id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_6_705863
|
dimecres, 9 de setembre de 2015 11:02
Els nens i nenes es van mostrar molt receptius i participatius durant la xerrada a la Biblioteca
Setembre robòtic a la Biblioteca Josep Soler Vidal i a La Casa Gran
Xerrades, robots i demostracions dels alumnes de l’escola pionera a Catalunya en l’ensenyament de programació, Codelearn Gavà
La sala d’actes de la Biblioteca Josep Soler Vidal va acollir ahir a la tarda la xerrada-taller “Any 2030. I tu, com te l’imagines?. Els ponents van explicar al grup de nenes i nenes que havien acudit amb els seus pares amb exemples amens, divertits i pràctics els canvis tecnologies que s’han produït en els darrers anys i van perfilar un futur on totes les professions tindran que fer ús de les tecnologies més punteres i tothom haurà de tenir coneixements de programació. Finalitzada la taula rodona els nens i nenes van demostrar les seves habilitats amb robots i altres elements.
Aquesta tarda, a partir de les 18 hores, a La Casa Gran continuarà l’activitat amb una proposta totalment pràctica on es veurà en acció als programadors de Codelearn.cat.
Codelearn, l’escola pionera a Catalunya en l’ensenyament de programació informàtica, va obert una acadèmia a Gavà, el mes de juliol. El centre presenta un mètode d’aprenentatge basat en el joc, i defensen, per sobre de tot, el pensament computacional, per això, apropen aquest llenguatge a infants i joves. Segons el responsable de Codelearn Gavà, Jordi Guijarro, “és una acadèmia que ensenya als nens a programar divertint-se. Els nens van jugant una sèrie de pantalles, assolint una sèrie d’objectius, guanyen punts i a partir de aquí van veiem que es això de programar. Nosaltres ho combinen amb robòtica, amb impressions 3d, etc perquè vagin tocant algunes tecnologies que ara no son assequibles a casa ni a l’escola. I ho fent amb una metodologia pròpia i plataforma pròpia”.
Darrera actualització de dimecres, 9 de setembre de 2015 11:08
| 0.852617 |
curate
|
{"ca": 0.9869315211709357, "cy": 0.013068478829064296}
|
http://elbruguers.cat/index.php/societat/8288-activitats-per-a-infants-i-joves.html
|
cawac_ca_20200528_4_137666
|
El Mas Carandell ha remodelat el seu web, amb un nou domini ( www.mascarandell.cat ), amb un format més proper i corporatiu, que potencia la marca Mas Carandell, a la vegada que informa de tots els serveis que oferiex des de l’Institut Municipal de Formació i Empresa i la Fundació Formació i Empresa. El nou web es basa principalment en els serveis que ofereix tant a les persones com a les empreses.
El regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació, Marc Arza, afirma que “els canvis que hem introduït al web responen a la voluntat d’adaptar l’oferta virtual del Mas Carandell a la seva vocació de servei, facilitant encara més l’accés a la informació que més ens demanen els usuaris, especialment en l’actual context econòmic: recerca de feina, borsa de treball i oferta formativa”...
El nou web facilita l’accés a la borsa de treball, a les accions d’orientació i ocupació, als cursos de formació, als cursos de formació on-line, al butlletí electrònic empresarial, a la pàgina reus.cat, etc... Destaca especialment la informació per a la recerca de feina; així com el cercador de cursos; i la consulta d’horaris, preus i requisits de matriculació.
A través dels baners directes, els usuaris trobaran la informació relativa a la oferta formativa, el campus virtual moodle, cursos on-line d’Aula Mentor, l’Acreditació de competències, l’Escola de persones adultes Marta Mata i l’Observatori econòmic de l’Ajuntament de Reus.
El web ofereix també informació institucional a través de menús desplegables, com la presentació del centre, els organigrames de l’institut i de la fundació, les polítiques de qualitat, d'igualtat d’oportunitats i de prevenció de riscos.
Finalment, els usuaris es podran posar en contacte amb el centre mitjançant la bústia de suggeriments.
| 0.866886 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://tarragonaendavant.cat/te/index.php?option=com_k2&view=item&id=1482:el-mas-carandell-organisme-autonom-de-l-ajuntament-de-reus-estrena-web&Itemid=1021
|
oscar-2301_ca_20230418_7_38498
|
post-template-default,single,single-post,postid-1914,single-format-standard,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-18.0.6,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-6.10.0,vc_responsive
El CRAE Llars Infantils Torre Vicens col·labora en la diada de Sant Jordi
08 May El CRAE Llars Infantils Torre Vicens col·labora en la diada de Sant Jordi
Posted at 15:21h in centres residencials acció educativa, col·laboració, CRAE Llars Torre Vicens by admin 0 Comments
1 Like
Share
El CRAE Llars Infantils Torre Vicens de la cooperativa ACTUA, situat a Lleida, és membre de la taula d’entitats del barri Secà de Sant Pere de Lleida, per la qual cosa, participa en algunes de les activitats programades al barri on pertany el CRAE. Un any més, l’equip educatiu junt amb els nois i noies del CRAE, volem participar en la diada de Sant Jordi. Aquest any ho farem mitjançant l’el·laboració de punts de llibres i roses solidàries per la seva posterior venta. Amb els diners recollits farem una donació a una ONG escollida pels nois i noies del CRAE. En breu enviarem fotografies de l’activitat.
No Comments
Post A Comment
Cancel Reply
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
Δ
Carrer de Sant Raimon de Penyafort, 8,
08720 Vilafranca del Penedés
Email: actua@actua.coop
Telefon: +34 932 24 71 88
twitter
instagram
linkedin
Notícies
25N: DONA, VIDA, LLIBERTAT 25 noviembre, 2022
20 de Novembre, Dia Universal dels drets dels infants. 21 noviembre, 2022
Hem obtingut el Programa Treball i Formació per a joves tutelats i extutelats (SOC TRFO-JOVES) 11 noviembre, 2022
© Copyright Actua S.C.C.L. - POLÍTICA DE PRIVACITAT - AVÍS LEGAL
Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a més informació. ACEPTAR
| 0.591401 |
curate
|
{"en": 0.19690721649484536, "ca": 0.704639175257732, "fr": 0.007216494845360825, "ru": 0.0005154639175257732, "es": 0.060309278350515465, "de": 0.01288659793814433, "tr": 0.004123711340206186, "pt": 0.004123711340206186, "an": 0.009278350515463918}
|
https://actua.coop/el-crae-llars-infantils-torre-vicens-col%C2%B7labora-en-la-diada-de-sant-jordi/
|
mc4_ca_20230418_9_531983
|
Wikiloc - Sabadell - Ripollet - Sta Perpetua - Palau - Setmenat - Castell de Guanta - Castellar del Valles - Sabadell trail - Sabadell, Catalunya (España)- GPS track
Sabadell - Ripollet - Sta Perpetua - Palau - Setmenat - Castell de Guanta - Castellar del Valles - Sabadell
756 29 1
Coordinates 9051
Tomb per Galliners i La Grípia (Mountain biking)
Sabadell - Tibidabo - Carretera Aigües - Estadi Olimpic - Hotel Vela - Sabadell (Mountain biking)
Sabadell - Guanta - Sabadell (Per Riera de Caldes) (Mountain biking)
Carles Verdier All rights reserved
Viewed 610 times, downloaded 15 times
Des de Sabadell baixem fins al riu Ripoll, direcció Besos fins a Ripollet, on remuntem pel polígon industrial per l'avinguda Torre d'en Mateu fins al ecoparc del valles.
Deixant enrere Ripollet anem ja per via de terra paral·lelament a les vies del tren fins a Sta Perpetua de Moguda (abans hem de creuar per sota les vies amb un pas senyalitza't i preparat). Pels carrils bicis anem fins a la Riera de Caldes, on remuntarem sempre per la vida verda i senyalitzada (molt fàcil i ciclable).
Al arribar a Palau Solità i Plegamants ens desviem cap a l'esquerra agafant el cami que ens portarà fins Setmenat (totalment ciclable, mig asfalt mig terra, i amb alguna zona amb bastant bonys).
Al arribar a Setmenat creuem el poble fins que arribem al Passeig del Castell, on tornem a trobar indicacions molt clares i una via de terra pero molt ben aplanada i sense grans desnivells que ja ens porta al Castell de Guanta.
Al tornar baixem del Castell i agafem el desviament de l'esquerra i tot seguit a la dreta!! (jo m'he equivocat 50m amb una pujada molt forta). Hem de seguir tot el camí que ens porta a Castellar del Valles. Aquesta es la part menys amable del camí, perque ja que es tracta de descens es una pista de terra amb moltes pedres i terreny abrupte, així que he decidit fer la pujada per la carreta però es pot fer també per vies de terra.
Un cop a Castellar de Valles, agafem la Ronda de Llevant direcció la pista d'atletisme on tornes ha agafar vies de terra fins a tornar Sabadell. Has d'anar a parar sempre fins a la ronda de Tolosa i pujar fins a l'unica masia que es veu. Des de allà sempre es descens fins al riu Ripoll. Tens varies maneres de baixar, sempre tenint en compte que has d'anar cap a la dreta.
Un cop al riu Ripoll s'ha de pujar a Sabadell, jo prefereixo pujar per la via peatonal que puja o baixa cap a la pista d'atletisme (denominada popularment com Pujada Z, pista coberta). M'agrada perque es peatonal, gracies a la superfície tens poca fricció i a part te bones vistes.
RESUM: Bona ruta de 50km, relativament fàcil, excepte la pujada al Castell de Guanta, que es el motiu de la ruta. Vies bones o molt bones, excepte el tram de Palau fins Setmenat, que seria abrupte i amb forats i el tram de descens del Castell de Guanta fins a Castellar. La recomano totalment per les bones vistes i la ronda de la Riera de Caldes. Poso Moderat pels quilometres i la pujada al Castell.
Hi, found this interesting trail: Sabadell - Ripollet - Sta Perpetua - Palau - Setmenat - Castell de Guanta - Castellar del Valles - Sabadell https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/sabadell-ripollet-sta-perpetua-palau-setmenat-castell-de-guanta-castellar-del-valles-sabadell-10270134 Regards, Wikiloc - GPS trails and waypoints of the World
I did this trail with Carles Verdier
Ask Carles Verdier to add you as a trail buddy on this trail
Follow Carles Verdier and discover new trails!
| 0.657806 |
curate
|
{"ca": 0.7160636758321274, "it": 0.03096960926193922, "no": 0.0023154848046309695, "en": 0.22865412445730826, "es": 0.02199710564399421}
|
https://www.wikiloc.com/mountain-biking-trails/sabadell-ripollet-sta-perpetua-palau-setmenat-castell-de-guanta-castellar-del-valles-sabadell-10270134
|
macocu_ca_20230731_1_41726
|
You are here
La reacció dels pares davant la discapacitat d'un fill
Quan a un fill se li diagnostica una deficiència, l'entorn familiar rep un fort cop, i els pares experimenten diferents fases psicològiques i emocionals que poden variar segons cada cas. En el moment en què es diagnostica una discapacitat a un nen, a més de la pròpia realitat de la malaltia, cal tenir en compte la forta repercussió que escomet en l’entorn familiar, sobretot en els pares del petit, que veuen com tots els àmbits de la vida canvien per sempre.
Les reaccions emocionals davant la discapacitat d’un fill poden ser molt variades segons cada cas, encara que tots els pares solen passar per fases similars des del moment del diagnòstic. De tota manera, les reaccions i l’evolució de la deficiència dependran de diversos factors, com el grau d’incapacitat del fill, la dinàmica familiar abans del diagnòstic, la situació econòmica, social i intel·lectual de la família o les creences religioses.
Elizabeth Kubler-Ross identifica cinc etapes emocionals que solen travessar els pares amb un fill amb discapacitat i que, en funció de cada situació, poden durar més o menys temps, presentar-se a la vegada, tornar a aparèixer més endavant, etc. Les cinc etapes són:
Negació : els pares s’aferren a la idea que el diagnòstic serà erroni.
Agressió : els pares poden culpar-se mútuament de la discapacitat del nen, o desencadenar la ira contra el metge, la religió o la vida, o fins i tot contra el propi fill. Aquestes reaccions solen ser fruit de la impotència, encara que acaben sentint culpa o vergonya pel seu comportament.
Negociació : encara no accepten el diagnòstic del tot, però els pares ja dialoguen amb el metge i el nen sobre el problema.
Depressió : a hores d’ara, l’esgotament dels pares, tant físic com mental, ja és un fort llast, i solen manifestar-se símptomes de la depressió.
Acceptació : els pares accepten parcial o totalment la discapacitat del nen, encara que les etapes anteriors poden tornar a aparèixer.
Per a altres autors (Díez, S., Ventola, B., Garrido, F. i Ledesma, C.; 1989), els pares experimenten diferents reaccions cronològiques davant el diagnòstic de la deficiència d’un fill:
Reacció després del naixement : davant un embaràs, les il·lusions i fantasies dels pares respecte el fill són moltes. L’anunci de la discapacitat suposa l’ensorrament de totes aquestes expectatives. Primer, els pares solen interrogar el metge sobre les possibles causes, parant especial atenció a si es tracta d’una discapacitat hereditària. Encara que, al principi, la culpa normalment recau sobre els metges, aviat es trasllada als mateixos progenitors, un fet que pot derivar en depressió i aïllament social. Si, al contrari, la deficiència no és molt important, els pares solen minimitzar-la i no donar-li massa importància, una reacció també negativa per al desenvolupament de la discapacitat.
Reacció de negació i/o acceptació parcial : en els casos lleus de discapacitat, la reacció dels pares sol ser de negació o minimització, i per tant, no solen ser conscients de les dificultats del nen per realitzar certes activitats, no se li presta ajuda i se li exigeixen coses que no pot fer. Així, només s’aconsegueix que el nen se senti sol, insegur i inferior als altres. Si la discapacitat és evident, els pares no solen acceptar-la del tot, encara que diguin el contrari. Se solen veure dominats pels sentiments de pessimisme envers el futur i culpabilitat, i tenen reaccions brusques d’autodefensa, que no ajuden a la tasca mèdica.
Reacció d’acceptació : en aquest cas, poden produir-se dues postures diferenciades. Els pares poden adoptar una posició de sobreprotecció del fill, una acceptació basada en la resignació i la pietat, que no ajuda el nen a superar els obstacles, sinó que el fa viure amb la sensació de ser un malalt. O, d’altra banda, els pares poden no entendre realment el problema que pateix el nen i poden entorpir el desenvolupament positiu de la incapacitat.
Reacció depressiva existencial : a més de la preocupació davant un futur incert després del diagnòstic, els pares pateixen una ansietat profunda per no saber què passarà quan ells morin. Aquest sentiment es pot barrejar amb els de culpa i fatalitat en intentar trobar uns substituts que tinguin cura del fill quan ells faltin, privant, per exemple, als germans, d’una vida plena.
| 0.849411 |
curate
|
{"en": 0.002772002772002772, "ca": 0.9972279972279973}
| |
mc4_ca_20230418_12_665449
|
Arriba a Barcelona Àngel Blau, una associació per a la prevenció de l’abús sexual infantil | Societat Catalana de Sexologia
Pàgina inicial/General/Arriba a Barcelona Àngel Blau, una associació per a la prevenció de l’abús sexual infantil
Entre un 3 % i un 9 % dels homes presenten fantasies sexuals o de contacte amb menors de nou anys, segons un estudi de la Universitat d’Ottawa. Són les dades de prevalença de la pedofília que cita Patricia Bosch, secretària i portaveu d’Àngel Blau, una associació per a la prevenció de l’abús sexual infantil que s’ha presentat aquest dijous. Es tracta d’una entitat nascuda a França fa 21 anys i que ara per primer cop, estableix la seva seu a Barcelona. Treballa amb les víctimes d’abús sexual i les seves famílies, però sobretot amb pedòfils abstinents, és a dir, aquells que tot i sentir atracció per nens, nenes o adolescents no han passat a l’acció.
Tractar el pedòfil, anar a l’arrel del problema
Segons Patricia Bosch, “està molt bé empoderar i donar eines a les criatures per saber dir no als abusos” però “s’ha d’anar a l’arrel del problema i tractar amb pedòfils abstinents”. Bosch explica que aquestes persones viuen aquesta atracció “en silenci, amb por, amb vergonya. S’aïllen i se senten com a monstres”. Bosch assegura que aquest context fa que hi hagi més probabilitats que els pedòfils abstinents cometin abusos sexuals. Aquesta psicòloga afegeix que si se li dona un suport específic on s’”escolta sense jutjar” i la persona treballa l’acceptació personal i “aprèn habilitats socials” fent que “trenqui el silenci”, gaudeixi d’una vida satisfactòria i de retruc, s’evita que hi hagi víctimes.
Trobades informals entre pedòfils i víctimes
L’Àngel Blau treballa amb el que anomenen Grup de Paraules, un mètode pioner a tot l’estat que consisteix en una trobada informal entre víctimes d’abús sexual infantil i pedòfils abstinents. En aquest espai es posen, segons Patricia Bosch, “paraules al dolor i al patiment”. Afegeix que és beneficiós per als pedòfils perquè el fet d’escoltar el relat de les víctimes fa que “connectin de forma molt intensa amb les conseqüències dels abusos” i “empatitzin amb la víctima“, reforçant així la seva abstinència. Pel que fa a les víctimes, aquestes trobades fan que “deixin de sentir-se culpables” i comprenen que “la responsabilitat de l’abús que van patir és de l’altra“.
Entitat referent a França
Latifa Benari va crear l’Àngel Blau a França l’any 1988 i s’ha convertit en una referència mundial en vista de la seva efectivitat. L’estat francès ha posat un telèfon adreçat a pedòfils basant-se en el seu exemple. Ara aquesta entitat s’instal·la a Espanya amb seu a Barcelona i forma part del directori de PrevenSI. Atén de forma presencial, per telèfon (936 425 381) o mail: info@angelblau.com
Font: https://beteve.cat/societat/angelblau-pedofilia-ajuda-abus-sexual-infantil/
root2019-12-17T20:24:52+01:00
Història de BSDM a l’Estat Español 1970/2010
22 Abril | 20:00 - 22:00
| 0.815234 |
curate
|
{"ca": 0.9460101867572156, "pt": 0.016638370118845502, "de": 0.027504244482173174, "fa": 0.009847198641765705}
|
https://www.sexologia.cat/2019/12/17/arriba-a-barcelona-angel-blau-una-associacio-per-a-la-prevencio-de-labus-sexual-infantil/
|
cawac_ca_20200528_5_103277
|
La diada de Sant Jordi, 23 d’Abril de 2.010, vàrem celebrar el programa nº 754, amb una entrevista amb l’actor català Sergi Mateu, que està interpretant Tolstoi al Versus Teatre. Un monóleg que no és tant, quan l’interpretació del Sergi es veu acompanyada perls “diàlegs” del pianista Daniel Blanch i les violoncellistes Kalina Macuta i Ariadna Padrò. Una excel·lent interpretació amb música en directe que no us heu de perdre.
Després, un divendres més, la Maria José Seguro Sola & Co. ens va descurbir el seu “Passa Temps”, amb les efemérides del passat corresponent a un 23 d’Abril.
Galinda Lalinda i el seu model Sant Jordi
Després, Galinda Lalinda, en un dia com el de Sant jordi, intentava que una llibrería de Barcelona li comprés el seu llibre. Pots veure el video de la trucada, fent click a sobre d’aquest enllaç:
També pots sentir el programa sencer anant a l’apartat d’aquest bloc “ENLLAÇOS / Audios del programa” i fent click a sobre el PAG 754-
| 0.811705 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://blocs.gracianet.cat/parla/tag/sergi-mateu-tolstoi/
|
mc4_ca_20230418_9_300497
|
L’aeroport del Prat tanca el millor mes de maig de la seva història | La Ciutat
Inici Societat a Barcelona L’aeroport del Prat tanca el millor mes de maig de la seva...
L’aeroport del Prat tanca el millor mes de maig de la seva història
Amb 4,5 milions de passatgers
Pla detall de diverses maletes transportades per passatgers que circulen per la T1 de l'aeroport del Prat. Imatge del 3 de setembre de 2017 (horitzontal)
L’aeroport de Barcelona-El Prat va tancar el mes de maig amb 4,5 milions de passatgers, un 5,2% més que el mateix mes de l’any passat. Es tracta del millor registre en el cinquè mes de l’any a l’aeròdrom català de tota la seva història tot i els dos dies de vaga dels pilots de Vueling que va obligar a cancel·lar desenes de vols. Els viatgers de vols nacionals van créixer un 6,4% mentre que el passatge dels internacionals ho va fer un 4,7%. En l’acumulat de l’any, per l’aeroport del Prat han passat mes de 18 milions de passatgers, el que suposa un increment de gairebé el 7% respecte el mateix període de 2017. Pel que fa a les operacions, al maig van créixer un 2,1% fins a situar-se en els 30.704 moviments. Una xifra que se situa en els 128.797 moviments, si sumem els dels primers cinc mesos de l’any, un 4,8% més.
També va pujar, en aquest cas un 10,1%, el nombre de tones transportades que el mes passat es va situar en les 14.429. Fins al maig, ja s’han transportat 66.303 tones, un 11,3% més que a l’acumulat fa un any.
Article anteriorEl Serrallo denuncia aigües fecals al Moll de Costa
Article següentLocalitzen un nadó mort en el celobert d’un edifici de Gràcia
Rescatat el tripulant d’un buc que ha caigut al mar a...
Reclamen una línia de tren que connecti el Vallès amb l’Aeroport...
| 0.81136 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://laciutat.cat/laeroport-del-prat-tanca-el-millor-mes-de-maig-de-la-seva-historia
|
mc4_ca_20230418_8_110759
|
Icones Culturals – Educació
Home>Educant en participació i cohesió social>Educació inclusiva i coeducació>Icones Culturals
Icones Culturals proyectos 2019-07-17T11:21:55+00:00
Icones Culturals
Molts elements culturals del dia a dia, els assumim com a propis, i no som conscients de la història que ens embolica i que ens uneix, havent compartit i mesclat les cultures. Després de dividir la classe en grups, hauran de consensuar i situar cada element en el país on creguen que es troba el seu origen. Una vegada col·locats tots, realitzarem la posada en comú i se sorprendran en adonar-se de les etiquetes i coneixements que establim sense a penes ser conscients d’això.
Si encara no formes part de la xarxa, pots sol·licitar algunes activitats o tallers disponibles per a l’alumnat i conéixer els nostres recursos. D’aquesta manera, a més de les activitats, rebràs informació del funcionament de la Xarxa apuja el to contra el racisme. Des que el centre educatiu passe a formar part de la xarxa, podrem començar a treballar conjuntament en objectius més a llarg termini per a la millora de la convivència en el centre i per a afrontar qualsevol situació de DISCRIMINACION en els centres educatius.
| 0.799615 |
curate
|
{"ca": 0.9562657695542472, "es": 0.04373423044575273}
|
http://educacio-valencia.es/projectes/icones-culturals/
|
mc4_ca_20230418_13_687540
|
Zaouiet-Ksibet Thrayet - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Zaouiet-Ksibet Thrayet és una delegació de Tunísia a la governació de Sussa a entre 2 i 5 km al sud-oest de Sussa ciutat de la que formen suburbis, la darrera que s'ha creat al país fins a la data (2007), sorgida per segregació de Sousse Riadh dels municipis de Zaouiet Sousse (a 4 km del centre de Sussa) i Ksibet Thrayet (a 2 km) amb una població d'uns vint-i-cinc mil habitants.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Zaouiet-Ksibet_Thrayet&oldid=11805803»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 30 abr 2013 a les 00:52.
| 0.730178 |
curate
|
{"ca": 0.8451400329489291, "de": 0.15485996705107083}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Zaouiet-Ksibet_Thrayet
|
mc4_ca_20230418_17_514103
|
El retorn de la lliga apunta ara al divendre ... | GLONAABOT
retorn lliga
juny futbol
per arrencar
juny lliga
retorn futbol
Artículos Relacionados: El retorn de la lliga apunta ara al divendre ...
Futbol. La data definitiva dependrà del Ministeri de Sanitat, que està estudiant la petició de La Liga d’avançar a la fase 4 del seu protocol i que els equips [...] Leer el artículo completo: El retorn de la lliga apunta ara al dive...→
Icona A partir de l’11 de juny, futbol gairebé cada dia
3 min. Barcelona 29/05/2020 22:45 Leer el artículo completo: Icona A partir de l’11 de juny, futbol g...→
Ja és oficial que l'11 de juny torna la lliga
La lliga espanyola, suspesa des del mes de març per la pandèmia de coronavirus, es reprendrà el pròxim 11 de juny amb el derbi Sevilla - Betis, corresponent a [...] Leer el artículo completo: Ja és oficial que l'11 de juny torna la ...→
#Grup Contacte
El servei serà gratuït durant el final d'aquesta temporada Leer el artículo completo: La Lliga i Mediapro anuncien que el futb...→
#Lliga Mediapro
La Federació Espanyola permetrà que hi hagi futbol els dilluns i els divendres
L’entitat que presideix Luis Enriques pren una mesura excepcional perquè la temporada 2019/20, completament marcada pel coronavirus, pugui acabar-se. Leer el artículo completo: La Federació Espanyola permetrà que hi h...→
#Federació Espanyola permetrà
#Luis Enriques
El president del govern espanyol autoritza el retorn de la màxima competició estatal de futbol. Leer el artículo completo: Pedro Sánchez anuncia que la Lliga torna...→
#espanyol autoritza
El calendari preveu que, durant el juny, només es disputi una jornada per setmana i que el ritme de partits s'acceleri al juliol. La Lliga pretenia començar el [...] Leer el artículo completo: El retorn de la lliga portuguesa de futb...→
#partits s'acceleri
És un requisit imprescindible per poder arrencar la lliga el dia 12 de juny [...]
És un requisit imprescindible per poder arrencar la lliga el dia 12 de juny Leer el artículo completo: És un requisit imprescindible per poder ...→
Futbol internacional. Entre el 8 i el 10 de juny pròxims, el club anglès es defe [...]
Futbol internacional. Entre el 8 i el 10 de juny pròxims, el club anglès es defensarà de l'acusació de trencar el ‘fair-play' financer Leer el artículo completo: Futbol internacional. Entre el 8 i el 10...→
La Bundesliga ja està en dansa i suposa el retorn d'una gran lliga de futbol a E
La Bundesliga ja està en dansa i suposa el retorn d'una gran lliga de futbol a Europa després de l'aturada per la pandèmia del coronavirus. El que s'ha vist al [...] Leer el artículo completo: La Bundesliga ja està en dansa i suposa ...→
Se salten totes les normes de protecció per coronavirus en una celebració de gol a la Lliga coreana de futbol
A Corea del Sud ningú diria que hi ha passat el coronavirus. En el futbol, s'hi ha vist una celebració de gol sense prendre cap mesura de distància física. Hi [...] Leer el artículo completo: Se salten totes les normes de protecció ...→
"Time out", amb Carme Lluveras: avui, el retorn del futbol [...]
"Time out", amb Carme Lluveras: avui, el retorn del futbol Leer el artículo completo: "Time out", amb Carme Lluveras: avui, el...→
Piqué avisa Tebas i li demana que el retorn de la Lliga no sigui precipitat
“Jo tindria més en compte que estiguem ben preparats i uns dies més d’entrenaments no ens anirien malament”, ha dit el central blaugrana al president de LaLiga [...] Leer el artículo completo: Piqué avisa Tebas i li demana que el ret...→
#Tebas li demana
#estiguem ben preparats uns dies més
#ens anirien malament
La Lliga es reprendrà el 20 de juny i s'acabarà el 26 de juliol
Segons ha desvelat Javier Aguirre en una entrevista a Marca Claro, la Lliga ja ha notificat de forma oficial als clubs el calendari per tornar a la competició Leer el artículo completo: La Lliga es reprendrà el 20 de juny i s'...→
Les tres possibles dates pel retorn de la lliga
Segons ha informat la Cadena COPE, la Lliga treballa amb el 12, 19 o 26 de juny per la represa de la competició Leer el artículo completo: Les tres possibles dates pel retorn de l...→
El retorn de la Lliga no evitarà pèrdues milionàries per als clubs espanyols
Segons Javier Tebas, l’impacte del coronavirus al futbol professional estatal serà de 700 milions d’euros. Leer el artículo completo: El retorn de la Lliga no evitarà pèrdues...→
La Lliga vol tornar l’11 de juny amb el derbi sevillà
Javier Tebas revela els plans de la patronal, que ja compta amb el vistiplau de Pedro Sánchez perquè la pilota torni a rodar. Leer el artículo completo: La Lliga vol tornar l’11 de juny amb el ...→
La Lliga tornarà el 12 de juny amb el derbi sevillà
#Lliga vol
#ja compta amb
El govern espanyol anuncia el retorn del futbol de primera i segona divisió a pa
El govern espanyol anuncia el retorn del futbol de primera i segona divisió a partir de la segona setmana de juny... Després de l’aprovació de l’executiu, Javi [...] Leer el artículo completo: El govern espanyol anuncia el retorn del...→
#Javier Tebas té
1a divisió. Pedro Sánchez ho anuncia en la seva compareixença setmanal Leer el artículo completo: Llum verd perquè la lliga torni la setma...→
#Llum verd perquè
#Pedro Sánchez ho
Futbol. La data definitiva dependrà del Ministeri de Sanitat, que està estudiant la petició de La Liga d'avançar a la fase 4 del seu protocol i que els equips [...] Leer el artículo completo: El retorn de la lliga apunta ara al dive...→
Bargalló s'obre a modificar «alguna cosa» del pla de retorn a els escoles al juny
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha assegurat que el pla de reobertura dels centres educatius a mesura que s'entra en fase 2 és «modificable en alguna [...] Leer el artículo completo: Bargalló s'obre a modificar «alguna cosa...→
La lliga italiana tornarà el 14 de juny, si els contagis segueixen baixant
Serie A. El ministre d’Esports, Vicenzo Spadafora, ho confirma en una entrevista Leer el artículo completo: La lliga italiana tornarà el 14 de juny,...→
#Vicenzo Spadafora
La mesura empara tots els equips de la Lliga de futbol, inclosos Barça i Espanyo
La mesura empara tots els equips de la Lliga de futbol, inclosos Barça i Espanyol, tot i estar en fase 0,5 Leer el artículo completo: La mesura empara tots els equips de la L...→
#Barça Espanyo
Apunta que Salut va dictar instruccions de personal que ara s'han de reajustar d [...]
Apunta que Salut va dictar instruccions de personal que ara s'han de reajustar de forma equitativa Leer el artículo completo: Apunta que Salut va dictar instruccions ...→
Javier Tebas s'atreveix amb una data per al retorn de la Lliga: "A mi m'agradaria que es reprengués el 12 de juny"
El president de la Lliga, Javier Tebas, ha deixat clara la seva voluntat que es reprengui la competició futbolística al més aviat possible, això sí, sempre i q [...] Leer el artículo completo: Javier Tebas s'atreveix amb una data per...→
#Javier Tebas s'atreveix amb
#ho permetin
Tebas s'assegura un programa de televisió cada diumenge fins que comenci la Lliga al juny
La Lliga i Movistar faran, a partir d’aquest diumenge, una sèrie de programes especials per ocupar les setmanes fins que torni a arrencar el... Leer el artículo completo: Tebas s'assegura un programa de televisi...→
A alguns clubs, els que juguen a Europa, com el Barça, l'estiu se'ls farà curt, molt curt, i la plantilla és curta per tants partits, competicions i canvis. Ho [...] Leer el artículo completo: Del 12 de juny al 12 de setembre: Lliga,...→
#també avui
Premier League. El campionat es reobrirà amb la disputa de dos partits ajornats: Aston Villa - Sheffield United i Manchester City - Arsenal Leer el artículo completo: La lliga anglesa tornarà el 17 de juny...→
El jutge ha donat la raó a la RFEF, però Rubiales ha donat permís igualment a Tebas Leer el artículo completo: La Federació dona permís a la Lliga per ...→
#però Rubiales
Tebas matisa que tot depèn de les mesures sanitàries perquè "cal tenir precaució" Leer el artículo completo: La Lliga de futbol podria tornar l’11 de...→
Dimarts 9 de juny és, en principi, la data prevista perquè es disputi la segona part del Rayo Vallecano - Albacete, que es va haver de suspendre a la jornada 2 [...] Leer el artículo completo: Ja hi ha data per a la represa de la lli...→
#reprendre competició
Pedro Sánchez: "La lliga començarà a partir del 8 de juny"
Pedro Sánchez ha assegurat aquest migdia en una compreixença que la lliga començarà a partir de la setmana del 8 de juny amb l'aval del Consell Superior d'Espo [...] Leer el artículo completo: Pedro Sánchez: "La lliga començarà a par...→
Segons ha informat la ‘Cadena COPE’, LaLiga ha arribat a la conclusió que els equips necessiten més temps per preparar la seva posada a punt. Leer el artículo completo: El retorn de la Lliga s'endarrereix...→
Futbol. Els clubs de primera i segona divisió ja tenen el protocol de la Lliga p [...]
Futbol. Els clubs de primera i segona divisió ja tenen el protocol de la Lliga per als partits. Parla de concentracions voluntàries per als equips locals i det [...] Leer el artículo completo: Futbol. Els clubs de primera i segona di...→
Quin preu pagarem pel retorn del futbol?
Alemanya supera amb nota el repte de tornar als terrenys de joc, però amb moltes ombres darrere Leer el artículo completo: Quin preu pagarem pel retorn del futbol?...→
El retorn de la Bundesliga fa visible com serà el "nou" futbol
La Bundesliga ja està en dansa i suposa el retorn del futbol a Europa després de l'aturada per la pandèmia del coronavirus. El que s'ha vist als estadis d'Alem [...] Leer el artículo completo: El retorn de la Bundesliga fa visible co...→
A Rússia, el futbol comença el 21 de juny
Futbol internacional. La Federació de clubs ha tingut en compte l’aixecament parcial de les mesures de confinament per part del govern per reprendre la lliga a [...] Leer el artículo completo: A Rússia, el futbol comença el 21 de jun...→
Via lliure al retorn del futbol anglès
Premier. Boris Johnson aprova la tornada de la competició a partir de l’1 de juny Leer el artículo completo: Via lliure al retorn del futbol anglès...→
#anglès Premier
La Lliga s'ha inspirat en el protocol del futbol alemany per arrencar de nou la
La Lliga s'ha inspirat en el protocol del futbol alemany per arrencar de nou la Primera i Segona Divisió i divideix els estadis en tres zones: la verda, la bla [...] Leer el artículo completo: La Lliga s'ha inspirat en el protocol de...→
Javier Aguirre, entrenador del Leganés, assegura que la Primera i la Segona Divisió espanyoles es reprendran el 20 de juny. Leer el artículo completo: El futbol espanyol ja té data de retorn...→
| 0.706527 |
curate
|
{"ca": 0.9369839612793015, "st": 0.0011388440732656353, "it": 0.005789124039100313, "es": 0.0484008731137895, "eo": 0.0005694220366328176, "fr": 0.0025623991648476797, "de": 0.001992977128214862, "cs": 0.0011388440732656353, "en": 0.001423555091582044}
|
https://www.glonaabot.es/articulos-relacionados/el-retorn-de-la-lliga-apunta-ara-al-divendres-19-de-juny-0
|
oscar-2301_ca_20230418_0_96673
|
Mesurar hidrats de carboni amb el got mesurador | Endocrinologia i Nutrició Hospital Quirón Dexeus Barcelona
T: 93.513 21 11 | Email: cita@endocrino.cat
Castellano
ESP
SOBRE ENDOCS
La Nostra Activitat
SOBRE ENDOCS
QUADRE MÈDIC
Unitats multidisciplinars
Asseguradores Concertades
On Trobar-nos
Les nostres Instal·lacions
Contactar
Gran Via Carles III, núm. 67
08028- Barcelona
Al costat mateix dels jardins de l'Hospital Universitari Dexeus de Barcelona
Tel:+34 935 132 111
Whats app:+34 628 655 063
Email: cita@endocrino.cat
On Som
Endocrinologia
Diabetis
Diabetis general Diabetis Tipus 1 Diabetis Tipus 2 La diabetis gestacional Educació diabetològica Tècniques Aplicades Diabetis Diccionari Complicacions de la diabetis Prepara l'embaràs Diabetis tipus MODY Diabetis pediàtrica
Tiroides
Tiroides General Hipertiroïdisme Hipotiroïdisme Nòdul Tiroïdal- Goll Multinodular Tiroides i Gestació Càncer de tiroides Oftalmopatia tiroidea Cirurgia tiroidea
Obesitat
Obesitat general Tractament de l’obesitat Cirurgia de l’obesitat Tècniques Aplicades Obesitat Síndrome metabòlica
Hipòfisi
Generalitats hipòfisi Hipotàlem Hipopituitarisme Tumors hipofisaris Tractament dels tumors hipofisaris Altres transtorns de la hipòfisi Estudis científics
Reproducció
Hirsutisme Síndrome de l’Ovari Poliquístic
Colesterol
Suprarenal
Nutrició
Diabetis: Educació diabetològica
Diabetis de tipus 2 Diabetis de tipus 1
Nutrició Reproductiva
Nutrició a la recerca d'embaràs Nutrició i Gestació Nutrició i Lactància Nutrició i Menopausa Resistència a la Insulina i Ovari Poliquístic Endometriosis Alimentació saludable i control de pes en la Infància Gestació, Lactància i Menopausa
Nutrició control del Pes Corporal
Sobrepès i Obesitat Dietes Cetogèniques Tècniques: Lipomassage -Endermologie- LPG Composició Corporal: Impedància Tetrapolar Què son els Trastorns de la Conducta Alimentaria Nutrició i Anorèxia Nutrició i Bulímia Nutrició i Trastorn per afartament Educació nutricional per perdre pes "DIETES" Packs intensius pèrdua de pes
Nutrició Esportiva
Nutrició Esportiva
Nutrició en Oncologia
Dieta pel Malalt Oncològic
Nutrició en Malalties Autoimmunes
Artritis reumatoide Fallada ovàrica
Nutrició en trastorns digestius
Què son les Intoleràncies Alimentaries? Intolerància a la Lactosa, Fructosa i/o sorbitol Nutrició Colon Irritable Dieta per a celíacs Dieta FODMAP Nutrició en Al·lèrgies Alimentàries Intoleràncies alimentàries inespecífiques Dèficit de DAO
Nutrició Especialitzada
Nutrició Ovolactovegetariana i Vegana Malalt Renal Nutrició enteral Litiasis Renal Hipertensió/ hiperuricemia Dislipèmies: colesterol, triglicèrids.. Dèficits de vitamines i/o minerals (anèmia, malabsorció..) Baix pes
Coaching Nutricional
Acompanyament amb Coaching Nutricional
Blog
Video Blog
Explicamos qué pasa cuando nos quedamos solamente con la mitad de la glándula tiroides tras una cirugía
Últimes Entrades
TORRONS SENSE SUCRES AFEGITS
Ha arribat el Nadal, i amb ell, el consum de dolços típics nadalencs com els torrons. +info
15 novembre 2022
INFLOR ABDOMINAL
PATEIXO DE INFLOR ABDOMINAL ¿A QUÈ ÉS DEGUT? +info
20 octubre 2022
LIPODISTRÒFIES EN PACIENTS AMB DIABETIS
Les lipodistròfies són prominències de teixit que apareixen com a conseqüència d'injectar la insulina sempre a la mateixa zona. +info
04 octubre 2022
Formació
RESERVAR CITA
Formació endocrinològica i nutrició
Mesurar hidrats de carboni amb el got mesurador
22 març 2020
Dra Gemma Sesmilo León
Laia Pérez Tor
Paula Lecegui
Diabetis
Us expliquem còm utilitzar un sistema de mesura de carbohidrats per a gestionar les vostres dietes en la diabetis
El got és una eina senzilla que us donem a la consulta, també disposem de sistemes visuals de contatge de hidrats. I recordeu, els vegetals (segons quins) també cal contarlos
Diabetis
Posted by
Dra Gemma Sesmilo León
Cap de Servei @doctorasesmilo Especialista en endocrinologia de la gestació/reproducció Responsable Unitat d’hipòfisis Responsable Unitat de tiroides Co-cordinació de la Unitat d' Ovari poliquístic
Laia Pérez Tor
Nutricionista i educadora en diabetis
Paula Lecegui
Dietista-Nutricionista Educadora en diabetis Coordinadora de la unidad de Diabetis Especialista en tecnologies en diabetis, diabetis tipus 1 i diabetis pediàtrica Responsable unitat de nutrició clínica
| 0.599189 |
curate
|
{"ca": 0.8121863799283154, "en": 0.051135005973715654, "it": 0.005734767025089606, "fr": 0.011708482676224612, "es": 0.0977299880525687, "ja": 0.002867383512544803, "pt": 0.006929510155316607, "no": 0.01027479091995221, "sv": 0.0014336917562724014}
|
https://www.endocrino.cat/ca/formacio.cfm/ID/13742/CAT/mesurar-hidrats-carboni-amb-got-mesurador.htm
|
mc4_ca_20230418_6_752366
|
Emoció del Fener Concert en directe del grup "Happy go Lucky". Vine a Emoció del Fener a escoltar el seu talent i gaudeix d'una gran vetllada amb tota mena de combinats en els nostres bonics salons. - Màrqueting de Continguts a Andorra. El màrqueting de continguts és màrqueting d'atracció. T.+33608866146 - T.360387
| 0.668808 |
curate
|
{"ca": 0.9198717948717948, "en": 0.08012820512820513}
|
https://marquetingdecontinguts.com/emocio-del-fener-concert-en-directe-del-grup-happy-go-lucky-vine-a-emocio-del-fener-a-escoltar-el-seu-talent-i-gaudeix-duna-gran-vetllada-amb-tota-mena-de-combinats-en-els-nostres-bonics-salons/guitar-1473400_1280/
|
mc4_ca_20230418_8_227816
|
el bloc de notes d'en toni: Xavier Albertí, Jordi Oriol i Shakespeare coincideixen a "L'empestat" al millor preu ! !
Xavier Albertí, Jordi Oriol i Shakespeare coincideixen a "L'empestat" al millor preu ! !
LA SECA - ESPAI BROSSA 14.06.2016
Acabem la temporada per-versionant a Shakespeare. Jordi Oriol ha creat la seva pròpia versió de La tempestat de Shakespeare. Xavier Albertí dirigeix la peça que va ser un dels muntatges més aplaudits a la passada edició del Temporada Alta i que ara arriba a La Seca dins del Festival Grec de Barcelona.
Aprofita el preu especial pel primer cap de setmana de L'EMPESTAT amb entrades a 10€ per dissabte 9 de juliol a les 21h
i diumenge 10 de juliol a les 19h a la Sala Joan Brossa
| 0.603557 |
curate
|
{"ca": 0.8815232722143864, "fr": 0.0028208744710860366, "de": 0.0465444287729196, "pt": 0.0691114245416079}
|
https://elblocdenotesdentoni.blogspot.com/2016/06/xavier-alberti-jordi-oriol-i.html
|
mc4_ca_20230418_1_242044
|
ACTIVITAT 17. Explica per què queden hermèticament tancats els pots plens de melmelada quan, una vegada s’han escalfat al “bany Maria”, es tanquen i es guarden a la nevera | Les Ciències de la Natura del Llidó
Omplim un pot amb la fruita fins a quasi la vora de la boca. Damunt de la fruita hi ha aire que està format per partícules en moviment (amb velocitat).
Tot seguit, posem el pot a dins d’una cassola amb aigua i encenem el foc.
A l’augmentar la temperatura de l’aire de damunt la fruita les partícules d’aquest augmentaran de moviment (de velocitat) i una gran majoria d’elles se n’aniran.
A continuació, tapem el pot i el posem a la nevera.
Quan el pot és a la nevera l’aire de l’interior del pot disminueix de temperatura i, per tant, les poques partícules que queden disminuiran de moviment (de velocitat). Això fa que hi haja menys xocs de les partícules contra la cara interior de la tapadora.
Contràriament, a l’aire exterior hi ha moltíssimes més particules en moviment (amb velocitat). Això fa, que hi haja més xocs de les partícules contra la cara exterior de la tapadora.
Com la pressió exterior de l’aire (forces de les partícules) és major que la pressió interior de l’aire del pot (força de les partícules), la tapadora tanca hermèticament i ens costa molt destapar-lo.
Arxivat a 2n d'ESO, Física, Tema 03. Model cineticocorpuscular de la matèria | Etiquetes: aire, cinètic, corpuscular, força, matèria, melmelada, model, partícules, pressió, temperatura, velocitat
« ACTIVITAT 16. Explica com es detecten els canvis de temperatura de l’aire amb un termòmetre de mercuri
ACTIVITAT 18. Explica per què puja un refresc per una palleta, en aspirar-la »
| 0.794041 |
curate
|
{"cs": 0.01572897761645493, "ca": 0.9751966122202057, "fr": 0.009074410163339382}
|
https://lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com/2009/05/05/2neso-explica-per-que-queden-hermeticament-tancats-els-pots-plens-de-melmelada-quan-una-vegada-shan-escalfat-al-bany-maria-es-tanquen-i-es-guarden-a-la-nevera/
|
mc4_ca_20230418_0_220669
|
Nens introvertits | Faros HSJBCN
La dificultat d’acceptar un nen introvertit
Potser nosaltres hem estat nens o adolescents extravertits i ens costa acceptar que els nostres fills prefereixin quedar-se a casa abans de sortir amb els amics. Als pares ens preocupa la idea que els nostres fills no encaixin, tenim unes expectatives sobre la seva vida social i tendim a pensar que seran més feliços si estan envoltats d’altres nens i nenes de la seva edat.
També podem trobar-nos que a les escoles els mestres afavoreixen el nen més sociable, i els nens que coincideixen amb un "ideal extravertit" (carismàtic, xerraire, sempre envoltat d'amics), s’interpreten com a nens feliços i exitosos, fins i tot dins de les seves pròpies famílies.
El que realment ens hauríem de preguntar és si un nen de tarannà més tranquil està sol per pròpia elecció o perquè se sent exclòs.
Des d’on jutgem els nostres fills?
De vegades projectem en els nostres fills allò que per a nosaltres va ser important, i fins i tot els pares que comparteixen característiques més tranquil·les amb els seus fills, no són immunes a aquesta preocupació. Diu Susan Cain:
"De vegades ens sentim incòmodes o avergonyits per la nostra pròpia introversió, i tendim a projectar-ho en els nostres fills"
És convenient que tant els pares extravertits com els introvertits comprovin la seva pròpia perspectiva.
"Estem veient part de la personalitat del nostre fill com una cosa meravellosa, o com un obstacle que cal superar?"
De vegades podem pensar que aquest caràcter introvertit pot limitar les oportunitats del nen, però és convenient saber quan cal empènyer i quan retrocedir. Potser hi ha coses de les que fan que ens sorprenen, però no hem d’oblidar que els nostres fills estan buscant el seu camí, tant amb els seus companys, com en el món en general.
Una de les claus, assegura Cain, és tenir en compte, o preguntar-ho directament al nostre fill o filla, si està prenent una decisió per preferència o per por o malestar. Però, per sobre de tot, el que és més important és que els nens sentin que no hi ha cap problema pel fet de ser introvertit.
“Necessiten saber que tenen la llibertat de decidir què els agrada fer.”
| 0.832799 |
curate
|
{"ca": 0.9400092293493308, "en": 0.006922011998154129, "pt": 0.053068758652515}
|
https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/nens-introvertits
|
macocu_ca_20230731_1_126409
|
Desar una forma a la biblioteca de formes al Keynote del Mac
Si has creat o personalitzat una forma de ruta tancada, pots desar-la a la biblioteca de formes. Quan deses una forma personalitzada, se’n desen les propietats del contorn, la inversió i el gir. No es desen la mida, el color, l’opacitat i altres propietats.
Si has iniciat la sessió amb el mateix ID d’Apple en tots els teus dispositius i tens l’iCloud Drive activat, les formes personalitzades estaran disponibles en qualsevol presentació del Keynote en tots els teus dispositius (però no al Keynote per a l’iCloud).
Fes clic en una forma personalitzada per seleccionar-la i, després, ves a Format > Formes i línies > Desar a “Les meves formes” (al menú Format de la part superior de la pantalla).
La forma es desa a la categoria “Les meves formes” de la biblioteca de formes, que només apareix si tens formes personalitzades. Les formes apareixen a la biblioteca en l’ordre en què es van crear; no pots canviar aquest ordre.
Escriu un nom per a la forma al camp que apareix a sota o fes clic al nom per canviar-lo.
Per eliminar una forma personalitzada, amb la tecla Control premuda, fes-hi clic a la biblioteca de formes i selecciona “Eliminar forma”.
| 0.821891 |
curate
|
{"es": 0.04950495049504951, "ca": 0.9504950495049505}
| |
mc4_ca_20230418_1_28669
|
L’#aigua que bevem – #denuncia a #iberpotash – CEPA Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius – EdC
aigua, denuncia, Generalitat
Resum del debat “Collserola, un Parc Natural massa desprotegit”
| 0.683951 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://cepanoticies.wordpress.com/2014/10/11/laigua-que-bevem-denuncia-a-iberpotash/?shared=email&msg=fail
|
oscar-2201_ca_20230904_3_90911
|
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Plataforma de Pensionistes de Sant Cugat fa balanç de la seva activitat durant el 2020 i els reptes de ciutat que encararan durant el 2021. El col·lectiu explica que malgrat ser un any "molt difícil" per culpa de la pandèmia, durant els tres primers mesos van tenir força presència com ara amb la presentació d'una moció per suprimir l'IRPF dels ajuts socials dels pensionistes, la recollida de milers de signatures per una segona residència de gent gran pública a la ciutat i la manifestació més multitudinària que han organitzat mai.
Manifestació
Un centenar de pensionistes es manifesten per reclamar una segona residència per a gent gran a Sant Cugat
També exigeixen que Terrassa sigui zona 1 per garantir els desplaçaments a l'Hospital
Ara, de cara al 2021, reclamen tenir un paper "més actiu" en els projectes de ciutat mentre lamenten la falta de comunicació del govern amb la plataforma davant temes que "ens afecten directament". Per aquest motiu, reclamen als partits del consistori que elaborin un estudi de les necessitats de la gent gran del municipi per posar-hi remei.
Algunes de les reivindicacions més importants d'enguany són la posada en marxa del Consell de la Gent Gran (ja s'han aprovat els estatuts); el pla municipal de l'Envelliment i la Dependència perquè abordi els dèficits i la previsió de necessitats pels propers cinc anys i un canvi en la tarifació de mobilitat per desplaçar-se als hospitals de referència de Sant Cugat ubicats a Terrassa (zona 2) que suposa actualment un cost molt elevat.
El portaveu dels pensionistes Josep Porta comenta que aquest any també està previst que l'Oficina del Pensionista traslladi alguns serveis fent-se directament a casals de gent gran i la publicació d'un llibret que reculli totes les ajudes disponibles pel col·lectiu i com sol·licitar-les.
Durant la convocatòria d'aquest dilluns davant de les portes de l'Ajuntament, on s'hi van concentrar una cinquantena de persones, també es va explicitar el seu suport i adheriment a la Marea Blanca de Sant Cugat per reclamar una sanitat pública i de qualitat que ha quedat fortament colpejada i desballestada durant aquests darrers mesos pandèmics.
En aquest sentit, el col·lectiu ha anunciat una nova acció de protesta pel proper dilluns 25 de gener davant del CAP de la Mina de Sant Cugat que comptarà amb el suport de la resta de plataformes de pensionistes de la comarca.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Enquesta | Estàs d'acord amb la vacunació obligatòria contra la Covid?
Brussel·les planteja estendre aquesta mesura a tota la Unió Europea davant la sisena onada i la variant òmicron
coronavirus
Com funcionarà el certificat Covid per a bars i gimnasos?
Preguntes i respostes sobre el passaport que es demanarà a partir d'aquest divendres en diversos espais
Dades: coronavirus
I si descobreixes que no pots anar al bar amb un amic? La meitat dels no vacunats se n'amaga
El percentatge de catalans no immunitzats és major entre la gent jove però pocs accepten al CIS que siguin negacionistes
coronavirus
T'has de posar dosi de reforç? Quan et tocarà? Guia sobre la nova fase de vacunació
Catalunya obre la immunització amb terceres dosis a la població major de 60 anys
coronavirus
Què es pot fer i què no a Catalunya en aquests moments?
La Generalitat amplia encara més l'ús del passaport Covid i el demanarà per accedir a la restauració, els gimnasos, les residències i l'oci nocturn
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
Tota l'actualitat, minut a minut
Segueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món
Arxivat a:
Societat, Plataforma de Pensionistes de Sant Cugat, Sant Cugat, pandèmia, pensionistes, coronavirus, virus, Covid, Covid-19, salut
| 0.684609 |
curate
|
{"ca": 0.9767618085375095, "en": 0.011113917655973731, "km": 0.001262945188178833, "es": 0.004546602677443799, "fr": 0.003788835564536499, "eu": 0.002525890376357666}
|
https://www.naciodigital.cat/santcugat/noticia/4933/pensionistes-reclamen-tenir-paper-mes-actiu-projectes-ciutat?rlc=an
|
mc4_ca_20230418_17_697128
|
La Banqueta de Juneda – Pàgina 3 – Associació que vetlla per la conservació del Patrimoni Natural i la millora mediambiental de Juneda i les seves contrades.
Des de l’Associació en Defensa del Patrimoni Natural La Banqueta us volem desitjar unes bones festes i un millor 2017. A més de compartir amb vosaltres la felicitació de Nadal us animem a donar una ullada al nostre anuari per reviure algunes de les activitats realitzades aquest 2016 que estem tancant. Pel proper any volem… Read More Bones festes i feliç 2017!
24 Desembre, 2016 28 Desembre, 2016 labanquetadejunedaDeixa un comentari
En l’Assamblea General Ordinària celebrada el passat passat dijous 29 de setembre de 2016, els socis i sòcies de la Banqueta van decidir per unanimitat rebutjar la reobertura de Nova Tracjusa mentre es mantingui la voluntat d’introduir-hi el tractament de residus. Pensem que el tractament dels purins i el dels residus tenen el seu propi… Read More Comunitat de l’ADPN La Banqueta sobre la introducció del tractament de residus en la reobertura de Tracjusa
18 Octubre, 2016 labanquetadejunedaDeixa un comentari
Ens complau convidar-vos a l’exposició que exhibirem durant la Festa Major. Una exposició que amb una sèrie d’imatges voldrà reivindicar el Parc de la Banqueta i la tasca realitzada per la nostra entitat en aquests 25 anys d’història. Inauguració: divendres 26 d’agost. 20:00 al Complex Cultural Horaris d’obertura al públic: de 12 a 14 i de… Read More El valor de les banquetes arbrades. 25 anys ADPN la Banqueta.
21 Agost, 2016 labanquetadejunedaDeixa un comentari
A Juneda, les altes temperatures solen ser sinònim de contaminació per ozó troposfèric. #juneda #lesgarrigues #qualitatdelaire #captorproject #aire #air #ozó #ecologisme #eco #pollution #contaminació #ponent #terresdeponent #mediambient
Coincidint amb l'inici de l'estiu, volem donar a conèixer la nostra agenda pels propers mesos: 🏭 19 de juliol. Projecció del documental "La Vall del Francolí. L' Alè del Camp". 🌳 juliol - agost (dates per definir). Trobades feineres. 🐦 8 d'agost. Taller de reconeixement del cant dels ocells (Banqueta xics). 🌕 13 d'agost. La lluna i la Banqueta. #juneda #garrigues #pladurgell #urgell #lleida #labanqueta #volembanquetesarbrades #canalsdurgell #canalurgell #canal #poblesdelleida #ponent #terresdeponent #igerscat #igerslleida #natura #nature #socdeloest #descobrirlleida #descobreixcatalunya #aralleida #trees #arbres #patrimonicultural #patrimoninatural #patrimoni #voluntariat #eco
🌳💚 #juneda #garrigues #labanqueta #canalsdurgell #canalurgell #canal #poblesdelleida #ponent #terresdeponent #igerscat #igerslleida #natura #nature #socdeloest #descobrirlleida #descobreixcatalunya #aralleida #trees #arbres #patrimonicultural #patrimoninatural #patrimoni
Sabies què les papallones, per la seva sensibilitat, són molt bones indicadores de canvis o pertorbacions en els ecosistemes. Igualment, s'estan utilitzant com a bioindicadors del canvi climàtic. 📷: bruna boscana (pararge aegeria) Fotografiada aquesta tarda al Parc de la Banqueta. 🌳💚 #juneda #lesgarrigues #labanqueta #parcdelabanqueta #canaldurgell #volembanquetesarbrades #canalsdurgell #canal #fauna #animals #natura #nature #insectes #insects #insectos #papallonescatalunya #papallones #mariposas #butterflies #parargeaegeria #brunaboscana
| 0.766466 |
curate
|
{"ca": 0.8771715940262115, "es": 0.12282840597378848}
|
https://labanquetadejuneda.wordpress.com/page/3/
|
crawling-populars_ca_20200525_22_108376
|
Vés a
Mostra els filtres avançatsAmaga els filtres avançats
Utilitzeu els filtres per refinar els resultats de la cerca.
RestableixAfegeix un nou filtreAplica
Ara es mostren els elements 1-10 de 220
| 0.588231 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /handle/10459.1/49/discover?locale-attribute=ca
|
mc4_ca_20230418_8_459721
|
← República Socialista Txecoslovaca
Mostra els canvis nous des de 16 nov 2018, 10:48
(dif | hist) . . Socialisme; 09:02 . . (+2) . . CommonsDelinker (discussió | contribucions) (Substitució de Day,_Fred_Holland_(1864-1933)_-_Edward_Carpenter.jpg per Day,_Fred_Holland_(1864–1933)_-_Edward_Carpenter.jpg.)
(dif | hist) . . 1992; 01:28 . . (+240) . . Arnandis (discussió | contribucions) (→Necrològiques: Zhang Leping)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Seguiment/República_Socialista_Txecoslovaca»
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.83399209486166, "en": 0.08300395256916997, "fr": 0.05138339920948617, "de": 0.01383399209486166, "ru": 0.017786561264822136}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Especial:Seguiment/Rep%C3%BAblica_Socialista_Txecoslovaca
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_773120
|
És simple curiositat... Resulta que porte tota la vesprada barallant-me amb la connexió, i he aplegat a la conclusió que amb la finestra oberta em va bé internet, i amb la finestra tancada no se'm carreguen les pàgines... M'ha semblat curiós!
Tu i els teus fils d'informàtica.
Xè! Doncs són xicotets dubtes informàtics...
aix tu i la informàtica!
Tanmeteix, ací estic amb la finestra i la persiana oberta , barallant-me amb el msn i no hi ha manera!
PS: Connecta't al messenger que d'aquí mitja hora piro a la feina.
Em connecte i se'm cau! Que vaja bé la feina! !
| 0.747756 |
curate
|
{"ca": 0.9927927927927928, "zh": 0.005405405405405406, "fr": 0.0018018018018018018}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_748431
|
El joc consisteix en penjar imatges de portades de diferents discs i anar endevinant el grup que l'interpreta i també el títol del disc. Abans de penjar una portada, però, caldrà editar-la i eliminar el nom del grup i el títol si hi apareixen, és clar. A mi m'és indiferent, però si us sembla podríem seguir la mateixa norma que s'ha establert a altres fils similars, que diu que no es pot penjar cap proposta nova fins que no s'ha endevinat l'anterior. Podrà proposar una portada qui hagi estat el primer en endevinar la portada de l'usuari anterior. Si la portada és mooooooolt complicada i no l'endevina ningú ni amb les pistes que doni l'usuari que l'hagi penjat, se'n penjarà una altra de nova. Però primer intentem endevinar-la amb pistes a veure si ens en sortim, que, al cap i a la fi, és la gràcia del joc! Aquí la primera portada. Per començar, una de (molt) fàcil.
és molt fàcil
si? seguro?
en un munt d'amants del rock dur que hi ha al racó, és estrany que no ho diguen.
| 0.769414 |
curate
|
{"ca": 0.964984552008239, "es": 0.024716786817713696, "it": 0.010298661174047374}
| |
crawling-populars_ca_20200525_49_7134
|
Inici > Projecte educatiu > ESO > Aprendre i conviure
Personalitzem l’aprenentatge
Tenim cura de la dimensió emocional i interior
Sent conscients que aprenentatge, emocions i cos estan íntimament relacionats i aplicant una línia pedagògica de la INTERIORITAT que pretén desenvolupar les capacitats emocionals i espirituals, oferint-los les eines necessàries per esdevenir éssers plens i profunds, capaços de connectar amb el seu jo interior i, en definitiva, ser més feliços.
Desenvolupem competències del s. XXI
Llengües estrangeres
Tenim present que l’aprenentatge de llengües estrangeres és indispensable per formar part d’una societat multilingüe. L’objectiu és potenciar l’ús comunicatiu de la llengua i aplicar-la en altres àrees curriculars. Amb aquesta intenció, iniciem la llengua anglesa a l’educació infantil i la treballem també en l’àrea de psicomotricitat. A primària es continua l’anglès curricular, s’incrementa la llengua fent el PAI a cicle inicial i unitats temàtiques en l’àrea de ciències a la resta de cicles. Així mateix, amb l’objectiu de prioritzar la comunicació oral en anglès, els alumnes fan una hora de speaking setmanal, en grups més reduïts, a partir de tercer de primària. També portem a terme projectes vinculats a diverses àrees (informàtica, música i coneixement del medi), dediquem un dia a aquest idioma (English Day) i tenim contacte amb altres escoles europees per tal que els alumnes s’hi comuniquin on line.
Aprenem en societat
Personalitzem l’aprenentatge
Tenim cura de la dimensió emocional i interior
Sent conscients que aprenentatge, emocions i cos estan íntimament relacionats i aplicant una línia pedagògica de la INTERIORITAT que pretén desenvolupar les capacitats emocionals i espirituals, oferint-los les eines necessàries per esdevenir éssers plens i profunds, capaços de connectar amb el seu jo interior i, en definitiva, ser més feliços.
Desenvolupem competències del s. XXI
Llengües estrangeres
Tenim present que l’aprenentatge de llengües estrangeres és indispensable per formar part d’una societat multilingüe. L’objectiu és potenciar l’ús comunicatiu de la llengua i aplicar-la en altres àrees curriculars. Amb aquesta intenció, iniciem la llengua anglesa a l’educació infantil i la treballem també en l’àrea de psicomotricitat. A primària es continua l’anglès curricular, s’incrementa la llengua fent el PAI a cicle inicial i unitats temàtiques en l’àrea de ciències a la resta de cicles. Així mateix, amb l’objectiu de prioritzar la comunicació oral en anglès, els alumnes fan una hora de speaking setmanal, en grups més reduïts, a partir de tercer de primària. També portem a terme projectes vinculats a diverses àrees (informàtica, música i coneixement del medi), dediquem un dia a aquest idioma (English Day) i tenim contacte amb altres escoles europees per tal que els alumnes s’hi comuniquin on line.
Aprenem en societat
Escola Pia Granollers Educació Infantil i Educació Primària Sant Esteve, 14 Tel. 938 793 400 Fax 938 793 318
Formulari deconsultes i suggeriments.
Formulari dequeixes i reclamacions.
Protecció dels infants i Joves.
Escola Pia Granollers Secundària, Batxillerats i Formació Professional Guayaquil, 54 Tel. 938 794 314 Fax 938 790 061
Disseny web per
Inscrita en el registre d´Entitats ReligiosesNúm: 004977 Centre concertat per la Generalitat de CatalunyaCodi Centre: 08017785 CIF: R0800590B
Avís legal
| 0.571699 |
curate
|
{"ca": 0.9585445869370712, "es": 0.014315538323889055, "oc": 0.016104980614375188, "en": 0.01103489412466448}
|
: /projecte-educatiu/eso/aprendre-i-conviure/
|
oscar-2301_ca_20230418_8_212853
|
Obtenció d' imatges 3d amb la tècnica tomosíntesis que aconsegueix detectar abans el càncer de mama i altres patologies.
El resultat és un diagnòstic més precís, menys molèsties i amb menys exposició a la radiació.
Noves tècniques de diagnòstic: estereotaxia , BAG, tomosíntesis, elastografia, Eco doppler.
¿En que consisteix la tomosíntesis digital mamaria 3D?
La tomosíntesis digital mamaria (DBT) es tracta d'un mètode avançat que s'aplica normalment amb fins diagnòstics.
Es realitxa un escaneig de la mama sobre un arc de 30 graus, durant el cual es fan múltriples imatges de raig X per crear una imatge 3D que mostra estructures de teixit amb més detalls.
Avantatges
La DBT genera una pila d' imatges transversals nítides de la mama.
Amb el menor solapament de teixit d'imatges, les cèl·lules cancerígenes tenen menys llocs on poder ocultar-se.
Degut a l'adquisició per mitjà d'un escaneig, el temps de compressió és lleugerament superior al d'un examen 2D.
El mètode de Planmed per obtenir imatges de tomosíntesis digital mamària
El mètode únic de processament d'imatges amb sincronització i presa contínua de Planmed permet aconseguir imatges de tomosíntesis d'una claretat excepcional, amb una gran visibilitat de les microcalcificacions i altres estructures delicades.
Consulti més - amb Clarity.
Planmed Clarity™ 3D permet el processament d'imatges 2D (digitals de camp complert) i 3D (tomosíntesis digital mamària).
El sistema Planmed Clarity admet tant exàmens de cribatge i probes adicionals com els procediments de biopsia.
Responsable mèdic
Dr. Martí Algueró i Ruiz
Especialista en Radiodiagnòstic
Cartera de serveis
GINECOLOGIA
OBSTETRÍCIA
DIAGNÒSTIC PRENATAL
REPRODUCCIÓ ASSISTIDA
SENOLOGÍA
ACUPUNTURA APLICADA
Articles relacionats
Recomanacions de Vacunació COVID-19 en l’embaràs lactancia i previsió d’embaràs
9 juliol, 2021 0
Incontinència urinària
25 febrer, 2021 0
HORARI D'ATENCIÓ
Dilluns– Divendres: 9:00 am – 20:00 pm
DEMANA CITA PRÈVIA
ESPECIALITATGINECOLOGIAESTÈTICAPSICOLOGIADERMATOLOGIADIETÈTICAFISIOTERÀPIAACUPUNTURADRENATGE LIMFÀTICECOGRAFIAS 3D-4D
He llegit i Accepto l'avís legal i política de privacitat d'aquest web.
Dono el meu consentiment a C.G.O. CENTRE GINECOLÒGIC I OBSTÈTRIC, S.L. per a l'enviament de novetats comercials i / o Noves promocions de sobre productes i serveis.
Copyright © 2019 - CGO Centre de Ginecologia i Obstetrícia - Tots els drets reservats. Avís Legal. Política de Cookies. Política de Privadesa. Política de Xarxes. || Powered by WIP
DEMANA CITA
Les cookies són importants per a tu, influeixen en la teva experiència de navegació, ens ajuden a protegir la teva privacitat i permeten realitzar les peticions que ens sol·licitis a través de la web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a analitzar els nostres serveis i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències sobre la base d’un perfil elaborat amb els teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Si consents la seva instal·lació prem "Acceptar Cookies" o també pots configurar les teves preferències prement "Configurar Cookies".
Acceptar
Configurar
Canvia la configuració de les galetes
Close GDPR Cookie Settings
Resumen de privacidad
Galetes estrictament necessàries
Galetes de tercers
Cookies adicionales
Política de cookies
Resumen de privacidad
C.G.O. CENTRE GINECOLÒGIC I OBSTÈTRIC, S.L., responsable del lloc web, d'ara endavant RESPONSABLE, posa a disposició dels usuaris el present document, amb el qual pretén donar compliment a les obligacions disposades en la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSICE), BOE Nº 166, així com informar a tots els usuaris del lloc web respecte a quines són les condicions d'ús. Tota persona que accedeixi a aquest lloc web assumeix el paper d'usuari, comprometent-se a l'observança i compliment rigorós de les disposicions aquí disposades, així com a qualsevol altra disposició legal que fora d'aplicació.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Enable or Disable Cookies
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
El mantenir aquesta galeta habilitada ens ajuda a millorar el lloc web.
Enable or Disable Cookies
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
Cookies adicionales
Esta web utiliza las siguientes cookies adicionales:
Google Analytics
google Tag Manager
Facebook
Enable or Disable Cookies
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
Política de cookies
Aquesta política de cookies té per finalitat informar de manera clara i precisa sobre les cookies que s’utilitzen en la nostra web. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis, personalitzar el nostre lloc web, facilitar la navegació dels nostres usuaris, proporcionar-li una millor experiència en l’ús del lloc web, identificar problemes per a millorar el mateix, fer mesuraments i estadístiques d’ús i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi de l’ús del lloc web. L’informem que podem utilitzar cookies en el seu equip a condició que l’/la usuari/a hagi donat el seu consentiment, excepte en els supòsits en els quals les cookies siguin necessàries per a la navegació pel nostre lloc web. En cas que presti el seu consentiment, podrem utilitzar cookies que ens permetran tenir més informació sobre les seves preferències i personalitzar el nostre lloc web de conformitat amb els seus interessos individuals. Per més informació política de cookies
| 0.649941 |
curate
|
{"ca": 0.8641722193746797, "es": 0.057919015889287544, "pt": 0.025115325474115838, "en": 0.05142661882795148, "sv": 0.0013668204339654878}
|
https://cgomedic.com/ca/ginecologia/senologia/mamograf-digital-canon-planmed-clarity/
|
mc4_ca_20230418_1_575126
|
L'argentí Adolfo Bioy Casares i el malagueny Salvador Rueda, en la Cervantes. Actualitat Universitària
L'argentí Adolfo Bioy Casares i el ..eny Salvador Rueda, en la Cervantes
La Biblioteca Virtual amplia el seu catàleg d'autors iberoamericans
Bioy Casares és un dels autors més rellevants de la literatura argentina contemporània. Amb la publicació de La invención de Morel (1940) va iniciar una renovació del gènere fantàstic que li va suposar el reconeixement de Jorge Luis Borges, que no va dubtar a qualificar l'obra de “perfecta”. Altres novel·les —Plan de evasión (1945), El sueño de los héroes (1954) o Diario de la guerra del cerdo (1969)—, volums de relats escrits en solitari o en col·laboració amb Borges, assajos, guions cinematogràfics, memòries, diaris i cartes formen una extensa obra traduïda a diversos idiomes i distingida en 1997 amb el Premi Cervantes.
El nou portal de la Biblioteca Cervantes, dirigit per Carlos Dámaso Martínez (Instituto Universitario Nacional del Arte de Argentina), és un merescut homenatge a l'autor argentí en vespres del seu centenari, que es commemorarà al setembre de l'any pròxim. Al costat de fragments representatius dels seus llibres, l'espai ofereix entrevistes a l'autor, estudis i ressenyes crítiques sobre les seues obres.
Nascut en el llogaret de Benaque, el malagueny Salvador Rueda va ser un dels escriptors espanyols més prolífics i populars de finas del segle XIX, coetani i amic de Galdós, Clarín, Pardo Bazán, José María de Pereda o Juan Valera. Nomenat “Poeta de la Raza en 1910”, a l'Havana, va practicar tots els gèneres literaris, encara que els seus principals títols, com Sinfonía del año, Cantos de la vendimia o En tropel, són obres poètiques.
María Isabel Jiménez Morales i Amparo Quiles Faz, professores de la Universitat de Màlaga i directores del portal, assenyalen que la seua creació respon “a dues necessitats bàsiques: la revisió de l'obra de Rueda, investigada amb certa superficialitat en alguns aspectes, gèneres i temes; i la restitució de la seua figura, criticada i poc reconeguda per tants contemporanis del poeta”.
La Biblioteca Virtual Miguel de Cervantesva ser creada l’any 1999 per iniciativa de la Universitat d'Alacant, Banc Santander, a través de la Divisió Global Santander Universitats, i la Fundació Botín, i es desenvolupa en l'actualitat sota la tutela de la Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, que presideix Mario Vargas Llosa, Premi Nobel de Literatura 2010. El seu objectiu és la difusió de les lletres iberoamericanes en el món; ofereix, a través de la Xarxa, lliure accés a 160.000 registres bibliogràfics. Ha obtingut el Premi Stanford per a la Innovació en Biblioteques de Recerca.
| 0.872761 |
curate
|
{"es": 0.055493482309124764, "ca": 0.9445065176908752}
|
https://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/2013/octubre2013/octubre2013-14-20/l-argenti-adolfo-bioy-casares-i-el-malagueny-salvador-rueda-en-la-cervantes.html
|
mc4_ca_20230418_8_168561
|
El proper dia 30 de juny s’acaba el període per la presentació de la declaració…
Hisenda ha canviat el criteri sobre l’aplicació del tipus reduït de l’Impost de Societats
La Direcció General de Tributs ha publicat una consulta vinculant de 28 de gener en…
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.luis.cat/2018/07/19/que-es-el-lloguer-turistic/
|
macocu_ca_20230731_9_499234
|
Reescriure la història
Les paraules no s’extingeixen mai als llibres. Són eternament incandescents. De sobte, l’espurna d’unes frases o d’un paràgraf bota al nostre cervell i revifa el foc d’una nova pensada que pot conduir-nos a una més extensa investigació, a endinsar-nos per territoris poc explorats. La lectura que va fer Òscar Vives, professor de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana, del capítol final «Causas perdidas» narrada al llibre La Guerra Civil Española d’Antony Beevor sobre el bombardeig, en la primavera de 1938, de quatre pobles de l’Alt Maestrat efectuat pels Junkers 87, els Stuka de la Legió Còndor, va ser l’espurna que donà nova llum per investigar aquests quasi desconeguts fets d’una paorosa tragèdia humana. La citació del sempre meticulós Beevor conduí Vives a la consulta del complet expedient realitzat pel comandant alemany Fugger de la Legió Còndor, dipositat a l’Arxiu Militar de Friburg (Alemanya).
A partir d’ací, Òscar Vives, amb la col·laboració del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal, començà a investigar l’episodi de la desfeta, al maig de 1938, dels centres històrics de Benassal, Albocàsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat que ocasionaren la mort de trenta-huit persones. Calia donar resposta al per què aquestes quatre poblacions, allunyades trenta quilòmetres del front de guerra i sense cap incidència en la línia de batalla, van convertir-se en l’objectiu dels avions alemanys. La resolució arribà, després d’una rigorosa recerca, a concloure que la Legió Còndor volgué verificar la precisió i els efectes devastadors dels Stuka amb bombes de 500 quilos, sobre una població indefensa, allò que més tard s’anomenaria «guerra psicològica».
Cinc anys més tard d’aquest treball investigador es projecta a les pantalles el documental Experiment Stuka dirigit pels valencians Rafa Molés i Pepe Andreu, que ha guanyat, aquest novembre, el premi al millor documental en la I edició dels Premis de l’Audiovisual Valencià, organitzats per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esports. El llargmetratge de Molés i Andreu tracta de reescriure la història d’aquesta devastadora acció militar que durant molts anys la polititzada historiografia franquista atribuí a la barbàrie roja, als republicans en la seua retirada En les imatges d’Experiment Stuka, a més de l’entrevista al mateix Antony Beevor, d’intervencions dels integrants del grup del Maestrat, de veïns i veïnes de les poblacions afectades, es mostren abundants fotografies i documents d’aquests terribles efectes des de l’aire i arran de terra. Unes imatges que la Legió Còndor de la Luftwaffe va prendre en el lloc dels atacs, uns dies més tard, quan foren ocupats els pobles afectats, per tal de verificar i avaluar els efectes destructius sobre edificis i esglésies. En la fotos fins i tot podem veure soldats cofois d’allò que havien fet al davant d’una església arrasada. Perquè, malauradament, la Guerra Civil va servir als nazis, a més d’ajudar Franco a guanyar la guerra, com a laboratori i camp d’experimentació per a assajar armaments i tàctiques de guerra, que després van emprar en la II Guerra Mundial. Així doncs, en 1939 les petites ciutats poloneses van ser destruïdes de forma tan cruel i despietada com aquests pobles de l’Alt Maestrat l’any anterior. Ara, malgrat el dolor que genera, la història ha retornat amb justícia les coses al seu lloc corresponent.
| 0.896302 |
curate
|
{"ca": 0.9914881127091283, "en": 0.008511887290871734}
| |
mc4_ca_20230418_10_625929
|
EL BAR DELS CARLINS TORNARÀ A OBRIR AMB LA MIRADA CENTRADA EN EL MICROTEATRE | CASES DE LA MÚSICA · Xarxa de cases de la música popular
Després d'uns quants mesos tancat, el bar dels Carlins de Manresa tornarà a obrir les seves portes de la mà de l'actor i programador Dani Ledesma i de la propietària de la Vermuteria Santa Rita, Vicky Garcia, que han decidit agafar les regnes d'aquest local amb l'objectiu de "promoure la cultura al barri antic de la ciutat", han manifestat.
Així doncs, el que històricament era una espai on la gastronomia n'era la principal protagonista, es convertirà en un indret on s'hi podran veure actuacions de microteatre i diverses propostes artístiques.
La idea va sorgir de manera espontània. "La Vicky programava microteatre al seu bar del carrer Cap del Rec i jo era l'encarregat de proposar-li grups perquè hi anessin a actuar", explica Ledesma, que segueix: "com que ella tenia moltes coses programades al llarg de la setmana, vam veure que es reduïen molt les possibilitats de seguir portant companyies de teatre". Va ser llavors quan l'actor manresà va proposar-li de seguir fent microteatre però al bar dels Carlins, "un espai més gran i que ens permetia ampliar la programació que s'havia començat a la Santa Rita, i que vèiem que tenia èxit".
Sense dubtar-ho, els dos emprenedors van començar a elaborar un projecte l'ingredient principal del qual era que esdevingués un espai íntimament lligat amb el teatre i amb les arts escèniques. "Resulta que, a més, aquest espai té una barra de bar, i vam optar per aprofitar-la i oferir servei de begudes i menjar fred els dies que hi hagués actuacions", comenta Ledesma.
El nou local porta per nom Barlins Teatreria. "És una barreja de les paraules bar i Carlins i una picada d'ull al mot Vermuteria", recalca l'actor. El nou espai s'inaugurarà aquest dijous, 4 de maig, i obrirà cada dijous i dissabte fins el juliol. "La idea és programar microteatre, una setmana el dijous i l'altra, dissabte, de manera que la gent, per exemple, que el dijous, que és un dia d'entre setmana, no pot venir, ho pugui fer dissabte, i a la inversa", diu Ledesma. L'altre dia de la setmana que no es faci microteatre, s'alternaran actuacions musicals o altres disciplines escèniques, com espectacles de microdansa o alguna sessió de contes per a adults.
La voluntat d'aquests dos joves és programar dues temporades l'any. La primera començarà aquest maig i acabarà al juliol, i la segona s'iniciarà al setembre i clourà a finals de desembre. Tot i així, Ledesma posa de manifest que "si durant aquest temps ens surten més propostes, tenim tota la flexibilitat del món. Per exemple, és provable que per Festa Major obrim algun dia per a oferir alguna actuació fora de calendari".
Si bé el bar dels Carlins comptava amb un sol espai hàbil, amb Barlins Teatreria s'ha habilitat una sala que es troba en el mateix local per a dur-hi a terme les funcions de microteatre, que es repetiran en tres horaris diferents, "ja que l'habitació té un aforament màxim de 17 persones", ha expressat l'actor. Així doncs, la primera sessió començarà a les vuit del vespre; la segona a dos quarts de nou, i la tercera a les nou. "No tenim gaires problemes per a trobar companyies que facin microteatre, ja que aquesta disciplina, actualment, està molt de moda", ha manifestat Ledesma.
El preu per a veure les funcions de microteatre serà de 4 euros, mentre que en la resta d'espectacles que es programin, es durà a terme el que s'anomena taquilla inversa: la gent veurà l'espectacle i, segons si li ha agradat molt o poc, pagarà el que cregui que es mereix.
"En un primer moment enfocarem la programació a públic adult, tot i que també tenim previsió de fer programació infantil un parell de diumenges durant la primera temporada, tot i que encara s'ha d'acabar de concretar", han avançat els alma mater de Barlins Teatreria.
Malgrat que els impulsors del nou espai són Ledesma i Garcia, el local teatral també compta amb el suport de Txell Vall, Ivan Padilla, Maria Sáenz, Olga Bellorbí, Mireia Cirera i Marc Albert, que complementaran l'equip de programació.
Inauguració i agenda
Aquest dijous 4 de maig, Barlins Teatreria es vestirà amb les seves millors gales per a dur a terme la inauguració del local. Ho faran amb l'obra de microteatre Estem de lluna de mel, dirigida per Mariona Blanch i interpretada per Joan Díez i Judit Saula. Explica la història d'una parella on ella té pensat el seu casament perfecte, però quan arriba el gran moment tot es capgira. Serà feliç amb el seu futur marit? L'obra es podrà veure a les vuit del vespre, a dos quarts de nou, i a les nou i es pot reservar entrada enviant un correu a barlinsteatreria@gmail.com.
El següent convidat arribarà dissabte, dia 6. Serà de la mà del bagenc Antonio el Remendao, que oferirà un concert de rumba catalana a partir de les onze del vespre.
El dijous dia 11 la música segurà ben viva. L'ex-concursant de la segona edició d'Operación Triunfo, Joan Tena, interpretarà les seves cançons més íntimes en un recital que començarà a les nou del vespre.
El dissabte 13 d'abril el microteatre tornarà a agafar força amb l'obra La padrina, una comèdia on el misteri hi serà present en tot moment. Dirigida per Alberto Ramos, la peça l'interpretaran les actrius Marina Fita i Coral Olivé.
Ni música ni teatre serà el que es podrà degustar el dijous 18. Pep Antoni Roig i Sara Serrano oferiran una sessió de contes per adults, a través de la lectura dramatitzada. La proposta tindrà lloc a dos quarts de nou del vespre.
Sortint del calendari habitual, el diumenge 21 d'abril el grup de pop festiu de Gironella Rúpits pujaran dalt l'escenari dels Barlins Teatreria per cantar les seves cançons més emblemàtiques i per omplir de bones vibracions el local.
Finalment, el dijous 25, l'obra 6 autors a la recerca de personatge, de Ramon Pardina, clourà la programació del mes de maig del local. L'espectacle, dirigit per Pep Garcia-Pascual, l'interpretaran Alba Aluja, Santi Monreal i Adrià Díaz.
| 0.877506 |
curate
|
{"es": 0.03321590337191746, "ca": 0.9667840966280825}
|
http://www.casadelamusica.cat/es/noticias/manresa/el-bar-dels-carlins-tornara-a-obrir-amb-la-mirada-centrada-en-el-microteatre/_n:70,_h:4/
|
macocu_ca_20230731_0_433370
|
En aquest taller ens explicaran com la policia científica recerca indicis i proves en l’escena del delicte
Construcció sostenible. L’arquitectura que s’estima el medi ambient
Taller 1: Eines i principis bàsics.
Taller 2: Seguretat en el treball i demostració pràctica d’excarceració.
-En primera instància hi haurà un explicació de com funcionen les eines d’excarceració que utilitzen els bombers per extreure les persones empresonades en un accident de trànsit i una breu explicació dels principis de la física en que es bases (la llei de la palanca, el pistó hidràulic, principi de conservació de l’energia...).
-El segon taller consistirà en explicar el protocol de treball dels bombers en accidents de trànsit, veure com funcionen aquestes màquines en una excarceració real i llençar missatges preventius de seguretat en accidents de trànsit.
Llegir la ment: tecnologia al servei de la neurociència.
Professora de la Universitat de Lleida. Ester Desfilis
Les tecnologies que permeten estudiar el cervell en acció han permet als neurocientífics plantejar-se reptes que fa només dues dècades eren pura ciència-ficció. En aquest taller aprendrem sobre les tecnologies que ens permeten visualitzar l’activitat cerebral i fins a quin punt aquestes tecnologies ens permeten «llegir la ment» o fins i tot «manipular-la».
Escaneig 3D del món que ens envolta.
Grup de Recerca en AgròTICa i Agricultura de Precisió. José Martínez Casasnovas i Alex Escolà.
L’aparició de noves tècniques sensorials i l’increment de la capacitat de càlcul dels ordinadors està comportant un augment cada vegada més generalitzat de l’ús de dades 3D en el món professional. La construcció, la indústria i l’agricultura cada vegada estan generant i utilitzant més dades tridimensionals. El món no professional també entrarà en breu en aquesta etapa donat que els equips necessaris cada vegada són més assequibles. Capturar dades del món que ens envolta fàcilment i massiva ja és una realitat. El que és més difícil és processar-les per a extreure’n informació interessant. Monitorar l’avenç de la construcció d’una obra, fer inventari dels elements d’una fàbrica o d’una ciutat (canonades, vàlvules, mobiliari urbà, senyals de trànsit, etc.) i crear models 3D de la dels camps ja és possible. El repte és fer que el procés sigui senzill i aconseguir informació útil per a poder prendre decisions més ben documentades.
Idees tecnològiques per a negocis de futur
L’objectiu del taller es mostrar als assistents com la creativitat, la tecnologia i les bones idees poden aportar solucions a necessitats detectades; també, a partir d’aquestes solucions es pot constituir un negoci. En el taller s’inclourà un dinàmica grupal on els alumnes podran participar-hi aportant les seves idees.
Música amb IPAD
Interpret
Partint de les eines que ens ofereix l’ordinador i afegint-hi la vostra creativitat farem un tema musical com si fóssiu veritables productors musicals de Miami. Treballarem amb IMacs i IPads.
Preferentment màxim 20 alumnes per taller.
Tots els alumnes han de portar obligatòriament auriculars.
La tecnologia en el cinema
En aquest taller podràs descobrir quines han estat les innovacions tecnològiques més importants que han influenciat en la manera de fer pel·lícules.
| 0.824967 |
curate
|
{"ca": 0.9847636815920398, "es": 0.012437810945273632, "it": 0.002798507462686567}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_216880
|
Unes eleccions al març deixarien un país ingovernableLa direcció d’ERC ha remès un correu electrònic als seus integrants amb una projecció electoral sobre unes virtuals eleccions al Parlament al març, correu al qual ha tingut accés El Nacional. Deixa un panorama ingovernable. El resultat, que dóna com a guanyador ERC i en què la CUP rep una bona patacada, prové d’extrapolar el Baròmetre Semestral de Barcelona (pdf), difós aquesta setmana, i el darrer Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió.Tot i que fonts de la direcció d’ERC consultades per aquest diari volen treure importància a l’estudi, miren amb lupa els seus resultats. Així, els republicans obtindrien entre 32 i 35 escons, per davant de CDC, que assoliria una forquilla de 28 a 30 escons. En tercer terme, Podem amb 24 o 25 diputats seguits de Ciutadans, que en trauria entre 21-22. La cinquena plaça seria pel PSC amb 13-14 diputats; el sisè lloc pel PP amb 9-10, si fa o no fa com ara. La CUP perdria més de la meitat dels diputats i es quedaria entre 4 i 5.Tècnicament s’estaria en la mateixa situació que la sorgida el 27S. La suma del que ara és Junts pel Sí aniria de 60 a 65 escons, la mateixa que el front d’esquerres ERC, Podem i la CUP, que no farien majoria absoluta. L’unionisme, que faria entre 41 i 46 escons, tampoc no arriba a consolidar una majoria alternativa.Font: El Nacional.catAlgú em pot dir com anar a noves eleccions pot afavorir les classes populars d'aquest país? És pregunta.
No veig com poden extrapolar aquestes dades a partir dels baròmetres en què es basen. De fet no poden, és simplement un exercici de ficció per dibuixar el resultat més convenient a la direcció per justificar el tancament de posicions amb Mas.Per cert, els baròmetres de l'estiu passat (aquests sí fets amb un mínim de seriositat) donaven resultats bastant pitjors als que es van acabar confirmant el 27S. Si anem al març i Convergència no se la passa llençant merda com un nen malcriat, podem guanyar perfectament.Fins i tot pels que no us fa gens de gràcia la perspectiva de noves eleccions: no caieu en l'error de convertir els vostres mals presagis en una profecia autocomplerta.
Si anem al març, Colau devora la frontera de vot de la CUP i ERC amb Podemos a l'esquerra i la de Colonos i PSC amb Podemos a la dreta. Mobilitza abstencionistes de l'AMB contra Mas i desmobilitza o transfereix vot nostre a comarques. Altres arguments no hi entro, però des del punt de vista electoral, anar a eleccions en aquest moment és d'una irresponsabilitat històrica extrema.
Exacte.-
| 0.874111 |
curate
|
{"ca": 0.9845666798575385, "it": 0.012267510882469329, "es": 0.0031658092599920855}
| |
mc4_ca_20230418_2_661477
|
XAL > Sala de premsa > Anna Freixa, nova presentadora d’'Esports en Xarxa' del cap de setmana
La periodista conduirà des d'aquest cap de setmana el programa
Anna Freixa, nova presentadora d’'Esports en Xarxa' del cap de setmana
La periodista Anna Freixa serà des d'aquest cap de setmana la nova presentadora del programa Esports en Xarxa del cap de setmana de la Xarxa de Televisions Locals, en substitució d'Albert Solà. Aquesta periodista, nascuda a Pobla de Lillet el 1983, és llicenciada en Periodisme per la Universitat Ramon Llull i treballa des de fa tres anys a l'XTVL. Anteriorment havia col·laborat a Barça TV i a la revista Don Balón.
Esports en Xarxa és l'informatiu diari d'esports de l'XTVL que repassa l'actualitat esportiva genèrica i que, a més, posa l'accent en l'actualitat poliesportiva catalana mostrant les primeres categories de futbol, bàsquet, hoquei, handbol i motor, entre altres disciplines. Dani Balaguer condueix l'edició de dilluns a divendres i a partir de demà, Anna Freixa la del cap de setmana. El programa s'emet de dilluns a divendres, a les 19.30 h, i el cap de setmana a les 22 h, per les televisions locals següents: Canal Terrassa Vallès, TV L'Hospitalet, MaresmeDigital TV, VO TV (Vallès Oriental Televisió), Canal Blau TV/Maricel TV (Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès), Canal Reus TV, El 9 TV (Osona), Gavà Televisió, Conca TV (Igualada), TV Badalona, TV Girona, Penedès TV (Garraf, Alt Penedès i Baix Penedès), TAC 12 (Camp de Tarragona), Menorca TV i Lleida TV.
Esports en Xarxa també es pot seguir en directe a través del web de l'XTVL i de lamalla.cat.
| 0.865007 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.xal.cat/sala_premsa/interior/139/
|
macocu_ca_20230731_9_576924
|
Ànims Yoctos!
23/05/2022
Volem desitjar als nostres companys Yoctos molta sort en els seus exàmens finals del Batxillerat Internacional. Quadernets de fórmules, apunts i bolígrafs en mà, aquests valents estudiants estan preparats per dominar-ho tot.
Pol Roca Cugat
Estudiant de 1r de Batxillerat Internacional - Ins Jaume Vicens i Vives
| 0.628834 |
curate
|
{"ca": 0.9274924471299094, "fr": 0.030211480362537766, "es": 0.04229607250755287}
| |
mc4_ca_20230418_17_262226
|
Fluvià | Les aigües turbulentes
Publicat el 28 de juny de 2019 per jordicc
Mig segle dels fets de Stonewell, a Nova York. Els piolins de l’època es disposaven, com solien fer-ho, a buscar les pessigolles administratives a locals que no tenien llicència per vendre begudes alcohòliques i, de pas, abusar de la seva autoritat. Tothom acceptava sempre aquella situació injusta i denigrant, entre la por i la resignació, però segons diu la llegenda (circulen diverses versions del que passà aquella nit), la clientela majoritàriament gai del Stonewell Inn, un d’aquells locals, es va plantar i va decidir no seguir acceptant més tractes degradants: acabava de morir Judy Garland, un mite entre la comunitat LGTBI (llavors no existien aquestes sigles, és clar) i ningú no estava disposat a que quatre garrulos uniformats interrompessin el dol en homenatge a la Dorothy, com és coneguda a l’ambient anglosaxó. El que va seguir (enfrontaments, ferits, detinguts) fou l’inici d’una lluita per la igualtat, la llibertat i la dignitat de les persones, en aquest cas per raó de la seva orientació sexual, una lluita que de mica en mica s’estengué a tot arreu, a tots els sectors de la societat i a tots els fronts. Una lluita que, ni de bon tros ha aconseguit els seus objectius finals.
A casa nostra, forçosament tot començà amb retard i amb molta discreció. Llegint avui les cròniques de l’època, es produïren situacions que avui ens poden arribar a semblar increïbles. L’impulsor del primer nucli d’activistes, l’Armand de Fluvià, havia de fer servir un pseudònim quan sortia als mitjans de comunicació (parlo de quan el dictador ja havia mort); la primera associació potent, el FAGC, assolí la seva legalització després d’innombrables obstacles i travetes legals: els defensors de l’ordre adduïen “escàndol públic” per barrar-li el pas a qui pretenia lluitar per normalitzar una situació fins llavors prou penosa ocultant-se o patint agressions i insults. La història posterior, feta de clarobscurs, és prou coneguda: avenços legals, proliferació de grups i col·lectius, l’aparició de la lacra de la sida, l’eclosió de la “pesseta rosa” amb la seva mercantilització del fet gai, consecució del matrimoni igualitari, les interferències de la correcció política o les manifestacions multitudinàries que se celebren just quan arriba la data que avui compleix mig segle, amb l’etern debat entre el desitjat caràcter festiu i la necessària reivindicació.
Deia que la lluita per l’alliberament LGTBI (calen tantes sigles?) segueix tenint plena raó de ser i no cal anar ni gaire enrere ni gaire lluny per aconseguir-ne abundants proves. Les actituds homòfobes, crescudes als darrers temps a redós de determinats extremismes polítics, les agressions sembla que cada dia més habituals, el poc respecte i la desconsideració des de l’anonimat de les xarxes socials, els atemptats als locals…, i no parlem de la situació en altres latituds, són alhora motiu de preocupació i estímul per fer-los front com només sap fer una societat com la nostra: exercint amb llibertat i de forma pacífica els nostres drets, perquè això no va només de preferències personals, identitats sexuals o maneres de ser sinó de llibertat per a tothom, el tresor més valuós de la humanitat, contínuament amenaçat.
[Imatges: biography.com, nydailynews.com, rompearmarios.blogspot.com]
Publicat dins de 2. Societat, LGBT | Etiquetat com a FAGC, Fluvià, Garland, Stonewell | Deixa un comentari
| 0.914672 |
curate
|
{"ca": 0.9944606413994169, "oc": 0.0055393586005830905}
|
https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicc/?tag=fluvia
|
mc4_ca_20230418_1_111420
|
Barna Centre, Notícies, La Generalitat organitza la segona edició de la Setmana del Comerç, que se celebrarà del 19 al 25 de març
| 0.682967 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.barnacentre.es/cat/noticias/La_Generalitat_organitza_la_segona_edicio_de_la_Setmana_del_Comerc_que_se_celebrara_del_19_al_25_de_marc/352.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_581169
|
“Ja poden dir noms i més noms, que astí parlem català” Davant de l'ajuntament de Fraga s'estén un passeig ample i arbrat. La gent insisteix, encara avui, a dir-ne passeig del Cegonyer, el nom que tenia abans que el consistori el canviés per decret i el dediqués a Eugenio Barrón, enginyer i polític fragatí que al segle XIX va participar en grans obres de l'Estat com ara la construcció del Canal d'Isabel II a Madrid. En un banc del passeig, dues dones aprofitaven ahir a l'hora del cafè els darrers minuts abans de tornar a la feina per parlar de les seves coses lluny dels seus caps. No tenen ni idea que unes hores abans les Corts d'Aragó havien canviat el nom de la llengua pròpia de la ciutat. “A mi tot això m'és igual; que en diguin com vulguin”, explica una d'elles en castellà. “Català? LAPAO? Aquí en duen fragatí, però bé, m'és igual, jo parlo castellà”, respon la seva amiga. Cal buscar, doncs, fragatins més motivats. L'Ignacio, per exemple. Aquest jove fragatí estudia mòduls formatius per tal de trobar feina. També és castellanoparlant, però sí que s'interessa pel tema i té unes idees força elaborades: “El que es parla aquí és fragatí; s'assembla molt al català, però és una altra llengua perquè hi ha paraules diferents: per exemple, en català dieu préssec i aquí diuen mullarero”, diu a raig. Però totes les llengües tenen localismes i formes dialectals, no? “No, però són llengües diferents; s'assemblen i la gent de Fraga si va a Lleida s'entén perfectament, però aquí hi ha paraules diferents”, insisteix l'Ignacio. No el traiem d'aquí. I el LAPAO? “Primera notícia”, explica. “La llengua d'aquí és fragatí, no n'han de canviar el nom”, conclou. Per l'altra vorera, hi passa un home amb la seva filla petita. Es diu Gori i ell sí que parla la llengua pròpia de Fraga. I quin nom hi posa, a aquesta llengua? “Català. Poden posar-hi denominacions diferents però és evident que és la mateixa llengua”, explica en Gori. Però no tothom hi té aquesta consciència, a Fraga, oi? “La gent de Fraga en el fons ho sap, perquè a més hi ha molta relació amb Lleida i Catalunya, més que no pas amb Saragossa, i t'adones que parlem el mateix idioma”, explica. “Però hi ha grups de pressió molt forts des de Saragossa; tenen por que per parlar la mateixa llengua ens sentim catalans i no aragonesos, i els que manen aquí –mou el cap assenyalant cap al consistori, on governa el PP– es dediquen a obeir el que diuen a Saragossa i no a defensar la llengua pròpia.” “Volen que ens sentim aragonesos, però a Saragossa ens diuen polacos quan ens senten parlar”, es queixa. I en Gori com se sent? Aragonès o català? “De la Franja”, respon. A la filla l'avorreix la conversa del seu pare amb el desconegut i li reclama que segueixi el camí. Ho fa en català. A la guarderia gairebé tot és en castellà, i quan vagi a l'escola tindrà una assignatura de català si la família ho demana, que ho demanarà. “Tot això del LAPAO és per amagar la llengua a les pròximes generacions, espero que no ho aconsegueixin”, conclou en Gori. A mig passeig, un parell de fragatins fan tertúlia davant del bar Sanara. Un d'ells hi treballa. És en Sebastián. Diu que és mig català, però que parla en fragatí. I no és el mateix? “Som en una frontera; aquí es barreja la gent d'un lloc i de l'altre, les llengües també, per això sabem català, castellà..., i parlem fragatí”, teoritza. Quant a això del LAPAO o aragonès oriental, ni idea. És el primer cop que ho sent. Tampoc en Juan Ramón, client del local. Ell complica una més la teoria: “Això d'aquí és fragatí, i el que parlen a Mequinensa és xapurriau, que és com el català”, explica. Però s'entenen, els de Fraga i els de Mequinensa? “Oh, és clar que sí”, diu, estranyat per la pregunta. S'hi acosta un home gran, a poc a poc, amb un bastó i una americana antiga que li donen un cert aire distingit. “Pregunti-ho a ell, pregunti-li-ho, que és qui més en sap”, anima en Sebastián. L'home gran es diu Manel i ens mira amb incomoditat. Sap que a les Corts han aprovat la nova llei, però no es vol comprometre. “Però això d'aquí és fragatí i punt, oi que sí?”, insisteix en Sebastián. En Manel mou el cap i diu que a Fraga no hi ha problema, amb aquests temes. Segueix amb interès el que diuen els companys de tertúlia i, finalment, decideix seguir el seu camí. Abans, però, passa pel costat del periodista: “Ja poden dir noms i més noms, que astí parlem català”, diu per sota del nas. I marxa amb un somriure. Font: http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/644377-asti-parlem-catala.html
S'hauria de demanar que les comarques de la Franja s'agreguessin a Catalunya, cadascuna a la província i a l'àmbit que li toqués. Sé que no ens deixarien, però intentar-ho mai està malament. Per molt que no es sentin catalans alguns franjolins sinó fragatins o xapurriaus no tenen altre opció, el peix gran es menja el petit.
Per això primer cal representació política catalanista (o que com a mínim defensi el català) als ajuntaments dels municipis de la Franja.
Em sembla que l'unic municipi amb representacio forta del catalanisme es el Pont de Muntanyana, a on governa Convergencia Democratica de la Franja. Es un poble molt petit de 133 habitants proxim al Pont de Suert, i a molt poc de la frontera catalana. Es mes, un pont connecta una pedania del municipi catala amb el poble aragones. Seria lexemple mes clar de municipi que sagregues a Catalunya. PD Em passa quelcom paranormal que mimpedeix fer accents, ni els dos punts, ni apostrofs...
Calaceit també.
Sí, el PSOE i el PP tenen 4 diputats cadascun però n'hi ha un d'ERC.
| 0.803637 |
curate
|
{"ca": 0.9404178019981835, "en": 0.0014532243415077202, "ja": 0.0010899182561307902, "it": 0.004178019981834696, "es": 0.013079019073569483, "pt": 0.004904632152588556, "eo": 0.004178019981834696, "fr": 0.013260672116257947, "eu": 0.017438692098092644}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_286386
|
Després de la multitudinària concentració a la plaça Sant Roc del passat divendres, la segona consecutiva, ha tornat a ser punt de mobilització del sobiranisme. L'ANC i Òmnium Cultural han convocat una encartellada massiva a tot el país i Sabadell s'ha trobat en aquest cèntric racó de la ciutat per dur a terme la iniciativa.
No s'han aplegat els milers de persones de dies passats, però ha estat força visible la seva acció. La façana de l'Ajuntament ha quedat empaperada amb missatges com: "Llibertat presos polítics", amb els noms dels líders de les dues entitats promotores de l'acte, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, a més dels vuit membres del Govern empresonats des del passat dijous; "Sos democracy" i "El meu legítim president és Puigdemont", entre d'altres.
— Juli Fernàndez (@julifernandez) 5 de novembre de 2017
— ERC Sabadell #NOUSBD (@Esquerra_sbd) 5 de novembre de 2017
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/14604/sabadell-participa-encartellada-demanar-alliberament-dels-presos-politics
|
mc4_ca_20230418_15_298565
|
(1 vs. 6) MRiboSabadell2019ca < ServiAstro < TWiki
Difference: MRiboSabadell2019ca (1 vs. 6)
Revision 630 May 2019 - SurinyeOlarte
Estudiant l'Univers en raigs gamma de molt alta energia
Revision 514 May 2019 - SurinyeOlarte
Lloc: Agrupació astronòmica de Sabadell
Els experiments MAGIC, HESS i VERITAS han revolucionat el camp de l'astrofísica de raigs gamma de molt alta energia en els darrers anys. Mentre que el 2003 amb prou feines es coneixien mitja dotzena d'objectes, actualment se'n coneixen més de 200, els quals han permès aprofundir en la física d'objectes galàctics i extragalàctics, així com fer estudis sobre física fonamental a l'Univers. En aquesta xerrada faré una breu introducció sobre mecanismes per generar raigs gamma de molt alta anergia i la tècnica que s'utilitza per detectar-los. Després passaré a revisar els descobriments més interessants realitzats pels
Revision 406 May 2019 - SurinyeOlarte
Revision 330 Apr 2019 - SurinyeOlarte
E. Salvador: "Estudiant l'Univers en raigs gamma de molt alta energia"
Visió artística del LST
Crèdits: Akihiro Ikeshita, Mero-TSK, International
A càrrec de: Marc Ribó, ICCUB [IEEC-UB]
Els experiments MAGIC, HESS i VERITAS han revolucionat el camp de l'astrofísica de raigs gamma de molt alta energia en els darrers anys. Mentre que el 2003 amb prou feines es coneixien mitja dotzena d'objectes, actualment se'n coneixen més de 200, els quals han permès aprofundir en la física d'objectes galàctics i extragalàctics, així com fer estudis sobre física fonamental a l'Univers. En aquesta xerrada faré una breu introducció sobre mecanismes per generar raigs gamma de molt alta anergia i la tècnica que s'utilitza per detectar-los. Després passaré a revisar els descobriments més interessants realitzats pels experiments actuals, des de romanents de supernova a sistemes binaris, des dels jets de forats negres súper-massius a la seva connexió multi-missatger a través de la detecció de neutrins. Finalment presentaré el Cherenkov Telescope Array (CTA), l'observatori terrestre d'astronomia gamma de nova generació que s'està construint a La Palma i Paranal, i descriuré els seus projectes clau que es duran a terme durant la propera dècada.
Marc Ribó és doctor en física per la Universitat de Barcelona (UB). Professor del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la UB, investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB), director científic de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) i membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
| 0.648924 |
curate
|
{"en": 0.11504777070063694, "ca": 0.884952229299363}
|
http://serviastro.am.ub.edu/twiki/bin/rdiff/ServiAstro/MRiboSabadell2019ca
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_27197
|
Associació Armats de Lleida.- Per la difusió de la cultura lleidatana i la col.laboració amb ajuts econòmics i altres, a entitats i col.lectius dedicats a l’atenció i benestar de les persones més desfavorides.Associació Shalom.- Per la seva llarga trajectòria i una feina molt eficaç en l'atenció i integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, garantint l’atenció i la integració a la trama social en el transcurs de la seva vida.Associació Trobada Empresarial al Pirineu.- Per la iniciativa d’un grup d’empresaris i professionals lleidatans que, van adquirir un compromís amb el teixit econòmic i empresarial Lleidatà i que, en el decurs del temps s'ha consolidat com, la trobada econòmica més important de Catalunya.Fundació Catalana de Cooperació.- Pel compromís amb el mon cooperatiu i l’industria agroalimentària del nostre entorn doncs, constitueix un centre de gestió i assessorament de recursos humans per al sector agroalimentari de les comarques de Lleida.Fundació Social Sant Ignasi de Loiola-Arrels.- Pel seu programa “Arrels” a favor dels més desfavorits de la nostra ciutat que, des de fa una colla d’anys i a pesar dels moments actuals tant complicats, continua impulsant, amés de tenir un moviment de voluntaris important que afavoreix a que Lleida sigui una ciutat més sensible.
PERSONES
Antoni Llaràs Gese.- Director general del Grup Actel, cooperativa agroalimentària lleidatana, amb més de 122 cooperatives i prop de 12.000 famílies que viuen i volen continuar vivint de la terra. Per ser un exemple de persona que promou la força del cooperativisme en el món agrari.Emiliano Astudillo Doménech.- Doctor en medicina i cirurgia, especialista en endocrinologia i nutrició i membre de la comissió Nacional de Finances de Creu Roja Espanyola. Per la seva constant dedicació i vocació de servei a la ciutat de Lleida, a Catalunya i Espanya mitjançant la seva dedicació personal i professional en el transcurs del temps.Josep Giralt Lladanosa.- Vicepresident de la Confederació Catalana ECOM Catalunya i president de la Federació territorial de Lleida. Per la seva trajectòria com a persona defensora de la igualtat de les persones, sigui quina sigui la seva circumstància i per la seva tasca en el món de la discapacitat física, tant com a fundador i com a gerent d’Aspid.Juanjo Garra Lorenzo.- Alpinista lleidatà i càmera d'alçada que ha participat en nombroses expedicions en diversos continents del planeta des de 1989. Per aportant amplis i diferents coneixements culturals, religiosos, d'estil de vida i costums dels diferents llocs del planeta.Rafael Ferreruela Serrano.- Doctor en medicina i cirurgia, especialista en oftalmologia que, fomenta la investigació i la recerca en el camp de l'oftalmologia. Per ser una persona que projecta la solidaritat lleidatana, canalitzant recursos professionals i econòmics per atendre les necessitats de països subdesenvolupats o persones en situació de pobresa.
INSTITUCIONS-EMPRESES
Audivio Multimedia, SL.- Per la promoció de la nostra ciutat a nivell internacional, gravant la sèrie de TV Rotten Rain íntegrament a Lleida. I pel compromís amb els seus projectes i la innovació tant visual com conceptual, amb la realització de treballs actuals i transgressors.Centre Ibercaja Lleida.- Per la labor social, oferta formativa i ajudes assistencials a la ciutadania lleidatana i el seu compromís en educació, solidaritat i ocupació que duu a terme a les persones amb discapacitat intel·lectual.Editorial Pagès Editors.- Per la seva trajectòria i el gran nivell professional assolit, reconegut arreu de Catalunya i també a nivell internacional doncs, porta el nom de Lleida a totes les Fires i especialment, pel seu decidit suport als autors i publicacions de Lleida.Grup Sorigué.- Per aplicar polítiques de responsabilitat social mitjançant la formació ocupacional de persones amb disminució psíquica, beques d'estudis universitaris, ajudes socials, promoció d’habitatges protegits, convenis culturals, i la creació a Lleida d'un centre cultural de prestigi internacional.Obra Social "La Caixa".- Per la implicació social i cultural a la ciutat de Lleida donant suport econòmic a gran quantitat d'associacions i entitats i per la sensibilitat que demostra en els col.lectius més desfavorits ajudant-los en diferents àmbits.
Galeria de fotos
Necessites organitzar una xerrada? Vols participar com a conferenciant? T'agradaria col.laborar amb nosaltres?
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9816866380284874, "es": 0.010174089984173637, "en": 0.00813927198733891}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_406894
|
Diapensiàcies
Diapensiaceae és una petita família de plantes amb flors, conté 12 espècies en cinc gèneres. Tres dels gèneres, "Berneuxia", "Galax" i "Pyxidanthera", contenen només una espècie. Les espècies asiàtiques de "Shortia" anteriorment estaven separades com el gènere "Schizocodon". Un altre gènere, "Diplarche", va ser inclòs en aquesta família però ara es considera un membre de les Ericaceae.
Gèneres.
- "Berneuxia" Decne.
- "Diapensia" L.
- "Galax" Sims
- "Pyxidanthera" Michx.
- "Shortia" Torr. i A.Gray
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8055555555555556, "it": 0.15079365079365079, "en": 0.027777777777777776, "es": 0.015873015873015872}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=406895
|
mc4_ca_20230418_12_779810
|
L'escalada cap al premi gros continua - Diari de Girona
L'escalada cap al premi gros continua L'empat del Saragossa a Ponferrada evita que el Girona entri en posicions de "play-off" � Els de Mach�n retallen als aragonesos, superen l'Elx i se situen a 4 punts de l'ascens directe
03.05.2016 | 07:20
L'escalada cap al premi gros continua GIRONA | MARC BRUGU�S
Un gol del davanter del Saragossa �ngel Rodr�guez a vuit minuts per al final del partit contra el Ponferradina (1-1) va evitar que el Girona entr�s en posicions de play-off per primer cop aquesta temporada. Malgrat seguir fora de les sis primeres places, la jornada no va ser del tot dolenta per al Girona. La zona de play-off continua a un punt, s�, per� la vict�ria contra el Tenerife dibuixa una doble doble vessant d'all� m�s interessant. I �s que a banda de retallar dos punts al Saragossa i comen�ar a marcar dist�ncies amb alguns rivals, el Girona ha aprofitat l'empat de l'Alab�s a Mallorca per situar-se a quatre punts de l'ascens directe. A manca de sis jornades per al final de la competici�, els gironins continuen redre�ant l'err�tic rumb de la primera volta i cada cop s�n m�s a prop de l'objectiu. En aquest sentit, la setena posici� actual �s la millor de tota la temporada. Si a la primera volta el Girona va sumar 25 punts en 21 partits, en aquesta segona, quan encara en falten 6 per al final, ja ha arribat a la trentena.Ha estat una jornada de vict�ries decisives en duels directes com les del N�stic al Mirand�s, de l'Oviedo al C�rdova o de l'Osasuna a l'Alcorc�n que permeten als gironins treure dos punts a andalusos, el proper rival, i madrilenys. El Girona tamb� augmenta el marge amb el Lugo, que ja �s a quatre punts, el Tenerife, que es queda a cinc i del Mirand�s que es despenja ja a set. Tot plegat abans de la doble visita a C�rdova i Elx. Aday recau de la lesi�L'�nica nota negativa del partit va ser la recaiguda d'Aday Ben�tez. El de Sentmenat va reapar�ixer despr�s de gaireb� un mes i mig absent per una ruptura muscular per� al cap de poc d'estar al camp va notar mol�sties a la mateixa zona. Amb els tres canvis fets, no va marxar als vestidors perqu� volia "ajudar l'equip" i va deixar el carril per situar-se al mig del camp, una zona amb menys recorregut. Avui est� previst que se li facin proves per determinar l'abast d'una lesi� que podria deixar-lo fora de combat algunes setmanes m�s. En els minuts que va estar en concidions, Aday va millorar el rendiment al carril ofert per Javi �lamo i va ser decisiu en la jugada del gol de Lekic, que va n�ixer d'una seva rematada. Arran de la lesi�, Aday es va situar al costat de Pere Pons i Eloi Amagat al mig del camp i va ser el davanter canari Cristian Herrera qui va passar a ocupar el carril dret. Mach�n ha donat un parell de dies de festa a la plantilla, que no tornar� a treballar fins el proper dimecres.
| 0.869045 |
curate
|
{"ca": 0.9936664320900774, "de": 0.0063335679099225895}
|
http://www.diaridegirona.cat/girona-fc/2016/05/02/lescalada-cap-al-premi-gros/780835.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_401680
|
Aquesta pregunta em ve al cap perquè per norma general és una impressió que m´emporto quan contacto amb un viguetà, gironí, tarragoní... Sense anar més lluny, l´altre dia estava ( tractant ) de lligar amb una noia de Vic, aqui a Bcn capital. Li vaig dir que el seu accent m´agradava, no sé, em resulta força exòtic perquè l´accent d´aquella gent respecte al del barceloní capitalenc sembla molt més pronunciat, no estic gens acostumant sent del centre de Barna a sentir aquest accent. A la noia no li van tremolar gens les cames per contestar-me: - Doncs a mi l´accent vostre no m´agrada, parleu com els pijos De fet després va aparèixer per allà un amic seu que ni m´enrecordo el que em va preguntar, i jo li vaig respondre, i ella va repetir la frase que jo acabava de pronunciar de manera burlesca simulant un accent pijo. És clar que és un fet aïllat, però en general em sembla com que la gent d´altres llocs de Catalunya ens veuen diferents
Se'ns veu ràpid per l'accent, però a favor nostre hem de dir que fem molta feina, perquè en els pobles tothom parla català, en canvi a Barna el català el fa servir el 50% de la gent.
Els que fem més feina som els de rodalies de bcn capital. A Sabadell és un 30 %.
La gent que conec de Sabadell i Terrassa parlen tots un català de puta mare. En el tema llengua no deveu estar pitjor que a Barcelona. Potser millor i tot, perquè els pijos no estan castellanitzats.
| 0.870221 |
curate
|
{"ca": 0.9434907010014306, "hu": 0.015736766809728183, "es": 0.0407725321888412}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_429940
|
http://www.youtube.com/watch?v=UUWJDscixqw&feature=player_embedded Que penseu d'aquests, són d'una mena d'organització que se diu Reconstrucción Comunista, jo crec que són uns skins molt flipats i que no li fan cap favor al comunisme a nivell estatal ni als moviments socials.
Si vos fixeu en el detall tenen en la samarreta la cara d'Stalin, a més a més se mofen dels anarquistes i de la mort d'Andreu Nin.
I això que dius a sant de què? Què vols fer entendre? Per cert, on se mofen dels anarcos?
| 0.739661 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_4_274203
|
EOIES
Des del curs 2013-2014 el centre IES Mossen Alcover col·labora amb l’Escola Oficial d’Idiomes en el programa EOIES (EOI + IES = EOIES).
Què és el programa?
El programa EOIES és un projecte adreçat als nostres alumnes a partir de 16 anys des de 4t d’ESO fins 2n de batxillerat. Col·laboram amb l’EOI per tal que els alumnes puguin obtenir un títol de l’EOI dels idiomes ANGLÈS i ALEMANY. Es tracta d’un programa de caràcter voluntari on l’alumnat que hi vulgui participar tendrà al seu abast activitats amb el format de l’examen de l’EOI. Les tasques seran generalment autocorrectives.
Per altra banda, la part d’expressió escrita serà corregida per part del professorat de l’institut i es farà pràctica oral amb el professorat de l’EOI periòdicament.
Per completar qualsevol estudi de grau a Espanya es requereix el certificat B1 d’anglès.
Per obtenir qualsevol lloc de feina o formació professional, els nivells d’idiomes de l’EOI obren moltes portes al món laboral.
En el món de l’hosteleria, tan significatiu a les Illes Balears, és molt important tenir un cert nivell acreditat de llengües estrangeres.
Per accedir a un càrrec a l’administració pública, els certificats de l’EOI puntuen com a mèrit.
El coordinador d’EOIES publica al classroom unes tasques setmanals de diferents tipus: comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita, i ús de la llengua. L’alumnat tendrà al seu abast exemples de preguntes d’anys anteriors, així com d’exercicis orals per tal que es pugui anar preparant.
És obligatori fer les tasques?
Des del moment que són autocorrectives (excepte l’expressió escrita) el professorat no mantén un control sobre la realització de les tasques, que tenen l’objectiu de preparació per a l’examen.
Hi ha classes presencials?
No. Hi ha normalment tres reunions durant el curs: la primera és per informar de les proves i les seves parts i les altres dues per practicar el format de la prova oral.
És gratuït participar al programa EOIES?
La participació de l’alumnat en el programa EOIES és gratuïta, però l’alumnat que vulgui obtenir una certificació oficial de l’EOI haurà de pagar les taxes corresponents (a nivell orientatiu l’any 2021 eren uns 23 euros). Cal tenir en compte que per un alumne lliure la taxa oscil·la al voltant dels 80 euros.
Com i quan s’ha de fer la inscripció per als exàmens?
El període d’inscripció es publicarà a la web de l’EOI i el professorat també ho comunicarà als alumnes. La matrícula i la documentació es presentarà via telemàtica.
Quan són els exàmens? Quantes oportunitats tenc?
Les proves (convocatòria ordinària) son a final de maig o principi de juny, o bé al setembre (convocatòria extraordinària). Durant el curs escolar es publiquen les dates d’examen amb suficient anterioritat. Són dates oficials que no es poden canviar.
El nivells que certifiquen (A2 o B1 d’alemany, B1 o B2.2 d’anglès) requereixen un 6.5 de mitjana per obtenir el certificat. La mitjana es calcularà sempre i quan no hi hagi cap part amb nota inferior a 5. Si l’alumne no aconsegueix aquesta mitjana (6.5) a la convocatòria de juny, la nota de les parts aprovades es guarda fins la convocatòria extraordinària de setembre. Llavors l’alumnat tendrà l’oportunitat de repetir totes les parts o només les suspeses, per tal de millorar la nota i així arribar al 6.5 de mitjana.
Per obtenir més informació, podeu consultar la pàgina web de la eoi Manacor i la secció EOIES: https://www.eoimanacor.com/eoies/informacio-general/
| 0.789954 |
curate
|
{"fr": 0.0014577259475218659, "ca": 0.9565597667638484, "en": 0.021865889212827987, "pt": 0.007580174927113703, "es": 0.012536443148688046}
| |
macocu_ca_20230731_4_275655
|
Gent Gran
OCTUBRE
Taller d’Alfabetització Digital – Inicia’t amb l’informàtica
Durada: 12 hores
Places: 8 persones
Inscripcions i informació:
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.8308823529411765, "en": 0.051470588235294115, "es": 0.11764705882352941}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_390586
|
L'activitat no sé com es diu, us la descric: tu vas lligat amb un arnés i en un bosc hi ha com proves d'anar-te penjant pels arbres i tal. Sé que a la zona del Barcelonès hi ha un lloc per practicar-ho. Algú ho ha practicat o ho coneix i em pot donar la web? Si alguns ho heu practicat, us ha agradat?
Pel que dius, l'únic que conec és el parc de Palomera a la comarca del Berguedà. http://www.informat-pb.com/parcdepalomera/ Molt recomanable
Uau!! Sí, és això!!! Hi has estat? Què tal l'experiència?
No hi he estat, però tenia un amic que hi treballava i sempre em deia que hi anés, la veritat és que fa molt bona pinta.
Doncs anem-hi aquest estiu! !
| 0.697147 |
curate
|
{"ca": 0.812206572769953, "pt": 0.06572769953051644, "en": 0.11267605633802817, "eo": 0.00782472613458529, "fr": 0.001564945226917058}
| |
oscar-2201_ca_20230904_12_118416
|
Quantes vegades hem sentit o ens hem sentit dir: ‘Ostres quin morbo que té!’ per expressar la nostra atracció vers alguna persona?...doncs moltes oi?
En aquest article, doncs, em proposo analitzar què és això del morbo.
Del llatí morbus, significa (o més ben dit, significava) malaltia, interès malsà per persones o coses. Un significat que ha experimentat una projecció cap a un altre significat, un desplaçament semàntic que es podria explicar des dels plantejaments sobre metaforització i metonímia en el llenguatge (Lakoff i Johnson, 1980).
És a dir, s’aprofita una paraula antiga i d’ús restringit per donar-li un significat nou i un ús habitual. Tot i que és obvi que el significat o significats nous parteixen del seu significat original, de la malaltia.
Avui, ‘morbo’ podríem dir que té dos grans significats. Per una banda, és l’atracció que sentim per tot allò desagradable, la curiositat per veure gent morta, ferida…i per l’altra és l’atracció sexual que sentim per algunes persones. Aquí us parlaré només d’aquest darrer significat.
Observo que l’ús de la paraula ‘morbo’ és semblant a l´ús d’altres paraules, com per exempe ‘glamur’. És a dir, paraules que defineixen quelcom inconcret, inexplicable, però que necessitem posar-li un nom. Seria com una mena d’intent d’englobar en una sola paraula diverses impressions; que en el cas de ‘morbo’ estarien relacionades amb impulsos, atraccions…
Així conceptualitzem aquelles emocions desestructurades i poc definides que sentim quan ens sentim atretes per algú.
Abans quan desitjàvem algú, dèiem que aquella persona ‘ens agrada’, però avui amb la sexualització de les nostres vides (perdó, del nostre llenguatge!) ens agrada omplir de lascivitat les nostres converses. Ja que el sexe físic segueix sent tan difícil d’obtenir, sexualitzem les nostres converses, pràcticament follem parlant…fixeu-vos la cara d’algú quan diu(o mireu-vos en un mirall quan ho dieu vosaltres) que li provoca morbo algú. És la mateixa cara que fem quan cardem. Sovint quan ho acabem de dir ens mosseguem el llavi inferior i esbufeguem. També és curiosa la necessitat que tenim de dir-ho a qui ens acompanya. Crec que és un intent de canalitzar un desig incontrolable. Una mena d’intent d’aconseguir certa serenitat per no aclaparar la nostra ‘víctima’. Però també es tracta de fer-lo més intens, de recrear-nos, de muntar-nos la pel·li…
A partir d’aquí, però, és quan la caguem. No només els que sentim morbo sinó tothom. La nostra societat.
Potser algú podria dir que seria genial que ens comportéssim com els animals. Us heu fixa’t què fan els gossos quan es desitgen pel carrer? Es llancen al damunt sense restriccions de cap mena…però si bé això seria millor que el que fem normalment, crec que és més interessant fer entrar en el joc les nostres capacitats com humans. És a dir, el joc, el flirteig, la seducció…en definitiva, la cultura i el llenguatge. Però alerta! Cal que ens desempallaguem de les restriccions morals. I cal trencar amb els rols sexistes.
M’explico.
Estem posant trabes al desenvolupament lliure dels nostres desitjos quan seguim l’esquema clàssic a l’hora de lligar: home tira la canya a dona. I en la resolució d’aquest esquema és on ens emboliquem i acabem frustrant-nos. Moltes vegades els homes es creuen amb el dret d’assetjar. Però també hem de tenir en compte que altres vegades i sota l’empara d’un pseudofeminisme esperpèntic hi ha dones que s’escandalitzen pel sol fet que se’ls apropi algú per lligar.
Hi ha assetjadors sí! Oh i tant! Però hi ha qui expressa el seu desig sense assetjar i se’ls posa al mateix sac!
Aquests dos grans models de resolució de l’esquema clàssic esmentat, són fruit de la mateixa misèria sexual a la que ens veiem sotmeses per la moral imperant. Per la pressió dels rols de gènere.
No seria més fàcil la comunicació? Sense masclisme, sense esquemes fixos…perquè no ens podem apropar les unes a les altres i expressar els nostres desitjos? Perquè no podem expressar el nostre desig de cardar en una primera conversa amb algú que acabem de conèixer? O d’estimar…perquè no? O simplement jugar…però quan dic jugar no em refereixo a jugar a fer-ho passar malament a l’altre (i de retruc a una mateixa).
Ja que ara mateix l’esquema és fàcil proposo que l’alternativa sigui també fàcil: parlem, expressem els nostres desitjos. I si no hi ha entesa a l’hora de lligar no passa res, podem dir un ‘no’ amb un somriure. I fins i tot seguir parlant!
Perdoneu pel que pot semblar una exegeració, però aquests esquemes, els reproduïm més o menys conscientment. I espero que entengueu que parlo dels esquemes que ens acaparen i ens influeixen. No estic dient que totes actuem així sinó que és el sistema de relacions que més ens afecta i condiciona.
No he parlat de l’esquema habitual entre gais i lesbianes… Només diré que també és una altra forma de castrar el nostre desig. I us diré dos trets negatius a tall d’exemple de cada esquema: entre gais creiem que el lliure desig flueix més que entre els heteros…però no és així, flueix el sexe sí, però el nostre desig queda restringit, engabiat en les 3 o 4 resolucions assignades, un clar atemptat contra la imaginació i el lliure desenvolupament sexual. I entre lesbianes em sobta la joia de veure’s ‘alliberades’ dels homes com si el fet de lligar entre dones eliminés tots els entrebancs. I no. Entre lesbianes, entre gais, entre heteros…sempre seguim uns rols a l’hora de lligar que sovint acaben frustant-nos, limitant els nostres desitjos i la nostra alegria. De manera que quan lliguem i ens ho passem bé (o molt bé) sembla que ens hagi tocat la loteria i correm a explicar-ho a totes les nostres amigues.
Són tantes les pressions que tenim quan lliguem que fins i tot ens canvia la nostra percepció del gaudi i ens autoenganyem. Per exemple, quan algú (o ens escoltem a naltros mateixes) ens diu (o diem) que gaudeix cardant a tort i a dret per les cambres fosques i saunes quan en realitat es mor de ganes de tenir trobades sexuals més pausades i comunicatives. I no m’estic posant recatadeta sinó que constato que moltes persones amants del bon sexe han acabat fent veure que els agrada el sexe deixalla (no em cansaré de recomenar-vos que llegiu l’article de la doctora Maeso sobre el ‘sexe lent’ publicat en algun AB anterior).
I no estic dient que no folleu en cambres fosques i en saunes…sinó que dubto que algú pugui gaudir només practicant sexe ràpid perdent-se altres tipus de sexualitats. (I no vull entretindre’m en qüestionar els preus de les saunes i discoteques on trobem sexe ràpid, la manca d’higiene i d’espai de la majoria de cambres fosques…ja ho faré en una altra ocasió! ).
Només un apunt! I això va pels gais! Us animo a que si voleu sexe ràpid, sense els peatges de les saunes i discoteques, aneu a llocs de cruising (trobades sexuals a l’aire lliure). No pagareu i gaudireu de la natura!
Potser creieu que m’he perdut...però no! Explicava això perquè crec que el terme ‘morbo’ existeix per la manca de trobades sexuals lliures. ‘Morbo’ és l’atracció per allò difícil d’obtenir. Una menja exquisida que aconseguim poques vegades i amb gran esforç. Si visquéssim en una societat on les sexualitats fossin lliures, el sentit del morbo (pulsió de desig VS moral castradora del desig) perdria molta força. O en tot cas, potenciaríem els nostres morbos i desitjos amb tanta força i imaginació que sortirien nous termes que hauríem de classifocar en un nou Diccionari del Desig.
També m’agradaria parlar dels morbos entesos com a pràctiques i atraccions concretes més enllà del morbo en general que ens pot produir algú.
En tenim molts exemples: el morbo pels baixets, pels peluts, per les grasses, pels catxes, per les rosses, les asiàtiques, amb determinades estètiques…També per pràctiques: els trios, el fist, el bondage (lligar), els peus, aixelles, la saliva, el sexe anal, dilds, cardar en lloc públics, la doble penetració, dir marranades i insults a cau d’orella, la suor…
Els morbos són una font d’imaginació però moltes vegades ens els reprimim o no els sabem gestionar.
Quan un morbo passa a ser una obsessió, també entrebanca el desenvolupament dels nostres desitjos. Conec un noi que només s’excita fent fist (encular amb el puny), un incovenient a l’hora d’obtenir sexe ja que a molta gent no li agrada fer fist o almenys no el vol fer a tothora…per tant, potser seria més feliç si es treballés aquest morbo per aconseguir que no sigui el centre del seu desig, obrir-se a altres pràctiques i tenir el fist com un morbo més entre molts altres.
També altres amics ( i jo m’incloc!) comentem de vegades que no ens fan morbo els tios amb ploma. I ho justifiquem pel morbo. D’acord! Podem tenir clar que ens fan morbo els maxirulos sense ploma però ens hauríem d’adonar de tot el que ens perdem. Els morbos són ampliables. Els podem treballar per no restringir el nostre desig sense sentit. No estic dient que per força ens han d’agradar els tios amb ploma sinó que podem obrir-nos a que ens puguin agradar.
I el mateix es podria fer per saltar-nos la idea tancada de només follar amb gent del ‘sexe oposat’ o ‘del mateix sexe’…perquè no crear el morbo d’experimentar saltant-nos les etiquetes restrictives?
Una forma d’alimentar i ampliar els nostres morbos és parlar-ne amb amigues. Proveu-ho! Primer alguns dels morbos us xocaran, no els entendreu…però potser després us picarà la curiositat.
Recordo el primer cop que algú em va parlar de l’spitting (escopir i rebre escopinades a la boca, cara…de l’altra mentre folles). Em va fer fàstic, molt fàstic. Però poc a poc aquesta estranya parafília entesa com un joc de dominació (el sexe és això, llegiu Foucault!) va passar a formar part dels meus morbos. I ara sempre que puc escupo i demano que m’escupin.
També és interessant veure com els morbos són el centre de les subcultures sexuals. Els óssos (subcultura gai al voltant del desig pels homes peluts amb aspecte de camioners), l’entesa afectivosexual entre butch i femmes (lesbianes masculinitzades i hiperfeminitzades), el rotllo leather (atracció per l’estètica del cuir i les pràctiques sadomassoquistes)…tot gira al voltant d’una manera concreta d’entendre el morbo. És la construcció d’una identitat en base uns morbos concrets per potenciar-los i fer-los evidents sense amagar-los ni reprimir-los. Ara bé, per desenvolupar els nostres morbos no estem obligades a participar en aquestes subcultures sinó que podem visibilitzar-los igualment. A voltes les subcultures també ens condicionen massa…A mi per exemple, m’atrau el rotllo del cuir però em destrempa l’excessiva parafernàlia i que hagis d’anar a llocs concrets per experimentar. (No cal gastar-te 200 euros amb l’equipament del perfecte leather quan amb un arnés morbós ja en tens prou! I a més en pots aconseguir d’artesanals i t’estalvies d’enriquir els empresaris berlinesos).
Els morbos són quelcom prohibit. Quan expressem-i sobretot quan realitzem- els nostres morbos ens situem com a blanc perfecte pels judicis negatius dels altres. Tot i així, ens encanta parlar-ne, difondre’ls…primer en veu baixa, després amb més intensitat…ara només cal treballar per crear les condicions ideals per desenvolupar-los en plena llibertat.
| 0.818253 |
curate
|
{"ca": 0.9899765215820842, "la": 0.001715730540003612, "it": 0.001083619288423334, "es": 0.004244175546324724, "en": 0.0013545241105291674, "de": 0.0007224128589488893, "pt": 0.0009030160736861117}
|
https://fesmegaudir.blogspot.com/2012/
|
crawling-populars_ca_20200525_5_53829
|
El pilot d'Oliana Isidre Esteve disputarà el seu quart Ral·li Dakar consecutiu amb Repsol. El pilot lleidatà i l'energètica espanyola han arribat a un acord de renovació que els permetrà viure junts la propera edició de la cursa més dura del món que, per primera vegada a la història, es disputarà a l'Aràbia Saudita el gener de 2020.
«La renovació amb la marca Repsol és una gran notícia i, sincerament, em sento un privilegiat de portar els seus colors al Dakar per quart any consecutiu, i tercer com a patrocinador principal. Valoro moltíssim la continuïtat del projecte que ens permetrà seguir en un equip competitiu i lluitar per resultats esperançadors en una propera edició, que estarà marcada per canvis importants, principalment el d'escenari», ha declarat satisfet Isidre Esteve. Al Dakar 2020, Esteve i el seu copilot Txema Villalobos intentaran mantenir el bon nivell en la classificació general i buscar un lloc entre els millors de la seva categoria T1.2 (tot terreny 4x4 dièsel modificats.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
| 0.861587 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /esports/2019/07/30/isidre-esteve-repsol-correran-plegats/559566.html
|
mc4_ca_20230418_8_790953
|
XVI Mostra de pessebres i diorames, dedicada als refranys populars, d'11.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00, a la sala polivalent de l'Ajuntament. Caps de setmana i hores convingudes, fins al 2 de febrer. Mostar més dates
Dies 18, 19, 25, 26/01, 1 i 2/02
12.00. Museu del Suro. Visita guiada exprés al museu El suro, tot un món.
12.00. Museu d'Història de Girona. Visita comentada a l'exposició Arqueologia a l'exili. El museu d'arqueologia de Catalunya i la guerra civil espanyola (1936-1939), a càrrec d'Àngels Casanovas i Romeu, comissària de la mostra i conservadora del museu. Dins el Girona 10.
12.00. Bòlit Pou Rodó. Visita guiada + vermut a l'exposició El mamporrero y otros síntomas / L'apuntador i altres símptomes, de Núria Güell.
| 0.563475 |
curate
|
{"ca": 0.8850415512465374, "en": 0.0443213296398892, "sv": 0.024930747922437674, "pt": 0.02077562326869806, "es": 0.024930747922437674}
|
http://m.elpuntavui.cat/agenda/portada/palausaverdera.html?start=200
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_595643
|
bé avui comença la final four de hoquei patins a les 16.30 reus-liceo a les 18.30 barça-vic diumenge la final a les 18.00 els horaris no els sé segur, bé segur tant sols sé el del reus, ja que marxo ara cap a bcn per veure el partit! FORÇA REUS! !
Força Reus!
| 0.690048 |
curate
|
{"ca": 0.91015625, "hr": 0.04296875, "fr": 0.00390625, "pt": 0.04296875}
| |
macocu_ca_20230731_7_124088
|
El pressupost de l’ICS pel 2013
Quan alguns posen el carro pel davant dels bous
Aquests dies hem llegit en diferents mitjans la preocupació generada en el sí de l’ICS com a conseqüència d’una notícia segons la qual, per aquest any 2013 es prepara una retallada global del 7,32% sobre el tancament de l’exercici 2012 en el pressupost del Institut Català de la Salut.
Abans de continuar analitzant la notícia, voldria fer alguna consideració al voltant del concepte del “pressupost”. Sovint confonem un seguit de números posats en un ordre determinat amb el pressupost, quan això no és més que el resultat final del que s’ha d’entendre com a pressupost.
Metges de la Vall d'Hebron, denunciant unes retallades que encara ningú ha confirmat que s'hagin de produïr
A l’hora de confeccionar un pressupost, el que podríem anomenar la fase 1 del procés és decidir que és el que les empreses volen fer per a l’any vinent. En el cas de sanitat, cal decidir per tant quantes altes es vol que el sistema doni, quantes intervencions quirúrgiques s’han de fer, quantes visites de primària es voles assumir, i un llarg etcètera.
Una vegada definida la feina que es vol fer toca passar a la fase següent que podríem anomenar fase 2, que és la de decidir com es vol fer allò que s’ha decidit fer en la fase 1: es vol fer amb la mateixa plantilla que l’any anterior? Amb menys plantilla per que es millora la productivitat? Aquesta millora de la productivitat té a veure amb la implantació de noves tecnologies? Es vol incrementar la cirurgia ambulatòria per exemple? Es volen evitar ingressos no adequats en centres d’aguts? Es volen concentrar patologies en determinats hospitals en detriment d’altres per millorar l’eficiència conjunta? Com afectaran les RAT als centres de l’ICS? Són moltes les preguntes a resoldre a més de les indicades aquí a tall d’exemple, abans de donar per tancada aquesta segona fase importantíssima a l’hora de fer un pressupost, que és el determinar com es vol fer allò que s’ha decidit fer en la fase anterior.
El conseller Ruiz haurà de fer "jocs de mans" amb el pressupost 2013
Finalment el procés es tanca amb la fase 3, avaluant el cost econòmic d’allò que es vol fer i de com s’ha decidit fer-ho. Sovint passa que al final d’aquesta tercera fase, te’n adones que la xifra resultant és excessiva, i llavors has d’anar rectificant els continguts de les fases 1 i 2, fins arribar finalment a una xifra compatible amb les teves possibilitats econòmiques. Remarco això per que el que realment importa és allò decidit en les fases inicials del procés i no en la última.
Per tant opinar coneixent només la quantificació econòmica de les accions a fer (fase 3), sense conèixer quines són aquests accions i com es volen dur a terme, em sembla si més no del tot agosarat.
És per això que jo recomanaria a tots aquells que critiquen aquestes suposades retallades a l’ICS, que primer demanin els documents i la memòria que donen suport a aquesta quantificació econòmica, i que ho analitzin bé. És després de fer aquest anàlisi quan estàs en disposició d’avaluar si estàs davant d’una retallada, d’una racionalització, o d’un nou enfocament de l’activitat.
De fet, si fem cas a les diferents informacions dels mitjans d’aquests últims dies, veurem com per una part s’afirma una retallada pressupostària important en el pressupost de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, mentre que una informació paral·lela del diari Segre, explica que en 5 mesos, una millor coordinació entre l’assistència primària i l’Hospital de Lleida ha evitat 700 ingressos de mallats crònics a l’Arnau de Vilanova. Per tant és evident que en el pressupost 2013, aquesta RAT 2012 haurà tingut el seu reflex, disminuint el nombre d’altes de l’Arnau, i reduint per tant el cost de l’hospital d’una manera equivalent.
Segons la filtració, semblaria que l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, sofriria una retallada del 8%
Això demostra que no n’hi ha prou llegint “la xifra” i comparar-la amb la de l’any anterior. Cal a més interpretar-la en funció de les explicacions contingudes en les memòries respectives i que representen de fet la clau que ens ha de permetre diferenciar entre retallada pura i dura, i adequació de la despesa a un procés prèviament estudiat i perfectament definit. És en el contingut d’aquest procés en el que hem de centrar les nostres crítiques, si és que calen.
Per acabar vull remarcar que quan he cregut necessari criticar a l’ICS des d’aquest blog, ho he fet. En canvi amb aquesta qüestió del pressupost 2013 no ho puc fer mentre no conegui quin és definitivament aquest pressupost, i quina és la memòria que l’acompanya (o l’hauria d’acompanyar).
Finalment una observació: aquesta informació sembla segons diuen alguns, que és producte d’una filtració interessada feta probablement des de Vall d’Hebron, per justificar allò de “Veis? Yo ya os lo havia advertido...” (posar el carro pel davant del bous)
| 0.865124 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_861738
|
LA CAMPANYA 300 ANYS D'OCUPACIÓ 300 ANYS DE RESISTÈNCIA CONVOCA UNA MANIFESTACIÓ NACIONAL PER AL PROPER 25 D'ABRIL Sota el lema Prenem els carrers per la llibertat dels Països Catalans la campanya 300 anys d'Ocupació 300 anys de Resistència ha convocat una manifestació nacional a València per al proper dissabte 25 d'Abril. Aquest matí, a la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educiació del Campus Blasco Ibàñez de la Universitat de València, ha tingut lloc la presentació dels actes de la Diada. En la roda de premsa han intervingut ADRIÀ MARTÍ i JOAQUIM R. VAZQUEZ com a portaveus de la campanya 300 anys d'Ocupació 300 anys de Resistència. Durant la roda de premsa MARTÍ i VÁZQUEZ han explicat el per què de la manifestació presentant un manifest en el qual entre altres es denúncia el capitalisme com a causant de la greu situació econòmica amb l'augment de l'atur, la misèria i la destrucció dels recursos naturals; i la situació d'opressió nacional que començà ara fa 302 anys després de la derrota d'Almansa a mans dels Borbons. També apuntaven a la classe política com a responsable de la situació tal i com assenyala el manifest de la convocatòria : “ Encara és l'hora que els polítics que gestionen les institucions miren més pel bé del seu poble que pel de la seua butxaca” Així doncs, afirmaren que cal canvis polítics i socials profunds que, en les seues paraules anirien dirigits a “la construcció d'un nou sistema que puga garantir la igualtat, la justícia social, el repartiment del treball i de la riquesa, la pervivència de l'entorn natural, l'accés universal als serveis públics com ara l'educació, la sanitat, l'alimentació, la vivenda, el transport, el treball, o l'assistència social; en definiva, un sistema que permeta viure amb dignitat a totes les persones que ara i en un futur viurem en la Terra”. La marxa també vol servir per rememorar i honorar a totes les persones que donaren la seua vida per la llibertat i front al feixisme. Aquest és un dels continguts més importants de la mobilització segons explicaren MARTÍ i VÀZQUEZ, els quals contextualitzaren l'efemèride dels 70 anys de l'inici de la repressió franquista i explicaren la necessitat de rescatar de l'oblit els crims de la dictadura. Pel que fa als actes de la Diada, els convocants han assenyalat que la manifestació eixirà a les 18H DE LA PLAÇA DE SANT AGUSTÍ DE VALÈNCIA EL PROPER 25 D'ABRIL. Prèviament hi haurà una mostra de cultura popular. Emmarcada en la cultura del foc amb la participació de colles d'arreu el país En acabar la marxa hi haurà un acte polític a la Plaça dels Furs en el qual s'inclourà un homenatge als antifeixistes -amb parlaments de figures representatives que combateren el règim de Franco- i un parlament final en nom de la Campanya 300 anys d'Ocupació, 300 anys de Resistència. En acabar, al barri de Velluters s'ha organitzat un concert gratuït que comptarà amb l'actuació de músics en valencià. La iniciativa compta amb diferents adhesions d'entitats culturals, associacions, organitzacions,polítiques, sindicals, ateneus i casals popilars, com ara el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI), la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Maulets, Endavant (OSAN), Alerta Solidària, Ca Revolta, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), l'entitat de joves Reviscola, Esquerra Anticapitalista o el Bloc Jove. I segons els convocants esperen rebre moltes més en els propers dies. Així mateix s'estan organitzant autobusos des de diferents poblacions de tot el país per tal d'assistir a la manifestació.
Tocarà baixar, doncs!
| 0.880391 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_207832
|
La plaça de la Font de Tarragona ha retronat amb força aquest dilluns en l'inici oficial de les Festes de Santa Tecla 2015. Centenars de persones no s'han volgut perdre aquest acte i l'han seguit des de ben bé una hora abans. Tot plegat ha començat a les set del vespre amb l'homenatge als Teclers d'Honor i al Perpetuador, Antoni Mas. La sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona s'ha tornat a quedar petita per la quantitat de persones que volien seguir el lliurament d'obsequis i el discurs d'Antoni Mas, l'escollit com a perpetuador de les festes.
Després del Toc de Crida de la Cobla de Ministrers, la consellera Begoña Floria - i no l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, que continua malalt - ha anunciat el tradicional Visca Santa Tecla! i ha encès la metxa de la Tronada a càrrec de la Pirotècnia Hermanos Caballer de Burjassot. La plaça de la Font ha retronat de cop i durant una bona estona i, ja al final, un núvol de fum i de confeti ha donat pas a la tan esperada Santa Tecla.
Totes les activitats dels deu dies intensos de Festa Major els podreu trobar al programa.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/14004/santa-tecla-ja-retrona
|
mc4_ca_20230418_3_552324
|
literatures (la presó de l'aigua): de gener 2016
Fa un temps, Juli Alandes, a través de facebook, em va citar per a un joc. La regla d’aquest és fer una llista de 10 llibres que t'han marcat. Sense pensar massa estona, i sense pensar "bo" o "dolent". Jo vaig voler contestar sense reflexionar-ho, efectivament, massa. I des de la infància o, a tot estirar, la primera joventut:
“Mila 18” de Leon Uris [ja sé que, com diu Pawel Spiewak, president de l’Institut Històric Jueu (ZIH), “són representacions artificials d’una cosa que és irepresentable en termes de ficcionalització” però per a l’adolescent que era jo va ser el primer impacte de què va significar tot allò], Obres completes de Lorca i Miguel Hernàndez, “El cor de les tenebres”, Joseph Conrad, “Crist de 200.000 braços” d’A. Bartra, el Tirant lo Blanch, teatre d’Espriu, “L’edat d’or” de Parcerisas, Guido Cavalcanti, Carlos Fuentes, “La muerte de Artemio Cruz”.
Ho he volgut escriure així, sense pensar, sense implicar ningú: llibres anteriors tots als 90, en plena formació, molts dels quals llegits abans dels 14 anys (Leon Uris, Miguel Hernàndez, Lorca, una versió del Tirant, i molts abans dels 20 (Bartra, Cavalcanti, Fuentes, Espriu) i Parcerisas seria l’últim de la meua formació. N’hi ha molts, abans, i moltíssims, després. Potser alguns més importants per al que escric ara. Però llavors jo era jove i segur que em van influenciar més del que trobe des del present.
També són fruit del temps: als anys 80 jo no sabia trobar autors que ara trobe imprescindibles. En la meua llengua o en d’altres.
De les que són posteriors (o no): “La terrorista bona” de Lessing, “Escopiré sobre les vostres tombes” de Vian, “Un mag de Terramar”,... són necessaris... Però també coses molt més recents com “Dents Blanques” de Zadie Smith,... Ai!
En rellegir-ho, no m’he pogut estalviar el pensament de com canvien les coses. Fet i fet, hi he tornat després de llegir “Passat en net” de Doménec Marzà. Un dietari que m’ha encantat sobre lectures, el pas del temps,... Ho dic perquè, en un moment determinat, Marzà explica que, de jove, va llegir Lorca i Miguel Hernández, entre altres, com les típiques lectures d’esquerres d’aquells anys.
Marzà és major que jo. I no he pogut deixar de sorprendre’m pel canvi de perspectiva. Jo vaig descobrir Lorca en un llibre de lectures per a 7é d’EGB (1r d’ESO d’ara). Un poema amb arrels clarament populars que em va fascinar. Prou com per a després buscar-ne textos nous. Miguel Hernández no recorde com el vaig descobrir però me’l vaig demanar de regal de Reis per 8é d’EGB. L’obra poètica completa, ni més ni menys. Encara el tinc, el llibre, tot ple de subratllats i anotacions. El que em sorprén és que ara no m’agrada. Així com no em fa res rellegir Lorca, Hernández procure evitar-lo. Però el que tinc clar és que, per a mi, mai no van ser lectures esquerranoses. Per tant, una altra de les conclusions inevitables, és que hauríem de definir en quin moment ens van influenciar les obres. O potser no ens va influenciar mai i només ens van agradar.
Un altre dels efectes secundaris més interessants, és que existeixen tot d’autors relativament propers en l’edat, que ja han publicat quan tu comences a obrir el camp en el pla de la lectura i que trobes pel teu compte.
Jo, per exemple, vaig llegir-me, als anys universitaris, molts autors en la línia de Llibres del Mall que recorde que em van impactar. Aleshores no tenia gaires diners i la majoria els treia de la biblioteca de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona que estava molt actualitzada.
Recorde, per exemple, Bardissa de foc, de Joan Navarro: un llibre magnífic, que mescla perfectament el dir i el no dir. El seu millor llibre. Va deixar d’escriure molt de temps i després ha retornat però sempre amb una certa autoparàfrasi dels dos primers poemaris, que són els importants.
Del seu retorn destacaria els poemaris en col•laboració amb el pintor Pere Salinas, on text i dibuix dialoguen. Fa un temps, quan la presentació d’O: llibre d’hores, vaig escriure sobre un llibre anterior similar:
ATLAS (CORRESPONDENCIA 2005-2007), TANDEM EDICIONS, 2008 dels dos mateixos autors. En ell, s'estableix un diàleg fascinant entre l'obra gràfica de Pere Salinas i els poemes de Joan Navarro. M'agrada especialment perquè, acarats als dibuixos, els poemes de Joan Navarro esdevenen diàfans, gairebé tan transparents que els pots superposar l'altra banda. I, així, el diàleg enriqueix les dues parts: el poemes transmeten les sensacions d'una pintura abstracta i la pintura ens conta les paraules que amagava.
També recorde amb afecte Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors núbil hibiscus, de Lluís Alpera. M’havia llegit la seua poesia social –un tipus de poesia difícil d’escriure molt bé- i em va sorprendre la capacitat de canvi: llavors em vaig adonar que la poesia és, també, decisió.
He contat més d’una vegada que aquell llibre no el vaig traure de la biblioteca, sinó que el vaig llegir en una llibreria, un Abacus, en uns quants dies, tallant una mica els fulls enganxats: només l’imprescindible per a la lectura. Ara em sap greu no tenir-lo, físicament, però aleshores els diners d’un estudiant com jo, que treballava les vacances escolars a l’hort amb son pare, no prestaven per a tant.
Però aquells que s’estimen els llibres, la lectura, entendran la meua enyorança: no és tant qüestió de llegir-los, només, sinó de posseir-los.
Per això, encara que Bromera el va reeditar fa uns anys, jo no me’l vaig comprar: no tenia res a veure amb aquell de Llibres del Mall que vaig deixar verge a mitges, preciós, en aquella prestatgeria d’una cooperativa llibreria.
També vaig fer amistat amb algun llibre de Josep Piera. Recorde perfectament que, en llegir-lo, vaig pensar que aquell era el model de llengua que jo volia per a mi. El model de llengua i l’actitud poètica cap al món. Ja sé que Estellés és el millor poeta valencià des d’Ausiàs March i un dels millors quatre o cinc poetes catalans. No diré jo si l’u, el dos o el tres. Arribem a uns nivells en què, més que de nivell, parlem de gustos.
Bé, el cas és que a mi em costava identificar-me amb la visió del món d’Estellés i, en canvi, l’ètica i l’estètica de Piera m’eren molt propers. A més, el curs 87-88, per a una revista -“Tirant al Blanc”- que amb els companys de Lleida començàrem aquell any, va tenir l’amabilitat d’enviar-me un poema inèdit. Jo, aleshores, no el coneixia de res i va ser molt emocionant.
Així, mirat des del present, trobe que el model de llengua és reivindicable encara ara: amb arrels populars i un toc clàssic, busca un equilibri amb l’estàndard que no siga asèptic. A mi m’agrada així: orgullós del nostre valencià que ha sobreviscut als segles i, alhora, que forma part d’aquesta comunitat miraculosa que és la cultura catalana.
(A la presentació de “Trencatenebres”, Juli Alandes va reivindicar una cosa similar: que, als diàlegs dels personatges, la llengua nasquera de la tradició oral –valenciana, en aquest cas-, que és molt més rica i variada del que hom pot pensar, després de tants segles de persecució.)
Ja havia tancat l’entrada. Fins ací i punt. Però aleshores he recordat que no havia parlat de molta de la literatura sud-americana –i especialment en narrativa- que havia llegit en la meua joventut. Crec que podria establir una cronologia: a dotze, tretze anys vaig descobrir Juan Rulfo. El primer conte que vaig llegir d’ell és “!Diles que no me maten!”, que encara m’agrada rellegir: aquella tensió, aquella suor a mort, la vida en una conversa.
Als dèsset Borges el magnífic. Me’l vaig llegir tot, completament tot en l’interval entre els dèsset i el divuit. I Carlos Fuentes, que ja n’he parlat, Gabriel García Márquez (“La hojarasca” va ser el primer) i molts d’altres. En aquella època vaig llegir molta literatura sud-americana que trobe que em va fer créixer. Potser per això em va fascinar tant que Agustí Bartra, des de l’exili de Mèxic, escriguera una novel•la de l’estil d’aquella narrativa, amb variacions de veus, aproximadament experimental, de tema mexicà, però en català.
La novel•la es diu “La lluna mor amb aigua” i passà absolutament desapercebuda, en aquella època i ara. En canvi, a mi em sembla d’un valor incalculable, per la valentia de l’autor d’atrevir-se a entrar en el tema i per les innovacions tècniques que utilitza (l’obra és del 1968) que prediu les modernors dels anys 70 però que va passar com si no passara. Decididament, l’exili i la censura van provocar, com pretenien, molt de mal.
Però jo trobe a faltar, des del present, la recuperació d’aquest autor (amb alguna excepció com la de Sam Abrams). Just per això, em va agradar molt llegir en un molt bon llibre d’assaig de Lluís Solà (“La paraula i el món. Assaigs sobre poesia”) on reivindica la figura de Bartra i demana com a lectura obligatòria “Crist de 200.000 braços”, una novel•la simbòlica sobre els camps de concentració que, per a mi, és també una obra clau de la literatura de postguerra i, també per a mi, la millor obra de l’autor (encara que no la veig de lectura obligatòria a l’institut).
I és una novel•la especialment interessant perquè, encara que és propera a la línia de Primo Levi, i també aprofita per a reflexionar sobre què significa ser humà, encara que ocorre en un camp de refugiats, encara que tot; en ella són més importants els paisatges psicològics que no els sociològics, és més importat l’amistat que els enemics, la voluntat de viure que la mort.
Cada vegada que repasse el text m’entren ganes inaturables d’afegir-hi més i més autors, com tota una generació de poetes polonesos com Tadeusz Różewicz (hi ha una molt bona traducció en català feta per Joan Josep Ysern), Wisława Szymborska o, cronològicament, Czesław Miłosz. Supose que vaig aprendre d’ells una mica com la poesia pot ser bona poesia sense deixar de tenir una actitud moral davant del món, sense deixar d’enfrontar-se a la realitat.
Supose que, vist amb perspectiva, sóc molt més deutor en la meua obra d’aquest autors que no dels nostres, ni dels autors d’aquell realisme espanyol que fregaven massa la proclama: molt adients per a convertir-se en lletres de cançons, però amb alguna mancança com a poetes, estrictament.
(I en aquest interval íntim, aprofite per a explicar que, quan els espanyols es dirigeixen als catalans com a “polacos”, és un homenatge i no un insult, encara que molts ignorats pensen que és despectiu: al cap i a la fi, Polònia és un país petit entre dos grans imperis (o eximperis) com són el rus i l’alemany, que ha mantingut la seua llengua, la seua cultura, la seua manera de vore el món malgrat haver patit infinitat d’atacs al llarg de la història, d’haver sofert que les fronteres es corregueren a dreta o esquerra del mapa segons l’imperi dominant,... I que, a més, tenen una literatura impressionant.
Més o menys com Catalunya, presonera entre dos eximperis, que ha patit fronteres amunt i avall i que té una literatura prou impressionant com per a, en el cas d’haver tingut un estat, haver obtingut algun que altre premi Nobel, per exemple.)
Ho sent molt, però no puc resistir-me a afegir més gent, com Doris Lessing, que vaig descobrir amb dèneu anys. Vaig començar per “La terrorista bona”, que en aquell moment em va fascinar. En ella vaig descobrir que l’essència del feminisme no és reivindicar el paper de la dona, o que les dones tinguen els mateixos rols que els homes, sinó que hem d’aprendre a mirar el món també amb ulls de dona. El dia que els homes siguem capaços d’això, el món serà més igualitari i funcionarà millor.
Evidentment, darrere vingueren Virginia Woolf, Marguerite Yourcenar, de qui em vaig encabotar a llegir en francés “Memòries d’Adrià”, que he de reconèixer que em va costar, potser perquè tenia menys nivell de la llengua del que em pensava. En aquesta línia també hauria d’incloure “La passió segons Renée Vivien”, de Maria Mercè Marçal, que em va agradar. Ja sé que hi ha algunes persones a les quals no els va fer el pes, però jo la vaig trobar una manera magnífica de reflexionar sobre les dificultats per a influir en el món, dels perills que suposa pretendre influir en el món alhora que ser una persona sensible.
M’adone, també, que tendesc a recomanar moltes obres narratives de poetes. Serà que, des de sempre, m’han interessat els límits. O que un poeta que és capaç de sotmetre’s a la disciplina de l’escriptura sense perdre l’ànima, em demostra que és un gran poeta perquè és capaç de dur la poesia molt més enllà dels límits.
Un altre afegit: sens dubte, el llibre que m’ha impactat més els darrers anys és “Desgràcia”, de J.M Coetzee. Un retrat íntim i salvatge de Sud-àfrica, on les desgràcies –el títol és descriptiu- que assolen, anorreen, la vida del protagonista són entomades amb una dignitat sorprenent. Potser el títol descriptiu perfecte seria “Desgràcia i dignitat”.
Posats a afegir afegitons, voldria fer constar que m’han interessat algunes obres que reflexionen sobre l’art contemporani, com “El mapa i el territori” de Michel Houellebecq o l’obra de teatre “Art” de Yasmina Reza. És un tema que m’interessa i també n’he llegit algunes en català, com “La gàbia d’or” d’Antoni Puigverd o, indirectament, “La ciutat invisible” d’Emili Rosales. Val a dir que trobe més aconseguides les franceses perquè tracten el tema amb ironia, que potser és el més necessari per a enfrontar-se al tema. De tota manera, les altres ho fan més que dignament.
Permeteu-me un altre afegit: “El jardí dels set crepuscles” de Miquel de Palol, amb alguns excessos que potser calien, aquest “Mil i una nits” futurista reflexiona sobre totes les obsessions de l’autor, sobre què significa la modernitat, sobre cap a on es dirigeix la nostra societat contemporània. Amb el tema del poder com a centre, sense dubte, i l’ús que hom en pot fer quan la supervivència està en joc. I això és molt de poder.
Evidentment, hom pot deduir les vegades que he corregit el text pels afegitons imprescindibles que se sumen, impossibles d’aturar. Ara li toca a Carles Torner. Per a mi “L’àngel del saqueig” i “Viure després” són dos dels millors llibres europeus de poesia dels darrers cinquanta anys. Els dos llibres anteriors seus els veig més com un exercici, una prèvia. Però en aquests trobem perfectament definit el concepte d’humanitat, de la societat actual, la possibilitat d’un Déu en el present, la perfecció de la violència que s’inicia amb la I Guerra Mundial i continua fins el present –fins la guerra de l’exIugoslàvia. A “L’àngel del saqueig” encara hi ha esquerdes de benestar, però “Viure després” és tan desolador com l’actitud d’Europa davant dels conflictes –i en aquest mateix moment mor algun fugitiu ofegat al Mediterrani. Trobe que ningú pot valorar la poesia catalana sense haver-se’ls llegit tots dos.
Posteriorment, va traure “La núvia d’Europa”, un llibre, certament, no tan excel•lent, però ara que n’he llegit la ressenya que vaig escriure el 2009, m’adone que destaque massa els elements negatius, en lloc dels positius. Sempre per demanar més. Ara no sé si ho faria, però ací copie el que vaig teclejar aleshores. Heu de tenir en compte, però, que el recull té grans poemes, malgrat la visió negativa que destil•le, amb l’excusa que després de dos llibres magistrals jo tenia les expectatives molt i molt altes. És una doble ressenya, dedicada a “Moments feliços” d'Oriol Izquierdo i a “La núvia d'Europa” de Carles Torner:
En una conversa recent amb Miquel de Palol, aquest defenia la idea que tota poesia parteix de l'anècdota. Per superar-la, per amagar-la o, senzillament, per contar-la. Supose que en la mateixa línia que hom compara una pel•lícula amb la novel•la i una fotografia amb la poesia. Tot i que existeixen nombroses excepcions, els dos llibres que ens ocupen ara serien exemples lluminosos d'aquesta norma. Justament per això, i per la coincidència en el temps de publicació, no és estrany que, en diverses ocasions, se'ls haja relacionats tots dos per part de la crítica, en presentacions, entrevistes... I no és d'estranyar, perquè és, aquesta, una circumstància que clarament els uneix.
Així, veig que al final de la ressenya prove d’apanyar-ho perquè és completament cert que el recull conté poemes magnífics i és una mica simptomàtic de tota la visió que tenim de la poesia catalana quan ens queixem que no hi ha cap poeta “genial”. De manera que els antics sí que ho són, però els contemporanis no. Això és perquè no convivim amb Ausiàs March perquè, si no, no li perdonaríem els poemes de circumstàncies sobre la mort de la dona, per posar un exemple senzill i comprensible.
Això no obstant, també trobe bé l’opció d’exigir més, sempre més. Però cal ressaltar els mèrits, també.
Publicat per Josep Lluís Roig a 9:48 Cap comentari:
NOVA NOVEL•LA HISTÒRICA VALENCIANA
Durant molts anys, bona part de la producció de novel•la històrica catalana, però molt específicament valenciana, s’ha dirigit cap als segles de la unió de les corones castellanes i aragonesa fins la Guerra de Successió i les conseqüències que seguiren. Unes novel•les que, amb l’excepció de llibres com “Crim de Germania” de Josep Lozano, del 1980, no tenien gaire voluntat d’investigació tècnica, argumental o qualsevol altra de les variants. Cert que, en moltes, hi ha un interés pel llenguatge, una reflexió implícita sobre el català que parlaven aquelles gents.
Com diu Vicenç Pagés Jordà –que ha escrit la millor novel•la sobre el passat recent: “Els jugadors de whist”, 2009: El pecat original de les novel•les històriques és que el lector informat ja sap com acabaran. En el cas de la Corona d’Aragó, ningú no ignora que la història acaba malament. A banda d’aquest pecat ineludible, les novel•les que recreen el passat corren un risc històric, com és l’anacronisme, i un risc literari, que és el que ens pertoca de valorar aquí.
Jo hi estic d’acord: una novel•la històrica que no aposta, com a mínim, per un risc literari –apostar, ni tan sols cal encertar-, pot estar molt ben escrita però com a màxim pot aspirar a ser un entreteniment alliçonador, una lectura d’ESO per a ensenyar tanta història com no coneixen als nostres alumnes.
És per això que m’ha sorprés l’aparició de novel•les històriques que tracten el període entre la pre i la post Guerra Civil Espanyola d’una manera diferent a la tradicional: "Després vénen els anys" de Maria Folch, Llibres de la Drassana, 2014 (recomanació de Pau Sif), "Màxima discreció" de Vicent Sanz, Edicions Saldonar, 2015 (recomanació de Sebastià Benassar), "Trencatenebres" de Juli Alandes, ed. 3i4, 2015 (autorecomanació) i "Resurrecció i mort de G.T. ", de Josep Lluís Roig, ed. 3i4, 2015.
No ha de ser casualitat que tots quatre autors siguen nascuts entre el 1966 i el 1968 i que el tema siga més proper. M’atreviria a dir que no es tracta de memòria històrica, exactament: res de novel•les tendencioses amb bons i dolents. Es tracta de voler entendre.
La primera, una de les millors novel•les del 2014, estableix un diàleg entre el passat i el present, reflexiona sobre el paper dels historiadors i, alhora, crea un paral•lelisme entre diferents exilis. On bàsicament destaquen els exiliats de Castelló i d’Ístria. Però no són exclusius: hi ha vida, relacions personals, tristesa, reflexions sobre les llengües,... A més de resumir el segle XX en una persona que ha viscut totes les guerres i tots els exilis europeus del XX, des del punt de vista d’una historiadora.
Contada, a més, amb una pluralitat de veus narratives que l’enriqueixen (punt de vista neutre del narrador i punt de vista intern, bàsicament dels correus electrònics que escriu la historiadora). No contaré el final perquè aquest viatge en el temps ens impedeix, com voldria Vicenç Pagès, saber el desenllaç.
Em prendré la llibertat de citar l’entrada de Wiquipèdia sobre els temps moderns a Ístria, perquè l’autora ha estat capaç de resumir-la en una novel•la i això té més que molt de mèrit:
L'Ístria veneciana va passar a Àustria el 1797 pel tractat de Campo Formio, i fou ocupada per França el 19 de novembre de 1805, i per la Pau de Presburg fou cedida a França i unida al regne napoleònic d'Itàlia de l'1 de maig de 1806 al 1809, com a departament d'Ístria, formant des del 1808 un ducat concedit al mariscal Bessières. El 14 d'octubre de 1809 Napoleó va unir l'Ístria, Trieste i Gorízia a les Províncies Il•líries formant dues províncies (Trieste i Gorízia) i el 15 d'abril de 1811 va formar la intendència d'Ístria que fou una província de l'Imperi que del 30 de juny del 1811 al 18 de setembre de 1881 fou dividida en dos districtes militars (Capo d'Istria i Rovigno); l'intendència fou ocupada a finals de 1813 pels austríacs, els quals van entrar a Trieste el 30 de maig de 1814. Àustria va dividir el territori en els districtes de Trieste i Fiume. El Congrés de Viena els va reconèixer la possessió i es va constituir (1816) en part del nominal Regne austríac d'Il•líria. Àustria va afavorir el poblament d'eslaus (eslovens i croats) per por de les reclamacions italianes. El 1849 es va constituir la província d'Ístria amb una dieta provincial.
Al final de la Primera Guerra Mundial (tractat de Saint-Germain-en-Laye del 1919) va passar a Itàlia.
El 1943 fou ocupada pels alemanys però reconquerida pels aliats el 1945.
Al final de la guerra (1945) es va dividir en una zona concedida a Iugoslàvia i la zona de Trieste dividida en zona A i zona B (Territori lliure de Trieste) que de fet va quedar sota administració italiana des del 1954 al dissoldre's el govern del territori. Muggia, a la zona A, va quedar per Itàlia. Tres-cents mil italians van haver d'evacuar el territori. Els fets més dramàtics es van produir a Pola, assignada a Iugoslàvia, i evacuada per 28000 dels seus 32000 habitants alguns dels quals es van emportar fins i tot els taüts amb les restes dels seus ancestres. La regió fou poblada sobretot amb croats i eslovens.
Dins Iugoslàvia fou dividida entre Croàcia i Eslovènia seguint criteris ètnics. Les fronteres internes de Iugoslàvia es van mantenir en accedir Eslovènia i Croàcia a la independència el 1991.
Encara que –i això és un dels mèrits més impressionants de la novel•la- tota aquesta informació no cal per a llegir el llibre.
El següent, "Màxima discreció" de Vicent Sanz, el més clàssic en la veu narrativa, ho compensa amb una trama trepidant digna de la millor novel•la negra. Situat a les terres entre Castelló i Tarragona en temps dels Maquis, l’argument és tan intens que dissimula com l’autor aprofita per a explicar-nos el context. Un context trist, fosc, sense espai per als herois. M’atreviria a afirmar que cap dels personatges que hi apareixen són positius: un bon resum de la postguerra espanyola: o t’embrutaves o vivies a la misèria.
Així, doncs, com en el cas de "Després vénen els anys", res de bons i dolents: no són històries tendencioses, sinó que proven d’entendre, d’explicar.
A més, fer constar que també assaja a nivell lingüístic. No teòric com a Després... sinó pràctic: el narrador utilitza un català estàndard però els seus personatges utilitzen el dialecte nord-valencià / sud-català. Així, trobem dialectalismes de tot tipus (des "d’anar-mo’n" a "mosatros") sense cap marca. Discutible o no, és una aposta diferent, en tot cas.
"Trencatenebres" de Juli Alandes ens explica el moment previ a la Guerra Civil i el principi d’aquesta. Amb una veu coral constituïda per diferents personatges que es relacionaran d’alguna manera amb la Columna de Ferro: una columna anarquista que participà a la Guerra Civil.
És, també aquesta, una novel•la no sense bons i dolents, sinó bons i dolents en tots els costats. Una guerra on no tothom està al bàndol on voldria, ve a explicar. Així, tot i ser una novel•la històrica, manté una pluralitat de veus molt diversa on es dibuixa aquell passat que se’ns ha amagat no des d’una única font, sinó com a matèria viva encara i oberta a interpretacions. No hi ha una única veritat, sinó diverses.
A més, en una jugada també magistral, a tres quarts de narració, aquesta s’empelta de novel•la negra. Amb una investigació que ens serà narrada també d’una manera coral.
Com que parlen els personatges, sense un narrador interposat, aquests s’expressen no en col•loquial, però sí amb una riquesa lingüística que recupera tot de mots que s’han dissolt en el pas d’una societat rural o tradicional a la modernitat, en uns anys, cal no oblidar-ho, de llengua perseguida i prohibida a la qual s’escamotejaven els mecanismes per a actualitzar-se.
I encara cal afegir un últim element del qual s’abstenen les anteriors: la ironia. Perquè aquest mecanisme funciona a la perfecció a l’hora de no creure’ns cap de les versions que donen els personatges. D’aquesta manera facilita que el lector no se n’identifique amb cap i que faça la síntesi pròpia de la història.
"Resurrecció i mort de G.T." viatja entre el present i el passat: des de la Guerra Civil fins l’actualitat, en la línia d’Els anys... En aquest cas ens explica també un cas interessant de la Guerra Civil: que els noruecs, per subscripció popular, muntaren i pagaren hospitals infantils a Oliva i Alcoi, a més de cases de colònies per a xiquets que havien perdut cases, família,... a la guerra; en una espècie d’ONU abans de la ONU. I la repercussió d’alguns actes d’aquell passat al present.
El narrador també és plural però no tant com a "Trencatenebres", que no té narrador que unifique les diverses veus, sinó més en la línia de "Després vénen els anys". Tampoc té bons i dolents unívocs: a la realitat, res no és tan fàcil.
Però, independentment de tot això, no pot deixar d’intrigar-me tanta casualitat. No crec en les generacions, però sí en les circumstàncies. Resulta obvi que una sèrie de persones –no d’autors- trobàvem que amb el pas dels anys les coses es normalitzarien: fa quaranta anys que va morir Franco, segons amunt, segons avall i potser ja seria hora de poder-ne parlar amb normalitat, de totes aquelles coses. Reflexionar-hi.
Encara que potser més que pel passat en ell mateix, podríem creure que és pel present: en aquests anys on la política espanyola ha perdut el nord rere els diners i s’ha notat molt per culpa de la crisi; quan els valencians i els catalans i els mallorquins i bona part dels murcians se senten menystinguts i insultats, munyits, pels governs de Madrid; quan tot això, l’única resposta per part dels dos partits que han dominat la major part de la democràcia, és que ho fan molt bé i que el culpable de tots els mals és l’altre partit majoritari. Així, PP fa política contra el PSOE i a l’inrevés. Sense buscar consensos ni solucions.
El mal és que, si mirem enrere cap als períodes de clar bipartidisme a Espanya, sempre van acabar en mans de dictadors amb l’excusa –real, d’altra banda- d’acabar amb la corrupció. I sí, compte com a dictadors els reis que volien ser absolutistes en contra dels vents dels temps.
Ara, en l’actualitat, han apregut dos partits nous, un d’esquerres i l’altre de dretes, però amb un perfil ideològic baix, trobe. Estil lerrouxista, em torne a atrevir. I llavors podem recordar que l’última vegada que a Espanya va ocórrer aquest experiment la cosa acabà en Guerra Civil i dictador. De manera que, si mirem la història d’aquest tros de món tenim dues opcions que es resumeixen en dictador o dictador.
No ens ha d’estranyar, per tant, que tota una sèrie de persones, conscientment o no, reflexionen sobre el passat i el present, amb l’esperança que la història no estiga condemnada a repetir-se eternament. Amb l’esperança que els polítics i militars espanyols no siguen tan prehistòrics com els seus antecessors. Però això és cosa del futur: un camp molt allunyat –espere- de la novel•la històrica.
Publicat per Josep Lluís Roig a 12:31 Cap comentari:
MARAGALL I BARTRA: Una línia contínua que es pot llegir a través de Nausica (publicat a la revista “Daina”, núms. 11 i 12, Hivern 1993-94, pp21-26)
MARAGALL I BARTRA: Una línia contínua que es pot llegir a través de Nausica
De vegades llig els llibres amb una mica d’endarreriment. No m’agrada viure exactament a l’ombra de l’actualitat, tot i que procure estar al cas de les novetats. Així, faig un any tard a llegir “La paraula i el món. Assaigs sobre poesia” de Lluís Solà, encara que és un llibre atemporal: podria haver-se escrit igual fa deu anys que d’ací deu anys. M’ha semblat magnífic. Puc no estar d’acord en tot, però trobe absolutament necessari reivindicar els nostres clàssics del segle XX.
Resulta evident que trobe inconcebible que no hi entre cap autor valencià, perquè n’hi ha algun d’absolut com Estellés. A més que, així com es pot reivindicar Alcover, igualment Teodor Llorente. Però també resulta evident que tots els noms que hi són, hi són indiscutiblement, encara que en alguns casos siguen víctimes d’algunes llacunes en l’actualitat.
Bé, el cas és que Agustí Bartra (juntament amb Jordi Pàmies, de qui sempre que puc reivindique, per exemple, “Lluna d’estiu” com un magnífic llibre) és un dels meus referents personals, que “El comte Arnau” de Maragall em va fascinar a la tendra edat de 17 anys i que potser jo hauria d’haver reivindicat més aquests autors. Aleshores, he recordat un article (absolutament introbable) de fa vint-i-quatre o vint-i-cinc anys que vaig escriure sobre les versions de "Nausica" de Maragall i Bartra. Recorde que a Vicent Berenguer li va agradar, aleshores i a mi m’ha sorprés positivament en el present, perquè llavors jo era molt jove.
Així que m’he pres la llicència, després de treure-li una mica de pols i polir alguns detalls, de copiar-lo ara i ací. Com que és una mica llarg, m’he estalviat les cursives, que cansen una mica la lectura. L’article està publicat a la revista “Daina”, núms. 11 i 12, Hivern 1993-94, pp21-26:
La visita dels autors clàssics per part dels més moderns o dels contemporanis ha estat sovintejada. En aquest cas, però, no ens interessa tant l’ús individual sinó la comparació que fan d’un mateix personatge Joan Maragall i Agustí Bartra. Que Bartra es va interessar per l’obra de Maragall és clar. Només cal pensar, per exemple, en el Comte Arnau. Ni tan sols ens interessa si si Bartra s’havia llegit –o no- la Nausica de Maragall. No importa massa. El que sí és obvi és el seu interés pels mites: pels propis –el Comte Arnau, posem per cas- i pels universals –Ulisses, per exemple-.
Fet i fet, d’aquest interés pels mites podem torobar-ne evidències també més exòtiques, com Quetzacòatl: Bartra sempre va estar interessat per la cultura del lloc on li ha tocat viure. S’interessa per la cultura mexicana i, fruit d’això, naixerà una recreació del mite mexicà feta pel poeta.
Així, doncs, no ens ha d’estranyar que fera una aproximació a l’Odissea. El llibre porta per títol Odisseu –publicat per primera vegada a Mèxic el juliol de 1953- i està plantejat com una sèrie d’estampes, de visions parcials de l’Odissea que configuren un mosaic gens uniforme, tant en extensió com en estil, fins i tot de gènere: teatre, poesia, prosa,... Però les estampes són molt lliures, tant que apareixen fragments inventats com, per exemple, el dedicat a la mort d’Ulisses.
És dins d’aquest llibre que trobem un capítol dedicat a Nausica. Cal no oblidar que el llibre no segueix estrictament el fil argumental de l’obra sinó que només en recrea fragments. Això facilita una lectura separada de cada fragment. Complementaris però independents.
Tant la Nausica de Maragall com la de Bartra estan escrites com a obres de teatre. I és, pràcticament, el primer dels textos teatrals que apareix a Odisseu. A més, l’esperit del protagonista masculí és pràcticament el mateix en totes dues. El mateix que també podem trobar a El Comte Arnau. En paraules d’Anna Murià, Bartra, en fer-ne una nova versió el que volia era un Arnau modern, un exiliat, un “home sobre-home”.
És lògic, de fet, aquest interés per l’obra de Maragall que glossa la força de l’home marcat pel seu destí: els condicionants històrics de Bartra –l’exili, tants anys d’exili-, el seu interés per arrelar, per l’Home total, amb majúscules, que identifica amb Ulisses, la Dona-Mare-Terra que és aliment i força: la Nausica que es deixa trepitjar per ell; la mar, la terra, l’amistat. L’exili, l’esperança del futur, la voluntat del retorn. Com torna a explicar Anna Murià: mentre “Odisseu” iniciava l’impuls de Bartra cap al món, la política internacional li destruïa l’esperança de la tornada a Itaca. Tan senzill com això. Tan dur com això.
Per tant, no ens ha d’estranyar la casualitat del tema: Ulisses, tant en Maragall com en Bartra, és un home més marcat encara pel futur que pel passat: un home fort com el Com te Arnau que reinterpreta Bartra.
Encara que, malgrat la coincidència del tema i que totes dues estan escrites en forma de teatre i que, a més, se centren en Nausica com a protagonista; les diferències –bàsicament pel que respecta a la relació entre els personatges- són notables.
Carles Riba, en l’estudi introductori a l’edició de l’obra de Maragall, parla de les fonts d’aquest, comunes en bona part a tota l’obra maragalliana. En concret, Goethe i un Nietzsche molt matisat, tamisat. Per contra, a Bartra el que més li interessa és la part vitalista, nietzschiana, si cal.
Però en realitat el tema de Nausica és el de l’Home, l’Heroi, marcat pel seu destí –tot i que s’entreté a realitzar-lo- davant la dona que és instrumentalitzada, usada, voluntàriament per l’Heroi: ella se sacrifica perquè estima i és conscient que no pot res contra el destí de l’Heroi. En paraules de la Nausica de Bartra:
Què podia jo contra el seu món encadenat, de tenebra armada, de força tenaç i rampant vers el cim d’una vasta cançó?
El futur indefugible, la força de la cançó: elements comuns que en Maragall són clars però en Bartra prenen plena volada i els dóna caràcter d’elements viscuts des de la seua experiència d’exiliat, condemnat a un retorn que s’alenteix i que, alhora, va enriquint-lo.
Per altra banda, si en Maragall el paisatge perd la força que tenia en Goethe –un paisatge viscut a Sicília-, en Bartra el paisatge, la mar especialment, són centrals. Fet i fet, la seua Nausica s’inicia amb una llarga i poètica descripció del mar que funciona com una teòrica acotació teatral que precedeix les paraules de Nausica. La mar és, doncs, allò que uneix i separa l’Home del seu destí. Tant a Ulisses com a Bartra. En Maragall és un símbol, en Homer i Bartra, a més, és realitat.
Si el viatge de Maragall és interior -com explica Carles Riba, es tracta del retorn “a la pròpia ànima com la més antiga pàtria”-, el viatge de Bartrra és exterior, com el d’Ulisses; però tots dos poden contar-se, formalitzar-se de la mateixa manera. Més encara, el fet que l’exili no siga metafòric, no implica cap pèrdua de simbolisme, sinó que el ressalta en aprofitar una història culturalment comuna a tota la cultura occidental: no es tracta d’unes memòries, sinó d’un procés creatiu de simbolització a partir de la realitat, que és posada en relleu per l’ús de la vella història homèrica.
Ara bé, coincideixen en la idea de la noia, la noia amb la veu viva, que redimeix, com al Comte Arnau: a la Nausica de Maragall, després de sentir la seua veu, després del seu sacrifici, Ulisses és redimit: el viatge ja veu la fi. En Bartra, si bé Ulisses quasi ni arriba a saber el nom de Nausica, és aquesta qui fa d’àngel, de redemptora. La diferència rau a fer-se notar o no, però el paper és gairebé el mateix: Nausica se sacrifica conscientment, sabent que no podrà tenir recompensa pràctica pels seus actes. Però se sacrifica per la persona estimada i, així, la redimeix.
És cert que Bartra, a Odisseu, no presenta només questa classe de dona. En realitat, Nausica és a la tercera part del libre que està dedicada, d’alguna manera, als diferents tipus de dones que s’entrecreuen a la vida de l’Heroi: ella és, com hem vist, la noia amb la qual no hi ha cap tipus de relacions físiques i, en aquest cas, Ulisses quasi ni se n’adona, de la seua existència: és, senzillament, un instrument.
Per altra banda, Circe és la dona de tots: sense aplegar a prostituta, és la dona que té diversos homes. I Ulisses s’hi fixa per obligació encara que, és cert, després li agafa el gust. Encara que igualment acabarà per deixar-la: també ha estat, senzillament, un instrument. Després Calipso és l’amant: només per a ell. I és cert que li costarà un poc més deixar-la, però també ella té la consciència de ser-li un instrument. Ni tan sols Penélope se salvarà d’una certa consciència de ser instrumentalitzada pel marit: el seu paper era tenir-li a punt el destí. Que Itaca no traira Ulisses. Però en Bartra, fins i tot Penélope, la muller, que a l’Odissea és la fi del trajecte, queda superada per un últim trajecte: el de la mort. Així, podem confirmar que, en Bartra, tot i que l’amplia, segueix apareixent el model maragallià.
Perquè en el fons, el tema de Nausica, en els dos casos, tracta de la pietat: de la pietat fins al sentiment de grandesa: entre inconscient i lúcida, sap que ha de complir el seu paper, el somni. Sap que ha de fer el sacrifici i li importa, però per res deixaria de fer-lo: en contra dels altres tres tipus de dones (Circe, Calipso, Penélope), no intenta retenir Ulisses al seu costat: és com una sacerdotessa que sap necessari el seu sacrifici.
Pel que fa a la consciència d’Ulisses, el paper és ben diferent: a Maragall és conscient del sacrifici que es fa per ell i, fins i tot, arriba a emocionar-se, a estar temptat de quedar-s’hi. I, sabent que no pot fer altra cosa sinó marxar, ho farà agraït.
En canvi, l’Odisseu de Bartra és molt més inconscient i, també, més irrellevant: a penes si apareix a la fi de la història en forma de veu que es perd a la llunyania i que ni tan sols s’ha adonat del sacrifici que s’ha fet per ell. Ha de tornar i els instruments quasi ni li importen. Encara que justament per això posarà de relleu la grandesa de Nausica: l’important a l’obra de Bartra no és saber si Ulisses arribarà o no a la i del seu viatge –al cap i a la fi sabem que no pot fer res més que arribar- sinó la grandesa del sacrifici de Nausica, sacrifici que, a l’obra de Bartra ve ressaltat pel fragment següent que duu per títol La cançó de Nausica, cançó de clares ressonàncies maragallianes on la nia assumeix, amb recança, el seu paper. No només el de sacrifici, sinó també el de veu que canta, que redimeix un heroi que ni tan sols s’ha adonat del seu sacrifici.
En Maragall comparteixen el paper central Nausica i Ulisses. Serien allò que se’n diu coprotagonistes; en canvi, en Bartra no: Ulisses a penes si és l’excusa per al sacrifici de Nausica. Ulisses peca d’inconsistència i és Nausica qui, quasi en un monòleg a penes trencatper observacions de la mare i les germanes, ens conta la història, complaent-se en la descripció de les accions, alentint-les.
I açò ens porta a una de les diferències més grans, pel que fa al caràcter formal de l’obra, que diferencia les dues nausiques: Maragall s’adequa als esquemes més tradicionals del teatre. Les seues acotacions són molt més adients a l’esquema tradicional teatral que no la brillant –però poc convencional- acotació introductòria a la Nausica de Bartra. Amb Maragall hi ha diàleg i l’acció evoluciona damunt l’escenari. En Bartra no: l’aparença formal és teatral, però és un teatre on la protagonista, en un monòleg que ni les intervencions de la mare i les germanes acaben de trencar, ens conta gairebé tots els fets en passat, amb unes connotacions clarament narratives. Però encara hi ha més: les metàfores, els símbols, els actes simbòlics, ens porten cap als límits de la poesia. Més encara, a més, el lector ha de sobreentendre bona part de la història. D’una història que ens és contada justament en el moment en el qual s’acaba.
Així, pel que fa a la forma, tenen poc a veure, totes dues. Molt menys que en el següent fragment, La cançó de Nausica, on els versos, la sonoritat, fins i tot el to, recorden Maragall, però més d’El comte Arnau que no als decasíl•labs de Nausica. Potser això té l’explicació en el fet que Bartra està molt més interessat a trencar els límits dels gèneres literaris. De manera no ens ha d’estranyar llegir-li una obra de teatre amb un discurs narratiu ple d’imatges poètiques.
De tota manera, malgrat les òbvies divergències tècniques, el tema del retorn hi és ben present. Tant com en Maragall. De nou en paraules de Carles Riba:
La repatriació d’Ulisses és pagada, còsmicament, al preu de la irrealització d’un infinit anhel, que és el de Nausica.
Bartra se centra només en el sacrifici, el sacrifici de Nausica. Mentre que el resultat d’aquest, tan clar en Maragall, s’evidencia parcialment en Bartra en posteriors fragments, ja allunyats de Nausica.
En realitat, la diferència més clara respecte d’Ulisses en Maragall i Bartra és que el primer mostra el pas i el retorn de l’heroi: un pas que li provoca patiments i un retorn facilitat per Nausica, mentre que el segon només se centra en el sacrifici que es fa per l’heroi, un sacrifici per a la seua tornada. Una tornada que, de tota manera, no queda completament garantida, de la mateixa manera que Agustí Bartra tampoc no la té, malgrat tots els sacrificis perquè justament mentre escriu el llibre i qual el publica és quan comença l’acceptació del règim franquista per part de les potències internacionals. I si, com diu ell mateix al pròleg, s’identifica amb l’heroi, aleshores és lògic que el sacrifici potser no obtinga resultats. Parla Bartra al pròleg:
L’heroi d’Homer, tan fèrtil en ginys, em guanyà, m’imposà la seva vigència immortal, quan vaig comprendre que la meva vida, com a ell el seu destí, m’havia convertit en un esclau de la tornada.
Doncs això: que en acabar Nausica, l’heroi maragallià ja té garantit el retorn, mentre que el de Bartra no sap quan acabarà el seu viatge de regrés sempre interromput. Encara que els dos mantenen en comú el tret d’ésser esclaus de la tornada: no hi ha res que justifique detenir-se mentre no s’haja arribat a la fi del trajecte. Encara que això, en el context de Bartra, el que fa és garantir –en un període indeterminat- la tornada a Itaca, a la seua Itaca.
En resum, que si deixem de banda el que fa referència al caràcter tècnic, les similituds entre totes dues obres són moltes. Els referents immediats són, és ben lògic, diferents: per a Maragall és l’ànima catalana, ben semblant a una Itaca platònica: la seua Itaca és abstracta, però una noia amb la veu viva la pot fer renàixer. Mentre que, per a Bartra, la seua Itaca és ben real i la seua condemna és un viatge que sempre tempta el retorn.
Però això són els referents immediats, referents que, si bé sempre queden superats per l’obra literària, en aquest cas, a més, també queden superats perquè s’emmarquen dins d’una història mítica, identificant-s’hi: no es tracta de fer, de contar, una experiència individual sinó col•lectiva.
Semblances n’hi ha. I moltes. Com ja hem vist, tantes com diferències. I si la visió del personatge de Nausica és pràcticament igual, el d’Ulisses és diferent. Però això podria ser explicable pel tipus d’exili, ben diferent, que viuen: no és el mateix un cert exili interior, que li permet viure una vida normal, amb un Ulisses que viu, que va enamorant-se, gaudint de la vida, malgrat que se sap condemnat a una causa més alta; mentre que Bartra, exiliat sense pal•liatius, foraster en un llarg viatge que desitja el retorn, no pot gaudir del viatge de la mateixa manera que l’heroi maragallià.
Així, doncs, tenim dues lectures de Nausica semblants però amb matisos molt diferents, matisos que afecten, bàsicament, l’heroi, Ulisses, mentre que la visió de Nausica, la noia, és pràcticament coincident.
Ací s’acaba l’article. Afortunadament, els clàssics no caduquen mai. De manera que torne a insistir que el llibre de Lluís Solà és, per això mateix, atemporal. I ara que no m’escolta ningú, hauria d’afegir que tot açò em recorda que mai no pots entrar al mateix riu dues vegades. Mai no podràs tornar a escriure el mateix llibre perquè, encara que repetesques exactament les mateixes paraules, ja en seran unes altres: més arcaiques, actualitzades, passades de moda,...
Som ara i ací. Irrepetibles. Encara que aniquilen la nostra llengua, encara que ens facen callar per sempre, encara que tot, no podran negar el present. Un present fascinant. Ningú ens podrà furtar això. En tot cas, els genocides seran ells.
Publicat per Josep Lluís Roig a 20:56 Cap comentari:
MARAGALL I BARTRA: Una línia contínua que es pot l...
| 0.856695 |
curate
|
{"ca": 0.9779139711723981, "es": 0.011894223130178187, "pt": 0.0023606855067529226, "da": 0.00036318238565429575, "it": 0.0021336965157189875, "en": 0.0033594370673022357, "nl": 0.0011576438542730677, "cs": 0.0004993757802746567, "sk": 0.0003177845874475088}
|
http://lapresodelaigua.blogspot.com/2016/01/
|
macocu_ca_20230731_4_241503
|
26 d'abril de 2007
SANT JORDI EL TRANGRESSOR
Hom es tan vell com els seus perjudicis i tan jove com els seus ideals
Ho cridava fort una paret del barri vell de Barcelona el dia de Sant Jordi. La grafia era correcte, la lletra quasi aristocràtica, d?un blanc guix net que contrastava amb la brutícia del carreró.
Era un crit dels que ja fa temps que no s?estilen. Abans les parets parlaven, clamaven eslògans, consignes i utopies. Les parets omplien llibres. Avui les parets son porqueria i alienació. Son rebost de bretolades i la seva màxima aspiració es alguna frase futbolística i banal. Aquí dues pintades amb colors estridents, allà tres insults i més enllà moltes ratllades destructives. Les parets i jo hem canviat.
El dia de Sant Jordi aquella paret va sortir de l?anonimat.
Un parell de copes d?un vermut vell amb gust d?abans, compartit amb mil i un crits dels molts turistes del carrer Montcada, em van ajudar a ser crític amb el meu poeta de lletra aristocràtica i la seva paret. Els perjudicis son sinònim de vellesa. Els ideals han de ser transgressors per identificar-se amb la joventut.
Un vida sense transgressió es anodina. Un idealista si no transgredeix no es veu, es invisible. Tan sols qui permanentment viu en l?escletxa que hi ha entre el convencionalisme i la transgressió, pot dir que es jove.
Surtin del bar, el text estava mix esgarriat amb un teresaputa escrit amb caràcters adolescents.
Un francès amb uniforme estiuenc, va interrompre les meves cabòries per informar-se sobre el motiu de la festa i de les roses. Ofuscat amb la meva paret, li baix etzibar que era el dia de ?Sant Jordi, el transgressor?.
Coi, que havia dit!!!! Per justificar la meva marrada i tornar per la drecera, ja em teniu explicant les mil i una histories d?un personatge mitològic respectat per egipcis, àrabs i cristians. Benefactor d?exèrcits, protector de ciutats i reialmes, enamorador de princeses i emprat casa nostra com a símbol del triomf sobre el dracopressor.
No ser si el gavatx va entendre gran cosa. Estic segur que el meu poeta de paret comparteix les meves reflexions.
| 0.804106 |
curate
|
{"ca": 0.9748062015503876, "es": 0.012112403100775194, "st": 0.01308139534883721}
| |
macocu_ca_20230731_1_190431
|
Sou a: Inici / Notícies / Col·laboració de la Diputació de Lleida en l'edició de dues guies de senderisme adreçades al mercat alemany
Info
La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme i el programa “Benvinguts, senderistes i cicloturistes”, col·labora en l’edició de dues guies de senderisme adreçades al mercat alemany, les quals inclouran informació detallada i fotografies de diverses rutes per les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida.
L’autora de les dues guies és la periodista Annika Müller, especialitzada en esports d’aventura i alpinisme, que durant aquests dies i fins a mitjan setembre visitarà diferents indrets del territori i recorrerà algunes de les rutes que posteriorment recollirà a les seves publicacions. Aquesta acció de suport logístic a l’autora és coordinada pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida en col·laboració amb les oficines de turisme dels diferents consells comarcals que visitarà i la secretaria tècnica del programa "Benvinguts, senderistes i cicloturistes", que impulsa el mateix Patronat de Turisme.
Una de les guies estarà destinada al GR-11, el sender del Pirineu que uneix la mar Cantàbrica amb la mar Mediterrània resseguint el vessant sud de la serralada dels Pirineus. Aquesta guia inclourà entre d’altres rutes el GR-11-18, que uneix el refugi de la Restanca amb el de Colomers a la Val d’Aran, després de recórrer el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, com també el GR-11-20, que enllaça Espot, al Pallars Sobirà, amb el Pont de Suert, a l’Alta Ribagorça, després d’uns 70 km de recorregut pel Parc Nacional. Aquesta guia serà editada per l’editorial Rother Bergverlag i és previst que estigui a la venda abans d’acabar aquest any, atès que l’autora ja havia fet aquest recorregut amb anterioritat i durant aquest viatge aprofita bàsicament per fer algunes actualitzacions sobre les rutes i noves fotografies.
La segona guia, que serà publicada l’any 2017 per l’editorial Conrad Stein Verlag, inclourà com a mínim 30 rutes per diferents indrets de Catalunya, de les quals 18 estaran centrades a les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida. La guia anirà adreçada a tot tipus de públic amb propostes de recorreguts fàcils per a infants i famílies fins a rutes més exigents d’alta muntanya i altres amb valor històric o paisatgístic. Els diferents consells comarcals de la demarcació de Lleida han fet arribar diversos suggeriments a l’autora mitjançant el Patronat de Turisme per tal que en pugui fer una selecció abans de portar-los a la pràctica durant la seva estada al territori. La periodista Annika Müller disposa a més d'un blog sobre turisme actiu adreçat al mercat alemany, en el qual també inclourà informació de la seva estada a les comarques lleidatanes.
Suport logístic
El Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida col·labora en l’edició d’aquestes dues guies mitjançant el suport logístic a la seva autora amb motiu de l’elevat nombre de públic potencial que poden tenir aquestes publicacions al mercat alemany i alhora perquè aquestes dues guies es poden convertir en una eina promocional per posicionar les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida al mercat d'aquell país com una destinació de referència en el món del senderisme i l’excursionisme. En aquest sentit, cal tenir present també que els turistes alemanys mostren una tendència cada cop més gran a vincular les seves vacances amb les activitats esportives con una manera de millorar la seva salut durant el període vacacional, i entre les seves prioritats situen les activitats de senderisme en primer lloc i els tours ciclistes en segon.
Finalment convé destacar que el turisme estranger representa el 17,5 % dels visitants de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida i d’aquests, un 7,5 % són alemanys, el segon mercat emissor estranger després de França, que ostenta el 40 % dels visitants internacionals.
| 0.847154 |
curate
|
{"ca": 0.9951119114998713, "en": 0.0010290712631849757, "es": 0.0038590172369436584}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_419545
|
Can Roscada
Can Roscada és un edifici cantoner de tres plantes i golfes, amb coberta a quatre vents, situat al municipi de Vilobí d'Onyar (Selva). Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció.
La façana principal té un portal adovellat de mig punt al centre, una porta quadrangular a l'esquerra, i una finestra a la banda dreta. El primer pis presenta tres obertures, dues de les quals tenen barana de ferro, i la central un vidre fix. La tercera planta té tres finestres quadrangulars amb llinda monolítica i ampit moltllurat. La façana lateral, més estreta, té una porta rectangular, dues obertures al primer pis, una amb balcó i l'altre amb barana de ferro, i dues finestres al tercer pis idèntiques a les de l'altra façana. Les golfes són de construcció moderna i s'obren a l'exterior per mitjà d'una galeria de finestres quadrangulas que volta tot el perimetre sota un gran ràfec de formigó. El parament és arrebossat i pintat de blanc deixant a la vista els carreus ben escairats dels angles. L'interior ha estat totalment reformat i adaptat als nous usos de sala d'exposicions, escola d'adults i biblioteca.
Història.
Per la seva tipologia Can Rosacada possiblement es pot datar del segle XVIII. La primera referència documental però, és de 1855 quan apareix al registre de la propietat a nom de Martí Negre. Des de mitjan segle XIX fins al 1936 va ser un negoci d'hostal i un comerç de vi i aiguardents. Francesc Negre Vidal va iniciar també el transport de viatgers per carretera amb autobusos amb les línies Vilobí-Riudellots, Vilobí-Girona, Vilobí-Santa Coloma de Farners. A mitjan segle XX l'edifici va ser adquirit per la Caja Rural i, posteriorment, la Caja de Madrid que hi allotjava el seu arxiu provincial. L'any 1997 l'Ajuntament compra Can Roscada per convertir-lo en Centre Cultural i ubicar-hi la Biblioteca Municipal. En la reforma es va substituir el parament esgrafiat per un parament llis i el ràfec de la teulada de fusta pel de formigó.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.0055583628094997475, "ca": 0.9944416371905003}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=419546
|
mc4_ca_20230418_17_216267
|
Assassinats «legals» - Notícies - Coordinadora d'ONG Solidàries
Assassinats «legals»
El passat dia 22 va ser executat als Estats Units Troy Davis, condemnat a mort el 1991 per l'assassinat d'un agent de policia. L'execució es va dur a terme malgrat els seriosos dubtes sobre la seva culpabilitat. El mateix, dia l'Iran penjava públicament un noi de 17 anys condemnat per la mort d'un popular atleta i la Xina executava un ciutadà pakistanès condemnat per narcotràfic, denuncia Amnistia Internacional. Els Estats Units, juntament amb la Xina, l'Iran, Corea del Nord, el Iemen i l'Aràbia Saudita són els països que executen més persones cada any.
Troy Davis va ser condemnat a mort el 1991 per l'assassinat de l'agent de policia Mark Allen MacPhail, comès a Savannah, Geòrgia. L'acusació contra ell es basava principalment en declaracions de testimonis presencials. Des del seu judici, al 1991, set dels nou testimonis clau es van retractar del seu testimoni o el van modificar i, alguns d'ells van reconèixer que no havien vist res i que la policia els havia obligat a declarar.
Als EUA hi ha actualment més de 3.200 persones condemnades a mort i s'han executat més de 1.200 presos des de 1977. En els darrers vint anys, s'han excarcerat del ‘corredor de la mort' més de 90 presos després de demostrar-se la seva innocència.
Aquest mateix any, l'estat d'Illinois s'ha convertit en el 16è estat del país que aboleix la pena de mort, després de reconèixer fins a 13 condemnes equivocades. Illinois ha seguit els passos que van fer els estats de Nou Mèxic el 2009 i Nova Jersey el 2007.
La secció espanyola d'AI treballa contra la pena de mort col·laborant amb associacions abolicionistes internacionals, adoptants els casos de persones en risc d'execució imminent, mobilitzant els seus activistes i recollint informació. Consulteu la campanya.
A les comarques gironines existeixen dos grups locals d'Amnistia Internacional, un a l'Alt Empordà i l'altre a Girona. D'altra banda, Justícia i Pau és una altra de les associacions de defensa dels drets humans amb delegació a Girona que fa denúncia contra la pena de mort.
| 0.838542 |
curate
|
{"ca": 0.990467111534795, "ru": 0.009532888465204958}
|
http://www.solidaries.org/actualitat/noticies/assassinats-legals-1422/
|
cawac_ca_20200528_2_8174
|
Els Alocs ( Vitex agnus / castus L. ) són petits arbres, fàcils de reconèixer per les seves fulles palmades amb 5 a 7 lòbuls molt estilitzats, de color verd per l’anvers i grisencs pel revers. Les flors són de color blau i apareixen per l’estiu. Els Alocs viuen sobre sòls humits, a torrents, sovint aprop de la desembocadura de la mar. Floreix a l’estiu.
Observacions : El nom de Agnus és la llatinització del grec agnos: cast, atribuïble a les propietats de calmar els apetits sexuals. Castus és una redundància ja que significa el mateix.
| 0.742894 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.masmallorca.cat/plantes/aloc.html
|
oscar-2301_ca_20230418_4_68138
|
La Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya, com a entitat membre de Somescola.cat, us informa de les concentracions preparades per demà 28 de febrer a les 18h davant de tots els ajuntaments de Catalunya en suport al model educatiu català.
Aquí trobareu el manifest que van signar el passat 15 de novembre
Per la consolidació, protecció i millora del model educatiu català
Somescola va néixer fa sis anys amb l’objectiu de coordinar totes aquelles persones i entitats que es comprometen a actuar de manera activa en suport del model educatiu català, que contribueix a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen.
Les entitats que avui formem Somescola, representants de l’àmplia pluralitat d’actors i de sensibilitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, creiem necessari reforçar el treball conjunt per a consolidar, protegir i millorar el model educatiu català, patrimoni de la nostra societat, i garantia per al futur i la igualtat d’oportunitats dels infants i joves i per a la cohesió social del país.
El model educatiu català té per finalitat la formació integral de la persona i la seva capacitació per a conviure democràticament en la pluralitat, des d’enfocaments pedagògics que possibiliten la construcció crítica del coneixement i l’autonomia de pensament i d’aprenentatge de tots i cadascun dels infants, independentment d’origen, llengua o condicions individuals.
Això mateix estableix el currículum vigent a Catalunya:
“La finalitat de l’educació és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per a entendre el món en què estan creixent i que els guiïn en el seu actuar; i posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica a la societat plural, diversa i en canvi continu, que els ha tocat viure”.
Les nostres escoles, avalades pel llegat de l’escola catalana de principis de segle XX, han ajudat a generar la societat actual plural, diversa, amb criteri i amb uns principis de convivència sòlids. Els nostres infants i joves viuen en una societat culturalment diversa i han après vivencialment els principis de ciutadania, democràcia, llibertat i respecte. La llengua i la cultura de Catalunya han determinat el procés de desenvolupament d’aquestes capacitats, dins una escola catalana, amb valors democràtics i integradors, que els han permès poder exercir la ciutadania de ple dret.
Avui, aquests principis i característiques del model educatiu català, dins la seva diversitat, són compartits de manera amplíssima per la societat catalana, més enllà de les opcions polítiques de les famílies i del conjunt de ciutadans i de les diferents perspectives que la pluralitat d’actors del sistema educatiu té sobre com ha de ser-ne la concreció.
Els principis del model educatiu català han estat compartits al llarg de la història per diferents expressions: les escoles i les colònies del Patronat Escolar de Barcelona, les Montessori i Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, el moviment d’Escola Nova i els Institut-escola de la Generalitat republicana, els moviments de renovació pedagògica dels anys 60, les escoles d’iniciativa social i el CPEPC, les mobilitzacions per l’escolarització de tots els infants i pels drets laborals, el treball per l’escola inclusiva, el consens social i polític i de la comunitat educativa del model d’immersió lingüística, etc.
El context històric i social en el que vivim fa encara més important garantir que el model educatiu català es consolidi i millori, per a donar resposta als reptes i les necessitats dels infants i de la societat. Un model educatiu compromès amb la democràcia, on la participació, el pensament crític, la resolució pacífica dels conflictes, el respecte a la diferència i els valors de convivència són centrals en la vivència dels infants. I un model educatiu compromès amb la inclusió i la cohesió social, on tot infant ha de trobar oportunitats de creixement i de dignitat, inclosa la competència comunicativa plena en les llengües d’ús normal a la societat.
Els mestres i professionals del nostre sistema educatiu garanteixen i fan possible aquest model educatiu català, i són els qui han fet els esforços gràcies als quals l’escola ha mantingut tothora la funció de cohesió social i de convivència democràtica en un context de tensions vinculades a la crisi econòmica. Les famílies i les entitats reconeixem i els agraïm públicament la aquesta tasca i manifestem la nostra confiança en la seva professionalitat.
L’escola catalana i el seu model d’integració lingüística ha fet un gran esforç en la darrera dècada per a acollir, des d’una perspectiva inclusiva, infants i joves vinguts de diferents cultures del món. Podem constatar que ha estat un factor important per a afavorir la cohesió social des d’una perspectiva intercultural i que aquest ha de continuar essent un dels puntals del model educatiu català.
Els plantejaments que propugnen públicament una involució educativa uniformitzadora, l’adoctrinament ideològic, la generació de sospites i denúncies i la segregació lingüística volen posar en risc aquest model educatiu català compromès amb la igualtat d’oportunitat dels infants i amb els valors cívics i democràtics de convivència de la nostra societat. Per això, les entitats que formem Somescola fem una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.
15 de novembre de 2017
Publicat a Actualitat i notícies, EscolesCoop
← Comunicat de premsa: Les escoles cooperatives ofereixen 1.142 places a P3 pel nou curs 2018-19L’Escola Ginebró guanya la lliga de debat de la Universitat Pompeu Fabra →
Categories
Actualitat i notícies
AlumnesCoop
Cooperatives d'Ensenyament
EscolesCoop
Formació
Jocs Cooperatius
Jocs Florals
Paraules Clau
#comunicació #cooperativisme Als mitjans de comunicació AlumnesCoop Aprenentatge Aprenentatges Arç Cooperativa assegurances Assegurances ètiques Associació Empresarial d'EscolesCooperatives de Catalunya català Centre Carrilet Congrés UECoE Consell Escolar de Catalunya Convenis CoopCat Cooperatives d'alumnes Covid-19 COVID19 Cures DocentsCoop educació educació especial Escola Canigó EscolaCoop 2020 Escola Ginebró Escola Sant Gervasi EscolesCoop Escoles Cooperatives Esport Fil a l'agulla Formació Gestió de conflictes Incidència política Innovació Intercooperació Jocs Florals Memòria activitats Premis i reconeixements Prevenció Solidaritat SomEscola Sostenibilitat Tardes cooperatives Treball Cooperatiu
Piulades de les EscolesCoop
Piulades EscolesCoop
Som membres de:
Promou:
Amb el finançament de:
(c) 2022 EscolesCoop - Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya | c/ Premià, 15 1r -08014 Barcelona | T. 93 332 43 26
info@escolescooperatives.cat | Avís Legal | Protecció de dades | Política de Cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
| 0.850425 |
curate
|
{"ca": 0.9463638896628588, "fr": 0.00877681805516857, "pt": 0.0023683477291724713, "en": 0.0015324602953468932, "gl": 0.0015324602953468932, "es": 0.039426023962106434}
|
https://escolescooperatives.cat/28-febrer-concentracions-defensa-model-educatiu-catala/
|
mc4_ca_20230418_5_101741
|
El Barça sobreviu al gran físic del Kiel
© Un jugador del Kiel agafa per la samarreta Jicha en una jugada.
El Barcelona d’handbol es jugarà el pas a la fase final de la Lliga de Campions de Colònia a casa dissabte que ve, on haurà de remuntar el 28-26 aconseguit pel Kiel a l’anada dels quarts de final que es va disputar ahir. L’equip català sempre va anar a remolc però va resistir davant del físic del conjunt alemany. Els blaugranes van tenir diferents moments complicats en el partit i van arribar a perdre per quatre gols en diferents moments, encara que van reaccionar i es van emportar cap a casa un resultat mínim.
El fort ritme defensiu imposat pels locals i l’encert golejador de Vujin van marcar les primeres diferències a favor del Kiel, que va aconseguir un parcial 4-0 després de l’1-2 amb el qual es va posar el Barça per obrir la primera bretxa en el marcador (5-2). Poc després, Nicklas Ekberg del relleu anotador de Vujin, el Kiel es va escapar fins al 8-4. Després del temps mort que va demanar Xavi Pascual, el Barça va reaccionar i va aconseguir empatar l’encontre 15-15, però al final del primer temps, el sisè gol de Vujin va donar l’avantatge al Kiel al descans (16-15).
En el segon temps, el Barça va millorar amb l’entrada de Gonzalo Pérez de Vargas, intervingut d’una fractura al dit petit fa uns dies, i que li va donar més consistència a la porteria de la que li havia ofert Borko Ristovski a la primera part.
Malgrat tot, els blaugranes van anar sempre a remolc. Amb 28-26, els blaugranes van tenir un parell d’opcions per retallar, però es jugaran el pas d’aquí a una setmana a casa.
| 0.856941 |
curate
|
{"es": 0.06542056074766354, "ca": 0.9345794392523364}
|
https://www.segre.com/noticies/esports/2017/04/24/el_barca_sobreviu_gran_fisic_del_kiel_17207_1110.html
|
mc4_ca_20230418_3_683114
|
Levan III Dadiani - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Levan III Dadiani (Shaman Daula) va ser mthavari de Mingrèlia del 1661 al 1681. Era fill de Iesse Dadiani i nét de Mamuka I Dadiani i va ser col·locat al tron pel rei Vakhtang V de Kartli el 1661. Levan es va casar també amb Tinatina, filla d'Alexandre III d'Imerètia. Va morir el 1681 i el va succeir el seu fill Levan IV Dadiani.
Tamar de Mukhrani
Tinatin Bagration of Imereti, Princess consort of Mingrelia (?–1680)
Levan IV Dadiani
Q61867225
Casat amb Thamar el 1660 i divorciat forçós el 1663 i casat altra vegada amb ella el 1678 (Thamar fou la tercera dona de Bagrat IV d'Imerètia el 1663 i després si va tornar a casar el 1679; es va casar per cinquena vegada amb Giorgi III Gurieli de Gúria. Va morir el 1683. Era filla de Constantí I Mukhrani-batoni, setè príncep de Mukhran).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Levan_III_Dadiani&oldid=21338492»
Last edited on 17 juny 2019, at 20:30
| 0.676028 |
curate
|
{"ca": 0.7528795811518325, "fr": 0.01780104712041885, "en": 0.12670157068062826, "ja": 0.009424083769633508, "de": 0.09319371727748692}
|
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Levan_III_Dadiani
|
cawac_ca_20200528_1_82892
|
Repeteix Tura els errors de CiU?
Dijous, 29 de juny de 2006
Els sindicats dels Mossos d'Esquadra, vistos per l'administració com una amenaça i no una oportunitat en el procés de desplegament
Els diferents consellers del govern de CiU, un rere l'altre, van cometre el mateix error: estar enemistats i enfrontats, durant la majoria dels seus mandats, amb el col·lectiu sindical de Mossos. La negociació va ser molt difícil i això ha sigut en handicap fonamental en la creació de la Policia de Catalunya, perquè no ha permès transmetre més enllà dels comandaments i dels escollits per la glòria de cada moment un sentiment de que els comandaments polítics estaven al costat de les bases de la policia. Semblava que amb el canvi de CiU al nou Govern de la Generalitat, catalanista i d'esquerres, millorarien substancialment les relacions amb els sindicats. Cal reconèixer que hi ha hagut intents de fer-ho, però la construcció i desplegament de la Policia de Catalunya pateix, des dels seus orígens, de manca d'interès per part de la classe política i d'una societat que no hi creia, i de la manca de sentit d'Estat i la idea de conscienciar les bases de la Policia de Catalunya que estaven creant un projecte nou i engrescador, des d'un punt de vista professional i nacional.Evidentment, la consellera Tura i el seu equip no són responsables dels vuit anys que l'ara no toca del president Pujol i del nefast governador socialista Ferran Cardenal van impedir el desplegament de la nostra policia. Però ara en paga les conseqüències. Grans promocions, un desplegament massa ràpid i moltes improvisacions. I manca de reforçar el cervell i el nucli dur del cos policial. És cert que no tot el moviment sindical juga net, que hi ha corporativisme, que possiblement no és tant representatius com caldria, però les seves reivindicacions han de ser escoltades. Mereixen el diàleg i l'estudi. Perquè sols serà possible l'èxit del desplegament de la Policia de Catalunya si tots els comandaments "polítics i policials", i les bases "inclosos els seus representants sindicals", s'ho creuen.A més, la nostra policia necessita que la classe política i la societat civil els doni escalf. I que ells mateixos generin l'autoestima necessària per avançar. Cal que, en aquesta primera etapa, tots i cada un dels membres dels Mossos, inclosos els sindicalistes, hi posin el coll, i que les institucions no els manipulin per potenciar lideratges polítics personals o de partit. La Policia de Catalunya serà si és de tothom.
| 0.878894 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.ceec.cat/catala/articles/analisi/repeteix-tura-els-errors-de-ciu/
|
mc4_ca_20230418_14_762488
|
Bloc de notes de Josep Romeu: Batent tots els rècords, o la majoria
En el cas de la meteorologia, veiem que tampoc n’hi ha per tant: aquestes temperatures i aquestes sequeres ja les hem viscut, i en èpoques relativament recents. En el cas de l’economia, la cosa ja és diferent perquè els vaivens de l’economia no depenen de l’atzar, sinó que són perfectament controlats i dirigits. Quan algú compara aquesta crisi amb la de l’any 1929 ho fa per assenyalar la magnitud de la catàstrofe, però sobretot per indicar que res tornarà a ser igual com fins ara. Aquesta no és una crisi normal, en el sentit d’una oscil·lació periòdica i temporal de l’economia, com ho poden haver estat les crisi del 78 o del 92. S’estan posant les bases per a una nova societat capitalista molt més propera al liberalisme salvatge de finals del segle XIX que al benestar que se’ns prometia i que havien tastat a finals del segle XX.
Ramon Tàpias Cors ha dit...
Una visió prou clara de la realitat actual i on anem a parar si no hi posem remei ben aviat. Si més no, un post aconsellable per una lectura a prop del ventilador o millor de l’aire condicionat.
21 d’agost de 2012 a les 12:50
| 0.835471 |
curate
|
{"ca": 0.97398091934085, "fr": 0.026019080659150044}
|
http://blocdejosepromeu.blogspot.com/2012/08/batent-tots-els-records-o-la-majoria.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_390699
|
http://www.ara.cat/mon/desena-tiroteig-revista-caricaturitzar-Mahoma_0_1280872014.html
Maleïda policia. Com poden matar d'aquesta manera a dos homes de pau i d'amor?
Charlie Hebdo barrejant les esclaves sexuals segrestades per Boko Haram i les ajudes socials que reben molts francesos pobres (entre ells, com d'altres religions i ateus, hi ha musulmans). Si açò no és merda racista i rebaixar-se a la merda fanàtica de l'islamisme....
Sabia que no fallaria. En Leire havia de fer acte de presència acusant de racistes els editors de Charlie Hebdo dos dies després del seu assassinat. Alguns sou tan previsibles... #JoSócCharlie
Jo ja he dit que no justifique l'assassinat i em foten fàstic els integrismes religiosos, però que Charlie Hebdo tampoc eren cap sants.Veig que la deixalla racista continueu el "tot s'hi val" contra els maleïts moros, mai ens falles
Charlie Hebdo ha sigut famós per atacar el judaïsme i l'islamisme a part iguals, per això s'han buscat tants enemics. Hi ha moltes coses desagradables, políticament incorrectes de dir, que són molt certes i no és racisme precisament. De fet, el director de la revista, el Charb, era clarament d'esquerres.Com a comparació, cada dia em trobe amb desenes de persones que si estan cobrant ajudes de l'estat no volen treballar. És incorrecte que jo diga que no vull que aquests paràsits que els ofereixes treball i te'l rebutgen hagen de viure cada 6 mesos dels impostos que a mi em trauen amb el poc que cobre; per educació, pensions i sanitat que m'agafen un percentatge, per mantenir ganduls que no em traguen ni un duro. I socialment sóc d'esquerres, però això no vol dir que siga tan idiota com per acceptar que a mi no em posen cap facilitat i altres hagen de viure de l'Estat eternament.I pare ja que sóc una persiana
Charlie Hebdo ha sigut famós per atacar el judaïsme i l'islamismeI al cristianisme també.
Evidentment
| 0.845471 |
curate
|
{"ca": 0.9593147751605996, "gl": 0.011777301927194861, "pt": 0.023019271948608137, "en": 0.005888650963597431}
| |
mc4_ca_20230418_7_81024
|
Autor Francesc Xavier Monjo Botella
Títol : Avivament, 400 preguntes i respostes en imatges. 8-9 anys : Per estimular les neurones!
ISBN/ISSN/DL : 978-987-637-316-6
Permalink : http://pmb.bibgirona.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=52435
Avivament, 400 preguntes i respostes en imatges. 8-9 anys : Per estimular les neurones! [text imprès] / Francesc Xavier Monjo Botella, Traductor . - Barcelona : catapulta editores, 2013 . - 108 p. : il. col. pàg. cartró ; 18 cm.
ISBN : 978-987-637-316-6
1186046189 I 79 AVI Llibres Mont-ras Infants En préstec fins el 16/11/2017
1188110996 I2 AVI Llibres Pals Infants Disponible
Títol : Avivament, 400 preguntes i respostes en imatges. 9-10 anys : Per estimular les neurones!
ISBN/ISSN/DL : 978-987-637-317-3
Permalink : http://pmb.bibgirona.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=50576
Avivament, 400 preguntes i respostes en imatges. 9-10 anys : Per estimular les neurones! [text imprès] / Francesc Xavier Monjo Botella, Traductor . - Barcelona : catapulta editores, 2013 . - 108 p. : il. col. pàg. cartró ; 18 cm.
ISBN : 978-987-637-317-3
1186082972 I 79 AVI Llibres Mont-ras Infants Disponible
1186047607 I 79 AVI Llibres Mont-ras Infants Disponible
1188104791 I2 AVI Llibres Pals Infants Disponible
Mini Avivament, 150 preguntes i respostes en imatges / Francesc Xavier Monjo Botella
Títol : Mini Avivament, 150 preguntes i respostes en imatges
ISBN/ISSN/DL : 978-987-637-311-1
Permalink : http://pmb.bibgirona.cat/opac_css/index.php?lvl=notice_display&id=50438
Mini Avivament, 150 preguntes i respostes en imatges [text imprès] / Francesc Xavier Monjo Botella, Traductor . - Barcelona : catapulta editores, [s.d. ].
ISBN : 978-987-637-311-1
1186045605 I 79 AVI Llibres Mont-ras Infants Disponible
| 0.291577 |
curate
|
{"ca": 0.585805700988947, "de": 0.07911576497963932, "en": 0.14485165794066318, "fr": 0.08609656777196044, "it": 0.04653868528214078, "nl": 0.016288539848749273, "es": 0.017452006980802792, "pt": 0.02268760907504363, "os": 0.0011634671320535194}
|
http://pmb.bibgirona.cat/opac_css/index.php?lvl=author_see&id=25887
|
vilaweb_ca_20220728_0_67124
|
El número u de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha verbalitzat el seu descontentament amb l’ANC i ha explicat per què, de moment, no creu que assisteixi a la manifestació de la diada de l’Onze de Setembre: ‘De moment no ens sentim gaire cridats a la proposta que fa l’ANC l’11-S. Més aviat m’hi sento rebutjat.’
En declaracions a Catalunya Ràdio, Rabell també ha tornat a criticar la campanya de l’assemblea de recrear un cementiri amb creus per denunciar la mort del sistema sanitari català: ‘Trobo molt desafortunada la campanya de l’ANC de les creus’. A parer seu, el sistema sanitari és ‘erosionat’ per polítiques de CDC.
Sobre la qüestió de confiança
Quant a la continuïtat de l’actual govern de Carles Puigdemont, Rabell ha cenyit la qüestió de confiança a l’aprovació del pressupost: ‘La veritable qüestió de confiança d’un govern és el pressupost.’
Sobre el curs que va seguint el procés, Rabell vol reactivar el Pacte Nacional pel Dret de Decidir, redefinir-lo i cercar complicitats amb unes quantes forces. El seu propòsit continua essent aconseguir un referèndum pactat perquè, segons que opina, les vies unilaterals deixen de banda una part de la societat.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/lluis-rabell-sobre-la-manifestacio-de-la-diada-mhi-sento-rebutjat/
|
mc4_ca_20230418_13_671049
|
Alexandre Gabriel Decamps - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Alexandre-Gabriel Decamps (París, 3 de març de 1803- Fontainebleau, 22 d'agost de 1860) va ser un pintor francès. Gran part de la seva obra es conserva en el Museu del Louvre, Museu Condé al Castell de Chantilly i a la Col·lecció Wallace de Londres.
Autorretrat (1852)
(fr) Alexandre-Gabriel Decamps
3 març 1803
22 agost 1860 (57 anys)
Romanticisme i orientalisme
Etienne Bouhot i Alexandre Denis Abel de Pujol
Louis Godefroy Jadin i Émile Charles Labbé
(dècada del 1840) Q17491695
(segle XIX) Searching for Truffles
(1847) Christ on trial
(27 juny 1839) Cavaller de la Legió d'Honor
La patrouille turque c. 1831, oli sobre tela, 115 × 179 cm, Col·lecció Wallace, Londres.
La derrota dels Cimbris (1833)
A la seva joventut, va viatjar per l'Orient, i va reproduir la vida i les escenes orientals amb tanta fidelitat que sorprenia els crítics convencionals. Aviat es van reconèixer les seves habilitats, i va ser un dels líders de l'escola romàntica francesa, al costat de Delacroix i Horace Vernet. La major part de la seva vida la va passar a París. Va ser un apassionat dels animals, especialment els gossos, i es dedicava a tot tipus d'esports. Va morir el 1860 després d'haver estat tirat a terra per un cavall mentre caçava a Fontainebleau.
El seu estil és de característica i intensament francès. Està marcat per una vívida concepció dramàtica, per un tractament ràpid, de vegades brutal, i especialment per un ús original i sorprenent de contrasts de color, llum i ombra. Els seus temes eren sorprenentment amplis. Amb els seus viatges per l'Orient va poder representar escenes bíbliques, estant possiblement el primer pintor europeu que va representar el seu veritable fons local. D'aquesta classe van ser el seu Josep venut pels seus germans, Moisès rescatat del Nil, i les seves escenes de La vida de Samsó, per aquestes va fer una sèrie de nou vigorosos esbossos en carbonet i guix blanc.
Potser de les pintures històriques, la més sorprenent és La derrota dels Cimbris, representant amb meravellosa habilitat el conflicte entre una horda de bàrbars i un exèrcit disciplinat. Decamps va produir una sèrie de pintures de gènere, principalment de la vida quotidiana a França i Algèria, moltes marcades per l'humor. Les mateixes característiques poden apreciar-se de les seves nombroses pintures d'animals. Va pintar gossos, cavalls, etcètera, amb gran fidelitat i simpatia; però el seu tema favorit van ser els micos, que va representar en diversos estudis i esbossos amb un humor grotesc que amb prou feines pot superar-se.
Adolphe Moreau, Decamps et son oeuvre (París, 1869)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre Gabriel Decamps
Imatges.google.fr Base Joconde, Ministère de la culture
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alexandre_Gabriel_Decamps&oldid=21753870»
Last edited on 19 ago 2019, at 18:47
| 0.786101 |
curate
|
{"ca": 0.881578947368421, "es": 0.02389196675900277, "en": 0.06405817174515235, "fr": 0.030470914127423823}
|
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Gabriel_Decamps
|
cawac_ca_20200528_9_100141
|
You are browsing the Blog for ·El Baix Combatiu.
El proper dimecres 22 a les 19h. a l’estació de Cornellà convocatòria comarcal del Baix Llobregat Combatiu en contra la pujada abusiva del preu del Transport públic. Més aprop i a la mateixa hora hi ha convocada tambè dins la mateixa jornada de mobilització, un altre concentració a la veïna estació de Bellvige.
Possiblement ens trobem en una de les etapes, si prenem com a referència els darrers 30 anys, de més i més ràpida regressió en els drets i les llibertats individuals i col·lectius. I això no és casualitat, és conseqüència majoritàriament de la crisi econòmica que el capitalisme ha provocat.
De totes les intervencions avui és especialment interessant rescatar la del nostre company i advocat Miguel Lucena, que ens parla del que ens comportaria a tota la gent que estem implicats en els moviments socials o que simplement sortim a protestar, l’aprovació d’un nou codi penal redactat expresssament per reprimir les noves formes emèrgents de protesta social. Bo és també, rescatar l’article - mordaça a la protesta social- publicat pel mateix Lucena, a la Riuada. I bo seria haver aconseguit despertar la indignació de molta més gent davant aquest despropòsit, abans i tot, de que es fessin efectives aquestes mesures. Nosaltres i els companys i companyes del “Baix Combatiu” podem dir que ho vàrem intentar, com podem afirmar que seguirem fent pinya per aturar aquesta i qualsevol mesura repressiva que intenti implementar l’estat en contra dels d’abaix.
On hi ha lluita hi ha repressió, on hi ha repressió hi ha d’haver solidaritat!
La nova llei de seguretat ciutadana:
Entre les noves mesures de la nova llei de seguretat ciutadana destaquen:
- Infracció administrativa “greu” i multes de 1.001 a 30.000 euros per insultar , vexar, amenaçar o coaccionar els membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat durant una manifestació. Read the rest of this entry →
Les jornades antirepressives del Baix Llobregat iniciades el 2 de febrer a Sant Feliu van acomiadar-se definitivament el passat dissabte 23 de març a l’Espai Cèntric del Prat de Llobregat. Durant aquest temps han recorregut una sisena de poblacions de la comarca entre elles Gavà, Sant Joan Despí, Martorell, Cornellà i les ja citades Sant Feliu i el Prat. Les jornades estaven organitzades pel Baix Llobregat Combatiu, una plataforma que agrupa organitzacions i col·lectius de diversa naturalesa, que van des de sindicats com la CNT i la CGT a col·lectius locals o de l’esquerra independentista.
Durant el transcurs d’aquestes jornades concebudes com un espai de divulgació i debat entorn la repressió, s’ha pogut veure un ampli ventall de formats que van des de tallers de formació i dinars solidaris a passis de vídeo i documentals. També s’han realitzat xerrades de temes diversos com l’enduriment del nou codi penal, casos com el de la revista “ cafè amb llet “, conflictes laborals o la imputació de nou veïns d’Esplugues per accions de desobediència civil en defensa de Collserola i contra el Pla Caufec, i que en el cas de sis d’ells podrien acabar a la presó.
Com a novetat, “la campanya de solidaritat amb l’activista pratenc represaliat” va anunciar la seva dissolució després de rebre la notificació de la suspensió de la condemna que encara li restava. Aquesta persona fou condemnada arran d’una detenció produïda l’any 2007 quan es dirigia a una marxa en protesta per la restricció del dret a manifestació. També es lluitava contra la implementació per part de la conselleria d’interior, comandada llavors per en Joan Saura, de les tàctiques policials conegudes com “pastoreig” i “encapsulament”, consistents en modificar el recorregut d’una manifestació o rodejar-la fins a inmobilitzar-la, respectivament.
A nivell comarcal també s’estan movent les coses de cara al 14N. ‘El Baix Llobregat combatiu’ una plataforma que agrupa organitzacions i col·lectius de diversa naturalesa, formada pels sindicats CNT i CGT; organitzacions de l’Esquerra Indep endentista, i col·lectius locals com ara Catarko del Prat de Llobregat. Convoca una marxa des del pont d’esplugues fins els jardinets de Gràcia de barcelona, lloc d’inici de la mani unitària alternativa.
| 0.880143 |
curate
|
{"en": 0.018451953031392285, "ca": 0.9815480469686078}
|
http://www.elpratllibertari.cat/?tag=%c2%b7el-baix-combatiu
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_618543
|
Explota un artefacte en un restaurant de Mallorca PALMA, Mallorca, 9 Ago (EUROPA PRESS) -- Un artefacte d'escassa potència va explotar avui en un restaurant de Mallorca després de que es rebés un avís de bomba per part d'ETA, van informar Europa de premsa en fonts de la lluita antiterrorista. Les mateixes fonts van explicar que l'artefacte estava col locat en el bany de senyores del bar La Rigoletto i causar pocs danys materials i, en principi, sembla que no hi ha ferits de consideració.
HA PETAT UN ALTRE A LA PLATJA DE GESA!
tio, font?o_O m'estic començant a preocupar...
Ses fonts son personals.Millor esperar.
| 0.778113 |
curate
|
{"ca": 0.9381107491856677, "de": 0.06188925081433225}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_523752
|
Semifinal partit de tornada temporada 2010/2011. Escenari. Camp Nou. Dia i hora del partit/TV. Dimarts 3 de maig a tres quarts de nou del vespre retransmès per el primer canal públic espanyol. Quart i últim acte d'aquesta sèrie de clàssics!!! Estem a 90 minuts de Wembley!!! Afrontem el partit amb un aventatge força important després de visitar la capital del Morlocks. En l'aspecte esportiu en canvi no podrem comptar amb Abidal/Bojan/Adriano i Maxwell per lesió i Pinto per sanció. També és dubte Iniesta fins l´últim moment. Ells també tenen diverses baixes per lesions i sancions. Doncs per ara és tot,ja podeu començar a dir el que volgueu,vull que acabem aquest megafil de la millor manera possible. 2-0(Messi/Viva_Espanha! ).
Déu meu que en són de catets els de Ràdio Marca, surt en Guardiola parlant en anglès a la roda de premsa, i un dels locutors diu "está Guardiola hablando en catalán".. sort q un altre l'ha corregit i li ha dit que parlava en anglès.
Ya está Guardiola hablando en catalán? i pq els hi molesta tant si Guardiola és català, collons!! no els hi fot!!! !
| 0.747863 |
curate
|
{"es": 0.09107981220657277, "pt": 0.008450704225352112, "it": 0.04507042253521127, "ca": 0.8544600938967136, "fr": 0.0009389671361502347}
| |
mc4_ca_20230418_7_28147
|
IV CURSA SOLIDÀRIA PELS DRETS DE LA INFÀNCIA, a favor d’Unicef. – Sagunt Jove
IV CURSA SOLIDÀRIA PELS DRETS DE LA INFÀNCIA, a favor d’Unicef.
Amb els teus passos l’ajuda arriba!
Dia: 1 desembre. 11h
LLoc: Antic Casino Gerència “Jardins del Casino Recreatiu i Cultural de Port de Sagunt”
Els grups de participació de la Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sagunt: CONSELL D’INFÀNCIA, DINAKIDS, HRJOVE i CORRESPONSALS, amb motiu de la Celebració del Dia Universal de la Infància, organitzen la IV Cursa Solidària pels Drets de la Infància 2.5K i 5K, prova atlètica on podran participar totes les persones que ho desitgen, degudament inscrites i colaborar solidariament amb un projecte d’Unicef. A més de molts tallers, activitats lúdiques, i d’animació durant tot el matí per disfrutar en familia d’aquest acte solidari, esportiu i de sensibilització.
11h. Cursa 5k: 7 euros inclou bossa del corredor. Cursa competitiva.
12h. Cursa 2.5k familiar adult + menor 7 euros: inclou bossa corredor (samarreta adult + saquet menor). És una cursa familiar no competitiva. El recorregut pot disfrutar-se corrent, caminant, amb carro de bebè, cadira de rodes, patins, mascotes, etc.
Inscripciones: www.sportmaniacs.com (Fins al 28/11/2019)
https://sportmaniacs.com/es/services/inscription/4ordf-carrera-solidaria-por-los-derechos-de-la-infancia-ldquo25k-y-5krdquo-2019
En aquesta edició tenim un trofeo, tant en la 5k com en la 2.5k familiar, al centre escolar amb més inscripcions,(com també per al club esportiu). Si pertanys a un centre escolar, pots ficar el nom en la part destinada al club.
Les aportacions es destinen al projecte solidari “Tu donación cambia vidas hoy” d’UNICEF. + info: www.unicef.es/colabora/como-donar
L’aportació solidària: 5k: 4.69 € i 2.5k familiar: 5.3 €
11.30h: tallers, jocs, castells, animació infantil.i ambientació musical
L’entrega de dorsals i la bossa i saquet del corredor (en el cas dels menors acompanyants): Dissabte 30 de novembre de 16:00 a 20:00 en el Casal Jove, i també el mateix dia de la prova fins a 1 hora abans del començament de la mateixa.
| 0.64362 |
curate
|
{"es": 0.1726479146459748, "pt": 0.01697381183317168, "ca": 0.7449078564500485, "it": 0.001454898157129001, "uz": 0.0019398642095053346, "en": 0.06207565470417071}
|
https://www.saguntjove.es/activitat/iv-cursa-solidaria-pels-drets-de-la-infancia-a-favor-dunicef/
|
macocu_ca_20230731_6_350626
|
Sales Nobles
Les Sales Nobles de cal Perelló formen part del petit palau creat per Francesc de Perelló a Tàrrega a les darreries del segle XVII. Francesc de Perelló (1640-1703) nasqué a l’Ametlla de Segarra dins del marc d’una família de propietaris rurals benestants que també es dedicaren als negocis. Personatge contravertit i polèmic, era ciutadà honrat amb estrets lligams amb la noblesa catalana. L’any 1676 es casa amb Raimunda Roger de Llúria i de Çaportella, filla de dues importants famílies nobles de la Segarra. Segons sembla, Raimunda, per a poder casar-se, sortí de novícia del cenovi de Vallbona. Un cop casat, els negocis i activitats de Francesc de Perelló, que ja havia esdevingut cavaller, es desenvoluparen cada cop més a Tàrrega, fins que decidí instal·lar-s’hi amb la seva esposa, després d’haver comprat finques i 3 cases del carrer Major a l’entorn de l’any 1681, cases que transforma en una gran mansió, l’estructura de la qual s’ha mantingut fins l’actualitat.
A les darreries del segle XVIII, un altre Perelló s’emparenta amb una membre de la família Graner i embelliren aquesta mansió amb pintures i ornaments que contribuïren encara més a donar a la casa els aires de petit palau que ara podem contemplar. D’aquest moment destaquem la sala amb alcova presidida per l’escut d’armes dels Perelló i els Graner.
Els descendents dels Perelló es traslladen a viure a Barcelona a principis del segle XIX, però hi deixaren els masovers que s’ocuparen de les terres, de cuidar la casa i atendre els senyors durant les estades que hi feien periòdicament.
Les Sales Nobles ens transporten amb les seves pintures, ornaments i mobiliari luxós d’època, a la Tàrrega dels segles XVII, XVIII i XIX. La seva visita ens mostra aspectes de com vivia una família benestant d’aquell temps, les seves dedicacions professionals, les seves aficions, les seves amistats, els seus gustos, les seves relacions i alguns misteris.
| 0.897331 |
curate
|
{"es": 0.006253256904637832, "ca": 0.9937467430953622}
| |
mc4_ca_20230418_9_364837
|
APOTEGMES DELS PARES DEL DESERT | VIVES SOLE JOSEP
VIVES SOLE JOSEP
de VIVES SOLE JOSEP
Autor: VIVES SOLE JOSEP
Tamaño: 20x130
isbn: 9788484373216
Els Apotegmes dels Pares del desert són la font més autèntica del primitiu monaquisme egipci, la producció intel·lectual més genuïna d'aquells ancians majoritàriament incultes i d'origen humil, però amarats d'una sagaç saviesa espiritual, guanyada en
| 0.668221 |
curate
|
{"ca": 0.8567774936061381, "es": 0.1432225063938619}
|
https://www.bubok.es/club-de-lectura/detalle/65068/APOTEGMES-DELS-PARES-DEL-DESERT
|
oscar-2301_ca_20230418_8_113461
|
En: Fatumer : revista de l'Associació Cultural Pi del Broi. Pinell de Brai, núm. 81 (octubre 2016), p. 3-5 (Fem memòria)
Matèries: Guerra civil espanyola ; Danys de guerra ; Armamament
Àmbit: Pàndols, serra de ; Cavalls, serra de
Cronologia: [2016]
Localització: B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Dr. Mn. Joan Baptista Manyà (Gandesa); B. Pública de Tarragona; Institut Ramon Muntaner
Enllaç permanent a aquest registre
pàgina 1 de 1
Refinar la cerca
Base de dades FONS : Formulari avançat
Formulari lliure
Cercar:
en el camp:
1
Qualsevol campMatèriesAutorGeogràficComarquesPeríode cronològicRevistes buidadesParaules del títolData de publicacióCol·leccióTipus de documentTipus de suport
2 and or and not
Qualsevol campMatèriesAutorGeogràficComarquesPeríode cronològicRevistes buidadesParaules del títolData de publicacióCol·leccióTipus de documentTipus de suport
3 and or and not
Qualsevol campMatèriesAutorGeogràficComarquesPeríode cronològicRevistes buidadesParaules del títolData de publicacióCol·leccióTipus de documentTipus de suport
| 0.547152 |
curate
|
{"ca": 0.916911045943304, "pt": 0.017595307917888565, "es": 0.026392961876832845, "de": 0.006842619745845552, "en": 0.03225806451612903}
|
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=ARMAMAMENT&indexSearch=MA
|
mc4_ca_20230418_4_71597
|
Filosofia+ - Filosofia Postmoderna
Una societat pública o privada
Resum del pensament d'alguns dels filòsofs importants de la segona meitat del segle XX
Jacques Derrida: Algèria 1930 - Paris 2004, es va traslladar a França el 1959
El concepte que defineix la seva filosofia és el de deconstrucció que consisteix en sotmetre a revisió els fonaments del pensament occidental "logocèntric", amb la finalitat de demostrar-ne les carències i obrir el camp filosòfic, perquè pugui seguir sent el terreny de la creativitat i la invenció. La deconstrucció ens porta no a la destrucció de la filosofia, sinó a situar-nos en els seus límits, en les seves fronteres. Cal anar a la recerca de les diferències que no es poden explicar amb les definicions, perquè no són més que generalitzacions.
Jean Baudrillard: (Reims, França, 29 de juliol del 1929 – París, 6 de març del 2007)
La pèrdua del centre és una de les característiques de la postmodernitat. La inexistència d'un referent únic (un sentit) que pugui donar raó de la realitat ha portat a la disseminació de punts de vista, de visions del món. Vivim en una època de descentralització. La nostra època és, també, "l'era de la mort del subjecte" perquè el que predomina és l'objecte. Vivim en una cultura de l'anorèxia, on el pensament profund es tractat com l'obesitat que cal eliminar. Els mitjans de comunicació són els culpables d'aquesta cultura, perquè han convertit el món en un simulacre, i vivim en la superfície del que no existeix.
Jean-François Lyotard: (Versalles 1924- París 1998)
El que defineix l'època actual és la dispersió. La realitat apareix com una gran pluralitat de formes de vida i jocs de llenguatge heterogenis ("arxipèlags"). Els grans relats legitimadors han estat substituïts per milers d'històries petites i no tan petites, que continuen tramant el teixit de la vida quotidiana. Com a conseqüència d'aquesta dispersió, apareix una altra característica netament postmoderna, que és la complexitat. Complexitat que implica la resistència al simplisme, a qualsevol pretensió simplificadora que presumeixi de claredat. El pensament postmodern és per definició antimetafísic i la progressiva dispersió dels sabers va unida a l'"arraconament de la filosofia".
Gianni Vattimo: Torí 1936 -
La irrupció de la societat de la comunicació ha estat un factor decisiu per a la dissolució de la idea d'història i, en definitiva, per posar fi a la modernitat. D'aquesta manera s'ha complert una de les profecies de Nietzsche i el món real s'ha convertit en una pura faula, en un simulacre. D'aquesta manera s'ha dut a terme "l'assassinat de la realitat": la realitat ha estat expulsada de la realitat. La realitat és un muntatge de la raó que està ensorrant-se. La categoria que permet entendre millor el moment actual i el propi ésser humà és la de caducitat. Categoria que condueix a una transformació del pensament, en pensament dèbil que no pot pretendre fonamentar res, ja que, també, caduca.
Gilles Lipovetsky: París 1944
L'impuls modernista cap al futur s'ha esgotat. La humanitat ha arribat a un estat de desencant i monotonia d'allò que és nou. El valor "canvi" sobre el qual es funda la societat moderna s'ha neutralitzat en l'apatia. Ens trobem davant una cultura de la felicitat "alleugerida", en una societat dominada per l'"imperi d'allò que és efímer", per la "seducció de les coses", per un "individualisme neonarcicista", per l'"estètica a la carta"...
La nova sensibilitat postmoderna que manifesten les societats occidentals es pot qualificar d' "individualisme hedonista i personalitzat" que pot ser responsable i irresponsable. El primer és organitzador i el segon desorganitzador i autosuficient. Aquestes dues lògiques de l'individu continuaran cooperant per camins diferents per formar una cultura que redueix els deures i consagra els drets de les subjectivitats.
Derrida, Baudrillard, Lyotard, Vattimo, Lipovestky, postmodernitat
Setmana 103
Mes 192
Total 139933
| 0.795146 |
curate
|
{"sv": 0.008697876694806856, "ca": 0.9496034791506779, "es": 0.019953952417498082, "it": 0.01688411358403684, "lt": 0.0017907393195190585, "en": 0.0030698388334612432}
|
http://www.infofilosofia.info/filosofiames/index.php?option=com_content&view=article&id=151:filosofia-postmoderna&catid=89&Itemid=435
|
mc4_ca_20230418_7_42437
|
Després del 28-N (III). Independentistes de CiU, l'hora es vostra
de desembre 04, 2010
Ahir vaig parlar amb un vell conegut convergent de carnet i càrrec. Dels de tota la vida. Era eufòria en estat pur, no cal dir. La conversa, a banda de posar-me de mal humor, em va mostrar (des de la meva perspectiva d'optimista gairebé patològic), una vegada més, com està canviant el país. La mateixa persona que fa set i quatre anys em veia com un ingenu irredent somnia truites, ara afirmava contundent que ell és tan o més independentista que un servidor. El que has de viure, veure i escoltar. Millor això, però. Anem avançant. Com en el seu cas, és evident (encara que a mi no m'agradi) que la majoria dels independentistes d'aquest país han dipositat la confiança en CiU i el seu líder, Artur Mas. És l'hora, doncs, que els independentistes convergents demostrin la seva capacitat per dirigir el país cap a la llibertat. Tenen quatre anys per davant per progressar adequadament.
És la seva oportunitat. Intentarem ser-ne respectuosos. Dues consideracions, però. Primer, caldrà que els que no confiem en les virtuts de CiU (per demostrar en aquest àmbit després d'una experiència de govern de vint-i-tres anys) mantinguem el llistó de l'exigència a la mateixa alçada que els independentistes de la federació l'han fixat durant els darrers set anys. Ni un centímetre més avall. La tardor del 2014 avaluarem els resultats aconseguits. Amb tota exigència. Tenim, entre d'altres, tres paràmetres per fer-ho: concert econòmic, reducció a la meitat dels índexs d'atur i eliminació d'un 25% d'alts càrrecs a l'administració. Són objectius (proposats pel mateix Mas) del tot mesurables.
Els seguirem de prop per comprovar si perseverar en l'autonomisme ens porta o no al col·lapse. En segon lloc (com ja vaig fer la mateixa nit electoral), desitjar-los la millor de les sorts. El país es troba en un moment dramàtic. El seu combat promet moments d'extrema intensitat. I d'intriga. Perquè aconseguir els seus propòsits amb les eines de la miserable autonomia de la qual disposem i que ens és i ens serà retallada dia a dia, serà un repte descomunal. Una tasca hercúlia. El temps, com diria el clàssic radiofònic, acabarà essent el jutge que posarà tothom a lloc.
CiU Eleccions Independentistes
Etiquetes de comentaris: CiU Eleccions Independentistes
Ramon Llull 4 de desembre de 2010 a les 11:18
Espero que en Mas tingui més màniga i mà esquerra que en Blanco amb els controladors.
L'independència no la vull per posar estelades per tot arreu, sinó per poder viure lluny d'aquestes vergonyes aliènes, com ara mateix amb això dels controladors. Serem capaços?
Albert B. i R. 4 de desembre de 2010 a les 11:24
Molt em temo que el resultat serà ben pobre. El concert econòmic ja el donen per perdut. L'únic que poden complir és el tema de reduir l'Administració (perquè depèn d'ells) i ja està. Reduir l'atur a la meitat, ja explicaran amb quines eines ho faran.
Temujin 4 de desembre de 2010 a les 19:23
El autonomismo no os llevara al colapso, pues hay autonomías que tienen menores indices de desempleo y mejores valores económicos que Cataluña y también están en el mismo sistema y una de ellas en concreto con menores niveles de autogobierno.. Al colapso o no, os llevaran los dirigentes que habéis votado. También estar dentro de España puede dar fuerza a proyectos comunes por el bien común.
Creo que hay muchas cosas y muchos proyectos que se pueden hacer de forma conjunta y no todos ellos serán buenos y tendrán éxito, pero tampoco todos ellos serán malos....
Jordi Vàzquez 4 de desembre de 2010 a les 19:40
Fa 15 anys qui era independentista a CDC era titllat d'extraterrestre. Hores d'ara el que, com a mínim, no se'n declara és considerat amb desdeny. I aquest ha estat un canvi fonamental no exterioritzat.
llite2016 4 de desembre de 2010 a les 21:23
Doncs jo crec que la cosa anirà així: Mas intentarà negociar amb el govern espanyol el pacte fiscal , el govern no en voldrà sentir ni parlar (de fet ja ho ha dit, per activa i per passiva). En Mas s'esperarà a que hi hagi el canvi del govern (cosa que desitjem no trigui gaire, pel nostre bé i el del païs veí),i esperarà que les matemàtiques ens siguin favorables i ens concedeixen una minima posiciò de força. Llavors és l'hora de demostrar quan bons negociadors son.Fins aqui tot és bastant previsible, però la gran pregunta que ens fem tots els independentistes que, com jo, hem votat convergència, és la següent: Què farà convergència si el govern espanyol s'enroca, com sempre, en les seves posicions centralistes?
a)El que havia fet sempre, esperar un millor moment per a negociar. I esperar trenta anys més, si cal.
b)Dir que ja n'hi ha prou i que aixì no podem avançar com a païs, i plantar cara amb la posició de força que calgui per a portar Catalunya a on hauria d'estar ja fa temps: A ésser un païs amb plena sobirania.
La meva esperança és que l'Artur Mas serà valent per a escollir la opciò b. El meu gran dubte és si ho farà
Anònim 7 de desembre de 2010 a les 14:47
No ens enganyem, a CiU són hàbils negociadors i prou. No són pas valents, mai no farien un moviment fora de la Constitución.
| 0.785749 |
curate
|
{"ca": 0.8582646250490773, "pt": 0.014134275618374558, "es": 0.12014134275618374, "it": 0.005104043973301924, "fr": 0.002355712603062426}
|
http://www.perabonspatricis.cat/2010/12/despres-del-28-n-iii-independentistes.html
|
wikipedia_ca_20230401_0_46033
|
Termoelectricitat
La termoelectricitat és una branca de la física que estudia la producció d'electricitat per l'efecte termoelèctric.
L'efecte termoelèctric d'un material relaciona el flux de calor que el travessa amb el corrent elèctric que el recorre. Aquest efecte és a la base d'aplicacions de refrigeració i de generació d'electricitat: un material termoelèctric permet transformar directament la calor en electricitat o generar fred per mitjà de l'aplicació d'un corrent elèctric.
Aspectes històrics.
El primer efecte termoelèctric va ser descobert pel físic alemany Thomas Johann Seebeck el 1821. Va trobar que una agulla metàl·lica era desviada quan era posada entre dos conductors de diferent material soldats pels extrems i sotmesos a un gradient tèrmic (vegeu Efecte Seebeck). Aquest efecte és de naturalesa elèctrica: a la soldadura entre dos materials diferents apareix una diferència de potencial quan són sotmesos a una diferència de temperatura. La utilització més habitual de l'efecte Seebeck és la mesura de la temperatura per mitjà de termoparells.
Alguns anys més tard, el 1834, el físic francès Jean Peltier va descobrir el segon efecte termoelèctric: a la unió de dos materials de natura diferent apareix una diferència de temperatura quan són sotmesos a un corrent elèctric (vegeu Efecte Peltier).
El físic britànic William Thomson (Lord Kelvin) va demostrar el 1851 que els efectes Seebeck i Peltier eren relacionats: un material sotmès a un gradient tèrmic i recorregut per un corrent elèctric intercanvia calor amb el mitjà exterior. I, recíprocament, un material sotmès a un gradient tèrmic i recorregut per un flux de calor genera un corrent elèctric. La diferència fonamental entre els efectes Seebeck i Peltier, considerats separadament, i l'efecte Thomson és l'existència del darrer per un únic material i la inutilitat de la unió o soldadura (vegeu Efecte Thomson).
Aplicacions potencials.
Les aplicacions actuals i potencials dels materials termoelèctrics es basen en dos aspectes de l'efecte Thomson:
D'una banda, l'establiment d'un flux de calor, oposat a la difusió tèrmica, mentre un material sotmès a un gradient tèrmic és recorregut per un corrent elèctric, permet de preveure aplicacions de refrigeració termoelèctrica. Una alternativa a la refrigeració clàssica basada en la utilització de cicles de compressió i expansió que no necessita peces mòbils, i, per tant, és molt fiable i no genera vibracions ni sorolls. Aquestes propietats són fonamentals en situacions a les quals la temperatura ha de ser regulada de manera molt precisa i fiable, com per exemple, en els contenidors pel transport d'òrgans per trasplantaments, o quan les vibracions són un problema important, com per exemple en els sistemes de guiatge per làser o en els circuits integrats. A més, la possibilitat de crear un flux tèrmic a partir d'un corrent elèctric de manera directa permet prescindir de la utilització de gasos com el freó que contribueixen a degradar la capa d'ozó
D'altra banda, la possibilitat de convertir un flux de calor en corrent elèctric permet preveure aplicacions de generació d'electricitat per efecte termoelèctric, especialment a partir de fonts de calor desaprofitades com els tubs d'escapament dels automòbils, les xemeneies de les incineradores, els circuits de refrigeració de les centrals nuclears, etc. Els sistemes termoelèctrics seran una font d'energia suplementària "neta", en tant que utilitzarien fonts de calor existents que d'altra manera es perdria. La utilització de la termoelectricitat a l'automòbil podria permetre, per exemple, prescindir parcialment de l'alternador i reduir el consum de carburant de l'ordre del 10%. A més, la major fiabilitat i durabilitat d'aquests tipus de sistemes termoelèctrics, gràcies a l'absència de parts mòbils, ha portat a la seva utilització per a l'alimentació elèctrica de les sondes espacials. És el cas de la sonda Voyager, llençada el 1977, a la qual el flux de calor establert entre PuO₂ fissible (el PuO₂, diòxid de plutoni, és radioactiu i es desintegra, per tant és una font de calor) i el medi exterior travessava un sistema de conversió termoelèctrica a base de SiGe (aliatge de silici i germani), que permetia el subministrament d'electricitat. S'ha de tenir en consideració que les sondes espacials que van més enllà de Mart no poden ser alimentades amb els panells solars perquè el flux solar és massa feble. Vegeu l'article Generador termoelèctric de radioisòtops.
Com es veurà més endavant, els sistemes de conversió que utilitzen l'efecte termoelèctric tenen uns rendiments molt febles, tant en generació d'electricitat com en refrigeració. Això fa que de moment la seva utilització comercial es limiti a aquelles situacions on la fiabilitat i la duració són molt més importants que el cost.
Breu recordatori dels coeficients Seebeck, Peltier i Thomson.
Coeficient Seebeck.
Una diferència de temperatura dT entre les unions de dos materials a i b implica una diferència de potencial elèctric dV segons:
S_ab=dV/dT
El coeficient Seebeck, també anomenat "Poder Termoelèctric" s'expressa com V.K-1 (o de manera més general com µV.K-1 a la vista dels valors d'aquest coeficient en els materials més usuals.
Els coeficients Seebeck dels dos materials són relacionats amb el coeficient Seebeck del parell segons:
S_ab=S_a-S_b
Coefficient Peltier.
En el cas de l'efecte Peltier, un corrent elèctric I posat a un circuit compost de dos materials comporta l'alliberament de calor Q a una de les unions o soldadures i l'absorció de calor a l'altra, segons:
Π_ab=Q/I
Coefficient Thomson.
Al contrari dels coeficients Seebeck i Peltier, que en necessiten un parell de materials, el coeficient Thomson pot ser definit directament per un sol material. Quan de manera simultània són presents un gradient de temperatura i un corrent elèctric, hi ha una generació o una absorció de calor a cadascun dels segments de material. El gradient de flux tèrmic dins del material vindrà donat per:
dQ/dx=IdT/dxτ
on x és la coordenada espacial i τ és el coeficient Thomson del material.
Relacions entre els coeficients Seebeck, Peltier i Thomson.
William Thomson va mostrar que els tres coeficients Seebeck, Peltier i Thomson no són independents els uns dels altres sinó que són lligats per les següents relacions:
Π_ab=S_abT
τ_a-τ_b=TdS_ab/dT
Principis de la conversió d'energia per efecte termoelèctric.
Per produir una refrigeració o la generació d'electricitat per efecte termoelèctric, un "mòdul" és format per "parells" connectats elèctricament. Cadascun dels parells és d'un material semiconductor de tipus p (S>0) i d'un material semiconductor de tipus n (S<0). Aquests dos materials són units o soldats per un material conductor al qual hom li suposa un poder termoelèctric nul. Les dues branques (p i n) del parell i tots els altres parells que componen el mòdul són connectats en serie elèctricament i en paral·lel tèrmicament (vegeu l'esquema de la dreta). Aquesta disposició permet d'optimitzar el flux tèrmic que travessa el mòdul i la seva resistència elèctrica. Per raons de simplicitat, els raonaments que es faran més endavant es referiran a un sol parell, format per dos materials de seccions constants.
La figura de la dreta mostra un esquema d'un parell p-n utilitzat per aconseguir la refrigeració termoelèctrica. El corrent elèctric es posa de manera que els portadors de càrrega (electrons i forats) es desplacin des de la font freda cap a la font calenta (en el sentit termodinàmic) a les dues branques del parell. D'aquesta manera contribueixen a una transferència d'entropia de la font freda a la font calenta, i en conseqüència a un flux tèrmic que s'oposarà al de la conducció tèrmica. Si els materials escollits tenen bones propietats termoelèctriques (tot seguit es veurà quins són els paràmetres més importants), el flux tèrmic creat pel moviment dels portadors de càrrega serà més important que el creat per la conductivitat tèrmica. Per tant, el sistema permetrà evacuar calor des de la font freda cap a la font calenta i funcionarà com un refrigerador.
En el cas de la generació d'electricitat, serà el flux de calor qui comportarà un desplaçament dels portadors de càrrega i en conseqüència l'aparició d'un corrent elèctric.
Rendiment de conversió i paràmetres importants.
Càlcul del rendiment de conversió d'un sistema termoelèctric.
El càlcul del rendiment de conversió d'un sistema termoelèctric es fa havent determinat la relació entre el flux de calor i el corrent elèctric dins el material. S'utilitzen les relacions de Seebeck, Peltier i Thomson (vegeu més amunt), però també les lleis de propagació de la calor i del corrent elèctric.
L'exemple següent mostra el càlcul de rendiment de conversió en el cas de la refrigeració (el de la generació elèctrica es pot fer amb raonaments anàlegs).
Retornem a l'esquema precedent. A cadascuna de les branques del parell, el flux de calor generat per l'efecte Peltier s'oposa a la conductivitat tèrmica. Els fluxos totals seran a la branca p i a la branca n:
Q_p=S_pIT-λ_pA_pdT/dx i Q_n=-S_nIT-λ_nA_ndT/dx
on x és la coordenada espacial (vegeu esquema), λp i λn les conductivitats tèrmiques dels materials, i Ap i An les seves seccions.
La calor és extreta de la font freda amb un flux Qf:
Q_f=(Q_n+Q_p)_|x=0
Al mateix temps, el corrent que recorre les dues branques és a l'origen d'una creació de calor per efecte Joule I²ρ/A per unitat de longitud de les branques. Utilitzant l'equació de Domenicali i suposant que el coeficient Thomson és nul (tornem a suposar que S és independent de la temperatura, vegeu la relació de Thomson), la conservació de l'energia dels sistema per les dues branques es pot escriure com:
-λ_pA_pd^2T/dx^2=I^2ρ_p/A_p i -λ_nA_nd^2T/dx^2=I^2ρ_n/A_n
Considerant les condicions als límits T=Tf en x=0 i T=Tc en x=Lp o x=Ln amb Lp i Ln les longituds de les branques p i n, Tf i Tc les temperatures de les fonts freda i calenta, Qf es pot escriure:
Q_f=(S_p-S_n)IT_f-KT-1/2I^2R
on K i R són la conductància tèrmica i la resistència elèctrica totals de les branques del parell:
K=λ_pA_p/L_p+λ_nA_n/L_n i R=L_pρ_p/A_p+L_pρ_p/A_p
La potència elèctrica W dissipada al parell correspon a l'efecte Joule i a l'efecte Seebeck, sigui:
W=I[(S_p-S_n)T+IR]
El rendiment del sistema de refrigeració termoelèctrica correspon a la relació entre la calor extreta de la font freda i la potència elèctrica dissipada, sigui:
η=Q_f/W=(S_p-S_n)IT_f-KT-1/2RI^2/I[(S_p-S_n)T+IR]
Per una diferència de temperatura ΔT donada, el rendiment depèn del corrent elèctric utilitzat. Dos valors particulars de corrent permeten maximitzar el rendiment de conversió η o la calor extreta de la font freda Q_f.
Fent un raonament similar, el rendiment d'un parell p-n utilitzat per generació d'electricitat vindrà donat per la relació entre la potència elèctrica útil donada a una Resistència elèctrica (component)resistència elèctrica de càrrega r i el flux tèrmic que travessa el material:
η=P_u/Q_c=I[(S_p-S_n)T+IR]/(S_p-S_n)IT_c+KT-1/2(R+r)I^2
Aquí també dos valors particulars d'I maximitzen el rendiment de conversió o la potència elèctrica donada pel sistema.
Paràmetres importants per obtenir un bon rendiment.
Si maximitzem els dos rendiments de conversió es pot mostrar que només depenen de les temperatures Tf i Tc i d'un nombre adimensional (sense unitats) ZpnTM anomenat "factor de mèrit" (TM és la temperatura mitjana del sistema, TM=(Tf+Tc)/2) l'expressió de la qual és:
Z_pn=(S_p-S_n)^2/RK
Es ressalta que Zpn per a un parell no és un valor intrínsec dels materials sinó que depèn de les dimensions relatives de les branques del mòdul a través de R i K (resistència elèctrica i conductància tèrmica). El rendiment de conversió del sistema (tant en generació d'electricitat com en refrigeració) serà màxim quan Zpn sigui màxim, això serà així quan el producte RK sigui el mínim, això es verifica quan:
L_nA_p/L_pA_n=(ρ_pλ_n/ρ_nλ_p)^2
Llavors el factor de mèrit Zpn esdevé funció només de paràmetres intrínsecs als materials:
Z_pn=(S_p-S_n)^2/(√(λ_pρ_p)+√(λ_nρ_n))^2
Per a obtenir un rendiment de conversió màxim, serà convenient d'escollir els materials que formaran el parell de manera que es maximitzi Zpn. Per norma general, això no comporta només l'optimització individual dels dos materials per tal d'optimitzar els respectius factors de mèrit Z=S²/(ρλ). A la majoria de les temperatures utilitzades en la pràctica, i especialment aquelles que s'utilitzen per a la generació d'electricitat, les propietats termoelèctriques dels millors materials de tipus p i de tipus n són similars. En aquest cas, el factor de mèrit del parell és a prop de la mitjana dels factors de mèrit individuals, i és raonable optimitzar els dos materials de manera independent l'un de l'altre.
L'optimització de materials per ser utilitzats en la conversió d'energia per efecte termoelèctric passa necessàriament per l'optimització de les seves propietats de transport elèctric i tèrmic per tal de maximitzar el factor de mèrit:
ZT=S^2/ρλ
Un bon material termoelèctric posseirà simultàniament un alt coeficient Seebeck, una bona conductivitat elèctrica i una feble conductivitat tèrmica.
La figura del costat mostra l'evolució del rendiment de conversió d'un sistema termoelèctric en condicions ideals en funció del factor de mèrit ZT. Per exemple, si ZT=1 i la diferència de temperatura és de 300 °C, el rendiment de conversió serà del 8%, això significa, segons el cas (generació d'electricitat o refrigeració), que el 8% de la calor que travessa el material serà convertida en electricitat, o que la calor extreta pel refredament correspondrà al 8% de la potència elèctrica utilitzada.
Mòduls termoelèctrics.
Optimització geomètrica.
Hem vist que les propietats de conversió d'un parell de materials termoelèctrics que constitueixen un mòdul no són únicament intrínseques dels materials: també depenen de la geometria del sistema (longitud i secció de les branques del mòdul)de la qual depèn la resistència elèctrica R i la conductància tèrmica K de les branques. És necessari que K sigui prou feble perquè sigui possible de mantenir un gradient tèrmic, però prou gran perquè la calor travessi el mòdul: si K és nul cap quantitat de calor travessarà el mòdul i no hi haurà conversió. De la mateixa manera, R ha de ser escollida de manera que aconseguim el millor compromís possible entre la potència elèctrica i la diferència de potencial elèctric. Un cop s'ha escollit els materials que constitueixen el mòdul (gràcies al factor de mèrit ZT), caldrà optimitzar la geometria del sistema per tal d'aconseguir la maximització del rendiment de conversió, de la potència elèctrica o de la calor extreta en funció de l'aplicació que hom vulgui donar al mòdul.
Mòduls segmentats.
Els materials que s'utilitzen en els mòduls de conversió termoelèctrica acostumen a ser eficaços només dins d'una gamma restringida de temperatures. Així, l'aliatge SiGe utilitzat a l'alimentació de la sonda Voyager només és eficaç a temperatures superiors als 1000K. Per tant, en aplicacions on el gradient de temperatura sigui molt gran, pot ser interessant d'utilitzar diversos materials termoelèctrics a cada branca, cadascú per a la gamma de temperatures per la qual sigui més eficaç. Llavors parlarem d'un mòdul termoelèctric "segmentat".
La figura del costat il·lustra el concepte de mòdul termoelèctric segmentat. Hi ha un gradient de temperatura molt important (700K de diferència entre la zona calenta i la zona freda), i no hi ha cap material conegut que sigui eficaç a tota la gamma de temperatura. Per això cadascuna dels branques del parell és formada per diversos materials (dos per la branca n i tres per la branca p). La longitud de cadascun dels materials és escollida de tal manera que cada material sigui utilitzat dins la gamma de temperatura per la qual és el més adient. Un mòdul com aquest permetrà d'obtenir un rendiment de conversió, una potència elèctrica o una calor extreta més elevats que si cada branca fos composta d'un sol material. Avui dia els millors rendiments obtinguts al laboratori amb aquest tipus de mòduls són al voltant del 15% (això significa que el 15% de la calor que travessa el material es converteix en potència elèctrica). Els mòduls segmentats tenen tanmateix un preu força més elevat que els mòduls "simples", això restringeix la seva utilització a aplicacions per a les quals el cost no sigui un factor decisiu per l'elecció de la solució.
Els materials termoelèctrics.
Materials utilitzats als dispositius actuals.
Baixes temperatures.
El material termoelèctric més utilitzat en entorns de baixes temperatures (150K-200K), és format sobre la base de Bi1-xSbx (aliatge de bismut i d'antimoni) però malauradament només presenta bones propietats termoelèctriques pel tipus n (conducció d'electrons), això restringeix el rendiment de conversió del sistema atès que cap material no és eficaç pel tipus p dins d'aquesta gamma de temperatura (recordem que un sistema de conversió termoelèctric és format al mateix temps de branques p i n). Curiosament, malgrat que les seves propietats són relativament de tipus mitjà (ZT~0,6), l'aplicació d'un camp magnètic permet de doblar el factor de mèrit que llavors sobrepassa la unitat. Generalment aquest material és utilitzat en associació amb un imant permanent.
Temperatura ambient.
Avui dia, el material més estudiat és el Bi₂Te₃ (aliatge de bismut i de tel·luri). Aquest material és utilitzat en tots els dispositius que funcionen a temperatures properes a la temperatura ambient, això inclou la major part dels dispositius de refrigeració termoelèctrica. Els millors resultats s'obtenen quan es combina amb Sb₂Te₃ (aliatge d'antimoni i de tel·luri) que té la mateixa estructura cristal·lina. Mostres de tipus p i n poden ser obtingudes a partir de petites variacions de composició dins l'àmbit de l'estequiometria. En els dos casos, els valors dels factors de mèrit ZT propers a 1 s'obtenen a temperatures properes a la temperatura ambient. Aquest bons valors de ZT s'obtenen en part gràcies a la feble conductivitat tèrmica λ, propera a 1 W.m-1.K-1 en els millors materials.
Temperatures mitjanes.
Per un ús a temperatures mitjanes (entorn 550K-750K), el material més utilitzat és el tel·luri de plom PbTe i els seus aliatges (PbSn)Te (Sn = estany). Els dos composts PbTe i SnTe poden formar una solució sòlida completa que permet d'optimitzar l'interval prohibit (franja d'energia prohibida dels semiconductors) al valor desitjat. Els millors materials obtinguts tenen factors de mèrit propers a la unitat al voltant de 700K. Tanmateix, aquests valors només s'obtenen amb els materials de tipus n. Avui dia el PbTe no pot tot sol formar les dues branques d'un termoelement. Normalment la banca p és formada per un material de tipus TAGS (acrònim per les inicials del símbol del Tel·luri (Te), Plata (Ag), Germani (Ge) i Antimoni (Sb)) que permet l'obtenció de factors de mèrit superiors a la unitat a 700K només pel tipus p. En vista d'això sembla crucial abordar el desenvolupament d'un nou material que pugui ser utilitzat tant pel tipus p com pel tipus n dins d'aquesta gamma de temperatura. Industrialment és més fàcil utilitzar el mateix material per a les dues branques (i això permetria eliminar el tel·luri que és molt tòxic).
Altes temperatures.
Els aliatges a base se silici i germani posseeixen bones característiques termoelèctriques a altes temperatures (per sobre de 1000K) i són especialment utilitzats per a la generació d'electricitat en el camp espacial. És aquest tipus d'aliatge el que s'utilitza amb preferència en el sistema d'alimentació elèctrica de la sonda Voyager.
Optimització dels materials termoelèctrics.
L'expressió del factor de mèrit ZT=(S²T)/(ρλ) resumeix tota sola la dificultat per optimitzar les propietats de transport d'un material termoelèctric. Intuïtivament, sembla difícil que un material posseeixi al mateix temps una bona conductivitat elèctrica i una pobre conductivitat tèrmica. Idealment, un bon material termoelèctric hauria de posseir la conductivitat elèctrica d'un metall (un conductor) i, al mateix temps, la conductivitat tèrmica d'un vidre (un aïllant) !
El numerador del factor de mèrit ZT, S²σ (σ és la conductivitat elèctrica, inversa de la resistència: σ=1/ρ) és anomenat factor de potència. A la generació d'electricitat per efecte termoelèctric, la potència útil serà tan gran com sigui de gran el factor de potència. Malauradament, el coeficient Seebeck i la conductivitat elèctrica no són independents l'un de l'altra, i varien de manera oposada amb la concentració de portadors de càrrega (concentració d'electrons o de forats, vegeu semiconductor: els millors poders termoelèctrics seran obtinguts amb materials de baixa concentració de portadors mentre que les millors conductivitats elèctriques seran als materials amb una forta concentració de portadors. Per compromís, els millors materials termoelèctrics seran part de la classe dels semiconductors.
El segon factor en importància dins l'expressió del factor de mèrit ZT (per sobre del factor de potència) i la conductivitat tèrmica: un material tindrà unes propietats termoelèctriques òptimes quan tingui una feble conductivitat tèrmica. En efecte, de manera intuïtiva, una bona conductivitat tèrmica tendiria a oposar-se a l'establiment del gradient tèrmic: la calor travessaria els materials sense trobar oposició. L'optimització dels materials tindrà com a objectiu cercar la disminució de la conductivitat tèrmica, sense degradar la conductivitat elèctrica. Només caldrà disminuir la contribució de la vibració dels àtoms (vegeu conductivitat tèrmica) i no caldrà actuar sobre els portadors de càrrega (electrons o forats).
Vies de recerca.
Al paràgraf precedent s'ha vist que els millors materials utilitzats avui dia en els dispositius de conversió termoelèctrica posseeixen uns factors de mèrit ZT propers a 1. Aquest valor no permet l'obtenció de rendiments de conversió que facin aquests sistemes econòmicament rendibles per fer aplicacions adreçades al "gran públic". Per exemple, caldrien materials amb ZT=3 per tal de poder desenvolupar un frigorífic domèstic competitiu. Pel que fa als sistemes de generació d'electricitat (que podrien, per exemple, ser utilitzats sobre el tub d'escapament dels vehicles, o sobre microprocessadors, en ambdós casos s'aconseguiria augmentar la rendibilitat dels sistemes: un augment significatiu dels seus rendiments (per exemple amb ZT>2), o bé una disminució de les despeses.
El propòsit d'aquest paràgraf és presentar de manera no exhaustiva algunes vies de recerca que se segueixen avui dia, tant als laboratoris industrials com als públics.
Estructures de baixa dimensionalitat.
S'anomena estructura de baixa dimensionalitat una forma d'un material per la qual una o més dimensions són molt petites en comparació a les altres. Per exemple, seria el cas de les capes primes en microelectrònica (estructura 2D), dels nanofils (estructura 1D) o dels nanopols (estructura 0D), per oposició als materials massissos que posseeixen tres dimensions. Generalment, aquestes estructures posseeixen propietats força diferents del material massiu de la mateixa composició. Dins del domini de la termoelectricitat, el propòsit de la recerca és doble: buscar una millora del rendiment de la conversió utilitzant estructures de baixa dimensionalitat que al mateix temps beneficia els sistemes de fabricació en sèrie utilitzats en microelectrònica. L'estudi dels estructures de baixa dimensionalitat ha esdevingut molt important després que millores notables del factor de mèrit ZT fossin predites de manera teòrica i després observades experimentalment.
Els dos principals efectes observats són una forta difusió de fonons per la frontera granular (frontera entre els diferents grans que formen el material) induint una disminució de la conductivitat tèrmica de xarxa, i uns efectes de confinament (fenomen de tipus quàntic) dels portadors de càrrega que modifiquen fortament les seves propietats de transport elèctric (conductivitat elèctrica i coeficient Seebeck). Valors molt elevats del factor de mèrit ZT, de l'ordre de 2,5 a temperatura ambient, han estat observats en laboratori en estructures de capes primes.
Avui dia, aquestes estructures són considerades per aplicacions a temperatures baixes i mitjanes (<150-200 °C). Una de les dificultats principals és l'obtenció de capes primes termoelèctriques a les quals no es degradin les seves propietats amb la temperatura.
Principis.
Abans hem vist que per obtenir un bon rendiment de conversió, els materials han de tenir una conductivitat tèrmica com més petita sigui possible i una conductivitat elèctrica com més gran sigui possible. Idealment hauria de conduir el corrent elèctric com un metall i la calor com un vidre.
Diferents propietats poden permetre que la conductivitat tèrmica d'un cristall (els metalls tenen una estructura cristal·lina) s'aproximi a la d'un vidre (els vidres són amorfs). Principalment són:
- Una estructura cristal·lina complexa. La major part de la calor és transportada pels modes de fonons acústics. Però un material que posseeixi N àtoms per malla tindrà 3 modes acústics, i 3(N-1) mode òptics, d'aquí l'interes per estructures complexes per les quals N sigui gran i que la majoria de modes de fonó siguin modes òptics qui transportin la calor.
- Àtoms units feblement a la resta de la xarxa cristal·lina (per exemple els àtoms petits en una estructura gran), on les seves posicions no són definides de manera clara (subposicions entorn d'un lloc, amplitud de vibracions important). Aquests àtoms indueixen un desordre important que contribueix a la difusió de fonons i en conseqüència a la disminució de la conductivitat tèrmica. Per contra, com la seva participació en la conductivitat elèctrica és petita, el desordre no provoca una degradació massa important d'aquesta conductivitat.
Materials prometedors especialment estudiats.
Actualment hi ha tres classes de materials que són especialment estudiats seguint les recomanacions de tenir estructura complexa i àtoms units feblement. Aquest són:
- Els composts de tipus semi-Heusler, de fórmula general XYZ on X i Z són metalls de transició i Z un metal·loide o un metall, per exemple ZrNiSn (zirconi, níquel, estany). Aquests composts presenten uns factors de potència S²σ molt elevats, tant en tipus p com en tipus n. Una de les seves característiques més interessants és la possibilitat de dopatge sobre els tres elements, això tendeix a modificar les vibracions de la xarxa. Tanmateix les seves conductivitats tèrmiques són molt elevades, i els millors Zt obtinguts avui dia són de l'ordre de 0,7 a 700K-800K.
- La segona família de composts, que presenta un gran nombre de varietats estructurals, és la dels clatrats. Aquests composts tenen una estructura relativament oberta formada, pels composts més estudiats avui dia, per una xarxa de Si (silici), GaGe (gal·li, germani) o GaSn (gal·li i estany) formant grans estructures a les quals és possible inserir àtoms pesats (especialment terres rares o metalls alcalinoterris).
La seva conductivitat tèrmica és similar a la del vidre (l'àtom inserit a l'estructura difumina fortament els fonons) i les seves propietats electròniques, que són fonamentalment funció de la xarxa, són bones. Els millors factors de mèrit obtinguts s'apropen a la unitat entorn dels 800K.
- La tercera família més estudiada és la de les skutterudites. Aquests composts tenen una estructura cúbica formada per una xarxa de tipus MX₃ (on M és un metall de transició i X = arsènic, fòsfor o antimoni), amb una gran estructura al centre a la qual es poden inserir àtoms pesats (principalment terres rares).
aquests composts posseeixen uns coeficients Seebeck molt elevats i una bona conductivitat elèctrica, però les seves conductivitats tèrmiques continuen essent massa elevades. Els millors factors de mèrit obtinguts són entorn d'1,4 per una temperatura al voltant de 800K.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9746890210924825, "es": 0.005913106183522625, "cs": 0.000360555255092843, "fr": 0.000721110510185686, "el": 0.0006489994591671173, "en": 0.0076798269334775555, "oc": 0.0022354425815756264, "ja": 0.0033171083468541552, "uk": 0.0031007751937984496, "pt": 0.0013340544438435191}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=46034
|
mc4_ca_20230418_0_506988
|
Aquest dissabte canviem l'hora per adaptar-la a l'horari hivernal | Taradell.com
Aquest dissabte canviem l’hora per adaptar-la a l’horari hivernal
Aquest cap de setmana, concretament, durant la nit del dissabte al diumenge caldrà canviar els rellotges. Així, a les 3 de la matinada de diumenge caldrà endarrerir l’hora fins a les 2 per adaptar-nos a l’horari d’hivern.
Aquest canvi ve marcat per una directiva europea amb l’objectiu d’estalviar energia elèctrica. Segons l’Institut Català d’Energia, el canvi es fa perquè si es continua amb l’horari d’estiu durant tot l’any, l’estalvi energètic associat a l’allargament de la llum natura durant les tardes es manté. Però això no compensa el consum addicional que suposa enllumenar una hora més de foscor al matí. Es calcula que es produeix un estalvi d’entre 10 i 11 euros per llar catalana.
23 març 2017Dissabte cal avançar els rellotges un hora per a l’horari d’estiu
25 octubre 2016S’amplia l’horari d’obertura del cementiri municipal amb motiu de Tots Sants
15 juny 2017Quan estimar-te et fa ser lliure
15 març 2017Uns 1.500 euros recollits per la campanya Arnau 97 amb l’encesa de fanalets de l’AMPA de Les Pinediques
| 0.79831 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://beta.taradell.com/2016/10/26/aquest-dissabte-canviem-hora-per-adaptar-horari-hivernal/
|
naciodigital_ca_20220331_0_321428
|
El porter terrassenc Sergi Tienda Gutiérrez (02/08/1994) s’incorpora al Terrassa FC proce- dent del primer equip del CE Sabadell de Segona Divisió.
Tienda, que es va formar al futbo Base del Terrassa FC, va jugar durant cinc temporades a les categories inferiors del FC Barcelona i ha jugat al CE Sabadell B durant dues temporades, on amb Toni Rodríguez va aconseguir l’ascens de Primera Catalana a Tercera Divisió, és campió de la Copa Catalunya amb el CE Sabadell després de jugar tots els partit de la competició.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/52442/porter-egarenc-sergi-tienda-fitxa-terrassa-fc
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_281699
|
www.naciodigital.catFachin (Podem): «L'única sobirania que defensa CiU és la de l'Ibex-35»El cap de llista de la formació el 27-S reclama "obrir un procés constituent" l'endemà dels comicis, "sense messies", que "no tingui com a objectiu la independència"Reclama que Catalunya es coordini "amb la resta de processos" de l'Estat"Tenim reptes enormes i compartits a Barcelona, Madrid, Cadis i Atenes", creuEspecial: Eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre del 2015Bernat Ferrer | Actualitzat el 15/06/2015 a les 11:15hArxivat a: Política, 27-S, Podem, Albano-Dante FachinCOMPARTEIXTUITEJAWHATSAPPAlbano-Dante Fachin (centre), cap de llista de Podem el 27-S, en la seva primera roda de premsa. Foto: Bernat Ferrer/Nació DigitalEl recentment escollit cap de llista de Podem a les eleccions anticipades del 27-S, el periodista Albano-Dante Fachin, té clar quina ha de ser l'estratègia de la seva formació per mirar d'aconseguir el màxim de vots possibles: tot s'hi val contra CiU. En la primera roda de premsa en el càrrec, ha sentenciat: "No hi ha cap canvi possible si depèn de CiU, perquè l'única sobirania que defensa és la de l'Ibex-35." I, un cop s'hagi foragitat CiU del Govern, entén que cal "iniciar un procés constituent" que, deixa clar, "no tingui com a objectiu la independència". "Seria un error que des de Catalunya es donés l'esquena a l'enorme onada de canvi que s'està donant a la resta d'Espanya", sentencia.Malgrat aquesta presentació inicial, Fachin rebutja l'etiqueta d'unionista, sense concretar què es considera. "Refusem la visió fictícia en què només hi ha independentistes i unionistes, cal trencar aquesta lògica. A Catalunya hi conviuen visions diverses que calen ser tingudes en compte en tota la seva pluralitat. Hi ha molta gent que creu que la independència és l'única sortida efectiva, però també hi ha part de la societat que no té clara aquesta posició, o que no li és prioritària. Cal assumir aquesta diversitat, i encetar un debat profund sobre aquest tema. Perquè, fins avui, aquet debat ha estat tutelat en gran mesura per la dreta catalana, CiU, i per la dreta espanyola, PP i C's. No podem deixar que no sigui un debat obert, popular i inclusiu", ha raonat.Fachin també ha esbossat quines mesures impulsarà en cas de governar la Generalitat a partir del 27-S, apuntant la idea d'un "pla de rescat ciutadà pels primers 100 dies de govern". A més, proposa "una auditoria ciutadana del deute" per saber "què es deu, quant i a qui", "saber com la Generalitat s'està gastant els diners dels ciutadans" -des de la premissa que "un munt de diners públics estan anant a parar als comptes de les grans empreses, mentre els serveis públics pateixen retallades ideològiques que no responen a cap mena de necessitat"- i rebutjar frontalment el TTIP entre els EUA i Europa, "que CiU defensa de la mà del PP, del PSOE i de C's".CiU "aposta per les multinacionals""CiU aposta per les multinacionals de la sanitat privada, per polítiques fiscals a favor dels que més tenen, per pactes constants amb el PP, que han estat el pa de cada dia...", ha denunciat Fachin, que considera que Artur Mas ha encapçalat una "gestió plena d'irregularitats documentades" i ha practicat una "política d'opacitat" a la que el 27-S s'hi ha de posar fi.Per aquest motiu, reclama un procés constituent "sense messies", en què el Parlament "faciliti el debat ciutadà, escolti i faci que el resultat final sigui el fonament de la seva acció".De Barcelona a Cadis i AtenesEl cap de llista de Podem, molt actiu en la lluita com a activista en contra el tractat de lliure comerç EUA-Europa, assegura que la ciutadania de l'Estat i del sud d'Europa té al davant "reptes enormes i compartits, a Barcelona, Madrid, Cadis i Atenes". Per aquest motiu, reclama "un procés coordinat, des de la pròpia sobirania, amb la resta de processos que estan tenint lloc a l'Estat. Seria un error que des de Catalunya es donés l'esquena a l'enorme onada de canvi que s'està donant a la resta d'Espanya, on la ciutadania està recuperant les institucions. És imprescindible buscar complicitats i esperonar, des de Catalunya, altres lluites per fer front a enemics comuns que tenim".Des del seu punt de vista, "hi ha molta gent interessada a Madrid i Barcelona en què no ens reconeguem com a iguals i com a companys de lluita".
"Obrir un procés constituent que no tingui per objectiu la independència"
| 0.886346 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_6_314294
|
adlsolcar, Autor a Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona - Pàgina 4 de 35
17jul./19
17 de juliol de 2019 àrea de territoriCardona, Concurs, flors als balcons, viles florides cardonaadlsolcar
L’Ajuntament de Cardona i l’Agència de Desenvolupament Local de Solsona i Cardona van entregar ahir dimarts 16 de juliol, en un acte que s’ha realitzat al saló de sessions, els premis delSaber més…
28 de juny de 2019 àrea de comerç i turismebarris antics, Cardona, comerç, comerç de proximitat, Solsonaadlsolcar
Solsona se suma per novè any consecutiu a la campanya de promoció del comerç de proximitat i del turisme local i Cardona s’estrena en aquesta campanya. Tothom qui compri als comerçosSaber més…
| 0.775287 |
curate
|
{"ca": 0.9872340425531915, "de": 0.01276595744680851}
|
http://www.adlsolcar.cat/author/adlsolcar/page/4/
|
mc4_ca_20230418_9_221061
|
Cobrarem diners per no fer res? - Anàlisi de Jordi Goula - VilaWeb
La Renda Bàsica Universal és una fita llunyana, però que ha de seguir un camí ben definit. És bo que entre tots comencem a pensar com pot ser la Catalunya de demà
Recordo que, fa uns vint anys, el professor Jeremy Rifkin, al llibre La fi del treball, va cridar l’atenció sobre els problemes que implicaria la substitució de mà d’obra per l’automatització. No era res nou; d’això ja se’n parlava des del segle XVIII, d’ençà de la introducció de les màquines. Però ara la qüestió no és desplaçar tan sols mà d’obra, com llavors, sinó també talent. I això ho posa en relleu, per exemple, la seva obra més recent: La societat del cost marginal zero. A final dels noranta, Rifkin va ser qualificat de catastrofista, perquè es va crear molta ocupació amb les bombolles de la construcció i financera posteriors a l’aparició del seu llibre. Però què passaria si el rellegíem pensant en els problemes que tenim el 2019 i posàvem al dia l’evolució motivada per la tecnologia? Potser ens enduríem una sorpresa. I això que quan va escriure el llibre internet no era sinó un embrió…
Rifkin alertava sobre allò que canviaria, però avui parlem d’un món que ja ha canviat. Els qui en saben diuen que els canvis de les organitzacions i, consegüentment, de l’ocupació es fonamenten en quatre vectors: la globalització de l’economia; la demografia, amb l’envelliment de la població; els nous valors, perquè cada vegada es demanen més coses a les empreses, com el respecte al medi…; i, sobretot, la tecnologia, que evoluciona exponencialment. A la cursa de les màquines que ja hem començat, hi ha moltes professions avui assentades que perillen i que d’aquí a uns quants anys hauran estat arraconades de l’activitat. Diuen que de llocs de feina, se’n crearan més que no se’n destruiran, però això, ara com ara, és un acte de fe.
És cert que hi ha algun exemple encoratjador. Al Regne Unit, per exemple, l’equip d’investigació de la consultora Deloitte fa anys que prova de respondre a aquesta pregunta. El 2016, un estudi fet en col·laboració amb la Universitat d’Oxford va determinar que el 35% dels llocs de feina que tenen avui les illes desapareixerien entre el 2025 i el 2035. Ara Deloitte s’ha centrat a mirar enrere i analitzar l’impacte dels avenços tecnològics implantats aquests quinze últims anys. D’acord amb aquesta investigació, aplicada novament al Regne Unit, l’automatització ha destruït 800.000 llocs de feina de baixa qualificació durant els tres últims lustres. No obstant això, aquestes mateixes noves tecnologies han creat 3,5 milions de llocs de feina nous. Ara, seran iguals els quinze anys vinents?
És per dubtes com aquest que la por no se’n va del cos. No pas per res més. És un debat present de fa molt de temps, per a evitar una situació social futura no desitjable. El model de l’estat del benestar, tal com l’hem conegut aquestes darreres dècades, no sembla que pugui resistir la revolució actual, car els paràmetres que regiran la societat seran molt diferents. N’heu sentit parlar de fer pagar imposts als robots? No és pas cap fet immediat, però ho hem de començar a mirar. Cal definir un objectiu i anar fent passos en la bona direcció per assolir-lo. És un procés llarg i costós, perquè aquests passos no seran sempre entesos pels ciutadans.
En relació amb tot això, el Departament d’Empresa i Coneixement va presentar la setmana passada l’informe Renda Bàsica Universal. Anàlisi d’una proposta disruptiva d’innovació social, elaborat pels professors Oriol Amat i Xavier Ferràs. Tracta de la Renda Bàsica Universal (RBU) que és un programa de benestar social segons el qual tot ciutadà d’un país (normalment, tot ciutadà adult) rep una renda incondicional, independent de la seva situació laboral (si treballa o no) i independent de qualsevol altra renda o patrimoni. Les virtuts d’aquesta proposta d’innovació social són, segons la presentació del document, bàsicament, dues. La primera, evitar que cap ciutadà se situï per sota dels llindars de la pobresa; per això, habitualment, es pren el llindar de pobresa com a referent econòmic de la RBU. I la segona, simplificar els processos de concessió i control d’aquesta renda, fent-la, precisament, universal i independent de qualsevol altra condició. S’ofereix pel simple fet de ser ciutadà del país, sense cap condicionant. Ras i curt, en el límit, es tracta de cobrar prou diners per a viure sense haver de treballar.
No cal pas ser gaire llest per a adonar-se de seguida que això té –al marge de molts altres que trobareu explicats a l’informe– un problema econòmic evident: és molt car. En parlo amb un dels autors, Oriol Amat, catedràtic d’economia financera de la BSM-UPF, i em diu que per tractar d’això s’ha d’anar amb molta cura. Explica que el cost que s’ha estimat d’una hipotètica aplicació a Catalunya és d’uns 52.000 milions d’euros, és a dir, més o menys una quarta part del PIB, que podrien ser menys diners, sempre que alhora s’eliminés la resta de prestacions que avui es reben i s’eradiqués el frau fiscal, per exemple. ‘Caldria desmuntar-ho tot i tornar a muntar el sistema actualitzat. I això demana molta precaució, fins i tot a l’hora de parlar-ne.’ I afegeix: ‘Ara com ara, la renda garantida de ciutadania, que són uns 600 o 700 milions l’any, no hi ha pràcticament diners per a pagar-la, i només beneficia un 9,6% de la gent en situació de pobresa.’ Em sembla un bon referent per a no fer volar coloms…
Un dels aspectes que exposa Amat és la necessitat de fer moltes proves i tenir resultats. I fins ara no n’hi ha. Un experiment es va fer a Alaska, utilitzant diners del petroli. El més conegut és el de Finlàndia, de l’any passat, destinat a dos mil desocupats, amb un any i mig de duració, i se’n sabran les conclusions l’any vinent. I gairebé para de comptar. A més, recorda que l’experiment finlandès és de renda condicionada, perquè ni és universal ni bàsica, si bé servirà per a veure quines reaccions han tingut els qui han rebut els diners i les conseqüències en el mercat laboral i en el benestar dels interessats.
Fins aquí hem vist que és un sistema molt car, però a llarg termini seria viable? Depèn dels excedents que la societat sigui capaç de generar. L’altre autor de l’informe, l’enginyer i economista Xavier Ferràs, m’assegura que sí que és possible en el futur, perquè per primera vegada en la història la humanitat es troba en condicions de cobrir les necessitats de la població. ‘La tecnologia ens ha fet entrar en l’edat de l’abundància. Abundància d’informació; energètica, amb el sol; alimentària, amb els avenços antiplagues, aliments transgènics… El volum potencial hi és, però falla la distribució, que ara com ara no és correcta.’ Segons ell, hi ha una segona premissa: que la societat que s’ha d’aprofitar d’aquesta nova situació de benestar amb la RBU ‘ha de ser culta i sofisticada. Per entendre’ns, no s’ha de gastar allò que li donen en alcohol…’ Vet aquí un punt important. Cal que sigui assenyada!
I fa una reflexió sobre les etapes que la tecnologia origina en el món productiu. ‘A curt termini –diu– és una font de competitivitat. A termini mitjà, hi ha una sortida de persones del mercat, substituïdes per màquines, mentre la població s’envelleix. I a llarg termini, posem-hi l’any 2060, la substitució és gairebé total i s’ha de menester la RBU o un mecanisme semblant.’ La clau de l’evolució és que les màquines generen uns excedents de productivitat enormes i, si no es toca res, aniran a parar cada vegada a més poques mans –els propietaris de les màquines–, cosa que no farà sinó accelerar la desigualtat que ja veiem, encara a petita escala, aquestes darreres dècades. Cal que aquest excedent generat per l’augment de productivitat d’unes màquines com més va més intel·ligents es distribueixi bé. I posa un exemple que m’agrada. ‘La societat d’un país és com una cooperativa que genera grans excedents i els seus membres –els ciutadans– en reben els dividends.’ Malgrat tot, hi veig molts problemes. Però si això ha d’anar per aquest camí, què cal fer per no perdre la drecera?
Per arribar a una solució com la RBU, que hauria d’estar preparada en aquesta tercera etapa, Oriol Amat diu que cal fer molts petits passos, de manera que cada un susciti el mínim de tensió social i econòmica possibles, però sempre amb la idea d’eradicar la pobresa en un entorn d’abundància. Em quedo amb una de les múltiples conclusions i recomanacions que fa l’informe. ‘Més enllà de la manca d’estudis concloents sobre els efectes d’una RBU, el que sembla clar és que el seu cost, ara com ara, pot ser difícilment assumible en funció de com es dissenyi per l’esforç fiscal que significaria. Però hem de situar-nos en un escenari a mitjà i llarg termini. En un món on les tecnologies progressen exponencialment, la realitat de demà no té per què ser com la d’avui. Si el futur està dominat per grans corporacions tecnològiques, indústries digitalitzades i processos automatitzats, amb cada cop menys intervenció humana però amb una capacitat creixent de generar beneficis, es justificaria que aquest nou model d’empresa estigués sotmès a una fiscalitat superior. Haurien de pagar més les cadenes de valor automatitzades que generen beneficis sense generar ocupació. La tecnologia, potencial causa d’un jobless future, hauria de ser la font de finançament de la solució: una futura RBU.’
| 0.868482 |
curate
|
{"ro": 0.0033329749489302224, "ca": 0.9847328244274809, "es": 0.006343403935060746, "nl": 0.005590796688528115}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/renda-basica-universal-opinio-jordi-goula/
|
mc4_ca_20230418_18_159690
|
Información sobre la sección de futbol del CCE Sant Lluís (Menorca)
El primer equip va caure derrotat en el seu primer partit de pretemporada (2-5), davant un CE Alaior efectiu. Els de Víctor Pérez pensen ja en el compromís del divendres 30 davant el CD...
La temporada del Juvenil ha donat el tret de sortida amb el primer entrenament del curs, realitzat ahir a matarda al Anexe del Municipal de Ses Canaletes. Els jugadors que pugen del planter lluisser,...
Aquest passat dimecres es va produir el primer contacte entre la plantilla del primer equip 19/20 amb el cos tècnic i la junta directiva amb la vista posada en l’imminent inici de la pretemporada....
Els equips de l’escola de fútbol apuren les seves ultimes jornades de competició abans de les vacances estiuenques. Tan sols en alevins 3a Regional, benjamins totes les categories i futbol 6 i futbol 5...
No deixeu de somiar mai
Dissabte que ve 8 de Juny, l’illa de Mallorca i més en concret, la ciutat de Palma, serà seu de la fase balear, o campionat de balears, de categoria aleví i benjamí. El Municipal...
Arribem a aquest punt de la temporada en el qual ens envaeixen dues sensacions tan contraposades com típiques. D’una banda, la tristesa per veure que a penes queden uns dies de competició i que...
| 0.781596 |
curate
|
{"es": 0.05338645418326693, "ca": 0.9346613545816733, "pt": 0.01195219123505976}
|
http://www.ccesantlluis.es/cce/category/futbol/
|
macocu_ca_20230731_9_213312
|
Mcgroarty cognom
Cognom Mcgroarty. Significat del cognom, origen, compatibilitat del cognom Mcgroarty. Tots els serveis en línia.
Mcgroarty significat del cognom
Significat del cognom de Mcgroarty. Què significa el cognom Mcgroarty
| 0 |
curate
|
{"en": 0.3022222222222222, "ca": 0.6977777777777778}
| |
mc4_ca_20230418_13_224867
|
Haus Schwanensee Bosau Alemanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Veure tots els 3 allotjaments a Bosau.
Haus SchwanenseePlonerstr. 15-19, Bosau, Bosau, Alemanya, 23715 - Veure al mapaExcel·lent8,5Basada en226comentarisHaus SchwanenseeVeure més fotosplatjaVeure més fotosVeure totes les 50 fotosMolt bona ubicació 8,9Veure al mapa8,9UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionssaunajardíRestaurantsvisites turístiquesesports d'aigua (no motoritzats)
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Bosau, no busqui més enllà de Haus Schwanensee. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Haus Schwanensee també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Bosau. Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, magatzem d'equipatge, aparcament de cotxes, instal.lacions de barbacoa, restaurant són només algunes de les comoditats que fan que Haus Schwanensee sigui diferent dels altres hotels de la ciutat. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel ofereix meravelloses instal.lacions d'oci com sauna, camp de golf (a 3 km), pesca, parc infantil, billar que faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Haus Schwanensee.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxesservei de llançadora Fitnes i recreaciósala de jocs Coses a fer, maneres de relaxar-seesports d'aigua (no motoritzats)pescasaunajardíping pongvisites turístiquesÀpats, begudes i refrigeriinstal.lacions de barbacoamàquina venedoraRestaurantsServeis i comoditatscaixa fortamagatzem d'equipatgezona de fumadorscaixer automàticservei de bugaderia Esports de terracamp de golf (a 3 km) Per als nenshabitació familiarParc Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantGuests arriving with a child under the age of 4 should contact the property in advance. Comentaris recents de clients
Nettes Personal, saubere Zimmer, gutes Restaurant, super Frühstück und eine tolle Lage direkt am Plöner See - wir haben die beiden Tage sehr genossen. Comentat el 03 de novembre 2016
Carl, Dinamarca
Super hyggeligt ,med hyggelige omgivelser , selv om vi ikke havde børn med , bemærkede vi at det var meget børnevenligt , bla . Med lege område, indendørs , samt kæmpe udendørs legeområde legeplads , så forældrene også kan slappe af.
Ligger li ud til søen ,hvor man også har fiske mulighed.der er mulighed for udlån af robåde.
Alt ialt et rigtigt hyggeligt sted.
Bad & toilet var ikke verdens største, men funktionelt , og ikke mindst pænt og rent.
Alt ialt en god oplevelse , og vi vender helt sikkert tilbage Comentat el 06 de juliol 2015
| 0.795074 |
curate
|
{"ca": 0.7727272727272727, "de": 0.052980132450331126, "fr": 0.008729680915111379, "pt": 0.004515352197471403, "da": 0.16104756170981335}
|
https://www.agoda.com/ca-es/haus-schwanensee/hotel/bosau-de.html
|
oscar-2301_ca_20230418_0_142420
|
Vuit anys de treball continuat i més de 150 concerts, dóna com a resultat l'excel·lent qualitat vocal de Kem B'ix, que ens presenta una proposta escènica en què unint veu i moviment arriben molt més enllà que un cor "tradicional" ... són tot un espectacle. Kem B'ix representarà Costa Rica en el Vuitè Festival Internacional "Canta al Mar", que se celebrarà a Calella (Catalunya) el proper mes d'octubre, on participaran més de 30 cors de 17 països i serà l'únic representant centreamericà. En aquest concert tindrem una primícia, ja que aquest serà el seu primer concert en què interpretaran una cançó popular catalana, "El Cant Dels Ocells", popularitzada a tot el món per l'insigne violoncel·lista Pau Casals i que formarà part del seu repertori al Festival Internacional. Una ocasió única per donar suport a la música i cultura costa-riquenya, gaudint alhora d'aquest excepcional grup, Kem B'ix.
| 0.834024 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.casalcatalacr.cat/single-post/2019/08/04/concert-kem-bix
|
macocu_ca_20230731_3_223279
|
"VÍCTIMES O BOTXINS" A CÀRREC DE LA COMPANYIA NALTRUS DE SANTA COLOMA DE QUERALT
"Víctimes o Botxins", és l'obra de teatre que es podrà veure al Local Social de Rubió el proper diumenge 23 d'octubre a les 19h. A càrrec de la Companyia Teatre Naltrus de Santa Coloma de Queralt.
Comments
| 0.544741 |
curate
|
{"en": 0.31095406360424027, "ca": 0.6890459363957597}
| |
mc4_ca_20230418_18_25278
|
China Ensenyament A La Venda A L 39 Engròs De Pissarra China Manufacturers & Suppliers & Factory
Ensenyament A La Venda A L 39 Engròs De Pissarra - fabricant, fabricant, proveïdor de la Xina
(Total 24 Productes per Ensenyament A La Venda A L 39 Engròs De Pissarra)
Ensenyament A La Venda A L 39 Engròs De Pissarra
Ensenyament a la venda a l'engròs de pissarra
Imant de goma de pissarra
Organitzador de calendaris de pissarra
Ensenyament A La Venda A L 39 Engròs De Pissarra Ensenyament a la venda a l'engròs de pissarra Imant de goma de pissarra Escriptura de guix Pissarra Organitzador de calendaris de pissarra Enrotlla paper de pissarra Condimentar una pissarra Pegatina Vinil de pissarra
| 0.652214 |
curate
|
{"en": 0.14035087719298245, "ca": 0.8230994152046783, "es": 0.03654970760233918}
|
https://www.softwhiteboard.com/ca/dp-ensenyament-a-la-venda-a-l-39-engr%C3%B2s-de-pissarra.html
|
crawling-populars_ca_20200525_31_13337
|
4 min. 21/08/2012 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
El diumenge 12 d'agost van finalitzar els Jocs Olímpics d'Estiu 2012, celebrats a Londres. El balanç d'aquesta edició segons el medaller final mostra alguns resultats esperats i d'altres d'inesperats. Com és habitual, les primeres posicions del medaller les ocupen els EUA, la Xina i Rússia. Es tracta de tres grans potències mundials amb molts recursos i molta població. La combinació d'inversió econòmica amb gran nombre d'esportistes d'elit explica l'èxit olímpic d'aquests països, que es mesura segons el nombre total de medalles obtingudes. L'èxit olímpic és un reflex de la cultura política de cadascun d'aquests països: la meritocràcia dels EUA, que fa possible el Somni Americà, i la disciplina russa i xinesa, vestigi d'un ordre comunista. Més inesperat ha estat el resultat final del medaller espanyol: de les disset medalles aconseguides, onze recullen l'èxit de dones esportistes. Aquest èxit s'atribueix, en part, al programa Deporte y mujer , que en els darrers anys ha promocionat la competició d'elit femenina. Sigui com sigui, els resultats finals del medaller conviden a fer algunes reflexions des de la perspectiva de les desigualtats socials que viu cada un dels països competidors.
La primera reflexió sorgeix amb els resultats de l'atletisme, l'esport olímpic per excel·lència. La velocitat indiscutible d'Usain Bolt i la resistència dels atletes sud-africans tenen en comú un mateix color de pell: el negre. Hi ha un ampli consens en la comunitat científica a l'hora de negar l'existència de les races dins l'espècie humana, entenent les races com a grups biològicament diferents. De la mateixa manera, es reconeix l'existència dels fenotips, és a dir, el conjunt de característiques físiques visibles que ens fan diferents els uns dels altres, com ara el color de la pell, la forma dels ulls, les habilitats físiques... En aquest sentit, és innegable la superior capacitat física dels atletes negres en comparació als atletes blancs. Tal com expliquen els experts, aquesta superioritat física té a veure amb el genotip i, sobretot, amb la influència dels factors ambientals (climatologia, nutrició, mitjans de subsistència...), que recull la memòria genètica de les persones. És paradoxal observar com aquesta explicació convenç en el món de l'esport però no transcendeix en altres àmbits de la societat en què el racisme i la xenofòbia ocupen el primer lloc de l'ordre del dia. Per què els estereotips ètnics relacionats amb l'esport es valoren positivament i els estereotips ètnics vinculats a la vida quotidiana generen desigualtats socials?
La segona reflexió sorgeix amb el balanç final del medaller espanyol, que recull l'èxit aclaparador de l'esport femení davant del fracàs rotund de l'esport masculí. Des de la perspectiva de gènere es pot dir que l'èxit de les esportistes espanyoles és doble. D'una banda, en termes de segregació vertical, les dones han aconseguit arribar a dalt de tot del medaller obtenint més medalles que els homes. Mireia Belmonte, Marina Alabau, Maialen Chorrault, l'equip de sincronitzada o l'equip de vela, entre d'altres, han trencat el sostre de vidre. D'altra banda, en termes de segregació horitzontal, l'èxit de l'esport femení ha superat la divisió social entre els esports masculins i femenins obtenint victòries en lluita lliure, handbol o waterpolo. En aquest sentit, les victòries femenines en esports tradicionalment considerats masculins són dobles victòries: per haver obtingut el triomf i per haver trencat estereotips de gènere. Tanmateix, persisteix el dubte: per què els estereotips de gènere en el món de l'esport es naturalitzen i els estereotips de gènere en la vida quotidiana són políticament incorrectes?
Mentre que el món de l'esport no fa distincions segons el color de la pell, sí que distingeix segons el sexe de les persones. S'accepta amb tota naturalitat diferenciar les competicions d'homes i de dones, però al mateix temps ningú es planteja competicions diferenciades segons el color de la pell. ¿És només la capacitat física el que sustenta la divisió? S'accepta amb tota naturalitat que la selecció de bàsquet dels EUA estigui formada per jugadors negres excepte un de blanc, però és impensable una selecció de waterpolo mixta formada per homes i dones. Aquesta realitat apunta a la doble moral d'un esperit olímpic que fa orgull de la unió entre països entorn d'una competició esportiva alhora que és còmplice de les desigualtats que existeixen dins de cada un d'aquests països.
Més continguts de
16 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
5 Comentaris
5 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora
| 0.760348 |
curate
|
{"eo": 0.002744352966012244, "en": 0.008233058898036731, "ca": 0.9725564703398776, "de": 0.0008444162972345366, "es": 0.012877348532826684, "br": 0.002744352966012244}
|
: /firmes/sara_moreno/Letnia-genere-temps-olimpics_0_759524048.html
|
macocu_ca_20230731_0_426158
|
El turisme ecològic o ecoturisme és trending topic al món sencer. Hi ha paisos com Costa Rica que porten anys oferint als amants del turisme sostenible santuaris naturals plens de fauna i flora exuberant. Encara que, no s’ha d’anat tant lluny per gaudir d’aquest tipus de viatges. Sense sortir de casa pots descobrir l’ecoturisme a [...]
Sostenibilitat i turisme són dos conceptes que, avui dia, és molt possible que no puguin anar de la mà, o sí? I és que el turisme és indispensable per a la supervivència econòmica de molts països, com és el cas d’Espanya, per la qual cosa no és possible obviar aquest punt, perquè són moltes les [...]
Podríem dir que l’enemic número u del turisme sostenible és el sobreturism. Podem il·lustrar-ho fàcilment pensant en la platja de Benidorm en ple mes d’agost. Segur que és una imatge que tots tenim a la retina. I és que si parlem de sobreturisme, els exemples es multipliquen al voltant de tot el planeta. Els turistes [...]
Ha arribat el moment! Per fi, vacances! És probable que enguany et decantis per un destí pròxim, així que ja tens guanyat el primer punt per a aconseguir la sostenibilitat turística en les teves pròximes vacances. A més d’aquest, hi ha altres aspectes que pots preveure i cuidar per a assegurar-te que les teves vacances [...]
Sabies que si els 6.500 milions de persones que poblen el planeta Terra consumissin igual que els habitants dels països desenvolupats necessitaríem 3,5 planetes com el nostre per a satisfer totes les necessitats? Consumim més del que la Terra pot suportar. Òbviament, no és una manera de vida sostenible. És un problema de proporcions èpiques [...]
Una de les vies per frenar el canvi climàtic es centra en buscar formes més netes de produir energia: la biomassa és una d’elles. De fet, es considera que té un gran potencial, perquè es tracta d’una font d’energia renovable que utilitza la matèria orgànica d’origen natural (incloent residus orgànics). Així mateix, la biomassa és [...]
Banys de bosc? Sí, banys de bosc, una immersió absoluta en el bosc més enllà d’un simple passeig per la natura. De fet, en aquesta experiència es requereixen els cinc sentits. Els banys de bosc, també anomenats shinrin yoku, són una pràctica molt popular a Orient i estan guanyant popularitat a Occident amb l’objectiu de [...]
Sortir al camp a gaudir de la natura és un plaer en si mateix però, si a això li afegeixes el component educatiu, l’experiència pot ser, a més, molt constructiva. Per això, hauràs sentit parlar del servei que molts parcs naturals ofereixen i que es coneix com a interpretació ambiental. En aquest article t’expliquem què [...]
T’has parat a pensar alguna vegada d’on vénen els ingredients que utilitzes en els teus plats i receptes? De fet, ets conscient dels recursos naturals i energètics que impliquen l’elaboració o el cultiu de qualsevol producte alimentari? Conèixer la petjada ecològica del menjar et permet ser conscient del procés pel qual passa qualsevol aliment fins [...]
Innovar és la clau de moltes empreses. No obstant això, no totes compten amb grans recursos que els permetin competir amb importants grups o departaments d’I+D. Clar que... la innovació té a veure amb el capital o amb la creativitat? D’això es tracta la innovació frugal, de fer més amb menys (crear més valor econòmic [...]
El turisme rural ecològic és una resposta racional, responsable i compromesa amb la natura i la salut mediambiental del nostre planeta enfront del turisme convencional, que és una de les activitats més contaminants i que major impacte negatiu genera sobre les zones i llocs que el pateixen en massa. El turisme massiu ocasiona greus problemes [...]
A Naturalment! ja hem tractat diverses vegades el concepte d’habitatge ecològic i sostenible. També hem après els principis de la construcció ecològica i els materials que millor encaixen amb aquesta mena de construcció. No obstant això, encara no ens hem endinsat en les implicacions d‘ ajuntar dos conceptes: ecologia i autosuficiència. En aquest article, et [...]
Viatjar és sempre un plaer. Visitar llocs nous, ens aporta noves experiències que contribueixen al creixement personal. Però els beneficis no són només per als viatgers, també per a les comunitats i els llocs que es visiten. Es tracta d’impactar positivament i contribuir al desenvolupament econòmic de les destinacions. Lamentablement, aquest impacte és, moltes vegades, [...]
Són moltes les veus que s’alcen per a reivindicar el medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Un d’ells és el moviment ecologista. En aquest article repassem algunes de les iniciatives d’ahir i avui el punt de les quals en comú és l’ecologisme. Si també tens un cor verd i creus que és [...]
Un hotel granja és un espai ideal per a viure una experiència d’oci diferent, on se li dóna tanta importància a passar-ho bé en família (pensant sobretot en els nens més petits) com a aprendre a respectar als animals, gaudint de tot el que ens aporten (aliments, afecte, companyia) sense fer-los cap mal. En un [...]
La majoria de turistes sent un especial afecte pels animals i vol acostar-se, tocar-los i fer-se fotos amb ells per a, en tornar a casa, compartir amb els seus sers estimats l’experiència d’haver tocat un elefant, tigre o cocodril. No obstant això, no es paren a pensar que per a complir aquestes expectatives molts animals [...]
Els nens són el futur, veritat? Per això, com més aviat els ensenyis la importància de cuidar l’entorn, millor. Només així t’asseguraràs que ho continuïn fent quan siguin grans. El consum responsable forma part de la cura i de l’entorn mediambiental i és fonamental perquè les generacions futures puguin gaudir dels recursos naturals i viure [...]
El turisme s’ha convertit en una forta indústria que mou milers de milions d’euros a tot el món. Per a Espanya suposa un important percentatge del seu Producte Interior Brut. No obstant això, malgrat l’important benefici econòmic, el turisme pot significar molts desavantatges. Un d’ells és la deterioració del medi ambient. Els desplaçaments de milions [...]
En els temps que corren són moltes les veus que canten les bondats del menjar natural. Si som el que mengem, triar ingredients el menys processats possible garanteix un menú sa, necessari per a viure més i millor. A més de conformar menús casolans per a tenir cobertes les necessitats alimentàries de tota la família, [...]
La petjada ecològica és un indicador de l’impacte mediambiental provocat per les activitats humanes, ja sigui la indústria, l’agricultura, la ramaderia... o el simple pas de l’home per un entorn natural quan practica turisme. Encara que no ho sembli, això últim acaba originant una important degradació en algunes zones. És possible mesurar la petjada ecològica? [...]
| 0.80962 |
curate
|
{"ca": 0.9805622009569378, "fr": 0.014055023923444977, "en": 0.005382775119617225}
| |
mc4_ca_20230418_12_238894
|
Northwave Crystal Jersey Short Sleeves Negre, Bikeinn
Descripció Northwave Crystal Jersey Short Sleeves
Teixit principal: L ightech
Vent insercions: A la part posterior i en el costat
Butxaques: 2 obren de nou
Insercions Reflex: A la part posterior i el logotip de reflexió
Vols comprar Northwave Crystal Jersey Short Sleeves? No busquis més! bikeinn t’ofereix una gran varietat en Mallots de la millor qualitat. Descobreix les últimes promocions de Roba dona a bikeinn. Amb la total qualitat i garantia de Northwave, els articles de Mallots també estan disponibles amb vàries talles i colors. Troba tot el que necessitis per practicar esport en un sol lloc!
Característiques Northwave Crystal Jersey Short Sleeves
| 0.674833 |
curate
|
{"en": 0.18803418803418803, "ca": 0.811965811965812}
|
https://www.bikeinn.com/ciclisme/northwave-crystal-jersey-short-sleeves/554074/p
|
macocu_ca_20230731_1_341507
|
M'agradaria rebre més informació sobre el producte amb ref. 12015: CARTE D'OR SORBET de LLIMONA
| 0.452344 |
curate
|
{"ca": 0.6276595744680851, "de": 0.3723404255319149}
| |
oscar-2201_ca_20230904_13_74362
|
La UPC a Univers Jove-saló de l'ensenyament del Ripollès La Universitat Politècnica de Catalunya participa enguany en format virtual en aquest saló adreçat a l'alumnat d'ESO, batxillerat i cicles formatius de la comarca del Ripollès. Es realitzarà una xerrada informativa dels estudis de la nostra universitat i una altra sessió per informar del grau en Enginyeria Informàtica i el grau en Enginyeria de sistemes TIC https://www.upc.edu/ca/agenda/esdeveniments/la-upc-a-univers-jove-salo-de-lensenyament-del-ripolles /++theme++homeupc/assets/images/logomark.png
La UPC a Univers Jove-saló de l'ensenyament del Ripollès
La Universitat Politècnica de Catalunya participa enguany en format virtual en aquest saló adreçat a l'alumnat d'ESO, batxillerat i cicles formatius de la comarca del Ripollès. Es realitzarà una xerrada informativa dels estudis de la nostra universitat i una altra sessió per informar del grau en Enginyeria Informàtica i el grau en Enginyeria de sistemes TIC
Quan
25/02/2021
Organitza
Oficina Jove de Ripoll
Localitat
Esdeveniment online
Contacte
pla.promocio@upc.edu
Telèfon
934015643
Adreça web
https://universjove.cat/
Més informació
A les 8 h es realitzarà una presentació general de la Universitat Politècnica de Catalunya, que es podrà seguir en directe per You Tube.
A les 13.30 h es realitzarà una presentació del grau en Enginyeria Informàtica i del grau en Enginyeria de Sistemes TIC. Es podrà seguir en directe per You Tube.
| 0.719869 |
curate
|
{"ca": 0.9219512195121952, "en": 0.0132404181184669, "eu": 0.0062717770034843206, "es": 0.015331010452961672, "fr": 0.005574912891986063, "zh": 0.013937282229965157, "pt": 0.006968641114982578, "pl": 0.016724738675958188}
|
https://www.upc.edu/ca/agenda/esdeveniments/la-upc-a-univers-jove-salo-de-lensenyament-del-ripolles
|
oscar-2301_ca_20230418_9_230069
|
Avui i creiem que ha estat un dels dies que més i amigues i amics ens hem aplegat davant de la Masia de Torre Mossèn Homs, per anar a córrer i caminar des del començament de la pandèmia. Gràcies per donar suport a, també amb les vostres presències cada setmana aquestes trobades.
Si la setmana passada uns explicàvem una mica en què consistia la històrica Matagalls-Montserrat, avui i arribats a la font de Can Roure, que era el nostre punt triat, hem fet un petit homenatge, donat que sabem que no és una prova fàcil. De nou, enhorabona, José Luis Alonso, Jordi Viñeta, Jordi Codinas, Xavi Pons, Jordi Camañes, i també la Inma Morales que va estar molt a prop d’aconseguir-ho.
Un dia fresquet, on ja anem oblidant aquelles calors i agrair també a en Josep Mirabet, que enmig del seu quilometratge, creiem duia dinou quilòmetres, ve a caminar amb nosaltres i ens ensenya algun caminet, com en ell és costum. Gràcies a totes i a tots.
Bé; anem fent punta al llapis i ja ens podem anar apuntant a la pròxima trobada que serà, com sempre al mateix lloc i a la mateixa hora des de fa més de vint-i-nou anys.
Inscripció: http://inscripcio.mossenhoms.be
Posant control de sortida a Mossenaires: gràcies per apuntar-vos
Clica el vídeo
Joan Carlos i Carmelo, fan el desplegament de la nostra ensenya
En Josep Mirabet, avui guiarà als caminants
Pau i Jordi
Anna Duran
Joan i Jordi
Foto de sortida de tots plegats
24 de setembre i tot és apunt
Anna Cos, Maricarmen Sánchez, Anna Duran, Carme Valldeperas…. i Yuma
Josep Maria i Joan Carlos
Llúcia i Carles amb en Mus
Gus, Lidia, Nerea, Carlos i al capdavant el seu Goxo
Jordi
I sortim amb en Joan al capdavant
Jordi Mas
Jordi
Javier, Anna’s, Carme
José, Joan Carlos, Anna
José, Joan Carlos, Jordi, José Luís
Pau Margarit
Joan Solé-Pla
Maricarmen
Xavi, Jordi, Jordi
Xavier Pons
Núria, Inma, Josep Maria
Carlos & Carlos
Manuel i Santi
Carmelo i els Mossenaires que caminen
Els nostres caminantsLlúcia, Nerea, Lidia, Gus, Josep, Juanjo
Fa un any, amb dos referents, Anna i Joan, vam decidir reprendre les Trobades Mossenaires
Pau
Nicolau i José Manuel
Javier, Joan i Núria
Mar Villafañe
Dolors
Guillem i Joan Carlos
Santi i Toni
Joan Forte
En Jordi fent de Mossenaire: cap a la cua
Xavi, Jordi, Carles
A punt de reagrupar
Tornem a reagrupar
Toni i Santi
Passem el pont, amb la Dolors, Joan, Mar
Jordi, Javier, José
Pau, Carles
Anna, Carme, Santi, Manolo, Guillem
Carlos, Núria
José Luis, Inma
Nicolau, Joan, José Manuel
Joan Carlos. Toni
Anna, seguida pel Martí, allà
I ens trobem un antic Mossenaire, Andrés Expósito
Un altre Mossenaire, Raül López
Anna i Mar, arriben d’anar a la cua
Llocs molt bonics amb gent maca
Font de Can Roure, amb Anna, Marta, José Manuel
Fotoo
Petit homenatge als Mossenaires que han participat a la darrera edició de la Matagalls-Montserrat. La nostre enhorabona ! ! !
Aplaudiment als Mossenaires de la Matagalls-Montserrat 2022
i en Jordi Viñeta, amb 26 edicions finalizades
Passant per Can Torrella
Circuïts de l’anella verda
Reagrupant a la plaça Sant Jordi, amb en Jordi, Martí
Hem explicat, que molts diumenges quedem aquí amb el Grup de Runparadis i en Joan ens porta per aquest camins i ens fa de guia. Per cert, no està plorant. Hem agrafat la foto amb aquest gest.
Ens ve a veure l’Eva Aranda
I també en Raül Elia
I el Mus arriba seguit d’en Carles
https://ca.wikiloc.com/rutes-correr/can-mossenaire-a-can-roure-114437423
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/can-mossenaire-camina-114679738
l’Anna i la Mariona, ens envien una bonica foto.
Miguel Moreno, ens envia els seus entrenaments
Canvis 3×12″Rec 4′ trote
Fent canvis 8×4’rec 2′ trote
Sabadell Montcada
Transi Burgos
José Crespillo
Carme, Anna, Oriol, Joan, Sara, Miriam i Transi
Carme, Miriam
Carme, Joan, Sara i Valentí
Cursa de la Llagosta
Manuel Ales, Visitando Praha Česká Republika.
Blog this!
Bookmark on Delicious
Digg this post
Recommend on Facebook
Buzz it up
Share on Linkedin
Tweet about it
Subscribe to the comments on this post
Tell a friend
Share this:
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
Click to share on Telegram (Opens in new window)
Click to share on LinkedIn (Opens in new window)
Related
No hi ha resposta
Subscriu al bloc per correu electrònic
Introduïu el vostre correu electrònic per subscriure-vos a aquest bloc i rebre notificacions d'entrades noves per correu electrònic.
Adreça de correu electrònic
Subscriu-me
Join 4 other subscribers
Busca el dia
setembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
« ag. oct. »
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2022 (5) octubre 2022 (4) setembre 2022 (5) agost 2022 (4) juliol 2022 (5) juny 2022 (4) maig 2022 (4) abril 2022 (4) març 2022 (4) febrer 2022 (5) gener 2022 (4) desembre 2021 (4) novembre 2021 (5) octubre 2021 (4) setembre 2021 (4) agost 2021 (5) juliol 2021 (4) juny 2021 (4) maig 2021 (5) abril 2021 (4) març 2021 (5) febrer 2021 (4) gener 2021 (4) desembre 2020 (4) novembre 2020 (5) octubre 2020 (4) setembre 2020 (4) agost 2020 (5) juliol 2020 (4) juny 2020 (5) maig 2020 (5) març 2020 (3) febrer 2020 (4) gener 2020 (5) desembre 2019 (4) novembre 2019 (5) octubre 2019 (4) setembre 2019 (4) agost 2019 (4) juliol 2019 (5) juny 2019 (5) maig 2019 (5) abril 2019 (4) març 2019 (4) febrer 2019 (4) gener 2019 (4) desembre 2018 (4) novembre 2018 (4) octubre 2018 (5) setembre 2018 (4) agost 2018 (5) juliol 2018 (4) juny 2018 (4) maig 2018 (5) abril 2018 (4) març 2018 (4) febrer 2018 (4) gener 2018 (5) desembre 2017 (4) novembre 2017 (5) octubre 2017 (4) setembre 2017 (4) agost 2017 (5) juliol 2017 (4) juny 2017 (4) maig 2017 (5) abril 2017 (4) març 2017 (5) febrer 2017 (4) gener 2017 (4) desembre 2016 (5) novembre 2016 (4) octubre 2016 (4) setembre 2016 (5) agost 2016 (4) juliol 2016 (4) juny 2016 (5) maig 2016 (4) abril 2016 (4) març 2016 (5) febrer 2016 (4) gener 2016 (4) desembre 2015 (5) novembre 2015 (4) octubre 2015 (5) setembre 2015 (4) agost 2015 (6) juliol 2015 (5) juny 2015 (4) maig 2015 (4) abril 2015 (5) març 2015 (4) febrer 2015 (5) gener 2015 (7) desembre 2014 (5) novembre 2014 (4) octubre 2014 (6) setembre 2014 (6) agost 2014 (8) juliol 2014 (5) juny 2014 (5) maig 2014 (5) abril 2014 (7) març 2014 (4) febrer 2014 (4) gener 2014 (5) desembre 2013 (6) novembre 2013 (4) octubre 2013 (5) setembre 2013 (6) agost 2013 (5) juliol 2013 (4) juny 2013 (6) maig 2013 (7) abril 2013 (5) març 2013 (6) febrer 2013 (7) gener 2013 (8) desembre 2012 (5) novembre 2012 (7) octubre 2012 (7) setembre 2012 (6) agost 2012 (11) juliol 2012 (9) juny 2012 (8) maig 2012 (8) abril 2012 (6) març 2012 (4) febrer 2012 (8) gener 2012 (7) desembre 2011 (4) novembre 2011 (8) octubre 2011 (6) setembre 2011 (7) agost 2011 (6) juliol 2011 (4) juny 2011 (8) maig 2011 (9) abril 2011 (8) març 2011 (6) febrer 2011 (7) gener 2011 (8) desembre 2010 (7) novembre 2010 (8) octubre 2010 (9) setembre 2010 (11) agost 2010 (6) juliol 2010 (6) juny 2010 (14) maig 2010 (8) abril 2010 (4) març 2010 (9) febrer 2010 (12) gener 2010 (12) desembre 2009 (12) novembre 2009 (11) octubre 2009 (9) setembre 2009 (4) agost 2009 (2) juliol 2009 (11) juny 2009 (7) maig 2009 (12) abril 2009 (8) març 2009 (12) febrer 2009 (4) gener 2009 (14) desembre 2008 (8) novembre 2008 (15) octubre 2008 (7) setembre 2008 (6) agost 2008 (1) juliol 2008 (3) juny 2008 (5) maig 2008 (5) abril 2008 (5) març 2008 (6) febrer 2008 (5) gener 2008 (10) desembre 2007 (4) gener 2006 (1)
Cerca:
Banners
Share on bebo
Blog this!
Recomana al Faceebook
Share on Linkedin
Piulada al twitter
Subscribe to the comments on this post
Print for later
bookmark for later
Tell a friend
----
Disseny de Josep Moliner
Demana pressupost sense compromís
Perfil de Pep Moliner
Crea el teu distintiu
Recomano
1
traductor
El Pep al Punt Avui
Entrenament en Grup, Torre Mossèn Homs
Pep Moliner punt cat
mitjaterrassa.cat
cursesweb
Runnedia
terrassadigital.cat
Vols jugar amb mi a escacs?
Federació Catalana d'Atletisme
3cat24
Enciclopèdia Catalana
Catalunya Ràdio
Championchip.cat
Asociación de Internautas
El bloc d'Eudald Carbonell
Diccionario Ilustrado de Términos Médicos
softcatala
facebook
josepmoliner.com
Fotos
enciclopedia.cat
Atletisme.cat
ALBUMS PEP MOLINER
Àlbum fotografies PEP (1)
Àlbum fotografies PEP (6)
Àlbum fotografies PEP (2)
Àlbum fotografies PEP (3)
Àlbum fotografies PEP (5)
R E C O M A N O
Això és la Mola Sant Llorenç del Munt i l’Obac a través de les persones que més la coneixen 0
Això i Allò, Esto y lo Otro….. per parlar del que desitgis 0
CHESS.COM Un lloc on en pots trobar per jugar escacs . El meu nick name és “pephmoli” 0
Civera&Campoy Reformes en General,: petites i grans. Electricistes, paletes, Llauners i molts més professionals. Contacta’ns 0
Conèixer bé Sant Llorenç 0
Curses, Caminades, Cros 0
Disseny de Josep Moliner La meva feina 0
DUREZA EXTREMA 0
el blog d'en Paco el meu amic i company d’entrenament escriu i comparteix amb tots nosaltres coses interessants; ens les llegim ? 0
Entrenaments en GRUP Un lloc on compartir 1h. d’entrenament cada dissabte 0
Entrenaments Torre Mossèn Homs A Terrassa tenim un lloc on tots els dissabtes sense excepció hi pots anar a córrer 10 qm. i que tinc el plaer de dinamitzar. T’hi convidem!!!! 0
Entrenem una hora per Torre Mossèn Homs, vens ? Si vols venir a córrer un dissabte amb nosaltres 0
Fisioteràpia Roura En Roger, fisiterapèuta titolat, si et cal ve a casa teva. Truca’l 0
Impremta Egar-Gràfic Impremta on pots demanar tot tipus d’impresos 0
Jardineria el Roure Si t’agrada la jardineria i vas a veure en Marc, la Carme i en Ton, segur que trobes el què necessites. Vinga, t’hi esperen i te’ls recomano de tot cor. 0
Jo entreno, tu entrenes, ell… 0
Mossenaires d'HONOR fotografia, currículum esportiu dels amics que venen a córrer plegades, i objectiu: per conèixer els amics que corren junts 0
Oriol Farré Un amic que és un esportista nat, i que li agrada : triatlons, maratons, córrer, fotografia i a més la música. Presenta un programa musicals de 14:00 a 18:00 a Europa FM 0
Panteres de Ca n'Aurell Una colla d’amics que han fet un club que és nodreix per la bona amistat dels seus components. També en tinc la samarreta ;) 0
Racons, mossenaire Amics que correm plegats, ens expliquen coses interessants i contribueixen en el projecte esportiu que molts portem entre mans 0
Rutes i fonts de Sant Llorenç i l'Obac 0
UltraParis Els que els coneixem personalment, sabem que com ell no n’hi ha dos. De lo milloret en el món de l’ultrafons i del que se’n pot aprendre moltíssim 0
Vacarisses corre 0
Entrenaments Mossenaires
Sant Vicenç de Verders amb Mossenaires 30 de novembre de 2022
Si aquesta setmana serveix per tancar un més de novembre que ha estat força calorós i ho fem amb fresqueta. Anem per circuits força plans que en duran fins a la veina cocapital de Sabadell i farem la fotografia de record, davant Sant Vicenç de Verders o Sant Vicenç Sarriera. és una ermita d'estil romànic al municipi de Sabadell. […]
Pep
Correm i caminem amb Mossenaires 24 de novembre de 2022
Sembla que finalment arriba el fred i ens fa anar un xic més abrigats, amb els mateixos criteris quant a passar una estoneta plegats. Tant els caminants com els corredors, han fet els seus habituals recorreguts, els uns cap al torrent de la Grípia i els altres a Castellarnau, passant-ho igual de bé i de […]
Pep
Pugem a Can Candi 17 de novembre de 2022
Quan arriba de nou un dissabte a les 08:00, penses en què es pot fer a aquesta hora i segur que infinites coses. Però uns quants ho tenim clar. Conjuminar el que sabem: companyonia, natura, esport i converses a dojo i ja tenim el que volem: donar vida a la vida. Si després de tants […]
Pep
Fent camins 10 de novembre de 2022
De vegades passem aventures, pel fet que hi ha camins que no esperàvem que estiguessin plens d'arbustos i branques caigudes, com avui ha estat i que agraïm que heu afrontat amb riures, però a punt de girar cua. Hem fet un bon grapat de corriols i passat per llocs emblemàtics pels Mossenaires, com la font […]
Pep
Tornem a veure al Dinosaure d'en Roc Alabern 3 de novembre de 2022
El Dinosaure és un dels molts circuits que de tant en tant anem a visitar, i els que veniu sovint sabeu que tard o d'hora toca, i ho fem de molt bon grat, donat que és representatiu d'un tipus d'art que també admirem, d'unt artista que malauradament morí força jove, allà pel 2003 i aquí […]
Pep
Mossenaires va a Ca n'Ustrell 27 d'octubre de 2022
La idea era anar al bosc de Can Deu, passant i fer-nos una fotografia a Ca n'Ustrell, una masia de Sabadell del segle xiii. És de propietat privada i està situada a la carretera de Matadepera. La masia, que pertanyia a l'antiga parròquia de Sant Julià d'Altura, està documentada des del segle XIII, com a Mas de l'Hospital. Als segles xiv i […]
Pep
Entrenant en grup per Torrebonica 20 d'octubre de 2022
Una bona colla d'amigues i amics inicien un dissabte més un entrenament compartit, on de vegades el de menys és on anem i, en canvi, si, amb qui anem: amb gent en ganes de fer-se costat una vegada més. El dia ja comença a ser més fosc, encara no ha sortit el sol, i mentre comencem […]
Pep
Sempre és una festa de l'esport 13 d'octubre de 2022
Sempre són una festa de l'esport els dissabtes Mossenaires i aquest també ho ha estat. Després d'uns dies de pluja, segurament avui ens hi hauria ben bé hagut de visitat a la nostra sortida i no. Ha estat un dels circuits de força asfalt, el que han fet Mossenaires que corren els que ens fa […]
Pep
Tots els dissabtes esport 5 d'octubre de 2022
Caminar o córrer amb nosaltres és l'oportunitat de combinar moltes coses: esport, conversa, respirar aires força nets, i gaudir dels camins que envolten aquestes dues grans ciutats, Terrassa i Sabadell, de més de dos-cents mil habitants cadascuna: vol dir que en el nostre racó hi passen moltes amigues i amics, principalment d'aquestes ciutats, i la qualitat humana en […]
Pep
Entrenant en grup fins a Can Roure 27 de setembre de 2022
Avui i creiem que ha estat un dels dies que més i amigues i amics ens hem aplegat davant de la Masia de Torre Mossèn Homs, per anar a córrer i caminar des del començament de la pandèmia. Gràcies per donar suport a, també amb les vostres presències cada setmana aquestes trobades.Si la setmana passada […]
Pep
Fem una hora i escaig d'esport 21 de setembre de 2022
Setmana del Matagalls i on sabem que a força Mossenaires a la tarda els espera un impressionant repte i als que des d'aquí esperem que sigui una experiència positiva, La Travessa Matagalls-Montserrat és una caminada de resistència no competitiva, tot i que és cronometrada, que organitza anualment el Club Excursionista de Gràcia des de 1972. La travessa discorre per camins […]
Pep
Plans de Can Canya 15 de setembre de 2022
Un any d'entrenaments post-pandèmia. De fet, un dissabte com avui, i després de cinc-cents cinquanta-tres dies sense entrenar en grup, van retrobar-nos per tornar a fer entrenaments en grup. I ens hem anat mantenint connectats a les xarxes socials, i els reportatges que heu anat protagonitzant, han estat fidel testimoniatge de què en grup es […]
Pep
Comencem temporada 9 de setembre de 2022
Hem començat el curs a Can Mossenaire amb ganes i avui, primer dissabte del mes de setembre, hem estat una gran colla, com sol ser costum i en les dues modalitats. Un dels circuits més clàssics al llarg de la nostra història i envoltats de ganes de caminar i de córrer, hem travessat camins i […]
Pep
Font de Can Roure 1 de setembre de 2022
Continuem amb el projecte d'"Entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs", que vam iniciar fa una bona colla d'anys i que arran de la pandèmica va fer una aturada de la trobada física, encara que gràcies a tothom, no vam perdre contacte virtual, per mitjà de la nostra web i diferents xarxes socials. Acomiadem el […]
Pep
Passem per l’hípica 25 d'agost de 2022
Mig agost i continuem. Sí. El dia ha estat com és habitual per gaudir d'una estona. Els Mossenaires hem sortit al mateix moment, tant els que caminen com els que ho fan corrent. Els recorreguts i la gent que hem passat aquesta bona estona, la reflectim amb els reportatges acostumats, on ens podem fer una […]
Pep
Dinosaure Roc Alabern 18 d'agost de 2022
Sabent que farem deu quilòmetres i fa molta calor, mirem de trobar fonts i llocs ombrívols, encara que avui ha estat especial: el dia que anem a veure un monument bastant especial, el Dinosaure, un munt de ferralla ben ordenada i ben cuidada, realitzada fa una colla d'anys pel desaparegut artista Roc Alabern. La seva […]
Pep
Entrenant fins la Pça. Pep Ventura 12 d'agost de 2022
Tot i que no plou com ha de ploure, algun toll d'aigua es forma. La forta pluja del dia abans, tot i que poca estona, ens feia preveure això i avui hem fet un circuit amb molt asfalt, per no ofegar-nos. La idea era travessar Matadepera i aturar-nos a un parell o tres de fonts. La principal, al Parc d'en Pep […]
Pep
Mossenaires va de Terrassa a Sabadell 3 d'agost de 2022
Fa olor de vacances i es nota que uns i altres, tant els que les comenceu com els que les acabem, sempre trobem aquest moment de retrobada per iniciar un entrenament típic de Can Mossenaire, aquell que a més de fer esport ens portarà tot fent la xerrada i fent costat a qui ens acompanya. […]
Pep
Passem per ca n'Ustrell 27 de juliol de 2022
Llarga es fa la sequera i costa d'entrenar aquests dies i ens complau veure la bona colla que avui s'ha aplegat a Can Mossenaire. Les restriccions al parc i preparc natural i llocs sensibles, l'hem vist també en els nostres entorns, amb cintes posades al centre d'interpretació Medio Ambiental que tenim a la zona. Esperem que aviat tornin les pluges […]
Pep
Twitter Pep
Mossenaires a Strava
em segueixes?
RSS feed
Segueix-me
RSS feed
Busca el dia que vulguis
setembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30
« ag. oct. »
Entrades recents
Sant Vicenç de Verders amb Mossenaires 30 de novembre de 2022
Correm i caminem amb Mossenaires 24 de novembre de 2022
Pugem a Can Candi 17 de novembre de 2022
Fent Camins 10 de novembre de 2022
Tornem a veure al Dinosaure d’en Roc Alabern 3 de novembre de 2022
Digg this post
Recommend on Facebook
Share on Linkedin
share via Reddit
píulem
m'apunto a les entrades
Bookmark in Browser
Envio per correu electrònic
http://disseny.josepmoliner.com
Disseny de Josep Moliner
Banners
Disseny de Josep Moliner
Informació
Recomanacions –
Això és Terrassa
Videos Mossenaires
Canal Terrassa “Som Aquí”
Txavu i Oriol - Canal Terrassa - Es fan Mossenaires
Dos coneguts periodistes de Canal Terrassa i del programa "Som Aquí", en Txavu i l'Oriol, es van compremetre a venir a córrer en grup i van protagonitzar aquest vídeo promocional de l'habitual trobada i proclamar-se Mossenaires de la setmana.
Quality WordPress Theme · Web Hosting Geeks blog d'en Pep Copyright © 2022 All Rights Reserved. - Traducció: Diari AVUI
| 0.607207 |
curate
|
{"ca": 0.8149758454106281, "es": 0.039076757917337626, "en": 0.06548577563070317, "pt": 0.01765968867418143, "fr": 0.03354804079441761, "it": 0.009017713365539453, "de": 0.003381642512077295, "nl": 0.006119162640901771, "ko": 0.0012882447665056361, "no": 0.0007514761137949544, "cs": 0.0024154589371980675, "sv": 0.0010735373054213634, "km": 0.00021470746108427267, "sk": 0.00021470746108427267, "ru": 0.00021470746108427267, "el": 0.0008051529790660225, "st": 0.0006977992485238862, "ja": 0.0008588298443370907, "oc": 0.0015566290928609768, "mk": 0.00032206119162640903, "is": 0.00032206119162640903}
|
https://blogs.avui.cat/pepmoliner/2022/09/27/entrenant-en-grup-fins-a-can-roure/
|
macocu_ca_20230731_9_537017
|
Plone
Compartiu
Plone
Si voleu participar en la traducció al català del Plone (necessitem ajuda!) subscriviu-vos a la llista Plone i feu-nos arribar un missatge. Us farem saber com podeu participar en el procés de traducció.
| 0.48296 |
curate
|
{"it": 0.045662100456621, "ca": 0.954337899543379}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_374127
|
De Vilaweb: El conseller Saura ha demanat un informe a l'Institut d'Estudis Autonòmics per desbancar els documents encarregats pel ministeri d'Administracions Públiques i que titllen l'esborrany d'estatut d'inconstitucional. Però això no és el que està fent el Consell Consultiu? Mirar si la proposta de nou estatut és constitucional? Què passarà si l'informe de l'IEA encarregat per Saura diu que tot és Constitucional i el Consell Consultiu diu que els articles 2/43, 3/69 i 44/88 no? (M'invento els números). A més, cal encarregar un informe paral·lel al del Consell Consultiu (que s'hi tira tot l'agost) just el dia després de que un diari espanyol (El País) publiqui una filtració d'uns documents del govern? És això seriós? Té algun sentit? Reflexionem-hi!
No m'interessa l'Estatut, una simple pantomima per negar-nos allò que és nostre: el dret a decidir per nosaltres mateixos el futur del nostre poble. La resta és parauleria sucursalista i teatre.
| 0.779863 |
curate
|
{"ca": 0.9841605068637803, "it": 0.01583949313621964}
| |
mc4_ca_20230418_10_311134
|
Els guàrdies urbans de Barcelona detinguts estarien implicats en la mort d'un agent del mateix cos trobat calcinat en un maleter prop del pantà de Foix, a Castellet i la Gornal. Relacions sentimentals entre els agents i actes de venjança podrien ser els motius del crim.
La policia detinguda, de 33 anys, és l'actual parella de la víctima, i l'altre agent, de 36, amb el qual podria mantenir una relació sentimental. Els arrestos, realitzats pels Mossos d'Esquadra aquest dissabte, són resultat de les investigacions que corroboren que el cos trobat al maleter és del policia desaparegut.
Es dóna la circumstància que la detinguda va ser víctima el 2008 d'una venjança amb una foto sexual per part de la que llavors era la seva parella, un sotsinspector del cos que està pendent de judici per difondre la instantània a tots els contactes del correu electrònic de ella, una cita judicial que es va ajornar, després de la troballa del cadàver, fins al 26 d'octubre.
UNA PRÒTESI VA REVELAR LA IDENTITAT DE LA VÍCTIMA
Els fets es remunten al 4 de maig, quan un excursionista va alertar que un cotxe estava cremant en una pista forestal prop del pantà de Foix, i quan van arribar els Mossos van descobrir un cadàver completament calcinat, i van constatar que el cotxe pertanyia a l'urbà mort.
Van poder identificar-lo gràcies a la troballa d'una pròtesi a l'esquena que coincidia amb la que tenia aquest policia, tot i que encara s'està pendent de diverses proves d'ADN.
Aquest agent portava un temps de baixa i tenia un expedient disciplinari obert --que encara està pendent de resolver-- després d'haver estat denunciat per un motorista per haver-lo agredit durant una actuació policial a la carretera de l'Arrabassada, encara que finalment el jove va retirar la denúncia.
L'Ajuntament de Barcelona està pendent del cas, que està sota secret de sumari, en contacte amb els Mossos, que porten la investigació i quan disposi de tota la informació es prendran les mesures corresponents.
Segons ha informat el cos policial en un comunicat, la parella passarà durant els propers dies a disposició judicial, i el jutjat d'instrucció que porta el cas, de Vilanova i la Geltrú, manté el secret de les actuacions i de la investigació, que continua oberta.
| 0.881445 |
curate
|
{"ca": 0.9780564263322884, "en": 0.0219435736677116}
|
https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/735106/els-mossos-detenen-urbans-barcelona-pel-mort-dun-altre-agent
|
mc4_ca_20230418_11_217816
|
{{Circa/labels|data=722|circa=|moment=|abans=|despres=}}
{{Circa/labels|data=14 de gener de 768|circa=|moment=|abans=|despres=}} (45/46 anys)
Munia of Álava {{Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Mauregat I d'Astúries, Adosinda i Vimarano
Fruela I d'Astúries dit «el Cruel» (?722 - Cangas de Onís, 768) fou rei d'Astúries (757-768). Fill primogènit d'Alfons I d'Astúries i Ermessenda d'Astúries, va heretar el Regne d'Astúries a la mort del seu pare el 757. Es va casar amb Múnia d'Àlaba, amb la qual va tenir Alfons el Cast (765-842), rei d'Astúries i una filla, casada amb Nepocià, rei usurpador d'Astúries
Veient que el seu germà Vimarar d'Astúries es guanyava les simpaties de l'aristocràcia el va matar personalment, acusat d'encapçalar una conspiració per destronar-lo. Això va provocar que també la noblesa s'enemistés amb ell i l'assassinés a Cangas de Onís, i es van confabular per escollir com a successor seu al tron asturià al seu cosí Aureli I d'Astúries. Va fundar la ciutat d'Oviedo, on fou enterrat al costat de la seva dona.
GEC: 0028381
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fruela_I_d%27Astúries&oldid=17846978»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 7 des 2016 a les 23:47.
| 0.662956 |
curate
|
{"ja": 0.04658901830282862, "ca": 0.8286189683860233, "pt": 0.03743760399334443, "ru": 0.009983361064891847, "en": 0.07737104825291181}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fruela_I_d%27Ast%C3%BAries
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.