id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_27_15038
|
NATÀLIA VILA Barcelona | 16/10/2019
Càritas, Creu Roja i defensors dels ciutadans carreguen contra "la lectura restrictiva" del Govern
04/10/2019
Dos anys després de la seva posada en marxa, la RGC ja té més de 123.000 beneficiaris, un 15% més que el setembre del 2017 i gairebé el doble que l’antiga RMI
ARA Barcelona | 25/09/2019
Dos anys després de l'aplicació d'aquest dret, encara no s'ha aprovat el reglament per desplegar efectivament la llei
NATÀLIA VILA Barcelona | 19/09/2019
El PSC, els comuns, la CUP i Cs retreuen al Govern que faci una interpretació "massa restrictiva" de la llei
NATÀLIA VILA Barcelona | 12/09/2019
Dos anys després de la seva aplicació la llei encara “no compleix objectius”
SÍLVIA CAMACHO Barcelona | 20/06/2019
L'entitat atén un 9% més de persones el 2018 i alerta que la crisi de l'habitatge augmenta
NATÀLIA VILA Barcelona | 04/06/2019
La llei es va aprovar el 2017 però fins ara ha funcionat sense la comissió de govern, que és l’òrgan encarregat d’avaluar-ne l’aplicació
NATÀLIA VILA Barcelona | 20/05/2019
L’ARA recull testimonis que han denunciat el Govern per irregularitats en la gestió de la renda garantida
NATÀLIA VILA Barcelona | 20/05/2019
La Taula del Tercer Sector lamenta que els tràmits "posin en risc" el dret a l'ajuda
NATÀLIA VILA Barcelona | 19/05/2019
Una cinquantena de sol·licitants acusen el Govern d’enganyar-los per no concedir-los l’ajuda
ARA Barcelona | 04/02/2019
Són 5.000 preceptors més que al setembre
PAU ESPARCH Barcelona | 15/09/2018
S’han denegat tres de cada quatre sol·licituds el primer any i el reglament queda posposat al 2019
PAU ESPARCH Barcelona | 26/07/2018
Un informe presentat per les Entitats Catalanes d'Acció Social fa balanç dels primers mesos d'aplicació de la prestació
PAU ESPARCH Barcelona | 15/06/2018
El document ha de servir per incorporar col·lectius vulnerables que han quedat exclosos de la prestació
PAU ESPARCH Barcelona | 26/04/2018
La Generalitat denega la meitat de les sol·licituds, la majoria per tenir més ingressos del llindar que fixa la prestació
PAU ESPARCH Barcelona | 25/04/2018
Es retreu a la Generalitat que no faci públiques les dades de les sol·licituds denegades
ARA Barcelona | 18/04/2018
Ha demanat informació sobre la compatibilitat de la prestació amb altres ajuts
AGÈNCIES Barcelona | 21/03/2018
Acusen la gestió del departament de Treball, Afers Socials i Família de ser opaca i excloent
SELENA SORO Barcelona | 27/02/2018
El departament de Treball, Afers Socials i Famílies ho desmenteix
ELENA FREIXA Barcelona | 15/01/2018
L'aprovació d'expedients va més lenta del previst i el 155 ha frenat el desplegament de la llei
ARA València | 30/11/2017
Les Corts acorden l'increment de l'ajuda, que tindrà un caràcter indefinit
SELENA SORO Barcelona | 12/09/2017
El nou subsidi s'activarà el 15 de setembre per als que tinguin ingressos inferiors a 564 euros
OT SERRA Barcelona | 12/07/2017
Diosdado Toledano, portaveu de l'entitat promotora de la ILP, assegura que és un "dia històric" per als ciutadans més vulnerables de Catalunya
ELENA FREIXA Barcelona | 30/03/2017
Les persones vulnerables cròniques seran futurs pensionistes sense ingressos, alerta la Creu Roja en l'informe anual
ACN Barcelona | 21/01/2017
La consellera d'Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, confia a arribar a un acord amb els promotors de la ILP i els grups parlamentaris per posar-la en marxa aquest estiu
SARA GONZÁLEZ Barcelona | 03/11/2015
ROGER TUGAS Barcelona | 08/05/2013
Republicans i populars s'han abstingut i han evitat que es tramiti la proposta, que també buscava blindar els drets a l'alimentació i a l'habitatge
Àlex Font Manté
19 Comentaris
20 Comentaris
7 Comentaris
40 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora
| 0.685958 |
curate
|
{"en": 0.1610079575596817, "ca": 0.7562334217506631, "pt": 0.01883289124668435, "es": 0.050397877984084884, "it": 0.008222811671087533, "br": 0.0034482758620689655, "eo": 0.001856763925729443}
|
: /etiquetes/renda_garantida_de_ciutadania.html
|
crawling-populars_ca_20200525_41_382415
|
Menú
BARCELONA, 16 set. (EUROPA PRESS) -
El portaveu de CatComú i diputat d'ECP al Congrés, Joan Mena, ha demanat aquest dilluns al president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, un "acord d'estabilitat progressista" per evitar unes eleccions, però no ha aclarit si renuncien a un govern de coalició.
En roda de premsa, ha explicat que en el Consell Nacional de CatComú de diumenge es va aprovar que l'objectiu principal dels comuns és evitar repetir les eleccions: "L'objectiu principal del nostre espai és evitar la repetició d'eleccions. Per això, necessitem un acord d'estabilitat progressista a Espanya".
En ser preguntat per si això vol dir que estan disposats a renunciar a un govern de coalició per evitar les eleccions, Mena ha contestat que qui ha tancat la porta a aquesta opció és Sánchez, i ha insistit que la proposta dels comuns per evitar eleccions és el govern de coalició: "La nostra manera d'evitar-les és aquesta però estem oberts que el PSOE hi digui la seva".
"Volem evitar eleccions. La nostra via per evitar eleccions és la que hem proposat. Ens queden 48 hores de responsabilitat, no llançarem la tovallola", ha afegit.
El portaveu dels comuns ha defensat que Unides Podem ja ha fet "moltíssimes renúncies", com renunciar a tenir ministeris d'Estat i que el seu líder, Pablo Iglesias, formi part del govern, per la qual cosa creu que el PSOE ha de moure's.
Així, ha sostingut que les properes 48 hores "seran decisives" i espera que en la ronda de contactes dels líders polítics amb el rei es convoqui un nou debat d'investidura per tenir més temps per negociar, tot i que ha reconegut que la taula de negociació entre els dos partits està tancada però que es mantenen algunes converses.
Ha afirmat que, si es repeteixen les eleccions, serà el fracàs de la política i generarà més desafecció entre la població, perquè considera que s'estarà "faltant al respecte al conjunt de la ciutadania" que ja va votar el 28 d'abril.
Així mateix, ha demanat a Sánchez que miri què va passar a Andalusia quan el PSOE va avançar les eleccions autonòmiques i, malgrat que van guanyar, no va poder governar pel pacte entre Cs, el PP i Vox: "Demanem a Sánchez que sigui responsable".
A més, Mena ha recordat que en algunes comunitats autònomes el PSOE ja governa amb Unides Podem i ha advertit que la repetició electoral, que creu que vol Sánchez, és un "intent d'aconseguir la suma amb Cs".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.745441 |
curate
|
{"es": 0.12347117064647642, "pt": 0.0122306348281887, "ca": 0.8526499708794408, "en": 0.011648223645894}
|
: /espanya/noticia-catcomu-demana-sanchez-acord-destabilitat-no-aclareix-si-renuncia-coalicio-20190916124512.html
|
acn_ca_20201011_0_79645
|
Finalitzen les obres de restauració de la primera intervenció a la façana del Santuari de Sant Ramon
Els treballs han permès corregir un seguit de patologies que pateix l'obra derivades de la naturalesa de la pedra utilitzada i les condicions climatològiques extremes
ACN Sant Ramon.-Les obres de restauració de la primera intervenció a la façana del Santuari de Sant Ramon, a la Segarra, han finalitzat. Els treballs han anat motivats després d'alguns despreniments de material a causa de la naturalesa de la pedra utilitzada i de les condicions climatològiques extremes de l'entorn. L'actuació de caràcter conservatiu s'ha fet amb l'objectiu d'assolir l'estabilització del material i evitar noves pèrdues de suport i possibles riscos per la seguretat dels visitants i parroquians. L'obra de restauració però, no ha finalitzat i ara es treballa en un exhaustiu procés de documentació gràfica de les patologies que s'hi acumulen així com un estudi fisicoquímic dels materials que la constitueixen per obtenir un diagnòstic més precís i definir amb major exactitud la metodologia i els processos a seguir.
El restaurador i conservador Albert Gasset explica que l'inici del procés de neteja s'ha basat en l'eliminació a punta de bisturí de la catifa biològica que cobria bona part de la superfície de l'obra. Aquesta va deixar pas al descobert d'un seguit d'afectacions derivades d'una intervenció feta l'any 1985, que es va caracteritzar per l'adopció d'un criteri extremadament invasiu, poc respectuós amb el material original i de difícil reversibilitat. El resultat és una portalada amb nombroses restitucions realitzades amb un material incompatible amb el suport origina, el qual en els darrers 10 anys ha sofert una forta acceleració en el seu procés d'alteració. Aquesta incompatibilitat i, sobretot, l'aplicació d'un producte fixatiu que actua com a barrera i impedeix la correcta transpiració del material lapidi, afavoreix la progressiva debilitació dels volums escultòrics.
La complexitat de l'actuació necessària per garantir una correcta conservació de la portalada ha propiciat la finalització de la primera fase de la intervenció motiu per la qual s'ha procedit a l'aplicació puntual de morters de fixació i a la instal·lació de malles de contenció que asseguraran temporalment aquells elements arquitectònics que ofereixen majors problemes d'estabilitat.
El cost total de l'actuació és de 18.500 euros, dels quals 15.000 euros són subvencionats per la Diputació de Lleida, que conjuntament amb l'Orde Mercedari i l'Ajuntament de Sant Ramon han tramitat per poder rebre la subvenció.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/finalitzen-les-obres-de-restauracio-de-la-primera-intervencio-a-la-facana-del-santuari-de-sant-ramon
|
mc4_ca_20230418_11_455749
|
La placa restaurada de l’abat Jaume Caresmar ja és al Monestir de les Avellanes | Catalunya Religió
La placa restaurada de l’abat Jaume Caresmar ja és al Monestir de les Avellanes
(Maristes) Des del dilluns 29 de gener que al Monestir de les Avellanes es pot tornar a veure, acabada de restaurar, la placa laudatòria de Jaume Caresmar, testimoni històric i artístic del s. XVIII. En aquell moment, el monestir va viure una etapa de Renaixença i es va convertir en un dels focus més destacats de la Il·lustració a Catalunya.
Jaume Caresmar va ser abat i canonge de l’Escola d’Història del Monestir en aquella època. Va ser una peça clau del moment, i la placa que ara s’acaba de restaurar fa referència a les tasques de recerca que es tiraven endavant aleshores. Com a membre de la comunitat premonstratesa de Bellpuig de les Avellanes, Jaume Caresmar va ser el responsable de transcriure i organitzar l’arxiu del monestir, va investigar i escriure la història de l’abadia, va estudiar els sepulcres dels comtes d’Urgell i les relíquies del Sant Cap i la Santa Sandàlia. Va impulsar també aspectes de caire administratiu del monestir, com el projecte de canalització de les aigües del monestir.
La placa acabada de restaurar és d’alabastre i data del 1802. És una obra artística amb valor històric, de les poques que es conserven al monestir, i ha rebut el reconeixement de bé cultural d’interès nacional.
Monestir de les Avellanes, Cultura i art, Tradicions, Bones notícies, Maristes
| 0.8477 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.catalunyareligio.cat/ca/placa-restaurada-abat-jaume-caresmar-ja-es
|
mc4_ca_20230418_6_733941
|
Inici Cases de colònies Alt Empordà El Molí Nou de Calabuig
Temàtica activitats: Escola de natura, Granja escola, Circ, Aventura, Centre esportiu de muntanya, Treballs de síntesis, Medieval, Tallers Varis, Coneixement del medi
Adreça: Molí Nou de Calabuix, 17483
Població: Bàscara
El Molí Nou de Calabuig és una gran casa rural, d'arquitectura singular, que va ser farinera la primera meitat del segle XX.
Està situat al municipi de Bàscara, a l'Alt Empordà, en una zona de boscos i conreus, molt a prop del riu Fluvià, un dels més nets d'Europa.
L'any 1987 va ser adaptada com a casa de colònies, per acollir a grups escolars que fan activitats de granja escola, i grups de joves i adults que fan trobades, colònies o celebracions diverses.
Ofereix, als grups que hi fan estada, un tracte familiar i menjar casolà.
El Molí Nou de Calabuig és una gran casa rural d'arquitectura singular, antiga farinera. Està al municipi de Bàscara, comarca de l'Alt Empordà, a 2 km del poble, en una zona de boscos i conreus, molt a prop del Fluvià, un dels rius més nets d'Europa.
125 km. de Barcelona (1hora 30 minuts en cotxe)
25 km de Girona. S'hi arriba per la carretera NII o per l'autopista AP-7 (sortida 5, l'Escala). Hi ha camí asfaltat fins la casa.
• Tallers de cinema.
• Activitats d´un dia.
• Turisme de cap de setmana.
• Celebracions i casaments
* 10 amplis dormitoris amb lliteres de fusta, de 4 a 12 places. Tots a la mateixa planta, amb sortida a la terrassa.
* Quatre sales per activitats, una amb llar de foc
* Antiga capella de 60 m2, utilització polivalent
* Cobert de 70 m2, amb taules de ping-pong
* Minibàsquet cobert
* Porteries de futbol
* TV, DVD, equip de música
* Bestiar: ànecs i oques, gallines, indiots, paons, ovelles, cabres, porcs, conills, somera, cavalls, gats i gossos
* Nau de 230m2, lliure de columnes
CAP a Bàscara, a 4km. Servei d'urgència 24 hores
Allotjament i pensió, Dret a cuina, Estàncies amb activitats, Turisme familiar - cap de setmana, Piscina, Camps esportius, Capella, Cases sense compartir
El Molí Nou de Calabuig és granja-es...
El Molí Nou de Calabuig és granja-escola des de l'any 1987. Oferim a les escoles un tracte directe i personalitzat. Menjar casolà.
Equip propi de monitors, activitats matí, tarda i nit.
Els objectius generals que ens proposem a les estades de granja-escola són:
Donar a conèixer les feines pròpies d'una casa de pagès tradicional: treball de la terra i el bestiar, i transformació de matèries primeres. Que els nens coneguin els processos d'elaboració d'algun dels productes manufacturats d'ús corrent, ja siguin alimentaris com el pa i les galetes, o d'altres com el paper, la llana, etc.
Que els nens gaudeixin del medi natural i de les activitats pròpies d'una casa de pagès
A partir de l'observació, potenciar l'estimació i el respecte envers l'entorn natural i rural
Aconseguir que els nois descobreixin els diferents elements que es troben a la natura i com es relacionen entre ells
Ajudar a tenir desperts els sentits per captar els estímuls que venen de fora
- El riu Fluvià i la pollancreda
- Els invertebrats
- El joc del mas
- Pastisseria
- Filat i tintat de la llana
- Paper reciclat
- Invents amb material reciclat
- Paper d'aigües i carpetes
- Ombres xineses
- Descoberta de la vila medieval de Bàscara
- Gimcana d'orientació
- Plantes remeieres. Elaboració d'ünguent de plantatge
Granja escola. Educació infantil
- El riu
- La llana, de l'ovella al jersei
Estades ambientades:
- Els indis.
- Som pirates.
- El circ.
- Rocòdrom,
- Tobogán inflable,
- Tir amb arc,
- Toro mecànic,
- pista americana,
- llits elàstics,
- Futbolí humà.
En una estada es combina tot un dia d’aventura amb les altres activitats que es fan al Molí Nou.
Bodes i celebracions Lloguem ...
Lloguem els espais del Molí Nou per festes i celebracions.
La casa té:
pati interior amb dues palmeres centenàries
antiga capella actualment no consagrada
sala diàfana de 230 m2
menjador amb capacitat per 80 persones
explanada amb arbres per àpats a l'aire lliure
habitacions amb lliteres de fusta, amb capacitat per a 83 persones
Es lloga la casa en exclusivitat.
El món rural (Crèdit de síntesi 1er ESO)
EL MÓN RURAL El mas La pràctica ...
La pràctica se centra en l'espai humanitzat característic del poblament dispers, el mas. Lectura i situació als mapes. Confecció de mapes. Els animals de la granja. Productes conreats.
L'activitat se centra en l'espai humanitzat, el poble de Bàscara. Marcar un itinerari en un mapa. Situar els principals elements arquitectònics i històrics en un plànol de Bàscara. Gràfics estadístics i les seves aplicacions: diagrames de barres, diagrames circulars i piràmides de població. La parla empordanesa.
Se centra en l'espai no humanitzat, el bosc i/o el riu. Es treballa el bosc o el riu com a ecosistema. Biòtop i biocenosi. Definició i identificació "in situ". Coneixement dels animals i plantes que hi viuen. Xarxes tròfiques. El mas com a ecosistema.
Es treballa la transformació de matèries primeres en productes útils a l'home, tant siguin alimentaris com artesanals. Es pot triar entre els tallers d'elaboració d'aliments: pa, galetes o pastissos, conserves o formatges; tallers d'artesania: paper reciclat, filat i tintat de la llana, i plantes remeieres amb l'elaboració d'ungüent de plantatge.
Estades d'Aventura
L'espai d'aventura del Molí Nou de ...
L'espai d'aventura del Molí Nou de Calabuig està gestionat per Esportec, empresa de serveis esportius creada amb la intenció de fomentar la pràctica esportiva i l'esperit d'aventura.
Els tècnics de la instal·lació estan dirigits per un Llicenciat en ciències de l'activitat física i l'esport i director de lleure.
Circuits i aventura (3 nivells) i tirolines
Rocòdrom i Bulder (escalada)
Jocs de nit i esports convencionals
Taller i cursa d'orientació
Els paquets inclouen: Activitats, tècnics tot el dia, assegurança d'accidents i responsabilitat civil i pensió completa.
En les colònies ambientades els monit...
En les colònies ambientades els monitors es disfressen, i els nens es fan algun complement. Es fan jocs i tallers.
Ens convertim tots en petits indis per formar part del seu poblat.
A través de cançons, jocs i altres activitats descobrirem com eren els indis, i el darrer dia el gran jefe indi ens consagrarà amb un nom indi !
Tallers i jocs: gimcanes, joc de pistes, la gran festa del indis, taller de confecció d'atrapasomnis, tallers de disfresses, taller d'elaboració de perfums naturals ...
PIRATES A LA RECERCA DEL TRESOR
Ens convertim tots en petits pirates, a través de diverses activitats: destresa, enginy, imaginació, jocs, histories, aventures, cançons, visites... podrem descobrir l'entorn dels pirates i els corsaris per finalment aconseguir trobar el seu tresor perdut i convertir-nos en pirates. I amb el nostre propi nom pirata!
Tallers i jocs: gimcanes, joc de pistes, la gran festa de pirates i corsaris, taller d'ampolles de sals de colors, tallers de confecció de disfresses ...
El gran circ és un món molt ampli on els més petits gaudiran d'allò més al mateix temps què aprendran infinitats de coses. Seran uns personatges més en el nostre espectacle.
Tallers i jocs: taller nas i flor clown, taller de maquillatge, jocs ambientals, jocs de pistes, gran festa del circ, gran espectacle dels clowns ...
EL VIATGE MEDIEVAL
Els més petits podran conèixer els cavallers, la seva cultura, les seves creences, i costums.
Tallers i jocs: gimcanes, jocs ambientals, joc de pistes, taller de confecció de disfresses medievals, gran festa medieval ...
Coneixerem com és la vida en una casa de pagès tradicional. L'hort, el bestiar de la granja, i les activitats de pagès.
Tallers i jocs: granja, joc del mas, pa, ..
L'aigua i el riu (Crèdit síntesis 1er i 2on ESO)
L'AIGUA I EL RIU. Primer i segon Cicle...
L'AIGUA I EL RIU. Primer i segon Cicle d'ESO
Situació al mapa. La vegetació de ribera. El riu com a ecosistema. Els animals del riu, observació i classificació. El cabal del riu.
Orientació amb mapa per arribar a Bàscara. La presa i el canal. Joc de descoberta del poble. Construir la piràmide d'edat de la població de Bàscara. Fer un diagrama de barres de les ocupacions laborals dels habitants de Bàscara.
Física de l'aigua
Propietats físiques de l'aigua, cada propietat es veu amb un experiment. Dissolucions, flotabilitat, tensió superficial, capil·laritat, capacitat calorífica, ...
Depuració i reutilització de l'aigua. Construcció d'una mini depuradora de sobre taula. Visita a la depuradora de Bàscara.
HISTÒRIA I NATURA (Crèdit de síntesi 1er i 2on ESO)
HISTÒRIA I NATURA. Primer i segon cic...
HISTÒRIA I NATURA. Primer i segon cicle d'ESO
Al matí visita guiada per la Vila medieval de Besalú. Dinar de pícnic. A la tarda treball de camp, treballant les àrees de dibuix i llengua estrangera. Arribada la casa a la tarda.
Introducció als diferents mètodes d'orientació, i a l'ús del mapa i la brúixola. Cursa d'orientació fins a Bàscara i joc de descoberta del nucli medieval de la vila.
Estudi del riu Fluvià, el bosc de ribera, vegetació i fauna dins i fora de l'aigua, característiques de la ribera, anàlisi de qualitat de l'aigua.
El bosc mediterrani propi de l'Empordà, amb alzines i pins. Estudi d'una parcel·la.
Solidaris, Solidàries (Crèdit síntesi ESO)
SOLIDARIS, SOLIDÀRIES. ESO Cooperaci...
SOLIDARIS, SOLIDÀRIES. ESO
Cooperació: solidaritat en viu
L'eix central d'aquesta activitat es desenvolupa al voltant d'una xerrada i un reportatge de diapositives que vindrà a realitzar un component d'una Organització No Governamental (O.N.G.). Com a segona part de l'activitat, hi haurà un torn de torn obert de preguntes que tenen per objectiu acabar amb una taula rodona, on tothom digui la seva arran de l'àmbit de la cooperació.
Benvinguts al primer món
Aquest joc pretén reproduir la situació en què viuen els immigrants il·legals que entren clandestinament a Europa. La dinàmica del joc és molt senzilla, però permet —com tots els jocs de simulació— que la creativitat dels qui hi participen el faci tan ric com sigui possible.
Aquesta activitat fa referència a una part molt important de la cultura: la gastronomia. I resulta una eina molt eficaç a l'hora d'intentar conèixer una cultura diferent de la nostra: mitjançant la forma d'elaborar les receptes, els ingredients i els estris de cuina podem fer-nos una idea del clima que fa, dels ingredients autòctons que dóna la terra d'un país, dels recursos amb què compten a l'hora de cuinar els seus habitants, etc. Hem pensat en receptes diverses que provenen d'orígens molt dispars, per tal de veure tanta varietat com sigui possible.
ÀFRICA - Tabule
CENTRE I Sud-amèrica – GUACAMOLE
ÀSIA - KASHA-SIMENUKHA (Afganistan)
Tal com diu l'enunciat, Benvinguts!! Aquesta activitat té com a objectiu introduir-nos una mica en dos mons gairebé desconeguts per a la majoria de nosaltres: el dels dibuixos realitzats sobre la pell a base de henna i el món del té. Són dos aspectes bastant significatius de la cultura àrab que a partir d'aquesta activitat intentarem entendre una mica més. L'activitat consistirà a realitzar-se un dibuix amb pasta de henna en alguna de les extremitats del cos (braços-mans i/o cames-peus), amb la finalitat que s'utilitza aquesta tècnica des de temps immemorials, o sigui, purament ornamental. Mentrestant anirem preparant una infusió de té tal com la preparen als països musulmans, respectant el seu ritual i intentant entendre el perquè de cada pas.
Dansa afro-brasilera: la capoeira
A l'hora de parlar de solidaritat, una de les premisses bàsiques que s'han de tenir en compte és que la millor manera per poder respectar i tolerar és conèixer i intentar entendre allò que prové d'altres cultures. Així, doncs, creiem que la dansa juntament amb la música i el ritual són parts molt representatives de la cultura d'un poble, i en aquest cas la Capoeira reuneix les tres condicions sempre que li parem una mica d'esment.
Països rics, països pobres
Els organismes internacionals utilitzen diferents criteris per classificar i anomenar els nivells de riquesa dels països. El Banc Mundial classifica els països atenent el criteri econòmic de renda per càpita, en: rics (renda per càpita superior a 7.620 dòlars), mitjans i pobres (renda per càpita inferior a 610 dòlars). L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) confeccionat pel PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament) combina tres elements bàsics per classificar els països: el nivell d'atenció sanitària (mesurat segons l'esperança de vida en néixer), el nivell d'instrucció (mesurat segons la taxa d'alfabetització d'adults i el nombre mitjà d'anys d'estudi), i, finalment, segons el nivell econòmic (PIB per càpita). L'escala va de 0 a 1. El PNUD considera que un país té un IDH alt quan supera el 0,8 i un IDH baix quan no supera el 0,5.
Ungüent de plantatge
BÀSCARA - Joc d’Orientació
Ens ha agradat molt la casa. sobretot les activiatts d'aventura han estat fantàstiques i els nens s'ho han passat molt bé. Cal destacar la qualitat humana dels monitors. Ens hem sentit com a casa! !
| 0.764234 |
curate
|
{"ca": 0.9275577043044292, "en": 0.01941671865252651, "es": 0.03470056144728634, "pt": 0.008577666874610106, "it": 0.0026512788521522146, "oc": 0.0008577666874610106, "fr": 0.0015595757953836558, "sk": 0.001481597005614473, "lb": 0.0017155333749220212, "hr": 0.0012476606363069245, "nl": 0.00023393636930754835}
|
http://gabinetmip.com/El-Moli-Nou-de-Calabuig.html
|
mc4_ca_20230418_7_483192
|
Guillem d’Efak Des del Museu Nacional estem convençuts que l’art pot aportar beneficis en la salut i el benestar de les persones i fins i tot produir un efecte terapèutic. A casa nostra encara són incipients les iniciatives en aquest àmbit, però destaquen alguns exemples com el Programa Alzheimer al CCCB o l’ Estimul’Art, que…
Etiquetes: arts i salut, interdisciplinarietat, responsabilitat social, salut mental
| 0.764435 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://blog.museunacional.cat/author/z_-guest-blogger/
|
oscar-2201_ca_20230904_12_15014
|
parotets,granotes,collverds,agrons,senill,boga,corretjola,serps,escarabats, arpellots de marjal,jonc,fumarells de galta blanca,gavines,.............. (UN PLAER PER ALS SENTITS)
dilluns, 24 de desembre de 2012
Bones Festes, Amics ! !
Publicat per Unknown a 18:30 2 comentaris:
divendres, 23 de novembre de 2012
AE-Agró i Medi Ambient amollen 32 juvenils de Collverd
Us reproduïm una nova notícia d'AE-Agró
dimarts 2 d'octubre de 2012, per AE-Agró
El passat dissabte 29 de setembre, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord i el Servei de Biodiversitat de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient amollaren 32 collverds (Anas platyrhynchos) en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell. En l’activitat, que comptà amb la col·laboració de l’Athlètic Massalfassar, participaren una quinzena de xiquets i xiquetes. Un a un els més menuts soltaren els ànecs, que gaudixen ja de la seua nova llar: la Marjal de Rafalell i Vistabella, un dels hàbitats amb major valor mediambiental de tota la comarca de l’Horta Nord.
Un dia després de la primera gota freda de la tardor, Acció Ecologista-Agró Horta Nord i el Servei de Biodiversitat de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient organitzaren una solta de collverds en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell. Els 32 exemplars d’Anas platyrhynchos amollats eren juvenils criats en captivitat al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge del Saler, on havien arribat després de perdre a la seua mare quan només eren uns pollets (la majoria d’ells en les proximitats de la CV-500, al seu pas pel Parc Natural de l’Albufera de València).
L’activitat comptà amb la participació de l’Athlètic Massalfassar, entitat que també col·labora amb AE-Agró en el Projecte Emys, una iniciativa que per segon any consecutiu ha permés realitzar el cens de tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en la Marjal de Rafalell i Vistabella i en altres zones humides del País Valencià. Els vora quinze xiquets i xiquetes de l’Athlètic Massalfassar, però també de Massamagrell i altres pobles de l’Horta Nord, que participaren en la solta van ser, junt als Anas platyrhynchos, els grans protagonistes d’esta pluja de collverds. Un a un, els menuts amollaren cadascun un ànec a la llacuna nord de la Marjal de Rafalell i Vistabella, per a concloure l’activitat amb la solta conjunta d’una desena de collverds en la seua nova llar.
Actualment, els collverds són les aus aquàtiques més nombroses de la Marjal de Massamagrell, on este estiu els voluntaris d’AE-Agró han localitzat 12 parelles reproductores d’Anas platyrhynchos. A més a més dels collverds, altres nou espècies d’aus aquàtiques també han nidificat enguany en Rafalell i Vistabella: el cabussonet (Tachybaptus ruficollis), el gomet (Ixobrychus minutus), l’agró roig (Ardea purpurea), el sivert (Netta rufina), la polla d’aigua (Gallinula chloropus), el gall de canyar (Porphyrio porphyrio), la fotja (Fulica atra), el corriolet (Charadrius dubius) i el fumarell de galta blanca (Chlidonias hybridus).
Destaca especialment la nidificació, un any més, de l’agró roig i el fumarell de galta blanca, dues espècies considerades com a vulnerables pel Catàleg Valencià d’Espècies de Fauna Amenaçada i protegides també pel Conveni de Berna, la Directiva d’Aus de la Unió Europea i el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial d’Espanya. A més a més, este estiu el biòleg Jorge Bonet i l’ambientòleg Rafael Marquina, els voluntaris d’AE-Agró responsables del cens d’aus aquàtiques nidificants i estivals de la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, han pogut constatar la reproducció del corriolet i el sivert. I també verificar la presència de desenes d’aus aquàtiques d’una trentena d’espècies diferents, tant nidificants com no nidificants, en esta zona humida de l’Horta Nord, on també s’han pogut observar durant la passera migratòria aus tan espectaculars com els becplans (Platalea leucorodia).
Des del passat dissabte, els 32 collverds amollats per AE-Agró, la Conselleria de Medi Ambient i l’Athlètic Massalfassar ja formen part d’esta gran família d’aus aquàtiques de la Marjal de Rafalell i Vistabella, una xicoteta zona humida que, a pesar de patir una forta pressió urbanística i estar dividida en dos per l’autovia V-21, constitueix un autèntic bastió de biodiversitat, tant en estiu com en hivern, i és a dia de hui un dels espais naturals més importants de tota la comarca de l’Horta Nord.
Collverds i becplans al cel de Rafalell.
Publicat per Unknown a 19:58 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ànec collverd
dimarts, 20 de novembre de 2012
Tortugues d'estany
Us reproduïm l'article que penjà ahir AE-Agró.
La població de tortugues d’estany es consolida a la Marjal de Rafalell i Vistabella
AE-Agró i l’Athlètic Massalfassar organitzen una xarrada per a analitzar l’evolució d’esta espècie amenaçada en la zona humida de Massamagrell
dilluns 19 de novembre de 2012, per AE-Agró
La setmana passada, Acció Ecologista-Agró i el Club Athlètic Massalfassar presentaren, en el Centre Cívic d’esta poble de l’Horta Nord, els resultats del Projecte Emys a la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell. Cinc anys després de la seua reintroducció per part de la Conselleria de Medi Ambient, la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) evoluciona favorablement en esta zona humida de l’Horta Nord, on els voluntaris del Projecte Emys d’AE-Agró han constatat per segon any consecutiu la reproducció d’esta espècie autòctona amenaçada.
El passat dijous 15 de novembre, el Centre Cívic de Massalfassar albergà la presentació dels resultats de la segona edició del Projecte Emys a la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), que enguany ha sigut desenvolupat pels voluntaris d’Acció Ecologista-Agró i del Club Athlètic Massalfassar. Jorge Bonet, biòleg d’AE-Agró i coordinador del Projecte Emys en esta zona humida, va explicar que, gràcies al treball setmanal dels voluntaris, en 2012 s’ha pogut confirmar per segon any consecutiu la reproducció de la tortuga d’estany europea (Emys orbicularis) en esta marjal de l’Horta Nord, on l’any passat AE-Agró constatà per primera que esta espècie autòctona amenaçada estava criant en llibertat. Fins al moment, s’han censat sis tortugues, dos en 2011 i quatre en 2012, nascudes en Rafalell i Vistabella. A més a més, els voluntaris del Projecte Emys també han recapturat una vintena d’Emys orbicularis reintroduïdes per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient en esta marjal.
Com va precisar durant la presentació Matthieu Lassalle, coordinador general del Projecte Emys d’AE-Agró, entre 2007 i 2009 la Conselleria de Medi Ambient va amollar 53 tortugues d’estany en esta zona humida, al mateix temps que iniciava la restauració ambiental d’esta marjal que forma part del Catàleg Valencià de Zones Humides. Lassalle, que va treballar en la reintroducció de les Emys orbicularis en Rafalell i Vistabella i actualment ho fa al Tancat de la Pipa de l’Albufera de València, afirmà que, gràcies al ràdio-seguiment de les tortugues, els tècnics de Medi Ambient van verificar que, conforme s’incrementava la zona inundada i restaurada, les tortugues augmentaven la seua distribució per la marjal. I que inclús alguns exemplars van arribar a ficar ous, però llavors sense èxit.
Lassalle també comentà que durant els primers anys, els tècnics de Conselleria localitzaren quatre tortugues de florida (Trachemys scripta), que van retirar de la marjal, ja que esta espècie exòtica està catalogada com a invasora, perquè representa actualment un dels majors perills per a la conservació de les Emys orbicularis. Durant la presentació, Vicent Sancho, coordinador del LIFE-Trachemys de la Conselleria de Medi Ambient, informà a la trentena d’assistents que, en només dos anys que porta en marxa esta iniciativa, la Conselleria ja ha retirat més de 15.000 tortugues de florida de les marjals i zones humides del País Valencià. Per això, Sancho va fer una crida a la ciutadania perquè no allibere ni tortugues ni cap altra espècie al·lòctona en el medi natural. I va recordar que, si tens una mascota exòtica i no saps que fer amb ella, pots telefonar al 961 610 847 i la Conselleria es farà càrrec d’ella.
Després de les intervencions de Vicent Sancho, Matthieu Lassalle i Jorge Bonet, Patricia Serena, sòcia del Club Athlètic Massalfassar i voluntària del Projecte Emys d’AE-Agró, tancà la presentació explicant les tècniques i la metodologia per a la captura i el seguiment de les Emys orbicularis. Serena mostrà els mornells que s’utilitzen per a capturar les tortugues, les ferramentes per a mesurar-les i els vestits d’aigua que porten els voluntaris per a moure’s per la Marjal de Rafalell i Vistabella, un espai natural de gran valor, però que desconeix la majoria d’habitants de l’Horta Nord. Per això, Serena animà el públic de la xarrada visitar esta zona humida que tenim al costa de casa i a implicar-se en la seua conservació, per a descobrir així les tortugues d’estany i la resta de tresors naturals que amaga la Marjal de Rafalell i Vistabella.
D’esquerra a dreta: Lassalle, Sancho, Bonet i Serena.
Publicat per Unknown a 21:34 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: tortugues
dimecres, 14 de novembre de 2012
Ja estan ací els hivernants
Com tots els anys, a partir del mes d'octubre, van arribant els ocells que hivernen a la Marjal. Us mostrem fotografies que hem fet a les espècies que hem anellat les darreres setmanes. Dels distints ocells hivernants volem destacar al Teuladí de canyar Emberiza schoeniclus, ja que és una espècie en clara regressió. Ací hivernaran uns 50-100 exemplars. L'hivern dels anys 2010-11 vàrem anellar 116 exemplars, l'hivern de 2011-12 en vàrem anellar 60 i en estos moments n'hem anellat 37 ( estes xifres inclouen exemplars anellats en època de migració). L'hivern passat, el 22-01-2012, vàrem recuperar-ne un anellat a França.
.
BUSQUERETA DE CASQUET
BUSQUERETA DE CASQUET
CUETA BLANCA
MOSQUITER COMÚ
MOSQUITER COMÚ
PIT-ROIG
PIT-ROIG
TEULADÍ DE CANYAR
TEULADÍ DE CANYAR
TEULADÍ DE CANYAR
TITETA D'HIVERN
TITETA D'HIVERN
BEQUERUDA
BEQUERUDA
BEQUERUDA
PIT-BLAU
PIT-BLAU
PIT-BLAU
CUA-ROJA FUMADA
CUA-ROJA FUMADA
Publicat per Unknown a 19:52 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: bequeruda, busquereta de casquet, cueta blanca, mosquiter comú, Pit-blau, pit-roig, teuladí de canyar, titeta d'hievern
dilluns, 27 d’agost de 2012
Tortuga d'estany
Projecte Emys
AE-Agró censa nous juvenils d’Emys orbicularis en la Marjal de Rafalell i Vistabella
dilluns 27 d'agost de 2012, per AE-Agró
Voluntaris de l’organització ecologista i de l’Athlètic Massalfassar localitzen quatre tortugues d’estany més nascudes en esta zona humida protegida.
Després de constatar l’any passat la reproducció de les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, esta temporada els voluntaris del Projecte Emys d’Acció Ecologista-Agró han localitzat quatre juvenils més d’esta espècie protegida, que va ser reintroduïda en 2007 en esta zona humida de l’Horta Nord. Amb les captures d’enguany, ja son sis els juvenils censats pels ecologistes en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, a més a més de nou individus adults d’Emys orbicularis.
Des del passat mes d’abril, Acció Ecologista-Agró treballa, amb la col·laboració de l’Athlètic Massalfassar, en el cens de tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) de la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell (Horta Nord, València). Fins al moment, esta temporada els voluntaris del Projecte Emys d’AE-Agró han localitzat deu individus diferents d’esta espècie, catalogada com a vulnerable i prioritària al País Valencià i protegida pel Conveni de Berna, la Directiva d’Hàbitats i el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE). De totes les captures d’enguany, cal destacar la de quatre juvenils d’Emys orbicularis nascuts en esta marjal de l’Horta Nord, on les tortugues d’estany europees van ser reintroduïdes en 2007 per la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient.
Amb la captura d’estos quatre exemplars, són ja sis els juvenils d’Emys orbicularis censats en la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, on l’any passat AE-Agró localitzà les dos primeres tortugues d’estany nascudes en esta zona humida després de la seua reintroducció. La captura d’estos sis juvenils, sumada a la de nou individus adults des de 2011, confirma la viabilitat d’esta nova població d’Emys orbicularis, que estaria formada per aproximadament 50 exemplars. A més a més de la reproducció i la viabilitat d’esta població de tortugues d’estany europees, cal destacar que el cens del Projecte Emys ha permés confirmar la baixa o nul·la presència de les exòtiques i invasores tortugues de florida (Trachemys scripta) en esta marjal, on en dos anys de treball només s’ha capturat un exemplar (concretament en l’estiu de 2011).
Estes tortugues originàries d’Amèrica, junt a la destrucció i la degradació dels hàbitats de marjal, representen actualment les principals amenaces per a la supervivència de les Emys orbicularis en el nostre territori. Per això, el Projecte Emys d’AE-Agró, que també es desenvolupa en el Tancat de la Pipa de l’Albufera de València, la Marjal d’Almenara, la Marjal dels Moros i el riu Canyoles al seu pas per Moixent, compta amb la col·laboració del LIFE-Trachemys de la Conselleria de Medi Ambient, un projecte europeu per a eradicar esta espècie exòtica invasora de les nostres zones humides.
Publicat per Unknown a 15:07 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: tortugues
dimarts, 20 de març de 2012
Plantació de flora dunar a Sagunt
Voluntariat Ambiental
La Colla Verda realitza una nova plantació de flora dunar
Per segon any consecutiu els voluntaris col·laboren amb esta activitat en la restauració ambiental de les dunes de la platja del Port de Sagunt
divendres 16 de març de 2012.
El passat dissabte 10 de març, la Colla Verda, el grup de voluntariat ambiental de l’Ajuntament de Sagunt que coordina Acció Ecologista-Agró, visità la platja del Port per a continuar amb el projecte de recuperació i conservació d’ecosistemes dunars que els voluntaris encetaren l’hivern passat. En total es plantaren 200 plançons de set espècies diferents de flora dunar, com per exemple barró, passacamins marí o lleterola de platja, amb l’objectiu de millorar i conservar les dunes i la seua biodiversitat vegetal.
En març de 2011, la Colla Verda afrontava un nou repte mediambiental: augmentar la biodiversitat vegetal del cordó dunar de la platja del Port de Sagunt. Este projecte, possible gràcies a la col·laboració del Servei de Biodiversitat de la Conselleria de Medi Ambient, arrancà amb una plantació pionera al nostre territori, que va permetre reintroduir o potenciar l’any passat la població de fins a quinze espècies diferents de flora dunar. A més a més, durant la passada tardor els voluntaris tornaren a la platja del Port de Sagunt per a combatre el Xanthium strumarium, una perillosa planta exòtica invasora que s’escampa sense control per l’arena, dificultant així la conservació de la vegetació autòctona, com passava abans també a la platja d’Almardà amb les acàcies.
Enguany, la Colla Verda no ha volgut perdre l’ocasió de continuar amb esta pionera iniciativa conservacionista i ha protagonitzat una nova plantació de flora dunar en la platja del Port de Sagunt. Una quinzena de voluntaris participaren el passat dissabte 10 de març en esta activitat, durant la qual es van plantar en les dunes 200 plançons d’Amophila arenaria (barró), Teucrium dunense, Euphorbia paralias (lleterola de platja), Poligonum maritimum (passacamins marí), Lotus creticus (trèvol femella), Crucianella maritima i Eryngium maritimum (card marí). L’objectiu d’esta plantació és, a més a més d’augmentar el nombre d’espècies de flora costanera i potenciar les poblacions ja existents, facilitar la conservació i consolidació de les dunes, que constituïxen el nostre millor aliat per a combatre l’erosió de la platja i la pèrdua d’arena davant dels temporals marítims.
Els ecosistemes costaners, com el de la platja del Port de Sagunt, són un medi de transició entre dos ambients molt diferents: el medi marí i el terrestre. Per això, este ecosistema és molt complex i dinàmic. Està marcat per unes condicions ecològiques en lluita constant on intervenen factors com el vent, l’aigua, la sal i les altes temperatures. Fruit d’esta batalla natural es creen les platges, formades a partir de la sedimentació de partícules minerals modelades pel vent i l’aigua, que les ones dipositen en les platges, originant camps dunars que la vegetació perpetua. Tanmateix, si la flora dunar es perd i desapareix la cobertura vegetal de la platja, la seua arena és engolida ràpidament per la mar, produint-se així, ona a ona, un important retrocés del medi terrestre davant del medi marí.
Amb plantacions com la del passat dissabte 10 de març i la realitzada l’any passat, la Colla Verda pol posar el seu granet d’arena per a conservar la platja del Port de Sagunt, augmentant la seua biodiversitat vegetal i consolidant les seues dunes amb flora autòctona costanera. Si vols aportar el teu granet d’arena a la seua conservació de les dunes i de la resta d’espais naturals de Sagunt i el Camp de Morvedre, la Colla Verda t’esta esperant. La següent activitat serà el pròxim dissabte 24 de març i consistirà a restaurar els senders del Parc Natural de la Serra Calderona, al seu pas per Albalat dels Tarongers. Si vols participar en este voluntariat de la Colla Verda, només has d’inscriure’t abans del dijous 22 de març, enviant un correu electrònic a colla_verda@yahoo.es o telefonant al 962 690 854 o al 691 816 502 (només pel matí). T’esperem!! !
Pam a pam, reforestant les dunes de la platja del Port de Sagunt.
Publicat per Unknown a 11:37 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: dunes
dimecres, 14 de març de 2012
Hivernen 200 aus aquàtiques
200 aus aquàtiques hivernen en la Marjal de Rafalell i Vistabella
Els collverds, amb 137 exemplars, representen l’espècie majoritària de les 10 censades en esta zona humida de Massamagrell
dilluns 12 de març de 2012.
El col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord continua treballant pam a pam en la conservació i en l’estudi de la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell, València). Durant els darrers mesos, els nostres companys Rafael Marquina i Jorge Bonet han elaborat el cens d’aus aquàtiques hivernants d’esta xicoteta zona humida, que ens ha permés descobrir que 188 aus aquàtiques d’11 espècies diferents han elegit Massamagrell per a refugiar-se del fred. La majoria han sigut anàtids, especialment collverds, però cal destacar també la presència d’un solitari agró roig, una espècie que enguany només ha hivernat en la Marjal de Rafalell i Vistabella i en el Parc Natural de l’Albufera de València.
Després de censar les aus estivals de la Marjal de Rafalell i Vistabella (Massamagrell), el biòleg Jorge Bonet i l’ambientòleg Rafael Marquina, membres els dos del col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró Horta Nord, han realitzat també el cens d’aus aquàtiques hivernants d’esta zona humida, que constituïx pràcticament l’últim reducte marjalenc de tota la comarca de l’Horta Nord. Gràcies al treball dels nostres companys, sabem que este hivern les espècies d’aus aquàtiques més abundants en la Marjal de Massamagrell han sigut els anàtids, especialment els collverds (Anas platyrhynchos), amb 137 exemplars comptabilitzats, i els sarsets (Anas crecca), amb 12. A més a més, també s’han pogut observar exemplars d’altres espècies d’anàtids, com per exemple bragats (Anas clypeata) i siverts (Netta rufina).
Pel que respecta a la resta de l’avifauna aquàtica hivernant de la Marjal de Rafalell i Vistabella, destaca la presència de 14 corbes marines (Phalacrocorax carbo) i la d’una dotzena de gavines de tres espècies diferents: 2 Larus fuscus, 6 Larus michahellis i 4 Larus ridibundus. També resulta interessant l’albirament d’un arpellot de marjal (Circus aeruginosus), a més a més de tres agrons blaus (Ardea cinerea) i especialment el d’un agró roig (Ardea purpurea). Esta espècie, protegida pels catàlegs espanyol i valencià de fauna amenaçada i per l’Annex I de la Directiva d’Aus de la Unió Europea, va nidificar l’estiu passat en la Marjal de Rafalell i Vistabella, però no acostuma a hivernar en el nostre territori. Per això, la presència d’un agró roig en esta xicoteta zona humida és una de les dades més rellevants que es desprenen del cens. Si el comparem amb la resta de censos d’aus aquàtiques hivernants de la Conselleria de Medi Ambient, només trobem dos exemplars d’esta espècie entre les més de 145.000 aus aquàtiques que han passat l’hivern en el nostre territori: l’agró roig de la Marjal de Massamagrell i un altre en el Parc Natural de l’Albufera de València.
A més a més d’estes 11 espècies d’aus aquàtiques, en la Marjal de Rafalell i Vistabella també han hivernat, com ho demostren les dades dels companys del Grup d’Anellament l’Horta, altres ocells de la família dels passeriformes, com per exemple teixidors (Remiz pendulinus), teuladíns de canyar (Emberiza schoeniclus), pit-blaus (Luscinia svecica), pit-rojos (Erithacus rubecula)... Totes estes xifres, unides a les del cens d’aus aquàtiques estivals de 2011 i a les del Projecte Emys d’AE-Agró, que va permetre constatar l’any passat la reproducció de les tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en esta zona humida després de la seua reintroducció en 2007, confirmen que la Marjal de Rafalell i Vistabella, malgrat patir una forta pressió urbanística i estar partida en dos per l’autovia V-21, constituïx un autèntic bastió de biodiversitat, tant en estiu com en hivern, i és a dia de hui un dels espais naturals més importants de tota la comarca de l’Horta Nord.
Publicat per Unknown a 0:04 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: censos
Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Benvinguts
Pretenem donar a conéixer esta xicoteta marjal de l'Horta Nord de València. Té, i tenen totes, una gran riquesa biològica que, possiblement, és desconeguda per molta gent. A més, volem concienciar a tots sobre la conservació d'estos espais naturals.
| 0.709147 |
curate
|
{"en": 0.012318840579710146, "ca": 0.9509963768115942, "fr": 0.013179347826086957, "es": 0.019882246376811595, "oc": 0.0016304347826086956, "uk": 0.0012681159420289854, "it": 0.0007246376811594203}
|
https://marjalmassamagrell.blogspot.com/
|
macocu_ca_20230731_4_342503
|
Actualitat
trio-kaipokoikuu.jpg
Entrevista al Trio Kaukokaipuu
06/05/2018
El Trio Kaukokaipuu té previstos quatre concerts a la Xarxa de Músiques: Torroella de Montgrí (14 de gener), Tarragona (16 de gener), Moià (26 de maig) i La Bisbal d'Empordà (27 de maig). Al maig faran l'estrena absoluta de l'obra escrita per Francisco-Martín Quintero, compositor de la Xarxa 17-18, encàrrec de la Fundació de Música Ferrer-Salat i Joventuts Musicals de Catalunya. Els entrevistem per conèixer amb més profunditat la seva trajectòria.
L'any 2014 els tres vam coincidir a la Sibelius Academy de Hèlsinki on vàrem anar a estudiar un màster d'interpretació. Pel fet de compartir arrels, amistat i les inquietuds pel repertori cambrístic, ens vam formar com a trio a Finlàndia. Allà vam assistir a classes regulars, cursos de música de cambra i classes magistrals, com també vam oferir concerts. Més tard vam participar a concursos, entre ells el Montserrat Alavedra-BBVA.
Com a grup de cambra el nostre ideal mentre estem a dalt de l'escenari és gaudir de la música pensant que som una unitat. El fet d'haver compartit tants moments junts, tant a nivell personal com musical, fa que ens sentim connectats a l'hora de fer música i que tinguem una forta complicitat.
No tan favorable com ens agradaria. Després d'haver passat tres anys plegats a Finlàndia, sovint ens sentim forasters al nostre propi país. Allà hi vam tenir moltes facilitats i oportunitats professionals tant a nivell solístic com cambrístic. Ara que ja hem marxat de Finlàndia i continuem el nostre camí a països diferents, ens sentim una mica orfes en el sentit que hem perdut molts dels contactes que teníem abans de marxar, i donar a conèixer el nostre grup de cambra és difícil. Ens reconfortaria molt poder apropar més sovint el que hem après aquests anys a l'estranger.
Les nostres ambicions com a músics inclouen en un grau similar el treball com a solista, la música de cambra i la simfònica, però també la docència i, de fet, és una part important en les nostres vides. Gràcies a la Sibelius Academy vam poder descobrir i formar part del sistema educatiu finlandès i nodrir-nos de moltes idees que ens han inspirat com a pedagogs.
Als concerts tocarem tres obres d'èpoques i països diversos. Comencem el programa amb Soroll d'aigua, una obra de Josep Maria Guix, compositor català a qui hem tingut el plaer de conèixer, i així hem pogut aprofundir en l'obra. Està basada en haikus, que són poemes breus de tradició japonesa, sovint inspirats en la natura. En aquest cas, referent als sons de l'aigua.
D'altra banda, el trio de Beethoven en mi bemoll major op. 11, compost el 1797, és una de les primeres obres de música de cambra que incorpora el clarinet, que aleshores començava a popularitzar-se. L'obra té un estil clàssic, fresc i amb molts tocs d'humor.
Per acabar, el trio en La menor op. 114 de Brahms, escrit el 1891, és un referent en el repertori de clarinet, cello i piano. El compositor tracta els tres instruments d'igual manera: tant el cello, el clarinet i el piano tenen el mateix valor solístic. Es tracta d'una obra construïda en quatre moviments de caràcter molt variat, on dominen el caràcter introspectiu i el temperamental.
Sí, i creiem que el moviment de Joventuts Musicals és una plataforma important i necessària a Catalunya a l'hora de donar a conèixer joves talents.
Com a trio, tenim plans de participar en concursos, oferir concerts i, tot i que vivim en països diferents, continuar formant-nos en el repertori de la nostra formació. A nivell individual l'Ester, la nostra pianista, es continua formant participant en concursos internacionals i oferint recitals de piano, que compagina amb la docència i pedagogia musical en diversos centres de Catalunya.
El Pau, el nostre clarinetista, és l'actual professor de clarinet de la Barenboim-Said Foundation, on afronta el repte de preparar joves talents palestins. Alhora, dirigeix el DeltaChamber Music Festival, un festival internacional de música de cambra que procura apropar la música a joves músics i al públic de les Terres de l'Ebre.
La Marina, violoncel·lista, actualment és academista a Alemanya, a l'Essener Philarmoniker, on es prepara oposicions d'orquestra.
Un solista: Mitsuko Uchida
| 0.809884 |
curate
|
{"ca": 0.9614469300333175, "fi": 0.00475963826749167, "es": 0.031413612565445025, "pt": 0.002379819133745835}
| |
mc4_ca_20230418_14_51629
|
A TA MARE VA QUE FUMES: de juny 2009
Em sona un ou
Ací acaba l’aventura, la odissea, la proesa, la gesta, la quimera i la utopía. Estic al centre de Banyoles, amb una ressaca de mil dimonis, esperant el bus que ve després del que he perdut. Dues iaies calbes creuen el pas de zebra i una va indicant-li a l’altra la seua ubicació exacta en el temps i l’espai. Estem al centre de Banyoles i són les dotze del migdia. Estem al centre de Banyoles i són les dotze del migdia. Supose que alguna de les dues té alzheimer. És un exemple de les coses amb les quals et pots fixar quan viatges sol. Et sents identificat amb pràcticament tot.
Però remuntem-nos a l’inici d’aquest viatge iniciàtic. Són les 8 del matí i em diuen que m’he d’esperar fins a les 15 perquè el tren que pretenia agafar fins a Barcelona ja està complet, així que me’n vaig als jardins de la biblioteca municipal de València i em fique a tocar la guitarra mentre una paloma intenta fecundar una altra que, pobra ella, jau morta al terra. Aquesta imatge de palomes necrofíliques em dona bona sintonía per a engegar el viatge. Quan viatges sol, la gent et capta i t’aboca tota la merda interna perquè saben que no tens escapatòria, sobretot els que també viatgen sols: Van cap a tú amb el braç en alt donant per sentat que estàs disposat a aguantar tota aquella xerrameca, i aleshores s’estableix una relació psicòleg-pacient (Dos desconeguts intercanviant misèries en un estat completament sobri – o pràcticament sobri, en el meu cas - ). Moltes vegades la gent necessita parlar amb desconeguts i escoltar-los. És un poc com els blogs. Sol ser avorrit, però de vegades et trobes alguna sorpresa. Per exemple, em fascinen les cabrioles conversacionals que vaig donar amb aquell iaio de la cua de l’Euromerd per a començar parlant del retard d’un parell de minuts del tren i acabar sentenciant que la transició espanyola encara no ha acabat. Són les 3 del migdia, fa una calor insuportable i la perpetuïtat de la transició espanyola no és que siga una de les meues prioritats en aquest precís moment. En aquest moment el que vull és pujar al tren, sentar-me en front de la baixista de Lagartija Nick i fer peuets amb ella durant les tres hores que dura el trajecte, com si estiguerem ballant una polka a la recerca de la combinació perfecta de les cames en aquestes postures pseudosomnes del trajecte en projecció.
Barcelona és una ciutat que pot salvar-te la vida si un tren complet desbarata tots els teus plans i decideixes deixar-te dur per tot allò imprevist. Aquesta ciutat, com bé em va explicar aquell fotògraf melenut, ha perdut la seua essència envers el disseny snobista de nous establiments per a atraure els turistes, i açò fot a la gent que fa uns cinc o deu anys gaudía de la essència genuïna de la ciutat, d’aquella cosa invisible que sura i li dona identitat pròpia als llocs. Aquest batec essència acaba desapareguent de gairebé totes les ciutats per acabar fent-se així, tan artificialment cosmopolites. (Excepte Granada, clar). És precisament un turista alemany qui m’ajuda a trobar una pensió barata. Porta quatre dies sol i necessita parlar amb algú i bolcar-li tota la merda que ha anat acumulant durant aquestos quatre dies en els quals s’ha adonat que la ciutat no l’ha acollit com esperava. Parla un anglés alemany acceleradíssim i jo no entenc rés. Em convida a una pinta de negra en un pub irlandés a canvi d’assentir amb el cap cada 10 o 20 segons. Quan s’acaba la cervessa li dic que ho senc, però que he d’anar-me’n a dutxar-me i sopar i tot això. Intuïsc que si haguera entés alguna cosa encara m’haguera resultat fins i tot més avorrit. Segur que sería un discurs de poètica finançera i tecno-empresarial o alguna cosa d’aquestes que expliquen els empresaris quan se’ls deixa parlar. Quan isc al carrer m’adone que Barcelona és preciocíssima en aquest precís moment del dia, just abans de sopar. La pensió Delfos és a les rambles, i és la típica pensió de mala mort, ideal per a un cantautor fatal. Tinc una sort tremenda: Tan sols queda una habitació i és la més xicoteta i barata: L’habitació número 13 – Música de terror – Potser ningú la lloga perquè està maleïda. M’estire al llit i encete la litrona que he comprat estratègicament per a inaugurar Barcelona en solitari. Em pregunte si mai haurà ocorregut cap assassinat o violació en aquesta habitació, i després intente captar l’essència de tota la gent que ha passat per ací: Cada polvo, cada xute d’heroïna, cada malaltia de transmissió sexual, cada pol·lució nocturna i cada flatulència vaginal, cada gota de saliva depositada al coixí i cada gota de suor i cada pet adherit als llençols.
Resulta que les rambles, a l’altura de la Universitat, és una zona bastant gai, amb bastant bars gais i cafeteríes gais i discoteques gais. Em decidisc a entrar en un d’aquestos bars. Obric la porta, entre i ahí estàn els maricons de Barcelona, espargint la seua mística amb els seus moviments estelars i les seues mirades furtives. Al fons de la barra hi ha una tortuga iraní sense closca, un poc ofuscada amb la seua condició perquè al seu país de merda no hi ha homosexuals. Besa fatal, injectant la llengua intermitentment fins a la gola com un fardatxo epilèptic. Quan comencen a entrar-me arcades l’aparte amb una mà i li dic que ho senc, però que he d’anar-me’n a descansar. Isc del pub i veig passar un calb amb una motxilla i li demane una cervessa, però resulta que aquest no ven cervessa i que també és homosexual. Tothom és gai a Barna. Xavier és molt maco, besa molt be, li agraden els ossets de peluix i sembla sincer, considerat i enginyòs. Té uns testicles enormes. Es trasllada saltant sobre els seus enormes collons com si fóren un saltimbanqui. És la Central Lletera Catalana. L’acompanye fins a l’autobús i em dispose a tornar a l’habitació per a dormir sol. Rematada, condemnada i patèticament (en el sentit més etimològic de la paraula) sol. Xavier m’envia un SMS: “Ei majete, espere que hages anat a dormir i que demà arrasses. Diumenge faràs nit a Barna?” Hòstia, és veritat, aquest viatge era per a fer un concert…
A l’endemà, quan arribe a l’auditori ja vaig suficientment borratxo com per a socialitzar-me amb disbauxa, passejant-me pels camerinos amb els meus aires de malalt mental. Els camerinos estàn replets d’una cervessa especial elaborada per Ferràn Adrià “Perfecte” – pense – “Aquest científic boig li haurà abocat les suficients substàncies químiques com per a agafar una xufa memorable”. Com se les trauen aquestos catalans…! Els components del grup amb el qual compartisc camerino no m’acaben de caure massa be. Jo em pensava que el que jo feia era pretenciòs i vanitòs, però la pedantería d’aquestos és insuportable. El fotògraf de la Enderrock em fa unes fotos que eixiràn en el número d’Agost, sobre una bicicleta i una làmpada trencada al cap. Quan arriben els de la televisió jo vaig molt, però que molt borratxo, i això agrada els periodistes. Em fique a dir beneiteries sense sentit i el periodista es queda mirant el càmera amb cara de has filmado eso verdad. I el càmera li torna una mirada de lo tengo lo tengo. Comença el concert i a mitan de la primera cançó (El vals del seu i la seua) se m’oblida la lletra. Potser siga una reminiscència de la cançò “Alzheimer” que sembla que està condemnada a obrir tots els concerts d’alguna o altra forma. Deuria pensar que he pujat massa borratxo a l’escenari, però em justifique dient-me que no deuria començar els concerts amb cançons de lletra tan enrevessada. Quan acabe el concert, un ancià barbut i solitari, també borratxo – per descomptat -, s’apropa a mi preguntant-me si portava CDs. Aquest és el premi. Encara que no passe a la següent fase (això es sabrà a l'Agost), un autèntic deshumanitzat de la vella escola s’ha sentit identificat amb les meues lletres. També em felicita Paula, la cantautora de després, guapíssima sense ulleres, amb una veu preciosa i increïblement esgarrifosa. Durant l’actuació creua la mirada amb mi unes quantes vegades mentre canta i jo note esgarrifances als testicles. Amb els que millor relació faig és amb els Fred i Son, que a la cançó “L’home del Segle XXI”, amb el seu nou annex de psicorumba, solten rialles de complicitat. Fins i tot em conviden a sopar i em regalen una conversa molt agradable i em prometen buscar-me un concert conjunt, amb ells, aquest Juliol a Barcelona. Açò sobrepassa qualsevol espectativa. El cantant s’assembla al Fernando Alfaro i està casat amb la xica de la batería. Gent molt, molt maca. Ens acomiadem i me’n vaig a la muralla a veure un concert. És un grup bohemi amb un cantat amanerat que fa poses de mim feliç a un escenari enorme, emmarcat dins el festival (a)phònica, dins el qual estava també lo del Sona9. És increïble com es potència la música en català a Catalunya. Banyoles és un poble com Alzira, i aquest festival de la veu és impressionant amb tot el seu desplegament i els enormes escenaris espargits arreu de la ciutat. Em sembla vergonyòs que a València ens intenten vendre merdes com ara el “Sona la dipu”.
S’acaba el concert i torne a l’habitació de l’hostal, que dóna voltes i voltes fins que acabe vomitant a la pica. Aquest és el moment de l’avaluació post-vòmitum. Un moment de detenció, amb un filet de saliva que connecta els meus llavis amb l’obra d’art que acabe d’expulsar desde les meues entranyes de forma intra-exterior. Mirant el vòmit analitze tot el viatge, totes les persones, tots els llocs, i es forma de nou una nostàlgia instantània. Pense que aquesta és la meua millor vida, el meu hàbitat natural, i dessitge fer ja el pròxim concert, on siga. Lluny o aprop, em dóna igual. Obric l’aixeta per a netejar el vòmit, però uns entropessons han taponat la pica, que acaba omplint-se i eixint-se’n, impregnant gairebé tot el terra de l’habitació de vòmit. Trobe que al caser no li agradarà aquesta improvisada performance. Quina vida més tremenda! Quina existència més meravellosa! Està al nostre voltant, anem on anem.
Trenc d'alba - Trenc d'ou
L’emo de pràvia balla cha cha cha amb un home de cartró – El príncep de xocolata estima el follet de menta, toca les maraques mentre li afina el pèl púbic – Les faldes fluorescents de la discoteca formen mini-ones concèntriques – Fades anorèxiques lligen premsa deportiva surant pels bancals – Formigues lladrant – Els cotxes comencen a girar desorbitats a la rodona, en atracció al punt – Un venedor de substàncies cridant al vent: “Xiquetes, tinc dos sàvies molt diferents: Una està podrida, i l’altra no és sàvia, és detergent!” – Un gallec cantant cançons de bressol a un grapat d’orelles tallades - Dos iaios practicant “katarate” amb la mirada – Un mim sodomitzant una amanida – Jesucrist teledirigit – Llampec rosat S.A. – La fada dels formatges de Novembre –Arranca-li la llana a l’ovella més famosa de la Factoria – Tira-li sal al monyó – “Sota el vellut del tron està la fusta”, i a dins, les termites – Quadre francés d’un molí obscur – Alícia en el país de les meravelles – Alícia en el país de l’avarícia – Alícia en el país de la heroina – El plany perinatal d’un emperador soviètic – El xampú de la verge Maria – Un cavall amb cresta rosa reparteix condons a la porta del saloon – Un budista mor atragantat pels cereals – Interjecció gitana d’un bes parental – Processó eclesiàstica dels testics de l’incendi de l’estadi – La primavera passeja el seu gos-batraci per la clòtxina – Principi – Precipici – Preprincipi (Abisme – reminiscència) – Tens un VHS al coixí, amb els teus somnis d’ahir – Les tecles d’un piano invertit – La serena contemplació – Taxidèrmia intel·lectual – Verd fluorescent, profund, obscur i latent – Música mecànica i encargolant – Sóc jove i tinc el fetge calent – Em trasllada de l’entorn, em transporta a altres móns encara més vastos a lloms del seu cavall decapitat sense nom per la nit dels temps – Figures geomètriques suren a l’espai indefinit darrere la parpella – Fardatxo en lenta descomposició – La lluna primerenca d’aquest estrany i bonic cèl d’estiu – Cervell de salvament amb una escalera de corda penjant – Et crec quan em dius “No tenen que poder amb nosaltres” - Hui és la primera vida de la resta del meu dia
| 0.865401 |
curate
|
{"ca": 0.9811914823100505, "pt": 0.0010771397796006297, "es": 0.015659955257270694, "fr": 0.002071422653078134}
|
http://atamarevaquefumes.blogspot.com/2009_06_01_archive.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_861697
|
Diuen les males llengües que la Gioconda de Leonardo da Vinci és massa petita i només es pot observar a tres metres de distància amb una vintena de curiosos al voltant. I també diuen que la capital egípcia està guanyant terreny al desert que envolta les piràmides de Gizeh i que les fotos només es fan d'una banda perquè no sorti la ciutat al fons i perdi la màgia del paradís. Jo no he estat mai al Louvre ni tampoc a la terra dels faraons. Però sí que em va decebre molt un monument que vaig visitar fa uns mesos: La capella de Roslyn (aprop d'Edimburg), aquella que surt al final de la novel·la del Codi da Vinci. I per què? Doncs perquè porta des de l'any 1997 en obres de restauració... A més a més l'entrada es cara i no et deixen fer fotos a l'interior... Sens dubte és un gran FAIL que no recomano a ningú que visiti Escòcia. I vosaltres, en teniu "FAILS de viatges"?
La Fifth Avenue de Nova York. Molt estreta, voreres brutes i gens cuidades, mal pavimentat... Me l'esperava més espectacular. En canvi la 6a avinguda em va sorprendre molt positivament. Gratacels a banda i banda molt imponents! Podies notar el nervi, l'energia de la ciutat. I la resta de la ciutat, òbviament, espectacular!
| 0.815176 |
curate
|
{"ca": 0.9755892255892256, "en": 0.02441077441077441}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_691507
|
La legalitat del 9-N dependrà de l'estat espanyol, diu MasDeixa clar que convocarà la consulta però que caldrà que l'estat no l'entorpeixi 'Democràcia, legalitat i diàleg' són els factors que el president de la Generalitat, Artur Mas, tindrà en compte a l'hora de convocar a votar el poble de Catalunya. Ha insistit que ho farà d'acord amb legalitat, i que serà la legalitat catalana, és a dir, la llei de consultes que s'aprovarà al setembre, amb què convocarà la consulta del 9-N. Però que el fet que la consulta sigui finalment legal --i que es efectivament es pugui fer-- dependrà de la voluntat de l'estat espanyol de 'no entorpir-la', o sigui, de no impugnar-la. I ha donat entenent que una impugnació de la consulta del 9-N podria voler dir que no s'acabi duent a terme. [ARTICLE COMPLET]
Fer una consulta en condicions estranyes, amb una participació que en el millor dels casos seria baixa i amb uns resultats que ni Espanya ni cap organisme internacional acceptarà com a vàlids és absurd, i de fer pot suposar la fi del procés.No se suposa que el Parlament es va declarar sobirà? Doncs si Espanya no permet que els catalans decideixin i votin, és a dir no accepta la sobirania catalana, el que ha de fer el Parlament és declarar-se independent. Saltar-se la legalitat espanyola per fer qualsevol cosa que no sigui una DUI és un error.
Juana escrigué: Fer una consulta en condicions estranyes, amb una participació que en el millor dels casos seria baixa i amb uns resultats que ni Espanya ni cap organisme internacional acceptarà com a vàlids és absurd, i de fer pot suposar la fi del procés.Et refereixes al famós "pla B" perquè l'ANC tregui les urnes al carrer el 9N a l'estil "consulta popular"?
Això per mi seria el pitjor error que podríem cometre.Acabaríem amb una participació baixa, amb un resultat del 99% sí i quelcom que és més difícil de vendre internacionalment que unes plebiscitàries.
| 0.867448 |
curate
|
{"ca": 0.99105733824303, "vi": 0.008942661756970016}
| |
oscar-2301_ca_20230418_7_303614
|
Aquest diumenge comencen els Territorials Individuals Absoluts de Barcelona (4 GM i 4 MI), Tarragona i Lleida. El de Girona, que ja es va iniciar, estan en la 2a ronda. Malauradament, el grup d’Osona s’ha suspès per baixa inscripció.
| 0.590624 |
curate
|
{"ca": 0.7532467532467533, "es": 0.24675324675324675}
|
https://escacs.cat/index.php/es/competicio/escacs-femeni/83-contingut-public/portada-news/1498-?tmpl=component&print=1&layout=default&page=
|
mc4_ca_20230418_4_614098
|
Un club desorientat, una afició perduda (Toni Padilla)
El Barça necessita improvisar quan toca, i no fer de la improvisació el teu full de ruta.
TONI PADILLA Actualitzada el 12/08/2017 23:08
987x555 Un club desorientat, una afició perduda
Un club desorientat, una afició perduda / CHRISTOPHE PETIT / EFE
Malgrat que la manera de trencar el mercat del PSG es pot considerar competència deslleial i cal posar l’accent en com regular el mercat futbolístic, no deixa de ser sorprenent que molts aficionats del Barça es queixin tant i demanin un mercat igualitari, quan el club blaugrana, històricament, també ha gaudit de beneficis que li han permès pispar jugadors a entitats més petites.
El mercat, en absència de normes clares, funciona així. El peix gran es menja el petit. I la manera d’actuar del PSG ha fet sentir el Barça com un peix petit, que ha acabat a la panxa d’un gegant que es permet rebutjar ofertes per Verratti i endur-se Neymar, aquest geni del futbol que mai ha sigut un exemple de valors. Ni al Santos, ni al Barça, ni al PSG. Aquest sentiment d’indefensió o desorientació del barcelonisme té la clau en dos factors. Un és no poder competir amb un club, el PSG, que viu dels diners d’un estat ric sense cap mena de complex a l’hora de convertir el futbol en un tauler on juga la seva partida geoestratègica. Reclamar una regularització del mercat és tan necessari com recordar que el Barça, quan les normes l’han beneficiat, ha callat. Ara, el segon factor que permet explicar la desorientació són les errades pròpies d’un club que ha perdut Neymar just en un període de temps en què la directiva de Bartomeu ha intentat recuperar el control de la situació. Obertament no es farà l’autocrítica, però la quantitat de canvis interns al Barça, a tots els nivells, és una prova ben clara que el club havia perdut el camí cap a l’excel·lència.
Els noms i les cares han anat canviant als despatxos on s’havia de marcar la ruta esportiva. I malgrat que Neymar ja volia marxar el dia del casament de Messi, tal com va admetre un Piqué que segueix sent el millor portaveu del club malgrat aquella famosa piulada, el club no va saber mai com actuar en el cas del brasiler. El resultat és una sensació de desorientació que només pot aturar l’equip. Els de sempre, els Messi, Piqué i Iniesta. Si la pilota entra, el barcelonisme tindrà un lloc on agafar-se i no sentir-se a la deriva. Paulinho per exemple, és bon jugador, però talla la progressió de jugadors de la casa i arriba per reforçar una posició ja plena de cromos.
El Barça està perdent la capacitat de fer sentir als seus que sap què vol. El mercat de fitxatges n’és una nova mostra. El repte és mantenir el Barça a l’elit i evitar que passi a ser un club de segona fila europeu. La clau és estar a punt per improvisar quan toca, i no fer de la improvisació el teu full de ruta.
| 0.86094 |
curate
|
{"ca": 0.9868840836582772, "eo": 0.013115916341722794}
|
http://www.ara.cat/esports/club-desorientat-aficio-perduda_0_1850215090.html
|
naciodigital_ca_20220331_0_430118
|
Els alumnes de la zona 2 de Terrassa que comencin primer d'ESO al setembre tindran lloc, finalment, als instituts de les seva zona, que comprèn el nord de la ciutat. Després de les queixes de les famílies per la manca d'oferta, que obligava un centenar d'alumnes a desplaçar-se a instituts d'altres zones, la Generalitat ha trobat la solució.
La directora dels Serveis Territorials d'Ensenyament al Vallès Occidental, Carme Vigués, ha anunciat a la regidora d'Educació, Rosa Maria Ribera, que s'obrirà una nova línia a l'Institut Montserrat Roig, i s'implementaran altres mesures que encara s'estan definint per tal que cap alumne s'hagi de matricular en instituts que no corresponguin a la seva zona adscrita.
La regidora s'ha mostrat "alleujada davant aquest cop de timó, que per fi ens posa en la bona direcció". Aquest mateix dimecres s'ha reunit amb les AMPAs afectades per valorar la situació, i els ha comunicat que el consistori seguirà de prop "les mesures aplicades per tal que s'arribi a una solució el més satisfactòria possible per a tota la comunitat educativa, i especialment pels alumnes, que són el centre i la raó de ser del sistema educatiu".
L'Ajuntament de Terrassa portava mesos reclamant al Departament d'Ensenyament que implementés les mesures necessàries per a fer front al desequilibri entre oferta i demanda previst per al curs 2017-2018.
Els càlculs del servei d'Educació municipal ja indicaven a principi d'aquest curs que determinats instituts no podrien absorbir ni tan sols la demanada dels centres adscrits, és a dir, les escoles assignades en primera instància. Un cop tancat el període de preinscripció, s'ha pogut constatar que, amb l'oferta de places actuals, prop de mig centenar d'alumnes s'haurien de matricular en un centre adscrit a una zona diferent de la que li pertoca. Les mesures per la Generalitat, però, evitaran aquesta situació.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/59214/generalitat-soluciona-manca-places-instituts-nord-terrassa
|
mc4_ca_20230418_8_601835
|
La ronda del Litoral recupera la normalitat fins al proper cap de setmana | betevé Web
Redacció btvnotícies diumenge 6 d'agost, 2017 , 13.36
Els treballs de pavimentació del tram de la zona del Morrot en sentit Besòs estan enllestits i la circulació s’ha restablert
Els treballs de pavimentació de la ronda del Litoral en el tram situat a la zona del Morrot sentit Besòs han acabat abans del previst. La circulació s'ha restablert i els cotxes ja circulen pel nou asfalt. Des de divendres a la nit, però, el trànsit va quedar totalment tallat entre la sortida 14 i l'entrada 20, fet que va obligar a desviar els vehicles per l'interior del port i que va provocar cues de fins a dos quilòmetres.
Les retencions que es van produir dissabte a causa de les obres de pavimentació i els talls de trànsit no s'han repetit aquest diumenge, perquè la circulació s'ha restablert abans de l'hora prevista inicialment, que s'havia fixat per a les 14 h. Aquesta és la primera actuació prevista dins el pla de millores que l'Ajuntament de Barcelona ha previst per dur a terme aquest estiu a les rondes.
El cap de setmana vinent, de l'11 al 13 d'agost, les obres d'asfaltage es repetiran en aquest mateix tram però aquesta vegada en sentit Llobregat. En aquest cas hi haurà alteracions en els dos sentits de la marxa. Els vehicles que circulin en el tram afectat per les obres, es desviaran per la calçada direcció Besòs, i el trànsit en sentit Besòs circularà per l'interior del port, com ho ha fet aquest cap de setmana. Els accessos a la sortida 13 també estaran tancats en els dos sentits de la marxa.
Aquestes afectacions es duran a terme des del proper divendres, 11 d'agost a les 23 hores, fins al diumenge dia 13 d'agost a les 15 hores.
obresport de Barcelonaronda del Litoral
| 0.851297 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://beteve.cat/ronda-litoral-recupera-normalitat-fins-proper-cap-setmana/
|
crawling-populars_ca_20200525_51_101
|
La CUP ha criticat la càrrega policial contra les persones concentrades davant de la comissaria de Mataró per exigir la seva llibertat. En aquest sentit, anima la militància a assistir a les convocatòries de protesta per la detenció i en solidaritat amb Calvo.
Segons remarca la formació, en el transcurs d'aquesta concentració pacífica, la policia va carregar contra els concentrats amb violència, va arrencar les pancartes i es va endur a cops a l'Adrià Calvo -que ja està en llibertat- cap a l'interior de la comissaria, detingut.
La CUP denuncia que els agents també van colpejar el pare dels dos joves detinguts fins a deixar-lo estès a terra. Els caps dels Mossos van justificar l'ús de la violència dient que el detingut havia traspassat el perímetre de seguretat de la comissaria, assenyala la formació.
Eduald Calvo, llibertat sense condicions!
Davant la detenció d’Eduald Calvo, militant de Maulets, l’MDT vol fer fer arribar la nostra solidaritat amb el detingut i alhora condemnar el nou atac dels Mossos d’Esquadra a l’Esquerra Independentista.
Si ja sorprèn que, segons sembla, s’ha detingut l’Eduald per uns fets relacionats amb la seva lluita constant per una universitat pública i popular, de manera que fa la impressió que s’ha volgut treure “suc” d’un dossier antic i arxivat, el que ja resulta esperpèntic és que, segons algunes informacions, se li pretengui atribuir un suposat delicte d’”associació il·licita”. Aquesta acusació ens recorda les que feia la tristament coneguda Brigada Político-social franquista, la qual sembla que els Mossos volen emular i fins i tot superar.
Cal recordar que fa anys que l’anomenada Brigada d’Informació d’aquest cos policial al servei de l’ocupació espanyola s’acarnissa amb el nostre moviment mitjançant detencions, agressions físiques (la darrera ahir mateix a Mataró), escorcolls il·legals, seguiments i control fotogràfic i videogràfic dels nostres actes, amb un zel que curiosament no veiem quan es tracta de l’espanyolisme d'arrel franquista.
Exigim, doncs, l’immediat alliberament de l’Eduald i denunciem per enèsima vegada el caràcter repressiu dels Mossos d’Esquadra.
Per saber-ne més:
En llibertat el germà d'Eudald Calvo
Càrregues violentes contra els concentrats que demanaven la llibertat de l'Eudald a Mataró
"Prou persecució a l'independentisme: Eudald llibertat!"
Els Mossos detenen el militant independentista Eudald Calvo
Contra l'abús de poder a la UAB
Sabotatge als Ferrocarrils de la UAB
El SEPC denuncia la detenció i el preu del transport públic
En llibertat amb càrrecs l'estudiant detingut durant la protesta contra el preu del transport públic
CAJEI i Maulets consoliden l'aposta de fusió
El Rebrot referma la importància de la lluita per l'alliberament nacional i social
El SEPC denuncia la detenció i el preu del transport públic
Inhabiliten les barreres d'accés als FGC reclamant unes tarifes assequibles
Detenen un militant del SEPC durant una protesta contra el preu del transport públic a la UAB
La regeneració del moviment estudiantil (Article d'opinió Eduard Calvo)
Cronologia de la lluita contra el Pla Bolonya
La xerrada sobre el pla Bolonya a Amposta es fa al carrer davant la censura de l'Ajuntament
| 0.79235 |
curate
|
{"ca": 0.9763257575757576, "fr": 0.023674242424242424}
|
: /2010/08/la-cup-se-solidaritza-amb-eudald-calvo-i-anima-a-acudir-a-les-concentracions-de-protesta-11383
|
mc4_ca_20230418_11_160480
|
La Ruta dels Almogàvers 2017 | Catalonian Airlines
La Ruta dels Almogàvers 2017
Data: 29 d'abril de 2017 - 1500z (17:00 hora local)
Codi de ruta: CT1060
Data: 13 de maig de 2017 - 1500z (17:00 hora local)
Codi de ruta: CT1061
Data: 27 de maig de 2017 - 1500z (17:00 hora local)
Codi de ruta: CT1062
Data: 10 de juny de 2017 - 1500z (17:00 hora local)
Codi de ruta: CT1063
RUTES, CARTES I ESCENARIS
Els ESCENARIS recomanats els trobareu a l'apartat RUTA DELS ALMOGÀVERS del RACÓ DE L'ESCENARI .
En els REMARKS del pla de vol tramés a VATSIM cal indicar-hi "ALMOGÀVERS ROUTE". És a dir:
ALMOGÀVERS ROUTE
El codi de ruta és diferent per a cada etapa!
C ALMOGÀVERS ROUTE
| 0.614748 |
curate
|
{"ca": 0.7861538461538462, "es": 0.12307692307692308, "en": 0.038461538461538464, "ru": 0.052307692307692305}
|
http://www.catalonian-airlines.net/la-ruta-dels-almogavers-2017
|
macocu_ca_20230731_1_610320
|
Inici » a-ultimesnoticies » Perill amagat a Sant Quirze del Vallès: la deixadesa de la companyia elèctrica pot arribar a ser mortal
EDITORIALS.
El passat tretze d’abril de 2021, vora les onze de la nit, una intensa olor a cremat i unes explosions molt fortes, van alterar la tranquil·litat dels veïns del carrer Josep Llimona i d’avinguda del Vallès.
La causa de l’ensurt, va ser un quadre elèctric de distribució situat a la capçalera del carrer Josep Llimona número dos, que a causa del mal estat de conservació va esclatar i es van produir diverses explosions, acabant amb un incendi de proporcions considerables, com es pot apreciar al vídeo, que va deixar sense subministrament elèctric tots els veïns del carrer Josep Llimona i a molts de l’avinguda del Vallès (entre ells casa meva), ja que era una caixa de distribució principal i donava servei a molts veïns dels dos carrers.
Poc després va arribar un vehicle de la companyia elèctrica FECSA ENDESA, que es va fer càrrec de la reparació d’urgència i va donar de nou subministrament als dos carrers al voltant de les tres de la matinada. Els operaris que van fer la reparació, ens van dir als veïns que farien una reparació d’urgència per restablir el subministrament de corrent i al cap d’un parell o tres de dies, es faria la reparació definitiva per deixar tot tal com estava.
Fins aquí, tot bé. La preocupació és que el dia d’avui, 1 de juliol, i després de tres mesos, la reparació provisional segueix igual, sense cap protecció, tal com es pot apreciar a les fotografies. Només hi ha una tanca metàl·lica i unes rajoles recolzades a la paret, amagant un gran perill: cables elèctrics amb un gran potencial que qualsevol persona (o encara pitjor, un infant encuriosit que s’acosti a mirar aquesta cosa estranya per ell) pot quedar electrocutada i perdre la vida.
Per evitar aquestes possibles desgràcies, hi ha una sèrie de protocols i normatives de seguretat molt estrictes a totes les companyies de subministraments, que són d’estricte compliment, ja que es posa la seguretat dels usuaris en risc.
Però per al que es veu, al carrer Josep Llimona, aquests protocols i normatives semblen estar de vacances i els veïns que vivim al costat d’aquest quadre elèctric, quedem perillosament exposats a una possible desgràcia personal.
M’adreço als responsables d’ENDESA: arranjareu aquesta avaria que vàreu deixar a mitges fa tres mesos i tornareu a restablir la necessària seguretat que exigim?
O seguireu apujant les tarifes, com és costum fins al moment, deixant de costat la finalització de les avaries (com és aquest cas que exposo), que es paguen amb les quotes dels abonats?
Espero que algun responsable de la companyia llegeixi aquest editorial i ens pugui aclarir aquests dubtes i sobretot, fer el possible per a finalitzar la reparació. Ens hi juguem la nostra salut.
| 0.881762 |
curate
|
{"ca": 0.9960992907801418, "en": 0.003900709219858156}
| |
mc4_ca_20230418_1_95400
|
Hem proposat a Alboraia crear el Consell Municipal de les Dones i ampliar a tot l’any les activitats per la igualtat – Compromís per Alboraia
Publicat el 3 Abril 2019 en General
La coalició fa balanç de la legislatura que finalitza i avalua el seu treball en diferents camps.
Així, en destaca tres. En el ple de juny de 2018 va presentar una moció per a què l’Ajuntament acordara la creació del consell municipal de les dones. La moció va ser aprovada per unanimitat. Des de Compromís destaquen “Hi ha molta feina a fer per a aconseguir l’equiparació de drets. Sentir la veu de les dones respecte de tots els temes que afecten la vida del municipi és molt important, cal incorporar la perspectiva de gènere per canviar l’estructura masclista en la que vivim sense adonar-se’n, com ara l’urbanisme, les festes, la cultura, la gestió econòmica, l'(co)educació, etc”.
Compromís per Alboraia també ha defensat que eixa veu de les dones s’ha de sentir durant tot l’any i no únicament quan venen les gran efemèrides del 8 de març o del 25 de novembre. Per això van presentar una moció en febrer de 2018 per a què l’Ajuntament es comprometera a realitzar una programació durant tot l’any que promoguera la igualtat de les dones.
La tercera gran proposta que destaquen des de la coalició és el canvi del nom de la Plaça José Ramón García Antón per Clara Campoamor-Palmaret. Compromís va presentar una moció en la legislatura anterior per a què es canviara el nom de la plaça dedicada a l’exconseller, que no va eixir endavant. En aquesta legislatura l’Ajuntament d’Alboraia va decidir canviar el nom de la plaça José Ramón García Antón en aprovar una moció d’altre grup municipal. Al respecte des de Compromís per Alboraia comenten “En diferents moments que en l’Ajuntament s’ha parlat del canvi del nom, l’equip de govern ha manifestat la necessitat de buscar un nom alternatiu. Nosaltres hem plantejat aquesta opció perquè està pendent el corresponent expedient de retolar un carrer amb el nom de Clara Campoamor des de fa més de 10 anys, gràcies a una moció que va presentar Compromís per Alboraia. És necessari que la presència de dones en els noms de carrers augmente. A més, no hem de perdre de vista que Clara Campoamor és especialment recordada i reconeguda per la seua lluita pel dret al vot de les dones”.
← Resum fotogràfic presentació candidatures amb Joan Baldoví, Fran Ferri i Àngels Belloch i presentació llibres de Cristòfor Martí i Adell
Compromís per Alboraia ha plantejat aquesta legislatura més de 1.200 preguntes en les comissions a l’equip de govern →
| 0.842076 |
curate
|
{"ca": 0.9862583431488026, "es": 0.013741656851197487}
|
http://alboraia.compromis.net/2019/04/03/hem-proposat-aquesta-legislatura-crear-a-alboraia-el-consell-municipal-de-les-dones-i-que-les-activitats-per-la-igualtat-samplien-a-tot-lany/
|
oscar-2201_ca_20230904_6_111601
|
En este sitio web usamos cookies propias y de terceros para recabar información estadística sobre tu navegación, para fines de personalización (ej. : idioma) y para mostrarte publicidad personalizada basada en tus preferencias teniendo en cuenta el perfil realizado al seguir tu navegación (ej. : páginas visitadas). Puedes aceptar todas las cookies pulsando “Aceptar y continuar navegando”, o configurarlas o rechazarlas clicando en “Cambiar los ajustes de cookies”. Visita nuestra Política de cookies para obtener más información.
Aceptar y continuar navegando
Cambiar los ajustes de cookies
Panel de configuración de cookies
Te presentamos nuestra pantalla de configuración de cookies propias y de terceros.
Las cookies son pequeños archivos de datos utilizados en el terminal del usuario (tales como ordenador, tableta, teléfono móvil, etc.) y que almacenan y recuperan información durante su navegación.
A continuación podrás modificar los parámetros que afectan a las cookies que utilizamos.
Siempre activas
Cookies de personalización (propias)
Permiten recordar información para que el usuario acceda al sitio web con determinadas características que pueden diferenciar su experiencia de la de otros usuarios. En particular, las utilizamos para recordar el idioma seleccionado por el usuario en posteriores sesiones.
(+) Ver cookies
Denominación
Empresa Titular
Duración de la cookie
Finalidad de la cookie
idioma Cliente Persistente. 1 año
Recuerda el idioma seleccionado por un usuario con el que visualizar una página web
Habilitar Deshabilitar
Cookies de análisis
Permiten el seguimiento y análisis del comportamiento de los usuarios. La información recogida mediante este tipo de cookies se utiliza en la medición de la actividad del sitio web, con el fin de introducir mejoras en función del análisis del uso que hacen los usuarios del sitio
(+) Ver cookies
Denominación
Empresa Titular
Duración de la cookie
Finalidad de la cookie
_ga Google Persistente. 2 años
Registra una identificación única que se utiliza para generar datos estadísticos acerca de cómo utiliza el visitante el sitio web.
_ga_NQ4D9W4S0E Google Persistente. 1 día
Utilizado por Google Analytics para controlar la tasa de peticiones
Si tienes alguna duda visita nuestra Política de cookies
Guardar configuración
Rechazar todas las cookies
Aceptar todas las cookies
PRODUCTES I SOLUCIONS
Logística integral Transport nacional Transport internacional Emmagatzematge i stocks Temperatura controlada +18 Logística del fred +4 Logística del congelat -18
Indústria alimentària Productes ecològics
SOBRE NOSALTRES
Qui som
Història
Persones
Corresponsals
Instal·lacions
vols treballar amb nosaltres?
LOGÍSTICA VERDA
QUALITAT
ACTUALITAT
CONTACTE
CA
Castellano Catalán English
Qualitat
Certificacions
Formació
Sostenibilitat i medi ambient
HOME
QUALITAT
Certificacions
Codina Grup compta amb diverses certificacions que garanteixen que els nostres processos asseguren els objectius de COMPROMÍS, FIABILITAT I CONFIANÇA que oferim als nostres clients.
Fidel a una filosofia d’empresa que es basa en la qualitat en el servei que oferim, Codina Grup aconsegueix les certificacions que ens permeten garantir la externalització del magatzem i processos logístics, així com el transport de tota mena de mercaderies tant a temperatura ambient com a temperatura controlada.
Durant el 2020, també accionarem un pla de certificació de ODS per una institució competent, que involucra a tot l’equipo humà i a tots els processos de la empresa. (Objectius de Desenvolupament Sostenible)
IFS LOGISTIC
Certificació especialment desenvolupada per garantir la seguretat alimentària de tots els productes durant tota la cadena de subministrament.
Aquesta certificació és el resultat de les auditories realitzades per auditors qualificats i independents d’entitats de certificació acreditades.
Codina grup disposa de la certificació renovada IFS Logistic amb High Level.
Descarregar PDF
CCPAE | PRODUCTES ECOLÒGICS
Codina Grup reuneix tots els requisits per emmagatzemar productes ecològics i obté la certificació del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) de Magatzem Ecològic.
Des de desembre de 2018 Codina Grup ha estat validada com a empresa operadora i primer destinatari en el Sistema “TRACES” de la Unió Europea, fet que ens permet descarregar contenidors i emmagatzemar productes ecològics procedents de Tercers Països.
Descarregar PDF
ALTRES REGISTRES SANITARIS
Codina Grup disposa de tots els Certificats i Registres Nacionals sanitaris que certifiquen la nostra qualitat en el servei.
Formació
Codina Grup disposa de plans de formació continuada dirigits a l’especialització de les persones que formen part del nostre equip.
La seguretat, la gestió del transport, l’atenció al client, la manipulació d’aliments, els idiomes i la transformació digital a més del nostre compromís amb el Medi Ambient, son, entre d’altres, les principals àrees dins del pla de formació de Codina Grup.
CONDUCCIÓ
La conducció eficient és un estil de conducció dinàmic que es basa en conèixer i adaptar tècniques adequades a l’hora de conduir vehicles de transport terrestre.
Els beneficis que s’aconsegueixen aplicant aquestes mesures, suposen un estalvi de combustible i per tant, d’emissions de gasos contaminants a l’atmosfera.
Codina Grup disposa d’uns protocols de formació en matèria de conducció eficient de vehicles de transport terrestre.
GESTIÓ DEL TRANSPORT
La selecció d’una adequada estratègia de transport aporta un valor diferencial al servei que ofereix Codina Grup.
Els àmbits d’actuació són la elecció del mètode de transport, la programació i disseny de les rutes, la elecció del vehicle o tipus de vehicles adequats així com el propi enviament.
ATENCIÓ AL CLIENT
Codina Grup adopta el COMPROMíS amb la gestió i efectivitat de la cadena logística.
Per a poder donar la màxima QUALITAT en el nostre servei, Codina Grup disposa de plans de formació en aspectes com el flux de la informació, flux de mercaderies, gestió de comandes, enviaments, càrregues...etc, així com el de satisfacció al client.
MANIPULACIÓ D’ALIMENTS
Codina Grup dóna servei a diverses empreses del sector de la industria alimentària. Per tal motiu, els professionals que formen part de la plantilla de Codina Grup reben formació específica en aquest àmbit.
Codina Grup disposa d’un pla de formació d’acord amb les necessitats concretes del servei que ofereix.
Sostenibilitat i medi ambient
Codina Grup, en responsabilitat cap a les persones i el medi ambient, es compromet a aplicar totes les mesures al seu abast per tal de minimitzar l’impacte al nostre planeta i al mateix temps maximitzar la aportació a la economia sostenible del planeta.
Es molt important per Codina Grup donar servei als nostres clients i satisfer les seves necessitats actuals amb un màxim de respecte al medi ambient mentre apoyamos el futuro de persones y entorno.
CONCENTRACIÓ DE FLUXOS
Codina Grup disposa de l’especialització necessària per tal de concentrar fluxos i combinar diversos enviaments per tal d’oferir el servei més eficient reduint l’impacte mediambiental. D’aquesta forma, els nostres vehicles no circulen buits permetent reduir l’emissió de gasos contaminants.
OCUPACIÓ DE L’ESPAI
De la mateixa manera que s’optimitzen els enviaments, també s’optimitza l’espai dels vehicles de transport terrestre així com l’espai d’emmagatzematge de les nostres instal·lacions, tant de temperatura ambient com de temperatura controlada.
Codina Grup té especial atenció per a maximitzar l’espai i reduir la despesa energètica en compromís per minimitzar l’impacte mediambiental.
FORMACIÓ PER REDUIR CONTAMINACIÓ DURANT LA CONDUCCIÓ
La conducció eficient és un estil de conducció dinàmic que es basa en conèixer i adaptar tècniques adequades a l’hora de conduir vehicles de transport terrestre.
Els beneficis que s’aconsegueixen aplicant aquestes mesures, suposen un estalvi de combustible i per tant, d’emissions de gasos contaminants a l’atmosfera.
Els aspectes claus de la conducció eficient son el coneixement del vehicle i les rutes, així com les pautes en la conducció que afavoreixen una major eficiència i un menor impacte mediambiental.
Codina Grup disposa d’uns protocols de formació en matèria de conducció eficient de vehicles de transport terrestre.
GESTIÓ DE RESIDUS
Codina Grup disposa d’un protocol de bones pràctiques en la gestió de residus que prioritza aquells mètodes amb un menor impacte mediambiental i penalitza la generació de residus.
Codina Grup aposta pel reciclatge i la valorització dels residus.
ENERGIES ALTERNATIVES
Codina Grup disposa de panells solars a les parts superiors de les seves instal·lacions.
Aquesta font d’energia permet reduir la dependència de les fonts d’energia fòssils tradicionals i no renovables que generen gasos d’efecte hivernacle.
Aquest autoconsum a més d’eficiència energètica, permet alhora un estalvi i un exercici de responsabilitat per a les persones i les generacions futures.
Aliança Catalunya 2030
“L’Agenda 2030 per el desenvolupament sostenible, aprovada per la Nacions Unides el 25 de setembre de 2015, és la fulla de ruta global per fer front als grans reptes de la humanitat. Amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), és una agenda per erradicar la pobresa i les desigualtats, garantir una vida saludable, segura, i pacífica per les generacions actuals i futures, així com defensar la democràcia, els drets humans i la igualtat del gènere, també insta a protegir el medi ambient, fer front al canvi climàtic, desenvolupar economies dinàmiques i inclusives, i garantir el treball digne per tot el món”.
CODINA s’adhereix a aquesta iniciativa en el 2020 i implementa Plans d’ Acció en 3 dels 17 ODS.
En què podem
ajudar-lo?
Els oferim serveis i prestacions per a tot tipus de càrrega amb les solucions més innovadores i personalitzades.
| 0.573367 |
curate
|
{"es": 0.2312281423575396, "en": 0.016868957004731535, "pt": 0.004114379757251594, "it": 0.0023657683604196666, "ca": 0.7371939930055544, "no": 0.000720016457519029, "ru": 0.0027772063361448263, "ja": 0.0016457519029006377, "hu": 0.0004114379757251594, "de": 0.0026743468422135365}
|
https://www.codinagrup.com/ca-es/qualitat/
|
mc4_ca_20230418_9_387509
|
COLIFLOR | Celler-Adocse | Pàgina 3
Arxiu d'etiquetes: COLIFLOR
Verdures variades amb tofu
80 gr de ceba i 80 de pastanaga, 70 de mongeta tendra, 100 de col-i-flor
100 gr de pak-choi i 100 de pebrot vermell, 200 de bambú de llauna
oli de cacahuet (o algun altre de suau)
100 ml de brou de pollastre, de cullerades de vi xinès Shaoxing
1 cullerada de salsa d´ostre i una de salsa de peix
sal, pebre, midó de blat
Això és tan senzill com tallar el tofu a daus i daurar-los. Saltejar les verdures i hortalizes, tallades com a vosaltres us agradi més (la col-i-flor potser millor escaldar-la uns pocs minuts prèviament) i amb la salsa junteu el brou, la salsa d´ostres i la de peix en un cassó, i afegiu quan estigui bullint el midó de blat dissolt en una mica d´aigua i qaun tingui la textura de salsa, que serà en breu, la barregeu amb les verdures i el tofu. Queda boníssim!
Origen: Verdures variades amb tofu
Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada CEBA, COLIFLOR, CUINA, MONGETA TENDRA, PASTANAGA, PEBRE NEGRE, PEBROT, PRIMER PLAT, RECEPTA, TOFU, VERDURA el Octubre 17, 2017 per Administrador.
per a la pasta d´arrabossar:
150 gr de farina de blat sarraí,
50 gr de farina de blat,
2 culleradetes de curry en pols,
1 culleradeta de curcuma en pols,
15 gr de gingebre fres ratllat,
300 ml d´aigua,
50 gr de ceba tendra,
1 cullerada de suc de llima,
200 gr de iogur,
50 gr de crema de llet,
1 gra d´all molt picat,
julivert i cilantre picats
Rentarem i tallarem la col-i-flor en trossos no gaire grans. Per preparar la pasta d´arrabossar barrejarem primer les farines amb les espècies, afegint a continuació el rovell i l´aigua. Ho barregem bé, a consciència, fins tenir una massa ben fina, sense grumolls. Ho tapem i deixem reposar mitja hora.
Amb la salsa de iogur la cosa és tan senzilla com barrejar bé els ingredients després de picar molt petit el xili, la ceba, l´all i les fulles verdes.
Només ens quedarà embadurnar bé els trossos de col-i-flor i fregir-los amb un bon oli ben calent fins que estiguin ben dauradets, i al costat de la salsa de iogur és un trumfo absolut!
Origen: Col-i-flor arrabossada
Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada ALL, CEBES TENDRES, CILANTRE, COLIFLOR, CREMA DE LLET, CUINA, CURCUMA, CURRI, FARINA, FRUITA, GINGEBRE, IOGURT, JULIVERT, LACTIC, LLIMA, OUS, PRIMER PLAT, RECEPTA, VERDURA el Setembre 28, 2017 per Administrador.
16 plaques de lasanya precuinada amb espinacs
400 grams de coliflor
400 grams de mongeta tendra (del cuc)
400 grams de llet desnatada (bé, també en podem fer servir de sencera)
40 grams de farina de blat de moro (Maizena)
Netegem totes les verdures. Tallem els tomàquets i les pastanagues a dauets ben petits, les mongetes tendres a talls de menys d’un centímetre i la coliflor a tronquets també menuts. Reservem els espinacs per més tard.
Bullim en aigua abundant les pastanagues, les mongetes i la coliflor.
Un cop bullides, escalfem l’oli en una paella, hi daurem els alls per donar gust a l’oli i hi saltegem les verdures prèviament bullides. Passats un parell de minuts, hi afegim també el tomàquet, salpebrem i deixem que s’acabi de fer el sofregit de verdures.
Mentrestant, preparem les làmines de lasanya. Per fer-ho, les col·loquem ben planes en una plata gran, procurant que no es toquin o ho facin poc) i hi tirem aigua ben calenta (la podem escalfar i abocar-la a la pasta just quan acabava d’arrencar el bull). Deixem reposar uns 10 minuts, movent-les una mica de tant en tant perquè no s’enganxin i, passada aquesta estona, les traiem de l’aigua i les deixem escórrer.
Agafem la plata que voldrem fer servir per gratinar la lasanya i comencem a muntar-la: primer, posem una capa de lasanya (4 làmines) a sota de tot, després repartim al damunt un terç de la verdura. Fem una nova capa de pasta, una altra de verdura… i així successivament fins que haguem acabat.
Preparem la beixamel. Per fer-la, primer cal que fem bullir els espinacs en aigua durant un parell de minuts, els escorrem i reservem (jo faig servir la mateixa aigua de l’altra verdura: quan la trec, aprofito que encara bull per fer el espinacs).
A continuació, barregem la Maizena amb una miqueta de llet a temperatura ambient procurant que no quedin grumolls. Escalfem la resta de la llet en un pot i hi afegim la Maizena dissolta just en el moment que arrenqui el bull. Barregem sense parar, ja amb el foc baix o fins i tot fora del foc, mentre la beixamel es va espessint.
Un cop a punt, hi afegim els espinacs bullits, barregem bé i aboquem la mescla al damunt de la lasanya.
Ara ja podem gratinar al forn i servir ben calentó.
Evidentment aquesta recepta la podem fer amb el tipus de verdura que ens vingui de gust, hi podem afegir bolets o qualsevol altre ingredient. Si ho preferim, també podem saltejar les verdures amb oli directament, sense bullir-les abans, i podem culminar el plat amb formatge ratllat, abans de gratinar.
Origen: Lasanya de verdures amb beixamel d’espinacs
Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada ALL, COLIFLOR, CUINA, ESPINACS, FARINA DE BLAT DE MORO, LLET, MONGETA TENDRA, PASTANAGA, PEBRE NEGRE, PRIMER PLAT, RECEPTA, TOMÀQUET, VERDURA el Agost 25, 2017 per Administrador.
Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada BACON, COLIFLOR, CUINA, FARINA, FORMATGE, LACTIC, LLET, MANTEGA, NOU MOSCADA, PEBRE NEGRE, PORC, PRIMER PLAT, RECEPTA, VERDURA el Juliol 6, 2017 per Administrador.
15 o 20 ametlles crues pelades
50 gr. de pernil salat tallat petit
3 o 4 alls pelats i laminats
Vaig bullir la coliflor tallada a trossets uns 30 minuts (sempre comprovo si es trenca bé amb la cullera de fusta). En una paella, a banda, vaig fregir ceba amb oli d’oliva verge i quan començava a daurar-se vaig afegir-hi una tassa petita (de cafè) de vi blanc i vaig deixar que reduís.
Després vaig fregir les ametlles en una paella, amb oli d’oliva també.
Vaig escórrer la coliflor deixant una mica de l’aigua de bullir-la. Això va en funció del gust de cadascú (si ho voleu més o menys espès). Vaig afegir, a la coliflor, la ceba i les ametlles fregides i ho vaig triturar tot amb una mica de sal (amb el minipimer).
Per a decorar hi vaig afegir uns alls fregits i una mica de pernil salat, tallat ben petit, passat per la paella amb un rajolí d’oli.
Espero que us agradi la idea, és una manera diferent de menjar la saludable coliflor.
Origen: Puré de coliflor amb ametlles i ceba
Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada ALL, AMETLLES, CEBA, COLIFLOR, CUINA, CUINA CATALANA, FRUIT SEC, PERNIL, PORC, PRIMER PLAT, RECEPTA, SOPES I CREMES, VERDURA, VI, VI BLANC el Juny 16, 2017 per Administrador.
1 tros coliflor
1 tros broquoli
1/5 ceba tendre
1/5 poma
Escaldem el tomàquet uns segons deixem refredar i el pelem i treiem les granes i tallem petit i reservem
Rentem i triturem el brocoli i la coliflor reservem
En un vol i posem el brocoli i la coliflor i afagim una mica de suc ralladura de llimona ,salsa de soja i remanem i afagim la poma tallada i pelada,, el tomaquet, la ceba tendra tallada, el curry, les panses i pebre remanem tot i guardem a la nevera fins el moment de servir
Abans de servir amanim amb un raig d’oli d’oliva
Origen: AMANIDA D’ESTIU
Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada AMANIDA, BROQUIL, CEBES TENDRES, COLIFLOR, CUINA, FRUIT SEC, FRUITA, LLIMONA, MENTA, PANSES, POMA, PRIMER PLAT, RECEPTA, TOMÀQUET, VERDURA el febrer 25, 2017 per Administrador.
1 col-i-flor mitjaneta
1 branca de romaní (o romaní sec)
Escaldar la col-i-flor un màxim de dos minuts en aigua bullent, només les flors, eh. Reservar-ho. POsar en una cassoleta les panses, el romaní, l´all, dues cullerades d´aigua i 100 ml d´oli. Escalfar-ho i tenir-ho a foc lent una mitja horeta sense que bulli. La jugada és saltejar la col-i-flor en un wok o paella amb el líquid que hem preparat, i quan estigui torradeta saltar-hi també les panses i l´all, que ara l´haurem pelat. I està molt bo, ho podem acompanyar de cuscús o quinoa fent un plat vegetarià o com a complement d´una hamburguesa, per exemple. Boníssim!
Origen: Col-i-flor torrada amb panses
Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada ALL, BITXO, COLIFLOR, CUINA, FRUIT SEC, JULIVERT, PANSES, PEBRE NEGRE, PRIMER PLAT, RECEPTA, ROMANI, VERDURA, VINAGRE el gener 31, 2017 per Administrador.
Per a la coliflor en escabetx:
Origen: Cigrons, verdures en escabetx i tomàquets de jardí
Aquesta entrada va ser publicada a Cuina, Primers Plats, Reblogged, Receptes i etiquetada ALL, CIGRONS, COLIFLOR, CUINA, FARIGOLA, LLEGUM, LLORER, PASTANAGA, PEBRE NEGRE, PEBRE VERMELL DOLÇ, PRIMER PLAT, RECEPTA, REMOLATXA, TOMÀQUET, VERDURA, VI, VI BLANC, VINAGRE el gener 16, 2017 per Administrador.
867.251 hits
| 0.734444 |
curate
|
{"ca": 0.8300904977375566, "es": 0.1339366515837104, "pt": 0.012669683257918552, "it": 0.004524886877828055, "fr": 0.008936651583710407, "en": 0.0016968325791855204, "pl": 0.0006787330316742081, "sv": 0.0048642533936651584, "fi": 0.0016968325791855204, "lt": 0.0009049773755656109}
|
https://celleradocse.com/tag/coliflor/page/3/
|
macocu_ca_20230731_7_454643
|
Girona homenatja l’artista Enric Ansesa
De Girona i compromès. Dos mots que descriuen a la perfecció l’artista Enric Ansesa, nascut a Sant Daniel el 1945 i fortament arrelat a les humitats i al Pirineu, tal com ell mateix explicava: “Sóc poc mediterrani. Mentalment m’identifico més amb el Pirineu, les boires, les pluges i el fred. Sóc això, jo”. Ansesa és un artista que va abraçar el negre i l’abstracció a mitjans dels anys 70 i que ha persistit fins a convertir-los en el seu senyal identitari. “Com a artista ha aconseguit una fita molt difícil, i és que un Ansesa recordi i sigui sempre un Ansesa. El treball amb el negre li ha permès fer-se’l seu”, explicava Antoni Álvarez de Arana, comissari de les exposicions que se li han dedicat a la ciutat. I és que Girona ha volgut homenatjar aquest artista tan seu, un dels referents plàstics de l’art català actual, i un artista fortament compromès amb el territori, amb un cicle de quatre exposicions dedicades al seu univers plàstic i a la seva complexa trajectòria artística de més de 50 anys.
Quatre centres artístics de Girona acullen les exposicions d’Ansesa, totes elles diferents però sumatives alhora, que pretenen submergir l’espectador en les divergències i les constants d’una vida i una obra evocada, de manera sintètica, en els títols de les mostres. La primera d’elles, anomenada FETS /FACTS es va inaugurar al Bòlit_StNicolau el passat 20 de desembre, i presenta a través de tres instal·lacions l’obra més recent de l’artista: un treball al voltant de les migracions, la violència policial i el control de les empreses i els governs sobre nosaltres. La segona exposició, Camins, inaugurada el 5 de desembre, mostra un recorregut cronològic del procés creatiu i més íntim de l’artista, amb creacions de 27 x 35 cm, el format habitual de treball, i acompanyades d’objectes conceptuals i diaris.
Persistències és la tercera i última exposició inaugurada fins ara. Aquesta té lloc a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona, i està dedicada a les propostes estètiques i a les iconografies que han marcat l’obra d’Ansesa, moltes d’elles en peces de gran format, a més del treball amb el negre omnipresent. Finalment, i a partir del gener, es podrà veure al Museu d’Història de la ciutat Senyals, l’obra de l’artista i les seves aportacions culturals com a patrimoni gironí. Les quatre exposicions han estat configurades com un tot, com un projecte ampliat i reformulat pel mateix comissari que també es va encarregar de la mostra que va tenir lloc al centre de Can Framis de la Fundació Vilà Casas de Barcelona a principis d’any, sota el títol també de Persistències. A més, també s’ha presentat un catàleg conjunt amb comentaris d’especialistes com Gloria Bosch, Lluïsa Faxedas, Narcís Selles o Quim Nadal, que ajuden a situar Ansesa en el panorama de l’art català i en la vida cultural de la seva ciutat.
L’exposició Persistències de la Casa de Cultura mostra un Enric Ansesa persistent, al llarg de tota la seva vida, amb unes iconografies que han estat sempre al servei de les seves idees. “Estèticament hi ha quatre temàtiques: les creus, les sutures, els punts i les cal·ligrafies, que s’han anat repetint en les obres d’Ansesa. Aquí incidim en aquestes iconografies i demostrem que la seva idea inicial continua plenament vigent, encara que formalment les peces puguin canviar”, explicava el comissari. Per molt que els punts passin de ser pintats, a ser fets amb cautxú, la iconografia persisteix. “De fet, aquesta simbologia són les eines de combat que utilitzo per manifestar la meva implicació social”, assegurava Enric Ansesa a la inauguració de l’exposició.
Per Ansesa, les seves peces són com miralls, estan pensades perquè l’espectador es reflecteixi a través de l’obra, obri el pensament i viatgi. “No és una cosa dogmàtica, sinó ben al contrari, és un element que vol obrir la ment”, explicava l’artista. Perquè les seves obres continguin tot l’univers en el seu interior, Ansesa s’ha apropat a diferents moviments, a part del corrent abstracte. “No té cap problema en acostar-se a l’art cinètic, a l’art pobre, a l’art conceptual, o fins i tot en utilitzar recursos pop o minimal”, assegurava Antoni Álvarez. De fet, al Museu d’Art de Girona es pot veure una obra que posa Art is sida, i just al costat, n’hi ha una altra que té un preservatiu, encara que la gent ho desconegui.
L’espai que acull Persistències ha estat pensat per acompanyar la mística que envolta les peces d’Ansesa i el seu característic negre. “Hem volgut recrear el que seria la il·luminació interior d’una església, molt fosca i amb llum focalitzada a cada peça. Ja que l’obra d’Ansesa, quan hi poses molta llum, enlluerna”, explicava el comissari. La sala està dividida per iconografies. A l’entrada hi trobem les peces de punts i agulles, a la sala següent les peces de creus, en una paret, i a l’altra les de sutures, i al final de la sala hi observem obres més recents que barregen diverses iconografies. Una exposició molt cuidada, tal com Ansesa té cura de la part formal i estètica dels seus quadres.
Entre les seves parets hi trobem l’obra Carta a favor del català, una peça feta fa més de quaranta anys i que avui dia té més sentit que mai. Per Ansesa, l’art i els artistes s’han de comprometre amb les causes socials com un instrument de lluita de primer ordre. “Tots els meus quadres són reivindicatius. N’hi ha que també parlen d’amnistia... és un problema persistent que encara no hem pogut solucionar i que estem intentant manifestar-ho”, assegurava Ansesa. Per ell, ara només hi ha preocupació per la cultura de l’espectacle, i creu que la cultura més artística s’abandona. “L’enfocament cultural d’ara s’hauria de tornar a redreçar”. El comissari Antoni Álvarez recalca el paper d’artista actiu i compromès d’Ansesa: “És dels pocs artistes que avui dia es queixa a través de la seva pintura cada vegada que una cosa no li agrada. Tan de bo s’hagueren reivindicat més artistes quan ens van atonyinar l’1 d’octubre”, assegurava.
Una característica de les obres d’Ansesa són els nombrosos detalls que ocupen cada centímetre de tela, i que només es poden apreciar completament quan et trobes ben a prop de la peça. “M’agrada molt que els quadres quedin concentrats, plens de detalls. A vegades m’hi apropo molt i les miro amb la llum d’una espelma, perquè res de l’entorn em molesti”, comentava Ansesa mentre observàvem Expansió (Laberint de l’Islam), 2004. “Aquesta és una peça dedicada a l’Islam. Si t’hi concentres bé, vas veient com els punts, que representen els fidels al voltant de la meca, van fent voltes”.
Ansesa, cada vegada que crea, remou la seva ment des de l’inici fins al final, i així reordena el seu entorn, trobant cada vegada les referències del ja passat. Per aquest motiu, retrobar-se amb peces que formen part de la Fundació Vilà Casas, de la Fundació Bassat i també de col·leccions particulars, ha estat tan sols un retrobament. “El que és d’un mateix, sempre està present. Igual que amb els fills o la família, sempre esteu connectats”, explicava l’artista. Resulta que fa anys, tenia un galerista a Milà, ara ja mort, que el va anar a veure a Barcelona perquè volia que fes una exposició a Milà. Al cap de 15 anys es van tornar a trobar i van seguir parlant com si haguessin deixat la conversa el dia anterior. I això és el que ell sent cada vegada que es retroba amb les seves peces.
| 0.862562 |
curate
|
{"en": 0.005322778763477549, "ca": 0.9804831445339156, "pt": 0.014194076702606797}
| |
cawac_ca_20200528_10_263738
|
XIII Premis Prevenció d'incendis forestals
Ja han sortit publicades les bases dels XIII Premis a la Prevenció d'incendis forestals 2009, que com cada any atorga la Diputació de Barcelona al reconeixement a la tasca de les Agrupacions de Defensa Forestal en la prevenció i lluita contra els incendis forestals.
Premi Rossend Montané a la qualitat de les obres de prevenció.
Premi Palestra a les activitats de prevenció o organització de l'extinció.
| 0.750645 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.federacioadfanoia.cat/articles-mostra-2380-cat-xiii_premis_prevencio_dincendis_forestals.htm
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_513638
|
lo nou single
Com ja he llegit a algun lloc, sembla la Wendy nosequè que fa competència al mestre Delfín xD En tot cas, i passant d'obrir un fil on exposar-ho però ho havia de compartir, qui ha muntat això si que és un crack:
Boníssim!
| 0.681125 |
curate
|
{"ro": 0.055793991416309016, "ca": 0.9055793991416309, "pt": 0.03862660944206009}
| |
macocu_ca_20230731_6_156522
|
Sol·licitem la reobertura ja d’este servei ferroviari!! !
Col·lectius com Usuàries del Tren Valencià, València en Bici-Acció Ecologista Agró, Rodamons, Soterranya i Extinction Rebellion València, amb el suport de la coordinadora estatal ConBici i Ecologistas en Acción, manifestem la nostra oposició al tancament i desmantellament de la línia ferroviària Aranjuez-Conca-Utiel i sol·licitem la seua reobertura. Considerem que este tancament i desmantellament contribuïxen a la despoblació dels territoris als quals presta servei, a l’aïllament de les zones rurals i al foment de l’ús de mitjans de transport per carretera menys respectuosos amb el medi ambient.
Des de València en Bici-Acció Ecologista Agró entenem que és necessària la reobertura i rehabilitació de la línia Aranjuez-Conca-Utiel, així com prendre mesures encaminades a ampliar inversions en els serveis ferroviaris i dissenyar trens amb espais que faciliten el transport de bicicletes, permetent ampliar els trajectes per a la mobilitat quotidiana i de la pràctica cicloturista, reforçant la dimensió social del transport públic accessible i proporcionant una alternativa a l’automòbil.
D’esta manera contribuïm a millorar la sostenibilitat d’un servei públic, ecològic i social de l’existència del qual depén en gran manera el món rural, en un escenari de crisi energètica i Canvi Climàtic que afecta a tota la població. Escenari que implica la necessitat de traspassar el transport de mercaderies i viatgers del model actual, basat en desplaçaments per carretera, a cadenes logístiques intermodals, on el tren adquirix especial importància en el marc de la iniciativa Mercaderies 30, impulsada des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
El tancament i desmantellament d’una via com la línia Aranjuez-Conca-Utiel, que presta servei a una sèrie de poblacions i territoris prou atractius des d’un punt de vista turístic, no fa sinó incomunicar. Vies Verdes sí, però no en detriment d’infraestructures necessàries en la mobilitat diària de la població. Un bon servei de tren és el que potencia l’èxit d’una Via Verda.
Recordar que la Via Verda d’Ojos Negros, per exemple, podria tindre molt més èxit si el tren València-Terol estiguera adaptat per a poder portar bicicletes i s’incrementaren les freqüències fins a un mínim de quatre serveis diaris.
Acció ecologista-AGRÓ
| 0.88696 |
curate
|
{"ca": 0.9995730145175064, "fr": 0.0004269854824935952}
| |
oscar-2301_ca_20230418_2_312334
|
2022-12-01 | El personal auxiliar del casal benèfic demana millores retributives, materials i més cursos
2022-12-01 | Premià de Mar acull una sessió de treball de responsables de contractació
2022-12-01 | Premià de Mar dedicarà una sala d’exposicions a Centelles i una mostra amb tot el seu patrimoni
2022-12-01 | Espai d’opinió dels grups municipals: Premià En Comú Podem
2022-12-01 | El Premià respira després d’empatar amb el Llavaneres
2022-11-30 | ERC ‘reactiva’ el compromís de Madrid d’invertir 380 milions a les carreteres maresmenques, però Preservem el Maresme no es creu que acabi passant
Cerca:
Titulars Premià Notícies dilluns 23 de novembre
TOPICS:Titulars
Posted By: Joaquim Aguilar 2015-11-23
Premià Notícies 23 de novembre:
L’equip de govern ha negat que s’hagi ignorat la proposta de giratori de Premià Port i ha assegurat que es presentaran a Carreteres de la Generalitat totes dues propostes: la de l’Ajuntament i la de la plataforma. El regidor d’urbanisme, Antoni Subirà, ha respost avui les crítiques de Premià Port en què acusaven el govern de menystenir la seva idea pel fet que dijous, al debat ciutadà, no es mostressin plànols amb el seu disseny, però amb tot ha dit que presentar dues propostes a la Generalitat resta força i que al final podrien ser descartades totes dues. Recordem que la proposta de l’Ajuntament situa el giratori al parc de Can Fitó mentre que la plataforma el trasllada fins al Mercat de la Flor.
L’Ajuntament reconeix que hi ha un debat sobre qui ha de pagar l’enllumenat Nadal, però aposta per fer-se’n càrrec en tant que inversió en dinamització comercial i, conseqüentment, per generar llocs de treball. La il·luminació d’enguany, que es posarà en marxa el 4 de desembre, presenta la novetat del tram d’Enric Granados entre la carretera de Vilassar de Dalt i la plaça de la República.
La quantitat i la qualitat dels grups participants al Delayta’ns 2015 no ha trobat correspondència en el volum de públic als concerts. Els guanyadors de la 3a edició van ser els grups Liar Desire a la categoria fins a 22 anys i Brönte a la categoria fins a 35 anys.
La Comissió Europea ha acreditat el Consell Comarcal del Maresme com a entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu. Els maresmencs interessats disposen de 3 punts d’assessorament personalitzat a Malgrat de Mar, Mataró i Vilassar de Mar.
El Club Esportiu Premià va perdre ahir diumenge davant l’Hermes per 2 gols a 0 frenant d’aquesta manera la ratxa de victòries. Tot i no sumar, ells premianencs no deixen el liderat, que comparteixen amb el Sant Joan Montcada, amb 29 punts. La propera jornada el Premià rep a casa la Guineueta.
El temps. Segons el servei Meteocat, jornada marcada per l’ambient assolellat i les temperatures fredes. Les màximes no passaran dels 10 graus, mentre que les mínimes han baixat fins els 6. Per demà dimarts s’espera que es mantingui el temps estable la primera part de la jornada, però les nuvolades guanyaran terreny fins a tapar el cel al final del dia. No s’esperen precipitacions. Màximes al voltant dels 11 graus, mínimes que baixaran fins els 5.
Related Articles
General
Titulars i Premià Notícies del dimecres, 28 de Maig de 2014
Comunicació
Titulars Premià Notícies dimecres 8 de juliol de 2015
Comunicació
Titulars Premià Notícies divendres 12 de desembre de 2014
Comunicació
Titulars Premià Notícies dilluns 29 de juny de 2015
Be the first to comment on "Titulars Premià Notícies dilluns 23 de novembre"
Leave a comment
Your email address will not be published.
Comment
Name *
Email *
Website
Si, afageix-me a la llista
Δ
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
| 0.756264 |
curate
|
{"ca": 0.9445816186556927, "it": 0.0016460905349794238, "en": 0.039780521262002745, "fr": 0.0043895747599451305, "es": 0.007681755829903978, "de": 0.0016460905349794238, "ru": 0.00027434842249657066}
|
https://premiamedia.cat/titulars-premia-noticies-dilluns-23-de-novembre/
|
macocu_ca_20230731_9_233394
|
Elżbieta al frisó
El nom Elżbieta a Països Baixos té els seus propis formularis. Aquests noms són diversos, però igual a Elżbieta.
| 0.571576 |
curate
|
{"pl": 0.1328125, "ca": 0.8671875}
| |
mc4_ca_20230418_15_449533
|
Jornada tècnica "La divulgació i comunicació de la informació tècnica" / Agenda / Desenvolupament Rural
Inici: 27.06.2017 09:00
Final: 27.06.2017 14:00
| 0.400959 |
curate
|
{"ca": 0.6912751677852349, "de": 0.3087248322147651}
|
http://desenvolupamentrural.cat/agenda/jornada-tecnica-la-divulgacio-i-comunicacio-de-la-informacio-tecnica
|
crawling-populars_ca_20200525_46_57232
|
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Aué, en collòqui d'"Eth maitin d'Aran" auem parlat dera associacion sense ànim de lucre Soroptimist, que siguec creada ena Val d'Aran en an 1981, damb era presidenta de Soroptimist Aran, Amparo Serrano, e tanben tamb Angelina Cases, Sisco Maranges e Carmen Beso. Avui, al col·loqui d'"Eth maitin d'Aran" hem parlat de l'associació sense ànim de lucre Soroptimist, que va ser creada a la Vall d'Aran l'any 1981, amb la presidenta de Soroptimist Aran, Amparo Serrano, i amb Angelina Cases, Sisco Maranges i Carmen Beso.
Eth maitin d'Aran - 20/03/2020
Eth maitin d'Aran - 19/03/2020
Eth maitin d'Aran - 18/03/2020
Eth maitin d'Aran - 17/03/2020
Eth maitin d'Aran - 16/03/2020
Eth maitin d'Aran - 13/03/2020
Eva Cruzado: "Ena Val d'Aran de moment non s'a detectat cap de cas de Coronavirus"
Eth maitin d'Aran - 12/03/2020
Francesc Comas: "Ena 6au Era Ròda NonStop mantiem era esséncia mès cercam naui rèptes".
Eth maitin d'Aran - 11/03/2020
Iván Afonso: "Es caparròis son ua espècia en perilh d'extincion e n'i a quauqu'un en aran".
Eth maitin d'Aran - 10/03/2020
Amparo Serrano: " Eth dia 3 d'abriu haram eth sopar annau dedicat ara AECC Val d'Aran"
Eth maitin d'Aran - 09/03/2020
Eth "Mot horaviat" deth 09 ath 15 de març de 2020
Montse de Burgos: "Enguan a estat eth de mès participacion enes actes deth Dia dera Hemna".
Eth maitin d'Aran - 06/03/2020
Marta Pàmies:"Eth món des allèrgies ei molt extens e aquerò hè que non siguen facil de diagnosticar"
Eth maitin d'Aran - 05/03/2020
Nacho Sacau: "Damb es nauetats d'enguan era Montlude Skyrace vò guanhar protagonisme"
El reportatge
Catalunya migdia
Un model matemàtic preveu una frenada de les infeccions a Catalunya la setmana que ve
Crims
Anna Permanyer, desapareguda a Barcelona
El suplement
Benito Almirante: "El coronavirus provoca el doble de casos greus del que pensàvem"
El suplement
María Neira, OMS: "La diferència de morts entre països té a veure amb l'estat del sistema sanitari"
El suplement
Jordi Borràs "La gent no s'adona del poder que té"
Catalunya al dia
Com es viu el confinament als pobles petits?
El matí de Catalunya Ràdio
Sala-i-Martín: "No podem tancar empreses que van bé; si no, una crisi de 2 mesos pot durar 10 anys"
El suplement
John Carlin: "M'agradaria saber si ja he passat el coronavirus"
Catalunya migdia (cap de setmana)
Morir aïllat: Com es gestiona un dol quan no s'ha pogut acompanyar la mort?
Crims
L'home trobat mort dins el maleter del seu cotxe (Capítol 2)
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
La nova moda (que no és el balcòning) que triomfa a les illes Balears!
Tot costa
Messi: "Amb els meus fills parlo català"
L'apocalipsi d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Hem pelat l'actriu de la nova sèrie de Netflix
Monica Green fa saltar espurnes a una cançó de Chaka Khan
El matí de Catalunya Ràdio
Niño-Becerra augura el final del sistema capitalista cap al 2060 i diu que el model d'estat "va a menys"
A tocar!
Gigi McFarlane estrena tema propi: "Water"
Antoni Bassas: "No és un llibre sobre el procés, sinó de com hem arribat fins aquí"
El matí de Catalunya Ràdio
Artur Mas: "La Generalitat no pot liderar el procés i el dia a dia a la vegada"
L'apocalipsi d'El matí de Catalunya Ràdio
Un home abandonat al mig d'una terminal i el pastís més mortal de la història
L'apocalipsi
Ningú sap què canta Toni Soler i el misteri del narcotràfic gallec
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
| 0.602329 |
curate
|
{"ca": 0.7611587348507242, "fr": 0.13420041383387527, "oc": 0.026899201891812, "en": 0.0029559562518474726, "es": 0.05734555128584097, "nl": 0.0026603606266627253, "pt": 0.014779781259237363}
|
: /catradio/alacarta/programa/amparo-serrano-eth-dia-3-dabriu-haram-eth-sopar-annau-dedicat-ara-aecc-val-daran/audio/1066268/
|
mc4_ca_20230418_5_315273
|
El Volei Roquetes certifica la permanència a Primera Nacional - Canal 21
El Volei Roquetes certifica la permanència a Primera Nacional
El Volei Roquetes es va veure superat pel Balàfia per 0-3, amb els següents parcials: 19-25, 24-26 i 22-25. No obstant, l’equip de Llorenç Vericat va certificar la permanència demostrant que tot i la joventut de la seua plantilla tenia suficient qualitat per militar a la Primera Nacional, una categoria en la que s’estrenaven.
El Volei Roquetes va tenir un començament irregular de campanya i va passar un període d’adaptació a la categoria, però es va recuperar i va agafar una dinàmica regular que els ha portat a la salvació. Queden dos jornades per acabar la competició; aquest cap de setmana, els roqueteros es desplaçaran a la pista del segon classificat, el Torredembarra, i tancaran la lliga rebent a casa al Volei Encamp.
D’altra banda, el passat cap de setmana, també van tenir activitat els altres equips del club. Cal destacar que el juvenil masculí va superar al Balàfia 3-2 el juvenil femení va perdre contra el Gèlida 1-3; el cadet femeni va guanyar al Gelida 3-2; l’infantil masculí va caure 0-3 davant el Balàfia ; l’infantil femení va perdre davant el Barberà B 1-3, i l’aleví femení va guanyar al Gelida 1-4.
Tags: Baix EbreEsportspoliesportiuRoquetesvolei
8-M a Deltebre amb la inauguració de la plaça de les Dones
Èxit de participació a l’Open Pàdel Ciutat de Tortosa
L'Handbol Amposta cau derrotat (30-21) davant el Sant Vicenç
Sort diversa per al Tortosa i l’Amposta a la Lliga de Divisió d’Honor Catalana
| 0.849924 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.canal21ebre.com/2020/03/10/el-volei-roquetes-certifica-la-permanencia-a-primera-nacional/
|
cawac_ca_20200528_11_89988
|
Conferència: "Marco Polo i la croada. L'Índia dels viatgers medievals"
Al voltant de l'any 1300 van veure la llum a Europa les primeres lletres, després de més de mil anys, en proclamar un coneixement empíric, adquirit personalment en els confins del món medieval. Textos com els de Marco Polo, Jordano Catalán, Odorico de Pordenone, Juan de Montecorvino i Juan de Marignolli van assumir la difícil tasca de descriure l'Orient Llunyà sense comptar amb una tradició literària de referència, un model d'escriptura o un coneixement de les expectatives de l'audiència.
Data
06/10/2009 02:00 h
Horari
19.30 h.
Lloc
Seu de Casa Àsia Av. Diagonal, 373 Barcelona
Entrada
Entrada gratuïta fins a completar l'aforament.
Organitza
Casa Àsia i Marcial Pons Librero
Ponent
Antonio García, autor del llibre Marco Polo y la Cruzada , acompanyarà la conferència amb fotografies de miniatures medievals i imatges actuals. A càrrec de: Antonio García , llicenciat a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), va obtenir el doctorat a l'Institut Universitari Europeu de Florència i ha estat 'visiting scholar' a la Universitat de Colúmbia de Nova York i a la Universitat de Jawaharlal Nehru de Nova Delhi. Entre les seves últimes publicacions sobre el món dels viatgers medievals destaquen el llibre Marco Polo y la Cruzada (Madrid, 2009), la contribució als Essays in Honour of Anthony Molho (Florència, 2009) i a la revista nord-americana Viator (40, 1, 2009). Presentació a càrrec de: Patricia Almarcegui , professora de Literatura Comparada a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), ha dedicat els últims anys d'investigació a l'orientalisme i a la literatura de viatges. Entre les seves obres publicades destaquen Los libros de viaje: realidad vivida y género literario (2004), Los viajes de Marco Polo (2005) i Alí Bey y los viajeros europeos a Oriente (2007). Rafael Bueno , director de Política i Societat de Casa Àsia.
| 0.786339 |
curate
|
{"ca": 0.8692672641012125, "en": 0.011597258829731154, "it": 0.0031628887717448603, "sv": 0.004217185028993147, "es": 0.10384818133895625, "eu": 0.004744333157617291, "de": 0.0031628887717448603}
|
http://www.casaasia.cat/actividad/detalle?id=13914
|
macocu_ca_20230731_6_66214
|
Tortosa ha tornat a demostrar que és una ciutat solidària. Gràcies a les tres recollides dutes a terme en plenes Festes de la Cinta, el Banc dels Aliments podrà seguir posant el plat a taula dels que més ho necessiten. La campanya “la Fam no fa Vacances” ha tingut tres focus a Tortosa: a la Festa del Xiquet de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, a l’Ofrena a la Mare de Déu de la Cinta, que enguany a més de col·laborar les entitats també van poder fer-ho els particulars i també al concert de fi de festa dels Quicos. El portaveu del Banc dels Aliments, Òscar Ologaray, ha volgut agrair a tots aquells que ho han fet possible: “Voldria agrair als voluntaris i organitzadors, gràcies a ells han estat possibles aquestes tres recollides”. “Gràcies a la solidaritat de molts tortosins i tortosines el Banc dels Aliments podrem seguir ajudant aquells que més ho necessiten” ha exposat Ologaray, afegint que “transformarem els donatius econòmics en aliments, fet que ens permetrà haver recollit un total de 6.500 quilos en només tres dies”. Des del Banc dels Aliments han recordat també, que malgrat repartir més de 500.000 quilos l’any, només poden cobrir una menjada diària dels que més ho necessiten. En aquesta línia, el portaveu ha indicat que “la feina del Banc dels Aliments segueix, malgrat ara hem recollit prop de 6 tones i mitja, això representa només un 1% que repartim al llarg de l’any”. “Tornarem a necessitar l’ajuda de tothom a finals d’any, on es durà a terme la 10a edició del Gran Recapte”, ha conclòs Ologaray.
| 0.885187 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_3_278251
|
#PosemnosSèries 4: Cossos • Ràdio Ciutat de Tarragona
El programa Posem-nos Sèries arriba a la seva segona temporada, i ho fa aterrant a PodcastCity on ens explicaran les últimes novetats del món de les sèries de televisió. Els amants de les sèries teniu una cita amb Clàudia Climent, Cristina Almirall i el seu equip. Informació, notícies, opinió, però sobretot, riures! En aquest quart programa la temàtica es “Cossos”. Vols saber de què va? Escolta el programa de sèries de PodcastCity.
| 0.729379 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://rctgn.cat/posemnosseries-4-cossos/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_876220
|
http://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-graupera-territori-en-disputa_207285_102_amp.htmlVeieu com, si fèiem un referèndum de veritat, el ‘no’ voldria votar? Els ha costat tres setmanes i una declaració d’independència, però al final han entès que Catalunya només pot ser el que diguin les urnes que ha de ser. Divendres es va declarar la independència al Parlament, però no som una república. La república no existeix. Som un territori en disputa. Se’l disputen l’Estat i la Generalitat. I tots dos han entès, per fi, que aquesta disputa no es dirimeix amb violència sinó amb democràcia. Ni la por a la violència era més que una tàctica dissuasiva, ni cal enviar els Mossos a disparar a la Guàrdia Civil. La democràcia s’imposa.Catalunya no es pot governar amb la policia només, com es va veure l’1 d’octubre. És ingovernable amb policies hostatjats en vaixells i havent d’anar a dormir a Osca. Ara volen veure si amb les urnes poden fer-la governable. Ara és quan pots demostrar que amb les urnes també és ingovernable, perquè la voluntat popular no fa possible una comunitat autònoma de Catalunya dins del regne d’Espanya.Rajoy t’ha proposat un repte democràtic perquè li has guanyat tots els reptes en què optava per l’autoritarisme. Per això mateix va convocar eleccions immediatament. Se’ns havia dit que governarien Catalunya des de Madrid durant sis mesos o un any, com va dir Soraya Sáenz de Santamaría. Els calia demostrar que poden, que poden governar-te amb 2 milions de persones i els representants legítims en contra. Si haguessin pogut, significava la lenta desaparició de les institucions catalanes, per inanició. Espanya és, amb tots els defectes i carències, una democràcia, i eventualment hi ha d’haver eleccions: no es pot governar com una dictadura militarPerò el cost de fer això, que és un cost violent, és altíssim. Espanya és, amb tots els defectes i carències, una democràcia, i eventualment hi ha d’haver eleccions: no es pot governar com una dictadura militar. Eleccions a l’Estat i eleccions a Catalunya. Com pacifiques una comunitat com la catalana, amb la força econòmica i les arrels polítiques que té, governant-la sense permís del poble? No pots sense autodestruir-te. La dicotomia és la de sempre: o democràcia i autodeterminació, o autoritarisme i prohibir Catalunya com a subjecte polític. La convocatòria d’eleccions de Rajoy és l’admissió que les urnes i només les urnes poden solucionar-ho. Ja era hora, Mariano, i gràcies. Ja era hora que PSOE, Cs i PP ho veiessin. Ho poden vestir com vulguin, però la veritat sura.I la veritat és que Catalunya és un territori en disputa: no és ni una república ni una comunitat autònoma. I la veritat també és que el teu problema de reconeixement no és que els Estats Units d’Amèrica no et reconeguin, el problema és que l’Hospitalet no et reconeix. Però amb les eleccions, tothom reconeix que és una disputa a decidir així, democràticament. De tots els xocs possibles per al control efectiu de la governança a Catalunya, el que tu vols, el que fa vuit anys que demanem i allò a què sempre donarem la benvinguda, és el xoc de voluntats expressades en una urna. 155 o independència, aquesta és la tria, aquest és el marc. La veritat també és que aquestes no són unes eleccions constituents. Les constituents te les has de guanyar. I no te les has guanyat perquè no controles les institucions del país. El Govern i el Parlament no ho tenien preparat perquè no tenien previst que el referèndum sortís tan bé, que tanta gent sortís a votar, i que, efectivament, es fes fora la policia. Per aquest motiu no estaven preparats psicològicament per donar les ordres que calia i s’han passat 27 dies discutint sobre eleccions. Aquesta és la notícia del dia 1 i la seva legitimitat. És el que permet declarar la independència i el que força l’Estat i l’unionisme a aplicar el 155 en format processista, és a dir, fent veure que poden, quan no poden del tot, i haver d’apel·lar a unes plebiscitàries per intentar continuar buidant-te les institucions. Però a les urnes pots guanyar. A les urnes no hi ha fractura violenta. A les urnes hi ha l’admissió que és una decisió a prendre així, lliurement. De tots els arguments que s’han fet servir a Palau aquests dies, estic segur que el que ha pesat més a l’ànim del president i del Govern ha estat que si es donaven certes ordres hi podia haver violènciaDe tots els arguments que s’han fet servir a Palau aquests dies, estic segur que el que ha pesat més a l’ànim del president i del Govern ha estat que si es donaven certes ordres hi podia haver violència. Perquè el quid de la qüestió no són les famoses estructures d’Estat; això, si s’ha de fer, es fa com ho han fet totes les noves repúbliques del segle XX sense la tecnologia que nosaltres tenim a l’abast. La clau és la predisposició psicològica, la seguretat que dona saber que pots fer-ho perquè tothom entén, policia i funcionaris inclosos, que et deus a la gent i a les seves decisions, especialment en un país tan divers com el nostre, amb tanta part de la població lligada a d’altres parts d’Espanya. I aquest és el marc que ha hagut d’admetre Rajoy. Al final del joc no hi havia morts i tancs, al final del joc hi havia urnes. No són les urnes d’un referèndum pactat, com voldria tothom, però és el màxim que Rajoy i l’Estat poden fer sense negar-se a ells mateixos. Sense regalar-te el dret a l’autodeterminació que t’has de guanyar tu i que et vas guanyar a hòsties el dia 1 d’octubre. Les eleccions no tindran totes les garanties, però tampoc les va tenir el plebiscit de Pinochet i el va perdre. Aquestes eleccions només les podia convocar Rajoy, les necessita per poder continuar. Les bufetades han fracassat. Estem guanyant terreny a l’autoritarisme. Protegim les urnes. Protegim les urnes del 21 de desembre. Són urnes autonòmiques perquè la veritat és que Rajoy té prou força per imposar-les, de la mateixa manera que no té prou força per imposar-se sense urnes. Estem guanyant terreny, exactament com l’està guanyant la veritat de fons. I per això no podem flipar-nos i hi hem de ser fidels: Puigdemont no és el president d’una República, encara que ho sigui en la teva lleialtat i en la meva. Puigdemont és el president de la Generalitat en un territori en disputa amb l’Estat, comandat per Rajoy.L’Estat assumia que ho boicotejaríem, almenys en part. Que hi hauria prou boicot per dur-los a la presidència de la Generalitat, i fer-la sevir, un cop més, per imposar l’Estat a Catalunya. Que la CUP se’n desmarcaria i que això donaria ales als Santis Viles i als Espadalers, i que podrien guanyar en condicions com a mínim similars a les de l’1-O, en participació, però amb la legitimitat que dona tenir els tancs i la policia al darrere. I podrien fer Iceta, o Arrimadas, o Xavier Domènech president. Que guanyin, si volen, i que mirin de pactar-ho i governar-nos. Si passa, és una derrota honorable. Si surt a votar el 80% de la població i perdem, bé, és el país que som. Però hem deixat sobre la taula de la història que aquesta i no cap altra és l’única manera de governar Catalunya. Graveu-vos-ho a foc: han doblegat el genoll davant del poble.Protegim les urnes. Protegim les urnes del 21 de desembrePerò si hi anem tots, si sortim els 2,3 milions de persones que van sortir l’1-O, podem guanyar i amb contundència. Al capdavall, és una campanya amb un 155 aplicat, amb la Soraya de presidenta de facto i amb ordres de detenció sobrevolant el cap del Govern i el president. I amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó. Ja els compro enfrontar-me a aquest programa electoral, als unionistes. És comprensible la reacció de la CUP i altres, dient que el dia 21 farien una paella. És una bona resposta a la d’Iceta sobre l’1-O: ell també va dir que faria una paella, en lloc d’anar a votar. Però si fas com Iceta, ets Iceta. I mira on és ara, protegit per la repressió i havent de blanquejar l’ocupació del país. Mentre hi hagi urnes al nostre país, encara que les posi Rajoy, que és qui disputa el territori, perquè votin els catalans, tots, aquestes urnes són les nostres urnes, és la nostra voluntat popular, és el nostre poble decidint. Volen contar-nos? Que es preparin, que serà una nit llarga amb tots els interventors mirant.Si guanyem, la tria per a ells continuarà essent entre ser una democràcia i perdre Catalunya, o ser un estat autoritari, que ja hem vist que és inviable més enllà de 50 dies i convocar unes eleccions. El president no s’ha d’amagar. Ha de fer campanya, anar a Palau, operar amb normalitat, com tothomEl president no s’ha d’amagar. Ha de fer campanya, anar a Palau, operar amb normalitat, com tothom. Si l’Estat decideix que la seva campanya electoral és mirar de detenir Puigdemont, la nostra serà que no el detinguin, al carrer, on no ens han pogut guanyar mai encara. Com ens hem de presentar? Jo sóc partidari del pluralisme, els partits per separat, lluitant pels seus espais, fent un front comú democràtic i autodeterminista. Però si el president creu que el millor instrument per fer efectiva la declaració d’independència és una altra cosa, endavant, que ho proposi: que lideri la manera de fer efectiva la declaració que va impulsar al Parlament el dia 27 d’octubre de l’any 2017. I aleshores, sí, les persones que es presentin han de saber que si guanyem, amb la participació de tothom, en camp contrari, amb les garanties que els adversaris de l’autodeterminació s’han donat, l’endemà es comença a governar amb la seguretat que Espanya ha estat derrotada democràticament a Catalunya, i tothom ha d’obeir el poble. És així com s’evita que mercadegin amb nosaltres, és així com es protegeix l’1 d’octubre i la declaració democràtica d’independència. És així com es funda la nostra República: les urnes mai no ens faran por.
Em rectifico a mi mateix: no hi pot haver eleccions de cap manera en aquestes condicions. Si el govern hi vol especular per deixar en evidència el govern espanyol em semblarà correcte, però no es poden fer eleccions amb en Puigdemont i companyia perseguits per la policia, amb el 155 aplicat, havent-hi violència policial i judicial impune contra l'independentisme, i sabent que si malgrat tots aquests condicionants les guanyem no servirà de res.
Però es faran, aixó ho tenim clar, no ? ?Si ells no van poder parar el nostre referendum amb la força d´un estat darrera és evident que nosaltres no pararem les seves eleccions.O sigui que urnes ni hauran 100% segur encara que sigui una canallada injusta.La última part és molt certa però també és així la realitat. Nosaltres poden guanyar 5, 6,7 vegades i no ser independents però només que en perdem 1, segur que no ho serem.La realitat company és dura, durissima, però és aquesta.
Dos mesos són molt llargs... fa dos mesos ens acabaven de fotre un atemptat de ca l'ample i no teníem cap llei de transició aprovada, i mira on som ara: ni ens recordem de Daeix, hem fet un referèndum i ja som independents.Faran una mobilització amb urnes? Potser sí o potser no, però en qualsevol cas seran eleccions amb unes mínimes garanties democràtiques i una participació d'un milió i mig de vots.
El Parlament està disolt i les eleccions convocades (segons les seves lleis) o sigui que de fer es faran segur. Ara ja no poden no fer-les. Ja no hi ha marxa enrrera possible quan es convoquen unes eleccions s´han de fer.Com si treuen 500.000 vots els seus 135 econs seran seus.Si si, juguem en 2 lligues totalment diferents, és injust, una putada, dictatorila, 0 democratic... però és així.A nosaltres segurament no es valdrà ni treure un 52% dels vots pero ells si no ens presentem amb un 35% dels vots poden tenir tot el poder a Catalunya.
Que les facin, que constitueixin un Parlament paral·lel, que es muntin les històries que vulguin... però que no manin, o que manin només sobre la poca gent que els vulgui fer cas.Són unes eleccions il·legals... no les impedirem, però no tindran cap efecte. I si volen votar a Viladamat, que s'espavilin perquè allí no tindran col·legi on votar.
Si t´tentenc i jo també he pensat en aixó però si nosaltres fem boicot a ells la partitipació els i pela, amb molt poca tindran els 135 diputats i ningú dirà res.Que no es voti a Vilamat els importa una merda.
No tindrà cap legitimitat... unes eleccions convocades per una persona que no les pot convocar, amb dificultats logístiques evidents no a Viladamat sinó a mig Catalunya, i amb una mobilització mínima perquè tots els partits vindran a dir el mateix i es vota en dia feiner. Endavant, valents.Mentrestant, nosaltres hem d'anar a aplicar la república, i si pel camí aconseguim el reconeixement de Finlàndia, i aprovem la quota mínima d'autònoms a 200 euros, i rebaixes fiscals a certes empreses, i recuperem l'impost als bancs i a les nuclears... a veure qui té més força.Anar a eleccions l'únic que fa és retardar el xoc, i situar-nos en una posició probablement més feble. No hi podem anar si no tenim certes garanties i contraprestacions. Per anar-hi en aquestes condicions, tant se valia que Puigdemont hagués cedit dijous passat, i com a mínim ara no ens el perseguirien per terra, mar i aire.
Exactament
| 0.828378 |
curate
|
{"ca": 0.9731373152709359, "de": 0.003001847290640394, "pt": 0.014547413793103448, "en": 0.004464285714285714, "it": 0.004849137931034483}
| |
mc4_ca_20230418_0_711728
|
Com lligar més Picanti sexshop
Les FEROMONES, l’aroma de la passió.
Perquè sentim atracció per una altra persona? I què podem fer perquè els altres es sentin atrets per nosaltres?
Picanti et dona la solució per saber com lligar més: Les feromones, l’aroma de la passió. Unes gotes màgiques i prepara’t!
Cada espècie té els seus mecanismes per assegurar la reproducció, i els humans, com molts d’altres mamífers, segreguem unes hormones, que arribaran a l’olfacte de l’altra persona estimulant el seu desig sexual. Aquestes hormones s’anomenen feromones, i es segreguen per les axil.les quan les glàndules sudorípares estan funcionant.
Aleshores, si vols saber com lligar més, saps que amb més feromones, més possibilitats. No es detecten a l’olfacte, i la persona que les percep nota com hi ha un augment de desig sexual envers al que les porta.
Des de picanti et presentem diversos formats per utilitzar les feromones. Una colònia amb aplicador roll-on, amb una aroma cítrica molt agradable. Utilitza-ho com una colònia normal, i prepara’t per atraure més! Aquestes colònies, n’hi ha per atraure homes o per atraure dones, són testades dermatològicament, i contenen feromones extrafortes.
Clica aquí per més info de la colònia amb feromones.
Picanti et dona una opció per saber com lligar més però això no és tot! Atreveix-te a ambientar el teu espai i converteix-lo en irresistible. L’ambientador amb feromones serà el teu aliat. Amb aroma d’almesc i vainilla el pots utilitzar a l’ambient que vulguis o bé posar-ne una mica als llençols… mmmm! T’ho imagines? Un espai més afordisíac amb les feromones, l’aroma de la passió. Tens ambientador per atraure homes o dones, tu tries!
Clica aquí per més info de l’ambientador amb feromones.
Potser tu ets dels que no vols saber com lligar més perquè ja tens parella. Picanti et dona idees per recuperar la passió: els olis de massatge calents amb fermones serà el teu aliat perfecte! Es poden utilitzar tan per homes com per dones, i potenciarà els efectes de l’atracció i el magnetisme amb la teva parella. Tens olis de massatge calent amb feromones de diversos gustots, piruleta, mojito o de fruita de la passió.
Clica aquí per mes info de l’oli de massatge calent amb feromones.
Ja ho saps, com lligar més amb picanti? Amb les feromones.
Tot i més a picanti.cat.
Compra atracció a picanti.cat amb garantia de qualitat i discreció.
Som el teu sexshop!
com atraure com lligar com lligar més cosmetica feromones picanti productes eròtics sex shop sexshop
| 0.781865 |
curate
|
{"ca": 0.9728415079043372, "ro": 0.005674908796108634, "pt": 0.021483583299554115}
|
http://www.sex-shop.cat/com-lligar-mes/
|
oscar-2201_ca_20230904_13_83314
|
L'agenda recull de manera automàtica tota l'activitat amb els grups d'interès que els diputats han informat en les seves agendes.
Maig
Setmanes
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
Primera setmana
27 28 29 30 1 2 3
Segona setmana
4 5 6 7 8 9 10
Tercera setmana
11 12 13 14 15 16 17
Quarta setmana
18 19 20 21 22 23 24
Cinquena setmana
25 26 27 28 29 30 31
Mes anterior
Maig
Mes següent
Any anterior
2020
Any següent
Seleccioneu el tipus de vista
Dia
Setmana
Mes
Agenda parlamentària
Agenda de Presidència
Agenda dels grups parlamentaris
4 de maig de 2020 - 10 de maig de 2020
En data d'avui no hi ha programada cap activitat per a aquesta setmana.
Cerca bàsica dins d'aquesta secció
Si voleu cercar per altres criteris us recomanem que utilitzeu la Cerca avançada
El títol conté:
La descripció conté:
El nom del grup conté:
Grup d'interès: Tots295 CONCEPT AGENCY S.L.ACEDE, Associació Catalana d'Executius, Directius i EmpresarisACONDICIONAMIENTO TARRASENSEAGRUPAMENT DE BOTIGUERS I COMERCIANTS DE CATALUNYAAMICAL DE MAUTHAUSEN I ALTRES CAMPSASEME (Associació d'Empreses Elèctriques)ASOCIACIÓN DE PENSIONADOS Y JUBILADOS DE VENEZUELA EN CATALUÑA - PEJUCATASSOCIACIO DRET A MORIR DIGNAMENT (DMD-CATALUNYA)ASSOCIACIO PROFESIONAL CATALANA DE DIRECTORS/ORES DE CENTRES I SERVEIS D'ATENCIO A LA DEPENDENCIAASSOCIACIÓ D'ACTORS I DIRECTORS PROFESSIONALS DE CATALUNYAASSOCIACIÓ D'EDITORS EN LLENGUA CATALANAASSOCIACIÓ D'EMPRESES CONSULTORES D'ENGINYERIA INDEPENDENTS DE CATALUNYA, ASINCAASSOCIACIÓ DE CENTRES D'ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIAASSOCIACIÓ PEL REFUGI CASA NOSTRA CASA VOSTRAATTC - Associació de Teleoperadors i Telegestors de CatalunyaAVITE, Asociación de Víctimas de Talidomida en EspañaAgrupació de Fabricants de Ciment de CatalunyaAmnistia Internacional Catalunya (AIC)AnimaNaturalis Zona NorteAnna Mulà, Fundación Franz Weber / Fondation Franz WeberAsociación Española de Centros y Parques ComercialesAsociación Española de VideojuegosAsociación de Bebidas Refrescantes (ANFABRA)Asociación de Empresas de Venta DirectaAssociació "Volem signar i escoltar"Associació Catalana d'Empreses del Lleure, l'Educació i la CulturaAssociació Catalana d'Entitats de Salut (ACES)Associació Catalana d'Escoles de Música (ACEM)Associació Catalana d'Expresos Polítics del FranquismeAssociació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA)Associació Catalana per a la Integració d'Homosexuals, Bisexuals i Transsexuals Immigrants (ACATHI)Associació Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC)Associació Contra l'Anorèxia i la BulímiaAssociació Eòlica de Catalunya - EolicCATAssociació Plataforma de Psicòlegs d'Execució PenalAssociació d'Aviadors de la República (ADAR)Associació d'Iniciatives Rurals de CatalunyaAssociació de Prejubilats i Jubilats de Telefònica a CatalunyaAssociació de Professionals de la Dansa de CatalunyaAssociació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE)Ateneu Memòria PopularBristol-Myers SquibbCADCICAMBRA OFICIAL DE COMERÇ, INDÚSTRIA, SERVEIS I NAVEGACIÓ DE TARRAGONACASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SLCCIES, Cámara de Concesionarios y Empresas vinculadas al Sector Público en el ámbito de las Infraestructuras, los Equipamientos y Servicios PúblicosCENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGATCLIA EuropeCOL.LEGI D'ARQUITECTES DE CATALUNYACONFEDERACIÓ DE TREBALLADORS AUTÒNOMS DE CATALUNYA - CTACCONSELL GENERAL DE LES CAMBRES OFICIALS DE COMERÇ, INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ DE CATALUNYACambra Oficial de Contractistes d'Obres de CatalunyaCoalició Prou Complicitat amb IsraelCol·legi Oficial d'Enginyers Industrials de CatalunyaCol·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport de CatalunyaComisión Promotora Renta Garantizada CiudadaníaComitè 1r de Desembre - Plataforma Unitària d'ONG-SIDA de CatalunyaComitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat - COCARMIConfederació Empresarial d'Hostaleria i Restauració de CatalunyaConfederació de Cooperatives de CatalunyaConsell Espanyol Per A La Defensa De La Discapacitat I La Dependència Catalunya - CEDDD Catalunya (En constitució)Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació de CatalunyaConsell de Procuradors de CatalunyaCoordinadora de CalafellCàritas CatalunyaCàritas Diocesana de BarcelonaDEGANAT DELS REGISTRADORS DE LA PROPIETAT, MERCANTILS I DE BÉNS MOBLES DE CATALUNYADincat, associació empresarial d'economia socialDirect Selling EuropeDÍGNITISECOVIDRIO (Sociedad Ecológica para el Reciclado de los Envases de Vidrio)ENDESA, S. A.Ecoembalajes España, S.A. EcoembesFAPEL (Federació d'Associacions de Pares d'Escoles Lliures de Catalunya)FEDERACIÓ AGIC-FERCAFEDERACIÓ D'AUTOESCOLES DE CATALUNYAFEDERACIÓ DE COOPERATIVES AGRÀRIES DE CATALUNYAFEDERACIÓN CATALANA DE ASOCIACIONES DE USUARIOS DE CANNABIS (CatFAC)FOMENT DEL TREBALLFUNDACIO ENGRUNESFUNDACIÓ JAUME BATLLE BIGAS, ENTITAT TUTELARFUNDACIÓ PROA (PROACTIVA OPEN ARMS)Federació Catalana d'Indústries de la Carn (FECIC)Federació Catalana de Joves CambresFederació Catalana de l'EsplaiFederació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de CatalunyaFederació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA)Fundació Catalana de l'EsplaiFundació Privada Nova HistòriaFundació Privada d'Empresaris FemCATFundació Secretariat GitanoFundació privada per a la Xarxa Oberta, Lliure i Neutral, guifi.netFundación Cultura LibreGEIC Gremi d'Escoles d'Idiomes de CatalunyaGREMI D'EDITORS DE CATALUNYAGREMI D'EMPRESARIS DE CINEMES DE CATALUNYAGREMI DE FABRICANTS DE SABADELLGlovoApp23, S.L.Gremi Restauració de BarcelonaGremi d'Hotels de BarcelonaGrup Cooperatiu TEB (Taller Escola Barcelona) SCCLIAC-CATACIBERPOTASHINSTITUCIÓ CATALANA DE RECERCA I ESTUDIS AVANÇATS (ICREA)Intersindical-CSCJoves Agricultors i Ramaders de Catalunya - JARCKNAUF INSULATION S.L.L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED),La Confederació, Patronal del Tercer Sector Social de CatalunyaLafede.cat - Organitzacions per a la Justícia GlobalMobike Technology SLUNova EucàriaORGANIZACIÓN NACIONAL DE CIEGOS ESPAÑOLES (ONCE)Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya, o3sacObservatorio de las Desapariciones Forzadas de Menores (ODFM)PLATAFORMA GITANA DE ACCIÓN POLÍTICA "POLITIRROM"PRODUCTORES AUDIOVISUALES FEDERADOS (PROA)Pacte pel ReferèndumPlataforma per la LlenguaPublic Affairs Experts, SLREINICIA CATALUNYAReti España, S.L.SINDICAT DEL TAXI DE CATALUNYASOCIETAT GENERAL D'AUTORS I EDITORSSOLSONA COMUNICACIÓN SLSave the ChildrenSeqirus Spain SLSindicat Nacional de Seguretat de CatalunyaSindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC)Taula d'entitats del Tercer Sector Social de CatalunyaThink o'Clock, SLUNAUTO VTC CATALUNYAUNIÓ CATALANA D'HOSPITALUNIÓ SINDICAL OBRERA DE CATALUNYAUnió Sindical Independent de Treballadors de l'Administració de Catalunya (USITAC)Unió Sindical de la Policia Autonòmica e Catalunya -USPAC-Unió de Pagesos de CatalunyaUnió de petites i mitjanes residències (UPIMIR)Xarxa Anti repressió de familiars de Detingudescecs.catplataforma "aturem el polígon de la carretera de Les Llosses"unió de Federacions Esportives de Catalunya
| 0.864216 |
curate
|
{"ca": 0.9677648395342232, "en": 0.0014200511218403862, "sv": 0.00028401022436807724, "nl": 0.00028401022436807724, "es": 0.003692132916785004, "fr": 0.01036637318943482, "km": 0.00028401022436807724, "sk": 0.00028401022436807724, "de": 0.003408122692416927, "id": 0.0004260153365521159, "lt": 0.0004260153365521159, "pt": 0.01136040897472309}
|
https://www.parlament.cat/acces/transparencia/grups-interes/agenda/index.html?p_data=06052020
|
oscar-2301_ca_20230418_3_193652
|
Exposició 'La coentor' del jove artista canareu Ivan Forcadell, considerat, amb tan sols 28 anys, un geni de la seva generació.
La mostra aproparà el visitant al seu folklore contemporani, a un art brut pop que beu d'elements de la infantesa i de guixots salvatges. Un món creat de pintures de gran i petit format, dibuixos i brodats on es barregen elements marítims, agrícoles, anatòmics i quotidians.
| 0.772522 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://surtdecasa.cat/camp/agenda/2022/exposicio-la-coentor/192787
|
macocu_ca_20230731_4_137280
|
Anuncis Gratis de Immobiliària en Montesinos (Los) en Alacant
Els montesinos. es ven en els montesinos (alicante) terreny de 10.000m2 molt ben situat. té llum i aigua, el terreny aquesta pegat a la carretera. molt bona ocasion!
Montesinos. parcel·la en els montesinos, té aigua i llum. solar en molt bona situacion, a la vora de la carretera.bones vistes.molt bona inversion
| 0.551489 |
curate
|
{"ca": 0.7302452316076294, "es": 0.26975476839237056}
| |
mc4_ca_20230418_6_82678
|
500 g de tòfones negres fresques – Bubbub
Inici > Tòfones fresques > 500 g de tòfones negres fresques
500 g de tòfona negra (tuber melanosporum) de la millor qualitat i acabada de collir.
Per tal de garantir la màxima qualitat i frescor les comandes un cop acceptades poden trigar fins a 4 dies a enviar-se.
SKU: BUB0050014. Categoria: Tòfones fresques. Etiquetes: tòfona negra, tòfones fresques, Tuber melanosporum.
El lot inclou 500g de tòfones negres fresques de la varietat tuber melanosporum acabades de recolectar, raspallades, rentades i envasades amb molta cura per tal de que conservin tot el seu aroma i frescor.
Les enviem en fred per agencia de transport en 24 hores. Viatgen durant la nit per a que al llarg del dia següent t’arrivin a casa teva mantenint intactes totes les seves propietats.
Tuber Melanosporum Vitt. | Tòfona negra | Tòfona del Périgord
Extra, Categoria 1
de 20 a 45 g
Sigues el primer a opinar “500 g de tòfones negres fresques” Cancel·la les respostes
78,00 € IVA. Inc.
248,00 € IVA. Inc.
120,00 € IVA. Inc.
| 0.60853 |
curate
|
{"ca": 0.8274509803921568, "en": 0.027450980392156862, "es": 0.06764705882352941, "hu": 0.023529411764705882, "it": 0.04215686274509804, "fr": 0.011764705882352941}
|
http://shop.bubbub.cat/producte/500g-tofones-negres-fresques/
|
mc4_ca_20230418_11_35635
|
A mossegades: FOIE GRAS.
El foie gras (fetge gras) és simplement el fetge d'oques o d'ànecs sense cap tipus de tractament. A partir d'ell, es deriven altres productes com el micuit (foie cuit amb sal i pebre a 80ª), i el paté (pastís de carn fet amb foie, vísceres, llengua, etc...ideal per untar el pa).
Com que és un aliment considerat exquisit s'ha muntat tota una indústria al seu voltant i per aquest motiu els animals són sobreexplotats en granges principalment de França, però també en podem trobar a Catalunya i Espanya entre altres llocs.
Per tal d'augmentar-ne la producció i per a que els fetges siguin més grans, els animals són tancats en gàbies per a que no es puguin moure, d'aquesta manera no gasten energies. Són hiper alimentats a base de preparats especials de cereals varis cops al dia a través t'un tub de 30 centímetres que va directe al seu estòmac i descarrega una quantitat desmesurada de l'esmentada pasta. D'aquesta manera el fetge s'hipertrofia i creix molt més del compte, l'animal enmalalteix i és sacrificat sense miraments.
Personalment a casa meva no es consumeixen cap d'aquests productes, un cop em vaig assabentar de tot això i del sofriment que hi ha al darrera, mai més he volgut col.laborar amb aquesta indústria.
Les paraules no són suficients perquè siguem conscients d'aquest tipus d'explotació, per això us voldriem deixar un parell de links:
Un vídeo de divulgació tret d'un telediari: http://vimeo.com/46929893
Un vídeo d' Igualdad Animal, una associació de defensa dels animals on a través de càmeres ocultes es pot veure en quines condicions estan: http://www.granjasdefoiegras.org/
| 0.872174 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://amossegadetes.blogspot.com/2014/07/foie-gras.html
|
crawling-populars_ca_20200525_48_36713
|
El Comitè de Competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha anunciat aquest divendres que la segona part del partit Rayo Vallecano-Albacete de la 20a jornada de la Lliga Smartbank es disputi a porta tancada. El partit es va suspendre el passat dia 15 de desembre quan l'àrbitre va decidir no disputar la segona meitat per càntics de "p... nazi" que l'afició del Rayo dirigia al futbolista de l'Albacete Roman Zozulia.
El Comitè també condemna al club madrileny a pagar una suma de 18.000 euros per exhibir pancartes "que fomenten comportaments violents" i per "l'entonació de càntics que inciten a la violència" dirigits a l'ucraïnès Zozulia. La multa també contempla la clausura parcial d'una part de l'estadi durant dos partits, concretament, la part ocupada per la penya dels "Bukaneros".
⚖ SANCIONES | Acuerdos y resoluciones de Primera, Segunda, Segunda B, Tercera y Primera Iberdrola
🔗 https://t.co/Rf00RIUqQE pic.twitter.com/ymjLPPgq8g
La Federació no ha fixat una nova data perquè es disputi la segona meitat i ha instat a la Lliga i als dos clubs implicats a posar-se d'acord en els pròxims tres dies per trobar-ne una. Està per veure si el Rayo Vallecano accepta la sanció o decideix recórrer la pena imposada pel Comitè de Competició.
| 0.814315 |
curate
|
{"ca": 0.8811802232854864, "es": 0.0773524720893142, "en": 0.04146730462519936}
|
: /ca/esports/rayo-vallecano-albacete-zozulia-sancio-rfef-lliga-smartbank_455205_102.html
|
crawling-populars_ca_20200525_49_148168
|
DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
Eix. Segell
Mèxic res té a veure amb l’única imatge que ens han ensenyat, aquella fotografia paradisíaca que ens ha reforçat el turisme, aquella que enlluerna als enamorats i que fa que aquells acabats de casar gaudeixin en banyador a les platges d’ensomni de Cancún.
Passejant l’avinguda Reforma de la ciutat de Mèxic, a l’alçada de l’àngel de la independència, les noies de 15 anys celebren els dolços 15 amb vestits de festa que semblen cup cakes amb cames, vinga a fer-se fotos professionals amb la ciutat als seus peus. Després, assegudes amb els seus amics i amigues a les finestres del sostre de les limusines, fan un brindis amb coca-cola i criden desesperades als nois de bon veure que passegen per Reforma, i aconsegueixen pujar els colors dels jovenets. Clar que, sota el maquillatge i la imatge de dona feta, segueixen sent nenes.
Ben avançada l’avinguda, el contrast és visible, deixen de ser pisos alts i bons hotels, inclòs desapareixen els taxis, i et trobes cases deixades, gran acumulació de deixalles, habitatges fets amb lones de colors. És just al arribar al mercat de La Lagunilla, que el carrer té un color apagat, res a veure amb la imatge lluent que hi havia metres endarrere. T’adones que no és una zona adequada perquè no hi ha saturació de Starbucks cada 5 minuts.
Abans d’arribar a la zona clau del Zócalo, els carrers estan plens de basars de tot tipus, uns carrers amples, amb bastant tràfic. De cop, una filera de policies parats als voltants de la zona amb l’escut de plàstic, amb uniformes protegits i les porres a mà preparades. Una imatge que em va fer recordar a quan vaig estar a l’estadi Azteca, el dia que Mèxic i Panamà es jugaven entrar al mundial, vaig resar perquè guanyes Mèxic, no per simpatia a l’equip, sinó perquè prefereixo la celebració que no pas l’enfrontament amb els ‘Giman’, més coneguts com a policies.
Arribats al Zócalo, mentre un segueixi l’itinerari marcat per les guies de viatge, veurà que els carrers i els mexicans es dediquen plenament al turisme, la venta ambulant més exagerada si cap que el ‘top manta’ que nosaltres coneixem. En una vorera d’amplada menor als cinc metres, un forma part de la competició de crits d’uns que venen al damunt de mantes i uns que sí que tenen locals i tendes. Els turistes quasi no poden passar per la vorera, així que cal caminar per la carretera, on els cotxes deixen un mínim espai de pas. És un passeig veritablement sorprenent...
A la zona més interior del Zócalo, just darrere de la catedral, es troben les ruïnes de l’antic Tenochtitlan, un dels descobriments històrics més cèntrics. La plaça que acull la filera de turistes que entren al recinte de les ruïnes és xocant. Només trepitjar la plaça l’olor d’encens s’apodera dels teus pulmons, amb la respectiva tos. Buscant d’on ve la fumera i el perfum, et trobes mexicans vestits del tradicional azteca, dansant amb rams de plantes que cremen, tot purificant l’ànima de la gent que fa cua al davant del ´guru´. Degut a què hi ha com 3 o 4 ´gurus´, l’olor arriba a ser impressionant, de totes totes, et purifica (els pulmons).
Si un surt una mica dels carrers pautats del Zócalo, es troba una altra cara de Mèxic, on hi ha cases baixes, descolorides pel desgast del temps, teulades més precàries, grups de mexicans asseguts al carrer xerrant o fent feina, patis de cases convertides en petits bars de tapes o ‘botanas’ pels veïns, cotxes i furgonetes que res tenen a veure amb els que condueixen a Polanco. Cap turista passeja, tan sols els mexicans, que descansen de la marabunta turística. Una noieta rosa, o com em diuen ells “güerita”, destaca, sens dubte, en aquests carrers.
Una altra imatge de Mèxic que res té a veure amb les platges paradisíaques, són els militars, una figura que pels que no som autòctons pot espantar, inclòs penses: <<Òndia! Un atac! La guerra!>> De per si, nosaltres coneixem els militars que passegen un cop a l’any amb la cabra, però no tenim per costum veure camions de militars que van pels carrers de la ciutat a certa velocitat. És una sensació estranya, encara no m’he acostumat a veure recintes militars al llarg del Districte Federal, i camions replets de militars que passen amb freqüència.
Una anècdota més: Un dia vaig entrar al supermercat de Polanco xerrant i, característic en mi distreta, i un cop agafat el cistell, de cop em vaig trobar un home uniformat, amb una espècie de metralleta en mà (tampoc entenc de pistoles), que em limitava el recorregut al super. Em vaig quedar petrificada, no vaig saber reaccionar i ens vam quedar un davant de l’altre, ell em mirava i jo a ell, era el joc del “serio”, el que reia pagava penyora. Menys mal que la meva parella em va descongelar i em va fer avançar. En girar-me, vaig adonar-me que tan sols protegia el recompte de diners del supermercat de possibles robatoris. Però... Renoi! Això s’avisa!
En 5 cèntims podeu veure que Mèxic té una cara B, i és una experiència conèixer que no tot és una imatge de postal.
Aina Flores afhpedagogia@gmail.com @caixa_dainas
La pedagogia que t'escolta, la pedagogia a la mida de cadascú
Els alumnes amb TDAH necessiten un entorn regulat, amb límits. Els costarà seguir-los, es perdran sovint, però la seva absència els descontrola encara més
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. info@eixdiari.cat Tots els drets reservats. 2001-2020.
| 0.83031 |
curate
|
{"es": 0.017929015733626052, "ca": 0.9350530552506403, "sv": 0.0010976948408342481, "pt": 0.03732162458836443, "it": 0.002561287961946579, "en": 0.004207830223197951, "fr": 0.0018294914013904135}
|
: /opinio/doc/44922/mexic-mes-enlla-de-postals.html
|
mc4_ca_20230418_14_383790
|
OCULT SYS. PEND.VERT. 500 WW SP DA BK/BK (OS1PV05SP830DBB) | Il·luminació i Lluminàries | LAMP
Descarregar totOS1PV05SP830DBB_all.zip
Fitxa de producteOS1PV05SP830DBB-ES.pdf
| 0 |
curate
|
{"he": 0.05917159763313609, "id": 0.05917159763313609, "ca": 0.6568047337278107, "fr": 0.22485207100591717}
|
https://www.lamp.es/ca/product/ocult-sys-pend-vert-500-ww-sp-da-bk-bk_372063
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_583285
|
Doncs això, que estic flipant. Una cosa és permetre que s'obrin centres de culte religiós, però eximir-los de pagar unes taxes que paguen la resta d'entitats i comerços em sembla discriminatori. I que això ho hagi proposat la CUP, que en principi defensa una postura laica i la separació entre església i estat em sembla molt sorprenent. Algún cupero ens ho podria explicar? Font.
Segons m'han dit la gent de Santa Coloma, la història és que tenien una taxa per obrir centres de culte. Però l'Església catòlica no la paga pel concordat Vaticà-Estat. Per tant, és discriminatòria sense cap raó que ho justifiqui cap a tots les demés Esglésies. El què han proposat i aprovat és una exempció temporal (o bonificació del 100%, hi ha un matís legal), fins que l'Església católica no la pagui.
A mi em sembla correcte l'equiparació, però en aquest cas concret, si la situació de la esglèsia católica és injusta, és bo fer que les demés esglèsies també tinguin un tracte discriminatori positiu i injust? Café Injustícia per tothom? No ho sé, no ho veig bé, sobretot per l'ajuntament i les taxes que haurien d'anar en benefici del poble...
| 0.795368 |
curate
|
{"ca": 0.9633928571428572, "es": 0.03214285714285714, "la": 0.004464285714285714}
| |
mc4_ca_20230418_1_433145
|
APERITIUS DE NADAL - Recepta de myTaste
Nosaltres els vam preparar per al dia deNadal, i no en va quedar ni un. Però us ensenyem uns aperitius ben fàcils per a que els tingueu en compte per a pròximes celebracions
) que ens poden ajudar a presentar una bona oferta d'aperitius i entrants. Començant pels aperitius i entrants (broquetes, gotets, culleretes, canapès, croquetes
Aquí teniu un recull delsaperitius que he fet aquest Nadal, hi ha alguns que tinc foto i alguns que no
Us explicaré dos aperitius, doncs són senzills i ràpids. Abans deNadal, ja en publicaré uns quants més ¡¡¡¡¡¡
jo pels motius nadalencs, ja la vaig trobar adequada. I el menú, doncs bé, els aperitius van constar de
aperitius, entrants, coques, cremes, arrossos, fideus, carns, peixos. Hi ha una mica de tot. Em fa gràcia començar per uns entrants ben recents, perquè tinc un record molt grat del primer cop que vaig fer aquesta escalivada amb anxoves a la meva manera per a un sopar molt especial a casa
Aquesta d'avui és una altra aportació per als aperitiusdeNadal. Són fàcils de fer i funcionen com entrants freds i calents
), té un any i mig d'existència, però amb aquesta entrada he volgut resumir alguns delsaperitius que més m'agraden
Encetarem , avui el dinar deNadal, perque el puguem fer amb temps. Primer de tot uns entrants PRECIOSOS, i molt bons i no us espanteu son molt fàcils¡¡¡¡¡¡
Aquest mes, els Fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta ens varem fer la proposta deAperitius, pensant les Festes que s'hi acosten
A més aprofitem que l’última proposta que faran els blocs Xocolata Desfeta i Els fogons de La Bordeta són els aperitiusdeNadal per dedicar-los esta entrada com agraïment a dos anys de reptes molt engrescadors
Passat Nadal, sastre, desa el teu didal. I és que sembla que els sastres acabaven la feina passat Nadal, quan tothom volia estrenar roba
Amb aquesta recepta us mostro com podem fer uns aperitiusde pasta de full amb una mica de salsa bolognesa casolana (us recomano veure la recepta prèviament)
Un delsaperitiusdel sopar de Nit Bona. però també per interminables aperitius, complerts i originals, que
Aquí trobareu un munt d'idees pels vostres aperitiusnadalencs o per a qualsevol ocasió en que volgueu sorprendre als vostres convidats
Segur que us serà molt útil de cares als vostres àpats nadalencs, teniu aperitius per a tots els gustos, i tots són deliciosos, molt fàcils de preparar i amb un resultat
Avui és sant Jordi, dia del llibre i de la rosa, i alguns també el tenen com el dia dels enamorats (enlloc de Sant Valentí)
Normalment això es menja fred, ja que són aperitius per picar en fred. Una dede les masses més utilitzada en pastisseria és la pasta salada (o "quebrada" que diuen en castellà)
Doncs bé, divendres es vam reunir per xerrar i explicar les últimes novetats i, com no, fer una mica de tertúlia política (que és una de les nostres passions), i aquest és un delsaperitius que vaig preparar, tipus finger food (que es puguin menjar sense forquilla), com ara esta de moda
ESCUDELLADENADAL AMB GALETS FARCITS I CARN D'OLL. PASTÍS DE FORMATGE AMB MELMELADA DE MADUIXES. COSTELLES ADOBADES AL FORN
| 0.793903 |
curate
|
{"es": 0.012588766946417043, "ca": 0.9092963202065849, "id": 0.0171078114912847, "pt": 0.022272433828276306, "en": 0.03873466752743705}
|
https://www.mytastecat.com/p/aperitius-de-nadal-2261976.html
|
cawac_ca_20200528_9_90519
|
Església Vella de Sant Bartomeu del Grau (s.X/XI)
Evolució de les estructures (s.X-XIX)
Patrimoni SBG
Prevenció municipal d'incendis forestals
Dins del Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals, la propera setmana es començaran les següents actuacions, pel que fa al manteniment de camins rurals, a més de l'arranjament i impermeabilització de la bassa del camí de Rogers (enlloc de la construcció de la bassa a Can Villegas , com havíem anunciat fa uns dies): -Repàs de manteniment del camí de Quinaus des de la carena de Burguesa. -Repàs de manteniment del camí del Pla de la Tramuntana. -Repàs de manteniment del camí de la Guàrdia. Aquestes actuacions estan subvencionades, en un 80%, per la Diputació de Barcelona, a partir de la sol·licitud anual que fan l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau i l'ADF Lluçanès.
Trobo molt bé el fet que es prenguin mesures preventives contra els incendis forestals que durant els mesos d'estiu podrien destruir els nostres boscos en poc temps. Crec que el fet que des de fa uns anys s'hagi incrementat la vigilància forestal durant els mesos de més risc ha ajudat molt a l'hora d'evitar incendis o reduir-ne els efectes. Però a més de tota aquesta feina duda a terme per la Generalitat i les ADF's, també és molt important la col·laboració de tota la gent per fer la feina més fàcil.
Aquest és el web del poble de Sant Bartomeu del Grau, promogut per l'Ajuntament i desenvolupat pel Telecentre SBG. Els responsables dels continguts són els seus respectius autors. En general s'accepta que es reprodueixin els continguts, però citant la font. Darrera d'aquest web hi ha, bàsicament, software lliure: Linux, Apache, Mysql, PHP, Drupal, Gimp, etc.
| 0.833893 |
curate
|
{"ca": 0.9922434367541766, "en": 0.007756563245823389}
|
http://patrimoni.sbg.cat/node/184
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_858383
|
Vaja, l'anterior fil de matrícules era molt embolicat per qui ne volgués una. Descarregueu-vos-la AQUÍ. Després, a l'hora de modificar-vos-la envieu una resposta a aquest mateix fil dient el número de matrícula que us heu posat. Més que res, perquè no n'hi hagi de repetides. Per exemple: Santaespina: TAR·0001 A veure, per tal de fer-ho amb ets i uts: mapa oficial de les comarques (gràcies didrak) No us en inventeu!!! Abreviatures estàndart: Les TRES primeres lletres del nom de la comarca. En el cas que porti adjectiu especificador (per diferenciar-la d'altres) , la inicial de l'adjectiu seguida de les dues primeres lletres del nom, o al revés si l'adjectiu va a darrere. Exemple: Baix Camp: BCA Alt Camp: ACA Evidentment,comarques com la Terra Alta no necessiten res, TER. Nota: La ciutat deBarcelona té matrícula pròpia B·000000 Si teniu dubtes, consulteu abans de tirar pel dret, siusplau. Fil permanent! !
A veure, per tal de fer-ho amb ets i uts: mapa oficial de les comarques (gràcies didrak) No us en inventeu!!! Abreviatures estàndart: tres primeres lletres del nom de la comarca. En el cas que porti adjectiu especificador (per diferenciar-la d'altres) , la inicial de l'adjectiu seguida de les dues primeres lletres del nom, o al revés si l'adjectiu va a darrere. Exemple: Baix Camp: BCA Alt Camp: ACA Evidentment,comarques com la Terra Alta no necessiten res, TER. Nota: La ciutat deBarcelona té matrícula pròpia B·000000 Si teniu dubtes, consulteu abans de tirar pel dret, siusplau.
No sé si t'has adonat que el mapa de comarques i les comarques per escrit no corresponen. Per exemple: surt dibuixada El Sénia, i escrites Baix Maestrat i Montsià...
Edito: ja està solucionat
| 0.64925 |
curate
|
{"ca": 0.9761194029850746, "fr": 0.015522388059701492, "en": 0.00835820895522388}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_4_75721
|
DRET A DECIDIRNavarro carrega: "Catalunya va cap al pensament únic"El primer secretari del PSC creu que algunes associacions van assistir al Pacte Nacional pel Dret a Decidir "per quedar bé"Mar SabéEl primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha dit avui al programa 'Els Matins' de TV3 que “Catalunya va cap al pensament únic”, referint-se a que cada vegada s'acosta més cap al "catalanisme independentista majoritari". Navarro, al ser preguntat per les ànimes del seu partit, ha dit que no és que s’estigui perdent la visió catalanista del PSC, sinó que el partit defensa un "catalanisme federalista", mentre que el que s’intenta potenciar des del govern és un catalanisme independentista. “I això pot ser perillós”, ha sentenciat. [CONTINUA LLEGINT]
Si no existigueses t'hauríem d'inventar.
| 0.833802 |
curate
|
{"ca": 0.97712833545108, "ro": 0.022871664548919948}
| |
mc4_ca_20230418_11_346583
|
PLAERS DE BOCA: CIGRONS AMB ESPINACS
Publicat per Anna Roig a 21:05
Anònim 12 de juliol de 2011 a les 8:40
Ahir al vespre ho vaig fer, però versió "de poble", i vaig substituir els espinacs per ortigues, que és el que hi ha més a l'hort...un gran èxit!
| 0.598425 |
curate
|
{"en": 0.14457831325301204, "it": 0.12048192771084337, "ca": 0.7349397590361446}
|
http://plaersdeboca.blogspot.com/2011/02/cigrons-amb-espinacs.html
|
mc4_ca_20230418_15_357981
|
Cicle Superior al Feliu i Vegués | Bloc educatiu del Cicle Superior de l’Escola Feliu i Vegués de Badalona | Pàgina 2
Publicat dins de 5è, 6è, pau | Deixa un comentari
Escolteu com 5è interpreta “Somiem tots junts“:
Escolteu com 6è interpreta “Tchoo tchoo bells” i “Santa Nit“:
Per acabar la seva intervenció tots els alumnes de 5è i 6è canten junts “Estimo el Nadal” i “El mejor regalo eres tú“:
La setmana passada els alumnes de 4t, 5è i 6è van participar en el programa Barçakids.
A través de l’atletisme els alumnes han posat en pràctica els cinc valors del programa, però sobretot el treball en equip, valor que l’escola ha escollit.
A partir de diverses consignes, els educadors han explicat als alumnes com funcionaven les normes del joc.
Tot seguit han fet quatre proves d’atletisme: velocitat amb relleus, resistència en una cursa, salt i llançament wòrtex.
Els alumnes han parlat i reflexionat sobre el que han fet i han après que amb l’atletisme també es pot jugar amb valors!
A més a més, si voleu podeu llegir l’article que han publicat a la web de Barçakids sobre l’escola.
El dia 10 de desembre de 2014 les classes de 5è i 6è vam anar a Barcelona. Vam anar amb metro. Vam fer dotze parades fins arribar a la plaça Catalunya. Ens acompanyaven els nostres mestres. Alguns anaven amb els de 5è i alguns amb els de 6è.
Quan vam arribar a la plaça Catalunya, vam veure moltes coses, com una font, el Corte Inglés, etc.
Una vegada allí, vam parar per esmorzar. Mentre menjava, vaig veure uns coloms. Alguns els donaven pa per menjar. Jo també els en vaig donar. Estaven morts de gana aquells coloms.
Quan vam acabar d’esmorzar vam anar a veure la pista de gel. Com m’agradaria patinar-hi!!!!!!!! Vam acabar de veure-la i vam començar a caminar.
Aleshores, la senyoreta ens va donar un mapa. Vam buscar la plaça Catalunya. Vam caminar i caminar. Vam veure moltes botigues. Vam veure una botiga on hi havia una gentada que estava esperant i fent cua. Vam seguir caminant i caminant.
Vam anar a veure el bombardeig que havien fet abans, fa anys. Al costat hi havia un teatre. En el teatre hi havia gent que cantava òpera.
Una vegada vam acabar de veure-ho, vam caminar i caminar una altra vegada. Vam anar a veure el gat gros. Era una monada!!! !
Després vam anar al mercat del Liceu. Crec que es deia Liceu. No me’n recordo molt. Al mercat hi havia molta gent i moltes botigues. Hi havia caganers de tots tipus, arbres de nadal que s’il·luminaven, caga tions, etc… Quantes coses hi havia!!!!! A mi em va agradar moltíssim!!!! Llavors vam esperar a l’altre 6è. Alguns estaven cansats i vam jugar un moment al “macarron chistero”.
Hi havia molta gent que estava mirant i comprant. També vam anar a la fabrica on abans hi construïen vaixells. Després, li vam dir al Ramon que si havia vist el qui havia dintre del submarí. Ell va anar a veure-ho. Es va espantar moltíssim!! !
Després vam anar a un parc per dinar. Quan vam acabar de dinar, vam anar a jugar. La Simi havia trobat un trèvol de quatre fulles!!! Quina sort!! A mi també m’agradaria trobar un trèvol de quatre fulles!!!! La Melissa i jo vam buscar i buscar. La Simi ens estava ajudant. Després la Simi, va dir que faria un sorteig entre la Melissa i jo. Jo li vaig dir que li donés a la Melissa. Després va venir la Joaquina i ens va ajudar. La Melissa me’l va donar a mi, jo a la Joaquina i la Joaquina al Francisco. Després, quan ens estàvem avorrint, vam dir a la Noemí si podíem jugar amb ella. Vam jugar al “piu piu” i també a “l’oca. ” En el joc del “piu piu” a qui perdia havíem de fer-li pessigolles. I la qui va perdre va ser la Joaquina. Li vam haver de fer pessigolles. Una vegada acabat el joc ens en vam anar.
Al metro em van fer més pessigolles. Jo no podia més i em vaig caure a terra. Però seguien fent-me pessigolles. Quina gràcia!!! !
Amb el metro vam anar a parar a l’estació del Fondo. Quan vam sortir al Fondo vam veure la botiga de la Simi. La botiga de la Simi és un supermercat. Vam veure els seus pares. Després vam anar a l’escola.
A l’escola la senyoreta ens va donar galetes de xocolata perquè no les havíem donat al tió. Estaven boníssimes!!! Després vam jugar a futbol, 6è A contra 6è B. Una vegada acabada la tarda vam anar cap a casa.
L’excursió va ser genial i també molt divertida. Jo em vaig divertir molt i vaig passar-m’ho molt i molt bé! !
M’agradaria moltíssim que poguéssim fer una altra vegada aquesta excursió!!!!!!! Espero que puguem fer una altra vegada aquesta excursió!!! !
Publicat el 20 novembre 2014 per fturmo
Avui a 6è A hem vist i treballat el conte “El xacal i el cocodril” que podeu tornar a veure clicant sobre el dibuix:
Després hem fet proves d’il·lustració amb el Taller de dibuix.
En podeu veure algunes a continuació:
Publicat el 12 novembre 2014 per mhueltes
Avui ha vingut l’Enric, de la fundació Ondablue per fer amb tots els alumnes de cinquè un taller de sensibilització mediambiental sobre l’aigua. Hem reflexionat sobre la necessitat de l’aigua, les seves característiques i els seus diferents estats. Hem fet un petit joc amb unes armilles que representaven el cicle de l’aigua. Així, hem pogut entendre millor com funciona aquest cicle. També hem parlat tant de la importància i l’ús de l’aigua del nostre planeta com del seu estalvi i la seva correcta gestió, ja que que és un bé imprescindible per a la vida.
6è al Parc de Can Solei i Ca l’Arnús
Publicat el 11 novembre 2014 per fturmo
El 17 d’octubre vam anar a una sortida al parc de Can Solei i Ca l’Arnús.
Hi vam anar les dues classes de 6ès. Ens van acompanyar la Noemí, el Ramon i el Ricard. Hi vam anar caminant.
Per fer el taller de biodiversitat ens acompanyava un monitor que es deia Jordi. El taller consistia en estudiar la natura.
Ens van donar un llibre; en el llibre hi havia un mapa de tot el parc.
També hi havia un cercle on llençàvem el llapis i on tocava, estudiàvem aquell arbre. Anàvem a aquella pàgina. A la pàgina hi havia quatre preguntes.
Llavors, vam fer quatre grups i cada grup contestava una pregunta.
Aleshores, anàvem a buscar l’arbre. Quan ja l’havíem trobat contestàvem les preguntes. Entre tots ho corregíem.
Quan vam acabar el taller vam dinar. Vam jugar una estona a futbol.
Després, vam anar al parc de la tirolina. Vam jugar molt allí. Hi havien coses que em feien por. En aquell parc hi havia una tirolina, un gronxador, una cosa que era com un gronxador però gran, etc.
Per tornar vam agafar el bus. Quan vam arribar a l’escola estàvem molt cansats. Finalment, vaig arribar a casa i vaig dormir de les cinc i mitja fins les vuit. No em vaig adonar quan vaig dormir-me. Jo no em volia aixecar del llit, però com que a les vuit fan la meva sèrie preferida …
M’ha agradat molt aquesta sortida. M’agradaria que la tornéssim a fer!! !
Publicat dins de 6è, sortides | 2 comentaris
Publicat el 24 octubre 2014 per mhueltes
Avui els alumnes de 5è hem fet una sortida al parc de can Solei i ca l’Arnús. Hem anat caminant fins al parc i allà ens esperaven uns monitors per fer un taller de biodiversitat. Ens han donat uns dossiers didàctics sobre la història i la vegetació del parc i els hem anat omplint a mesura que feiem petits itineraris d’observació. Hem localitzat uns arbres i arbustos ben especials. Després de dinar hem jugat i ens ho hem passat molt bé. La tornada l’hem fet amb autobús. Ha estat un sortida molt interessant i molt divertida! !
Publicat el 22 octubre 2014 per mhueltes
5è A- EXPERIMENTEM AMB LA PINTURA
5è B- EXPERIMENTEM AMB LA PINTURA
Publicat dins de 5è, 6è, dóna la nota | 3 comentaris
| 0.688115 |
curate
|
{"ca": 0.8758620689655172, "oc": 0.01257606490872211, "pt": 0.03705206220419202, "es": 0.05949966193373901, "it": 0.0067613252197430695, "fr": 0.0009465855307640297, "hu": 0.002839756592292089, "ja": 0.0016227180527383367, "de": 0.002839756592292089}
|
http://blocs.xtec.cat/feliusuperior/page/2/
|
oscar-2301_ca_20230418_9_22013
|
6 DIES DIFERENTS. Colònies + ruta per la muntanya, dirigida a joves d’entre 14 i 18 anys (3rESO-2nBatxillerat). Té una durada conjunta de sis dies i es produeix en dues tandes durant l’ultima setmana de juny i la primera de juliol a la rectoria de Claverol.
CAMP DE TREBALL. Al Juliol, es proposa la realització d’un camp de treball en algun espai natural per tal de fomentar el voluntariat, la interacció amb la natura i el treball en equip. És obert a joves majors de 14 anys.
4 DIES DIFERENTS. Durant la Setmana Santa, quatre dies de colònies per a joves d’entre 15 i 18 anys (4tESO-2nBatxillerat). Comunitat, convivència, reflexió i aprenentatge.
DIES DIFERENTS JÚNIOR. Sortida de cap de setmana en format colònies, en aquest cas dirigides a joves de 13 i 14 anys (1r i 2n d’ESO). Activitats, jocs, tallers, dinàmiques, descoberta i reflexió… Una iniciació en el món dels Dies Diferents.
| 0.728349 |
curate
|
{"en": 0.06363636363636363, "ca": 0.9181818181818182, "es": 0.01818181818181818}
|
http://mouteenxarxa.cat/new-elements-v1-2/
|
macocu_ca_20230731_10_345562
|
Visualitza Anuari de psicologia de la Societat Valenciana de Psicologia. Vol. 12, no. 1 per autor "Herrando Borge, Salvador"
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.5950413223140496, "ru": 0.03305785123966942, "en": 0.05785123966942149, "it": 0.3140495867768595}
| |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_90345
|
Vull afegir uns comentaris a partir de l’esclat popular que hem viscut arran de la commemoració dels 20 anys de la mort de l’Ovidi Montllor, i de la publicació ahir a VilaWeb d’“Ovidi, amor nostre”. El 10 de març d’enguany moltes persones van recordar en públic i/o en privat com havien arribat a l’Ovidi. S’hi entrellacen històries que són sempre col·lectives i que a la fi doten de sentit la nostra experiència del món (“Jo vaig amb les meves cançons, saltant històries, saltant situacions”). El reflex que se’n féu a la premsa deixà tothom retratat: des dels qui han mantingut viva la flama de l’Ovidi fins als qui se n’oblidaren o bé, simplement, no consideraren avinent fer-ne cap menció. L’endemà, de fet, fins i tot periodistes esdevinguts tertulians d’alt standing reclamaven menys soroll als “apolegetes” de l’Ovidi, obviant-hi que si el 2015 l’Ovidi és més viu que mai és perquè hom ha continuat escoltant-lo, i l’ha versionat i hi ha parlat, l’ha cantat i l’ha estimat en les hores callades, ha obert finestres i balconets per compartir-ne i expandir-ne la veu més lluny encara.
1. Entremig de textos, hashtags i notícies, un munt de detalls, observacions i matisos per reflexionar, dels quals en destaco alguns. Venim d’un empobriment moral dens i de fonts llunyanes, reactualitzat cada dia als carrers i els llocs de treball –inclosos escenaris “artístics”, taules de redacció, espais acadèmics i marcs associatius–, que manté viva l’enveja i la gelosia com una força social anihiladora de voluntats, àvida de decapitar els intents d’infantar camins i obres autònoms dels qui no gaudeixen –i no volen gaudir– de posicions de poder en cap àmbit (“El vàter era al fons, la merda era a l’entrada. Els amics eren pocs, els enemics eren tots”). Aquesta mediatització de la realitat per part dels mediocres, d’aquells que no poden aspirar a res més que a competir, conduí l’Ovidi a cantar que “El món no avança, gira”. L’Ovidi recuperà l’irreductible poeta francès medieval François Villon (“Siguen cuites les llengües envejoses”) perquè constatéssim fins a quin punt, davant d’això, l’odi social i la ràbia formen part dels principis terrenals de la bellesa i l’amor polítics. Dic “polítics” perquè ell adjectivà la seva pròpia poesia com a poesia d’amor, d’un amor per una persona i per moltes persones, per una col·lectivitat. Un exemple aclaridor: els qui amb niciesa menystingueren la poesia de gent com el meu pare Joaquim Horta, titllant-la de “poesia social” als temps cardats del franquisme i la “transició”, no entengueren que tota poesia és social: un poema líric és social, un poema pornogràfic és social, tot poema és social en la mesura que apel·la a relacions que es donen sobre la base d’experiències que tenen lloc en societat. Per això l’Ovidi pretén fer-nos comprendre que cantar a la llibertat i la revolució es constitueix com un cant a l’amor i, en si mateix per tant, com un cant d’amor. Enfront del “Desmesuradament, tot és com ha de ser”, l’Ovidi eleva un cant furiós, de vigorosa puixança, “Onades contra el roc, tempestes d’inquietud”, per reconèixer que no és gens fàcil superar aquest ordre de relacions i que, així i tot, som aquí per realitzar “una esperança que no em deixa mai: al capdavall morir-me content”. Content d’haver afrontat els espadats rocallosos del món dels mediocres i de voler vincular la seva vida amb les vides de la gent de la seva classe: “Un entre tants.”
Ahir narrava la recepció de l’Ovidi a Vallecas el 1984 esbombant-hi Maiakovski en català, però vaig oblidar-me de recordar-hi com ens explicava dolgut la seva presència amb el Toti en un míting a Cadis del PCE d’Andalusia, a la fi dels setanta, en què van iniciar l’actuació i així que començà a cantar rebé una xiulada monumental per fer-ho en català... de manera que l’actuació se suspengué. Com una Espanya negra revisitant el present una vegada i una altra. La gent de la teva pròpia classe és, en definitiva, la responsable del seu propi destí.
2. La segona observació té a veure amb una qüestió la centralitat de la qual diria que continua sense ser prou ponderada, per la seva crueltat i perquè encara ens fa mal: la impúdica caça, captura i intent d’anorreament a què l’Ovidi va ser sotmès per polítics culturals, gestors culturals i periodistes culturals des de la fi dels setanta fins a la seva mort, des del PSUC (ICV-EUiA) fins al PP, des dels ajuntaments fins a les Generalitats de Catalunya i del País Valencià, el Consell Interinsular i el Govern de les Illes Balears. De la Franja i la Catalunya Nord ni en parlem. Orgànicament l’Ovidi milità al PCC als anys vuitanta, cosa que no li valgué perquè el contractessin per fer concerts: hi anà per ideologia política, i el desenganyaren per ideologia política. Dins l’àmbit polític ha estat l’esquerra independentista qui n’ha fet estendard als darrers vint anys. M’agradaria que la tendresa i la lírica de la seva poesia i dels poetes que ell convocà s’integrés, també, en aquesta reivindicació política de l’Ovidi –com succeeix amb l’obra de Salvat-Papasseit–. Si tot símbol és molt més potent que la realitat que simbolitza, les instrumentalitzacions polítiques de l’Ovidi connoten possibilitats infinites: des del màrqueting dels qui recordant cofois “la samarreta vermella” intenten ocultar-nos que el van deixar tirat al camí, fins a les connotacions que li atorga aquella gent que en l’Ovidi hi localitza o hi ensopega un programa d’acció política de combat. Al centre hi ha la descripció àcida del món diari de l’oficinista, el llaurador, l'obrer, l’aturat, de la parella... “Sortí d’allà per no sentir-me atrapat.”
3. Ahir, a la nit del 10 de març del 2015, el Canal 33 de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ens oferí el documental “Ovidi per Ovidi” (Jordi Lara i Ramon Millà, 2015). Fou al Canal 33 perquè a TV3 hi teníem un banquer explicant sa puta vida professional. Fou cap a un quart de dotze de la nit d’un dia feiner ja que abans calia emetre un capítol d’un programa sobre seminoves tecnologies. Dit altrament, un cop més TV3 ha demostrat la capacitat que té de perpetuar la relació amb l’Ovidi a través de la humiliació. No en tingueren prou d’apartar-lo de la nostra vista en vida, sinó que 20 anys més tard ens el mostren a les fosques, no sigui que la nitidesa de l’Ovidi ens trasbalsi més del compte. Ho han fet desvergonyidament, castigant a la clandestinitat l’homenatge que volíem clar, sincer i en horari obert, obert fins i tot a la mainada. Continuo exigint als estrategs de cor assecat i full salarial alt que han governat la CCMA des del 1983, i continuo exigint als seus programadors culturals, que demanin públicament perdó a l’Ovidi per la censura sistemàtica que li van imposar i que encara persisteix. Ni així redimiran actes tan innobles.
Fixeu-vos que en aquest documental s’hi exposa als crèdits la font del material que s’ha treballat: tres talls de veu de Catalunya Ràdio del 1994; set fragments dels arxius audiovisuals de TV3, del 1991 al 1994; a més d’una presència al “Mag Magazine” el 1988. Quan dic que TV3 censurà l’Ovidi no trio paraules a l’atzar, a la babalà. El documental m’agradà perquè hi és l’Ovidi en l’esplendor del seu camí, del principi (“Jo era el nen que recitava les poesies místiques durant el mes de Maria”) al final (“El que més desitjo és retrobar-me amb la meva veu. Les il·lusions continuen, d’una altra manera, un altre tipus d’il·lusions, però continuen i estan presents”). Els directors del documental passen de puntetes sobre aquesta operació generalitzada, de gran envergadura, de censura, i sobre la construcció social, política i mediàtica del silenciament: “Si interessessin les meves cançons doncs jo gravaria més discos, cosa que no faig, tindria més actuacions, cosa que no en tinc tantes –són molt minses les que tinc–, etc. Però de tant en tant et trobes algun jove i et diu que `sí´, que l’interessa, però crec que és una minoria.”
Som a la dècada dels vuitanta, parlem dels primers noranta. Parlem dels temps de l’ICUB, de les espectaculars Festes de la Mercè, dels Jocs Olímpics, de les subvencions milionàries a la Fira d’Abril, al Palau de la Música, de la construcció de molts equipaments culturals a l’àrea metropolitana, de sous públics generosos per als governants i d’inversions en estrelles. Anys vuitanta: temps de control polític ferri dels mitjans de comunicació, per totes les bandes del parlamentarisme de la transició. L’Ovidi ho explica així: “La feina va començar a minvar i, és clar, si no tens feina sí que ho notes, perquè arriba un moment que com que et criden tan poc vas perdent les ganes de fer cançons. Penses, `i per què´?”
Els directors del documental passen igualment de puntetes sobre les conseqüències d’aquest procés: “Des de fa uns quants anys el meu somni de vida seria la petita tranquil·litat de saber que no patiré problemes econòmics més endavant.” S’hi mostra un tall dels primers noranta en què l’entrevistador –Josep Cuní–, lluny d’atendre la situació que té al davant (no demanes al periodista que se li encongeixi el cor, sinó que comprengui), replica frívolament: “Més endavant? Ara per ara no es pot queixar!” I l’Ovidi, humil fins a les arrels, respon a la crua trivialitat només amb una frase: “Ara per ara em puc queixar però no em queixo.” És la mateixa humilitat amb què fa el seu balanç de tot plegat: “A mi em sap greu que hagi estat així. Traient-me a mi del context dels cantants de la cançó en català, penso que la qualitat tan gran que es va arribar a tenir i que hi ha en la cançó en català... haver-ho escapçat d’aquesta manera em sembla una cosa gens progressista.” Gran Ovidi, miserable Cuní.
Més enllà de les servituds ideològiques o les pors penoses dels directors –quan l’Ovidi es presenta com un “fill de la classe treballadora” només en sentim la veu, ja que se’ns ofereixen unes mans tocant un piano o alguna cosa semblant...–, el documental és una peça excel·lent per aprofundir la coneixença de l’Ovidi, i en general crec que els autors han mirat d’intervenir poc en el desenvolupament que l’Ovidi mateix ens mostra. No he tingut ocasió de veure el nou documental d’en Feliu Ventura (“L’Ovidi està constipat”), per bé que estic convençut que disposarem de més motius per apropar-nos a nostre alcoià tendre i fer-lo planar pels carrers dels Països Catalans. L’Ovidi deia que quan un moria s’acabava tot, encara que afegia que tot quedava a l’aire, i crec que “l’aire” és cada vegada que l’escoltem, i que revivim i revifem i ens commovem al seu costat (“Intento tenir a la vida un pas il·lusionat”).
4. A grans trets, he provat de pintar una crònica minúscula d’un temps: hi ha l’Ovidi, la seva obra fora del comú, i hi ha xarxes de relacions i relacions de poder. L’Ovidi es relacionà des del principi amb gent que patia aquesta mateixa marginació –per això ell i mon pare encaixaren tan bé–, com ara un dels protagonistes del teatre independent català de la postguerra, l’Àngel Carmona (autor el 1967 de Dues Catalunyes. Jocsfloralescos i xarons), al grup de teatre La Pipironda, en què l’estanquera del davant, el treballador de la benzinera de la cantonada o el poeta que hi desembarcava –l’Enric Casasses– conformaven l’equip d’actors i actrius. Referim una gent que s’insereix en una societat en la qual els poders polítics i econòmics de la “transició” marginaren el seu propi poble i un dels seus fills més bells. L’endemà de morir, en Jordi Pujol, les patums orgàniques del PSC i el PSUC i tants dels qui el maltractaren i l’ignoraren en feren les lloances rituals. Tot continuava girant, amb la diferència que se suposava que l’Ovidi ja no emprenyaria més.
El començament discogràfic de l’Ovidi fou en certa manera premonitori (“Gola seca”, 1969) d’un destí de final colpidor. Ens en queden tots aquests discos que s’han de recuperar, i hem de cabussar-nos arreu per trobar enregistraments perduts d’espectacles com “La guerra i el món”, i fer-ne sobretot la integral amb l’obra completa a preus populars, a l’abast de tothom i amb finançament públic dels Països Catalans: és urgentíssim. Les societats del món reten culte als avantpassats perquè els necessitem a fi de relligar el passat amb el futur que viuran els nostres fills i les nostres filles. Potser els nostres somnis moriran com les llàgrimes a la pluja, que deia el replicaire de “Blade Runner”, però són somnis i són nostres.
5. Quatre mots poden fer de record per a la gent jove, per saber dels contextos i les significacions que un individu dóna a l’actitud, la conducta i l’obra d’un valencià company nostre que visqué a la intempèrie. Ovidi, sempre Ovidi, Ovidi per sempre: “Amor meu és per tu.”
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
1 comentari:
Josep ha dit...
Que tal un verkami per la integral? Si em de confiar amb les instruccions estem perdurs...
7 de juliol de 2019, a les 8:02
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Cerca
Seguidors
Entrades populars
Judith Antequera o res
JUDITH ANTEQUERA O RES [ EL VIDRE AL COR, 13-IX-2015] Gerard Horta I No em resulta gens senzill escriure aquest text, ...
Ada Colau contra la CUP de Barcelona: el vàter era al fons, la merda era a l'entrada
A dalt, un company de lluita; a sota, l ’ alcaldessa de Barcelona. Font: desconeguda . ADA COLAU CONTRA LA CUP DE BARCE...
#CoscuFacts
Aquí incisiu, perspicaç, on fire. #COSCUFACTS Gerard Horta No adreço aquest article a aquelles persones amb una concepció...
Una vida diferent per sempre
UNA VIDA DIFERENT PER SEMPRE [ EL VIDRE AL COR, 26-IX-2015] Gerard Horta Com s’escriuen els fulls en blanc del quadern de ...
Barcelona, 1714-1937: Independència i anarquia [un document fotogràfic extraordinari]
“ 1714-1936: De las Murallas a Atarazanas los héroes siguen cayendo por la libertad. ” Fotografia: Carlos Pérez de Rozas [Arxi...
Ovidi, amor nostre (I)
OVIDI, AMOR NOSTRE (I) [ VILAWEB , 10-III-2015] Gerard Horta “Apreta fort les dents, apreta els punys. Infla’t d’ai...
Colau, la factura de l'aigua, Aigües de Barcelona, càrrecs d'ICV que hi estan col·locats... i la resta
L ’ Ada Colau ens parlava del carter al setembre. Fins ara ha obviat tota referència a Aigües de Barcelona com a destinació laboral d ’...
En el traspàs de Pablo Molano
EN EL TRASPÀS DE PABLO MOLANO Massa jove i massa lluitador per anar-te ’ n tan aviat Pablo : que el vol sigui lleuger. Encara que e...
17-A: Cadàvers, interrogants i mascarades
17-A: CADÀVERS, INTERROGANTS I mASCARADEs [ EL VIDRE AL COR, 31-VIII-2017] Gerard Horta L’estat espanyol i la llibertat...
La Barcelona turistitzada
Fotografia: Andrés Antebi. La Barcelona turistitzada [ REVISTA D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA, 36: 126-135, 2010] Gerard Horta...
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9611418425186096, "cs": 0.0006829201666325207, "it": 0.007170661749641467, "en": 0.008673086116233013, "es": 0.01024380249948781, "pt": 0.010038926449498053, "hu": 0.001024380249948781, "gl": 0.001024380249948781}
| |
macocu_ca_20230731_4_556659
|
Piscines descobertes a Palencia Castilla y León > Espanya
Trobades 4 Piscines descobertes prop de Palencia
| 0.579441 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_6_344525
|
NOVA IMATGE DEL LOCAL DEL CLUB
Els palistes del Salt-Ter que han participat al Campionat del Món d'estil lliure, on han obtingut uns resultats històrics, són els protagonistes de la nova imatge del local-magatzem del Club.
| 0.652914 |
curate
|
{"es": 0.13574660633484162, "ca": 0.8642533936651584}
| |
macocu_ca_20230731_2_540101
|
«No soc persona procliu al políticament correcte, perquè crec que respon massa fidelment a la necessitat del poder de camuflar els seus objectius la rapinya, en totes les seves formes edulcorant-los amb paraules manllevades del seu oponent». Des dels anys setanta, quan va estar al capdavant de la revista Canigó, fins al temps de la columna diària al diari Avui, la ploma dIsabel-Clara Simó va deixar un munt darticles escrits per a la premsa dels Països Catalans. Amb una vocació ferma dintervenir en lesfera pública, Simó va ser una autora omnímoda: seguir-li les petjades és seguir el rastre dels nostres problemes principals al llarg dels darrers cinquanta anys. La cultura i especialment la llengua, lescriptura, el feminisme i lindependentisme eren els seus principals camps de batalla, i aquí presentem una selecció de la seva enorme producció periodística vertebrada a partir daquests grans temes.
Artículos relacionados
Vista previa: NO TINGUIS ÈXIT. CULTURA, FEMINISME I NACIÓ (1968-2019)
| 0.81531 |
curate
|
{"ca": 0.9476334340382678, "es": 0.05236656596173213}
| |
mc4_ca_20230418_6_283569
|
Vides en pausa: refugiats atrapats a la frontera grecomacedònica - La Casa Elizalde Vides en pausa: refugiats atrapats a la frontera grecomacedònica - La Casa Elizalde ajuntament.barcelona.cat
Exposicions Vides en pausa: refugiats atrapats a la frontera grecomacedònica
Dies: Del 5 de setembre de 2017 al 10 d'octubre de 2017
(documental, exposició, fotografia, refugiats, siria)
| 0.702215 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.casaelizalde.com/programacio-cultural/10632/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_348049
|
Fa unes setmanes em vaig proposar fer una vida 100% en català (i quan no fos possible, en anglès). Per a aconseguir-ho, vaig marcar-me complir 7 punts:Parlar només en català.Navegar per webs en català.Comprar productes etiquetats en català.Llegir revistes i llibres en català.Televisió i ràdio en català.Cinema i videojocs en català.La música, també en català.I després d'un temps fent-ho, me n'estic sortint amb un èxit sorprenent, cap problema insalvable (encara que si no tens un Esclat/Bonpreu a prop potser és més difícil). Només faig violacions en coses molt específiques: del punt 1 a casa (en castellà, no hi ha remei) i a la feina (per exemple, no li parlaré català al pobre suec que està de postdoc per 3 mesos, així que anglès; això sí, el castellà no l'he usat mai al laboratori i tenim un romanès que ha après català), del punt 2 per temes de ciència, tecnologia i actualitat internacional (consulto en anglès), del punt 3 en productes molt concrets (xampú, per exemple; mai no he hagut de comprar res alimentari etiquetat en castellà) i del punt 7 hi ha gèneres fluixos en català (recorro a l'anglès, encara que en general la cosa està prou bé). En canvi, el punt 6 és el més difícil de tots amb gran diferència: trobar les pel·lícules subtitulades al català no és fàcil (quan vagi al cinema, aniré al Texas, que crec que només posen cinema en català o subtitulat al català) i de videojocs en català n'hi ha tan pocs que no n'he trobat cap.En definitiva, tot i que no arribo al 100%, sí al 95%. Recomano que seguiu l'iniciativa (encara que espero que molts de vosaltres ja ho feu). Només així farem del català una llengua realment forta!Si comenceu a fer-ho o ja estaveu per feina, podeu aprofitar el fil per comentar anècdotes, com us va, etc.PS: Fa molta falta pornografia catalana.
Com castellà que sóc (i orgullós), em sent molt dolgut amb este fil. No perquè utilitzeu la vostra llengua materna, em sembla perfecte que la utilitzeu i més en un lloc on és cooficial. Cal protegir-la. Però note moltíssima castellanofobia i odi cap a nosaltres (els castellans) i cap a la nostra llengua (que a més és llengua de molts catalans (majoritaria) i de valencians (encara també és llengua pròpia al PV)). Preferir parlar anglès que castellà? Estem bojos? L'anglès és la llengua imperialista per excel·lència, jo ací a Almeria ho note, note com la gent comença a utilitzar cada vegada més termes anglesos. Si no vos sentiu espanyols i voleu defensar la vostra llengua penseu en el castellà com una llengua estrangera més, però no per sota de l'anglès ni per descomptat menys útil que l'anglès a Catalunya. Que almenys el castellà és una llengua romanç com el català. Per acabar jo diré que com Almeria (sí, i pertant castellà) faig vida només en castellà. Donaré les meues dades del meu ús del català:1-Parlar només en català (2%): el faig servir quan la gent em comença a fer servir paraules angleses en castellà.2-Navegar per webs en català (3%): quan llegeix el racó i la viquipedia (que té telita)3-Comprar productes etiquetats en català (2%): quan vaig a un consum4-Llegir revistes i llibres en català (0%): no llegeixc llibres ni revistes.5-Televisió i ràdio en català (1%): quan veig el Polònia per internet (que també ...)6-Cinema i videojocs en català (0%): cinema (90% en castellà, 7% francès i 3% en una altra llengua amb subtítols en castellà)7-La música, también en castellano (80%): casi tota la música que escolto és valenciana i en valencià
Precisament perquè considero el castellà una llengua estrangera més, em decanto per l'anglès com a segona llengua, ja que hi ha més recursos en aquesta llengua. No és castellanofòbia, és ser pràctic.
Això no té sentir donar l'esquena a la llengua més parlada pel teu poble. El que em semble per part de la gent que pensue aixina es que voleu ser un pais europeu més (com...la republica xeca, hungria, etc) amb una forta castellanofòbia.
La llengua més parlada pel meu poble és el català, ja que el meu poble es defineix per parlar català.
No t'enganyes, ni la generalitat diu això. Em sembla fantàstic que cada vegada més gent conegui la seua llengua. Però si em diu això m'estàs dien que els castellans i els castellanoparlanst que habitan a Catalunya, van naixer a Catalunya, son forasters? no son el teu poble?
Exacte, no són el meu poble, com és lògic. De la mateixa manera que si fos de Madrid no consideraria castellà un marroquí que, tot i viure a Madrid, només es comunica en àrab.
Entonces, que es per a tu un castellà o... diguem una persona de pares castellans (manxegs, andalusos, etc) que va naixer a Catalunya i que la seua llengua és el castella?
És català qui parla català (o en el seu defecte, qui s'esforça per usar-lo i se sent català). La resta són estrangers, neixin on neixin. El cas que exposes no és clar en aquest sentit.
Entonces... eixa persona no és catalana, de la mateixa forma que un catalpa d'orige però de parla castellana tampoc ho és. No crec que siga una bona definició, jo ara mateix m'estic esforçant en parlar-ho, però soc i em sent castellà. Crec que tens un gran problema, i eixe problema es diu xenofòbia en català crec.
En el cas que has exposat, aquesta persona podria ser plenament catalana. Repetiré el meu cas: els meus pares són andalusos i la meva llengua materna és el castellà, però comunicar-me en català m'ha fet català a ulls de tothom, en tot els seus efectes. Xenofòbia tenen els estrangers que, tot i establir-se a Catalunya, menyspreen el català (i/o no l'usen), la història i cultura catalanes.Jo només tinc fòbia als ignorants i a aquesta gent que no respecta el lloc on viu.
Entonces tu ets tan castellà com jo (parlem de supossats 'pobles' no terres, regions o estats), perque som del Sud i la nostra llengua és el castellà. Però no voler parlar més la teua llengua em sembla un auto-odi molt greu. Que un castellà... o persona de llengua materna castellana preferisca parlar anglès (llengua completament extrangera) que castellà... a més a una terra on la llengua majoritaria és el castellà... és molt pijor quels mexicans que a California (estat hispànic de EE. UU.) deixan de parlar castellà per a parlar anglès. Això diglossia. Repite, em sembla perfecte que fue servir el català cal mantindre-ho, però MAI estaré a favor d'eixe odi al castellà i a eixa imposició de l'anglès.
| 0.856292 |
curate
|
{"ca": 0.9974457215836526, "ro": 0.0019157088122605363, "es": 0.0006385696040868455}
| |
mc4_ca_20230418_11_547108
|
Llar familiar planeja Global Articles WebSite.WS | GVMG - Grup global de Màrqueting Viral
Llar familiar planeja Global Articles WebSite.WS
Benvingut a la llar familiar planeja Global Articles WebSite.WS
Constructors de Londres: bany, idees de vidre apartament.
En general, un dels principals avantatges de la paret de vidre és el seu aspecte - sempre sembla diferent, que se suma a l'interior de la sensació de frescor i novetat. La paret pot dividir fora el lloc te al saló, zona de treball o zona tocant a la Guarderia.
Publicat per: Llar familiar planeja Global Articles WebSite.WS | GVMG - Grup global de Màrqueting Viral
Casa Extreme fer més consells, Esbossos per imprimir, Dissenys i com ’ s
Cansat de la cuina i el bany traçar i estan disposats a fer alguna cosa totalment diferent, però no saben què? Aquí són unes quantes idees que vostè pot mirar. Alguns d'aquests esbossos per imprimir gratuïts són alguns dels dissenys creatius més artístics que ha somiat.
La història d'aspiradores
Abans de l'aspiradora la simple tasca de neteja de pisos no era tan simple. Les catifes hauria de ser portat fora, penjat dels càrrecs i colpejat per un pal gran pallissa fusta. Terres van ser derrotats i les deixalles va ser recollit de mà i descartat. Avui quan estem al buit nostres terres i catifes normalment pren uns deu minuts, però abans 1880 neteja de catifes i pisos era una tasca dia tots els.
Portes balconeres – El que s'adapta el seu millor inici
Si estàs buscant per fer un únic comunicat o augmentar l'atractiu de l'aspecte exterior de una casa llavors portes balconeres seria la manera popular d'anar. Alguns propietaris decideixi instal·lar portes franceses a l'interior de casa seva i utilitzar-los per facilitar l'accés a un menjador formal o zona d'estar.
Fundes nòrdiques de luxe
Una Fundes nòrdiques és una coberta Megaloceros lliscar sobre un nòrdic per tal de mantenir-lo net. Que es coneix de vegades com una coberta nòrdic i té una obertura en un extrem amb cremallera o tancaments de botó.
Millores a la llar: Reparació coberta i manteniment
Per a molts propietaris nord-americà, Quan fa bon temps és una invitació per treure la festa al pati pati o terrassa. Abans et transportar la graella i llum el tiki torxes, No obstant això, portar el seu temps a fer un petit manteniment preventiu.
Cinc consells sobre la compra de productes de l'aigua per a casa
L'aigua és l'essència de la vida. Savis són els que incorporen l'aigua en les seves vides diàries i entorns. En comprar productes d'aigua per a casa, el seu èxit es pot realçar per mantenir-se en cinc trets bàsics ment. Prenent el temps per entendre i aplicar aquests cinc factors simples li estalviarà temps i diners, i li permetrà experimentar el màxim plaer i la utilitat del seu noves adquisicions de l'aigua producte. El primer tema que sempre ha de considerar és per què ar....
Com treure un doble finestra de fusta penjat
Aprendre a treure una antiga finestra doble penjat fusta i instal·lar una finestra de substitució de vinil.
Consells reformes de cuina: Per què actualitza el seu taulells?
Graceful i chic són les paraules que vostè escoltarà Quan demana qualsevol casa renovadors quin tipus de mirada que volen per a la cuina.
Guix, Un Material de construcció molt Important i comú
Tenim tots els guix probablement utilitzat en un moment o altre en la nostra vida i sabem el que es necessita per acabar les coses fins i tot si mai hem tocat. Sabem que això passa tot dins de les muralles i que que no aguanti més pesants cortines com prestatges i grans imatges i així hem de trobar les claus sota. Pot tenir també teníem experiència reparant un forat que va ser intencionada o no intencionada posat en una paret. Obra de guix és definitivament una cosa que requereix pràctica però agraït....
Refacing Gabinet ofereix sentir alguna cosa ràpida a la teva cuina
Aletes casa centrarà una gran part del seu pressupost a la cuina ja que és el més gran sorteig per als compradors de casa. Què passa si la seva cuina és que necessiten un estirament facial però no té el pressupost més importants d'una aleta de casa experimentats? Et pots beneficiar una primera impressió forta per simplement refacing seus armaris de cuina.
Prevenció de bany floridura
Com la zona més freqüentment wetted a casa seva, el bany és on és més probable que creixen motlle. No obstant això, amb atenció i manteniment adequat, és fàcil d'evitar la floridura de créixer i difusió en el teu bany.
Utilitzar per pagar casa per casa
Poques persones han sentit parlar de la tècnica d'utilitzar la seva casa a pagar per la seva llar. Es requereix d'autocontrol i un canvi en els hàbits, però no tot a la vida que mereix la pena? Així que posar la seva hipoteca en una dieta i deixar de pagar taxes d'interès extrems al seu banc per pagar la seva hipoteca d'hora, llavors utilitzant el seu "pagament de l'antiga casa" per a altres inversions. Primer, perquè vostè sàpiga el que estem parlant, Repassem les tècniques de rendibilitat principis comuns. Antics ...
Triar el matalàs d'aire adequat a les seves necessitats
Un matalàs d'aire és un matalàs inflable, normalment fet de plàstic o plàstic reforçat amb tèxtil o goma. El matalàs desinflat pot ser enrotllat i dut a o guardar relativament fàcilment, fer matalassos d'aire una opció popular per a viatges i assentament temporal a casa per als clients. Ells s'inflen tant oralment, bufant en una vàlvula, o un manual, bomba elèctrica o peu-va impulsar. Matalassos tradicional mides estan disponibles ' doble, ple, Reina, rei, etc.. ' un....
Rates, Ratolins i uni – Anomenar els Experts en Control de plagues
Tothom té plagues a casa seva en un moment o altre en les seves vides. Alguns són més fàcil de desfer-se de que altres. Trucar a una empresa de control de plagues d'especialista en general significa que són més propensos a trobar una solució a llarg termini que només polvorització d'una mica d'insecticida-se. Les formigues són una plaga en moltes cases. Trobar el niu i abocar aigua bullint sobre ella pot ser molt satisfactoris, però això no desfer-se de més d'uns milers de milions de formigues al niu. Vespa....
Dissenyi de revestiment: Recuperar costos de remodelació
Alguns projectes de millora/reparació de casa són necessàries cost independentment de, com instal·lar un escalfador d'aigua nova quan vell para de funcionar. Altres, com la cuina o windows l'actualització, són més una funció de tenir els diners per fer-ho - i com molt afegeixen valor de una casa quan arriba el moment de vendre.
Tendal Sunsetter retràctil – Afegir-lo a casa teva o Camper
Tendals són una gran manera de millorar la seva llar, especialment sunsetter tendals
Don ’ t deixar que el seu sostre reparacions anar cel alt!
Abans d'anar al cost de trucar a un contractista de sostres, veure si pot analitzar i reparar el seu problema de sostre vostè mateix. El millor temps possible per reparar el seu problema de sostre - és tan aviat com s'adona que té un i si el temps és prou tranquil per pujar a la teulada. De fet, Això podria ser més qualificat dient que la manera millor i més econòmica per un sostre sense problemes, és inspeccionar periòdicament la teulada, veure el desenvolupament de problema.
Edat de pedra és el foc com a nova era a l'electricitat. Avui el matí comença amb el despertador, els raspalls electrònics fent una matinada més fàcil i escalfadors d'aigua, convertint el bany lànguids en un spa deliciosos. Tira la roba a totalment automàtic rentadora i assecadora i llest per a tirant la llet pot de la seva porta-tres nou descongelar nevera. Al forn, la torradora, al microones i la cafetera es preparaven per a servir la fabulosa festa que et pot imaginar per engolir sense un desacord que ve cortesia quan jugues "Policíaca" en comptes de emprant eufòric servents elèctrics. Electrodomèstics atemporals i ordenats tenen tallaven les ofertes de menjar elaborat permetent a conduir fins a la seva casa de platja preferida.
Protegir la fusta pisos inversió
La cura adequat és fonamental per mantenir el seu pis de fusta en forma excel·lent. Hi ha tres tipus d'atenció que cal donar el seu parquet. Neteja Regular de l'atenció preventiva és la cura preventiu el parquet. Mantenir la brutícia, sorra, sorra, etc. se seu pis òbviament impedirà causar rascades. És bona pràctica per posar pis estores en accessos, Si porten fora o només a un altre espai a casa seva. Van atrapar un gran percentatge de brutícia i d....
Triar una planta de linòleum de casa seva
Res podem fer a casa seva més ràpid que el nou paviment. Això pot vida nou alè en una antiga sala d'estar mirant o de cuina. Hi ha molts diferents tipus de terres disponibles en el mercat avui, vinil, laminat, fusta, amb el linogravat per nomenar uns pocs. Linòleum és considerat per aquells en el comerç de terres com un tipus de paviments resistent. Un sòl de linòleum és durador i, amb l'atenció adequada pot durar fins a 40 anys, que és més llarg que els sòls de vinil. La neteja regular de tot ...
Col·lecció Roomba buit: La pròxima generació de l'aspiradora
Corporació d'iRobot és el cervell darrere la Roomba aspiradores. Entusiastes de Robòtica del MIT va fundar la companyia en els anys 90. L'empresa introduït per primera vegada Roomba en 2002 com una intel·ligent automàtica aspirador robòtic. La primera generació de Roomba és anomenat el Floorvac intel·ligent. La introducció va prendre la nació per la tempesta que s'esperava per la Corporació d'IRobot. Es considerava el primer robot domèstic comercial reeixida colpeixi el mercat nord-americà. ...
Voleu aturar un terç de la pèrdua d'energia des de casa seva?
El seu soterrani no està aïllat de la terra al voltant. Afegir aïllament a les parets de soterrani redueix la pèrdua de calor i fa més còmode el seu soterrani. Però, cal prendre les precaucions dreta o vostè podria patir danys costós.
Mostrant una mica de disciplina amb millores a la llar
Quan després d'haver millores fet a casa, pot ser fàcil portar. Per fer-ho, corre el risc d'exagerar les millores i lamentant les modificacions.
Diferents formes d'ús de baranes d'alumini
La solució de lleuger ' alumini de baranes d'alumini s'utilitza des de molt temps com un material lleuger per a totes les obres de construcció i edificació. Aliatges d'alumini s'utilitzen en cada sector de la Indústria Aeronàutica per tancar fent. La força al quocient de pes és superior en el cas d'alumini a l'acer. La llarga vida prové de la major resistència a la corrosió de l'alumini. Carrils de formes d'ús d'alumini Rails alumini diferents es pot utilitzar de diferents maneres. Aquestes ...
Necessites un Professional per reformar la teva cuina?
Ets un amo de casa que està mirant per tenir la seva cuina remodelat? Si ets, vostè probablement ja sap que li, literalment, tenir un nombre il·limitat d'opcions.
Pensant en comprar un blat de moro estufa en línia? Llegir això
Ara vagi en línia i escriviu 'comprar estufa de pellets de fusta' o 'comprar blat de moro estufa'. Vas a 344,000 pàgines de resultats de Google. Només cal 2 valor de pàgines.
Guia per romà tons patró
Ferratges decoració actual simplement pot convertir en un focus de moda contemporània finestra. Trobarem tota mena d'atractiu, elements decoratius, útils i assequibles, com vares, pols, finials, bufanda titulars, holdbacks, anells, clips i agulles.
Un sistema simple, una cinta transportadora es compon de dues rodes o politges que corre un tram de forta i flexible de material. Els objectes són transportats a grans distàncies en fàbriques utilitzant aquests sistemes senzills però innovadors. De fet, Henry Ford fou un dels primers en utilitzar el sistema en el seu cotxe fabricació unitat tan aviat com 1914.
Per què entaulat de fusta d'ipé? Obtenir el millor en fusta Tropical
Fusta d'ipé està fet de fustes duradors dens i voluntat darrera i última.
Cobrellits a mà
Edredons són probablement l'únic que pot remenar alguns bons records en gairebé totes les persones del món.
Sala divisor – El director de la casa
Tant com sigui possible, un vol d'aspectes de la vida, separats uns dels altres. Amb cada aspecte dur ja prou gestionar en el seu propi, una separació pot ajudar a mantenir les coses exclusives i concentrar-se en un determinat aspecte de la seva vida. Una casa reflecteix la personalitat del propietari. Si teniu una casa que està en mal estat amunt i no gestionables, es reflectirà el seu propi estil de vida que és probablement tan unkept com la teva casa. És bastant fàcil de gestionar una llar; tot el que necessites ...
Com reparar una estufa de Gas
Com vostè reparar un gas estufa quan es trenca enmig d'un plat que es propagaven? O fins i tot abans que hagi posat aquesta olla sobre el cremador? Pot determinar per endavant si l'estufa de gas té un problema i aquest problema es troba el seu (o exigirà) atenció experta?
Porticons exteriors de fusta
Moltes vegades durant el llarg procés de planificar i executar una tasca de millora de la llar l'exterior de la casa és descuidat, això passa principalment per la raó que la majoria de la gent pensa que serà incapaços de realitzar tasques de la llar, i també perquè aquests semblen com principals tasques en termes de pressupost i treballar. La veritat és que una gran quantitat d'aquestes tasques són exigents fet, però el que cal separar el costós i consum d'energia de treball de l'obra que farà un SIG...
Calefaccions d'aigua escalfador A veritable meravella
Que no ha experimentat l'agreujament de quedar a mig camí a través d'una dutxa d'aigua calenta? Potser les sogres tenen nucli i utilitzant tots els de l'aigua calenta o potser només té un escalfador de convencional d'aigua que està a punt de morir. Sigui quina sigui la causa, un escalfador d'aigua sense tanc podria ser la solució que busca. Encara que pugui sonar com mala ciència ficció, la veritat és que un escalfador d'aigua sense tanc realment funciona i és molt superior a la antiga gas o elèctric ' ta....
On pot utilitzar sòls laminats a casa seva
Sòl laminat és un nou tipus de paviments, que ha estat en el mercat per a uns pocs anys. Si vostè no ha vist terres en una casa encara laminats, vas a estar en una gran sorpresa.
Llum de casa seva sense aclarir la seva cartera
Hi ha bones notícies per a propietaris, preocupats per l'augment dels costos d'energia. Vostè pot estalviar centenars de dòlars en impostos, i encara més en comptes de poder més baix, pres mesures per reduir la quantitat d'energia utilitza a casa.
5 Tot primavera naturals netejadors
Neteja de primavera ha començat. Es ’ s el moment de baixar la brutícia de l'hivern i començar nets. Jo ’ he trobat 5 tots els netejadors naturals que poden ’ t viure sense netejant la casa. Aquests netejadors són molt més segurs per a nosaltres i el nostre entorn. Jo no ’ t ha de ruixar la més neta i sortir de la sala. Meva casa olors nets i frescos amb cap olors artificials. 1. Netejador de vidres natural ‘ Ingredients biodegradables ‘ No-alcalí ‘ Sense fosfats o amoníac ‘ Conté ingredients naturals (com vinagre blanc destil. lat) en comptes de productes químics càustica ‘ Utilitza una fórmula concentrat, així hi ha menys residus va reciclar centres. El concentrat, fórmula biodegradable és eficaç en una multitud de superfícies, incloent-hi: ‘ Vidre ‘ Windows ‘ Alumini ‘ D'acer inoxidable ‘ Crom ‘ Miralls ‘ Electrodomèstics 2. Natural pis/catifa neta. ‘ Netejador versàtil substitueix la necessitat d'altres, Netejadors més perillós ‘ Sense clor, amoníac o altres productes químics càustica ‘ No hi ha fums tòxics o desagradables ’ fins i tot quan es barreja amb altres netejadors de EcoSense es barreja bé amb altres a diferència de molts supermercat netejadors, don ’ t ha de preocupar de gasos tòxics o reaccions perilloses quan es barregen netejadors de EcoSense amb un altre ’ de fet, ’ s'anima! S'aborda una barreja fins i tot la grimiest barbacoa, i per treure greix taques a la roba. ‘ Pisos de cera no ‘ Tapes de forn ‘ Campanes de ventilació ‘ Talladores de gespa ‘ Peces de bicicletes ‘ Coixinets de ciment ‘ Barbacoa ‘ Motors d'automòbils ‘ Plantes de garatge ‘ Cobertes ‘ Mobles d'exterior 3. Desinfectant natural. Quan s'utilitza com s'indica que elimina eficaçment 99.99% de: ‘ Salmonel choleraesuis ‘ Estafilococ daurat (Estafilococ) ‘ Pseudomones aeruginosa ‘ Tuberculosi bacil (TB) ‘ Trichophyton mentagrophytes ‘ VIH-1 (virus de la SIDA) (atleta ’ fongs als peus de s) Es ’ s eficaà § OS en dur, superfícies nonporous, incloent-hi: ‘ Taulells ‘ S'enfonsa ‘ Bots d'escombraries ‘ Seients de vàter ‘ Hàbitats mascotes ‘ Pròtesis & Ortopèdia ‘ Equipament esportiu ‘ Nens ’ joguines s ‘ Taules ‘ Trones ‘ Superfícies de preparació d'aliments ‘ Qualsevol altra superfície on els bacteris o males olors són una preocupació la patentat ampli espectre, desinfectant fórmula és EPA-homologades per a ús en una àmplia varietat d'urbanitzacions, comercial, i serveis mèdics, incloent-hi: ‘ Dia cures ‘ Escoles ‘ Vivers ‘ Hospitals ‘ Llar d'avis ‘ Zones d'emmagatzematge de aliments ‘ Zoològics & caneres ‘ Oficines veterinàries ‘ Cuines ‘ Restaurants de & barres ‘ Cafeteries ‘ Gimnasos de condicionament físic i Spas ‘ Hotels & Motel ‘ Oficines mèdiques i dentals ‘ Professional de la salut, Quiropràctica, & clíniques de fisioteràpia 4. Tot natural propòsit netejador ‘ Sense clor, amoníac o altres productes químics càustica ‘ No abrasius netejadors que pot o els rasca a superfícies ‘ Deixa enrere no enganxoses residus, és eficaç en molt més que només dels taulells de cuina. Posar el seu poder natural de neteja per treballar en ‘ Taulells ‘ Electrodomèstics ‘ Testos & cassoles ‘ Làmpades ‘ Artesania ‘ Armaris ‘ Interiors d'automòbils ‘ Il luminació ‘ Plantes artificials ‘ Ordinadors ‘ Parets ‘ Pissarres 5. Natural tot propòsit potenciador netejador ‘ Biodegradables ‘ Tot-Natural ‘ No conté productes químics càustica ‘ S'envasa en ampolla reciclable força completa conté 10% Oli d'arbre te aprofitant el nostre dissolvent natural d'olis, penetrant, propietats no-càustica i aromàtics. ‘ Goma de cabell ‘ Marcador permanent ‘ Road Tar ‘ Saba d'arbre ‘ Tortugues Koc ‘ Pintura i ungles polonès ‘ Greix ‘ Accident domèstic s'utilitza en un 5:1 solució d'aigua per a: ‘ Desodoritzat bots d'escombraries ‘ Eliminació d'olors amb floridura ‘ Refrescant bany ‘ Traient fum o mascotes olor de aire i mobles ‘ El tractament d'accidents domèstics de mirar un netejador llar típic i ’ re obligats a trobar alguns avisos bastant sorprenent ‘ ús en la zona ben ventilada’ ‘ Evitar el contacte directe amb el producte’ ‘ Excessiva inhalació pot provocar mal de cap, somnolència, nàusees i falta de coordinació.’ Amb les advertències com aquestes, es ’ s no pregunto centres de Control de verí a través del camp de nació sobre 200,000 convocatòries cada any amb substàncies domèstics neteja. Nostre no conté productes químics càustic i es pot barrejar amb altres netejadors de EcoSense sense por de formació de gasos nocius. Productes químics per a la llar poden afectar més que la persona que utilitza els. Segons l'EPA, productes químics per a la llar i altres factors poden fer l'aire dins una casa més seriosament contaminat que l'aire a fins i tot les ciutats més grans i més industrialitzades. (1) Molts netejadors domèstics comuns poden contenir amoníac, fosfats, clor i altres delinqüents coneguts. Ecosense conté cap amoníac, sense fosfats, sense clor i està feta de tot natural, productes biodegradables.
Trencant la barrera de teatre de casa envoltar so
Vostè està pertorbant seus veïns amb aquell sistema de so envoltant sense cables? Per què no trucar el volum per, posar en un parell de discreta agitadors de baix, i encara aconseguir el mateix efecte.
Evitar dany per aigua al bany
El bany és molt vulnerable per l'acumulació humit i possibles danys que l'aigua per l'ús freqüent de l'aigua. Aquest article ofereix tècniques simples d'inspecció per ajudar a detectar els riscos de danys de l'aigua.
Què cal saber sobre les aixetes de la cuina
Avui en dia hi ha un gran nombre d'estils d'aixeta disponible per al consumidor que es basen en la funcionalitat, color i material de llautó, d'acer inoxidable.
Noves unitats d'aire condicionat pot estalviar energia
Tants com el vuitanta per cent de les cases noves s'està construïdes en la EUA. es construeixen amb unitats d'aire condicionat instal·lats. Aire central només té sentit, ja que manté la temperatura interior confortable mentre filtratge i deshumidificació de l'aire.
Bay Windows afegeix caràcter i l'espai a una casa
Era el lloc perfecte. La nostra casa d'estil ranxo de Califòrnia tenia un gran finestral en davant. La finestra que s'estenia des unes quantes polzades per sobre del pis per només unes quantes polzades sota la catedral sostre. Les parets i sostre eren Sequoia tacat knotty pine i la planta era una fusta coincident. La finestra a mirar per sobre un llit de flors, arbusts i l'extensió de jardí. Era la finestra perfecte per ser reemplaçada per un finestral. La finestra era gairebé quadrada. Es wa....
Millores a la llar solars i deduccions fiscals
Anar solar està de moda en aquests dies amb incentius financers massives alimentant el foc. Aquí és un truc petit per amortitzar una part suplementària de la teva compra de sistema solar.
Afegir el luxe en el seu bany amb les barres de cortina de dutxa corbada
Les barres de cortina innovador dutxa corbada ampliar l'espai de dutxa per com a mínim 25% a 35%. La instal·lació simple de les barres de dutxa instantàniament augmentar l'amplada de la seva cambra de bany per almenys 6' i fer la seva cambra de bany sembla molt més amples que la mida normal. Les barres de cortina de dutxa corbada són molt fàcils d'instal·lar i ve en paquets amb almenys quatre cargols de fusta, quatre àncores en mosaic, quatre guix àncores i dos setscrews i un Allen d'estirades. Beneficis de dutxa corbada tallant....
Com funciona un pèndol per mantenir el temps
L'article "Com un pèndol obres per mantenir el temps" explica'ns com treball de rellotges i rellotges o rellotges per conservar i mantenir el temps. L'article destaca principalment en una part molt important d'un rellotge i. e. el pèndol que és com el cor d'un rellotge. Aquest article es interessos a tots aquells que s'assembla a un rellotge per saber l'hora d'un determinat moviment.
Feng Shui a la llar
El creguis o no, cada casa senzilla o objecte decoratiu a casa seva és tan impregnada d'una energia vital com les meravelles naturals més enllà de la seva porta i té una base científica per a això.
Millor tenir arxivers que desordre
Si ha intentat localitzar un tros de paper inoportú durant hores i no he aconseguit o si us han escorcollat la pila d'arxius localització un sol document i frustrada, Aquest article és per a tu. L'error més comú per canviats un objecte està caient en un lloc on és convenient durant el temps. Un espai per a guardar objectes importants i documents regular fa més fàcil localitzar-los quan sorgeix la necessitat de recordar-los que qualsevol. És per això que presentació c....
Moqueta de llana per a casa
Hi ha res més luxosos com tenir moqueta de llana a casa seva. Encara que és un luxe definitiva, moqueta de llana és també un valor perdurable. La catifa de llana costarà més en el moment de la instal·lació, però en els últims anys una catifa de llana resistents resultarà ser un valor durador molt superior a altres tipus de moqueta. Cap home fibra catifa pot venir prop de llana superior ric aspecte. Llana és una fibra natural preuada que té molts atributs que es presta a fer de catifa de qualitat. Llana és no al·lergògenes, que pot ser una consideració molt important que alguns que poden tractar amb al·lèrgies o nens amb asma. No promoure el creixement d'àcars de la pols o bacteris i ha sense emissions nocives com home catifes de fibres. És naturalment resistent de sòl. Llana és naturalment ignífugs. Les fibres de la llana té una retenció aparença natural a llarg termini superior que és per què catifes de llana do ’ t edat tan aviat com l'home va fer catifes de fibra. El don de fibres de llana ’ aixafar t o descans sota utilitzar com home fet catifa fibres. Juntament amb els atributs naturals anteriors de llana sobre home fet catifa allà també és llana ’ capacitat natural s per absorbir i retenir els colors. Ja que és una llana de fibra natural és capaç de captar els colors més clara que teixits sintètics. També com a qualsevol persona que tingui una catifa sintètic sap, les catifes sintètiques requereix neteges freqüents, i, després de netejar algunes fibres madrilenys com olefina, poliamida i polièster realment desenvolupar encaniment en àrees de trànsit i en realitat veure pitjors que abans que van ser netejat. Això no passarà amb moqueta de llana. Igual que amb qualsevol catifa, un horari de neteja l'ajudarà a allargar la vida útil de la moqueta de llana. Molts mètodes diferents es pot utilitzar sobre moqueta de llana com extreure esprai, rentat rotatiu o escuma, ús de pols seca o de fàbrica de neteja (en el cas de les catifes, com catifes orientals). Pot voler considerar una catifa de llana en compra de nou, o substitució de moqueta existent. Si vostè pot ’ t permetre el luxe de catifa tota la casa amb llana llavors catifa a la sala que rebrà el trànsit més pesat, com el seu saló o habitació familiar. Vostè ’ ll ser feliç que ho va fer.
Vol diners gratis? Es ’ s fàcil que vostè pensa!
Començar a pensar en les botigues que a comprar a sovint. El que ve a la ment? És ciutat Circuit, Starbucks, República Bananera, Sephora, Barnes & Noble? Sens dubte, la majoria de nosaltres fàcilment podria arribar a amb una llista de deu a vint, Si més no. Sóc el tipus de persona que estima per estalviar diners. He estat fent una cosa tan simple pels darrers anys que ha estalviat centenars, Si no milers, de dòlars m'agradaria que ho penso com "diners gratis"! És tan fàcil, però sorprenentment poques persones ...
Venedor llar – Fer reparacions necessàries
Estàs planejant posar la seva casa en el mercat? Reviseu aquests consells per fer reparacions necessàries, i vostè aconseguirà un preu de venda o optimum més ràpid.
Acabat el seu nou xemeneia de estovalles
Felicitacions pel seu nou xemeneia de estovalles! Molta gent compra un estovalles inacabat perquè poden pintar o tacar per coincideixi amb la d'cor de casa seva en lloc de tenir la fàbrica de pintar o tacar-un dels seus colors estàndards. He trobat que després de rebre la seva nova estovalles, molta gent té preguntes i vols assessorament en les millors maneres per anar acabant una xemeneia de estovalles. Pintura o taques? La primera decisió que ha de fer és si el nou estovalles wil....
Laminat Colors perquè coincideixi amb la decoració de paviments
La fusta utilitzada a casa seva, a les portes, sobre la retallada, els gabinets, fins i tot els llits o vanitats a casa seva, pot ser una base pels colors dels sòls laminats que vostè està considerant l'ús a la llar.
Canviant un anell de cera Lavabo
Si hi ha aigua fuites lentament al voltant de la base del seu Lavabo, o olor constantment un mal olor de les seves possibilitats de bany són l'anell de cera Lavabo ha començat a fallar i és temps perquè pugui ser substituït.
Com triar el dret nevera & Congelador
Nevera moderna & Característiques del congelador: Un LCD suggerint quin tipus d'aliments han d'emmagatzemar en què les temperatures i la data de caducitat dels aliments emmagatzemats. Indicador d'estatus de filtre et diu quan és temps de canvi. Prestatgeries d'una zona de refredament a la porta de la nevera. L'aire de la secció de congelador es desvia a la porta de la nevera, ajudant a mantenir la llet o suc a la lleixa de porta més fred. Un caddie de gel a la porta, que reubicar l'emmagatzematge de màquina de gel a la porta del congelador un....
Eines per treballar la fusta – Una guia detallada
Fusteria és un passatemps popular i relaxant. Quan començar, vostè necessitarà una varietat d'eines per treballar la fusta. No cal gastar una fortuna per començar. Comprant el que vostè pot utilitzar i compra d'eines de descompte pot construir la seva recollida sense gastar una fortuna. Cisells: Buscar d'alta qualitat, badaines duradors, com aquests rebrà una gran quantitat d'ús. Rockler fusteria badaines són duradors i assequible. Vostè necessitarà una varietat de badaines en mides de ' a 2...
Tot el que necessites saber sobre armaris
Introducció bàsica a armaris quan es pensa en armaris, més sovint que no, pensa d'armaris de cuina. Aquests són els elements Gabinet més populars en el mercat avui en dia a causa de la seva funcionalitat, importància, i versatilitat. No obstant això, hi ha més d'armaris de gabinets de la cuina, com Lube abasta totes les facetes de la decoració de la llar. Armaris són més que l'emmagatzematge. Parlen de la seva personalitat, el seu gust, i el seu sentit d'estil. Les possibilitats són e....
Fusta planta instal·lació consells
La majoria de nosaltres pensa que perquè pisos de fusta són un material bastant sensible i car, nosaltres sempre hauria de buscar l'ajuda dels professionals per obtenir ells instal·lats.
Comprar un nou llit? Alguns consells per a vostè
Millorar el seu gos ’ salut amb gos Natural de salut
Estalviar diners pel lloguer d'equips de construcció per al seu projecte de reforma
Pot controlar que el gos d'alfa és quan vostè és propietari dos gossos
Remodelació per als seus inquilins de cuina
Naturalment llum però forta cedre mobles
El mobiliari clàssic de cuir
Plantes d'aquàriums i miniguia d'il·luminació
Prevenció de danys de l'aigua a l'àtic
Què pot fer un entrenador de gossos professionals per a vostè i el seu gos
Idees modernes llençols
Alguns grans consells per ajudar-lo abans que contracti un paleta
Dolors de part de l'adopció de fill
Constructors de Londres: instal·lació de cuina.
Mantenir els seus animals de companyia segur en gel-tempestes.
Començant des de zero amb un gos al·lèrgica
Com obtenir les potes en ós qualitat catifes avui
La floristeria: Real o Virtual, El teu una parada de flors
Impressionant cristall aranya dissenys
Categoria:Llar familiar Plans d'Articles
Una llar per a (15)
Tots els (4,534)
Complex d'apartaments (1)
Apta (249)
Arquitecte (138)
Projectes arquitectònics (6)
Àtics (18)
Bany (388)
Pica de bany (13)
Dormitori (269)
Racó de l'esmorzar (8)
Edifici (465)
Construcció de (2)
Comprar una casa (6)
Armaris (41)
Conjunt (96)
Condomini (18)
Complexió de costum (4)
Casa de costum (7)
Casa de costum (1)
Cau (2,234)
Disseny (1,340)
Porta Swing (3)
Portes (557)
Assecador (44)
Subhasta de béns (2)
Venda de béns (5)
Casa de família (9)
Habitatge unifamiliar (3)
Trobar casa (3)
Llar de foc (116)
Menjador formal (3)
Garatge (111)
Consell General (3)
Passadissos (19)
Casa (2,442)
Casa constructors (2)
Casa Compra (2)
Casa de construcció (8)
Plans de llar (6)
Preu casa (4)
Cases en venda (2)
Casa (1,520)
Casa i llar (5)
Casa de disseny (2)
Casa pla (17)
Plans de la casa (6)
Lloguer de cases (1)
L'habitatge (61)
Habitatge preu (2)
És la casa (24)
Cuina (489)
Pica cuina (27)
Vivint (572)
Sala d'estar (185)
Altell (47)
Buscant una casa (2)
Comercialització de la seva llar (1)
Modificacions (17)
La meva àrea (1)
Oficines (56)
Llar en línia (2)
Patis (44)
Porxo (66)
Immobiliària (27)
Béns arrels (2)
Nevera (70)
Lloguer (2,238)
Llocs de lloguer (2)
Lloguer web (3)
Lloguer Cases (1)
Llogar (18)
Representació (145)
Representar (134)
Sala (1,650)
Sèrie Dr. (1)
Serveis (150)
Dutxa (195)
Unifamiliars (4)
Porta corredissa de vidre (12)
Venda d'etiqueta (1)
Llogater (7)
Arbre (470)
Nosaltres casa (9)
Paret (794)
Rentadora (92)
Finestra (509)
1 / 761234567...203040...Següent»Last» últim»
L'Afganistan | Àfrica | Albània | Algèria | Andorra | Angola | Antigua i Barbuda | Àrabs | Argentina | Armènia | Austràlia | Àustria | Azerbaidjan | Bahames | Bahrain | Bangla Desh | Barbados | Bielorússia | Bèlgica | Belize | Benín | Bhutan | Bolívia | Bòsnia i Hercegovina | Botswana | Brasil | Bulgària | Burkina Faso | Burundi | Cambodja | Camerun | Canadà | Cap verd | Txad | Xile | Xina | Colòmbia | Comores | Congo | Costa Rica | Croàcia | Cuba | Xipre | Txeca | República Txeca | Darussalam | Dinamarca | Djibouti | Dominicà | República Dominicana | Timor Oriental | L'Equador | Egipte | El Salvador | Eritrea | Estònia | Etiòpia | Illes Fiji | Finlàndia | França | Gabon | Gàmbia | Geòrgia | Alemanya | Ghana | Gran Bretanya | Gran Bretanya(REGNE UNIT) | Grècia | Grenada | Guatemala | Guinea | Guinea-Bissau | Guyana | Haití | Hondures | Hong Kong | Hongria | Islàndia | L'Índia | Indonèsia | L'Iran | L'Iraq | Regne Unit | Israel | Itàlia | Costa d'Ivori | Jamaica | Japó | Jordan | Kazakhstan | Kenya | Kiribati | Kosovo | Aràbia Saudita | Kirguizistan | Laos | Letònia | Líban | Lesotho | Libèria | Líbia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Macau | Macedònia | Madagascar | Malawi | Malàisia | Maldives | Mali | Malta | Marshall | Martinica | Mauritània | Maurici | Mèxic | Micronèsia | Moldàvia | Mònaco | Mongòlia | Montenegro | Marroc | Moçambic | Myanmar | Namíbia | Nauru | Nepal | Països Baixos | Neves Augusto Nevis | Nova Zelanda | Nicaragua | Níger | Nigèria | Corea del nord | Irlanda del nord | Irlanda del nord(REGNE UNIT) | Noruega | Oman | Pakistan | Palau | Palestina | Panamà | Papua Nova Guinea | Paraguai | Perú | Filipines | Polònia | Portugal | Puerto Rico | Qatar | Reunió | Romania | Rússia | Rwanda | Santa Llúcia | Samoa | San Marino | Sao Santo Tomé i Príncipe | Aràbia Saudita | Senegal | Sèrbia | Seychelles | Sierra Leone | Singapur | Eslovàquia | Eslovènia | Salomó | Somàlia | Sud-àfrica | Corea del Sud | Espanya | Sri Lanka | Sudan | Surinam | Swazilàndia | Suècia | Suïssa | Àrab sirià | Taiwan | Tadjikistan | Tanzània | Tailàndia | Togo | Tonga | Trinitat i Tobago | Tunísia | Turquia | Turkmenistan | Tuvalu | U.S.A | Uganda | REGNE UNIT | Ucraïna | Unió dels Emirats Àrabs | Regne Unit | Estats Units | Estats Units(U.S.A) | L'Uruguai | Uzbekistan | Vanuatu | Vaticà | Veneçuela | Bolívar veneçolà | Vietnam | Vincent | Iemen | Zàmbia | Zimbabwe | GDI | Dominis global internacional, Inc. | GDI SignUp llengua Manual - Guia de llenguatge GDI compte d'organització | Freedom.WS | LLOC WEB. WS | .WS domini | .WS domini afiliats | Bombolla punt-ws | Bombolla punt com | Punt-ws auge | Auge punt com | Ingressos per a la vida | Lloc web de terra de GDI | Lloc web Earth global | Global Articles web |
Alimentat per Llar familiar planeja Global Articles WebSite.WS | GVMG - Grup global de Màrqueting Viral
| 0.809614 |
curate
|
{"ca": 0.9516451233842538, "en": 0.007931844888366627, "oc": 0.0014394829612220917, "es": 0.01918331374853114, "fr": 0.00190951821386604, "pt": 0.007109283196239718, "sh": 8.813160987074031e-05, "it": 0.00819623971797885, "cs": 5.8754406580493536e-05, "la": 0.0009694477085781433, "pl": 0.0002937720329024677, "hu": 0.00044065804935370154, "gl": 0.0002937720329024677, "ro": 0.00044065804935370154}
|
http://family-home.global-article.ws/ca/
|
macocu_ca_20230731_4_464360
|
Mataró Decideix! valora molt positivament la jornada
A les vuit del vespre han tancat els 41 punts de votació que la plataforma Mataró Decideix! ha habilitat a la capital del Maresme amb motiu de la consulta popular per la independència. A banda de Mataró, a la comarca del Maresme, també ha organitzat una consulta popular la població de Òrrius.
Des de Mataró Decideix! han fet una valoració molt positiva del desenvolupament de la jornada. Un dels membres, Marçal Orri, ha explicat a maresme360 que des de la plataforma estan “molt contents” per l’alt índex de participació aconseguit i també de “la implicació del col·lectiu de nouvinguts”.
Tot i que la jornada s’ha desenvolupat amb normalitat s’han produït dos incidents. Un ha tingut lloc quan uns individus han destrossat part del material del punt de votació situat a l’Escola Camí del Cros i increpat als membres de la mesa. Els membres de la plataforma han requerit la presència dels Mossos d’Esquadra però quan aquests han arribat els individus ja havien marxat.
L’altre incident s’ha produït a la plaça de Santa Anna quan un grup de membres de La Falange Española han repartit unes octavilles en contra de la consulta i han increpat als membres del punt de votació.
Publicitat
Finalment la participació ha estat d’un 23,7% el que correspon a 23.006 persones. Dels nouvinguts ha votat el 16,25%, és a dir, 1.956 persones.
De entre les ciutats amb més població que fins ara han organitzat una consulta per la independència Mataró ha estat la que ha enregistrat una participació més alta.
| 0.812229 |
curate
|
{"pt": 0.010443864229765013, "ca": 0.9895561357702349}
| |
mc4_ca_20230418_8_419580
|
Extrema dreta: aïllament o integració en el sistema de poder · Tribuna.cat
Dimecres, 8 de juny del 2011 | 16:10
Extrema dreta: aïllament o integració en el sistema de poder
Extrema Dreta, Toni Reig,
L'actualitat política catalana, centrada en la política de pactes derivada de les recents eleccions municipals, planteja un fet bàsic i transcendental: s'ha d'aïllar l'extrema dreta.
Se l'ha de deixar sense oxigen o bé integrar-la: obrir-li algunes portes per tal que entri dins del sistema polític i adapti les seves doctrines extremistes al sistema democràtic. En definitiva, rebaixar-li el verí que inocula a la societat.
Dins del nostre àmbit europeu aquest dilema s'ha plantejat en diverses ocasions a estats diferents. Les respostes han estat variades però hi ha una realitat que ha esdevingut permanent: una vegada instal·lada en el panorama polític, l'extrema dreta s'hi queda, no desapareix. I, de la mateixa manera que parlem d'extrema dreta, podem referir-nos als populismes, amb qui comparteixen un seguit de trets característics. Són formacions polítiques que, durant les últimes dècades, s'han instal·lat de manera permanent en l'escenari europeu, alterant el joc tradicional dreta-esquerra.
A les eleccions catalanes de l'any passat, l'extrema dreta va estar prop d'entrar al nostre parlament, però els 75.000 vots obtinguts li van ser insuficients per saltar la barrera d'accés. Ara, a les recents eleccions municipals, ha arribat als 65.000 vots i la seva presència s'ha desplegat per part del territori català. Li cal sumar el populisme d'una fracció extremista del Partit Popular, personificada pel candidat a l'alcaldia de Badalona. I, de sobte, tothom es formula la pregunta de Lenin: què fer?
El cas francès
Si mirem els nostres veïns del Nord, els francesos, podem recordar que, durant la presidència del socialista François Mitterrand, davant d'un problema semblant el president va optar per la maniobra a curt termini i mirar de debilitar els seus enemics polítics, la dreta, per tal d'assentar així el seu domini.
El sistema electoral francès és a dues voltes. A la primera es presenta tothom que ho desitgi però a la segona sols passen els qui han tret més del 10% dels vots, que normalment són dos o tres candidats (a no ser que un candidat hagi tret el 50% més un vot a la primera volta). És aquí quan entra en joc la política d'aliances i desistiments. L'extrema dreta, el Front Nacional de Jean-Marie Le Pen, treia bons resultats a la primera volta però sistemàticament era escombrat a la segona. Un partit amb un percentatge de vots superior al 10% es quedava sense cap diputat.
Mitterrand va canviar la llei electoral fent-la proporcional, per obrir les portes de la representació parlamentària al Front Nacional i, així, dividir i debilitar la dreta clàssica, és a dir, el seu rival. La maniobra li va sortir bé però encara que després es va tornar al sistema de dues voltes, el Front Nacional s'ha quedat amb una presència constant i forta, que es mou entre uns mínims del 8% i uns màxims del 22%. La seva ideologia, centrada en un programa polític que té com eixos bàsics la seguretat (llei i ordre, mà dura amb els delinqüents estrangers) i la immigració (expulsió dels sense papers, no més immigrants), condiciona totes les campanyes electorals, tant les de la dreta com les de l'esquerra i, sobretot, en èpoques de crisi i atur elevat.
L'exemple d'Àustria
Un altre cas podria ser el d'Àustria on els cristianodemòcrates van arribar a fer un govern de coalició amb l'extrema dreta del Partit Liberal de Haider. La Unió Europea (UE) va expressar el seu rebuig a aquesta política d'integració de l'extrema dreta dins del sistema democràtic. Anys després d'aquella experiència, l'extrema dreta austríaca continua present a l'escena política però fora del govern, amb una força considerable, superior al 20%. La víctima han estat aquells qui els van obrir les portes, ja que actualment els cristianodemòcrates han passat de ser la primera o segona força política del país a ser-ne la tercera, i estan en plena davallada.
En definitiva, tenim una situació difícil de gestionar i molt delicada. Malament si els aïllem perquè poden recollir el desànim i el desencís de molta gent que els pot veure com una alternativa vàlida a un sistema que consideren insatisfactori. Malament si els integrem perquè amb les portes obertes es beneficiaran del sistema amb el què volen acabar. Per desgràcia, han arribat per quedar-s'hi i són un factor capaç de condicionar el discurs polític de tota la societat. I, en el nostre cas, l'extrema dreta i el populisme té les seves fonts ideològiques en el nacionalisme espanyol més extremista, és a dir, el més anticatalà possible.
| 0.862708 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.tribuna.cat/cronica/internacional/extrema-dreta-aillament-o-integracio-en-el-sistema-de-poder-08-06-2011.html
|
cawac_ca_20200528_12_19946
|
Amb el lema “Una ampolla d’aigua és tot el teu dinar? Quan no menges res deixes de ser tu” es repartiran ampolles d’aigua buides a universitats i entitats juvenils. Segons l’ACAB, un total de 26.000 noies a Catalunya pateixen aquests trastorns, el 6% de la població jove femenina.
En una resolució reclama mesures cautelars per evitar el risc que comporta per a la seguretat dels usuaris el fet que els albergs sense llicència es mantinguin oberts. D'altra banda, proposa que es creï una comissió de treball que impulsi millores en la gestió i inspecció dels albergs i recomana que es revisin els criteris que determinen les tarifes de l’impost sobre les estades en establiments turístics.
Aquest 1 d’octubre ha entrat en vigor la nova normativa de formació d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil. Aquesta nova norma suposa un canvi substancial respecte al marc actual, definit l’any 1995 per la Generalitat de Catalunya i que s’havia mantingut pràcticament intacte des dels seus inicis, havent assolit nivell d’aplicabilitat notable. Com a prova, s’han titulat més de 100.000 monitors d’activitats de lleure a Catalunya.
Benestar Social i Família habilita un web amb l’oferta dels agrupaments escoltes i centres d'esplai actius a Catalunya. El mes d'octubre també entra en vigor la normativa sobre els nous cursos de formació per ser monitor/a i director/a d’activitats d’educació en el lleure
Les principals associacions del sector de les colònies s'uneixen per garantir la continuïtat d'aquesta activitat educativa fonamental. A través del projecte "Colònies i educació" impulsen el reconeixement formal de les colònies escolars per defensar l'alt valor afegit que suposa per al sistema educatiu català i perquè infants i joves puguin accedir al lleure en condicions d'equitat.
A Catalunya hi ha una llarga tradició de colònies, fet que permet gaudir d'una extensa quantitat d'instal·lacions juvenils que ofereixen estades de qualitat a preus econòmics i envoltats d'un entorn natural excel·lent.
La Direcció General de Joventut (DGJ) del Departament de Benestar Social i Família ha registrat un total de 531 activitats que les entitats d’educació en el lleure de Catalunya duen a terme aquests dies de vacances de primavera a Catalunya. Les colònies i les acampades representen el 56 % del conjunt de les activitats, que compten amb un total de més de 13.000 infants i joves.
| 0.895601 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.e-colonies.cat/noticies/etiqueta/joventut
|
crawling-populars_ca_20200525_21_187111
|
Recorda'm
Les peticions del govern català animant a la mobilització i en alguns casos fins i tot participant en algunes d’elles —el mateix dia de la sentència hi havia alts càrrecs del govern i diputats...
Tothom està pendent del càstig que s’imposi a Junqueras, Forn, Romeva, Turull, Rull, Sánchez, Cuixart, Bassas i Forcadell per haver forçat unes lleis amb l’objectiu últim de convocar un referèndum...
Aquesta setmana el PSOE i Ciutadans han rellançat la campanya electoral del 10-N. Els taronges anuncien mocions de censura que no van enlloc, però amb la qual intenten deixar el PSOE al costat del “malvat”...
Avui hi ha debat de política general al Parlament. El president de la Generalitat Quim Torra obrirà la sessió que sol inaugurar el curs polític i aquest es presenta de nou excepcional: a les portes...
Dimarts de la setmana que ve, la convocatòria avançada d’eleccions al Congrés serà oficial. Quatre comicis en quatre anys i des de fa quatre dies més de 100.000 ciutadans, segons “La Vanguardia”,...
El candidat Pedro Sánchez abandona la política i opta per buscar un nou escenari que li sigui més favorable per formar govern, si pot ser monocolor, prement només el botó de les eleccions. Quatre...
Jo hi seré”, “per mi no quedarà”, ”tinc la samarreta i aniré a la mobilització, per mi no serà”, ”Fa mandra, però em sentiria culpable si no hi vaig”, ”Aquest any no, s’ha acabat...
La reincorporació a la feina, aquest any, després de les vacances d’estiu està envoltada de cert neguit. Treballo a Barcelona, no hi visc, i no sé pas quin ambient em trobaré atès els nivells de...
Les agressions homòfobes augmenten i les accions es destinen a pal·liar els efectes entre els afectats. Tot i la necessitat d’aquestes actuacions, cal preguntar-se també el perquè d’aquest augment...
Pàgina 2 de 12
© 2020 El Punt Avui
| 0.847575 |
curate
|
{"ca": 0.9950331125827815, "fr": 0.004966887417218543}
|
: /articles/eansola.html?start=9
|
mc4_ca_20230418_12_288660
|
Comença la cursa per arribar a l'alcaldia d'Olot - Olot TelevisióOlot Televisió
Comença la cursa per arribar a l’alcaldia d’Olot
Última actualització 06 maig 2011
La campanya electoral per les eleccions municipals del 22 de maig ja ha començat. Ho ha fet aquesta mitjanit amb la tradicional enganxada de cartells. Tots els candidats han deixat el seu rastre al Firal, on es dóna el tret de sortida. Per primera vegada es presenten nou candidatures que lluitaran per arribar al govern de l’Ajuntament d’Olot. Totes elles han presentat el seu eslògan i intentaran convèncer l’electorat durant els propers quinze dies.
Les dotze en punt de la nit. Tots els candidats a l’alcaldia de l’Ajuntament d’Olot, acompanyats dels membres de cada llista, comencen l’enganxada de cartells que dóna el tret de sortida a quinze dies de campanya electoral. El Partit dels Socialistes de Catalunya presenta a Josep Guix sota l’eslògan ‘Per Olot’. Josep Maria Corominas, de Convergència i Unió, es ven com el canvi per Olot després de 12 anys de govern socialista. Corominas ha demanat una campanya neta i transparent i on espera il·lusionar els olotins. Esquerra Republicana de Catalunya també té nou candidat, es tracta de Pere Gómez, que durant els darrers mesos ja ha estat el portaveu d’Esquerra al consistori, després de la dimissió voluntària de Jordi Coma. Després del divorci amb Iniciativa per Catalunya – Verds, Alternativa per la Garrotxa presenta a Raül Massanella com a candidat de la formació ecologista. Plataforma per Catalunya ha participat, per primera vegada, a l’enganxada de cartells. Moisès Font és el candidat d’aquest partit que ha escollit l’eslògan “primer els de casa”. Nova cara també al Partit Popular de Catalunya. Júlia Sala ha fet el seu primer acte de campanya. Això sí, al costat de Joaquim de Tricheria, la persona que durant més d’una dècada ha estat present al consistori.
Aquest 2011 serà recordat pel número de candidatures que es presenten a les urnes, un total de nou, tres de les quals ho fan per primera vegada. Un d’ells és Iniciativa per Catalunya Verds. Els fins ara regidor d’Alternativa per la Garrotxa és, ara, candidat dels ecosocialistes. Després d’aconseguir representació al Parlament de Catalunya, Solidaritat Catalana també es presenta a Olot. I, finalment, Llum Adell, fins fa pocs dies regidora electe de Convergència i Unió, es presenta per Nova Catalunya Independent. Per davant hi ha quinze dies intensos de campanya. A partir de dilluns vinent, Olot Televisió començarà a emetre les entrevistes amb cadascun dels nou candidats al consistori olotí. I, el 20 de maig, a partir de les 10 de la nit i en directe, el debat més decisiu d’aquests comicis, el debat electoral d’Olot Televisió.
| 0.807323 |
curate
|
{"ca": 0.9896411394746578, "nl": 0.010358860525342212}
|
http://www.olot.tv/noticies/politica/comenca-a-cursa-per-arribar-a-lalcaldia-dolot/
|
cawac_ca_20200528_4_53139
|
Publicacions
Aquesta és una publicació que agradarà especialment als interessats en la guerra naval. El seu autor el Dr. Owen R. Cote, és especialista en tecnologia militar i docent del MIT (Massachusetts Institute of Technology). Editada pel Naval War College, constitueix una obra imprescindible per comprendre com s'ha arribat a la tecnologia, i les tàctiques de les guerra antisubmarina(ASW) actual.
El títol fa referència a les tres grans “batalles” ASW del segle XX. La primera i la segona es corresponen, efectivament, a les dues guerres mundials. Tot i no ser l'objecte de l'estudi, s'hi dedica un capítol. La tercera batalla és doncs, l'esforç de la U.S. Navy contra l'amenaça submarina soviètica.
Aquesta està dividida en quatre parts, que constitueixen el gruix de l'obra. La primera d'elles tracta dels esforços inicials per trobar una resposta adequada les còpies soviètiques dels magnífics submarins alemanys del Tipus XXI. Tot i que finalment es va veure que s'havia sobrevalorat la capacitat de l'enginyeria naval russa de postguerra, les millores tècniques i operatives serien de gran ajuda en la segona fase. Aquesta, situada a la dècada dels cinquanta, destacarà per l'entrada en escena del submarí com protagonista en les operacions ASW. Fins aleshores era terreny exclusiu de l'aviació i la flota de superfície. També s'hi tracta la introducció de la propulsió nuclear, que deslliurà els submarins de la necessitat de recarregar les bateries. Naixia el submarí “autèntic”, i amb ell, la necessitat de noves tàctiques. La tercera fase engloba des del 1960 fins el 1980, l'època de major avantatge nord-americana respecte els submarins de soviètics. Emergeix l'estratègia de “barrera” a l'Atlàntic, on els submarins nuclears ocuparien les posicions avançades. A cada novetat en els dissenys russos, hi apareixeria una solució. I va ser així fins la introducció del primer tipus submarí nuclear rus realment silenciós el Victor II. S'obriria així la quarta fase de la tercera batalla. Conclogué en fals, o com diu l'autor, amb un “salvats per la campana”, amb l'ensorrament de la Unió Soviètica.
Planteja també si no estem ja dins de la “quarta” batalla. Els problemes irresolts de la darrera fase i la proliferació de submarins de propulsió convencional, altament silenciosos, i tecnologia low-cost ressalten que l'amenaça subaquàtica segueix ben viva. Aquest és doncs, un treball de lectura obligada per la comprensió de la guerra naval.
| 0.826805 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.ceec.cat/catala/seccions/publicacions/the-third-battle-innovation-in-the-us-navys-silent-cold-war-struggle-with-soviet-submarines/
|
oscar-2201_ca_20230904_8_59430
|
El Gran Recapte d’Aliments és una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària, també serveix per donar a conèixer la situació que travessa aquest grup, que arran de la crisi econòmica que estem vivint, ha anat creixent. La campanya la duen a terme simultàniament els quatre Bancs d’Aliments de Catalunya.
Es calcula que actualment, un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya. Aquestes persones requereixen la nostra solidaritat i capacitat organitzativa per no esdevenir persones marginades. I és per aquest motiu que des dels Bancs d’Aliments es posa en marxa aquest projecte que enguany arriba a la setena edició.
El Gran Recapte d’Aliments al 2014 va recollir 4.686.000 kg en més de 2.000 punts de recollida i va comptar amb l’ajuda de 22.000 voluntaris. La fita per a l’edició del 2015 és tornar assolir una xifra similar gràcies a la col·laboració de 25.000 voluntaris.
El Banc dels Aliments també vol fer arribar la seva inquietud a les escoles i instituts de Barcelona. Aquesta setmana el coordinador pedagògic del Banc d’Aliments ha fet una xerrada als alumnes de sisè de la nostra escola. Els objectius d’aquestes xerrades són:
– Sensibilitzar als alumnes, el personal docent i les famílies de les desigualtats socials.
– Valorar positivament la lluita per la defensa dels drets fonamentals de la persona, el dret a l’alimentació.
– Crear consciència del malbaratament dels recursos alimentaris en la nostra societat.
– Donar a conèixer la gran tasca que fa el Banc dels Aliments.
Aquest programa, col·labora amb més de 100 escoles i recapta unes 50 tones d’aliments cada any.
Nosaltres ens volem sumar a aquesta crida i a partir de DILLUNS 23 i fins al DIVENDRES 28 de novembre habilitarem un espai al vestíbul de l’ escola per rebre tots aquests quilos de solidaritat.
Quins són els aliments més adients per la donació?
Galetes, cereals, llet, sucs, arròs, llegums, brou, conserves, sucre, cafè, oli, farina, llet en pols, farinetes, potets de nadó, etc…
Es demana no portar aliments que necessitin conservació molt especifica.
Comissió Pedagògica
20 de novembre del 2015
La Comissió Pedagògica de l’ AMPA Pere IV en col·laboració amb el Banc dels Aliments engega:
EL GRAN RECAPTE D’ ALIMENTS del 23 al 28 de NOVEMBRE
El Gran Recapte d’Alimentsés una campanya de recollida d’aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades del nostre entorn rebin ajuda alimentària, també serveix per donar a conèixer la situació que travessa aquest grup, que arran de la crisi econòmica que estem vivint, ha anat creixent. La campanya la duen a terme simultàniament els quatre Bancs d’Aliments de Catalunya.
Es calcula que actualment, un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya. Aquestes persones requereixen la nostra solidaritat i capacitat organitzativa per no esdevenir persones marginades. I és per aquest motiu que des dels Bancs d’Aliments es posa en marxa aquest projecte que enguany arriba a la setena edició.
El Gran Recapte d’Aliments al 2014 va recollir 4.686.000 kg en més de 2.000 punts de recollida i va comptar amb l’ajuda de 22.000 voluntaris. La fita per a l’edició del 2015 és tornar assolir una xifra similar gràcies a la col·laboració de 25.000 voluntaris.
El Banc dels Aliments també vol fer arribar la seva inquietud a les escoles i instituts de Barcelona. Aquesta setmana el coordinador pedagògic del Banc d’Aliments ha fet una xerrada als alumnes de sisè de la nostra escola. Els objectius d’aquestes xerrades són:
– Sensibilitzar als alumnes, el personal docent i les famílies de les desigualtats socials.
– Valorar positivament la lluita per la defensa dels drets fonamentals de la persona, el dret a l’alimentació.
– Crear consciència del malbaratament dels recursos alimentaris en la nostra societat.
– Donar a conèixer la gran tasca que fa el Banc dels Aliments.
Aquest programa, col·labora amb més de 100 escoles i recapta unes 50 tones d’aliments cada any.
Nosaltres ens volem sumar a aquesta crida i a partir de DILLUNS 23 i fins al DIVENDRES 28 de novembre habilitarem un espai al vestíbul de l’ escola per rebre tots aquests quilos de solidaritat.
Quins són els aliments més adients per la donació?
Galetes, cereals, llet, sucs, arròs, llegums, brou, conserves, sucre, cafè, oli, farina, llet en pols, farinetes, potets de nadó, etc…
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9828099931239972, "fr": 0.005271602108640843, "es": 0.011918404767361907}
|
https://ampa.pereiv.cat/12808/?date=2021-3-29&t=day
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_79981
|
D’aquest article extreiem aquesta frase: “P. Ángel García (Padre Ángel: “Si el cardenal Tarancón no tiene su museo es por dejadez”)
De “dejadez”, res de res! En el moment en que no hi ha una hagut una veu dicordant que s’hagi oposat amb fermesa a que es realitzi a Tarragona un acte franquista per excel•lencia amb la beatificació de cop de 522 víctimes seves, marquant el segle XXI pels segles a venir, mentre que a dia d’avui, els familiars de les víctimes a mans dels vencedors encara estiguin esperant un mínim gest de reparació o de consol pels seus desapareguts per part d’una Espanya on l’Esglesia tè la influència que tè´, és una veritable indecència.
I el fet que no s’obri a Borriana on prendria tota la seva significació i tindria la seva eficàcia el Museu Tarancon de cara a la població amb el seus arxius, no és cap deixadesa, és el favor calculat al partit dominant políticament el País Valencià!
L’Esglesia catòlica no es mantè des la inocència i les individualitats que sense desconìxer la seva història mil•lenària, la segueixen amb sinceritat, són respectables en la mesura que representen, més que la mateixa Esglesia, el vetader mistèri de la fe humana.
This entry was posted on dimarts, novembre 5th, 2013 at 15:03 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.7642805495300072, "es": 0.08026030368763558, "en": 0.1554591467823572}
| |
crawling-populars_ca_20200525_50_19326
|
Les noves energies que alimenten als automòbils arriben també als models de la marca sueca Volvo, que disposa en la seva gamma dels XC60 i XC90 Mild Hybrid, associats a propulsors dièsel. Aquests dos vehicles reben un petit motor elèctric de 14 cv que funciona com a generador d'energia recuperada, i que ajuda a reduir les emissions i consums d'aquests models. Va associat a les plantes motrius tant dièsel de 197 i 235 cv com a una de gasolina de 250 cv.
Aquests semihíbrids, que reben denominacions B4 i B5 per distingir-los dels seus germans, inclouran per primera vegada l'avançat sistema de frenada regenerativa de Volvo amb recuperació d'energia cinètica, que s'ha combinat amb els actuals motors de combustió interna per crear un motor elèctric integrat que porta el nou distintiu ambiental «Eco» de la DGT.
El nou motor, electrificat mitjançant la recuperació de l'energia de la frenada per cable elèctric, ofereix als conductors fins a un 15% d'estalvi de combustible i redueix les emissions de la conducció real. Aquest sistema de frenada per cable elèctric interactua amb el sistema de recuperació d'energia i redueix el consum i les emissions, en recuperar l'energia cinètica durant la frenada.
En el cas de l'XC60, els clients podran triar entre diferents versions semihíbrides, com un B5 de gasolina o dièsel, un B4 dièsel i un B6 de gasolina. El B5 de gasolina estarà disponible amb tracció davantera o integral. Per la seva banda, l'XC90 oferirà un motor Mild Hybrid B5 de gasolina o dièsel, així com un altre B6 de gasolina.
Els Mild Hybrid de Volvo tenen un funcionament senzill. Durant la frenada, recuperen energia i carreguen la bateria de 48 V. Després, un generador d'arrencada integrat utilitza l'energia acumulada per ajudar els motors tèrmics. La gamma de models d'aquest tipus de Volvo està formada pels SUV XC60 B4 AWD i B5 AWD Mild Hybrid, amb habitacle per a 5 persones, i pels XC90 B5 AWD Mild-Hybrid amb 5 o 7 seients. Els preus d'aquests models varien des dels 52.000 euros d'un XC60 als 72.000 euros d'un XC90.
La marca nòrdica continua posseint un mix de motoritzacions, en el qual predominen les vendes d'automòbils amb motorització dièsel (65%) enfront dels gasolina, que s'emporten el 27% de les vendes, i els Mild Hybrid amb un 8%. De cara a l'any 2020 s'espera que el mix de vendes variï en la proporció de 50% dièsel, 30% gasolina i 20% Mild Hybrid.
Volvo, que disposa de 6 fàbriques a escala mundial, porta un període de 5 anys consecutius creixent en vendes, fins arribar a més de 642.000 unitats. Així, ha constatat una forta demanda dels models de la seva gamma SUV. Aquest 2019 està previst un creixement del 7,4%.
A Espanya la marca sueca va vendre l'any passat 15.850 vehicles, amb un creixement del 18%. Aquest any el creixement serà del 5%, posant en circulació 16.700 unitats. L'objectiu l'any que ve és créixer un 10%, amb 18.400 unitats.
| 0.830883 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /motor/2019/10/29/xc-60-xc-90-suc/1010729.html
|
vilaweb_ca_20220728_0_28551
|
L’Església Catòlica va trigar una mica més de 350 anys a reconèixer l’error que havia comès amb Galileu, en condemnar-lo per considerar que la Terra es movia al voltant del Sol. I és que la institució que regeix el cristianisme acostuma a ser una mica poc inclinada a les innovacions de qualsevol mena. No obstant això, amb l’arribada de l’era digital, les autoritats catòliques han sabut entendre el potencial de les xarxes per a estendre el seu missatge.
A internet, el cristianisme es pot trobar en tants formats com tipus de creients existeixen. Un dels elements més importants són els portals informatius. Aquestes plataformes es dediquen a transmetre l’actualitat cristiana, posant especial èmfasi en l’agenda del Papa i de les autoritats eclesiàstiques locals. Però també són molt actives a generar opinió sobre les polítiques que puguin entrar en conflicte amb la doctrina catòlica, així com difondre històries personals de superació cristiana.
Però el cristianisme digital també és conscient del potencial de les xarxes socials i la captació de seguidors. L’any 2012, el Papa Francesc es va unir a Twitter, des d’on envia missatges d’inspiració als seus més de 40 milions de seguidors. Una altra xarxa social molt popular entre creients és Instagram, on els influencers catòlics demostren que la selfie no és incompatible amb la humilitat cristiana.
A més, existeixen múltiples plataformes i apps que ofereixen tota classe de serveis religiosos a aquell fidel que els necessiti sense moure’s de casa. El cristianisme se suma a l’onada de les noves tecnologies, en el que es podria denominar una evangelització 3.0.
Els mitjans, eina de difusió tradicional
El portal informatiu Religión en Libertad, amb seu a Madrid, es defineix com un mitjà d’evangelització digital. El seu director Álex Rosal explica que “intentem que hi hagi un màxim de dues notícies negatives al dia, perquè la gent està ja saturada de notícies negatives. Per a nosaltres és molt important comptar testimoniatges de superació. Històries que demostren que sempre es pot seguir endavant amb l’ajuda de Déu”.
El seu públic, admet, està sobretot format per catequistes, professors de religió, rectors i el que ell denomina “avi jove” (persones que ronden la seixantena i tenen accés a internet). Sobre l’origen dels seus lectors, el 75% són hispanoamericans, per la qual cosa l’Álex intenta que els seus redactors transmetin la realitat espanyola de manera que es pugui comprendre: “Jo els dic als meus becaris: tu escriu perquè t’entengui una catequista peruana de 45 anys”.
Sobre si l’església està conscienciada del potencial de les eines digitals, Álex diferència: “Hi ha dues generacions, la que coneix el potencial i l’usa, i l’altra generació, gent més gran que pensa que és opcional”. Aquesta generació més gran està formada per alts càrrecs eclesiàstics, sobretot, majors de 65 anys que encara veuen el mitjà digital amb recel i que deleguen les seves accions digitals en algú que els faci “les coses d’internet”. Però segons Álex, “la immensa majoria dels capellans i evangelitzadors ho tenen clar”.
Actualment, a la xarxa hi ha una considerable presència de pàgines religioses. La desinformació religiosa, sobretot orientada als aspectes polítics és alarmant. Davant això, Rosal declara que “hi ha entitats que es dediquen a això específicament. Hi ha associacions d’ateus combatius i militants que es dediquen a tenir webs de mems, sobretot, molt grollers, molt insultants. Qualsevol cosa que enxampen, la posen a circular”. No obstant això, aclareix, que aquesta activitat no pot fer ombra als grans mitjans de comunicació religiosos.
Les xarxes socials, les grans protagonistes
Deixant de banda els mitjans de comunicació tradicionals, les xarxes socials es postulen com la gran eina de difusió del segle XXI. Així doncs, tothom és lliure de publicar el que vulgui al núvol, sempre tenint en compte els termes i les condicions d’ús de cada plataforma digital en concret. Per aquesta mateixa raó, és relativament fàcil crear tendències i difondre una ideologia en concret.
Així ho fa la Rosa Pich, una instagrammer que, a més, ha escrit un llibre. En aquest, anomenat “Com ser feliç amb 1, 2, 3…fills?”, la barcelonina parla sobre com és la seva vida sent mare d’una família nombrosa, atès que actualment té 15 fills. Però Pich és molt més que això, i és que utilitza les xarxes socials per “difondre la felicitat”, però també per parlar dels dies dolents que tothom té. “De cara a les xarxes socials” afirma “no sóc una persona i de cara a la meva vida privada en sóc una altra, la persona és una”. Per tant, la clau del seu èxit està en mostrar-se tal com és. El fet de no centrar-se únicament en difondre un ideal de vida cristià fa que, segons les seves paraules, la segueixin “dones de tot tipus” que veuen en ella “un model real a seguir”.
Qui també és un model a seguir pels integrants de l’Església Catòlica és el Papa de Roma. Aquests últims anys, el Pontífex ha estat més actiu que mai a Twitter i, darrerament, ha estat tendència per una piulada. En aquesta, s’inseria el fragment d’un discurs que havia pronunciat a la Jornada Mundial de la Joventut 2019, que enguany s’ha celebrat a Panamà. El més impactant de la piulada, però, és el fet que es refereixi a la Verge Maria com a “influencer”, fet que fa palès la necessitat que té l’Església de crear i consolidar models de conducta a través de les xarxes socials.
Con su “sí”, María es la mujer que más ha influido en la historia. Aun sin redes sociales fue la primera “influencer”, la “influencer” de Dios. #Panama2019
— Papa Francisco (@Pontifex_es) 27 de enero de 2019
De la mateixa manera, el fet que el cap de l’Església Catòlica sigui tan actiu a les xarxes socials (especialment a Twitter i Instagram) diu molt de la posició de la institució al respecte. Així doncs, el Papa té comptes de Twitter en diversos idiomes, per tal d’arribar als catòlics d’arreu del món.
Les pàgines web, ancorades al passat
Un món no tan aparentment allunyat de les xarxes socials és el dels llocs web. Allà també es teixeixen grans comunitats cristianes, especialment actives en els països que integren l’Amèrica Central i Sud-Amèrica. Tot i que hi ha una gran varietat de llocs web, amb funcionalitats tan diverses com encendre una espelma o contractar una missa, en destaca Catholicos Online, una plataforma creada per la família Bellido-Durán amb la missió de propagar la fe cristiana.
No obstant això, hi ha alguna cosa en aquestes pàgines web que ens transporta al passat. Malgrat voler ’informar sobre la religió i arribar al màxim públic possible, la plataforma pot arribar a semblar antiquada, atès que la distribució dels elements, els colors i la maquetació ens recorda als inicis d’Internet.
En qualsevol cas, i sigui el format què sigui, el cristianisme ha descobert en internet una nova forma d’evangelitzar. Encara que cap representant de l’Església ha volgut participar d’aquest reportatge, és evident que l’agenda digital ja forma part de la institució. Així, els nous missioners encarregats de difondre el missatge cristià ja no necessiten desplaçar-se per llocs recòndits del món. Simplement, davant d’una pantalla, la religió cristiana té l’oportunitat de guanyar fidels amb tan sols uns clics.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9587328053355565, "es": 0.033764068361817424, "fr": 0.0059747116854244825, "en": 0.0015284146172016117}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/lera-de-la-fe-digital/
|
macocu_ca_20230731_3_70891
|
Maridatge de formatges
Maridatge de xocolates
Visites i esdeveniments a mida
Regala visites a Parés Baltà
Si et ve de gust compartir les nostres experiències amb els teus familiars o amics, t’oferim la possibilitat de regalar una visita oferint-te un val regal.
Escull la visita o maridatge que vols regalar i entra-hi. Selecciona la opció Regala. Introdueix el número de visites o maridatges que vols regalar, el nom del beneficiari, el missatge de felicitació i el format de val regal: digital o enviament físic (amb un cost extra).
En aquest moment no cal escollir la data de visita: això ho pot fer la persona receptora en un termini d’un any des de la data de compra.
Finalitza la compra afegint el val regal al carret, i en uns minuts rebràs un correu de confirmació on hi trobaràs l’enllaç per descarregar-te el val regal personalitzat amb el nom del destinatari en format PDF.
Horari
Reserves
És molt recomanable reservar les visites amb antelació si vols gaudir d’un tour guiat.
Aparcament
Places de parking disponibles.
Idiomes
Les visites guiades són en Català, Castellà i Anglès. En Alemany, Francès i Finès sota petició.
Oferim visites personalitzades per a grups privats, esdeveniments, meetings o conferències d’empresa. Explica’ns quina idea tens omplint el formulari de contacte.
Com arribar
Des de Barcelona, ves per l’autopista AP-7 direcció Tarragona i pren la sortida 28 -Vilafranca del Penedès Nord. Segueix tot recte, en direcció al centre de la ciutat. Quan hi siguis, just després de creuar un pas de vianants força gran, veuràs a la dreta un cartell que indica Sant Martí Sarroca. Hauràs de seguir les indicacions cap a aquest poble, deixant Vilafranca endarrere i prenent la carretera BP-2121. A 5km trobaràs el celler a mà dreta. Durada del trajecte: 1 hora.
+ Des de l’estació de Barcelona Sants o Plaça Catalunya, agafa la Renfe línia R4 direcció Sant Vicenç de Calders. Baixa a la parada Vilafranca del Penedès. A la sortida de l’estació, es pot agafar un taxi per a que et porti fins al celler que està situat a tan sols 5km. Durada del trajecte: 1 hora i 15 minuts.
Experiències enoturístiques en un entorn natural
Visites a les nostres vinyes biodinàmiques, tastos de vins i caves ecològics, maridatges amb formatges o xocolates i molt més...
COMPRES 100% SEGURES
| 0.781988 |
curate
|
{"ca": 0.9041519434628975, "it": 0.015017667844522967, "en": 0.0035335689045936395, "fr": 0.00441696113074205, "es": 0.07287985865724382}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_323837
|
Actualment, Rubí compta amb un skatepark que dona servei de manera correcta a la comunitat d’skaters de la ciutat, però que ha quedat petit a causa de la creixent demanda per part dels patinadors i patinadores locals. Per aquest motiu, i com a resposta a la demanda de La Skatebording Rubí, la setmana vinent començaran les obres de creació d'un nou circut just al costat de la pista de l'skatepark de Can Sant Joan.
El projecte preveu conservar l’skatepark existent, fent-hi alguna actuació de manteniment; dissenyar un nou circuit en el qual sigui possible la pràctica d’aquesta modalitat esportiva per a diferents nivells i apte també per a celebrar-hi tornejos o altres esdeveniments similars; i projectar aquesta instal·lació com un espai públic de la ciutat, en la qual es crearan espais d’estada inclusius perquè persones alienes a la pràctica de l’skate puguin gaudir d’aquest equipament.
Els treballs, que s’inclouen al Pla d’inversions financerament sostenibles (PIFS), consistiran a enderrocar el paviment existent, adequar el terreny, realitzar els elements de l’skatepark (quarter-pipes, rampes, hubbas, hip, baranes inclinades, manuals i ledges, rails, escales amb rail i bowls) i pavimentar la zona patinable, entre d’altres. Amb el nou circuit, es busca defugir la idea d’skatepark com a instal·lació de formigó aliena al seu entorn. Per això s’habilitaran recorreguts per patinar en convivència amb els espais verds i les zones d’estada pensada pel públic.
El nou skatepark tindrà dos accessos des de la vorera, que es caracteritzaran pel canvi de material del paviment. El nou skatepark aprofita la suau pendent del terreny en el qual s’instal·la i, mitjançant un recorregut en ziga-zaga, es permetrà generar impulsos als patinadors en punts estratègics. El circuit es composarà de quatre línies diferenciades, amb diferents nivells d’exigència en la pràctica de l’skate.
Les obres les durà a terme l’empresa Roig i Fills Associats, S.A. per un import de 289.190 euros. El termini d’execució d’aquests treballs és d’unes 16 setmanes. Durant la major part d’aquest temps, es podrà seguir fent ús de l’skatepark actual, només es limitarà l’accés mentre es facin les tasques de reparació de la instal·lació existent.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.rubitv.cat/noticia/3994/nou-circuit-skatepark-can-sant-joan
|
mc4_ca_20230418_17_712886
|
DUGi: Item | TDX - Development of chemical separation processes for the treatment and monitoring of metallic cations and oxoanions in polluted waters
http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10803@@51663
Manager: Anticó i Daró, Ma. Enriqueta
Document access: http://hdl.handle.net/10803/51663
68 - Indústries, oficis i comerç d’articles acabats. Tecnologia cibernètica i automàtica Informació -- Sistemes d’emmagatzematge i recuperació -- Geografia -- Congressos Anàlisi multivariable 504 - Ciències del medi ambient Education, Higher Professors -- Formació Discursos acadèmics
Universitat de Girona. Servei de Publicacions Juvinyà Canal, Dolors Daunis i Estadella, Josep Mirambell i Belloc, Enric Universitat de Girona. Facultat de Ciències Ministerio de Ciencia e Innovación (Espanya) Nolla, Josep Maria
| 0.491364 |
curate
|
{"en": 0.26211180124223604, "ca": 0.6645962732919255, "es": 0.011180124223602485, "ru": 0.062111801242236024}
|
http://dugi.udg.edu/item/http:@@@@hdl.handle.net@@10803@@51663
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_864935
|
ERPV col·labora i participa activament en actes sota la bandera espanyola a Castelló de la Plana
En resum, el Bloc (o tu sol com a militant/simpatitzant) es queixa d'ERPV per estar d'acord en una iniciativa on el propi Bloc i Bloc Jove donen suport.
Poca comprensió lectora amic
Segur que sí. Mira l'enllaç que ha posat en Maulet Esteban i m'ho expliques com es pot ser tan hipòcrita.
On posa que el Bloc o el Bloc Jove donen suport?
Hi donen suport: Intersindical Valenciana (IV) Confederació General del Treball del País Valencià - Àrea Pública (CGT) Coordinadora de Treballadors del País Valencià (CTPV) Sindicat d'Estudiants Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA) Bloc Nacionalista Valencià (BLOC) Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) Ciutadans Independents de Benissa Col·lectiu de Joves Comunistes (CJC) Joventuts Socialistes de Torrent (JSPV-Torrent) Organització Comunista del País Valencià (OCPV-CEOC) Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE-PV) Revolució ARDE de Sogorb Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de l'Alt Palància El Militante Gremi d'Editors del País Valencià Izquierda Republicana del País Valencià (IRPV) BLOC-JOVE Coordinadora Enric Valor per la Normalització Lingüístic
el BEA és del BLOC?
va dedicat als militants del BEA d'aquest fil que també critiquen
Els únics del BEA que hem escrit a este fil som Maria Josefa i jo, i si penses que he entrat a criticar, per favor, rellegeix-te el meu missatge.
| 0.862293 |
curate
|
{"ca": 0.9909722222222223, "es": 0.009027777777777777}
| |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_144143
|
La Biblioteca organitza al llarg de l’any diferents activitats gratuïtes relacionades amb la lectura, els llibres i les diferents àrees de coneixement i la creació cultural. Són obertes a tothom i per a tots els públics, formant algunes part de cicles ja consolidats i d’altres de realització puntual.
· Presentacions de llibres, especialment d’autors locals o d’obres de temàtica vendrellenca o penedesenca
· Exposicions temàtiques: temporals o irregulars sobre temàtiques diverses, que poden tractar qualsevol àrea del coneixement, però molt sovint relacionades amb el món del llibre i la literatura
· Tallers i formació en noves tecnologies
· Audicions, projeccions i concerts
· Visites per a grups: per conèixer el fons i els serveis de la Biblioteca, adreçades a escoles, llars d’infants i grups diversos.
· Hora del conte: per a nens i nenes i activitats per a nadons i famílies.
· Club de Lectura per adults
· Colles de la Lectura: adreçades a infants i joves durant els mesos d’estiu.
Moltes d’aquestes activitats són fruit de la vinculació de la Biblioteca Pública Terra Baixa amb el municipi i el territori que fa que s’estableixin col·laboracions de manera habitual amb entitats, equipaments, empreses o particulars, entre altres.
Qui vulgui es pot subscriure als canals informatius de la Biblioteca per estar al corrent de la seva agenda cultural i formativa. També ho pot fer a través d’altres mitjans informatius del propi ajuntament, com ara l’Agenda Cultural Municipal, la seva pàgina web, etc.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_20_58475
|
Àmbit de gestió:
Correspon a la Comissió Especial de Comptes l’examen, estudi i informe de totes les comptes, pressupostàries i extrapressupostàries, que hagi d’aprovar el Ple de la Corporació, d’acord amb l’establert a la legislació reguladora de la comptabilitat de las entitats locals.
Passeig de Sant Antoni, 100 43003 Tarragona Tel. 977 296 600 Fax. 977 296 633
Avís legal Política de galetes Accessibilitat
Diputació de Tarragona Passeig de Sant Antoni 100 - 43003 - Tarragona - telf. 977 29 66 00 - fax. 977 29 66 33 www.dipta.cat
| 0.699768 |
curate
|
{"ca": 0.8846880907372401, "en": 0.11531190926275993}
|
: /ca/govern/intervencio-comissio-especial-de-comptes
|
mc4_ca_20230418_0_565948
|
Branques (classificació interna)Modifica
Diferències internesModifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àrab_llevantí&oldid=22574332»
Darrera modificació: 4 gen 2020 a les 08:27
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.5663265306122449, "de": 0.4336734693877551}
|
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/%C3%80rab_llevant%C3%AD
|
wikipedia_ca_20230401_0_6562
|
SNCF
La SNCF, sigles en francès de "Société Nationale des Chemins de Fer Français" (en català, 'Societat Nacional dels Ferrocarrils Francesos'), és una empresa estatal francesa que s'encarrega de l'explotació dels ferrocarrils en aquest país sota un règim de monopoli en la pràctica. Forma part, al costat d'altres 49 filials, del que es denomina «Grup SNCF».
La forma jurídica de la SNCF és la d'una empresa pública de caràcter industrial i comercial (EPIC), que al seu torn té participacions majoritàries o totals en diverses empreses privades agrupades en el "Grup SNCF". L'empresa dona feina a prop de 160.000 persones i va facturar 17.800 milions d'euros el 2009. Exerceix una doble activitat:
- La d'operador ferroviari, encarregat de l'explotació comercial dels serveis de passatgers i mercaderies.
- El manteniment i gestió de la xarxa de ferrocarril francesa de RFF.
La SNCF explota al voltant de 32.000 quilòmetres de línies, 1.850 km de línia d'alta velocitat. Posa en circulació una mitjana de 14.000 trens diaris i transporta 1.000 milions de passatgers l'any. Pel seu volum d'activitat és la segona empresa ferroviària de la Unió Europea després de la Deutsche Bahn.
Història.
Creació de la SNCF.
La SNCF va ser constituïda pel govern francès l'any 1938. La seva capital es va repartir entre l'Estat Francès, que es va quedar amb un 51%, i les companyies ferroviàries privades que es fusionaven, que van tenir un 49%. En aquella època es tractava de satisfer un pla de serveis públics bàsics a través de subvencions estatals. La SNCF podia explotar lliurement els serveis que no apareixien marcats en aquest pla, per la qual cosa en aquests casos eren només línies rendibles econòmicament.
La requisa alemanya.
A partir de 1940 i després de l'armistici signat pel govern de Philippe Pétain amb els nazis, els alemanys requisen la SNCF i la utilitzaran fonamentalment per a traslladar tropes per França, així com la deportació de jueus lliurats pel general Petain a les autoritats alemanyes, per al seu posterior enviament a camps de concentració i extermini alemanys. Malgrat aquest control nazi de l'empresa, els ferroviaris francesos van ser un important nucli en la resistència francesa a l'ocupació, i van fundar l'anomenada "Resistance Fer", que seria l'oposició més frontal i dura a la qual es van enfrontar les tropes alemanyes, la qual ja no van poder vèncer, a causa dels seus espectaculars i planificats sabotatges de la xarxa ferroviària, així com la filtració als aliats dels moviments dels alemanys. Els ferroviaris van ser reconeguts per la seva resistència al règim nazi, fet que va valer diversos homenatges, d'entre els quals destacaria el nom de la locomotora CC6530, batejada amb el nom "Resistance Fer".
La postguerra.
La guerra va acabar el 1945, i la SNCF es va trobar amb una xarxa totalment devastada, un material antiquat, sota mínims, i amb necessitats urgents de renovació i manteniment. Per aquest motiu la SNCF va seguir sota la tutela de l'estat, amb el que a poc a poc va aconseguir recuperar el que havia perdut, en part gràcies a la llei de transports terrestres, que atorga prioritat al transport de viatgers a la SNCF, devent els transports de viatgers per carretera ser complementaris als del ferrocarril, el que impedia una competència directa amb ells.
El camí a l'alta velocitat.
El moment culminant d'aquesta sortida va ser el 20 i 21 març de 1955, a la línia de les Landes, quan la CC7107 i la BB9004 arriben als 331 km/h entre Dax i Ychoux, rècord mundial de velocitat per locomotores elèctriques que conservarien fins al 2 de setembre de 2006, quan la Taurus 1216.150 de Siemens AG va arribar als 357 km/h en el trajecte Ingolstadt-Almanstein. Un any més tard, l'arribada de Louis Armand a la presidència de la SNCF revifa els projectes d'electrificació en 25 Kv en corrent altern i els projectes de l'Alta Velocitat. El 24 de març de 1972 sortia de la factoria de Alstom a Belfort el TGV 001, el primer prototip del tren d'alta velocitat, equipat de dues turbines de gas, que arribaria als 318 km/h, a la línia de les Landes, el 8 de desembre de 1983. Però la crisi del petroli de 1973 frena el projecte de la turbina de gas, fet que obliga Jean Marie Metzler, creador del TGV, a investigar la migració del TGV a electricitat, fet que li va valer que el tractessin de boig.
Però la SNCF no va deixar mai la idea del TGV, i el 1980 sortirien les dues primeres branques pre-serie del TGV PSE, que efectuaria proves de velocitat en la línia d'Alsàcia. El 26 de febrer de 1981, la branca TGV PSE 16 aconsegueix els 381 km/h a la línia d'Alta Velocitat París-Lió que seria inaugurada el 21 de setembre d'aquest mateix any. Durant aquest període, el govern francès, per evitar una gran càrrega econòmica, reactiva el conveni de 1938, i així es queda amb el 51% de l'empresa i cedeix la resta als antics concessionaris.
L'època actual.
La SNCF torna a ser pública l'1 de gener de 1982, i el govern francès la converteix en una EPIC ("Empresa Pública amb Caràcter Industrial i Comercial"), amb un model d'explotació diferent. Els trens regionals i d'interès públic segueixen les pautes marcades pels governs regionals, que inverteixen de mitjana un terç del seu presupesto en el ferrocarril, mentre que en els trajectes de llarga distància no rep cap subvenció. La branca TGV Atlantique 325 arriba, el 18 de maig de 1990, als 515,3 km/h, el que li proporcionava el rècord absolut de velocitat sobre rails, i el 3 d'abril de 2007 va superar el seu propi registre en arribar als 574,8 km/h a la línia París-Estrasburg. La dècada dels 90 marca per a la SNCF la separació en dues empreses: SNCF i RFF. Aquesta última es queda amb la titularitat de les infraestructures, però els equips de manteniment i gestió segueixen a la SNCF, a la qual RFF subcontracta per mantenir la xarxa francesa. RFF es va fer càrrec a més del deute històric de la SNCF.
El 2005 la SNCF canvia de logotip i d'eslògan, passant aquest a ser "Donner au train des idées d'avance". Al juliol de 2006 Anne Marie Idrac succeeix a Louis Gallois a la presidència. Aquest càrrec l'ocuparà fins a febrer de 2008, durant vint mesos, quan Guillaume Pepy és nomenat president.
| 1 |
perfect
|
{"pl": 0.0006510416666666666, "ca": 0.9970703125, "es": 0.0022786458333333335}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=6563
|
oscar-2301_ca_20230418_7_21889
|
Per a Arç Cooperativa, l’assegurança gestionada amb criteris ètics i solidaris reporta uns beneficis socials que cal fer aflorar i introdueix en el mercat assegurador les pràctiques pròpies de la banca ètica i del mutualisme.
La mutualitat, que identifica l’assegurança com un instrument comunitari; l’equitat, que garanteix l’accés universal a aquesta forma de finançament, i la transparència, que proposa una relació entre iguals, són els tres fonaments de l’assegurança ètica.
El segell EthSI
Arç Cooperativa és la primera mediadora d’assegurances d’Europa registrada amb el segell EthSI per a la gestió de l’assegurança ètica i solidària amb el màxim nivell de registre.
Aquest segell certifica l’adopció de pràctiques de responsabilitat social i d’inversió èticament orientada, socialment responsable, així com altres comportaments ètics de les organitzacions, com la vinculació a l’economia solidària o ser usuària de la banca ètica.
Els criteris d’aquest segell es dirigeixen tant als productes com a les gestores i companyies asseguradores, que són avaluades cada any per l’Observatori de les Finances Ètiques a través d’un comitè independent.
Les finances ètiques i solidàries
L’assegurança és una forma de finançament anticipada, un servei financer com ho és la banca i el crèdit. De la mateixa manera que passa amb la banca, en el sector assegurador la inversió és la principal font de beneficis, però també ha de permetre establir vincles socials i comunitaris.
Per a les consumidores d’assegurances és important conèixer quin ús fa del diner el sistema assegurador. En aquest sentit, l’assegurança ètica i solidària forma part del sistema de finances ètiques. Quan el finançament és ètic, les estalviadores, siguin persones o entitats, exerceixen el dret a saber on s’inverteixen els seus estalvis i, per tant, les entitats financeres deixen de finançar activitats èticament reprovables i inverteixen només en projectes de contingut social i ambiental i, a la vegada, faciliten l’accés al crèdit a col·lectius que tradicionalment n’han estat exclosos.
Des d’Arç Cooperativa volem recuperar el sentit original de l’assegurança com a experiència comunitària, vehicle de solidaritat i de cohesió social.
4 preguntes clau
1.
Si oferiu assegurances ètiques, per què a vegades treballeu amb companyies sense el segell EthSI?
Per a Arç Cooperativa, el desenvolupament de l’assegurança ètica passa per un procés. Encara no podem cobrir les necessitats asseguradores de totes les empreses, entitats i persones a les quals oferim assegurances amb productes certificats com a ètics i solidaris perquè no hi ha prou companyies certificades. Aquesta dinàmica, però, està canviant: avui les companyies asseguradores certificades per oferir assegurança ètica tenen un volum de primes anuals que ratlla els 800 milions d’euros a l’Estat.
2.
Per què Arç Cooperativa no treballa exclusivament amb companyies certificades?
L’objectiu és cobrir totes les necessitats asseguradores de les organitzacions de l’economia solidària i el món associatiu. El més important per a nosaltres és atendre aquestes necessitats amb productes certificats, però mentre no puguem atendre-les, incrementem el poder de compra i fem pressió perquè les companyies avancin cap als criteris del segell EthSI. Durant aquesta transició aconseguim que els nostres clients es beneficiïn dels preus avantatjosos com a conseqüència de la compra col·lectiva.
3.
Quina mena d’auditoria passen les companyies i les corredories certificades amb aquest segell?
L’Observatori de les finances ètiques (qui gestiona el segell) demana informació rellevant respecte alguns paràmetres bàsics i determina el nivell del registre. En el cas de les corredories, com Arç Cooperativa, ens interpel·la sobre la vigència de la memòria de sostenibilitat i sobre si hem resolt els aspectes millorables dels exercicis anteriors. Hi ha un segon aspecte que avalua el segell: el tipus d’empresa i el seu codi ètic. La tercera gran variable que s’observa és l’evolució de l’organització com a proveïdora de la banca ètica.
4.
Arç Cooperativa em pot garantir que les primes de les assegurances no es reinvertiran en negocis poc ètics?
Quan l’Observatori de les Finances Ètiques registra una companyia asseguradora, en la gamma bàsica del registre apunta que ‘un percentatge’ de les inversions són èticament responsables. Per tant, en el moment de transició actual sí que es pot donar el cas que hi hagi una part de la inversió no socialment responsable. Tot i que si es trobés una companyia certificada que invertís en les anomenades inversions de “màxima sensibilitat ètica” (com armament o paradisos fiscals), l’Observatori li retiraria el segell.
Vols rebre informació?
Vols treballar amb nosaltres?
Avís legal
Política de privacitat
Política de cookies
Condicions de compra
Política de transparència
Arç Corredoria d'Assegurances, SCCL
Casp 43, 08010 Barcelona
93 423 46 02
arccoop@arc.coop
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per mesurar i analitzar estadísticament l'ús dels nostres serveis, adaptar la publicitat sobre l'anàlisi de la navegació de les persones usuàries (per exemple, pàgines visitades). En prémer el botó ACCEPTAR, acceptes aquestes cookies. Pots configurar les cookies o rebutjar el seu ús prement el botó "Configurar". Per obtenir més informació, o bé conèixer com canviar la configuració, visita Més informació.
Configurar ACCEPTAR
Política de privadesa i cookies
Tancar
Visió general de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la teva experiència en navegar. Entre aquestes, les que es classifiquen com necessàries i s'emmagatzemen al teu navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcions bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s'utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemen al teu navegador només sota el teu consentiment. També tens l'opció de desactivar aquestes cookies. Ara bé, desactivar-les pot afectar a la teva experiència de navegació.
Necessàries
necessaries
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
no-necessaries
Totes les cookies que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de la persona usuària a través de l’anàlisi, els anuncis i els altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de la persona usuària abans d’executar aquestes cookies al lloc web.
De tercers
de-tercers
Anàlisi estadística
analisi-estadistica
Les cookies estadístiques ajuden els propietaris de les pàgines web a comprendre com interactuen les persones visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació com quantificar el nombre de persones usuàries i així realitzar el mesurament i anàlisi estadística de la utilització que fan les persones usuàries del servei.
Publicitària
publicitaria
Són aquelles que permeten la gestió, de la forma més eficaç possible, dels espais publicitaris que, si escau, l’editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat sobre la base de criteris com el contingut editat o la freqüència en la qual es mostren els anuncis.
Rendiment
performance
Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.
Sense categoria
uncategorized
Les cookies sense definir són aquelles que s’estan analitzant i encara no s’han classificat en cap categoria.
Preferències
preferences
Les cookies de preferència s’utilitzen per emmagatzemar les preferències de la persona usuària per proporcionar contingut que sigui personalitzat i convenient per a les persones usuàries, com l’idioma del lloc web o la ubicació del visitant.
| 0.785373 |
curate
|
{"ca": 0.9709455228553537, "es": 0.005760801502817783, "cs": 0.0010018785222291797, "de": 0.0015028177833437697, "fr": 0.002755165936130244, "en": 0.011145898559799625, "it": 0.004257983719474014, "pt": 0.002629931120851597}
|
https://arc.coop/asseguranca-etica/
|
cawac_ca_20200528_2_32846
|
Navegació secundària
Scopus ha acceptat al Catalan Journal of Communication and Cultural Studies (CJCS) per a ser inclòs en el seu índex. L'equip d'avaluació del Scopus ha informat als editors que la revista s'inclourà al llistat de publicacions amb presència a la plataforma. Això significa que, properament, veurem els articles a la base de dades del Scopus, podent ser seguits també per la plataforma.
El procés d'avaluació va considerar la política editorial de la revista com "convincent" i habilitadora de treball "rellevant" en la disciplina. L'equip també va observar que CJCS és citada per altres revistes i coneguda fora de l'àmbit regional on opera. Scopus també va destacar la qualitat dels autors i la del consell editorial internacional.
Scopus conté informació sobre aproximadament 20,500 títols i és la major base de dades de ressenyes i citacions del món. La plataforma no és només una eina molt útil pel seguiment de la producció d'autoria, si no també per l'accés a la investigació temàtica i abstracts de tot el món. CJCS tindrà una classificació en el ranking i els autors podran veure qui està citant els seus articles.
La difusió és un dels aspectes que la recerca sempre ha de tenir en compte i que els equips han d'abordar amb diligència. Per això, el projecte "La construcción mediática de los conflictos políticos y territoriales en España. Estudio de los discursos y narrativas" (CSO-2010-20047) ha posat en marxa un vídeo explicatiu on els professors Enric Castelló i Arantxa Capdevila ofereixen un resum i tracten algunes de les qüestions que s'han anat investigant.
El vídeo fa una molt breu aproximació al projecte i als seus objectius i comenta alguns dels resultats obtinguts fins al moment. Realitzat per la Mireia Ribé, el trailer intenta millorar la divulgació del projecte. En el vídeo, Castelló indica que no s'entén el conflicte "como una situación necesariamente violenta o negativa. El conflicto también puede ser una situación de transformación". Per a la professora Arantxa Capdevila, que ha investigat els discursos sobre la crisi de l'Estat de les Autonomies, els mitjans de comunicació segueixen sovint els marcs interpretatius que ofereixen els polítics i posa en evidència la limitada capacitat d'aquests per qüestionar dits marcs.
Enric Castelló va comentar algunes de les idees que conté el llibre entorn al conflicte polític i al paper dels mitjans. També va opinar sobre processos de mediatització en la política nord-americana i sobre els models periodístics, així com el paper dels mitjans en la constitució i alimentació d'aquests conflictes.
L’objectiu d’aquest workshop és explorar com la comunicació pot incorporar-se a l’agenda europea de recerca alimentària. Per tal de reforçar el marc comunicatiu, el workshop s’organitza en quatre seccions interrelacionades, cadascuna de les quals adreçada al desenvolupament de bones pràctiques en la comunicació dels riscos i els beneficis alimentaris.
Aquest llibre presenta un conjunt d'articles sobre la cobertura de conflictes polítics i territorials a Espanya. Les recerques apliquen l'anàlisi de marcs interpretatius, discursos i narratives a diverses mostres de contingut, sobretot de premsa. S'analitza la cobertura mediàtica de les declaracions de polítics sobre el model d'Estat; la setència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya i la manifestació del 10J; la informació sobre la (i)l·legalització de partits abertzals; les temptatives de reforma de l'Estatut gallec; la pugna pel trasllat de "los papeles de Salamanca" y els béns sacres del Museu de Lleida; la prohibició de les corrides de bous a Catalunya i les controversies per l'activitat de les seleccions autonòmiques. Més informació
Durant l'acte d'inauguració del curs 2011-12 del Màster en comunicació política, institucional i corporativa en entorns de crisi i risc (dimecres 5 d'octubre), es va presentar un nou número monogràfic de la Catalan Journal of Communication & Cultural Studies (CJCS) , dedicat a la investigació sobre marques de destinacions turístiques.
Nou llibre publicat: Teoría de la comunicación de riesgo
A càrrec de Juan Luis Gonzalo Iglesia i Jordi Farré Coma.
La proposta dels autors prioritza l'estudi del risc com a forma de comunicació, tractant la institucionalització i professionalització de la comunicació de risc, les expectatives dels beneficis i la proliferació de les pors com a mediadors de canvis sociopolítics de gran abast que mereixen ser desemmascarats. Més informació
Asterisc, reconegut com a Grup de Recerca Consolidat
El Grup de Recerca en Comunicació - ASTERISC ha estat reconegut com a grup de recerca consolidat de la Generalitat de Catalunya, en el marc de la convocatòria de suport a les activitats als grups de recerca de Catalunya, oberta per resolució IUE/3485/2008 de 10 de novembre (DOGC núm. 5265 de 25 de novembre de 2008) per al període 2009-2013.
Presentada la candidatura per a l'organització del III Congreso de la AE-IC 2012
Des del Departament d'Estudis de Comunicació de la URV s'ha presentat la candidatura per a l'organització del III Congrés de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC) a Tarragona el proper 2012.
Nou projecte aprovat
Títol: Els rols de gènere, les relacions d'amor i de sexe en les sèries de ficció i la seva recepció per part de les i dels adolescents a Catalunya. El cas de "Sin tetas no hay paraíso" Entitat finançadora: Consell de l'Audiovisual de Catalunya Investigadors: Capdevila, A.; Cerdán, J.; Tortajada, I. Durada: 2009-2010
S'impulsa el Catalan Journal of Communication and Cultural Studies
La Unitat de Comunicació de la URV crea la primera revista d'àmbit internacional sobre comunicació i estudis culturals, i centrada en la cultura i el sistema mediàtic català. Catalan Journal of Communication and Cultural Studies compta amb el suport de la Càtedra URV-Repsol d'Excel·lència en Comunicació. La revista és semestral i el primer número es publicarà a l'octubre del 2009, a càrrec de l'editorial britànica Intellect Books. Més informació
Analitzant el treball diari de periodistes en línia, aquest llibre investiga la producció de notícies en línia: com s’allunya de la tradicional producció dels mitjans de comunicació, i les seves conseqüències en quant al caràcter i qualitat de notícies en línia. Veure portada
Premi al millor article de l'any 2007 de la revista European Journal of Communication
El professor Enric Castelló ha estat guardonat amb el premi "Article of the Year 2007", que atorga enguany per primera vegada la prestigiosa revista acadèmica European Journal of Communication, pel seu treball The Production of Television Fiction and Nation Building: The Catalan case". Com el seu nom indica, el guardó distingeix el millor article científic publicat en aquest journal durant l'any de referència. Més informació
Nou llibre publicat: Comunicació i risc petroquímic a Tarragona. De les definicions a les pràctiques institucionals
Aquest llibre és fruit de la recerca realitzada en el marc del projecte sobre el procés de comunicació de risc, amb el títol "El proceso de comunicación de riesgo en Tarragona: análisis de la percepción y recepción social del riesgo petroquímico", finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència i amb la col·laboració de l'Associació Empresarial Química de Tarragona ( AEQT ).
Aquest congrés ha volgut reunir la recerca més innovadora i actualitzada a nivell internacional sobre els processos del construcció de la identitat nacional i els discursos sobre la nació a través del mitjà televisiu. La idea era congregar comunicòlegs que estudiïn tant programes informatius i d’entreteniment com de ficció o d’altre tipus. Els eixos de la conferència han estat dos: la televisió i la identitat nacional.
| 0.782807 |
curate
|
{"ca": 0.9479356011425604, "es": 0.04349519605297325, "en": 0.008569202804466372}
|
http://www.urv.cat/asterisc/noticies.html
|
oscar-2201_ca_20230904_1_73332
|
La ciutat ha estat avui més bonica que mai. La celebració de Sant Jordi ha lluït de valent, ha donat color i vida als nostres carrers i els tortosins i tortosines ens hem abocat a aquesta litúrgia tant nostra com és comprar una rosa i un llibre amb motiu de la Diada. Evidentment, sóc també dels que penso que no calen dates per regalar una rosa i que la lectura, un plaer apassionat, s’ha de potenciar. Què en penseu vatros? En aquest sentit, aprofito aquestes ratlles per felicitar sincerament la iniciativa de crear el Club de Lectura de Tortosa a través de la nostra biblioteca Marcel·lí Domingo que ens permet fer un pas més en el coneixement del món literari i, a la vegada, intervenir-hi amb xerrades amb els propis autors dels llibres recomanats pel Club.
Perquè quan parlem de Sant Jordi sempre ho fem amb una clara ganyota de felicitat? És un dels dies més encisadors de l’any i d’aquells que et donen energia, vigor, coratge. Sant Jordi et permet recrear per un instant i, per tant, paralitzar momentàniament l’estrès, en l’actualitat literària de l’any, tot i que molts cops optem per antigues obres d’art, com el Cien Años de Soledad, de Gabriel García Márquez, ara que ha fet 50 anys de la seva publicació. És també l’oportunitat de conèixer com parla, com escriu el nostre territori. Recomanacions de la literatura feta des de casa nostra però per a lectors no només d’aquí sinó de més enllà de les nostres fronteres geogràfiques en teníem unes quantes, com La Clau Gaudí, a quatre mans entre Andreu Carranza i Esteban Martín, o Les Oblates, de l’amic Subirats Piñana i Pili Poy. Enguany, any en què celebrem dos centenaris tant importants com el de l’Artur Bladé i Desumvila i Joan Cid i Mulet, la tria ha estat difícil, com sempre. Ho intentarem anar llegint a poc a poc tot, però per començar em quedo amb l’Emeteri Fabregat i el seu Viatge per l’Ebre. Setembre de 1849.
Publicat per Joan Sabaté a 21:06
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Qui sóc
Joan Sabaté
Sóc professor de geografia i història a l'Institut Cristòfol Despuig de Tortosa. Actualment sóc senador i portaveu adjunt de l'Entesa pel Progrés de Catalunya i primer secretari de l'agrupació de Tortosa del PSC. He estat alcalde de Tortosa des del 1999 al 2007. Estic casat amb la Carme i tinc dos fills en Joan i en Pau.
| 0.83296 |
curate
|
{"ca": 0.9953781512605042, "es": 0.004621848739495798}
|
https://joan-sabate.blogspot.com/2007/04/tortosa-fa-goig-per-sant-jordi.html
|
oscar-2201_ca_20230904_8_68131
|
Servim cookies. Si creieu que està bé, feu clic a "Acceptar-ho tot". També pot triar quin tipus de cookies desitja fent clic a "Configuració".
Configuració Aceptar-hi tot
Cookies
Trieu quin tipus de cookies acceptar. La seva elecció es guardarà durant un any.
Necessari
Aquestes cookies no són opcionals. Són necessàries perquè el lloc web funcioni.
Statistics
In order for us to improve the website's functionality and structure, based on how the website is used.
Experiència
Perquè el nostre lloc web funcioni el millor possible durant la seva visita. Si rebutja aquestes cookies, alguna funcionalitat desapareixerà del lloc web.
Marketing
By sharing your interests and behavior as you visit our site, you increase the chance of seeing personalized content and offers.
| 0.522876 |
curate
|
{"en": 0.3726790450928382, "ca": 0.6273209549071618}
|
https://www.oat.cat/es/events/reunion-aforaments/
|
mc4_ca_20230418_6_174402
|
Qui som - Artesenc - La revista d'Artés
Programes de la Fira
Revistes històriques d'Artés
Estàs aquí:Inici > Qui som
Breu història de L'Artesenc
El vuit de desembre del 1985 s’inaugurà un equipament únic a la comarca, situat als baixos del Casal Artesenc, i dedicat expressament a l’esbarjo del jovent amb activitats diverses, principalment els dissabtes i diumenges. Anomenat Casal del Jovent, aquest equipament l’aconseguiren, després de tres anys d’acondicionament, l’associació de pares que –preocupats per l’entreteniment dels seus fills– obtingueren l’ajuda de la Generalitat, Diputació, Bisbat i Ajuntament. Una d’aquestes activitats consistí en crear un grup de treball de joves per a fer una revista, el Tot d’aquí, que era en primer lloc, el portaveu del Casal del Jovent, però alhora, amb notícies del poble. L’equip inicial estava format per: David Costa, Jordi Casas, Jordi Jo, Roger Berenguer, Xavier Berenguer, Pere Rusiñol, Dani Costa, Enric Fonts, Lluís Plans, Lluís Martínez, Carme Capdevila, Anna Sánchez, Fina Jo, Teresa Serra, Nuri Valldeoriola, Damià Vendrell, Cristina Vidal, Neus Piniella, Dani Bañeza, Jordi Bañeza, Alba Pladevall, Elisabet Plans, Elisenda Vall, Jordi Pladevall, Josep Pladevall, Albert Malagarriga, Xavi Pous, Montse Casas, Jaume Magem i Jesús Casas. D’aquesta revista se n’imprimiren catorze números. Un any i mig després, el cansament i la falta de temps dels promotors va fer que la revista deixés de publicar-se.
DEL TOT D’AQUÍ A L’ARTESENC
Durant els primers mesos del 1987, un grup de persones del poble, després de diverses reunions, decidiren tirar endavant una revista local que, sota el paraigües del Casal del Jovent, donés informació local passant així a ser el portaveu del poble i de totes les seves entitats. Coincidint amb les eleccions municipals en les que Josep Paré sortiria elegit per segona vegada com a alcalde, sortia la revista L’Artesenc durant el mes de maig. En la primera editorial deia “volem que de la llavor del Tot d’Aquí, neixi un bon diari pel poble d’Artés, que mes rere mes sapiguem escriure la nostra història com a poble, amb els nostres defectes, qualitats, inquietuds i il·lusions.”
En foren els seus fundadors: Toni Corominas, Pere Feliu, Josep Maria Manubens, Salvador Golobardes, Josep Rusiñol, Remei Soler, Pere Soldevila, Ricard Fonts, Ramon Creus, Sebastià Plans, Lluís Martínez, Sebastià Costa i Maria Goretti Casòliva. El preu d’aquest primer número era de 125 pessetes i la periodicitat era mensual. Una fotocopiadora del Casal del Jovent era l’encarregada d’imprimir aquests primers exemplars prèviament mecanografiats. El logotip que presidia la capçalera de la revista era obra d’en Sebastià Plans.
Cada època ha comportat alguns canvis que sempre han servit per marcar una notable millora en la revista.
Primer exemplar del Tot d'aquí (Setembre 1985)
Primera portada de L’Artesenc (Maig 1987)
Març 1987 (núm. 1) – Agost 1996 (núm. 112)
La definiríem com a una consolidació d’un projecte on la Remei Soler tingué un destacat protagonisme, com també la Maria Mercè Berenguer, que s’incorporava fent la transcripció. Malauradament, a finals del mes d’agost de 1996, la Remei era atropellada a Moià quan tornava de portar la revista a l’impremta. L’enterrarem el dissabte de la festa major on tot el poble li va dedicar un merescut homenatge. Durant aquella època es van incorporar a la revista en Pere Palau, Daniel Serarols, Pere Rusiñol, Mar Valldeoriola, Neus Piniella, Teresa Obradors, Jordi Bañeza, Adriana Llimós, Sussi Garcia i Odonell Santos. Remei Soler, Mercè Berenguer i Josep Rusiñol eren els coordinadors de la revista que s’imprimia a Gràfiques Ister de Moià.
Remei Soler, ànima de L’Artesenc
M. Mercè Berenguer, coordinadora
Setembre 1996 (núm. 113) – Desembre 2001 (núm. 176)
Durant aquest període s’hi van afegir Marta Canellas, Cristina Matamala, Imma Pladevall, Lluís Forcada, Helena Fàbregas i Gil Vila. D’aquesta època en destaquem l’impressió a tot color de la portada. La coordinació i direcció conjunta era exercida per Pere Feliu Soler, Mercè Berenguer i Josep Rusiñol. Catorze anys després, els fundadors de la revista, cregueren convenient donar-li un altre caire i donar pas a gent més jove i preparada. S’acomiadaren amb un número extra de despedida, agraïnt la bona feina a tots els col·laboradors.
Durant aquest temps la periodicitat era mensual i el preu estava fixat en 200 ptes (75 ptes més que a l’inici), i s’apujà fins a 300 ptes amb l’arribada de les portades en color. Gràfiques Ister de Moià continuava encarregant-se de la impressió.
Primera portada a tot color (Maig 1997)
Fotografia de comiat dels redactors i col·laboradors de la 2a època.
Gener 2002 (núm. 177) – Març 2003 (núm. 189)
La majoria de components d’un equip rejovenit i alguns antics col·laboradors de L’Artesenc es proposaren donar un aire nou a la revista: Marta Bitriu, Marta Canellas, Lluís Martínez, Cristina Matamala, Imma Pladevall i els col·laboradors: Neus Capdevila, Sebastià Costa, Josep Fàbrega, Pere Feliu, Josep Girabal, Josep Maria Mas, Lluís Riera, Òscar Trullàs, Damià Vendrell, Àngel Carrera, Lluís Forcada, Jordi Bañeza, Anna Aguilera i Esther Amblàs.
Destacaríem el canvi del logotip –obra d’en Jordi Bañeza–, una diferent i nova maquetació, la continuïtat de la portada en color i un nou enfocament en els reportatges. El preu, ja en l’època de l’euro, va passar a 1,80€. La coordinació i direcció de la revista anava a càrrec de la Cristina Matamala. L’Artesenc continuava imprimint-se a Gràfiques Ister.
Portada del número 188 (Febrer 2003)
Entre el març del 2003 i el desembre del 2004, L’Artesenc es va deixar de publicar.
Desembre 2004 (núm. 190) – Desembre 2008 (núm. 196)
Al desembre del 2004 es va tornar a imprimir L’Artesenc. Una colla de col·laboradors de la segona època decidiren començar de nou. Ara la periodicitat seria semestral amb revistes de vuitanta pàgines, algunes impreses a tot color i amb una nova capçalera dissenyada per Jordi Bañeza. L’assessorament lingüístic correspongué a Teresa Obradors tot i que al núm. 193 s’hi afegí Carme Carrera. La transcripció dels números 190 a 193 va anar a càrrec de Judit Tarradellas, mentre que Laura Rusiñol va transcriure els números compresos entre el 196 i el 216. La coordinació en aquella època va ser compartida per la mateixa Laura Rusiñol, Josep Rusiñol i Neus Capdevila. L’empresa Llum i Color de Manresa va ser la responsable de la impressió amb tècnica digital.
L’Ajuntament d’Artés cedí un local per a la redacció de la revista al primer pis de la Cruïlla d’entitats.
El dia 1 de novembre del 2004, mitjançant una assemblea de simpatitzants, s’aprovaren uns estatuts per donar cobertura legal a la revista. Es va crear una entitat anomenada Associació cultural per la recerca i difusió de la història escrita d’Artés (REDIART), amb L’Artesenc com a portaveu. Es van legalitzar aquests estatuts i es va sol·licitar el CIF. Josep Viñas s’encarregà dels tràmits administratius.
Aquest període de transició, fou molt important perquè va fer possible reeditar la revista amb molta il·lusió.
Laura Rusiñol, coordinadora de la 4a i 5a època
Juny 2009 (núm. 197) – Setembre 2014 (núm. 222)
La cinquena època suposà un nou pas endavant, ara amb totes les pàgines en color, periodicitat trimestral i números entre 48 i 54 pàgines. S’incorporaren Conxita Forcada, Sol López i Antònia Viñas. Carles Canellas i Jaume Reig es convertiren en els responsables de la nova maquetació. Enric Forcada, al número 217, prengué el relleu en la transcripció. A partir del número 207, començà a imprimir la revista Print Digital després que Llum i Color fes fallida. El preu va pujar fins els cinc euros. La coordinació i direcció continuava essent compartida per Josep Rusiñol, Laura Rusiñol i Neus Capdevila fins al número 216. Des d’aquest número, ho assumí en solitari en Josep Rusiñol.
Equip de redactors i col·laboradors de la 5a època
Setembre 2014 – Avui
El vuit de novembre de 2014, en una assemblea de col·laboradors, s’aprovà la creació d’un consell de redacció format per Conxita Forcada, Josep Girabal, Carles Morell, Teresa Obradors, Josep Paré, Jaume Reig i Daniel Serarols. Com a novetat s’aprovà crear L’Artesenc online, decidint que Josep Paré i Jaume Reig en fossin els responsables. De la coordinació seguiria encarregant-se Josep Rusiñol. També s’aprovà canviar el logotip de la capçalera com també la remodelació d’alguns dels continguts de les pàgines de la revista.
Evolució del logotip de la capçalera.
Rediart - Pg. Diagonal s/n - Pl. Miquel Bosch i Jover - 08271 Artés - Bústia: Façana de Cal Cordé - lartesenc@gmail.com -
© 2014 L'Artesenc - Disseny web -
| 0.795869 |
curate
|
{"ca": 0.9650823309587762, "es": 0.020203199813149598, "de": 0.0031531005488730584, "pt": 0.0061894195959360035, "en": 0.0015181595235314726, "fr": 0.0038537895597337384}
|
http://lartesenc.cat/qui-som.html
|
mc4_ca_20230418_6_696872
|
Activitats amb motiu de la Setmana de Prevenció de Residus
Inici Societat a Reus Activitats amb motiu de la Setmana de Prevenció de Residus
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus neix d'un projecte de 3 anys que rep el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea, per tal d'organitzar durant una mateixa setmana i arreu d'Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus
Imatge de residus. CEDIDA
La regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració d’altres empreses i departaments municipals, organitza diverses activitats amb motiu de la Setmana Europea de Prevenció de Residus:
«Menys plàstics i més vida»: Exposició produïda per l’Agència Catalana de l’Aigua que es pot visitar al Mercat Central fins el dissabte 16 de novembre, i entre el 18 i el 20 de novembre al Mercat del Carrilet.
«Saps quan contamines amb el teu desplaçament?» Un a l’estand interactiu de ciència ciutadana d’AtmOOS insatl·lat a la biblioteca Xavier Amorós t’ho explica. Aquest dissabte 16 de novembre a la Biblioteca Central Xavier Amorós, de 10:00 a 13:30h.
«Planeta amenaçat, titelles al rescat!» aquest dissabte a les 11:30h a la Biblioteca Xavier Amoròs. De la mà del Doctor Climàtic, l’ós Pol i la família Voramar viatjarem al cor del canvi climàtic! a càrrec de Marionetes Nòmades. Un taller interactiu, multisensorial i lúdic per aprendre jugant. Edat recomanada entre 6 i 10 anys. Organitza: Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus.
La Setmana Europea de la Prevenció de Residus neix d’un projecte de 3 anys que rep el suport del programa LIFE+ de la Comissió Europea, per tal d’organitzar durant una mateixa setmana i arreu d’Europa, accions de sensibilització sobre la prevenció de residus. Els objectius de la setmana Europea són: Donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea i dels seus Estats membres en aquesta matèria; fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d’Europa; fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus; i fer canviar el comportament quotidià dels europeus (consum, producció).
Article anteriorLa vida de Neus Català arribarà al cinema de la mà de la productora Principal Segona Films
Article següentEl Servei Local de Català de Cambrils acull un taller de doblatge impartit per Francesc Fonollosa
FiraReus acull el retrobament del sector turístic de reunions a Catalunya
Mas pintat ofereix casals d’estiu durant el mes d’agost
El capcer reconstruït ja llueix a la façana de la Casa Navàs de Reus
| 0.851959 |
curate
|
{"ca": 0.9976553341148886, "pt": 0.0023446658851113715}
|
https://laciutat.cat/baix-camp/reus/societat-reus/activitats-amb-motiu-de-la-setmana-de-prevencio-de-residus
|
mc4_ca_20230418_16_139218
|
Stop Motion Animac’19 / Mostra Internacional de cinema d’animació de Catalunya/Lleida – Agenda de la Ciutat de Lleida
Inici » Esdeveniments » Cinema i vídeo » Stop Motion Animac’19 / Mostra Internacional de cinema d’animació de Catalunya/Lleida
febrer 24, 2019 - 11:45 pm
2019-02-25T00:15:00+01:00
Preu reduït 5 € / Preu Petit Animac 5 € / Preu General 9 €
← Maremar / Dagoll Dagom
Jane Eyre / Teatre Lliure →
| 0.662007 |
curate
|
{"ca": 0.8784119106699751, "de": 0.062034739454094295, "en": 0.05955334987593052}
|
http://app.paeria.cat/agenda/event/stop-motion-animac19-mostra-internacional-de-cinema-danimacio-de-catalunya-lleida/?instance_id=188758
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_580405
|
UPyD considera que la discriminació lingüística a oposicions és injustaMuzzati: "És un error greu potenciar la desigualtat i seleccionar amb criteris que no acaben amb la mediocritat" REDACCIÓUnió Progrés i Democràcia a la Comunitat Valenciana mostra el seu total rebuig a que el coneixement del valencià siga un requisit i no un mèrit més en un procés d'oposicions. La formació magenta afegeix que la discriminació lingüística és, de totes totes, injusta i menyscaba la igualtat d'oportunitats per un factor que no és indispensable per dur a terme una tasca professional en l'Administració Pública.El coordinador territorial, Romain Muzzati, afirma que "les convocatòries d'oposicions que es fan a la Comunitat des de 2002 exigeixen de forma eliminatòria el valencià i això atempta contra la llibertat i la igualtat i ofereix més oportunitats laborals als professors que van fer la selectivitat al valencià, sobre els que van triar el castellà. El valencià hauria de ser un mèrit més i no un requisit eliminatori, encara que després per a l'obtenció de plaça definitiva es demani un determinat nivell ". Els governants haurien de saber que és un error greu potenciar la desigualtat i seleccionar amb criteris que no acaben amb la mediocritat ".UPyD recorda que la selecció de docents ha de ser per mèrit i capacitat. En aquest sentit, el partit insisteix que dur a terme un filtre per no saber valencià, quan no és obligatori a la Comunitat i menys a la resta de l'Estat, és una clara discriminació.UPyD demana que el coneixement lingüístic del valencià no prevalgui, a priori, sobre mèrits acadèmics, professionals o laborals, ja que tals mèrits poden resultar de major determinació per a l'exercici de la tasca que s'oferta, sobretot quan en tot el territori de l'Estat es comparteix una llengua en comú ".UPyD, porta diversos anys demanant "l'atribució a l'Estat de les competències en educació", apostant per la "mobilitat del professorat a tot Espanya en igualtat de condicions i oportunitats".Muzzati afegeix que "si el Consell compleix la seva amenaça de destruir totes les places de professorat de castellà a la Comunitat des de setembre a 2020 i substituir-les per places en valencià, caldria assegurar la formació del professorat, però això no s'està complint avui en dia doncs desenes de milers de professors asseguren que s'han quedat fora de diverses seleccions en cursos de perfeccionament del valencià i l'anglès ". http://www.elperiodicodeaqui.com/noticia/UPyD-considera-quediscriminacion-linguistica-en-oposiciones-es-injusta/42144
Em posen de molt mal humor aquests colons fills de puta.
| 0.847299 |
curate
|
{"ca": 0.955, "es": 0.04499999999999999}
| |
mc4_ca_20230418_1_392848
|
Instal·lar CyanogenMod 7 en l'HTC Desire (Android 2.3 Gingerbread) - Geeks.cat
Instal·lar CyanogenMod 7 en l’HTC Desire (Android 2.3 Gingerbread)
Escrit per Adrià Santamaria 8 comentaris - 26 abril 2011 Tuiteja
AndroidHTC DesireTutorials
Com ja he comentat en el post anterior, rootejar la HTC Desire per poder eliminar les aplicacions de fàbrica suposa un procés una mica més dificultós del que en un principi m’hagués imaginat i, sobretot veien amb la senzillesa del mateix procés amb altres models com el Hero. Al final he decidit canviar la ROM que venia per defecte (Android 2.2 amb HTC Sense) per una altra anomenada CyanogenMod 7 amb Android 2.3 Gingerbread.
Cal dir que si estem acostumats al HTC Sense aquesta ROM ens suposarà reaprendre de nou el funcionament del “Launcher” o llançador d’aplicacions ja que en porta dos: el ADWLauncher i el Launcher Pro. Us recomano que utilitzeu el primer de tots, el ADWLauncher. A més, ens desapareix per defecte el rellotge digital del HTC Sense (hi estava molt acostumat jo) però guanyem en fluïdesa i espai d’escriptoris per a poder posar accessos directes. A més, aquest llançador és 100% configurable i la ROM ens dóna ja de sèrie permisos d’administrador.
Jo us explicaré tots i cada un dels passos que he fet servir per a poder instal·lar el CyanogenMod 7 sense problemes. Recordeu que perdrem TOT el que tinguem instal·lat al telèfon, no a la SD.
En primer lloc ens descarreguem el CyanogenMod de la seva web en la seva última versió i segons el tipus de terminal que disposem (en el cas de la Desire el fitxer es diu update-cm-7.0.2.1-Desire-signed.zip)
Després ens descarreguem les Google App per al CyanogenMod que ens permetran executar, configurar i instal·lar les aplicacions que venen per defecte de Google (el fitxer es diu gapps-gb-20110307-signed.zip)
Un cop tenim aquests dos fitxers guardats al pc, procedim a realitzar una copia de seguretat de tot el que ens interessi (recomano el Titanium Backup). En el meu cas, tan sols he exportat els meus contactes a la SD. La resta m’era indiferent perdre-ho (després entendreu per què)
Fet aquest últim pas, accedim a la SD i copiem els dos fitxers que ens hem descarregat abans a dins. Una recomanació és que copieu al pc la vostra backup (per si de cas)
Ara, anem al Market i ens descarreguem la app ROM Mangaer. Us deixo el Codi QR
Un cop descarregada i instal·lada, l’executem i triem la opció Flashear ClockworkMod Recovery i ens descarregarà una ROM Recovery.
Reiniciem en mode Recovery triant la segona opció i quan ens surti el menu ClockworkMod Recovery, mitjantçant les tecles de volum, el que haurem de fer ara és una wipe (neteja) complert del terminal. Ens desplacem cap a l’opció “Wipe data factory/reset” i l’executem. Un cop acabi anem a “Wipe cache partition” i l’executem i ja per finalitzar anem a “Advanced” i executem les opcions “Wipe Dalvik Cache” i “Wipe Battery Stats“
Fets els wipes, ens desplacem cap a l’opció “intall zip from sdcard” i busquem el fitxer update-com-7.0.2.1-Desire-signed.zip i l’instal·lem.
Quan acabi reiniciem el terminal i deixem que tot s’executi de manera normal. Un cop a dins, ometem la configuració, esperem que es carregui el Launcher, executem altre cop el ROM Manager (que tindrem instal·lat per defecte) i tornem a reiniciar el terminal en el mode Recovery.
Naveguem altre cop fins a “install zip from sdcard” i busquem el fitxer gapps-gb-20110307-signed.zip i l’instal·lem. Tornem a reiniciar i alehop! Ara si que ja podem començar a configurar el nostre terminal des de 0 amb el nou sistema operatiu Android 2.3 Gingerbread, el AWDLauncher i com a superadministradors.
NOTA: Abans he dit que la resta de les coses m’era completament igual perdre-les. El motiu és que els sms al cap i a la fi no els faig servir i la resta de programes els tinc guardats a la SD. Es possible que quan arranqueu el segon cop amb les Google Apps instal·lades, us detecti tots els programes que teniu a la SD i us els busqui automàticament al Market i us els instal·li, recuperant tots els fitxers històrics com per exemple els convereses del WhatsApp.
A mi m’ho ha fet així hi he al·lucinat.
Notareu que la ROM va molt més lleugera, més ràpida i altament configurable a part de poder posar l’idioma Català per defecte. Espero que us hagi fet servei el post i que si teniu qualsevol dubte m’ho feu saber.
Fer-se administrador de la HTC Desire
MWC2010 | Primeres impressions de l’HTC Desire
Adrià Santamaria - 27 abril 2011 a les 17:02 Per als que m'ho demanen via Twitter: fer un root a la HTC Desire ens permet poder instal·lar aplicacions que ens demanin aquest accés com per exemple ROM Manager, Terminal, TitaniumBackup o moltes altres més que hi ha al Market i que no necessariament són per treballar amb el sistema operatiu. Mantenim el HTC Sense i tota la parafernàlia de fàbrica ja que es necessari fer un nandunlock per poder-les eliminar i és una mica més complexe (problema de drivers USB).
Fer un canvi al CyanogenMod el que fem és canviar TOTA la ROM de la HTC Desire i ja som administradors de la mateixa :-) Respon Toni - 28 abril 2011 a les 20:34 Funciona igual amb l'HTC Desire HD? Gràcies! Respon Adrià Santamaria - 29 abril 2011 a les 0:16 A la web de CyanogenMod (el link està penjat al post) trobaràs la ROM adequada per cada tipus d'HTC. Jo m'he centrat amb la Desire i el procés és el mateix :) Respon Jaume - 26 octubre 2011 a les 20:20 Esborreu comentaris? Respon Adrià Fontcuberta - 26 octubre 2011 a les 22:23 Doncs no, intencionadament no, però la setmana passada vam fer un trasllat de servidors i bé, es pot haver perdut alguna cosa (per exemple, 3 posts d'aquest estiu estan perdut de manera irreversible).
En qualsevol cas disculpa les molèsties! Respon Jaume - 1 novembre 2011 a les 13:19 Cap molèstia! Només és que m'extranyava que haguessin desaparegut dos o tres posts meus i un teu (Adrià) on em van surgir un parell de dubtes. Vaig seguir les passes per rootejar i canviar la rom i em va anar fantàstic. Una gran ajuda pels qui com jo no en tenim gaire idea de fer aquestes coses però sí de les ventatges que suposen. Moltíssimes gràcies i enhorabona pel post i per la pàgina.
Fins aviat! Respon Jordi Saldo - 6 novembre 2011 a les 19:59 M'ha agradat molt el tutorial.
Jo he tingut algun problema amb rooting el meu Desire, però entre Unrevoked i Radical ho he aconseguit.
Estic mirant un complement d'escriptura predictiva en català que funcioni bé amb el teclat que duu el Cyanogenmod7. M'agrada com puc canviar entre castellà i anglès (o qualsevol altre dels idiomes suportats de fàbrica) i voldria poder incloure el català. Però em penso que hauré d'instal·lar també un altre teclat :-(
Alguna recomanació? Respon Comenta
4 eines per programar webs adaptables (RWD) (3) LG ho intenta i presenta el nou G2 (3) El Nokia Lumia 525, oficial (3) Tutorial CSS: Introducció a Cascading Style Sheets, els Fulls d’Estil en Cascada (2) 6EQUJ5: 36 anys del senyal “Wow!” (2) Mòbils
| 0.824874 |
curate
|
{"ca": 0.9631990727325412, "es": 0.014778325123152709, "pt": 0.013764126340191248, "fr": 0.00825847580411475}
|
http://geeks.cat/instal%c2%b7lar-cyanogenmod-7-en-lhtc-desire-android-2-3-gingerbread/
|
macocu_ca_20230731_7_135457
|
Creem un codi de conducta per sentir-nos segures als espais digitals de bcnfemtech. Aquest codi es crea de manera col·lectiva i constant, està subjecte a canvis proposats per la comunitat, per votació. Podem canviar el que volguem aqui: https://digifem.maadix.org/etherpad/p/BCNFEMTECH-_Inici
Reportar contingut inapropiat
×
| 0.507235 |
curate
|
{"ca": 0.715625, "pt": 0.28125, "de": 0.003125}
| |
mc4_ca_20230418_17_248109
|
Població ocupada assalariada T
Treballadors de l'establiment T
Hores treballades T
Treball en el sector privat o el públic T
Tipus de contracte T
(+) Treball en el sector privat o el públic T
(+) Tipus de contracte T
Població ocupada assalariada en el sector cultural T
Població ocupada assalariada en el sector turístic T
Població ocupada assalariada en el sector TIC T
(+) Taxa de salarització T
(+) Població ocupada assalariada que no està cursant estudis T
(+) Població ocupada assalariada del sector privat T
Pobl. assalariada en habit. amb tots els assal. temporals T
(+) Mitjana d'edat de la població ocupada assalariada T
(+) Mitjana d'anys de formació de la població ocupada assalariada T
(+) Mitjana d'anys d'estudi de la població ocupada assalariada T (fins al 4t trimestre del 1999)
(+) Població ocupada assalariada no agrària (CCAE-93) T (fins al 4t trimestre del 2008)
(+) Població ocupada assalariada no agrària (CCAE-2009) T
(+) Mitjana d'hores de la població ocupada assalariada T
(+) Mitjana d'hores de la pobl. ocupada assal. que ha treballat T
(+) Suma d'hores de la població ocupada assalariada T
(+) Població ocupada assalariada amb contracte temporal T
(+) Població ocupada assal. amb contracte temporal no desitjat T (fins al 4t trimestre del 2004)
Població ocupada assalariada a jornada parcial involuntària T
| 0.653806 |
curate
|
{"ca": 0.9524539877300614, "es": 0.04754601226993865}
|
http://www.idescat.cat/treball/epa?tc=8&id=XC190104&ac=4
|
macocu_ca_20230731_1_616572
|
Contactar
La vostra adreça E-mail *
Sí, he llegit els termes i condicions del seu lloc web, i estic d'acord *
| 0.449071 |
curate
|
{"en": 0.08411214953271028, "ro": 0.2336448598130841, "ca": 0.6822429906542056}
| |
macocu_ca_20230731_8_23476
|
Habitatges de Protecció Oficial
Manresa compta amb un parc d’habitatges públics construïts amb qualitat i que tenen un preu de lloguer assequible. El parc públic d’habitatges respon a la voluntat de promoure habitatges de qualitat a baix preu per facilitar l’accés a l’habitatge per a tothom.
L’ens encarregat de construir i gestionar aquests habitatges a la ciutat és Foment de la Rehabilitació Urbana de Manresa (FORUM). Informa’t del parc públic existent i del procediment regulat per sol·licitar-ho.
| 0.735842 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_7_355038
|
La sèrie segueix la vida de diversos personatges que viuen a la zona sud de Chicago. El Brandon és un jove que somia amb obrir un restaurant, però no sap si ho podrà fer perquè s’oposa a les seves responsabilitats que té amb la seva mare i el seu germà adolescent. Per altra banda, la Jada és una infermera i mare soltera del Emmet, un noi irresponsable que acaba de descobrir que serà pare.
| 0.790153 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_226261
|
El treball de Claudia Ruiz Caro se situa a mig camí entre el documental i l’antropologia. Des del 2016 pretén, a través del retrat intimista, deixar un testimoni històric que reculli les últimes escletxes de l’època daurada del flamenc. Busca l’atemporalitat i l’homenatge etern a una ètnia històricament estereotipada i denotada, mitjançant la dignificació estètica i conceptual, sense artificis.
Ruiz, presenta una sòlida trajectòria en la disciplina de la fotografia flamenca, concretament en el camp del retrat. Les seves obres fugen de l’estereotip clàssic de la instantània a l’escenari.
El mestre Pepe Lamarca afirma que Claudia atura l’artista construint un enquadrament propi, casi sempre en blanc i negre, en què la força expressiva i la intenció gestual transmet sense fissures la personalitat artística del retratat.
En ocasions, fa ús d’un context escenogràfic elaborat a base de diferents tonalitats de llum, en canvi, en d’altres l’ambient costumista i familiar el propi cantaor és el que posa en relleu.
Ruiz compta amb 17 discos importants publicats recentment: Jesús Méndez, Antonio Agujetas, Vicente Soto Sordera, Luis Moneo, Mari Peña, Antonio Rey, Pedro de la Fragua, Alfonso Mijita hijo, Samuel Serrano, Felipa del Moreno, Eva Rubichi, Salmonete, José Mijita, Manolo Simón…
Cal remarcar, també, que Claudia Ruiz s’ha convertit en la primera fotògrafa oficial de la Bienal de Sevilla, en la 21a edició entre els mesos de setembre i octubre del 2020.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8119015047879617, "es": 0.1880984952120383}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_821871
|
Àlex Salmon: Periodista del diari El Mundo. Habitual a les tertúlies de CatRàdio i TV3. De perfil ultra-conservador i espanyolista. Té un to pausat, tranquil i conciliador; fet que ajuda a maquillar el seu furibund anti-catalanisme. Des del meu punt de vista representa el sector més civilitzat i perillós del quinta-columnisme català. Quan un tema li incomoda sempre fuig d'estudi. És llest. El seu català és bastant macarrònic. Antoni Puigverd: Escriptor. En els últims anys s'ha convertit en tertulià habitual (TV3 i CatRàdio principalment). Escriu amb regularitat a La Vanguardia. Conservador (gairebé fins l'immobilisme), molt crític amb el catalanisme i profundament anti-independentista. Les seves intervencions venen sempre acompanyades d'un vernís de pedanteria intel·lectual i nihilisme. Encara no tinc clar si les seves opinions són fruit de la covardia, l'autoodi i una mala idea del "seny" o, per contra, són una simple estratègia de supervivència mediàtica. El seu català és impecable. Segurament és l'exemple més clar d'un professional de la tertúlia. Antoni Segura: Historiador. Habitual a les tertúlies de TV3. De perfil social-demòcrata i sobiranista. Educat, respectuós i molt culte. Sempre m'escolto les seves intervencions amb interès i li he llegit algún dels seus llibres. Gran coneixedor del món musulmà, sobre el qual ha publicat alguns llibres. El seu to és molt moderat i a vegades, suposo que per respecte i moderació, li queden coses al tinter. No és un professional de la tertúlia i, potser per aquest motiu, moltes vegades les seves intervencions queden descafeïnades. El seu català és impecable. Antonio Franco: Periodista, ex-director de El Periódico. A poc a poc ha anat caient en desgràcia i se'l veu poc. Avui dia el podem trobar sobretot a 8TV amb el Cuní, que ha convertit el seu programa en un cementiri d'elefants. El seu perfil seria social-demòcrata tirant a l'esquerre i d'un catalanisme tant "light" que és difícil d'apreciar per l'ull humà. És, a gran trets, un apèndix de l'aparell socialista. Les seves intervencions manquen de qualsevol interès. Ben aviat desapareixerà per sempre de la gran pantalla. El seu català és macarrònic en extrem. Enric Lacalle: Ex-polític del PP i vividor. Habitual a les tertúlies de RAC1. Conservador i espanyolista. És una persona de certa influència en sectors benestants (alta burgesia) barcelonina. No aporta res interessant als debats i gairebé ha de dedicar tot el seu temps a justificar-se. Té el nivell Z de catanyol. Ernest Folch: Editor. Social-demòcrata i independentista. Habitual a les tertúlies de TV3 i RAC1. Destacat editor català, famós per ser un dels primers editors del món en publicar Harry Potter. Encarna l'esperit del jove emprenedor perfectament adaptat al perillós hàbitat del món editorial. El seu compromís amb el país és inqüestionable i el defensa apassionadament. Té un bon domini de la oratòria i les seves intervencions acostumen a ser contundents. Sempre comença més aviat fluix i s'excita a mesura que avança en les argumentacions. Dona color a les ensopides tertúlies de RAC1. El seu català és correcte. Francesc Marc Àlvaro: Escriptor. Dreta-moderada i sobiranista. Habitual a TV3 i RAC1. Un altre dels homes del Sr. Godó. El 70% dels seus artícles i intervencions manquen d'interès. Té línia directa amb la seu de CiU, que li marca les línies vermelles. Fa uns anys semblava un independentista potent, però des que governa CiU hem descobert que anava de farol. Així doncs, trobem l'enèssim vocal Daniela al panorama polític català adicte a la menjadora. Mediocre i fàcil de posar nerviós. Deshonest i contradictori. El seu català és molt regular. Gemma Calvet: Advocada. Social-demòcrata i sobiranista. Habitual a TV3 i RAC1. Tertuliana de perfil baix. Té un vocabulari excessivament tècnic i s'embolica sovint. Quan penso en ella, tot i que em cau força bé, penso en grisor. I és que no aporta gaire res a les tertúlies. Fa el que pot per a mantenir-se al panorama mediàtic català i això l'ha portat a la mediocritat. Bona fe però poca llum. Avorreix. Català impecable. Germà Bel: Economista. Liberal-conservador i sobiranista. Habitual a 8TV i CatRàdio. Es donà a conèixer arran del seu llibre "Espanya capital Paris". Entrà amb força al panorama mediàtic català denunciant l'espoli fiscal i el model d'infraestructures centralista de l'estat espanyol. Tanmateix amb el temps ha entrat en la grisor i malda per a que l'acceptin a la menjadora de manera vitalícia. És bastant mediocre i es repeteix com l'all. Nivell molt regular de català. Gonzalo Bernardos: Economista. Habitual de RAC1, TV3 i 8TV. Un dels economistes més desprestigiats de tot el panorama mediàtico-acadèmic català. A l'any 2005 afirmava que la bombolla immobiliària no explotaria mai. A l'any 2008 va dir que la crisi s'acabaria el 2009. Actualment és un tertulià anti-independentista més amb la peculiaritat d'una ironia ridícula. Nivell z de catanyol. Hèctor Lòpez Bofill: Professor de dret. Social-demòcrata i independentista. Habitual a les tertúlies de TV3. Començà la seva "carrera" de tertulià ja fa més de mitja dècada de la mà d'en Cuní. Ha publicat diferents assajos de política i dret internacional, amb la independència de Catalunya com a teló de fons. S'ha convertit en un teòric destacat de l'independentisme. La seva joventut li causà certs problemes, puix altres tertulians veterans li retreien la seva inexperiència amb aires de superioritat. Amb el temps ha anat millorant, però continua fluix en l'oratòria i poc convincent. Tanmateix és un tertulià interessant. Nivell correcte de català. Joan B. Culla: Historiador. De tendència conservadora i catalanista. Habitual a CatRàdio, TV3 i 8TV. És un autèntic professional de la tertúlia i una de les veus de CiU. Adorna sempre les seves intervencions amb anècdotes i sempre troba ocasió per a parlar sobre història. Podriem anomenar-lo "l'historiador oficial de TV3". Té memòria selectiva i paeix malament qualsevol atac a CiU. Tanmateix és llest. El seu català és correcte. Joan Carles Girauta: Periodista. Ultra-conservadurisme i espanyolisme. Habitual a CatRàdio i TV3. La seva carrera començà a la caverna mediàtica, escrivint a diaris d'ultra-dreta catalanofòbics necessitats de catalans. L'autoodi dels mitjans públics catalans impulsà la seva incorporació al panorama mediàtic català. A poc a poc s'ha anat moderant, almenys en les paraules, i camufla el seu extremisme i la seva catalanofòbia amb un liberalisme de pandereta. Intenta semblar moderat però no ho és gens. Li falta formació i es nota que les seves opinions més profundes surten de l'estòmac. El seu nivell de català és molt regular. Joan Major: Ex-ministre del PSOE. Dreta moderada i catalanista moderat. Habitual a les tertúlies de CatRàdio i TV3. Li entra urticària cada vegada que es parla d'independència. El seu to és moderat i conciliador. En els últims anys s'ha especialitzat a la vida tertuliana i de l'opinió remunerada. No aporta res d'especial a les tertúlies. Poca cosa a dir d'un personatge tant gris. El seu català és molt deficient. Joan Tàpia: Periodista. "Segons com bufi el vent" i espanyolista. Habitual a les tertúlies de TV3. Mercenari de l'opinió al servei del PSOE. La seva trajectòria és dilatada i gris. La seva opinió política està condicionada als aires que corrin dins les oficines centrals del PSOE. És més conservador que social-demòcrata, però no té manies en canviar d'opinió i contradir-se si és necessari. La seva lleieltat al Reino és a prova de bales. Les seves intervencions no tenen cap interès puix repeteix literalment la línia oficial del seu partit. Intenta ser cínic i irònic, amb to pausat i moderat, el que pot provocar atacs de nervis als febles d'esperit. Espanyolista de pedra picada i un autèntic camaleó; és el català que desitgen els espanyols. Nivell Z de catanyol. Jordi Barbeta: Periodista. Conservador i catalanista. Habitual a les tertúlies de TV3 i 8TV. Un altre soldat de l'exèrcit del Conde. És un dels periodistes més actius de La Vanguardia però, per molt que m'hi esforci, m'és impossible destacar-li alguna virtut. El Conde premia la lleieltat per sobre de totes les coses, i el Sr. Barbeta destaca en aquest aspecte. És una persona temperamental i a vegades ha fet incursions en terreny sobiranista. Intenta caure bé a tothom però el pobre no se n'acaba de sortir. Són temps difícils pels que intenten no definir-se. La seva oratòria és deficient, no té sentit de l'humor (s'hi esforça) i no és gens brillant a l'hora d'argumentar. Tanmateix traspúa bondat... cap a CiU és clar!! Nivell Z de catanyol. José Antich: Periodista, Director de La Vanguardia. Conservador i espanyolista. Habitual a les tertúlies de TV3, RAC1 i 8TV. És la veu de l'alta burgesia catalana que malda per influir en la política catalana i, sobretot, a CiU. El seu to és moderat i respectuós però les seves opinions són extremistes. Des del seu diari i la seva quota televisiva i radiofònica intenta dibuixar un país fictici al servei dels seus interessos i del sector que representa. Quan alguna opinió o intervenció el desagrada acostuma a perdre els nervis, encara que el seu autocontrol li continua funcionant. Crec que se sent desbordat per la realitat catalana i està païnt molt malament la pèrdua d'influència del seu diari. Tot i ser habitual a moltes tertúlies i ser gairebé omnipresent en els formats d'opinió, no és un professional de les tertúlies com a conseqüència de la seva nefasta oratòria i el seu catanyol lamentable. Juan José Lopez Burniol: Notari. De tendència més aviat conservadora i catalanista moderat. Habitual a TV3 i 8TV. Les seves intervencions tenen un contingut bastant fatalista, però és una persona bastant culte. No és un tertulià massa interessant, però sempre dona color a les tertúlies amb anècdotes. Sense estar-ne gaire segur, crec que és un federalista decebut i desorientat. El seu català és absolutament macarrònic. Lluís Foix: Periodista. Conservador i catalanista. Habitual a 8TV i TV3. Periodista de llarga trajectòria i amb prestigi. És un conservador de la vella escola, gran coneixedor del país. Molt culte i amb una formació humanística envejable. Poc a poc ha anat derivant a posicions més sobiranistes, però encara no s'atreveix del tot. Crec que és un excel·lent orador, que diu més coses de les que sembla aparentment. Tot i això a vegades em desagrada profundament el seu immobilisme. Està a sou del Grup Godó, però el seu prestigi i l'edat li permet anar per lliure. Un exemple clar de dreta civilitzada i coherent. Em mereix respecte. El seu català és acceptable. Manel Cuyàs: Periodista. Dreta moderada i catalanista. Habitual a les tertúlies de CatRàdio i TV3. És una de les veus oficials de CiU dins el panorama mediàtic català. A vegades s'atreveix a fer incursions dins el món del sobiranisme més moderat, però la seva lleieltat incondicional al Partit li impedeix d'anar gaire lluny. És un pujolista desorientat. La seva època fou la de "l'Oasi Català" dels noranta i la situació actual el desborda. No és una persona massa intel·ligent i té dificultats per a argumentar els seus punts de vista amb coherència. Utilitza la por per a combatre l'independentisme. Es contradiu massa vegades i avorreix de mala manera. El seu català és moderadament correcte. Manuel Milián-Mestre: Ex-polític. Conservador i catalanista moderat. Habitual a 8TV i TV3. Un dels fundadors del PP a Catalunya i figura destacada de la història política dels últims trenta anys. Actualment és molt crític amb el PP, sobretot amb els sectors més reaccionaris d'aquell partit. Sembla que ha anat derivant a posicions sobiranistes, però no s'atreveix del tot. El seu conservadurisme tenaç i el seu passat el persegueixen. Les seves intervencions estan plenes d'anècdotes personals i dona color a la tertúlia. Es posa nerviós amb facilitat, sobretot quan es parla d'Andalusia i l'espoli fiscal. Nivell Z de catanyol. Màrius Carol: Periodista. Conservadurisme i catalanisme moderat. Habitual a les tertúlies de 8TV i RAC1. És un dels homes de palla del Sr. Godó i un rabiós convergent de la branca més claudicant. Es posa nerviós amb molta facilitat i profereix insults. Fou un dels personatges que treballà més per a tombar en Laporta del Barça i un dels grans defensors de l'actual president Sandro Rosell. No és una persona massa intel·ligent i sempre està disposat a donar un cop de mà al govern de CiU, encara que de tant en tant els critiqui per a dissimular. Un dels meus somnis eròtics és treure'l de polleguera en una tertúlia. El seu domini de la llengua catalana és molt fluix. Miquel Porta Perales: Escriptor. Ultra-conservadurisme i espanyolisme. Habitual a les tertúlies de TV3. Personatges llefiscós i inepte. Els seus arguments són reculls de tòpics i mentides. Té una obsessió catalanofòbica, sobre la qual ha publicat algún llibre. La seva presència als mitjans públics només es pot explicar per la quota espanyolista. Escoltar-lo és un exercici interessant per a posar a prova els nervis, això si no fa riure directament. Indigència intel·lectual en estat pur. Té el nivell Z de catanyol. Mònica Sabata: Psicòloga. Social-demòcrata i independentista. Habitual a les tertúlies de CatRàdio. Tertuliana de perfil baix obligada a participar de les orgies que en Fuentes organitza els dilluns. Li falta contundència i mala llet, encara que ho intenta de veres. La seva veueta fina i les seves expressions afables entendreixen a amics i enemics. La seva argumentació és solvent però les seves intervencions es fan un xic avorrides... La seva és una història d'amor sincer al país. Més interessada en la cultura i la llengua que en la política. Català impecable. Montserrat Nebrera: Professora de dret. Liberalisme i catalanisme moderat. Habitual a les tertúlies de 8TV. La seva carrera política començà gràcies al protagonisme que agafà a les tertúlies dels matins de TV3. Entrà al PP seguint una mica el corrent de Piqué però fracassà. El seu intent de partit independent també fracassà estrepitosament. La seva ambició no té límits i la seva supervivència en el panorama mediàtic català depèn només d'en Cuní. El seu català és acceptable. Paco Marhuenda: Periodista. Ultra-conservadurisme i espanyolisme. Habitual a RAC1. Escoltar-lo és una experiència propera al consum massiu de psico-tròpics. Pateix de madriditis aguda i crònica. El seu espanyolisme és rabiós i fanàtic, i no s'amaga de la seva tendència a l'extrema dreta carvernícola. Intenta ser respectuós i moderat però se li veu el llautó. Desconeixedor de la realitat catalana, tampoc té sentit del ridícul i sovint s'enfada com un nen petit. Nivell Z de catanyol. Patrícia Gabancho: Escriptora. Social-demòcrata i independentista. Habitual a TV3 i 8TV. D'expressió afable i tranquil·la. No és brillant però si contundent amb les seves opinions. No es pot dir que sigui una de les veus més solvents de l'independentisme, però si una veu decent en el panorama mediàtic català. Crec que li falta més empenta i decisió per a ser excel·lent. Persona culte i ben informada, la seva trajectòria vital és interessant i fins sorprenent. Nivell de català acceptable. Pere Portabella: Director de cinema. Social-demòcrata (?) i catalanista. Habitual a CatRàdio. És un exponent de la Gauche-divine barcelonina, un personatge que sembla que s'hagi teletransportat dels anys seixanta. Les seves intervencions a les tertúlies careixen del més mínim interès i, a més, parla pels descosits. Olora a caducat. No jutjo la seva qualitat com a director de cinema sinó la seva capacitat argumentativa i les seves aportacions. Intenta donar un aire intel·lectual a les seves exposicions però moltes vegades fa el ridícul. Diu obvietats i sovint els altres tertulians l'ignoren. És la mediocritat feta persona. Nivell Z de catanyol. Pilar Rahola: Ex-política i vividora. Dreta moderada i sobiranista. Habitual a 8TV i RAC1. Potser un dels personatges mediàtics més coneguts dins i fora de Catalunya. És ambiciosa i provocadora. Parla pels descosits i moltes vegades (massa vegades) deixa al descobert la seva poca formació intel·lectual. La seva facilitat de paraula l'ha portat a ser coneguda, fins i tot, per Espanya; essent habitual a tertúlies de gust dubtós. Saltà a la fama quan era diputada a Madrid per ERC i les seves ànsies de protagonisme i la seva necessitat de supervivència l'han portat a ser una titella de CiU. Ja sabeu... aprop de la menjadora s'hi viu més tranquil! La seva demagògia incendiària és només equiparable al seu odi irracional cap a ERC. És llesta però no intel·ligent. El seu personatge està més aprop del showman a l'estil "Cronicas Marcianas" que a una tertuliana solvent. El seu català és regular. Ramon Rovira: Periodista. Conservadurisme i catalanisme moderat. Habitual a RAC1. La presència d'en Ramon Rovira al panorama mediàtic català és del tot inexplicable. El 90% de les coses que diu són obvietats sense cap interès. Quan intenta pensar per si sol acostuma a ficar la pota i llavors s'ha de justificar o disculpar-se. No està clar del tot el seu color polític, però crec que s'acosta a l'ultra-conservadurisme amb tints religiosos. Moltes vegades sento vergonya aliena quan l'escolto, i és que sembla increïble que un personatge tant i tant mediocre cobri per a dir parides. El seu català és molt regular. Salvador Cardús: Sociòleg. Social-liberal i independentista. Habitual a CatRàdio. És un dels gurús de l'independentisme actual. Molt culte. Les seves intervencions són autèntiques classes magistrals. Per mèrits pròpis s'ha convertit en un dels creadors d'opinió més influents del panorama mediàtic actual. La seva argumentació acostuma a ser impecable i definitiva. És una persona d'ordre i sempre té en el punt de mira als "quisso-flautes" i sovint perd els nervis quan s'hi refereix. Té mala fama a la universitat, però es troba entre un dels intel·lectuals de més talla del nostre país. El seu català és impecable. Santiago Niño Becerra: Economista. Social-demòcrata (?) i catalanista. Habitual a CatRàdio. No parla gaire gens de política, té clar que el seu camp és l'economia. Es féu famós a nivell nacional arran de les seves teories apocalíptiques i la seva visió singular de l'actualitat econòmica. És un contrapes interessant a tots els "economistes" pre-fabricats d'ESADE. No és un tertulià brillant però si sorprenent i interessant. Un personatge que pot aixecar recels i fins i tot odis, amb tendència a fer afirmacions contudents a vegades difícils de defensar. Tanmateix dona color a les tertúlies. Ha denunciat moltes vegades l'espoli fiscal i la necessitat urgent de revisar les relacions amb Espanya. Nivell Z de catanyol. Toni Bolaño: Periodista. Social-demòcrata i espanyolista. Habitual a les tertúlies de RAC1. Un home de l'aparell socialista. La seva opinió és purament i simple la línia oficial del PSC-PSOE. Jo diria que cada dia li envien un fax amb tot el que ha de dir. És profundament anti-catalanista i els seus contactes dins del Partido són gairebé pornogràfics. La seva presència a la vida mediàtica catalana és per quota. Nivell Z de catanyol. Victor Amela: Periodista. Quisso-flautisme i espanyolisme. Habitual a RAC1. Personatge estrambòtic i curiós. Quan l'escoltes hom té la sensació que viu al País de les Meravelles d'Alícia. Traspúa ignorància i bonisme pertot. No té interès, encara que li agradi presentar-se com un intel·lectual d'esquerres que només pensa en coses profundes i interessants. És profundament espanyolista i avorreix parlar de Catalunya. El seu autoodi és de campionat. Nivell Z de catanyol. Xavier Bru de Sala: Escriptor. Dreta moderada i sobiranista. Habitual a les tertúlies de CatRàdio. No és un tertulià gaire brillant però té un bon domini de l'oratòria. Li agrada farcir les seves intervencions amb ironies i bromes que moltes vegades només entén ell. Intenta controlar la seva incontinència verbal però no se n'acaba de sortir. Trepitja sovint els seus col·legues tertulians. No obstant els seus arguments són sòlids i en general és un tertulià digne. Viu l'actualitat política amb passió. El seu català és més que correcte. Xavier Sala-Martin: Economista. Liberalisme i independentisme. Habitual a RAC1. Tertulià atípic i extremadament interessant. El seu prestigi és independent de la menjadora i, per tant, sempre diu el que li dona la gana. És molt contudent i radical amb les seves opinions, però mai sense arguments. Tothom el respecte profundament perquè la seva capacitat argumentativa és absolutament demolidora. Encara que no es comparteixin els seus punts de vista és d'agrair que quedin figures d'aquest cal·libre en el panorama mediàtic català. Quan desconeix alguna cosa o senzillament no té cap opinió formada ho diu sense embuts. El seu català és regular. Xavier Sardà: Periodista. Social-demòcrata i espanyolista. Habitual a les tertúlies de CatRàdio. La seva més que probable addicció a la cocaïna acompanyada dels últims fracassos televisius han deteriorat molt la seva imatge pública. No té sentit del ridícul i la seva pedanteria el converteixen en una caricatura d'ell mateix. És d'aquelles persones amb madriditis aguda, és a dir, que creu que el món comença i acaba a Madrid. Si avui el podem trobar a les províncies nord-orientals és per pura necessitat de supervivència. En Manel Fuentes li fa un favor tenint-lo a les tertúlies dels dilluns. És un provocador i la seva presència a les tertúlies és sinònim de desori i caos. El meu cosí de 10 anys és més interessant que ell. Nivell Z de catanyol. NOTA: Les etiquetes són orientatives. Evidentment és molt dificil classificar les persones. M'he deixat alguns, però crec que he fet els més representatius. Aquests són, a grans trets, els personatges més influents de les televisions i ràdios catalanes. Molts també tenen presència regular als diaris i revistes d'actualitat. La presència massiva de tertulians conservadors i propers a La Vanguardia és escandalosa. Tots ells dibuixen una Catalunya que s'allunya de la realitat. Les seves opinions moltes vegades són castradores i pretenen deformar la base social del catalanisme. Molta mediocritat és el que veig. Accepto crítiques! !
Et falta: Gemma Galdòn: Dona rematadament imbècil que no s'entèn com algú la vol a la tertúlia si no és per què els atlres li fotin canya (siguin de la corda que siguin) i tots podem riure una estona.
| 0.634076 |
curate
|
{"es": 0.031568877551020405, "fr": 0.012436224489795918, "ca": 0.9048378279883382, "hu": 0.015852769679300292, "it": 0.0069697521865889215, "en": 0.0029610058309037903, "pt": 0.021683673469387755, "st": 0.0031887755102040817, "nl": 0.0005010932944606415}
| |
mc4_ca_20230418_6_676196
|
Esdeveniments for 20/02/2020 – Arquebisbat de Tarragona
Esdeveniments for 20/02/2020
Exposició de pintura sobre la capella de Sta. Magdalena del Claustre de la Catedral
Febrer 19/17:00 - Febrer 21/20:00
Dies: del 19 al 21 de febrer Els quadres, realitzats en diferents tècniques i formats, han estat pintats per Hilari Alfaro durant els darrers anys. Horari de visita: Dimecres i dijous, dies 19 i 20, de les 17.00 a les 20.00 h. Divendres dia 21, de les 11.00 a les 13.00 h. i de 17.00 […]
Marxa de la Solidaritat de Mans Unides a Tarragona
Febrer 20/09:00 - 09:30
Marxa amb la participació de centres d’educació secundària de la ciutat de Tarragona, amb sortida des del Camp de Mart. Els joves faran un recorregut de 12 km. per recaptar fons per a un projecte educatiu i de formació en activitats generadores d’ingressos per a dones tribals a l’Índia. Acte inserit dins la 61a campanya […]
| 0.728279 |
curate
|
{"ca": 0.8839590443686007, "en": 0.03185437997724687, "es": 0.04209328782707622, "oc": 0.04209328782707622}
|
https://www.arquebisbattarragona.cat/events/2020-02-20/
|
mc4_ca_20230418_0_792040
|
Desaprenent a viure...: Bany de pluja
Rafael Meyerhofer16 de novembre de 2011 a les 11:22Noia, a alguns i no se perquè ens és fàcil tancar-nos a la habitació...gestionar malament las coses de la vida i d'alguna manera mortificar-nos no se per quin extrany matiu...la pluja caient sobre nostre sense cap dubte et fa sentir viu i la Enya...ens fa soniar, una forta abraçada :)ResponEliminaRachel16 de novembre de 2011 a les 19:31som estúpidament humans, fem o no fem, i després ens mortifiquem...haurem de desaprendre'n! ;)gràcies pel teu comentari.una altra abraçda per tu!ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més...
| 0.782411 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://raquelblanca.blogspot.com/2011/11/bany-de-pluja.html
|
macocu_ca_20230731_10_413042
|
cop de puny
Dilluns, 11 d'abril del 2016 / 3791
Definició
Cop donat amb la mà closa.
Quan va entendre que li oferia diners a canvi del seu silenci, li va ventar un cop de puny al mig del pit.
També: punyada, pinyac
Fet a cops de puny: fet de pressa i malament, d’una manera barroera, matussera.
Etimologia de puny
Del llatí pŭgnus, mateix significat. Altres mots de la mateixa família són punyal, punyeta, impugnar, púgil i pugna.
Usos
I que com que jo estava guanyant diners dels drets dels dos llibres i estava disposada a gastar-los tots amb ell, durant un temps vam ser feliços a la manera dels addictes. O, si dir-ho així és massa exagerat, posem que ho vam passar bé. O, si dir-ho així és massa modest, posem que jo potser em devia enamorar. I no és mentida que em vaig quedar prenyada per sorpresa (cap truc per part meva, l’hi asseguro) i que l’hi vaig comunicar precisament el dia que ell m’anava a comunicar que volia deixar-me (això m’ho va confessar un dia que tots dos ens vam barallar a cops de puny). I que aleshores vam dir que ho podíem intentar i ho vam intentar.
Al vestíbul ampli, damunt les portes d’entrada a la sala, hi havia uns plafons fets amb grans fotografies en blanc i negre: Cantinflas, John Wayne clavant un cop de puny a un pobre home, Rita Hayworth rebent la bufetada a Gilda, una escena coral de Cleopatra... Qui havia triat aquelles imatges mítiques, sabia que despertaven un estat d’ànim, una predisposició a deixar-se ensibornar per aquella altra realitat un cop entressis a la sala.
Els efectes dels cops de puny ja els vam veure la setmana passada; aquesta repassarem algunes expressions amb ‘cop’.
| 0.836346 |
curate
|
{"ca": 0.9574336829117829, "es": 0.04256631708821715}
| |
macocu_ca_20230731_8_322694
|
TALKING GALLERIES, el think tank per a galeries, creix i organitza un simposi a Nova York
El fòrum internacional dedicat al sector de les galeries i mercat de l’art celebra una edició a Nova York que tindrà lloc el 4 i 5 d’abril amb la participació de destacats professionals
Talking Galleries, l’esdeveniment de referència dedicat a generar debat i coneixement a l’entorn de les galeries i del mercat de l’art, presenta el 4 i 5 d’abril un atractiu simposi mundial de l’art amb una llista internacional de gairebé 50 ponents de primer nivell.
La conferència, que tindrà lloc al Gilder Lehrman Hall de The Morgan Library & Museum, abordarà els problemes més significatius als quals s’enfronta el món de l’art avui en dia i debatrà, entre d’altres, temes com l’impuls del canvi institucional als museus d’art, la posició de la ciutat de Nova York en el món de l’art, tendències en les pràctiques de galeries, l’augment constant de les vendes d’art basades en dades, les innovacions en el mecenatge i l’impacte de les tecnologies i de l’art digital.
El simposi s’ha realitzat mitjançant una associació amb la firma d’assessorament Schwartzman & Associates i que té com a directora de programació a Loring Randolph.
Des de la seva primera edició el 2011, el Simposi Barcelona de Talking Galleries s’ha consolidat com l’espai de trobada per excel·lència dels professionals del sector, un entorn de relació no comercial idoni per a l’intercanvi d’experiències i punts de vista, amb capacitat per afavorir el debat sobre diversos aspectes del galerisme i la seva gestió. Nascuda a Catalunya gràcies a la col·laboració de l’ICEC, aquesta iniciativa empresarial fa ara el salt al continent americà on ha aconseguit despertar l’interès de tots els agents que intervenen en el mercat de l’art del país que aglutina el 42 % de les vendes anuals a nivell global d’aquest sector.
Al llarg de totes les edicions, Talking Galleries ha congregat a Barcelona més de 140 ponents d’arreu del món i prop de 1.000 participants. L’interès que ha sabut despertar i la clara vocació internacional li han permès, alhora, divulgar-ne els continguts en altres contextos. Així, la plataforma ha desenvolupat estratègies de col·laboració amb ciutats i esdeveniments clau del circuit artístic mundial, entre els quals hi ha el Paris Gallery Weekend (2017 i 2018), el Gallery Weekend Korea (2016, 2017, 2018 i 2019), l’abc art Berlin contemporary (2015), The Armory Show (Nova York, 2014) i ARCOmadrid (2013).
Talking Galleries segueix desenvolupant nous programes de conferències a Beijing, Brussel·les i Santiago de Xile i el 2019 va posar en funcionament una àrea de formació amb cursos de format breu a Londres en col·laboració amb la Delfina Foundation.
| 0.86549 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_1_327375
|
The Lodge apartaments turístics estan a la part de d’alt de la vall d’Arinsal, just a sobre del poble (a 200m) i just al costat de la telecadira que puja a la estació de Vallnord Arinsal.
Els nostres apartaments són estudis confortables amb vistes impresionants, molt bona ubicació, i amb tot el que necesites per assegurar la teva estada a Arinsal.
El poble d’Arinsal té 2 supermercats, i molts bars, cafés i restaurants, obert tot l’any. A l’hivern esquiem i a la primavera, estu i tardor s’obren les muntanyes i els camins de randoné i bicicleta. La flora i fauna d’Andorra es un goig. Mentres le resta d’Europa fa massa calor, aqui amb la alçada pots trobar l’aire fresc que necesites per relaxar una mica.
Oferim benestar i independència. Recepció està just aqui a la planta baixa per a tots els teus dubtes i necesitats. Instal·la’t , posa’t confortable i gaudeix de la estada.
Els Apartaments
Estudi Loft
Aquest apartament estudi es un espai únic plenament integrat, amb llit doble confortable, sofa-llit extra que es converteix en llit doble, zona menjador, kitchenette i quart de bany separat.
Més Info
Comoditats Tots els apartaments tenen ...
Microones – Torradora – Vitrocerèmica 2 fogons – Plats i Coberts – Màquina de Cafè tipus Nespresso – Bullidora – Secadora – Nevera – Pica – Tele – Llançols i Tovalloles – Rentadora
| 0.807054 |
curate
|
{"ca": 0.9916666666666667, "es": 0.008333333333333333}
|
https://thelodgearinsal.com/ca/the-lodge-at-ribasol-catala/
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_290748
|
Bona nit usuaris i usuarisses (usuaris a seques segons la Dixie ).He creat aquest fil per fer una mena de llistat per saber què estudien els usuaris i perquè puguin ajudar als petitons com jo a escollir una carrera. Jo estic fent el batxillerat de ciències i tinc dubtes: medicina, biologia, veterinària... però també m'interessen carreres com història, dret, polítiques...A més, he creat una enquesta perquè trieu la vostra branca. Aquest cop pretén ser una enquesta seriosa, per això manca l'opció Crom. Doncs això, m'agradaria que expliquéssiu una mica de què va la vostra carrera, el vostre batxillerat, la vostra fp, altres estudis que esteu fent a l'EOI per exemple..., perquè heu triat els vostres estudis, quines assignatures us agraden i se us donen bé...Apa ja podeu comentar que és gratis. LLISTAT DE usuaris I ELS SEUS ESTUDIS:01. Indepenacionalista: Tecnologies.02. Trisquel: Filologia Clàssica.03. Martorell: Filologia Catalana.04. enricmm: Traducció d'Alemany i Xinès.05. Polmas: "Ciències" Religioses (2n any).06. Guillem1985: Comunicació (1r any).07. catalàamallorca: Història (3r any).08. strigoi: Enginyeria Informàtica.09. knox: Teologia.10. Gerard91: Matemàtiques (4t any).11. Gandfoll: Matemàtiques (1r any).12. El_Drac: ADE.13. Trinity: Enginyeria Multimèdia.14. Ohtar: Enginyeria de Telecomunicacions i Master of Science in Telecommunication Engineering and Management.15. Pulker: Filologia Clàssica.16. Scouser: Traducció i Interpretació d'Anglès i Alemany.17. J. Sallinger: Realització d'audiovisuals i espectacles.18. Warbird: Batxillerat Científic (2n any).19. Lleó_Albí: Dret (1r any)20. Bufó: Efectes visuals/especials, postproducció i animació de personatges.21. projectedetraductora: Traducció i Interpretació d'Anglès i Alemany (acabada).22. Sònia91: Bioquímica i Biologia Molecular.23. poldevalls: Humanitats.24. Picany: Tecnologia del transport.25. Jautenim: Enginyeria Informàtica (4t any)26. Albert-84: Física (acabada).27. Ruffles1714: Història (4t any)28. ermmm: Batxillerat Humanístic-Social (2n any).29. Artyom_M_2033: Història (1r any).30. forse un giorno: Enginyeria Aeronàutica (acabada). Màster. Curs d'Humanitats.31. Jordi Freixas: Autoedició (disseny gràfic).32. korver: Magisteri d'Educació Primària. Llengua i literatura catalanes (UOC).33. PGB: Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió. Grau en Multimèdia.34. zzcc: Batxillerat Tecnològic (2n any).35. marialluïsa: Tècnica en mecànica (acabada). Enginyeria industrial.36. Gudari: Ciències polítiques (1r any).37. Nou Barris: Història.38. Sargantanna: Antropologia (UNED).39. nandu: Batxillerat Científic (2n any).40. Estol: Ciències Biomèdiques.41. Bockan: Batxillerat Científic (1r any). 42. Dònut_Ebrenc: Batxillerat Científic (1r any).43. fr3ski: Farmàcia (3r any).44. alpikat: Batxillerat Científic (2n any).45. temporal: Medicina (4t any).46. Bibiloni: Batxillerat Humanístic (2n any).47. Afaitapagesos: Carrera indefinida d'humanitats amb un 70% de ciència.48. El Déu Fyrn: Enginyeria Electrònica (acabada).49. statu-CAT: Enginyeria Química (4t any).50. oldtown: Filologia Romànica (2n any).51. neu: FP de Jardineria (inacabada).52. llevantdemallorca: Filologia Catalana. Màster en Formació del Professorat. Nivell intermedi de francès.53. 13 d*agost: Filologia Catalana. Màster en Assesorament Lingüístic. Nivell bàsic de francès.54. pariadelsud: Geografia (1r any).55. pituCAT: Història (4t any).56. RogerDeFlor: Enginyeria de Telecomunicacions (3r any). 2 carreres. 2 cursos inacabats de Física. 57. Inum: Sociologia. 58. EnginyCat: Enginyeria Industrial.
Jo l'any passat vaig acabar Traducció i Interpretació d'anglès i alemany a la UPF. Hem sigut la primera promoció de graduats i, per variar, ens ha tocat fer de conillets d'índies (força problemes d'administració, incoherències al pla d'estudis...) però n'estic força contenta. Ara ens toca descobrir què té el mercat laboral preparat per a tots nosaltres. Vaig fer el Batxillerat social, perquè volia fer matemàtiques però no em volia embolicar amb el científic si ja sabia que volia fer una carrera de lletres. Quin pal de temari, per favor! A més, érem molt pocs i la professora estava amargada.
Hosti, però els primers en fer el grau no estan en tercer? Canvia segons la comunitat autònoma/universitat?
La Pompeu va començar abans d'hora. Ja ens ho va dir el rector a primer: "Seréis la primera promoción de graduados en Traducción e Interpretación de España, tenéis que estar orgullosos."
T'ho varen dir en castellà?
| 0.675946 |
curate
|
{"ca": 0.8673007246376812, "es": 0.07993659420289854, "de": 0.01154891304347826, "en": 0.028532608695652172, "fr": 0.001358695652173913, "it": 0.010643115942028986, "pt": 0.0006793478260869565}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_848155
|
Gran anunci!
I això és gallec? Això és un idioma? Què horror!
I que incult tu...
1. No has entés res.2. És inculte, no incult.3. ... bah! deixem-ho estar!
1. Ho entenc millor del que penses perquè he passat llargues setmanes de vacances a Galícia. La pronúncia de la persona de l'anunci és bastant plana per a que la majoria ho puga entendre. Però és un idioma amb moltes varietats dialectals i molt musical. No pots quir "quin horror" i quedar-te tan ample perquè dubte que conegues molt més. Tampoc entendries a una persona de poble parlar gallec. I li pots ben dir tant gallec, com portuguès. 2. Sé que és incult i sé reconèixer-los. Per això m'he avançat a tu i quan he vist l'errada, havies fet tard per a cagar-me la cara. 3. Sí, no le pidamos peras al olmo.
Encara te'n recordes? Jo, l'horror, ho deia pel vídeo. No conec el gallec, ni ganes. No em cauen bé els gallecs, sincerament.
Llavors em dónes la raó quan dic que realment no tens coneixement del tema. Dir que et cau malament tota la població gallega no és cap argument.
Exacte. No tinc coneiximents de gallec. Ara, això no vol dir que: el gallec del vídeo em sone horrorós. no se'm pot considerar inculte perque no conega el gallec. I això és l'únic que dic, tot lo demés ho dius tu.
Clar, però simplement has menyspreat el gallec en el teu missatge, que no és pas el mateix que dir que el gallec del vídeo no et sona bé. I si t'he dit incult és perquè m'ho sembla que algú sense tenir gaire coneixement, s'arrisque a fer judicis
| 0.708905 |
curate
|
{"it": 0.008213552361396304, "ca": 0.8617385352498289, "pt": 0.045174537987679675, "cs": 0.0054757015742642025, "es": 0.05475701574264202, "tr": 0.0054757015742642025, "su": 0.014373716632443531, "fr": 0.004791238877481177}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.