id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_3_313700
|
PREGAR, com pensar i enraonar, és una activitat exclusiva dels humans. El català té encara el gran privilegi de fer-se servir en la primera i principal funció del llenguatge: la funció teològica.
El català té encara el gran privilegi de fer-se servir en la primera i principal funció del llenguatge: la funció teològica. Al·leluia!
Depén de si creus o no en Déu: amb qui més elevat i excels es pot parlar?
Escoltes les respostes, o és un monòleg?
No home, no! Per escoltar ja està Déu... Sempre i quan ho digues en forma de pregària.
No, calla, que es veu que li escriu les respostes. La cosa es posa interessant.
Totes les respostes són en els Psalms, en Julio , en Job, etc.
A veure si ho entenc (ja saps que la teologia es pot posar d'allò més inintel·ligible). Tu li pregues ara, i ell et va donar les respostes fa més de 2.000 anys. O aquest Déu té certament tals poders que li supsoeu, o estem davant d'una contradicció temporal de ca l'ample. EDIT: Addicionalment, faré notar que jo no li parlo i m'ha donat la mateixa resposta que a tu (El llibre aquell). Diguem que... no et respon exactament, i que pregues perquè et dóna la gana amb un efecte zero. És com quan jo li prego a son goku per a què em doni el poder del kame-kame.
De fet, en Son Goku té la mateixa existència contrastada que Déu. O fins i tot més! Ja saps allò que diuen de que "si no surts per la tele, no existeixes...". Déu no surt per la TV, però Son Goku sí.
En tot cas, existeixi o no, el cabró m'ha donat la mateixa resposta que Déu, el silenci, i a hores d'ara encara no em surt cap kame-kame. Començaré a PREGAR al krilin...
Home, pensa que es necessiten 50 anys per dominar el kamehameha. Has de tenir més fe
Bé, llavors el que necessito són anys, no fe...
| 0.748455 |
curate
|
{"ca": 0.9474912485414235, "en": 0.007001166861143524, "es": 0.02917152858809802, "ia": 0.01633605600933489}
| |
mc4_ca_20230418_8_106966
|
Jazz Club La Vicentina: 06/08/17 - 13/08/17
Juan Claudio Cifuentes, una vida de Jazz una vida con Swing
Aquestes són les "quatre ratlles" que vaig deixar al Facebook, o sigui que, perquè no ho oblidem, aquí les teniu de nou per poder mirar d'adquirir el magnífic llibre sobre la vida d'en Cifu.
Doncs quatre ratlles sobre el llibre de l'Antoni Juan Pastor, o sigui Antoni Tonet. El vaig acabar aquest diumenge passat, dia de solet i platja amb la Juana, allà en una preciosa platja del Maresme. No sé si sabré exposar amb claredat tot el garbell de records en llegir aquest magnífic treball de l'Antoni, però ho intentaré, també amb el desig de fer-vos-en partícips i així tingueu el desig i les ganes de cercar-lo i adquirir-lo. Aprofito per dir-vos que crec, queden algunes presentacions més a casa nostra, o sigui que serà qüestió d'estar al lloro. Un llibre biogràfic gràcies a la "veu" dels molts amics que el van tractar, i per tant compilat a base de les moltes hores (i gran feinada) d'enregistrar les entrevistes i després, més feinada, la transcripció i selecció de les més adequades. Primer de tot dir-vos que el llibre comença amb un pròleg i dues introduccions i que després, ja a la biografia, està presentat de manera cronològica des del 1940 fins l'actualitat. Al final de tot hi ha les explicacions sobre les notes afegides en cada capítol i entremig, un bon grapat de fotos d'en Cifu, personals i professionals, moltes d'elles entranyables.
L'estructura cronològica abraça les diverses dècades i els esdeveniments cabdals o no tant relacionats amb la seva vida, així doncs, del 1940 al 1950, l'Antoni ens el situa en l'entorn familiar i els perquès de l'exili voluntari dels seus pares a París on Juan Claudio Cifuentes naixeria el 20 d'abril de 1941. Tot i haver treballat per la República (el seu pare) en un despatx d'advocats a Madrid, no era una persona buscada, i més enllà d'això, finalment va ser contractat per una mena d'oficia d'afers exteriors del règim a París. La dècada del 1950 al 1960 i a París encara, Juan Claudio ja va començar ben aviat a enamorar-se del Jazz primerenc gràcies sobretot als programes de ràdio on s'emetia Jazz i també gràcies a que un cosí seu, enriquit a Venezuela, li va regalar el seu primer tocadiscos, més aviat una gramola Electrophone i el seu primer disc de Glenn Miller. Del 1960 al 1970 l'Antoni ens explica com és que els seus pares van decidir tornar a Espanya, i s'entén perfectament, car a Juan Claudio l'haurien cridat a la guerra d'Argèlia. Van buscar un lloc que ni mar ni muntanya, per desig de la seva mare, i van anar a parar a Elciego, a la Rioja Alavesa, tot i buscant una segona residència estival, car van anar a viure de nou a Madrid. Una dècada fructífera on Juan Claudio va viure el naixement del Whisky Jazz Club a Madrid, després també el del Bourbon Street, i on va ser-ne un client assidu podent veure a la distància més curta el millor del Jazz internacional que passava per allà i del millor jazz d'aquí, alhora que va fer-se amic de tots els músics, gràcies a la seva passió i coneixement del Jazz, per la seva empatia i el coneixement de l'anglès i el francès, en un espai, el club, proper a la base americana i on hi havia de tot i més relacionat amb els aspectes més secrets de la vida, o sigui, espai de reunió de gent de la CIA, la OAS, organització ultradretana que volia atemptar contra De Gaulle pel fet que aquest volia afavorir l'alliberament d'Algèria, etc, etc.. Dècada on Juan Claudio va poder col·laborar amb la revista Aria Jazz i deixar escrites magnífiques ressenyes en aquest "fanzine"....
I......si en voleu més, poseu-vos en contacte amb l'Antoni Tonet, que ell us ho acabarà d'explicar, he..he.
Gràcies Antoni per la gran tasca divulgativa, tu seguint els passos del mestre tot i que d'una altra manera. Tots t'estem molt i molt agraïts, oi Isabel?
Geni Barry Trio i Jam Session al Campari Milano, 3 i 4 de juliol de 2017
Doncs el dilluns 3 de juliol vam optar per anar a veure al Geni Barry Trio, amb Jaume Vilaseca, piano i Nono Fernández, contrabaix al Campari Milano, cocteleria que ja fa un temps programa a diari, o quasi, músiques relacionades amb el Blues, el R&B, el Jazz i demés. Aquest és un espai magnífic per la decoració i per la diversificació de les propostes, darrerament però una mica més dedicades al Blues. Tot i això, s'hi continuen fent concerts de Jazz i ja heu vist que fins i tot els dimarts s'hi organitzen Jam Sessions de Jazz. La figura de Geni Barry s'ha passejat força vegades pel petit escenari del Milano i crec que sempre ha estat el Nono qui l'ha acompanyat en el contrabaix. Jaume Vilaseca també és un dels pianistes que més ha acompanyat a Geni Barry i no només en aquest indret. La seva col·laboració ve de lluny i l'admiració mútua és evident. Geni parla del Jaume com un dels que més progressió ha evidenciat vers la "modernitat", o sigui que segons ell, "el Jaume toca molt modern". La connexió del vibrafonista amb el contrabaixista ve de molt enllà, i no només és l'aspecte musical, car els uneix una molt bona amistat. Geni és únic en molts aspectes de la vida, com per exemple el relacionat amb les motos, els patins, el nadar, el fer-te amplificadors de vàlvules a mida, de reparar-los, d'haver-se fet ell mateix el seu vibràfon, i també en els aspectes relacionats amb la música. Em ve al cap la frase de Miles que fa referència a que no hi ha una nota equivocada quan veig i escolto la mestria del millor vibrafonista peninsular de més trajectòria i el més bopper de tots els actuals, també és el més vital alhora de tocar l'instrument per com es mou d'un cantó a l'altre i sobretot l'expressió facial de concentració total però que li permet sempre deixar anar alguna expressió en veu alta en fer o desenvolupar una determinada frase. En fi que és tot un espectacle veure'l tocar i un gaudi per a tots, públic i companys músics, veure la manera com improvisa, sempre buscant inversions i substitucions d'acords a vegades fins i tot dissonants, i així diu ell...."que aquestes notes/acords fan mal",he. La seva relació amb el món del motor va fer que Sabine, cantant belga establerta a Cardedeu crec, sovint canta en les concentracions moteres o després de les curses i així és com es van trobar. Tal i com és el Geni no em estranyar gens, una vegada sabuda la història, que la convidés a cantar al Milano. Ens va sorprendre el seu registre i la llibertat i valentia com encara els temes, a la vegada que la seva potent veu i bona afinació. Té una gran capacitat per a la improvisació i així és que ens ho va mostrar a tots. En fi, que al davant tenia a la parella Angie & Deme els quals també van gaudir d'allò més com tots els presents.
El dimarts 4 de juliol vam anar de nou a la Jam del Milano, aquesta vegada però per gaudir primer escoltant al pianista convidat Lluís Coloma, ell el millor exponent del piano-blues-Boogie-Woogie, i demés estils relacionats, acompanyat al contrabaix per Paco Weht i el sempitern baterista i coordinador Anton Jarl. Un dia que recordo amb "carinyo" pel fet de poder tocar al costat de l'amic Lluís alhora que poder-ho fer amb el Paco i l'Anton. En aquest indret ens hem anat trobant amb el baterista americà Robert, molt bon músic i aficionat coneixedor del Jazz en particular, havent compartit jo, aficionat, alguns temes dalt d'aquest escenari i també algun dilluns de Jamboree. Un dia en què vam tenir la oportunitat de gaudir amb la guitarra del Bluesman Balta Bordoy, darrerament col·laborador en alguns dels projectes de Lluís Coloma. Aquest guitarrista mallorquí, darrerament entre nosaltres, l'anem veient aquí i allà, o sigui al Milano, al Jamboree, també sol anar pel Pipa Club i demés espais com van fer darrerament a duet amb el Lluís que van anar a tocar al Bar Lips espai situat cap el Guinardó i on s'hi fa bàsicament Blues i fins i tot Jam Sessions els dijous. En fi, que el Milano es va anar omplint de músics i així és que també hi va anar un baixista suec amic de l'Anton i jo diria també que va cantar la Joanna Jarl i d'altres músics que hi van participar. En Manu Dimango, artista, és també un dels habituals en aquest espai, ell sempre "copsant" la millor, la "seva" instantània mental de l'esdeveniment i que tan bé sap "plasmar" sobre els papers, primer foscos i després plens de llum.
Fèlix Rossy & Pascal Morente, al Sinestesia Bar Musical, dimecres 28 de juny de 2017
Doncs un dia després de la Jam del Campari Milano vam anar al bar de Sants, el Sinestesia Bar Musical a veure una proposta a duet generacional a càrrec del jove Fèlix Rossy i el pianista malagueny Pascal Morente. Un projecte marcat pel fet de tocar aquest músic un teclat electrònic en lloc del piano acústic, la qual cosa ja pressuposava novetat musical clara i diàfana, sobre la qual el jove trompetista s'hi podria deixar anar amb total llibertat. Així és com ho vam entendre i així és com va passar. Un esdeveniment amb públic amic, familiars i demés i tot i així tampoc en vàrem ser masses. Tan se val, seguirem insistint tot i dient-vos que quan pugueu, aneu a aquest magnífic espai situat al carrer de Santa Caterina, prop de l'Avinguda de Madrid. Doncs així és que hi vam anar amb el Carlos Sampietro amb ganes de veure/escoltar quelcom diferent, la qual cosa va succeir des de les primeres de canvi. Els sons tipus "harmonium" varen sonar barrejats amb d'altres i sempre i al costat d'ells, Fèlix Rossy va deixar anar la seva creativitat tot i haver-hi sobre la taula algunes coses "escrites". Evidentment que hi havia des d'on sortir i desenvolupar, però tot i així el concepte d'improvisació va ser-hi present tota l'estona. Temes, si és que es podien "catalogar" d'aquesta manera, a tempo de balada, sense ser-ho, es varen barrejar amb d'altres amb aires esotèrics, tals varen ser els sons estratosfèrics obtinguts per l'amic Morente del seu teclat "Yamaha". Dintre de l'ambient "familiar" evident amb mare i pare (de Fèlix), el malagueny ens demanava quin era el so tipus "fantasy" que més ens agradava, que si l'1, el 2 o el 3. Jo mateix li vaig comentar en acabar que en algun dels temes finals s'havia passejat pels "Pictures at and exhibition" de Musorsky perquè no semblava haver-ho escoltat per E, L & P. Per comentar algunes coses de com toca el jove crac, dir-vos que segueix en la seva línia eclèctica de tocar la trompeta, una mica per lliure, la qual cosa compensa amb una gran capacitat per "escoltar" i el fet de saber sempre on "està" alhora que sap fer el que s'ha de fer a cada moment. Aquesta no és una manera ortodoxa d'improvisar però és totalment acústica. Evidentment que la tècnica la estudia a casa i segur que de manera ortodoxa, és a dir, escales, arpegis i inversions i demés, però en directe, no sembla que la ortodoxia aparegui per en lloc. Pascal Morente va demostrar saber estar amb un "young lion" i saber qui era qui havia de "brillar". No queda clar de qui eren els "temes" i sí que hi va haver alguns pactes previs per com tocar-los i quan fe solos i demés. L'assumpte és que el malagueny va estar a l'altura de mestre deixant córrer l'alumne i essent-ne el seu suport. També van sonar les notes del tema de Procol Harum, ja sabeu quin, oi? En fi, una bona proposta que hauria estat millor amb una mica més de gent de la que hi va haver i per resumir-ho, el comentari deixat al FB el mateix dia: Modernitat agosarada amb teclats "fantasy" i classicisme, tot remenat a base d'improvisació, tècnica i sensibilitat. Recordeu que a Sants, al carrer de Santa Caterina hi ha un bar musical anomenat Sinestesia que s'hi fan concerts en directe, o sigui que de cara la propera temporada no hi falteu, que hem d'ajudar a aquesta valenta mossa italiana, la Jolanda Marrone que és qui s'ha emmerdat fins dalt de tot per tirar-ho endavant.
| 0.8738 |
curate
|
{"en": 0.0036739576213260425, "es": 0.005041011619958988, "ca": 0.991285030758715}
|
http://jazzclublavicentina.blogspot.com.es/2017_08_06_archive.html
|
mc4_ca_20230418_18_74785
|
13 de maig de 2006 – NouBarris.Net
Dia: 13 de maig de 2006 Cultura La Guineueta Les Roquetes Nou Barris XXIII Trobada de corals de la Guineueta
Concert, Festa Major, La Guineueta
Enguany els concerts oferiran un repertori ple de cançons populars i composicions de MozartAvui té lloc un dels primers símptomes que indiquen que arriba la Festa Major de Nou Barris. Ens referim a la XXIII Trobada de corals a … Llegiu més
<maig 2006febrer 2017gener 2017desembre 2016novembre 2016octubre 2016setembre 2016agost 2016juliol 2016juny 2016maig 2016abril 2016març 2016febrer 2016gener 2016desembre 2015novembre 2015octubre 2015setembre 2015agost 2015juliol 2015juny 2015maig 2015abril 2015març 2015febrer 2015gener 2015desembre 2014novembre 2014octubre 2014setembre 2014agost 2014juliol 2014juny 2014maig 2014abril 2014gener 2014setembre 2013agost 2013juliol 2013juny 2013maig 2013abril 2013març 2013febrer 2013gener 2013desembre 2012novembre 2012octubre 2012setembre 2012agost 2012juliol 2012juny 2012maig 2012abril 2012març 2012febrer 2012gener 2012desembre 2011novembre 2011octubre 2011setembre 2011agost 2011juliol 2011juny 2011maig 2011abril 2011març 2011febrer 2011gener 2011desembre 2010novembre 2010octubre 2010setembre 2010agost 2010juliol 2010juny 2010maig 2010abril 2010març 2010febrer 2010gener 2010desembre 2009novembre 2009octubre 2009setembre 2009agost 2009juliol 2009juny 2009maig 2009abril 2009març 2009febrer 2009gener 2009desembre 2008novembre 2008octubre 2008setembre 2008agost 2008juliol 2008juny 2008maig 2008abril 2008març 2008febrer 2008gener 2008desembre 2007novembre 2007octubre 2007setembre 2007agost 2007juliol 2007juny 2007maig 2007abril 2007març 2007febrer 2007gener 2007desembre 2006novembre 2006octubre 2006setembre 2006agost 2006juliol 2006juny 2006maig 2006abril 2006març 2006novembre 2005octubre 2005setembre 2005agost 2005juliol 2005juny 2005maig 2005abril 2005març 2005febrer 2005gener 2005desembre 2004novembre 2004octubre 2004setembre 2004agost 2004juliol 2004juny 2004maig 2004abril 2004març 2004febrer 2004gener 2004desembre 2003novembre 2003octubre 2003setembre 2003agost 2003juliol 2003juny 2003maig 2003abril 2003març 2003febrer 2003gener 2003desembre 2002novembre 2002octubre 2002setembre 2002agost 2002juliol 2002juny 2002maig 2002abril 2002octubre 2001setembre 2001agost 2001juliol 2001juny 2001maig 2001abril 2001març 2001febrer 2001gener 2001desembre 2000novembre 2000octubre 2000setembre 2000agost 2000juliol 2000juny 2000maig 2000abril 2000març 2000febrer 2000gener 2000desembre 1999novembre 1999octubre 1999setembre 1999agost 1999juliol 1999juny 1999maig 1999▼>dl.dt.dc.dj.dv.ds.dg. 12345
#amanecer #sol #luz #casa #vistas #noubarris #verdum #windows #sun #barcelona #friday 16 hores ago
Pastilleando pre-SPD #farmacia #farmaciaRubis #servicio #servicioprofesional #serviciofarmaceutico #medicacion #medicamentos #adherencia #ayuda #tratamiento #pastilleando #barcelona #bcn #noubarris
| 0.77008 |
curate
|
{"ca": 0.8856164383561644, "en": 0.011643835616438357, "hi": 0.0017123287671232876, "es": 0.10102739726027397}
|
http://www.noubarris.net/web40/?m=20060513
|
mc4_ca_20230418_4_143190
|
Perruqueria per a núvies a Mataró | Aart Perruquers
A la nostra perruqueria a Mataró disposem d'un gabinet especialitzat per núvies
A Aart Perruquers volem acompanyar-te en un dels dies més especials de la teva vida, el del teu casament. Si et cases, no t´oblidis d´incloure'ns a la vostra llista de preparatius. A la nostra perruqueria per a núvies a Mataró posem al teu abast una exclusiva oferta de serveis adreçats a fer-te brillar amb llum pròpia quan donis el sí vull.
Ens encarreguem tant del teu cabell com de la teva pell, amb tractaments específics que aconseguiran que estiguis radiant. Oferim un servei totalment personalitzat, amb l'objectiu de treure el millor de cada núvia. Per això, abans de realitzar cap proposta ens entrevistem amb les futures esposes, per conèixer els seus gustos, el seu estil, el tipus de cerimònia que organitzem o els detalls del vestit. Perquè volem ajudar-te a fer que tot sigui perfecte en un dia tan memorable.
| 0.812185 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.aartperruquers.com/perruqueria-per-a-nuvies-a-mataro
|
wikipedia_ca_20230401_0_612902
|
Adiel Paananen
fou un esquiador de fons finlandès que va competir durant les dècades de 1920 i 1930.
El 1928 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Hivern de Sankt Moritz, on disputà la cursa dels 50 quilòmetres del programa d'esquí de fons. En el seu palmarès destaca una medalla de bronze al Campionat del Món d'esquí nòrdic de 1930.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.04216867469879518, "ca": 0.9578313253012049}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=612903
|
boua_ca_20231006_0_6209
|
REFERÈNCIA: I-PI 10-15CONVOCATÒRIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT PER LA QUAL S'OFERTA PER A COBRIR AMB CONTRACTE TEMPORAL, UNA PLAÇA DE PERSONAL COL¿LABORADOR SENIOR PER AL PROJECTE: ""ESTRUCTURA I EVOLUCIÓ DELS ESTELS DE NEUTRONS I SÍNTESIS DE POBLACIÓ"", DEL DEPARTAMENT DE FÍSICA APLICADA
- Data d'aprovació
- 04/02/2015
- Data de publicació
- 04/02/2015
- Òrgan competent
- Vicerectora d' Investigació, Desenvolupament i Innovació
- Secció
- CONVOCATÒRIES I CONCURSOS
Títol: REFERÈNCIA: I-PI 10-15CONVOCATÒRIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT PER LA QUAL S'OFERTA PER A COBRIR AMB CONTRACTE TEMPORAL, UNA PLAÇA DE PERSONAL COL¿LABORADOR SENIOR PER AL PROJECTE: ""ESTRUCTURA I EVOLUCIÓ DELS ESTELS DE NEUTRONS I SÍNTESIS DE POBLACIÓ"", DEL DEPARTAMENT DE FÍSICA APLICADA
Secció: CONVOCATÒRIES I CONCURSOS
Òrgan: Vicerectora d' Investigació, Desenvolupament i Innovació
Data d'aprovació: dimecres, 4 de febrer de 2015
REFERÈNCIA: I-PI 10-15
CONVOCATÒRIA DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT PER LA QUAL S'OFERTA PER A COBRIR AMB CONTRACTE TEMPORAL, UNA PLAÇA DE PERSONAL COL·LABORADOR SENIOR PER AL PROJECTE: “ESTRUCTURA I EVOLUCIÓ DELS ESTELS DE NEUTRONS I SÍNTESIS DE POBLACIÓ”, DEL DEPARTAMENT DE FÍSICA APLICADA
La Universitatd'Alacant d'acord a l’establit en la seua Normativa reguladora de les convocatòries per a la selecció de personal investigador contractat en règim laboral temporal i la seua contractació, aprovada per Consell de Govern de 29 de maig del 2013, (BOUA de 6 de juny del 2013) i la resta de normativa general d'aplicació, convoca oferta pública per a cobrir un lloc de treball, d'acord amb les bases següents:
1. Núm. de places: Una
2. Característiques de la plaça.
- Figura: Col·laborador senior
- Jornada: 37,5 hores/setmana, en horari de matí/vesprada.
- Retribució: 1.794,68 € bruts/mensuals (més pagues extra corresponents segons la normativa vigent)
-Duració inicialment prevista del contracte: Des de la signatura del contracte fins a 31/12/2015
En tot cas, la duració del contracte estarà vinculada a la duració del projecte i la disponibilitat pressupostària del mateix.
De conformitat amb el que preveu l’acord de Consell de Govern de 17 de desembre de 2013, pel que s’aprova el II Pla d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes de la Universitatd’Alacant, es fa constar que existix infrarepresentació de dones en la categoria de Col·laborador senior.
3. Objecte. Col·laborar en el projecte d'investigació “Estructura i evolució dels estels de neutrons i síntesis de població” realitzant les funcions següents:
- Investigació en la modelització de l’evolució magneto-hidrodinàmica d’estels de neutrons mitjançant simulacions numèriques. Les labors inclouen el desenvolupament de codis numèrics, realització de simulacions, desenvolupament d’eines de visualització i interpretació de dades observacionals.
- I qualsevol altra tasca afí al lloc que puga sorgir de l'execució del projecte.
4. Perfil de la Plaça. Es valorarà:
Experiència i formació relacionades amb l'objecte de la convocatòria i en:
a) Llenguatges de programació (Fortran y C++)
b) Anglès
c) Experiència Internacional
Titulació: Doctor en Física o Astrofísica.
5. Requisits del personal aspirant. El compliment dels requisits relacionats a continuació haurà d'estar referit sempre a la data d'expiració del termini fixat per a la presentació d'instàncies i mantindre's fins a la data de formalització del contracte.
- Estar en possessió de la titulació de Doctor
- Tindre la nacionalitat espanyola o trobar-se en alguna de les situacions arrepleguades en l'art. 57 de la Llei7/2007, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (BOE de 13 d'abril).
- Tindre un coneixement adequat de qualsevol de les llengües oficials de la Comunitat Valencianaper a l'exercici del lloc de treball.
- Tindre complits 16 anys i no excedir l'edat màxima de jubilació forçosa.
- Posseir la capacitat funcional per a l'exercici de les tasques.
-No haver sigut separada o separat mitjançant expedient disciplinari ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial, d'acord amb l'art. 56.1.d) de la Llei7/2007, anteriorment referida.
6. Presentació d'instàncies. La instància està disponible en la següent adreça de la pàgina web de la Universitat, Servei de Selecció i Formació - Accés PDI-
http://ssyf.ua.es/va/accesopdi/personal-investigador/convocatories-personal-investigador-contractat-temporal.html
Podran presentar-se en l'oficina principal del Registre General de la Universitato en les oficines auxiliars ubicades en les Secretaries de Centre i en la Seud'Alacant, en el termini de 10 dies hàbils, a partir del següent al de publicació de la present convocatòria en el Butlletí Oficial de la Universitatd'Alacant (BOUA).
Es podran emprar les vies establides en l'article 38.4 de la Llei30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (BOE de 27 de novembre) i, preferentment, a través de les Oficines de Correus, i en este cas la sol·licitud que es presente haurà d'anar en sobre obert perquè el personal de Correus puga estampar en ella el segell amb la data de presentació abans de la seua certificació.
En cap cas s’admetrà la presentació de sol·licituds a través del Registre Electrònic de la Universitatd’Alacant.
A la instància s'adjuntarà:
- Fotocòpia del DNI o del NIE. ; si no disposen d'este últim, fotocòpia del document del seu país d'origen que acredite la seua identitat, edat i nacionalitat.
-Fotocòpia del títol acadèmic que es requerix per a poder participar en la convocatòria o certificació acadèmica que acredite haver realitzat tots els estudis per a l'obtenció del mateix i haver abonat els drets per a l'expedició del títol. Quan es presente un TÍTOL DE GRAU haurà d'adjuntar-se la certificació acadèmica En el cas que es requerisca una determinada especialitat, de no figurar aquesta en el títol que es presenta, s’haurà d’adjuntar la certificació acadèmica contenint el programa de doctorat i les assignatures del período formatiu del mateix.
- Model de Currículum
de la Universitat d'Alacant per a Personal Investigador en Projectes d'Investigació, disponible en la mateixa pàgina web referenciada per a la instància i fotocòpies dels documents de la persona responsable de la gestió de l'organisme/empresa/entitat corresponent contenint els extrems arreplegats en el detall de cada apartat del Currículum que acrediten els mèrits al·legats; i per a l'apartat “12. Activitats de caràcter profesional”, s'acompanyarà, a més, de l'informe de vida laboral expedit perla Tresoreria Generaldela Seguretat Sociali els contractes de treball, o certificat de serveis prestats, cas de ser ocupació pública.
-Fotocòpia de les CERTIFICACIONS ACADÈMIQUES, en la que consten les qualificacions obtingudes en les titulacions oficials que posseïsca (si no es presentara no podrà ser valorada en l'apartat corresponent del barem).
En qualsevol moment del procés, es podrà sol·licitar a la persona aspirant la presentació dels originals dels documents presentats i, si escau, de la traducció per intèrpret jurat dels mateixos.
7. Relació de persones admeses i excloses. Finalitzat el termini de presentació d'instàncies, es publicarà la relació provisional de persones admeses i excloses. A partir de l'endemà de la seua publicació les persones interessades tindran un termini de 5 dies hàbils per a la presentació d'esmenes o reclamacions.
Transcorregut este, es publicarà la relació definitiva persones admeses i excloses.
8. Comissió de Selecció. La comissió encarregada de resoldre la convocatòria estarà composta per 5 membres de ple dret i els seus suplents, més una observadora o un observador per cada sindicat present en la taula negociadora proposat per aquests, que tindrà veu però no vot.
El nomenament dels membres es farà públic abans de l'acte de constitució.
La Comissió vetlarà perquè queden garantits els principis de mèrit, capacitat i d’igualtat d’oportunitats i de tracte entre dones i homes, així com la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat adoptant en el procediment les oportunes mesures d’adaptació a les seues necessitats.
9. Sistema de selecció. Constarà de dos fases:
a) Baremació de mèrits: La Comissió valorarà els mèrits al·legats pel personal aspirant en el currículum, una vegada acordats els criteris de valoració específics ajustats als criteris generals, que figuren en l'annex de la normativa de la UA referenciada a l'inici de la convocatòria. Només podran ser considerats aquells mèrits obtinguts fins a la data en què finalitze el termini de presentació d'instàncies establit en la base 6.
b) Entrevista personal, la finalitat de la qual serà la de valorar l'adequació del personal aspirant per a ocupar el lloc de treball oferit. Per a la seua realització li'ls convocarà amb una antelació mínima de 4 dies hàbils. Es puntuarà de 0 a 1 punt.
Els resultats provisionals d'ambdós fases, junt amb els criteris de valoració específics del barem, es publicaran amb un termini de reclamacions, establit perla Comissió de, almenys, 3 dies hàbils. Vistes les reclamacions o transcorregut el dit termini sense haver presentat cap, es publicaran els resultats definitius.
Realitzada la proposta de provisió definitiva,la Comissió podrà constituir una relació de reserva d'ocupació amb la resta d'aspirants, ordenada per puntuació de major a menor, que podrà utilitzar-se en el cas de renúncia de la persona adjudicatària, la seua baixa definitiva o per a cobrir necessitats posteriors de places amb les mateixes característiques per al mateix projecte.
10. Adjudicació. La Comissió , per a l'elaboració de la proposta d'adjudicació sumarà les puntuacions obtingudes i les ordenarà de major a menor, corresponent la proposta d'adjudicació a la o a l'aspirant amb major puntuació. L'esmentada proposta s'elevarà a la Vicerectora d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, per a la seua adjudicació, després de la qual es formalitzarà contracte laboral a través del Servei de Gestió de Personal Docent i les condicions de treball del qual podran patir modificacions substancials a l'empar dels articles 12.4.e) i 41 de l'Estatut dels Treballadors.
A la vista dels resultats de l'aplicació del sistema de selecció, i en cas d'evidenciar-se la inadequació dels mèrits del personal aspirant al perfil i objecte de la convocatòria, es podrà declarar motivadament la no adjudicació del lloc convocat.
11. Notificacions a aspirants. D'acord amb l'article 59.6.b) de la Llei 30/1992, de 26 novembre anteriorment referenciada, les publicacions detallades en estes bases, així com la informació d'altres actes que d'ella es deriven que requerisquen publicació, a l'efecte de notificació es realitzaran en el tauler d'anuncis de l'edifici de Rectorat i Servicis Generals i en la adreça de la pàgina web del Servei de Selecció i Formació següent:
http://ssyf.ua.es/va/accesopdi/personal-investigador/convocatories-personal-investigador-contractat-temporal.html
En esta mateixa adreça es troba la resta d'informació general referent a la convocatòria i l'accés a tota la normativa i legislació mencionada en la mateixa.
12. Protecció de dades personals. Les dades de caràcter personal aportats pel personal aspirant quedaran inclosos en el fitxer automatitzat de Personal d'esta Universitat, que es compromet a no fer un ús diferent d'aquell per al qual han sigut sol·licitats, segons la resolució de la Universitat d'Alacant, de 17 de desembre del 2002, per la que es regula els fitxers automatitzats de dades de caràcter personal (D.O.G.V. de 15 de gener del 2003).
La Universitatd'Alacant informa així mateix, sobre la possibilitat d'exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i, si és el cas, d'oposició, que preveu l'article 5 de la Llei Orgànica15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades; que han de ser exercits, per escrit, davant del Gerent d'esta Universitat.
13. Recursos. Contra la convocatòria, les seues bases i tots els actes administratius es que deriven d'esta, que esgoten la via administrativa, pot interposar-se recurs contenciós administratiu davant del jutjat contenciós administratiu dels d'Alacant que resulte competent, en el termini de dos mesos comptats a partir de l'endemà de la seua publicació, de conformitat amb el que establix l'article 109 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, 6.4 de la Llei Orgànica 6/2001 de 21 de desembre, d'universitats i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa, i potestativament podran interposar recurs de reposició en el termini d'un mes comptat a partir de l'endemà al de la publicació de la present, davant del rector, de conformitat amb el que disposa l'article 116 de la Llei 30/1992, redactat d'acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener. Tot això sense perjuí que s'utilitze qualsevol altra via que es considere oportuna.
Davant de les actuacions de la Comissió de selecció, podrà interposar-se un recurs d'alçada previst en l'article 114 de la Llei30/1992, redactat d'acord ambla Llei4/1999, de 13 de gener, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de les seues publicacions o notificacions. El recurs podrà interposar-se davant de l'òrgan que va dictar l'acte que s'impugna o davant del Rector com a òrgan competent per a resoldre-ho.
Alacant, 4 de febrer de 2015
La Vicerectorad’Investigació,
Desenvolupament i Innovació
Amparo Navarro Faure
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.09641171623342573, "ca": 0.8916023672185183, "it": 0.003820510899692861, "en": 0.0036706869428421605, "cs": 0.002097535395909806, "fr": 0.0005992958274028017, "da": 0.00014982395685070042, "pt": 0.0016480635253577048}
|
boua4991
|
cawac_ca_20200528_10_237019
|
I de l'altra, el Rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Magnífic i Excel·lentíssim Senyor Avel·lí Blasco Esteve, com a representant d'aquesta, segons el que estableixen la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, i el Decret 170/2003, de 26 de setembre, pel qual s'aproven els Estatuts de l'esmentada universitat.
Ambdues parts actuen en nom dels ens els càrrecs dels quals ocupen i, reconeixent-se mútuament plena capacitat jurídica i d'obrar, manifesten la seva voluntat de continuar col·laborant en el camp de la formació i de la investigació en turisme, i per això
EXPOSEN
Primer . Que l'objecte d'aquest protocol és impulsar la realització del Programa de Postgrau en Economia del Turisme i del Medi Ambient (PTEE) que el Departament d'Economia Aplicada de la UIB posarà en marxa a partir del curs 2004-2005.
Segon . Que «Sa Nostra», Caixa de Balears, té interès a participar en el PTEE, atesos la seva vocació internacional i l'especial esment que fa de les qüestions ambientals.
Tercer . Que la UIB explicita en el Pla estratègic 2002-2006, per una banda, que una de les seves línies preferents de treball és el turisme i, per l'altra, la conveniència de potenciar la qualitat de la recerca i dels estudis de tercer cicle.
Quart . Que el PTEE, estructurat al voltant del programa de doctorat en Economia del Turisme i del Medi Ambient, del qual forma part el Màster en Economia del Turisme i del Medi Ambient, té una clara vocació internacional, no solament amb els continguts que s'abraçaran, sinó també en la composició del professorat i en la de l'alumnat. És per això que:
a) Es convidaran a participar-hi professors de reconegut prestigi nacional i internacional, i
Primer . El departament d'Economia Aplicada serà l'encarregat d'impartir el Programa de Postgrau en Economia del Turisme i del Medi Ambient a partir del curs 2004-2005.
Segon . «Sa Nostra», Caixa de Balears, aportarà a partir de l'any 2004 la quantitat de 30.000 euros anuals. El pagament es farà al començament de cada any natural, un cop s'hagi reunit la comissió de seguiment i s'hagin aprovat les actuacions que es duran a terme per preparar l'inici del curs. La comissió de seguiment serà integrada per dos representants de cada institució.
Tercer . L'entitat de referència per a les gestions bancàries que es generin en el marc del Màster en Economia del Turisme i del Medi Ambient, serà Sa Nostra.
a) Establir conjuntament la temàtica de tres tesines de màster que siguin d'interès comú per a «Sa Nostra», Caixa de Balears i per al Programa de Postgrau en Economia del Turisme i del Medi Ambient.
b) Suggerir i organitzar conferències i seminaris d'alt nivell a càrrec dels professors internacionals del postgrau.
Cinquè . Es constituirà una comissió mixta entre Sa Nostra i la UIB que es reunirà dues vegades l'any per fer el seguiment de les actuacions. La comissió serà composta per dos membres de cada una de les institucions.
Sisè . La UIB ha de presentar una memòria que s'ha de sotmetre al vistiplau de la comissió mixta, on han de figurar les actuacions desenvolupades, el nombre d'alumnes, la relació de professorat, la relació de les despeses i dels ingressos del programa, etc.
Setè . La UIB es compromet a fer constar en tots els mitjans de difusió del programa el patrocini de «Sa Nostra», Caixa de Balears, així com a convidar aquesta entitat als actes públics que es realitzin en el marc del PTEE (inauguració, clausura, etc. ).
Vuitè . El PTEE entrarà en funcionament el mes d'octubre de 2004, coincidint amb l'inici del curs universitari.
Novè . El present conveni té una validesa de tres anys (de 2004 a 2006, ambdós inclosos).
Un cop llegit aquest conveni i com a prova de conformitat amb tots i cada un dels punts que s'hi expressen, ambdues parts el signen en dos exemplars al lloc i en la data indicats a l'encapçalament.
Per «Sa Nostra», Caixa de Balears,
Per la Universitat de les Illes Balears,
Llorenç Huguet President
Avel·lí Blasco Rector
Diligència
El present protocol el va aprovar el Consell de Direcció de data 16 de març de 2004 i el va ratificar el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears en data 26 de març de 2004, de conformitat amb el que estableixen els articles 21.2.24 i 178 dels Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136, de 30 de setembre).
| 0.7216 |
curate
|
{"ca": 0.9792769974671885, "en": 0.008749712180520378, "es": 0.00782868984572876, "mo": 0.001381533502187428, "it": 0.002763067004374856}
|
http://www.uib.cat/lauib/Connectats/convenis/Convenis-i-acords-marc.cid171897
|
macocu_ca_20230731_1_15350
|
Segons la Dra. Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de la OMS, “la prosperitat dels negocis es fonamenta en la salut dels treballadors”. Una empresa saludable ha de vetllar per la salut dels seus treballadors, tant física, mental com social. L’entitat ha de crear un entorn de treball lligat a un benestar social i laboral lliure de perills prèviament reconeguts. Per aconseguir-ho, es creen polítiques i serveis que protegeixin la salut dels treballadors.
Com promoure l’empresa saludable
Gestionar factors psicosocials: Crear polítiques que ajudin a detectar i cuidar les necessitats laborals i personals dels treballadors i treballadores de l’empresa.
Conciliació: Garantir un equilibri entre la vida professional i personal del treballador i treballadora.
Igualtat i diversitat: Assegurar un entorn divers i amb polítiques igualitàries.
Promoure un descans adequat: Crear horaris de descans de qualitat per millorar el rendiment i cuidar la salut dels treballadors i treballadores.
Assistència sanitària: Promoure una fidelització i motivació dels empleats i empleades amb una assistència mèdica per a l’equip. Els treballadors i treballadores obtenen una retribució flexible que millora la fiscalitat, obtenen millors condicions econòmiques i cobertures més amples i concretes per estar en una pòlissa col·lectiva.
Serpreco, corredoria del Grup La Mútua dels Enginyers, ofereix un conjunt d’assegurances de salut, on la companyia asseguradora facilita l’assistència mèdica necessària. L’empresa pot pactar la cobertura de malaltia pels seus empleats mitjançant una de les companyies mèdiques amb la qual Serpreco te establerts acords especials. La corredoria ofereix les modalitats de reemborsament, quadre mèdic concertat i una modalitat mixta, la qual cosa permet l’adaptació a les necessitats de l’empresa.
| 0.818559 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_2_675289
|
Un cop s’aprovin, el Govern només contempla que es puguin aplicar, amb la qual cosa no ha valorat el fet que puguin acabar a la justícia
2 min. Andorra la Vella 18/10/2017 20:20
651x366 Una de les reunions entre el Govern, els comuns i el Consell General per a les lleis de competències i transferències. / ARXIU ANA Una de les reunions entre el Govern, els comuns i el Consell General per a les lleis de competències i transferències. / ARXIU ANA
| 0.71277 |
curate
|
{"ca": 0.8868778280542986, "eo": 0.013574660633484163, "es": 0.0746606334841629, "en": 0.024886877828054293}
|
https://www.ara.ad/politica/Cinca-competencies-transferencies-compleixen-constitucionals_0_1889811220.html
|
mc4_ca_20230418_6_251619
|
PORTADALA RIBERADEPORTESFALLASSEMANA SANTACULTURA »Cine »Teatro »Música »Exposiciones »Pintura »Escultura »Libros »Cómic »MuseosGASTRONOMIAECONOMIAEDUCACIONSALUDAGRICULTURA L’Ajuntament neteja els perímetres de les urbanitzacions per evitar incendis forestals Viernes, 14 Julio 2017 12:57 tamaño de la fuente
Els treballs estan realitzant-se dins del pla de Foment de l'Ocupació Agrària impulsat del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social al qual s'ha adherit l'Ajuntament de Carcaixent i que donarà ocupació durant els mesos de juliol, agost i setembre a un total de 111 persones, (95 peons i 15 capatassos). El programa es gestiona en el marc dels convenis de col•laboració del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) amb les corporacions laborals, a través del qual se sufraguen els costos laborals de les treballadores i treballadors contractats.
Este pla d'ocupació té un doble objectiu: d'una banda pal•liar la desocupació agrícola eventual que es viu en les zones agrícoles durant la temporada d'estiu i, per una altra, dur a terme millores en les infraestructures del patrimoni rural i forestal. D'esta manera, les tasques que van a realitzar-se a Carcaixent, a banda dels treballs de prevenció d'incends forestals, són el manteniment i neteja de camins rurals, tasques de prevenció d'inundacions, el manteniment de l'Hort de Soriano entre altres treballs puntuals.
El IVASPE reconeix tres policies alzirenys amb la Creu al Mèrit Policial Protecció civil d’Alzira rep un quad per part de l’Ajuntament »
| 0.817 |
curate
|
{"es": 0.20451527224435592, "ca": 0.795484727755644}
|
http://tusnoticiasdelaribera.com/index.php?option=com_k2&view=item&id=31199:l%E2%80%99ajuntament-neteja-els-per%C3%ADmetres-de-les-urbanitzacions-per-evitar-incendis-forestals
|
mc4_ca_20230418_14_282943
|
Objectiu: evitar lesions: Pistes per a un descens segur [Pàg. 1 de 2] | Revista | EROSKI CONSUMER
Detectar a temps les avaries de l'automòbil CONSULTORI LEGAL No li van detectar l'avaria i li van cobrar la revisió durant la garantia Continua vivint de lloguer sense renovar el contracte SENTÈNCIES La clàusula i el tipus d'interès imposats pel banc eren excessius Va patir un retard aeri i la pèrdua d'equipatges L'acadèmia va suspendre les classes, però la financera va continuar cobrant el crediestudio Una xiqueta va caure d'un mur situat en una plaça pública Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada. Objectiu: evitar lesions: Pistes per a un descens segur
El descens amb esquís per un vessant nevat envoltat de bosc ja no és una pràctica elitista o una vedat de privilegiats. L'any passat, les estacions hivernals espanyoles van rebre la visita de més de sis milions d'esquiadors, un 2 % més que en la temporada 2002-2003. Gràcies a la inversió efectuada, que només en aquesta temporada 2004/2005 ascendeix a més de 111 milions d'euros, les pistes han guanyat en amplitud i, sobretot, en seguretat. El material també ha anat evolucionant per a fer més fàcil i segura aquesta pràctica esportiva. Però no podem oblidar que l'esquí continua sent un esport de risc. Encara que la seguretat augmenta, també s'ha incrementat la velocitat a les pistes. Això explica que el 6 % dels esquiadors sofrisca algun tipus de lesió o contratemps, que el seu nombre augmente i que cada hivern 200.000 espanyols contracten una assegurança d'esquí. A l'excessiva velocitat se suma la falta de coneixement de les normes de seguretat més elementals a les pistes com els principals responsables d'aquests accidents. Conscients de la importància de la seguretat, les estacions han fet aquesta temporada un esforç especial per a garantir-la. Així, s'ha insistit en l'ús del casc i s'ha editat una guia cívica de l'esquiador amb què es pretén eliminar certs comportaments temeraris que adopta una mínima part de visitants i que posen en perill la resta d'esquiadors. En aquesta guia, els responsables de les estacions fan una crida al civisme i ofereixen a l'esquiador les normes elementals de seguretat que li permeten gaudir més i millor d'aquest esport. En aquesta línia s'emmarca la potestat de les estacions de retirar el forfet i expulsar de les pistes els practicants que posen en perill la seguretat dels altres esquiadors i la seua pròpia. A les estacions de la veïna Andorra han anat més enllà i han creat la figura d'un vigilant o policia de neu, capacitat per a imposar sancions greus en el cas que siga necessari. Lesions de l'esquiador És un fet irrefutable que la pràctica de l'esquí resulta molt saludable (millora la condició física, incrementa el nombre de glòbuls rojos i blancs a causa de l'altura a què es practica, contribueix a l'oxigenació de l'organisme...). Tot i això, arrossega un punt negre: l'elevada incidència de lesions pels accidents que es registren a les pistes. El 60 % de les lesions que es produeixen en aquest esport afecten els membres inferiors, especialment el genoll perquè és la part del cos que més treballa i que més pressió suporta; el 20 % incideixen en les mans, el 10 % són traumatismes cranioencefàlics i la resta solen ser lesions de columna. La lesió més significativa és la que afecta el lligament anterior creuat del genoll, que el travessa diagonalment per sota de la ròtula. La probabilitat que un esquiador sofrisca una lesió en el lligament anterior creuat és 365 vegades superior a la de la població general. També és comú l'anomenat 'polze de l'esquiador', una lesió que consisteix en el trencament dels lligaments d'aquest dit i que es produeix en estirar del polze cap a un costat per estendre la mà a fi d'amortir una caiguda. Entre els practicants de snowboard o surf de neu, la lesió clàssica és la fractura de canell, pel fet que les mans van lliures i són la primera part del cos que toca terra després de la caiguda. Ara bé, la major amenaça per a l'esquiador és sempre la fractura de maluc i la de fèmur. En la majoria dels casos, es produeixen després d'una pèrdua de control de l'esquiador en un gir efectuat a velocitat excessiva i que acaba en un xoc contra un arbre o una de les tanques protectores de la pista. Els efectes nocius dels rajos de sol també afecten els ulls. La fotoftàlmia, un tipus de conjuntivitis, pot aparèixer entre esquiadors que no s'han protegit adequadament. Els símptomes es perceben després de quatre o sis hores d'exposició a la llum solar i solen ser llagrimeig, enrogiment de l'ull i sensació de cossos estranys. Paginació
Anar a la següent pàgina: Abans de tor, seguretat >>
[Pàg. 1] Pistes per a un descens segur
[Pàg. 2] Abans de tor, seguretat
| 0.83085 |
curate
|
{"ca": 0.9725716642606723, "es": 0.0072179830892967626, "pt": 0.013611053825531037, "it": 0.006599298824499897}
|
http://revista.consumer.es/web/ca/20050201/actualidad/informe1/69516.php
|
cawac_ca_20200528_8_56472
|
Els contes a l'escola
M. Àngels Ollé
Resum
L'ús dels contes a les llars d'infants, els parvularis i escoles d'EGB és una realitat; s'utilitzen contes en les activitats d'expressió oral, en les de lectura, en els jocs de llengua, etc. Se n'expliquen i se'n llegeixen, fins i tot els mateixos nens en creen de nous. Per aquesta raó pensem que seria bo conèixer si els elements que condicionen la mateixa naturalesa del conte -oralitat, temàtica, estructura, especialització, espai i temps, etc.- es mantenen en les narracions que actualment es fan a les aules, o si s'han introduït elements nous, i en aquest cas quins són i quina finalitat tenen.
Paraules clau
Contes; Educació infantil; Educació Primària; Didàctica de la Llengua i la Literatura.
| 0.789595 |
curate
|
{"ca": 0.993234100135318, "en": 0.006765899864682003}
|
http://www.revistes.publicacionsurv.cat/index.php/comeduc/article/view/122
|
mc4_ca_20230418_16_500737
|
Wikiloc | 180313 Entreno circuit definitiu Cursa Portella Exprés 2018 trail
Trail running (Best Trail running trails in Spain → Catalonia → l' Hospitalet de l'Infant )
180313 Entreno circuit definitiu Cursa Portella Exprés 2018
107,970 1215 10134
Coordinates 12532
180125 Recorregut oficial Cursa Portella 2018 ( Versió exprés ) (Hiking)
110306 Circuit curses de Muntanya del Baix Camp 2011. 2ª Caminada Pujada a la PORTELLA 18,4 Km (Trail running )
190131 Circuit cursa La Portella 2019 versió exprés (Hiking)
l'Hospitalet de l'Infant Portella PR-91 (Hiking)
Viewed 352 times, downloaded 19 times
Entreno Cursa Portella Exprés 2018 ( 13-03-18 )
El recorregut d’aquest any és encara més exigent que el anteriors pel nou tram amb cadenes des del Coll de Puntalt ( wpt 11 ). Espero no es formi massa tap a les cadenes ......
Avui anàvem els tres del grup que farem la cursa. Volíem comprovar les quatre hores que donen de marge. Hem anar lleugers i corrent els darrers 2 km’s
ORIENTACIÓ i GPS : ( Moderada ) Trobem moltes bifurcacions, alguna fàcil de passar-se. El dia de la cursa cap problema.
DIFICULTAT FÍSICA : ( Moderada ) Els números no enganyen... Per a mi la pujada més pesada és la que duu al Coll de Portes ( wpt 07 . El tipus de terreny esgota
DIFICULTAT TÈCNICA : ( Moderada ) Tot i el tipus de terreny, no he trobat llargues i complicades baixades. Però sí alguns passos exigents.
PASSOS PERILLOSSOS : ( Fàcil +) El nou i llarg tram de cadenes al Coll del Puntalt sembla més difícil del que realment és.
DADES TÈCNIQUES : El GPS m’ha donat un desnivell de 997 +. Temps en moviment 3h 35’. Temps total 4h 23’. He corregut els darrers 2-3 km la resta a bon ritme.
Avui portava el Polar de GPS i la dada pujada al wiki és la del temps en moviment, ja que s’activa amb el moviment.
Com he vist que si calibro el GPS als pics ( més de 2800 mts ) em millora la precisió ja no passo el track pel Garmin Connect que quasi no el corregeix. Ara al mateix Basecamp filtro el track eliminant els punts amb menys de 1,60 mts de separació.
02 Ermita de Sant Roc
02 Ermita de Sant Roc 25-01-18
05 Bifurcació 25-01-18
08 Inici Canall'Aubaga
08 Inici Canall'Aubaga 25-01-18
09 Cruilla
10 Pas Equital Curt
10 Pas Equital Curt 25-01-18
Hi, found this interesting trail: 180313 Entreno circuit definitiu Cursa Portella Exprés 2018 https://www.wikiloc.com/trail-running-trails/180313-entreno-circuit-definitiu-cursa-portella-expres-2018-23224160 Regards, Wikiloc - Trails of the World
| 0.586656 |
curate
|
{"ca": 0.6907597535934291, "en": 0.1839835728952772, "eu": 0.007392197125256674, "pt": 0.036139630390143736, "fr": 0.02751540041067762, "es": 0.020123203285420947, "nl": 0.012320328542094456, "it": 0.021765913757700206}
|
https://www.wikiloc.com/trail-running-trails/180313-entreno-circuit-definitiu-cursa-portella-expres-2018-23224160
|
oscar-2301_ca_20230418_4_305751
|
Totes les col·leccionsAssaig Assaig Assaig Minor D’un dia a l’altreNarrativa Biblioteca Mínima Mínima MinorPoesia In Amicorum Numero Poesia dels Quaderns Crema Obra Poètica de J.V. FoixMiscel·lània Àlbums Sèrie Gran Obra Catalana d’Eugeni d’Ors Fora de col·lecció QuadernsSense categoria
Ordenat per novetat Ordenat per títol Ordenat per preu (ascendent) Ordenat per preu (descendent)
Ebook
Audiollibre
Geoffrey Chaucer
Geoffrey Chaucer va néixer probablement a Londres el 1342 i hi va morir el 1400. Assistent del rei Eduard III, diplomàtic a Flandes, Gènova i França, traductor de Boeci i del Roman de la Rose, abans dels trenta anys va compondre el seu primer poema original, el Book of the Duchesse. Més tard va escriure el que s’ha volgut veure com la primera novel·la anglesa, Troilus and Criseyde, que va ser represa per Shakespeare en una cèlebre tragèdia. Però la fama li va arribar pels Contes de Canterbury, començats cap el 1386, que el van col·locar en un lloc d’honor no solament en la literatura anglesa, sinó també en la universal.
Llibres publicats com a autor
Contes de Canterbury
© 2022 Quaderns Crema
Descarregar catàleg
Avís Legal · Política de privacitat
Web desenvolupat per Wébico
Ús de cookies
En aquesta pàgina utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis.
Si continues navegant, considerarem que n’acceptes l’ús i la nostra política de cookies. Més informació
| 0.774007 |
curate
|
{"ca": 0.9555236728837877, "en": 0.03012912482065997, "fr": 0.014347202295552367}
|
https://www.quadernscrema.com/persona/geoffrey-chaucer/
|
cawac_ca_20200528_3_197049
|
La borsa d'aturats és un servei per al soci que la Societat vol oferir a qualsevol entitat pública o privada que estigui en disposició de contractar metges d'atenció primària.
La Societat no es fa responsable dels conflictes que pugui generar la contractació dels metges inscrits a la borsa, ni de la qualitat professional o personal dels inscrits. Qualsevol soci de la Societat en situació d'atur, podrà demanar ser inscrit a la borsa d'aturats a través de la secretaria de la Societat, fent hi constar la data d’atur, la seva titulació i formalitzant el full d’inscripció que es facilitarà a la secretaria de la Societat o bé a les vocalies territorials i acceptant l’actual normativa.
Es considerarà com a data d’atur la de finalització de l’últim contracte de més de tres mesos, sempre que el període entre la finalització del contracte i la inscripció a la borsa sigui com a màxim de 30 dies. Si el període és superior als 30 dies, es considerarà com a data d'atur la data d’inscripció.
L’ordre de preferència serà la data de l’atur, i en cas de més d'un soci amb la mateixa data, l’ordre s'establirà tenint en compte les dades acadèmiques recollides en el full d’inscripció. Si persisteix un empat s'establirà un sorteig entre ells per diferenciar ne l’ordre.
La Societat elaborarà i distribuirà periòdicament dues llistes de metges en atur, una de metges especialistes en medicina familiar i comunitària i un altre amb els metges d'altres especialitats o sense especialitat.
Es mantindrà la distribució territorial de les vocalies per a l'assignació dels inscrits.
Els contractes inferiors als tres mesos no hauran de ser comunicats a la borsa d'atur i permetran mantenir el mateix ordre, la resta de contractes es comunicarà en un període màxim de 30 dies des de l’inici i exclouran l’interessat de la borsa d'atur.
Els inscrits a la borsa d'aturats es comprometen a participar en les convocatòries de places d'equips d'atenció primària en l’àmbit de Catalunya, així com a col·laborar activament en el funcionament de la borsa.
Qualsevol incompliment, de la normativa anterior suposarà l'exclusió de la borsa per un període d'un any.
El responsable de la borsa d'aturats és la junta directiva de la Societat
AVÍS A PACIENTS: La informació d’aquest lloc està adreçada a professionals de la salut. El seu contingut no s’ha de fer servir per diagnosticar o tractar cap malaltia. Si teniu o sospiteu l’existència d’un problema de salut, consulteu el/la vostre/a metge/essa.
| 0.864123 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://projectes.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/BorsaTreball/Arxius/Normativa_BorsaTreball.aspx
|
cawac_ca_20200528_6_138411
|
Últimes notícies
El dimecres 29 al vespre, els nois i noies de segon de batxillerat nocturn van celebrar el seu final de curs. Després del lliurament de notes i de les orles, van baixar a la cantina per fer el tradicional pica-pica, al qual també estaven convidats els seus companys de primer de batxillerat. Després
El dimarts dia 28 de maig, a la sala d’actes i en el marc de la festa de comiat als alumnes de segon de batxillerat, es van lliurar els premis als dos millors treballs de recerca, un de l’àmbit científico- tecnològic i l’altre de l’àmbit social-humanístic-artístic. Hi va haver cinc treballs fi
El grup de teatre del nostre institut va fer divendres passat, dia 24 de maig, tres representacions de l’obra “Res de res”, dirigida per Adrià Freijo Guirado. L’obra està formada per l’adaptació de diferents textos breus del mateix Adrià Freijo i d’altres autors, la majoria
El departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha decretat el tancament de set centres i la supressió de 61 línies escolars, entre elles una línia d’ESO a Granollers. En aquest municipi hi ha 358 alumnes matriculats a 6é de primària i l’Administració només ofereix 300
Divendres, 24 de maig, a la Sala d’actes de l’Ins. Antoni Cumella Al matí hi haurà 2 actuacions, a les 10 per 3r i 4t d’ESO i batxillerat i a les12.30 per a 1r i 2n d’ESO. La sessió de la tarda, oberta a amics i familiars, serà a les 7.
Volem donar l’enhorabona als set centres que, juntament amb el nostre, participen en el projecte “Junts”. També fem extensiva aquesta felicitació a l’Ajuntament, que coordina tot el projecte, per haver obtingut el tercer premi “Ensenyament de la Fundació Cercle d’Economia 2013”. Aq
| 0.827812 |
curate
|
{"pt": 0.009563658099222952, "ca": 0.9892408846383742, "es": 0.001195457262402869}
|
http://blog.iesacumella.cat/?paged=4
|
mc4_ca_20230418_15_451723
|
Es reobre el trànsit al tram de l’avinguda d’Isabel la Catòlica afectat per un esvoranc - Noticia L'Hospitalet - lhdigital.cat
Es reobre el trànsit al tram de l’avinguda d’Isabel la Catòlica afectat per un esvoranc
Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia ciutat 09. 09. 2019 Compartir a Twitter Compartir a Facebook
Es reobre el trànsit al tram de l'avinguda d'Isabel la Catòlica afectat per un esvoranc
Durant l'estiu s'ha reparat un col•lector
El trànsit a l’avinguda d’Isabel la Catòlica torna aquest dilluns a la normalitat, una vegada finalitzades les obres de reparació del col•lector que es va rebentar a final del mes de juliol en aquesta via, a l’alçada del carrer de la Rosa d’Alexandria, i va ocasionar un esvoranc a la calçada.
Durant tot aquest temps, ha estat tallat el trànsit al túnel de l’avinguda d’Isabel la Catòlica, en sentit descendent, entre la plaça de la Mare de Déu del Pilar i l’avinguda de l’Electricitat. També ha estat tallat el lateral descendent des de la plaça d’Eivissa, per la qual cosa els carrers de Severo Ochoa, Pubilla Casas i Rosa d’Alexandria no tenien sortida i només s’hi podia accedir als guals, amb doble sentit de la circulació.
Mentre han durat els treballs, s’ha habilitat el sentit ascendent del túnel de l’avinguda d’Isabel la Catòlica per tal que tingués doble sentit de circulació en aquest tram, sota el pont de la plaça d’Eivissa.
La rebentada del col•lector que va provocar l’esvoranc a la calçada també va afectar conduccions elèctriques de mitja tensió d’aquesta zona.
| 0.816259 |
curate
|
{"ca": 0.923728813559322, "pt": 0.07431551499348109, "de": 0.001955671447196871}
|
https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia?p_p_id=101_INSTANCE_Wb9G&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-2&p_p_col_count=1&_101_INSTANCE_Wb9G_struts_action=%2Fasset_publisher%2Fview_content&_101_INSTANCE_Wb9G_urlTitle=es-reobre-el-transit-al-tram-de-l%E2%80%99avinguda-d%E2%80%99isabel-la-catolica-afectat-per-un-esvoranc&_101_INSTANCE_Wb9G_type=content&redirect=%2Fweb%2Fdigital-h%2Fnoticia%2F-%2Fjournal_content%2F56_INSTANCE_txR0%2F11023%2F2135909
|
acn_ca_20201011_1_20486
|
Detenen quatre sospitosos d'atracaments en ple carrer a Torroella de Montgrí i Palafrugell
Un dels arrestats és menor i en un dels robatoris van amenaçar la víctima amb una arma blanca
ACN Girona.-Els Mossos d'Esquadra de la comissaria de la Bisbal d'Empordà han detingut dos sospitosos d'atracar, en grup, una dona en ple carrer. Segons informen en un comunicat, la nit del 13 de febrer tres joves van assaltar una dona quan passejava pel carrer de la Font de Palafrugell. Els lladres la van tirar a terra d'una empenta i li van sostreure el telèfon mòbil i la cartera. Més tard, van fer servir la targeta robada per fer pagaments a diversos comerços. Els Mossos van aconseguir identificar i detenir dos dels suposats autors del robatori. Un té 18 anys, nacionalitat espanyola i és veí de Palafrugell. L'altre és menor d'edat.
Els van detenir el 28 de febrer i el 3 de març com a suposats autors d'un delicte de robatori amb violència i intimidació i un delicte d'estafa.
El detingut major d’edat, amb antecedents, va passar el dia 3 de març a disposició de jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal i el menor d'edat va quedar en llibertat el mateix dia de la seva detenció amb l'obligatorietat de comparèixer davant el Jutjat de Menors quan sigui requerit.
Els Mossos i la Policia Local de Torroella de Montgrí van detenir l'1 de març dos homes, de 27 i 28 anys, veïns de la població i de nacionalitat marroquina, com a suposats autors d'un delicte de robatori amb violència i intimidació.
Cap a mitjanit hi va haver un robatori amb violència i intimidació a l'exterior d'un local d'oci de la l'Estartit. Dues persones van intentar atracar un altre noi, amenaçant-lo amb una arma blanca. La víctima, però, no duia cap objecte de valor a sobre.
Immediatament es va muntar un dispositiu que va permetre, pocs després, localitzar i detenir els dos lladres.
Els dos detinguts, sense antecedents, van passar el mateix dia 1 de març a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de la Bisbal.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/detenen-quatre-sospitosos-d-atracaments-en-ple-carrer-a-torroella-de-montgri-i-palafrugell
|
oscar-2201_ca_20230904_2_68311
|
Cel cobert de núvols prims i nombrosos practicants de kitesurf gaudint de la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
El període comprès entre el 21 i el 22 d'octubre va estar marcat per una situació de vents de component sud, sud-est i sud-oest que alteraren l'estat la mar de forma notable, amb especial incidència durant el passat dimecres 21 d'octubre.
Aquella jornada s'aprecià una destacada mar de fons d'entre migjorn i xaloc que deixà de forta maror a maregassa a la costa palamosina, amb onades de 2 a 2,5 metres. Mar endins, al davant del cap de Begur, s'enregistrà un onatge significant de 3,05 metres a les 08:00h i una alçada màxima de l'onatge de 5,7 metres a les 07:00h.
No obstant això, el vent més intens va aparèixer el passat diumenge 25 d'octubre, però sense ser res extraordinari. L'aproximació d'un front associat a la zonal, va deixar-nos una jornada dominical força ventosa, amb garbí o llebeig a 20-25 km/h de mitjana entre les 11:00h i les 18:30h, ratxa màxima 47 km/h.
També trobem una ratxa màxima de 42 km/h SO el divendres 23 d'octubre i una ratxa màxima de 39 km/h SE el dimecres 21 d'octubre.
A part d'alterar l'estat de la mar, la situació sinòptica amb vents de component sud també va portar-nos una clara advecció d'aire càlid o temperat procedent de latituds més meridionals. En aquest sentit, destaca l'arribada de la isoterma de 15,4 ºC a 850 hPa, segons el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h del passat dimecres 21 d'octubre.
Acompanyant el vent intens del sud o sud-oest que bufava en nivells mitjos i alts de la troposfera, també va arribar una important intrusió de polsim del Sàhara que feu empitjorar la qualitat de l'aire que respirem., a més a més, aquest polsim del Sàhara es va barrejar amb algunes roines o plugims que caigueren el dijous 22 i el divendres 23 d'octubre, amb la qual cosa es va donar una molesta pluja de fang que embrutà els vidres dels cotxes estacionats a l'exterior.
Així mateix, la massa d'aire càlid i sec del nord d'Àfrica, en contrast amb l'aire fresc i humit del Mediterrani, va formar alguns bancs de boira d'advecció. La boira de mar va ser particularment espessa durant el matí del dijous 22 d'octubre, siguent molt menys important i deixant pas a les boirines la resta del període.
Finalment, també cal destacar que la recuperació del mercuri que hi va haver el dimarts 20 d'octubre, es va mantenir al llarg dels cinc jorns següents. La temperatura màxima es va quedar per sobre dels 20 ºC, menys el dissabte 24 d'octubre, quan hi hagueren 19,3 ºC.
Aquest ascens de la temperatura també es va notar de nit, sobretot el dimecres 21 i el dijous 22 d'octubre, dos dies que ostentaren una mínima de 18,2 ºC.
Entrant en detalls, la temperatura màxima més elevada va tenir lloc el dimecres 21 d'octubre, amb uns destacats 21,6 ºC, per contra, la temperatura màxima més baixa van ser els 19,3 ºC del dissabte 24 d'octubre, un valor no gaire baix.
Pel que fa a la temperatura mínima més baixa, trobem els 12,0 ºC del passat dissabte 24 d'octubre, en canvi, la temperatura mínima més alta foren els 18,2 ºC enregistrats el passat dimecres 21 i el dijous 22 d'octubre.
En relació a la pressió en superfície, veiem que la pressió màxima diària més elevada van ser els 1022 hPa del dissabte 24 d'octubre, per contra, la pressió màxima diària més baixa foren els 1014 hPa del dimecres 21 i del diumenge 25 d'octubre.
Si observem la pressió mínima diària més baixa, trobem els 1006 hPa del passat diumenge 25 d'octubre, en canvi, la pressió mínima diària més alta va esdevenir el dimecres 21 d'octubre, amb 1011 hPa.
D'altra banda, la humitat relativa màxima més alta va ser del 97 % el dijous 22 d'octubre, per contra, la humitat relativa màxima més baixa va ser del 82 % el diumenge 25 d'octubre.
Així mateix, la humitat relativa mínima més baixa va ser del 57 % el passat diumenge 25 d'octubre, en canvi, la humitat relativa mínima més alta va ser del 88 % el dijous 22 d'octubre.
En un altre ordre de coses, la ratxa màxima de vent més elevada va assolir 47 km/h SO a la Fosca el passat diumenge 25 d'octubre, per contra, la ratxa màxima de vent més discreta foren els 18 km/h E del passat dijous 22 d'octubre a la Fosca.
Finalment, es van recollir un total de 0,4 mm acompanyats de pluja de fang i repartits en dues jornades: el dijous 22 d'octubre (0,2 mm) i el divendres 23 d'octubre (0,2 mm). Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al barri vell de Palamós, excepte les dades de vent que són de la Fosca (Meteoclimatic).
Altres observacions remarcables
El passat dimecres 21 d'octubre vàrem tenir un cel molt enterbolit, amb calitja, núvols alts i núvols baixos, boira al damunt del mar, boirines. La mar es veia molt alterada per la notable mar de fons d'entre xaloc i migjorn.
La boia del cap de Begur va enregistrar un onatge significant de 3,05 metres a les 08:00h, de 2,81 metres a les 12:00h, de 2,7 metres a les 18:00h i de 2,23 metres a les 22:00h., alçada màxima de l'onatge 5,7 metres a la 07:00h.
El vent no fou gaire destacable i bufà amb component SE, SSE i ESE, a uns 10-15 km/h de mitjana entre les 14:30h i les 16:30h, ratxa màxima 39 km/h.
El passat dijous 22 d'octubre s'observà boira espessa al llarg del matí i alguna roina (boira pixanera), a més a més, el cel es presentà ennuvolat quasi tota la jornada, però la temperatura màxima marcà 20,8 ºC. Al vespre i a la nit van aparèixer plugims acompanyats de fang.
El vent va ser molt feble, ratxa màxima 18 km/h E.
La mar es veia força remenada, amb maror, mar de fons del SSE. Mar endins, la boia del cap de Begur va anotar un onatge significant de 1,76 metres a les 08:00h, de 1,64 metres a les 12:00h i de 1,64 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 3,28 metres a la 01:00h.
El passat divendres 23 d'octubre vàrem tenir un dia assolellat, amb alguns intervals de Cu, Sc i Ac. De matinada s'observà pluja de fang i els vidres dels cotxes van aparèixer ben bruts.
El vent de garbí, a estones aponentat, va reaparèixer amb força. Entre les 11:30h i les 17:30h va assolir una velocitat mitjana de 15-20 km/h, ratxa màxima 42 km/h. La mar continuà força alterada, amb ones de 0,5-1 metres arran de costa. La boia del cap de Begur va anotar un onatge significant de 1,41 metres a les 07:00h, de 1,17 metres a les 12:00h i de 0,94 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 2,66 metres a la 01:00h i a les 02:00h.
El passat dissabte 24 d'octubre vàrem tenir un dia plenament assolellat, però la temperatura màxima va quedar per sota dels 20 ºC.
El vent no va ser gaire destacable, amb predomini del OSO, SO i O, a 5-10 km/h de mitjana al migdia i a la tarda, ratxa màxima 27 km/h. La boia del cap de Begur va anotar un onatge significant de 0,94 metres a les 07:00h, de 0,59 metres a les 12:00h i de 0,47 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 2,34 metres a les 23:00h.
El passat diumenge 25 d'octubre va estar marcat pel vent de garbí i pel pas d'un extens mantell de núvols alts i mitgencs que cobriren el cel amb més o menys determinació durant tot el dia.
El vent del SO, SSO, OSO i S, en el seu punt àlgid, entre les 11:00h i les 18:30h, va marcar una velocitat mitjana de 20-25 km/h, ratxa màxima 47 km/h.
La mar es va alterar molt un dia més, amb maror i nombrosos blancalls arran de costa. La boia del cap de Begur va detectar un onatge significant de 1,88 metres a les 08:00h, de 2,34 metres a les 12:00h, de 2,34 metres a les 18:00h i de 1,88 metres a les 22:00h., alçada màxima de l'onatge 4,14 metres a les 18:00h.
Imatges del passat dimecres 21 d'octubre
Mar de fons a la bocana del Port d'Aro, el passat dimecres 21 d'octubre a la tarda. Font: Club Nàutic Port d'Aro
Mar de fons a la bocana del Port d'Aro, el passat dimecres 21 d'octubre a la tarda. Font: Club Nàutic Port d'Aro
Mar de fons a la bocana del Port d'Aro, el passat dimecres 21 d'octubre a la tarda. Font: Club Nàutic Port d'Aro
Mar de fons a l'escullera del port de Sant Feliu de Guíxols el passat dimecres 21 d'octubre a la tarda. Font: Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols
Posta de sol del passat dimecres 21 d'octubre amb abundants núvols alts i boirina al fons de la imatge. Font: http://palamos.cam
Posta de sol del passat dimecres 21 d'octubre amb abundants núvols alts i boirina al fons de la imatge. Font: http://palamos.cam
Posta de sol del passat dimecres 21 d'octubre amb abundants núvols alts i boirina al fons de la imatge. Font: http://palamos.cam
Mapa de càrrega de pols en suspensió del passat dimecres 21 d'octubre a les 20:00h. Veiem una important intrusió de polsim del Sàhara.
Imatges del passat dijous 22 d'octubre
Imatge composada dels radars meteorològics del passat dijous 22 d'octubre a les 20:00h. Veiem algun plugim acompanyat de fang.
Imatge composada dels radars meteorològics del passat dijous 22 d'octubre a les 22:18h. Veiem algun plugim acompanyat de fang.
Cel cobert de núvols baixos el passat dijous 22 d'octubre a primeres de la tarda. Imatge captada des del Pla de sa Nau.
Cel cobert de núvols baixos el passat dijous 22 d'octubre a primeres de la tarda. Imatge captada des del Pla de sa Nau.
Cel cobert de núvols baixos el passat dijous 22 d'octubre a primeres de la tarda. Imatge captada des del Pla de sa Nau.
Imatges del passat divendres 23 d'octubre
La pluja de fang de la matinada del dijous 22 i del divendres 23 d'octubre, va deixar els vidres dels cotxes ben bruts, tal com podeu veure en aquest cotxe aparcat al pàrquing del Cervantes.
Temps assolellat, calitja enterbolint la visió del paisatge i algun núvol baix, el passat divendres 23 d'octubre a primeres hores de la tarda. Font: http//palamos.cam
Marejol o un xic de maror aixecada pel garbí el passat divendres 23 d'octubre a primeres hores de la tarda. Font: Club Nàutic Port d'Aro.
Imatge del radar meteorològic del passat divendres 23 d'octubre a les 00:30h. Veiem alguna roina al damunt nostre.
Imatge del radar meteorològic del passat divendres 23 d'octubre a les 02:40h. Veiem alguna roina al damunt nostre.
Imatges del passat dissabte 24 d'octubre
Cel serè a Vall-llobrega i moreres amb colors de tardor presidint l'església de Sant Mateu, el passat dissabte 24 d'octubre.
Cel serè a Vall-llobrega i moreres amb colors de tardor presidint l'església de Sant Mateu, el passat dissabte 24 d'octubre.
Cel serè a Vall-llobrega i moreres amb colors de tardor presidint l'església de Sant Mateu, el passat dissabte 24 d'octubre.
Cel serè a Vall-llobrega i moreres amb colors de tardor presidint l'església de Sant Mateu, el passat dissabte 24 d'octubre.
Imatges del passat diumenge 25 d'octubre
Mapa de superfície amb fronts del passat diumenge 25 d'octubre a les 20:00h. Veiem l'aproximació d'un sistema frontal.
Onatge aixecat per la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Onatge aixecat per la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Cel cobert de núvols prims i nombrosos practicants de kitesurf i windsurf gaudint de la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Cel cobert de núvols prims i nombrosos practicants de kitesurf gaudint de la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Cel cobert de núvols prims i nombrosos practicants de kitesurf gaudint de la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Cel cobert de núvols prims i nombrosos practicants de kitesurf gaudint de la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Cel cobert de núvols prims i nombrosos practicants de kitesurf gaudint de la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Cel cobert de núvols prims i nombrosos practicants de kitesurf gaudint de la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Cel cobert de núvols prims i nombrosos practicants de kitesurf gaudint de la garbinada que feia el passat diumenge 25 d'octubre a la badia de Palamós.
Publicat per tempspalamos a 0:00:00
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Fotos, Mar, Núvols, Patrimoni històric, Plantes, Postes de Sol/Albades, Previsions/seguiment meteorològic
divendres, 30 d’octubre de 2020
Boira de radiació a la Pera (Baix Empordà)
Interessant vídeo on podreu veure un bon exemple de la típica boira de radiació que es forma durant les llargues i fredes nits d'hivern a l'interior de la comarca baix-empordanesa.
En aquest cas podem contemplar la boira que hi havia a primeres hores del matí del passat 08/12/2019 en el municipi de la Pera (Baix Empordà).
La boira de radiació es forma pel descens de la temperatura de l'aire en contacte amb la superfície que es troba més freda, per efecte de la pèrdua de calor per radiació nocturna. Són pròpies de nits asserenades i estables, formant-se una inversió tèrmica en superfície. La baixada de la temperatura produeix en primer lloc rosada o gelada i a continuació estrats de boira, en transmetre's la fred a les capes baixes de l'aire.
Tot i que la formació requereix estabilitat atmosfèrica, és necessària la presència de vent feble, entre 3 i 10 km/h, que agiti lleugerament l'aire i afavoreixi la mescla, per difusió turbulenta, amb les capes immediatament superiors.
Publicat per tempspalamos a 0:00:00
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Articles de meteorologia, Núvols, Paisatges, Vídeos
dijous, 29 d’octubre de 2020
Resum meteorològic i imatges del 16 al 20 d'octubre
Cúmuls decoratius sobre el barri de les Cases Noves, el passat divendres 16 d'octubre al migdia.
El període comprès entre el 16 i el 20 d'octubre va començar mantenint la inèrcia que posicionava la temperatura per la banda baixa del mercuri, especialment la diürna, més que no pas la nocturna.
Un cop més, l'ambient fou més propi de finals de tardor o de principis d'hivern durant les tres primeres jornades, malgrat la presència del sol. No obstant això, l'advecció d'una massa d'aire càlid tropical continental provinent del nord d'Àfrica, va afavorir una clara recuperació de la temperatura les dues darreres jornades.
En aquest sentit, veiem que el dissabte 17 d'octubre es va anotar una màxima de només 16,5 ºC., per contra, al cap de tres dies, el dimarts 20 d'octubre hi hagué una màxima prou elevada de 20,8 ºC, uns 4,3 ºC de diferència, la qual cosa deixà enrera la fresca o la fred dels dies precedents.
Com sempre, si també comparem la massa d'aire que hi havia el dissabte 17 d'octubre a 1500 metres, amb la que hi havia el dimarts 20 d'octubre, es pot comprobar clarament que la massa d'aire fred polar va ser susbtituïda per una massa d'aire molt més temperat, procedent de latituds més meridionals. Tot això gràcies als vents del sud impulsats per una situació sinòptica marcada per la presència d'una borrasca a l'oest de Portugal i per un potent anticicló instal·lat a l'est d'Europa.
A l'alçada de 850 hPa, s'observava l'existència de la isoterma de 5 ºC, segons el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h del passat dissabte 17 d'octubre, en canvi, el passat dimarts 20 d'octubre entrà la isoterma de 12,0 ºC a la mateixa alçada (uns 1.500 m).
En referència al vent de component sud que ens afectà a partir del dilluns 19 d'octubre, cal destacar que aquest no fou especialment intens a la nostra vila, enregistrant-se una ratxa màxima de 40 km/h i una velocitat mitjana de 20 km/h la tarda i el vespre d'aquell dilluns. Això sí, l'estat de la mar s'anà alterant progressivament, amb l'arriba d'una marcada mar de fons de migjorn, amb maror, unida a l'onatge de vent.
Finalment, aquest període no va aportar-nos cap mena de precipitació apreciable, només algunes dècimes producte de l'abundant rosada que hi havia el passat dilluns 19 d'octubre. Aquella jornada la precipitació oculta va acumular 0,2 mm al Passeig del Mar i 0,4 mm a La Fosca.
Entrant en detalls, la temperatura màxima més elevada va tenir lloc el dimarts 20 d'octubre, amb uns no gaire destacables 20,8 ºC, per contra, la temperatura màxima més baixa van ser uns frescos 16,5 ºC del dissabte 17 d'octubre, un valor força baix per l'època de l'any.
Pel que fa a la temperatura mínima més baixa, trobem els 9,1 ºC del passat divendres 16 i dissabte 17 d'octubre, en canvi, la temperatura mínima més alta foren els 16,5 ºC enregistrats el passat dimarts 20 d'octubre.
En relació a la pressió en superfície, veiem que la pressió màxima diària més elevada van ser els 1022 hPa del diumenge 18 i del dilluns 19 d'octubre, per contra, la pressió màxima diària més baixa foren els 1017 hPa del divendres 16 d'octubre.
Si observem la pressió mínima diària més baixa, trobem els 1014 hPa del passat divendres 16 i dimarts 20 d'octubre, en canvi, la pressió mínima diària més alta va esdevenir el diumenge 18 d'octubre, amb 1019 hPa.
D'altra banda, la humitat relativa màxima més alta va ser del 94 % el dilluns 19 d'octubre, per contra, la humitat relativa màxima més baixa va ser del 73 % el divendres 16 d'octubre.
Així mateix, la humitat relativa mínima més baixa va ser del 44 % el passat divendres 16 d'octubre, en canvi, la humitat relativa mínima més alta va ser del 77 % el dimarts 20 d'octubre.
En un altre ordre de coses, la ratxa màxima de vent més elevada va assolir 40 km/h SSO a la Fosca el passat dilluns 19 d'octubre, per contra, la ratxa màxima de vent més discreta foren els 19 km/h ESE del passat dissabte 17 i diumenge 18 d'octubre a la Fosca.
Finalment, les precipitacions van brillar per la seva absència. Tan sols hi va haver precipitació oculta en forma de rosada: el dilluns 19 d'octubre, amb una ip. al nucli antic de Palamós, 0,2 mm al Passeig del Mar i 0,4 mm a La Fosca. Dades extretes de l'estació meteorològica ubicada al barri vell de Palamós, excepte les dades de vent que són de la Fosca (Meteoclimatic).
Altres observacions remarcables
El passat divendres 16 d'octubre vàrem tenir un matí radiant, amb cel serè, però el romanent d'aire fred en altura va fer crèixer alguns cúmuls força gruixuts i molt fotogènics al migdia-primeres hores de la tarda, fins i tot amb alguna virga. L'ambient fou força fresc, amb una màxima de 17,9 ºC i una mínima de 9,1 ºC.
Entre les 10:30h i les 18:00h hi va haver vent de component OSO, O i SO, a 10 km/h de mitjana, ratxa màxima 35 km/h a la Fosca.
La boia del cap de Begur va enregistrar un onatge significant de 2,7 metres a les 04:00h, de 2,23 metres a les 08:00h, de 2,23 metres a les 12:00h i de 1,76 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 4,77 metres a la 01:00h.
El passat dissabte 17 d'octubre hi va haver un altre dia assolellat i anticiclònic, amb cel quasi serè. La temperatura màxima quedà molt frenada, degut a la presència de la isoterma de 5,0 ºC a 850 hPa i la isoterma de -17,0 ºC a 500 hPa, segons el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h.
El vent va ser poc destacable, amb predomini del component est a les hores centrals de la jornada, ratxa màxima 19 km/h.
La boia del cap de Begur va anotar un onatge significant de 1,76 metres a la 01:00h, de 0,94 metres a les 08:00h, de 0,7 metres a les 12:00h i de 0,35 metres a les 18:00h., alçada màxima de l'onatge 2,58 metres a la 01:00h.
El passat diumenge 18 d'octubre vàrem tenir una primera part de la jornada amb predomini del sol i del cel serè, però a partir del migdia arribà una capa de núvols baixos i mitgencs que tapà el cel a estones.
La temperatura continuà força frenada, amb una màxima de 18,2 ºC i una mínima de 9,2 ºC. A uns 850 hPa hi havia la isoterma de 2,9 ºC a 850 hPa i la isoterma de -14,6 ºC a 500 hPa, segons el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h.
L'anticicló es va mostrar ben ferm amb un màxim de 1022 hPa i un mínim de 1019 hPa.
El vent va tornar a ser poc destacable, amb predomini del est-sud-est a les hores centrals del jorn, ratxa màxima 19 km/h. La mar es presentà molt tranquil·la, amb una lleugera mar de fons (mar endins sense dades).
El passat dilluns 19 d'octubre vàrem continuar sota el domini de l'alta pressió, amb un màxim de 1022 hPa i un mínim de 1018 hPa.
El cel es va veure enterbolit per l'aparició de nuvolositat a diferents nivells, amb predomini dels Ci, As i Ac. El vent de garbí o llebeig es va reforçar, assolint una velocitat mitjana de 20 km/h a partir del migdia, ratxa màxima 40 km/h. L'estat de la mar també s'alterà, amb maror (mar endins sense dades).
A uns 1500 ja es notava l'advecció d'aire més temperat, amb l'arribada de la isoterma de 10,8 ºC a 850 hPa, segons el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h.
El passat dimarts 20 d'octubre va haver-hi un clar ascens del mercuri respecte el dies anteriors, gràcies a l'entrada d'una massa d'aire càlid provinent del nord d'Àfrica.
Tot i que el cel es va veure molt enterbolit per l'arribada de les restes d'un front que deixà una capa extensa de núvols alts i mitgencs, la temperatura màxima va superar la barrera dels 20 ºC després de vàries jornades, amb una màxima de 20,8 ºC.
De nit també va fer menys fred, amb una màxima de 16,5 ºC. A uns 1500 metres d'altura va arribar la isoterma de 12,0 ºC, segons el radiosondatge de Barcelona de les 13:00h
El vent de component sud no va ser especialment destacat, assolint una ratxa màxima de 31 km/h, però la mar de fons d'entre migjorn i xaloc era força important, amb maror a la línia costanera (mar endins sense dades).
Imatges del passat divendres 16 d'octubre
Cúmuls decoratius sobre el barri de les Cases Noves, el passat divendres 16 d'octubre al migdia.
Cúmuls decoratius sobre el barri de les Cases Noves, el passat divendres 16 d'octubre al migdia.
Imatges del passat dissabte 17 d'octubre
Sortida de sol del passat dissabte 17 d'octubre amb cel quasi asserenat. Autor de la foto: Francesc Serrat
Mapa de pressió en superfície a les 22:50h. Veiem el domini de l'alta pressió (1019 hPa).
Mapa de temperatura a 850 hPa a les 14:00h. Veiem la isoterma de 5 ºC a sobre nostre.
Imatges del passat diumenge 18 d'octubre
Sortida de sol del passat diumenge 18 d'octubre amb cel quasi asserenat i la mar molt plàcida. Autor de la foto: Francesc Serrat
Mapa de pressió en superfície a les 22:50h UTC. Veiem el domini de l'alta pressió (1022 hPa).
Imatge del satèl·lit Meteosat en format visible a les 12:00h. Veiem absència de núvols a sobre nostre.
Imatge del satèl·lit Meteosat en format visible a les 16:00h. Veiem l'arribada de núvols abundants a sobre nostre.
Imatges del passat dilluns 19 d'octubre
Mapa de vent en superfície del passat dilluns 19 d'octubre a les 23:00h. S'aprecia vent de component sud moderat.
Imatge del satèl·lit Meteosat del passat dilluns 19 d'octubre a les 16:00h. Veiem núvols a sobre nostre i l'aproximació d'un front per l'oest de la península Ibèrica.
Imatge del satèl·lit Meteosat del passat dilluns 19 d'octubre a les 16:00h. Veiem núvols prims a sobre nostre i l'aproximació d'un front per l'oest de la península Ibèrica.
Mapa de geopotencial a 500 hPa i de pressió a nivell del sòl del passat dilluns 19 d'octubre a les 14:00h. Veiem una pertorbació a l'oest de Portugal i un anticicló a l'est d'Europa. Els dos centres d'acció provocaren una advecció de vents del sud.
Mapa de temperatura a 850 hPa a les 20:00h. Veiem la isoterma de 10 a 12 ºC a sobre nostre.
Imatges del passat dimarts 20 d'octubre
Mapa de temperatura a 850 hPa a les 08:00h. Veiem la isoterma de 12 ºC a sobre nostre.
Imatge del satèl·lit Meteosat en format visible a les 11:00h. Veiem núvols abundants a sobre nostre, sobretot núvols alts i mitgencs.
Imatge del satèl·lit Meteosat en format visible a les 16:15h. Veiem núvols abundants a sobre nostre, sobretot núvols alts i mitgencs.
Publicat per tempspalamos a 0:00:00
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Fotos, Núvols, Postes de Sol/Albades, Previsions/seguiment meteorològic
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Buscar en aquest bloc
Correu de contacte
tempspalamos@hotmail.com
Dades actuals
.
.
Dades platja de Torre Valentina (Calonge)
Dades en temps real de diverses estacions meteorològiques de Palamós i d'altres indrets d'arreu del món
Dades del Port Esportiu Marina Palamós
Dades de tot Catalunya
Dades Club Nàutic Costa Brava (Palamós)
Webcam Ajuntament Calonge i Sant Antoni
Webcam de Llafranc
Webcam de Palamós
Webcam de Platja d'Aro
Webcam de Tamariu
Webcam Palamós.cam
Webcam Port d'Aro
Webcams Club Nàutic Sant Feliu de Guíxols
Previsió marítima i estat actual
Boies Puertos del Estado
Condicions de vent a la badia de Palamós
Mapes de Woespana.es
Model SWAN (Meteocat)
Model WW3 10 km
Previsió AEMET
Previsió METEOCAT
Previsió Meteofrance
Previsió Windguru
Temperatura de l'aigua del mar
Trànsit marítim
Escales
Escala Beaufort (força del vent)
Escala Douglas (estat de la mar)
Rosa dels vents genèrica
Rosa dels vents empordanesa
Imatges de satèl·lit
Clicar sobre la imatge per ampliar-la.
Imatges del radar meteorològic
Clicar sobre la foto.
Altres radars
Radar AEMET
Radar Meteo60 (França)
Radar Meteox.com (Europa)
Radar WETTER24
Radiosondatge de Barcelona
Clicar sobre la imatge per ampliar-la.
Mapa actual de pressió en superfície
Clicar sobre la imatge per ampliar-la.
Mapa de superfície amb fronts
Clicar sobre la imatge.
Alertes meteorològiques
Estofex (tempestes)
Meteoalarm (Europa)
Darrers terratrèmols
Clicar sobre la imatge.
Visualitzador de terratrèmols de l'IGN
Temperatura de xafogor (humidex)
Calculadora i mapa actual
Temperatura de sensació (windchill)
Calculadora comparant la fórmula antiga i la nova
Calculadora i mapa windchill actual
Càlcul i mapes de neu
Calculadora de la cota de neu
Mapes de neu
Models numèrics generalistes, estacionals i mesoscalars
WRF
WMC (rus)
Wetterzentrale (varis models)
Westwind (varis models)
UKMO (anglès)
SKIRON (grec)
NAVGEM
Model estacional NCEP-EUA
Model estacional HMC-Rússia
Lightningwizard
ICON
ECMWF (europeu)
COAMPS (U.S.Navi)
BOM ACCESS (australià)
BOLAM
Meteograma de Palamós
Clicar sobre la imatge.
Estat dels embassaments
Agència Catalana de l'Aigua
Webs de meteorologia
ACAM
ACOM
AEMET
Atles de núvols (en anglès)
Atles Internacional de Núvols
Calonge-meteoweb
Cazatormentas
Dades climàtiques mundials
Fenòmens òptics
Fenòmens severs a Europa
Foro Tiempo
Fotos de llamps
Fotos de núvols
Fotos temps extrem
La web d'en Picó
Meteo Banyoles
Meteo Porqueres
Meteo Vall Bas
METEOCAT
Meteoclimatic
Meteoestartit
Meteoinfo.ru
Meteopalafrugell
NOAA
Revista RAM
Revista Tethys
Weatheronline
Llicència Creative Commons
Obra protegida amb llicència Creative Commons 3.0
Seguidors
Els meus vídeos
Clicar sobre el logotip.
Blocs que segueixo
Llocs de Catalunya
Fa 43 minuts
fonts naturals, aigua, muntanya i més
Font de can Vinyals de Sentmenat, una Font perduda !
Fa 9 hores
Conèixer Catalunya
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLABIÀ, ADVOCADA A SANT ROMÀ. FONTANILLES. L’EMPORDÀ JUSSÀ
Fa 9 hores
Amics arbres · Arbres amics
A tocar de la vella olivera
Fa 1 dia
Blog de José Antonio Maldonado
Este es el pueblo más frío de España
Fa 3 dies
meteocalonge
Tardor (meteorològica) 2021
Fa 4 dies
Olor de mar
TEMPORADA CREUERS 2021
Fa 6 dies
EL BLOG DEL TEMPS
Previsió del temps: 29 de novembre de 2021
Fa 1 setmana
HISTÒRIESDEMAR
Les tres xemeneies
Fa 1 setmana
Patrimoni Existencial
Colomer de Salàs de Pallars
Fa 2 setmanes
El Blog de Galicia Máxica
Ruta por las fábricas de papel de Lousame
Fa 2 mesos
Paisatge i Natura
Nova galeria al web
Fa 2 mesos
Gent del Ter
MEDALLA DEL MONTGRÍ 2021.
Fa 3 mesos
Històries de Palamós i Comarca
La Setmana Tràgica a Palamós: una cronologia dels fets.
Fa 4 mesos
La Natura a la comarca de la Selva
Viatge naturalista a Extremadura i Andalusia (part 3 i final, suposo): Doñana i una nit a la Sierra de Andújar
Fa 4 mesos
Les Gavarres
La planta carnívora de l'Empordà
Fa 6 mesos
Palatio Frugelli
L'ESTANQUER BANDOLER
Fa 6 mesos
el Blog de Llofriu
Les 4 barberies que va tenir Llofriu
Fa 10 mesos
Directori català de blogspots
57 - l9metrobarcelona.blogspot.com
Fa 1 any
Comptador de visites
Imatges de Palamós i Sant Joan
Cala s'Alguer
.
Cala Canyers
.
Cala Estreta
.
Cala Corbs
Ermita de Bell-lloc
.
La Fosca
.
illes Formigues
Castell de Vila-romà
.
Platja de Castell
Far
Etiquetes
Animals (222) Articles de meteorologia (519) Astronomia (175) Bolets (27) Cinema (7) Climatologia (320) Dites (refranys) (61) Fonts (31) Fotos (2541) Humor (25) Llamps (68) Llegendes (26) Mar (1341) Medi ambient (258) Nota informativa (434) Núvols (1527) Paisatges (648) Patrimoni històric (493) Plantes (405) Postes de Sol/Albades (498) Previsions/seguiment meteorològic (3192) Terratrèmols (20) Tornados (87) Vídeos (859) Volcans (52)
| 0.614266 |
curate
|
{"ca": 0.9297203662459788, "en": 0.01654470251352211, "es": 0.03863965779333263, "fr": 0.00523208541025913, "it": 0.0032170254887404106, "pt": 0.0013080213525647824, "sv": 0.001414077137907873, "zh": 0.00024746349913387774, "de": 0.00017675964223848412, "ru": 0.00042422314137236184, "ko": 0.0009545020680878142, "gl": 0.0008837982111924205, "ja": 0.0007070385689539365, "ia": 0.0005302789267154523}
|
https://tempspalamos.blogspot.com/2020/10/
|
mc4_ca_20230418_1_405333
|
cadena de noms | la rebotiga
Fent l’animal
Posted by Jaume under #rEDUvolution, Dietari d'aula, Pràctica Reflexiva | Etiquetes: 2a sessió, cadena de noms, Curs 2013-14, D, descobriment de la pedagogia sostenible, Escalfament, María Acaso, negociar competències de l'alumnat, personalitzar un got, precisió lèxica i derivació |
De hamper, extreta d’http://www.morguefile.com/archive/display/691505
| 0.528435 |
curate
|
{"es": 0.07124681933842239, "de": 0.03307888040712468, "ca": 0.7201017811704835, "en": 0.17557251908396945}
|
https://sicomor2008.wordpress.com/tag/cadena-de-noms/
|
naciodigital_ca_20220331_0_509527
|
No és cap secret que les relacions entre els ajuntaments de Sabadell i Terrassa creuen un molt bon moment. A les visites dels alcaldes a les Festes Majors de la ciutat veïna s’hi han sumat les recents reunions bilaterals per abordar temes de ciutat, en les quals s’hi han tractat temes que els dos municipis tenen sobre la taula i que, sumant forces, poden beneficiar les cocapitals i de retruc la resta de municipis vallesans.
Els alcaldes apunten que no tenia sentit que dues ciutats molt similars pel que fa a població i extensió visquessin d’esquena l’una de l’altra, però reconeixen que la manera de ser i de fer dels dos màxims representants institucionals també hi juga molt a favor: “El tarannà de persones com Manuel Bustos ho feia complicat, per la personalitat i el caràcter, però amb en Joan Carles Sánchez primer i ara amb en Juli Fernàndez la relació és fàcil”, explica l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart.
Aquesta suma de forces s’ha traduït amb diferents trobades de treball, on els dos municipis han situat una sèrie de prioritats en l’agenda supramunicipal. Una d’elles és aprofitar l’espai situat entre les dues localitats, on actualment hi ha elements com la seu central dels Mossos d’Esquadra, un camp de golf, el Consell Comarcal o Mercavallès, entre d’altres.
Nous usos
Els alcaldes valoren la posició estratègica que suposa aquest espai, a la porta de l’àrea metropolitana, i que pot suposar un pol de desenvolupament important. Per aquest motiu, plantegen ordenar-lo per tractar d’instal·lar-hi una nova activitat econòmica, sense que encara s’hagi definit quina.
La possibilitat d'ubicar-hi un parc logístic no seria viable, donat que requeriria una bona connexió ferroviària amb el Port de Barcelona, inexistent i impossible de plantejar-la a curt i mitjà termini per la inexistència d’un pressupost per a crear-ne una de nova. Per aquest motiu, es dibuixen altres propostes, com ara algunes de vinculades amb el món de la universitat i la recerca.
Els dos municipis van participar en el pla comarcal acordat amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, per aplicar millores a la comarca. Entre aquestes, es dibuixen d’algunes com l’ampliació d’un tercer carril a l’autopista C-58 per evitar els embussos que s’hi generen. A banda, també han treballat plegats per definir el model del comerç a nivell comarcal, amb l'objectiu de no trepitjar el petit i tradicional negoci.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9962546816479401, "fr": 0.003745318352059925}
|
https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/51824/sabadell-terrassa-volen-posar-ordre-espai-entre-dos-municipis
|
mc4_ca_20230418_10_780495
|
LES TR3S R | CosmoCaixa Madrid | Obra Social "la Caixa"
De l'1 de març de 2012 al 25 de febrer de 2013
Les Tr3s R. Reciclar, reutilitzar i reduir
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com Transcripció del contingut del vídeo "Les Tr3s R. Reciclar, reutilitzar i reduir":
Les Tr3s R.
Reciclar, reutilitzar i reduir
Una exposició que convida a...
RECICLAR la major part dels residus que produïm
REUTILITZAR tot allò que pot ser útil.
CosmoCaixa Madrid. A partir de l'1 de març.
La protecció del medi ambient és una de les preocupacions de la ciutadania. Les polítiques mediambientals miren d'establir protocols a favor de la conservació del planeta, a fi de reduir els efectes del canvi climàtic a la Terra, però cal la col·laboració de tota la societat per fomentar les conductes sostenibles.
El nostre estil de vida implica el consum de grans quantitats de paper, metall, matèria orgànica i envasos de metall, plàstic o vidre que, quan s'han fet servir, es converteixen en residus que, fins no fa gaire, anaven a parar invariablement al cubell de les escombraries. Aquesta manera d'actuar resulta insostenible.
Reduir el consum en la mesura que sigui possible, reutilitzar tot allò que pugui ser útil i contribuir a reciclar cadascun dels materials que siguin reciclables és a l'abast de tothom. Si s'apliquen aquestes bones pràctiques, una gran part dels residus es reciclaran.
L'exposició "Les Tr3s R. Reciclar, reutilitzar i reduir" explica el procés de transformació de quatre tipus de residus domèstics (vidre, paper, envasos i matèria orgànica) i d'un residu industrial (coure), amb l'objectiu de conscienciar sobre com en són, de valuosos, els petits canvis en els hàbits.
Quadern de l'exposició Reciclatge (PDF, 17,4 MB) De dimarts a diumenge i dilluns festius, de 10 a 20 h. Visita inclosa en l'entrada al museu
| 0.816478 |
curate
|
{"pt": 0.037745604963805586, "ca": 0.9565667011375388, "en": 0.005687693898655636}
|
http://www.fundaciolacaixa.com/nuestroscentros/cosmocaixamadrid/reciclaje_ca.html
|
oscar-2301_ca_20230418_6_203974
|
Categories Selecciona la categoriaAprenentatge basat en problemes (6)Aprenentatge Cooperatiu (10) Tècniques per dialogar i posar en comú (1)Aprenentatge Servei (3)Assignatures (73) Portals educatius (1)Audiovisuals (1)Autors (39) CESIRE (3) Kennedy Chris (1) Neus Sanmartí (4) Oficial (15) Recomanada (19) Voltz Rich (1)Avaluació (4) c) Sistemes educatius (1) d) Internacional (1) Exàmens i controls (1)Avaluació diagnòstica (10) Altres avaluacions externes (1) PISA/PIRLS (6)Aventures didàctiques (2)Blocs. Còm editar? (6) Blocs_Directoris (1) Com millorar-los? (2)Bones pràctiques (23) Biblioteca (2) Comunitats aprenentatge (1)Caceres del tresor (2)CCLAV (44) Comprensió lectora (24) Compromís amb la lectura Educació Infantil (1) Diaris literaris (1) Estratègies (18) A. Metacognició (3) B. Connectar amb previs (9) D. Qüestionar (4) F. Visualitzar (3) G. Sintetitzar (2) Llibres recomanats (3) Tertúlies literàries (1) Expressió escrita (18) Còmics. Còm editar? (4) Còmics_Directoris (2) Entrevistes (1) Escriptura Compartida (2) Escriptura Guiada (2) Gèneres Contes (2) Llibres (crear) (3) Poesia (1) Procés escriptura (3) Planificar (1) Textos argumentatius (1) Textos explicatius Problema Solució (1) Textos explicatius_Problema Solució (1) Textos narratius (2) Textos narratius literaris (3) Expressió oral (5) Ràdio educativa (2) Vocabulari (3) Varietats geogràfiqueis de la llengua (2)Clima aula (5) Primer dia (1)Competències bàsiques (17)Competències docents (1)Coneixements previs (10)Currículum (3) 21 century skills (1) b. Què ensenyar? (3)Cursos online (14)Dinàmiques de cohesió (9) Dinàmiques compartir expectatives (4) Dinàmiques de presentació i autoconeixement (6) Dinàmiques d´inclusió (1) Dinàmiques per aprendre els noms (1) Dinàmiques per integrar alumnes nous (1)Dinàmiques de grup (1)Estratègies pensament creatiu (6) Generar idees (6)Estudi de cas (4)Exercicis_online (2)Família-escola (5)Formació a centres (2)Formació professorat (3)Formats per publicar (2)Gamificació (1)Google Earth (1)Google maps (1)Homeschooling (1)Hotpotatoes (1)Innovació (6) EUA (1) Menorca (3)JClic (2)Lesson Plans (4)Línies del temps (1)Linkat (1)Llibres i articles (3)Llibres i guies (9)LOMQE (1)Mapes conceptuals (2)Materials propis (3)Mecanografia (1)Opinions personals (7)Organització (2) d. Gestió organitzacions (1) g. Clima d’aula (2)Orientació (1) Tècniques d’estudi (1)Per nouvinguts (12)Per pensar (76) Canvis socials (17) cites (4) Deures (3) Educació_notícies (30) Fon. pedagògica (17) Lleis educatives (1) LOMLOE (1) Opinió personal (27) Organització (3) Pacte i Llei educativa IB (3) Presentació (3) Sistema_Educatiu_Democràtic (2) Sistemes educatius (7) Canadà (1) Finlàndia (3)Pissarres digitals (5)PjBL (68)Podcasts. Còm editar? (3)Portafolis (4)Power points. Directoris (2)PrBL (32)Presentacions_ppt (1)Programación (69) Con argumentación (15) Con rúbrica (19) Preguntas productivas (24) Secuencia didáctica (37)Projectes de treball. (9) PT. Directori (2)Proyecto científico (19)Proyecto lingüístico (6)Proyectos de trabajo (11)Rutines de pensament (1) Generar idees (1)Seqüència didàctica (22) 1.3. DEFINIR TASCA. Motivar (9) 1.4. DEFINIR TASCA. Què sabem? (9) 1.5. DEFINIR TASCA. Què volem saber? (6) 2. PLANIFICAR (2) 4.1. COMPRENDRE (6) 4.3. COMPRENDRE. Vocabulari (3) 4.4. COMPRENDRE. Concursos (2) 4.5. COMPRENSIÓ ORAL (3) 4.6. COMPRENDRE. Després de llegir (2) 5.1. ESCRIURE. Planificar (2) 5.2. ESCRIURE. Produir (1)Simulacions (2)Tarea simple (12)Tareas (36)Telecol·laboració (7)TICs (7) Twitter (1)Viatge virtual (1)Vídeojocs (2)Vídeos (2)Vídeos i fotos (19)Webquest (8) Miniquests (1)Webquests. Còm editar? (3) WQ. Directoris (1)Webs (crear) (2)Wikis (8)X Blocs de CONTINGUTS (69) Activitats en el medi natural (8) Alfabetització mediàtica (2) Alimentación y salud (11) Animals (6) Atmósfera (6) Canvis en el temps PRIM (3) Ciutadania digital (2) Cos Humà (4) Creació artística (4) Cuentos y leyendas (3) Ecosistemes (1) Eines i materials tecnològics (5) El paisatge (5) Electrònica (2) emigrants i refugiats (1) Energia (3) Entorn_tecnologia_societat (7) Espai i forma (2) Estadística i atzar (4) Estructura i propietats de les substàncies (4) Experimentos (8) Forces i moviments (3) Geometria (1) Hort/ huerto escolar (1) Immigrants (1) Les arrels del món contemporani (5) S. XIX (2) Les societats preindustrials (5) L´entorn i la seva conservació (15) Contaminación (2) L´aigua (4) Metereologia (3) Matèria i energia (4) Medi ambient i canvi climàtic (4) Mundo actual/ El món d’avui (12) La transició espanyola (1) Sostenibilidad (3) Numeració i càlcul (9) Nutrició (5) Organització política i planif territori (5) Persones_cultures_societats (7) Plantes (5) Química (1) Plásticos (1) Reproducció (2) Rutas e itinerarios (8) Rutas literarias (3) Sectors econòmics i espai geog. (5) Sistemes físics (1) Sistema solar (1) Sistemes socials (1) Guerra civil espanyola (1) Sistemes vius (1)Xarxes socials (2)Xats (1)
Users on page
Now online: 2
Today: 74
This week: 579
Overall: 1066556
Propostes didàctiques sobre….
Sistemes socials
Canvis en el temps PRIM
Les societats preindustrials
Les arrels del món contemporani
Guerra civil espanyola
Món actual
Organització política i planif territori
Persones_cultures_societats
Sistemes vius
Nutrició
Alimentació i salut
Reproducció
Cos Humà
Animals
Plantes
Hort
Ecosistemes i canvi climàtic
Sostenibilitat
L´entorn i la seva conservació
Sistemes materials (química)
Contaminació
Estructura i propietats de les substàncies
L´aigua
Plàstics
Competència Lingüística
Contes i llegendes
Riquesa lingüística
Rutes literàries
Activitats en el medi natural
Rutes i itineraris
Sistemes físics
Electrònica
Energia
Forces i moviments
Matèria i energia
Metereologia
Atmósfera
El paisatge
Creació artística
Tècniques d’estudi
Entorn_tecnologia_societat
Eines i materials tecnològics
Espai i forma
Estadística i atzar
Experiments
Numeració i càlcul
PER TEMES
Avaluació (eines)
Dinàmiques de cohesió
Dinàmiques x continguts
Directoris de recursos didàctics
Documents de centre
Formacions impartidles
Qui som?
PER MATÈRIES
Plàstica Mat1rC Física_química CLAV Opinió personal CTID NEE C7_Recolz_pacient Música Orientació C2 At_Unitats_Convivència Biologia Economia CAA ESPA2 Castellà Geologia C9_Bases Superestructura textual CMonCont Crèdits variables EdINFANTIL Filosofia CCLAV_Lectura Mapes mentals CMM CSC CCLAV_Àrees Matemàtiques Mapes conceptuals CIAP Tecnologia Anglès Planificar CFGS EPA Educ_física Ciències Socials Informàtica FOL Història Totes C10_RET CCLAV_ExpOral_Gloses Organitzadors gràfics Màrketing C4_Atenció_psicosocial Tutoria Català C4_Oci_lleure CFGM Finlàndia Interdisciplinari CCIMF Directori
Darreres entrades
Competències docents i la seva avaluació
octubre 6th, 2022
Què són? Tipologia Power point per fer formacions a Claustres sobre maneres de cl[...]
La guerra civil espanyola
setembre 30th, 2022
/*! elementor - v3.7.7 - 20-09-2022 */ .elementor-widget-image{text-align:center}.elementor-widget-i[...]
| 0.596383 |
curate
|
{"ca": 0.8354632587859425, "oc": 0.007551553877432472, "pt": 0.01699099622422306, "en": 0.024252105721754284, "es": 0.0593958756898054, "id": 0.0010165553296543712, "fr": 0.014231774615161197, "cs": 0.0011617775196049957, "an": 0.002759221609061865, "lv": 0.004792332268370607, "it": 0.010310775486494336, "de": 0.015683996514667443, "nl": 0.0005808887598024978, "sv": 0.00261399941911124, "vi": 0.0010165553296543712, "ru": 0.0017426662794074934, "zh": 0.00043566656985187334}
|
https://recursosdidactics.cat/competencia-oral/interaccio-oral
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_630017
|
Bèlgica aixeca les mesures cautelars a Puigdemont i als consellers cessatsEls membres del govern cessat ja poden sortir de Bèlgica i només seran detinguts si tornen a EspanyaRedacció 05 Des 2017 - 22.39Bèlgica aixeca les mesures cautelars contra Carles Puigdemont i els quatre consellers cessats pel 155, segons la Fiscalia.La fiscalia belga demanarà una nova vista per comunicar a la cort belga que l'euroordre s'ha d'aturar, perquè així ho vol el Tribunal Suprem. I serà llavors, diu, quan l'euroordre quedarà anul·lada. De moment, el que s'ha anul·lat són les mesures cautelars.D'aquesta manera, els membres del govern cessat ja poden sortir de Bèlgica i només seran detinguts si tornen a Espanya.La fiscalia belga havia anunciat que demanaria aquesta tarda al tribunal que es retirés les euroordres contra Puigdemont i els consellers cessats.Notícia relacionada: Prohibeixen a TV3 i Catalunya Ràdio dir "consellers empresonats" o "president Puigdemont"La decisió de la justícia belga arriba després de la decisió del Suprem de retirar les ordres europees i internacionals sobre tots ells. El magistrat Pablo Llarena ha decidit retirar l'ordre de detenció abans de rebre un revés de la justícia belga, que es podria haver negat a l'entrega de Puigdemont i els consellers cessats limitant l'acusació als delictes de malversació o desobediència, sense incloure-hi els de rebel·lió o sedició que planteja el Suprem.L'advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, veu darrere de la maniobra del magistrat del Suprem el reconeixement que Bèlgica li podria denegar l'entrega.VÍDEO
Si surten de Bèlgica els hi tornaran a posar l'euro-ordre.
Un euro ordre no és un yo-yo.
Ah mira, això ja no ho sé. No la poden tornar a posar?
Sí que es pot fer, però no ho faran.
| 0.890385 |
curate
|
{"ca": 0.9834380354083381, "hu": 0.01656196459166191}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_576514
|
Algú sap de que tracta relament el cruising i el dogging, m'han convidat a anar-hi demà al matí a la platja del Remolar, que per cert no tinc ni idea d'on es.Vull info de la platja i d'aquestes practiques! !
La platja aquesta del Remolar, no és al Prat?
sí
| 0.70168 |
curate
|
{"ca": 0.9881422924901185, "fr": 0.003952569169960474, "es": 0.007905138339920948}
| |
macocu_ca_20230731_0_65390
|
LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Comunicat de suport als escenògrafs Alfons Flores i Lluc Castells amb motiu de l’estrena de l’òpera Faust de Gounod al Teatro Real de Madrid.
| 0.599338 |
curate
|
{"ru": 0.12962962962962962, "ca": 0.8703703703703703}
| |
mc4_ca_20230418_18_30178
|
Teatre a Cambrils amb 'El tràmit' | Reusdigital.cat diari de Reus. Notícies i actualitat del Camp de Tarragona
Una imatge promocional del repartiment de l'obra 'El tràmit'
La comèdia "més marciana de la temporada", 'El tràmit', arriba divendres, 7 de desembre, a dos quarts de 10 de la nit, al palau municipal d’esports de Cambrils, en el marc del programa de la festa major de la Immaculada. Les entrades (sense numerar) es poden comprar per 5 euros al Patronat municipal de turisme de 9 del matí a 2 del migdia, al Centre xultural de 3 de la tarda a 10 de la nit o a taquilla el mateix dia de l'espectacle (una hora abans).
Aquesta obra de teatre esbojarrada i enginyosa, on res és el que sembla, està produïda per Green Lemon i compta amb un elenc de luxe format pels actors i actrius David Bagés, Àlex Casanovas, Mònica Glaenzel, Susana Garachana, Manel Sans i Xavier Serrano.
'Él tràmit', escrita per Fernando Trías de Bes i dirigida per Martí Torras, és una comèdia d’humor negre que ens parla de corrupció amb un to realista i un fons de crítica social.
'El tràmit'
1Projecció del film ‘Wonderstruck’ al Cineclub de Reus
| 0.848012 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://reusdigital.cat/noticies/agenda/teatre-cambrils-amb-el-tramit
|
mc4_ca_20230418_11_317630
|
Cada cop menys residus però encara són massa – Girona A cop de post
Cada cop menys residus però encara són massa
23/10/2013 ~ Raül Muxach
A les comarques de Girona seguim fent els deures i cada cop generem menys residus (la crisi ens ajuda molt) però encara estem lluny de la mitjana catalana. Diuen que és perquè el Baix Empordà, l’Alt Empordà i la Selva són comarques molt turístiques i s’hi genera un volum superior a la resta que fa que la divisió surti esbiaixada però que l’any que ve es posarà en marxa un mètode de càlcul que discriminarà el residu de l’habitant estacional del permanent per saber si podem tranquil·litzar les nostres consciències o hem de seguir pedalant. També son de les comarques que menys reciclen perquè es veu que alguns dels nostres visitants estivals s’han deixat la disciplina a casa (no sé si creure-m’ho). Mirem els números.
El 2012, la bossa de les escombraries de cada ciutadà de les comarques de Girona es va reduir un 4% però encara és superior a la mitjana catalana. Cada habitant va generar 1’68 quilos de residus al dia quan el promig català és d’1’35.
L’Alt Empordà (2’22 kg/hab/dia), el Baix Empordà (2’11) i la Selva (1’72) són els que més van contribuir-hi per l’efecte turístic. El Ripollès està per sobre de mitjana però a prop (1’50) i la Garrotxa (1’34), el Pla de l’Estany (1’28) i el Gironès (1’10) obtenen l’aprovat.
També estem 4 punts per sota de la mitjana catalana en recollida selectiva (35’10 % vs 39’05%) tot i que el Ripollès (42’97), el Pla de l’Estany (38’17, suspèn però s’hi acosta) i el Gironès (39’07) són una excepció. On menys es recicla és a la Selva, amb un 31’23% de recollida selectiva.
De tota manera, reciclar molt no sempre vol dir fer-ho bé i el Ripollès també lidera la classificació dels impropis amb un 7’72% de material tirat on no toca (tirar la tapa de metall dels pots de vidre a dins del contenidor verd o coses de plàstic que no són envasos a dins del groc, etc) seguit de l’Alt Empordà amb un 6’15% (aquests reciclen poc i malament) o el Gironès, amb un 5’91%. El Pla de l’Estany és el que té el % d’impropis més baix amb un 4’1%, seguit de la Selva (4’76%) i la Garrotxa (4’79%). El Baix Empordà està al 5’28%.
Aquest any també s’ha mesurat la petjada de carboni; la quantitat de C02 que cada habitant genera al cap de l’any amb els seus residus (si no ho he entès malament, els residus suposen només un 2% de tota la nostra petjada de carboni) . Aquí la diferència és molt important amb la mitjana catalana (104 kg) perquè fem menys recollida selectiva i generem més residus. A l’Alt Empordà es situa en els 351 kg/habitant, seguit dels 344 del Baix Empordà, els 277 de la Selva, els 185 de la Garrotxa, els 176 del Ripollès, els 173 del Pla de l’Estany o els 60 del Gironès, que és l’única comarca per sota de llindar perquè té incineradora. I és que aquest coeficient només es pot reduir reciclant més bé (a casa o en plantes de tractament) o incinerant.
Posted in Medi Ambient Alt EmpordàBaix EmpordàCatalunyadeixallesGarrotxaGironaGironèsimpropisPla de l'EstanyreciclatgeresidusSelva
‹ PreviousEl Baix Empordà i el Gironès es menjarà el sobrecost de portar els residus a Lloret
Next ›L’hort de la Sínia i la vil·la romana d’Els Munts
| 0.849305 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://raulmuxach.wordpress.com/2013/10/23/cada-cop-menys-residus-pero-encara-son-massa/
|
wikipedia_ca_20230401_0_305757
|
Riville
Riville és un municipi francès situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia. L'any 2007 tenia 291 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Riville era de 291 persones. Hi havia 111 famílies de les quals 24 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 16 dones vivint soles), 25 parelles sense fills, 54 parelles amb fills i 8 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 133 habitatges, 111 eren l'habitatge principal de la família, 20 eren segones residències i 2 estaven desocupats. 130 eren cases i 1 era un apartament. Dels 111 habitatges principals, 89 estaven ocupats pels seus propietaris, 22 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 1 estava cedit a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 2 en tenien dues, 19 en tenien tres, 33 en tenien quatre i 57 en tenien cinc o més. 93 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 49 habitatges hi havia un automòbil i a 50 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Riville el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 187 persones, 142 eren actives i 45 eren inactives. De les 142 persones actives 127 estaven ocupades (70 homes i 57 dones) i 15 estaven aturades (7 homes i 8 dones). De les 45 persones inactives 16 estaven jubilades, 14 estaven estudiant i 15 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Riville hi havia 121 unitats fiscals que integraven 342 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.696 €.
Activitats econòmiques.
Dels 5 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses de construcció, 1 d'una empresa de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa immobiliària i 1 d'una empresa de serveis.
Dels 2 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una lampisteria i 1 electricista.
L'únic establiment comercial que hi havia el 2009 era una gran superfície de material de bricolatge.
L'any 2000 a Riville hi havia 9 explotacions agrícoles.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia una escola maternal integrada dins d'un grup escolar amb les comunes properes formant una escola dispersa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.002783300198807157, "ca": 0.9646123260437376, "pt": 0.02147117296222664, "it": 0.011133200795228629}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=305758
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_261535
|
A França hi ha una crosta comunista bastant arraigada que el mundialista Emmanuel Macron-de Rothschild vol petar-se. Macron és un mundialista, immigracionista i conseqüentment sinistre europeïsta però s’ha de reconèixer que quan ens fa la feina bruta als capitalistes, al gran capital, se’l-hi ha d’estar agraït.França fa vaga (res de nou, ja és quelcom normal) però la novetat és que aquesta vegada fan vaga els de la SNCF (el ferrocarril deficitari i estatal francès) perquè Macron els vol tallar el txollo. Es veu que el col.lectiu de maquinistes de la SNCF està molt emprenyat perquè Mr. Rotschild els vol tocar el “dret adquirit” de jubilar-se a l’edat de 52 anys!!! On s’és vist! Haver de treballar més enllà dels 52 anys! Això és inhumà! A Macron se’l hi ha posat dura pensant en privatitzar-ho tot i les classes populars, com és lògic no estan disposades a que el gran capital els obligui a jubilar-se als 65 anys com fan els malvats països capitalistes... Això és com quan la tens dura i hi estàs ja posat, jo crec que Macron, ara que ja està llançat hauria de privatitzar-ho tot, fins i tot les pensions i posar l’edat de jubilació, com a mínim als 67 anys i implementar el salari variable per objectius. Prendre exemple de la Maggie i ficar-la fins ben endins, fins al fons. Vas y Emmanuel! On est avec toi!https://www.la-retraite-en-clair.fr/cid3198285/retraite-agents-sncf.htmlhttp://www.lefigaro.fr/societes/2018/04/20/20005-20180420ARTFIG00319-la-compagnie-ferroviaire-relance-la-machine-commerciale.phpEmmanuel, 40 ans: “Al groupe Rothschild vaig aprendre que és un EBITDA”
Fins a "arraigada" he llegit.Torna a l'escola.
| 0.651652 |
curate
|
{"pt": 0.07134071340713408, "ca": 0.7066420664206642, "de": 0.007995079950799507, "es": 0.00922509225092251, "fr": 0.17650676506765067, "it": 0.028290282902829027}
| |
crawling-populars_ca_20200525_46_15316
|
El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha estat interromput i increpat per una vintena de joves del col·lectiu d'esquerres Front Obrer, en un acte a la Universitat Complutense de Madrid.
Ha estat en el moment en què Iglesias havia d'intervenir en una conferència sobre feixisme a la Facultat de Ciències Polítiques de la UCM, de la qual va ser professor. Quan el líder de Podem ha començat a parlar, un dels joves l'ha interromput preguntant-li si no li feia "vergonya parlar de feixisme" quan la seva formació és "la primera culpable" de l'ascens de l'extrema dreta:
"La solució és acabar amb el capitalisme i acabar amb vosaltres."
El jove que encapçalava el boicot ha acusat Iglesias de ser una "esquerra decadent" que no està "arreglant res" i que representa "la putrefacció i no els joves obrers".
Bona part de la sala ha cridat "Fora feixistes de la universitat! ", a la qual cosa els joves han respost "Fora venedors d'obrers de la universitat! ".
Iglesias ha demanat que se'ls donés un micròfon perquè volia escoltar les seves reivindicacions, però els joves, que han rebutjat dialogar amb el líder d'Unides Podem, l'han acusat de no fer prou contra els desnonaments i de conformar-se amb reformes:
"Sou igual que Errejón i Carmena, no aneu a l'arrel del problema... l'únic que feu es viure del bote."
Iglesias ha emplaçat els joves a dialogar, però aquests ho han rebutjat i han abandonat la sala entre crits:
"Crec que dius algunes coses que són certes, però si em permeteu un consell, la radicalitat d'algú no està en allò que diu, sinó en allò que aconsegueix."
El líder d'Unides Podem, que tornava a la facultat d'on va ser alumne i professor, ha demanat als joves poder "discutir sense interrompre":
"Accepto que ens digui traïdors i venuts al capitalisme, venedors d'obrers, però crec que potser no t'aniria malament escoltar."
Més tard, Iglesias ha dit que ha viscut els fets "amb total normalitat democràtica". En la mateixa línia, en un missatge a Twitter, ha defensat que "qualsevol que acudeixi a la universitat, i més si té responsabilitats polítiques, ha d'escoltar."
Unos estudiantes han interrumpido mi acto en la Complutense con García Linera. He pedido que les dieran un micrófono para poder discutir. Cualquiera que acuda a la universidad, y más si tiene responsabilidades políticas, debe escuchar. Por desgracia no han querido dialogar 🤷♂️ pic.twitter.com/PEjcoWCjmD
A la xerrada també hi havia la degana de la facultat, Esther del Campo, i l'exvicepresident de Bolívia Álvaro García Linera. En el seu retorn a la Facultat de Polítiques, l'actual vicepresident de l'executiu ha dit que sentia "nostàlgia" i que la seva voluntat era tornar a les aules:
"Jo abans que vicepresident i abans que polític, soc professor."
Rosa Díez: "Li han fet un 'escrache' com el que ell em va organitzar a mi"
A la mateixa sala on Iglesias ha fet la xerrada, la fundadora d'UPyD Rosa Díez va patir-hi un episodi similar l'octubre de 2010, en què l'ara vicepresident va assistir.
A la xarxa, Díez s'ha referit a l'esbroncada al líder de Podem a les xarxes socials i ha assegurat que els joves han "seguit l'exemple" d'Iglesias:
Rechazo que los ex alumnos de Pablo Iglesias hayan seguido su ejemplo y hoy le hayan hecho un escrache como el que él me organizó a mi. Ojalá no pase lo mismo con los alumnos de Junqueras... https://t.co/JsI24Mzc3P
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
Parc infantil precintat a Igualada per l'ordre de confinament (EFE/Susanna Saez)
La porta de l'hospital de Codogno amb l'avís de les emergències tancades (REUTERS)
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
Ja hi ha més de 4.203 contagiats i 122 víctimes mortals
El document ajudarà els Mossos a saber si cal sancionar o no els conductors
Entrada de l'Hospital d'Igualada (ACN/Nia Escolà)
Polònia
Crims
Adossats
APM?
Planta baixa
Tot es mou
Polònia
Està passant
El fantasma de Canterville
Està passant
Tot costa
El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
El matí de Catalunya Ràdio
L'apocalipsi
A tocar!
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
Notícies 3/24
Telenotícies vespre
Notícies 3/24
Sense ficció
Telenotícies vespre
Telenotícies migdia
Telenotícies migdia
InfoK
Telenotícies vespre
Tot costa
Telenotícies migdia
Zona zàping
Telenotícies migdia
Telenotícies vespre
Temps de neu
Telenotícies migdia
Telenotícies migdia
Aire Lliure
* Dades de les últimes 48h
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
| 0.607088 |
curate
|
{"ca": 0.811533362792753, "eo": 0.0004418912947414936, "es": 0.10760053026955368, "gl": 0.01524524966858153, "en": 0.00684931506849315, "sv": 0.0017675651789659744, "ja": 0.0008837825894829872, "pt": 0.04639858594785683, "nl": 0.003977021652673442, "fr": 0.005302695536897923}
|
: /324/pablo-iglesias-esbroncat-per-estudiants-en-el-seu-retorn-a-la-complutense/noticia/2994939/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_180287
|
El jutge de l'Audiencia Nacional, Eloy Velasco, ha rebutjat la petició de part dels acusats del bloqueig a diputats catalans al Parlament el 15 de juny, de traslladar aquesta investigació a un jutjat de Barcelona i continua la instrucció citant a declarar com a testimonis el president de la Generalitat, Artur Mas, i deu diputats més. El diputat Alfons López Tena anunciava que s'acollirà al dret de declarar en català. Aquesta és la primera vegada que parlamentaris són citats a declarar a l'Audiencia Nacional per un delicte contra els alts organismes de l'Estat. Font: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/468142-laudiencia-cita-a-declarar-mas-i-deu-diputats-pel-setge-del-15-m-al-parlament.html
I també parlava en català quan era membre del Consejo General del Poder Judicial?
I a Magrana en quin idioma parles tu?¿
En 3%, és de Conveniència i Unció
| 0.739204 |
curate
|
{"ca": 0.95662100456621, "es": 0.04337899543378995}
| |
macocu_ca_20230731_7_497692
|
Volves grises
Volves grises
Edició i pròleg a cura de Josep Camps i Arbòs Xuriguera i Parramona; Ramon (Menàrguens, Noguera 1901 - Brageirac, Perigord 1966). Novel·lista, assagista i traductor. Entre 1926 i 1928 dirigí la revista "Lleida". El 1928 es traslladà a París on fou corresponsal de " La Publicitat" i redactà l'ob... [Leer mas...]
Xuriguera i Parramona; Ramon (Menàrguens, Noguera 1901 - Brageirac, Perigord 1966). Novel·lista, assagista i traductor. Entre 1926 i 1928 dirigí la revista "Lleida". El 1928 es traslladà a París on fou corresponsal de " La Publicitat" i redactà l'obra biogràfica Els exiliats acusen (1930). El 1930 retornà a Lleida com a director del diari " La Jornada". El 1931 s'establí a Barcelona i col·laborà, sobretot, a "Mirador", " La Rambla " i "L'Horitzó". Publicà, seguint el model psicològic, les novel·les Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938) i els contes Espills dormits (1932); els assaigs polítics Casanovas (1933) i La repressió contra els obrers a Catalunya (1937); literaris, L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença (1936); i artístics, Goya, pintor del poble (1937); també traduí Els infants terribles (1934) de Jean Cocteau i Masako (1935) de Kikou Iamata. S'exilià a França el 1938 on prengué part en el restabliment de les Edicions Proa a Perpinyà (1949), en l'organització dels Jocs Florals del Centenari (1959) i del Patronat de Cultura Catalana Popular (1960), realitzà les emissions radiofòniques "París. Fogar de cultura" (1958-1964) i presidí la delegació d'Òmnium Cultural (1964). Participà a "La Nostra Revista", "Pont Blau" i "Vida Nova", entre d'altres, i publicà les traduccions Madame Bovary (1965) de Gustave Flaubert, La nàusea (1966) de Jean-Paul Sartre i Una mort molt dolça (1966) de Simone de Beuavoir, i l'assaig La idea de l'home en la novel·la francesa (1961). Pòstumament,s'edità Jacint Verdaguer. L'home i l'obra (1971). Resten inèdites les novel·les Els Astruc (1941) i Tres nits (1944), diversos assaigs de tema artístic i literari, i la traducció El gran Meaulnes (1944) d'Alain Fournier.
á
L'atenció que Xuriguera dispensa a l'anàlisi de la conducta dels personatges fa que Volves grises es pugui adscriure al corrent de la novella psicològica, el dominant a l'època. A més, amb aquesta obra l'autor ens dóna la seva versió d'un dels grans temes de la literatura europea dels anys trenta, el de la crisi sentimental i moral de la joventut, que tornarà a ser l'eix de Desordre i Destins. Xuriguera dibuixa la figura del narrador-protagonista, un home indecís i abúlic, amb trets de la seva experiència personal i del seu entorn -cosa que va fer que alguns crítics consideressin l'obra com a autobiogràfica: sabem que el seu nom és Joan, de professió articulista i estudiant, i resideix a París, on mena una vida bohèmia.El seu conflicte rau en la tria entre dues concepcions antitètiques de l'amor: un de reposat, intellectual, representat per Sera, una dona angelical, decadentista ("Tota visió externa feia d'ella un ésser apagat, sense imantació per a retenir ni per a ésser retingut. Trobar-la fora, amb el seu coll alt, els ulls ensonyats i les mans submergides en una estranya transparència, era posar-se unes motes de cendra a la mà i ventar-hi una bufada") i un de passional, instintiu, encarnat per Janine, una dona vitalista, extravertida i amb un rerefons romàntic
Suscríbase al Newsletter
| 0.698725 |
curate
|
{"en": 0.007674144037780401, "ca": 0.9551357733175915, "pt": 0.018890200708382526, "oc": 0.010920897284533649, "vi": 0.00029515938606847696, "es": 0.0070838252656434475}
| |
mc4_ca_20230418_8_73702
|
Andrea Down, un blog-c�mic diferent - Espai Internet
12/08/2012: Andrea Down, un blog-c�mic diferent
I avui, per acabar, una mica de c�mic. Els presentem el blog Andrea Down , del dibuixant Manel Cruz. Es publica, nom�s a la xarxa, des del desembre del 2010, i la seva peculiaritat �s que la protagonista �s una noia amb s�ndrome de Down que viu situacions quotidianes i aplica als problemes solucions des del seu particular punt de vista, buscant la complicitat del lector i el seu somriure. L'autor penja una nova tira cada setmana i el lector la pot valorar i fer-hi comentaris. Un bon exemple de blog-c�mic, i amb una tem�tica que no sol ser habitual en el m�n de la historieta.
Manel Cruz t� altres dos blog-c�mics: Nicolau , amb les hist�ries d'un cuc addicte al sexe i La Hormiga Seca . Col.labora a la revista Elsot.cat , de Sant Quirze del Vall�s, amb una tira quinzenal. A m�s ha publicat a Regi�7 i a la revista juvenil local Manre S.A, i ha col�laborat a l'Extra (Setmanari informatiu gratu�t de l'Alt Pened�s, l'Anoia, el Baix Llobregat Nord, el Baix Pened�s i el Garraf ). Tamb� ha publicat a El Jueves, a la secci� oberta a tots els lectors "Tu eres el redactor" . ALTRES ENLLA�OS 29/05/2011: Un web-c�mic protagonitzat per cargols
Siteveo, aplicaci� per veure tires c�miques a l'Android
| 0.798928 |
curate
|
{"ca": 0.9209302325581395, "en": 0.03643410852713178, "fr": 0.04263565891472868}
|
http://blogs.3cat24.cat/espaiinternet.php?itemid=47103
|
oscar-2201_ca_20230904_10_53667
|
La regidora de Platges, M. José Esteban, la tècnic de turisme i platges, Marta Moroto, i el coordinador del servei de socorrisme de l’empresa Provita, José Vicente Rico, han presentat hui el protocol de seguretat que a partir del pròxim dimecres, 10 de juny, s’activarà a les Platges de Nules.
En aquest sentit, entre les mesures que es posaran en marxa destaca l’aforament de les platges, de manera que les persones usuàries tindran que tindre en conter les distàncies de seguretat a l’hora de instal·lar els para-sols i estendre les tovalloles.
A més, des de l’ajuntament es farà una neteja i desinfecció diària dels rentapeus, de les passarel·les i de les papereres, i el servei de dutxes estarà tancat.
No obstant això, des de la regidoria de Platges s’assenyala que “s’han publicat uns cartells amb les recomanacions per a que tant el veïnat com els visitants puguen gaudir aquest estiu d’unes platges segures. Cal destacar la incorporació d’una nova bandera de color negre que es penjarà si hi ha aglomeracions de gent, en aquest cas tota aquella persona que estiga dins l’aigua o prenent el sol tindrà que abandonar la platja immediatament. A més, els caps de setmana la Policia Local reforçarà la vigilància i farà controls amb drons”.
Cal recordar, a més, que la regidoria de Platges està treballant en l’elaboració del Pla de Contingències en el que s’avaluaran els rics de contagi en les platges i contemplarà també les accions per a minimitzar-los, “en tot moment estem seguint les recomanacions de la Guia de Platges Segures de la Comunitat Valenciana i de les autoritats sanitàries”, matisa Esteban.
Per altra banda, el coordinador del servei de socorrisme, José Vicente Rico, afegeix que “el dispositiu de socorrisme també està basat amb els informes tècnics que emeten les autoritats sanitàries però demanem a les persones usuàries de les platges molta autoprotecció, que segueixquen les recomanacions i mantinguen les distàncies de seguretat”.
L’Ajuntament de Nules demana a la ciutadania responsabilitat i manifesta que “aquestes mesures poden canviar segons avancen les fases de desescalada i ho marquen les autoritats corresponents”.
| 0.870558 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.elperiodic.com/val/nules/nules-presenta-protocol-seguretat-platges_684579
|
macocu_ca_20230731_1_314803
|
El 5 de setembre obre la convocatòria de tardor de la iniciativa 'Apropa Cultura'
Notícies
30/08/2018
Colectic
Des de l'any 2006, la iniciativa 'Apropa Cultura' lluita perquè la cultura sigui més accessible i inclusiva Font: Apropa Cultura
Resum:
'Apropa Cultura' ofereix un ampli ventall d'espectacles i activitats culturals arreu de Catalunya a preus accessibles per a persones en risc d'exclusió social o amb discapacitat. I ho fa a través de les entitats socials que treballen amb aquests col·lectius.
Del 6 al 21 de setembre de 2018 es podrà consultar la programació que s'ofereix aquesta tardor i sol·licitar les entrades. El 25 del mateix mes es donaran a conèixer les places assignades, que caldrà confirmar. Hi haurà un segon període d'assignació de places i a partir del 4 d'octubre les places que hagin quedat lliures es podran reservar directament.
Entre el 5 i el 20 de setembre es realitzaran presentacions de la programació a diferents ciutats, com ara, Badalona, Barcelona, Vic, Vilanova i la Geltrú, Girona, Lleida i Reus.
| 0.757301 |
curate
|
{"ca": 0.9688715953307393, "pt": 0.007782101167315175, "en": 0.023346303501945526}
| |
macocu_ca_20230731_1_481129
|
ESPORTS (HANDBOL, DIVISIÓ D’HONOR ARGENT FEM. ): Les vicentines perden el derbi català
Reportatges
| 0 |
curate
|
{"en": 0.46875, "ca": 0.53125}
| |
oscar-2301_ca_20230418_2_20093
|
Cues als accessos al Port de Tarragona, a l'A-27, provocades per l'aturada de camioners iniciada aquest dilluns ACN
L'aturada indefinida de transportistes convocada per una organització del sector ha provocat retencions de camions a punts com la Zona Franca de Barcelona i el Port de Tarragona (Tarragonès) per l'acció d'alguns piquets.
La Plataforma per a la Defensa del Sector del Transport, que reuneix transportistes autònoms, han convocat vaga a partir d'aquest dilluns per demanar millores en el sector i protestar contra l'augment dels costos, sobretot dels combustibles, que s'han elevat especialment per la guerra d'Ucraïna.
Vaga de transport: Hi ha risc de desproveïment als supermercats?
Redacció
Espanya
El govern estatal planteja augmentar de 25 a 28 anys cotitzats el període per calcular la pensió
ACN
Notícia guardada al teu perfil
Veure notícies guardades
Catalunya
Junqueras crida Junts a superar el seu «egoisme» i a «arremangar-se pels pressupostos de la Generalitat»
| 0.741431 |
curate
|
{"ca": 0.8760245901639344, "nl": 0.06557377049180328, "en": 0.0030737704918032786, "pt": 0.055327868852459015}
|
https://www.regio7.cat/arreu/catalunya/2022/03/14/els-piquets-causen-retencions-zona-63813275.html
|
mc4_ca_20230418_17_711843
|
El CH Llagostera campió de la Lliga Catalana Màsters a casa
Aquest diumenge s'ha celebrat a Llagostera la final de la lliga catalana màsters que ha tingut com a vencedor el conjunt de casa que ha superat l'Handbol Gavà.
Els veterans del Barça celebren el 75è aniversari amb un bon partit amb Catalunya
El Blaugrana va acollir un partit entre el FC Barcelona Veterans i la Selecció Catalana de Veterans, dins dels actes de commemoració del 75è Aniversari de la Secció d’Handbol del FC Barcelona.
Els veterans del Barça celebren el 75è aniversari de la secció amb un partit davant Catalunya
Aquest dissabte, 19 de maig, el Palau Blaugrana acull a un partit entre el FC Barcelona Veterans i la Selecció Catalana de Veterans, activitat que està dins dels actes de commemoració del 75è Aniversari de la Secció d’Handbol del FC Barcelona.
Ja han començat les Lligues Màsters 2017-18
A finals d'octubre van començar les Lligues Màsters masculines i femenines, enguany amb 24 equips masculins i 8 de femenins.
El Sant Quirze campió de Catalunya de veterans
Aquest cap de setmana es va decidir el títol de categoria màsters masculina 2016-17.
L'Handbol Veterans Matadepera campió de Catalunya Màster
El Club Handbol Veterans de Matadepera es va proclamar aquest cap de setmana campió de la Lliga Catalana Màsters Masculina, superant per un ajustat 20 a 19 a l'Handbol Sant Quirze.
Dol a l'handbol català per la mort del Xavi Martin, jugador del Másters del Montcada
Aquest cap de setmana va tenir una notícia colpidora pel món de l'handbol català, ja que ens va deixar el jugador del màsters del Montcada, Xavi Martín. L'enterrament serà aquest dimecres a les 12h al Cementiri de Collserola.
El Sant Quirze repeteix triomf a la Lliga Màsters
Els veterans del Sant Quirze es van proclamar campions de la Lliga Catalana Màster 2012-13, superant a la final a la Penya Barcelonista Montmeló 23 a 27. El partit es va jugar a Pavelló de Montmeló, però el partit va estar dominat pels quirzetencs que al descans ja guanyaven 11 a 15. D'aquesta manera, el Sant Quirze aconsegueix el seu cinquè Campionat de Catalunya en les darreres sis temporades.
| 0.809708 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.cathandbol.cat/catalanes/lligues-masters.html
|
grup-elmon_ca_20230726_0_163541
|
Forma part de l’evolució ja coneguda del PSC en la seva posició respecte del dret a decidir de Catalunya, però aquest fragment de vídeo de Maurici Lucena, del 2013, torna a circular avui amb força. El dia que arrenca la campanya, s’ha sabut que Salvador Illa, el cap de llista del PSC a les eleccions al Parlament, vol Lucena per fer-lo vicepresident econòmic. I ha emergit a la xarxa unes declaracions seves, força contundents, de fa set anys. Els socialistes catalans tenien aleshores com a primer secretari Pere Navarro, que un any després va ser substituït per Miquel Iceta. I en aquell moment, el PSC i per tant Lucena defensava aferrissadament el dret a decidir i la necessitat d’un referèndum vinculant, com mostra aquesta intervenció a la sala de premsa del Parlament. El número 27 de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya, David Torrents, ha sigut un dels que no ha deixat passar l’ocasió de difondre el vídeo.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://elmon.cat/politica/videoel-que-deia-sobre-el-dret-a-decidir-lhome-que-illa-vol-de-vicepresident-de-la-generalitat-206370/
|
mc4_ca_20230418_15_525022
|
XI Jornades Gastronòmiques i Terceres de la Garrofa d'Altafulla | Altafulla
XI Jornades Gastronòmiques i Terceres de la Garrofa d'Altafulla
13:00-23:00h
Preu:De 25 a 38€
Inclòs en:Jornades Gastronòmiques d'Altafulla
Hi participaran un total de set restaurants que, del 25 d’octubre a l’11 de novembre, oferiran diversos menús on la garrofa n’és la protagonista.
Com a novetat d’aquest any, les jornades coincideixen amb la Festa Major de Sant Martí, el programa de festes del qual donarà el tret de sortida el primer cap de setmana de novembre.
Els preus dels menús van des dels 25 als 38 euros i s’hi poden degustar plats com canalons de bolets amb beixamel de garrofa, orelletes de garrofa amb crema de canyella i garrofa, rotllets de pollastre de corral amb ceps i beixamel amb farina de garrofa, crema de panna-cotta amb salsa de xocolata blanca, garrofa i cruixent d’ametlla, xocolata en bombó especiat de garrofa –dacquoise– frangipane i macarrons, amanida de fumats (salmó, tonyina i bacallà) amb gelat de garrofa i reducció de Porto, o arròs negra de sèpia amb escamarlans i un toc de garrofina, d’entre molts altres.
Els restaurants participants són el El Pozo, La Toque, De Bar, Oreneta, Bruixes de Burriac de l’Hotel Gran Claustre, Voramar i Costa Dorada.
Concurs al Plat!
Els comensals podran participar en un concurs de fotografia 2.0, tant a Facebook, Twitter com Instagram amb l’etiqueta #garrofa2018 i, d’entre totes les imatges, se n’escolliran les tres millors que seran obsequiades amb un àpat per a dues persones en un dels restaurants participants, i un llibre “La pastisseria i la cuina de la garrofa”.
Les persones premiades es donaran a conèixer el 16 de novembre i es comunicaran al web de l’Ajuntament d’Altafulla www.altafulla.cat. L’àpat per a dues persones es podrà fer de dilluns a divendres i tindrà validesa fins al 31 desembre de 2018.
| 0.866314 |
curate
|
{"ca": 0.9849137931034483, "zh": 0.00646551724137931, "es": 0.008620689655172414}
|
https://www.circdelacultura.com/acte/62798/xi-jornades-gastronomiques-i-terceres-de-la-garrofa-daltafulla
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_840883
|
Acabo de veure el vídeo i m'ha impactat bastant. Val més un bon vídeo que 1000 paraules. Poso una mica d'informació d'Hebron:Hebron és una ciutat de Cisjordània, territori palestí "no ocupat" per Israel oficialment. Hi habiten 150.000 palestins i 500 colons jueus, més 7000 jueus que viuen a l'assentament veí de Kiryat Arba.És dels llocs de Palestina on es practica un racisme antipalestí més cru. Els colons jueus, amb l'ajuda o complicitat de l'exèrcit israelià, vulneren constantment els drets dels palestins amb l'objectiu d'animar-ne l'emigració. Aquests abusos van des de restriccions en la lliure circulació (els famosos check points que roben hores al dia a molts palestins), tirar pedres, arrencar collites, assassinar persones (les persones de raça jueva tenen dret a anar armats i una justícia bastant laxa), ... Una mica d'història per entendre la situació violenta actual: El 1517 es va establir el domini otomà i els jueus foren expulsats i els seus béns expropiats però més tard s'hi van poder establir altres jueus, sobretot alguns exiliats de Castella i Aragó.El 1807 els jueus van comprar més terrenys. El 1831 els egipcis van entrar a Hebron, que van governar fins el 1840, i durant el seu govern, el 1834, es van produir alguns actes contra els jueus. El 1840 Abd al-Rahman ibn Amar, revoltat contra els egipcis a Dura, va matar al governador d'Hebron i va proclamar la sobirania otomana, ocupant el seu lloc; va terroritzar la població jueva i cristiana als que va sotmetre a forts impostos. El 1846 els otomans van atacar la ciutat i el van fer fora; Hebron fou saquejada pels otomans, i Abd al-Rahman va mantenir una guerrilla a la regió durant uns anys. A partir del 1860 la seguretat va millorar. La població va passar de menys de 10000 persones el 1870 a 14.000 vers el 1900.El desembre de 1917 els britànics van entrar a la ciutat. El 1929 es va produir la Massacre d'Hebron, uns seriosos disturbis antijueus en que es va atacar el barri jueu i es va matar 63 persones i la resta dels jueus van fugir; el 1931 alguns jueus van tornar al barri jueu que havia quedat molt damnat però els disturbis es van reproduir i els britànics van decidir evacuar tota la població jueva de la ciutat (1936). Els britànics van romandre a Hebron fins el 1948 quan la Cisjordània fou entregada al rei haiximita de Transjordània per formar el regne haiximita de Jordània. El 1967 Hebron i la Cisjordània fou ocupada per l'exercit israelià i des el 1969 alguns jueus es van establir a la ciutat i una colònia jueva es va establir a l'est de la ciutat a Quiriat-Arbà, d'on el 1979 es van traslladar al barri d'Avraham Avinu i més tard a altres barris incloent Tel Rumeida. El poder local va restar en mans de la poderosa família dels Djabari. El 1975 tenia uns 38.000 habitants.Després dels acords d'Oslo el 1997 la ciutat fou dividida en dos sectors: l'H1, poblat per uns cent vint mil palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina; i l'H2, amb uns 500 jueus i trenta mil palestins, administrat per Israel. Progressivament la zona d'administració israeliana va anar expulsant als palestins dels que ja només en resten uns deu mil. Un colon israelià Baruch Goldstein, va obrir foc el 1994 contra els civils palestins que pregaven a la mesquita d'Ibrahimi i en va matar a 29; a causa d'aquest fet el moviment extremista sionista Kach fou prohibit.
a internacional AIXÒ NO ÉS CATALUNYA
Ja saps, la Vall d'Hebron
| 0.877734 |
curate
|
{"ca": 0.9820482636845203, "es": 0.01059446733372572, "fr": 0.0073572689817539725}
| |
crawling-populars_ca_20200525_14_2357
|
09/11/2018
Diari Oficial de la Generalitat Valenciana-8420
La instància de sol·licitud està disponible en l'adreça de la pàgina web del Servei de Selecció i Formació següent: https://ssyf.ua.es/va/seleccionpas/oposiciones/actual/oposicions.html i en l'Oficina Principal del Registre General de la Universitat (edifici de Rectorat i Serveis Generals) i que figura com a annex V en la convocatòria.En cap cas s'admetrà la presentació de sol·licituds per mitjà del Registre Electrònic de la Universitat d'Alacant.En el sobre s'ha d'indicar l'adreça següent: Universitat d'Alacant, Servei de Selecció i Formació, carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n, 03690, Sant Vicent del Raspeig.Les sol·licituds s'han d'acompanyar de:a) Fotocòpia del DNI. Les persones que no tinguen nacionalitat espanyola i tinguen dret a participar-hi han de presentar una fotocòpia del document que n'acredite la nacionalitat i, si escau, els documents que acrediten el vincle de parentiu i el fet de viure a expenses o estar a càrrec del nacional d'un altre estat amb el qual tinguen aquest vincle. Així mateix, han de presentar una declaració que deixe constància que no s'ha produït una separació de dret del cònjuge i, si escau, del fet que l'aspirant viu a les seues expenses o està a càrrec seu.b) Comprovant bancari d'haver abonat els drets d'examen en què han de fer constar el nom, els cognoms i la referència de la convocatòria (C07/18).
A l'Oficina Principal del Registre General de la Universitat o a les oficines auxiliars, situades a les secretaries de centre i a la seu d'Alacant.Es podran utilitzar les vies establides en l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (que es manté en vigor en aplicació de l'últim paràgraf del punt 2 de la disposició derogatòria única de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre). La sol·licitud que es presente a les oficines de Correus ha d'anar en sobre obert perquè el personal de Correus puga estampar-hi el segell amb la data de presentació abans de certificar-la. Si no es fa d'aquesta manera, es considerarà presentada en la data d'entrada al registre general d'aquesta universitat.
Import 15,00€
Els drets d'examen s'han d'ingressar en el compte 0081-3191-41-0001027704 (IBAN: ES97) del Banc Sabadell.
* Estan exemptes del pagament de la taxa:a) Les persones aspirants amb una discapacitat igual al 33 % o superior. Per a gaudir d'aquesta exempció, s'ha d'adjuntar la certificació de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, o dels òrgans competents d'altres administracions públiques, que acredite una discapacitat igual al 33 % o superior.b) Els membres de famílies nombroses de categoria especial o de famílies monoparentals de categoria especial. Per a obtindre l'exempció, s'ha d'adjuntar a la sol·licitud la fotocòpia de la documentació oficial en vigor que acredite la condició esmentada.c) Les víctimes d'actes de violència sobre la dona que acrediten aquesta condició mitjançant qualsevol dels mitjans de prova previstos en els articles 9.1 i 9.2 de la Llei 7/2012, de 23 de novembre, de la Generalitat, integral contra la violència sobre la dona en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.d) Les persones que estiguen en situació d'exclusió social i aquesta s'acredite per l'òrgan competent en matèria de benestar social de l'ajuntament de residència.e) Així mateix, estaran exemptes del pagament de la taxa les persones que figuren com a demandants d'ocupació durant el termini de, com a mínim, un mes anterior a la data d'aquesta convocatòria. Per a obtindre l'exempció, és un requisit que no hagen rebutjat, en el termini esmentat, cap oferta d'ocupació adequada ni que s'hagen negat a participar, excepte per causa justificada, en accions de promoció, formació o reconversió professionals i que, així mateix, no tinguen rendes superiors, en còmput mensual, al salari mínim interprofessional. La certificació relativa a la condició de demandant d'ocupació, amb els requisits previstos en la llei, se sol·licitarà en la corresponent oficina del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE). Pel que fa a l'acreditació de les rendes, s'ha d'acreditar amb una declaració escrita de la persona sol·licitant en la qual s'afirme que no es perceben rendes superiors al salari mínim interprofessional. Els dos documents s'han d'adjuntar inexcusablement a la sol·licitud de participació en aquestes proves selectives. * Tindran una bonificació del 50 % de la taxa els membres de famílies nombroses de categoria general o de famílies monoparentals de categoria general. Per al gaudi de la bonificació, s'ha d'adjuntar a la sol·licitud la fotocòpia de la documentació oficial en vigor que acredite la condició esmentada.
Expirat el termini de presentació d'instàncies, la Gerència de la Universitat d'Alacant dictarà la resolució, que es publicarà en la pàgina web del Servei de Selecció i Formació següent: https://ssyf.ua.es/es/seleccionpas/oposiciones/actual/oposiciones.htm i en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, que contindrà la llista provisional d'aspirants admesos i exclosos, amb la indicació de la causa d'exclusió. Les persones aspirants excloses disposaran d'un termini de 10 dies hàbils, comptats a partir de l'endemà de la publicació de la resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, per a poder esmenar el defecte que haja motivat la seua exclusió. Els exercicis tindran lloc en les dependències de la Universitat d'Alacant, Campus de Sant Vicent.La borsa de treball es formarà amb el personal aspirant que haja superat algun exercici dels que constitueixen el procés selectiu, segons l'ordre de prioritat que s'obtinga pel total de la puntuació obtinguda, inclosa la fase de concurs, en el cas dels que hi arriben, i amb preferència dels que hagen aprovat el nombre superior d'exercicis.
Admiteix recurs potestatiu de reposició.
Tornar
| 0.855594 |
curate
|
{"en": 0.0017009695526450078, "ca": 0.9950671882973294, "fr": 0.00221126041843851, "sq": 0.0010205817315870045}
|
: /va/inicio/atencion_ciudadano/buscadores/busc_empleo_publico/det_etapa?id_emp=69270&id_fase=2&id_etapa=1
|
macocu_ca_20230731_8_14091
|
El silenci que trenquen a fora
Difícilment es podia esperar que a França 41 senadors (el 12% de la cambra republicana) signaren un manifest de denúncia a la situació que estan vivint els presos polítics catalans i els encausats al Tribunal Suprem. Més encara quan aquest manifest el signaven membres de tots els partits amb representació en aquesta cambra. També dels republicans, que integren el Grup Popular al Parlament Europeu –on hi ha el PP– o fins i tot En Marche, el moviment liderat per Emmanuel Macron que avui domina la política francesa i aspira a guanyar terreny les pròximes eleccions europees. Un moviment, cal recordar, dins del qual hi ha Ciutadans.
Per primera vegada, ja no són només els partits sobiranistes o d’esquerra els que impulsen aquesta mena de denúncies. Espanya té un problema. I el té perquè ha hagut de fer campanyes internacionals per netejar la seua imatge al més pur estil de les dictadures que tenen dificultats per dissimular internacionalment el seu comportament. També s’evidencien, aquestes dificultats, quan el Govern francès ha d’emetre un comunicat per donar “suport a Espanya i al seu marc constitucional”. Algú pot dubtar que n’hi ha hagut pressions? Fins i tot ha transcendit que ha estat l’alcaldable de Barcelona per Ciutadans, l’exsocialista Manuel Valls, un dels qui més s’hi han implicat.
Tot això coincideix amb una setmana –una altra– ben difícil per al ministre espanyol d’Exteriors, Josep Borrell. El també candidat número u al Parlament Europeu pel PSOE va amenaçar un periodista alemany d’abandonar una entrevista televisiva si insistia a preguntar-li pels presos polítics. Certament, les mentides no se sostenen durant massa temps. I les mentides de l’Estat espanyol cada vegada són més evidents a fora. Hi ha un moment en què les pressions diplomàtiques, els rentats d’imatge i els moments d’indignació sobreactuada deixen de funcionar. Després de la negativa de distints tribunals europeus a extradir els exiliats catalans per delictes inexistents, la roda no ha parat de créixer. I és evident que Espanya té un problema i el continuarà tenint si no canvia d’actitud davant un problema polític que no sap resoldre, fonamentalment perquè fins ara no ha volgut.
Davant de tot això, com també davant l’exigència del president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, perquè Espanya reconega els abusos durant la conquesta, la resposta del Govern espanyol i dels partits polítics, ja en plena precampanya electoral, continua sent la mateixa: culpar aquells que assenyalen unes actuacions judicials nefastes, visibles cada setmana al Tribunal Suprem; un passat fosc que mai no s’ha volgut assumir; i unes actituds polítiques que cada vegada convencen menys a fora i que, en conseqüència, trenquen silencis dels qui fins ara havien callat per respecte i precaució. Hi ha un moment, però, en què ja res no se sosté. I aquesta bola de neu no farà sinó créixer. Un dels últims que l’han engreixat ha estat el diputat socialdemòcrata alemany Bernhard von Grünberg, que va declarar com a testimoni al Suprem –va acudir l’1 d’octubre a Barcelona– i, després de negar que els votants actuaren amb violència, va quedar estupefacte davant les preguntes polítiques que li va fer la fiscal, Consuelo Madrigal; i l’actuació d’un partit ultradretà –Vox– com a acusació popular, segons va declarar l’observador a un diari del seu país. Ridiculitzar els qui qüestionen l’Estat ja no funciona. Perquè la batalla del relat, a fora, ja l’han perdut. Tant de bo, i pel bé de la democràcia, només siga qüestió de temps que en perden la resta.
| 0.886701 |
curate
|
{"es": 0.00844832441565756, "ca": 0.9915516755843424}
| |
mc4_ca_20230418_12_143006
|
Dramàtic: Incomprensible decisió de Rocío Carrasco amb Rocío Flores
Jordi González va contactar amb la filla de Rocío Jurado després de la gala de 'Supervivientes'
per María Merino dilluns, 4 de maig 2020 - 20:24h | Actualitzat a 04/05/2020 20:24h
Jordi González va comunicar-se amb Carrasco després de les paraules de la seva filla | CatalunyaDiari
Fa uns dies, el programa 'Supervivientes' va viure un moment realment emotiu i interessant que li va comportar una important audiència. El que va succeir va ser que Rocío Flores, aprofitant que era el dia de l'aniversari de la seva mare Rocío Carrasco, va decidir enviar-li un missatge de felicitació. Així, sense poder evitar les llàgrimes, li va enviar els seus millors desitjos i fins i tot li va deixar una porta oberta a una futura reconciliació.
No obstant això, fins al moment, la seva progenitora no ha fet res per intentar arreglar les coses. I això que l'audiència esperava que potser a la gala d'ahir diumenge, aprofitant que era el Dia de la Mare, pogués prendre la determinació de cridar a la seva filla o fins i tot d'enviar-li un missatge encara que fos de manera indirecta, però no va ser així.
La trucada de Jordi González a Rocío Carrasco
Després del missatge de la jove, el presentador de la gala dels diumenges del reality, Jordi González, es va posar en contacte amb Carrasco per posar-li a l'abast de la mà un possible acostament. Davant aquesta situació, la filla de Rocío Jurado ha pres una decisió. Quina? Mantenir-callada, com és habitual en ella. Així, de moment, prefereix no entrar en el 'joc mediàtic' i no manifestar-se a l'respecte ni per bé ni per mal.
I així sembla que seguirà sent, almenys mentre duri el reality. Després que la seva filla acabi la seva participació a Hondures potser pugui decidir, després de les declaracions i peticions de la jove, d'anar fent les primeres passes per apropar postures. No obstant, caldrà esperar per veure si això succeeix.
La veritat és que cada vegada hi ha més rumors que Rocío Carrasco s'està 'emocionant' amb les paraules del seu vástaga i això podria fer que decidís reconciliar-se amb ella. Bona mostra d'això van ser les paraules de Carlos Sobera, presentador de les gales dels dimarts de 'Supervivientes' que després de les últimes declaracions de la jove li va dir: «Si ens ha vist, que segur que sí, la teva mare s'haurà commogut igual que nosaltres. Crec que quan tornis de 'Supervivientes' tindràs una oportunitat de retrobar-te amb la vida».
El gir de 180 graus de Rocío Flores que pot canviar completament 'Supervivientes'
| 0.840744 |
curate
|
{"ca": 0.979913351713273, "es": 0.017723513194170933, "it": 0.0023631350925561244}
|
https://catalunyadiari.com/televisio/decisio-rocio-carrasco-despres-missatge-directe-filla-rocio-flores
|
macocu_ca_20230731_1_362140
|
Disculpeu les molèsties estem treballant en aquesta secció podeu anar si voleu:Conocimiento del medio Natural y Social
| 0.624805 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_8_86409
|
02/01/2018.- Al·legacions en la segona fase d’exposició pública del Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València (desembre 2017) Per l’Horta …
fabrikagrafika 2 de gener de 2018 0
Actualitat
`La Generalitat Valenciana ha d’aprofitar el Pla d’Acció Territorial de l’Horta per a detindre la urbanització de l’ horta i reforçar el seu caràcter agrícola´
fabrikagrafika 8 de desembre de 2017
Comunicat de premsa de Per L’Horta 10 novembre 2016 El PATH presentat per l’actual consell és més proteccionista que el de l’any 2010 però no reclassifica ni una Ha de terres urbanit…
fabrikagrafika 8 de desembre de 2017 0
Al·legacions col·lectives al PATH: les presentem junt a La Unió, CCOO-PV, Xuquer-Viu, ACPV i altres associacions
perlhorta 26 de setembre de 2010
PER l'HORTA, L’UNIÓ DE LLAURADORS, CCOO PV, ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, XUQUER VIU I LA RESTA D’ENTITATS SIGNANTS DENUNCIEN LA ABSÈNCIA D’AMBICIÓ QUE PATEIX EL PLÀ TE…
perlhorta 26 de setembre de 2010 0
Línies de treball
Al·legacions individuals al PATH
perlhorta 7 d'agost de 2010
Segurament molts de nosaltres estem de vacances, però recordareu que està en exposició pública per presentar al·legacions el PLA TERRITORIAL DE PROTECCIÓ DE L’HORTA, i havíem …
perlhorta 7 d'agost de 2010 0
Línies de treball
CAMPAÑA: Defensem l’horta
perlhorta 11 de maig de 2009
GRUPO DE FACEBOOK: Defensem l’Horta La Iniciativa popular “Defensem l’horta” Aglutina a toda una serie de instituciones y particulares que propugnamos el mantenimiento y protección de l’H…
perlhorta 11 de maig de 2009 0
Per l’Horta · [estem a Ca Revolta] sta Teresa, 10 – 46001 València (l’Horta) · perlhorta[arrova]perlhorta.info
Avís Legal – Política de privacitat – Política de Cookies
Aquesta obra està sota una Llicència de Creative Commons.
NO a l’ampliació
del Port de València
Horta és futur – No a la ZAL
PatHorta
Escoles Per L’Horta
Calendari
Per L’horta en bici
Tots els textos que no provinguen d'un mitjà exterior (citats a l'article) es troben sota una llicència CREATIVE COMMONS Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-NC-SA 4.0)
| 0.743515 |
curate
|
{"ca": 0.8718929254302104, "en": 0.029158699808795412, "es": 0.08986615678776291, "nl": 0.009082217973231358}
|
https://perlhorta.info/index.php/tag/path/
|
mc4_ca_20230418_10_34697
|
Butaca, Blogs a regio7
Blog Butaca
regio7 » Blogs » Butaca
Esteve Soler i Jordi Bordas
Bloc amb els articles dels nostres crítics i entesos en la matèria: Esteve Soler i Jordi Bordas. Arxiu
Les estrenes: Perros de Paja, Maktub, i Misión Imposible Perros de paja
Perros de paja, rodada el 1971 a la Gran Bretanya i protagonitzada per Dustin Hoffman, s’erigeix en un dels llargmetratges més controvertits i discutibles del gran Sam Peckinpah; aquesta obra menor del mestre nord-americà inspirà un corrent de pel.lícules –sovint mediocres- que proporcionaven una visió efectista – i moralment dubtosa- sobre la violència i la venjança. Quaranta anys després, Hollywood ha filmat una nova versió d’un títol llegendari que en el nostre país adquirí una dimensió especial perquè fou maltractat per la censura ... 02
Xampús, gats amb botes, i convivència Jordi Bordas //
Paral.lel 40 i Cineclub presenten aquest dijous el nou documental del mes, Vidal Sassoon, un llargmetratge nord-americà realitzat per Craig Teper. Aquest film narra la trajectoria personal i professional de Vidal Sassoon, que començà la seva carrera com un aprenent en el barri londinenc d’East End i es convertí en un perruquer llegendari i creador d’una famosa marca de xampú.
El documental es vertebra al voltant de tot un seguit d’entrevistes amb especialistes i persones que coneixeren Sassoon, i ens ... 23
Una de les franquícies més rendibles de Hollywood El extraño caso de la prima Angélica
Cineclub projecta aquest diumenge El extraño caso de la prima Angélica, una de les últimes pel.lícules de Manuel de Oliveira. Aquest mestre lus, que va néixer el 1908, afirmà en una ocasió que filmava contínuament llargmetratges per poder fugir de la mort. La sorprenent realitat és que aquest realitzador centenari –l’únic autor viu que inicià la seva carrera a l’etapa del cinema mud- manté una activitat creativa intensa, i ens proporciona en cadascun dels seus treballs una vitalitat artística irresistible. El extraño ... 15
Una altra de nens i dofins Inside job
Cineclub projecta aquest diumenge un dels testimonis més polèmics i comentats dels últims anys, Inside Job, que guanyà l’Oscar al Milor llargmetratge documental. Charles Ferguson ha produït i dirigit un al.legat valent, oportú i contundent que analitza les causes -i descobreix els culpables- de la devastadora crisi econòmic que ha fet trontollar els fonaments del sistema capitalista. La cinta recull opinions d’especialistes –economistes, polítics, periodistes-, i indaga en el procés inexorable que culminà en el crack de Wall Street que es produí el 2... 18
Aquesta setmana, natació soncronitzada masculina al Cineclub Paral.lel 40 i Cineclub presenten aquest dijous el nou documental del mes, Homes sincronitzats (2010), coproducció de Suècia i Gran Bretanya.
El seu director i protagonista, Dylan Williams, és un gal·lès que s’instal·là a Suècia i s’apuntà, amb l’objectiu de socialitzar-se, a l’equip mascuí de natació sincronitzada. Sis anys després d’entrar en aquest grup, es plantejà rodar un documental que parlès de les seves activitats i de la idiosincràsia peculiar que uneix els seus integrants. El resultat final és un testimoni desimbolt i e... 10
Intruders, el terror de l'espanyol Fresnadillo Jordi Borda
Cineclub inicia la nova temporada aquest dimarts amb la projecció de Le signe du lion (1959); una sessió especial que serà presentada pel Lluís Calderer i que està integrada en el projecte cultural Tocats de lletres, dedicat enguany al concepte de Irònics. Eric Rohmer (1920-2010) fou un dels noms cabdals de la generació de realitzadors francesos que irromperen a finals dels anys cinquanta i deixaren una empremta profunda en el cinema modern. Aquest creador tingué una formació intel.lectual molt sòlida i , abans d’ar... 04
El retorn d'un detectiu esbojarrat Gueto, pa pel·lícula perduda de la propaganda nazi
Paral.lel 40 i Cineclub presenten aquest dijous el nou documental del mes, Gueto. La pel.lícula perduda de la propaganda nazi, un film que guanyà el Premi al Millor muntatge documental a Sundance 2010 i competí a la Secció oficial de Berlin. Després de la Segona Mundial, es trobà un reportatge d’uns seixanta minuts que reproduia escenes quotidianes dels jueus que sobreviviren, en els anys quaranta, en el gueto de Varsòvia. Aquest film es valorà, durant quatre dècades, com un testimoni ... 14
Veritat, remake, i un thriller potent El caso Farewell
Hi ha històries veridiques que són molt més increïbles que la majoria de les ficcions. Aquest és el cas de l’anomenat “cas Farewell”, una operació d’espionatge que fou essencial per afavorir, en els anys vuitanta, la caiguda de l’imperi soviètic. El 1981, un coronel de la KGB, Grigoriev, contacta amb un enginyer francès, Pierre Froment, que treballa a Moscou. El seu objectiu és facilitar-li tot un seguit de documents secrets que desvetllin la xarxa d’espionatge desenvolupada per la Unió Soviètica en els països occidentals. Els pre... 09
Una gratificant sorpresa en forma de preqüela simiesca Jordi Borda //
Les sessions de versió original projecten aquest dilluns Happy
Thank You More Please, que guanyà el Premi del Públic a Sundance 2010 i es va poder veure a la darrera edició del Festival de Donostia. Aquest film representa l’òpera prima com a realitzador de Josh Radnor, un actor que ha assolit la fama encarnant el personatge central (Ted Mosby) de Cómo conocí a vuestra madre, una de les sèries televisives nord-americanes més alabades i populars des últims temps. Radnor, que també ha escrit el guió,&#... 01
Barrufets mediocres Jordi Bordas // Una setmana que arriba tenyida de blau, per l'estrena dels Barrufets, en tres dimensions.
Les sessions de versió original projecten aquest dilluns Pequeñas mentiras sin importancia. Aquest film aplega un grup de vells amics que voregen la quarantena i pertanyen a la burguesia més privilegiada. Aquesta colla fa un munt d’anys que celebra anualment un ritual sagrat: l’encontre estiuenc a la platja. Un parell de successos –un accident de trànsit i una declaració d’amor homosexual- determinaran, per... 1
2 3 Següent » Mapa web
| 0.801797 |
curate
|
{"es": 0.09618874773139746, "fr": 0.0037947533410328327, "ca": 0.9000164989275697}
|
http://www.regio7.cat/blogs/butaca/
|
crawling-populars_ca_20200525_41_407775
|
Menú
Representants del Ministeri dAgricultura i dENESA es comprometen a estudiar la proposta del sindicat agrari
Reus.-Unió de Pagesos ha plantejat aquest dilluns a representants de lEntitat Nacional dAssegurances Agrries (ENESA), pertanyent al Ministeri dAgricultura, una proposta d'assegurana experimental de rendiments per al conreu de l'avellaner. Lorganització argumenta que la línia vigent no cobreix els danys que més pateix el cultiu, com les ventades de la primavera, la prdua de collita o el podrit com a conseqüncia directa de les pluges, i aix la fa poc atractiva. Segons el sindicat agrari, la nova assegurana permetria al sector ampliar les garanties i adversitats, i donaria al productor una garantia dingrés mínim necessria per a treballar i planificar el futur de lexplotació.
Els representants del Ministeri i dENESA -que actua com a rgan de coordinació i enlla per al desenvolupament dassegurances agrries- shan comproms a estudiar la proposta, segons informa Unió de Pagesos en un comunicat. El sindicat assenyala que el Departament dAgricultura haur de convocar ara una reunió del Grup de Treball de Fruita Seca per treballar la proposta i defensar-la conjuntament davant ENESA i Agroseguro.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.624713 |
curate
|
{"es": 0.23652561247216036, "ca": 0.7456570155902005, "en": 0.017817371937639197}
|
: /catalunya/territori/noticia-unio-pagesos-reclama-nova-asseguranca-cobreixi-millor-els-danys-sector-lavellana-20190311144549.html
|
oscar-2201_ca_20230904_9_158747
|
Un tal Pere presenta el videoclip de "Veurem el sol del cel d'Irlanda", el primer senzill del pròxim EP Un llarg hivern (La catenària, 2020) que veurà la llum a finals d'aquesta primavera quan el confinament ens ho permeti.
| 0.729427 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.lacatenaria.cat/post/un-tal-pere-avan%C3%A7a-el-primer-single-del-pr%C3%B2xim-ep
|
macocu_ca_20230731_9_318875
|
Add to clipboard Plànols de contribucions especials d'enllumenat entre el carrer Masnou i General Primo de Rivera i contribucions especials d'urbanització del carrer Churruca
Add to clipboard Projecte d'instal·lació d'enllumenat públic a l'avinguda Electricitat entre l'avinguda Isabel la Católica i el carrer pere Pel3legri del sector Pubilla Casas
Add to clipboard Projecte d'instal·lació d'enllumenat públic definitiu al carrer Barcelona, tram comprès entre la plaça Mestre Clavé i la rambla Just Oliveras
| 0.675942 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_9_208558
|
contrasenya (Diccionari)
contrasenya
1. f. Senya que es dóna a una persona perquè, en un moment determinat, siga reconeguda, o li siga reconeguda, li siga permesa, etc., alguna cosa. Si voleu entrar heu de dir la contrasenya.
2. f. MIL. Paraula que, juntament amb el sant i senya, servix a un sentinella com a mitjà d'identificació de la gent o la tropa que se li apropa.
| 0.677105 |
curate
|
{"ca": 0.9726775956284153, "lt": 0.0273224043715847}
| |
oscar-2201_ca_20230904_9_3058
|
Naix l’any 1988 i comença els estudis musicals a l’escola demúsica de Montserrat a l’edat de 7 anys, posteriorment estudia l’ensenyança professional al Conservatori Professional de Montroi i l’ensenyança superior al Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València amb el catedràtic Joaquín Gericó.
A l’àmbit de la interpretació, ha realitzat cursos de perfeccionament amb Magdalena Martínez, Juana Guillem, Vicens Prats, Miguel Ángel Angulo, Salvador Martínez, Andrés García, Mª Dolores Tomás, José Mª Sáez Ferriz, Miguel Llopis, Ricardo Borrull i el “Quintet Cuesta”, a més, ha rebut classes magistrals de Raffaele Trevisani, Clara Novakova i Virginie Reibel. Col·labora amb l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de Valencia, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, Banda Simfònica Municipal d’Albacete, Banda de la Federació de Societats Musicals de la CV, Quintet Piú Forte, Vents Art Ensemble, Simfònic Wind Ensemble, etc.
L’Any 2010 guanya el primer premi del XIII Concurs Nacional de Joves Intèrprets “Ciutat de Xàtiva”. Ha realitzat el Màster en professor de secundaria per la Universitat de València i Postgrau en interpretació musical al Conservatori Superior de Música d’Aragó amb els flautistes Jaime Martín, Emily Beynon i Félix Renggli.
Com a director, recentment ha guanyat el primer premi en el VII Certamen de Bandes Juvenils de Beniarrés i el segon premi al Concurs de Bandes Juvenils de Montcada amb la Banda Juvenil de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat i ha dirigit l’Orquestra de la Societat l’Om de Picassent, la Banda Infantil i la Juvenil de la Unió Musical de Carlet. Ha estudiat direcció de banda a l’academia de Jose R. Pascual Vilaplana, a més de rebre clases de Manuel Godoy, Rafa Sanz, Salvador Sebastià, Miquel Rodrigo, Andrea Loos, Miguel Etchegoncelay, Isabelle Ruf-Weber, Alejandro Posada, Douglas Bostock, etc.
En l’actualitat, estudia direcció de banda amb el mestre Jose Rafael Pascual Vilaplana i també cursa estudis superiors de direcció al Conservatori Superior de Música de Castilla-La Mancha amb els mestres Pablo Marqués, Rafa García i Juan Luís Martínez. Pertany a la borsa de la Banda Simfònica Municipal d’Albacete com a flauta-flautí, és director de l’escola de música i del Centre professional de música Mestre Onofre Díez Monzó de Montserrat on imparteix classes de flauta i d’orquestra/banda. És director de la Banda Juvenil de la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat, de la Banda Jove de l’Ateneu Musical de Cullera i de la Banda Simfònica de la Societat Musical turisense de Turís.
| 0.890894 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://siummontserrat.com/index.php?s=sec_din/plantillas/responsive_menu_izq/galeria.php&g=gal&gal=1&codsec=2&subsec=104&tit=Historial%20Director
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_219781
|
El Congrés Rubí Brilla es va iniciar l’any 2014 amb un gran èxit de convocatòria, i des de llavors ha estat l’esdeveniment professional més important de Rubí. El seu èxit ha ajudat a consolidar el Rubí Brilla, i per tant, la ciutat de Rubí, com un dels municipis referents, nacionalment i internacionalment, en matèria energètica i d’energies renovables.
Pel Congrés Rubí Brilla han passat els casos més innovadors, més elaborats, més professionals, més il·lusionants, més sostenibles i fins i tot més estrambòtics. Professionals d’arreu del país i més enllà han trepitjat la sempre atapeïda Biblioteca Mestre Martí Tauler, tot recordant la necessitat de canviar l’actual model energètic.
L’èxit no hauria estat el mateix sense l’acompanyament d’accions locals realitzades pel Rubí Brilla amb aquest objectiu, com són la compra d’energia certificada d’origen renovable, el 50/50 a les escoles, els tallers de factura elèctrica, el model triple hèlix amb la indústria, el comerç sostenible, el PAE intel·ligent, la creació del grup de compra agregada d’energia, el Rubí Indústria Circular, etc. I sempre enfocat també a la millora de l’eficiència econòmica de l’Administració, sector residencial, comerç i indústria. D’aquesta manera, podem dir que el Congrés no és només un espai captador de talent, sinó que és un aparador per mostrar al món casos d’èxit realitzats a Rubí.
D’ençà de l’inici aquestes accions han aconseguit estalviar molts diners a l’Administració, el projecte 50/50 ha estat emulat a altres ciutats i el de Rubí ha estat el primer ajuntament a contractar energia d’origen 100% renovable (mesura adoptada avui dia per centenars d’ajuntaments). La innovació és un requisit indispensable a l’hora de situar-se al capdavant del canvi de model energètic, i per això el Rubí Brilla ha estat punta de llança en la revolució de la transició energètica, lluitant en tot moment per un futur que garanteixi la sostenibilitat dels nostres recursos.
L’AUTOCONSUM
El Rubí Brilla promou un model energètic basat en l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables. Aquest nou model ha de permetre complir amb els compromisos de reducció d’emissions de CO₂, assegurar una gestió adequada del territori, promoure l’ocupació, reactivar l’economia i garantir, en definitiva, la nostra sostenibilitat.
És tard i vol ploure, com diu la dita. El Congrés Rubí Brilla segueix sent avui dia un altaveu dirigit a la societat que ajuda a promoure i sensibilitzar pel canvi de model energètic a la nostra ciutat. I a totes les ciutats. És per això que enguany, amb l’arribada del RD 244/19 sobre autoconsum d’energia elèctrica, el tema del VI Congrés no podia ser cap altre que l’autoconsum, darrer graó del nou model energètic. La nova regulació ha donat l’impuls que necessitava el sector i ha derrotat vells fantasmes del passat: ¡adéu a l’impost al sol i benvingut autoconsum compartit!. La generació distribuïda per fi és una realitat. Aquesta nova regulació, juntament amb la reducció de costos i la millora de l’eficiència dels nous materials, ha permès que l’energia solar hagi deixat de ser un producte financer i passi a ser un producte d’estalvi i d’apoderament energètic ciutadà.
Aquest nou Reial decret ha de permetre una reactivació d’un sector econòmic estratègic, un sector que necessita nous professionals i nous models de negoci, molts encara per descobrir. El repte tecnològic i regulador dels anys vinents és majúscul. La xarxa de distribució deixarà de ser unidireccional: en tant que els consumidors ens convertim en productors, no serà estrany que petits consumidors comparteixin excedents amb grans consumidors, com les indústries o equipaments municipals. Els sistemes d’emmagatzematge a petita escala, com el vehicle elèctric, es combinaran amb sistemes d’emmagatzematge a gran escala. La ciutat es convertirà definitivament en una autèntica “ciutat espavilada”.
EL CONGRÉS 2019
El Congrés d’enguany es caracteritza per un format dinàmic que combinarà ponències de renom amb entrevistes tècniques, recuperarà “personatges animats” de la passada temporada, potenciarà la participació del públic present… i alguna altra sorpresa que no desvetllarem.
De nou, aquest congrés serà l’escenari idoni per explicar les darreres novetats d’accions promogudes des del Rubí Brilla: el nou servei d’assessorament en autoconsum a ciutadania i empreses, les propostes de millores a les ordenances fiscals, la primera ordenança solar de Rubí, el pioner mapa energètic de ciutat, la calculadora solar pel sector residencial… i més novetats.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9940199335548173, "de": 0.0026578073089701, "ms": 0.0033222591362126247}
| |
macocu_ca_20230731_4_328234
|
L'objectiu de la regidoria de comerç es treballar pel comerç local de forma conjunta amb els comerciants i la seua associació ACSA en la localitat d'Algemesí.
Entenem que el sector comercial és una activitat econòmica important en la nostra ciutat tant pel que fa a nivell econòmic i llocs de treball, com pel que significa de xarxa social i activitat en els nostres carrers oferint productes i serveis als ciutadans en condicions de proximitat i confiança.
A través d'aquest "Portal del comerciant d'Algemesí" esperem apropar als comerciants i les seues associacions la informació més rellevant en matèria de comerç, referir les actuacions que s'estan realitzant i servir de via de comunicació directa des de la bustia de suggeriments.
Informació
| 0.852772 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_149426
|
Milers de persones gaudeixen de la 18a Fira del Joc i de l’Esport al Carrer L’alcaldessa, Ana María Martínez, celebra que l’activitat hagi tornat a ser molt participativa i en destaca el caràcter cohesionador https://www.rubi.cat/ca/actualitat/noticies/milers-de-persones-gaudeixen-de-la-18a-fira-del-joc-i-de-l2019esport-al-carrer https://www.rubi.cat/@@site-logo/ajuntament-de-rubi.png
Milers de persones gaudeixen de la 18a Fira del Joc i de l’Esport al Carrer
20 setembre 2016
L’alcaldessa, Ana María Martínez, celebra que l’activitat hagi tornat a ser molt participativa i en destaca el caràcter cohesionador
Un dels jocs de més èxit de la fira (foto: Localpres)
Milers de persones de totes les edats s’han acostat aquest dissabte a la tarda a la rambla del Ferrocarril per gaudir de la 18a edició de la Fira del Joc i de l’Esport al Carrer, organitzada per l’Ajuntament amb la col·laboració de més d’una vintena d’entitats. Una gran diversitat de jocs i tallers han divertit els infants i les seves famílies, alhora que han confirmat la fira com un espai de convivència i intercanvi cultural.
“Són activitats que pretenen treballar els valors de la cohesió i l’ocupació del nostre espai públic, l’espai de tots”, ha destacat l’alcaldessa, Ana María Martínez. La màxima responsable municipal ha emmarcat aquesta iniciativa dins les polítiques que està desplegant el govern local per dotar la ciutat d’una visió d’infància i que tenen en la futura remodelació del parc de Ca n’Oriol un dels seus projectes més emblemàtics: “El parc de Ca n’Oriol ha de ser el paradigma d’aquesta ciutat que volem perquè ha de ser un parc referent a la comarca pensat per a la infància, també per a les seves famílies, però des de la visió de la infància. El que intentem és incorporar aquesta visió als projectes més importants”.
Durant la jornada d’aquest dissabte, entitats d’educació en el lleure, col·lectius solidaris i clubs esportius, entre d’altres, han organitzat tallers de manualitats, jocs tradicionals, activitats artístiques i les més diverses pràctiques esportives. Propostes ja clàssiques de la fira com els autos de xoc sostenibles, les curses d’obstacles o els tatuatges d’henna han estat les de més èxit entre la canalla.
“Tenim dret a jugar”
En el marc de la Fira del Joc i de l’Esport al Carrer, els membres del Consell dels Infants han fet lectura d’un manifest en què han reivindicat el seu dret a jugar. Els consellers i conselleres han defensat que aquesta és una manera de divertir-se però també d’expressar-se, aprendre i ajudar. Alhora, han reclamat el seu dret a participar i aportar idees.
Enguany la Fira del Joc i de l’Esport al Carrer s’ha traslladat al setembre per evitar la concentració d’activitats pròpia del mes de juny i per donar una benvinguda festiva al curs escolar. Malgrat el canvi de data, la cita ha mantingut la bona participació habitual.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9930020993701889, "es": 0.006997900629811057}
| |
macocu_ca_20230731_3_34761
|
Notícies
Entra en vigor el sistema d'estacionament amb limitació horària
03/06/2022 07:54h
×
Social
Aquestes zones tindran limitat l'estacionament a màxim 30 minuts de dilluns a divendres de 8 a 20 h, mentre que els dissabtes serà de 8 a 13 h.
Per estacionar s'haurà de posar un comprovant obligatori indicant l'hora d'inici de l'estacionament; això es podrà ferde forma manual, amb una anotació, o bé amb un disc-rellotge que es podrà aconseguir o bé als comerços de Sant Llorenç o a les oficines d'atenció a la ciutadania de l'Ajuntament.
En total s'han habilitat 5 zones d'estacionament limitat a punts molt pròxims al centre del poble (C/ Major, C/ Sant Llorenç, C/ Església i Mossén Galmés) per tal de facilitar així l'accés als comerços. D'aquesta manera es facilita el fet de trobar aparcament prop de la zona més comercial i evitar que un únic vehicle ocupi una plaça d'aparcament durant moltes hores. A aquest sistema se sumaran àrees d'aparcament nominal per persones discapacitades i espais d'aturada "Petó i Adeu", tot fent passes cap a una mobilitat urbana més sostenible i per a la ciutadania, fent que el centre del poble sigui un espai segur per als vianants apostant per situar al centre a les persones i no els vehicles.
| 0.83892 |
curate
|
{"pt": 0.006509357200976403, "ca": 0.9739625711960944, "en": 0.01871440195280716, "de": 0.0008136696501220504}
| |
crawling-populars_ca_20200525_17_34371
|
Ringo H.W. Chiu (AP)
L’estrella nord-americana del cine porno Stormy Daniels, que afirma que va tenir una aventura amb el president Donald Trump el 2006, va ser arrestada aquest dimecres en un club de striptease d’Ohio, en el que el seu advocat ha qualificat com "una trampa".
Daniels, el veritable nom de la qual és Stephanie Clifford, va ser arrestada en un club de Columbus, Ohio, per permetre que un client la toqués d’una manera no sexual mentre estava a l’escenari, ha explicat l’advocat Michael Avenatti a Twitter.
Just rcvd word that my client @StormyDaniels was arrested in Columbus Ohio whole performing the same act she has performed across the nation at nearly a hundred strip clubs. This was a setup & politically motivated. It reeks of desperation. We will fight all bogus charges.#Basta
Avenatti ha explicat que Daniels va ser arrestada durant una operació encoberta.
"Aquesta ha sigut una operació amb motivacions polítiques. Fa pudor de desesperació. Lluitarem contra tots els càrrecs falsos", ha dit Avenatti a Twitter.
El lletrat també espera que la seva client sigui posada en llibertat sota fiança i que se l’acusi d’un delicte menor per permetre tocar-la. "Ens enfrontarem a tots els càrrecs", ha assenyalat.
Daniels havia assegurat que va tenir relacions sexuals amb Trump el 2006 i que l’advocat personal de Trump, Michael Cohen, li va pagar 130.000 dòlars per mantenir la trobada secreta poc abans de les eleccions presidencials.
Cohen va dir que va fer el pagament. Al maig, Trump va explicar que van pagar a Daniels perquè deixés de fer "acusacions falses" sobre una trobada sexual amb ell.
Trump ho va negar llavors.
Daniels ha presentat dues demandes contra Trump, una per incomplir un acord de confidencialitat que havia firmat l’octubre del 2016 abans de les eleccions presidencials del novembre a canvi dels 130.000 dòlars, i una altra, per difamació.
Més notícies de Internacional
Temes: Stormy Daniels Donald Trump
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies
| 0.793801 |
curate
|
{"it": 0.004945598417408506, "en": 0.15776458951533134, "ca": 0.8372898120672602}
|
: /ca/internacional/20180712/stormy-daniels-arrestada-club-striptease-6938392
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_624454
|
Obro aquest fil amb l'objectiu d'ajudar-vos amb els vostres problemes de la vida quotidiana, siguin petits o grossos, tant se val, el més important és que arribeu a l'oasi de la felicitat mitjançant el meu savi guiatge.Comenteu-me algun problema que tingueu i jo us ajudaré, ho prometo.
Estic a la friendzone d'una amiga des de fa 3/4 anys. Durant un temps se'm va passar la tonteria però ara que no hi estic penjat m'agradaria que passèssim una nit de sexe dur i passional. Perquè em donis la resposta que necessito et dóno més informacions. Quedem a soles sovint, a vegades sortim de festa junts amb el grup d'amics o fins i tot anem a casa d'un d'ells a passar caps de setmana a un poble català on fa fred. Diferents situacions on provar sort. Sóc tot teu.
Se t'ha passat pel cap que després de tant de temps ella no vol anar més enllà de l'amistat?
Mai li he dit...
Llavors no és friendzone, és una amistat amb la que t'agradaria tenir alguna cosa més. Friendzone és quan ella sap que li agrades i se n'aprofita.
Bé, li he posat una mica de gràcia al relat. En tot cas no sabia que friendzone implicava que qui et mola s'aprofiti de tu, sempre s'aprenen coses Vaig estar bastant pillat fa un temps però mai vaig dir-li per por a perdre l'amistat i aquestes coses. També perquè era un cagat, què cony, però ara sense un component emocional tan fort em veig capaç de jugar les meves cartes sense que acabés amb malentesos. El què no sé com.
La definició de friendzone és que t'agrada una amiga i ella, sabent-ho, s'aprofita de la situació.
| 0.823899 |
curate
|
{"ca": 0.9580602883355177, "id": 0.023591087811271297, "eu": 0.007863695937090432, "ds": 0.010484927916120577}
| |
macocu_ca_20230731_0_551701
|
Dia i hora: diumenge 03/07/2022 de les 7:00 a les 15:00
Lloc: Sant Pau de Seguries(Collada del Sitjar-el Gorro-Forat del Sunyer-Coll de la bau-Puig Ou Baume de la Rispa-Coll d’Arrencafels
Dia i hora: dissabte 16/07/2022 de les 20:00 a les 23:00
Lloc: Caminada nocturna-Serra de Ponent (Punt de trobada : pont de la passarel·la del riu de l'escola Salvador Espriu/ Fàcil
| 0.672167 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_52_130555
|
junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Acta | SANT CUGAT FUTBOL CLUB,H - VACARISSES, C.E.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
| 0 |
curate
|
{"es": 0.21945337620578778, "ca": 0.6045016077170418, "en": 0.08681672025723473, "pl": 0.012861736334405145, "nl": 0.022508038585209004, "pt": 0.02652733118971061, "fr": 0.022508038585209004, "id": 0.00482315112540193}
|
: /acta/1920/futbol-7/benjami-7-tercera-divisio/grup-32/73b/sant-cugat-futbol-club-h/73b/vacarisses-ce-a
|
mc4_ca_20230418_4_308812
|
TOT SOBRE EL CORONAVIRUS | Rᵉᵛⁱˢᵗᵃ ᵈᵉ ˡ'Iⁿˢᵗⁱᵗᵘᵗ Sᵃᵇᵃᵈᵉˡˡ
Aquest article s'ha publicat dins de Actualitat per revista05. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
| 0.462861 |
curate
|
{"en": 0.3352941176470588, "ca": 0.6647058823529411}
|
https://blocs.xtec.cat/revistainssabadell/2020/04/02/tot-sobre-el-coronavirus/
|
oscar-2201_ca_20230904_7_85839
|
El finançament públic de les universitats s’ha reduït un 18% des del 2010 | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
Selecciona Edició
ESP
AME
MEX
BRA
CAT
ENG
Newsletter
Subscriu-te
Connecta’t
Cerrar
Buscador
Cerrar
Buscar
Seccions
Tancar
Selecciona Edició
ESP
AME
MEX
BRA
CAT
ENG
Mida de la lletra
a-
A+
Contrast alt
Barcelona
Art i Arquitectura
Tendències
Literatura
Música
Seguiu-nos a
Segueix-nos a Twitter
Segueix-nos a Facebook
Newsletter
Subscriu-te
EL PAÍS
Catalunya
El finançament públic de les universitats s’ha reduït un 18% des del 2010
La Generalitat reconeix que seria “una bogeria” reduir més els recursos destinats a l’educació superior
Recomanar a Facebook
Twittear
Otros
Cerrar
Recomanar a Linkedin
Recomanar a Pinterest
Connecta’t
Connecta’t
Imprimir
Jessica Mouzo Quintáns
Barcelona 18 OCT 2016 - 07:56 CEST
Estudiants a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Carles Ribas
Les universitats públiques no tenen més marge de retallada. Ho adverteixen els rectors i ho reconeix fins i tot la mateixa Generalitat. “És una bogeria, absolutament impensable, disminuir més els recursos”, va assegurar ahir el secretari d’Universitats, Arcadi Navarro. Segons recull un informe de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), el finançament públic de les universitats catalanes públiques es va reduir un 18,4% des del 2010. L’Administració va passar de destinar 901,5 milions d’euros a transferir-ne 735,1 el 2015.
L’any passat, el finançament públic va registrar un lleuger ascens respecte del 2014 (678,2 milions), però està molt lluny dels pressupostos amb què comptaven les universitats catalanes abans de la primera onada de retallades. “Els pressupostos són un tema clau perquè hem d’avançar cap a aconseguir un finançament com el de l’OCDE [similar a l’1,2% del PIB del país]. La universitat no és un cost, és una inversió de futur”, va advertir la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix. Malgrat que l’informe de l’ACUP situa la despesa pública en universitats al voltant de l’1,2% del PIB el 2012, la rectora va assegurar que, atenent només al finançament estrictament públic –sense comptar l’import que aporten les famílies–, la despesa està per sota del 0,8% del PIB.
Arboix tem que, si s’aplica una reducció de les taxes universitàries com va exigir el Parlament, l’Administració acabi retallant altres partides per compensar. “Estem a favor d’una rebaixa de les taxes, però no a costa del pressupost de la universitat”, va apuntar la rectora de la UAB.
Graduats ocupats
L’informe de l’ACUP també recull la inserció laboral dels titulats de la universitat pública catalana. Al voltant del 77% dels estudiants amb estudis superiors acabats estaven ocupats. Les carreres amb més índex d’atur són les d’humanitats (el 16,4%), mentre que la taxa més gran d’ocupació es registra en els estudis de ciències de la salut (88% d’ocupació) i les enginyeries i arquitectures (86,5%).
Quant als salaris que perceben els titulats que han aconseguit una feina, el 22% dels ocupats a temps complet és mileurista (15.000 euros anuals o menys). L’altre 40% cobra 24.000 euros a l’any o més (dosmileurista) i el 37% cobra més d’aquests 24.000 euros. “El fenomen del mileurisme està associat a jornades laborals a temps parcial. Així, mentre el 80% dels que treballen a temps parcial són mileuristes, aquest percentatge baixa a un 22% entre els que treballen a temps complet”, indica l’informe. La mitjana d’ingressos mensuals bruts d’un titulat és de 1.863 euros.
Arxivat a:
Universitats públiques
Retallades socials
Retallades pressupostàries
Catalunya
Universitat
Política social
Educació superior
Sistema educatiu
Finances públiques
Educació
Espanya
Finances
Societat
NEWSLETTER
Subscriu-te als nostres butlletins
Preservar el planeta
Una estación meteorológica en el Everest para comprender cómo nos afecta el cambio climático
Dentro de la iniciativa Perpetual Planet, National Geographic y Rolex comandan una expedición para instalar el centro metereológico a mayor altura del mundo, vital para conocer el efecto del calentamiento global.
Lo más visto en...
» Top 50
EL PAÍS
Cataluña
Cinc hotels de Barcelona per viure intensament les festes de Nadal
Barcelona d’autora
Peix frit, el ‘ranxo’ comú i valuós
Què fer a Barcelona: Frida Kahlo a Ideal, Jazztrònica al TNC, Palo Market Fest i més plans
Què protegim quan protegim la passejada
Joan Manuel Serrat es retira després d’una gira que acabarà a Barcelona
Ballar fins a quedar exhausts
VídeoEl metge de 29 anys que va decidir eradicar una malaltia del planeta
Cinc mercats per preparar les festes de Nadal
Pudents
“Me suplantaron la identidad y se gastaron 100.000 euros con mi nombre. Aún sufro las consecuencias”
Almudena y Luis, una historia de amor
José Ángel González Sainz: “En España no estamos creando ciudadanos, estamos creando antagonistas”
Recién liberado tras 43 años de cárcel por error: “No sé hablar con gente normal”
El terror de los ‘camellos’ motorizados del centro de Madrid
Marta Ortega, heredera del imperio de Zara y nueva mujer fuerte del Ibex
Pagar 100 euros por comensal al no presentarse en el restaurante: ¿política de cancelación justa o medida desproporcionada?
VídeoLa tensión aumenta en las trincheras de la guerra de Ucrania mientras Rusia saca músculo militar
VídeoLa erupción del volcán Semeru deja 14 muertos y provoca la evacuación de unas 1.300 personas en la isla indonesia de Java
| 0.485187 |
curate
|
{"ca": 0.6933962264150944, "fr": 0.004905660377358491, "en": 0.03283018867924528, "cs": 0.0011320754716981133, "ko": 0.0011320754716981133, "kn": 0.0011320754716981133, "de": 0.0037735849056603774, "pt": 0.009245283018867925, "am": 0.005660377358490566, "sv": 0.0033962264150943396, "es": 0.2350943396226415, "iq": 0.0003773584905660377, "ru": 0.0003773584905660377, "ja": 0.0015094339622641509, "gl": 0.004150943396226415, "eu": 0.0018867924528301887}
|
https://cat.elpais.com/cat/2016/10/17/catalunya/1476728206_190329.html?rel=mas
|
oscar-2301_ca_20230418_9_263548
|
Montero carrega contra Puigdemont i l’independentisme, “busquen la confrontació per aconseguir un grapat de vots”
Detenen el president del club d’atletisme de Cambrils com a presumpte autor d’un delicte d’abús sexual
Rufián només matisa les seves paraules després de la polèmica generada per vincular sedició i pressupostos
Els Mossos investiguen la mort d’un jove a Figueres després de patir una agressió de matinada
El 6D vine a cremar la constitució espanyola
Publireportatge
Treballem per l’emergència climàtica
La República Illes Balears
La revolta de la Germania, protagonista de la Diada de Mallorca 2022
Assetgen La Salle de Palma amb banderes d’Espanya
El Govern balear denuncia davant la Fiscalia les amenaces a la docent de La Salle per part de l’espanyolisme
L'Ull de Dèu
Jaume Giró: el conseller revelació que s’ha fet seva la denúncia de l’espoli fiscal
Serà Lluc Salellas el proper alcalde de Girona?
La solució d’Otegi i Junqueras: Esperar fins a l’infinit que Espanya negociï
Minut a minut
11:33
La defensa de Junqueras, Forcadell, Romeva i Bassa demana la recusació de Lesmes de la revisió dels indults
11:32
El 40% de les famílies preveuen gastar menys aquesta campanya de Nadal que la del 2019, segons Aecoc
11:11
El Consell d’Europa veu “crític” el bloqueig al CGPJ i “preocupant” la connexió entre el govern i el fiscal general
11:07
Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet de Llobregat desmantellen un punt de venda de cocaïna
11:05
Les treballadores de l’atenció domiciliària de Barcelona surten al carrer per reclamar millores laborals
| 0.759117 |
curate
|
{"ca": 0.9072762395363811, "es": 0.06052801030264005, "fr": 0.0077269800386349004, "fi": 0.008370895041854474, "pl": 0.003219575016097875, "en": 0.009658725048293626, "eb": 0.003219575016097875}
|
https://www.larepublica.cat/tag/vials/
|
grup-elmon_ca_20230726_0_64431
|
La segona compareixença de Carles Tusquets com a president de la comissió gestora del Barça ha girat al voltant de dues qüestions: la convocatòria d’eleccions –funció principal per la qual ha estat constituïda– i la negociació amb els treballadors i esportistes per a l’adequació salarial. En relació amb la segona, el màxim dirigent en funcions de l’entitat culer ha confessat que “la situació econòmica del club és molt complexa, gens còmoda” i que “necessitarem esforços per part de tothom per equilibrar l’impacte de 300 milions d’euros que ha tingut el coronavirus”.
“És molt important que aconseguim reduir les despeses en el curs termini. La Mesa de negociació de la rebaixa salarial està en curs i acaba el pròxim 5 de novembre. Esperem arribar a un acord. Tothom estima el club i entén la situació que estem vivint. Per aquest motiu espero que tot el personal que forma part de l’entitat estigui a l’altura. La massa salarial del Barça és la més elevada d’Europa. Representa un 70% del pressupost. Això és moltíssim”, ha advertit en veu alta un Tusquets que ha insistit, tal com ja va fer la setmana passada, que “el Barça és un dels clubs que més està patint les conseqüències de la paralització del turisme en l’àmbit mundial”.
Encara que inicialment ha intentat esquivar les preguntes sobre Messi i ha remarcat més d’una vegada que “no podem fer vestits a mida”, el president de la junta gestora ha explicat públicament que l’astre argentí, el millor jugador del món, no s’ha negat a negociar. “Permeteu-me que no faci especificacions concretes sobre Messi, però tant ell com els seus representants tenen molt bona predisposició. Això ho puc garantir. De la mateixa forma que també m’ha arribat que en l’escenari actual tots els jugadors estan disposats a arribar a un acord”. “Un equip d’advocats i una consultora defensarà el club fins al final. Vivim moments excepcionals que requereixen decisions excepcionals. Ara bé, no li volem treure els diners a ningú. Tots els diners es tornaran tan de pressa com sigui possible”, ha ampliat.
La delicada crisi econòmica que viu el Barça dificultarà molt l’arribada de nous fitxatges. “Si venem, podrem fitxar. Si no, només podrem incorporar jugadors que vinguin amb la carta de llibertat. Quan la darrera junta gestora va fitxar Arda Turan, va posar una clàusula que permetia al president que guanyés les eleccions desfer l’operació”, ha recordat abans de revelar, en la mateixa línia, que totes les decisions que prengui l’equip que capitaneja seran “reversibles”. “La futura directiva podrà anul·lar totes les operacions que fem, també tots els assumptes relacionats amb la rebaixa salarial. Ara, en aquest cas no sé com s’ho faran, ja que de calers no n’hi ha”, ha finalitzat un Tusquets que, per acabar, i més en l’àmbit esportiu, ha anunciat que es posarà en contacte amb la Federació Espanyola de Futbol per exigir unificació de criteris entre l’arbitratge espanyol i, sobretot, el VAR.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9794941900205059, "es": 0.009227614490772387, "it": 0.011278195488721804}
|
https://monesport.cat/barca/tusquets-optimista-rebaixa-salarial-barca-181917/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_874666
|
el podeu veure aqui:http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/puigdemont-diu-que-nomes-el-pot-cessar-el-parlament-i-demana-una-oposicio-democratica-al-155/video/5698166/El optimistes veuen el president d'una republica desafiant EspanyaPero la realitat (ara per ara) es que:-Puigdemont ha anunciat quines son les mesures que ha pres Espanya.-Oposar-se democraticament al 155, vol dir votar a les proximes autonomiques i fer manifestacions i mitings politics.-Ell i tot el govern han estat cessats, i per aixo ja no parla des del Palau de la Generalitat, on encara oneja la bandera d'Espanya.-En cap moment diu que ell continua sent el president i que el govern i parlament continuaran "business as usual"-Ha sortit a la tele a expressar la seva opinio com a politic del PDeCAT (i ex-president), com han fet altres politics avui.Puigdemont ha acceptat la derrota (o esta esperant alguna cosa). Pero de moment pot dir que no ha fet ni ha signat res d'il.legal, i per tant no el poden acusar de res ni l'haurien de poder detindre.EDITATL'article de Junqueras avui és més tranquilitzador:La proclamació de la República Catalana pel Parlament de Catalunya, és una fita històrica...La República Catalana ha nascut, no amb la fortalesa que voldríem ...El president del país és i seguirà sent Carles Puigdemont i la presidenta del Parlament és i seguirà sent Carme Forcadell...ORIOL JUNQUERAS. VICEPRESIDENT DEL GOVERN DE CATALUNYA
Aviam, quin sentit te que acati les eleccions si A) ell mateix va descartar convocar-les fa dos dies - i és l'ünic legitimat per a fer-ho -, B) ha dit que no acaten el 155 i C) l'han destituit a ell i a tot el govern i es parla de que censuraran llistes i programes electorals? Pensem una mica abans de publicar al racó, per favor. El discurs de Puigdemont té dos missatges, segons m'ha semblat a mi: primer, una crida a evitar la violencia (tema en el qual ha posat mes emfasi), i, segon, que no acata el 155. Que vol dir tot aixo ja es veura, pero el que esta clar es que Europa no vol que les imatges de l'1 d'octubre es repeteixin i que controlar totes les institucions catalanes no es pot fer a cop de decreto des de Madrid quan aquí només el 8% dels funcionaris són de fora de Catalunya.PD: no tinc accents.
En quin minut diu que no acata? M’ho he perdut
Sí que és cert que hi ha un seguit de circumstancies que fan una mica de pudor: 1) la proposta de resolució que s'ha votat al Parlament inclou la declaració d'independencia en el seu preambul i el preambul NO S'HA VOTAT, a banda de que la proposta no s'ha publicat al DOGC (el BOE de la Generalitat). Aquí deixo un link amb el DOGC del divendres: http://dogc.gencat.cat/es/pdogc_canals_interns/pdogc_sumari_del_dogc/?anexos=1&selectedYear=2017&selectedMonth=9&numDOGC=7483&language=es_ES# .2) No s'ha aprovat cap norma que serveixi com a base jurídica de la nova república (es tenien previstos 6 decrets).3) El president no va sortir al balcó a treure la bandera espanyola, que avui encara oneja al Palau, i proclamar la república. Van sortir Macia i Companys, pero no sortira Puigdemont? Pero a que estan jugant exactament? 4) Ahir Antoni Castella a FAQS de TV3 semblava indicar que sí que es presentarien a les eleccions convocades per Rajoy.5) Efectivament, el discurs de Puigdemont no va ser el del president d'una nova república, sinó que estava ple d'ambigüitats i sobretot, no explicava el significat de la declaració ni que pretenien fer davant de l'article 155. Totalment indigne. Penso que no tenien la intenció de declarar la independencia i que ho han fet perque s'hi han vist empesos per la societat. Si la pressió popular als carrers afluixa, Puigdemont i els convergents intentaran baixar del carro a l'instant, concorrer a les eleccions i tornar a l'estrategia de la puta i la ramoneta. Es veritat que arrisquen molt, pero aixo ja ho sabien quan es presentaven a les plebiscitaries. Si no tenien intencio de declarar la independencia, no haver-se presentat amb aquest programa electoral. A mi m'ha donat la sensació de que no han volgut anar mes lluny per cobardia.PD: No tinc accents oberts.
| 0.886147 |
curate
|
{"ca": 0.9830591701448563, "es": 0.009084213110729192, "eu": 0.003437269825681316, "fr": 0.00441934691873312}
| |
mc4_ca_20230418_2_400586
|
bloc de notes: 12 de setembre
Als que, històricament, ens han mogut poc les banderes, els himnes i els sentiments patriòtics, la preocupació fonamental és recuperar un projecte compartit pel nostre poble, capaç de ser denominador comú d’una ampla majoria de ciutadans. A aquestes alçades del procés, la consulta als ciutadans és inevitable i encara més, és convenient. Quan més aviat arribin a aquesta conclusió el govern d’Espanya, la direcció federal del PSOE i, evidentment tots els partits catalans, millor.
La dificultat, i aquesta és la feina dels politics, és com establir el denominador comú que es pugui convertir en un projecte compartit. Ja sabem que per alguns tot el que no sigui la independència no serà acceptat, també sabem que altres no volen tocar res i fins i tot voldrien fer marxa enrere. Sembla també evident que una solució genèrica per totes les autonomies , ni que sigui de caràcter federal, no serà una solució. S’ha de trobar una alternativa pròpia i singular d’encaix de Catalunya, que permeti mantenir els símbols i elements compartits imprescindibles, fins que Europa sigui capaç d’unificar politiques fiscals, estructures de representació exterior i estratègies i estructures militars.
| 0.864378 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://pepegonzaleznavas.blogspot.com/2013/09/12-de-setembre.html
|
mc4_ca_20230418_16_367177
|
iee | Conferència de Meli, Algans i Maset, 29 de setembre
single,single-post,postid-4398,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded
Melitó Casals Casas va néixer a Roda de Ter (Osona) el dia 1 de febrer de 1910. Al cap de poc la família es traslladà a Vic on va començar a fer fotografies. L’any 1944, ell i la seva família venen a Figueres, al local de la Rambla (antic estudi Unal), on desenvolupa la seva tasca fotogràfica amb estudis, reportatge social i venda de material. Conegut popularment com a Meli, va fotografiar actes, personatges, esdeveniments i paisatge de Figueres i l’Empordà, entre d’altres. La seva tasca va ser reconeguda per la ciutat de Figueres l’any 1990 nomenant-lo fill adoptiu.
JORDI CASALS COLL (JORDI MELI)
Nascut a figueres el 23 d’abril de 1961, va començar a fer fotografies de la mà del seu pare, de qui va aprendre la tècnica i sobretot el fet de saber mirar. Als anys 80 junt amb la seva dona Cristina es fa càrrec del negoci familiar de la Rambla, compaginant la feina de fotògraf professional amb l’afició de fotografiar paisatge i retrats.
Actualment la creació de l’Arxiu Meli forma part del treball junt amb la impressió digital de gran format i la fotografia professional i d’ estudi.
Neix a Figueres el 1966. Després de formar-se al Centre de la Imatge, l’any 1990 va desenvolupar la seva tasca de fotògraf professional dins l’ampli ventall de possibilitats del reportatge social, la fotografia industrial i de moda de la mà de Celia Vela, i el treball per a institucions públiques amb tasques de protocol o encàrrecs dels que destaquen:
– El llibre institucional Figueres en primera persona
– L’exposició Els valors de la biblioteca (itinerant per les biblioteques públiques de tot Catalunya)
– Els treballs de recerca sobre els Àlbums Rubaudonadeu, del pioner de la instantània Josep Mª Cañellas
– Treballs sobre altres fotògrafs d’àmbit local com ara Joaquim Fort de Ribot
Actualment combina la seva tasca de fotògraf amb la de formador de fotògrafs a l’ERAM i els estudis de Grau en Història de l’Art a l’UdG. Els seus interessos són el retrat i la instantània i tots aquells fotògrafs i artistes que n’han assenyalat el seu camí.
PERE MASET TUÈGOLS
Neix a Cadaqués l’abril de 1970. Cursa els seus estudis com a tècnic turístic a Barcelona on, atret pel món artístic, amplia els seus coneixements d’història de l’art. En finalitzar els estudis s’incorpora a l’equip de govern de l’Ajuntament de Cadaqués amb el càrrec de tinent d’alcalde i regidor de Cultura. La persistent inquietud cultural i artística el porten a ser, durant 10 anys, el director del Museu de Cadaqués, etapa en la que actua com a incentivador i comissari de moltes exposicions amb diverses temàtiques i artistes com ara:
– La Gauche Divine a Cadaqués (2000)
– Marc Lacroix i el món de Dalí (1998)
– Antològica d’Antoni Pitxot (2003)
– Josep Bofill-Gustau Carbó
– Salvador Dalí i Cadaqués
– Joan Vehí, Dalí íntim
– El gravat, l’empremta de l’artista
Avui segueix vinculat al món cultural com a patró de l’associació dels Amics dels Museus Dalí i, especialment, com a vice-president de la fundació privada del fotògraf Joan Vehí.
Intervenció de Josep Algans entorn de la figura de Joaquim Fort (foto Manel Casanovas)
Intervenció de Pere Maset entorn de la figura de Joan Vehí (foto Manel Casanovas)
Intervenció de Jordi Meli entorn de la figura de Melitó Casals (foto Manel Casanovas)
Els conferenciants amb el moderador Francesc Guillamet en el debat final, presidits per una imatge del mateix Meli (foto Manel Casanovas)
27 set. 2016 no comments
| 0.786359 |
curate
|
{"ca": 0.9214467363662051, "en": 0.028821701045493076, "es": 0.032495055100310824, "zh": 0.005086182537439954, "ru": 0.010172365074879909, "si": 0.0019779598756710934}
|
http://iee.cat/lombra-de-meli-es-allargada-2/
|
mc4_ca_20230418_17_781424
|
La Passió d'Olesa de Montserrat, el Baix Llobregat - Socpetit.cat
La Passió d’Olesa de Montserrat, el Baix Llobregat
La temporada 2019 de La Passió d’Olesa de Montserrat comptarà amb deu representacions, set de les quals en horari de matí (de 10.15 a 14h) i tresen horari de tarda (de 17.30 a 21.15h). El mes de març les representacions matinals seran els dies 3, 10, i 24, mentre que els dies 16 i 30 de març es farà funció de tarda. A l’abril, La Passió d’Olesa es podrà veure els dies 7, 19 i 28 al matí, i el dia 13a la tarda. Finalment, la temporada es clourà l’1 de maig al matí.
L’equip de direcció escènica ha treballat tota la pretemporada en la tasca conjunta d’actors i tècnics.En moltes escenes de La Passió d’Olesa, la interpretació d’actors i actrius va estretament lligada a la llum i la música -una composició del mestre Josep M. i està interpretada per l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Madrigal, dirigits per Salvador Brotons i és important cuidar aquests moments. Per això, s’ha buscat que els actors treguin tot el suca la banda sonora i a la il·luminació per potenciar l’emoció del públic.
A nivell escènic, els espectadors també veuran com La Passió s’enriqueix amb nous elements que fan encara més realista i propera la representació. A través de l’anomenat ‘segon repartiment’, es desplegaran una sèrie d’accions a l’escenari que complementen les principals. Aquests petits detalls també són essencials perquè la representació flueixi amb tot el seu potencial.
Pel que fa a les instal·lacions, el teatre estrenarà aquesta temporada una zona especial al pati de butaques adaptada per a cadires de rodes. L’objectiu d’aquesta zona exclusiva per a les persones amb problemes de mobilitat ésfer el màxim de còmoda l’assistència a les representacions
Consulteu a la seva web tota la informació de la Passió d’Olesa de Montserrat »
Populària, Mostra d’entitats d’arrel tradicional a Figueres
Comença el procés de preinscripció escolar
El Tot Dansa 2020 culmina amb un vídeo-espectacle en línia d’un centenar d’alumnes d’instituts públics de Barcelona
Funció en viu de “La mongetera màgica” aquest dijous a Corbins
Esquitxa emocions
Viu el Teatre TV
| 0.850556 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.socpetit.cat/la-passio-dolesa-de-montserrat-el-baix-llobregat/
|
macocu_ca_20230731_8_142664
|
DIA MUNDIAL SENSE ALCOHOL
Data: 15-11-2016 - Categoría: Salut
Aquest 15 de novembre se celebra el Dia Mundial sense Alcohol, que enguany sota el lema "Amb l'alcohol menys és millor. Fem xarxa! ", vol reforçar la feina de tots els agents que estan treballant des del territori tant en la prevenció com en la reducció dels riscos associats al consum d'alcohol. El Dia Mundial sense Alcohol, és un dia que serveix per sensibilitzar i conscienciar sobre riscos associats al consum d'aquesta substància. Consumir alcohol de forma habitual, especialment quan parlem d'adolescents, pot comportar greus conseqüències que poden afectar la salut tant a nivell físic com psíquic i social. És per aquest motiu que les administracions públiques i la resta d'agents socials implicats han de treballar per prevenir els problemes relacionats amb l'alcohol. El Servei de Salut Pública de la Diputació de Barcelona dóna suport als ens locals de la demarcació territorial de Barcelona en la prevenció del consum d'alcohol, oferint tallers i materials perquè puguin desenvolupar accions preventives en aquest àmbit. Font: Servei de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona
| 0.782144 |
curate
|
{"en": 0.021663778162911613, "es": 0.030329289428076257, "ca": 0.9480069324090121}
| |
macocu_ca_20230731_0_204128
|
Habitacions
Tanca els ulls, atura't i deixa't endur... Nosaltres ens ocupem de tot.
Les nostres àmplies habitacions estan dissenyades amb un estil modern i lluminós. Són estances úniques plenes de pau i comoditat en una zona natural única com Caldes de Montbui.
El plaer de despertar-te i saber que ets en un entorn excepcional. Ens hi acompanyes?
| 0.623084 |
curate
|
{"es": 0.22514619883040934, "ca": 0.7748538011695907}
| |
cawac_ca_20200528_9_185576
|
Arxiu d'etiquetes: educació
Aquest any canvio de feina, i torno a fer educació especial en una aula ordinària. per això veureu a partir d’ara alguns posts de com treballo. 1.-El quatre en ratlla: Els meus objectius en aquest jocs són diversos. Des de … Continua llegint →
Fa uns dies quan vaig escriure sobre Apps educatives vaig parlar d’evernote com a una eina de gestió i molt educativa. Avui torno a parlar d’ella, perquè tothom parla que li ha aparegut competència es tracta de Google Keep. Evidentment … Continua llegint →
Una de les preguntes que em fan des de que tinc la tablet és sempre la mateixa. Et va bé la Ipad? Quan jo els hi dic que aposto per Android, se’m miren i no saben ni que és. Després … Continua llegint →
Ahir quan estava acabant de reflexionar sobre les diferents apps educatives que creia important. Vaig anar descobrint que utilitzava molt la tecnologia mòbil dintre l’aula. I que molts cops no m’adonava compte. Possiblement perquè tinc les tics normalitzades. Recordo que … Continua llegint →
Segurament, estic canviant. Abans els posts només parlaven de política educativa. Però davant el moment que ens trobem. Més val no gastar una lletra per parlar dels polítics que no en tenen ni idea de com ha d’anar l’educació del … Continua llegint →
Ja porto molts anys treballant per l’educació i aquest any no serà diferent. Però començo una nova etapa que inicio amb molta il·lusió i ganes. Penso que tothom hi hauria de passar. Aquest any faré mitja jornada com a permanent … Continua llegint →
L’educació torna a estar de moda, però aquest cop no per millorar-la sinó per polititzar-la. Això és un retorn a les èpoques anteriors on es deia que per controlar un país s’ha de controlar l’educació. El 20 de novembre tots … Continua llegint →
Educació veta les xarxes socials M’aixeco aquest matí llegint la notícia que han bloquejat per defecte la opció que els instituts es pugui accedir a les xarxes socials. Jo no entenc aquesta política provocada per una votació que es va … Continua llegint →
El quart de primària al nostre territori s’avalua de dos formes en primer lloc, per la Generalitat i un segon terme per l’estat. Aquesta avaluació ve decretada per la LOE. Per saber la situació del nostre sistema escolar. En primer … Continua llegint →
| 0.787915 |
curate
|
{"ca": 0.9603739982190561, "es": 0.027604630454140695, "it": 0.012021371326803205}
|
http://www.daviddelasheras.cat/tag/educacio/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_606801
|
El cantautor Albert Pla ha assegurat que "la independència no s'aconsegueix dialogant, sinó amb bombes: això és un fet matemàtic, no una opinió". "Si hi va haver una vegada gent pacífica i reàcia a matar per idees o pàtries, segur que els van matar. L'anormal entre humans és no matar-se, i d'aquí venim tots", afegeix. Sobre el referèndum d'Arenys ha explicat que "un d'Arenys m'ho ha explicat, i m'he entretingut un moment. Dóna per a uns 5 minuts de conversa", a més d'apuntar que ell no hagués votat. Tot i que la Viquipèdia espanyola li va preguntar en quina nacionalitat volia figurar; catalana o espanyola i ell va respodre catalana. "Als 25 anys començava a cantar, i m'agradava. I ara, el mateix. Però espero que la Generalitat em concedeixi un sou vitalici, lliurat per un conseller, amb foto", apunta d'altra banda.
Políticament correcte, com sempre M'encanta aquest personatge
| 0.772665 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_16_79352
|
Inici > Entrades blog>JOIES AMB ENCANT Pàgina anterior
S'acosta de nou la primavera i tenim a tocar la nostra estimada Diada de Sant Jordi i el Dia de la mare, dues dates assenyalades on una agulla amb una flor vermella pot ser un símbol ben amorós per convertir amb present.
La Mila Kuzmenko és d'Ucraïna i viu a Catalunya des del 2001. Al no poder convalidar els seus estudis de professora, l'any 2007 decideix estudiar joieria que era una altre de les seves inquietuds. Ja en el seu primer any d'estudis va ser co-guanyadora del Premi Orfebres FAD "Enjoia't 2007". Des d'aleshores i fins a l'actualitat segueix creant les seves joies que es poden gaudir a la Galeria d'Art de Blanes l'Arcada, on treballa i forma part de l'equip gestor des de l'any 2006.
Ella diu "per a mi crear és jugar i experimentar amb els materials, buscar que les formes, les textures i els colors dialoguin entre sí". I és que la seva capacitat creativa i constant experimentació l'han portat a obsequiar-nos amb joies dignes d'admirar. Subtilesa, sensibilitat i desig es respiren a les seves obres creatives convertides en joies.
Fa ben bé quatre anys que ens vam conèixer i que vam iniciar l'aventura de col.laborar en el projecte de crear una joia a partir d'un capoll de seda. I és que la naturalesa és una font d'inspiració que ens uneix. La Mila enseguida hi va veure una flor i des d'aquest punt de partida va anar treballant fins a crear una col.lecció amb els capolls de la meva criança de cucs de seda.
S'acosta de nou la primavera i tenim a tocar la nostra estimada Diada de Sant Jordi i el Dia de la mare, dues dates assenyalades on una agulla amb una flor vermella pot ser un símbol ben amorós per convertir amb present.Una agulla, una pulsera, un anell o unes arrecades.
Una idea, una joia, un desig fet realitat.
Gràcies Mila.
Si desitges encarregar o comprar una joia, contacta amb artenseda@annaalbert.com
Pots veure més joies a www.milakuzmenko.com
tags joies amb encant plata de llei capolls de seda fet a mà
| 0.854211 |
curate
|
{"ca": 0.9788732394366197, "it": 0.02112676056338028}
|
http://annaalbert.com/artenseda/ca/blog-anna-albert/55_joies-amb-encant.html
|
oscar-2201_ca_20230904_6_161305
|
Música als Parcs celebra el 20è aniversari els capvespres d’estiu (del 25 de juny al 27 d´agost) | CATACULTURAL
CATACULTURAL
Activitats d' oci i de cultura
Menú
Saltar al contenido
Inicio
Esther Iracheta y Joan Badia
Contacto
Quiénes Somos
Regístrate
Actualitat
Activitats
Cap de setmana
Cinema
De Brunch amb Sonia i Esther
Exposicions
Gastronomia
Literatura
Markets
Moda y Belleza
Teatre
Música
Rutes
Buscar:
Música als Parcs celebra el 20è aniversari els capvespres d’estiu (del 25 de juny al 27 d´agost)
8 junio, 2015 MúsicaCatacultural
Música als Parcs celebra el 20è aniversari els capvespres d’estiu
L’edició d’enguany de Música als Parcs inclou 47 concerts, 17 de música clàssica, 20 de jazz, 4 a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona i 4 més a càrrec de formacions d’escoles de música o d’orquestres convidades: l’Escola Municipal de Música Eixample, l’Escola Municipal de Música Nou Barris, la Westholme School (Regne Unit) i l’Orquestra de Cambra del Centre d’Ensenyament Musical de Barcelona.
El concert que inaugura el cicle tindrà lloc dimecres, 10 de juny, i el protagonitzaran alumnes de l’Escola Municipal de Música Eixample: la Banda BENSONATS i el quartet de saxos KatSax. El concert se celebrarà al parc de la Ciutadella a partir de les 20.00 hores. També hi actuarà l’Orquestra de Vent Nou Barris de l’Escola de Música Nou Barris, ja que la participació d’escoles de música municipals al cicle vol reivindicar la tasca educativa d’aquests centres, que formen una gran part dels músics que en el futur cursaran estudis musicals superiors.
Del 25 de juny al 27 d’agost actuaran a Música als Parcs els intèrprets seleccionats pel jurat en l’edició d’enguany, tant en el programa de clàssica com en el de jazz. Els concerts els interpreten artistes escollits a partir d’una convocatòria oberta a músics i intèrprets joves, de fins a 35 anys, per oferir concerts de petit format. En l’edició d’enguany de Música als Parcs s’han presentat 158 candidatures, que optaven a protagonitzar un dels concerts que tindran lloc als espais verds de la ciutat els capvespres d’estiu. Es tracta de formacions de clàssica o jazz, de fins a un màxim de 4 músics, des de solistes i fins a quartets. Poden ser cantants o intèrprets de qualsevol instrument. Tots els músics tenen més de 16 anys i menys de 35 i realitzaran 2 concerts cadascun.
A més, també hi haurà actuacions de la Banda Municipal de Barcelona i un concert extraordinari per celebrar els 20 anys de Música als Parcs amb una actuació de l’Ensemble de Saxòfons i del Jove Cor Gospel del Conservatori Superior de Música del Liceu. Finalment, el divendres 4 de setembre a les 21.00 hores està previst el concert de cloenda, que tindrà lloc a les Glòries, a càrrec de la Barcelona Gipsy Klezmer Orchestra.
| 0.771019 |
curate
|
{"ca": 0.925302087147565, "it": 0.008421823507872574, "es": 0.05748809959721714, "en": 0.006590992310508971, "sv": 0.0021969974368363236}
|
http://www.catacultural.com/musica-als-parcs-celebra-el-20e-aniversari-els-capvespres-destiu-del-25-de-juny-al-27-dagost/
|
mc4_ca_20230418_7_415087
|
El Palau de Justícia de Girona millora la protecció de menors i testimonis vulnerables - El Gerió Digital
El Palau de Justícia de Girona millora la protecció de menors i testimonis vulnerables
Han creat una nova sala d'exploracions per declaracions especialment traumàtiques
Dimecres, 23 de setembre de 2015 10:45h
La sala acondicionada per a menors i testimonis vulnerables © ACN
La nova sala d'exploració de víctimes i testimonis amb especial vulnerabilitat del Palau de Justícia de Girona va entrar en funcionament al juny i, des d'aleshores, s'hi han fet quatre declaracions. Són unes instal·lacions que poden donar servei a tots els jutjats de la demarcació, perquè està connectada per videoconferència.
La directora dels serveis territorials de Justícia, Isabel Ruiz, ha explicat que l'ús d'aquest tipus de sala d'exploració és habitual a la Ciutat de la Justícia però és la primera que se n'equipa una d'aquestes característiques fora de Barcelona. L'objectiu és reduir "la victimització de les víctimes" evitant, al màxim possible, que hagin de reviure l'experiència traumàtica en múltiples ocasions al llarg d'un procediment que es pot allargar mesos o inclús anys.
"Els menors assistits per psicòlegs poden anar treballant i, a l'altre costat del mirall o a través de videoconferència, els jutges, fiscals i les parts poden seguir l'exploració", ha detallat Ruiz.
L'entrevista als menors o als testimonis vulnerables la fan professionals de l'equip d'assessorament tècnic penal, format per psicòlegs i treballadors socials. Estan dins una sala amb la víctima i l'ajuden a explicar la seva vivència traumàtica. Tota la declaració es grava en vídeo i les preguntes es fan en base a l'atestat i a les diligències d'investigació que s'han fet fins al moment.
Un cop finalitzada l'exploració inicial, un dels professionals de l'equip tècnic surt de la sala d'exploració i va fins al despatx, darrere del mirall unidireccional, on hi ha jutge, fiscal i lletrats per recollir les preguntes o aclariments que vulguin fer. En cas de videoconferència, es posa en contacte amb el jutjat. Després, torna de nou a la sala i culmina la declaració.
Isabel Ruiz ha explicat que aquesta declaració s'enregistra amb àudio i amb vídeo i compleix tots els requisits legals per ser prova preconstituïda, evitant així que la víctima o el testimoni hagin de tornar a reviure l'experiència al judici. A més, l'enregistrament queda emmagatzemat directament al sistema informàtic de Justícia a Catalunya.
"És una gran millora perquè es pot prendre declaració des de qualsevol partit judicial, des de Santa Coloma o la Bisbal per exemple, i evita que els psicòlegs hagin de gravar amb el seu propi mitjà de vídeo", ha concretat Isabel Ruiz que conclou subratllant que amb aquest tipus de recursos s'evita "victimitzar" donant "la màxima seguretat jurídica" a les declaracions.
| 0.873338 |
curate
|
{"ca": 0.9771207321365716, "pt": 0.02287926786342837}
|
https://www.gerio.cat/noticia/214258/el-palau-de-justicia-de-girona-millora-la-proteccio-de-menors-i-testimonis-vulnerables
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_490213
|
Parlem de vot directe. I aquest vot directe sembla gairebé la majoria absolutaPOLÍTICAJunts pel Sí tornaria a guanyar les eleccions, i CSQP quedaria en segona posició per N.R14/10/2016Part del grup parlamentari de Junts pel Sí | JORDI BORRÀS Junts pel Sí tornaria a guanyar les eleccions si demà se celebressin eleccions al Parlament, amb un 31,5% d’intenció vot, segons l’enquesta del CEO feta pública aquest matí. Ciutadans perdria la segona posició, i passaria a ser el quart partit al Parlament. Catalunya Sí Que Es Pot obté un 10,3% d’intenció de vot, un resultat que permetria que el seu líder, Lluís Rabell, es convertís en cap de l’oposició. En tercer lloc hi hauria el PSC, amb un 7,8% d’intenció de vot, seguit del partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas, amb un 6,4%. La CUP superaria el PP, amb un 3,1%, mentre que els populars tenen una intenció de vot del 2,3%, segons aquesta enquesta.Junts pel Sí tornaria a guanyar les eleccions, i CSQP quedaria segon | CEO Aquesta vegada el CEO només recull en la seva enquesta la intenció directa de vot, per la qual cosa no fa la translació a quants escons significarien aquests percentatges, la qual cosa es coneix com a estimació de vot i permet determinar quines majories hi hauria en el Parlament.
17.3 encara no ho han decidit i un 6.0 no contesta... i no m'estranya, posant a l'enquesta la coalició fantasma del 27S. Molt malament convergents, seguiu manipulant el CEO i ningú se'l creurà.
La trampa està en que a les enquestes no es pregunta "votarà a tal o pasqual?" sinó que es demana intenció de vot, sense més. És adir, hi ha gent que haurà respost JxSí, gent que haurà dit ERC, altres CDC. L'empresa després ho suma i presenta aquest resultat, partint de la base que TOTHOM que votaria per exemple a ERC votarà sí o sí JxSí de nou, tal i com t'avisen a la pàgina 6. I la justificació de "es que es van presentar així el 27S hi ho hem de respectar" podria ser mínimament acceptable si no fos perquè la nota posterior explica que a CSQEP inclouen BeC, que el 27S NO va donar suport a CSQEP. Per tant metodològicament no poden al·legar seguir un mateix criteri.
La dada d'ERC està recollida, el que passa que no surt al dossier de premsa: Em podria dir per quin partit sent més simpatia?Base: Total entrevistes 800 100,0ERC 17,0PSC 9,8CDC 7,4C’s 6,5Junts pel Sí 5,9Podemos 4,5Catalunya sí que es pot 3,8CUP 3,1PPC 2,9ICV - EUiA 1,3PACMA 1,1Altres partits 1,6Cap 18,4No ho sap 9,9No contesta 7,0Fitxer Taules estadístiques, pàgina 28http://www.ceo.gencat.cat/ceop/AppJava/pages/home/fitxaEstudi.html?colId=5968&lastTitle=Enquesta+sobre+la+Q%FCesti%F3+de+Confian%E7a.+2016
Hi ha la taula on es pregunta directament pel vot, no per la simpatia.
Ja la tinc
| 0.895046 |
curate
|
{"fr": 0.008151167098925528, "ca": 0.9918488329010745}
| |
oscar-2201_ca_20230904_7_107998
|
El Vladimir només surt de casa a la nit, el seu llit és un taüt i acaba de fer els vuitanta anys. El Vladimir és un vampir. De cop i volta, el Vladimir vol fer coses noves, com fer-se vegetarià, anar de vacances a la platja o portar roba de colors, en lloc del negre habitual. El Vladimir vol ser un nen normal, però podrá aconseguir-ho?
| 0.713877 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=176&t=59582&p=1894607&sid=4ee2e35617a1e91a76d12aaa9da4a9a6
|
mc4_ca_20230418_13_4491
|
Un atractiu turístic que continua a l’alça | Turisme
Turisme. El turisme a la ciutat va créixer un 5% el 2019 i ja arriba als 12 milions de visitants. La mitjana de l’ocupació del sector hoteler va ser del 82,8%.
| 0.653018 |
curate
|
{"ca": 0.9617224880382775, "oc": 0.03827751196172249}
|
https://ajuntament.barcelona.cat/turisme/ca/noticia/un-atractiu-turistic-que-continua-a-lalca_907517
|
vilaweb_ca_20220728_0_37751
|
Aquí amb prou feines havíem fet quatre bafarades indignades amb la sentència del TSJC contra la immersió a Canet, que el relat de l’espanyolisme ja s’havia desplegat i consolidat. Persecució i racisme. Primer va ser la premsa. El director d’El Mundo va fer un article titulat El delicte de lesa humanitat de l’apartheid català, on deia que a Catalunya “la llengua ha substituït la raça”, parlava de l’Alemanya nazi i comparava el nen de Canet amb els nens de Betlem assassinats per Herodes. L’editorial del diari deia també: “Canet és la capital de l’apartheid.” Les quatre primeres planes de l’ABC, l’endemà, eren gairebé exclusivament opinions sobre el segregacionisme lingüístic i l’assetjament a Catalunya. Federico Jiménez Losantos va comparar-nos amb el Ku Klux Klan. El País i la resta de mitjans més moderats han fet a l’inrevés: glossen la valentia i la lluita de la família que va posar el recurs i s’hi refereixen com si fossin sants o herois.
Després els polítics han vingut a repetir-ho de seguida, però sense ni tan sols l’engruna de la distància tradicional. Pablo Casado ha dit: “És terrible l’apartheid lingüístic de la Generalitat.” Inés Arrimadas també ha dit que a Catalunya hi passa “la cosa més semblant a un apartheid, a un règim totalitari”; ella, que vivia aquí i sap que és mentida. I Ana Beltrán, secretària d’organització del PP, que “arribarem a veure els qui demanen que es pugui estudiar en castellà amb un braçalet marcat perquè els puguin assenyalar pel carrer, com feien els nazis amb els jueus”. No és el tremendisme de quatre periodistes exaltats. No és l’obsessió marginal de quatre lletraferits. És un relat oficialista.
No ho explico per dir “mireu què ens diuen”. Tant me fa que ho diguin; tant me fa si és la prova de cap odi; tant me fa si és generalitzat o no; tant me fa si la imatge que els extremenys tenen d’això que passa aquí és desvirtuada. El plany i la comèdia que tot plegat ens ve de nou són un error. La lliçó més important d’aquest discurs verinós és comprovar fins a quin punt se’ls ha desajustat la relació amb la veritat quan opinen sobre Catalunya. No hi ha cap unionista que se senti tractat aquí com un jueu a Alemanya ni com un negre a Sud-àfrica. Ni el més fanàtic. Cap. No hi és. Però Casado i Arrimadas ja no parlen per als seus votants d’aquí. Ni El Mundo per als seus lectors d’aquí. Ni tan sols miren de dividir-nos. Parlen de cara enfora. Ja no els resta mitja veritat on aferrar-se, tot és pura propaganda: la denúncia de la persecució del nen va venir gairebé abans de la sentència, com un guió.
Ni tan sols en els moments més tensos del procés era tan exagerada i mentidera la grandiloqüència que gastaven. Xiuxiuejaven “tumults” i “sedició” per a preparar la repressió judicial, però Mariano Rajoy no hauria parlat mai d’apartheid. El 2017, Espanya havia de semblar una democràcia homologable a Europa, i sobretot havia de fer veure que Catalunya era un problema esporàdic, culpa de quatre ximpanzés que havien pres el control de la nau. Però el desenllaç del procés va mostrar que la cosa no era aïllada. Ans al contrari, de fet: va fer veure que el conflicte era obert i el va deixar a la superfície. Si avui encara hi és no és malgrat la reculada dels partits, sinó gràcies a aquesta reculada. Com més triguem a treballar per alliberar-nos, com més ens rendim, més de pressa avança la podridura, més escandalosa es torna. És veritat que ens consumim perquè veiem l’ocupació i nosaltres mateixos mirem d’amagar-la. Però per a Espanya s’ha fet igualment visible, i ells no poden amagar-la si no ens assimilen o no ens desocupen. I això ha capgirat la situació. Espanya ja no pot semblar una democràcia amb Catalunya, i s’ha de defensar. La seva retòrica sobre Catalunya sempre havia estat excessiva perquè l’ocupació ja hi era, però per això ara la redoblen: d’alguna manera l’han de justificar. És una lògica balcànica.
Mentre no ens alliberem, l’estat també es descompon. Espanya haurà de fer com més anirà més força per dissimular que arrasa Catalunya. Si li costarà més o menys, dependrà de nosaltres. Dependrà de quants de nosaltres ens rendim. De com aguantem la política, de com aguantem la cultura. El nostre esforç, a banda de preservar el país tan sencer com puguem, s’hauria de centrar a veure per on es desfà més de pressa Espanya i aprofitar-ho. I això no es pot fer amb derrotisme. Però encara menys amb victimisme i exageració. Enmig de la paràlisi, el primer pas que hauria de fer l’independentisme és dir les coses pel seu nom. Amb tanta precisió i tant de realisme polític com sigui possible. I això val per a una banda i per a l’altra: ni Espanya és un estat feixista, ni això és qüestió de democràcia, ni persegueixen el català perquè odien la diferència, ni Catalunya és una regió maltractada. Som una nació ocupada per una altra i persegueixen el català perquè és el que la manté viva. L’autèntic pragmatisme és actuar en conseqüència.
Enmig de la descomposició, els més intel·ligents saben que per sobreviure sense independència cal tocar el flabiol i procurar que la gent agafi les coses per una posició inútil, merament descriptiva, que no aprofundeixi en les raons. Mireu, si no, els esforços que avui mateix fa Francesc-Marc Álvaro a la seva columna a La Vanguardia, Canet i les seves profecies. Què ha passat, segons ell? Simplement que Ciutadans va plantar “una llavor tòxica que s’ha convertit en planta”. Tot comença i acaba amb el ressentiment de Ciutadans. I llavors per què Casado parla d’apartheid? No ho sabem. Només sabem que és “una analogia perillosa” i que “jugar a encendre aquesta qüestió per erosionar Sánchez és una irresponsabilitat històrica”. Es veu que no és cap operació, doncs. No és cap objectiu. No és cap maniobra amb una profunda lògica històrica. No. És un error, a tot estirar un deliri. “N’hi ha que tenen ganes que les coses s’escalfin de debò.” Però per què? No ho sabem. Això sí. La tensió, com sap tothom, és cosa de dos. “Els dos piulets inacceptables contra la família de Canet que refusa la immersió han de ser condemnats per tothom”, escriu Álvaro, tot i que a parer seu “no són el clima de suposat assetjament que retraten alguns mitjans”. La cara catalana de la inflamació de la retòrica espanyola és la superficialitat.
Les relacions amb Rússia i amb la Xina seran segurament un dels àmbits en què més canviarà la política exterior alemanya, ara que al govern hi ha els Verds i els Liberals, que fa temps que hi tenen posicions més dures. La nova ministra d’Afers Estrangers, Annalena Baerbock, ha fet avui la primera reunió amb els seus homòlegs europeus. El preu del gas ha pujat avui a tot Europa prop d’un 10%, poc després d’haver confirmat ella mateixa, ahir, que de moment Alemanya no permetrà que s’acabin les obres del viaducte Nord Stream 2, perquè diu que no compleix la legislació europea. Que l’hagi de complir és justament un requisit que van aconseguir els Verds, partit del qual Baerbock fou candidata, en el seu pacte de govern amb el socialdemòcrata Olaf Scholz. Avui, la ministra ha admès que la negativa al viaducte ha originat en bona part l’augment de preus, però ha dit que també hi tenia a veure la situació a la frontera entre Rússia i Ucraïna, on hi ha com més va més soldats d’una banda i d’una altra, amb l’amenaça d’una invasió russa aviat. Precisament, aquests últims mesos el president Vladímir Putin ha pressionat molt perquè les del viaducte s’acabin, cosa que enfortiria el paper de Rússia com a proveïdor de gas a Europa i debilitaria el d’Ucraïna.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9755671902268761, "tr": 0.0005369848301785474, "eu": 0.005369848301785474, "es": 0.014901329037454692, "pt": 0.003221908981071285, "en": 0.0004027386226339106}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/apartheid-bots-barrals-ot-bou-canet-immersio/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_719325
|
Hola, Penjo el fil per si algú em pot recomanar algun windows xp pirata en concret per instal·lar a un parell d'ordinadors portàtils estàndar. PS: ja tinc l'Ubuntu però necessito l'xp (no és per mi), dic això perquè no sortiu 15 persones a dir-me que perquè vull l'xp si l'Ubuntu és molt millor
jo em vaig baixar un de l'emule que estava modificat i que un cop instal·lat el windows, surten uns menus fets per un tio on hi ha moltíssims programes inclosos per si els vols posar. Per altra banda, posa que s'han eliminat xorrades per que vagi més ràpid i cal dir que a mi em va com una bala... Bàsicament el faig servir per jugar i per l'Itunes dels collons.... quan arribi a casa ja et diré el nom.
Eugenio escrigué: jo em vaig baixar un de l'emule que estava modificat i que un cop instal·lat el windows, surten uns menus fets per un tio on hi ha moltíssims programes inclosos per si els vols posar. Per altra banda, posa que s'han eliminat xorrades per que vagi més ràpid i cal dir que a mi em va com una bala... Bàsicament el faig servir per jugar i per l'Itunes dels collons.... quan arribi a casa ja et diré el nom.jo me'n vaig baixar ...
| 0.838247 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_14_277599
|
DIES DE PORTUGAL: 2010
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/jose-luis-peixoto-l-esperan-a.html
Publicat per Tià a 6:55 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/punk-espiritual.html
Publicat per Tià a 12:19 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
ENTREVISTA AMB PERFECTO CUADRADO
http://dbalears.cat/arxiu/pdf/1040/3
Publicat per Tià a 22:39 Cap comentari: Enllaços a aquest missatge
| 0.422436 |
curate
|
{"es": 0.05152224824355972, "ca": 0.7892271662763466, "pt": 0.07494145199063232, "de": 0.08430913348946135}
|
http://miradouroportugal.blogspot.com/2010/
|
aquibergueda_ca_20231009_0_1271
|
El Govern, a proposta de la consellera de Cultura, ha acordat concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat a 10 entitats i a 20 personalitats, entre les quals hi ha el físic berguedà Lluís Torner.
La Generalitat ha decidit distingir-lo pel seu lideratge en investigació en ciències fotòniques, un àmbit cabdal per abordar els reptes de la humanitat durant el segle XXI. Torner és reconegut internacionalment com a científic capdavanter. Va obtenir la Medalla Narcís Monturiol el 2009, Premi de Lideratge de l’Optical Society of America el 2011 i Premi Nacional de Recerca el 2016, entre altres reconeixements. L’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que ell mateix va crear, ha esdevingut un referent mundial d’aquesta disciplina.
L’acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi d’enguany se celebrarà el dia 11 de juliol a les 19 hores al Teatre Monumental de Mataró. A banda de Torner, Fàtima Ahmed, Maria Carme Cardó, Mari Chordà, Joan Carles Doval, Rosa Maria Duran, Carme Elias, Joan Espunyes, Maria del Carmen Llasat, Tortell Poltrona, Josep Minguell, Maria Olivares, Laia Palau, Lluís Parés, Josep Puig Suari, Miquel Strubell, Hisao Suzuki, Carme Trilla, Marina Vilalta i Andreu Vilasís.
Com a entitats, el Govern ha acordat distingit amb una Creu l’Associació Colla Castellera dels Bordegassos de Vilanova, l’Associació el Círcol de Reus, l’Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, l’Associació Societat Cultural i Esportiva La Lira, la Companyia Elèctrica Dharma, Estopa, la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Laboratoris Hipra, Joventut de la Faràndula de Sabadell, l’Orfeó Vigatà.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya. La distinció es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya. Qualsevol ciutadà, grup de ciutadans o entitat pot demanar que s’atorgui aquest guardó a alguna persona, sigui física o jurídica.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.aquibergueda.cat/2022/06/29/el-govern-concedeix-la-creu-de-sant-jordi-al-bergueda-lluis-torner/
|
mc4_ca_20230418_2_190307
|
Les lleganyes impedeixen que la Maria obri els ulls. És diumenge i no vol aixecar-se. Els pares ja fa estona que ronden per casa. La primera en llevar-se ha estat la Joana. A primera hora, quan encara no havia ni sortit el sol, i encara amb pijama, ja estava fent-se un cafè. Després, amb els primers raigs de llum, el pare s'ha aixecat i ha fet companyia a la mare una estona. Els dos estan asseguts vora la finestra. Ben junts, mirant com la llum arribava als carrers. No ho fan sempre, però de tant en tant els nervis no els deixen dormir i es desvetllen ben d'hora ben d'hora. Aquesta nit gairebé no han pogut descansar. Com tots els pares, es preocupen per la seva filla, que creix a una velocitat que sembla desmesurada. Noves amistats, nous horaris, nous parlars... Tot allò que és nou sempre crea desconfiança i és difícil d'acceptar. El Pere i la Joana s'abracen i no es diuen res. Només miren el bell espectacle del sol eixent. En el fons s'ho estan dient tot. Però ell vol exterioritzar-ho, així que li diu: "El més important és mantenir-se units, units amb ella, és clar". La Joana somriu i li diu que hi està d'acord, que així ho faran.
La Maria surt de l'habitació amb un caminar mig tort, s'ha despertat amb l'olor del cafè. Encara no hi és tota, però els veu al costat de la finestra i se li obren els ulls de bat a bat. De cop sent un sentiment d'unió molt fort, unió amb a ells, és clar. Corre i els abraça. Entre tots ja han oblidat la gran discussió que ahir va assolar el menjador de casa a l'hora de sopar.Quan tots tres estan abraçats la mare li pregunta què voldrà per dinar. El pare fa un crit i deixa anar: "Dinar? si ens acabem de llevar!". La Maria li dóna la raó al pare, però la Joana es justifica: "Petits, tenia pensat fer arròs, clar que si voleu alguna altra cosa...".Ja us podeu imaginar els crits del pare i de la filla: "arròs, arròs, arròs!". I és que l'arròs que prepara la mare és tan diferent als altres...
Fer la vostra versió d'arròs -podeu seguir la recepta que vulgueu, dolça o salada-. La recepta la podeu publicar al vostre bloc quan us vagi bé i deixar l'enllaç amb la recepta als comentaris d'aquesta entrada.
| 0.813208 |
curate
|
{"ca": 0.9690286250586579, "pt": 0.018770530267480056, "es": 0.012200844673862036}
|
http://memoriesdunacuinera.blogspot.nl/2014/03/
|
mc4_ca_20230418_9_572714
|
la regulacio del xino - Pàgina 4 - ButiNET
marcaramelo
Membre des de: 16 gen. 2003, 20:01
EntradaAutor: marcaramelo » 03 feb. 2009, 14:56
Hola Gatot_dolentot
Tu has calculat la probabilitat d'agafar 4 manilles en agafar quatre cartes en una baralla de 48 , és a dir, només et reparteixen 4 cartes i agafes les 4 manilles.... Però com es reparteixen 12 cartes, als teus càlculs, has d'afegir les possibles maneres que tens de combinar 4 cartes en les 12 que tens, és a dir , el número combinatori 12 sobre 4 (495).
Si la teva probabilitat la multipliques per 495, trobes la probabilitat donada pel Deep: 0,002543 (0,00000513927 multiplicat per 495), és a dir el 0,2543%.
Un petonet per tots
EntradaAutor: QjQ » 03 feb. 2009, 15:40
Jo vull les 12 del mateix pal
Però clar sempre que em toqui dir o em toqui sortir havent fet els contraris Botifarra. tampoc em fa falta que ho hagin fet amb tres nous, tres assos i tres 12's que ja seria l'orgasme botifarril.
Si no no cal.
Us imagineu tenir-ho i que no es doni cap d'aquestes situacions, quin "despilfarro" de probabilitats.
EntradaAutor: DeepButi » 03 feb. 2009, 15:45
La probabilitat de tenir 12 cartes d'un pal és (més o menys) d'una entre 17 mil milions ... o sigui que oblida-ho.
Per fer trumfo tú, 1/4 part o sigui una entre 70 mil milions.
Per sortir tú ídem ... però que et facin butifarra amb un fallo directe ... encara ho poses més difícil.
Ai senyor.
EntradaAutor: corpetit » 03 feb. 2009, 15:48
Allò de les simples sumes era una rucada, com tantes, només era per fer entrar en Solbes amb calçador, que ja n’estic tip que ens foti el pèl a la descarada, però ja que hi mostres interès. Normalment, quan agafava el llapis, eren les multiplicacions amb decimals les que no quadraven. En aquell exemple era curiós que aquestes sí que ho fessin i, en canvi, a les “simples sumes” els manquessin tres dècimes. Possiblement la raó eren els centesimals obviats però, tot i així, amb 3 xifres a sumar, tampoc quadraria a 100. És a dir, si sumem les cinc primeres dades ens dóna 100.1 % i en canvi, si sumen les 3 que s’indiquen a sota ens dóna 99.7 % (possiblement la suma de les vegades que tenim més de dues manilles sigui 4.4 i no 4.3 com s’indica). Per això deia que possiblement el xino s’havia menjat aquests picos sobrants.
Sincerament, penso que el xino, tot i que, de vegades, ens concedeixi distribucions increïbles, funciona a la perfecció. A més, això és com els àrbitres a la lliga espanyola, no en podem parlar malament, no sigui que ens pitin en contra.
També s’ha dit per aquí que una cosa és tindre bo i l’altre la sensació de tindre bo, conceptes bastant diferents. Però d’això se’n podria parlar una setmana seguida i de ben segur que no arribaríem enlloc.
Sense anar més lluny ahir a la tarda, al bar, vaig gaudir de 8 cartes d’un mateix coll (oros) i, com quasi sempre en aquests casos, el company em va cantar directe. La sorpresa fou que va trumfar amb quatre trumfos i un semifallo. L’home, d’avançada edat i conservador com el que més, ho va fer perquè portava les majors de trumfo i absolutament res als altres colls. Jo no hagués cantat mai de la vida amb la seva distribució i amb el marcador igualat de principis de partida en què ens trobàvem, però ja se sap, s’ha de respectar tota decisió i només li ho vaig comentar. Doncs bé, resulta que des que jugo al butinet, només una vegada m’he trobat amb 9 cartes d’un mateix coll de peu i poquíssimes amb les 8 d’ahir mateix.
Qui sigui amant de sensacions fortes i si vol gaudir o patir distribucions esperpèntiques, només ha de jugar a la barrotada (la manilla barrotada). En aquell joc no es remena, a tot estirar s’escapça i, això sí, sempre es talla. Aquest fet us puc assegurar que investeix al xino d’una mala llet inimaginable i sense precedents en la botifarra. A més, i per acabar-ho d’adobar, es recullen les cartes d’una determinada manera. Només us diré que en una ocasió em vaig veure els 12 bastos, sí, ho heu sentit bé, els 12 bastos de peu. No crec que mai més es pugui repetir. Vaig demanar de sortir jo mateix, tot i que no em tocava, argumentant que serien partícips d’una cosa mai vista. Evidentment, davant el cerimonial que mou aquelles partides, em varen negar la petició. També he vist vàries vegades (encara que poques) com el que marca trumfo deixa fer una basa i s’estén, en portar 11 trumfos de peu.
Tot això és quasi impossible veure-ho a la botifarra, potser és que, la manera de barrejar que té cadascú, també hi fa una mica en les distribucions, no en els punts, és clar.
EntradaAutor: QjQ » 03 feb. 2009, 15:58
Coi Deep tu no faries botifarra amb les tres fortes de tres pals?, encara que tinguis un fallo directa.
En teoria serien 45 punts segurs, o quasi, no?
EntradaAutor: QjQ » 03 feb. 2009, 16:00
A mes d'il.lusio tb es viu no?
EntradaAutor: marcaramelo » 03 feb. 2009, 16:02
Clar que si QjQ.
A més.... sempre que hi hagi una probabilitat.... per molt petita que sigui, és un succés possible. Així que a somiar....
EntradaAutor: DeepButi » 03 feb. 2009, 17:20
DeepButi ha escrit: Probabilitat de tenir ...
cap Manilla 30.3%
una Manilla 44%
dues Manilles 21.4%
tres Manilles 4.1%
les quatre Manilles 0.3%
per simple suma:
al menys una: 69.7%
més d'una: 25.7%
3 ó 4: 4.3%
corpetit ha escrit: si sumem les cinc primeres dades ens dóna 100.1 % i en canvi, si sumen les 3 que s’indiquen a sota ens dóna 99.7 %
Les 5 primeres efectivament sumen 100.1% perquè els decimals no són exactes ... les xifres amb més decimals són
30,273%
44,033%
21,369%
4,070%
0,254%
Total 99.999%
Les 3 següents sumen 99.7% com podríen sumar qualsevol altre cosa. Sempre és convenient no sumar coses que un no entén.
"Al menys una" vol dir 1, 2, 3 o 4 i inclou "més d'una" que vol dir 2, 3 o 4 així com també inclou "3 ó 4".
No són xifres que es puguin sumar. El 69.7% ja inclou les següents xifres i per tant no les pots sumar.
"Al menys una" només ho pots sumar a "cap": 69.7% + 30.3% = 100%. Amb decimals 69.727%+30.273%=100%
"més d'una" ho pots sumar a "màxim una": 25.7%+30.3%(cap)+44%(una)=100%
Confio que ara estigui clar.
EntradaAutor: marcaramelo » 03 feb. 2009, 19:17
Ets un AS Deepbuty
EntradaAutor: Carles » 03 feb. 2009, 19:20
Vol dir que és el segon ? ? qui és la MANILLA ? ?? :-p
(es broma ......)
EntradaAutor: marcaramelo » 03 feb. 2009, 19:29
jejejeje Carles. El Deep es el AS perque la MANILLA es el 6_euros
gatot_dolentot
Membre des de: 24 març 2004, 23:59
4 MANILLES EN UNA MATEIXA MA DEL JUGADOR "A"
EntradaAutor: gatot_dolentot » 03 feb. 2009, 19:43
ESTIMAT DEEP BUTI ELS MEUS CALCULS SON CORRECTES ET DIRIA QUE QUE SOC ESPECIALISTA EN EL TEMA PERO AIXO NO SERIA UNA DEMOSTRACIO TORNA A MIRAR-LOS I EN UNA PROXIMA T'HO EXPLICO SI TU NO HO VEUS
ATENTAMENTE SU SEGURO SERVIDOR QUE BESA SU MANO
GATOTE_DOLENTOTE
EntradaAutor: marcaramelo » 03 feb. 2009, 19:48
Hola Gatot
No vull crear polèmica, però no són correctes els càlculs.... els teus són la probabilitat de que et surtin les quatre manilles si et dónen nomes 4 cartes de 48. Els del Deep, és la probabilitat d'agafar 4 manilles en les dotze cartes que es reparteixen.
EntradaAutor: DeepButi » 03 feb. 2009, 19:50
gatot_dolentot, em temo que no has llegit bé el meu post.
La probabilitat de tenir les 4 manilles és
C44,8 / C48,12 = 0,2544%
Estaré encantat de sentir una explicació matemàtica en contrari ... però dubto molt que existeixi.
EL XINO.
EntradaAutor: corpetit » 03 feb. 2009, 22:48
El segon punt, ara m'ha quedat clar, ara he entès el que tu volies dir, gràcies. Era una qüestió d'interpretació. En posar "al menys una" i, a sobre, aquest almenys separat "al menys", havia interpretat que volies dir "com a màxim una", "una o menys", “una o cap”. No que es volgués dir: una o més. Perquè se m'entengui, són típiques expressions com: "aquest cop almenys tenia una manilla, les partides anteriors, ni això", "almenys en tenia una, ja puc estar content". D'aquí que, interpretat d’aquesta manera, aquesta suma mai no podia donar 99.7 %, sempre hauria de donar més de 100. Partint d’aquí, només es podia pensar que l’autor agafava els conceptes per separat (igual com s’havia fet anteriorment), que havien de quadrar a 100 i que eren els centesimals els que mancaven (igual que anteriorment en sobrava un). Llavors, 30.3 % + 44 % tampoc em donava 67.9 %. D’aquí que ja no em quadrés res.
Que possiblement havia de preveure les dues interpretacions? Doncs potser és veritat. Que també la més possible, en veure que no quadrava res, era la que ara has explicat? Doncs també. Però què vols que et digui si, a primer cop d’ull vaig trobar-hi el significat que et comento. Possiblement algú altre, abans d’explicar-ho, no haurà trobat aquest segon significat a aquella expressió.
No sé si ara m'he explicat millor o m’heu entès millor?
Ja he comentat per endavant que era una rucada, que no tenia cap mena d’importància, ara, pel que es veu, el que sí que és típic d’aquí i de la botifarra és que, quan un mateix no entén el que l’altre vol dir, dir-li que és ell el que no ho ha entès i el que no sap el que es fa. I absolutament ningú n’està exempt perquè mai no podem saber, a priori, el que l’altre ha entès (sobretot en paraules o frases susceptibles de dobles o vàries interpretacions). L’únic que podem demanar és que s’expliqui, però mai titllar-lo d’antuvi d’ignorant quan, potser, ha estat un mateix qui no l’ha comprès.
| 0.710283 |
curate
|
{"ca": 0.8213084517738961, "it": 0.0032548551589454268, "fr": 0.01247694477595747, "es": 0.09015948790278833, "lv": 0.0020614082673321038, "cs": 0.02224151025279375, "pt": 0.023868937832266464, "de": 0.004773787566453293, "en": 0.007377671693609635, "ja": 0.001952913095367256, "pl": 0.0006509710317890853, "hu": 0.0020614082673321038, "cy": 0.001735922751437561, "mt": 0.001518932407507866, "id": 0.0010849517196484756, "gl": 0.003471845502875122}
|
http://www.butinet.cat/forums/viewtopic.php?p=14088
|
crawling-populars_ca_20200525_41_19897
|
BARCELONA, 7 ago. (EUROPA PRESS) -
Els Mossos d'Esquadra han detingut quatre individus per la seva presumpta participació en el segrest a Barcelona d'una empresària del sector immobiliari per exigir-li el pagament d'un suposat deute de 40.000 euros per un negoci fallit.
Segons ha informat aquest dimecres la policia catalana, la dona va ser segrestada al centre de Barcelona i mentre va estar retinguda, entre el 29 de juliol i l'1 d'agost, va patir importants amenaces, entre elles, que matarien la seva mare d'avançada edat i mobilitat reduïda si no pagava.
Durant el seu captiveri, la víctima va ser traslladada constantment, a domicilis de Gavà i El Prat de Llobregat (Barcelona), i li van deixar el telèfon mòbil perquè contactés amb el seu entorn perquè li facilitessin els 40.000 euros exigits; de fet va arribar a rebre diversos girs de diners.
L'advocat de la víctima va presentar una denúncia el 30 de juliol a la comissaria de les Corts de Barcelona en què manifestava que havia rebut diversos missatges de la seva clienta alertant que estava retinguda pels membres d'un clan gitano amb qui tenia un deute.
La víctima --una empresària establerta a Terrassa (Barcelona)-- i els segrestadors es coneixien perquè havien iniciat un negoci immobiliari conjunt que va fracassar, per la qual cosa ara li exigien el pagament de la inversió perduda, que xifraven en 40.000 euros.
La Unitat Central de Segrestos i Extorsions de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos es va encarregar de la investigació i va descobrir que el migdia de l'1 d'agost dos dels segrestadors anaven a traslladar la víctima a una oficina del Correus de Gavà per a unes gestions.
Els investigadors van muntar aquest dia un ampli dispositiu al centre del municipi i van aconseguir alliberar la dona quan la ficaven en un vehicle i arrestar dos raptors, de 42 i 29 anys, els dos veïns del Prat de Llobregat i de nacionalitat espanyola.
Després del seu alliberament, la dona va ser traslladada a un centre mèdic perquè l'atenguessin d'urgència i després va relatar als investigadors detalls del seu captiveri, durant el que va ser sotmesa a "un elevat grau d'intimidació", segons els Mossos.
Després, els Mossos van detenir el presumpte cervell i principal autor del segrest en la urbanització Gavà Mar, un home de 36 anys i nacionalitat espanyola.
Alhora, van arrestar un investigador privat de la mateixa edat com a presumpte col·laborador del grup, ja que segons els Mossos va facilitar informació de la víctima als segrestadors.
La investigació va ser tutelada pel Jutjat d'instrucció 16 de Barcelona, que va enviar a presó dos dels quatre detinguts pel segrest, i va deixar en llibertat amb càrrecs els altres dos.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.741459 |
curate
|
{"pt": 0.004478398314014752, "ca": 0.8540569020021075, "es": 0.130927291886196, "en": 0.01053740779768177}
|
: /gent/noticia-successos-quatre-detinguts-per-segrestar-empresaria-per-exigir-li-deute-per-negoci-fallit-20130807095600.html
|
mc4_ca_20230418_2_481445
|
“La paraula La té Antoni Artigues” (Aina Vives)
“La paraula La té Antoni Artigues”
Biel Majoral parla de l’amic, de l’intel·lectual amb qui ha conviscut una bona part de la vida
9 min. Palma 09/03/2018 23:31
651x366 “La paraula La té Antoni Artigues” “La paraula La té Antoni Artigues”
Biel Majoral va arribar a la redacció carregat de records: portava apunts escrits a mà, peritatges lingüístics, alguns editats i d’altres fotocopiats, revistes en què escrivien els primers anys a Magisteri. Tot dins una carpeta blava, descolorida, de les d’un temps. De tant en tant es deturava i demanava que li parlassin més fort. “Li vaig prometre a Antoni que em posaria una orella nova i la me posaré”.
Eren entre les 7 i les 7.30 h de dimarts dia 6 de març, Antoni Artigues, l’intel·lectual, el mestre de mestres, l’home sempre compromès amb la cultura, la llengua i la llibertat d’aquest país ens va deixar i, en partir, va deixar orfe el qui va ser la seva parella de fet durant anys: Biel Majoral.
Antoni Artigues i Biel Majoral. Biel Majoral i Antoni Artigues. Es complementaven. Un era el pensador, l’altre el seductor. El tàndem ideal. Triomfaven a Magisteri entre l’alumnat, majoritàriament femení. Seduïen amb les paraules, a les qual Majoral posava so. Varen aconseguir que un grapat de generacions estimassin la poesia i aprenguessin a assaborir cada mot. “Estimava amb bogeria Palau i Fabre. Estarellas també li agradava molt. De Pere Capellà en va representar un grapat d’obres: Val més un dit en es front, una gran obra, i El rei Pepet. Era un gran admirador de Brossa i, sobretot, admirava profundament Blai Bonet. Crec que ell era qui el coneixia més”.
Tot el dia estaven plegats. Es varen conèixer l’any 1968. “Jo feia feina i em vaig matricular a un parell d’assignatures de Filologia i Lletres a l’Estudi General Lul·lià i Antoni era al seminari, estudiava per ser capellà, i venia amb una gutzzieta i un dia em va dir: ‘Has anat a classe de llatí?’. Teníem un professor excepcional, Pere Mulet, amb qui vàrem conservar una amistat enorme fins que va morir ara fa dos anys. I, res, Antoni duia una gutzzieta i l’aparcava davant el Lul·lià i, és clar, a mi aquella gutzzieta... i ens varem posar a xerrar i quan ens en vàrem témer havien passat hores”.
L’any que va venir després, Majorial se’n va anar a Barcelona. Es volia treure el títol de mestre i Artigues el va acompanyar. “Només és que ell era molt estudiós. Si mires el seu currículum acadèmic, les notes escarrufen”.
Aquell any, Artigues va viure amb el seu germà i l’any següent varen estar plegats. “Vàrem viure moments d’una intensitat grossa, en un pis que anomenaven la República d’Infanta Carlota i, a més, compartíem habitació i ha anècdotes molt boniques”. Majoral s’atura. Al cap d’una estona reprèn el fil dels records. “En honor a la nostra aportació a la modernitat he de dir que vàrem ser el primer pis d’estudiants que va acollir dues al·lotes mallorquines. Va ser molt escandalós.”
L’any 1977, Majoral era a Azuqueca de Henares, a Guadalajara. Varen sortir a concurs les tres primeres places de Magisteri en català i prioritzaren l’especialització en Filologia Romànica. Ambdós complien els requisits. En aquell moment, Majoral no podia tornar a Mallorca i Artigues li va falsificar la signatura perquè es pogués quedar la plaça. La tercera, la va obtenir Guillem Cabré, poeta i llicenciat a Roma.
“I ara ve la història curiosa: Jo no vaig començar a l’octubre, encara que sí que em varen donar permís per signar el contracte. Maria Antònia Mulet i Antoni em feien les classes clandestinament. Així, va arribar el mes d’abril i em vaig incorporar a Magisteri com a mestre i el director em va veure i em va dir: ‘Hombre, qué bien! Que no nos vemos nunca por aquí, ¿verdad?’. I Antoni va contestar: ‘Es que está delgado y se esconde siempre’. Així, no es va assabentar que jo no hi era, per Magisteri”. Retorna a temps passats i conta anècdotes i s’oblida de la pèrdua. Antoni Artigues continua viu.
Recorda els moments en què la Universitat era dins la ciutat. “Ara que diuen que ha de tornar dins Palma. Nosaltres teníem l’escola de Magisteri devora l’escorxador i ens varen fer marxar cap a la facultat d’Educació mesclats amb els pedagogs i... i aquí vàrem tenir el gran disgust Antoni i jo”. Majoral recorda quan Magisteri acaparava totes les reivindicacions dels estudiants. “A Magisteri hi fèiem les protestes, les vages. Magisteri tenia una vida extraordinària, fins al 1982”. I treu de dins la carpeta la revista que feien, l’ Esperó. “Aquí hi parla en Berliots, en Berliots era jo”. I també la revista La Taca Negra, i una més, Interaula, una revista del Països Catalans. Antoni Artigues formava part del consell de redacció d’aquesta publicació. “Era pertot, n’Antoni. On hi havia una potència intel·lectual, ell hi era”.
Els matins, Antoni arribava un poc més tard que Majoral a la facultat. Llavors anaven a fer classes i a dinar “segur” i solien anar “allà on hi havia els físics i els químics i la gent que no era tant de dretes”. I quan Majoral partia, feia campus externs a Menorca i a Eivissa i a vegades se n’anava més prest, ell quedava al despatx preparant coses. “Era un home tan organitzat, semblava que ho improvisava però no, ho tenia tot perfectament controlat”. Majoral mostra fulles d’apunts seus, en duu un grapat. “Si els alumnes ho veuen s’emocionaran, són els esquemes que feia. És la seva lletra”.
Majoral explica que tenia una obsessió amb els alumnes perquè “no fan bé cap datiu ètic. Per exemple, diuen “me caic”, “el meu fill no me menja”. Són pronoms incorrectes. Jo li deia: “Estic obsessionat amb això i amb l’ús dels verbs ser i estar. Santanyí és a 50 quilòmetres, no Santanyí està a 50 quilòmetres. I em deia: “Biel, això dels verbs ser i estar explica-ho, perquè això sí que és important. El tassó no està buit, el tassó és buit. La sopa és calenta, no està calenta. Ara, amb els datius ètics no t’hi fiquis, perquè et poden fer qualque pregunta que serà mala de respondre”. I tenia raó. En aquells moments, ja els havien reduït el nombre d’assignatures en català. Llengua 1 i Gramàtica va quedar reduïda a 6 crèdits, es va passar de 18 crèdits a 6.
“Ho dic perquè, com a professor, sabia molt bé allò que es podia transmetre i ensenyar, i de quina manera s’havien de crear i generar esforços. Era molt exigent quan feia les presentacions de poesia, exigia molt als alumnes, havíem de memoritzar els poemes i era un exercici extraordinari. Era excel·lent”.
Assignatures en català
Artigues va ser el primer a impulsar la creació d’assignatures amb continguts catalans, classes de gramàtica i d’història dels Països Catalans, perquè els mestres tinguessin referents. També varen impulsar una assignatura que va tenir molt d’èxit, que es deia Cultura Popular Catalana. La va impartir Majoral durant molt d’anys.
“Quan Llorenç Huguet va entrar com a rector a la Universitat varen començar a llevar assignatures de català i Antoni va redactar això i els alumnes ho varen signar”. Majoral encara conserva un dels fulls de recollida de signatures. “Els sotasignants, estudiants de 1r i de 2n de Magisteri, sabent que es vol reduir el nombre de crèdits de català en la reforma actual del pla d’estudis de Magisteri, reclamam que es dugui a terme aquesta reforma sense rebaixar cap mèrit de català per la necessitat d’una bona formació en aquesta matèria sobretot des que tenim competències en matèria d’educació (cosa que suposarà una major catalanització de l’educació primària”. Diu, però, que no els varen fer “gaire cas”.
Tampoc no varen dubtar a l’hora d’encarar-se al primer govern d’Antich. La normalització lingüística, Pacte de Progrés igual PP, aquest era el títol d’un article. “Ens va crear un enfrontament gros amb el Govern. Aquí es va enfadar molt Damià Pons -era conseller de Cultura- , amb qui eren molt amics”.
Ara continua queixós amb la Universitat, la d’ara, perquè quan varen escriure la biografia d’Antoni Artigues no varen dir que havia estat membre, en representació dels PNN (professors no numeraris), de la comissió gestora de la fundació de la Universitat de les Illes Balears i que també va formar part del claustre.
En parlar d’aquest esperit crític que sempre els ha identificat, Majoral afirma que sí que tenen relleu. Encara que reconeix que, durant anys, ells es varen erigir com a defensors de la llengua. “Perquè no teníem por de dir les coses com les pensàvem i és vera que érem molt visibles. Tot això va ser gràcies a Magisteri i a les compareixences públiques. Sortíem molt i fèiem molts actes. No teníem peresa. Potser també acudien a nosaltres perquè teníem un aire més proper, no tan acadèmic. Jo crec que és això”.
Teníem molt bona relació amb els alumnes, tot i que “sempre n’hi ha que qüestionen allò que ensenyes. Sobretot un home com Antoni, que hi dedicava tantes hores havia de generar una empatia extraordinària”.
Peritatge lingüístic a Valtonyc
Majoral i Artigues feien peritatges lingüístics. Els els encomanaven coneguts seus, no cobraven. En mostra alguns i en destaca un especialment, el que varen fer per als empleats de sa Nostra. Varen tractar de lladres i tot això els directius, i el president de sa Nostra, Fordades, els va denunciar per injúries i falsos testimonis.
Ferran Gomila era l’advocat dels treballadors. Els varen citar a declarar. Primer va entrar Artigues i després Majoral, els varen fer les mateixes 14 preguntes. “I jo vaig respondre amb un agreujant: a una de les preguntes vaig fer una correcció d’un gerundi mal emprat. Després de mitja hora, Ferran Gomila va sortir i ens va dir: ‘Avui sí que he al·lucinat perquè heu contestat exactament igual totes les preguntes, fins i tot correcció. És increïble”.
La defensa per la llibertat sempre ha estat una de les seves màximes premisses. El darrer escrit va ser per a Valtonyc, que reproduïm aquí. Ahir, família i amics es varen acomiadar d’Antoni en silenci. “Les paraules les tenia ell”, acaba Majoral.
La UIB ret homenatge al professor i "vampir de la poesia" Antoni Artigues
Batet assenyala que el govern espanyol es desplaçarà a Barcelona "junts i el mateix divendres"
Ciutadans acusa el president del Parlament de prevaricació
| 0.798161 |
curate
|
{"ca": 0.9292607700726296, "eo": 0.0005969555268132525, "en": 0.002188836931648592, "oc": 0.010148243955825292, "pt": 0.0102477365436275, "es": 0.040692468411103376, "fr": 0.00467615162670381, "de": 0.002188836931648592}
|
https://www.arabalears.cat/firmes/aina_vives/paraula-Antoni-Artigues_0_1975602568.html
|
mc4_ca_20230418_3_499828
|
Les dones espanyoles tenen més parelles marroquines i llatines - Breus - Societat - Dones en Xarxa
Les dones espanyoles tenen més parelles marroquines i llatines
"La geografia del desig no coincideix amb les geografies migratòries", destaca encara amb sorpresa Montserrat Soronellas, professora d’antropologia de la Universitat Rovira i Virgili.
María José Valero, del barri de Torreforta, a Tarragona, va conèixer a Omar Orellana, d’Hondures, i poc després van començar a sortir. Tots dos van participar com a voluntaris en la investigació de la URV. La relació va ser molt complicada a l’inici, especialment per la família. "Ningú em deia res de bo d’Omar, tot era desconfiança", recorda María José. "La seva mare pensava que tots els hondurenys eren maltractadors", afegeix Omar. La parella suma 11 anys de feliç relació i una filla, Selena, que ha complert tres anys.
| 0.760066 |
curate
|
{"ca": 0.9130938586326767, "pt": 0.08690614136732329}
|
http://donesenxarxa.cat/les-dones-espanyoles-tenen-mes?lang=ca
|
mc4_ca_20230418_1_571124
|
Noticies24/11/2016
Torna el Black Friday a Maremagnum per la porta gran!
Torna el Black Friday a Maremagnum per la porta gran. Fa uns dies vaig anar fins allà per assabentar-me de què és el que estaven preparant per al famós dia i com ho anaven a gestionar aquest dia tan TOP.
Maramagnum té preparades moltíssimes sorpreses i activitats per aquest dia des de les 12:00 fins a les 16: oo hores. Vols saber més? Segueix llegint!
L'objectiu del Black Friday és aconseguir les teves peces favorites amb algun descompte i endur-te a casa. Però, ¿I si a més pots de gaudir de l'experiència i passar-ho pipa i que aquest dia puguis no només gaudir-tu sola sinó amb amigues, ...?
Maremagnum ha preparat una sessió de la millor música amb el seu DJ, es tracta d'una festa no? Doncs comença bé. A més amb el teu tiquet de compra al Panell de Joc que han preparat, podràs guanyar fantàstics premis perquè et portis a casa. Premis com samarretes, manicura Total Black, una sessió de maquillatge intensa i en color black per als teus ulls i ... Una targetes regal per gastar en Maremagnum! ¿Divertit? Doncs encara segueix la cosa. També hi haurà un tòtem amb moltíssims premis i si tens sort podràs endur targetes regal de 10 €, què, t'apuntes?
No t'ho pensis i passa't el 25 de novembre!
| 0.77231 |
curate
|
{"en": 0.014297061159650517, "it": 0.08419380460683082, "ca": 0.8935663224781573, "es": 0.007942811755361398}
|
https://maremagnum-ca.klepierre.es/Inspiracio/Black-Friday-a-Maremagnum
|
wikipedia_ca_20230401_0_166307
|
Collet de Sant Pere (Castellar de la Ribera)
El collet de Sant Pere és una collada del terme municipal de Castellar de la Ribera, a la comarca del Solsonès. És a la part central del terme, al sud del poble de Castellar de la Ribera, al nord de Marmí i al nord-est de Vilamosa, a llevant de les Grioles. És al nord-est del Collada de la Fusta. Hi passa el Camí de la Serra.
Etimologia.
El Collet de Sant Pere deu el nom al sant patró de la parròquia de Castellar de la Ribera, Sant Pere apòstol. Es tracta, doncs, d'un topònim romànic modern.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9794007490636704, "pt": 0.020599250936329586}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=166308
|
mc4_ca_20230418_15_395654
|
OS X Mountain Lion instal·lat en el MacBook Pro Late 2008 | Apple i altres
Home » OS X Mountain Lion » OS X Mountain Lion instal·lat en el MacBook Pro Late 2008
OS X Mountain Lion instal·lat en el MacBook Pro Late 2008
Etiquetes OS X Mountain Lion - A 27 de juliol de 2012 - Sense Comentaris
iOS 6 va eclipsar la presentació de Mountain Lion durant la WWDC 2012. La nova versió d’OS X es presentava com una actualització menor del sistema operatiu per a Mac. Amb molt poques millores aparents, OS X Mountain Lion no va acabar de calar en la gent, i molts no sabien si fer el salt des del seu Lion o des del seu Snow Leopard.
Si alguna cosa tinc, és que sempre que puc actualitzo el software a la darrera versió, i en aquest cas, el meu MacBook Pro Late 2008 m’ho permetia. Així que ahir per la tarda em vaig posar a realitzar el procés d’actualització. Tal i com va succeir amb Lion, aquesta nova versió del OS X només es pot adquirir a través de la Mac App Store. Així que vaig comprar l’actualització i em vaig esperar prop de hora i mitja per a descarregar els 4,34GB que ocupa.
Un cop finalitzada, vaig procedir a fer una còpia a Time Machine del contingut del meu Mac. Fet això, vaig crear un disc d’arranc amb la versió de Mountain Lion. El procés és el mateix que us vaig explicar fa un any amb Lion, i el podeu consultar en el següent enllaç: Crear disc d’arranc amb Lion.
Arribat a aquest punt només em quedava donar-li a l’instal·lador i començar el procés. Va durar aproximadament 35 minuts. I a partir de llavors vaig veure clar que l’havia encertat actualitzant el meu MacBook Pro. OS X Mountain Lion és lleuger i ràpid. Tota la “frescura” que havia perdut el meu portàtil amb Lion havia tornat. El meu portàtil torna a ser ràpid i estable. L’obertura d’aplicacions pesades com iPhoto, iTunes o iMovie s’ha accelerat. La rodeta de colors pràcticament no em va aparèixer en tota la tarda. Francament, Mountain Lion és la versió que Apple hauria d’haver presentat fa un any.
Capítol a part, una de les grans sorpreses d’ahir va ser Safari 6.0. Només hi ha una paraula: ràpid. Ara si que Safari és una competència per a Chrome o Firefox. La nova versió del navegador d’Apple incorpora totes les novetats que li veníem reclamant, com la omnibar, però sobretot, la rapidesa necessària per a convertir-se en el navegador predeterminat.
Com podeu veure, porto una tarda amb el nou OS X Mountain Lion i només us puc dir que és totalment recomanable. Els millors 15,99€ invertits en la compra de software que he fet en molt de temps.
| 0.810092 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.appleialtres.com/2012/07/os-x-mountain-lion-installat-en-el.html
|
cawac_ca_20200528_2_86263
|
Gràcies pel teu comentari, Ester. Si fóssim capaços de fer un inventari de totes les coses bones que ens aporta al conjunt de la Comunitat Educativa, i a cada persona en particular, l'escolaritat plural i inclusiva, crec que ningú tindria cap dubte que és un guany per a tothom. Ara que sembla que la cultura de l'esforç no està gaire de moda, viure d'aprop biografies on la perseverança, la constància, la capacitat per lluitar i un molt llarg etc. es viuen amb naturalitat és d'allò més educatiu per a tothom. I aprendre a conviure des de la infantesa amb persones que trenquen motlles és un enriquiment personal, sí, però també una inversió per fer avançar la humanitat. Sens dubte en aquest camí, l'Andrea hi va trobar puntals essencials, bones o bons mestres que van saber fer molt bé la seva feina. I com tu mateixa has fet possible, els models a seguir es van reproduint i multiplicant. Una abraçada! !
Nom:
Adreça electrónica:
Títol:
Comentari:
Escriu les paraules del requadre separades per un espai:
Incorrect, please try again
Si no entens les paraules, clica el botó «Actualitza» (situat a la dreta del requadre) perquè n'apareguin de noves.
| 0.785844 |
curate
|
{"ca": 0.9437609841827768, "it": 0.011423550087873463, "fr": 0.0008787346221441124, "de": 0.0035149384885764497, "es": 0.016695957820738138, "en": 0.023725834797891036}
|
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/reply/id/246339
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_173182
|
Els resultats de les eleccions al Congrés i el Senat espanyols han vingut a confirmar allò que s'augurava abans del dia 9: una nova victòria del PSOE i un pas més en el bipartidisme i l'homogeneïtzació política de l'Estat. Així, a les Illes i al País Valencià han desaparegut les opcions minoritàries, generalment més d'esquerres i amb major sensibilitat nacional, mentre que el Principat s'ha convertit en el baluard anti-PP sense el qual el PSOE no haguera aconseguit la victòria, amb una forta davallada d'ERC i la pervivència de CiU com a segona força, però a molta distància. Des d'Endavant (OSAN), doncs, mostrem una profunda preocupació per aquests resultats que consoliden l'espanyolisme en l'àmbit institucional, però, sobretot, pel fet que la participació popular ha estat elevada, participació que suposa constatar que les classes populars catalanes tenen assumida en gran mesura com a legítimes políticament i pròpies nacionalment aquestes eleccions. Així, la majoria social d'aquest País s'ha decantat un cop més, i malgrat la petita baixada en la participació, per reforçar “Espanya” enlloc d'apostar per trencar-hi per a solucionar els seus problemes. Però per bé que la desaparició de la diversitat política i la consolidació del bipartidisme són una conseqüència inicialment negativa, des d'Endavant (OSAN) considerem que aquest resultat confirma la insuficiència del joc electoral per fer front a les diverses opressions que patim. És així, indubtablement, pel que fa a les estratègies de partits com ERC, Iniciativa i Esquerra Unida que han estat incapaços de conservar l'electorat adquirit en conteses anteriors i que ara ho tindran més difícil per justificar les seues renúncies ideològiques en base a la seua suposada capacitat d'influir a les institucions. No deixa de ser curiós que la campanya contra l'abstenció duta a terme per la majoria d'aquests partits anomenats d'esquerra al Principat, adduint “la por a la dreta”, s'haja traduït en una concentració massiva del vot en el PSOE/PSC que ha perjudicat clarament les formacions “minoritàries”. El seu enfonsament, com ja hem dit, suposa un empobriment de la vida política dels Països Catalans, però un empobriment exclusivament en clau institucional, que, per contra, ens marca una via a no seguir i, per tant, pot reforçar el protagonisme de l'esquerra independentista i anticapitalista en un futur pròxim, sempre i quan sapiguem assumir aquest repte. Així, tot i que des d'Endavant (OSAN) constatem que els instruments i forces de les quals disposa l'Estat espanyol per conservar el domini de classe de la burgesia espanyola són molt potents, ens refermem en la necessitat de construir una alternativa política sòlida, que ha d'anar més enllà de bastir una mera opció electoral. Reiterem, doncs, que l'eixida a aquesta situació política vindrà de la mà de la construcció d'un projecte polític que tingui com a pilars principals la lluita política a tots els nivells, des de la lluita sindical a la juvenil, des de l'estudiantil a la municipalista, en la cerca de la confrontació amb les estructures de poder, i d'altra banda, el debat i la formació política entre les files militants. És des d'aquest punt de vista que Endavant (OSAN) valorem positivament la campanya impulsada per diverses organitzacions i col·lectius de l'esquerra independentista a favor de l'abstenció activa. Per bé que ha sigut una campanya molt limitada i que ha evidenciat les dificultats d'impulsar posicions rupturiestes i de contrarestar aquesta embranzida política i mediàtica del legitimisme, no deixa de ser cert que la campanya per l'abstenció activa ha fet la funció que en aquests moments i conjuntura havia de fer i podia fer: plantejar la superació del marc electoral en la lluita política, així com clarificar el panorama polític i estrènyer les files d'un moviment independentista que clarament es troba en un procés de construcció. A més a més, més enllà de la campanya per l'abstenció activa, una total de 2.425.327 persones han optat per no acudir a les urnes, és a dir, un 25,92% del cens del conjunt dels Països Catalans (28,81% al Principat, 20,37% al País Valencià i 31,79% a les Illes) mostra que una gran part de la població no comparteix el sistema polític ni considera que sigui una eina adequada per resoldre el problemes als que s'enfronta quotidianament. Per últim, tornem a denunciar que els electors i electores d'Euskal Herria han acudit a les urnes en un estat d'excepció fruit de les ràtzies policials dels darrers mesos contra dirigents polítics de l'esquerra abertzale i la prohibició a aquest espai polític de participar a les eleccions. La crida de l'esquerra abertzale a abstenir-se s'ha transformat en un augment de pràcticament el 10% al País Basc sota dominació espanyola, cosa que demostra el vigor d'aquest moviment i la seua voluntat de continuar lluitant siguen quines siguen les circumstàncies. Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) 12 de març de 2008, Països Catalans
Collons, si no surt alguna cosa del País Basc sembla que no caguem.
crec que la situació que estan patint és per fer-ne una menció, vaja no crec que estigui de més a banda que ells també demanavens abstencio com l'EI.
Considero que hi ha molts llocs del món que són dignes de menció, però molts cops sembla que la vida comenci i acabi amb el que fan o deixen de fer els bascos. No he vist cap comunicat sobre el posicionament respecte les eleccions a la Catalunya Nord i si és així, sisplau, corregiu-me.
Maria Soledad escrigué: Considero que hi ha molts llocs del món que són dignes de menció, però molts cops sembla que la vida comenci i acabi amb el que fan o deixen de fer els bascos. I en tots aquests llocs del món participaven en les eleccions espanyoles de diumenge passat.
I perquè doncs no diu res de Galiza? No és coherent. No he vist mai posicionaments sobre el cas escocès, sobre Irlanda sobre Flandes, tant interessants almenys com el del País Basc. I veig incoherent que perdem el cul amb el País Basc, per molta criminalització que hi hagi (al Tibet també n'hi ha i no veig cap de la CAJEI que porti el cabell a lo Dalai Lhama) i per molt que hi sigui ara dins l'Estat i no siguem capaços de dir ni fer cap posicionament respecte a les eleccions a la Catalunya Nord. Repeteixo, si fem referència al País Basc, comencem a fer referència a Escòcia, Còrsega, Flandes, Tibet i altres nacions oprimides, que n'hi ha un munt.
La raó de mirar al País Basc és simplement que estan oprimits pels mateixos estats que nosaltres, els estats espanyol i francés, a diferència de qualsevol altra nació, i a més estan en una situació de confrontació amb l'estat molt més avançada que nosaltres. Això no té per què ser "basquitis".
| 0.865019 |
curate
|
{"ca": 0.9977588525324966, "hu": 0.0022411474675033617}
| |
mc4_ca_20230418_7_448714
|
Sant Joan d'Àreu - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
1.133 msnm
42° 34′ 09″ N, 1° 19′ 49″ E / 42.56911889°N,1.33020556°E / 42.56911889; 1.33020556
Capella de Sant Climent d'Àreu
Santa Joan d'Àreu és una antiga església romànica de l'entorn del poble d'Àreu, en el terme municipal d'Alins, a la comarca del Pallars Sobirà.
Se'n conserven poques restes, dins del nucli de població d'Àreu.
Històricament es tractava d'una església sufragània de la parroquial de Sant Feliu, situada a la Força d'Àreu. En el moment que es traslladà la categoria de parroquial de la Força al poble baix d'Àreu, no fou Sant Joan qui assumí aquest caràcter, sinó que restà com a capella de la nova església de Sant Climent i Sant Feliu d'Àreu. Així consta en una relació de capelles i esglésies del bisbat d'Urgell de l'any 1904.
Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Joan d'Àreu». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
Sant Joan d'Àreu en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Joan_d%27Àreu&oldid=17988572»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 4 gen 2017 a les 19:38.
| 0.689678 |
curate
|
{"ca": 0.8152542372881356, "es": 0.00847457627118644, "ru": 0.07203389830508475, "en": 0.08813559322033898, "de": 0.016101694915254237}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Joan_d%27%C3%80reu
|
macocu_ca_20230731_10_486801
|
Benedicció del bestiar a Setúria
Tres-cents cinquanta-sis caps de bestiar, entre ovins i equins, ja han pujat a les muntanyes de la Massana per passar-hi els mesos d’estiu. La benedicció del bestiar simbolitza l’inici de la temporada de pastures, una festa que ha aplegat els protagonistes de la jornada –la vaquera i els ramaders- i també moltes autoritat tant parroquials com nacionals.
22/6/2020
Horaris d'atenció al públic
| 0.713339 |
curate
|
{"ca": 0.9786729857819905, "ja": 0.02132701421800948}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_10035
|
Avui és el darrer dia de festa major a Mollet. Al matí ben remullat, doncs ha caigut gairebé tot el matí una pluja persistent més que empipadora. L’Anna que com tots els dimarts ha anat a la plaça a comprar la verdura i la fruita per la setmana s’ha mullat ben bé. Entre el paraigües, el carret de la compra i la pluja ha arribat a casa xopa com un ànec. Després, com sol fer en aquesta època de l’estiu, ha calmat i ha brillat un sol preciós que ha donat color i vida al darrer dia de festa major.
Enguany, poca cosa n’he vist de la festa, entre la pluja i les limitacions m’hauré de conformar en sentir els pim pam pum dels coets que gairebé segur que si el temps no li fa la guitza es llaçaran a darrera hora de la vesprada, en senyal de comiat, i a l’espera de que l’any vinent tot segueixi tant bé com aquest.
I així entre festes i festetes van passant els dies i els anys i van arraconant els records i els fets del passat al saló de la memòria. Records que després per qualsevol motiu surten en una conversa i hom ho paladeja de nou amb delit d’haver-ho passat molt bé.
I és que la Festa Major és un cop a l’any, i tant per infants com per tothom és ben esperada. Es solen fer menges que hom s’hi llepa els dits. Renoi, això si que és un dinar de festa major, es sol comentar si l’àpat ha estat abundós i a gust de tothom. Després, com sempre, a esperar que l’any que ve tots siguem vius i puguem compartir el dinar de festa major.
Publicat per Unknown a 6:34 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Torrebonica
Imatge extreta de http://www.poblesdecatalunya.cat/
Per allà als anys quaranta, treballant jo d’oficinista a Teneria, hi va haver una passa de tuberculosis que va atrapar a molta joventut. Un sanatori a Terrassa i un altre a Torrebonica ingressaven als qui es volien guarir d’aquesta perillosa malaltia en aquells temps. Molta joventut va quedar atrapada i de l’empresa on jo treballava van fer baixa uns quants joves, tots ells ingressats als sanatoris.
En aquell temps jo tenia molta mobilitat, conduïa un dos cavalls i no parava d’un costat a l’altre. Hi havia mala combinació de trens o busos per arribar fins a Terrassa o a Sabadell, i com que de la meva empresa n’hi havia dos o tres, jo em vaig brindar per portar a algún familiar a veure el seu malalt. I així alguna tarda de diumenge o dissabte jo feia un viatget amb dos o tres familiars d’algun malalt.
Han passat els anys, jo m’he fet vella i he precisat d’una cuidadora. En vaig trobar una de molt maca i molt eficient, em cuida amb delicadesa i estima. Vàrem decidir que un dia a la setmana aniríem a esmorzar al bar, i així ho fem. Després em passeja una mica per Mollet, i per mi és un goig gaudir d’una atenció tant esmerada. No falla cap dia i el que jo capto es que ho fa amb gust i goig. Sempre pendent de mi i de que estigui bé. Però l’altre dia sense saber com va ser, li vaig caure de la cadira i em va quedar la cara feta un mapa mundial. Ella plorant com una Magdalena i jo rient com una tonta. Sortosament no va ser res greu, a l’Hospital van dir que no hi havia res trencat i aquí es va tancar el problema.
Mentre erem a urgències esperant els resultats de les proves, vàrem estar xerrant ella i jo de moltes coses. Coses de la vida, coses que ens passen pel pensament, però també vam estar xerrant de la familia de cadascuna. Vet aquí que en la part de la conversa va versar sobre la seva família de Mollet. De sobte vaig saber qui era aquella noia que em cuida dia a dia. Doncs la filla d'un dels matrimonis a qui jo acompanyava a la muller a visitar el seu marit a Torrebonica. Ella no s'ho creia.
Uns dies després va fer venir la seva mare a veure’m per què li semblava massa coincidència.
I és que la vida té sorpreses de vegades difícils de creure. Amb tot, dóna bo compartir etapes amb persones que passen penúries. Ajudant així a fer que el malestar no sigui tan intens.
Publicat per Unknown a 6:26 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dijous, 6 d’agost de 2015
Angoixa
imatge extreta de http://aidamterapia.com/blog/?p=371
Sense aparents motius em sento angoixada. Voldria saber definir aquesta angoixa, però em temo que no en sabré prou. Estic be, malgrat la meva malaltia bronquial crònica. Però hi ha quelcom dins meu que no em deixa respirar lliurement com jo voldria. Hi ha coses al meu entorn que de vegades em fan patir i d’altres em distreuen. Suposo que el pas del temps hi te la seva important participació. No en va passen els anys. Hom va perdent facultats malgrat fer tots els esforços possibles per mantenir una ment clara i activa. T’adones que la memòria ja et va fent males jugades i que no et permet captar el que uns anys enrere amb una sola mirada ho veies tot molt clar. Et fas vella, et dius a tu mateixa, i sembla que sigui una lògica resposta al dilema, però queda sempre la por de la vellesa que va avançant i et va fent fora de joc sense que tu hi puguis fer res.
Ja va essent hora de començar a viure dels records, de les pàgines viscudes amb joia i alegria, de tot el que t’ha estat premés de gaudir amb plenitud. I mirar-te l’esdevenir amb estima i acceptació, doncs tens a les teves mans poder ésser, agraint el que Déu t’ha permès viure amb pau i dolcesa.
Tots els essers portem la felicitat dins del cor. Seria bo poder trobar-la en els moments precisos, és el que ens cal fer. A la tardor de la vida cal trobar la serenitat, pau i dolcesa que ens permeti que el nostre pas sigui positiu i deixi bons records.
Tal com les fulles seques que els arbres van deixant caure omplint les voreres de color tardorenc, la nostra vida pren aquest to, i seria bo poder deixar que el groc marró omplis la nostra ment de calma i espera. Un esperar els esdeveniments amb calma i acceptació.
I gaudir de tot el bo que tenim a l’abast de les mans per tal de que el nostre pas sigui ple de joia i de serenitat. I que la llum de la joia que portem dins nostre no s’apagui i doni claror a tots els nostres passos.
Publicat per Unknown a 10:55 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 3 d’agost de 2015
Passejada
imatge extreta de: http://www.molletvalles.cat/files/28-4342-imatge/ajuntament.jpg
Una vegada s’ha tastat el bo que dona passejar de bon matí per els carrers de Mollet, sembla que ja no puguis passar sense fer-ho.
Amb la Maite, la meva cuidadora, hem decidit que una vegada a la setmana aniríem a esmorzar a algun bar. Hem descobert un de molt senzill a la plaça de la Illa que s’hi està molt be, net, acollidor i sobre tot amb molta atenció al client. Un esmorzar ben casolà tant mateix, un petit entrepà i un cafè amb llet, La qüestió es tenir el motiu per sortir i poder d’aquesta manera assaborir la fina carícia de l’aire matiner que ens dona els bons dies.
El poble, la seva gent encara dormiteja, no hi ha massa clients a aquelles hores primeres Tot dona la gran sensació de pau i dolcesa. Tot està viu però encara mig adormit. La gent passa amb pressa i capficada, a treballar a comprar, a fer gestions, qui més qui menys va amb el cap ple de cabòries en el començament de la jornada. I resulta normal, tothom té una feina determinada a fer durant tot el dia.
Tot dona color i vida al panorama que presenta el matí. Les persones es mouen segons l’edat i segons les necessitats. Tot és relatiu a la precisió del moment. Capficades les mestresses de casa que van a la compra diària, sorruts i cap cots els qui van a la feina, eixerits i alegres els minyons que van a l’escola, i el que es mou amb un cert aire de joia de bon matí, a la migdiada ja comencen a fer-se notar els estralls que la feina, les preocupacions i maldecaps ha fet en ells.
I malgrat tot, la vida es així i així serà mentre sigui vida. Cal escoltar atentament els mots que el cor va dictant per què el nostre pas per ella no sigui en va o com nosaltres vulguem que sigui, no podem culpar a ningú de les coses que no ens marxen bé si no sabem ordenar el nostre viure com cal.
La felicitat resideix dins del cor de cadascú de nosaltres, Cal nomès, doncs, estar atent a la seva veu i fer el que el cor mani, sempre si és possible pensant un xic amb els demés
Que malgrat tot som nosaltres els amos del nostre fer i desfer.
Publicat per Unknown a 5:12 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 15 de juny de 2015
La placidesa d'un matí d'estiu
Imatge extreta el 15-06-2015 de http://granollersinforma.com/2015/05/parc-de-can-mula/
Feia molts dies que no havia sortit de casa per res, Una presentació a “La caixa” per donar fe de vida m’hi va obligar. Quin goig tan gran em va produir sentir l’airet fresquet del matí petonejant-me la cara. Va ser tant d’imprevist que no vaig ni tenir temps de pensar-hi. Ja estava al carrer, ben tapada, això si, però al carrer gaudint d’un meravellós i suau mati primaveral. Tot un grat i agraït plaer. La Maite conduint – me pel carrer cap a la gestió que ens calia acomplir. Ens en anem de passeig, va dir la Maite, i L’Anna va respondre que al mateix temps podríem esmorzar en qualsevol bar.
Doncs li vam acceptar la idea i ja ens teniu després d’haver complert la gestió entaulades en un bar a la plaça de la Illa on s’hi estava de meravella. Un esmorzar senzill però ple d’amor i de vida. Em calia respirar fort per acaparar la brisa d’aire que el matí m’oferia, acaronant la meva persona. Feia tants dies que no havia sortit de casa...
Després la bona de la Maite em va fer el regal de conduir-me passejant per dins del parc, i passar per llocs que feia anys que no veia. Els caminets del parc encara estaven humits per la rosada. Tot era dolç i suau, un retrat molt bucòlic envaïa l’àmbit. Una cadernera ens va regalar una refilada del seu cant que ens va deixar sense alè. Una divina meravella. Altres ocells feien el seu paperet des de les branques on s’havien situat pel concert.
Malgrat el meu estat d’ànim un xic ensopit per la meva bronquitis, em va semblar un regal tant bo i tant gran que no mereixia. Vaig donar gràcies a Déu per permetre poder gaudir tan plenament de moments que voldria fer eterns dins el cor, com diu en Maragall en el seu “Cant Espiritual”.
Una vivència que per amena i agradosa, val la pena de retenir-la enregistrada i pensar sovint el be que tinc encara de poder gaudir tant de totes les meravelles que la vida em posa al davant . Per què quan arribi (de Maragall també) aquella hora de temença, Déu em doni les forces precises per acceptar la seva voluntat.
Publicat per Unknown a 8:41 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Corpus
imatge extres de http://molletama.cat/ el 15-06-2015
Aquesta setmana l’església celebra la diada del corpus. Vol dir en el lèxic religiós l’exaltació de la puríssima sang de Crist. Antigament i dins els ritus religiosos, tenia un caire molt important, i també oficial totalment. Ara, ja gairebé poca gent recorda el corpus.
Però en la memòria i dins el nostre cervell sovint petites guspires de fets antics remouen els nostres pensaments i les idees junt amb els records es fan vives dins la nostre ment.
Per mi va ser sempre un dia molt solemne. Els oficis religiosos que l’església dedicava a la diada eren seguits per molta gent. Hi havia per la tarda la gran processó on tothom hi assistia amb torxes enceses i les butxaques plenes de caramels per llençar-los sobre els badocs que no hi havien anat.
A més de la profunditat religiosa que posava el seu aroma a l'abast de nosaltres hi havia la part de xerinola que els menuts i grans també organitzaven per donar un xic més de joia a la festa.
Era festa oficial, no es treballava i així tothom podia gaudir d’una diada tant senzilla i bona, amb plaer i benestar.
Tothom es vestia de gala, emprant els millors vestits de cerimònia. Els senyors encorbatats tots i amb vestit del tot negre donaven un gran to de solemnitat a l’acte.
Els qui no formàvem part a la processó gaudíem de la seva marxa i la seguíem, si el terreny ho permetia, des de la vorera, fins que tornava a entrar a l’església.
Acabada la cerimònia de la processó, la gent es quedava passejant o be prenent quelcom en alguns dels bars que obrien per donar gust als clients.
Ara ni processó ni vestits de gala, ni caramels, ni res de res, passa el corpus com si passés un ocell volant sense deixar res important dins nostre.
Publicat per Unknown a 8:34 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Atenció a domicili
imatge extreta el 15-06-2015 de: http://www.plataformaarquitectura.cl/cl/02-337845/hospital-de-mollet-corea-moran-arquitectura
Soc una malalta crònica de bronquis. He fet estades llargues a l’hospital de Mollet. D’aquestes n’han sorgit doncs veritables amistats. Una atenció molt delicada a domicili quan ha sigut precís, i un tenir cura molt atent vers el pacient que en algunes ocasions ha semblat ser el príncep de l’hospital. Ara ja soc a casa, els meus bronquis semblen millorar, però com que és mal crònic cal esperar alguna que altre crisis.
Recorro a l’hospital quan l’ofec m’acorrala i no em deixa viure. És aleshores quan puc palpar ben be tota la delicadesa de les infermeres i metges que m’atenen. Una atenció tant acurada que hi ha vegades que en el meu interior sembla que m’agradi estar malalta.
Tracte i atenció fan que l’estada obligatòria no es faci penosa i el temps obligat a romandre enllitada passi ràpid. Totes quantes vegades que hi he recorregut sempre hi he trobat l’adequada atenció i el remei al meu mal.
Això crea dins meu una certa pau i serenor per la feina ben feta. Cal agrair aquesta tasca tan humana i tan delicada. I que sempre hi trobem el bon acolliment.
Moltes gràcies per aquesta feina portada a terme per tot el personal sanitari.
Publicat per Unknown a 8:28 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Espera
Per una crisis bronquial he hagut de restar enllitada a l’hospital de Mollet durant dues setmanes més. La cosa no ha estat greu, però la quietud obligada ha estat penosa. He tingut temps de tot. De pensar, de crear vivències en el meu cervell, d’imaginar i temps sobre tot d’esperar. A l’hospital si hi estàs cabdal, tot és esperar. S’hi estàs cabdal hi ha temps per tot.
A les set et desperten i a espera: que vinguin a arreglar-te, que et posin neta, i després a que et portin l’esmorzar. Entre l’esmorzar i el dinar hi ha un llarg temps d’esperes. Si ve l’Anna, si passa el metge, si entra algun estrany, si et prenen la temperatura, si et porten un medicament, si et canvien el bolquers tot esperar a que passi el dia, i et digui com va la cosa.
Les infermeres tant la Neus com la Marina, fan tot el que tenen al seu abast per que no et manqui res i estiguis el més còmode possible. Amb una amabilitat insuperable. El seu sempre senzill somriure omple l’estança de llum i de dolcesa. Delicades i atentes com n’hi ha poques. Amb la seva sola presència et fan sentir la reina de L’HOSPITAL. I a les hores sorgeix un temps per pensar, un temps per idear i per somniar. Hom somnia que estàs be i que davant d’un verd prat on la gespa hi creix abundosa, respires i aspires de l’aire natural que brolla d’un panorama tant magnífic que et fa reviure i omple els pulmons de sana estabilitat.
Ja torno a ser a casa i sembla que de moment tot ha passat. Cal espera però a la propera, soc malalta crònica i les coses no marxen al pas que hom voldria. Amb tot no em puc pas queixar, als meus noranta dos anys no puc demanar res més. Quelcom s’ha de tenir, va dir-me un metge. I si tinc la bronquitis he d’acceptar-la i assumir-la.
A casa tot és millor, qualsevol aliment que cal prendre te el seu gust casolà i al que hom hi està avesat i el troba el millor del món. No es pas que les menges de l’hospital sigui dolentes, però el gust no és pas el mateix. I per això el retorn a la llar va tan ple de joia, per que en un principi tot retorna al seu camí normal i hom pot fer el que havia fet fins ara.
Amb tot, gràcies, sobretot a les assistents de l’hospital que et posen a to per uns quants dies i sembla que no estiguis tan malalt com creus.
Esperem uns dies tranquils i suaus que donin pau i serenitat.
Publicat per Unknown a 8:22 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Retorn
imatge extreta el 15-06-2015 de http://www.ulmaarchitectural.com/es/fachadas-ventiladas/proyectos/hospital-de-mollet/
Una mala passada de salut, m’ha tingut uns quants dies fora de joc. La meva, mes o menys, animosa recuperació m’anima a tornar al meu petit plaer d’escriure les meves vivències. Res greu però m’ha deixat sense ànims de fer res. Avui però sembla que el temps hi ajuda una mica i el meu cervell funciona ja una mica més normal. Per una neumonía he passat dues setmanes ingressada a l’hospital de Mollet.
L’ambient dels hospitals, ja ho sabem, solen ser gairebé sempre un xic depriments. La família completa han fet que no m’hi sentis empresonada. Fins hi tot van fer que la Maite em fes companyia tota una nit. Una experiència més que tinc per anotar. Unes infermeres magnifiques que en tot moment estaven per mi. M’hi vaig sentir molt ben acollida tant per la Neus com per la Marina i per totes elles en general.
Ara ja en plena recuperació m’adono de que a la vida cal passar de tot. Des de bones estones amb joia i alegria a altres d’angoixa i neguit per saber en que pararà tot. La meva estada a l’hospital fou mes aviat plaent. L’Albert cada tarda venia i em donava una passejada per fora de l’edifici. No van ser massa dies però si els precisos per que la meva salut millorés i pogués fer el retorn a casa sense complicacions. Malgrat sortir-ne molt be de tot, va quedar en mi una interrogant molt important. Jo en pocs dies en vaig tenir prou, i la gent que s’hi ha de passar dies i més dies esperant la seva definitiva guarició, que no arriba mai, com ha d’adaptar-se a restar tants dies inactiu?
En les moltes hores quietes que hi ha en l’espera de guarir hi ha una mica de tot. La ment no para de donar voltes als fets que van ocorrent. L’àmbit te un regust de paciència i espera, cal esperar que tot vagi be i que el problema de salut es resolgui degudament be. Però hom no pot evitar que els pensaments volin i rumiïn sense parar esperant que la solució al problema de salut sigui bo i positiu.. I malgrat no poder parar la imaginació, l’espera es un gran lenitiu per ajudar a que el temps passi el més ràpid possible. I quan arriba el moment de l’alta, hom es sent alliberat de l’angoixa de la malaltia.
Publicat per Unknown a 8:16 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 10 de març de 2015
Des de la finestra
Des de la finestra pot entrar a dins la meva cambra tot un món d'imatges i sensacions especials que alleugereixen les meves hores hores quietes.
Després de cada àpat queda un espai molt ample on hi domina la quietud, el silenci, la dolcesa i hom pot estar remenant tot un seguit d'idees, fets viscuts i per viure. Això ajuda a que la quietud obligada pel meu cos no sigui penosa ni enganxosa. Fa que obri l'esperit a l'aire lliure i respiri profundament tot el que a fora s'hi respira. Sentir la necessitat d'empassar-te glops d'aire fresc per tenir l'ànima airejada i ben plena de bons sentiments.
Poca cosa puc dibuixar del que veig per la finestra, les hores són quietes, el temps passa lent i l'estada a l'hospital cada dia es fa més feixuga. Cal, però, saber espolsar apuesta petita remor de quietud i donar un raig de sol i vida per tal que animi el meu esperit a viure la vida que Déu m'ofereix cada dia.
Somiar no vol dir que estas pensant en coses grans, perfectes, somiar vol dir que estas esperant que la vida t'infiltri un raig de sol a la teva ànima, i li doni un sentit viu, tranquil i dolç per seguir lluitant en la malaltia i en la quietud.
Malgrat tot això que explico no estic mai sola, l'Anna, els nebots, els amics, el servei, ... tothom qui em tracta ho fa amb mimo, amb caricia i fa confortable la meva estada a l'hospital. A tots en dono gràcies, i el récord d'aquests dies perdurarà per molt temps dins el meu cor.
Mollet 10 de març de 2015
Júlia
Publicat per Unknown a 11:34 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 2 de març de 2015
La vinya del meu pare i els pinetons
Imatge extreta de panoramio
Fa uns quants dies que estic ingressada a l'hospital per una grip molt impertinent. Avui m'han tret una estona a passejar i, tot passejant, m'he adonat que on hi ha l'hospital, antigament hi havia la vinya del meu pare.
Sense adornar-me'n he tornat enrere molts anys, quant erem criature que pujavem a berenar als pinetons.
En aquella epòca erem molt feliços. Als pinetons hi pujàvem per un camí polsegós i estret, teníem camps a cada costat fins arribar a la vinya.
Avui tot passejant he vist clarament on era: pujant el camí a mà dreta. M'han tallat la mirada llunyana els quatre pins que queden.
Aquests quatre pinetons fan com si fossin una barrera que volguessin separar el passat del present. Burxant una mica la memòria m'ha arribat la imatge d'aquests pinetons frondosos i com ens seiem a la seva ombra a reposar o meditar.
Actualment aquell camí polsegós ha desaperegut, tot és asfalt i la pols aquella que s'aixecava pel camí també ha desaparegut. M'ha sorprés la barrera que fan els pins que sembla que vulguin encara mantenir-se separats del poble, com a fidels sentinelles.
Els quatre pins que encara queden sembla que estiguin fent guardia i a l'hora foscana l'ombra que es retalla a l'horitzó li dona un sentit íntim que omple l'esperit de pau i dolcesa.
Sempre recordaré l'acollida càlida que ens oferieu quan arribàvem, i quan us empemyàvem ens regalaveu amb pinassa i fins i tot alguna pinya curulla de pinyons, que ens menjavem entre tota la colla.
Mirant enrere m'ha vingut el pensament el grup de nens i nenes que hi pujàvem. M'he apropat a un pi que encara bessa aroma per tots els seus costats i que ens mira tot seriós:
- Ja veus pi que se n'han fet d'aquests pinetons: Un hospital, una carretera, ...
no hi queden ja vinyes. Quant acabàvem la berema vosaltres ens protegieu de la calor amb la vostra ombra.
Aquí en aquesta contrada com en d'altres de la meva comarca es contempla allò que deia el poeta:
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res."
Pere Quart fragment de "Corrandes d'exili", Saló de Tardor (1947)
Publicat per Unknown a 11:22 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
diumenge, 1 de febrer de 2015
Dia d'hivern
imatge extreta de Sabadell informa
Un dia molt gris. Senyala pluja al calendari, però no plou. A l’espai hi ha un silenci rar. Endormisca i hom no sap que fer. M’he passat una bona estona a la finestra mirant al carrer. Silenci arreu, un dia festiu i que amb el fred que fa, la gent resta reclosa a casa per evitar refredats. Distreu veure la diversitat de formes de vestir, colors i detalls.
A mitja tarda sembla com si els núvols haguessin canviat de parer i han decidit moure’s un xic. Algun raig de sol estantís que encara passeja per l’espai dona una sensació de placidesa mig adormida.
Una parella d’enamorats ben agafadets per evitar la pluja passen mig corrents i rient. Els petits bassals que el plugim ha deixat, ara aquí, ara allà , semblen bocins de mirall, on s’hi reflecteix tímidament les clarianes que al cel es van obrint.
Dona bo veure el carrer amb pluja quan hom està ben calentonet a l’abric amorós del caliu acollidor de la llar. Una sensació d’esgarrifança et remou tot el cos. A fora hi fa fred, es nota pel baf que surt de les boques des vianants tot caminant amb pressa per evitar la inclemència del dia.
La tranquil·litat que dona veure el panorama des de rere els vidres de la finestra, cobreix l`àmbit d’una certa pau. L’embolcall que envolta tot el contorn sembla voler donar abric a un estat d’ànim un xic angoixat per la nuvolada que va donant voltes per el cel i per l’horitzó.
I quan hom analitza aquesta espècie de ben estar que dona la seguretat casolana, pensa en els milers d’infants i de persones que no tenen on arrecerar-se per evitar les inclemències del temps. És a les hores que t’adones del valor moral que te la teva forma de viure, i que cal agrair tot el que tenim donant-li el seu valor just i equitatiu.
No ens manca res, tenim tot el que precisem i més, però a base de viure al dia a dia no donem valor al nostre benestar. Tenim sostre i llar per reposar del cansament diari, plat a taula més o menys al nostre gust, i temps per fer una becaineta després de dinar, que més volem?
Ens adonem de tot el benestar de que podem gaudir amb plaer i llibertat? Cal estar satisfet de tot el que ens envolta i ens dona vida. Admirar la natura i viure-la amb goig plens d’entusiasme agraït.
La impressió que dona la nostra estabilitat cal valorar-la i estimar-la, ja que tenim els sentits a flor de pell per a gaudir-ne plenament i amb dignitat.
Publicat per Unknown a 10:31 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
La Mina de la Mogoda
imatge extreta de Selwa.cat
Entre la cruïlla de les carreteres de Barcelona - Caldes i Sabadell - Badalona, una mica més avall hi va haver molts anys enrere una mina d’aigua. Suposo que era la solució de regadiu per als camps que envoltaven Mollet, Santa Perpetua i Palau.
Al nostre temps de vacances de l’escola, algunes tardes, solíem agafar una llesca de pa amb una mica xocolata a la butxaca, i ens anàvem a berenar a la mina de la Mogoda. Hi sortia una aigua fresquíssima i molt clara, donava goig beure-la fins a sentir-te’n ple.
Les caloroses tardes dels estius, estant de vacances ens fèiem passar la set i la calor, anant a berenar a un lloc, que en aquell temps a mi em va semblar sempre idíl·lic. Allà tan sols el remor que feia l’aigua al sortir de la canonada ja refrescava els ànims. Era una raig copiós i que semblava voler escampar vida arreu on passava. Uns arbrets plens d’ufana havien crescut al seu entorn i li donaven un cert aire de paradís. I allí embolcallats sota la seva ombra hom s’hi sentia acaronat i tranquil.
Solíem portar una borrassa (una tela de sac) per seure a terra o estirar-nos-hi una estona gaudint d’aquella pau tan formosa que la natura ens oferia tan generosament. Berenàvem sense trobar el moment del retorn a casa. S’hi estava tan be allà, estirats sobre la gespa, acompanyats sols per la remor de l’aigua i el ventijol que de tan en tan deixava escapar una alenada .
Foren tardes i hores que van quedar impreses dins la ment i que avui al pas dels anys, quan ja no hi ni la mina, ni l’aigua fresca, ni l’acolliment de l’ombra que ens acollia ni el temps per gaudir-ne, dol que ja no hi siguin. Però cal tenir en compte que en aquell temps d’infantesa foren factors molt importants pel desenvolupament de la nostra personalitat.
Malgrat tot però, el seu record esdevé ara com un somni del que no desitges despertar. Enyorança del temps passat?, si, però amb goig per què avui encara sembla que tot sigui igual, encara que ja tot alló estigui voltat d’ edificis.
M’agradaria saber per on han canalitzat aquella aigua tan fresca i bona que sortia de la mina de Mogoda. Una mina que teníem relativament molt a prop de casa i ens era molt accessible. Amb quatre passes, que en deien aleshores, ens hi plantàvem
El progrés de la vida és així, desapareixen uns factors i se’n presenten uns de nous. I en la innovació radica l’evolució del mon, i de la persona. I sabem per descomptat que cal renovar-se si volem subsistir. I sens dubte en la renovació hi ha el plaer i el goig de la vida. Doncs a renovar-se o a morir.
Publicat per Unknown a 10:21 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
diumenge, 18 de gener de 2015
Si no ho visc, no ho crec
Imatge extreta del web del College Galilée
Per la meva poca mobilitat deguda a la antiga paràlisi vaig haver de passar diverses vegades pel quiròfan. Anava a la visita del cirurgià cada mig any, després de les moltes intervencions, per seguir més o menys de prop la seva evolució. Realment el Dr. Santos Palazzi va fer en mi un treball de meravella. Gracies a ell vaig poder caminar amb bastons més de quaranta anys. Jo el lloava sempre ufanosa del seu talent. Va fer-hi un bon treball que em va permetre treballar i viure una vida normal.
Una vegada la meva germana va demanar-me que m’hi acompanyés un amic seu que en un accident de treball havia perdut una mà i l’hi quedava molt poc de l’altre amb el prec de que potser el Doctor li podia estudiar una petita recuperació. Com que l’Ignasi amb les seves dificultats no podia emprar degudament la mà que li restava, la Teresa va donar-me un paquet de tabac per què si en l’espera de la visita li venia gust de fumar jo l’ajudés .
La visita fou normal ja s’esperava. Per aquella mà no hi havia recuperació possible. Jo aprofitava el dia per anar per la tarda a veure el neumòleg.
El Dr. Solanelles que havia viscut durant la guerra a Mollet i molt prop de casa em va fer la visita de reglament . Que fumes? Em va preguntar. No i no he fumat mai. Doncs per l’aroma jo diria que si, -encara va reblar.-
La cosa va quedar així i no tindria cap raó d’esmentar el fet doncs va tenir la seva gràcia. A l’hora de fer efectiva la quota de la visita al treure’m el moneder de la butxaca en lloc del moneder va sortir el paquet del tabac.
No m’has dit que no fumaves? Doncs que és això? Jo tota confosa li vaig dir: Tot té una explicació doctor i ara després de tot plegat de ben segur que no em creurà.
Bé, deixeu-m’ho, et crec però les aparences enganyen moltes vegades. Ben cert , no podem judicar mai per el que veiem si no sabem el fons de la qüestió.
Publicat per Unknown a 11:54 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Les anxoves
imatge extreta del bloc "el club de cuines"
Veig per els mitjans difusors que es fa molta propaganda sobre una menja tan deliciosa com són les anxoves. Una matèria que semblava que ja havia passat a la història. M’ha recordat que per prescripció facultativa en un temps de no estar massa bé de salut havia de passar temporades a la platja per tal de recuperar les forces perdudes.
A Blanes hi vaig trobar una família, matrimoni amb un fill i la mare del marit que em van acollir amb molta estima i delicadesa. Sovint hi anava a l’estiu a passar uns dies amb ells i així poder obeïr els consells del traumatòleg gaudint d’un plàcid ambient en família.
Sabeu que berenàvem cada tarda a les cinc? Doncs un suculent pa amb tomàquet farcit d’anxoves que l’àvia ens preparava amb amor. Ells mateixos les pescaven i les posaven a punt per menjar. Una autèntica delícia. Per això quan parlen de les anxoves de l’Escala jo me ne’n ric i penso que no han tastat les delicioses anxoves de Blanes.
No és pas per desmerèixer el valor suculent que poden tenir les de l’Escala. Les de Blanes en aquell temps de la meva joventut tenien un gust molt especial i mengívol. Tot ve de gust quan hom és jove i sa. Però dins meu no puc oblidar aquelles tardes d’estiu que ens asseiem al portal de la casa per berenar, de cara al mar i amb un horitzó blau intens que en marcava tot l’entorn.
Un entorn sa i familiar ple l’aroma que les tardes d’estiu plàcides i tranquil·les solien oferir-nos amb generositat i benestar. Podíem gaudir sens voler-ho d’uns delicats mims amb que l’oratge de mitja tarda ens embolcallava.
Són pagines viscudes amb tanta intensitat i delícia que ara al més petit traç de brisa que ens acarona venen a la memòria deixant-nos embadalits amb el seu record. Tant de bo que tots els records de que en podem tenir esment siguin el goig de viure el present avui.
Publicat per Unknown a 11:44 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
El Bosc de Can Pantiquet
Imatge extreta del bloc "el nostres mestres"
A les afores de Mollet direcció Granollers, i havia hagut un bosc. Can Pantiquet. Ara és una part força important del suburbi urbà. Era un bosc planet, molt sec i molta pols, però era un lloc on la gent hi acostumava a anar per prendre la fresca a l’estiu i sentir la caloreta del sol a l’hivern.
En el temps de la meva infantesa anar a can Pantiquet era tota una joia. Seure a terra, tocar l’herba fresca i humida encara per la rosada de la nit, jugar sens límit d’espai i sentir els batecs del cor de la natura i gaudir plenament d’una gran mobilitat era quelcom que, quan ens queia la sort de viure-ho omplia el cor de pau i dolcesa.
Antigament es celebrava el dia 1 de Maig la festa del treball. Tothom s’organitzava per anar a dinar al bosc de ca Pantiquet. S’unien dues o tres famílies i allà que s’anava carregats amb tots els estris per fer una bona cassola d’arròs. Entre tots es recollia el precís . Uns portaven un ingredient, altres portaven el conill ( era molt estimat l’arròs amb conill) Es recollia tot el que calia i la gran cassola al foc esperava que les mestresses de casa anessin posant cullerada rere cullerada tot el que havia d’omplir el gran estri.
La mainada aprofitava l’esdeveniment per saltar i córrer per el bosc. Un dia de plaer gaudint de l’aire lliure, respirant l’aroma típic dels pins que omplia tot l’àmbit . Els crits dels jocs de la quitxalla, les veus de les converses entre si de la gent, donaven un aire nou i escaient al bosc que rarament es veia tant ben visitat.
Aquestes trobades i celebracions donaven un cert aire d’amor i comprensió. Tot era senzill acceptable i grat de viure. Era una forma de gaudir plenament i amb estima contactes personals i intercanvi de converses entre grans i petits.
Era un temps que les persones precisaven de molt poc esforç per passar un dia junts amb plena harmonia, amor i amistat.
Temps era temps que diria en Serrat
Publicat per Unknown a 11:32 1 comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 2 de gener de 2015
L'escudella
imatge extreta de : http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/ba/Escudella.jpg
Demà si plou, faré per dinar escudella vaig sentir que deia l’’Anna, acabant d’endreçar els estris del sopar. Feia anys que no sentia aquesta paraula, Escudella. La memòria va fer tot seguit una escapada al passat. Quan érem quitxalla a casa, i havia una menja ritual a cada dia de la setmana. El dilluns es menjava un “recogido” que en deia l’Anna de les sobres del diumenge, el dimarts solien fer l’escudella, el dijous l’arròs a la cassola no podia faltar, combinat tot amb els fideus amb costella de porc a la cassola, les patates estofades amb bocinets de carn, que ja dèiem que quedava com a plat únic, la sopa de seva amb ou batut, que era una delícia i que solien fer-ne quantitat per que en quedés per sopar...
Ara ja no s’anomena l’escudella per res si no és que hom sap molt bé que per Nadal no pot mancar el primer dia la famosa Escudella de Nadal. També per a Festa Major del poble se’n solia posar a taula però ja no era tan esperada com la de Nadal o com la que va anunciar l’Anna, que ve tant de gust quan comencen a deixar-se sentir les inclemències de l’hivern.
A mi particularment em plau molt i sempre em ve de gust un bon plat de sopa, per que ara ja no és escudella, tota menja que porti suc és sopa: sopa d’ou, sopa d’arròs, sopa de verdures .... Si s’escau hom aprofita el suc de les verdures, o el de les mongetes per que aclarint-lo amb una mica d’aigua quedi a punt per una excel·lent sopa.
Eren costums que s’empraven abans amb delit d’aprofitar tot el que es podia per tal de no desequilibrar el pressupost un xic ajustat que aleshores i ara encara es respecta, per tal de fer que els diners no s’acabin abans de temps.
Avui l’escudella m’ha traslladat a una època en la que, potser teníem més gana que enteniment. Però això, si tot era bo i tot venia de gust de menjar, ja que en la inconsciència de la infantesa sols comptava omplir la panxa quan en tenies necessitat
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9426506424457244, "pt": 0.014953478068232167, "es": 0.02024257864421799, "it": 0.0170303500221533, "fr": 0.0020491803278688526, "en": 0.0005538325210456358, "oc": 0.0006369073992024812, "nl": 0.001606114311032344, "ia": 0.0002769162605228179}
| |
crawling-populars_ca_20200525_33_14978
|
Introdueix les teves dades d'accés
Nom d'usuari T'enviarem un correu amb la teva contrasenya T'enviarem un correu amb el teu nom d’usuari
Contrasenya
Recordar contrasenya
Recordar nom d'usuari
Recorda'm
Encara no tens un compte? Registra-t'hi ara
Poc esperava trobar-me el que em vaig trobar. No havia estat mai a La Palma de Cervelló; de fet, ni l’ubicava al mapa… i van aconseguir que sortís dient un “tornaré” en majúscules.
L’enorme garden que hi ha al costat, fa que un ni se n’adoni de la discreta i moníssima entradeta del restaurant. Un pont de fusta marca el camí.
El jardinet té encant. Taules i cadires de ferro i pedretes al terra. Autèntic. No és massa gran, però té alguns raconets que li donen molta gràcia. Hi ha dues zones cobertes: la primera, és com una porxada amb bigues de fusta i teula vella; la segona, és un reservat per unes 12 persones. Aquesta última zona és perfecte per cel·lebracions més íntimes. És aquí on tornaré.
La part de dins és més aviat clàssica; d’estil molt convencional: cadires de fusta amb coixins de vellut, cortinetes a les finestres i estovalles blanques. Parets mig de pedra mig de guix. Al sostre, bigues i ventiladors de fusta. Res destaca.
El Rafel controla tot el que passa al restaurant i la Paqui domina la sala a la perfecció. Entre tots dos aconsegueixen que tothom estigui molt a gust i súper ben atès.
Tipus: cuina creativa i d’autor. Maxi Severo és el màxim responsable de com vaig sortir jo d’allà. Creatiu i discret alhora. Amb empenta i moltes idees al cap . Té les coses clares i no es deixa influenciar per convencionalismes o tendències. Creu en un plat i el treu, encara que hagi de sacrificar-ne un altre d’exitós. M’agrada.
Web: https://restaurantamarena.com/
Ubicació: Carretera de Corbera (BV2421) Km 1.3, La Palma de Cervelló, Barcelona
Etiquetes: Cuina Catalana Contemporània, Cuina d'Autor, Cuina de Mercat Publicat a Baix Llobregat | Deixa-hi un comentari »
| 0.761995 |
curate
|
{"ca": 0.8166491043203372, "fr": 0.02423603793466807, "br": 0.008956796628029505, "pt": 0.06743940990516333, "es": 0.037934668071654375, "am": 0.004741833508956797, "sv": 0.01685985247629083, "eo": 0.004741833508956797, "en": 0.0184404636459431}
|
: /restaurantsambencant/categoria/baix-llobregat/
|
naciodigital_ca_20220331_0_629477
|
La defensa de Junqueras manté la seva postura respecte a la sentència de l’1-O. Poques hores després de conèixer el posicionament de l’Advocacia de l’Estat, Andreu Van den Eynde ha reclamat novament la nul·litat de la sentència de l’1-O.
A través de Twitter, l’advocat del líder d’ERC ha recordat que la sentència del TJUE “ordenava protegir les institucions europees i els drets dels electors”. “És per això que resulta essencial garantir la immunitat”, ha afegit Van den Eynde.
A banda, el lletrat ha manifestat que el posicionament de l’Advocacia de l’Estat dóna a entendre que “Junqueras ha de ser alliberat sense cap restricció”. En aquest sentit, creu que l’Advocacia “perd una bona oportunitat per defensar plenament la immunitat davant qualsevol actuació judicial”.
— Andreu Van den Eynde (@eyndePenal) December 30, 2019
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9343065693430657, "en": 0.06569343065693431}
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/193562/defensa-junqueras-insisteix-nullitat-sentencia-1-o
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_893812
|
Més de 100 professors de Dret Penal d’universitats de tot l’Estat han signat un manifest on critiquen l’empresonament dels consellers del govern de la Generalitat destituït i posen en dubte la legalitat de les decisions de la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, perquè “només conculcant molt greument el principi de legalitat es pot afirmar que els imputats van cometre un delicte de rebel·lió”. Els signants asseguren que les qualificacions jurídiques de la Fiscalia General de l’Estat i de la titulat del jutjat número 3 de l’Audiència Nacional “han originat una repulsa general i una seriosa preocupació als mitjans jurídics espanyols”. “En la nostra opinió és una equivocació greu considerar els fets constitutius d’un delicte de rebel·lió de l’article 474 del Codi Penal” apunten, perquè “està absent un element estructural d’aquest il·lícit com és la violència”.Els penalistes admeten com a premissa que la conducta dels integrants del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat destituït pot comportar la comissió de múltiples delictes, però adverteixen que aquests “han de ser investigats i, en el seu cas, sancionats, d’acord al que exigeix l’ordenament penal” i “amb observança estricta de les nostres lleis penals i processals”, i sempre “respectant de forma exigent el principi de legalitat”. Rebutgen que s’hagi comès delictes de rebel·lió o sedicióEn aquest sentit, recorden que el requisit de l’existència de la violència per a la comissió del delicte de rebel·lió es va incorporar a la llei precisament per evitar la seva aplicació en casos com aquest, i asseguren que “només conculcant molt greument la legalitat” es pot atribuir als consellers aquest delicte de rebel·lió o el de conspiració per a la rebel·lió –com apunta el Tribunal Suprem-, “que requereix un acord conjunt de dur-lo a terme amb aquesta mateixa violència”. També rebutgen que se’ls pugui acusar d’un delicte de sedició “perquè en cap moment s’ha aportat cap indici que els imputats hagin induït, provocat o protagonitzat cap alçament tumultuari tal com exigeix la llei, i no poden atribuir-se’ls successos que han tingut lloc amb anterioritat o realitzats per altres persones diferents, perquè el Dret Penal es regeix pel principi de responsabilitat personal i només es pot jutjar algú pels seus propis fets”. “L’Audiència Nacional no és competent”A més, asseguren “amb rotunditat” que l’Audiència Nacional “no és competent” per conèixer els delictes de rebel·lió o sedició, i apunten que en tot cas correspondria a l’Audiència Provincial de Barcelona. “La Llei Orgànica del Poder Judicial es refereix als derogats ‘delictes contra la forma de govern’ com a objecte de la competència de l’Audiència Nacional, i en cap moment al·ludeix als delictes de rebel·lió o sedició”, recorden. Per aquest motiu consideren que l’argumentació de la jutgessa Lamela per reclamar la seva competència “constitueix una manipulació poques vegades vista a l’àmbit forense”, i més, apunten, tenint en compte el ple de la Sala Penal de l’Audiència Nacional “va expressar amb rotunditat que l’Audiència Nacional mai ha estat competent per al coneixement del delicte de rebel·lió”. La “manca de mesura” de LamelaPer últim, els penalistes critiquen la “manca de mesura” de la jutgessa Lamela “tan en la fixació de les dates per prestar declaració com en el dictat de les presons preventives”. Segons apunten, aquestes presons preventives “han estat greument desproporcionades i sense justificació suficient”. Per això “des d’una perspectiva estrictament jurídica” reclamen “a les instàncies fiscals i judicials que s’atenguin al Dret, a la llei, que investiguin i que, en el seu cas, castiguin tot el que l’Estat de dret autoritza i obliga, però exclusivament això, perquè només dins d’aquests marges hi pot haver oportunitat, proporció i justícia”. https://www.naciodigital.cat/noticia/142638/100/penalistes/estat/acusen/lamela/actuar/fora/llei
El independentisme hauria de fer servir el jutjats massivament molt més del que ho fa. Malgrat jugar en camp contrari.Denúncies i més denúncies. Si ho fan els unionistes nosaltres encara més.
| 0.87174 |
curate
|
{"ca": 0.9768800194694572, "es": 0.023119980530542712}
| |
mc4_ca_20230418_14_423286
|
El Rei de Carnaval: “És el més gros que m’ha passat a la vida” | FET a TARRAGONA
Publicat el 25 de Febrer, 2019
Agustí Pouget és enguany el Rei Carnestoltes de Tarragona. Foto: Nil Morato.
El Rei Carnestoltes d’enguany és Agustí Pouget, de la comparsa Nou Ritme, que l’any passat van aconseguir ser els primers classificats de la Rua d’Artesania. L’Agustí porta 25 anys seguint el Carnaval i els darrers 10 participant des de dins, sortint un any amb Som i Serem i nou amb la comparsa Nou Ritme, una altra mostra de fidelitat a un col·lectiu, igual que la Concubina Raquel Recasens.
Per a l’Agustí ser el Rei de Carnaval és “el més gros” que li ha passat mai. “Això només passa una vegada a la vida i espero gaudir-ne sense nervis, tranquil, assaborint cada instant”, explica. Ell mai ha fet de rei de comparsa i, per tant, tampoc ha fet mai de Rei Carnestoltes però, tot i això, es mostra molt segur d’ell mateix. “Tinc la tranquil·litat que he vist molts actes, moltes presentacions de reis i sé el que em toca fer, no em ve de nou”, argumenta.
Agustí Pouget porta 9 anys unit a la comparsa Nou Ritme, guanyadora de la Rua d’Artesania el 2018
L’Agustí es va anar fent la idea que seria el Rei quan la comparsa Nou Ritme va aconseguir el primer lloc l’any passat. “La gent ja esperava que jo fes aquest paper, d’una banda pensaves “bé, tranquils, ja es dirà”, però de mica en mica et vas fent la idea, i al final ja me l’esperava”.
“A mi el Carnaval em dóna vida, suposa mig any d’estar en marxa, de fer coses, de ballar amb gent jove, no concebo la vida sense el Carnaval”, explica entusiasmat un home que espera que aquesta il·lusió li duri sempre. És per això que ser el Rei Carnestoltes per ell és un “subidón” , però té clar que vol viure-ho amb tranquil·litat: “si ho penses molt dius ostres que fort, i a vegades els nervis et poden, però procuraré que no em passi, després ja pensaré el que he viscut”.
A la sala on Nou Ritme assaja les coreografies per sortir al Carnaval. Foto: Nil Morato.
En quant a la comparsa Nou Ritme, l’Agustí explica que estan sempre amb el cap connectat al Carnaval. “Les idees surten quan surten, és veritat que quan s’acaba descansem una mica però poc, perquè hi ha molta feina a fer i, de fet, ara encara no hem celebrat el Carnaval i ja estem pensant en el desè aniversari de Nou Ritme”, reconeix l’Agustí.
En aquests nou anys de vida, la comparsa ha aconseguit una Disfressa d’Or l’any 2012 i quatre regnats consecutius, aconseguint la primera posició els anys 2012, 2014, 2016 i 2018, per tant, els anys que han pogut participar en concurs –les comparses que porten el Rei i la Reina aquell any no són puntuables- han aconseguit el primer lloc. Per a l’Agustí, una de les claus de l’èxit és el grup d’amics que han format a la comparsa i la feina que fan any rere any. “Ens trobem per Santa Tecla i a partir de l’octubre ja comencem a fer tallers i assajar fins que arriba el Carnaval”, detalla. Normalment, la comparsa està formada per entre 60 i 70 persones, una quantitat “perfecte” per a l’Agustí perquè diu que “així ens coneixem tots i estem tots connectats”.
El rei troba encertat haver traslladat la Disfressa d’Or al diumenge previ a Carnaval
Enguany el Rei i la Concubina no han participat a la Disfressa d’Or, tal i com feien en les darreres edicions, una decisió que a l’Agustí li sembla molt encertada perquè d’aquesta manera la gent gaudirà més de la seva entrada a la ciutat. “El dimecres la gent sempre anava atabalada, i nosaltres també acabant de preparar els vestits per a la Disfressa d’Or, que es feia dijous. En canvi, ara el concurs ja s’ha celebrat i la gent podrà sortir a veure’ns i gaudir de l’espectacle amb més ganes”, descriu l’Agustí. I afegeix: “Comptar amb un acte propi (les comparses Nou Ritme i CromaticFusion) permet gaudir molt més del Rei i la Reina al públic i a nosaltres mateixos”.
Els assajos grupals entre les dues comparses van començar al Nadal i assegura que tot ha estat molt fàcil, ja que s’han ajudat molt entre ells. “La Raquel m’ha donat molta tranquil·litat a l’hora d’afrontar el regnat i, en certa manera, jo també li he donat a ella fora de les pistes de ball, perquè porto tants anys veient què fan els Reis i les Reines que no em ve de nou”. Tant l’Agustí Pouget com la Raquel Recasens estan molt il·lusionats amb el regnat perquè saben que serà un moment únic i irrepetible.
Agustí Pouget
| 0.841629 |
curate
|
{"ca": 0.9892152363469482, "it": 0.007801743919229004, "id": 0.0029830197338228544}
|
https://www.fetatarragona.cat/2019/02/25/el-rei-de-carnaval-es-el-mes-gros-que-mha-passat-a-la-vida/
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.