id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_0_337929
|
Enquesta
Jo tinc cosetes a La Caixa, però estic mirant de fer el canvi. Pero no és un canvi que es faci en 5 minuts, a no ser es clar que paguis 100€ i tema resolt. Estic estudiant la manera de fer-ho sense que em costi "gaire".D'altra banda, des de fa 2 mesos aprox. vaig fer el canvi a Som Energia. I m'atenen en català! Veurem la primera factura.
| 0.6794 |
curate
|
{"it": 0.023323615160349854, "ca": 0.9008746355685131, "es": 0.07580174927113703}
| |
macocu_ca_20230731_10_66681
|
Clau de pas
Informació, assessorament i acompanyament en el teu projecte educatiu i professional
Clau de Pas és un programa en el qual t’informem, t’assessorem i t’acompanyem a viure amb èxit el teu projecte educatiu i professional.
Quan t’acompanyem?
En els teus èxits.
En els moments en què dubtes o et sents desmotivat/da.
Facilitant noves experiències: formacions especialitzades, tallers, mentoria i acompanyament, projectes comunitaris i espais de debat.
Potenciant les teves habilitats.
Acompanyant-te a identificar i millorar les competències necessàries per a assolir els teus objectius.
On t’acompanyem?
En diferents espais: a l’aula, al carrer, visitant entitats i organitzacions del territori.
El seguiment el podem fer com tu vulguis: trucades, videoconferències, presencials... i cada quan tu necessitis
T’acompanyem? Gaudeix aprenent i crea el futur que vols
Com pots participar?
Clau de Pas és un programa comarcal i gratuït.
| 0.712651 |
curate
|
{"fr": 0.011879049676025918, "ca": 0.9157667386609071, "id": 0.05075593952483801, "pt": 0.02159827213822894}
| |
mc4_ca_20230418_3_247089
|
Elisa Vedrina (regidora d’Esports): “Els compromisos econòmics amb els clubs tenen caducitat”
Inici Tarragona Elisa Vedrina (regidora d’Esports): “Els compromisos econòmics amb els clubs tenen caducitat”
Al març de 2017 Elisa Vedrina va prendre possessió del càrrec de regidora del Partit Popular després de la mort sobtada de Marbel Negueruela. Vedrina va fer-se càrrec llavors de les seves mateixes responsabilitats, a l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona. Parlem amb ella sobre el seu primer any al consistori i també sobre el projecte esportiu estrella del mandat: els Jocs mediterranis.
-Quin balanç fa del primer any de regidora?
-Podem fer dos tipus de balançs, un el balanç personal: ha estat una experiència, una bendició. Sempre he treballat en l’àmbit de l’empresa privada i el fet de conèixer l’administració pública des de dins és una experiència altament recomanable. De vegades comentem que hauria de ser obligatori conèixer el funcionament de l’administració pública perquè jo crec que facilitaria les coses als ciutadans per exercir correctament la ciutadania. A nivell personal plenament enriquidor. Primer perquè m’ha permès aprendre el funcionament d’un ajuntament, des de nocions de dret administratiu, recursos humans, departaments de l’administració… També m’ha permès estar en contacte amb molts col·lectius, persones amb diferents interessos, associacions de veïns, entitats esportives. Penso que pels meus fills és tremendament positiu perquè són conscients que hi ha una dimensió pública que requereix una cura especial perquè estem gestionant patrimoni que és de tots. A nivell de la regidoria penso que també és molt positiu perquè la meva predecessora va deixar un camí molt obert i hem continuat el llegat de Marbel. Pel que em diuen els tècnics, en un any hem aconseguit des del Patronat fer passos molt potents amb vocació de continuïtat en diferents àmbits. A destacar per un costat la difusió de l’activitat física a través de programes per exemple de Juguem a nedar, però també una nova base de subvencions que ha estat aprovada per unanimitat. Els primers passos que són ja bastant consistents en un nou model de gestió dels camps de futbol, i després en el dia a dia del Patronat d’Esports que gestiona recursos humans i econòmics importants, que va dirigit a promoure entre els ciutadans de Tarragona i del territori que l’activitat física és quelcom positiu per al seu desenvolupament personal.
-Des de la conselleria es va elaborar un estudi sobre els camps de futbol. Quines són les novetats?
-Hem passat d’un model de gestió obsolet al nostre judici, que era que els mateixos clubs que havien d’utilitzar les instal·lacions per la pràctica esportiva gestionaven aquells equipaments que són municipals, i llavors volem passar a un altre model que és que els camps de futbol passin a formar part de la gestió ordinària de l’Ajuntament. La prioritat és garantir la pràctica de l’esport base i amateur. Ara hem encarregat un estudi per saber en quin estat estan els camps de futbol, que es van construir tots alhora fa aproximadament deu anys i durant aquest temps el manteniment ha estat el correcte, però la normativa canvia. Aquesta és la segona pota. La primera és una cessió d’ús per acabar sent de gestió municipal, la segona és veure com estan aquests camps de futbol per buscar el finançament per anar posant-los al dia perquè sigui el patronat qui assumeixi aquesta gestió, i la tercera pota seria política de subvencions. La idea d’aquesta regidoria i crec que de tots els grups municipals és que les subvencions vagin més a fomentar l’esport familiar, social, l’esport base… Llavors, encara que hi hagi uns compromisos concrets amb determinades entitats i que són econòmicament molt poderosos aquests compromisos també tenen una data de caducitat i a partir d’aquí es tracta que aquesta política de subvencions ens aculli per repartir aquests fons entre els clubs de la ciutat d’una manera més generosa i no tan concentrat en alguns.
-Com creu que influiran els Jocs en la pràctica esportiva de la ciutat?
-Jo crec que un esdeveniment d’aquesta categoria ha de tenir un impacte en la ciutadania. Primer perquè el llegat de les instal·lacions facilitarà que hi hagi més instal·lacions i de millor qualitat, i això fa que més ciutadans es puguin animar a practicar l’esport. Però per altra part crec que un cop passin els Jocs el Patronat d’Esports haurà de rebre la tasca de gestionar el llegat de la comprensió per part de la ciutadania de com d’important és per al desenvolupament personal la pràctica de l’esport i de l’activitat física. No deixa de ser il·lusionant que hàgim de gestionar també aquesta il·lusió.
-El pla cultural dels Jocs ha passat per Prats, per Floria, per Martín, i ara se li han cedit les competències. Com ha estat l’elaboració d’aquest projecte?
-La presentació oficial va ser el 19 d’abril, amb la qual cosa ho donem pràcticament per tancat, potser es fa alguna petita modificació. És un programa que està previst que duri sis mesos i el 19 d’octubre està previst un concert de cloenda. Jo voldria destacar que és un gran programa cultural molt potent i enriquidor. És cert que ha passat per diferents mans, però a mi m’agradaria destacar que la meva tasca ha estat facilitar que la ciutat i el territori pogués gaudir d’una programació cultural que estigués a l’alçada de l’esdeveniment esportiu. Han estat diferents mans però un sol esperit, un treball en equip.
-El fil comú són les diferents corrents del mar mediterrani?
-Sí, aquesta és una mica la font d’inspiració dels diferents actes. Diferents corrents de teatre, música, gastronomia, cultura popular… Sempre enfocat en el mediterrani.
-Què s’espera d’aquest pla?
-Com de qualsevol pla cultural, el primer que esperem per un costat és que contribueixi al desenvolupament personal harmònic de cada ciutadà. Al final la cultura no deixa de ser per una banda allò que ens uneix amb els del costat, per una altra banda allò que ens distingeix de cultures veïnes, i que ens porta a enriquir-nos, primer a nivell personal i després com a col·lectiu. Què esperem? Potser jo sigui molt ambiciosa, crec que no, una persona que assisteix a un espectacle com Calígula o Edip Rei abans i després d’assistir a l’espectacle, quan aquest espectacle té una categoria com la que pot tenir la companyia de teatre clàssic de Mèrida, al final la persona que entra i la persona que surt no és la mateixa. I ordinàriament serà millor persona perquè haurà rebut una formació i una sensibilitat per a temes artístics, i això és el que s’espera d’un programa cultural. Hi ha diversitat perquè qui vulgui teatre clàssic el pugui trobar, però qui vulgui un concurs de castells, que també és una manifestació cultural molt potent, doncs pugui tenir també aquesta experiència cultural, catàrquica gairebé com deien els grecs. Esperem que al final la ciutadania sigui més rica, més lliure i que contribueixi amb això a fer una societat millor.
-Creu que l’ajornament dels Jocs ha pogut generar desil·lusió?
-Honestament, posposar els Jocs no va ser una bona notícia. No podem negar l’evidència que s’hagi pogut sentir desil·lusió o desencant. També és veritat que ens ha permès tenir un any més per preparar-los. Jo sempre penso en els Jocs com quan hi ha una festa familiar, una boda, una graduació… Posposar una festa quan la tenies prevista no és agradable però després penses que potser ha sortit millor, que al final va poder venir més gent, altres persones s’han pogut preparar, ens va donar més temps a què tot estigués més lligat… Per la qual cosa esperem que aquesta desil·lusió que va provocar aquella decisió acabi fent que la gent digui que va valer la pena.
-Quin profit es pot treure de les instal·lacions?
-En aquest moment això encara s’ha de definir. Jo com a regidora d’Esports espero que aquestes instal·lacions redundin en una millor pràctica esportiva per als ciutadans de Tarragona. Ens agradaria que aquesta major implicació estigui capitanejada pel Patronat municipal d’esports. Però no podem negar que aquestes instal·lacions puguin ser gestionades per tal que hi hagi un rendiment econòmic, sempre i quan aquest rendiment econòmic no sigui la principal causa que ho mogui.
Article anteriorEl PSC reclama a Colau un pla hoteler a Barcelona
Article següentRos demana a Torra “col·laboració i entesa per superar qualsevol divisió o fractura social a Catalunya”
El PP presenta el seu projecte per la ciutat de Tarragona
| 0.858021 |
curate
|
{"ca": 0.9876175735206573, "en": 0.004643409929753542, "es": 0.007739016549589237}
|
https://laciutat.cat/laciutatdetarragona/elisa-vedrina-regidora-desports-els-compromisos-economics-amb-els-clubs-tenen-caducitat
|
mc4_ca_20230418_6_728822
|
Situació d'excepcionalitat Covid-19 - RAE Spain
RAE SPAIN SEGUEIX OPERATIU
cal contactar amb RAE SPAIN per confirmar l'enviament d'matetrial i horari de recepció de mercaderies.
RAE SPAIN no s'efectuaran cap enviament que no hagi estat confirmat per part de client / proveïdor la seva disponibilitat per fer-ne la recepció.
Per minimitzar el contacte i moviment de persones, tots els enviaments i recepcions de mercaderies es concentrarà en els següents dies i hores: DILLUNS i DIJOUS de 8:00 a 14:00 hores.
Circular mesures excepcionals Covid-19 - 0.1 Mb
| 0.714882 |
curate
|
{"ca": 0.8672727272727273, "ja": 0.04727272727272727, "en": 0.08545454545454545}
|
http://www.raespain.com/ca/novetats/situacio-dexcepcionalitat-covid-19.html
|
cawac_ca_20200528_5_11656
|
Es comenta que el webalyze potser no enten els logs de nginx perquè les estadístiques que hi ha són força parcials. Es va parlar de patrocinar la minidebconf. Es va comentar que ja toca assemblea i canvi de junta i que la propera reunió seria tècnica a Gràcia.
Es decideix on es farà la propera jornada tècnica al desembre. Es parla del Dia de la Llibertat del Maquinari que sembla que serà a finals de març: es comenta la definició, la robòtica, les impressores 3D i l'Arduino. Es comenta que diumenge s'emetrà el programa sobre GNU/Linux al que va assistir el Leo de convidat a Catalunya Ràdio.
Es valora positivament el Dia de la Llibertat del Programari. Es comença a parlar del de 2014 i del Dia de la Llibertat del Maquinari: es comenta la privacitat i l'''internet of things'' i web2py. Es treballa amb un problema al servidor. Es documenta al track.
Es repassen les tasques pendents del Dia de la Llibertat del Programari: nota de premsa, confirmació de xerrades, confirmació de material. Quedem a les 9:00 h per preparar coses al centre cívic de Les Corts.
+
S'aprofita per fer la primera reunió presencial del capítol barceloní de l'FSFE a les 19:00 h.
Es parla dels miralls pendents de posar al servidor, Trisquel i Parabola (i es desestima Manjaro) i de la reorganització a una nova màquina virtual. Es queda que la propera reunió serà una jornada tècnica per cuidar-se dels miralls. Es farà un document de condicions per acceptar de posar un mirall al servidor de Caliu i un formulari per mirar si es compleixen les condicions. S'actualitzarà la configuració del mirall de Debian que ha canviat.
+
S'organitza el Dia de la Llibertat del Programari. El farem al mateix lloc de l'any passat i es parla de diverses xerrades que voldríem que es fessin. Contactarem gent que coneixem a veure quants estan disposats a fer xerrades.
Se celebra el 14è aniversari de Caliu a Vilafranca del Penedès. Es visita el Museu del vi sense fer acudits sobre Emacs. A la reunió es decideix que no es muntarà un mirall de Linux Mint pels problemes que presenten amb el programari privatiu que no es pot redistribuir. Es decideix fer la crida per pagar les quotes de Caliu d'aquest any, ara que ja tenim el compte nou.
Se celebrarà el 14è aniversari de Caliu a Vilafranca del Penedès a l'abril. Es configura el servidor per tal de poder tornar a fer còpies de seguretat. Es mira d'ordenar les màquines virtuals, comencem per una només pels miralls i un proxy.
Es decideix obrir un compte de Caliu a Triodos i tancar el de la Caixa. Contactarem l'Xtec per si estan interessats en xerrades sobre programari lliure. Es parla dels tutorials que volíem fer i de com de malament van començar; es mirarà a veure si ho podem redreçar. El Josep vol fer un experiment per donar xerrades a gent interessada, en breu ens dirà alguna cosa. Es contactarà amb Linkat per donar-hi un cop de mà.
Es llegeix i s'aprova l'acta de l'assemblea de 2012. Es fa la lectura dels comptes de Caliu. Es llegeix l'informe i memòria d'activitats, es comenta el pressupost i s'acorda el manteniment de les quotes per aquest any. Es farà un recordatori als socis perquè facin el pagament de la quota. Es comenta que s'han de modificar els estatuts (es crearà un grup de treball), s'ha de cercar una entitat bancària que ofereixi el que ens cal sense les comissions desorbitades que patim ara. S'acorda que celebrarem l'aniversari de Caliu el 13 d'abril amb una excursió a un lloc per determinar. El Rafael anirà a la tertúlia amb les CUP proposada a la llista de Debian. Servidor: l'Àlex mirarà d'aconseguir un certificat SSL vàlid, s'han d'endreçar serveis dividint-los en diferents màquines virtuals. Es repassen feines que hem volgut fer i que no s'han arribat a fer com més xerrades a instituts, tutorials per arreglar el món i campanyes diverses.
Es canvia el servidor nou a la caixa antiga d'Stallman. Es prova i es fan ajustos i es deixa a un despatx a l'espera de traslladar-lo al lloc habitual dilluns vinent. Feina acabada. Queda pendent configurar una alarma de fsck dels miralls, col·locar els dos discos durs externs de còpies de seguretat i canviar regles del tallafocs del libvirt.
Es decideix que acceptarem fer miralls de Trisquel i Parabola, dues distribucions lliures, al servidor, tal com ens han demanat. Es parla de les dates disponibles per fer el canvi de servidor. Mirarem que sigui l'1 de desembre o poc abans.
Se segueix el wiki al trac per apuntar les actuacions a Larry. Es decideix canviar el nom d'Stallman per evitar confusions. Es decideix deshabilitar l'ftp en una setmana. S'actualitzen els miralls de Debian. Es comproven SSH i HTTP.
S'obre un pad per treballar en un document de serveis a Stallman. Es discuteix la configuració del nou servidor, la distrubució a instal·lar, el nom. Es fa un petit taller de claus GPG. Es discuteixen les opcions de començar de zero i la de copiar el servidor en màquines virtuals. Val la pena esperar a netejar el servidor?
+
+
Després de molt, però molt dicutir, el Francesc i el David s'encarregaran de fer el desmuntatge d'un servidor vell per muntar a la caixa el nou i poder instal·lar i fer proves de funcionament.
+
Llavors, anirem a la UPC a la propera jornada tècnica, el 2 de juny, per fer-hi la instal·lació i la virtualització. Es polirà el pressupost de David i es farà la comanda dels components.
S'obre un pad per treballar en un document pels formats de documents a l'administració pública. Hi ha dues línies d'investigació: campanya de queixes i explicació de com fer un lloc web amb formularis segurs complint els estàndards.
+
Es parla del nou servidor de Caliu, es mira de configurar el que volem i se cercaran pressupostos per comprar-lo, mentre ens mengem el [https://lh3.googleusercontent.com/-jjcO7g88x2s/T4E5suPHIWI/AAAAAAAAAjo/YQ7DxibdI6E/s691/IMG_20120407_130556.jpg ''coc de poma'' que ens ha fet el Francesc]. S'actualitza la [http://wiki.caliu.cat/index.php/FeinaPendent llista de feines pendents].
+
La propera trobada, del 5 de maig, serà combinada activista (per acabar la feina dels formats) i tècnica (per iniciar el nou servidor? ).
Es repassen les propostes que es van apuntar al [http://wiki.caliu.cat/index.php/Administracions/Idees wiki de propostes].
+
Es proposa tornar a fer xerrades a les escoles. Caldrà obrir una pàgina al wiki. S'hauria de mirar el mentoratge per Summer of Code o del Google Code-in (menors de 18 anys) de cara a 2013, potser per fer de pont entre desenvolupadors. Llistat de voluntaris disposats a fer xerrades per temes: s'ha d'obrir una pàgina al blog. Enviar esdeveniments a Grical.org. La propera jornada activista la farem a Cerdanyola el 7 d'abril i tractarem el tema dels pdf, Adobe i els problemes que presenten a webs de les administracions públiques. A més, es programaran entrevistes a desenvolupadors i activistes del país. Es parla també de presentar propostes de col·laboració a programes de ràdio i al Quequicom. De muntar un directori de llocs on es pugui donar suport puntual de programari lliure (telecentres?, preguntar a l'Ivan?). També es podrien fer activitats amb col·laboració de la Cooperativa Integral Catalana i impulsar les traduccions al català de la web de GNU.
Es confirma l'encarregat de renovar el domini. Es parla de possibles accions o campanyes i es concreta que es parlarà i decidirà alguna cosa a la propera reunió. A l'abril es farà una jornada activista i al maig una jornada tècnica. La propera reunió s'avança al 25 de febrer a la teteria Malea.
Es repassen els comptes de l'associació. El tresorer passa a ser el Francesc. Es redacta el pla de contingència en cas que el servidor deixi de funcionar, es mira la manera d'estar assabentats a l'instant, i la de traspassar caliu.cat a un altre lloc per tal de poder informar dels avenços en el nou servidor que comprarem quan es trenqui el que tenim. S'accepta el David com a vocal. Es vota una nova junta per dos anys: Xavi, president; Rafael, secretari; Francesc, tresorer. S'actualitzaran els papers a Justícia. El 13è aniversari de Caliu se celebrarà el 18 de febrer a la masia del Francesc al Montseny, amb una calçotada.
Es concreten aspectes del DLP. Queda pendent avisar a les llistes de correu i a la pàgina web. Es farà una reunió de Caliu amb visita cultural a Vilafranca del Penedès quan acabin les obres al Museu de Vi. Es mira la [[http://ca.wikipedia.org/wiki/Caliu pàgina de Caliu a la Viquipèdia]] que ha estat retallada per viquipedistes per tal d'adaptar-la al seus requeriments.
Se soluciona un problema amb l'ordinador principal de Malea. Es comenta la resposta automàtica de la carta al President de la Generalitat de Catalunya. Es comença a organitzar el proper Dia de la Llibertat del programari, es decideix que se cercaran adreces d'instituts i facultats d'informàtica per enviar-los un avís abans de final de mes. Es contactarà un local pel DLP.
S'acabarà de decidir la data de la propera jornada tècnica a casa d'un membre de Caliu el 26 de març o el 3 d'abril. Es podria fer un tutorial del wiki i rellegir el web per mirar de fer-lo encara més entenedor. El Francesc es mirarà els enllaços trencats.
+
Es dóna per enllestida la carta al President de la Generalitat de Catalunya.
S'aprova la nova junta de Caliu per 7 vots a favor, un en contra i 2 abstencions. Celebrarem el 12è aniversari de Caliu a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), possiblement el diumenge 27 de febrer. Es donen permisos de superadministrador del web al David i es renova la llista de correu de la junta amb les noves incorporacions.
Se cercarà una presentació de Caliu per a la que farà el Francesc a l'Escola del Treball de Barcelona. S'han de preparar les eleccions a la junta. S'ha de canviar el proveïdor del domini, potser amb descompte. Propossarem de fer una jornada tècnica, possiblement al febrer.
Cal veure si invertim alguns diners i en què. Caldria fer una jornada tècnica, potser a Terrassa o a prop per veure si fitxem el Leo. Servidor: caldria renovar el maquinari. l'Àlex diu que possiblement podrà obtenir alguns equips que el seu laboratori està a punt de renovar. S'ofereix allotjar-los al seu centre de càlcul. Al centre de càlcul del D4 (on ara hi ha allotjat Stallman) hi arriba gigabit fins als equips.
S'accepta el blog de l'Albert Astals al Planeta Caliu, es parla de l'antiguitat del servidor i de l'entrevista amb la gent de la botiga Gnuinos que podrien muntar una parada al Dia de la Llibertat del Programari. S'aprova el pressupost del DLP i s'arranja la logística.
S'aconsegueix el certificat per a caliu.cat. Es decideix celebrar el [http://dlp.caliu.cat Dia de la Llibertat del Programari] de la mateixa manera que l'any passat. Es decideix la gestió dels fitxers de dades.
Renovat el domini caliu.cat, monitor etc-keeper, llistat de copies de seguretat, etckeepera, souces.list a l'ftp de Caliu, s/ganglia/munin/, s/perlbal/nginx/, monitorització . Es deixa per un altre dia: sources.list del mirall de Caliu al servidor, usuaris nous al WordPress, canvi de servidor de DNS cap a Nominalia.
+
+
Com a webmestre només hi ha el Francesc, en dpini s'hi presenta voluntari. Mirror de Unity Linux - El Rafael preguntarà si hi ha el català. A Asturix vam dir que si i no hem fet res. Es fa un llistat de backups.
+
+
El Jordi es carrega un fitxer crític. Es treballa en recuperar-lo. Auditoria de seguretat.
+
+
Parlem de les entrevistes del Jordi, a començar en breu, i els miralls per a [http://unity-linux.org Unity Linux] i [http://asturix.com Asturix]: el Rafael contactarà amb els responsables de projecte.
Es llegeix i s'aprova l'acta de l'anterior assemblea. S'accepten els nous socis.
+
+
L'11è aniversari de Caliu s'escau al febrer i celebrarem una calçotada al Montseny, prop de Sant Celoni, organitzada per l'Eva, en principi el 7 de març. El Rafael obrirà una pàgina al wiki per a apuntar-s'hi.
+
+
Quant al plantejament de les còpies de seguretat al disc extern que vam adquirir, farem una Jornada Tècnica a casa del Xavi Drudis, a Cerdanyola, el 13 de febrer a les 10:00 h.
+
+
S'ha de fer un document de política de privacitat. El Xavi farà un esborrany per la llista de socis i bases de dades al servidor.
+
+
Estat de comptes. S'aproven per aclamació.
+
+
Precs i preguntes. L'Àlex Muntada pregunta si no seria millor enviar comunicacions de l'assemblea per més mitjans. Repassem els canals de comunicació existents i decidim que el Rafael ha d'escriure un [http://wiki.caliu.cat/index.php/ProcedimentComunicacions procediment per a comunicacions] de Caliu al wiki.
+
+
==Reunió de gener de 2010==
+
+
Al final hem fet la reunió el Francesc, el Robert, el Carles i el Xavi, a l'Ars de l'estació de Sants perquè el Malea estava tancat per inventari.
S'enviarà correu als contactes de comunitats per a comentar-los la idea de la llista de correu. Paraŀlelament, creem la llista a la CPL [Àlex], moderadors: Rafael, Xavi, Francesc. Interval de comprovació a l'agenda de LaFarga: un mes, un missatge a la setmana. Contacte a la llista al peu de pàgina: esdeveniments@caliu.cat.
+
+
Preguntar a la llista si hi ha algú amb esperit periodista per a les entrevistes.
+
+
Millorar i fer més amigable la [http://caliu.cat/servidor-de-ftp/ pàgina d'FTP]. Obrir compte al Francesc perquè ho faci.
+
+
Quedem amb Malea de fer la festa d'instaŀlació dijous 10 de desembre, de 18:00 a 22:00 h. Cal que fem un cartell i obrim una pàgina al wiki.
Es valora el Dia de la Llibertat del Programari, es parla de fer-lo al Citilab al 2010, ja veurem. Es parla de gravar vídeos de les xerrades i penjar-los i/o emetre'ls en línia. Es podria fer uns fòrums oberts, de 5 minuts.
+
+
Obrirem un canal de xat a Freenode, volem fer-hi reunions mensuals, apart de les presencials, perquè hi ha gent que viu lluny i no sempre hi pot venir tothom.
+
+
Encara hem de parlar amb la teteria Malea per a fer-hi la festa d'instal·lació. Discutim com fer-hi un proxy per les actualitzacions de programari. Llista de correu d'esdeveniments: encetem un fil a la llista [Xavi]. Diagrama de flux del voluntari i col·laborador, ens ho hem de pensar més. Entrevistes per correu electrònic per a penjar-les al blog de Caliu, mensuals o semestrals, n'hem de parlar.
L'Eva mirarà de fer un bot per a un rss de l'agenda de LaFarga.cat, ja que no responen els correus enviats. Es contactarà amb Joomla, Guifi.net, ubuntu.cat, Drupal, Mozilla, KDE, Gnome, GPL Tarragona, Llug, Gilug, Catux, Debian, Perl Mongers, OpenOffice.org, Softcatalà, Kernel Panic, null lab, Fàcil, Atzusac d'en Tux, Tenes 77, Xarxantoni, Termometretic per a veure què els hi sembla. S'accepta un pressupost de 90 € per a la preparació del Dia de la Llibertat del Programari. Es repassa la feina pendent. Es comprarà el disc dur extern d'1 Tb.
+
+
Ens contacta la teteria Malea per a fer una petita festa d'instaŀlació a la mateixa teteria per als veïns.
Aquest any, celebrarem el Dia de la Llibertat del Programari al Centre Cívic de Les Corts, a Barcelona, si en Quim ens en dóna permís. Oferirem tutorials de diversos programes lliures i muntarem la tradicional paradeta amb marxandatge. Farem difusió de l'esdeveniment a d'altres centres cívics de la ciutat.
Parlem de tot una mica i quedem per a les Jornades de Programari Lliure que es fan aquest any a la Facultat de Matemàtiques de la UB. El dissabte de les jornades anirem a dinar plegats i farem reunió a la tarda. Comprarem un disc USB d'1 TB per a fer còpies de seguretat del servidor.
+
+
==Reunió de maig de 2009==
+
Dissabte 16 de maig de 2009, Teteria Malea, Barcelona.
+
Assistents: Xavi Drudis, Rafael Carreras, Jordi Funullet.
+
+
Provem un llapis de memòria USB al servidor de Caliu per a acabar de decidir si comprem un disc dur extern per a fer les còpies de seguretat. La prova és exitosa.
+
+
El Rafael tornarà a contactar amb LaFarga.cat, que no donen senyals de vida, per tal de demanar que a la seva agenda es generi un fitxer ical i rss per tal de poder seguir les activitats que s'hi posen de manera més fàcil. Després d'això, crearem la llista de correu d'esdeveniments que venim pensant des de fa un any i mig.
+
+
El Rafael enviarà un correu a la llista per a demanar ajuda per contactar els caps de llista dels partits que es presenten a les eleccions europees.
+
+
S'està muntant una campanya informativa sobre el programari lliure i se'ns demana si ens hi adheriríem. Ens fa gràcia, però primer hauríem de veure què és el que signem. Esperarem que ens confirmin alguna cosa. La campanya encara no és pública, així que no en donem més detalls.
+
+
Al juny, es farà una sortida de Caliu a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), si l'Orestes ens confirma la data i avisa a la llista de correu.
Parlem del mirall de KDE que tenim al servidor, que torna a donar problemes, i ens plantegem la seva supressió donat que actualment és més addient baixar-se el codi de l'svn. Es valorarà la decisió un cop l'Orestes faci unes consultes.
+
+
Valorem la necessitat de comprar un disc dur extern per a fer còpies de seguretat de les dades que no són als miralls. Esperem que l'Orestes faci unes proves amb un llapis de memòria USB per a acabar de decidir.
+
+
El proper 16 de maig farem una jornada tècnica, encara no sabem a on, però la reunió mensual es tresllada a aquesta data.
+
El Rafael contactarà amb LaFarga.cat per tal de demanar que a la seva agenda es generi un fitxer ical i rss per tal de poder seguir les activitats que s'hi posen de manera més fàcil. Després d'això, crearem la llista de correu d'esdeveniments que venim pensant des de fa un any i mig (! ).
+
+
Al juny, es farà una sortida de Caliu a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), l'Orestes ha de confirmar la data i avisarà a la llista de correu.
Decidim que les preses de decisió es fan de la manera més ràpida que podem com a associació. Parlem de les relacions amb altres associacions i entitats i veiem que es poden millorar les coses. Es torna a parlar de crear una nova llista de correu d'esdeveniments o s'hi anunciarien tots els esdeveniments que es fan per aquí.
Es tractava de la jornada tècnica anual on revisem el que hi ha al servidor i mirem de posar-hi ordre. Ens vam trobar que hi ha una bona colla de serveis funcionant i que el sistema operatiu estava obsolet. Hi havia una Ubuntu server Edgy i l'hem passat a Feisty sense problemes. Aviat l'Àlex, coordinat am l'Orestes, la passarà a la versió actual, Gutsy. La idea seria anar actualitzant fins a una LTS d'Ubuntu que probablement serà la d'octubre de 2008.
Es tractava de la jornada tècnica anual on revisem el que hi ha al servidor i mirem de posar-hi ordre. Ens vam trobar que hi ha una bona colla de serveis funcionant i que el sistema operatiu estava obsolet. Hi havia una Ubuntu server Edgy i l'hem passat a Feisty sense problemes. Aviat l'Àlex, coordinat am l'Orestes, la passarà a la versió actual, Gutsy. La idea seria anar actualitzant fins a una LTS d'Ubuntu que probablement serà la d'octubre de 2008.
Reunió de gener de 2014
Dissabte 5 de gener de 2014, Sants, Barcelona. Assistents: Francesc Vilaubí, Àlex Muntada, Xavi Drudis. Es comenta que el webalyze potser no enten els logs de nginx perquè les estadístiques que hi ha són força parcials. Es va parlar de patrocinar la minidebconf. Es va comentar que ja toca assemblea i canvi de junta i que la propera reunió seria tècnica a Gràcia.
Reunió de novembre de 2013
Dissabte 2 de novembre de 2013, Sants, Barcelona. Assistents: Rafael Carreras, Xavier Drudis, Josep Maria Ferrer. Es decideix on es farà la propera jornada tècnica al desembre. Es parla del Dia de la Llibertat del Maquinari que sembla que serà a finals de març: es comenta la definició, la robòtica, les impressores 3D i l'Arduino. Es comenta que diumenge s'emetrà el programa sobre GNU/Linux al que va assistir el Leo de convidat a Catalunya Ràdio.
Reunió d'octubre de 2013
Dissabte 5 d'octubre de 2013, Sants, Barcelona. Assistents: Rafael Carreras, Àlex Muntada, Jordi Funollet, Javier Antó, Xavier Drudis, Rafael. Es valora positivament el Dia de la Llibertat del Programari. Es comença a parlar del de 2014 i del Dia de la Llibertat del Maquinari: es comenta la privacitat i l' internet of things i web2py. Es treballa amb un problema al servidor. Es documenta al track.
Reunió de setembre de 2013
Dissabte 7 de setembre de 2013, Sants, Barcelona. Assistents: Xavi Drudis, Rafael Carreras, Jordi Funollet, Eva Perales, Orestes Mas, Daniel Martí. Es repassen les tasques pendents del Dia de la Llibertat del Programari: nota de premsa, confirmació de xerrades, confirmació de material. Quedem a les 9:00 h per preparar coses al centre cívic de Les Corts. S'aprofita per fer la primera reunió presencial del capítol barceloní de l'FSFE a les 19:00 h.
Reunió de juny de 2013
Dissabte 1 de juny de 2013, Sants, Barcelona. Assistents: Àlex Muntada, Rafael Carreras, Xavi Drudis, Josep Maria Ferrer, David Pinilla. Es parla dels miralls pendents de posar al servidor, Trisquel i Parabola (i es desestima Manjaro) i de la reorganització a una nova màquina virtual. Es queda que la propera reunió serà una jornada tècnica per cuidar-se dels miralls. Es farà un document de condicions per acceptar de posar un mirall al servidor de Caliu i un formulari per mirar si es compleixen les condicions. S'actualitzarà la configuració del mirall de Debian que ha canviat. S'organitza el Dia de la Llibertat del Programari. El farem al mateix lloc de l'any passat i es parla de diverses xerrades que voldríem que es fessin. Contactarem gent que coneixem a veure quants estan disposats a fer xerrades.
Visita cultural d'abril de 2013
Dissabte 13 d'abril de 2013, Vilafranca del Penedès. Assistents: Miquel Adroer, Mari Luz, Jordi Monteagudo, Francesc Vilaubí, Xavi Drudis, Josep Maria Ferrer, Jordi Funollet, Eva Perales, Àlex Muntada, Alba Ferrer, Rafael Carreras, Núria Carreras. Se celebra el 14è aniversari de Caliu a Vilafranca del Penedès. Es visita el Museu del vi sense fer acudits sobre Emacs. A la reunió es decideix que no es muntarà un mirall de Linux Mint pels problemes que presenten amb el programari privatiu que no es pot redistribuir. Es decideix fer la crida per pagar les quotes de Caliu d'aquest any, ara que ja tenim el compte nou.
Jornada tècnica de març de 2013
Dissabte 2 de març de 2013, campus Nord UPC, Barcelona. Assistents: Rafael Carreras, Àlex Muntada, Alba Ferrer, Xavi Drudis, Jordi Funollet, Eva Perales. Se celebrarà el 14è aniversari de Caliu a Vilafranca del Penedès a l'abril. Es configura el servidor per tal de poder tornar a fer còpies de seguretat. Es mira d'ordenar les màquines virtuals, comencem per una només pels miralls i un proxy.
Reunió de febrer de 2013
Dissabte 2 de febrer de 2013, Sants, Barcelona. Assistents: Rafael Carreras, Francesc Vilaubí, Xavi Drudis, Josep Pla. Es decideix obrir un compte de Caliu a Triodos i tancar el de la Caixa. Contactarem l'Xtec per si estan interessats en xerrades sobre programari lliure. Es parla dels tutorials que volíem fer i de com de malament van començar; es mirarà a veure si ho podem redreçar. El Josep vol fer un experiment per donar xerrades a gent interessada, en breu ens dirà alguna cosa. Es contactarà amb Linkat per donar-hi un cop de mà.
Assemblea General de gener de 2013
Dissabte 12 de gener de 2013, Sants, Barcelona. Assistents: Rafael Carreras, Francesc Vilaubí, Eva Perales, Jordi Funollet, Àlex Muntada, Alba Ferrer, Josep Maria Ferrer, David Pinilla, Xavi Drudis, Miquel Chicano. Es llegeix i s'aprova l'acta de l'assemblea de 2012. Es fa la lectura dels comptes de Caliu. Es llegeix l'informe i memòria d'activitats, es comenta el pressupost i s'acorda el manteniment de les quotes per aquest any. Es farà un recordatori als socis perquè facin el pagament de la quota. Es comenta que s'han de modificar els estatuts (es crearà un grup de treball), s'ha de cercar una entitat bancària que ofereixi el que ens cal sense les comissions desorbitades que patim ara. S'acorda que celebrarem l'aniversari de Caliu el 13 d'abril amb una excursió a un lloc per determinar. El Rafael anirà a la tertúlia amb les CUP proposada a la llista de Debian. Servidor: l'Àlex mirarà d'aconseguir un certificat SSL vàlid, s'han d'endreçar serveis dividint-los en diferents màquines virtuals. Es repassen feines que hem volgut fer i que no s'han arribat a fer com més xerrades a instituts, tutorials per arreglar el món i campanyes diverses.
Trobada tècnica de desembre de 2012
Dissabte 1 de desembre de 2012, Campus Nord UPC, Barcelona. Assistents: Rafael Carreras, Àlex Muntada, Francesc Vilaubí, Xavi Drudis, Jordi Funollet, David Pinilla, Orestes Mas, Eva Perales. Es canvia el servidor nou a la caixa antiga d'Stallman. Es prova i es fan ajustos i es deixa a un despatx a l'espera de traslladar-lo al lloc habitual dilluns vinent. Feina acabada. Queda pendent configurar una alarma de fsck dels miralls, col·locar els dos discos durs externs de còpies de seguretat i canviar regles del tallafocs del libvirt.
Trobada tècnica de novembre de 2012
Dissabte 3 de novembre de 2012, Sants, Barcelona. Assistents: Rafael Carreras, Josep Maria Ferrer, Xavi Drudis, Josep. Es decideix que acceptarem fer miralls de Trisquel i Parabola, dues distribucions lliures, al servidor, tal com ens han demanat. Es parla de les dates disponibles per fer el canvi de servidor. Mirarem que sigui l'1 de desembre o poc abans.
Trobada tècnica d'octubre de 2012
Dissabte 6 d'octubre de 2012, Sants, Barcelona. Assistents: Xavi Drudis, Rafael Carreras, Francesc Vilaubí, Jordi Funollet, Brandon. Se segueix el wiki al trac per apuntar les actuacions a Larry. Es parla de les dates disponibles per fer el canvi de servidor.
Trobada tècnica de juliol de 2012
Diumenge 8 de juliol de 2012, Campus Nord UPC, Barcelona. Assistents: Orestes Mas, Xavi Drudis, Rafael Carreras, David Pinilla. Se segueix el wiki al trac per apuntar les actuacions a Larry. Es comprova que la sincronització funciona. Es fa el Nat i les iptables. S'identifiquen els ports oberts.
Trobada tècnica de maig de 2012
Dissabte 5 de maig de 2012, Cerdanyola. Assistents: Jordi Funollet, Eva Perales, Xavi Drudis, Rafael Carreras, Francesc Vilaubí, David Pinilla, Josep Maria Ferrer. S'obre un pad per treballar en un document de serveis a Stallman. Es discuteix la configuració del nou servidor, la distrubució a instal·lar, el nom. Es fa un petit taller de claus GPG. Es discuteixen les opcions de començar de zero i la de copiar el servidor en màquines virtuals. Val la pena esperar a netejar el servidor?
Després de molt, però molt dicutir, el Francesc i el David s'encarregaran de fer el desmuntatge d'un servidor vell per muntar a la caixa el nou i poder instal·lar i fer proves de funcionament. Llavors, anirem a la UPC a la propera jornada tècnica, el 2 de juny, per fer-hi la instal·lació i la virtualització. Es polirà el pressupost de David i es farà la comanda dels components.
Trobada activista d'abril de 2012
S'obre un pad per treballar en un document pels formats de documents a l'administració pública. Hi ha dues línies d'investigació: campanya de queixes i explicació de com fer un lloc web amb formularis segurs complint els estàndards. Es parla del nou servidor de Caliu, es mira de configurar el que volem i se cercaran pressupostos per comprar-lo, mentre ens mengem el coc de poma que ens ha fet el Francesc . S'actualitza la llista de feines pendents . La propera trobada, del 5 de maig, serà combinada activista (per acabar la feina dels formats) i tècnica (per iniciar el nou servidor? ).
Reunió de març de 2012
Es repassen les propostes que es van apuntar al wiki de propostes . Es proposa tornar a fer xerrades a les escoles. Caldrà obrir una pàgina al wiki. S'hauria de mirar el mentoratge per Summer of Code o del Google Code-in (menors de 18 anys) de cara a 2013, potser per fer de pont entre desenvolupadors. Llistat de voluntaris disposats a fer xerrades per temes: s'ha d'obrir una pàgina al blog. Enviar esdeveniments a Grical.org. La propera jornada activista la farem a Cerdanyola el 7 d'abril i tractarem el tema dels pdf, Adobe i els problemes que presenten a webs de les administracions públiques. A més, es programaran entrevistes a desenvolupadors i activistes del país. Es parla també de presentar propostes de col·laboració a programes de ràdio i al Quequicom. De muntar un directori de llocs on es pugui donar suport puntual de programari lliure (telecentres?, preguntar a l'Ivan?). També es podrien fer activitats amb col·laboració de la Cooperativa Integral Catalana i impulsar les traduccions al català de la web de GNU.
Es confirma l'encarregat de renovar el domini. Es parla de possibles accions o campanyes i es concreta que es parlarà i decidirà alguna cosa a la propera reunió. A l'abril es farà una jornada activista i al maig una jornada tècnica. La propera reunió s'avança al 25 de febrer a la teteria Malea.
Es repassen els comptes de l'associació. El tresorer passa a ser el Francesc. Es redacta el pla de contingència en cas que el servidor deixi de funcionar, es mira la manera d'estar assabentats a l'instant, i la de traspassar caliu.cat a un altre lloc per tal de poder informar dels avenços en el nou servidor que comprarem quan es trenqui el que tenim. S'accepta el David com a vocal. Es vota una nova junta per dos anys: Xavi, president; Rafael, secretari; Francesc, tresorer. S'actualitzaran els papers a Justícia. El 13è aniversari de Caliu se celebrarà el 18 de febrer a la masia del Francesc al Montseny, amb una calçotada.
Reunió de setembre de 2011
Es concreten aspectes del DLP. Queda pendent avisar a les llistes de correu i a la pàgina web. Es farà una reunió de Caliu amb visita cultural a Vilafranca del Penedès quan acabin les obres al Museu de Vi. Es mira la [ pàgina de Caliu a la Viquipèdia ] que ha estat retallada per viquipedistes per tal d'adaptar-la al seus requeriments.
Reunió de juny de 2011
Se soluciona un problema amb l'ordinador principal de Malea. Es comenta la resposta automàtica de la carta al President de la Generalitat de Catalunya. Es comença a organitzar el proper Dia de la Llibertat del programari, es decideix que se cercaran adreces d'instituts i facultats d'informàtica per enviar-los un avís abans de final de mes. Es contactarà un local pel DLP.
Reunió de març de 2011
S'acabarà de decidir la data de la propera jornada tècnica a casa d'un membre de Caliu el 26 de març o el 3 d'abril. Es podria fer un tutorial del wiki i rellegir el web per mirar de fer-lo encara més entenedor. El Francesc es mirarà els enllaços trencats. Es dóna per enllestida la carta al President de la Generalitat de Catalunya. Es fa un intercanvi de signatures GPG.
S'aprova la nova junta de Caliu per 7 vots a favor, un en contra i 2 abstencions. Celebrarem el 12è aniversari de Caliu a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), possiblement el diumenge 27 de febrer. Es donen permisos de superadministrador del web al David i es renova la llista de correu de la junta amb les noves incorporacions.
Reunió de desembre de 2010
Dissabte 4 de desembre, Sants, Barcelona. Assistents: Rafael Carreras, Miquel Adroer, Josep Maria Ferrer, Mònica Ramírez, Xavi Drudis, Francesc Vilaubí, David Pinilla, Pere Mercader, Roger Mercader. Se cercarà una presentació de Caliu per a la que farà el Francesc a l'Escola del Treball de Barcelona. S'han de preparar les eleccions a la junta. S'ha de canviar el proveïdor del domini, potser amb descompte. Propossarem de fer una jornada tècnica, possiblement al febrer.
Reunió de novembre de 2010
Dissabte 6 de novembre, Granollers. Assistents: Xavi Drudis, Josep Maria Ferrer, David Pinilla, Orestes Mas, Àlex Muntada, Jordi Miguel, Eva Perales, Jordi Funullet. Cal veure si invertim alguns diners i en què. Caldria fer una jornada tècnica, potser a Terrassa o a prop per veure si fitxem el Leo. Servidor: caldria renovar el maquinari. l'Àlex diu que possiblement podrà obtenir alguns equips que el seu laboratori està a punt de renovar. S'ofereix allotjar-los al seu centre de càlcul. Al centre de càlcul del D4 (on ara hi ha allotjat Stallman) hi arriba gigabit fins als equips.
Reunió de setembre de 2010
S'accepta el blog de l'Albert Astals al Planeta Caliu, es parla de l'antiguitat del servidor i de l'entrevista amb la gent de la botiga Gnuinos que podrien muntar una parada al Dia de la Llibertat del Programari. S'aprova el pressupost del DLP i s'arranja la logística.
Jornada Tècnica de febrer de 2010
Renovat el domini caliu.cat, monitor etc-keeper, llistat de copies de seguretat, etckeepera, souces.list a l'ftp de Caliu, s/ganglia/munin/, s/perlbal/nginx/, monitorització . Es deixa per un altre dia: sources.list del mirall de Caliu al servidor, usuaris nous al WordPress, canvi de servidor de DNS cap a Nominalia.
Com a webmestre només hi ha el Francesc, en dpini s'hi presenta voluntari. Mirror de Unity Linux - El Rafael preguntarà si hi ha el català. A Asturix vam dir que si i no hem fet res. Es fa un llistat de backups.
El Jordi es carrega un fitxer crític. Es treballa en recuperar-lo. Auditoria de seguretat.
Parlem de les entrevistes del Jordi, a començar en breu, i els miralls per a Unity Linux i Asturix : el Rafael contactarà amb els responsables de projecte.
Es llegeix i s'aprova l'acta de l'anterior assemblea. S'accepten els nous socis.
L'11è aniversari de Caliu s'escau al febrer i celebrarem una calçotada al Montseny, prop de Sant Celoni, organitzada per l'Eva, en principi el 7 de març. El Rafael obrirà una pàgina al wiki per a apuntar-s'hi.
Quant al plantejament de les còpies de seguretat al disc extern que vam adquirir, farem una Jornada Tècnica a casa del Xavi Drudis, a Cerdanyola, el 13 de febrer a les 10:00 h.
S'ha de fer un document de política de privacitat. El Xavi farà un esborrany per la llista de socis i bases de dades al servidor.
Estat de comptes. S'aproven per aclamació.
Precs i preguntes. L'Àlex Muntada pregunta si no seria millor enviar comunicacions de l'assemblea per més mitjans. Repassem els canals de comunicació existents i decidim que el Rafael ha d'escriure un procediment per a comunicacions de Caliu al wiki.
Reunió de gener de 2010
Al final hem fet la reunió el Francesc, el Robert, el Carles i el Xavi, a l'Ars de l'estació de Sants perquè el Malea estava tancat per inventari.
S'enviarà correu als contactes de comunitats per a comentar-los la idea de la llista de correu. Paraŀlelament, creem la llista a la CPL [Àlex], moderadors: Rafael, Xavi, Francesc. Interval de comprovació a l'agenda de LaFarga: un mes, un missatge a la setmana. Contacte a la llista al peu de pàgina: esdeveniments@caliu.cat.
Preguntar a la llista si hi ha algú amb esperit periodista per a les entrevistes.
Millorar i fer més amigable la pàgina d'FTP . Obrir compte al Francesc perquè ho faci.
Quedem amb Malea de fer la festa d'instaŀlació dijous 10 de desembre, de 18:00 a 22:00 h. Cal que fem un cartell i obrim una pàgina al wiki.
Reunió d'octubre de 2009
Es valora el Dia de la Llibertat del Programari, es parla de fer-lo al Citilab al 2010, ja veurem. Es parla de gravar vídeos de les xerrades i penjar-los i/o emetre'ls en línia. Es podria fer uns fòrums oberts, de 5 minuts.
Obrirem un canal de xat a Freenode, volem fer-hi reunions mensuals, apart de les presencials, perquè hi ha gent que viu lluny i no sempre hi pot venir tothom.
Encara hem de parlar amb la teteria Malea per a fer-hi la festa d'instal·lació. Discutim com fer-hi un proxy per les actualitzacions de programari. Llista de correu d'esdeveniments: encetem un fil a la llista [Xavi]. Diagrama de flux del voluntari i col·laborador, ens ho hem de pensar més. Entrevistes per correu electrònic per a penjar-les al blog de Caliu, mensuals o semestrals, n'hem de parlar.
Reunió de setembre de 2009
L'Eva mirarà de fer un bot per a un rss de l'agenda de LaFarga.cat, ja que no responen els correus enviats. Es contactarà amb Joomla, Guifi.net, ubuntu.cat, Drupal, Mozilla, KDE, Gnome, GPL Tarragona, Llug, Gilug, Catux, Debian, Perl Mongers, OpenOffice.org, Softcatalà, Kernel Panic, null lab, Fàcil, Atzusac d'en Tux, Tenes 77, Xarxantoni, Termometretic per a veure què els hi sembla. S'accepta un pressupost de 90 € per a la preparació del Dia de la Llibertat del Programari. Es repassa la feina pendent. Es comprarà el disc dur extern d'1 Tb.
Ens contacta la teteria Malea per a fer una petita festa d'instaŀlació a la mateixa teteria per als veïns.
Aquest any, celebrarem el Dia de la Llibertat del Programari al Centre Cívic de Les Corts, a Barcelona, si en Quim ens en dóna permís. Oferirem tutorials de diversos programes lliures i muntarem la tradicional paradeta amb marxandatge. Farem difusió de l'esdeveniment a d'altres centres cívics de la ciutat.
Reunió de juny de 2009
Parlem de tot una mica i quedem per a les Jornades de Programari Lliure que es fan aquest any a la Facultat de Matemàtiques de la UB. El dissabte de les jornades anirem a dinar plegats i farem reunió a la tarda. Comprarem un disc USB d'1 TB per a fer còpies de seguretat del servidor.
Reunió de maig de 2009
Provem un llapis de memòria USB al servidor de Caliu per a acabar de decidir si comprem un disc dur extern per a fer les còpies de seguretat. La prova és exitosa.
El Rafael tornarà a contactar amb LaFarga.cat, que no donen senyals de vida, per tal de demanar que a la seva agenda es generi un fitxer ical i rss per tal de poder seguir les activitats que s'hi posen de manera més fàcil. Després d'això, crearem la llista de correu d'esdeveniments que venim pensant des de fa un any i mig.
El Rafael enviarà un correu a la llista per a demanar ajuda per contactar els caps de llista dels partits que es presenten a les eleccions europees.
S'està muntant una campanya informativa sobre el programari lliure i se'ns demana si ens hi adheriríem. Ens fa gràcia, però primer hauríem de veure què és el que signem. Esperarem que ens confirmin alguna cosa. La campanya encara no és pública, així que no en donem més detalls.
Al juny, es farà una sortida de Caliu a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), si l'Orestes ens confirma la data i avisa a la llista de correu.
Reunió d'abril de 2009
Parlem del mirall de KDE que tenim al servidor, que torna a donar problemes, i ens plantegem la seva supressió donat que actualment és més addient baixar-se el codi de l'svn. Es valorarà la decisió un cop l'Orestes faci unes consultes.
Valorem la necessitat de comprar un disc dur extern per a fer còpies de seguretat de les dades que no són als miralls. Esperem que l'Orestes faci unes proves amb un llapis de memòria USB per a acabar de decidir.
El proper 16 de maig farem una jornada tècnica, encara no sabem a on, però la reunió mensual es tresllada a aquesta data. El Rafael contactarà amb LaFarga.cat per tal de demanar que a la seva agenda es generi un fitxer ical i rss per tal de poder seguir les activitats que s'hi posen de manera més fàcil. Després d'això, crearem la llista de correu d'esdeveniments que venim pensant des de fa un any i mig (! ).
Al juny, es farà una sortida de Caliu a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), l'Orestes ha de confirmar la data i avisarà a la llista de correu.
Reunió de març de 2009
Decidim que les preses de decisió es fan de la manera més ràpida que podem com a associació. Parlem de les relacions amb altres associacions i entitats i veiem que es poden millorar les coses. Es torna a parlar de crear una nova llista de correu d'esdeveniments o s'hi anunciarien tots els esdeveniments que es fan per aquí.
Es repassa la reunió amb representants de l'Ajuntament i es parla de coses diverses que es poden fer a Lleida. Caliu s'inscriurà a StopSoftwarePatents.eu . S'ha creat una entrada de Caliu a la Viquipèdia . L'Orestes donarà permisos al Walter per tal que pugui pujar la versió catalanitzada d'Ubuntu 8.10. La de Kubuntu ja hi és.
Reunió d'octubre de 2008
Les eleccions a la nova junta es faran el 10 de gener, el període de presentació de candidatures anirà de l'1 al 15 de desembre i del 16 de desembre al 9 de gener hi haurà la campanya electoral. Es resol que se seguiran pujant les ISO de manera semblant però més segura. S'avisarà als implicats.
Decidim que anirem a Lleida en tren i esbrinem que ens costarà 32,72 € a cadascú i que haurem de comprar els bitllets tots junts per poder anar-hi plegats i amb antel·lació. De manera que ens haurem de posar d'acord a veure com ho fem.
El Leo mirarà d'organitzar alguna cosa per la propera sortida de la Lenny, la nova versió de Debian. El Rafael s'apunta per administrar el planeta Caliu. Es muntarà un altre Trac per a les tasques administratives de Caliu no relacionades amb el servidor.
L'Assemblea general la farem al gener, coincidint amb l'elecció de la junta.
Les eleccions a la nova junta es faran el 10 de gener, el període de presentació de candidatures anirà de l'1 al 15 de desembre i del 16 de desembre al 9 de gener hi haurà la campanya electoral.
Dia de la Llibertat del Programari . L'horari serà d'11:00 a 19:00 h. Els organitzadors i ajudants hauran de venir un quart d'hora abans. L'Orestes ens oferirà un "pòster" sobre estàndards oberts i possiblement un altre sobre programari lliure en general, ja que no ha aparegut cap més oferiment. S'encarregarà un mapa del programari lliure que usa la UNICEF per explicar-lo i es penjarà a l'envelat, que aquest any portarà el Francesc. El Miquel Adroer ha imprès una sèrie de documentació seva i de gnulinux.cat que portarem per repartir. El Rafael encarregarà samarretes i enganxines com les de l'any passat, però hi posarem http://caliu.cat , sense el dlp a davant. El Jordi Alins ens demanava si algun informàtic podria anar a Lleida el dia 19 per tal de fer-hi una xerrada, però ningú no s'hi ha ofert.
La gestió del servidor se li encarrega a l'Orestes, que s'hi va oferir. El Jordi i el Leo també s'ofereixen per tal de repartir la feina.
La reunió d'octubre no sabem on la farem, ja ho decidirem el dia 20 que ens veiem. La de novembre, però, la farem a Lleida, el dia 8.
S'ha configurat una llista per a presentar-la a l'elecció de la junta.
El tresorer va presentar l'estat de comptes de Caliu.
Es demanarà de muntar la parada el 20 de setembre per al Dia de la Llibertat del Programari com als últims anys [Rafael]. Hem pensat de muntar un pòster a la parada [Orestes] i una compartició de receptes de cuina [Laida].
Es contactarà gent per a fer una festa quan surti la propera versió de Debian (Lenny), probablement al setembre. [Leo]
Oferiment de Caliu per presentar projectes a les beques per projectes de programari lliure . Les sol·licituds requereixen disposar dels diners per al projecte (2000 €) i se subvencionen posteriorment. Com que Caliu no pot disposar de tants diners, es proposaria que el mentor pogués fer front a la despesa. D'altra banda, les sol·licituds les poden sol·licitar les persones físiques, sense necessitat de passar per cap entitat. Altra cosa és si li agradarà més o menys això al comité que decideix els ajuts.
S'ha actualitzat l'SSH del servidor pel problema de seguretat mundial detectat aquesta setmana.
S'ha d'activar la compatibilitat de caliu.cat amb el Jabber tocant els DNS. [Àlex]
Limitació de l'ample de banda del servidor per tal d'evitar l'acaparament d'un sol usuari. [Àlex]
Tal com vam quedar a l'última jornada tècnica, actualitzarem el servidor a Ubuntu Hardy i mantindrem la versió fins la propera LTS d'Ubuntu, d'aquí a un any i mig. [Àlex]
Voliem fer coincidor el proper Dia de la Llibertat del Programari que se celebrarà el 20 de setembre amb els dies de parades de les festes de la Mercè de Barcelona, però al Rafael se li ha tornat a passar la data límit.
Els repositoris d'Ubuntu al servidor de Caliu apareixen llistats a ubuntu.com com a caliu.info, per la qual cosa no funcionen, haurien de ser caliu.cat i s'ha de cercar on és el bug per a reportar-lo. [Àlex]
Al juny tornarem a fer una jornada tècnica per a veure si acabem de fer i repartir les feines rutinàries al servidor. Noteu que ara mateix li toca de fer tot a l'Àlex i això hauria de canviar. Si a algú li fa il·lusió que fem la jornada a prop de casa seva, si us plau que ens avisi [rcarreras_a_caliu.cat]. Ens cal connexió a internet, evidentment.
Reunió de febrer de 2008
La frase de declinació de responsabilitats de les iso penjades al servidor es farà properament. [Rafael]
La pujada d'imatges serà un servei de confiança (amb un anell de confiança). Les iso hauran d'anar signades per l'autor amb una clau GPG i espujaran amb un SFTP que es muntarà amb un compte per a cada usuari que es crearà adhoc. [Àlex]
Des de l'última actualització, la base de dades MySQL que utilitza el WordPress mu sembla que té un problema de codificació i es passarà correctament a UTF-8. [Orestes]
El proper Dia de la Llibertat del Programari se celebrarà el 20 de setembre. Si coincideix amb els dies de parades de les festes de la Mercè de Barcelona, es podria mirar de ser-hi. [Rafael]
El sopar d'aniversari de Caliu el farem dissabte 16 de febrer a les 21:00 h al restaurant Mussol del carrer Casp, 19 de Barcelona. S'hauria de cercar la taberna irlandesa que hi ha a prop per a les copes de després. [Rafael]
Al març tornarem a fer una jornada tècnica per a veure si acabem de fer i repartir les feines rutinàries al servidor. Es mirarà de fer a Sils si contactem el Francesc.
Reunió de gener de 2008
Es tractava de la jornada tècnica anual on revisem el que hi ha al servidor i mirem de posar-hi ordre. Ens vam trobar que hi ha una bona colla de serveis funcionant i que el sistema operatiu estava obsolet. Hi havia una Ubuntu server Edgy i l'hem passat a Feisty sense problemes. Aviat l'Àlex, coordinat am l'Orestes, la passarà a la versió actual, Gutsy. La idea seria anar actualitzant fins a una LTS d'Ubuntu que probablement serà la d'octubre de 2008.
L'aniversari de Caliu, el novè, el 24 de febrer, es podria fer a Sant Joan de les Abadesses, a casa de l'Orestes, però està per confirmar.
Reunió de desembre de 2007
Es contactarà LaFarga.cat per a discutir la conveniència d'una nova llista de correu (o similar) per a esdeveniments. [Leo]
Es realitzarà el canvi d'adreça fiscal a la UPC. [Eduard]
Finalment, s'ha actualitzat el Mediawiki i cal registrar-s'hi per tal de modificar el wiki de Caliu.
La propera reunió serà tècnica i la farem a la UPC el 12 de gener al matí (si hi ha sort, dinarem una arrossada estupenda a un restaurant proper). Hem de fer inventari dels servidors, muntar un sistema nou per a pujar imatges ISO i redactar un avís de responsabilitats.
La Laida organitzarà l'excursió de Caliu de febrer o d'abril.
Reunió de novembre de 2007
Dissabte 10 de novembre de 2007, cafeteria Ars de l'estació de Sants de Barcelona.
Es cedirà un blog per a dos nois de Lleida interessats a moure l'ambient de programari lliure per aquelles terres. [Rafael]
Correu brossa al wiki. S'ha disparat en una setmana. S'actualitzarà la versió del MediaWiki i es passaran les pàgines. S'obligarà a registrar-se per a modificar-lo. [Francesc i Miquel]
Nova llista de correu per a esdeveniments de programari lliure. S'esperarà que respongui el contacte a lliure.cat [Àlex] i es contactarà lafarga.cat per a veure les possibilitats. [Leo]
L'adreça oficial de Caliu segueix sent la casa dels pares del president. Com a alternativa més lògica, hi ha la UPC. Es parlarà amb el president per a fer-hi el canvi. [Rafael] S'hauran de modificar els estatuts i avisar la caixa d'estalvis i hisenda.
Excursió de Caliu a Collserola el proper 1 de desembre. Es farà al matí per tal que la gent que hi vulgui anar a la mani de la tarda pel col·lapse de Renfe hi pugui anar també. Al cap i a la fi, hi ha molts usuaris de Renfe a Caliu. A la llista concretarem el recorregut i l'horari concret. [Àlex]
Reunió d'octubre de 2007
Decidim finalment canviar el compte corrent de Caliu a la Caixa d'Enginyers. Hi haurà tres titulars, un d'ells el tresorer. Hem de quedar un dia per a anar-hi. [Rafael]
El canvi de les llistes de correu s'ha fet sense problemes. Es constata la necessitat d'una altra llista de correu per a esdeveniments de programari lliure a casa nostra per a poder estar ben informat sense haver d'estar subscrit a moltes llistes. Serà una llista moderada, amb molts moderadors per tal que cap notícia romangués en espera més d'unes poques hores. Si pogués ser, la faríem a lliure.cat. Si no, la faríem a caliu.cat. [Àlex]
Es valora el [Dia de la Llibertat del Programari http://dlp.caliu.cat ]. Com sempre, va ser positiu, però es constata que de cara a l'any vinent s'hauria d'oferir ajuda a la migració.
Canvis a la portada de Caliu. Hi ha molt poques notícies i convindria canviar la manera de presentar-les. Una possibilitat seria fer esment dels esdeveniments de programari lliure que sortirien a la nova llista, així que de moment no la tocarem. L'Àlex haurà de demanar permisos al Francesc.
Correu brossa al wiki. S'ha disparat en una setmana. Segons el Francesc, això s'arreglaria actualitzant el MediaWiki. [Miquel]
L'adreça oficial de Caliu segueix sent la casa dels pares del president. Com a alternativa més lògica, hi ha la UPC. Es parlarà amb el president per a fer-hi el canvi. [Rafael]
Reunió de setembre de 2007
Dissabte 8 de setembre de 2007, cafeteria Ars de l'estació de Sants de Barcelona.
Es parla del canvi de les llistes de correu de Caliu de Sourceforge a la Càtedra de Programari Lliure de la UPC. L'ideal seria tenir llistes del tipus llista@caliu.cat, però s'ha de mirar si és possible. Es decideix crear-les i fer-ne el trasllat.
El Dia de la Llibertat del Programari se celebrarà a la plaça de Catalunya de Barcelona, davant de la porta de l'FNAC, al carrer Bergara, com cada any, d'11.00 a 19:00 h. Hi haurà samarretes, enganxines, fulletons, peluixos i alguna distro per a repartir als nous interessats. Hem pensat de fer taules rodones informals, sense taula, a peu dret, i obrim una pàgina al wiki per tal que els interessats hi inscriguin la tertúlia amb l'hora.
La propera reunió de Caliu serà una visita-excursió al Tagamanent, dissabte 6 d'octubre. En parlarem a la llista.
Reunió de juny de 2007
Dissabte 9 de juny de 2007, cafeteria Ars de l'estació de Sants de Barcelona.
Es parla del canvi de les llistes de correu de Caliu de Sourceforge a la Càtedra de Programari Lliure de la UPC o a lliure.eu. L'ideal seria tenir llistes del tipus llista@caliu.cat. Es decideix deixar-ho per més endavant.
El Mar Cronch ens fa avinent que al wiki de lliure.eu es disposa de models de carta per a enviar a les administracions.
Seria molt convenient no deixar passar cap oportunitat per a enviar queixes a les administracions per l'ús de formats privatius que obliguin el ciutadà a perdre llibertats.
El Col·legi Oficial d'Enginyeria en Informàtica de Catalunya ha convocat Caliu per a una reunió. En principi, es proposa dijous 14 de juny a les 19:00 h al local del Col·legi.
Constatem que algun dia s'hauria de solucionar el problema dels programes privatius a la Linkat i el fet que no compleixin amb els termes de la GPL perquè no publiquen el codi.
Com que les comissions que cobra La Caixa a Caliu són desproporcionades, decidim que el tresorer vagi a parlar a l'oficina i, si no aconsegueix que les eliminin, canviarem de caixa. La Caixa d'Enginyers o Caixa Girona, són dues opcions sense comissions.
Reunió d'abril de 2007
S'enviarà un correu a la llista per a reportar problemes de comunicació amb programari lliure amb l'administració electrònica de la Generalitat de Catalunya, de cara a la reunió que hi hem de fer amb algun representant. [Francesc]
A aquesta reunió, es farà especial èmfasi en l'ús dels estàndards oberts per part de l'Administració.
El nou servidor (el tercer, tots tres funcionaran alhora) està ja llest per a col·locar-lo i es farà en breu.
Es farà algun contacte amb la nova junta d'Hispalinux per a veure com respiren. [Leo]
La propera reunió serà de visita a Tarragona, de la mà d'en Xavi Drudis, el dia 12 de maig. Ja avisarem a la llista amb temps.
Reunió de març de 2007
Dissabte 3 de març, cafeteria Ars de l'estació de Sants de Barcelona.
Nou servidor: se substituïrà el servidor vell (carbassa) pel nou (Linus). Carbassa es remodelarà per a tenir-ne un tercer en condicions. Es mirarà de posar en algun altre lloc, com Girona. Es reporten bugs de pàgines de Caliu. [Francesc]
Celebrarem el sopar del 8è aniversari de Caliu el dia 16 de març. Si pot ser, es farà coincidir amb el sopar de Debian-cat.
S'enviarà un correu a la llista per a reportar problemes de comunicació amb programari lliure amb l'administració electrònica de la Generalitat de Catalunya, de cara a la reunió que hi hem de fer amb algun representant. [Francesc]
Se cercarà un voluntari per a fer captures de pantalla de Fedora per a la pàgina GnuLinux.cat [Oriol]
Reunió de gener de 2007
Amb una assistència massiva, vam celebrar la reunió de Caliu de gener el passat dissabte al bar Ars de l'estació de Sants de Barcelona.
Nou servidor: es comencen a traslladar els DNS i webs. Eliminarem el servei de Jabber per innecessari. Contactarem amb l'equip de traducció del KDE per al canvi definitiu de DNS del seu lloc web cat.kde.org allotjat al nostre servidor antic. Seguirem informant a la llista. [Francesc]
LoCo Team d'Ubuntu: s'han de definir almenys dos objectius del full de ruta. Fins i tot s'ha de confeccionar el full de ruta. S'ha de preparar el primer esdeveniment del LoCo i ho podem fer coincidir amb la jornada tècnica de Caliu, el proper 17 de febrer. Contactarem amb l'Atzusac d'en Tux, de Sant Cugat del Vallès, per a veure si ho podem fer allà. Abans, s'hauria de fer una reunió per irc. [Rafael]
Quotes de soci: comencem a recaptar les quotes de soci d'aquest any (30 €) de seguida que esbrinem si podem oferir una adreça de correu @caliu.cat a tots els socis que la vulguin i veiem com fer els carnets. [Rafael]
Es farà un sondeig per a veure si és possible allotjar les llistes de correu de Caliu al nostre servidor. Així, ens estalviaríem la publicitat de SourceForge i altres problemes. Això dependria de la UPC que ens hauria de donar permís per a poder rebre correu indirectament des dels servidors de la UPC cap al nostre per al caliu.cat. [Orestes]
Finalment, vam parlar ràpidament sobre el Google Calendar, les diferències entre xgl i aiglx, com utilitzar sshfs, i dels contactes amb gent de la UdG per a posar el servidor tercer de Caliu allí.
Reunió de novembre de 2006
Dissabte 4 de novembre de 2006, Mesón de Vaz.
Es rebran 4 caixes de Linkat del Departament d'educació. Es mostra preocupació pel fet que legalment no les podem redistribuir, ja que només la Generalitat té el permís dels productors de programari privatiu que hi ha a dins per a distribuir-lo.
Constatem que rebre CD d'Ubuntu en grans quantitats és ara més complicat. Per a obtenir-ne cal ser un LoCo Team (Equip de Comunitat Local) aprovat. El Rafael és el líder del LoCo team d'Ubuntu per al català, però no va aconseguir un domini ni una llista de correu d'Ubuntu en el seu temps (fa més d'un any) per a l'àmbit de la llengua catalana. No ho van entendre gaire. Ara, es demana per a ser un equip aprovat: una pàgina web activa, un lloc al wiki, un llistat de membres de l'equip (almenys 10), una llista de correu, un canal de xat, tres esdeveniments fets i documentats i un pla de treball. Per tot això, s'aparca el tema. Si a algú li fa il·lusió encarregar-se d'això, endavant. Relacionat amb els CD, l'Albert té contactes amb un desenvolupador de Kubuntu que ens podria aconseguir Cd puntualment. Es pot provar, a veure si no se'n cansa aviat. Estarem al tanto a veure si alguna administració o universitat n'edita algun cop per a demanar-ne.
S'ha de mirar com es fa per a localitzar un CD de (K)Ubuntu al català. L'Orestes ho va fer i se li demanarà la documentació, o almenys una explicació de com ho va fer. El nou projecte de l'FSF, GnewSense (una Ubuntu sense cap programa ni driver privatiu), proporciona documentació de l'edició de la imatge i posterior conversió en una nova ISO. Algú ho vol fer?
Es crearà una pàgina wiki que es dirà 'Pluja d'idees' on hi posarem tot allò que voldríem fer però que, per manca de temps, no ens veiem amb cor de fer-ho. D'aquesta manera, qui vulgui donar un cop de mà o implicar-s'hi més, ho podrà fer dirigint-se aquí i agafant algun dels projectes per a treballar-hi.
Volem canviar de local per a fer les reunions per algun on no s'hi pugui fumar. Cal que sigui igual de cèntric, preferentment al costat de l'estació de Sants i es mirarà si se'n pot trobar un amb wifi i endolls. El secretari ho decidirà.
Vam parlar de la situació actual de les patents de programari a Europa, les alternatives a l'EPLA i les idees del Harmut Pilch, vicepresident de l'FFII, sobre la qüestió. S'ha d'actualitzar la traducció de la pàgina web NoSoftwarePatents.com. S'ha creat un wiki per a la coordinació, a càrrec de l'Àlex, i l'Eva ja s'ha posat a traduir. Es farà l'anunci a la llista de patents de Caliu i a la de l'FSFE-ca.
Els fascicles de GNU+Linux i programes lliures editats per l'Ajuntament de Barcelona tenen molt d'èxit i n'hem de demanar més. S'acorda que el secretari en demanarà per a Caliu i que la Càtedra de Programari Lliure de la UPC en demanarà més pel seu compte.
Se'ns fa saber que la Càtedra de Programari Lliure de la UPC està en període de canvis que poden ser molt profitosos, amb una implicació més gran dels seus membres. Es podrien obrir noves vies de col·laboració amb Caliu.
El servidor de Caliu 'Stallman' està malalt i l'hem portat a casa del Francesc perquè el curi, però el Francesc també s'ha posat malalt. Quan ambdós es recuperin, tornarem a portar 'Stallman' a la UPC. En principi, la propera jornada tècnica haurà de tractar dels servidors de Caliu. Hi ha la possibilitat de muntar un tercer servidor a la Universitat de Girona. Si s'aconsegueix, hauríem de reconfigurar-ho tot per tal de repartir la càrrega entre els tres servidors de manera que si en cau un no es noti. I cercar un nom per al nou servidor. El primer es diu 'Carbassa' i el segon 'Stallman'.
Tenim diversos oferiments per a properes jornades tècniques, un a la UPC, per a parlar dels servidors de Caliu i, de pas, configurar-los allà mateix, una altra al col·legi d'en Lluís Gras (Xarnoppix) i una altra a l'Atzucac d'en Tux, a Sant Cugat del Vallès, un lloc que pot ser molt interessant d'anar-hi. Aquesta setmana discutirem com ho fem amb els servidors i si fem la propera reunió (la de desembre) a la UPC o a un altre lloc.
Segueix pendent una visita cultural a Tarragona. Es podria fer al gener.
Tornem a constatar que no ens agrada que surti publicitat als correus de la llista de Caliu. Voldríem tenir les llistes al nostre propi servidor de correu, com diem sempre des de fa uns anys. Pot ser viable immediatament amb un domini de la UPC, però en volem un de caliu.cat i volem mirar com es pot fer a la mateixa UPC. En parlarem més endavant, per a no fer dues migracions seguides.
Es mirarà de fer que el servidor de Caliu pugui enviar correu, només és qüestió de configurar-ho. [Fet] Es donen privilegis d'administrador a l'Àlex. [Fet]
Ens hem assabentat d'una cançó que parla de la Ubuntu i el programari lliure (es diu Mumuntu) i que és molt curta. El grup responsable (Les princeses barbudes) accepta suggeriments de per on ha d'anar la lletra de la següent estrofa. Els hem d'ajudar.
I, ja posats, què tal si organitzem un disc de grups propers a sistemes de distribució lliure de la música en català on totes les cançons parlin de programari lliure? S'haurien de pensar uns 12 temes diferents i proposar-ho als grups. Això ja seria la bomba. Algú s'anima a organitzar-ho? Això també anirà al wiki de 'Pluja d'idees'.
Reunió d'octubre de 2006
La primera Trobada Tècnica de Caliu . Ens vam veure al LinuxLab de l'Espai Jove Bocanord, on ens van convidar a berenar. EL Francesc ens va explicar detalladament com funciona el mode Kiosk amb el KDE. Vam acabar mirant vídeos divertits al YouTube.
Reunió de setembre de 2006
Ens vam reunir el 2 de setembre al Meson de Vaz. El servidor té un problema amb la controladora del raid. Creiem que la solució passa per canviar el firmware per un de més nou que permeti l'engegada remota. S'han de revisar els discos. Com que s'hi ha d'accedir físicament, esperem un dia que l'Orestes estigui disponible per a poder-ho fer. Probablement serà aquesta mateixa setmana. El Miquel ja és un hacker, perquè ha hagut d'accedir al compte d'administrador del servidor per a tornar a crear-se l'usuari que l'administrador de debò havia esborrar per error. Segueix endavant la Trobada Tècnica de Caliu , a realitzar el dia 7 d'octubre a la tarda al LinuxLab de Bocanord, el Carmel, Barcelona (lloc per confirmar). S'ha decidit que es faran xerrades i tallers. Començarem amb una breu introducció al GNU/Linux i un taller d'instal·lació. Potser hi haurà alguna demostració de KDE i un taller d'iniciació a la traducció de programes i documentació. Es farà promoció pels canals habituals. Abans, però, ens veurem tots al Dia de la Llibertat del Programari que celebrarem a la plaça de Catalunya, davant de la sortida de l'FNAC, dissabte 16 de setembre. Demanarem algun material més a l'Ajuntament i, si pogués ser, una pressa de corrent per a poder fer demostracions amb un portàtil. L'Orestes proposa de fer una visita cultural a Sant Joan de les Abadesses. Data per confirmar.
Vam arribar a la conclusió que sí que cal continuar fent-hi reunions presencials, però es va proposar alternar-les amb reunions tècniques, bimensualment, específicament per a resoldre dubtes i fer instal·lacions/migracions i tutorials. En aquest sentit, avisarem a la llista per a veure qui s'animaria a participar-hi i a trobar algun lloc per a fer-ho. S'ha parlat de Bocanord , a Barcelona, però es prefereix un altre lloc més cèntric, si pogués ser. S'obre una pàgina al wiki per a treballar-ho. La primera data per a aquest event seria el 7 d'octubre.
El mar cronch, un noi de Castelló, s'ha ofert a muntar uns mapes de localització de les diferents iniciatives i projectes de les administracions públiques al wiki.
Google ens ha ofert comptes de correu de Gmail amb el nostre domini caliu.cat. Com que n'hi ha pocs, seran per als membres de la junta, però si algun soci actiu de Caliu en necessita un, podeu contactar amb mi.
Quant al Dia de la Llibertat del Programari , finalment a celebrar el 16 de setembre, es faran uns cartells grans que es puguin veure de lluny i ja tenim emparaulada la carpa de l'any passat. Es faran samarretes amb el mateix dibuix de l'any passat, però sense cap data, només la url dlp.caliu.cat. Publicitarem que, a més de fer proselitisme del Programari Lliure, hi resoldrem dubtes tècnics.
El tresorer, l'Orestes, farà un estat de comptes de l'associació que enviarà als membres de la junta.
Es mirarà de modificar el web de merxandatge per tal de poder vendre per correu i transferència bancària. L'organització de la Guadec ha cedit a Caliu material (samarretes i bosses que van sobrar) que intentarem vendre a preu de cost; els beneficis els ingressarem a la Fundació Gnome. (Aquest punt va costar perquè hi havia l'opinió que s'havien d'ingressar els diners a KDE :-).
Tal i com es va parlar l'any passat, es mirarà de muntar una parada a la mostra d'associacions el dia de la Mercè a la plaça de Catalunya de Barcelona. Per a això s'ha de parlar amb alguna Regidoria de l'Ajuntament i amb Hispalinux, que va mostrar interès a apuntar-s'hi l'any passat.
Al final de la reunió, i per a no canviar el costum, es va tornar a parlar de l'inexistent servidor de correu de Caliu.
Reunió de maig de 2006
La vam fer a Vilafranca del Penedès, dins del projecte de visites culturals.
Primer de tot, a través d'un intercanvi d'opinions entre els assistents, es va fer palesa la necessitat de fer més sortides com la que estàvem a punt de començar, ja que tots anem força estresats en el dia dia de les nostres vides i desconnectar d'estar davant dels ordinadors és bo.
Vam fer un tomb per la bonica vila de Sant Sadurní i després vam fer cap a les caves Pere Ventura, on vam fer la obligada visita a la cava, amb explicacions magistrals sobre el procés d'elaboració del cava, la maquinària i el celler. Finalitzada la visita, vam fer la corresponent degustació i després de comprar una caixa de cava i dues ampolles de vi, ens van obsequiar amb una altra ampolla de cava (que algun dia ens hem de beure).
Més tard, ens van portar de nou cap a l'estació on teníem els cotxes i vam esperar que vingués el Xavi. Vàrem buscar un lloc on dinar i cap a la tarda, vam anar a Vilafranca a la vinateria Inzolia, lloc on va tenir la reunió, i on vam poder degustar bons vins.
El Rafael (que no hi és) manifeta que volia posar les lletres de caliu.cat del polo alternant una lletra groga amb una vermella, per fer senyera. Considera que no queda bé sobre cap color de fons i aporta algun exemple de prova. Ens plantegem si no hauria de quedar bé en fons negre. [aprovat i encarregat]
En la resta de punts estem d'acord amb el Rafael:
hi ha la possibilitat de fer samarretes de Caliu però s'ha d'estudiar, muntarem una paradeta a la Life-Parade de Barcelona: igual el Francesc i el Miquel acompanyen el Rafael, pins: efectivament millor no fer-ne si cal encarregar-ne 300 que no podrem col·locar.
Distros:
La SuSE (de la que Caliu és mirror oficial) porta Macromedia Flash i Java JRE de Sun per tant no la podem redistribuir. Decidim retirar-la de disposició pública i enviar un missatge als responsables dels mirrors de Novell (SuSE) comunicant-ho i dient-los que si tenim permís per redistribuir-la que ens ho comuniquin fefaentment.
La Lliurex i la Guadalinex les treurem del servidor si encara hi són. El Xavi ho comentarà als de la Lliurex. El Francesc ho comunicarà a Guadalinex.
La resta de distribucions al servidor s'haurien de revisar. Farem un script que busqui JRE, Macromedia Flash i Acrobat Reader en imatges ISO. Els que l'script detecti que ho porten les treurem i les altres les haurem de mirar manualment.
Servidor:
L'ordinador ara ja funciona (no sé pas quin ordinador però fa bo de saber, als informàtics sempre ens diuen al contrari, quan funcionen no ens diuen res...). Hi ha un problema amb l'ext3 i els raids activats a no sé on. Però ara ja està tot resolt. Bé pel Francesc. L'ha deixat desactivat (el journaling? ).
Correu:
Ara podem enviar com stallman.upc.es (no caliu.cat) i no podem rebre, cal demanar-ho a la UPC. Diverses maneres de fer-ho:
La màquina està allotjada al centre de càlcul del department TSC. L'ideal seria que l'Orestes ho demani. I que el TSC demani que s'enviï tot el correu de Caliu al servidor del TSC i que el servidor del TSC ho reenvïi a Caliu.
Manera més cutre: Demanar-ho directament a la UPC i treure el servidor de Caliu de la xarxa del TSC. Això implica moviment físic del servidor on un cablejat inversemblant. Políticament complicat.
Metafísica existencialista:
Constatem una certa apatia i desànim generalitzat, que requereix un estímul decisiu que aporti optimisme a la feixuga càrrega d'existir. Afortunadament la trobem: els vins d'aquest garito són collonuts!.
Reunió de març de 2006
Confecció del wiki d'administracions . Degut a la complexitat i la magnitud de la feina, es decideix de tornar a venir un altre dissabte al Bocanord per a enllestir-ho entre uns quants. Haurà de ser abans de la propera reunió. [Francesc, Rafael, Miquel]
Redirecció dlp.caliu.info [Fet]
Pàgina wiki de visites culturals de Caliu [Rafael]
Estudiar la migració dels blogs al WordPress multiusuari. [Francesc]
Promoció del LinuxLab. Es faran reunions a Bocanord, però només en cas de necessitat per a treballar. S'estudiarà de fer-hi una jornada de Caliu amb xerrades i tallers. Idees? [Caliu]
L'adreça oficial de Caliu passa a ser http://caliu.cat tot i que encara no funciona, funcionarà aviat.
Es faran pins petitets, amb la senyera i el Tux, sense posar-hi Caliu. Se'n faran 300, a 0,87 €/pin. Li'n donarem 50 al Carles Pina (Catux). Els vendrem a 1 €. [Rafael]
Es faran més targetes genèriques amb les quatre llibertats del PL. [Rafael]
Jornades de PL de la UAB . Ens han demanat de fer una xerrada i ens han suggerit de fer-ne una de Llengua i Programari lliure. La donarà el Rafael.
Redirecció dlp.caliu.info (això és per a fer les enganxines d'aquest any i tenir una adreça curta) [Francesc]. Fet
Confecció del wiki de reunions de Caliu (aquest :-) i posar-hi més resums de reunions antigues [Rafael].
Confecció d'una pàgina del wiki de reunions-visites culturals de Caliu. [Rafael]
Jornades de Programari Lliure de la UAB. Contactarem l'organitzador i ens oferirem per si hi podem fer alguna cosa [Rafael].
Sopar de Caliu de 7è aniversari el dia 24 de febrer. No anirem a un japonès ni al Caliu de Sants. Enviarem un correu a la llista per a veure quants hi serem [Rafael] i decidirem on anem i reservarem [Àlexm].
S'estudiarà la migració dels blogs que hi ha al servidor. Això faria que tot plegat fos més fàcil d'actualitzar [Francesc].
Fer entrega a l'Orestes del disc dur preparat per a la reserva del servidor [Francesc].
Mirar l'agenda de LaFarga.org per a mirar si es poden posar les reunions de Caliu i d'altres coses [Rafael].
Reunió de coordinació del capítol espanyol de la FSFE . La reunió de Madrid s'ha aplaçat per a la semana vinent i no sembla que s'hagi parlat gaire encara d'assumptes importants.
Se cercarà un altre bar per a fer les reunions prop de l'estació de Sants, per a veure si podem tenir wifi [Rafael].
La propera reunió la farem a Bocanord, el dia 4 de març a les 17.00 h, coincidint amb les jornades de KDE-es (una mena d'aKademy espanyola).
S'ha publicat l' article La directiva de patents de programari: un intent fallit de posar fi -dissimuladament- a la innovació informàtica a Europa, escrit per membres de Caliu, liderats pel Xavier Drudis.
Reunió de novembre de 2005
La historia del Linuxlab prové d'un intent de muntar un centre de noves tecnologies que no va funcionar. Gràcies a la idea d'un funcionari de la Diputació de Barcelona es va poder muntar a canvi el Linuxlab. Està a disposició de qualsevol que hi vulgui fer algun acte o simplement per a l'ús públic dels ordinadors, connectats a Internet, és clar.
També es fan tallers de música i video-art, i intenten fer-ho tot amb GNU/Linux.
Actualització gener 2006 : no se'n surten i s'estan passant al Windows per a aquestes coses. El Linuxlab fins i tot corre perill per manca d'ús. Caldria promocionar l'espai i el programari lliure entre els veïns de la zona.
Està previst fer-ne la reinauguració al febrer i fer-ne difusió entre el veïnat i les universitats.
Encara no s'ha muntat el Mediawiki al servidor de Caliu!
Reunió d'octubre de 2005
A la plaça de Catalunya de Barcelona, el dia 10 de setembre i de 10 a 20 h, va anar molt bé, de fet més bé que no ens pensàvem. Ens va faltar que a d'altres llocs, apart d'Amposta 3 , també s'hi fessin activitats. Potser l'any vinent serà més generalitzat.
El dia 24, la Mercè a Barcelona, ens vam ajuntar uns pocs per a repartir més Càtix pels stands de els entitats. Ens van agradar tant que hem decidit que l'any que vé demanarem un stand per a nosaltres. Contactarem amb gent de Barcelona d'altres grups per a que també demanin el seu stand, si volen, i ens hi posin els uns al costat dels altres.
Es farà un Mediawiki [Francesc] i una proposta de nou maquinari per al nou servidor [Francesc] que ha de substituir la màquina petita que tenim (carbassa). Així, en tindríem dos de grans. Intentarem que aquesta nova màquina la patrocini alguna administració pública. La resta de la reunió es va dedicar a parlar de com hauria de ser la nova economia mundial.
Reunió de setembre de 2005
Dia de la Llibertat del Programari, Software Freedom Day [1] [2] A la plaça de Catalunya de Barcelona, el dia 10 de setembre i de 10 a 20 h, repartirem Ubuntus, que m'acaben d'arribar a casa, i Càtix 1.1 si les podem aconseguir de franc de la tirada que va fer la Regidoria del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona per al Periódico, cosa que sembla probable. Tindrem taula i un sostre. I samarretes de l'event i polos i enganxines,... Avisarem la gent de Caliu que necessitem gent per a la festa i que ens confirmin la seva presència i quin horari tenen disponible per a estar a la taula i repartir distribucions. Doneu-vos per avisats. També avisarem a la llista que , tot i que sembla morta, quan hi ha un missatge el llegeix molta gent. A més, contactarem la gent de Barcelona i rodalies d'altres grups de programari lliure. Si en coneixeu algun, endavant, més val avisar-los dues vegades que cap.
El Francesc diu que parlarà amb gent de l'Xtec per tal que els alumnes comencin a fer servir eines lliures com la viquipèdia de manera interactiva, no només per a recopilar informació, sinó també per a incloure'n.
Tot i que hi ha problemes d'espai al servidor, el Francesc mirarà d'actualitzar els DVD de Knoppix que sembla que és l'únic que encara queda pendent. Properament intentarem ampliar la capacitat del servidor, possiblement amb l'ajut econòmic d'algú, però que encara s'ha de parlar. La resta de la reunió es va dedicar a parlar de raids per al servidor.
Reunió de juliol de 2005
Al matí vam visitar el poble del Francesc, Sils (la Selva), i en vam veure el nucli urbà i els estanys i vam visitar el Museu de l'Automòbil. Vam dinar a l'Hostal Mallorquines de Riudarenes.
Es va fer la reunió a la platja, concretament a la cala de Sant Francesc, de Blanes (la Selva).
Hem contactat altres GLUGS catalans per al Software Freedom Day [1]. S'ha creat un grup al wiki [2] per a treballar-ho. La idea és que allà on es pugui es faci algun acte de repartiment de distribucions o del que es pugui. Nosaltres ho farem a Barcelona. Volem repartir Càtix 1.1 i volem veure si les podem aconseguir de franc de la tirada que va fer la Regidoria del Coneixement de l'Ajuntament de Barcelona per al Periódico. Ara em queda contactar amb Badopi [3] (també de Barcelona) per a veure si tenen pensat de fer-hi alguna cosa. Comentarem les novetats sobre això a la llista de correu, que per a això està, en comptes de fer-ho entre els de sempre, és a dir, els membres de la junta.
El Francesc diu que canviarà l'aspecte de la pàgina web per un altre de més maco, sense complicar-se massa la vida.
Vam començar a treballar l'article sobre patents de programari per a la revista del Dursi . Ara repartirem la feina i el redactarem. Ha d'estar enllestit a finals de juliol. L'article és el que més temps de reunió ens va portar, però no us poso aquí els detalls, ja el llegireu quan surti, al setembre.
A l'agost no hi haurà reunió i el 3 de setembre n'hi haurà la següent.
Reunió de maig de 2005
Hem formalitzat el canvi de Junta que teníem pendent des de feia mesos. Demanarem un compte per a poder fer transaccions econòmiques via web per a més agilitat, perquè ara mateix és complicat pagar alguna cosa. Això és, per exemple, per a pagar el patrocini de Caliu a les quartes Jornades de Programari Lliure que organitza la UPC. També servirà per a poder pagar més fàcilment les quotes de soci, fixades en 30 €/any ja més d'un any, però que encara no s'ha cobrat aquest any.
El "planeta caliu" segueix en fase beta. S'ha de canviar el raid del servidor. El Francesc diu que ara tindrà més temps per a dedicar a Caliu. Hauré de fer un acta de la reunió, pel canvi de junta. Segons Ubuntu, el nostre sevidor és un servidor primari i assenyalat com a "ràpid". No queda clar si acabarem canviant la pàgina web, tot i que hi ha qui vol canviar-la. Vist l'èxit que han tingut les targes de visita de Caliu, encara en farem més per a tots els membres de la Junta. Si algú en necessita més, que m'ho digui.
Contactarem altres GLUGS catalans per al Software Freedom Day [2]. S'ha creat un grup al wiki [3] per a treballar-ho.
Tot i que no es va parlar a la reunió, tenim pendent de fer un article per a la revista del Dursi sobre patents de programari. En breu hem de començar a fer-lo.
Canviem el dia de reunió al primer dissabte de cada mes, en comptes de l'últim. La propera reunió es farà el dia 2 de juliol a Blanes, a la cala de Sant Francesc. Una reunió a la platja, que encara s'ha de confirmar, no sigui que l'alegre final de la reunió ens hagués afectat a tothom. A l'agost no hi haurà reunió i el 3 de setembre n'hi haurà la següent.
Reunió d'abril de 2005
Hi vam anar el Francesc Genové (vicepresident), el Miquel, el Xavi i jo mateix. Vam decidir que ens unirem al Free Software Day que ja es fa a l'Índia. A la llista d'Eurolugs, molt poc activa, s'estudia la possibilitat de muntar un Eurolinux Day, o quelcom de semblant. Caliu ha decidit que és millor donar suport a la iniciativa mundial i muntar una bona festa al carrer (en principi) per a regalar distribucions que podem demanar a Ubuntu gratuïtament. És el 10 de setembre (dissabte) i podem aprofitar per a fer xerrades, tallers o el que s'escaigui i/o el que podem. Podríem parlar amb algun contacte de l'Ajuntament de Barcelona. Contactarem tots els grups d'allà on es parli català per a animar-los a participar. Si hi ha prou gent, es poden fer coses a més ciutats, apart de Barcelona. Contactarem també la llista Eurolugs per a intentar convèncer-los que és millor anar-hi tots junts pel mateix. A més, ens fa més gràcia el "programari lliure" que el "Linux".
Ja tenim la segona màquina, la que es va espatllar, connectada a ftp2.caliu.info. En un dia normal, tenim més de 300 conneccions simultànies baixant-se distribucions. Encara s'ha de mirar quin és l'ús concret més utilitzat.
Vist l'èxit que han tingut les targes de visita de Caliu, en farem més per a tots els membres de la Junta.
La propera reunió se celebrarà a Badalona, el dissabte 28 de maig, i aprofitarem el matí per a visitar la ciutat, que estarà en plenes festes de maig, i la tarda per a millorar el món.
Tot i que no es va parlar a la reunió, tenim pendent de fer un article per a la revista del Dursi sobre patents de programari. Encara no sabem els plaços d'entrega, però sí que tenim prou gent disposada a col·laborar.
Reunió de febrer de 2005
Servidor: la controladora segueix donant problemes. Finalment, la canviarem i mirarem de posar-hi una altra caixa amb més discos durs, cosa difícil perquè a la UPC van escassos d'espai. Col·laboració amb Pangea per a la migració dels seus clients a GNU/Linux: el Francesc Genové té un compte al Wiki on s'ha de discutir la manera. Hi ha poc moviment, però s'ha fet una declaració d'intencions. Es pensa fer cas per cas i mirant de crear comunitat. L'Àlex Muntada hi té un contacte a dins. Els dos ens mantindran informats. Ens volen tornar a canviar el servidor de lloc. Hem de parlar amb la càtedra de PL de la UPC i l'ICPL. Podríem negociar com ho fem per a poder seguir oferint els mateixos serveis.
Fellowship FSFE: La Free Software Fundation Europe ha creat una manera senzilla d'associar-s'hi. Només val 120€ anuals i et donen una tarja molt maca amb una signatura digital. L'Àlex ja s'hi ha associat i Caliu mirarà de fer-ho de manera col·lectiva. Com sabeu molts, el president de la FSFE ens va oferir de crear un capítol català fa molt de temps, però per manca de recusos humans, no ens hi hem pogut posar.
Traducció Gforge: A alguns (no només de Caliu) se'ns ha ofert de cobrar per a traduir el Gforce al català, ja que la versió anterior la van fer entre uns quants voluntaris després d'una crida a la traducció. Des de llavors, la traducció està abandonada i ara Lafarga.org sembla que vol tirar-la endavant, pagant.
La controvertida distro per a Educació: La càtedra de PL de la UPC va fer un informe sobre com s'havia de gestionar tot l'assumpte. Es va enviar al Departament al gener, es va fer una reunió i van quedar en que seguirien en contacte. Sembla que està molt aturat. El Francesc opina que ja hauria d'estar tot fet, perquè queden 6 mesos per a l'inici de curs i s'hauria de tenir tot enllestit a finals d'aquest, com a molt tard.
Política: El PL és la utopia portada a la realitat. Nosaltres som els autèntics progres. Hi ha d'haver un canvi generacional als partits polítics. El Francesc vol anar a la Lluna! (i això era abans del sopar...) Hauríem d'estudiar la possibilitat de tenir una seu social.
Web: Tornarem a canviar-hi l'aspecte, quan s'hagi traduit el WordPress 1.5 (ens consta que la traducció està en marxa).
Distrowatch: Miraré de traduir la pàgina web de Distrowatch, que és molt consultada i és relativament fàcil de traduir. M'han dit que té unes 60 cadenes en PHP. Ho miraré a veure si ho puc fer.
El Francesc ens comenta que ha llegit un informe sobre les TIC de la UE on Catalunya surt entre les pitjors regions.
Tenim confirmada l'assistència a les jornades de les Noves Tecnologies en català a fer-hi un taller. Ens repartirem els dies d'anar-hi i farem samarretes per a identificar-nos com a membres de Caliu.
Repartiment de distros: Els usuaris ens hem de moure més i hem de sortir als mitjans de comunicació, que no en saben res del PL. Per això s'ha pensat de demanar CDs d'Ubuntu Hoary (la que surt a l'abril) i repartir-les durant tot un dia per Barcelona. Volem contactar grups d'usuaris de Catalunya, en principi, per a que el mateix dia tothom faci el mateix a les ciutats grans. No ens limitaríem a Ubuntu, però és que aquests surten gratis.
Hem de contactar amb Interactors per a que l'RSS de la web de Caliu surti en el recull de notícies de Lafarga.org.
La càtedra de PL de la UPC ens podria ajudar amb algun dels seus projectes a aconseguir un espai fixe per al servidor i poder-hi posar correu electrònic. Tenen una llista de correu genèrica on tothom s'hi pot apuntar a majordomo@ldist.upc.edu, subscribe catedra-pl. També hi ha llista de notícies. Per a formar part de la càtedra, només cal apuntar-se a algun dels projectes en marxa o crea-ne un de nou. Des de llavors, teniu dret a vot. El que no queda clar és si llavors ets catedràtic :-)
Després de la reunió, vam anar a sopar per a celebrar el sisè aniversari de Caliu i se'ns va afegir els que van passar de venir a la reunió a treballar i només estaven per a la gresca. Properament penjarem les fotos del sopar que va estar molt bé.
La propera reunió es farà a Badalona el dissabte 2 d'abril, perquè l'últim dissabte de març cau en Setmana Santa.
Reunió de gener de 2005
Col·laboració amb Pangea Caliu col·laborarà amb Pangea per a una migració a GNU/Linux de les seves estacions de treball i servidors. Pangea[1] és una ONG que té com objectiu facilitar la comunicació a les persones i col·lectius sense ànim de lucre que treballen pel canvi, la justícia social, l'educació, la pau, el medi ambient, el desenvolupament, la cooperació,... Decidirem la metodologia i crearem un pla d'actuació de manera conjunta. En primer lloc, es comunicaran les intencions als seus usuaris, s'escolliran els casos més senzills i se'ls demanarà una llista de programari que ara mateix fan servir i de les coses que voldrien fer i que ara no poden fer, així com una llista del seu maquinari. Tot plegat haurà de ser força individualitzat, cosa que pot suposar molta feina. Hi ha un Wiki a Pangea on es discuteix la migració. Hem acordat que ens reunirem amb ells.
Caliu a TV3 Divendres passat, el president de Caliu, Eduard Fabra i el vicepresident Francesc Genové van anar als estudis de TV3 per a una estrevista en la qual els van preguntar sobre el programari lliure. Aquest dimecres, en principi, l'emetran al Telenotícies Migdia o Vespre. De tota manera, això depén de les notícies que hi hagin aquest dia, ja se sap, si passa alguna cosa important, salten les cosetes d'ordinadors.
Traducció de Distrowatch El Miquel està molt ficat amb les diverses versions de Knoppix[2], les seves derivacions, les metadistros, etc, i va plantejar si es podria traduir la pàgina web de Distrowatch[3]. Algun/a voluntari/ària?
Caliu a les III jornades del català a les Noves Tecnologies El Marc Belzunces de Softcatalà, un dels organitzados de les III jornades del català a les Noves Tecnologies[4] que enguany se celebraran a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, ens ha convidat a col·laborar-hi amb un taller i alguna xerrada. En principi, no tenim cap xerrada preparada relacionada amb el tema, però sí que tenim ganes de muntar un taller d'instal·lació de GNU/Linux. Si algú més hi vol col·laborar, aviseu-me, si us plau.
Samarretes de Caliu Es va acordar que s'hauran de fer samarretes de Caliu, sobretot per tal d'identificar-nos i fer proselitisme a les Jornades de Programari Lliure[5] que organitza la UPC en col·laboració amb Caliu. Ja avisarem a la llista per a veure quanta gent en vol.
Patents de programari S'ha enviat la nota d'agraïment al govern polonès[6], abans no ens donin la mala notícia que avui o demà passin la directiva europea de patents tal i com està ara mateix o bé que torni a passar a primera lectura dimecres. Tenim problemes per a actualitzar la pàgina de la campanya contra les patents de programari a Europa, que esperem que se solucionin aviat.
Servidor S'ha posat un dissipador a la tarja controladora del servidor principal (Stallman) i ara tot funciona correctament després d'haver hagut de reintroduir tota la informació perduda. Al servidor secundari (Carbassa2) es canviaran quatre discos durs de 120 MB que sembla que no anaven prou bé, per quatre de 200 MB i tindrem còpia de seguretat dels repositoris més importants perquè no torni a passar el mateix.
Sopar d'aniversari de Caliu Dissabte 26 de febrer se celebràrà el sopar de celebració del 6è aniversari de Caliu. Farem un missatge a la llista per a dir on anirem i veure quanta gent hi vol venir. No cal ser soci de Caliu per a poder assirtir, naturalment, és un sopar lliure (però no gratis).
| 0.609266 |
curate
|
{"ca": 0.9671418760508679, "es": 0.011544746252397755, "fr": 0.00671371397447131, "pt": 0.0014919364387714022, "ro": 0.001124872711772089, "oc": 0.001065668884836716, "nl": 0.0009709427617401189, "hu": 0.0002723376039027163, "eu": 0.0002841783692897909, "mk": 0.00023681530774149242, "en": 0.0015511402657067753, "br": 0.0014919364387714022, "bs": 0.0002723376039027163, "sh": 9.472612309659696e-05, "it": 0.005434911312667251, "sk": 0.0002723376039027163, "sv": 3.5522296161223864e-05}
|
http://wiki.caliu.cat/index.php?title=Reunions_de_Caliu&diff=910&oldid=155
|
oscar-2201_ca_20230904_13_187041
|
L’aventura d’aquesta iniciativa solidària i sense ànim de lucre continua. El grup de més de 40 periodistes manté el mateix objectiu de la seva creació i aquest any 2019 recaptarà fons per a la
Fundació Pare Manel
COMPRA’L ARA
LA FUNDACIÓ
MARC-ANDRÉ TER STEGEN
RELATS SOLIDARIS DE L’ESPORT
L’aventura d’aquesta iniciativa solidària i sense ànim de lucre continua. El grup de més de 40 periodistes manté el mateix objectiu de la seva creació i aquest any 2019 recaptarà fons per a la
Fundació Pare Manel
El Llibre
La Fundació
Noticies Solidàries Destacades
2on Concert Solidari | B-Sides a Luz de Gas
Centenars de gràcies a tots aquells que vàreu omplir el Luz de Gas de Solidaritat!! El passat 4 de juliol els B-Sides es van tenyir de verd per una bona causa. Vàrem tornar a omplir el Luz de Gas en favor de la Fundació Pare Manel.
Dins del marc del projecte del Llibre solidari de periodisme esportiu, l’edició d’enguany, apadrinada per Marc-André ter Stegen, donarà tots els beneficis de la venta del llibre i el condert a la Fundació Pare Manel. La Fundació és una institució sense ànim de lucre, arrelada als barris de Verdum i Roquetes de Barcelona, que desenvolupa i lidera projectes d’acció social i educativa. La seva acció preferent és treballar amb persones, infants, joves i famílies que estan en situació de major vulnerabilitat.
Cloenda de la tretzena edició de Relats Solidaris
Cloenda de la tretzena edició de Relats SolidarisAquest matí a les 12AM ha tingut lloc l’acte de cloenda de la tretzena edició del llibre “Relats Solidaris” apadrinat per Marc Márquez [...]
Subhasta del Quadre i les Botes d’en Marc Márquez
Subhasta del Quadre i les Botes d’en Marc Márquez Des de Relats Solidaris de l'Esport subastem la magnífica il·lustració que en Joan Vizcarra va realitzar d'en Marc Márquez. I també [...]
La 13ª edició amb Marc Márquez
La 13ª edició amb Marc Márquez El passat 13 d'abril va tenir lloc a l'auditori del Banc Sabadell a Barcelona la presentació de la 13a edició dels Relats Solidaris de [...]
Presentació de la 13a edició de Relats Solidaris de l’Esport amb Marc Márquez
Presentació de la 13a edició de Relats Solidaris de l’Esport amb Marc Márquez Aquest migdia a les 12h. es presentarà a l’auditori del Banc de Sabadell la 13a Edició de [...]
La 12a edició de Relats Solidaris acaba amb èxit de vendes
La 12a edició de Relats Solidaris acaba amb èxit de vendes L'edició apadrinada per Luis Suárez ha recaptat 54.710 euros en favor de l’Associació Catalana de Trastorns Metabòlics per a [...]
La Subasta del quadre del Trident
La Subasta del quadre del Trident Desde dilluns dia 19 de desembre hem iniciat la Subhasta del quadre del Trident elaborat per Joan Vizcarra i firmat pels tres cracs del Futbol [...]
Previous123Next
Més Notícies
15a EDICIÓ 2019
MARC-ANDRÉ TER STEGEN
FUNDACIÓ PARE MANEL
En aquesta 15ª edició de Relats Solidaris, el padrí és Marc-André Ter Stegen, donant suport a la fundació sense ànim de lucre Pare Manel.
La Fundació Pare Manel desenvolupa i lidera projectes d’acció social i educativa. Arrelada en els barris de Verdum-Roquetes de Barcelona, és una institució sense ànim de lucre que treballa amb persones, nens, joves i famílies en situació de vulnerabilitat.
El seu model d’acció realitza una atenció integral, afavorint la socialització i treballant per reduir les desigualtats d’oportunitats que pateixen nens i joves.
A les llibreries de El Corte Inglés podreu trobar el llibre per col·laborar amb la causa d’aquest any per només 15 €.
| 0.649249 |
curate
|
{"ca": 0.9358381502890173, "en": 0.028323699421965318, "es": 0.02167630057803468, "fr": 0.014161849710982659}
|
https://relatssolidaris.com/page/2/
|
oscar-2301_ca_20230418_1_67377
|
Lluís Calvo poeta, assagista i novel·lista. Ha publicat una vintena d’obres. Els seus últims llibres de poemes són Andrómeda Espiral, Al ras, Última oda a Barcelona (amb Jordi Valls) i Cent mil déus en un cau fosc. Ha publicat l’assaig Les interpretacions. Ha guanyat importants premis, com el Miquel de Palol, Ciutat de Palma i els Jocs Florals de Barcelona.
| 0.702964 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://perifericedicions.com/brand/lluis-calvo/?avia_extended_shop_select=yes&product_order=relevance&product_count=15
|
mc4_ca_20230418_0_4711
|
Inici > Arenys en Comú promou dedicar una plaça a la República
URL d'origen: http://arenyautes.cat/content/arenys-en-com%C3%BA-promou-dedicar-una-pla%C3%A7a-la-rep%C3%BAblica
| 0.429126 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://arenyautes.cat/print/9673
|
mc4_ca_20230418_1_140603
|
El domini: http://www.xxxxxxxxxx.com és propietat de l'empresa Expomat Alcover, amb el NIF x-XXXXXXXX Registre Mercantil de XXXXXXXXX. El domicili de l'empresa és Polígon Industrial Roques Roges · Tramuntana Street, 2-3 · 43460 ALCOVER (Tarragona) · . També pot posar-se en contacte amb nosaltres en el T. 977 760 476 o l'e-mail:comercial@expomat.com
De conformitat amb el que disposa la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), l'informem que les seves dades personals són incorporades en fitxers titularitat de Expomat Alcover amb la finalitat de poder atendre adequadament les seves peticions d'informació i elaborar els pressupostos que puguin sol·licitar-nos. Per exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició que contempla la Llei pot dirigir-se mitjançant carta a Polígon Industrial Roques Roges · Tramuntana Street, 2-3 · 43460 ALCOVER (Tarragona) · , Ref. Protecció de dades.
| 0.81088 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://expomatalcover.cat/en/legal.html
|
oscar-2301_ca_20230418_6_34480
|
El mes d’abril per mi es un mes on s’evoquen molts records, vaig ser mare dels meus dos fills ( el Pol que ha fet 8 anys i la Paula 6) . Per mi l’abril ho etiquetaria amb moltes paraules, primavera, maternitat, olors, sentiments, emocions, roses, amor, llibres, senyeres, pasqua, tendresa…tants conceptes i tots amb tants significats. Però en vull mencionar 2 de molt especials per mi, que han deixat petjada a la meva vida.
Respecte la maternitat, ser mare es el millor que m’ha passat, des d’aquí donar les gràcies a les persones que em van acompanyar en els meus dos parts. Dos parts fantàstics, fàcils i molt respectats, plens de pau i serenor. Pau i tranquil·litat que em van saber transmetre les llevadores que m’acompanyaven i als meus dos fills des del mes profund interior del meu úter i ara, que son 2 persones meravelloses que s’han dedicat a posar-me la vida planera i fàcil i acompanyar-me en tots els moments, tant en els bons com els que no ho han estat tant.
I per altra banda, l’abril també em recorda molt a la petita Abril, la petita Abril es una valenta capitana d’un vaixell que als 5 mesos de vida es va haver d’afrontar davant una Leucèmia, i si! la valenta se’n va sortir però a final d’aquest any que hem passat va tenir una recaiguda i ara com abans i amb mes forces està lluitant com una campiona, des d’aquí també li dic moltes gràcies a ella perquè m’ha fet aprendre coses molt importants. I també li envio molt ànims a ella, a la seva germana i als seus pares. Abril, tu has traspassat tots els obstacles que se t’han posat pel camí, i ara una vegada més sortiràs guanyant. Tu pots petita! !
Fer saber a tothom que 9mesos ja fa 8 anys que acompanya parelles, famílies, embarassos, postparts, lactàncies. Amb entusiasme, alegria, respecte i molt d’amor. Molts mails, moltes trucades i molts molts wazzups.
Aquest post va dedicat a tots vosaltres, a tots els que heu escollit per primera vegada la preparació de 9mesos, a tots els que repetiu que sou molts i a tots els que visiteu la pàgina si més no per informar-vos i per interessar-vos d’una preparació al part de manera conscient, personalitzada, humana i respectuosa.
Gràcies a totes/s, perquè dia rere dia, setmana rere setmana aprenc de tots vosaltres i que cada vegada que m’arriba una nota d’agraïment em dona més força a seguir fent la meva feina tal i com m’agrada, com sento i com simplement faig. Amb senzillesa i molt d’amor. Gràcies a tots.
I, gràcies al meu company de viatge, al teu costat tot és molt més fàcil i tot rutlla simplement perfecte. A tu. 😉
Navegació d'entrades
Les 5 dificultats més: habituals en la primera lactància per Alba Padró.
9mesos us desitja molt bona entrada d’any 2017!! !
Buscar
Cerca:
Últimes Entrades
Una petita història de l’orígen dels testos d’embaràs
Temps de confinament, temps de descoberta de tresors
A 9mesos anem sumant. ACOMPANYANT
Preparar el teu part és sentir la vida dins teu.
9mesos a Nualart. Des de 9mesos volem donar a conèixer Nualart.
Categories
lactància
Noticies
Part
Copyright 2022. Tots els drets reservats. Àngels Bonet. Llevadora. Acompanyament i preparació al part. Dissenyat amb molt cafè per juher.cat
| 0.773044 |
curate
|
{"ca": 0.9414790996784566, "it": 0.006752411575562701, "fr": 0.019935691318327974, "io": 0.001607717041800643, "ro": 0.0003215434083601286, "en": 0.01157556270096463, "pt": 0.008360128617363344, "la": 0.006752411575562701, "es": 0.003215434083601286}
|
https://www.9mesos.com/a-labril-gracies-mil/
|
mc4_ca_20230418_11_425767
|
Global icon-chevron-right Espanya icon-chevron-right Barcelona icon-chevron-right Auditori Fòrum
Música, Espais musicals Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou
© CCIB Auditori Fòrum
Sala de concerts amb un aforament per a més de 3.000 persones i una acústica impecable
A l'interior del triangle blau de 25 m d'alçada, 180 m de costat i 25.000 m² de superfície dissenyat pels prestigiosos arquitectes suïssos Herzog i DeMeuron, l'Auditori Fòrum és un espai amb més de 3.000 còmodes butaques i un escenari de 740 m² d'escena, d'acústica impecable que, a banda d'acollir congressos del veí Centre de Convencions, també ha acollit concerts de Tom Waits, Diana Krall, Sufjan Stevens i, en el marc del festival Primavera Sound, Patti Smith, Antony and the Johnsons i Portishead, entre molts altres.
www.ccib.es/espais/auditori-forum/auditori Trucar 93 230 10 00
| 0.79682 |
curate
|
{"en": 0.13768961493582263, "ca": 0.7899649941656943, "es": 0.07234539089848308}
|
https://www.timeout.cat/barcelona/ca/musica/auditori-forum
|
macocu_ca_20230731_6_251222
|
Les Tourist Info de tots dos nuclis han atés 2.194 persones en les dates festives Alcalà-Alcossebre ha registrat una ocupació del 74,39% durant la Setmana Santa. Una xifra que es considera m... Leer más
L’Ajuntament d’Alcalà-Alcossebre ha tret a licitació les obres de regeneració de l’espai públic en l’accés sud-oest del nucli Alcalà, en concret a la zona compresa en... Leer más
El carrer Rench d’Alcossebre es convertirà aquest cap de setmana en epicentre gastronòmic de la província, amb la celebració de la III Fira Gastronòmica que inclou més de 20 llocs de venda a... Leer más
El Centre d’Interpretació Etnològica (CIE) de Santa Llúcia d’Alcossebre, s’ha convertit en un important focus d’atracció de visitants, com ho demostren les 939 visites regi... Leer más
Es realitzen en coordinació amb l’IES Serra d’Irta i consciencien sobre la diversitat, el respecte i els hàbits de vida saludables L’Ajuntament d’Alcalà-Alcossebre, dins de... Leer más
L’Ajuntament d’Alcalà-Alcossebre continua realitzant diverses accions per a previndre i actuar enfront de l’assetjament escolar, de manera conjunta amb els centres educatiu... Leer más
L’Ajuntament d’Alcalà-Alcossebre ha convocat quatre processos selectius per a la selecció de personal laboral mitjançant contractes fixos-discontinus pel sistema de concurs oposi... Leer más
Els 21 desfibril·ladors emplaçats en edificis municipals, centres educatius, platges i vehicles policials han incorporat millores en el seu funcionament L’Ajuntament d’Alcalà de... Leer más
El sistema s’utilitza per a què persones que pateixen daltonisme o discromatòpsia puguen conèixer l’estat de la mar Les platges d’Alcossebre són més inclusives amb a la ins... Leer más
Veïns i veïnes interessats a saber com funciona i formar part de la primera Comunitat Energètica Local (CEL) d’Alcalà, van assistir a la presentació pública, organitzada des de l... Leer más
Les activitats comencen el 21 i el 23 d’abril amb “Cultura i Oleoturisme a Alcalà de Xivert” i “Visita i Degustació d’Oli a la Finca Bardomus”, i inclouen novetats com el I Gastr... Leer más
Es tracta de menors als quals se’ls ha imposat una sanció econòmica i assumir el cost de la reparació Les càmeres de vigilància instal·lades al parc del camí Ferrocarril d’Alcalà... Leer más
Un estudi previ ja revela la gran riquesa d’aquesta mena de patrimoni etnològic en el terme municipal L’Ajuntament d’Alcalà-Alcossebre ha adjudicat la redacció d’un i... Leer más
La inscripció ja està oberta per a formar-se sobre presentació i decoració de plats, sistemes d’informatització en hostaleria, psicologia i atenció al client i mètodes de conservació L... Leer más
L’Ajuntament d’Alcalà-Alcossebre ha aprovat la nova ordenança de mobilitat que incorpora els canvis existents de regulació en matèria de trànsit, així com d’adaptació davan... Leer más
Alcalà-Alcossebre ha participat en la presentació del Pla Territorial de Sostenibilitat Turística de la Comunitat Valenciana, que ha reunit els 11 destins valencians que en 2021 han aconsegu... Leer más
Es col·labora amb l’entitat comarcal per al desenvolupament de programes d’inclusió social, autonomia personal i transport adaptat per a persones que han patit dany cerebral L... Leer más
L’Ajuntament d’Alcalà-Alcossebre ha donat a conèixer avui la nova agenda “Alcalà-Alcossebre Viu” en la qual es recullen els diferents actes culturals i festius que se celebraran... Leer más
| 0.883642 |
curate
|
{"ca": 0.9882422104644327, "es": 0.011757789535567314}
| |
macocu_ca_20230731_2_377178
|
PRESENTACIÓ DE LA MEMÒRIA DE CÀRITAS DIOCESANA 31 maig 2018 Vos presentam avui la Memòria de Càritas Diocesana de Menorca, per tal de donar a conèixer la tasca extraordinària que ...
Càritas ens recorda a la propera campanya del Corpus Christi que “El teu compromís millora el món“. És una campanya que està dirigida de manera especial a tantes persones que col·laboren amb Càritas, al món del voluntariat, per tal d’animar el seu compromís i recordar-les que el compromís amb els necessitats contribueix a millorar el món i és alliberador. Vivim en una societat que tot ho considera passatger i té por al compromís. Però el treball al servei dels més febles exigeix que comprometem el nostre temps, els nostres coneixements i les nostres mateixes persones.
| 0.839849 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_1_717719
|
Servihabitat nomena Iheb Nafaa com a Conseller Delegat de la Companyia | Servihabitat
Home » Notes de premsa » Servihabitat nomena Iheb Nafaa com a Conseller Delegat de la Companyia
20180117_NdP_Iheb Nafaa_CEO Servihabitat_CAT.PDF
Segons el Pla de Successió previst, Nafaa substitueix Julián Cabanillas al capdavant de la màxima direcció del servicer
Nafaa compta amb una dilatada experiència en el lideratge de grans companyies
Barcelona, 17 de gener de 2018.- Servihabitat, una de les principals companyies en la gestió d’actius immobiliaris i financers, ha nomenat Iheb Nafaa com a Conseller Delegat de la Companyia, en substitució de Julián Cabanillas, seguint els passos del Pla de Successió previst en la direcció.
Nafaa compta amb una dilatada experiència en el lideratge de grans companyies com BNP Paribas, GE Capital i Gescobro, entre altres. El nou CEO, que s’ha incorporat el 8 de gener, és Enginyer en Estadística, Econometria i Finances per l’École Nationale de la Statistique et de l'Administration Économique de París.
Per la seva part, Cabanillas, després de vint anys de vinculació al projecte Servihabitat, assumint la màxima responsabilitat executiva de la Companyia de forma ininterrompuda durant els últims dotze anys, ha aconseguit situar l’empresa com a líder i referència en el sector. Igualment, en aquest període, ha afrontat amb gran èxit un dels majors reptes de la Companyia, com el de convertir-se en una estructura multiservei i multiclient, assumint tota la gestió del cicle de vida de l’actiu financer i immobiliari, amb total independència operativa, i obrint Servihabitat a clients nous i segments de negoci nous.
El nou nomenament s’emmarca dins el Pla de Transformació i Millora de la Companyia, que garanteix l’adaptació constant als canvis incessants que experimenten tant el mercat com els propis clients del servicer. Amb aquest Pla, Servihabitat continua refermant els ciments del sector, consolidant les seves bases de creixement a partir de l’escolta i adaptació a les noves necessitats que transmet permanentment la demanda.
| 0.863301 |
curate
|
{"ca": 0.9766877124817873, "en": 0.023312287518212724}
|
https://corporate.servihabitat.com/ca/content/premsa/servihabitat-nomena-iheb-nafaa-com-conseller-delegat-de-la-companyia
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_279240
|
Que en penseu?
S'ha passat. Si.
Ha sigut el PSOE qui ha trencat les converses, vull dir estan tots a una taula i n'hi ha un que s'alça i se'n va a contar-li al seus mitjans que els altres els insulten i que es reunix amb C's. Qui és el culpable?Des de fora n'hi ha dos interpretacions:a) el PSOE diu la veritat i Mónica s'ha tret la careta i baix només n'hi ha una salvatge trepab) el PSOE no diu la veritat i està pressionant les negociacions, clar són els únics que poden jugar a dos bandes
Va ser Compromís qui, des del meu punt de vista va demanar molt perquè sabia que podia exigir-ho. A partir d'aquí la jugada era arriscada però podia sortir molt bé. El rebuig però que han tingut, sumat a més d'una declaració poc afortunada han portat el PSPV a fer-els la ma.No és cap trepa, busca el poder COM HA DE FER UN PARTIT POLÍTIC, però a vegades tensar massa la corda et pot portar a perdre tot el poder que creies poder aconseguir.
Crec que en cap moment Compromís ha exigit la presidència, eixe és el problema. PSOE s'ha alçat de la taula perquè no els regalen tot. Compromís proposa un president i un conseller en cap, per a compartir més el poder.
Això de "conseller en cap" no existeix a l'Estatut. No inventem coses per a justificar-nos.
No cal que estigui a l'estatut, no cal que estigui regulat (com molts cops no ho està el "cap de l'oposició"). Si no, es pot fer una llei com al principat la 13/2008.
| 0.809078 |
curate
|
{"es": 0.010014306151645207, "it": 0.008583690987124463, "ec": 0.002145922746781116, "ca": 0.9513590844062947, "pt": 0.027896995708154508}
| |
crawling-populars_ca_20200525_50_44117
|
Un incendi ha calcinat completament el magatzem d'una fusteria de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany) sense causar ferits, segons han informat els Bombers de la Generalitat, que han rebut l'avís poc després d'un quart de tres de la matinada. La part calcinada es troba situada a la part de darrera de l'establiment i comptava amb una superfície d'uns 500 metres quadrats. En el moment dels fets, no hi havia ningú a l'interior del magatzem. Segons els Bombers, han cremat caixes i màquines i ha calgut desallotjar preventivament els dos habitatges que es trobaven més propers. La fusteria es troba situada a l'altura del quilòmetre 41 de la C-66.
Fins al lloc dels fets, la Fusteria Privat, s'hi han desplaçat tretze dotacions dels Bombers de la Generalitat, que han treballat al magatzem cremat fins a les sis del matí. D'altra banda., la part de botiga i oficines s'ha pogut salvar de les flames. Pel que fa els veïns dels dos habitatges desallotjats preventivament, han pogut tornar a casa sense problemes.
| 0.826023 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /comarques/2015/09/24/crema-magatzem-duna-fusteria-cornella/744983.html
|
macocu_ca_20230731_10_160787
|
Escrit en el punt més àlgid de la guerra freda, l'any 1959, El sentit comú i la guerra nuclear volia «evitar la catàstrofe que resultaria d'una guerra amb bombes d'hidrogen a gran escala». Antibel·licista de soca-rel, Bertrand Russell hi parla sense concessions contra l'amenaça d'un conflicte nuclear i apunta els passos necessaris per evitar-lo. El seu argument central --que l'única manera de posar fi a l'amenaça de la guerra nuclear és posar fi a la guerra mateixa-- és tan rellevant avui com fa cinquanta anys. Bertrand Russell (1872-1970) va ser un dels pensadors més formidables de l'era moderna. Filòsof, matemàtic, innovador de l'educació, defensor de les llibertats intel· lectuals, socials i sexuals, i advocat de la pau i els drets humans, va ser també un escriptor prolífic, popular i enormement influent, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (1950). «Russell es va proposar sacsejar, amb un crit d'alarma d'una contundència extraordinària, la consciència de l'opinió pública.» (August Gil Matamala) «Les anàlisis i advertències de Bertrand Russell, eloqüents i lúcides [...], haurien de trobar un lloc prominent en el pensament dels que tenen l'esperança de revertir l'impuls, aparentment inexorable, que ens condueix a la destrucció.» (Noam Chomsky).
| 0.879038 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_11_526869
|
ONDACERO RADIO | Un minut per a la lectura: 'Primera temporada'
Un minut per a la lectura: 'Primera temporada'
Després de l'èxit amb la seva primera novel·la 'Todas las chicas besan con los ojos cerrados', Enric Pardo torna amb 'Primera temporada'. Una història que ens parla del fet que suposa enamorar-se de la persona equivocada. Però també de l'amistat, de la pèrdua, de la traició i de l'adicció.
Estefanía Pino | Barcelona | 25/04/2014
Un minut per a la lectura: 'Primera temporada', amb Estefanía Pino / Onda Cero
L'Enric Pardo és guionista a El Terrat, profesor a l'ESCAC i ha guionitzat diferents sèries de televisió. Ara, però, ens torna a enganxar a la lectura amb 'Primera temporada', on tracta molts temes del dia a dia dels joves al voltant de la trentena. Els protagonistes són en Cliff, un usuari actiu a les xarxes socials i crític de sèries, i la California, una noia molt sexy a la que ell no es podrà resistir.
A través de la professió de Cliff, l'autor va introduint mítiques sèries de televisió al llarg de la novel·la com Friends, Los Soprano, El Ala Oeste de la Casa Blanca, A Dos Metros Bajo Tierra, Juego de Tronos, House of Cards o The Wire. De l'editorial Reservoir Books 'Primera temporada' ja està a la venda en català i castellà.
Les aventures marítimes de de Quico Taronjí
| 0.795627 |
curate
|
{"es": 0.07894736842105263, "ca": 0.8877708978328174, "fr": 0.033281733746130034}
|
https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/minut-per-lectura-primera-temporada_2014042555421bbc0cf2cfc6498fe973.html
|
mc4_ca_20230418_17_60972
|
L'ORIENTACIÓ a l'abast: Per si et serveix...: HISTÒRIA DE L'ART
Per si et serveix...: HISTÒRIA DE L'ART
Bibiana Arranz Badet va acabar el Batxillerat Humanístic l'any 2000. A continuació va fer la llicenciatura en Història de l'Art a la Universitat de Girona. També va fer el CAP i, posteriorment, començà a treballar en una empresa, feina que compatibilitza ara amb els estudis de Psicologia a la UOC.
Fonamentalment, en l'entrevista ens parla dels seus estudis d'Història de l'Art, dels quals se sent molt satisfeta.
Quines qualitats, i disposicions, creus que ha de tenir una persona per tal de fer els estudis que tú has fet? Per a estudiar una carrera com la que vaig fer jo, crec que no s'ha de tenir cap aptitud especial, pero si un caràcter predisposat per a gaudir-la. Si no ets sensible, amant de la bellesa, si no saps apreciar i valorar la creativitat, no gaudiràs d'aquests estudis. I seria una llàstima perdre's aquesta part, la que em va resultar més gratificant de la meva etapa d’estudiant. En quant a les disposicions, doncs penso que s’ha de tenir una ment oberta, fluïda, permeable, i s’ha de creure en el que estudies, en la importància que té l’art per la cultura i la societat. 2. En la teva opinió, quines són les dificultats més importants que es poden trobar en aquests estudis?No és una carrera difícil, però sí que exigeix d'unes pautes que cal seguir de manera estricta. És imprescindible assistir a les classes, cap llibre t'oferirà els mateixos continguts, només te'ls complementarà (cal llegir llibres i articles, però com a ampliació i suport, no com la base de l'estudi). En cada classe es poden arribar a treballar 50 imatges (evidentment, no totes en profunditat), i la intenció del professor seleccionant-les només s'entén quan et trobes allà, seguint el discurs. D'altra banda, cal fer un treball paral.lel de preparació dels temes, a casa. Això representa força hores de dedicació, però s'agraeix molt en època d'exàmens. Aquest treball consisteix en crear un arxiu amb les imatges treballades en cada assignatura (no és tan fàcil, trobar imatges de qualitat per Internet no és dit i fet), que poden ser en algun cas més de 500. És una feina imprescindible, ja que aquests estudis exigeixen que tinguis una memòria visual molt desperta i cal treballar constantment les imatges. En resum, i deixant clar que no hi ha cap dificultat insalvable, només insisteixo en dos aspectes importantíssims: temps i motivació. 3. Després d’acabar, quines perspectives de treball hi ha?És una carrera que té un espectre laboral molt ampli, hi ha molts àmbits de la cultura que es poden comprendre i que un graduat en Història de l'Art hi pot aportar grans coses: museus, institucions culturals, administració pública, ensenyament, turisme cultural, etc. Però cal dir que, si bé se surt de la carrera amb aptituds vàlides per a fer nombroses feines, el que molta gent fa és continuar els estudis amb algun curs d'especialització (patrimoni, crítica, turisme, investigació, etc). Tot i aquesta especialització, també és molt dificil que es trobi un lloc de treball remunerat d'acord al nivell d'estudis. És a dir, que s'ha de començar treballant per molts pocs diners i tenir molta paciència. La opció majoritaria dels que estudien aquesta carrera és decantar-se per l'ensenyament. Quan comences els estudis, dius que mai de la vida faries de professor, però a mida que avances te'n adones que ha de ser molt gratificant transmetre els coneixements adquirits. A mi em va passar això, i ara mateix estic pendent de començar aquest camí, entre d’altres... 4. Tornaries a fer aquests estudis? Sense cap mena de dubte, una i mil vegades. El coneixement que retens, l'esperit crític que es desperta en tu, la sensibilitat per l'art i la cultura en general, compensen amb escreix les dificultats que es presenten quan has d'enfrontar-te al món laboral (que és dur per a tothom, graduats o no). El ventall cultural s’obre molt, ja que l’art és pintura, escultura i arquitectura, però també història, filosofia, literatura, antropologia, teologia, etc. En definitiva, et fa una persona cultivada en molts aspectes, i aquest llegat no té preu. 5. Quan encara eres a l’Institut, quins factors van influir més (positiva o negativament) en la teva orientació? Si digués que vaig rebre l'influx de factors externs mentiria. Sóc una persona de lletres, però de tota la vida. Sempre m'ha agradat llegir, la història, les arts, i no em vaig plantejar mai que el meu camí no fos les lletres. Cal reconèixer, però, que sempre he tingut molt més “feeling” amb els professors d'assignatures de lletres, m'agradava més tant el que ensenyaven com la manera de fer-ho (per mi és molt important i decissiu qui ensenya, gairebé més que el contingut que ensenya). Solen ser assignatures que conviden a la reflexió, i és una cosa que m'agrada. Fer l'Història de l’Art a l’institut va fer que em convencés que era allò el que volia estudiar, va ajudar a motivar-me i a estar-ne segura. 6. Què li diries a un alumne que pensi començar d’aquí a poc aquests estudis? Si li parlés directament, li diria que estudiés a Girona i li faria una llista de les millors assignatures i professors. Li explicaria on és el bar (és molt important per a relacionar-se amb la gent, nosaltres feiem grans debats tot fent el café) i la biblioteca (tant o més imprescindible que el bar, a la meva època es podia xatejar...).Però si em poso seriosa, el felicitaria, l'animaria a prendre's-ho com un repte i a gaudir-lo. Li diria que no abaixés la guàrdia i que es mantingués regular, treballant mica a mica però sense pausa. També li diria que considerés els estudis com una responsabilitat important, que fos conscient que molta gent no té accés a ells i que cal ésser-ne conscient. I sobretot, que ho vegi com un plaer, pels sentits i per l’intel.lecte. Que arribi a les classes com un sibarita, espectador i oïdor de la gran història que li explicaran. Publicado por
Anònim18 de desembre de 2009 a les 23:23molt bona reflexió i consells! !ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més...
| 0.835076 |
curate
|
{"ca": 0.9965064049243054, "cs": 0.0013308933621693562, "es": 0.0021627017135252037}
|
http://lorientacio.blogspot.com/2009/12/per-si-et-serveix-historia-de-lart.html
|
mc4_ca_20230418_10_29760
|
Pablo Iglesias planeja un cop de timó a Andalusia
El líder de Podem, Pablo Iglesias, està preparant un cop de timó a la filial andalusa del partit. Segons informa 'El Confidencial Digital ', Iglesias aprofitaria l'admissió a tràmit d'un cas que afecta Teresa Rodríguez, líder de Podem a Andalusia, per fulminar a la direcció regional.
Temor en Podemos davant els plans de Teresa Rodríguez de fundar un nou partit
Només quatre de les secretaries generals de Podem a les comunitats autònomes són dones
Els fets arrenquen a l'octubre de 2017, quan el Jutjat de Primera Instància número 17 de Màlaga va admetre a tràmit una demanda contra Podem Andalusia presentada per dos representants municipals del partit: Francisco Martínez Avil, portaveu de la Costa del Sol Sí Pot, a Mijas; i Pedro Pérez Blanes, regidor de la formació a Fuengirola.
Tots dos càrrecs denunciaven en l'escrit irregularitats durant la II Assemblea Ciutadana de 2016, en què va ser reelegida Teresa Rodríguez, així com l'incompliment dels estatuts. A més, la titular del jutjat, Rosa María Colmenero Díaz, va veure indicis per jutjar també les acusacions de "bullying i assetjament" realitzades pels demandants.
No obstant això, el judici s'ha retardat i no es farà fins al proper 19 de setembre. Temps suficient perquè Pablo Iglesias ultimi el seu cop de mà i cessament de forma fulminant a Teresa Rodríguez.
NOMBROSOS MENYSPREUS
En la direcció nacional consideren que Rodríguez ha tingut una actuació "deslleial" cap al partit, per exemple registrant pel seu compte i sense consultar la marca electoral "Marea Andalusa", i també prenent decisions orgàniques que van en contra dels estatuts.
Les fonts consultades per 'El Confidencial Digital' apunten que "tindríem temps per convocar una nova Assemblea Ciutadana". En aquest interval entre que s'aprovi per la militància una nova direcció, el més probable és que es crearà una gestora manejada des de la direcció central.
| 0.866314 |
curate
|
{"es": 0.02542812662169175, "ca": 0.964193046185781, "sr": 0.010378827192527244}
|
https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1130693/pablo-iglesias-planeja-cop-timo-andalusia
|
crawling-populars_ca_20200525_41_155858
|
BARCELONA, 27 febr. (EUROPA PRESS) -
Cementos Molins va triplicar el seu benefici el 2014 fins a 30,8 milions d'euros per la menor caiguda del negoci nacional --que segueix en negatiu amb pèrdues de 27,7 milions, però va millorar un 40,6% respecte a l'any anterior-- i el creixement de l'internacional, que va aportar un resultat de 58,5 milions (+3,1%).
Les companyies nacionals del grup van aconseguir tornar a un Ebitda positiu el 2014 després de la contenció de costos i ajustos d'estructura productiva realitzats, mentre que a l'exterior va destacar el bon comportament de Mèxic i Tunísia, davant de la menor contribució de l'Uruguai i l'Argentina, ha informat l'empresa en un comunicat aquest divendres.
El grup Cementos Molins desenvolupa la seva activitat a Espanya, Argentina, Uruguai, Mèxic, Bolívia, Tunísia i Bangla Desh, i el seu endeutament net consolidat es va situar en 267 milions a tancament del 2014, 53 menys que l'any anterior.
A l'apartat d'inversions, va destacar el començament de la construcció de la segona línia de producció a la fàbrica d'Apazapan (Mèxic) i d'una nova fàbrica integral de ciment a Bolívia, l'entrada en funcionament de les quals està prevista en els dos casos per al 2017.
La nova línia de producció de la participada mexicana tindrà una capacitat de producció de 3.000 tones de clinker per dia i permetrà a Corporación Moctezuma disposar de dues línies de producció en cadascuna de les seves tres plantes, situades a Tepetzingo, Cerritos i Apazapan.
Per la seva banda, la nova fàbrica de la societat boliviana Itacamba Cemento tindrà una línia de fabricació de 2.000 tones de clinker per dia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.700409 |
curate
|
{"ca": 0.8038714390065741, "es": 0.18151935719503287, "en": 0.014609203798392988}
|
: /espanya/noticia-cementos-molins-va-triplicar-beneficis-fins-308-milions-2014-20150227122623.html
|
mc4_ca_20230418_3_428589
|
Una cançó acompanyada d’una coreografia ensenya als escolars de Roses sobre la importància de protegir-se del sol - Diari digital Vila de Roses
Una cançó acompanyada d’una coreografia ensenya als escolars de Roses sobre la importància de protegir-se del sol
Els escolars del Montserrat Vayreda participant a la campanya de la Fundació Roses Contra el Càncer
La Fundació Roses Contra el Càncer ha portat a terme una nova campanya de Protecció solar dirigida, enguany, a la població més jove de la Vila
Cada any, quan arriba el mes de juny, el bon temps i el sol calenta el suficient per fer els primers banys a la platja, la Fundació Roses Contra el Càncer, s’implica en conscienciar a la societat sobre la necessitat de protegir-se de la radiació solar. Anys anteriors ho va fer “en col·laboració amb els laboratoris ISDIN, que ens donava mostres gratuïtes de crema solar que nosaltres repartíem entre els ciutadans”, però, en constatar que “el missatge, potser, no arribava prou clar als nens i nenes, que és el que ens interessava”, enguany “hem optat per fer una activitat diferent”, ha explicat la psicòloga de la Fundació Roses Contra el Càncer, Mercè Homs.
I aquesta activitat diferent ha consistit en anar a totes les escoles de Roses, la Jaume Vicens Vives, Els Grecs, el Narcís Monturiol, el Centre Escolar Empordà i el Montserrat Vayreda, per aquest ordre, per ensenyar als escolars, des de P3 (tres anys) fins als de sisè (12-13 anys), els bons hàbits per protegir-se del sol. I ho van fer “mitjançant una cançó composada per Madame Mustash”, que acompanyada “d’una coreografia difonem millor el missatge entre els alumnes sobre la importància de protegir-se del sol, el qual és molt beneficiós per a moltes coses, però també pot tenir molts efectes negatius que pot comportar a la llarga malalties com el càncer de pell”, ha afirmat Homs.
Així que durant dos dilluns consecutius voluntàries i voluntaris de la Fundació han cantat i ballat difonen el missatge que per protegir-nos del sol ens hem de posar un barret, samarreta, ulleres de sol, no exposar-se a l’astre rei quan més calenta i, sobretot, sobretot, posar-se crema de protecció solar.
I ho van fer al segment de població més jove perquè “des de ben petits és quan el missatge ha de començar a calar, i perquè, a més, els després ho expliquen als seus pares, que tampoc està de més fer-les un recordatori per a protegir-se del sol”, ha significat la psicòloga.
En total, el missatge d’aquesta campanya de protecció solar s’ha difós entre uns 2.000 escolars.
Tags: Alumnes, Campanya Protecció Solar, Escoles, Fundació Roses Contra el Càncer, Roses
Previous Tot i els problemes mecànics els ciclistes de Roses finalitzen la 3ª etapa de la Transpyr
Next Gelats solidaris a favor de la Fundació Roses Contra el Càncer
| 0.8957 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.viladeroses.cat/canco-acompanyada-duna-coreografia-ensenya-als-escolars-roses-sobre-importancia-protegir-se-sol/
|
mc4_ca_20230418_14_347683
|
Monogràfics – Pàgina 8 – OCC InCom-UAB
Més Monogràfics Novetats
+ info: IDHC El discurso de odio no es un elemento nuevo, pero internet...
+ info: CAC La influència creixent de les tecnologies en la quotidianitat de les...
+ info: termcat Aquesta infografia interactiva conté una quinzena de termes destacats de l’àmbit...
Autora: Verónica I. Basquens (Estudiant de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona) ...
+ info: ACUP La formació de ciutadans crítics i compromesos i de professionals competents...
Per Marta Civil i Serra / Núria Reguero (InCom-UAB) Fotografia: © UAB El...
+ info: Barlovento Comunicación El presente documento muestra una visión global de la situación...
+ info: BiD Temàtica: El control de la informació en...
04/07/2018: Subvencions a projectes d’internacionalització d’empreses de videojocs
+ info: gencat.cat L’objecte d’aquesta línia de subvencions és subvencionar...
30/07/2018: X Premis Gabinets de Comunicació
+ info: periodistes.cat El Col·legi de Periodistes de Catalunya convoca...
+ info: Institut Ramon Llull Resum de les bases per...
| 0.655577 |
curate
|
{"ca": 0.7685098406747891, "es": 0.16119962511715089, "pt": 0.07029053420805999}
|
http://observatoricomunicacio.cat/category/monografics/page/8/
|
grup-elmon_ca_20230726_0_185929
|
Bones notícies per a María Teresa Campos enmig de la seva pitjor època. La presentadora de televisió ha aconseguit vendre la seva casa de Las Rozas, la que intentava treure’s de sobre des de feia molts anys. Ha hagut d’abaixar molt el preu inicial, fins al punt que ha acabat perdent diners respecte als que va pagar ella per adquirir-la. L’elevat manteniment de la mansió feia que necessités vendre-la com abans millor, així que finalment ha acceptat una oferta per 2,5 milions d’euros. La revista Semana assegura en exclusiva que el nou inquilí serà el propietari de la marca de sabates Alma en pena. La periodista Beatriz Cortázar revela que ja s’ha efectuat l’entrega de 100.000 € de senyal després de la signatura de la venda que hauria tingut lloc aquest dilluns.
María Teresa haurà d’abandonar la casa en els pròxims dies, el final de dues dècades vivint en aquesta casa de 2.000 metres quadrats i 15 lavabos. Aquests últims anys allà han estat difícils per a la comunicadora, que repetia que la casa era massa gran per a ella sola i que el cost de mantenir-la era massa eleva. Els seus ingressos s’han reduït considerablement ara que no té programa i necessitava estalviar, amb la qual cosa aquesta dinerada que s’embutxacarà l’ajudarà a sortir del pou.
El canvi de vida de la periodista serà radical, tenint en compte que ha assegurat que es traslladarà a casa de la seva filla Terelu. Viuran juntes en el pis de 200 metres quadrats que té la col·laboradora de televisió, el que suposarà una gran reducció d’espai per a María Teresa… tenint en compte que està habituada a viure en 2.000 m². Sigui com sigui, la venda de la propietat suposa l’adeu definitiu a un maldecap que arrossegava des de feia anys. Ha hagut de rebaixar el preu en diverses ocasions, desesperada per trobar un comprador que acceptés la dinerada que demanava. Finalment l’ha trobat i ara pot respirar tranquil·la i centrar-se en la resta de problemes que té.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9407792207792208, "es": 0.05922077922077922}
|
https://elmon.cat/gent/maria-teresa-campos-ven-casa-diners-307601/
|
macocu_ca_20230731_1_47798
|
You are here
Activitats extraescolars. Quines són les millors pels teus fills?
Esports, dansa, teatre, música, idiomes, etc. Una de les decisions a prendre al setembre és a quines activitats extraescolars apuntar els nens. Davant una gran oferta, és molt important, a l’hora de decidir-te, l’edat del teu fill, encara que també has de tenir en compte els seus gustos i el seu nivell de desenvolupament psicomotor.
Et fem algunes propostes per escollir les activitats escolars que més s'ajusten a les necessitats del teu fill:
Esports
Qualsevol activitat esportiva ajuda els nens a mantenir el seu pes, socialitzar-se i millorar el seu rendiment acadèmic. Algunes de les més recomanades són:
Natació: beneficia moltes parts del cos perquè és una activitat en què intervenen molts grups musculars. És també beneficiosa per a la circulació i a més, facilita la socialització. Si et decideixes per aquest esport, tingues en compte que l’aprenentatge ha de ser progressiu, els teus fills han d’anar ben equipats amb casquet de bany, ulleres i calçat adequat per prevenir fongs. La poden practicar a partir dels quatre anys.
Futbol: amb aquest esport estimularan la seva velocitat, reflexos, coordinació motora, i a més, aprendran a valorar l’esforç, el treball en equip i la competició en grup. Si els teus fills hi juguen, és molt important que tu també donis exemple i suport durant les competicions, encara que sense arribar a tenir discussions amb els oponents als partits. És recomanable la pràctica d’aquest esport si el teu fill té més de 5 anys.
Bàsquet: incrementa la resistència i la coordinació de moviments. A més, és una bona activitat per enfortir els músculs de les cames, els bíceps, la rapidesa, agilitat i flexibilitat. També és aconsellable que es practiqui a partir dels 5 anys.
Tennis: si els teus fills tenen més de 5 anys, pots decidir-te pel tennis, un esport que presenta com a principals beneficis l’ajuda en el desenvolupament dels reflexos, la coordinació, la velocitat i la psicomotricitat.
Gimnàstica artística: una bona activitat per aprendre a treballar en grup. En la gimnàstica artística també es fomenta el coneixement del cos, del ritme i dels moviments. Pots apuntar el teu fill si té més de 5 anys.
Arts marcials: Milloren la seva coordinació, capacitats motores i aprenen disciplina, respecte pels altres i guanyen confiança. És una activitat adequada per a nens de més de 5 anys.
Voleibol: esport en què desenvoluparà l’agilitat, els reflexos i la velocitat. A més, ensenya valors com el respecte, la tolerància, el sentit de l’esportivitat i el treball en equip. Aquest esport poden practicar-lo nens majors de 10 anys.
Patinatge: una bona idea per estimular la coordinació motora i la velocitat. Si fan patinatge, els teus fills també desenvoluparan els seus músculs, cuixes, cames i resistència en braços i espatlles. Es recomana a partir dels 6 anys.
Escacs: estimula la ment i la capacitat estratègica dels nens. A més, milloren la seva memòria, concentració i imaginació. És una activitat molt adequada perquè aprenguin a prendre decisions i a assumir les responsabilitats dels seus actes. Es poden practicar a partir dels 7 anys.
Cal afegir que, pels beneficis esmentats, els esports són molt recomanables per als nens hiperactius.
Igualment, les activitats artístiques descrites a continuació suposen una bona idea si els teus fills tenen TDAH.
Activitats artístiques
Dibuix: una bona manera de fomentar la seva creativitat. A més, l’ajudarà a saber exterioritzar les seves emocions i també a fer amics. Els nens més petits, de més de 4 anys, ja poden acudir a aquesta activitat.
Dansa: una bona manera de desenvolupar l’expressió i la comunicació corporal. Si practiquen la dansa, els teus fills també estimularan la coordinació i aprendran a treballar en grup. També és adequada per a gent més gran de 4 anys.
Música: augmenta el desenvolupament intel·lectual, desenvolupa la creativitat i el sentit crític. A més, si toquen un instrument desperten la intel·ligència musical i el sentit del ritme. Els teus fills també desenvoluparan la seva coordinació i concentració. Es recomana per a nens de més de 6 anys.
Pintura: una bona idea si els teus fills tenen més de 6 anys i vols activar la seva creativitat i millorar la seva traça manual i visual i la seva expressió plàstica. La pintura és també una bona manera d’augmentar la seva capacitat de concentració i de fomentar la tranquil·litat.
Teatre: si vols que els teus fills guanyin seguretat en ells mateixos, és una opció adequada. El teatre també els ajudarà a millorar la seva memòria, interpretació, nivell de lectura i moviments corporals. Aquesta activitat pot practicar-se a partir dels 8 anys.
A més de les anteriors, els nens també poden aprofitar per aprendre noves llengües fora de l’horari escolar (link article aquest mes). L’anglès és la més popular però, en els darrers anys, també hi ha hagut un gran augment en el nombre de nens que assisteixen a classes de xinès.
D’altra banda, les escoles també estan ampliant el ventall de possibilitats a triar. Així, entre altres activitats extraescolars, se’n proposen algunes de molt innovadores que també poden divertir els teus fills, a més d’aportar-los nous i variats coneixements. Alguns exemples són el cultiu d’un hort ecològic, animació en tres dimensions, experiments científics i fins i tot periodisme d’investigació.
| 0.78589 |
curate
|
{"en": 0.008261359369132557, "ca": 0.9832895230942545, "pt": 0.008449117536612843}
| |
mc4_ca_20230418_12_605865
|
Pel País de l'Ós
Recorregut que forma part de la xarxa d’itineraris del seguiment de l’Ós Bru del Pallars Sobirà, dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu i el projecte PirosLife, per endinsar-se a l’hàbitat d’aquesta espècie en tots els seus elements. Activitat de mig dia i adaptada a tots els nivells.
Travessa pel País de l'Ós
Preu especial de 50€ (majors de 16 anys) No inclou el taxi de tornada
Activitat coorganitzada amb la Casa de l'Ós Bru d'Isil d'una hora i mitja de durada
Juga i aprèn de l'Ós Bru
| 0.736757 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://obagaactivitats.cat/index.php/ca/serveis/ecoturisme/fauna
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_215391
|
Presidint un dels tres turons del municipi, trobem l’Església de San Nicolau, construïda al segle XVI. El temple, d’estil gòtic tardà, evidencia la transició cap al renaixement
L’església de Sant Nicolau de Bellpuig fou construïda per Melcior Gener al segle XVI, empresa que continuà el seu fill Tomàs Gener. Es tracta d’un edifici de nau única coberta amb volta de creueria. Entorn la nau trobem dues capelles laterals que es comuniquen. Els diferents arcs que observem a l’interior de l’edifici, tant els arcs torals com els arcs formers, són de mig punt. Els contraforts, visibles a l’exterior, queden dissimulats per les capelles laterals. De l’interior és interessant destacar la capella del dolors, decorada amb els frescos del targarí Jaume Minguell. L’altra capella, dedicada al Sant Crist de Bormio, està coberta amb volta clàssica.
L’accés a l’església es realitza a partir d’una original escalinata barroca construïda al 1792. En aquest punt ens trobem amb una imponent façana renaixentista en la qual les obertures hi són pràcticament inexistents. Es dóna així total protagonisme al mur, fet amb carreus força regulars. La porta d’accés, típicament renaixentista, recupera els ordres de l’antiguitat clàssica. Així es forma a partir de dues columnes estriades que sostenen un frontó rectangular. Tant els capitells com la part inferior del frontó estan decorats amb motius vegetals ondulants i també formes geomètriques. Sobre el frontó es repeteix la mateixa estructura en dimensions molt reduïdes. És un petit nínxol en què s’hi inscriu una verge. A sobre la portada hi trobem un òcul. De l’exterior de l’edifici també cal destacar la presència d’un campanar de torre poligonal de sis cares.
Sumat a la seva bellesa, la importància de l’edifici rau en el fet que alberga una de les obres més destacades del renaixement a Catalunya. Es tracta del sarcòfag del duc Ramon Folch de Cardona-Anglesola, del segle XVI, fet amb marbre blanc de Carrara per Giovanni Merliano da Nola. En un primer moment es trobava al convent de Sant Bartomeu, però al 1841, després de la desamortització, es traslladà a l’església de Sant Nicolau.
Copyright 2015 Catalonia Sacra - Prohibida la seva reproducció - Condicions d'Ús - Política de Privacitat
×
política de les cookies
Aquest espai web utilitza cookies per assegurar una millor experiència. Si continues navegant, entenem que acceptes l'ús de les mateixes.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9840336134453781, "es": 0.015546218487394958, "de": 0.0004201680672268908}
| |
mc4_ca_20230418_10_554646
|
18 punts entre Barça i Madrid
18 punts...
Actualizado a 13-05-2018 07:00
És una autèntica barbaritat. Quedar a 18 punts del líder, i en queden 6 per jugar, podria ser un mèrit per determinats equips, però és una calamitat per a d’altres. Els darrers 10 anys la lliga l’ha guanyat 7 cops el Barça, 2 el Real Madrid i 1 l’Atlético de Madrid. I en aquests mateixos 10 anys el Barça si no ha quedat primer, ha quedat segon. I l’Atlético de Madrid, a part de l’any en què és campió i pendents encara del que passa aquesta temporada en què se sap que el campió és el Barça però no se sap del cert qui quedarà segon, no ha quedat mai segon, com a molt amunt, tercer.
El més curiós de tot plegat és que sempre s’ha produït una distància considerable entre campió i subcampió i la resta. És una lliga de dos, on n’hi ha un que domina absolutament, i la resta s’ho miren, per norma, amb prismàtics. Enguany el Barça pot deixar fins i tot el subcampió a una distància més que considerable. D’entrada tocaria posar en mèrit la lliga gairebé perfecta que han protagonitzat els blaugrana. Però, i com a conseqüència, també caldria evidenciar en paral•lel la pèssima lliga de l’etern rival. Cert que té un darrer cartutx amb la Champions, la qual cosa té mèrit sens dubte, però a hores d’ara també tinc la sensació que els blancs s’hi han aferrat com a ferro roent. I en tot cas, el temps dirà. Ara mateix el que toca és acabar de gaudir d’aquests dos partits de lliga, intentar fer realitat l’invictus i començar a somniar amb l’any que ve. És a dir saber gaudir de les pròpies proeses que no són menors. No em puc explicar com ens costa tant celebrar un doblet que s’ha guanyat de manera impecable.
Per molt que ens dolgui Roma, que ens dol, no pot aigualir de cap de les maneres la mel de la victòria aconseguida. És un greu error instal•lar-se en el dubte permanent i en què tot va malament. Perquè si bé és cert que hi ha millora en moltes coses, també ho és que se n’han fet moltes de bé, i algunes de molt bé. I com a seguidor, com a soci, com a barcelonista també m’agradaria llegir-ho i escoltar-ho.
Comenta leer comentarios noticia 18 punts...
| 0.807426 |
curate
|
{"ca": 0.9650283553875236, "es": 0.03497164461247637}
|
https://www.mundodeportivo.com/opinion/20180513/443527065437/barca-madrid-liga.html
|
crawling-populars_ca_20200525_30_343176
|
La UE Sant Andreu ha arribat a un acord amb el projecte “Banc de Roba” de la Fundació AEMA per entregar aquest dimecres 20 lots de roba als refugiats que vénen a jugar a futbol al Narcís Sala. Cada lot està format per una dessuadora, dues samarretes, un pantaló i unes sabatilles.
El Club andreuenc, amb la finalitat d’implicar-se amb la nostra societat, va acordar fa unes setmanes amb la Fundació BarcelonActua que cada dimecres un grup de refugiats jugaran a futbol al Narcís Sala. A més, per anar un pas més enllà, el Club ha arribat a un acord de col·laboració des d’ara i per més endavant amb el projecte “Banc de Roba” per proporcionar aquests 20 primers lots, però també a la possible entrega en el futur de més roba segons les necessitats dels refugiats.
El projecte “Banc de Roba” sorgeix a partir de la col·laboració entre la Fundació AEMA i el Grup ALETEX amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida de les persones en situació de pobresa i en risc d’exclusió social facilitant l’accés a un producte de primera necessitat com és la roba. En distribueixen entre les entitats socials de l’àrea metropolitana de Barcelona, principalment a la comarca del Baix Llobregat i la ciutat d’Hospitalet, on tenen el seu magatzem. A més, en el projecte “Banc de Roba” també hi treballen joves en risc d’exclusió social oferint-los així llocs d’inserció laboral.
Des de la UE Sant Andreu demanem que aquells aficionats que tinguin botes de futbol en bon estat i que no les utilitzin ens les facin arribar i els hi entregarem als refugiats, ja que no tots ells en tenen.
Logotip de “Banc de Roba”
Imatge destacada: Grup de refugiats un dimecres que van anar al Narcís Sala a jugar a futbol. En la imatge també hi apareixen el president de la UE Sant Andreu, Manuel Camino, directiu àrea social, Josep Hormigo, coordinador futbol base, David Mordillo, i entrenador del primer equip, Mikel Azparren. | Adrià Corominas – Diari ARA.
Copyright © 2009-2015 Unió Esportiva Sant Andreu, SAD
| 0.869543 |
curate
|
{"ca": 0.9873096446700508, "es": 0.012690355329949238}
|
: /2019/02/acord-per-lliurar-un-lot-de-roba-als-refugiats//
|
mc4_ca_20230418_2_89721
|
Mantenimiento de las instalaciones de exutorios instalados en las naves - 916.173
Mantenimiento de las instalaciones de exutorios instalados en las naves de la ZAL Port.
Ayuntamiento de Barcelona: Contracte de serveis manteniment d'aparells elevadors dels edificis adscrits als Districtes i Gerències de l'Ajuntament de Barcelona
Instituto Municipal de Parques y Jardines de Barcelona: Contractació dels manteniments preventius periòdics i reparacions de les plataformes mòbils elevadores de persones, per a un període de dos anys, amb mesures de contractació pública sostenible
Ayuntamiento de Cornellà de Llobregat: 16-049 SERVEIS PEL MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS TERMIQUES (CALEFACCIÓ, CLIMATITZACIÓ I AIRE ACONDICIONAT, AIGUA CALENTA SANITARIA A GAS, ENERGIA SOLAR TÈRMICA I GAS) DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Institut Municipal de Mercats: Obres de remodelació de les cambres frigorífiques del Mercat Municipal de Canyelles.
Informe de licitación de mantenimiento de equipos adjudicados por Centro Intermodal de Logística, S.A. (CILSA) en el último año
En los últimos 5 años Centro Intermodal de Logística, S.A. (CILSA) ha adjudicado 5 licitaciones de "Instalaciones mecánicas y de climatización" a 5 adjudicatarios diferentes por un valor de 711.826 euros. : INKEMA SISTEMAS, S.L. (1), Pefipresa, S.A. (1), Mecalux, S.A. (1), COFELY ESPAÑA, S.A.U. (1), Gestion Integral de Instalaciones, S.L. (1)
Informe de licitación de instalaciones mecánicas y de climatización adjudicados por Centro Intermodal de Logística, S.A. (CILSA) en el último año
| 0.54982 |
curate
|
{"es": 0.4917721518987342, "ca": 0.5063291139240507, "it": 0.0018987341772151898}
|
https://www.infoconcurso.com/2018/barcelona/916173-mantenimiento-de-las-instalaciones-de-exutorios-instalados-en-las-naves-de-la-zal-port
|
mc4_ca_20230418_6_653344
|
Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » MÚSICA I SONS » Cooperativisme » Part component d'una monografia » Administradors i Pabordes » Material menor » Cerca Recursos Documentals
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A320&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A84&f%5B5%5D=field_tipologia_rec_doc%3A15&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1712&f%5B7%5D=field_tipologia_rec_doc%3A8
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_261130
|
"la caixa": volen que ens mengem el gripau (Bankia) però es molt gros, aquesta es la frase que diuen des de la Caixa per descriure la fusió. Bankia amb uns elevats index de morositat que la fan pràcticament inviable, necessita d'alguna entitat que l'absorbeixi (públicament fusió).De portes en dins l'operació es descriu, amb aquella frase tant típica de menjar gripaus, i l'entitat polaca te la major part dels números per a fer un tiberi de difícil digestió.
Per sort sembla que La Caixa té seny, Bankia que se la quedin els espanyols que és seva.
No n'estic segur que tinguin seny, fa temps que en fainé I en rato són amiguets i em temo que faran això tan negatiu.
| 0.855275 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_1_104597
|
Església Vella de Sant Bartomeu del Grau (s.X/XI)
Evolució de les estructures (s.X-XIX)
Patrimoni SBG
Escola d'Estiu 2005
Aquest estiu 2005 podeu comptar, altre vegada, amb el servei educatiu i lúdic pels vostres fills/es a “l’escola d’estiu de Sant Bartomeu del Grau”. Aquest any, les encarregades són les monitores Judit Illamola i Cristina Vilà, amb el suport i la col•laboració de l’Escola la Monjoia, l’AMPA i l’Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. L’escola d’estiu començarà el 27 de juny i finalitzarà el 29 de juliol. Hi podran assistir tots/es aquells nens i nens que tinguin entre 3 i 15 anys. L’horari serà de les 10:00 hores fins les 14:00 hores.
Les activitats que podran fer seran: fer els quaderns d’estiu, anar a la piscina i descobrir nous jocs i manualitats. D’aquesta forma, els vostres fills/es, a part de passar una estona lúdica i divertida, també adquiriran nous aprenentatges.
En aquests instants estem planificant el nostre treball, així que podeu fer-nos arribar qualsevol dubte o suggeriment. Uns dies abans de començar l’escola d’estiu es farà una trobada amb els pares i les mares per tal d’informar-los de les activitats que es faran.
El preu és igual que l’any passat: Des del 27 de juny al 29 de juliol: 100 € . La inscripció només per setmanes esporàdiques: 25€. Descompte del 10% per a famílies nombroses (En cas de no portar-lo l’any passat, cal portar fotocòpia del carnet de família nombrosa).
Els interessats/des cal que reculliu i ompliu la butlleta que trobareu a l’escola la Monjoia o l’ajuntament de Sant Bartomeu del Grau. Cal retornar-la abans del 16 de juny a l’escola o l’ajuntament.
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc.
| 0.808513 |
curate
|
{"ca": 0.9934010152284264, "en": 0.006598984771573604}
|
http://patrimoni.sbg.cat/node/1347
|
oscar-2301_ca_20230418_5_261
|
Indica el teu correu electrònic i contrasenya per a consultar, modificar o cancel·lar la teva reserva a l'Hotel El Pilar.
| 0.661321 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.hotelelpilarbenasque.com/ca/meva-reserva
|
macocu_ca_20230731_1_282470
|
Disponibilidad:
Hollywood de finals dels 50 i principis dels 60: Un negoci més o menys rentable però que cada cop més s'?encamina a atraure l? 'atenció de les masses. D'?aquesta manera, el cinema, en la seva dimensió més popular, s? 'allunya progressivament de la cerca d'?aquella experiència màgica i quasi mística, però també pedagògica, que comportava un canvi en la percepció i experiència de l'?espectador. Autors i autores com Agnès Varda, François Truffaut, Godard, entre molts altres, redefiniran les pautes cinematogràfiques per, d? 'aquesta manera, retornar a les arrels vivencials del cinema.
Artículos relacionados
| 0.712374 |
curate
|
{"es": 0.05977382875605816, "ca": 0.9402261712439418}
| |
oscar-2201_ca_20230904_12_121670
|
Volem estirar un xic les cames, veure els colors de tardor i a poder ser una bona vista… tot això amb un requisit, tenim molt poc temps. Amb aquests condicionants al cap, pensem i decidim de fer una caminada molt ràpida però també molt bonica, pujarem al Castell de Colltort.
Així son les vistes al cim del Castell de Colltort, recomanem posar qualitat a 720 px HD i activar l'àudio. ( Part inferior dreta del vídeo ).
Sortim en cotxe d’Olot en direcció a Santa Pau, fins arribar al restaurant de Can Xel, on trenquem a la dreta cap al pàrquing i agafem la carretera asfaltada que puja fins a l’església de la Cot. Podíem haver sortit d´Olot o de Can Xel caminant, però recordeu que tenim poc temps.
Així que aparquem a La Cot, ens calcem les sabates o xiruques de caminar i anem a buscar el camí que ens pujarà al Castell de Colltort. El camí puja per una fageda i a la tardor està totalment tapat de fulles de faig, així que no val a badar amb les relliscades i cal anar ben calçat.
Fotos de la caminada a Colltort.
Algunes fotos dels colors de tardor i la pujada a Castell de Colltort. Els roures tenyeixen els paisatges de color, els faigs ja han perdut la fulla.
De Sant Miquel de Sacot al Castell de Colltort
A Wikiloc trobem exactament la ruta que hem seguit, compartida per l´usuari Valiskan. Així que recomanem que la descarregueu i la seguiu al vostre navegador de Wikiloc, o bé que la memoritzeu i amunt... Aquí podeu descarregar la ruta complerta.
La Ruta és relativament fàcil, consta de 3,1 km amb un desnivell de 186 metres i un temps aproximat de 1hora i 30 minuts.
Història del Castell de Colltort.
Les ruïnes del Castell de Colltort estan situades al cim de la carena que uneix la serra del Corb i la Serra de Finestres a la Garrotxa. La seva situació al capdamunt de la carena l’hi proporciona unes magnífiques vistes que el convertiren en un punt estratègic des del punt de vista militar. La primera referència documental del Castell és de l’any 1020, al testament de Bernat I Tallaferro, comte de Besalú.
El Castell va ser històricament una font de disputes entre els comtes de Besalú i el Casal de Barcelona durant el segle XI. En temps posteriors el rei Pere el Cerimoniós donà el Castell a Guillem de Galceran de Cartellà, senyor d’Hostoles.
Durant la revolta remença, el Castell fou ocupat per Francesc de Verntallat i el seu exèrcit de remences, tot posant de manifest el domini territorial dels pagesos insurgents a la zona de “la Muntanya”.
Fonts de referència: http://patrimoni.garrotxa.cat
Gràcies per compartir les coses bones de la Garrotxa, ens podeu seguir al Facebook de GarrotxaInfo.
< Anterior
Següent >
Compartit per..
Albert Terradellas Brugada
Ens fem amics a Facebook?
Calendari:
Marxes i Curses 2018
Bosc de Tosca 25/03
Segueix-nos
Facebook
Ens fem amics?
Indrets i excursions
Els plans i collfred
Volcà d'Aiguanegra
Bassegoda Alta Garrotxa
Excursió al puigsacalm nevat
Santa Magdalena per les Olletes
Neu a Coll de Canes
Camiral Vic Olot
Ruta de les carboneres - Vall de la Llémena
La vall d'Hormoier
La fageda d'en Jordà
Sant Amand, balcó del Ripollès
Excursió al Pedraforca
Les escletxes de la Freixaneda
Parc dels Volcans a Olot
La Freixeneda
Xenacs i el Puigrodó
Un any al bosc
D'Olot a la Fageda
Rucs Catalans
Fira del Fajol a Batet 2015
Marxa del Morrot 2015
Embardissada 2015
Castellfollit de la Roca
El Comanegra
Castell de Colltort
La mina dels bandolers
Marxa popular de Montagut 2017
Marxa de Bosc de Tosca 2017
Aigua, rius i gorgs
Salt del Sallent a Sant Privat
El salt del roure i Bracons
El salt del roure glaçat
Plou sobre nevat a la Garrotxa
Crescuda del Fluvià
Fon la neu al Salt del Sallent
La neu a Olot
Aiguat del 1940 a Olot
Llevantada a l'Escala
La moixina
El temps a la Garrotxa
El temps a la Garrotxa
Seguiment temps Garrotxa
Previsio temps garrotxa
Garrotxa.info | Albert Terradellas Brugada | Contacte: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. | Nota legal | Mapa web
| 0.7448 |
curate
|
{"ca": 0.8720367066020902, "es": 0.06704053020647463, "en": 0.022941626306398163, "ms": 0.0025490695895997962, "fr": 0.022941626306398163, "pt": 0.002803976548559776, "de": 0.004843232220239612, "sv": 0.004843232220239612}
|
https://www.2fmaxconn.garrotxa.info/castell-de-colltort
|
mc4_ca_20230418_16_97001
|
Els promotors de la RGC protesten davant la Conselleria de Treball per "incompliments"
Publicat 7/3/2019 21:56:24CET
La Comissió Promotora de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) s'ha concentrat aquest dijous enfront de la Conselleria de Treball de la Generalitat al carrer Sepúlveda per protestar pels "greus incompliments" de la llei de la RGC, ha explicat en un comunicat.
La impulsora de la llei ha indicat que s'han manifestat i han tallat el trànsit des de les 11 hores per exigir el compliment de la norma i informar de la resolució de la Comissió de Garantia d'Accés al Dret a la Informació Pública (GAIP) que ha donat la raó a la reclamació que va presentar i que demostra "l'opacitat de la gestió" dels responsables de la Direcció general d'Economia Social.
També han llegit una carta dirigida al conseller Chakir el Homrani i l'han registrat a l'oficina de gestió empresarial de la Generalitat, on si han quedat per celebrar una assemblea fins a les 12.15 hores, quan han desallotjat l'oficina.
| 0.83211 |
curate
|
{"ca": 0.9710867397806581, "en": 0.028913260219341975}
|
https://www.aldia.cat/gent/noticia-els-promotors-rgc-protesten-davant-conselleria-treball-per-incompliments-20190307215624.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_286290
|
Laporta opta ser candidat de Solidaritat fent equip amb López Tena, Bertran, Isabel-Clara Simó, Arqué i ValderoConfia reunir-se 'aviat' amb Carretero Joan Laporta optarà a la candidatura de Solidaritat Catalana encapçalant una llista a les primàries del 4 de setembre en què farà equip, en aquest ordre, amb Alfons López Tena, Uriel Bertran, Isabel-Clara Simó -que acaba de formalitzar l'adhesió-, Anna Arqué i Emili Valdero. Laporta ha declarat, en la presentació de la formació a la Universitat Catalana d'Estiu, que confiava reunir-se 'aviat' amb Carretero per arribar a un acord.De moment no hi ha data per a la reunió que tant Carretero com Laporta han dit que tenien voluntat de fer per mesurar les possibilitats de concórrer plegats a les eleccions.Procés de primàries'Ens podem a disposició dels adherits de Solidaritat Catalana per la Independència per poder ésser escollits com a candidats i candidates a les llistes al Parlament de Catalunya. Aquest pas el volem fer en equip, atès que, si som escollits, volem treballar plegats, juntament amb la resta de companys que també siguin votats per tots els adherits (…). I ens presentem de forma solidària, i, per tant, ens acollim a la possibilitat de renunciar tot l’equip a aquells vots que s’hagin emès a favor del nostre equip, però que hagin tatxat algun o alguns dels nostres noms'.En efecte, segons el reglament de primàries (pdf) de Solidaritat Catalana, les candidatures 'es podran presentar individualment o agrupades formant equips d’un mínim de dues persones, i d’un màxim de sis persones a Barcelona o de tres persones a Girona, Lleida i Tarragona, indicant l’ordre de prelació dels/les candidats/es'. En una candidatura que agrupi més d'una persona, els votants podran atorgar el vot a tot l'equip o només a alguns membres de l'equip. El reglament també diu que 'es podrà votar fins un màxim de 15 candidatures -individuals o d’equip-, a Barcelona i de 5 a Girona, Lleida i Tarragona.Isabel-Clara Simó formalitza l'adhesióJustament ahir l’escriptora Isabel-Clara Simó va formalitzar l'adhesió a Solidaritat; fins ara havia donat suport com a simpatitzant a la formació, i fou l’encarregada de presentar i llegir públicament la crida d'aquesta formació el proppassat 23 de juliol a la Plaça del Rei de Barcelona (vídeo). http://www.vilaweb.cat/noticia/3766634/laporta-opta-candidat-solidaritat-fent-equip-lopez-tena-bertran-isabel-clara-simo-arque-valdero.html
Llistes obertes que s'han de votar per blocs -si votes, has de votar el bloc sencer, o no votar-ne a cap. Alhora que no deixen alternatives. D'això, al meu país, li diuen de tot menys llistes obertes.
no s'han de votar en blocs, es presenten en blocs, són com les llistes del senat espanyol,
A les primàries esculls persones, no persones que abans s'organitzen en equips de manera que si ratlles una persona de l'equip el teu vot per a l'equip ja no compta. Per exemple, si tu vols votar a en Laporta t'has d'empassar totes les persones del seu equip. Però si tu vols votar a en Laporta però per exemple no vols votar a en Tena o a en Valdero no ho pots fer. Em vols explicar quin collons de primàries són això? Això es fotre el pèl a la gent, home, però és clar qui dels que ara estan abduïts per Solidaritat (igual que ho van estar per Reagrupament) es fixa en aquests detalls? A sobre, segons el reglament, si tu votes per un equip de 6 persones només perds un vot dels 15 que pots fer a Barcelona. Us estan col·locant un equip directiu precuinat amanit amb unes falses primàries. I tothom caient-hi de quatre grapes. Felicitats a tots i també cal felicitar a en Tena. Ara entenc perquè en privat en Tena considera que amb el poble s'hi pot fer el que hom vulgui.
llegeix-te les normes
Té raó, Mastegot. No són ben bé llistes obertes...
| 0.883074 |
curate
|
{"ca": 0.9909260741926875, "pt": 0.009073925807312517}
| |
macocu_ca_20230731_4_286617
|
Gràcies a la teva col·laboració podem enviar 8 alumnes i 3 professors a realitzar tasques de manteniment a la llar d’acollida CITY of JOY de les Salesianes a Mazabuka, Zàmbia.
Pots consultar tota la informació del projecte i els testimonis dels alumnes i professors voluntaris al BLOG SHARE THE LIGHT
Les vostres dades personals s’incorporaran en els fitxers d'Escoles Professionals Salesianes de Sarrià únicament per a la finalitat de mantenir la comunicació. En compliment de la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de caràcter personal, podreu exercir-ne el dret d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició tot enviant un correu a salesians.sarria@salesians.cat o mitjançant sol.licitud escrita a Salesians de Sarrià, Pg. Sant Joan Bosco, 42, 08017, Barcelona.
| 0.813933 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_685978
|
Peter Lanzani
Juan Pedro Lanzani (Belgrano, Buenos Aires; 24 d'agost de 1990), conegut com a Peter Lanzani, és un actor, cantant i conductor argentí.
Es va llançar a la fama després de la seva participació en la tira juvenil "Casi ángeles" produïda per Cris Morena. Alguns dels seus treballs més destacats com a actor van ser en les pel·lícules "El Clan" i "El Ángel".
Primers anys.
Juan Pedro Lanzani va néixer el 24 d'agost de 1990 en el barri Belgrano de Buenos Aires. Va realitzar els seus estudis a l'escola "Belgrano Day School" i en l'Institut Anunciación de María. Lanzani jugava al rugbi durant la infància, igual que el seu pare i germans. Va formar part de l'equip de l’ Asociación Alumni, encara que va abandonar la pràctica habitual d'aquest esport degut a les seves activitats artístiques.
Carrera.
Abans de l'actuació, va ser model infantil de la línia de roba "Mimo & Co", fins que als quinze anys va fer el seu debut com a actor en la televisió interpretant a Nicolás "Tábano" Ramírez en la telenovel·la infantil "Chiquititas sin fin" (2006) de la productora Cris Morena, transmesa per Telefe. La telenovel·la també va ser portada al teatre amb funcions en el Teatro Gran Rex, sota la direcció general de Cris Morena. També es va gravar un disc amb les cançons de la telenovel·la.
De 2007 a 2010, va interpretar a Thiago Bedoya Agüero en la telenovel·la juvenil "Casi ángeles", produïda novament per Cris Morena i protagonitzada per Emilia Attias, Nicolás Vázquez i Mariano Torre al costat d'un elenc juvenil encapçalat pels Teen Angels: Lali Espósito, China Suárez, Nicolás Riera, Gastón Dalmau i ell mateix. La telenovel·la es va emetre durant les seves quatre temporades per la cadena Telefe, va tenir quatre temporades teatrals en el Teatre Gran Rex i diversos discos, que van llançar a la fama als seus protagonistes.
El 2011 va participar en la comèdia de Telefe "Cuando me sonreís", exercint el paper de Germán O'Toole, un personatge antagònic que competia amb el protagonista, Facundo Arana, per l'amor del personatge interpretat per Julieta Díaz.
En 2012, va interpretar a Eliseo Lacroix, net de la protagonista —Mirtha Legrand—, en la sèrie de televisió "La dueña" de Telefe. A més, al juny de 2012 va realitzar una participació especial en la telenovel·la de Telefe "Dulce amor", al costat dels Teen Angels els qui van representar a una banda de ficció dins de la trama, on Lanzani va interpretar a Fede.
El 2013 es va estrenar la pel·lícula documental "", que mostra l'últim concert del grup juvenil Teen Angels, del qual va formar part Lanzani, així com opinions exclusives dels seus protagonistes sobre els anys viscuts amb el grup. La pel·lícula va funcionar com a tancament i comiat d'aquesta etapa.
En 2013 i 2014, va interpretar a Noah García Iturbe en la sèrie juvenil produïda per Cris Morena, Telefe i Fox, "Aliados", durant dues temporades. La sèrie va comptar a més amb dues temporades teatrals al Teatro Gran Rex, i amb dos àlbums amb les cançons de la sèrie.
En 2014 a més va tenir una aparició en la telenovel·la "Señores papis" de Telefe, on va interpretar a Martín Frenkel, galant del personatge de Laura Novoa.
Paral·lelament al seu paper a "Aliados", va incursionar en el teatre on va participar de diversos espectacles. En 2013 va protagonitzar l'obra "Camila, nuestra historia de amor" (2013) amb Natalie Pérez a Teatro Lola Membrives, sota la direcció de Fabián Núñez. L'obra està basada en la història real sobre la relació clandestina entre Camila O'Gorman i Ladislao Gutiérrez. Mentre que el 2014 participava com a invitat a "El Club del Hit" al Teatro Tabarís, on trenta artistes de l'escena teatral local realitzen un recorregut pels èxits més populars d'artistes de renom. També va participar a l’espectacle "Fuerza Bruta" com a "el corredor" al Centro Cultural Recoleta, va formar part de l’elenc de "Casi normales" amb el paper d'Henry al Teatro Tabarís, després d'haver aparegut com a convidat, i va participar a l’espectacle "Señores y señores del musical" al Teatro Gran Rex, on exponents masculins del teatre musical local van cantar cançons dels musicals més cèlebres.
En 2015, va debutar en cinema en la pel·lícula "El Clan" dirigida per Pablo Trapero, basada en els crims comesos per la família Puccio. Allí Lanzani va interpretar el paper de Alejandro Puccio, mentre que Guillermo Francella va interpretar al seu pare, Arquimedes Puccio. l mateix any, va produir i va protagonitzar la peça teatral dramàtica "Equus" de Peter Shaffer, presentada en El Galpón de Guevara sota la direcció de Carlos Sorín. L'espectacle es va estendre fins a principis de 2016 amb temporada al Teatre Auditorium de Mar del Plata.
En 2016 va ser part de la telenovel·la de Telefe "La leona", on va interpretar a Brian Miller Liberman. A més des de 2016 fins a 2018 va assumir un nou rol com co-conductor al costat del productor audiovisual Mariano Hueter en el cicle d'entrevistes "Dac Ficciones cortas", on es presentaven curtmetratges del país i del món, i es realitzaven entrevistes a actors, cineastes i personalitats del cinema local. El cicle s'emetia pels canals de televisió Canal (á) i CINE.AR, i també podia veure's via "streaming" per la plataforma CINE.AR Play.
Entre 2017 i 2018 va protagonitzar la sèrie "Un gallo para Esculapio", coproducció entre Telefe i TNT on va interpretar a Nelson Segovia, durant dues temporades. En la segona temporada a més va codirigir un capítol.
El 2017 a més va estrenar tres pel·lícules, "Hipersomnia" dirigida per Gabriel Grieco, on va tenir una participació especial com Rino , "Sólo se vive una vez" irigida per Federico Cueva on va tenir el paper protagonista de Leonardo Andrade, i "Los últimos" dirigida per Nicolás Puenzo, fill del cineasta Luis Puenzo. Allí va tenir el paper protagonista, Pedro . El 2017 també va tenir un cameo a la sèrie web de la UN3TV, "Emilia envidia".
El mateix any va protagonitzar l’obra "El emperador Gynt" de Henrik Ibsen, interpretant al personaje principal Pedro Gynt, al Centro Cultural General San Martín, sota la direcció de Julio Panno. L'espectacle es va estendre fins a principis de 2018 amb temporada al Teatro Auditorium de Mar del Plata.
El 2018 forma part del film "El Ángel", dirigida per Luis Ortega, basada en la historia real del asesino serial Carlos Robledo Puch, donde interpretó a Miguel Prieto, basada en la història real de l'assassí serial Carlos Robledo Puch, on va interpretar a Miguel Prieto, un dels sequaços de Robledo Puch. Aquest mateix any a més va protagonitzar l'obra de teatre "Matadero" al Teatro Metropolitan Sura, dirigida pel coreògraf francès Redha Benteifour. L'espectacle es va estendre fins a principis de 2019 amb temporada al Teatre Auditorium de Mar del Plata. . En 2018 a més va escriure "Permetum" al costat de Guido Pietranera, una obra de 15 minuts presentada al microteatre. El mateix any va participar de l'espectacle i disc en viu "ViveRo, noche de sueños", al Teatro Gran Rex, organitzat per Cris Morena en homenatge a la seva filla morta, l'actriu Romina Yan, on Lanzani va interpretar algunes cançons de "Casi ángeles" jamb els seus ex companys de reartiment.
El 2019 va protagonitzar la pel·lícula "4x4" dirigida per Mariano Cohn on interpretava a Ciro.
El 2021 va formar part del repartiment de la sèrie de Netflix, "El reino", on interpretava a Tadeo Vázquez Pena, un jove evangelista, i també del repartiment de la sèrie d’Amazon Prime Video, "Maradona, sueño bendito" sobre la vida de Diego Maradona, on interpretava a Jorge Cyterszpiler, el primer representant del futbolista.
Carrera musical.
Teen Angels.
En 2007, Lanzani va integrar la banda pop adolescent Teen Angels, despreniment de la sèrie de televisió "Casi ángeles". Els primers dos discos del grup, "Teen Angels" i "Teen Angels 2", van aconseguir la certificació com disc de platí i el tercer, "Teen Angels 3", va ser el cinquè disc més venut a l'Argentina en 2009. El grup es va presentar en repetides ocasions al Teatro Gran Rex de Buenos Aires i va realitzar gires per l'Argentina, Espanya, Israel i gran part de Llatinoamèrica .
Al juliol de 2012, el grup es va presentar per última vegada en una sèrie de funcions denominades "Teen Angels en el Gran Rex 2012: el adiós", que van formar part del seu gira de comiat, "Tour Teen Angels 2012".
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.0030350855894136215, "ca": 0.9775403666383392, "es": 0.0029136821658370766, "pt": 0.016389462182833554, "fr": 0.00012140342357654485}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=685979
|
oscar-2201_ca_20230904_0_45387
|
Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. UB, Treball acadèmic, Discapacitat i necessitats educatives especials
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu gapei@ub.edu .
| 0.682527 |
curate
|
{"ca": 0.9976878612716763, "fr": 0.0011560693641618498, "en": 0.0011560693641618498}
|
http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_11:5%7C5%7C5-9:DINE3-14:TPCT
|
dogv_ca_20231006_0_43929
|
RESOLUCIÓ de 2 d'agost de 2019, de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, per la qual es proveeixen pel sistema de lliure designació part de les vacants anunciades per la convocatòria número 41/2019, de 12 de juliol de 2019 i se'n declaren desertes la resta. [2019/8120]
(DOGV núm. 8610 de 09.08.2019) Ref. Base de dades 007398/2019
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
Vista la Resolució de data 12 de juliol de 2019, de la Direcció General de Funció Pública, per la qual es convoca la provisió, pel sistema de lliure designació, de diversos llocs de treball vacants de naturalesa funcionarial en la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, convocatòria número 41/2019.
Vistos els informes preceptius i vinculants emesos per la Direcció General de Funció Pública sobre el compliment dels requisits de participació dels sol·licitants.
Tenint en compte les sol·licituds de participació presentades dins del termini conferit en la convocatòria, per als llocs de treball 10016 i 10189, així com que no s'ha presentat cap sol·licitud pel que fa als llocs 31399, 31401, 31402 i 31403.
Atés l'historial professional de competències i capacitats aportat per Miguel Halabi Antón, que compleix amb els requisits exigits en la convocatòria, així com les aptituds professionals en relació amb el lloc de treball a què opta, resulta idoni per a l'adjudicació del lloc oferit amb caràcter definitiu.
Atés l'historial professional de competències i capacitats aportat per Octavio Javier Molines Barachina, que compleix amb els requisits exigits en la convocatòria, així com les aptituds professionals en relació amb el lloc de treball a què opta, resulta idoni per a l'adjudicació del lloc oferit amb caràcter definitiu.
De conformitat amb el que disposa la base quarta de la resolució de la convocatòria mencionada, així com els articles 99 i 102 de la Llei 10/2010, de 9 de juliol, de la Generalitat, d'ordenació i gestió de la funció pública valenciana, i l'article 62.2 del Decret 3/2017, de 13 de gener, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de selecció, provisió de llocs de treball i mobilitat del personal de la funció pública valenciana, així com la Resolució de 23 de juliol de 2019, del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, sobre delegació de l'exercici de competències en determinats òrgans de la Conselleria, resolc:
Primer
Nomenar Miguel Halabi Antón, funcionari de carrera del subgrup A1, cos A1-11, amb NRP 5277[...]C0, com a cap del Servei Territorial d'Urbanisme, lloc de treball número 10016, subgrup A1, nivell competencial 28 i complement específic E050.
Segon
Nomenar Octavio Javier Molines Barachina, funcionari de carrera del subgrup A1, cos A1-11, amb NRP 2167[...]F0, com a cap del Servei de Supervisió de Projectes i Coordinació Tècnica, lloc de treball número 10189, subgrup A1, nivell competencial 26 i complement específic E049.
Tercer
Declarar deserts els llocs de treball número 31399, 31401, 31402 i 31403, tots denominats conductor servei directe membres Consell, adscrits a la Sotssecretaria d'aquesta Conselleria.
El cessament en els actuals llocs de treball de les persones nomenades es produirà d'ofici el mateix dia en què es publique la present resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i la presa de possessió en les noves destinacions es produirà l'endemà de la publicació de la present resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
Contra la present resolució que posa fi a la via administrativa es podrà interposar, potestativament, recurs de reposició davant del mateix òrgan que dictà l'acte contra el qual es recorre, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la seua publicació; o recurs contenciós administratiu davant dels jutjats contenciós administratius de València, o del domicili del demandant a elecció d'aquest, en el termini de dos mesos, a comptar des de l'endemà de la seua publicació.
Tot això de conformitat amb el que disposen els articles 123 i 124 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, així com els articles 8, 14 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sense perjuí que s'utilitze qualsevol altra via que es considere oportuna.
València, 2 d'agost de 2019. El conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, p. d. (R 23.07.2019; DOGV 8600, 26.07.2019), el sotssecretari: Rafael Francisco Briet Seguí.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9891086908201823, "en": 0.002444987775061125, "es": 0.008001778172927318, "it": 0.0004445432318292954}
|
dogv32912
|
oscar-2301_ca_20230418_7_105792
|
El barranc de Biniaraix està situat a l'extrem sud-est de Sóller i constitueix una àrea ben diferenciada pels trets geomorfològics. És un canó càrstic orientat cap a ponent, modelat per l’acció de les aigües, i que està delimitat pels Cornadors al sud i per l’extrem occidental de la serra de Son Torrella al nord. Els vessants s’organitzen en propietats agrícoles petites, que s’han marjat per dedicar-los principalment al cultiu de l’olivera que s’alterna amb altres fruiters de secà, com els garrovers i els ametlers, i amb alguns horts d’extensió reduïda.
Des de temps immemorials, el camí del Barranc ha constituït la via principal de comunicació de la vall de Sóller amb les valls de Lofra, Cúber, Orient o el monestir de Lluc. Una xarxa extensa de camins empedrats (camí Vell, del Verger, de Can Fusta, de s’Aladern, etc.) són els eixos vertebradors dels camps marjats.
Aquest indret és un exemple de la integració del medi natural i de les construccions de pedra en sec, que esdevenen essencials per a l’aprofitament agrícola i alhora resolen problemes de refugi, límits de propietat, abastament d’aigua, accés, etc. Actualment el rendiment escàs dels cultius fa inviable la rendibilitat agrària i l’ús principal és el lleure.
Les característiques tècniques dels marges són les pròpies de costers rocallosos i de pendent elevat. En termes generals, tenen els paredats poc adobats i sostenen marjades de poca amplària. La seva construcció ha afavorit un conjunt de petits animals i de plantes que es refugien i viuen als espais que queden entre les pedres. Un cas singular és el de les petites falgueres del grup Asplenium, que han trobat en aquest biòtop un lloc idoni per evolucionar i diversificar-se, amb nombrosos tàxons, molts dels quals són endèmics o de distribució molt reduïda. També hi abunden les plantes exclusives de la muntanya mallorquina, com per exemple la didalera, l’estepa joana, la ginesta, la maçanella, la violeta de penyal, etc.
La vàlua paisatgística, naturalística, històrica i cultural d’aquest entorn va merèixer el reconeixement institucional amb la declaració del camí com a bé d’interès cultural (BIC) en la categoria de Monument, l’any 1994, que inclou les marjades i altres elements de pedra en sec dins l’entorn de protecció del camí.
| 0.889347 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://caminsdepedra.conselldemallorca.cat/ca/els-conjunts-de-pedra-en-sec-protegits
|
oscar-2301_ca_20230418_3_260335
|
Autodiagnosi TIC per a empreses de comerç i serveis. CCAM :: Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya
Toggle navigation
Programa per a la
Transformació digital del comerç
Inici de l'autodiagnosi
Pàgina principal CCAM
AUTODIAGNOSI TIC PER A EMPRESES DE COMERÇ I SERVEIS
Ompliu el formulari i rebreu la diagnosi TIC de la vostra empresa al moment
Aquesta eina web us permetrà avaluar la competitivitat de la vostra empresa en l’ús de les noves tecnologies.
Només cal que respongueu el següent qüestionari i automàticament rebreu un informe personalitzat que analitzarà la vostra estratègia en àmbits com la presència a internet, les xarxes socials, la implementació del comerç electrònic online i la digitalització del punt de venda.
Per a cada àmbit trobareu una valoració genèrica i un seguit de propostes de millora.
AVALUA’T!
temps aproximat 10 min
ACCEDIR A L’APLICATIU
Requisits tècnics
L’eina està optimitzada per a ser utilitzada amb els següents navegadors:
Google Chrome, Internet Explorer versió 9 i superiors, Firefox, Opera o Safari.
Per a visualitzar l’informe en PDF necessitareu un lector d'arxius Adobe Acrobat PDF Reader o similar.
Contacte: Per a més informació contacteu a través de l'email ccam@gencat.cat o al telèfon 93 484 99 09.
Avís legal: La ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se’n citi la font i la data d’actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.
Torna
amunt
Contacte: Per a més informació contacteu a través de l'email ccam@gencat.cat o al telèfon 93 484 99 09.
Avís legal: La ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se’n citi la font i la data d’actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.
Aquest lloc web utilitza galetes (cookies) pròpies i de tercers per oferir-vos la millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Acceptar
| 0.687098 |
curate
|
{"ca": 0.8584905660377359, "en": 0.044190665342601784, "it": 0.010923535253227408, "fr": 0.038232373386295926, "es": 0.03723932472691162, "zh": 0.004468718967229395, "ar": 0.0024826216484607746, "sv": 0.003972194637537239}
|
http://autodiagnosi.ccam.cat/
|
mc4_ca_20230418_8_589316
|
Una no-innovació en criptografia als anys 70 – Edunomia
Una no-innovació en criptografia als anys 70
11/10/2010 12/10/2010 miquel
Al curs d’estiu que fanys que impartim sobre Criptografia, una de les estrelles és la criptografia de clau pública RSA (inicials dels americans Ron Rivest, Adi Shamir i Leonard Adleman) de senvolupada a mitjans dels 70 i que avui es fa servir en les transaccions per Internet encriptades. Encara recordo haver llegit (sense entendre) la seva descripció al Scientific American en el seu moment, quan no havia fet encara cap incursió en la criptografia. Una altra estrella és el llibre “The Code Book”, de Simon Singh, una veritable joia que permet conèixer un camp, el de la seguretat, per part de qualsevol persona amb una mínima formació científica.
Doncs ara llegeixo gràcies a Slashdot que el PC Magazine porta una entrevista amb Clifford Cocks, un investigador anglès que treballava al Government Communications Headquarters (GCHQ) anglès, i que diu que abans que la criptografia RSA fos publicada pels americans, a Anglaterra s’hi havia arribat per un altre cantó. Però va passar que el govern anglès va pensar que el mètode tan bo havia de quedar restringit als serveis de comunicació anglesos, i per tant no es podia patentar, cosa que ho hagués fet públic. I per un altre canto, sembla que van pensar que, en tractar-se d’un tema matemàtic, no era patentable.
Va ser una cosa avançada al seu temps, amb poca capacitat de càlcul. I els americans van ser més espabilats, i la normativa sobre patents permetia patentar un algorisme matemàtic. Potser sort, potser forma de fer. Un bon exemple que les innovacions no tan sols requereixen nou coneixement bàsic, sinó que algú les ha de tirar i deixar tirar endavant.
De fet, aquesta història va sortir a la llum a finals dels 90. Però ara l’Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE) reconeix a l’equip anglès format per James Ellis, Clifford Cocks i Malcolm Williamson el Milestone Award.
L’entrevistat no sembla pas estar gaire enfadat, sembla més aviat resignat al fet que no van continuar el desenvolupament de la clau pública. Segurament deu entendre que això anava amb el seu sou.
Criptografia permalink
La pàgina web d’un científic és a casa seva
Apassionades opinions mediàtiques sobre rànkings universitaris
One thought on “Una no-innovació en criptografia als anys 70”
12/10/2010 at 09:52
Grandíssim llibre el de Simon Singh. Recomenable per tothom!! !
| 0.803437 |
curate
|
{"ca": 0.900164338537387, "fr": 0.01191454396055875, "en": 0.07888249794576828, "it": 0.009038619556285949}
|
http://edunomia.net/diari/edunomia/arxius/2010/una-no-innovacio-en-criptografia-als-70.html
|
mc4_ca_20230418_14_265207
|
Declaració Valencianista de 1918 - Viquitexts
Les bases que la “Unió„ i la “Joventut„ valencianistes defensen, prescindint de les idees que 'n altres ordens pogueren professar els seus components, son estes:
1.ª El Pòble valenciá, integrat per els habitants de les tres provincies actuals, constituix una fòrta personalitat social caracterizada per la possessió d' una llengua pròpia, per la seua modalitat racial, per la comunitat de història i de condicions economiques.
2.ª Esta personalitat, per el fet de la seua existencia i per la voluntat dels seus components, te dret a constituir un Estat amb el poder de donar-se ell mateix la seua forma i constitució. Esta es la fonamental reivindicació valencianista.
3.ª Reconeixem la compatibilitat del Estat Valenciá i la seua convivencia amb les demés regions i nacionalitats ibériques dins d' una Federació Espanyola ó Ibérica, establint clarament la distinció de atribucions del Estat Valenciá i el Federal, i una consegüent divisió de la Hisenda per a cobrir les respectives atencions. Les funcions pròpies del Estat Valenciá deurán ser exercides amb plena soberanía, sense cap intromissió extranya.
4.ª Sense prejutjar definitivament la divisió de estes funcions acceptém per el moment, la formulada en la Assamblea de Parlamentaris de Octubre de 1917.
5.ª Existint en Valencia, segons els territoris, dualitat de llengües valenciana y castellana, demaném la cooficialitat per a els dos idiomes.
6.ª Conseqüents amb la idea de respecte als organismes naturals, els municipis valencians fruirán de la seua autonomía, tenint el poder de constituir-se dins dels límits generals d' una llei municipal que procure, per a els ajuntaments la máxima eficacia tècnica compatible amb els principis democrátics.
7.ª Reconeixent les varietats locals dins de l' antic Regne de Valencia i conseqüents amb el criteri descentralitzador, el Estat Valenciá respectará les varietats provincials o comarcals, quan els respectius municipis les consagren per Unions o Mancomunitats entre ells.
8.ª El Estat Valenciá podrá mancomunar-se, per a fins concrets, amb atres Estats de la Federació, si hu estima convinent, conservant íntegra la seua personalitat.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Declaració_Valencianista_de_1918&oldid=97176»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 abr 2017 a les 23:34.
| 0.866325 |
curate
|
{"ca": 0.935429056924384, "es": 0.021240441801189464, "sv": 0.04333050127442651}
|
https://ca.wikisource.org/wiki/Declaraci%C3%B3_Valencianista_de_1918
|
macocu_ca_20230731_8_99373
|
Política de cookies
Assemblea de delegats i delegades del Sector de Fusta
CCOO de l'Hàbitat del País Valencià convoca assemblea de delegats i delegades per debatre i informar sobre la negociació col•lectiva del sector
29/03/2022.
Divendres passat 25 de març, es va celebrar en format mixt, tant presencial al saló d'actes de CCOO a València com telemàtic per la plataforma zoom, l'assemblea de delegats i delegades del sector de la Fusta convocada per CCOO de l'Hàbitat del País Valencià per informar dels avenços de la Comissió Negociadora del Conveni Col·lectiu.
La taula va estar composta per Josep Albors Ferrandis secretari general de CCOO de l'Hàbitat del País Valencià, Josep Manuel Pérez, Miquel Àngel Mira, Remei Lluch, Joan Carles Escribano i van assistir presencialment els delegats i delegades de les zones més properes a la ciutat de València i per videoconferència des dels diferents locals de CCOO a tot el País Valencià.
El Conveni Col·lectiu de Fusta, Fusteria, Mobles i Afins és Autonòmic, el seu àmbit d'aplicació inclou les tres províncies Alacant, Castelló i València, que per la seua importància i impacte en el teixit productiu del País Valencià és fonamental per a CCOO.
| 0.837388 |
curate
|
{"ca": 0.9907407407407407, "fr": 0.009259259259259259}
| |
oscar-2301_ca_20230418_9_188882
|
Guillamino ens acompanya de nou al festival popArb per oferir en directe les seves darreres composicions del seu nou treball “Les minves de gener” (Bankrobber, 2008)
“Guillamino és realment algú a qui cal vigilar”, escrigué Gilles Peterson arran del llançament japonès del músic barceloní. “Ho té tot: soul, beats, veu, idees...” Tots aquests elements s’intensifiquen en el seu tercer disc en solitari que aprofuendeix en el genuí so Guillamino. Un maridatge entre electrònica i música negra que ha comptat amb el talent de Dive Dibosso (7 notas 7 colores) a les mescles i que consolida Guillamino com un dels músics més sorprenents i imprevisibles de l’escena estatal.
| 0.835368 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.poparb.cat/2008/grup.php?id_grup=62&ordre=nom_grup
|
mc4_ca_20230418_0_294541
|
Lloguer de cotxes familiars a Washington DC, DC, EUA. Reservi avui! – Rentalcars.com
Alquiler de Coches Lloguer de cotxes familiars EUA Washington DC, DC
Cotxes familiars de lloguer a Washington DC, DC
Ompli el formulari per trobar els millors preus en cotxes familiars a Washington DC, DC
Cotxes de lloguer amb Furgonetes de passatgers a Reagan National Aeroport
Cotxes de lloguer amb Furgonetes de passatgers a Alexandria, VA
Cotxes de lloguer amb Furgonetes de passatgers a Washington DC Dulles Aeroport
Cotxes de lloguer amb Furgonetes de passatgers a Baltimore Aeroport
Cotxes de lloguer amb Furgonetes de passatgers a Baltimore, MD
Cotxes de lloguer amb Furgonetes de passatgers a Stafford Aeroport
Rentalcars.com es el nom comercial de TravelJigsaw Societat Limitada registrada a Anglaterra i Gal•les (Numero: 05179829) a l’adreç a 100 New Bridge Street, London, EC4V 6JA. ID: 4022E
| 0.636582 |
curate
|
{"ca": 0.7579908675799086, "it": 0.014840182648401826, "en": 0.028538812785388126, "es": 0.19863013698630136}
|
http://www.rentalcars.com/ca/city/us/washington/type/people-carrier/
|
crawling-populars_ca_20200525_31_48274
|
Segueix
La memòria del SAAS recull 183 hospitalitzacions psiquiàtriques mentre augmenten els trastorns d'ansietat, les depressions i altres malalties mentals
2 min. 23/09/2014 23:30
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Tinc el cervell convertit en un col·lisionador d'hadrons petant a tota potència mentre miro la memòria 2013 del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) amb 183 hospitalitzacions psiquiàtriques i 109 a la Unitat de Conductes Addictives (UCA).
La situació d'aquest país, que ha passat de l'hedonisme a l'austeritat, està tenint efectes devastadors amb l'augment dels trastorns d'ansietat, depressions i altres malalties mentals. Hi ha també un consum creixent d'alcohol i altres drogues, d'antidepressius i les urgències psiquiàtriques reben cada cop més adolescents inadaptats i amb comportaments desafiants.
La crisi econòmica i de valors ha portat a un punt en què és difícil diferenciar si es tracta de malalties de caràcter social o mental però que en tot cas requereixen una psicoteràpia. Sovint no n'hi ha prou amb els manuals d'autoajuda, caminar per alliberar endorfines, la vitamina B12, els olis de lavanda, elaborar una llista d'objectius petits i assumibles, escoltar música lenta, apuntar-se a un curset de ganxet o meditar. Isaac Asimov ja va pronosticar, fa 40 anys, que la psiquiatria seria l'especialitat mèdica més important l'any 2014. El que no va preveure és que les malalties mentals serien també l'objecte de molts estudis.
Segons un de la universitat de Sydney Occidental, els que van a dormir tard són més narcisistes, manipuladors i psicòpatics que els matiners. Com que em llevo aviat no em preocupa. No és el cas, però, de l'estudi de l'Institut Karolinska de Suècia perquè afirma que els professionals creatius tenen un 8% més de possibilitats de patir una depressió, una esquizofrènia o un trastorn d'ansietat. Kafka, Tolstoi o Virgina Wolf tenien molt talent però eren depressius.
La història de la literatura és plena de suïcidis com el de Sylvia Plath. La darrera paraula del poemari que va enviar a The Observer el dia que va morir era amor. Juntament amb sensibilitat, tendresa, tolerància i comprensió ens permetran tenir el cap molt ben moblat en un país que va perdent el nord.
10 Comentaris
9 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora
| 0.758416 |
curate
|
{"ca": 0.9309494451294698, "eo": 0.005343197698314837, "it": 0.006576243321002877, "en": 0.009453349773941636, "de": 0.0016440608302507192, "pt": 0.015618577887381833, "es": 0.02507192766132347, "br": 0.005343197698314837}
|
: /opinio/cap-nord_0_1217278560.html
|
naciodigital_ca_20220331_0_599514
|
Per mes al·licient, aquestes competicions formen part de les proves de selecció per formar els Equips Nacionals, junt amb la segona Copa d’Espanya que també es disputarà a la Seu els propers dies 10 i 11 d’abril, donarà la llista dels representants a Copes i Campionat del Mon d’aquest any 2010.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/5109/parc-olimpic-segre-acull-prova-copa-pirineus-eslalom
|
mc4_ca_20230418_0_238373
|
2014 0726. Símptomes i malaltia - Gironès per la independència
2014 0726. Símptomes i malaltia
Edició impresa Política | 26/07/2014 - 00:00h
La manera correcta i decent de discutir com es gasten els nostres impostos és publicar les dades anualment
Els diaris i periodistes hauríem de negar-nos a publicar els comptes territorialitzats del Ministeri d'Hisenda fins que totes les dades no siguin públiques i estiguin disponibles per a tota mena d'investigadors, economistes i aficionats i per fer tot tipus de balances. No com ara, cuinades. Com va dir De la Fuente en presentar l'informe, els governs no acostumen a publicar informes com els d'Espanya. Ho repetia el sr. Coll a El Periódico: "Spain is different," deia. Sembla que ens vulguin dir que el Govern espanyol és més transparent que els altres. I la veritat és la contrària.
Els governs no publiquen les balances perquè de vegades no es pot, com en el cas d'Alemanya: el Govern federal rarament fa transferències als estats. Com que les transferències es fan directament entre estats, són aquestes les que es publiquen (al Bundesfinanzministerium). I -sobretot- en molts països no es publiquen perquè la divergència de criteris fa desitjable que siguin elaborades per organismes independents, acadèmics, etcètera. Com passa al Brasil o als EUA.
En contrast, el Govern d'Espanya fa el següent: a) tria qui ha de fer les balances, en aquest cas el senyor De la Fuente (fundador de Ciutadans i col·laborador de la FAES, conegut propagandista); b) fa ús d'un sol mètode (no com la Generalitat, per cert, que publica tots els mètodes reconeguts internacionalment), i això és greu perquè cada mètode dóna informació diferent i per tant, publicant-ne només un s'admet a ulls de qualsevol persona informada que es té la intenció de ser esbiaixat; c) publica les conclusions com a veritats científiques per tal d'aconseguir titulars favorables (vegeu hemeroteca), amb una metodologia "un poco a ojo" (segons diu literalment l'informe) i, a més, es fan saber a posteriori, de tal manera que és impossible, de cara als titulars de l'endemà, fiscalitzar els errors del "a ojo": no hi ha temps material.
La manera correcta, democràtica i intel·lectualment decent de discutir com es gasten els nostres impostos és publicar les (nostres!) dades anualment, per tal que cadascú faci càlculs i evitar així els monopolis manipuladors -com ho evita el govern dels EUA (bea.gov), on a més les dades són auditades-. Una altra opció és la d'Austràlia, que sí que publica les balances, però també publica les dades amb les quals les elabora, i ho fa abans i no després de fer públiques les conclusions. A més, el Govern no pot fer informes com vulgui: la transparència, la metodologia, els terminis i l'estructura dels informes estan regulats per llei. En paral·lel i arreu, hi ha un debat acadèmic obert sobre el significat i l'abast de cada mètode.
El dèficit fiscal no és la malaltia, és un símptoma més. La malaltia és l'arbitrarietat, la resistència a la democràcia, la manca de garanties i la manipulació i control de la informació. L'espoli fiscal és una conseqüència normal: si pots ingresar i gastar arbitràriament i ocultar-ho, per què no fer-ho? Sí, Spain is different.
| 0.812289 |
curate
|
{"fr": 0.006269592476489028, "ca": 0.9658307210031348, "en": 0.027899686520376176}
|
http://www.gxi.cat/2014-0726-8
|
mc4_ca_20230418_0_180955
|
ACFM | Associació Catalana de Facility Management - Digital Workplace: Sí..., però sense corbata
Digital Workplace: Sí..., però sense corbata
Escrit per L. Del Barrio
La tecnologia, la connectivitat i les noves generacions estan transformant els espais de treball: empreses i treballadors estan comprovant ja els seus beneficis. Aquesta Transformació Digital s'està fent sense corbata: cada dia observem com aquest element està desapareixent progressivament dels hàbits de vestimenta i en les empreses tecnològiques és gairebé un sacrilegi lluir aquesta peça.
La desaparició de la corbata pot convertir-se en una fita que trenca amb un tabú establert en la indumentària masculina des de fa molts anys. Però encarar la Transformació Digital a una organització serà necessàriament una mica més complex: Els següents set factors ens permetran comprovar si realment estem avançant en aquest complicat procés de transformació.
1.- Oficina sense paper
A més de millorar l'accessibilitat i la productivitat, l'Oficina sense Paper contempla, a més, un objectiu rellevant: minimitzar o eliminar l'ús de paper, un cop més amb els consegüents beneficis pel medi ambient, considerant que a Espanya s'utilitza cada any, només per a la producció de paper destinat a la impressió de factures, un bosc de la mida de 700 camps de futbol. Beneficis:
un accés més àgil a la informació -per exemple, a través de solucions com la Carteria Digital de THE MAIL Company-, aspecte fonamental en la presa de decisions de qualsevol organització;
la disminució de l'espai i per tant de el cost d'arxiu, així com dels seus processos associats (impressions, expedicions, reexpedicions, valises, etc. ); i, per descomptat,
millora en la seguretat de la informació.
Una oficina sense papers amb una solució de Carteria Digital permet:
processos i serveis més eficaços i eficients,
disminució de el temps de resposta augmentant la qualitat i rapidesa dels serveis,
optimització dels recursos i augment de la productivitat,
disminució d'errors i costos,
major control i seguretat de la informació i
accessibilitat sense necessitat d'estar a l'oficina.
Per tant, podem parlar d'una solució alineada amb les noves tendències en entorns i espais de treball.
2.- “Open spaces”: S'han acabat els despatxos.
Les grans organitzacions estan optant per un disseny d'oficines obertes, sense parets ni llocs fixos (oficina flexible), fins i tot eliminant els despatxos dels executius, en la recerca d'unes estructures més col·laboratives i integrades.
La dinàmica d'anar obrint espais és el nou paradigma dels espais de treball més innovadors i transmeten un canvi de cultura en l'organització. El despatx en la seva concepció clàssica ha passat de moda i ara sembla que tots som iguals a l'oficina (encara que realment no és així).
3.- El núvol, una transició gradual.
Cada dia les organitzacions aposten més pel núvol com a suport al "Digital Workplace".
Aquesta aposta pel "Cloud" i el model opex és molt atractiva per a aquelles empreses que busquen reduir costos. A més, les solucions en cloud són més senzilles d'actualitzar, encara que per a determinades empreses i donada la criticitat de les seves dades, el núvol encara no compleix amb els requisits de seguretat necessaris. El model híbrid amb un peu plantat en les seves pròpies instal·lacions i un altre en el núvol podria ser una estratègia inicial.
4.-L'alba tecnològic.
Si bé la mobilitat, el cloud i l'estratègia consumer centric són a curt termini els aspectes més rellevants, a mig i llarg termini ho seran, si no ho són ja, conceptes com Data Mining, Realitat Augmentada, Blockchain, Intel·ligència Artificial, IOT, BOTs, Micro-learning o Workplace Analytics.
Es tracta de tot un seguit de noves tecnologies que determinaran els espais de treball, com tota la resta, abans del que ens esperem. Retinguem el concepte de Workplace Analytics ja com un KPI utilitzat per moltes empreses per veure si els processos de canvi realitzats són o no eficients.
5.- Treball deslocalitzat i flexibilitat horària: sense mobilitat no hi ha "Digital Workplace".
La proliferació de dispositius mòbils i la seva usabilitat en l'àmbit laboral ha accelerat la transformació digital dels espais de treball. Des el palmell d'una mà i amb senzilles aplicacions es pot dirigir una companyia. Els dispositius mòbils suposaran un increment significatiu en la productivitat dels processos de negoci, si bé és molt important el repte de la seguretat d'aquests dispositius, que tracten informació crítica de l'empresa.
6.- Targetes de visita.
Targetes de visita en suport físic en un àmbit professional tan digital ?. La veritat és que no sona molt bé. Avui dia ningú vol carregar amb infinites targetes en la seva cartera (les seves i les dels altres). A més, ... ¿per què ?, si en el nostre terminal mòbil disposem d'un ampli univers d'aplicacions ... A la fi, suposen una pèrdua de temps per al client i el normal és que acabin a la paperera.
Per molt bonica que sigui la nostra targeta, en un món professional molt digital aporten poc valor al nostre treball i suposen un gran impacte mediambiental en una societat cada vegada més conscienciada amb el respecte a l'entorn.
Com a alternatives: Evernote Hello, vCards, CamCard, SnapDat, Bump o QRcards entre d'altres, encara que amb accedir a Linkedin tindrem tota aquesta informació de forma ampliada.
7.-Proveïdors digitals competents.
Sols no podrem. Treballar amb partners de confiança serà fonamental perquè les empreses saltin a espais de treball digitals. Les empreses busquen proveïdors competents que els aportin solucions adaptades en eficiència i cost, no només a les seves necessitats, també a les dels seus clients. Un paradigma d'aquest paper determinant dels proveïdors són les solucions de Carteria Digital (esmentada anteriorment) o GIO-NEOS desenvolupades per THE MAIL COMPANY.
Una paraula clau serà integració, ja que molts processos i aplicacions hauran de integrar-se dins de les eines de client.
Com a resum dels espais de treball digitals, la mobilitat va ser clau en el canvi i en menys de cinc anys les empreses ja utilitzaran les tecnologies més modernes. La participació de partners tecnològics, que entenguin el model de negoci i customitzin les seves solucions a les necessitats del client, i del client del seu client; serà crítica perquè la transició a un model de "workplace digital" sigui un èxit.
Director de Marketing i Relacions Externes de The Mail Company
| 0.819167 |
curate
|
{"ca": 0.9754188194770628, "it": 0.0037576326914044154, "es": 0.016909347111319868, "pt": 0.001565680288085173, "cs": 0.0023485204321277596}
|
https://www.acfm.cat/index.php/ca/blog-ca/53-autor-ca/541-digital-workplace-si-pero-sense-corbata?iccaldate=2021-02-1
|
mc4_ca_20230418_13_634432
|
Veu femenina -
gorettioro@hotmail.es
Grup de Barcelona busca noia versatil per próxima temporada, ampli repertori de ball i versions, soltura a l'escenari,ganes de dis frutas treballant.
Mes info, enviar email.
| 0.559614 |
curate
|
{"ca": 0.7874396135265701, "en": 0.10144927536231885, "es": 0.1111111111111111}
|
http://musicat.cat/CA/288382/borsa-de-treball/veu-femenina.html
|
mc4_ca_20230418_8_538977
|
El Circ Ciutat dimarts, 21 d'abril de 2015
El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona ha participat a la fira B-Travel, la 24ena edició del Saló Internacional del Turisme a Catalunya, a Barcelona entre el 17 i el 19 d’abril. El Patronat ha disposat d’un espai propi per cada una de les marques turístiques que gestiona, Costa Daurada i Terres de l’Ebre.
Foto: Patronat de Turisme de la Diputació
S'ha promogut l’oferta turística de les dues marques entre el públic català que ha assistit al certamen, a partir d’aquesta edició, amb una orientació més clara cap a les experiències turístiques i que agrupa tots els actors que poden intervenir durant l’organització d’un viatge i les diferents maneres de viatjar.
Tant la Costa Daurada com les Terres de l’Ebre han participat al B-Travel sota la modalitat córner, amb un mostrador propi per a cada una de les marques i dins d’un estand compartit. Tot plegat amb l’objectiu de promoure la seva oferta entre el públic català, un mercat de gran importància per les dues zones, ja que a la Costa Daurada, el mercat català representa un 23% dels seus visitants, i a les Terres de l’Ebre, un 53%. La fira ha tingut lloc al Recinte Montjuic.
A més del Patronat de Turisme de la Diputació, hi han tingut presència diferents patronats i oficines de Turisme d'arreu de la demarcació, a més del Consell Comarcal de la Conca de Barberà – Ruta del Cister, Aquópolis Costa Daurada, PortAventura, l’Estació Nàutica Costa Daurada, l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada, l’Associació de Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, l’Associació Hotelera Salou – Cambrils – La Pineda i l’Associació Priorat Enoturisme.
Dos dels representants de la Costa Daurada, els municipis de Mont-roig del Camp i de l’Hospitalet de l’Infant han participat dins l’àrea temàtica B-Delicious, oferint diverses degustacions. A més, diversos participants de la Costa Daurada han col·laborat amb la gimcana per famílies visitants del B-Travel amb preguntes sobre el territori català: Cambrils, el Vendrell, Mont-roig del Camp, Reus, Tarragona, Vila-seca i PortAventura.
| 0.892675 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.circdetarragona.com/noticia/3156/la-costa-daurada-i-les-terres-de-lebre-es-promocionen-al-salo-internacional-de-turisme-/
|
mc4_ca_20230418_6_568091
|
UOC - Oikonomics - Innovació social: el perquè d'un fenomen emergent - Mariona Luis Tomás
Inici > Número 3 (Maig 2015) > Miscel·lània
Miscel·làniaNÚMERO 3 (MAIG 2015)
Innovació social: el perquè d'un fenomen emergent
Mariona Luis Tomás
InnoBalears. Consultora dels Estudis d'Economia i Empresa (UOC)
La innovació social és un fenomen emergent en què grups de persones es posen d'acord per a donar resposta a desafiaments comuns. La innovació social s'està implantant a la societat a través de plataformes tecnològiques basades en internet i les xarxes socials que permeten posar en contacte les persones que comparteixen els mateixos objectius.
Els formats d'innovació social són diversos i estan basats en l'intercanvi, l'ús compartit de recursos, la transmissió de coneixement i la confiança avalada per la reputació col·lectiva.
La innovació social s'està consolidant perquè és deguda a canvis en els valors dels usuaris, en la demanda de serveis i en la forma amb què es consumeixen. Fenòmens com Airbnb, Uber o Goteo corresponen a la punta de l'iceberg de la innovació social al mercat espanyol, un procés que tot just comença.
innovació social; consum col·laboratiu; economia col·laborativa; comunitats; intel·ligència col·lectiva;
Social Innovation is an emerging phenomenon where groups of people are connected to face mutual challenges. Social innovation is arriving into society through internet based platforms and social networking that allow people with the same objectives to get in touch.
Social innovation formats are diverse, and they are based on the exchange of things and services, the shared use of resources, knowledge transmission, and reliability related to collective reputation.
Social innovation is consolidating because it is based on changes in users' values, in the demand for services, and in the way services are consumed. Phenomena like Airbnb, Uber or Goteo are the tip of the iceberg of Social Innovation in Spain, a process that is just beginning.
social innovation; collaborative consumption; collaborative economy; communities; collective intelligence;
Aquest article revisa un concepte nou, la innovació social, i descriu la manera com està començant a instal·lar-se en la societat actual.
Es comença amb una definició genèrica del concepte, així com també amb la descripció d'alguns altres conceptes associats que s'han de posar en valor per a parlar de l'aplicació pràctica de la innovació social.
Segueix amb una recopilació dels principals formats emergents per als quals la societat s'està organitzant, les modalitats amb què s'implanta i els elements que la componen.
Finalment identifica alguns exemples concrets d'innovació social que estan emergint amb força i aporta algunes directrius de cap a on podria orientar-se la innovació social en els pròxims anys.
1. Què és la innovació social?
Els que ens dediquem a gestió de la innovació, hem vist com durant els últims vint anys la innovació ha passat de ser una activitat exclusiva dels centres de coneixement (universitats, centres de recerca, etc.) a ser-ho també de les empreses de gran dimensió, on era fàcil trobar laboratoris i departaments d'I+D i on es feia innovació tancada i no compartida. I posteriorment aquesta innovació ha passat de les empreses (quan vàrem veure petites empreses que desmuntaven grans monopolis a partir de coneixement i idees) a les persones (que són els vertaders promotors de la innovació) i a la societat en general.
Per a la Unió Europea la innovació social consisteix a trobar noves formes de satisfer les necessitats socials, les quals no es troben adequadament cobertes pel mercat o el sector públic, o també a produir els canvis de comportament necessaris per a resoldre els grans reptes de la societat (Innovation Union, European Commission 2010). La forma de fer-ho és capacitant la ciutadania i generant noves relacions socials i nous models de col·laboració.
Es tracta, per tant, d'una innovació promoguda des de les persones, i parla de com grups de persones s'organitzen per a combatre desafiaments comuns. En aquest context, han sorgit alguns conceptes associats al d'innovació social que s'han de considerar per a entendre millor el moment històric en el qual estem respecte a l'organització de les persones. Són els següents:
Comunitats: grups de persones que s'articulen al voltant d'un objectiu comú, d'un interès.
Innovació oberta: concepte definit per Henry Chessbrough (2006), que sosté la teoria que, si es comparteix el coneixement, l'agent que desenvolupa una tecnologia és el que està en millors condicions de desenvolupar-la, i tot l'entorn es veu afavorit. Aquest concepte es pot generalitzar a entorns no tecnològics, partint de la base que una societat que comparteix el que sap, viu millor.
Economia col·laborativa/Consum col·laboratiu: l'economia col·laborativa o consum col·laboratiu és una branca de la innovació social (que té a veure amb com s'organitzen les persones per a combatre desafiaments comuns) que es centra en l'intercanvi de béns i serveis fent servir la tecnologia com a manera de posar en contacte les persones i avalar-ne la reputació. És l'actualització de la tradicional forma de compartir, deixar en préstec, llogar, regalar o intercanviar, que estava molt present en la societat fins a mitjan segle passat, a través de l'ús de les xarxes socials i d'internet, i és la forma d'innovació social que està prenent més força a escala global.
2. Per a què les comunitats fan innovació social
Després d'un període de crisi global, que ha estat especialment significativa a Espanya i reconeguda com una crisi de valors que ha remogut els ciments sobre els quals es sustenta la societat, apareixen nous valors i noves formes de consumir que fomenten la inserció de l'individu dins la societat i la seva coresponsabilitat sobre la seva pròpia vida i sobre els serveis de què disposa. Un aspecte que està transformant les estratègies de les organitzacions empresarials.
Així tenim, d'una banda, un canvi en els hàbits de consum d'un col·lectiu cada cop més ampli de persones,interessades a gaudir de serveis o infraestructures que la seva situació econòmica no els permet tenir en propietat. D'una altra, com a mínim en els països occidentals, la generalització de l'ús d'internet permet a qualsevol persona identificar altres persones que tenen interessos, objectius o desafiaments comuns. Això dóna lloc a un compromís i una tendència cada cop més gran a compartir, a cocrear i a coresponsabilitzar-se del que passa en els àmbits social, cultural, polític i econòmic.
S'introdueix en aquest apartat una llista dels formats amb què grups de persones, les comunitats, s'organitzen per a combatre desafiaments comuns, és a dir, fan innovació social.
2.1. Per a cocrear
Les comunitats s'uneixen per a cocrear, per a generar coses noves a partir d'aportacions individuals de moltes persones. Són exemples d'innovació per a la cocreació els espais de creació literària compartida (Soopbook), els sistemes conjunts de generació de documents (Google Drive), la creació de postals nadalenques conjuntes (com la de la UOC 2015), etc.
2.2. Per a cofinançar
Les comunitats també s'uneixen per a cofinançar, el que s'anomena crowdfunding, finançament d'iniciatives mitjançant micropagaments de persones que es senten compromeses en una causa. Durant l'any 2011 va proliferar la creació de plataformes de crowdfunding (que són llocs en què uns usuaris pengen els seus projectes que volen finançar –que solen tenir un contingut social, cultural, emprenedor, etc.– i altres usuaris tenen oportunitat de contribuir que es facin realitat pagant petites quantitats de diners), i a poc a poc han anat quedant les plataformes que han estat capaces d'articular una comunitat més gran d'usuaris. Alguns exemples a Espanya són plataformes com Goteo, Lanzanos o Hazloposible.
2.3. Per a intercanviar béns i serveis
Una altra temàtica que uneix comunitats és la d'intercanviar béns i serveis. Així, sorgeixen els bancs de temps, en els quals una hora de cada persona val el mateix i s'intercanvia de forma voluntària temps entre persones. També hi ha intercanvi de cases, intercanvi d'automòbils entre ciutats, etc.
2.4. Per a compartir opinions i votar
Les comunitats s'uneixen per a compartir opinions i enriquir-se a partir d'opinions d'altres. Aquest tipus de comunitats inclouen les classificacions més diverses: pel·lícules, vídeos, partits polítics, música, restaurants, hotels, destinacions turístiques... Potser els exemples de comunitats més consolidades estan vinculats a l'experiència turística, amb plataformes com Tripadvisor.
2.5. Per a compartir coneixements
L'exemple més significatiu de la comunitat global que comparteix coneixement és sens dubte la Viquipèdia, en la qual tot tipus de ciutadans construeix i comparteix coneixements en el seu idioma i a la qual qualsevol persona pot contribuir sempre que corrobori el coneixement que comparteix amb referències consolidades. Seguint el concepte de Viquipèdia, són moltes les comunitats (especialment en el món acadèmic, científic i tecnològic) que articulen el coneixement de què disposen amb una predisposició global (amb la idea d'identificar i compartir tot el coneixement que hi ha en el món sobre un tema determinat), en la qual cadascú aporta el que sap per a construir una teoria conjunta sobre una àrea determinada.
2.6. Per a compartir recursos
Les comunitats s'uneixen cada cop més perquè tots els seus membres puguin gaudir de serveis o coses que no volen o no poden posseir. Així, hi ha grups de persones que s'organitzen per a compartir vivendes, compartir experiències turístiques, compartir transports en un vehicle, compartir vaixells, etc. És la punta de l'iceberg de la innovació social, la part més visible d'un moviment que tot just està començant i que agrupa entitats com Airbnb, Creciclando, etc.
3. Els elements que componen una innovació social
Els elements que componen una innovació social principalment són tres, tots imprescindibles:
Un sentit, un objectiu en comú. La innovació social s'articula al voltant de desafiaments comuns entre persones. Aquests desafiaments poden ser d'allò més divers (compartir coneixement, obtenir un casa per a les vacances, intercanviar roba d'infant, etc. ), però són el desencadenant de la innovació social.
Una comunitat. Un grup de persones que es compromet amb el sentit o l'objectiu comú de la innovació social i comença a fer passes per a donar-hi resposta. Les comunitats es solen articular informalment, però a mesura que creix la innovació social es converteixen en fundacions, ONG, associacions, etc.
Tecnologia, en particular internet. Es fa servir la tecnologia per a involucrar més persones en la innovació social a partir de transmetre el sentit de les innovacions que es porten a terme, per a mantenir la cohesió dels grups, per a contactar altres iniciatives semblants en altres llocs del planeta, per a identificar altres iniciatives semblants... Internet es fa servir com a canal de comunicació un a un, i com a canal de comunicació col·lectiu a través de les xarxes socials.
4. El futur de la innovació social
La innovació social parteix d'un canvi en els valors i la visió dels usuaris, i en la generalització de lús d'internet per a posar a comunitats en contacte. Tot i així, com a fenomen emergent té alguns factors que la converteixen en un element amb cert risc social: La alegalitat que envolta la innovació social (ja que no està normativitzada per la seva recent emergència i la rapidesa de la implantació) i la manca d'antecedents estan provocant, entre les entitats i grups d'interès que es senten afectats per aquesta activitat, un rebuig sota l'acusació d'intrusisme, economia submergida, baixa protecció dels drets dels consumidors, manca de responsabilitat i evasió d'impostos, entre d'altres.
Tot i això, sembla que la innovació social ha vingut per a quedar-se, i hi ha un consens general entre els actors socials i empresarials que el moviment podria endarrerir-se des dels governs, però no es pot aturar perquè sorgeix de canvis en la demanda.
La participació de fons de capital risc en iniciatives d'economia col·laborativa, la comercialització d'elements que vénen de «les indústries tradicionals» (com ara habitacions d'hotel) a través de canals d'economia col·laborativa (com Airbnb) i la integració de la tecnologia de l'economia col·laborativa amb tecnologies de negocis tradicionals (com ara la plataforma de transport Uber amb la cadena hotelera Hyatt o amb United Airlines) fan pensar que l'economia col·laborativa s'integrarà com a part de les oportunitats de servei als usuaris.
La innovació social té a veure amb com s'organitzen les persones per a combatre desafiaments comuns, i es centra a compartir, cocrear i intercanviar béns i serveis fent servir la tecnologia com a manera de posar en contacte les persones i avalar-ne la reputació.
La innovació social està adoptant diferents formats (allotjament, transport, intercanvi de serveis, préstecs econòmics, intercanvi de roba i d'accessoris per a nadons, grups de consum, finançament multitudinari, intercanvi de menjar, etc.) i és un fenomen que tot just comença a Espanya a desplegar el seu potencial, principalment centrat en l'intercanvi d'infraestructures turístiques (allotjament, transport, restauració i intercanvi de serveis), però també en molts altres àmbits d'un caire més orientat a la sostenibilitat social.
La innovació social ha vingut per a quedar-se ja que sorgeix de canvis en la demanda, i la pressió social i la ràpida emergència i consolidació de múltiples plataformes n'avalen l'interès social.
Tot això són paràmetres que val la pena considerar i observar amb criteri des de qualsevol àmbit per tal de promoure la integració, de forma adequada, del moviment col·laboratiu dins de l'activitat social de qualsevol entorn i entendre-ho com una passa més cap a la descentralització i la independència de les persones a través de la consciència i la responsabilitat.
Referències bibliogràfiques i webgrafia
CHESBROUGH, H. (2006). «Open Innovation. The new imperative for creating and profiting form technology». Harvard Business Review.
http://www.internationalmonitoring.com/fileadmin/Downloads/Trendstudien/IMO%20Trendstudie_Howaldt_englisch_Final%20ds.pdf
http://link.springer.com/chapter/10.1007/978-3-642-32879-4_1
http://es.wikipedia.org/wiki/Innovaci%C3%B3n_social
Definició d'innovació social:
http://www.youtube.com/watch?v=Sfcf-_ofKz8
Article teòric sobre definició i tendències en innovació social:
Vídeo Cápsulas de innovación (a partir del minut 15'20''), conferència de Jaume Albaiges:
http://www.redjovesolides.org/foro/materiales/videos#.UZyRe6LOF9w (vídeo «cápsulas de innovación», a partir del minut 15'20'', conferència Jaume Albaiges)
Definició de crowdsourcing
http://es.wikipedia.org/wiki/Crowdsourcing#cite_ref-0
Vídeo del que li va posar nom al crowdsourcing:
http://www.youtube.com/watch?v=F0-UtNg3ots&feature=player_embedded#
Vídeo explicatiu de com funciona el crowdfunding:
http://www.youtube.com/watch?v=jA1t5KpNb2E
Article crític:
http://www.todostartups.com/bloggers/desmontando-el-crowdfunding-por-manzanerame
Taula de crowdfunding (a partir del minut 54'20'') i presentació sobre crowdunfing:
http://www.tecnolongia.org/?p=1417&lang=ca
http://www.esade.edu/web/eng/about-esade/today/events/viewelement/287624/1/13-05-2013/collaborative-consumption
mluist@uoc.edu
Enginyera industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, postgraduada en Gestió i planificació de projectes per l'Institut Català de Tecnologia, en E-learning per la Universitat Oberta de Catalunya i en un mòdul de Desenvolupament directiu per l'Institut d'Empresa.
Ha dedicat tota la seva vida professional a consultoria, en una fase inicial per a empreses multinacionals com Norsistemas o Deloitte Consulting.
L'any 2003 va tornar a Mallorca i va ser directora d'Innovació al Parc Balear d'Innovació Tecnològica (Parc BIT), i des de l'any 2005 treballa com a autònoma (sota la marca InnoBalears) especialista en gestió de la innovació per a empreses, universitats i entitats vinculades a l'Administració pública en àmbit regional, nacional, europeu i internacional. És col·laboradora docent d'innovació en diferents estudis de grau i postgrau de la UOC, i des de 2009 investiga sobre innovació social i els mecanismes a partir dels quals aquesta arriba a la societat, entre els quals hi ha l'economia col·laborativa.
InnoBalears:
http://innobalears.com/
Entrades al bloc d'InnoBalears amb etiqueta d'innovació social:
http://innobalears.blogspot.com.es/search/label/innovaci%C3%B3n%20social
Col·laboració amb temàtica d'innovació social amb la revista Namaste:
http://www.revistanamaste.com/author/mariona/
Descobriu...
competitivitat 4
competències 3
pluralisme 3
prevenció de salut laboral 3
teoria econòmica 3
Unió Europea 3
EEES 2
e-feedbak 2
economia del coneixement 2
economia col·laborativa 2
| 0.776242 |
curate
|
{"ca": 0.8742547102313379, "es": 0.013594085380395898, "en": 0.08937514905795373, "cs": 0.001550202718817076, "it": 0.0010732172668733604, "pt": 0.0072144049606487, "de": 0.007452897686620558, "sl": 0.00023849272597185786, "no": 0.001013594085380396, "ru": 0.0025041736227045075, "id": 0.0007154781779155736, "pl": 0.0003577390889577868, "tr": 0.0006558549964226091}
|
http://oikonomics.uoc.edu/divulgacio/oikonomics/ca/numero03/miscellania/mluis.html
|
mc4_ca_20230418_2_453530
|
La cuina de Cal Pepin: d’agost 2011
Aquesta és la manera de guisar el pollastre que s'ha fet total la vida a casa meva. En aquesta ocasió erem força gent i vaig agafar la cassola de terra de 42 cm de diàmetre perquè m'hi capiguessin els dos pollastres de 2,5 kg. que vaig comprar. Us poso la recepte amb les quantitats que vaig fer servir; si feu només un pollastre poseu-ne la meitat.
2 pollastres de pagès de 2,5 kg.
4 cebes de figueres grosses
3 cabeces d'alls
farigola, llorer y romaní
Tallat el pollastre a vuitens, (si els pits son molt grossos talleu-los per la meitat), salpebreu-lo i posseu-lo a la cassola amb un raig curt d'oli d'oliva. Aneu-lo sofregint mica en mica a foc baix anant-lo girant de quant en quant (una mitja hora)
Peleu les cebes i talleu-les a vuitens, peleu els alls i afegiu-los a la cassola. Peleu els tomàquets, talleu-los a vuitens i cap a la cassola junt amb les herbes aromàtiques. Quan siguin sofregits afegiu el vi ranci. Abaixeu el foc i deixeu que cogui una hora a foc ben baix. Si cal podeu afegir una mica d'aigua.
per fer aquest plat s'ha de tenir paciència ja que al coure en cassola de terra el foc ha de ser baix i, a més, el pollastre ha de coure un mínim de 2 hores.
Si teniu una cassola de terra bona i cuineu amb gas no oblideu de posar un difusor de ferro.
A la primera fase, quan sofregiu el pollastre, poseu molt poc oli perquè el pollastre deixarà anar greix. Si us passeu, el guisat us quedarà oliós.
Publicat per Pepin a 20:00 5 comentaris:
MENU DEL DINAR D'ANIVERSARI
El dissabte passat vam cel. lebrar els aniversaris de la meva germana i el meu a casa d'ella. El menú el vam dissenyar i executar entre...
| 0.784492 |
curate
|
{"ca": 0.9413919413919414, "es": 0.02564102564102564, "fr": 0.016483516483516484, "de": 0.016483516483516484}
|
http://lacuinadecalpepin.blogspot.com/2011_08_01_archive.html
|
wikipedia_ca_20230401_0_39126
|
Província d'Herrera
La Província d'Herrera és una de les divisions administratives de Panamà, limita al Nord amb les províncies de Veraguas i Coclé) al sud amb la Província de Los Santos, a l'est amb el (Golf de Parita i a l'oest amb Veraguas).
Història.
Herrera és una província de Panamà. Va Ser creada en 18 de gener 1915 a partir de territoris de la província de Los Santos. La seva capital és Chitré. Herrera porta el seu nom en honor del general Tomás Herrera, cabdill de la gesta separatista.
Fundació de Chitre.
En 1821, amb la independència d'Espanya, l'Istme de Panamà estava dividit en dues províncies, Panamà i Veraguas, a la província de Panamà li corresponien els ajuntaments de Portobelo, Chorrera, Nata, Los Santos i Yavisa. Chitré, que era a l'origen una petita població d'indígenes, depenia de l'ajuntament major de Natá, va restar després sota l'ajuntament major de Los Santos. Aquesta ciutat va ser fundada el 19 de 0ctubre de 1848, i el governador de la província per aquell temps era el general Tomás Herrera.
Districtes i corregimientos d'Herrera.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9641170915958451, "es": 0.03588290840415486}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=39127
|
mc4_ca_20230418_4_229440
|
Sanitat posa en marxa una campanya per xipar i censar els animals de companyia
Els propietaris de gossos i gats domèstics obtindran una rebaixa en la implantació del xip a les seves mascotes durant el mes d’octubre. Només cal que demanin hora al Centre Veterinari 'Quatre potes', trucant al telèfon 93 791 25 24 o bé al 663 04 22 47.
La Regidoria de Sanitat de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt, amb el suport de la Diputació de Barcelona, engega una campanya d'identificació i cens d'animals de companyia que té com a objectiu aconseguir un cens real dels animals domèstics, gossos i gats, del municipi. Durant tot el mes d’octubre, l’Ajuntament subvencionarà una part del cost de col·locació d'un xip per a mascotes. Només cal que demaneu hora al Centre Veterinari 'Quatre potes', trucant al telèfon 93 791 25 24 o bé al 663 04 22 47.
Un cop xipat, és obligatori censar l’animal. Aquest tràmit es realitza a l’Oficina d'Atenció al Ciutadà -OAC- de l’Ajuntament i té un cost de 6 euros.
La regidoria obsequiarà als propietaris d'animals domèstics que s'afegeixin a la campanya amb una placa identificativa per a la mascota amb el número de registre en el cens, i un clauer dispensador de bosses higièniques per a les defecacions dels animals.En el cas que la vostra mascota ja estigui censada però no tingueu la placa identificativa, podeu recollir-la a l’Ajuntament.
Un dels avantatges del xip és que en cas de pèrdua, retrobar l'animal és molt més fàcil. Un altre avantatge és que el xip ajuda a portar-ne un millor control sanitari. Amb l'actualització del cens, l'Ajuntament de Sant Vicenç podrà tenir un control més acurat de la població de gossos i gats del municipi.
La Regidoria de Sanitat, Salut Pública i Consum recorda que el gos ha d'anar pel carrer amb corretja, sigui o no potencialment perillós, i que s'ha d'evitar que entri als parcs i zones d'esbarjo de la mainada, ja que pot provocar problemes de salubritat. També recorda que els gossos potencialment perillosos han de portar sempre morrió.
Campanya Xipa'l i censa'l
Fitxer: campanya_2017_xip.pdf
Mida: 543,97 kB
| 0.842464 |
curate
|
{"ca": 0.980704293294742, "su": 0.0120598166907863, "de": 0.00723589001447178}
|
http://www.svmontalt.cat/13325
|
crawling-populars_ca_20200525_41_14475
|
BARCELONA, 8 oct. (EUROPA PRESS) -
CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP han argumentat aquest dimarts que la resposta de diversos membres del PP a la proposta del PP català d'un finançament singular per a Catalunya demostra que l'executiu central i el partit rebutgen la possibilitat d'una 'tercera via' entre el manteniment del 'statu quo' i la independència.
En roda de premsa, els portaveus d'aquests quatre grups han interpretat així el resultat de la reunió que la líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va mantenir amb el comitè de direcció del PP, i en què, entre d'altres aspectes, va traslladar l'aposta del seu partit per millorar el finançament autonòmic.
El líder de CiU al Parlament, Jordi Turull, ha assegurat que la reacció del PP a la proposta del seu dirigent "representa fins que punt volen humiliar tot allò que surt de Catalunya", i ha convidat a Camacho a reflexionar sobre si està al servei dels catalans o dels interessos d'un partit que, segons ha dit, només ofereix ofec.
La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha esgrimit que amb les reaccions a la proposta del PP català "ha quedat demostrat que la tercera via no existeix", ja que l'executiu central ha rebutjat les propostes de PSC, de Camacho i del líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran.
El portaveu adjunt d'ICV-EUiA, Joan Mena, ha lamentat que el president del Govern, Mariano Rajoy, sigui "intransigent fins i tot amb els seus", i ha reclamat a l'executiu central que obri una reflexió sobre les seves respostes a les iniciatives que parteixen de Catalunya.
El diputat de la CUP Quim Arrufat ha agraït a la líder del PP català per "avançar el camí a Madrid i enterrar la tercera via abans que comenci", i ha afegit que els fets aquest dilluns acaba també amb la presentació de Camacho com algú que defensa els interessos dels catalans.
Des de les files de C's Jordi Cañas ha criticat que, segons la seva opinió, Camacho digui coses diferents en funció de qui tingui davant: "Algú ha patinat profundament, no sabem si fruit de la incapacitat, la frivolitat o la incompetència".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Decathlon presenta un ERTO que pot afectar 8.800 treballadors a Espanya
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.716556 |
curate
|
{"en": 0.02349206349206349, "ca": 0.8187301587301588, "es": 0.15777777777777777}
|
: /espanya/noticia-ciu-erc-icv-euia-cup-veuen-resposta-pp-camacho-final-les-terceres-vies-20131008202520.html
|
macocu_ca_20230731_0_282397
|
You are here
Des de Liszt. Piano i música de cambra
La Peixera del Conservatori
El cicle Dijous Concert reprograma el concert que es va anul·lar el passat dia 5 de maig. Un apassionant viatge per la música romàntica i post romàntica per a piano!
Des de Liszt. Intèrpret: Josep M. Almiron, piano Obres de: Liszt, Beethoven, Debussy i Janacek Reserva d’entrades
El cicle de l’alumnat Divendres Jove arriba al concert de cloenda! Gràcies a tots i a totes per omplir setmana rere setmana l’Auditori per tal de gaudir i reconèixer l’alt nivell artístic de l’alumnat del Conservatori!
| 0.588395 |
curate
|
{"en": 0.0210896309314587, "hu": 0.04569420035149385, "es": 0.0421792618629174, "ca": 0.8910369068541301}
| |
mc4_ca_20230418_14_614016
|
Torna L'«or de Moscou» - Diari de Girona
Torna L'«or de Moscou»
josé manuel ponte 16.11.2017 | 06:30
Si hem de creure la versió d'alguns mitjans, torna al terreny de la polèmica periodística «l'or de Moscou», aquell mite que va fomentar la dictadura franquista, bé per justificar els efectes perversos de la seva política econòmica, bé per al·ludir a les fonts de finançament dels seus opositors polítics, principalment els comunistes. La història es remunta als primers mesos de la Guerra Civil espanyola, quan el govern de la República, preocupat pel ràpid avanç de les tropes dels revoltats cap a Madrid, va acordar enviar a refugi segur la major part de les reserves d'or del Banc d'Espanya, llavors les quartes del món en importància gràcies als beneficis que havia suposat per al país la neutralitat espanyola en la Primera Gran Guerra. En un primer moment es va especular amb diverses destinacions, però al final es va imposar el criteri del llavors ministre d'Hisenda, Juan Negrín, d'enviar l'or a la Rússia soviètica, previ acord amb Stalin. Un projecte que va comptar amb el suport del cap del govern, Largo Caballero, (el « Lenin espanyol», com li deien en alguns cercles) i del president de la República, que era llavors Manuel Azaña. A aquest efecte, el 14 de setembre de 1936 es van transportar per ferrocarril fins a la base naval de Cartagena 510 tones d'or, que representaven aproximadament un 73% del total de les reserves dipositades en el Banc d'Espanya. I des d'allà (el mateix lloc d'on curiosament havia partit cinc anys abans cap a l'exili el rei Alfons XIII) poc més d'un mes més tard (25 d'octubre) van embarcar rumb al port rus d'Odessa a bord de cinc vaixells d'aquesta nacionalitat . S'ha especulat molt sobre el destí d'aquest carregament d'or (avui equivaldria a 12.200 milions d'euros) i sobre la seva utilitat per a la causa de la República, que necessitava urgentment aprovisionar-se de modern armament per combatre un exèrcit més professional que estava rebent generós suport, des del primer moment, d'Itàlia i Alemanya. Alguns historiadors apunten que la factura de la guerra va ser molt alta a la zona republicana i, per aquesta raó, ja en l'últim any de la contesa no quedaven reserves per vendre. En qualsevol cas, la llegenda de la seva pervivència va servir al règim de Franco per justificar penúries econòmiques inicials, i en els discursos de la jerarquia era freqüent l'al·lusió a l'«or de Moscou» i als diners robats pels comunistes. Res d'això va resultar provat, però la llegenda es va convertir en tòpic durant tota la vigència de la dictadura.
Fins fa uns dies, quan la possibilitat de la ingerència russa en la difusió de notícies falses sobre el contenciós català va fer rebrotar la polèmica. Si bé amb la diferència no petita que ara no són els comunistes russos els que agiten el tauler polític, sinó els russos procapitalistes que comanda un exagent secret soviètic que es diu Vladímir Putin. I el primer mitjà a fer-se ressò d'aquesta suposada ingerència va ser el diari El País, que sosté la tesi que des de xarxes socials radicades en territori rus es promou, via independentisme català, una desestabilització política generalitzada que afavoriria la implantació d'un nou model de societat. Tornen les tesis conspiratives.
| 0.888779 |
curate
|
{"ca": 0.9794667483910512, "de": 0.011032791909285933, "fr": 0.009500459699662888}
|
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/11/16/torna-lor-moscou/879654.html
|
oscar-2301_ca_20230418_0_48230
|
El passat 21 de Septembre de 2018 el Dr. Bernat Vázquez va participar com conferenciant en un Symposium d’Ucraïna de cirurgía per traumatòlegs, operant en una clínica de Kiev, i va rebre el reconeixement del Govern de l’Estat de Kiev.
| 0.729472 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.podoesport.com/2018/10/
|
mc4_ca_20230418_1_114171
|
VallèsActual: L’Ajuntament lamenta el tractament dels mitjans de comunicació per la mort d’una menor el passat cap de setmana
Publicat per Lidia Sanchez a 6.11.08
| 0.638433 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://vallesactual.blogspot.com/2008/11/lajuntament-lamenta-el-tractament-dels.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_633004
|
La veritat és que no he entès mai això de sentir-se "traït".Potser és perquè he estat independentista tota la meva vida, fins i tot en una època en què ser independentista es considerava radical per la majoria de catalanistes.Potser és perquè sempre he sabut que tenint més de la meitat de la població d'origen espanyol no es pot arribar gaire lluny.Potser és perquè sabia que els polítics independentistes no es podien treure de la màniga un exèrcit català per defensar la república, ni apareixeria l'exèrcit israelià, eslovè o rus per defensar-nos, desafiant la UE i l'OTAN.Potser és perquè sabia que l'única jugada possible era fer una DUI simbòlica i esperar a veure si hi havia pressions internacionals sobre Espanya per a que acceptés un referèndum pactat.Potser és perquè sé que deixar-se empresonar era una jugada millor que seguir pel camí de la desobediència amb un poble català aburgesat incapaç de sacrificar-se més enllà de 3 manifestacions i 4 piulades a Twitter, com s'ha demostrat al llarg d'aquests últims dos anys... Imagineu què hagués passat si s'hagués arriat la bandera espanyola i s'haguessin atrinxerat al Palau de la Generalitat, només defensats per quatre nyicris de Vic i 4 melenuts del barri de Gràcia, que de seguida haguessin sortit corrents a la mínima que la cosa s'hagués complicat, i amb el 90 per cent de la societat catalana dient que això d'atrinxerar-se és molt radical, perjudica l'economia catalana i nosaltres som gent de pau.El cas és que no, no entenc els qui diuen que "ens han traït"... A mi em passa el contrari; crec que van tenir uns collons com una catedral per arribar més enllà del que jo hagués somiat mai quan vaig començar a votar partits independentistes ara fa més de dues dècades... No es podia arribar més enllà del que van arribar tenint en compte la matèria primera de què disposaven.
Jo si que em sento traït. No tant per com van gestionar el post 1 d'octubre -que també- sinó en com han portat les coses desde principis del 2018. No tots, evidentment, però estan desvallestant el moviment independentista inculcant una cultura de la derrota i en alguns casos fins i tot criminalitzant sectors sencers.
| 0.870105 |
curate
|
{"ca": 0.9884259259259259, "pt": 0.011574074074074073}
| |
mc4_ca_20230418_16_565507
|
Javier Celaya | Festival de literatures i arts infantil i juvenil
Javier Celaya (Bilbao, 1963) és soci-fundador del portal cultural Dosdoce.com, membre de l’Observatori de la Lectura de la Junta d’Andalusia, i codirector del Màster en Comunicació Corporativa i Institucional 2.0 i del Màster d’Edició Digital, tots dos de la Universitat d’Alcalá. Des de l’any 2009 també forma part del claustre de professors de l’escola de negocis i del Consell Assessor de La Salle International Graduate School. Recentment ha estat nomenat membre del Comitè Científic i del Consell de Redacció de la Revista Telos, de la Fundació Telefónica.
Al gener de 2008 va ser nomenat vicepresident de l’Associació de Revistes Digitals d’Espanya (CREMA) i al juliol de 2010 vocal de la Junta Directiva de l’Associació Espanyola de l’Economia Digital. Al març de 2011, Celaya va obtenir el Premi Especial RdL de Divulgació, destinat a professionals que han fet de la comunicació i informació digital el seu camp de batalla.
Al llarg dels últims vint anys, Javier ha desenvolupat la seva carrera professional en diverses empreses relacionades amb el món de la comunicació i les noves tecnologies. Com a Director General de la Divisió de Desenvolupament de Negoci pel Sud d’Europa de Burson-Marsteller (1992-2000) va assessorar a empreses com Telefónica, Microsoft, Motorola, Northern Telecom, BellSouth, Tova, Grup Torras, Barclays, entre unes altres. L’any 2000 va assumir la responsabilitat de llançar el projecte de comerç electrònic de la companyia Commerce One a Espanya i Portugal. Al març de 2004 va fundar Dosdoce.com, un portal especialitzat en detectar i analitzar tendències relacionades amb el món de la comunicació i les noves tecnologies.
Des de Dosdoce.com ha col·laborat en projectes de formació i comunicació per a entitats com la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, Grupo Planeta, Accenture Espanya, Random House Mondadori, Grup Santillana, Fundació Caballero Bonald, Grup Anaya, Estudio Mariscal, Fundació Tàpies, Telefónica, Fundació BBK, Centre Andalús d’Art Contemporani, Grup BPMO, entre unes altres.
Ha publicat diversos llibres i estudis sobre l’ús de les noves tecnologies en l’estratègia de comunicació i màrqueting. És autor dels estudis “El paper de la comunicació en la promoció del llibre” (2005); “L’ús de les tecnologies Web 2.0 en entitats culturals” (2006) i “Tendències Web 2.0 en el sector editorial” (2007) i *coautor dels llibres “Els blogs en la comunicació empresarial” (2006) i “Comunicació Empresarial 2.0” (2007). A llarg d’aquest any ha col·laborat com coautor en l’elaboració dels següents llibres: “15 anys d’Internet” (*Bubok, 2008); “*Blogbook” (Planta 29 – BBVA, 2008), “Manual Web 2.0 i l’empresa” (*ANEI, 2008) i “Com la tecnologia va canviar la meva vida” (J&J Editors). Recentment ha publicat una versió actualitzada del llibre “L’empresa a la web 2.0” (Editorial Gestió 2000).
| 0.888067 |
curate
|
{"en": 0.022506925207756233, "ca": 0.9774930747922438}
|
http://flicfestival.com/professional/javier-celaya/
|
mc4_ca_20230418_16_711965
|
Trilogia d'uns ideals: Jo, una nena de la transició.
Jo, una nena de la transició.
Vaig nàixer a l'any 1970, filla d'una família immigrant castellanoparlants que van venir a Catalunya per tenir una oportunitat de donar vida a la seva vida, a Andalusia i desprès a Aragó eren explotats pels "Senyoritos".
El meu veí, un nen que no va voler sentir les paraules de rebutj cap a nosaltres de part dels adults, quasi bé entre signes em va ensenyar les meves primeres paraules amb català, i jo les seves amb castellà, i per la resta dels dies ha quedat que els nens que em van conèixer en aquella època, tot i parlar i escriure amb català, sempre s'hem dirigeixen amb castellà.
L'any 1975 vaig ser conscient, us ho cregueu o no, que un canvi important passava. A les intimitats de les cases del poble tot era festa i banderes republicanes o estelades, que no vaig saber reconèixer fins més tard, onejaven a les balconeres dels més agosarats.
Desprès la meva història va quedar marcada per un seguit de cançons i frases del tipus "Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" que nosaltres, els nens, cantàvem o cridaven tant sol perquè ho feien els adults i ens transmetien alegria.
I a l'escola del poble es va optar per fer ètica enlloc de religió i quan frases cantades del tipus "Piensa tu voto y vota!" es feien ressò pels carrers, a nosaltres a col·legi ens explicaven que era un govern i perquè servia. Alhora que quan sonava d'altres del tipus "Vota Raimon Obiols, vota Raimon Obiols! ", jo ja era conscient de les ideologies de cada partit i sabia que pel meu tarannà tant sol podia ser socialista...
I tot això ho vaig aprendre a escola, i per això no vull que tot torni enrere i els nostres nens no tinguin consciència a joves edats que un govern és necessari i que cada partit defensa una forma diferent de governar. Des de aleshores ignoro que s'està ensenyant a col·legi, però, el que tinc clar per experiència pròpia és, que qualsevol nen pot aprendre a respectar la política si en rep una bona informació i no pas "la informació escombraria" que és rep per banda dels que es limiten a degradar el sistema perquè, malauradament, sempre hi ha aprofitats del sistema.
El vaixell fa aigües, però, el podem salvar si tots hi col·laborem.
Pensament de Martín L. a 9:01
| 0.895976 |
curate
|
{"ca": 0.987145390070922, "es": 0.012854609929078014}
|
http://trilogiadunsideals.blogspot.com/2008/03/jo-una-nena-de-la-transici.html
|
mc4_ca_20230418_10_478631
|
E-eventus · botiga especialitzada en disseny, impressió d'invitacions de casament i detalls de boda, bateig, comunió i altres esdeveniments especials-Productes - Boda-Complementos---Novios-personalizados-cerámica
| 0.652716 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://e-eventus.com/ca/productes/55/Boda-Complementos---Novios-personalizados-cer%C3%A1mica/
|
mc4_ca_20230418_2_203019
|
CELIAVERN ( ESCALADA I VIDA...): d’octubre 2011
Publicado por TRanki en 8:23 p. m. 2 comentaris:
Paret sud de l'ABADIAS: Foto Luichy
Ja l'hem encadenat, ja està, la ascenció en lliure sencera de la GUILLEM MALET EDinf 300 mts a la cara sud de l'Abadies...300 mts de granet preciós, fissures contínues i dificultat homogènia a 3.000-3300mts...
Fa molt de temps que amb en Maluta vam comentar que seria bonic obrir una via allà...i allà va quedar la idea..una idea ue duia a cap d'encara més abans...de haver mig assajat la TERRITORIO COMANCHE i haver desistit per no saber que allò es podia fer "clean"...i fer-me mandra pujar una Ryobi, o spitador...i la idea va restar al calaix.
Després de una mica de esforç la via va quedar llesta i aquest finde amb en Xavi Fernandez i en Pere vam decidir jugar-nos possiblement la darrera carta al TOT o RES, en un atac llampec, sense temps i amb bona méteo...a veure què tal.
Hi ha vegades que tot va malament, i tires amunt a pesar de tot, perds una peu i el recuperes, surts bufant, pujant el genoll al mantle, esgarrapat, sense pell, relliscant...i encadenes.
Hi ha vegades que tot flueix, i fins al darrer instant del dia, fent la cerversa al bar, tot és perfecte...aquest cop va ser així...
Aproximació "lleugera", sabent el material exacte no vam dur res de excés...amb temps, arribant en 3 hores al base, gens petats.
Sopar lleuger de raviolis i sopa, amb una mica de pernil ( van faltar les birres bows...que som uns Stecks amb això del pes o què!! )...i nit en la fantàstica tenda del Xavi ( 1,4 kilos i hi descanses correctament amb sac lleuger)
Paret des del BASE: foto XAvi Fdez a http://aonangtowerbasecamp.blogspot.com/
Despertador a les 06:30 ( santa raó del Xavi...va ser la clau de l'èxit)...distribució del material i amunt amunt!!! LA APROX a la paret la vam variar una mica...en no existir ja la gelera formada a peu de via, les llastres que hi ha sota la paret estaven seques i això ens va permetre:
a) Pujar sense rodejar-les per la dreta...just pel seu extrem dret, quasi sense tocar la tartera-gravera final...vam guanyar quasi 30 minuts i estalviar molt esbufec
b) Evitar fer els DOS llargs de gel-neu habituals, reduits a una grimpada de 50 mts de IIIº amb pas final fins la vira...no problem. 1 hora més estalviada!
A les 09:00 començàvem a escalar...sense la gelera l'efecte "fred" era menor, i a pesar que el sol ( ara) passa alt i no toca fins a la meitat de la paret ( 12:00), vam triomfar. Encadenem els dos primers llargs amb una mica de rasca però almenys els segons podíen escalar bé sense tremnolar i sense el "pes" habitual de l'obertura...
LA RATLLA: M'estava fotent de fred...amb dues samarretes tèrmiques i un forro tallavent, i guants...faig maniobres de escalfament, m'ajusto els gats, i...FLOOOOW...fantastic, TACTA BRÚTAL i amb el fred els dits i els peus s'enganxen fantàsticament a les miniregletes de aquest llarg tant tècnic!!! Surt a la primera, tot i que en un repòs a la maitat he de reanimar els dits que ja no sabíen ni què pillaven...6c 20/25 mts
EL RAYÓN: el Xavi encadena bé, tot iq ue evita un tram dur i això fa que li manqui corda...quasi pensàvem en sortir a l'ensamble quan v poder arribar justíssim a muntar reunió. 6a/a+ 59 mts..ojo!! !
DIEDRET: buf..l'he fet molts cops i sembla facil però molt "trad"..ojo a protegir en fissura petita...un parell de passos i no atabalar-se a l'inici. 6a 20 mts
L'ORELLA: Tinc un sol intent? bufff..a muerte...el Xavi em filma i vaig a pinyó...surt guai, col.locant els catxarrets al primer intent, queda segur i els bolts al pas donen la confiança necessària..quin ambient més guapo i quina tiraa més bonica, de l'inici al final...estem animats!! 6c atlètic ( bona presa) i 25 mts...
El JETAWALL: Al final el Xavi ( gracies bow, moltes gracies!!) me'l cedeix...que guai...inici atlètic i facil, esperonet i mur molt vertical, estil VILANOVA...complemento amb algun catxarret en fissures horitzontals, encaro el tramet crux i amunt...la veritat es que ja sento els braços calents!!! Volia empalmar el darerr llarg fins al cim i m'adono que he esgotat quasi tot el material...i la corda ja pesa...munto la darrera reunió penjada...gaudeixo de la paret, del sol i del buit...6b/b+ i 45-50 mts...no sé, igual vaig cansat...em coneixia la seqüència...no sé com seria a vista i intento posar-me a la pell de un repetidor...
LA GARGOLA: Surto pitant amunt, un llarg aparentment poc amable i que inclús així gaudeixo...inici amagat a la dreta, i flanqueig a la esquerra, sota una fissura desplomada molt ampla i liquenosa...l'escalem amb un pas a bloc per la esquerra...una regleta i pas "ninja"..V+ de bloc pujant a mort cama dreta en una miniregleta...m'impulso i la regleta de peu cruixeix...faig el pas..aguanta...surto amunt.
Sortint al cim, 6a+. Foto XAvi Fdez a http://aonangtowerbasecamp.blogspot.com/
El Peter no té tanta sort i la peta...ojuuuuuu! En xavi resol el pas...no canvia massa la dificultat però si els cantos...abans 6a, ara igual 6a+, pas burrot rematat per un Mantle que sembla burro, per enfilar-se a la Gàrgola...
Abracades i encaixades...estem contents...grimpem al cim, tenim cobertura...trucades, pleguem material i avall...
La canal de baixada, com la Nord del Maldito, ja tenen una lleugera enfarinada glaçada...semblava el desastre, però no..la grava esta dura pel fred i baixem a piñó..en 10 minuts som a sota, sense incidents...guai..i com quetot esta ok, decidim fer el darrer encert del dia: FLAQNUEJAR cap al BONDIDIER.
GENIAL...sense baixar la tartera i la canal fins al llac, i haver de remuntar al BASE, anem en HORITZONTAL i DAMUNT PEDRA LLISA ( llastres i graons), fins a la vertical del BASE...una ràpida baixada per prat i salbs ens duu directament a la tenda...quasi igual en horari però TOTALMENT DESCANSATS en comparació a la ruta que fèiem!! !
Fem paquest i a les 18:20 marxem enxufats...al bosc damunt la pleta poso el torbo i baixo a la carrera fins el cotxe...hi arribo a les 20:00, no ha calgut ni el frontal!!! El Xavi i en Peter arriben tot just 22 minuts després...genial!!!! Hem tret dues hores al pressupost horari i ens regalem un menú genial al HOTEL LLIBRADA ( la cuina sempre oberta, amables i molt bon preu!!)
Enxufem cap a casa i a la 01:30 entro al llit..qui diria que hores abans estava volant sobre les pedres de les Maleïdes? !
Algunes claus del tema:
1) Amb el material adeqüat no peses tant, encadenes i baixes a pinyó.
2) Xavi, teníes raó, sóc massa gos, matinar és la clau des alpinistes. La horeta de més dóna un timing perfecte!
3) Sense la glacera fa menys fred, puges de seguida a peu de via i estalvies crampons i mixtes raros. Serà aquesta la època millor de la paret????? Amb una méteo estable ho tinc clar: SEGUR!! !
4) Els shots de REDBULL i la glucosa POWERADE ( ecs quin mal gust) fan MIRACLES...redueixes pes/nutrició/speed i vas a morte...
5) el descens per la canal, i en horitzontal al BONDIDIER és la opció guanyadora...rappels no!!! ( no hem reequipat les reunions de la directa...el sistema de ràppels pel mig és encara una incògnita per mi. Buscar els de la Ostegun un pal, i per la canal vam trigar 10-15 minuts escassos...no hi ha color...)
Bé, ja penjarem la ressenya i el video de els encadenes...
de moment torno a convidar-vos aquest proper cap de setmana a una jornada de escalada a STBENET, el passi de diapos del Maluta i la via ( video si tenim temps) al REFU, a fer unes cerveses i a recordar una mica aquest company, ok...
Publicado por TRanki en 12:14 a. m. 21 comentaris:
| 0.749588 |
curate
|
{"ca": 0.9466756212222969, "es": 0.031161853593015446, "ru": 0.0025520483546004028, "fr": 0.0005372733378106112, "eu": 0.001208865010073875, "it": 0.0026863666890530554, "pt": 0.015177971793149765}
|
http://celiavern.blogspot.com.es/2011/10/
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_66346
|
On es pot trobar sobrassada bona? De petit recordo que no era llefiscosa com la que hi ha hara, era consistent i et deixava la boca aspre. Ara hi ha unes sobrassades que són fastigoses, sembla que mengis greix, que ja sé que bàsicament és greix, però abans era gairabé com carn.
La de les orelles; i més casolana, natural i econòmica impossible!
| 0.527565 |
curate
|
{"ca": 0.695906432748538, "es": 0.30409356725146197}
| |
oscar-2301_ca_20230418_5_184132
|
Todos los derechos reservados. 2022 © AAprendre idiomes, S.L. Aviso Legal y Política de Privacidad. Política de cookies
empreses
Cada empresa és un món per tant cada relació empresarial en la que treballem des d’AAprendre idiomes és diferent. Objectius, nivells, horaris, ubicacions, protocols, procediments, projectes,… Si us animeu a fer classes amb nosaltres, ens adaptarem a la vostra realitat. Podeu triar classes particulars o en grup ja siguin on-line, a les vostres oficines o aquí a l’escola (C. Cremat, 10, Terrassa). Des de l’escola gestionem les bonificacions que ofereix la «Fundación Estatal» de manera que us podrien arribar a retornar tot el cost de la formació d’idiomes. Contacteu amb nosaltres i us n’ampliem la informació sense compromís. Gràcies!
×
petits
A partir dels 5 anys els infants poden venir a AAprendre idiomes a gaudir de l’idioma escollit. Respectant el ritme de cada nen i nena, l»equip docent els transmet la seva llengua materna de manera que la vagin interioritzant mentre participen, d’activitats que els motiven i els animen a expressar-se en aquesta llengua. Els grups sempre són reduïts de màxim 6 alumnes i acostumen a venir un dia a la setmana. Consulta’ns les tarifes sense compromís. Gràcies!
×
bonificacions "Fundación Estatal"
Si estàs treballant i no ets autònom pots arribar a fer un curs sense cost! Cada any les empreses disposen d’un crèdit de formació. Des d’AAprendre idiomes gestionem el tràmit d’aquests cursos perquè l’empresa es pugui bonificar el cost de la teva formacó en idiomes. Contacta’ns sense compromís i t’ho expliquem amb detall. Gràcies!
×
adults
Si tens més de 17 anys, aquesta info és per tu. Com adult tens un gran ventall d’opcions: Particulars, grup privat (tu i algú que coneguis), grup obert (grups que formem nosaltres per nivells), business, conversa amb base gramatical, preparació a exàmens oficials,… Acostumem a fer una prova de nivell i en funció al resultat i al teus objectius et busquem el curs que millor se t’adapti. Contacta’ns sense compromís i t’expliquem el què necessitis amb més detall. Gràcies!
×
joves
El nostre alumnat de 12 a 17 anys és segurament el que més varietat de tipus de classe gaudeix. Pots fer classes particulars (tu i el/la docent), també pots aprendre l’idioma juntament amb algú qui coneguis formant un grup privat de màxim 4 persones. I clar, pots participar en un dels grups de màxim 6 alumnes que formem a AAprendre idiomes (per nivells). En referència als objectius, pots triar fer conversa amb base gramatical o bé preparar-te per un examen oficial. Contacta’ns sense compromís i t’expliquem amb detall. Gràcies!
×
at home
Pots fer classe a casa teva, ja sigui individualment o en grup de màxim 4 persones. Amb amistats, familiars, veïns,..! El pla d’estudis és personalitzat. Les tarifes poden variar en funció de les hores setmanals i de la teva ubicació. Contacta’ns sense compromís. Gràcies!
×
a casa
Pots fer classe a casa teva, ja sigui individualment o en grup de màxim 4 persones. Amb amistats, familiars, veïns,..! El pla d’estudis és personalitzat. Les tarifes poden variar en funció de les hores setmanals i de la teva ubicació. Contacta’ns sense compromís. Gràcies!
| 0.614572 |
curate
|
{"es": 0.03437301082113304, "fr": 0.009548058561425845, "ca": 0.9338001273074474, "de": 0.0019096117122851686, "st": 0.012730744748567792, "en": 0.004137492043284532, "pt": 0.001591343093570974, "it": 0.0019096117122851686}
|
https://aaprendre.com/index.php/es/archivos/1447
|
oscar-2201_ca_20230904_4_142912
|
Des de la temporada 2016-2017 el condueix i el presenta Roger Saperas i el seu horari va de 22:30 a 1 de dilluns a divendres. Els caps de setmana s'emet de 23:00 a 1. Els divendres i els dissabtes Aleix Parisé s'encarrega de presentar-lo.
El programa es va crear el 2004 quan, després de deixar Catalunya Ràdio, Jordi Basté arriba a RAC 1 i crea un esqueix del programa que presentava a la ràdio pública, el No ho diguis a ningú.
A partir de la temporada 2007-2008, Jordi Basté és l'escollit per succeir a Xavier Bosch al capdavant d'El món a RAC 1, i és Joan Maria Pou, narrador dels partits del Barça a El Barça juga a RAC 1, l'encarregat d'agafar el relleu.
Joan Maria Pou decideix deixar el programa per motius personals i RAC 1 fitxa a Dani Senabre per presentar el programa, la temporada 2011-2012.
Dani Senabre és destituït, per discrepàncies amb la direcció de l'emisora, i Roger Saperas n'agafa les regnes a partir de la temporada 2016-2017. Coincidint amb el canvi a la direcció del programa, el Tu diràs amplia mitja hora la seva durada, de 22:30 fins a la 1 de la matinada. Al Juliol de 2020, Roger Saperas decideix deixar el programa per motius personals i Aleix Parisé n'agafa les regnes del programa.
És popular la seva sintonia, ja que és la versió de Tantes coses, una de les cançons més conegudes d'Els Pets.
Referències[modifica]
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o de bibliografia, però no se sap quina verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
http://www.lavanguardia.com/encatala/20160811/403839212312/roger-saperas-al-capdavant-del-nou-tu-diras-de-rac1.html
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tu_diràs&oldid=27833275»
Categories:
Programes de ràdio en català
Ràdio a Catalunya
Categories ocultes:
Articles que necessiten una imatge
Articles amb referències per millorar des de setembre de 2016
Menú de navegació
Eines personals
Sense sessió iniciada
Discussió per aquest IP
Contribucions
Crea un compte
Inicia la sessió
Espais de noms
Pàgina
Discussió
Variants expanded collapsed
Vistes
Mostra
Modifica
Mostra l'historial
Més expanded collapsed
Cerca
Navegació
Portada
Article a l'atzar
Articles de qualitat
Comunitat
Portal viquipedista
Agenda d'actes
Canvis recents
La taverna
Contacte
Xat
Donatius
Ajuda
Eines
Què hi enllaça
Canvis relacionats
Pàgines especials
Enllaç permanent
Informació de la pàgina
Citau aquest article
Element a Wikidata
Imprimeix/exporta
Crear un llibre
Baixa com a PDF
Versió per a impressora
En altres idiomes
Afegeix enllaços
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 22 jul 2021 a les 02:38.
El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals. Vegeu les Condicions d'ús. Wikipedia® (Viquipèdia™) és una marca registrada de Wikimedia Foundation, Inc.
| 0.707657 |
curate
|
{"ca": 0.8235904531304047, "en": 0.057765479072985126, "fa": 0.02767208578346593, "la": 0.0038049117952265654, "pt": 0.01937046004842615, "de": 0.0069180214458664825, "fr": 0.024213075060532687, "it": 0.012798339674852992, "es": 0.00588031822898651, "eu": 0.00588031822898651, "ro": 0.003113109650639917, "id": 0.002767208578346593, "ru": 0.006226219301279834}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tu_dir%C3%A0s
|
oscar-2301_ca_20230418_6_141526
|
Es presenta la Volta Ciclista a Catalunya 2022, que el 21 de març començarà des de Sant Feliu de Guíxols – Ràdio Sant Feliu 107.0 FM
Skip to content
FacebookTwitterYouTube
Trucan's: 972 82 18 03|info@rsf.cat
Cerca …
Inici
En directe
Podcast
Notícies
Política
Agenda
Contacte
Inici
En directe
Podcast
Notícies
Política
Agenda
Contacte
Es presenta la Volta Ciclista a Catalunya 2022, que el 21 de març començarà des de Sant Feliu de Guíxols
Anterior Següent
View Larger Image
Es presenta la Volta Ciclista a Catalunya 2022, que el 21 de març començarà des de Sant Feliu de Guíxols
By Paul Marca|2022-03-10T14:55:25+01:0010 de març de 2022|Sense categoria|0 Comentaris
Aquest dimecres s’ha presentat a Barcelona l’edició 2022 de la Volta Ciclista a Catalunya, que començarà a Sant Feliu de Guíxols el proper dilluns 21 de març amb una primera etapa de 172,2 quilòmetres on la ciutat en serà la sortida i l’arribada. A l’acte hi ha assistit l’alcalde de la ciutat, Carles Motas, acompanyat de diversos regidors.
La prova constarà de 7 etapes, que “ un any més permetrà veure un gran espectacle gràcies a la riquesa del territori català” ha destacat el president de la Volta, Rubèn Peris. “La Volta és història esportiva de Catalunya, un fidel reflex de la societat al llarg de més d’un segle de vida. Entre tots tirem endavant un esdeveniment que és màgic: l’únic que acosta a les millors figures del món per tot el territori català, que mostra de manera bellíssima els nostres paisatges, carreteres, i municipis a més de 15 milions d’espectadors, i que les seves imatges arriben a 190 territoris”, ha destacat Peris.
Estrelles del ciclisme mundial com l’últim vencedor de la cursa Adam Yates, el vigent campió olímpic Richard Carapaz, ex vencedors de la Volta com Alejandro Valverde, Nairo Quintana o Richie Porte, l’ex campió del món Philippe Gilbert o Tom Dumoulin tenen prevista la seva presència en una competició que comptarà amb la participació de ciclistes catalans més nombrosa dels últims anys.
La presentació ha comptat amb la participació de nombroses personalitats polítiques i esportives del país com la consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Laura Vilagrà, la secretària general de l’Esport i l’Activitat Física Anna Caula, l’assessor tècnic de l’Àrea d’educació, esports i joventut de la Diputació de Barcelona Antonio Carmona, el diputat de Recursos Humans i Esports de la Diputació de Lleida Jordi Verdú, la vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Camí Mendoza, el president de la Diputació de Girona Miquel Noguer i el cinquè tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona Albert Batlle.
Durant l’acte s’han fet públics els mallots oficials de la Volta a Catalunya 2022, un any més dissenyats per la marca Gobik, amb els que es vestiran els líders de les diferents classificacions: de la general (patrocinat per Catalunya), muntanya (Caser Assegurances), regularitat (Loteries de Catalunya), millor jove (Barter) i millor català (Moritz), que s’entrega el darrer dia de cursa.
També s’hi ha mostrat el cartell d’aquesta nova edició, a càrrec de l’artista visual Francesca Llopis. Per la seva banda, el grup musical The Penguins ha estrenat en directe la seva cançó “Boires i retrets”, que serà la banda sonora d’aquesta edició 2022.
La Volta a Catalunya, la tercera prova ciclista per etapes més antiga del món després del Tour de França i el Giro d’Itàlia, arriba a la seva edició 101, plenament consolidada dins el calendari UCI World Tour.
Consulteu tota la informació sobre la Volta Ciclista a Catalunya 2022 fent clic aquí.
Compartiu aquesta història. Trieu la vostra plataforma!
FacebookTwitterRedditLinkedInWhatsAppTelegramTumblrPinterestVkXingEmail:
WEBS D’INTERÈS
Ajuntament Sant Feliu de Guíxols
Espai Carmen Thyssen
Festival Porta Ferrada
Visit Guíxols
METEO
Copyright 2010 ~ 2022 © Tots els drets estan reservats - O.A. Emissora Municipal de Sant Feliu de Guíxols
| 0.663792 |
curate
|
{"ca": 0.9244798356023632, "en": 0.04623683534549191, "ja": 0.005651168764449011, "de": 0.0017980991523246853, "pt": 0.004109940919599281, "it": 0.010017980991523246, "fr": 0.004109940919599281, "zh": 0.0035961983046493705}
|
https://www.rsf.cat/es-presenta-la-volta-ciclista-a-catalunya-2022-que-el-21-de-marc-comencara-des-de-sant-feliu-de-guixols/
|
mc4_ca_20230418_15_393387
|
Número del document SLT/2462/2017
Número de control 17293049
CVE CVE-DOGC-A-17293049-2017
Derogada parcialment per DD única de la RESOLUCIÓ SLT/2067/2018, de 5 de setembre, per la qual es dona publicitat a l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut), de 19 de juny de 2018, pel qual s'aprova l'estructura dels òrgans centrals del Servei Català de la Salut.
L'actual estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut és la recollida en el text refós aprovat pel Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, en la sessió de 28 de novembre de 2016, de la qual s'ha donat publicitat mitjançant la Resolució SLT/30/2017, de 16 de gener (DOGC núm. 7292, de 23.1.2017).
Posteriorment, el Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, en la sessió de 29 de maig de 2017, ha aprovat la modificació de l'estructura del Servei Català de la Salut, així com un text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, i ha encomanat al director del Servei Català de la Salut que doni publicitat d'aquest Acord al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta estructura ha estat posteriorment objecte de dues modificacions parcials, per sengles acords del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, en les sessions de 17 de juliol de 2017 i 18 de setembre de 2017.
–1 Donar publicitat als acords del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, de 29 de maig de 2017, 17 de juliol de 2017 i 18 de setembre de 2017, relatius a la modificació de l'estructura del Servei Català de la Salut. Aquests acords s'inclouen com a annex 1 d'aquesta Resolució.
–2 Donar publicitat al vigent text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, que s'inclou com a annex 2 d'aquesta Resolució.
Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut), de 29 de maig de 2017, pel qual es modifica l'estructura dels òrgans centrals del Servei Català de la Salut i s'aprova un text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut.
L'article 160.1 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, va incorporar una nova lletra m bis) a l'article 14.1 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, que estableix que correspon al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut aprovar l'estructura en unitats del Servei Català de la Salut. D'acord amb això, l'actual estructura del Servei Català de la Salut fou aprovada per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 28 de novembre de 2016, pel qual es modifica l'estructura dels òrgans centrals del Servei Català de la Salut i s'aprova un text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, del qual s'ha donat publicitat mitjançant la Resolució SLT/30/2017, de 16 de gener (DOGC núm. 7292, de 23.1.2017).
a) Modificar l'estructura del Servei Català de la Salut amb la finalitat de millorar l'efectivitat i eficiència en el desplegament de les seves funcions com a garant del Sistema Nacional de Salut de cobertura pública, accés universal, equitatiu i de qualitat.
b) Aconseguir la complementarietat entre l'estructura territorial i central del Servei Català de la Salut, a través d'un nou model organitzatiu que reforci i reordeni les funcions i els processos de l'estructura central, de les regions sanitàries i dels sectors sanitaris.
L'estructura de les regions sanitàries i els sectors sanitaris s'orienta al desplegament operatiu de la planificació de les polítiques de salut, la gestió directa del procés d'atenció, la coordinació activa de l'atenció integrada, l'accessibilitat als serveis i l'atenció ciutadana. Amb aquesta orientació es reforça el paper de gestió i coordinació dels serveis sanitaris reconegut a la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya.
L'estructura central concentra expertesa, alhora que dona major suport al territori i centralitza alguns processos i accions actualment realitzats a les regions, per raons de massa crítica o pèrdua d'agilitat, amb l'objectiu de guanyar eficiència, simplificar i evitar duplicitats.
c) Flexibilitzar l'organització de les regions sanitàries, i adaptar-les a les necessitats específiques de cada territori, amb la creació de les oficines tècniques i les unitats transversals que reforcen les actuacions de proximitat dels sectors sanitaris i de la gerència de regió.
d) Reordenar l'actual Regió Sanitària Barcelona que concentra el 66% de la població i dels dispositius de Catalunya, amb una gran diversitat de realitats i necessitats, en tres àmbits, mantenint l'Àmbit Barcelona Ciutat i dividint l'Àmbit Metropolità en dos: Nord i Sud. Es proposa que aquests tres àmbits es converteixin en tres regions sanitàries diferenciades un cop s'aprovi la modificació del Decret 10/2013, de 3 de gener, de delimitacions de sectors sanitaris i regions.
La reordenació de l'actual Regió Sanitària Barcelona comporta la reassignació dels professionals de les direccions funcionals de suport al conjunt de la regió als tres nous àmbits territorials per donar suport a les actuacions de proximitat i a l'estructura central del CatSalut.
La reassignació de professionals de la Regió Sanitària Barcelona a l'estructura central del Servei Català de la Salut té com a finalitat reforçar-la en expertesa i en concentració de processos per aconseguir, sense incrementar efectius, millorar el suport de l'estructura central a l'acció del territori i homogeneïtzar les actuacions al conjunt de Catalunya.
e) Modificar les funcions i l'abast territorial de l'actual Direcció d'Estratègia, Coordinació i Comunicació de la Regió Sanitària Barcelona que passa a denominar-se Gerència d'Estratègia i Comunicació i s'integra a l'estructura central del Servei Català de la Salut, sota la dependència directa de la Direcció.
f) Modificar les funcions i l'abast territorial de l'actual Direcció de Farmàcia de la Regió Sanitària Barcelona que passa a denominar-se Gerència d'Acció Territorial del Medicament i s'integra a l'estructura central del Servei Català de la Salut, sota la dependència de l'Àrea del Medicament.
g) Reforçar el paper del Servei Català de la Salut en el desplegament de la Llei de transparència, bon govern i política de qualitat; d'acord amb això s'amplien les funcions de la Gerència d'Atenció Ciutadana i es modifica la denominació i funcions de l'Oficina Tècnica Corporativa, que passa a dependre de la Gerència d'Atenció Ciutadana i a denominar-se Divisió de Qualitat i Transparència.
h) Reforçar el suport a l'acció territorial de serveis sanitaris, la planificació operativa, l'avaluació sanitària, la innovació dels serveis sanitaris, i d'acord amb això s'amplien les funcions de l'Àrea d'Atenció Sanitària i es modifiquen les funcions i la denominació de la Divisió de Planificació Operativa i Projectes, que passa a denominar-se Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis.
i) Adequar les funcions de l'Àrea de Recursos Econòmics com a conseqüència de la integració de la Central de Balanços a la Central de Resultats de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS).
j) Modificar la denominació de la Divisió de Gestió de les Persones que passa a denominar-se Divisió de Gestió de les Persones i Serveis Generals.
Per raons de seguretat jurídica i d'harmonització del text vigent, és recomanable aprovar un nou text refós.
Article 1. Canvi de denominació de la Direcció d'Estratègia, Coordinació i Comunicació de la Regió Sanitària Barcelona i integració als òrgans centrals del Servei Català de la Salut
1.1. La Direcció d'Estratègia, Coordinació i Comunicació de la Regió Sanitària Barcelona passa a denominar-se Gerència d'Estratègia i Comunicació.
1.2. La Gerència d'Estratègia i Comunicació s'integra als òrgans centrals del Servei Català de la Salut, sota la dependència directa de la Direcció del Servei Català de la Salut.
Article 2. Modificació de les funcions de la Gerència d'Estratègia i Comunicació
Es modifiquen les funcions de la Gerència d'Estratègia i Comunicació, que resten establertes de la manera següent:
a) Donar suport estratègic i operatiu a la Direcció del Servei Català de la Salut.
b) Donar suport a la Direcció en la definició, l'adequació i el desplegament de l'organització, la política de gestió de les persones, i vetllar per l'assoliment dels seus objectius.
c) Impulsar, coordinar i fer el seguiment dels plans estratègics, projectes estratègics, quadres de comandament per a la gestió de l'organització, així com fer el seguiment de projectes i programes per a la Direcció.
d) Definir, coordinar i aplicar la política de comunicació interna, així com promoure la innovació i difusió de bones pràctiques del personal de l'organització.
e) Definir, coordinar i aplicar la comunicació externa pròpia del Servei Català de la Salut, d'acord amb la política del Departament de Salut.
f) Aplicar i desplegar la comunicació corporativa del Servei Català de la Salut, amb l'elaboració de productes comunicatius propis, especialment el web corporatiu i la intranet.
g) Coordinar l'elaboració i tramitació de les respostes de les iniciatives parlamentàries en l'àmbit del Servei Català de la Salut.
h) Fer el seguiment del Pla estratègic governamental de política lingüística de la Generalitat de Catalunya en l'àmbit corporatiu del Servei Català de la Salut.
i) Coordinar i donar suport a l'acció territorial en el desplegament dels projectes estratègics i en la comunicació.
Article 3. Canvi de denominació de la Direcció de Farmàcia de la Regió Sanitària Barcelona i integració als òrgans centrals del Servei Català de la Salut
3.1 La Direcció de Farmàcia de la Regió Sanitària Barcelona passa a denominar-se Gerència d'Acció Territorial del Medicament.
3.2 La Gerència d'Acció Territorial del Medicament s'integra en els serveis centrals del Servei Català de la Salut, sota la dependència de l'Àrea del Medicament.
Article 4. Modificació de les funcions de la Gerència d'Acció Territorial del Medicament
Es modifiquen les funcions de la Gerència d'Acció Territorial del Medicament, que resten establertes de la manera següent:
a) Promoure i coordinar la implantació territorial de la política farmacèutica del CatSalut i del Departament de Salut, i els projectes de les regions sanitàries destinats a garantir un ús racional del medicament.
c) Promoure la implementació territorial dels acords i criteris d'ús establerts en els programes d'harmonització del CatSalut i avaluar-ne el compliment al territori.
Article 5. Modificació de les funcions de la Gerència d'Atenció Ciutadana
Es modifiquen les funcions de la Gerència d'Atenció Ciutadana, que resten establertes de la manera següent:
Article 6. Canvi de denominació i de dependència de l'Oficina Tècnica Corporativa
1. Es modifica la denominació de l'Oficina Tècnica Corporativa, que passa a denominar-se Divisió de Qualitat i Transparència.
2. La Divisió de Qualitat i Transparència, que fins ara depenia de la Subdirecció, passa a dependre de la Gerència d'Atenció Ciutadana.
Article 7. Modificació de les funcions de la Divisió de Qualitat i Transparència
Es modifiquen les funcions de la Divisió de Qualitat i Transparència, que resten establertes de la manera següent:
a) Impulsar, coordinar i desplegar la transparència, l'accés a la informació pública i el bon govern del Servei Català de la Salut i de les entitats del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT).
Article 8. Modificació de les funcions de l'Àrea d'Atenció Sanitària
Es modifiquen les funcions de l'Àrea d'Atenció Sanitària, que resten establertes de la manera següent:
a) Portar a terme les actuacions adreçades a garantir els serveis i les prestacions del conjunt del sistema sanitari i sociosanitari de cobertura pública, mitjançant el disseny, la gestió, la planificació operativa, la compra de serveis sanitaris, així com la generació i difusió d'estratègies i d'instruments d'avaluació de la compra de serveis.
c) Participar en l'elaboració dels plans estratègics sanitaris i plans directors, juntament amb el Departament de Salut, impulsar i coordinar el seu desplegament i la seva avaluació.
d) Executar els plans per abordar l'atenció a problemes de salut prioritzats, per a la reordenació de serveis i l'atenció terciària i d'alta especialització.
e) Definir i assegurar la cobertura del Catàleg de prestacions i serveis de cobertura pública a càrrec del Servei Català de la Salut i la Cartera de serveis dels centres integrats en el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) en l'àmbit territorial, d'acord amb les directrius del Pla de salut i el Mapa sanitari.
f) Potenciar i impulsar la compra pública innovadora en el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) i la incorporació d'innovació a la Cartera de serveis.
g) Dirigir i donar suport a l'acció territorial en el desplegament operatiu de les directrius i ordenacions de serveis, la compra, la definició d'escenaris de contractació d'acord amb la planificació territorial i l'avaluació.
h) Potenciar i impulsar mecanismes que assegurin la sostenibilitat del sistema sanitari català, com la compra pública innovadora en el sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT) i la incorporació a la Cartera de serveis.
Article 9. Canvi de denominació de la Divisió de Planificació Operativa i Projectes, que passa a denominar-se Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis Sanitaris
Es modifica la denominació de la Divisió de Planificació Operativa i Projectes, que passa a denominar-se Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis Sanitaris.
Article 10. Modificació de les funcions de la Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis Sanitaris
Es modifiquen les funcions de la Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis Sanitaris, que resten establertes de la manera següent:
b) Promoure la incorporació a la Cartera de la innovació tecnològica i nous serveis, de manera coordinada amb l'AQuAS, que en realitza l´avaluació, així com la retirada de tecnologia i serveis obsolets.
e) Avaluar i adaptar sistemàticament els costos dels serveis sanitaris.
f) Potenciar i desplegar projectes de compra pública innovadora, i potenciar solucions innovadores que ens permetin millorar els resultats en salut assolits i donar el màxim valor als recursos que destinem a salut.
Article 11. Modificació de les funcions de l'Àrea de Recursos Econòmics
Es modifiquen les funcions de l'Àrea de Recursos Econòmics, amb la supressió de la funció següent:
Article 12. Canvi de denominació de la Divisió de Gestió de les Persones
Es modifica la denominació de la Divisió de Gestió de les Persones, que passa a denominar-se Divisió de Gestió de les Persones i Serveis Generals.
Article 13. Modificació de l'article 29 del text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, aprovat per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 28 de novembre de 2016
Es modifica l'article 29 del text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, aprovat per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 28 de novembre de 2016, del qual s'ha donat publicitat mitjançant la Resolució SLT/30/2017, de 16 de gener (DOGC núm. 7292, de 23.1.2017), que resta redactat de la manera següent:
29.1 La naturalesa i les funcions de la gerència de la regió sanitària són les que li atribueixen els articles 28 i 29 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol. Les persones titulars de les gerències de regió sanitària depenen jeràrquicament i funcionalment del director o la directora del Servei Català de la Salut.
29.2. El gerent o la gerent de la Regió Sanitària Barcelona pot delegar les funcions que estableix l'article 29 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, en els gerents dels àmbits territorials d'actuació següents:
b) Metropolità Nord, que inclou els sectors sanitaris: Barcelonès Nord i Maresme, Vallès Occidental Est, Vallès Occidental Oest i Vallès Oriental.
c) Metropolità Sud, que inclou els sectors sanitaris: Alt Penedès-Garraf, Baix Llobregat Centre-Litoral i l'Hospitalet de Llobregat, i Baix Llobregat Nord.
29.3. Les funcions dels gerents dels àmbits territorials de la regió resten establertes de la manera següent:
29.4. Tot això sens perjudici del que estableixen la disposició addicional catorzena de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, segons la redacció que en fa la Llei 11/1995, de 29 de setembre, i l'article 104 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, de conformitat amb els quals el Consorci exerceix les funcions previstes per a les regions sanitàries pel que fa a la ciutat de Barcelona.
29.5. Les funcions del gerent o la gerent de l'Àmbit Metropolità Nord són assumides pel o per la gerent de la Regió Sanitària Barcelona.
29.6. El gerent o la gerent de l'Àmbit Barcelona Ciutat és el gerent o la gerent del Consorci Sanitari de Barcelona.
Article 14. Supressió de la disposició addicional primera del text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, aprovat per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 28 de novembre de 2016
Se suprimeix la disposició addicional primera del text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, aprovat per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 28 de novembre de 2016, del qual s'ha donat publicitat mitjançant la Resolució SLT/30/2017, de 16 de gener (DOGC núm. 7292, de 23.1.2017), de conformitat amb l'article 162 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que va modificar l'apartat 2, de l'article 2 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut, i l'adscriu al Servei Català de la Salut.
Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut), de 17 de juliol de 2017, pel qual es modifica l'estructura dels òrgans centrals del Servei Català de la Salut i s'aprova un text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut.
L'article 160.1 de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, va incorporar una nova lletra m bis) a l'article 14.1 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, que estableix que correspon al Consell de Direcció del Servei Català de la Salut aprovar l'estructura en unitats del Servei Català de la Salut. D'acord amb això, l'actual estructura del Servei Català de la Salut fou aprovada per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 28 de novembre de 2016, pel qual es modifica l'estructura dels òrgans centrals del Servei Català de la Salut i s'aprova un text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, del qual s'ha donat publicitat mitjançant la Resolució SLT/30/2017, de 16 de gener (DOGC núm. 7292, de 23.1.2017). Tanmateix, està pendent de publicació la modificació d'aquesta estructura, aprovada per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 29 de maig de 2017, que també va aprovar un nou text refós.
En relació amb l'estructura aprovada el 29 de maig de 2017, s'ha considerat necessari incorporar una nova funció a l'Àrea de Recursos Econòmics, relativa a la coordinació del disseny i desenvolupament de la Central de Balanços, la qual s'ha d'incorporar al nou text refós pendent de publicació.
Article 1. Modificació de les funcions de l'Àrea de Recursos Econòmics
S'afegeix una nova funció a l'Àrea de Recursos Econòmics, relativa a la coordinació del disseny i desenvolupament de la Central de Balanços, de manera que l'article 17.1 del text refós aprovat per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut de 29 de maig de 2017 resta redactat de la manera següent:
17.1. Correspon a l'Àrea de Recursos Econòmics, d'acord amb les directrius de planificació econòmica estratègica que estableixi el Departament de Salut:
d) Dirigir l'anàlisi de la situació i viabilitat economicofinancera dels centres del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT).
g) Coordinar les relacions del Departament de Salut i dels ens que en depenen amb els òrgans de la Generalitat de Catalunya que exerceixin funcions d'avaluació, supervisió i assessorament en matèria de contractació pública, en concret amb la Junta Consultiva de Contractació Administrativa i amb l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública.
h) Coordinar, conjuntament amb l'AQuAS, el disseny i el desenvolupament de la Central de Balanços.
Article 2. Aprovació del text refós
S'aprova refondre aquesta modificació amb el text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut aprovat per l'Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, de 29 de maig de 2017, que està pendent de publicació.
Article 3. Publicitat
Acord del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut (CatSalut), de 18 de setembre de 2017, pel qual es modifica una funció de l'Àrea del Medicament.
Es modifica la lletra a) de l'apartat 1 de l'article 11 del text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut, aprovada pels acords del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, de 29 de maig de 2017 i 17 de juliol de 2017, la qual està pendent de publicació, que resta redactat de la manera següent:
a) Definir i executar les estratègies per garantir la qualitat, seguretat i eficàcia en l'ús dels medicaments, d'acord amb les directrius de política farmacèutica del departament competent en matèria de salut, dins del seu àmbit competencial.
Text refós de l'estructura dels òrgans centrals i dels òrgans territorials del Servei Català de la Salut
b) La Gerència d'Estratègia i Comunicació.
c) La Divisió de Gestió de les Persones i Serveis Generals.
f) Portar a terme les actuacions necessàries per garantir l'accessibilitat dels ciutadans al sistema sanitari.
c) La Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis Sanitaris.
Article 10. Funcions de la Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis Sanitaris
Corresponen a la Divisió d'Innovació i Cartera de Serveis Sanitaris les funcions següents:
c) La Gerència d'Acció Territorial del Medicament.
Article 16. Funcions de la Gerència d'Acció Territorial del Medicament
Correspon a la Gerència d'Acció Territorial del Medicament:
Article 17. Funcions i estructura de l'Àrea de Recursos Econòmics
17.2. De la Direcció de l'Àrea de Recursos Econòmics depèn la Gerència de Planificació Econòmica.
18.2. De la Gerència de Planificació Econòmica depenen:
Article 19. Funcions de la Divisió Econòmica
Article 20. Funcions de la Divisió d'Anàlisi Econòmica
Article 21. Funcions i estructura de l'Àrea d'Entitats Públiques, Patrimoni i Inversions
21.1. Correspon a l'Àrea d'Entitats Públiques, Patrimoni i Inversions:
21.2. De la Direcció de l'Àrea d'Entitats Públiques, Patrimoni i Inversions depenen:
Article 22. Funcions i estructura de la Gerència de Patrimoni i Infraestructures
22.1. Correspon a la Gerència de Patrimoni i Infraestructures
j) Gestionar el patrimoni del Servei Català de la Salut adscrit o cedit en ús a empreses públiques adscrites al Servei Català de la Salut o a entitats proveïdores de serveis sanitaris en les quals sigui majoritària la participació de la Generalitat o del Servei Català de la Salut.
22.2. De la Gerència de Patrimoni i Infraestructures depèn la Divisió de Recursos Físics.
Article 24. Funcions de la Gerència d'Entitats Participades
Article 25. Funcions de la Gerència de Sistemes d'Informació
Article 28. Funcions de la Gerència d'Estratègia i Comunicació
28.1. Correspon a la Gerència d'Estratègia i Comunicació:
Article 29. Funcions de l'Assessoria Jurídica
Article 31. Organització territorial
Article 32. Consell de direcció de regió sanitària
Article 33. Gerències de regió sanitària
33.1. La naturalesa i les funcions de la gerència de regió sanitària són les que li atribueixen els articles 28 i 29 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol. Les persones titulars de les gerències de regió sanitària depenen jeràrquicament i funcionalment del director o la directora del Servei Català de la Salut.
33.2. El gerent o la gerent de la Regió Sanitària Barcelona pot delegar les funcions que estableix l'article 29 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, en els gerents dels àmbits territorials d'actuació següents:
33.3. Les funcions dels gerents dels àmbits territorials de la regió resten establertes de la manera següent:
33.4. Tot això sens perjudici del que estableixen la disposició addicional catorzena de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d'ordenació sanitària de Catalunya, segons la redacció que en fa la Llei 11/1995, de 29 de setembre, i l'article 104 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, de conformitat amb els quals el Consorci exerceix les funcions previstes per a les regions sanitàries pel que fa a la ciutat de Barcelona.
33.5. Les funcions del gerent o la gerent de l'Àmbit Metropolità Nord són assumides pel o per la gerent de la Regió Sanitària Barcelona.
33.6. El gerent o la gerent de l'Àmbit Barcelona Ciutat és el gerent o la gerent del Consorci Sanitari de Barcelona.
Article 34. Àmbit d'actuació de les regions sanitàries
Article 35. Sector sanitari
35.1. El sector sanitari té la naturalesa i les funcions que li atribueix l'article 33 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol.
35.2. D'acord amb l'article 34 i següents de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, el sector sanitari s'estructura en els òrgans següents:
35.3. Els sectors sanitaris es poden agrupar amb la finalitat que puguin compartir l'estructura dels òrgans de direcció i gestió, llevat dels que tinguin caràcter col·legiat.
35.4. En el marc de les agrupacions de sectors sanitaris que s'estableixin per ordre del conseller o la consellera de Salut, els seus òrgans col·legiats, a proposta de la persona que assumeixi la direcció dels sectors agrupats, poden decidir que les seves reunions es facin de manera conjunta.
35.5. El consell de direcció, òrgan de govern del sector sanitari, té la composició, les funcions i el règim de funcionament que li atribueixen els articles 34, 35 i 36 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol.
35.6. La naturalesa i les funcions de la direcció del sector sanitari són les que li atribueix l'article 37 de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, i d'acord amb aquest article, depenen jeràrquicament i funcionalment de la persona titular de la gerència de la corresponent regió sanitària.
Article 36. Sectors sanitaris1
Article 37. Personal directiu
A aquest personal li és aplicable el règim jurídic previst per la normativa general i l'específica que estableixi el Govern per al personal directiu, amb subjecció als acords que es puguin aprovar en matèria de nomenaments i contractacions d'aquest personal.
| 0.644558 |
curate
|
{"es": 0.0050686299900107295, "fr": 0.001701875763069296, "ca": 0.9744718635539605, "en": 0.01409597099411743, "cs": 0.00014798919678863444, "de": 0.0025898109438011025, "eb": 0.0003699729919715861, "pl": 0.0003699729919715861, "it": 0.00018498649598579304, "da": 0.0008139405823374894, "fi": 0.00018498649598579304}
|
https://dogc.gencat.cat/ca/pdogc_canals_interns/pdogc_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=799989
|
macocu_ca_20230731_1_438101
|
Col·lectiu Sabors de l'Horta: Major 36 de Gavà
Sabors de l'Horta neix d'una iniciativa del Consorci de Turisme del Baix Llobregat i del Consorci del Parc Agrari per promocionar i posar en valor el Producte Fresc del Parc Agrari. Els cuiners que pertanyen al col·lectiu ofereixen una oferta gastronòmica on el Producte Fresc és el protagonista. Cuina tradicional i creativa basada en un producte local, de proximitat i de temporada.
52 restaurants de diferents poblacions del Baix Llobregat participen en la campanya d'enguany. En la Guia Sabors de l'Horta 2019, els trobareu relacionats. Les seves cartes es van adaptant als productes de cada temporada. Restauradors i pagesos treballen plegats per donar valor al territori, aprofitant un producte conreat a prop de casa i de gran qualitat degut a la riquesa del sòl on es conrea, la disponibilitat constant d'aigua i el clima temperat. I és que els sediments que ha anat arrossegant el riu Llobregat al llarg del segles han convertit el seu delta, el segon més important del nostre país, en un terreny molt fèrtil, que permet conrear una gran varietat de verdures amb unes característiques pròpies, com és el cas de la Carxofa del Baix Llobregat, més dolça i tendra que les de la mateixa varietat que es cultiven en altres territoris.
Fa uns dies vam poder visitar un dels restaurant del col·lectiu Sabors de l'Horta, el restaurant del Manel Armengol, Major 36 de Gavà i vam gaudir d'alguns del plats que ha elaborat ara que estan en plena temporada de carxofes al Baix Llobregat. Ell mateix defineix el seu restaurant, amb més de 30 anys d'història, d'inspiració mediterrània, on elabora una cuina de mercat, amb pinzellades de modernitat, basada en el producte fresc de temporada. Un ambient acollidor i un tracte personal arrodoneixen l'experiència culinària al Major 36, on el producte de qualitat és el gran protagonista en tots els plats, com per exemple la Carxofa confitada amb foie caramel·litzat, les Favetes amb carxofes i bacallà confitat o el Caneló d'albergínia farcit de calçots. També fa picades d'ullet a altres territoris, a les postres, per exemple, amb el xarrup de llimona amb Gin Xoriguer de Menorca o la seva espectacular versió dels Taps de Cadaqués caramel·litzats amb rom i acompanyats de gelat de vainilla. I això sense oblidar la seva carta de vins del territori.
Si encara no l'heu visitat, ja esteu fent tard, perquè fins i tot els australians ja coneixen la seva excel·lent cuina basada en el producte fresc que es conrea al Parc Agrari del Baix Llobregat, i és que fins i tot la revista Virgin Australia parla de les seves delicioses elaboracions culinàries en un reportatge dedicat a la gastronomia catalana.
Aprofiteu ara l'Especial Carxofa del Baix Llobregat per descobrir i assaborir el millor de la gastronomia del Baix Llobregat basada en el Producte Fresc, de qualitat i proximitat.
| 0.875002 |
curate
|
{"ca": 0.9695484774238712, "es": 0.030451522576128806}
| |
dogv_ca_20231006_0_40924
|
Notificació de la sentència dictada en el procediment de divorci contenciós número 1341/2019. [2021/3964]
(DOGV núm. 9085 de 17.05.2021) Ref. Base de dades 2021/3964
Procediment: assumpte civil 001341/2019.
Judici família. Divorci contenciós [DIC] 001341/2019
Part demandant: Verónica Joseline Viera Rodríguez.
Part demandada: Ronny Soto López.
En el judici a què s'ha fet referència, s'ha dictat la resolució que té el text que, literalment, és com segueix:
«Estime la pretensió de divorci instada pel procurador Rafael Nogueroles Peiró, en nom i representació de Verónica Joseline Viera Rodríguez, amb l'assistència lletrada de Joaquín Romaguera Pellicer, contra Ronny Soto López, declarat en rebel·lia, amb la intervenció del Ministeri Fiscal, en interés del menor V.R.S.V. ; declare dissolt per divorci el matrimoni format per les parts esmentades, amb tots els efectes legals inherents a aquesta declaració.
S'adopten, en interés del menor esmentat, les mesures següents:
Si bé la pàtria potestat l'ostentaran tots dos pares, s'atribueix en exclusiva a la mare l'exercici d'aquesta, així com la guarda i custòdia.
El pare haurà de satisfer mensualment a la mare, en el compte que aquesta designe, la quantitat de 200 euros, pagable dins dels cinc primers dies de cada mes, pensió que anualment s'actualitzarà segons les variacions que experimente l'índex de preus de consum que publique l'Institut Nacional d'Estadística o l'òrgan que el substituïsca; obligació a la qual sumem la de contribuir, també el pare, en la meitat de les despeses extraordinàries d'aquest menor.
No pertoca la imposició expressa de costes processals a cap de les parts.
Comuniqueu aquesta sentència, una vegada que siga ferma, a les oficines del registre civil en què conste la inscripció de matrimoni dels subjectes del plet.
Contra aquesta sentència s'hi pot interposar un recurs d'apel·lació.
Aquesta és la meua sentència, que, definitivament jutge en primera instància, pronuncie, mane i signe.»
Atés que es desconeix el domicili o la residència actuals de la part demandada, mitjançant la resolució de hui, de conformitat amb el que disposen els articles 156.4 i 164 de la Llei 1/2000, d'enjudiciament civil, s'ha ordenat la publicació d'aquest edicte en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana per a portar a efecte la diligència de notificació de sentència.
Gandia, 13 de juliol de 2020. El lletrat de l'Administració de justícia: Enrique Ferri Borrás.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9207920792079208, "en": 0.004537953795379538, "es": 0.04414191419141914, "pt": 0.015676567656765675, "hu": 0.01485148514851485}
|
dogv25648
|
macocu_ca_20230731_6_279438
|
El passat dia 9 d’abril, cloenda del curs d’expert universitari en cooperatives i economia social
TAGS
| 0.572158 |
curate
|
{"ca": 0.9603960396039604, "en": 0.039603960396039604}
| |
mc4_ca_20230418_9_95065
|
El Dr. Joaquim Segalés i la Dra. Júlia Vergara participen en estudis per la vacuna del nou coronavirus - Facultat de Veterinària - UAB Barcelona
El Dr. Joaquim Segalés i la Dra. Júlia Vergara participen en estudis per la vacuna del nou coronavirus
De moment, els científics no han pogut confirmar encara si l'origen del nou coronavirus és animal, però les prediccions de l'estudi apunten al fet que els pollastres i les genetes són els més sospitosos d'entre totes les espècies animals disponibles en les bases de dades de genomes.
Viròlegs del Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, entre els quals es troben la veterinària Júlia Vergara-Alert i en Joaquim Segalés, catedràtic del departament de Sanitat i Anatomia Animals que imparteix docència en diverses assignatures del grau en Veterinària i investigador adscrit de l’IRTA-CReSA, participen en un dels primers estudis moleculars per a dissenyar una vacuna per al nou coronavirus.
L'equip d'investigadors ja ha començat a treballar juntament amb científics del Laboratori Nacional de Galveston i del Centre Mèdic de la Universitat de Texas (USA) per a ampliar informació sobre l'origen i l'evolució de la malaltia, segons ha informat aquest dimarts l'IRTA en un comunicat.
En aquest estudi, els investigadors han identificat la regió concreta de la proteïna S, que forma part de l'embolcall de tots els coronavirus, i que seria clau per a fer una vacuna del coronavirus de Wuhan (la Xina).
Júlia Vergara-Alert ha explicat que "el següent pas és comprovar l'eficàcia d'aquestes molècules en el laboratori, per a veure si serien bones candidates per a fer una vacuna". "Una vegada feta, s'hauria de comprovar en models animals", ha afegit.
Joaquim Segalés ha indicat que "per a tenir la certesa, serà necessari comprovar-ho experimentalment, encara que no es descarta que puguin haver-hi altres espècies animals potencialment susceptibles al nou virus".
Ara, un dels objectius de l'equip és consolidar les col·laboracions en l'àmbit internacional i aconseguir el finançament necessari per a poder seguir investigant.
L'equip de recerca en sanitat animal de l’IRTA-CReSA ja té experiència a elaborar models animals per a investigar amb uns altres coronavirus, com fan des de fa més de cinc anys amb el MERS-coronavirus, gràcies a la Unitat de Biocontenció de què disposa el centre per a treballar amb agents infecciosos que requereixen un alt nivell de bioseguretat, com és el cas d'aquests coronavirus.
Cap a l’assoliment dels ODS a Catalunya
Una trentena de docents participen a la formació del dia 6 de febrer organitzada a la Facultat de Veterinària per reflexionar sobre els reptes actuals de la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i conèixer els instruments que tant el Govern com la societat civil estan impulsant a Catalunya.
| 0.81714 |
curate
|
{"es": 0.022535211267605635, "ca": 0.9774647887323944}
|
https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/el-dr-joaquim-segales-i-la-dra-julia-vergara-participen-en-estudis-per-la-vacuna-del-nou-coronavirus-1345711131804.html?noticiaid=1345806713775
|
naciodigital_ca_20220331_0_241821
|
Un home, veí d'Olot i de 35 anys, ha calat foc aquest dijous a una casa que ocupava al carrer Volcà Rodó, al barri de Benavent. L'incendi s'ha produït en encendre un matalàs al menjador. Els Bombers han rebut l'avís del foc a les 11.39 hores. Mossos d'Esquadra i Policia Local han evacuat els veïns i tallat el carrer fins que el foc s'ha donat per extingit.
Fonts dels Mossos d'Esquadra han confirmat que el presumpte responsable de l'incendi hauria fugit del lloc dels fets i s'hauria dirigit posteriorment a un bar de l'avinguda de Girona, al barri de Sant Miquel, on ha amenaçat el propietari amb una barra de ferro i ha provocat destrosses al mobiliari. L'home, que s'ha entregat a comissaria, ha passat aquest divendres a disposició judicial.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/23287/home-cala-foc-casa-ocupava-fa-destrosses-bar
|
cawac_ca_20200528_4_21236
|
El doctor Cornellà i l'exalumne d'EUSES Jorge Juan Cazorla han participat en la 4a edició del Congrés Nacional d'Infermeria i Salut Escolar que va tenir lloc a l'hotel Ultònia de Girona els dies 17, 18 i 19 d'aquest mes d'octubre.
El doctor Josep Cornellà, que a EUSES és professor del Grau en Fisioteràpia, va exposar el tema: "TDAH, una visió crítica" i va participar en la taula rodona moderada pel professor de la Facultat d'Infermeria de la UdG Ángel Romero que va tractar sobre "L'educació per a la salut i les cures d'infermeria en les escoles d'educació especial i les escoles integrades".
El fisioterapeuta i exalumne d'EUSES Jorge Juan Cazorla va presentar en el mateix congrés el poster que va fer juntament amb el doctor Josep Cornellà que duia per títol: "Evitant diferències: proposta d'un tractament integrador i multidisciplinar dels nens amb transtorns de l'espectre autista".
| 0.827326 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.euses.cat/campus-salt/index.php/ca/noticies/item/el-doctor-josep-cornella-i-l-alumne-jorge-cazorla-en-el-congres-nacional-d-infermeria-i-salut-escolar?category_id=1
|
mc4_ca_20230418_7_482842
|
Teresa Pàmies (Balaguer, 1919). Periodista, narradora. Filla de Tomàs Pàmies i miltant de la JSUC duran tla guerra civil, d’hagué d’exilar i va viure, entre d’altres ciutats, a Praga i a París, per retornar a Barcelona el 1971. Atreta per l’actualitat, sobretot la política i amb interessos diversos, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació (“Avui”, “Presència”, “Serra d’Or”). Algunes d’aquestes col·laboracions han estat aplegades en volum: Opinions de dona (1983) i La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (1999), entre d’altres. La seva obra és, en general, un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva existència, comndicionada pels esdeveniments històrics i les circumstàncies personals, presentat des del seu compromís polític amb el comunisme. Amb un estil planer, col·loquial i sovint emotiu, Pàmies ha escrit una obra prolífica, que compta amb el favor del públic. Podem esmentar, entre d’altres títols: La filla del pres (1967), Testament a Praga (1970), Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, ambdues de 1974, i Quan érem refugiats i Dona de pres, de 1975. Amor clandestí (1976-1998), una de les seves millors obres, hàbilment escrita i estructurada, evoca la relació amb el seu company i pare dels seus fills (sense esmentar-ne el nom), forçosament clandestina en la Barcelona franquista. A La filla del gudari (1997), mostra la soledat de la narradora protagonista, un cop els fills ja s’han fet grans i la vida és difícil. Més estrictament documentals són Si vas a París, papà... (1975), Sobre el maig francès, o Maig de les dones (1976), sobre el congrés que va tenir per escenari Barcelona. Ha escrit també llibres de viatges: Vacances aragoneses (1976), Busqueu-me a Granada: diari d’un viatge (1980), Nadal a Porto (1995). Ha estat guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de l'any 2001.
Amor clandestí narra la història d'una dona passeja pel carrer Enric Granados fent temps. Té una cita. D'ençà que ha sortit de casa, inquieta, no ha parat de vigilar que ningú l'estigués controlant. Tornada de l'exili amb els fills, amb cinquanta-dos anys d'edat, va a retrobar el seu company que viu en la clandestinitat, amb una identitat falsa. És l'any 1971. Narra el propi testimoni més personal i familiar sota el franquisme del seu company Gregorio López- Raimundo, militant antifranquista, dels seus fills i d'ella.
Va ploure tot el dia és una memòria novel·lada del retorn d'una catalana, la mateixa autora, que ha viscut trenta anys d'exili polític. El fil central de la novel·la és una visita de la policia que acaba en un interrogatori a comissaria en un dia de pluja on ha d'explicar per què ha tornat. Les respostes a aquestes preguntes trenquen aquest fil central evocant dubtes, pressions familiars i recordant des de l'adolescència a Balaguer, passant per la joventut militant a la Barcelona de la guerra fins a les vicissituds d'exili. La novel·la és un joc i xoc de records i del contrast d'uns fets i altres en surt una societat diferent de la que s'esperava la dona. La novel·la s'estructura en tres parts, que al seu torn es divideixen en petites unitats argumentals, que trenquen el fil narratiu, fruit de la reflexió o de l'evocació del record. L'espontaneïtat i el to de verisme són els trets estilístics més remarcables de la narració. La protagonista no té nom, en aquest sentit cal llegir la nota final de l'autora. La veu narrativa és en primera persona.
No he navegat mai per Internet, no tinc ordinador i no crec gens en aquest futur que alguns anomenen societat de la informació. I no dic això perquè sigui massa gran per posar-m'hi. Senzillament, és el que penso. Hi ha moltes altres coses que m'han interessat de gran i m'hi he posat sense cap problema ni mandra. Ara: per tot el que fa referència a Internet em considero una resistent. No crec que pugui aportar res a la literatura; ni de lluny. És més: crec que, a la llarga, farà un gran mal a la cultura, per no parlar de les conseqüències que té i tindrà sobre l'economia. És possible que algú digui que la meva és una postura irracional perquè parlo d'una cosa que no he provat. M'han convidat a navegar moltes vegades i sempre m'hi he negat. Tot i així, només cal observar com Internet canvia la vida de les persones, com n'hi ha que queden del tot anul.lades. Sí que sóc conscient que és una postura irracional. Però és la meva.
Article aparegut al diari “Avui” el 16/11/00 a cura d’Enric Vila
Vist amb els ulls d’ara, no hi ha dubte que el salt al buit que la política va protagonitzar a la rereguarda republicana durant la Guerra Civil va estar a l’altura de la patacada que va venir després. El lector arribarà fàcilment a aquesta conclusió si llegeix Quan érem capitans. Quan érem refugiats. El llibre de Teresa Pàmies, que relata l’experiència de l’escriptora a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya, constitueix tota una crònica d’aquest daltabaix que políticament va començar a caducar el 20 de novembre del 1975, però que, des d’un punt de vista cultural, ha calat en la nostra societat. Davant la Catalunya embogida que descriu Pàmies, s’entén perfectament que el Seny, el Pacte i la Convivència hagin esdevingut la Santíssima Trinitat de la política catalana des dela Transició. Un país dominat per idealistes ingenus, fanàtics sense escrúpols i morts de gana carregats de raons per clamar venjança, no podia anar cap enlloc més que cap al desastre. Pàmies, que va jugar un paper molt actiu a la rereguarda malgrat els disset anys que tenia quan va esclatar la Guerra, pertanyia al primer grup d’aquella explosiva triple aliança. Una noieta com ella, “una mica inconscient, petulant i exaltada”, va conèixer Companys, Negrín, va pronunciar discursos a la ràdio, va improvisar arengues als refugis antiaeris, va redactar pamflets –alguns amb faltes d’ortografia–, va anar amb una comitiva als EUA per mirar d’estovar Roosevelt i, un cop a l’exili, les responsabilitats assumides li van perme-tre disposar de prou contactes per escapar-se del camp de concentració on estava reclosa i aconseguir un dels sol·licitats bitllets cap a Santo Domingo mentre França sucumbia a l’avenç nazi. El mateix interès que té el llibre, el suc literari que l’autora treu al seu precoç protagonisme històric, ja és tota una prova del desgavell a què es va veure abocada la II República. La joventut amb què Pàmies va afrontar la guerra i l’exili fa que el relat basculi contínuament entre l’èpica llaminera i la dura autocrítica. Això vol dir que Pàmies, que lògicament sent la punxada de la nostàlgia vers una època que va viure amb un vitalisme i una ingenuïtat ja perdudes, sovint no té més remeï que passar la seva veu emocionada pel sedàs de la raó i de l’experiència. L’escriptora no amaga la lentitud amb què va començar a caure-li la bena dels ulls, i recorda el seu desconeixement de la situació política internacional i la fe cega que tenia en la infal.libilitat de Stalin –tanta, que va perdonar-li el pacte nazi-soviètic confiant que “sabia el que es feia”. L’obra, però, no pretén fer literatura del penediment, sinó oferir una crònica personal i honesta d’un daltabaix que segurament donarà sentit al segle XX el dia que hàgim paït del tot. Es podria ridiculitzar la Pàmies que crida a la resistència i se’n va a la Bonanova a fer barricades el dia abans de la caiguda de Barcelona tot comparant-la amb un Noè de pacotilla que pretén aixecar una presa deu minuts abans del Diluvi Universal; però seria injust. Aquesta imatge en tot cas es correspondria més als polítics i als agents socials que, havent atiat el foc durant els anys vint i trenta, van començar a demanar calma quan es van veure desbordats el juliol del 1936. De fet, per a Pàmies, l’idealisme va esdevenir un salvavides contra el desànim. I, d’altra banda, a l’hora de buscar responsables tampoc no podem ser gaire durs, tenint en compte el context mundial en què va transcórrer aquell episodi i la pobra manera com l’hem superat. La vigència del llibre de Pàmies, publicat inicialment en dos volums consecutius el 1974 i el 1975, estarà assegurada mentre tinguem pendent una resposta constructiva als estralls provocats per les ideologies. Recompost de les tisorades que va patir de la censura, i assistit per testimonis epistolars commovedors, el valent relat de Teresa Pàmies dóna peu a reflexionar sobre un daltabaix que no ens permetrà abandonar el segle XX fins que no siguem capaços de mirar-lo de fit a fit i vèncer l’escepticisme displicent que ens ha encomanat.
Article aparegut al “El Periódico”, el 24/11/00, signat per Josep Maria Huertas
Tots retenim a la retina coses que no oblidarem mai. L’escriptora Teresa Pàmies segueix creient a ulls clucs que no se li esborrarà mai del record el grup de ferits i mutilats, seminús, que, tot i el fred, sortien de l’hospital militar de Vallcarca demanant als qui fugien que no els abandonessin. I certifica aquest dolorós record del 26 de gener de 1939, dia de l’ocupació franquista de Barcelona, amb una frase amarga a Quan érem capitans: “La certesa que els republicans vam sortir de Barcelona i vam deixar enrere aquells homes sempre ens avergonyirà”. Diuen que cada 15 anys és convenient reeditar aquells llibres que al seu moment van causar impacte. Potser per això, Proa ha recuperat de manera conjunta dues obres esgotades de Pàmies, la ja citada Quan érem capitans (1974), i Quan érem refugiats (1975), i els ha donat un nou títol: Memòries de guerra i d’exili.
Als seus 81 anys, l’autora es conserva tan fresca de pell com d’esperit, i recorda l’època en què va escriure tots dos llibres com a molt especial: “Hi havia un ambient creat per l’impuls de joves que volien canviar la situació”.
Pàmies no ha retocat res a Quan érem capitans respecte a l’edició del 1983, que va recuperar els fragments suprimits el 1974. El títol recorda aquell moment en què una generació jove sap que està lluitant per alguna cosa que donarà sentit a la seva vida. En el seu cas, eren joves comunistes que defensaven els seus ideals enmig d’una guerra civil. Amb aquesta obra, Pàmies va guanyar el 1974 el premi Joan Estelrich que convocava l’editorial Dopesa. El seu propietari, Sebastián Auger, li va trucar abans de la resolució per sondejar-la. Tenia opcions d’obtenir el guardó, però potser li convenia suprimir algunes coses que la censura no toleraria. Ella s’hi va negar, però després, ja premiada, va trobar que els suggeriments censors eren molestos, però acceptables.
Si Quan érem capitans va ser un èxit, amb tres edicions en català i dues en castellà, no va passar el mateix amb Quan érem refugiats, tot i que Pàmies creu que era “tan o més interessant que la primera part”. Aquest segon llibre evoca els primers temps de l’exili dels joves capitans que es van veure obligats a fugir a causa de la guerra civil. “La tècnica que vaig utilitzar en aquest segon llibre va ser diferent. A els capitans vaig fer servir els meus records de la guerra; a els refugiats barrejava les vivències de l’exili amb notícies que vaig trobar a “La Vanguardia” de la mateixa època, com buscant un contrast permanent”. Quan érem refugiats, no obstant, no s’ha reeditar mai.
Un premi “burgès”
Pàmies atribueix l’èxit de Quan érem capitans a les ganes de saber que tenien els joves sobre el passat del país. “La dictadura arribava a la fi i, des que havia publicat Testament a Praga el 1969, vaig detectar aquesta curiositat”. Alguns camarades del PSUC la van criticar per haver-lo escrit, i encara més per presentar-lo a un premi burgès. “Tenien una visió estreta de la vida”, es limita a comentar avui. L’encant de les dues obres resideix en la capacitat de l’autora per barrejar la transcendència amb la banalitat. És a dir, els afusellaments del camp de la Bota amb la descripció de la bellesa d’un voluntari italià que enlluernava les joves militants. “¿I per què no? La vida es compon de les dues coses, de les que provoquen grans adhesions i disputes, i de les que causen instants de satisfacció”, argüeix. L’escriptora creu que aquestes memòries poden interessar ara a una altra generació que “potser llegeix menys, però que també s’apassiona”. I és que els vells lluitadors sempre creuran en el futur.
El llapis censor
Les afaitades censores el 1974 van afectar 23 fragments de Quan érem capitans. En van desaparèixer des d’una crítica al Tercer Reich –ja es veu de quin peu coixejaven els vigilants de la nostra moral política– fins al nom del dirigent comunista Pere Ardiaca com a autor d’una novel·la que participava en un concurs convocat per Edicions Catalanes de París. La fidelitat de Pau Casals i Antonio Machado a la República també va incomodar els censors, com el fet que el camp de la Bota estigués “xop de la sang de joves socialistes unificats, anarquistes, republicans i catalanistes”. Aquests fragments van sucumbir. I, per descomptat, una comparació entre la Falange i les SS tampoc va obtenir el plàcet. Però Pàmies té raó: el llibre va mantenir el to descriptiu de la guerra vista pels ulls d’una jove comunista, encara que algunes valoracions haguessin d’esperar la segona edició de nou anys després.
Article publicat al diari “Avui” el 01/06/01, per Ignasi Aragay
L'escriptora Teresa Pàmies, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
La guardonada va rebre la distinció "amb satisfacció i sense cap reserva", tot i haver criticat anys enrere que s'oblidés de premiar "l'estimat Josep Carner" i que es descartés Josep Pla, "que em semblava i em segueix semblant el nostre millor prosista, i amb el qual tothom sap que no hi tenia cap afinitat ideològica". "Però amb el premi en si no m'he mostrat mai crítica", va precisar l'escriptora, que li va reconèixer "el prestigi" i que va mostrar-se feliç de poder figurar a partir d'ara al costat d'altres premiats "que m'estimo i m'he estimat molt, sobretot Pere Calders".
Dona d'ideals i treball, Teresa Pàmies ha mantingut un compromís constant amb les causes del socialisme, la dona -"tot i descobrir tard el feminisme"- i el país. A partir d'aquest triplet ha bastit una extensa obra narrativa en llengua catalana. "Més que condicionada, com en molts autors la meva obra ha estat motivada per l'experiència vital: la Guerra Civil, l'exili i el retorn abans que els qui van guanyar fossin foragitats. I tinc la pretensió d'haver estat una cronista eficaç del meu temps". Entre els seus títols més coneguts hi ha Testament a Praga, escrit encara a l'exili el 1970 amb el seu pare, el dirigent marxista Tomàs Pàmies. Anteriorment ja havia fet La filla del pres (1967) i el seu tercer llibre va ser la també emblemàtica Va ploure tot el dia (1974). A partir d'aleshores no ha parat de publicar fins a produir un notable corpus de memòria literària, amb volums com Quan érem capitans (1974), Quan érem refugiats (1975), Dona de pres (1975) i Memòria dels morts (1981), entre d'altres. Els seus darrers títols, sovint també de caire testimonial i autobiogràfic, han estat Primavera de l'àvia (1989), Jardí enfonsat (1992) i Nadal a Porto (1994), La filla del gudari (1997), Amor clandestí (1998) i Cròniques de comiat (2000).
Fidel col·laboradora del diari AVUI, Pàmies ha combinat el periodisme escrit i rafiofònic amb la literatura i la militància política, activitats en què es va iniciar de ben jove. El 1937, amb 18 anys ja era dirigent de les Joventuts del Partit Socialista Unificat i la major part de l'exili la va passar a Txecoslovàquia, on va ser redactora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Casada amb el dirigent comunista Gregorio López Raimundo, durant anys secretari general del PSUC i amb qui va retornar de l'exili el 1971, el seu fill és el també escriptor i periodista Sergi Pàmies. "La llengua catalana ha avançat moltíssim, es parla i s'utilitza molt més que quan vaig arribar fa 30 anys", opinava ahir Teresa Pàmies.
Guardonada recentment amb la medalla al mèrit cultural per l'Ajuntament de Barcelona, el Premi d'Honor li arriba amb la veu i l'esperit desperts a favor dels seus ideals de sempre, perquè als 81 anys encara se sent jove: "Els de la meva generació aguantem molt".
El jurat que l'ha guardonat estava format per Dolors Oller, Teresa Rovira, Joan Becat, Max Cahner, Josep Gifreu, Agustí Pons, Josep M. Puig Salellas, Oriol Riba i Jordi Sarsanedas. El premi, instituït i organitzat per Òmnium Cultural, ha arribat aquest any a l'edició trenta-tres i està dotat amb 10.000 euros. El guardó va ser entregat ahir en un acte en què Dolors Oller va glossar la trajectòria i personalitat de Teresa Pàmies, i durant el qual Francesc Ferrer Gironès va dissertar sobre la llarga història del català com a "llengua imposada i perseguida", en resposta a les recents declaracions del rei Joan Carles i la ministra de Cultura, Pilar del Castillo.
La segona dona en 33 anys després de Rodoreda
El Premi d'Honor ha estat fonamentalment masculí. El 1980, en la dotzena edició, es va premiar per primer cop una dona: Mercè Rodoreda. Han hagut de transcórrer 21 anys més per guardonar-ne una altra. "És una llàstima que no hi hagi una correlació més justa", va admetre ahir Teresa Pàmies, que de totes maneres no creu que hagi estat "una cosa premeditada: la societat és així". Jordi Sarsanedas, membre del jurat, va reconèixer que en altres edicions "s'han perdut oportunitats" i va esmentar els casos de Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Maria Àngels Anglada i Maria Mercè Marçal, tot i precisar que algunes "potser eren massa joves per valorar-ne la trajectòria".
Article publicat a “La Vanguardia” el 01/06/01 per Rosa Maria Pinyol
Teresa Pàmies rompió ayer la tradición, establecida por Òmnium Cultural en los últimos años, de mantener, a las 5 de la tarde, un encuentro con la prensa previo a la entrega del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. A aquella hora tenía que ver a sus nietos y nadie pudo convencerla de que hubiera algo más importante que su deber de abuela. De todos modos, la flamante ganadora del galardón compareció más tarde ante los medios. Teresa Pàmies (Balaguer, 1919) es -después de Mercè Rodoreda- la segunda mujer distinguida con este premio. El miembro del jurado Jordi Sarsanedas reconoció que era escandaloso que en el palmarés no figuraran autoras como M. Aurèlia Capmany o Montserrat Roig. Como también el haber perdido la oportunidad de premiar a Ferran Soldevila o a Josep Carner.
Es una lástima que no se haya premiado a más mujeres. La correlación es injusta -dijo Teresa Pàmies-. Pero no creo que sea premeditado. Es un reflejo de nuestra sociedad. Personalmente, dijo sentirse satisfecha por la distinción por lo que el premio significa para la sociedad catalana y porque en la relación de premiados está en compañía de autores a los que quise mucho, como Calders.
Ya refiriéndose a su obra literaria, la escritora reconoció que ha estado condicionada por experiencias vitales como la Guerra Civil, el exilio y el regreso al país antes de que los que ganaron la guerra fueran expulsados. Mi obra refleja todo eso, es como un testimonio -añadió-. Tengo la pretensión de haber sido una cronista eficaz de mi tiempo, porque mi obra efectivamente ha sido muy leída.
El feminismo es otra constante en la literatura de la autora. Es verdad. Aunque al principio, como militante de izquierdas, tuve una cierta reserva contra el feminismo, porque creía que contribuir a su causa debilitaba la clase obrera. Ahora pienso que luchar por la igualdad y contra la discriminación por razón de sexo es una actuación revolucionaria que interesa también al movimiento obrero.
PRIMERA MUJER EN 21 AÑOS. El Premi d'Honor había recaído hasta ayer en una única mujer (Mercè Rodoreda, 1980). Veintiún años después, ayer, fue para Teresa Pàmies, que se hizo con la trigésima tercera edición, convirtiéndose en segunda fémina del palmarés. A los responsables del Premi d'Honor no parece haberles preocupado este desequilibrio genérico y, año tras año, perdieron la oportunidad de distinguir a meritorias figuras -hoy ya fallecidas- como Maria Aurèlia Capmany, M. Àngels Anglada o Carme Serrallonga
NACIONALISMO. ¿Qué puedo tener en común con Òmnium?, se preguntaría ayer Pàmies. Es evidente que sólo comparten el nacionalismo, y aun desde enfoques distintos, ya que la ideología comunista de la autora la sitúa en las antípodas de la línea de la entidad
OPINIONES CRÍTICAS. Pàmies ha manifestado algunas veces opiniones críticas sobre los veredictos del Premi d'Honor, en especial para lamentar que fueran orillados personajes como Carner o Pla.
Article publicat a “La Vanguardia” el 01/06/01 per Xavier Folch
Una vocación literaria irreductible
Teresa Pàmies es un caso ejemplar de vocación literaria irreductible. Autodidacta de formación, como muchos jóvenes de su generación, vivió apasionadamente la Guerra Civil, durante la cual militó en la Juventud Socialista Unificada, la organización que lideró Santiago Carrillo. Durante su largo exilio vivió en México, Praga y París. Publicó su primer libro a los 52 años, en 1971: Testament a Praga, escrito en colaboración con su padre, Tomàs Pàmies, que obtuvo el premio Josep Pla, y que le permitió regresar del exilio e instalarse en Barcelona.
Desde aquel libro inolvidable, que conmovió a miles de lectores, Teresa Pàmies ha ido construyendo una obra literaria coherente y personalísima que refleja los avatares de una vida de lucha.
Ha escrito novelas (Dona de pres, Amor clandestí, Va ploure tot el dia, La filla del gudari...), ensayos (Cròniques de nàufrags, Maig de les dones, La vida amb cançó, Romanticismo militante...), libros de viajes (Matins de l'Aran, Busqueu-me a Granada, Nadal a Porto...).Toda su obra se caracteriza por una rara autenticidad social, por la fidelidad a sus ideas y a su gente, por la compasión hacia los sufrimientos de los oprimidos, por su reivindicación de los sentimientos en tanto que expresión tan genuinamente humana como la razón.
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes le llega a los 81 años, cuando su carácter y la fuerza admirable de su personalidad se mantienen con una energía envidiable, y cuando conserva intacta la ilusión forjada en su juventud por ver y vivir un mundo libre, justo y fraternal.
Article publicat al “El País”, el 01/06/01 per Isabel Obiols
Teresa Pàmies, premio de las Letras Catalanas: “Tengo la pretensión de haber sido una cronista eficaz de mi tiempo”.
Teresa Pàmies (Balaguer, Lleida, 1919) se refirió así a su extensa obra momentos antes de recibir ayer el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El galardón, la máxima distinción de las letras en lengua catalana, sólo ha recaído en dos mujeres a lo largo de más de 30 años de andadura. La primera en obtenerlo fue Mercè Rodoreda en 1980.
Teresa Pàmies Bertran recibió el galardón que otorga anualmente Òmnium Cultural, dotado con 10.000 euros (1,6 millones de pesetas), en un acto celebrado en el Palau de la Música de Barcelona. Momentos antes tuvo tiempo para hablar de su larga trayectoria y de una obra que ha estado marcada por un alto carácter testimonial y en la que la vivencia personal siempre ha sido reflejo de la colectiva.
'Sin ningún tipo de reserva', Pàmies calificó de 'gran motivo de satisfacción' el hecho de recibir un premio 'que significa tanto para la sociedad catalana'. No obstante, la escritora señaló que en tiempos había sido 'crítica con algunos veredictos y olvidos'. Así, recordó a dos de los grandes escritores catalanes que no constan en la ya larga lista del Premio de Honor, como el poeta Josep Carner y el prosista Josep Pla. Asimismo, celebró haber entrado en un club en el que se encuentra Pere Calders, con quien compartió exilio. Acerca del hecho de ser la segunda mujer en figurar en el palmarés del galardón, dijo: 'Es una lástima que no haya más mujeres. Es una correlación un poco injusta, pero no creo que sea premeditado. Nuestra sociedad es así'.
'Hay escritores, algunos muy buenos, que han escrito sin haber vivido. Otros, primero han vivido y luego han escrito. Finalmente, los hay, como Teresa Pàmies, que han hecho las dos cosas a la vez', afirmó Jordi Sarsanedas, miembro del jurado. La misma Pàmies se refirió a ello: 'Como la mayoría de escritores, mi obra ha sido motivada por mi experiencia vital. En el caso de mi generación, se trata de una guerra, un exilio y un retorno al país antes de que los vencedores de la guerra fueran ahuyentados del poder'.
Pàmies, que obtuvo el Premio Josep Pla en 1970 por Testament a Praga (Testamento en Praga), regresó a Cataluña en 1971 después de largos años en el exilio, en los que vivió en la República Dominicana, Cuba, México; Checoslovaquia, donde fue redactora de las emisiones en catalán y castellano de Radio Praga, y Francia, desde donde colaboró con revistas como Serra d'Or y Oriflama.
Hija del dirigente marxista Tomàs Pàmies y casada con el ex secretario general del Partido Socialista Unificado de Cataluña (PSUC) Gregorio López Raimundo, Teresa Pàmies, de formación autodidacta, se inició en la escritura a raíz de su compromiso político con las Juventudes del mismo PSUC. 'Las Juventudes se quedaron sin chicos porque tenían que ir al frente. Las chicas les sustituimos en la redacción de nuestra revista', recordó. 'Entonces descubrí el gusto por describir todo aquello que veía. Cuando ahora lo releo, me sorprendo de haber tenido un punto de vista tan maduro. Pero lo cierto es que la guerra nos hizo madurar muy rápidamente'.
Article publicat a “El Periodico” el 02/06/01 per Àngel Sánchez
El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha estat aquest any per a Teresa Pàmies Bertran (Balaguer, la Noguera, 8-10-1919), que sempre ha tingut alguna cosa a explicar per haver viscut apassionadament el dia a dia. "Jo no faig creació literària. Sóc una cronista del meu temps", va dir el 1975, cinc anys després de guanyar el Josep Pla amb Testament a Praga, les memòries --compartides literàriament-- del seu pare, Tomàs Pàmies, l'home que li va inocular el compromís ideològic. "A mi em va fer comunista el meu pare, que era el roig del poble". I si la mare, Rosa, va haver de suplir en la família l'absència paterna a causa de la militància política, ella va fer el mateix. Teresa ha compartit l'amor i els fills amb Gregorio López Raimundo, exsecretari general del comunista PSUC. Ella va ser la referència familiar en un exili de 32 anys (1939-71) a Mèxic, París, Praga... I la llum en una clandestinitat plena de trampes de la policia franquista, àvida de caça major. Quan el 1977 López Raimundo va ser legal, l'autora de Quan érem capitans va advertir als periodistes que la cosien a preguntes sobre el líder del PSUC: "Em nego a ser la consort". Es natural. Pàmies abans que res és ella mateixa. La que amb 17 anys va debutar com a líder juvenil del PSUC en un històric míting unitari a la Monumental de Barcelona, en solidaritat amb el Madrid assetjat a la guerra civil. Havia abandonat per primera vegada el seu Balaguer per fer-se amb Frederica Montseny.
| 0.668605 |
curate
|
{"ca": 0.7055113380387446, "es": 0.29013365370175703, "hu": 0.0007508634930169695, "pt": 0.002440306352305151, "en": 0.0011638384141763028}
|
http://www.xtec.cat/~jducros/Teresa%20Pamies.html
|
macocu_ca_20230731_2_309396
|
El nou pla de gestió de la platja d’Altafulla preveu dos reservoris de sorra natural als sectors del Fortí i Vinyet
El projecte també proposa substituir les dutxes per rentapeus d’aigua salada i col·locar-los als accessos de la platja
La sala de plens de l’Ajuntament d’Altafulla es va omplir de veïns i veïnes el passat dissabte en la presentació del nou pla de gestió de la platja d’Altafulla, elaborat per la consultora ambiental Qu4tre, del Doctor en Geografia i Geologia, Xisco Roig. La proposta, tal com s’havia avançat anteriorment, divideix la platja altafullenca en tres sectors: la zona del Fortí, la part central de Botigues de Mar i la zona de l’entorn del Club Marítim. A partir d’aquí, la consultora ambiental preveu que s’hi generin dos reservoris de sorra; un, a la zona del Fortí; i l’altra, a la zona del Club Marítim. Xisco Roig va destacar la recuperació del sistema dunar a la platja d’Altafulla. Segons la proposta, la intenció és fomentar el sistema dunar en aquests dos espais amb una doble funcionalitat: generar un reservori de sorra i utilitzar-los com a elements naturals de contenció per afrontar els forts temporals. A més, quant al sector del Club Marítim, la proposta recull la retirada de les barques de damunt la platja en els tres mesos d’hivern que marca el pla d’usos; i per una altra banda, convertir aquesta zona en un espai de passeig entre el tram més urbà de Botigues de Mar i la zona recuperada fa uns anys de la plana de la Roca de Gaià i el Vinyet. Quant a la part central de Botigues de Mar, la intenció és mantenir la vegetació dunar que es genera a l’hivern, i reduir al màxim la instal·lació de plataformes i dutxes, i substituir-les per rentapeus d’aigua salada als accessos a la platja. I, com en el cas de les barques, retirar les dutxes a l’hivern. Aquesta actuació respondria també a una doble funcionalitat, reduir l’excés de consum d’aigua potable, i respectar la platja com a ecosistema de sorra i vegetació natural i autòctona. Pel que fa a la zona del Fortí, la proposta contempla la retirada simultània de les atzavares del Parc del Voramar, delimitar l’espai per generar un sistema dunar que funcioni com a element de sedimentació i acollida de sorra, i de mur de contenció natural per afrontar els forts temporals de mar. Una altra de les accions, que ja s’ha dut a la pràctica, és mantenir la corretjola que va dur el darrer temporal com a barrera natural de protecció. Aquests dos reservoris de sorra naturals situats a un i altre extrem de la platja funcionarien com a elements generadors d’arena natural autòctona a l’hivern amb la intenció de distribuir-la equilibradament de cara a la temporada alta d’estiu, evitant d’aquesta manera dur-ne de fora. La proposta ha generat certs dubtes sobre la seva viabilitat a curt termini, i unes queixes de diferents ciutadans quant a la retirada de les atzavares del Parc del Voramar, on alguns d’ells van mostrar la seva discrepància argumentant que en el passat temporal Glòria van servir precisament per frenar el fort impacte de les onades, especialment al restaurant Voramar Cal Vitali. També en aquesta línia, alguns veïns i veïnes van mostrar la seva clara oposició a l’hora de defensar la vegetació d’atzavares al parc, ja que, segons explicaven, “fa molts anys que hi són i han servit per reduir moltes de les llevantades que s’han produït”. Ara, la preocupació que hi ha entre restauradors i alguns veïns és com estarà la platja d’Altafulla per Setmana Santa.
| 0.860864 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_71945
|
La Unió Esportiva Olot concedeix en excés en dues jugades puntuals i es queda sense possibilitats de puntuar a Paterna. El filial del València CF s’imposa amb les dianes de Sebas Moyano i Lolo Plá, una en cada part, i aconseguir resistir davant de la reacció dels olotins, que ha disposat d’ocasions interessants per endur-se alguna cosa més. Cap enlaire, autocrítica i a entrenar més fort per rebrer el Barça B amb les millors condicions. La nota positiva, els primers minuts d’Eloi Amagat amb la UEO.
Ha estat un partit generalment marcat pel vent, que ha deslluït l’espectacle i ha fet baixar la precisió de les passades dels dos equips. El Mestalla, amb les urgències que comporta veure’t en la zona de descens, ha sortit més decidit i ha pressionat ben amunt la sortida de pilota de la UEO. I es pot dir que en una d’aquestes accions els ha tocat la loteria; pilota enrere per Xavi Ginard, que fa un mal refús amb els peus i la deixa morta a la frontal per Sebas Moyano, que mitjançant un tir ajustat ha pogut marcar el primer (14’). Calia despertar i sobretot canviar aquesta dinàmica del joc que donava més sensació de control i perill per a la banda local. Carles Mas, amb un cacau des de la frontal que ha fregat Rivero, ha estat el primer en avisar. L’han seguit Marc Mas, amb un contraatac ben conduït però mal executat, Jordi Masó, amb un xut que ha sortit per sobre el travesser, i Héctor Simón, que després d’una gran jugada col·lectiva ha rematat a les mans del porter del Mestalla. Eren els millors moments de l’Olot, que ha vist com s’arribava el descans amb aquest desavantatge mínim. Altre cop, perjudicats per una maniobra desgraciada, un mal endèmic en aquesta Segona B de detalls mínims i penes màximes.
S’havia de mantenir la inèrcia i la fam competitiva a la represa per intentar rascar alguna cosa de Paterna. Héctor ha posat una centrada cargolada que, de forma incomprensible, no ha pogut acompanyar ningú a la xarxa. Garrido ha donat entrada a Xumetra, que ha disposat d’un parell de jugades per sacsejar l’atac; una centrada bombejada i un cop de cap, lliure de marca, després de la centrada de Blázquez. Marc Mas hi posava més llenya al foc amb una fuetada que Rivero s’ha encarregat de rebutjar. Just després, debut d’Eloi Amagat amb la samarreta vermella, primers minuts del gironí, que ha substituït Héctor a la sala d’operacions. Les intencions eren clares, un gol ho canviava tot i estàvem oferint arguments suficients per trobar-lo. Amb tanta mala sort que la barraca s’ha vist a l’altre costat; pèrdua de Pep Chavarria al carril, se l’emporta Sekou, posa el cos i s’endins a l’àrea per habilitar Lolo Plá, que amb una rosca amb cama dreta ha situat el segon (79’). Dues concessions, dos gols. Un rèdit excessiu i una llosa molt pesada per intentar donar-hi la volta. En els últims minuts ho hem continuat buscant, acostant-nos a l’àrea per les bandes, però les forces i la diferència en el resultat ens han minvat les opcions. Hem caigut a casa d’un rival que s’ha reforçat amb jugadors de molt nivell en aquest mercat i que de ben segur sortirà aviat de la zona complicada. I l’Olot, que últimament no troba la tecla a casa, s’ha de recuperar el proper diumenge a l’Estadi. Ens visita el Barça B i haurem de polir conceptes com els d’avui per sorprendre’l. Autocrítica, ànims i confiança en els nostres jugadors!
FITXA TÈCNICA
València Mestalla: Rivero, Pascual, Centelles, Fernando Román, Hugo, Nico Kata, Sebas Moyano (Miki Muñoz, 64’), Àlex Corredera, Lolo Plá i Sito © (Esquerdo, 77’).
UE OLOT: Ginard, Carles Mas, Jordi Masó, Blázquez, Héctor © (Eloi Amagat, 74’), Marc Mas, Pedro del Campo (Guzmán, 79’), Alfredo, Alan Baró, Aspar (Xumetra, 59’) i Pep.
Gols: 1-0, Sebas ( 14’), 2-0, Lolo Plá (79’).
Àrbitre: Alberto Lou Ballano. Ha amonestat Fernando, Sito i Sekou (Mestalla) i a Aspar, Masó, Carles Mas i Héctor (UEO)
Incidències: partit corresponent a la jornada 24 del campionat de lliga del grup tercer de Segona B amb la presencia d’uns 500 espectadors.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9476070528967254, "pt": 0.010075566750629723, "es": 0.04231738035264484}
| |
mc4_ca_20230418_11_195804
|
El CESICAT se suma al mes europeu de la Ciberseguretat - Terrassa Informa!
#@Fira_Barcelona #ciberseguretat #ECSM #Enisa
| 0.547798 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://terrassainforma.com/2019/10/el-cesicat-se-suma-al-mes-europeu-de-la-ciberseguretat/
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_491790
|
Aprofiteu que avui faig rebaixes.
Digues.
Fulgencio Batista.
cabró xD
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.5, "es": 0.5}
| |
macocu_ca_20230731_2_303641
|
L’organització contempla reobrir les inscripcions segons el nombre de participants que no puguin assistir pel canvi de data
L’Ajuntament d’Altafulla i Sport No Limit Gropu han decidit anul·lar la 9a Marxa dels Castells del Baix Gaià, que s’havia de dur a terme aquest diumenge 26 de gener, i traslladar-la al diumenge 16 de febrer. Les pluges dels últims dies, que s’han produït pel temporal Glòria, han malmès alguns camins i algunes zones per on havien de passar els participants, i això ha obligat a l’organització a prendre aquesta decisió, com ha assegurat el regidor d’Esport, Àlex Cañas, en l’entrevista concedida a Altafulla Ràdio. Una de les zones més afectades per on passa la marxa és la de la platja d’Altafulla, però també diversos camins que formen part del recorregut i que podrien comprometre la seguretat dels caminants. En aquest sentit, Àlex Cañas ha remarcat que l’organització vol “realitzar la marxa amb les màximes garanties possibles”, i això implica canviar la data. “L’objectiu és que la majoria de gent que s’ha inscrit” pugui participar el 16 de febrer, ha reconegut l’edil. Tot i això, és conscient de la possibilitat que diverses persones puguin cancel·lar la seva inscripció per incompatibilitat d’agenda. Per això, l’organització es planteja reobrir les inscripcions quan conegui el nombre total de persones que finalment no participaran. La 9a Marxa dels Castells del Baix Gaià estrena enguany un nou format i ho fa amb rècord de participants, ja que s’ha assolit la xifra de mil inscripcions. Aquest 2020, a més, els que hi prenguin part podran recórrer tres possibles circuits, de 17,5 km, 26 o 33,5 km, segones les condicions físiques de cadascú.
| 0.895077 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_6_450838
|
[Descàrregues] Torrent
tyrex el Dv 30 Mar 2012, 19:49
Des de la caiguda de Megaupload vam decidir passar a fer servir Hotfile com a servidor de descàrrega directa, i no havíem tingut incidències fins ara. Tanmateix, fa poc, han caigut tots els enllaços de Fairy Tail. Per tant, hem decidit anar passant progressivament a fer servir el torrent. Això no vol dir que traiem els links de Hotfile de les sèries que encara hi són (i que desitgem que no caiguin), però que progressivament anirem afegint links de torrent a totes les descàrregues. A més a més, continuarem pujant coses a Hotfile (excepte amb Fairy Tail) mentre no ens caiguin els links.
És igual que sigueu fansubber, membre del fòrum o anònim que va consumint material, us necessitem a tots per a que això funcioni. Ens agradaria que anéssiu descarregant arxius del fansub i els possessiu al torrent, perquè si ens fallen els altres links de Hotfile els puguem compartir entre nosaltres d'aquesta manera.
Anem de moment al que més ens interessa. Hem creat i pujat tots els torrents de Fairy Tail a www.nyaa.eu , on els podeu trobar i descarregar al usuari de llunaplenanofansub: AQUÍ ( http://www.nyaa.eu/?page=torrents&user=157094 )
Vull recordar-vos que, si els arxius que ja teniu baixats no els poseu a la carpeta de descàrregues del torrent, no us els detectarà automàticament, si no m'equivoco (o es pot detectar manualment des del programa de torrent que tingueu).
Per acabar, vull incidir altre cop en què seria una gran ajuda si ho compartíssim tot entre tots, i els arxius que encara hi ha a Hotfile els descarreguéssiu i compartíssiu per torrent, ja que com més siguem més ràpid podrem compartir els arxius. Moltes gràcies!
EDITO: Han esborrat les pàgines perquè consideren que hem de fer packs d'episodis. Aleshores, si voleu descarregar un capítol en concret, heu de mirar que estigui dins del pack i només escollir el que voleu (no patiu, que quan obriu el torrent us sortirà per escollir quins voleu baixar). Un altre apunt: a l'hora de compartir arxius que ja teniu escolliu on el teniu del disc dur al obrir el torrent, i us el comprovarà el torrent i ja el podreu compartir. La meva recomanació és que tingueu tot el material del fansub juntet i així us serà més fàcil.
Editat per darrera vegada per tyrex el Ds 31 Mar 2012, 10:22, editat 1 cop en total (Razón : Els anònims del fòrum no poden clicar cap link)
Re: [Descàrregues] Torrent
Reng el Ds 31 Mar 2012, 09:12
Cauen per algun motiu especial? Com denúncia de drets d'autor o alguna cosa semblant?
O simplement cauen perquè han passat aproximadament 90 dies (que són el temps que aguanten els arxius en les comptes gratuïtes si no recordo malament)?
De totes maneres, és una putada. El Torrent el problema que té és que necessita Seeding, i molta gent només descarrega i després para la pujada...
Puntuació : 3489
Natsu_Dragneel el Ds 31 Mar 2012, 09:27
Però a mi s'em descarga el pack sencer i no em demana quins capítols vull... Tot i així potser al final m'acabo descarregant al Torrent... M'havia descàrregat el uTorrent per descargar Castle i entro a LlPnF i veig això i penso: Cony! Si es que al final ho hauré fet molt bé! Ja veure a veure com em va.
Puntuació : 3566
tyrex el Ds 31 Mar 2012, 10:31
Reng escrigué: Cauen per algun motiu especial? Com denúncia de drets d'autor o alguna cosa semblant?
Pensem que han caigut per denúncia, ja que han estat esborrats per drets d'autor. Sobre el seeding, és això mateix que dius, si podeu anar descarregant i no esborrant Fairy Tail del disc dur, seria de gran ajuda... No us demano que feu servir tot l'ample de banda de pujada, però si podeu pujar una mica s'agraeix. (Ex. : si teniu 30kb/s de pujada, doncs feu-ne servir 20 pels torrents, plis...)
Natsu_Dragneel escrigué: Però a mi s'em descarga el pack sencer i no em demana quins capítols vull... Tot i així potser al final m'acabo descarregant al Torrent... M'havia descàrregat el uTorrent per descargar Castle i entro a LlPnF i veig això i penso: Cony! Si es que al final ho hauré fet molt bé! Ja veure a veure com em va.
També faig servir el uTorrent! Quan cliques el torrent se t'obrirà, i a l'esquerra tens una pestanya que t'obre cap avall, i allà pots veure quins capítols pots escollir. Si no obres la pestanya et descarrega el torrent sencer. Espero haver-me explicat més o menys bé... Si no te'n surts digues-ho!
Mortimer el Ds 31 Mar 2012, 11:10
Tenia pensat comensar a mirarme Fairy Tail a traves de Llpnf i veient l'asssumpte crec que haure de començar a apendre a fer servir els torrents i els seus programes si algu een un acte de voluntat fes un minitutorial al apartat de tutorials seria de gran ajuda per a mi i per a mes gent suposo...
Puntuació : 3165
tyrex el Ds 31 Mar 2012, 11:35
Doncs Mortimer, has de descarregar el utorrent d'aquí (et passo aquest que és el que faig servir, però també podria ser el bittorrent o un altre de similar): http://www.utorrent.com/utorrent-plus/index/frmrvh
Li dones a free download, i instal·les tot normal.
Aleshores, vas a nyaa (a més a dalt, al post de la notícia tens on descarregar el torrent de Fairy Tail), i descarregues el torrent. Obres el torrent i te l'obrirà el utorrent, aleshores se t'obrirà on vols guardar els episodis i quins vols, com a la foto del meu post de dalt.
Al-Vhandrel el Ds 31 Mar 2012, 14:29
Perfecte que ens passem a torrent. Ja m'estic descarregant el material de FT i n'espero més ^^.
No sabia que et podies descarregar capitols separats. Una avantatge més.
Puntuació : 5793
shira-chan el Ds 31 Mar 2012, 20:27
Moltíssimes gràcies pel currasso!! Penjar 120 capítols i que te'ls treguin i haver-los de repujar...
Esperem que a tots us sembli bé el canvi que hem fet, és que no hi ha alternativa estil Descàrrega Directa... I per penjar-ho online, que ho fa l'Al-Vhandrel a Tu.tv (mireu l'apartat "LPnF a altres webs" del bloc i el portal) primer se l'ha de poder descarregar i amb els torrent, si no hi ajudem tots, ell tampoc se'ls podrà descarregar mai.
Anyway, que agrairíem la major participació possible a compartir, perquè si no compartim hi surt perdent tothom. El fansub no aconsegueix fer arribar el material i mica en mica anirà perdent el sentit seguir traduint i vosaltres us quedareu sense material en català...
Merci a tots els que heu comentat i ens heu mostrat el vostre suport!
surreak el Ds 31 Mar 2012, 20:38
Tots a compartir, aquest és l'esperit d'un fansub! ^^
solde24 el Ds 31 Mar 2012, 23:13
JO es que no tinc molt d'espai lliure (però al juny em compro un dic dur de 2 TB ^^). El que faré, serà baixarme (i compartir, of course) el primer pack de Fairy Tail (Quan acabi de baixar Toradora 10, btw xD)
Puntuació : 3238
itrebla el Dg 01 Abr 2012, 00:20
Ja he començat a descarregar els paquets. Espero tenir-los en breu i els deixaré tant temps com pugui, almenys fins que estiguin ben repartits.
Puntuació : 3517
Natsu el Dg 01 Abr 2012, 11:29
Moltes gràcies per penjar els packs de la sèrie per Torrents! !
Jo m'he començat a baixar l'últim pack i a compartir-lo tot el que puc.
Rini el Dg 01 Abr 2012, 11:35
Jo ja estic compartint tot el que tinc de Fairy Tail
Solde, si encara no he fet notícia! xD Això és trampa!
Puntuació : 5053
Gray Slimner el Dg 01 Abr 2012, 14:29
Baixant tot FT. He hagut de fer neteja perquè m'hi cabés... Intentaré anar compartint tot el que surti per torrent, espero que no foti un pet, al final, l'ordinador xD
En fi, estic molt content que per fi ens haguem decidit per fer servir el torrent ^^
Puntuació : 7334
Mortimer el Dg 01 Abr 2012, 15:08
Gracies tyrex ara m'ho mirare i descargare el pack de FT i per suposat compartire (encara no se com) ja que tinc bastant espai (disc dur extern de 1 TB) doncs aixo merci per la mini explicacio i a consumir FT en catala! PERFII!
| 0.743504 |
curate
|
{"ca": 0.9133385539023754, "es": 0.021143304620203602, "en": 0.03915426781519186, "pt": 0.023101018010963197, "de": 0.00026102845210127906, "fr": 0.00013051422605063953, "br": 0.001957713390759593, "tr": 0.0009135995823544767}
|
http://llunaplenanofansub.forosactivos.net/t2546-descarregues-torrent
|
macocu_ca_20230731_4_557376
|
Paul B. Preciado, d’Urà a l’Àrtic
Entrevistem el filòsof i comissari d'art Paul B. Preciado, que acaba de publicar 'Un apartamento en Urano', el seu nou llibre
Paul B. Preciado és un filòsof, comissari d’art i escriptor que ha fet dels territoris de cruïlla el seu hàbitat natural. Nascut amb el nom de Beatriz Preciado, va estudiar amb Agnes Heller i Jacques Derrida i va ser un dels impulsors, als anys noranta, de les teories “queer” a França. Autor d’assaigs com ‘Manifiesto contra sexual’ o ‘Testo Yonqui’, Preciado ha despullat les perversions del sistema capitalista farmacopornogràfic i també ha apostat per nous models de construcció social i relacional. I tot això mentre treballava i comissariava exposicions a París, Barcelona, Madrid, Kassel o Atenes i topava, de vegades, amb la censura institucional. Ara fixa la seva residència a Urà, on té un apartament, i nosaltres el convidem a passar una estona a l”Àrtic’, en què farem tot el possible perquè se senti lliure i, és clar, com a casa...
Cròniques des de la cruïlla
Paul B. Preciado és algú que entén les etiquetes com un instrument de control social i polític. I si parlem de les que fan referència al cos i al gènere, molt més. Per això, des que va llegir la filòsofa Judith Butler a la carrera, la corporalitat i les seves definicions han centrat part del seu corpus literari. Ara hi torna amb un recull d’articles que van des del 2010 fins al 2018, un temps en què l’autoaplicació de testosterona, que va començar a administrar-se cap al 2004, la porta a deixar el nom de Beatriz i buscar el de Paul. Però això no significa que canviï el gènere de dona a home. Aquesta és una de les trampes que cal evitar.
“La medicina diu que jo soc transsexual, el meu passaport ara diu que soc un home, la gent pot dir que soc un home trans... Tot això està bé, però en realitat no és important. Per a mi, el que importa és, potser com a filòsof, pensar en la meva pròpia mutació, en eco amb aquesta mutació planetària.”
Com acabar amb el binarisme
Als seus articles, Paul B. Preciado rebutja el binarisme dona-home i el considera una mostra més de la dictadura social. Segons escriu, la identitat, com la societat, és canviant i plàstica, i qualsevol intent d’etiquetar-la és una forma de controlar-la i tenir-la acotada. Així, el nou moviment transgènere considera que cal superar les velles concepcions i parlar d’identitats múltiples i d’individus, no de gèneres.
“Crec que el deure fonamental de les institucions culturals públiques és ser, precisament, aquest fòrum en què es puguin interpel·lar i qüestionar les formes habituals de sentir.”
Trencar les etiquetes que ens posen és imprescindible si volem canviar les coses, i Paul B. Preciado ha fet de la seva vida un exemple de coherència.
| 0.860935 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_10_531727
|
Inici SANTA COLOMA DE GRAMENET Prop d’un centenar d’activitats a la Festa Major d’Estiu de Santa Coloma...
Manel, Tanxugueiras, Rosa López, Miki Núñez i Los Enemigos seran els caps de cartell d'una festa que mantindrà el seu esperit inclusiu i eclèctic, solidari, participatiu, ecològic i segur
L’Ajuntament de Santa Coloma presenta el programa definitiu de la Festa Major d’Estiu 2022, que començarà divendres 2 de setembre, amb la cercavila i el pregó a càrrec del doctor Martín Rueda, prestigiós podòleg colomenc, i que es podrà seguir també online a través del canal de YouTube Ikonograma.
Manel, Tanxugueiras, Rosa López i Los Enemigos seran els caps de cartell de la festa major d’enguany, una edició que torna, des de la prudència, a la normalitat anterior a la COVID-19. S’hi incorporen, però, algunes de les novetats d’entre les introduïdes en l’edició del passat any. Entre les activitats que retornen estan les esportives, la Fira d’Entitats amb les seves paradetes a Can Zam i les activitats organitzades per les entitats de cultura tradicional. No faltarà la migada popular i, és clar, els grans concerts en el cor mateix de la ciutat, a la plaça de la Vila o a l’envelat de la plaça Pau Casals.
L’alcaldessa, Núria Parlon, convida a la participació de la ciutadania: “Tornem amb moltes ganes i molta empenta amb una edició de la Festa Major d’Estiu amb una important participació del talent local i amb un munt de propostes per a tothom, sense oblidar el caràcter solidari i participatiu que és dins el tarannà de la nostra gent. Us convido a gaudir de la nostra ciutat, de la seva gent i d’aquest programa festiu“.
Els noms propis de la FME 2022
Divendres, 2 de setembre, a la nit, concerts dels Manel i de Hotel Cochambre a la Plaça de la vila. Rosa López ho farà a la Plaça del Rellotge.
La nit de dissabte, 3 de setembre, actuació de Varry Brava i Los 40 on Tour a la Plaça de la Vila. Dins el festival Sintonittza ho faran Los Enemigos al Parc d’Europa. Suu i Andrea Motis ho faran a l’envelat de la plaça Pau Casals.
Diumenge, 4 de setembre, la nit estarà amenitzada amb els concerts de Los Diablos, Santabárbara i La Loca Histeria, a la plaça de la Vila. La mateixa nit hi haurà un espectacular show amb drons a càrrec de Flock Drone Art, al parc de Can Zam.
La nit de dilluns acabarà, després del tradicional piromusical, amb un doble cartell d’impressió, Miki Núñez i Tanxugueiras posaran punt final a una Festa Major per al record amb una vetllada de sabor eurovisiu.
El mocador solidari
Després de l’èxit de l’any passat, es repeteix el procediment de repartiment del mocador solidari de la Festa Major (i els 2×1 de la fira), que es du a terme mitjançant reserva online mitjançant la web Grameticket, amb recollida a partir del dia 29 d’agost al Centre de Recursos Juvenils Mas Fonollar. La recaptació anirà íntegrament al programa municipal d’aliments solidaris gestionat per Creu Roja Barcelonès Nord i l’Ajuntament.
Torna el corretapa
La Festa Major d’Estiu, a més d’esdeveniment cultural de primer nivell, és sense cap mena de dubte un motor econòmic i social. No podia faltar enguany la tornada amb tots els honors del Corretapa, dissabte i diumenge de 12 h a 15 h en els establiments repartits per tota la ciutat.
Altres fites d’interès
Com és habitual, la Festa Major d’Estiu aposta per propostes dirigides al públic familiar, amb el programa d’espectacles UAU!, amb el segell de qualitat de Passatge Insòlit, i una munió d’activitats dedicades als infants. Com a gran novetat, els espectacles amb berenars saludables que tindran lloc al Parc dels Pins, amb referents de la música infantil com Damaris Gelabert, Xiula o l’exitós espectacle Heavy Per Xics.
Un dels grans èxits de la festa de 2021 va arribar per a quedar-se: el vaixell amb més marxa de la ciutat, la Perla Ibera. Aquest escenari mòbil i itinerant, en el qual actuaran Mala Vida, Sondelvent, 33 Revoluciones i Gain Over oferiran el seu talent visitant tots els districtes de la ciutat.
Al Centre d’Art Contemporani Can Sisteré comptarem amb la biennal a càrrec dels i les artistes plàstics de la ciutat. I l’exposició al Museu Torre Balldovina estarà dedicada al 75è aniversari del Centre Excursionista Puig Castellar.
* Com és habitual, el hashtag a Instagram #festacoloma22 recollirà les millors imatges de la Festa.
| 0.856857 |
curate
|
{"ca": 0.9796966161026838, "es": 0.02030338389731622}
| |
mc4_ca_20230418_5_25227
|
Detalls Apartament Enamorats - Sagrada Familia III
Apartaments a Barcelona › Apartaments Barcelona › Eixample dret › Enamorats - Sagrada Familia III
Lloguer mensual amb capacitat per a 3 persones amb internet a Eixample Dret
Enamorats - Sagrada Familia III can be reserved only if the booking start date is between 19 abr. 2020 - 01 maig 2020
| 0.549881 |
curate
|
{"ca": 0.7130177514792899, "en": 0.2869822485207101}
|
https://www.barcelonacheckin.com/ca/n/apartaments_barcelona/eixample_dret/27455_enamorats-sagrada-familia-iii.php
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_143087
|
Wola! ^^ Doncs això, tants primers cops i tantes experiències i no n'he trobat cap que parli del primer petó... us enrecordeu? Vinga, animeu-vos! P.S. I molts petons per començar!
13 o 14 anys, a la platja. La vista molt maca, les metes també, però potser culpa de l'espectativa em vaig sentir decebut, potser era perquè jo no en tenia ni idea. Ella era més gran. No va ser el més bonic ni de llarg, amb algunes si m'han tocat la fibre sensible, però el primer no :( Encara recordo un puto giri amb la canya de pescar que es va quedar allà cinc minuts plantat i quan vam acabar va dir "muy bonito" amb la veu de giri. Vells verds hehe Jo crec que els petons no tenen importancia per l'ordre, si va se rel primer o el dotzè dona el mateix. El que importa es amb qui t'els dones.
+1
| 0.775062 |
curate
|
{"it": 0.009102730819245773, "ca": 0.9622886866059818, "pt": 0.02340702210663199, "eu": 0.005201560468140442}
| |
cawac_ca_20200528_8_103269
|
Novetats Voluntariat per la llengua
La Colla Gegantera de Cardedeu renova l’acord de col·laboració amb el Voluntariat per la llengua
Durant el 2012, l’entitat cardedeuenca va col·laborar en el procés de creació del lèxic Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i de majestat , elaborat pel CNL del Vallès Oriental
La Colla Gegantera de Cardedeu continuarà donant suport i difonent el programa del Voluntariat per la llengua entre els membres de la seva associació i la població en general, com ha fet en aquests últims anys.
Una de les col·laboracions més destacades ha estat l'assessorament, especialment pel que fa a aspectes musicals, en el procés de redacció del tríptic sobre el lèxic del món geganter Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i de majestat , elaborat pel CNL del Vallès Oriental i revisat pel Termcat. També van facilitar el contacte amb Amadeu Carbó, expert en cultura tradicional i president de l’Associació Joan Amades, que es va encarregar de fer la introducció del lèxic i en va revisar el contingut.
“Entitats col·laboradores” s’emmarca en el projecte Voluntariat per la llengua, una iniciativa que pretén fomentar l’ús de la llengua catalana en les relacions personals posant en contacte una persona que parla habitualment català amb una altra que en té coneixements bàsics i que vol parlar-lo, perquè es trobin i parlin on vulguin i del que vulguin.
Si sou una associació i voleu col·laborar amb el Voluntariat per la llengua, poseu-vos en contacte amb l’Oficina de Català de Cardedeu: cardedeu@cpnl.cat .
| 0.871205 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://cpnl.cat/voluntaris/novetats_voluntaris/8569/la-colla-gegantera-de-cardedeu-renova-lacord-de-col%c2%b7laboracio-amb-el-voluntariat-per-la-llengua
|
mc4_ca_20230418_18_151129
|
Sofia 2016-04-21 08:26:48 UTC #81
Gràcies per la tria d'avui, ja n'he llegit uns quants articles, després acabaré amb la resta. 👏👏👏👏
ADA 2016-04-21 09:51:33 UTC #82
El bolero de RABELL:
mireia 2016-04-21 18:02:52 UTC #83
No, @Dolors. És que es veu que hi ha una sectorial de la CUP on tots els militants són ginecòlegs
vturiserra 2016-04-21 19:52:15 UTC #84
Atenció, atenció! Polònia comença a les 22.01.
Sofia 2016-04-21 21:34:23 UTC #85
Me'n vaig a fer nones, bona nit.
Nuriav65 2016-04-22 06:04:35 UTC #86
http://www.vilaweb.cat/noticies/gemma-pasqual-dema-veurem-com-la-societat-valenciana-va-per-davant-del-seu-govern/
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-ple-de-manresa-no-vota-la-mocio-de-la-cup-i-aprova-una-esmena-de-substitucio-de-cdc-i-erc/
http://www.vilaweb.cat/noticies/nosaltres-els-catalanistes/
http://www.vilaweb.cat/noticies/divisio-a-junts-pel-si-pels-concerts-a-les-escoles-que-segreguen-per-sexe/
http://www.vilaweb.cat/noticies/un-manga-en-catala-protagonista-de-la-diada-de-sant-jordi-a-lalguer/
http://www.vilaweb.cat/noticies/cinc-cancons-que-has-de-coneixer-de-prince/
http://www.vilaweb.cat/noticies/pablo-iglesias-es-mofa-dun-periodista-del-mundo-i-la-premsa-sen-va-de-lacte/
http://www.directe.cat/noticia/493881/video-tv3-s-autocensura-i-no-emet-un-reportatge-sobre-els-principals-botiflers-catalans
http://www.directe.cat/noticia/493947/l-anc-a-torna-a-mostrar-la-seva-cara-mes-social
http://www.directe.cat/noticia/493906/la-redactora-en-cap-de-la-vanguardia-embogeix-amb-la-proposta-de-la-cup-i-les-copes-menstr
http://in.directe.cat/eric-bertran/blog/15772/rajoy-pot-dir-no-les-vegades-que-vulgui-que-nosaltres-ens-independitzarem-igualment
http://www.directe.cat/noticia/493740/un-joc-de-cromos-que-normalitza-el-catala-revoluciona-els-mitjans-unionistes
http://www.directe.cat/noticia/493985/la-cup-de-lleida-decidida-a-aturar-el-bilinguisme-de-ros
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/funden_la_confederacio_dels_paisos_catalans_162817.php
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/manifestacio_neonazi_a_l_est_d_alemanya_en_record_de_hitler_162782.php
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/les_exportacions_augmenten_un_4_8_a_catalunya_durant_el_febrer_162778.php
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/c_s_de_l_hospitalet_creu_que_la_falta_de_senyals_viaris_en_castella_invalida_les_multes_162774.php
http://www.mon.cat/cat/notices/2016/04/sant_jordi_amb_temps_forca_inestable_162820.php
Nuriav65 2016-04-22 06:16:24 UTC #87
Rajoy renuncia a la presidència i aspira a convertir-se en imitador de Messi a la Rambla
La presidència espanyola ara mateix sembla impossible per a Rajoy que, a més a més, té mandra d’anar a unes noves eleccions. “Tienes que que recordar que el autobús es el autobús y que …
Dolors 2016-04-22 06:55:52 UTC #88
Bon dia UUVV! !
Demà vaig a la capital del reino. Voleu que li passi algun missatge al seu president?... Ai no, calla, que no en tenen! !
Sofia 2016-04-22 07:03:29 UTC #89
@Dolors, que tinguis un bon viatge!!!!!! És veritat, no tenen president i potser tampoc t'entendrien, així que pots estalviar-t'ho.
Mira podries regalar alguna rosa... O algun llibre... no estaria malament.
ADA 2016-04-22 08:12:03 UTC #90
Com que demà és Sant Jordi us passo un blog que està molt bé....amb una article que relaciona Sant Jordi i Ramon Llull..
Fes-li una ullada @vturiserra a veure què te'n sembla
https://estiligrafia.wordpress.com/
ADA 2016-04-22 08:16:31 UTC #91
s'ha mort Prince....
Sofia 2016-04-22 09:01:59 UTC #92
Bon dia, acabo de rebre la primera rosa, me l'han portat d'Omnium. M'ha fet molta lil·lusió.
image.jpeg720x720 122 KB
Dolors 2016-04-22 09:45:37 UTC #93
La casa Batlló avui. Preciós.
Imatge enganxada1200x777 1.33 MB
Mat 2016-04-22 10:22:07 UTC #94
Sóc dels pocs que penso que no hi hauran noves eleccions espanyoles. Al final veurem un acord PP-PSOE.
El procés cap a la independència està aturat, justament, perquè no hi ha govern a Espanya. Quan hi sigui, el procés tornarà a caminar.
francescV25 2016-04-22 10:23:49 UTC #95
francescV25 2016-04-22 10:29:17 UTC #96
Nosaltres fem travesses perquè pensen el mateix..que no n'hi hauran noves eleccions per les pressions que es troben fem diferents lobbys..entre ells Brussel·les. Ara bé ,especulen el nom del candidat. Alguns diuen que Alfonso Alonso.
ADA 2016-04-22 10:30:05 UTC #97
Elsa 2016-04-22 12:49:58 UTC #98
Impresentable,al Consell de Ministres d´aquest matí :
El govern espanyol du tres lleis catalanes més al TC
Catalá treu rellevància política als recursos que frenen les normes dels pisos buits, igualtat i món local i ho emmarca en la "normalitat" dos dies després de la cimera Rajoy-Puigdemont
FERRAN CASAS Madrid Actualitzada el 22/04/2016 13:12
Justament la llei de pisos buits, ha donat en poc mesos,uns ingressos molt superiors als esperats.
De vilaweb :
*Només dos dies després de la reunió entre Carles Puigdemont i Mariano Rajoy a la Moncloa, en què el president català va demanar a l’espanyol que no judicialitzés els conflictes polítics entre ambdós executius, el govern espanyol ha anunciat que presentava recursos al Tribunal Constitucional contra tres lleis catalanes: la llei d’habitatges buits, la de governs locals i d’igualtat entre homes i dones.
El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ho ha anunciat després de la reunió del consell de ministre d’avui. ‘Quan Catalunya envaeix competències, nosaltres recorrem al Tribunal Constitucional."
" Estem convençuts que aquestes lleis catalanes van més enllà i envaeixen competències reservades a l’estat’. *
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-govern-espanyol-impugna-tres-lleis-catalanes-dos-dies-despres-de-la-reunio-rajoy-puigdemont/
Sofia 2016-04-22 14:38:32 UTC #99
I doncs, que esperaves? Ells han de continuar tocant allò que no sona, el que hauríem de fer nosaltres, és anar fent via.
Bona tarda @Elsa.
Elsa 2016-04-22 16:17:05 UTC #100
Si el Govern tingués diners, o be Òmnium o l´ANC,si en tinguessin, haurien de engegar una gran campanya publicitaria per radio,televisió,autobusos i cartells urbans,que ho expliquessin,en castellà i en català.
Per que a Catalunya tallen la llum a qui no la pot pagar?
Per que L´Estat espanyol ens hi obliga a través del TC
Per que a Catalunya no es pot cobrar als bancs, un impost sobre els dipòsits?
Per que l´Estat ens ho ha prohibit a través del TC.
Per que a Catalunya no es pot cobrar un imposts als bancs i immobiliàries sobre els pisos que tenen buits?
Per que a Catalunya no es pot regular per llei l´igualtat efectiva entre home i dona? ***
I el % d´independentistes, pujaria com un coet.
***Article 1
L’objecte d’aquesta llei és establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.
| 0.550712 |
curate
|
{"en": 0.10500299580587177, "ca": 0.7420611144397843, "es": 0.08463151587777112, "no": 0.005092869982025165, "fr": 0.0038945476333133613, "sv": 0.005692031156381066, "pt": 0.04988016776512882, "it": 0.0019472738166566807, "hu": 0.0011983223487118035, "el": 0.00014979029358897544, "ko": 0.0004493708807669263}
|
http://ullsvermells.com/t/setmana-del-18-al-24-dabril-a-punt-de-celebrar-sant-jordi/544?page=5
|
mc4_ca_20230418_2_543020
|
El Raval s'omple de festa per La Mercè! | Raval Cultural
El Raval s'omple de festa per La Mercè!
Ja és aquí la gran festa de tots els barcelonins i barcelonines, obrint la porta a la tardor, a la música, als museus, al teatre i a l’alegria...! Una festa que s’obre i s’estén per molts racons de la ciutat, sent una excusa perfecta per descobrir nous indrets i escenaris i per recórrer diferents barris de Barcelona.
Com cada any durant les festes de la Mercè varis equipaments, centres culturals i museus ubicats al Raval obriran les seves portes per tal que tothom que ho desitgi els pugui visitar de manera gratuïta. És el moment ideal per poder gaudir finalment d’una exposició que fa dies que tenim ganes de veure o per redescobrir un museu o equipament que fa temps que no hi hem posat els peus.
Es poden consultar el dia o dies de portes obertes de cada centre, així com l’horari d’obertura en els enllaços corresponents:
-Museu Marítim. Del diumenge 18 al dissabte 24 de setembre d’11 a 19:30h
-La Virreina Centre de la Imatge. Del dijous 22 al diumenge 25, de 12 a 20h
-CCCB. Dissabte 24 i diumenge 25, d'11h a 20h
-Palau Güell. Visites el dissabte 24 de 10 a 20h, a més a més de la visita familiar del diumenge 25 a les 11h.
-MACBA. Dissabte 24 de 10 a 19h
Alhora, la Mercè és sinònim de festa, tradicions, vida al carrer, espectacles, circ i música; molta música. El barri del Raval ha sigut escenari, des de sempre, de molts dels seus concerts. Aquest any el Raval tornarà a acollir en dues de les seves places -la Plaça dels Àngels i la Plaça Joan Coromines- una bona part de les propostes musicals d’aquestes festes, emmarcades dins del BAM. Podrem gaudir de vàries propostes, algunes de caràcter emergent i d’altres de formacions amb més trajectòria però en general amb poc ressò mediàtic. Sonoritats que van del rock al pop atmosfèric passant pel postpunk, el soul, el folk, el trap o la música experimental o l’electrònica. Un seguit de propostes molt variades que probablement ens donaran l’oportunitat de descobrir noms que desconeixíem fins aquest moment. Que en gaudiu!
-Isaac Ulam (Catalunya - folk-rock) - 21.15h
-Niño de Elche (Andalusia / flamenc /rock / experimental) - 22.45h
-Jeanne Added (França - pop-rock) – 21:45h
-Ephemerals (Regne Unit, soul) – 23.15h
-MHD (França - afrotrap) – 00.45h
-Chris Cohen (EUA, pop psicodèlic) – 21:45h
-ESKA (Zimbàbue / Regne Unit / folk contemporani) – 23:15h
-Zombie Zombie (França / electrònica) – 00.45h
-Acid Mess (Astúries). Rock progressiu – 21h
-Juventud Juché. Postpunk – 22:30h
-Sassy Black (EUA). R&B experimental – 00:00h
-Monique Makon & the Titoo's (Cabal Musical) – 19:30h
-Big Funk Theory (Cabal Musical) – 20:15h
-Lafawndah (França/EUA, R&B) – 21h
-Aquagascallo (França, rock psicodèlic) – 22.30h
-Nothing Places (Madrid / Barcelona, pop atmosfèric) – 0:00h
| 0.691572 |
curate
|
{"ca": 0.7786532951289399, "en": 0.15365329512893983, "pt": 0.017550143266475644, "es": 0.027936962750716332, "de": 0.022206303724928367}
|
http://ravalcultural.bcn.cat/ca/content/el-raval-somple-de-festa-la-merce
|
oscar-2301_ca_20230418_0_182481
|
Eròtiques i despentinades. Encarna Sant Celoni. Compiladora. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona. Arola Editors 2008
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.7887323943661971, "es": 0.08450704225352113, "en": 0.1267605633802817}
|
http://rosercarrepsicologa.com/biblioteca/poesia
|
cawac_ca_20200528_1_133782
|
Èxit Blaugrana no pactarà amb cap candidatura
Dijous, 15 d'Abril de 2010 10:00
Èxit Blaugrana, plataforma independent amb l'objectiu d' impulsar la participació, la democràcia i la transparència al FC Barcelona, va rebre el 8 d'abril la proposta improvisada d'Alexis Plaza de formar part d'una precandidatura.
La plataforma independent creada per un nombrós grups de socis del FC Barcelona vol aclarir i constatar el seu compromís durant el procés electoral, en els següents punts:
1- Èxit Blaugrana és una plataforma independent creada per impulsar el triangle ètic: la participació, la democràcia i la transparència dins el Club.
2- Èxit Blaugrana és i serà un grup actiu en el debat electoral, sense necessitat de concórrer a les eleccions del Barça.
3- Èxit Blaugrana no pactarà amb cap candidatura malgrat els diversos oferiments de formar part de llistes electorals.
4- Èxit Blaugrana reclama joc net i transparència a tots els precandidats.
| 0.792507 |
curate
|
{"ca": 0.9659574468085106, "fr": 0.03404255319148936}
|
http://www.exitblaugrana.cat/index.php/ca/section-blog/30-accionseb/64-exitblaugrananopacte
|
mc4_ca_20230418_3_410277
|
Hotel Super 8 - Sarnia, Sarnia, Canada, tarifes més baixes, garantides!
Quan vols allotjar-te a Super 8 - Sarnia?
| 0.563708 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.hotelsone.com/sarnia-hotels-ca/super-8-sarnia.ca.html
|
acn_ca_20201011_1_61796
|
Grup Planeta adquireix l'escola de negocis italiana Rome Business School
La divisió Planeta Formació i Universitats amplia la xarxa internacional d'escoles de negocis a Europa
ACN Barcelona.-El Grup Planeta ha anunciat l'adquisició de l'escola de negocis italiana Rome Business School. Aquest centre educatiu ofereix programes màster i MBA en modalitat presencial i en línia i programes de formació 'Executive Education', amb l'objectiu de formar executius per gestionar companyies arreu del món. Així, imparteix màsters d'àmbit com el màrqueting, la comunicació, les vendes o els recursos humans, així com de gestió esportiva, de l'art i el patrimoni, de moda, de disseny, de salut o de turisme. Segons Planeta, que ha adquirit l'escola a través de la divisió Planeta Formació i Universitats –participada pel Grup DeAgostini- com a part del pla de desenvolupament de Rome Business School, pròximament s'inaugurarà un nou campus a Roma, un edifici de 2.500 metres quadrats a Via Montanelli.
Planeta Formació i Universitats agrupa divuit institucions educatives a Espanya, França, el nord de l'Àfrica i Itàlia. Cada any imparteix docència a més de 100.000 persones de 114 nacionalitats.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/grup-planeta-adquireix-l-escola-de-negocis-italiana-rome-business-school
|
mc4_ca_20230418_17_254899
|
Tramitació UDIT-Taxes i devolucions
> Informació UDIT
> Taxes i devolucions
Enviament telemàtic de documents
Pla de labors campanya 2018
Reclamacions facturació
Energia elèctrica i/o gas
TAXES UDIT
Llista de taxes de tràmits
Pagament de la taxa d'un expedient UDIT presencial
Formes de pagament de la taxa d'un expedient tramitat presencialment:
- Pagament amb targeta de crèdit o de dèbit. Finalitzada la tramitació es pot fer el pagament de forma immediata amb el tramitador de l’expedient.
- Pagament pel banc. Iniciada la tramitació de l’expedient a qualsevol oficina s’ha de dirigir a qualsevol entitat de crèdit que tingui la condició de col·laboradora (veure entitats col·laboradores on es pot pagar la taxa). Una vegada pagada la taxa s’ha de tornar a l’oficina on s’entregarà tota la documentació corresponent i on es farà constar el pagament dins l’expedient.
Abans de sol·licitar la devolució d'un ingrès indegut, heu de saber que la devolució sempre es fa al titular de l'expedient que origina el dret, amb independència de qui hagi estat la persona que hagi realitzat el pagament.
Per sol·licitar la devolució s'ha de presentar a les oficicines de la Udit la següent documentació:
Sol·licitud de devolució de l'import emplenada
Declaració responsable de la veracitat de les dades bancàries emplenada
Còpia del document d'ingrés 046
Bonificació de taxes
La Llei 13/2014, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2015 (BOIB núm. 178 de 30-12-2014) estableix en la disposició final primera que determinats conceptes de taxa es poden bonificar al 100% sempre que es justifiqui que el tràmit està relacionat amb l'inici d'una activitat empresarial o professional.
Per a gaudir de la bonificació s'han de complir els següents requisits:
El tràmit ha de ser bonificable. Podeu consultar-ho en el llistat de taxes o a la fitxa de cada tràmit.
Emplenar i firmar la declaració d'inici d'activitat i adjuntar-la al tràmit amb la resta de documentació.
Resolució del director general d'Indústria i Energia per la qual es publica el model de declaració d'inici d'activitat.
| 0.796709 |
curate
|
{"ca": 0.9805225653206651, "en": 0.004750593824228029, "fr": 0.014726840855106888}
|
http://www.caib.es/sites/tramitacioudit/ca/taxes_i_devolucions/
|
wikipedia_ca_20230401_0_113087
|
Castilfrío de la Sierra
Castilfrío de la Sierra és un municipi de la província de Sòria, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Personatges.
- Antonio Pérez de la Mata, filòsof
- Fernando Sánchez Dragó, resident habitual al municipi
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.09871244635193133, "ca": 0.9012875536480687}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=113088
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.