sentence
stringlengths 81
24.5k
| label1
stringclasses 4
values | label2
stringclasses 53
values |
|---|---|---|
El PPC insinua un pacte entre independentistes i PSOE per la moció i que "no sigui casualitat" l'anunci del nou Govern. Rodríguez valora que després de cinc mesos els nous nomenaments siguin "la primera notícia d'una certa normalitat". El secretari general del PPC, Santi Rodríguez, ha insinuat la possibilitat que pugui haver-hi un pacte entre el PSOE i les forces independentistes perquè aquestes donin suport a la moció de censura i que no sigui "casualitat" que el president de la Generalitat, Quim Torra, anunciés aquest dimarts al vespre els nous consellers. En roda de premsa, Rodríguez ha instat el PSOE, i especialment el PSC, a dir "de forma clara i rotunda" que no hi ha cap acord amb els independentistes i "que és casualitat i no causalitat". Malgrat això, Rodríguez ha valorat que l'anunci de nous consellers en substitució dels que estan a la presó o a l'estranger és "la primera notícia d'una certa normalitat" que han impulsat les forces independentistes en els darrers mesos.
|
Política
|
Partits
|
Presó per a l'autor d'un robatori amb violència que n'havia comès quatre més en dos mesos. Els Mossos d'Esquadra detenen el lladre després d'estrebar el collar d'or a una turista enmig del Gòtic de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra van detenir dimecres passat un home de 30 anys, veí de Barcelona, com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb violència. Els fets van ocórrer el mateix dia a primera hora de la tarda, quan tres agents van ser alertats per adreçar-se al carrer Sombrerers de Barcelona, a Ciutat Vella, per una possible estrebada de collaret. Des del lloc dels fets, els mossos van parlar amb la víctima, una turista de 73 anys, que els va explicar que un home va arrancar-li el collar d’or que duia posat mentre caminava en companyia de la seva filla. Els agents també van parlar amb una testimoni que va descriure l'home que hauria realitzat l’estrebada i que va causar lesions a la dona. Els tres agents van iniciar recerca pels carrers propers amb les tres motos policials, prestant atenció especial a la descripció facilitada fins a trobar un home que seguia un grup de persones i que coincidia amb la descripció donada. Els mossos van aturar, identificar i escorcollar l’home sospitós i se li van trobar dues cadenes d’or que no va saber concretar l’origen, i en el mateix lloc de l’actuació policial, un altre testimoni que hauria seguit l’individu després de veure l’estrebada, va assenyalar-lo com a presumpte autor dels fets. La víctima i la seva filla també van poder reconèixer-lo com autor del robatori declarant-ho davant del jutge a petició dels agents per tal d’evitar que les víctimes marxessin al seu país d’origen i no poguessin incriminar al lladre. Des de setembre passat, aquest mateix home ha estat detingut fins a quatre vegades més a Barcelona per diversos robatoris amb violència, majoritàriament de cadenes d’or, i amb ús d’arma de foc simulada en un dels cassos. La investigació del cas va relacionar tots aquests fets i va comprovar que anteriorment acumulava antecedents penals similars fora de Catalunya per delictes del mateix tipus. L’arrestat ha passat a disposició judicial i ha ingressat a presó. D’altra banda, dijous, 31 d’octubre, agents dels Mossos d’Esquadra van detenir un home per un presumpte delicte de robatori amb violència. L’home va realitzar una estrebada d’una bossa de mà i una cadena d’or a una senyora a l’estació de metro de la línia 3, al Passeig de Gràcia. En el moment de la detenció, l’individu va donar un cop de puny a l’agent, motiu pel qual també va quedar detingut per un delicte d’atemptat a agents de l’autoritat. Després de declarar en comissaria va passar a disposició judicial.
|
Societat
|
Policial
|
Els centres d'atenció a la dependència afirmen que les morts a residències i geriàtrics són un 50% més de les oficials. El president de l'ASCAD denuncia un excés de protocols i lamenta estar "absorbits" per la burocràcia. El president de l'Associació Professional Catalana de Directors/res de Centres i Serveis d'Atenció a la Dependència (ASCAD), Andrés Rueda, ha assegurat que les morts per coronavirus a residències i geriàtrics són "mínim un 50 més" de la xifra oficial. En declaracions a la SER, Rueda ha assegurat que la xifra ronda les 250 víctimes perquè "hi ha molts avis a qui no se'ls està fent la prova i no entren en la comptabilitat". D'altra banda, ha criticat que hi ha una "híperprotocolarització" i que continuen tenint manca de material de protecció per als treballadors. "Estem absorbits per aquesta burocràcia. Que entre ells es posin d'acord i ens deixin treballar", ha reivindicat el president de l'ASCAD. Rueda ha valorat que la xifra de defuncions per coronavirus a residències i geriàtrics no hauria d'estranyar perquè és l'extrapolació del percentatge de mortalitat de gent gran, entorn al 15%, a l'àmbit residencial. Ha assegurat que estava "previst" que les residències viurien la situació que estan vivint perquè són un col·lectiu de risc i ha criticat que des de la Generalitat no pensessin en les particularitats d'ells abans a l'hora d'abordar la pandèmia i han anat "a remolc" del criteri sanitari. "Ha pecat de poc humil o de massa taxativa al criteri sanitari", ha dit sobre la Generalitat. Ha valorat que s'ha arribat a aquesta situació també per la manca de material de protecció: "Si en el seu moment haguéssim tingut guants i mascaretes per a tot el personal, haguéssim filtrat més la transmissió del virus als avis". Ha criticat que la manca de material es manté ja que se'ls diu que arribarà material però encara no ho ha fet i ha assegurat que fins ara han treballat "de la caritat", gràcies a aportacions solidàries i al que han pogut comprar el propis centres. Ha afegit que la realitat a les residències és diferent i que la corba de contagis "serà molt més llarga i alta que la de la població normal", per la qual cosa necessitaran mesures d'aïllament prolongades en el temps. Ha alertat que si no es va "filtrant" el virus s'arribarà a situacions de "dèficit d'atenció".
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Detingudes quinze persones que haurien guanyat més de 185.000 euros amb el cultiu i la venda d'haixix i marihuana. La policia desmantella una organització criminal amb tres cultius a Sant Vicenç dels Horts, Barcelona i el Masnou. Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una organització criminal dedicada al cultiu, tràfic i distribució d'haixix i marihuana amb la detenció de quinze persones. La investigació va començar l'octubre del 2018 amb la intervenció, a la Zona Franca de Barcelona, d'un transport de 22 Kg de marihuana en un vehicle que intentava evitar la policia. La policia va descobrir que darrere del transport de cabdells de marihuana hi havia una organització liderada per dues persones d'origen serbi que disposaven de tres cultius de cànem interiors a Sant Vicenç dels Horts, Barcelona i el Masnou, a més d'un quart que s'estava instal·lant a Lloret de Mar. Els investigadors calculen que l'organització podria haver guanyat més de 185.000 euros per la venda i distribució de la droga. Amb les collites dels tres cultius, l'organització tenia droga per traficar i també per distribuir-la al detall des d'una associació cannàbica del districte de Ciutat Vella de Barcelona. El 29 de maig passat es va fer l'operatiu que va permetre detenir les quinze persones, tres de nacionalitat sèrbia, dos d'espanyola, una d'equatoriana, una de peruana, set d'italiana i una de búlgara com a presumptes autors d'un delicte contra la salut pública i d'organització criminal. També es van fer divuit escorcolls domiciliaris al Barcelonès, Baix Llobregat i Maresme. El dispositiu també va permetre desmantellar l'associació cannàbica i les quatre plantacions on es van intervenir un total de 1.479 plantes de cànem en la fase final de creixemet i 3.683 esqueixos. A més, es van localitzar 15kg de cabdells de marihuana preparats per a al seva distribució, 22 kg d'haixix i un total de 38.000 euros en metàl·lic. Els detinguts van passar a disposició judicial el 31 de maig i el jutge va decretar presó per a un d'ells i llibertat amb càrrecs per a la resta. L'operació continua obert a i no es descarten més detencions.
|
Societat
|
Successos
|
El Tribunal Constitucional andorrà anul·la l'escorcoll pel cas Pujol als domicilis dels antics màxims accionistes de BPA. Ordena retornar tot el material que es va comissar el 8 de juny de l'any 2017 al·legant que la perquisició va ser tan àmplia que "indueix el risc de perseguir altres delictes". El Tribunal Constitucional andorrà ha anul·lat els escorcolls que el passat 8 de juny es van practicar als domicilis personals i professionals dels que van ser els màxims accionistes de Banca Privada d'Andorra (BPA), Higini i Ramon Cierco, fins a la seva nacionalització. Segons ha informat el Grup Cierco a través d'un comunicat, l'alt tribunal ha considerat que la perquisició ordenada per la Batllia (jutjat) arran d'una suposada revelació de secret bancari vinculada al 'cas Pujol' va ser tan àmplia que "indueixen el risc de perseguir altres delictes, concretament, aquells que deriven de la causa BPA". Per aquest motiu, segons diu la mateixa nota, "ordena el retorn als recurrents de tots els documents, aparells i suports informàtics que van ser objectes de segrest". La sentència del Constitucional ha estat notificada aquest dimarts als interessats i, segons el comunicat difós pel Grup Cierco, l'alt tribunal ha dictat una resolució en què reconeix que s'ha vulnerat el dret a la intimitat dels antics accionistes majoritaris de BPA i una altra en la que admet la vulneració del dret a la defensa dels advocats de la família Cierco al principat andorrà, al·legant que entre la documentació confiscada i els 38.410 correus electrònics comissats hi havia moltes comunicacions entre clients i assessors legals. Sobre l'ordre d'escorcoll als domicilis professionals i personals d'Higini i Ramon Cierco arran de la querella interposada per la defensa de la família Pujol, l'alt tribunal considera que els elements del procediment van ser respectats però afegeix, segons diu la nota, que el mandat de la batlle instructora es va extralimitar. En aquest sentit, tot i que el TC reconeix que buscar proves "és un objectiu legítim", s'ha de fer amb la "proporcionalitat adequada i amb les mesures exactes per resoldre allò que es pretén en el cas concret i no en cap altre", segueix el comunicat. El Constitucional andorrà també destaca que la magistrada era conscient que els querellats estaven involucrats en el 'cas BPA' -destapat arran del comunicat del FinCEN, la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units, que va acusar l'entitat de permetre blanquejar diners procedents del crim organitzat internacional- i que, per tant, calia una "extrema cura". Per això retreu que s’hagués acudit als seus domicilis personals i ho exemplifica amb el fet que es segrestessin des de diversos CD de música a llibres relacionats amb el ‘cas BPA’.
|
Societat
|
Judicial
|
Mor un jove de 27 anys mentre feia escalada en una zona propera a l'estació d'esquí de Vallter2000. Els Bombers i els Mossos d'Esquadra han activat els equips de muntanya per rescatar el cos de la víctima. Un jove de 27 anys ha mort aquest dilluns al migdia mentre feia escalada al Ripollès, en una zona propera a l'estació de Vallter2000. L'accident ha tingut lloc poc abans de dos quarts de dotze del migdia. La víctima ha anat a parar en una canal, ha patit un traumatisme cranioencefàlic i ha mort a conseqüència de la caiguda. Els Bombers i els Mossos d'Esquadra han activat els seus equips de muntanya, que s'han desplaçat fins a l'àrea on ha tingut lloc l'accident per rescatar el cos del jove escalador. Fins a la zona també hi ha anat l'helicòpter medicalitzat del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM). De moment es desconeix la identitat de la víctima, però les primeres informacions apunten que el jove estava sol quan ha patit l'accident i s'ha precipitat muntanya avall.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:La DO Cava aprova definitivament la normativa per distingir les zones d'elaboració i les categories dels productes. La regió catalana rep el nom de Comtats de Barcelona. El Consell Regulador de la DO Cava ha aprovat definitivament aquest dimecres la normativa per distingir les zones d'elaboració dels productes i establir noves categories en funció de la qualitat. De forma unànime, el ple ha donat llum verda a la distinció de quatre zones al conjunt de l'estat espanyol: Comtats de Barcelona –abraça tot Catalunya-, Vall de l'Ebre, Vinyes d'Almendralejo i Alts de Llevant. "Volem apostar per l'origen i el territori", ha destacat a l'ACN el president de la DO Cava, Javier Pagès. Pel que fa a les categories, la nova normativa estableix que els productes de més de 9 mesos d'envelliment es denominaran Cava de Guarda, mentre que els de més de 18 mesos seran Cava de Guarda Superior. Dins les grans quatre regions distingides en funció de criteris climàtics i geogràfics, la DO Cava també ha creat subzones en dos territoris en base a trets orogràfics i històrics. Així, per una banda, Comtats de Barcelona inclou les subregions Valls d'Anoia-Foix, Serra de mar, Conca del Gaià, Serra de Prades i Pla de Ponent. En paral·lel, també ha subdividit la Vall de l'Ebre, que inclou Alt Ebre i Vall del Cierzo. En el cas de les zones Vinyes d'Almendralejo i Alts de Llevant, aquestes no tenen cap subdivisió. Al mateix temps, la nova normativa estableix un tercer nivell de divisió per als Caves de Paratge Qualificat –els de més qualitat de la DO Cava per l'antiguitat i singularitat en el mètode d'elaboració-. En aquest cas, s'especificarà les parcel·les on s'elaboren, amb les dades que el diferencien de la resta de vinyes. Javier Pagès s'ha mostrat "molt il·lusionat" amb el vistiplau a la nova distinció territorial, que fins ara es concebia com una assignatura pendent dins el sector, ja que la DO Cava abraça territoris de tot l'estat espanyol. "Ara donem eines als cellers i als consumidors, que podran arribar a diferenciar fins on creguin convenient pel seu interès", ha destacat el president del Consell Regulador després del ple celebrat a Vilafranca del Penedès aquest dimecres. D'altra banda, pel que fa a les noves categories, per primer cop es distingeixen els productes de més de 9 mesos d'envelliment, mentre es revisen els conceptes dels coneguts fins ara com a caves 'Premium'. Així, els que tinguin més de 9 mesos es consideraran Cava de Guarda, i els que superin els 18 seran De Guarda Superior. Això engloba els Reserva –que passen de 15 a 18 mesos de criança-, els Gran Reserva -30 mesos- i els de Paratge Qualificat -36 mesos-. A més del temps mínim de criança, els Caves de Guarda Superior també hauran de complir condicions "molt especials" pel que fa a l'antiguitat de la vinya i als rendiments de la collita, i també hauran de ser productes elaborats a partir de conreus ecològics. "El consumidor cada cop està més preocupat per la sostenibilitat i nosaltres també ho estem", ha assegurat Pagès. Tant les regions d'elaboració com les noves categories són dos elements que la DO Cava preveu que s'incorporin a les etiquetes de les ampolles a partir de la segona meitat del 2021. Un cop el ple del Consell Regulador ja n'ha fet l'aprovació definitiva, ara falta que la nova normativa sigui ratificada pel Ministeri d'Agricultura. Un pas que Javier Pagès confia que es resoldrà sense imprevistos. Preguntat per l'impacte que la nova reulació pot acabar tenint en les vendes, Pagès s'ha mostrat cautelós i ha apuntat que les categories i la distinció de regions són elements que "ajuden a arribar al consumidor donant més valor afegit al producte". Per a què això es tradueixi en més ampolles venudes, però, creu que ara caldrà invertir en promoció i publicitat "per donar a conèixer ben clar quines són les virtuts del cava". La DO Cava, "receptiva" a un hipotètic retorn dels elaboradors escindits La distinció de les zones d'elaboració del cava és un dels reclams principals que els darrers anys han fet nombrosos elaboradors d'escumosos del Penedès, els quals han acabat abandonant la Denominació d'Origen davant la manca de resposta per part de l'ens. En alguns casos els productors han actuat de forma independent, mentre que d'altres s'han agrupat sota la marca Corpinnat o Clàssic Penedès (DO Penedès). Ara que ja hi ha una zonificació aprovada, Javier Pagès ha mantingut el discurs dels darrers anys i ha insistit que la DO Cava "està fent el seu camí", assegurant que l'objectiu de distingir els territoris no és específicament recuperar els elaboradors escindits, sinó "afegir valor, identificar origen i reforçar la sostenibilitat". "Davant aquells que vulguin sumar-se al nostre projecte, nosaltres serem sensibles, evidentment", ha dit Pagès, apuntant que "són grans cellers que interessaria sumar". "Però s'ha d'entendre que nosaltres fem el nostre camí", ha refermat.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Mor un passatger d'un cotxe en una sortida de via a la C-17 a l'Ametlla del Vallès. Va resultar ferit crític i ha mort posteriorment a l'hospital. El passatger posterior d'un cotxe ha mort aquest diumenge després que el vehicle sortís de la carretera a la C-17 a l'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental). L'accident va ser diumenge a les 00.18 hores, al quilòmetre 24,3. El passatger va resultar ferit crític a causa de l'impacte i va ser traslladat a l'Hospital de Sant Pau, on ha mort posteriorment. El conductor del vehicle va resultar ferit lleu. Amb aquesta ja són 152 les persones que han mort en accidents de trànsit aquest any a les carreteres interurbanes catalanes. Per l'incident es van activar tres patrulles dels Mossos d'Esquadra i dues ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques.
|
Societat
|
Trànsit
|
Andorra activa una ordre de recerca i captura via Interpol per localitzar un reclús fugat de la presó de la Comella. El pres va marxar dimarts passat aprofitant un permís penitenciari per fer-se unes proves mèdiques a l'estat espanyol. La justícia andorrana ha activat una ordre de recerca i captura internacional, via Interpol, per un pres que dimarts passat va fugir del centre penitenciari de la Comella, dins el principat, aprofitant un permís per venir a fer-se unes proves mèdiques a l'estat espanyol. Així ho ha confirmat aquest dilluns el ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior d'Andorra, Xavier Espot, que també ha indicat que el reclús no ha tornat malgrat que li ha expirat el termini que tenia per fer-ho. El ministre també ha dit que en cap cas hi va haver "mala praxis" per part de les institucions i que és la manca de conveni bilateral amb Espanya el que ha motivat aquesta situació, ja que un cop el pres va creuar la frontera no se li va poder seguir fent acompanyament. L'home té una malaltia greu i s'havia de fer "unes proves absolutament imprescindibles que no es poden fer en territori andorrà", ha justificat Espot. Per aquest motiu, se li va donar un permís dimarts passat per desplaçar-se a Espanya i, a partir d'aquell moment, ja no han tornat a tenir notícies sobre ell, tampoc per part de les autoritats espanyoles. Espot ha defensat que la batlle (jutgessa) va prioritzar el dret a la salut de la persona per damunt de l'obligació d'estar privat de llibertat. De fet, a aquest pres se li havien donat permisos similars i sempre havia tornat a la Comella. El problema recau, ha insistit, en el fet que no hi ha conveni internacional amb Espanya (tampoc amb França), per poder fer un seguiment als presos més enllà d'Andorra. És a dir, al reclús se li va fer l'acompanyament fins arribar a la duana, però aquest no es va poder continuar realitzant un cop fora de territori andorrà. Tampoc se sap si finalment l'home, que està en situació de presó preventiva per un assumpte de drogues (i pendent de judici), va anar a fer-se les proves al centre mèdic. De nou per un tema de falta de jurisdicció, ha recalcat Espot, que no permet a Andorra demanar-ho ni tampoc consultar els resultats de les proves.
|
Societat
|
Judicial
|
Sant Feliu de Guíxols destinarà més d'1 MEUR de recursos propis a pal·liar els efectes del coronavirus al municipi. L'Ajuntament està ultimant els detalls, però es destinaran a les àrees de salut, social, treball i econòmica. L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ha anunciat que destinarà més d'1 milió d'euros (MEUR) a pal·liar els efectes del coronavirus a la localitat baix-empordanesa. Es tracta de recursos propis, per tant, no depenen de la transferència d'una altra administració. De moment, s'està acabant de concretar com es distribuiran, però el consistori ja ha avançat que aniran destinats a quatre àrees. En concret, seran les de salut, la d'àmbit social, l'ocupacional i l'econòmica. L'objectiu és destinar els diners que ja té l'ajuntament a cobrir els efectes que la covid-19 està produint a Sant Feliu de Guíxols. A més, des de l'equips de govern municipal esperen poder tancar l'acord amb la resta de grups polítics amb representació al ple. Per l'alcalde de la ciutat, Carles Motas, es tracta d'una "injecció econòmica molt important, i fer aquest primer pla de recuperació suposa feina d'acció política i tècnica important des de molts fronts. És important que l'Ajuntament actuï, en aquest cas, de primer motor, per tornar a la normalitat", ha dit.
|
Societat
|
Salut
|
A presó un estafador multireincident amb cinc ordres judicials pendents de detenció. Els Mossos l'havien detingut 16 cops des del 2010 i ara sospiten que estava fugint. Els Mossos d'Esquadra han detingut un estafador multireincident que acumulava cinc ordres judicials de recerca i detenció emeses per diferents jutjats. Els agents el van sorprendre diumenge passat a l'interior d'un autocar i sospiten que estava fugint, ja que portava maletes i documentació per sortir de territori nacional. Els Mossos ja l'havien detingut 16 cops des del 2010. Estava especialitzat en diferents tipus d'estafes, també a l'estranger. Per cometre-les simulava tenir un elevat poder adquisitiu i anava ben vestit. Tenia grans habilitats comunicatives i havia publicat a les xarxes socials un currículum fals per si les possibles víctimes buscaven informació sobre ell. Es calcula que podria haver estafat un centenar de persones. Té 39 anys i és de nacionalitat espanyola. En la majoria dels casos la seva estafa consistia en la compra-venda de vehicles de segona mà utilitzant tècniques diferents. Primer va començar amb l'engany del sobre buit, després amb xecs bancaris falsos, i finalment fent transferències amb el seu mòbil a la víctima i enviant-li un justificant fals d'aquesta transferència. En el cas de la tècnica del sobre buit, primer s’interessava per la compra d’un cotxe de segona mà. Contactava amb la víctima que venia el seu cotxe per formalitzar l’operació, i com a comprovant d’haver abonat el preu de compra, mostrava a la víctima un rebut emès pel caixer automàtic on teòricament havia abonat els diners de la compra dins d'un sobre. En realitat l'ingrés no s'efectuava perquè l'estafador introduïa el sobre buit. Quan la víctima s’adonava que l’ingrés no s’havia dut a terme l’estafador al·legava problemes de l’entitat bancària i sempre donava excuses per tornar a quedar. Mentrestant, contactava amb una nova víctima per vendre-li el vehicle que acabava d’adquirir de forma fraudulenta. També se'l relaciona amb altres tipus d’enganys, com ara l’estafa de 6000 euros per no pagar l’estança a un hotel de luxe a Barcelona, l’accés a un portal de cites en què va utilitzar les seves habilitats comunicatives per demanar diners a una noia i no retornar-los-hi mai, o l’engany al departament de Recursos Humans d’una gestoria, on treballava i des d’on robava segells i documentació de tercers que posteriorment utilitzava per cometre els fets delictius.
|
Societat
|
Policial
|
AMPLIACIÓ:L'Audiència de Navarra manté en llibertat els cinc membres de 'La Manada'. Els magistrats desestimen la petició de presó provisional de la fiscalia, l'acusació particular i les accions populars. L'Audiència de Navarra ha acordat, per dos vots contra un, mantenir en llibertat provisional els cinc membres de 'La Manada' condemnats a 9 anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual durant els Sanfermines del 2016. Així, els magistrats han desestimat la petició de presó provisional sol·licitada per la fiscalia, l'acusació particular exercida per la víctima i les dues accions populars, l'Ajuntament de Pamplona i el govern de Navarra, per als cinc processats després que el desembre passat, el Tribunal Superior de Justícia de Navarra va confirmar la condemna imposada per l'Audiència. Un dels tres jutges ha formulat un vot particular en què advoca per decretar presó provisional sense fiança per als encausats. Els cinc condemnats van quedar en llibertat el 22 de juny de l'any passat, després d'abonar cadascun una fiança de 6.000 euros. La resolució judicial té en compte que els encausats ja van ser a presó entre el 7 de juliol del 2016 i el 22 de juny del 2018, pràcticament dos anys, i que la seva situació personal, familiar i laboral es manté ''inalterable'' respecte a les valoracions del juny de l'any passat. Per això, la secció segona de l'Audiència de Navarra, considera que es recuperin els arguments d'aquell moment. Els magistrats també destaquen que un dels processats ha estat privat de la seva condició de militar, una decisió que tot i no ser ferma, suposa que no rep cap ingrés. Per això, els jutges consideren que la situació ''no incrementa'' el risc de fuga, sinó que ''el limita, d'alguna manera''. El tribunal també argumenta que des que els condemnats van sortir de la presó han complert ''puntualment'' totes les condicions imposades i han comparegut davant el Jutjat de Guàrdia de Sevilla els dies indicats en l'auto del 21 de juny. Els magistrats consideren, doncs, que el risc de fuga és ''dèbil'' per una banda, perquè les condicions imposades s'han continuat complint des que la Sala va confirmar la sentència fa pràcticament un mes, i perquè els encausats han complert i mostrat la seva intenció de ''no eludir'' l'acció de la justícia. L'Audiència també raona que el risc de reiteració delictiva que invoca l'acusació particular i les accions particulars per un dels cinc processats, que ha estat condemnat per dos delictes lleus de lesions i furt, no es pot valorar perquè són bens jurídics ''molt diferents'' i ''més lleugers'' que els que han comportat la condemna pel delicte d'abusos sexuals. Els jutges també consideren que les actuacions del Jutjat d'Instrucció de Pozoblanco no poden incidir perquè el judici no s'ha celebrat i per tant, no hi ha sentència ni s'ha acordat presó preventiva per aquests fets. Pel tribunal, tampoc no s'han aportat ''raons suficients'' per modificar la situació de llibertat dels encausats. El vot particular discrepant del president d'aquesta Secció Segona de l'Audiència de Navarra, estima que els condemnats han d'ingressar a presó per ''la gravetat de la pena imposada'' ja que aprecia que la mesura cautelar personal és ''necessària'' per procurar ''el fi legítim'' assignat a la presó provisional. Per aquest magistrat, resulta ''procedent'' la presó provisional pel risc de fuga a causa de l'existència de dues sentències condemnatòries en successives instàncies en les quals s'ha imposat una pena privativa de llibertat ''suficientment greu''.
|
Societat
|
Judicial
|
Presó provisional sense fiança per al detingut acusat d'agredir i abusar de 9 dones a un geriàtric d'Arenys. Es tracta d'un veí de Pineda de Mar de 30 anys sense antecedents penals. El jutjat de guàrdia d’Arenys de Mar ha decretat aquest dilluns a la tarda la presó provisional comunicada i sense fiança per al treballador del geriàtric d'Arenys de Mar detingut el 26 de desembre, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La causa, en fase inicial d’instrucció, es troba oberta pels delictes de lesions i contra la llibertat sexual. Cal recordar que el detingut, un veí de Pineda de Mar de 30 anys sense antecedents penals, va ser detingut pels Mossos d'Esquadra per agredir nou dones del geriàtric, d'algunes de les quals també hauria abusat sexualment. Els fets van tenir lloc la nit del 24 al 25 de desembre, mentre l'home treballava al geriàtric. Les nou víctimes van ser ateses a un centre hospitalari del municipi del Maresme.
|
Societat
|
Judicial
|
ACTUALIZACIÓ:Forta presència policial a les principals infraestructures. Els cossos policials vigilen l'estació de Sants, l'aeroport del Prat, l'AVE de Girona i el port de Tarragona. Forta presència policia a les principals infraestructures davant la imminència de la sentència de l'1-O. Els cossos policials vigilen l'estació de Sants, l'aeroport del Prat, l'estació d'AVE de Girona i el port de Tarragona, així com altres infraestructures com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). A Sants, TMB ha tancat el transbordament amb el Metro a petició dels Mossos i aquest s'ha de fer pel carrer. Els dispositius els estan fent, segons la infraestructura, Mossos i policia espanyola. De fet, a primera hora del matí, només podien accedir a l'Aeroport del Prat els passatgers amb targeta d'embarcament i treballadors amb carnet de premsa. Els acompanyants s'havien de quedar a fora. Els professionals de la comunicació havien de mostrar l'acreditació de premsa.
|
Societat
|
Successos
|
Horta de Sant Joan ja té la Casa Abadia per fer el nou Museu Picasso. El Bisbat de Tortosa desbloqueja l'acord nou anys després en rebre de l'Ajuntament un pis per al capellà. L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) ja disposa de la Casa Abadia, antiga residència eclesiàstica adossada a l'església de Sant Joan Baptista, per convertir-la en el futur Museu Picasso d'Orta. El projecte es va gestar fa gairebé una dècada, amb un acord inicial amb el Bisbat de Tortosa. La Diputació de Tarragona va pagar –més de 100.000 euros- la redacció de l'avantprojecte per adequar-la, però el conveni va quedar bloquejat per part del Bisbat perquè reclamaven que el nou edifici inclogués un habitatge per al capellà. Finalment, el consistori ha donat un pis de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, l'antic Hostal, al Bisbat de Tortosa i ha contribuït en la reparació de la coberta de l'església per poder signar la cessió definitiva de la Casa Abadia, aquest dimarts.
|
Cultura
|
Arts
|
'Truman', amb sis estatuetes, i 'El camí més llarg per tornar a casa' com a millor pel·lícula triomfen als Premis Gaudí. 'El Rey de la Habana' i 'Anacleto: Agente secreto' s'emporten quatre estatuetes cadascuna. 'Truman' s’ha alçat com la gran vencedora dels VIII Premis Gaudí després de recollir sis dels onze guardons als quals optava. La cinta, dirigida per Cesc Gay, s'ha endut l'estatueta a la millor pel·lícula en llengua no catalana, millor director, millor guió (Cesc Gay i Tomàs Aragay), millor protagonista masculí (Ricardo Darín), millor actriu secundària (Dolores Fonzi) i millor actor secundari (Javier Cámara). 'El camí més llarg per tornar a casa', dirigida per Sergi Pérez i escrita pel mateix director amb Eric Navarro i Roger Padilla, ha estat la guanyadora del Gaudí a la millor pel·lícula de l'any. Les altres triomfadores de la nit han estat 'El Rey de la Habana' i 'Anacleto: Agente secreto', amb quatre estatuetes cadascuna. La comèdia 'Truman' se centra en la història de Julian, un actor malalt que comença a organitzar la seva mort i que rebrà durant quatre dies la visita del seu millor amic, que acabarà ajudant-lo a trobar una nova llar per a la seva mascota. La setena pel·lícula de Gay s'ha fet amb els principals premis de la nit i ha destacat, especialment, per haver-se endut tres de les quatre estatuetes a les millors interpretacions. L'última pel·lícula d'Agustí Villaronga, que partia com a favorita amb més nominacions juntament amb 'Anacleto: Agente secreto', ha recollit finalment quatre dels dotze premis als que optava. En concret, el de millor muntatge, millor música original, millor fotografia i millor vestuari. El drama és una adaptació de la novel·la homònima de Pedro Juan Gutiérrez, que s'ambienta en La Habana de finals dels anys 90, una dècada de decadència a Cuba. De la seva banda, 'Anacleto: Agente secreto', la comèdia d'acció que es basa en un dels personatges clàssics de Bruguera, Anacleto, dirigida per Javier Ruíz Caldera s’ha endut quatre de les dotze estatuetes a les quals optava, la de millor direcció de producció, millor direcció artística i millor so i millors efectes especials/digitals. En una gala dirigida per Rossy de Palma a l'Auditori del Fòrum, Laia Costa s'ha erigit com la millor protagonista femenina pel seu paper a 'Victoria' per damunt d’Inma Cuesta ('La Novia'), Natalia de Molina ('Techo y comida') i Nora Navas ('L’adopció'). El premi a la millor actriu secundària ha estat per Dolores Fonzi pel seu paper a 'Truman'. Quant a les interpretacions masculines, Ricardo Darín ha estat escollit com a millor protagonista masculí per la seva interpretació a 'Truman', per davant de Borja Espinosa ('El camí més llarg per tornar a casa'), Francesc Garrido ('L’adopció') i Sergi López ('Un dia perfecte per volar'). Ha estat precisament el seu company de repartiment, Javier Cámara, qui ha recollit el guardó a la gala i que prèviament ja havia pujat a l'escenari per recollir el premi al millor actor secundari. La millor pel·lícula per a Televisió d'aquest any ha estat '13 dies d'octubre', dirigida per Carlos Marques-Marcet, mentre que el millor film d’animació 'Atrapa la bandera', dirigida per Enrique Gato, escrita per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau i produïda per 4 Cats Pictures, Ikiru Films, Telecinco Cinema, Telefónica Studios, Los Rockets La Película AIE i Lightbox Animation. Quant a la millor pel·lícula documental, el premi Gaudí ha estat per la cinta 'Game Over', dirigida per Alba Sotorra, escrita per Isa Campo i produïda per Loto Films, Promarfi Futuro 2010, Televisió de Catalunya, Gaia Audiovisuals, Televisión Española i Dirk Manthey Film UG. 'El Adiós', escrit i dirigit per Clara Roquet i produït per Lastor Media, s'ha erigit amb el guardó al millor curmetratge. 'Nobody Wants the Night' ('Nadie quiere la noche') ha rebut el premi al millor maquillatge i perruqueria, mentre que la millor pel·lícula europea dels Gaudí ha estat per 'Mandariinid' ('Mandarines'), un film georgià escrit i dirigit per Zaza Urushadze i produït per Allfilm i Georgian Film. Films nominats als VIII Premis Gaudí com 'Barcelona, nit d'hivern', dirigida per Dani de la Orden, i que segueix l'esquema de la seva seqüela de 'Barcelona nit d'estiu'; 'Un dia perfecte per volar', de Marc Recha; ‘L'adopció’ de Daniela Féjerman; o la coproducció catalana 'La novia' de Paula Ortiz, una adaptació de 'Bodas de sangre' de Federico Garcia Lorca, no han aconseguit finalment recollir cap guardó. Un premi d'Honor per a Rosa Maria Sardà Rosa Maria Sardà ha estat distingida amb el Gaudí d’Honor-Miquel Porter a tota la trajectòria, un premi que anteriorment ha reconegut les carreres de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014) i Ventura Pons (2015). L'actriu no ha pogut assistir a la gala per una indisposició i ha recollit el premi en nom seu Pol Mainat, el seu fill. "Mare, ets molt gran!", li ha etzibat en rebre'l. Una gala conceptual La gala, de dues hores i mitja, ha estat conduïda per Rossy de Palma, que ha ofert actuacions poètiques i basades en el surrealisme i la música. El seu conceptualisme i versatilitat s'han combinat amb uns lliuradors que han fet gala del seu humor al lliurar les estatuetes.
|
Cultura
|
Cinema
|
AMPLIACIÓ:El investigadors creuen que dues acusades del crim de Colera "no sabien" que l'autor material mataria la víctima. La parella del jove que va morir a ganivetades està convençuda que tots tres van ordir un pla per cometre l'assassinat. Els investigadors dels Mossos d'Esquadra creuen que dues de les acusades d'assassinat per la mort a ganivetades d'un jove a Colera (Alt Empordà) el 17 de març del 2014 "no sabien" que l'autor material del crim acabaria matant la víctima. "No creien que acabaria així, i si ho haguessin sabut no hi haurien participat", ha declarat el sotsinspector que es va fer càrrec del cas. La hipòtesi dels agents és que el principal acusat, Marlon Roberto C.P., tenia intenció d'agredir la víctima com a "escarment" perquè havia començat una relació amb la seva exparella i, per això, va demanar ajuda a les dues dones (una va portar la víctima fins a la zona boscosa on el van matar i l'altra el va acompanyar, després, a comprar benzina i calar foc al cadàver). Aquest dimecres també ha declarat la xicota de la víctima que, contràriament al que pensen els mossos, està convençuda que tots tres van ordir un pla per cometre el crim. "Hi estaven tots ficats, ho tinc claríssim", ha afirmat. El judici contra quatre acusats (tres per la seva implicació en l'assassinat i una per encobriment) ha continuat aquest dimecres a l'Audiència de Girona. Han declarat els agents d'investigació dels Mossos d'Esquadra que van assumir el cas. Segons han relatat, quan van trobar el cos pràcticament calcinat en una zona boscosa de Colera van pensar inicialment que seria una investigació complicada. "Per experiència sabem que quan es provoca un incendi es destrueixen moltes proves", ha exposat el sotinspector. Tot i això, durant la inspecció del lloc del crim van trobar indicis que van ser molt importants per identificar qui hi havia darrere de la mort a ganivetades del jove. D'entrada, hi havia parcialment cremada la cartera de la víctima, cosa que va facilitar la seva identificació a través de la documentació. A més, també van trobar un telèfon mòbil, gairebé calcinat del tot, que va resultar ser del suposat autor material del crim, Marlon Roberto C.P. D'aquesta manera, van començar a reconstruir les darreres hores de vida de la víctima. Els agents van intentar localitzar Marlon Roberto C.P. però havia fugit de la població. Tot i això, van contactar amb una altra de les ara acusades, Esther P. del C., que regentava un bar a Llançà. Li van prendre una primera declaració el dia 18 a la nit i el dia 20 una segona, durant la qual ja la van detenir per la seva implicació en el cas. Segons han detallat els agents, l'acusada va reconèixer que el dia del crim Marlon Roberto C.P. li va demanar que li preparés una bossa amb roba neta i detergent, que passaria a buscar l'acusada Dolors F.J. Poca estona després, ell va arribar a casa seva tacat de sang i es va anar a dutxar. Esther P. del C. va assegurar als agents que havia sentit molta por i que, per això, va accedir a acompanyar Marlon Roberto C.P. fins a una benzinera de Figueres. Allà, van comprar benzina i van anar fins a la zona boscosa de Colera, on el principal acusat va calar foc al cos de la víctima. A l'altra acusada, Dolors F.J., els agents hi van arribar sobretot a través del telèfon mòbil. Segons ha relatat el sotsinspector, dies abans del crim la dona i Marlon Robert C.P. s'havien intercanviat missatges perquè era ella qui havia de convèncer la víctima perquè l'acompanyés fins al lloc del crim amb l'excusa d'una compravenda de drogues. Allà, hi havia esperant el principal acusat. Quan la van interrogar, ressalten els agents, Dolors F.J. va assegurar que no sabia que Marlon Roberto C.P. acabaria matant la víctima i que es va espantar quan va presenciar com el colpejava i agredia amb tanta violència. "Elles no sabien que anaven a matar-lo", sostenen els investigadors que també han afirmat que les dues dones van ajudar a esclarir la investigació. Els Mossos d'Esquadra creuen que Marlon Roberto C.P. volia donar un "escarment" a la víctima perquè havia començat una relació sentimental amb la seva exparella. "O no estava d'acord amb la relació o volia enviar un missatge a la dona", han apuntat dels agents. Marlon Roberto C.P. no es podia apropar a la dona perquè tenia una ordre d'allunyament per violència domèstica. Celebració amb maduixes i cava Aquest dimecres també ha declarat la parella de la víctima (i exparella del principal acusat). Contràriament al que diuen els mossos, la dona està convençuda que tots tres es van posar d'acord per cometre el crim. "Hi estaven tots ficats, això segur", ha detallat. La dona ha explicat, per exemple, que poca estona després de l'hora de la mort de la víctima un company seu de feina va veure Marlon Roberto C.P. i Esther P. del C. celebrant-ho "brindant amb cava i menjant maduixes" al bar que regentava ella. També ha assegurat que la víctima en cap moment va sospitar res quan Dolors F.J. es va posar en contacte amb ell per demanar-li que l'acompanyés a comprar marihuana. "Deia que no hi volia anar sola i ell va accedir a acompanyar-la", ha afirmat. L'última vegada que va veure la seva parella en vida va ser, precisament, quan pujava al vehicle de l'acusada. També li sembla sospitós que el mateix dia del crim Marlon Roberto C.P. i Esther P. del C. passessin dues vegades pel lloc on eren ella i la víctima. "Miraven molt, com si ens vigilessin", ha afegit. El testimoni relata que dies abans del crim el principal acusat va arribar a enviar missatges amenaçants dirigits a la víctima a través del seu mòbil. La dona ha descrit Marlon Roberto C.P. com un home "violent", que la solia maltractar i que es dedicava al tràfic de drogues. De fet, ha assenyalat que durant la seva relació ell li havia explicat que en ocasions havia contactat amb terceres persones perquè l'ajudessin a donar "ensurts" a altres persones per ajustar comptes. "A vegades marxava amb una pala al cotxe i guants de làtex", ha declarat. Segons el seu testimoni, tampoc era el primer cop que feia servir el foc per destruir proves. "A mi m'havia explicat que a vegades provocava incendis per eliminar rastres", ha dit. El lloc on va aparèixer el cadàver no és casual, segons l'exparella del principal acusat hi anaven sovint durant la relació a passejar els gossos. La dona ha detallat que la víctima havia estat consumidor de droga però feia temps que estava net. "Era la persona més alegre que he conegut a la meva vida, una persona boníssima", ha afirmat. El judici continua a la tarda amb la declaració d'un porter de discoteca amb qui, segons les acusacions, Marlon Roberto C.P. va contactar per demanar-li que l'ajudés a immobilitzar algú mentre ell l'apallissava. Segons les acusacions, al final no van arribar a un acord perquè el principal acusat només li va oferir 100 euros, pocs diners per a l'altre home. Al banc dels acusats també s'hi asseu la mare d'Esther P. del C., Dolors del C., acusada d'encobriment perquè va ajudar Marlon Roberto C.P. a fugir de l'Empordà.
|
Societat
|
Judicial
|
Bargalló crida a cercar un acord amb l’Estat i avisa que el Govern “no renunciarà” al dret d’autodeterminació. El conseller afirma, però, que la prioritat és ara aconseguir la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, ha cridat aquest dijous a “insistir i perseverar en la necessitat de diàleg” amb l’estat espanyol per transformar-lo en negociació i aconseguir un acord per celebrar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya. “No permetrem que ens obliguin a renunciar al nostre dret a l’autodeterminació ni al dret de la nostra gent a opinar”, ha assegurat Bargalló a Torredembarra, on ha pronunciat la glosa de la Diada en l’acte institucional de l’Onze de Setembre al Camp de Tarragona. El conseller ha afirmat, però, que la prioritat és ara aconseguir la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats. El conseller ha apel·lat a la “força” de l’1-O, que ha definit com “la diada de la democràcia”, per afrontar els “moments difícils” que vindran i ha demanat no caure “en el parany” d’aquells “que ens volen dividir en debats estèrils sobre símbols i endinsar en un fals debat identitari”. Segons Bargalló, els tribunals espanyols no jutjaran els dirigents polítics ni els líders de la societat civil que van assumir la responsabilitat de l’1-O. “Es jutja el fet que votéssim l’1-O i es jutja si realment l’Estat viu en una democràcia efectiva i real”, ha assenyalat. El conseller d’Ensenyament ha advertit que qualsevol sentència que no sigui absolutòria serà “una condemna per la democràcia a l’Estat” i això, ha dit, haurà d’interpel·lar “a tots els demòcrates”. D’aquí, ha afegit Bargalló, que el president Torra hagi cridat a una mobilització “àmplia i transversal” pels drets civils “que respon a l’esperit de llibertat que ens ha mogut sempre”. ‘Un amor extrem per la llibertat’ Precisament, el conseller ha evocat a Voltaire en la seva glosa, que ha titulat ‘Un amor extrem per la llibertat’. Des de la seva vila natal, Bargalló ha esmentat l’episodi de la Guerra de Successió que va tenir lloc a Torredembarra, la qual, ha dit, va esdevenir “la primera i gran derrota de les tropes catalanes”. Segons el conseller, però, actualment l’Onze de Setembre no serveix “per celebrar derrotes”, sinó la capacitat de “resistència” del país. “L’Onze de Setembre no vam perdre; vam començar una resistència de més de 300 anys”, ha subratllat.
|
Política
|
Govern
|
Unió de Pagesos celebra que Agricultura acoti a les terres de secà les restriccions de la sega i recol·lecció d'herbacis. El sindicat estima en 11 MEUR les pèrdues del sector per la prohibició de l'any passat per l'incendi de la Ribera d'Ebre. Unió de Pagesos celebra que el Departament d'Agricultura hagi acotat a les terres de secà les restriccions de la sega i la recol·lecció d'herbacis. L'organització agrària valora positivament que la conselleria hagi tingut en compte les demanades del sindicat a l'hora d'elaborar qualsevol nova regulació de l'activitat agrícola relacionada amb els treballs de sega de cultius herbacis i la previsió d'incendis forestals. Unió de Pagesos va elaborar un informe que va fer arribar als consellers d'Interior i d'Agricultura en el qual quantificava en 11,5 milions d'euros les pèrdues del sector de cereals i conreus herbacis arran de la prohibició de la sega entre el 27 de juny i l'1 de juliol del 2019, després de l'incendi de la Ribera d'Ebre. En l'informe, Unió de Pagesos posava de manifest que durant el 2019 només 18 dels 233 incendis forestals que hi va haver van tenir com a origen les activitats relacionades amb la sega (un 7,7% del total). Així mateix, durant el període 1994-2018 només el 4% dels incendis forestals van ser causats per motors i màquines, entre els quals la maquinària relacionada amb la sega. En aquest sentit, els incendis causats per la sega són molt inferiors al 4% durant aquest període, segons assenyala el sindicat. L’informe qüestionava que la decisió que va prendre el conseller d'Interior el 2019 de prohibir la sega es basés en elements tècnics, i posava de manifest el "greu impacte econòmic" que tenia sobre el sector, que quantifica en pèrdues d'1,5 milions d'euros en el cereal d'hivern i de 9,5 milions d'euros en els conreus herbacis d'estiu, blat de moro, sorgo i gira-sol. En aquest sentit, Unió de Pagesos valora positivament la substitució de la regulació que afectava les tasques agrícoles de la sega, i tots els conreus herbacis, per una altra que només afecta els conreus herbacis de secà, quedant exclosos els de les terres de regadiu, així com l'adequació del nombre d'extintors o motxilles d'aigua per dur per les embaladores de quatre a dues, "atesa la dificultat física d'incloure quatre elements en una embaladora", tenint present que "el maquinista només pot usar un aparell d'extinció simultàniament". El sindicat també considera "adequat" ampliar l'obligació de dur tots aquests elements de prevenció d'incendi a tots els nivells d'alerta del Pla Alfa, atès que les dades "demostren que la majoria d'incendis provocats per activitats agràries relacionades amb la sega s'han produït en nivells d'alerta en els què no era obligatori, fins ara, dur extintors i motxilles". Finalment, Unió de Pagesos recorda que "la pagesia és la més interessada a evitar els incendis", ja que "en pateix majoritàriament les causes en perdre el conreu, els ramats i les cases". "També és la pagesia qui col·labora més en la prevenció a través de les Associacions de Defensa Forestal, llaurant tanques perimetrals, efectuant tallafocs, i donant l'alerta i senyalant els camins per arribar-hi en cas d'incendi", remarca el sindicat. Per aquest motiu, Unió de Pagesos s'oposa a decisions "arbitràries i injustificades" de qualsevol departament, que "pretenguin anar més enllà de les obligacions establertes per Agricultura", tenint en compte "el baix nombre d'incendis que genera l'activitat, ja que està regulada amb consens entre l'Administració i els representants del sector, i per les elevades pèrdues econòmiques que ha de suportar la pagesia quan s'obliga a aturar la sega".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Un institut de Banyoles lidera la participació de la ciutat en una competició internacional de biodiversitat. La capital del Pla de l'Estany i Barcelona estan entre les prop de 150 poblacions inscrites al City Nature Challenge. Aconseguir observar la major quantitat d'éssers vius a la natura i documentar-ho amb fotografies fetes amb el mòbil. Aquest és el repte del City Nature Challenge (CNG), una competició internacional amistosa on hi participen unes 150 ciutats de tot el món. A Catalunya, hi participen Barcelona i Banyoles. L'IES Josep Brugulat ha liderat la iniciativa al Pla de l'Estany, que compta també amb el suport de Limnos, Museu Darder i Escola de Natura. Alumnes de 1r d'ESO fan sortides per documentar aquesta diversitat i també han fet xerrades a escoles i instituts de la comarca per animar a més persones. La competició ha començat aquest divendres i hi ha temps fins al 29 d'abril per fer les fotos i pujar-les a una aplicació mòbil. Els resultats es donaran a conèixer el 6 de maig. Banyoles figura a la llista de prop de 150 localitats de tot el món que participen al City Nature Challenge (CNG) o Biomarató 2019. Els creadors són de Los Angeles, el Natural History Museum i la California Academy of Sciencies. És una competició amistosa on no hi ha premis però on s'aprèn a valorar i identificar la biodiversitat de l'entorn, sense haver d'anar gaire lluny, fins i tot al costat de l'escola. Ciutats i pobles de diferents punts del planeta competiran per aconseguir la major quantitat d'observacions d'éssers vius de cada zona. Una informació que quedarà registrada a Internet i que es donarà a conèixer el 6 de maig. Els alumnes de primer d'ESO de l'IES Josep Brugulat de Banyoles ho saben molt bé perquè han liderat aquesta iniciativa al Pla de l'Estany. Van començar a treballar-ho a classe i després ho han anat a explicar a escoles i instituts de la comarca per animar a més gent a participar-hi. La iniciativa ha comptat amb la implicació de l'entitat ecologista Limnos, l'Escola de Natura i el Museu Darder que també organitzaran activitats aquest cap de setmana, coincidint amb la Biomarató. Es pot participar de forma individual o en grup i només cal pujar les fotografies a l'app de Natusfera. Poden ser plantes, animals, fongs o qualsevol evidència de vida (petxines, closques, empremtes) a la zona. "Una aranya verda, corre, corre, fes-li una foto!", crida un dels alumnes que aconsegueix captar l'atenció dels companys del seu grup. Han sortit al camp que hi ha just al costat de l'institut. Equipats amb el mòbil, es reparteixen per grups i pugen les fotos dels exemplars que els criden més l'atenció. En pocs minuts, ja han capturar la ginesta, el tudó o una aranya verda. Si saben el nom científic, ja el poden incloure però si no, hi haurà una segona fase (del 30 d'abril al 5 de maig) on un equip de científics treballaran en xarxa per acabar d'identificar-les i validar les observacions. "És una experiència molt bonica i m'ha sorprès que fos internacional", explica en Pau, un dels alumnes de l'institut banyolí, que assegura que des que ho estan treballant es fixa molt més en el seu entorn. Una opinió que també comparteix la seva companya, la Clara, que es va sorprendre al descobrir que només hi havia quatre ciutats a tot l'Estat: Madrid, Barcelona, Pamplona i Banyoles. De l'aula al món Quan l'institut de Banyoles va conèixer la iniciativa a través d'un investigador del CSIC de Barcelona van apostar per participar-hi. El que més els va interessar va ser que els alumnes podien liderar la iniciativa, explicar-la i implicar tota la ciutat, explica Rafel Juanola, que és professor d'Experimentals i director del centre. A més a més, també aprenen a treballar amb la geolocalització i a treballar en xarxa a banda de la descoberta de la fauna i flora de l'entorn. "Al Pla de l'Estany hi ha una diversitat extraordinària i s'ha d'aprofitar i gaudir-ne", afegeix Juanola. De fet, les activitats de la Biomarató per aquest cap de setmana van en aquesta línia. Els interessats podran observar papallones, ocells i fins i tot conèixer què és el plàncton entre d'altres activitats gratuïtes, obertes a tothom i amb la presència d'experts.
|
Societat
|
Recerca
|
Mor la xef Mey Hofmann als 69 anys. Va impulsar l'escola de cuina que portava el seu nom i va ser distingida amb una estrella Michelin el 2004. La xef catalana Mey Hofmann ha mort aquest dimarts a Barcelona als 69 anys. Apassionada per la cuina des de petita, la va compaginar amb els estudis. El 1983 va impulsar la reconeguda escola de cuina Hofmann i, anys més tard, el restaurant del carrer Argenteria, avui ubicat a la zona alta de Barcelona, a més del Taverna Hofmann y Hofmann Bistrot. Més recentment, va obrir la seva pastisseria al barri de la Ribera. Guardonada amb una estrella Michelin el 2004, al llarg dels seus anys d'experiència ha guanyat el reconeixement del món culinari internacional. La cerimònia de comiat se celebrarà aquest dijous a les 13h al Tanatori de Sant Gervasi. Mey Hofmann –abreviatura de Maria Remei Hofmann- va estudiar Ciències Econòmiques, arquitectura d'interiors, gemmologia i disseny de joies. Els seus coneixements han acabat convergint en l'activitat professional que més fama li ha donat, la gastronomia.
|
Cultura
|
Gastronomia
|
CCOO veu amb "escepticisme" que Salut pugui portar a la pràctica el pla per la fi del concert amb la Clínica del Vallès. El sindicat exigeix que no es perdin llocs de treball i que la qualitat del servei no es vegi afectada. CCOO ha afirmat aquest dilluns que veu amb "escepticisme" que el conseller de Salut, Antoni Comín, pugui portar a la pràctica el pla anunciat per la fi del concert a la Clínica del Vallès de Sabadell. El conseller va anunciar que l'activitat que actualment es deriva a aquesta clínica passaria a fer-se en un 65% a l'Hospital Parc Taulí i en un 35% al Consorci Sanitari de Terrassa (CST). El secretari general de CCOO al Vallès Occidental, Enrique Rodríguez, ha explicat que valoren positivament que es vulgui posar fi a un concert i que es recuperi l'activitat pública però ha denunciat que el que ha fet el conseller ha estat un "anunci ideològic i polític" sense haver concretat mesures amb els comitès d'empresa. El secretari general de la Federació de Sanitat de CCOO, Jaume Gabarró, ha exigit que el pla no comporti cap acomiadament ni un empitjorament de la qualitat del servei. El sindicat ha explicat que la decisió de posar fi al concert amb la Clínica del Vallès i que l'activitat que es derivava aquí passi a fer-se des de centres públic "coincideix ideològicament" amb la seva manera de pensar però han alertat que per portar-ho a la pràctica hi ha d'haver un pla molt concret i s'ha de comptar amb la participació de tots els agents implicats. Han denunciat que fins ara això no ha estat així ja que han assegurat que el conseller va anunciar el traspàs de l'activitat i de treballadors al Taulí i al Consorci Sanitari de Terrassa (CST) sense que s'hagi produït cap negociació amb els comitès d'empresa. Rodríguez ha explicat que quan se'ls va comunicar la voluntat d'aquesta decisió des de CCOO van exigir un pla que garantís que cap persona perdria la feina i on es concretés en quines condicions es faria el traspàs dels treballadors i també que es garantís que el servei no es veuria afectat. En no tenir cap d'aquestes dues condicions per escrit, el sindicat es va abstenir en la votació del pla en un consell general del Servei Català de la Salut (CatSalut). El sindica ha reclamat també poder participar en les comissions tècniques. En primer lloc, Gabarro ha expressat els seus "dubtes" sobre les mesures anunciades de que 65 treballadors de la Clínica del Vallès passarien al Taulí i al CST ja que s'ha preguntat en quines condicions, amb quins contractes i quin personal en concret serà. A més, ha recordat que els dos centres tenen les seves pròpies borses de treball i treballadors que han patit els efectes de les retallades i que veurien lògic que ara recuperessin amb aquesta oportunitat. Ha dit també que tenen "dubtes seriosos" que els contractes que es poguessin fer no poguessin ser impugnables per una tercera persona. D'altra banda, també ha demanat garanties per al personal que es quedi a la Clínica del Vallès. En segon lloc, Gabarró ha expressat que cal conèixer en quines condicions els dos centres públics assumiran la nova activitat tenint en compte les situacions que viuen per les retallades patides durant aquests anys. Des de CCOO, han exigit que s'asseguri per escrit que aquest traspàs d'activitat no comportarà una afectació en la qualitat del servei que rep el pacient o, per exemple, un augment de llistes d'espera. El sindicat està a l'espera d'una reunió que s'ha de produir entre l'empresa Quirón Salud, el comitè d'empresa i la medicació del departament de Treball. En aquest sentit, també està prevista una reunió entre l'empresa i el comitè d'empresa de la Clínica del Vallès aquest mateix dilluns. En línies generals, Rodríguez ha acusat Comín de "començar la casa per la teulada" i limitar-se a fer "declaracions grandiloqüents" perquè darrera d'aquestes assegura que no hi ha un pla concret que els permeti estar tranquils sobre com es desenvoluparà el procés. Ha apostat per treballar per acabar amb la "privatització" de la sanitat pública però ha alertat que això no es pot fer de manera ràpida i sense comptar amb els agents implicats sinó que és preferible fer-ho bé encara que s'hagi de trigar més temps.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Cuixart recorre la sentència del Suprem per vulneració de drets i demana al TC que declari inconstitucional la sedició. La defensa també reclama que mentre es resol el recurs d'empara es deixi en llibertat el líder d'Òmnium. La defensa de Jordi Cuixart ha presentat un recurs d'empara al Tribunal Constitucional on denúncia la vulneració de diversos drets fonamentals en la sentència del Suprem contra els líders del procés i planteja a TC que declari inconstitucional la sedició. L'advocat de Cuixart, Benet Salellas, assegura que aquest delicte "ha de ser expulsat del Codi Penal" i qualifica la petició "d'oportunitat única" per aconseguir que la justícia espanyola s'equipari a Europa. El recurs, en el qual han participat diversos catedràtics de dret constitucional i penal, també denuncia la vulneració del dret a un jutge predeterminat per llei i a un jutge imparcial. La defensa també demana que es deixi en llibertat el líder d'Òmnium mentre es resol el recurs. Òmnium, a més, reclama una llei d'amnistia que assegura que seria l'única via per aconseguir resoldre la situació no només dels líders independentistes sinó també per "anul·lar totes les causes obertes". La defensa de Cuixart ha presentat el recurs d'empara com a últim pas abans de recórrer a les vies europees. Ho ha fet per vulneració de diversos drets fonamentals. Entre ells, el d'un jutge predeterminat per llei o el dret fonamental a un jutge imparcial i independent. També pel que consideren una vulneració del dret de reunió i per la vulneració de la legalitat penal perquè consideren que "s'ha castigat l'exercici d'un dret fonamental". Salellas creu també que amb la sentència del Suprem, l'alt tribunal va vulnerar també la clàusula de prohibició de desviació de poder i considera que la condemna al líder d'Òmnium tenia com a objectiu castigar-lo a ell i al conjunt de l'entitat pels seu "activisme polític" amb la intenció de "provocar el final de les protestes" en favor de la independència de Catalunya. Al recurs, també plantegen al TC que declari inconstitucional el delicte de sedició perquè consideren que no s'ajusta a la normativa europea i per la seva "incoherència intrasistèmica". En aquest sentit, Salellas afirma que el delicte s'ha "d'expulsar" del Codi Penal Espanyol i, alhora, redefinir el concepte "d'ordre públic": "Ha de deixar clar que defensar els drets no pot suposar un atac a l'ordre públic". En el mateix sentit s'han pronunciat diversos catedràtics de dret constitucional i penal, que han participat a l'elaboració del recurs. El catedràtic de Dret Penal en la Universitat de Jaén, Guillermo Portilla, assegura que el delicte de sedició es converteix en una "arma" no només contra els líders del procés sinó també contra "tot el col·lectiu de desobediència civil". "La sedició és anticonstitucional per desproporcionada", ha dit, tot afegint que "en dret comparat no existeix la sedició no violenta". D'altra banda, la catedràtica de Dret Constitucional en la UAB, Mercè Barceló, ha qualificat de contradictòria la sentència perquè "uns fets provats no poden ser al mateix temps valorats con un dret fonamental i, alhora, com un delicte". En aquest sentit, tots han coincidit que el que s'està penalitzat és el dret a la protesta i a la reunió i també la desobediència civil pacífica. Llibertat per a Cuixart Per tot plegat, la defensa de Cuixart reclama que mentre es resolgui el recurs es deixi en llibertat el líder independentista. Tant ell com el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, s'han mostrat poc optimistes amb la possibilitat que el Constitucional atengui la seva petició, tot i que en les últimes decisions hi ha hagut vots discrepants. En aquest sentit, Mauri ha dit que la solució de tot plegat ha de ser una llei d'amnistia, l'alliberament i l'absolució dels líders independentistes. "No lluitem només per en Jordi sinó per totes les causes obertes", ha dit. Mauri també ha dit que aniran "fins al final" i que la intenció de l'executiu espanyol de revisar els delictes de sedició i rebel·lió no resolen el problema de fons i que la solució definitiva ha de passar per la seva eliminació del Codi Penal. "És l'única oportunitat que té la justícia espanyola per homologar-se als estàndars europeus", ha insistit Salellas.
|
Societat
|
Judicial
|
Cardiòlegs i professionals d'atenció primària posen en comú la coordinació assistencial en una jornada a Lleida. La insuficiència cardíaca, la cardiopatia isquèmica i la fibril·lació auricular són les patologies més freqüents amb què es troben. Un centenar de cardiòlegs i professionals de medicina i infermeria d'atenció primària han posat en comú aquest dimarts la coordinació assistencial a la Regió Sanitària de Lleida i el Pirineu. En el marc de la 6a Jornada de Cardiologia en Atenció Primària de les Terres de Ponent, celebrada a l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, han analitzat els nous protocols i vies clíniques territorials, amb l'objectiu d'unificar els criteris d'actuació i de fer més fluida la comunicació entre professionals i nivells assistencials a l'hora de tractar patologies cardíaques. Els professionals han explicat que les més freqüents amb què es troben són la insuficiència cardíaca, seguida per la cardiopatia isquèmica i la fibril·lació auricular. La jornada, que se celebra cada dos anys, professionals de cardiologia i de l'atenció primària han contrastat el seu punt de vista sobre la coordinació assistencial a Lleida a l'hora de tractar pacients que pateixen algun tipus de patologia cardíaca. D'aquesta manera, han posat en comú els nous protocols de la Regió Sanitària de Lleida i el Pirineu per tal d'unificar els criteris d'actuació i de coordinació entre professionals i nivells assistencials. Aquestes modificacions afecten, principalment, els processos de seguiment ambulatori de pacients amb patologia aòrtica, cardiopatia isquèmica crònica i algunes arrítmies. El cap del servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, Fernando Worner, ha assenyalat que el principal objectiu d'aquests protocols és "beneficiar al pacient" i, per això, "s'han de basar en la qualitat assistencial però sense oblidar l'eficiència", és a dir, "buscar allò que cal fer en cada moment i no fer allò que no sigui imprescindible per poder fer bé el que el pacient necessita". Susana Sarriegui i Plácido Santafé, metges de família i referents de Cardiologia en l'atenció primària, han exposat la importància que els professionals dels respectius nivells assistencials comparteixen la tasca que desenvolupen per evitar duplicar esforços i recursos i, a la vegada, compartir formes d'actuar. Sarriegui ha explicat que es reuneixen mensualment per anar establint protocols conjunts i posin en comú problemes amb què poden trobar-se per buscar-hi solucions conjuntament. "Els protocols els porten a terme un metge de família i un cardiòleg, cada professional elabora la seva part i establim una guia o trajecte". En el cas de la primària, el metge "sap com ha d'actuar, quines proves cal fer al pacient i quan cal derivar-lo a l'especialista". Santafé ha concretat que entre les patologies amb què més casos es troben els professionals són, en primer terme, la insuficiència cardíaca, una patologia amb una elevada taxa de mortalitat. La segueixen la cardiopatia isquèmica i la fibril·lació auricular, que poden acabar derivant en infart o embòlia, respectivament, segons ha dit Sarriegui. La jornada també ha comptat amb dues taules rodones on s'han presentat novetats importants dels últims anys en el camp de la hipertensió arterial i la prevenció secundària metabòlica cardiovascular. En el cas de la hipertensió arterial, s'han analitzat les guies europees i americanes que s'han publicat en els darrers mesos les quals revisen les xifres i objectius a aconseguir en pacients amb aquesta patologia i com assolir-los, segons ha explicat Worner. Pel que fa a la prevenció secundària s'ha posat el focus en la prevenció que cal aplicar als pacients que han tingut un infart de miocardi o una angina de pit per tal que durant la seva vida no puguin torna a patir-ne.
|
Societat
|
Salut
|
Javier Ruiz Caldera presentarà al Saló del Còmic el primer teaser i pòster de 'Superlópez'. El personatge creat per Jan l'any 1973 serà un dels protagonistes d'aquesta edició. El director Javier Ruiz Caldera presentarà al Saló del Còmic de Barcelona el primer teaser i el primer pòster del film 'Superlópez' protagonitzada per Dani Rovira. La pel·lícula s'estrenarà als cinemes el 23 de novembre i és una producció de Zeta Cinema, Telecinco Cinema i la Gran Superproducción Aie. El clàssic personatge de còmic serà un dels protagonistes del Saló. De fet, un aniversari a destacar d'aquesta edició són els 45 anys de 'Superlópez', la versió 'casolana' i 'ibèrica' del superheroi de la capa vermella i que va crear l'any 1973 Juan López Fernández (Toral de los Vados, Castella i Lleó, 1939), conegut com a 'Jan'.
|
Cultura
|
Cinema
|
AMPLIACIÓ:Pugen els delictes sexuals i els robatoris comesos per lladres multireincidents "depredadors" a comarques gironines. Mossos i Interior reclamen canvis legislatius per evitar que aquests delinqüents encadenin detencions i trepitgin el carrer al cap de dos dies. Més delictes sexuals i més robatoris comesos per lladres multireincidents, que en ocasions són autèntics "depredadors", arreu de les comarques gironines. L'estadística dels Mossos d'Esquadra a la demarcació recull com l'any passat es van denunciar fins a 168 abusos i agressions sexuals (davant les 144 del 2015). En el cas dels abusos, la majoria de les víctimes són adolescents –tenen menys de 20 anys- a qui l'agressor fa tocaments. Al costat d'aquests delictes, les dades policials també recullen com al llarg del 2016 han augmentat significativament els robatoris comesos per multireincidents. Bé siguin en ple carrer, bé siguin a interior d'habitatge. Aquí, es busca un objectiu fàcil –sovint, telèfons mòbils- i s'actua de manera matussera i poc especialitzada. Precisament, Mossos d'Esquadra i Interior han reclamat canvis legislatius que permetin enviar a presó aquests delinqüents i treure'ls de circulació. "Ens trobem amb què, malgrat que els anem detenint, al cap de dos dies tornen a ser al carrer", ha lamentat el cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan. L'any passat a les comarques gironines van registrar 43.390 fets penals, la gran majoria dels quals –fins a un 84%- van ser delictes comesos contra el patrimoni (una tipificació on s'engloben robatoris, furts, danys i estafes, entre d'altres). D'un any per l'altre, arreu del territori, si es miren els números globals, la xifra de delictes va baixar un 3,09% (al 2015, se'n van registrar 44.774). Ara bé, si bé és cert que en general els il·lícits van a la baixa, també és veritat que n'hi ha d'altres que s'han incrementat –i molt, en alguns casos- d'un any per l'altre. Dins aquest grup s'hi troben els robatoris, tant aquells que es cometen a l'interior de cases (hi hagi o no violència contra els propietaris) com en ple carrer. Però també, d'un any per l'altre, han augmentat els delictes sexuals (tant agressions com abusos) i les estafes, majoritàriament a través d'Internet i les xarxes socials. Si es posa la lupa damunt els robatoris, al llarg del 2016 hi va haver quatre modalitats que van anar a l'alça. Per una banda, els assalts violents a cases (32 casos, quasi un 78% més), les estrebades (266 casos, un 26,67% més), els atracaments a ple carrer (513 casos, un 11,52% més) i els robatoris amb força a domicili (3.614 denúncies, un 14,73%). A la saga de víctimes fàcils El cap de la Regió Policial de Girona, el comissari Josep Milan, a l'hora de valorar les dades, ha volgut posar l'accent en un determinat tipus de delinqüent: aquell lladre multireincident que actua amb una "alta intensitat" i a qui costa molt treure de circulació. A diferència dels assalts violents (on aquí, en el 60% dels casos el mòbil sol ser un deute o un afer de droga), aquests lladres s'han especialitzat a ser autèntics "depredadors", precisa Milan. "I això els porta a anar sempre a la cacera de les víctimes més fàcils; escullen aquell robatori que els reporti el màxim benefici per un mínim risc", hi afegeix el comissari. Això fa que aquests delinqüents tan aviat cometin una estrebada en ple carrer, com s'emportin el coure d'una instal·lació, com entrin en alguna casa (bé sigui grimpant per la façana, bé sigui trencant una finestra). Són lladres matussers, que actuen "de manera poc planificada", indica el cap de la Regió Policial. Solen ser nascuts aquí, marroquins o romanesos. Quan roben en ple carrer, l'objectiu primordial són els mòbils –aquests, sobretot- o les carteres. Però quan entren a les cases (aquí, ho fan més en segones residències) de dins se n'enduen des de joies i diners fins a encimeres, televisors o, fins i tot, roba i sabates dels propietaris. Canvi legislatiu Tant el comissari com el director general de la Policia, Albert Batlle, han lamentat que a aquests delinqüents costa molt treure'ls de circulació. Els delictes que cometen no solen portar aparellades penes més grans de 2 anys de presó, amb la qual cosa quan se'ls deté i passen davant del jutge, tornen a trepitjar el carrer en poca estona. "Encadenen detenció rere detenció, i al cap de poc ja hi tornen", precisa Josep Milan. Per això, tant ell com Batlle han reclamat més fermesa per poder introduir canvis legislatius que permetin enviar aquests multireincidents a presó una bona temporada. "No hem d'oblidar que, quan entren a les cases, aquests robatoris afecten l'espai més íntim de les víctimes; allà on se senten segures", subratlla Albert Batlle. Més abusos i agressions Al 2016, a les comarques gironines es van denunciar 74 agressions i 94 abusos sexuals. En el primer cas, d'un any per l'altre, l'augment ha estat del 4%; en el segon, l'increment s'ha arribat a enfilar fins al 28%. L'estadística concreta que, pel què fa a les agressions, la meitat de les víctimes tenien entre 11 i 25 anys i moltes van ser forçades quan havien sortit de festa. Pel què fa als abusos, aquí moltes de les víctimes –tres de cada quatre- també eren bastant joves. Tenien menys de 20 anys, i la majoria van patir tocaments. El cap de la Regió Policial de Girona també ha volgut subratllar que, si bé els delictes sexuals han anat a l'alça, els Mossos d'Esquadra també n'han pogut resoldre el gran gruix (en concret, 143). Durant el 2016, s'han fet 81 detencions per aquests delictes arreu de la demarcació. Estafes, sobretot per Internet i xarxes socials L'estadística dels Mossos d'Esquadra també recull com, al llarg del 2016, les estafes han arribat a augmentar fins a un 14,65%. En concret, se n'han denunciat 3.663 casos. Aquí, el comissari Josep Milan ha volgut destacar, però, que aquell subtipus que més ha augmentat són els enganys que es cometen a través d'Internet i les xarxes socials. "Sobretot, aquests sí que s'han disparat; estem parlant de compres d'objectes, de viatges, d'ofertes de feina o de vendes de vehicles", ha concretat. D'altra banda, el comissari també ha volgut fer un incís en un tipus d'il·lícit –el cultiu de marihuana- que a la demarcació ja s'ha convertit en un clàssic. L'any passat, els delictes contra la salut pública van créixer un 3,54% (410 casos). Però allò que va augmentar, i amb gran diferència, van ser els comisos que els Mossos d'Esquadra van fer de plantacions de marihuana. En concret, 28.115 plantes, un 83,2% més que al 2015 (quan van ser 15.344). Menys amenaces, maltractaments i grups criminals A l'altra cara de la balança, s'hi inclouen tots aquells altres delictes –bé sigui contra les persones, bé sigui contra el patrimoni- que han anat a la baixa d'un any per l'altre. I aquí, per exemple, del balanç se n'extreu que han baixat les denúncies per amenaces i coaccions (fins a un 24%), els maltractaments a la llar, els robatoris de vehicles, els robatoris a botigues i empreses (aquí, també fins gairebé un 25%), els furts o els delictes contra l'ordre públic. A més, al llarg el 2016, a la demarcació també s'ha detectat menys presència de grups criminals (dels divuit casos del 2015, l'any passat se'n van registrar set). El comissari ha dit que, en part, això també és conseqüència "de la feina policial que es fa en d'altres demarcacions", i que evita que aquestes organitzacions criminals es desplacin pel territori. Dins els casos de l'any passat, també s'hi inclouen les catorze detencions relacionades amb l'assassinat de l'empresari i president de la Foeg Jordi Comas. 88.330 hores contra el jihadisme Pel què fa als operatius específics, els Mossos d'Esquadra van dedicar gairebé 307.800 hores a aquests programes (per lluitar contra els robatoris en habitatges, comerços, zones rurals, etc.). Dins d'aquests, també s'hi inclou el programa específic contra el terrorisme, en concret el jihadista. A la demarcació, els mossos van dedicar-hi l'any passat 88.330 hores.
|
Societat
|
Judicial
|
L'exposició 'Human bodies. Anatomia de la vida' s'instal·larà a les Arenes a partir del 5 d'octubre. La mostra està integrada per més de 150 òrgans humans i 12 cossos complets conservats mitjançant una tècnica especialitzada. L'exposició 'Human bodies. Anatomia de la vida' arribarà a Barcelona el proper dia 5 d'octubre. Integrada per més de 150 òrgans humans i 12 cossos complets conservats mitjançant una tècnica de la plastinació, la mostra s'instal·larà a la quarta planta del Centre Comercial Arenas de Barcelona. La mostra, que ha passat per Estònia i Itàlia, té la intenció de conscienciar la població sobre la importància de tenir cura del organisme i per canviar el concepte sobre l'experiència de la vida dels visitants. A través de vuit sales, 'Human bodies' transporta al visitant des de la gestació fins a la mort a través del sistema ossi, muscular, respiratori, circulatori, digestiu, urinari i reproductor.
|
Cultura
|
Arts
|
David Cirici guanya el 57è Premi Sant Jordi de novel·la amb ‘El setè àngel’. El Carles Riba de poesia és per Maria Cabrera i Jenn Díaz recull el Mercè Rodoreda de contes en la 66a Nit de Santa Llúcia. L’escriptor David Cirici (Barcelona, 1954) ha recollit el 57è Premi Sant Jordi per la novel·la ‘El setè àngel’ en la 66a Ni de Santa Llúcia, aquest divendres. La Festa de les Lletres Catalanes també ha reconegut Maria Cabrera amb el 58è Carles Riba de poesia pel recull ‘La ciutat cansada’ i Jenn Díaz amb el 19è Mercè Rodoreda de contes per l’obra ‘Vida familiar’. Totes tres obres seran publicades per l’editorial Proa. D’altra banda, en el marc de la vetllada s’han lliurat el Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies, que ha recollit Oriol Canosa per l’obra ‘L’illa de Paidonesia’, i Martin Piñol ha rebut el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per ‘Sentinels’. El premi Frederic Roda de Teatre ha quedat enguany desert. L’Hospitalet de Llobregat ha acollit aquest divendres la gran festa de la literatura catalana, la tradicional Nit de Santa Llúcia, una vetllada encetada l'any 1951 per l'editor Josep M. Cruzet i organitzada per Òmnium Cultural, que aquest any ha arribat a la 66a edició amb un nou ventall de guanyadors en les diferents categories. El gran triomfador dels premis, en la categoria de novel·la Sant Jordi, la de màxima dotació econòmica (60.000 euros aportats per Fundació Enciclopèdia Catalana i Edicions Proa, l'editora de l'obra), ha estat per a l'escriptor David Cirici, amb l'obra 'El setè àngel'. La novel·la de Cirici és, segons ha exposat el mateix autor, un “descens a l’infern” del mar Mediterrani actual, a través d’una “triple naufragi”. Un, el real, del fill d’una família benestant que viatjava en creurer; el segon, el naufragi personal del pare que prova de trobar-lo; i el tercer, “el naufragi de la nostra Europa, que en aquests moments viu un moment francament difícil”. La presidenta del jurat d’aquest guardó, Isona Passola, ha valorat el “llenguatge meravellós, fresc i alhora molt literari” de l’obra de Cirici, i li ha augurat un “gran èxit”. “No per ser un best seller, en absolut, sinó per bona”, ha reblat. La Nit de Santa Llúcia ha celebrat, com sempre, la concessió de diversos premis literaris, a més del Sant Jordi de Novel·la. El 19è Premi Mercè Rodoreda de Contes, el segon en importància i dotació econòmica (6.000 euros) l’ha recollit enguany la jove escriptora Jenn Díaz (Barcelona, 1988) per l’obra ‘Vida familiar’. Díaz ha confessat el “respecte” que li fa rebre un premi que porta el nom de Mercè Rodoreda, autora que “és possible que hagi sigut el meu pilar fonamental com a lectora i escriptora en català”. “Era molt important tenir el seu nom ben a prop, com ja el tinc en la meva vida quotidiana”, ha manifestat l’escriptora. ‘Vida familiar’ és un conjunt de relats que, a diferència d’obres anteriors, “parlen d’una realitat immediata, d’avui en dia, i molt personal”. Si anteriorment Díaz havia explorat més les vivències de les generacions que l’han precedit, en aquest cas els relats parlen “molt més d’ella”, segons ha anunciat. La poetessa Maria Cabrera ha rebut el 58è Premi Carles Riba de Poesia, amb el recull ‘La ciutat cansada’. Cabrera ha reconegut que, amb només dos obres publicades i “una trajectòria breu com a escriptora”, rebre “el premi de poesia en Català” l’emociona. Entre altres coses perquè l’obra guanyadora li ha dut molts anys de “dedicació, revisió, presa i represa”. Els altres dos guardons literaris de la nit han estat, d’una banda, el 54è Premi Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies, que ha estat per Oriol Canosa i el seu llibre ‘L’illa de Paidonèsia’, una obra epistolar protagonitzada per un nen que, avorrit del viatge en vaixell que està fent amb els seus pares, decideix agafar un bot salvavides i anar a una petita illa. De l’altra, Martín Piñol s’ha endut el 43è Premi Joaquim Ruyra de narrativa infantil per l’obra ‘Sentinels’. Una obra “molt divertida i amb molt ritme”, ha defensat, que és tant per joves com per adults. Tant Piñol com Canosa han reivindicat la importància i el pes del llibre juvenil i infantil dins del sector editorial, i han remarcat que, de fet, aquest és un públic molt més lector que no pas l’adult. D’altra banda, la tercera edició del Premi Frederic Roda de Teatre ha quedat deserta, segons ha informat la membre del jurat Araceli Bruch. El jurat ha considerat que cap de les obres presentades no reunia els mèrits necessaris per ser mereixedora del premi, és a dir, no tenien “la qualitat literària i dramàtica per tal que el guardó assoleixi el prestigi que li ha d’escaure en el context en que s’atorga”. Finalment, aquesta nit s’han lliurat també els premis ja anunciats Òmnium de Comunicació 2016, a la revista Enderrock, i el 30è Premi Internacional J.B. Cendrós a la traductora Mary Ann Newman.
|
Cultura
|
Lletres
|
L'Eurocambra reclama a la UE una legislació per prohibir les pràctiques no remunerades. Els eurodiputats consideren que és una pràctica que "explota els joves" i "viola els seus drets". L'Eurocambra reclama a la Comissió Europea i als estats treballar conjuntament per establir una legislació que prohibeixi les pràctiques no remunerades. En una resolució aprovada per 574 vots a favor, 77 en contra i 43 abstencions, els eurodiputats demanen que s'estableixi una legislació a la Unió Europea que posi fi a una pràctica que consideren que "explota els joves" i és una "violació dels seus drets". El text aprovat per l'Eurocambra també demana que la Unió Europea destini més recursos a l'ocupació entre els joves davant les elevades taxes d'atur juvenil. Entre les iniciatives per a les que demanen més diners hi ha la Garantia Juvenil, que insten a fer obligatòria per a tots els estats i que no sigui una recomanació com és ara.
|
Política
|
Unió Europea
|
Isabel Coixet arrenca el rodatge del seu nou film, 'Nieva en Benidorm'. Timothy Spall, Sarita Choudhury, Carmen Machi, Ana Torrent i Pedro Casablanc en són els protagonistes. La realitzadora catalana Isabel Coixet ha començat el rodatge de la seva nova pel·lícula, 'Nieva en Benidorm', produïda per El Deseo, la productora de Pedro Almodóvar. La directora de 'La librería' o 'Mi vida sin mí' ha començat a filmar-la, precisament, en aquesta ciutat valenciana, i es preveu que els treballs durin sis setmanes. És la tercera col·laboració de Coixet i els Almodóvar, després de l'esmentada 'Mi vida sin mí' i de 'La vida secreta de las palabras'. Coixet defineix el seu nou film com un "thriller inclassificable sobre amors tardans, fenòmens meteorològics i Sylvia Plath a Benidorm". Timothy Spall, Sarita Choudhury, Carmen Machi, Ana Torrent i Pedro Casablanc en són els protagonistes.
|
Cultura
|
Cinema
|
Condemnen sis dels acusats de traficar amb armes a les comarques gironines i tenir un arsenal a la Garrotxa i a la Selva. El fiscal retira l'acusació contra dos dels processats, que han quedat absolts. L'Audiència de Girona ha condemnat sis dels vuit acusats de formar part d'un grup que traficava amb armes a les comarques gironines i que tenia un gran arsenal a locals de la Garrotxa i a la Selva. Finalment, fiscalia i defensa han arribat a un acord i el tribunal ha imposat a dos dels acusats, Enrique Agudo i Lídia Miràngels, una pena de 2 anys de presó per tenir un dipòsit d'armes, municions i explosius. Als altres quatre, Joan Galí, Jordi Nieto, Enrique Rubio i Antonio Ortiz els han condemnat a 6 mesos de presó per tinença il·lícita d'armes. El fiscal ha retirat l'acusació contra els altres dos processats –un dels quals s'enfrontava a 9 anys de presó- i han quedat absolts.
|
Societat
|
Judicial
|
'La pols' de Llàtzer García i 'La mort de Lluís XIV' d'Albert Serra arriben als cinemes. L'últim film de Fernando Trueba 'La reina de España' i 'Aliados', la pel·lícula protagonitzada per Brad Pitt i Marion Cotillard s'estrenen aquesta setmana. La nova pel·lícula del polifacètic Albert Serra, 'La mort de Lluís XIV', arriba als cinemes aquest divendres. La cinta, estrenada al Festival de Canes, retrata els últims quinze dies de la vida del Rei Sol, interpretat per Jean–Pierre Léadu. També s'estrena aquest divendres 'La pols' de Llàtzer García, l'adaptació de l'obra teatral homònima del director premiada al Festival de Málaga. El film explora les relacions entre dos germans a partir de la mort del pare. El retorn a la comèdia del director Fernando Trueba, 'La reina de España', que narra el retorn a Espanya de la gran estrella Macarena Granada (Penélope Cruz) qui, després del triomf a Hollywood, torna per incorporar-se en el paper d'Isabel la Catòlica. L'estrena internacional de la setmana arriba de la mà d''Aliados', la pel·lícula protagonitzada per Brad Pitt i Marion Cotillard. 'La mort de Lluís XIV' A 'La mort de Lluís XIV' el polifacètic Albert Serra retrata els últims quinze dies de la vida del Rei Sol, interpretat per Jean–Pierre Léadu (el mític Antoine Doinel de les pel·lícules de Truffaut). La decadència física de Lluís XIV comença el 10 d'agost de 1715. De retorn d'una cacera el rei comença a sentir un dolor molt agut a la cama. Quinze dies més tard, ja està postrat al llit. Aquest és l'inici d'una mort lenta, envoltat dels seus fidels seguidors a la cambra reial. La pel·lícula va obtenir un gran ressò després de la seva estrena en la secció oficial del Festival de Canes. Produïda per Andergraund Films, Capricci Films i Rosa Filmes, amb la col·laboració de Televisió de Catalunya i ARTE i el suport de l’ICEC, 'La mort de Lluís XIV' va guanyar la Palma d’Or honorífica per a Jean Pierre Léaud al Festival de Canes 2016, The Wilf Family Foundation Award per la Millor Pel·lícula Internacional al Jerusalem Film Festival 2016, el Gran Prix 2016 al director de fotografia Jonathan Ricquebourg a l’Ostrava Camera Oko 2016 de la República Txeca. El film també ha valgut al director el premi Jean Vigo, convertint-lo així en el primer autor de l’estat espanyol a rebre el prestigiós guardó, creat el 1951 i reservat a produccions franceses. 'La pols' Adaptació teatral del l'obra homònima dirigida també per Llàtzer Garcia, 'La pols' se centra en la història de Jacob i Ruth, dos germans que comparteixen pis als afores d'una ciutat de províncies, i l'Alba, la nòvia d'un tercer germà del Jacob i la Ruth. El pare dels germans mor, però Jacob s'oblida de dir-ho a la Ruth. A partir d'aquest moment, la Ruth inicia un viatge emocional intentant comprendre què li passa al seu germà, que posarà a prova tots els personatges i els deixarà sols amb les seves pors. 'Aliados' Brad Pitt i Marion Cotillard protagonitzen la cinta dirigida per Robert Zemeckis 'Aliados', la història d'amor entre un oficial d'intel·ligència, Max Vatan (Brad Pitt), que el 1942, coneix Marianne Beausejour (Marion Cotillard), membre de la resistència francesa, al nord de l'Àfrica. Reunits a Londres temps després, La parella inicia una relació fins que a ell li notifiquen que Marianne pot ser una agent doble que treballa pels nazis. 'La reina de España' 'La reina de España' suposa el retorn a la comèdia de Fernando Trueba. Macarena Granada (Penélope Cruz), la gran estrella “americana” d'origen espanyol, torna a casa seva per encarnar el paper d'Isabel la Catòlica en un film. En saber-ho, Blas Fontiveros (Antonio Resines), que no havia tornat a l'Estat des que va dirigir 'La nina de tus ojos' 18 anys enrere, decideix tornar per retrobar-se amb vells amics. La seva arribada inicia una sèrie d'esdeveniments que posaran a prova el rodatge de la superproducció. Jorge Sanz, Santiago Segura, Loles León, Rosa María Sardá, Neus Asensi, Jesús Bonilla o Javier Cámara, entre d'altres, completen el repartiment. 'Marea negra' L'abril de 2010, la plataforma petrolera Deepwater Horizon, al golf de Mèxic, va patir un accident que va desencadenar una de les catàstrofes mediambientals més importants de la història i en què van morir 11 treballadors. 'Marea Negra' explica la història dels homes i dones que, amb el seu valor, van intentar salvar-ne d'altres, canviant la seva vida per sempre. 'Gimme Danger' El documental 'Gimme Danger', la nova pel·lícula de Jim Jarmusch, narra l'epopeia de The Stooges, un dels grups de rock més importants de la història. La cinta presenta el context en el qual el grup evoluciona musicalment, culturalment i políticament a través de les aventures, fonts d'inspiració i raons dels seus primers desafiaments comercials fins al panteó del rock. 'Sicixia' La pel·lícula narra el viatge de Xiao, un enginyer de so que recorre Galícia amb l'objectiu de captar l'essència de la terra i la seva gent i que descobrirà el verdader sentit de la vida després de la trobada amb Olalla, que treballa cultivant algues a la Costa da Morte. 'Amarás sobre todas las cosas' Chema de la Peña dirigeix 'Amarás sobre todas las cosas', una història d'amor al llarg de cinc anys. La cinta repassa els episodis vitals del Teo i l'Ana: les separacions, els retrobaments, les eufòries, decepcions i alegries. 'Bar bahar entre dos mundos' La producció israeliana 'Bar bahar entre dos mundos', dirigida per Maysaloun Hamoud, se centra en Salma, Laila i Nur, tres palestines amb passaport israelià, que opten per viure una vida en llibertat a Tel Aviv, lluny del seu lloc d'origen. Totes tres busquen l'amor, però com a joves palestines aviat s'adonaran que no serà fàcil i hauran d'escollir el seu lloc al món, ja sigui a la ciutat o en els seus pobles natals. 'La primavera de Christine' La cinta se situa a la Viena 1945. Christine i la seva família decideixen fugir dels bombardejos i allotjar-se en una acomodada casa als afores de la capital. Després de la rendició dels soldats alemanys, els russos prenen la casa. Tothom els té por, excepte la Christine. 'The Neon Demon' Nicolas Winding Refn dirigeix aquesta cinta de terror francesa que narra el viatge d'una noia jove, que desembarca a Los Àngeles. El seu somni és convertir-se en model. El seu ascens fulgurant i la seva puresa susciten enveges de tot tipus, fins al punt que algunes noies estaran disposades a tot per robar-li la bellesa. 'Los exámenes' Cinta romanesa que escriu i dirigeix Cristian Mungiu ('Más allá de las colinas'), un drama sobre els dubtes de la paternitat i l'ambiguitat del compromís a través de la relació entre un pare i una filla, a qui dóna vida Adrian Titieni ('Live') i Maria-Victoria Dragus ('Si no nosotros, ¿quién?'). després dels exàmens finals, una jove anirà a estudiar a una prestigiosa escola a Anglaterra. El dia abans de l'examen, és atacada al carrer. A partir de llavors, el pare farà eott el possible per garantir que res pertorbi el destí que ha escollit per a ella.
|
Cultura
|
Cinema
|
Els Mossos posen més de 140 denúncies per saltar-se les mesures de confinament. Saumell assegura que la gran majoria compleix les restriccions i lamenta els que volen fer "picaresca". Els Mossos d'Esquadra han posat més de 140 denúncies per saltar-se les mesures de confinament decretades per aturar l'expansió del coronavirus. Així ho ha explicat l'intendent dels Mossos, Josep Saumell, en declaracions a Catalunya Ràdio, on ha explicat que s'han aixecat aquestes multes "per comportaments incívics". Saumell ha assegurat que la "immensa majoria de persones i locals compleixen extraordinàriament" les mesures decretades però ha lamentat que s'han trobat que no ho fan, alguns dels quals fan algun tipus de "picaresca" que acaba sent descoberta pels cossos policials.
|
Societat
|
Policial
|
Les exportacions lleidatanes tanquen el 2019 amb un nou rècord històric de 2.121 MEUR, un 1,9% més que l'any anterior. Les empreses d'alimentació, begudes i tabac són les que van vendre més producte a l'estranger per valor de 1.333 milions. Les exportacions de la demarcació de Lleida a l'estranger durant el 2019 han batut un nou rècord històric i se situen en 2.121,8 milions d'euros, un 1,9% més que l'any anterior. El creixement permet superar per primera vegada el llindar dels 2.100 milions d'euros i també augmenta el percentatge respecte al tancament de 2018, quan es va situar en el 0,3%. A les terres de Ponent i l'Alt Pirineu i Aran s'accentua, però, la tendència negativa de vendes a fora de l'Estat en el sector que més exporta, que és el de l'alimentació, les begudes i el tabac, ja que ho fa per un valor de 1.333 milions d'euros de producte venut, un 2,5% menys que al 2018, any que es va tancar amb 1.367,9 milions i un decreixement del 1,3% respecte al 2017. Segons les dades de l'Informe Mensual de Comerç Exterior que publica aquest dijous el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, els 2.121,8 MEUR que va exportar Lleida a l'estranger l'any passat suposen el 0,7% del total que de les exportacions de l'Estat espanyol. Pel que fa a les importacions fetes a la demarcació, aquestes es van situar en 1.051,8 milions d'euros i van créixer un 5,9% respecte al 2018, fet que situa el saldo entre les exportacions i les importacions en 1.070,1 milions, un 1,8% menys que l'any anterior. Per sectors, el de l'alimentació, les begudes i el tabac representa el 62,8% del total del que exporta tota la demarcació i el segueix, amb un 9,4%, el dels béns d'equip. En aquest cas, la tendència al 2019 va ser positiva, ja que es va incrementar el percentatge en un 15,4% respecte al 2018, venent a l'estranger productes per un valor de 199,1 milions d'euros. A banda de les dades anuals, també s'han donat a conèixer les de les exportacions del desembre de 2019. A Lleida van ser de 158,1 milions d'euros, xifra que suposa un 23,1% més que el mateix mes de l'any anterior.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
La Fiscalia General de l'Estat no descarta ampliar la querella pel 9-N a més persones. Consuelo Madrigal alerta que els escenaris de desconnexió de l'Estat anunciats pel Parlament són "delictius". La fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, ha revelat aquest divendres que la institució que presideix estudia ampliar la querella pel 9-N a "alguna altra persona". Ha advertit, però, que això encara no ha passat, i que tot just s'està estudiant. En declaracions als mitjans de comunicació a Cantàbria, Madrigal també ha dit que la Fiscalia ha estudiat les diferents possibilitats de l'escenari anunciat en el marc del procés de desconnexió de l'Estat, un escenari que, ha volgut subratllar, "és delictiu".
|
Política
|
Govern
|
Parlon serà responsable de política municipal i formació i Marín l'adjunta a la primera secretaria del PSC. Illa passa a ser el responsable d'Organització i Ros es manté com a president. La fins ara viceprimera secretària del PSC, Núria Parlon, serà la responsable de Política Municipal i Formació del partit, mentre que l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, en serà l'adjunta a la primera secretaria. Aquests serien dos dels noms destacats de la nova executiva que el primer secretari, Miquel Iceta, ha estat perfilant tota la nit i que s'havia encallat per manca d'acord amb Parlon i el seu entorn. La proposta contempla que el president continuiï sent l'alcalde de Lleida, Àngel Ros; mentre que el primer secretari del PSC del Vallès Oriental, Salvador Illa, serà el responsable d'Organització. D'altra banda, l'Àrea de Política Institucional, Econòmica i Social recaurà en la diputada Eva Granados; l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret, se'n farà càrrec de la de Polítiques d'Igualtat; l'eurodiputat Javi López entra a l'executiva per fer-se càrrec de la secretària d'Impuls Europeu i la diputada al Congrés Meritxell Batet de la d'Impuls Federal. L'executiva, que serà ratificada pel congrés aquest diumenge, està formada per 49 persones, de les quals 24 són dones i 25 homes.
|
Política
|
Partits
|
Esgotades les 23.000 entrades pel Canet Rock 2018. Hi actuaran, entre d'altres, Brams, Macaco, La Raíz, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Txarango i Miquel del Roig, entre d'altres. Les 23.000 entrades pel Canet Rock 2018 s'han esgotat a uns dos mesos de la celebració del festival, segons han informat fonts de l'organització. La directora del Canet Rock, Gemma Recorder, ha destacat que és una mostra que el festival "ens consolida" i "demostra la confiança del públic", a més de la "bona salut" de la música a Catalunya. Per l'escenari del Canet Rock, hi passaran Brams, Macaco, La Raíz, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Txarango, Animal, Zoo, Doctor Prats, Sense Sal, La Sra.Tomasa, Pupil·les, Miquel del Roig, La Soul Machine + Brodas Bros i els Dj Ernest Codina i PD Busquets i Carles Pérez. El festival s'allargarà durant 12 hores de forma ininterrompuda, fins que surti el sol.
|
Cultura
|
Música
|
Agricultura incrementarà les mesures de control en el cultiu d'arròs per evitar infectar camps nets de caragol maçana. El Departament proposa ampliar la neteja de la maquinària durant més mesos i controlar el traspàs de planter entre parcel·les. El Departament d'Agricultura ha redactat la resolució amb les mesures per seguir atacant aquest 2017 la plaga del caragol maçana. Com a novetats, es proposa reforçar la neteja de la maquinària fora del temps de sega, entre les mesos de març i octubre, i controlar el traspàs de planter. Com ha explicat Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal, aquells agricultors que vulguin portar el seu planter de l'hemidelta esquerre fins al dret hauran d'estar registrats i tenir autorització per emetre passaports fitosanitaris, i per fer traspassos entre parcel·les del mateix marge deltaic caldrà l'autorització del Servei de Sanitat Vegetal. En la tretzena jornada tècnica de l'arròs de l'IRTA, aquest dilluns, s'ha explicat als arrossaires les possibilitats de la sembra en sec al delta de l'Ebre, que ajudaria a contenir la plaga en les zones més afectades, i la necessitat d'investigar amb nous fitosanitaris menys agressius que la saponina.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
AMPLIACIÓ:El BOPC publica les resolucions proposades pels grups sobre la monarquia però encara no les aprovades al ple. La tramitació dels textos va ser objecte de polèmica entre els partits i va rebre un advertiment dels lletrats. El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) ha publicat aquest dilluns les propostes de resolució presentades divendres pels grups parlamentaris al ple sobre la monarquia i que la Mesa va tramitar. S'hi recullen totes les iniciatives registrades pels grups, però no encara les aprovades pel ple, que podrien aparèixer en una publicació posterior. Durant la tramitació de les resolucions a la Mesa, els lletrats van alertar que algunes de les iniciatives podien contradir resolucions i del Tribunal Constitucional i, segons fonts parlamentàries, alguns fins i tot van expressar que no les publicarien al BOPC. Això va propiciar una picabaralla al plaer entre els presidents dels grups de JxCat, Albert Batet, i Cs, Carlos Carrizosa. Tant Cs com el PPC van demanar a la Mesa que reconsiderés la tramitació de les propostes que vinculaven Felip VI amb la "laminació de drets del poble català" i el pretenien reprovar tant a ell com a "tota la dinastia borbònica". Així mateix, demanaven que es rebutgés la resolució que declara que "Catalunya és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei", titlla la monarquia de "delinqüent" i ratifica la "voluntat del poble de Catalunya" de superar el règim monàrquic i constituir una república catalana. A més, van impugnar que es volgués acusar els magistrats del TC d'"impunitat" amb la corrupció monàrquica i que s'apostés per "constituir efectivament la república catalana". La Mesa, però, ho va desestimar i finalment es van votar aquests punts.
|
Política
|
Parlament
|
El Trueta incorpora nous aparells per poder fer biòpsies líquides per al tractament de tumors pulmonars. La Fundació Oncolliga ha donat 23.000 euros que han permès ampliar l'àrea de biologia molecular i l'hospital ja no haurà d'enviar a analitzar les mostres a Barcelona. L'Hospital Trueta ha incorporat nous aparells al Servei d'Anatomia Patològica per al tractament de pacients amb càncer. Fins ara hi havia una petita secció de biologia molecular que era insuficient per abastir les necessitats de la regió sanitària i les mostres s'havien d'enviar a analitzar a laboratoris de Barcelona. Gràcies a una donació de 23.000 euros de la Fundació Oncolliga s'han pogut adquirir nous aparells i ampliar així aquesta àrea. Una de les novetats és que per primer cop l'hospital pot fer biòpsies líquides, unes proves que s'han començat a fer a pacients amb càncer de pulmó i que, amb una simple extracció de sang, permeten obtenir uns biomarcadors molts valuosos per fer el seguiment de la malaltia i el seu tractament. "Guanyem dies i segurament setmanes; ara ja podrem saber des d'aquí si els pacients han de rebre un tractament concret" perquè no caldrà enviar-ho a Barcelona, ha assenyalat el cap se servei d'Anatomia Patològica ICS-IAS, Eugeni López-Bonet. A la demarcació de Girona, el Trueta és l'únic centre hospitalari que pot fer aquests estudis moleculars.
|
Societat
|
Salut
|
AMPLIACIÓ:Catalunya declara 29 noves morts i 970 casos confirmats per PCR mentre els indicadors segueixen a la baixa. El risc de rebrot disminueix més de tres punts fins a 150,9 i l'RT ho fa lleugerament fins a 0,9. Catalunya ha sumat 970 nous casos de covid-19 confirmats per PCR, elevant la xifra total als 125.759, segons l'últim balanç del Departament de Salut. Són 301 positius més que els reportats fa 24 hores. La xifra de casos amb totes les proves és de 149.426 (1.077 més en les últimes hores). Des de l'inici de la pandèmia, han mort 13.205 persones per coronavirus a Catalunya, 29 més que en el darrer balanç. Els ingressats als hospitals baixen en 33 persones i són ara 762. D'aquests, 134 estan a l'UCI, 1 menys que fa 24 hores. El risc de rebrot baixa una mica més de tres punts i és de 150,91, mentre que la velocitat de propagació baixa lleugerament de 0,92 a 0,90. Segons les últimes dades del Departament de Salut, el risc de rebrot segueix per sota dels 200 i baixa uns tres punts respecte a fa 24 hores. Entre els dies 24 i 30 d'agost, aquest indicador estava en 204,5 (per sobre de 100, el risc de rebrot es considera alt). Durant la setmana del 31 d'agost al 6 de setembre va baixar a 186,75 i ara (setmana del 7 al 13 de setembre), se situa en 150,91, uns tres punts menys que fa 24 hores (154,31). Pel que fa a la taxa de reproducció del virus (Rt), segueix per sota d'1, però encara molt a prop, en el 0,90. Això vol dir que, de mitjana, una persona infectada transmet el virus a menys d'una persona (dada clau per frenar la propagació de la covid-19). Entre els dies 24 i 30 d'agost, l'Rt a Catalunya era d'1,06, mentre que durant la setmana del 31 d'agost al 6 de setembre va ser de 0,99. En relació amb els casos confirmats per PCR, durant l'última setmana s'han registrat 6.202 casos, una xifra inferior als 7.046 positius detectats la setmana anterior. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies se situa en 80,84 per cada 100.000 habitants. La setmana del 24 d'agost, la taxa marcava 101,93 casos per cada 100.000 habitants, mentre que la del 31 se situava en 91,84. Al llarg de la darrera setmana s'han fet 86.080 proves PCR a tot el territori, de les quals un 7,71% han sigut positives. La mitjana d'edat dels casos positius és de 39,45 anys. Pel que fa al total de casos des de l'inici de la pandèmia (149.426, segons l'últim balanç), 125.759 han estat confirmats per PCR, 4.541 per epidemiologia, 3.788 són casos probables, 4.830 s'han detectat a través de proves ELISA i 10.508 a través de tests serològics (les proves ELISA i els tests serològics donen informació sobre l'estat immunològic). En les darreres hores s'han notificat 29 defuncions, elevant el total de víctimes mortals a Catalunya fins a 13.205. Moltes de les morts no classificades s'han pogut col·locar ara en la categoria que els correspon pel lloc on s'ha produït la mort. Així, 8.019 han mort en centres hospitalaris o sociosanitaris (+24), 4.180 en residències (+2), 837 en domicilis (+1) i 169 segueixen sent no classificables (+2). Des de l'esclat de la pandèmia s'han registrat 16.337 casos confirmats per PCR a les residències, 38 més en comparació amb l'últim balanç. Si es tenen en compte la resta de proves, la xifra s'eleva a 17.944 (39 més). Des del març, fins a 6.488 persones que vivien en residències han mort, deu més que fa 24 hores. D'aquestes defuncions, 2.156 s'han produït en centres hospitalaris o sociosanitaris (+7), 4.165 en residències (+2), 99 en domicilis i 68 no es poden classificar per falta d'informació (+1). Regió sanitària de Barcelona: es registren vuit morts i els indicadors es mantenen A la regió sanitària de Barcelona ciutat, que inclou la capital catalana, Montcada i Reixac i una ABS de Sant Adrià de Besòs, el nombre total de confirmats per PCR se situa en 31.815 (235 més que en l'últim balanç), xifra que s'eleva a 38.893 amb totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 4.452 persones a l'àrea (vuit més reportades en les darreres hores). El risc de rebrot se situa en 160,78, pràcticament igual que fa 24 hores. El de la setmana del 31 d'agost està en 192,98. L'Rt baixa lleugerament fins a 0,93 (la setmana del 31 d'agost al 6 de setembre estava en 0,97), i la taxa de confirmats per PCR els últims set dies és de 81,74 per cada 100.000 persones. A la regió hi ha 133 pacients ingressats (16 menys que en l'últim balanç), 23 dels quals a l'UCI (-2). A la ciutat de Barcelona, s'han registrat 30.999 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (223 més) i 37.878 amb totes les proves. Un total de 4.412 persones han mort per coronavirus en aquests mesos (vuit més reportada en les darreres hores). Per altra banda, el risc de rebrot es manté pràcticament igual situant-se en 159,61 (en l'interval anterior era de 191,87 i la setmana del 24 d'agost era de 224,64). L'Rt baixa lleugerament fins a 0,93, mentre que la setmana anterior era de 0,97. Hi ha 128 ingressats (13 menys), 23 dels quals a l'UCI (-2). Regió metropolitana nord: 12 morts però el risc de rebrot segueix a la baixa La regió metropolitana nord suma 30.430 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (281 més que en l'últim balanç) i 35.400 amb totes les proves. El territori ha registrat 3.027 morts des de l'inici de la pandèmia (12 més que les informades fa 24 hores). El risc de rebrot baixa uns quatre punts fins a 150,43 (era de 198,19 durant la setmana anterior), mentre que la velocitat de propagació del virus segueix per sota de l'1, en concret a 0,86. La setmana del 31 d'agost al 6 de setembre va ser de 0,98. Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 78,53 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 265 pacients ingressats (dos més en les últimes hores), 32 a l'UCI (+1). A la ciutat de Sabadell, una de les capitals del Vallès Occidental, s'han registrat 3.625 casos confirmats per PCR de l'inici de la pandèmia, 28 més que en el darrer balanç. Comptant totes les proves, la xifra de casos s'eleva a 4.224. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 379 defuncions, tres més que les informades fa 24 hores. El risc de rebrot puja gairebé quatre punts en 24 hores i està en 165,18, però està clarament per sota dels valors de la setmana del 31 d'agost (266,67). L'Rt puja lleugerament fins a 0,79 (inferior que la setmana anterior, quan era d'1,17), mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 84,86 per cada 100.000 habitants. Hi ha 51 pacients ingressats (cinc menys), cinc dels quals a l'UCI (+1). A Terrassa, l'altra capital de la comarca, el nombre total de casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia és de 3.459 (34 més en les últimes hores), 3.935 amb totes les proves. Un total de 272 persones hi han mort durant els últims mesos (una més). El risc de rebrot baixa uns 29 punts en 24 hores, fins a 251,86. La setmana del 31 d'agost era de 291,91. L'Rt baixa fins a 1 (la setmana anterior era d'1,33) i la taxa de confirmats per PCR és de 125,53 per cada 100.000 habitants. Actualment hi ha 30 pacients ingressats (-5), quatre dels quals a l'UCI (-1). El risc de rebrot de Badalona, on també s'han fet cribratges en barris concrets, segueix anant a la baixa i ara està en 135,97. La setmana anterior va ser de 261,33. L'Rt continua allunyant-se d'1, i se situa en 0,67. Era d'1,02 entre el 31 d'agost i el 6 de setembre. Des de l'inici de la pandèmia, la població ha registrat 4.059 casos confirmats per PCR (+35) i 250 defuncions (dos més). Hi ha 25 pacients ingressats (+2), quatre a l'UCI (un més). Regió metropolitana sud: el risc de rebrot continua disminuint La regió sanitària metropolitana sud suma un total de 25.120 confirmats per PCR (182 més en les darreres hores) i 29.398 amb l'acumulat de totes les proves. Les persones que han mort per coronavirus són 2.399 (tres més que les reportades fa 24 hores). El risc de rebrot baixa uns 11 punts en 24 hores i se situa en 134,31, ja per sota de la barrera dels 200. Va ser de 244,94 en la setmana del 31 d'agost. La velocitat de propagació del virus segueix per sota de l'1 i està en 0,75, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 75,2 per cada 100.000 habitants. En aquesta regió, hi ha 110 pacients ingressats per la covid-19 (-4), dels quals 29 són a l'UCI (+2). A l'Hospitalet de Llobregat s'han registrat 8.603 casos confirmats per PCR, 83 més respecte a les últimes dades. Tenint en compte totes les proves, el nombre de casos creix fins als 9.456. Les defuncions a la segona ciutat de Catalunya han estat 523 (una més que les reportades fa 24 hores). El risc de rebrot segueix a la baixa en 24 hores, passant de 211,74 a 203,21. També està per sota del de la setmana del 31 d'agost, quan va ser de 420,86. Per altra banda, l'Rt segueix baixant i està en 0,71, per l'1,25 de la setmana anterior. Actualment hi ha 44 pacients ingressats (dos menys), 16 a l'UCI (+1). Salut va començar el 21 d'agost un cribratge massiu als barris de Collblanc i la Torrassa, on es van detectar els primers grans rebrots de l'àrea metropolitana de Barcelona a principis de juliol. Al conjunt del municipi, el risc de rebrot va arribar a un pic de 905 el 21 de juliol. Catalunya central: encara a l'alça tot i que Vic millora La regió sanitària de la Catalunya central té un total de 8.381 casos confirmats per PCR, 57 més en les últimes hores. La xifra s'eleva a 10.265 si es tenen en compte les altres proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 1.629 persones en aquesta regió, una més que les reportades fa 24 hores. El risc de rebrot puja uns 5 punts en 24 hores i està en 152,97. En les últimes setmanes, el risc de rebrot ja havia superat la barrera dels 100, amb 110,5 entre el 31 d'agost i el 6 de setembre i 195,51 la setmana anterior. La taxa de reproducció del virus s'incrementa, situant-se en 1,24 (la setmana del 31 d'agost era de 0,82) i la taxa de confirmats per PCR per 100.000 habitants és de 68,41. La regió suma 27 pacients ingressats (tres més respecte a l'última actualització), tres a l'UCI (-1). A Vic, on s'ha dut a terme un cribratge massiu al barri del Remei, el risc de rebrot baixa uns 8 punts, fins als 253,91. És encara marcadament inferior a la xifra de la setmana anterior (304,69). L'Rt baixa a 0,87, quan la setmana del 31 d'agost al 6 de setembre era de 0,80. A la capital d'Osona s'han notificat 1.009 casos confirmats per PCR des de l'inici de la pandèmia (16 més), 1.121 si es tenen en compte totes les proves. Per altra banda, el nombre de defuncions és de 94, les mateixes que fa 24 hores. Segons l'últim balanç hi ha tres pacients ingressats (+1), cap a l'UCI. Camp de Tarragona: tres morts i indicadors en valors similars Al Camp de Tarragona s'han registrat 5.204 casos confirmats per PCR, amb un creixement de 77 positius respecte a l'anterior balanç. Si es tenen en compte totes les proves, el nombre acumulat de casos des de l'inici de la pandèmia és de 5.723. En aquesta regió han mort 415 persones (tres més). El risc de rebrot baixa dos punts i està ara en 127,08, per sota del de la setmana del 31 d'agost al 6 de setembre (180,59). L'Rt puja lleugerament en 24 hores i està en 0,80, mentre que la taxa de confirmats per PCR se situa en 64,97 per cada 100.000 habitants. Segons les últimes dades, hi ha 67 pacients ingressats (4 menys), 9 dels quals a l'UCI (-1). A Reus, on Salut va iniciar un cribratge i on es va detectar un brot a l'hospital, el risc de rebrot puja de nou 15 punts en 24 hores i està en 169,43, però clarament per sota dels registres de la setmana del 31 d'agost (314,61). L'Rt també puja i està ara en 0,71 (la setmana del 31 va ser d'1,00, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 82,50 per cada 100.000 habitants. En l'última setmana (del 7 al 13 de setembre) s'han confirmat 91 casos. En aquesta ciutat, des de l'inici de la pandèmia s'han registrat 1.250 casos per PCR (16 reportats en les darreres hores) i 1.332 amb totes les proves. La capital del Baix Camp ha registrat 63 defuncions des de l'inici de pandèmia (dues més), i té 25 persones ingressades (quatre menys), una d'elles a l'UCI (ídem). Terres de l'Ebre: el risc de rebrot baixa 10 punts La regió de les Terres de l'Ebre acumula, des de l'inici de la pandèmia, 1.045 casos confirmats per PCR (7 més que en el balanç anterior) i 1.230 si es tenen en compte la resta de proves. En aquesta regió han mort 64 persones (cap més respecte a l'últim balanç). El risc de rebrot està per sota dels 100, baixant 10 punts en 24 hores (56,17). Per altra banda, la taxa de confirmats per PCR en els darrers set dies és de 27,66 per 100.000 habitants, mentre que l'Rt baixa i està en 1,16. Segons l'últim balanç, hi ha 5 pacients ingressats (+1), un a l'UCI (igual). Regió de Lleida: els indicadors registren valors similars A la regió sanitària de Lleida, hi ha acumulats 11.074 casos confirmats per PCR, 19 més que el dia anterior. Són 11.701 si es tenen en compte totes les proves. Un total de 299 persones han mort per coronavirus des de l'inici de la pandèmia (les mateixes). Pel que fa al risc de rebrot, baixa dos punts i se situa en 146,58, per sota del registrat la setmana anterior (178,97). La velocitat de propagació es manté en 0,95, més alta que la setmana del 31 d'agost (0,83). La taxa de confirmats per PCR del 7 al 13 de setembre és de 87,35 per 100.000 habitants. Hi ha 38 pacients ingressats (-2), 9 a l'UCI (-1). Alt Pirineu i Aran: segueix millorant després d'uns dies d'escalada dels indicadors La regió sanitària de l'Alt Pirineu i l'Aran ha registrat 792 casos confirmats per PCR (10 més en les últimes hores) i 943 sumant totes les proves. Un total de 29 persones han mort des de l'inici de la pandèmia (cap defunció reportada en les últimes 24 hores). El risc de rebrot baixa per segon dia consecutiu després d'uns dies de pujada i està en 282,49. La setmana del 31 d'agost, la regió presentava un risc de 155,53. L'Rt baixa fins a 1,41, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 143,29 per cada 100.000 habitants. Les últimes dades assenyalen que hi ha 10 pacients ingressats (-3), un a l'UCI (-1). Regió de Girona: el risc de rebrot segueix a l'alça a la capital del Gironès A la regió sanitària de Girona, els casos confirmats per PCR acumulats són 10.071 (86 més), i pugen a 12.403 si es tenen en compte totes les proves. Des de l'inici de la pandèmia han mort 845 persones al territori (dues més que les informades en les darreres hores). El risc de rebrot puja poc més d'un punt en 24 hores i està en 203,26, mentre que la setmana del 31 d'agost va ser de 166,04. L'Rt segueix per sobre de l'1 i és d'1,17, i la taxa de confirmats per PCR del 7 a l'13 de setembre és de 102,35 per cada 100.000 habitants. Hi ha 71 pacients ingressats (quatre menys), 18 dels quals a l'UCI (mateixa xifra). A la ciutat de Girona, el risc de rebrot segueix pujant i ara és de 742,88, molt per sobre del de la setmana del 31 d'agost, que va ser de 272,99. La velocitat de propagació del virus segueix a l'alça i està en 1,96, mentre que la taxa de confirmats per PCR és de 259,84 per cada 100.000 habitants. La capital del Gironès suma 1.846 casos confirmats per PCR (7 més en comparació amb l'última actualització) i 2.356 si es tenen en compte totes les proves. El nombre de defuncions des de l'inici de la pandèmia és de 145, amb vuit persones ingressades per coronavirus, tres de les quals a l'UCI (igual). A la ciutat de Salt, on el 3 de setembre va començar un cribratge, el risc de rebrot baixa 21 punts i se situa en 441,4. L'Rt baixa també i està en 0,67. Des de l'inici de la pandèmia, s'han confirmat per PCR 760 casos (17 més respecte a l'últim balanç) i 840 amb totes les proves. El nombre de defuncions és de 21 (cap en les darreres hores) i la xifra de pacients ingressats és de 8 (-1), un a l'UCI. Tant a Girona com a Salt s'han imposat noves restriccions en les últimes hores. Girona, Salt i Manlleu, municipis amb més risc de rebrot Girona, Salt i Manlleu són els municipis catalans que apareixen en el rànquing amb el risc de rebrot més alt. Girona segueix en primera posició amb 742,88 quan fa 24 hores tenia un risc de 699,27 (+43). En segona posició està Salt, que millora i passa de 462,8 a 441,4 (-21). En tercer lloc es manté Manlleu, amb un risc que passa de 358,78 a 372,27 (+14). Pel que fa a la taxa de transmissió, els tres municipis que la tenen més alta són Figueres (2,69), Castellar del Vallès (2,49) i Tortosa (2,45).
|
Societat
|
Salut
|
La Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya aprova el Pla d'Acció enfront del VIH 2016-2020. Les actuacions es desplegaran sota quatre eixos: millorar el monitoratge, reduir la incidència, millorar l'atenció integral i promoure una resposta social constructiva. La Comissió Interdepartamental de la Sida a Catalunya (CISC), reunida aquesta setmana a Barcelona i presidida pel Conseller de Salut, Antoni Comín, ha aprovat el Pla d'Acció enfront del VIH i altres infeccions de transmissió sexual 2016-2020. Les actuacions que es recullen en aquest Pla es despleguen sota quatre eixos fonamentals: millorar el monitoratge i l'avaluació establint innovacions en la recerca; reduir la incidència i el retard del diagnòstic; millorar l'atenció integral i la qualitat de vida de les persones que viuen amb aquestes infeccions i promoure una resposta social constructiva fomentant la inclusió social i fent front a l'estigma. El pla s'ha elaborat des d'una metodologia participativa que dóna veu a les institucions, a la comunitat científica, al món local i al tercer sector. D'aquesta manera es presenta un pla sostenible, dinàmic i viable des del consens, en el qual han participat prop de 50 organismes i entitats. Aquest programa preveu 16 objectius generals, 42 d'específics i 146 actuacions, que van des de la vigilància epidemiològica a la atenció sanitària i social, passant per la prevenció i el diagnòstic precoç, tot mantenint els principis d'equitat, respecte a la diversitat i no discriminació. La inclusió de les ITS (infeccions de transmissió sexual) i de la perspectiva qualitativa en el seu disseny ha permès enriquir aquest document, que ha de ser el marc d'acció de les polítiques que en aquest àmbit es despleguin a Catalunya. La CISC és un òrgan col·legiat liderat pel Departament de Salut i que aglutina els diferents Departaments de la Generalitat, entitats i sectors involucrats en aquest àmbit. Creada l'any 1999, té com a finalitat facilitar l'adopció i la implementació de les mesures necessàries per evitar la propagació de la infecció pel VIH, la millora de la qualitat de vida de les persones infectades i la continuïtat en la creació d'un entorn favorable per integrar les persones afectades.
|
Societat
|
Salut
|
L'ACRA expressa el seu condol per la mort de quatre avis en una residència d'Agramunt pel desbordament del riu Sió. També es posa al costat de les famílies, els treballadors i responsables del centre en aquests moments difícils. L'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) ha expressat el seu condol per la mort aquest dimarts de quatre avis de la residència geriàtrica Ribera del Sió d'Agramunt a causa del desbordament del riu. Així mateix, l'ACRA ha manifestat el suport i la solidaritat amb el centre i es posa al costat de les famílies, dels treballadors i dels responsables de la residència, així com de tot el poble d'Agramunt en uns moments difícils arran d'aquesta tragèdia. Nou persones han quedat atrapades a causa de la inundació de la planta baixa de la residència, que s'ha produït a les quatre d'aquesta matinada passada. Els equips de rescat han trobat morts quatre avis mentre que els cinc restants han pogut ser rescatats amb vida. Els Bombers han desplaçat fins al lloc onze dotacions, entre les quals hi ha efectius de la unitat subaquàtica dels GRAE (Grup d'Actuacions Especials).
|
Societat
|
Successos
|
Artadi insisteix en no limitar per llei el preu del lloguer després que el Govern aprovi el decret llei. La candidata de JxCat a Barcelona aposta perquè la millora en habitatge es traslladi en "fets" i no només en "promeses". La candidata de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, ha insistit en no limitar per llei el preu del lloguer, després que el Govern hagi aprovat aquest dimarts el decret llei que permet la limitació dels preus de lloguer en els barris o les ciutats on es pugui acreditar una manca d'habitatge assequible. En un acte a la seu de campanya de la formació aquest migdia, l'exconsellera ha argumentat que Justícia ha traslladat a Territori les seves competències en la matèria i que ara cal veure la lletra petita de com s'explicita l'acord. El programa de JxCat contempla baixar el preu del lloguer i apostar per l'assequible. Artadi, doncs, insisteix que la millora en habitatge s'ha de traslladar en "fets" i no només en "promeses". El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret llei que permet la limitació dels preus de lloguer en els barris o les ciutats on es pugui acreditar una manca d'habitatge assequible. El decret obliga a declarar una ciutat o barri com a zona amb mercat d'habitatge tens com a pas previ per imposar la contenció de preus. Com a norma general, el cost de lloguer en aquestes zones només podrà superar en un 10% l'índex de referència de preus de lloguer, ampliable fins a un 5% addicional en els casos en què es puguin justificar vistes excepcionals o característiques especials com piscines comunitàries o jardins. Els pisos de nova construcció o totalment rehabilitats tindran una moratòria de tres anys en l'aplicació del límit, i podran oferir-se a un 20% per sobre de l'índex en els primers cinc anys de la seva sortida al mercat.
|
Política
|
Partits
|
La Generalitat aprova inicialment el Pla director urbanístic d'activitat econòmica del Baix Llobregat nord. Estableix criteris per crear bulevards urbans que facilitin la mobilitat entre els municipis, prioritzant el transport públic i oferint carrils bici i itineraris per a vianants. La Comissió territorial d'urbanisme de Barcelona ha aprovat inicialment el Pla director urbanístic (PDU) de l'activitat econòmica del Baix Llobregat nord, que abasta els municipis de Martorell, Abrera i Sant Esteve Sesrovires. El document determina i ordena el cinturó Oest entre Abrera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires, el sector can Cases i el de Xàmenes, ubicat a tocar de la B-224. A banda, el document fixa directrius per habilitar diversos trams de bulevards urbans que facilitin la mobilitat entre els municipis, prioritzant el transport públic i oferint carrils bici i itineraris per a vianants. Aquest PDU es tramita de manera coordinada amb el Pla director urbanístic d’infraestructures (PDUI) de la ròtula Martorell-Abrera, que ha iniciat aquest dimarts el seu període d'informació pública. Pel que fa al sector denominat Cinturó Oest, situat en els termes municipals d'Abrera, Martorell i Sant Esteve Sesrovires, i que abasta els terrenys de la factoria SEAT, s'hi proposa un sostre edificable de 507.848 metres quadrats, inferior al que preveia el planejament vigent. L'ordenació proposada preveu convertir la banda oest de les instal·lacions de SEAT en el nou front urbà de l'empresa una vegada es construeixi el Cinturó Oest. Es tracta del vial de connexió entre el perllongament del Quart Cinturó (B-40) i la B-224, que funcionarà com un nou eix distribuïdor del trànsit dels polígons industrials a l'oest de l'A-2. El document també preveu convertir la parcel·la triangular de Can Cases en un pol d'activitat vinculat a la factoria SEAT. Aquest espai compta amb 58.428 metres quadrats de superfície, està delimitada al sud per la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), a l’est per l'antiga carretera N-II, i a l'oest pel ramal d'enllaç de l'A-2 i l'AP-7. Per últim, planteja dividir en quatre parcel·les el sector Xàmenes, que es troba entre Martorell i Sant Esteve Sesrovires i té 519.156 metres quadrats de superfície, a tocar de la carretera B-224. Integració dels bulevards urbans El PDU recull el concepte de xarxa de bulevards per guiar la transformació d'antics trams de carretera o de carrer en aquests espais. Estableix una sèrie de directrius per a la via que unirà el centre de Martorell amb la recta de SEAT i amb el centre d'Abrera pels laterals de l'A-2. Així, per a l'execució del bulevard que recorrerà la nova façana oest de la SEAT es proposa ubicar-hi usos terciaris i equipaments, juntament amb espais lliures situats al llarg de l'eix i aparcaments per als treballadors de la indústria automovilística. Pel que fa a la transformació de l'entorn del nus de la C-55, a Abrera, es preveu que els sòls industrials actuals acullin també usos terciaris i equipaments. El Pla dona una gran importància a l'articulació de la xarxa d'espais lliures, especialment per concretar-ne els límits i la relació amb els nuclis urbans i per potenciar la seva connexió amb altres corredors ecològics metropolitans. Així, es defineixen dos correctors: el de Magarola-l'Anoia i el de la llera oest del riu Llobregat. Per a tots dos, el PDU estableix directrius encaminades a garantir la continuïtat de les rieres i torrents; potenciar el mosaic agroforestal i els seus valors productius, ambientals i paisatgístics; mantenir l’activitat agrícola, i millorar la xarxa de camins rurals.
|
Economia
|
Infraestructures
|
L'atur a les comarques de Lleida s'incrementa en 520 persones a l'agost i se situa en 18.467 desocupats. En relació al mateix de l'any passat, també creix en un 0,67%. L'atur a les comarques de Lleida va créixer a l'agost en 520 persones, fins arribar a les 18.467, segons ha informat el Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social. Això és un 2,90% respecte el mes anterior, mentre que en comparació a l'agost de l'any passat, el nombre d'inscrits al SOC va augmentar en 123 persones, un un 0,67% més, i encadena quatre mesos d'increments interanuals de manera consecutiva. La de Lleida és l'única demarcació on també creix l'atur en termes interanuals. A Catalunya, l'atur va augmentar en 11.594 persones a l'agost i va deixar la xifra d'aturats en 380.718, un 3,14% més que al juliol.
|
Economia
|
Treball
|
Crema el remolc i la càrrega d'un camió frigorífic amb productes alimentaris a l'A2 a Bellpuig. L'incendi ha passat aquesta matinada i hi han treballat cinc dotacions. Els bombers han extingit un incendi que s'ha declarat en un camió frigorífic a l'A2, al terme de Bellpuig (Urgell). Els fets han passat pels volts de dos quarts de cinc de la matinada al punt quilomètric 495 d'aquesta via. Segons han informat els Bombers el foc hauria començat en una roda del vehicle i d'aquí s'hauria propagat a la càrrega. En els treball per apagar el foc hi han treballat cinc dotacions dels bombers, que l'han extingit a un quart de set del matí. El foc ha malmès el remolc i la càrrega d'aliments que hi havia a dins.
|
Societat
|
Successos
|
Bigues i Riells precinta l'accés a l'antic escorxador pel "deficient" estat de conservació. Els tècnics inspeccionaran el recinte i determinaran si s'ha de declarar la ruïna. L'alcalde de Bigues i Riells, Joan Galiano, ha ordenat precintar l'antic escorxador pel "deficient estat de conservació" i "pels enfonsaments parcials en algunes zones dels edificis". Els Serveis Tècnics Municipals realitzaran una inspecció al recinte i determinaran "si és necessari l'adopció de mesures de protecció o actes de conservació i rehabilitació que no admetin demora" o bé "si es declara la ruïna tècnica, econòmica o urbanística de tot o part de l'immoble". Les possibles actuacions seran ordenades al propietari. Mentrestant, l'Ajuntament ha precintat el recinte perquè ningú hi accedeixi i ha ordenat incrementar la vigilància policial.
|
Societat
|
Successos
|
El PSC veu el Consell per la República com un "menyspreu" a l'autogovern i una "gesticulació" per fer content Puigdemont. Granados demanarà empara a Torrent en considerar no satisfactòria la resposta per escrit del Govern a les preguntes del seu grup sobre aquest òrgan. La portaveu del PSC-Units al Parlament, Eva Granados, veu el Consell per la República com un "menyspreu" a l'autogovern de Catalunya i una "gesticulació" per fer content l'expresident Carles Puigdemont. En roda de premsa des del Parlament, Granados ha assegurat que el seu grup no permetrà que el president de la Generalitat, Quim Torra, doni ales a la "desobediència" de Puigdemont i que s'intenti usurpar les funcions dels òrgans d'autogovern. Així mateix ha explicat que el grup PSC-Units demanarà empara al president del Parlament, Roger Torrent, en considerar no satisfactòries unes respostes per escrit del Govern sobre el Consell per la República. Granados ha argumentat que el seu grup no anirà a la presentació d'aquesta tarda del Consell de la República al Palau de la Generalitat, tot i ser convidats, argumentant que fa temps que no assisteixen a tot el que té a veure amb el "postureig independentista". "No anem a convocatòries que es dirigeixen a un electorat minvant de l'independentisme desobedient", ha conclòs. La portaveu dels socialistes ha lamentat que el Govern donés una resposta no satisfactòria en diverses preguntes per escrit registrades sobre el Consell per la República i ha anunciat que demanaran empara al president Torrent. Concretament, el secretari del Govern, Víctor Cullell, va respondre per escrit que "no consta cap òrgan ni unitat adscrit a l'administració de la Generalitat que s'anomeni Consell per la República". Granados ha afegit que el seu grup vol saber què vol fer el Govern amb aquest consell i que no suposi una "usurpació de les funcions". Pel que fa a al cimera que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha convocat el 16 de novembre amb els presidents de grups parlamentaris, Granados ha retret a Cs que com a principal partit de l'oposició no intenti buscar una via de solució i no doni suport a aquesta taula de diàleg, proposada per PSC-Units. "Si coincidim que hi ha fractura a Catalunya, es tractaria entre tots trobar la via d'entendre'ns en qüestions importants", ha afegit. D'altra banda, ha considerat que Torra faria bé d'emplaçar els presidents dels grups a preparar la constitució d'aquest espai de diàleg i poder preparar tranquil·lament la trobada del dia 16.
|
Política
|
Partits
|
Un caporal dels Mossos, apartat del servei per l'agressió a un detingut a Tarragona. S'ha expedientat dos agents més per una presumpta omissió del deure de perseguir delictes. La Direcció General de la Policia (DGP) ha apartat un agent dels Mossos d'Esquadra per l'agressió a una persona detinguda a l'Àrea de Custòdia i Detenció de la comissaria de Tarragona. Segons un comunicat emès aquest divendres pels Mossos, els fets van passar la matinada de diumenge 5 de febrer. Diumenge al matí, un cop els comandaments de la regió policial van tenir coneixement dels fets, la Divisió d'Afers Interns va obrir una investigació i va informar el jutjat de guàrdia. Com a conseqüència de la investigació hi ha tres mossos expedientats. El caporal està suspès de sou i feina i se li ha retirat l'arma i la credencial policial. Els altres dos agents, que es trobaven presents en l'actuació, no estan apartats del cos però se'ls ha obert un expedient en haver estat investigats i denunciats per un presumpte delicte d'omissió del deure de perseguir delictes. La persona detinguda va ser arrestada per atemptat contra l'autoritat i violació de domicili jurídic.
|
Societat
|
Policial
|
Pilar Eyre retrata la burgesia franquista de la postguerra barcelonina a la novel·la ‘Un perfecto caballero’. L’escriptora hi fa aparèixer la seva pròpia família i personatges reals com Carles Sentís, Samaranch o Margarida Xirgu. Pilar Eyre (Barcelona, 1951) aboca la pròpia memòria familiar, la de la burgesia barcelonina de postguerra, a la novel·la, ‘Un perfecto caballero’ (Planeta), que publica en català Columna. L’obra descriu una Barcelona còmoda amb el règim franquista, a través de l’ex combatent nacional i incipient empresari del tèxtil, Mauricio Casasnovas, qui s’enamora de la dona d’un represaliat empresonat a la Model. Els noms i cognoms de la família d’Eyre hi apareixen, al costat dels personatges de ficció i d’altres de reals com Carles Sentís, Samaranch o la Xirgu. “Aquest és un llibre que portava dins meu”, diu, contenta d’haver reflectit una ciutat i una societat “que s’han tergiversat”. Una societat contradictòria, diu, on hi ha “les bases del que ara tenim”. Pilar Eyre ha escrit la seva novel·la més trufada de memòries personals, fins al punt que el seu pare i els seus tiets hi apareixen, inserits com a secundaris, en la “gran història d’amor” que és ‘Un perfecte cavaller’ (Columna), la seva primera obra que es tradueix al català. Una “crònica social”, plena de noms i fets reals, però malgrat tot una obra de ficció on també “vola la imaginació”, ha volgut aclarir Eyre. És la Barcelona que va rebre Franco amb els braços oberts (i/o alçats), i al mateix temps, la d’una burgesia que fos o no addicta al règim va saber situar-se bé per prosperar. També la “d’aquells que van guanyar la guerra però van perdre la postguerra”, remarca l’escriptora per donar compte de la complexitat d’uns anys (dels 40 als 60) i “una part de la societat barcelonina” que, al seu parer, no sol estar representada als llibres. “S’ha volgut ocultar, però ha existit, és la Barcelona dels meus pares i la meva família, les històries que m’han explicat”, reclamava aquest dimarts l’escriptora. Mauricio Casasnovas, el protagonista, és un prototip d’empresari de l’època. En concret, d’un ex combatent franquista que en tornar a la ciutat hereta el negoci tèxtil familiar i busca prosperar en uns anys durs. Com molts, Casasnovas té la seva amant, a través del qual afloren algunes “contradiccions” de la societat de l’època. Ella és una obrera, esposa d’un antifranquista represaliat i que compleix condemna a la presó Model de Barcelona. La finalista del Premi Planeta 2014 (‘Mi color favorito es verte’), descriu uns anys concrets d’una Barcelona franquista on apareixen indrets com el Reial Club de Polo o el Círculo Ecuestre (on s’ha presentat avui el llibre) i, també, la Diagonal en el dia de l’entrada de les tropes franquistes. L’escriptora hi fa aparèixer el seu pare i alguns germans (dos dels quals després s’allistarien a la Division Azul i moririen a Rússia). “Jo no me n’avergonyeixo, ho explico: els meu pare i els seus germans eren de dretes, falangistes, i no es van enriquir perquè eren honrats. I sé que aquí també hi ha el que soc i el que som tots”, ha reivindicat l’autora. De fet, Eyre insisteix que “les contradiccions” de la Catalunya actual tenen a veure amb un fals relat de la Catalunya antifranquista. “El què m’astora és que hi hagi gent tan ingènua que pensi que Franco es va mantenir 40 anys al poder amb tots els catalans en contra... No hem de negar allò, nosaltres en som el producte. La societat contradictòria actual també ve d’allò”. “Per això penso que aquest llibre és necessari”, ha sostingut. Abundant en les raons del seu nou llibre, Eyre ha manifestat que creu haver assolit la maduresa literària per afrontar aquesta obra, i també “l’equidistància suficient per parlar d’uns i altres”. L’escriptora no amagava avui els seus temors sobre com acollirà l’obra la seva família, protagonista directa i indirecta de la novel·la.
|
Cultura
|
Lletres
|
L’estrena de ‘Veni Creator Spiritus’ de Josep Vila al Palau iniciarà la celebració dels 125 anys de l’Orfeó Català. Set concerts, una exposició i una taula rodona commemoraran l’aniversari la institució musical. El Palau de la Música commemorarà enguany els 125 anys de la creació de l’Orfeó Català amb un programa de set concerts, una exposició documental i una taula rodona sobre la història d’aquesta institució musical catalana de referència. La celebració arrenca aquest diumenge 8 de maig, amb l’estrena de ‘Veni Creator Spiritus’, obra del director de l’Orfeó i el Cor de Cambra, Josep Vila, com a homenatge a la casa que l’any que ve abandonarà després de 17 anys. Gustavo Dudamel, Simon Halsey i la London Symphony Orchestra, entre altres, se sumaran a la commemoració participant en alguns dels concerts programats. D’altra banda, Orfeó i Cor protagonitzaran aquest mes de maig una gira de quatre concerts a Itàlia.
|
Cultura
|
Música
|
El jutge autoritza la Guàrdia Civil a entrar al Museu de Lleida "fins i tot" per "la força" per endur-se l'art de Sixena. La providència judicial es pot recórrer en un termini màxim de cinc dies. El titular del jutjat d'instrucció número 1 d'Osca ha signat una providència a través de la qual autoritza la Guàrdia Civil a entrar al Museu de Lleida "fins i tot" per "la força" per endur-se les 44 obres d'art del monestir de Sixena dipositades en aquest espai. El text dona permís tant a la Guàrdia Civil com a la resta de cossos de seguretat que aquesta consideri oportú com a Policia Judicial perquè accedeixin al recinte museístic a partir de les dotze de la nit del dilluns 11 de desembre. Tot plegat, segons indica el magistrat, per "garantir" l'accés a l'indret al personal del govern de l'Aragó i a la tècnica designada per aquest, així com al personal de l'empresa especialitzada contractada per l'executiu aragonès. El jutge, doncs, tira endavant amb l'ordre de retirada de les obres d'art abans de resoldre el recurs interposat pel Departament de Cultura, ara en mans del Ministeri homòleg en virtut de l'aplicació de l'article 155, que demanava aturar la mesura. La resolució es pot produir a posteriori. A l'escrit, el magistrat afirma que dicta aquesta providència després que la Guàrdia Civil no hagi aconseguit contactar amb els responsables del Museu, i que aquests hagin ofert una col·laboració "nul·la fins al moment" amb els agents perquè aquests puguin implementar un dispositiu de seguretat i transport. Per aquest motiu, disposa autoritzar els agents de la Guàrdia Civil l'accés al recinte, instal·lacions i dependències del Museu de Lleida des de la mitjanit del dilluns 11 de desembre, "per a la qual cosa podran fins i tot utilitzar la força si no se'ls obrissin de forma voluntària els accessos a les instal·lacions o a les dependències o estances interiors o qualsevol lloc on hi hagi els béns objectes d'aquest procediment d'execució provisional". També alerta que qui s'oposi a aquesta acció podrà ser acusat dels delictes de desobediència a l'autoritat i de delictes contra l'Administració de Justícia. La providència judicial es pot recórrer en un termini màxim de cinc dies. Cal recordar que el Govern, intervingut pel 155, ha presentat un recurs de reposició a la providència que va emetre dilluns passat el titular de jutjat d'instrucció número 1 d'Osca on fixava com a data límit el proper 11 de desembre per traslladar a l'Aragó les 44 peces d'art. A banda, Àngel Ros, en tant que responsable del Patronat del Consorci del Museu de Lleida, ha presentat també un recurs de súplica, en aquest cas a l'Audiència Provincial d'Osca, perquè s'aturi el trasllat.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
AMPLIACIÓ:Treballs a contrarellotge al Mercat Central de Tarragona per la reobertura de dijous. Els paradistes ultimen el trasllat després de passar deu anys en una carpa provisional. Activitat frenètica al Mercat Central de Tarragona per tenir-ho tot a punt per l’esperada inauguració d’aquest dijous. Després de gairebé una dècada d’obres i entrebancs en el projecte, l’edifici modernista tornarà a obrir portes completament renovat i amb una quarantena de parades, un supermercat i un aparcament. Dissabte es va tancar definitivament al públic la carpa provisional que ha acollit els negocis durant aquest temps i, des d’aleshores, els venedors treballen a contrarellotge en l’adequació dels punts de venda. La majoria es mostren molt il·lusionats amb la nova etapa, però es mantenen a l’expectativa de saber com funcionarà el nou horari d’obertura de les 8:30 del matí a les 21:00 de la nit. Els venedors conviuen amb els operaris que fan els últims retocs a les instal·lacions. “Hem d’estar traient brutícia a cada moment, però jo crec que arribarem”, explica Paquita Sánchez, propietària de la Rebosteria Paquita. Aquesta venedora opina que el temps de trasllat està sent “una mica just”, però reconeix que estar sense vendre més de tres dies “tampoc no era massa oportú”. En el seu cas, arribaran a temps, però podria haver-hi una o dues parades que no estiguin a punt per la inauguració. L’horari és un dels aspectes que ha dividit als paradistes, però la majoria admeten que s’han d’adaptar a la flexibilitat que ofereix la competència i a les necessitats actuals de la societat. Sánchez recorda que el nou horari ininterromput de matí i tarda era conegut des del començament i, malgrat que admet que serà “pesat per a tothom”, el veu com la millor opció perquè la gent acudeixi a comprar al mercat. “Si entrem al mercat ho hem de fer amb el nou horari perquè són les necessitats d’avui en dia, en què tothom treballa. L’horari que teníem abans havia quedat desfasat”, assenyala Pili Borràs, propietària de Pollastres Pili, qui afronta el trasllat amb “molta il·lusió, ganes de treballar i de tirar endavant”. Borràs critica que no s’hagin establert uns criteris clars a l’hora de fer la distribució de les parades dins el nou espai. “S’ha donat prioritat als grans, i als petits ens han dit on havíem d’anar. Hagués estat bé fer un sorteig”, opina. La responsable d’aquesta parada de pollastres afirma que arribaran “sobradament” a la inauguració i es mostra satisfeta per poder oferir als clients “un mercat actual que no tindrà res a veure amb el què vam deixar gairebé deu anys enrere”. L’imponent immoble modernista de la plaça Corsini tornarà a l’activitat amb una quarantena de parades ocupades -el 83% del total-, un supermercat Mercadona i 330 noves places d’aparcament. Dels altres catorze locals comercials que hi ha dins l'edifici, set ja estan concedits i els altres set romanen disponibles -s’adjudicaran amb un procediment negociat. La inversió global del projecte s’enfila als 46 MEUR. L'edifici del Mercat conserva les encalçades originals d'acer del sostre i s'ha revestit de fusta. El total de 48 parades es troben en una planta d'uns 2.500 metres quadrats -en realitat n'ocupen prop de 800 i la resta són passadissos, escales, ascensors i serveis comunitaris. A part de la planta subterrània on s'hi troba el Mercadona, l'edifici també disposa d'una planta logística per als concessionaris. Amb motiu de la inauguració de les obres de remodelació del Mercat Central que tindrà lloc dijous a les 10 del matí, l’Ajuntament de Tarragona i Espimsa han organitzat una sèrie d’activitats d’animació i festives, que es desenvoluparan fins dissabte, tant a l’interior del recinte com als carrers dels voltants. Precisament, un cop habilitat l’edifici, caldrà desmantellar la carpa provisional i urbanitzar la plaça Corsini -una inversió que va a càrrec del Ministeri de Foment-. Això possibilitarà recuperar per a aquest indret el mercadet dels dimarts, que es manté provisionalment a la Rambla Nova.
|
Economia
|
Comerç
|
AMPLIACIÓ:Mas crida a construir un partit "atractiu i consistent" per construir l'estat català: "Salpa un nou vaixell rumb a Ítaca". Subratlla que la nova formació ha de ser "vent propulsor de la llibertat" i servir per "passar de l'autonomia a la sobirania". El president de CDC, Artur Mas, ha cridat aquest divendres a construir un partit que sigui "atractiu i consistent" i que serveixi per construir un "estat català membre de ple dret de la UE". "El projecte amarra després d'una molt intensa i llarga singladura. Tanmateix, el projecte no queda aturat ni immòbil, ni sense esma per continuar. Salpa un nou vaixell, rumb a Ítaca", ha exclamat Mas, que ha subratllat que la nova formació ha de ser "vent propulsor de la llibertat" de Catalunya i ha de servir per "passar de l'autonomia a la sobirania". Al seu parer, el nou partit ha d'agafar "el millor de l'esperit i mentalitat de Prat de la Riba i el millor de l'esperit d'alliberament del president Macià". En el seu discurs d'inauguració del congrés fundacional de la nova CDC, Mas defensat la necessitat de crear una nova formació que sigui "consistent i atractiva, sòlida i fresca, robusta i flexible, que transmeti confiança i seguretat, però també il·lusió i esperança". Però també ha volgut reivindicar que aquest nou partit sorgeix d'un projecte que va néixer fa 40 anys a Montserrat, "símbol de catalanitat i espiritualitat". Aquest projecte, ha dit, "no queda aturat ni immòbil", sinó que "salpa un nou vaixell, rumb a Ítaca", en una travessia que serà "dura i esgotadora, que toparà amb tota mena d'obstacles i inclemències, però que alhora estarà plena, exuberant de compromís, de força, de determinació i de passió per arribar a bon port". I és que Mas ha remarcat que el nou instrument polític "neix amb un objectiu concret i nuclear", que és "passar de l'autonomia a la sobirania, transitar des de l'aspiració d'un estat plurinacional que l'estat espanyol no contempla, desitja ni vol, a un estat català de ple dret i membre de la UE". Un estat català, ha continuat, que en la seva llei fundacional haurà de definir-se com a "sobirà i independent", i que haurà de teixir "les interdependències necessàries per construir una Europa federal de pobles i nacions lliures". Mas vol que la nova CDC sigui "seny ordenador del país i vent propulsor de la seva llibertat" que agafi el millor de Prat de la Riba i de Macià. "Fem amics, fundadors i fundadores, fem de Catalunya el millor país d'Europa", ha reclamat el president convergent. Aquest partit, al seu parer, ha de tenir mentalitat de govern, igual que l'ha tinguda Convergència, i vocació de "centralitat social, representar sectors amplis, aglutinar sensibilitats diverses i plurals, allunyats d'hiperdoctrines i hiperideologies".
|
Política
|
Partits
|
AMPLIACIÓ:300 persones guarden un minut de silenci a Caldes de Malavella en record a la nena morta per l'accident a l'inflable. L'alcalde assegura que el restaurant mai havia demanat permís municipal, ni per a aquest ni per a cap altre castell. Unes 300 persones han guardat un minut de silenci a Caldes de Malavella (Selva) en record a la nena de 6 anys que va perdre la vida per l'accident del castell inflable i per transmetre l'escalf de la població als sis infants ferits de diversa consideració. L'Ajuntament en ple ha consensuat un escrit senzill, que ha llegit l'alcalde, on el poble dona el condol a les famílies, diu que la tragèdia ha "colpit" el municipi i decreta dos dies de dol oficial. L'alcalde, Salvador Balliu, ha assegurat aquesta tarda que el propietari del restaurant Mas Oller mai havia demanat el permís municipal obligatori, ni per a aquesta instal·lació ni per a cap altra de més antiga. Tampoc se li havia obert cap expedient sancionador per això. "Els ajuntaments petits quedem desbordats amb mil temes", ha afirmat. Balliu ha fet una crida perquè es prengui consciència de la normativa de seguretat d'aquestes instal·lacions i reitera que el restaurant hauria de continuar tancat mentre duri la investigació. Caldes de Malavella ha celebrat a tres quarts de set de la tarda un ple extraordinari arran del tràgic accident a l'inflable, on va perdre la vida una nena de 6 anys i sis infants més van resultar ferits. L'alcalde, Salvador Balliu, ha llegit l'escrit consensuat per tots els grups. "Aquest fet ha colpit fortament el nostre municipi; manifestem el més sentit condol i la nostra consternació, i declarem dol oficial al municipi fins a la mitjanit del 10 de maig", recull el text. Després de la lectura, i davant l'Ajuntament, unes 300 persones s'han concentrat per guardar un minut de silenci, trencat per una ovació en record a les víctimes. Abans, l'alcalde ha tornat a llegir el manifest consensuat per l'Ajuntament. Moltes famílies amb nens s'han unit a la mostra de dol. Balliu ha explicat que s'ha desplaçat fins a l'hospital Josep Trueta de Girona per visitar les víctimes. Tots els infants que continuen ingressats han evolucionat favorablement i ja estan a planta. L'alcalde ha detallat que el menor de 9 anys ingressat a l'hospital Parc Taulí de Sabadell està pendent d'una intervenció quirúrgica però "no es tem per la seva vida". L'Ajuntament de Caldes ha comprovat que el propietari del restaurant no havia fet els tràmits per demanar permís municipal per tenir el castell inflable, una autorització obligatòria segons la normativa. L'amo hauria hagut de comunicar-ho al consistori, aportar un informe d'un enginyer acreditant que tot estava en regla i el comprovant de l'assegurança. No havia demanat llicència municipal per a l'inflable accidentat ni tampoc per a cap d'anterior. Salvador Balliu no descarta obrir un expedient administratiu i ha afegit que no consta cap sanció prèvia per tenir l'atracció de forma irregular. "Els ajuntaments petits quedem desbordats amb mil temes de disciplina urbanística i de neteja, i no podem donar abast, segurament si s'hagués detectat en el seu moment i s'hauria fet actuació com s'hauria fet en moltes altres actuacions", ha justificat. L'alcalde ha reiterat que l'equip de govern vol que el restaurant estigui tancat fins que acabi la investigació. Si el propietari obre, estudiaran quines opcions tenen a nivell municipal. "Com a ajuntament estudiarem totes les actuacions possibles", ha conclòs.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:El Gremi d'Hotels de Barcelona amenaça de portar l'augment de la taxa turística als tribunals. Els hotels tanquen un estiu "positiu" amb un increment del 5% del preu mitjà i de facturació en comparació amb l'any passat. El Gremi d'Hotels de Barcelona ha amenaçat de portar als tribunals l'augment de la taxa turística a la ciutat que ha aprovat el ple de l'Ajuntament. El president de l'associació, Jordi Mestre, s'ha oposat "rotundament" al recàrrec de fins a quatre euros i ha recordat que el sector hoteler paga 320 milions d'euros en impostos. Mestre ha demanat una millor gestió d'aquests recursos i ha plantejat que s'apliquin taxes similars en altres àmbits com el comerç, la restauració o el transport que també es beneficien de l'arribada de turistes. Tot plegat, en una roda de premsa en la qual ha fet balanç d'una temporada d'estiu "positiva" després d'un 2018 "complicat". Els hotels de Barcelona han registrat un increment del 5% del preu mitjà i de la facturació durant el juliol i l'agost en comparació amb l'any passat, una dada "positiva" però és un 8% inferior a la del 2017. Rebuig "absolut i rotund" a l'increment de la taxa turística El gremi s'ha posicionat "absolutament" i "rotundament" en contra de l'aplicació de l'increment de l'impost turístic i ha demanat al consistori que "vaig amb compte" amb un sector que dóna feina a 40.000 treballadors directes i a 100.000 indirectes. També ha plantejat que altres segments econòmics que també es beneficien del turisme com el comerç, la restauració o el transport privat assumeixin taxes i impostos de la mateixa manera que el sector hoteler i més tenint en compte que dels 32 milions de turistes que visiten Barcelona cada any només la meitat s'hi queden a dormir, argumenten. "El sector hoteler ha passat de ser el dimoni i ara sembla que hem de ser el recaptador oficial de l'Ajuntament. Ens oposem absolutament al fet que s'apliqui aquest increment i, és més, anirem fins on calgui anar", ha assegurat el president del Gremi d'Hotels. I és que Mestre ha recordat que els hotelers ja fa quatre anys que es van posicionar en contra del pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat), anul·lat íntegrament pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obligava els hotels a perdre el 20% de places si feien obres de reforma. Segons el Gremi d'Hotels, després de les sentències, es troben en el moment idoni per concretar una proposta pel sector hoteler amb l'Ajuntament. Un estiu "relativament bo" a Barcelona D'altra banda, l'associació ha aprofitat per fer balanç de la temporada d'estiu que Mestre ha qualificat de "relativament bona". Els hotels de Barcelona han registrat un increment del 5% del preu mitjà i de la facturació durant el juliol i l'agost en comparació amb l'any passat, una dada "rellevant" però que queda lluny de les xifres del 2017, amb un 8% de preu i facturació menys respecte a aquell any. Des del mes de gener fins a l'agost, l'ocupació als establiments hotelers de la capital ha estat del 83,8% (2,9% més que el 2018), el preu mitjà s'ha situat en 140,93 euros (+4,5%) i la facturació en 118,14 euros (+7,5%). A més, el president del Gremi d'Hotels ha recordat que l'estiu ha estat marcat per incidents en matèria de seguretat i vagues a l'aeroport que "afecten" la marca Barcelona, a parer seu. En aquest sentit, ha celebrat el nomenament d'Albert Batlle com a tinent d'alcalde de seguretat i ha confiat que la seva acció conjunta amb el Departament d'Interior resultarà en una millora de la seguretat a la ciutat. Pel que fa a les vagues a l'aeroport del Prat, ha considerat que són "inadmissibles" i que és un fenomen que s'ha d'abordar "seriosament". Tot i que ha admès que estan preocupats per les incerteses del Brexit i la inestabilitat política i social que pot provocar la publicació de la sentència del judici de l'1-O, Mestre s'ha mostrat "optimista" de cara al futur. La regulació de les habitacions turístiques "no pot esperar" A més, el president del Gremi d'Hotelers de Barcelona ha demanat que es regulin les habitacions turístiques en llars compartides. Mestre ha afirmat que s'ha produït un traspàs de "milers de pisos turístics il·legals" cap a llars compartides aprofitant la manca de normativa i ha recordat que l'usuari de pis turístic té una conducta "molt més negativa" que la dels clients dels hotels. "S'ha de regular, no podem esperar que passi el mateix que amb els pisos turístics. El fenomen de les llars compartides s'ha de tractar des del minut zero", ha dit, tot remarcant que cal apostar pel turisme de qualitat. En aquest sentit, ha aprofitat per afirmar que les aproximadament 2.000 habitacions turístiques que calculen que hi ha a Barcelona podrien servir per engreixar la recaptació municipal, cosa que permetria abandonar l'increment de la taxa turística.
|
Economia
|
Turisme
|
AMPLIACIÓ:Clínica Girona vol continuar operant pacients derivats de la pública per ser "útils" i ajudar a reduir llistes d'espera. El gerent del centre hospitalari assegura que des del Departament no se'ls ha comunicat res i que surt més barat operar a la clínica. La Clínica Girona vol continuar operant pacients derivats d'hospitals públics per "ser útils" i permetre que el sistema "aprofiti els recursos" que té l'equipament. El gerent del centre, Carles Espígol, critica que Salut encara no els ha comunicat "res" sobre la intenció de reduir les derivacions, però també subratlla que surt més barat operar a la clínica que en d'altres hospitals de la demarcació. "Tenim un preu pactat per alta hospitalària que se situa en 1.500 euros per pacient", explica Espígol. El contracte actual signat entre el centre i el CatSalut expira el 2022, i es va renovant any rere any. Actualment, les derivacions de pacients des de la pública suposen un 20% de les operacions quirúrgiques que es fan a la Clínica Girona (1.600 anuals) i fins al 95% de les diàlisis. "Penso que donem un bon servei i som eficients per la conselleria, per la qualitat del servei i el preu que ens paguen", subratlla el gerent. El gerent de Clínica Girona ha sortit al pas de l'anunci fet pel Departament de Salut, que vol reduir el número de pacients que s'envien a operar al centre procedents de la sanitat pública. Carles Espígol assegura que la Clínica Girona porta dècades prestant el servei i que volen continuar fent-lo. El contracte que Clínica Girona té rubricat amb el CatSalut per a les derivacions expira el 2022, tot i que es va actualitzant any rere any. Espígol lamenta que, per part de Salut, fins ara ningú els hagi dit "res" de la intenció de reduir el número de pacients que els envien dels hospitals Trueta de Girona, Santa Caterina de Salt (Gironès) i Comarcal de la Selva (aquest darrer, a Blanes). "Nosaltres tractem a tothom per igual, vinguin de privada o de pública; aquí els malalts reben un bon servei i som eficients", subratlla el gerent. El gerent de la Clínica Girona defensa que la seva voluntat és la de continuar "essent útils" i permetre que el sistema públic "aprofiti els recursos" de la privada. Assegura, a més, que la majoria de les derivacions estan lligades a llargues llistes d'espera (cosa que permet reduir-les) i que al Departament li surt més barat operar a la Clínica Girona "que a la resta d'hospitals de la demarcació". "Nosaltres tenim un preu pactat per alta hospitalària que és de 1.500 euros, sigui quina sigui l'operació: cataractes, artroscòpies o pròtesis de genoll, per exemple", precisa. "I aquesta tarifa és la més baixa de les comarques gironines", hi afegeix Espígol. 20% de les operacions i 95% de diàlisis Actualment, les derivacions de pacients per part de la pública suposen un 20% de les operacions quirúrgiques que es fan anualment a la Clínica Girona (en xifres absolutes, unes 1.600). La situació, però, canvia quan es parla del servei de diàlisi. Aquí, el percentatge s'enfila fins al 95%. "És un tractament que pràcticament està cobert només per la pública; les mútues d'assistència sanitària no el cobreixen", precisa Espígol. "Nosaltres volem continuar treballant com treballem, donar servei, ser útils a la societat i que s'aprofitin tots els recursos que tenim disponibles; i potser així, parlarem menys de llistes d'espera i atendrem millor la gent", ha afirmat el gerent de la clínica. Espígol, a més, tampoc ha amagat que si es redueixen derivacions, això pot haver de comportar acomiadaments de personal a la Clínica Girona. "Els motius per continuar donant el servei són clars", ha dit Carles Espígol. "Primer, perquè ens devem als malalts i volem fer-ho; segon, perquè els hi donem un bon servei; tercer, perquè som eficients per a la conselleria, per la qualitat que donem i el preu que ens paguen; i quart, perquè si no ho fem així, això repercutiria en molts llocs de treball de la Clínica Girona", ha conclòs.
|
Societat
|
Salut
|
Planten arbres de ribera al riu Fluvià per restaurar-ne l'hàbitat. El Departament d'Agricultura impulsa els treballs que s'estan realitzant a Serinyà i Maià de Montcal per valor de gairebé 6.000 euros. El Departament d'Agricultura de la Generalitat ha iniciat diverses actuacions a l'entorn del riu Fluvià amb l'objectiu de restaurar-ne l'hàbitat. En total, s'actuarà en més de 8 hectàrees amb l'objectiu de crear un corredor de vegetació per afavorir el desplaçament d’espècies faunístiques com la llúdriga i potenciar la naturalització de la ribera. Els punts seleccionats tenen un dels graus més elevats de conservació i dinàmica fluvial de tota al demarcació. Les actuacions, que tenen un pressupost de 5.971,19 euros, inclouen la plantació d'espècies de ribera com el vern, el salze i el freixe a la llera del riu. La intervenció es duu a terme en dues zones de Maià de Montcal (Garrotxa) i Serinyà (Pla de l'Estany) de titularitat de la Generalitat i incloses a la Xarxa Natura 2000. Les plantacions, que duu a terme l'empresa Forestal Catalana S.A, van començar el diverses passat i està previst que s'allarguin quinze dies. A banda de plantar espècies de ribera, es faran tallades i aclarides selectives de freixes i plàtans. En total, s'actuarà en una superfície de 8,34 hectàrees (4,04 a Serinyà i 4,3 a Maià de Montcal).
|
Societat
|
Medi ambient
|
Ventura Pons aconsegueix vendre el 80% de la seva col·lecció d'art "per continuar fent cinema". Un oli de Ràfols-Casamada ha estat la peça que s'ha adjudicat amb el preu més alt, 8.500 euros. La subhasta de la col·lecció d'art del director de cinema Ventura Pons ha adjudicat el 80% de les peces, totes elles per sobre dels preus mínims de venda, segons ha confirmat a l'ACN el web especialitzat Setdart. El cineasta, que va decidir vendre el seu fons privat per "poder continuar fent cinema", s'ha mostrat "molt content" per la resposta i les adjudicacions d'algunes de les peces. L'obra que s'ha adjudicat amb el preu més alt (8.500 euros) ha estat un oli de Ràfols-Casamada. En el cas de les dues litografies de Picasso, s'han "triplicat" les expectatives que tenien des de Setdart. La resta d'obres restaran en venda directa i podran rebre ofertes. Les tres 'meninas' de Manolo Valdés es van vendre superant els preus que s'esperaven, tot i que es van adjudicar a tres persones diferents, malgrat estaven pensades per estar juntes. "Estem molt contents dels resultat obtinguts i encara més de poder ajudar a finançar projectes culturals. La cultura és poder i és necessària", sostenen des de Setdart, organitzador de la subhasta. El 10 de juliol passat Pons va anunciar que subhastava la seva col·lecció com a demostració de la situació en la que es troba el cinema català. "No tenim un duro, no podem rodar, no hi ha diners, i tota aquesta obra que prové d'haver fet cinema, doncs la venc i torna al cinema", argumentava el cineasta. La pandèmia va precipitar la decisió de vendre la col·lecció, però Ventura Pons (Barcelona, 1945) assegurava que el problema no ve de la crisi provocada per la covid-19, sinó "dels milions que paguem i no tornen a Catalunya".
|
Cultura
|
Arts
|
El Parlament Europeu ja té el suplicatori del Tribunal Suprem per Ponsatí. L'eurodiputada de JxCat participa en la seva primera sessió plenària a Estrasburg. El Parlament Europeu ja ha rebut la petició de suplicatori del Tribunal Suprem per suspendre la immunitat de l'eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí. Segons ha confirmat el portaveu de la institució, Jaume Duch, el Parlament Europeu ha rebut la petició aquest dilluns a la tarda, poques hores després que l'enviés el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes. L'anunci de la rebuda de la sol·licitud d'aixecament de la immunitat a Ponsatí ha arribat poc després que l'eurodiputada hagi assistit per primer cop a una sessió plenària a Estrasburg. Entre la documentació presentada pel Tribunal Suprem, s'adjunta la sentència del judici de l'1-O, així com la interlocutòria de processament de Ponsatí i les ordres de detenció contra l'exconsellera. Ponsatí s'enfronta a una euroordre per l'1-O a Escòcia, on resideix. El Tribunal Suprem ha demanat al Regne Unit continuar amb el procés d'extradició perquè considera que després del Brexit la immunitat com a eurodiputada ja no té abast. Amb tot, l'eurodiputada de JxCat ja ha reconegut que no té "clar" què farà el jutge pel que fa a la immunitat.
|
Política
|
Unió Europea
|
Homs acusa Podem d'haver-se convertit en una "joguina vella" en quatre dies i l'equipara a PP i PSOE. Puigdemont aprofita la visita d'Iglesias i Rivera per criticar els partits amb una visió només metropolitana. El candidat de CDC a les eleccions del 26-J, Francesc Homs, ha acusat Podem d'haver-se convertit en quatre dies en una "joguina vella", igual que el PP i el PSOE. En un míting a Lleida, Homs ha remarcat que la de Pablo Iglesias era una força que es presentava com a "nova, com a llampant", però en canvi utilitza el mateix discurs de fa deu anys dels socialistes, quan avisaven que si no s'hi anava a votar tornaria el PP a governar. També ha reclamat que rectifiquin la seva aposta pel corredor central. "No sé com tindran el coratge d'explicar que una cosa acabada de néixer fa quatre dies defensi allò que obstinadament i malaltissament ha defensat el PP", ha argumentat. També el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha aprofitat la visita de Pablo Iglesias i també del líder de C's, Albert Rivera, per criticar els partits que només tenen una visió "metropolitana".
|
Política
|
Partits
|
La UAB i la farmacèutica Servier col·laboren per accelerar la recerca sobre la malaltia de Parkinson. L'acord té com a objectiu desenvolupar noves molècules per bloquejar la proteïna principal responsable de la malaltia. L’Institut de Biotecnologia i de Biomedicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (IBB-UAB) ha signat un acord de col·laboració i llicència d'actius de propietat industrial amb la companyia farmacèutica Servier per avançar en la investigació sobre la malaltia de Parkinson. Les dues parts treballaran per desenvolupar noves molècules que bloquegin la proteïna alfa-sinucleïna, l’acumulació de la qual és la principal responsable de la malaltia. "La col·laboració és una oportunitat per accelerar significativament la investigació i la disponibilitat de solucions terapèutiques per a pacients que pateixen Parkinson i trastorns neurodegeneratius relacionats", destaca Ross Jeggo, director de recerca neuropsiquiàtrica del grup Servier. El mètode utilitzat per al cribratge de molècules petites ha estat desenvolupat pel professor Salvador Ventura, investigador de l'IBB. El grup liderat per Ventura té una gran trajectòria en l’estudi dels mecanismes del plegament i l’agregació de proteïnes i la seva connexió amb malalties neurodegeneratives, així com en el desenvolupament de teràpies innovadores. La metodologia que ha desenvolupat, destaquen des de la UAB, és capaç d’identificar inhibidors de l’agregació de l’alfa-sinucleïna d’entre milers de compostos químics. "La col·laboració amb Servier ens permetrà unir esforços per trobar noves molècules amb potencial per convertir-se en fàrmacs contra el pàrkinson”, assenyala Ventura. Servier és una farmacèutica internacional amb seu a França, governada per una fundació sense ànim de lucre. Amb una facturació de 4.600 milions d'euros el 2019, dona feina a 22.000 persones a tot el món i inverteix cada any una mitjana del 25% dels seus ingressos totals en investigació i desenvolupament. Basa bona part de la seva activitat en la neuropsiquiatria i ofereix tractaments innovadors per als pacients que pateixen trastorns neurològics. La malaltia de Parkinson és la segona patologia neurodegenerativa més comuna, després de la malaltia d’Alzheimer, i afecta a uns 10 milions de persones a tot el món. Està causada per la degeneració progressiva o fins i tot la desaparició de neurones, en particular a la zona del cervell responsable de la producció de dopamina, un neurotransmissor implicat en el control motor. Actualment no s'ha aconseguit desenvolupar cap tractament que demostri un efecte neuroprotector o neuroregenerador contra el Parkinson.
|
Societat
|
Recerca
|
Guanyem Badalona i el PSC veuen difícil un acord d'última hora per evitar que Albiol sigui alcalde. El repartiment del mandat entre Sabater i Guijarro manté enrocades les dues formacions. Guanyem Badalona i el PSC veuen difícil arribar a un acord que impedeixi que el líder del PP a l'Ajuntament, Xavier García Albiol, aconsegueixi l'alcaldia de la ciutat. A poques hores pel ple d'investidura del nou batlle de Badalona, les converses entre la confluència d'esquerres i els socialistes es troben en punt mort pel desacord sobre com repartir-se l'alcaldia. El PSC proposa dividir-la en un any i mig per a Rubén Guijarro i un any i mig per a Dolors Sabater, però Guanyem Badalona demana sis mesos més perquè els socialistes ja han governat prop d'un any des del juny passat, quan Àlex Pastor va ser investit. En aquella ocasió, la retirada in extremis de la candidatura de Sabater i el suport del seu grup a Pastor van impedir que Albiol, que té majoria simple al consistori, repetís com a alcalde –ho va ser del 2011 al 2015–. Si no hi ha un acord abans del ple d'aquest dimarts, el dirigent popular serà investit com a candidat amb més vots a les passades eleccions. Les converses entre Guanyem Badalona i el PSC continuen aquest matí, tot i que no hi ha hagut cap reunió. Fonts de la negociació expliquen que "els ponts estan trencats" i, per tant, veuen complicat aconseguir un acord d'investidura. Aquest acord passa ara perquè alguna de les dues formacions renunciï a aquests sis mesos de mandat.
|
Política
|
Política municipal
|
Greenpeace denuncia que la ramaderia industrial catalana genera el 31% de les emissions d'amoníac de l'Estat. L'entitat subratlla que Catalunya acull 25 de les 100 indústries més contaminants d'Espanya en aquesta matèria, la majoria a Lleida. Greenpeace denuncia que la ramaderia industrial catalana genera el 31% de les emissions d'amoníac de l'Estat, segons dades oficials del Registre Estatal d'Emissions i Fonts Contaminants. L'entitat ha publicat el primer mapa de ramaderia industrial on assenyala les principals explotacions ramaderes que emeten més amoníac. Catalunya acull 25 de les 100 indústries més contaminants d'Espanya en aquesta matèria, 20 de les quals a Lleida i 5 a Tarragona. Les explotacions ramaderes més contaminants, continua l'entitat, contaminen més que la resta d'indústries juntes. Hi ha 8,2 milions de porcs censats en terres catalanes, més que persones, i 57 milions d'aus. Hi ha 5.575 explotacions porcines i 2.570 d'aus, la majoria intensives. El nombre de porcs representa el 26% del total de l'Estat. El responsable d'agricultura de Greenpeace, Luís Ferreirim, ha advertit que es poden continuar pensant "solucions màgiques", però l'única forma de reduir dràsticament les emissions d'amoníac és "frenant de cop l'expansió de la ramaderia industrial". Greenpeace reclama a les autoritats competents que no autoritzin ni un projecte més. Segons l'entitat, les emissions d'amoníac de l'Estat estan un 39% per sobre del sostre d'emissions establert per directiva, el que ha provocat que la Comissió Europea hagi advertit Espanya. El 92% de les emissions provenen de la ramaderia industrial, molt especialment la porcina.
|
Societat
|
Medi ambient
|
El Grup Borges tanca l'exercici fiscal 2017-2018 amb un benefici net rècord de 15 MEUR. Assoleix la xifra de 820 MEUR en vendes, un 10% més que l'any anterior i que en volum significa un total de 369.000 tones. Borges International Group (BIG) ha informat del tancament del que qualifica com el seu ''millor any empresarial'', en termes de benefici net, en obtenir 15 milions d'euros i superar en un 1,7% el seu rècord de l'any anterior, fet que multiplica per 7 el resultat dels últims 12 anys. Segons la companyia, la facturació ha arribat a un rècord històric, ja que ha assolit els 820 milions d'euros, un 10% més que l'any precedent. El Grup ha comercialitzat un total de 369.000 tones, que suposen un 6% més que en l'exercici anterior, i ha assolit un EBITDA ajustat de 33 milions d'euros. Borges preveu invertir 67 milions entre el 2018 i el 2022 per incrementar la seva eficiència, competitivitat i sostenibilitat mediambiental. Així mateix augmenta la plantilla fins als 1.154 empleats amb 134 llocs creats en els darrers 3 anys. El Grup Borges assegura que continua la seva aposta per la internacionalització dels seus productes i destaca un increment de les seves vendes als mercats internacionals en un 3,2%, xifra que es tradueix en una facturació de 555 milions d'euros, és a dir, un 67,7% del total de les seves vendes. Aquest percentatge tan elevat de venda a l'exterior deriva de la comercialització dels seus productes a 116 països a través de les seves oficines i filials comercials a Espanya, els Estats Units, França, Itàlia, Rússia, Brasil, Índia, Xina i, la més recent, Singapur. Per volum de productes, Borges ha comercialitzat un total de 346 milions d'unitats envasades, de les quals 136 milions (el 39%) corresponen a olis d'oliva, 74 milions (el 21%) a fruita seca i fruita dessecada, 43 milions a olives (el 12%), 38 milions a vinagres, 22 milions a olis de llavors, 15 milions a productes en conserva, 8 milions a pasta i salsa i 10 milions a altres productes. Borges International Group, amb més de 122 anys d'història, té un total de 1.154 empleats al món i ha generat 134 nous llocs de treball en els darrers 3 anys. Opera a 11 plantes industrials de cinc països i té 15 oficines comercials a 10 països. Tot i el volum creixent d'importacions d'oli cru d'Europa de l'Est, el Grup segueix apostant per la producció local i manté el seu compromís de responsabilitat social, i per això garanteix la traçabilitat dels seus olis de llavors. Per aquest motiu, BIG, a través de la seva filial d'olis, Borges Agricultural & Industrial Edibles Olis (BAIEO), ha iniciat l'execució del seu pla director, que té previst realitzar una inversió de 23,1 milions d'euros per al període iniciat el juny de 2018 i que acabarà el maig de 2022, amb l'objectiu d'incrementar la seva eficiència, competitivitat i sostenibilitat. La major part d'aquesta inversió es dedicarà a la construcció d'una nova planta d'extracció d'oli de llavors, a la qual es destinaran 10 milions d'euros. La nova extractora incrementarà la capacitat productiva de la planta fins un 30%, suposarà un estalvi de costos i millorarà el rendiment del procés d'extracció incrementant la ràtio de l'oli obtingut en l'extracció d'oli de llavors. També es preveu que incrementi la seguretat en tot el procés i millori la qualitat de les condicions de treball dels operaris, incorporant la tecnologia necessària que li permeti avançar més en els seus objectius en matèria d'eficiència energètica. Segons Borges, aquest últim avenç permetrà reduir l'impacte mediambiental de les seves activitats mitjançant la disminució d'emissions de COV (compostos orgànics volàtils), així com del consum de vapor, electricitat i aigua, recursos necessaris per a l'extracció de l'oli. D'altra banda, BIG vol continuar apostat pel negoci agrícola a través de la seva filial de fruita seca, Borges Agricultural & Industrial Nuts (BAIN), amb la gestió de 2.401,5 hectàrees. D'aquestes, 320 se situen a Califòrnia, 941,9 al sud de Portugal in 1.139,6 a Espanya, especialment a les comunitats autònomes d'Extremadura i Andalusia. El projecte empresarial de BAIN té previst invertir 32 milions d'euros el pròxim quadrienni, enfocats principalment, cap a la sostenibilitat.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Iceta diu que la declaració de Millet "desmenteix" dirigents de CDC i insta Mas a assumir responsabilitats per "mentir". El socialista creu que les paraules de l'expresident del Palau revelen que "efectivament" es va produir un "finançament irregular". El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha instat l’expresident de la Generalitat i president del PDeCAT, Artur Mas, a assumir responsabilitats polítiques perquè veu demostrat que va “mentir” en negar irregularitats pel ‘cas Palau’. En declaracions al mitjans al Parlament, Iceta ha valorat que les paraules de l’expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, “desmenteixen” les reiterades declaracions durant els darrers vuit anys de molts dirigents de l’antiga CDC negat que hi hagués un “finançament irregular” al partit i les ha volgut singularitzar en les de Mas, qui ha recordat que va “negar qualsevol irregularitat”. “És el moment que Mas rectifiqui, digui què va passar i trengui les conseqüències oportunes per haver mentit al Parlament”, ha declarat. Iceta ha recordat que l’expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, va dir a CDC que tenia un “problema que es deia 3%” i ha valorat que vuit anys després de l’inici del ‘cas Palau’ s’ha constatat que “efectivament” es va produir un “finançament irregular” a CDC. El socialista s’ha referit concretament a les declaracions de Mas en seu parlamentaria “negant” aquesta situació i com ell li va dir que si el temps el desmentia hauria d’assumir responsabilitats polítiques, moment que Iceta ha asseverat que ha arribat. “Que expliqui perquè no va dir la veritat al Parlament”, ha declarat. Ha afegit que un dels motius “fonamentals” que expliquen el canvi de nom de CDC a PDeCAT és aquest però ha recordat que “qui era el màxim dirigent de CDC és el màxim dirigent del PDeCAT ara”. Segons Iceta, aquesta és un “problema” que “hauran de resoldre ells”.
|
Política
|
Partits
|
Vergés defensa el dret a ser atès en català però censura els "insults i amenaces" als professionals sanitaris. La consellera de Salut veu "incompatible" demanar atenció en la llengua pròpia amb l'assetjament. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha defensat que els pacients siguin atesos en català i que la llengua catalana sigui "vehicular al sistema sanitari" públic de Catalunya. Ho ha dit durant el ple del Parlament d'aquest dijous després que s'hagués acusat una metgessa del CAP Les Corts de Barcelona de no voler atendre en català una pacient amb discapacitat psíquica i que, segons Plataforma per la Llengua, un pacient de l'Hospital de Figueres fos acusat de racista per un professional perquè li responia en català. Vergés ha aprofitat una interpel·lació del PSC-Units sobre la salut en l'àmbit rural per condemnar els "insults i amenaces" que hagi pogut rebre la facultativa i el centre: "Això és absolutament incompatible amb veure vídeos amb amenaces i insults als nostres professionals".
|
Política
|
Govern
|
AMPLIACIÓ:Horta de Sant Joan estudia restaurar el fresc de la façana de l'Ajuntament que podria ser únic a Catalunya. Es tracta d'un mural del segle XIX de Ferran VII que commemora les Corts de Cadis i que conserva més de la meitat de la pintura original. L'Ajuntament d'Horta de Sant Joan (Terra Alta) ha demanat un estudi al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya per comprovar l'estat de conservació de la pintura mural que presideix la façana renaixentista del consistori. El fresc es va tapar l'any 1981 amb una còpia del dibuix original sobre un plafó que, aquest dimarts, s'ha retirat provisionalment, per veure com es conservava i prendre-li mostres. Segons els tècnics, l'estat de conservació no és òptim però es podria recuperar molt bé perquè més de la meitat de la pintura original ha aguantat el pas del temps i ha resistit a les inclemències meteorològiques. Es tracta d'un mural de Ferran VII, al·legoria a les Corts de Cadis, que s'hauria pintat a molts ajuntaments entre 1812 i 1814, tot i que se'n desconeix l'autoria. D'entrada, a Catalunya, en exterior, només es conservaria el fresc d'Horta de Sant Joan i podria ser que fos únic també a la resat de l'estat espanyol. Aquest dimecres, els tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, i alguns veïns curiosos, han pogut veure la pintura mural original de la façana de l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan. El fresc fa més de 35 anys que està tapat i s'ha tornat a mostrar, durant unes hores, amb l'objectiu que els experts prenguessin mostres i el poguessin avaluar in situ per fer un informe que determinarà la viabilitat de la seva restauració. Com ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan, Joaquim Ferràs, el consistori vol incloure la recuperació del fresc en una línia d'ajuts de la Generalitat a la recuperació de patrimoni, de manera que, aquest projecte fos un complement i el colofó de la reforma de les dues places del casc antic -la plaça de Sant Salvador i la de l'Església, on hi ha l'edifici de l'Ajuntament-, que s'inclou en la tercera fase de rehabilitació dels carrers del municipi. "Acabaria de donar encara més valor a la plaça Renaixentista que és una joia de l'arquitectura del nostre país", ha destacat el batlle. "Esperarem la valoració tècnica i, a partir aquí, prendrem la decisió sobre si val la pena invertir en la restauració de l'obra o és molt complicat", ha dit Ferràs. La primera impressió dels tècnics ha estat realment molt positiva. Pere Rovira, tècnic de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Bens Mobles, ha assegurat que la pintura està suficientment conservada per ser recuperada. "Queda una part molt important del mural que s'ha de netejar, conservar, fixar i consolidar per a què tingui una presència important a la plaça. Queda una part important de pintura per a què es pugui fer visible i es pugui fer entenedora des de baix", ha explicat Rovira. Aquest dimecres s'han pres mostres de pigment i es farà una estudi organolèptic per valorar l'estat de conservació. S'avaluarà com està cohesionat el morter a la paret, es verificarà la tècnica del fresc, si hi ha esquerdes, o com es va fer la fixació del pigment sobre la capa de calç i sorra. "Valorarem que hi hem de fer i podrem desenvolupar un projecte de concessió de restauració per retornar-li l'estabilitat a la pintura mural", ha dit el tècnic del centre de restauració. Rovira ha destacat que "és molt difícil" trobar pintures conservades com la d'Horta en parets exteriors i ha assenyalat que la pròpia tècnica del fresc i els anys que s'ha mantingut tapada han estat claus per a la seva conservació. "Fresos d'aquests no en queden. Conservar aquest i exposar-lo a la vista de tothom serà una meravella. Serà posar en valor una pintura que semblava que no existia o donàvem per perduda", ha destacat Rovira. "No se sap per què es va conservar aquí i no altres llocs, on es van retirar per ordre del mateix rei Ferran VII quan es va carregar la Constitució de Cadis de 1812. Aquí no es va complir i no es va parar esment a retirar-ho", ha explicat l'alcalde d'Horta de Sant Joan. Tampoc es coneix l'autoria però, a menys que no aparegui algun escrit o signatura o algun indici sobre qui ho va fer, serà difícil esbrinar-ho amb aquests estudis que s'han engegat aquest dimecres. "Devien ser alguns artistes de l'època però que sapiguem, no està documentat", ha explicat Ferràs.
|
Cultura
|
Equipaments i patrimoni
|
AMPLIACIÓ:El Parlament debatrà dimecres les resolucions que reclamen garantir els "drets polítics" de Puigdemont, Turull i Sànchez. L'ordre del dia inclou també el debat de les propostes de Cs, PSC i CatECP i de l'informe del Síndic sobre l'1-O. El president del Parlament, Roger Torrent, ha fixat per aquest dimecres a les 10 hores un ple que debatrà diverses propostes de resolució, entre elles les dues de JxCAT, ERC i CUP que reclamen garantir els "drets polítics" de Carles Puigdemont, Jordi Turull i Jordi Sànchez. Les tres formacions han registrat aquest matí les dues propostes de resolució i han demanat que es debatessin en un ple urgent aquesta mateixa setmana. Això ha provocat una nova reunió de la Mesa i la Junta de Portaveus aquesta tarda, on s'ha fixat la data de la sessió plenària i s'han admès a tràmit aquests dues propostes de resolució i les que han presentat posteriorment, PSC, Cs i CatECP. A més, l'ordre del dia també inclou la presentació i debat d'un informe del Síndic de Greuges sobre l'1-O. JxCat, ERC i la CUP han registrat conjuntament aquest dilluns les dues propostes que expliciten que entre els drets a garantir i ha d'haver el de "sotmetre a debat i votació plenària la seva candidatura per ser investit president de la Generalitat". Una de les propostes reclama també la posada en llibertat immediata dels diputats i exdiputats que es troben en presó preventiva "privats de llibertat". La proposta de Cs vol que el ple voti que el Parlament "sol·licita que (Roger Torrent) dimiteixi del càrrec que ocupa". La del PSC vol que la cambra rebutgi "qualsevol proposta unilateral i il·legal" i aposti per un projecte polític "col·lectiu" que enceti un procés de "reconciliació nacional".
|
Política
|
Parlament
|
Un centenar de persones surten en defensa dels docents acusats d'adoctrinament i de l'escola catalana a Tarragona. S'han concentrat davant la subdelegació del govern espanyol, des d'on han reclamat "que es deixi l'educació en pau". Més d'un centenar de persones han reclamat "que es deixi l'educació en pau" en una concentració davant de la subdelegació del govern espanyol a Tarragona convocada pels sindicats per defensar "el professorat acusat de delictes d'odi o d'adoctrinament per defensar l'escola catalana". El portaveu d'USTEC a Tarragona, Josep Maria Cartanyà, ha alertat que hi ha docents que "callen les opinions perquè hi ha una por implícita" que, diu, "cal revertir": "s'ha de valorar una escola que ha d'educar en el pensament crític, per la llibertat i per la democràcia i hem de fer front als qui han agafat l'escola com a punt de confrontació social en aquest país". Els sindicats han deixat de banda les queixes per un suposat adoctrinament a la Vitxeta de Reus o l'Institut de la Selva del Camp per evitar posar en el punt de mira el professorat i deixar que siguin els centres qui actuïn com sigui convenient.
|
Societat
|
Educació
|
Bosch exigeix més diàleg "també amb la UE" i reclama poder parlar amb "tots els comissaris europeus". El conseller d'Acció Exterior diu que cal que Catalunya entri en una "segona època daurada de capitalitat mediterrània". El conseller d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha demanat "més diàleg també amb la UE" i, en especial, amb la Comissió Europea, en la nova etapa que encapçalarà Ursula von der Leyen. En una conversa sobre la Unió al Palau de la Generalitat, ha reclamat poder parlar amb "tots els comissaris europeus", inclòs qui encapçalarà la diplomàcia de Brussel·les, Josep Borrell. En aquest sentit, ha lamentat no haver "aconseguit" parlar-hi en la seva època de ministre espanyol. Bosch també ha reclamat que la Generalitat no hagi de "fer escala a Madrid" per parlar amb la UE i ha destacat la voluntat que Catalunya entri en una "segona època daurada de capitalitat mediterrània", però "sense campanyes militars, sinó de pau".
|
Política
|
Unió Europea
|
Condis guanya 9,5 milions d'euros el 2017, el 33,8% més que l'exercici anterior. La facturació del grup de distribució arriba fins els 866 milions d'euros, el 6% més que el 2016. La cadena de supermercats Condis ha tancat l'exercici del 2017 amb una facturació de 866 milions d'euros, cosa que suposa el 6% més que l'any anterior. El benefici net del grup de distribució es va situar en 9,5 milions d'euros, un increment del 33,8% en relació amb els 7,1 milions obtinguts els 2016. La companyia també informa que el benefici net d'explotació,. Ebitda (resultat net abans d'impostos, amortitzacions i interessos) s'ha estabilitzat en 33 milions d'euros, la mateixa xifra que el 2016. Condis ha invertit en el 2017 un total de 25,6 milions d'euros, el 14% més que l'exercici anterior. L'any 2017 es va tancar amb 537 establiments, 41 punts de venda més que el 2016, i amb una ocupació de 6.027 treballadors, el 4,9% més que l'any anterior . La inversió de 25,6 milions d'euros s'ha destinat bàsicament a la reforma de 12 supermercats propis, l'obertura de establiments propis i franquícies i a l'inici del projecte en curs d'ampliació de la plataforma de la localitat de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). En relació amb les previsions per aquest 2018, la cadena ha valorat ''molt positivament'' el primer trimestre d'aquest any, amb 10 obertures de nous establiments des de gener a finals de març. Segons la companyia de distribució, a finals d'aquest 2018 els ingressos es podrien situar a l'entorn dels 900 milions d'euros.
|
Economia
|
Comerç
|
Els treballadors dels VTC acceptarien els 15 minuts de precontractació després de reunir-se amb Calvet. Delgado diu que Territori els ha traslladat que l'ampliació fins a l'hora s'haurà "d'argumentar" i ella considera que "no hi ha motius" per fer-la. Els treballadors dels VTC estarien disposats a acceptar els 15 minuts de precontractació que preveu el decret de la Generalitat, que aprovarà aquest dimarts el Govern. Aquest migdia, una representació de tres treballadors, entre les que hi havia la conductora María José Delgado, s'ha reunit amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Segons ha explicat Delgado, el conseller els ha refermat la intenció d'incloure el quart d'hora de precontractació i els ha traslladat que hi ha un projecte de llei en marxa amb "totes les parts" que tindrà en compte les reivindicacions tant del sector dels VTC com dels taxistes. Els conductors VTC i les empreses debatran en les pròximes hores si ho acaben acceptant i aixequen les protestes. Pel que fa l'hora de marge, quedaria en mans de l'AMB però segons Delgado els han comentat que l'ampliació s'ha de justificar i, segons ha dit ella, "no hi ha motius" per fer-la. "L'hora no existirà", ha sentenciat.
|
Economia
|
Mobilitat
|
El Mercat de Flor i Planta Ornamental obre una delegació a Tolosa amb l'objectiu de conquerir el mercat francès. Obre portes aquest dijous i la previsió d'exportacions és de fins a 20.000 plantes setmanals en l'arrencada del projecte. El cultiu de planta ornamental catalana s'internacionalitza. Aquest dijous obre portes als afores de Tolosa una "rèplica" del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya amb l'objectiu de conquerir el mercat francès, des de la frontera i fins a la Bretanya, passant per Bordeus. Aquesta delegació es va començar a gestar ara fa un any, en plena recerca de solucions a la caiguda de la producció dels darrers anys: "Volem tornar als nivells d'abans de la crisi i per això cal obrir nous mercats. França és un lloc on la planta és molt apreciada i es pot vendre una mica més cara", explica en una entrevista a l'ACN el director del projecte i president en excedència del Mercat, Josep Pastó. En l'arrencada del projecte s'exportaran al voltant de 20.000 plantes setmanals. Aquest dimecres surten els primers camions. El minorista francès és un client de prestigi per als productors de flor i planta ornamental catalans, sobretot durant la primavera. La tradició per les flors és allà molt més marcada i, a més, la climatologia catalana permet avançar algunes setmanes la temporada de determinades espècies, sobretot de planta florida de jardí. Els productors catalans ho noten i cada vegada són més els clients del sud de França que es desplacen fins al Mercat de Flor i Planta de Vilassar de Mar (Maresme) a buscar producte. Ara, amb l'obertura a Tolosa, ho tindran més a prop: "Ens hem decidit anar-los a buscar nosaltres", explica Josep Pastó. La delegació s'obre a través de l'empresa Hortigroupe, creada a França i participada al 100% pel Mercat de Flor i Planta. De moment ja hi ha una trentena de productors catalans que han decidit prova sort i començar a vendre fora. Són sobretot productors de planta i es preveu que aviat s'incorporin també els de flor tallada i les empreses d'ornaments. "Volem fer allà un reflex del Mercat d'aquí", comenta Pastó. Inicialment la previsió és enviar dos camions cada setmana, dilluns i dimecres, de manera que dimarts i dijous –els dies forts de mercat a França– hi hagi el producte més fresc. Pel que fa al volum, això es tradueix en un centenar de carros, entre 15.000 i 20.000 plantes setmanals, en funció de la mida. Més enllà de l'ambició internacionalitzadora, el projecte francès vol ser també una via pel creixement de la producció a Catalunya, que durant els pitjors anys de la crisi va caigut de l'ordre del 40%. La meitat d'aquesta producció ja s'ha recuperat i amb l'obertura a l'exterior es pretén que els productors facin tornar a créixer la seva producció i destinar-la al mercat francès. El cub de Rubik La nau de la nova seu francesa del Mercat de Flor i Planta Ornamental és al municipi de Saint-Jory, un poble d'entorn rural als afores de Tolosa. Es tracta d'un edifici singular, conegut a la zona com 'el cub de Rubik', per la seva acolorida façana. La finca ocupa uns 3.000 metres quadrats i l'espai de magatzem en té poc més de 700, a més de 170 metres quadrats d'oficines. "Ens agrada molt perquè no s'assembla a un magatzem industrial. Està al mig del camp, envoltat de verd i té possibilitats de creixement", explica Pastó. A més del seu director, el projecte comptarà amb un responsable francès i una altra persona del Mercat que portaran el dia a dia de les noves instal·lacions. El lloguer dels espais anirà a càrrec del Mercat de Flor i Planta, que inicialment assumirà tots els costos d'aquest procés d'internacionalització. A llarg termini, l'objectiu és que els mateixos productors que utilitzaran aquesta delegació com a plataforma de venda a França entrin a l'accionariat de l'empresa que s'ha constituït per poder desenvolupar el projecte. Propera parada, Lió Una altra de les passes de futur a la que no es renuncia, si l'experiència pilot funciona com es preveu, és obrir mercat a Lió. Aquesta ciutat era, de fet, la preferida per la direcció del Mercat de Flor i Planta per fer l'aterratge a França, però les facilitats trobades a Tolosa els han fet canviar els plans inicials. L'obertura a Lió, a més de posar els peus al mercat francès, permetria també introduir el producte català a Suïssa, segons explica Josep Pastó: "Això és una prova pilot i si el productor d'aquí respon i tothom aporta la planta que pot i vol, tenim molta il·lusió per poder engegar més endavant el famós projecte de Lió".
|
Economia
|
Agroalimentació
|
El cineasta brasiler Glauber Rocha, protagonista d'una retrospectiva a la Filmoteca de Catalunya. L'impulsor del Cinema Novo brasiler és el protagonista d'un cicle que es presenta en el marc del festival Márgenes. El cineasta Glauber Rocha és el màxim representant del Cinema Novo brasiler, moviment que, com ha explicat la Filmoteca de Catalunya, pretenia "transformar la dura realitat del país des de l'art aplicant l’anomenada "estètica de la fam'. Pel·lícules amb un missatge obertament polític que es rebel·lava contra el capitalisme i s'expressava combinant-lo amb el misticisme i el folklore, amb un estil i un tractament de la fotografia molt particulars". El festival Márgenes dedica ara, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, Filmoteca Española, l'ambaixada de Brasil, la Fundación Cultural Hispano Brasileña i la família de Glauber Rocha, la retrospectiva més completa d’aquest emblema del Cinema Novo brasiler que es podrà veure, amb còpies restaurades, a la Filmoteca, i que inclou també aproximacions a la seva obra de la seva vídua Paula Gaitán a 'Diário de Sintra' i del seu fill Eryk Rocha a 'Cinema Novo'. En total es projectaran vuit films en 14 sessions. L'actitud combativa de Rocha es va expressar al principi des del periodisme i la crítica de cinema, i el 1959, amb només 20 anys, realitza el curt 'Pátio'. El 1962 signa el seu primer llargmetratge, 'Barravento', una barreja de crítica social, misticisme i denúncia. Surrealisme, teatralitat i estridència poètica eren les senyes d’identitat d’una obra influenciada per referents tan diversos com Eisenstein, Brecht, el western o el neorealisme. Rocha es va donar a conèixer internacionalment gràcies a l'altaveu del Festival de Cannes, on va presentar la seva trilogia posterior, formada per 'Deus e o Diabo na Terra do Sol', 'Terra em Transe' i 'Antonio das Mortes', premi a la millor direcció al certamen francès. A la dècada dels 70 Glauber Rocha es va exiliar fugint de la dictadura militar brasilera i es va refugiar a Xile, Portugal o Espanya on va rodar, a remolc de l’Escola de Barcelona, 'Cabezas cortadas', una al·legoria sobre el poder que va ser tot un fenomen en els circuits d'art i assaig tot i que molt pocs espectadors van identificar una caricatura de Franco darrera el dictador interpretat per Paco Rabal. Després de rodar altres films a l’Àfrica i d’un esporàdic retorn al Brasil, va morir prematurament, a l’edat de 42 anys, el 1981.
|
Cultura
|
Cinema
|
Només el 0'1% dels sirians refugiats a Itàlia i Grècia volen venir a l'estat espanyol, i els qui ho fan és per poc temps. Àngel Miret, coordinador del Comitè d'Ajuda als Refugiats, critica el ''desgavell'' d'Europa en aquesta matèria i assenyala que Canadà ja ha acollit més persones que la UE. Dels 19.000 refugiats que hauria d'acollir l'Estat, Catalunya està preparada per rebre'n entre 3.000 i 5.000. De moment però encara no n'ha acollit cap, en part, perquè la Unió Europea està retardant el compliment de l'acord que xifrava en 160.000 les persones que havien de rebre asil al continent. L'Estat però, no és una prioritat per als refugiats que actualment es troben a Grècia o Itàlia, ja que les enquestes asseguren que només un 0'1% d'aquestes persones estan disposats a venir i si ho fan, és per poc temps. Així ho ha explicat en una entrevista a l'ACN Àngel Miret, coordinador del Comitè d'Ajuda als Refugiats, que malgrat el ''desgavell'' europeu i la manca d'informació ministerial té a punt el dispositiu d'acollida. Els tres allotjaments, la Casa Bloc de Barcelona, la casa de Tiana i el local de Manresa de Sant Joan de Déu, estan a punt per començar a rebre els refugiats sirians que ha d'acollir Catalunya. El pla d'acollida també preveu atenció psicològica i un equip multidisciplinari que s'ha d'encarregar de donar opció, als nouvinguts, d'anar a altres llocs del territori català en funció d'expectatives, necessitats o perfils. Tanmateix, encara no ha arribat cap sirià procedent d'Itàlia o Grècia, camps d'on han d'arribar els que ho facin a l'estat espanyol. I és que segons el coordinador del comitè d'Ajut als Refugiats, Àngel Miret, a Europa hi ha ''desgavell'' a l'hora de complir el compromís d'acollir fins a 160.000 refugiats entre tots els estats, precisament per la pressió que fan aquests i que podrien minimitzar la força de la Unió Europea. De fet, només n'han arribat 150 i per Miret, és remarcable que Canadà ja n'hagi acollit més en una sola arribada que tots els estats europeus. A l'estat espanyol, haurien d'arribar-ne 19.000 i d'aquests, Catalunya està disposada i preparada per rebre'n entre 3.000 i 5.000, una xifra assumible, segons Miret, si es té en compte que només el 2014 van arribar més de 117.000 estrangers a territori català. L'entrada del Nord d'Àfrica és una segona porta d'accés per les persones que fugen de la guerra, principalment de Síria però també d'altres països, però tampoc no està registrant un flux massa gran. La setmana passada es calcula que van entrar per Ceuta i Melilla una quinzena de persones. I és que la situació econòmica de l'estat espanyol, amb alts índex d'atur, i la poca tradició de refugi que ha tingut al llarg de la història fan que no sigui un territori ''cobejat''. Així ho assegura Miret, que afirma que només el 0'1% de les persones refugiades estan disposades a venir a l'Estat, davant el 52% que prioritza entrar a Alemanya. Per Miret, també és rellevant que en alguns casos, l'entrada i acollida a l'Estat s'utilitza com una plataforma per arribar als països del nord d'Europa. Moltes d'aquestes persones, quan arriben a l'Estat, esperen poder estabilitzar-se emocionalment per poder fer el salt a països com Alemanya, Suècia o Holanda, i per tant, l'estada a Espanya és molt curta. El contingent més gran, a finals de gener Àngel Miret assegura que no es disposa d'informació suficient per saber quan començaran a arribar grups més nombrosos de refugiats però confia que serà a partir de mitjan de mes de gener, quan es desencallarà la situació política a l'Estat després de les eleccions i Europa veurà que no pot retardar més la solució al problema. Dels ministeris implicats en aquest assumpte, Miret en crític ala manca d'informació i transparència que els arriba a les comunitats autònomes que acabaran gestionant la situació. En marxa l'inventari de recursos informatitzat Una de les fites del comitè ha estat consensuar un text de reflexió per a la ciutadania catalana sobre la visió dels refugiats, una manera de conscienciar als autòctons la necessitat de ser solidari i sobretot, recalcar que l'asil és un dret del qual disposen els refugiats. A més, s'està elaborant la pàgina web amb respostes per als nouvinguts i ajuda als tècnics que els acolliran. Són iniciatives de l'administració que complementen les que han sortit de la pròpia societat civil com és el banc de recursos. Les grans onades de refugiats que van aparèixer als mitjans de comunicació al final de l'estiu, van fer que la ciutadania es comencés a mobilitzar per oferir recursos als possibles nouvinguts, ja siguin materials de qualsevol tipus, ajuda familiar o acompanyament a infants. Per aquest motiu, des del comitè d'Ajut es va vehicular l'inventari d'aquests recursos que han anat gestionant els ajuntaments i que des d'aquesta setmana, s'ha convertit en un registre informàtic que permet saber de què es disposa a cada municipi. Per Miret, l'inventari és rellevant perquè ''ha estat fruit de la realitat'' i la logística que requeria l'ha hagut de posar l'administració perquè no és senzill, i menys si es vol fer un inventari únic. De moment, l'inventari ha nascut per als refugiats però Miret no descarta que es pugui obrir a qualsevol persona amb risc d'exclusió en un futur proper.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Condemnen a 23 anys i 6 mesos de presó un home de Vilanova i la Geltrú que va matar l'exparella. L’assassí haurà d'indemnitzar la família de la víctima amb 390.000 euros. El jutge ha condemnat a 23 anys i 6 mesos de presó el veí de Vilanova i La Geltrú que va matar l'exparella el desembre del 2013 pels delictes d'assessinat amb traïdoria i acarnissament, violència habitual en l'àmbit familiar i violació de condemna. Rachid A. , de nacionalitat marroquina, té prohibida la tinença d'armes durant 4 anys i haurà d'indemnitzar els familiars de la víctima amb 390.000 euros. A partir del veredicte de culpabilitat que va emetre el jurat, el magistrat considera provat que l'home va acabar amb la vida de Judit S.L. a ganivetades. En Rachid ja havia estat condemnat per haver amenaçat la dona. La matinada del diumenge 22 de desembre del 2013, Rachid A. va dirigir-se al domicili de la seva exparella, un pis de l'Avinguda Cubelles de Vilanova i la Geltrú. Un cop allà, la va matar a ganivetades, causant-li ferides al coll, l'abdòmen i extremitats. La sentència considera que Judit L.S, de 38 anys, no esperava l'atac mortal i per tant no va poder defensar-se. El text subratlla que va ocasionar-li un "gran patiment" perquè algunes de les lesions eren "innecessàries per a causar-li la mort". No va acceptar el final de la relació L'assassí, segons la sentència, no va acceptar que la Judit acabés amb la relació sentimental que havien mantingut des de l'estiu del 2012 fins el gener del 2013. La dona, de fet, havia presentat dues denuncies per assetjament i "atacs de tipus físic i psíquic". El Jutjat penal número 4 de Vilanova havia condemnat l'home en dues ocasions per delictes d'amenaces en l'àmbit familiar. En Rachid no podia acostar-se ni comunicar-se amb la Judit, però tot i així la trucava i la seguia. A banda dels 23 anys i 6 mesos de presó, el condemnat haurà d'indemnitzar amb 250.000 euros la filla de la víctima; amb 80.000 euros la mare de la víctima; i amb 60.000 euros els germans de la víctima.
|
Societat
|
Successos
|
AMPLIACIÓ:El PDeCAT pren "bona nota" de les enquestes electorals i reivindica Puigdemont com un dels seus principals "actius". Pascal celebra que Colau assisteixi a la cimera pel referèndum però demana als 'comuns' que "es mullin" sobre la independència. El PDeCAT pren "bona nota" de les darreres enquestes electorals, que el situen com a quarta o cinquena força al Parlament, alhora que recorda que és un partit "jove" fundat al setembre i que ha tingut "dificultats" en la seva implantació. Amb tot, la coordinadora general demòcrata, Marta Pascal, ha volgut reivindicar la figura del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com un dels "actius" del partit. D'altra banda, Pascal ha celebrat que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assisteixi a la cimera pel referèndum i li ha exigit que "es mulli" sobre la independència. La presència dels 'comuns' a la trobada de divendres permetrà "visualitzar" la suma d'esforços en favor d'una demanda transversal de la ciutadania catalana, ha afegit. Preguntada per la darrera enquesta publicada aquest dilluns pel diari 'El Periódico', Pascal ha recordat els recents errors de la demoscòpia tant a nivell estatal com internacional, amb els casos de la victòria del 'Brexit' al Regne Unit i del republicà Donald Trump als Estats Units. "Les veritables enquestes són les eleccions", ha dit la dirigent del PDeCAT. El sondeig situa el partit capitanejat per Artur Mas com a quarta o cinquena força, amb un 11,5% de vot estimat (39,4% a les eleccions de l'any passat) i un 8,6% d'intenció directa de vot. Pascal ha reconegut que el partit ha experimentat "dificultats" en la implantació de la marca –sobretot pel convuls episodi de tria del nom- i que, malgrat l'herència de CDC, el Partit Demòcrata és encara una formació de recent creació i que, per tant, encara té marge per créixer electoralment. Tot i així, ha explicat que la direcció executiva demòcrata ha "pres nota" del que apunten les enquestes. "Hem volgut fer una reflexió que es pot allargar en el temps, ara ens toca agafar un rumb polític, un cop solificada la marca a nivell territorial i sectorial", ha assenyalat. La coordinadora general del PDeCAT ha volgut ressaltar la figura de Carles Puigdemont com un dels "actius" del partit. El president de la Generalitat ha obtingut un 5,6 de valoració, només superat per Oriol Junqueras, tot i que molt per sobre de la nota registrada pel seu antecessor, Artur Mas. Cimera pel referèndum Així mateix, la dirigent s'ha referit a la intensa agenda política d'aquesta setmana. D'una banda, ha celebrat que el projecte de llei de pressupostos superarà el primer tràmit al Parlament, "a diferència del que va passar al juny", ha etzibat al·ludint a la CUP. En aquest sentit, ha tret pit que la cimera pel referèndum tindrà lloc divendres, un cop constatat el suport dels anticapitalistes a la tramitació pressupostària. "Sempre hem dit que perquè pugui haver-hi procés hi ha d'haver pressupostos", ha argumentat. Pascal també ha opinat que és "molt positiu" que Ada Colau participi de la cimera pel referèndum perquè permetrà visualitzar la "suma d'esforços" pel dret a decidir i la transversalitat del dret a decidir. Alhora, ha tornat a demanar als 'comuns' que es posicionin clarament a favor del 'sí' o el 'no' a la independència. "És interessant saber cap a on es mullaran. Si no, semblaria que el referèndum és part d'una estratègia", ha reblat. A més, ha exigit a Colau que aclareixi "d'una vegada per totes" si adherirà Barcelona a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i, per tant, la capital catalana estarà "al capdavant de l'ofensiva" sobiranista. 'Operació Diàleg' de "postureig" D'altra banda, Pascal ha lamentat que l'Estat torni a "utilitzar" el Tribunal Constitucional per "perseguir políticament" els membres de la Mesa del Parlament per "haver donat veu als diputats". Per tot plegat, ha dit, l'anomenada 'Operació Diàleg' impulsada pel govern espanyol "no supera la prova del cotó" i és una mostra més "de postureig". Finalment, ha criticat que el govern espanyol actuï des de la "bel·ligerància més absoluta" cap a les demandes catalanes. En aquest sentit, ha recordat que el PDeCAT ha presentat una iniciativa parlamentària al Congrés per derogar la llei de reforma del TC, que permet la suspensió de polítics. "La reforma suposava posar en entredit la separació de poders, no és acceptable que un Tribunal Constitucional pugui convertir-se en un tribunal polític", ha sentenciat.
|
Política
|
Partits
|
La Mesa del Parlament admet a tràmit la reforma exprés del reglament de JxCat per poder fer plens telemàtics. L'òrgan de la cambra demana als diputats que donin el 25% del sou de l'abril a la lluita contra la covid-19. La Mesa ha admès a tràmit la proposició de llei de JxCat per reformar de manera exprés el reglament i poder fer plens telemàtics durant la pandèmia de la covid-19. Una proposta que ha provocat malestar a ERC. La Mesa també ha acordat aquest dimarts demanar als 135 diputats i diputades del Parlament que donin el 25% del sou net de l'abril a la lluita contra la covid-19. Es tracta d'una mesura que a nivell quantitatiu és equivalent a les dietes per desplaçament que cobren els diputats, uns 250.000 euros mensuals. De fet, la Mesa de la setmana passada ja va instar els diputats a donar les dietes per desplaçaments del sou del març a la lluita contra el coronavirus. Aquest dimarts, la Mesa ha acordat com a novetat que els diputats hagin de publicar en la seva fitxa de la pàgina web del Parlament on han destinat els recursos equivalents al 25% del seu sou. L'òrgan del Parlament ha decidit fixar en el 25% la reducció dels diputats perquè, d'aquesta manera, suposa treure el mateix percentatge a tots els diputats, ja que les dietes es cobren en funció del territori on viu cada electe. En la reunió de la Mesa d'aquest dimarts, el president del Parlament, Roger Torrent, també ha exposat la seva proposta de destinar més de 2 MEUR no executats del pressupost de la cambra del 2019 al Departament de Salut. I s'ha quedat que el departament d'Oïdoria de Comptes i Tresoreria del Parlament treballarà sobre aquesta proposta, segons han informat a l'ACN fonts de la presidència del Parlament. D'altra banda, la Mesa ha admès a tràmit la petició de JxCat de tramitar per lectura única, és a dir per via exprés, una proposició de llei de reforma del reglament del Parlament per permetre de manera imminent plens telemàtics durant la pandèmia de la covid-19. Ara, aquesta proposta continua la seva tramitació a la Junta de Portaveus, que és qui decidirà quan s'inclou a l'ordre del dia dels plens ordinaris. Segons va aprovar la Mesa, es poden celebrar plens durant la crisi del coronavirus amb presència màxima de 21 diputats i vot delegat. La proposta de JxCat ha provocat malestar a les files d'ERC, que ha retret al grup de Quim Torra que presenti una proposta pròpia de reforma del reglament. Així mateix, els republicans han reclamat que s'excloguin els "interessos partidistes" en un moment d'excepcionalitat.
|
Política
|
Parlament
|
Asens acusa ERC d'haver "tombat" la taula de diàleg però celebra que ara tornin "a la pantalla del referèndum pactat". El candidat dels comuns proposa que es modifiquin els delictes de rebel·lió i sedició perquè s'expliciti la necessitat de violència i s'alliberi els presos. El candidat dels comuns, Jaume Asens, ha acusat ERC d'haver "tombat" la taula de diàleg i haver presentat l'esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat, i els atribueix a ells la iniciativa, a la que creu que després es suma el PDeCAT. En aquest sentit, celebra que "tornin a la pantalla del referèndum pactat" amb els comuns, però no creu que siguin creïbles. "Canvien constantment, de la nit al dia, d'una proposta a una altra", els retreu el candidat. D'altra banda, Asens també ha respost a Rufián, que ha proposat impulsar una iniciativa per aixecar les causes judicials contra l'independentisme, encara que no ha entrat en detalls. Asens ha dubtat que aquesta proposta "tingui sentit" i, en canvi, ha apostat per modificar els delictes de rebel·lió i sedició perquè s'expliciti la necessitat de violència, fet que creu que facilitaria la llibertat dels presos. En una roda de premsa davant la seu de Pimec, amb qui ha tingut una reunió aquest dilluns, Asens ha tornat a carregar contra ERC, amb qui es disputen votants i els ha acusat de "no tenir solucions de continuïtat". En referència a la proposta d'un referèndum de la monarquia, que els dos partits comparteixen, ha assegurat que no han tingut "cap contacte" per parlar-ne i ha apuntat que veuen que ERC els "segueix els passos" i segueixen una línia discursiva similar. Tot i això, ha insistit que "davant el dubte" sempre és millor "l'original que la còpia". Pel que fa al referèndum, una constant en les propostes dels comuns de cares a les eleccions del 28-A, Asens ha assegurat que ja fa temps que a Espanya "es trenca el tabú" d'un possible referèndum a Catalunya i ha apuntat que hi ha un augment en la "simpatia i la gent que hi és favorable", fet que ha atribuït a la seva formació. "En gran part és per la pedagogia que hem fet i per les nostres aliances", ha explicat. D'altra banda, Asens també ha aprofitat l'atenció als mitjans per respondre la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que el diumenge va enviar "al racó de pensar" a Asens després que ell proposés la il·legalització de la seva formació. Després d'una resposta a Twitter, on el candidat etzibava a la representant dels populars que ell aniria al racó de pensar quan els hagués enviat "a un racó de la història on no segueixin robant", Asens ha insistit que mereixen la il·legalització perquè són "una organització criminal". "Quants casos de corrupció falten perquè els il·legalitzem?", ha demanat.
|
Política
|
Partits
|
La Fundació Sorigué de Lleida prolonga l'exposició de Chiharu Shiota fins al 17 de juliol per l'èxit de visitants. Més de 9.000 persones ja han passat per la mostra, des de la seva inauguració l'octubre passat. La Fundació Sorigué ha decidit prolongar fins al 17 de juliol, en lloc del 31 de març com estava previst inicialment, l'exposició 'In the beginning was...' de l'artista japonesa Chiharu Shiota, després de l'èxit de visitants que ja han passat per la mostra des de la seva inauguració el 9 d'octubre passat. Fins al moment, més de 9.000 persones han visitat l'exposició, que es pot veure a la seu de la Fundació Sorigué de Lleida. La mostra està integrada per instal·lacions de grans dimensions creades en exclusiva per a aquesta exhibició. L'obra principal és una instal·lació inèdita de Shiota titulada 'In the beginning was...' en la qual l'artista utilitza per primera vegada la pedra com a element de creació. L'exposició comprèn, a més, una instal·lació de grans dimensions elaborada amb sabates donades per persones anònimes titulada 'Over The Continents', i per la peça 'His Chair', realitzada amb cadires procedents del Berlín Oriental. També s'exhibeixen una sèrie de llenços i obres fotogràfiques de l'artista japonesa.
|
Cultura
|
Arts
|
El Govern defensa el desdoblament de la C-16 de Berga a Bagà malgrat no aparegui al projecte de pressupostos. La delegada a la Catalunya Central al·lega que no es podrà licitar aquest any perquè s'estan resolent les al·legacions a l'obra. La delegada a la Catalunya Central, Alba Camps, ha refermat l'aposta del Govern per desdoblar la C-16 en el tram que va de Berga a Bagà malgrat no aparegui al projecte de pressupostos. Durant l'acte de presentació dels comptes a la Catalunya Central, Camps ha explicat que el desdoblament no s'ha inclòs perquè per una qüestió dels terminis amb les al·legacions -que es resoldran aquest any- això impedirà que es pugui licitar l'obra en aquest període. La delegada ha insistit en el fet que s'estan seguint els terminis previstos i que ja va plantejar l'estiu passat el conseller de Territori, Damià Calvet. El desdoblament, que millorarà la seguretat a la via, abastarà una longitud de 21 quilòmetres i costarà 178 MEUR, quatre cops menys que desdoblar la carretera sencera. Aquest és el quart projecte que es presenta per desdoblar la carretera, i la novetat que recull és que en el tram de tres carrils el del mig serà reversible. És a dir, el carril del mig servirà com a carril cap al nord o cap al sud en funció del trànsit que hi hagi. La direcció es canviarà amb una màquina que no s'ha vist mai a l'estat espanyol, però que ja s'utilitza als Estats Units. El projecte es divideix en dues intervencions: el desdoblament de l'actual carretera entre Berga i Cercs per assolir una calçada amb quatre carrils –dos carrils per sentit, amb una barrera central fixa; i la implantació d'un tercer carril mòbil entre Cercs i Bagà.
|
Economia
|
Infraestructures
|
El govern espanyol aprova una subvenció de 83 milions d'euros per a l'acollida de refugiats i immigrants. Fàtima Báñez diu que Espanya segueix complint amb els compromisos de solidaritat amb els refugiats "com ha fet des del principi". El consell de ministres ha aprovat aquest divendres una subvenció de 83 milions d’euros destinats a les ONG que treballen en coordinació amb el govern espanyol en l’acollida de refugiats. A la roda de premsa posterior a la reunió, la ministra de Treball i Seguretat Social en funcions, Fátima Báñez, ha explicat que es tracta d’una de les cinc vies amb les que l’executiu de Rajoy treballa per “complir els compromisos de solidaritat” amb els sol·licitants d’asil i protecció internacional. Bánez ha assenyalat que la major part d’aquesta partida, 74 milions d’euros, serviran per treballar en “nous dispositius d’acollida i de desenvolupament d’itineraris d’integració” .La subvenció té l’objectiu “d’enfortir el sistema espanyol d’acollida i protecció internacional”, dedicat als refugiats de la guerra a Síria i també als immigrants que es troben als Centres d’ Estància Temporal d’Immigrants (CETI) a Ceuta i Melilla.
|
Societat
|
Immigració
|
Podem Catalunya reprèn les primàries per escollir els candidats a les eleccions catalanes. Les votacions telemàtiques es faran fins al 21 de maig i els resultats es publicaran el 23 de maig. Podem Catalunya ha reprès aquest divendres el procés de primàries per a les eleccions al Parlament després d'haver-lo d'aturar el 13 de març a causa del coronavirus. Les votacions telemàtiques han començat avui i es podran fer fins al 21 de maig. El 22 de maig es farà el recompte i el procediment antifrau i l'endemà, 23 de maig, es faran públics els resultats. Segons la formació morada, els efectes de la pandèmia "no han acabat" i comportaran "grans conseqüències econòmiques i socials". Precisament per això creuen que per assumir "el repte d'ajudar a reconstruir Catalunya" cal una organització "renovada i consolidada".
|
Política
|
Partits
|
Els consellers d'Educació, Salut i Afers Socials alerten que no tenir pressupost limita l'acció dels tres departaments. Bargalló, Vergés i El Homrani confien en trobar el suport parlamentari necessari per tirar endavant els comptes de l'any vinent. Els consellers d'Educació, Salut i Afers Socials han alertat aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio que no tenir pressupost per al 2020 i, per tant, continuar amb la pròrroga pressupostària del 2017 comporta ''limitacions'' en l'acció dels tres Departaments i per això confien en trobar el suport necessari entre les forces parlamentàries per tirar endavant els comptes de l'any vinent. Tant Josep Bargalló, com Alba Vergés com Chakir El Homrani han recalcat que a través dels fons de contingència o d'altres mecanismes es pot invertir més en cadascun dels Departaments per poder ''engegar els programes que s'han d'engegar''. Així ho ha manifestat Vergés, que ha afegit que calen els pressupostos per tirar endavant mesures estructurals i canvis de sistemes. Vergés ha posat d'exemple, l'impuls de l'atenció domiciliària i ha recalcat que no es tracta de fer programes per treure'n ''rendiment polític'', ja que en aquest cas, es podrien fer ''plans de xoc''. Per la seva banda, Bargalló ha reconegut que l'escola inclusiva, amb un decret per implantar, és un dels programes que més afectació ha patit amb la pròrroga, ja que només s'han pogut incorporar 90 docents per fer-la efectiva. Ho considera ''un dels drames'' de no tenir pressupost, ja que recorda que des del 2017 hi ha 40.000 alumnes més al sistema i 7.000 professors més, la prioritat que ha d'atendre el Departament. El conseller d'Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani ha manifestat que els pressupostos són necessaris per poder treballar cap a una integració social i sanitària i ha conclòs que la lògica és ''atendre abans i atendre millor per no atendre després''. Pel titular d'Afers Socials ''sempre és més car''. Pel que fa a la polèmica Llei de Contractació de Serveis a les Persones, els consellers de les àrees socials defensen que no servirà per externalitzar els serveis públics sinó per dotar de més qualitat. Per Vergés, aquesta llei serà una eina que tindrà en compte que els serveis a les persones no són ''qualsevol contractació pública'' i que cal prioritzar la qualitat i incloure ''clàusules mediambientals''. El Homrani ha recalcat que des del Departament també s'està desenvolupat la Llei de Concertació Socials amb el mateix objectiu i que cal incorporar ''element de qualitat'' entre el ''teixit d'entitats molt potents''.
|
Societat
|
Serveis Socials
|
Gordó marxa del PDeCAT però es manté com a diputat no adscrit. L'exconseller de Justícia veu el pas com una "nova porta oberta al futur de la política catalana" a través de Nova Convergència. L'exconseller de Justícia i fins ara diputat del PDeCAT, Germà Gordó, ha anunciat aquest dimarts que abandona el partit i el grup parlamentari de Junts per Sí per passar a ser diputat no adscrit després que divendres passat el Tribunal Superior de Justícia fes públic que l'investiga pels presumptes delictes de tràfic d'influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics pel cas del 3%. En un comunicat públic, Gordó explica que amb aquesta renúncia s'obre "una nova porta oberta al futur de la política catalana" en què, assegura, "mirarem d'aportar idees, principis i actuacions que en aquests moments estan quedant ordes de representació" a través de la seva plataforma Nova Convergència. L'exconseller també subratlla que ha pres aquesta decisió després que la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, li demanés la dimissió i es produís "una situació de pèrdua de confiança mútua".
|
Política
|
Parlament
|
Dos morts en un xoc entre un cotxe i un camió a la C-15 a Capellades. El sinistre a l'Eix Diagonal ha deixat també un ferit greu i un altre de lleu. Dos morts en el xoc entre un cotxe i un camió a la C-15 a Capellades (Anoia), segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). L'avís del sinistre s'ha rebut a les 13.51 hores d'aquest dimarts al quilòmetre 38 de la C-15 o Eix Diagonal. Per causes que encara s'estan investigant, hi ha hagut una col·lisió entre un camió i un turisme. Com a conseqüència de la topada, han mort dues persones. A més també hi ha un ferit greu i un ferit lleu, segons el balanç del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Arran de la incidència, s'han activat cinc patrulles dels Mossos d'Esquadra, dues dotacions dels Bombers de la Generalitat i tres unitats i l'helicòpter medicalitzat del SEM. Quant a l'afectació viària, la via es troba tallada en ambdós sentits de la marxa i es registren uns 3 quilòmetres de cua.
|
Societat
|
Successos
|
La segona edició del No Surrender Festival ja suma 800 inscrits i incorpora participants dels EUA i Àustria. El certamen començarà a escalfar motors el proper diumenge amb una versió infantil del festival que comptarà amb una trentena de joves músics a Vilanova de Bellpuig. La segona edició del No Surrender Festival, esdeveniment destinat a retre un tribut a Bruce Springsteen aplegant el major nombre de músics interpretant una cançó seva en un mateix espai, ja compta amb 800 participants inscrits. Tindrà lloc els dies 29 i 30 de juny a Vilanova de Bellpuig (Pla d'Urgell) i els responsables del festival han anunciat que a més a més de persones vingudes d'arreu de Catalunya i l'Estat s'ha apuntat gent dels Estats Units, Àustria, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia. El proper diumenge es començaran a escalfar els motors d'aquesta segona edició del certamen amb el 'No Surrender Kids', que consistirà en un assaig de la cançó que s'interpreta enguany 'Badlands' sota la direcció del músic lleidatà Antoni Tolmos. De moment hi ha una trentena de joves de fins a 15 anys inscrits en aquest assaig que tindrà lloc entre les deu del matí i la una de la tarda a la localitat del Pla d'Urgell. A menys d'un mes de què se celebri el No Surrender Festival l'organització té comptabilitzats més de 800 participants, entre músics i públic. Josep Maria Pons, promotor del festival, comenta que ''el ritme d'inscripcions està essent molt alt i animem als músics a que s'apuntin el més aviat possible per tal de garantir els compromisos logístics''. En aquesta ocasió, el festival potencia el seu vessant internacional, però a la vegada aposta pel quilòmetre zero. D'aquesta manera es treballarà exclusivament amb empreses lleidatanes per a l'organització i el càtering que podran degustar els músics participants estarà elaborat amb productes totalment ecològics i del territori. Enguany també s'ha reservat l'espai de la casa rural l'Era de Cal Falillo de Vilanova de Bellpuig a Bruce Springsteen, convidat d'honor sempre al No Surrender Festival. Si finalment el músic nord americà hi decideix assistir, disposarà d'un tractor de la marca John Deere com a vehicle oficial per moure's per la localitat del Pla d'Urgell. El No Surrender Festival ha rebut el suport de personatges famosos com la directora de cinema Clara Simón, la presentadora i escriptora Carme Chaparro i l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va compartir el 18 de maig al seu compte de Twitter l'enregistrament del videoclip de l'any passat, aconseguint sumar més de 27.000 visualitzacions a Youtube en pocs dies, arribant a les 386.480.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:Un pacte entre ERC, PSC i CUP a Sant Cugat aparta Fortuny (JxCat) de l'alcaldia i acaba amb 32 anys de governs del seu partit. La cap de llista dels republicans, Mireia Ingla, serà la nova alcaldessa. La cap de llista d'ERC a Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla, serà la nova alcaldessa del municipi. Després de setmanes de negociacions, els republicans han arribat a un pacte de govern amb el PSC i la CUP que aparta l'actual batlle del municipi, Carmela Fortuny (JxSantCugat) de l'alcaldia i acaba amb 32 anys de governs del seu partit. Les tres formacions han presentat el pacte aquest divendres al vespre, quan falten menys de 24 hores per la constitució del nou consistori. Han reconegut que existeixen discrepàncies ideològiques entre elles, però s'han mostrat convençudes que podran configurar un govern "estable" i "honest". Fer front a l'emergència habitacional, deixar enrere el clientalisme i l'estigma de la corrupció, i impulsar més polítiques feministes, són algunes de les principals prioritats del nou executiu d'esquerres. ERC, el PSC i la CUP de Sant Cugat del Vallès van sumar el passat 26 de maig un total de 18.821 vots, una xifra que des del punt de vista de les tres formacions evidencia les ganes de canvi que hi ha en aquest municipi. "Correspondrem els ciutadans amb un govern d'esquerres, progressista, seriós, transparent i rigorós", ha assegurat la cap de llista d'ERC i futura alcaldessa del municipi, Mireia Ingla. Ingla s'ha mostrat disposada a liderar un executiu "estable" i ha defensat un nou projecte per Sant Cugat: "Res no s'enfonsa, res no s'acaba, tenim una nova oportunitat per millorar la vida dels santcugatencs", ha insistit. Així mateix ha recordat que Sant Cugat ha estat 32 anys governada per una mateixa formació que, primer com a Convergència i Unió (CiU), després sota les sigles del PDeCAT, i en els passats comicis amb Junts per Sant Cugat, ha mantingut una "hegemonia" que ha acumulat vicis i formes de funcionar. "Per higiene democràtica i perquè el projecte actual ha caducat, cal un canvi", ha defensat la republicana. En aquest sentit, el cap de llista del PSC, Pere Soler, ha considerat que el govern actual "ha deixat una empremta i un balanç negatiu", i ha afirmat que el nou executiu d'esquerres "no arriba per carregar-se res" sinó que la seva voluntat és "millorar la ciutat" i arribar a grans enteses. Per la seva banda, l'alcaldable de la CUP, Núria Gibert, s'ha referit a les discrepàncies ideològiques que existeixen entre les tres formacions i ha advertit que no l'espanten. "Volem que la discrepància i la pluralitat siguin una marca d'aquest acord", ha remarcat Gibert que ha afegit que "trobar els punts d'entesa en aquesta diferència és el que permetrà que aquest sigui un govern honest". Prioritats socials i d’habitatge Les tres formacions han defensat la necessitat d'impulsar polítiques socials més justes. En aquest sentit han detallat que un dels eixos bàsics del pacte passa per crear una taula d'emergència habitacional per abordar aquesta problemàtica. "La nostra ciutat s'ha construït d'esquenes a la gent que hi viu", ha apuntat Gibert que ha lamentat que sigui un municipi que "expulsa la seva gent" perquè ha esdevingut "elitista". En aquesta mateixa línia, Gibert ha explicat que l'acord també planteja millores mediambientals per combatre la contaminació, una aposta per la municipalització de serveis bàsics, començant per l'aigua, actuacions per augmentar la participació i un nou pla de cultura, entre d'altres. Pel que fa a la igualtat, ha anunciat la creació d'un pla específic i una major dotació pressupostària. A banda, ha destacat la necessitat de deixar enrere "l'estigma de la corrupció" i les relacions "clientalistes" perquè des del seu punt de vista "Sant Cugat ja ha omplert massa portades de diaris" per aquest motiu. La pancarta dels presos polítics es queda Preguntats pel futur de la gran pancarta en favor dels presos polítics que penja a la façana de l'Ajuntament, els tres representants han coincidit en dir que va ser el ple qui va aprovar col·locar aquest element i que la seva voluntat és tenir "el màxim respecte" per les decisions que sorgeixen d'aquest ens. En aquesta mateixa línia han apostat per seguir pagant les quotes de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). No obstant, Pere Soler (PSC), ha destacat que el seu parer passa per garantir una neutralitat en l'espai públic i els edificis oficials. Pacte in extremis Aquest acord ha arribat a menys de 24 hores perquè es constitueixi la nova corporació municipal i després que aquest divendres l'alcaldessa en funcions, Carmela Fortuny, proposés a ERC compartir l'alcaldia del municipi. Pere Soler ha aprofitat la roda de premsa per revelar que al llarg d'aquesta setmana els socialistes també s'han reunit en reiterades ocasions amb Junts x SantCugat i ha explicat que Fortuny també els hauria proposat un pacte per governar conjuntament.
|
Política
|
Política municipal
|
La neu deixa gruixos de fins a mig metre en cotes properes als 1.000 metres. Protecció Civil manté l’alerta Neucat i recomana molta prudència en la mobilitat per les zones afectades. La neu caiguda en les darreres hores al Pirineu ha deixat gruixos que s’han acostat, i fins i tot superat, al mig metre en municipis situats en cotes properes als 1.000 metres. Així, segons Protecció Civil, s’han acumulat 53 centímetres de neu a Naut Aran i 39 centímetres a Vielha, i en menor mesura, 33 centímetres a Esterri d’Àneu, 25 a Puigcerdà, 20 centímetres a Viu de Llevata i 13 a Das. Fins aquest matí, no s’ha produït cap incidència destacada a causa de la nevada, tot i que s’ha hagut de suspendre el transport escolar al Pallars Sobirà i l’institut de Sort ha tancat les portes per la impossibilitat d’accedir-hi. D’altra banda, Protecció Civil, que manté acivada l’alerta del Neucat, ha demanat molta prudència en la mobilitat per les zones afectades. De fet, la circulació s’ha interromput a la C-28 a Naut Aran per accedir al Port de la Bonaigua i a la BV-4031 de Castellar de N’Hug a La Molina. A més, es necessiten cadenes per circular per la Collada de Tosses, entre altres afectacions viàries. L’obligació de circular amb cadenes afecta onze trams de via més. Es tracta a la demarcació de Lleida, de la C-13, la C-28 i la C-147 a Esterri d’Àneu; de la C-142b a Naut Aran per accedir al Pla de Beret i la C-28 a Vielha cap a Vaquèira; de l’L-500 i l’L-501 a Vall de Boí per anar al Balneari de Boí i al Pla de l’Ermita, respectivament; de l’L-504 a Llavorsí en direcció Tavascan; de l’L-510 a Alins i de l’N-141 a Bossòst fins al Coll del Portillon. També calen cadenes a l’L-503 a Torre de Cabdella. A més, a l’N-230 a Vielha està restringit el pas de vehicles articulats en direcció Vilaller en ambdós sentits per neu o gel a la calçada, així com a l’N-260, on els vehicles pesats tenen restringit el pas a partir del quilòmetre 130.
|
Societat
|
Meteorologia
|
Amics de l'Òpera de Sabadell es fusionarà amb l'Orquestra Simfònica del Vallès per "assegurar el futur". La Generalitat augmenta un 34% la contribució a l'entitat, que aquest any aposta per l'òpera 'Falstaff' com a gran atracció. L'Associació Amics de l'Òpera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès es fusionaran per crear una entitat anomenada Fundació Òpera Catalunya (FOC), que integrarà també Banc Sabadell i la fundació Fluidra. Amb aquesta fusió l'associació vol "assegurar" el futur de l'òpera al territori i consolidar un relleu generacional, després dels problemes amb l'IVA reclamat per Hisenda que van suposar un cop per l'entitat. La fusió amb la Simfònica del Vallès, sumat al augment del 34 % d'aportació per part de la Generalitat, "encoratgen" l'organització operística, que aquest any aposta per una producció nova de 'Falstaff' de Verdi. La relació operativa entre Amics de l'Òpera de Sabadell i l'Orquestra Simfònica del Vallès es formalitzarà finalment amb la fusió entre les dues entitats, que es troba en un procés avançat de constitució dels estatuts i que es preveu que finalitzi cap al març de l'any vinent, segons han anunciat aquest dimecres en la presentació de la temporada d'Òpera Catalunya. "Volem ser una institució de referència i prestigi i ser un model de gestió sostenible", ha dit Elena Parera, membre de la junta d'Amics de l'Òpera. D'aquesta manera, volen incrementar el nombre de ciutats participants al cicle Òpera Catalunya d'una desena a quinze localitats. "Ara podem garantir que hi haurà òpera, es mantenen les apostes", ha remarcat. Per la seva banda, el gerent de l'Orquestra Simfònica del Vallès, Oscar Lanuza, ha dit que volen unir el "'savoir-faire'" i la direcció artística de l'associació capitanejada per Mirna Lacambra amb l'equip de gestió i comunicació de la Simfònica del Vallès, que programa més de 115 actuacions anuals. "Volem trobar un projecte fort com el que ens reclama el territori i necessita el país, per dotar d'òpera de primer nivell i amb projectes paral·lels que influeixin en la part educativa i en la captació de públic", ha dit Lanuza. La fusió significa "assegurar el futur i consolidar el camí 30 anys més". 'Falstaff' de Verdi, principal aposta de la temporada "'Falstaff' és una òpera extraordinària. És l'última que va fer Verdi, amb gairebé 80 anys, i és un signe de la seva maduresa" ha explicat Jordi Torrents, membre de la junta d'Amics de l'Òpera. Al seu parer, unir la part musical amb la teatral, ambdues "molt complexes", requereix una maduresa artística que estan "decidits" a aportar. Amb la direcció de Pau Monterde i Daniel Gil de Tejada, es representarà al teatre Faràndula de Sabadell el 24, 26 i 28 d'octubre, a Reus el 30 del mateix mes, i durant el mes de novembre ho farà a Sant Cugat del Vallès, Granollers, Manresa i Tarragona. Amb la producció, els Amics de l'Òpera continuen amb l'aposta d'òperes "especials, que no s'havien fet mai" a Catalunya, com en anys anteriors es va fer amb 'Turandot', 'Otello' o 'Don Carlo'. El cicle també comptarà entre febrer i març de l'any que ve amb 'L'elisir d'amore', una òpera que han representat en altres ocasions, que requereix de pocs personatges i més senzilla musicalment que 'Falstaff'. La tercera òpera que completarà el cicle serà 'La bohème' de Puccini, que tindrà una representació addicional al Palau de la Música de Barcelona el 18 de maig de 2019. Augment de l'aportació de la Generalitat La Generalitat ha destinat aquest any un 34% més del pressupost de Cultura als Amics de l'Òpera, una aportació total de 523.000 euros respecte els 329.000 euros de l'any passat. Això representa més de la tercera part del pressupost total de la temporada dels Amics de l'Òpera, que és d'1,5 MEUR. "Malgrat les dificultats econòmiques i l'aplicació del 155 que l'administració i el Govern ha patit, hem volgut fer una excepcionalitat", ha dit la directora general de Cultura, Àngels Ponsa. Amb aquesta aportació, que segons Ponsa ha suposat "un esforç" però que els Amics de l'Òpera "necessitaven", es recuperen els nivells anteriors a la crisi pel que fa a contribució de la Generalitat. Problemes amb Hisenda El febrer passat, l'Associació va rebre un fort cop econòmic per la reclamació per part d'Hisenda de l'IVA corresponent a les factures emeses als teatres des de l'any 2013 i 2017. Antoni Quintana, membre i cofundador d'Amics de l'Òpera, ha lamentat el problema amb l'Agència Tributària, i l'ha qualificat com "un gra que s'ha de curar" i pel que continuen "buscant una solució". Fins ara s'han pagat 450.000 euros corresponents a aquests anys, i s'ha interposat un recurs que pot tardar en resoldre's uns tres anys. "Amb el problema de l'IVA, que ens ha mancat recursos, la fusió ens dona coratge", ha confessat Torrents. Amb totes les dificultats econòmiques, Torrents ha dit que realitzar el cicle dels Amics de l'Òpera, aquest any amb 'Falstaff', és d'una "valentia molt gran", i ha recordat que no hi ha referents a l'Estat o a Europa que produeixin aquesta "riquesa" d'òperes que viatgen per una desena de ciutats del territori. L'any passat, la xifra d'espectadors als al cicle Òpera de Catalunya va ser de 28.000 espectadors, un públic que esperen ampliar amb la construcció d'un teatre a Sabadell. "És un somni, és l'objectiu final de la FOC, i l'única forma de tenir una temporada estable", ha conclòs Torrents sobre el "somni" de tenir un teatre propi.
|
Cultura
|
Música
|
AMPLIACIÓ:Ponsatí tancarà la llista de Graupera per Barcelona a les eleccions municipals. L'exconsellera es desmarca de JxCat i se suma a la candidatura Barcelona és Capital pel seu "atreviment". L'ex consellera Clara Ponsatí tancarà la llista Barcelona és Capital de Jordi Graupera, segons ha avançat Rac1 i ha confirmat posteriorment la candidatura a través d'un comunicat. D'aquesta manera, Ponsatí, que és a Escòcia des de fa més d'un any, es desmarca de la candidatura de JxCat per a les eleccions municipals del 26 de maig liderada per Quim Forn i Elsa Artadi. Segons declara Ponsatí a través d'un vídeo, dona suport a la candidatura de Graupera pel seu "atreviment". "És una candidatura feta a contracorrent, que s'ha volgut silenciar i que mereix fer forat a la política catalana", afegeix. En canvi, a les eleccions europees del mateix 26 de maig, Ponsatí es presenta com a número 3 de la candidatura de JxCat que lidera Carles Puigdemont. En el vídeo, Ponsatí assegura que les eleccions municipals són una "tria difícil" perquè a Barcelona hi ha quatre candidatures independentistes. A més, destaca que hi ha persones que "estima i respecta" en diverses d'aquestes candidatures. Però explica que ha decidit sumar-se a Graupera perquè considera que les seves propostes "no són reciclats de velles idees" sinó que es tracta de "propostes treballades, estudiades fruit d'escoltar el batec de la ciutat i treballar a peu de carrer". L'exconsellera conclou que "ningú no és perfecte" però que creu que Barcelona i Catalunya hi guanyaran si Graupera és a l'Ajuntament de Barcelona. De la seva banda, Graupera ha agraït el gest de Ponsatí de tancar la llista. "És un honor per a nosaltres. Ponsatí representa la gent que mira de dir la màxima veritat disponible a la cara, sense faltar el respecte. És una veu que sempre i sense embuts s’ha manifestat a favor de la independència i va ser la persona que, juntament amb la gent, va fer possible que l'1 d’octubre s'obrissin els col·legis s a Barcelona, mentre Ada Colau mirava cap a una altra banda. Clara Ponsatí és una dona valenta, intel·ligent, i d'esperit lliure", ha defensat.
|
Política
|
Partits
|
Bargalló es compromet a redreçar la manca de planificació escolar a Badalona. La comunitat educativa es manifestarà dimarts per reclamar inversions a la ciutat. El conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, s'ha compromès a treballar de la mà de l'Ajuntament de Badalona per fer una planificació escolar a llarg termini per a la ciutat davant l'actual situació de desgavell que denuncia la comunitat educativa. El conseller admet que a la ciutat s'hi ha sumat diversos factors com una planificació "irregular" els darrers anys, el creixement demogràfic i urbanístic, la manca de solars per fer-hi nous centres i un mal manteniment dels existents. A més, apunta a una situació política "convulsa" a l'Ajuntament amb "canvis d'equips de govern que ha frenat algunes decisions". Bargalló n'ha parlat durant la presentació de l'oferta educativa pel curs vinent i dimarts la comunitat educativa es manifestarà al centre de Badalona per reclamar aquestes millores i inversions. "La realitat és que urgeixen intervencions de tots tipus", admet el titular del Departament d'Ensenyament, que es mostra comprensiu amb el "neguit" de la comunitat educativa davant la situació que ell mateix ha descrit. Des de la comunitat educativa asseguren que la manca de planificació fa proliferar, curs rere curs, "bolets" que no solucionen les necessitats de la ciutat. Denuncien la proliferació de barracons o el tancament de línies per manca d'inversions en nous centres. "La manca de manteniment és una constant en molts centres públics, així com la massificació a les aules i els problemes de segregació en algunes zones", asseguren des de la comunitat educativa, abans de la manifestació d'aquest dimarts, coincidint amb el ple municipal.
|
Societat
|
Educació
|
Les Fires de Sant Narcís de Girona arrenquen amb força. Els firaires han registrat un lleuger augment de visitants durant el primer cap de setmana tot i que les famílies continuen mirant la butxaca. Un any més, les Fires de Sant Narcís omplen d'alegria i tradició la ciutat de Girona. Enguany, les festes s'allargaran fins el proper 1 de novembre i s'han programat unes 200 activitats ben diverses. De moment, els firaires estan esperançats perquè han notat un lleuger repunt del nombre de visitants durant aquest primer cap de setmana. Tot i això, asseguren que les famílies continuen mirant la butxaca i ajustant el seu pressupost. Tot i la polèmica inicial arran de les possibles contractacions irregulars per muntar les atraccions, el president dels Firaires de les comarques gironines, Joan Bagó, assenyala que s'ha creat "una alarma" innecessària i que la majoria de firaires compleixen les normatives.
|
Cultura
|
Festa i cultura popular
|
ACTUALIZACIÓ:Una dona de 49 anys mor en l'incendi d'un pis a Martorell. La víctima mortal estava sobre un sofà afectat per les flames. Una dona de 49 anys ha mort i un home de la mateixa edat ha resultat intoxicat lleu aquest dijous a la matinada en l'incendi d'un pis a Martorell (Baix Llobregat). Segons informen els Bombers de la Generalitat, quan passaven tres minuts de la una de la matinada s'ha donat l'avís de foc a l'interior d'un dúplex del carrer Revall, número 16-18 d'aquest municipi. L'incendi, que ha estat controlat en un primer moment amb extintors pels efectius de la Policia Local, ha afectat un sofà sobre del qual s'ha localitzat la víctima mortal. A causa del fum també ha resultat intoxicat lleu un home de 49 anys, que ha estat traslladat en una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Fins al lloc s'hi han desplaçat quatre dotacions dels Bombers, que han extingit el foc i han inspeccionat tot l'immoble, i vuit patrulles dels Mossos d'Esquadra. (En aquesta actualització, s'ha afegit que els Mossos no han observat indicis de criminalitat en la mort de la dona i que l'home intoxicat ha estat traslladat finalment a l'Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí i no al de Martorell, segons ha informat els Bombers de la Generalitat) Els Mossos d'Esquadra no han observat indicis de criminalitat en el cos de la dona. Una de les hipòtesis és que es tracta d'una mort accidental, tot i que això ho haurà de confirmar l'autòpsia del cos.
|
Societat
|
Successos
|
168 nous morts registrats per les funeràries eleven la xifra global de defuncions per coronavirus a Catalunya a 8.441. Hi ha 4.232 nous casos de positius i sospitosos, amb un total de 116.679. El nombre de morts registrats per coronavirus per les funeràries a Catalunya arriba als 8.441, amb 168 noves defuncions aquest dilluns, segons el Departament de Salut. Són 38 menys que a l'últim balanç. Fins ara s'han detectat 43.695 casos positius, mentre que n'hi ha 72.984 de possibles. La xifra global és de 116.679 (4.232 més que diumenge). De les 8.441 defuncions, 2.328 han mort a una residència (60 més que l'anterior balanç), 522 al domicili (3 més que ahir) i 95 a un centre sociosanitari (3 més). Els casos restants són morts a hospitals o casos no classificables per manca d'informació. Cal recordar que les dades de les funeràries es reporten més tard que les de les defuncions als hospitals, motiu pel qual pot haver-hi desajustos.
|
Societat
|
Salut
|
Els cent millors vins de 23 cellers de la DO Empordà, a punt per tastar a la fira Arrels del Vi de Sant Martí d'Empúries. Els amants del vi es troben amb els propietaris i enòlegs per conèixer de primera les peculiaritats de l'elaboració i les varietats de raïm. Els amants del vi tenen una cita durant tot el cap de setmana a Sant Martí d'Empúries. La fira vitivinícola Arrels del Vi reuneix els millors vins de 23 cellers de la DO Empordà. Amb l'entrada, els visitants poden tastar fins a cent referències de vins d'alta gamma. Hi ha, també, els tres vins guanyadors d'un tast a cegues de setze sommeliers experimentats: el vi dolç Sol i Serena del Celler Cooperatiu Espolla, el vi negre Bonfill 2009 d'Arché Pagès i el vi blanc Flor d'Albera 2013 del celler Martí Fabra. Una de les peculiaritats de la fira, explica l'organitzadora Tess Oriol, és el contacte directe amb els productors i enòlegs que expliquen les curiositats de cada vi, com està elaborat i amb quines varietats de raïm.
|
Economia
|
Agroalimentació
|
Tallat el túnel del Cadí en sentit nord a causa de la nevada. Una vuitantena de trams de carreteres continuen afectades per la neu i el gel i en gairebé setanta calen les cadenes. El túnel del Cadí està tallat en sentit nord. De fet, segons el Servei Català de Trànsit, el tall va més enllà del túnel perquè afecta 21 quilòmetres. D'altra banda, hi ha una vuitantena de trams de carreteres amb neu i gel a la calçada, d'aquests en una setantena és obligatori l'ús de cadenes i tres vies més estan tallades a la circulació. Es tracta de la BV-4024 entre Bagà i Coll del Pal, la GIV-5201 entre Viladrau i Sant Marçal del Montseny i la C-37 entre el Pont de l'Armentera i Santa Maria de Miralles. L'ús de cadenes és necessari en algunes vies com l'N-260 a Sort i el Pont de Suert, la C-26 a Navès i Cubells, l'N-260 a Ribes de Freser o la C-16 entre Bagà i Riu de Cerdanya. Des de les 15 hores, els camions poden tornar a circular per l'AP-7, AP-2 i C-32 una vegada aixecada la restricció per la nevada.
|
Societat
|
Trànsit
|
Catalunya i Aragó renoven el conveni per a l'atenció de les urgències i emergències sanitàries a la Franja. S'especifica com resoldre aquestes situacions i actualitza els recursos disponibles per actuar en aquesta zona on s'inclouen 80 municipis. El Departament de Salut i la Conselleria de Sanitat del govern d'Aragó han acordat renovar el conveni específic de col·laboració per a l'assistència sanitària en urgències i emergències dels municipis limítrofs entre ambdós territoris, a la zona de la Franja de Ponent. L'acord estableix com actuar, des d'un punt de vista mèdic i assistencial, quan una d'aquestes situacions es produeixi en algun dels 80 municipis que formen part d'aquesta zona, 45 a l'Aragó i 35 a Catalunya. El conveni implica la participació i mobilització dels recursos assistencials que tenen a la zona tant el SEM català i Emergències Sanitàries 061 de l'Aragó, així com les centrals de coordinació respectives. En total, són més de 37 vehicles d'emergència d'ambdós territoris, als quals es poden afegir, si es considera necessari per la magnitud de l'emergència, els helicòpters del 112. Aquest nou conveni específic s'emmarca en el Conveni marc subscrit l'any 2005 entre els dos governs, a fi de regular la coordinació en matèria d'assistència sanitària, i n'actualitza un d'anterior firmat el mateix any. El nou text millora algun dels punts inclosos al conveni vigent fins ara; així, s'inclouen i concreten les formes i vies de comunicació i coordinació entre el 061 CatSalut Respon i el SEM, d'una banda, i el 061 Aragó, de l'altra; s'adapta la llista de localitats i municipis inclosos al conveni, i s'actualitzen els mitjans disponibles, que inclouen unitats de suport bàsic i de suport avançat. Tot això, amb la voluntat de continuar millorant l'atenció d'aquest tipus de demandes, caracteritzades per la naturalesa crítica de l'emergència i les situacions excepcionals. En concret, i entre altres disposicions, el conveni estableix que la coordinació dels recursos l'han d'efectuar els centres coordinadors d'urgències i emergències d'ambdós territoris. Aquests centres han de col·laborar estretament, seguint el protocol de coordinació inclòs al nou conveni, amb l'objectiu de garantir que s'activi el recurs necessari en el mínim temps possible i que es gestioni correctament l'alerta sanitària. Així doncs, entre altres qüestions, aquest protocol indica que, en cas que calgui traslladar qualsevol persona a un centre hospitalari, l'elecció del centre s'ha de fer sempre seguint criteris mèdics i que la gestió d'aquest trasllat correspon a la central de coordinació del territori on es trobi l'hospital. Aquest conveni específic, d'una vigència de quatre anys prorrogable pel mateix període, no modifica, tanmateix, les competències en atenció sanitària que són pròpies de cadascun dels governs.
|
Societat
|
Salut
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.