id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_2_749703
|
Càritas Parroquial, Creu Roja i el Consell Comarcal de la Noguera renoven el conveni de col·laboració en el projecte Àgape, Aliments Solidaris de la Noguera — Serveis Socials de la Noguera
Càritas Parroquial, Creu Roja i el Consell Comarcal de la Noguera renoven el conveni de col·laboració en el projecte Àgape, Aliments Solidaris de la Noguera
Càritas Parroquial, Creu Roja i el Consell Comarcal de la Noguera renoven el conveni de col·laboració en el projecte Àgape, Aliments Solidaris de la Noguera http://www.ccnoguera.cat/serveis-socials/actualitat/noticies/caritas-parroquial-creu-roja-i-el-consell-comarcal-de-la-noguera-renoven-el-conveni-de-col-laboracio-en-el-projecte-agape-aliments-solidaris-de-la-noguera http://www.ccnoguera.cat/serveis-socials/actualitat/noticies/caritas-parroquial-creu-roja-i-el-consell-comarcal-de-la-noguera-renoven-el-conveni-de-col-laboracio-en-el-projecte-agape-aliments-solidaris-de-la-noguera/@@download/image/CONVENI-CREU-CARITAS-CONSELL-AGAPE.jpeg
Amb data 20 de juliol de 2020, s’ha renovat el conveni de col·laboració entre Càritas Parroquial de Balaguer, Creu Roja de la Noguera i el Consell Comarcal de la Noguera per a un període de 4 anys, en què les entitats signants palesen el seu compromís per garantir el funcionament del projecte Àgape, aliments solidaris de la Noguera per donar cobertura a les necessitats alimentàries bàsiques a tots els pobles de la comarca.
El conveni estableix que les tres entitats treballaran de forma coordinada, cadascuna aportant els recursos de què disposen.
Així, Creu Roja de la Noguera i Càritas Parroquial de Balaguer proporcionen les persones voluntàries per a fer les tasques de recollida, emmagatzematge i lliurament dels aliments, i també derivaran als Serveis Socials d’Atenció Primària de la Noguera aquelles persones usuàries dels seus serveis que necessitin assistència en forma d’aliments.
Per la seva banda, el Consell Comarcal de la Noguera, a través de l’Àrea de Serveis Socials, es farà càrrec tant de les instal·lacions com de la gestió del projecte Àgape, des de la detecció de necessitats fins al lliurament dels aliments, assignant-hi el personal tècnic necessari per al correcte funcionament del banc d’aliments de la Noguera.
Amb la signatura del conveni les tres entitats fan possible que el projecte Àgape continuï desenvolupant la seva tasca a favor de les persones que ho necessiten.
En l’acte de signatura del conveni hi han participat el president del Consell Comarcal de la Noguera, Sr. Miquel Plensa i Martínez; el president de l’Assemblea Comarcal de Creu Roja a la Noguera, Sr. Lluís Vilarasau i Farré; i el director de Càritas Parroquial de Balaguer, Sr. Miquel Trilla i Feliu. Tots tres representants han coincidit a destacar la tasca del projecte Àgape en tots els anys de funcionament, i que actualment ateses les circumstàncies socioeconòmiques difícils agreujades per la pandèmia està tenint un paper primordial en l’atenció a les persones més vulnerables, que han augmentat considerablement. També han volgut agrair expressament la gran solidaritat que han mostrat els noguerencs i les noguerenques amb la bona resposta a la crida per fer donacions d’aliments que s’han fet durant aquests dies d’estat d’alarma.
| 0.815702 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.ccnoguera.cat/serveis-socials/actualitat/noticies/caritas-parroquial-creu-roja-i-el-consell-comarcal-de-la-noguera-renoven-el-conveni-de-col-laboracio-en-el-projecte-agape-aliments-solidaris-de-la-noguera
|
mc4_ca_20230418_8_735897
|
Votar en consciència? | Josep Maria Quintana
« Catalunya i Europa: la fal·làcia d’uns arguments
Davant la llei que regularà l’avortament »
Votar en consciència?
Aquesta setmana s’ha produït al parlament espanyol un fet que no és habitual. A iniciativa del PSOE, la mesa ha decidit que se sotmetés a votació secreta la presa en consideració del projecte de llei que ha preparat el ministre de justícia, senyor Ruíz Gallardón, per modificar –restringint-la- la normativa actual sobre l’avortament, obra del parlament anterior de majoria d’esquerres.
Més enllà que els dirigents socialistes –i més especialment la portaveu parlamentària, senyora Soraya Rodríguez- ha insistit que amb aquesta iniciativa no pretenien dividir els diputats del PP sinó instar a un vot en consciència sobre la presa en consideració d’aquest projecte, no crec que cometi un greu error, i menys encara una injustícia, si opino que, més enllà d’aquest interès legítim d’insistir en el vot en consciència, la proposta socialista amagava també la voluntat de trencar la sòlida majoria popular en una matèria subtil i delicada com l’avortament.
El judici d’intencions que faig no és, però, gratuït, i no ho és sobretot per la insistència que ha posat el PSOE, i més que cap altre diputat, la seva portaveu, en apel·lar a les diputades populars perquè, escoltant la veu de la seva consciència de dones, trenquessin la disciplina parlamentària votant contra la presa en consideració del projecte, i avortant –diguem-ho així- la discutida i discutible iniciativa del ministre Ruíz Gallardón.
Com era previsible, la proposta socialista no ha tingut èxit perquè els diputats populars –incloent en aquest genèric les dones parlamentàries del PP- han votat com un sol home (tornem-hi en el masclisme de la llengua), i la iniciativa parlamentària del govern presidit per Rajoy serà presa en consideració i discutida a les Corts espanyoles com a projecte de llei.
Potser el lector pensarà que escric aquest article per parlar de l’avortament i en aquest cas s’equivoca. Hi parlaré un altre dia un cop tengui ben clar el que he de dir d’una matèria com aquesta que afecta el moll de l’os de les meves conviccions morals. Temps hi haurà, per tant, al llarg d’aquesta iniciativa parlamentària que tan just s’ha encetat. Avui només em vull fixar en la greu incoherència en què ha incorregut el PSOE en incitar i encoratjar les diputades populars a votar en consciència i trencar alhora la unanimitat dels parlamentaris conservadors en una matèria que, dit sigui de passada, és, crec, una de les grans qüestions en què els diputats haurien de tenir llibertat de vot i, en efecte, votar en consciència.
I per què dic que el PSOE, per boca de la seva diputada senyora Soraya Rodríguez, ha incorregut en una greu incoherència quan, des de la tribuna parlamentària, ha incitat les seves companyes parlamentàries conservadores a votar en consciència trencant el compromís de fidelitat al partit al qual estan inscrites? Doncs ha estat incoherent perquè no s’ha adonat que, en el seu propi partit –ni que sigui en aquesta franquícia política que tenen a Catalunya que es diu PSC-, tres diputats (dos homes i una dona) han estat suspesos cautelarment dels seus càrrecs, han estat relegats al galliner del parlament de Catalunya i duts a la comissió de garanties, que decidirà si –com demanen els dirigents del partit- són expulsats del PSC per haver trencat la disciplina parlamentària votant en consciència sobre el dret a decidir.
Això m’empeny a demanar a la senyora Soraya Rodríguez, al senyor Pérez Rubalcaba i al senyor Pere Navarro: ¿és coherent expedientar i voler expulsar del seu partit tres diputats que voten en consciència la proposta del govern de Mas de demanar al parlament espanyol que transfereixi la competència a Catalunya per organitzar un referèndum i demanar alhora que les senyores diputades conservadores votin en consciència sobre el projecte de llei que vol modificar la regulació espanyola de l’avortament trencant la disciplina a la qual estan sotmeses? Té cap i peus aquesta actuació parlamentària?
Consti que jo, per ser coherent amb mi mateix, he de dir que no em mortifica poc ni gens que els diputats votin en consciència i trenquin la disciplina de partit. Encara més, he demanat públicament des d’aquestes mateixes pàgines que es modifiqui la llei electoral en el sentit que els diputats tenguin una major presència i, sobretot, una major autonomia a l’hora de prendre les seves decisions parlamentàries. Com passa a França, a Anglaterra i als Estats Units, per referir-me a països de llarga tradició democràtica. Però això no m’impedeix de veure la incoherència socialista en el cas en qüestió, quan inciten els parlamentaris de l’altre a trencar la disciplina i alhora demanen que s’expulsi del propi partit diputats que no han fet altra cosa que votar en consciència.
This entry was posted on 16 febrer 2014 at 8:00 and is filed under Bloc de notes. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. Both comments and pings are currently closed.
| 0.833016 |
curate
|
{"ca": 0.9614160700079555, "en": 0.038583929992044554}
|
https://quintanapetrus.com/2014/02/16/votar-en-consciencia/
|
macocu_ca_20230731_3_337808
|
Seminari Factor Humà (17/05/2017): Innovació Digital en gestió de persones
Presentació
Estar a prop és entendre les noves formes de treballar amb visió de futur i creativitat per assolir la innovació.
Els executius de les àrees de RH, experts en gestió del canvi, transversalitat i persones, tenen la gran oportunitat d’impulsar i liderar la transformació digital de les organitzacions.
Metodologia
El seminari té un caràcter participatiu on s’anima als participants a exposar les seves experiències i debatre-les.
Dirigit a
Presidenta Ingroup (Incipy, Inesdi, Increnta). Vicepresidenta d’Adigital, Asociación Española de la Economía Digital. Fundadora d’INESDI, Digital Business School i de diferents empreses de l’economia digital.
Amb més de 25 anys d’experiència com a CEO en reconegudes organitzacions.
Blog mujeresconsejeras.com Blog “Líderes Digitales” a Expansion.com
Programa
El Rol dels RH en la transformació digital.
Com impulsar una xarxa social corporativa com a principal palanca de transformació digital.
Com preparar una organització per la transformació digital.
- Habilitats digitals - Professional Brand
Business cases. Organitzacions que s'han transformat amb èxit.
Desenvolupament del taller
Presentant les macro tendències que estan experimentant els departaments de RH i l’impacte que estan tenint en els equips humans.
El futur dels RH
Una conversa on els/les participants reflexionaran sobre el paper de les funcions de RH en les seves organitzacions i les capacitats que necessiten tenir les seves persones col·laboradores o treballadores, considerant els canvis que està experimentant el món laboral.
17 de maig de 2017 De 9:00 a 14:00 hores. Inesdi. Rambla de Catalunya, 33 Barcelona.
Inscripció
Associats/des i xarxa Inesdi: 165 € Usuaris/àries de factorhuma.org: 205 €
| 0.755248 |
curate
|
{"ca": 0.868510158013544, "pt": 0.006207674943566591, "de": 0.005079006772009029, "it": 0.025959367945823927, "es": 0.077313769751693, "en": 0.012979683972911963, "tr": 0.0039503386004514675}
| |
mc4_ca_20230418_1_2707
|
Etiqueta cercadatribunal suprem - El Gerió Digital
Etiqueta: ‘tribunal suprem’
El coordinador de 'Mossos per la República', Albert Donaire, ha presentat un escrit a la sala segona del Tribunal Suprem on avisa que s'acollirà al seu "dret a testificar ...
L'Assemblea de Treballadors per a la Defensa de les Institucions Catalanes ha respost amb un manifest i una xiulada la decisió presa aquest dilluns al matí pel magistrat del Tribunal ...
El Suprem avala la prohibició de fer nudisme a Platja d'Aro
El Tribunal Suprem ha avalat que no es pugui fer nudisme a les platges de Castell-Platja d'Aro (Baix Empordà). La sentència, que en confirma una d'anterior del TSJC, desestima un recurs interposat ...
Els pèrits contraris a la MAT afirmen al Suprem que la interconnexió és un 'disbarat'
A només tres dies vista de la inauguració oficial de la interconnexió, un acte al què assistirà el primer ministre francès, Manuel Valls, i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el Tribunal ...
El Suprem cita a declarar els experts que s'han pronunciat contra la MAT
El Tribunal Suprem ha citat a declarar nou tècnics que han fet informes contraris al tram aeri de la MAT entre Bescanó i Santa Llogaia d'Àlguema. La línia, que ja s'ha posat en tensió, té ...
| 0.806918 |
curate
|
{"es": 0.06179775280898876, "ca": 0.9382022471910112}
|
https://www.gerio.cat/etiqueta/tribunal+suprem
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_457218
|
S'ha aturat l'activitat parlamentària. Hi ha diversos ferits.Shaky video of commotion after Parliament shooting. pic.twitter.com/ofGZwcMgaA— Patrick Daly Maria Nieves) 22 de març de 2017
Mentrestant, l'esquerra progre...
| 0.413354 |
curate
|
{"ca": 0.663594470046083, "en": 0.33640552995391704}
| |
crawling-populars_ca_20200525_21_207343
|
Frédéric Tellier dirigeix aquest film francès protagonitzat per Pierre Niney i Anaïs Demoustier. Un bomber mira de refer la seva vida després de fer-se greus cremades per salvar uns companys.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
| 0.715423 |
curate
|
{"ca": 0.9811320754716981, "it": 0.018867924528301886}
|
: /cultura/article/1752330-salvar-o-morir-l-alt-preu-de-salvar-vides.html?vermobil=0&tmpl=print
|
crawling-populars_ca_20200525_52_259918
|
El període d'inscripció per aquest curs ha finalitzat.
La certificació energètica d'edificis terciaris requereix d'una profunditat d'anàlisi d'interpretació de dades molt més extensa que en el cas d'habitatges, ja que normalment els edificis són complexos, tenen grans i diversos sistemes de climatització i espais amb diferents usos i perfils de càrrega.El curs pretén explicar de manera detallada la caracterització dels edificis terciaris, sobretot els sistemes de climatització i la seva modelització en el programa, així com treballar la simulació de diversos tipus d'ombres, perfils de consum horaris (carregues tèrmiques internes), etc.
1. Introducció a la certificació energètica en edificis terciaris:Normativa i estat actual de la certificació energètica en edifici existents.La certificació energètica en edificis terciaris.Metodologia de càlcul de CE3X i CE3. Conèixer el potencial de càlcul i abast dels programes. Filosofiadels creadors dels programes. Diferències i simulituds entre els dos programes.Comparació amb el programa base HULC. Objecte de la simulació. Nivell de detall. Interpretació delsresultats.Eines i recursos de l'administració.Documents d'ajuda: documents reconeguts de l'administració (IDAE, ICAEN), guies tècniques,monogràfics, etc.2. Introducció als sistemes de climatització:Explicació dels principals sistemes de climatització dels edificis terciaris.Exemples i casos pràctics d'interpretació de plànols i esquemes de principi.Càclul de COP, EER, consums, regulació i control.Sistemes de climatització en edificis terciaris: caracterització, funcionament, esquemes, definició,introducció als programes, modelats, etc.3. Definició de les càrregues internes (enllumenat, equips, ocupació):Perfils de d'ús i de càrregues internes de l'edifici.Definició detallada del perfil de càrregues internes amb CE3 (definició anual, diària i horària). Assignaciódels diferents perfils de càrregues als espais definits a l'edifici.4. Definició d'ombres.Casos pràctics:- Azimut, altura solar, diagrama de trajectòria solar.- Ombres produïdes per altres edificis.- Ombres produïdes pel propi edifici.- Ombres en patis interiors.5. Edificis terciaris amb CE3XCalderesEquips de refrigeració esgraonats (amb compressors per etapes)Grans terciarisVentiladors, climatitzadores, UTA's, bombes de calor, bombes de secundari, bombes de cabalvariable, maquinès frigorífiques, etc.Complements i software de suport (URSA, ISOVER, VELUX, SALTOKI)6. Edificis terciaris amb CE3Introducció de l'edifici amb plànols importats en dxf.Creació d'espais i assignació d'equips de climatització i de càrregues internes i perfils de consum.Definició dels COF (Coeficients d'Operació i Funcionament): perfils anuals, diaris i horaris de d'ús i decàrregues internes de l'edifici.7. Exemples i casos pràcticsResolució de diferents casos pràctics i exercicis.Exemples: estudi, interpretació i definició dels sistemes de climatització de diferents edificis (auditori demúsica, teatre, biblioteca, edifici d'oficines, complex esportiu, etc).Exemples: resolució de casos d'edificis terciaris amb CE3X i CE3. Interpretació de l'edifici, dades idefinicio de l'envolvent. Sistemes de cimatització i enllumenat.Resultats. Propostes de millora energètica.
Joan Ramírez Guasch. Formador i consultor energètic.
Si estàs aturat, ets estudiant o tens fins a 34 anys, pots gaudir d’una sèrie d’avantatges addicionals.
Consulta’ls!
Gestionem els tràmits per tal que puguis gaudir de la bonificació corresponent per formació.
Informa-te’n!
Dilluns i dimarts, 16 i 17 de març de 2020, a la seu de la Delegació del Vallès. c/ Advocat Cirera, 8, 2n. Porta 23, 08201 Sabadell
9 a 14h
10
Col·legiat/Associat: 205 eurEmpresa Adherida: 305 eurGeneral:360 eur
Delegació del Vallès - Advocat Cirera, 8, 2n, porta 23 08201 Sabadell
20
| 0.791319 |
curate
|
{"ca": 0.9671174754706974, "cs": 0.0005303632988597189, "es": 0.004508088040307611, "en": 0.01882789710952002, "st": 0.0031821797931583136, "hu": 0.003447361442588173, "pt": 0.0018562715460090163, "de": 0.0005303632988597189}
|
: /cursos/1110137
|
cawac_ca_20200528_4_22519
|
Local
Executiva
Jordi Casas i Martí
Coordinador
Vaig néixer fa 49 anys a Molins de Rei, al carrer Carril i he viscut sempre a la vila, encara que he viatjat molt. Estic casat amb l’Olga i tinc 2 fills, l’Octavi de 19 anys i l’Adrià que sempre en tindrà 14 a qui no passa un sol instant al dia que no li dediqui el meu pensament. Sóc dissenyador tèxtil de formació, encara que professionalment m’he dedicat sempre a l’activitat comercial, en particular a l’exportació. També he cursat estudis de Geografia i Història a la UB. Vaig ser regidor a l’Ajuntament de Molins de Rei dels anys 1983 al 1985.
| 0.724091 |
curate
|
{"en": 0.008488964346349746, "pt": 0.03395585738539898, "ca": 0.9575551782682513}
|
http://territori.solidaritatcatalana.cat/molinsderei/executiva
|
macocu_ca_20230731_8_539020
|
Títol:
El castell de Mataplana
Descripció breu:
Visita al castell de Mataplana, on els alumnes descobreixen i interpreten com era el dia a dia en un castell medieval. Durant l'activitat es dona a conèixer el paper dels senyors de Mataplana en la història i la cultura catalana a l'edat mitjana.
Durada:
1. Saber qui eren els Mataplana i quin va ser el seu paper en la història i la cultura medieval catalana. 2. Reviure, a partir de les restes arqueològiques, l'organització d'un castell medieval i la vida dels senyors feudals durant l'edat mitjana.
Materials utilitzats:
Dossier per al seguiment de l'activitat adequat al nivell educatiu. Plafons explicatius i visuals de l'evolució del castell (del s. XI al s. XIV).
A partir de la participació activa dels alumnes i del dossier de seguiment es podrà avaluar el grau d'assoliment dels objectius de l'activitat.
Cal dur calçat i roba adequats per caminar. El preu no inclou l'entrada del castell, que és de 2 euros/alumne.
| 0.754305 |
curate
|
{"ca": 0.9885297184567258, "es": 0.0072992700729927005, "cs": 0.004171011470281543}
| |
macocu_ca_20230731_7_889
|
Les escoles catalanes podrien no obrir després de Nadal
En una entrevista al Via Lliure de RAC1, Trilla ha recordat que el virus “sempre intenta trobar les autopistes” que calgui i assenyala que els més petits també són els qui menys vacunes han rebut i, per tant, tenen més possibilitats d’infectar-se. “No arribem a temps perquè tot just acabem de començar a la vacunació i aquest grup entre 5 i 11 anys no els havia estat oferta”, ha remarcat el cap d’Epidemiologia de l’hospital Clínic de Barcelona.
Trilla també ha valorat que “s’haurà de veure” fins quin punt cal reforçar el passaport covid amb la variant Òmicron. En aquest punt, el membre del Comitè Científic Assessor ha demanat que “s’apliquin bé les mesures” per poder avaluar-les de manera efectiva i que no es “faci la vista grossa”. “És cert que les persones vacunades poden estar contagiades i que el passaport serveix per reduir el risc d’infectar-se, però mai serà zero. Si la variant és molt contagiosa veurem fins a quin punt s’ha de reforçar, canviar o modificar”, ha remarcat.
Trilla també s’ha referit a la cavalcada de Reis del dia 5 i diu que “a dia d’avui” no la veu perillar, si bé creu que seria oportú que es fes amb mascaretes i que s’evitessin les aglomeracions i les interaccions per tal de reduir riscos. Amb tot, el doctor recorda que es tracta d’un acte que es fa a l’aire lliure i que no suposa moltes hores de relacions entre les persones.
El cap d’Epidemiologia del Clínic ha tornat a fer una crida a vacunar-se i ha assenyalat que la tercera dosi ofereix una protecció important, especialment amb la vista posada amb la variant Òmicron. També ha demanat “prudència” i intentar reduir les interaccions en els àpats de Nadal.
Trilla ha revelat que actualment a les UCI catalanes hi ha un 50% de persones que no s’han vacunat i que son “joves amb formes greus” de la malatia. La resta, sí que s’han immunitzat però són persones de risc. També ha assenyalat que han vist que els vacunats que ingressen a planta se’ls hi dona l’alta ràpid i permet una rotació més àgil dels llits d’hospital.
| 0.872135 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_10_2082
|
Què penses que han respost els lectors a l'enquesta d'aquesta setmana?
Majoria ben clara. El 69.74% dels nostres lectors ha considerat és indiferent que guanyi Margalida Durán o Aina Aguiló en el Congrés del PP de Palma, ja que les dues representen el mateix.
Amb tot, 16.45% s’estima més que guanyi Aguiló, mentre que el 13.82% s’estimen més Durán.
Comenta
Normes d'ús
| 0.674325 |
curate
|
{"ca": 0.9313186813186813, "es": 0.06868131868131869}
| |
oscar-2201_ca_20230904_12_168952
|
La singularitat de la pintura de Gerard Torres Sanmartí (Sabadell, 1987) rau en la seva comprensió el fet pictòric com una dinàmica àmplia i heterogènia, en que diversos llenguatges artístics i processos inherents a la construcció de l’obra -fins i tot
contradictoris entre ells- hi tenen cabuda i consideració. Torres té tan aviat interès en el meditat anàlisi conceptual de la pintura com en la seva expressivitat plàstica i espontània; en la profunditat de l’error, com en la rotunditat de la comunicació de la pintura; en la potència reproductible de l’art com en l’originalitat auràtica.
L’obra que mostrem a la fundació -pintura expressiva i residual, feta a partir de sobres i detritus de pintura- és només un estadi pictòric d’un estudi general i més complexe del seu treball artístic, i que nosaltres, moguts per la flama de la plàstica intensa i
indeterminada, hem suggerit a l’artista i al comissari, Joan Vila i Boix, de potenciar.
Perquè creiem que quan en Gerard es concentra en treballar a partir de la desferra de la pintura, a partir d’errors, accidents, sobres i detritus, és on creiem que plàsticament és més poderós. Té el que Byun Chul Han en diria una mirada negativa cap a l’art i el pensament. No es tracta d’afirmar ni de negar la pintura, sinó d’acollir una vessant negativa que trobi interès en el revers de la pintura edulcorada o analítica: enlloc d’afirmar taxativament o especulativament, suggerir indeterminadament; enlloc de primar la superfície del color, centrar-se en la profunditat inefable de la matèria i el gest.
En Gerard Torres intenta anar més enllà, considerant, també, l’obra en el seu estadi de plasticitat i expressivitat formal. És a dir, la pintura com un tot dinàmic, com la natura mateixa.
| 0.889139 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://fundacioarranzbravo.cat/expo/gerard-torres-derelictes/
|
crawling-populars_ca_20200525_9_73258
|
Per poder continuar navegant per l'àrea personal de la web del COIB cal que:
En aplicació del nou Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que respecta al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades, (en endavant RGPD), aplicable a tots els països membres de la Unió Europea a partir del 25 de maig, t’informem sobre el tractament de les teves dades de caràcter personal.
El present document té com a objectiu facilitar la informació sobre com es recullen, tracten i protegeixen les teves dades de caràcter personal. La informació que apareix en primer lloc és aquest quadre en el que queda sintetitzada en una primera capa la informació més rellevant. La informació ampliada i detallada s’ofereix més endavant en una segona capa i també la trobaràs a www.coib.cat.
Si vols rebre o continuar rebent informació de productes i serveis de valor afegit d’interès professional i no professional, per via electrònica o altres mitjans, ens has de facilitar el teu consentiment per a cedir les teves dades identificatives (nom, cognoms, adreça, e-mail i telèfon) a les empreses, organitzacions i entitats que col·laboren amb el COIB, amb la finalitat que et puguin informar dels seus productes i serveis bé directament o per part del COIB.
Identitat: Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) Adreça: Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona Telèfon: 93 212 81 80 Adreça electrònica: info@coib.cat Delegat de protecció de dades:Jordi Verdaguer López Contacte DPD: dpd@coib.cat
El COIB tracta les dades personals que ens facilitis amb la finalitat de dur a terme les funcions pròpies atribuïdes per la Llei 7/2006, de 31 de maig, d’exercici de professions titulades i col·legis professionals, així com les que s’estableixen a l’article 4 dels Estatuts de la corporació (Resolució. JUS/2408/2009, de 21 d’agost, DOGC número 5460, de 8/9/2009), a més de la normativa sectorial de sanitat.
És a dir, gestionar la col·legiació, elaborar i mantenir el registre de col·legiades i col·legiats, garantir el compliment de la bona pràctica professional i de les obligacions deontològiques de la professió, l’ordenació, la representació i la defensa dels interessos professionals de les seves col·legiades i col·legiats i vetllar perquè l’activitat professional s’adeqüi a l’interès públic general i tot el que afecti la salut.
El COIB no efectua tractaments de dades que suposin l’adopció de decisions automatitzades ni tampoc l’elaboració de perfils.
D’acord amb la normativa vigent, són d’accés públic les dades de nom i cognoms, número de col·legiat, especialitat, adreça professional, telèfon, correu electrònic i any d’incorporació.
Pots oposar-te a què les teves dades públiques que apareguin a la web col·legial siguin utilitzades amb finalitats comercials comunicant-ho al COIB.
La base legal pel tractament de les teves dades és la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals i la Llei 44/2006, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries, de les que es deriva l’obligatorietat de la col·legiació per a l’exercici de la professió infermera, així com les funcions del Col·legi en l’ordenació de la professió, el seu exercici, defensa i representació.
La negativa a facilitar les dades personals comportarà la impossibilitat de col·legiar-se a la corporació.
Per a finalitats diferents de les expressades basades en el teu consentiment, com per exemple rebre publicitat sobre productes i serveis de valor afegit, sempre et demanarem el teu consentiment previ que podràs revocar en qualsevol moment.
Les dades són cedides al Registre de Professionals Sanitaris depenent del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, així com a d’altres corporacions i organismes públics, quan així s’estableixi legalment.
El COIB no transfereix les teves dades personals a un tercer país o organització internacional, ni està previst. Arribat el cas, seràs informat prèviament de la transferència i de les condicions de la mateixa, i en particular, l’existència o manca d’una decisió d’adequació de la comissió respecte del tercer país o organització internacional.
Les teves dades es conservaran des de la data de la col·legiació i a partir de la baixa de col·legiat, durant tot el termini que preveu la normativa aplicable, entre d’altres, la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents i la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.
Mitjançant un escrit adreçat al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Carrer Pujades, 350, 08019 de Barcelona, a l’atenció del delegat de protecció de dades o bé, per correu electrònic a l’adreça dpd@coib.cat.
Per exercir els teus drets acompanya a la teva sol·licitud una còpia del dni o document acreditatiu de la teva identitat. L’exercici dels teus drets és gratuït.
Si consideres que el tractament de les teves dades personals vulnera la normativa pots contactar o presentar una reclamació a:
de 18 a 20 h
aules del COIB
En aquest Afterwork donarem a conèixer la tasca de les llevadores en l’àrea de la cooperació internacional.
Laia Cantó i Gala Montenegro ens explicaran la seva experiència com a llevadores que han estat en diferents projectes de cooperació.
Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona
info@coib.cat
Telèfon gratuït d'atenció col·legial: 900 705 705
Seu: C/ Pujades, 350 08019 Barcelona Telèfon: 93 212 81 08 Fax: 93 212 47 74
Horari: de dilluns a dijous de 9 a 20 h divendres de 9 a 15 h Horari d'estiu (del 15 de juliol al 31 d'agost): de 8 a 15 hores
| 0.861975 |
curate
|
{"ca": 0.9930900070871722, "fr": 0.002126151665485471, "en": 0.00478384124734231}
|
: /ca-es/col-legiades/formacio/formacio-del-col-legi/actualitzacions/afterworks-amb-llevadores/afterwork.-llevadores-cooperants.html
|
macocu_ca_20230731_0_60988
|
Us orientarem també sobre diverses excursions per la zona: Vall de Nuria, Puigmal, Coma de vaca i d'altres llocs d'interés, podreu passejar a peu o amb bicicleta, fer sortides amb cotxe per les rodalies, banyar-se en les basses dels rius, collir fruits del bosc, anar a buscar bolets i altres activitats.
Mas La Casanova va ser la font en què s'inspira Ángel Guimerá per escriure "Terra Baixa", una de les seves millors creacions literàries, ja que en la seva curta estada en aquestes terres va conèixer en persona a la família que habitava. Coneixedor de la seva història i de les històries de la burgesia catalana que en aquells moments es vivien, va perfilar (entre real i ficció) aquesta obra mestra.
Casa Rural Mas La Casanova: Ctra de Ribes de Freser a Queralbs - Queralbs (Girona) - Telf. 972 198 077 - 616 490 167
| 0.80821 |
curate
|
{"ca": 0.8592411260709915, "pt": 0.11015911872705018, "oc": 0.030599755201958383}
| |
mc4_ca_20230418_15_293643
|
Coronavirus | L’ultranacionalisme espanyol arriba a les mascaretes
L’augment del nacionalisme espanyol viscut les darreres setmanes amb l’excusa de la crisi pel coronavirus, que passa per crides sistemàtiques a l'espanyolitat i a l’orgull com a recepta màgica per vèncer a la Covid-19, ha arribat ja a extrems esperpèntics com ara incloure banderes espanyoles a les mascaretes.
Enmig de la política recentralitzadora de l’Estat espanyol, ahir es va poder veure com la portaveu de Vox al Congrés dels Diputados, Macarena Olona, compareixia amb una mascareta de color verd amb una notòria bandera espanyola en un dels costats. Olona, que va donar positiu de coronavirus el passat 12 de març ha volgut llluir la bandereta en una sala de premsa buida.
Quan encara no està del tot clar si les mascaretes son la solució a la pandèmia, a Vox sembla que no tenen cap dubte que la bandera reforça la seguretat. El nacionalisme espanyol, la millor solució contra el virus?
CORONAVIRUS Dura repassada del NYT a Espanya: "El virus no perdona la resposta del govern" El Nacional
| 0.855967 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/coronavirus-ultranacionalisme-espanyol-mascaretes_490173_102.html
|
crawling-populars_ca_20200525_50_59562
|
La Rashell Alejandra Duarte s'entrena com ella veu la vida als seus tendres 11 anys, com un simple joc, com si la disciplina que practica, la gimnàstica artística, no fos un esport que requereix força, elasticitat i grans dosis de concentració. I el que és més important, s'entrena amb una il·lusió i una intensitat -que es percep també en les seves companyes- que serien l'enveja de qualsevol professional; i que l'han portat a guanyar tres de les quatre competicions territorials en les quals ha participat amb el Salt Gimnàstic Club quan només porta un any practicant aquest esport.
La Rashell va neixer a Tegucigalpa, la capital d'Hondures, però el 2005, quan només tenia un any, va arribar a Salt per quedar-se juntament amb els seus pares, en Juan Pablo i la Fanny. Als 9 anys els seus pares van portar la nena a classes de ballet, però aquesta disciplina no va acabar de convèncer una Rashell que ja destacava per la seva vitalitat, fet pel qual entre tots van acabar optant per la gimnàsticia artística. El grup amb el qual entrena la Rashell és un exemple que l'esport pot constituir un element més per facilitar la integració dels estrangers, ja que acull nenes amb origen hondureny, xilè, equatorià o marroquí que treballen, riuen i competeixen juntes en perfecta harmonia.
Aquest fet queda exemplificat en una de les premises tenen les entrenadores del club, la que estableix que «la gimnàstica és com un idioma específic, no fa diferències entre la gent». Per altra banda, Carla Serrano i Ester González, dues entrenadores de la Rashell, destaquen d'ella la seva constància i la seva dedicació durant els tres dies a la setmana que la nena dedica als seus entrenaments.
La Carla remarca la importància que pot tenir la gimnàstica artística per potenciar la disciplina, l'ordre i l'autoconeixement en els nens, així com altres aspectes que són comuns a altres activitats com la solidaritat i el treball en equip.
En aquest sentit, les entrenadores destaquen que tot i ser un esport que pot semblar més individual, des del club s'intenta que totes les nenes arribin allà mateix, sense fer diferències entre elles pel seu origen, estatus social, religió o raça, fet que es veu reflectit en una perfecta integració de les nenes que procedeixen de l'estranger.
Pel que fa a l'àmbit eminentment competitiu, la Rashell ha demostrat en només un any de pràctica que és una campiona de la gimnàstica artística, però potser el més important és que tant ella com totes les seves companyes de disciplina són unes autèntiques triomfadores en integració.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
| 0.875142 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /esports/2015/12/09/campiona-integracio/757000.html
|
oscar-2301_ca_20230418_8_160226
|
El Ral·libús de Sabadell va ser i és el primer ral·li d'autobusos clàssics celebrat a l'estat espanyol. La primera edició va tenir lloc el 7 de setembre de 2007 i des d'aleshores ha tingut lloc cada any coincidint amb la Festa Major de Sabadell --amb l'excepció dels anys 2014 i 2015--, acumulant vuit edicions amb la de l'any 2016.
Un Ral·libús no és una prova de velocitat ni resistència, és tan sols una trobada d'autobusos preservats que s'exhibeixen de forma estàtica i/o circulen admetent passatgers dins d'un recorregut. El mot ral·libús és una traducció literal de Bus Rally, un event que al Regne Unit compta amb més de 100 trobades anuals i al voltant de 3.000 autobusos preservats (+info en aquest enllaç) i que al nostre país comença a prendre forma amb més de 220 autobusos i autocars preservats.
Apunteu-vos doncs el primer dissabte de setembre a l'agenda com a dia del Ral·libús de Sabadell, o bé estigueu atents a l'agenda del nostre web. El lloc de trobada: l'Estació d'autobusos de Sabadell (Plaça d'Antoni Llonch). Us recordem que viatjar en els autobusos participants és gratuït i de vegades repartim obsequis. Us hi esperem!
| 0.831494 |
curate
|
{"ca": 0.9876977152899824, "es": 0.012302284710017573}
|
https://www.arca-bus.org/associacio/rallibus-de-sabadell/
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_758763
|
Això és una solemne tonteria, però divertida, no?
Si l'ensenyo sarri sarri ja m'eixirà sabent euskera?? ?
| 0.494348 |
curate
|
{"ca": 0.9902912621359223, "fr": 0.009708737864077669}
| |
mc4_ca_20230418_14_138967
|
937 299 718 - 627 964 177 info@fervalles.es Presupuesto Antenista para TV y TDT Tiana
Instalacion AntenasReparacion de AntenasUrgencias AntenasMantenimiento Parabolicas Precio de Antenista parabolicas en Tiana INSTALACION REPARACION URGENCIAS PRESUPUESTO Antenas, Parabolicas y TDT Presupuesto Antenas Barcelona El Pla del Penedès El Masnou Els Hostalets de Pierola El Prat de Llobregat Cercs Centelles Castellví de Rosanes Castellví de la Marca Castellterçol Ullastrell Maria d'Oló Julià de Vilatorta Cardedeu Capolat Capellades Barberà del Vallès Balsareny Balenyà Eulàlia de Ronçana Eulàlia de Riuprimer Eugènia de Berga Santa Coloma de Gramenet Martorelles Martorell Marganell Vilanova de Sau Maria de Corcó Cabrera d'Anoia Premià de Mar Monistrol de Montserrat Monistrol de Calders Mollet del Vallès Molins de Rei Polinyà Pobla de Lillet Pineda de Mar Castellbisbal Alpens Alella Aiguafreda Bagà Cabrils Campins Calonge de Segarra Callús Calldetenes Calella Joan de Vilatorrada Jaume de Frontanyà Iscle de Vallalta Rupit i Pruit Rubió Manresa Navarcles Mura Rubí Roda de Ter Ripollet Antoni de Vilamajor Sant Andreu de Llavaneres Andreu de la Barca Agustí de Lluçanès Adrià de Besòs Sallent Mataró Badia del Vallès Vilassar de Dalt Vilanova i la Geltrú Vilanova del Vallès Cugat Sesgarrigues Vicenç de Montalt Cebrià de Vallalta Sant Boi de Lluçanès Sant Boi artomeu del Grau Vilanova del Camí Cabrera de Mar Vilafranca del Penedès Viladecavalls Viladecans Badalona Avinyonet del Penedès Avinyó Caldes d'Estrac Calders Muntanyola Montseny Vilassar de Mar Tona Julià de Cerdanyola Joan Despí Canyelles Cànoves i Samalús Canovelles Canet de Mar Vicenç de Castellet Salvador de Guardiola Pere de Vilamajor Pere de Torelló La Pobla de Claramunt La Nou de Berguedà La Llagosta Fruitós de Bages Fost de Campsentelles Quirze Safaja Quirze del Vallès Quirze de Besora Quintí de Mediona Pol de Mar Pere Sallavinera Hipòlit de Voltregà Caldes de Montbui Sant Feliu Sasserra Pere de Riudebitlles Pere de Ribes Martí d'Albars Llorenç Savall Llorenç d'Hortons Just Desvern Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu de Codines Sant Esteve Sesrovires Palautordera Sabadell Cugat del Vallès Sadurní d'Anoia Cecília de Voltregà Vicenç dels Horts Vicenç de Torelló Sadurní d'Osormort Vilada Vic Calaf Castellbell i el Vilar Castellar del Vallès Castellar del Riu Castellar de n'Hug Matadepera Masquefa Els Prats de Rei Tiana Terrassa Teià Fe del Penedès Margarida i els Monjos Torelló Santa Coloma de Cervelló Casserres Carme Piera Perafita Parets del Vallès Gavà Olesa de Montserrat Olesa de Bonesvalls Olèrdola dena Castelldefels Castellcir Cardona Vallgorguina Vallcebre Vallbona d'Anoia Vacarisses Súria Subirats Saldes Llinars del Vallès Les Masíes de Voltregà Les Masies de Roda Les Franqueses del Vallès Les Cabanyes La Roca del Vallès La Quar Sant Climent Sant Celoni Maria de Martorelles Maria de Palautordera Maria de Miralles Maria de Merlès Viver i Serrateix Vilobí del Penedès Lliçà de Vall Lliçà d'Amunt El Bruc Dosrius Cubelles Tordera Abrera Tavertet Tavèrnoles Taradell Fogars de Montclús Fogars de la Selva Fígols Figaró-Montmany Esplugues de Llobregat Gironella El Brull La Llacuna La Granada La Garriga L'Hospitalet de Llobregat L'Estany L'Espunyola l'Ametlla del Vallès Cervelló Cerdanyola del Vallès Montornès del Vallès Montmeló Talamanca Tagamanent Borredà Avià Artés Argençola Castellnou de Bages Sagàs Lluçà Orís Olvan Olost Olivella Torrelles de Llobregat Maria de Besora Sentmenat Gaià Fontrubí Jorba Montmaneu Montmajor Montgat Margarida de Montbui Sobremunt Sitges Seva Orpí Oristà Vilalba Sasserra Veciana Vallromanes Vallirana Montesquiu Montclar Montcada i Reixac Igualada Mateu de Bages Martí Sesgueioles Martí Sarroca Martí de Tous Martí de Centelles Castellolí rrius Gurb Guardiola de Berguedà Gualba Granollers Granera Gisclareny Fonollosa Folgueroles Manlleu Malla Malgrat de Mar Santpedor Santa Susanna Perpètua de Mogoda Corbera de Llobregat Copons Collsuspina Esparreguera Cornellà de Llobregat Gelida Navas Palau-solità i Plegamans Palafolls Pacs del Penedès Rellinars Rajadell Premià de Dalt Prats de Lluçanès Pontons Pont de Vilomara i Rocafort Pujalt Puigdàlber Papiol Palma de Cervelló Pallejà Moià Castellgalí Castellfullit del Boix Castellfollit de Riubregós Castellet i la Gornal Castell de l'Areny Puig-reig Begues Gallifa Sora Mediona Argentona Arenys de Munt Arenys de Mar Bigues i Riells Berga Bellprat Aguilar de Segarra Torrelles de Foix Torrelavit Torre de Claramunt Presupuesto Antenas Tiana
| 0 |
curate
|
{"es": 0.01877623149988955, "ca": 0.9812237685001104}
|
http://www.antenasparatvbarcelona.es/presupuesto-economicos-antenas-en-tiana
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_782768
|
Tenint en compte la vomitada constant d'aquest individu contra en Mas en concret i contra la independència en general, obro aquest fil per tal que tots plegats pogeum seguir l'evolució del deliri d'aquest individu. Per tal d'entendre la "qualitat" de les "fonts" que sempre esmenta, cal recordar que profetitzava el proper ascens den Recoder al capdavant del grup parlamentari de CiU poc abans que plegués de diputat, i presentava n'Agustí Colomines com la nova esperança dels botiflers tot just un dia abans que plegués de la CatDem. Per tal d'evitar donar gaires visites al pamflet "eldebat.cat" he decidit copiar els enllaços només com a text, per tal d'evitar males temptacions en forma de cop de clic.
13/05/2013 12:44Una consulta seria d’una inutilitat pràctica palesaTota mena d'enquestes contra l'independentismeAlfons QuintàLa possibilitat, que sempre ha estat només teòrica, d’un procés d’independència de Catalunya està caient amb força en els diversos fronts, segons indiquen enquestes diverses, efectuades per organismes unànimement respectats. Quan això es dóna les faves estan comptades. El primer de la darrera sèrie de sotracs ha estat el resultat d’una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) indicant que només un 34 per cent dels catalans està a favor de la independència. Per tant, hi estan en contra un 66 per cent dels catalans. En aquesta situació no s’entén perquè fer una consulta. Potser per a què Mas portés els resultats a Madrid, a Rajoy, i li demanés que sobretot no ens abandoni? O potser per dir-li que ja ha deixat de ser demòcrata i que, malgrat el resultat, contrari a la independència, segur, continuarà reclamant-la? Sant Boi. Nul·les possibilitats d'independència Avui 'El Pais' ha fet pública una altra enquesta, de la prestigiosa empresa Demoscopia, indicant que tres de cada quatre espanyols “considera que són poques o nul·les les possibilitats de que la independència (de Catalunya) es converteixi en realitat”. Dins de Catalunya el reconeixement d’aquesta impossibilitat també és molt alta, un 66 per cent. Són dades espectaculars, definitives. Haurien anat incrementant en el temps. Coincideixen amb altres dades, com la convicció existent dins de la pròpia CDC, de que si Mas convoqués unes noves eleccions anticipades encara perdia vot. CDC ha efectuat enquestes però les manté secretes, em manifesten fonts convergents.Enquestes secretes d'ERC i de CDC Segons aquestes, és possible que CiU fos superada per ERC, una novetat històrica de la qual dirigents republicans afirmen tenir-ne proves, també en forma d’enquestes. “No les ensenyem – em diu rient un dirigent d’ERC—perquè podria incitar a CDC a canviar de política, cosa que no ens convé”. Una altra dada significativa consisteix en que en cas d’un procés d’autodeterminació, un 74 per cent dels espanyols creuen que hauria de poder votar el conjunt dels espanyols, no pas només els catalans. Felipe González va dir el mateix, fa setmanes. Escòcia no serà independent Altres enquestes, geogràficament llunyanes, també tenen un pes molt fort contra el magma conceptual de sobiranisme i independentisme que protagonitza Artur Mas. Són les que mostren a només un 29 per cent dels escocesos a favor de la seva independència. En realitat aquesta qüestió ha passat a ser un “no tema” a Gran Bretanya, on el fracàs del referèndum es dóna per descomptat. Com a dada curiosa, hi ha un percentatge superior d’anglesos i gaŀlesos partidaris de la independència d’Escòcia, un 41 per cent. El tema escocès els ha cansat, malgrat que els problemes econòmics britànics no tenen la gravetat (i per tant la urgència) dels catalans i espanyols. Cal destacar que els gal·lesos tenen una identitat propia innegable amb una llengua pròpia que es manté, mentre que l’escocès es pot donar per desaparegut. Contràriament a la llengua gal·lesa, l’escocès no està unificat. És considerat per un 64 per cent dels escocesos, segons una enquesta del govern escocès com un conjunt de dialectes. L’usen marginalment unes cent mil persones. Tanmateix, és evident que hi ha diferències profundes entre Anglaterra i Escòcia. Tothom admet que anglesos i escocesos són molt diferents, de sempre, i no passa res. Forta identitat escocesa Arribar de Londres a Edimburg produeix un xoc cultural més fort que anar de Madrid a Barcelona. Si ho aprofundeixes veus que és una realitat, assumida per les dues parts amb un gran pragmatisme. L’aparició allí d’un Mas és inconcebible. Encara ho seria més tolerar a un governant tan fallit. Per contrast, el cap de l’executiu escocès, el nacionalista Alex Salmond, és un excel·lent gestor. Com a tal és molt apreciat, justificadament. Parlar d’Escòcia no és agafar res pels pèls. Ha estat l’independentisme català qui es feu farts de posar el tema sobre la taula, quan creia que Escòcia s’independitzaria. Ara que això ha esdevingut quimèric, no en parlen. Ara bé, el referèndum escocès tindrà efecte abans d’una eventual consulta catalana. Per tant, hi influiria.Cal témer maniobres de Mas Durant mesos hi ha hagut a Catalunya aparences d’enquestes, efectuades per entitats desconegudes, que van voler fer creure que tots els catalans ens moríem de ganes de votar per la independència. No era així i ara encara ho és menys. Això hauria de fer callar als independentismes. No serà així. Intentaran donar-hi la volta. En efecte, cal esperar que aviat Mas es despengi – directament o no – amb més maniobres destinades a fer veure el que li convingui. Per efectuar-ho trobarà més diners que no pas per la sanitat o per l’educació. Aquest tipus de maniobres no són inèdites. El 25-N, al vespre, quan ja eren coneguts els resultats electorals, és a dir el fracàs de Mas, un seu diputat encara volia fer empassar una pretesa enquesta a peu d’urna. Pretenia fer creure que CiU obtenia pels voltants dels 70 escons. Ho vaig escriure llavors i podria donar el nom del mentider. Fracàs al Quebec i ara a Escòcia Estant enterrat el ridícul sobiranisme quebequès, del que n’he escrit des de fa molts anys, sempre críticament, el sobiranisme de Mas apareix, entre altres coses, com una carrincloneria. Aviat fallirà el referèndum escocès, malgrat que el seu nacionalisme no és sobiranista, concepte jacobí incomprensible en el món anglosaxó. Una Escòcia independent no enterraria la societat sota una llosa estatista, com passaria al Quebec o a Catalunya, que tenen el mal gust d’emmirallar-se encara en el jacobinisme, que ja són ganes. Aquells (ara pocs) que en tinguin els diners – o una raó professional, com em va passar a mi – els hi recomanaria anar al Canadà i al Quebec (quedarien servits quant a contrast: Canadà és un Paradís Terrenal) així com a Escòcia i específicament a Edimburg. Oblidarien l’anacrònica Catalunya que ha creat Mas. Segur, segur del tot.www.eldebat.cat/ cat/ notices/2013/05/tota_mena_d_enquestes_contra_l_independentisme_108831.php
El primer de la darrera sèrie de sotracs ha estat el resultat d’una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) indicant que només un 34 per cent dels catalans està a favor de la independència. Per tant, hi estan en contra un 66 per cent dels catalans.Només llegir aquest paràgraf ja he deixat de llegir.
Aquest paio és la personificació perfecta del concepte "botifler".
| 0.818273 |
curate
|
{"ca": 0.9934704084467908, "nl": 0.0065295915532092245}
| |
mc4_ca_20230418_8_651209
|
La Gala de l'Esport Pro-Salut Mental de la Comunitat distingeix a Paterna per la seua integració esportiva | Valencia Extra
La Gala de l'Esport Pro-Salut Mental de la Comunitat distingeix a Paterna per la seua integració esportiva
La gala s’ha celebrat aquest matí i ha sigut organitzada per l’Associació SportSa
La regidoria d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Paterna ha sigut guardonada aquest matí en la III Gala de l’Esport Pro-Salut Mental de la Comunitat Valenciana.
El Tinent d’Alcalde de Cultura de l’Esforç i Modernització, José Manuel Mora, ha recollit el premi SPORTSA 2019 pel treball realitzat des de l’Ajuntament en la integració d’esportistes que pateixen problemes de salut mental.
A més, el guardó també ha reconegut l’afany del consistori a millorar, a través de l’esport, la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental i la dels seus familiars, així com contribuir al seu desenvolupament integral.
Després de la gala, Mora ha manifestat el seu orgull “per la distinció concedida que és el merescut reconeixement a l’interés i al gran treball que realitzem des de la regidoria per afavorir la integració social, laboral i esportiva de les persones amb trastorns de salut mental”.
L’Ajuntament de Paterna, a través dels Serveis Esportius Municipals, col·labora amb l’Associació de Familiars de Malalts Mentals de Paterna (AFEMPES) cedint instal·lacions per a la pràctica de futbol sala i participant activament en la programació d’activitats que afavoreixen la integració social de persones amb malalties mentals.
En aquest sentit, el Tinent Alcalde ha anunciat que el mes vinent de setembre se celebrarà en el Parc Central del municipi una carrera popular solidària a benefici d’AFEMPES.
Una mascletà nocturna acomiada les festes de Paterna amb 230 quilos de pólvora
Paterna inicia el nou curs amb un 8% més d'alumnes
Evitar la ciberestafa té els dies comptats
Paterna millora la senyalització de zones escolars
Mor Laura Pastor, única dona de 'Els deu d'Alaquàs' i "exemple de lluita per la democràcia i el poble valencià
| 0.877853 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://valenciaextra.com/paterna-premio-integracion-problemas-salud-mental-deporte/
|
crawling-populars_ca_20200525_41_293927
|
Menú
Insta els partits a "estar a l'altura" i treballar en un "relat compartit" entre tots
VITÒRIA, 8 abr. (EUROPA PRESS) -
El portaveu d'Elkarrekin Podem, Lander Martínez, ha assegurat que la confirmació del desarmament d'ETA és una notícia "positiva", encara que ha alertat que la d'aquest dissabte no és una jornada per "celebrar", sinó per recordar a les víctimes i per reclamar a la banda que es dissolgui.
Martínez, en declaracions a Radio Euskadi recollides per Europa Press, ha manifestat que cal analitzar amb "cautela" el procés d'entrega de les armes d'ETA, ja que "encara falta molt per desenvolupar-se" en aquesta jornada.
A més, ha subratllat que aquest dissabte no és un dia "per celebrar", sinó per recordar a les víctimes de l'organització terrorista, i de deixar clar que l'única cosa que està fent ETA en desarmar-se és atendre al que la societat civil "li ha exigit durant moltíssim temps".
El parlamentari d'Elkarrekin Podem ha afirmat que la banda només està "complint amb el seu deure" en lliurar els seus arsenals, i ha mostrat el seu desig que amb aquest pas hagi iniciat el camí cap a la seva "dissolució".
Martínez ha indicat que el pas "més lògic" és el de la dissolució perquè "a ETA ja no li queda cap paper aquí -mai el va tenir-, no li queda res a fer". "Una vegada que s'ha desarmat com a organització, l'única cosa que ha de fer és dissoldre's", ha afegit.
Segons ha assenyalat, ETA, "en cap cas pot ser un actor" i el que li toca és "dissoldre's i ja està" perquè qui ha d'"anar cap endavant", al seu parer, és la societat civil i ha defensat la necessitat d'un "relat compartit" entre tots. "I aquí hem d'estar a l'altura, sobretot, les organitzacions polítiques", ha afegit.
El parlamentari d'Elkarrekin Podem s'ha felicitat pel fet que l'ocorregut aquest dissabte no hagi estat una "exposició armamentística", ja que això podria haver-hi resultat "dolorós" per a les víctimes.
D'altra banda, ha agraït la tasca desenvolupada per les institucions basques entorn del desarmament, malgrat les "diferències polítiques" que els partits representats en elles puguin tenir en "moltes" qüestions.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.734014 |
curate
|
{"es": 0.13426219126029132, "ca": 0.8483217226092463, "pt": 0.004749841671944269, "en": 0.01266624445851805}
|
: /espanya/noticia-podem-reivindica-memoria-les-victimes-reclama-eta-dissolgui-perque-pas-logic-20170408130203.html
|
crawling-populars_ca_20200525_17_39256
|
MÓNICA MARCHANTE
El Barça vola. En l’últim quart de la temporada, en aquells dos mesos en què es decideix tot, l’equip de Luis Enrique (i Unzué) ha entrat en velocitat creuer. Ha trobat el mannà en la defensa de tres. Busquets porta un temps tornant a ser el que era. I això té una importància capital. Es tornarà a sentir el dia de la Juve, quan no hi sigui. Iniesta torna a jugar com abans de la lesió. A la MSN la notícia és que la N de Neymar ha adquirit un nivell de joc extraordinari, sense rastre d’egoisme i amb un pes en el futbol de l’equip que no havia tingut mai fins ara, excepte quan no havia jugat Messi. Aleshores, sí, Neymar ha estirat el carro. Ara dribla, desborda i combina, però amb Leo i la resta. Ja no desapareix, com va succeir fa just un any. Ho va dir el precandidat a la banqueta del Barça Jorge Sampaoli: «va camí de ser el successor de Messi».
Qui no va camí de complir el seu somni d’entrenar Leo, almenys al Barça, és el tècnic sevillista. Potser ho podrà fer a l’albiceleste tard o d’hora. Però va caure de la llista de candidats a la banqueta del Camp Nou amb més pena que glòria. En realitat a la llista l’hi va posar la premsa més que no pas la intenció real del club. Les paraules de Robert Fernández apuntant que el candidat havia de ser algú amb coneixement del club així ho suggerien. Una opció remota, massa arriscada i que es va diluir com un terròs de sucre a mesura que anaven caient els gols del Leicester. L’esfondrament del Sevilla en el campionat de Lliga ha donat la raó als que desaconsellaven la candidatura de l’argentí.
La gran decisió sembla molt lligada al que passi en la competició. Probablement passarà pel resultat del Santiago Bernabéu, on pot estar el títol de Lliga, si l’Atlètic no hi ajuda abans dissabte que ve, i un pas endavant o enrere del candidat que va començar de tapat, va treure el cap després del 6-1 al PSG i pot quedar-se amb el lloc si el Barça aconseguís coronar-se amb dos o tres títols.
¿Potser no seria el més lògic donar continuïtat a l’staff tècnic que tornés a repetir l’èxit?
Sembla raonable pensar que sí, i més escoltant un vestidor que es manifesta favorable a l’aposta Unzué.
Luis Enrique va dir després de la millor primera part de la temporada que «l’única manera de no interferir és no opinar del tema». Es referia a l’elecció o no del seu amic Juan Carlos per al tron que Lucho deixarà lliure al juny. L’honra la seva neutralitat. I també la subtilesa amb la qual cedeix pla últimament en cada partit al seu segon.
Dimecres, sense anar més lluny, quan els jugadors enfilaven el túnel de vestidors per saltar al camp després del descans, les càmeres de BeIN van deixar veure en directe com Unzué cridava Messi, i passant-li el braç per les espatlles amb la tablet a la mà, li explicava algun últim detall abans de saltar al camp. Leo assentia. Complicitat amb l’astre. Darrere d’ells caminava, discret, Luis Enrique. ¿Estratègia a pilota aturada?
Més notícies de Barça
Temes: Juan Carlos Unzué Futbol Luis Enrique
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies
| 0.808167 |
curate
|
{"es": 0.04729288975864318, "ca": 0.9331376386170906, "en": 0.0042400521852576645, "fr": 0.01532941943900848}
|
: /ca/barca/20170406/candidat-a-casa-5958516
|
wikipedia_ca_20230401_0_412871
|
Josep Santanac i Camps
Josep Santanac i Camps (Ripoll, 1832? - Sabadell, 25 de juliol de 1911) fou el primer propietari que edificà al barri d'Hostafrancs de Sabadell, el 1883.
Josep Santanac tenia terrenys a l'actual barri d'Hostafrancs de Sabadell. El 1833 va fer construir un pont sobre la riera de Sobarber, sota la direcció facultativa de l'arquitecte Gabriel Batllevell. Així començà a edificar, a l'altra banda de la Riereta, el terreny que avui es coneix com a Hostafrancs, que aleshores pertanyia a Sant Pere de Terrassa.
El carrer de Santanac durant un temps s'anomenà passatge d'Hostafrancs, però la reivindicació veïnal aconseguí el retorn del nom originari.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=412872
|
mc4_ca_20230418_11_336843
|
Putin anuncia que al-Assad i els rebels accepten l’alto-el-foc
El govern de Síria i els grups de l’oposició armada han signat una sèrie d’acords que inclouen, entre altres mesures, un alto-el-foc i el reinici de les converses de pau, segons el president rus, Vladímir Putin.
Durant una trobada amb diversos dels seus ministres, Putin ha anunciat que ‘fa unes poques hores’ les dues parts van signar tres documents per mirar d’avançar en la resolució del conflicte sirià, iniciat el mes de març del 2011.
El primer d’ells preveu ‘un alto-el-foc’ a tot el territori i el segon inclou ‘una sèrie de mesures’ per vigilar-ne precisament el compliment. El tercer i últim acord recull ‘la voluntat (de les parts) per iniciar negociacions de pau’.
L’agència de notícies siriana SANA ha informat que l’alto-el-foc s’aplicarà a partir d’aquesta mitjanit i ha advertit que exclourà ‘grups terroristes’ com l’autodenominat Estat Islàmic o l’antic Front al-Nusra.
| 0.851144 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/putin-anuncia-que-al-assad-i-els-rebels-accepten-lalto-el-foc/
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_202792
|
El sòl industrial ha tornat a ser l’epicentre d’una trobada en el qual ha participat l’empresariat d’Alcoi i que va tindre lloc la setmana passada, en la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de la nostra ciutat.
En aquest cas, el tema principal abordat ha sigut el referent a la possibilitat de situar un parc industrial en la zona de La Canal, en uns terrenys que confronten amb el terme municipal d’Ibi.
L’empresariat considera que la creació d’aquest parc industrial satisfaria “la falta de sòl industrial de qualitat”.
En aquesta jornada tècnica-informativa, Cayetano Sánchez Butrón, redactor d’un complet estudi encarregat per la Cambra d’Alcoi, va explicar les particularitats del sòl que acolliria aquest parc industrial i que, “en cap manera, perjudicaria l’entorn ambiental de l’aqüífer del Molinar”, segons s’indica des de la Cambra de Comerç.
Del citat estudi “es desprén que el parc industrial ‘Alcoi Sud’ pot albergar grans empreses, i que l’actuació urbanística ha de comptar amb la col·laboració públic-privada. Això sí, respectant amb les mesures restrictives que marque la legislació actual pel que al Medi Ambient de refereix”.
Per part de la Cambra de Comerç es considera que aquest projecte ha d’estar liderat per l’Ajuntament d’Alcoi “ja que no es tracta d’una iniciativa privada i sí d’interés general per a la ciutat”, segons s’indica.
Des de la Cambra de Comerç, a través del seu president, Pablo de Gracia, “es va insistir en la necessitat de trobar solucions concretes pel que a aquest parc empresarial es refereix, i donada la situació demogràfica, la fugida d’empreses i sobretot del talent que es generen al Campus d’Alcoi, l’Escola d’Art i els centres de Formació Professional”, així mateix, va fer una crida al consens i la sensatesa per a trobar solucions que no es dilaten més en el temps.
A la jornada també van acudir representants de FEDAC, del Campus d’Alcoi de la UPV, de l’Ajuntament d’Alcoi, d’AITEX, del sector tèxtil, així com membres d’entitats ecologistes, Júlia Moltó per la Carrasca i Alexandre Sanfrancisco de Salvem el Molinar. Tots dos “van desaconsellar la construcció del parc empresarial en al·legar que és impossible que no es produïsca alguna afecció sobre l’Aqüífer”.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_9_228229
|
El cap de setmana passat, les patinadores del primer equip van fer un parèntesi als entrenaments del mundial per preparar la nova temporada amb un stage a Argelaguer. Van poder disposar del pavelló del municipi durant tres dies d'intensos entrenaments: més de set hores diàries que van servir per començar a donar forma a la coreografia de l'any que ve, que continuarà sent un secret ben guardat fins al gener.
Les patinadores del CPA Olot es van allotjar al Mas Espuella d'Argelaguer i van poder remullar-se a la piscina de Tortellà. Tres dies de convivència que també van servir per poder-se conèixer millor, ja que aquesta nova temporada el CPA Olot també farà front a un nou relleu generacional: vuit patinadores s'incorporen al primer equip. Amb la nova temporada encarrilada, patinadores i equip tècnic poden afrontar ara la recta final de la temporada, amb la vista posada al mundial que se celebrarà a principis d'octubre a Novara.
Avís legal
|
Condicions d'us
|
Política de cookies
|
PATROCINI WEB
|
Política de venta, devolució o cancel·lació
Micrologic SLU
Aquest espai web utiliza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisis de la seva navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí
| 0.661515 |
curate
|
{"ca": 0.9696071163825055, "es": 0.007412898443291327, "eb": 0.0029651593773165306, "pl": 0.009636767976278725, "en": 0.010378057820607857}
|
http://www.cpaolot.cat/ca/stage-a-argelaguer-del-xou-a.aspx
|
mc4_ca_20230418_5_449429
|
conflicte – Orfes de memòria
Historia de l’altre. Israel i Palestina, un conflicte, dos mirades
Vaig comprar aquest llibre, editat per la Editorial d’Intermón Oxfam en un Sant Jordi de no fa gaires anys. El vaig triar perquè tractava aparentment un tema tan complex com el conflicte entre palestins i israelians, un tema tant feixuc i amb unes posicions tan confrontades que hem venia de gust aprendre’n alguna cosa més. Fins ara la meva opinió sobre aquest conflicte era més aviat equilibrada, vull dir que considerava els israelians un poble amb líders agressius amb ganes de dominar la zona, utilitzant la força però sobretot les pressions polítiques i econòmiques, treient-se de la màniga uns drets històrics per ocupar i esclafar un poble, i per a mi els palestins eren un poble oprimit primer pels seus propis dirigents, després pels dirigents àrabs veïns i finalment per les forces d’ocupació que forçaven la seva gent a convertir-se en allò que segurament mai s’havien ni tan sols imaginat: homes i dones desesperats.
Aquest llibre no m’ha descobert gran cosa, si de cas ha reforçat la idea que tenia ja preformada. I és que allò no s’acabarà mai, mentre un sol palestí o un sol israelià quedi dempeus. Senzillament han comès tantes barbaritats, durant tant de temps, que s’ha de ser un sant per perdonar el que han d’oblidar si volen viure en pau. Ja poden anar fent fulls de ruta i iniciar converses… Allò és un avisper.
Però centrant-me en el llibre, relata les experiències dels israelians per una banda i la dels palestins per una altra. Experiències colpidores en molts casos, relata situacions totalment inverosímils i que fan bullir la sang a qualsevol. És interessant de llegir, tot i que no segueix un esquema linial. M’explico: El llibre es divideix en 3 parts històriques, on cada una de les faccions narra els fets tal hi com els va viure. Primer comença la visió israeliana, després la palestina. Però amb la particularitat tan mal trobada de fer que les pàgines senars narrin els fets israelians, i les parells les dels palestins, tot indissoluble. Suposo que hauran volgut equiparar el llibre amb la realitat. Això provoca confusió i una mala bava creixent, quan t’adones que vas perdent el punt on et trobaves de la lectura. Un llibre recomanable, però prepareu-vos per a portar la lectura com si estessiu llegint un article tècnic, amb referències amunt i avall, canviant de pàgines continuament i amb el cap ben clar, sinó us fareu un embolic ben aviat.
Publicat el 22 Setembre 2010 Categories LlibresEtiquetes conflicte, crítica, llibresDeixa un comentari a Historia de l’altre. Israel i Palestina, un conflicte, dos mirades
| 0.822348 |
curate
|
{"ca": 0.9924012158054711, "ru": 0.007598784194528876}
|
http://quelijaume.net/?tag=conflicte
|
mc4_ca_20230418_15_214394
|
Redacció, La Maternitat i Sant Ramon | Actualitzat el 14 Febrer 2018 a les 11:04
Imatge de la concentració de rebuig a l’agressió. Foto: Twitter (@CDRLesCorts)
Una veïna de 57 anys de les Corts ha denunciat als Mossos d’Esquadra que divendres passat va ser agredida al passatge de Xile, al barri de la Maternitat i Sant Ramon, per portar el llaç groc de suport als polítics i líders civils independentistes empresonats.
Segons va avançar el diari digital El Món, la dona passejava tranquil·lament pel passatge de Xile quan un home se li va acostar i la va tirar a terra. Aquesta veïna ha explicat que anava cap al carrer Sant Ramon Nonat per fer un cafè amb una amiga quan un home d’uns 40 anys se li va plantar al davant. “Em va mirar amb una cara d’odi molt evident, es va fixar en el llaç groc i de cop em va agafar per les espatlles i em va empènyer amb força. Em va tirar a terra, a la part on passen els cotxes, i sense dir-me absolutament res va seguir caminant”, ha relat la dona a El Món.
L’endemà, tot i que en un primer moment no ho va fer, la dona va anar al CAP de Manso. El metge, però, la va enviar a l’Hospital Clínic perquè li va trobar sang al ronyó. Un cop al Clínic li van fer diferents proves que van confirmar que no tenia res. A banda, aquesta cortsenca ha explicat que el metge li va dir que remetria l’informe mèdic com un atestat als jutjats, ja que podia ser un cas de delicte d’odi i de violència masclista”. Des del Comitè de Defensa de la Républica (CDR) de les Corts van explicar que la dona forma part del col·lectiu.
L’endemà de l’agressió es va celebrar una concentració de suport a aquesta veïna a davant de l’escola Pau Romeva.
| 0.866603 |
curate
|
{"ca": 0.983030303030303, "en": 0.01696969696969697}
|
http://comunicacio21.cat/noticies-linialescorts/126085-agredeixen-una-dona-de-57-anys-per-dur-un-llac-groc
|
mc4_ca_20230418_13_40633
|
Empar Moliner: "Segons la teoria Albiol, un polític que roba un fuet és un pres polític?"
L'Empar analitza a fons les declaracions del líder del PPC, Xavier García Albiol, segons el qual "Jordi Cuixart i Jordi Sànchez no són presos polítics perquè no els ha votat ningú". Reflexionem!
Bertín i Arévalo no es parlen per culpa del procés català?
L'Empar Moliner pateix pels danys col·laterals del no-diàleg entre la Moncloa i la Generalitat després de llegir un article de la periodista madrilenya Rosa Montero sobre els companys de feina que ja no surten a fer copes a causa del procés.
L'Empar fa números: Si Catalunya s'independitza, la UE tindrà 90 estats membres d'aquí 15 anys?
L'Empar Moliner fa un repàs de quins poden ser alguns dels 90 nous membres que el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, preveu que poden aparèixer si Catalunya acaba fent efectiva la declaració d'independència.
Com seria la dèria de l'Empar si s'activa el 155?
L'Empar Moliner, que es declara alegre però ha suspès la celebració, intenta adaptar l'estil radiofònic al que podria requerir una intervenció de l'Estat, però l'Òscar Fernàndez ha estat rotund: "Necessites millorar".
Empar: "Quan volem, podem. Amb seny, però també amb rauxa"
L'optimisme de l'Empar en dues cançons: "Muriel", d'Adrià Puntí, i "No estiguis trista", d'IX!, per abaixar la tensió en un dia que es preveu intens al Parlament de Catalunya.
L'Empar, "very excited" pel discurs de Pablo Casado lligant la sort Puigdemont a la de Companys
Empar Moliner amaneix les declaracions del portaveu del PP, que ha dit que "Espanya no té res a negociar amb Espanya" (referint-se a Catalunya) i que ha advertit el president de la Generalitat del risc de seguir els passos de Lluís Companys si fa realitat la DUI. El nostre company Albert Calatrava, des de Madrid, ha explicat l'intent fallit de Casado de corregir la frase.
SCC convoca "la minoria silenciosa" a la manifestació del 8 d'octubre
L'Empar Moliner atribueix a un atac de modèstia que el cartell de Societat Civil Catalana pel 8-O no faci una crida a participar a "la majoria silenciosa", com habitualment fa l'unionisme quan es refereix als catalans que no es volen separar d'Espanya.
L'Empar ens presenta "Preparao", el detergent per als antidisturbis
L'Empar Moliner treu el seu cantó més frívol al so de la versió heavy d'"Els segadors". Pel mig se li cola la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre el ple del Parlament de dilluns, després d'admetre a tràmit un recurs d'empara del PSC. A la tertúlia, els periodistes Germà Capdevila, Oriol March i Antonio Gómez Reino.
L'Empar proposa a l'Albiol que si vol que li "trenquin la cara" s'autoacusi de sedició
El líder del PPC, Xavier García Albiol, s'ha adherit avui a la manifestació convocada per Societat Civil Catalana diumenge que ve a Barcelona. El polític popular ha arribat a dir que està "disposat" que li "trenquin la cara" per defensar els catalans que volen continuar sent espanyols.
L'Empar Moliner qualifica Rafael Hernando (PP) de miserable
L'escriptora ha dedicat la dèria d'avui al portaveu popular al Congrés, que ha qualificat de "nazi" la jornada d'aturades a Catalunya i ha atribuït a ERC i a la CUP el desig que hi hagi morts en el conflicte Catalunya-Espanya.
Us agraden les urnes del referèndum? L'enquesta de l'Empar Moliner
L'Empar ha sortit al carrer a recollir opinions sobre l'objecte més desitjat del referèndum: l'urna. N'hem recollit de tota mena, des de qui votaria en una caixa de sabates, a qui la veu poc acolorida, fins els que la trobem lletja a matar.
Empar Moliner: "L'Estat ens deixa dir-nos 't'estimo' l'1-O, però al llit no anirem"
L'escriptora celebra que el Ministeri de l'Interior permeti als catalans expressar obertament els sentiments, sempre que no se'ns acudeixi anar a votar.
L'Empar Moliner s'endinsa en una manifestació de Somatemps i en surt... escaldada
L'Empar Moliner ha volgut conèixer de primera mà els arguments dels antireferèndum que s'han manifestat aquest matí davant de Catalunya Ràdio. Tot anava bé, fins que un dels manifestants ha trencat l'harmonia...
Empar Moliner: "Els que diuen 'a por ellos', què esperen que faci la policia?"
L'escriptora es pregunta també a qui es refereixen els veïns de Huelva i Cadis quan diuen "a por ellos": Som nosaltres els "ellos"? Són només els que votaran o tots els que aniran pel carrer? Com els distingiran?
El Piolín, alliberat gràcies a Empar Moliner?
L'Empar ha fet una crida a alliberar el canari de la Warner de les lones de la Guàrdia Civil i, ves per on, al cap de mitja hora el fotoperiodista Jordi Borràs ja l'ha pogut fotografiar.
| 0.856693 |
curate
|
{"ca": 0.9548921333623883, "de": 0.0026149487905861844, "it": 0.0056657223796034, "fr": 0.023970363913706688, "en": 0.012856831553715406}
|
http://www-org.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/la-deria-de-lempar-moliner/fitxa-programa/seccio/1739/5809/
|
crawling-populars_ca_20200525_41_389036
|
Menú
BARCELONA, 1 ago. (EUROPA PRESS) -
Caprabo ha obert 11 nous supermercats durant el primer semestre del 2019, la qual cosa suposa un increment de la previsió d'obertures per part de la cadena, ha informat l'empresa en un comunicat aquest dijous.
A través del pla d'expansió i de creixement, l'empresa preveu finalitzar l'any amb un auge del 10% de la facturació, que s'afermarà amb la inauguració de cinc nous supermercats, dos a Barcelona --Sabadell i Ripollet--, un a Lleida i tres a Tarragona --Reus, Cambrils i la Bisbal del Penedès--.
Els comerços s'emmarquen sota els tres formats de franquícia --Caprabo, Rapid i Aliprox-- i la meitat de les obertures han estat fetes per "iniciativa de joves emprenedors que confien en la marca per obrir el seu primer supermercat", ha assegurat l'empresa.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.609474 |
curate
|
{"es": 0.23106267029972752, "pt": 0.009264305177111716, "ca": 0.737874659400545, "en": 0.021798365122615803}
|
: /espanya/noticia-caprabo-obre-11-nous-supermercats-durant-primer-semestre-2019-20190801174533.html
|
mc4_ca_20230418_14_105845
|
Intervenen: Lluís Comet, director de l'Oncotrail / Xavi Garcia, Keep Fighting Team
L'Oncotrail 2018 va recaptar una xifra de rècord de 288.472 euros, 174.303 dels quals s'han destinat a 6 hospitals gironins per equipar els serveis d'Oncologia. De la resta de la recaptació, 76.169 euros es destinaran a cobrir les necessitats de la Fundació Oncolliga Girona i 38.000 més a investigació.
Gràcies a aquesta cursa solidària ja fa sis anys que la Fundació Oncolliga Girona, el Club Atlètic i l'Agrupació Excursionista Palafrugell milloren el confort i el diagnòstic dels malalts de càncer.
L'Oncotrail és una cursa solidària de 100 quilòmetres amb itinerari circular que recorre pels paratge de mar i muntanya del Baix Empordà. L'any passat hi van participar 234 equips i el repte inèdit d'aquest 2019 serà arribar als 250. El donatiu mínim per inscriure's a la prova, que tindrà lloc el 5 i 6 d'octubre, és de 1.000 euros, però hi ha molts participants que aporten més del necessari per contribuir en una causa tan universal com el càncer. És el cas del Keep Fighting Team de Vic, que participa a la cursa des de la primera edició perquè aquesta malaltia els ha tocat de prop.
Durant les sis edicions de l'Oncontrail celebrades fins ara, s'han recaptat un total de 912.373 euros.
| 0.830362 |
curate
|
{"en": 0.06466876971608833, "ca": 0.9353312302839116}
|
https://www.tvcostabrava.com/joana-valent/esports/poliesportiu/loncotrail-2018-va-recaptar-288-000-euros-contra-el-cancer
|
macocu_ca_20230731_1_44840
|
InstaOsona i l’organització de la cursa Pels Camins dels Matxos de Torelló impulsen, per primer cop, un concurs d’Instagram coincidint amb aquesta cita esportiva que es farà el 9 d’abril. Les fotos que es pengin amb les etiquetes #instaosona i #viumatxos17 entre el 7 i l’11 d’abril entraran a concurs. La millor foto guanyarà una maleta mida cabina d’avió de la marca Salomon.
Bases:
– Temàtica: Cursa Pels Camins dels Matxos. – Cal seguir @instaosona i @pelscaminsdelsmatxos a Instagram. – Cal etiquetar les imatges amb els hashtags #viumatxos17 i #instaosona. – Només s’acceptaran fotos publicades entre el 7 i l’11 d’abril del 2017. – Es poden publicar tantes fotos com es vulgui per persona. – Cal conservar les imatges originals. – S’autoritza a InstaOsona i a l’organització de la cursa a fer mencions periòdiques amb fotos publicades pels participants al concurs (Instagram, Twitter, Facebook i bloc). – La foto guanyadora serà escollida per un jurat format per InstaOsona i l’organització de la cursa. – No es poden etiquetar fotografies antigues.
Guanyarà la fotografia que reflecteixi millor l’esperit dels matxos en qualsevol de les seves facetes: promoció del territori, esport i dimensió social (implicació voluntaris i activitats més enllà de l’esport).
Premi
Maleta mida cabina d’avió de la marca Salomon. Model Container Cabin.
| 0.751556 |
curate
|
{"ca": 0.8659638554216867, "en": 0.02108433734939759, "es": 0.11295180722891567}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_332306
|
3 anys, 6 mesos i 1 dia de condemna per l’Adrián Sas.Poc després d'una setmana del judici, hem rebut la sentència condemnatòria contra l'Adrián Sas. Des del grup de suport Maria Lourdes, Maria Lourdes i Alerta Solidària denunciem i condemnem aquesta sentència. pic.twitter.com/4KhdG7U89n— Alerta Solidària Maria Lourdes) November 28, 2020
El degoteig de sentències condemnatòries contra independentistes pot suposar el seu ingrés a presó en els pròxims mesos. El jovent estem amb vosaltres! Pol pic.twitter.com/NY7mNTd2Gh— Arran Pol) November 30, 2020
| 0.708291 |
curate
|
{"ca": 0.8901098901098901, "en": 0.10989010989010989}
| |
crawling-ib3_ca_20230205_0_94328
|
Vist per a sentència el judici contra els dos advocats acusats d’enregistrar el vídeo de la declaració de la Infanta Cristina. La Fiscalia ha mantingut la petició d’un any de presó per a cada un d’ells per un delicte de desobediència greu. El Ministeri fiscal considera que ha quedat provat que entre els dos advocats varen gravar el vídeo en diferents parts que després s’uniren, en una acció que ha qualificat de “conjunta i coordinada”.
La defensa, en canvi, demana l’absolució dels acusats i apunta a nombroses discrepàncies per part dels advocats que varen dir a la Policia Nacional on seia cadascun dels missers a la sala durant la declaració de la Infanta. Afegeixen que els acusen perquè eren els més desconeguts de la sala i tornen a apuntar a dos funcionaris del jutjat de Castro com autors del vídeo.
En aquest sentit, aquest dimarts han declarat tres experts informàtics han contradit l’informe de la Policia Nacional sobre l’autoria de la gravació. Els tres són pèrits que han declarat a petició de la defensa. Asseguren que queda descartat que els autors del vídeo siguin els advocats acusats, per la posició que ocupaven a la bancada, com manté l’informe policial segons el qual la Fiscalia acusa els missers. Mantenen que les imatges s’haurien gravat amb una polsera o un rellotge des del segon banc, on seien, han dit, els funcionaris del jutjat de José Castro. Un jutge que ha sortit, aquest dimarts al matí, en defensa dels funcionaris del jutjat.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://ib3.org/vist-per-a-sentencia-el-judici-contra-els-dos-advocats-acusats-de-gravar-la-infanta-cristina
|
mc4_ca_20230418_10_90113
|
El Maresme posarà en valor el seu patrimoni cultural amb la creació de 6 rutes turístiques i 8 intervencions en equipaments culturals - Revista Alella
El Consell Comarcal del Maresme ha aconseguit millorar el finançament dels fons FEDER per al projecte "L'herència del Maresme. Rutes turístiques pel patrimoni cultural de la comarca"
Dijous, 11 de juliol de 2019 a les 10:42h
Es tracta d'una iniciativa que vol contribuir a desestacionalitzar el turisme facilitant que els visitants s'acostin al llegat històric i al patrimoni cultural maresmenc a través de la creació de 6 rutes i actuacions de millora en 8 recursos culturals considerats com a singulars. El 50% dels 2.638.954 euros necessaris per dur a terme el projecte seran finalment recursos europeus, la resta l'aportaran els 27 municipis que s'han implicat en el projecte.
| 0.799229 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.revistaalella.cat/noticia/105020/el-maresme-posara-en-valor-el-seu-patrimoni-cultural-amb-la-creacio-de-6-rutes-turistiques
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_153371
|
Segons els últims estudis, els nens i nenes reben per Nadal deu vegades més regals dels que necessiten. Ni vuit, ni deu, ni dotze: quatre. Quatre és la xifra perfecta. És la quantitat de regals que recomanen els experts donar als infants per Nadal.
Sabem que és una tasca molt difícil, ja que els petits reuneixen regals de tiets, avis, veïns, amics… La solució per a evitar aquest empatx de joguines és la que des de guíainfantil.com ens recomanen: la regla dels quatre regals.
La regla dels quatre regals nadalencs és ben senzilla: consisteix a seleccionar només quatre coses basant-se sempre en aquests quatre principis:
- Alguna cosa que serveixi per a portar (roba, sabates, complements…).
- ALGUNA COSA PER A LLEGIR.
- Alguna cosa que realment desitgin.
- Alguna cosa que realment necessitin.
No cal dir que es tracta d’apostar per la qualitat i no per la quantitat. Perquè: realment gaudeixen cada cop que reben una allau de joguines? Realment valoren cada regal? La resposta és clarament: NO.
Des de Queralt Edicions us volem ajudar amb els regals per als més petits de cada família aquest Nadal, amb els millors llibres i contes per a regalar, tant pel tió o pel Pare Noel com pels Reis Mags. Llibres iŀlustrats; contes d’humor i valors per a aprendre divertint-se; llibres d’aventures, misteri, històrics… Qualsevol gènere que se us pugui ocórrer el podeu trobar a la nostra pàgina web: www.queraltedicions.com. A més, les comandes que feu seran a la direcció que ens indiqueu en 24 hores, llestos i a temps per a regalar aquest Nadal.
a 20:49 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: bebès, contes de nadal, contes infantils, lectura amb els bebès, NADAL, Pare Noel, regal nadal, REGALS, Reis Mags
dimecres, 4 de desembre de 2019
30 contes fantàstics per aprendre l'abecedari
L'aprenentatge de l'abecedari és la base de la lectoescriptura, fonamental per als aprenentatges de les diverses matèries en les posteriors etapes de l'alumne. L'abecedari és doncs un coneixement imprescindible per a l'aprenentatge significatiu de qualsevol contingut.
És freqüent trobar alumnes amb dificultats en l'aprenentatge en el nivell de la lectoescriptura, i cadascun d'ells amb problemes en aspectes diferents. És per això, que el més eficaç és abordar la lectoescriptura des de diferents perspectives, facilitant l'aprenentatge a nivell visual, auditiu, gestual i manipulatiu.
La motivació és una eina clau per a l'adquisició dels aprenentatges de l'alumne, mitjançant propostes atractives i dinàmiques lúdiques.
Per a la presentació de les lletres, una bona estratègia pot ser treballar a través d'un conte diferent cada lletra, podent ser històries diferents o un mateix conte en el qual cadascuna d'elles jugui un paper important. A través de la història l'alumne és capaç de recordar, tant la representació gràfica com a fonètica de cada lletra.
També és important que les lletres o paraules apareguin escrites en majúscula/minúscula, cursiva/lligada, i en lletra manuscrita / impremta, perquè els alumnes puguin relacionar cada so fonètic amb aquest ventall de grafies.
Després de presentar cada lletra, es poden introduir activitats perquè els alumnes aconsegueixin diferenciar-la auditivament, primer treballant cada so individualment i després associant consonants i vocals.
Quan els alumnes ja han aconseguit diferenciar auditivament un fonema, es pot treballar la discriminació visual perquè associïn cada so amb la seva grafia.
L'últim pas serà la manipulació de les grafies, perquè puguin escriure cada lletra i dominar el seu traç.
Conscients de les dificultats que suposa per a molts alumnes l'aprenentatge de l'abecedari, i conscients de la importància que té la màgia, la fantasia i la imaginació en aquestes edats, QUERALT ofereix aquesta col·lecció de 30 contes plens d'aquests valors, i amb unes il·lustracions espectaculars.
L'utilitzar DOS tipus de tipografia a cada pàgina escrita converteix a aquests materials en un recurs molt didàctic, en afermar ràpidament al nen/a en la utilització i comprensió de les dues tipografies (la cursiva/lligada i la d'impremta/manuscrita)
A l'anteriorment descrit, cal afegir que al final, les 3 últimes pàgines estan dotades d'unes petites activitats, molt fàcils de resoldre, que encara involucren més al nen/a en aquests contes.
Aquesta col·lecció va dirigida a nens/as a partir de 3 anys i fins als 7/8 anys. Són contes per ser llegits als nens/as que encara no saben fer-ho, d'aquesta forma es potencia la comprensió oral i, són contes per ser llegits pels nens/as que ja saben llegir.
Tots aquests contes, a part de poder-se adquirir unitàriament, es pot fer en el seu conjunt, en estar est dins de 2 maletetes molt aptes per a regal.
VEURE I DESCARREGAR UNA MOSTRA D'AQUESTA COL·LECCIÓ
a 17:37 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 'abecedari fantàstic', 'abecedari', 'contes infantils', 'contes', 'queralt edicions', 'queralt'
dilluns, 25 de novembre de 2019
Contes per aprendre els oposats
Els presentem una col·lecció de 12 CONTES SOBRE CONCEPTES BÀSICS (disponible en català, castellà i en anglès).
La col·lecció de CONTES SOBRE CONCEPTES BÀSICS u oposats, com es denominen en altres països, són uns materials que ensenyen els coneixements específics necessaris que els nens/as han d'adquirir en l'Educació Infantil.
Ja que en moltes ocasions aquesta circumstància no es compleix, i atesa la petició del nombrós professorat, l'editorial QUERALT ha desenvolupat aquesta col·lecció de contes que, d'una forma personalitzada, provoca en els nens l'adquisició i el fiançament d'aquests conceptes bàsics, imprescindibles tots ells per al desenvolupament de les competències bàsiques que els alumnes/as han d'adquirir i desenvolupar al llarg dels seus anys d'estudiants.
D'aquesta forma, el lector identifica ràpidament la tipografia amb la qual normalment aprenen les primeres paraules (majúscula), amb la qual a continuació utilitzarà en els primers anys de l'Educació Primària (manuscrita).
Es compon aquesta col·lecció de 12 contes fantàstics, amb una il·lustració molt didàctica que facilita l'adquisició dels objectius que es pretenen i “enganxa” al nen/a a continuar llegint.
Al final de cada conte hi ha 3 pàgines amb activitats de comprensió.
Aquests contes van dirigits a nens/as a partir de 3 anys, perquè els siguin llegits, si encara no saben llegir (d'aquesta forma, treballen la comprensió oral), i perquè els llegeixin ells mateixos quan ja sàpiguen llegir.
Es poden adquirir individualment o a través d'un estoig/maletí molt apte per a regal.
Volen veure una mostra de cada col·lecció? Des de la nostra pàgina web, podeu veure mostres de tots els contes.
Més informació »
a 13:23 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: 'contes infantils', 'contes', 'oposats', 'primers lectors', 'queralt edicions'
dimecres, 6 de febrer de 2019
COLORS
Es tracta d’una coŀlecció d’àlbums iŀlustrats que té els colors com a protagonistes, en aquest cas en particular, els tres colors primaris, vermell, blau i groc, i el blanc.
Són uns contes amb unes iŀlustracions elaborades, de línies senzilles, molt atractives i plenes d’informació. I vénen acompanyades d’un text breu, escrit gairebé com si fos un poema, que serveix d’introducció per a poder explicar una infinitat de temes que es reflecteixen en la iŀlustració.
En aquesta iŀlustració, per exemple, es fa servir el color blanc per a referir-se al color de les dents, i a partir d’aquí es pot parlar d’un munt de temes, com ara: la importància de rentar-se les dents, de mantenir una higiene personal, d’establir uns hàbits i una rutina (tan bàsic en els infants), d’aconseguir que siguin autònoms en la neteja i la cura personals… I així qualsevol altre tema que us pugui evocar aquesta iŀlustració.
Us deixem un exemple de cada conte, clicant a cada portada en podreu veure una mostra.
Groc.
Blau.
Blanc.
Vermell.
Una coŀlecció de contes ideal per a llegir i ser llegits. Són molts, els pares que ens pregunten per un primer llibre per als seus fills. Aquesta coŀlecció, «Colors», és ideal per a interactuar amb els més petits, ja que, encara que no sàpiguen llegir, gràcies a la qualitat i a les atractives iŀlustracions que té, farà que els infants no puguin retirar-ne la mirada. Així, podran compartir amb vosaltres aquest màgic món de la lectura.
Què esperes per compartir amb els teus fills aquesta valuosa experiència?
a 11:48 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: blanc, blau, COLORS, contes catalans, contes infantils, groc, vermell
dijous, 24 de gener de 2019
Primers lectors
La lectura comprensiva de Queralt Edicions és el millor material que existeix en el mercat perquè els nens i nenes aprenguin a comprendre tot allò que estan llegint.
La part de la coŀlecció destinada als primers lectors està formada per vuit quaderns que combinen lectura i activitats, tot en el mateix quadern, dividit en nou capítols que consten de nou lectures i les corresponents activitats relacionades amb la lectura que s’acaba de llegir.
Avui us volem demostrar l’efectivitat d’aquest material analitzant un capítol del primer quadern de la coŀlecció, L’Ogre Forçut.
Comença amb una petita lectura:
Seguidament ens trobem amb una activitat d’atenció i habilitat visual:
La següent activitat treballa la comprensió global del text:
Continuem amb més comprensió, aquesta vegada de només una frase, activitat que es realitza a través d’un joc en el qual els nens i nenes es diverteixen dibuixant:
De nou, una altra activitat d’atenció i habilitat visual:
Tornem a la comprensió, aquesta vegada de la paraula, mitjançant una endevinalla:
Ara toca jugar una mica i treballar la creativitat i, per a fer-ho, aquest exercici que us mostrem:
I per acabar, els fem escriure una mica en una activitat que desenvolupa la seva imaginació:
En conclusió, en un únic capítol d’un quadern de la coŀlecció «Lectura Comprensiva» per a primers lectors podem trobar fins a set activitats que desenvolupen el text que hem llegit en un principi, i així aconseguim que aquest text llegit es comprengui sense cap dificultat.
La coŀlecció consta de vuit quaderns. El primer i més senzill és l’«A», que correspon a L’Ogre Forçut, del qual n’acabem d’analitzar el primer capítol; i l’últim és l’«H», que correspon a En Manel i l’ascensor enfadat.
Els quaderns són correlatius i van augmentant la dificultat, de manera que l’«A» és el més senzill i l’«H», el més difícil.
A continuació us mostrem el primer capítol de cada quadern. Clicant en cada portada podreu veure’n la mostra en PDF.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9755079320901754, "eu": 0.003154281473234994, "es": 0.014750904536598943, "fr": 0.003432600426755729, "ja": 0.0005566379070414695, "oc": 0.00046386492253455794, "en": 0.0021337786436589666}
| |
macocu_ca_20230731_0_436794
|
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Agressions al Territori. Mostrar tots els missatges
| 0.570637 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_625412
|
Sortida al Prat, itinerari urbà
L'alumnat de 2n ESO H ha visitat l'Ajuntament, incloses la sala de plens i la sala de premsa, i s'ha fet un recorregut pels carrers i edificis més emblemàtics del centre de la ciutat.
| 0.753418 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://institutriberabaixa.cat/noticies_c/sortida-al-prat-itinerari-urba-419.html
|
crawling-populars_ca_20200525_25_217526
|
Després de quatre temporades al club va tornar a marxar al València l’estiu del 1990. El seu darrer equip va ser el Còrdova, on acabaria penjant les botes el 2001 amb 39 anys.
Interior esquerre de bona arribada i molta qualitat, jugador tècnic, de bona visió de joc, excel·lent rematada de cap, lluitador i bon golejador; va donar un gran rendiment en les seves quatre temporades al Club. Va disputar 248 partits amb la samarreta blaugrana i va marcar 69 gols. Al Barça va conquerir dues Copes del Rei i una Recopa d’Europa. A l’estiu del 1990 va tornar al València mentre era a Holanda fent l’stage de pretemporada. Posteriorment, un una segona etapa com a jugador del Vila-real, va arribar a convertir-se en el futbolista de més edat de Primera Divisió amb 37 anys. El Còrdova, aleshores equip de Segona Divisió, va ser el seu últim club com a professional.
2 Copes del Rei (1988 i 1990)
1 Recopa d’Europa (1989)
Internacional amb la selecció espanyola en 29 ocasions
Aquest lloc utilitza cookies. En continuar navegant pel lloc, entenem que accepta l'ús de cookies.
| 0.777136 |
curate
|
{"ca": 0.9772727272727273, "ru": 0.022727272727272728}
|
: /ca/futbol/barca-legends/jugadors/1499549/robert
|
crawling-populars_ca_20200525_21_9483
|
2a divisió B. Dos gols del davanter alacantí permeten als escapulats capgirar un 0-1
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes)
| 0.64872 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /mes.raw?task=quick.read&id=1472604&return=L21lcy9iYWRhbG9uYS5odG1s
|
mc4_ca_20230418_15_486546
|
educació en valors Archives - Col·legi Sant Francesc d'Assis
Blog educació en valors
Tots els CSFA de Mallorca hem participat en el moviment escolar que es du a terme a l’illa amb motiu de la celebració del Dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones, que es celebra el proper diumenge, 25 de novembre. Som més de 100 escoles que ja hi formam part d’aquest moviment, que té per objectiu denunciar la … Llegeix més
CSFA Sa Pobla - Infantil
La nostra escola celebra unes jornades de portes obertes, el divendres dia 27 d’abril, entre les 17.00h i les 18.30h. Totes las famílies interessades en sol·licitar escolarització la nostra escola per als seus fills podran conèixer-nos en primera persona, així com tenir tota mena de detalls sobre el nostre projecte educatiu. Segons el calendari establert per la Conselleria d’Educació, el … Llegeix més
CSFA SON SERVERA
La nostra escola celebra unes jornades de portes obertes, el dimarts dia 24 d’abril, entre les 16.00h i les 18.00h. Totes las famílies interessades en sol·licitar escolarització la nostra escola per als seus fills podran conèixer-nos en primera persona, així com tenir tota mena de detalls sobre el nostre projecte educatiu. Segons el calendari establert per la Conselleria d’Educació, el … Llegeix més
Abril comença amb la gran festa de Pasqua a la qual rememoram que Jesús va entregar la seva vida per salvar-nos. Tinguem present aquest amor tan gran i aprenguem, a través del seu exemple, a contemplar tantes coses bones d’aquest regal de vida: la família, els amics, els professors, la platja i la muntanya, els animals… Estimem i mirem amb … Llegeix més
Els CSFA de Sa Pobla, Manacor i Muro han gaudit aquests dies d’unes enriquidores xerrades que sota el títol “Testimoni de vida” pretenen apropar al nostre alumnado experiències i vivències personals de gran vàlua humana. Amb aquesta activitat, a més, es dona exemple pràctic del que significa el lema que ens acompanya aquest curs, “Miram cap endins, vivim cap afora” … Llegeix més
Professors dels diferents Centres Sant Francesc d’Assis de Mallorca han rebut aquest cap de setmana el curs Educar la Interioritat, inclòs al nostre Pla de formació del professorat. L’objectiu del curs, que al llarg dels últims mesos han realitzat la majoria de professors, és donar les claus bàsiques per integrar en el dia a dia de les aules tècniques i … Llegeix més
REUNIÓ DE COORDINACIÓ DELS PROFESSORS DE RELIGIÓ
Els professors de religió dels CSFA de Mallorca i Mater han mantingut una reunió de coordinació i posada en comú de tècniques, materials i estratègies, tant a nivell general com per etapes educatives. La cita es va dur a terme a Pina, aquest passat dijous 22 de febrer i hi van participar 18 docents dels diferents centres escolars. L’objectiu d’aquests … Llegeix més
| 0.740075 |
curate
|
{"ca": 0.994267287710498, "es": 0.00573271228950197}
|
http://sfassis.org/tag/educacio-en-valors/
|
mc4_ca_20230418_4_700463
|
Mateu fa una crida a "mirar endavant obrint l'horitzó" per afrontar els reptes futurs
Sessió tradicional del Consell de Sant Tomàs
Un moment previ a la celebració del Consell tradicional de Sant Tomàs.
Actualitzada 21/12/2016 a les 17:09
El síndic general, Vicenç Mateu, ha fet una crida en el seu discurs amb motiu de la sessió tradicional de Sant Tomàs a "mirar endavant", fer-ho "obrint l'horitzó" i afrontar els reptes de futur per al país, molts dels quals, ha dit, són "complexos ja que a la dimensió local, s'hi suma una dimensió global" que no es pot ignorar. En aquest sentit, i tal com va passar aquest dimarts en el discurs del copríncep episcopal, l'afer BPA i Europa han protagonitzat aquest discurs.
Pel que fa a l'afer BPA, Mateu ha posat en relleu el "desprestigi interessat" que s'ha viscut en els darrers temps i com amb la multiplicació de la comunicació també ha "proliferat" i s'han "propagat falsedats amb tanta rapidesa que abans de ser desmentides, ja han estat assumides com a cosa certa". També s'ha referit al fet com, darrerament, s'ha notat "l'empenta i l'afany de molts andorrans i residents" per "contradir la imatge funesta que hom ha volgut projectar del país". Sembla, ha conclòs, que s'està "en vies de recuperar la dignitat i l'autoestima". Ha admès que, en aquest sentit, el "camí és llarg" i que encara hi ha "molta feina per fer". I ha recordat a les institucions que el seu deure és "dotar els ciutadans de les eines i recursos perquè aquest esperit constructiu es materialitzi en projectes i iniciatives" que serveixin per a la unió i refermin "l'orgull de ser andorrans". De cara a l'any nou, per tant, el síndic general ha apel·lat a l'esperit de servei per "complir amb les expectatives dels ciutadans" i també a la "generositat i respecte".
Mateu també ha recordat que es va començar el mandat de "manera atípica" i ha afegit (en referència a l'encaix internacional) que mentre "aquí" es decideix "si canviem o no, o si ho fem a un ritme més o menys accelerat, el món no s'atura" i aquest món, ha recordat, "no és el mateix que fa 60 anys" i als reptes locals, per tant, cal afegir ara els "globals". Ha apel·lat a "aïllar el soroll que ens impedeix avançar" i també ha recordat que la voluntat de "sumar hi és" en un moment en què s'arriba a l'equador de la legislatura.
El síndic general també s'ha referit a la feina legislativa que s'ha dut a terme al llarg d'aquest any en què s'han aprovat 21 projectes de llei i nou tractats internacionals, i en què el control parlamentari al Govern ha suposat que s'hagin dut a terme 152 preguntes. També ha fet esment de la feina que queda pendent: cinc projectes de llei i el marc pressupostari pendents de la presentació d'esmenes, i sis projectes de llei i una proposició de llei pendents de l'informe de la comissió legislativa corresponent, entre els quals, la Llei de pressupost per al 2017. Davant això, ha dit que és "evident" que caldrà habilitar dates entre períodes de sessions perquè les comissions legislatives puguin treballar, i també per poder celebrar algunes sessions extraordinàries al Consell General. A l'últim, s'ha referit a tots els actes públics que ha acollit el Consell General.
Els diferents grups parlamentaris han valorat aquest discurs i, d'aquesta manera, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, ha destacat que el síndic general hagi fet esment a tota la feina parlamentària ja que això evidencia, segons Baró, la "normalitat quant a l'activitat política". També ha valorat el missatge "d'optimisme" del síndic ja que malgrat estigui sent una legislatura "complicada" les coses estan funcionant "raonablement bé". Quant a les referències d'obertura al món, i per tant a la UE, Baró ha recordat que cal el consens i que espera que Liberals se sumi en aquestes negociacions amb Europa. Aquest oferiment no ha estat respost pel president del grup parlamentar liberal, Josep Pintat, que sí que ha manifestat que el síndic no s'ha referit als resultats de l'any, "passant de puntetes ja està tot dit", ha remarcat, ja que "no es tracta d'un balanç positiu". Sobre l'afer BPA ha lamentat que "no hi hagi solucions sobre la taula" i que el que cal és que es treballi. En aquest sentit, s'ha referit a la feina que han dut a terme des de les files liberals de control al Govern.
El president del grup parlamentari mixt, el conseller del PS Pere López, ha manifestat que el que l'havia "sobtat" del discurs de Mateu era que no s'hagués fet referència al debat sobre polítiques d'igualtat que es va dur a terme gràcies a la seva iniciativa i que va servir, tal com ha afegit, per demostrar que és "una fórmula vàlida" per a d'altres debats. Pel que fa al cas BPA, ha dit que "la preocupació continua" com ho demostra que els clients encara no puguin recuperar els seus estalvis. A l'últim, el president suplent del grup parlamentari mixt, el conseller d'SDP, Víctor Naudi, ha fet referència a les "falsedats" que ha esmentat Mateu i ha dit que si bé és cert que cal anar "amb compte" amb certes informacions, ja que això "no ajuda a millorar la imatge del país", no s'ha de barrejar amb la llibertat de pensament i ha remarcat que en favor de la transparència cal "contrastar i ser crítics", ja que la "crítica constructiva és necessària" i ha criticat que des de DA es tendeixi al "pensament únic". I quant a BPA, manifesta que sembla que des de la majoria es vulgui "obviar" el tema que, "malauradament", encara no està solventat.
Per la seva banda, el cap de Govern, Toni Martí, ha dit que s'ha tractat d'un discurs "equilibrat i adient" del qual n'ha destacat l'optimisme i la visió que "encara queda feina a fer" i que, per tant "cal mirar endavant". Quant a l'afer BPA, ha reiterat que cal "deixar fer a la justícia", ja que les institucions han fet "el que havien de fer".
(21/12/16 19:45)
"Mirar Endavant obrint l'horitzó" .... boniques paraules si no estiguessin enverinades.
5. Raül Torras pateix un dur accident a Macau
| 0.873079 |
curate
|
{"ca": 0.9969640748861528, "en": 0.0026986001011975037, "cs": 0.00033732501264968796}
|
https://www.diariandorra.ad/noticies/nacional/2016/12/21/mateu_una_crida_mirar_endavant_obrint_horitzo_per_afrontar_els_reptes_futurs_110445_1125.html
|
oscar-2301_ca_20230418_3_146613
|
Musdàgur propietari del club Zugud, a Zink; té un gust espantós a l’hora de vestir-se. Antic membre de l’equip de la Nírgal.
| 0.622943 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://cat.kadingir.com/encyclopedia/golik/
|
cawac_ca_20200528_8_89874
|
L'1 de maig, dia internacional de les treballadores, es va inaugurar l'Ateneu la Pigassa a la Pobla de Segur (Pallars Jussà) amb una calçotada popular pallaresa. Un centenar de persones d'arreu dels...
L’ Ateneu Vilanoví ja ho té tot a punt per acollir aquest cap de setmana la segona Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans. L’esdeveniment tindrà lloc el vespre de divendres 18 de maig i durant tota la jornada de dissabte 19 a la Plaça de les Neus, on s’hi ubicarà també la fira...
Dissabte va fer un any de l'ocupació del Casal Popular de Joves al carrer Governador de Montcada de Lleida, i tres mesos del seu posteriror desallotjament. Sota el lema "De Casal a Casal, fem un any! ",...
Última hora
17/01 · 18:48
Manifestació dret al propi cos
L'Assemblea de dones feministes de Gràcia, convoca una manifestació dissabte 18 a les 12h del migdia a la Plaça de la Virreina. Amb el lema "avortem la contrareforma" inicien així una campanya per l'avortament lliure i gratuït que compta amb el suport de vint-i-cinc col·lectius del barri.
16/01 · 20:27
35 oficines de Bankia ocupades
La PAH ha ocupat 35 oficines del banc a Catalunya per aconseguir un nou protocol de negociació bilateral, després de l'"incompliment sistemàtic" dels acords presos per Bankia fa dos mesos. Segons la PAH, l'entitat no ha signat cap condonació per escrit durant el 2013 i tampoc ha complert pel que fa a lloguers socials i dacions en pagament.
16/01 · 18:00
Ocupat un segon CAP a Mataró
Prop de 300 persones van ocupar dimecres 15 de gener el mataroní CAP de Gatassa. L'acció se suma a la tancada al CAP de Rocafonda, que ja fa una setmana que dura. Veïnes denuncien l'acomiadament del servei de mediació intercultural i que ja fa tres anys que demanen una pediatra.
13/01 · 20:08
Fi del toc de queda a Hamburg
La policia d'Hamburg anuncia la fi del toc de queda i de la zona de perill després de 9 dies d'implementació. La repressió i les identificacions arbitràries i els controls han sigut diaris així com les mostres de rebuig i els actes i manifestacions espontànies de desobediència ciutadana i dels moviments socials.
11/01 · 18:14
Concentració al CIE Zona Franca
700 persones es concentren a les portes del CIE de Zona Franca sota el lema "Les migrants no som mercaderia d'usar i tirar, els CIEs tancament ja". Els i les manifestants porten cartells de les 4 víctimes mortals que hi ha hagut fins al moment i també torxes. Hi ha un dispositiu de 10 furgons policials.
11/01 · 18:02
Repinten mural a Vic
Una trentena d'activistes repinten aquesta tarda a Vic el mural de la CUP per la despenalització de l'avortament que l'Ajuntament va fer esborrar després que Josep Anglada (PxC) ho demanés en un ple. L'Ajuntament el va esborrar dijous adduint que era propaganda política.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Quatre grups musicals participaran en el concert del dia 18, a favor de la campanya Save Menorca en relació a la remodelació de la carretera general de Menorca.
Swing i Rithm & Blues amb Gonzo y amigos, cordes clàssiques amb Quartet Aguinaga, jazz cantat amb Rut Florit i Suso Gonzalez, i l'estil tradicional divertit i d'avui amb Sonadors de Son Camaró. Aquest és el programa previst, a partir de les 22:30 h, a l'Akelarre Up de Maó.
Un bon motiu per passar una vetlada agradable, col·laborar amb la campanya i també per a conèixer una mica més la problemàtica d'aquest projecte d'intervenció sobre la principal carretera de l'illa. S'ha previst una entrada donatiu de 5 euros.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
“En un viatge a les muntanyes del sud-est mexicà a la frontera amb los Estats Units, el sotscomandant Marcos i el poble de Mèxic dibuixen el rostre oblidat d’un país. Una celebració de la lluita per la terra i la dignitat”
FOGUERONS A RASPALL 2014 Per l’educació pública i la llengua encenem la flama de la revolta
Dijous 23/01 18.30 h – “Perspectives de l’educació avui a les illes Balears i Pitiüses” amb Iñaki Aicart (portaveu de l’Assemblea de docents de les illes, Plataforma Crida), amb pica-pica a càrrec de L’Armadillo La Violeta (C/ St. Joaquim 12)
A Barcelona s’intensifica, en un violent enfrontament, l’odi de dues famílies gitanes rivals: “Els Tarantos” i “Els Zorongos”. Rafael, el Taranto coneix, en el marc singular d’un casament, a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d’una nit d’amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. Angoixes, la mare Taranta, seduïda per l’embruix del ball de Juana, supera l’odi familiar, però Rosendo el pare Zorongo es nega acceptar l’enllaç.
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani.
Presentació del llibre "Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Al rescat de la democracia" A carrec de Arcadi Oliveres a la llibreria "En su tinta"
Adreça
Badosa, 17. 08016 - Barcelona
Descripció
Arcadi Oliveres presenta el llibre "Conversa entre ARCADI OLIVERES i CELESTINO SÁNCHEZ - El rescat de la democràcia" a la llibreria "En su tinta" a Nou Barris, carrer Badosa, 17, molt a prop del Casal de la Prospe (M)Vía Júlia - L4
Democràcia del 99% de la població, Dret a decidir, Fi de cicle, Fracàs de la Transició, 15-M, Procés Constituent…
Arcadi Oliveres, reconegut activista per la justícia social, i Celestino Sánchez, actiu Iaioflauta, conversen sobre temes claus per a la superació dels nostres problemes actuals, sobre la necessitat d’una nova política.
Des de l´antifranquisme fins a un moviment ciutadà en ple segle XXI, ens ofereixen la mirada privilegiada de dues democràcies: una democràcia devaluada esclava dels bancs i de les elits financeres i una democràcia nova, de futur, que ha d´arribar des d’allò comú, del 99%, de tota la ciutadania.
“A Catalunya, a Espanya i a Europa les institucions públiques són com el consell de direcció d’una gran empresa multinacional, de la banca.”
“No hem de perdre l’esperança, podem canviar les coses; hem de ser conscients que el poder respon als interessos creats d’unes minories econòmiques i polítiques, però el poder també ha de respondre a la voluntat popular.
| 0.784055 |
curate
|
{"ca": 0.9626894042252756, "hr": 0.0002715472763808179, "pt": 0.008852441210014663, "fr": 0.006028349535654157, "es": 0.016184217672296747, "en": 0.0036387335035029597, "it": 0.0003258567316569815, "eu": 0.0020094498452180526}
|
http://setmanaridirecta.cat/tag/ateneus?page=1
|
racoarticles_ca_20221005_3_8101
|
El dia 30 d'agost de 1612 es casaven per poders Dalmau III de Queralt -segon comte de Santa Coloma i futur virrei de Catalunya-amb Joana d'Alagó i de Requesens, que residia a Càller amb la seva mare vídua. No sabem res dels preparatius d'aquest casament ni quina coneixença prèvia tenien els nuvis.
Tampoc sabem si hi va haver interessos de caire polític o econòmic que haguessin propiciat aquesta boda.
Només ens consta que la cerimònia va tenir lloc en el castell de Càller; la unió va quedar rubricada quan Joana va rebre del duc de Gandia -procurador de Dalmau-l'anell, el petó i la promesa que segellaven
el compromís.
La parella, però, va tardar dos anys en fer acte de presència a la vila comtal de Santa Coloma. Va ser, però, una estada llarga, ja que hi residiren entre 1614 i 1617. Fou en ocasió d'aquest primer sojorn que varen procurar congraciar-se amb la població, que des de 1609 tenien un plet amb la comtessa Maria -mare de Dalmau i vídua del comte Pere-a causa dels excessius impostos que, segons deien, ella els exigia. Intervingué en la concòrdia Ramon de Queralt, oncle de Dalmau i canonge tresorer de la catedral de Barcelona, que assolí un acord el 1617.
Com a record d'aquesta llarga estada i com a signe de reconciliació, Dalmau impulsà diverses obres a la vila, entre les quals la del campanar, aleshores en construcció. Però la més significativa va ser la construcció de les Fonts dels Comtes, conegudes popularment com a Fonts de les Canelles. L'arranjament de les aigües de la capçalera del riu Gaià -que fins aleshores fluïen lliurement per la llera sense contencióera un element significatiu per al benestar de la població. A més de la deu pròpiament dita, s'arranjà la plaça anterior amb lloses de pedra per evitar el fang i uns pilars de pedra que delimitaven el conjunt.
Més endavant, al costat del parament barroc de les fonts -que estudiarem a continuació-s'hi afegí un abeurador per als animals. Possiblement a inici del segle XIX, des del sobreeixidor de les fonts es derivà una conducció per proveir els rentadors adjacents al quals acudien les dones de la vila per a fer la bugada.
Hi havia (i hi ha encara) tres safarejos: un per a la bugada pròpiament dita, l'altre per esbandir-la i el tercer per a la roba dels malalts i difunts.
L'aigua sobrant dels rentadors anava directament al riu, però la de l'abeurador dels animals era conduïda mitjançant una canalització de pedra i encara avui alimenta els horts dels Reguerons. Més avall, i també mitjançant conduccions excavades a terra, l'aigua era recollida a les basses dels molins fariners de la capçalera del Gaià, dels quals n'hi havia vuit en poc més de quatre quilòmetres, fins arribar al llogaret de Sant Gallard. Funcionaren fins que les màquines de vapor i l'energia elèctrica varen substituir-los per les farineres més modernes.
Per tant, no podem desvincular els elements que formaven l'entramat del proveïment d'aigua a la vila, d'acord amb les necessitats de cada època. Especialment calia preservar l'aigua de boca. Amb tot, dedicarem atenció al monument de les Fonts, sense oblidar els altres elements, en especial la bellíssima creu de terme gòtica que hi ha al seu costat, tot i ser anterior en el temps.
L'indret
Les obres d'agençament de la capçalera del riu Gaià començaren el 1614, a l'inici de l'estada de tres anys que Dalmau de Queralt i Joana d'Alagó feren a la vila, com hem comentat. L'actitud decidida del comte en la promoció d'obres públiques per a la millora de la vila va fer, segons escriu mossèn Joan Segura, que fos una personat apreciada pel conjunt de la població, almenys en aquesta etapa de joventut, abans de la seva actuació política en rebre la dignitat de virrei de Catalunya.
La construcció va durar nou anys, malgrat la relativa simplicitat de l'obra. No sabem les causes d'aquesta dilació, però sí que en certs moments comportà un malestar a la vila a causa de la qüestió dels impostos.
L'indret és el brollador del Gubià. Aquest és el punt de naixença del riu Gaià, que s'obre pas vers migjorn a través de les gorges de Santa Perpètua, Esblada i Querol. Després s'endinsa a l'Alt Camp pel Pont d'Armentera, Santes Creus i Vila-rodona, per continuar més tard pel Tarragonès fins a desembocar prop d'Altafulla, a tocar del castell de Tamarit.
L'abundància d'aigua d'aquesta deu devia ser a l'origen del primer poblament de l'indret, atès que en el turó adjacent el 1935 s'hi va descobrir un poblat ibèric, actualment desaparegut a causa de les edificacions i urbanització posteriors
El monument
El brollador pròpiament dit consta de tres paraments clarament diferenciats, d'un estil barroc molt auster. A la part inferior hi ha vuit brolladors emmarcats a tres bandes per una motllura. Són formats per caràtules de pedra en baix relleu, amb expressions diferents. Ignorem si -deixant de banda la seva funció decorativa-tenen algun significat concret. Algú ha insinuat que podrien fer referència a personatges reals o estaments de la vila, atès que gairebé tots porten el cap cobert amb curiosos capells i mostren formes de pentinats diversos. A banda i banda d'aquest parament superior del monument hi ha dos escuts, que podrien ser una mica posteriors a l'edifici, ja que trenquen la simetria dels carreus. El de l'esquerra -en força mal estat a causa de l'erosió-és cobert per la corona comtal i flanquejat amb bandes ondulades. Al cos de l'escut hi manca un fragment, però és possible llegir les dues darreres xifres d'una data que -segons fotografies antigues-sembla correspondre a 1829. També podria ser 1629, però en realitat no sabem el motiu pel qual hi ha aquesta data. L'escut de la dreta, en millor estat de conservació, mostra en el seu cos central la figura d'un colom, reposant sobre una branca i unes roques (emblema dels Requesens). Als costats és exornat amb dos elements laterals en forma de filacteris i un altre inferior en forma de bols o conques amb ornamentació geomètrica. És coronat a la part superior per dos corns encreuats posats en diagonal.
Damunt la figura de santa Coloma, com element de separació, hi ha un fris corregut en el qual és perfectament visible una data: 1623. (No deixa de ser curiós que en un mateix monument hi hagi dues dates: l'esmentada de l'escut i aquesta.) Tot el conjunt és rematat per un frontó semicircular coronat per una esfera de pedra, que fa simetria amb les dues esferes laterals.
Tot el conjunt és delimitat per sis pilars exempts, de fust quadrat i rematats també per esferes, una d'elles tocant a l'abeurador dels animals. El terra és cobert amb llambordes, unides amb aglomerat de calç.
No tenim constància documental de la construcció de l'abeurador i els safarejos annexos, tot i que en el llindar de la porta d'accés als rentadors hi ha la data de 1820. Però l'existència de les conduccions d'aigua als horts dels Reguerons, de factura clarament medieval, i els molins fariners tot al llarg de la llera del riu, ens fan pensar que d'alguna manera s'aprofitava l'aigua sobrant de la deu del Gubià i potser la data esmentada correspon només a la construcció dels safarejos.
La creu
Al costat mateix del recinte de les fonts hi ha una magnífica creu tardo-gòtica, que els historiadors de l'art situen en el segle XV. Es tracta d'una de les creus que hi havia a la sortida dels portals de la vila. Solien ser creu senzilles i per això sobta la riquesa ornamental de la Creu de les Canelles que, segons Josep Gudiol, és una de les darreres manifestacions de les anomenades «creus-calvari», atès que, juntament amb el capitell, eren un compendi de la Passió de Jesucrist.
La creu original va ser aterrada i trencada el 15 de febrer de 1934. L'ajuntament en recollí els fragments i els portà a restaurar a Tarragona, tasca que va ser encomanada a Pau Font de Rubinat. Durant la guerra civil, el capitell i el fust varen ser trossejats i convertits en grava. Acabada la guerra, la creu original ja restaurada i una còpia varen ser localitzades al museu Prim Rull de Reus. Després de moltes gestions, s'aconseguí retornar-la al poble juntament amb una còpia, que va ser instal•lada en aquest indret el 1948.
L'original de la creu es va conservar a l'ajuntament fins que el 1959, amb motiu de la restauració del convent de Santa Maria de Bell-lloc hi va ser portada i s'hi conserva actualment.
Tot el conjunt de la creu és bastit sobre una base quadrada amb dues escales irregulars, que al seu torn, són el suport d'un basament vuitavat amb arestes alternes en quatre dels seus costats. Sobre aquesta plataforma, un altre suport, també de forma octogonal, serveix de base al fust que sosté la creu. En realitat, la creu i el capitell formen un sol conjunt. Potser per adaptar-les a la migradesa de l'espai, les figures tenen un gran moviment -a vegades fins i tot forçat-i en certs moments gairebé se sobreposen.
La figura central, naturalment, és la del crucificat, en actitud rígida i els braços excessivament llargs i prims.
Damunt el cap hi ha un pergamí mig desplegat on hi hauria d'haver la inscripció, tot i que les lletres no hi varen ser esculpides.
A l'extrem superior de la creu hi ha representada l'al•legoria del pelicà, obrint-se el pit amb el bec per alimentar els seus fills amb la seva sang. Al braç esquerre de la creu, la figura adolorada de Maria, agenollada i coberta amb un vel. A l'extrem del braç dret, sant Joan que, segons l'Evangeli, acompanyà Maria al peu de la creu.
Els peus de Jesús, Adam sortint del sepulcre, en una representació corrent en l'art gòtic i que recull la tradició que la creu de Jesús va ser erigida en l'indret on havia estat enterrat Adam, el primer home.
La part posterior de la creu és ocupada per la Mare de Déu com a figura central. Està dreta, coronada i porta l'infant en braços. Als quatre extrems hi ha el tetramorf com a representació de les figures dels evangelistes: a la part superior una àguila (símbol de sant Joan), als dos extrems laterals un bou (símbol de sant Lluc) i un lleó (representació de sant Marc). La figura de sant Mateu es troba als peus, en la forma d'un home alat que sosté un rètol amb les mans.
Les figures que envolten la creu en la seva part inferior, just damunt del capitell, semblen un conjunt de personatges que porten els instruments de la Passió, tot i que el desgast de les figures fa difícil esbrinarho amb exactitud.
Sota la figura de Jesucrist i envoltant la creu, hi ha un conjunt de personatges no sempre fàcils d'identificar.
podall 6-7
2017-2018 374
Podall (Montblanc), ISSNe 2014-6957, núm. 6-7 (2017-2018) p. 368-374 Als peus del crucificat hi ha un personatge arrecerat a una columna, que pot ser la dels assots; però podria ser també un àngel portant la canya amb què els soldats feren beure a Jesús fel i vinagre per mitigar el dolor. Al seu costat, una dona amb un flascó a les mans, podria fer referència a les dones que anaren a embalsamar el cos mort de Jesús. A continuació un altre àngel amb una espasa o un martell a les mans. En el primer cas, faria referència a l'àngel del Paradís i al•ludiria a la redempció del pecat original; però si fos un martell seria una mostra dels instruments de la Passió. Finalment, hi ha dos personatges que estiren una corda lligada a un pal o columna, que podria ser la dels assots. Cal però deixar aquests elements en el camp de les suposicions, atès que no és fàcil distingir els detalls de les figures.
En canvi, les escenes del capitell són ja més fàcils d'interpretar. A la banda de Ponent hi és representada la figura de Maria amb el cos mort de Jesús a la falda. A un costat hi ha un home que li sosté el cap (sant Joan o Josep d'Arimatea) i a l'altra banda, una dona en actitud de dolor (Maria Magdalena o Maria Cleofàs). A la banda de la font hi és representada l'escena de la resurrecció. Jesús surt del sepulcre amb el làbar de la creu com a símbol de victòria sobre la mort. A banda i banda, els soldats romans cauen a terra davant la manifestació gloriosa del ressuscitat.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9969576607791769, "es": 0.0010986224964083496, "it": 0.0008450942280064227, "fr": 0.0010986224964083496}
| |
mc4_ca_20230418_15_587397
|
Judit Franch s’endú la Buff Epic Trail i Núria Picas guanya la mitja marató en el seu retorn a les curses | Entre rivals – Esports
Judit Franch s’endú la Buff Epic Trail i Núria Picas guanya la mitja marató en el seu retorn a les curses
10 juliol 2017 15:50
Espectacular actuació de Judit Franch a la Buff Epic Trail que la converteix en la campiona del Skyrunning National Championship Ultra de les Skyrunner National Series Espanya, Andorra i Portugal de la ISF. L’atleta de Gironella es va endur la victòria en una prova marcada per la meteorologia, ja que es va haver d’aturar entre Espot (67km) i Estany de Gento (81km) quan els quatre primers corredors ja havien passat per l’últim punt de control i encaraven el tram final de la prova. Per aquest motiu, van ser els únics que van creuar la línia d’arribada a Barruera, després de 105 quilòmetres de prova.
El guanyador va ser Gerard Morales, amb un temps de 13 hores, 27 minuts i 22 segons. Darrera seu van entrar Luis Duarte, Miguel Ángel Sánchez i Ernest Ausiró.
El cas és que, en el moment que la direcció de cursa va decidir neutralitzar la prova, Judit Franch gaudia d’una còmoda primera posició en categoria femenina i 17a a la general. Ella mateixa ha assegurat en declaracions a l’Entre Rivals que “va ser un gerro d’aigua freda” saber que havien aturat la cursa. Franch es va dosificar fins a Espot perquè era conscient que havia d’arribar amb bones cames als últims 30 quilòmetres de cursa. Ho havia aconseguit i les sensacions eren bones, segons ha explicat. Però no va ser possible: l’últim punt de control per on va passar va ser a Espot i la direcció va agafar-li aquesta referència.
Así de fresca asciende @judith_franch a port de Rius camino del kilómetro 27.5.
¡Espectacular! #BuffEpicTrail17 Ultramarathon pic.twitter.com/EVEfUEcmLb
— BUFF® España (@buff_es) July 8, 2017
La segona posició en categoria femenina va ser per a Leire Martínez, a uns 13 minuts de Franch. Manuela Vilaseca va completar el podi, a gairebé una hora de la campiona.
En clau masculina, convé destacar l’actuació de l’atleta de Berga Joan Noguera, que va fregar el top-10 absolut després d’una cursa brillant. Noguera va concloure en 11a posició i va ser una víctima més de la neutralització de la cursa, ja que la seva actuació també va acabar a Gento. Per la seva banda, l’avianès Pau Bartoló va decidir abandonar a Espot quan formava part del grup que encapçalava la cursa.
Núria Picas torna per la porta gran
Núria Picas ha tornat. Després de l’experiència complicada al Makalu, on va haver d’abandonar l’ascens per problemes de salut, l’atleta resident a Berga ha tornat a córrer aprofitant la Buff Epic Trail i ho ha fet per la porta gran. Va competir en la mitja marató i es va endur una victòria incontestable: 1a dona i 15a a la general, amb un temps de 2 hores, 55 minuts i 22 segons.
La segona posició femenina va ser per Clémentine Geoffray, a uns 4 minuts de Picas, i el podi el va completar Imma Boada, a gairebé 20 minuts.
A banda, en aquesta mitja marató convé destacar l’actuació de l’atleta dels Mountain Runners Gerard Españó, que va fregar el podi i va creuar la línia d’arribada en quarta posició, a uns dos minuts del tercer classificat, Juan Javier Jiménez. El guanyador de la prova va ser Ismael Razga.
¡Sí sí sí, @NuriaPicas ya está aquí! Ganadora de la #BUFFEpicTrail17 21K, ¡qué clase Núria! pic.twitter.com/lJgm57lPks
— BUFF® España (@buff_es) July 9, 2017
Judit Franch Atleta
“No m’esperava guanyar-la. Imaginava que estaria de les primeres, sí, però guanyar-la, no. Estava amb bronquitis des de feia setmanes i el dilluns abans vaig deixar l’antibiòtic. Arribava bastant justa de recuperació i simplement ho anava a provar. Sí que es veritat que en algun moment respirava més fort de l’habitual, però en general em vaig trobar molt bé. Anava controlant bastant, a un ritme força tranquil. Tenia clar que la cursa començava a partir d’Espot i que m’havia de dosificar. Veia que, tot i anar a un ritme tranquil, anava traient temps a la resta de rivals i que la cursa s’aturés va ser una gerro d’aigua freda. Els pròxims reptes que tinc el cap són Chamonnix, a l’agost; i la Riaño Trail i la Ultra Pirineu, al setembre.”
Núria Picas Atleta
“Ha estat un mes molt difícil. Ha estat tot molt progressiu. M’ha costat molt agafar la forma. Sortir d’una pneumònia no és fàcil. Per mi no era una cursa, sinó d’un entrenament. Estic molt contenta d’haver guanyat però el que realment em fa feliç és haver pogut tornar a competir i haver-me pogut tornar a posar un dorsal al pit. El 5 d’agost vaig a Tromsø Skyrace, de 54 quilòmetres, organitzada pel Kilian i, més tard, si tot va bé anirem al Montblanc i a l’Ultra Pirineu, la cursa de casa. Seguim el pla d’entrenament que ens havíem fixat.”
Buff Epic Trail Judit Franch Núria Picas
| 0.773305 |
curate
|
{"ca": 0.8773148148148148, "es": 0.059343434343434344, "en": 0.03640572390572391, "it": 0.011363636363636364, "pt": 0.015572390572390573}
|
http://www.aquibergueda.cat/esports/2017/07/10/judit-franch-sendu-la-buff-epic-trail-i-nuria-picas-guanya-la-mitja-marato-en-el-seu-retorn-a-les-curses/
|
cawac_ca_20200528_6_38734
|
Posts from agost de 2009
En el moment d’escriure aquest article encara falten uns mesos per al Nadal , temps suficient per a organitzar una visita a la terra de Santa Claus (també conegut com Pare Noel, San Nicolás, Father Christmas o “aquest senyor de barba i vestit vermell”). Finlàndia ha sapigut conjugar l legenda, tradició i una excel·lent estratègia de màrqueting per a donar-li un marc real a la fantasia.
Se suposa que el veritable San Nicolás va anar un bisbe cristià que va viure en el segle IV en la regió de Myra (Turquia) . D’alguna forma la creença popular ho va traslladar al Pol Nord , a bord d’un carruatge llençat per rens. Els científics, sempre disposats a derrocar la bella imaginació amb la crua realitat, van recordar que en el Pol Nord no hi ha rens. Es va postular llavors que el veritable origen d’aquell ancià de vestit vermell estava en el Cercle Polar Àrtic , més precisament en la Lapònia Finlandesa . Continue reading »
Ja fa moltes emissions del programa de Cuatro , Cuarto Milenio, presentat per l’enigmàtic Iker Jiménez , els misteris que amaga després de si Google Earth . Diverses fotografies en diversos llocs del món mostren elements borrosos i figures que, observant el lloc concret, no apareixen en la realitat.
Per a aquells que no coneixeu al bo d’ Iker Jiménez , compta amb una llarga trajectòria tot treballant en el món dels fenòmens paranormals, l’ufologia, els enigmes i altres misteris . Va començar a ser popular a través del programa Milenio 3 , a la Cadena SER, on a vegades a hores intempestives aconseguia unes quotes d’audiència notables . Continue reading »
Cada any una de les cançons que més sonen es converteix en el hit de l’estiu. Aquest 2009 Summercat dels Billie the Vision and The Dancers és sense dubte una de les cançons més destacades. La melodia i la lletra s’enganxen fàcilment, però no només per això s’ha fet famosa.
Summercat, Formentera i Estrella Damm han passat a ser sinònims. El passat mes de juny la marca de cervesa catalana va treure el seu anunci de televisió de l’estiu…una mena de videoclip de la cançó amb imatges típiques de l’illa de Formentera, a on una colla de gent jove passa les seves vacances acompanyats en tot moment, d’una Estrella. L’anunci durava prop de 4 minuts, més o menys el que dura la cançó. Després del seu llançament, l’espot es va escurçar fins als 2 minuts.
En aquest anunci, la intenció de Estrella Damm no és només publicitar la seva marca, si no fer-ne un ressó més important i especial. Al final tenim un pack de tres. Un anunci de cervesa, que al mateix temps publicita Formentera com un destí turístic de moda, i que llença el hit de Summercat . Una gran estratègia per fer-se amb tot el públic espanyol, que fins i tot ja ha creat un grup al facebook de fans de l’anunci.
Irlanda és una illa ben coneguda pels seus paisatges verds i rurals, i per la seva pluja constant. Però hi ha alguns paratges naturals que trenquen amb aquests tòpics. Un d’ells és Cliffs of Moher , els penya-segats de la ruïna, que meravellen i impressionen a tots els seus visitants.
Els penya-segats de Moher es troben a l’oest de l’illa, al sud de la regió dels Burren, ben a prop de Doolin y del aeroport de Shannon . Aquest paratge natural s’estén al llarg de 8 kilòmetres i s’eleva a 120 metres sobre l’oceà Atlàntic, tot i que en alguns punts pot arribar als 214 metres d’altura.
A la regió de Llenguadoc-Roussillon en el sud de França es troba la preciosa ciutat medieval fortificada de Carcasona (o Carcassonne en francès). La impressionant ciutadella, que es conserva en un magnífic estat ja que va ser restaurada en el segle XIX, compta amb 52 torres i 2 fortificacions concèntriques, amb un total de tres quilòmetres de muralles.
A la ciutadella, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO , segueixen vivint encara uns 120 habitants i hi ha una gran varietat de botiguers i d’artesans, que venen tot tipus d’objectes artesanals i souvenirs . També hi ha nombrosos restaurants, per la qual cosa és una bona opció menjar dintre del recinte. L’accés a la ciutat amurallada i a la basílica de Saint Nazaire que es troba en el seu interior és de franc.
No obstant això, hi ha alguns llocs en els quals cal pagar entrada. Un d’ells és el castell construït en el segle XII que va anar la seu dels Trencavel , vescomtes de Carcassone. Encara que la ciutadella sigui famosa per la fortificació medieval, el cinturó exterior de la qual es va construir en el segle XIII, el lloc ha estat ocupat des del segle VI a. de C., primer va ser un enclavament gal, i més tard una ciutat romana. Continue reading »
| 0.787102 |
curate
|
{"en": 0.017090271691498685, "ca": 0.9761174408413672, "es": 0.006792287467134093}
|
http://www.viatjar.cat/2009/08/
|
cawac_ca_20200528_8_255634
|
Josep Vicent Boira, Geògraf
L'oracle Toni Comín, portaveu de l'Associació "Socialisme, Catalunya i Llibertat" i exdiputat del PSC i CpC i la tertúlia amb Bernat Gasulla, sots director d'El Periódico, Rafael Vallbona, escriptor i Josep Vicent Boira , geògraf. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre política en especial. - 2013-12-18
Xavier Trias :Costa entendre l'oposició a uns pressupostos que inverteixen en la millora de la ciutat - 28/11/13
Xavier Trias , alcalde de Barcelona fent tertúlia amb Carme Colomina , cap d'Internacional de l'Ara, Astrid Barrio, doctora en Ciència Política de la UV i Josep Vicent Boira , geògraf.. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre política en especial. - 2013-11-28
Pere Sampol - 26/09/13
Xavier Graset conversa amb el director de la Fundació Emili Darder, autor del llibre "El fracàs d'Espanya. Un horitzó per Catalunya, una esperança per a Balears". A la tertúlia hi participen Eva Piquer , periodista; Josep Vicent Boira , geògraf, i Toni Aira , periodista.. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre política en especial. - 2013-09-26
Josep Rull a Alfonso Guerra: "Cree el ladrón que todos son de su condición". Josep Rull , secretari d'Organització de CDC, ha fet tertúlia amb Lola Garcia , Lluís Boada i Josep Vicent Boira .. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre política en especial. - 2013-06-13
Conversa amb Josep Rull , secretari d'organització de Convergència Democràtica de Catalunya. Comenten l'actualitat a la tertúlia Lola Garcia , subdirectora de "La Vanguardia"; Lluís Boada, economista i escriptor, i Josep Vicent Boira , geògraf.. "L'oracle" és el punt de trobada on Xavier Graset asseu un convidat a fer tertúlia sobre l'actualitat en general, i sobre política en especial. - 2013-06-13
| 0.710792 |
curate
|
{"ca": 0.9233009708737864, "tr": 0.005825242718446602, "no": 0.011650485436893204, "en": 0.010679611650485437, "es": 0.036893203883495145, "pt": 0.011650485436893204}
|
http://www.audioencatala.cat/Informacio_Josep%20Vicent%20Boira.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_392108
|
A Barcelona, ho acaben de dir per la radio. No en sé res més.
Quina tocada d'ous jugar un dia laborable, molta gent del principat no podrà venir, i molt menys podrà haver-hi una invasió basca
| 0.669609 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_6_241849
|
Inicio Benicarló Benicarló celebrà el dia de l’Orgull Gai defensant la llibertat sexual de les persones
En motiu de la celebració del dia de l’Orgull Gai, l’ajuntament de Benicarló este matí ha fet la lectura d’un manifest per defensar la llibertat sexual de totes les persones. L’acte ha comptat amb el suport de tota la corporació municipal on els diferents representants polítics han llegit una petita part del manifest. La regidora de Benestar Social Marta Escudero ha destacat que tot i que els drets cap a la lliberta sexual han avançat en els últims anys, encara queda un llarg camí per aconseguir l’acceptació absoluta. El portaveu del Partit Popular de Benicarló Juan Antonio Mañá ha fet referència a la necessitat de crear una educació des de la tolerància i el respecte com a base principal per aconseguir la igualtat en tots els nivells.
Durant la lectura del manifest l’alcaldessa de Benicarló Xaro Miralles ha fet especial menció a la necessitat de crear una societat més tolerant permetent a les persones poder estimar de forma lliure i també formar una família amb total llibertat. També ha insistit que s’ha de seguir treballant per avançar cap un societat més igualitària i respectuosa.
| 0.835702 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_15_451055
|
Colla Mal Passet de Cocentaina - Terres d'Al-Azraq | Diània Televisió
Inici Música Música Festera - Moros i Cristians Colla Mal Passet de Cocentaina – Terres d’Al-Azraq
La Colla Mal Passet de Cocentaina interpreta la marxa mora “Terres d’Al-Azraq“, del compositor Juan Carlos Sempere Bomboí, al XII Concert de Festes. Aquesta obra està dedicada a la colla Raval Jussà d’Albaida.
Article anterior“A voltes amb l’hospital”, per Esquerra Unida d’Ontinyent
Article següent La Colla d’Ontinyent – Esclafamuntanyes (Saül Gómez Soler)
| 0.52918 |
curate
|
{"ca": 0.5287356321839081, "es": 0.47126436781609193}
|
https://www.diania.tv/videos/musica/musica-festera-moros-i-cristians/colla-mal-passet-de-cocentaina-terres-dal-azraq
|
cawac_ca_20200528_4_86509
|
A disposar!
Vull en primer lloc agraïr a militants i simpatitzants d’Esquerra la tasca extraordinària i desinteressada que han dut a terme durant la recent campanya electoral. Així com als 218.000 votants el seu suport quan no era gens fàcil de fer-ho.
Malgrat els milers de catalans i catalanes que aquest diumenge ens han votat, Esquerra ha rebut un duríssim càstig electoral. El reconec i l’assumeixo.
Els motius són diversos, com diverses són les persones que ens han deixat de donar suport. Però crec que hi ha tres factors indiscutibles que ens han portat a aquests resultats: la greu divisió interna manifestada en el darrer Congrés Nacional, que ha estat una irresponsabilitat per part de tots; la decisió de fer president José Montilla, que ha causat un fort rebuig en una part important del nostre electorat; i la priorització de la tasca governamental que ha eclipsat l’èpica nacional que precisament ens va portar al Govern.
Després de compartir, ahir, amb els companys i companyes de l’Executiva Nacional l’anàlisi de la situació, i després d’una sèrie de consultes amb representants territorials del partit, vull anunciar-vos la meva decisió de posar el meu càrrec de president d’Esquerra a disposició del Consell Nacional, màxim òrgan del partit entre Congressos, que se celebrarà el proper 18 de desembre.
Em veig amb cor i forces per redreçar la situació creada pels darrers resultats electorals, però si els companys del Consell Nacional em retiren la confiança, faré un pas enrere i continuaré treballant pel projecte d’Esquerra des de la més estricta militància de base. Sapiguem fer-nos dignes de l’herència de Macià i Companys.
Joan Sabaté (Vallbona d'Anoia) 30.11.2010 | 18.42 h
Joan, és hora d'unitat i necessitem a tothom, a tu més que ningú.
Joan M. Serra (Manresa) 30.11.2010 | 19.26 h
Com a militant d'ERC valoro aquest gest en el que significa, però ara no és el moment de retirar la confiança a ningú, sinó de marcar el camí a seguir. Ja vam passar el trasbals del congrés i no cal que el repetim. Hem fet un servei al país i el país no ens l'ha sabut reconèixer o no l'hem sabut explicar. Vet-ho aquí.
Lluís Soler i Turu (Viladecavalls) 30.11.2010 | 19.33 h
Company Joan, els camàlics de la història encara hem de seguir picant molta pedra. Estic orgullós de militar a Esquerra al costat de persones honestes, valentes i generoses com tu. Ànims i a seguir picant pedra!
Guerau (València) 30.11.2010 | 19.41 h
encara no ho saps perque t'hem deixat de votar ja t'ho dic jo: per pactar amb el PSOE i no pactar amb CIU en clau nacional.
Jordi (Gelida) 30.11.2010 | 19.45 h
El gest t'honora. No se qui ha de dirigir el partit, però el que és absolutament necessari és que el partit estigui unit i que la direcció aglutini TOTS els corrents interns. En el darrer congrés hi havia 4 candidatures. D'aquestes dues ara són fora del partit i això ens ha restat MOLT. És hora d'estar units i forts. No es pot admetre que la causa principal de la nostra clatellada l'haguem provocat nosaltres mateixos.
Jaume Palet i Gibert (Calella) 30.11.2010 | 19.47 h
Trobo del tot assenyada aquesta decisió. És un acte de democràcia posar el càrrec a disposició del Consell Nacional.
Albert (Sabadell) 30.11.2010 | 19.50 h
Ànims Joan i endavant Esquerra!! Jo he fet confiança a l'esquerra independentista i la seguiré fent.
Ho sento Joan pero crec que no has /heu tingut inteligencia emocional amb la gent que ens va fer confiança i no heu defensat prou el fet nacional i les nostres competencies devant d' espanya i això no es de gent valenta.
David Navarrete i Camps (Vilafranca del Penedès) 30.11.2010 | 22.08 h
Benvolgut president, crec que més que posar el càrrec a disposició del Consell Nacional, el que cal, ara, és celebrar la posposada Conferència Nacional, on acceptarem gustosos la renovació del partit i el canvi radical de certes estratègies que s'han mostrat del tot inútils. Com és, per cert, que el cap de campanya (rebutjat fins a l'esgotament per la major part de la militància) no ha plegat de manera fulminant? Deixem-nos de documents estèrils i fem dissabte. Si el número dos ha plegat, què ha de fer el cap de llista? És evident que la tasca de govern ha estat mediocre, que no en parlarem, d'això? En fi, endavant amb la feina que queda per fer. Salut i República!
Eva Inglés (Tiana) 30.11.2010 | 22.30 h
Joan, crec que ara és el moment de fer pinya i seguir tots endavant, essent tu qui continui dirigint-nos. Ets el president d'Esquerra, i has de continuar sent-ho. Hem caigut, és cert, però tots junts ens aixecarem i continuarem treballant per fer realitat el nostre projecte de país. Tens tota la meva confiança i la de tots els i les militants amb qui he parlat aquests dies. Endavant, Joan, treballant pel país des de l'oposició tornarem a vèncer!
Joan (Sant fost) 30.11.2010 | 23.01 h
Avui es un dia trist per mi com a votant de ERC, suposo que a ningú li agrada trobar un vot de càstig tant contundent, jo personalment vaig està molt en contra de la reedició de la formula del tripartit. Espero que la lluita sigui externa de forma cohesionada, no pot ser que el lideratge del partit es vegi excloent i proper a les basses però allunyat dels simpatitzants, on era Carod durant la campanya?, per que no es va aconseguir aglutinar als votats de Solidaritat...?. Si en CIU, una federació on els seus líders discrepen obertament del futur sobiranista de Catalunya i aconsegueixen el vot d’ una ciutadania tant heterogènia, sense esquerdes ! on érem nosaltres? . Trobo una acció valenta no haver entrat al ajuntament de Barcelona i el mateix havíem d’haver fet en l’ultimes eleccions i estem pagant l’elecció del pitjor company de viatge que podíem triat, i si Zapatero es un mentider compulsiu , ERC ha quedat com els babaus que ens hem cregut que aniríem algun lloc de la mà del PSC . Força , Valentia i si us plau treballeu de veritat per tornar a ser decicius!
Neus Cervelló Suau (Blanes) 30.11.2010 | 23.13 h
Sra.Rosa Bertran.Hi ha una dita que diu: L'aguineu quan no las pot haver diu que son verdes.
No soc del partit , però si votant. Crec que la politica oficial allunya els liders del carrer. Al meu entendre, quan es va fer palesa la resposta del Tribunal a l'Estatut..la coherència demanava a Esquerra de sortir amb el pit enlaire i deixar el Govern i convocar eleccions. La seriositat de la politica i de un govern no vol dir respectar pactes amb els sociates i enfonsar-te en el vaixell de SUBMISSIÓ al centralisme. Sort¡
Joaquim Arges (Santa Susanna) 01.12.2010 | 00.37 h
Fem el que tinguem que fer, però fem-ho ja! Què hi ha molta feina ha fer. La campanya comença des d'avui mateix i estem perdent el temps. Mirem que és el que han fet bé CiU durant aquest 7 anys i rumiem-m'hi.
Antoni Reniu i Mora (Mataró) 01.12.2010 | 00.40 h
Penso que la situació és critica, molt més difícil que et sembla, correm el perill de ser un partit amb molts càrrecs orgànics, molt organigrama i poca base. Si algú ha fet pujar el partit ha estat aquesta, on és ara? Quants militants quedem? Menys arrogància, més convèncer i seduir les bases i menys IMPOSAR. Aquesta no crea complicitats, ni simpaties, si no desencís, manca de motivació i abandó. No se si ets el més indicat per remuntar la situació. Has de seguir fins el proper Congrés i tenir coratge per les municipals.
Oriol (Barcelona) 01.12.2010 | 00.50 h
D'acord amb Guerau. Vau perdre 200.000 vots el dia quan el 2006 vau fer president el gris i espanyolista José Montilla com a president l'endemà de les eleccions, després d'haver-ho negat durant tota la campanya. Inevitablement, perquè puguem tornar a confiar en ERC, cal canviar la direcció i donar pas a gent nova.
Enric Rius (BARCELONA) 01.12.2010 | 01.19 h
Joan sento dir que crec que no n'hi ha prou amb el gest que has fet. No podrem eludir les comparacions i després d'una desfeta d'aquesta mena has de prendre una decisió valenta com ja han fet d'altres. Et crec quan dius que et veus amb cor de redreçar el partit, però la ciutadania ho entendrà? Pensa-ho bé Joan, ens estem jugant el futur del partit i del país, igual després de les municipals ja no et quedarà partit per redreçar
Joaquim Sanchez 21145 (Segur de Calafell) 01.12.2010 | 01.20 h
Totalment d´acord amb la Rosa Bertran no solament ió, també molts companys del Baix Penedés.No es l´hora de mar char.Aguanta.Reconeixer errors, recti ficar,es deGENT VALENTA I RESPONSABLE explicar a la gent amb més valentia y claretat
Josep Romeu (Taradell) 01.12.2010 | 07.38 h
Ho sento, Joan. Però em sembla que no n'hi prou amb demanar que se't ratifiqui en el Consell Nacional. Fa molt de temps que n'hi ha que hem mantingut una actitud crítica amb la vostra manera de portar el partit a base de fidelitats personals (al CN es veurà), amb la vostra obsessió per eliminar conpetidors interns (heu deixat massa gent pel camí), en una política erràtica i sense rumb. Es veia a venir el resultat de la vostra gestió: com dic al meu bloc (http://blocdejosepromeu.blogspot.com/2010/11/ara-es-lhora-dels-valents.html) ara és l'hora dels valents. I no crec que el teu gest ho sigui gaire.
Quety (Torroella de fluvia) 01.12.2010 | 07.58 h
Sense ser militant, he sigut de ERC sempre malgrat les vostres lluites de poder personal. Peró ara no es hora de personalismes, es hora de estar units i el discurs no es la part econòmica, es la part emocional. Aquestes eleccions podien haver sigut un triomf aclaparador de l'independentisme sempre que tots plegats haguéssim anat a les urnes. Divide y vencerás sol funciona per els adversaris. Els pactes son bons sempre que siguin puntuals, les persones, i els partits no som monedes de canvi.
Rafel Anguera (Premià de Mar) 01.12.2010 | 08.43 h
Joan, el gest de posar el càrrec a disposició t'honora i és un gest higiènic que calia que fessis. Independentment d'això cal fer passes fermes per tirar endavant i cercar ponts de diàleg amb altres forces per aglutinar, des de les esquerres, una majoria social suficient per declarar algun dia la independència. Jo estic molt orgullós de la feina que heu fet a la Generalitat: polítiques socials, lingüístiques, protecció a entitats històriques, etc. S'ha fet molta feina i la gent no l'ha sabut reconèixer. A més a més les escissions ens han restat el vot, principalment a nosaltres. Força i endavant!! Jo i molts, creiem amb el projecte d'Esquerra i l'aixecarem tant des de les bases com des de dalt.
mar (BCN) 01.12.2010 | 08.46 h
Jo us he retirat el vot, i m'ha sabut greu, el tornareu a tenir si poseu algú al capdevant, fort, segur i que sàpiga necociar. Puigcercós, ho sento no m'ha agradat la teva gestió. Pactar amb Montilla per segona vegada veient la tendència cada cop més espanyolista del partit, ha sigut, des del meu punt de vista, l'error . De moment li he donat al Laporta, a veure si no la caga amb els seus egos, compto amb què el Lopez Tena i els altres el condueixin i ell es deixi assessorar. Visca CATALUNYA...lliure!
Josep (Lleida) 01.12.2010 | 09.01 h
Potser ha arribat el moment de treure conclusions del passat, després del segon "abraç de l'ós". El primer tripartit feia falta ni que fos per regenerar les institucions catalanes, però tal i com va acabar crec que l'error ha estat reeditar-lo. Si ERC ha de ser un partit de govern ho ha de ser en altres condicions.
Oriol (Sitges) 01.12.2010 | 09.12 h
La veritat és que la patacada ha estat bona. No pot ser que dues persones que acumulen dues derrotes grans segueixin dirigint el partit. Joan, ànims però tens feina.
Joan Campru (Manresa) 01.12.2010 | 09.30 h
El gest sembla noble. Dius que ja heu patit un trasbals intern provocat per l'últim consell, era fa 2 anys, estàveu al govern i allò semblava un orque de gats! I et sorprèn que la gent estigui desenganyada? Ara és comença de nou, que tota una legislatura per fer feina i esteu en la pitjor situació possible... per tant aprofiteu per fer els canvis necessaris, que a pitjor (espero) ja no hi podeu anar! Salut
Ànims, Joan, també tens el meu suport.Estic d'acord amb els 2 primers motius, però no amb el 3er. Jo n'hi afegiria un altre, però és molt poc benèvol amb els meus compatriotes. Què van votar els 1.200.00 que van sortir al juliol a demanar independència al carrer? No entenc res.
Lluís (bcn) 01.12.2010 | 09.35 h
Sr. Puigcercós, m'alegra el pas que doneu, doncs honora la tradició de transparència i honestedat democràtica d'Esquerra. Teniu raó en els tres factors del fracàs electoral, però: -el primer és imperdonable i inacceptable; una organització seriosa amb consistència que ha de transmetre confiança política no pot sofrir una situació de greu divisió interna i fer-ne d'això espectacle públic. A això se'n diu ingenuïtat política i comercial. -el segon i tercer són factors naturalment també pesants, però en ambdós heu aplicat sentit comú, projecte polític i heu tirat del carro per des del govern construir estat. Heu aplicat estratègia de país i us heu trencat les banyes treballant-hi i amb ressò; i això comporta moltes vegades i és clar en la situació particular del nostre país, doncs desgast en l'acció política. Però aquest desgast que es reflecteix a les urnes, enforteix alhora l'autoestima i el seguir endavant. El mal, doncs, que ha agreujat encara més les conseqüències dels dos darrers factors i ha afeblit greument el nostre partit, és el primer, alerta! a més hem d' afrontar la derrota en situació interna encara dividida, si més no, vist des de fora. Per altra banda, he de manifestar-vos la meva felicitació per la campanya electoral que heu dut a terme; per a mi ha estat molt bona, però la sort ja era repartida abans de jugar-se les cartes. Salut i força!
Mariano Ferrer (Santa Cristina d'Aro) 01.12.2010 | 09.44 h
Esquerra havia d'haver liderat una coalició electoral independentista unitària. No ho ha fet. Heus aquí el resultat. Poseu-ho, també, a la llista de motius de la desfeta. Si no saps (sabeu)entendre el paper aglutinador d'ERC, pot ser sí que hi hauria d'haver algú que ho tingués clar.
Pau (Barcelona) 01.12.2010 | 09.53 h
A vegades en comptes de gent valenta sembleu gent temerària i això no afavoreix, per altre banda, penso que no heu implantat la vostra filosofia "valenta" al govern i tot això us va fer agafar un cert flaire a impotència, dotant de descrèdit tota la vostra campanya.
maria Domingo (barna) 01.12.2010 | 10.00 h
ERC ha fet ESTAT des d'el govern amb Carod, perfecte! Puigcercós una campanya per les eleccions perfecta! Som o no valents? Fins i tot CIU ho aprofita per fer campanya fins l'últim moment, nefasta! des del primer moment que van haver de fer oposició. On és la humilitat de CIU, quan es diu tantes vegades com a primera paraula d'un discurs?. ERC és, per Catalunya. No ha guanyat CIU , ha guanyat España No ha perdut ERC ha perdut Catalunya. VISCA ERC!
Antoni Cortés i Francès (Sant Adrià de Besòs) 01.12.2010 | 10.07 h
Fem una altra lectura. Quan ens tornem a aixecar, i és el que sempre cal fer en tot a la vida, proposem-nos tornar a ser engrescadors i generadors de les simpaties del món sobiranista en general, al mateix temps que cal aprofitar la gran oportunitat que és per nosaltres la davallada d'un PSC que en campanya era més PSOE. Integrem les persones del PSC que no en són còmodes amb els límits de Nicaragua. No perdèssim l'oportunitat d'anar amb Carod i el seu nou moviment, amb Laporta i altres, cerquem l'avinentessa amb tot l'espectre independentista en base a uns mínims de països catalans. Enfortim el pols de la gent sobiranista, al respecte de la pandereta de CIU. Deixem que CIU desanimi als seus electors independentistes evidenciant la seva obra de govern. Ahir, amb Mònica Terribas: vàrem veure una nova versió del "ara no toca". I en quant a nosaltres, com va dir En Jacint Ros i Hombrabella, (no sé si serà abans el Concert Econòmic o la independència?...) Si articulem aixó CIU no es podrà escapolir d'una davallada a la propera legislatura, o fins i tot molt abans, en un Estat Ejpanyol potser intervingut. Benvolgut president, tots els reptes que tenim en aquest sentit, no els podem fer sense tú. Com tampoc els podem fer sense Benach, ni Carod, ni les escissions sofertes. Tanmateix com no podriem assumir aquest repte sense les/els nostres Simó, Huguet, Ridao, etc... Us vull donar ànims, i agraïment al suport lliurat especialment a Sant Adrià de Besòs en els últims temps. No dubteu en demostrar la vostra valentia i creativitat, pel bé del nostre partit i del futur dels PPCC. Potser ser el nostre candidat i que la direcció del partit la dugui algú altre en atenció a la recerca d'acords amb altres grups independentistes, o bé a l'inrevés (Anna Simó i altres) oferint una imatge de renovació, fòra assenyat. Sigui com sigui, us vull manifestar el meu suport personal i el meu agraïment a la vostra tasca. Endavant Joan!
Albert 01.12.2010 | 10.30 h
Després de que Catalunya us demostrés el rebuig de posar a un partit españolista al govern, us demanem amb tot el cor que rectifiqueu. El primer pas sería fàcil: Donar suport incondicional a Mas per ser president. No es tracta de esquerres o dretes, mai ha sigut aquest el punt. Es tracta de Catalunya o España. Comenceu a demostrar que ho heu entès aquest cop. Ànims!
ferran (sant just desvern) 01.12.2010 | 10.34 h
Estic totalment d'acord amb el Josep de Manresa. No crec que sigui el moment de plegar, sino de reflexionar, buscar altra cop complicitats i no tornar a fallar amb la diagnosi del pais. NO SOM UNA MAJORIA D'INDEPENDENTISTES malgrat ens pesi i molt. I a continuar picant pedra......
Bernat Villaronga i Gríful (Pineda de Mar) 01.12.2010 | 10.40 h
A Joan Puigcercós Benvolgut Joan, un cop passades les eleccions al Parlament, es necessari fer un balanç de tot plegat. Molts intuíem que la contribució d’ERC a un nou govern d’esquerres, tot i la feina feta, ens podia passar factura tant a dins com a fora. I Així ha estat. Ara cal fer una feina de cirurgià i refer ponts amb la societat i els qui estimem el projecte de partit. Tenim persones molt properes amb una gran vàlua humana que ens els hem d’escoltar. Ara toca governar a CiU, no ho tindran gens fàcil per motius prou coneguts com és l’economia i l’encaix de Catalunya o no dins l’Espanya de les autonomies. A ells el correspon tenir encert i valentia. Caldrà estar amatents per veure si obtén per fer caminar la nació o per mantenir l’autonomia. El projecte d’ERC és ben viu, però caldrà fer bategar una estratègia que arreli arreu de la nació. Tenim eines , i més de les que ens pensem. Els homes i dones d’esquerra que han tingut responsabilitats de govern durant aquest anys tenen la seva credibilitat i ells ho saben. Venen temps difícils per a la nostra societat i caldrà ser veu forta i clara davant qualsevol intent de claudicació política dels nous governats. Els ciutadans de Catalunya no han votat perquè res canvi , sinó perquè tot millori. I sabem que només les propostes engrescadores amb un bon fonament són les que amb els temps acaben donant majories. Tenim un repte i el tenim clar; ser dignes dels qui ens han votat i dels qui ens voldrien votar. Ara cal sumar complicitats per servir al país i servir per poder arribar a ser. Bernat VG
Xavier (Sabadell) 01.12.2010 | 10.51 h
L'única lluita que es perd, és la que s'abandona. Ara més que mai cal unitat i responsabilitat. Ànims, salut i endavant!
Adolf Sancliment butí (Sitges) 01.12.2010 | 11.03 h
E.R.C. ha de donar el missatge d'una centre esquerra independentista, prioritat per a tots aquells que entenguin que és possible un estat entre els estats de la Unió i dir ben clar en les campanyes que que estarem sigui el resultat que sigui al costat de qualsevol formació que pensi que la MONCLOA mai farà consecions per a Catalunya
Manel (La Bisbal d´Empordà.) 01.12.2010 | 11.25 h
I si deixem de marejar la perdiu, dimitiu, i es deixa de fer el ridícul d´un cop?
xavier targa (amer) 01.12.2010 | 11.25 h
Ànims! i felicitats per l'energia amb que has dut aquesta campanya que penso que ha estat molt dura. Ara hem de fer pinya, analitzar els errors i seguir treballant amb la direcció que calgui. Penso que no és el moment de qüestionar lideratges. Esquera seguim tenint un paper molt important en la política del país.
Joan Vilabertran (Manresa) 01.12.2010 | 11.31 h
Endavant Esquerra! Puigcercós dimitex. Deixa pas a nova gent. No destrueixis la feina de tants anys.
Sergi (Barcelona) 01.12.2010 | 11.34 h
Estic d'acord amb l'anàlisi de la situació: error d'estratègia política. Ara cal fer el canvi però com el pot representar la persona que ha defensat al llarg d'aquests anys aquesta estratègia equivocada?
Raquel 01.12.2010 | 11.44 h
Pero no vas dir que sumaries? Marxar no és sumar...
Xavier (Girona) 01.12.2010 | 12.04 h
Senyor Puigcercós. Malgrat els errors que heu tingut al Tripartit, jo el vaig votar pq no crec en l'independentisme transversal i a més vaig valorar l'avenç social del Tripartit. Jo sóc independentista i d'esquerres. Ara que es proposa renovar el partit deixim-li dir que crec que s'ha deixat un element a analitzar en la debacle d'ERC. Actituds de servilisme com la de l'enllaç que li poso a sota també us han fet perdre molts de vots. El canvi comença per distanciar-se d'aquestes coses que està permetent un govern del qual vostès formen part. http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2010/12/01/govern-dona-6-milions-endesa-mateix-import-que-multa-nevada/449635.html
Francesc Bella (Matadepera) 01.12.2010 | 12.17 h
Penso que el que vol el votant d'ERC, per sobre de tot, és l'independència. En canvi, heu apostat per postures d'esquerra que ja estan ben cobertes per IC i el Laporta ens ha guanyat la mà. Els personalismes dins d'esquerra han suposat també el cop de gràcia. Sincerament, desprès d'un correctiu tan fort, qualsevol dirigent que realment volgui servir al partir ha de dimitir de manera irrevocable.
anna (vilanova i la g) 01.12.2010 | 13.20 h
La meva opinió és més que mai que ara no és hora de dimitir. La gent t'escolta... Sempre he votat ERC i aquesta vegada m'ho he hagut de rumiar molt i molt! Però tot i que no aprovo els últims 8 anys i que hagueu fet president Montilla i que alguns han ostentat de cadira, he pensat que ja sou prou honrats per saber que no heu obrat bé i us he fet confiança altra vegada!!! Es hora de treballar dur i fer un partit fort, sense dubtes ni escissions!
Eduard (Sant Celoni) 01.12.2010 | 13.34 h
Benvolgut Joan. No us equivoqueu. Heu de tenir present dues coses bàsiques: 1) Hi ha una part del vot que L'HAVIEU DE PERDRE. Simplement. I és el vot de centre-dreta que només vota en clau nacional. És important que un altre partit ocupi aquest sector i faci forat a CiU. 2) El vostre votant no us ha castigat per haver pactat amb el PSC. Ni per haver posat Montilla de president. Us ha castigat per: a) La posada en escena: Per molt decidit que estigués el tema en el moment que CiU va provar la sociovergència, ERC hagués hagut de teatralitzar i escenificar una posició forta, que hagués millorat les espectatives i tractes amb el PSOE. b) SOBRETOT: Montilla ha estat UN PÈSSIM PRESIDENT. Possiblement com a gestor ha estat bó, però com a líder d'un país, com algú que sap on vol anar o sap on vol anar el país o es reconeix com a màxima autoritat de TOTS els catalans (com Maragall) ha estat patètic. Infumable. Aquest és el gran problema!!! Que heu mantingut al govern un personatge gris i petit. Molt gris i molt petit. No sé quan temps haguéssiu hagut d'estar al govern. Era convenient que ERC poses un extremeny a presidir la Generalitat, d'això n'estic absolutament convençut. Però en un moment de la legislatura (segurament com a molt després de la sentència del TC) haguessiu hagut de dir: A prendre pel sac!!! Finalment, i nogensmenys important. El missatge de bon govern és erroni. Totalment. Cada intervenció parlant de tant bé com ho feia el govern, hauria d'anar acompanyada de l'afegitó "tenint en compte l'expol·li que tenim i que ni CiU ni el PSC volen solucionar". Cada vegada. Cada cop que es parlés de gestió calia acompanyar-ho amb "tenint en compte que la Generalitat no és més que una pobre autonomia sub-finançada per l'expol·li. A cada retallada o cada augment impositiu, calia acompanyar-lo amb: "És el millor que podem fer mentre els ciutadants d'aquest país no decideixin deixar de regalar els seus estalvis a Madrid". Com a norma. Sempre. "Un bon pacte de finançament? Home, el millor de la història moderna del país, gràcies a ERC. Però evidentment, continua sent un expol·li i una sagnia, gràcies al PSC i CiU." Finalment, el correctiu l'ha patit el PSC, que ha perdut molts electors sense tenir competència al sector. Vosaltres el que teniu és una enorme oportunitat per aconseguir d'una vegada que el PSOE retiri les grapes d'aquest país.
Peplluís (Barcelona) 01.12.2010 | 13.50 h
Apreciat Joan, sento els resultats d'ERC, jo n'era votant vostre però aquestes han estat les segones eleccions que no ho he fet, i per què? la primera és que es veia a venir que havíeu agafat gust al poder i que tornaríeu a recolzar el PSOE abans que el país. La segona, després de la 'crisi' del 2008 en que us vau desfer, amb una cruesa inacceptable, d'un dels ideòlegs més bons que havíeu tingut mai, en Joan Carretero. Prengueu nota, no es pot anar pel món de il·luminat, les altres visions son tant o més bones que la vostra. Sigues coherent, sigues valent, deixa-ho córrer, que vinguin d'altres a refer-ho i recupereu l'esperit d'abans on ERC era l'estendard de l'independentisme i no un trist complement de l'esquerra espanyola. Refeu els lligams amb els que s'han anat, per tots nosaltres, pel país. Visca Catalunya!
Francesc Pla Falip (Mollerussa) 01.12.2010 | 14.14 h
Crec que tots som un xic culpables del que ha passat, potser no hem explicat bé les coses... però certament coincideixo amb l'anàlisi explicitat a la carta. El gest honora al qui el fa i potser s'hauria de tirar endavant amb totes les conseqüències, però és hora de mantenir-se units i treballar tots per unes idees que sempre ens han mantingut ferms. Això no treu que s'ha d'escoltar més a la gent amb un caire crític, i amb ganes d'prendre, potser allò que diuen uns o altres poden ser bones idees o maneres de fer. També cal deixar que la gent més jove o més fresca o amb més perspectiva assumeixin més lideratge, més responsabilitat... Cal no cometre els mateixos errors d'altres vegades, però fer-ho de veritat, no només dir les coses i després... En el passat congrés, una vegada escollida la direcció ho deia que ara tots a una, però no va ser així, per una raó o altra es van mantenir i visualitzar les diferències i no es van sumar; potser una candidatura guanya un congrés, però ha de saber incorporar i cedir, no perquè tingui de fer-ho, sinó perquè creu que aquest és el camí. Ara toca treballar i continuar el camí marcat per Macià, Companys i molts d'altres. Cal fer-ho i tots hi tenim un paper a jugar, i evidentment tu no has de ser menys.
Albert R 01.12.2010 | 14.50 h
El tripartit no ha estat cap error. Personalment crec que el govern d'esquerres va quedar tocat des del moment en que el PSC, per ordres de Zapatero, va foragitar Maragall, qui junt amb Carod Rovira, era qui donava ànima catalanista al govern. Montilla tenia un perfil catalanista massa baix i proper al PSOE per poder presidir la Generalitat i poder ser assumible per l'electorat d'ERC, que ha passat factura a les urnes. Dit aixo, i al contrari del que asseguren els mitjans de la dreta, no crec que el tripartit hagi estat cap error, malgrat els errors comesos, sino l'oportunitat de l'esquerra catalana per poder governar aquest pais després de 23 anys de governs convergents de dretes i pactes amb el PP. Espero que els partits que integren el govern reflexionin sobre els errors comesos. El tripartit doncs no s'ha de descartar com a formula de govern de cara al futur, sempre i quant s'aprenguin dels errors, la persona que presideixi la Generalitat tingui un fort component catalanista i es fagin politiques d'esquerres en tots i cadascun dels seus departaments.
Roger Costa Solé (Barcelona) 01.12.2010 | 15.15 h
Companys/es, La possibilitat de reeditar un govern d'esquerres plural s'ha esvaït. Aquesta fórmula, que a mi em va il·lusionar moltíssim, no ha estat acceptada per la població de Catalunya. La història de Catalunya ha obert un capítol nou. No podem operar en el futur amb esquemes del passat. Espero que l'actual ERC estigui a l'alçada, i faci el que ja va fer el 1931: bastir una alternativa d'esquerres nacional que aglutini els principals corrents del moment alternatius al centre-dreta hegemònic. Però atenció: caldrà fer sacrificis. En els propers mesos veurem si estem a l'alçada del moment històric. Jo només tinc clara una cosa: no em penso estar 23 anys més aguantant la prepotència de CiU. Salut, Roger
David Macia (Sant Cugat del Vallés) 01.12.2010 | 15.38 h
Al meu parer, estàs molt capacitat per liderar el projecte de retorn de la confiança. Ja sabem que potser donar soport a Montilla ha estat un error... doncs possats cometem un altre dona soport per investir a Mas a la primera elecció i done'm-li soport, potser aquest "error" ens torna el que hem perdut amb l'anterior. Torno a repetir es el meu parer...
Anna Vilanova (Sant Fruitos de Bages) 01.12.2010 | 15.39 h
Endavant us hem votat per continuar encara que sigui a l’oposició. No podem perdre la gent que te la experiència. Ara es hora de fer pinya i de donar exemple. Hem de endreçar la casa però sense fer pols. D’això la dreta en sap mes que nosaltres. No a la dimisio unitat.
Joan Tarres (Palafrugell) 01.12.2010 | 16.26 h
Joan jo sóc un dels que t´he deixat de votar, el teu model d´estat independent és Cuba o Corea del Nord? Has tingut 23 diputats per complir els teus objectius i t´has humiliat per 4 càrrecs davant del senyor d´Iznajar. No cal que posis el càrrec a disposició del amics, les urnes han parlat i t´han dit clarament FORA.
Marta Jiménez (Gavà) 01.12.2010 | 17.04 h
Si cal o no que algú plegui, ja s'analitzarà amb calma; en calent no s'han de prendre decisions d'aquesta envergadura; podríem caure en el risc de quedar, a més d'electoralment molt tocats, escapçats, i no ens podem permetre una cosa així ara mateix. És molt fàcil ara treure la destral i demanar caps, però si ens entestem a resoldre-ho tot des de la visceralitat estarem tirant el carro pel pedregar. Jo també crec que s'han de fer canvis profunds, però sense entrar a valorar si calia o no fer un segon tripartit (ja està fet, no té remei, i a més passaran molts anys abans que ens haguem de tornar a plantejar una decisió semblant), jo voldria que es reflexionés sobre la manera com s'ha gestionat el partit, no el govern, els últims set anys; com a militant de base, he trobat a faltar molta comunicació per part del partit cap a la militància. Com a càrrec electe, m'he sentit molt desatesa en el dia a dia per les estructures del partit, i sovint he tingut la sensació que el partit només s'ha recordat de nosaltres per cridar-nos a fer de claca en actes públics, mai per preguntar-nos què necessitàvem; he vist com, a l'hora de demanar orientació en temes importants, no se m'ha sabut donar resposta, i se m'ha contestat amb circulars trillades i vagues. Se m'ha trucat i pressionat més perquè apuntés la meva secció local a la fantasmada de la campanya "especialistes" que en tots els set anys que ERC ha estat al govern per a qualsevol altra cosa. I he trobat molta arrogància en lloc de comunicació: la sensació que, parlessis del que parlessis, a ca n'ERC ja s'ho sabien tot i no necessitaven l'opinió dels "mindundis" del territori. He vist com s'escollia amics per gestionar àrees molt delicades tant del govern com del partit, passant per sobre de gent més vàlida, perquè no s'ha fet l'esforç de conèixer la militància (no diguem ja la votància). Sembla que a CiU coneixen millor les nostres bases i el nsotre entorn que nosaltres mateixos; i si no, només cal veure de quina manera han sabut com minar la moral de la tropa, com disparar a la línia de flotació cada cop; i des d'ERC, a la inòpia, fent enquestes absurdes (on, per cert, es demanava de posar gairebé el número de la seguretat social; com preteníeu que ningú que no fos militant de pedra picada contestés una cosa així? ), en lloc de venir al territori a preguntar-nos als que ens pategem la ciutat cada dia com estava el pati; és a nosaltres a qui ha vingut la gent a dir-nos que sentint-ho molt no ens tornarien a votar, per una cosa o per l'altra; i a qui li ho podíem dir, nosaltres? Amb quins arguments els hem pogut convèncer, si no ens els ha donat ni el nostre propi partit? Hi ha hagut, crec, un cert menyspreu del militant de base. Pot ser que la feina de govern no hagi deixat temps per a altres coses, però si aquesta és la raó, ara, de temps, en sobrarà. Ja cal que des de la cúpula es comenci a visitar les seccions locals, a preguntar-nos què passa al territori, a compatr amb nosaltres per alguna cosa més que per enviar-nos "ordres" del número, tema i format dels actes electorals que cal muntar, com s'ha fet els últims mesos. Jo sóc miltant des de fa molts anys, i no me n'aniré a casa, però molta gent sí que ho ha fet farta de ser ignorada. REcupereu la moral i l'autoestima de la militància de base o no caldrà que ningú es prengui la molèstia de dimitir, que ja ens dimitirà l'electorat en pocs anys.
J. Ramon Parés (Sitges) 01.12.2010 | 17.07 h
Amic Joan. Trobo correcte, que reafirmis la confiança en el consell Nacional. Però ara hem de treballar i fer neteja, de tots aquells que només miren per ells. No pot ser ni accepto que tot un senyor senador d'ERC digui el que diu, potser també ha de plegar ell, ja que també te molta part de culpa. Ja fa temps hem vares dir que calia estar una època a l'oposició per fer neteja, doncs ja som a l'oposició, els dos Joans teniu feina i nosaltres us ajudarem, però qui ha de tirar del carro sou vosaltres. Suposo que aquells que abandonen el vaixell, i que tenen un sou vitalici col·laboran econòmicament amb la causa, no? Ànims i endavant.
NARCÍS (Riudellots de la Selva) 01.12.2010 | 17.12 h
Hem planificat una campanya prometent objectiu impossible : convocar un referèndum per la ind. Això ja es va fer a les espanyoles i ja veus de 8 a 3 diputats. Com també haviem promès rebaixar els peatges i tantes coses promeses i no complertes. És clar que és millor està algovern que a l´oposició, però el partit ha de donar suport als seus consellers i no ningunejar-los (perdó). Fer triar entre PP i ERC és com quan varem fer triar entre l´Alicia i en Joan Puig = guanya el PSC. Ara els ni PP ni ERC = CiU. A poc a poc ens hem anat allunyant de la gent que pensa, dels professionals, del món universitari. Ara som un partit d´amics, coneguts i saludats que no agradem a molta gent. Hem tornat a l´època pre-Carod i ens costarà molt recuperar terreny. Jo aconsellaria anar retirant pancartes dels ponts que avui a la meva comarca els altres ja les han tret totes.
NARCIS (Riudellots de la Selva) 01.12.2010 | 17.15 h
Per cert, malgrat tot, que passis un feliç anniversari demà dia 2
alfred anento ros (sant feliu de codines) 01.12.2010 | 17.20 h
soc el militan 10368: sr. Puigcercos,vos sabeu que tot es culpa, de aver fet President de Catalunya, una persona de un partir de obediencia a l'estat Espanyol, i que la culpa estota vostre. Pel be del partit, plegueu, i deixeu pas a persones mes aptes per dirigirl'ho
David Torreblanca (Sant fruitos de Bages) 01.12.2010 | 17.22 h
Les divisions internes van venir pel paper fet a l'hora de votar l'Estatut i per voler seguir al govern i reedirtar el segon tripartit malgrat que els socialistes en havien fotut fora del govern. No vem voler estar a la oposició amb 21 diputats i ara hi estarem durant molts anys i amb bastant menys suport popular.
Sóc un altre militant d'ERC. No he anat mai a cap congrés nacional del partit, però si es tracta de ratificar el Puigcercós intentaré ser-hi perquè crec que ara no ho ha de deixar. Llanço el suggeriment que també reconeguin els militants que fa deu anys que som d'ERC. Si m'haig d'esperar 15 anys més per la insígnia Déu n'hi do...
pep roig (vilassar de mar) 01.12.2010 | 18.12 h
Soc militant d'ERC i em dol la davallada que hem tingut. Varem fer una aposta de govern i em sigut conseqüents fins el final. Ara toca treballa, tornar a començar si cal, aprendre dels errors, també valorar els encerts i afrontar les properes eleccions municipals amb ganes.
Georgina (Sabadell) 01.12.2010 | 19.13 h
Sóc una jove votant d'ERC convençuda de la seva ideologia d'esquerres i independentista. Ara bé, aquesta vegada he estat a punt de retirar-vos la meva confiança, tot i que finalment no ho vaig fer . I no me'n penedeixo. Ara bé, us demano que revifeu aquesta situació, per la seva història i per la part de població que representa, ERC ha de ser un partit fort i decisiu. Estic segura que amb un canvi de rumb (que no de líder) ho aconseguireu! Ànims!
Orgullós de se d'ERC (barna.) 01.12.2010 | 20.07 h
Soc militant de base. No tinc cap càrrec al partit. La meva opinió val com la de qualsevól company. No estic d'acord en tallar el cap a ningú. Només cal un canvi d'estratègia i tirar endavant com hem fet sempre, perque el nostre projecte es bó. Del pitxor que s'ens acusa es d'haver fet president a Jose Montilla en lloc de Artur Mas, i d'aqui venen tots els mals al partit. Dos bé, si a ERC vam decidir per Montilla, ara hem d'assumir les conseqüències, que son a favor de politiques d'esquerres, politiques socials, que no crec que amb CIU, s'haguessin pogut fer. Res de plorar, res donar ales al enemic, res de renegar de la fèina feta, res de tallar caps. Ningú es perfecte. ciu i psc, han anat a favor d'españa, son corruptes fins el cap d'amunt i tenen mes votants que ningú a Catalunya. Aixó SÍ, que els catalans ens ho hem de fer mirar. Per tant, hem de cridar mes i fer-nos sentir. La independència arribarà quan la gent vegui i entengui el que passa de veritat a Catalunya. Quan siguem una majoría social. Queda molta fèina per a fer, i no podem perdre el temps donar carn als bultors perque s'ens menjin. Endavant les atxes.
Rafel Fabregat i Prats (Vistabella del Maestrat) 01.12.2010 | 20.34 h
Des del Penyagolosa amb neu i fret estic pensant en les altres vegades que la cosa anat malament per ERC. Podras fer el vullguis, jo que soc home de partit estare al teu costat, perquè sigui el que sigui que fem, serem criticats. Jo ja he passat per aixó. Posem-nos a treballar que tot el que es baixa e puja. Anims i fins el dia 18. Salut i Republica. Des del País Valencia Visca els Països Catalans Lliures i Independents.
Àngels Parés Corretger (Sitges) 01.12.2010 | 20.45 h
Benvolguts i benvolgudes Jo estic força satisfeta de la feina feta des de les nostres conselleries. El treball i les accions dutes a terme són exemplars. Crec que ara és hora de sumar esforços i redreçar-nos novament, com ens ha calgut fer moltes altres vegades, des dels pobles i comarques. També penso que les discussions s'han de fer dins de casa, no podem tornar a esquerdar-nos, no podem de bellnou tirar-nos els plats pel cap. Hem d'entomar la situació i posar fil a l'agulla. I cal, això sí, escoltar, trepitjar i obrir més les portes al territori, a la gent que donem la cara i treballem dia a dia en nom d'ERC. No parlem de derrota, sisplau. Per assolir la Independència hem, primer, de demostrar feafentment, que Espanya és el càncer de la Nació i això només serà possible amb una bona política d'esquerres. En aquests anys de govern s'han obert camins i a partir d'ara potser molts se n'adonaran. Per això us demano seguiu junts, fent pinya, folre i manilles Som gent molt valenta. Salut!
Alícia Macià i Ramon Prujà (Mataró) 01.12.2010 | 20.53 h
En aquests moments crítics, que per altra banda no són els primers, recordem els de 14 diputats a 5, no crec que sigui el moment de dimissions, ni i sobretot, de crítiques als mitjans ni de moviments d’estratègia maquiavèl•lica. Crec que és moment d’autocrítica sincera, d’anàlisi del què s’ha fet darrerament (no sols durant la campanya, que crec que ha estat ben duta a terme, amb excepció d’algun estirabot), i sobretot de generositat per part de tothom, també cap en fora (l’ investidura del nou President serà un bon moment per començar a exercir-la). Ànims i endavant Alícia Macià i Ramon Prujà (encara que som molt joves, són 66 anys de militància entre els 2)
Josep.Ma. Merino i Coll (Barcelona) 01.12.2010 | 20.54 h
No es gens estrany aquest resultat, despres dels girs fets en la pròpia campanya i de la incoherència que suposa confondre la tàctica, amb l'estrategia: Fonamentar una proposta politica per a quatre anys amb el condicionant d'un referendum per la independència, resulta un greu error i malmet de forma clara el que hauria de ser la fita nacional. El resultat es que els nacionalisrtes espanyols, es freguen les mans a costa del messianisme puntual que ha deixat un magre resultat. ERC, que no "Esquerra", era quelcom més que el que ens venen el de la Crida i N.E. : Un partit serios, nacional, republicà i d'esquerres.
Joaquim Cardona Albella (Sant Just Desvern) 02.12.2010 | 09.13 h
No solament hem perdut influència política sinó diners. Les eleccions municipals són a tocar. No és hora de treure els coltells i fer rajar sang. És hora d'analitzar, aprendre i preparar la propera campanya on ens cal treure excel·lents resultat per compensar-ho. És hora de treballar junts i plegats. Després, a la tardor o estiu de l'any que bé, ja farem degollina, si cal. Qualsevol altre plantejament és un suicidi com a partit.
meritxell massana i garbaccio (Barcelona) 02.12.2010 | 14.34 h
Confio en tu i et dono el meu suport. Endavant ! !
josep (verdu) 02.12.2010 | 20.16 h
La teva ambició personal de domini total del partit t’ha deixat completament sol. El lideratge s’ha de guanyar per talent i no per tàctiques sibil•lines. Però ara ja és tard, tu i el teu amic Vendrell ho heu aconseguit: ERC no tornarà a aixecar el cap.
Toni Martínez (Terrassa) 02.12.2010 | 21.10 h
Va per tots i totes: sempre és moment de renovar-se i oi que no ens eliminem nosaltres mateixos quan ho fem?, doncs apliquem la mateixa filosofia, no cal anar deixant cadàvers pel camí; foc nou i endavant, però amb inteligència. Va per tú Joan: reclamo des d´avui més cura i més interès per les Seccions Locals (sí, ja sabem que el vot massiu no és el dels militants) però nosaltres formem una part molt i molt important de la maquinària i masses vegades ens trobem a remolc, quan hauriem de ser a la vanguarda. La teva darrera decisió és sàvia i absolutament encertada. Escolta tot el que es digui i es demani. En unaltre ordre de coses crec que ens ha faltat dir a totes les intervencions de cadascun dels Consellers i també als missatges que des d´el partit es fan a la mass-media, aquelles "cuetes" que totes les formacions fan servir fins l´ extenuació com, "nosaltres clamem pel Concert des d´el 1992", "nosaltres apostem per la Independència del nostre Poble", "nosaltres som Republicans i volem canviar l´establishment del nostre País" ... en fi allò que fan tots els partits amb les seves idees força. També hem de deixar d´anar a remolc masses vegades, d´allò que d´altres que ens ocupen part de la nostra essència política, fan o diuen. Un dels objectius que es va manifestar en voler pactar amb el PSC-PSOE va ser el d´acostar les seves bases al catalanisme i fins i tot que l´ànima catalanista d´aquesta formació es veiés reforçada; doncs bé crec que hem d´estar d´acord que l´objectiu ha estat absolutament errat. Com manifesten molts dels signants dels missatges, jo també sóc independentista d´esquerres a banda de republicà, no com d´altres, per tant mai hem de separar aquests dos conceptes, doncs son l´ànima d´allò en el que creiem i pel que estem donant suport a ERC (fem relectura de les tres sigles si us plau) i no ens equivoquem. La política social que ERC ha imprés en aquest Govern ha estat del tot lloable, finalment ens ha atacat la crisi i ho ha malmés gairebé tot, però no hem de defallir en aquests propòsits siguem a la institució que siguem, municipal, comarcal, vegueria o nacional, fins i tot a l´estatal fins que no ens en desenpalleguem dels espanyols. Crec que el partit ens ha de donar aixopluc en temps menys bons com aquests i per tant això és el que importa. Les persones han de saber trobar el camí ha prendre en cada moment. Salut-República-Independència.
Jordi (Barcelona) 02.12.2010 | 21.40 h
Joan, si actues amb generositat i aconsegueixes fer pinya, rebràs la mateixa generositat de la militància. N'estic convençut.
Lupe Fernandez (Begur) 03.12.2010 | 12.19 h
Joan, penso que de vegades l'esquerra falla en la difusió, en la fragmentació, en el canvi continuat. Com a votant d'ERC m'agradaria que continuessis al davant d'aquest projecte que van prenent forma. No vull més, canvis, més fragmentacions, més disputes internes. Vull un líder fort i carismàtic com ets tu, convençut dels seus ideals, honest i valent, ara que les coses no van bé per ERC, més que mai!. Endavant! Hi ha molta feina per fer!
Marcel·lí Reyes Vidal (Vildecans) 03.12.2010 | 12.19 h
Formo part d' ERC des de 1992, i malgrat ser del tercer sector tradicional en el partit: llibertari desorganitzat i assembleari, cl dir que m'he sentit a prop de la teva visió de l'organització i he estat a favor de l'opció Tripartit, i d'accentuar el perfil esquerrà del partit. Per a mi no és indiferent el saber si viatgem vers la indepèndencia des de l'esquerra o la dreta. La meva queixa és que has perdut massa temps en definir i concretar l jugada, en tenir una paciència infinita amb personatges del partit que han posat pals a les rodes i que se'ls ha permés continuar amb càrrecs i prebendes malgrat el constant treball fraccional, mentre davant altres la resposta era immediata. El mateix ha passat vers fora, massa lentitud davant diferents atacs mediàtics o dels poders fàctics. Finalment i en sóc testimoni l'aparell muntat al si del partit s'ha plegat amb fastigosa facilitat davant els poders quan des de les nostres localitats tocavem vaoravius, i des de Calabria se'ns deixava amb el cul enlaire i se'ns demanava templar gaites. Penós! No pleguis, però defineixte i siguis efectivament valent per agafar una línia, definada, clara, consistent i ah, estaria bé crear quadres d'analisi per quan arribi la independència garantir que tindrem llum, pensions, aigua i sanitat. Qui està treballant en aquest sentit a ERC? Qui hi pensa? la militancia que no pinta res al partit? Salut, República Llibertat! S
Jordi i Mª Dolors (L'Hospitalet de Llobregat) 03.12.2010 | 22.09 h
Benvolgut Joan, la teva decisió t'honora, però creiem que no és el moment.Del proper Congrés en sortirà el resultat de si ERC vol seguir confiant en la teva direcció i el teu equip per portar el Partit al lloc que li pertoca.Creiem que va ser un error confiar la Presidència de la nostra Nació a un home que tot i sabent llegir i escriure,és un analfabet a les ordres dels cacics de Madrid,però estem convençuts que es va fer amb la millor de les intencions.El poble no ho ha entès així i ens ha castigat.Ni el propi Montilla,mentider com molts socialistes,es va creure les seves paraules a Zapatero"te queremos mucho pero más a Catalunya",i que els diputats del PSC votin SI al Parlament i NO al Congreso.Sí,som gent valenta però ho haviem de demostrar amb un cop de puny damunt la taula quan,el passat Juliol,Catalunya es va manifestar massivament contra el PP,el PSOE i el Constitucional.Tot i sent un Partit assembleari,el què s'aprova en un Congrés d'ERC s'ha de respectar fins un nou Congrés.No es pot tolerar que surtin grupets d'il.luminats formant capelletes i acabin trencant el Partit.ERC és el Partit republicà més monàrquic del món ,que té quasi 10.000 reis i tots creuen saber-ne més que la pròpia direcció.Tens el nostre suport i seguirem treballant malgrat els resultats adversos.Catalunya no va recordar,el 28 N,els noms que han tacat la nostra classe política:Bartomeu,Luiggi i altres del PSC,Prenafeta i ex-conssellers Alavedra,Planesdemunt,Roma,Farreres de CiU i d'altres implicats en el cas del Palau, i ha segit votant amiguisme i corrupció.Quina llàstima! !.Madrid te molta culpa dels nostres mals però no de tots els que pateix Catalunya.Salut i República!.
Mercè Pardo (Barcelona) 05.12.2010 | 19.26 h
Senyor Puigcercós, “El millor servei que vostè podria fer a Catalunya seria el de promoure la coalició de TOTS els partits i formacions independentistes per tal d'assolir una majoria al Parlament i posar així una base ferma per declarar la independència”. Aquestes línies són una part del comentari que vaig fer a un article de l’AVUI, abans del 28 N. Aquest dia ja ha passat i l’independentisme segueix estant diseccionat i a punt perquè l’ameba espanyola el vagi engolint a poc a poc, però inexorablement. Vostè ja sap que molts dels que vàrem votar ERC anys enrere ho hem fet ara a favor de SCI. Perquè? Perquè ens ha fet reviure el convenciment que la independència és possible. Jo crec fermament en aquesta possibilitat. Ara només cal que hi creguin tots els dirigents independentistes i que ho demostrin fent un acte de patriotisme i de sentit comú. Aquest acte es diu coalició. Mercè
Josep maria 06.12.2010 | 17.06 h
Ara que disposareu de temps per meditar, podríeu començar per la llei de la custodia compartida, que vareu tirar enrere, acollonits per les histèriques de sempre. Un català.
Jordi Gil (Castelldefels) 07.12.2010 | 13.00 h
Benvolgut Joan, Es hora de fer pinya i treballar tots plegats, mes que mai pel pais. Aprenguem dels error comesos i tirem endevant tots junts. Visca Vatalunya!
Nom
Correu electrònic
Població
Comentari
Vaig néixer a Ripoll el 2 de desembre de 1966. Actualment, sóc president del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya. Tot el perfil
| 0.79374 |
curate
|
{"pt": 0.0028431591559878963, "ca": 0.929063179058102, "es": 0.025872748319489856, "en": 0.0129160658800593, "de": 0.018582075912349463, "hu": 0.00036554903434130097, "fr": 0.0026197680794459903, "it": 0.0019089782904490162, "ru": 0.0006092483905688349, "id": 0.0010154139842813916, "sv": 0.0008529477467963688, "pl": 0.0005483235515119514, "ro": 0.0007107897889969741, "wl": 0.0004061655937125566, "oc": 0.00036554903434130097, "st": 0.00012184967811376698, "in": 0.0002640076359131618, "nl": 0.0009341808655388802}
|
http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/a-disposar
|
macocu_ca_20230731_4_601569
|
Samuel Umtiti marxa cedit al Lecce durant una temporada
El central francès jugarà cedit una temporada al conjunt italià de la Serie A
Samuel Umtiti jugarà a Itàlia aquesta temporada. El central blaugrana ha arribat a un acord amb el Lecce, equip de mitja taula de la Serie A per jugar-hi aquest curs.
Sense opció de compra obligatòria
El FC Barcelona informa que l’arribada de Samuel Umtiti a l’equip italià no comporta cap opció de compra par part del Lecce quan finalitzi el 30 de juny de 2023. Al Barça ho consideren un bon tracte ja que a més Xavi no tindrà un jugador amb qui no compta en el dia a dia de l’equip.
133 partits amb el Barça
Umtiti és al Barça des de l’estiu 2016 d’on va arribar procedent del Lió. En aquestes sis temporades el defensa central francès ha jugat de 133 partits: 91 de Lliga, 22 a la Champions, 16 de la Copa del Rei i altres quatre a la Supercopa d’Espanya.
Amb el Barça Umtiti ha guanyat les Lligues de 2017/18 i 2018/19, tres Copes del Rei (2016/17, 2017/18 i 2020/21) i dues Supercopes espanyoles (2016/17 i 2018/19).
| 0.78685 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_0_84193
|
Festa Major del Bon Pastor 2016
Un any més arriba la FESTA MAJOR, i aquest any 2016 estem d’aniversari, l’entitat cumpleix 30 anys , “CASI NÁ” , clar que les festes ja s’organitzaven molt abans.
Han sigut uns anys de lluites, de critiques, de de plujes, però sobretot de riures i passar-ho bè.
Agraïnt sempre la col·laboració i participació de serveis, entitats i sobretot als comerciants que tot i estan l’economia malament sempre fan un esforç en les seves col·laboracions.
| 0.743169 |
curate
|
{"en": 0.06567796610169492, "ca": 0.934322033898305}
| |
macocu_ca_20230731_8_263313
|
"Les espècies que sobreviuen no són les més fortes, ni les més ràpides, ni les més intel·ligents, sinó les que s’adapten millor al canvi", va dir el naturalista Charles Darwin, és clar que a vegades el factor d'adaptació pot ser la fortalesa, la rapidesa o intel·ligència.
La lliçó de Darwin posa indubtablement de relleu la capacitat d'adaptació als canvis com una habilitat essencial per a totes les espècies, que contrasta amb una característica molt humana: la resistència al canvi.
Donava voltes a aquesta teoria de Charles Darwin, a l'adaptació i als canvis, arrel d'una de les intervencions de l'historiador Joaquim Nadal en una taula rodona sobre economia. Parlava Nadal, em va semblar entendre, que en general avui la societat tendeix més a l'adaptació que a la revolució, contraposant el moment i les crisis d'avui amb d'altres pretèrites que havien engendrat revolucions.
Potser sí que la societat d'avui, en general, és menys revolucionària, és més adaptable i adaptada, malgrat les múltiples crisis que vivim: social, econòmica, sanitària, climàtica... Què més necessitem per alçar-nos?, es lamenta molta gent a Twitter, i la força revolucionària sembla esmorteir-se a cop de piulades.
També és possible que les revolucions, ara, s'executin de forma diferent, ja no amb barricades i guillotines al carrer sinó amb codis i programació a la xarxa. En una xerrada sobre blockchain i criptomonedes un tecnòleg va dir: "Internet va permetre la comunicació a la velocitat de la llum; blockchain permetrà la confiança a la velocitat de la llum."
Internet va ser una revolució i també ho serà, diuen els experts, el blockchain i tot el que se'n deriva. Diuen que aquesta revolució posarà en escac Estats i Bancs Centrals, que els notaris i certificadors públics tenen els dies comptats... És clar que aquesta revolució no servirà per a promoure la igualtat, tampoc tinc molt clar que generi nous drets...
Si aquest és el canvi jo ja fa temps que em noto la resistència. Adaptació o revolució? Si aquesta és la revolució, qui sap si encara sóc a temps d'esquivar la inevitable extinció...
Podem pensar que el franquisme és quelcom llunyà, fins i tot aliè a nosaltres; llunyà en el temps, llunyà en la distància... Podem pensar-ho i seguir-nos enganyant, o bé recórrer a la història i acceptar que el franquisme ni ens és tan llunyà, ni tan aliè, per més que el situem al segle passat, i l'identifiquem i el situem, avui per avui, més enllà de les nostres comarques...
"¡Arriba el campo! : primer franquisme i actituds polítiques en l'àmbit rural nord-català" (Diputació de Girona, 2001), de l'historiador Jordi Font i Agulló, ens retrata com el franquisme va penetrar, també, en l'àmbit rural de les nostres comarques, observant especialment l'Empordà, a través de la recerca arxivística i de la recollida de testimonis orals.
El llibre, que certament té una mirada local, pren també universalitat per les semblances del fenomen amb l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. D'aquí que no resulti gratuïta, ans al contrari, aquesta cita del polític, escriptor i historiador italià Angelo Tasca amb la que s'inicia el prefaci del llibre:
"Para nosotros, definir el fascismo quiere decir ante todo escribir su historia. Una teoría del fascismo tendría que partir del estudio de todas sus formas, de las encubiertas como de las manifiestas, de las reprimidas tanto como de las triunfantes; pues hay varios tipos de fascismo, y cada uno encierra tendencias múltiples y a veces contradictorias, que se desarrollan y pueden llegar a modificar algunos de sus rasgos fundamentales. Definir el fascismo equivale así a comprender esa evolución, a captar la "diferencia específica" en un país determinado y en una época determinada." Angelo Tasca.
No sé si el coneixement del nostre passat és un deure; com a mínim és una responsabilitat ineludible...
D'haver prosperat, l'intent de cop d'estat del 23 de febrer de 1981, perpetrat per un grup de militars liderats pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, hauria canviat el curs de la història, i la que haguéssim viscut, i sobretot escrit, hauria estat una altra.
El cert és que que, tot i no prosperar, aquell intent de cop d'estat també va canviar el curs de la història, impactant en la política del moment i fent, possiblement, que la transició no es pogués completar com es preveia...
Quaranta anys després han canviat moltes coses, i entre elles destaca sobretot la deformació de la figura del rei Joan Carles I, ara emèrit i repudiat. Tota l'autoritat i credibilitat que aleshores es va guanyar l'ha dilapidat els darrers anys en una davallada als inferns de la seva figura personal i institucional, seguint alimentant la història de la la monarquia borbònica amb escàndols i corrupteles.
Veig el rei del 23F i el dels darrers anys i no semblen la mateixa persona, i el problema potser va ser que aleshores, en general, ens el vam creure...
Quaranta anys després, però, no tot ha canviat; potser ha canviat la forma, però no el fons. Fa quaranta anys el feixisme va entrar a trets, pistola en mà, al Congrés de Diputats per a canviar el curs de la història i mantenir viu, també institucionalment, el franquisme; ara, quaranta anys després, el feixisme hi ha entrat, amb Vox pròpia, a través de les urnes per seguir reivindicant el franquisme, vestint-se de partit polític com el llop amb la pell de xai.
Quaranta anys després del 23F l'emèrit Joan Carles I ja no és ni l'ombra del rei i cap d'estat que aquell dia va ser, i el feixisme ha entrat al Congrés de Diputats sense tricorni però amb la voluntat intacta de fer el que Tejero no va poder culminar.
Que quaranta anys després el feixisme hagi entrat als parlaments és la prova que, possiblement, la Transició no va saber tancar prou bé el règim franquista, que en part ha sabut sobreviure i resistir en parts de l'Estat com l'exèrcit o la justícia...
Com les de cacauet o d'altres fruits secs en les caixes de cereals, a la nostra millorable democràcia encara hi podem trobar, lamentablement, traces de feixisme.
Quan passejo per Girona, especialment resseguint la Gran Via de Jaume I, o circulant prop de la Plaça Francesc Calvet i Rubalcaba, on encara s'hi erigeix un fragment d'un dels baluards de l'antiga muralla medieval, m'imagino com de bonica seria avui (encara més!) si haguéssim pogut, i sabut, conservar aquesta muralla que al llarg de la primera meitat del segle XX es va anar enderrocant, per deixar que la ciutat creixés àmpliament, sense obstacles...
Potser si fóssim francesos l'hauríem conservat, la muralla, com la conserven Carcassona, Aigües-Mortes o Vilafranca de Conflent...
De mantenir la muralla, amb els seus baluards, la ciutat avui seria diferent, i edificis emblemàtics com el de Correus, l'Escola Joan Bruguera o el mercat municipal no hi serien, o estarien en altres indrets...
La muralla conservada aniria des del Passeig Canalejas i la Plaça de la Independència, fins al Passeig General Mendoza i la Plaça Salvador Espriu, resseguint el traçat de la Gran Via de Jaume I, i lluiria, al llarg del seu recorregut, cinc majestuosos baluards: el baluard de Figuerola, on actualment hi ha la seu de Correus, els cinemes Albéniz Centre i la Sala La Planeta; el baluard de la Santa Creu, on actualment hi ha l'Hotel Ultònia i l'Escola Joan Bruguera; el baluard del Governador, a l'illa de cases de la Cambra de Comerç; el baluard de Santa Clara, just darrere la seu de la Policia Local, i el baluard de Sant Francesc on ara hi ha el Mercat Municipal del Lleó... Precisament allà encara s'hi erigeix un fragment d'un dels baluards de l'antiga muralla medieval, coronat per una columna i un lleó, que no la lleona!
La muralla també conservaria les seves divuit torres, i tot plegat ens oferiria una imatge de Girona tan imponent com la seva Catedral!
El meu consol, i no sé si també el de molts gironins, és la conservació de part de la muralla romana, reforçada posteriorment en l'època carolíngia, que passa de la Plaça Sant Pere i la baixada de Montjuïc, on hi havia el portal de França, i voreja Sant Pere de Galligants, la Catedral i el Convent de Sant Domènec per baixar per les pedreres fins al Jardí de la Infància, on hi havia el portal del Carme...
És clar que per portal, el de Sobreportes, feliçment conservat, que permet fer-nos una idea de l'atractiva que seria, Girona, d'haver-ne conservat més, com el portal de França a la plaça de Sant Pere, o el portal de Sant Pere a tocar de l'església de Sant Pere de Galligants...
Muralla i portals ara serien de gran utilitat per a decretar confinaments i tancaments perimetrals, és clar que mentre la muralla i els portals tancats protegien del que hi havia fora muralles (enemics, també en forma de virus), alhora exposaven a la població als mals interiors, com els deliris de grandesa del General Álvarez de Castro, als qui hi restaven reclosos.
M'agradaria que Girona hagués pogut, i sabut, conservar la seva muralla medieval, que hagués sabut modernitzar-se integrant-la en el seu creixement urbanístic convertint-la en un element singular.
No sempre és fàcil, ni senzill, decidir què ens quedem i què llancem, què enderroquem i què mantenim dempeus. La Gran Via de Jaume I és la cicatriu d'una muralla que dorm eternament sota el carrer, un vestigi desconegut, i em temo que ignorat, per molts gironins...
La Girona emmurallada, vés quin remei, ja forma part del passat, i dels meus somnis impossibles i inabastables...
No puc evitar-ho: sento una gran fascinació per les fotografies antigues! I especialment per les que han deixat testimoni dels barris, viles i ciutats d'antuvi. Sí, Fargnoli és, per mi, droga dura! Per això l'altre dia vaig entrar a l'exposició de la Casa de Cultura de Girona, per això penso en trobar el moment de visitar, més aviat que tard, la que es pot veure al Museu d'Història. Per això, enguany, el llibre de Sant Jordi va ser "Girona desapareguda" (Joan Boadas - David Iglésias, Editorial Efadós, 2019), un magnífic llibre que recull fotografies antigues d'una Girona que ja no existeix i que cada vegada és més difícil reconèixer, identificar-ne alguns vestigis. I si les fotografies antigues em fascinen, les de Girona em porten i transporten a un altre nivell, a un nivell superior! M'agradaria transportar-m'hi, en aquella Girona, en aquella i en totes les Girona que hi ha sota l'actual, entrar per totes les seves portes, resseguir la seva muralla, les seves muralles, descobrir el que la història i la memòria encara ens amaga... Podria ser avui Girona una ciutat emmurallada, com tantes altres del sud de França, d'haver sabut conservar i preservar les seves muralles? Tot sovint m'ho pregunto quan passo per la Gran Via de Jaume I, per la Plaça Sant Pere o pel Jardí de la Infància, entre el carrer del Carme i la Plaça Catalunya... Llibres com aquest ens ajuden a entendre la transformació urbana i, amb aquesta, la de tota la ciutat, algunes vegades per bé, d'altres per mal, doncs el llibre també és testimoni del mal que, en ocasions, s'ha fet irremeiablement en nom d'un suposat progrés, com l'enderroc dels xalets Masó de l'edifici de La Punxa. La Girona desapareguda és un viatge al passat que ens convida, alhora, a pensar i repensar, tantes vegades com faci falta, quina Girona de l'actual volem preservar, quina possiblement no cal, i per tant necessitem transformar...
A vegades convé passar pàgina, deixar enrere el full i soterrar-lo per tots els que, inevitablement, s'escriuen i s'escriuran després.
D'altres vegades és impossible, i per pàgines noves que s'escriguin, tantes com la vida mateixa permet, aquella roman present i sempre oberta, solcant el record, llaurant la memòria.
La vida de Neus Català és plena d'aquestes darreres pàgines, pàgines curulles, també feixugues, d'una memòria, la de la seva lluita antifeixista, la de la seva supervivència al camp de concentració alemany de Ravensbrück, que ha conservat viva i ens ha llegat per mantenir el punt de llibre falcat en aquestes pàgines, en aquests records.
La seva era una vida, com tantes altres, condemnada a l'oblit, fins i tot a l'extermini, condemnada a ser esclafada pel feixisme, i amb la seva supervivència, com la de tants altres, ens va fer presents el seu testimoni directe d'una de les barbàries més grans del segle passat.
Ara que sobre Europa plana i creix de nou la ultradreta, hereva i nostàlgica del feixisme, el seu testimoni i la seva memòria esdevenen imprescindibles per evitar que, com tal dia farà cent anys, el feixisme trobi en una Europa deprimida terreny abonat per créixer.
La vida de Neus Català es va apagar dies enrere, la seva memòria, però, romandrà viva, evitant qualsevol temptació de passar pàgina. Ens pesa massa la seva memòria...
"La gallina ja és a la cassola!" Hi ha qui té per costum llegir el diari començant pel final, fins i tot hi ha qui primer es posa al dia consultant les necrològiques i les esqueles, no sé si per confirmar que no hi apareix la seva... Quelcom semblant també passa amb la revista Parlem de Sarrià, que hi ha qui la comença a llegir, o a fullejar, pel final, pel "The Sarrià News"! I al final del final, la darrera informació d'aquest suplement "im-prescindible", és "La reivindicació" Aquesta petita i darrera secció ha estat reivindicant durant anys i panys, revista rere revista, la retirada dels símbols feixistes del Pont de l'Aigua que uneix Sarrià de Ter i el barri gironí del Pont Major, símbols (la gallina!) que van ser retirats mesos enrere. "La gallina ja és a la cassola!" Així és com, en l'anterior número, el redactor en cap del suplement, en Sam Enfot tancava la seva secció reivindicativa de disset (sí, 17!) anys, després d'anunciar feliçment la retirada de tal vergonya! Per cert, en el darrer número (el 102) l'Assumpció Vila fa una crònica d'aquesta llarga reivindicació! La gallina ja no hi és però "La reivindicació", en aquest nou i darrer número de la revista, segueix tancant la informació, tal i com el propi Sam Enfot ja havia advertit: "Ara ens hem quedat sense motiu de reivindicació, però ja mirarem de trobar-ne algun altre." Dit i fet! Si voleu conèixer quina és la nova reivindicació, comenceu a llegir aquest darrer número pel final!
El proper dilluns, dia de la Mercè, les quatre àguiles imperials del Pont de l'Aigua que uneix Girona i Sarrià de Ter finalment alçaran el vol! Bé, més que alçar el vol diria que aniran en orris!
Vagin on vagin l'important és que després d'anys i panys de reclamar-ho els símbols franquistes desapareixeran del Pont de l'Aigua, alliberant així l'espai públic d'una simbologia feixista que ens ofenia a molts.
La reivindicació no ha estat sorda, i sí constant! Possiblement la reivindicació més sonora i constant ha estat la de l'inclassificable Sam Enfot, que número rere número (i ja hem arribat als 100!) ha reivindicat al "The Sarrià News" de la revista Parlem de Sarrià que "les gallines" vagin a l'olla!
I si bé gallina vella fa bon caldo, aquestes gallines, que de velles ho són, diria que no serviran ni per això, ni pel caldo!
Amb la seva retirada ens estalviarem que els futurs usuaris de la nova via verda que travessarà el pont per sota, per un dels seus arcs, ensopeguin a banda i banda amb el petri vol gallinaci d'aquestes àguiles imperials que ara, feliçment, finalment, es retiraran. En aquest cas, com tants altres, val més tard que mai!
El que aquesta setmana ha plantejat el president Puigdemont amb la Crida nacional per la República, la unitat de l'independentisme, van fer-ho, aquesta setmana ha fet quaranta anys, els partits socialistes d'aleshores amb la seva unitat, la del socialisme català! M'és impossible deslliurar-me d'aquesta mirada estràbica separada per quaranta anys doncs en el fons l'essència és la mateixa: la unitat política d'elements semblants i alhora diferents, fins i tot enfrontats per moments! Fa quaranta anys es va celebrar el Congrés de la Unitat Socialista en el que la Federació Catalana del PSOE (FSC-PSOE), el Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-C) i el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament (PSC-R) van fundar el que avui coneixem com el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). Lluny del que podríem pensar avui aquella no va ser una unió fàcil, doncs les sensibilitats ideològiques entre els tres partits, liderats respectivament per Josep Maria Triginer, Joan Reventós i Josep Pallach, eren evidents i a voltes fins i tot públiques i notòries! Ho expressava amb aquestes paraules fa deu anys Josep Maria Triginer, en un llibre publicat en motiu dels trenta anys del PSC: "La resistència a la unitat era compartida en ambdós col·lectius, partícips de diferents cultures polítiques. Per als companys de la FSC-PSOE, el PSC-C no aportava res al projecte socialista. El problema residia en que els companys del PSC-C es sentien més identificats amb l'esquerra que amb el socialisme democràtic; en aquestes condicions, la UGT era un sindicat més i el PSOE una representació centralista de part de l'esquerra." Triginer, després de repassar altres aspectes de les disputes i resistències dins el socialisme per assolir aquella unitat finalitza el seu article, recordo que publicat fa deu anys, amb aquesta reflexió: "El PSC va interioritzar les larvades tensions de la societat catalana, afavorint la societat, perjudicant el projecte socialista. El PSC va renunciar a governar Catalunya per afiançar la seva hegemonia entre l'esquerra catalanista. En comptes de dur a terme una política d'integració en el partit, que servís de pauta per a difondre-la a la societat, es va imposar una política d'assimilació i d'exclusió. En la perspectiva de 30 anys, segueixen havent massa qüestions pendents." Més enllà de considerar interessades les paraules de Triginer, com ho serien també si el relat l'hagués fet un destacat socialista provinent del PSC-C o del PSC-R, tal vegada part de les qüestions pendents que fa deu anys apuntava s'han acabat evidenciant, que no resolent, precisament aquests darrers anys amb la crisi interna que fet sagnar, fins i tot escindir, el PSC. Avui el PSC potser no és tan gran com aleshores, però sí que ha trobat, també a base de cops, una certa pau interior que fa temps que no tenia i com a mínim ha pogut celebrar els quaranta anys amb un president i govern espanyols socialistes... Diu la història que aquell congrés de fa quaranta anys va ser el de la unitat; caldrà esperar a veure què diu, la història, d'aquesta Crida a la unitat independentista que ara ha fet el president Puigdemont; segurament, per sort, no caldrà esperar quaranta anys per desvetllar-se la sort, o la dissort!
Una retirada a temps és una victòria, va sentenciar Napoleó, fent-se així cèlebre una altra de les seves frases. Lamentablement el governador militar de Girona durant la Guerra del Francès Álvarez de Castro no se la va aplicar, ni a ell ni als soferts gironins que a banda del setge francès, napoleònic per a ser més precisos, també (sobretot) van patir la seva obstinada resistència. Álvarez de Castro fins i tot va emetre un breu i terrorífic ban com a governador militar: "Será pasado por las armas el que profiera la voz de capitular o de rendirse". Potser Girona va ser (novament) immortal per honor i glòria del foll militar, no varen ser immortals els vora deu mil soldats i gironins i gironines que van deixar-hi, més que la pell, la vida! El president Carles Puigdemont va estar a punt de retirar-se a temps el dijous 26 d'octubre quan quasi es presenta davant els mitjans de comunicació, i la població en general, per convocar eleccions anticipades, però ja sabem que finalment es va fer enrere i alhora es va fer fort en la seva determinació de seguir endavant amb la no aprovada però suspesa república, donant la veu al Parlament de Catalunya. Hagués estat una victòria aquella retirada? O una rendició en tota regla? S'ho pregunta avui el president Puigdemont, encara? El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha retirat (a temps) l'ordre europea i intencional de detenció del president Puigdemont i dels consellers cessats que l'acompanyen en el seu exili a Brussel·les; l'ha retirat a temps que la justícia belga no aigualeixi les acusacions que en poguessin motivar l'extradició, a temps per evitar que aquí no se'l pugui jutjar per les mateixes causes que a la resta d'imputats, els que són a la presó i els que ja n'han sortit, a temps per evitar que la justícia espanyola quedi en un visible (i vergonyant) fora de joc. En la justícia, com en la política, en la guerra, en l'amor i en l'esport, la tàctica també és un element clau i la retirada a temps una decisió que no sempre és fàcil ni senzilla. Una retirada a temps és una victòria? En el cas del jutge Llarena amb la retirada de moment hi guanya molt més del que, de no retirar-la, podria perdre...
Reconec que tinc una certa debilitat per aquests vídeos que amb pocs minuts, un bon relat i quatre dibuixos t'expliquen un fet o una època històrica; són com pastilles concentrades pel caldo i, fins i tot si voleu, lliçons d'història per a "dummies", però la veritat és que a mi em fascinen... El vídeo d'aquesta setmana és sobre la Guerra Freda, una guerra aparentment no lliurada que va marcar la geopolítica mundial de la segona meitat del segle XX... Són només 7 minuts per explicar més de 40 anys d'història! Bon divendres!
Un arc inflable, d'aquells que han esdevingut imprescindibles en tota competició esportiva amb un mínim de cara i ulls, presidia l'entrada de la Plaça de la Catedral just davant del Portal de Sobreportes, un "arc" històric de la Girona romana.
Sota l'arc inflable rodaven esforçats ciclistes que després d'enfilar la pujada de Sant Feliu enfilaven la de la Catedral... Abans ja els havia vist rodant a tota velocitat pel llarg del carrer de les Ballesteries i, pel que semblava, rodaven en bucle.
Així és la Girona d'avui, una ciutat "bike friendly" que ha trobat en l'esport en general i la bicicleta en particular un nínxol de mercat, un pol d'atracció i promoció turística. Bona mostra n'és el recent Sea Otter Europe Costa Brava, esdeveniment ciclista que va reunir més de quatre mil esportistes i uns trenta mil visitants, convertint Girona en la capital mundial de la bicicleta!
Amb aquesta Girona van topar, per sorpresa i sense previ avís, els gironins d'una altra Girona, els que fa quaranta anys (o més) volien colorar la Girona grisa i negra i que, com els esforçats ciclistes, s'enfilaven fins a la Plaça de la Catedral per trobar-se a l'Arc per ordir totes les revolucions necessàries, tot i que avui molts d'ells veuen que només van fer les possibles, que ja és molt!
Aquell vespre l'Arc, l'únic bar amb una catedral a la terrassa, celebrava els seixanta anys; aquell vespre al peu de les escales de la Catedral convivien dues de les moltes Girona hagudes i per haver.
Aquell vespre quan l'arc inflable es va desinflar (el del Portal de Sobreportes resisteix, impertèrrit, tots els embats de la història!) i els ciclistes van desaparèixer l'Arc i els progres van prendre per fi la Plaça de la Catedral, com antuvi... I que així sigui per molts anys!
El 14 d'abril de 1931, avui fa 86 anys, es va proclamar la república espanyola de manera successiva en diferents ciutats: Eibar, València, Madrid... També a Catalunya es va proclamar la república, i per partida doble: primer per boca de l'aleshores alcalde de Barcelona Lluís Companys i després la celebrada i recordara proclamació de la república catalana i l'estat català per part del president de la Generalitat Francesc Macià! Avui per avui les ànsies de república són especialment vives a Catalunya, vinculades al fil del moviment i del procés d'independència, esdevenint, en el dia d'avui, quelcom més que només una commemoració... Avui moltes commemoracions es quedaran només en això, en el record, ometent, quina llàstima, la seva reivindicació! Amb la visió (fruit d'una versió) que es té d'Espanya a molts els deu estranyar que algun dia Espanya sencera (o quasi tota) fos republicana! És per això que avui vull recordar especialment l'Espanya republicana, una Espanya, malauradament, avui per avui encara massa dormida o, si més no, minoritària... Bon divendres... i visca la República!
La mítica frase cinematogràfica "és un ocell, és un avió?... No, és Superman!" també podríem aplicar-li a ell, naturalment salvant les distàncies, doncs fins allà on jo sé i conec ni es vesteix amb els calçotets per sobre els pantalons ni es debilita davant la kriptonita! És un empresari, és un artesà, és un jutge de pau, és un cantaire, un esportista, un motorista, un geganter, un sardanista, és un actor?... No, és en Lluís Cañigueral Viñals i és (o ha estat) tot això i molt més com podreu comprovar al número 96 de la revista Parlem de Sarrià, en l'entrevista que li fa el també sarrianenc Josep Maria Sansalvador. A banda de l'entrevista a en Lluís Cañigueral a la revista, com és habitual, hi trobareu un bon recull de l'activitat i l'actualitat del darrer quadrimestre de 2016, com una crònica del pregó de la Festa Major que va fer Josep Brugada. També podreu endinsar-vos en la història de la plaça de l'Obra, escenari de moltes manifestacions culturals, religioses i esportives o bé en la història d'una desapareguda foneria que durant dècades va presidir l'entrada sud de Sarrià de Ter, a l'autovia. Són molts més els motius que fan que aquesta revista sigui llegidora, comproveu-ho vosaltres mateixos fent-hi un cop d'ull; fullejant-la hom sempre hi troba quelcom interessant per llegir...
Ja fa dies que Girona es prepara i vesteix per les Fires de Girona, amb els firaires muntant les atraccions al Parc de la Devesa o les entitats enllestint les barraques al passeig de La Copa... El pregó d'avui, com sempre i arreu, donarà el tret de sortida a uns dies de molta activitat comercial, lúdica, cultural i festiva! Però, què en sabem realment de les Fires de Girona, de les fires de Sant Narcís? Respondre aquesta pregunta és el propòsit d'aquest vídeo, d'aquest petit documental del programa "L'espiral de la història", coproduït per l'Ajuntament de Girona (SGDAP - CRDI) i Televisió de Girona, dirigit i presentat per Xavier Carmaniu. Us recomano que l'hi feu un cop d'ull abans de sortir per Fires de Girona, doncs les d'enguany són filles de les que es narren en aquest documental, i sempre va bé, també quan es surt per Fires, anar ben documentat! Bon divendres i bones Fires de Girona!
Sant Cugat va patir un suplici, un autèntic martiri, que li va valer la condició de màrtir. La seva no va ser una vida senzilla, planera i tranquil·la, com es pot deduir de la seva condició (de màrtir), tampoc ho ha estat i és de la vila de Salt, de la qual és patró. Un dels motors de la industrialització (tèxtil) de les comarques gironines des de mitjans del segle XIX, amb la constitució de la societat Ramió i Cia (1846) la vila de Salt aleshores va viure (segur que per molts patir) un creixement en tots els sentits: activitat econòmica, urbanisme, població... La vila va fer el salt de 255 habitants el 1787 a 2.105 el 1887. La industrialització explica aquest gran creixement demogràfic, el 1970 ja tenia quasi 11.500 habitants! Aquest procés s'allarga i es prolonga al llarg del segle XX, fins ben bé a finals del segle XX i principis del segle XXI amb els tancaments de les activitats industrials de les fàbriques Gassol i Coma Cros. Com amb tantes viles, pobles i ciutats la indústria va transformar Salt i la seva història. No em consta que aleshores, a mitjans del segle XIX, a Salt es fes una consulta sobre si calia, o convenia, industrialitzar el poble, no es decidien aixi aquestes qüestions aleshores, tampoc necessàriament ara... o sí, si és una de les condicions d'un pacte de govern... Com altres pobles, viles i ciutats Salt també ha hagut de lluitar per preservar la seva identitat i, fins i tot, la seva existència com a poble, com quan a les acaballes del franquisme va ser annexionat, com Sarrià de Ter, a Girona. Una identitat marcada també durant anys per l'hospital psiquiàtric, que dècades enrere ens semblava situat als confins del món, lluny de la suposada civilitzada civilització, a la rere botiga de Girona i la seva àrea urbana, tot i que aleshores no l'anomenàvem així. Amb la democràcia Salt, com Sarrià de Ter, no només va recuperar la llibertat, també la independència! I amb el pas dels anys Salt ha estat molt més que la vila del psiquiàtric; de fet l'equipament encara hi és, però alliberat de tots els estigmes negatius, perfectament integrat al Parc Hospitalari Martí i Julià. Una setmana després d'acollir una de les cinc manifestacions de la Diada d'enguany per la independència (no només de Salt, sinó de tota Catalunya) els veïns i veïnes d'aquesta vila han decidit si fan un salt comercial, permetent desenvolupar un sector en el que, de moment i com a punta de llança, s'hi vol instal·lar Ikea, objecte de desig de tants consumidors com ajuntaments! El resultat de la consulta ha estat inapel·lable i aclaparador i coincideix amb el que volen la majoria de regidors i grups municipals, pel que el govern, format també pels cupaires partidaris del No, podran començar a tramitar el desenvolupament urbanístic de (ni més ni menys) 700.000 metres quadrats de sòl comercial, industrial, residencial i per equipaments (atenció Sarrià de Ter, ai, ai, ai que ja hi tornem!) com el nou Hospital Josep Trueta i la Facultat de Medicina... Ikea ha estat només el detonador d'una nova transformació que Salt no farà en dos dies, és evident, però que en qüestió d'anys (que ràpid passen!) reforçarà, juntament amb la zona comercial ja consolidada de l'Espai Gironès i tot el que l'envolta, el paper comercial de Salt, convertint-lo en la gran zona comercial no només de l'àrea urbana de Girona, sinó de les comarques gironines, del nord de Catalunya! Sant Cugat va morir degollat, després de sobreviure a infinitat de martiris, l'any 304. A Salt hi té una església dedicada des de finals del segle IX, tot i que la construcció actual es va començar a construir al segle XVIII. Sant Cugat era natural del nord d'Àfrica i, com el seu amic (o familiar o germà, diuen) i també màrtir Sant Feliu, va arribar per les nostres contrades a finals del segle III; Cugat, que va caure presoner a 8 milles romanes del camí de Barcino (BCN) a Egara (Terrassa), diuen que, vés per on, era mercader, tot i que no va ser per això sinó per la seva fe (cristiana) que va ser perseguit, martiritzat i degollat pels romans! Tot i ser-ne el patró no crec que el Salt d'Ikea necessiti encomanar-s'hi... serà més útil i efectiu encomanar-se, si s'escau, al nonagenari Ingvar Kamprad, patró d'Ikea, i qui sap si també en un futur de copatró de Salt, que ja sabem que els centres comercials d'avui són els nous temples...
| 0.868883 |
curate
|
{"ca": 0.9702314602321159, "es": 0.026457281489738377, "it": 0.00042620156055340634, "hu": 0.0020982230673398466, "af": 0.00032784735427185104, "fr": 0.0004589862959805914}
| |
crawling-populars_ca_20200525_21_238658
|
La proposta consisteix a recuperar peces del patrimoni històric i arquitectònic d'aquestes poblacions i, a la vegada, desenvolupar una oferta turística singular que aplegui en un sol paquet les diferents propostes que fa cadascuna. “Ha de permetre el posicionament de l'Alt Camp en l'àmbit nacional i internacional com a comarca amb un important producte, atractiu i potent, en l'àmbit del turisme cultural”, assenyalen des del Consell Comarcal. En aquesta estratègia, els impulsors volen aprofitar el potencial d'altres atractius turístics de l'entorn com poden ser la Ruta del Cister o, de manera especial, la Costa Daurada.
El projecte es concreta, a Alcover, amb el foment d'una ruta urbana que giri a l'entorn dels valors culturals i arquitectònics del seu nucli antic. En el cas de Figuerola del Camp, es destinarà a condicionar l'accés al conjunt arquitectònic de la torre de la Mixarda i el pont del Diable. L'entitat municipal descentralitzada de Picamoixons proposa la rehabilitació de dues naus de l'edifici de Ca l'Orga per a la creació d'un centre d'interpretació de l'oli. Per la seva banda, l'Ajuntament del Pla de Santa Maria destinarà el projecte a la restauració de la façana i entrada de l'antiga fàbrica Martí Llopart i Trenchs i a la construcció d'un espai de museu i centre d'interpretació tèxtil.
Puigpelat actuarà sobre l'adequació de l'entorn del Pi per impulsar la interpretació cultural, tradicional i històrica. El municipi de Rodonyà ho farà sobre el seu castell amb la rehabilitació del celler i de l'ala nord-est. Finalment, Vallmoll enllestirà la restauració del seu castell, mentre que Vila-rodona condicionarà els voltants del columbari romà.
El projecte Alt Camp: història i patrimoni, les arrels d'una terra també preveu desplegar una campanya de promoció i difusió del projecte, el desenvolupament d'una aplicació mòbil i l'edició de material, com ara tríptics i fullets, dels diferents recursos turístics que componen aquest projecte. L'objectiu és que el conjunt d'actuacions es mostri a través d'una estratègia unificada i integradora de la comarca per contribuir a reforçar l'oferta turística cultural i patrimonial del territori.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui
| 0.848196 |
curate
|
{"ca": 0.9960301707026598, "it": 0.003969829297340214}
|
: /index.php?option=com_epanoticies&task=article.display&catid=18:economia&seccio=4:economia&Itemid=2787&id=1081385:vuit-municipis-a-l-alt-camp-impulsaran-un-pla-turistic-conjunt-amb-els-fons-feder
|
mc4_ca_20230418_17_550699
|
Convertir Peruvian Nou Sol (PEN) i Dòlar australià (AUD) - Calculadora de conversió de tipus de canvi de divises
PEN per AUD
Peruvian Nou Sol per AUD
PEN per AUD - Peruvian Nou Sol to Dòlar australià convertidor de divises
El nostre Peruvian Nou Sol a Dòlar australià convertidor està actualitzat amb els tipus de canvi de 08.08.2020. Introduïu qualsevol quantitat que vulgueu convertir a la casella a l'esquerra de Peruvian Nou Sol. Utilitzeu les "Monedes d'intercanvi" -Button per fer Dòlar australià la moneda predeterminada. Feu clic a Dòlar australià o Peruvian Nou Sol per convertir entre aquesta moneda i totes les altres monedes.
Peruvian Nou Sol to Dòlar australià calculadora de tipus de canvi
Tipus de canvi actualitzat: 08.08.2020 03:29
0,39163 AUD ($)
1 PEN = 0,391625 AUD
2,553463 PEN = 1 AUD
Quin és el tipus de canvi actual de Peruvian Nou Sol per Dòlar australià?
Peruvian Nou Sol curs per Dòlar australià = 0,39
Conversió PEN a Dòlar australià
Heu seleccionat la moneda font PEN i la moneda objectiu Dòlar australià amb un import de 1 PEN. Podeu triar els tipus de canvi de les dues llistes per a més de 160 monedes internacionals. Els tipus de canvi s’actualitzen a intervals regulars i es presenten en forma tabular per a quantitats habituals. També podeu veure els tipus de canvi històrics d’altres visitants.
USD 1 1.17779 1.30490 0.74741 0.00944 0.71629 0.28161
EUR 0.84905 1 1.10791 0.63458 0.00802 0.60816 0.23910
GBP 0.76635 0.90260 1 0.57277 0.00724 0.54892 0.21581
CAD 1.33796 1.57584 1.74589 1 0.01263 0.95836 0.37678
JPY 105.90602 124.73546 138.19627 79.15514 1 75.85891 29.82415
AUD 1.39609 1.64431 1.82175 1.04345 0.01318 1 0.39315
PEN 3.55102 4.18236 4.63370 2.65406 0.03353 2.54354 1
PEN to AUD calculadora de tipus de canvi
La Peruvian Nou Sol és la moneda en Perú. La Dòlar australià és la moneda en Austràlia, Kiribati, Nauru, Tuvalu. El símbol per PEN és S/. El símbol per AUD és $. El tipus de canvi del Peruvian Nou Sol es va actualitzar per última vegada el August 08, 2020. El tipus de canvi de la Dòlar australià es va actualitzar per última vegada a August 08, 2020. El factor de conversió PEN té 5 dígits significatius. El factor de conversió AUD té 5 dígits significatius.
tipus de canvi Peruvian Nou Sol per Dòlar australià = 0,39.
S/ 5 $ 1.96
S/ 10 $ 3.92
S/ 50 $ 19.58
S/ 100 $ 39.16
S/ 250 $ 97.91
S/ 500 $ 195.81
S/ 1000 $ 391.63
$ 1 S/ 2.55
$ 5 S/ 12.77
$ 10 S/ 25.53
$ 50 S/ 127.67
$ 100 S/ 255.35
$ 250 S/ 638.37
$ 500 S/ 1,276.73
$ 1000 S/ 2,553.46
PEN per CHFPEN per CNYPEN per EURPEN per GBPPEN per HKDPEN per IDRPEN per RUBPEN per SGDPEN per UAHPEN per USD
| 0.491935 |
curate
|
{"ca": 0.6916471506635441, "it": 0.05659640905542545, "eu": 0.02654176424668228, "en": 0.1557377049180328, "zh": 0.03825136612021858, "da": 0.00468384074941452, "sv": 0.02068696330991413, "cs": 0.00585480093676815}
|
https://cdn.curvert.com/ca/pen-aud/
|
macocu_ca_20230731_10_296662
|
Mowgli, Baloo i la pantera Bagheera es pugen a les taules del Centre Cultural Tívoli
L’Ajuntament de Burjassot, a través de la programació cultural de la Casa de Cultura, ofereix a tot el municipi una nova vesprada de diumenge de teatre infantil per a tota la família. En aquesta ocasió, Mowgli, Baloo i la pantera Bagheera visitaran el Centre Cultural Tívoli en una adaptació del Llibre de la Selva.
“El Libro de la Selva”, dirigida per José Saiz, explica la història de Mowgli, un xiquet criat per llops que haurà d’emprendre el seu camí fins al llogaret dels humans. En el seu viatge, serà guiat pel mandrós ós Baloo i l’astuta pantera Bagheera. A més, en la selva, encara haurà de resoldre l’endevinalla del despistat Elefant, evitar l’encanteri de Kah, la serp, i eludir els encants de Loui, el Rei dels micos. Tot açò, abans que el tigre Sherkan l’atrape.
| 0.812953 |
curate
|
{"es": 0.09824561403508772, "ca": 0.9017543859649123}
| |
mc4_ca_20230418_1_262224
|
Derrota per la mínima - ceeuropa.cat
19 Juny 2019 Redacció
La lliga acabarà tranquil·la per a l'Europa eSports FIFA 19 (captura)
Una jugada desafortunada dels escapulats va posar el gol en safata per Deskansa, rival que ara s'allunya a quatre dels europeístes amb 12 punts per disputar-se. El playoff està ja a sis punts i, tot i que matemàticament és possible, la fita és ja molt dificil.
El partit va ser molt igualat. A la primera part va haver un intercanvi constant de pilotades i cops al mig del camp, mentre que a la segona van arribar les ocasions i el gol de Deskansa en una acció on no es va encertar a treure la pilota de la frontal de l'àrea europeísta.
Beltry i Deulofeu van tenir dues ocasions prou bones per empatar, com també Pau. Precisament Pau, el miura de l'equip, va tornar a ser MVP per segona jornada consecutiva. Resten quatre partits de lliga per començar les merescudes vacances. El Llanera serà el proper rival.
| 0.805635 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.ceeuropa.cat/equips-principals/esports/noticies/derrota-per-la-minima?tmpl=component&print=1
|
mc4_ca_20230418_0_100020
|
Interès de l'utilització d'una escala de risc en la decisió d'hospitalització dels pacients amb pneumònia comunitària - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Documents de recerca > Tesis doctorals > Interès de l'utilització d'una escala de risc en la decisió d'hospitalització dels pacients amb pneumònia comunitària
Informació: Discussió (0) Estadístiques d'ús Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/37343
Interès de l'utilització d'una escala de risc en la decisió d'hospitalització dels pacients amb pneumònia comunitària / tesi presentada per Eva Coma Salvans ; [direcció: Mercè Gurgui i Ferrer]
Coma Salvans, Eva
Gurguí Ferrer, Mercè, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina)
Introducció: La pneumònia comunitària (PC) constitueix una de les patologies infeccioses més prevalents. La decisió d'hospitalització dels pacients amb PC és un acte lligat a la subjectivitat dels metges d'urgències. En la PC, s'ha vist que els costos finals associats al seu tractament es multipliquen per 20 quan el pacient és ingressat. Malgrat tots aquests coneixements, mai s'han avaluat les implicacions de la utilització d'una escala en la decisió d'ingrés o alta hospitalària del pacient afectat de PC. La nostra hipòtesi ha sigut que l'aplicació de l'escala de Fine (PSI) en la decisió d'ingrés o alta hospitalària del pacient afectat de PC en els Serveis d'Urgències Hospitalaris (SUH) permetria adequar millor el circuit assistencial d'aquests pacients. Metodologia: Tipus d'estudi: estudi clínic observacional descriptiu, prospectiu, multicèntric, no aleatoritzat. Àmbit de l'estudi: nou hospitals de la xarxa de la Sanitat Pública francesa. Població de l'estudi: (1) Unitats estudiades: activitat dels centres, agrupats en dues classes: centres A (utilitzen de rutina el PSI en la decisió d'hospitalització del pacient amb PC) i centres B (no utilitzen aquesta escala en la decisió d'hospitalització del pacient amb PC). (2) Criteris d'inclusió: pacients majors d'edat visitats en els SUH diagnosticats de PC i que haguessin donat el consentiment informat per participar en l'estudi. Criteris de no inclusió: infecció pel V. I. H. , immunodepressió, portadors de traqueotomia o ventilació mecànica crònica. Variables resultats: Estat clínic a 28 dies, percentatge d'hospitalitzacions, percentatge de reingressos, costos totals. Desenvolupament de l'estudi: recollida de dades a dia zero, control microbiològic a dia 15 i un control clínic i de consum de recursos a dia 28. L'anàlisi estadístic va ser realitzat segons el model de «intention to treat». Tots els anàlisis els vàrem fer amb una aproximació bilateral. L'estudi va ser aprovat pel Comitè d'Ètica de l'hospital Henri Mondor. Resultats: 670 pacients foren inclosos. Les característiques basals dels pacients dels dos grups foren similars, la distribució segons el PSI fou: 18% classe I, 13% classe II, 17% classe III, 35% classe IV i el 17% classe V. En total, 536 pacients (79% als centres A, 81% als centres B, p=0. 498) foren ingressats al moment del diagnòstic i 134 (20%) foren tractats de manera ambulatòria. El 46% dels pacients de les classes I i II varen ser hospitalitzats (37% als centres A, 57% als centres B, p=0. 003), d'aquests, el 31% ho foren basant-se en criteris subjectius (2% als centres A, 7% als centres B, p=0. 000). No detectàrem diferències significatives en l'estat clínic a dia 28 sobre els dos tipus de centres. La despesa mitjana associada al tractament de la PC fou de 7126. 83€ per pacient hospitalitzat i de 490. 05€ per pacient tractat en manera ambulatòria. Al centrar l'anàlisi en funció de cada classe de Fine, detectàrem que en els pacients classes I i II es produí un estalvi mitjà de 2062. 56€ per pacient tractat segons l'algoritme de Fine. Conclusions. (1) L'aplicació del PSI en la decisió d'orientació del pacient amb PC atès als SUH, és una eina segura en quant a resultats clínics. (2) L'aplicació del PSI en la decisió d'orientació del pacient amb PC atès als SUH, permet de reduir els ingressos hospitalaris dels pacients de les classes I i II en un 20%. (3) L'aplicació del PSI en la decisió d'orientació del pacient amb PC atès als SUH, permet d'obtenir un estalvi de costos mitjà de 455. 37€ /pacient. (4) Per a la implementació del PSI en la decisió d'orientació del pacient amb PC atès als SUH, detectem la necessitat de sistemes de suport que facilitin el seguiment de les recomanacions reflectides en l'escala. Resum:
INTRODUCTION: Community Acquired Pneumonia(CAP) is one of the most prevalent infectious pathologies. The decision to hospitalize a patient with CP is based on the subjectivism of the doctors in the emergency room. Observations lead to the conclusion that the costs of treatment result 20 times greater when a patient with CAP is hospitalized. Despite these observations, a standardised evaluation of each case has not yet been applied. This would facilitate the decision on hospitalizing a patient or not. Our hypothesis states that the use of the scale of Fine(PSI) would allow a better and more efficient assistance in the Emergency Department (ED) to the affected patients. METHODOLOGY: Type of Study: descriptive observatory clinical study, prospective, multi-centre not randomised. Research area: Nine hospitals within the net of the French Public Sanitary Assistance. Research Population : (1) The studied units are: Activities of the centres, grouped in two categories: A -group using the routine based on the PSI- Scale and B - group not using that scale when comes to make the decision to hospitalize the patient suffering CAP. (2) Criteria of inclusion: older patients checked at the Emergency Unit and found suffering from CAP as well as accepting to participate in this research study. Results units: Clinical results after 28 days, percentage of the patients' admissions , percentage of patients re-admitted, and total costs. Development of the study: Register of the data the day zero (starting day of study), microbiological control at the day 15th , and a clinic control and control in the use of resources at the day 28th. The statistical analysis has been made according with the model «intention to treat». All the analysis were done by a bilateral rough guess. The study was approved by the Ethic Committee of the Henri Mondor Hospital. RESULTS: 670 patients have been included in this study. The basic characteristics of the patients of the two groups were similar. , the distribution according to the PSI was. : 18 % class I, 13 % class II, 17 % class II, 35 % class IV and 17 % class V. In total , 536 patients (79 % all the centres A , 81 % all centres B, p= 0,498) were hospitalized the same moment they were given a diagnostic, and 134 (20 % ) were treated ambulatory. The 46% of the classes I and II were hospitalized (37 % to the centres A and 57 % to the centres B, p= 0. 003) , from those the 31 % were qualified based on the doctors' subjectivity (2 % in the centres A and 7 % in the centres B, p=0. 000). By the day 28 there were no significant differences detected in the clinical stage between both centres. The total average costs associated to the treatment of the CP were from 7126. 83€ per hospitalized patient and from 490. 05€ per patient treated ambulatory. While making the analysis based on every level of Fine, we could find that 2062. 56€ per patient were saved thanks to the use of the algorithm of Fine System. CONCLUSIONS (1) The application of the PSI at the moment deciding about a patient with CP who has come to the ED , it has shown to be a great tool to assure the clinical results. (2) The application of the PSI in the case of patients with CP coming into the ED allows to reduce 20 % of both class I and II that have to be hospitalized. (3) The application of the PSI for orientation in the decision about a patient with CP entering the ED facilitates a saving of costs reaching 455. 37€ per patient. (4) To implement the PSI , making decisions in the ED about patients with CP it is needed some sort of follow up support system regarding the recommendations reflected in the scale. Nota:
Hospitals ; Serveis d'urgències ; Pneumònia ; Assistència hospitalària ; Pacients
846894778X
Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/4460
231 p, 1.5 MB
| 0.56678 |
curate
|
{"ca": 0.5434173669467787, "en": 0.4409937888198758, "es": 0.006332967969796615, "ru": 0.001217878455730118, "pt": 0.006454755815369626, "de": 0.0015832419924491537}
|
http://ddd.uab.cat/record/37343
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_515587
|
Hola a tothom usuaris.Per aqui hi ha molta gent amb un gran desenvolupament intel.lectual i per aquesta raó poso aquest fil i faig aquesta pregunta. Podeu posar respostes de conya però si van acompanyades d´una resposta seriosa us ho agrairé molt. GRàcies.
una persona normal per mi, es una persona que te gustos que s'assemblen als meus, pero en canvi, es anormal per una altre persona..una persona normal no existeix, en el meu cercle d'amics, un friki dels mangas, wow, softcombat.. warhammer i coses aixi, es normal, en canvi per la societat, un friki es una persona anormal (deixant de banda els dels esports.. que ells no son frikis.. nomes son fans )en canvi, un killo que vagi setmanalment de discoteques, que escolti reggeton flamenkito i demes 1*merdes semblants a totes hores, i a tota merda, sense cascos.. , es una persona del tot anormal i non grata (i per la societat, una persona com aquesta, es mes normal que els meus amics o jo ) *1 a la meva oida.. si algu escolta aixo que no es senti ofes.. segurament per algu que ho escolti, l'ska heavy rock.. es una merda, i jo no dic res.. per gustos colors
| 0.857277 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_2_108703
|
L'Ingràvid s'acomiada de Figueres - Diari de Girona
L'Ingràvid s'acomiada de Figueres
La Rambla va acollir ahir els actes de la darrera celebració a la ciutat, mentre ja busca nous emplaçaments
figueres | g.t 10.10.2016 | 07:18
El llançament de globus, una de les accions reivindicatives de la jornada d´ahir. conxi molons
El festival de cultura contemporània de l'Empordà, l'Ingràvid, va celebrar ahir la seva "festa" de comiat a Figueres després que l'Ajuntament anunciés que deixava de subvencionar el certamen en pro d'una mostra d'art, que de moment ha quedat deserta. Els actes es van iniciar a les dotze del migdia a la Rambla de la capital altempordanesa i els assistents van poder presenciar l'acció participativa "All you need is hate", de Manoli Mansilla, on es va llençar 300 globus amb missatges d'odi. També es va celebrar una taula rodona al Museu del'Empordà al voltant de l'art, la creació i les polítiques culturals. A la tarda, l'activitat es va centrar en concerts, projeccions documentals i experiències teatrals, entre d'altres.
La directora del festival, Ester Pujol, va assegurar a l'inici de la jornada que durant els darrers set anys han "assolit" el seu objectiu de treballar en xarxa i acostar la cultura contemporània a la ciutadania però que els queda "un mal sabor perquè teníem molts projectes al calaix que ara potser no podrem fer a Figueres". En aquest sentit, diu que a partir de dilluns començaran a "repensar" el festival i que mantenen l'esperança que en "un futur poguem restablir les relacions i poder tornar a treballar plegats".
La celebració d'ahir va comptar amb diverses instal·lacions artístiques que reivindiquen problemes globals com el dels refugiats així com tallers per fer en família. La "festa" de comiat es va allargar fins a la matinada.
| 0.834043 |
curate
|
{"fr": 0.04719101123595506, "ca": 0.8966292134831461, "ru": 0.01853932584269663, "gl": 0.006741573033707865, "es": 0.03089887640449438}
|
http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2016/10/09/lingravid-sacomiada-figueres/808397.html
|
macocu_ca_20230731_7_244156
|
Manacor: Inauguració de Centroamericando a Torre de ses Puntes
bonart - 12/04/11
Emmarcada en el context de la VII setmana intercultural de Manacor, el passat divendres, dia 8 d’abril s’inaugurava a la Torre de ses Puntes “Centroamericando. 10 anys de treball solidari”, una exposició fotogràfica i un documental que proposen un viatge per Amèrica Central a través de les imatges del fotògraf Pep Bonet i els testimonis recollits per la periodista Nuria Abad i el realitzador Miguel Eek, que es podrà visitar fins el dia 8 de maig. L’acte va comptar amb la presència de Jaume Salas, conseller executiu del Departament de Benestar Social del Consell de Mallorca i president de l'IMAS; de la regidores de Cultura, Bel Febrer, i de festes, Maria Bover; de Toni Sierra director executi de l’ONG Treball Solidari, i de Mateu Ballester, en representació de l’Obra Social de Sa Nostra, entre d’altres.
| 0.842663 |
curate
|
{"ca": 0.802247191011236, "pt": 0.019101123595505618, "es": 0.17865168539325843}
| |
oscar-2201_ca_20230904_9_180940
|
Un monòleg de la dramaturga Núria Casado centrarà la segona edició del Premi d'Il·lustració del Segrià | UA1 Lleida 104.5 FM
Escolta la ràdioplay_arrow
Cercar
Inici Notícies Podcasts Programes Esports Contacte
Un monòleg de la dramaturga Núria Casado centrarà la segona edició del Premi d'Il·lustració del Segrià
20/10/2021 - 11:38:22 Redacció
Un monòleg de la dramaturga Núria Casado centrarà la segona edició del Premi d'Il·lustració del Segrià. Es repartiran premis per valor de 1.200 euros.
El premi, convocat pel Consell Comarcal del Segrià, vincula la seva temàtica a un text, que en aquesta ocasió serà el monòleg final d''El Projecte Dànau', de la dramaturga lleidatana Núria Casado. Pel que fa als premis, a la categoria absoluta s'ha fixat un primer premi dotat amb 500 euros i un segon premi de 400, mentre que en la categoria jove, que va de 16 a 24 anys, s'ha establert un únic premi de 300 euros.
Les il·lustracions que es presentin hauran de ser inèdites i de qualsevol estil o tècnica sempre que siguin reproduïbles. Cada persona podrà presentar fins a dues il·lustracions per categoria i hauran de presentar-se sobre suport de cartró blanc de 30x40 cm.
El jurat està format per persones referents en el món de la il·lustració com l'artista visual i il·lustrador Carles Porta, la muralista Lily Brick o l'il·lustrador Matias Tolsà.
| 0.779326 |
curate
|
{"ca": 0.9610486891385768, "it": 0.0044943820224719105, "es": 0.03445692883895131}
|
https://www.ua1.cat/articles/289536/un-monoleg-de-la-dramaturga-nuria-casado-centrara-la-segona-edicio-del-premi-d-il-lustracio-del-segria
|
mc4_ca_20230418_7_45930
|
Contingut camipèdia - Patrimoni de Campins
Patrimoni de Campins
L’església de Sant Joan de Campins apareix documentada l’any 1231, però té elements romànics del segle XII, i conserva una pica baptismal romànica que podria ser, com a molt, d’inicis del segle XIII. De l’estructura original conserva la base del campanar i l’antiga porta d’entrada. L’any 1895 va capgirar-se el sentit de l’església, s’obrí una nova façana on abans hi havia el presbiteri i el portal primitiu romànic va ser tapiat. Un altre centre espiritual que els visitants podreu visitar és l’ermita de Sant Guillem (és al sud del poble, al llom d’una serreta), de la qual es té notícia des que es donà llicència, l’any 1488, per captar per poder-la construir o reparar. Prop d’aquesta ermita hi ha la creu de la Missió (nom oficial) o de sant Guillem (nom popular), un monument realitzat als anys vint per seguidors de Gaudí. D’altra banda, a poca distància de la gran bassa que basteix d’aigua el poble hi ha la Rajoleria, una construcció de finals del segle XVIII que serví per remodelar la pairalia de can Pons, que fou habitada per una de les nissagues més antigues de Campins, els Pons, documentats en un pergamí de l’any 1208. Aquesta casa va convertir-se en una torre d’estiueig al segle XX quan Ramon Cortada la va comprar als antics propietaris. I al nord-est del poble i a peu d’un GR, hi ha el mas de can Cullell, al costat del qual Frederic Soler Hubert, conegut popularment com a Serafí Pitarra, hi erigí l’any 1886 un habitatge annex, can Pitarra.
Des del mes de desembre de 2007, el campanar de l’església de Sant Joan llueix un carilló amb dotze campanes que toca per les festivitats i cada dia, just després de les dotze campanades de migdia, fa una melodia que recorda a l’Àngelus.
| 0.908386 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://elcami.cat/camipedia/patrimoni-de-campins
|
wikipedia_ca_20230401_0_511578
|
Comminució
La comminució és la reducció de materials sòlids d'una mida de partícula mitjana a una mida de partícula inferior mitjançant processos com l'esclafament, la fractura, el tall o la vibració, entre d'altres. En geologia, ocorre de manera natural en una falla a la part superior de l'escorça terrestre. En la indústria, és un important procés unitari en mineralúrgia, ceràmica, electrònica i altres camps, i es du a terme amb molts tipus de molí. En odontologia és el resultat de la masticació de menjar. En medicina en general, és una de les formes més traumàtiques de fractura òssia.
En usos industrials, l'objectiu de la comminució és reduir la mida i incrementar la superfície de sòlids. També s'utilitza per alliberar materials útils de materials matricials en els quals estan inserits, i per a concentrar minerals.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=511579
|
mc4_ca_20230418_8_428265
|
Patrimoni de Valls | Camps d'ametllers
Patrimoni-natural — Publicat per mariscu @ 13:34
«Un camp d'ametllers florits en producció és una petita meravella. Com un pom immens de flors que sorgeixen de la fusta negrosa, sense altre element que en distregui l'essència.»
JOSEP SANTESMASES.
En aquest temps d'hivern de dies creixents la terra està retinguda. Sembla adormida com una bèstia grossa abaltida. La immobilitat que ens mostra és aparent i si el fred no és extrem treballa interiorment amb silenci contingut, fins que de cop i volta es produeix l'esclat que anuncia un nou cicle anual, el miracle de sempre amb les particularitats pròpies de l'anyada. L'eclosió de la vegetació a finals d'hivern arriba fins ben entrada la primavera. No es produeix a l'uníson, cada espècie té el seu tempo, la seva dinàmica, el seu llenguatge. Sembla fet exprés per poder-lo percebre progressivament amb tota la intensitat possible.
Als nostres conreus, el primer arbre que esclata és l'ametller. Sovint de manera agosarada, com un explorador d'un gran exèrcit que, a la rereguarda, espera temps més favorables. No ho fa pas discretament com molts altres arbres i plantes. Ho fa a pit descobert i s'ho gasta tot en un lluïment de luxe, magnífic i esplendorós. Deixa les fulles per més tard i encén la floració més preciosa dels nostres paisatges agraris. S'arrisca i avança en les petites bonances jugant-se, imprudent, el futur de la dolça llavor preuada, davant les possibles i provables fredorades glaçades. Quantes vegades no hem sentit dir que la gelada ha mort les ametlles, quantes vegades el fred ha ennegrit els minúsculs ametllons.
En els darrers anys, en aquest racó de Camp han minvat els camps d'ametllers ben conreats. Se n'han arrencat molts i d'altres resten abandonats, alçant les branques amunt, sense pagès que les esporgui. La mala rendibilitat al mercat n'és la causa. Un camp d'ametllers florits en producció és una petita meravella. Com un pom immens de flors que sorgeixen de la fusta negrosa, sense altre element que en distregui l'essència. La blancor de neu o la rossor de galta fina inunden el paisatge durant un temps efímer. Les branques esporgades, sense que una faci nosa a l'altra, ocupen homogèniament l'espai a partir d'una intel·ligent conducció de la creixença. L'ametller té un temps curt brillant, seguit d'una llarga i discreta monotonia, que hom no recupera fins a trobar l'excels gust d'una ametlla menjada tot just haver-la trencat.
En temps d'estiu, l'ametller és un arbre trist, que si troba secada pateix fins a emmusteir i perdre fulles engroguides. La fusta de l'arbre és llenyosa, no serveix per a res més que per fer bona brasa. Durant anys les llars dels nostres pobles s'han escalfat amb la llenya d'ametller cremada dins les rústiques estufes o als focs a terra confortants. No en trobareu cap altra aplicació. El tronc es fa voluminós, corpulent, pesat. A vegades als ametllers vells se'ls mor una part del cor que es desfà creant buits interiors com coves on les bèsties previsores amaguen ametlles, fan caus, on els dragons troben l'estatge per passar-hi l'hivern.
La fusta quan és verda és de color pernil a punt de fer-ne petites llesques. L'olor de la seva fusta, de les seves serradures, no és pas de les més agradables. No té la frescor resinosa de la del pi, ni l'aroma perfumada de l'olivera, ni la sentor de fulles mortes i bolets de l'àlber, ni l'essència de boscúria de roures i alzines, ni el sentiment d'aigua fresca de la dels freixes i els xops. La de l'ametller és insulsa.
L'arbre ho gasta tot en les salves de les flors del temps d'ara. Si hi ha sort i el fred no mata el fruit incipient, l'esplendor de la florida es retroba passat l'estiu en el sabor d'una ametlla just ben torrada.
| 0.805939 |
curate
|
{"ca": 0.9536263143704502, "en": 0.004853060124022647, "es": 0.02426530062011324, "fr": 0.01725532488541386}
|
http://blocs.tinet.cat/lt/blog/patrimoni-de-valls/category/104/patrimoni-natural/2008/02/28/camps-d-ametllers
|
mc4_ca_20230418_17_247631
|
PUBLICACIONS EDUARD NOGUES: Uriel Bertran proposa prohibir les celebracions de la 'roja' si van lligades a apologia del nazisme
Uriel Bertran proposa prohibir les celebracions de la 'roja' si van lligades a apologia del nazisme
El secretari general de SI, Uriel Bertran, diu que SI demanarà explicacions al Parlament al conseller Felip Puig sobre 'què pensa fer' davant 'l'apologia al feixisme, al racisme i al règim preconstitucional' d'alguns seguidors de la selecció espanyola.
Publicat per Eduard Nogués a 16:45
Etiquetes de comentaris: SI demanarà explicacions
| 0.756997 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://publicacionseduardnogues.blogspot.com/2012/07/uriel-bertran-proposa-prohibir-les.html
|
mc4_ca_20230418_0_695937
|
Una parenta de la cua de gat en les dunes fòssils de la Serra Gelada – Samarucdigital
El tema del Samaruc25 May, 2016
400 milions d’aus migratòries menys a Europa en 30 anysLa festa de l’Horta premia el sacrifici dels llauradors Xelo Miralles
Els guies, o sherpes, solen oferir una mar de facilitats als plantejaments previs d’un equip d’enregistrament audiovisual. Els recorreguts, si fem cas a les indicacions, sempre són curts i els objectius a complir solen vindre donats.
Ara bé, quan la crua realitat s’imposa, l’experiència de camp dels guies s’entesta contra les necessitats primàries dels comunicadors. Diferent és caminar amb les mans lliures que pendents d’un trípode, una càmera o una borsa de material tècnic.
Iniciem la marxa costera a baix. No en un pendent suau, més aviat per un tobogan de pedra calcària, quasi vertical, que roba la respiració i diposita en la ment una gran inquietud. Només es pot caminar per la senda per motius científics. D’haver volgut fer una ruta excursionista-paisatgística, no hauríem obtingut permís, mai haguérem conegut els budells del Parc Natural des del Far de l’Albir fins a les dunes fòssils.
El paratge és un lloc exclusiu, prohibit a l’accés humà per terra, mar i aire.
La missió consisteix a acompanyar a un grup d’investigadors de la Universitat d’Alacant en la recollida de mostres de la planta per a analitzar-les en el laboratori. La peculiaritat de la jornada és la presència, entre els membres de la comitiva, del Catedràtic de Botànica, Benito Crespo. Ell va ser qui va descriure la subespècie litoral ara fa vint anys.
La cua de gat, com se la coneix popularment, està emparentada, curiosament, amb l’espècie típica: la Sideritis chamaedrifolia (pura, sense subespècie) que en lloc de la brisa marina prefereix l’ambient sec dels arenals de Biar i Villena.
Sabem que les dues plantes tenen diferències morfològiques, de forma. La raó pot ser que siga genètica. Almenys és el que indica una primera anàlisi d’ADN obtingut de tres mostres de “cua de gat”. Les mostres eren antigues i les conservaven en l’herbari des de fa 20 anys.
Per a ratificar les conclusions preliminars de l’estudi molecular, els científics necessiten material fresc. Plantes acabades de collir per a reduir al màxim el marge d’error.
Durant l’últim recompte de la població de Siderites chamaedrifolia, subespècie litoral, realitzat pels tècnics del Departament de Flora de la Conselleria de Medi Ambient a Alacant, es van estimar una colònia d’entre 12 i 15.000 exemplars. El problema, és que han passat quatre any i fins que no arribem a les dunes fòssils no sabrem el resultat del treball de camp dels científics.
Un cossiol d’arena de 100.000 anys.
Els ulls dels científics separen en micro segons unes espècies de les altres. Les que són i les que semblen ser. La música vocal botànica sona més que les gavines, instal·lades en ordre sobre els aïllats penyals que envolten el cor marí de la Serra Gelada. Biscutella de la Marina. Ginebre marí. Elliantemum arabinianum. Esteperola de l’Arabí. Corema album… Noms deliciosos per a identificar les joies botàniques del Parc Natural.
On l’esperaven no està. La dispersió és general. També les cares de preocupació.
Finalment, en una zona de gran bellesa geològica i, no cal dir-ho, cinematogràfica, apareix un grupet de trenta exemplars. Estan amagats darrere d’un conjunt d’arcs de mig punt esculpits pel vent. Per a arribar a la troballa, cal creuar un desert d’arena. Un pas avant, mig cap arrere i arribem al xicotet habitacle a l’aire lliure de la cua de gat exclusiva del Parc Natural.
Els tècnics del Departament de Conservació de Flora ens porten males notícies. L’observació “in situ” no pinta bé. L’abundant població de 2012 (recordem, entre 12 i 15.000 exemplars) s’ha reduït dràsticament. La sequera ha fet estralls i la majoria de les plantes han mort o estan en procés d’assecar-se.
La tasca científica de la Universitat d’Alacant continuarà en el laboratori. L’anàlisi molecular de les mostres arreplegades i meticulosament guardades en bosses individuals (ho voreu al vídeo) determinarà el paper jugat per la genètica a l’hora d’explicar perquè una espècie d’interior ha arribat arran de mar.
Related ItemsActualitatAlfàs del PiAlteaBenidormBenito CrespoBiarBiscutella de la MarinaCorema album…cua de gatdunes fòssilsEl temaElliantemum arabinianumEsteperola de l'ArabíGinebre maríPORTADASerra GeladaSideritis chamaedrifoliaUniversitat d’AlacantVillena
2 Comments cpanel hosting england Thursday 07 07UTC July 07UTC 2016 at 11:50 This is very interesting, You are a very skilled blogger.
samadmin Thursday 07 07UTC July 07UTC 2016 at 20:20 Thanks for following and support in England
| 0.80807 |
curate
|
{"ca": 0.930729391454467, "es": 0.009495036685369012, "fr": 0.005179110919292188, "la": 0.005179110919292188, "en": 0.049417350021579626}
|
http://samarucdigital.com/2016/05/25/una-parenta-de-la-cua-de-gat-en-les-dunes-fossils-de-la-serra-gelada/
|
oscar-2201_ca_20230904_8_72616
|
L’Ajuntament de Mollerussa ha posat en funcionament aquest dilluns 18 de gener el primer espai caní de la ciutat. L’alcalde, Marc Solsona, ha recordat que era un compromís que va adquirir el consistori l’octubre de l’any passat quan va entrar en vigor la nova d’ordenança d’animals. També ha destacat que l’espai està molt ben integrat ja que es troba en un solar d’una zona de pas molt utilitzada com és la banqueta del Canal.
L’espai estarà obert les 24 hores del dia i disposa de mobiliari bàsic com bancs, papereres i una font. A banda, s’hi han instal·lat dos punts de llum perquè els propietaris també puguin sortir a passejar allí amb les seves mascotes al vespre o a primera hora del dia.
L’Ajuntament netejarà i desinfectarà l’espai un cop al mes perquè es trobi en bon estat sanitari i no hi proliferin els insectes.
El solar, d’uns 800 metres quadrats de superfície, es troba al camí de Belianes. És de propietat privada i ha estat cedit temporalment a l’Ajuntament, que com a contraprestació abonarà al propietari els impostos equivalents a la taxa de clavegueram i a l’IBI, tal com es fa amb altres propietaris que han cedit els seus terrenys per tal d’habilitar-los com a zona d’aparcaments.
L’espai té delimitada la zona amb una tanca a tot el perímetre. Així mateix s’ha instal·lat un panell informatiu amb les normes d’ús de l’espai, en el qual es recorda l’obligació d’identificar l’animal, censar-lo i portar a terme els controls sanitaris reglamentaris.
L’alcalde ha indicat que si el resultat de l’espai caní és l’òptim, “s’habilitarà un segon espai caní en un altre punt de la ciutat”.
Actualment, l’Ajuntament de Mollerussa té donats d’alta en el registre municipal un total de 503 gossos, dels quals 31 tenen la qualificació de perillosos. Aquesta àrea permetrà que els gossos vagin sense corretja i puguin gaudir d’una zona còmoda i segura per als animals.
0
Shares
Share On Facebook
Tweet It
Cercar
Categories
Categories Elegir la categoría Actes ALT URGELL Audio Altavoz Microfono Cartes al director CATALUNYA CERVERA Comarquesdeponent Concerts Destacats Portada Exposicions Galeria GARRIGUES L’Entrevista NOGUERA Opinió P. JUSSÀ P. SOBIRÀ PLA SEGARRA Sense categoria URGELL VALL D’ARAN
Últimes noticies
Tret de sortida a les Jornades Agràries de Bellpuig
El Palau d’Anglesola aposta per l’economia circular amb el ‘Black Sunday’
La gala dels Premis Culturàlia de Tàrrega en imatges
David Carabén posa música i sentiment als 25 anys de la Biblioteca davant més d’un centenar d’assistents
El Ple de Tàrrega aprova per unanimitat l’adquisició d’una finca al nucli antic per ampliar l’Arxiu Comarcal de l’Urgell
×
DESCARREGA'T L’APP ! ! !
Totalment gratuïta per estar al dia de l’actualitat.
Descarregar App
Comarques de Ponent és una publicació quinzenal gratuïta que tracta les notícies locals de les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra, la Noguera, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Val d’Aran.
| 0.796271 |
curate
|
{"ca": 0.9704081632653061, "en": 0.02312925170068027, "it": 0.0020408163265306124, "pt": 0.003401360544217687, "de": 0.0003401360544217687, "fr": 0.0006802721088435374}
|
https://comarquesdeponent.com/pla/entra-en-funcionament-el-primer-espai-cani-de-mollerussa/
|
mc4_ca_20230418_4_177754
|
Portades i Tapes Metàl·liques : Suprametal. Fabricación de Placas: características, marca, técnicas, señalización punto de venta. Servicio de marcado y grabado láser, etiquetas ultra láser, paneles frontales. El metal ...
Plaques de Característiques
Plaques de Marca
Plaques Tècniques
Plaques Punt de Venda
Plaques de Senyalització
Plaques Decoratives i Ral.li
Plaques Codi de Barres
Plaques Codi 2D
Plaques Identificació Personal
Plaques Aplicacions Concretes
Panells Frontals
Etiquetes Ultra-làser
Etiquetes amb Gota de Resina
Gravat Làser Industrial
Gravat Làser Publicitari
Troquelat Làser
Accessoris de Marcatge
Calendaris Alumini
Clauers i Medalles
Discs de Càlcul
Discs Estacionament
Displays Punt de Venda
Gravats CNC
Portades i Tapes Metàl·liques
Punts de Llibre Metàl·lics
Regles de Mesura
Regles Mescla Pintures
Tags Industrials
Targetes de Visita Metàl·liques
Trofeus i Metacrilats
Qualitat ISO
Tots els Drets Reservats © 2016
El tacte, la qualitat i la distinció de l'alumini aplicat en portades de catàlegs i edicions especials.
Alumini anoditzat, tall, impresió digital a tot color, embutició, gravat...
Impresió: Digital AluPore® a tots colors. Amb la possibilitat d'incorporar imatges i logos en qualitat fotogràfica també a tot color, a més de la personalització individualitzada.
Acabat: Anoditzat AluPore®. Els productes amb impresió Anodizada AluPore® són resistents a l'abrasió i agents químics, amb el que estan garantitzats per a un ús intensiu sense que per això perdin propietats.
Accessoris de Marcatge |Regles Mescla Pintures |Trofeus i Metacrilats |Targetes de Visita Metàl·liques |Calendaris Alumini |Discs de Càlcul |Discs Estacionament |Displays Punt de Venda |Emblemes |Gravats CNC |Clauers i Medalles |Portades i Tapes Metàl·liques |Punts de Llibre Metàl·lics |Regles de Mesura |Tags Industrials |
| 0.64304 |
curate
|
{"ca": 0.7674678591391839, "es": 0.09782001117942984, "fr": 0.042481833426495245, "en": 0.06819452207937395, "pt": 0.012297372833985467, "sv": 0.011738401341531582}
|
http://www.suprametal.com/htmlcat/portadesitapesmetal%C2%B7liques.asp
|
mc4_ca_20230418_17_622023
|
Internet Archive - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Internet Archive és una biblioteca digital gestionada per una organització sense ànim de lucre dedicada a la preservació d'arxius, captures de llocs públics de la Web, recursos multimèdia i programari. Creada el 1996, es trobava des d'aquesta data i fins a l'any 2009 en l'històric Presidi de Sant Francisco (Califòrnia) i, des d'aquest any, es troba al carrer Funston de la mateixa ciutat. Aquesta organització existeix amb el suport d'Alexa Internet i d'altres col·laboradors que han donat materials i col·leccions com la Biblioteca del Congrés i moltes altres biblioteques públiques i privades. Alberga una gran quantitat d'arxius de molts tipus com a àudio, vídeo i text, la gran majoria d'ells en domini públic, o amb llicències de tipus Creative Commons o altres llicències que permeten la seva distribució gratuïta.
arxiu, lloc web, organització sense ànim de lucre, biblioteca digital i web archive (en)
Web archiving i preservació digital
Cover Art Archive (en)
Associació Americana de Biblioteques
14.000.000 dòlars dels Estats Units (2015)
(2016) DPC Fellowship Award (en)
(23 març 2010) FSF Free Software Award for Projects of Social Benefit (en) Concedit per Free Software Foundation
estat sobirà, país, república constitucional, república democràtica i federació
4 juliol 1776
Signing of the United States Declaration of Independence (en)
Black Monday (en)
1992 Los Angeles riots (en)
assassination of Abraham Lincoln (en)
2011 military intervention in Libya (en)
Bombardejos atòmics de Hiroshima i Nagasaki
Mormon Trail (en)
1838 Mormon War (en)
History of Nauvoo, Illinois#The "Mormon War in Illinois" and the Mormon Exodus (en)
Utah War (en)
2008 Abu Kamal raid (en)
Seu de la Internet Archive, entre 1996 i 2009, en el Presidi Reial de San Francisco, antigament una base militar en San Francisco.
Entre les seves seccions es troba la col·lecció anomenada Moving Images que conté aproximadament 19.000 arxius de vídeo (estimació d'agost de 2005). La col·lecció màxima és la Col·lecció de Prelinger, anomenada Prelinger Arxivis, amb un total de 1.977 arxius (a l'agost de 2005) que inclou una gran quantitat catalogada del "Cinema Efímer Publicitari", educacional, industrial (pel·lícules per a promoció d'empreses) i amateurs. Les pel·lícules són dels anys 1927 a 1987.
En una altra part del web, per tornar enrere en el temps, existeix la Wayback Machine que té 40 mil milions de pàgines d'internet gravades des de 1996. Es pot veure la primera versió de IMDb i de la famosa pàgina de vendes per Internet Amazon, així com una secció especial que cataloga notícies en la seva versió original d'aquestes dates.
Un punt important a tenir en compte és que Wayback Machine no emmagatzema totes les pàgines web que existeixen en tota la xarxa, sinó les més importants i les que prèviament s'ha sol·licitat emmagatzemar. Per tal motiu, si cerques la teva pàgina favorita i no la trobes, hauràs de registrar-la perquè d'aquí en endavant s'emmagatzemi en el registre històric.
1 Seccions d'Internet Archive
1.1 Secció web
1.2 Secció vídeo (Moving Images)
1.3 Secció Texts
1.4 Secció Àudio
1.5 Secció Image
Seccions d'Internet ArchiveModifica
Internet Archive conté les següents seccions on s'alberguen diferents col·leccions: web, vídeo, texts, àudio, i imatges.
La Biblioteca Alexandrina alberga una còpia (mirror) de la Internet Archive.
Secció webModifica
És la wayback machine, on hi trobem arxius procedents de les següents plataformes:
Secció vídeo (Moving Images)Modifica
Prelinger Arxivis (Col·lecció de pel·lícules de Rick Prelinger)
Open Source Movies (Pel·lícules miscel·lànies de cinema independent)
Feature Films (Llargmetratges de domini públic)
Computer Chronicles (Programa de televisió transmès entre 1983 i 2002)
Election 2004 (Eleccions presidencials del 2004)
Independent News (Notícies Independents, 252 vídeos)
SIGGRAPH (Dedicat als començaments de l'animació per computadora, 111 vídeos)
Brick Films (pel·lícules de cinema independent dedicat a la realització de pel·lícules quadre per quadre amb maons LLEC)
Game Videos (secció sobre la història dels videojocs amb presentacions d'ells i una secció beta de programes antics)
Film Chest Vintage Cartoons (56 dibuixos animats que ja estan en domini públic, s'inclouen curts com "Falling Hare", "Fresh Hare" i "Superman: The Mechanical Monsters)
AV Geeks (aquesta és una col·lecció de Skip Elsheimer que va dedicar la seva cerca per 10 anys de pel·lícules de projecció a les escoles i per a militars, s'inclou uns dels curts educatius més estranys com Private SNAFU: The Home Front (1943), que servia per a l'entrenament militar i com fer decisions correctes en situacions de risc.)
SabuCat Movie Tràilers (secció destinada als tràilers publicitaris, un total de 103)
Universal Newsreels (abans de l'era de la televisió els noticieros es projectaven al cinema, ocasionalment abans d'una pel·lícula o un xou temàtic, Universal va realitzar noticieros entre 1929 i 1967. Un total de 601 vídeos.
S'inclou des del 2007 la col·lecció British Government Public Information Films, la col·lecció inclouen 22 curts de servei públic Anglès.
Secció TextsModifica
La secció Texts de la Internet Archive alberga llibres digitalitzats i col·leccions de diverses biblioteques i d'institucions i fundacions culturals procedents de tot el món.
La Internet Archive opera uns 33 centres d'escanejat en cinc països, digitalitzant al voltant de 1000 llibres al dia, i comptava amb més de 4 milions de llibres el 2013. Es descarregaven 15 milions de llibres al mes. [1]
Entre aproximadament 2006 i 2008, la Microsoft Corporation va tenir una relació especial amb la secció texts de la Internet Archive a través del seu projecte Live Search Books, mitjançant el qual va escanejar més de 300.000 llibres que van ser aportats a la col·lecció, va proporcionar suport financer i va aportar equips d'escanejat. El 23 de maig de 2008 Microsoft va anunciar que interrompia el seu projecte i va posar els llibres escanejats a disposició sense limitació contractual i va donar els equips d'escanejat. [2]
Cap a l'octubre de 2007, alguns usuaris de la Internet Archive van començar a pujar a l'Archive llibres en domini públic procedents del Google Book Search. [3] Al novembre de 2013, hi havia més de 900.000 llibres escanejats per Google en la col·lecció de l'Archive. Els llibres eren idèntics als quals hi havia a Google excepte que no tenien les marques d'aigua de Google i no tenien restriccions d'ús. Brewster Kahle va revelar el 2013 que aquest esforç d'arxivat va ser coordinat per Aaron Swartz i un grup d'amics, que baixaven llibres en domini públic de Google de manera lenta i des de suficient nombre d'ordinadors diferents per no sobrepassar els límits de Google. Van fer això per assegurar l'accés general a materials que ja estaven en domini públic. L'Archive es va assegurar que els arxius s'atribuïen correctament i s'enllaçaven a Google. Google mai es va queixar, encara que sí ho van fer algunes biblioteques.
El novembre de 2015 hi havia 134.740 llibres en espanyol a la Internet Archive, d'un total de 8 milions de textos, dels quals 6 milions eren en anglès.
Secció ÀudioModifica
La secció Àudio de l'Archive inclou música, audiollibres, enregistraments de programes de ràdio antics i noticiers, entre altres arxius sonors. Hi ha més de 200.000 enregistraments digitals gratuïts. Hi ha subcol·leccions també de Podcasts.
Una altra subcol·lecció és el Live Music Archive, que alberga 100.000 enregistraments de concerts, tant d'artistes independents com d'artistes consagrats o de conjunts amb normes de difusió permissives d'enregistraments de concerts, com the Grateful Dead o The Smashing Pumpkins.
En aquesta secció s'hi guarda també la col·lecció d'audiollibres LibriVox. Al gener de 2016 aquesta col·lecció contenia 9.500 llibres en domini públic. Encara que la gran majoria són audiollibres en anglès, hi ha també llibres en altres llengües, i una petita part estan en espanyol.
Secció ImageModifica
Aquesta secció conté col·leccions de diverses procedències. Conté, per exemple, col·leccions d'imatges del Metropolitan Museum of Art, mapes del Servei Geològic dels Estats Units, una col·lecció de clips de la NASA o una col·lecció de 500.000 caràtules de discos.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Internet_Archive&oldid=22409326»
Darrera modificació: 24 nov 2019 a les 00:18
| 0.784099 |
curate
|
{"ca": 0.903573998560806, "en": 0.03621971695850324, "de": 0.002038858239385944, "it": 0.002038858239385944, "fr": 0.012952746461981291, "pl": 0.0015591268889421923, "es": 0.024106500359798513, "pt": 0.006236507555768769, "uu": 0.00035979851283281364, "mk": 0.00035979851283281364, "fa": 0.010554089709762533}
|
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Internet_Archive
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_162826
|
• La Murga ha recaptat prop de 2.700 euros en la campanya solidària contra la malaltia de l’ELA. L’entitat encara farà més activitats per superar els 3.000 euros en donatius.
• Una dona va resultar ferida ahir en caure la motocicleta que conduïa per l’avinguda de l’Onze de Setembre. La víctima va perdre el control de la moto després de trepitjar una taca d’oli.
• Fins al divendres de la setmana que ve es pot fer la matriculació per als cursos que ofereix a la Llagosta l’Oficina de Català del Consorci per la normalització lingüística del Vallès Oriental.
• Avui, a l’entrevista del mes de setembre amb els portaveus municipals, Conchi Jiménez, regidora del Partit dels Socialistes, assegura que l’equip municipal de govern valorarà la proposta de crear un punt d’ofrenes florals per a la celebració de la Diada.
• El Club Deportivo la Concòrdia iniciarà dissabte que ve la lliga a la pista de l’Eixample. El conjunt llagostenc s’ha renovat aquest estiu amb la incorporació de vuit jugadores.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_248099
|
Santiago Amat Cansino
Santiago Amat Cansino (Barcelona, Catalunya 1887 - íd. 1982) fou un regatista barceloní, guanyador d'una medalla olímpica.
Pioner en el món de la vela esportiva a Espanya, va participar als 36 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 realitzats a París (França), on va aconseguir finalitzar quart en la prova de monotip olímpic i vuitè en la classe internacional de "Sis Metres" al costat d'Artur Mas Bové i Pere Pi Castelló. En els Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 realitzats a Amsterdam (Països Baixos) aconseguí finalitzar catorzè en la prova de monotip olímpic. L'èxit li arribà als 45 anys en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 realitzats a Los Angeles (Estats Units), on aconseguí guanyar la medalla de bronze en la prova de monotip olímpic, en el que fou la primera medalla olímpica en vela per a Espanya.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.09079903147699758, "ca": 0.9092009685230025}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=248100
|
crawling-populars_ca_20200525_41_30023
|
BARCELONA, 8 jul. (EUROPA PRESS) -
La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha emplaçat aquest dilluns a tots els partits que no pactin amb el Govern "autoritari i corrupte, i que menteix de manera descarada" encapçalat per Mariano Rajoy, després de les últimes revelacions sobre el cas de l'extresorer del PP Luís Bárcenas.
En roda de premsa després de l'executiva del partit, Ortiz ha defensat que "no es poden fer fotografies per rescatar al Govern de Rajoy", i ha insistit en la seva dimissió i la del conjunt de l'executiu i que després es convoquin eleccions.
Per a ella, les declaracions i rèpliques sobre el cas Bárcenas és "un pim pam pum entre corruptes i mentiders", i ha criticat que el PP en lloc de donar explicacions el que fa és atacar a l'extresorer, el mateix que està explicant part de les seves pròpies vergonyes, ha destacat.
Ortiz ho ha considerat "una actitud indigna" per part del Govern i del PP, davant del cas de presumpta corrupció més important que creu que ha vist Espanya, i que toca de ple al president del Govern i al conjunt del partit, ha afegit.
Sobre el fitxer d'adhesions del Govern, ha anunciat que registraran una iniciativa al Parlament demanant que es retiri i formularan preguntes per escrit a l'executiu català, ja que no veu clar per a què servirà: "Si és un fitxer d'adhesions a CiU no té ni peus ni cap".
Pel que fa a la proposta de reforma constitucional del PSC i PSOE, ha lamentat que arriba tard i queda molt curta, quedant més enrere que l'Estatut, i ha argumentat que "no s'avança cap al federalisme sense reconèixer el 'dret a decidir' ni la plurinacionalitat de l'Estat".
Ha lamentat que és "un dia trist i negre" perquè 75.000 treballadors a Catalunya i gairebé 3 milions a l'Estat es queden sense aplicació de conveni laboral, del que responsabilitza a PP i CiU per la reforma laboral, i en concret a la federació per demanar que la mesura s'avancés.
També ha anunciat que ella i el colíder d'ICV, Joan Herrera, viatjaran a final de setmana a Atenes (Grècia) per assistir al primer congrés de la formació "aliada" de Syriza, amb la idea de començar a teixir un fòrum d'alternatives del sud d'Europa.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.726864 |
curate
|
{"pt": 0.0052404438964241675, "ca": 0.8292231812577066, "es": 0.1532059186189889, "en": 0.012330456226880395}
|
: /espanya/noticia-icv-insta-als-partits-no-pactar-amb-govern-autoritari-corrupte-rajoy-20130708142334.html
|
mc4_ca_20230418_10_29763
|
com arribar - Escola de vela & kayak Sant Pol - Costa Brava
Home / com arribar
Si no saps com arribar, ens trobaras a Google maps sota la cerca ESCOLA DE VELA I KAYAK SANT POL – COSTA BRAVA. Aquí tens la adreça al mapa.
ESTEM AL BELL MIG DE LA PLATJA I LES NOSTRES OFICINES ESTAN A LES CASETES DE COLORS!
Latitud N 41º 47’ 27,66”
Longitud E 003º 02’ 56,88”
On aparcar a S’Agaró
Sabem que a l’estiu pot ser difícil aparcar a prop de la platja, per això t’hem preparat aquest plànol per ajudar-te a trobar aparcament. Trobaràs tres pàrquings gratuïts molt a prop de la nostra escola així et serà més fàcil aparcar! Tots tres pàrquings es troben a menys de 7 minuts a peu.
Ens trobem a la platja de Sant Pol – S´Agaró al centre de la Costa Brava, entre els nuclis urbans de Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.
Arribar en trasport públic
Si no disposes de vehicle, no et preocupis: hi ha una parada de bus a 7 min caminant fins a on ens trobem! En l’enllaç que hi ha a continuació podràs veure les diferents combinacions de trasport públic vinguis d’on vinguis.
Arribar en bicicleta
Si vens en bicicleta, la ruta del carrilet passa molt a prop. Només has de buscar a Google maps “carrer de la via del tren Sant Feliu de Guíxols”. Pots trobar més informació a la web de vies verdes
Si tens qualsevol dubte contacta aquí:
ESCOLA DE VELA I KAYAK SANT POL – COSTA BRAVA
Passeig de Sant Pol, s/n – S´Agaró
was last modified: Març 21st, 2019 by velasantpol2@mantis.cat
| 0.704011 |
curate
|
{"pt": 0.04102920723226704, "ca": 0.758692628650904, "es": 0.06815020862308763, "en": 0.13212795549374132}
|
https://velasantpol.com/com-arribar/
|
macocu_ca_20230731_1_139746
|
Diumenge 11 de juliol de 2021, 11.30 h, concert especial: Serenata Cor de Cambra, pop-rock a cappella!
09/07/2021 cimbenimaclet
Efectivament, con ja havíem anunciat al nostre web, proper diumenge gaudirem d’una actuació ben especial i singular que ens arribarà de la mà del company Miguel Bruñó: Serenata Cor de Cambra, un grup coral especialitzat en realitzar adaptacions a veu a cappella de coneguts èxits de música pop-rock. Per tant, si voleu passar una estoneta entretinguda i divertida amb aquesta curiosa i encoratjadora opció musical i, sobretot, a l’abric de la sufocant calor que es preveu per diumenge migdia i vesprada i, mentres continuem a l’aguait de l’evolució de la pandèmia de còvid i de la reculada en les recents mesures d’apertura, no deixeu de venir i aprofitar el moment –carpe diem, com va encunyar el gran poeta romà Quintus Horatius Flaccus, Horaci, al segle I abans de Crist-, no siga que després de la variant δ arribe l’e, i la Z, i després l’n i així fins arribar a l’w i esgotar totes les lletres de l’alfabet grec i acabem tots tancats a casa altra volta. Us deixem el dossier informatiu del grup i la presentació il·lustrada que ens han passat:
Salutacions, amics i amigues de Serenata! .
Sabem que últimament no hem donat molts senyals de vida , encara que malgrat les aparences, els serenaters hem estat treballant i assajant per a presentar-vos amb gran il·lusió el nostre pròxim concert . Es titula ‘Podría ser peor’, i en ell us oferirem una selecció ‘made in Serenata’ de temes molt variats de pop-rock en anglés i espanyol, a cappella .
No serà un concert del top10 dels grans èxits de la música dels nostres dies, sinó més aviat d’algunes d’aquelles cançons que ens encanten i ens moríem per cantar i compartir amb vosaltres . Tant és així que hem fet un cop de cap i us presentarem en primícia quatre arranjaments originals i inèdits composats per Ana Ferrer Fornes i Miguel Bruñó Sanchis, dos dels nostres serenaters .
Si us sona bé, apunteu la info, perquè no us ho podeu perdre:
Diumenge 11 de juliol / 11:30 hores
(Carrer del Baró de San Petrillo, 14. 46020, València)
| 0.874457 |
curate
|
{"ca": 0.9685714285714285, "fr": 0.011904761904761904, "es": 0.019523809523809523}
| |
crawling-populars_ca_20200525_42_73374
|
OBSERVATORI
José Faya López, l’agent d’assegurances que ha denunciat per tràfic d’influències els exdiputats del PP Pedro Gómez de la Serna i Gustavo de Arístegui, va declarar ahir en qualitat d’investigat
4 min. 02/09/2016 23:28 Traduccions:
Cat Cas
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
192 Comentaris
13 Comentaris
8 Comentaris
8 Comentaris
6 Comentaris
El + nou
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora
| 0 |
curate
|
{"en": 0.08070866141732283, "ca": 0.7362204724409449, "eo": 0.025590551181102362, "de": 0.007874015748031496, "es": 0.12401574803149606, "br": 0.025590551181102362}
|
: /politica/Historia-duna-denuncia-Moncloa_0_1643835738.html
|
mc4_ca_20230418_6_397978
|
TRIBUNA DEL BERGUEDÀ: EL CEMENTIRI MONUMENTAL DE VILALLEONS. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA
EL CEMENTIRI MONUMENTAL DE VILALLEONS. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA. CATALUNYA
Havíem dinat esplèndidament al Restaurant Cal Teixidor de Vilalleons; el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, apreciem la ‘cuina ben feta de tota la vida’.
M’explicaven que el cementiri de Vilalleons que està ubicat al nord del nucli urbà, a pocs metres de la carretera BV-5202, està tancat de forma permanent, però TOTES les familiars que tenen un nínxol disposen d’una clau de la porta.
La descripció tècnica ens diu que, recinte de planta rectangular, delimitat per un mur de 2 metres d'alçada, fet de maçoneria de pedra amb morter. A la façana de ponent, hi ha quatre finestres de forma trapezoïdal protegides per reixes de ferro forjat, i una considerable portalada d'arc de mig punt. Aquesta portalada culmina amb una falsa coberta a dues vessants, decorada amb arquets cecs, i coronada per una creu inscrita en un cercle. La resta del mur de ponent culmina amb merlets coronats amb totxo. A la banda de llevant del recinte hi ha una capella. L'absis, situat a la banda est, és peraltat i sobre la volta hi ha una esfera de pedra. El portal és rectangular amb motllures, i té la inscripció: "EXPECTO RESURRECTIONEM MORTUORUM SYMB NIC. AÑO 1942 FAMILIA ESTAÑOL". Per sobre hi ha un òcul flanquejat amb un esgrafiat que representa.
No trobava l’advocació de la capella que presumeixo dedicada al Sant Crist, ho consultaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )
Tampoc les dades de qui va ser l’autor d’aquest singular fossar, i traslladaré en aquest cas la meva consulta a l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta.
| 0.662721 |
curate
|
{"es": 0.1358664363845711, "en": 0.010362694300518135, "ca": 0.8537708693149108}
|
http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/04/el-cementiri-monumental-de-vilalleons.html
|
mc4_ca_20230418_0_614441
|
Els i les socialistes de Beniarrés volem
convidar-te a la sessió plenària que tindrà lloc el dimecres 27 de març a les
19:30 hores al Saló de Plens del consistori, doncs ni l’Ajuntament, a la seua pàginaweb (encara està com a noticia el ple celebrat el 12 de novembre de 2012) ni a la megafonia municipal( que nosaltres hagem escoltat) ho fan.
El plenari consta de 16 punts en l’ordre del
dia, desgraciadament no vos puc dir
quins son els punts ni de que tracta doncs podrien inhabilitar als nostres
regidors, i fins i tot, si es releva informació del plenari es podria incórrer
en faltes molt greus.
Ja vegeu quina por a que la gent s’entere de
com es gasten els nostres diners, quines propostes té l’equip de govern per crear treball a
Beniarrés i crear un major benestar als veïns i veïnes del poble.
Com a dada curiosa , per no dir-li altra cosa,
el darrer ple es va celebrar el passat 14 de gener i fins la data ni cap ple ni
cap reunió de treball amb els qui tenen la vara del consistori, que és el
Partido Popular, s’ha produït.. Per altra banda dir que per cada sessió plenària
es cobra 50 € per regidor, exceptuant a l’alcalde té dedicació exclusiva (
1.500 €/mes) però encara els deuen les assistències a ple des del mes de juny
Per a la sessió els regidors socialistes han
rebut més de 100 fulls fotocopiats per davant i per darrere. Tota aquesta
documentació va ser entregada el passat dilluns 25 a les 14:00 hores i hi ha
que llegir-la, estudiar-la, contrastar-la i preparar propostes abans del
dimecres 27 de març a les 19:30 hores, després de treballar al llarg del dia. Com
es pot comprovar tot un gest de “bona pràctica” política i extendre la ma a l’oposició
per tal de que entre tots poder millorar el poble de Beniarrés.
Hi ha altres maneres de ser, hi ha altres
maneres de governar.
Dintre de la Setmana Cultural que ha organitzat el Col·legi Públic "Perputxent" de Beniarrés es celebrarà el DIMARTS, 26 de març una XERRADA sobre ALIMENTACIÓ SALUDABLE on s'espera la presència de tot aquell que estiga interessat. Serà a les 15:00 hores a l'escola. Més informació a la web del CEIP "Perpuxent"
El centro cultural Joan Fuster fue el epicentro de esta jornada divulgativa sobre la meteorología y el clima en la que se pudo visitar una exposición, situada en la planta superior de este edificio, con 30 fotografías realizadas por diversas personas en Valencia, Dénia, Cullera, Alicante, Torrevieja, Vinaròs, Orihuela o Gaianes, donde se podía ver imágenes meteorológicas (por ejemplo, cielos nubosos o puestas de sol o amaneceres) pero con otra mirada; con una visión en 3D. El alcalde de Beniarrés, Luis Tomás, fue el primero en tomar la palabra en este evento para dar la bienvenida a los presentes y destacar que esa jornada meteorológica, que se celebró justo en el Día Meteorológico Mundial, perseguía tres objetivos: "divulgar y promocionar nuestra idea, que creo que es original, sobre el museo del clima; concienciar a los ciudadanos de la importancia de cuidar el medio ambiente y crear un espacio de encuentro para todos los aficionados a la meteorología".
Per al proper diumenge 24 de març de 2013 a les 12:00 hores hi ha
convocada Junta General Ordinària de la Cooperativa “Verge de la
Cova Santa” de Beniarrés al Centre Cultural
“Joan Fuster”, amb la fi de deliberar i prendre els acords sobre els següents
1.- Nomenament de dos socis per a que aproven
o no l’acta que s’alçarà d’aquesta assemblea.
2.- Examen i aprovació o censura dels Comptes
Anuals que comprenen des de l’ 1 d’octubre de 2011 fins al 30 de setembre de
3.- Aprovació i distribució de resultats, així
com la gestió realitzada per la Junta
4.- Resultats de la Campanya Oleícola
La localidad alicantina
de Beniarrés acogerá el próximo sábado 23 de marzo una jornada dedicada a la
divulgación sobre el clima y la meteorología. Las conferencias aprovecharán el
altavoz que facilita el Día Meteorológico Mundial, una conmemoración que desde
el año 1950 celebra la creación de la Organización
Meteorológica Mundial (OMM). El cartel estará abanderado por
Manuel Toharia, antiguo hombre del tiempo de Televisión Española y actual
Ciudad de las Artes y las Ciencias, y lo completarán Jorge
Olcina y Enrique Moltó, catedráticos de la Universidad de
Alicante. El Cambio Climático, casi olvidado entre la tormenta económica y
social, volverá a la palestra a través de las últimas teorías y estudios
centrados en sus efectos. Jorge Olcina abrirá la jornada con un análisis de los
fenómenos meteorológicos extremos que afectan a la vertiente mediterránea
peninsular. Además, la línea argumental del profesor alicantino hilvanará las
tormentas y las lluvias torrenciales con los cambios que el ser humano está
provocando en el clima. En segundo lugar Manuel Toharia tratará de descubrir
los mitos y, también, las realidades que orbitan alrededor de la teoría del
Cambio Climático. Cerrará la mañana Enrique Moltó con la presentación del Museo
del Clima de Beniarrés, único en su especie.
meteorológico además contará con una exposición de fotografías en 3D que estará
abierta durante toda la jornada. El proyecto Meteovisión, junto con la
productora de contenidos Estudis Villena y con la colaboración del Ayuntamiento
de Beniarrés, compartirá con los visitantes las 30 mejores imágenes
meteorológicas del pasado año. Esta colección tratará de incentivar el respeto
y provocar el asombro sobre el medio ambiente, una tarea que se verá reforzada
por una serie de visitas vespertinas al Barranco de la Encantada, el Pantano de
Beniarrés y l'Albufera de Gaianes. La entrada a todas estas actividades será
gratuita. Programa de actividades
del encuetro: - 9:30H. Recepción de visitantes, inauguración de la
jornada y de la exposición de fotografía de Meteovisión que permanecerá abierta
- 10:00- 10:45H. Conferencia. Jorge Olcina Cantos. “Cambio
climático y Riesgos climáticos en el litoral mediterráneo español”.
- 11:00-11:45H. Conferencia. Manuel Toharia Cortés.
"Mitos y realidades del cambio climático".
- 11:45-12:15H. Debate abierto entre los conferenciantes,
los representantes de las asociaciones y los asistentes al evento.
- 12:30-13:00H. Charla. El Museo del clima de Beniarrés.
Guía didáctica y propuestas de mejora por Enrique Moltó.
- 14:30H. Comida en los bares del pueblo. Se ruega
confirmación de asistencia de los que se queden a comer para poder reservar
- 16:00-19:00H. Visita guiada al Pantano de Beniarrés y al
Barranc de l’Encantà. Visita
de Gaianes.
La setmana passada vaig estar parlant amb un
militant del Partido Popular , ben col·locat a nivell comarcal dintre del
En la nostra conversa em va fer arribar que l’alcalde
de Beniarrés, Luís Tomàs, vol deixar-se l’alcaldia abans de les properes
eleccions locals ( any 2015) per tal de dedicar-se a l’empresa privada o col·locar-se
en algun organisme públic.
De produir-se aquest fet, el nou alcalde, amb
tot seguretat seria Francisco Sellés i entraria com a regidora o Maria del
Rosario Moncho o Yolanda Calbo o Gema Valor, segons l’ordre de la candidatura
del PP a les passades eleccions locals de Beniarrés.
Fins que aquest fet es produeixca no cal fer
Sols el temps i el propi alcalde de Beniarrés,
Luís Tomàs, podran ratificar lla informació que aquesta “gavina” m’ha dit.
Baix aquest títol de “Sabies què?” pretenc publicar
reculls de noticies breus, sobre fets ocorreguts o curiositats del nostre
poble, Beniarrés. Noticies o fets que no tenen cabuda en un article sencer en
aquest blog però, que no per això, deuen quedar en l’oblit.
En aquest segon “Sabies què?” he considerat oportú
publicar el següent:
- Tot sembla indicar que la
urbanització del PAI del Dr. Orero començarà el proper mes d’abril amb la
construcció de carrers, solars i una zona verda.
- El grup municipal socialista a l’Ajuntament
de Beniarrés va sol·licitar a l’alcalde que els informarà sobre quines factures
s’han quedat pendents de pagament a 31 de desembre de 2012, rebent com a
resposta que ja s’assabentaran al plenari de final del mes de març, es a dir,
90 dies després de la firma del decret.
- La passada setmana la Unió Musical de Beniarrés va
participar al Certamen Provincial de Bandes celebrat a Ondara, quedant en
segona posició per tant sols un punt i mig de la banda guanyadora que va ser la
de Beniarbeig. A l’esdeveniment van acudir dos autobusos de Beniarrés pagats
per la banda, davant la negativa de l’Ajuntament a pagar un dels autobusos.
- La urbanització del PAI del Dr. Orero
suposarà la reducció de la zona per a prendre el sol de la piscina municipal d’uns
aproximadament al tenir que dedicar-se com a zona verda de la nova zona
urbanitzada.
- La Generalitat Valenciana no traurà les convocatòries del PAMER, EMCORP, EZOINT i altres programes de treball per aquest
estiu davant les retallades econòmiques que estem patint per part del nostre
- A 12 de març l’Ajuntament de
Beniarrés segueix sense pressupost per a l’any 2013, sent que el PP té majoria
al consistori beniarresi. Aquesta circumstància no impossibilitat el pagament
de factures a proveïdors i empreses que hagen treball per a l’Ajuntament, per si algú ha rebut aquesta resposta, com ha passat altres anys.
IX CALÇOTADA POPULAR de l'Ateneu Popular Arrels 6 d'abril de 2013, 14:00 h., c/ Dr. Orero de Beniarrés, El Comtat
El pantano de Beniarrés comienza a desembalsar agua por las lluvias de los últimos días El Centro de Coordinación de Emergencias informa que desde hoy las compuertas están laminando a un ritmo medio diario de 0,5 metros cúbicos por segundo.
Embalse de Beniarrés desaguando por el aliviadero y por la toma de riego.
El Centro de Coordinación de Emergencias de la Generalitat ha informado que, según la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ), el pantano de Beniarrés, situado en la cabecera del Río Serpis, ha procedido en el día de hoy a desembalsar un caudal medio diario de 0.5 metros cúbicos/segundo, llegando a tener una punta de caudal máximo previsto de 10 metros cúbicos/segundo. La medida se toma tras el último episodio de lluvias, que comenzó el pasado 28 de febrero con un temporal de granizo y ventisca. Desde el Ayuntamiento de Gandia se informa para que tomen las medidas oportunas aquellas personas, especialmente agricultores con tierras en las vegas del río, comunidades de regantes, zonas de acampada, deportivas y puntos de pesca, así como núcleos poblacionales próximos al cauce del río. De la misma forma se prohíbe el paso temporal en cruces de carreteras o caminos en vado con la corriente del ríó. La fecha de finalización del desembalse será comunicada por la propia Confederación Hidrográfica del Júcar a través del Centro de Coordinación de EmergenciaS.
EL Diumenge 10 de
Març es celebra en Ondara el 42é Certamen de Bandes de la Província d'Alacant.
La Unió Musical de Beniarrés partica en la tercera categoria, on
actuaran les següents i en aquest ordre: Societat Recreativa Musical de Altea La Vella
Unión Musical de Beniarrés En la tercera categoria el nombre de músics es
de 45 i la peça que és obligada interpretar és “La Fortalesa” de David Penedés
Fasanar.
Sols queda desitjar-la millor de les sorts per
a la nostra banda.
| 0.566146 |
curate
|
{"ca": 0.5066764221693799, "es": 0.46680080482897385, "pt": 0.0075910005487470275, "it": 0.008505578928114139, "en": 0.004389976220962136, "ru": 0.0022864459484177794, "zh": 0.0013718675690506676, "ja": 0.0013718675690506676, "fr": 0.001006036217303823}
|
http://beniarresaldia.blogspot.com/2013_03_01_archive.html
|
macocu_ca_20230731_6_223917
|
TAMBÉ A BOTIGUES
Descripció i característiques Bruder Camió MB Sprinter UPS Conductor
Ref. : BRU2538
EAN: 4001702025380
Camió Mercedes Sprinter UPS escala 1:16.
Disposa d'una porta del darrere de dues peces les fulles de les quals es poden obrir fins al límit a l'estructura del maleter.
A través d'una porta lateral es poden treure petits paquets per estalviar temps.
Inclou un carretó elevador manual amb dos europalets amb què es poden carregar i descarregar mercaderies pesades o voluminoses. Un conductor del camió UPS vestit amb el seu uniforme típic i les caixes de transport típiques d'UPS en diferents mides.
| 0.702116 |
curate
|
{"pt": 0.02631578947368421, "ca": 0.8569078947368421, "en": 0.006578947368421052, "fr": 0.014802631578947368, "ru": 0.029605263157894735, "es": 0.06578947368421052}
| |
cawac_ca_20200528_8_14900
|
Mitja Marató de la Garrotxa – Bona Participació d’ Osonacorre
21 04 2011
OSON@CORRE HAMS-TEAM-JAMÓN-JAMÓN
Oson@corre a la 17a Mitja Marató de la Garrotxa a Olot
Alguns dels nostres atletes d’Oson@corre , van participar a l’edició d’enguany de la Mitja Marató de la Garrotxa , a Olot. D’entre gairebé 700 atletes, entraren tots tres junts en Gerard Costa 154º amb 1h34’34”, en Daniel Pujadas 155º també 1h34’34” i l’Aureli Gómez 156º amb 1h34’35”; una mica més enllà, en Gabi Cunill 218º amb 1h38’32”, Xavier Ferrer 281º amb 1h41’50” i en Santi Paré 564º amb 1h57’42”.
L’equip d’Oson@corre va fer una molt bona classificació per equips, arribant en el lloc 10º de la general .
| 0.7534 |
curate
|
{"ca": 0.9372197309417041, "fr": 0.014947683109118086, "en": 0.04783258594917788}
|
http://osonacorre.cat/2011/04/21/mitja-marato-de-la-garrotxa-%e2%80%93-bona-participacio-d%e2%80%99-osonacorre/
|
mc4_ca_20230418_11_566993
|
El nombrós públic obliga a la filà Magenta a fer dos passes del boato del seu Alferes — Pagina 66, Noticias de Alcoy y de El Comtat
La filà Magenta ha presentat els dissenys del boato del seu Alferes 2018 en un acte que ha tingut lloc en la filà Gusmans. Santi Carbonell ostentarà aquest càrrec i ell mateix, junt a Víctor Ferrer, han fet els dissenys. Tots dos junts tenen una ampla experiència en aquest món.
Ha sigut tanta la quantitat de públic que s'ha donat cita en els Gusmans que han obligat a la filà Magenta a improvisar un segon passe dels dissenys per a que tots els pogueren veure bé.
En l’acte s'han mostrat per primera vegada els diferents grups del boato, quatre per a dones i un per a homes, que presentarà la filà en la vesprada-nit del 22 d’abril com a culminació de l'Entrada Mora i els assistents han rebut tota la informació necessària al respecte per a poder formar part d'aquest càrrec.
Tot ell tindrà un profund component històric basat en les tribus de beduins que creuran el desert per a reconquerir l’Al-Àndalus en general i Alcoi en particular. La quantitat de públic que ha acudit a aquesta presentació i s'ha interessat per formar part de la proposta de la Magenta ha deixat xicotet l'ample comedor dels Gusmans, on s'ha ubicat la passarel·la per a la desfilada. Així s'ha fet el segon passe dels models abans citat.
El primer tro, Vicente Jorge Carcelén, ha presentat l'acte, ha donat dades del càrrec i les gràcies per l'ampla assistència. Tot seguit han començat a desfilar models amb els diferents vestuaris, mentre ha anat explicant detalls dels mateixos.
| 0.8697 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://pagina66.com/not/112334/el-nombros-public-obliga-a-la-fila-magenta-a-fer-dos-passes-del-boato-del-seu-alferes/
|
cawac_ca_20200528_2_69047
|
El Llagostera buscarà la classificació contra un rival de bon record
El Llagostera buscarà aquest vespre la classificació per a la tercera ronda de la Copa contra el Cerceda, un rival de molt bon record per als catalans.
Eloi i Pedrito tornaran a ser dos jugadors clau en l'anfrontament d'aquest vespre // Pau Planas
Després de perdre els primers tres partits de lliga, el Llagostera no està, ni molt menys, disposat a deixar passar l’oportunitat d’avançar a la Copa de Rei, una competició nova per al conjunt llagosterenc i en la qual té dipositades grans esperances. I és que aconseguir el bitllet per a la tercera ronda suposaria per al club un ingrés econòmic d’uns 50.000€ que per a un club modest, com ho és el Llagostera, és una xifra importantíssima que no es pot deixar escapar. A banda del benefici econòmic, una victòria en el partit d’aquest vespre permetria tornar la il·lusió tant a la plantilla com a l’afició per poder encarar els propers compromisos de lliga amb molt més convenciment. La importància d’aquesta eliminatòria va quedar demostrada en l’últim matx -dissabte contra l’Olímpic de Xàtiva (0-2)- en què Oriol Alsina va donar descans a jugadors clau com ara Marc Mas o Pere Tarradelles per poder encarar el partit d’aquest vespre en les millors condicions físiques.
El rival, el C.C.D. Cerceda, de la Tercera Divisió, porta molts bons records als llagosterencs, ja que va ser contra aquest mateix rival que el Llagostera va aconseguir l’ascens a Segona B ara fa uns mesos.
| 0.884012 |
curate
|
{"ca": 0.9872397582269979, "es": 0.012760241773002015}
|
http://lajornada.cat/2011/09/07/el-llagostera-buscara-la-classificacio-contra-un-rival-de-bon-record/
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_412374
|
Ho acaben de dir a RAC1. De fet, fa una setmana ja es va dir que deixava la seva columna diària a La Vanguardia per fer un article mensual, i la columna diària passava a fer-la Pilar Rahola. Fa un parell o tres d'anys va patir un càncer molt greu, però sembla que se n'havia recuperat. No sé si la notícia de fa una setmana insinuava una recaiguda o si la mort ha estat inesperada. Políticament, va començar sent anarquista (i literàriament existencialista) per acabar sent monàrquic i força espanyolista, tot i ser de l'òrbita de CDC i defensar la llengua catalana com pocs. Literàriament, un dels millors escriptors en català (per què no dir-ho??) del segle XX. El detestava políticament, l'admirava literàriament. En tot cas, que descansi en pau aquesta gran figura de les lletres catalanes. Aquí l'enllaç de l'Avui donant la notícia, amb un sentit text de David Castillo: http://www.avui.cat/cat/notices/2009/07/adeu_mestre_64377.php
No compartia ideologia amb ell, però era un escriptor molt important en català.Descansi en pau.
| 0.785206 |
curate
|
{"es": 0.02346041055718475, "ca": 0.9765395894428153}
| |
cawac_ca_20200528_8_118486
|
Notícies
Copa Lotus i Línia Maginot porten la seva música a l'Auditori aquest dissabte
Copa Lotus i Línia Maginot actuen a l'Auditori Eduard Toldrà
El concert, emmarcat en el cicle B de VNG, començarà a les 22 h
Guanyadors del darrer Premi Sona 9, el grup vilanoví Copa Lotus portarà la seva música aquest dissabte, a partir de les 22 h, a l'Auditori Eduard Toldrà de la nostra ciutat. I ho faran amb el també grup vilanoví Línia Maginot, que presentaran el seu primer treball discogràfic, Fibonacci.
Línia Maginot és un bastió des d'on guaitar històries de passió, incomprensions amoroses, i temporals d'emocions sense recer. Cançons melòdiques amb rerefons de folk mediterrani i les millors receptes anglosaxones. Formats durant el dos mil dotze, Línia Maginot fa una precisa mescla d'instruments elèctrics propis del pop i del rock i d'acústics com l'acordió o la mandolina, aconseguint una textura filada d'americana, beat i mediterrània.
L'altra formació musical, Copa Lotus, és una jove banda de Vilanova i la Geltrú, i el seu nom està inspirat en les postres d'un restaurant del casc antic. Juguen a una confusió divertida entre pop, rock, folk... i una constant aclucada d'ull a l'oest americà. Integren el grup Marc Bala(veu, guitarra, harmònica), Vidal Soler (guitarra, mandolina i veus), Xavier Yerga (contrabaix, arpa de boca, veus) i Marc Benaiges (bateria).
| 0.834581 |
curate
|
{"pt": 0.0058823529411764705, "ca": 0.9941176470588236}
|
http://vilanova.cat/jsp/noticies/detall.jsp?id=16114378
|
macocu_ca_20230731_7_190842
|
US DONEM LA BENVINGUDA A L’ÀREA DEL SUBSCRIPTOR DE JUNIOR REPORT AULA!
· Selecciona la Notícia del Dia per treballar una notícia destacada cada dia amb diapositives i activitats. · Selecciona les Unitats Didàctiques per treballar diferents temes d’actualitat amb articles de context i fitxes d’activitats.
PROJECTE RED
¡Hola!
| 0.600216 |
curate
|
{"en": 0.2554517133956386, "ca": 0.7258566978193146, "es": 0.018691588785046728}
| |
mc4_ca_20230418_7_182156
|
La companyia ha triat la localitat vallesana per tractar-se d'un "pol de talent d'alt nivell"
TOT Sant Cugat 30.09.2018 20:13 h. Sant Cugat del Vallès
Can Sant Joan un pol d'atracció empresarial FOTO Artur Ribera
La multinacional suïssa Markem-Imaje, especialitzada en impressió i etiquetatge industrial, ha obert a Sant Cugat del Vallès un centre global d’excel·lència per donar servei a tot el grup a escala internacional. El projecte d’obertura d’aquestes oficines, ubicades a Can Sant Joan, compta una superfície superior als 2.500 metres quadrats i capacitat per a 150 treballadors.
El centre té per objectiu millorar l’eficiència de la companyia a nivell global, amb equips especialitzats en diferents àrees com la gestió de la cadena de subministrament, els aspectes legals o els recursos humans. A més, l’empresa unifica en aquesta nova instal·lació tots els seus equips comercials que fins al moment es trobaven a les oficines de Portugal i a l’antic centre d’operacions comercials a Sant Quirze del Vallès.
“Disposar d’aquestes diferents funcions en una mateixa localització facilita el treball d’equip multifuncional que ens permet proveir la resta de l’organització amb el millor suport, experiència i acompanyament, a més de promoure un servei excel·lent als nostres clients”, assegura Vincent Vanderpoel, CEO de Markem-Imaje, en un comunicat difós pel Departament d’Empresa i Coneixement, que ha donat suport al projecte.
La companyia ha triat Sant Cugat per tractar-se d’un “pol de talent d’alt nivell, amb orientació internacional i domini de diferents idiomes, tal com ho requereix un centre d’aquest tipus”, destaquen.
En concret, l’empresa ha rebut el suport de Catalonia Trade & Investment, l’àrea d’atracció d’inversions estrangeres d’Acció (Agència per la Competitivitat de l'Empresa de la Generalitat). Aquesta unitat treballa des de Barcelona i la xarxa de 40 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions al món per captar nous projectes d’inversió estrangera a Catalunya al mateix temps que assessora de manera integral les empreses estrangeres per facilitar el procés d’inversió.
UberEats arriba a Sant Cugat
Sant Cugat acull el cinquè congrés sobre salut per a empresàries i directives
| 0.887266 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.viaempresa.cat/empresa/la-multinacional-suissa-markem-imaje-obre-una-seu-a-sant-cugat-amb-150-treballadors_202420_102.html
|
oscar-2201_ca_20230904_11_27269
|
garanteix un disseny actual, un sistema constructiu ecològic i sostenible i la màxima eficiència energètica.
| 0.617034 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.blauhaus.cat/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_228045
|
L'estat comença a moure tots els fils , en aquest cas utilitzant aquest moviment per aigualir aquests dies històrics al principat. Tots sabem del peu que calcen la majoria de " Indignaos " El 15-M vol envoltar demà el Parlament de Catalunya per protestarA les sis de la tarda, per emular la protesta que hi haurà al congrés espanyol a la mateixa hora http://www.vilaweb.cat/noticia/4042311/20120924/15-m-vol-envoltar-dema-parlament-catalunya-protestar.html
Acampadabcn @Acampadabcn "Por La Merced, tomamos la calle" http://bit.ly/NKqlhC
I aquí està ple d'ingenus que encara els defensaran...
| 0.695978 |
curate
|
{"ca": 0.8641765704584041, "es": 0.13582342954159593}
| |
macocu_ca_20230731_6_236619
|
El govern espanyol ha donat finalment marge als Ajuntaments aquest any i el pròxim per fer ús del romanent i l’endeutament per a despesa corrent. D'aquesta manera, Arenys de Mar podrà fer ús de 8 milions d’euros pel pressupost del 2021. La regidora d’Hisenda, Laia Martín, avança que aquesta ‘relaxació’ de la norma d’estabilitat pressupostària servirà per destinar diners a aquells sectors que ho estan passant més malament arran de la pandèmia. Pel que fa al pressupost, més enllà dels ingressos i despeses corrents, es vol crear diverses bosses d’ajuda per a diversos temes, des d’una nova línia per a les empreses i comerços, passant per a ajudes al lloguer o ajudes per a la mobilitat dels joves per anar a estudiar, per exemple.
El govern planeja destinar diners del pressupost municipal a Les Clarisses. Foto: Manel Calvo
Laia Martín insisteix que l’àrea de Serveis Socials serà de la que més es reforçarà amb l’increment d’aportació econòmica, tal com s’ha fet aquest any amb els diners que es destinen a Càritas per a la compra de menjar. Pel que fa a una possible ampliació de personal en aquesta àrea, Martín diu que és complicat ja que la regla de la despesa només es relaxa pel 2021. Tot i això, no es descarta contractar algú per alguna tasca puntual.
D’altra banda, la regidora reconeix que els ingressos de l’Ajuntament han caigut arran de la crisi econòmica derivada del coronavirus. La idea és compensar aquesta baixada també amb el romanent. El trencament de l’estabilitat pressupostària, a dades del segon trimetre de l’any, és d’1,5 milions d’euros. Martín remarca que cal tenir en compte que s’està fent molta inversió que ve d’anys anteriors.
El govern municipal diu que seguirà buscant diners per a la ubicació de la biblioteca a les Clarisses, tant al govern espanyol amb l’1,5% cultural com a les meses de concertació de la Diputació i la Generalitat. De fet, a finals de novembre el Departament de Cultura de la Generalitat va confirmar una subvenció de 200.000 euros. El mateix Departament també ha dotat en 30.000 euros la rehabilitació del Calisay. Tot i això, el govern municipal admet que haurà de posar part dels diners del cost de les Clarisses.
El pressupost del pròxim any també contempla 200.000 euros per als pressupostos participatius. Són 25.000 euros per a despesa corrent i 175.000 per a inversió. Martín explica que caldrà impulsar la participació online per a les votacions de les propostes pel 2022.
| 0.858065 |
curate
|
{"ca": 0.9929896907216494, "de": 0.0070103092783505155}
| |
macocu_ca_20230731_3_261499
|
30-Jan-2019
Abstract:
Amb #noemratllis. No soc teu, soc de tothom iniciem, al CRAI de la UB, una campanya per generar consciència sobre l’ús responsable dels materials de la biblioteca. Hem trobat llibres molt deteriorats a causa del mal ús: ratllats amb llapis, bolígraf, i en el pitjor dels casos amb il·luminador. També n’hem trobat amb rastres de begudes. #noemratllis és el hashtag que veuràs a les nostres xarxes socials i als punts de llibre que estem distribuint als taulells de préstec. Aquesta consigna incideix en que tinguis cura dels materials que consultes o reps en préstec, ja que són per a l’ús de tots els estudiants, docents i investigadors de la Universitat. Estudiar o llegir llibres ratllats distreu l’atenció cap a informació que possiblement no sigui la rellevant. Igualment els resums són alguna cosa personal i no sempre serveixen al proper lector.
Note:
Imatge utilitzada per fer publicitat de novetats del CRAI de la Universitat de Barcelona - Vitrina Gener 2019.
| 0.758074 |
curate
|
{"fr": 0.011224489795918367, "en": 0.014285714285714285, "an": 0.017346938775510204, "ca": 0.9571428571428572}
| |
mc4_ca_20230418_15_372982
|
Eleccions 1979_3997
Imatge d'una taula electoral a les eleccions de 1979 amb el Ramon Salvadó, Lluís López i Jaume Arnau.
Etiquetes: 1979, Ajuntament, Biblioteca, eleccions, Plaça de la Vila
Primer debat electoral. Els Alcaldables a l'Ajuntament de Navarcles
19 de maig de 2015 a les 20,30 h. al Teatre Auditori Agustí Soler i Mas. Moderat per Enric Badia, periodista de Regió 7.
Etiquetes: 2015, Bah! Teatre, cartells, eleccions, partits polítics
EleccionsNavarcles15. T'expliquem les eleccions, impressions i resultats durant tot el dia 24.
24 de maig de 2015. Explicació de les eleccions municipals.
Etiquetes: 2015, Bah! Teatre, cartells, eleccions
| 0.583507 |
curate
|
{"ca": 0.8981191222570533, "es": 0.03605015673981191, "en": 0.06583072100313479}
|
https://www.memorianavarcles.cat/items/browse?collection=49&sort_field=added
|
macocu_ca_20230731_2_417133
|
(Text del llibre en castellà) La detectiu Catherine S. Maynes rep un encàrrec molt peculiar, contractada per un client encara més peculiar. En aquesta ocasió, Cati no només s'haurà d'enfrontar a la resolució d'una de les consultes més estranyes de la seva flamant carrera com a detectiu privat, sinó que haurà de fer-ho també amb el tortuós camí que emprendrà el seu cor (a la qual la seva propietària no té objeccions a qualificar com «cabró, traïdor i esmunyedís»), sacsejat pels dubtes i la incertesa. La investigació es barrejarà, així, amb els vaivens de la caòtica vida personal de Cati, en què la presència de Micaela, la dona més recent de la seva vida, cobrarà una especial rellevància. El que no podia imaginar Cate és que a la fi de tots dos camins, el de el cas del seu peculiar client i el del seu cor, l'esperava la major de les sorpreses. I que, en el que concernia a el segon, no hi havia un punt i final, sinó un punt i seguit. Els fils de la destinació és la segona entrega, després del El primer cas de Cate Maynes, d'una sèrie de tall detectivesc protagonitzada per una expolicia reciclada en detectiu privat. Una dona marcada per una desmantellada vida personal, un cor trencat i una tossuda tirada cap a l'alcohol i cap a complicar encara més les ruïnes d'aquesta vida.
Aquest producte està en el nostre catàleg des de 10/10/2014.
| 0.882093 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_3_433610
|
El 19 de juliol comença el curs Gestió administrativa i economicofinancera de petits negocis o microempreses. Té una durada de 120 hores, dura fins al 19 de setembre i s'imparteix de dilluns a divendres de 8.30 a 14.30 h. Per inscriure-s'hi, cal haver superat el batxillerat o equivalent, o fer prova d’accés, i tenir coneixements informàtics. Es requereix disponibilitat horària i l'assistència és obligatòria. En aquest curs aprendràs la gestió administrativa, comptable, financera, fiscal i laboral del petit negoci o de la microempresa.
| 0.788551 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_1_111659
|
Els Castellers de Vilafranca arriben als 900 castells de 9 i superiors descarregats
La diada de la Festa Major de La Mercè a Barcelona, veu com els Verds descarreguen quatre castells de nou, per primer cop aquest any, amb registre record de castells grans.
Diada de Festa Major a Barcelona, l’anomenada diada de la Mercè històrica. Una diada llarga, amb una segona ronda interminable, amb una plaça que amb gairebé quatre hores de castells li va costar mantenir un nivell òptim. Diada de registres històrics en la celebració del 25è aniversari de la consecució de plaça de nou i de gamma extra el mateix dia de 1994. Els Castellers de Vilafranca tornaven al cartell en lloc de la Joves de Valls, marxant amb 4 castells de 9, davant d’uns Minyons que no han pogut amb el 3 de 9 amb folre i agulla, que els ha condicionat la resta de diada. La colla degana de la ciutat, la que co-organitza la diada, no ha tingut sort amb el 4 de 9 amb folre.
Els Castellers de Vilafranca tenien ganes d’agradar-se i poder completar tots els seus castells. Descartat el 3 de 9 amb l’agulla que els va caure el diumenge anterior a Tarragona, la cosa passava per tres castells de 9 i pilar gran. Han obert la diada descarregant el seu novè 4 de 9 amb folre, que no han patit per completar malgrat tenir una rengla massa oberta. Un quatre que comencen a dominar com ens tenien acostumats. Han seguit amb la Torre de 9 amb folre i manilles, que han hagut de treballar a la baixada, sobretot a les manilles, amb un tronc un pel girat, però sota control. Setena de la temporada. Feina feta sense ensurts. han tancat la ronda de castells descarregant amb solvència el seu onzè 3 de 9 amb folre de l’any, amb tronc de castell de 10 pisos. Aquest tres descarregat significa el castell de 9 i superior número 900 descarregats per la colla dels Castellers de Vilafranca. Un registre únic i asssolit a partir del primer castell de 9 just fa 30 anys. Però la festa amb quatre castells d’alçada descarregats l’han completat amb el segon pilar de 8 amb folre i manilles de l’any. Tenien ganes de fer-lo després del de Sant Fèlix i a fe que ho han aconseguit. Gestionat un bon peu, l’han treballat bé. Un pilar que també tenia registre rodó, el 75è. descarregat dels verds. Gran diada i celebració pels bons castells tal i com s’havia presentat la matinal castellera. Ara toca Mercadal i dies per assajar coses més grans.
Els Minyons de Terrassa, que actuen a la Mercè des de fa més de 3 dècades, han tingut una de freda i una de calenta. La bona ha estat descarregar de manera sobrada la seva cinquena Torre de 9 amb folre i manilles a la primera ronda. Ben agafada per baix i un tronc que la coneix perfectament. 60a. Torre descarregada per la colla de Terrassa. En segona ronda els tocava el repte del dia, l’estrena del 3 de 9 amb folre i agulla que els Minyons no portaven a plaça des de l’any 2016, any que van descarregar els dos que atresoren. Aquí ha arribat la freda ja que no han pogut amb un castell que s’ha espatllat massa aviat. Després de la caiguida han pogut completar amb punt d’honor el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el Pilar de 7 amb folre.
Els Castellers de Barcelona, els amfitrions, han iniciat la seva jornada històrica amb l’estrena del 7 de 8, castell que no descarregaven des de l’any 2015 i que avui s’ha presentat sòlid i amb garanties. Després han fet un intent desmuntat prematur del 4 de 9 amb folre, per problemes a baixos i han acabat al diada completant el 3 de 8 i el 4 de 8.
| 0.786095 |
curate
|
{"ca": 0.9802612481857765, "es": 0.006676342525399129, "fr": 0.011901306240928883, "st": 0.0011611030478955006}
| |
macocu_ca_20230731_3_268586
|
Arxiu d'etiquetes: Enigma
Recordeu que cada quinze dies trobareu un nou enigma situat al plafó de l’entrada. El d’aquesta quinzena és el següent: PARTICIPEU!
| 0.615649 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_14_19802
|
En aquesta suposadament gloriosa època del lliure mercat, en la qual l'activitat més important és la mobilitat de coses, mitjançant el pagament de tot -serveis, productes, diners inexistent físicament- la consciència de l'espiritual s'ha convertit en una cosa gairebé extinta.
Per frustració dels capitalistes extrems, la felicitat no ha estat aconseguida per la majoria de la humanitat que ara per ara pateix fam, és víctima de tota mena de violacions als drets més elementals i fins i tot els que amb petites almoines -beques, salari per treball domèstic, rebosts en èpoques de furor massiu- tenen el privilegi de continuar la seva existència física, ho fan carregant a les seves espatlles la inquietud de la impossibilitat de la seva transcendència [1].
L'anhel de canviar l'estatus social no és una novetat de la modernitat, els pobles de Galilea, Palestina, Judea i fins i tot els no hebreus desitjaven una existència equitativa, on la millor distribució de la riquesa permetés als seus ciutadans transcórrer pel planeta amb les millors condicions d'higiene, salut i convivència en comptes de violència per part dels soldats i funcionaris no només de l'imperi de llavors sinó dels mateix representants d'ells mateixos com serien els líders espirituals i polítics els que en un procés carregat d'imperfeccions i perversitat, arribar a l'extrem de matar a qui sense fer mal a ningú -enseñaba, guaria, redargüía- va ser traït, vexat, humiliat, lacerat i finalment sotmès la mort mes humiliant de l'època.
Avui els responsables de la política mostren cada dia la seva incapacitat d'entaular un diàleg honest amb els seus pobles i als comerciants els importa molt poc satisfer els seus clients.
Quan l'empresa de classe mundial li talla la llum, després d'imposar-li la càrrega d'una tarifa impossible de cobrir considera que potser el client té la raó? [2] He vist funcionaris de finestreta del banc on Vostè protegeix el producte de la seva feina o de la seva pensió, que fan esperar als usuaris més d'una hora només per respondre al reclam d'una velleta de la tercera edat "Quéjese l'corporatiu a veure si així ens manen més personal" es queixa o es queda callat i torna l'altre dia amb algú que li doni suport perquè no van considerar vàlid el document d'identitat que la senyora presentava? [3] Sabia Pilat l'origen d'una inconformitat popular que va moure la massa a demanar l'alliberament de Barrabàs? Quants éssers humans arriben a llocs d'influència col·lectiva sense la menor idea del que és justícia? Com és que el despotisme va deixar de ser una mena de virus dels empleats públics per emmalaltir també als de les grans empreses transnacionals?
Potser la clau estigui en la primera de les últimes set frases que Jesús de Natzaret va pronunciar durant l'etapa terminal de la seva vida "perdona'ls perquè no saben el que fan" Sap el que fa un coordinador de electoral que tracta amb menyspreu, empeny i fa mal a un ciutadà desitjós d'acostar al seu candidat? Sabien el que feien els membres de l'equip de campanya que no van poder impedir l'homicidi de Luis Donaldo Colosio? Saben el que fan els usuaris de xarxes que irresponsablement difonen notícies prefabricades pels comerciants de la política? Com poden els que aspiren conduir el destí de Mèxic entrar "en un autèntic diàleg que s'orienti eficaçment a curar les arrels profundes"? [4]
Per als qui amb orgull s'autodenominen ateus i per tant minimitzen la transcendència de la vida d'un Jesús que la setmana passada va ser recordat a tot el planeta, tot el que ara passa és justificable perquè al capdavall com va afirmar Bertrand Russell el 1925 quan morin es podriran i res del seu propi ego sobreviurà; però i atès que d'acord amb diverses proves històriques i tot dels que no creuen aquest sacrificat va demostrar que es pot vèncer la mort [5], demostrant que la vida si és una opció i per tant val la pena començar a evitar la deslleialtat, la mala fe, la ignorància i tot allò derivat d'un existencialisme consumista que col·loca com Déu als guanys pecuniàries i justifica l'actuar pervers i criminal.
Als que es vanen de ser periodistes els ajudaria molt la lectura de les indagatoria de Josh McDowell, qui va iniciar les seves investigacions per demostrar el mite de la resurrecció del Jesús de Natzaret, assenyalant al final de les mateixes: "Després de més de set-centes hores de estudiar aquest tema i minuciosament investigar el seu fonament, he arribat a la conclusió que la resurrecció de Jesucrist és un dels més malvats, mal intencionats, despietats enganys mai impostos a les ments dels homes o es tracta del més fantàstic fet de la història."
Després d'acabat el recés laboral de la Setmana "Santa" enmig de l'apurada vida que ens imposa el existir consumista, Vostè pot ser part d'aquesta reflexió a partir del fet que el crucificat del Gòlgota morir perquè les faltes i desordres de tots , tot i els que no saben el que fan, fossin perdonats.
[1] "Mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres, renunciant a l'autonomia absoluta dels mercats i de l'especulació financera i atacant les causes estructurals de la iniquitat, no es resoldran els problemes del món (...)" Papa de l'església catòlica "Francesc".
[2] Si Vostè és víctima d'aquests monopolitzadors de l'energia, solliciti suport de l'Assemblea Nacional d'usuaris de l'Energia.
[3] Valdria la pena als amos i directius de Santander o Banamex, fer una volta per les seves sucursals de Coyoacán perquè veiessin el que aquí passa.
[4] Papa Francesc
[5] Buda és mort. Mahoma és mort. Moisès és mort. Confusio és mort. Però, d'acord amb el cristianisme, Crist és viu. "Teòleg RC Sproul en estudis dels evangelis i fonts externes sobre la resurrecció de Jesucrist.
| 0.902919 |
curate
|
{"ca": 0.9882270251273941, "uu": 0.0005271481286241434, "br": 0.002987172728870146, "hu": 0.00825865401511158}
|
https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1043762/perdoneu
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_11682
|
L'Hospitalet de Llobregat.- Un croissant el podem definir com una popular pasta amb forma de lluna en quart creixent. I un cafè amb llet, el seu complement habitual en milers d'esmorzars, sol ser la clàssica combinació dels dos líquids que li donen nom. El xef Francesc Ferrero i el director de la fira d'idees i invents Attic de Vilanova i la Geltrú, Pep Torres, han capgirat la història i han creat un cafè amb llet sòlid que es pot sucar en un croissant líquid. Torres no descarta la possibilitat de comercialitzar el producte. L'inquiet inventor Pep Torres no para de fer bullir idees noves. Arran de la seva designació com a director de la fira Attic d'aquest any, explica des del seu estudi de l'Hospitalet: «Buscàvem una idea original per donar la benvinguda als inventors i participants.» Tot esmorzant, se li va ocórrer la idea de fer «un esmorzar invers», per la qual cosa es va posar en contacte amb el restaurador Francesc Ferrero –xef del Club Gastronòmic del Garraf– per tirar-ho endavant. Torres hi afegeix que és una oferta perfecta, ja que és original i «no et quedes amb gana», a més de reiterar que «el gust i la sensació són els mateixos que quan menges un cafè i un croissant tradicionals». En plena època de batalles dialèctiques entre els partidaris de la cuina tradicional i els de la de creació, amb deconstruccions incloses, Torres apunta que el producte està elaborat amb elements naturals al cent per cent i no descarta que l'arribin a comercialitzar si algú hi mostra interès. En aquest sentit, Torres va dir: «Si el Trivial va començar com un joc particular entre dos periodistes, qui sap què ens espera.» Ferrero detalla que per elaborar l'innovador esmorzar cal batre la part mantegosa del croissant i afegir-hi una escuma de la part cruixent, a més d'un xarop caramel·litzat. El croissant, finalment, se serveix en una copa de Martini. El cafè, en canvi, s'elabora com un pa de pessic fornejat, en el qual s'introdueixen uns glaçons de llet que acaben convertint-se en un farcit líquid. Ferrero hi afegeix que el cost econòmic «és el mateix, ja que la matèria primera no canvia». L'Attic de Vilanova i la Geltrú –una fira que abans es deia Galàctica– espera atraure entre el 26 i el 29 de juny una cinquantena d'inventors. Torres diu que ha de ser «una gran celebració de la creativitat». Llençols afrodisíacs El planeta Pep Torres és una revolució constant. En el seu curiós currículum, hi figuren des d'uns llençols afrodisíacs fins a una rentadora per a homes –només es posa en marxa amb una presència masculina–; uns pantalons amb dos camals independents i que es corden a l'altura de la cuixa –per deixar a la vista calces i calçotets seguint la moda de la cintura baixa–; uns papers arrugats per escriure-hi el currículum –que ja se sap on sol acabar en molts casos–, i un pastís amb espelmes electròniques que s'activen amb un comandament. Torres –també és músic, escriptor i fundador d'una agència de comunicació– també s'ha trobat la idea d'aplicar un alcoholímetre al telèfon mòbil que, si detecta que l'usuari ha begut, desconnecta l'aparell per evitar que truqui a antigues parelles o al seu cap. Sorprenentment, la coreana LG vol llançar un producte similar. Foto: Pep Torres i Francesc Ferrero, ahir, oferint el seu particular cafè amb llet i croissant. Font: El Punt, edició Barcelona
Jo em pregunto... per què? El mon serà millor gràcies a aquesta descoberta?
| 0.887771 |
curate
|
{"ca": 0.9811042220253912, "pt": 0.018895777974608795}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.