sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
Nuet demana fugir dels retrets en l'independentisme després que Huguet i Simó rebutgin anar a la manifestació de l'ANC. El líder de Sobiranistes, que s'ha reunit amb Torra aquest dimecres, creu que no s'haurien de celebrar unes noves eleccions catalanes en resposta a la sentència. El líder de Sobiranistes, Joan Josep Nuet, ha demanat fugir dels "retrets destructius" dins de l'independentisme, després que els exconsellers d'ERC Josep Huguet i Anna Simó hagin descartat anar a la manifestació de l'ANC per la Diada per la "música antipartidista". Nuet ha opinat que l'11 de setembre significarà la "primera fotografia de la resposta unitària a la sentència del Tribunal Suprem". Així, alerta que "criticar i pensar que l'enemic està dins, i no fora, és un error". En aquest sentit, ha reclamat a "totes les parts implicades" que actuïn amb serenitat, que reflexionin "a llarg termini" i que es treballi per a la unitat. Nuet també ha admès que és normal que hi hagi crítiques dins de l'independentisme, però ha manifestat que s'han de fer en el moment i en el lloc adequat, i no de forma pública. Nuet s'ha reunit aquest dimecres al migdia al Palau de la Generalitat amb el president del Govern, Quim Torra, en el marc de la ronda de contactes que el cap de l'executiu va iniciar fa unes setmanes per encarar la tardor. El líder de Sobiranistes, diputat al Congrés, creu que no haurien de celebrar-se unes noves eleccions a Catalunya, i tampoc a Espanya. Ha assenyalat que el sobiranisme ara necessita fer una "reflexió estratègica" i que un període electoral no seria el millor moment per a fer-ho. "Començar a muntar governs sense saber exactament les idees que han de caracteritzar el nou període polític que s'obre a partir de la sentència seria negatiu", ha dit. A la sortida de la reunió amb Torra, Nuet ha explicat als mitjans que coincideix amb el president en què cal una resposta unitària a la sentència i evitar que dins del sobiranisme hi hagi retrets. Per això, creu que cal prendre com a imatge el que va ser el 3-O i tenir en compte el 80% dels ciutadans que són favorables al referèndum i que a Catalunya es pugui votar. D'altra banda, Nuet li ha traslladat la necessitat de construir un espai en què el sobiranisme pugui repensar-se. Finalment, ha recordat que és "clau" que les polítiques socials ocupin un lloc central. Torra i Nuet s'han emplaçat a continuar els contactes al setembre per encarar l'11-S, l'1-O, la resposta a la sentència i la situació de govern o no a l'Estat.
|
Política
|
Govern
|
Bosch assegura que si Borrell "segueix per aquest camí provocarà que Europa faci quadrar l'Estat". El nou conseller d'Acció Exterior diu a 'El Periódico' que el cap de la diplomàcia espanyola "no pot impedir" la reobertura de les delegacions. El nou conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch, ha assegurat que si el ministre Josep Borrell "segueix per aquest camí, provocarà que Europa faci quadrar l'Estat". En una entrevista amb 'El Periódico', Bosch diu que Borrell "no està fent bé la seva feina" i "no pot impedir" la reobertura de les delegacions catalanes a l'exterior. Amb tot, el nou conseller assegura que el ministre espanyol és "un oponent d'altura" i l'insta a "dialogar". "Borrell pot anar contra la llei de la gravetat, si vol, però les coses continuaran caient pel seu propi pes", afegeix Bosch, que destaca que han de ser capaços "d'asseure's a parlar". El conseller d'Acció Exterior diu que la Generalitat té les competències per obrir delegacions, i avisa que si es compara Borrell "amb els seus antecessors José Manuel García Margallo i Alfonso Dastis, és difícil distingir-los". "He sigut sempre capaç d'asseure'm a parlar amb tots els nacionalistes espanyols. Amb Josep Borrell també ho faré", diu el conseller. Bosch veu com a "millor" escenari aconseguir un "acord amb l'Estat" per un referèndum com el que va permetre David Cameron a Escòcia. El conseller aposta per tenir una "República Catalana" però admet que per això cal "ser més forts dins i fora de casa". "Tinc l'encàrrec de construir una xarxa de complicitats per denunciar les flagrants vulneracions dels drets fonamentals", afirma. Segons el conseller "és probable" que ja hi hagi un 50% d'independentistes però "l'esforç repressiu" de l'Estat fa impossible saber-ho. Per Bosch, l'independentisme s'ha convertit en un moviment pels drets civils i això "facilita el treball" per explicar-se "davant de la comunitat internacional".
|
Política
|
Exteriors
|
AMPLIACIÓ:Bonvehí diu que la data i pregunta s'anunciaran "quan toqui" i avisa la CUP que les presses "no són bones conselleres". El coordinador organitzatiu del PDeCAT lamenta que el 'no' de Rajoy a un referèndum pactat ha estat una "decepció total". El coordinador organitzatiu del Partit Demòcrata (PDeCAT), David Bonvehí, ha avisat aquest divendres a la CUP que les presses "d'un dia per l'altre" no són "bones conselleres" i ha mostrat "confiança total" amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè "sabrà anunciar la data i pregunta del referèndum quan pertoqui". D'altra banda, Bonvehí ha valorat la carta del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en què ha tancat la porta a un referèndum pactat i ha lamentat que ha sigut una "decepció total" pel PDeCAT. Segons Bonvehí, "hi ha molta gent del govern espanyol que s'omplen la boca de dir que estem en un Estat democràtic i que les coses s'han de fer d'acord amb les lleis establertes, i la veritat és que no ofereixen cap tipus de diàleg ni de solució". Bonvehí ha contestat la carta que la CUP ha enviat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després del rebuig del president del govern espanyol a la sol·licitud formal del Govern per iniciar negociacions de cara al referèndum. El coordinador organitzatiu del PDeCAT ha alertat als cupaires que les presses "d'un dia per l'altre" no són "bones conselleres" després que la CUP hagi urgit a Puigdemont a conèixer la data i la pregunta "de forma immediata". El coordinador organitzatiu del Partit Demòcrata, David Bonvehí, s'ha reunit aquest divendres al matí amb empresaris i representants d'entitats de Vic. Tot seguit s'ha desplaçat fins les instal·lacions de l'Associació Sant Tomàs i la Coopearativa La Calandra, que es dedica a la bugaderia per a empreses i particulars. A la tarda es desplaçarà fins a Manlleu on mantindrà una reunió amb membres del partit del municipi. Bonvehí ha dit que aquestes trobades s'emmarquen en la campanya que està fent el Partit Demòcrata per tot el país per presentar-se com a partit, però també "per explicar al món empresarial i associatiu el moment actual que viu el país i tot allò que fa referència al referèndum".
|
Política
|
Partits
|
El vent ha anat a la baixa durant la matinada. El 112 ha rebut una setantena de trucades durant l'episodi, la majoria a les comarques de Girona. El vent ha anat a la baixa durant la matinada, segons ha informat Protecció Civil. El pla Ventcat està en estat d'alerta des de dimecres a la nit per ratxes que poden superar els 90 quilòmetres per hora a la façana marítima de l'Empordà, el Pirineu, el Prepirineu i també en menor mesura a la Catalunya Central. Al Santuari de Queralt s'han registrat ràfegues de 135,7 quilòmetres per hora. El 112 ha rebut una setantena de trucades per incidències relacionades amb el vent des de dimecres al matí fins aquest dijous a les 8 hores, la majoria a les comarques de Girona per obstacles a la calçada i caiguda d'arbres i branques. Durant la tarda i el vespre de dimecres ja es van registrar incidències d'aquest tipus a l'Empordà, així com diversos talls de subministrament elèctric. També està en estat de prealerta el pla Procicat per fort onatge.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Lleida és la demarcació que abans ha recuperat els nivells d'activitat econòmica pre-crisi ja que havien caigut menys. Les comarques lleidatanes, però, van ser les que menys van créixer durant el 2016 en relació amb l'any anterior. Lleida és la demarcació catalana que abans ha recuperat els nivells d'activitat econòmica que tenia abans de la crisi però això respon al fet que és on havien retrocedit menys per la important dependència del sector agroalimentari, més estable que la indústria o els serveis. Segons la Memòria Econòmica de Catalunya 2016, en termes absoluts el Valor Afegit Brut (VAB) registrat per les comarques lleidatanes durant el 2016 va superar en un 3,3% els nivells registrats el 2007, mentre la mitjana del conjunt de Catalunya es va igualar als nivells pre-crisi. Tot i això, durant l'any 2016 l'economia lleidatana va presentar uns nivells de creixement inferiors respecte a la resta de demarcacions en relació amb el 2015. En concret, a Lleida el VAB va seguir amb una tendència ascendent que va iniciar el 2013, fins a registrar un creixement nominal del 3%, la xifra més positiva des de l'inici de la crisi (a Catalunya el creixement va ser del 3,5%). La indústria va liderar aquest creixement a la demarcació durant el darrer exercici, seguida a més distància pels serveis. Cal destacar també l'increment del 4,3% en les exportacions.
|
Economia
|
Comerç
|
Els Bombers reben 84 avisos entre les 12h i les 17h a causa del fort vent. El 112 també ha atès 72 trucades fins aquesta tarda. Els Bombers de la Generalitat han rebut entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda 84 avisos a causa del fort. Del total d'avisos, 36 s'han rebut al Vallès Occidental -15 a Sabadell i 8 a Terrassa-. Per la seva banda, el telèfon d'emergències 112 ha atès fins aquesta tarda un total de 72 trucades relacionades amb les ventades. Per exemple, a Sabadell el fort vent ha fet caure part de la teulada d'un edifici i a Llagostera també la ventada ha provocat la caiguda d'algun arbre sobre el cablejat elèctric.
|
Societat
|
Successos
|
L'AMB començat el llaurat de platges per preparar la temporada de bany. Els temporals d'hivern obliguen a renovar 40 passeres, deu papereres i sis dutxes en diferents punts del litoral. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha iniciat el llaurat de les 41 platges metropolitanes sobre les que té assignat el manteniment per preparar la temporada de bany. Els treballs han començat aquest dimecres a Castelldefels i la previsió és que es completin el 10 d'abril a les platges de Barcelona. A més de preparar la sorra, la preparació del litoral per a l'estiu també implica actuacions en el mobiliari. Durant el darrer hivern, diversos episodis de temporal fan necessari substituir unes 40 passeres –132 metres lineals–, una desena de papereres, sis dutxes i alguns pals de bandera i elements de senyalització. També com a conseqüència dels temporals, la feina a la sorra implica en alguns casos anivellar-la i redistribuir-la. Aquesta tasca es fa amb tractors que arrosseguen unes grans quantitats de sorra. La remouen i regiren fins a 50 centímetres de profunditat, per facilitar que s'airegi i que els raigs del sol hi penetrin per potenciar al màxim l'acció desinfectant. També es retiren les restes soterrades de manera que s’assoleix així un grau òptim de salubritat. Abans del llaurat, es fa un garbellament previ per retirar els residus que hi pugui haver en els 10 centímetres superficials per tal de no barrejar-los amb la sorra. Les feines de garbellament a les platges metropolitanes es fan durant tot l'any però és a partir d'aquest moment que s'intensifiquen, i passen a ser diàries durant la temporada alta. A posteriori, també es passaran per totes les platges les màquines electroimant amb l'objectiu de separar els elements metàl·lics de la sorra. Es preveu retirar centenars d’elements perillosos, com claus, hams i restes de ferro rovellat. D'altra banda, aquest 2019 l'AMB renovarà també alguns equipaments. Es col·locaran 298 passeres d'un nou model adaptat a persones amb mobilitat reduïda, se substituirà una part de les bases de fusta de les dutxes, es renovaran les plataformes d'accés i es milloraran els jocs infantils. També s'instal·laran sis noves dutxes i s'implantaran nous aparcaments de bicicletes.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Detenen a Vilanova un conductor begut i sense carnet que va forçar l'accés al dipòsit de vehicles per retirar el seu cotxe. A través de les càmeres de seguretat, la policia va veure com l'home ja tenia el cotxe a la porta del recinte a punt per fugir. La Policia Local de Vilanova i la Geltrú va detenir la matinada de dissabte a diumenge un conductor que circulava begut, sense permís, i que va forçar l'accés al dipòsit de vehicles per retirar el seu cotxe sense autorització policial. Al voltant de la 1.40 h, una patrulla el va observar fent una infracció de trànsit i va comprovar que superava el límit d'alcoholèmia permès, a més de constatar que no tenia permís de conduir. Per tot plegat, la policia li va retirar el cotxe. Quaranta minuts més tard, però, els agents de comissaria van observar a través de les càmeres de seguretat que l'home havia forçat la porta d'accés al dipòsit de vehicles i estava a punt de fugir amb el seu cotxe. En ser detectat, es va amagar entre altres cotxes del recinte però la policia finalment el va detenir.
|
Societat
|
Policial
|
La URV inicia un pla per a reduir la taxa d'abandonament de més del 17% dels estudiants de primer curs. Deixen els graus per falta de motivació, perquè no superen el règim de permanència o per problemes de transport. La taxa d'abandonament a primer curs el 2017-18 a la Universitat Rovira i Virgili (URV) va ser del 17,43%. Deixar els estudis a primer curs és una tendència que va a l'alça a la URV, que ara n'estudia els motius i les mesures que es poden implementar per evitar-ho i retornar, almenys, al 15,6% de fa tres cursos. Segons les dades presentades aquest dimarts, un 23% dels alumnes que abandonen els estudis ho fan perquè no se senten motivats pel grau. Prop del 10% dels alumnes ho fan perquè no superen el règim de permanència que els obliga a aprovar 12 crèdits, un altre 10% per conciliació laboral i per problemes de transport, entre d'altres. Per lluitar contra això, la URV millorarà les jornades de portes obertes i d'acollida i el protocol d'actuació per a l'abandonament potencial a primer curs. D'altra banda, la universitat manté converses amb l'ATM o l'alcalde de Tarragona per millorar qüestions de mobilitat.
|
Societat
|
Universitats
|
El col·lectiu de juristes Llibertats exigeix al Govern que rectifiqui Lluís Llach. L'entitat entén que el diputat "no pot continuar representant" la ciutadania a les institucions. El col·lectiu de juristes Llibertats ha exigit a través d'un comunicat al Govern una "rectificació immediata" de les declaracions del diputat al Parlament i cap de llista per Girona de Junts pel Sí, Lluís Llach. L'entitat ha volgut manifestar la "indignació" per les declaracions en què Llach advertia que els funcionaris que no complissin la futura llei de transitorietat jurídica podrien afrontar sancions. Per a Llibertats és "inacceptable" el que consideren una amenaça, així com que el Govern no l'hagi desmentit "categòricament". L'entitat també opina que Llach "no pot continuar representant" la ciutadania a les institucions. Llibertats també considera que el fet que les lleis de transitorietat jurídica es mantinguin "en secret" i que es vulguin tramitar "sense possibilitat de debat ni esmenes" posa de manifest la "carència democràtica extraordinària" del procés d'elaboració de les normes. A més alerta que es pretenen aprovar "infringint" l'Estatut de Catalunya. Finalment, el col·lectiu de juristes fa una crida perquè es mantinguin els funcionaris "al marge" del debat independentista i hi dona el seu suport.
|
Política
|
Govern
|
Puigdemont: "El Parlament ha decidit no suspendre'ns i exercirem per la via més útil els nostres drets". L'expresident i líder de JxCat adverteix a Pedro Sánchez que "la paciència de la societat catalana no és infinita". L'expresident Carles Puigdemont ha defensat aquest dimecres que és "diputat a tots els efectes" i que ell i els parlamentaris de JxCat empresonats exerciran "per la via més útil" els seus drets. "El ple del Parlament és sobirà i ha decidit no suspendre'ns", ha assegurat Puigdemont en declaracions a la premsa des d'Amsterdam. "El ple ha decidit, ens ho creiem, o no?", ha afegit, remarcant que no ha llegit el dictamen dels lletrats que diuen que no computaran els vots dels diputats suspesos per Llarena però que, en tot cas, "la facultat de suspendre diputats pertany al ple". Puigdemont també s'ha referit a l'ultimàtum del president Quim Torra a Pedro Sánchez, a qui ha advertit que "la paciència de la societat catalana no és infinita". "Fa molt temps que el pas que s'ha de fer pertany al govern espanyol", ha remarcat Puigdemont. Segons ell, els independentistes "fa molt temps" que reclamen respecte pel dret a l'autodeterminació, i que se'n pugui parlar "en una taula de diàleg i respecte". "Si finalment es descobreix que la recepta Sánchez és la mateixa que la recepta Rajoy, realment no tenia cap sentit aquest canvi de govern", ha advertit l'expresident i líder de JxCat. Preguntat sobre els incidents a les portes del Parlament i les dependències de la policia espanyola a Via Laietana, Puigdemont ha dit que el fet que "una minoria molt minoritària" actuï amb violència "no desdibuixa en absolut" l'actitud "pacífica i civilitzada" que ha mantingut sempre l'independentisme. "Que ningú pensi que perquè hi hagi alguns, una minoria, que pretengui expressar-se d'aquesta manera que no compartim això esdevindrà la tònica general. En absolut", ha remarcat. Puigdemont ha dit que els CDRs fan "una funció important" i utilitzen "la resistència no violenta" i ha dit estar convençut que això "no variarà". El líder de JxCat ha fet aquestes declaracions a la premsa abans d'un acte amb estudiants a la Universitat d'Amsterdam. A la universitat, dos estudiants l’han entrevistat davant de centenars d’alumnes del centre. Durant l’entrevista, l’expresident ha fet referència al dia del referèndum del 2017, a la seva situació personal a “l’exili” o a la negociació amb l’estat espanyol, entre altres. Sobre la relació amb Madrid i la possibilitat d’un referèndum pactat, Puigdemont ha insistit en saber “quin és el projecte espanyol” per a Catalunya i ha admès que si bé des que Sánchez va arribar a la Moncloa hi ha hagut un “canvi de vocabulari” o de “clima” les polítiques pel que fa a Catalunya “són les mateixes”.
|
Política
|
Unió Europea
|
El Govern es compromet a reobrir el sector del llibre "al més aviat possible" i anuncia un pla de rescat. L'executiu es reuneix amb editors, distribuïdors, llibreters, escriptors, il·lustradors i dissenyadors gràfics. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha acordat aquest dilluns amb els representants del sector del llibre crear una comissió de treball per elaborar un pla de rescat i reactivació que permeti un retorn a l'activitat econòmica. Torra ha explicat que s'intentarà obrir la cadena de llibre "al més aviat possible", però ha evitat donar una data a l'espera d'indicacions de les "autoritats sanitàries". Segons dades del sector, la previsió de pèrdua de vendes és del 70%, ja que es calcula que s'han deixat de vendre 385.000 exemplars en el període d'estat d'alarma, i que gairebé el 40% del sector de la distribució ha aturat la seva activitat. El 5,8 % de les empreses catalanes que han presentat un ERTO són de l'àmbit de la cultura. La reunió, que s'ha fet per vídeoconferència, ha comptat amb la participació de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, i els representants dels editors, distribuïdors, llibreters, escriptors, il·lustradors i dissenyadors gràfics. Concretament, han participat en la trobada Xavi Ramiro (APIC); Bel Olid (AELC); Àngels Gregori (PEN català); Montse Ayats (Associació d’Editors en Llengua Catalana); Maria Carme Ferrer (Gremi Llibreters); Patrici Tixis (Cambra del Llibre de Catalunya / Gremi d'Editors); Martí Romaní (Gremi de Distribuïdors), i Jesús del Hoyo (Col·legi Professional del Disseny Gràfic de Catalunya). Torra ha insistit que caldrà prioritzar un sector cultural "molt tocat, desbastat” i ha recordat l'aportació del Govern de 31 milions d'euros per pal·liar els efectes de la crisi, una aportació que tindrà "una mica més de marge" amb l'aprovació del nou pressupost.
|
Cultura
|
Lletres
|
AMPLIACIÓ:Finalitzen els treballs per conservar els boscos de pinassa del Solsonès amb l'objectiu d'evitar-ne la regressió. El projecte 'Life + Pinassa' es troba al seu equador i contempla actuacions arreu del país. A Catalunya hi ha actualment més de 120.000 hectàrees de boscos de pinassa, que estan considerades un hàbitat prioritari d'interès comunitari per la Unió Europea. La pinassa té una gran rellevància econòmica i social a Catalunya i és un dels pins amb major contribució al mercat de la fusta català. Davant d'aquest fet, diverses institucions s'han unit per tirar endavant el projecte 'Life + Pinassa', que en aquests moments es troba al seu equador –està previst que finalitzi el 2019-, i que té per objectiu millorar l'estat de conservació d'aquests boscos. Els tècnics del projecte han visitat aquest dijous els treballs que ja s'han executat al Solsonès, que han consistit en accions d'aclarida del bosc, en deixar rodals madurs perquè evolucionin de manera lliure, i també en cremes controlades. Segons ha explicat a l'ACN un dels investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya –soci del projecte-, Jordi Camprodon, l'objectiu és aconseguir "un equilibri entre permetre l'aprofitament forestal, però alhora integrar mesures de conservació, que fins ara eren molt testimonials". Segons les dades del Departament d'Agricultura, en les últimes dècades, la superfície i la qualitat de les pinedes de pinassa que hi ha repartides per diferents punts de Catalunya han patit una important regressió i són considerades un hàbitat especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. De fet, els experts calculen que des de fa quaranta anys, aquest tipus de bosc ha patit un 25% de regressió i, sense les actuacions previstes, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) calcula que es podria perdre un 25% més en pocs temps, ja que la pinassa costa de regenerar-se per si sola i les rouredes i els alzines s'hi imposen. Per tot plegat, l'objectiu del projecte finançat amb fons europeus 'Life + Pinassa' és millorar l'estat de conservació d'aquests boscos. El projecte, que s'allargarà fins el 2019, compta amb un pressupost de gairebé 2 MEUR i en aquests moments ja es troba al seu equador. Els socis del projecte són quatre: el Centre de la Propietat Forestal, la Fundació Catalunya la Pedrera, els Bombers de la Generalitat i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Al llarg dels quatre anys que acabi durant el projecte s'actuarà en 320 hectàrees de, com a mínim, una desena de zones d'especial protecció com són el Prepirineu central, la Serra de Montserrat, la Serra de Castelltallat, les Obagues de la riera de Madrona, les Serres de Queralt i Els Tossals - Aigua d'Ora, les Serres de Cardó i el Boix, les Muntanyes de Prades, la Serra de Llaberia, Els Ports i la Serra de Montsant. Majoritàriament, els boscos són de propietat privada i per tant, el projecte també busca la col·laboració d'aquests particulars. En el marc de la visita que aquest dijous s'ha fet als treballs que ja s'han executat al Solsonès, l'investigador del CTFC Jordi Camprodon ha explicat que, entre les actuacions que es duen a terme, s'hi troba la de deixar fusta morta al bosc; no tallar alguns arbres grans; deixar roures barrejats enmig dels pins; o no tallar les heures. Segons Camprodon, aquestes actuacions, junt amb altres elements, "són importants per fomentar la biodiversitat, però amb la gestió tradicional del bosc no se solen tenir en compte". Una altra acció prioritària és la d'"alliberar la competència en aquells boscos on hi ha massa densitat", segons ha explicat Camprodon, ja que això permetrà al propietari que en un futur "pugui posar el bosc en producció". Una de les actuacions que també s'ha dut a terme al Solsonès són les cremes prescrites per part del Grup d'Actuacions Forestals dels Bombers, els GRAF. L'objectiu d'aquestes cremes controlades és prevenir els grans incendis forestals i millorar els hàbitats en els boscos de pinassa. El que pretén aconseguir els Bombers amb aquestes actuacions és reduir la càrrega de vegetació del sotabosc que podria cremar ràpidament en un incendi forestal.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Marín denuncia que els retards d'aquest dilluns a Rodalies evidencien una "manca d’inversió a la xarxa". Una incidència entre les estacions de Sants i L'Hospitalet provoca retards a les línies R1, 13 I R4 que han arribat a superar els 90 minuts. L'alcaldessa de L'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, denuncia que els retards que s'han registrat aquest dilluns a diferents línies de Rodalies "evidencien que cal invertir per millorar la xarxa i oferir un servei més eficient a la ciutadania". En aquest sentit, Marín reclama al Ministeri de Foment "que executi les grans infraestructures pendents", com la construcció del túnel i el soterrament de les vies al seu pas per la ciutat ja que, segons l'alcaldessa, "si aquesta obra estigués feta, no s’haurien produït els retards d'aquest matí". La incidència ha afectat les línies R1, R3 i R4 per un problema en el sistema d'electrificació entre Sants i L'Hospitalet, provocant retards d'una hora de mitjana, però que en alguns casos han arribat a superar els 90 minuts.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Torra: "Hi ha un Estat instal·lat en la venjança que em vol inhabilitar". Denuncia que Espanya posi "tota la maquinària" contra ell i emmarca la vista al Suprem en un "cercle de repressió". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha dedicat pocs minuts de la seva intervenció inicial al debat de política general que se celebra aquest dimecres al Parlament a parlar de la situació política que se'n deriva de la seva possible inhabilitació al Suprem. De fet, ni ha esmentat les possibles sortides a l'escenari que s'obre dijous amb la vista al Suprem ni ha fet cap referència a les intencions que té. El que sí ha volgut és criticar aquesta causa judicial i deixar clar què hi veu al darrere. "Demà he d'anar a Madrid perquè hi ha un Estat instal·lat en la venjança que em vol inhabilitar per haver defensat la llibertat d'expressió", ha dit en els últims minuts del discurs per emmarcar la seva crítica. En aquest sentit, ha explicat que la causa per desobediència que li podria costar el càrrec a mans del Tribunal Suprem respon únicament a "una pancarta que no hi deia que 'tot anirà bé', sinó que reivindicava la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats", i per això hi veu fosques intencions polítiques darrere. "Hi ha un tribunal, amb tot un Estat al darrere, que considera que una pancarta és motiu de pes per fer caure un president de la Generalitat i provocar un període d'inestabilitat a tot un país", ha reblat. Torra ha volgut contraposar la feina que assegura que dedica el seu Govern a pal·liar els efectes de la crisi derivada de la covid-19, a l'esforç que denuncia que fa l'Estat per acabar amb ell com a president. "Aquí es veu qui té unes prioritats i qui en té unes altres. Aquests dies veurem qui es preocupa realment per les coses que interessen a la gent i qui posa tota la maquinària d'un Estat al servei de la set de venjança", ha dit, tot afegint que el seu compromís com a president "és i serà sempre servir el país fins a les últimes conseqüències i fins a l'últim minut de la presidència". Per últim, en aquesta breu referència més política al final del seu discurs amb més balanç de legislatura que propostes de futur, Torra ha volgut denunciar que els catalans no tenen "un Estat que rema a favor seu". En aquest sentit, ha lamentat que la legislatura hagi estat marcada "pel que s'anomenaria cercle perfecte de la repressió". "La legislatura començava amb el govern de Mariano Rajoy impedint un president. I pot acabar destituint un altre amb el govern del president Sánchez i el vicepresident Iglesias. Aquí estem", ha conclòs. Torra, però, ha avisat que no volia parlar de "més coses" que la gestió del Govern. Amb tot, no se n'ha pogut estar d'enumerar algunes de les injustícies que considera que pateix Catalunya. "Podria avui parlar de les falses propostes de diàleg. Dels paranys de la repressió. De la persecució que viu una majoria de la població pel sol fet de defensar un projecte polític determinat. De les persones honorables, pacífiques i democràtiques que són encara a la presó, gairebé tres anys després. De les persones que no poden tornar a casa, però que són lliures a la resta d’Europa. Dels judicis i investigacions encara avui obertes per perseguir un projecte polític legítim i democràtic", ha dit al final del seu discurs.
|
Política
|
Govern
|
Puigdemont, sobre la carta de Rajoy: "No és la resposta que esperàvem ni serveix per resoldre el conflicte". El president de la Generalitat defensa que anar al Congrés pot ser un "mal amic" perquè la situació de Catalunya ja s'hi ha votat moltes vegades. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha valorat la carta del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, en què ha tancat la porta a un referèndum pactat. "No és la resposta que esperàvem ni serveix per resoldre i encarrilar la resolució del conflicte", ha afirmat en el seu discurs en el marc de la inauguració del Cercle d'Economia a Sitges. Després que tant Rajoy com el president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, hagin demanat a Puigdemont que vagi al Congrés, el president de la Generalitat ha respost que la cambra baixa pot ser un "mal amic" i ha recordat que s'hi ha debatut i votat la situació de Catalunya "multitud de vegades". "Si es tracta d'un camí que ja hem recorregut o una falsa drecera no estem fent un servei al bé comú", ha insistit vinculant la via del Congrés a un acord previ entre els governs.
|
Política
|
Govern
|
Retards d’almenys un quart d’hora a les línies 4 i 8 de Rodalies per una incidència a Castellbisbal. La incidència ha començat a les vuit del matí. Els trens de les línies 4 i 8 de Rodalies acumulen aquest divendres al matí retards que poden superar el quart d’hora per una incidència a l’estació de Castellbisbal (Vallès Occidental), segons ha informat la companyia Renfe. La incidència, que afecta els dos sentits de la circulació, ha començat a les vuit del matí. Les línies afectades uneixen Sant Vicenç de Calders i Manresa i Martorell i Granollers Centre, respectivament.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El Patronat de la Fundació Mobile World Capital Barcelona nomena Aleix Valls director general. Assumirà les funcions que fins ara exercia Agustí Cordón. El Patronat de la Fundació Mobile World Capital Barcelona ha nomenat Aleix Valls nou director general. Valls assumirà la direcció, la gestió i la representació de la Fundació, fins ara associades a la vicepresidència executiva. Aquest càrrec havia estat ostentat per Agustí Cordón entre l'octubre del 2013 i el novembre del 2015. L’Ajuntament de Barcelona ha instat la nova direcció a fer un mapa de l’escletxa i les necessitats digitals dels diferents barris de Barcelona. L’estudi avaluarà com es pot redistribuir a la ciutat l’impacte del MWC, com pot contribuir a millorar la formació i l’alfabetització digital dels ciutadans i com pot ser l’eina amb què desenvolupar aplicacions socials i ambientals. Valls dirigeix el Programa d’Emprenedoria i Innovació de MWCB des del juny del 2012 i és el màxim responsable de 4 Years From Now (4YFN), la plataforma de negoci per a la creixent comunitat de startups tecnològiques a nivell global. Valls també s’encarrega de la direcció de mVenturesBCN, projecte centrat en l’atracció de programes d’acceleració internacionals i la creació d’empreses de base tecnològica procedent d’universitats i centres d’investigació. Matemàtic, enginyer i doctorat en mecànica de fluïts, Valls és expert en noves tecnologies i transformació digital. Abans d’incorporar-se a MWCB, va desenvolupar la seva carrera professional amb projectes vinculats a la consultoria estratègica com The NODE Company, LOOP Consultancy – com a responsable de l’oficina de Dubai i de la gestió del desenvolupament del negoci per a tota la regió del nord d’Àfrica i d’Orient Mitjà -, i Accenture, com a manager de projectes. L'aprovació del càrrec ha tingut lloc en el marc d'una sessió del Patronat durant la qual Agustí Cordón ha renunciat formalment a tots els càrrecs que ocupava en els òrgans de govern de MWCB. El Patronat ha destacat la bona gestió i ha agraït la dedicació i esforç de Cordón al capdavant de la Fundació. Constantí Serrallonga, director general de Fira de Barcelona, assumeix les tasques de representació de la Fira als òrgans de govern de MWCB.
|
Economia
|
Empresa
|
'Un monstre em ve a veure', 'El hombre de las mil caras' i 'Tarde para la ira' lideren les nominacions als Premis Goya. La gala tindrà lloc el 4 de febrer a Madrid. El nou film de J. A. Bayona, 'Un monstre em ve a veure', parteix com a favorita als Premis Goya amb 12 nominacions, entre les quals hi ha la de millor pel·lícula i la millor direcció. La segueixen de prop 'El hombre de las mil caras' d'Alberto Rodríguez i 'Tarde para la ira' de Raúl Arévalo amb 11 nominacions cadascuna i '1898. Los últimos de Filipinas' amb 9. 'El hombre de las mil caras', 'Julieta', 'Que Dios nos perdone', 'Tarde para la ira' i 'Un monstre em ve a veure' competiran pel Goya a la Millor Pel·lícula, mentre que aspiren al guardó a la Millor Direcció Alberto Rodríguez, Pedro Almodóvar, Rodrigo Sorogoyen, i J.A. Bayona. Salvador Calvo, Marc Crehuet, Nely Reguera i Raúl Arévalo opten al Goya a la Millor Direcció Novell. L'acte d'entrega dels guardons tindrà lloc el 4 de febrer a Madrid. El rànquing en nombre de nominacions el segueix amb 7 nominacions 'Julieta' de Pedro Almodóvar; 'Que Dios nos perdone' de Rodrigo Sorogoyen amb 6; 'La reina de España' de Fernando Trueba amb 5 nominacions; 'KIKI, el amor se hace' amb 4; 'El olivo' amb 4; 'Cien años de perdón' amb 2; i 'Cerca de tu casa' amb 2. El Goya a la Millor Actriu pot anar a parar a mans d'Emma Suárez ('Julieta'), Carmen Machi ('La puerta abierta'), Penélope Cruz ('La reina de España') i Bárbara Lennie ('María y los demàs'), mentre que en l'apartat masculí hi competiran Eduard Fernández ('El hombre de las mil caras'), Roberto Álamo ('Que Dios nos perdone'), Antonio de la Torre ('Tarde para la ira') i Luis Callejo ('Tarde para la ira'). Silvia Pérez Cruz per 'Cerca de tu casa' opta al Goya a l'Actriu Revelació.
|
Cultura
|
Cinema
|
La Paeria de Lleida atén la darrera nit 82 persones amb el Pla Iglú, la xifra més alta d'aquesta temporada d'hivern. En els 91 dies que enguany porta en funcionament la iniciativa ha prestat atenció a 482 persones i ha ofert un total de 5.785 allotjaments d'urgència. El Pla Iglú, que coordina l'Ajuntament de Lleida amb la participació de diverses entitats socials de la ciutat, ha atès la passada nit 82 persones, la xifra més alta d'aquesta temporada d'hivern. Coincidint amb la important baixada que han registrat els termòmetres, en el marc d'aquest Pla s'han intensificat les mesures per detectar persones que dormen al carrer i s'ha incrementat la donació de mantes i també s'ha ofert informació davant el risc que l'intens fred pot suposar per a la salut, així com l'oferiment d'allotjar-se a l'alberg Jericó o bé en l'Espai Zero. En els 91 dies que el Pla Iglú porta en funcionament aquesta temporada hivernal –des de principis de novembre i coincidint amb l'arribada de les baixes temperatures- s'ha atès un total de 482 persones, de les quals 21 són dones, i s'han ofert 5.785 allotjaments d'urgència, segons les dades facilitades per la Paeria. El Pla Iglú pretén prevenir les conseqüències del fred en aquella població més vulnerable. El projecte ofereix atenció social durant tot el dia, inclosos els caps de setmana. Un hivern més, la Paeria té en funcionament l'allotjament hivernal d'urgència, en el marc del Pla Iglú a la ciutat de Lleida, per prevenir les conseqüències que el fred pugui tenir en la població amb pocs recursos i per oferir els recursos necessaris adequats en cada situació d'emergència arran de les baixes temperatures. En concret, aquesta temporada es activar el 7 de novembre passat, i des d'ençà ha atès 482 persones i ha ofert un total de 5.785 allotjaments, la majoria a l'alberg Jericó, però també a l'Espai Zero. El Pla Iglú es porta a terme a través de les regidories de les Polítiques per als Drets de les Persones i de Seguretat Ciutadana de la Paeria, amb Protecció Civil i la Guàrdia Urbana, així com amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra, l'entitat Creu Roja de Lleida i la Fundació Jericó, que gestiona l'alberg. El Pla Iglú s'activa automàticament quan la temperatura arriba a zero graus durant la nit o bé quan les condicions climàtiques són adverses i poden representar risc per la salut de les persones tot i no assolir els zero graus. Aquest projecte consta de dues actuacions coordinades que són '’allotjament hivernal d’urgència i la recerca activa de persones que dormen al carrer. La durada del Pla es preveu habitualment fins al mes d’abril, sempre i quan les temperatures nocturnes no baixin dels zero graus i es perllongui la temperatura hivernal.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
AMPLIACIÓ:El Mercat de Música Viva de Vic canvia de format i trasllada tota l'activitat professional del Sucre a l'Atlàntida. Maika Makovski presentarà el seu sisè disc durant el concert inaugural acompanyada del Quartet Brossa. El Mercat de Música Viva de Vic enguany es transforma i canviarà el format que l'ha caracteritzat en les darreres edicions. El director del MMVV, Marc Lloret, ha explicat que la programació començarà dimecres 14 de setembre, un dia abans del que és habitual, i traslladarà tota l'activitat professional i els concerts de l'MVLab de l'espai del Sucre al Teatre l'Atlàntida. Segons Lloret, aquest canvi de model optimitzarà els recursos i neix a demanda dels mateixos professionals per, precisament, facilitar el treball en xarxa entre empreses, artistes i programadors. Tot i aquest canvi, les dues línies programàtiques del mercat es mantenen intactes: l'MVLab i la de Festival amb els concerts al carrer. El concert inaugural anirà a càrrec de Maika Makovski i el Quartet Brossa, una actuació que servirà per donar a conèixer el nou disc de l'artista. Una altra de les novetats és la rebaixa de les entrades als concerts de pagament, que es reformulen a un preu únic de tres euros. L'activitat professional del Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) enguany començarà i acabarà un dia abans –de dimecres a dissabte al matí-. Amb la desaparició de l'espai del Sucre com a punt de reunió professional del festival, serà el teatre de l'Atlàntida on es duran a terme les conferències, els 'speed meetings', les taules de treball, les presentacions i alguns dels concerts. Al teatre osonenc també hi ha haurà una àrea expositiva destinada principalment a les institucions. Per últim, el director artístic del festival, Marc Lloret, ha destacat que s'avançarà l'hora dels concerts de l'MVLab, que arrencaran a dos quarts de set, donant continuïtat a l'activitat de dia del mercat professional. Els concerts també s'acabaran abans, l'últim començarà a dos quarts d'una de la matinada. 20 artistes presenten nou treball al mercat Enguany el MMVV presentarà en primícia els treballs d'una vintena d'artistes, entre els quals destaca Gossos, Funkysetp and The Sey Sisters, Ran Ran Ran, Heather, Antonio Serrao, Kepa Junkera i Los Hermanos Cubero, Joana Serrat, Enric Montefusco, Myles Sanko, Connectome, Ara Malikian, Eduard Canimas o Astrio. També presentarà nou treball la Maika Makovski, que juntament amb el Quartet Brossa, oferirà el concert inaugural del festival. L'estrena del premi Puig-Porret, 'Festa de Balls per Salvar el món', de Miguel Ángela, Edu Pou, Sara Fontán i Joan Colomo, tindrà lloc dimecres al vespre a la Carpa Negra de l'Atlàntida. Marc Lloret ha destacat aquest projecte que posarà en escena, amb la col·laboració del públic, diferents coreografies inspirades en fets que han marcat el curs de la història. Pel que fa als artistes internacionals, el Mercat serà el lloc on descobrir el directe dels Metá Metá, un dels grups més respectats i sorprenents de la nova escena musical del Brasil que es mou entre el punk rock i el jazz passant per la música d'arrel; el folk electrònic de l'estoniana Maarja Nuut; la nova revelació del blues del sud d'Europa, el portuguès Frankie Chávez; o la música mestissa del franco-camerunès Blick Bassy. Pel que fa als escenaris al carrer, es podrà veure Lax'n'Busto a la Plaça Major divendres, i el mestissatge d'Animal i La Raíz al Sucre. Dissabte els vigatans Est Oest i Quimi Portet pujaran a l'escenari de la plaça, que tancarà la nova proposta de Delafé. Els bosnians Dubioza Kolektiv, a l'últim treball dels quals ha col·laborat la Pegatina, seran els encarregats de fer ballar el públic del Sucre. La programació adreçada al públic familiar es trasllada a l'àrea de l'Atlàntida amb una doble proposta gratuïta i oberta a tothom dissabte al matí. La Carpa Vermella acollirà els concerts dels catalans 2princesesbarbudes i dels gallecs Furious Monkey House. Concerts 'off' i concurs ciutadà La programació 'off', que fins ara s'ubicava en un escenari a la Plaça de la Catedral, enguany es traslladarà a la Plaça dels Màrtirs. Allà, divendres i diumenge al matí, l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) programarà els concerts de celebració del seu 15è aniversari. Dijous a la nit hi actuaran els grups de Les Cases de la Música, mentre que dissabte serà el torn del concurs Sona9, i diumenge a la tarda estarà dedicat als grups del VicSona. Com a novetat, enguany s'estrena el Concurs de Músics al Carrer. El grup més votat pel públic a través de la plataforma Instagram obtindrà com a premi actuar a un dels escenaris de la Festa Major de Vic 2017. Tots els usuaris d'Instagram que hi vulguin participar s'hauran de fer seguidors del perfil del mercat i penjar una foto amb el grup que més els agradi dels que actuen al carrer. Posada en valor de la música osonenca Amb motiu de la capitalitat de Vic com a ciutat de la cultura catalana, diumenge 18 al vespre es farà un concert a la Plaça Major sota el nom 'Osona canta Osona, 40 anys de pop rock osonenc'. El professor de l'Escola de Música de Vic, Joan Godayol, ha explicat que han volgut fugir del format cantata i els alumnes de les escoles de música de tota la comarca oferiran un concert que servirà d'homenatge als 40 anys d'història de la música pop i rock Osona i ho faran acompanyats dels Astrio. Nou espai La Sala Pasternak, amb concerts de dimecres a divendres a dos quarts d'una de la matinada, se suma al mapa d'escenaris de l'edició d'enguany amb actuacions de Moya Kalongo, Flamingo Tours i The Prussians. Aquesta sala també serà el punt de trobada de nit dels professionals acreditats.
|
Cultura
|
Música
|
Mor el conductor d’una motocicleta en un xoc amb un turisme a Badalona. Els fets han tingut lloc cap a les cinc de la tarda al quilòmetre 21,5 de la carretera B-20. El conductor d’una motocicleta ha mort aquest dimarts a la tarda en un accident de trànsit que ha tingut lloc al quilòmetre 21,5 de la B-20, en terme municipal de Badalona. Segons ha informat el Servei Català de Trànsit, en l’accident s’han vist involucrats la motocicleta de la víctima i un automòbil. Els fets han tingut lloc cap a les cinc de la tarda per causes que s’investiguen. Al lloc s’hi ha desplaçat quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra i dues ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Malgrat els esforços dels equips sanitaris, finalment no s’ha pogut evitar la mort de l’accidentat.
|
Societat
|
Successos
|
Budó creu que la proposta dels presos del PDeCAT és el sentir majoritari tot i no agradar a tota la direcció del partit. La portaveu del Govern defensa que l'espai de JxCat conflueixi en un nou partit "sense vetos ni quotes". La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, considera que la proposta del presos del PDeCAT d'una integració del partit en una nova formació que lideri Carles Puigdemont és el "sentir majoritari" dins del PDeCAT encara que no agradi a tota la direcció. "Em consta que han fet aquesta proposta d'última hora perquè moltíssima gent els hi ha demanat", ha afegit en una entrevista a 'Els Matins de TV3'. Budó creu que la confluència no ha de ser amb una fórmula de coalició sinó a través d'una nova formació política "sense quotes ni vetos". Aquest divendres, l'executiva extraordinària del PDeCAT debat la proposta dels presos i també l'aposta del president del partit, David Bonvehí, de seguir negociant amb la Crida.
|
Política
|
Partits
|
La venda de gran consum marca un "rècord històric" i creix un 71% en la segona setmana de març, segons Nielsen. La compra de llegums i arròs i pasta es va disparar fins a un 335% i 259%, respectivament. Les vendes de gran consum van marcar un "rècord històric" entre el 9 i el 15 de març i van créixer un 71% interanual, segons dades de la companyia d'anàlisi de dades Nielsen. Aquest comportament va coincidir amb el tancament de les escoles i la declaració de l'estat d'alarma. Aquests factors van propiciar "una onada de visites als supermercats" i va multiplicar el creixement de les vendes registrat en les últimes setmanes per nou. La compra de llegums i arròs i pasta es va disparar fins a un 335% i 259%, respectivament. La demanda de productes de cel·lulosa va augmentar un 170%; les conserves, un 146%; les sopes, un 145% i els olis, un 126%. El comerç electrònic va créixer un 59,1% i va continuar amb la tendència de les últimes setmanes.
|
Economia
|
Comerç
|
Prop de 80 persones compleixen la pena fent tasques de prevenció de la covid-19. Es fan controls d'aforaments, entrega de mascaretes i suport als punts d'informació. Un total de 76 persones condemnades a treballs en benefici de la comunitat fan des del 8 de juny tasques relacionades amb la prevenció de la propagació de la pandèmia en entitats i equipaments que col·laboren amb el Departament de Justícia. Es tracta de feines com el control d'aforaments d'espais l'entrega i reposició d'equips de protecció –mascaretes, guants o gel hidroalcohòlic- i suport als punts d'informació. L'estat d'alarma i el confinament van suposar la suspensió dels treballs comunitaris per a 5.748 pensats. Amb l'etapa de represa, l'Àrea de Mesures Penals Alternatives del Departament de Justícia ha obert la possibilitat a acollir-se a les tasques de prevenció de la covid-19 per als penats. Fins ara, aquestes tasques s'han dut a terme en un total de 24 organismes públics i entitats privades sense ànim de lucre com ara ajuntaments, jutjats, equips d'atenció primària de salut, centres cívics, clubs esportius o biblioteques, entre d'altres. Justícia compta amb 1.825 entitats col·laboradores que ofereixen 5.100 places per a condemnats a treballs comunitaris. L'any passat, 8.500 persones van fer aquests treballs i la seva tasca va suposar un total de 942.305 hores treballades. El perfil de les persones que fan treballs en benefici de la comunitat són condemnats per delictes de trànsit en un 40% dels casos i en un 13% per violència de gènere. Un 89% són homes i un 11% dones. A més, un 60% tenen entre 30 i 50 anys. Aquesta modalitat de compliment de la pena la pot imposar el jutge com a mesura substitutiva d'altres penes imposades inicialment o bé directament com a pena per la comissió d'un delicte. L'Àrea de Mesures Penals Alternatives del Departament de Justícia fa el seguiment als treballs amb el suport de les entitats.
|
Societat
|
Judicial
|
Els Castellers de Vilafranca tanquen amb èxit la seva gira a la Xina. L'actuació, en el marc de la Barcelona Catalonia Culture Week, ha marcat aquest dissabte el punt i final de l'estada dels verds al país asiàtic. Cloenda de luxe de l'estada de sis dies dels Castellers de Vilafranca a Xangai. Ha estat en el marc de la Barcelona Catalonia Culture Week, activitat organitzada pel Catalan Institute of China per commemorar el desè aniversari de l'entitat i també els 15 anys d'agermanament entre la ciutat xinesa i la capital catalana. Un total de 200 membres dels Castellers de Vilafranca s'han desplaçat fins el país asiàtic en aquesta gira, que també ha inclòs, entre d'altres, una actuació a la Universitat de Tongji i una visita a Hangzhou per visitar la colla castellera local, els Xiquets de Hangzhou, fundada l'any 2010 arran de l'Exposició Universal de Xangai. Les actuacions d'aquests dies dels Castellers de Vilafranca s'han caracteritzat per la singularitat dels diversos escenaris on s'han dut a terme. Des del pati central de la colònia tèxtil de l'empresa Antex, que serveix de punt de trobada i d'assaig dels Xiquets de Hanghzou, passant pel Parc de la Century –en ple centre financer de Xangai-, o al punt més alt d'un gratacel. Per aquesta darrera jornada, l'escenari ha estat el hall d'entrada del Yueda 889 Plaza, un dels més importants centres comercials del centre de Xangai. Allà s'han vist construccions com el 4 de 8 i un pilar de 5 des d'on s'ha desplegat una senyera. El castell més destacat ha estat, però, el 3 de 9 amb folre, el primer que es veia en aquesta ciutat i el tercer que es descarregava a la Xina. Els Castellers de Vilafranca, colla fundada l'any 1948, tenen una gran capacitat per organitzar viatges. La primera expedició a l'estranger es remunta al setembre del 1973 a París. Anglaterra, Bèlgica, Alemanya, Polònia i fins i tot Xile i la Índia han estat altre països on han enlluernat al públic. També és recordada l'actuació davant l'Estàtua de la Llibertat i el Pont de Brooklyn, a Nova York i més, recentment, al juny d'enguany, davant el Duomo de Milà amb motiu de l'Exposició Universal i acompanyats de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
|
Cultura
|
Castells
|
Sabadell posa en marxa una unitat per donar resposta "immediata" a les persones amb urgències socials. El nou servei permetrà descarregar de volum de feina els serveis socials territorials. Sabadell disposarà a partir d'aquest dimarts d'una unitat específica per donar resposta "immediata" a les persones que tinguin alguna urgència o emergència social. Es tracta del Servei d'Urgències i Emergències Socials, situat al centre de la ciutat, que comptarà amb cinc professional per donar resposta a situacions com desnonaments, maltractaments, talls de subministrament o pobresa alimentaria, entre d'altres. El regidor d'Acció Social, Gabriel Fernàndez, ha destacat que es tracta d'un sistema "inèdit" i que suposa un trencament amb les dinàmiques d'atenció social que se seguien ara. La persona podrà arribar derivada de serveis socials o entrar pel seu propi peu, on un professional l'atendrà i decidirà si el seu cas requereix un atenció urgent o si es deriva al seu equip territorial. La nova unitat ha de permetre descarregar de feina els serveis socials territorials.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Sánchez insisteix que ell eliminaria la inviolabilitat del Rei, i diu que ho ha abordat amb Felip VI. Amb tot, recorda que aquesta no és la reforma que està plantejant ara. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha insistit aquest dimarts que ell eliminaria la inviolabilitat del rei en una futura reforma constitucional. Ha refermat d’aquesta manera les manifestacions que ha fet a una entrevista amb diverses televisions on s’ha mostrat convençut que el rei Felip VI compartiria aquest criteri. Unes manifestacions corregides després pel número dos del PSOE, José Luis Ábalos, que ha afirmat que eren només una “opinió” personal del president. Sánchez, per contra, ha afirmat que “ha despatxat” amb Felip VI aquesta qüestió, tot i que no ha donat l’opinió del monarca. També ha recordat que aquest no és la reforma dels aforaments que impulsa ara el seu executiu, i la de la inviolabilitat del rei és “una altra reforma” que necessitaria majories qualificades. En una entrevista a Telecinco, Sánchez ha insistit que ell és partidari de treure de la Constitució qüestions com aquesta "que no tenen res a veure amb una Constitució que serveix a una societat com l'espanyola al 2018". El Rei, ha dit, "ha assimilat i assumit de manera molt encertada principis com la igualtat de gènere, la lluita contra el canvi climàtic, la defensa dels drets laborals, la cohessió social i la diversitat territorial, tot i que està injustament desqualificada per la posició de l'independentisme". En tot cas ha recordat que la inviolabilitat del Rei seria "una altra reforma" i no la dels aforaments, i requeriria una majoria qualificada.
|
Política
|
Govern espanyol
|
El govern d'Andorra resta importància a les declaracions d'Higini Cierco al Consell General. Cinca considera més important esbrinar si l'entitat blanquejava capitals de forma continuada. El ministre portaveu del govern d'Andorra, Jordi Cinca, ha restat importància a les declaracions que ha fet aquest dimecres al matí un dels màxims accionistes de BPA, Higini Cierco, davant la Comissió especial de vigilància i prevenció de risc per a l'estabilitat financera, coneguda com a Comissió BPA. Cinca ha assegurat que "el que de veritat preocupa" és si l'entitat blanquejava capital de forma continuada i si "formaven part d'una xarxa de blanqueig". La resta, ha sentenciat el ministre, "són colaterals que no importen i no ens han de distreure del que és important". Cinca ha senyalat que el cas BPA té "onze causes obertes" al principat i és en això en el que s'hauria d'"enfocar" l'atenció. Cierco ha comparegut aquest matí davant la comissió parlamentaria on ha repetit la declaració feta davant la batllia el passat mes d'agost sobre les ''amenaces'' de comandaments de la policia espanyola per difondre informació bancària dels expresidents Pujol i Mas, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras. El ministre portaveu ha respost de forma breu i contundent en ser preguntat per la compareixença d'aquest dimecres de l'exdirectiu de l'entitat bancària davant la Comissió parlamentaria que estudia el cas BPA. Cinca ha restat importància a les declaracions i ha posat l'atenció en el fet que l'agència del Tresor nord-americà va assenyalar l'entitat per blanqueig de capitals. En la compareixença d'aquest matí, Cierco, ha repetit la declaració que el passat divuit d'agost va fer davant la Batllia. Llavors va denunciar "les amenaces i coaccions" de comandaments espanyols per tal que els facilités informació bancària de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras així com de les seves respectives famílies. Va ser arran d'aquesta declaració que la batllia andorrana va obrir una investigació per les suposades coaccions i amenaces de comandaments espanyols als exresponsables de la banca.
|
Societat
|
Judicial
|
Podem i PP ja pensen en la pròxima setmana com a escenari de negociació. Iglesias creu que el govern “de progrés” és possible i el PP confia en la gran coalició amb PSOE i C’s. El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha dit aquest vespre a la sortida del debat d’investidura de Pedro Sánchez que és possible construir un govern de coalició “diferent i de progrés”. Iglesias ha assegurat que el grup de Podem “estarà disponible” a partir de divendres per “posar-nos a parlar des de la igualtat i la coresponsabilitat” amb PSOE, IU i Compromís. El dirigent d’esquerres ha dit que les intervencions durant el debat d’investidura dels grups catalans, bascos i de Compromís avalen la possibilitat de formar un govern d’esquerres. Per la seva banda, el diputat del PP, Pablo Casado, que tampoc confia en cap canvi en les posicions dels grups parlamentaris, té esperança en “encaminar el diàleg” amb PSOE i C’s a partir del proper dilluns. Iglesias “espera” que Pedro Sánchez rectifiqui i “entengui el que hem vist avui, que hi ha majoria parlamentaria per l’acord que vam proposar, no amb el de C’s”, ha comentat a la sortida de l’hemicicle, després que el líder del PSOE no hagi obtingut el suport necessari per ser investit president del govern espanyol. El vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, ha criticat que Pedro Sánchez hagi intentat guanyar la seva investidura “quan ja sabia que no tenia els suports suficients. Imagino que ha vingut per tenir un mes d’activitat política i començar així una precampanya”, ha sentenciat el popular. Casado ha demanat al PSOE que deixi a una banda els interessos particulars i busqui punts en comú, “que s’han pogut veure en el debat d’avui”, amb el partit de Mariano Rajoy a partir del pròxim dilluns.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Les quatre patronals de l'escola concertada fan front comú per reivindicar la seva tasca i funció social. Consideren que no són els culpables de la segregació i situen l'infrafinançament com a motiu de les aportacions de les famílies. Les quatre patronals de l'escola concertada, la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, l'Agrupació Escolar Catalana, la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament i la Fundació Escola Cristina a de Catalunya, s'han unit per primera vegada per tirar endavant una campanya que posi en valor la feina educativa que duen a terme i la funció social que desenvolupen en un ventall divers de projectes educatius ''de qualitat''. Segons els responsables d'aquestes patronals, l'infrafinançament que pateixen els centres els obliga a establir aportacions per a les famílies, i lamenten que se'ls consideri culpables de la segregació escolar quan no està resolta la qüestió per una via ''urbanística i social''. L'escola concertada defensa que és una opció escollida per moltes famílies i destaca que els darrers anys han mantingut els alumnes, al voltant dels 366.000, en un moment on l'oferta pública ha crescut. Amb el lema ''l'escola que suma'', les quatre patronals de la concertada volen defensar la tasca que fan els centres concertats a Catalunya, la seva tradició i el seu compromís per l'educació. Pels portaveus de les patronals, són escoles provinents d'una tradició educativa i que reflecteixen la pluralitat de la societat catalana, per la qual cosa en revindiquen la seva funció. La campanya, que es difondrà bàsicament per xarxes socials, vol posar doncs en valor el potencial dels centres escolars i estendre la concepció que la concertada ''dona riquesa'' i creuen que la mostra n'és que els pares i mares la segueixen trinat malgrat que els darrers temps, se l'hagi acusat de coses injustes. Així ho ha explicat la directora general de l'Agrupació Escolar Catalana (AEC), Eva Salvà que ha defensat que l'escla concertada s'utilitza sovint com ''una pedra que es tiren uns contra els altres'', sobretot en períodes electorals, i per això, volen explicar ''què som i com som'' abans de quedar ''estigmatitzats''. Per Salvà, una de les crítiques més dures que s'endú la concertada és ser la causa de la segregació escolar, i per això, creu que s'ha de posar de manifest que es fa resoldre ''via escola'' el què no es resolt ''via urbanística i social''. Ha recalcat que les quatre patronals signaran el pacte contra la segregació dilluns vinetn per aplicar mesures per superar-lo. Per això, i pel fet d'haver de necessitar quotes i aportacions de les famílies per funcionar, els quatre portaveus han coincidit que la culpa d'aquest darrer aspecte és l'infrafinançament que pateixen. En aquest sentit, Carles Camí, president de la Confederació de Centres Autònoms d'Ensenyament de Catalunya, ha explicat que una part del concert, el pagament delegat del professor, no passa per l'escola, sinó que directament es tramet al compte corrent del docent, i que per tant, els recursos que pugui tenir l'escola són ''mínims''. Ha detallat que en una escola d'una línia d'Infantil i Primària, la Generalitat destina 90.000 euros l'any, que són 7.000 euros al mes per fer front a la sisena hora, als lloguers, al personal d'administració, als serveis de manteniment, etc, i que així, és ''impensable'' que l'escola es pugui finançar. A més, també ha denunciat que la Generalitat, en època de retallades, va suspendre el premi a la Fidelitat que es donava als docents amb més de 10 anys al mateix centre, i que ara, que s'ha recuperat via conveni, no el pagarà sinó que hi hauran de fer front les escoles, cosa que pot suposar, en una escola d'una sola línia pot ser entre 120.000 i 130.000 euros. Amb aquests números sobre la taula, Camí creu que ''l'escola ha de fer mans i mànigues per funcionar'', ha dit Camí, que considera que així comencen els ''greuges comparatius'' amb la pública que té dotació, per exemple, de personal, més alt que la concertada i que, a banda, no ha de fer front a les despeses corrents. Per això, creuen que s'han de revisar els mòduls vigents actualment, després d'anys en què no s'han actualitzat. Per Carles Camí cal calcular el cost de la concertada i el cost de la pública i equiparar-ho perquè qualsevol pare pugui escollir lliurement l'escola on porta el seu fill. Segons les dades de les escoles concertades a l'administració, una plaça a la pública li costa al voltant de 7.000 euros, mentre que només 3.900 a la concertada. Miquel Mateo, director general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, ha recalcat que la concertada ''no vol que hi hagi impediments'' i però ha assegurat que mentre duri la situació d'infrafinançament les aportacions de les famílies són necessàries. Les quotes que paguen els pares a la concertada són diverses en funció de les necessitats de cada centre. Les patronals han explicat que cobrir la sisena hora pot suposar uns 75 euros al mes, que estan aprovats pel Departament, i que la resta es pot fer en quotes que habitualment van entre els 100 i els 150 euros, però que depèn de cada cas. Les patronals han explicat que en percentatge, la concertada ha perdut quota però no en alumnes, que es mantenen en els 366.000 des de fa anys, malgrat la davallada de natalitat i la creació de nova oferta pública.
|
Societat
|
Educació
|
El PSC vol crear 1.000 places noves de Guàrdia Urbana en 5 anys. Collboni proposa crear una Direcció de Prevenció que tingui capacitat decisòria en matèria de seguretat. El candidat del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, vol arribar als 3.500 agents de la Guàrdia Urbana "per donar resposta a la crisi de seguretat i incivisme" que, segons ell, hi ha a la ciutat, per aquesta raó s'ha compromès a "ampliar la plantilla amb 1.000 places noves" en 5 anys. Durant la jornada 'Barcelona ciutat segura' que s'ha fet aquest dissabte al matí a la seu del PSC, Collboni també ha proposat crear "una Direcció de Prevenció integrada en l'organigrama municipal i amb capacitat decisòria en matèria de seguretat i amb capacitat executiva". "Seguretat és més policia però sobretot més prevenció, més inversió per acabar amb desigualtats, educació i convivència", ha reflexionat el candidat socialista. "El govern de Colau té un problema ideològic amb la seguretat i ha girat l'esquena al problema deixant abandonats determinats barris", ha considerat Colboni tot afirmant que "la inseguretat perjudica la gent que té menys recursos, aquells barris més vulnerables que no poden pagar-se la seguretat privada". El PSC ha reiterat que ja va alertar "fa mesos de la imminent descapitalització de la policia municipal" i ha detallat que arribarà a "410 agents de la Guàrdia Urbana a inicis de 2019". Segons els socialistes, aquesta situació es deu a "la manca de previsió del govern de Colau davant del decret de jubilacions anticipades als 59 anys i també a les noves condicions del conveni que augmenten els dies festius de la plantilla". A més, Collboni ha recordat que durant l'últim mandat de Jordi Hereu també es van convocar un miler de places d'agents de la Guàrdia Urbana que van permetre ampliar la plantilla i rejovenir-la.
|
Política
|
Política municipal
|
El Barnasants commemora els 15 anys de la mort de Manuel Vázquez Montalban. La 23 edició del certamen presenta un programa amb més d'un centenar de concerts en dos mesos i mig. El 'XXIII Barnasants. Projecte cultural de cançó d'autor' commemora aquest any el quinzè aniversari de la mort de Manuel Vázquez Montalban. L'Argentina és el país convidat d'aquesta edició, que programa una quinzena de concerts d'artistes de l'altra banda de l'Atlàntic. El programa, que inclou més de 110 concerts en dos mesos i mig, fixa també l'atenció en cantautors del País Basc com Jabier Muguruza, Kepa Junkera o Ruper Ordorika, o italians, com ara Giovana Marini, un dels grans referents de la cançó social del país transalpí. El gruix principal de la programació, però, està format per artistes dels Països Catalans, dels quals destaca un tribut de diversos artistes a Ramon Muntaner, un record a les revoltes del 68 de la mà de Joan Isaac; un homenatge a Pedrolo de Cesk Freixas o els tres concerts de Maria del Mar Bonet a Castelldefels, Vic i Cuba, on tancarà els 50 anys d'escenaris. D'altra banda, els organitzadors del certamen destaquen un concert preinaugural a l'Alguer, on es presentarà l'espectacle 'Mans Manetes: L'Alguer, paraules, cançons i veus de minyons', un recital organitzat amb la col·laboració de l'entitat Plataforma per la Llengua. Pel que fa a l'homenatge a la figura de Montalbán, se'n destaca el caràcter compromès amb el pensament crític a través del periodisme, la novel·la negra o l'assaig. A través d'aquest homenatge els responsables del certamen volen fer també una crida a l'inconformisme davant la situació política i social del país. I en l'àmbit dels escenaris, el Barnasants arriba aquest any a 22 espais, la majoria al Principat (Barcelona, Altafulla, Celrà, l'Hospitalet de Llobregat, Gelida, Terrassa, Sant Llorenç d'Hortons, Castelldefels, Vic, Subirats) però també a l'Alguer i a Cuba. El concert inaugural de la 23ena edició del certamen tindrà lloc el 26 de gener al Teatre Joventut de l'Hospitalet, i anirà a càrrec de Joanjo Bosk, que presentarà el seu nou disc, 'Camí d'aigua'. L'Argentina és aquest any el país convidat del Barnasants després que fa dos anys s'estrenés la figura amb un focus de programació centrat en Veneçuela. L'any passat l'escollit va ser Xile (commemorant el centenari de Violeta Parra). S'han programat 13 concerts d'artistes d'aquell país. Pel que fa a la resta de Llatinoamèrica, al llarg del festival es podran veure els concerts, entre d'altres, de La Malinche (Mèxic) i Marta Gómez (Colòmbia).
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:Els Jocs Mediterranis només van vendre el 15% de les entrades disponibles. El balanç provisional del pressupost operatiu es tanca amb un superàvit d’uns 152.000 euros. Els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 van vendre 28.490 entrades, un 15% de les 194.000 disponibles durant les cerimònies i les competicions. La venda de tiquets va permetre ingressar 520.000 euros, tot i que la previsió era que fossin uns 1,7 milions. Tres mesos després, aquest dimecres el regidor comissionat dels Jocs, Javier Villamayor, i el director executiu de la Fundació, Víctor Sánchez, han admès que les xifres estan per sota de les expectatives. Tot i això, l’organització s’ha felicitat pel fet que el pressupost operatiu s’hagi tancat provisionalment amb un superàvit de 152.000 euros. “Hem estat austers, rigorosos i professionals, i hem gastat allò que teníem”, ha afirmat el regidor. L’organització dels Jocs ha anunciat aquest dimecres algunes de les principals xifres de l’esdeveniment celebrat a finals de juny. El balanç confirma la poca afluència de públic que va haver-hi, en general, a les competicions. Només es van vendre un 15% de les entrades disponibles. En concret, la cerimònia d’inauguració va sumar 6.925 tiquets venuts i, la de cloenda, tot just 2.367. Les proves més concorregudes van ser les d’atletisme, futbol masculí, gimnàstica artística, voleibol i natació, que van superar o fregar les 2.000 entrades. Per contra, el piragüisme només en va vendre 21, el rem 32 i la lluita lliure 81. Tant el regidor Javier Villamayor com el director executiu de la Fundació Tarragona 2017, Víctor Sánchez, han admès que les xifres van quedar molt per sota de les previsions i que si no en van fer més promoció va ser per una qüestió “d’austeritat”. A més, la comercialització de marxandatge va suposar uns ingressos de 22.000 euros, tot i que se’n calculaven 100.000. Tots dos responsables, però, han minimitzat aquests resultats perquè ambdues partides tenien un pes “ínfim” en el pressupost operatiu de 27 MEUR. Els Jocs han costat 94 MEUR Precisament, en l’àmbit econòmic, el pressupost operatiu dels Jocs s’ha tancat amb un resultat positiu de 152.000 euros, a l’espera de l’auditoria del 2018. Destaca que, dels 27,2 MEUR d’ingressos, 12,4 MEUR corresponen a subvencions de les administracions públiques. A més, hi hagut 8,5 MEUR de donacions i 5,1 MEUR en concepte de patrocinis. Javier Villamayor ha subratllat que els Jocs han permès inversions per un import de 67 MEUR i que l’Ajuntament de Tarragona només n’ha assumit 12 MEUR. El regidor ha rebatut aquells que pronosticaven que els Jocs no es farien, que no deixarien llegat i que suposarien un deute”. “És fals”, ha exclamat en dues ocasions. El regidor ha insistit que, malgrat que hagin pogut cometre errors, han estat austers i rigorosos, i que han gastat en funció d’allò que tenien. Sánchez ha detallat que, a dia d’avui, encara tenen pendents de pagament factures per un import de 6,3 MEUR. Per contra, estan a l’espera d’aportacions públiques que sumen 4,85 MEUR, en la seva majoria del Consejo Superior de Deportes -3,75 MEUR- i 600.000 euros que els falten de la subvenció de la Unió Europea que rebran quan presentin la justificació. El director executiu de la Fundació ha insistit també que el cost de l’ajornament dels Jocs del 2017 al 2018 es manté per sota del milió d’euros. Villamayor ha confirmat la voluntat de dissoldre la Fundació Tarragona 2017 durant el primer trimestre del 2019. Pel que fa al futur dels equipaments de l’Anella Mediterrània, ha assenyalat que fan seva la proposta de Cs per tal que la gestió pivoti entre el Patronat Municipal d’Esports i l’Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona. D’altra banda, el regidor comissionat dels Jocs ha recordat que en el termini de quinze dies se celebrarà un ple extraordinari sobre l’esdeveniment i també ha garantit que reuniran la comissió informativa i de seguiment amb els grups municipals tants cops com faci falta. Crítiques de l’oposició Després de la trobada d’aquest dimecres, la majoria dels grups de l’oposició han carregat contra el govern municipal per manca de transparència. Molts d’ells han lamentat que s’hagin assabentat de les principals xifres dels Jocs per la premsa i que no se’ls hagi aportat cap informe per escrit. A proposta de la portaveu d’ICV-EUiA, Arga Sentís, els grups han exigit al govern que es faci una nova reunió prèvia al ple monogràfic sobre els Jocs. La portaveu de la CUP, Laia Estrada, ha titllat la reunió de “presa de pèl” i d’espai “propagandístic”, i ha criticat que el govern jugui al “trilerisme” per parlar de superàvit. El portaveu d’ERC, Pau Ricomà, ha dit que han sortit de la reunió amb més dubtes i ha criticat que encara no tinguin accés a molta informació. En el mateix sentit, el del PDeCAT, Dídac Nadal, ha mostrat cert “desencís” i ha insistit que no descarta recórrer als tribunals si no se’ls ofereixen totes les dades dels Jocs.
|
Societat
|
Esports
|
Muse, Chemical Brothers i Massive Attack s’incorporen al FIB 2016 com a nous caps de cartell. El festival de Benicàssim anuncia un nou espectacle en exclusiva a l’Estat de Muse per a la presentació en directe de ‘Drones’, el setè àlbum. El Festival Internacional de Benicàssim (FIB) ha comunicat aquest dimecres la incorporació com a caps de cartell dels grups Muse, dels referents de l’electrònica Chemical Brothers, els hipnòtics Massive Attack i la força de The Vaccines, entre altres noms. A través d’una nota de premsa, l’organització ha anunciat que Muse presentarà al FIB en exclusiva per a l’Estat espanyol un nou espectacle per al seu setè àlbum ‘Drones’ i ha celebrat la notícia assenyalant que aquest nou treball és “una rotunda ostentació de contundent èpica que supera tot el fet per aquesta banda”. Al costat d’aquests noms s’incorporen Disclosure, Catfish and the bottlemen, The 1975, Hinds, Ramírez Exposure, Kero Kero Bonito, Perlita o Soledad Vélez. El festival se celebra entre el 14 i el 17 de juliol a Benicàssim (Plana Alta). Les noves incorporacions se sumen a les ja anunciades de Bloc Party, Delorean, Mac Demarco, Kendrick Lamar, Major Lazer, Jamie XX i The Maccabees.
|
Cultura
|
Música
|
Detingut a la Jonquera per amenaçar i atacar un botiguer amb una arma tipus catana. La investigació apunta que el va agredir perquè li va recriminar que amagués droga a una paperera. Els Mossos d'Esquadra han detingut un veí de la Jonquera (Alt Empordà) de 31 anys i de nacionalitat marroquina per amenaçar i atacar un botiguer amb una arma blanca de grans dimensions, possiblement una catana. L'han arrestat com a suposat autor d'un delicte de lesions i d'un delicte d'amenaces. Els fets es remunten al dissabte 22 d'agost quan, prop del migdia es va produir una baralla entre dues persones. Segons informen els Mossos, l'origen de la disputa va ser que la víctima li va recriminar a l'agressor que utilitzés una paperera per amagar-hi drogues i el va advertir que, si continuava, avisaria la policia. L'arrestat se li va encarar i el va amenaçar que si avisava la policia el mataria i li cremaria l'establiment. Després va anar a buscar una arma blanca de grans dimensions, tipus catana, i el va atacar ferint-lo amb un tall a la mà que va requerir diversos punts de sutura a l'hospital de Figueres. Tot i que en un inici semblava una baralla tumultuària, es va tractar d'una agressió per part d'un sol home al botiguer. Al lloc de l'alerta s'hi van adreçar patrulles de Mossos, Policia Local i la Policia Nacional que només van localitzar la víctima però no l'agressor. La unitat de seguretat ciutadana de la Jonquera va obrir una investigació que, amb la col·laboració de la Policia Local del municipi, ha culminat amb la detenció de l'agressor aquest dimecres. El detingut, amb antecedents, va passar el dia 26 a disposició del jutjat de guàrdia de Figueres i va sortir en llibertat a l'espera de judici. Infraccions en un bar de La Jonquera El capvespre del dimarts 25 d'agost diversos efectius de la Unitat Regional de Policia Administrativa (URPA) de Girona van efectuar una inspecció en un bar situat al carrer Major d'aquesta població. En aquest local s'hi van aixecar diverses actes per diversos incompliments administratius. En concret, es van localitzar cinc menors fumant tabac amb shisha, el local exercia activitat de bar musical quan realment només tenia habilitada la llicència de bar, no tenia assegurança, no tenia certificat d'extintors, no estava retolat i no tenia cap pla de prevenció de riscos laborals.
|
Societat
|
Policial
|
Arrimadas espera que els Mossos "compleixin" les ordres judicials i puguin actuar com el 2014 amb el Multireferèndum. La líder de Cs espera que Puigdemont "reconsideri" la situació abans de l'1-O i assegura que el que està fent el Govern "no té res a veure amb democràcia". La presidenta del grup parlamentari de Cs, Inés Arrimadas, ha confiat que els Mossos "compleixin amb les ordres que tenen de la justícia" i actuïn com ho van fer amb el multireferèndum del 2014 "quan es van incauta urnes". En declaracions a RAC1, ha recordat que llavors els agents van retirar les urnes i els llavors president, Artur Mas, no va dir "que no es propi d'una policia democràtica". Ha afegit que no es van produir escenes de violència, com ha esperat que tampoc passi l'1-O. La líder de Cs a Catalunya ha criticat les paraules del conseller d'Interior, Joaquim Forn, criticant l'operatiu policial per aturar l'1-O i ha dit que el seu predecessor, Jordi Jané, no continua al càrrec perquè era "massa responsable i sensat". D'altra banda, ha instat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a "reconsiderar" la situació i faci marxa enrere amb l'1-O i ha assegurat que el que està fent el Govern "no té res a veure amb democràcia".
|
Política
|
Partits
|
L'aerolínia Jet2.com connectarà el pròxim hivern l'Aeroport de Lleida-Alguaire amb el de Londres-Stansted. La companyia britànica oferirà uns 5.000 seients en els prop de tres mesos que oferirà aquest enllaç directe, que tindrà freqüència setmanal. L'aerolínia Jet2.com ha informat que el pròxim hivern començarà a operar des de l'Aeroport de Lleida-Alguaire. En concret, la companyia britànica enllaçarà l'aeroport lleidatà amb el de Londres-Stansted amb vols comercials que s'iniciaran el 23 de desembre i s'estendran fins al 17 de març del 2019. Jet2.com comercialitzarà aproximadament uns 5.000 seients en aquesta nova ruta, uns 2.500 en cadascuna de les direccions, durant dels prop de tres mesos que oferirà la connexió, que tindrà freqüència setmanal. L'aerolínia destaca que aquesta ruta permetrà l'arribada a les comarques lleidatanes de turistes britànics, de la mateixa manera que possibilitarà als lleidatans poder viatjar a Londres "amb una connexió directa i a preus molt assequibles". Jet2.com, que forma part del Grup Dart PLC, compta amb nous bases al Regne Unit (Leeds-Bradford, Manchester, Newcastle, Birmingham, Londres-Stansted, East Midlands, Belfast, Edimburgo i Glasgow) i també vola des dels aeroports catalans de Barcelona, Reus i Girona, a més d'altres dotze de l'estat espanyol. Cal remarcar, però, que algun avió de Jet2.com ja ha operat els darrers hiverns a l'Aeroport de Lleida-Alguaire contractats en aquest cas com a vols xàrters per part del touroperador britànic Nielson per transport esquiadors des el Regne Unit al Pirineu, a través de l'aeroport lleidatà.
|
Economia
|
Mobilitat
|
Castells aposta per una universitat pública i gratuïta però admet que no hi ha recursos. El ministre confia que els pressupostos de l'Estat del 2022 inclouran "un increment seriós" en despesa universitària. El ministre d'Universitats, Manuel Castells, ha defensat l'aposta per una universitat pública i gratuïta a l'Estat però ha reconegut que no hi ha prou recursos per tirar-ho endavant. En una entrevista a 'eldiario.es' Castells ha explicat que no entén "per què tenim una sanitat pública i gratuïta i no podem tenir una educació pública i gratuïta en tots els nivells". D'altra banda, Castells ha reconegut que als propers pressupostos no es preveu un gran augment en despesa universitària, però sí que s'ha mostrat confiat que, de cara als comptes del 2022, s'hi inclogui "un increment seriós" per a universitats "sempre que no hi hagi una catàstrofe total". Castells ha recordat que hi ha un compromís del govern per augmentar al 5% del PIB la despesa educativa, encara que no hi està especificat el percentatge universitari. De cara al 2021, ha dit que "hi haurà pressupost per a la universitat" però ha insistit que "hi ha límits pressupostaris" que s'estan discutint. Educació gratuïta Castells ha defensat la necessitat que a l'Estat es pugui estudiar de manera gratuïta a tots les nivells però ha explicat que mentre que una educació postobligatòria pública sí que és una prioritat per al govern espanyol, no ho és el fet que sigui gratuïta perquè no hi ha recursos i "no és una cosa que passi de la nit al dia" sinó que és "gradual". En aquest sentit, el ministre ha posat en valor la congelació i reducció de les taxes universitàries i ha apuntat que per a la gratuïtat primer s'ha de "reduir, congelar i establir la reducció". El ministre ha recordat que fins ara Espanya tenia les taxes més altes d'Europa juntament amb Holanda. Per a Castells l'aposta per la universitat pública no va renyida amb la possibilitat de rebre finançament privat. El ministre ha remarcat, però, que això només pot passar sempre que es garanteixi la plena independència acadèmica, com podria passar amb beques per a estudiar o investigació. No es preveu un tancament d'universitats D'altra banda, Castells ha assegurat que les universitats "s'han estat preparant tot l'estiu" per poder engegar el curs amb garanties i encara que ha admès que hi ha "incertesa" ha apostat per "reduir-la". A més, ha defensat que "no hi ha pla B" al preparat per les universitats perquè ja inclou les diverses hipòtesis i accions per combatre la incertesa i ha explicat que si no acaba funcionant simplement "s'haurà de corregir perquè funcioni dins els paràmetres". El que sí que té clar, però, és que "no hi ha cap pla per tancar tot el sistema universitari" com sí que es va fer des del març. Tot i que ha remarcat que no poden "jurar" que això serà així, sí que ha insistit que aquesta és la previsió. Professors associats Castells també ha defensat la necessitat de revaloritzar la figura del professor associat, que en molts casos a les universitats espanyoles s'acaba precaritzant, i ha avançat que l'executiu està treballant en una norma per poder fixar la seva feina en 120 hores a l'any, xifra que assegura que les universitats aproven. Així, es caminaria cap a l'objectiu que els associats fossin personal amb experiència professional que ensenya un nombre determinat d'hores i a qui es paga un complement als seus ingressos principals.
|
Societat
|
Universitats
|
Un brot de gastroenteritis afecta una setantena de persones allotjades en un aparthotel de La Molina. Cinc menors i una treballadora, ingressats unes hores a l'Hospital de Cerdanya per haver presentat símptomes més greus. Un brot de gastroenteritis ha afectat 65 menors d'entre 7 i 17 anys i 8 adults allotjats en un aparthotel situat a prop de la zona de Pista Llarga de l'estació d'esquí de La Molina, on hi passaven la Setmana Blanca. Els primers símptomes es van detectar dimecres al vespre i un equip mèdic de l'Àrea Bàsica de la Fundació Hospital de Puigcerdà es va desplaçar durant la nit fins a l'establiment hoteler per atendre'ls in-situ. Posteriorment, cap a la mitjanit, dos adolescents van ingressar a Urgències de l'Hospital de Cerdanya i on s'hi van estar fins a primera hora del matí, segons han confirmat fonts del centre hospitalari. Aquest dijous també es va desplaçar una treballadora i tres nens, que també van rebre l'alta poques hores després. Des de la Fundació Hospital de Puigcerdà han explicat que el primer avís que van rebre, aquest dimecres, era per set nens que tenien diarrea, vòmits i febre. Aleshores, s'hi van desplaçar a l'hotel dos metges, un de Bellver de Cerdanya i un altre de la capital de la comarca, on durant la nit i matinada de dimecres a dijous van acabar visitant 28 menors. Mentre, al matí següent, la xifra havia pujat fins als 65 infants i joves i 8 adults, els quals van ser atesos in-situ per un equip de dos metges, dos infermeres i una administrativa. Els afectats corresponen a grups d'escolars provinents de diferents comunitats autònomes de l'Estat i també de França. Una part d'ells són joves provinents d'Elx i també n'hi ha de l'Alta Garona, al departament d'Occitània. De moment es desconeix si l'origen del brot està relacionat amb una intoxicació alimentària o un virus.
|
Societat
|
Salut
|
La Fira de Titelles de Lleida anuncia que es manté de moment de l'1 al 3 de maig tot i la situació derivada del covid-19. La 31a edició del certamen comptarà amb la presència de 31 companyies, 300 professionals i 15 espectacles d'estrena. La 31a edició de la Fira de Titelles de Lleida manté de moment el calendari previst, tot i la situació actual generada pel coronavirus, i es celebrarà de l'1 al 3 de maig a la capital del Segrià. Des de l'organització han explicat que no volen "llençar la tovallola", tot i que estaran a l'expectativa de veure com es desenvolupen els esdeveniments en les pròximes setmanes i de cara a la detenció de l'expansió de la covid-19. Enguany, el certamen compta amb 31 companyies i 33 espectacles, dels quals 15 seran d'estrena i quatre d'aquests de caire absolut. En total, hi haurà pràcticament 150 sessions públiques, la majoria de les quals durant els tres dies de saló, i hi es preveu l'assistència d'uns 300 professionals d'Europa, Àsia i Amèrica. La companyia holandesa Duda Paiva Company serà l'encarregada de l'espectacle inaugural, anomenat 'Monster' i que suposarà la seva estrena a la Península Ibèrica. En aquest cas, es barreja la manipulació de titelles amb la dansa per mitjà d'unes criatures amb caps divertits, ales, cues i també cames. Durant els dies de fira, a la ciutat hi hauran 27 espais d'actuació i s'espera superar el volum d'assistència de l'edició anterior, que va tancar amb una afluència de 45.000 persones. D'entre les estrenes absolutes, hi ha la de la lleidatana PUCK Cinema Caravana, que presentarà per primer cop 'PUCK i la seva troupe'. De les 31 companyies que hi participen -el mateix nombre que a l'edició passada-, 14 són catalanes, 9 de la resta de l'estat espanyol i 8 d'estrangeres. El certamen també comptarà amb d'altres activitats com ara la Fira del Llibre de les Arts, diverses mostres d'artesans, exposicions i jornades tècniques, entre d'altres. La Fira de Titelles, que s'havia de presentar aquest dijous, comptarà enguany amb un pressupost de 185.286 euros, dels quals pràcticament la meitat provenen de la Generalitat, a través de l'Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OCIC). Mentre, l'Ajuntament de Lleida hi aporta una quarta part dels recursos i la resta són de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i el Ministeri de Cultura, entre d'altres, a més de recursos propis.
|
Cultura
|
Arts
|
Cs vol que Torra comparegui al ple per donar explicacions sobre la Creu de Sant Jordi a De Gispert. Martín Blanco celebra que la JEC els "doni la raó" per la denúncia del reportatge de TV3 sobre els familiars dels presos durant la campanya del 28-A. El diputat de Cs Nacho Martín Blanco ha demanat que el president de la Generalitat, Quim Torra, comparegui al ple per donar explicacions sobre la Creu de Sant Jordi a l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert. En una roda de premsa al Parlament, aquest dijous al matí, el diputat constitucionalista ha reclamat que Torra retiri "immediatament" el reconeixement a De Gispert per "justícia democràtica". D'altra banda, Martín Blanco ha celebrat que la Junta Electoral Central (JEC) hagi "donat la raó" a Cs sobre la seva denúncia pel reportatge a TV3 sobre els familiars dels "presos polítics" durant la campanya del 28-A. Segons Martín Blanco, no sorprèn que amb la seva trajectòria i tarannà "supremacista i xenòfob" Torra premiï De Gispert, que -per Cs- té la mateixa actitud. El diputat considera que el fet que Torra la condecori és la "imatge de la degradació institucional" que ha provocat el sobiranisme des de la Generalitat.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Joan-Lluís Lluís: "Sentir-te estranger a casa teva és dolorós". L'escriptor publica 'El navegant', una novel·la en què el protagonista, que com ell és nascut a Perpinyà, té el do d'aprendre llengües. 'El navegant' (Proa) és el títol de la nova novel·la de Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963), un relat d'aventures situat a mitjan segle XIX i protagonitzat per Assiscle Xatot, un home amb el do d'aprendre llengües. Aquesta capacitat el portarà des de del París encès de la guerra francoprussiana, passant per la revolució frustrada de la Comuna o les colònies franceses d'ultramar. En una entrevista amb l'ACN, Lluís explica que ha situat la novel·la precisament en aquest moment històric perquè és quan es comença a teoritzar sobre la necessitat de "fer desaparèixer" algunes llengües perquè "fan nosa" a les oficials. Segons l'autor, es desperten així "petites violències íntimes" en el sí d'algunes famílies, que es veuen obligades a deixar de parlar la seva llengua. Lluís afirma "sentir-se extraterrestre" només per escriure en català sent de la Catalunya del Nord, la llengua "del país, del poble". "Sentir-te estranger a casa teva és dolorós", ha reblat. Nascut a Perpinyà, el jove Assiscle Xatot té un do insòlit, quasi sobrenatural, el d'aprendre llengües. El que avui dia -segons Joan-Lluís Lluís- el convertiria en un "superheroi", conduirà el protagonista per camins que mai no hauria sospitat, començant per un París encès de la guerra francoprussiana o la revolució frustrada de la Comuna. Malgrat el seu desig, haurà de dedicar la seva energia a no morir en una ciutat de la qual sortirà només per anar a provar més sort a les illes de l’altra punta del món. De fet, segons l'autor, al segle XIX no era "massa útil" parlar llengües, més aviat s'aconsellava parlar-ne "menys". 'El navegant' és, doncs, el viatge d’un aventurer a desgrat seu, que passa per la vida sense entendre-la gaire, malgrat les històries d’amor o amistats insospitades. Enmig, però, l'escriptor ofereix consideracions sobre la capacitat dels humans de parlar llengües i els recels que generen. "Escric amb la llengua meu país, dels meus avantpassats, del poble, però sóc jo l'ésser estrany per escriure en català, malgrat que l'estranyesa avui es tenyeixi d'admiració per saber parlar el català", ha explicat a l'ACN. Així, per Joan-Lluís Lluís, França és la "campiona del món" en l'aniquilació de llengües no oficials, una circumstància que assegura que es manté avui dia. Segons l'escriptor, el català a la Catalunya del Nord està "exclòs de la vida política" i fa 350 anys que ha perdut una oficialitat "que no la recuperarà mai". Amb tot, veu amb "esperança" l'increment del prestigi de la llengua catalana en la mesura en què Catalunya guanya visibilitat "com a entitat pròpia i diferenciada d'Espanya". "La independència de Catalunya tindria efectes molt positius per al català a la Catalunya del Nord", ha precisat.
|
Cultura
|
Lletres
|
Uns 2.000 estudiants es mobilitzen contra el canvi climàtic pel centre de Barcelona. 'Fridays for future' entrega un manifest a la Comissió Europea perquè s’instauri una "política d’emergència climàtica". Uns 2.000 estudiants, segons la Guàrdia Urbana, s’han manifestat aquest divendres al centre de Barcelona contra el canvi climàtic, en un recorregut que ha anat des de la plaça Universitat fins a la plaça Sant Jaume. La reivindicació pel medi ambient també s’ha dut a terme a més de mil ciutats de vuitanta-nou països sota el lema ‘Fridays for future’, on els estudiants han reclamat la intervenció urgent dels governs contra l’impacte de l’escalfament global. D’altra banda, l'entitat 'Together for the future’ s’ha reunit amb el representant de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, per entregar-li un manifest de lluita pel seu “futur” i la seva “llar”, la Terra. Durant la reunió a la seu de la Comissió Europea, Tarradellas ha constatat que el 80% de plàstic que es troba al mar són de deu productes concrets, i ha assegurat que “Europa treballarà per eliminar-los”. També ha agraït al grup d’estudiants que organitzin mobilitzacions d’aquest tipus i els ha animat a fer-ne més. Els ‘Divendres pel futur’ provenen d’una protesta d’una estudiant sueca, Greta Thunberg, que el passat agost va començar a manifestar-se sola, cada divendres, davant del parlament del seu país. ‘Fridays for Future’ s’ha convertit aquest divendres en una vaga global que crida a protestar a joves d’arreu del món amb les seves millors pancartes.
|
Societat
|
Moviments socials
|
Una parella es casa en una funerària per un error de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Havien de celebrar la cerimònia a la sala de plens, però només tres dies abans els van dir que no ho podien fer perquè hi estaven fent obres. Una parella es va haver de casar, el 24 de desembre passat, a la Funerària Fontal de Manresa per un error de l'Ajuntament de Sant Fruitós. Tal com ha avançat Manresainfo i ha confirmat l'ACN, els nuvis s'havien de casar a la sala plens de l'Ajuntament de Sant Fruitós davant d'una cinquantena de convidats, però tan sols 70 hores abans de la data, l'Ajuntament els va comunicar que no s'hi podien casar perquè a la sala de plens s'hi estaven fent obres. Segons ha relatat la núvia, li van proposar que es casés a la biblioteca, però que s'havia de fer càrrec de la megafonia, i l'afectada no ho va poder solucionar perquè la van avisar "sense marge". "M'ho van dir un divendres i jo em casava un dilluns", ha lamentat. En declaracions a l'ACN, l'afectada, Alba Rivera, ha explicat que va patir molts nervis. "Mai m'hauria imaginat que m'hagués de casar en una funerària", ha lamentat. L'Ajuntament de Sant Fruitós li ha retornat els 90 euros que va haver de pagar pel lloguer de la sala de plens, però ara reclama que li retornin els diners que li va costar la cerimònia a la funerària on ella treballa i que puja més de 300 euros. De moment, l'Ajuntament s'hi ha oposat.
|
Societat
|
Successos
|
Un dron d'Òmnium sobrevola les platges amb la pancarta 'Ho tornarem a fer'. L'entitat mostrarà fins el 18 d'agost el lema de la campanya des de Blanes fins a Premià i des de Cunit a Roda de Barà. Un dron d'Òmnium sobrevola les platges del litoral català amb una pancarta i el lema 'Ho tornarem a fer'. Es tracta d'una acció emmarcada en la campanya de l'entitat cultural per explicar que "l'única manera" de garantir els drets és exercint-los. El dron passejarà pel litoral català des d'aquest dissabte al matí fins cada cap de setmana del 18 d'agost, durant 16 dies i 32 volts en total, i la pancarta es podrà veure des de Blanes fins a Premià de Mar i des de Cunit fins a Roda de Barà. El president de l'entitat, Jordi Cuixart, va reivindicar el lema d''ho tornarem a fer" als seus al·legats al final del judici de l'1-O.
|
Política
|
Entitats
|
ANUL·LA L'ANTERIOR:Una quinzena d'ajuntaments aproven una moció reclamant que s'aturi el decret de menjadors escolars. La coordinadora SOS Menjadors Escolars vol que Ensenyament equipari el temps del migdia al temps educatiu i mantingui la gestió de les AMPA. Barcelona, Girona, Badalona, Cornellà de Llobregat, Igualada o Granollers són alguns dels 17 municipis que han aprovat una moció que insta Ensenyament a aturar el decret de menjadors escolars i obrir un període de diàleg. En aquests ajuntaments, pràcticament per unanimitat, s'ha donat llum verda a aquest text per aconseguir obrir un nou debat sobre el marc que ha de regular el servei de menjador i l'espai de migdia a les escoles catalanes, i només en tres casos, la diputació de Barcelona, i els ajuntaments de Vila-Seca i Torelló, s'hi han mostrat contraris. Des de la coordinadora SOS Menjadors Escolars vol l'equiparació del temps del migdia a temps educatiu i aconseguir que les famílies puguin continuar gestionant el servei de menjador com fins ara. (Aquesta notícia substitueix la publicada a les 15:17. La notícia original ja ha estat modificada) Sitges, Premià de Mar, Montmeló, Vilassar de Mar i Cambrils són alguns dels altres municipis que també han donat suport a la moció que ja està registrada o en vies de registre, a una desena de municipis més. La coordinadora SOS Menjadors Escolars es reunirà en assemblea d'aquí a uns quinze dies i decidirà accions de mobilització al carrer amb l'objectiu d'aturar aquest decret.
|
Societat
|
Educació
|
El Claustre de la UdG avala la gestió del primer any de mandat de Quim Salvi. L'òrgan dona suport a la moció presentada pel col·lectiu DejUNI en solidaritat amb els presos però no s'ha pogut votar per falta de quòrum. El primer informe del rector Quim Salvi sobre la seva gestió al capdavant de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit el suport del 66% dels assistents del claustre. Salvi ha fet un balanç del 2018 que ha estructurat en tres eixos: l'activitat universitària, les accions relacionades amb la comunitat universitària i per últim les accions de govern. També ha presentat el pressupost de 2019 que arriba als 97 MEUR, un increment del 3,1%. D'altra banda, el col·lectiu DejUNI ha presentat una moció en suport als presos que fan vaga de fam. Malgrat que el claustre li ha donat suport, la falta de quòrum ha impedit que es votés aquest text. El rector de la Universitat de Girona (UdG) ha aconseguit el suport del 66% dels assistents del claustre de la universitat en la presentació de l'informe del primer any de gestió. Salvi ha centrat el seu discurs en tres grans eixos: l'activitat acadèmica, la comunitat educativa i les accions de govern. Salvi ha volgut aprofundir en la difusió del concepte de ciutat universitària i en d'altres valors que creu que la UdG ha de transmetre com ara la innovació, l'autonomia, la proximitat, la participació i la sostenibilitat. A més, el rector també ha detallat que una de les accions més importants és el projecte Univers, liderat per la Universitat de Perpinyà Via Domitia i la UdG. De fet, per Salvi és clau reforçar l'espai transfronterer amb la Catalunya Nord a partir de diferents projectes. També ha apostat per reforçar els vincles de la universitat gironina amb Llatinoamèrica. D'altra banda, Salvi també ha apuntat que la universitat podria contractar 25 persones a temps complert més. Aquesta acció ja compta amb el vistiplau de la Generalitat, que ha aprovar l'increment de la partida de personal. En el cas en què es compleixin aquestes contractacions es trencaria amb l'estancament que tenia la universitat des de les retallades pressupostàries. El rector també ha presentat la introducció de les beques salari, en què aquest curs fins a dotze alumnes ja reben un sou mensual de la universitat en concepte de beca i que gradualment s'aniran incrementant fins a 33 beques en el curs 2020-2021. 97 MEUR per al 2019 En la reunió del claustre d'aquest dijous, el rector també ha presentat el pressupost de la universitat de cara al 2019. En aquest cas es tracta de 97 milions d'euros, un 3,1% més que l'any anterior. Segons el rector, aquests comptes auguren una situació estabilitzada un curs més. Suport als presos però amb falta de quòrum El claustre també ha donat suport a una moció del col·lectiu DejUNI, un conjunt de professors i treballadors que han fet un dejuni al llarg de tota una setmana. El text presentat demanava el suport del centre als presos que estan fent vaga de fam. Malgrat que aquesta moció ha obtingut el suport del claustre, la falta del quòrum necessari ha impedit que es portés a votació.
|
Societat
|
Universitats
|
SATSE reclama que les infermeres tinguin "drets inherents" a una activitat de greu risc. El sindicat assegura que el col·lectiu treballa en condicions de "penúria, perillositat i toxicitat". El sindicat d'infermeria SATSE ha reclamat que les infermeres tinguin "drets inherents a una activitat de greu risc". En un comunicat, ha apuntat que el col·lectiu treballa en una situació de "permanent risc" per a la seva seguretat i salut, en fer una activitat assistencial contínua al llarg del dia i durant tot l'any en condicions de "penúria, perillositat i toxicitat". Ha afegit que aquestes condicions són "especialment dures i penoses" al llarg de la trajectòria professional ja que es veuen sotmesos a diferents riscos que afecten la seva salut. Entre d'altres, els riscos psicosocials per estar en contacte permanent amb el patiment, el dolor, la malaltia i la mort, "la qual cosa suposa una càrrega emocional molt important". També ha apuntat a l'existència de riscos biològics, químics, físics, mecànics i les agressions físiques i verbals que asseguren han anat augmentant en els últims anys. A més, el sindicat ha considerat que el fet d'haver de fer torns de nits, festius i caps de setmana afecta el seu organisme i altera els hàbits naturals de son, alimentació i descans. El sindicat ha apuntat que aquestes condicions laborals s'han agreujat durant l'actual crisi sanitària per la covid-19 i ha afegit que el col·lectiu "s'ha lliurat de manera absoluta en l'atenció i cures necessàries a pacients i ciutadans". La consideració de l'exercici professional de les infermeres com a activitat de risc comportaria, entre altres, la possibilitat que aquests professionals sanitaris poguessin jubilar-se de manera anticipada, una demanda que el sindicat realitza des de fa temps, "en considerar-la absolutament justificada per la seva realitat laboral i estar ja reconeguda per a altres professions".
|
Societat
|
Salut
|
Un camió bolcat talla la C-26 a Vilada. L'accident no ha causat ferits. Un camió accidentat aquest dilluns a la matinada a Vilada (Berguedà) ha obligat a tallar la C-26 en els dos sentits de la marxa, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). La incidència ha tingut lloc poc abans de dos quarts de sis del matí quan per causes que es desconeixen el camió ha sortit de la via i ha bolcat. Des d'aleshores, la circulació ha quedat tallada en aquest punt, a l'alçada del punt quilomètric 155, i al llarg d'un tram d'un quilòmetre. Mentrestant, no hi ha cap estimació sobre la retirada del vehicle i la reobertura de la carretera.
|
Societat
|
Trànsit
|
AMPLIACIÓ:La cinquena Fira d'Art Modern i Antic de Barcelona arrenca amb l'ull posat en la venda a museus públics. Una trentena de galeristes i antiquaris exposen peces de Joan de Borgonya, Rusiñol, Fortuny, Miró o Valdés. La cinquena Fira d'Art Modern i Antic de Barcelona (FAMA) ha arrencat aquest dimecres a les Reials Drassanes on fins el 10 de març 29 galeristes i antiquaris d'arreu de l'Estat exposaran les seves peces. Marià Fortuny, Joan Miró, Alexander Calder, Manolo Valdés o Santiago Rusiñol són alguns dels autors que aquest any aporten peces més destacades. El nivell que ha adquirit la fira fa que museus públics com el MNAC o el Prado tinguin un ull posat a les novetats de la mostra. "La feina del comitè d'experts de certificar molt bé tot el que hi ha aquí i donar garanties al comprador ha fet que la compra per part de museus públics cada vegada sigui més gran", ha dit a l'ACN el president de la Fira, Sergi Clavell. Com és el cas d'una pintura sobre fusta medieval de Joan de Borgonya, que "espera" que acabi en una institució pública pel seu "brutal" interès. "Estem parlant d'un pintor que té molt poques obres conservades, l'única en una institució pública està al MNAC, i aquesta que ha aparegut és d'una qualitat igual", ha explicat Clavell sobre la peça del segle XVI de Joan de Borgonya. Malgrat la fira va començar molt orientada al sector privat, el nivell creixent de la mostra va fer que l'any passat fins a sis peces acabessin en museus públics. De fet, a la inauguració de FAMA aquest dimecres hi assistit, entre d'altres, el director del MNAC, Josep Serra. "La relació és molt fluida", ha confessat Clavell. La clau per poder adquirir aquest nivell és el mètode per comprovar l'autenticitat i autoria de les peces, que consisteix en un comitè d'experts que és únic en tot l'Estat pel fet de no incloure-hi expositors. El comitè ha comprovat a contracorrent els milers de peces de la fira i n'ha descartat aquelles de dubtosa autoria o de baixa qualitat. La trobada, organitzada pel Gremi d'Antiquaris de Catalunya, reuneix des d'una joieria antiquària, una selecció de peces medievals o obres de pintors d'avantguarda dels anys 70, amb preus que van des dels 100 euros fins a 1,5 milions d'euros. "Intentem que sigui meitat d'expositors galeristes, que toquen només pintura, i l'altra meitat antiquaris, que inclou pintura antiga, escultura, moble, ceràmica o qualsevol tipus de peça que tingui més de cent anys", ha explicat Clavell. Peces destacades Algunes de les obres que més mirades esperen rebre aquesta setmana són el 'Perfil sobre fondo naranja' de Manolo Valdés de la Galeria David Cervelló; 'Proyecto boceto exposición Miró Barcelona' de Joan Miró i de Jordi Pascual; 'Concert a la taberna' de Lluís Graner d'Art Petritxol; 'Le cabaret' de Ricardo Opisso, també d'Art Petritxol; 'Jugadores de naipes' de Marià Fortuny, de la Galeria d'Art Sadurní; 'Téte' de Joan Miró, de la Galeria Lorenart, i una obra del pintor Joaquín Sorolla també de la Galeria Lorenart. També en destaca l'estand de Nautilus amb peces relacionades amb antiguitats nàutiques, molt avinent amb l'entorn –les Drassanes–, amb peces de vaixell, pintures nàutiques, obres decoratives o peces fetes per mariners francesos i anglesos del segle XVIII i XIX. FAMA aposta per un espai "reduït" i un "alt nivell d'exigència" de les peces. "És un any que no crec que empal·lideixi davant de cap fira d'art que hi hagi ara mateix a Espanya, sinó al contrari", ha assegurat el president de la fira, Sergi Clavell.
|
Cultura
|
Arts
|
Torrent obre ronda de reunions amb els partits per parlar del seu “front pels drets i llibertats”. El president del Parlament aprofitarà també per comentar amb els líders dels grups “aspectes de la vida parlamentària”. El president del Parlament, Roger Torrent, ha anunciat aquest dijous que ha començat una ronda de contactes i reunions amb els presidents de grups parlamentaris i partits amb representació a la cambra per analitzar “aspectes de la vida parlamentària” i per parlar de la configuració del “front democràtic pels drets i les llibertats fonamentals” que promou des que entressin a presó els diputats independentistes. Les trobades es duran a terme durant les properes setmanes i fonts parlamentàries ja han avançat que es faran en privat i de forma discreta.
|
Política
|
Parlament
|
AMPLIACIÓ:Xavier Benguerel estrena a França l’adaptació simfònica d’‘El cementiri marí’ de Valéry. El compositor lamenta que l’obra no hagi trobat acollida a Barcelona malgrat les seves gestions. El compositor Xavier Benguerel estrenarà diumenge vinent al festival francès Tautavel en Musique la seva adaptació simfònica d’un dels grans poemes del segle XX, ‘El cementiri marí’ de Paul Valéry. La idea de musicar-lo perseguia des de fa molts anys Benguerel, el pare del qual va traduir aquesta obra magna amb fins a cinc versions diferents, però no va ser fins l’any 2014 quan va atrevir-se a compondre’n una versió recitada, coral i orquestral de 45 minuts. Tampoc ha estat senzill ni ràpid trobar un lloc on presentar la composició. Tres anys després d’haver-la enllestit, ‘El cementiri marí’ s’estrenarà mundialment a França perquè l’obra de Benguerel no sembla haver despertat l’interès de cap equipament musical barceloní, segons ha lamentat profundament aquest dijous el compositor. L’obra de Xavier Benguerel s’estrenarà el diumenge 14 de maig al Palau de Congressos de Tautavel, en el marc del 18è festival Tautavel en Musique. Tant el certamen que li dona cabuda com Daniel Tosi, que dirigirà la partitura, van acceptar tot d’una la proposta del compositor, ha recordat ell. Benguerel ha contraposat, no sense consternació, aquesta disposició amb les diverses “gestions” infructuoses per aconseguir que ‘El cementiri marí’ s’estrenés abans a Barcelona. “Ningú va tenir interès en fer-ho”, ha lamentat el veterà músic. Benguerel va emprendre el projecte de transformar en una obra musical el cèlebre poema de Paul Valéry, a partir de les traduccions que n’havia fet precisament el seu pare, el novel·lista i traductor que s’anomenava, com ell, Xavier Benguerel. Per aquesta raó el compositor sent que el poema l’ha acompanyat al llarg de la seva vida, i així explica que la idea de convertir-lo en una obra musical li ve de lluny. El projecte va restar hivernant durant anys, perquè de jove no es veia preparat ni amb prou experiència per tirar endavant una tasca que “hi ha qui pot veure com una pretensió desmesurada”, segon ha reconegut amb humilitat aquest dijous. Després de dos anys estudiant novament el projecte, el va atacar i enllestir finalment el 2014. L’obsessió de Benguerel va ser aconseguir “agermanar i lligar estretament” la paraula de Valéry i la nota musical, un repte “difícil” que avui sembla convençut d’haver assolit. Un dels aspectes que el compositor ha destacat de la seva feina amb el poema és que “de seguida” va entendre que no podia musicar-lo per a ser cantat. ‘El cementiri marí’ és una obra de 24 estrofes de 6 versos, cada una de les quals dóna un total de 144 versos. “Si ho hagués fet hauria estat més llarg que una òpera wagneriana”, ha bromejat. Amb aquesta solució va aconseguir que la composició s’allargui 45 minuts, un temps “ja prou extens que mereixia la poesia de Valéry”. Amb tot, però, la partitura sí que compta amb un cor, que alleuja diferents compassos del poema i fa respirar el recitat. La Biblioteca de Catalunya, com a homenatge a Xavier Benguerel, inaugurarà el 17 de maig una exposició dedicada al compositor que es podrà visitar a l’Espai Zero fins el 16 de juny. El mateix dia al vespre es farà a la Sala de Llevant de la Biblioteca una presentació de l’obra de Xavier Benguerel amb les intervencions d’Àlex Susanna i de Daniel Tosi que parlaran del compositor i la seva última estrena. L’acte es clourà amb un petit concert.
|
Cultura
|
Lletres
|
La Diputació de Lleida destina 279.000 euros a la recerca hospitalària a la demarcació. Amb la renovació del conveni de col·laboració amb l'IRBLleida i el Servei Català de la Salut. La Diputació de Lleida ha donat continuïtat a la col·laboració que manté des de fa anys amb l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i el Servei Català de la Salut (SCS), amb la signatura del conveni de col·laboració en matèria de recerca hospitalària, pel qual la diputació lleidatana aporta 279.300 euros per a l'anualitat 2019. El conveni, amb vigència des de l'1 de juliol del 2019 i fins el 31 de desembre del 2020, estipula que aquesta col·laboració es farà mitjançant el desenvolupament del Programa Post-MIR 2019 i de Promoció de la Recerca en Salut. Aquest programa implica una convocatòria d'ajuts per part de l'IRBLleida per a la contractació durant un any de nous professionals que hagin acabat el període de formació especialitzada (MIR, EIR, PIR o FIR) i estudiants predoctorals en ciències de la salut de la Universitat de Lleida (UdL). El Programa Post-MIR 2019 i de Promoció de la Recerca en Salut destina ajuts en tres àmbits. Per una banda, ajuts post-residència per a la incorporació de professionals que hagin acabat el període de formació especialitzada (MIR, EIR, PIR, FIR o LLIR), entre els anys 2017 i 2019 i desitgin desenvolupar un projecte de recerca en salut. També preveu ajuts post-residència per a recerca en model porcí. Es tracta d'ajuts específics per a la incorporació de professionals que, havent acabat dins dels anys 2017 a 2019 el període de formació especialitzada MIR en especialitats quirúrgiques, desitgin donar suport al desenvolupament de projectes en models experimentals del Centre de Recerca Experimental Biomèdica Aplicada (CREBA) de Torrelameu. Finalment, el programa també incorpora ajuts per a la finalització de tesi doctoral destinats a estudiants de doctorat en ciències de la salut que estiguin esgotant una beca predoctoral concedida en concurrència competitiva, i que estiguin matriculats en el programa de doctorat en salut de la UdL. La Diputació de Lleida col·labora en les actuacions relacionades amb la promoció i el benestar dels ciutadans que viuen en els municipis de la seva demarcació, entre les que es troben les activitats relacionades amb la salut prestada per entitats que donen assistència sanitària en el camp de l'atenció sanitària especialitzada i que desenvolupen al mateix temps activitats de recerca i docència, amb la finalitat de millorar directament i indirectament la qualitat de vida dels ciutadans. Al llarg dels anys, l'IRBLleida -una entitat sense ànim de lucre, que va néixer l’any 2004 amb la signatura d'un acord de col·laboració entre l'ICS, la Fundació Dr. Pifarré i la Universitat de Lleida (UdL)-, ha anat consolidant la recerca biomèdica com a mitjà per millorar la salut de la població i facilitar una activitat assistencial òptima en situacions de malaltia. La interacció entre els professionals d'ambdues institucions ha de permetre sinèrgies que facilitin aquesta tasca. Actualment, l'IRBLleida pretén definir i potenciar objectius prioritaris de recerca que permetin diferenciar el centre com un àmbit de recerca competitiu i atractiu per als professionals de Catalunya i de la resta de l'Estat, així com potenciar projectes competitius que permetin l'assoliment de resultats rellevants i la formació de nous investigadors, establint la recerca com una activitat important dins de l'àmbit hospitalari amb tot el que això comporta. Principalment, cal que els professionals mèdics tinguin reconeguda aquesta activitat i disposin del temps necessari per a desenvolupar una recerca competitiva. Per la seva part, el Servei Català de la Salut té encomanat pel Departament de Salut l'assegurament sanitari dels ciutadans per garantir la salut i el benestar de les persones com l'objectiu de primer ordre que respon a un dret fonamental, compartit per les administracions i entitats compareixents amb competències en aquestes matèries que consideren fonamental aprofundir en una comprensió integrada dels serveis i, en conseqüència, estimen imprescindible aprofitar les sinèrgies que tenen a l’abast al territori per aquests temes.
|
Societat
|
Recerca
|
El Parlament rebutja suspendre els diputats però aprova que "designin" companys dels grups per substituir-los. Cs, PSC-Units i PPC no participen en la votació i la CUP-CC es desmarca de JxCat i ERC en oposar-se en el segon punt del dictamen. El Parlament ha rebutjat suspendre els sis diputats implicats en la interlocutòria del jutge del Suprem Pablo Llarena. La cambra, però, ha aprovat que aquests parlamentaris -Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull- "designin" companys dels seus grups per substituir les seves funcions. Cs, PSC-Units i PPC no han participat en la votació d'aquest dimarts al matí. De fet, els diputats de Cs i PPC han marxat de l'hemicicle. Al seu torn, la CUP-CC s'ha desmarcat de JxCat i ERC en oposar-se en el segon punt del dictamen, que fa referència a la "designació" dels diputats. Durant la seva intervenció al saló de plens, la diputada de JxCat Marta Madrenas ha apuntat que el debat és sobre la "democràcia". El dirigent d'ERC Gerard Gómez del Moral ha assegurat que la discussió no s'hauria de fer perquè no hi hauria d'haver "presos, repressió i violació dels drets fonamentals". El portaveu de JxCat, Albert Batet, i el propi Del Moral (ERC) han demanat la votació separada del dictamen. Al seu torn, el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, i el vicepresident segon de la Mesa, José María Espejo-Saavedra, han demanat la paraula per opinar que no es pot produir aquesta votació separada argumentant que "no té sentit" que es substitueixin diputats si s'entén que no se'ls suspèn. Els diputats del PSC-Units Ferran Pedret i del PPC Santi Rodríguez han fet una intervenció en la mateixa línia. Just després, el president de Parlament, Roger Torrent, ha confirmat la separació dels dos punts argumentant que la decisió que preval és la seva, donant llum verda així a la votació. En aquest instant, Carrizosa ha anunciat que el grup de Cs marxaria del saló de plens. El PPC també ha abandonat l'hemicicle. La votació que fa referència a la suspensió dels electes s'ha tombat amb els vots en contra de JxCat, ERC, CatECP i la CUP. La segona votació, sobre la "designació", ha rebut l'oposició de la CUP-CC, però s'ha aprovat ja que només es requeria la majoria simple. Així, l'acord entre JxCat i ERC -assolit la setmana passada- ha tirat endavant gràcies als vots a favor de CatECP. El secretari general del Parlament, Xavier Muro, ha comunicat a la Mesa que aquest segon punt sobre les designacions requeria majoria simple, ja que entén que el reglament del Parlament només explicita la majoria absoluta en el cas de les suspensions. Els sis afectats no han votat en cap de les dues ocasions. Durant la seva intervenció, Madrenas ha subratllat que avui es parla de "separació de poders", de les "no ingerències" a l'autonomia del Parlament i del "respecte a la sobirania del poble". A més, la diputada de JxCat ha demanat a tots els parlamentaris que es posin "al costat de la democràcia" perquè es respecti el resultat de les eleccions del 21-D, i es defensi els drets dels set diputats. Des de les files republicanes, Del Moral ha constat que el debat ha arriba a la cambra perquè els independentistes consideren que els diputats processats no tindran tampoc un "judici just". En aquest context, ha negat que l'any passat es produís violència ni que els processats pertanyin a "bandes armades"; ho ha dit en rebutjar l'aplicació de la llei d'enjudiciament criminal: "Qualsevol persona sap que són gent democràtica, de pau, que per defensar les urnes són a la presó, riguin vostès, clar que sí! [...] Aquesta és la seva qualitat democràtica?", ha exclamat. Del Moral, que ha acusat alguns grups de l'oposició de voler alterar les majories del 21-D, ha reivindicat l'acord amb JxCat per "defensar els 135 diputats". "És la nostra obligació com a Parlament", ha resolt. Arrimadas: "Si no estan suspesos com els podeu substituir?" La líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, ha qualificat d'un "nou atac a la democràcia" la votació del dictamen sobre la suspensió dels diputats. "Ahir l'atac a la democràcia es va produir amb l'intent d'assalt al Parlament i avui el mateix atac es fa des de dins", ha comentat, per després carregar contra un dictamen que només busca "no complir una resolució judicial". "S'imaginen que el PP volgués votar al Congrés si els hi sembla bé la sentència de la Gürtel?", s'ha preguntat en veu alta la líder de Cs a Catalunya. A banda, Arrimadas també ha apuntat contra la "incoherència" del dictamen. "Si en el primer punt diu que els diputats no estan suspesos com els podeu substituir?", s'ha seguit qüestionant. En paral·lel, la líder de la formació taronja ha insistit en el fet que presentaran una querella contra els membres de la Mesa que han propiciat que es voti "una resolució judicial" al Parlament. "I no descartem ampliar-la a totes aquelles autoritats que han col·laborar en la desobediència al Tribunal", han precisat fonts de Cs. Finalment, Arrimadas tampoc ha desaprofitat l'ocasió per criticar el president del Govern, Quim Torra, per les seves paraules dirigides als CDR. "Vostè més que president sembla el 'jefe' d'un comando separatista violent", ha assenyalat la líder de Cs a Catalunya, que ha considerat que les afirmacions del president Torra "el perseguiran tota la vida". La diputada del PSC-Units Alícia Romero ha coincidit amb Cs que el Parlament no pot votar sobre una resolució judicial perquè s'ha de respectar la separació de poders. Romero ha acusat JxCat i ERC d'enganyar la gent i fer teatre en considerar que tot i l'escenificació estan aplicant ja la resolució que suspèn els diputats processats. "No ho poden reconèixer perquè necessiten seguir amb el relat. Em sap greu que amb aquest joc trampós se sumi el partit de Colau", ha afegit. D'altra banda, ha retret als partits independentistes que utilitzin el Parlament "com els hi dona la gana per aconseguir els seus fins", en referència al fet que només es requereix majoria simple per aprovar el punt sobre les designacions dels diputats que exerciran a partir d'ara les funcions dels afectats. "S'ha acabat la farsa, prou enganyar-nos a tots. Democràcia no només és votar, també és separació de poders", ha conclòs la diputada socialista. La portaveu adjunta de CatECP, Marta Ribas, ha justificat debatre la proposta de dictamen per "desencallar" el Parlament. Així, ha afirmat que cal "lluitar" per tornar a celebrar plens perquè es pugui controlar l'acció del Govern, debatre lleis i portar a votació mocions sobre temes que afecten el dia a dia de les persones. Ribas ha apuntat que votaran amb "responsabilitat" per fer font a la solució. Per això ha carregat contra els "extrems" que els "va bé" el bloqueig, en una al·lusió a Cs, PPC i la CUP. D'altra banda, també ha constatat que el punt que vol que el Parlament expressi el seu rebuig a la suspensió dels diputats és una qüestió "simbòlica". El portaveu adjunt del PPC, Santi Rodríguez, ha lamentat que el legislatiu "vulgui fer de jutge" votant sobre una resolució judicial. A més, també ha acusat JxCat i ERC d'enganyar els ciutadans perquè, segons el popular, és evident que els diputats afectats ja estan suspesos. "No comptin amb nosaltres per aquests enganys. Ja compten amb els desembussadors dels independentistes, que són Podem. Nosaltres no participarem en aquest engany", ha conclòs en referència al vot afirmatiu de Catalunya En Comú Podem a la designació de diputats que exerceixin les funcions dels processats. La CUP, en contra dels dos punts Els cupaires s'han sumat a la resta de grups sobiranistes per votar en contra del primer punt del dictamen. Però en el segon punt, que explicita la designació, també han mantingut el 'no' a diferència dels altres. El diputat Vidal Aragonès ha defensat que votar-hi a favor és "acceptar la intervenció repressiva de l'Estat". "No es pot parlar de mobilitzacions permanents i reprimir-les pels Mossos d'Esquadra; de la mateixa manera no es pot parlar de necessitat de desobediència civil i acatar actuacions repressives i antidemocràtiques del Suprem", ha etzibat el diputat cupaire al Govern de JxCat i ERC.
|
Política
|
Parlament
|
L'entorn de Torra considera la sentència del TSJC "fluixa jurídicament" i fàcil de recórrer. Veuen punt febles en la resolució i lamenten que no es plantegin les qüestions prejudicials a Europa. La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que inhabilita un any i mig el president Quim Torra per desobeir la Junta Electoral Central per no despenjar el llaç groc del balcó del Palau de la Generalitat és "fluixa" jurídicament, segons han opinat fonts de la defensa i de l'entorn del president. Així, han detectat alguns punt febles com referències a una llei de procediment administratiu del 1992 ja derogada o l'esment al fet que els eurodiputats només representen els seus països, cosa que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dit aquest mateix dijous que no és així. Fonts de la defensa consideren que el tribunal ha tornat a perdre l'oportunitat de pronunciar-se sobre les qüestions prejudicials que van presentar al final del judici i que van rebutjar en el mateix judici, com per exemple la composició del tribunal o del magistrat instructor. També consideren que la via penal contra Torra hauria d'haver estat posterior a la via contenciosa-administrativa. Tot i que ja s'esperaven el sentit de la sentència, les mateixes fonts han explicat que el recurs al Suprem reiterarà els arguments que ja van anunciar durant el judici, amb l'afegit de contrarestar els arguments de la mateixa sentència i utilitzant alguns dels arguments del TJUE en la sentència favorable a Oriol Junqueras.
|
Política
|
Govern
|
Riera (CUP): "Aquesta és la Catalunya real: la dels drets i l'autogovern reprimits i la d'unes institucions agenollades". El cupaire afirma que li preocupa la "manca d'acció i determinació del Govern per transgredir els límits que l'Estat i el capital ens imposen". El diputat de la CUP Carles Riera ha afirmat aquest dimecres en el marc del debat general sobre la 'Catalunya real' al ple del Parlament, proposat per Cs, que els preocupa la "manca d'acció i determinació del Govern per transgredir els límits que l'Estat i el capital ens imposen", més enllà de l'acció del Tribunal Constitucional, que "retalla continuadament polítiques socials", i la d'un govern espanyol que "nega drets socials, civils i polítics". "Aquesta és la Catalunya real. La dels drets i l'autogovern reprimits i la d'unes institucions catalanes agenollades. I la d'un poble que lluita pels seus drets i per les seves llibertats", ha assegurat Riera. Riera ha dit que Catalunya "es mereix que tornem a sortir al carrer i que ho tornem a fer, que guanyem i exercim drets socials, civils i polítics, tombant el règim i plantant cara a qui el defensi amb repressió". "Volem la independència per canviar-ho tot i ens cal canviar-ho tot per assolir la independència", ha defensat Riera, que ha assegurat que la CUP "no es resigna" i que "fa i farà propostes de manera responsable al carrer, als ajuntaments i al Parlament per sumar tots els esforços possibles i assolir aquests objectius".
|
Política
|
Parlament
|
David Selvas dirigeix al Lliure el clàssic modern de Tony Kushner ‘Àngels a Amèrica’. Les dues parts, ‘S'acosta el mil·lenni’ i ‘Perestroika’, es poden veure en funcions alternes i, el dissabte, encadenades. La peça magistral del dramaturg nord-americà Tony Kushner ‘Àngels a Amèrica’ arriba al Teatre Lliure de la mà de David Selvas, amb Pere Arquillué, Vicky Peña, Òscar Rabadan i La Kompanyia Lliure. Selvas s’atreveix amb les dues parts d’aquest díptic ambientat als Estats Units de Ronald Reaggan, amb la pandèmia de la Sida i l’estigmatització dels seus malalts com a fil conductor. ‘S’acosta el mil·leni’ (que es va poder veure el 1996 al TNC dirigida per Josep Maria Flotats i ja amb Arquillué en el repartiment) i ‘Perestroika’ es podran veure a Montjuïc alternativament de dimecres a diumenge, i els dissabtes, de forma consecutiva. ‘Àngels a Amèrica’ és d'una de les peces més importants de la dramatúrgia americana de finals del segle XX, i serà representada per primera vegada en la seva integritat a Catalunya. Una obra sobre l'auge del neoliberalisme i la dreta més dura al poder, encarnats en la figura de Ronald Reaggan i la seva indiferència davant l’epidèmia de la Sida que es va iniciar els anys 80 durant el seu mandat. “Sens dubte una de les catedrals del teatre contemporani”, expressa un David Selvas que s’enfronta a la direcció de les dues parts de l’obra al Teatre Lliure quan es compleixen 25 anys de la seva estrena. El muntatge es podrà veure del 25 d'octubre al 25 de novembre a Montjuïc, amb representacions alternatives de la primera i segona part entre setmana i diumenges, i els dissabtes, totes dues consecutivament. Un díptic teatral ‘S’acosta el mil·leni’, la primera part d’‘Àngels a Amèrica’, se situa a l'inici de l'epidèmia de la Sida als Estats Units, quan sota el mandat de Ronald Reagan els malalts que la pateixen són degradats i “fan una baixada als inferns en tots els aspectes de la seva vida”. L’any 1996, aquesta primera part es va estrenar a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya sota la direcció de Josep Maria Flotats, i ja aleshores amb Pere Arquillué en l’elenc d’intèrprets. Aquell va ser, de fet, l’espectacle inaugural del TNC. A la segona part, ‘Perestroika’, l'epidèmia ha progressat i, “després de l'infern, només queda tornar a pujar i creure en la possibilitat de més llum, de més vida, i en el progrés de la Humanitat”, en expressió del teatre. L’últim espectacle de la Kompanyia Lliure Pere Arquillué, Vicky Peña, Òscar Rabadan i La Kompanyia Lliure són els protagonistes del muntatge. Una Kompanyia Lliure que es dissoldrà temporalment en acabar les funcions d’aquest espectacle a finals de novembre, després de la cancel·lació de l’obra 'El sueño de la vida', el projecte de Lluís Pasqual que va caure de la programació de la temporada 2018/19 arran de la seva dimissió com a director, i en què la companyia preveia treballar cinc mesos. La Kompanyia Lliure tornarà al teatre al maig per representar la reposició d''El temps que estiguem junts', tot i que segons explicava la setmana passada el president de la Fundació Teatre Lliure, Ramon Gomis, serà contractada com a "companyia convidada". No obstant això, el president del Patronat confia que la nova direcció artística que substitueixi la de Pasqual "ratifiqui la companyia jove". "Des del patronat volem companyia jove i pròpia del Teatre Lliure", va manifestar en declaracions a l’ACN.
|
Cultura
|
Teatre
|
AMPLIACIÓ:Puigdemont se sotmetrà a la qüestió de confiança el proper 28 de setembre. El president defensa que és la data que pertoca "per tenir un debat serè". El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha anunciat aquest dimecres que se sotmetrà a la qüestió de confiança el proper 28 de setembre. Serà aquell dia, ha dit, quan es comprovarà si "el Parlament ratifica o retira el suport indispensable perquè aquest govern porti el país a les portes de la independència" després que el Govern perdés la votació dels pressupostos. Durant la sessió de control al Parlament, Puigdemont ha defensat que aquesta data és la que pertoca "per tenir un debat serè", i ha volgut així acabar amb les especulacions després que ERC proposés el passat dilluns que la qüestió tingués lloc abans de la Diada. Puigdemont ha aprofitat la pregunta en sessió de control del seu grup parlamentari, Junts pel Sí, per anunciar la data de la qüestió de confiança. També el president del grup de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha abordat aquest assumpte i ha demanat que la votació del proper 28 de setembre serveixi per fer un gir social, obtenint recursos d'aquells que més tenen per tal de fer polítiques socials. Rabell ha posat de manifest que mentre el Parlament està immers en debats sobre la "desconnexió", el PDC arriba a acords amb el PP sobre la mesa del Congrés, "en un gest que sembla anar més enllà de la negociació d'un grup propi, sinó que pot ser un senyal de connivència per a futures mesures econòmiques i socials". El president de la Generalitat ha replicat a Rabell que de Madrid vénen moltes notícies, també que En Comú Podem ha renunciat a tenir grup propi i que els resultats de les primàries de Podem Catalunya es comuniquen des de la capital espanyola. Sobre els impostos als més rics, ha preguntat al líder de CSQP què cal fer amb els impostos anul·lats pel TC. "Això s'ha d'acatar o no?", li ha demanat Puigdemont, que ha recordat que el seu grup va votar en contra d'uns pressupostos que preveien mesures precisament per obtenir més ingressos en aquest sentit.
|
Política
|
Partits
|
El Dia Sense Cotxes registra 128.000 desplaçaments menys en transport privat a Barcelona. La xifra suposa una reducció de trànsit del 6,2% respecte d’un dia feiner. El Dia Sense Cotxes que s'ha celebrat aquest divendres a Barcelona ha registrat 128.000 desplaçaments menys en transport privat, segons ha informat l'Ajuntament. Els viatges en metro s'han incrementat un 3% i els desplaçaments en Bicing, un 19%, indica el consistori. A més informa que a la Cruïlla per la Qualitat de l’Aire, a Comte Borrell amb Tamarit, els índexs de contaminació han disminuït un 17% i els de soroll un 3% respecte els dies previs. Al llarg del dia s'han fet 76 talls de carrers secundaris, 30 durant el matí, 32 durant la tarda i 14 tot el dia. Els talls de trànsit han donat pas a més d'un centenar d'activitats ciutadanes. S'han fet dues restriccions de trànsit a Via Laietana i a Gran de Gràcia per prioritzar el pas del transport públic. 8.000 escolars han participat avui en les activitats al carrer. La regidora de Mobilitat, Mercedes Vidal, ha destacat la importància d'aquesta celebració per mostrar com pot ser una ciutat més pacificada, més sostenible i més segura. Vidal ha afirmat que "la idea és anar més enllà en aquesta nova mobilitat que estem assajant i veure què passa en un carrer quan deixen de passar-hi cotxes i la gent se'l fa seu". De manera paral·lela a la disminució del transport privat, s'ha incrementat l'ús del transport públic. Així, les persones que avui han optat per moure's amb el metro de Barcelona han augmentat un 3%, a l'espera de tancar les dades definitives per part de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). També s'ha registrat un augment dels desplaçaments en Bicing del 19%. A la Cruïlla per la Qualitat de l'Aire, a Comte Borrell amb Tamarit, una unitat mòbil de control ha mesurat els nivells acústics i de contaminació abans i durant el Dia Sense Cotxes. S'ha detectat que la contaminació atmosfèrica s'ha reduït un 17% respecte dels dies previs i ha estat un 67% inferior respecte de la cruïlla entre Gran Via i Comte d'Urgell. La contaminació acústica també ha disminuït un 3% en relació als dies anteriors i un 11% en comparació a Gran Via amb Urgell. El Dia Sense Cotxes s’ha celebrat emmarcat dins de la La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2017 que ha tingut lloc del 16 al 22 de setembre amb l'objectiu de promoure hàbits de mobilitat més sostenibles entre la ciutadania. La Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura és un esdeveniment que s’emmarca dins l'European Mobility Week en què centenars de ciutats de diversos països d'Europa organitzen activitats similars a les que tenen lloc a Barcelona durant una setmana, per tal de conscienciar sobre un model de mobilitat més saludable, segura i sostenible en benefici de tothom, restringint durant el Dia Sense Cotxes l'ús del vehicle privat.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Homs critica el "veto" de Rajoy a Mas i li demana "no barrejar discrepàncies polítiques" amb lluita antiterrorista. Considera "poc moderat, imprudent i poc ponderat" que el president del govern espanyol no hagi trucat el líder de CDC. El candidat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, ha demanat al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que no barregi les "discrepàncies polítiques" amb la lluita antiterrorista i li ha exigit que rectifiqui el veto al president de la Generalitat, Artur Mas, en els contactes que està mantenint amb els líders de formacions polítiques en aquest àmbit. Després d'una trobada amb la patronal Cecot a Terrassa, Homs ha considerat "poc moderat, imprudent i poc ponderat" que Rajoy no consideri oportú parlar amb Mas, tenint en compte que és el president en funcions de Catalunya i el màxim responsable de la seguretat al país. El candidat ha celebrat la "gran coordinació" que hi ha a nivell de cossos policials i ha destacat que CDC sempre s'ha caracteritzat per "no haver jugat" amb el tema del terrorisme, com ha assegurat que sí que ho han fet altres formacions en alguns moments. Homs ha demanat "més prudència i serenitat" a Rajoy i li ha recriminat que "hi poden haver discrepàncies, però no en la lluita antiterrorista". Ha afegit que les discrepàncies polítiques que hi puguin haver "no venen al cas" en aquesta qüestió i ha reivindicat que han de ser "capaços de mantenir les discrepàncies en el debat polític i no barrejar-les amb la lluita antiterrorista". En aquest sentit, ha defensat que CDC s'ha distingit sempre pel seu "compromís rotund" en la lluita contra el terrorisme i ha dit que, fins i tot, ha lluita "molt més" que altres formacions de l'estat espanyol a les que ha acusat d'haver "jugat" amb aquest tema en determinats moments. Per això, ha considerat que l'actitud de Rajoy "mereixeria una correcció" i ha lamentat que no trucar Mas és un "error dels que no s'hauria de produir". "Que no es confongui, que no faci política amb allò que no és política", ha declarat. A més, ha lamentat que d'aquesta manera està "fent un favor als que volen dividir i posen bombes". Acord "proporcionat" amb la CUP D'altra banda, Homs ha assegurat que té la confiança que s'arribarà a un acord amb la CUP i que aquest serà un acord "proporcionat" i que, per cap de les parts, serà "viscut com una imposició". Parafrasejant les paraules del president en funcions, Artur Mas, ha dit que cal un acord on "tothom hi guanyi". Homs ha fet aquestes declaracions després de reunir-se amb el president de la patronal vallesana Cecot, Antoni Abad. El candidat de Democràcia i Llibertat ha explicat que durant la torbada han tractat diverses qüestions com la fiscalitat, les infraestructures –entre elles el Quart Cinturó-, la qualitat del treball i la logística. Homs ha dit que han escoltat i recollit propostes que estudiaran a l'hora d'elaborar el seu programa electoral per a les eleccions del 20-D.
|
Política
|
Govern espanyol
|
Detenen el sospitós de la mort d'un home després d'una discussió en un bar de L'Escala. L'arrestat hauria clavat una empenta a la víctima que es va donar un cop al cap en caure a terra. Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dissabte el sospitós de la mort d'un home d'uns 50 anys en un bar situat a l'avinguda Girona de L'Escala (Alt Empordà). Segons fonts properes a la investigació, l'arrestat és de nacionalitat espanyola i té 43 anys. Els fets es remunten a dijous al vespre quan, segons els investigadors, es va originar una discussió entre els dos homes. Durant el transcurs de la disputa, l'arrestat li va donar una empenta a la víctima, que va caure i es donar un cop al cap. El telèfon d'emergències 112 va rebre l'avís cap a dos quarts de vuit del vespre. Segons l'alerta, un home estava inconscient estès a terra. La víctima va rebre atenció mèdica i el van traslladar a l'hospital però, segons fonts hospitalàries, va ingressar al Trueta de Girona la matinada de dijous a divendres i va morir poca estona després. Els serveis d'emergències van rebre l'avís cap a quarts de vuit del vespre de dijous que l'home estava inconscient a terra. A la víctima la van traslladar a l'hospital però no es va poder recuperar de les lesions i va morir al Trueta de Girona la matinada de dijous a divendres. La Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos va obrir una investigació per determinar les circumstàncies de la mort. Fonts properes al cas apunten que l'home s'hauria colpejat al cap després de caure a terra com a conseqüència d'una empenta. Els investigadors han identificat el sospitós de propinar-li l'empenta a la víctima i l'han detingut aquest dissabte al matí a L'Escala mateix. Es tracta d'un home de 43 anys i de nacionalitat espanyola que està pendent de passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Figueres.
|
Societat
|
Successos
|
Els set consellers es dirigeixen a la presó d'Estremera i les dues conselleres a la d'Alcalá Meco. Inicialment els homes havien de repartir-se entre Estermera, Valdemoro, Navalcarnero i Aranjuez. Els vuit consellers destituïts i el dimitit Santi Vila finalment aniran només a dues presons madrilenyes, i no a les cinc inicialment indicades. Junqueras i Forn havien d'ingressar al centre penitenciari d’Estremera, Turull i Romeva al de Valdemoro, Rull al de Navalcarnero, Mundó i Vila a Aranjuez, i Bassa i Borràs a Alcalà Meco. No obstant això, finalment, tots els consellers aniran a la presó d'Estremera i les conselleres a la d'Alcalà. Els exconsellers han sortit de l'Audiència Nacional cap a les 18:30 hores en cinc furgonetes de la Guàrdia Civil escortades per un cotxe. La distribució dels presos la decideix la Secretaria General d'Institucions Penitenciàries, que depèn del Ministeri de l'Interior. La decisió ha estat comunicada a la magistrada Carmen Lamela, que ho ha autoritzat. Segons el Ministeri, el canvi d'última hora es deu a "canvis organitzatius" i considera que la decisió facilitarà la feina dels advocats, que porten diversos consellers. També s'ha tingut en compte que la presó d'Estremera és la més moderna i disposa d'un sistema de videoconferència que pot ser útil per les defenses. Per últim, Interior al·lega que no es porta cap pres a Soto del Real per "evitar que, un cop més, recaigués la pressió" sobre aquest conegut centre, "preservant així el seu funcionament ordinari".
|
Política
|
Govern
|
Un total de 21 equips d'arquitectes volen redactar el projecte del nou Museu d'Art [Modern i Contemporani] de Girona. El jurat escollirà dilluns els cinc que passaran a la segona fase del concurs per remodelar la Casa Pastors. Un total de 21 equips d'arquitectes opten a redactar el projecte per convertir la Casa Pastors (antiga seu de l'Audiència de Girona) en el nou Museu d'Art [Modern i Contemporani] de Girona. Dilluns es tanca la primera fase del concurs per a l'adequació de l'espai i serà el dia que el jurat escollirà els cinc equips que passaran a la segona fase del concurs. Els triaran en base a la valoració del currículum i a l'experiència professional en obres similars, la qualificació obtinguda en aquests projectes i la composició del seu equip de treball. El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Girona, Carles Ribas, ha ressaltat que estan satisfets amb el nombre d'aspirants i "il·lusionats amb l'àmplia i qualificada participació". "Posa en evidència que parlem d'un projecte que transcendeix l'àmbit local i es configura com un valor de país", ha destacat en un comunicat. Els participants escollits hauran de presentar, al llarg del setembre, una proposta arquitectònica d'adequació de l'edifici de la Casa Pastors com a seu del Museu d'Art [Modern i Contemporani] de Girona amb un pressupost màxim de 4.480.000 euros (IVA inclòs). A més, els aspirants hauran de presentar, d'una banda, una memòria explicativa i justificativa de la proposta i del pressupost i del termini d'execució de l'obra, en un màxim de tres pàgines a una sola cara i en format DIN A4 i, d'altra banda, els plànols i altres documents gràfics de la proposta condensats en un màxim de tres pàgines a una sola cara i en format DIN A3. Tots els equips hauran d'adjuntar, també, les plantes, alçats, seccions, detalls i quadres de superfícies, a més dels gràfics, imatges o documentació addicional que puguin ajudar a la comprensió de la proposta. El guanyador del concurs tindrà dret a redactar el projecte i els altres documents tècnics necessaris previs per a la licitació i execució de les obres corresponents i a la direcció d'obres, d'execució i altres actuacions de tipus tècnic necessàries durant l'execució de les obres per a la seva posada en servei.
|
Cultura
|
Arts
|
AMPLIACIÓ:El Parlament ajorna el proper ple per no coincidir amb la vaga del 21-F. Cs i PSC asseguren que passar la sessió als dies 26 i 27 és "una decisió política" i critiquen l'acord de la Mesa. La Mesa del Parlament ha decidit aquest dilluns ajornar el proper ple de la cambra, que s'havia de celebrar els propers dies 20 i 21 de febrer. La sessió hauria coincidit amb la jornada de vaga convocada per sindicats com la Intersindical-CSC i amb el suport de sectors independentistes que protesten pel judici de l'1-O. Per evitar aquest solapament en el calendari, la majoria sobiranista de la Mesa ha proposat l'ajornament i finalment el ple se celebrarà els dies 26 i 27 de febrer. Cs i PSC han criticat el canvi de data i s'han mostrat disconformes. A la sortida de la reunió, en conversa informal amb la premsa, han qualificat la mesura de "decisió política". Fonts parlamentaries han explicat que la decisió d'ajornar el ple que s'havia de celebrar el 20 i 21 de febrer ha estat presa per majoria a la Junta de Portaveus del Parlament, que s'ha fet aquest dilluns a la tarda, gràcies al suport de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i els comuns. De fet, tota l'agenda parlamentària prevista per aquest dimarts, el dia en què comença el judici de l'1-O, s'ha ajornat. No hi haurà cap de les comissions previstes, com la comissió de la infància, que s'havia de fer a les tres de la tarda, o l'intergrup sobre el Sàhara. L'ajornament del ple de la pròxima setmana ha tornat a provocar un enfrontament a la Junta de Portaveus. Ciutadans, el PP i el PSC s'han oposat a canviar el calendari de plens i han lamentat el canvi que han acordat per majoria els partits independentistes i els comuns. Aquestes formacions han argumentat que la convocatòria de vaga del pròxim 21 de febrer podria alterar el bon funcionament del ple, cosa que Cs, PSC i PP han posat en qüestió perquè, segons ells, es podrien garantir els serveis mínims. La portaveu del PSC, Eva Granados, ha denunciat a través de les xarxes socials que el "Parlament està al servei d'interessos partidistes d'independentistes i comuns". "Aquest és el sentit institucional dels que ens donen lliçons de democràcia", ha reblat tot posant un enllaç d'una notícia que explica que el Parlament suspèn la seva activitat davant l'inici del judici. Delegació permanent del Parlament al judici Una delegació permanent del Parlament té previst seguir tot el judici. Aquest dimarts al Tribunal Suprem hi seran presents la diputada d'ERC Anna Caula i el diputat de Junts per Catalunya Albert Batet.
|
Política
|
Parlament
|
Arrimadas: "Els separatistes estan perduts i cada vegada més sols però al final guanyarà la democràcia i el sentit comú". Assegura que Puigdemont "sap que no podrà fer l'1-O però no s'atreveix a dir-ho" i per això utilitza el "victimisme". La cap de l'oposició i líder de Ciutadans al Parlament, Inés arrimades, ha afirmat aquest dijous que "els partits separatistes estan perduts i cada vegada més sols, però al final guanyarà la democràcia i el sentit comú" davant la possibilitat que la setmana que ve es puguin aprovar les lleis de ruptura i del referèndum. En una entrevista a Onda Cero, Arrimadas ha criticat que els partits separatistes es creguin que el Parlament és seu i "l’utilitzin al seu antull", la qual cosa suposa "trepitjar molts drets dels catalans representats" a la cambra catalana. La líder de Cs ha assegurat que el president Puigdemont, "sap que no podrà fer l'1-O, però no s'atreveix a dir-ho" i per això, segons diu, utilitza el "victimisme preguntant-se com retirarà les urnes el govern d'Espanya quan ells no han explicat com pensaven saltar-se les lleis per fer un referèndum il·legal". Davant d'aquesta situació, la líder de Cs ha apostat per "guanyar-los en les urnes de les eleccions" perquè Catalunya tingui un nou govern liderat per Ciutadans. “Estem preparats per governar”, ha afegit. Així mateix, Arrimadas ha demanat a Podemos i PSOE que “no posin excuses” i donin suport a la Llei de limitació de mandats que Ciutadans presentarà el dilluns al Congrés dels Diputats. Arrimadas ha tret pit d'aquesta mesura i ha dit que és "una més" de les moltes altres que ha presentat Cs per “garantir la regeneració democràtica”. Davant les crítiques del PP per presentar aquesta proposta, Arrimadas els ha demanat "coherència perquè va incloure aquesta mesura al pacte d'investidura i la sol·licita a les comunitats autònomes on no governen, com a Andalusia".
|
Política
|
Partits
|
A les comarques de Girona s'han matat uns 600 senglars durant l'estat d'alarma, però la població segueix sent "alta". La Generalitat valora que amb les autoritzacions han aconseguit que el nombre de bèsties "no se n'anés de mare". A les comarques de Girona s'han matat uns 600 senglars durant l'estat d'alarma. Malgrat que l'activitat va quedar aturada, la Generalitat va autoritzar permisos per caçar, arran de la important població que hi havia a la demarcació, i que provocava les queixes de pagesos. Tot i que el nombre de bèsties ara s'ha reduït, continua sent elevat i des de la direcció d'Activitats Cinegètiques donen per fet que el nombre creixerà després de dos anys caient, gràcies a la major disponibilitat d'aliment. I és que les pluges que hi ha hagut des de principis d'any ha fet que hi s'hagi incrementat de manera important la producció de glans. Les zones amb més influència són l'Alt Empordà, la Garrotxa i el massís de les Gavarres. Després de dos anys caient, s'espera que la població de senglars a les comarques de Girona torni a créixer aquest 2020. Des de la Generalitat ho donen per fet, en bona part per les pluges que hi ha hagut durant l'any i que han fet augmentar la producció de glans, aliment bàsic dels senglars. A més, cal tenir en compte que en algunes zones boscoses també hi ha camps de conreu, un altre font d'aliment per aquesta espècie. I és que la demarcació de Girona és la que més densitat de senglars té de Catalunya, perquè "es donen les condicions més favorables" de reproducció i habitabilitat d'aquest animal. L'increment de població s'ha fet palès durant l'estat d'alarma, especialment pels pagesos que han vist com el senglar "ha fet molt mal" a les plantacions. Això va fer que s'establís un protocol que permetia als Agents Rurals actuar d'ofici i poder caçar en poblacions on és habitual que hi hagi un nombre important de bèsties, com per exemple, Cruïlles (Baix Empordà). A més, Agricultura també va autoritzar a pagesos i caçadors "defensar" les àrees privades de caça o els camps de conreu per tal d'evitar-ne la proliferació. Entre uns i altres van acabar matant uns 600 exemplars -400 els Agents Rurals i la resta entre caçadors i pagesos-. No se n'ha anat de mare Des d'Agricultura reconeixen que la crescuda de la població de els "preocupa", però defensen que l'actuació que han dut a terme ha permès evitar que "se n'anés de mare" el nombre d'animals. "Crec que hem fet una bona feina des del Departament, conjuntament amb els caçadors i els pagesos", assenyala la consellera del ram, Teresa Jordà. En aquest sentit, Jordà explica que la pandèmia ha fet que es matessin menys senglars, si bé tampoc ha estat un fet determinant, ja que la temporada de caça s'acaba a finals de març. Per tant, només es va poder deixar de matar durant quinze dies. Alt Empordà, Garrotxa i les Gavarres El director dels Serveis d'Activitats Cinegètiques de les comarques de Girona, Jordi Xifra, explica que la major població de senglars es troba en zones de l'Alt Empordà, a la Garrotxa i al massís de les Gavarres, al Baix Empordà. Malgrat que la densitat de població encara no és tant alta com a les altres dues zones amb més exemplars, Xifra explica que a les Gavarres la tendència a incrementar s'ha mantingut els darrers anys, en comptes de reduir-se com ha passat a l'Alt Empordà i la Garrotxa. El director del Servei d'Activitats Cinegètiques a la demarcació ho vincula a la productivitat de gla i al major nombre de camps de conreu propers a zones forestals.
|
Societat
|
Medi ambient
|
La CNMC multa amb 118 MEUR 15 empreses per repartir-se els concursos públics d'infraestructura ferroviària d'Adif. A més, s'ha sancionat 14 directius per valor de 666.000 euros. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha multat amb 118 milions d'euros 15 empreses per formar tres càrtels per al repartiment, durant 14 anys, de concursos públics relacionats amb les infraestructures ferroviàries d'Adif, tant d'alta velocitat com de tren convencional. Concretament, van crear un càrtel per repartir-se els concursos per a la construcció, subministrament, instal·lació i manteniment dels sistemes d'electrificació de l'alta velocitat; un altre per manipular els concursos per al manteniment dels sistemes d'electrificació del tren convencional i un darrer per repartir-se els concursos públics i privats per a la construcció, subministrament i manteniment dels equips electromecànics en línies d'alta velocitat. A banda, la CNMC ha sancionat 14 directius responsables de les empreses amb una multa conjunta de 666.000 euros. Les multes més elevades són per a l'empresa Cobra, amb 27,2 milions d'euros i Elecnor, amb 20,3 milions d'euros, seguides de Siemens i Semi amb 16,8 milions d'euros i 16,4 milions d'euros, respectivament. També han estat sancionades amb quantitats inferiors altres empreses com Inabensa, Alstom, Cymi, Isolux, Electren, Comsa, Indra, Neopul, Telice, Eym i Citracc. En el cas d'Alstom, però, se l'ha eximit de la multa de 8,9 milions d'euros (8,8 MEUR a l'empresa i 155.700 euros als seus directius) per haver-se acollit Programa de Clemència –en què l'empresa o directiu que ha participat en el complot aporta informació a canvi de no pagar o veure rebaixada la multa- i s'ha reduït a un 45% a Siemens, fins a quedar en 9,24 milions d'euros. En el primer dels càrtels, per a l'electrificació de AVE, Competència ha acreditat que 13 de les empreses multades van adoptar acords per repartir-se 24 licitacions per a la construcció i manteniment de l'electrificació de l'AVE entre el 2008 i el 2016, amb uns contractes que pujaven fins als 837 milions d'euros. Les empreses també van acordar repartir-se a parts iguals la facturació i els marges mitjançant UTEs i que les adjudicatàries cedissin part dels beneficis a les no guanyadores i simular així que havien competit pel contracte. En segon lloc, també es va crear un càrtel per a l'electrificació del tren convencional que va operar entre el maig del 2002 i el novembre del 2016. En aquest cas, deu empreses van adoptar acords en almenys 293 licitacions, de les quals 173 van resultar adjudicades i guanyades per les empreses del càrtel, amb un import total de 134 milions d'euros. Les empreses optaven a les licitacions convocades per Renfe per mantenir les subestacions elèctriques i se les repartien mitjançat un sorteig, amb mecanismes de compensació d'un 6% per a les que no obtenien el contracte. Per últim, el tercer càrtel es va crear per al repartiment de concursos públics i privats per a la construcció, subministrament, instal·lació i manteniment dels equips electromecànics en les línies d'alta velocitat entre el 2013 i 2015. Hi van participar Alstom i Indra que es repartien contractes de menor quantia i complexitat. Una de les dues guanyava i tenia el compromís de subcontractar la no adjudicatària. Més tard, s'hi va afegir Elecnor. Les empreses van aconseguir set contractes amb un pressupost de licitació de 84 milions d'euros.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Josep Vendrell és l'únic candidat a les primàries d'ICV per a la llista del 20-D. El secretari general del partit es postula així com la cara visible dels ecosocialistes en la candidatura on concorri el partit. El secretari general d’ICV, Josep Vendrell, ha estat l’únic candidat que s’ha presentat i ha reunit els avals necessaris per presentar-se a les primàries que la formació ecosocialista duu a terme per escollir els cap de llista de Barcelona a les eleccions al Congrés, que tindran lloc el proper 20 de desembre. El període de presentació d'avals acabava aquest dimecres i només s'ha presentat un candidat, que ha reunit des del passat dissabte 120 avals. Tal i com han validat des de la secretaria d'Organització d'ICV, Vendrell ha presentat els suports requerits per la normativa que són 50 avals. El partit ha explicat en un comunicat que s’habilitarà el vot electrònic a la pàgina web d’ICV a partir d'aquest dimecres 4 de novembre, fins el 5 de novembre, a les 00 hores. Durant el dia 6 s’iniciarà el vot en urna a les organitzacions territorials i el dia 7 es comptaran totes les actes territorials que li seran lliurades a la Secretaria d’Organització, i es proclamaran els resultats. Malgrat que la votació s'hagi de fer igualment i que la militància podrà donar suport, votar en blanc o nul, el fet que Vendrell sigui l'únic candidat en aquestes primàries fa que sigui gairebé segur que ell serà el primer nom d'ICV a la llista de confluència d'esquerres en la que els ecosocialistes esperen concórrer al 20-D.
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Les energies renovables tanquen el 2017 amb caiguda de l'1,3% de la capacitat de generació elèctrica. El sector alerta que a l'actual ritme és ''una utopia'' pensar que el 2030 la meitat del consum elèctric sigui d'origen verd. L'electricitat d'origen renovable a Catalunya el 2017 va disminuir en 1,89 MW, cosa que suposa una caiguda de l'1,3% en relació amb el 2016, segons el primer 'Informe de l'Observatori de les Energies Renovables a Catalunya'. Del total de l'energia que es va generar a Catalunya el 2017, només el 16% era verda, i això que en aquest percentatge s'inclou també la produïda per les grans plantes hidràuliques. Per al sector de les renovables aquest 16% el 2017 està molt lluny de l'objectiu europeu que vol que el 2030 la meitat de l'energia sigui renovable. Víctor Cusí, president de l'Associació Eòlica de Catalunya, considera una ''utopia'' complir en aquest objectiu que obligaria a construir anualment plantes per generar 600 MW addicionals, cosa que ''no s'ha fet mai''. En concret, el 2017 es van afegir al sistema 20 MW. Amb les xifres tancades del 2017 i al ritme que s'ha registrat a Catalunya aquests últims anys per posar en marxa de noves plantes de renovables és ''una utopia'' pensar que es podrà aconseguir complir amb l'objectiu europeu de què el 2030 la meitat del consum elèctric procedeixi de fonts d'energia renovables. Per aconseguir arribar aquest objectiu caldria invertir anualment uns 600 milions d'euros en la posada en marxa de plantes d'energia eòlica amb capacitat per generar 300 MW i plantes d'energia fotovoltaica també amb capacitat per generar 300 MW a l'any. El sector calcula que actualment per generar un MW cal una inversió de l'entorn d'1 milió d'euros. Víctor Cusí, president de l'Associació Eòlica de Catalunya, adverteix que ''mai a Catalunya s'han posat en marxa projectes amb capacitat per afegir 300 MW de generació d'energia renovable a l'any'' i com a mostra el resultat obtingut pel sector d'energies renovables el 2017. L'any passat no s'ha posat en marxa cap instal·lació d'energia eòlica a Catalunya, deixant la capacitat instal·lada en 1.272,32 MW, i en fotovoltaica la nova capacitat de generació d'energia solar que es va afegir al sistema va ser de només 20,25 MW, cosa que va permetre sumar una capacitat en aquest sector de 302 MW de capacitat de generació total a 31 de desembre del 2017. Cusí assegura que ''o ens posem les piles'' per accelerar la implantació de noves plantes de generació d'energia renovable o serà impossible complir amb l'objectiu de la Unió Europea del 2030. Cusí, acompanyat de Manel Romero, representant de la Unef, han explicat que el motiu d'aquest retard de Catalunya amb els objectius de generació elèctrica verda és el protocol de tràmits administratius i d'autoritzacions que té Catalunya i que fa que la mitjana de temps per autoritzar una instal·lació sigui d'uns set anys, cosa que suposa multiplicar per dos el termini de mitjana que hi ha al conjunt de l'estat espanyol. A més, en les dues últimes subhastes d'energia renovable que va celebrar al maig i juliol el govern espanyol el 2017, amb projectes per valor de 9.000 MW, Catalunya només va aconseguir captar 92 MW: 90 MW en instal·lacions eòliques i 2 MW de fotovoltaica. L'informe indica que el entre el 2016 i el 2017, l'increment de la demana elèctrica a Catalunya ha estat de l'1,91% i majoritàriament aquest augment s'ha cobert amb electricitat procedent de recursos fòssils (cremant gas en cicle combinats, instal·lacions de cogeneració o plantes de purins). El 2017, les tecnologies renovables de l'antic règim especial han augmentat la producció en 276,3 GWh, un 6,8% més que el 2016. En aquesta xifra s'ha de tenir en compte que la generació elèctrica procedent de les plantes hidràuliques va caure l'11,3% el 2017, per un any caracteritzat per les poques pluges. Això ha fet que en el seu conjunt, l'energia verda generada hagi caigut l'1,3% en relació amb el 2016. El sector preveu que els pròxims anys, fins el 2030, la demanda elèctrica creixi a un ritme anual sostingut del 0,7%, i això sense tenir en compte la demanda que es pot produir per la irrupció de l'increment a partir de la implantació dels cotxes elèctrics, adverteix. Al ritme de només un increment de la demanda del 0,7%, el 2030 el consum d'electricitat a Catalunya serà de 51.313 GWh, cosa que suposaria que les energies renovables haurien de tenir una capacitat de generació de 25.611 GWh. Amb aquest horitzó, per arribar aquest nivell de producció elèctrica caldria posar en marxa cada any noves plantes d'energia eòlica amb capacitat de 300 MW i les mateixes plantes fotovoltaiques també amb capacitat de 300 MW cada any. De moment, per aquest 2018 només hi ha prevista una instal·lació eòlica amb capacitat per 2,3 MW al terme municipal de Pujalt (Anoia). Cusí ha afirmat que ''ras i curt'' o es comença a implementar de forma efectiva i accelerada molta més capacitat de generació renovable o s'opta per ''allargar'' la vida operativa de les centrals nuclears fins als 40 anys o bé s'opta per construir més línies d'alta tensió per importar electricitat renovable. El sector valora ''molt positivament'' el nou escenari polític que s'ha obert amb els canvis de govern a l'estat espanyol i a Catalunya i confien que a partir de la seva nova gestió hi hagi un entorn més favorable a la penetració d'energies renovables.
|
Economia
|
Energia
|
AMPLIACIÓ:Palanganes d'aigua a Girona per reclamar que s'augmenti el cabal del riu Ter. La protesta, organitzada per la plataforma Aigua és Vida, denuncia que el riu està "sobreexplotat" i alerta que acabarà "morint" si es manté aquesta situació. Un centenar de persones han llançat aquest dissabte palanganes d'aigua des del Pont de Pedra de Girona al riu Onyar, un afluent del Ter. L'acció pretén reclamar que s'augmenti el cabal d'un riu que asseguren que està "sobreexplotat" i del que alerten que, si no es deroga el decret de cabals que el Govern ha elaborat, encara reduirà en un 40% l'actual. El portaveu d'Aigua és Vida a Girona, Pau Masramon, assegura que el decret aprovat per Junts pel Sí restringeix el cabal d'aigua per sota del que ho feia la llei franquista, un fet que considera "inacceptable". Masramon diu que, si no es canvia aquest decret, el Ter "pot acabar morint, com ja ha passat amb l'Onyar". Carregats amb palanganes, ampolles d'aigua o regadores, un centenar de persones, cridats per la plataforma Aigua és Vida, han llançat aigua al riu Onyar des de l'emblemàtic Pont de Pedra de Girona en la 6a Palanganada pel Ter. L'acte és una protesta contra el decret aprovat pel Govern que preveu el transvasament de part del cabal del riu per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona, que provoca que ara mateix el Ter porti amb prou feines 3 metres cúbics per segon quan hauria de portar-ne el doble. El portaveu de la plataforma a Girona, Pau Masramon, assegura que "és una restricció més dura que la llei franquista de l'any 59". De fet, la protesta inicialment era per reclamar un augment del cabal del riu però s'ha convertit en un reclam perquè la Generalitat tiri enrere aquest decret de cabals que, segons Masramon, "faria baixar un 40% més, el ja minso cabal del riu". Des de l'entitat assenyalen que si no hi hagués l'actual sobreexplotació (sobretot per part de l'agricultura) i el transvasament del 76% de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, el riu podria tornar a tenir 12 metres cúbics per segon. Masramon ha estat contundent i reclama que s'acabi el que ha definit com "un espoli" que pateix el riu des de fa 57 anys cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. El portaveu d'Aigua és Vida ha estat taxatiu afirmant que "a Catalunya hi ha aigua per a tots", però ha reclamat millors mesures per gestionar-la. Masramon considera que hi ha d'haver "prioritats" en la gestió de l'aigua. "Primer s'ha de garantir els cabals ecològics dels rius, després a l'abastiment humà i finalment a l'agricultura i la indústria", ha senyalitzat. Masramon diu que "no se'n fien del Govern" que els ha promès complir el 2020, l'acord que es va signar per part del tripartit fa deu anys en qüestió de cabals. "Encara tenim dos dits de front i no ens ho creiem", ha reblat. L'Onyar ja no existeix La reivindicació s'ha dut a terme des del Pont de Pedra de Girona, un dels llocs més emblemàtics de la ciutat, sota el riu Onyar, un afluent del Ter. Masramon ha denunciat que aquest riu com a tal "ja no existeix" i recorda que l'aigua que porta prové d'una planta de tractament de Riudellots i de la Sèquia Monar. "Ara mateix, l'Onyar només serveix per fer la foto turística de Girona”, ha conclòs. A la concentració d'aquest dissabte a Girona hi ha participat un centenar de persones de la plataforma Aigua és Vida, que agrupa a gairebé una quarantena d'entitats, a més de representants de diferents grups polítics com el diputat al Congrés del PSC i nou primer secretari dels socialistes gironins, Marc Lamuà, el portaveu d'En Comú Podem a Madrid, Xavier Domènech o el diputat de la CUP al Parlament, Benet Salellas.
|
Societat
|
Medi ambient
|
Demòcrates assegura que la sentència vol "criminalitzar" l'independentisme i creu que és "venjança i escarment". La formació crida a la mobilització massiva i demana unilateralitat "fins a les últimes conseqüències" per fer efectiu el mandat de l'1-O. Demòcrates de Catalunya assegura que la sentència del judici de l'1-O "busca criminalitzar" l'independentisme, que recorden que és un moviment pacífic i legítim, i qualifiquen els fets de "gravíssims" perquè "ataquen directament el moll de l'os dels drets civils i humans fonamentals". A més, la formació ha fet una crida a la mobilització "massiva i sostinguda" i ha demanat seguir la unilateralitat "fins a les últimes conseqüències" per fer efectiu el mandat de l'1-O. En un comunicat, la formació reclama que es segueixi la via unilateral per aixecar la suspensió de la declaració d'independència. "L'Estat espanyol ha preferit la venjança i l'escarment que no pas aplicar amb rigor el propi ordenament jurídic", constaten, i afegeixen que el principi d'unitat territorial "ha passat per sobre" del dret civil fonamental. "L'única manera d'alliberar els nostres companys i el nostre país és per la via unilateral, pacífica i cívica com sempre, però determinada i fins a les últimes conseqüències", remarquen. A més, critiquen que l'Estat ha demostrat "una vegada més" que no té "cap mena de voluntat de diàleg o negociació". Pel que fa al sentit estricte de la sentència, Demòcrates reitera que l'única possible "era l'absolució" perquè cap dels delictes "s'ha pogut demostrar". A més, destaquen que algun dels consellers del Govern que hi havia no han estat condemnats amb pena de presó i asseguren que només ho han estat "els que mantenen la seva acció política".
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:Camil Ros espera que aquest segon semestre "sigui l'inici real de la recuperació de salaris i drets" dels treballadors. El secretari general de la UGT assegura que "s'han de complir" els acords assolits fins ara i exigeix la derogació de la reforma laboral. El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ha esperat que aquest segon semestre "sigui l'inici real de la recuperació de salaris i drets" dels treballadors. El líder sindical ha celebrat que els darrers mesos s'han assolit acords -com la renovació de l'Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) o l'acord en matèria salarial en l'àmbit estatal- però ha avisat que "s'han de complir" i la UGT serà "exigent". Ros ha avisat que si no s'aprofita "l'oportunitat", "el conflicte tornarà" i ha assegurat que estaran especialment atents a l'aplicació de l'acord per augmentar de forma progressiva el salari mínim fins els 1.000 euros mensuals de cara a 2020. D'altra banda, el secretari general de la UGT ha exigit la derogació de la reforma laboral i ha subratllat que tot i el canvi de govern a l'Estat amb el qual tenen "més optimisme", no hi renuncien. El líder de la UGT ha dit que no veuen predisposició del govern espanyol per derogar la reforma laboral "a curt termini" però ha assegurat que treballaran perquè es faci "a curt o mig termini". Segons Ros, no serveix que es toquin només algunes matèries si no que cal crear un nou marc laboral acordat que permeti superar la degradació de les condicions laborals que va començar amb la primera reforma laboral, ha dit. "Hem d'anar a millor", ha remarcat Ros, que ha lamentat que la sortida de la crisi encara no s'ha traduït en la recuperació real de drets laborals. Per això, Ros ha insistit que vigilaran el compliment dels acords amb les patronals perquè es tradueixin en la realitat. El secretari general de la UGT ha confiat que s'aplicaran els increments salarials pactats per sobre del 2%. També ha dit que cal treballar per reduir la temporalitat i la precarietat laboral, en especial amb les empreses multiservei.
|
Economia
|
Treball
|
L'Ajuntament d'Esplugues ja treballa en la captació de noves empreses del sector farmacèutic. L'alcaldessa, Pilar Díaz, que aquest dimecres ha visitat la seu de Laboratoris Ferrer, ha destacat la importància de "crear les millors condicions" per sumar empreses "innovadores, sostenibles i d'alt valor afegit". D'entre les 73 mesures incloses al Pacte per a la reactivació econòmica i la creació d'ocupació de qualitat d'Esplugues de Llobregat 2016-2019, presentat el passat 22 d'abril, una de les més estratègiques és la voluntat del consistori de potenciar i consolidar el sector farmacèutic al municipi perquè sigui tractor de la recuperació econòmica. Amb aquest objectiu, l'alcaldessa d'Esplugues, Pilar Díaz, ha visitat aquest dimecres la seu de Laboratoris Ferrer, amb presència al municipi des de l'any 2007, per traslladar-los el suport de l'ajuntament i obrir una via de diàleg per treballar conjuntament en vista al futur. Díaz ha assegurat que el consistori "ja treballa intensament" per "crear les millors condicions" per sumar empreses que, com Laboratoris Ferrer, creïn ocupació de qualitat al municipi. Al seu torn, el seu conseller delegat, Jordi Ramentol, ha agraït la visita de l'alcaldessa i la seva predisposició al diàleg assegurant que per empreses que treballen a llarg termini "comptar amb el suport de les autoritats municipals és vital perquè ens dóna perspectives de futur".
|
Economia
|
Empresa
|
La maquinària i els productes farmacèutics, els sectors catalans més beneficiats pel nou tractat entre la UE i Vietnam. L'1 de juliol entra en vigor el nou acord que elimina la pràctica totalitat dels aranzels entre les dues regions. La maquinària i els productes farmacèutics seran els sectors catalans més beneficiats del nou acord comercial entre la UE i Vietnam, segons el Departament d'Empresa. El nou tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i el Vietnam, que entra en vigor l'1 d'agost, eliminarà la pràctica totalitat dels aranzels que fins ara afectaven les relacions comercials entre ambdues regions. Les exportacions catalanes al país del sud-est asiàtic s'han gairebé quadruplicat en els darrers 10 anys, una tendència que es pot veure reforçada arran d'aquest nou context comercial. Es preveu que gràcies a l'acord creixeran en els propers 15 anys un 29% les exportacions europees al Vietnam, on la COVID-19 ha tingut un impacte econòmic moderat. El nou acord preveu suprimir el 99% dels aranzels a les exportacions dels països de la UE al país del sud-est asiàtic -un 65% en el moment de l'entrada en vigor de l'acord i el 35% restant progressivament en un període de 10 anys-, mentre que la resta s'eliminarà parcialment a través de quotes aranzelàries. Així, la maquinària, que fins ara comptava amb aranzels de fins al 35%, i els productes farmacèutics, amb aranzels actuals de fins al 8%, es preveu que siguin els sectors a Catalunya que es veuran més beneficiats, ja que són els principals sectors exportadors d'empreses catalanes al Vietnam, amb un 13% i un 10% del total de les vendes, respectivament. D'altra banda, també se'n beneficiaran de forma immediata el sector químic, el tèxtil i la pesca; mentre que els tributs sobre altres productes com els components d'automoció, la carn i els vins i altres begudes alcohòliques desapareixeran de manera progressiva en els següents 10 anys. A més, també es preveu la protecció de 160 indicacions geogràfiques protegides europees, incloses 5 de catalanes vinculades al sector del vi. Segons la directora d'Internacionalització d'Acció, Cristina Serradell, aquest nou tractat "és un dels acords de comerç més ambiciosos entre la UE i una economia emergent que consolidarà Vietnam com el segon soci comercial més important de la Unió Europea al sud-est asiàtic, després de Singapur i d'haver superat els últims anys Indonèsia i Tailàndia". Les exportacions catalanes al Vietnam van sumar 145,1 milions d'euros l'any 2019, xifra que gairebé multiplica per quatre la de fa deu anys. Aquesta tendència es manté durant aquest 2020, ja que entre gener-abril, les vendes de Catalunya al país asiàtic han augmentat un 7,7% respecte el mateix període de 2019. A més, 1.039 empreses catalanes van exportar al Vietnam l'any passat, 412 de les quals de manera regular, és a dir, durant els darrers quatre anys de manera consecutiva. Des del punt de vista sectorial, Catalunya exporta principalment al Vietnam maquinària (12,7%), productes farmacèutics (10,1%), plàstics (9,3%), aparells i material elèctric (8,4%), peces de vestir (7,2%), altres productes químics (6,7%) i carn de porc (5,1%), segons dades del 2019. Per Serradell, aquest acord "obre un nou escenari d'oportunitat per a la internacionalització de les empreses catalanes, que hauran d'aprofitar les noves dinàmiques dels mercats internacionals, especialment en temps de complexitat econòmica com l'actual". En aquest sentit, "per a les empreses europees i, per tant, per a les catalanes, l'acord de lliure comerç suposa una oportunitat per a accedir a un mercat en creixement com és el vietnamita", explica.
|
Economia
|
Comerç
|
El Cruïlla confirma un segon concert de Txarango al Poble Espanyol després d'exhaurir les entrades pel primer. La segona actuació serà el pròxim 13 de maig i les entrades ja s'han posat a la venda. El festival Cruïlla de Primavera ha confirmat aquest dimarts un segon concert de Txarango al Poble Espanyol després que s'hagin exhaurit les entrades pel primer. La segona actuació serà el pròxim 13 de maig i les entrades ja s'han posat a la venda al web cruillabarcelona.com/txarango. El grup de Ripoll presentarà el seu proper disc d'estudi al Cruïlla de Primavera al Poble Espanyol el pròxim 12 de maig, pel qual es van esgotar les entrades en només tres setmanes. Un cop es van esgotar les entrades tant la banda com el festival van rebre un gran nombre de peticions per fer un segon concert i, per això, el Cruïlla de Primavera, una setmana després que s'esgotessin les entrades pel primer ha confirmat una segona nit de concert al Poble Espanyol. Serà el 13 de maig. Després d'un any i mig de silenci, quan van acomiadar la gira 'Som Mar' en un emotiu concert al Sant Jordi Club, la nova etapa de Txarango començarà la primavera de 2017, data en què publicaran el seu tercer disc i tornaran als escenaris.
|
Cultura
|
Música
|
Open Arms i el Consell Comarcal del Segrià atendran temporers amb covid-19 al pavelló de Torres de Segre. L'espai es posarà en marxa a partir de dilluns i els afectats s'hi podran allotjar mentre passin el confinament. L'ONG Open Arms ha signat un conveni amb el Consell Comarcal del Segrià i l'Ajuntament de Torres de Segre per fer-se càrrec d'atendre les persones que treballen recollint fruita a la comarca i que han donat positiu per la covid-19, ja siguin asimptomàtics o lleus. El pavelló de Torres de Segre s'ha equipat amb una quarantena de llits per atendre i acompanyar els temporers mentre passen l'obligat període de confinament i no poden continuar desenvolupant la seva feina. L'espai es posarà en marxa a partir de dilluns. La signatura del conveni ha anat a càrrec del president del Consell Comarcal del Segrià, David Masot, el vicepresident i cap d'àrea de Serveis Socials del Consell, Toni Bosch, l'alcalde de Torres de Segre, Joan Carles Miró, i el director d'Open Arms, Òscar Camps.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Joan Buades guanya el Premi Crexells pel treball 'Crui. Els portadors de la torxa'. El jurat ha considerat que l'obra és una novel·la moral que "fa pensar" i té diverses vessants. L'escriptor Joan Buades (Inca, 1963) ha guanyat la 46a edició del Premi Joan Crexells amb la seva primera novel·la 'Crui. Els portadors de la torxa', tot i que el mallorquí ja havia publicat cinc llibres d'assaig i nombroses col·laboracions en obres col·lectives. Es tracta d'una obra psicològica amb un rerefons històric i que s'ha publicat gràcies al finançament obtingut a través d'aportacions a Verkami. La novel·la aborda aspectes com el boom turístic, les elits franquistes, els forats negres de les finances internacionals, els misteris de l'ànima humana i les ombres més fosques de la història d'Europa. Un dels membres del jurat, David Castillo, ha explicat que es tracta d'una novel·la dialogada "que fa pensar", que té diverses lectures i una vessant de novel·la moral. 'Crui. Els portadors de la torxa' narra la història de l'Albert Leuven, un milionari de 95 anys de Mallorca que decideix celebrar una festa de comiat de la vida. Un fet inesperat obre una escletxa en el tram final de la seva vida i a partir d'aquí es revelen moltes de les veritats amagades d'aquest personatge. Actualment el treball només es pot adquirir a través d'internet. De fet, Buades té previst aprofitar el suport econòmic del premi per fer una nova edició del llibre. En roda de premsa, l'escriptor ha explicat que el llibre es qüestiona l'existència i la idea del mal absolut i el fet que l'obra del mal sovint "fascina" i incomoda perquè "se li comença a tenir certa simpatia". "O ens mirem el que està passant a Europa d'una altra manera o el que passarà és que personatges intel·ligents capaços de fer coses extraordinàries i, a la vegada, atrosses acabaran decidint qui té dret a prosperar i qui no", ha reflexionat l'autor de la novel·la, Joan Buades. La dotació econòmica del guardó s'ha incrementat i se situa fins els 6.000 euros. La proclamació del guanyador s'ha fet aquesta tarda a l'Ateneu Barcelonès en el marc de la 'Revetlla literària', un acte festiu i obert a tothom. Nascut a Inca (Mallorca), Joan Buades és professor de filologia catalana en un centre educatiu de Barcelona. Amb 'Crui. Els portadors de la torxa' s'estrena com a novel·lista després de publicar cinc assajos sobre globalització turística. El Premi Joan Crexells de novel·la catalana, impulsat per l'Ateneu Barcelonès, pretén difondre l'excel·lència de les lletres catalanes ressaltant anualment les "millors" novel·les publicades. El certamen també busca estimular el coneixement crític de la literatura catalana. Es tracta del guardó més antic de Catalunya que compta amb autors premiats de reconegut prestigi. Entre els guanyadors de les últimes edicions hi ha Joan Benessiu, Joan Francesc Mira, Miquel de Palol, Jaume Cabré, Carme Riera o Ferran Torrent. Des d'aquest any s'ha recuperat la tria exclusiva de l'obra guanyadora per part del jurat. I és que des de 2009 s'havia ampliat la participació ciutadana en l'elecció del guanyador. El guardó s'ha celebrat cada any des de 1928, tret dels anys 1939-1981 en els quals la dictadura franquista va prohibir totes les manifestacions literàries i culturals en català.
|
Cultura
|
Lletres
|
Els treballadors dels autobusos estan cridats a fer vaga intermitent dimarts i dijous. S'han anunciat aturades de dues hores al torn de matí i dues hores al torn de tarda. Els treballadors dels autobusos de TMB estan cridats a fer vaga intermitent aquest dimarts 23 de febrer i dijous 25. La direcció de l'empresa ha recordat que la convocatòria és "per part d'alguns sindicats", i que pot produir alteracions en la freqüència de les línies en les dues franges afectades per la mobilització, de 9.00 h a 11.00 h i de 19.30 h a 21.30 h. També ha subratllat que les aturades de la setmana passada, subscrites pels mateixos convocants, "van tenir un seguiment del 17% de la plantilla". El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha ordenat que es mantinguin almenys uns serveis mínims equivalents al 30% sobre el conjunt de l'oferta. Cal recordar que després de les convocatòries de vaga de la setmana passada els sindicats majoritaris del comitè d'empresa van subscriure un preacord per al nou conveni col·lectiu d'Autobusos 2015-2018. Segons la direcció de TMB, el preacord, pendent de ser ratificat, preveu un increment del poder adquisitiu i el manteniment de la flexibilitat dels sistemes de descansos i de la jubilació parcial. També "garanteix l'estabilitat laboral i la sostenibilitat de l'empresa".
|
Economia
|
Mobilitat
|
Abacus donarà un 5% de les vendes de Sant Jordi al projecte #JoEmCorono per combatre la covid-19. La cooperativa "no renuncia" a celebrar la diada en confinament, ni a fer enviaments de llibres. Abacus cooperativa donarà un 5% de les vendes de llibres online fetes entre el 9 i el 23 d'abril al projecte d'investigació contra el coronavirus #JoEmCorono, de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. A més, el grup aproparà "una part de l'experiència" de Sant Jordi a les cases, per exemple, amb signatures virtuals amb autors, que signaran el dia assenyalat i els compradors "podran rebre entre el 28 i 29 d'abril". Quant al preu dels llibres, i malgrat que els llibreters han acordat no aplicar enguany el tradicional 10% de descompte per Sant Jordi, Abacus oferirà un 5% de rebaixa per tots els compradors, en siguin o no socis.
|
Cultura
|
Lletres
|
Els joves gironins que marxen a l'estranger a la recerca d'un futur millor es multipliquen per tres en deu anys. El sindicat UGT vincula l'augment "a l'exili laboral" i subratlla que la majoria opten per buscar feina a França, Alemanya, Regne Unit i Suïssa. Els joves gironins que han marxat a l'estranger a la recerca d'un futur millor pràcticament s'han multiplicat per tres en deu anys. Segons recull un informe de la UGT, mentre que al 2007 hi havia 2.211 gironins d'entre 15 i 34 anys que vivien en un altre país, aquest 2018 la xifra ja se situa en 6.258. Això fa que, en comparació amb la resta de Catalunya, les comarques gironines siguin el territori que ha vist marxar més joves d'ençà que va començar la crisi. El sindicat assegura que la majoria dels casos es deuen a un clar "exili laboral" i critica que a la demarcació la sortida de la crisi s'hagi fet també "a costa d'expulsar talent i treballadors joves". A l'hora de buscar feina en un altre país, gran part dels joves gironins opten per fer-ho a França, Alemanya i el Regne Unit. De l'estadística en destaca, però, que gairebé mig miler han anat a establir-se a Suïssa.
|
Economia
|
Treball
|
Restablerta la circulació de l'R4 per una sola via després d'un tall d'una hora per la caiguda d'un cotxe a la via. L'accident de trànsit entre dos vehicles a Renillars provoca retards que poden arribar als 20 minuts. La circulació de la línia R4 de Rodalies ha quedat restablerta per una sola via de moment després d'un tall d'una hora per la caiguda d'un cotxe a la via a l'altura de Renillars, entre Castellbell i el Vilar i Vacarisses, que s'ha produït cap a les 6.45 hores, ha informat Renfe. Dos vehicles s'han vist implicats en aquest accident de trànsit a prop del carrer Xiprer, i un d'ells ha quedat bolcat a la via del tren, sense que hi hagués cap persona atrapada. El Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) ha atès els ocupants. Una grua ha de retirar el vehicle, però el servei ha quedat restablert per una sola via, tot i que amb retards que poden arribar als 20 minuts
|
Societat
|
Trànsit
|
ACTUALIZACIÓ:Ábalos: “No tinc constància que Abertis se’ns hagi dirigit al Ministeri amb cap pretensió”. El ministre de Transports diu que no es planteja “cap rescabalament” a les concessionàries d’autopistes. El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha afirmat que no té “constància” que la corporació Abertis s’hagi dirigit al seu Ministeri “amb cap pretensió”. “Pot ser que en l’àmbit de la publicitat hi sigui però a nosaltres no se’ns ha dirigit”, ha dit Ábalos aquest dilluns durant la compareixença a la comissió de Transports del Congrés dels Diputats. Ábalos ho ha dit en resposta a ERC i JxCat que han preguntat per la informació del diari Ara que revela que Abertis ha iniciat contactes amb el govern espanyol perquè els seus contractes de peatges, com el de l’AP-7, s’allarguin durant el mateix temps que duri l’estat d’alarma. (En aquesta actualització s'afegeixen declaracions d'Ábalos fetes durant la tercera i última intervenció del ministre a la comissió) Ábalos ha dit que, sobre els peatges de les autopistes, l’Estat “no ha pres cap mesura de tancament de les mateixes” i que la baixada dels ingressos de les concessionàries ve d’un “problema de circulació”. “No estem plantejant cap rescabalament sobre això”, ha dit. El diputat de JxCat Ferran Bel ha demanat a Ábalos que aclareixi si el govern espanyol està negociant amb Abertis i el diputat d’ERC Xavier Eritja ha reclamat saber en quin punt està aquest diàleg i si s’incorporarà la proposta de la companyia. Ábalos ha apuntat durant la compareixença que les empreses tant públiques com privades estan patint “molt dany” i les concessions “ho han notat”. Els decrets aprovats fins ara pel govern espanyol no contemplen la compensació de les concessionàries privades de serveis essencials que han seguit operant per molt que hagin disminuït els seus ingressos per l’estat d’alarma. La petició d’Abertis implicaria que els peatges de l'AP-7 (Tarragona-la Jonquera), l'AP-2 (Barcelona-Saragossa) i la C-32 (Barcelona-Palafolls) no acabarien l'1 de setembre de l'any vinent, com està previst, sinó més endavant.
|
Economia
|
Infraestructures
|
Simón diu que no es poden "blindar" les fronteres del coronavirus: "Ni nosaltres ni ningú ho pot aconseguir". El director del CCAES afirma que vetar l'entrada de viatgers de països amb alta transmissió "redueix molt el risc". El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, ha dit que no es pot pretendre que les fronteres estiguin "blindades" a l'entrada de coronavirus. "Ni bojos. Ni nosaltres ni ningú ho pot aconseguir", ha dit Simón. En roda de premsa aquest dilluns a la tarda, Simón ha explicat que "es pot reduir el risc de forma lògica i sensata" però "no es pot detectar tot, fem el que fem". En aquest sentit, el director del CCAES ha desaconsellat invertir en un "control de fronteres ferri", ja que "no sabrem si un cas quan arriba és negatiu i dos dies després ho sigui". Segons Simón, el fet que no es permeti l'entrada de viatgers de països amb una altra transmissió "redueix molt el risc d'importació". Simón també ha dit que ajudarà a controlar la transmissió el fet que aquest any s'esperà un nombre inferior de turistes en relació a altres anys. Sobre els creuers, Simón ha dit que "són preocupants" perquè hi ha més possibilitats que es produeixen més casos si es produeix un brot i ha dit que creuers que vinguin de països de risc tampoc poden entrar.
|
Societat
|
Salut
|
SOS Costa Brava intensificarà ara la pressió als ajuntaments per ser "dic de contenció i salvar els retalls de litoral". Se centrarà en Palafrugell, Platja d'Aro i Palamós, que han quedat fora del pla i no tenen "cap sensibilitat ambiental". La plataforma SOS Costa Brava canvia d'estratègia i intensificarà ara la pressió damunt els ajuntaments per ser "dic de contenció i salvar els darrers retalls de boscos i pineda a primera línia del litoral". L'advocat de l'entitat, Eduard de Ribot, subratlla que s'incidirà sobretot amb tres municipis del Baix Empordà, que han quedat fora del Pla Director i no "tenen cap mena de sensibilitat ambiental". En concret, Palafrugell, Platja d'Aro i Palamós, un ajuntament –aquest últim- que De Ribot arriba a definir com a consistori "autista". En paral·lel, SOS Costa Brava reclamarà que es modifiquin planejaments en municipis on el Pla Director és "manifestament insuficient". En concret, esmenta Cadaqués, El Port de la Selva, Begur i Llançà.
|
Societat
|
Medi ambient
|
AMPLIACIÓ:Els treballadors de Nissan encerclen la planta de la Zona Franca per reivindicar els drets dels empleats subcontractats. Més d'un miler de treballadors d'una vintena d'empreses han assistit a la protesta, segons els sindicats. Més d'un miler de treballadors de Nissan i de les seves empreses subcontractades han fet una cadena humana al voltant de la planta de la Zona Franca per reivindicar els drets de tots els empleats vinculats al grup nipó. Amb proclames com "mateix sostre, mateixos drets", els treballadors han tornat a alçar la veu contra l'anunci del tancament de les plantes a Catalunya i han lamentat que Nissan s'oblidi de les "més de 20.000 famílies" vinculades de forma indirecta a l'empresa. La mobilització ha comptat amb representants de més d'una vintena de companyies subcontractes com Lear, Gestamp, Marelli o Magna, entre d'altres. Al final de l'acte, els treballadors han tallat uns minuts el carrer número 3 davant l'entrada a la planta de Nissan. L'acte de protesta ha començat a les deu del matí, moment en què els empleats que s'han apropat fins a la Zona Franca han començat a encerclar la planta de Nissan al crit de "si això no s'arregla, guerra". Respectant la distància de seguretat d'almenys un metre i mig, la cadena humana ha donat tota la volta a la nau. Els treballadors han aguantat la posició durant uns deu minuts per, seguidament, dirigir-se a l'entrada principal de la fàbrica, situada al carrer número 3 de la Zona Franca. Allà, els representants sindicals han volgut tornar a posar de manifest que l'anunci del tancament de les plantes de Nissan a Catalunya no tan sols afecta els 3.000 treballadors contractats directament pel fabricant japonès, sinó també als més de 20.000 llocs de treball indirectes que genera el mateix grup. Tot seguit, els concentrats davant l'entrada han tallat durant uns deu minuts el carrer número 3 de la Zona Franca, una acció que ha anat acompanyada del soroll dels clàxons dels vehicles que transitaven la zona en suport a la mobilització. Temor a ser "oblidats" En línia amb la protesta que els treballadors d'Acciona van dur a terme la setmana passada davant la seu de l'empresa a Barcelona, els empleats que han sortit aquest divendres al carrer han reivindicat que són "la cara invisible" del conflicte laboral de Nissan. "Tenim por que Nissan s'oblidi de nosaltres i que es pensi que el tancament només afecta 3.000 persones", ha explicat el membre del comitè d'empresa de Magna, David Ribas, que fa 17 anys que treballa pel fabricant d'automòbils. "L'objectiu de la mobilització d'avui no és demanar indemnitzacions, sinó que es tingui en compte a tots els que ens considerem treballadors invisibles de Nissan", ha comentat en el mateix sentit el president del comitè d'empresa d'Acciona, Juanma Seco. Precisament Acciona és l'empresa més afectada per l'anunci del tancament (és la principal subcontractada, amb uns 500 treballadors). En la cadena humana d'avui, però, la gamma cromàtica anava més enllà del verd fluorescent que llueixen els seus empleats. Una de les companyies que no ha faltat ha sigut Gestamp, encarregada de fabricar peces de xassís. Segons ha explicat el delegat de l'empresa a Barcelona, Álvaro Muñoz, l'aturada de l'activitat a Nissan ha comportat que el 70% de la plantilla que el grup té a la capital catalana hagi signat un Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO). Un futur poc optimista Tot i que els diferents treballadors celebren el ressò que estan tenint les mobilitzacions dels últims dies, el sentiment que predomina és més aviat de pessimisme. La Carmen, treballadora de Marelli durant els últims 16 anys –l'empresa s'encarrega de muntar radiadors i tubs d'escapament per Nissan- creu que la direcció del Japó ja no farà marxa enrere. "Ho veiem molt negre; l'únic que sabem del cert que passarà és que molta gent es quedarà al carrer", lamenta. De moment, els treballadors asseguren que es mantindran en peu de guerra per aconseguir que Nissan reconsideri la seva decisió o, almenys, permeti donar una sortida a tota la plantilla afectada. "La d'avui és una manifestació més de les que vindran", ha comentat Ribas.
|
Economia
|
Empresa
|
Torra sobre el dèficit d'inversió a Catalunya: "M'ha estranyat que la classe empresarial no es revoltés". El president de la Generalitat demana la "complicitat" del sector empresarial en la "lluita" pels recursos. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha demanat la "complicitat" del sector empresarial en la "lluita" pels recursos. En la presentació de la Memòria Econòmica de Catalunya 2019 elaborada pel Consell de Cambres, el president del Govern ha demanat a la classe empresarial catalana que assumeixi "responsabilitats" i que "acompanyi" el Govern en la reclamació d'inversions per a Catalunya. "Si poguéssim gestionar l'aeroport de Barcelona, estaríem millor o pitjor? Si creiem que estaríem millor, perquè els empresaris no es revolten contra aquesta situació? Si creiem que Rodalies podríem gestionar-la millor nosaltres, perquè la classe empresarial no fa de 'lobby' potent per reclamar aquests serveis?", s'ha qüestionat Torra.
|
Economia
|
Empresa
|
JxSí registra la petició de comissió d'investigació per l'operació Catalunya i en proposa una d'estudi sobre elèctriques. Torrent assegura que estaran "encantats" de donar totes les explicacions sobre el 'cas Vidal' perquè "no hi ha res de res". Junts pel Sí ha registrat aquest dimarts al Parlament una petició per crear una comissió d'investigació sobre l''Operació Catalunya', presumptament ideada per l'Estat per desprestigiar líders sobiranistes. La sol·licitud haurà de passar per la Mesa del Parlament i, després, entrar a ple, on serà votada. CSQP i la CUP ja han anunciat que hi donaran suport. Per tant, aconseguirà tirar endavant. JxSí vol que hi compareguin Soraya Saénz de Santamaría, Alícia Sánchez Camacho i comissaris de la policia estatal, entre d'altres, per aclarir l'abast del que titllen d'"escàndol democràtic de dimensions colossals", en paraules del diputat Roger Torrent. D'altra banda, el portaveu parlamentari adjunt de JxSí ha dit que estaran "encantats" que s'investigui "tot i a tothom" en relació al 'cas Vidal' perquè "no hi ha res de res" de cert en les afirmacions de l'exjutge. El grup parlamentari majoritari a la cambra catalana demanarà, entre d'altres, les compareixences de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría; el cap de gabinet de Mariano Rajoy, Jorge Moragas; l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz; el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; la dirigent del PPC i secretària primera de la Mesa del Congrés, Alícia Sánchez-Camacho; i comissaris de la policia estatal com Marcelino Martín Blas i José Manuel Villarejo. "Altres cops no hem tingut la sort que compareguin, esperem que aquesta vegada que donin la cara", ha expressat Torrent, que també ha demanat que "s'obri" el Parlament per parlar de l'"ús inconcebible dels aparells de l'Estat per perseguir idees polítiques". Comissió d'estudi sobre les elèctriques Finalment, JxSí opta per fer una comissió d'estudi sobre les elèctriques -i no una d'investigació- en considerar que és "la millor fórmula". L'objectiu és analitzar el sistema tarifari i "plantejar mesures socials que generin drets perdurables". "Volem analitzar el sistema tarifari espanyol, que no entén ningú, i saber què és el que hi ha darrere. Ho analitzarem des d'un punt de vista tècnic, econòmic, però també polític i, per tant, tocarà parlar de les portes giratòries", ha destacat Torrent, que ha afegit que la comissió ha de servir per marcar les prioritats del model energètic propi català, que superi l'actual. Reunions entre els governs En relació a possibles reunions entre el Govern de la Generalitat i l'executiu espanyol, Torrent ha negat que hi hagi cap contacte i que l'únic diàleg que rep Catalunya per part de l'Estat és el de "les citacions i les querelles". "Aquesta operació diàleg hauria de començar amb el diàleg entre ells mateixos, perquè no s'aclareixen. És una situació surrealista", ha dit tot referint-se a les declaracions i desmentits de dirigents com Enric Millo i Xavier Garcia Albiol, que van defensar versions diferents.
|
Política
|
Parlament
|
La síndica de Barcelona rep 150 queixes per la implementació de la ZBE i creixen un 50% les de contaminació acústica. Vilà adverteix d'un alentiment en l'assignació d'habitatges a famílies desnonades. La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha rebut un total de 149 queixes per la implementació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), segons es recull en l'informe de balanç de l'any fet públic aquest divendres. A més, les queixes per contaminació acústica han crescut un 50%. Les queixes relacionades amb drets socials, com ara habitatge, educació, sanitat, serveis socials, ciutadania i accessibilitat, han suposat el 28,9% de les ateses durant l'any passat. La síndica, Maria Assumpció Vilà, ha insistit en reclamar una dotació suficient per a recursos d'allotjaments temporals i habitatges d'inclusió social, i ha constatat l'augment de 466 a 612 unitats familiars en espera d'un habitatge per part de la Mesa d'Emergència Social. En total, durant el 2019 la síndica de Barcelona ha dut a terme 3.678 actuacions, de les quals 1.720 han estat queixes, 1.923 consultes i assessoraments generals, 26 actuacions d'ofici i 9 visites a barri. Del total de queixes, 720 han acabat o acabaran en una resolució de la defensora i en 1.000 ocasions s'ha fet un assessorament tecnicojurídic. Durant l'any passat, s'ha donat la raó a la ciutadania, totalment o parcial, en un 87% dels casos. Entre aquestes queixes, n'hi ha 149 referents a la implementació de la Zona de Baixes Emissions, especialment concentrades en l'últim trimestre de l'any. De fet, Vilà ha obert una actuació d'ofici per analitzar el procés. Principalment, les queixes se centren en la preocupació personal per les conseqüències que implica la ZBE, i no en la disconformitat cap a la mesura. Per exemple, hi ha queixes per poca previsió per canviar el vehicle, per possibles adaptacions al cotxe o per la mobilitat de persones amb diversitat funcional. La síndica constata que la campanya de difusió a la ciutadana i de recepció d'al·legacions no va començar fins al novembre del 2019, tot i que ja feia temps que s'havia anunciat que s'aplicaria a partir de l'1 de gener del 2020. En tot cas, Vilà remarca que aplaudeix el fons i l'objectiu d ela mesura, perquè "l'atmosfera és un bé comú indispensable, un recurs vital i cal prendre mesures per minimitzar els danys que la contaminació pot generar en la salut humana". També en l'àmbit de la mobilitat, Vià ha denunciat "l'endarreriment crònic" de la posada en marxa de la T-Mobilitat. En un altre àmbit, ha alertat de la possible existència de tarifes fraudulentes en el cobrament de l'import de taxis adaptats. "Alentament" en assignació d'habitatges La Sindicatura ha advertit d'un "progressiu alentiment" en l'assignació d'habitatges a través de la Mesa d'Emergència Social per la manca de disponibilitat d'habitatges del Fons de lloguer social. De fet, ha explicat que al gener del 2019 hi havia 466 unitats familiars en espera d'un habitatge per part de la Mesa, i actualment n'hi ha 612. De fet, la Sindicatura ha insistit en reclamar la dotació suficient de recursos d'allotjament temporals i d'habitatge d'inclusió social, ja que, davant la manca d'allotjaments alternatives, les famílies estan en pensions amb una despesa més elevada. "Aquesta és una realitat que fa anys que cal corregir, ja que la demanda ha augmentat exponencialment en referència a l'augment dels nous recursos creats", ha afirmat Vilà. Es disparen les queixes per contaminació acústica Durant el 2019 s'han disparat un 50% les queixes per contaminació acústica, arribant al centenar. Les queixes són per soroll d'aires condicionats; molèsties acústiques per activitats a l'entorn de casa, com ara de bars i terrasses; i molèsties per soroll de recollida de la brossa i volumisos. La síndica ha proposat a l'Ajuntament de Barcelona actuar de forma proactiva proposant la mediació entre els afectats. Captació d'imatges davant incidents amb la Urbana La síndica també considera compatible amb la Llei de protecció de la seguretat ciutadana que els ciutadans captin imatges i so per a utilitzar-les com a mitjà per acreditar la seva versió dels fets davant un incident amb algun agent de la Guàrdia Urbana. En aquest sentit, recorda que la llei només prohibeix l'ús de les imatges quan puguin posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents, de les instal·lacions protegides o de l'èxit de l'operació. Altres queixes destacades per la Síndicatura del balanç del 2019 tenen relació amb deficiències en el servei d'atenció domiciliària; l'accés a l'escola pública; la perpetuació del sensellarisme, un "greuge discriminatori" en les activitats d'estiu, o la necessitat de desplegar "de manera urgent" l'ordenança de protecció, tinença i venda d'animals. Transport públic i l'Eixample encapçalen les queixes Segons temàtica, i per ordre, les queixes han estat al transport públic i circulació (340); medi ambient (191); habitatge (160); serveis socials (128); educació, cultura i esport (129); procediments administratius (94); urbanisme (89); seguretat ciutadana (83); hisenda municipal (77); activitats econòmiques (57); espai públic (43); funció pública (41); atenció, comunicació i participació (36); accessibilitat (29); ciutadania, veïnatge i immigració (29), i sanitat i salut pública (22). Les altres 207 queixes han estat no competencials i s'han derivat a l'organisme corresponent. Segons el districte de residència del ciutadà o ciutadana, l’Eixample (260), Sants-Montjuïc (191), Ciutat Vella (186), Sant Martí (166) i Horta-Guinardó (140) són les zones de les quals s’han rebut més denúncies. Els segueixen Sant Andreu (120), Nou Barris (103), i Gràcia (91). Els districtes en què s’han rebut menys reclamacions han estat Sarrià-Sant Gervasi (73) i Les Corts (69). També s’han supervisat 225 reclamacions del veïnat d’altres poblacions que han tingut problemes amb l’Ajuntament de Barcelona, i 24 de persones sense llar. Els principals òrgans municipals afectats per les queixes són l'Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat (245); Institut Municipal d’Hisenda (134); Institut Municipal de Serveis Socials (106), i l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (81).
|
Política
|
Política municipal
|
Prop de 500 persones tallen la carretera N-145 que uneix Andorra amb la Seu d'Urgell. Els Mossos d'Esquadra donen pas alternatiu als turismes per una pista forestal. Prop d'unes 500 persones tallen des de les sis del matí la carretera N-145 que uneix Andorra amb la Seu d'Urgell, una protesta que esperen mantenir fins a les sis de la tarda. Els Mossos d'Esquadra donen pas alternatiu als turismes per una pista forestal. Amb tot, els vehicles de gran tonatge no poden accedir ni sortir d'Andorra. El tall ha començat amb un centenar de persones i a mesura que ha anat avançant el matí s'hi ha anat sumant gent. A les 9.30 hores els veïns de la Seu d'Urgell s'han concentrat al centre de la localitat per dirigir-se fins a la protesta, que ha clamat a favor de la vaga general i consignes en contra la sentència de l'1-O. Algun dels camioners atrapats a la carretera s'han mostrat molestos però resignats i han dit que confiaven en la reobertura de la circulació en una o dos hores. Els hotels i restaurants del Principat han patit anul·lacions per a aquest cap de setmana. El tall de carretera N-145 s'està desenvolupant amb un marcat to festiu. Els concentrats s'han emportat menjar i beure per passar tot el dia i s'entretenen jugant a pilota o a cartes. Els Mossos ja no deixen arribar els vehicles al tall de carretera i informen els conductors de la protesta a la rotonda direcció Andorra.
|
Societat
|
Trànsit
|
L'Anna, mare d'un noi amb autisme: "Passejar no és un luxe per a nosaltres, és una necessitat bàsica". Denuncia que l'han insultat a ella i al seu fill Gerard perquè se'ls permet sortir al carrer. Hi ha famílies per a qui el confinament pesa com una llosa fins i tot tenint dret a sortir al carrer en casos excepcionals, com preveu una instrucció del ministeri de Sanitat. Es tracta de les persones diagnosticades amb Trastorn de l'Espectre Autista (TEA). L'Anna Trillas, mare d'en Gerard, de 17 anys, i veïna del Vendrell, denuncia que algunes famílies se senten jutjades en fer ús d'aquest permís. "Passejar no és un luxe per nosaltres, és una necessitat bàsica", diu en una conversa amb l'ACN, en què explica que s'ha trobat amb insults cap a ella o en Gerard. "No és un tema de poder sortir a passejar, sinó d'evitar que hi hagi autolesions o agressions cap a altres membres de la família", diu. Neus Payerol, presidenta de la Federació Catalana d'Autisme, que va demanar juntament amb altres que es permetessin sortides puntuals, diu que els arriben casos similars de diferents famílies. "Que puguin sortir els ha donat una mica d'aire tot i que alguns pares i mares es continuen trobant problemes amb sortir", bé sigui perquè un veí els ho recrimina o bé amb algun agent desinformat. A més, l'aventura de sortir al carrer no és gens fàcil amb una persona amb TEA, ja que segons expliquen els familiars tampoc no entenen que cal respectar certes distàncies o no suporten la idea de posar-se una màscara. El confinament ha estat "una bomba atòmica" Payerol afirma que les persones amb trastorn de l'espectre autista solen tenir una sèrie de rutines molt importants "que fan que la seva vida sigui funcional". Davant d'una situació com l'estat d'alarma, que trenca amb totes elles, poden aparèixer "trastorns conductuals importants". Abans del confinament, relata l'Anna, en Gerard tenia una agenda molt ocupada de dilluns a diumenge. Anava a una escola d'educació especial i feia extraescolars, sempre amb suport d'algú, com ara natació o alimentar animals d'una granja, a més de senderisme. L'activitat física, diu, l'ajudava molt a relaxar-se quan arribava a casa. Ara, però, la realitat és completament diferent: "Ha estat com una bomba atòmica, tot el dia a dia que ell portava s'ha tallat de cop i volta sense ell entendre per què". La manca de comprensió per part de les persones amb TEA d'allò que passa, per molt que els ho expliquin, els dificulta molt gestionar-ho. "Gestiona fatal estar a casa tancat i han sortit conductes que feia molt temps que no teniem, en quant a agressivitat, autolesions…", assegura. Per això, demana "empatia" i destaca el perquè en alguns casos concrets hi ha una "necessitat vital" de sortir puntualment a l'exterior. Payerol també coincideix a destacar que moltes de les persones autistes no comprenen les normes socials o el llenguatge i per tant és molt complex explicar-los per què ha canviat la seva vida. "És com si de cop i volta et tanquessin en un espai i ningú t'expliqués per què", resumeix. El ventall d'entreteniment a casa es redueix "a res" A més, l'Anna explica que a casa el ventall d'entreteniment d'en Gerard és pràcticament nul. "És un noi que té molt poques capacitats en quant a habilitats acadèmiques, no li agrada mirar la televisió, no sap llegir, no sap jugar…", diu. En canvi, veu com la germana té un ventall molt ampli, que va des de llegir, fer manualitats o mirar la televisió, per exemple. "En el cas del Gerard això es redueix a res i és molt difícil de gestionar", admet. És hiperactiu i necessita "cremar" molt. En una línia similar, Payerol alerta que quan treus totes les rutines el dia a dia es converteix en un "caos". Per això, lamenta, si no tens gaires "estratègies" per passar l'estona a casa en família pot acabar derivant en crisis complicades. Centres de dia i residències Neus Payerol recorda que a més dels nens que s'han quedat sense escola també hi ha persones diagnosticades adultes afectades directament per les mesures de l'estat d'alarma. Són aquelles que abans del confinament anaven a centres de dia i que després que es tanquessin han hagut de tornar a passar-se el dia a casa. La presidenta de la fundació destaca que són adults "amb moltes necessitats de suport" que també han vist trencada la seva rutina i que sovint tenen uns pares grans. D'altra banda, les residències que acullen persones amb TEA també s'estan trobant amb dificultats. Segons Payerol, hi ha problemes per fer proves o test de coronavirus i no estan preparats per confinar una persona en aquell espai. "És molt complicat", assegura i afegeix que els estan arribant demandes de centres perquè no saben com procedir. A més, afirma que també els cal material de protecció i prevenció. Així ho corrobora Meritxell Alós, responsable de la Fundació Privada Autisme Guru de Sant Cugat, que té una residència i una llar-residència. "Ho vivim amb molta preocupació, som un servei essencial i no podem deixar de prestar-lo", diu. No obstant, es queixa que no tenen prou mascaretes i equips de protecció individual, si bé apunta que l'Ajuntament de Sant Cugat els en va fer arribar i també n'han rebut d'algunes fetes amb roba per particulars. "Tothom ens està escoltant i estan fent el que poden", diu sobre les diferents administracions. A més, també diu que és molt difícil tenir-los confinats en una habitació o que es posin la mascareta, en cas que fos necessari i recorda que el seu personal no és sanitari sinó que són educadors. "Haver de fer aquest aïllament en serveis residencials és molt difícil", augura.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Dissenyen un mètode que podria ajudar en un futur a diferenciar cèl·lules sanes de canceroses. Utilitzen cèl·lules vives com a plantilles per buscar molècules bioactives. Un estudi liderat per científics de l’Institut de Química Avançada de Catalunya del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha utilitzat per primera vegada cèl·lules vives (d’adenocarcinoma de pulmó humà) en sistemes de química combinatòria dinàmica. Aquesta recerca, publicada a la revista 'Angewandte Chemie International Edition', proposa una nova metodologia per descobrir molècules bioactives en entorns biològics més realistes. Aquesta metodologia podria ajudar en un futur a aconseguir mètodes per diferenciar les cèl·lules sanes enfront de les canceroses, o per a protegir la matriu extracel·lular davant l’adhesió de patògens.
|
Societat
|
Recerca
|
El 25% de la població patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida. Una de cada sis persones declara tenir problemes d’ansietat o depressió. Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental al llarg de la seva vida, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). D’acord amb els darreres dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), una de cada sis persones declara patir problemes d’ansietat o depressió, més en el cas de les dones (20,8%) que els homes (12,2%), i la incidència també és mes gran amb els grups de més edat, les classes socials menys afavorides i les persones amb un nivell d’estudis més baix. D’altra banda, els problemes relacionats amb la salut mental van ser motiu de consulta per gairebé el 20% dels pacients atesos en els centres d’atenció primària. Aquest dilluns, es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental i el Departament de Salut s’ha proposat, entre d’altres, disposar d’un nou model d’atenció per a una intervenció precoç en totes les etapes de la vida. El pla contempla visualitzar el pacient tenint en compte el seu entorn socioeconòmic i posar especial èmfasi a les poblacions més vulnerables per evitar les desigualtats socials en salut. Per al 2020, el repte és destinar un 60% del pressupost en salut mental a l’àrea comunitària i el 40% a l’hospitalària, una circumstància que ara es dóna a l’inrevés. L'any 2015 els centres de salut mental de la xarxa sanitària de Catalunya van atendre un total de 239.584 persones. Pel que fa als centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), el nombre de persones ateses va ser de 70.521, això suposa un increment del 31% dels darrers cinc anys. L’observatori sobre els efectes de la crisi en la salut de la població disposa d’estudis que mostren que l'empitjorament dels indicadors socials i econòmics en el context de crisi té un impacte negatiu sobre la salut dels grups de població més vulnerables i en risc d'exclusió social, amb especial significació sobre la salut mental. Concretament l’estudi mostra que la població aturada presenta un risc superior de patir un trastorn mental que la població ocupada. El 2014 la prevalença de risc de mala salut mental en la població amb un atur d’un any o més era del 14,8%, mentre que en la població ocupada era del 6,7%.
|
Societat
|
Salut
|
Vergés diu que la "problemàtica social" dificulta el control a Lleida i que hi treballen amb ajuntament i Afers Socials. La consellera explica que hi ha components socials que dificulten el compliment de les quarantenes. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha afirmat que hi ha un component de "problemàtica social" que fa "un punt més difícil" el control d'alguns brots detectats a Lleida. Ha afegit que aquests estan "molt relacionats" amb el que està passant a l'Aragó i ha insistit que "costa" identificar els contactes i que les persones mantinguin les quarantenes "quan de la seva feina diària depèn la seva vida". Per això, ha explicat que s'està treballant amb l'Ajuntament de Lleida, i altres consistoris, i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i ha assegurat que l'esforç és "màxim". Vergés ha afirmat que no estan "massa" preocupats a nivell sanitari perquè majoritàriament els afectats són joves i amb símptomes lleus. Vergés ha explicat que també hi ha alguns brots a residències però controlats. En tot cas, ha reconegut que la incidència de casos per cada 100.000 habitants és "molt superior" a Lleida en comparació amb la resta de Catalunya. Per això, ha insistit que hi treballen però no amb la idea de tornar a un confinament sinó a "gestionar" els brots.
|
Societat
|
Salut
|
Domènech no descarta que el candidat a la moció de censura no sigui diputat o Pedro Sánchez. El líder d'En Comú Podem diu que el candidat "podria ser qualsevol persona que emergís d'una majoria". El líder d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha assegurat aquest divendres que la moció a Mariano Rajoy tirarà endavant "passi el que passi" i no ha descartat que el candidat alternatiu podria ser algú que no fos diputat o Pedro Sánchez. "No hem plantejat el nom del candidat, el nom ha de sorgir d'un acord conjunt, pot ser que no sigui diputat", ha assenyalat aquest divendres Domènech en declaracions a Rac1. El líder d'En Comú Podem ha dit que dubta que ara mateix Pedro Sánchez es pugui plantejar ser el candidat sense ser secretari general del PSOE "però podria ser qualsevol persona que emergís d'una majoria", ha apuntat. Sobre Pedro Sánchez, Domènech ha argumentat que al principi "va estar disposat a fer soci prioritari a Ciutadans" però que ara "ha canviat i adopta un discurs molt més a l'esquerra". "Desconec quin és el bo i si pot evolucionar més, es resoldrà quan se sàpiga si finalment és secretari general o no del PSOE i el que proposa en cas que ho sigui", ha assenyalat. El líder d'En Comú Podem considera que la situació del govern espanyol "és d'emergència" i, en aquest sentit, ha denunciat que "s'està actuant des de càrrecs públics per tapar casos de corrupció utilitzant recursos públics". El líder d'En Comú Podem ha assegurat que la reacció "tan ràpida" del PSOE i Ciutadans. "Vam presentar una proposta per una situació que considerem insostenible, amb la voluntat de no acceptar com a normal el que no és normal", ha dit. Domènech assegura que hi ha "ombres de dubtes raonables" sobre l'actuació de la Fiscalia General de l'Estat, del Fiscal General Anticorrupció i sobre el ministre de Justícia. "Veiem una actuació de la justícia que no té una correspondència amb una actuació política", ha afirmat Domènech, que ha reiterat que el govern espanyol "forma part del problema, en cap cas forma part de la solució". Domènech ha insistit que la reacció dels altres partits va ser "una negació nerviosa" i ha reclamat que "el que cal és fer oposició", que es construeix, ha dit, "presentant alternatives com són la moció de censura". "És una reflexió que s'ha d'anar imposant, des dels diputats del PSC que ja van votar-hi en contra", ha sentenciat.
|
Política
|
Partits
|
El Festival de Pasqua de Cervera estrena la figura del padrí, que enguany recau en el compositor Antoni Ros Marbà. La vuitena edició del certamen comptarà amb 10 produccions musicals diferents de les quals 7 seran estrenes absolutes. El Festival de Pasqua de Cervera estrena la figura del 'Padrí del Festival', un nou projecte que vol encarnar en una personalitat de prestigi reconegut, l'ambaixada del certamen tant a Catalunya com a nivell internacional. L'organització ha volgut inaugurar aquesta nova figura amb un dels directors i compositors catalans més importants i amb més projecció a nivell mundial, el mestre Antoni Ros Marbà, que a més a més participarà al festival amb l'estrena del concert de celebració del seu 80è aniversari amb la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona on presentarà la nova sardana 'Quatre vegades vint'. La 8a edició del Festival de Pasqua se celebrarà a la capital de la Segarra entre el 22 de març i l'1 d'abril. Amb un pressupost que ascendeix fins als 82.000 euros s'han programat 10 produccions diferents que es concentren en 12 concerts; d'aquestes, 7 seran estrenes absolutes. L'acte de presentació del Festival ha comptat precisament amb la figura de mestre Antoni Ros Marbà, que ha destacat els ''valors musicals'' que estan sortint darrerament de Cervera. En aquest sentit, ha posat en valor la ''pedagogia musical'' que s'està inculcant a la ciutat amb diferents propostes d'aprenentatge al llarg de l'any. Ros Marbà també s'ha mostrat agraït per ser el primer padrí del festival i també s'ha mostrat satisfet de poder pre estrenar el concert de seu 80è aniversari a Cervera abans de fer-ho al Palau de la Música Catalana. El director de Festival de Pasqua, Josep Maria Sauret, ha remarcat que aquest ''pretén ser i és'' un festival de música clàssica catalana perquè la seva presència a Catalunya ''és un fet universal que ha de ser normal en els nostres dies''. En aquest sentit, Sauret ha indicat que la programació s'ha pensat per tal de ''fer-la arribar a tothom'', apostant per ''qualitat i equilibri'' amb diferents propostes que compten tant amb punts ''d'innovació'' com ''excepcionalitat''. La presentació del Festival de Pasqua de Cervera s'ha fet al Paranimf de la Universitat també ha comptat amb la participació de regidor de Cultura, Jaume Rossich, que ha destacat que l'edició d'enguany incrementa en 4.000 euros el pressupost donada la previsió de venda d'entrades per als diferents concerts. En aquest sentit, ha assenyalat que s'estrenarà un nou espai de la ciutat per fer concerts de ''proximitat'' al Celler dels 'Encants del llibre', al carrer Major. També hi havia la vicepresidenta de la Diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, que ha destacat que certàmens com el Festival de Pasqua són un indicatiu de la potencialitat de la ciutat com Capital de la Cultura Catalana 2019. Cervera es converteix durant la Setmana Santa en el referent de la Música Clàssica Catalana amb una gran riquesa d'estils diversos, una il·luminació i ambientació pensada per a cada concert, més de 200 intèrprets i més de 1.000 minuts de música en viu. El tret de sortida tindrà lloc el 22 de març amb el concert escolar, que anirà a càrrec de la Barcelona Gospel Messengers, participants del programa de TV3 'Oh Happy Day'. El dia 24 de març tindrà lloc el 'Requiem d'Albert Guinovart', un concert amb el propi compositor al piano i interpretat pel Cor Jove de l'Orfeó Català i els seus solistes. El 25 de març serà el torn del padrí del festival amb el concert de celebració del 80è aniversari del naixement d'Antoni Ros Marbà. El 29 de març actuarà l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida amb una proposta que vol homenatjar noms propis de la música catalana del segle XX com Eduard Toldrà i Rafel Ferrer. El 30 de març hi haurà un concert de proximitat als Encants del Llibre amb el clarinetista Oriol Romaní. També el mateix dia hi haurà un concert de la Coral Cantiga que repassarà els clàssics del segle XX i els compositors actuals. Dissabte 31 de març hi haurà un altre concert de proximitat amb el Quartet Teixdor i al Paranimf de la Universitat actuarà el piano de Jordi Masó amb 'Frederic Mompou, 125 anys del seu naixement'. El mateix dissabte tindrà lloc el concert gastronòmic amb el piano de Dani Garcia i la veu de l'ex cantant de Lax'n'Busto Salva Racero. Finalment, diumenge 1 d'abril hi haurà concert a l'Orgue Francesco Tepatti a càrrec de Guido Lotti.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:Torra anuncia la implementació del carnet comú de biblioteques i el catàleg únic per al primer semestre de 2019. El president clou la celebració del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars on assegura: "A més llibres, més llibertat i menys populisme". El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat aquest dimarts durant la cloenda de la celebració del centenari de la Xarxa de Biblioteques Populars la implementació del carnet comú de biblioteques i el catàleg únic per al primer semestre d'aquest 2019. Amb aquests elements es podrà tenir accés al fons bibliogràfic de les 412 biblioteques públiques mitjançant un servei nacional de préstec interbibliotecari. Durant l'acte celebrat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, Torra ha reivindicat la feina de la xarxa de biblioteques i la institució que la va crear, la Mancomunitat. "Insistim que volem construir la república sobre el talent i la llibertat", ha dit Torra, que ha assenyalat els llibres com a eina per "combatre el populisme". "A més cultura menys populisme. A més llibres, més llibertat", ha reblat el president. Torra ha aprofitat la seva intervenció per fer un anunci "esperat", "un dels fruits madurs d'anys de molta feina", en referència al catàleg i el carnet unificat de biblioteques. La iniciativa es va projectar el 2014 per millorar el Sistema de Lectura Pública de Catalunya. En referència als inicis de la Xarxa de Biblioteques, Torra ha reivindicat "modernitat i futur com a país" quan ha recordat la feina de la Mancomunitat de Catalunya. "La Mancomunitat va fer de la cultura la seva raó de ser. La nova Catalunya ha estat fundada per llibres", ha dit Torra. El president ha lliurat, juntament amb la consellera Laura Borràs, els diplomes del centenari als representants de les cinc primeres biblioteques de Catalunya fundades l'any 1918, la de Valls, la d'Olot, la de Sallent, la de les Borges Blanques i la biblioteca de Canet de Mar, aquesta última un any després. El president ha rememorat els anys d'exili de figures com Mercè Rodoreda, "que s'emportaven la cultura i la llengua" a l'estranger. "Això va passar en aquest país. Tornem a viure aquesta presó que no hauríem d'estar vivint", ha recordat Torra. Per la seva banda, la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha assegurat que l'inici de la Xarxa de Biblioteques a l'època noucentista "equival literalment a la construcció d'una Catalunya nova". "El desig de crear una Catalunya nova, lliure, feliç, plural, acollidora, oberta al món, va néixer en aquell moment, per compartir i obrir la seva cultura als quatre vents", ha dit Borràs. La consellera ha fet referència a les arrels republicanes d'aquella iniciativa i com a model de la Catalunya "que volen construir". Ha destacat que, així com en l’àmbit dels arxius han desplegat un projecte "que venia de l’època de la República", pel que fa a les biblioteques han avançat "també decididament cap a aquest model d’equipament nacional”. De la mateixa manera, s'ha referit a la interrupció del projecte durant la dictadura franquista, "com molts altres projectes", i ha defensat l'obertura del model català de biblioteques. "Ningú hauria de sentir-se exclòs. La cohesió social també és un dels eixos del nostre govern. S'està treballant activament per desplegar projectes a tota la xarxa", ha explicat Borràs. Commemoració del centenari L’actriu Rosa Cadafalch i l’actor Pep Pla han fet una breu dramatització on l'actriu s'ha posat a la pell de la secretaria d'Eugeni d'Ors per explicar així els orígens de la xarxa de biblioteques. Pla ha interpretat un periodista de la Veu de Catalunya, que ha complementat la recreació de la construcció de la primera biblioteca pública, la de Sallent, i que va suposar l’inici del disseny de la xarxa actual. Per la seva banda, la bibliotecària Carme Renedo ha fet la lectura d’una glosa on ha repassat la història, dificultats i assoliments del segle de vida de la Xarxa de Biblioteques Populars de Catalunya. El pla de biblioteques va ser un dels projectes culturals més importants que va tirar endavant el govern de Prat de la Riba (1914-1925), la primera institució d’autogovern que s’estenia per les quatre províncies catalanes des de 1714.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
JxCat, ERC i la CUP es reuneixen aquest matí al Parlament per intentar arribar a un acord per investir Turull. Riera avisa que si hi ha un pacte "nítidament republicà" serà "molt més fàcil" canviar de l'abstenció al vot a favor. JxCat, ERC i la CUP es reuneixen a partir de les 10 hores al Parlament per intentar arribar a un acord que garanteixi els suports a la investidura de Jordi Turull. Així ho ha explicat el diputat de la CUP Carles Riera en una entrevista a 'Els Matins de TV3'. "Si en aquesta reunió arribem a un acord nítidament republicà i hi ha una decisió de no seguir reculant davant al repressió i la imposició dels tribunals, serà molt més fàcil que el consell polític pugui modificar la posició", ha avisat. La CUP reuneix la seva direcció les 15 hores, dues hores abans de l'inici del ple d'investidura, per decidir si modifica la seva posició d'abstenir-se. Riera ha considerat que és "imprudent i no encertat" que el president del Parlament, Roger Torrent, hagi convocat un ple d'investidura amb "tanta precipitació". I ha alertat que a vegades sembla que els mateixos independentistes es vulguin "tirar un tret al peu" i posar pressió.
|
Política
|
Partits
|
El Defensor del Pacient critica que la manca de tests i autòpsies genera víctimes "invisibles" de la covid-19. L'organització reclama el dret a un diagnòstic "correcte" i a conèixer "de forma fiable" si es té el coronavirus. L'associació El Defensor del Pacient ha criticat el "ball de xifres" i ha assegurat que les xifres oficials de morts i contagiats "no es corresponen amb la xifra real" perquè hi ha una manca de tests, diagnòstics i autòpsies que certifiquin el nombre total de víctimes. Ha lamentat que això està generant moltes víctimes "invisibles" que no comptaran enlloc. En aquest sentit, ha assegurat que existeix el dret a fer constar al certificat de defunció si aquesta ha estat per coronavirus i ha assegurat que això "no s'està fent degudament". Ha afegit que estan rebent reclamacions de familiars de víctimes "que relaten l'angoixa i la negativa a considerar-los com a víctimes de la covid-19". Davant d'això ha recordat el dret de tots els pacients a un diagnòstic "correcte" i a conèixer "de forma fiable" si s'està contagiat per la covid-19. L'organització ha reiterat les crítiques per la manca de tests de diagnòstic que fa que no es confirmin els casos de persones amb símptomes. Ha afegit que això s'ha corroborat a les residències de gent gran, "on han mort centenars de persones sense fer-se cap prova ni test, abandonats a la seva sort i sense ser traslladats a hospitals". En aquest sentit, ha considerat que en ocasions "se'ls ha privat d'una assistència mèdica adequada, sent descartats". D'altra banda, ha assegurat que hi ha una manca de realització d'autòpsies clíniques o proves mitjançant la recollida de proves 'post mortem', tot i que hi ha familiars que així ho demanen. L'organització ha indicat que s'acostuma a certificar la parada cardiorespiratòria però considera que no s'indica què ha portat a aquesta situació, motiu pel qual s'està "privant als familiars de les víctimes d'un verdader diagnòstic". A més, ha criticat que Sanitat hagi establert instruccions "per a la negativa a fer autòpsies". En aquest sentit, ha explicat que tant els afectats com els metges demanaven que s'especifiqués si hi havia sospita de covid-19 en els certificats de defunció en els casos en que no s'hagués fet el test, ja que sinó queden fora de les estadístiques oficials i "en un llimb jurídic". Ha afegit que això ha estat especialment així en el cas de morts en residències, on les xifres serien "molt majors". Per últim, ha indicat que es comencen a autoritzar autòpsies, tot i que "malament i tard", i s'està començant a incloure el coronavirus com a causa probable de la mort en els certificats de defunció. Davant d'això, critica els "milers de morts invisibles" de la covid-19 que no es comptabilitzaran a les estadístiques oficials i "sens el legítim dret a conèixer al veritat, agreujant més el patiment". Per això, reclamen que es comptabilitzin aquells amb símptomes de coronavirus i que s'ordeni la realització d'autòpsies i les proves 'post mortem'. Reclamen que també es comptin com a malalts aquells que, tot i no tenir prova confirmatòria, hagin presentat símptomes compatibles.
|
Societat
|
Salut
|
L'OBC tancarà l'Any del Patrimoni Cultural amb un concert d'homenatge a Eduard Toldrà. Salvador Brotons, Edmon Colomer, Salvador Mas, Josep Pons i Antoni Ros Marbà dirigiran l'actuació a l'Auditori de Barcelona. L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) posa fi a l'Any del Patrimoni Cultural amb un concert d'homenatge al músic i compositor Eduard Toldrà, que se celebrarà aquest divendres 1 de febrer a L'Auditori de Barcelona. Amb aquest acte es vol contribuir a normalitzar la música simfònica catalana i donar-li una projecció i difusió en concordança amb l'alta literatura musical europea. L'actuació comptarà amb la participació del tenor David Alegret i estarà sota la batuta de cinc mestres catalans: Salvador Brotons, Edmon Colomer, Salvador Mas, Josep Pons i Antoni Ros Marbà. Malgrat que tot el concert estarà dedicat a la recuperació de l'obra de Toldrà, una de les figures més emblemàtiques del món de la composició a Catalunya, també s'interpretaran obres de Joaquim Serra, Ricard Lamote o Juli Garreta. El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb L'Auditori i l'Associació Eduard Toldrà, impulsen aquest acte per reivindicar el patrimoni musical del país, just un any després del tret de sortida d'un any d'activitats al voltant del patrimoni cultural. "Hem parlat d'arquitectura, arqueologia, museus, dansa i moltes altres disciplines, i ens faltava el patrimoni musical", ha dit la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, Àngels Blasco. L'exdirector de l'Auditori de Barcelona, Joaquim Garrigosa, ha destactat que la figura de Toldrà és "tan immensa" que era necessari dedicar-li el concert. "El simfonisme a Catalunya té una història amb diversos noms, però l'eclosió important la tenim en el moment Toldrà, que malgrat que va fer poques composicions, té una obra exquisida", ha explicat Garrigosa. A més, coincideix que se celebren els 75 anys de la creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona (actual OBC) per part de Toldrà, que també en va ser el director. El programa musical del concert queda complementat amb obres d'altres compositors que van estar en contacte amb Toldrà, com Antoni Ros Marbà, que va ser el seu deixeble i que va compondre 'Homenatge a Toldrà'. També, per raó de la defunció del compositor Joan Guinjoan el passat mes de gener i coincidint amb el 20è aniversari de la inauguració de L'Auditori, l'acte s'obrirà amb la 'Fanfarria' que va compondre Guinjoan i que va ser la primera peça que va sonar a L'Auditori l'abril de 1999. El concert s'emmarca dins de l'Any del Patrimoni Cultural Europeu, declarat per la Unió Europea el passat 2018, amb l'objectiu de sensibilitzar la ciutadania envers la història i els valors europeus i reforçar un sentiment d'identitat comunitari. Amb aquesta iniciativa s'ha pretès promoure la diversitat cultural, el diàleg intercultural i la cohesió social, així com posar en relleu la contribució econòmica del patrimoni cultural pel desenvolupament local i regional. L'oblit del patrimoni musical català "La música a Catalunya s'ha fet gràcies a gent extraordinària que està en l'anonimat i les institucions han fet molt poc perquè això tingués difusió en l'àmbit internacional", ha criticat el director Edmon Colomer, que, no obstant això, ha celebrat que "la Generalitat tingui intenció de posar-s'hi". El director Salvador Mas ha opinat que, abans de parlar de patrimoni musical, s'hauria "d'entendre" què significa, ja que no només es tracta de "tocar", sinó que "les institucions se'n facin càrrec". "Una catedral es restaura, però el patrimoni cultural musical és una entelèquia de bons sentiments i prou", ha emfatitzat Mas. El director ha proposat que la Generalitat adquireixi les obres claus del patrimoni musical del país: "Catalunya ha de tenir tot el patrimoni catalogat i un cànon editat per uns experts i a l'abast de tothom a tot el món". Per la seva banda, Blasco ha explicat que el concert mostra la "voluntat explícita" de la Generalitat de posar en relleu el patrimoni musical català, malgrat que només és "la primera de les pedres per construir la catedral musical" catalana.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.