest va donar la raó a la Generalitat. Així, el Govern obrirà ara un calendari extraordinari per declarar els bens de luxe del 2017, 2018 i 2019, que són els anys ja meritats. (A l’ampliació es modifica una errada inicial sobre el tribut del 2019) El nou decret fixa que el 2017, 2018 i 2019 s’hauran de liquidar entre els mesos d’octubre i novembre d’aquest any, mentre que el termini de presentació de l’autoliquidació a partir de l’any que ve serà sempre entre l’1 i el 30 de juny. “Hem fet ajustos al calendari, aplicant també aspectes tècnics derivats de la sentència del Tribunal Constitucional, per fer que aquest impost el pagui exactament qui l’hagi de pagar”, ha apuntat Aragonès. L’impost, pioner a Espanya, grava determinats béns no associats a l’activitat econòmica que ara per ara tenen com a titular les empreses quan en realitat s’utilitzen per a activitats particulars -dels socis, partícips o familiars-. Així, afecta a béns immobles -habitatge habitual i segones residències-, cotxes i vehicles de potència de més de 200 cavalls, embarcacions de lleure, aeronaus i objectes d’art, antiguitats i joies. Queden exclosos de tributació els béns immobles de les fundacions, organitzacions no governamentals, i en general, de les entitats sense ànim de lucre, “sempre que es destinin de forma exclusiva a les seves finalitats pròpies no lucratives”, ha remarcat el Govern. El vicepresident ha assegurat que l’objectiu de l’impost és “posar cada cosa al calaix que li toca”. “Si algú té una propietat o habitatge que hauria de tributar com a impost de patrimoni i ara ho té a la seva empresa, no és correcte”, ha remarcat, tot lamentant que fa dos anys que el Parlament va aprovar la llei per desplegar aquest tribut. però no ho ha pogut fer fins ara pel recurs del govern espanyol. Preguntat per la previsió de recaptació que estima fer la Generalitat, Aragonès ha evitat concretar cap xifra i ha assenyalat que “seria ideal que la recaptació fos zero, perquè voldria dir que tot ja es tributa com s’ha de tributar, i que ningú busca trampes per la porta del darrere”. Augurant, però, que aquesta situació no es produirà, ha emplaçat a finals d’any per conèixer les dades reals amb què es traduirà el nou tribut. Aragonès ha fet aquestes declaracions aquest dimarts des d’una oficina de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), on ha presentat la seva declaració de la renda. El conseller d’Economia i Hisenda ha destacat que aquest servei és simultani al que presten les oficines estatals i ha subratllat les “facilitats” que ofereix la xarxa catalana, la qual va atendre 15.000 contribuents durant la campanya de la renda del 2018. Aragonès ha recordat també que els últims anys l’ATC ha permès fer aflorar 740 milions d’euros de frau fiscal. Compromís amb el Gran Premi de F1 a Montmeló D’altra banda, el vicepresident del Govern ha reiterat el compromís de la Generalitat amb la continuïtat del Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya, a Montmeló. Preguntat per les converses sobre el futur de l’esdeveniment, Aragonès ha garantit que el Govern mantindrà la seva aportació “dins les limitacions pressupostàries” per tal que “sigui possible” la continuïtat del gran premi automobilístic. En aquest sentit, s’ha desmarcat del posicionament que acabin adoptant l’estat espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. “Si hi ha altres administracions que decideixen que han de dimitir d’algun gran esdeveniment, nosaltres no ho farem”, ha sentenciat Aragonès, que ha defensat que el Govern “sempre s’ha posat el país a l’esquena perquè, dimitir de les responsabilitats, seria fallar als ciutadans”. “No ho farem, perquè en aquests esdeveniments d’àmbit mundial sempre hi ha una negociació que s’ha de dur a terme en unes condicions que siguin raonables, i treballarem per donar-hi continuïtat”, ha conclòs.
|
Economia
|
Empresa
|
ERC guanyaria les eleccions al Parlament, segons un sondeig d''El Periódico'. Els independentistes consolidarien la seva majoria absoluta a la cambra catalana amb una forquilla d'entre 69 i 72 diputats. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) guanyaria les eleccions al Parlament amb 35-36 escons, tres o quatre més que els que va obtenir el 21 de desembre del 2017, segons un sondeig del GESOP que publicarà 'El Periódico' aquest dilluns en paper. El sobiranisme mantindria la majoria absoluta i sumaria entre 69 i 72 diputats, entre un i dos més dels actuals. En canvi, els partits que van donar suport a l'aplicació de l'article 155 (PP, PSC i Cs) es quedarien amb els 57 actuals o en perdrien tres fins als 54. Ciutadans (Cs) ocuparia el segon lloc de la cambra catalana i perdria entre sis i set escons i es quedaria amb 29-30. En tercera posició quedaria Junts per Catalunya, que, segons l'enquesta, n'assoliria 26-27, 8 o 7 menys que a les eleccions del 2017. El PSC obtindria 21-22 escons, 4 o 5 més que ara, Catalunya en Comú en guanyaria un o dos i es quedaria amb 9 o 10 diputats (actualment en té 8). Després dels comuns se situaria la CUP, que és la força que proporcionalment tindria un creixement més gran, ja que duplicaria els seus quatre escons fins als 8 o 9. Per la seva banda, el PP mantindria els resultats del 21-D i es quedaria amb 4 o 5 diputats. Pel que fa a l'estimació de vot, si les eleccions se celebressin ara, el partit més votat també seria ERC i passarien del 21,3% del vot del 2017 a un 23,5%. En segon lloc quedarien Cs amb un 21,5% dels vots, 3,8 punts menys que el 21-D. També perdrien vots JxCat, que passarien del 21,6% de l'any passat al 15,5%, 6,1 punts menys. En canvi, el PSC guanyaria 1,7 punts i aconseguiria un 15,5% dels vots. També creixerien els comuns, que passarien del 7,4% al 8,5%. La CUP obtindria un 6,5% dels vots, 2,1 punts més que a les anteriors eleccions. I en darrer lloc quedaria el PP, que es mantindria amb un 4,5% dels vots, el 2017 en va obtenir un 4,2%.
|
Política
|
Partits
|
Temporada Alta portarà el suec Jay-Jay Johnson, el comiat de Le Croupier i una òpera sobre Ramon Llull. Les entrades per a les dues propostes teatrals que es veuran a Torroella, 'Humans' i 'Les noies de Mossbank Road', ja estan a la venda. El festival Temporada Alta ha anunciat avui la incorporació del músic suec Jay-Jay Johnson a la seva programació dins de la gira de presentació del seu darrer treball 'Opium'. L'artista, que presentarà diferents temes que van del jazz al pop, actuarà l'11 de novembre a la sala de cambra de l'Auditori de Girona. Aquest mateix espai també acollirà dues altres propostes que s'han avançat aquest dilluns. D'una banda, el nou espectacle de Le Croupier, que es titula 'La Festé' amb un recull dels deu anys de trajectòria del grup que servirà de comiat. I de l'altra, l'òpera 'Llull', dedicada a la figura de Ramon Llull que firma el director de la Principal de La Bisbal, juntament amb l'escriptor Jaume Cabré i el director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí. El festival ha posat a la venda aquest dilluns les entrades de les obres que es podran veure a Torroella de Montgrí, 'Humans' i 'Les noies de Mossbank Road'. El certamen també ha posat a la venda les entrades de l'últim concert de Le Croupier, 'La Festé', que la banda està preparant i que servirà de comiat. Entre els convidats que pujaran a l'escenari ja hi ha confirmats Marc Parrot, Anna Roig i Mont Planas. Un concert irrepetible que també servirà per a l'enregistrament del sisè disc de Le Croupier. Una altra de les propostes anunciades avui és l'òpera 'Llull', coproduïda per la Fundació Metalquimia i estarà interpretada per la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, de la qual Cassú també n'és director, i per la Polifònica de Puig-reig. L'obra compta amb un pròleg i dos actes. Per altra banda també s'han posat a la venda les dues propostes que es podran veure a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Una d'elles és 'Humans', un text d' d'Stephen Karam dirigit per Mario Gas que s'ha estrenat aquest estiu en el marc del festival Grec de Barcelona. Maife Gil, Jordi Bosch, Lluïsa Castell, Candela Serra, Miranda Gasi Jordi Andújar formen el repartiment d'una obra que explica com tres generacions d'una família irlandesa que viuen als Estats Units es reuneixen per celebrar el dia d'Acció de Gràcies. L'altra muntatge és 'Les noies de Mossbank Road' dirigida per Sílvia Munt amb un repartiment format per Clara Segura, Marta Marco i Cristina Genebat. La temporada passada es va estrenar a Barcelona i va ser un èxit de públic que va aconseguir també l'aval de la crítica. El passi d'aquesta obra a l'Auditori Espai Ter se suma als de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Girona que ha programat Temporada Alta. El festival de les arts escèniques ja havia anunciat alguns dels espectacles que es faran a Girona, com ara 'El Petit Príncep', 'Slava's Snow Show', 'Èdip' o el concert de Rosario, tots amb les entrades a la venda. D'altra banda, també es coneixen les produccions i coproduccions pròpies preparades per el festival d'aquest any. En total hi ha disset espectacles, d'entre els quals destaquen 'La neta del Sr. Linh', un muntatge dirigit per Guy Cassiers i que comptarà amb Lluís Homar com a únic protagonista. També comptarà amb la instal·lació escènica d'Àlex Rigola 'Macho Man'. El gruix de la programació es donarà a conèixer el 3 de setembre.
|
Cultura
|
Música
|
La detecció d'un biomarcador podria millorar el diagnòstic i tractament de nens amb malalties neurològiques greus. Un estudi inclou 535 nens amb una edat mitjana de sis anys. Investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS i de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona han fet un estudi que demostra que la detecció d'un anticòs contra la glicoproteïna de la mielina dels oligodendròcits (MOG) en un grup de malalties neurològiques infantils permet millorar el seu diagnòstic i tractament. El treball, publicat 'The Lancet Neurology', mostra que els anticossos MOG s'associen a un espectre de trastorns neurològics autoimmunes greus més ampli del que es pensava, que inclou no només malalties desmielinitzants sinó també encefalitis. L'estudi va incloure 535 nens amb una edat mitjana de sis anys. En l'última dècada, múltiples estudis han demostrat que diverses malalties desmielinitzants, com ara la neuritis òptica, la mielitis i l'encefalomielitis disseminada aguda, s'associen als anticossos MOG, i que els pacients afectats per aquest grup de malalties amb freqüència milloren gràcies a la immunoteràpia. Fins fa uns 10 anys, es considerava que els pacients amb aquestes malalties desmielinitzants tenien formes atípiques d'esclerosi múltiple i eren tractats sense una resposta adequada. Els anticossos contra MOG danyen la coberta protectora que envolta les fibres nervioses del cervell, els nervis òptics i la medul·la espinal, de manera que aquests nervis no poden transmetre els missatges de manera efectiva, causant símptomes com pèrdua de visió i alteració de la coordinació i de la sensibilitat. Molts nens només experimenten un episodi provocat pels anticossos MOG i no tenen més símptomes. Els investigadors van realitzar un estudi prospectiu en el qual es van incloure 535 nens (amb una edat mitjana de 6 anys) amb malalties desmielinitzants del sistema nerviós central i encefalitis de 40 hospitals d'Espanya. Als 116 participants que van donar positiu per anticossos MOG se’ls van analitzar les característiques clíniques i radiològiques, i se'ls va realitzar un seguiment exhaustiu amb una mitjana de 42 mesos, avaluant la seva resposta al tractament, i si havien presentat nous episodis durant el seguiment. El 85% (99/116) dels nens que van donar positiu per anticossos MOG i van rebre immunoteràpia apropiada van tenir una recuperació completa o gairebé completa, però el 15% (17) van presentar seqüeles moderades o severes relacionades amb la malaltia, com per exemple, deteriorament cognitiu, epilèpsia o pèrdua de visió. L'estudi també demostra que, entre els pacients amb encefalitis, els anticossos MOG van ser els biomarcadors més freqüents, més comuns que tots els altres anticossos neuronals combinats, el que suggereix que el test d'anticossos MOG s'ha de plantejar davant de qualsevol nen/a amb encefalitis després de descartar les causes més recognoscibles. Les troballes també suggereixen que els nens i nenes més petits amb síndromes associades a anticossos MOG tendeixen a presentar característiques clíniques d'ADEM (que és una malaltia inflamatòria que afecta principalment el cervell), mentre que els nens i nenes més grans tenen més probabilitats de tenir neuritis òptica (pèrdua de visió, dolor a l'ull) o mielitis (pèrdua de sensibilitat, debilitat a les dues cames). Malgrat els avenços en el diagnòstic de les encefalitis, fins a la meitat dels casos no tenen una causa clara.
|
Societat
|
Recerca
|
El Govern estudia si rehabilitar i ampliar l'actual pont de Cabrianes o bé construir-ne un de nou. El viaducte té 73 metres de longitud i 6 d'amplada total i mostra alguns signes de degradació. El Departament de Territori i Sostenibilitat ha iniciat aquest dilluns la licitació el projecte que analitzarà l'alternativa més viable per millorar el pont sobre el riu Llobregat al nucli de Cabrianes, al terme de Sallent (Bages). S'estudiaran dues alternatives: o fer una actuació integral de rehabilitació i ampliació de l'estructura actual, o bé construir un nou pont, amb una inversió estimada d'1,9 MEUR. El viaducte té 73 metres de longitud i 6 d'amplada total i mostra alguns signes de degradació. La calçada té una amplada de 4 metres, que no permet l'encreuament de vehicles. Així, es dóna pas alternatiu mitjançant la senyalització vertical, que prioritza el sentit direcció Artés. Els vianants disposen d’un pas a cada costat del pont, d’escassa amplada. Una de les alternatives que s'estudia és rehabilitar tot el pont, reforçant l'estructura principal i ampliant el tauler per permetre els dos sentits de circulació i el pas per a vianants. L’altra consisteix en definir un pont nou, amb una secció mínima de 7 metres (amb dos carrils de 3,5 metres), vorals i voreres i també la millora del traçat de la B-430. En aquest cas, també es definiran els trams de transició necessaris per entroncar amb la carretera existent. L'alternativa escollida haurà de tenir en compte el cost i la durada de les obres, el planejament urbanístic vigent així com els requeriments de l'Agència Catalana de l'Aigua per a aquest tipus d'infraestructures.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El musical ‘9 to 5’ aterra a El Maldà aquest estiu. L’adaptació i muntatge de la jove Epidèmia Teatre es va estrenar ara fa un any al Teatre Gaudí. La jove companyia Epidèmia Teatre s'instal·la aquest estiu a El Maldà, on farà temporada del 16 de juny al 7 de juliol amb la seva traducció i adaptació del musical anglosaxó ‘9 to 5. El musical’. L’obra amb què Dolly Parton i Patricia Resnick van adaptar la pel·lícula homònima dels anys 80 és un musical còmic i fresc que, no obstant això, posa l'accent en el paper de la dona i la igualtat de gènere en el món laboral. Epidèmia Teatre va estrenar el seu propi muntatge de l’obra ara fa un any al Teatre Gaudí, “amb la voluntat d’aportar una mirada nova i crítica al gènere musical”. Ara han readaptat el muntatge (la secció instrumental es redueix al piano) a les condicions d’El Maldà. ‘5 to 9. El musical’ es va estrenar a Broadway l’any 2009, se segueix representant arreu, i ara mateix es pot veure al Savoy Theatre del West end londinenc. El projecte de portar a l'escena barcelonina ‘9 to 5. El musical’ neix de l'interès de la jove companyia Epidèmia Teatre per aportar una mirada “nova i crítica” del gènere musical i també per compartir amb el públic aquesta història sobre la desigualtat. La companyia va traduir i adaptar l'obra -dirigida per Xavier Morató- per a portar-la a terme amb 5 actors i actrius i 4 músics en directe al Teatre Gaudí de Barcelona el passat juny del 2018, i ara l'ha adaptat per presentar-la a El Maldà, on els actors estaran acompanyats únicament pel piano de Joel Riu, director musical de l’espectacle. ‘9 to 5’ és un musical còmic i fresc, amb escenes quotidianes portades a l'extrem. L'obra posa l'accent en el paper de la dona i la igualtat de gènere en el món laboral. La trama se situa als anys 80. Les tres protagonistes, la Violet, la Judy i la Doralee, estan fartes del tracte que reben per part del seu cap, el Sr. Hart, a l'oficina on treballen. Després d’un moment de pausa de la feina, col·locades per haver fumat marihuana, una petita confusió farà que tot es descontroli i que tot canvïi. L'equip d'actrius i actors que participarà de la posada en escena de ‘9 to 5. El Musical’ està format per Marta Borràs, Joan Sáez, Aida Llop, Mireia Lorente-Picó i Anna Marquès sota la direcció de Xavi Morató (‘Generació de merda’ i ‘El futbol és així (de gai)’ al Teatre Gaudí). Compten amb els escenògrafs Sara Espinosa i Sergi Cerdan, la coreògrafa Aina Torné i amb el director musical Joel Riu, present també al piano. El musical original va ser escrit per la Dolly Parton i la Patricia Resnick i va estrenar-se a Broadway el 2009, adaptant la pel·lícula del 1980 amb el mateix nom (en castellà ‘Cómo eliminar a su jefe’). Va estrenar-se al Marquis Theatre el 7 d’abril de 2009 i va estar en cartell durant mig any. Durant el seu pas entre L.A. i Nova York, va rebre 15 nominacions als Drama Desk Award i 4 nominacions als premis Tony, incloent Millor Composició Original (Dolly Parton), Millor Actriu Protagonista (Allison Janney), Millor Actor de Repartiment (Marc Kudisch) i Millor Coreografia (Andy Blankenbuehler). Actualment està en cartell al teatre West End de Londres.
|
Cultura
|
Teatre
|
CCOO i UGT demanen la creació d'un espai de diàleg social a l'Anoia davant la previsió d'un increment de l'atur. Consideren primordial garantir la protecció social i construir alternatives que permetin atreure inversions i treball. Els sindicats CCOO i UGT han fet arribar una petició formal al president del Consell Comarcal de l'Anoia, i als alcaldes d'Igualada i tota la Conca d'Òdena (Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbuí, Òdena, La Pobla de Claramunt, Jorba i Castellolí) per demanar la creació d'un espai estable de concertació i diàleg social al territori. Els sindicats preveuen un repunt de l'atur a la comarca i, per això, destaquen que la prioritat ara a la comarca i, en especial de la Conca d'Òdena, és salvar l'ocupació actual, el teixit productiu i les empreses per tal de garantir protecció social per a les persones més vulnerables i construir alternatives que permetin atreure inversions i treball digne. Segons asseguren, la fórmula que millor ha funcionat a altres territoris semblants és implicar administracions, agents socioeconòmics i ciutadania per compartir diagnòstics, construir consensos i articular acords per un desenvolupament econòmic inclusiu del territori en un moment especial advers com l’actual.
|
Economia
|
Treball
|
Denuncien un conductor begut que va provocar un accident a Vidreres i es va negar a fer la prova d'alcoholèmia i drogues. L'home va circular de manera temerària per la C-63 abans de causar el xoc on van veure's implicats quatre vehicles. Els Mossos han denunciat penalment un conductor begut que va provocar un accident múltiple a Vidreres (Selva) i es va negar a fer les proves d'alcoholèmia i drogues. Els fets van tenir lloc divendres passat. L'infractor, un home de 57 anys veí de Barcelona, va conduir de manera temerària per la C-63 i va acabar causant un xoc on van veure's involucrats fins a quatre vehicles. Sortosament, els ocupants van patir ferides lleus. Quan els Mossos van arribar a lloc, van veure com el conductor que havia provocat el sinistre estava embriac. L'home, però va refusar una i altra vegada fer-les les proves. Ara, després que la policia el denunciés i li hagi obert diligències per un delicte de lesions, està pendent que el jutjat el citi a declarar. L'accident va tenir lloc divendres passat a la tarda. Cap a dos quarts de set, els Mossos van rebre l'avís que un cotxe estava circulant de manera temerària per la C-63 a l'alçada de Vidreres. I poc després, els van alertar que aquell vehicle havia provocat un accident múltiple. Al xoc s'hi van veure involucrats fins a quatre cotxes. A conseqüència del sinistre, cinc persones van quedar ferides lleus. Quan els Mossos van arribar al lloc, van veure com el conductor que havia causat l'accident presentava símptomes evidents d'anar begut. Però quan la policia va voler fer-li les proves d'alcohol i drogues, l'home s'hi va negar de manera reiterada. Per això, els Mossos van acabar denunciant-lo penalment per dos delictes contra la seguretat viària. El primer, per conduir temeràriament i provocar un accident. I el segon, per negar-se a sotmetre's a les proves. També se li van obrir diligències per un delicte de lesions. L'infractor, un home de 57 anys anys, nacionalitat espanyola i veí de Barcelona, no tenia antecedents. Ara està pendent que el jutjat el citi a declarar.
|
Societat
|
Policial
|
Adif i Adif AV inverteixen 1.798 MEUR el 2019, un 15% més. Les ajudes comunitàries han ascendit a 319,3 MEUR, un increment del 41,2%. Adif i Adif Alta Velocitat (AV) han tancat 2019 amb una inversió conjunta de 1.798 milions d'euros, un augment del 15% respecte al total de 2018 en termes homogenis. En concret, Adif ha executat inversions per 578 milions d'euros, un 48% superior a la xifra de l'any anterior. Aquesta dada representa el volum més gran d'execució en la xarxa convencional des que va estar vigent l'anterior Contracte-Programa amb l'Estat 2007-2010. Per la seva banda, la inversió executada per Adif AV ha arribat als 1.219 milions d'euros, un 4% més en termes interanuals. En matèria de finançament, el total d'ajudes comunitàries rebudes el 2019 han ascendit a 319,3 milions d'euros, un 41,3% més que l'any anterior. L'any passat, Adif va invertir 128 milions d'euros en els nuclis de les rodalies de Catalunya. En concret, es van invertir 10 milions d'euros en les obres per la renovació integral entre Maçanet i Caldes de Malavella i quatre milions més en la remodelació de l'estació de Bellvitge. En la rodalia de Madrid, Adif va invertir 78 milions d'euros. L'empresa va destinar 50 milions d'euros en la renovació de la via i electrificació del túnel d'Atocha – Recoletos – Chamartín – estació de Recoletos i catorze milions més en la remodelació de l'estació de Chamartín, entre altres. Del total de l'execució pressupostària de la companyia, 82 milions d'euros van anar destinats a obres d'emergència per fer front als danys en la infraestructura produïts pels diferents temporals del llarg de l'any. El principal volum d'inversió d'Adif Alta Velocitat s'ha mantingut en la LAV Madrid – Galícia, amb una execució de 363 milions d'euros, fonamentalment en obres de plataforma i implantació de la via. En paral·lel, l'empresa va rebre 319,3 milions d'euros d'ajuts provinents del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) i Connecting Europe Facility – Mecanisme Connectar Europa (CEF).
|
Economia
|
Infraestructures
|
AMPLIACIÓ:L'eurodiputat del PP Santi Fisas alerta que l'independentisme "ja no és tan pacífic". Segons el polític popular, l'opinió pública europea va tenir "simpatia" pel procés després de l'1-O, però ara "ja no és la mateixa". L'eurodiputat del PP Santi Fisas ha alertat que l'independentisme "ja no és tan pacífic" com abans, i ho ha justificat perquè, segons ell, el president de la Generalitat, Quim Torra, està "incitant una mica que els moviments més extremistes surtin al carrer" i està apel·lant a "la via d'Eslovènia". En aquest sentit, ha mostrat "preocupació" perquè creu que hi ha hagut un canvi respecte al passat, quan l'independentisme "era totalment pacífic". En declaracions a l'ACN aquest divendres, Fisas també ha assegurat que dins els països de la Unió Europea "no hi ha cap simpatia" vers el sobiranisme català i que, si bé després de l'1-O l'opinió pública europea va tenir "simpatia" pel procés, ara "ja no és la mateixa". Fisas també s'ha mostrat preocupat per les mobilitzacions que s'estan preparant com a reacció a la visita del govern espanyol divendres vinent. "Sembla mentida que un govern espanyol no pugui celebrar un Consell de Ministres a la segona ciutat de l'Estat", ha afirmat. "Hem d'anar amb compte". Sobre els suports de l'independentisme a Europa, creu que els països comunitaris "entenen perfectament la posició d'Espanya" i "ningú vol obrir la caixa de Pandora, ningú vol sentir a parlar d'independència". I en el si dels parlaments d'arreu de la UE, "en general és el mateix", amb l'excepció de diputats "en general d'extrema dreta o d'extrema esquerra". Pel que fa a l'opinió pública del continent, reconeix que "sí que hi ha va haver un moment de simpatia" després de l'1-O, però ara "s'ha aturat bastant". Entre els motius que dona, algunes declaracions "d'extrema dreta" de Torra i les "baralles" internes dels sobiranistes. En un esmorzar informatiu organitzat per l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona també aquest divendres, ha assenyalat que els constitucionalistes van "patinar" l'1-O, i que ha estat un error d'ells deixar-ho tot "tant a les mans de la justícia", mentre que també ha acusat l'independentisme de "deixar-ho tot massa a les mans del carrer". D'altra banda, en les declaracions a l'ACN, Fisas també creu que és "preocupant" la possibilitat que els socialdemòcrates i els populars europeus no sumin majoria absoluta per primera vegada a la història. Segons ell, en els comicis del maig de 2019 "pot haver-hi una pujada de partits populistes, nacionalistes, d'extrema dreta i d'extrema esquerra". Sobre l'auge de Vox, creu que "s'ha d'anar amb compte" perquè no són "un partit veritablement europeista". El polític popular, que no es presentarà a les properes eleccions europees, ha fet un balanç "positiu" dels deu anys que ha estat eurodiputat. En especial, ha destacat com a "fita important" haver contribuït que la dotació econòmica del programa Erasmus pugés un 43% quan era membre titular de la comissió de Cultura en la seva primera legislatura, tot i que, ha explicat, el pressupost general del Parlament Europeu va baixar per primera vegada. "Jo crec que el programa Erasmus ha fet més per la UE que qualsevol tractat", ha reblat. En l'esmorzar, celebrat al Col·legi de Periodistes de Barcelona, ha afegit que en un futur li agradaria col·laborar amb una fundació o una ONG, i també ha apuntat que té un candidat preferit per rellevar-lo com a eurodiputat popular català, però ha evitat revelar-ne el nom.
|
Política
|
Unió Europea
|
La reforma de la política agrària de la UE, un canvi de model en mans del nou Parlament Europeu. El risc de perdre capacitat de decisió a les regions dels estats membres posa en alerta el Govern que intenta fer de ''lobby'' a Brussel·les per reconduir la proposta. La proposta de la Política Agrària Comuna (PAC) per al període 2021-2027 és una de les primeres qüestions que haurà d'entomar el nou Parlament Europeu que sorgeixi elegit després de les eleccions d'aquest maig. El nou model impulsat per la Comissió Europea suposa un ''canvi absolut de paradigma'' segons l'eurodiputada socialista Clara Aguilera perquè decisions que fins ara prenia Brussel·les es derivaran als estats membre. La delegada del Govern a la capital europea, Meritxell Serret, assegura que actuen de ''lobby'' per canviar aspectes de la reforma que perjudicarien la capacitat de decisió de Catalunya. Al territori, l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, lamenta que la nova PAC arrossegui ''les mateixes deficiències que les dues anteriors''. El retard en l'aprovació farà que la nova PAC no entri en vigor fins al 2022. Recentralització L'eurodiputada socialista Clara Aguilera assegura que la reforma de la Política Agrària Comuna impulsada per la Comissió Europea és "un canvi absolut de paradigma" perquè "hi ha una derivació" de les decisions que prenia Brussel·les "cap als estats membre. "Si s'aprova definitivament aquesta reforma de la PAC, cada estat podrà decidir el seu pla estratègic", explica. Pel que fa al Programa de Desenvolupament Rural (PDR), Aguilera afirma que fins ara cada comunitat autònoma decidia el seu programa però que si la reforma tira endavant "les decisions s'adoptaran en l'àmbit nacional". "Cada comunitat autònoma no tindrà un programa per presentar a la CE com feia fins ara i, per tant, és un canvi molt important", reconeix. Sobre aquesta recentralització cap als estats en la PAC, Aguilera defensa que les regions "continuïn tenint un pes important en el programa de desenvolupament rural". Plans regionals Pel que fa a la demanda d'alguns territoris com Catalunya o València de la creació de plans estratègics regionals en aquesta nova PAC, afirma que "no és la seva opció" i que "no hi haurà una majoria" a l'Eurocambra per aprovar això. "L'opció ha de ser un model del pla estratègic nacional amb decisions europees importants i amb participació regulada de les regions que continuïn tenint un pes en el PDR", defensa. La delegada del Govern davant la UE i exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret, reconeix que estan "preocupats" per la inclusió o no de plans estratègics a escala regional que "reforcin la capacitat d'adaptació de la PAC a la diversitat del territori" català. Així, creu que si finalment només hi ha plans estatals, es retallarà "la capacitat d'adaptació" i hi haurà un retrocés "en les bones passes" que s'havien fet fins ara en la política agrària europea. "La nostra aposta són plans estratègics regionalitzats perquè les polítiques agràries es puguin regionalitzar i que Catalunya pugui tenir veu directa a l'hora de dir com han de ser", defensa Serret. Per això, Serret assegura que des de la seu de la Generalitat a Brussel·les han fet "feina de lobby" per fer traslladar el seu posicionament a institucions de la UE com la CE o l'Eurocambra. "Cal adaptar al màxim aquestes polítiques que es dissenyen a escala europea a la realitat concreta i amb aquesta capacitat d'adaptació al territori i a l'especificitat de cada societat", afirma. Una visió comuna Ara bé, l'aspecte que Aguilera lamenta més d'aquesta reforma és que Brussel·les perdi pes en la presa de decisions sobre la política agrària. "Jo prefereixo que les decisions importants les continuï adoptant la UE", diu. En aquest sentit, alerta que si cada estat membre del club europeu pren decisions agràries sense una perspectiva comuna "hi haurà distorsions" perquè tots venen al mercat únic europeu. "Al final el mercat és el mateix per a tots i si els suports no són iguals, hi haurà un desequilibri", avisa. Eleccions europees La tramitació d'aquesta reforma política que afectarà el món rural es veurà interrompuda per les eleccions europees d'aquest maig. Per tant, la decisió final sobre com s'haurà de canviar la tindran els nous eurodiputats escollits en aquests comicis amb el vistiplau també dels governs de la UE. Serret també remarca la importància que tindrà el nou Parlament Europeu per a l'aprovació de la reforma. En concret, destaca que "totes les parties econòmiques" destinades a la PAC estaran en mans de la nova cambra formada després de les eleccions europees. Aguilera també reconeix que no ha donat temps a aprovar la reforma una vegada esgotat el mandat hi ha el perill que enmig de la campanya electoral es tendeixi "a la demagògia" sobre aquesta qüestió. "Cal fer un debat assossegat i amb distància", defensa. Així, preveu que la reforma no entri en vigor fins al 2022 "com a molt aviat". "Ens queda molt recorregut per al debat i els agricultors han d'informar-se i veure quines són les opcions polítiques", afirma en relació als comicis. ''La nova PAC arrossega les deficiències de les dues anteriors'' Des del territori, l'alcalde de Mollerussa i també president de la Comissió d'Agricultura de Parlament, Marc Solsona, lamenta que tot apunta que la nova PAC ''arrossega les mateixes deficiències de les dues anteriors'' i ja que es perllonga ''l'etern debat'' sobre el que la PAC hauria d'intentar permetre és que ''tothom pogués competir amb igualtat de condicions''. És per això, que el també diputat de Junts per Catalunya considera que la nova PAC ja abans de ser aprovada es veu com una ''nova oportunitat perduda'' perquè no respon directament al que el territori representa. Solsona aposta per un model de PAC que permeti a Catalunya gestionar i decidir com es distribueixin els diners així com també que totes les assignacions d'ajuts que no es gasten en altres territoris de l'estat espanyol es puguin revertir en territoris on fan falta. Això no obstant, remarca que com que no serà així, ''ho veiem amb escepticisme i per salvaguardar l'agricultura catalana haurem de continuar competint igual, més o millor que ara''.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Les ratxes de vent registrades aquest cap de setmana són les més fortes dels deu últims anys a Catalunya. A Portbou es van mesurar 184 quilòmetres per hora. Aquest cap de setmana s'han registrat les ratxes de vent més fortes dels deu últims anys a Catalunya, segons ha informat el Servei Meteorològic. Hi ha hagut ventades superiors als 120 quilòmetres per hora a punts de les Terres de l'Ebre, l'Alt Empordà i punts elevats del Pirineu, els llocs típicament més ventosos del país. A Portbou es van mesurar 184 quilòmetres per hora de ratxa màxima. En canvi, la ventada ha estat més discreta o gairebé ha passat desapercebuda a moltes comarques de l'interior i del litoral i prelitoral central, com és habitual en episodis de vent del nord. Al llarg del cap de setmana la nevada ha estat abundant a l'Aran. A l'alta muntanya s'ha mesurat la temperatura mínima d'aquest hivern. Les ratxes de vent més importants dissabte es van mesurar al sud del país. Diumenge el vent va afectar de ple l'Empordà. Feia 10 anys que cap estació de la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) no mesurava una ratxa de vent tan forta com els 184,3 km/h de diumenge a Portbou (Alt Empordà). L'última vegada va ser el 24 de gener del 2009, quan va mesurar 200 km/h. Dissabte, l'estació de Mas de Barberans va registrar 136,1 km/h, la més forta dels últims dotze anys en aquest punt del Montsià des del 8 de març del 2007. L'estació de Benissanet (Ribera d'Ebre) també va mesurar més de 100 quilòmetres, la seva ventada més forta dels últims sis anys. A Amposta es va arribar fins als 106,9 km/h, la més elevada des del 2013. Al llarg del cap de setmana també ha caigut una nova nevada al Pirineu, sobretot entre divendres i dissabte, amb gruixos de neu nova superiors als 30 centímetres al vessant nord i a sectors propers a la carena principal de la serralada. Ara bé, ha estat discreta al vessant sud i pràcticament no ha arribat al Prepirineu. El divendres al vespre es van formar algunes tempestes al Tarragonès, al Baix Penedès, al Garraf, Barcelonès i el Maresme. A moltes localitats la precipitació va anar acompanyada de calamarsa abundant, com és el cas de la ciutat de Barcelona. D'altra banda, el vent del nord ha provocat un descens important de la temperatura arreu del país, però especialment notable a l'alta muntanya, amb valors al voltant dels -15 graus a 2.400 metres i una sensació de fred molt aguditzada pel vent. Diumenge es van mesurar -16,5 graus a la Tosa d'Alp, la més baixa d'aquest hivern a les estacions de la XEMA.
|
Societat
|
Meteorologia
|
L'Ajuntament de Reus destinarà els 900.000 euros que ha de retornar Josep Prat a l'Hospital de Sant Joan. Una sentència del Tribunal de Comptes condemna l'exdirector general d'Innova a reintegrar al consistori les factures pagades a Carles Manté i Jorge Batesteza. L'Ajuntament de Reus ha anunciat que retornarà a l'Hospital Universitari Sant Joan els 900.120.82 euros que l'exdirector general d'Innova, Josep Prat, ha de reintegrar al consistori per les factures pagades injustificadament a l'exdirector del CatSalut i empresari, Carles Manté, així com a l'arquitecte Jorge Batesteza. Així ho ha anunciat el govern municipal aquest dimecres al matí després de conèixer la sentència del Tribunal de Comptes que estima parcialment la demanda interposada per l'Ajuntament i l'empresa Reus Serveis Municipals. La consellera del Tribunal de Comptes, Margarita Mariscal de Gante, ratifica la responsabilitat comptable de Prat a l'hora d'autoritzar pagaments irregulars amb recursos públics del hòlding. Argumenta, principalment, que no existeix cap document o informe que justifiqui la tasca de Manté com a consultor, amb dos contractes a través de la seva empresa CCM Estratègies i Salut pels quals va cobrar 720.000 euros. La sentència rebutja de ple l'argument que Prat va utilitzar per defensar-se: segons el responsable d'Innova, aquests pagaments no perjudicaven els fons municipals, atès que provindrien d'un suposat pacte per incrementar el concert amb el Servei Català de la Salut. "Aquest tribunal no comparteix aquesta afirmació", sosté la consellera Mariscal de Gante. Per contra, subratlla com la clau de volta d'aquest procés la inexistència dels treballs que havia d'efectuar Manté com a consultor estratègic per, teòricament, analitzar l'estructura empresarial d'Innovar així com les inversions sanitàries previstes. En el cas de Batesteza, el Tribunal de Comptes dóna com a acreditades les tasques efectuades entre els anys 2007 i 2008, d'acord amb els informes presentats, però no les que va intentar justificar a partir de l'any 2009. En aquest sentit, apunta que l'arquitecte, que cobrava uns 9.000 euros mensuals, va continuar percebent aquesta xifra per duplicat, atès que, sobre el paper, ja no exercia com a assessor per la seva empresa, Euroconsult, sinó per la UTE encarregada de construir el nou centre. Per aquest motiu, la sentència considera que va cobrar il·legalment 180.000 dels 320.000 euros en total que reclamava l'Ajuntament de Reus. Per contra, s'accepta finalment la part de la demanda en la qual el consistori reclamava 190.341 euros per retribucions variables pagades a Prat i 6.244 a Xavier Sarrà, entre els anys 2009 i 2011. En el primer cas, el govern municipal demanava una responsabilitat solidària entre el mateix Prat i l'exalcalde socialistes Lluís Miquel Pérez. Finalment, la sentència entén que els pagaments es van fer en unes condicions adequades i seguint la legalitat, fet pel qual condemna l'Ajuntament de Reus a pagar les costes processals de Pérez. En una compareixença aquest dimecres al matí, l'alcalde de Reus, Carles Pellicé, acompanyat dels tinents d'alcalde, Noemí Llauradó i Jordi Cervera, ha anunciat que proposarà al consell d'administració de Reus Serveis Municipals –la successora d'Innova- el retorn d'aquests 900.000 euros a l'Hospital Sant Joan. La direcció del centre, ha precisat, serà qui acabi decidint la destinació final d'aquests recursos. Pellicer té previst informar la Junta de Portaveus de la sentència i d'aquesta proposta aquest mateix dimecres a la tarda.
|
Societat
|
Judicial
|
El programa 'Anem al Teatre' compleix 20 anys amb gairebé 2 milions d'espectadors a 175 municipis barcelonins. Un dels reptes de la Diputació de Barcelona per a les properes edicions és complementar les funcions amb tallers pràctics. La Diputació de Barcelona ha celebrat aquest dimecres a Igualada el vintè aniversari del programa 'Anem al Teatre', que té per objectiu crear nous públics i despertar la sensibilitat artística entre els alumnes d'educació infantil, primària i secundària. Al llarg dels seus 20 anys d'història, el programa ha rebut gairebé 2 milions d'espectadors i s'han organitzat 8.671 funcions a 175 municipis de la demarcació de Barcelona. En total, hi ha participat 485 centres educatius i 230 companyies. El diputat delegat de Cultura, Juanjo Puigcorbé, ha fet un balanç molt positiu del programa, tot i que ha admès que hi ha deures pendents. En aquest sentit, ha dit que "faltaria completar el programa amb uns tallers més pràctics sobre l'art escènic" i ha avançat que estudiaran introduir-ho a les properes edicions.
|
Cultura
|
Teatre
|
ICV retreu a la CUP que avali uns pressupostos a canvi d'un "9N bis" i a ERC que renunciï a les seves propostes fiscals. Els ecosocialistes consideren que cupaires i republicans no se'n surten en aconseguir uns comptes que no siguin de "continuïtat de Convergència". Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), ha retret aquest dilluns la CUP que hores d'ara avali uns pressupostos "que no són socialment ambiciosos" a canvi de fer "un 9-N bis". Els ecosocialistes també lamenten que ERC ara estigui disposat a renunciar a les seves pròpies propostes que defensaven anteriorment en matèria fiscal. Per això, consideren que, pel que perceben de com van les negociacions "suposem que ERC i la CUP no se n'estan sortint en fer que els pressupostos no siguin de continuïtat dels de Convergència", ha dit la coordinadora nacional d'ICV, Marta Ribas. "No se n'estan sortint en fer uns pressupostos diferents als del Mas", ha afegit, oferint a republicans i cupaires "mà estesa" per acordar uns comptes d'esquerres que cobreixin les urgències socials "que necessita la ciutadania de Catalunya", ha subratllat. "Per què fan propostes en matèria fiscal que els convergents, ara PDECAT, compren i celebren, i no aquelles que ha defensat ERC fa quatre dies i la CUP la setmana passada al Parlament?", ha preguntat en roda premsa Ribas, qui ha ha emplaçat a republicans i cupaires a fer un front comú per negociar conjuntament els comptes de la Generalitat. "Encara estem a temps que el pressupostos siguin allò que necessitem", ha dit Marta Ribas posant l'èmfasi en la necessitat d'establir "mesures estructurals d'atac a desigualtat i a la pobresa". Ribas ha admès també que els ecosocialistes no han aconseguit parlar encara amb el vicepresident del Govern i titular d'economia, Oriol Junqueras, ni que ningú s'ha adreçat a ells. Però ha reiterat que insistiran en la "proposta de diàleg fins el darrer moment", assevera. Després que aquest dissabte passat els cupaires acordessin facilitar l'admissió a tràmit dels pressupostos pel 2017 al Parlament, la també diputada del grup de Catalunya Sí que Es Pot (CSQP) al Parlament lamenta que s'estiguin "barrejant" temes i debats d'àmbit diferents, com són els comptes que haurien de posar solució als problemes social amb el procés sobiranista. Tot i així, Ribas ha dit que "benvinguts siguin els 120 milions d'euros més", previstos en aquesta proposta. Una xifra, però, que considera "insuficient". Preguntada pels periodistes sobre si els ecosocialistes tenen inconvenient que els pressupostos tinguin una partida pel referèndum, Ribas ha respost que no n'hi ha cap. "El que no entenem és que una cosa condicioni l'altra", ha indicat.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Centenars de lectors consoliden la segona edició del festival internacional de novel·la criminal en català El Vi fa Sang. El certamen, amb la participació de desenes d’autors, marida literatura amb vins de la DO Conca de Barberà a l'Espluga de Francolí. El vi i la sang corren aquest dissabte per l’Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà, en la segona edició del festival internacional de novel·la criminal en català El Vi fa Sang. Són els dos elements que es mariden en un moment en què s’està encetant “una nova edat d’or de la novel·la criminal en català”, segons el comissari del festival, Salvador Balcells, que assenyala que “cada vegada hi ha més autors al país que es decanten per escriure novel·la negra i policíaca”. Segons el regidor de Cultura de l’Espluga, Jordi Torre, “el maridatge és adient perquè aquest tipus de novel·les s’han de llegir amb calma i pair-les bé amb una copa de vi”. En el marc del certamen es fan taules rodones amb autors destacats del gènere, degustacions de vi i presentacions de noves obres com a prèvia a Sant Jordi. L’objectiu del festival és, d’una banda, fer arribar el gènere a uns lectors que el desconeixen, sumar els lectors fidels a la novel·la criminal i, d’altra banda, promocionar el vi del territori. Per arribar als nous lectors, el festival ha convidat autors mediàtics que atreuen el públic novell, com Lluís Llach o Martí Gironell, que han participat en el certamen per parlar dels crims en les novel·les històriques. És una fita a la qual ja es va arribar en l’edició anterior, que ha fet que “s’atansi gent nova” al gènere eu ara “ja s’han enganxat i ja són fidels a aquesta literatura”, segons Torre. Al certamen, que va començar divendres i acabarà diumenge, s’hi aproparan centenars de lectors provinents d’arreu de Catalunya i atrets per un festival especialitzat en el gènere. Hi ha diversos factors que han popularitzat la literatura criminal, com l’èxit de la novel·la nòrdica o algunes sèries de televisió. Amb tot, Balcells alerta que tot i que la publicació d’obres nòrdiques ha anat bé per popularitzar el gènere, “també ha fet mal perquè els lectors catalans no pensen que aquí hi ha autors que poden ser tant o més bons que els nòrdics”. “El problema el tindrem resolt quan als països nòrdics també es llegeixi novel·la negra catalana”, ha defensat el comissari del certamen. En el mateix sentit s’ha expressat l’escriptor Lluís Llort, amb la seva nova obra ‘Sota l’asfalt’, que ha admès que les novel·les criminals són “un boom” i ha desitjat que no es converteixin en “un bluf”. “Ara es té més respecte pel gènere, potser gràcies a les sèries de televisió”, ha acceptat Llort, que ha dit que “potser es publica massa” sense mirar la qualitat. També Núria Cadenes, que fa la primera immersió en el gènere negre amb ‘Tota la veritat’, ha assegurat però que els lectors “són molt exigents” i “tiben la corda perquè no t’adormis mai”. A la taula rodona de dissabte, on s’ha parlat dels crims a les novel·les negres, han participat, entre d’altres, Lluís Llach, autor de dues novel·les històriques, que ha explicat que l’èxit del gènere pot raure en el fet que “tots tenim un costat sàdic”. Llach ha dit que “una mort sobtada sempre impressiona” i “l’assassinat d’algú posa en primer pla” les passions humanes. “És molt interessant com a eina literària: jo he matat a dues persones o tres en dues novel·les”, ha fet broma el cantautor.
|
Cultura
|
Gastronomia
|
El cap de la Policia Local de Llagostera, a judici acusat de denúncia falsa. L'acusació li demana 8.640 euros de multa, el fiscal no veu indicis de delicte i la defensa assegura que el denunciant actua per venjança. El cap de la Policia Local de Llagostera anirà a judici acusat de denúncia falsa. L'acusació particular demana que el condemnin a pagar una multa de 8.640 euros perquè considera que es va aprofitar del seu càrrec per fer detenir un veí del municipi "faltant a la veritat i amb coneixement de la falsedat" del fets que li atribuïa. Segons l'escrit d'acusació, el 15 de febrer del 2012 el cap de la Policia Local va denunciar el jove per un delicte d'atemptat contra agent de l'autoritat argumentant que havia anat a casa seva a amenaçar-lo. El jove, però, va acabar absolt i es va querellar contra el sergent per denúncia falsa. Ara, el jutjat ha fixat el judici per al juny. La fiscalia no veu indicis de delicte i no acusa. La defensa, que demana l'absolució, sosté que l'acusació actua per venjança. "L'enemistat de qui denuncia justifica que s'inventin uns fets que no van passar", afirma l'advocat del sergent, Carles Monguilod.
|
Societat
|
Judicial
|
Anul·lada la convocatòria de subvencions a ONG ambientals per invasió de competències autonòmiques. El Tribunal Suprem dóna la raó a la Generalitat davant del recurs contra un decret del govern espanyol. El Tribunal Suprem ha anul·lat parcialment un decret del govern espanyol del 2013 que convocava subvencions per a ONG del medi ambient, en considerar, com demanava la Generalitat, que envaeix competències autonòmiques, ja que l'estat només té competències bàsiques, i no pas de gestió, segons la Constitució. Es tracta d'una sentència de la Sala Contenciosa-Administrativa que estima el recurs de la Generalitat contra el Reial Decret 699/2013, pel qual s'estableixen les bases reguladores per a la concessió de subvencions a entitats del tercer sector o organitzacions no governamentals que desenvolupin activitats d'interès general considerades d'interès social en la protecció del medi ambient, per la qual es convoca la concessió d'aquesta classe de subvencions per a l'any 2013. La sentència indica que el Reial Decret impugnat envaeix la competència autonòmica en reservar a l'estat la gestió de subvencions en una matèria en què no té competència executiva. Per això, anul·la els articles 2, 3.d, 6, 7, 9 i 17 del decret i la previsió "així com les d'investigació científica, en relació amb el medi ambient ", recollida en el segon paràgraf de l'article 1; que és el que es demanava en l'escrit de demanda. La Sala Tercera considera que el paper de l'estat en matèria de medi ambient consisteix essencialment en dictar la legislació bàsica (article 149.1.23 Constitució) i que la gestió mediambiental està configurada com una responsabilitat intrínsecament autonòmica (article 148.1.9 Constitució). També recorda que el Tribunal Constitucional ha afirmat que com a regla general la gestió de subvencions en aquesta matèria correspon a les comunitats autònomes, per ser de competència autonòmica l'objecte subvencionat. Així mateix, el tribunal ha subratllat que la circumstància que les activitats a desenvolupar afectin un àmbit geogràfic supraautonòmic "tampoc pot justificar, per sí mateixa, l'excepcional assumpció de competències de gestió per part de l'estat i el correlatiu desplaçament de les competències autonòmiques".
|
Política
|
Govern
|
La UdG i l'empresa gironina Roberlo creen un simulador que fa més eficients els centres logístics. El sistema ha agilitzat l'entrega de comandes de la companyia. La Universitat de Girona (UdG) i l'empresa gironina Roberlo han creat un simulador capaç d'incrementar l'eficiència i optimitzar l'espai d'emmagatzematge dels centres logístics. La iniciativa va néixer a principis del 2018 amb la voluntat de la companyia, especialitzada en la fabricació i venda de solucions de reparació per al repintat d'automòbils i sectors industrials, de treure el màxim rendiment del seu magatzem i de l'espai destinat a la preparació de comandes que l'empresa té al CIM La Selva, a Vilobí d'Onyar. El sistema analitza les dades històriques dels moviments del magatzem i proposa quins productes cal que tinguin una posició de 'picking' assignada per reduir i optimitzar el temps de preparació. El programa també permet simular l'eficiència del magatzem amb tot tipus de configuracions. Fins ara, ja ha permès incrementar en prop d'un 10% l'eficiència del departament d'expedicions de l'empresa, encarregat de la preparació i distribució de comandes que s'envien a més de 120 països. El simulador, a més, ha permès reduir unes 2.000 hores de feina anual, incrementant la productivitat i alliberant recursos per atendre possibles urgències. El sistema també pot aplicar-se a empreses que compaginen la venta al detall i a l'engròs. La UdG explicarà la iniciativa com a cas pràctic dins del temari de l'assignatura de Logística i Cadena de Subministrament del Màster d'Enginyeria Industrial. A més, s'ha programat una visita anual dels estudiants del màster a les instal·lacions de Roberlo al CIM de La Selva.
|
Economia
|
Innovació
|
Descansar en família, veure 'Joker' al cine i sumar-se al Tsunami Democràtic: el dia de reflexió dels candidats. També hi ha caps de llista pel 10-N que opten per passejar per Barcelona o aposten per un altre film com 'Mientras dure la guerra', d'Amenábar. Ha estat una campanya electoral de curta durada però no per això menys esgotadora i els candidats a les eleccions del 10-N esperen com aigua de maig el dia de reflexió. El cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián, passarà el dia en família i aprofitarà per anar a veure al cinema la pel·lícula 'Joker', un film que també té a la seva agenda el candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens. El candidat del PSC al Senat, Manuel Cruz, aposta en canvi per 'Mientras dure la guerra', d'Alejandro Amenábar, mentre la cap de llista del PPC per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, vol passejar per la capital catalana i visitar la Barceloneta i les Rambles. El pla d'Inés Arrimadas és estar amb família i fideuada per dinar. La cap de llista de JxCat, Laura Borràs, aprofitarà per recuperar-se de la febre i sumar-se a les activitats del Tsunami Democràtic, com també ho farà la cap de llista de la CUP, Mireia Vehí. Finalment, el número 1 de Vox per Barcelona, Ignacio Garriga, dedicarà la jornada a un pícnic familiar. Rufián i Asens coincideixen en 'Joker' El cap de llista d'ERC a les eleccions espanyoles, Gabriel Rufián, passarà el dia de la jornada de reflexió en família, concretament amb el seu fill a qui, segons ha indicat, fa "molt temps que no veu". Entre d'altres coses, assegura que vol aprofitar per anar al cinema a veure el film Joker. "Fa molt temps que dic a la gent del meu voltant que no em parlin gens de la pel·lícula", ha subratllat. També ha dit que té previst ser al carrer amb la gent per gaudir del dia festiu, en al·lusió a les activitats que té previst Tsunami Democràtic durant la jornada de reflexió. El candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, aprofitarà per estar amb la seva família el dia de la jornada de reflexió. Esmorzarà amb la seva mare, que ha vingut a visitar-lo des de Mallorca, i després dinarà a casa de la seva àvia, que té 102 anys, i a qui diumenge també acompanyarà a votar. Segons assegura el candidat, l'àvia és per ell una referent d'una "generació de dones valentes, republicanes i cultes". A la tarda Asens anirà al cinema, que reconeix que és una afició que li apassiona però que té poc temps per gaudir, i mirarà la pel·lícula 'Joker', que recorda que és reivindicada "per molts dels joves de les protestes globals". Borràs i Vehí se sumen al Tsunami La cap de llista de JxCat, Laura Borràs, té previst passar el dia de reflexió a casa per poder descansar. L'exconsellera ha estat amb febre tota la campanya i aprofitarà el dissabte per reposar al llit. D'altra banda, fonts de JxCat apunten que candidats al Congrés i Senat, així com diputats al Parlament, se sumaran a les mobilitzacions del Tsunami pel dia de reflexió, amb l'argument que els dirigents de JxCat "sempre" han estat al costat de la gent i al carrer. La cap de llista de la CUP-PR per Barcelona, Mireia Vehí, participarà el dissabte a la crida que s’ha fet des de la mobilització popular a celebrar una “jornada de reflexió col·lectiva”. En paral·lel, els diputats Carles Riera i Natàlia Sánchez i el candidat per Girona el 10-N, Non Casadevall, participaran en la manifestació per la diada de Catalunya Nord, a Perpinyà. Cruz opta per 'Mientras dure la guerra' El president de Senat i candidat del PSC a la cambra alta, Manuel Cruz, descansarà durant la jornada de reflexió després d'uns dies intensos, en què ha hagut d'assumir el pes de la campanya per l'absència de la cap de llista al Congrés, Meritxell Batet, de baixa mèdica. Cruz dedicarà el matí a fer un passeig i dinarà fora de casa "per no donar feina". A la tarda, anirà al cine a veure 'Mientras dure la guerra', d'Alejandro Amenábar, amb Miguel de Unamuno com a protagonista, autor que ha citat en algun acte de campanya. Pel que fa a la cap de cartell de Cs a Barcelona, Inés Arrimadas, té previst aprofitar la jornada de reflexió per estar amb la família. A més, també farà una passejada prop del mar a la capital de Catalunya, i dinarà una fideuà. Cayetana passejarà per la Barceloneta i les Rambles La cap de llista del PPC per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo destinarà el dia de reflexió a descansar i, a diferència de les eleccions anteriors, no ho farà acompanyada de les seves filles, ja que seran a Madrid. La seva intenció és passejar per la ciutat i visitar la Barceloneta, les Rambles i probablement la Catedral del Mar, que considera "l'església més bonica d'Espanya". Finalment, el número u de Vox per Barcelona, Ignacio Garriga, té previst passar el dia en família, fent un pícnic amb els seus fills i passant la tarda en una celebració familiar.
|
Política
|
Partits
|
Nous pastissers per conservar la mona ebrenca de sempre. Els alumnes de l'Escola d'Hoteleria de les Terres de l'Ebre recuperen la mona tradicional que recull un receptari de la Sénia. Els futurs pastissers i forners de les Terres de l'Ebre han après aquest dies a fer les mones tradicionals del territori. Més de la meitat que vendran per Setmana Santa s'han elaborat a partir de la recepta que recull el llibre 'Cuina de la Sénia' (Montsià). És el primer curs que s'imparteix el cicle formatiu de Pastisseria, Forneria i Confiteria a l'Escola d'Hoteleria de les Terres de l'Ebre però els 25 alumnes que s'hi estan formant aprenen des del primer dia les tradicions gastronòmiques del territori, reforçant entre els professionals del futur la conservació, en forma de dolços, d'una part important del patrimoni immaterial ebrenc. La mona, a les Terres de l'Ebre, és una rosca feta amb farina, oli, ous, sucre i llet, i amb aromes de matafaluga i celiandre que es guarneix amb ous durs i anissos de colors. La tradició mana que els padrins han de regalar-la amb tants ous com anys té el fillol, fins a un màxim de 12 anys (edat en la qual, antigament, es feia la Comunió). En l'actualitat, els obradors i pastisseries elaboren mones d'entre un a quatre ous que han de competir amb la mona de pa de pessic i de figures de xocolata que s'ha importat del Camp de Tarragona en amunt. Un dels símptomes d'èxit del nou cicle formatiu de Pastisseria, Forneria i Confiteria de l'Escola d'Hoteleria de les Terres de l'Ebre és el centenar de mones que els alumnes han venut aquesta Setmana Santa. La xifra és important tenint en compte que, com ha apuntat el professor, Marc Duran, la mona és un dolç tradicional que moltes persones s'atreveixen a fer a casa, però les reserves han superat les previsions inicials. La majoria de clientela de l'escola ha reservat la mona típica del territori, la rosca amb ous durs, que els futurs pastissers han aprés d'un receptari tradicional de la Sénia (Montsià). També han començat a aprendre a treballar la xocolata i n'han fet ous per decorar les mones de pastís de pa de pessic. Les figures de xocolata més elaborades es treballaran amb més amplitud en el segon curs del cicle, l'any que ve. L'Escola d'Hoteleria de les Terres de l'Ebre té uns 120 alumnes dirigits per una dotzena de professors. Es formen en Cuina i Gastronomia, en Servei de Restauració (una formació molt demandada) i, des d'aquest curs, en Forneria, Pastisseria i Confiteria. El proper 27 d'abril faran una jornada de portes obertes per mostrar com aprenen i com són les seves instal·lacions, a l'Institut Joaquim Bau de Tortosa. "Estem contents amb la resposta i treballant per no morir d'èxit. Ens fa por que les instal·lacions es puguin quedar un pel petites", ha destacat Duran. L'Escola funciona durant tot l'any amb l'objectiu que tota la part pràctica teòrica que les joves aprenen sigui real. Els alumnes de Cuina i Servei de Restauració es fan càrrec d'un petit restaurant, obert al públic sota reserva, dos dies a la setmana i on ofereixen menús molt especials a preus molt competitius. Els alumnes de Pastisseria venen els divendres al migdia tot allò que han elaborat durant la setmana a l'Obrador. També fan altres activitats als llarg del curs com les col·laboracions amb l'Escola Agrària de Gandesa per organitzar tastos de vins o la jornada gastronòmica sobre la tòfona que han impulsat. Repunt de les vendes a la demarcació El Gremi de Pastissers Artesans de les comarques tarragonines confia que hi haurà enguany un repunt de les vendes de mones, sobretot de les figures de xocolata, i que se superaran les 50.000 mones venudes l'any passat. El vicepresident del gremi, Josep Gonzàlez, ha alertat de la competència deslleial de les figures "d'hipotètica xocolata" o "succedanis de xocolata amb greixos vegetals", que venen les grans superfícies comercials i que ha estat la causa, els últims anys, de la caiguda de les vendes a les pastisseries. Però el sector de les comarques de Tarragona confia plenament en la remuntada aquesta Pasqua ja que aquesta és també la tendència que es nota des de fa un temps durant els caps de setmana i dies festius. "Creiem que és una desviació. La gent ha deixat de gastar en productes de marca blanca i quan es posa alguna cosa a la panxeta vol que sigui cosa bona", ha defensat Gonzàlez. Les mones preferides enguany tornen a ser les de crema pastissera i fruites però també remunten les tradicionals de brioix amb ou a la zona del Camp de Tarragona. Entre les figures de xocolata repeteixen les de personatges infantils de moda: els gossos de la Patrulla Canina, els Trolls o els personatges de La Guerra de les Galàxies, amb Darth Vader entre els preferits. Algunes pastisseries fins i tot s'han animat a recuperar les figures fetes amb esferes i ous de xocolata o les figures planes fetes amb plantilla, un petit homenatge als antics pastissers que ha tingut una gran acollida entre la clientela i estan funcionant molt bé. També repeteixen les mones de les quatre colles castelleres de Tarragona i altres colles, com les d'Esparraguera o Granollers, ja han demanat a la pastisseria Conde de Tarragona, que en té la patent, que els en facin una de pròpia. Els preus, de mitjana, estaran entre els 30 o els 35 euros per quilo de mona. El vicepresident del gremi de Pastisser Artesans tarragonins ha demanat més regulació dels professionals que regenten pastisseries i forns per frenar una davallada en qualitat, que resulta dels productes que ofereixen algunes cadenes de forneria on es ven tot tipus de productes "a preus rebentats". "Cal que es faci alguna cosa perquè el professional s'hagi d'identificar com a tal. Un munta una pastisseria i diu que és pastisser", ha lamentat Gonzàlez. "S'ha de fer entre el client, que ha de mirar bé allò que compra, i els polítics, que han de mirar de posar normes de qualitat", ha afegit.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Ripoll suspèn la Fira de les 40 hores, el mercat setmanal i limita l'aforament al Museu Etnogràfic pel coronavirus. La biblioteca només oferirà servei de préstec i es tanquen tant la piscina com els pavellons esportius. L'Ajuntament de Ripoll ha suspès la Fira de les 40 hores (que se celebrava a finals de mes), el mercat setmanal dels dissabtes i dimecres i ha limitat l'aforament al Museu Etnogràfic –que es manté obert- pel coronavirus. Les mesures per frenar contagis de la covid-19 també han portat a limitar l'activitat de la biblioteca (que només farà servei de préstec) i a tancar la piscina, els pavellons esportius, el casal cívic Eudald Graells, el de joves i el Teatre Cinema Comtal. En un comunicat, el consistori demana "calma i prudència" a la ciutadania, "ja que ni a Ripoll ni a comarca" s'ha detectat "cap cas de coronavirus". També diu als ripollesos que segueixin els canals oficials "i no difonguin informacions falses o no contrastades". Aquest matí l'Ajuntament de Ripoll ha reunit la Junta Local de Sanitat, extraordinària i ampliada, per acordar les mesures preventives i de protecció davant el coronavirus. Després d'avaluar la situació, i seguint les instruccions del Govern i les directrius del Departament de Salut, el consistori ha decidit tancar equipaments municipals i limitar l'ús d'altres. A partir de demà i durant setze dies, fins al diumenge 29 de març, s'ha decidit tancar la piscina, els pavellons poliesportius, el camp de futbol, el gimnàs de l'Avellaneda i les instal·lacions del Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès (CTER). Els clubs esportius, seguint les indicacions de la Secretaria General de l'Esport, també han aturat l'activitat fins a nou avís. El tancament també afecta el casal de joves 'El Galliner', el Teatre Cinema Comtal, el casal cívic Eudald Graells i el Punt Òmnia (ubicat en aquest espai). L'activitat a la biblioteca municipal Lambert Mata també es veurà alterada, i quedarà reduïda tan sols al servei de préstec. El Museu Etnogràfic es mantindrà obert; però això sí, se'n limitarà l'aforament. També s'anul·len durant aquests setze dies els cursos artístics i de teatre, els tallers del Pla Educatiu d'Entorn i els balls setmanals del diumenge. La fira, suspesa D'altra banda, se suspèn la Fira de les 40 hores prevista per al darrer cap de setmana de març (del 27 al 29). "La decisió s'ha pres després que la Generalitat hagi obligat a ajornar o suspendre tots els esdeveniments amb un aforament de més de 1.000 persones en espais oberts o tancats", informa el consistori. En paral·lel, durant dues setmanes també es deixarà de fer el mercat dels dissabtes i dimecres i totes les activitats previstes en els espais municipals i/o a la via pública . Des de l'Ajuntament de Ripoll també s'estan coordinant les tasques preventives necessàries per garantir "al màxim" la prestació de la resta de serveis municipals i la salut de les persones usuàries i treballadores municipals. Es recomana l'ús de tecnologies de la comunicació com a alternativa a les reunions presencials, desplaçaments i viatges fora del municipi. D'entrada les mesures es prenen per un termini de setze dies. Però en el marc de la reunió mantinguda aquest matí, també s'ha creat una junta permanent de Salut que anirà valorant la situació segons l'evolució del coronavirus, podent prorrogar o modificar alguna de les mesures preses. L'Ajuntament de Ripoll demana a la ciutadania "calma i prudència", perquè ni al municipi ni a la comarca s'ha detectat "cap cas de coronavirus". Insisteix als ripollesos que segueixin la informació dels canals oficials i que no se'n difonguin de falses o no contrastades.
|
Societat
|
Salut
|
Calvo dona suport a Sánchez: "La separació de poders no té res a veure amb el ministeri fiscal". La vicepresidenta del govern espanyol defensa que la Fiscalia té un "vincle important" amb la política criminal del govern. La vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, ha donat suport al líder del PSOE, Pedro Sánchez, per les seves polèmiques declaracions sobre la fiscalia i l'extradició de l'expresident Puigdemont. Després que el candidat socialista hagi reivindicat el seu control sobre Fiscalia per l'extradició, Calvo ha dit que el ministeri fiscal no té res a veure amb la separació de poders perquè "no és poder judicial". En declaracions als periodistes en un acte a Madrid, la vicepresidenta ha afegit que la fiscalia té un "vincle important" amb al política criminal del govern "a totes les democràcies del món" i ha assenyalat que el govern espanyol és l'encarregat de nomenar el fiscal general de l'Estat. Per a Calvo, les declaracions de Sánchez han estat aclaridores perquè ha defensat que "el principi més important de l'estat de dret és que tothom és igual davant la llei". Així doncs, tot i el malestar dels fiscals per les declaracions del president del govern espanyol en funcions, la vicepresidenta ha refermat el posicionament de Sánchez. La vicepresidenta ha afegit que l'extradició de Puigdemont té a veure amb les relacions del poder judicial espanyol amb el poder judicial belga; amb el ministeri fiscal espanyol, que va demanar activar les euroordres; i amb la necessitat que una altra democràcia europea com la belga "estigui a l'altura del respecte cap al que representa la democràcia espanyola". Pel que fa a la seguretat a Catalunya de cara a les eleccions de diumenge, Calvo ha demanat als partits de dretes que "deixin d'enredar" amb aquesta qüestió i s'ha mostrat convençuda que els comicis transcorreran de manera "tranquil·la". "És un clàssic que les dretes enredin amb això, però els hi hauria de caure la cara de vergonya quan sempre han transcorregut de manera impol·luta", ha defensat.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Torrent no tornarà a convocar un ple fins que no s’assoleixi un acord sobre la suspensió que no modifiqui les majories. El president nega que hi hagués cap acord amb JxCat previ a la reunió de la Mesa i que s’hagi incomplert. El ple del Parlament no es tornarà a reunir ni serà convocat pel president, Roger Torrent, fins que els independentistes arribin a un acord sobre com aplicar la suspensió que la interlocutòria del jutge Pablo Llarena decreta per a sis diputats, entre ells Carles Puigdemont. Així ho han confirmat fonts de la presidència de la cambra, que asseguren que Torrent no té intenció de fer reunir el Parlament fins que no es garanteixi que no es modificaran les majories parlamentàries i que s’arriba a un pacte per a l’aplicació de la interlocutòria. D’altra banda, el mateix entorn de Torrent ha negat que hi hagués tancat des de dimarts cap pacte entre ell, ERC i JxCat per aplicar de forma diferent la resolució del Suprem a Puigdemont i a la resta d’implicats. Per tant, afirmen que el president no ha incomplert cap acord perquè no existia, i tant és així que expliquen que és justament el desacord existent el que provoca que els membres de la Mesa de les dues formacions independentistes hagin estat reunits des de primera hora del matí i abans d’entrar a la reunió oficial de la Mesa. En aquest sentit, altres fonts parlamentàries asseguren que la proposta que JxCat ha fet per aplicar la substitució a cinc diputats i deixar fora Puigdemont sense exercir la seva delegació de vot “posaria en risc la majoria parlamentària només per fer un gest” amb l’expresident, i podria haver-se donat el cas que alguna votació com la de la pròrroga pressupostària no sortís aprovada i s’acabés tombant. És per això que l’entorn republicà assegura que la mesura proposada per JxCat era inaplicable i defensen la que impulsava Torrent. De fet, fonts dels presents a la reunió de la Mesa asseguren que la diferència de vot que han acabat fent els membres de JxCat es deu a que Eusebi Campdepadrós acceptava la proposta del president, però les diferències entre ells han acabat que canviés el seu vot favorable inicial per una abstenció. Per últim, a la presidència del Parlament descarten poder emprendre, com suggeria el PSC, una via que impliqui una reforma del reglament de la cambra per tal d’encabir la ‘via Llarena’ dels diputats substituïts. I és que l’equip de Torrent creu que amb l’actual marc i després que els lletrats hagin obert la porta a aquesta possibilitat, la substitució temporal de diputats ja es pot fer efectiva.
|
Política
|
Parlament
|
Els Bombers reben una setantena d'avisos per incidències relacionades amb el vent i la pluja. Al Berguedà, la neu obliga a suspendre tres rutes de transport escolar. Els Bombers de la Generalitat han rebut un total de 67 avisos per incidències relacionades amb el vent i la pluja des d'aquest dimarts a les nou del vespre, la majoria per arbres caiguts i acumulació d'aigües en baixos. Pràcticament la meitat, 31, s'han produït entre les set i les vuit del matí. Per Regions d'Emergències, la Metropolitana Nord és la que acumula més incidències, amb 34, seguida de la de Girona, amb 13; la Metropolitana Sud, amb 8, la de Tarragona amb 7; la de Lleida, amb 3 i la del Centre, amb 2. Mentrestant, Protecció Civil ha demanat molta precaució en els desplaçaments a la feina i a les escoles durant aquest matí i ha recordat que continua activada l'alerta del pla Inuncat i la prealerta del Ventcat. Per la seva banda, al Berguedà s'han hagut d'anul·lar les rutes de transport escolar a Gòsol, Saldes i Vallcebre, segons el Consell Comarcal. Pel que fa el vent, el Servei Meteorològic de Catalunya ha informat que s'ha superat el llindar d'avís per vent a Badalona i Parets del Vallès, amb 72 quilòmetres per hora, i a Montserrat-Sant Dimes s'han registrat ratxes de 79 quilòmetres per hora i a Puig Sesolles 91 km/h.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Puigdemont arriba a Ginebra aquest dissabte a la tarda. El líder de JxCat participarà en una xerrada sobre Catalunya en el marc d'un Fòrum Internacional sobre drets humans. Carles Puigdemont ha volat aquest dissabte a la tarda cap a Ginebra, on aquest diumenge participarà en un debat sobre l'autodeterminació, coincidint amb la projecció del film "Catalunya: Espanya a punt d'una crisi de nervis". El líder de Junts per Catalunya i l'empresari Josep Maria Matamala han agafat un vol des de Brussel·les a les 15.22 hores i ha arribat a la capital suïssa cap a dos quarts de cinc de la tarda. Aquesta és la segona vegada que Puigdemont surt de Bèlgica, en la primera ocasió va anar a Copenhagen, on va participar en una xerrada sobre el procés català organitzada per la universitat de la capital de Dinamarca. El líder de Junts per Catalunya assistirà aquest cap de setmana al Festival del cine i el Fòrum Internacional sobre els drets humans (FIFDH per les seves sigles en francès) que té lloc a la capital suïssa. I dimecres participarà en una xerrada organitzada per l'Institut d'Alts Estudis Internacionals i de Desenvolupament de Ginebra i que porta per títol "Té encara importància la independència al segle XXI?". Puigdemont ha penjat una fotografia des de l'avió al seu compte d'Instagram. "Els pròxims dies parlarem intensament de Catalunya i explicarem el seu dret a ser una República independent", ha comentat a través d'aquesta xarxa social. "En parlarem alt i clar tot i l'intent d'arrest contra nosaltres de l'aparell repressor espanyol", ha afegit. L'Oficina Federal de Justícia de Suïssa va assegurar dijous que "no hi ha base legal" per detenir Puigdemont al país helvètic. Des de l'OFJ recorden que el 5 de desembre passat el Tribunal Suprem va retirar l'ordre de detenció internacional contra Puigdemont i la resta de membres del govern destituïts establerts a la capital belga. "La situació no ha canviat des de llavors, per tant, no hi ha cap base legal per a una detenció a Suïssa", va dir el portaveu preguntat per si aquesta seria "viable", tal com vol saber la Fiscalia. En qualsevol cas, d'acord amb la base legal i els acords entre Espanya i Suïssa, el país alpí no garanteix l'extradició o qualsevol altre tipus de cooperació judicial per "delictes polítics". Dimecres, el Departament Federal d'Afers Exteriors suís va fer públic un comunicat en què afirmava que davant la visita "privada" de Carles Puigdemont al país, el govern helvètic "reiterava" que la qüestió de Catalunya és "un assumpte intern" d'Espanya que "hauria de ser tractat" dins del marc de l'ordre constitucional espanyol. Aquest diumenge, Puigdemont serà un dels participants d'un debat que també reunirà la política Micheline Calmy-Rey, expresidenta de la Confederació suïssa, i altres ponents encara per confirmar. A banda del debat també hi haurà una roda de premsa, segons l'organització. La xerrada està organitzada conjuntament amb la Universitat de Ginebra. Precisament és en aquesta ciutat helvètica on es troba l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel des de mitjans de febrer. Creat l'any 2003 a Ginebra el FIFDH és alhora un festival i un fòrum que té lloc simultàniament a la sessió del Consell dels drets de l'home de l'ONU. La missió del festival, segons defineixen, és la d'oferir "amb total independència" un espai de diàleg "obert i constructiu" sobre els drets humans.
|
Política
|
Govern
|
El Govern nega que la pregunta del CEO sobre el respecte a les lleis busqui "cap al·legat a la desobediència". Munté recorda que el CIS de l'Estat va fer un qüestionari idèntic el 2004 i el propi CEO també ho va preguntar el 2011. El Govern ha volgut restar importància a l polèmica sorgida per la pregunta que l'enquesta del CEO incorporarà al proper sondeig demanant sobre la importància de respectar les lleis vigents. Segons la portaveu, Neus Munté, no té res a veure amb el procés ni amb cap circumstància derivada dels canvis legals que es preveuen. Segons el Govern, la pregunta s'emmarca en el seguiment d'una enquesta que ja es va fer al 2011 des del propi CEO sobre com els joves consideraven els valors per ser bon ciutadà. És per això que Munté ha negat que fer ara aquest qüestionari res té a veure amb el foment de la desobediència a algunes lleis. La portaveu ha recordat que des del CIS espanyol també es va fer una pregunta "idèntica" en 2004. "En el cas del CIS no es volia cridar a la desobediència, i al 2011 a Catalunya ningú parlava de desobediència. Per això ara tampoc el Govern vol fer –amb la pregunta- un al·legat a la desobediència. Es tracta de tenir més informació del capteniment, opinió i sensibilitat de les persones enquestades", ha afegit.
|
Política
|
Govern
|
El conseller Calvet es reuneix aquest dilluns amb agents socioeconòmics i del sector del transport. L’objectiu és assegurar la mobilitat ciutadana mentre duri la vaga de taxistes i informar de la regulació de taxis i VTC. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha convocat per aquest dilluns diverses reunions amb agents econòmics i del sector del transport. Amb l'objectiu d'assegurar la mobilitat ciutadana mentre duri la vaga indefinida de taxistes, Calvet es reunirà a primera hora del matí amb els operadors de transport públic de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). També presidirà una reunció amb els agents socioeconòmics de Barcelona per informar-los de la proposta de la Generalitat per regular el transport de viatgers en taxi i en VTC i per analitzar la situació provocada per la vaga de taxistes. A més, el conseller i el seu equip es reuniran amb representants de les empreses VTC per explicar-los la proposta de regulació del Departament, tant pel que fa al decret llei que està elaborant com pel que es refereix a la futura llei, en la qual es començarà a treballar de forma immediata. A part, dimarts està previst que el conseller Calvet es torni a reunir amb l'AMB i el sector del taxi.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Obre portes el Mobile World Congress de la connectivitat intel·ligent. La fira acull més de 2.400 expositors de 200 països en 100.000 metres quadrats i les marques més importants del sector. El Mobile World Congress ha obert portes aquest dilluns al matí amb la connectivitat intel·ligent, que sorgeix de la fusió del 5G, la intel·ligència artificial i l'Internet de les coses, com un dels eixos principals. Congressistes arribats d'arreu del món omplen el recinte de Gran Via amb l'objectiu de descobrir les últimes innovacions del sector mòbil i tecnològic. Enguany, la fira més important del món del sector mòbil acull més de 2.400 expositors, de 200 països, en un total de 100.000 metres quadrats, i els organitzadors aspiren a superar els 107.000 visitants de l'any passat. El vehicle connectat, els mòbils plegables i que ja es connecten al 5G o les ulleres intel·ligents de Microsoft són algunes de les principals novetats.
|
Economia
|
Noves tecnologies
|
El Tantarantana recaptarà fons pel barri del Raval a través d'una obra de nova creació en línia. El teatre engega una campanya de suport veïnal davant "l'emergència excepcional" per la crisi del coronavirus. El teatre Tantarantana engega una campanya de recaptació de fons per a entitats veïnals del barri del Raval, desbordades arran de la crisi del coronavirus. Amb el leitmotiv 'Teatre del barri per al barri', l'equipament posarà a la venda les entrades d'un espectacle en línia, els beneficis del qual aniran a la Xarxa de Suport Mutu del Raval o una entitat afí segons les necessitats del moment. L'obra serà una creació d'una companyia del Col·lectiu de Companyies Independents, al qual el Tantarantana ha animat a participar. El projecte seleccionat s'anunciarà aquest divendres, i s'estrenarà properament. El proper pas de la campanya serà la crida a altres teatres del barri perquè generin la seva pròpia peça teatral amb el mateix propòsit. La campanya és possible gràcies a la col·laboració d’una companyia independent, que generarà una peça teatral de temàtica relacionada amb els motius que originen la campanya. EL grup teatral comptarà amb suport econòmic del Tantarantana per realitzar la proposta i el seu criteri i la temàtica de la peça acabaran de concretar l'entitat amb qui col·laboraran. La crida a les companyies perquè enviïn la seva proposta encara és vigent, tot i que aquest divendres ja s'anunciarà el projecte escollit, expliquen des de la sala. Un cop decidit l'espectacle, la companyia l'haurà de construir –no se sap amb quin termini-, i finalment s'estrenarà en format descarregable en línia, que estarà disponible durant dues setmanes. "L'entrada" tindrà un cost de 5 euros. Un cop seleccionada la proposta, realitzada i publicada aquesta primera peça teatral, el Teatre Tantarantana llençarà a altres entitats teatrals del barri ("per exemple, Teatre Romea, La Perla 29, Sala Fènix") el "desafiament" de generar la seva pròpia peça teatral per donar suport al barri. Així, volen crear "una xarxa d’accions teatrals dutes a terme per professionals de les arts escèniques amb l’objectiu d’aportar fons a les mesures d’urgència assistencial de Raval".
|
Cultura
|
Teatre
|
Junqueras es compromet a entendre's amb Puigdemont i treballar per la llibertat dels presos i el retorn dels "exiliats". El líder d'ERC troba "increïble" que posin en dubte el seu compromís amb l'1-O. El president d'ERC i cap de llista a les eleccions espanyoles, Oriol Junqueras, ha exposat aquest divendres la voluntat de continuar "treballant" i "entenent-se" amb l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. En roda de premsa a l'ACN per videoconferència des de la presó de Soto del Real, Junqueras ha enviat una abraçada "molt cordial" a Puigdemont i s'ha compromès a treballar per fer possible l'alliberament dels presos i el retorn dels que són a l'estranger. El republicà ha subratllat que posaran l'accent en el diàleg com a eina "útil" per servir a la societat i ha trobat "increïble" que algú de l'independentisme pugui posar en dubte el seu compromís amb l'1-O quan està empresonat. "De debò que ens diuen això?, Ho trobo increïble, em fa riure i tot", ha subratllat.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Un 37% dels habitatges d'ús turístic amb llicència a Girona s'ofereixen al mercat mentre que la resta estan inactius. Un estudi fet per investigadors de la UdG conclou que els discursos de "turismofòbia" s'han "importat" de Barcelona. Un 37% dels habitatges amb llicència d'ús turístic a Girona s'ofereixen al mercat mentre que la resta estan inactius. Dels 706 apartaments amb llicència que hi havia el novembre del 2018, només 260 tenien activitat. Són dades d'un estudi elaborat per investigadors del Campus Turisme de la UdG. Una altra de les conclusions de l'estudi és que els discursos de "turismofòbia" que s'han generat a la ciutat en els últims vuit anys són idees i conceptes "importats" d'altres indrets com Barcelona i que no s'ajusten a la realitat. Un dels autors de l'estudi, Dani Blasco, ho ha explicat avui a Lloret de Mar (Selva) en el Simposi Reptes de Futur que organitza l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA). A Girona només un 37% dels habitatges amb llicència d'ús turístic (HUT) estan actius. El novembre del 2018 hi havia 706 habitatges amb llicència a la ciutat però, a la pràctica, només 260 estaven al mercat. Són dades d'un estudi que han elaborat investigadors de la Universitat de Girona (UdG) sobre els discursos i debats socials del turisme. Segons explica un dels autors, Daniel Blasco, aquesta inactivitat podria donar-se perquè alguns propietaris s'han adonat que no és un negoci tan rentable i ho tenen en "stand-by" o bé "han demanat la llicència per si de cas" i preveient que més endavant el procés per obtenir-la sigui més complicat. L'estudi s'ha fet des del Campus de Turisme de la UdG per encàrrec de l'Ajuntament de Gironai les conclusions es publicaran properament en un article en una revista internacional. Segons la investigació, els discursos "turismofòbics" són idees i conceptes "importats" de Barcelona que es transmeten, per exemple, a través de plataformes veïnals en contacte amb d'altres que hi ha a Catalunya. "L'activitat turística de Barcelona, de volum, pernoctacions i PIB no té res a veure amb la realitat a Girona i per tant els discursos no haurien de ser els mateixos, sinó sensiblement diferents", ha afirmat Blasco. Paraules com "massificació" o "gentrificació" s'estan utilitzant per a totes dues ciutats però, segons els investigadors, no es pot generalitzar i caldria fer matisos en cada cas. Una altra de les idees recollides és que no es pot afirmar que l'activitat dels HUTs "repercuteixi negativament" en aspectes socioeconòmics de la ciutat com són els preus de lloguer d'habitatges, la identitat local o la transformació dels teixits productius. També s'observa com la legalització dels allotjaments és una pràctica en augment dels darrers anys . Blasco ha exposat algunes d'aquestes idees durant el IX Simposi que ha organitzat l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA) avui a Lloret de Mar (Selva) durant una xerrada titulada 'Anàlisi i diagnosi de l'oferta d'allotjament turístic a Girona'. L'ATA s'oposa a les moratòries de llicències El president de l'ATA, Lluís Parera, ha denunciat que les restriccions de llicències que estan impulsant alguns ajuntaments gironins, com Lloret de Mar, Begur i Tossa de Mar, el que fan és "fomentar" l'intrusisme en el sector. "Es tracta de moratòries unilaterals que no permeten incloure les recomanacions que es fan des de l’Associació”, ha assenyalat. Parera ha afegit que les restriccions de llicències afecten de forma directa als professionals que actuen legalment i ha recordat que "no es donen de forma indiscriminada sinó segons el que marca la llei". En una atenció a mitjans, ha explicat que estan en converses amb l'Ajuntament de Lloret de Mar per demanar que "flexibilitzin" la zonificació que s'ha fet de les llicències perquè han vist que la normativa local afavoreix zones que no són tan turístiques i que hi ha una bossa d'habitatges turístics que no tenen activitat i que altres operadors les podrien aprofitar si es donessin de baixa. Girona, capdavantera en legalització d'HUT La demarcació és capdavantera en la legalització d'HUT a Catalunya. Actualment hi ha més de 36.500 unitats inscrites al registre de la Generalitat , una xifra que representa el 45% al país. D’altra banda, Parera ha fet una crida a la necessitat de diàleg polític, d’estabilitat i de recerca de solucions per a Catalunya per poder "seguir avançant i creixent" com a sector i país. Durant la jornada també s'han lliurat els Premis Gironins d'Apartaments i Vil·les de Vacances per premiar la qualitat i excel·lència dels apartaments i la professionalitat dels gestors. S'han premiat vuit allotjaments turístics. El simposi, amb 160 inscrits, va dirigit a propietaris i gestors d'apartaments i també tècnics i responsables polítics.
|
Economia
|
Turisme
|
Les comarques de muntanya de la Catalunya Central preveuen bones ocupacions pel pont de la Puríssima. El Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet d'Espinelves seran els reclams turístics d'Osona. Les comarques de muntanya de la Catalunya Central encaren un pont de la Puríssima amb una previsions d'ocupació que qualifiquen de molt bones, semblants a les de l'any passat. És el cas del Berguedà, on les cases rurals preveuen una ocupació del 90%, sobretot per divendres, dissabte i diumenge del pont. El president de l'Associació d'Agroturisme del Berguedà, Jordi Pellicer, ha explicat a l'ACN que encara confien en les reserves d'última hora per acabar d'omplir. D'altra banda, com ja és habitual en aquestes dates, Osona també es converteix en un destí turístic pel Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet d'Espinelves, que solen atraure cap a 350.000 persones a la comarca i que, conseqüentment, acaben revertint en uns bons nivells d'ocupació. El client majoritari dels hotels de la Catalunya Central és l'empresari i, per aquest motiu, l'ocupació sol ser baixa en dies festius com els del pont de la Puríssima. Per contra, pel sector turístic rural, aquest pont de desembre és dels més forts de l'any. És el cas del Berguedà, on el president de l'Associació d'Agroturisme, Jordi Pellicer, ha assegurat que les previsions són força bones, i es mouen sobre el 90%. Malgrat el pont s'escaigui enguany del 6 al 9 de desembre, per les reserves que tenen de moment, Pellicer ha explicat que molts clients han optat per reservar la nit de divendres i la del dissabte, del 7 al 9. Segons ha explicat, el client habitual sol llogar les cases de turisme rural a l'avançada i amb força antelació. Amb tot, però, encara tenen un 10% de les cases lliures, i no renuncien als clients d'última hora per acabar d'omplir les reserves i penjar el cartell de complet. El perfil dels hostes solen ser famílies que venen de Barcelona i les rodalies. Pellicer també ha explicat que el mal temps que pugui fer en aquestes dates no els espanta massa i ha assegurat que de cancel·lacions per mal temps no n'hi sol haver. "Aquells que tenen previst venir, encara que faci mal temps, no cancel·len. Si fa mal temps sembla que els faci més gràcia i tot", ha afegit. Montserrat, bona ocupació amb un visitant fidel A Montserrat, una de les zones turístiques per excel·lència del Bages i de la Catalunya Central, la previsió d'ocupació de mitjana -incloent tots els dies del pont- se situa a l'Hotel Abat Cisneros en un 75%, mentre que a les Cel·les Abat Marcet és del 95%. Es tracta d'unes dades similars a les de les altres anys i que, de fet, es mantenen en el temps perquè el perfil del visitant és d'una persona que repeteix, sobretot famílies de Catalunya. En dies concrets del pont, com per exemple la nit de dissabte 8 de desembre, es ratllarà el ple absolut a les Cel·les, mentre que les previsions d'ocupació a l'hotel són del 90%. El Mercat Medieval de Vic i la Fira de l'Avet: dues fires que atrauen molt de públic Tot i que la Fira de l'Avet d'Espinelves és molt més antiga, des de fa anys la d'Espinelves i el Mercat Medieval de Vic s'han convertit en un tàndem turístic molt rellevant a Osona. Enguany, la Fira de l'Avet d'Espinelves comença el dia 1 de desembre i coincidirà amb el Mercat Medieval de Vic durant el pont de quatre dies, del 6 al 9. Les últimes dades d'assistència del Mercat Medieval de Vic, elaborades l'any passat per una empresa externa eleven els visitants a 350.000 (200.000 únics) i les xifres estimades de visites a la Fira de l'Avet es mouen entre les 60.000 i les 80.000 persones. Els hostalers tenen clar que aquestes xifres, conseqüentment, acaben revertint en uns bons nivells d'ocupació a les cases i els hotels de la comarca. Des de l'Associació d'Empresaris d'Hostaleria i Turisme del Moianès i Osona han explicat que pel pont, les habitacions de Vic estaran plenes i es penjarà el cartell de complet durant tots els dies, no només amb clients que són comerciants i paradistes que venen de fora, sinó també per turistes que visiten la ciutat i la comarca.
|
Economia
|
Turisme
|
Marta Barceló guanya la final del VI Torneig de Dramatúrgia amb el text ‘Tocar mare’. La dramaturga s’ha imposat a Jordi Vallejo que, amb el text ‘Súbita’, ha quedat finalista. El públic de la Sala La Planeta, amb els seus vots, ha donat la victòria a Marta Barceló a la final del VI Torneig de Dramatúrgia Catalana celebrat aquest dilluns en el marc del festival Temporada Alta. Barceló s’ha imposat a Jordi Vallejo amb el seu relat ‘Tocar mare’, un text que parla d’una relació molt particular entre una mare i una filla. Vallejo competia amb el text ‘Súbita’. Des del 3 d’octubre s’han dut a terme quatre combats i dues semifinals on vuit dramaturgs han presentat, amb una lectura dramatitzada, els seus textos. És el sisè any consecutiu que autors catalans pugen al ring per veure-se-les entre col·legues i cada sessió del Torneig ha enfrontat dos autors amb el públic com a jurat decidint el guanyador en cada cas. La mateixa tarda del torneig, els dramaturgs escollits descobreixen quins actors o actrius seran els encarregats de donar vida al seu text i tenen temps, fins a l’hora de l’espectacle, per preparar la lectura. En aquesta final els autors semifinalistes han comptat amb un repartiment format per Sílvia Bel i David Bagès, llegint la proposta de Jordi Vallejo i Isabel Rocatti i Maria Rodríguez amb el text de Marta Barceló. Aquesta sisena entrega del Torneig de Dramatúrgia Catalana ha comptat amb la participació de Gerard Guix, Elisenda Guiu, Josep Julien, Marta Galán, Roc Esquius i Jan Vilanova, el finalista Jordi Vallejo i Marta Barceló, guanyadora de la final. El VI Torneig de Dramatúrgia s’emmarca dins la programació de dramatúrgia catalana de Temporada Alta, que presenta produccions i coproduccions d’autors catalans, estrenes de nous textos i projectes que potencien la dramatúrgia contemporània i la nova creació. Fins al moment el torneig ha generat productes com ‘El Crèdit’, de Jordi Galceran; ‘Smiley’, de Guillem Clúa, estrenada a Barcelona, Madrid i Londres entre d’altres; ‘Losers’, de Marta Buchaca; ‘Red Pontiac’, de Pere Riera, protagonitzada als escenaris catalans per Míriam Iscla i Cristina Cervià, i ‘La nostra champions particular’, de Cristina Clemente.
|
Cultura
|
Arts
|
Héctor Gómez Díaz, Premi Fundació Princesa de Girona de Recerca Científica del 2017. Treballa en el camp de l’enginyeria computacional, amb aplicacions per a la predicció del creixement del càncer de pròstata. Héctor Gómez Díaz ha estat guardonat amb el Premi Fundació Princesa de Girona (FPdGi) d’Investigació Científica del 2017. El nom del guanyador s’ha proclamat avui en un acte celebrat al Parc Científic de Barcelona, on han assistit més d’un centenar de persones. S’ha destacat l’aportació del premiat en el desenvolupament de models matemàtics i algoritmes per a la simulació numèrica en enginyeria computacional, amb aplicacions per a la predicció del creixement del càncer de pròstata de forma personalitzada. Gómez s’ha mostrat orgullós per haver estat guardonat amb un premi “de tant prestigi, que donarà gran visibilitat” a la ciència predictiva, analítica i de simulació “que té tant camí per recórrer”. El guardó, que l’any passat va recaure en la investigadora Sílvia Osuna per obrir una nova via per a la reducció de costos en la producció de fàrmacs mitjançant la química computacional, reconeix la trajectòria de joves científics amb experiències o projectes de recerca destacats en la seva disciplina, emprenedors, innovadors i amb un elevat potencial de desenvolupament futur. Héctor Gómez Díaz (Lugo, 1980) és enginyer de camins i doctor per la Universitat de la Corunya. Ha estat professor convidat de l’Institute for Computational Engineering and Sciences de Texas (Estats Units). És professor titular de la Universitat de la Corunya i ha rebut nombrosos premis i reconeixements internacionals com la Starting Grant de l’European Research Council, el premi Juan C. Simó al millor investigador jove en mecànica computacional o el premi Agustín de Betancourt al millor investigador menor de 40 anys en qualsevol camp de l’Enginyeria. També ha estat seleccionat com a ‘Innovador menor de 35 anys’ per la MIT Technology Review. Gómez ha dedicat gran part de la seva carrera a l’enginyeria computacional, en particular a la seva utilització en el camp de la medicina. Un exemple dels seus èxits és el projecte Music, que utilitza equacions molt complexes, amb gran quantitat de dades i simulació per ordinador a gran escala, per predir el creixement del càncer de pròstata de forma personalitzada. El projecte segueix la filosofia d’una nova tendència en medicina que es coneix com a medicina predictiva. Una innovació fonamental de Music és que desenvolupa i valida la seva metodologia usant anatomies i dades específiques de cada pacient, una idea no explorada en el camp del càncer de pròstata.
|
Societat
|
Universitats
|
Alejandro Fernández diu que Europa "segueix valent la pena" malgrat la decisió del TJUE sobre Junqueras. El líder del PPC avisa que fora de la UE l'Estat espanyol quedaria a "mercè dels vents siberians". El president del PPC, Alejandro Fernández, ha demanat no caure en l'"antieuropeisme" després de la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la immunitat del líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a eurodiputat. "Europa segueix valent la pena", ha assegurat a Twitter. Tot i que ha reconegut que hi ha "algunes coses" que no li agraden de la Unió Europea, ha advertit que sortir-ne deixaria l'Estat espanyol "a mercè dels vens siberians". "Entenc el lògic cabreig però recordem que la nostra pertinença al club europeu ens va ajudar enormement a mantenir la nostra unitat", ha afegit.
|
Política
|
Partits
|
Comença el judici contra dos mossos acusats d'evitar una investigació sobre dos policies locals de Vila-seca. Una caporal declara que la van apartar del cas i que la "tancaven sistemàticament" per parlar dels fets. Aquest dilluns ha començat a l'Audiència de Tarragona el judici contra l'intendent Jaume Morón, excap dels Mossos al Tarragonès, i el sergent Xavier Cunillera, acusats d'evitar una investigació contra dos policies locals de Vila-seca que havien apallissat un home. La caporal que va assumir la investigació ha declarat que els processats la van obligar a deixar el cas i a cedir-lo al sergent, i que la "tancaven sistemàticament" per parlar dels fets. La fiscalia sosté que els processats van evitar impulsar la investigació i que van obviar informacions clau al jutjat perquè arxivés el cas. S'enfronten a cinc anys de presó, set d'inhabilitació i 7.200 euros de multa per suposada omissió del deure de perseguir delictes i falsedat documental.
|
Societat
|
Judicial
|
AMPLIACIÓ:Els geganters defensen la cançó de Springsteen per la projecció que donarà a la Patum i diuen que serà un fet "puntual". La celebració dels 150 anys dels gegants vells i els 125 dels gegants nous es completarà amb la pujada a Queralt i una exposició amb elements històrics. La comparsa dels Gegants de Berga ha sortit al pas aquest dimecres durant la roda de premsa de presentació dels actes de celebració dels 150 anys dels gegants vells i els 125 dels gegants nous de la polèmica que s'ha generat a les xarxes després d'anunciar-se que el diumenge de Corpus els gegants faran un ball amb música de Bruce Springsteen. El portaveu de la comparsa, Pere Gendrau, ha aclarit que es tracta d'un fet "puntual" i que s'han seguit tots els protocols perquè fos acceptat. De fet, ha anunciat que el Patronat de la Patum ho va aprovar per unanimitat. El portaveu de la comparsa considera que la iniciativa pot donar una projecció internacional a la festa i considera que la cançó encaixa molt bé amb el ball. Els altres actes que completaran l'aniversari seran la pujada a Queralt el 22 de maig i una exposició amb elements històrics a la sala del Casino. Des que divendres passat es va fer públic que els gegants de la Patum ballarien amb la música d'una cançó de Bruce Springsteen, 'If I should fall behind', el diumenge de Corpus a la nit, les xarxes socials han bullit d'activitat, tant de partidaris de la iniciativa com també de detractors. Aquest dimecres a la tarda, durant la roda de premsa de presentació dels actes de celebració dels 150 anys dels gegants vells i els 125 dels gegants nous, la comparsa ha defensat la iniciativa i ha deixat clar que es tracta d'un fet "puntual" i que és fruit de la "bona fe". El seu portaveu, Pere Gendrau, ha dit que no s'han sorprès del ressò que ha tingut l'anunci, ja que "qualsevol cosa que s'introdueix al funcionament ordinari de la Patum genera debat". Gendrau ha volgut deixar clar que tot el procediment s'ha fet amb total transparència i s'han seguit tots els protocols perquè l'acte fos acceptat. El portaveu de la comparsa també s'ha mostrat molt satisfet que la iniciativa hagi estat aprovada per "unanimitat total" del Patronat de la Patum, que està format per les comparses, però també per tots els grups polítics amb representació al consistori. Gendrau ha explicat hi ha un bon nombre de geganters que són seguidors de Springsteen i ha detallat que la cançó 'If I should fall behind' fa anys que l'entorn geganter la balla. A més, considera que s'adapta molt bé al ball dels gegants. En concret, la cançó que sonarà a la Plaça de Sant Pere està arranjada pel director i compositor berguedà Sergi Cuenca. De la seva banda, l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, ha explicat que el consistori veu amb bons ulls la iniciativa i ha declarat que "si la comparsa ha cregut que era la manera de celebrar-ho, no hi ha res més a dir". Venturós, igual que Gendrau, també creu que la música "s'adapta perfectament" al ball dels gegants i creu que el músic Sergi Cuenca és una persona molt preparada per a fer-ne l'arranjament. Una exposició amb material històric Un dels actes destacats de la celebració de l'aniversari dels gegants serà la producció d'una exposició que s'instal·larà a la Sala Polivalent del Casino el dia 6 de maig. Es tracta d'una mostra que inclourà diverses peces històriques dels gegants, com ara la col·lecció de vestits des del 1866 i la primera cita dels Gegants, que data del 1622. A més, estarà oberta a totes les escoles de la comarca i comptarà amb un treball previ als centres educatius. El portaveu de la comparsa ha explicat que s'han elaborat unes unitats didàctiques que es treballaran a les escoles perquè els nens vagin "més preparats" a l'exposició. D'altra banda, el 30 d'abril es publicarà un conte sobre els Gegants que contindrà il·lustracions de Jaume Capdevila 'Kap'. En el marc de l'exposició també es presentarà el còmic 'Black is Beltza', de l'artista basc Fermín Muguruza, que ha fet conjuntament amb altres autors. Muguruza serà a Berga el dijous de Corpus –el 24 de maig-, per presentar en persona el còmic. En concert, el llibre parla d'una visita que van fer els gegants de Pamplona a Nova York, en ple moment de conflicte racial, durant els anys seixanta. Basat en fets reals, explica com els gegants, negres, no van poder participar al 'passacarrers' per la Cinquena Avinguda. La pujada a Queralt Un altre dels punts àlgids de la celebració serà la pujada a Queralt dels quatre gegants el dia dels Quatre Fuets, el 22 de maig. Serà un esdeveniment inèdit, ja que els gegants van pujar a Queralt fa tot just 25 anys, però en aquella ocasió només ho van fer els Gegants Nous i ara seran tots quatre –els nous i els vells-. La pujada començarà a les sis del matí i està previst que s'arribi a Queralt cap a quarts d'onze. Gendrau ha detallat que en la pujada hi participaran unes 70 persones, que seran les encarregades d'anar-se tornant per trams. L'acte necessita una infraestructura important per la dificultat de transportar els gegants, amb un pes considerable -92 quilos el Gegant Vell, 98 la Vella, 103 la Geganta Nova i 114 el Nou-. Els gegants ballaran dins de l'Església cap a les dotze del migdia i, després de quatre balls, hi haurà els Tirabols. Està prevista l'assistència de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a la pujada a Queralt. Anònim Teatre posarà veu als gegants Abans del ball dels gegants amb la música de Bruce Springsteen, hi haurà una sorpresa especial a càrrec d'Anònim Teatre. Gendrau ha detallat que la companyia de teatre interpretarà un text elaborat pel seu director, l'escriptor berguedà Jordi Cussà, que farà interactuar els gegants. Gendrau ha avançat que es donarà "vida i veu" als gegants.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Nou localitats catalanes acullen una selecció de les millors pel·lícules del D'A Film Festival 2018. Entre d'altres es podran veure 'A ciambra', de Jonas Carpignano, 'El león duerme esta noche' del director japonès Nobuhiro Suwa i 'Dhogs', del gallec Andrés Goteira. Un total de nou localitats catalanes acolliran una selecció de les millors pel·lícules del festival D'A Film Festival Barcelona. Les cintes viatjaran en el Tour D'A 2018 que visitarà les ciutats de Vilafranca, Vic, Berga, El Prat de Llobregat, Figueres, Igualada, Sitges, Sabadell i Manresa. Entre les pel·lícules que es projectaran destaquen 'A ciambra', de Jonas Carpignano, premiada amb David di Donatello a la millor direcció i muntatge i guanyadora del premi al millor actor al Festival de Cine Europeu de Sevilla. Un altre dels títols és 'El león duerme esta noche', del director japonès Nobuhiro Suwa; o 'Dhogs', del gallec Andrés Goteira, una rara avis emmarcada dins el cinema de gènere que ha guanyat tretze premis Mestre Mateo de l'Academia Galega do Audiovisual. Posteriorment el certamen també s'estendrà a les ciutats de Còrdova, Gijón, Madrid, Palència, Pontevedra, Sant Sebastià, València i Vigo.
|
Cultura
|
Cinema
|
La Paeria es compromet a substituir les escomeses de plom que porten aigua a 24 domicilis de Sucs. Larrosa reitera que l'aigua que va per la xarxa d'aigua potable de l'EMD "és bona i arriba en perfectes condicions a tots els habitatges". L'Ajuntament de Lleida i l'EMD de Sucs es posaran en contacte amb els 24 propietaris dels habitatges de la localitat on s'ha detectat la presència d'escomeses de plom, és a dir la connexió que porta l'aigua potable fins al comptador del domicili des del carrer, per tal de substituir-les. També s'enviarà una carta a la resta de la població perquè, si algun propietari creu que també podria tenir al seu domicili una escomesa de plom, ho comuniqui a la Paeria per tal de procedir a la realització de les analítiques corresponents i, en cas que sigui necessari, a canviar-la. Félix Larrosa ha reiterat aquest dimarts que l'aigua que va per la xarxa d'aigua potable de Sucs –procedent del canal de Pinyana- "és bona i arriba en perfectes condicions a tots els habitatges", malgrat que a l'interior de domicilis i en una font pública s'ha detectat la presència d'aquest metall que superen els màxims permesos per la normativa. D'altra banda, l'Ajuntament de Lleida ha iniciat la primera fase de millora de la xarxa del clavegueram de Sucs centrada al carrer Major, que seguirà l'any vinent en una segona fase al carrer dels Horts, amb una inversió total de 500.000 euros. El tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat de la Paeria de Lleida, Félix Larrosa, s'ha reunit aquest dimarts amb el president de l'EMD de Sucs, Guillem Boneu, i amb representants de la plataforma veïnal per a la renovació de les conduccions d'aigües de Sucs. Durant la trobada, s'ha tractat la situació de la xarxa de clavegueram i de la xarxa d'aigua potable, especialment després que es detectés nivells de plom en l'aigua superiors als permesos a l'interior d'alguns habitatges, així com en la font públics del carrer Sant Jordi, que des d'aleshores no està en servei. Larrosa ha reiterat que "l'aigua potable de Sucs és bona i arriba en condicions a tots els habitatges", segons les darreres analítiques realitzades. El tinent d'alcalde e la Paeria ha explicat, en aquest sentit, que les analítiques dutes a terme al sistema general d'aigua potable de Sucs va donar negatiu per presència de plom. Respecte a l'aparició de plom, el regidor d'urbanisme ha explicat que s'estudiarà si prové de les escomeses de plom existents al municipi o del sistema de conducció d'aigua potable privat d'algun dels habitatges. En aquest sentit, l'Ajuntament de Lleida i l'EMD continuaran realitzant les analítiques als espais públics i habitatges de Sucs amb l'objectiu de tenir la màxima informació sobre les característiques de l'aigua potable de la localitat. El resultat de les analítiques es traslladarà a l'Agència de Salut Pública i, segons el resultat d'aquestes, la Paeria decidirà el tipus d'actuació a emprendre. En aquest sentit, l'Ajuntament de Lleida s'ha compromès a canviar les escomeses que siguin necessàries. Segons les dades d'Aigües de Lleida, a Sucs hi ha actualment 24 escomeses de plom detectades -un 8% del total de les escomeses de la població-. Cal remarcar, però, que les escomeses tenen una part pública -fins al comptador- i una part privada, des del comptador fins a les aixetes de les cases. Durant els propers dies, l'Ajuntament de Lleida i l'EMD es posaran en contacte amb els propietaris dels habitatges on s'ha detectat l'escomesa de plom per tal que autoritzin el canvi de la connexió que porta l'aigua fins al comptador de les cases. També enviaran una carta a la resta de la població per tal que, si algun propietari creu que podria tenir, al seu habitatge, l'existència d'una escomesa de plom, ho comuniqui perquè es pugui procedir a la realització de les analítiques corresponents i, si s'escau, canviar l'escomesa. Segons ha detallat Larrosa, les característiques de la xarxa d'aigua potable de Sucs són d'un 82% de PVC, d'un 12,20% d'amiant, d'un 5% polietilè i d'un 0,80% de fundició dúctil. Des de la plataforma veïnal han plantejat al regidor d'urbanisme de la Paeria la necessitat de fer un esforç també per canviar l'amiant. Felix Larrosa ha explicat que es treballarà en aquest sentit perquè el material de fibrociment o amiant és el més dèbil de la xarxa, però no perquè suposi cap perill per a la població. El president de l'EMD de Sucs i els representants de la plataforma han valorat positivament com un primer pas els compromisos adquirits per la Paeria durant la reunió, així com les obres de millora del clavegueram. Inici de la primera fase de millora de la xarxa del clavegueram de Sucs La Paeria ha iniciat recentment la primera fase de millora de la xarxa de clavegueram de Sucs al carrer Major i es farà una segona fase al carrer dels Horts, prevista per a inicis del 2019. Són inversions que sorgeixen del Pla Director de la Xarxa de Clavegueram de Sucs que es va presentar el desembre passat, i que té com a objectiu analitzar la situació del clavegueram a l'EMD i focalitzar les inversions que s'han de realitzar. Cal remarcar que el Pla Director de Sucs estableix una inversió inicial de 500.000 euros en la renovació de la xarxa de clavegueram, sense càrrec als contribuents. Larrosa ha explicat que "amb la renovació de la xarxa de clavegueram, que s'havia malmès pel pas del temps, s'augmentarà el nombre d'embornals i s'ampliarà la capacitat de les canonades amb l'objectiu de poder evacuar correctament les aigües en cas de pluges torrencials". La millora de la xarxa de clavegueram, una reivindicació històrica dels veïns de Sucs, ha de permetre garantir, per una banda, la canalització de totes les aigües de l'EMD i, per altra, millorar la captació de les aigües pluvials i altres que puguin anar per superfície.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Barcelona reservarà places en determinades escoles de zones amb molta segregació per escolaritzar nouvinguts. Els alumnes arribats a l'estiu es redistribuiran en un nou procés que es resoldrà el 6 de setembre. 24 escoles i dos instituts principalment de zones amb una alta segregació escolar de Barcelona reservaran places a cada grup en funció del barri per poder escolaritzar els alumnes nouvinguts i garantir així, més equitat i una millor distribució de l'alumnat. És una de les novetats que incorpora el Consorci d'Educació per redistribuir de forma més equitativa l'alumnat que arriba a la ciutat un cop el procés de preinscripció ja està tancat. El curs 2018-2019 es van incorporar al sistema 6.037 alumnes arribats a l'estiu i als quals se'ls ha de sumar els 4.357 que arriben durant el curs. Per això, el Consorci preveu no assignar plaça als qui la sol·licitin a l'estiu fins el 6 de setembre, després d'analitzar cada cas. Així, d'una banda, les famílies que arribin a la ciutat a l'estiu, hauran de fer la sol·licitud al Consorci i aquest, les acumularà per estudiar cada cas en particular i veure quin centre pot anar millor a l'alumne. Ho resoldrà abans de començar el curs. De l'altra, 24 escoles i dos instituts iniciaran el procés de preinscripció amb una reducció de capacitat, és a dir, oferint dues places menys de les reals per tal que, amb els alumnes que arriben a l'estiu o, en algun cas, també al llarg del curs, es pugui acabar omplint el grup d'una manera més equitativa, per tal que els alumnes nouvinguts no s'acumulin als centres amb menys demanda i places vacants. Ho han explicat aquest divendres els responsables del Consorci d'Educació. El tinent d'alcaldia, Joan Subirats, ha destacat que amb aquesta ''modificació de capacitats'' s'evitarà que els alumnes que s'incorporen el sistema després del procés de preinscripció ''vagin a parar sempre als mateixos llocs''. El president del Consorci, Josep González-Cambray, ha explicat que un dels objectius principals d'aquesta nova mesura és garantir ''la igualtat d'oportunitats'' perquè actualment en funció del moment d'arribada tenien unes possibilitats o unes altres ''completament diferents''. D'aquesta manera, es podrà redistribuir tot l'alumnat que arriba fora del període ordinari, que el curs 2018-2019 va ser més de 10.000 infants entre l'estiu i el llarg del curs, cosa que suposa el 28,5% de totes les sol·licituds de matrícula. A banda d'això, el Consorci manté la reducció de ràtio a 34 escoles i 18 instituts d'alta complexitat, i la reserva per a dos alumnes amb necessitats educatives especials i per a famílies vulnerables a cada grup. Per González-Cambray, aquestes mesures afavoreixen la lluita contra la segregació escolar per aconseguir que les escoles reflecteixin al màxim ''les famílies del seu entorn''. Oferta per al curs 2020-2021 L'oferta de places per al curs 2020-2021 creix sobretot a 1r d'ESO, amb 14 grups nous i 360 places més, a causa de l'augment de l'alumnat en aquesta etapa educativa que continuarà creixent fins el curs 2023-2024. Es preveuen ja grups addicionals a l'Institut La Sagrera de Sant Andreu, a l'Institut Jaume Balmes de l'Eixample i a l'Institut Escola Coves d'en Cimany d'Horta Guinardó. Aquest darrer centre és un dels tres nous instituts escola que es posen en marxa a la ciutat, i és fruit del creixement de l'escola que porta el mateix nom, de la mateixa manera que l'Institut Escola Plaça Comas, a les Corts. A més, es posa en marxa l'ESO a l'Institut escola Rec Comtal, a Sant Andreu, a partir de la fusió de l'Escola Ramon Berenguer III, l'Escola Ramon i Cajal i l'Institut Josep Comas i Solà. A aquests tres instituts escola s'hi ha de sumar l'Institut Escola Eixample que es crea després de la incorporació del primer centre concertat religiós a la xarxa pública. A banda, també es crea de nou l'Institut Vapor de Fil a Sant Andreu, que oferirà tres grups de primer d'ESO als mòduls on actualment hi ha l'Institut La Sagrera Sant Andreu, ja que aquest passarà als mòduls de la Maquinista, que per la seva banda s'ubicarà definitivament al carrer de Ferran Junoy. A P3, l'oferta creix en un grup, de 567 a 568, per la suma de dos nous grups de pública i la pèrdua de dos grups de la concertada. En total s'ofereixen 14.125 places, 75 menys que l'any passat. El Consorci ja preveu grups addicionals a l'Escola Francesc Macià, de Sants-Montjuïc, a l'escola l'Estel de Sant Andreu i un a l'Escola Pau Casals de Gràcia. La preinscripció serà aquest any entre el 23 de març i l'1 d'abril.
|
Societat
|
Educació
|
El Saló Nàutic tanca amb 57.000 visitants la seva 58a edició amb la mirada posada en la sostenibilitat. El certamen ha registrat un creixement del 7% amb la participació de 290 expositors i 800 embarcacions. El Saló Nàutic ha tancat la seva 58a edició amb 57.000 visitants, segons ha assegurat el seu director, Jordi Freixas. Enguany la fira ha registrat un creixement del 7% i ha comptat amb la participació de 290 expositors i 800 embarcacions en més de 26.000 metres quadrats nets de superfície expositiva. L'edició d'aquest 2019 s'ha centrat en la sostenibilitat i en l'impacte que la nàutica té al sistema marí. Així, algunes de les novetats que s'hi ha pogut veure han estat vaixells solars, elèctrics o híbrids, banyadors fets amb plàstics recollits al mar o iniciatives per acabar amb la contaminació de l'entorn marí. Freixas, que ha celebrat el "nivell" del component tant professional com d'activitats del Saló, ha assegurat a l'ACN que estan "molt satisfets" i ha avançat que hi ha hagut "bones sensacions" de cara als negocis i vendes que hi promoguts durant el saló, així com dels que s'esperen del post-saló. Pel que fa a novetats, l'organització del certamen ha remarcat que se n'han presentat fins a 120 i han volgut destacar la presentació de tres embarcacions 100% elèctriques, diversos vaixells híbrids i un catamarà solar, la Bella Verda-IBI Foundation. Precisament aquesta embarcació ha estat la guanyadora de la segona edició del Nautic Tech rogessional Investment Forum pel seu projecte 'Cleaning our oceans'. També en relació a la sostenibilitat, Freixas ha remarcat la importància del decàleg de bones pràctiques per millorar la conscienciació respecte l'impacte al mar de l'activitat nàutica,que s'ha presentat a les jornades. D'altra banda, també consideren molt important la presència de 23 catamarans, 20 vaixells de vela lleugera i esportiva i 15 embarcacions nominades al premi European Yacht of the Year –vuit en la categoria de veler i set en la d'embarcacions a motor-. "Hem tingut molta qualitat d'embarcacions", ha insistit Freixas, que ha celebrat "l'alt nivell professional" que s'ha vist a les jornades. Per la seva banda, Luís Conde, president del Saló, ha afirmat que durant els cinc dies que ha durat el certamen s'ha demostrat que la "reactivació" del sector "és una realitat" i s'ha mostrat orgullós que la fira barcelonina marqui "la singladura que s'ha de seguir cap a la sostenibilitat i la innovació", ja que creu que s'ha d'enfocar a "cuidar i respectar encara més" el mar i l'oceà. Pel que fa a activitats, el Saló ha comptat amb un centenar de sessions com el VI Festival de Paddle Surf, la Barcelona Paddle Race, sortides amb bicicletes aquàtiques, batejos de mar en vaixells de vela lleugera, taller de Marina Tradicional o la Nit de la Natura. Tot plegat ha tancat un Saló que l'organització assegura que té el vent a favor.
|
Economia
|
Innovació
|
Govern i Ajuntament d'Esplugues acorden impulsar el perllongament de l'L3 del Metro fins el municipi. El nou tram, de 2,3 quilòmetres, tindrà dues parades i suposarà una inversió aproximada de 180 milions d'euros. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz, han signat aquest divendres un acord per impulsar el projecte constructiu del perllongament de la línia 3 del Metro des de Zona Universitària fins a Esplugues Centre. El nou tram, de 2,3 quilòmetres de longitud, comptarà amb dues parades, una a l'Hospital Sant Joan de Déu i una al barri del Centre d'Esplugues, i suposarà una inversió de 180 milions d'euros. La previsió és que, un cop enllestit el projecte constructiu abans que acabi el 2020, impulsar la programació de les obres corresponents a partir del 2021 en funció de les disponibilitats pressupostàries. L'acord signat aquest divendres també preveu la redacció dels documents que permetin avaluar tècnica i econòmicament el projecte de connexió de la línia 3 del Trambaix per l'avinguda Laureà Miró. El perllongament de L'3 del Metro de Zona Universitària fins a Esplugues de Llobregat és una projecte que s'emmarca en la prolongació d'aquesta línia fins a Sant Feliu de Llobregat segons recull el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020. Les previsions apunten que l'arribada del Metro a Esplugues generaria una demanda de 6,9 milions de passatgers a l'any que s'estalviaran una mitjana de quatre minuts de temps de viatge en transport públic. El conseller de Territori i Sostenibilitat ha destacat que amb aquest acord "recuperem un temps perdut i tornem a posar en primer nivell l'arribada del metro a Esplugues". A més, també ha posat en valor que l'acord és fruit del consens entre la Generalitat i l'Ajuntament d'Esplugues. "Quan som capaços de fer les coses conjuntament, les coses surten bé i governi qui governi en un futur, donen estabilitat". Al seu torn, Pilar Díaz ha recordat que Esplugues de Llobregat és l'únic municipi fronterer amb Barcelona que no té metro, tet de la parada de Can Vidalet en un carrer que llinda amb l'Hospitalet, i que l'acord signat avui suposa "corregir un deute" amb Esplugues. Millora del recorregut de la T3 D’altra banda, el document signat avui estableix que l’ATM redactarà els estudis i projectes necessaris per a la definició de la connexió de la línia T3 del Trambaix entre la plaça de Santa Magdalena d’Esplugues de Llobregat i la parada de la Rambla de Sant Just Desvern al llarg del carrer Laureà Miró, d’Esplugues, i la carretera Reial, al terme de Sant Just Desvern. La construcció d’aquest nou tram, que tindrà una longitud d’un quilòmetre i inclourà dues parades intermèdies, permetrà escurçar el recorregut en 1,2 quilòmetres i estalviar 4,8 minuts als usuaris amb origen o destinació a Sant Just Desvern, Sant Joan Despí o Sant Feliu de Llobregat. Es preveu que el projecte estigui redactat també de cara l’any 2020. La inversió estimada per executar aquesta actuació és de 24,6 milions d’euros. Per dur a terme aquest projecte, també s’elaboraran una anàlisi de la mobilitat interna d’Esplugues i una proposta d’actuacions complementàries per integrar la nova infraestructura en la vialitat del municipi, atès que el carrer Laureà Miró és un eix important de comunicació tant per als moviments interns d’Esplugues de Llobregat com per a la connexió amb els municipis de l’entorn.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Rovira, amb Nuet al TSJC: "Som aquí un cop més per denunciar la repressió del govern espanyol i defensar el dret a vot". La secretària general d'ERC i portaveu de JxSí afirma que l'Estat utilitza la Fiscalia i el poder judicial per impedir el sufragi dels catalans. La secretària general d'ERC i portaveu de JxSí, Marta Rovira, ha mostrat aquest dilluns el seu suport al secretari tercer de la Mesa del Parlament i diputat de CSQP, Joan Josep Nuet. "Som conscients que som aquí una vegada més perquè el govern espanyol utilitza la Fiscalia i el poder judicial per amenaçar el dret a vot dels ciutadans de Catalunya", ha assenyalat Rovira a les portes del TSJC. "A nosaltres si ens posen en aquesta conjuntura entre la repressió política que està exercint el govern espanyol i el dret a vot de tots els catalans, utilitzarem tots els instruments al nostre abast per protegir el dret a sufragi i l'exercici de democràcia de tots els ciutadans de Catalunya", ha reblat la secretària general d'ERC i portaveu de JxSí.
|
Política
|
Parlament
|
Trilla diu que com més petita la unitat "més fàcil prendre decisions" però que cal tenir en compte la mobilitat. El cap d'Epidemiologia del Clínic afirma que Barcelona i Madrid van "a la cua" per entrar a la fase 1 l'11 de maig. El cap d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha afirmat que com més petita és la unitat sanitària de referència per a la desescalada "més fàcil prendre decisions per aquella" però ha alertat que pot "complicar una mica la manera de controlar-ho a la del costat". En declaracions a Catalunya Ràdio, Trilla ha dit que "no costa res" separar per les àrees que es decideixi però que cal tenir en compte la mobilitat i la "permeabilitat" entre zones. "Té dificultats però crec que es pot fer", ha dit sobre la separació per regions sanitàries. Ha afegit que Barcelona i Madrid van "a la cua" per entrar a la fase 1 l'11 de maig, especialment zones com la capital catalana i la seva àrea metropolitana, però no ha descartat que pugui passar.
|
Societat
|
Salut
|
El lladre del camió va gastar molts diners la nit abans en activitats que el van portar a "una eufòria continuada". Al detingut, se li atribuiran almenys els delictes de furt de vehicle, atemptat a agents de l'autoritat, conducció temerària, lesions i danys. L'home que aquest dimarts va robar un camió de butà i va conduir per Barcelona de forma totalment temerària havia arribat el dia abans a Barcelona, va passar la nit de festa i va gastar molts diners "en activitats cares" que li van comportar "una eufòria continuada". Ho ha explicat aquest dimecres el conseller d'Interior, Jordi Jané. L'home havia reservat una habitació d'hotel acompanyat d'un amic i, tot i que tenia un vol a Madrid, va decidir canviar de plans i quedar-se la nit de dilluns a dimarts a Barcelona. Jané ha confirmat que "com més informació tenim, res ens fa pensar que estiguem davant una acció terrorista" i ha assenyalat que s'atribuiran al detingut almenys cinc delictes: furt de vehicle, atemptat a agents de l'autoritat, conducció temerària, lesions i danys. L'home es troba encara ingressat en una unitat psiquiàtrica i encara no ha pogut prestar declaració.
|
Societat
|
Policial
|
Alcaldes socialistes del Baix Llobregat emplacen Budó a "rellegir-se" la carta dels batlles sobre el coronavirus. A través d'unes publicacions a Twitter reclamen afrontar la pandèmia amb "lleialtat" i "ànim constructiu". Els alcaldes d'Esparraguera, Sant Joan Despí i Sant Andreu de la Barca han emplaçat aquest dilluns la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, a "rellegir" la carta oberta que diferents alcaldes del PSC del Baix Llobregat han adreçat al president Torra. En una publicació a Twitter, els batlles han reclamat crear una "coordinació institucional" amb el municipalisme que plantegi solucions "conjuntes" a la crisi del coronavirus amb "lleialtat" i ànim constructiu". "En aquesta lluita no hi ha colors. La salut dels ciutadans es competència de tots", ha apuntat l'alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca. La portaveu del Govern els havia emplaçat prèviament a no fer "política ni partidisme" amb la pandèmia. El comentari dels alcaldes a Twitter ha arribat després que la consellera de la Presidència hagi respost els 16 alcaldes del PSC del Baix Llobregat que avui han reclamat al president, Quim Torra, que aprofiti tots els recursos dels ajuntaments per afrontar la crisi sanitària. A la roda de premsa telemàtica d'aquest dilluns, la consellera de Presidència els ha demanat que "no facin política ni partidisme" de la situació d'emergència pel coronavirus. "És moment de remar plegats". Budó també ha instat els alcaldes socialistes a exigir al PSOE que sigui l'Estat qui suporti el pes econòmic de la crisi, en comptes dels treballadors i les empreses. La portaveu també els ha demanat que es posin "al servei" del Procicat, l'òrgan que ha de "guiar" i prendre les decisions.
|
Política
|
Partits
|
Atrapen a Platja d'Aro un estafador molt fonedís que s'havia embutxacat més de 600.000 euros venent cotxes d'alta gamma. Perquè no l'atrapessin canviava constantment de domicili i va intentar autolesionar-se amb un bolígraf a comissaria. La Policia Nacional, en col·laboració amb la francesa i amb la local de Platja d'Aro (Baix Empordà), ha detingut un estafador molt fonedís que s'havia embutxacat més de 600.000 euros venent cotxes d'alta gamma. Havia fugit de França ja feia mesos i, per evitar que el descobrissin, canviava de domicili constantment. La policia l'ha aconseguit arrestar després de saber que s'amagava a casa de la seva parella, que viu a Platja d'Aro. L'estafador, en veure's descobert, va intentar amagar la seva documentació personal per evitar que l'extradissin. A més, segons subratlla la policia, com que era conscient que s'enfrontava a una pena d'entre 3 i 10 anys de presó, un cop a comissaria va intentar autolesionar-se amb un bolígraf. Segons informa la Policia Nacional, l'estafador liderava una organització criminal que va aconseguir estafar més de 671.000 euros amb la compravenda de cotxes d'alta gamma. Es calcula que l'entramat, que operava a França, va arribar a vendre més de 200 cotxes, amb un valor estimat d'uns 6 milions d'euros (MEUR). Aquest fugitiu feia mesos que havia marxat de França i per evitar que el descobrissin, canviava de domicili constantment. Sobretot, es movia arreu de les comarques gironines. Els investigadors de la Policia Nacional, en col·laboració amb la francesa, van aconseguir localitzar-lo a Platja d'Aro. Aquí, l'estafador, s'amagava a casa de la seva parella. Els agents van muntar un dispositiu de vigilància juntament amb la Policia Local i finalment van aconseguir arrestar-lo pels voltants d'aquest habitatge. Quan el van identificar, l'estafador va intentar amagar-se la seva documentació personal, perquè era conscient que, quan posessin el seu nom a la base de dades policial, hi apareixeria com a fugitiu internacional. A més, un cop se'l va traslladar a comissaria, l'home va intentar autolesionar-se. Com que sabia que, un cop el traslladin a França, li esperen entre 3 i 10 anys de presó, l'estafador va intentar clavar-se un bolígraf en el moment de signar diversos documents que feien referència a la seva extradició. Però no va aconseguir el seu objectiu, perquè els policies que eren amb ell ho van impedir. La Policia Nacional va traslladar el fugitiu fins a l'Audiència Nacional (AN). Arran del risc elevat que tornés a fer-se fonedís, l'AN ha ordenat que ingressi a presó en espera que se l'acabi extradint a França, on se'l jutjarà per la macroestafa.
|
Societat
|
Policial
|
El COILL fa a una crida "urgent" per captar infermeres voluntàries a les comarques de Lleida. L'ens col·legial adverteix que la crisi sanitària pel coronavirus comença a posar al límit els recursos assistencials. El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida (COILL) ha fet una crida "urgent" a tots i totes les professionals que no treballen per l'aturada laboral, provinguin de serveis no assistencials o perquè exerceixen altres professions, per tal que s'incorporin a l'àmbit assistencial a la demarcació de Lleida. El COILL adverteix que la crisi sanitària generada pel coronavirus comença a posar al límit els recursos assistencials en Infermeria a Lleida. En aquest sentit, l'ens col·legial assenyala que "les previsions de llarga durada de l'actual conjuntura, l'esgotament físic i mental i l'alt índex de contagi de la covid-19", fan preveure "una davallada en el nombre d'infermeres i infermers de l'àmbit assistencial en els pròxims dies". El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida demana a tots i totes les professionals d'Infermeria, que per la raó que sigui estiguin en situació d'aturada, s'inscriguin a la borsa d'infermeres voluntàries del COILL, que s'ha creat arran de l'emergència sanitària provocada pel coronavirus. Per fer-ho, cal posar-se en contacte amb el Col·legi a través del correu electrònic coill@coill.org. La convocatòria és fa extensiva tant a les professionals –amb especialitat o no– que no pertanyin a l'àmbit assistencial (unitats docents, grups de recerca o consultes privades), com a les infermeres titulades que estiguin exercint altres professions i també a aquelles que es trobin en situació d'atur. El COILL estudiarà cadascuna de les candidates que s'inscriguin i, en funció de la demanda del Sistema de Salut a Lleida, activarà les gestions administratives i legals (estat de la col·legiació i assegurança professional) perquè es puguin incorporar a l'àmbit assistencial, amb totes les garanties.
|
Societat
|
Salut
|
Catalunya torna a batre rècords en trasplantaments i donacions d'òrgans el 2017. La tendència a la baixa de les negatives es consolida i només 1 de cada 10 famílies no dona el consentiment. Al llarg del 2017, els hospitals catalans van fer fins a 1.106 trasplantaments d'òrgans, una xifra de rècord que supera el nombre d'operacions que es van fer el 2016, que ja havia traspassat la barrera del miler. A més, també es registra rècord en nombre de donants, fins els 333, cosa que suposa arribar a la xifra de 44,1 donants per milió d'habitants, amb un increment del 5,7%. Aquest augment de donants es dona, en part, per l'increment de les donacions de mort a cor parat que van suposar 1 de cada 3 trasplantaments. Des de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) es valoren molt positivament les xifres obtingudes aquest darrer any, i també el fet que en 4 anys, les negatives s'hagin reduït fins el 13%, 11 punts menys que fa deu anys.
|
Societat
|
Salut
|
L'automoció lamenta la falta de coordinació entre els ministeris encarregats de reactivar l'activitat econòmica. El sector reclama un pla de xoc "integral" per evitar que la viabilitat de les firmes quedi "seriosament compromesa". El sector de l'automoció ha reclamat aquest dimarts que es prenguin mesures de forma "immediata" per evitar que la viabilitat de les empreses quedi "seriosament compromesa". A través d'una carta conjunta, les patronals de fabricants ANFAC i Sernauto i les associacions de distribució de vehicles Faconauto i GANVAM han reclamat al govern espanyol un pla de xoc "nacional i integral", tot recordant el pes de la indústria automobilística dins l'economia espanyola. "És imprescindible garantir la supervivència d'un sector que agrupa mig milió de treballadors directes i que factura gairebé 100.000 MEUR al país", han escrit les patronals. En aquest sentit, la lamenten la falta de coordinació entre els ministeris encarregats de reactivar l'activitat. En la carta, les patronals citen l'anunci per part del govern espanyol d'un futur programa d'incentius a la mobilitat eficient i sostenible (MOVES), que es va fer de forma unilateral i sense comunicar-lo prèviament al sector. Per elles, les propostes han de ser "consensuades" i el diàleg entre les adminsitracions i les empreses ha de ser "un bloc únic". Les diferents associacions consideren, a més, que les mesures que necessita el sector per funcionar a ple rendiment "han de ser transversals" i d'una prioritat "molt elevada". "Els treballadors necessiten certeses, ja que si no actuem amb urgència, les nostres empreses corren perill", ha destacat el president de Faconauto, Gerardo Pérez. Pel directiu, l'Estat s'hauria d'emmirallar en països com Alemanya, que ja ha posat en marxa un pla de xoc per dinamitzar el mercat. Alhora, les patronals remarquen que el sector automobilístic ha mostrat un compromís constant davant l'expansió del coronavirus i durant l'estat d'alarma. "Les fàbriques d'automoció van ser les primeres en tancat i han sigut l'únic sector industrial en mantenir les seves línies parades durant 40 dies, excepte per produir material sanitari", tal com especifica la carta.
|
Economia
|
Indústria
|
Pina confia que Millet i Montull no entraran a la presó perquè "no han fugit i han estat a disposició del tribunal". L'advocat lamenta que no hagi estat possible el pacte dolorós amb la Fiscalia perquè la pena de Gemma Montull fos inferior als dos anys. L'advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, confia que Fèlix Millet i Jordi Montull no entraran a la presó després que la Fiscalia hagi demanat mesures cautelars per als dos principals acusats en el 'cas Palau'. "Han estat sotmesos al procediment des del primer dia i no han fugit mentre se'ls demanava més de 80 anys de presó, han estat a disposició del tribunal i no tindria cap sentit que ara es pogués justificar una mesura d'aquest tipus", ha assenyalat Pina aquest dimarts en declaracions a Catalunya Ràdio. Així mateix, l'advocat ha reiterat que no hi ha risc de fuga perquè "ni Millet ni Montull estan en condicions de salut per marxar". Pina ha lamentat que no hagi estat possible el pacte amb la Fiscalia perquè la pena de Gemma Montull fos inferior als dos anys de presó. "Hem perdut. El nostre objectiu amb el pacte dolorós amb la Fiscalia era que la pena de la Gemma fos inferior a dos anys i no ha estat possible", ha dit Pina, que ha recordat que és l'única persona acusada a qui se li ha imposat una pena major a la que reclamava el fiscal. L'advocat ha declarat que no està d'acord amb la sentència perquè "és massa dura" i afegeix que la sentència els "critica injustament perquè diu que la confessió no era complerta, però eren els grans trets del que va passar al Palau". En aquest sentit, subratlla que Montull "va confessar" i "s'hauria d'haver rebaixat més la pena", ha etzibat Pina, que considera que "el tribunal ha entès que el que van declarar Millet i Montull era cert o tenia visos de versemblança i, per tant, li donen aquesta credibilitat".
|
Societat
|
Judicial
|
Scoot i Cooltra esperen que l'Ajuntament incrementi el nombre de llicències de motos compartides al juliol. Cada empresa podrà explotar un màxim de 580 vehicles de dues rodes repartits per Barcelona. Les operadores de 'motosharing' Cooltra i Scoot s'han mostrat més satisfetes que fa uns mesos per l'adjudicació de les llicències per oferir el servei de motos compartides. La xifra s'ha ampliat fins a un màxim de 580 per a cada una a 12 empreses escollides, tot i que esperen que a la primera quinzena de juliol l'Ajuntament de Barcelona en concedeixi més davant les restriccions que tindrà el transport públic. El responsable de Relacions Públiques i Institucionals de les empreses Bird i Scoot, Roger Puigví, s'ha mostrat "moderadament satisfet" i confia que l'ús d'aquest servei vagi "a més", mentre que El CEO de Cooltra, Oriol Marimon, s'ha pres la possible ampliació com un "missatge esperançador" però també amb "certa cautela". En declaracions a l'ACN, Puigví ha recordat com després del primer procés d'adjudicació hi va haver "certa decepció", especialment entre els operadors que havien col·laborat amb l'Ajuntament. "Estem moderadament satisfets perquè pensem que ha d'anar més" ha comentat el responsable de Relacions Públiques i Institucionals d'Scoot. Segons defensa, caldria operar com en altres ciutats del món, on no existeixen limitacions per a l'ús d'aquestes vehicles de dues rodes. En aquest sentit, ha afirmat que segons algunes estimacions amb 50.000 motos a Barcelona es cobriria la demanda de mobilitat en aquest segment. Actualment, l'empresa té 500 motos als carrers però va aturar els plans d'expansió. En qualsevol cas, Puigvís sosté que operar amb 580 motos no és viable per a cap empresa i menys que hi ha una regulació exigent, un punt de vista que comparteix el CEO de Cooltra, Oriol Marimon. En el cas de Cooltra, amb l'adjudicació final, l'empresa ha passat de tenir permís per explotar 348 motos a les 580, el que implica un increment del 66%. "Sempre lluny d'un número total de llicències que permetria operar d'una manera econòmicament viable" per a una empresa de motosharing però és "un primer pas", segons el directiu de Cooltra en declaracions a l'ACN. Amb tot, Marimon considera que la nova actualització de llicències la primera quinzena de juliol, si es produeix, hauria de superar en total les 10.000 llicències "amb escreix" en un context en què l'usuari pot tenir reticències en agafar el transport públic i bicis i motos compartides poden estar més sol·licitades, la xifra de carrils bici està augmentant i la Zona de Baixes Emissions ja estarà plenament operativa i deixarà algunes motos antigues fora de la circulació. "Som la solució, ja abans del covid, però encara ho som més", ha reivindicat Marimon. Davant les múltiples opcions que hi haurà per viatjar amb moto compartida, hi ha agregadors que aglutinen totes les empreses però també cal donar-se d'alta prèviament a tots els operadors i que, per exemple, les dades siguin compartides per a tots ells o no es puguin comprar packs de descompte. Aquest dimarts, l'Ajuntament de Barcelona ha adjudicat definitivament les llicències de motos i bicis d'ús compartit. En total, el consistori ha atorgat 3.975 permisos per a bicicletes i 6.958 llicències per a motocicletes. Tenint en compte que la mobilitat a la ciutat ha canviat per l'impacte de la pandèmia de la covid-19, el consistori estudia incrementar l'oferta d'aquests dos serveis de mobilitat compartida durant la primera quinzena de juliol.
|
Economia
|
Mobilitat
|
AMPLIACIÓ:El 47,8% dels catalans no volen que Catalunya esdevingui un estat independent mentre un 46,7% sí que ho vol. El director del CEO ho considera un "empat tècnic" i apunta que el 'no' s'ha reduït lleugerament des de l'estiu i el 'sí' ha repuntat. Un 47,8% dels catalans no volen que Catalunya esdevingui un estat independent, segons el baròmetre d'octubre, que ha fet públic aquest divendres el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). És un resultat lleugerament inferior al del baròmetre del passat mes de juny (50%), però continua sent l'opció majoritària entre els catalans. El 'sí' a l'estat independent se situa en el 46,7%, assolint, segons el director del CEO, Jordi Argelaguet, un "empat tècnic entre les dues opcions". Els partidaris de la independència han crescut un 3,8% respecte el juny. Un 90% dels votants de Junts Pel Sí i la CUP defensen l'estat independent i en la resta de formacions polítiques el 'no' és àmpliament majoritari. El passat mes de juny, el baròmetre del CEO mostrava un 50% de 'no' a la independència per un 42,9% de 'sí'. Un resultat que s'ha equiparat en l'enquesta d'octubre, ja que la diferència entre una i altra opció és només d'1,1 punts percentuals. Un "empat tècnic" en opinió d'Argelaguet, i més tenint en compte que el marge d'error de l'enquesta és del 2,69%. Un 90,1% dels votants de Junts Pel Sí volen que Catalunya esdevingui un estat independent, mentre que un 89,3% de la CUP opina el mateix. A la inversa, un 98,5% dels votants del PP rebutja la independència de Catalunya, una xifra similar a la de C's (96%) i PSC (93,1%). Pel que fa als votants de Catalunya Sí Que Es Pot, formació que públicament no vol que la situïn ni en el 'sí' ni en el 'no', un 67,5% no vol que Catalunya esdevingui un estat independent, pel 23,1% que sí que ho vol. El consens és més ampli quan es pregunta per la satisfacció dels enquestats amb el nivell d'autonomia que ha assolit Catalunya. Un 65% opina que el Principat té "un nivell insuficient d'autonomia", una xifra que s'ha mantingut en nivells similars si es fa un cop d'ull a la sèrie històrica del CEO, almenys des del 2007. Per al 25% dels enquestats, Catalunya ha assolit "un nivell suficient d'autonomia" i pel 4,3% "massa autonomia". Quan el baròmetre pregunta als enquestats per la forma de Govern que voldrien per a Catalunya (sense plantejar la dicotomia independència-no independència), el 41,1% voldria que es construís un "estat independent". La xifra repunta 4 punts des del juny, tot i que encara està lluny del 48,5% del novembre del 2013, quan es va assolir el valor màxim d'enquestats que defensava aquesta opció. Seguir sent una comunitat autònoma d'Espanya és l'opció preferida per al 27,4%, un 22,2% prefereix un estat federal i un 3,7% voldria suprimir l'autonomia i convertir Catalunya en "una regió d'Espanya". En cas d'independència, un 50% dels enquestats pensa que és "poc o gens probable" que Catalunya quedés "automàticament fora de la UE", mentre que el 39,5% creu que és "molt o bastant probable" que succeeixi. Més del 10% dels enquestats no sap o no contesta respecte a aquesta qüestió. I pel que fa a una possible oferta del govern espanyol per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, un 64,3% dels enquestats veu "poc o gens probable" que arribi. Només el 25,8% confia en una oferta acceptable per a la majoria del Parlament.
|
Política
|
Govern
|
Barcelona modifica lleugerament la circulació dins la ‘Súperilla’. L’Ajuntament acorda amb els veïns introduir canvis per facilitar el pas del transport públic i permetre girs en doble sentit. L’Ajuntament de Barcelona introduirà canvis a la ‘Súperilla’ del Poblenou, dos mesos després de la seva implementació. Després de celebrar una última reunió amb els veïns de la zona aquest dimecres al vespre, el govern ha anunciat que introduirà girs en doble sentit i permetrà el pas de l’autobús pel carrer Roc Boronat en sentit mar. Al mateix temps, eliminarà el trànsit al carrer Sancho d’Àvila, entre els carrers Llacuna i Roc Boronat. La tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz ha insistit que el govern està “convençut” que la ‘súperilla’ és un model “molt positiu”, si bé ha reconegut que “s’ha de poder ajustar als territoris”. Amb la introducció d’aquestes tres modificacions, Janet Sanz ha assegurat que es continuaran preservant els principis amb què es va desplegar el projecte, com són “flexibilitzar els moviments de vehicles” i que es pugui “mantenir una configuració viària pacificada”. Sanz ha aplaudit que els canvis permeten mantenir aquests criteris i ha destacat que es possibilita l’objectiu final, que és “omplir de vida i activitat els carrers”. Al mateix temps, la responsable de Mobilitat ha valorat positivament que les modificacions en la circulació incloguin aportacions dels veïns, i ha apuntat que el proper pas serà definir conjuntament quina finalitat es dóna als espais que queden alliberats de trànsit. Finalment, Sanz ha recordat que la voluntat del govern és implementar noves ‘súperilles’ a altres districtes de Barcelona.
|
Economia
|
Mobilitat
|
La Vella Dixieland i la Soul Machine estrenen un petit cicle de concerts de jazz a Ascó. La iniciativa vol completar l'oferta cultural i lúdica del municipi de la Ribera d'Ebre. L'Ajuntament d'Ascó (Ribera d'Ebre) ha presentat una nova iniciativa musical per aquest estiu amb l'objectiu de situar el municipi en el calendari de l'agenda cultural catalana. Es tracta de l'Ascó Jazz Festival, un cicle de dos concerts que es faran els dies 21 i 22 de juliol. Per estrenar la iniciativa s'han escollit dues de les bandes de més renom, i amb més seguidors del jazz, del panorama català. Són la Vella Dixieland, que actuarà amb la vocalista Marian Barahona i el trompetista Josep M. Farràs, i la Soul Machine de Falset, intèrprets de la cançó de l'estiu de l'any passat a la televisió catalana. En acabar els concerts hi haurà un espai gastronòmic per degustar tapes i "platillos" per a paladars gourmets.
|
Cultura
|
Música
|
La Universitat de Lleida automatitza el préstec de dispositius electrònics. La Biblioteca Jaume Porta de Cappont posa en marxa el servei amb portàtils, tauletes i auriculars. Els usuaris de les biblioteques de la Universitat de Lleida (UdL) poden autogestionar-se, des d'aquest dimarts, el préstec de portàtils, tauletes i auriculars, si acudeixen a la Biblioteca Jaume Porta, al Campus 1 d'octubre de Cappont. Aquest servei, pioner a les biblioteques universitàries catalanes pel que fa a dispositius electrònics, permet demanar en préstec i retornar sense passar pel taulell de la biblioteca algun dels quinze ordinadors, nou tauletes i cinc auriculars disponibles. La UdL ha invertit 18.000 euros en la posada en marxa d'aquest servei que, en un futur, podria instal·lar-se a les biblioteques de la resta de campus. Durant el 2018, la universitat lleidatana va gestionar 18.382 préstecs de dispositius electrònics, el que es coneix com a tecnopréstec. Amb el carnet, o mitjançant l'aplicació mòbil de la UdL, l'aparell identifica la persona, li serveix el dispositiu seleccionat, l'informa de la durada del préstec (4 hores màxim) i de l'hora de devolució, segons ha explicat la directora en funcions de la Biblioteca Jaume Porta, Teresa Solsona, durant la demostració del funcionament d'aquest servei. La resta de dispositius tecnològics com ara bateries externes, videocàmeres, lectors de llibres electrònics, memòries usb, calculadores, ratolins o carregadors, poden sol·licitar-se amb el préstec ordinari a totes les biblioteques de la UdL. El vicerector d'Infraestructures de la Universitat de Lleida, Narciso Pastor, ha destacat que la posada en marxa d'aquest "autopréstec tecnològic" suposa "un pas més en la modernització de les biblioteques de la UdL, que ha fet d'això una filosofia". El servei, que també poden utilitzar persones amb cadira de rodes, alliberarà temps per al personal de la biblioteca que podrà realitzar tasques més especialitzades, ha explicat. Montse Larios, de la unitat de Biblioteca i documentació, ha destacat que els préstecs de dispositius electrònics han augmentat els darrers anys a la UdL. Del total de 117.708 préstecs que es van gestionar l'any passat a la universitat lleidatana, 18.382 van ser de dispositius electrònics. La Biblioteca Jaume Porta de la UdL també ha estrenat retolació nova, a més d'un espai informal anomenat 'Relaxa't', ubicat al tercer pis.
|
Economia
|
Noves tecnologies
|
Ingressa a presó un home acusat de dos atracaments en una benzinera i una oficina bancària de Figueres. El detingut intimidava les treballadores amb un ganivet de grans dimensions. Ha ingressat a presó per ordre judicial un home de 37 anys, de nacionalitat espanyola i veí de Castelló d’Empúries, a qui van detenir els Mossos d’Esquadra dilluns passat 18 de juliol, com a presumpte autor de dos atracaments comesos a Figueres, a una sucursal bancària i una benzinera. El primer atracament es va cometre dimarts 12 de juliol a les 12.45 hores. L’atracador va entrar a una sucursal bancària intimidant les dues treballadores amb un ganivet de grans dimensions. Va poder agafar 106 euros que hi havà a un calaix però va fugir del lloc en comprovar que la caixa forta trigaria a obrir-se. Tres dies després, el 15 de juliol, pels vols de les 17.000 hores, un home amb ulleres de sol i la cara tapada va entrar també amb un ganivet gros a una benzinera. Després d’intimidar la dependenta va sostreure uns 200 euros. En cap dels atracaments ningú no va patir lesions. L’Àrea d’Investigació Criminal dels Mossos a Girona, que va fer-se càrrec de la investigació, va considerar des del primer moment la hipòtesi que l’autor dels dos atracaments fos la mateixa persona. Un cop el van tenir plenament identificat, van detenir presumpte atracador el 18 de juliol quan sortia de casa seva, a Castelló d’Empúries. En l’escorcoll la policia va trobar un ganivet i un passamuntanyes, fet que fa sospitar als investigadors que es disposava a cometre un nou atracament. Després de declarar en seu judicial, el jutge va decretar l’ingrés a presó de l’atracador.
|
Societat
|
Policial
|
Els comuns veuen la tramitació dels indults com un "primer pas imprescindible" per resoldre el conflicte polític. Albiach creu que la reforma del delicte de sedició és el camí més "ràpid" i "efectiu". La presidenta de CatECP al Parlament, Jéssica Albiach, ha assegurat que l'anunci del govern espanyol d'iniciar la tramitació dels indults dels presos de l'1-O i reformar el delicte de sedició del codi penal és un "primer pas imprescindible" per avançar cap a la resolució del conflicte polític català. En roda de premsa al Parlament, Albiach ha defensat que cap via per aconseguir la llibertat dels polítics presos pot ser "excloent" i ha demanat deixar de banda els "interessos de partit". Els comuns han prioritzat la reforma del delicte de sedició en veure-ho com una opció més "ràpida" i "efectiva" per requerir el vot favorable de 176 diputats al Congrés. "Al gener o febrer podrien estar en llibertat", ha exposat. La líder dels comuns al Parlament ha aplaudit que la formació plantegés temps enrere la necessitat de reformar el delicte de sedició. Tot i rebre "moltes crítiques" Albiach ha dit que han aconseguit fer "moure" el PSOE que fins ara era "reticent". "La resolució al conflicte polític està lluny però tenim clar que és un primer pas imprescindible per avançar cap un acord votat pels catalans que permeti resoldre el conflicte", ha assenyalat. Jéssica Albiach ha argumentat que tant la reforma del codi penal com la llei d'amnistia són vies "complementàries" i que ningú hauria de caure amb la temptació de "confrontar les vies". Ha justificat apostar per la reforma del delicte perquè es pot tirar endavant amb el suport de 176 diputats, la majoria de la investidura.
|
Política
|
Parlament
|
Tarragona celebra el primer pregó de Santa Tecla al balcó de l'Ajuntament i aposta per unes festes més obertes. Eduard Boada assegura que és "un gran honor" ser el pregoner enguany i crida a fer "un gran còctel per la pau". La ciutat de Tarragona ha celebrat per primera vegada el pregó de la festa major des del balcó principal de l'Ajuntament. D'aquesta manera, el consistori ha apostat per unes festes més obertes. Acompanyat per l'alcalde Pau Ricomà, els macers i els trompeters municipals, el restaurador tarragoní Eduard Boada ha estrenat un nou format del pregó. Boada, escollit per aclamació popular, ha expressat que ha estat el "més gran honor" ser pregoner i ha demanat als ciutadans que facin un "gran còctel per la pau i que tothom s'estimi". Després del crit de "visca Santa Tecla", s'ha procedit a encendre la tronada.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
Llar Unió compra una parcel·la a l'Incasòl per construir un bloc de 26 habitatges protegits a Santa Coloma de Gramenet. Els pisos tindran entre 80 i 90 metres, tres o quatre habitacions, plaça d'aparcament i traster. L'Institut Català del Sòl (Incasòl) ha venut a la cooperativa Llar Unió una parcel·la de 790 metres quadrats de superfície i 3.903 metres quadrats de sostre per construir-hi 26 habitatges de protecció oficial al carrer Valentí Escalas de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Els nous pisos tindran entre 80 i 90 metres, tres o quatre habitacions, plaça d'aparcament i traster inclosos. El bloc forma part de la remodelació que contempla la connexió dels carrers de la plaça Alfons Comín i connexió dels carrers de Valentí Escalas i Liszt, que ha estat promoguda per l'Incasòl i l'ajuntament. De fet, l'acord entre aquestes dues administracions ha facilitat la creació de nous espais verds i de parcel·les per a la promoció d'habitatge protegit a la part alta del barri del Fondo.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El Ministeri de Sanitat reparteix mig milió de mascaretes a les autonomies i en rep 500.000 més de la Xina. La Comunitat de Madrid és la que en rebrà més perquè és la que té més afectats pel coronavirus. El Ministeri de Sanitat ha repartit 546.000 mascaretes quirúrgiques a les autonomies entre aquest dilluns i dimarts. A més, aquesta tarda el govern espanyol n’ha rebut 500.000 més procedents de Xangai (la Xina), segons ha informat Sanitat en un comunicat. El mig milió de mascaretes han arribat a l’aeroport de Saragossa en un avió de càrrega i també es repartiran en les pròximes hores. L’autonomia que més en rebrà és la Comunitat de Madrid perquè és la que registra més afectats. Sanitat manté activa la compra centralitzada de material sanitari per afrontar el coronavirus.
|
Societat
|
Salut
|
El CAP Onze de Setembre de Lleida comença a oferir el servei de rehabilitació amb hidroteràpia. Està indicat per a nombroses patologies, però les prescripcions més habituals són els problemes neurològics i de l'aparell locomotor. El CAP Onze de Setembre de Lleida ofereix des d'aquest mes de març el servei de rehabilitació amb hidroteràpia. És un tractament complementari del servei de rehabilitació i està indicat per a nombroses patologies, però les prescripcions més habituals són els problemes neurològics i de l'aparell locomotor. Aquest tractament, que gestiona a Lleida Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), consolida el programa general de rehabilitació i pretén contribuir a millorar la qualitat de vida dels pacients. Es tracta d'un servei únic a les comarques lleidatanes, que fins ara només s'oferia a la sanitat pública catalana a l'Hospital Universitari de Bellvitge. El CAP Onze de Setembre preveu portar a terme unes 8.000 sessions anuals, amb una mitjana d'unes 30 persones al dia. La instal·lació, situada a la planta -1 del CAP Onze de Setembre, compta amb una piscina de 37,84 metres quadrats i un passadís de marxa, a més de vestuaris masculí i femení. En total, l'àrea d'hidroteràpia disposa de 243 metres quadrats de superfície. La hidroteràpia es presenta com un complement terapèutic important en el tractament de persones amb problemes funcionals. A més de ser percebut pel pacient com una experiència agradable, la flotació, la temperatura i l'efecte relaxant de l'aigua es combinen per facilitar la potenciació muscular, millorar la capacitat de moviment, potenciar i elastificar la musculatura i disminuir l'espasticitat. Segons el Departament de Salut, aquest servei està indicat per a nombroses patologies (reumatològiques, cardiovasculars, geriàtriques, pediàtriques), però les prescripcions més habituals són els problemes neurològics (ictus, lesions medul·lars i paràlisis cerebrals) i de l'aparell locomotor (fractures, raquiàlgies i síndromes d'immobilitat). Així, per exemple, està especialment indicat per accelerar el procés de recuperació en algun tipus de pacients, com els que tenen fractures de les extremitats inferiors, ja que es reeduca la marxa amb més facilitat. Per poder beneficiar-se del servei, cal una valoració mèdica inicial, a partir de la qual es programen els tractaments en funció de les característiques del pacient i la seva patologia. Es poden portar a terme sessions individuals o grupals, i sempre són supervisades pels terapeutes. El servei disposa de professionals formats en el camp de la teràpia aquàtica. Tenint en compte les diferents propietats de la hidroteràpia i les diferents indicacions, l'ús de la piscina es preveu ampliar a altres grups o entitats que se'n puguin beneficiar, segons han explicat des de Salut.
|
Societat
|
Salut
|
El Museu d'Història de Catalunya incorpora 13 cartells de Josep Obiols, exponent del Noucentisme. Les obres, donació de la família, testimonien l’associacionisme catalanista i la política cultural del país prèvia a la guerra civil. El Museu d’Història de Catalunya incorpora al seu fons una mostra de la producció cartellista de Josep Obiols, exponent del Noucentisme català. Es tracta d’un conjunt de tretze documents gràfics, datats entre el 1917 i el 1936. Són cinc originals per a cartells, quatre cartells impresos, un original i dues proves de color per a suports de calendari i un diploma. Les tretze obres, donades per la família de l’artista, constitueixen uns documents històrics “de primer ordre” per conèixer l’associacionisme catalanista i la política cultural del país prèvia a la guerra civil, segons es destaca des del Departament de Cultura de la Generalitat. Des d’avui, es poden veure dos dels cartells més coneguts de l’artista, ‘Ja sou de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana?’ (1921) i ‘Primer Congrés Nacional de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana’ (1936), que es mostren al públic a ‘El Museu Presenta’, un espai expositiu dedicat a apropar les col·leccions del museu al públic. Posteriorment, els cartells s’incorporaran a l’exposició permanent del museu. Aquests dos cartells van ser producte de la col·laboració de l’artista amb l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC), fundada l’any 1899 per Francesc Flors i Calcat amb l’objectiu de potenciar l’ensenyament en català i millorar-ne els instruments pedagògics. Obiols va estar vinculat amb l’associació durant una vintena d’anys i va participar en un dels fruits més destacats de la institució: els llibres de text. Les il·lustracions que va realitzar per als cinc volums del Cartipàs Català, de Pau Romeva; per al Sil·labari, o per les Lectures d'infants, d'Assumpció Pasqual, van tenir una gran difusió i popularitat. Dins la producció artística d’Obiols, el cartell és un dels camps menys difosos, ja que molts dels seus projectes no es van arribar a publicar. El més conegut és el cartell del noiet de la cartera en bandolera i el cartipàs sota el braç, que convida l’espectador a fer-se membre de l'APEC. Aquesta obra recull l’ideari plàstic i polític de l’artista i ha esdevingut icònica de l’època i del catalanisme en general, s’assenyala des de Cultura. Josep Obiols i Palau (Sarrià, Barcelona 1894 - Barcelona 1967) és un dels artistes més destacats i un dels màxims exponents del Noucentisme a Catalunya. La seva obra, majoritàriament de caràcter cívic i ciutadà, va assolir molta popularitat entre la població, que durant molts anys va viure envoltada d’imatges icòniques de l’artista. És l'intèrpret plàstic de l'ideal noucentista i la imatge viva de l'artista compromès amb la societat catalana del seu temps i en la lluita per la recuperació, tant de la identitat del país com de la seva normalitat cultural. L'esforç creador i el compromís polític són indestriables en la seva obra. La seva vida i obra han estat objecte d’un interès i estima constants des de l’inici de la seva carrera i compten amb una àmplia bibliografia, entre la qual destaquen els treballs de Concepció Virgili i els estudis de Pilar Vélez.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:Els empresaris de l'Ebre incrementen la producció i ocupació però es mostren "escèptics" sobre el futur immediat. La URV enquesta 122 empreses de les quatre comarques en el primer índex de clima empresarial de les Terres de l'Ebre que avalua el primer semestre del 2015 i les perspectives del següent. El primer Índex de clima empresarial de les Terres de l'Ebre, elaborat per la URV, confirma un increment en la producció de gairebé la meitat d'empreses enquestades del territori durant el primer semestre del 2015, així com un augment en l'ocupació, sobretot en el sector serveis i indústria. Les dades, extretes a partir d'enquestar un total de 122 empresaris de les quatre comarques de l'Ebre, de diferents sectors, dimensions i localització, avaluen les xifres del primer semestre del 2015 i pregunten sobre les perspectives futures immediates. Malgrat els bons resultats de la primera part de l'any, els empresaris es mantenen encara "escèptics" i, en alguns casos, "pessimistes" sobre aquesta evolució. Malgrat que les dades objectives del primer semestre són "bones", els empresaris opten per l'escepticisme i el pessimisme, i les perspectives que auguren pel darrer semestre del 2015 són de manteniment o de desacceleració de l'economia. Des de la Càtedra d'Economia Local i Regional del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV, però, s'ha apostat per la creació d'aquest instrument per copsar, directament, què pensen els empresaris del territori. "Sabem que, sobretot, pel que fa a les perspectives juga molt l'estat d'ànim dels empresaris i l'impacte que hi té l'escenari d'incertesa actual", ha manifestat el director de la Càtedra, Juan Antonio Duro. Sobre les dades del primer semestre del 2015, el 48% dels empresaris enquestats asseguren que han incrementat la seva producció, en un 42% s'ha mantingut, i en un 9% ha disminuït. A més, l'índex també destaca que s'ha incrementat la producció en tots els sectors, sobretot en serveis i el sector primari. Malgrat això, i tal com ha explicat el responsable tècnic de l'índex, Pau Galiana, els empresaris creuen que la producció no continuarà creixent. Segons les seves perspectives, només un 18,8% dels enquestats creuen que continuarà augmentant la producció, un 64% pensa que es mantindrà, i un 17% creu que baixarà. Especialment pessimistes són les previsions respecte el sector industrial, però no així l'agroindústria. Tampoc esperen increment de producció en la construcció ni el sector primari. Aprofundint en la productivitat, els empresaris creuen que tenen una capacitat productiva adequada, només un 14% dels enquestats creuen que és insuficient; i consideren com un factor limitador la demanda interior, en un 56% dels casos. A més, per exemple, en el sector agrari, consideren com un factor limitador normatives imposades pel Departament d'Agricultura, l'increment de preus dels recursos bàsics, o els factors climàtics que han generat mortalitat del musclo i ostra a les badies. El sector agroindustrial consideren el veto d'exportació a Rússia i la producció estacional com a factors limitadors; mentre que el de la construcció anomena la baixada en licitacions d'obra pública. Pel que fa a les perspectives pel pròxim semestre, els empresaris consideren com a futurs limitadors de la producció: una insuficient capacitat productiva; dificultats de finançament; i una manca de mà d'obra qualificada. L'índex també pregunta els empresaris sobre l'ocupació, en aquest cas, les dades també són positives ja que en un 37,5% dels casos s'ha incrementat, en un 48% s'ha mantingut, i només ha disminuït en un 14%. El sector que més nota aquest increment és el dels serveis i la indústria. Pel que a les previsions que fan els empresaris, apunten cap a una estabilització i el 62,5% manifesten que es mantindrà, mentre que un 23% creuen que disminuirà. Una altra de les variables que preveu l'Índex són els preus de venda que, segons els empresaris, han pujat en el darrer semestre. Malgrat tot, la dispersió és considerable ja que mentre el sector primari creu que els preus s'han incrementat, el sector serveis apunta a un manteniment. Aquesta dada, però, està sotmesa a la variabilitat degut a la climatologia que provoca diferències grans entre collites i, com a conseqüència en els preus de mercat. Per últim, els empresaris són preguntats per la competitivitat en el mercat català, espanyol i internacional -en aquest cas només les que exporten. Sobre el mercat català, la majoria d'empresariat, gairebé un 72% creuen que es manté i, fins i tot, que millora; mentre que en el cas del mercat espanyol, els empresaris són menys optimistes i consideren que es manté i només l'agroindústria ha millorat la seva competitivitat. Respecte la competitivitat en mercats internacionals, resposta per un terç de les empreses enquestades que són les que exporten, els empresaris creuen que s'ha perdut, més en l'àmbit de fora d'Europa que en el mercat europeu més proper. La Càtedra d'Economia Local i Regional del Campus de les Terres de l'Ebre de la URV confia en poder continuar aquest nou instrument que permet complementar altres butlletins econòmics sobre el territori, copsant directament les xifres per part de l'empresari. Per dur-lo a terme, es va fer una mostra, que aquest cop ha estat de 122 empresaris, que representen gairebé el 30% de la facturació total de les empreses del territori.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La Fapac publica un formulari en línia per esbrinar el nombre de famílies que no tenen plaça de P3 pública. L'entitat pretén "elaborar una estratègia" per cobrir el màxim de demanda possible. La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (Fapac) ha publicat un formulari en línia a través del qual intenta esbrinar el nombre de famílies que no tenen plaça pública de P3. L'entitat ho fa davant "l'opacitat" del Departament d'Ensenyament i amb la voluntat d'obtenir "dades més transparents" sobre l'abast del problema. Així, el formulari intenta recopilar la informació de totes les famílies que no han obtingut plaça pública de P3 "entre totes les opcions que havien sol·licitat en la seva preinscripció". L'objectiu, afirma, és "elaborar una estratègia" de cara a aconseguir que el màxim nombre de famílies obtinguin plaça a una escola pública de proximitat. Així, a partir de les dades que s'obtinguin, la Fapac preveu elaborar una mapa que serveixi per "visualitzar l'abast del problema" i buscar solucions que puguin satisfer el màxim nombre de famílies. Cal recordar que la Fapac, al costat de l'Assemblea Groga de Gràcia, la Coordinadora d'Ampa de Gràcia i el Grup de famílies afectades de Gràcia, ja havia denunciat la planificació "negligent" d'Ensenyament i del Consorci d'Educació de Barcelona pel que fa a l'oferta de places escolars públiques. Segons les entitats, la negligència de la qual acusen l'Administració provoca un menysteniment de la demanda "creixent" d'escola pública de les famílies, a banda de "privilegiar" l'escola privada-concertada per la manca de places públiques de proximitat. Afirmen, també, que es penalitza la poca demanda d'alguns centres públics amb tancaments de línies, mentre que no es fa "en la mateixa proporció" als centres privats-concertats. En el mateix sentit, consideren que es permet "l'estigmatització" de centres públics amb menor demanda "fruit d'una estratègia intrínseca de segregació". Finalment denuncien les "desigualtats" que crea el lloc de residència (asseguren que a Barcelona no hi ha places públiques per a tots els infants independentment de l'escola que finalment triïn), i la "manca de transparència" del procés de preinscripció.
|
Societat
|
Educació
|
La rovinada del Sió a Montgai ha estat "superior" a la del 2015. El seu alcalde, Jaume Gilabert, diu que els danys del temporal Gloria podrien superar els 40.000 euros de fa cinc anys. Montgai (Noguera) es comença a recuperar de la crescuda i desbordament del riu Sió a conseqüència del temporal Gloria que en aquest municipi ha inundat bona part del passeig del riu, la zona esportiva i la cooperativa agrària, totes ubicades al costat del riu. L'alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, ha assegurat que la rovinada d'aquesta setmana al municipi ha estat més greu que la de l'any 2015. També ha dit que encara és aviat per fer valoracions econòmiques dels desperfectes que ha provocat la rovinada, tot i que indicat que la xifra pot ser "similar o superior als 40.000 euros de fa cinc anys". A partir de la setmana vinent, menors estrangers no acompanyats (MENA) de l'alberg de Vilanova de Meià (Noguera), ajudaran amb les tasques de neteja. L'alcalde de Montgai, Jaume Gilabert, ha explicat que les pluges del temporal Gloria no han provocat afectacions importants al municipi, però en canvi, la rovinada del Sió sí ha fet que "baixés més aigua que fa cinc anys". Una de les zones més afectades ha estat el passeig del riu, on l'aigua ha inundat completament aquest camí d'uns dos quilòmetres. També ha quedat molt "malmesa" la zona esportiva. En concret, el camp de futbol està tot inundat, a l'igual que els vestidors i la planta depuradora de les piscines. Aquest divendres al matí, els tècnics municipals han començat a netejar algunes zones de la llera del riu on el nivell de l'aigua ja ha baixat. Pel que fa a la cooperativa, els responsables han bombejat l'aigua que ha inundat tres pous d'emmagatzematge de gra. A diferència de fa cinc anys, però, aquests es trobaven buits. En aquest sentit, els danys provocats a la cooperativa han estat menors tot i que els tècnics encara han de comprovar que la bàscula funcioni correctament i que l'aigua no hagi fet malbé cap motor de maquinària. Així mateix, Gilabert s'ha mostrat preocupat pel poc temps que ha passat entre la rovinada del 2015 i la d'aquesta setmana i pel fet que aquest última hagi estat "superior". En aquest sentit, ha pronosticat que si es continua "amb aquest ritme", "d'aquí dos o tres anys n'hi pot haver una altra encara més superior". "Anem de mal en pitjor", ha finalitzat Gilabert. Segons ha explicat l'alcalde de Montgai, fa cinc anys ja es van prendre mesures per evitar futurs danys econòmics en cas d'una nova rovinada. Per exemple, una mesura va consistir en consolidar amb formigó les pilones del passeig del riu. Gilabert, però, ha insistit en que no es sabrà si aquestes "han servit o han estat suficients" fins que no baixi el nivell de l'aigua i es pugui comprovar. Tot i això, Gilabert ha assegurat que s'hauran de prendre noves mesures per evitar nous danys a la depuradora de les piscines i als vestidors del camp de futbol, unes zones que no van quedar afectades fa cinc anys. Gilabert també ha explicat que a partir de la setmana vinent, diversos menors estrangers no acompanyats (MENA) de la cinquantena que hi ha a l'alberg de Vilanova de Meià col·laboraran en les tasques de neteja. L'alcalde de Montgai ha indicat que aquesta col·laboració serà "molt benvinguda" i que el municipi rebrà els joves "amb els braços oberts". Finalment, Gilabert ha explicat que el municipi espera torna a la normalitat en "breus setmanes", malgrat " no serà fàcil".
|
Societat
|
Meteorologia
|
AMPLIACIÓ:Fachin posa en mans de les bases de Podem el conflicte amb ICV a Catalunya sí que es pot. El secretari general diu que les seves "propostes de mínims i de sentit comú" han topat amb "la total i absoluta oposició" dels ecosocialistes. El conflicte entre Podem i ICV al grup parlamentari de Catalunya sí que es pot (CSQEP) passa a les mans dels militants catalans del partit que lidera Pablo Iglesias. El secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachin, ha assegurat en un article a ElCrític.cat que seran les bases de la formació i "les persones que cada dia fan aquesta organització a peu de carrer les que tinguin l’última paraula" sobre l'enfrontament. I és que Fachin acusa ICV de mostrar una "absoluta i total oposició" a les seves propostes, que ell considera "de mínims i de sentit comú", i que passen per copiar el model de protagonisme i intervencions que Podem i En Comú Podem tenen al Congrés, i per deixar el debat de pressupostos en boca de la diputada i militant de Podem Àngels Martínez Castells i no del portaveu del grup i membre d'ICV, Joan Coscubiela. Sota el títol 'Reflexions crítiques sobre el futur de CSQP: què hem vingut a fer al Parlament?', Albano Dante Fachin ha escrit un article on intenta explicar el que, segon ell, ha provocat la crisi interna a CSQEP, el paper de Podem i quines solucions hi veu. La conclusió a la que arriba el secretari general de Podem, però, és que l'enfrontament és tal i el conflicte està tan obert encara que prefereix deixar el futur de la coalició i les possibles resolucions al problema en mans de les seves bases. "Des del Consell de Coordinació de Podem Catalunya, hem acordat traslladar al Consell Ciutadà Català la negativa frontal amb la que ens trobem a Catalunya Sí Que Es Pot. A partir d’aquí, i com sempre fem a Podem, hauran de ser les persones que cada dia fan aquesta organització a peu de carrer les que tinguin l’última paraula sobre els debats de fons", explica Fachin. El líder de Podem Catalunya considera que l'arrel dels actuals problemes interns rau en la precarietat amb la que creu que va aparèixer CSQEP. "CSQP neix amb unes mancances que crec que eren inevitables donades les circumstàncies: un calendari endiablat que obligaven a preses, un context plebiscitari i un Podem Catalunya acabat de néixer, són coses que van donar lloc a una experiència de construcció no tan satisfactòria com les altres dues", assegura, tot afegint que d'això "cal aprendre, cal afinar i cal seguir pensant", partint així d ela base que l'actual funcionament no és l'adequat. Pel que fa a les darreres setmanes, Fachin explica que Podem "ha fet propostes molt clares de cara a la pròxima etapa de CSQP", i que la primera té a veure amb el protagonisme, la visibilitat i les intervencions públiques dels representants de cada formació. Tot i assegurar que no busca en absolut "quotes per a Podem Catalunya", el secretari general planteja aquest com el primer dels conflictes. "Es tracta de com les diverses organitzacions podem fer arribar la seva veu, el seu to i la seva diversitat. Fins ara això no ha estat possible. Jo mateix ja ho vaig posar sobre la taula fa mesos. Cal que CSQP sigui una finestra oberta a la diversitat que hi ha al grup. No estem parlant de “sortir a la tele” (de fet a mi i a uns quants de Podem, ens fa una mica de mandra!). Estem parlant de riquesa, de matisos. De fer sentir a la nostra societat veus que durant dècades han estat silenciades", assegura. És per això que creu que "per tal d’enriquir i potenciar la veu de CSQP es podria engegar una participació coral als debats importants de país". Per a Fachin, en moments com la qüestió de confiança, el debat de política general o la votació dels pressupostos, el model hauria de ser el que segueix el seu grup a Madrid. "Una fórmula que fa servir En Comú Podem al Congrés i que CSQP pot replicar en vistes de l’èxit. Podemos Unidos i les confluències són el reflex d’una manera d’entendre l’Estat, amb totes les seves dimensions i tots els seus accents. Quan ens dirigim a aquell Congrés, estem dient, amb claredat, que el “Estado Plurinacional” no és una paraula, que és una realitat que existeix i de la qual aquelles persones, són la veu. En aquest sentit vam proposar una fórmula similar per a CSQP", ha concretat. D'altra banda, Fachin confirma a l'article que un dels seus objectius ha estat evitar que el debat dels pressupostos torni a caure en el portaveu del grup, Joan Cosculiela, com és tradició. "Vam proposar que Àngels Martínez Castells fos portaveu de la comissió d’Economia i Finances i pogués treballar en la fase de pressupostos que s’obrirà de manera imminent. Tenim la sort de comptar a CSQP amb una diputada que és Doctora en Ciències Econòmiques, que durant 32 anys ha impartit classes de Política Econòmica a la Universitat de Barcelona, que és membre del Consell Científic d’ATTAC i que ha dedicat dècades al pensament polític i econòmic", afirma Fachin, que afegeix que Podem creu que la diputada –militant de la seva organització- és "de la gent que, sigui del partit que sigui, té molt a aportar a la Catalunya d’avui". En definitiva, Fachin considera que aquestes són "propostes de sentit comú, que no busquen beneficiar a un partit per sobre d’un altre sinó que tenen com a objectiu seguir construint des de la pluralitat i el treball coordinat i divers". Tot i això, sap que no han tingut bona acollida dins de CSQEP. "Lamentablement, aquestes propostes de mínims que creiem que són de sentit comú, han trobat una oposició total i absoluta per part d’ICV. Una oposició que fins i tot desconeix els espais deliberatius i democràtics el grup. Al llarg d’aquests dies algunes veus deien que “millor no posar aquests debats sobre la taula perquè la premsa ens matxacarà”… Discrepo: el dia que no fem aquests debats, ens haurem matxacat sols", afirma, arremetent durament contra ICV. En aquest sentit, deixa anar veladament que ICV té un comportament autoritari i per això ell vol frenar el funcionament del grup. "Ens veureu lluitant amb totes les nostres energies per no cometre els errors que ens ha portat aquí, ens veureu construint espais d’acció política col·lectiva i plantant-nos, frontalment a una construcció d’espais morts, monocords, personalistes i subjectes a 'l’ordeno y mando' sota el pretext de la sacrosanta unitat de les esquerres. Entre altres coses, perquè ja està demostrat que no funciona", conclou.
|
Política
|
Partits
|
Esade suspèn les classes presencials als campus de Sant Cugat i de Pedralbes fins el 30 de març pel coronavirus. Un alumne del centre del Vallès ha donat positiu de covid-19. Esade ha decidit suspendre les classes presencials als campus de Sant Cugat i de Pedralbes fins al 30 de març pel coronavirus, i farà la seva activitat acadèmica en la modalitat en línia. L'escola de negocis ha pres aquesta decisió després que un alumne del centre del Vallès Occidental hagi donat positiu en les proves de coronavirus. El centre informa que aquest alumne no havia estat dins del campus en les últimes setmanes, però que sí ha mantingut contacte amb alguns alumnes fora d'aquestes instal·lacions. A més, Esade també manté la mateixa situació el campus de Madrid seguint les indicacions de la comunitat. En aquest cas, també s'ofereixen classes en la modalitat en línia. Segons ha informat l'escola de negocis, l'alumne del campus de Sant Cugat que ha donat positiu de coronavirus està ingressat en un hospital de Barcelona i feia 12 dies que no anava al campus perquè estava de viatge a l'estranger. Tot i això, sí ha mantingut contactes amb altres alumnes fora del centre durant aquest temps. Així, en els tres campus Esade ha suspès les classes presencials, tot i que les instal·lacions estan obertes per al professorat i el personal acadèmic. A més, l'escola de negocis també ha decidit cancel·lar la participació d'alumnes, professors i personal d'administració i serveis en actes i reunions de més de 150 persones fins al proper 15 d'abril. A més, també ha decidit cancel·lar qualsevol viatge a països i zones considerades d'alt risc pel coronavirus i que qualsevol persona que torni d'un país o regió de risc faci una quarantena de 14 dies.
|
Societat
|
Salut
|
Casamitjana confirma que Puigdemont va advertir sobre les amenaces de l'Estat si es declarava la independència. "La vida de les persones era una ratlla vermella que mai travessaríem cap dels que hi érem", explica l'exdiputada. L'exdiputada de Junts pel Sí Magda Casamitjana ha confirmat amb dos tuits que el president Carles Puigdemont va advertir "unes quantes vegades" en una reunió amb els diputats del grup sobre les amenaces de l'Estat amb violència als carrers si es declarava la independència i que aquest dimarts publica 'Nació Digital'. "Certifico el que s'explica sobre les amenaces de l'Estat. El President ho va dir unes quantes vegades aquell dijous al matí. Res no el podia aturar però la vida de les persones era una ratlla vermella que mai travessaríem cap dels que hi érem", explica Casamitjana en resposta a un tuit del mitjà digital. Posteriorment, replicant un tuitarie que li demana que identifiqui les fonts, l'exdiputada assegura que els ho va dir el president i que no van "dubtar" de la paraula de Puigdemont. "No dubto ara tampoc", finalitza.
|
Política
|
Govern
|
Denuncien set robatoris diaris a l’interior de vehicles a Tarragona durant el 2018. El nombre de fets delictius es frena a les zones on hi ha càmeres de videovigilància. Els robatoris amb força a l’interior de vehicles a Tarragona es van disparar un 42% l’any passat, amb una mitjana de set denúncies diàries. Segons les dades de la Junta Local de Seguretat, durant el 2018 n'hi va haver 2.562 casos. Durant els tres primers mesos de l’any, la tendència va a la baixa, sobretot després que la Guàrdia Urbana hagi detingut dotze lladres especialitzats en aquests robatoris. Segons les dades interanuals -de març del 2018 a l'actualitat-, l’increment es queda en un 30%, amb 2.135 casos. Alhora, segons els responsables policials, el creixement generalitzat de fets delictius -d’un 6,6% l’any passat- s’ha contingut a les zones de la Part Baixa on hi ha càmeres de videovigilància. El cap dels Mossos al Tarragonès, l’inspector Ramon Franquès, ha explicat que la zona compresa entre els carrers del Mar i Reial és una de les que s’ha vist més afectada pels robatoris amb força a l’interior de vehicles. “En algun cas, cinquanta vehicles han quedat amb el vidre trencat per sostreure’n gairebé res, amb una tàctica gairebé de devastació”, ha detallat Franquès. El fenomen, però, està força estès arreu del municipi, amb incidència també a les platges, al polígon comercial de les Gavarres i als aparcaments dels afores. Aquest mes, els Mossos han detingut almenys quatre persones a la ciutat per una mitja dotzena de robatoris a vehicles. Els responsables policials han destacat que la vintena de càmeres de videovigilància en servei des del 2017 a la Part Baixa tenen un efecte dissuasiu i frenen la incidència delictiva a les àrees vigilades. Segons l’intendent major de la Guàrdia Urbana, Enrique Fernández Ferreira, l’any passat aquesta zona va concentrar un 4% de les denúncies de robatoris amb força a l’interior de vehicles, tot just mig punt més que l’any 2017. L’increment al conjunt de la ciutat, però, va ser molt superior: de fins a un 42% l’any passat. En els delictes contra el patrimoni -que inclouen furts, robatoris a domicilis i a vehicles-, l’impacte de les càmeres és molt més significatiu. Les zones vigilades han passat a representar un 4% de les denúncies fetes a la ciutat, deu punts menys que el 2017. Alhora, els cossos policials han utilitzat les imatges per a més de 30 investigacions. Per aquest motiu, el tinent d’alcalde de Seguretat Ciutadana, Javier Villamayor, ha reiterat la intenció del govern municipal de posar càmeres en més zones del municipi com les urbanitzacions de Llevant. Els furts encapçalen l’activitat delictiva El balanç policial del 2018 confirma el furt com el delicte més habitual a la ciutat, tot i una davallada del 3% respecte l’any anterior. En concret, l’any passat se’n van denunciar 3.916 casos, la majoria a l’entorn de centres comercials i botigues. Un dels àmbits que més ha crescut han estat les estafes vinculades al comerç electrònic i a l’ús fraudulent de targetes de crèdit, amb uns 1.500 casos i un 45% d’increment. Per contra, els robatoris amb força a l’interior d’habitatges -una de les principals preocupacions dels cossos policials anys enrere- ha caigut un 10%. En aquest àmbit, a més, el 2018 es va saldar amb 96 detencions de lladres especialitzats en aquesta pràctica. En el cas dels robatoris a empreses i indústries, la davallada ha estat del 14%. D’altra banda, els casos de violència de gènere van caure un 7,5% l’any passat a la ciutat i, els de violència domèstica, es van reduir un 18%. La presència de grups de menors genera “inquietud” veïnal Tant des del govern municipal com des dels Mossos ha admès que alguns col·lectius veïnals han traslladat als cossos policials la seva “inquietud” i “percepció d’inseguretat” per la presència de grups de menors estrangers no acompanyats (MENA) a la via pública. Tot i això, Villamayor ha afirmat que, amb les dades a la mà, “no es pot extreure la conclusió que la seva presència genera més fets delictius”. Un 8% més accidents i dues víctimes mortals L’any passat es va confirmar un canvi de tendència en la sinistralitat en les vies urbanes del municipi. A Tarragona hi va haver 1.189 accidents, la majoria dels quals només va provocar danys materials –el 74%. En el 24% dels casos hi va haver ferits lleus i, en el 2% restant, ferits greus. A més, va haver-hi dues víctimes mortals: un conductor de motocicleta i una vianant que va morir atropellada per un cotxe. Les campanyes de seguretat viària s’han saldat amb 4.861 proves d’alcoholèmia i drogues als conductors, un 27% més que l’any anterior, amb un 9% de casos que han derivat en denúncia. Els controls de velocitat a més de 56.000 vehicles s’han traduït en 3.114 sancions per superar el límit permès. D’altra banda, Guàrdia Urbana, Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil han fet 200 dispositius conjunts a la ciutat.
|
Societat
|
Policial
|
Un grup de menors de l’institut Vedruna de Palamós no poden viatjar a Itàlia perquè no portaven el permís dels pares. El capità del vaixell que els havia de portar va decidir deixar-los a terra, malgrat que l’empresa que els va programar el viatge els va dir que no ho necessitaven. Un grup d'uns 50 joves estudiants de batxillerat de l'Institut Vedruna de Palamós s'han quedat sense viatge de final de curs a Itàlia, perquè el capità del vaixell que els havia de portar no els ha permès embarcar. El motiu és que els joves no tenien el permís dels pares segellat pels mossos d'esquadra. Quan els responsables de l'escola, alertats pels tres professors que acompanyaven els estudiants, van saber el que passava van intentar fer les gestions pertinents per poder parlar amb els pares i aconseguir els permisos necessaris. Malgrat aconseguir la documentació que els exigien, tot plegat va ser infructuós perquè el capità es va mostrar inflexible i demanava que el permís estigués segellat pels mossos d'esquadra i, com que no va ser possible abans de la sortida del vaixell els joves es van quedar embarcar. El director de l'escola Vedruna de Palamós, Mario Mercader, diu que quan van contactar amb l'empresa que els va gestionar el viatge en cap moment els va dir que necessitaven aquesta documentació. Els estudiants tenien previst fer un creuer pel Mediterrani aturant-se en diverses ciutats acadèmiques com Nàpols, Roma o Florència. Aplica estrictament la normativa La normativa que es contempla en aquests casos és clara. La documentació que exigia el capità del vaixell era la correcte, un document amb autorització per part dels pares, amb segell dels mossos d'esquadra. Mercader però, assegura que aquest tipus de viatge és molt habitual i que l'han fet en multitud d'ocasions sense cap problema. “Les conseqüències de no deixar pujar els nanos són molt més grans que no pas haver-los deixat embarcar” diu Mercader. En total els joves van estar unes 6 hores esperant però al final van veure com el vaixell salpava sense ells. Reunió amb els pares Un cop es va confirmar que el grup de joves no van poder fer el seu viatge de final de curs, la direcció de l'Institut Vedruna va convocar una reunió d'urgència amb els pares i on també hi va assistir la companyia de viatges, que va assegurar que els joves podran fer el viatge al llarg del curs.
|
Societat
|
Educació
|
Els sindicats CCOO, UGT i USOC convoquen una protesta conjunta a una dotzena de ciutats de Catalunya aquest dissabte. La mobilització vol reclamar "un acord per rescatar les persones, els treballs i els salaris" després de la pandèmia. Els sindicats Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT) i la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC) han convocat una protesta conjunta a una dotzena de ciutats catalanes aquest dissabte. La convocatòria, firmada també per diverses entitats socials, té com a objectiu reclamar un "gran pacte" per a la construcció d'un nou model econòmic i social on les persones "estiguin al centre de les decisions" i "ningú quedi enrere" després de la pandèmia de la covid-19. Els convocants han animat la participació de sindicats, treballadors i treballadores d’empreses en situació de conflicte, formacions polítiques progressistes, entitats socials, associacions, la gent de la cultura i a la ciutadania en general. Les concentracions tindran lloc entre les 10h30 i les 12h00 i a cada ciutat s'han convocat a una hora diferent. A Barcelona, el lloc de trobada serà a la plaça Antonio López, al final de la Via Laietana. A Cornellà i a Mataró, se cita als concentrats davant de l'Ajuntament; a Girona, a la plaça 1 d'octubre; a Granollers a la plaça de la Porxada; i a Igualada, a la plaça de la Masuca. La subdelegació del govern espanyol a Lleida ha sigut el punt que han triat els sindicats per manifestar-se aquest dissabte. A Tarragona, la concentració serà a la rambla nova, davant la seu dels sindicats. També es convoca davant les oficines de les organitzacions sindicals a Tortosa, al carrer de la Ciutadella. La mobilització s'estendrà a la plaça Lluís Companys de Terrassa; a la plaça de l'Estació a Vic i a la plaça del Penedès a Vilafranca del Penedès. La mobilització també es replicarà en altres ciutats d'arreu de l'Estat
|
Economia
|
Treball
|
Desallotjades 300 persones a Massanes com a mesura preventiva per la proximitat de la Tordera. Els Bombers activen un helicòpter i tres dotacions terrestres per donar suport a les tasques d'evacuació. Els Bombers de la Generalitat, els Mossos d'Esquadra i la Creu Roja han desallotjat 300 veïns de la urbanització Riuclar de Massanes (Selva) com a mesura preventiva per la proximitat del riu Tordera, un dels que s'ha desbordat aquest dimecres com a conseqüència del temporal Gloria. Els Bombers han activat tres dotacions terrestres i un helicòpter de rescat per donar suport a les tasques d'evacuació.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Productors i distribuïdors de productes gourmet d'ambdós costats dels Pirineus exploren noves oportunitats de negoci. El Pirineus Gourmet 2017 aplega a Lleida fins a 57 empreses productores i 35 firmes de la distribució i la restauració de l'àrea transfronterera. La Llotja de Lleida acull aquest dimecres el Pirineus Gourmet 2017, una trobada que busca obrir les portes a la cooperació transfronterera, facilitant la creació de noves relacions empresarials i potenciant els fluxos comercials dels agents del sector gourmet a banda i banda dels Pirineus. Així, les 57 empreses productores d'aliments gourmet participants, procedents d'Andorra, Pirineus Orientals, Lleida i Girona, poden donar a conèixer els seus productes i establir contactes amb les 35 firmes dels sectors de la distribució i la restauració de l'àrea transfronterera presents al certamen. A més, la jornada inclou diferents ponències tècniques entorn del sector agroalimentari de qualitat, que compten amb prop de 300 inscrits. El programa del Pirineus Gourmet 2017 es tancarà a la tarda amb la intervenció del xef Joan Roca, del Celler de Can Roca, i un tast de productes gourmet obert a la ciutadania. La trobada està organitzada per CCI Pirineus Med, que engloba les cambres de comerç de Lleida, Girona, Andorra i Perpinyà, i s'emmarca en el programa Interreg-POCTEFA de la UE.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Jutgen el vigilant de seguretat d'un càmping de Blanes acusat d'abusar sexualment d'una nena que hi passava les vacances. L'acusat s'enfronta a 12 anys de presó, a passar-ne 10 més en llibertat vigilada i indemnitzar la menor amb 5.000 euros. L'Audiència de Girona ha jutjat el vigilant de seguretat d'un càmping de Blanes (Selva) acusat d'abusar sexualment d'una nena que hi passava les vacances. Els fets van passar al llarg del 2015, quan la menor tenia entre 12 i 13 anys. La fiscal i l'acusació particular sostenen que el processat, aprofitant que la nena el veia com un segon pare i li tenia una gran admiració, va fer-li tocaments, li va demanar que li practiqués fel·lacions i la va arribar a penetrar. Durant el judici, l'home ha negat els fets i la menor –tot i que declarava a batzegades i no donava massa precisions- ha ratificat els abusos. A l'hora de decantar la balança cap a una condemna o una absolució, el tribunal també haurà de valorar uns Whatsapp pujats de to que les acusacions han aportat al judici, i als quals la defensa no dona cap mena de credibilitat. L'acusat s'enfronta a 12 anys de presó, a passar-ne 10 més en llibertat vigilada i a indemnitzar la menor amb 5.000 euros.
|
Societat
|
Judicial
|
El Govern treballa per prorrogar la llicència de casino a Hard Rock, que venç el 5 de desembre. L'executiu assegura que el projecte "continua endavant" i que exercirà l'opció de compra dels terrenys. El Govern assegura que el projecte de Hard Rock al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou continua endavant i nega que la llicència perquè la multinacional hi pugui instal·lar i explotar un casino caduqués dilluns passat, tal com denuncien Aturem BCN World i el Gepec. Tot i això, segons ha pogut saber l'ACN, l'executiu treballa amb l'escenari d'haver de prorrogar aquesta llicència en breu, atès que venç el 5 de desembre. Les entitats opositores al projecte són partidàries de revocar-la perquè, segons diuen, Hard Rock encara no ha presentat el pla de desenvolupament constructiu ni els contractes de finançament, i perquè l'operació de compravenda dels terrenys implicaria "uns riscos financers gravíssims" per a la Generalitat. El Govern, però, manté la intenció que l'empresa pública Incasòl adquireixi aquestes parcel·les a Criteria -el hòlding d'inversions de 'la Caixa'- i les vengui, tot seguit, a l'empresa nord-americana. L'operació s'estima almenys en uns 120 milions d'euros. Tot i això, encara no hi ha acord en la compravenda, segons va admetre recentment el conseller de Territori, Damià Calvet, en una resposta parlamentària. En qualsevol cas, l'executiu insisteix que l'operació "no suposarà cap cost" per a les arques públiques. El retard en aquesta compravenda es deu, entre altres qüestions, al contenciós interposat pels antics propietaris dels terrenys, que van ser expropiats amb motiu de la construcció de PortAventura i que ara reclamen compensacions davant el nou ús que es vol donar a les finques. Fonts coneixedores del projecte han apuntat a l'ACN que les parts implicades continuen negociant com caldria distribuir el pagament de les indemnitzacions als expropiats en cas que el jutge els pugui donar la raó. L’Assemblea Aturem BCN World i l'entitat ecologista GEPEC-EdC han demanat aquest dimecres al Govern que revoqui la llicència de casino concedida el maig del 2018 a Hard Rock per al projecte del CRT de Vila-seca i Salou, al Tarragonès. Les dues entitats sostenen que ha caducat perquè dilluns va vèncer el termini -d'un any més una pròrroga de sis mesos- per presentar els documents pendents. Tot i això, segons la Direcció General de Tributs i Jocs, un òrgan que depèn de Vicepresidència i Economia i Hisenda, aquest termini no venç fins el 5 de desembre. A més, es treballa amb la intenció de fer una nova pròrroga. Hard Rock volia començar les obres el maig del 2020 L'abril passat Hard Rock traslladava a les principals institucions de la zona la voluntat de començar les obres l'any vinent. La firma amb seu a Florida preveu una inversió global de 2.000 milions d’euros en un projecte en diverses fases, en un àmbit de 745.000 metres quadrats del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou –a la vora de PortAventura. En concret, la previsió era iniciar al maig les obres de la primera fase, valorada en 665 milions d'euros, i que inclou dos hotels, comerços, teatres i un dels casinos més grans d’Europa. D'entrada, es preveuen un miler d’habitacions en dos hotels -un d’ells impulsat per PortAventura-, un casino amb 1.200 màquines recreatives i 100 taules d’aposta, 75 botigues de luxe al llarg d’una gran avinguda, una gran piscina de 6.000 metres quadrats i un espai per a concerts amb capacitat per a 15.000 persones, a més de nous espais de congressos. Durant la construcció d'aquesta primera fase i un cop estigui acabada, Hard Rock estima que es crearan 11.500 llocs de treball directes i indirectes, i que l’impacte econòmic a la regió serà de 1.300 milions d’euros. La previsió és que pugui atreure uns dos milions de visitants a la Costa Daurada. Només PortAventura World en va rebre cinc milions l’any passat.
|
Economia
|
Turisme
|
Les exportacions catalanes baten rècord per novè any consecutiu i arriben als 73.853 milions d'euros. La xifra suposa un increment del 3,1% respecte a les dades del 2018. Les exportacions catalanes van batre per novè any consecutiu el seu rècord històric fins arribar als 73.853,5 milions d'euros el 2019, segons les dades publicades pel ministeri d'Indústria aquest dijous. Això suposa un increment del 3,1% respecte a l'any anterior. Les vendes catalanes a l'exterior suposen un 25,5% del total de les estatals, que van ser de 290.089 MEUR, un 1,8% més que l'any anterior. Per demarcacions, les exportacions van créixer fins a un 10,3% a Girona (5.782,4 MEUR), un 3,4% a Tarragona (8.786 MEUR), un 2,4% a Barcelona (57.163,2 MEUR) i un 1,9% a Lleida (2.121,8 MEUR).
|
Economia
|
Comerç
|
AMPLIACIÓ:La Gramàtica de la “flexibilitat” arriba a les llibreries. L’IEC presenta un tractat gramatical “col·lectiu” més descriptiu que prescriptiu. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha presentat aquest dimecres la nova Gramàtica de la llengua catalana, coincidint amb l’arribada del tractat a les llibreries del país. L’obra actualitza i amplia el corpus gramatical vigent de Pompeu Fabra, i ho fa prioritzant la descripció a la prescripció i ampliant la norma a les varietats lingüístiques de tots els territoris. “No parlem mai de correcte o incorrecte, sinó d’adequació o no adequació”, ha senyalat sobre l’esperit de l’obra un dels seus coordinadors, Manuel Pérez Saldanya. Els responsables de la Secció Filològica de l’IEC han destacat avui el caràcter “col·lectiu” d’una obra que en què s’ha treballat els últims vint anys, i que vol ser “representativa de tots els parlants, donant compte de tot el que comparteixen, perquè s’hi identifiquin”. La nova Gramàtica de la llengua catalana ja és una realitat, després de més de vint anys d’elaboració “col·lectiva” a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). L’obra que ha arribat aquest dimecres a les llibreries catalanes –i que té un marge de quatre anys per aplicar-se- s’ha elaborat, segons la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Maria Teresa Cabré, “amb la mirada posada en tota la gama de registres de tots els territoris”, sense donar prioritat a cap dels seves variants dialectals. Mantenint “l’esperit” i el corpus de la normativa fins ara vigent de Pompeu Fabra, el nou tractat n’és una versió ampliada que vol donar resposta a qüestions que el lingüista “no va plantejar o tot just va poder apuntar molt esquemàticament”, apunten des de l’IEC. Les principals novetats són, doncs, en la manera de presentar la norma, prescindint de la dicotomia ‘correcte/incorrecte’ i oferint diversos nivells d’adequació atenent al context formal i de variació dialectal. “Però que sigui flexible no significa que no prescrigui”, ha volgut ha puntualitzar una de les coordinadores del volum, Gemma Rigau. En tot cas, és una prescripció més laxa i oberta que recorre a les fórmules de construcció “adequat, acceptable, preferible, pròpia” etc”. Al parer de l’altre coordinador de l’obra, Manuel Pérez Saldanya, això ofereix una visió “representativa de tots els parlants del català”, i n’afavoreix la identificació. Saldanya ha subratllat que el text “dóna compte i potencia la unitat de tot el que compartim però també la diversitat lingüística a tots els nivells, el fonològic, el morfològic i en la sintaxi, l’aspecte més novedós”. Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. La flexibilitat es resumeix en aquest exemple: Es contemplen i són tant el ‘li’n’ i ‘li ho’ –“Li’n falta una” i “Li ho diré”- com el ‘n’hi’ o ‘l’hi’ –“N’hi falta una” i “L’hi diré”-, encara que en els registres formals són més habituals ‘li’n’ i ‘li ho’. Quant a la incorporació a solucions lingüístiques “avalades per la tradició i el prestigi social”, n’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parla de les preposicions ‘per’ i ‘per a’ davant d’infinitiu quan expressen finalitat. En la nova Gramàtica, les dues formes són acceptades. Més enllà d’exemples concrets, Maria Teresa Cabré, ha convingut que la nova Gramàtica permetrà “desfer reduccions i simplificacions” del saber popular, que sovint “exclou de la llengua tot allò que no pertany a la variant dialectal d’un mateix”. Si volem fer pinya, hem de considerar nostres, encara que sigui de la nostra competència passiva, les altres varietats lingüístiques”, ha reflexionat. Cabré ha conclòs que la nova norma contribuirà a la identificació amb la llengua de tots els territoris, i ha argumentat que darrere del nou reglament hi ha “una descripció de la llengua real que es fa servir”, a partir del corpus textual de la llengua escrita fins als anys 90 i dels treballs de lingüistes de tots els territoris al llarg dels darrers anys. Des de l’IEC han emfasitzat avui que la Gramàtica de la llengua catalana no és, a diferència del precedent de Pompeu Fabra, una obra “’dautor” sinó un treball col·lectiu. Pensada com la gramàtica normativa “de referència del segle XXI”, el volum s’ha elaborat durant 20 anys des de la Comissió de Gramàtica i la Secció Filològica de l’IEC, amb la participació d’experts externs. Els directors de l’obra són els citats Gemma Rigau i Mauel Pérez i el traspassat Joan Solà, que va morir abans de la finalització del projecte i per a qui avui han tingut paraules de record des de l’IEC. Més enllà del volum complert i extens de la Gramàtica (conté 1.481 pàgines i es ven a 74 euros), l’IEC està redactant ara una edició de butxaca del tractat, que portarà per títol ‘Gramàtica essencial de la llengua catalana’. L’obra podria estar disponible a finals del 2017.
|
Cultura
|
Llengua
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.