id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
naciodigital_ca_20220331_0_555629
|
ANNA RICART MINGUET
Cerimònia: dia 28 a les 11:00 a Sala de Cerimònies
Destí: Cementiri de Sabadell
MARIA TERESA HUGUET RIERA
Cerimònia: dia 28 a les 09:30 a Sala de Cerimònies
Destí: Cementiri d' Alguaire
JESÚS BENEDICTO MALLEN
Cerimònia: dia 28 a les 12:00 a Castellar - Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell
OLGA NIGELIA BONANNO DÍAZ
Cerimònia: dia 28 a les 17:00 a Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell
MANUELA SEGADOR DONOSO
Cerimònia: dia 28 a les 16:00 a Sala de Cerimònies
Destí: Incineració Sabadell
JOSÉ CALVO SAAVEDRA
Cerimònia: dia 28 a les 16:30 a Sala de Cerimònies
Destí: Cementiri de Sabadell
JAUME MASSAGUÉ GASULLA
Cerimònia: dia 28 a les 15:30 a Sant Esteve de Castellar
Destí: Cementiri de Castellar del Vallès
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.05639614855570839, "ca": 0.7881705639614855, "es": 0.06464924346629987, "ja": 0.0343878954607978, "pt": 0.026134800550206328, "de": 0.030261348005502064}
|
https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/28966/obituari-sabadell-28-febrer-2020
|
mc4_ca_20230418_10_507498
|
Permeteu-me una informació de primera mà: tot aquest rebombori sobre si l'exèrcit professional o no, si més mili o no, té origen en una idea, brillantíssima segons es veu, d'un publicitari. Quan amb motiu de les anteriors eleccions estatals el duc de Suárez va voler ressuscitar, el programa electoral li va sortir una mica ensopit: no prometia res de l'altre món. El programa va passar de les mans dels ideòlegs a les mans dels tècnics en màrqueting i relacions públiques de la campanya, i:
-En aquest programa hi falta sal -va indicar el tècnic en cap de la matèria-. Has de prometre alguna cosa picant, Adolfo. Per exempleee... ¿per què no promets una mili de tres mesos?
Unes eleccions després, aquestes, el servei militar sí-el servei militar no s'ha convertit en el gènere estrella del mercat de vots. L'oferta del quadrienni. La Gran Venda del Duro.
La confusió és enorme. No tothom pot ser tècnic en cap de la matèria competent, encara que la gran part dels polítics immediatistes s'ho pensin: es pensen que és fàcil copiar un eslògan com ara "fes una pausa i beu coca-cola", quan resulta que, tècnicament, és impossible.
La confusió és enorme, doncs, i les falses esperances imperen. S'imposa, segons les regles de la tècnica, assossegar-se i, abans de vendre coca-cola, veure si la fàbrica que tenim fabrica coca-cola, o bé una altra cosa.
Primer. Els partits de dretes no poden prometre una reducció del servei militar sense haver-ne demanat permís a l'exèrcit.
Segon. Els partits espanyols, siguin de dretes o siguin d'esquerres, han de ser partidaris d'un exèrcit professional, ja que ha estat, és, i si volen continuar existint serà, la força de les armes la que manté, de fet i de dret (vegeu la Constitució llur) la unitat de l'estat espanyol (Espanya per a ells). Exèrcit professional perquè, amb la consolidació de la democràcia dins l'estat, cada cop són menys de fiar els militars forçosos: els "ciutadans d'uniforme", segons l'expressió cara a l'Alemanya postnazi.
Tercer. Els partits nacionalistes, de drets o d'esquerres, han de ser contraris a l'exèrcit professional, per la mateixa raó que els partits nacionalistes espanyols (vegeu punt segon) hi han d'anar a favor.
Quart. El ciutadà partidari de les vies democràtiques, i que sàpiga, o es temi, què és Espanya, ha de ser contrari a l'exèrcit professional, per la raó exposada al punt segon. Sempre i que no sigui ideologia nacionalista espanyola, és a dir, un xovinista normal i corrent.
| 0.816577 |
curate
|
{"ca": 0.9549733933688088, "es": 0.03274662300450266, "it": 0.009823986901350798, "en": 0.0024559967253376994}
|
http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/277.htm
|
cawac_ca_20200528_0_195665
|
Contacteu amb el CREAF
Com arribar-hi - Transport públic: Accés amb RENFE Rodalies
A l'estació de tren «Cerdanyola Universitat» arriben trens de rodalies de la línia C7 {Barcelona — Martorell}. A l'estació de «Cerdanyola del Vallès» es pot fer transbordament de la línia C4 {Barcelona — Sabadell | Terrasa | Manresa} cap a la C7. Per a més informació sobre preus i horaris consulteu la web de RENFE-Rodalies .
L'estació de Renfe està fora del recinte de la UAB. Allà trobareu (només els dies laborables) autobusos gratuïts de la línia blava de la UAB. La parada de bus més propera al CREAF està situada just després de la rotonda del Parc de Bombers.
| 0.766885 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.creaf.cat/cat/contacte/pub_renfe.htm
|
macocu_ca_20230731_10_410824
|
Autobahn
Autovia A 20 per Langsdorf.
La Autobahn és la xarxa d'autopistes sense peatge coordinat a nivell nacional a Alemanya. En alemany, Autobahn és una paraula composta el significat de la qual s'assembla molt a «autovia», encara que se les denomina Bundesautobahn (Bundesautobahnen plural, BAB abreujat), traduïda com a «autopista federal». Les Autobahnen alemanyes no tenen cap límit general de velocitat (no obstant,cal destacar que prop del 50 % de la longitud total està conforme a les limitacions locals o condicionals).
La idea per a la construcció de la primera Autobahn va ser concebuda ja durant els dies de la república de Weimar per Robert Otzen l'any 1929 i el projecte d'aquesta nova via denominada: Autobahn tenia ja una denominació clara: HaFraBa (Autobahnprojekt Hamburg–Frankfurt del Meno–Basilea). Res a veure amb les vies ràpides de competició dissenyades per al testat de bòlids a altes velocitats AVUS, ja dissenyats i en funcionament a Berlín des de l'any 1921, encara que la primera autovia amb trajectes llargs al món va ser posada en circulació uns anys abans de Robert Otzen, l'any 1923 a Itàlia per donar servei entre Milà–Com. L'any 1932 es va poder tancar per primera vegada un tram que unia dues ciutats d'Alemanya Colònia i Bonn; la longitud d'aquest tram comprenia prop dels 20 quilòmetres de llarg (avui dia es denomina a aquest tram com l'A 555).
La construcció de les Autobahnen durant els primers anys era lenta, i la majoria de les seccions projectades no van progressar molt més allà de l'etapa inicial de disseny a causa dels problemes econòmics i d'una manca de l'ajuda política. Un projecte era la iniciativa privada HaFraBa que va planejar “una travessia alemanya exclusiva per a cotxes” (el nom de Autobahn va ser encunyat en 1929) des d'Hamburg, en el nord d'Alemanya, via Frankfurt del Meno, central, fins a Basilea, a Suïssa. Algunes parts dels trajectes del HaFraBa van ser acabades entre el final dels anys 30 i els primers anys 40, sent la construcció interrompuda eventualment per la Segona Guerra Mundial.
L'any 1933 es va iniciar un nou període en reprendre el nacionalsocialisme d'Adolf Hitler aquest ambiciós projecte amb entusiasme. Per a aquesta missió va designar a Fritz Todt com l'inspector general de la construcció de carreteres. S'ha esmentat sovint que podria haver-hi una altra idea vetllada associada a aquest projecte de construcció de la Autobahn, més enllà d'ajudar a la unitat nacional i d'aconseguir consolidar la regulació centralitzada: la idea de proporcionar la mobilitat suficient per al moviment de forces militars al llarg del territori alemany. Això, no obstant això, passa per alt el detall que els gradients en les Autobahnen fossin dissenyats i construïts abans que la guerra fos completament planejada. És d'esmentar també, que les primeres Autobahnen a acabar fossin passadissos Nord-Sud d'Hamburg a Basilea (Les "A 5" i "A 7" d'avui dia) i les que recorren la ruta de Berlín a Munic ("A 9") en comptes de les rutes que creuen l'eix Oest-Est, que hagués estat més profitós per als plans bèl·lics d'Hitler. El propòsit principal de les Autobahnen aleshores era permetre que una gran proporció de la població fos capaç de conduir llargues distàncies en els seus propis cotxes, gaudint de vistes al llarg del trajecte. Això explica algunes de les rutes retorçades que fan algunes Autobahnen com la que pansa per Irschenberg en la "A 8" de Munic a Salzburg), que ofereix unes vistes espectaculars però un trajecte impossible per al tràfic pesat de mercaderies avui dia.
Les autobahnen van constituir la primera xarxa logística d'accés limitat, i més ràpida del món, amb la construcció del primer tram des de la ciutat de Frankfurt del Meno fins a Darmstadt, la inauguració del qual es va produir en 1935. La secció recta d'aquesta Autobahn va ser utilitzada per a les proves de velocitat del Grand Prix, en la qual es competia amb els equips de Mercedes-Benz i de l'Auto Union, fins que va succeir un accident fatal en el qual veié implicat un popular conductor alemany–Bernd Rosemeyer– al començament de 1938. També es va construir un tram d'alta velocitat similar entre Dessau i Trobi.
El signe indicador de les 'Autobahn Alemanyes, en color Blau.
Durant la Segona Guerra Mundial es repavimentaren alguns trams de les Autobahnen per a la seva possible conversió en aeroports auxiliars. Els avions s'amagaven en alguns dels nombrosos túnels o es camuflaven en els boscos propers. No obstant això, la major part de les vies no tenien un ús militar significatiu. Els vehicles de motor, per exemple, no podrien portar mercaderies tan ràpidament per les Autobahnen o, almenys, no en tan gran quantitat com es podria mitjançant els ferrocarrils, a més, els tancs no podien utilitzar les Autobahnen, ja que el pes de les erugues podria esquinçar la part superior de la calçada. Sobre això cal afegir l'escassetat general de gasolina que Alemanya va sofrir durant gran part de la guerra, i sobre la qual cal destacar el nombre relativament baix de cotxes i vehicles de motor necessaris per a l'ajuda directa de les operacions militars, va fer que l'ús logístic de les Autobahnen perdés adeptes per al transport militar de forma significativa. Conseqüentment, la major part de la càrrega militar i, de forma més econòmica, va continuar sent portada mitjançant ferrocarril.
Després del període de guerra, nombrosos trams de les Autobahnen estaven en pèsimes condicions: danyats seriosament pels bombardejos aliats i la demolició militar. Existien, a més, milers de quilòmetres en les Autobahnen que estaven inacabats, perquè la seva construcció es va suspendre l'any 1943 a causa de la major demanda d'esforç bèl·lic. En la República Federal Alemanya, després de la guerra, es va procurar reparar al més aviat possible la majoria de les Autobahnen existents. D'aquesta forma, durant els anys 1950, el govern de la R. F. Alemanya va recomençar el programa de construcció i va invertir contínuament en nous trams així com en millores dels trams vells. La finalització dels trams incomplets es va estendre, amb algunes parades, fins a la dècada de 1980. El tall d'alguns trams, a causa del teló d'acer en 1945 va fer que es detinguessin algunes de les obres, que solament es van finalitzar després de la reunificació alemanya l'any 1990. Finalment, alguns trams mai es van completar, degut en part al descobriment de rutes més avantatjoses a mesura que es construïen. Alguns d'aquests trams es perllonguen a través del paisatge de tal forma que es poden veure com un exemple únic de la ruines moderna, sovint fàcilment visible en les fotografies basades en els satèl·lits.
Les Autobahnen en la República Democràtica Alemanya (RDA) i les províncies que es trobaven a les provincies cedides a Polònia i la Unió Soviètica en acabar la Segona Guerra Mundial, en la major part quedaren descurades en comparació dels trams de la República Federal d'Alemanya, i Europa occidental en general. Es pot dir que van rebre un manteniment mínim durant els anys de la guerra freda. El límit de velocitat en els Autobahnen de RDA era de 100 quilòmetres per hora, encara que, no obstant això, es van imposar límits més restrictius a causa de les condicions de la calçada. Els límits de velocitat en les Autobahnen de la RDA es van fer molt rigorosos i es van instaurar instruccions especials per a la seva vigilància i sanció mitjançant la Volkspolizei. En els anys 70 i 80, el govern de la R.F. Alemanya va pagar milions de marcs alemanys a la RDA per a la construcció i el manteniment de les Autobahnen del tram entre República Federal d'Alemanya i Berlín Occidental.
Patró de numeració de les Autobahnen des del 10 fins al 999.
La numeració de les Autobahnen es va introduir a Alemanya l'any 1974. Totes les Autobahnen es denominen amb la lletra "A" seguida d'un espai en blanc i un nombre (per exemple: la "A 8"). Les Autobahnen a partir d'aquesta regla mostren un sistema de denominació basat en xifres, per exemple, si la Autobahn té una única xifra: com per exemple l'A 1 llavors amb això es vol indicar que la seva radi d'acció és federal, o dit d'una altra manera, que travessa per diversos estats.
Si posseeix dues xifres al costat de la lletra: tal que A 24 vol dir que la seva ràdio d'acció és només regional (en aquest cas connecta Berlín i Hamburg), mentre que si té tres xifres: com A 999 té el seu àmbit a nivell urbà o regional. Existeixen altres regles que indiquen on se situa aproximadament la Autobahn, per exemple l'A 10 fins a la A 19 prop de Berlín; A 20 en el nord fins a la A 99 que cau al sud, A 100 prop de Berlín; A 200 en el nord fins a A 999 que cau al sud. Les denominacions de les Autobahnen tenen altres regles menors, per exemple, generalment les que posseeixen una única xifra i corresponen a nombre parell solen tenir un trajecte est-oest i les que tenen un nombre imparell solen correspondre a les rutes nord-sud.
A 10 fins a A 19 se situen a l'est d'Alemanya (Berlín, Saxònia-Anhalt, parts de Saxònia i Brandenburg)
A 20 fins a A 29 en el nord i nord-est d'Alemanya
A 30 fins a A 39 a Baixa Saxònia (nord-oest d'Alemanya)
En la majoria dels països europeus existeixen autovies amb limitacions de velocitat entre els 100 i 130 km/h per als vehicles de transport, i amb limitacions entre els 45 i 80 km/h per als tractors. Només a Alemanya existeixen trams d'autovies en els quals no existeix limitació de velocitat. Això significa que la velocitat màxima estarà fixada per les condicions de la carretera (tràfic, llum, condicions atmosfèriques, etc.) i de l'automòbil (motor, seguretat, etc. ).
Signe de tràfic que indica la sortida en les autovies d'Alemanya.
Les sortides de les Autobahn s'indiquen repetides vegades al llarg de les seves rutes, mitjançant cartells blaus en els que es pot llegir "Ausfahrt" i és una de les paraules més freqüents en els senyals de tràfic alemanys.
A Alemanya existeixen molt poques sortides que cap a l'esquerra en el sentit de la marxa (el normal és que sigui cap a la dreta). Una d'elles es troba en l'A 81 per Gärtringen (sortida número 27) situada en Baden-Württemberg i va ser dissenyada inicialment com un nus d'autovies sobre l'aire. Les altres es troben a Berlín: sobre l'A 100 i és la sortida de Siemensdamm (número 5) i sobre l'A 111 sortida a Seidelstraße (número 6).
| 0.859325 |
curate
|
{"en": 0.0007807925043919579, "it": 0.0026351747023228575, "ca": 0.9963888346671872, "es": 0.00019519812609798947}
| |
mc4_ca_20230418_12_764752
|
Sol amb precaució i sense riscos | Hora Nova
Inici Alt Empordà Sol amb precaució i sense riscos
Aquest mes la Fundació Roses Contra el Càncer ha presentat la seva campanya de protecció solar amb accions diverses al carrer i a les escoles. S’ha repartit informació, mostres de crema i s’han fet anàlisis de pell
En els darrers quatre anys la incidència del càncer de pell ha augmentat un 38% a l’Estat espanyol. Aquestes dades fan necessàries, cada vegada més, les campanyes conscienciant dels efectes negatius de l’excés de sol o de la no protecció solar.
El passat 13 de juny es va celevrar el Dia Europeu de la prevenció del Càncer de Pell . Amb motiu de la data i de l’època de l’any en què ens trobem, la Fundació Roses contra el Càncer ha dut a terme diversers accions. El 3 de juny en l’espai de salut de la Riera Ginjolers, voluntaris de Roses contra el Càncer van repartir informació sobre la protecció solar, mostres de crema i també proposaven un anàlisi del tipus de pell a través d’una màquina dermatològica. Del 5 al 12 de juny, les accions es van traslladar a les escoles de Roses on la cantant Madamme Mustash i voluntaris de l’entitat van crear una cançó amb coreografia per ensenyar a la mainada els bons hàbits per protegir-se del sol. Finalment, aquest cap de setmana, l’entitat ha tornat a tenir parada informativa a la Fira Assistencial de Roses on s’ha commemorat el 25è aniversari de la Residència Pi i Sunyer.
Els experts aconsellen consolidar els bon hàbits de protecció del sol des de la infància.
L’Estat deu ara 3,2 milions dels impostos recaptats el 2010 als...
La veu de les dones compromeses i rebels obre el Camallera...
| 0.851728 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.horanova.cat/sol-amb-precaucio-i-sense-riscos/
|
macocu_ca_20230731_6_127642
|
Joc Heat rush 3d
Travessa el país a tota velocitat amb el teu automòbil descapotable. No t'oblidis d'activar el turbo.
| 0.566272 |
curate
|
{"en": 0.13793103448275862, "ca": 0.8620689655172413}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_696714
|
A mi m'agrada bastant la política i no em perdo mai el Polònia. Un programa de sàtira política que, per un costat van de imparcials, que es foten amb tothom per igual. Però qui sigui mínimament inteligent veurà que no és així ni de bon tros. ERC - Normalment sempre deixen en Carod con un pallasso i juntament amb en Puigcercós sempre fan baralles del gat i la rata. CiU - Pinten en Mas com el diable en persona i com una persona extremadament prepotent. Aprofíten qualsevol tonteria per criticar-lo i inclús s'inventen coses per deixar-lo verd. Amb això s'afegeix en Duran i últimament s'hi ha afegit l'Oriol Pujol. En definitiva, CiU són deixats per terre cada dijous, per què sera? PP - Obviament els critíquen (no costa gaire) però m'atreveixo a dir que deixen millor en Rajoy que en Mas... I aixo u trobo molt fort... Patètic. ICV - Els deixen com uns hippy-happy-flowers. No tenen gaire protagonisme. Són els titelles del PSC. PSC - Els "protagonistes bons" del Polònia. No els solen deixar verds, no ho han fet gairebé mai. Només s'en riuen d'ells per tonteries, com ara la manera de parlar d'en montilla i d'en Nadal, o també de l'Hereu. Molt de tant en tant fan algun gag realment crític amb la seva política, pero ja dic que això passa molt esporàdicament. En definitiva, el polònia s'ha convertit (si és que no ho ha set sempre) en una arma propagandística pro-PSC i anti-CiU que a mi personalment em repugna. No sóc votant de CiU però prefereixo a ells 10 vegades abans que els espanyolistes del PSC-PSOE.
A l'únic que veig que deixen be és al Nadal. Als altres els deixen verds.
| 0.797102 |
curate
|
{"ca": 0.9159770846594526, "es": 0.05537873965626989, "en": 0.02864417568427753}
| |
macocu_ca_20230731_0_356421
|
SpaceUn bar, diversos interiors d'una casa luxosa, dos carrers, sis dormitoris, un parc, l'exterior d'una torre luxosa, l'interior d'un taller de mecànica i una cel·la. Els autors siuten l'obra en espais significatius de la ciutat de Barcelona.
Abstract
El 1966, un grup d'adolescents de diferent origen social troben en el sexe i la música refugi d'una societat que no els comprèn. Un dia, la Rosa Maria, una noia de casa bona, organitza una festa que acaba malament quan dos dels nois convidats, en Joan Albert -germà de la Rosa Maria- i en Miquel -un noi de la Barceloneta- es barallen per una noia, la Brigitte. Quan tots es retrobin tres anys més tard, la distància social entre ells s'haurà aguditzat i, de fet, serà insalvable. Uns estaran ben acomodats al sistema, uns altres lluitaran activament contra el franquisme, i en Miquel, en tornar a perdre la Brigitte, se suïcidarà.
Notes
-Altres personatges: dues veus en off, una bústia amb potes, i deu personatges que apareixen molt breument al final de l'obra: Andy Warhol, Marilyn Monroe, Mike Jagger, els 4 Beatles, Alen Ginsberg, Bob Dylan i un gurú oriental. -Al llarg de l'obra se senten cançons dels Beatles, els Rolling Stones, Joan Manuel Serrat, Frank Sinatra, Lou Reed i Ravi Shankar. Num. homes actors: 7. Num. dones actrius: 4. Num. altres: 13.
| 0.679039 |
curate
|
{"ca": 0.968437259430331, "en": 0.022324865280985373, "la": 0.009237875288683603}
| |
mc4_ca_20230418_12_121131
|
RESCAT GRATUÏT (PROPOSTA A EUROPA) | SALVADOR BALCELLS
← LA COLLA VELLA – 21) Sònia Llorens
IMATGES DE L’ILLA DE SANTORINI (GRÈCIA) →
RESCAT GRATUÏT (PROPOSTA A EUROPA)
Publicat el 15 de juny de 2012 per sbalcells
Amics europeus,
Catalunya ha demostrat a bastament la seva vocació europea. Encara ho hauria demostrat més si no es trobés, des de fa tres segles, sota les urpes d’un monstre anomenat Espanya, un estrany híbrid barreja d’au de rapinya, sangonera i escorpí.
Tant de temps en aquestes condicions afebleix qualsevol resistència. La Nació Catalana, tanmateix, ha resistit, però sense ajut exterior és molt difícil que ens puguem deslliurar d’aquestes urpes, malgrat ja no ser el què eren.
La proposta que us fem, i també el prec, és que ens rescateu d’aquesta presó. O més ben dit, que ens ajudeu a fugir-ne, perquè nosaltres, des de dins, ja fa temps que estem fen forat i desgastant les potes del monstre.
Per a vosaltres, europeus, aquest rescat no us costaria ni cinc, us ho podem ben garantir. L’economia catalana, sense el llast d’Espanya, és prou dinàmica per no necessitar cap ajut extern.
I en fraccionar i fer més petit això que avui anomeneu Espanya, també ho tindrieu més fàcil per fer-hi una intervenció en tota regla, com les de Gràcia o Portugal, sense posar en risc l’estabilitat de l’euro.
També als espanyols els aniria bé ser intervinguts i controlats. Potser aprendrien a deixar de viure de renda (catalana) i a treballar com es fa a Europa.
Si, a més dels Països Catalans, també rescateu Euskadi de les mateixes urpes, encara ho tindrieu més fàcil per intervenir. Però això, si de cas, ja us ho demanaran ells. Perquè podria ser que ja els estigués bé la situació actual.
Salutacions europeistes.
Aquesta entrada ha esta publicada en CADA TERRA FA SA GUERRA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
| 0.790312 |
curate
|
{"en": 0.056624518966465094, "ca": 0.8471687740516768, "pt": 0.04947773501924134, "es": 0.04672897196261682}
|
https://blocs.mesvilaweb.cat/sbalcells/?p=224183
|
mc4_ca_20230418_15_473408
|
Comprar Codorniu 1551 | Preu i opinions a Uvinum
5,69€ + 4,95€ Enviament (3 - 4 díes)
34,14€ + 4,95€ Enviament (3 - 4 díes)
68,28€ + 9,95€ Enviament (3 - 4 díes)
5,69€/unitat
Codorníu 1551 és un cava commemoratiu, que celebra l'any de fundació de la saga Codorníu, la primera família vitícola espanyola, la història va començar en mans de Jaume Codorníu, propietari d'alguns vinyes a Sant Sadurní d'Anoia, i qui decideix dedicar la seva vida als fruits de la vinya. La seva filla Anna, hereta la masia i es casa amb un jove viticultor, Miquel Raventós, assumint junts les regnes del negoci. Haurien de passar un parell de segles perquè José Raventós Fatjó, donés els primers passos en el descobriment de la cava. En 1872, José produeix la primera ampolla, després de diversos experiments, i després de la seva mort, el seu fill Manuel, decideix que la cava seria l'objectiu principal dels Cellers Codorníu.
Codorníu 1551 Brut Nature, amb Denominació d'Origen Cava, està elaborat amb el millor de les varietats Xarel·lo-ho, Parellada i Macabeu , les quals procedeixen de la regió del Penedès. De color groc palla pàl·lid i aspecte daurats, es destaca per les seves aromes de cítrics, flors i ametllers, a més de les notes pròpies de la criança, com pa torrat, nous i mel. En boca, es mostra fresc i equilibrat, amb bombolles fines i persistents . A la fin, amarg, amb reminiscències d'ametlles torrades i cítrics.
Serveix una bombolles copa de cava Codorníu 1551, i experimental millor dels ceps dels terrers del Penedès . ¡Plaer total!
Fitxa tècnica · Codorniu 1551
187ml, Magnum i 375ml
Si et va agradar Codorniu 1551, també pots gaudir de ...
Codorniu 1551 (Chardonnay, Macabeo, Parellada i Xarel·lo)
Vista: Codorniu 1551 és d'un color groc palla pàl · lid
Nas: L'aroma és un rar però aconseguit equilibri entre tres varietats tan diferents, que aconsegueixen un equilibri original, on les aromes pròpies de l'envelliment sobre els llevats, s'uneixen les notes a suau llimona del toc de la chardonnay, la subtilesa de la parellada i la complexitat de la xarel · lo.
Boca: notes cítriques que harmonitzen amb els matisos a pa torrat i mel. El postgust és llarg i els moments de degustació extraordinàriament amplis.
RAÏMS: Chardonnay 30%, Parellada 35%, Xarel · lo 35%
MARIDATGE: És perfecte per l'aperitiu i per acompanyar qualsevol recepta d'inspiració marinera.
Opinió destacada sobre Codorniu 1551
Publicat el 08/01/18 a les 09.43
Dins el termini i servei excel·lent.
Més comentaris sobre Codorniu 1551
Publicat el 19/12/17 a les 09.19
Un dels millors de cava Et va agradar ! ! !
Publicat el 03/11/17 a les 18.15
excel·lent bombolles
Publicat el 06/09/15 a les 18.59
Veure més opinions sobre Codorniu 1551 »
Cerques relacionades sobre Codorniu 1551
Si vols comprar Codorniu 1551, a Uvinum trobaràs els millors preus de Cava Escumosos.
| 0.754493 |
curate
|
{"es": 0.03320242770439129, "it": 0.039271688682613354, "ca": 0.9007497322384862, "en": 0.007497322384862549, "fr": 0.019278828989646554}
|
https://www.uvinum.cat/cava/codorniu-1551
|
oscar-2301_ca_20230418_4_28352
|
Ponent Coopera proposa la cooperativa com a solució de relleu per a empreses i comerços locals en risc de tancament | Les Borges TV
Toggle navigation
En directe
Notícies
Societat
Cultura
Economia
Comarca
Política
Esports
Bàsquet
Curses i Marxes
Futbol
Hoquei
Pàdel
Patins
Tennis Taula
Programes
Especials
Fira de l’Oli
Persones
Garriguitar
Cafè Digital amb Frida
Ple Ajuntament
Serveis
Informació
Les Borges TV / Notícies / Societat / Ponent Coopera proposa la cooperativa com a solució de relleu per a empreses i comerços locals en risc de tancament
Ponent Coopera proposa la cooperativa com a solució de relleu per a empreses i comerços locals en risc de tancament
31 Oct
Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de Lleida, ha explicat aquest dimecres 30 d’octubre la nova campanya «Jubilar-se sense jubilar el negoci. Continuem oberts!» que ha engegat amb l’objectiu de fomentar el relleu cooperatiu per a comerços i empreses locals en risc de tancament. És una iniciativa pensada expressament per donar continuïtat als negocis després de la jubilació dels seus propietaris així com per a aquells que han tancat però els treballadors consideren que cooperativitzant-ne la gestió es podria mantenir l’activitat econòmica.
Josep Manel Busqueta, tècnic de Ponent Coopera, defensa que l’aposta cooperativa és positiva en tant que ha demostrat més resiliència i resistència en les èpoques de crisi econòmica, tot i que actualment hi ha un gran desconeixement d’aquesta alternativa i dels seus avantatges davant altres models. És, precisament, per revertir aquesta situació que s’ha editat una guia on s’explica els passos del procediment i tots els tràmits necessaris per poder convertir un negoci en una cooperativa.
La campanya facilitarà la guia que inclou una part d’informació sobre què és una cooperativa i per què pot ser un model útil per a les persones que volen donar continuïtat a una activitat empresarial. Des de la gestió democràtica a l’autonomia i independència en la gestió i l’autoregulació i el règim horitzontal que permet crear projectes autogestionats i molt més flexibles que l’empresa convencional. També la possibilitat de capitalització o pagament únic de la prestació d’atur, que en el cas de les cooperatives presenta alguns avantatges respecte l’empresa convencional. La guia es completa amb alguns exemples d’empreses que s’han reconvertit a cooperativa i una relació dels passos a seguir per fer el relleu, i s’acaba presentant l’Ateneu com un recurs a tenir en compte a l’hora de fer l’acompanyament en aquest procés.
| 0.78399 |
curate
|
{"ca": 0.9396585946804288, "en": 0.03056768558951965, "pt": 0.011512504962286622, "es": 0.0059547439460103215, "it": 0.00277888050813815, "id": 0.0023818975784041284, "cs": 0.001984914648670107, "ru": 0.005160778086542279}
|
https://lesborgestv.cat/noticies/societat/ponent-coopera-proposa-la-cooperativa-com-a-solucio-de-relleu-per-a-empreses-i-comercos-locals-en-risc-de-tancament/
|
macocu_ca_20230731_3_61805
|
Clicant sobre els continguts dels camps: Descriptors, Autor/s i Revista, us farà una nova cerca del terme seleccionat. També es pot fer una cerca al catàleg del terme cercat: LLOBET I MARTI, BERNAT
| 0.667654 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2201_ca_20230904_11_187416
|
Aquí teniu el vídeo de la retransmissió en directe de la final del concurs Pirilletra celebrat a l'escola el 22 d'abril d'enguany.
| 0.66965 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://infantilpirineu.blogspot.com/2013/05/video-pirilletra.html
|
mc4_ca_20230418_12_30186
|
‘Sàtira i falles’ o les primeres explicacions de falla « Distrito Fallas
Inicio » Literatura fallera » ‘Sàtira i falles’ o les primeres explicacions de falla
‘Sàtira i falles’ o les primeres explicacions de falla
Artículo publicado en Literatura fallera Temas generales en 11 febrero 2011
Ahir va presentar-se el llibre Sàtira i falles, escrit per Josep Lluís Marín, obra que analitza i critica les explicacions de falla que va escriure Josep Bernat i Baldoví en la segona meitat del segle XIX. Este autor, reconegut com l’inventor de l’actual llibret de falla, va redactar entre 1850 i 1861 una sèrie d’explicacions de falles carregades de sàtira, transgressió i doble llenguatge. El llibre ha sigut editat per la Universitat de València amb el patrocini de l’Ajuntament de Sueca, localitat on va nàixer Bernat i Baldoví.
Este llibre recupera textos inèdits de l’escriptor i jurista suecà que demostren que la seua obra era més complexa del que es pensava, ja que va més enllà de l’humor eròtic i de la superficialitat. En les pàgines de Sàtira i falles, Josep Lluís Marín ha intentant situar els textos en el seu context literari, polític i social per tant d’entendre millor les crítiques que Bernat i Baldoví escrivia per a les falles.
En la primera part de l’obra, Marín parla de la literatura fallera de la segona meitat del segle XIX, detenint-se en la temàtica, la distribució, la censura i els detalls que distingixen l’estil de Bernat i Baldoví. Quant a la segona part, es reproduïxen els textos d’este escriptor realitzant una edició crítica situant-los en el seu context original, per tal de fer-los més clars per al lector.
L’autor, Josep Lluís Marín i García, és llicenciat en Filologia Valenciana i autor de treballs sobre literatura i sociolingüística en la festa fallera. A més, és membre de l’Associació d’Estudis Fallers (ADEF), dins de la qual ha participat en diversos llibres.
← L’Exposició del Ninot de Torrent més nombrosa
Premis a les millors falles infantils d’Algirós →
Dénia · fútbol · concursos y competiciones · comisiones falleras · libros
| 0.821245 |
curate
|
{"es": 0.10710808179162609, "ca": 0.8928919182083739}
|
https://www.distritofallas.com/2011/02/11/satira-i-falles-o-les-primeres-explicacions-de-falla/
|
oscar-2201_ca_20230904_0_133397
|
La Sala Hiroshima, inaugurada l’abril de 2015 i dedicada a l’escena independent contemporània, tancarà les portes al públic tal com la coneixem el desembre del 2021. Actualment, l’equipament es troba, davant d’aquesta nova crisi econòmica i sanitària, en una situació de molta fragilitat per seguir tirant endavant el seu projecte.
Aquesta situació resulta de la suma de diversos factors, com expliquen els impulsors de la sala: “D’una banda, el suport a la sala per part de les administracions ha estat sempre tímid i incert, obligant-la a treballar en la precarietat i la provisionalitat; d’altra banda, la crisi actual fa perillar encara més el projecte, alhora que porta a la propietat de l’espai a no poder mantenir el lloguer reduït del qual ha gaudit fins ara Hiroshima i a la necessitat eventual de recuperar l’espai per a una possible venda”.
Incertesa de futur
Davant d’aquesta realitat, “L’equip de cultura de l’Ajuntament de Barcelona ha mostrat preocupació per la situació de la sala i ha expressat el seu compromís de buscar, conjuntament amb Hiroshima i al llarg del pròxim any, possibles solucions per assegurar la supervivència del projecte en l’espai actual o en un altre i en un format igual o diferent”, diuen des d’Hiroshima.
En sis anys, la sala ha aconseguit consolidar-se com una peça clau del panorama cultural: forma part d’una xarxa internacional de professionals dedicats al suport a la creació i la programació d’escena contemporània; compta amb un públic fidel i; és seu i col·laborador de grans festivals, com el Grec o el Dansa Quinzena Metropolitana, d’espais de referència, com el Mercat de les Flors, i també de festivals independents.
S’obre, doncs, una temporada de transició on, sense deixar d’oferir una programació que aposta pel suport a artistes a través de coproduccions, es buscaran fórmules per donar continuïtat al projecte.
TEMES RELACIONATS
Up Next
La saga ‘Discworld’ en català
No et perdis
Stephen King no s’atura mai
Continua llegint
Potser us agradi
Cultura
El conte: ‘L’Avi’
L’escriptor del barri, Isaac Cortés, aquest cop ens ha escrit un conte de Nadal que succeeix a la Plaça del Sortidor del Poble-sec, que fins l’any 1992 es va dir Plaza Blasco de Garay…
Publicat
fa 13 hores
on
6 desembre, 2021
Per
ZonaSec
Des que l’avi no hi és que t’avorreixes. Ell sempre jugava amb tu. Avui, dia de Nadal, el trobaràs a faltar. T’acostes a la cuina. Veus la mare encarada als fogons i el pare tallant verdures sobre una fusta. Reclames la seva atenció, penses que amb les bones notes que has tret te la mereixes. Però no et fan cas i et diuen que baixis a comprar escopinyes a la botiga del Saif. Protestes, però hi vas.
Coneixes bé la botiga, fa cantonada a la “Plaça del Sortidor”. Entre el desordre dels articles trobes el que busques. Passes per caixa i en Saif et pregunta per què fas aquesta cara de moix. Li expliques que t’avorreixes, que l’avi ja no hi és. Llavors en Saif et diu que té un regal per a tu. Entra dins d’un rebost tenebrós i surt amb un trosset de fusta fumejant, et demana que tanquis els ulls i que pensis un desig. Ho fas: “Jugar amb l’avi”. Quan obres les parpelles el Saif et somriu i et torna el canvi. Surts de la botiga i de seguida sents que la densitat de l’aire és diferent. La plaça sembla una altra, no hi ha cotxes. Mires la placa i hi llegeixes “Plaza Blasco de Garay”, no entens res i, sobtadament, una pilota de cuir i roba t’arriba als peus.
–Hola, em dic Pere, ens en falta un; jugues?
En Pere et resulta familiar, afirmes amb el cap i fas equip amb ell i tres nens més. Mai havies jugat al carrer. Dos bancs de pedra fan de porteria. Corres. Rius. Caus. T’esgarrinxes un genoll. Marques gol. Crides el nom de Messi. T’abraces amb els nous amics. Fins que en Pere agafa la pilota i et diu que han de marxar, tu també has de marxar; t’espera el dinar de Nadal. Preguntes si hi seran a la tarda i en Pere et diu que ell sempre hi és. També et pregunta qui és en Messi, tu penses que fa broma i rius. Quan puges pel carrer Blasco de Garay per arribar a casa et gires i veus com la plaça torna a tenir l’aspecte de sempre, mires la placa i hi llegeixes “Plaça del Sortidor”.
Els pares t’esperen somrients i amb la taula ben parada. Sobre el teu plat hi ha un paquet rectangular. L’obres.
–Un mòbil!
Ells t’abracen i et diuen que te’l mereixes. No expliques el que t’ha passat fa un moment. Saps que no et creuran. Llavors veus com el pare s’omple la copa de vi, l’alça amb els ulls negats i proposa un brindis: “Bon Nadal! I allà on siguis, Bon Nadal avi Pere!
ISAAC CORTÉS I DOMINGO
Continua llegint
Cultura
Després del coma…
Publicat
fa 13 hores
on
6 desembre, 2021
Per
Jordi Llavoré
En deu anys, l’escriptor i editor Marc Moreno (Barcelona, 1977) ha traçat una carrera literària capaç de forjar una veu personal inconfusible on el suspens serveix de vehicle narratiu d’una mirada crítica que denuncia les baixes passions humanes per a aconseguir diners i poder, sense importar a qui hagin de trepitjar.
Si encara no heu llegit cap obra seva, us recomano que visiteu tan aviat com us sigui possible la vostra llibreria de referència o la biblioteca més propera i aconseguiu un exemplar de, per exemple, Temps de rates (La Magrana, 2017, guanyadora del VIII premi Crims de Tinta), Escapisme (Més Llibres, 2020), Independència d’interessos (2013), Els silencis dels pactes (2014), Contra l’aparador (2015) o Després de la vergonya (2021), aquests quatre darrers publicats a Llibres del Delicte –la que a dia d’avui és, possiblement, la millor editorial de literatura negra en català–.
En aquesta darrera obra, hi trobareu la història d’en Pau, un home que decideix deixar enrere la seva dona, la Sandra, i un vailet de dos anys perquè s’ha enamorat perdudament d’una persona que acaba de conèixer, la Lluna. En Pau trenca la relació i, tot just sortir de l’edifici, un Mitsubishi Eclipse l’atropella. Quatre anys en coma després, en Pau es desperta a l’hospital amb els seus pares al costat, però no hi ha cap rastre ni de la Lluna, ni de la Sandra, ni del seu fill. El protagonista de la novel·la haurà de sobreposar-se a les seqüeles físiques i psicològiques que pateix per descobrir què va passar la nit en què va ser atropellat: Va ser realment una dissortada coincidència, un accident de trànsit més o algú va intentar fer-li mal o, fins i tot, acabar amb la seva vida?
Deixeu-vos atrapar per aquest domestic noir i no us en penedireu gens!
Continua llegint
Cultura
Veus literàries encadenades
La filòloga Marta Nadal recull a ‘Baula’ vint-i-una entrevistes a escriptores catalanes
Publicat
fa 1 mes
on
3 novembre, 2021
Per
Jordi Llavoré
L’escriptora Maria Aurèlia Capmany deixà escrit al Dietari de prudències que “només hi ha una manera d’anar endavant i és recollir l’herència del passat i assimilar-la i modificar-la amb la pròpia interpretació”, i, precisament, a això és el que ha contribueix el darrer treball de la filòloga i crítica literària Marta Nadal a Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura (Comanegra, 2021), a recollir l’herència del passat perquè d’altres la puguin assimilar, interpretar i modificar.
A Baules, Marta Nadal demostra el seu mestratge en el terreny de l’entrevista literària al llarg de vint-i-una converses amb algunes de les escriptores més interessants de les darreres dècades: Anna Murià, Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria-Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria-Mercè Marçal, Cèlia Sànchez-Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll, Àngels Gregori i Irene Solà. Unes entrevistes plenes de veu i matisos que ens poden servir per a conèixer el pensament de totes aquestes escriptores, com a mecanisme d’entrada o, com li hagués agradat a Montserrat Roig, com un vehicle per a apropar-nos a les veus desconegudes penjades a l’aire i de les escriptores en són transmissores.
No tinc cap dubte que aquest llibre serà una fita important a l’hora de reivindicar algunes de les veus que haurien de ser indiscutibles (i indiscutides) de la nostra literatura, unes veus que haurien de ser referents i que massa sovint han estat apartades a les golfes, tancades dins d’un injust rol secundari o, fins i tot, silenciades. Unes veus, en definitiva, que són capitals i essencials per a bastir la genealogia d’escriptores de la literatura catalana, una cadena, una herència forjada durant segles a la qual no hi podem pas renunciar.
| 0.689691 |
curate
|
{"ca": 0.9537840085541167, "en": 0.008554116668646786, "fr": 0.01805869074492099, "id": 0.0019009148152548414, "es": 0.004752287038137104, "pt": 0.008078887964833076, "it": 0.0010692645835808483, "de": 0.0038018296305096827}
|
http://zona-sec.cat/2020/11/09/fragil-continuitat-de-la-sala-hiroshima/
|
oscar-2301_ca_20230418_2_20366
|
Amb una història ben senzilla (pensada per a un públic familiar), els artistes del 18è Circ d’Hivern van lligant els seus quadres amb els d’un museu imaginari on la dramatúrgia els ha perdut. En molts moments espectacular, en altres divertit, AAART! és sobretot un exercici de passió professional i tècnica (tan necessària com invisible, gràcies!!!) al servei de l’honradesa i la naturalitat. Agermanar Goya, Miró, Leonardo, Malevich, Schiele… amb la corda llisa, les acrobàcies, els equilibris, la roda Cyr… Sembla tan senzill quan has vist AAART!… No s’enganyin: cada minut d’espectacle vol moltes hores de feina. La recomano a tothom i, sobretot, a aquells que es pensen que el circ és allò de sempre. Es sorprendran!!! Espectacle familiar imprescindible per aquest Nadal.
PD: a la sortida del teatre trobaran una Guia Didàctica que els ajudarà a entendre millor l’espectacle. Si tenen pressa, no pateixin, està penjada ( http://www.ateneu9b.net/sites/default/files/produccions-propies/dossier-escoles/guia_didactica_aaart_df.doc.pdf). Està pensada per als més menuts. A la meva part infantil li ha fet un gran servei.
| 0.748708 |
curate
|
{"ca": 0.9846846846846847, "es": 0.015315315315315315}
|
https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/aaart-18e-circ-dhivern-fritz-zepunt-7830
|
oscar-2301_ca_20230418_6_304896
|
Tipus d'articles Llibres (9) Matèries Barcelona (1) Literatura. Llengües (1) Teatre (8) Serveis Institut del Teatre (8) Sèries Literatura Dramàtica Iberoamericana (1) Idiomes Català (9) Preus Gratuïts (3) Menys de 5 euros (3) De 10 a 15 euros (2) De 15 a 40 euros (2) Disponibilitat Disponibilitat (6)
Coca, Jordi Treu els filtres
El teatre de Shakespeare en el seu context
2022
Coca, Jordi
El teatre de Shakespeare en el seu context es proposa d'indagar el sentit primer de les trenta-sis obres més canòniques de l'autor tot apropant-nos a allò que sabien els espectadors del seu temps i que avui nosaltres no sabem. Per fer-ho, es tenen en compte tant les dades històriques com els esdeveniments polítics i culturals, la censura elisabetiana, la influència de les tradi...
Paper
23,50 €
HERMANN BONNÍN
2018
Coca, Jordi
Hermann Bonnín (1935) és actor, director d'escena, assagista i gestor cultural. Es forma a l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona fins a esdevenir-ne professor al 1962. A partir del 1967 dirigeix la RESAD de Madrid, i a finals del 1970 torna a Barcelona per fer-se càrrec d'un Institut del Teatre que anava a la deriva. En deu anys, ell i el seu equip provinent del te...
Paper ellibre
12,00 € / 0,00 €
ELS ULLS DELS HOMES MENTIDERS
2018
Coca, Jordi
Paper
18,00 €
TEATRE I MUNICIPI A CATALUNYA
2016
Bertran, J. / Nogué, À. / Miralles, E. / Cugat, C. / Madico, F. / Coca, Jordi
Aquest llibre aplega les ponències, aportacions i debats fruit de les Jornades de Teatre i Municipi que van tenir lloc al Teatre Alegria, seu de l'Institut del Teatre de Terrassa, els dies 3 i 4 de desembre de 2013. Les jornades van formar part del programa d'actes commemoratius del centenari de l'Institut del Teatre. ...
Paper ellibre
0,00 €
PLAYA NEGRA
1999
Coca, Jordi
Paper
0,00 €
Exhaurit
ONCLE VÀNIA, L': ESCENES DE LA VIDA RURAL EN QUATRE ACTES
1983
Txékhov, A. / Coca, Jordi / Formosa, F.
1,50 €
GENERALITAT REPUBLICANA I EL TEATRE, 1931-1939, LA: LEGISLACIÓ
1982
Gallén, Enric / Vázquez, A. / Coca, Jordi
Paper
3,19 €
QÜESTIONS DE TEATRE
1985
Coca, Jordi
"Qüestions de teatre" recull un seguit d'articles sobre temes teatrals. S´hi estudia l'obra de Maeterlink, de Pina Bausch, d'Handke i d'altres creadors que han estat importants en l'evolució de Jordi Coca. Aquest és un llibre, però, on també hi ha semblances d'autors tan diversos com Josep M. de Sagarra i Joan Brossa, a més d'aproximacions a Maiakovski, Txèhov, a la història de...
Paper
3,82 €
ADRIÀ GUAL: MITJA VIDA DE MODERNISME
1992
Batlle, C. / Bravo, I. / Coca, Jordi
Paper
15,00 €
Filtrat per
Coca, Jordi Treu els filtres
Tipus d'articles
Llibres (9)
Matèries
Barcelona (1)
Literatura. Llengües (1)
Teatre (8)
Serveis
Institut del Teatre (8)
Sèries
Literatura Dramàtica Iberoamericana (1)
Idiomes
Català (9)
Preus
Gratuïts (3)
Menys de 5 euros (3)
De 10 a 15 euros (2)
De 15 a 40 euros (2)
Disponibilitat
Disponibilitat (6)
Subscriu-te al butlletí per a estar informat de les novetats editorials de la Llibreria de la Diputació
Subscriu-te
T’interessa un tema específic? Coneix-ne els destacats
Oposicions
Pobles
Teatre i dansa
Urbanisme
Suport als municipis
Palau Güell
CCCB
Museu Marítim
Publicacions Diputació
Av. Diagonal, 393 (Edifici Can Serra)
Barcelona 08008
(+34) 934 022 500
llibreria@diba.cat
Qui som
On estem?
Edicions de la Diputació
Avís legal
Condicions de compra
Política de privacitat
Política de galetes
Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya, 126. 08008 Barcelona. Tel. 934 022 222
Coneix-nos
Qui som
Edicions de la Diputació
Recull de premsa
Horari
Contacte
Matèries
Matèries
Matèries
Administració pública
Oposicions
Cultura
Teatre
Espais naturals. Medi ambient
Història
Barcelona
Totes les matèries
Novetats
Prepara't unes oposicions
Descobreix els nostres pobles
Història de Catalunya
Teatre i dansa
Urbanisme i arquitectura
Suport a la gestió municipal
Edicions de la Diputació
Edicions de la Diputació
Catàlegs d'exposicions de la DB
Palau Güell
Institut del Teatre
CCCB
Consorci del Patrimoni de Sitges
Museu Marítim
CEMICAL
ICPS
T'oferim
Subscripció a novetats
Comanda de llibres
Presentacions de llibres
Llibres per a biblioteques
ca es
Aquesta web utilitza galetes pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Podeu obtenir més informació aquí o canviar la configuració.
Accepta les galetes
Què són les galetes (cookies)?
Una galeta és un fitxer que es descarrega al nostre ordinador a l’accedir a determinades webs. Les galetes permeten a una web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació de l’usuari o del seu equip, gestionar l’accés d’usuaris a zones restringides de la web, etc.
Tipus de cookies que utilitza aquesta web:
Galetes tècniques
Aquest tipus de galetes permeten a l’usuari la navegació a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i la utilització de les diferents opcions o serveis que existeixin a la web, com per exemple, controlar el trànsit i la comunicació de dades, identificar la sessió, accedir a parts d’accés restringit, seleccionar l’idioma o compartir continguts a través de les xarxes socials.
Galetes d’anàlisi
Són les que possibiliten el seguiment i anàlisi del comportament dels usuaris a la nostra pàgina. La informació recollida s’utilitza per mesurar l’activitat dels usuaris en la web i l’elaboració de perfils de navegació dels usuaris, amb la finalitat de millorar la web, així com els productes i serveis oferts.
Galetes de personalització
Aquestes poden ser establertes mitjançant la web pels nostres socis publicitaris. Poden ser utilitzades per aquestes empreses per crear un perfil dels seus interessos i mostrar-li anuncis rellevants en altres webs. No guarden directament informació personal, sinó que es basen en la identificació única del seu navegador i dispositiu d’internet. Si no permeteu utilitzar aquestes cookies, veureu menys publicitat dirigida.
| 0.526575 |
curate
|
{"ca": 0.8379316328301232, "de": 0.0013881658858233559, "en": 0.06107929897622766, "es": 0.029325004338018393, "fr": 0.02342529932326913, "sh": 0.0005205622071837583, "ru": 0.002082248828735034, "id": 0.0019087280930071143, "no": 0.004164497657470068, "pt": 0.0133610966510498, "pl": 0.0008676036786395974, "it": 0.011452368558042686, "sv": 0.0058997050147492625, "nl": 0.0034704147145583897, "oc": 0.0019087280930071143, "ja": 0.0012146451500954364}
|
https://llibreria.diba.cat/cat/autor/coca-jordi_26568
|
mc4_ca_20230418_8_455637
|
Video que em dediquen els companys de Poble Rebel en motiu de l’entrega del Premi Drets humans, que s’està fent aquesta nit.
Estigueu pendents que haviat llançaran el trailer del seu docu! !
Comunicat llegit a l’entrega del premi Drets Humans del Festival de Cinema i Drets humans de Barcelona
Enric des de la Pantalla del cine de Texas de Barcelona.
Gràcies Fina per tot el suport que m’has donat sempre i per recollir el premi en persona quelcom que jo no puc fer avui, perquè fa prop de 4 anys que tinc una ordre de recerca i detenció a l’estat espanyol, que encara segueix vigent. Tot i així en els propers dies reactivarem la campanya #Retornenllibertat per a que el proper any el 2017, puguem convertir el seu lema en una realitat.
Gràcies també al Festival per la valentia i determinació en atorgar el premi a una causa que no compta amb el suport dels poders estatals, corporatius i mediàtics.
No és un nou problema, ja que per generacions aquest sistema financer, que crea diners del no res i en fa pagar interessos, ha estat responsable de la transferència d’una inimaginable quantitat de recursos per fer als pobres més pobres i als rics més rics. Fet que es va comprovar ja totalment amb tot el que va venir després amb la crisi bancària i la crisi econòmica que ha afectat la major part de la població.
Han passat moltes coses en els darrers 8 anys, de l’anomenada crisi, però molt poques realment per solucionar el problema des de l’arrel. La reforma del sistema de creació de diners ha arribat a debat públic només en alguns països. En concret bàsicament, Gran Bretanya, Suïssa i Islàndia.
En el parlament de Londres es va debatre el 2014, però allà va quedar en el debat. No és poc, ja que va ser el primer cop que es debatia en 170 anys.
Islàndia va crear l’any passat una comissió de treball del parlament per valorar la reforma del sistema de creació dinerària.
A Suïssa hi ha un referèndum pendent sobre si els bancs privats haurien de seguir creant diners o no.
Però només això i malauradament cap d’aquests països en la Zona euro. Tot i que diversos Estats de l’Euro, especialment els del sud d’Europa estan pagant en interessos de deute un % important del seu pressupost, que redueix la seva capacitat per dedicar-se al benestar de les persones. Encara que sobre el paper son els Estats els que han definit els poders del Banc central europeu que ara els fa pagar tant durament per diners creats del no res. Mentre moltes de les entitats bancaries existents tenen excés de liquiditat en els mercats especulatius, alhora en manca en l’economia real, perquè no els hi es prou lucrativa. Ni tan sols les polítiques expansives del BCE amb els tipus d’interès 0% han funcionat per alimentar la roda de l’economia real.
Amb tot això no hi ha un qüestionament fonamental en les institucions polítiques del paper del sistema bancari. Entre d’altres raons perquè s’han encarregat de fer-lo tan complex precisament per evitar que la major part dels polítics i de la població en general l’entenguin.
En resum, tot i que ha estat demostrat que el sistema financer actual perjudica el desenvolupament de l’economia real i de la millora dels drets socials i econòmics, no podem esperar que sigui el mateix sistema financer que ens ha portat on estem el qui ens tregui les castanyes del foc; sino que tenim el repte i la responsabilitat de construir un nou sistema financer que posi en el centre de la seva activitat els essers humans i el planeta.
Sense esperar a que el sistema financer oficial es reformi a si mateix, diversos col·lectius portem anys treballant per construir un nou sistema bancari, en el que el finançament estigui centrat en donar suport a les activitats importants de l’economia productiva per cobrir les necessitats de la gent.
En que el cooperativisme, sigui una activitat central, de l’activitat financera. i on les bones pràctiques ecològiques siguin una condició bàsica.
Un nou sistema bancari en que la creació de diners esdevingui un bé comú, un dret bàsic, que ningú pugui abusar-ne per interessos lucratius o polítics, sino que cada activitat econòmica d’utilitat social i ecològica hi pugui tenir accés per dur a terme la seva activitat.
Una nova manera de fer banca, que demostri al Banc Central Europeu i tots qui l’avalen que hi ha una altra manera de fer i que encara que no ho facin ells, ho farem nosaltres.
Un nou sistema bancari que no és només un somni, sino que amb FairCoop i diverses xarxes i col·lectius anem camí de convertir en una realitat incipient en aquest proper any 2017.
Així que us demano que hi estigueu pendents.
Dues fites pel 2017. #Retornenllibertat i construir un nou sistema bancari per la gent.
La gent, és a dir un poble rebel, autoorganitzat i lliure és tot amb el que comptem.
Necessitarem tot el vostre suport, la vostra confiança i la vostra participació, per poder-ho aconseguir.
Gràcies avui a totes per ser-hi!
| 0.854619 |
curate
|
{"ca": 0.988257107540173, "fr": 0.00020601565718994644, "es": 0.011536876802637}
|
http://enricduran.cat/2016/12/
|
macocu_ca_20230731_9_302540
|
Moianès turisme i lleure
La Fira Moianès Turisme i Lleure es celebra sempre el segon cap de setmana d'octubre. La fira vol ser l'aparador del turisme i del lleure del Moianès, com a mostra d'un territori actiu. Cal donar a conèixer la riquesa del territori tant a nivell d'oferta turística com d'entitats i activitats de lleure que s'organitzen. A MTLL hi podeu trobar tant els establiments d'agroturisme, allotjaments, restaurants, cases de colònies, activitats turístiques - camps de golf, museus, coves, hípiques... com les entitats - geganters, bastoners, ciclistes, excursionistes, casals de gent gran... -de la comarca. A la Fira hi tenen cabuda totes les empreses relacionades amb el turisme i el lleure del Moianès i de la Catalunya central. I les empreses dedicades a l'artesania i productes de la terra del Moianès
Destaquem
| 0.777368 |
curate
|
{"ca": 0.9891172914147521, "pt": 0.010882708585247884}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_157823
|
La victòria és nostra, per fi comença a anar tot rodat i comencem a veure la llum al final del túnel. Moltíssima gent s'està apuntant a la manifestació, continuament em surten amics, coneguts i familiars que tenen interès a anar-hi. Gent que mai no ha anat a una manifestació i gent que ni tan sols sospitava que eren independentistes (segurament mai no ho havien estat). Segurament valtros us hi estareu trobant també. Parleu i coordineu-ho bé amb tota la família i els amics per aquell dia perquè no us perdeu. La farem molt i molt i molt grossa!!! Som-hi, no deixeu ni un sol contacte del Whatsapp sense enviar missatge de convocatòria, sense un contacte del Facebook sense convidar! I el més important! No deixeu ja ni una sola persona, per despolititzada o espanyola que us pugui semblar, sense parlar-ne! Fem arribar el ressò de la manifestació a tot arreu i que tothom al seu torn la faci arribar a tothom. Transmetem aquest ressò fins al darrer ciutadà del nostre país. Endevant. La victòria és nostra senyors, no en tingueu cap dubte!! !
Jo a l'igual que a la del 10 de juliol, aniré a la manifestació a demanar la independència. Tot i que també soc del parer que al igual que la del 10 de juliol, no servirà per a res ja que els politics passaran del tema i a més, havent començat la lliga, la gent ja estarà entretinguda. La manifestació farà goig però es purament un simple acte. La feina de debó es aconseguir que hi hagi una majoria independentista de debó al parlament, no com ara que només n'hi ha 14.
No hi ha cap manifestació que no serveixi per a res. Totes posen una llavoreta. Sense aquella manifestació no es parlaria ara d'independència fins la sopa. Mireu una mica en perspectiva les coses.
| 0.800503 |
curate
|
{"ca": 0.9787359716479622, "la": 0.005316007088009451, "fr": 0.0005906674542232723, "es": 0.01535735380980508}
| |
macocu_ca_20230731_0_90241
|
Semblança biogràfica de Rosa de Santo Domingo (Maria Antònia Hortolà) (v. 1695-¿?)
Nasqué a Senija (València) l'any 1668. Va pertànyer al Tercer de l'Orde de sant Doménec. El Sant Ofici la processà el 1725 per fingir revelacions. Dins del fons de l'AHN, en la secció de la Inquisició, s'hi troba la seua autobiografia espiritual (AHN, Proceso de fe, Inquisició de València, 1717-1726, lligall 532, peça 3), un recull dels favors rebuts (AHN, Proceso de fe, Inquisició de València, 1717-1726, lligall 532, peça 4) i, dues còpies del segle XVIII integrades en el lligall intitulat: «Papeles originales tocantes al espíritu de María Antonia Hortola, alias la Hermana Rosa de Santo Domingo. Son copia de los originales» (AHN, Proceso de fe, Inquisició de València, 1717-1726, lligall 532, Exp. 1, peça 2). Al llarg de la seua autobiografia hi ha dinou Coplas que compuso al amor divino, escrites en castellà.
Escrits
«Papeles tocantes a su espíritu».
Coplas que compuso al amor divino.
Referències bibliogràfiques
POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, págs. 119, 126, 199-201, 310, 422, 426 i 459.
| 0.684856 |
curate
|
{"ca": 0.7753191489361703, "es": 0.03574468085106383, "pt": 0.009361702127659575, "gl": 0.028085106382978724, "fr": 0.11829787234042553, "en": 0.033191489361702124}
| |
macocu_ca_20230731_5_59568
|
La teva cistella
CAMFiC desenvolupa una APP per a metgesses i metges de primària que ajuda a resoldre dubtes sobre ecografies
- A Catalunya 157 CAPs1 ja disposen d'un ecògraf que permet als equips d'atenció primària millorar la seva capacitat diagnòstica.
- S’espera que en els propers mesos els CAPs incorporin 100 ecògrafs més.
Els metges i metgesses de família de la CAMFiC tenen clar que fer un diagnòstic ecogràfic en l'àmbit de l'Atenció Primària comporta una sèrie d'avantatges per al pacient i per al sistema: ajuda a fer el cribratge i diagnòstic precoç de determinades patologies, a reduir la incertesa clínica i a filtrar la derivació d'exploracions complementàries. Alhora, els avenços tecnològics han permès ecògrafs més petits i transportables, el que possibilita fer ecografies en el domicili del pacient en determinats casos. Tot això fa que, segons dades del Grup de EcoAP de la CAMFiC, si els metges de família tenen accés i fan ecografies es redueixi en un 52% les derivacions als serveis de radiologia.
Que més de la meitat dels centres de salut ja disposin d’ecògraf i que ens els propers mesos ho facin 100 centres més, suposa que un gran nombre de professionals es trobaran amb la possibilitat de fer ecografies. Davant aquesta situació, la CAMFiC ha desenvolupat una APP que es pot descarregar de forma gratuïta pels seus socis, per Android i IOS amb informació i imatges sobre les exploracions més habituals a les consultes d’Atenció Primària.
L’objectiu de l’APP com destaca el Dr. Pere Guirado, coordinador del grup d’EcoAP (Ecografia Clínica a l'Atenció Primària) de la CAMFiC i un dels promotor de l’aplicació és “impulsar i popularitzar la formació de l’ ecografia clínica en l’àmbit de l’Atenció Primària. De fet, l’APP està dissenyada de manera que serveix alhora de material docent i d’eina de consulta”.
L’APP mostra les imatges del òrgans de l’abdomen i pelvis, i també mostra totes les seves mesures i possibles patologies. També inclou models d’informe i recomanacions. Les futures versions incorporaran també imatges sobre aparell musculoesquelètic, pulmonar, tiroides, ecocardioscòpia...
Per què ecografies des de l'Atenció Primària?
El Dr. Pere Guirado creu que "formar-nos per fer ecografies comporta importants avantatges; potser la més destacada, que ens augmenta la seguretat en la presa de decisions reduint la incertesa clínica i ens permet filtrar millor la derivació per visita o exploracions complementàries". En aquest sentit remarca que "disposar d'ecògrafs a les consultes d'AP possibilita que aquest nivell assistencial tingui una major capacitat de resolució, disminueix la incertesa, i per tant, suposa un increment de la satisfacció dels usuaris, que eviten desplaçaments i tenen les proves diagnòstiques més accessibles ".
De fet, segons els experts, entre el 82% i el 93% dels pacients als quals s'ha fet una ecografia a l’Atenció Primària2, no necessiten de més prova ni cap derivació, a més realitzant ecografies a la primària, s'aconsegueix que el temps d'espera per a aquesta prova disminueixi a la meitat.
| 0.878052 |
curate
|
{"fr": 0.005244182235332678, "ca": 0.9947558177646674}
| |
oscar-2201_ca_20230904_2_76479
|
Extintor més net degut a la composició de la càrrega (aigua + agent espumós). Recomanat a particulars o per utilitzar en zones delicades.
Alçada: 37,8cm
Diàmetre: 10,8cm
Eficàcia: 8A-70B-25F
Recomanat per focs:
Són els focs de materials sòlids, generalment de naturalesa orgànica, la combustió de la qual es materialitza normalment amb la formació de brases. Entrarien en aquest grup el foc en materials com la fusta, teixits, goma, paper i alguns tipus de plàstic.
Es tracta dels incendis de líquids o de sòlids liquables, com el petroli o la gasolina, pintura, algunes ceres i plàstics.
Incendis que impliquen gasos inflamables, com el gas natural, l’hidrogen, el propà o el butà.
Per més informació, truqui’ns sense compromís al 972.80.52.59 o ompli el formulari i nosaltres contactarem amb vostè.
Nom i Cognoms*
Email*
Telèfon*
Població*
Consent*
He llegit i accepto la Política de Privacitat *
CAPTCHA
Horari:
De dilluns a dijous:
de 8h a 18h.
Divendres:
de 8h a 16h.
Contacte:
c/ Ponent, 8 (Pol.Ind)
17240 Llagostera
Tel. 972 80 52 59
info@girofoc.com
Certificats de qualitat
Adherit a:
T’informem que utilitzem cookies pròpies i de tercers amb l’objectiu de millorar el rendiment de la pàgina i amb finalitats analítiques i publicitàries. Si desitges més informació o vols administrar-les, accedeix a la
Configuració de cookies.
ACCEPTO LES COOKIES
LA TEVA PRIVACITAT ENS IMPORTA
Pots establir les teves preferències de consentiment i determinar com vols que s’utilitzin les teves dades segons les finalitats que detallem a continuació.
Desmarcar tot ACCEPTAR-HO TOT
Cookies funcionals
Aquestes cookies són necessàries pel funcionament bàsic del lloc web i, per tant, estan sempre actives. Inclouen cookies que permeten recordar les accions que realitzes al navegar pel lloc web en una mateixa sessió o, si ho sol·licites, de sessió a sessió. Ajuden en processos de compra online, a més de proporcionar assistència en qüestions de seguretat i de conformitat amb les normatives.
Cookies analítiques
Les cookies analítiques permeten millorar l’experiència de navegació web i proporcionen a l’administrador informació estadística como el nombre de visitants o l’ús que fan els usuaris de la nostra plataforma.
| 0.741373 |
curate
|
{"ca": 0.8774193548387097, "oc": 0.0064516129032258064, "en": 0.04377880184331797, "it": 0.010599078341013824, "es": 0.03225806451612903, "fr": 0.02534562211981567, "ro": 0.004147465437788019}
|
https://www.girofoc.com/prod/extintor-2kg-escuma/
|
macocu_ca_20230731_1_102270
|
Els Falcons de Vilafranca van planta l’escala de 9 a la 90ena Romeria a Montserrat
El passat cap de setmana els Falcons de Vilafranca van participar en la 90ena edició de la Romeria vilafranquina a Montserrat.
A la Plaça de Santa Maria de Montserrat van oferir el repertori que portavent. Amb una Escala de 9, un Pilar de 5 aixecat per sota, una Pira 6X6, una Piràmide Drets de 5, i dues Torretes simultànies, entre d’altres figures.
Cal destacar la Pira 6X6 era la 30ena descarregada des de l’any 2010, any en que la van tornar a intentar.
Les propers cites dels Falcons de Vilafranca son aquest dissabte. A les 11 actuaran a la Residència Inglada Via, amb motiu del seu 100 Aniversari, i també dissabte a dos quarts d’una del migdia actuaran a la residència Ricard Fortuny amb motiu del 15è Aniversari.
| 0.800293 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
vilaweb_ca_20220728_0_32943
|
Després de les institucions de Catalunya Nord, el Consell Departamental de l’Arieja (Occitània) també ha demanat ‘la llibertat dels presoners polítics catalans i el retorn dels exiliats.’ Aquest departament és una divisió administrativa francesa corresponent als antics comtats occitans de Foix i del Cosserans i que limita amb Catalunya al Pallars i a la Cerdanya. Vint-i-dos dels vint-i-sis càrrecs electes del seu Consell Departamental han signat un manifest en el qual afirmen que ‘del mes d’octubre ençà Catalunya viu una situació política difícil amb responsables associatius i càrrecs electes legítims empresonats o obligats a exiliar-se’.
Els responsables polítics occitans expliquen que ‘sense prendre posició sobre el tema de la independència de Catalunya, el Consell Departamental de l’Arieja demana que es respectin els drets i llibertats fonamentals i s’acabi la repressió’. Finalment, també demanen que ‘s’obri un diàleg constructiu per trobar una solució política i democràtica’ al conflicte entre Catalunya i Espanya.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/carrecs-electes-doccitania-tambe-demanen-la-llibertat-dels-presos-i-el-retorn-dels-exiliats/
|
macocu_ca_20230731_6_261674
|
Nutribio Ca
Millora la resistència de la pell, molt útil per a maduracions extremes.
Beneficis
Complex nutricional de Calci Utilitzable en l'Agricultura Biològica
Presentació
| 0 |
curate
|
{"en": 0.06470588235294118, "ca": 0.9352941176470588}
| |
mc4_ca_20230418_7_427345
|
Castaño Vinyals, Gemma. Exposició a contaminants atmosfèrics i càncer de bufeta urinària a Espanya. 2007
http://hdl.handle.net/10230/12117
cas-control
via de reparació de l'ADN per excisió de nucleotid
polimorfismes
aductes voluminosos d'ADN
cancer de bufeta urinària
| 0 |
curate
|
{"en": 0.25868725868725867, "ca": 0.6756756756756757, "fr": 0.015444015444015444, "nl": 0.05019305019305019}
|
http://repositori.upf.edu/handle/10230/12117?show=full
|
mc4_ca_20230418_5_334653
|
▷ ⭐️Definició de torrar⭐️ - Significat, Exemples i Sinònims
elcorrector.cat » Definició de torrar
Definició de torrar
A continuació pots descobrir La definició i uns quants exemples de com utilitzar la paraula torrar, en aquesta col·lecció de rectificacions ortogràfiques pots trobar com es pot utilitzar en un context real aquest mot i utilitzar un dels sinònims que et proposem de la llista completa que pots trobar aquí també pots veure la seva Definició perquè et sigui moltíssim més fàcil comprendre què significa torrar.
Cremar superficialment (una substància orgànica), escalfar al foc (una substància) fins a canviar-ne el color o la textura, fins a separar-ne els ingredients volàtils.
Una roba, variar el seu matís de color per efecte de la calor, en assecar-la en la màquina de bombos.
Sinònims de torrar
¿Cóm es diu torrar en castellà? / ¿Cómo se escribre y se dice tostar en catalán?
Si tens ganes de saber com s’escriu en castellà torrar has de entendre que la seva traducció és tostar pots descobrir en la nostra lloc web més exemples en català perquè et sigui més fàcil contextualitzar-la en espanyol.
Exemples de com utilitzar torrar
La primera zona de l’exposició fa un repàs a la transformació de la fava de […] cacau, tant sense torrar com torrada, en xocolata.
Així mateix podria recomanar a […] consumidor que l’torrar el pa i productes […] relacionats es tracti d’obtenir un color marró clar.
Torrar el sèsam sense oli […] a foc mitjà, fins que estigui lleugerament marró i comenci a emanar aroma.
Per tant, hauria de realitzar-se un control de tots els […] tipus de cafè (sense torrar, mòlt, instantani, […] etc.) per tal de detectar la contaminació per ocratoxina A.
Per començar s’han de torrar juntes la farina de […] cigrons i la mantega.
A més, es […] ven directament als consumidors una certa quantitat de cafè sense torrar.
Efluents líquids: Els efluents líquids generats a les […] instal·lacions per torrar cafè i la fabricació […] de xocolates, ubicades a la localitat […] d’Heredia (Costa Rica) són principalment d’origen domèstic i provenen dels serveis sanitaris i el menjador.
Torrar a foc viu les llavors […] en una paella calenta i assecar fins que comencin a acomiadar la seva aroma.
Les pistes processades […] individualment es poden torrar amb al programa […] preferit de masterització de CD en un CD gravable.
Per torrar el pa, calent […] 2 cullerades d’oli d’oliva en una paella gran a foc mitjà-alt.
Cuinar durant un o dos […] minuts per torrar tot just la farina.
Nosaltres […] reescrivim les regles al torrar i vendre aquests meravellosos […] grans al país, afegint valor i inspirant orgull.
Posar l’oli en una olla, torrar la picada d’all i ceba, i ofegar amb el brou.
Entre els principals rubros importats estan medicaments per a ús humà, oli de soja, parts i peces per a acoblament, blat de moro, blat, […] instruments electromèdics, productes […] immunològics, malta sense torrar, màquines per [.. .] processament de dades, llet en pols sencera […] i reactius de laboratori, entre d’altres.
3. Torrar una mica el pa […] i servir-lo en un plat, afegir el pebrot de piquillo i sobre la botifarra.
12.02 Cacauets […] (cacahuates, maníes) sense torrar ni coure d’un altre […] manera, fins i tot sense closca o trencats
Unten la melmelada o la crema sobre un […] trosset de pa torrat i sobre un altre trosset de pa sense torrar, i sírvanlos […] a cada participant demanant-los […] anotar les sensacions provades.
Torrar els cacauets a […] la paella, remenant sense parar fins que adquireixin un to daurat i acomiadin el seu aroma.
La nostra gamma de […] torradores et permet torrar qualsevol tipus […] de pa, dorándolo uniformement.
La funció per […] reescalfar s’escalfa o torra una mica més el pa que acaba de torrar
torraré el pa abans de servir-lo.
Afegir a la ceba […] picada el pebre vermell i torrar una mica
Preparacions alimentàries obtingudes amb flocs de […] cereals sense torrar o amb mescles de flocs de cereals sense torrar i flocs de cereals […] torrats o cereals inflats
A l’Orient Mitjà se sol torrar per condimentar els […] plats de xai o usar-lo com a ingredient en un acompanyament, com el cogombre amb iogurt.
Torrar directament sobre el […] foc és un procés imprecís per a un producte que és tan valuós, explica Anais Li Chaffotec, […] gerent de màrqueting de Boteria Nacional.
Starbucks va dir que està […] compromès a obtenir i torrar de forma ètica el […] cafè que compra, així com a construir connexions […] amb les comunitats en què es conreen els grans.
Després de l'[…] esmorzar, les graelles de torrar antiadherents faciliten […] la neteja, el rotllo per al cable manté l’ordre […] i la posició vertical estalvia espai.
Torrar els trossos de papa […] seca en una paella sense greix, a foc fort, durant uns 5 minuts.
Uns minuts abans de retirar-lo del […] foc, pujar la temperatura per torrar la crosta.
4. Torrar el pa i servir […] en un plat, afegir el carbassó i la tall de pernil.
Hi ha moltes variables que […] s’han de considerar en torrar un cafè particular, […] incloent el seu origen, humitat del gra, edat […] del gra verd i fins i tot ‘el clima en aquest moment!
| 0.799592 |
curate
|
{"ca": 0.9022335423197492, "es": 0.0768025078369906, "sr": 0.0003918495297805642, "cs": 0.0007836990595611285, "fr": 0.019788401253918494}
|
http://elcorrector.cat/torrar/
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_19199
|
Aquest treball va ser realitzat a Roda de Ter, on es va instal·lar la Plataforma Elevadora Ergon, per a suprimir les barreres arquitectòniques de l'edifici.
La plataforma elevadora podria col·locar-se no sols en l'escala d'edificis sinó també en cases particulars.
La plataforma elevadora de curt recorregut Ergon, és perfecta per a superar els desnivells verticals. Està destinada a eliminar barreres arquitectòniques i millorar la mobilitat de persones en els edificis. Amb l'ús de noves tecnologies, els moviments de la plataforma elevadora són suaus i ininterromputs.
És de baix consum energètic, a més la seva instal·lació és ràpida, neta i sense necessitat de realitzar obres..
Amb la instal·lació d'aquesta mena de plataforma elevadora es va solucionar el problema d'accessibilitat que impedia pujar les escales del vestíbul.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_7_189306
|
Coneix l’Hotel Eden Park 4*, Aeroport de Girona | Brava Hotels
Inici Brava Hoteles Hotel Eden Park
L’Hotel Eden Park és un hotel tranquil i acollidor situat a només 3 minuts de l’Aeroport de Girona - Costa Brava. Envoltat per camps i natura, l’hotel té un gran jardí i piscina a l’aire lliure, que el fan l’entorn ideal per relaxar-se després d’un viatge i com a punt de partida central per a les teves vacances a la Costa Brava.
Amb 81 habitacions, l’Hotel Eden Park és ideal per a escapades en parella, per a vacances amb la família, o per a esdeveniments i reunions d’empresa. Recentment completament renovat, l’hotel compta amb un restaurant, WIFI i aparcament gratuït.
Avantatges exclusius a l’Hotel Eden Park:
Les millors condicions reservant al web oficial.
Preus especials per a grups i empreses.
Cancel·lació GRATUÏTA fins a 24h abans de l’arribada.
a Hotel Eden Park
Jardi i terrassa solàrium
El jardí i terrassa de l’Hotel Eden Park són un lloc molt especial per reposar, gaudint del sol i el clima de la Costa Brava, o per contemplar la posta de sol al final del dia mentre preneu alguna cosa a la terrassa del bar.
Al bell mig del jardí, la piscina de l’hotel és el plat fort dels dies d’estiu. Envoltada de prats verds i ombres tranquil·les, aquí podreu gaudir de dies de descans amb els nens o amb la parella. La piscina obre a l’estiu, entre maig i setembre.
Un espai sofisticat i elegant, d’ambient càlid i familiar. El restaurant t’ofereix l’atmosfera ideal per als teus àpats, i una atenció propera que et farà sentir com a casa.
La terrassa de l’Eden Park
Res més agradable a les nits d’estiu que gaudir d'una terrassa amb un bon àpat o aperitiu. A la primavera i l'estiu, obrim la terrassa de l’Eden Park tant per esmorzar amb el cant dels ocells com per a sopar a la llum de les espelmes.
I tots els dissabtes nit, concert de blues o jazz a l’aire lliure.
L’Hotel Eden Park és un hotel ideal per celebrar reunions i esdeveniments d’empresa en un entorn privilegiat i molt ben comunicat. Comptem amb 1 sala petita amb capacitat fins a 30 persones i 1 sala gran divisible per acollir grups d’empresa fins a 200 persones.
Les famílies que viatgeu amb nens trobareu aquí tot el que necessiteu. L’Hotel Eden Park és un hotel enfocat a famílies, on t’oferim un espai segur i còmode per als més petits. A més d'habitacions comunicades, comptem amb una sala de jocs per a nens de 3 a 12 anys.
Acceptem animals de companyia a l’Hotel Eden Park (i a tots els hotels de la cadena Brava Hoteles!). Les teves mascotes formen part de la teva família, i per això volem que passis les teves vacances amb elles. Vine amb el teu gos o gat al nostre hotel de la Costa Brava, i gaudeix amb ells per només 10€/nit. Entrada prohibida al restaurant i la piscina. Pes màxim 15 kg.
Quan arribis a l’Hotel Eden Park, no t’hauràs de preocupar d’on deixar el cotxe: l’hotel disposa d’un ampli aparcament exterior i gratuït just davant de l’hotel.
Sabem que per tu, és important mantenir-te connectat en tot moment. Ja sigui per feina, o per comunicar-te amb els teus, necessites una connexió a internet ràpida i segura. Per això, a l’Hotel Eden Park, t'oferim wifi gratuït durant la teva estada a l'hotel.
Trasllat gratuït de/a l’aeroport Girona – Costa Brava
L’Hotel Eden Park by Brava Hoteles ofereix un servei de trasllat gratuït a l’aeroport de Girona – Costa Brava als clients allotjats a l’hotel.
Viatja amb tota comoditat: quan facis el trajecte hotel-aeroport, reserva només amb 1 nit d’antelació, i pel trajecte aeroport-hotel, només et caldrà avisar-nos amb una trucada al +34 972 456 046.
El servei està disponible de 7h a 21h. Consulta disponibilitat fora d’aquest horari.
Places limitades. Servei no vàlid per a grups.
La millor opció a l’Aeroport de Girona - Costa Brava
En una situació privilegiada, en un entorn rural i a 2km. de l’Aeroport de Girona-Costa Brava, l’Hotel Eden Park està molt ben comunicat amb la província de Girona, la Costa Brava, i també amb Barcelona.
La ciutat de Girona, coneguda pel seu històric casc antic, és a només 10 minuts de l’Hotel Eden Park, i les millors platges de la Costa Brava es troben a tan sols 30 minuts de l’hotel.
Amb accés molt proper a la principal autopista (AP-7), la ciutat de Barcelona està situat a només 1 hora amb cotxe des de l’hotel.
| 0.797388 |
curate
|
{"ca": 0.9710656316160904, "en": 0.012232415902140673, "fr": 0.0061162079510703364, "es": 0.01058574453069866}
|
https://dev.bravahoteles.com/ca/brava-hoteles-vacances-costa-brava/hotel-aeroport-girona/hotel-eden-park
|
cawac_ca_20200528_6_61345
|
Elinks
Els colors del Pirineu (Los colores del Pirineo)
Any:
0000
Categories:
Documental, Minisèrie
Generes:
Documental
Descripció:
Els Colors del Pirineu és una sèrie documental de quatre capítols que descriu el pas de les estacions al Pirineu occidental.
Aquesta sèrie documental ens mostra els fenòmens naturals més rellevants que es produeixen en cada estació de l'any en la geografia pirinenca, atenent especialment als valors paisatgístics de la nostra naturalesa canviant i als fenòmens adaptatius i de comportament que ofereixen els animals salvatges.
| 0.68209 |
curate
|
{"de": 0.018214936247723135, "ca": 0.9216757741347905, "es": 0.025500910746812388, "la": 0.020036429872495445, "it": 0.014571948998178506}
|
http://web.totsrucs.cat/index.php?pagina=elinks&veure=serie&id=2850
|
mc4_ca_20230418_7_112957
|
Arnau Roig es classifica per a les semifinals dels 200 metres llisos de Györ | FÒRUM.ad
← Els residents catalans ja poden registrar-se per votar al referèndum de l’1 d’octubre
Andorra classificada per a la les semifinals de l’Europeu U16 de bàsquet →
Arnau Roig es classifica per a les semifinals dels 200 metres llisos de Györ
26/07/17 21:08 Redacció Esports Leave a reply
Atletisme i natació han entrat en acció en la tercera jornada al Festival Olímpic de la Joventut Europea (FOJE) de Györ, amb un gran resultat per a l’atleta Arnau Roig. L’andorrà ha aconseguit la classificació per a les semifinals dels 200 metres llisos després de fer un temps de 23’’23 en la tercera sèrie, millor marca personal (l’anterior era 23’’72) i millorant el rècord d’Andorra cadet. La marca té més mèrit atès que l’ha realitzat sota la pluja que queia en aquell moment a l’Olympic Sport Park de Györ.
En la semifinal, que afrontava amb la segona pitjor marca de tots els classificats, Arnau Roig ha acabat en la setena i última posició, amb un temps de 23’’49.
Abraham Férriz, tècnic de la Federació Andorrana d’Atletisme, comentava que “posem un excel·lent a l’actuació de l’Arnau. Ha passat una ronda, que ja sabem que no és gens fàcil, i a més fent marca personal i rècord d’Andorra i això que feia molt mal temps”.
El protagonista comentava que “en la primera ronda el temps era molt dolent i plovia molt. No m’esperava fer un temps tan baix en les condicions que teníem. M’ha sorprès i estava molt content i motivat per passar a les semifinals”.
A la piscina, Patrick Pelegrina i Tomàs Lomero han competit en les sèries dels 200 metres estils. Pelegrina ha ocupat la 43a posició de 46 nedadors amb un temps de 2’19’’21. Lomero, per la seva banda, ha completat la prova en 2’22’’03, Millor Marca Personal, que li ha permès acabar en la 45a plaça. Demà els dos nedadors disputaran les eliminatòries dels 100 metres lliures.
Patrick Pelegrina comentava sobre la seva actuació que “no m’he trobat gaire bé nedant; m’he notat bastant cansat”. Tomàs Lomero assenyalava que “he aconseguit millorar la meva marca, tot i que m’he sentit una mica cansat”.
En la jornada de demà, a banda de la natació, Andorra estarà representada en judo per Mikel Babi i en atletisme per Carlota Malaga. Segons el sorteig realitzat, Babi debutarà contra el macedoni Edi Sherifovski en la categoria de -73 quilos. En cas de victòria, el seu rival seria el vencedor del duel entre l’alemany Elias Pracht i l’italià Andrea Spicuglia.
Carlota Malaga, per la seva banda, disputarà les classificatòries dels 400 metres tanques després que l’organització canviés la data.
La jornada de dijous serà la següent:
NATACIÓ: Tomàs Lomero i Patrick Pelegrina (100 metres lliures)
JUDO: Mikel Babi (-73 quilos)
ATLETISME: Carlota Malaga (400 metres tanques)
Judith Puigcernal Sole, Angels Sanchez, Judith Abian, Miguel A. Nuñez, Laia Casino, Marcel Atalaya Davila, Alicia Tricas Castillo, Mari Ferrer, Raquel Camacho Bombín, Remei Moreno Viñas, Queralt Boix, Evaristo Vilagines Moreso, Mcarmen Iglesias, Maria Castillo Misas han dit a FaceBook que els agrada aquest article
| 0.794292 |
curate
|
{"ca": 0.8739903069466882, "pt": 0.009369951534733441, "en": 0.014862681744749596, "es": 0.10177705977382875}
|
http://forum.ad/?p=144732
|
crawling-populars_ca_20200525_3_26308
|
Barcelona - Pati d'en Llimona (Foto: Albert Esteves, 2019)
Barcelona - Pati d'en Llimona (Foto: Albert Esteves, 2019)
Barcelona - Entrada al Pati d'en Llimona (Foto: Albert Esteves, 2019)
Barcelona - Entrada al Pati d'en Llimona (Foto: Albert Esteves, 2019)
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /element.php?e=13525
|
macocu_ca_20230731_4_576571
|
Piscines sense clor a Brooks (Indiana) Hamilton County > Indiana > Estats Units
En aquests moments tenim les següents piscines prop de Brooks, per favor contacta amb nosaltres si coneixes alguna a Brooks !.
Trobades 1 Piscines sense clor prop de Brooks
| 0.693325 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_41_338271
|
Menú
La satisfacció de l'atenció especialitzada ambulatòria se situa en un 7,67 sobre 10
Lleida.-La Regió Sanitària Lleida va resoldre durant el 2017 un total de 606 reclamacions per motius assistencials, informatius, organitzatius, de documentació, de tracte i d'hoteleria i confort. Aquesta xifra representa una disminució del 4,2% respecte a l'any anterior. Pel que fa a la satisfacció, els usuaris de l'atenció especialitzada ambulatòria han valorat el servei amb un 7,67 sobre 10, uns resultats obtinguts a partir de les enquestes telefòniques realitzades des de la regió sanitària. La cirurgia major ambulatòria ha rebut una valoració de 8,53; el transport sanitari urgent, de 8,83; la CPAP (les teràpies de pressió positiva contínua en les vies respiratòries per al tractament d'apnees del son) un 8,81, i l'oxigenoteràpia a domicili ha obtingut un 9,08. Per garantir una atenció sanitària integral i de qualitat per a tothom, el Departament de Salut estableix diferents sistemes per poder conèixer l'opinió dels ciutadans.
Referent als motius de les reclamacions en general, s'aprecia un decrement en les categories (assistencials, tracte, hoteleria i confort). Les reclamacions per motius de tracte s'han reduït un 24,60%. Pel que fa a les categories (informació, organització i tràmits i documentació) han augmentat els requeriments des del 23,80% al 66,60%, segons les dades facilitades per Salut. En funció de la línia assistencial, s'ha detectat un decrement en l'atenció primària del 16,80% mentre que l'atenció hospitalària ha augmentat un 14,20%. També les reclamacions relacionades amb l'atenció a la salut mental i a l'atenció sociosanitària, han disminuït, sent el més significatiu el de l'atenció a la salut mental que ha passat de 36 a 11 l'any 2017, i l'atenció sociosanitària ha passat de 6 a 3. En relació amb els agraïments que s'han tramitat des de les diferents unitats d'atenció a l'usuari, cal destacar que un 32% han estat generats per l'assistència rebuda als centres i un 68% pel tracte rebut pels professionals que l'han atès. Aquestes dades s'han obtingut del Sistema Integral d'Informació de Salut (SIIS) i s'han afegit les dades del Sistema d'Informació Unitat d'Atenció al Ciutadà (SIUAC) dels centres de l'Institut Català de la Salut. D'altra banda, la Regió Sanitària Lleida realitza enquestes telefòniques per conèixer el grau de satisfacció dels usuaris de l'atenció especialitzada ambulatòria, la cirurgia major ambulatòria, el transport sanitari urgent, les teràpies de pressió positiva contínua en les vies respiratòries (CPAP) i l'oxigenoteràpia a domicili. En el cas de l'atenció especialitzada ambulatòria, els usuaris han valorat el servei amb un notable, un 7,67 sobre 10; la cirurgia major ambulatòria rep una valoració de 8,53; el transport sanitari urgent de 8,83; la CPAP un 8,81, i l'oxigenoteràpia a domicili està valorada amb un excel·lent, un 9,08.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.735497 |
curate
|
{"es": 0.10791550012725884, "ca": 0.8819037923135657, "en": 0.010180707559175363}
|
: /catalunya/territori/noticia-regio-sanitaria-lleida-resol-606-reclamacions-durant-2017-per-motius-assistencials-informatius-organitzatius-20180810142730.html
|
macocu_ca_20230731_7_262984
|
“Letters to Paul Morrissey” + Conferència d'Andrés Labaké + Left Hand Rotation a Es Baluard
Del 5 d’abril al 26 de juny, es podrà veure el projecte “Letters to Paul Morrissey” a l’Observatori d’Es Baluard de Palma. Dirigit pel cineasta resident a Mallorca Armand Rovira, se centra en la Factory d’Andy Warhol i el moviment Fluxus artístic a Nova York dels anys 60 i 70, vinculat amb les Illes Balears. En paral·lel, dia 26 d’abril a les 19 h, es realitzarà una presentació del projecte en què participaran Jordi Vidal, Saida Benzal, Armand Rovira i Eduardo Gion. Andrés Labaké realitzarà una conferència el 8 d’abril a les 19 h en la qual exposarà els diversos criteris conceptuals i metodològics des d’on es treballen les clíniques, pràctiques d’anàlisi i reflexió col·lectiva sobre els procediments i la producció artística. Així mateix, aquest artista visual abordarà els diferents programes públics de formació d’artistes realitzats a Argentina. Activitat gratuïta, aforament limitat. Amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics. Finalment, Es Baluard continua amb la seva investigació sobre el turisme en el marc del projecte en procés “Ciutat de vacances”. Entre les accions que s’hi estan duent a terme, el col·lectiu Left Hand Rotation impartirà unes jornades els dies 12, 13 i 14 de maig a Es Baluard i al barri de Can Cantó, on s’analitzarà i reflexionarà sobre la ciutat com a parc temàtic, el concepte de “Ciutat Marca”, el turisme com a eina legitimada per la crisi econòmica i en les quals es realitzaran una sèrie d’accions urbanes col·lectives. Inscripcions a programesbaluard@gmail.com. Activitat gratuïta, places limitades.
| 0.852039 |
curate
|
{"ca": 0.9742962056303549, "es": 0.025703794369645042}
| |
oscar-2201_ca_20230904_8_136658
|
El Massatge Infantil és una tècnica mil·lenària que, mitjançant l’estimulació tàctil, permet una comunicació de forma intensa i profunda amb el món corporal i emocional del nadó. Aquest taller es un programa pràctic que ensenya com aplicar la tècnica del Massatge infantil (mètode J.Gor).
Més Info
Massatge Creatiu (técniques de relaxació nen/es)
El mètode Macrina esta basat en la reflexologia, mitjançant aquesta tècnica adults i petits poden relaxar-se mental i físicament, alliberant així les emocions. El tacte respectuós facilita la comunicació i la relació entre les persones potenciant l’empatia i l’afectivitat.
Més Info
Taller de Meditació
El ritme trepidant que porten les nostres vides ens condueixen fàcilment a estats d’estrès, depressió i / o ansietat. La gran tríada del nostre temps actual. La meditació pot ajudar-te a gestionar totes aquestes dificultats i a prendre consciencia del nostre ritme de vida.
Més Info
Contes i Cançons a Flor de Pell
La màgia de transcriure un conte o una cançó sobre la pell del nostre petit fa que es diverteixi i que reforç el vincle afectiu amb la família. A més, li oferim l’oportunitat d’introduir-se en el meravellós món de la literatura infantil des de una primerenca edat.
Més Info
Abraçar els Arbres
A l’arbre no li importa compartir i donar la seva energia, pel simple fet que forma part de la seva naturalesa. No coneix l’instint de posessió, l’afany de poder o de domini sobre un espai, tot això correspon als éssers humans. L’arbre no jutja ni compara.
Més Info
Karate per els més petits
Bosc de Teràpies ofereix aquest nou servei, l’ensenyament de karate per els més petits com una activitat extra escolar per els centres educatius, gimnasos i centres esportius en general. El karate no es un art marcial per aprendre a donar petades i cops de puny…
| 0.668396 |
curate
|
{"ca": 0.9625489100055897, "es": 0.03745108999441028}
|
https://www.boscdeterapies.com/cursos-i-tallers/
|
macocu_ca_20230731_10_207792
|
Zoo publicarà a final d'any el seu nou EP | Bernat Almirall
Quan les màquines tornen a girar després de la temporada d'estiu i els motors agafen temperatura, els músics dels Països Catalans senten la crida de les novetats discogràfiques. Per això, des d'Enderrock.cat fem un repàs dels discos que arribaran amb la caiguda de les primeres fulles de tardor, perquè estiguis ben atent als nous hits que obriran el curs 2018-2019. Toti Soler i Gemma Humet El guitarrista Toti Soler, que ha acompanyat al llarg de la seva carrera musical grans noms com Ovidi Montllor, culmina ara un nou projecte amb la cantant terrassenca Gemma Humet. Després de vuit anys trobant-se per revisar plegats poesia i cançó d’autor, ara veurà la llum el seu primer disc com a duet: Petita festa (Satélite K, 2018). La preestrena serà el 13 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic. Al concert s’hi sentiran les adaptacions que s’inclouen al disc de Jacques Brel, Joan Vinyoli i Maria Mercè Marçal, entre altres. Zoo Després de Raval (Propaganda pel Fet!, 2017) i Tempestes vénen del sud (Propaganda pel Fet!, 2014), el grup valencià està preparat per treure el desembre el seu nou EP, 2K18 (Propaganda pel Fet!, 2018). Tot i així, ja ens ha posat la mel als llavis amb l’avançament de dos temes: “Omertà” i “Robot”, aquesta segona íntegrament en castellà i amb la col·laboració de la cantautora murciana Road Ramos.
Ivette Nadal i Pascal Comelade La cantautora granollerina Ivette Nadal fa pinya amb el músic nord-català Pascal Comelade per tancar una etapa a través d'un EP de dues cançons. Junts també proposen un espectacle que presentaran a l'Auditori de Granollers on faran una compilació de temes reconstruïts de Nadal, alguna cançó inèdita i versions de d'artistes com The Rolling Stones o PJ Harvey, versionats al català amb lletres del poeta Enric Casasses. El disc veurà la llum demà 7 de setembre sota el nom Arquitectura primera (DiscMedi, 2018). De moment, podem escoltar l'avançament d'una de les dues cançons del disc, "No sé on". Eivibonny El quartet de folk-rock de Sant Vicenç dels Horts s’ha imposat com a banda sonora de l’estiu amb el seu primer single, “Fills del món”. I és que, de fet, la cançó es compta entre les 15 més radiades d'aquesta estació de l'any i forma part del CD El disc de l’estiu (TV3, 2018). Aviat sabrem el que ens tenen preparat en el seu primer àlbum, Cor valent (Krik Music, 2018), que sortirà a final d'aquest mes de setembre. Quin Delibat! El nou disc dels eivissencs Quin Delibat! veurà la llum el 5 d’octubre sota el nom d’Òrbites concèntriques (DiscMedi, 2018). L’àlbum portarà tretze temes, dotze dels quals són originals i un és la versió rock, ja habitual als seus concerts, del poema “Platja perduda” de Marià Villangómez. Marc Amat Acompanyat del seu apreciat ukelele, l'olesà engega el seu primer projecte en solitari. Fa poc més d'una setmana vam estrenar “Giren”, una de les cançons que formaran aquest àlbum de debut, Ara torno (Picap, 2018), que es publicarà el 14 de setembre. Després d’un dia d’escoltar-lo en bucle, el podreu veure en directe el 15 de setembre a Esparreguera.
Guillem Roma El músic de Manlleu prepara un nou projecte per a final d'any. Després de publicar Oxitocina (autoeditat, 2013), Nòmades (autoeditat, 2014) i Connexions (Sulawesi Records, 2017), Roma vol fer una revisió dels seus temes per donar-los una vida nova. Agafant cançons d'altres discos, barrejant-ne les lletres o canviant-ne harmonies i idioma, vol redifinir els seus temes, alhora que crea debat sobre lo vell i lo nou. Aquest nou treball discogràfic es podrà escoltar el 14 de setembre al Mercat de Música Viva de Vic, on es promet un concert original i en acústic. Paula Grande La gironina Paula Grande estrena el 22 de setembre, a l’Auditori de Girona, el seu nou treball Sóc (U98 Music, 2018). En aquest disc de reivindicació feminista i personal, on hi ha impresa en gran part la personalitat de l’artista, Grande fa una virada cap al hip-hop sense desprendre’s del tot, però, de les arrels de pop-soul i jazz que caracteritzaven el seu primer àlbum, Viatge interestel·lar (Little Red Corvette Record, 2014).
Ramon Aragall Després d'una llarga carrera que l'ha portat a tocar amb grups tan reconeguts com Els Amics de les Arts o Dorian, el músic barceloní està preparat per arrencar el seu projecte en solitari. Perfil (DiscMedi, 2018) serà el primer treball d'Aragall, compost per deu temes d'indie-rock en català i castellà. L'àlbum es publicarà el proper 2 d'octubre i dos mesos després, l'11 de desembre, en farà el concert de presentació en el Festival EnciSAT. K-Liu K-Liu és una banda de vuit joves sitgetans que prometen festa al ritme de ska, reggae i rock. Després de presentar el juny el videoclip “Aquesta nit”, s'han passat l'estiu recorrent les festes i els festivals catalans. El 19 d'octubre trauran el seu LP de debut, T'ho pinto (DiscMedi, 2018).
| 0.862765 |
curate
|
{"ca": 0.997327302631579, "fr": 0.0026726973684210527}
| |
macocu_ca_20230731_1_151643
|
Perelló Tomás, Fátima Universitat Jaume I. Institut Universitari d’Investigació Feminista i de gènere (2009)
Carbajo Padilla, Diego; Kelly, Peter Universitat Jaume I. Departament de Filosofia i Sociologia (2019)
Martínez Carrasco, Carlos Universitat Jaume I. Departament d'Història, Geografia i Art; Publicacions de la Universitat Jaume I (2020-06-17)
| 0.515133 |
curate
|
{"ca": 0.7077363896848138, "es": 0.2922636103151863}
| |
mc4_ca_20230418_4_758995
|
Esbrinant el futur – Tribus de la Segarra
No vull ser profeta de mals averanys, però crec que tardarem molt a viure en les condicions d’abans de la pandèmia. Ara, naturalment, pensem en conservar la salut i la vida. Però la pedregada que ens vindrà a sobre un cop superada la crisi sanitària (dic superada, no acabada) ens haurem d’enfrontar a una altra crisi, l’econòmica que marcarà profundament la vida de molts milions de persones. Ho estan advertint molts economistes, que preveuen una crisi tant o més dura que la dels anys 30 del segle XX i que afectarà tot el món, ja que actualment la globalització afecta tota la humanitat. Els ciutadans del carrer potser de moment no ens n’adonarem fins que comencem a veure que l’oferta i la demanda pateixen un fort desequilibri, que no hi ha liquiditat per pagar les despeses, que han de plegar moltes petites i mitjanes empreses, que es retallen els ajuts socials…
En l’anàlisi d’aquesta perspectiva, hi ha bàsicament dues posicions. La tendència més conservadora afirma que comportarà una concentració més gran de la riquesa en mans d’uns pocs: la gran banca i les multinacionals. En conseqüència, s’eixamplarà encara més la diferència entre rics i pobres, amb perill de desaparició de les classes mitjanes. En definitiva, un reforçament del capitalisme i un liberalisme descontrolat com ja veiem en molts països del Tercer Món on hi ha una mínima minoria –valgui la redundància– extremadament rica mentre el gran gruix de població és cada dia més pobra que sobreviu en condicions sovint infrahumanes. La desaparició de les classes mitjanes afectaria seriosament la columna vertebral de l’econmia en molts països d’Europa, entre els quals Catalunya d’una manera molt significativa.
Un altre aspecte que cal tenir en compte és que en èpoques de crisi i incertesa es posen de manifest actituds totalitàries i feixistes, com va succeir en els anys 30 del segle passat. Però d’això en parlarem un altre dia.
L’altra tendència diu exactament el contrari. Afirma que la crisi serà tan forta que suposarà la fi del capitalisme, almenys tal i com el coneixem fins ara. Per simple supervivència, els estats hauran de controlar el capital i promoure activitats econòmiques basades en petits grups de producció, donant suport a cooperatives, fomentant uns hàbits de consum més racionals, promovent els mercats de proximitat i amb polítiques més respectuoses amb el medi ambient.
Potser no passarà ni una cosa ni l’altra. O potser –i crec que és el més probable– succeiran les dues coses alhora i hi hagi un enfrontament directe entre els dos sistemes de vida. Possiblement res no serà com abans i hi haurà canvis importants en les relacions econòmiques i socials en un futur que se’ns presenta molt incert. Potser si que ens haurem d’estrènyer el cinturó i passar amb menys recursos que fins ara. Però també podem descobrir que amb menys afany de consum i garantint els recursos bàsics per a tothom es pot viure millor.
| 0.860903 |
curate
|
{"ca": 0.966643975493533, "es": 0.01940095302927161, "it": 0.013955071477195371}
|
http://tribusdelasegarra.cat/2020/04/17/esbrinant-el-futur/
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_18882
|
ERC, disposada a flexibilitzar ara l'exigència sobre les llengües en el Reglament si es "remata" en altres legislatures El portaveu parlamentari d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha avançat que està disposat a flexibilitzar ara la seva posició en relació amb l'ús de les llengües cooficials davant del Ple si els èxits es "rematen" en altres legislatures. Segons ha dit, no els "molestaria" que, de moment, només hi hagués una breu intervenció inicial en català, gallec o euskera. Tardà ha fet aquest anunci unes hores abans d'anar a la reunió amb els ponents de la reforma del Reglament que, segons ha revelat, ha convocat per a aquesta mateixa tarda el president Manuel Marín, qui ja la setmana passada va animar als grups a posar-se d'acord per intentar buscar consens abans de Nadal, després de més d'un any d''aturada'. En una roda de premsa al Congrés, el portaveu d'ERC ha recordat que la seva formació "sempre ha acceptat que la llengua preeminent de treball" en la Cambra fos el castellà. Això sí, ha demanat que la pàgina web ha de configurar-se també en gallec, català i euskera, i també es brindi als ciutadans la possibilitat de dirigir-se al Congrés en aquestes llengües. "La pàgina web del Parlament de Catalunya està en català, castellà, anglès i aranès", ha emfatitzat. També ha defensat l'ús de les llengües cooficials en el Ple amb el suport de les noves tecnologies, atès que les sessions plenàries són "el gran aparador didàctic". Tot i això, ha admès que aquesta possibilitat "requereix temps". "Per començar no ens molestaria, al contari, estaríem prou satisfets, si hi hagués una intervenció inicial en llengua catalana i, al cap d'uns minuts, es passés a la llengua castellana", ha explicat. Segons ha afegit, així es donaria un "gran pas" endavant que "es remataria en altres legislatures". "Cal obrir una bretxa i si s'obre la bretxa, després és més fàcil", ha afirmat el portaveu republicà. http://www.europapress.es/noticia.aspx?cod=20061128145328&ch=59
bretxa apareix al diccionari de la GEC però sona molt catanyol, oi? Millor escletxa
T'hi deu sonar a tu, jo ho he dit sempre
| 0.864952 |
curate
|
{"ca": 0.9506941120153183, "en": 0.03015797032072762, "oc": 0.019147917663954045}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_4_95790
|
Advertencia, això és un fil d'humor per la Racopedia, no cal pendres res a la valenta eh: LOS FEYTS DE LES GUERRES SENGLÀRIQUES IL·LUSTRTASCAPÍTOL I- LO RACONORUM DE L’ANNUS MMXLEMadonna Tehys, d’antich llintage de xat, e son fidel serf Eixader dit lo Cararobot, obrieren, arbitraren e recomptaren, los vots per conaixer lo usuari de lo aquest annus MMXLE. Mes lo Senyor Fosch de Sió, homen de Badia (de Vallès), no donà la sua gràcia e benedicció, e llicencia a la muller ne a lo Cararobot, doncs los recomunistes acabdillats per Porc, lo Garrí de Senglar,un vulgar pagès de remensa, animal croel i sanchguinari, anava ser lo usuaris de l’annus, lo més virtuós reconaire sota, Mam lo rei del Karma. E així los vassalls edentichfuakes de les terres de Badia feren estralls e vileses a lo xat. Mes la resposta del Garri de Senglar ne fou petita e feu entrar tot lo xat en una gran Revolutio per la coachtió e amenaces de mort e pecat a los reconaires no recomunistes. E lo rei del Karma, en Mam I, lo uníc sobirà de lo gran xat, no ho pogué permetre. E així caça, destruí, e cuina a Porc, lo Garrí de Senglar. Porc, lo Garrí de SenglarCAPÍTOL II –LA VENJANÇA RACOMUNISTA E LO NOVA CROADA DE BANEJAMENTMort lo predit Porc, excitant los soviets i movent-los a les armes, los cabdills recomaunistes, vesteren pell de garrí e volgueren fer la més gran Revolutio de lo xat. Les hosts edentichfuakes, ordonades per lo sanyor fosch de Sió, los feeren front, mes les suas forces eren poch vers la vermella fúria que recordava lo antich poder de los mitics temps cromnòrdics. E axí la venjança racomunista estigué a punt de triomf, fins que fou arribat lo rei del Karma, al front de Croada banejadora.Veritat és que se feu lo silenci, e lo senyor rei de lo Mam, ab la gràcia de Gabriel , ordonà ab aquestos mots:Nos en Mam, senyor e rei de lo semper fidelis Principatus Raconarum e de tot lo Karma, declaram, sentenciam, e arbitram que a tots los comdats e terres de lo meu xat, sian defenestrats, abolits, extingit, aniquilats e banejats, tots los vils trolls servils de lo enemich de la fé, Crom del Nord, entre los que se recompten los vermells cabdills Albertum XCIII, KominGot, Unitat_Ghotolana e tots los seus homens de les hosts d’almogaveria de les terres de lo roig color. Mes los recomunistes no foren los unichs queiguts, puix també fou desterrat de lo senyor infant Anonimus X, ultima forma d’homen, de lo gran dux de Poliseria, senyor troll de Lizondo-Blue-Valentia, regne separat, escindit e arrencat de lo Principatus Raconarum de Gotholonia. Mes es cosa del saber vulgar e de la xusma usuari, de poch Karma, que no es esser de la natura ne fill de Gabriel , i que no romadrà molt a foraxat.EPÍLEG Cal registrar que les gents de xat no romanen foraperill ne pecat mortal, puix que les forces de lo noble rei de lo Mam, nostro senyor del Karma, no banejaren encara lo Senyor Fosch de Sió, puix no ressembla una amenassa. Ans lo contrari, podrien restar en error? Ço és lo nostre humil parer, criteri e opinió, ja que aquix qui nom és Miquel·lot dit “lo inbanejable”, eixí com lo més gran vil troll de les terres de xat, després de lo finiment de lo Llop, antich e més poderós herald de Crom. E aquest predit Miquel·lot, jau a lo seu fosch tron, allà a la sua Terra de Badia, on s'estenen los identichfuaques. E nit e dia machina plans per dominar a tot lo Karma. Concep plans per trobar-lo, machinacions per reunir-lo e argúcies per tenir tot lligat a les Tenebres virtuals, allà a la sua Terra de Badia, on s’estenen los edentichfuakes. Miquel·lot, senyor fosch de Sió, sobirà de les terres de Badia on s'estenen los edentichfuakes.
Sort, que has avisat de que no que ja que prendre res a la valenta!
Alfredo escrigué: Sort, que has avisat de que no que ja que prendre res a la valenta! Maria Antonia approves.
| 0.869426 |
curate
|
{"ca": 0.946786090621707, "es": 0.033192834562697573, "it": 0.013962065331928345, "en": 0.006059009483667018}
| |
mc4_ca_20230418_16_378692
|
Home \ Notícies \ Finalitza el Campionat d'Espanya de Làser RD a Cadis amb molt bons resultats per l'equip català
Més en aquesta categoria: « Més de 120 participants a la Copa d'Espanya d'Optimist Catalunya s'adjudica el Campionat d'Espanya per equips de 420 »
| 0.724586 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://vela.cat/noticies/item/1303-finalitza-el-campionat-despanya-de-l%C3%A0ser-rd-a-cadis-amb-molt-bons-resultats-per-lequip-catal%C3%A0
|
mc4_ca_20230418_14_293550
|
Estatutos del Colegio | CrimiCat
A l'abril de 2018, després d'aprovar-se en Assemblea Constituen del 25 de gener del mateix any, els Estatuts del Col·legi van ser oficialment inscrit en el registre oficial de Col·legis a través de la RESOLUCIÓ JUS/724/2018, de 4 d’abril, per la qual s’inscriuen al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya els Estatuts del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. I al maig, el Col·legi va ser creat oficialment pel DECRET 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya.
Títol I. Denominació, naturalesa, finalitats i funcions
Títol II. De l’adquisició, la denegació i la pèrdua de la condició de persona col·legiada
Títol III. Drets i deures de les persones col·legiades
Títol IV. Principis bàsics reguladors de l'exercici professional
Títol V. Dels òrgans de govern, les normes de constitució i funcionament i la competència
Títol VI. De la participació dels col·legiats en els òrgans de govern i del règim electoral
Títol VII. Del règim econòmic i administratiu
Títol VIII. De les comissions professionals
Títol IX. Del règim disciplinari
Títol X. Del règim jurídic i de la impugnació dels actes col·legiats
Títol XI. Modificacions de l’estructura i dissolució del Col·legi
Títol XII. Aprovació i modificació dels Estatuts
Denominació, naturalesa, finalitats i funcions
Article 1. Nom, naturalesa jurídica i capacitat
El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya és una corporació de dret públic, de caràcter professional, amb personalitat jurídica pròpia, sense afany de lucre, i amb plena capacitat d’obrar per a l'acompliment de les seves finalitats i funcions públiques i privades.
Article 2. Règim jurídic aplicable
El Col·legi es regeix per aquests Estatuts, per la Llei 7/2006, de 31 de maig de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, i per la resta de disposicions legals que li siguin d’aplicació.
Article 3. Relació amb les administracions públiques
3.1 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, tant pel que fa a aspectes institucionals i corporatius com a continguts de la professió, es relaciona amb els departaments de la Generalitat de Catalunya amb competència en la matèria.
3.2. Quan calgui, dins dels marcs competencials corresponents, el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya es pot relacionar també amb els ens locals i amb l'Administració de l'Estat i els organismes supraestatals.
3.3 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya haurà d'elaborar i trametre a la Generalitat una memòria anual de la gestió econòmica, de les activitats realitzades, de les altes i les baixes produïdes i de les altres dades d'interès general que es desprenen del funcionament i de l'actuació d'aquest col·legi.
Article 4. Relació amb altres organismes professionals i públics
4.1 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, com a col·legi de criminòlegs únic en l'àmbit de Catalunya, pot establir acords de reciprocitat i cooperació amb altres col·legis o associacions professionals de fora d'aquest àmbit territorial.
4.2 El Col·legi de Criminòlegs de Catalunya pot establir amb els organismes professionals estrangers i internacionals les relacions que, en el marc de la legislació vigent, consideri convenients en cada moment.
Article 5. Àmbit territorial i domicili
L'àmbit territorial del Col·legi és el del territori de Catalunya i el seu domicili social és a Carrer de Balmes, número 129, 4t 2a, 08008 Barcelona. Aquest domicili podrà ser modificat per acord de l’Assemblea General d’acord amb el que estableix l’article 92.
Article 6. Principis essencials
Són principis essencials de l'estructura interna i del seu funcionament la igualtat dels seus membres, l'elecció democràtica dels seus òrgans de govern, l'adopció dels acords per majoria i la seva llibertat d'actuació dins del respecte a les lleis.
Article 7. Finalitats essencials
Són finalitats essencials del Col·legi ordenar l'exercici professional en qualsevol de les seves formes i modalitats; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb l'Administració; defensar els interessos professionals de les persones col·legiades i vetllar perquè l'activitat professional s'adeqüi als interessos dels ciutadans; promoure el reconeixement social i professional de la criminologia; i vetllar per tal que l'actuació de les persones col·legiades corresponguin als interessos i a les necessitats de la societat en relació amb l'exercici de la professió.
Article 8. Funcions
Per al compliment de les seves funcions públiques, el Col·legi exercirà les funcions següents, d'acord amb l’article 39 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de les professions titulades i dels col·legis professionals i, en particular:
Facilitar l'exercici de la professió i fomentar el màxim desenvolupament professional entre les persones col·legiades.
Fomentar la solidaritat entre els seus membres, vetllar per l'ètica professional i pel respecte als drets dels ciutadans.
Exercir la potestat disciplinària en matèries professionals i col·legials, així com evitar la competència deslleial entre les persones col·legiades. La potestat disciplinària es pot exercir només sobre llurs col·legiats/des.
Participar en els òrgans consultius de l'Administració, quan aquesta ho requereixi.
Participar en l'elaboració i la modificació, quan calgui, dels plans d'estudis dels graus i postgraus universitaris de criminologia, així com en plans d’estudis d’altres títols universitaris de caràcter no oficial.
Tenir la representació i defensa de la professió davant l'Administració, les institucions, els tribunals, les entitats i els i les particulars amb legitimació per ser part en tots els litigis que afectin els interessos professionals. Pot exercir el dret de petició, d'acord amb la llei, i proposar les reformes legislatives que consideri justes per defensar la professió.
Incentivar que els mitjans de comunicació social divulguin els avenços de la criminologia fonamentats científicament i/o d'ús comú en la pràctica professional contrastada i evitin qualsevol propaganda o publicitat general incerta.
Promoure i desenvolupar la formació professional i fomentar el perfeccionament científic i tècnic de les persones col·legiades.
Organitzar activitats i serveis comuns i institucionals de caràcter professional, cultural, assistencial, de previsió i anàlegs que siguin d'interès per les persones col·legiades.
Prendre mesures i, si és procedent, exercir les accions legals oportunes per impedir l’ intrusisme en la professió.
Facilitar, a requeriment de jutjats i tribunals, el nom de les persones col·legiades designades per actuar com a professionals (perits, mediadors/es, assessors/es, etc.) en afers judicials o, si és procedent, proporcionar una llista específica de persones col·legiades.
Emetre informes i dictàmens en procediments judicials o administratius en els quals es discuteixin qüestions relatives a honoraris professionals.
Promoure la formació continuada en criminologia, fomentar el dret dels criminòlegs i criminòlogues a rebre-la i procurar el desenvolupament professional continuat de les persones col·legiades, mantenint a tal fi les relacions oportunes amb les universitats i altres entitats acadèmiques i/o científiques.
Complir i fer complir a les persones col·legiades la legislació aplicable i aquests Estatuts, així com les normes i les decisions adoptades pels òrgans col·legials en matèria de la seva competència.
Intervenir, per via de mediació o d'arbitratge, en els conflictes professionals que es puguin donar entre les persones col·legiades o entre aquestes i terceres persones, sempre que ho sol·licitin de comú acord les parts implicades.
Informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin a l'exercici de la professió o a la institució col·legial, i exercir les funcions que li siguin encomanades per l'Administració, mitjançant la realització d'estudis, l'emissió d'informes, l'elaboració d'estadístiques i altres activitats que se li sol·licitin o que acordi per iniciativa pròpia.
Exercir la potestat disciplinària quan la conducta dels col·legiats o de les col·legiades suposi infracció dels Estatuts o de la resta de normativa col·legial i professional, i executar la sanció imposada.
Col·laborar amb les associacions i altres entitats representatives dels interessos ciutadans directament vinculades amb l'exercici de la professió col·legiada.
Totes les altres funcions que li atribueixin les disposicions legals o que siguin beneficioses per als interessos dels seus col·legiats/des i s'encaminin al compliment dels objectius col·legials.
Article 9. Reglamentació
D’acord amb l’article 42.2 de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, la Junta de Govern pot elaborar un reglament de règim intern amb l’objectiu d’articular la dinàmica col·legial, com també de protocols i normes de seguiment en aspectes específics de l’activitat del Col·legi. Tant el reglament de règim intern, com els protocols i normes específics, seran sotmesos a votació de l’Assemblea General.
De l’adquisició, la denegació i la pèrdua de la condició de persona col·legiada
Article 10. Dret de col·legiació
D’acord amb l’article 4 del Decret 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, pel que fa al dret de col·legiació, els i les professionals han d’estar en possessió dels títols de llicenciat o graduat en criminologia o d’algun altre títol universitari oficial que hi equivalgui, d’acord amb la legislació vigent, i, quan escaigui, d’un títol estranger degudament homologat
Article 11. Requisits per a la col·legiació
Les condicions requerides per col·legiar-se, pel que fa a l’acreditació acadèmica o professional, són les regulades per la Llei 7/2006, de 31 de maig, de professions titulades i col·legis professionals. A més, les condicions administratives seran les següents:
a) Estar en possessió de la titulació acadèmica universitària de Llicenciatura o Grau en Criminologia o del corresponent reconeixement del títol estranger degudament homologat.
b) Presentar sol·licitud escrita a la Junta de Govern.
c) Abonar de la quota d’incorporació i la quota ordinària.
d) Aportar la documentació acreditativa de la possessió del títol.
Article 12. Acceptació de la sol·licitud
La Junta de Govern prendrà l’acord d’admissió o denegació de la col·legiació en el termini de màxim de trenta dies naturals de la presentació de la sol·licitud corresponent, a excepció del mes d’agost que es considera no hàbil pels tràmits administratius.
En qualsevol cas, la Junta haurà de motivar la resolució, sigui d’admissió o de denegació, contra la qual es podrà formular recurs d’acord amb les normes establertes a l’article 13 d’aquests estatuts.
Article 13. Denegació de la sol·licitud de col·legiació
La Junta de Govern denegarà la incorporació al Col·legi si es detecta la manca de qualsevol condició de les assenyalades als dos articles anteriors.
Tanmateix, la Junta de Govern podrà denegar la incorporació al Col·legi quan el o la sol·licitant estigui complint condemna per la comissió d’un delicte dolós.
Article 14. Incorporació
La incorporació produirà plens efectes des de la data de la resolució corresponent per la Junta de Govern. A comptar d’aquell moment es facilitarà al nou col·legiat o nova col·legiada un document acreditatiu de tal condició, en forma de carnet, que serà igual per a tots els col·legiats/des. Aquest carnet serà renovat periòdicament i donarà l’acreditació com a col·legiat/da a efectes legals.
Article 15 Pèrdua la condició de persona col·legiada
Per disposició legal es perdrà la condició de col·legiat/da per les causes següents:
a) Defunció.
b) Incapacitat legal.
c) Separació o expulsió com a conseqüència de la resolució disciplinària ferma que la comporti.
d) Baixa voluntària comunicada per escrit
e) Baixa forçosa per incompliment de les obligacions econòmiques, després de l’advertiment escrit reglamentari. Aquesta baixa queda sense efecte des del moment de l’abonament dels descoberts, més les quantitats que reglamentàriament corresponguin.
Article 16. Membres d'honor del Col·legi
Seran col·legiats d’honor les persones que siguin nomenades com a tals per la Junta de Govern en atenció als mèrits del seu treball d’especial significació i importància per a la ciència de la Criminologia o a la seva pràctica professional, sense que sigui necessària la presencia de tots els requisits disposats a l’article 11.
Drets i deures de les persones col·legiades
Article 17. Principi d’igualtat
Tots els col·legiats i totes les col·legiades tenen els mateixos drets i deures.
Article 18. Secret professional
18.1 El/la criminòleg/oga té el deure de guardar el secret professional, d’acord amb la legislació vigent en aquest tema.
18.2. Únicament podrà ser rellevat de guardar el secret professional per ordre judicial, autorització de les persones implicades o, excepcionalment, si hi ha perill greu per a la ciutadania, terceres persones o per a la mateixa persona col·legiada, o quan estigui expressament previst en una llei.
Article 19. Drets de les persones col·legiades
Són drets de les persones col·legiades:
Exercir la professió de criminòleg.
A petició pròpia, ser assistits i assessorats pel Col·legi, amb els mitjans que aquest disposi i en les condicions reglamentàriament, fixades en totes les qüestions relacionades amb l'exercici professional.
Utilitzar els serveis i els mitjans del Col·legi en les condicions establertes.
Participar per sufragi actiu i passiu en les eleccions que es convoquin en l'àmbit col·legial, participar activament en la vida col·legial, ser informats i intervenir amb veu i vot en les Assemblees Generals.
Formar part de les seccions, comissions o grups de treball que s'estableixin.
Integrar-se en les institucions de previsió que es creïn, en les condicions que es fixin.
Presentar a la Junta de Govern escrits de suggeriments, peticions o queixes.
Rebre informació sobre l'activitat corporativa i d'interès professional.
Participar en les activitats formatives d’actualització professional organitzades pel Col·legi.
Sota les condicions que la Junta de Govern determini, els col·legiats/des tenen dret a què el Col·legi els faciliti el deure legal d’estar assegurats per les responsabilitats civils que els puguin reclamar com a conseqüència de l’exercici professional.
Article 20. Deures de les persones col·legiades
Són deures de les persones col·legiades:
Exercir la professió èticament i respectar les normes establertes en aquests Estatuts, en el Codi Deontològic i en les altres normes que es puguin dictar.
Complir les normes corporatives, així com els acords adoptats pels òrgans de govern del Col·legi.
Presentar al Col·legi les declaracions professionals i documents que els siguin requerits d'acord amb les disposicions estatutàries o reglamentàries.
Comunicar al Col·legi per un mitjà que en permeti deixar constància, en un termini de trenta dies, els canvis de residència o domicili, de les dades relatives a la domiciliació bancària dels cobraments, o qualsevol altra situació que afecti la seva relació amb el Col·legi.
Abonar puntualment les quotes i les aportacions establertes mitjançant domiciliació bancària.
Participar activament en la vida col·legial; assistir a les assemblees generals i formar part en els col·lectius professionals, quan, per la seva especialitat professional, sigui convocat.
Exercir diligentment els càrrecs pels quals fou elegit i complir els encàrrecs que els òrgans col·legials li puguin encomanar, i que lliurement hagin acceptat, salvant que siguin d'obligat compliment.
No perjudicar els drets corporatius o professionals d'altres persones col·legiades.
Cooperar amb la Junta de Govern, particularment, i amb la resta d'òrgans de caire representatiu del Col·legi, prestar la seva col·laboració i facilitar informació en els afers col·legials per als quals li sigui requerida, sens perjudici del secret professional.
No fer ús de la publicitat encaminada a obtenir clientela, directament e indirectament, que sigui contrària a la deontologia professional o que signifiqui una competència deslleial.
Informar al Col·legi dels casos d'intrusisme o de mala praxi professional que es coneguin.
Respectar totes les normes deontològiques envers els seus clients o les empreses o institucions per a les quals treballen, envers les persones objecte dels seus treballs i envers la societat en general.
Principis bàsics reguladors de l'exercici professional
Article 21. Definició de criminòleg/oga
D'acord al Decret 50/2017, de 23 de maig, de creació del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, el criminòleg/oga és el/la professional encarregada d'abordar des d'una perspectiva interdisciplinària l'estudi del crim amb l'objectiu de subministrar una informació vàlida i contrastada sobre la gènesi, la persona infractora, i la víctima, mitjançant l'ús de tècniques d'intervenció positiva en la persona delinqüent per al control social del comportament delictiu.
Article 22. Tasques del criminòleg
Entre les tasques que realitzen els/les criminòlegs/ogues, s’inclouen:
a) Realització de propostes de diagnòstic criminològic.
b) Aplicació de tractaments en l’àmbit penitenciari.
c) Emissió d’informes sobre el risc de reincidència al Ministeri Fiscal i a les autoritats judicials i penitenciàries.
d) Orientació de les penes privatives de llibertat cap a la reinserció i reeducació.
e) Assessorament a les Oficines d’Atenció a la Víctima i assistència a les persones que han estat víctimes.
f) Intervenció i mediació en la resolució de conflictes amb la finalitat d’evitar la judicialització de problemes interpersonals.
g) Assessorament judicial de coneixements científics sobre fets delictius, personalitat de l’infractor, factors o elements criminòlegs presents, factors de risc personals o ambientals relacionats amb el comportament de l’infractor, risc de violència i tipus d’actuació més adequada.
h) Participació en l’elaboració i modificació dels plans de seguretat.
i) Participació en el disseny de programes preventius socials relacionats amb situacions de marginalitat.
j) Anàlisi de fenòmens delictius.
k) Realització d’informes que ajudin al jutge a escollir la mesura penal alternativa.
l) Assessorament als responsables de les polítiques publiques de prevenció i seguretat, tant a nivell local com nacional.
m) Assessorament al sector privat vers la prevenció i tractament de la delinqüència i la conducta antisocial en l’àmbit empresarial.
Article 23. Bases de l’exercici professional
L’exercici de la professió es basa en la independència de criteri professional, l’adequada atenció a les persones i el servei a la comunitat.
Article 24. Formació continuada
El/la criminòleg/oga ha de mantenir una formació científica i tècnica continuada, a fi d’obtenir una millor capacitació professional. Així mateix, ha de procurar la comunicació i la transparència del seu coneixement a la comunitat professional, d’acord amb els usos científics.
Article 25. Autonomia professional
El/la criminòleg/oga no ha d’acceptar cap feina que atempti contra la seva autonomia professional, ni que susciti problemes que no poden ser assumits per l’estat actual de la tècnica de la professió.
Article 26. Competència deslleial
El/la criminòleg/oga ha d’evitar qualsevol forma de competència deslleial. Està prohibida, en qualsevol cas, la propaganda enganyosa i la que sigui contrària a la normativa vigent en matèria de competència.
Article 27. Emissió d’informes
27.1 Tots els treballs professionals que hagin d’emetre documentalment, com ara informes, dictàmens, diagnòstics i altres, hauran de ser firmats pel o per la professional, el qual hi farà constar el seu número de col·legiada o col·legiat i se’n responsabilitzarà pel que fa al contingut i a l’oportunitat.
27.2 Els certificats s’hauran d’emetre en impresos oficials, expedits pel Col·legi, quan així ho requereixen les disposicions legals.
Dels òrgans de govern, les normes de constitució i funcionament i la competència
Article 30. Òrgans de govern
El Col·legi té dos òrgans de govern: l’Assemblea General i la Junta de Govern.
Article 31. L'Assemblea General. Règim de sessions
31.1 L’Assemblea General és l’òrgan màxim de govern del Col·legi i sense perjudici de les competències atribuïdes a altres òrgans d'aquest. Està integrada per totes les persones col·legiades, exercents i no exercents, en plenitud de drets i deures, segons el previst en aquests estatuts. Els acords, adoptats pel principi majoritari, obliguen a totes les persones col·legiades. 31.2 L’Assemblea General es reuneix una vegada l'any amb caràcter ordinari, preferiblement dins del primer trimestre.
31.3 L’assemblea General podrà reunir-se en sessió extraordinària, prèvia convocatòria del/a president/a o vicepresident/a, segons està previst a l’article 33 d’aquests Estatuts.
Article 32. Assemblea ordinària
32.1 Les sessions ordinàries de l'Assemblea General seran convocades sempre amb una antelació mínima d’un mes a la data de la seva celebració, mitjançant comunicació escrita a tots els col·legiats/des, amb expressió del lloc i hora de celebració per primera i segona convocatòria, així com de l'ordre del dia.
32.2 Quedarà vàlidament constituïda l'Assemblea General en primera convocatòria, quan es trobin presents la meitat més un dels col·legiats/des i en segona convocatòria, qualsevol que sigui el nombre de col·legiats/des presents.
32.3 Entre la primera i la segona convocatòria hauran de transcórrer, almenys, trenta minuts.
32.4 A l’ordre del dia, hi constarà la relació de punts a tractar. A la convocatòria es farà constar la quina és la documentació corresponent als assumptes de l’ordre del dia i on pot ésser consultada. Com a mínim, estarà a disposició dels col·legiats/des a la secretaria del Col·legi durant els cinc dies anteriors a la celebració de l’Assemblea.
32.5 L’Assemblea General, per majoria absoluta, al començament de la sessió podrà:
a) Incloure, tractar i decidir sobre assumptes no compresos en l'ordre del dia.
b) Alterar l'ordre del tractament dels punts ja inclosos.
Article 33. Assemblees extraordinàries
L’Assemblea General es podrà convocar amb caràcter extraordinari quan així ho acordi la Junta de Govern o quan ho sol·liciti un nombre de persones col·legiades superior al 5% del total o un nombre de delegats o representants superior al 20% del total. La petició, adreçada al president, expressarà els assumptes que s'hagin de tractar.
Article 34. Sessions de l’Assemblea General
34.1 Les sessions de l’Assemblea General seran presidides per a la persona que ostenta la presidència, acompanyat de la resta de membres de la Junta de Govern, i dirigirà les reunions.
34.2 La persona que ostenti la vicepresidència serà el moderador/a o coordinador/a de les reunions, concedint o retirant l'ús de la paraula a tots els i les participants excepte al president/a, i ordenant els debats i votacions.
34.3 Actuarà com a secretari o secretaria qui ho sigui de la Junta de Govern i aixecarà acta de la reunió, amb el vistiplau del president o presidenta.
34.4 Els acords es prendran, de manera general, per majoria simple dels presents en el moment de la votació.
34.5 La Junta de Govern pot convidar a assistir a l’Assemblea General a assessors i assessores o altres persones que no siguin col·legiades, quan la seva presència estigui justificada en funció dels assumptes a tractar previstos en l’ordre del dia, i no tindran dret a vot.
Article 35. Validació d’acords de l’Assemblea General
35.1 Totes les persones col·legiades tenen dret a veu i vot, ja siguin exercents o no, tret de les persones suspeses en l’exercici de llurs drets.
35.2 El vot es podrà delegar mitjançant la documentació a l’efecte que es trametrà conjuntament amb la convocatòria de l’Assemblea General. Cada assistent a l’Assemblea podrà portar un màxim de cinc vots delegats.
35.3 La Junta de Govern podrà habilitar un sistema d’emissió del vot per via telemàtica, la qual ha de permetre acreditar la identitat i la condició de col·legiat de la persona emissora, com també la inalterabilitat del contingut del vot.
35.4 La votació, amb caràcter general, s’efectuarà a mà alçada. També es pot realitzar de forma secreta amb papereta, si ho considera oportú la presidència o si ho demana la majoria simple de les persones col·legiades assistents.
35.5 Els col·legiats/des honorífics tindran dret a veu, però no a vot.
Article 36. Acords
L'Assemblea General adopta les decisions per majoria simple, majoria absoluta o majoria qualificada, segons el previst en els presents estatuts.
Article 37. Funcions de l’Assemblea General
És competència de l'Assemblea General exercir les funcions que s'enumeren a continuació d’acord amb les majories previstes per a cadascuna d’elles:
a) Aprovar per majoria simple, si escau, l'acta de la reunió anterior.
b) Conèixer, discutir i aprovar per majoria simple, si escau, del balanç econòmic del darrer exercici i del pressupost per a l'exercici següent i de la memòria de la junta de Govern corresponent a l'any anterior.
c) Aprovar la gestió de la Junta de Govern, si correspon.
d) Aprovar per majoria absoluta les normes generals que s'han de seguir en matèries de competència col·legial.
e) Aprovar, si escau, per majoria absoluta, la reforma dels presents Estatuts, per a la posterior tramitació davant l'administració.
f) Aprovar per majoria simple la inversió dels béns col·legials, a proposta de la Junta de Govern.
g) Aprovar per majoria qualificada cada de 2/3, el Codi Deontològic Professional.
h) Aprovar per majoria qualificada cada de 2/3 la meritació de prestacions extraordinàries.
i) Aprovar per majoria absoluta les mocions de censura contra la junta de Govern amb les condicions que estableix l'article 54 d'aquests estatuts.
j) Aprovar per majoria simple les propostes de modificació dels membres de la Junta de Govern que formuli aquest òrgan amb l'objectiu de suplir les baixes que es produeixin en el mateix.
k) Nomenar per majoria absoluta d'una junta de Govern provisional en el cas que hi hagi la impossibilitat de funcionament en aquesta junta.
l) Interpretar els presents Estatuts i promoure la seva modificació a iniciativa pròpia o de la Junta de Govern, per majoria absoluta.
m) Crear les Àrees Professionals i aprovar el reglament general de les mateixes, previ informe de la Junta de Govern, per majoria qualificada cada de 2/3.
n) Aprovar per majoria qualificada cada de 2/3, el Reglament Electoral en tot el no previst en els Presents estatuts, i si escau les modificacions d'aquest.
o) Aprovar per majoria simple, les propostes que li presenti la Junta de Govern, que les realitzarà si més no en cada començament d'un nou període de mandat, de nomenaments o cessaments relacionats amb la composició de la Comissió deontològica. Al seu torn ha d'aprovar el reglament de l'esmentada Comissió.
p) Resoldre els recursos ordinaris.
q) Deliberar, i aprovar, si així es resol, de les propostes que s’hagin presentat per un mínim de 20 col·legiats/des, fins a cinc dies abans de la celebració de l’Assemblea.
r) Qualsevol altra funció que no sigui competència de l’Assemblea Extraordinària.
Article 38. Funcions de l’Assemblea Extraordinària
L’Assemblea Extraordinària té atribuïdes com de la seva competència específica les següents funcions:
a) L’aprovació i modificació dels Estatuts del Col·legi i el seu desenvolupament reglamentari.
b) L’aprovació de quotes extraordinàries.
c) L’autorització a l’Assemblea per a l’alienació de béns no fungibles del Col·legi, o per a l’assumpció d’obligacions de qualsevol tipus que no sigui de despesa de funcionament ordinari i que superi un cinc per cent del pressupost anual.
d) Aprovar mocions de censura contra la Junta de Govern o contra qualsevol del seu membres.
Article 39. Dret a vot dels col·legiats/des en l'assemblea general
No disposaran de dret a vot els col·legiats/des:
a) Que no estiguin al corrent de pagament de les quotes en el moment anterior de la celebració de l’Assemblea General.
b) Que tinguin una sanció que comporti la suspensió d’activitats que limitin o deixin sense efecte aquests drets pel període que determini la sanció.
Article 40. L’acta
De les reunions de l’Assemblea – Ordinària i Extraordinària-, se n’ha d’estendre l’acta corresponent, en la qual, de forma abreujada, han de constar les intervencions fetes, els assumptes tractats, els acords adoptats i, si s’aproven, les condicions de llur execució. L’acta ha de ser conformada per qui ostenti la secretaria, qui també la signarà amb el vistiplau de la presidència de l’Assemblea.
Article 41. La junta de Govern
La Junta de Govern és l'òrgan executiu i de representació del Col·legi.
Article 42. Composició de la Junta de Govern
42.1 La Junta de Govern estarà formada per vuit membres, tots ells col·legiats i escollits d’acord amb els procediments establerts en aquest estatuts entre els quals hi haurà: un/a president/a, un/a vicepresident/a, un secretari/a, un tresorer/a i quatre vocals.
42.2 Seran membres de la Junta de Govern els membres de la candidatura guanyadora en el procés electoral corresponent degudament convocat d’acord amb les disposicions estatutàries.
La Junta de Govern pot delegar alguna de les seves funcions concretes en la Comissió́ Delegada, integrada per les persones que ostenten càrrecs de president/ a, vicepresident/a, secretari/ària i tresorer/a. Serà presidida pel president/a de la Junta de Govern i pot tractar tots els temes que se li deleguin, llevat d’aquells que hagin de ser autoritzats o aprovats per l’Assemblea General, d’acord amb la normativa vigent.
42.3 A la Junta de Govern només tindran dret a vot els membres electes. Els presidents de les comissions professionals i/o delegacions hi podran assistir amb veu i sense vot, sempre que a l’ordre del dia hi constin temes que afectin especialment l’objecte de la Comissió.
42.4 El mandat dels membres elegits serà de quatre anys. Cap col·legiat/da no podrà ser membre de la Junta de Govern més de dues vegades.
42.5 L’assistència a les reunions de la Junta és obligatòria.
42.6 Els membres de la Junta de Govern exerceixen llur càrrec gratuïtament. Tanmateix podran ésser reemborsats de les despeses degudament justificades que l’exercici del càrrec els produeixi.
Article 43. Funcions i atribucions de la Junta de Govern
És l’òrgan que administra el col·legi, executa els acords de l’òrgan plenari, l’Assemblea General, i en concret li corresponen les següents funcions:
a) Complir i fer complir les disposicions d’aquests Estatuts i els acords de la Junta General.
b) Admetre les sol·licituds de col·legiació́ que consideri legítimes.
c) Fixar la quantia dels drets d’incorporació i de les quotes ordinàries.
d) Administrar els fons del Col·legi i preparar els pressupostos i la rendició́ de comptes.
e) Convocar les Assembles Generals, fixant l’ordre del dia i facilitant la documentació́ i informació́ que correspongui.
f) Convocar les eleccions per a la renovació́ dels membres de la Junta de Govern.
g) Exercir la funció́ disciplinària d’acord amb els Estatuts i reglaments.
h) Qualsevol funció́ que li delegui l’Assemblea General.
i) Qualsevol comesa que consideri urgent, sens perjudici en aquest cas d’informar amb la major brevetat a la Assemblea General per al seu coneixement i ratificació́, si correspon.
Article 44. Atribucions de la presidència
Serà president/a aquell col·legiat/da que resulti elegit/da per a aquesta responsabilitat, i ha de figurar el seu nom en el primer lloc de la candidatura electoral guanyadora. Li corresponen les següents funcions:
a) Representar el Col·legi.
b) Convocar i presidir l’Assemblea General.
c) Convocar i presidir la Junta de Govern.
d) Presidència de qualsevol comissió o reunió del Col·legi a què assisteixi.
e) Convocar comissions i tota mena de grups de treball en absència dels presidents de comissions o de grups i sempre que ho estimi convenient per l’interès del Col·legi o de les comissions o grups.
f) Vetllar, protegir i defensar el Col·legi i la professió davant qualsevol autoritat; davant i en relació́ amb els propis col·legiats i, en general, en relació́ a tota mena d’actes.
g) Autoritzar amb la seva signatura l’obertura i cancel·lació́ de comptes bancaris; legitimar amb la seva firma les actes de les juntes generals i de les juntes de govern i les certificacions de les mateixes.
h) Proposar a la Assemblea General o a la Junta de Govern les persones que per decisió́ d’aquests òrgans representin el Col·legi en tota mena d’actes o organismes.
Article 45. Atribucions de la vicepresidència
Serà vicepresident/a la persona col·legiada que figuri en el segon lloc a la candidatura guanyadora. Les seves atribucions són les de substitució́ del president en qualsevol acte o funció́ per malaltia, absència o en cas d’estar sotmès a procediment de recusació́. Assumirà̀ també́ les funcions que li encomani el/la president/a.
Article 46. Atribucions de la secretaria
Serà secretari/a el/la col·legiat/da que sigui tercer/a de la llista electoral guanyadora. Li corresponen les següents funcions:
a) Procurar el compliment dels acords de la Junta de Govern i de les decisions del president.
b) Dur els serveis administratius del Col·legi.
c) Redactar les actes de l’Assemblea General i de la Junta de Govern, i signar-les, un cop aprovades per la junta respectiva, amb el vistiplau del president.
d) Portar el registre de col·legiats i els seus expedients personals.
e) Rebre la correspondència, sol·licituds i demés escrits adreçats al Col·legi, i donar-ne compte al president i disposar-ne la seva tramitació́.
f) Lliurar certificacions.
g) Portar i custodiar els llibres d’actes.
h) Presentar a la Junta de Govern el projecte de la memòria anual.
i) Donar comptes, oportunament, a la Junta de Govern dels acords que s’hagin pres a la Comissió Delegada.
Article 47. Atribucions de la tresoreria
Serà tresorer/a el col·legiat/da que com a candidat/a estigui en el quart lloc de la llista electoral guanyadora. Les seves responsabilitats específiques seran les següents:
a) Recaptar i administrar els fons del Col·legi.
b) Dur la comptabilitat del Col·legi i els llibres corresponents, presentant a la Junta de Govern els estats de situació mensuals i sotmetent a la seva aprovació́ provisional el balanç, l’inventari i el compte de resultats anuals, així com el tancament de l’exercici i el pressupost pel nou exercici, abans de presentar els comptes i pressupostos a l’auditor de comptes oficial.
c) Fer els pagaments que corresponguin per al funcionament ordinari del Col·legi, o bé ordenats per la Junta de Govern o pel president, signant els xecs o altres documents i ordres corresponents. Els xecs i altres lliuraments els signarà juntament amb el president.
Article 48. Atribucions dels vocals
Els vocals de la Junta seran la resta d’integrants de la llista electoral guanyadora. La seva responsabilitat genèrica serà la de procurar el bon funcionament de totes les activitats del Col·legi i de la Junta de Govern.
Article 49. Règim de reunions
Sempre que sigui possible, la Junta de Govern es reunirà de forma ordinària una vegada al mes, llevat de l’agost. També es reunirà sempre que el president la convoqui per considerar-ho d’interès i quan ho sol·licitin un mínim de quatre membres de la Junta.
Article 50. Convocatòria i ordre del dia
50.1 El president ordenarà les convocatòries de la Junta de Govern, amb una antelació́ mínima de set dies, per escrit cursat per qualsevol sistema. Les reunions se celebraran, si no es disposa altrament, en el local on radiqui la seu social del Col·legi.
A la convocatòria s’adjuntarà un ordre del dia recollint els temes a tractar-hi. No es podran prendre acords sobre punts no inclosos a l’ordre del dia.
50.2 La Junta de govern, per majoria absoluta i tenint en compte el vot de qualitat del president, al començament de la sessió podrà:
Article 51. Reunions i acords de la Junta de Govern. Quòrum i adopció d’acords de la Junta de Govern
51.1 La Junta es considerarà vàlidament constituïda quan hi estiguin presents, com a mínim, la meitat més un dels seus membres.
51.2 Els acords es prendran per majoria dels vots presents. En cas d’empat decidirà̀ el vot del president.
51.3 El vot és indelegable.
Article 52. Causes de suspensió i cessament dels càrrecs de la Junta de Govern
52.1 Els membres de la Junta de Govern poden ser suspesos dels seus càrrecs i/o destituïts per les causes següents:
52.2 Són causes de suspensió:
a) Qualsevol situació professional o personal convenientment justificada que impossibiliti el desenvolupament normal de les responsabilitats que com a membre de la Junta té atribuïdes.
b) Per incoació d'un expedient disciplinari mentre no es dicta resolució.
52.3. Són causes de cessament:
a) La defunció o la declaració d'absència i/o de defunció.
b) La renúncia del mateix interessat.
c) El nomenament per a un càrrec, públic o no, que resulti incompatible amb el que ostenta com a membre de la Junta de Govern.
d) Per sanció ferma, conseqüència d'un expedient disciplinari i/o condemna per sentència ferma que comporti la inhabilitació per ocupar càrrecs públics.
e) Per falta injustificada d’assistència a tres reunions consecutives, o a cinc dins de dotze mesos, produirà la baixa immediata i automàtica com a membre de la Junta de Govern.
f) Per acord de l’Assemblea General.
Article 53. Substitució dels membres de la Junta de Govern
En cas de substitució d’algun membre de la Junta de Govern, serà la mateixa Junta de Govern la que determinarà la nova composició i els càrrecs que ostenten cadascun dels membres.
Article 54. Mocions de censura
54.1 Els col·legiats poden presentar una moció de censura contra la Junta de Govern. Per a la presentació de la moció de censura serà necessària la petició escrita de, com a mínim, un 10% de les persones col·legiades. La petició haurà d’estar motivada i fonamentada de manera clara. Si es presenta una moció de censura, es convocarà una Assemblea General extraordinària en què l’únic punt de l’ordre del dia serà l’aprovació o denegació de la moció de censura.
54.2 En el cas que no s’aprovi la moció de censura, no es podrà tornar a presentar una nova petició fins que no hagi transcorregut, com mínim, un any, comptat des de la data de l’anterior Assemblea General Extraordinària convocada a tal efecte.
54.3 L’aprovació de la moció de censura comportarà el cessament immediat de la Junta de Govern i la constitució d’una Comissió Gestora, que es farà càrrec provisionalment del govern del Col·legi i convocarà eleccions extraordinàries. La Comissió Gestora encarregada de la convocatòria d’eleccions quedarà formada per tres persones: les dues persones de major edat i la persona de menor edat assistents a l’Assemblea General Extraordinària en qüestió.
De la participació dels col·legiats en els òrgans de govern i del règim electoral
Article 55. Condicions generals
Totes les persones col·legiades tenen dret a participar en l’elecció de la Junta de Govern.
Article 56. Convocatòria d’eleccions
56.1 Cada quatre anys, comptats des de la darrera convocatòria, la Junta de Govern convocarà eleccions per a cobrir la totalitat dels membres de la mateixa.
56.2 La convocatòria s’anunciarà al tauler d’anuncis del Col·legi i a dos dels diaris de major difusió de Catalunya, a més de la comunicació escrita, sigui per via postal i/o via telemàtica als col·legiats/des. 56.3 L’anunci de la convocatòria s’haurà de produir com a mínim 90 dies naturals abans del dia de les eleccions. A la convocatòria es farà constar el lloc i la data de la votació, així com l’hora d’inici i de final de la votació.
56.4 El Col·legi facilitarà la comunicació amb tots els col·legiats respectant la llei vigent en cada moment. A més, el Col·legi facilitarà els recursos que estiguin al seu abast de forma equitativa entre totes les candidatures.
56.5 La Junta de Govern haurà de procurar que el procés electoral interfereixi el menys possible en l’activitat col·legial normal i ordinària.
Article 57. Candidatures electorals
57.1 Les candidatures hauran de ser completes, és a dir hauran de cobrir la totalitat de llocs o càrrecs de la Junta de Govern. Les candidatures poden incloure fins a vuit suplents, que substituiran els candidats directes en cas que aquests, per les raons que siguin, deixin d’ocupar el càrrec o lloc. A cada candidatura haurà de constar la firma de tots els que la composin en senyal d’acceptació́. Cap candidat pot figurar en més d’una candidatura, ni per a més d’un càrrec. Les candidatures vetllaran pel compliment dels criteris de composició paritària de dones i homes.
57.2 Les candidatures es presentaran a la secretaria del Col·legi dins els 45 dies naturals posteriors a l’anunci de la convocatòria d’eleccions.
57.3 Quinze dies naturals més tard, és a dir, com a mínim 30 dies naturals abans del dia de la votació, la Junta de Govern proclamarà les candidatures i candidats vàlids i les publicarà en el tauler d’anuncis del Col·legi i les comunicarà als col·legiats que figurin com a primers de cada llista. Al cap de 2 dies més, es trametrà a tots els col·legiats, per correu electrònic, la informació sobre les candidatures.
57.4 L’exclusió d’una candidatura o d’un candidat, que haurà de ser motivada, es comunicarà als interessats en un termini de dos dies naturals, des de la presentació de la candidatura i es podrà recórrer davant la mesa electoral dins els dos dies naturals següents i aquesta haurà de resoldre dins els altres dos dies següents.
57.5 En el cas que finalitzat el termini de presentació de candidatures només se n’hagi presentat una, la Junta de Govern proclamarà la nova junta, que prendrà possessió en el termini de 30 dies.
Article 58. Mesa electoral / Interventors
Per a la celebració del procés electoral es constituirà, 30 dies abans de les eleccions, una mesa electoral. Estarà constituïda per cinc membres tres dels quals seran els/les col·legiats/des de més edat i dos els/les més joves, escollits tots ells entre els col·legiats que no formin part de cap de les candidatures presentades. Si, algun dels membres inicialment designats entrés a formar part d’alguna candidatura, deixaria el seu lloc a la mesa electoral i seria seleccionada la següent persona en la llista d’edat dels/de les col·legiats/des.
Un dels tres membres de més edat de la mesa, actuarà com president.
Cada candidatura podrà designar un col·legiat, elector no candidat, que el representi prop de la mesa en les operacions de votació i escrutini. En cas que s’utilitzi més d’una taula podrà haver-hi un delegat de cada candidatura a cada una.
Article 59. Sistema de votació / Paperetes
Les persones col·legiades exercitaran el seu dret a vot en les paperetes oficials, autoritzades pel Col·legi.
Article 60. Procediment de votació
Constituïda la mesa, el seu president/ta declararà oberta la votació, i tancada quan arribi l’hora assenyalada de finalització de la votació.
Els electors tindran a la seva disposició en la mateixa sala de votació les paperetes de cada candidatura i sobres homologats per introduir-les.
Els col·legiats votants acreditaran la seva identitat als membres de la mesa, que comprovaran si consten en la llista o cens de votants. Un dels membres de la mesa pronunciarà els dos cognoms i el nom del votant. Comprovada la identitat el votant introduirà el sobre a l’urna.
El vot podrà ser exercit per correu postal certificat, o per qualsevol altre mitjà que garanteixi la seva fiabilitat, tal i com preveu la legislació d’aplicació.
Article 61. Recompte, sistema d’escrutini i acta de les votacions
61.1 Finalitzada la votació es produirà l’escrutini, que serà públic.
61.2 El secretari de la mesa aixecarà acta de la votació, en la qual constarà el nombre total d’electors que hagin exercit el seu dret de vot. Constarà també a l’acta de la votació l’hora d’inici i de finalització de la votació, així com qualsevol incidència significativa que s’hagi produït. Els interventors podran signar també l’acta si hi estan d’acord i, en cas contrari, fer constar breument la raó del seu desacord.
61.3 Tot seguit s’obriran les urnes i es comptaran els vots vàlids a favor de cada candidatura. Es comptaran igualment els vots nuls. El recompte dels vots s’inclourà a l’acta de l’escrutini, que finalitzarà amb l’expressió de la candidatura guanyadora.
61.4 Es consideraran nul·les les paperetes en què s’hagin realitzat ratllades, taques sobre noms, esborrades de qualsevol tipus i qualsevol altra alteració que pugui induir al dubte de quina era la voluntat de l’elector. Si dins un sobre hi ha més d’una papereta, totes elles de la mateixa candidatura es considerarà vot vàlid. Si en un sobre hi ha més d’una papereta de candidatures diferents es considerarà vot nul.
61.5 La presidència de la mesa anunciarà immediatament el resultat als representants de cada candidatura i acte seguit a tots els col·legiats
Article 62. Proclamació de la Junta, presa de possessió de la candidatura guanyadora
Transcorregudes 24 hores del final de la votació, i abans de 72 hores del mateix moment, la Junta de Govern sortint proclamarà la nova Junta.
La junta elegida prendrà possessió als 30 dies naturals de la data de la proclamació.
Article 63. Resolució de reclamacions i notificació a la Generalitat de Catalunya
Les incidències, desacords dels interventors i reclamacions formulades a l’acta de la votació o a l’acta d’escrutini seran resoltes per la Junta Electoral dins les 24 hores següents a la finalització de la votació.
Dins els set dies naturals següents a la proclamació, el Col·legi comunicarà a la Generalitat de Catalunya quina ha estat la candidatura elegida.
Article 64. Recursos
Contra aquestes resolucions els reclamants o recurrents podran interposar recurs de reposició potestativament o bé directament recurs contenciós administratiu.
Del règim econòmic i administratiu.
Article 65. Capacitat jurídica
El Col·legi té plena capacitat jurídica en l’àmbit econòmic i patrimonial per al compliment de les seves finalitats.
Article 66. Recursos econòmics
El Col·legi comptarà amb recursos econòmics ordinaris i extraordinaris. Són recursos econòmics ordinaris del Col·legi:
a) Les quotes d’incorporació de les persones col·legiades
b) Les quotes ordinàries de les persones col·legiades
c) Les quotes extraordinàries.
d) Els ingressos procedents de publicacions, impresos, serveis, certificats, arbitratges, dictàmens o informes, i altres quantitats que es generin arran del funcionament dels seus serveis.
e) Els rendiments dels propis béns o drets.
Són recursos econòmics extraordinaris:
a) Les subvencions o donacions de procedència pública o privada.
b) Els béns que a títol hereditari o per qualsevol altra causa s’incorporin al patrimoni del Col·legi.
c) Qualsevol altre que fos legalment possible de similars característiques.
Article 67. Patrimoni
El patrimoni del Col·legi és únic encara que l’ús d’alguns dels seus béns estigui adscrit a les delegacions o comissions que se’n puguin crear.
Article 68. Liquidació del patrimoni col·legial
En el cas de dissolució del Col·legi per alguna de les causes establertes legalment, la Junta de Govern actuarà com a Comissió Liquidadora. Els béns romanents del Col·legi, quan n’hi hagi, s’adjudicaran a l’organisme que el substitueixi.
Si no hi ha cap organisme que substitueixi aquest Col·legi, els col·legiats i col·legiades reunits en Assemblea General acordaran l’adjudicació del romanent a favor d’entitats sense ànim de lucre que tinguin el domicili a Catalunya, amb preferència d’aquelles que tinguin finalitats relacionades amb la Criminologia.
Article 69. Pressupost
El pressupost s’elaborarà amb caràcter anual, per anys naturals, d’acord amb principis d’eficàcia i economia, i inclourà la totalitat dels ingressos i les despeses col·legials. De la mateixa manera es realitzarà cada any el balanç de l’exercici.
Els comptes del Col·legi se sotmetran a processos de control auditor de manera continuada.
De les comissions professionals
Article 70. Concreció
Les comissions professionals agrupen els col·legiats entorn d’una mateixa especialitat o camp d’intervenció que voluntàriament s’hi vulguin inscriure.
Un col·legiat pot estar adscrit a més d’una comissió professional.
Article 71. Condicions
Per constituir una comissió professional la seva constitució haurà de ser sol·licitada per un mínim de quinze col·legiats/des i complir la resta de condicions que es disposin en el reglament de comissions professionals.
També la Junta de Govern podrà crear comissions professionals pel desenvolupament d’especialitats dintre de l’àmbit de la Criminologia i nomenant a un referent o responsable de la mencionada comissió.
Article 72. Regulació
Es regularà pel reglament de les comissions professionals.
Article 73. Estructura i recursos econòmics
Hauran de ser de funcionament democràtic, coherents amb l’estructura i procediments del Col·legi i hauran de ser conformes amb el reglament de les comissions professionals que preparà la Junta de Govern i aprovarà la Assemblea General.
Article 74. Creació, funcionament i dissolució dels col·lectius professionals
Per constituir les comissions professionals, les persones interessades ho sol·licitaran a la Junta de Govern, indicant els seus objectius. La Junta de Govern aprovarà la constitució i nomenarà una persona referent que faci la interlocució.
Les comissions professionals es dissoldran a proposta dels seus integrants o de la Junta de Govern, qui n’acordarà la dissolució.
Article 75. Principis generals
75.1 Amb independència de la responsabilitat civil o penal en què puguin incórrer, les col·legiades i els col·legiats queden subjectes a la responsabilitat disciplinària en els termes d’aquests Estatuts i de les normes legals aplicables.
75.2 Les sancions disciplinàries corporatives es faran constar sempre en l’expedient personal del col·legiat objecte de la sanció. 75.3 El Col·legi té potestat disciplinària per sancionar les persones col·legiades i les societats professionals pels actes que realitzin i per les omissions en les quals incorrin en l’exercici o amb motiu de la seva professió, així com per qualsevol altre acte o omissió que li sigui imputable i sigui contrari al prestigi professional, a l’honorabilitat dels col·legiats o al degut respecte als òrgans corporatius i, en general, qualsevol altra infracció de deures professionals o de normes ètiques de conducta, quan aquestes afectin la professió.
76.1 El Col·legi exercitarà la potestat disciplinària a través de la Junta de Govern. Si l’acció disciplinària s’exercita envers algun component de la Junta de Govern, l’afectat no podrà prendre part en les deliberacions i les votacions que l’afectin.
76.2 Les sancions sempre hauran de ser acordades per la Junta de Govern, amb la incoació prèvia d’un expedient, en el qual s’haurà de concedir a l’interessat el tràmit d’audiència, la possibilitat d’aportar proves i la de defensar-se, per si mateix o mitjançant un representant o advocat.
76.3 La imposició de tota sanció establerta per aquesta llei s'ha d'haver dictat en el marc d'un expedient previ. En la tramitació d'aquest expedient s'han de garantir, almenys, els principis de presumpció d'innocència, d'audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.
76.4 Per a la tramitació de l’expedient i per a la proposta de resolució, la Junta de Govern nomenarà directament un instructor, o bé ho delegarà en l’òrgan al qual, amb caràcter permanent, siguin encomanades aquestes facultats perquè sigui aquest qui el nomeni.
76.5 Només les infraccions lleus podran ser sancionades per la Junta de Govern en expedient sumari amb audiència prèvia de l’interessat.
76.6 La resolució final de l’expedient haurà de ser sempre motivada i notificada a l’interessat.
76.7 Contra la imposició de sancions els afectats podran utilitzar el sistema de recursos regulat als article 89 següents d’aquests Estatuts.
76.8 Els acords sancionadors seran immediatament executius, sens perjudici dels recursos que siguin procedents. Malgrat això, en el cas que l’execució esmentada pogués ocasionar perjudicis d’impossible o difícil reparació, l’organisme sancionador podrà acordar, d’ofici o a instància de part, la suspensió de l’execució de l’acord recorregut.
Article 77. Procediment disciplinari
77.1 El procediment s’iniciarà d’ofici, com a conseqüència d’una denúncia, d’una comunicació, d’una sentència judicial ferma d’inhabilitació per a l’exercici professional, o de qualsevol mitjà que estableixi la legislació vigent. No es consideraran denúncies els escrits i les comunicacions anònimes.
77.2 Amb caràcter previ a la incoació d’un expedient disciplinari, es podrà acordar la instrucció de diligències informatives prèvies. Quan aquestes diligències prèvies s’elevin a expedient disciplinari, la data de l’inici serà la data de l’inici de l’expedient.
77.3 Els acords d’arxiu d’un expedient disciplinari seran motivats.
77.4 La Junta de Govern podrà aprovar un reglament regulador del procediment de la tramitació dels expedients disciplinaris, així com de les diligències informatives prèvies.
77.5 Supletòriament seran d’aplicació les normes del procediment administratiu.
Article 78. Classificació de les infraccions
Les infraccions es classifiquen en molt greus, greus i lleus.
Article 79. Infraccions molt greus
a) L’exercici de la professió sense tenir el títol professional habilitant o l’habilitació professional corresponent.
b) L’incompliment dels deures professionals quan d’això en resulti un perjudici greu per a les persones destinatàries del servei del professional, per a d’altres col·legiats i col·legiades, per al Col·legi o per a terceres persones.
c) La vulneració del secret professional.
d) L’exercici de la professió que vulneri una resolució administrativa o judicial ferma d’inhabilitació professional, de declaració d’incompatibilitat administrativa o professional o de conflicte d’interessos, o una disposició legal en què s’estableixi la prohibició d’exercir.
e) La comissió de delictes amb dol, en qualsevol grau de participació, que es produeixin en l’exercici de la professió.
Article 80. Infraccions greus
a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professional.
b) L’incompliment dels deures professionals quan d’això en resulti un perjudici per a les persones destinatàries del servei del professional, per a d’altres persones col·legiades, per al Col·legi o per a terceres.
c) L’incompliment de l’obligació que tenen les persones col·legiades de comunicar els supòsits d’intrusisme professional dels quals siguin coneixedores.
d) L’incompliment del deure d’assegurança, si és obligatòria.
e) L’incompliment del deure de prestació obligatòria establert per la Llei 7/2006, de professions titulades i col·legis professionals o per les normes que així ho disposin, llevat de l’acreditació de causa justificada que faci impossible la prestació del servei, després d’haver estat requerida degudament.
f) Els actes que tinguin la consideració de competència deslleial d’acord amb el que estableixin les lleis.
g) Les actuacions professionals que vulnerin els principis constitucionals i internacionals d’igualtat i de no discriminació.
Article 81. Infraccions lleus
És infracció lleu la vulneració de qualsevol norma que reguli l’activitat professional, establerta legalment o col·legial, sempre i quan no es constitueixi una infracció greu o molt greu.
Article 82. Imposició de sancions
82.1 Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Multa entre cinc mil un euros i cinquanta mil euros.
b) Pèrdua de la condició de col·legiat durant un temps no superior a cinc anys.
82.2 Les infraccions greus poden ser objecte de les sancions següents:
a) Pèrdua de la condició de col·legiat durant un període de temps no superior a un any.
b) Multa entre mil un euros i cinc mil euros.
82.3 Les infraccions lleus poden ser objecte de les sancions següents:
b) Multa d’una quantitat no superior a mil euros.
82.4 Com a sanció complementària també es pot imposar l’obligació de fer activitats de formació professional o deontològica si la infracció s’ha produït a causa de l’ incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professional.
82.5 Si la persona col·legiada que ha comès una infracció n’ha obtingut un guany econòmic, es pot afegir a la sanció corresponent, una quantia addicional fins a l’import del profit obtingut.
82.6 En el cas que s’hagi imposat la sanció consistent en la pèrdua temporal de la condició de col·legiat, l’infractor té dret a sol·licitar la rehabilitació en el termini de tres anys comptats de l’efectivitat de la sanció.
82.7 Les resolucions sancionadores només són executives si posen fi a la via administrativa.
82.8 El Col·legi adoptarà les accions i mesures necessàries per executar les seves resolucions sancionadores. Si es tracta de sancions pecuniàries, la seva execució per via de constrenyiment podrà tenir lloc per mitjà de convenis o acords amb l’Administració competent.
Article 83. Procediment sancionador
83.1 La Junta de Govern exerceix la potestat sancionadora respecte dels seus col·legiats i col·legiades.
83.2 El procediment sancionador està sotmès als principis de legalitat, retroactivitat, tipicitat, proporcionalitat i no concurrència de sancions.
83.3 La imposició d’una sanció disciplinària exigeix la incoació d’un expedient, en la tramitació del qual s’han de garantir els principis de presumpció d’innocència, d’audiència de la persona afectada, de motivació de la resolució final i de separació dels òrgans instructor i decisori.
Article 84. Prescripció de infraccions i sancions
84.1 Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys, les greus prescriuen al cap de dos anys i les lleus prescriuen al cap d'un any, a comptar d'ençà del dia en què la infracció es va cometre.
84.2 La prescripció queda interrompuda per l'inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment sancionador. El termini de prescripció es torna a iniciar si l'expedient sancionador ha estat aturat durant un mes per una causa no imputable a la presumpta persona infractora.
84.3 Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys d'haver estat imposades, les sancions per faltes greus prescriuen al cap de dos anys i les sancions per faltes lleus prescriuen al cap d'un any.
84.4 Els terminis de prescripció de les sancions es comencen a comptar a partir de l'endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.
84.5 La prescripció queda interrompuda per l'inici, amb coneixement de la persona interessada, del procediment d'execució. El termini de prescripció es torna a iniciar si el procediment d'execució resta aturat durant més de sis mesos per una causa no imputable a la persona infractora.
Article 85. Rehabilitació dels sancionats
85.1 Les sancions es cancel·len, d’ofici o a petició de la persona sancionada, al cap d’un any si són lleus; de dos anys, si són greus i de tres anys en el cas de ser molt greus. Els terminis anteriors es compten de l’endemà en què la sanció s’ha executat o acabat de complir o ha prescrit.
85.2 En cas que la persona sancionada demani la rehabilitació, amb la consegüent cancel·lació de la notació del seu expedient personal en els terminis anteriorment citats en l’article 82.6.
85.3 La rehabilitació s’ha de demanar a la Junta de Govern, que la resoldrà.
Del règim jurídic i de la impugnació dels actes col·legiats
Article 86. Règim jurídic
86.1 El Col·legi, com a corporació de dret públic i en l’àmbit de llurs funcions públiques, actua d’acord amb el dret administratiu i exerceix les potestats inherents a l’Administració pública.
86.2 En l’exercici de llurs funcions públiques, el Col·legi aplica en llurs relacions amb les persones col·legiades i els ciutadans els drets i les garanties procedimentals que estableix la legislació de règim jurídic i procediment administratiu.
86.3 El Col·legi, en l’exercici de llurs funcions privades, es regeix pel dret privat. També queden inclosos en aquest àmbit els aspectes relatius al patrimoni, a la contractació i a les relacions amb llur personal, que es regeixen per la legislació laboral.
Article 87. Validesa dels actes dels òrgans col·legiats
Tots els actes dels òrgans col·legials es troben sotmesos, quant als seus requisits, validesa i efectes, als principis informadors de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques, de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, o a la legislació vigent.
Article 88. Acords dels òrgans col·legials
88.1 Els acords dels òrgans col·legials seran immediatament executius, llevat que el mateix òrgan, motivadament, estableixi el contrari.
88.2 Així mateix, els acords i els actes del Col·legi seran immediatament executius, malgrat que hagin estat recorreguts; no obstant això, a petició del recurrent o d’ofici, es podrà acordar, si s’escau, la suspensió de l’execució.
Article 89. Recursos contra els actes dels òrgans col·legials
89.1 D’acord amb el estableix l’article 67.1. de la Llei 7/2006, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, els actes i els acords del col·legi, subjecte al dret administratiu, posen fi a la via administrativa i poden ésser objecte de recurs directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l’Administració de la Generalitat. No obstant això, poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que els ha dictat.
89.2 D’acord amb el estableix l’article 67.2. de la Llei 7/2006, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, els acords i els actes del col·legi professional dictats en exercici de funcions delegades poden ésser objecte de recurs davant l’administració delegant. La resolució d’aquest recurs posa fi a la via administrativa.
Article 90. Termini per a la presentació de recursos
90.1 El termini per interposar el recurs de reposició és d’un mes, si l’acte és exprés. Si no ho és, el termini és de tres mesos i es compta, per al sol·licitant i altres possibles interessats, a partir de l’endemà del dia que, d’acord amb la normativa específica, es produeixi l’acte presumpte.
90.2 Transcorreguts els terminis esmentats, únicament es pot interposar recurs contenciós administratiu, sens perjudici, si s’escau, de la procedència del recurs extraordinari de revisió.
90.3 El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d’un mes. Contra la resolució d’un recurs de reposició no es pot tornar a interposar el recurs esmentat.
90.4 La resolució del recurs haurà de ser motivada.
90.5 Els actes i els acords del Col·legi subjectes al dret administratiu posen fi a la via administrativa i poden ésser objecte de recurs directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa per les persones afectades i l’Administració de la Generalitat. No obstant això, poden ésser objecte de recurs potestatiu de reposició davant l’òrgan que els ha dictat.
90.6 Els acords i els actes del Col·legi dictats en exercici de funcions delegades poden ésser objecte de recurs davant l’administració delegant. La resolució d’aquest recurs posa fi a la via administrativa.
Modificacions de l’estructura i dissolució del Col·legi
Article 91. Fusió, segregació, escissió o dissolució del Col·legi
La fusió en les seves diferents modalitats, la segregació, l’escissió i la dissolució del Col·legi, es portaran a terme sempre que es donin les causes i requisits legalment establerts, per acord de l’Assemblea General, convocada a aquest efecte amb caràcter extraordinari, i adoptat per la majoria que disposi la Llei, i si no s’estableix, per la majoria de dos terços dels presents. La liquidació dels béns del Col·legi, en cas que sigui procedent, es portarà a terme d’acord amb el previst a l’article 68 d’aquests Estatuts.
Aprovació i modificació dels Estatuts
Article 92. Acord de l’Assemblea General Extraordinària
L’aprovació i la modificació dels Estatuts del Col·legi han d’ésser acordades per l’assemblea general extraordinària, convocada especialment a aquest efecte. Se n’exceptua l’acord de canvi de domicili en la mateixa localitat, que pot ésser aprovada per l’assemblea ordinària.
Article 93. Inscripció en el Registre
Els Estatuts aprovats i les seves modificacions s’han de trametre al Departament de la Generalitat amb competència en matèria de col·legis professionals, perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en el Registre de Col·legis Professionals i n’ordeni la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Si no es produeix cap resolució expressa, els Estatuts i les seves modificacions s’entenen aprovats per silenci positiu transcorregut el termini de sis mesos.
Primera. Qualsevol aspecte no regulat per aquests Estatuts es regularà per les normes legals vigents i, en concret, per les normes jurídiques i administratives de la Generalitat de Catalunya.
Segona. Aquests Estatuts entraran en vigor l'endemà d'haver estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat que estableixin una data d'entrada en vigor posterior.
| 0.766443 |
curate
|
{"es": 0.010051418659397845, "ca": 0.9696908685416925, "fr": 0.001781068021310866, "en": 0.017082765456572915, "de": 0.0006195019204559534, "da": 0.0003407260562507744, "ru": 0.0001703630281253872, "pt": 0.00012390038409119069, "it": 0.00013938793210258952}
|
https://criminolegs.cat/web/es/estatutos-del-colegio
|
oscar-2201_ca_20230904_10_147436
|
Les Perseides, opera prima d'Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró, participarà a la Secció Oficial del Festival Internacional de Cine de Gijón - SIESTV
Search for:
Search Button
Segueix-nos
CULTURA
TENDÈNCIES
ECONOMIA
CULTURA
TENDÈNCIES
ECONOMIA
20 oct. 2019 Les Perseides, opera prima d'Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró, participarà a la Secció Oficial del Festival Internacional de Cine de Gijón
Posted at 05:00h in Cinema, Cultura by siestv
Share
Redacció.- La memòria històrica però també la íntima; els esperits i l’ombra del passat que comparteixen espai amb la natura i les restes del que fou un poble pròsper, i, al mig de tot, la mirada aparentment innocent d’una jove adolescent que batalla per gestionar els seus propis conflictes familiars. Amb aquests ingredients, els directors Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró debuten en el llargmetratge amb un guió original escrit per tots dos, juntament amb Maria Colomer, produït per Boogaloo Films i que es va presentar a la Secció Oficial del Festival Internacional de Cinema Independent de Buenos Aires el passat 6 d’abril. Disfressada de relat coming of age vehiculat pel conflicte familiar, Les Perseides va més enllà i fa una reflexió sobre la gestió que aquest país ha fet, i fa, de la memòria històrica, i sobre la importància dels símbols en la nostra societat.
Les Perseides, una producció de Boogaloo Films, amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra i Televisió de Catalunya, arribarà a sales catalanes el 5 de desembre. La pel·lícula tindrà la seva estrena espanyola al Festival Internacional de Cine de Gijón el pròxim 17 de novembre, on participarà a la Secció Oficial, abans d’iniciar un recorregut per festivals com L’Alternativa, Márgenes, Cinespaña o Temporada Alta.
Passats presents
En el punt de vista de l’adolescent protagonista de Les Perseides hi ha molt de la mirada i de l’experiència vital dels seus directors. Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró volen parlar dels conflictes paterno-filials i de l’alienació en els espais familiars durant les vacances d’estiu; de paisatges desnaturalitzats i de ruptures generacionals. “És en un d’aquest pobles on els nostres avis ens parlaven d’episodis de la Guerra Civil d’una forma molt desdibuixada, com si fossin llegendes de la zona o històries de terror. Sovint, les noves generacions ja no tenen l’oportunitat de parlar d’aquest tema amb els seus avis, i per tant, hi ha una ruptura generacional on certa informació es perd. Part del guió sorgeix d’imaginar històries en espais abandonats on el silenci i l’absència de la memòria històrica han fet que alguns objectes i símbols perdessin el seu significat original per a donar lloc a nous usos. Per tant, la Història és llegida, doncs, com a ficció, com a somni, com a conte de fantasmes”, diuen els directors. La debutant Nora Sala-Patau i Eduard Buch (vist a pel·lícules com El fotógrafo de Mathausen o sèries com Sé quién eres o La Riera) són els protagonistes.
El bateig en el llarg d’Alberto Dexeus i Ànnia Gabarró
Les Perseides és el primer llargmetratge d’aquests dos directors. Alberto Dexeus ha estudiat Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Direcció Cinematogràfica a la Universidad del Cine de Buenos Aires i Documental de Creació a la ENERC, també a Buenos Aires. És director, guionista i muntador de la sèrie 5 minuts tard (2017-2019), creada per Betevé dins de l’espai Tube d’assaig. També ha codirigit el curtmetratge Monocigótico (2015). Ànnia Gabarró, graduada en Comunicació Audiovisual a la UPF i en Llengües i Literatures Modernes a la Universitat de Barcelona, és la muntadora del curtmetratge Celebració (2016), de Gerard Vidal i Pau Cruanyes, presentat al Festival de San Sebastián. I va ser una de les creadores del documental El que no ens fa diferents (2016). Ha fet diversos tallers audiovisuals a escoles i instituts de Barcelona i actualment fa classes de cinema en un institut.
La productora, Boogaloo Films
Films com Un lloc on caure mort (Premi al Millor Documental Nacional al Festival In-Edit, 2014), The Perfect Protein (2015), La Extranjera (2015), Quiero lo Eterno (2017), Casa de ningú (2017) o Hayati (mi vida) (2018) reafirmen l’aposta de Boogaloo per produir títols que, des del documental o des de la ficció, fan una reflexió sobre les temàtiques actuals vinculades a les inquietuds del nostre temps. Nascuda amb voluntat d’internacionalitzar el talent jove, Boogaloo Films és una productora que no evita el risc ni els punts de vista creatius i artístics. Actualment acaba de produir els documentals Tolyatti Adrift (en coproducció amb Les Films d’Ici) i Magaluf Ghost Town (en coproducció amb Little Big Story i Mosaic Producciones).
Etiquetes:
Alberto Dexeus, Ànnia Gabarró, Boogaloo Films, Eduard Buch, Festival Internacional de Cine de Gijón, memòria històrica, Nora Sala-Patau
SEGUEIX INFORMANT-TE
General Arts Cinema Cultura Economia Escenaris Exposicions Lletres Música Tendències Turisme video Videoclips
Cultura
Espot promocional de la presentació de l’Oli Nou de l’Empordà
Escenaris
Temporada Alta estrena Final de partida, de Samuel Beckett
Dirigit per Sergi Belbel i interpretat per Jordi Bosch i Jordi Boixaderas
Economia
El digital La Clau celebra els 15 anys
Ha anunciat la seva incorporació al grup de comunicació Totmedia que edita el diari digital El Món
Economia
En marxa les 14es Jornades de l’Arròs de Girona Bons Fogons
L'arròs de Pals i la cuina de proximitat seran protagonistes durant els propers quinze dies
Música
Jordi Savall torna al Liceu amb les simfonies 8 i 9 de Beethoven
Es presenta per primera vegada en públic el nou cor professional de “La Capella Nacional de Catalunya"
SEGUEIX-NOS
info@sies.tv
INICI
CULTURA
TENDÈNCIES
ECONOMIA
SIES.TV, LA TEVA TELEVISIÓ DIGITAL
PREUS I OFERTES
MANXETA
CONTACTE
Search for:
Search Button
Arxius
Arxius Selecciona el mes desembre 2021 (4) novembre 2021 (40) octubre 2021 (38) setembre 2021 (44) agost 2021 (33) juliol 2021 (38) juny 2021 (37) maig 2021 (41) abril 2021 (46) març 2021 (46) febrer 2021 (40) gener 2021 (40) desembre 2020 (34) novembre 2020 (29) octubre 2020 (39) setembre 2020 (42) agost 2020 (32) juliol 2020 (40) juny 2020 (35) maig 2020 (27) abril 2020 (31) març 2020 (32) febrer 2020 (34) gener 2020 (36) desembre 2019 (34) novembre 2019 (32) octubre 2019 (38) setembre 2019 (32) agost 2019 (20) juliol 2019 (35) juny 2019 (27) maig 2019 (36) abril 2019 (35) març 2019 (36) febrer 2019 (29) gener 2019 (36) desembre 2018 (37) novembre 2018 (47) octubre 2018 (41) setembre 2018 (40) agost 2018 (40) juliol 2018 (96) juny 2018 (56) maig 2018 (44) abril 2018 (64) març 2018 (49) febrer 2018 (32) gener 2018 (38) desembre 2017 (42) novembre 2017 (48) octubre 2017 (49) setembre 2017 (54) agost 2017 (34) juliol 2017 (52) juny 2017 (51) maig 2017 (49) abril 2017 (47) març 2017 (64) febrer 2017 (43) gener 2017 (57) desembre 2016 (57) novembre 2016 (54) octubre 2016 (51) setembre 2016 (56) agost 2016 (38) juliol 2016 (57) juny 2016 (55) maig 2016 (76) abril 2016 (78) març 2016 (59) febrer 2016 (76) gener 2016 (71) desembre 2015 (70) novembre 2015 (78) octubre 2015 (115) setembre 2015 (82) agost 2015 (61) juliol 2015 (129) juny 2015 (82) maig 2015 (82) abril 2015 (75) març 2015 (71) febrer 2015 (64) gener 2015 (69) desembre 2014 (79) novembre 2014 (67) octubre 2014 (88) setembre 2014 (64) agost 2014 (56) juliol 2014 (87) juny 2014 (83) maig 2014 (87) abril 2014 (80) març 2014 (100) febrer 2014 (81) gener 2014 (78) desembre 2013 (71) novembre 2013 (68) octubre 2013 (84) setembre 2013 (58) agost 2013 (50) juliol 2013 (73) juny 2013 (55) maig 2013 (84) abril 2013 (85) març 2013 (76) febrer 2013 (74) gener 2013 (75) desembre 2012 (66) novembre 2012 (84) octubre 2012 (85) setembre 2012 (51) agost 2012 (47) juliol 2012 (76) juny 2012 (64) maig 2012 (64) abril 2012 (60) març 2012 (73) febrer 2012 (69) gener 2012 (77) desembre 2011 (77) novembre 2011 (85) octubre 2011 (70) setembre 2011 (81) agost 2011 (48) juliol 2011 (70) juny 2011 (91) maig 2011 (94) abril 2011 (66) març 2011 (74) febrer 2011 (104) gener 2011 (81) desembre 2010 (83) novembre 2010 (88) octubre 2010 (79) setembre 2010 (93) agost 2010 (57) juliol 2010 (78) juny 2010 (88) maig 2010 (84) abril 2010 (78) març 2010 (82) febrer 2010 (76) gener 2010 (72) desembre 2009 (79) novembre 2009 (92) octubre 2009 (67) setembre 2009 (63) agost 2009 (58) juliol 2009 (61) juny 2009 (59) maig 2009 (63) abril 2009 (62) març 2009 (69) febrer 2009 (66) gener 2009 (54) desembre 2008 (58) novembre 2008 (65) octubre 2008 (71) setembre 2008 (52) agost 2008 (32) juliol 2008 (68) juny 2008 (61) maig 2008 (76) abril 2008 (69) març 2008 (50) febrer 2008 (18) gener 2008 (30) desembre 2007 (22) novembre 2007 (24) octubre 2007 (26) setembre 2007 (28) juliol 2007 (3)
Avís Legal | Política de Cookies
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir una millor navegació. Al navegar-hi l'usuari accepta l'ús d'aquestes.
L'usuari pot gestionar les cookies mitjançant les opcions del seu navegador. Bloquejar les cookies pot implicar que alguns dels serveis i opcions d'aquesta web no funcionin correctament.
Més informacióACCEPTAR
Manage consent
Tanca
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies, però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Totes les cookies que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari a través d’anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l\'usuari abans d\'executar aquestes cookies al vostre lloc web.
| 0.63968 |
curate
|
{"ca": 0.9370267420684367, "en": 0.018882392408703152, "pt": 0.004888335090577974, "ie": 0.0020128438608262244, "es": 0.03527269241828813, "bs": 0.0014377456148758746, "cs": 0.0004792485382919582}
|
https://sies.tv/perseides-opera-prima-dalberto-dexeus-annia-gabarro-participara-seccio-oficial-festival-internacional-cine-gijon.html
|
macocu_ca_20230731_1_303057
|
Rebenten una ampolla contra un vagó de metro a Barcelona
Un jove que estava esperant que arribés el metro en una estació de la L1 de Barcelona, va llençar una botella contra un vagó quan aquest va entrar a l’andana.
Es pot observar com es tracta d’una botella de plàstic de Coca-cola que va impactar contra el vidre del conductor amb molta força.
| 0.706267 |
curate
|
{"es": 0.16279069767441862, "ca": 0.8372093023255814}
| |
macocu_ca_20230731_6_191708
|
Mitigació del Canvi Climàtic
Mitigació del Canvi Climàtic
L'informe del Grup de Treball III proporciona una avaluació global actualitzada del progrés i les promeses de mitigació del canvi climàtic, i examina les fonts de les emissions globals. Explica els avanços en la reducció d'emissions i els esforços de mitigació, avaluant l'impacte dels compromisos climàtics nacionals en relació amb els objectius d'emissions a llarg termini.
L'IPCC va finalitzar la tercera part del Sisè Informe d'Avaluació, Canvi Climàtic 2022: Mitigació del Canvi Climàtic, la contribució del Grup de Treball III el 4 d'abril, durant la 14a Sessió del Grup de Treball III i la 56a Sessió de l'IPCC .
| 0.661103 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_5_111816
|
Diumenge plàcid amb sol i calor
El sol serà el protagonista de la jornada i només hi haurà alguns núvols prims i nuvolades de tarda al Pirineu, sense descartar alguna gotellada. Les temperatures pujaran respecte a les d'ahir, amb més calor al mig del dia
MARTÍ OLIVERAS Barcelona 13/08/2017 09:00
651x366 Sortida de sol rogenca amb altocúmuls, aquest matí a Verges / ÀNGEL GALÁN Sortida de sol rogenca amb altocúmuls, aquest matí a Verges / ÀNGEL GALÁN
Hem començat el diumenge amb un cel serè gairebé arreu i només en alguns trams de la costa i en punts del nord-est el dia es despertava amb alguns intervals de núvols baixos.
Les temperatures han pujat respecte a les d'aquests últims dies, de manera que l'ambient a primera hora no era tan fresc. Al Pirineu ja no s'ha baixat dels 5 ºC fora de l'alta muntanya i les mínimes en aquesta zona del país han oscil·lat entre els 6 i els 12 ºC; a l'interior, en línies generals, entre els 12 i els 18 ºC; i a la costa, entre els 18 i els 21 ºC. La mínima més baixa s'ha registrat, però, curiosament, fora del Pirineu: el diumenge a Prades, al Baix Camp, començava amb tan sols 7 ºC. Per contra, la mínima més alta l'hem trobat al centre de la ciutat de Barcelona, amb 21 ºC.
Aquesta recuperació del termòmetre en hores nocturnes és un bon indicador que la massa d'aire que tenim damunt nostre és més càlida i, per tant, aquesta pujada també es notarà aquest migdia, amb un ambient més càlid, més estiuenc. Les màximes voltaran els 30 ºC en conjunt, per bé que seran lleugerament més baixes al Pirineu i més altes a Ponent, a la Catalunya Central i a les Terres de l'Ebre. Algun observatori d'aquests sectors podria acostar-se o arribar, de forma puntual, als 35 ºC. Calor de ple estiu, doncs, però sense assolir els màxims extrems de la setmana passada.
Tot plegat, amb un temps molt tranquil que ens garanteix un diumenge amb domini del sol. Els núvols baixos costaners que ahir encara van fer la guitza són història i, com a molt, podrien aparèixer de forma local al migdia en algun tram de la costa central i la Costa Daurada o cap al vespre al voltant del delta de l'Ebre. Paral·lelament, hi haurà bandes de núvols alts que creuaran el Principat de ponent a llevant i a partir de migdia creixeran nuvolades al Pirineu que, de forma molt local, podrien acabar donant algun xàfec a l'Alt Pirineu, és a dir, en comarques com el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça o la Vall d'Aran. De totes maneres, serien fenòmens anecdòtics i de curta durada.
Poques novetats també al País Valencià, a les Illes, a la Catalunya del Nord i a la Franja de Ponent, on aquest diumenge vindrà marcat pel sol i la calor. Les nuvolades que creixeran al Pirineu també podran fer-ho a l'interior del País Valencià o al centre de Mallorca, però no tindran tanta energia.
La setmana que demà encetarem es presenta força canviant, amb dies de tot. La començarem amb un dilluns gairebé calcat al diumenge, amb domini del sol i amb unes temperatures que seguiran aquesta tendència a l'alça, amb calor de ple estiu al mig del dia. Tot fa pensar, però, que l'estabilitat tindrà les hores comptades perquè dimarts el pas d'un front farà que tornin els ruixats i les tempestes a moltes comarques. Tampoc farà net la resta de dies, de manera que la setmana quedarà força insegura i caldrà anar-ho seguint dia a dia. A més a més, fruit d'aquesta situació més inestable, les temperatures baixaran altre cop i l'ambient serà poc càlid, més propi de setembre que no pas d'agost.
| 0.860618 |
curate
|
{"ca": 0.9881537127997688, "es": 0.011846287200231146}
|
https://www.ara.cat/societat/meteo/previsions/Diumenge-placid-sol-calor_0_1850215103.html
|
wikipedia_ca_20230401_0_314015
|
Sées
Sées és un municipi francès situat al departament de l'Orne i a la regió de Normandia. L'any 2007 tenia 4.582 habitants.
Seu episcopal, és famosa la seva Catedral Notre-Dame de Sées o Séez, gòtica (segles XII-XIII).
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Sées era de 4.582 persones. Hi havia 1.960 famílies de les quals 847 eren unipersonals (350 homes vivint sols i 497 dones vivint soles), 587 parelles sense fills, 391 parelles amb fills i 135 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 2.209 habitatges, 1.978 eren l'habitatge principal de la família, 46 eren segones residències i 185 estaven desocupats. 1.468 eren cases i 734 eren apartaments. Dels 1.978 habitatges principals, 895 estaven ocupats pels seus propietaris, 1.028 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 56 estaven cedits a títol gratuït; 163 tenien una cambra, 252 en tenien dues, 400 en tenien tres, 558 en tenien quatre i 605 en tenien cinc o més. 1.072 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 1.058 habitatges hi havia un automòbil i a 441 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Sées el 2009HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 2.666 persones, 1.883 eren actives i 783 eren inactives. De les 1.883 persones actives 1.696 estaven ocupades (877 homes i 819 dones) i 187 estaven aturades (98 homes i 89 dones). De les 783 persones inactives 233 estaven jubilades, 308 estaven estudiant i 242 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Sées hi havia 1.856 unitats fiscals que integraven 3.921 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 15.140 €.
Activitats econòmiques.
Dels 285 establiments que hi havia el 2007, 7 eren d'empreses extractives, 8 d'empreses alimentàries, 1 d'una empresa de fabricació de material elèctric, 14 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 30 d'empreses de construcció, 73 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 10 d'empreses de transport, 22 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 4 d'empreses d'informació i comunicació, 17 d'empreses financeres, 15 d'empreses immobiliàries, 28 d'empreses de serveis, 37 d'entitats de l'administració pública i 19 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».
Dels 81 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina d'administració d'Hisenda pública, 1 gendarmeria, 1 oficina de correu, 9 oficines bancàries, 3 funeràries, 5 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 1 taller d'inspecció tècnica de vehicles, 3 autoescoles, 3 paletes, 6 guixaires pintors, 6 fusteries, 7 lampisteries, 2 electricistes, 1 empresa de construcció, 7 perruqueries, 3 veterinaris, 11 restaurants, 7 agències immobiliàries, 2 tintoreries i 2 salons de bellesa.
Dels 39 establiments comercials que hi havia el 2009, 3 eren supermercats, 1 un supermercat, 3 botiges de menys de 120 m², 7 fleques, 4 carnisseries, 3 llibreries, 3 botigues de roba, 3 botigues d'equipament de la llar, 2 sabateries, 2 botigues d'electrodomèstics, 1 una botiga de mobles, 1 una botiga de material de revestiment de parets i terra, 2 joieries i 4 floristeries.
L'any 2000 a Sées hi havia 52 explotacions agrícoles que ocupaven un total de 3.399 hectàrees.
Equipaments sanitaris i escolars.
El 2009 hi havia 1 hospital de tractaments de curta durada, 1 hospital de tractaments de mitja durada (seguiment i rehabilitació), 1 un hospital de tractaments de llarga durada, 1 centre de salut, 2 farmàcies i 2 ambulàncies.
El 2009 hi havia 1 escola maternal i 2 escoles elementals. A Sées hi havia 3 col·legis d'educació secundària i 2 liceus d'ensenyament general. Als col·legis d'educació secundària hi havia 729 alumnes i als liceus d'ensenyament general 126.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
| 1 |
perfect
|
{"fr": 0.0009673518742442564, "ca": 0.9792019347037485, "pt": 0.013059250302297461, "it": 0.006771463119709794}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=314016
|
grup-elmon_ca_20230726_0_130183
|
Els consellers destituïts i diputats electes de JuntsxCat Jordi Turull i Josep Rull visitaran aquest dilluns a la presó el líder d’ERC, Oriol Junqueras; l’exconseller Joaquim Forn; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el número dos de JunstxCat, Jordi Sànchez. “Avui amb Josep Rull de camí a Estremera i a Soto del Real per donar tot el nostre suport a Junqueras, Quim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart”, ha explicat Turull en una anotació a Twitter. La visita es produeix després que el Tribunal Suprem mantingués la setmana passada la presó preventiva a Junqueras, i abans que els altres tres presos compareguin el dijous 11 un altre cop davant el jutge per sol·licitar que els deixi en llibertat.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://elmon.cat/politica/turull-i-rull-visiten-aquest-dilluns-junqueras-forn-cuixart-i-sanchez-a-la-preso-137640/
|
mc4_ca_20230418_3_260748
|
2010/2010_06_24_Boca_Radio.jpg dijous, 24 de juny de 2010
Visites 8503
Personatges Richard Aguilera, Boca Ràdio - Ignasi Torrent, Tècnic de so
L’emissora juvenil i comunitària del barri del Carmel, Boca Ràdio, ha denunciat que una cadena comercial ha anul•lat el seu senyal. Fa més de 10 anys que emeten des del 90.1 de l’FM però fa una setmanes que Radio Latina els ha interferit el dial
L’emissora juvenil i comunitària del barri del Carmel, Boca Ràdio, ha denunciat que una cadena comercial ha anul•lat el seu senyal. Fa més de 10 anys que emeten des del 90.1 de l’FM però fa una setmanes que Radio Latina els ha interferit el dial.
Això és el que s’escolta per tot Barcelona si situem el dial de la nostra ràdio al 90.1.
I això el que s’hauria d’escoltar:
Segueixen duent a terme la seva activitat perquè emeten també per Internet. Confien que se solucioni la situació o que Radio Latina abandoni la seva freqüència.
Emeten des de l’Espai Jove Boca Nord i han detectat que l’altra emissora ha situat la seva antena just a sobre d’ells, al Turó de la Rovira.
Des de Boca Ràdio demanen a les administracions que desenvolupin la Llei de la Comunicació Audiovisual de Catalunya i que es reguli l’espectre radioelèctric per a les emissores comunitàries no-comercials .
L’encarregada de gestionar l’emissora, l’Associació Juvenil d’Amics de la Ràdio d’Horta-Guinardó, ha fet arribar la seva denuncia al Districte i a la Generalitat de Catalunya. Estan estudiant emprendre altres accions amb l’objectiu de solucionar el problema el més aviat possible.
| 0.736476 |
curate
|
{"ca": 0.9921773142112125, "fr": 0.007822685788787484}
|
http://www.tvhortaguinardo.com/entitas/article/1904-boca-radio-denuncia-interferencies-duna-emissora-comercial-llatina
|
crawling-populars_ca_20200525_41_28131
|
BILBAO, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
El secretari d'Acció Política del PSOE, Patxi López, adverteix que "la solució" a Catalunya no és "encausar Mas", sinó "seure a parlar", i considera que el procés participatiu del passat 9 de novembre "només era una festa per a nacionalistes" que "no va servir per a res".
En una entrevista al diari El Correo recollida per Europa Press l'exlehendakari opina que el procés sobiranista català té "un full de ruta semblant" al viscut al País Basc durant el mandat de Juan José Ibarretxe, tot i que la Generalitat "ha anat un pas més enllà amb aquest simulacre de consulta, que en el fons només era una festa per a nacionalistes".
"Qui governa a Catalunya va deixar de defensar els qui no ho són", censura López, que recorda, en aquest sentit, que van acudir a votar dos milions de persones i "els altres quatre no". Segons la seva opinió, "el problema que hi ha hagut a Catalunya és que allà hem tingut un Govern que governa per als nacionalistes i a Espanya, un que s'atrinxera".
Després d'indicar que el 9N "no va servir per a res", adverteix, en relació amb la denúncia de la Fiscalia, que "la solució" no és "encausar Mas", sinó "seure a parlar" perquè, quan hi ha "un problema polític, no n'hi ha prou només amb la llei", però admet que el president Mariano Rajoy "ho té difícil quan Mas diu que l'únic negociable és un referèndum per a la independència".
El polític basc defensa la proposta federal que ha realitzat el PSOE "per a la societat catalana" i no per als "independentistes irredempts", amb "un nou projecte per a Espanya que sigui atractiu per a tots". Segons la seva opinió, "no és moment d'aixecar fronteres" ni tampoc de buscar un referèndum pactat.
D'altra banda, es refereix a l'actual panorama polític destacant que el PSOE "ha parat el cop i ha començat a recuperar-se" en les tendències que mostren les enquestes electorals, i considera que Podem "no deixa de ser un símptoma més d'un lògic malestar" entre la ciutadania que "ho està passant malament" i coneix "totes les setmanes casos de corrupció".
"A mi no em preocupa el diagnòstic que fa Podem, el que em preocupa és que digui que vol guanyar el cel amb propostes impossibles perquè no deixa de ser un engany", explica. En aquest sentit, assenyala que el PSOE ha de fer "una proposta creïble i mesurable, que generi confiança".
Segons indica, "Espanya necessita un canvi que doni seguretat, radical perquè va a l'arrel dels problemes, però sense aventures, sense propostes impossibles".
En matèria de pactes, assenyala que al PSOE "mai li ha molestat buscar acords", però descarta un pacte amb PP perquè "la meitat del programa electoral del PSOE és desfer el que ha fet el PP".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.756566 |
curate
|
{"de": 0.00845442536327609, "ca": 0.8496697490092471, "es": 0.13130779392338177, "en": 0.010568031704095112}
|
: /espanya/noticia-9n-patxi-lopez-psoe-adverteix-solucio-catalunya-no-encausar-mas-20141123111021.html
|
cawac_ca_20200528_7_163926
|
L’àrea de medi ambient de l’ajuntament que gestiona la nostra companya Gemma Edo ha estat premiada per la Diputació de Barcelona per la posada en marxa d’un projecte destinat a la captació d’aigües subterrànies per cobrir les necessitats de les zones verdes. Aquest premi, dotat amb 3.000 euros, s’emmarca dins la 6ª edició dels premis convocats per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació per a distingir les millors iniciatives en estalvi d’aigua i eficiència energètica .
Ja fa anys que l’equip que lidera la Gemma va treballant de forma persistent per millorar la sostenibilitat del nostre medi ambient. En aquest projecte, concretament, s’ha construït un pou que abastarà d’aigua del subsòl les zones verdes dels Pinetons, la nova zona plantada els darrers anys al voltant dels Pinetons i els jardins del Gassó Vargas, una superfície total de 10 hectàrees. Com que no s’utilitzarà aigua de consum humà, s’assolirà un estalvi de fins a 3.510 m3 d’aigua potable a l’any.
No es tracta d’un projecte aïllat. Així, aquest any s’executaran dos projectes més semblants. Es farà un pou a la Casa Natura, que servirà per al reg de tota la zona verda i les zones d’horta educatives i un altre pou al parc Ferran Ferré.
| 0.860487 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.cdcripollet.cat/?p=168
|
macocu_ca_20230731_9_396095
|
Alçada
Pes
Descripció
Gebàs
Alçada
m.
Pes
En Darsius i la Gebàs són dos gegantons del Guinardó que representen dos bessons, alumnes del taller d’expressió i arts plàstiques Xerrac: ell figura que és pintor i ella, ceramista. Tant la indumentària com els complements que porten els relacionen plenament amb l’activitat que fan: en Darsius porta bata de pintor i té a les mans una paleta i un pinzell; la Gebàs duu una camisa per a no embrutar-se el vestit i a les mans hi té un gerro que sembla acabat de fer i una eina de polir.
La idea de construir els gegantons sorgeix a principi de la dècada dels noranta entre els nens i nenes del taller Xerrac, que volien unes figures que poguessin portar per acompanyar els gegants del Guinardó a les trobades i cercaviles.
Els alumnes mateix s’encarregaren de construir els gegantons, amb cartró pedra i fusta, i hi van voler reflectir dues tècniques que aprenien al taller: la ceràmica i la pintura. Els enllestiren el 1992 i aquell any mateix van crear la colla de Gegantons del Xerrac. Al maig, ja els van treure a ballar a la festa major del barri, en què no han deixat de participar d'ençà d’aleshores.
Els gegantons del Xerrac tenen ball propi des de l’any 2000: una peça musical de Teresa Cuxart, amb coreografia de Montserrat Cuxart.
| 0.67265 |
curate
|
{"ca": 0.9984251968503937, "lt": 0.0015748031496062992}
| |
cawac_ca_20200528_12_64814
|
CRESIB, el centre de recerca d'ISGlobal
CRESIB va néixer l’any 2006 amb l'objectiu d'expandir les activitats de recerca que l'Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona estaven duent a terme a través de la unitat de medicina tropical i les seves activitats de formació en salut internacional. Quatre anys més tard, en 2010, la voluntat d'estendre la cadena de valor des de la recerca a la creació, gestió i transmissió del coneixement, així com la seva aplicació en el terreny, va provocar el sorgiment d'una nova organització, l' Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) . D'aquesta forma, CRESIB es converteix en el centre d'investigació d'ISGlobal, al qual aporta el coneixement i l'experiència del seu personal científic perquè ambdós centres promoguin la recerca d'excel·lència en salut global i així contribuir al seu impacte social.
Fruit de la col·laboració entre institucions públiques i privades, ISGlobal està promogut per l'Obra Social “la Caixa”, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, l'Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, i treballa per millorar la salut global de les poblacions més desfavorides en quatre àmbits d'actuació:
| 0.852107 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.cresib.cat/ca/page.asp?id=229
|
oscar-2301_ca_20230418_4_203644
|
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha anunciat aquest dijous les novetats en matèria fiscal que el govern espanyol vol incloure als pressupostos del 2023.
Montero ha analitzat la situació provocada pels canvis fiscals anunciats les últimes setmanes en diverses comunitats i ha anunciat les línies bàsiques del nou paquet fiscal que l'executiu espanyol ha negociat amb els socis d'Unides Podem.
Montero ha defensat la política tributària del govern espanyol davant de la "carrera a la baixa" i el "buidatge fiscal populista" que estan fent alguns governs autonòmics.
Canvis en l'IRPF, l'impost de societat i les rendes més altes
María Jesús Montero ha explicat que les noves mesures fiscals "s'impulsaran a través dels pressupostos de l'Estat del 2023 i de la iniciativa parlamentària" i que busquen fer front a l'augment de la inflació i garantir la sostenibilitat del sistema actual.
L'objectiu, ha afegit Montero, és que "el sistema fiscal sigui més progressiu, eficient, just i suficient per garantir la justícia social i l'eficiència econòmica."
"Hi ha un consens ampli que la situació actual requereix una actuació decidida del sector públic per protegir les famílies, els autònoms i les empreses, que han de finançar els que tenen més capacitat per fer-ho.
Amb aquesta idea, la primera mesura que ha anunciat la ministra d'Hisenda ha estat "la creació d'un nou impost de solidaritat de les grans fortunes, que demana un major esforç en interès general.
De fet, les mesures que aprovarà el govern espanyol per reformar l'actual sistema fiscal "afectaran la riquesa, l'IRPF i l'impost de societats".
Nou "impost de solidaritat" a les grans fortunes
L'impost solidari a les grans fortunes "s'articularà com un tribut temporal", els anys 2023 i 2024, i l'abonaran els contribuents amb un mínim de 3 milions d'euros de riquesa neta, en tres trams: un primer tram, d'1,7%, per als que tinguin de 3 a 5 milions d'euros; un segon tram, d'un 2'1% d'impost, els que tinguin entre 5 i 10 milinos d'euros; i un tercer tram, d'un 3,5%, per als que tinguin més de 10 milions d'euros.
Les grans fortunes que ja paguin l'impost del patrimoni a les seves comunitats se'ls podran deduir, per evitar la doble imposició.
Es calcula que permetrà recaptar 1.500 milions d'euros, que pagaran uns 23.000 contribuents.
Canvis en l'IRPF
El govern ha presentat mesures que afecten tant les rendes més baixes com les més altes.
Les rendes més baixes començaran a tributar a partir dels 15.000 euros, i no als 14.000 com fins ara. A més, hi haurà reducció de rendiments a qui guanyi entre 18.000 i 21.000 euros, cosa que beneficiarà a la meitat dels treballadors, segons el govern espanyol.
En el cas d'un treballador que guanyi 18.000 euros, la mesura li permetrà estalviar-se 745 euros, un 40%.
S'apuja la retenció a les rendes de capital superiors als 200.000 euros: així, per una banda, s'augmenta un punt el gravamen a les rendes d'entre 200.000 i 300.000 euros, que passen de tributar del 26% al 27%. I a partir dels 300.000 euros, l'IRPF s'apuja dos punts i l'impost serà del 28% del capital.
Aquesta mesura afectarà gairebé 18.000 contribuents i es preveu que permeti recaptar 204 milions d'euros el 2024.
Mesures per als autònoms
Els canvis en l'IRPF també inclouen una rebaixa del 5% en mòduls per als autònoms i un augment del 5% al 7% de la reducció per despeses deduïbles de difícil justificació. Es calcula que la mesura beneficiarà a més de 577.000 treballadors autònoms, que s'estalviaran 184 milions d'euros.
Pel que fa a l'Impost de Societats, la reforma presentada rebaixa del 25% al 23% el tipus nominal per a les petites empreses amb una xifra de negocis inferior al milió d'euros. La mesura afectaria 400.000 empreses i tindria un impacte econòmic de 292 milions d'euros.
I de cara a les grans empreses, es limitarà al 50% la possibilitat que compensin les pèrdues de les filials dels grups consolidats. La mesura, de caràcter temporal, afectarà unes 3.690 grans empreses i permetrà a Hisenda recaptar uns 2.500 milions d'euros entre el 2023 i el 2024.
L'executiu espanyol preveu recaptar 3.144 milions d'euros en els pròxims dos anys amb tot aquest nou paquet fiscal que forma part del projecte de pressupostos que el PSOE i Unides Podem, socis de govern, encara estan acabant de negociar.
La ministra d'Hisenda també ha confirmat la rebaixa del 10% al 4% de l'IVA de compreses, tampons i productes d'higiene femenina essencials, així com de preservatius i anticonceptius. Una mesura que ja s'havia anunciat i que ha celebrat, en una piulada a Twitter, la vicepresidenta segona Yolanda Díaz.
Por fin, rebajaremos el IVA del 10% al 4% para los productos de higiene femenina. Son productos esenciales y no lujos.
Además, reduciremos el IVA de los preservativos y los anticonceptivos no medicinales.
— Yolanda Díaz (@Yolanda_Diaz_) September 29, 2022
Contra el dúmping fiscal
La ministra d'Hisenda ha criticat aquesta setmana les rebaixes fiscals anunciades per diverses comunitats autònomes governades pel Partit Popular, a la qual s'hi ha sumat, en les últimes hores, el socialista Ximo Puig.
Montero ha demanat responsabilitat als presidents autonòmics i ha advertit del risc que aquests anuncis provoquin un dúmping fiscal, una competència deslleial, que porti altres governs a sumar-se a aquesta dinàmica per no quedar en inferioritat de condicions i patir una fuga de capitals a territoris amb menor pressió fiscal.
El govern espanyol demana a les administracions autonòmiques que ofereixin ajudes directes per compensar l'encariment del cost de la vida i els efectes de la crisi econòmica, i no una rebaixa fiscal que afecta directament el finançament dels serveis públics.
L'espiral de rebaixes fiscals
L'espiral la va començar el govern de la Comunitat de Madrid d'Isabel Díaz Ayuso, l'any 2020, amb la supressió de l'impost del patrimoni, que està bonificat al 100%. Aquesta bonificació ha atret grans fortunes, que es calcula que es van estalviar gairebé 1.000 milions d'euros en aquest impost. A Madrid tampoc es paga l'impost de successions.
Andalusia ha seguit l'exemple de Madrid i també ha suprimit l'impost del patrimoni per atreure grans fortunes. El president de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, ha convidat directament els empresaris catalans a instal·lar-se a Andalusia per estalviar-se diners.
Els últims a sumar-se a la rebaixa d'impostos han estat Galícia, Múrcia, el País València i Extremadura, aquest mateix dijous.
Galícia bonificarà el 50% de l'impost del patrimoni, segons l'anunci fet pel president de la Xunta, Alfonso Rueda.
Múrcia ha rebaixat per decret els quatre primers trams autonòmics de l'IRPF en un 4,1%, una mesura que es preveu que beneficiï 330.000 murcials que deixarien de pagar entre 8,5 i 10 milions d'euros.
Al País Valencià, Ximo Puig ha anunciat una reducció de l'IRPF a rendes inferiors als 60.000 euros que entrarà en vigor el 2023.
I el president de la Junta d'Extremadura, Guillermo Fernández Vara, ha anunciat que els pròxims pressupostos inclouran la major rebaixa de taxes i preus públics mai aplicada a Extremadura, que concretarà la setmana vinent.
| 0.842295 |
curate
|
{"ca": 0.9586987270155587, "fr": 0.002263083451202263, "es": 0.031966053748231964, "en": 0.007072135785007072}
|
https://www.ccma.cat/324/en-directe-el-govern-espanyol-explica-novetats-sobre-impostos/noticia/3187097/
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_265325
|
Democratitzar la política comercial de la UE, implicant adequadament al Parlament Europeu, als Parlaments dels Estats membres i la societat civil, duent a terme un ampli debat públic garantit per un procés transparent.
Transparència constant i participació de tots els sectors implicats: s’han de fer públics els textos de les negociacions de la Comissió, així com tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert i crític sobre els Tractats de Lliure Comerç i Inversions.
Sobirania popular i de les institucions públiques per legislar i regular la defensa i millora de l’interès públic i el bé comú, sense la imposició dels òrgans de cooperació reguladora que busquen eliminar o reduir les regles que suposen un “obstacle” per al comerç.
Serveis públics de qualitat i accessibles per a totes les persones davant la liberalització i la privatització que els tractats de comerç i inversió converteixen en irreversibles.
Polítiques que facin que el gruix del comerç sigui local i de proximitat, i que promoguin una economia social i solidària que anteposi els valors ambientals i socials i de la feina digne.
Aturar l’expansió i acabar amb els mecanismes de resolució de conflictes inversor-Estat, siguin els ISDS, l’ICS, o el Tribunal Multilateral d’Inversions.
Mesures que obliguin a les empreses transnacionals a complir els Drets Humans en forma de lleis i regulacions d’àmbit estatal, regional i local, així com a instruments jurídics internacionals, com un tractat internacional dels pobles, que reculli unes regles d’economia i comerç compatibles amb els drets humans, socials, laborals, cultural i ambientals, així com la necessitat d’instruments jurídics internacionals vinculants que permetin demandar les vulneracions d’aquests drets per part de les multinacionals.
Per tot això, fem una crida a la ciutadania i les seves organitzacions socials, col·legis professionals, partits polítics, alcaldes i alcaldesses, representants electes, pimes, entitats de l’economia social i solidària, feministes, ecologistes, sindicats i mitjans de comunicació a sumar-se a aquesta campanya.
Hem d’exigir un canvi d’orientació en les polítiques comercials, fiscals i distributives de la Unió Europea per posar al centre de les mateixes la preservació del medi ambient i els drets humans i de les comunitats, com a condició fonamental per garantir la pau i una major justícia global.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_1_239177
|
Ara que els Castells son Patrimoni Immaterial de la Humanitat, se’n parla molt de la seua vinculació i el seu origen en les moixigangues valencianes, o com més popularment les coneguem, les Muixerangues. Vos deixe ací un article que preten aclarir un poc el tema.
Castells i Muixerangues diferència tècnica
La diferència tècnica entre una muixeranga i un castell és molt fàcil d’observar. El castell basa la seua construcció en la repetició d’una estructura que corona un conjunt de xiquets anomenats el pom de dalt. Així si la base es de tres i l’alçada de vuit altures, parlem d’un 3 de 8. Les muixerangues, tenen balls, la seua alçada no és tan elevada i amb el temps buscaren la vistositat i el sentit religiós.
Castells i muixerangues són el mateix?
Fem un poc d’història. Els castells s’originaren bàsicament a l’àrea Tarragona-Reus-Valls i amb els anys perderen els balls i se centraren en aconseguir torres cada vegada més elevades, per assolir així rècords d’altura en els dos darrers segles, un reconeixement internacional i recentment una gran difusió a la televisió. Per això no és estrany que a les nostres actuacions, algunes persones ens haguen pres per gent vinguda de Tarragona, Valls o Vilafranca.
La història de com arribà el ball al Camp de Tarragona no és senzilla de resumir. Als segles XVII i XVIII, temps de màxim esplendor, la muixeranga va estar molt estesa a les comarques valencianes. Així ho demostra un document que ens ha arribat des de la Ribera Baixa. L’any 1798 l’ajuntament de Sueca demana a Capitania General permís per celebrar la processó de la Mare de Déu de Sales, i descriuen aquesta: ”… delante de la procesión, a corto espacio de su Cruz, vayan dos o tres Danzas (…) con Torneos y Mojigangas, como se hace en essa Ciudad de Valencia y en la Processión del Corpus, en las de sus parroquias, en la procesión de Nuestra Señora del Carmen y en otras particulares…” L’espectacularitat i el fet de poder-se integrar fàcilment amb els balls i les danses processionals va provocar que la tradició viajara i fora coneguda fora d’ací com “el ball dels Valencians”.
D’algunes d’aquestes actuacions ens queda documentació. Així sabem que el 1633 durant la visita a Tarragona de Felip IV i M. Isabel de Borbó va actuar un Ball de Valencians, dins del seguici extraordinari en honor del monarca. També al 1673 una colla de Sagunt va participar al corpus de Sevilla, mentre era arquebisbe Ignacio Ambrosio Spínola, el qual havia estat anteriorment arquebisbe a València, on entre d’altres, va concloure la construcció de la capella de la Verge dels Desemparats. Ja en el segle XVIII tenim notícies del 1762, concretament a Lleida on actuen “valencians” en la col·locació de la primera pedra de la nova catedral i el 1774 participen dos grups al Corpus de Granada. Més tard al 1822 tornà a participar a la processó del Corpus de Sevilla una altra colla. Darrerament gràcies a les investigacions dutes a terme per Jordi Bertran sabem que a principis del XVIII al Corpus de Madrid també feren muixeranga, tot i que va durar pocs anys.
Al triangle Tarragona-Reus-Valls, àrea d’origen casteller, començaren a imitar els Valencians des de finals del XVII. Sabem que el 1687 actuà a la ciutat de Tarragona el ball de Valencians de la veïna població de Bràfim, al 1695 i 1700 també en trobem al seguici de Tarragona altres formats per gent de la zona. Però al llarg del XVIII és quan la tradició anà prenent cos. Al 1706, en plena guerra de successió entre Felip d’Anjou (Felip V) i l’Arxiduc Carles (Carles III), aquest darrer visità Tarragona i en el seu honor aparegué extraordinàriament el seguici popular, com s’acostumava fer amb els monarques. En aquest hi participà “un ball que diuen dels valencians”.
Castells i Muixerangues, cal exterminar-los
Felip V, Borbó d’origen francès, va guanyar la guerra, va abolir els furs i va imposar les lleis castellanes. Les noves classes dirigents es formaren amb els més fidels dels borbònics i gent vinguda de Castella. En aquesta època fosca per a la nostra cultura, hi ha també documentades representacions autòctones al triangle casteller els anys 1712, 1721, 1724, 1725 i 1733. Malgrat tots els inconvenients, la implantació del nostre ball a la zona era considerable i hi ha documentació diversa que així ho deixa palès. Com exemple, aquesta curiosa prohibició que dictà el lletrat madrileny Manuel Llorca Agulló,: “… que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…” No sabem amb exactitut perquè Llorca, que va ser Alcalde Major de Vilafranca del Penedès del 1782 al 1786, tenia aquesta especial fixació per les torres humanes. El que si queda clar, és que sense ser-ne conscient, ens va deixar una de les més clares evidències de la connexió entre els “Valencians” i els castells.
Es considera que les colles castelleres modernes van nàixer a principis del XIX, un segle de grans transformacions i reestructuracions socials. La millora de les comunicacions va provocar la transformació de l’agricultura tradicional en una de mercat, cosa que originà un canvi social on els gremis perden les seues atribucions. Al 1836 es promulgà la llei que acabà amb els monopolis gremials. Això va incidir en les festes d’una manera progressiva i mentre a Catalunya moltes tradicions es transformaren, a València desaparegueren. És en aquesta època quan l’àrea castellera tradicional s’eixamplà estenent-se fins a l’Alt Penedès, començà a parlar-se de Castells i es passà dels sis pisos. Ja l’any 1846 al Vendrell hi ha documentació escrita on es parla de “torres y castillos” però no va ser fins 1857 que començà a aparèixer la denominació “xiquets”, no únicament com eufemisme de “Valencians” sinó com a definició d’un nou concepte que estava naixent.
D’aquesta manera, entre 1835 i 1853 començà una gran etapa, la primera època d’or. Coincidint amb uns moments d’estabilitat política i econòmica s’aconseguiren els màxims èxits en les dècades dels 70 i 80, per patir una gran davallada cap al final de segle XIX (aparició de la fil·loxera i guerres colonials) i principi del segle XX. La tradició va viure un cert reviscolament als anys 20 i 30. Només la Guerra Civil va truncar de forma temporal aquest temps de represa, ja que el 1939 es tornaren a formar les colles de Valls, Tarragona i el Vendrell. Amb els seus alts i baixos es visqueren quaranta anys de reviscolament del món castells, assolint a principis dels 80 un salt qualitatiu que encetà una nova etapa. La segona època d’or, moment que encara vivim.
Salvador Vila.
_____________________________________
Bibliografia
El ball de Valencians de Jordi Bertran
Quaderns de Festa – Ajuntament de Tarragona
Buscar:
Publicació anterior Intent de crear Muixeranga en l’Horta Sud l’any 2009
Publicació següent Arreu als pobles valencians broten muixerangues
CategoriesArticles
Muixeranga.info
notícies sobre muixerangues
Informant des de 2004 | Lloc realitzat en Wordpress per muixerangues.net | Podeu reproduir citant la font
Aquesta pàgina web utilitza Galetes (Cookies). Seguir navegant és acceptar-les.Acceptar Llegir +
Privacitat i Cookies
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
| 0.676272 |
curate
|
{"ca": 0.7570380884788266, "es": 0.09699550508634966, "en": 0.14017033356990774, "pt": 0.003075467234445233, "te": 0.0021291696238466998, "cs": 0.0005914360066240833}
|
http://muixeranga.info/castells-i-muixerangues/
|
mc4_ca_20230418_11_512627
|
La Fiscalia ordena als Mossos precintar els col·legis electorals abans del 30 de setembre i fins les 21.00 de l'1-O
Un col·legi electoral.
Actualitzada 26/09/2017 a les 21:09
La Fiscalia Superior de Catalunya ha enviat una ordre als Mossos d'Esquadra perquè precintin els col·legis electorals abans del 30 de setembre i fins a les 21.00 hores de l'1 d'octubre.
En l'ordre, el ministeri públic demana que es desallotgin les persones que estiguin dins del punt de votació, identificant els responsables i els «participants de l'ocupació», així com incauta el material destinat a la votació.
A més, en el cas de locals grans, la Fiscalia demana que el dispositiu policial eviti la votació en un altre lloc de l'establiment o les seves immediacions, fins a «un radi de seguretat de 100 metres». El ministeri públic es reserva l'opció de demanar la col·laboració també de policies locals, la Guàrdia Civil i la policia espanyola.
Els Mossos, preocupats perquè l‘ordre de precintar col·legis electorals comporti problemes d’ordre públic
| 0.81559 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.diarimes.com/noticies/actualitat/catalunya/2017/09/26/el_fiscal_ordena_als_mossos_precintar_col_legis_electorals_o_25261_3029.html
|
mc4_ca_20230418_3_666967
|
Oberta la convocatòria per a aquelles empreses que vulguin formar part d'enoturismePENEDÈS | Cupatges
Redacció | 25/09/2017 a les 21:13h
Arxivat a: Enoturisme, EnoturismePenedès, convocatòria enoturismePenedès
Fins al 10 d’octubre, restaran obertes les inscripcions per a totes aquelles empreses que desitgin incorporar-se al club enoturismePENEDÈS, empreses que han d’estar dins l’àmbit de la DO Penedès, i complir la resta de requisits quant a qualitat, serveis i oferta definits des del Consorci de Promoció Turística del Penedès.
enoturismePENEDÈS és una marca turística que, durant els darrers anys, ha esdevingut una destinació enoturística de referència. Actualment en formen part 200 empreses, principalment, cellers, allotjaments, restaurants, empreses d’oci, agències de viatges, ubicades a les comarques que configuren la DO Penedès.
Totes aquelles empreses que desitgin incorporar-s’hi, cal que es posin en contacte amb el Consorci de Promoció Turística del Penedès, per correu electrònic a [email protected], o per telèfon al 93 817 01 60 o bé a través de http://www.enoturismepenedes.cat/ca/vols-adherir-te-al-club
| 0.809321 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/cupatges/noticia/4684/oberta/convocatoria/aquelles/empreses/vulguin/formar/part/enoturismepenedes
|
macocu_ca_20230731_4_86877
|
Realitzades en material d'acer d'estructura robusta, són manuals a dues velocitats i es componen de cilindre i laterals del portacilindro en 18/8 (AISI 304) d'acord amb les normes CEE, excepte en el Mod EH5P en què els laterals van pintats . El pistó és de moplan envoltat de junta tòrica, la cremallera d'acer (AISI 430), la cobertura de monobloc i manilles d'acer niquelat o en aluminio.La dotació estàndard de cada màquina comprèn 4 broquets en moplan de 10/20/30 / 40 mm de Ø en els models EH5I/EH7I/EH10I/EV65L o de 3 broquets en moplan 10/20/30 mm de Ø en els models EH3I/EH5P.
| 0.782437 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_7_711106
|
Acupuntura xinesa i acupuntura japonesa
L’Acupuntura es va originar a China fa uns 2500 anys. Forma part de la Medicina Tradicional Xinesa, que és un antic sistema holístic de medicina, on la malaltia ens indica que el cos està en desequilibri. Aquest desequilibri energètic pot ser provocat per l’estrès físic i emocional, la mala nutrició, infeccions o lesions son les més comuns.
L’objectiu general del tractament d’acupuntura consisteix en restablir l’equilibri del cos. El que fa que aquest sistema sigui idoni per a l’actualitat, és que el benestar físic, emocional i mental són vistos com a interdepenents i reflecteixen el que molts perceben com a la connexió entre els diferents aspectes de les seves vides.
L’acupuntura s’aplica a partir del sistema de diagnòstic propi de la Medicina Tradicional Xinesa, que s’ha desenvolupat i perfeccionat durant segles. El tractament es centra a l’individu i no en la malaltia. Es parteix de la base que cada pacient és únic, dues persones amb el mateix diagnòstic occidental poden rebre un tractament acupuntural diferent.
Consisteix en la inserció d’agulles ultra-fines estèrils en punts específics del cos, amb la finalitat de restablir l´equilibri i desencadenar la resposta de curació natural de l´organisme. Els punts d´acupuntura es troben en uns canals energètics anomenats “meridians”.
L’acupuntura japonesa se sol anomenar teràpia de meridians o Keiraku Chiro (経絡治療) en Japonès. Neix a mitjan segle passat al Japó com a conseqüència d’una revisió profunda i sistemàtica dels quatre grans clàssics de la Medicina Tradicional Xinesa (Neijing, Nanjing, Shang Han Lun i Jin Gui Yao Lue). Dir-li a aquest tipus d’acupuntura teràpia de meridians pot ser una mica pretensiós, ja que pot semblar que els altres tipus d’acupuntura no utilitzen els meridians, i res més lluny de la veritat. Preferim anomenar-la Medicina Tradicional Japonesa (MTJ), terme introduït pel mestre Masakazu Ikeda. La raó principal per utilitzar aquest nom és que aquesta inclou l’acupuntura, la moxibustió, el massatge, la dieta i les matèries medicinals.
Però quines característiques té l’acupuntura dins la MTJ?
Una de les particularitats més importants és que es té molt en compte el tractament integral de la persona. Cada malaltia o disfunció està provocada per una mancança en les substàncies vitals i una disfunció en els òrgans principals que s’encarreguen d’organitzar la fisiologia humana. Aquest desequilibri es manifesta en un lloc determinat, com per exemple un dolor al colze, però s’ha d’estudiar i tractar tenint en compte el conjunt del cos.
Una altra característica és que en aquesta modalitat d’acupuntura s’utilitzen agulles molt fines amb insercions i manipulacions totalment indolores. De tal manera que una sessió de tractament es converteix en una experiència totalment relaxant i revitalitzadora.
| 0.851188 |
curate
|
{"ca": 0.9798301486199575, "es": 0.020169851380042462}
|
http://1cel.cat/terapies/acupuntura-girona/
|
mc4_ca_20230418_10_117232
|
poesia armada « Contra Info
$hile: Claudia López, estudiant de la dansa i anarquista, va ser assassinada d’un tret a l’esquena per la policia fa 14 anys
Claudia López Benaiges, jove anarquista, estudiant de dansa a la universitat, fa 14 anys, durant una protesta contra el 25 aniversari del cop d’Estat feixista de Pinochet, va ser assassinada d’un tret a l’esquena, disparat per Carabiners (Policia) al poble La Pincoya de Santiago (Xile).
Claudia López es va convertir en un símbol per […]
September 17th, 2012 | Etiquetes: 11 septembre, assassinat, Claudia Lopez, poesia armada, terrorisme d'estat, Xile | Categories: Cartells, Historia – Teoria, Notícies, Repressió, Vídeo – Multimèdia | Deixa un comentari
Properament, en les millors manis…
Απ’ το Βερολίνο μέχρι τη Μαδρίτη κι από τη Λισαβόνα μέχρι το Ελσίνκι βία στη βία της κάθε εξουσίας στο δρόμο της φωτιάς και της αναρχίας
March 26th, 2012 | Etiquetes: Contra Info, crida internacional en solidaritat, manifestació, poesia armada, slogan | Categories: Altres | Deixa un comentari
| 0.718061 |
curate
|
{"fr": 0.05910852713178295, "ca": 0.7606589147286822, "es": 0.04844961240310078, "el": 0.13178294573643412}
|
https://ca-contrainfo.espiv.net/tag/poesia-armada/
|
mc4_ca_20230418_9_385108
|
Aroma Nha Trang Boutique Hotel Nha Trang Vietnam - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Té alguna pregunta per a Aroma Nha Trang Boutique Hotel?
Habitació Executiva Doble o 2 llits amb balcó i vista sobre el mar
Habitació Executiva Triple amb balcó i vista sobre la ciutat
Wonderful and great value for money Comentat el 17 de març 2017
| 0.680053 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/aroma-nha-trang-boutique-hotel/hotel/nha-trang-vn.html
|
cawac_ca_20200528_11_164833
|
Política
No tots els polítics catalans compraran bons
Els polítics catalans que tenien actes avui s'han pronunciat sobre els bons de la Generalitat. Tots els recomanen com una bona inversió, però alguns invoquen situacions personals per dir que no en poden comprar.
| 0.664555 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.324.cat/video/3167432//No-tots-els-politics-catalans-compraran-bons
|
mc4_ca_20230418_17_414985
|
El Reial Madrid s'exhibeix a la Copa abans del clàssic
Els blancs golegen la Cultural Leonesa i signen el bitllet per a vuitens
El dominicà Mariano celebra el segon gol amb l'afició al Bernabéu.
El Reial Madrid va greixar la màquinaria ahir abans del clàssic del cap de setmana i va golejar de nou la Cultural Leonesa (6 a 1) en la tornada de setzens de final de la Copa del Rei. Els blancs van aconseguir amb aquesta victòria contundent el bitllet per als vuitens de final. Amb el clàssic a un pas, Zidane va donar descans a homes importants amb l’eliminatòria ja resolta en el partit d’anada (1 a 7). En el primer acte els madridistes ja van posar terra pel mig amb tres gols: doblet de Mariano (1’ i 42’) i un altre de James (23’). El rival, però, va trobar porteria just abans d’arribar el descans mitjançant Yerai. Amb la situació controlada, els homes de Zidane van acaparar tota la possessió al Bernabéu i van fer tres gols més, el tercer de Mariano, Morgado en pròpia porta, i Enzo Zidane, el fill de l’entrenador, que va tenir un debut molt dolç marcant una diana a casa.
El Madrid ja només pensa en el duel del Camp Nou de dissabte, en què pot deixar el Barça a 9 punts. D’altra banda, l’Atlètic va golejar el Guijuelo, de segona B, a l’anada de la Copa (0-6). Saul, de penal, Vrsaljko, Carrasco (2), Correa i Roberto van ser als autors dels gols matalassers.
| 0.842787 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.diariandorra.ad/noticies/esports/2016/12/01/el_reial_madrid_exhibeix_copa_abans_del_classic_109690_1128.html
|
mc4_ca_20230418_15_375640
|
Una piràmide de cendres - Diari de Girona
Una piràmide de cendres
matías crowder 03.11.2017 | 10:23
Drummond i Cauty.
Bill Drummond i Jimmy Cauty, la llegendària parella que formava The Jams, torna a escena amb 2023 , curiós artefacte narratiu que deixa patent la seva atracció per l'art conceptual i tot allò que suposi una voladura, amb tot el seu potencial pirotècnic, de les convencions de la realitat.
No és per casualitat que 2023 comenci amb una «advertència», com diu la seva introducció, es tracta d'un «artefacte novel·lesc». A la contraportada, com si es tractés d'un àcid en extrem perillós, ja apareix la llegenda: «llegiu amb molta cura». Es tracta de la trilogia escrita per la parella de músics britànics Bill Drummond i Jimmy Cauty, coneguda entre altres noms com els KLF o The Jams, acrònim dels «Justifified Ancients of Mu Mu», ficció distòpica d'un món no tan llunyà i reaparició mística d'un duo que va saber qüestionar i posar en dubte el món conegut.
Embolicat en claus numèriques, es publica 23 anys després que la parella desaparegués de la terra, cremant en la fugida tota la seva discografia a més d'un milió de lliures com a mostra d'aquesta rebel·lió contra la cultura dels diners i les discogràfiques.
A més que el llibre està dividit en 23 capítols que transcorren l'any 2023. No és un llibre per a lectors aliens a la història de la banda, ja que tot hi fa referència, des del seu mateix inici, quan els mateixos Cauty i Drummond acampen a l'illa de Jura per construir aquella piràmide amb les cendres de milers d'ossos humans, relació directa amb la clàssica piràmide que va ser part del logotip de The Jams. Potser seria recomanable per al lector llegir part de la biografia d'aquesta tan singular banda abans de deixar-se enredar en aquest nus gordià de la seva estrambòtica trama.
En un món sense nacions ni paradisos fiscals, la població deixa de banda les banderes per seguir una de les grans empreses que lideren el planeta. La societat està controlada per cinc empreses, amb noms que resulten prou familiars: Googlebyte, Wikitube, AmaZaba, Facelife i Apple Tree. Totes les cafeteries han estat absorbides per Starbucks i han tornat les tortures medievals com a forma de càstig. És un món estrany, on la sort de cada individu a les xarxes socials sembla dictar no només el seu estat d'ànim, sinó el seu propi destí. Marca de l'esdevenir de les societats occidentals sumides en l'espectacle mediàtic i les interconnexions d'internet. És un món diferent del nostre, però no prou per a no advertir la seva possibilitat, tribut al George Orwell més distòpic.
Un error seria l'intent de desentranyar la història que s'amaga dins 2023. Perquè precisament la intenció és, com sol ser habitual en la parella d'artistes britànics, la voladura dels paràmetres coneguts. Experimental, arriscada, arriba a ser fins i tot desesperant la quantitat d'històries i subhistòries enredades en el seu nucli, que no deixen de ser, en conjunt, la sàtira de la banalització del món actual. En llegir-lo proposa deixar-se endur, ser abduït pel planeta Jams i esperar en el seu viatge a les estrelles una certa percepció al·lucinogen.
The Justified Ancients of Mu Mu, originalment coneguts com The KLF, és un duo format per Bill Drummond que va vendre milions de singles en els anys 80 i 90, per desaparèixer, renunciant a la fama i la riquesa. 2023 deixa patent la seva atracció per l'art conceptual, el situacionisme i tot allò que suposi una intervenció, forta i decidida, contra les convencions de la realitat. La seva piràmide de cendres, més de dues dècades després, torna a encendre i cremar sota els vents del nou món.
| 0.865326 |
curate
|
{"ca": 0.9657079646017699, "en": 0.013827433628318585, "oc": 0.020464601769911505}
|
https://www.diaridegirona.cat/accents/2017/11/03/piramide--cendres/877173.html
|
mc4_ca_20230418_1_666643
|
President: Marcos Amiell Moga
T. 973 64 40 30
E-mail: info@nautaran.org
Adreça: carrer Portau, 3
Codi postal i localitat: 25598 Gessa
Ens del què depèn: Ajuntament Naut Aran
Població: 163 habitants
CIF: P7533102E
El poble de Gessa (163 habitants) es troba a 1.232 m d'altitud, al peu de la muntanya de Corilha i vora el barranc de Corilha. Presideix el petit grup de cases l'església parroquial de Sant Pèir, edifici d'origen romànic molt reformat
A l'interior conserva elements romànics: una pica baptismal, un dau de pedra i un peu d'altar. L 'imatge de Sant Pèir, en el centre del retaule de l'altar major, és una talla policromada del millor que es troba a la Val. També hi trobem una vitrina en la qual s'hi exposa una interessant col•lecció d'escultures de temes religiosos fetes en fusta de boix, realitzades per Francesc Pont. Hi ha una segona capella situada a 1.800 m d'altitud, Sant Marti de Corilha, on el segon dissabte de juny si va en romeria. En l'entrada del poble i en l'encreuament amb el camí real que va a Unha hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.
Entre les cases antigues conservades destaquen "Çò de Ròsa" amb una notable torre cilíndrica de pedra amb escuts esculpits i en el llindar de la porta amb l'any de construcció , el 1589, i la anomenada Çò de Chelina, amb escut de data 1575.
Celebra la seva festa major per San Pere el 29 de juny.
| 0.788627 |
curate
|
{"en": 0.04297159504734159, "ms": 0.018936635105608158, "pt": 0.01747997086671522, "ca": 0.9206117989803351}
|
https://www.emd.cat/gessa
|
mc4_ca_20230418_2_750472
|
Set escultures de Jaume Plensa arriben a la Ciutat de les Arts al juny - VilaWeb
Set escultures de Jaume Plensa arriben a la Ciutat de les Arts al juny
L'exposició constarà de set escultures de ferro fos de set metres d'alçada cadascuna
La Fundació Hortensia Herrero organitzarà una exposició de Jaume Plensa a la Ciutat dels Arts i les Ciències, que s’inaugurarà el 26 de juny i es podrà veure fins al novembre.
Segons fonts de la Fundació, l’exposició constarà de set escultures de ferro fos de set metres d’alçada cadascuna, que s’ubicaran al llac sud del complex dissenyat per Santiago Calatrava.
La Fundació ha informat també que adquirirà una de les escultures un cop finalitzi l’exposició i s’ubicarà en un ‘lloc emblemàtic’ de València, com ja es va fer amb les exhibicions de Manolo Valdés i Tony Cragg.
‘Portar l’obra de Jaume Plensa a la ciutat de València és un motiu d’orgull, ja que es tracta, sens dubte, d’un dels artistes espanyols amb més projecció internacional’, ha recalcat Hortensia Herrero, que a més ha revelat que es treballava en aquest projecte des de fa més d’un any.
Jaume Plensa és un dels artistes catalans amb més presència a tot el món, amb escultures que poblen ciutats com Mont-real, Nova York o Dubai.
Així mateix, l’obra de Plensa ha estat objecte d’exposicions temporals en museus i institucions com la Biennal de Venècia, el Nasher Sculpture Center de Dallas o el MAMAC de Niça. En el cas del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, l’exposició es podrà visitar fins a l’abril d’aquest any.
L’artista acumula nombrosos premis internacionals, com la medalla de Cavaller de les Arts i les Lletres de l’estat francès i el Premi Velázquez de les Arts. També ha estat nomenat Doctor Honoris causa per l’Art Institute de Chicago i per la Universitat Autònoma de Barcelona.
| 0.882185 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/set-escultures-de-jaume-plensa-arriben-a-la-ciutat-de-les-arts-al-juny/
|
oscar-2301_ca_20230418_0_501345
|
A partir de la iniciativa de diversos ajuntaments amb Plantes de Cicle Combinat al seu terme municipal, a finals de l’any 2006 es va constituir al si de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies la Secció de Municipis amb Plantes de Cicle Combinat.
Per a tots aquells Ajuntaments en el terme municipal del qual es promoguin, construeixin o estiguin construïdes Plantes de Cicle Combinat, entenent el significat de “promoure” quan s’hagi sol•licitat en el seu terme municipal o hagin estat consultades o informades pel Ministeri de Medi Ambient, o Conselleria de la CCAA, en període de consultes prèvies a la redacció pels promotors de l’Estudi d’Impacte Ambiental, resulta necessari conèixer en profunditat i de forma més precisa les característiques més rellevants d’aquest tipus d’instal•lacions i alhora analitzar les possibles incidències de caràcter econòmic/tributari, urbanístic, mediambiental i sociocultural, entre d’altres, que derivin de la implantació d’aquestes instal•lacions al propi terme municipal.
Amb aquest objectiu, la Secció de Municipis amb Plantes de Cicle Combinat ha estat treballant en el foment i la defensa dels interessos dels Municipis associats i en la coordinació de solucions als problemes comuns a aquests, proporcionant ajuda, assessorament i serveis als associats i portant a terme gestions de treball i jornades, que han permès crear un marc de referència i d’intercanvi d’informació i de cooperació per a aquests municipis.
Si està interessat a obtenir més informació en relació amb la Secció, pot sol•licitar-la dirigint un correu a l’adreça de contacte següent: haciendas@femp.es
| 0.83171 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://femp.femp.es/Portal/Front/Institucional/RedesFront/_Gzv281IZ9P_4rFv1_0m9ibYTFJ6juxSbcxAXerXY9oxym2-yzknFg9goYHsKw10wu6qoZRXha_ovFtL9UgDHFcesGjrWm6J2utfYZ50PzZO7-b4sYVd85mOuITEMJrjBknXwTHSFDKQRGYBx0SmDGB2jJ4cA5cuyuDN9qIstfmIloMxT2suJaE-Liv6_rRoxc4j0rw06q7-l5omywosu5842j4i74KXM16QDFcK11e-_pB8VBRLGQSRhOSyafDgFrv3VEcQi7542VoIquPd6Hx3qCcQUKp2P
|
mc4_ca_20230418_5_209347
|
Topografies de l'ànima | MUVIM
Dimarts 14 de Juliol de 2020 /
Del 17 d'octubre de 2019 al 29 de març de 2020
Sala d'exposicions Ajuntament de València
PERGOLA aconsegueix el resum, l'essència d'allò representat amb il·lusió de volum. Les seues obres que manquen de color, sense que hi puguem reconèixer cap il·luminació específica en la composició de l'escena, són subtils línies que transformen les seues superfícies i rostres en polígons encadenats.
La seua elecció per la captura pura del volum en l'espai l'impulsa a investigar els grans mestres de la composició i la perspectiva, el Davallament de la creu de Pontormo, l'Enterrament de Crist de Caravaggio, i en aquesta exposició, a més a més, el Sant Sebastià de Josep de Ribera, lo spagnoletto, que va passar pràcticament tota la seua vida a Itàlia. Cesare Pergola afronta sense pors els grans formats com ara la seua darrera reinterpretació tridimensional dels condemnats (I Dannati) del gran fresc de Luca Signorelli de la Capella de sant Brici de la catedral d'Orvieto, recentment exposat als subterranis de la mateixa capella.
El seu treball no és únicament la reconstrucció tridimensional realitzada a mà de les obres elegides; aquest treball comporta tota un investigació que ens permet entrar en l'obra i veure l'escenografia de l'obra i la seua arquitectura completa.
Aquesta possibilitat d'alguna manera trenca la rigidesa i tirania de la perspectiva en poder tenir més d'un punt de visió, sense la necessitat de recórrer a la perspectiva múltiple del cubisme o a la perspectiva invertida de les icones russes.
Aquesta investigació sobre l'espai i el volum no es limita a la pintura; la sèrie fotogràfica La mesura del cos i els mappings de la sèrie Fantasmes rupestres conformen la investigació sobre la perspectiva i tanquen la trilogia.
Amb la projecció d'una xarxa ortogonal de llum blanca sobre els cossos nus dels models, Pergola aconsegueix, en les fotografies obtingudes, un resultat gràfic el volum del qual és molt similar als wireframes de les construccions digitals tridimensionals que produeix una trobada de resultats estètics que d'alguna manera confirma la versemblança dels treballs realitzats sobre la pintura bidimensional. El cercle queda tancat amb els Fantasmes rupestres. L'espai obert, vessants de muntanya, murs públics, edificis, etc., són envaïts per projeccions tridimensionals de wireframes objectuals.
Biografia Cesare Pergola
17/10/2019 a 29/03/2020
Amb motiu de les obres que tenen lloc en el MuVIM, aquesta exposició es realitzarà en la Sala d'exposicions de l'Ajuntament de València (Carrer de l'Arquebisbe Mayoral, 1)
Inauguració en la Sala d'exposicions Ajuntament de València el 17 d'octubre a les 20:00h
Moreatón
| 0.854151 |
curate
|
{"ca": 0.9796145292809488, "it": 0.008895478131949592, "en": 0.008524833209785025, "es": 0.0029651593773165306}
|
http://www.muvim.es/node/2159
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_415923
|
IV Assemblea Nacional: arrelant les assemblees de joves, construint el moviment juvenil Països Catalans, 09-12-2008 Ahir dilluns 8 de desembre va quedar tancada la IV Assemblea Nacional (AN) de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Uns dos centenars de joves militants de la CAJEI van participar dels debats que es van dur a terme durant tres dies, des de dissabte a primera hora fins ahir a la tarda, al nou Auditori de Vilafranca del Penedès. Durant la IV AN les Assemblees de Joves han renovat el seu compromís amb la independència i el socialisme. Per això, ha sigut necessari estudiar els principals canvis que s’han produït al món i als Països Catalans en els darrers dos anys, per poder establir així els nous objectius estratègics. D'aquesta manera des de la Coordinadora continuem apostant per estructurar d'una vegada per totes l'Esquerra Independentista i especialment el jovent organitzat d'aquesta. Hem decidit reforçar la CAJEI en tots els seus àmbits i ens hem dotat de noves eines. Tot això amb l'objectiu d'aconseguir un moviment fort i cohesionat per avançar cap a la independència, el socialisme i la destrucció del patriarcat als Països Catalans.Aviat es donaran a conèixer les principals resolucions dels debats que han tingut lloc durant aquests tres dies.Per últim, volem agrair al veïnat de Vilafranca del Penedès i, molt especialment, als espais i organitzacions de l’Esquerra Independentista de la localitat, les facilitats que ens han prestat i la bona acollida que hem rebut. CAJEI, 9 de desembre de 2008 Font: http://cajei.cat/index.php?pag=¬icia=140
Ostres...em quedo més tranquil...tant soroll que feu i ara veig que als consells nacionals d les JERC som més del doble de gent... Però no passa res, vosaltres seguiu pegant-nos (cobardament i des de lluny) al fossar de les moreres, que és del més destacat de la vostra linea política... Per cert, sento si potser m´he passat un poc però estic bastant enfadat amb la CAJEI per diversos motius, i no pas ideologics...
Tanta gent i feu tan poc? Un poc patètic per la vostra banda doncs...
Tant poc? Mira, des de dins hi ha coses criticables, no et diré que no. Però l´activitat principal de les JERC no és anar pel món fent pintades, encartellant, okupant locals i fent concerts, fem un altre tipus de feina molt més formativa i oberta, però vaja, si que crec que es podrien fer més coses...
feina formativa? jajaja, Les JERC em demostren el tipus de formació que han fet amb tú. Va, però si avui dia ser de les JERC és com tindre el carnet del Club Super 3 o del Cercle de lectors. La vostra organització és una agència de col·locació. Formar personal per ocupar poltrones a les institucions públiques i des d'allà enganyar als catalans. Hem avançat alguna cosa des de que ERC està al govern? De que serveix un vicepresident "independentista" a la Generalitat de Catalunya? Però si no heu aconseguit ni mantindre TV3 al País Valencià. Pitjor no es podria fer...
Punt 1: JERC no és ERC Punt 2: a les JERC també s´hi fan coses malament però no ataquem a les altres organitzacions e la manera que ho fa la CAJEI. Punt 3:Si estic a les JERC és perquè funcionin bé, no com ara. Punt 4: si, feina formativa, que he parlat amb cada militant de la CAJEI...que en fi, suposo que no tots son així, de fet en conec d´altres que no ho són i m´hi porto bé, però vaja...
''JERC no és ERC'' i que és? ''Si estic a les JERC és perquè funcionin bé, no com ara.'' estàs per ''reformar-les'' desde dins,no? JAJAJAJAJA vesten a pendre pel cul amb el teu hahaha
És nota d´un hora lluny que ets el/la tipic/a ninyato/a que acaba d´entrar a la CAJEI fa poc temps i que no en té ni puta idea i que vaja, aplica allò de ser més papista que el papa. Ja maduraràs, espero. Per cert, la teva manca de respecte per la llengua catalana diu molt poc a favor teu, realment arrives a ser lamentable!
Hauries de tenir més respecte per la llengua. S'escriu "arribes", i no "arrives". D'acord? I si vols un altre consell. Vés a dormir, que em sembla que no toques ni quarts ni hores.
| 0.81798 |
curate
|
{"ca": 0.9334987593052109, "en": 0.0022332506203473945, "fr": 0.017121588089330026, "pt": 0.019106699751861043, "it": 0.021588089330024814, "es": 0.006451612903225806}
| |
macocu_ca_20230731_0_550270
|
el Mag Ventura cia la Pantomima
4 de setembre
6 de la tarda
espectacle familiar
Espectacle per a tots els públics, en què l’humor, la màgia i il·lusionisme es barregen per crear un món on la imaginació dels nens i nenes formarà part dels dos personatges i un titella què és molt peculiar.
Resulta que ahir a la nit, el mag Ventura va provar de fer una sèrie d’experiments, i avui en despertar-se, s’ha vist convertit en un titella. Necessita la vostra ajuda perquè l’espectacle pugui continuar!
Cia la Pantomima
Lleida (el Segrià) Companyia professional de titelles i teatre de carrer infantil creada per Liliana Miret. Ha treballat amb diverses disciplines com les Arts plàstiques i Arts escèniques,
La companyia produeix els seus espectacles i s’encarrega de construir-ne les escenografies, els guions, el vestuari i la música. Ha rebut reconeixements de molts festivals com el Festival Internacional de Puebla a Mèxic, la Fira de titelles de Lleida i el Festival infantil de Vitòria.
| 0.751284 |
curate
|
{"es": 0.04512820512820513, "ca": 0.9384615384615385, "en": 0.01641025641025641}
| |
oscar-2201_ca_20230904_4_74618
|
Llicenciats i llicenciades, diplomats i diplomades, i graduats i graduades universitaris que desitgen una formació orientada a l'adquisició d'una capacitat autònoma de comunicació i aprenentatge des d'un punt de vista plurilingüe i multicultural, la formació en l'àmbit de l'ensenyament de llengües a través del foment de l'autoaprenentatge i de la integració lingüística.
| 0.736792 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.uji.es/estudis/oferta/base/masters/actual/centre/fchs/llengues-2013/coneixer/coneixementsprevis/
|
macocu_ca_20230731_2_288082
|
JMC. Identificació: Grup d'Amics de l'Arxiu (Juny 2020)
| 0 |
curate
|
{"zh": 0.07407407407407407, "ca": 0.9259259259259259}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_25571
|
Sou a: Inici / Departaments / Cultura / Biblioteca / La Biblioteca, epicentre de la diada de Sant Jordi a Alpicat
Info
La Biblioteca, epicentre de la diada de Sant Jordi a Alpicat
La Biblioteca Sant Bartomeu ha estat l'epicentre de la diada de Sant Jordi a Alpicat.
Les activitats han començat amb una caminada del cicle ‘Quedem?’ que en aquesta ocasió s'ha dedicat a la literatura, ja que s'ha fet una lectura de textos en ruta per Alpicat, tot plegat organitzat per l’Ajuntament i per Alpicat Solidari.
De 10 a 12, s’ha pogut gaudir d’una sessió de jocs de taula medievals, d’estratègia i per als més petits, amb El Dau Màgic. Més tard ha estat el torn per a l’espectacle infantil ‘Peripècies al cel’, a càrrec d’Alba Mascarella i Montse Riu. El matí ha acabat amb el lliurament de premis BiblioPunt, que han tingut 76 participants, i Reels d’IG.
Ja a la tarda, s’ha programat el taller ‘Rosa de feltre’, a càrrec d’Elisa Puyal. La diada de Sant Jordi ha acabat amb un taller de sardanes i polca, una ballada i berenar de coca i xocolata, a càrrec dels Dansaires de Pi.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9962335216572504, "en": 0.003766478342749529}
| |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_139772
|
En aquesta pàgina es descriuen els tipus de galetes i altres tecnologies que fem servir a Google. També s'hi explica com nosaltres i els nostres partners utilitzem les galetes en publicitat.
Les galetes són petits fragments de text que els llocs web que visites envien al navegador. Ajuden els llocs web a recordar informació sobre la teva visita, cosa que pot facilitar la teva propera visita i fer que aquests llocs web et siguin més útils. Hi ha altres tecnologies que també es poden utilitzar amb aquestes finalitats, incloent-hi píxels, emmagatzematge local o identificadors únics que serveixen per identificar navegadors, aplicacions o dispositius. Les galetes i altres tecnologies que es descriuen en aquesta pàgina es poden utilitzar per a les finalitats que es detallen a continuació.
Consulta la política de privadesa per obtenir informació sobre com protegim la teva privadesa quan fem servir les galetes i altres dades.
Tipus de galetes i altres tecnologies que fem servir a Google
És possible que algunes de les galetes (o bé totes) o altres tecnologies que es descriuen a continuació s'emmagatzemin al navegador, a l'aplicació o al dispositiu. Per gestionar com s'utilitzen les galetes, i també rebutjar l'ús d'algunes, visita la pàgina g.co/privacytools. També pots gestionar les galetes que hi ha al navegador (tot i que pot ser que els navegadors per a dispositius mòbils no ofereixin aquesta opció). Les altres tecnologies que s'utilitzen per identificar aplicacions i dispositius es poden gestionar des de la configuració del dispositiu o d'una aplicació.
Funcionalitat
Les galetes i altres tecnologies que s'utilitzen per a la funcionalitat et permeten accedir a funcions que són fonamentals en un servei. Es consideren fonamentals per a un servei, per exemple, les preferències (com ara l'idioma que has seleccionat), la informació relacionada amb la teva sessió (com pot ser el contingut d'un carretó de compra) i les optimitzacions del producte que ajuden a mantenir i millorar el servei en qüestió.
Algunes galetes i altres tecnologies s'utilitzen per mantenir les teves preferències. Per exemple, la majoria de persones que utilitzen els serveis de Google tenen una galeta anomenada "NID" als seus navegadors, en funció de les opcions de galetes que hagin triat. Aquestes galetes s'utilitzen per recordar les teves preferències i altres dades, com ara el teu idioma preferit, el nombre de resultats que vols que es mostrin per pàgina de resultats de la cerca (per exemple, 10 o 20) i si vols tenir activat el filtre SafeSearch de Google. Les galetes "NID" caduquen 6 mesos després que els usuaris les hagin utilitzat per darrera vegada, mentre que les galetes "ENID" duren 13 mesos. Les galetes anomenades "VISITOR_INFO1_LIVE" i "YEC" tenen una finalitat similar per a YouTube i també s'utilitzen per detectar i resoldre problemes relacionats amb el servei. Aquestes galetes duren 6 i 13 mesos, respectivament.
Altres galetes i tecnologies es fan servir per mantenir i millorar la teva experiència durant una sessió concreta. Per exemple, YouTube fa servir la galeta "PREF" per emmagatzemar informació com la teva configuració preferida de pàgina o les preferències de reproducció (per exemple, opcions de reproducció automàtica triades explícitament, la reproducció aleatòria de contingut i la mida del reproductor). En el cas de YouTube Music, aquestes preferències inclouen el volum, el mode de repetició i la reproducció automàtica. Aquesta galeta caduca 8 mesos després que l'usuari l'hagi utilitzat per darrera vegada. La galeta "pm_sess" també ajuda a conservar la teva sessió del navegador i dura 30 minuts.
És possible que les galetes i altres tecnologies també s'utilitzin per millorar el rendiment dels serveis de Google. Per exemple, la galeta "CGIC" millora l'entrega de resultats de la cerca completant automàticament les consultes de cerca a partir de l'entrada inicial de l'usuari. Aquesta galeta dura 6 mesos.
Google utilitza la galeta "CONSENT", que dura 2 anys, per emmagatzemar l'estat d'un usuari pel que fa a les seves opcions de galetes. També es fa servir "SOCS", una altra galeta que dura 13 mesos, amb la mateixa finalitat.
Seguretat
Les galetes i altres tecnologies que s'utilitzen per a la seguretat ajuden a autenticar els usuaris, evitar el frau i protegir-te quan interacciones amb un servei.
Les galetes i altres tecnologies que s'utilitzen per autenticar els usuaris ajuden a garantir que només el propietari real d'un compte pugui accedir-hi. Per exemple, les galetes anomenades "SID" i "HSID" contenen registres encriptats i signats digitalment de l'identificador del Compte de Google d'un usuari i de l'hora d'inici de sessió més recent. La combinació d'aquestes galetes permet a Google bloquejar molts tipus d'atacs, com ara els intents de robar el contingut de formularis enviats des dels serveis de Google.
Algunes galetes i altres tecnologies s'utilitzen per evitar el contingut brossa, el frau i l'abús. Per exemple, les galetes "pm_sess", "YSC" i "AEC" garanteixen que les sol·licituds que es fan durant una sessió de navegació procedeixin de l'usuari i no d'altres llocs web. Aquestes galetes eviten que llocs web maliciosos actuïn en nom d'un usuari sense que aquest ho sàpiga. La galeta "pm_sess" dura 30 minuts i "AEC", 6 mesos. La galeta "YSC" té una duració equivalent a la de la sessió de navegació de l'usuari.
Estadístiques
Les galetes i altres tecnologies utilitzades per a analítiques ajuden a recollir dades que permeten als serveis entendre com interacciones amb un servei concret. Aquestes dades permeten als serveis perfeccionar el contingut i crear funcions més eficaces per millorar la teva experiència.
Algunes galetes i altres tecnologies ajuden els llocs web i les aplicacions a entendre com els visitants interaccionen amb els seus serveis. Per exemple, Google Analytics utilitza un conjunt de galetes per recollir informació i proporcionar estadístiques d'ús dels llocs web sense identificar individualment ni personalment els visitants de Google. La principal galeta que Google Analytics utilitza és "_ga", que dura 2 anys i permet als serveis distingir un visitant d'un altre. Tots els llocs web que implementen Google Analytics, incloent-hi els serveis de Google, utilitzen la galeta "_ga". Cada galeta "_ga" és única d'una propietat específica, de manera que no es pot utilitzar per fer el seguiment d'un usuari o navegador determinats en llocs web no relacionats.
Per dur a terme analítiques, els serveis de Google també utilitzen les galetes "NID" i "ENID" a la Cerca de Google, i les galetes "VISITOR_INFO1_LIVE" i "YEC" a YouTube.
Publicitat
Google utilitza galetes per a la publicitat, com ara per difondre, renderitzar i personalitzar anuncis (en funció de la teva configuració a myadcenter.google.com i a adssettings.google.com/partnerads), limitar el nombre de vegades que se't mostra un anunci, ocultar els anuncis que has definit que es deixin de mostrar i mesurar l'eficàcia dels anuncis.
La galeta "NID" s'utilitza per mostrar anuncis de Google en serveis de Google als usuaris que tenen la sessió tancada, mentre que les galetes "ANID" i "IDE" s'utilitzen amb aquesta finalitat en llocs web que no són de Google. Si tens activats els anuncis personalitzats, la galeta "ANID" s'utilitza per recordar aquesta opció de configuració i dura 13 mesos a l'Espai Econòmic Europeu (EEE), el Regne Unit i Suïssa, i 24 mesos a la resta de territoris. Si tens desactivats els anuncis personalitzats, la galeta "ANID" s'utilitza per emmagatzemar aquesta opció de configuració fins a 2030. La galeta "NID" caduca 6 mesos després que l'usuari l'hagi utilitzat per darrera vegada. La galeta "IDE" dura 13 mesos a l'Espai Econòmic Europeu (EEE), el Regne Unit i Suïssa, i 24 mesos a la resta de territoris.
Segons la Configuració d'anuncis que defineixis, és possible que altres serveis de Google, com ara YouTube, també utilitzin aquestes i altres galetes i tecnologies, com pot ser la galeta "VISITOR_INFO1_LIVE", per a publicitat.
Algunes galetes i altres tecnologies que es fan servir per a publicitat estan dirigides als usuaris que inicien la sessió per utilitzar els serveis de Google. Per exemple, la galeta "DSID" s'utilitza per identificar un usuari que ha iniciat la sessió en llocs web que no són de Google, així com per recordar si l'usuari ha acceptat la personalització d'anuncis. Aquesta galeta dura 2 setmanes.
A través de la plataforma publicitària de Google, les empreses poden anunciar-se als serveis de Google, així com en llocs web que no són de Google. Algunes galetes fan possible que Google mostri anuncis en llocs web de tercers. Aquestes galetes s'estableixen al domini del lloc web que visites. Per exemple, la galeta "_gads" permet que els llocs web mostrin anuncis de Google. Les galetes que comencen per "_gac_" provenen de Google Analytics i les utilitzen els anunciants per mesurar l'activitat de l'usuari i el rendiment de les campanyes d'anuncis. Les galetes "_gads" duren 13 mesos i les "_gac_", 90 dies.
Algunes galetes i altres tecnologies s'utilitzen per mesurar el rendiment dels anuncis i de les campanyes, així com els percentatges de conversions dels anuncis de Google en un lloc web que visites. Per exemple, les galetes que comencen per "_gcl_" s'utilitzen principalment per ajudar els anunciants a determinar quantes vegades els usuaris que fan clic als seus anuncis acaben duent a terme accions al seu lloc web (per exemple, una compra). Les galetes utilitzades per mesurar els percentatges de conversions no es fan servir per personalitzar els anuncis. Les galetes "_gcl_" duren 90 dies.
Consulta aquí més informació sobre les galetes que s'utilitzen per a publicitat.
Personalització
Les galetes i altres tecnologies que s'utilitzen per a la personalització milloren la teva experiència oferint-te funcions i contingut personalitzats, segons la teva configuració de g.co/privacytools o la configuració de l'aplicació i del dispositiu.
Les funcions i el contingut personalitzats inclouen, entre d'altres, resultats i recomanacions més rellevants, una pàgina d'inici de YouTube personalitzada i anuncis que s'adapten als teus interessos. Per exemple, és possible que la galeta "VISITOR_INFO1_LIVE" permeti oferir recomanacions personalitzades a YouTube basades en visualitzacions i cerques anteriors, mentre que la galeta "NID" permet oferir funcions personalitzades de compleció automàtica a la Cerca a mesura que escrius termes de cerca. Aquestes galetes caduquen 6 mesos després que l'usuari les hagi utilitzat per darrera vegada. "UULE", una altra galeta de personalització, envia informació sobre la ubicació exacta del teu navegador als servidors de Google perquè Google et pugui mostrar resultats rellevants per a la teva ubicació. L'ús d'aquesta galeta depèn de la configuració del navegador i si has triat tenir activada la ubicació al navegador. La galeta "UULE" dura fins a 6 hores.
Les funcions i el contingut no personalitzats són distints dels personalitzats en el fet que estan influïts per coses com ara el contingut que estàs veient, la teva cerca de Google actual o la teva ubicació general.
Com es gestionen les galetes al navegador
La majoria de navegadors et permeten gestionar com s'estableixen i s'utilitzen les galetes a mesura que navegues, així com esborrar les galetes i les dades de navegació. A més, és possible que el navegador tingui opcions de configuració que et permetin gestionar les galetes en funció de cada lloc web. Per exemple, amb les opcions de configuració de Google Chrome que hi ha a chrome://settings/cookies, pots suprimir galetes existents, permetre o bloquejar totes les galetes i establir preferències de galetes per als llocs web. Google Chrome també ofereix el mode d'incògnit, que suprimeix el teu historial de navegació i esborra les galetes al dispositiu després de tancar les finestres d'incògnit.
Gestionar altres tecnologies en aplicacions i dispositius
La majoria de dispositius mòbils i aplicacions et permeten gestionar la manera com s'estableixen i s'utilitzen altres tecnologies, com ara els identificadors únics que serveixen per identificar un navegador, una aplicació o un dispositiu. Per exemple, l'identificador de publicitat en dispositius o l'identificador de publicitat d'Apple es poden gestionar des de la configuració del dispositiu, mentre que els identificadors específics d'una aplicació normalment es poden gestionar des de la configuració de l'aplicació.
Canvia l’idioma: AfrikaansBahasa IndonesiaBahasa MelayuCatalàČeštinaDanskDeutschEestiEnglishEnglish (United Kingdom)EspañolEspañol (Latinoamérica)EuskaraFilipinoFrançaisFrançais (Canada)GalegoHrvatskiIsizuluÍslenskaItalianoKiswahiliLatviešuLietuviųMagyarNederlandsNorskPolskiPortuguês (Brasil)Português (Portugal)RomânăSlovenčinaSlovenščinaSrpskiSuomiSvenskaTiếng ViệtTürkçeΕλληνικάБългарскиРусскийСрпскиУкраїнськаעבריתاردوالعربيةفارسیአማርኛमराठीहिन्दीবাংলাગુજરાતીதமிழ்తెలుగుಕನ್ನಡമലയാളംไทย한국어中文 (香港)中文（简体中文）中文（繁體中文）日本語
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9450557966522009, "pt": 0.0040297582145071295, "en": 0.04773713577185369, "es": 0.003177309361438314}
| |
cawac_ca_20200528_12_95934
|
Sala de premsa
L’Ajuntament de Salou habilita els processos de selecció de personal on-line
Divendres, 10 de desembre de 2010
El Consistori treballa per ’incrementar el nombre de tràmits telemàtics disponibles des de la seva oficina virtual per tal de facilitar l’accés al ciutadà
L’Ajuntament de Salou ha habilitat els processos de selecció de personal mitjançant la seva oficina virtual www.salou.cat/ov per tal de facilitar a les persones que s’inscriguin en els processos que es troben en tramitació. El Consistori continua així la seva línia d’incrementar el nombre de tràmits telemàtics disponibles a la seva oficina virtual. Qualsevol ciutadà que vulgui participar en alguns dels processos selectius que es troben en tramitació, ho podrà fer presentant la corresponent sol•licitud de forma totalment telemàtica i sense necessitat de passar per les instal•lacions municipals.
Per altra banda, també es troba disponible l’obtenció del Volant d’empadronament, tant individual com a familiar , de forma totalment telemàtica i immediata. El ciutadà pot sol•licitar el document, amb l’únic requisit de disposar del corresponent certificat digital ( IdCat , DNI Electrònic o qualsevol altre de la FNMT, Agencia Tributària, etc. ), i el sistema, de forma totalment automàtica, processa la petició, consulta la base de dades del padró municipal, emet el document en format PDF, el signa electrònicament, registra la sortida i informa a l’interessat via SMS de que disposa del document a la seva bústia de notificacions telemàtiques perquè el pugui recollir, descarregar o presentar en altres organismes si s’escau. L’Ajuntament de Salou també està treballant en les inscripcions a les activitats del nou programa de Carretera i Manta que s’està ultimant per tal de poder inscriure’s telemàticament. El sistema permetrà realitzar de forma complerta les inscripcions a les diferents activitats, controlant els possibles aforaments i també donant la possibilitat de realitzar els pagaments mitjançant internet.
El regidor de noves tecnologies, Jesús Barragán, ha explicat que “som pioners en l’impuls de l’administració electrònica i continuem treballant per tal de facilitar l’accès al ciudadà dels tràmits i serveis de l’Ajuntament mitjans telemàtics segurs i jurídicament correctes”.
Aquestes actuacions de l’Ajuntament de Salou formen part del projecte “IMPULS A L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA” cofinançat per Fons Europeus en un 50% i per la Diputació de Tarragona en un 25% del pressupost total que ascendeix als 400.000€.
| 0.879707 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.salou.cat/notespremsa_detall/_dUwgE6vd29Tnfb01oGSP_BVgDFTor6PLS8yo4lkZ4G0
|
mc4_ca_20230418_4_705123
|
Militar de Menorca
La història militar de l’illa des de la prehistòria fins als nostres dies
Al Museu Militar de Menorca es poden contemplar col·leccions interessants d’armes, objectes, maquetes i mapes que reflecteixen la història militar de l’illa des de la prehistòria fins avui.
El Museu Militar de Menorca ocupa una part d’una antiga caserna d’enginyers d’es Castell, el quarter de Cala Corb, un edifici construït pels anglesos el 1771. A les nombroses sales s’exposa la història militar de l’illa de Menorca a través d’una col·lecció magnífica de canons antics, una altra de maquetes de fortificacions menorquines i naus d’època, i d’objectes procedents dels exèrcits que van servir a l’illa.
També són interessants les sales del segle xviii, la dedicada a la fortalesa de la Mola, amb una bona col·lecció de plànols originals, i les sales d’estris d’enginyeria. El conjunt, que compta amb més de 1.200 m2 de superfície expositiva, ofereix una idea de la importància militar de Menorca al llarg dels segles. El museu es distribueix en planta baixa i primer pis, disposa de biblioteca, arxiu i sala de conferències, i també té tallers de restauració i arxius militars que no estan oberts al públic.
Plaça de l'Explanada, 19
Platges Cala Alcaufar
Esdeveniment Esdeveniment Festival Jazz Obert
| 0.80796 |
curate
|
{"es": 0.013996889580093312, "ca": 0.9860031104199067}
|
https://www.illesbalears.travel/recurs-turistic/ca/menorca/museu-militar-de-menorca
|
mc4_ca_20230418_12_763073
|
Nostra filosofia | St. Patrick's International School
“Un gran somni es pot fer realitat!”
“Dedicació, il·lusió, exigència i esforç són paraules que descriuen St. Patrick’s International School. Ara fa cinc anys vaig voler que el meu somni es fes realitat i junts hem construït una escola que omple un buit a Barcelona, oferint immersió total en anglès i creient en el potencial i la personalització real de cada nen i nena a un preu més assequible. Som una escola oberta al món, als programes i tècniques d’aprenentatge internacionals.
Cinc anys d’esforç i total dedicació s’han traduït en el St. Patrick International School que veiem avui en dia. Realitzem activitats com ioga, xinès, cuina, dansa, impartim mindfulness i apliquem el mètode Montessori i programes de lectoescriptura i música setmanalment, fomentant així totes les àrees d’aprenentatge.
Ajudar els nens i nenes sempre ha estat la meva vocació i la meva passió. Dia a dia em fa immensament feliç treballar i veure com els nens es desenvolupen amb excel.lència.
Gràcies a tots als que heu fet possible aquest somni i als que heu confiat en mi des del primer dia.”
Gemma Izquierdo, Directora i fundadora de St. Patrick’s International School
L’escola multilingüe per excel·lència
St. Patrick’s és la resposta a la necessitat d’innovar en el camp de l’educació en aplicar a l’escola els valors d’empatia, creativitat, descobriment, diversitat, iniciativa i motivació per aprendre.
| 0.796709 |
curate
|
{"en": 0.03698534542916958, "ca": 0.9099790648988136, "es": 0.05303558967201675}
|
https://www.stpatricksinternationalschool.com/nostra-filosofia
|
mc4_ca_20230418_16_762178
|
Roses de Sant Jordi amb valor afegit
L’obrador de galetes El Rosal preparar roses de galeta i xocolata per aquesta diada tan senyalada
Sant Jordi s’apropa i a l’obrador de galetes El Rosal de Tàrrega, gestionat per l’Associació Alba, treballen de valent per tenir a punt les originals roses de galeta per aquesta data tan senyalada. Aquesta iniciativa nascuda fa cinc anys volia desestacionalitzar la venda de productes de l’obrador, encarats principalment al Nadal. Després de l’èxit de vendes en els darrers anys, enguany pretenen vendre unes 8.500 roses de galeta, 2.000 que l’any passat.
Les roses de galeta es podran adquirir durant tota la setmana en diversos punts de venta, els quals es poden consultar a la web de El Rosal. El preu és de quatre euros. Ara per ara, l’obrador ja porta més de 7.500 roses venudes entre una gran varietat de clients.
El Rosal també oferirà un pack aquest Sant Jordi amb la rosa i el conte de Carles Capdevila i Vero Cendoya, “Els Arrugats, quina troballa més dolça!”.
Tot i que en els darrers anys aquestes roses únicament es venen a Catalunya, des de l’obrador treballen per crear un nou packaging que els permeti ampliar el mercat i començar a exportar.
| 0.821371 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://urgelltv.cat/ca/turisme/urgelltv/destacada/48168/roses-de-sant-jordi-amb-valor-afegit/329.html
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_40048
|
El Diari de la Pau va ser el primer projecte de l’associació. La publicació va tenir difusió als quioscos de tot Catalunya i va sortir al carrer setmanalment des de finals de gener a principis de maig de 2003. El projecte va recuperar una publicació nascuda durant la guerra del golf de 1991.
En aquell moment la idea havia sorgit d’un grup de periodistes ja dissolt, i era una resposta a la situació prebèl·lica que es vivia a l’Iraq. A principis de l’any 2003 la situació es repetia, empitjorada per l’embargament que havia sofert el país durant 12 anys.
El Diari tenia quatre objectius principals: donar una resposta alternativa per a difondre totes aquelles informacions que quedaven més censurades en els mitjans de comunicació habituals; recordar contínuament els altres conflictes que es vivien al món i que, durant la guerra a l’Iraq, havien quedat oblidats i arraconats; denunciar altres tipus de violència més properes; i finalment impulsar les campanyes i iniciatives ciutadanes contra la guerra, així com donar elements per treballar la cultura de la pau en àmbits com les escoles o les associacions. Fora de Quadre va comptar amb la col·laboració de moltes entitats.
Un any després va sortir publicada una edició especial gratuïta del Diari de la Pau, en motiu del primer aniversari de l’inici de la guerra a l’Iraq. També es va fer una edició especial de la publicació l’any 2005, aquest cop en ocasió de la Constitució Europea.
En totes les ocasions ens remetíem al que ja vam escriure en el nostre primer editorial, l’any 2003: “En diem Diari de la Pau, però no pas d’una pau armada, sinó de la pau que es construeix conjuntament dia a dia. La pau no és el silenci que hi ha després de les bombes”.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2201_ca_20230904_9_106275
|
Benilloba demana solucions al tancament d'un dels dos únics caixers bancaris del poble | ARA Multimèdia
Dilluns 29 novembre 2021
El tiempo - Tutiempo.net
Alcoi
El temps
facebook twitter instagram rss
En portada
Notícies
Alcoi
Cocentaina
Comarques
Política
Cultura
Societat
Economia
Esports
AraLaVall
Opinió
Vídeo galeria
Benilloba demana solucions al tancament d'un dels seus dos únics caixers bancaris
BenillobaCOMARQUES
Banc Sabadell va tancar el passat divendres 29 de juny el seu caixer a Benilloba, ubicat a la plaça de la Font, 1.
L'entitat bancària ha demanat a l'Ajuntament la cessió d'un local municipal per a reobrir el servei, a la qual cosa el consistori no ha accedit.
Compartir:
Escrit per Redacció 4 juny 2020
Des del passat divendres Benilloba ha vist reduïda a la meitat la seua oferta de serveis bancaris. Banc Sabadell ha clausurat el caixer automàtic que fins ara mantenia obert al municipi, i ha demanat a l'Ajuntament la cessió d'un local públic per tal de prolongar la seua presència a Benilloba. El govern local descarta una cessió gratuïta, i deixa en mans de la iniciativa privada la reobertura de la instal·lació. Mentrestant, oposició i veïnat exigeixen solucions, i critiquen el govern per "falta de previsió".
Aquest estira-i-arronsa entre l'administració de Benilloba i l'entitat bancària es va iniciar fa uns anys; de fet, banc Sabadell ja va reduir els seus serveis al poble fa uns anys, passant de tenir una sucursal bancària a simplement un caixer automàtic. Germán González, tinent d'alcalde per Compromís en aquell moment, recorda que l'entitat "ja va voler que l'ajuntament els cedira un local municipal (...) una empresa privada, que no mira per les persones, sinó pel seu propi benefici", a la qual cosa es van negar. A efectes pràctics, això haguera implicat que l'administració municipal es fera càrrec del manteniment del local, estalviant-se així mateix el pagament d'un lloguer.
L'actual equip de govern –una coalició entre Partit Popular i Partit Socialista- descarta també la cessió d'un local municipal. "Seria un greuge comparatiu respecte a l'altra entitat del municipi", reconeix José Ramón Martí, regidor socialista. Aquesta altra entitat és Eurocaja Rural, una cooperativa de crèdit que va obrir al municipi coincidint amb el tancament de la sucursal del Sabadell.
Segons José Ramón, banc Sabadell ha justificat el tancament del caixer pel canvi de titularitat del local on estava (plaça de la font, 1). Afegeix també que s'està negociant la reobertura del caixer, en un altre local que també hauria de ser de titularitat privada. "És una entitat privada i farà el que crega convenient", assegura l'edil socialista, deixant en l'aire la continuïtat del banc al poble.
La situació ha despertat crítiques entre l'oposició. Juan García Quiñonero, portaveu d'Independents per Benilloba (IPB), acusa el govern de "falta d'anticipació", i exigeix solucions. Recorda Quiñonero que la població de Benilloba és molt envellida, gran part d'ella sense accés als serveis de banca en línia, i que per tant necessiten un punt físic on realitzar les seues gestions bancàries.
També troba a faltar el cap de l'oposició que el govern no haja avisat al veïnat amb antelació. "Molts veïns del poble es van quedar sorpresos el divendres passat quan van veure que retiraven el caixer, ningú els havia avisat, és possible que ni els membres del govern saberen de la retirada".
Comenta a través de facebook
Amb educació i respecte podem mantenir una bona conversa. S'eliminaran els comentaris amb insults o expresions de mal gust, així com els comentaris creats únicament amb fins promocionals i/o SPAM en general. Gràcies per participar!
| 0.772944 |
curate
|
{"ca": 0.9356709000552181, "fr": 0.01131971286581999, "es": 0.030922142462727776, "cs": 0.0027609055770292656, "pt": 0.004417448923246825, "id": 0.0027609055770292656, "en": 0.009387078961899503, "it": 0.0027609055770292656}
|
https://www.aramultimedia.com/benilloba-demana-solucions-al-tancament-dun-dels-dos-unics-caixers-bancaris-del-poble
|
macocu_ca_20230731_9_591009
|
El grup municipal de la CUP ha acusat este divendres el govern de Tortosa d’haver mentit al ple ordinari del mes de febrer. Al ple de dilluns, la CUP portava una proposta per contractar una persona tècnica en polítiques ambientals, per tal d’adaptar el municipi al nou escenari que planteja l’emergència climàtica. Segons ha explicat la CUP a través d’un comunicat, tant el regidor de Junts per Tortosa, Sisco Pepió, com el del PSC, Enric Roig, van argumentar que, amb el contracte de neteja viària i recollida selectiva, Tortosa ja té una educadora ambiental. “Des de la CUP Tortosa considerem que al ple municipal l’equip de govern va mentir perquè l’educadora ambiental té com a funcions millorar els hàbits i la conscienciació de la ciutadania en matèria de recollida selectiva, però en cap cas estudiar com la nostra ciutat es pot adaptar al futur que ens espera”, han dit a la nota: “I ho qualifiquem de mentida perquè l’equip de govern sap perfectament quines són les tasques de l’educadora, com bé diu el punt 9.2 del contracte que el mateix Sisco Pepió va esmentar: «L’educador ambiental realitzarà tasques d’informació, sensibilització i promoció d’actituds cíviques vers la recollida selectiva de residus i la neteja viària».
La CUP considera que només s’ha mentit a l’oposició, sinó a tota la ciutadania, i especialment als tortosins i tortosines més joves que són les que més patiran l’emergència climàtica. “Des de la CUP acusem l’equip de govern de cínic (per mentir) i irresponsable al dir que amb millorar la recollida selectiva ja ens estem preparant-nos per al canvi/catàstrofe climàtica”, han afegit. “Fridays For Future denuncia que estem davant l’amenaça més gran que ha tingut la humanitat en els darrers 5.000 anys. I a Tortosa no estem fent res. Una irresponsabilitat, d’un govern que sempre que pot diu estar en contra del canvi climàtic, però què fa? Mentir i no fer res”, conclouen al comunicat de la CUP.
De la mateixa manera, també han lamentat les valoracions que ERC i Movem van fer de la moció, tot qüestionant que fos necessària la contractació de personal tècnic per adaptar Tortosa a l’emergència climàtica. “A ERC cal dir-li que si no és per sensibilitat ambiental, almenys haurien de saber que este any pagarem 2 milions d’euros en energia elèctrica (sumant les empreses municipals), 500.000 més que fa 6 anys. Un/a especialista ens ajudaria a reduir la factura i amortitzaria la seua contractació”, afirmen.
🔴COMUNICAT| L'equip de gorven (@juntspertortosa i @PSCTortosa) menteix a la ciutadania a lúltim ple de l'@Tortosa
Obrim Fil 👇
A lúltim ple CUPTortosa portava una proposta per contractar una tècnica en polítiques ambientals per adaptar-nos al nou escenari (1/10) pic.twitter.com/j6aG87GxE2
Fes el teu comentari
| 0.89158 |
curate
|
{"ca": 0.9850364963503649, "pt": 0.014963503649635036}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_368970
|
El club d‘ equitació Es Pas, és un centre d’equitació situat al Terme Municipal de Calvià, on es desenvolupen al llarg de tot l’any tot tipus d’activitats relacionades amb el món del cavall.
Les visites programades al centre serveixen per iniciar els nins al món del cavall, conèixer com és, quins cuidats necessita, com es comunica el cavall amb nosaltres,…
El centre gaudeix d’una sala coberta per a berenar tranquil·lament i, també, realitzar la primera part teòrica de la visita. Es farà una explicació de les parts del cavall, la seva alimentació i higiene, com actuar davant un cavall… Al final de la visita repartirem unes fitxes que podran endur-se’n a casa (o a l’escola) on practicaran els coneixements anteriorment exposats.
Visitarem les quadres i veurem els estris necessaris per cuidar i preparar els cavalls per a muntar, d’aquesta manera tindrem una primera presa de contacte amb ells. Finalment, els nins tindran l’oportunitat de gaudir de l’experiència de muntar amb els cavalls del centre baix la supervisió de monitors titulats.
Els beneficis que aporten la pràctica de l’esport de l’equitació són múltiples: a nivell social i psicològic (reforça l’autoestima, la confiança, el respecte, el companyerisme, redueix l’ansietat, l’estrés, enforteix vincles afectius…) i a nivell físic (afavoreix l’equilibri, tonifica la musculatura, millora la flexibilitat…).
Per acabar l’activitat es resoldran els dubtes que puguin sorgir. Totes les activitats que realitzem estan adaptades a les edats dels participants, des dels més petits (escoleta infantil) fins als més grans (ESO). IMPORTANT
El preu de l’activitat per a cada alumne será de 7€.
L’horari és flexible i s’hauria de concretar amb el club.
Roba d’esport.
Aigua i berenar (menjar optatiu).
Informació i reserves al mail clubespas@hotmail.com o cridar al 616 613 649
www.clubespas.com
Contamos con una gran experiencia en la venta de caballos, póngase en contacto con nosotros para buscar el caballo que mejor se ajuste a sus necesidades, contacte con Pedro Canals Guillamet al 639 660 032
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8806262230919765, "en": 0.004403131115459882, "fr": 0.00684931506849315, "pt": 0.008317025440313111, "es": 0.09980430528375733}
| |
crawling-populars_ca_20200525_27_26126
|
IDEES DE REÜLL
El calçat recorda els quasi 40.000 hongaresos assassinats i llançats al riu l'hivern del 1944-45
4 min. 29/06/2014 00:00
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
Ho va escriure Claudio Magris, i me'n guardaré prou de desmentir-lo: “Budapest és la més bella ciutat del Danubi”. I tanmateix, encara no fa deu anys, la ciutat va decidir l’emplaçament d’un estrany monument que més que embellir el lloc en què es troba, el passeig pel Danubi del costat de Pest, entre el Parlament hongarès i el cèlebre Pont de les Cadenes, produeix una sensació inquietant.
Antoni Bassas
Mònica Bernabé
Albert Llimós
65 Comentaris
18 Comentaris
86 Comentaris
17 Comentaris
16 Comentaris
11 Comentaris
11 Comentaris
17 Comentaris
10 Comentaris
8 Comentaris
A la portada de l'Ara.cat
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora
| 0 |
curate
|
{"de": 0.019845644983461964, "ca": 0.7519294377067255, "eo": 0.014332965821389196, "pt": 0.017640573318632856, "en": 0.025358324145534728, "es": 0.1565600882028666, "br": 0.014332965821389196}
|
: /suplements/diumenge/sabates-abandonades-moll-del-Danubi_0_1165683436.html
|
wikipedia_ca_20230401_0_385255
|
August Heissmeyer
August Heissmeyer (nascut l'11 de gener del 1897 a Gellersen (Baixa Saxònia) i mort el 16 de gener del 1979 a Schwäbisch Hall (Baden-Württemberg) era un obergruppenführer de la SS i general de la Waffen-SS i de la policia, així com cap d'un dels "Hauptamt" de 1935 a 1939, una mena de ministeri paral·lel a l'administració de l'estat alemany nazista, que era la direcció central dels SS, que responia directament a Heinrich Himmler.
Biografia.
Va servir a la Wehrmacht durant la Primera Guerra Mundial i obtindre moltes condecoracions, entre les quals la Creu de Ferro primera classe. Després de la guerra va esdevenir mestre d'escola.
Va ser un aficionat nacionalsocialista des de la primera hora, ja el 1925 va afiliar-se al Partit Nacionalsocialista, el 1926 a la SA i el 1930 a la SS. Des d'aleshores va fer una carrera fulgurant. El 1935 va succedir com a SS-Gruppenführer a Curt Wittje, destituït per causa d'homosexualitat, responsable per a organitzar la formació esportiva dels SS. El 1936 va ser inspector general de les "Nationalpolitische Erziehungsanstalten", una sèrie d'escoles mitjanes per a formar els futurs elits nazis, a la qual va ocupar-se de la formació militar dels escolars. El 1939 va esdevenir cap de la policia (Oberabschnittsleiter) de la zona de Berlín-Brandenburg i vice-inspector dels camps de concentració.
El 24 d'agost de 1940 va inspectar el camp de Ravensbrück junts amb Gertrud Scholtz-Klink, cap nacional de totes les organitzacions de dones del Tercer Reich, i una de les rares dones que van obtindre una posició prominent a l'organització nacionalsocialista. Va casar-s'hi el desembre 1940.
Després de la guerra, la parella va amagar-se sota el nom Stuckenbrock, el nom de sa mare, a Bebenhausen prop de Tübingen, amb l'ajut de dues dones nobles, la principessa Pauline zu Wied i la baronessa Falkenstein. La parella va ser arrestada per l'exèrcit francès el 29 de febrer de 1948 i condemnat a 18 mesos, per un delicte menor: conduir nom i pasaport falsos. Quan va descobrir-se que eren ambdós nazis prominents hi va haver una revisió, però el tribunal va considerar que la pena era complida i van ser lliberats, el que va conduir a una ona de protesta de víctimes de la política de Heissmeyer i de Scholtz-Klink. Va seguir una apel·lació, la pena va ser augmentat a 36 mesos efectius per ell i 30 mesos per la seva dona.
Van introduir una sol·licitud de gràcia a la qual van invocar la necessitat d'atendre els seus onze fills i filles, sense cap menció de penediment o abjuració dels seus principis nacionasocialistes. Fins a la fi, ell i la seva dona van considerar-se com idealistes víctimes d'una justícia dels vencedors. La gràcia va ser atorgada pel democristià catòlic Gebhard Müller (1900-1990), president de l'aleshores estat federal alemany de Würtemberg-Hohenzollern, en nom de l'interès dels seus onze fills amb el suport discret i la simpatia de molts nazis amagats que van adaptar-se al nou règim tot i continuar ajudant els companys d'antany.
Va quedar-se a Bebenhausen fins a la seva mort natural. El 1955, la seva dona va assajar de recuperar una part dels béns confiscats.
Parent.
El seu cosí Kurt Heissmeyer (1905-1967), va ser un metge SS. Son oncle August va ajudar-lo, en profitar la seva xarxa densa dins la jerarquia nazi, per a posar a la seva disposició el «material humà inferior», és a dir, adults i nens presoners dels camps, per tal de poder conduir experiments pseudo-mèdics. Les víctimes que no van morir als experiments, van ser assassinades en un crim de la fase final l'abril 1945 a l'Escola del Bullenhuser Damm.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.006696428571428571, "ca": 0.9905133928571429, "pt": 0.0027901785714285715}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=385256
|
oscar-2301_ca_20230418_0_155151
|
La mort de gent jove sempre ens sotraga perquè pensem de seguida en aquella vida que deixen de viure. Després ve aquella mort propera, de gent que coneixem o que són parents o amics d’algú que coneixem, perquè sentim el dolor del qui ens és proper. Avui la mort ens ha vingut de la muntanya on tres joves catalans, l’Adrià, el Sergi, el Gerard i el seu guia Peruà, Ruben, han estat arrossegats per un allau imprevisible. Segons les notícies que ens arriben, tornaven del cim, és a dir que els seus cors estaven curulls d’alegria per haver arribat allí on el seu esperit, el seu somni d’aventurers els va dur. Aquesta mort m’és propera per diferents raons: la primera pel fet colpidor que eren joves i plens! plens! de vida, la segona perquè l’Adrià i el Gerard són amics de les meves nebodes Laia i Sira i alumnes de l’Escola Tagore de Bellaterra. Hi ha una tercera raó, la que els meus fills, i sobre tot el més gran, són escaladors i fa anys, i amb un grup d’escaladors santcugatencs del Club Muntanyenc van fer una expedició Andina. Aleshores vivíem pendents de les notícies perquè sabíem que no res és segur a la muntanya, per més que – com ara és el cas, un allau inesperat – el risc es vulgui mesurar. Aleshores els vaig escriure aquest poema amb silueta de muntanya.
CAMINS DE MUNTANYA
A la expedició Andina del Club Muntanyenc de Sant Cugat
“Somiar ja és fer camí” Gaston Rébuffat
Més
enllà els
camins no
hi son però
cal trobar-los
Seran altres camins
construïts amb bon ofici
I quan més tard la neu els colgarà
restaran els vestigis eterns dins la memòria
d’aquells qui somiaven camins que no existien.
Avui sento el dolor que em provoca la muntanya, i no li tinc rancor, ans el contrari, perquè “elles son allí” perquè els somnis dels aventurers les assoleixin. l’Adrià el Sergi, el Gerard i el Ruben ho van fer, van assolir el cim, van conquerir la seva fita sense pors i vivint el moment present. A ells vull dedicar-los aquest poema. GUARDA DE SOMNIS A l’Adrià, el Gerard, el Sergi i el Ruben La muntanya s’ha adormit de cop. Només queda el silenci. Aquella muntanya estimada arrabassa l’esperit mes no l’ànima. El seu amor, la seva naturalesa els ha dut més enllà dels confins. Recollim-nos en el silenci de la neu, i enlairem la nostra mirada com ho feren ells, buscant el cim que els esperava. La muntanya, ja per sempre guardarà els seus somnis.
Ignasi Roda Fàbregas
Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia.
Veure tots els articles
Comparteix-ho
Twitter
Facebook
WhatsApp
Telegram
Like this:
Like Loading...
Vols rebre totes les notícies de BellaterraDiari al teu correu?
Deixa'ns el teu correu electrònic i et farem arribar les notícies més destacades directament a la teva safata d'entrada
Subscriu-me!
Gràcies! A partir d'ara ja rebràs totes les notícies al teu correu!
Share:
Rate:
PreviousBellaterrencs de tot el món tornen a casa per les festes
NextEls Tres Tombs, de llegenda a festa del poble
About The Author
Ignasi Roda
Concebut a Bellaterra l’estiu del 1952. Nat a Barcelona l’11 de març de 1953. Fill de Mª Rosa i Frederic. Ha viscut tota la vida a Bellaterra, primer com a estiuejant i després de manera fixa. Alumne i professor de teatre de l’escola Tagore de Bellaterra (1957-1983) fundada pels seus pares i en Ramon Fuster i Rabés. Activista cultural de Bellaterra: Impulsor de la Festa Major i La Cavalcada de Reis, director de la Cia. La Inestable, cronista amb l’escriptura del llibre “Bellaterra 1930 – 2005. Crònica de 75 anys”, etc. Escriptor, dramaturg, poeta, articulista, cantautor, actor, director, professor i pedagog de teatre. Més informació a Viquipèdia
Related Posts
OPINIÓ | “10 anys d’EMD…”
29 juliol, 2020
El pintor Vila-Puig, el meu pare
3 maig, 2017
[EMD 7 anys] Els meus desitjos de futur
10 agost, 2017
“El Pare Nostre”
7 febrer, 2022
Leave a Reply Cancel reply
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
Publicitat
Designed by Elegant Themes | Powered by
Utilitzem cookies per oferir-te una experiència més rellevant. En fer clic a "Acceptar totes", consents l'ús de totes les cookies. No obstant això, pots visitar "Configuració de cookies" per a donar un consentiment controlat.
ConfiguracióD'acord!
Gestionar consentiment
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary
Necessary
Sempre activat
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Non-necessary
Non-necessary
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
| 0.499246 |
curate
|
{"ca": 0.6765943126367154, "de": 0.0010095911155981827, "en": 0.2601379774524651, "fr": 0.007740198552919401, "id": 0.005216220763923944, "pt": 0.013461214874642436, "es": 0.03499915867407034, "cs": 0.0008413259296651522}
|
https://bellaterradiari.cat/2019/01/11/als-qui-moren-havent-conquerit-un-somni/
|
oscar-2201_ca_20230904_2_159619
|
post-template-default,single,single-post,postid-814,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded
20-3-2014 #trinxat, presa 41 amb Xavier Martínez Celorrio
12 març 2014
Per Xavier Menduiña - A #Reus - Cap Comentari 0 likes
El proper 20 de març tenim el capítol S4E13 del #trinxat amb Xavier Martínez Celorrio (Barcelona, 1965), sociòleg i professor.
En Xavier és doctor en Sociologia i Professor de Sociologia de l’Educació al Departament de Teoria Sociològica de la UB i investigador del Grup de Creativitat, Innovació i Transformació Urbana-CRIT. Abans de ser professor va treballar a la Fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània – CIREM i ha col·laborat o col·labora amb la fundació Bofill, la fundació CatDem, la fundació Ernest Lluch o la fundación Encuentro.
Els camps de recerca i docència principals d’en Xavier és en temes de sociologia de l’educació, l’era creativa, la desigualtat i mobilitat social i les polítiques de benestar. És autor i coautor de diferents informes d’investigació nacional i europeus. Entre les seves obres podem destacar Educació i mobilitat social a Catalunya i Crisi, trajectòries socials i educació; articles España pierde Cataluña como dijo Unamuno i apunts en blogs La igualtat catalana d’oportunitats a preservar i potenciar i Estat propi, crisi i política social.
És articulista d’anàlisi per qüestions socials a El Periódico de Catalunya i segons ell mateix reconeix “… m’agraden el post-rock, l’honestedat i les llars de foc. D’esquerra però sense partit. La Issona Passola ja m’ha gravat per ‘L’Endemà’…”.
Tags: #trinxat, Ascensor Social, CIREM, Economia del Coneixement, educació, mobilitat social, polítiques de cohesió, Sociologia, Xavier Martinez Celorrio
| 0.786696 |
curate
|
{"en": 0.09264620729588882, "ca": 0.9073537927041112}
|
http://www.trinxat.cat/20-3-2014-trinxat-presa-41-amb-xavier-martinez-celorrio/
|
cawac_ca_20200528_12_123068
|
Dels dies 14 al 16 de maig la Rambla Nova serà l’escenari de la XIII edició de la Fira del Vi de la DO Tarragona, organitzada conjuntament per la Cambra i la DO Tarragona amb caràcter bianual.
Després dels excel•lents resultats de la passada edició, en la que es van comptabilitzar més de 6.000 visitants que varen fer 12.000 degustacions i hi varen prendre part 18 estands, 13 d’ells cellers, els organitzadors han explicat que les previsions per enguany passen per superar abastament aquesta afluència i han destacat el pes específic que la producció de la DO Tarragona està tenint a les cartes dels restaurants i a les prestatgeries dels comerços, “una presència que ha d’anar a més, certament. En això hi estem treballant i per això s’explica l’organització d’un certamen d’aquestes característiques, que entre d’altres coses contribueix a impulsar, donar a conèixer i afavorir el consum dels productes de proximitat”.
En el decurs de l’acte s’ha donat a conèixer també el cartell oficial de l’edició d’enguany de la Fira. Realitzat per Marcos Toledano, la seva obra s’ha imposat en el concurs de cartells que es va convocar.
| 0.8729 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.tottarragona.cat/ca/canal/gastronomia/5605-la-xiii-edicio-de-la-fira-del-vi-de-la-do-tarragona-del-14-al-16-de-maig-a-la-rambla-nova.html
|
mc4_ca_20230418_5_588661
|
Organització de casaments i celebracions en Benaguasil
Cristalleries Jardineries Logopedes Tapicerias Massatges, acupuntura, quiromassatge Restaurants, on menjar Arts marcials Discoteques i pubs Partits polítics Energies renovables Allotjaments Asador de pollastres Catering Menjar per emportar Bars i cafeteries Centres d'estètica Clíniques veterinàries Ensinistrament de gossos Transport en general Protectores d'animals Bicicletes Material d'oficina
| 0.752527 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://benaguasil.portaldetuciudad.com/va-es/casaments-i-celebracions/benaguasil-001_15_2.html
|
crawling-populars_ca_20200525_16_15655
|
Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
BENVINGUTS/DES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Sistema City Anatomy: Interactions Formats: CSV XML Etiquetes: concessió
No hi ha resultats per Indicadors City Anatomy
REUSOPENDATA és el portal de dades obertes de l'Ajuntament de Reus
REUSOPENDATA
© Ajuntament de Reus Plaça del Mercadal · 43201 REUS
ajuntament@reus.cat · T. 977 010 010 · F. 977 010 210
| 0.771629 |
curate
|
{"ca": 0.8788358740843397, "es": 0.0037616313601267076, "en": 0.09503068699267472, "pt": 0.013066719461492774, "de": 0.006929320926549199, "bs": 0.002375767174816868}
|
: /cps_dataset?res_format=CSV&city_anatomy_system=Interactions&tags=concessi%C3%B3&res_format=XML
|
mc4_ca_20230418_2_410560
|
Hotel du Petit Moulin París França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Hotel du Petit Moulin29-31 Rue De Poitou, 3r - Temple - Republique, París, França, 75003 - Veure al mapaExcel·lent8,9Basada en208comentarisHotel du Petit MoulinVeure més fotos"Great place to stay in the center of Le Marais. Stop looking..."JeffreyNetherlandsVestíbulVeure més fotosVeure totes les 31 fotosExcel·lent ubicació 9,4Veure al mapa9,4UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públicsaire condicionatmini bar
Distàncies i informació bàsicaaeroports a prop12 kmAeroport de Le Bourget, París (LBG) - Aulnay-sous-Bois15 kmAeroport d'Orly, París (ORY) - Parísestacions de tren i autobús350 mEstació de Metro Filles Du Calvaire550 mEstació de Metro de Templehospitals i clíniques800 mLaboratoire Analyses Medicales Gerard Noetfarmàcies550 mPharmaciebotiga de conveniència700 mG20caixer automàtic100 mATM
Sobre l'allotjamentDescripcióHotel du Petit Moulin, ubicat a 03. Temple - République, París, és una destinació popular per a viatgers. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Hotel du Petit Moulin també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a París. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com recepció 24 hores, instal.lacions per a minusvàl.lids, servei de bugaderia, conserge, ascensor. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Tant si és un entusiasta del fitness o simplement busca relaxar-se després d'un dia dur, estarà entretingut per les instal.lacions de primera classe com massatge. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Hotel du Petit Moulin.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaire condicionatcalefacciótelevisió de pantalla planabarnussosempolles d'aigua de cortesia Caixa forta a l'habitaciómini bar Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
Habitació Superior Doble Suite Junior (2 Adults)
| 0.884783 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/hotel-du-petit-moulin/hotel/paris-fr.html
|
mc4_ca_20230418_12_437581
|
L’ANC defensa la investidura de Puigdemont i que delegui en un conseller en cap | betevé Web
Josep Bassas divendres 2 de febrer, 2018 , 21.18
L’ANC defensa la investidura de Puigdemont i que delegui en un conseller en cap
L’Assemblea rebutja la doble investidura simbòlica i executiva, tot i que assumeix que el rei no acceptarà el nomenament
Un dels membres de la direcció de l'ANC, Marcel Padrós, diu clarament a Twitter que "res d'investidures simbòliques" i demana que "el president de la república" delegui bona part de les funcions en un conseller en cap. Per l'ANC "la llei ho permet", ja que "si no a la Soraya no li hauria calgut el recurs al TC".
En els seus comentaris, Marcel Padrós, avalat per l'ANC, lamenta que "estem aturats" perquè "molta gent" està adoptant "un marc mental autonomista". Padrós defensa que una investidura "signada pel rei" només serà possible amb un "govern titella" i considera que, si es mira "des del marc mental republicà", "la restitució de la legitimitat és obligatòria". També demana "la valentia de fer-ho" i assegura que des de l'entitat sobiranista hi donaran suport. I sentencia amb un tuit contundent: "Res d'investidures simbòliques. Les hòsties de l'1 d'octubre no ho eren. La presó i exili dels meus amics tampoc no són simbòlica. A investir i a governar! ".
Respecte a la investidura de @KRLS veig molta confusió. Veig molta gent en un marc mental autonomista. Estem aturats perque demanem garanties i que la investidura sigui efectiva. Què vol dir això?
— Marcel Padrós (@MARCEL2014CAT) 1 de febrero de 2018
Si en canvi ho mirem desdel marc mental republicà, tot canvia. El mandat democràtic del 21D és clar. La restitució de la legitimitat és obligatòria. I a més la llei ho permet, si no a la Soraya no li hagués calgut el recurs al TC. La desobediència en aquest cas no s'aguanta.
Padrós segueix la línia que l'entitat sobiranista ja va expressar en un comunicat l'endemà de l'ajornament de la investidura. Aleshores l'ANC va demanar un acord dels partits independentistes per fer possible la investidura "tal com estava previst" abans que el Govern espanyol hi recorregués en contra davant del TC.
Els partits han de posar-se d'acord. El President ha de ser absolutament clar en el punt 3 que ell decideixi. Tenir tots la valentia de fer-ho i nosaltres els recolçarem totalment.
El govern d'Espanya no donarà mai garanties. La garantia és el poble
I una darrera cosa: res de investidures "simbòliques". Les òsties del #1OCT no ho eren. La presó i exili dels meus amics tampoc és simbòlic. A investir i a governar!
Assemblea Nacional Catalana (ANC)Carles PuigdemontGeneralitat de Catalunya
Arrimadas proposarà fer un “ple de desbloqueig” al Parlament
El Constitucional admet a tràmit el recurs del Parlament contra el 155
| 0.761959 |
curate
|
{"ca": 0.9182481751824818, "pt": 0.017518248175182483, "eo": 0.00072992700729927, "es": 0.06350364963503649}
|
http://beteve.cat/anc-defensa-investidura-puigdemont/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_548396
|
i he menjat fruiteta!!! un kiwi i un tall de pinya i mooooolta aigua, 3 gots, i si conto les 325 abdominals, i que a partir de divendres (que havia de ser avui!) tindré la bici estàtica.... d'aqui a abans de l'estiu ja podré ensenyar el meliiiiiiiic. Si no tinc la panxa destrossada pq tinc unes agulletes araaaaaaaa.......
pd: 3 gots és molta aigua? jo alguna vegada m'he begut una botella de 1,5 litres
home amb 5 minuts si, no???? jo el meu record van ser 3 ampolles de litro i mig en un matí, quan treballava, em vaig passar tot el mati pixant. semblava una aixeta
eh, que jo me la vaig beure tota seguida una pregunta indiscreta... tu quan peses i medeixes d'altura? ho dic per si es que ho estàs grassa de veritat ( que per les fotos que has posat per frikos, ho dubtaria molt) o et sobren dos o tres quilets...
| 0.759081 |
curate
|
{"id": 0.028500619578686492, "ca": 0.9714993804213135}
| |
mc4_ca_20230418_2_129405
|
Cursos de lenguaje signos (2) - educaweb.com
En este curs veurem que el llenguatge oral no és l'única manera de comunicació possible. Hem de tindre en compte que hi ha moltes persones amb pèrdues auditives de diferent grau que utilitzen un llenguatge propi per a comunicar-se. Estes persones, juntament amb aquelles persones oients que viuen i participen en esta comunitat, per exemple, formadors, familiars o intèrprets, formen la comunitat sorda. La comunitat sorda és un col•lectiu heterogeni, però que lluita pel mateix objectiu: que es re ...
El lenguaje de signos es una lengua natural de expresión... señas empleada. Aprende el lenguaje de signos y podrás ayudar a otros a ser comprendidos y a mejorar en tu puesto de traba
| 0.567005 |
curate
|
{"es": 0.31077348066298344, "ca": 0.6892265193370166}
|
https://www.educaweb.com/cursos-de/lenguaje-signos/?p=2
|
mc4_ca_20230418_6_135006
|
El link dels educadors: Ultimátum del TSJC a la Generalitat para que el castellano sea lengua vehicular en la escuela
El castellà com a llengua vehicular a l’escola
No estic d’acord amb tots els conflictes que ha creat aquesta noticia. Crec que les llengües son per comunicar-se i això es l’important. Crec que hauria de ser natural en una societat bilingüe, l’ús de les dues llengües, sense cap tipus d’interferència.
Joc crec que el que ens hauria de preocupar més és que en l’actualitat a les escoles primàries, el tercer idioma (l’anglès), no se li dona molta importància i els resultats no son tan bons com haurien de ser.
Seria molt interessant incloure aquesta llengua en les escoles des de infantil, i cada cop afegir més hores d’aprenentatge, per a aconseguir un nivell d’anglès acceptable per aquesta societat tan exigent. Tenint en compte que des de ja fa uns anys, a l’hora de buscar feina, et demanen anglès per treballar a qualsevol lloc, i és una llàstima que no tinguem aquesta tercera llengua. Això realment és el problema que s’haurien de plantejar i trobar una solució eficient.
Publicado por Ana Vela García en 9:19
| 0.787412 |
curate
|
{"es": 0.13676731793960922, "ca": 0.8632326820603907}
|
http://ellinkdelseducadors.blogspot.com/2011/10/ultimatum-del-tsjc-la-generalitat-para.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_663960
|
Van haver-hi moltes coses que em van sorprendre del concert de Bob Dylan de dijous. La primera és obvia: un tio de 69 anys va aguantar gairebé 2h de concert. Una altra és que tocava la guitarra com si estigués estirat al sofà de casa seva veient la tele. Una altra també és la quantitat de gent jove que hi va anar. Aquest va ser el setlist (copiat del web): Señor (Tales Of Yankee Power) Watching The River Flow Just Like A Woman High Water (for Charlie Patton) Tangled Up In Blue Honest With Me Girl From The North Country Cold Irons Bound Love Sick Highway 61 Revisited Spirit On The Water Thunder On The Mountain Ballad Of A Thin Man Like A Rolling Stone Jolene Blowin' In The Wind La banda va ser espectacular també. I bé, és cert que la veu de'n Bobby (com molts li deien dijous) no és la mateixa que fa 50 anys. Però a mi em va impressionar i emocionar el seu directe. Com he dit, el seu domini de la guitarra i l'harmonica, el salt que fa amb les notes, i la seva combinació és quelcom que no havia vist mai. Quan va tocar Like a Rolling Stone o Highway 61 allò va ser una olla a pressió. Va ser un regal que ens cantés Girl from the North Country i per suposat Blowing in the Wind. Van haver d'esperar 6 anys a que tornés i no sé pas si dintre de 6 anys el podrem tornar a veure. Si no fos així jo em quedo amb aquest concert com un regal. Potser algú més si hi va ser ens pot donar alguna altra opinió del concert! Thank you Bobby!
calia que anés amb aquest barret de "rociero"?
El sol portar
| 0.628911 |
curate
|
{"ca": 0.6704774714189644, "en": 0.28312037659717554, "pt": 0.03765971755211836, "es": 0.008742434431741762}
| |
crawling-populars_ca_20200525_6_1473
|
Aquesta tercera edició de la jornada posarà l’èmfasi en la salut vocal de tots aquells professionals que utilitzen la veu com a mitjà d’expressió cantada. No obstant això, l’enfocament serà prou ampli per incloure altres professionals que també fan un ús intensiu de la veu, encara que no sigui des del punt de vista artístic. Per això s’adreça a cantants, actors, músics i professors de música i cant, per una banda, i a estudiants de ciències de la salut, mestres, locutors i periodistes.
A més de la Màster Class de Nina, la jornada inclourà dos tallers. El primer, que anirà a càrrec de la mateixa Nina, es dedicarà a la pràctica del pilates per a l’entrenament integrat de cos i veu. El segon, a càrrec de Betlem Gomila, Directora de projectes de la Fundació Ciència i Art de l’Institut de Fisiologia i Medicina de l’Art, tractarà de com transformar la por escènica en potencial dalt de l’escenari.
La veu com a especialitat dels professionals de la CU+
El tema d’aquesta tercera edició de les jornades ha estat escollit amb l’objectiu de donar a conèixer una nova unitat professional de la CU+: la unitat de la veu. Es tracta de la primera unitat especialitzada en veu parlada i cantada de la Catalunya Central i està liderada per un equip professional multidisciplinari i especialitzat tant en la prevenció, com en el diagnòstic i el tractament de patologies de la veu.
Aquesta nova unitat s’adreça, especialment, a totes aquelles persones que utilitzen la veu de forma professional, com mestres, comunicadors, comercials, telefonistes o cantants professionals o amateurs.
L’equip professional l’integren un otorinolaringòleg, logopedes de reconegut prestigi professional i un fisioterapeuta. Aquest grup de professionals garanteix que es pugui desenvolupar un treball coordinat per treballar problemes de veu.
Per posar en marxa la Unitat de la Veu, la CU+ ha incorporat un estroboscopi als equipaments tècnics punters que ja disposava al servei de la logopèdia, com la cabina de veu i el programari informàtic específic. L’estroboscopi és una eina que serveix per fer una valoració de les estructures implicades en la fonació. Totes aquestes eines serveixen per millorar el diagnòstic de les alteracions vocals, pas imprescindible per definir el millor tractament. A banda de la diagnosi i els tractaments, la Unitat de la Veu vol treballar també la prevenció amb programes a mida per perfeccionar i millorar la tècnica vocal i evitar alteracions.
A més de les consultes específiques que atendran els professionals de la nova unitat, també oferiran formació a mida per a professionals de la veu, formació per a logopedes i col·laboracions amb serveis de prevenció de riscos laborals que permetin prevenir i detectar de forma precoç les alteracions de la veu en l’àmbit laboral.
| 0.880668 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /?p=821
|
cawac_ca_20200528_5_124968
|
Contingut
Handbol
29.06.2007 13:19
Dilluns, presentació de Garabaya i Noddesbo
www.fcbarcelona.cat
Rubén Garabaya i Jesper Noddesbo seran presentats el proper dilluns dia 2 de juliol com a nous jugadors de l’equip d’handbol del FC Barcelona. La presentació tindrà lloc a la sala de premsa del Camp Nou a les 17:00 hores.
Rubén Garabaya és un pivot de 28 anys que prové del BM Valladolid i Jesper Noddesbo, que també actua com a pivot, arriba del Holding de Dinamarca. Aquests fitxatges arriben després de la presentació divendres passat de Manolo Cadenas com a nou entrenador i de Demetrio Lozano i Kasper Hvidt, que van ser presentats ahir dijous.
Força i experiència
Rubén Garabaya arriba a Barcelona després de sis temporades a Valladolid, on s’ha consolidat com un dels pivots de referència de la Lliga Asobal.
Tres són les temporades en les que Jesper Noddesbo ha jugat al Holding danès. També amb dos metres d’alçada, el jugador danès actua en atac i defensa i destaca per la seva habilitat i força.
| 0.756285 |
curate
|
{"ca": 0.9768378650553877, "da": 0.007049345417925478, "de": 0.016112789526686808}
|
http://arxiu.fcbarcelona.cat/web/catala/noticies/handbol/temporada06-07/06/n070629101138.html
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.