id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_10_664246
|
El Nadal ja ha arribat. Paula Cerdà. – Compromís per Vinaròs
Publicat el 21 Desembre 2019 en Article de premsa, Festes, Sanitat i Benestar Social
*Article publicat al Diariet (21/12/19)
Tenim el Nadal a tocar ja. Un any més, la nostra ciutat s’ompli de l’esperit festiu on l’estima i la solidaritat estan encara més presents entre la ciutadania. Familiars, infants, amistats, veïns… tots són ciutadans a qui qualsevol els desitja que passen unes bones festes en la gent que més els estima. I, com a regidora de Vinaròs, també vos vull desitjar bones festes a totes i tots des d’aquestes línies.
A Vinaròs vivim el Nadal de forma encara més comunitària; com haureu vist ja durant la passada setmana amb actes diversos com el Mercat Solidari de l’Auditori o les nadales que van cantar per diversos llocs la Colla de Dolçaina i Tabal de Vinaròs. Però Nadal també va lligat a les tradicions comercials, on cada individu inverteix en comprar regals i que pot suposar una font d’ingressos per al nostre comerç local. Fer comunitat també és això; consumir en el petit comerç i afavorir la rotació dels diners, de forma que s’assegurar la continuïtat dels negocis i llocs de treball de més ciutadans.
Viure en comunitat també significa respectar la gran quantitat de població que viu a Vinaròs. Quan arriben estes festes més d’una vegada tenim problemes pel soroll al carrer; hi ha qui circula en més velocitat de la que toca, qui allarga la festa pel carrer, qui posa la música més forta… Però hem de ser conscients que mentre molts podem disfrutar, altres els toca descansar per a poder continuar treballant i oferir el millor tracte i somriure als negocis de Vinaròs, siga cafeteria, restaurant, tenda, etc. I, encara que els diners són més poderosos que la gent, també cal reflexionar sobre els horaris comercials en estes dates nadalenques. Potser hi ha gent que tindrà vacances durant estos dies, però molts altres hauran de treballar fins i tot les vespres de dies festius. El poder del Capitalisme també l’hem de combatre els compradors; intenta no comprar a última hora per aconseguir que es respecten els horaris també dels que treballen fins l’últim moment. Qui treballe eixos dies i les seues famílies t’ho agrairan.
Som els vinarossencs els que fan de la nostra ciutat un lloc acollidor per als que ens venen a visitar. Som qui mantenim vives tradicions, festes i també el comerç local. Bones festes!
Arxivat en: Article de premsa, Festes, Sanitat i Benestar Social #Comerç, #Festes, #Nadal, #PaulaCerdà, #Soroll, #Tradicions, #Vinaròs
← Compromís per Vinaròs presenta dos mocions per al benestar animal a la població.
La manipulació del “tasazo” del Consorci. Paula Cerdà →
| 0.822161 |
curate
|
{"id": 0.008662900188323917, "ca": 0.9766478342749529, "es": 0.014689265536723164}
|
https://vinaros.compromis.net/2019/12/21/el-nadal-ja-ha-arribat-paula-cerda/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_225689
|
El Canadà inclou els ultradretans Proud Boys a la llista de grups terroristesAquesta decisió implica que es congelin els seus actius i que es prohibeixi l'entrada al país a membres de la milícia que va donar suport a Donald TrumpAgències 04/02/2021 - 09.48 Un membre dels Proud Boys a la manifestació que van convocar a Portland el 26 de setembre passat (REUTER/Jim Urquhart)El govern canadenc va decidir dimecres passar a considerar els ultradretans Proud Boys una entitat terrorista, assegurant que suposa una amenaça activa per a la seguretat, després de l'assalt al Capitoli dels EUA que va deixar cinc morts. Tot i que Proud Boys mai no ha perpetrat cap atac al Canadà, el ministre de Seguretat Pública, Bill Blair, va afirmar que la intel·ligència domèstica comença a estar preocupada per aquest grup. "Hi ha hagut una seriosa i preocupant escalada de violència, no només retòrica sinó pel que fa a planificació i activitat, i és per això que hem donat la resposta que hem donat avui", va sostenir en una roda premsa sense oferir més detalls sobre aquesta asseveració.El fundador de l'organització, Gavin McInnes, és canadenc, però ara viu als Estats Units.Les autoritats nord-americanes han imputat diversos membres de Proud Boys pel seu paper en l'atac de la seu de les institucions democràtiques a Washington.Ottawa ha afegit 12 col·lectius a la llista d'entitats terroristes: tres grups neonazis, vuit organitzacions descrites com a afiliades a Al Qaeda i Daesh i Hizbul Mujahidin i el grup Kashmiri.Blair va assegurar que les agències d'intel·ligència del Canadà han estat treballant durant mesos en alguns casos per recollir les proves necessàries per bastir aquesta llista. "El Canadà no tolerarà accions violentes amb motivació ideològica, religiosa o política".Proud Boys, fundats l'any 2016, van començar l'activitat protestant contra allò que ells anomenen "correcció política" i els límits que creuen que s'imposa a la masculinitat als Estats Units i al Canadà, i van acabar convertint-se en un grup de combat al carrer.Quan es va preguntar a l'expresident dels EUA Donald Trump si estava disposat a denunciar supremacistes blancs i milícies ultranacionalistes va demanar a Proud Boys: "Feu un pas al costat i espereu".La resolució de l'executiu canadenc permet a les autoritats congelar els actius bancaris de l'organització i considerar delicte qualsevol negoci amb alguna entitat referida a la llista. I a qualsevol que formi part de Prou Boys, se li pot prohibir l'entrada al Canadà. Arrestos entre el grup ultranacionalistaEl Departament de Justícia dels EUA ha detingut i imputat un dels membres més important del capítol de Seattle de Proud Boys aquest dimecres pel paper que suposadament hauria tingut en l'assalt del Capitoli per part de seguidors de Trump.En paral·lel, dos membres més de l'organització ultradretana, incloent-hi el líder del capítol de Hawai, han estat imputats per un tribunal federal per conspirar per obstruir el Congrés, segons fonts del mateix departament citades per Reuters.El ministeri públic sosté que Ethan Nordean, de 30 anys, també conegut com Rufio Panman, s'enfronta a una pena de fins a 20 anys de presó si s'acaba demostrant la seva culpabilitat en el càrrec d'impedir un procediment governamental. També s'enfronta a càrrec d'ajuda i incitar els manifestants pro-Trump el 6 de gener.
Algú m'explica per què un grup "supremacista blanc" americà escull com a líder un negre cubà?
Un altre ari honorari com el de Vox a Catalunya...
Em sembla més lògic pensar que "supremacistes blancs" només és una etiqueta que els han posat els mitjans.
Ara vindràs a defensar aquesta xusma, de la que el propi Trump se n'avergonyia? Alguns esteu fatal...
No la defenso. No tinc ni puta idea de quina és la seva ideologia. Només que m'estranya moltíssim que siguin supremacistes blancs quan el seu líder és negre. No té ni cap ni peus.
El fundador dels proud boys és un supremacista blanc confés. Fàstic de gent.
Encara espero que aportis alguna font que demostri la teva afirmació
| 0.916927 |
curate
|
{"ca": 0.9912674650698603, "pt": 0.005239520958083832, "es": 0.003493013972055888}
| |
mc4_ca_20230418_12_429407
|
Dakota (Minnesota) - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
43° 54′ 49″ N, 91° 21′ 36″ O / 43.913611111111°N,91.36°O / 43.913611111111; -91.36
2,538557 km²
Dakota és una població dels Estats Units a l'estat de Minnesota. Segons el cens del 2000 tenia una població de 329 habitants. [1]
Segons el cens del 2000, Dakota tenia 329 habitants, 130 habitatges, i 92 famílies. [2] La densitat de població era de 189,6 habitants per km². [3]
Dels 130 habitatges en un 31,5% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 63,8% hi vivien parelles casades, en un 5,4% dones solteres, i en un 28,5% no eren unitats familiars. En el 27,7% dels habitatges hi vivien persones soles el 16,9% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,53 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,13. [2]
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 28,9% tenia menys de 18 anys, un 5,5% entre 18 i 24, un 28,3% entre 25 i 44, un 19,5% de 45 a 60 i un 17,9% 65 anys o més.
La renda mediana per habitatge era de 50.156 $ i la renda mediana per família de 53.929 $. Els homes tenien una renda mediana de 38.333 $ mentre que les dones 24.375 $. La renda per capita de la població era de 17.700 $. Entorn del 3,6% de les famílies i el 4,7% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
La Crescent (11 km)
Brice Prairie (5 km)
Holmen (9 km)
Onalaska (12 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dakota (Minnesota)
↑ 2,0 2,1 2,2 «Fact Sheet- Dakota». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
↑ «Geographic Comparison Table- Dakota». American Fact Finder. Oficina del Cens dels Estats Units, 12-01-2010.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dakota_(Minnesota)&oldid=19033551»
| 0.583776 |
curate
|
{"ca": 0.7895027624309392, "en": 0.09337016574585635, "es": 0.0066298342541436465, "uu": 0.0016574585635359116, "mk": 0.0016574585635359116, "no": 0.0071823204419889505, "de": 0.05856353591160221, "ru": 0.019337016574585635, "uk": 0.022099447513812154}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dakota_(Minnesota)
|
mc4_ca_20230418_0_359359
|
Videos d'avui 1 d'octubre de 2011 - Reviure Solanell
Videos d’avui 1 d’octubre de 2011
por ReviureCoop2017 | Oct 1, 2011 | Cooperativa de Trabajo | 6 Comentarios
La Cori i l’Albert es van passar el matí desbroçant el camí que porta al centre del poble i l’Alba i el Martí van netejar el mallador descobrint unes lloses maquíssimes. Ara estem esperant al Julio perquè ens porti uns mobles bàsics per fer el paller habitabe. Anirem informant…..
Anònim el 6 octubre, 2011 a las 12:19 pm
Anònim el 6 octubre, 2011 a las 12:41 pm
Saül el 30 noviembre, 2011 a las 2:23 pm
joaquim el 14 marzo, 2012 a las 10:48 am
Camagroc el 24 abril, 2012 a las 2:06 pm
Josep Kaynes el 31 julio, 2012 a las 4:42 pm
| 0.550715 |
curate
|
{"ca": 0.6226138032305433, "es": 0.2907488986784141, "en": 0.027900146842878122, "an": 0.05873715124816446}
|
http://www.reviuresolanell.com/videos-davui-1-doctubre-de-2011/
|
macocu_ca_20230731_1_565306
|
L’onada de calor remet, però no el risc que es declarin nous focs. Per aquesta raó, Protecció Civil de la Generalitat manté l’alerta del pla Propicat per risc d’incendi a 19 comarques: el Pallars Jussà, Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Solsonès, Garrigues, Noguera, Segarra, Segrià, Urgell, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Baix Ebre, Ribera d’Ebre i Terra Alta. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, avui les temperatures seran entre 1 i 2 graus més baixes que dimecres i amb menor possibilitat de temperatures extremes, amb tot, seguiran sent altes. Tenint en compte aquest context, el massís del Montsant segueix tancat i segueixen les restriccions respecte les activitats de sega. A més, el pla Infocat, per fer front a les emergències per incendis forestals, seguirà actiu mentre continuí el foc de Capellades.
Editorial
| 0.829513 |
curate
|
{"ca": 0.989522700814901, "es": 0.010477299185098952}
| |
oscar-2201_ca_20230904_1_50219
|
El dimecres 20 de desembre celebrarem la Festa de Nadal de l'AMPA al gimnàs de l'escola, a les 16:30h. Us convidem a berenar, mentrestant farem tres tallers diferents relacionats amb aquestes festes: El primer serà de Postals. Hi tindrem diverses idees i força material perquè pogueu crear la vostra pròpia postal. El segon serà de … Continua llegint FESTA DE NADAL 2017
| 0.711114 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://afaelspins.org/2017/12/18/
|
oscar-2301_ca_20230418_6_115009
|
Un llibre recull les cartes de presidi del darrer alcalde republicà de les Franqueses, Francesc Montserrat Fontcuberta...
Sant Cugat inaugura el primer centre d’art tèxtil contemporani...
Vint mesos de cants diaris a Terrassa per la llibertat dels presos polítics i els exiliats...
Ripollet celebra els 25 anys de l’Associació d’Espectadors...
Patrimoni Història
Inici
Vallesos 17
Patrimoni
La Guerra Civil explicada en 74 cartes per un jove soldat
Pertanyent a la Lleva del Biberó, amb 17 anys, el jove soldat Jaume Pujadas, de la Garriga, va integrar-se a l’exèrcit de la República
Josep Mas (text)
El jove soldat de la Garriga Jaume Pujadas Paré, que amb 17 anys va ser cridat al front, explica a la seva família com va viure aquella Guerra Civil en 74 cartes que el seu nebot, Francesc Mas Pujadas, va trobar recentment dins d’una caixeta guardada a les golfes de la casa on en Jaume havia nascut l’any 1920.
Formant part de la Lleva del Biberó, va marxar el maig de 1938 cap a terres lleidatanes integrat a la 60 Divisió, 95 Brigada Mixta, 378 Batalló, 4ª Cia, Base 8, C.C. 18, del XVIII Cos de l’Exèrcit Popular de la República. Després va estar a l’Ebre quan la batalla ja havia acabat, i va tornar a l’Urgell i la Noguera quan el general Franco hi començava l’ofensiva final. I allà va desaparèixer perquè des del 30 de desembre de 1938 mai més no se’n va saber res. Jaume Pujadas deu estar sepultat en alguna de les moltes fosses comunes de les terres de ponent que encara no s’han exhumat.
Les cartes de Pujadas traspuen la innocència i la candidesa d’un noiet que expressa sincerament l’enyor que té de la família i els sentiments respecte la seva situació personal i sobre el que viu i veu en una guerra que, tot i l’antifeixisme que professa, no hagués desitjat mai. Es pot dir que són una interessant crònica sentimental inacabada de vuit mesos de la vida d’un joveníssim soldat ras republicà que, segurament, mai no va disparar cap tret.
Dia a dia, mes a mes
Maig
Jaume Pujadas té el primer contacte amb aquella contesa bèl·lica finalitzada ara fa vuitanta anys a primers de maig de 1938, poc després d’incorporar-se a files. Era en un lloc proper a Balaguer (la Noguera), on el front bullia a totes hores. Però com que és baix i estret de pit, està apartat de la primera línia ja que la seva Companyia de Dipòsit és afortunada tot i estar a la vora del punt més calent: “Ens acostem al front. Se senten les canonades”.
A les primeres cartes que envia els assegura que està molt bé i els explica com és i què fan a la companyia: “Estem a la Companyia de Dipòsit, que són els que serveixen poc per anar al front. Tots pateixen d’un mal o altre, com alguns que els falta un ull, n’hi ha que són coixos, trencats, i la majoria els han d’operar. Lo que és jo no pateixo de cap mal, sinó que sóc baix o estret de pit com molts. Per ara no anirem al front. No podem estar millor, no fem res més que menjar i dormir”.
Passen les setmanes, i des de Montclar d’Urgell, on ja està instal·lada la Companyia de Dipòsit, escriu que els continuen dient que no hauran d’entrar en combat. Però no les té totes: “Si els feixistes ataquessin fort, no sé si ens hi farien anar” diu. A gairebé totes les cartes demana coses que necessita: “Espardenyes, una llibreta, un cinturó, un llapis, una goma, 3 tubos de goma, una tovallola, una pastilla de sabó per la roba i una d’olor per rentar-me, agulles, fil, un ganivet, una cantimplora, xocolata i llet condensada”.
Allà el menjar a vegades no està en bones condicions: “He estat malalt dos dies. Potser ha estat el bacallà amb cigrons que ens han donat”. Es queixa de la falta d’aigua i també del preu dels ous, que “al poble, van a 20 pessetes la dotzena” i ja no en pot comprar perquè se li acaben els diners que es va emportar. Però veient com va tot, els diu que no n’hi enviïn: “No m’arribarien” afirma amb seguretat.
A cada carta, té una atenció especial per a la Teresa, la seva germana, de sis anys: “Doneu una abraçada de part meva a la Teresa, que l’estimo molt”. I està satisfet de rebre correspondència de la família: “Sort d’aquesta carta, perquè encara estaria malalt si no n’hagués rebuda cap”.
Si les cartes d’en Jaume no estiguessin datades, seria fàcil determinar-ne el moment de l’any en què les escriu perquè dóna pistes clares dels cultius de l’hort. Pagès com és, ho recorda amb enyor: “Quin greu no poder tenir les cireres i les maduixes de l’hort!”.
Juny
Fa guàrdies en el mando de la 95 Brigada Mixta però s’avorreix: “Aquí, com que no coneixem ni diumenges ni dilluns, tots els dies són iguals. Des que estic separat dels companys no he passat ni un dia divertit”.
Però almenys durant unes setmanes, les hores vagaroses se li devien acabar perquè a Montclar la majoria dels homes eren a la guerra: “Em sembla que ens estarem encara molts dies aquí perquè ara ens faran treballar a segar el blat perquè en aquest poble no hi ha homes a penes per cultivar tres quarteres de terreny, i ho haurem de fer nosaltres”.
Juliol
La guerra es comença a complicar molt per al bàndol republicà. En Jaume reflexiona sobre la seva situació personal respecte als nois que estan al front: “Nosaltres sí que podem cridar victòria. Per ara no fem absolutament res, només a la nit dues hores de guàrdia a casa el comandant. Mentres, en canvi, als pobres xicots que estan en els batallons els fan fer la instrucció, i als sapadors els fan fer trinxeres. Mentres les facin aquí encara, perquè el dia que els portin a primera línia de foc a construir-les, ja els planyo!”.
Comença a haver-hi rumors que la guerra s’acaba i se’ls vol creure: “Potser que la guerra ja no durarà gaire. Millor que fos veritat, perquè jo ja la tinc ficada al cervell aquesta maleïda guerra que ha destrossat famílies enteres”.
Ara no es queixa del menjar, però en mira d’aconseguir per altres camins, i ho fa amb una singular moneda de canvi: “El tabac que em donen miro de canviar-lo, però aquests pagesos no es deixen fotre i per poca cosa ja et demanen quasi tot el paquet”.
En una carta explica una festa que fan les companyies que estan a Montclar i als entorns: “A la festa del 19 de juliol han vingut noies del partit socialista de Barcelona i a nosaltres ens han fet desfilar pel poble. Dèiem que aquest dia ens donarien molt extraordinari i tot plegat res. Al matí, a més del cafè, una lateta de sardines per tres, i per dinar, llenties, fideus, deu prunes, una graciosa i una ampolla de xampany per deu nois. Per sopar, mongetes vermelles, i aquí està tot. Han fet un míting i ball, però com que hi havia poques noies només ballaven tinents, capitans, comissaris… i els soldats s’ho tenien que mirar. En canvi, a la nit hasta jo vaig ballar”.
Agost
Després de tants dies, ja té la mida presa del poble i de la seva gent: “Més de la meitat són feixistes i ni et donen la merda que caguen. Hi ha dies que anem a veure si ens volen vendre un tros de pa i ens diuen: “A fe xiquets, si no en tenim”. Doncs veneu-nos un parell d’ous: “Ai xiquets, si nosaltres els hem de comprar”. De vi tampoc en tenen: “Ja l’hem acabat”. Coneixen la guerra com vosaltres?” es pregunta.
Un altre cop té un record per als cultius de casa en una carta que envia a l’àvia: ”Que bonica que deu estar la vinya a punt de veremar! Ja que jo no hi puc disfrutar-hi, almenys hi disfruteu vos anant-los a collir”. I en una carta expressa a la seva germana Teresa li diu: “Menja els préssecs que jo em menjaria. Vull que creixis força! I menja força pa amb tomàquet!”.
Com que a la companyia tenen força temps lliure, els fan classes: “Em va molt bé perquè ens ensenyen a no fer faltes. En canvi, la quitxalla del poble no hi pot anar i tot el dia volten pels carrerots”.
Setembre
Malgrat les penúries derivades del temps, de la brutícia, de la falta d’higiene i del menjar que els donen, comença a pensar que aquesta manera fàcil de viure la guerra no pot durar: “Algun dia em tocarà anar al mateix lloc on es troben els companys del poble. Però mentrestant hauré passat cinc mesos, que qui sap on estaria ara. Qui sap els que tornaran dels que marxàrem del poble tan contents”.
La vida a la companyia continua més o menys igual de tranquil·la, i com que té temps, poden voltar: “Avui hem anat al canal a rentar la roba, i ens hi hem banyat”. Es refereix al canal d’Urgell, que passa per Montclar.
Si es queixa de la gent del poble, ara també està molt decebut d’alguns dels seus companys: “Aquí estan acostumats a rebre paquets que costen un dineral als seus familiars. I quan un altre company en rep un de senzill, encara se’n foten. Em va passar el dia que vaig rebre el paquet i van veure les peres seques i el formatge passat. Els companys es foteren a riure dient: quines peres que puden, goita el formatge, goita, ecs, uix, quin fàstic... Quines esperances t’han de donar aqueixos companys si se te’n burlen? Què en pots esperar d’ells?”.
Octubre
Sap que li envien guants: “Dieu que ja m’heu enviat els guants i que us han costat un dineral. No passeu cuidado que no els perdré. Per perdre’ls hauria de perdre la vida” diu convençut que els defensarà com sigui. Els torna a requerir la manta i hi afegeix “un passamuntanyes d’aquells que només es veuen els ulls”. Torna a dir que no li enviïn fruita fresca: “Dels dos préssecs que vau enviar, només van arribar els pinyols. De carn res de res. L’havien robat”.
Novembre
A la primera quinzena de novembre, passa un dels moments més delicats: “Estem en un moment crític. Crec que ens porten a l’Ebre, on està la nostra Brigada”. La temença es concreta pocs dies després quan en una carta els diu que ja és a l’Ebre i, per primer cop, en un batalló de combat. I n’està molt satisfet: “Estic molt orgullós d’estar al Batalló, doncs si hagués tingut la sort o la desgràcia de quedar-me a la Companyia, me n’haguera marxat voluntari. Així que no patiu per mi, que faré tot el que podré per protegir-me de les bales feixistes”. I s’acomiada dels de casa amb un “Salut i sort, que és el que em desitjo a mi!”.
En la 4a Companyia del 378 Batalló de la 95 Brigada Mixta l’han fet fuseller: “No us cregueu que estigui enxufat, doncs sóc fuseller com els demés. Això no vol dir que a tots ens tenen de matar, doncs hi ha molts amics del poble que fa dos anys que en són i encara són vius”. I com a resum del seu estat d’ànims, acaba dient resignat: “No estic bé com abans, però tampoc malament”.
El desig de tornar a casa i de fer una vida normal és cada vegada més intens: “Cada dia estic desitjant més que s’acabi aquesta guerra i poder tornar aquí, menjar lo que ja fa set mesos que no tasto, i viure tranquil com antes, disfrutar ara que estava a la flor de la joventut, i córrer de poble en poble amb la bicicleta que ja no em recordaré de muntar-hi. També per poder-me treure el bestiar, posar-me la roba neta cada setmana, i rentar-me cada vegada que vulgui, cosa que ja fa més de deu dies que no he fet”.
En aquest mateix sentit, una nit somia la tornada: “S’havia acabat la guerra i veníem els amics del poble cap aquí i us havia donat una sorpresa perquè us crèieu que estava mort. Però l’àvia ja tenia preparat un pastel molt gros, doncs em deia que ja sabia que avui tindria que venir jo”.
Després dels somnis, torna a la realitat: “Les rates se’ns ho mengen tot. Ahir en vam atrapar una, li foradàrem el cap amb una agulla, li tallàrem les potes perquè no pogués córrer i el morro perquè no se’ns mengés res més. I l’hem penjada, vejam si escarmenten les altres”.
Desembre
Després de l’Ebre, el seu Batalló es trasllada en tren fins a Barcelona. Allà viuen moments d’esperança, però duren poc. El 10 de desembre escriu: “Al passar en el tren pel carrer Aragó, les dones ploraven i moltes ja es creien que s’havia acabat la guerra. Però quan haguérem passat, ja tornàrem a estar tristos”. Perquè de seguida agafen un altre tren cap a Bellpuig, per trobar-se amb la resta de la 60 Divisió, situada als plans d’Urgell.
En el trasllat des de l’Ebre ha passat moltes fatigues i es lamenta que no li han donat ni les sabates que tant necessita ni roba: “Aquests dies de viatge a peu, en tren i camió he patit molt doncs sempre que teníem que caminar plovia, i amb espardenyotes estripades que, molles a més no poder, m’han dit prou i m’he tingut de posar les sabates, que no les puc portar de petites. A l’últim tindré d’anar descalç”.
Un cop instal·lat en el nou destí, en Jaume ja no és fuseller: “Em posaren d’enllaç al batalló, però no sé si durarà. Si no tinc unes bones sabates no sé com passaré l’hivern ja que he de portar partes a les nits. De moment, les que tinc ja les he tingudes d’obrir del mal que em fan al taló. Hi tinc una llaga que no crec que se’m curi”.
A finals de desembre, comença l’ofensiva de Franco sobre Catalunya, amb atacs continus de l’aviació: “Aquí estem passant uns dies que sempre tenim l’aviació al damunt, de bon matí hasta que es fa fosc i no paren mai de tirar. L’aviació feixista també ens tira papers que diuen que ens passem, que allà estarem més bé”.
L’última carta que escriu a la família el divendres 30 de desembre de 1938 arriba a casa seva a primers de gener de 1939. Desitja un bon any a la família i a ell mateix: “Ara ja diuen que s’acabarà aviat la guerra i, si torno, us vull veure ben bons. Felicitacions i un bon any que no hi falti res i que jo pugui tornar per veure brotar els ceps i els cirerers que bé penso que ja s’haurà acabat aquesta guerra que tothom tant desitja que s’acabi”.
Però de moment, a final d’any, la guerra no s’atura. Al contrari: “L’aviació continua passant. I no paren mai de tirar fins que es fa fosc”.
| 0.834102 |
curate
|
{"ca": 0.9847897405308679, "it": 0.003280644199224575, "fr": 0.0014912019087384432, "es": 0.00380256486728303, "en": 0.00029824038174768865, "pt": 0.0003728004771846108, "oc": 0.0047718461079630185, "ru": 0.0011929615269907546}
|
https://vallesos.cat/17/patrimoni/2cbd538e
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_530120
|
Els bojos del violí ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL | Actualitzada el 14/07/2012 00:00 Imaginem-nos un vianant que topa amb un dement, un boig tan boig que fa servir un violí com una porra i ataca el nostre pobre vianant amb violents cops al cap. Deixem-ho aquí. El debat català-castellà mai no m'ha interessat per un motiu molt simple: perquè és un debat etern, que existirà mentre el país existeixi, i les coses eternes acostumen a avorrir. I per un segon motiu: hi ha un sector del catalanisme cultural que quan es pronuncia el verb revisar el que escolta, captiu d'una mena de dislèxia ideològica, és recular . Sigui com sigui qualsevol debat s'hauria d'establir sobre dues premisses. 1) Que malgrat els esforços de l'etapa democràtica, el català i el castellà mantenen unes relacions de poder que continuen sent aberrantment favorables al castellà. 2) Que com a comunitat humana els catalans tenen dret a poder fer un ús estàndard del seu idioma, exactament com qualsevol de les seves comunitats veïnes. De fet, els interlocutors que no accepten aquestes bases demostren ser uns agents tan insensats, per mal informats, o frívols, per malèvols, que no val la pena ni debatre amb ells. Però tornem al boig del violí. El nostre honest vianant, com és lògic, fuig. Entra a una comissaria i explica el cas. Però els agents, per a la seva sorpresa, se n'hi enfoten a la cara. L'honest vianant fa via cap a casa. Malauradament pel camí es creua amb el boig del violí, que el torna a agredir com si l'instrument musical fos una arma neolítica. D'acord, no cal ser gaire intel·ligent per entendre la metàfora: el violí és la llengua castellana, el pobre vianant la catalanitat. El pobre vianant demana protecció, o intenta ser conciliador: no res, el boig no se'n va del barri, i continua atacant-lo a cops de violí. I al final, un dia, el pobre vianant esclata: "Odio els violins i els odiaré per sempre!" La reacció del vianant és comprensible. I tanmateix no és justa. En mans d'un dement un violí pot convertir-se en una arma assassina, és cert. Però aquesta no és la seva naturalesa. Els violins són instruments musicals que poden elevar-nos l'esperit, fer-nos més sensibles. Fer-nos millors. Bé doncs, bona part del catalanisme encara adopta la perspectiva del pobre vianant: els violins són un fàstic, i qualsevol relació que hi mantinguem ens serà perjudicial. Arribats a aquest punt permetran que em faci una bateria de preguntes. No seria possible assumir les dues premisses que apuntàvem a dalt, i alhora mantenir una postura que no vol negligir el castellà, i que això no impliqui renúncies? Aquí ningú està proposant carregar-nos la immersió -ni molt menys!- o que l'ARA es torni bilingüe. Però encara que només sigui des d'un punt de vista egoista, com s'explica que els partits sobiranistes no usin el castellà ni en les pancartes electorals? Ningú s'ha adonat que els pitjors enemics de la catalanitat, almenys els líders que els representen, sí que fan servir el català, i sempre que poden? En conseqüència: si la Catalunya actual està plena de polítics que intenten destruir-la fent servir el català, no seria possible intentar construir-la fent servir (també) el castellà? No hauríem d'emprar el castellà ni per defensar el català? Més preguntes. Fins i tot des de l'opció independentista més radical: algú es creu de debò que es poden fer progressos ignorant gairebé el 50% -la meitat!- de catalans que per motius històrics viuen d'esquena al català? La definició del català com a llengua pròpia de Catalunya és prou adequada? Què vol dir? Que hi ha llengües impròpies ? No seria millor buscar una altra fórmula, com originària o autòctona ? En qualsevol cas, quants segles ha de conviure un idioma amb un territori perquè se'n consideri propi? De tots els països emancipats d'Espanya cap ni un ha renunciat al patrimoni que significa la cultura castellana. Serem nosaltres els primers? I si realment aquest país acabés tenint un estat, com actuaríem respecte al castellà? Ens convertirem en una mena d'Espanya diminuta i a la inversa? Catalunya és un ideal infinitament més elevat. I després de tantes preguntes em permeto una afirmació: a fora no ho entenen. Lamentablement, és així. Nosaltres coneixem la història del boig i del vianant, però no tenim el control de la informació i la imatge que es projecta de nosaltres ja sabem quina és: la d'uns bojos que odien els violins. Saben el que passa realment? Que ens estem equivocant de pregunta. Ens plantegem una vegada i una altra una qüestió irresoluble, d'un partidisme infantil: "Castellà sí, castellà no", quan la pregunta decisiva és una altra: "I aquí qui mana?" Bon estiu a tothom. http://www.ara.cat/premium/opinio/bojos-del-violi_0_736726350.html
Mentre hi hagi una llengua autòctona en un territori, cap altra pot esdevenir pròpia en aquest.
cap altre hi pot esdevenir pròpia.
Hi- en aquest. Circumstancial de lloc. No cal més pronoms. Per cert, no és altre, és altra que parlem d'una llengua. Abans de corregir, fixem-nos-hi bé.
Mentre hi hagi una llengua autòctona en un territori, cap altra pot esdevenir pròpia en aquest.És que precisament en català els pronoms demostratius, i en concret l'aquest, no és genuí fer-los anar de pronom, és més genuí de gramàtica castellana; tot i que en català, ep, també és correcte. És més genuí l'ús dels pronoms "en" i "hi" per substituir-los: El problema es mucho más grave de lo que pensaba. No sé todos las consecuencias de éste.El problema és molt més greu del que creia. No conec totes les conseqüències d'aquest No en conec totes les conseqüènciesEl parque es un punto importante de la ciudad. En éste se puede jugar y pasear.El parc és un punt important de la ciutat. En aquest es pot jugar i passejar. S'hi pot jugar i passejar.
Doncs és el que jo he dit. Però per a realitzar una frase com aquella he preferit l'altra forma. M'agrada més. P.S Tampoc és "genuí" dir tarda enlloc de vesprada.
| 0.800218 |
curate
|
{"ca": 0.9438452319808252, "es": 0.02431090566683787, "it": 0.01780517034754323, "en": 0.002739256976545112, "ru": 0.011299435028248588}
| |
cawac_ca_20200528_4_204350
|
La portaveu de CiU, Victòria Forns, defensarà en el plenari del 15 de febrer una moció que recull els principis bàsics de la declaració del 23 de gener de 2013 aprovada pel Parlament de Catalunya: Sobirania del poble de Catalunya, Legitimitat democràtica de l’exercici del Dret a Decidir, Transparència del procés, voluntat de diàleg, garantia de cohesió social, legalitat i participació al llarg de tot el procés .
Per tant el Grup Municipal de CiU sol•licitarà del Plenari de l’Ajuntament de Tarragona l’adopció dels acords següents:
- Donar ple suport a la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya, aprovada pel parlament de Catalunya el 23 de gener de 2013
- Remetre aquest acord al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, al Congrés del Diputats i al Parlament espanyol.
...una mica d'habilitat i de saber vendre les coses aniria bé....ja porta anys de regidora, cap de llista i diputada per no saber-ne....cal un canvi a ciu...en aquesta noia l'han cremat, o potser no ha estat a l'alçada esperada. Una petita decepció, esperem que el relleu sigui millor.
| 0.868239 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.tottarragona.cat/ca/politica/13371-ciu-presentara-la-seva-mocio-sobre-el-dret-a-decidir-i-la-declaracio-de-sobirania.html
|
mc4_ca_20230418_2_683273
|
Banc d'en Sinofós: 173-Pont del Rec del Molí
173-Pont del Rec del Molí
Pont que des de 'Sota la costa' condueix a Empúries d'ençà que es fixaren les dunes al final del segle XIX.
[Autor: Alech (). Col·lecció: Rafel Bruguera]
Publicat per . a 3:54
| 0.585635 |
curate
|
{"ca": 0.8458333333333333, "en": 0.07083333333333333, "it": 0.058333333333333334, "pt": 0.025}
|
http://bancsinofos.blogspot.com/2001/01/173-pont-del-rec.html
|
macocu_ca_20230731_10_232326
|
A Natur Estètic Centre SPA fa 30 anys que estem al servei de l’estètica i les teràpies alternatives amb un total de 6 professionals altament qualificats.
Ens trobem a 5 minuts de Vic i disposem d’aparcament gratuït davant el centre. El local, climatitzat i amb un ambient agradable i acollidor, està format per 7 cabines totalment equipades amb la maquinària més avançada del mercat.
Informació de contacte: C/ Sant Marc, 20 Baixos 08507 Santa Eugènia de Berga Tel. 93 889 45 81 www.naturesteticspa.com
| 0.738931 |
curate
|
{"ca": 0.927710843373494, "en": 0.07228915662650602}
| |
oscar-2301_ca_20230418_4_104033
|
Menú Infantil El primer plat sempre és macarrons a la bolognesa i pots triar un segon plat o també un únic plat
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://cafe.ateneuigualadi.cat/
|
mc4_ca_20230418_2_543427
|
Resolución de 24 de juliol de 2007 de creación y de modificación de ficheros que contienen datos de carácter personal - Sede electrónica (UPF)
Protecció de dades de caràcter personal i política de seguretat en la informació/
Protecció de dades de caràcter personal/
Creación de ficheros/
Resolución de 24 de juliol de 2007 de creación y de modificación de ficheros que contienen datos de carácter personal/
Resolución de 24 de juliol de 2007 de creación y de modificación de ficheros que contienen datos de carácter personal
Resolució del rector de 24 de juliol del 2007.
La Universitat Pompeu Fabra ha creat fitxers que contenen dades de caràcter personal mitjançant la resolució de 27 de juny del 2003 (DOGC núm. 3935, de 29 de juliol), la resolució de 8 de març del 2004 (DOGC núm. 4098, de 24 de març) i la resolució 15 de gener del 2007 (DOGC núm. 4814, de 5 de febrer).
Atesa la necessitat d'ampliar la relació de fitxers que contenen dades de caràcter personal de la Universitat Pompeu Fabra i de donar compliment a la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i assegurar l'exercici dels drets legítims dels interessats.
En virtut de les competències que m'atorguen els Estatuts de la Universitat Pompeu Fabra,
Primer.- Crear el fitxer que conté dades de caràcter personal que figura a l'annex 1 d'aquesta resolució.
Segon.- Aquest fitxer queda sotmès a la normativa vigent sobre protecció de dades de caràcter personal.
Tercer.- Modificar parcialment els fitxers existents en els termes que es fan constar a l'annex 2 d'aquesta resolució.
Disposició final.- Aquesta resolució entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Barcelona, 24 de juliol del 2007
Nom del fitxer: Control d'accés i vigilància
Finalitat i usos previstos: Seguretat i vigilància dels edificis i instal·lacions de la Universitat i control de les persones que hi accedeixen.
Persones o col·lectius afectats: Persones que accedeixen als edificis i instal·lacions de la Universitat.
Procedència de les dades de caràcter personal: Del mateix interessat o del seu representant.
Procediment de recollida: Formularis. Altres (gravació d'imatges).
Suport utilitzat per a l'obtenció: Suport paper. Suport magnètic o digital.
Estructura bàsica i tipus de dades de caràcter personal: Dades de caràcter identificatiu (DNI o NIF, Nom i cognoms, Imatge o veu, Altres (número de passaport, número de targeta de resident)), Dades d'ocupació laboral (Altres (empresa)).
Cessions de dades previstes: No estan previstes cessions.
Responsable dels fitxers de la UPF: Gerent.
Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Gerent (Plaça de la Mercè, 10-12. 08002 Barcelona).
Mesures de seguretat: Nivell bàsic.
Nom del fitxer: Gestió acadèmica.
Es modifica l'apartat següent: Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Àrea de Docència i Recerca. Vicegerència (Plaça de la Mercè, 10-12. 08002 Barcelona).
Nom del fitxer: Innovació i qualitat docents.
Nom del fitxer: Mobilitat internacional dels estudiants.
Es modifica l'apartat següent: Unitat davant la qual es poden exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició: Servei de Relacions Internacionals (Plaça de la Mercè, 10-12. 08002 Barcelona).
| 0.671875 |
curate
|
{"es": 0.14581458145814583, "ca": 0.8541854185418541}
|
https://seuelectronica.upf.edu/es/resolucio-de-24-de-juliol-del-2007-de-creacio-i-de-modificacio-de-fitxers-que-contenen-dades-de-caracter-personal
|
mc4_ca_20230418_16_151768
|
T.A.Z Herman@s de la costa
JORNADA POR LOS OCEANOS
JORNADA POR LOS OCÉANOS
EN C.N.GARRAF
BATALLA PIRATA en VILANOVA I LA GELTRÚ
ESTAMOS PREPARANDO UNAS JORNADAS MUY PIRATAS..! !
QUEREMOS CONCIENCIAR SOBRE EL DAÑO QUE SE LE HACE AL MAR Y SUS ANIMALES,TODA LA MIERDA QUE SE TIRA A LOS OCEANOS,LA CANTIDAD DE REFUGIADXS QUE SUFREN Y MUEREN EN EL POR ESTE SISTEMA CAPITALISTA Y PODRIDO.
¡QUE SE ENTEREN TODXS!
POR ESO OS INVITAMOS A PARTICIPAR.
CONSTRUIREMOS LOS BARCOS POR EQUIPOS… BUSCAROS LOS PIRATAS MAS MANITAS,PONERLE NOMBRE A VUESTRA BALSA AUTOCONSTRUIDA Y ESCRIBIR UN MENSAJE DONDE SE CONCIENCIE DE A SITUACION DEL MAR.
Para más info visita; https://batallapirata.noblogs.org/
Contacta con BATALLA PIRATA; batallapirata@riseup.net
Etiquetas: COMUNIDAD MARINERA
Un proyecto para salvar un barco con historia...
Una historia de amor...de amor a los viejos y legendarios veleros, como la nuestra propia con el Hornpipe, esta vez llevada a cabo por un colectivo de entusiastas grumetes. Un barco con historia, 100 años de historias...ke como el Hornpipe, acabó abandonado y mal herido en el espigón de un puerto, a la espera de ke alguién se atreviera a salvarlo...esta es la historia del Halve Maan y del proyecto autogestionario para su rescate.
La nostra història o més ben dit la història del vaixell Halve Maan comença fa més de 100 anys a Holanda i paralel·lament a Garraf fa uns mesos.
La més antiga s'inicia quan uns armadors holandesos van construir un vaixell de càrrega ben robust per abastir els que navegaven en alta mar en un dels bàndols de la primera gran guerra.
És molt possible que durant aquells anys de vicissituds s'enfonsés per primera vegada. Però el Halve Maan no es va rendir i va ser rescatat alguns anys més tard. Pot ser que per aquells volts guanyés unes veles com a complement del motor que ja tenia.
Unes dècades més tard, el Halve Maan es veu que continuava transportant mercaderies. En aquest cas però, la mercaderia era d'una naturalesa "il·legal"...
El destí del Halve va ser el mateix que en anys de guerra i va acabar sota el mar de nou... I les històries es començarien a creuar.
El Halve va ser reflotat un altre cop per passar a ser subhastat a en Nico Mallol. Aquest, un aprenent de capità i fill d'artistes va decidir convertir el malaurat vaixell en un atélier del seu art i convertir-lo algun dia, en un vaixell-expositor navegant-ambulant.
El Halve va tenir el seu recorregut i en Nico també però en la història que ens incumbeix és important saber que el Halve va seguir canviant de mans fins que algú el va abandonar al port de Garraf.
És en aquest moment quan la Marina, que s'acabava de mudar a aquest bonic poble de Garraf, entra en acció.
Des del seu pis veia un vaixell vermell que feia temps que s'avorria perquè estava ben sol... Quina tristesa quan es va enterar que en poc dies el desballestaven!! La Marina va començar a donar veus mentre explicava la història d'aquest vaixell i ràpidament s'hi anaven afegint grumets (i grumetes) en l'aventura de fer reviure el Halve.
La sorpresa va ser doble pel Nico quan unes amigues comunes li van fer arribar la història de la propera mort del seu primer vaixell! Aquesta coincidència del destí dóna l'últim impuls a les veles del projecte per tal que els grumets ens pugem al vaixell centenari i el tornem a la vida.
El vent que farà issar les veles serà la cultura de diferents artistes que vulguin acompanyar-nos en aquest viatge, de moment dins el Port de Garraf, en format poesia, teatre, música, dansa, pintura, menjar... Un lloc de trobada i intercanvi ben singular i que s'ho mereix.
Costarà. Costarà temps i diners però la Il·lusió que hi estem posant aquesta boja tripulació és molt alta per tal que el Halve Maan no es torni a enfonsar.
Aquesta és la història del Halve o almenys la que sabem fins ara.
Sigueu benvingudes totes les persones que vulguin participar d'aquesta història.
Grumets i Grumetes del Halve Maan.
Más acerca del HALVE MAAN en; SAVE THE HALVE MAAN
Bernard Moitessier VIAJE AL LIMITE DEL MAR
Etiquetas: CINE NÁUTICO, VAGABUNDOS de los MARES
BCN ens ofega!
Cartel del ciclo de encuentros desde las resistencias a la Ciudad-Producto, celebrados este marzo pasado en Barna.
El papel jugado por los grandes cruceros turísticos, en la hiper-mercantilización de Barcelona, es básico en cuanto al modelo de ciudad como producto de consumo turístico-masivo.
El turismo de grandes cruceros, representa el antítesis no sólo del concepto del viaje, convertido éste en mera excusa para saciar las ansias consumistas, sino además de entender la navegación de manera utilitarista y el entorno marino como simple decorado.
Más sobre el tema en BCN Ens Ofega.
| 0.593628 |
curate
|
{"es": 0.3914829226113273, "en": 0.0028102031993082577, "fr": 0.009295287505404237, "it": 0.020536100302637268, "ca": 0.5728491137051448, "pt": 0.0030263726761781237}
|
http://thehornpipeproject.blogspot.com/
|
oscar-2201_ca_20230904_10_84820
|
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.
Amb una breu fullejada n’hi ha prou per comprovar l’original i excepcional estructura de l’obra teatral Plany en la mort d’Enric Ribera. Diferents tipologies de lletra, pàgines en blanc, textos entremesclats o varietat en el nombre de columnes d’una mateixa pàgina són algunes de les característiques que sorprenen el lector a primer cop d’ull. Sensacions? Estranyesa i un toc de curiositat.
la biografia imaginària d’un actor valencià, Enric Ribera, narrada des d’una «doble vessant complementària: la interior, la psicològica, analitzada segons termes gairebé freudians, i l’exterior, la seva projecció en la societat que l’envolta, analitzada segons els termes d’una ideologia marxista i valencianista».
Amagat en les primeres pàgines descobrim el subtítol de l’obra, que suggereix una primera explicació d’aquesta estructura aparentment anàrquica: «Assaig simfònic de documentació biogràfica». Més endavant, a l’índex, entenem el perquè de l’adjectiu «simfònic» en descobrir que l’obra, en compte d’escenes o d’actes, es serveix dels moviments clàssics de què consta una simfonia per segmentar l’acció. Així doncs, després del preludi i l’obertura, apareixen els quatres moviments clàssics: allegro, andante, scherzo i adagio, als quals s’afegeix una coda i un epíleg per tancar l’obra. En paraules de l’autor, Rodolf Sirera: «El ‘Plany en la mort d’Enric Ribera’ tracta d’investigar en camps correntment no explorats, més enllà de les formes dramàtiques més o menys establertes, endinsant-se en uns fons estructurals ben llunyans d’aquestes, com són els de la música». Fer teatre dins d’un marc musical.
Segons escriu Benet i Jornet a la introducció, Plany en la mort d’Enric Ribera és la biografia imaginària d’un actor valencià, Enric Ribera, narrada des d’una «doble vessant complementària: la interior, la psicològica, analitzada segons termes gairebé freudians, i l’exterior, la seva projecció en la societat que l’envolta, analitzada segons els termes d’una ideologia marxista i valencianista».
Abans d’endinsar-nos en l’anàlisi temàtica dels diferents moviments musicoteatrals, cal destacar que tant el preludi com l’epíleg no es regeixen per la mateixa intenció musical. La seua funció és la d’emmarcar i situar l’obra i de presentar el personatge central de la biografia, l’Enric Ribera, a través de documentals cinematogràfics d’estil No-Do que notifiquen la mort i el soterrament d’aquest. Són els únics trams de l’obra escrits en un estil teatral estàndard. I, ara sí, una vegada emmarcada l’obra, comença la simfonia.
Edicions 62 (1985)
Primerament, a l’obertura, se’ns ofereixen unes pinzellades a mode d’introducció del repertori de temes que, més endavant, es desenvoluparan al llarg de l’espectacle. Cada instrument reprodueix les primeres notes de la partitura de manera entremesclada i confusa. Hi ha un cert desori. En aquest primer tast musical ja s’aborden diversos temes controvertits referents a la personalitat d’Enric Ribera. Així doncs, quan Enric encara és tan sols un xiquet, expressa la seua indefinició sexual: «i per què ella és una nena, mare? Jo vull ser una nena, m’agrada la roba de les nenes»; esmenta tangencialment la pederàstia eclesiàstica: «el capellà m’ho deia, també em va preguntar coses que jo no vaig entendre; si havia anat amb un home i m’acariciava la cama esquerra, i jo sentia calor» i desvela la relació d’incest amb la germana que perdurarà al llarg de la seua vida: «i un dia ens ficàrem sota el llit i ens vam besar com feien altres nens al carrer». Una presentació atractiva i encisadora que capta l’atenció del públic.
A pesar de la complexitat estructural, Sirera aconsegueix excelsament que la lectura de la simfonia no supose una tasca feixuga per al lector. No hi ha acotacions ni se’ns explicita l’autoria de les veus que hi intervenen; no obstant això, és senzill endevinar a qui correspon cadascuna de les veus
Finalitzada l’obertura, s’inicien els moviments clàssics per dotar de musicalitat l’obra. El primer d’ells, l’allegro, ens condueix a la infantesa d’un Enric Ribera que se sent atrapat dins la cova de les obligacions diàries i del mediocre destí que l’espera en heretar el negoci de rellotger de son pare. Se sent esclau d’una existència repleta de limitacions i així ho expressa: «Volia fugir d’aquell món fosc, ordenat, tancat i guardat amb naftalina que era la meua casa». A més a més, apareixen de nou les referències anteriorment esmentades a la indefinició sexual i a les insinuacions del capellà. L’andante, trencant el ritme del moviment anterior, se centra exclusivament en la qüestió valenciana i el protagonista no hi apareix en cap moment. És un passatge breu que es fa servir de l’original recurs estilístic de deixar dues pàgines en blanc per manifestar la falta de conclusions davant el problema d’identitat valencià. A continuació, l’scherzo tracta principalment l’amor entre els germans, un amor nascut entre jocs d’infantesa i que arribarà a efectuar-se plenament a l’edat adulta. I, per últim, sona l’adagio, moviment lent ambientat en la Guerra Civil espanyola en què Enric Ribera accepta posar les seues aptituds escèniques a disposició del bàndol republicà, però sense estar-ne massa convençut. La seua personalitat eclèctica li impedeix sentir-se còmode en la naixent societat de bàndols i així ho reflecteix al final de l’adagio: «La guerra es pressentia des de fa temps, i jo tenia tanta por: fins ara he jugat a estar bé amb els uns i els altres, però ara allò ja no serà possible». La simfonia finalitza amb la coda, moviment que ens ubica en la postguerra. Enric Ribera, buscant la redempció per haver col·laborat amb els republicans, accepta adherir-se al règim feixista i adaptar el seu ofici a les noves exigències. Seguint els principis simfònics, la coda culmina a un ritme vertiginós amb una repàs de la biografia d’Enric Ribera, on apareixen intercalats els temes tractats al llarg de l’obra.
la introducció a càrrec de Benet i Jornet ajuda a comprendre la intencionalitat de l’obra i l’òptica musical des de la qual ha de ser llegida.
A pesar de la complexitat estructural, Sirera aconsegueix excelsament que la lectura de la simfonia no supose una tasca feixuga per al lector. No hi ha acotacions ni se’ns explicita l’autoria de les veus que hi intervenen; no obstant això, és senzill endevinar a qui correspon cadascuna de les veus, ja siga pel mateix contingut del text o per la utilització d’una mateixa tipografia per a cadascuna d’elles. A més a més, la introducció a càrrec de Benet i Jornet ajuda a comprendre la intencionalitat de l’obra i l’òptica musical des de la qual ha de ser llegida.
Com era d’esperar, Sirera aprofita la seua creació per intercalar puntualment reflexions metateatrals respecte a la necessària renovació del teatre, una reflexió que repetiria de nou en obres com ara El verí del teatre. En un breu periodístic intercalat a l’obra, Sirera es refereix a la necessitat de crear i produir a Espanya un teatre social que vaja més enllà de la funció d’entreteniment: «Hay que sustituir ese teatro cursi, de relatos insulsos, cuadros suaves y vaselina escénica, por un teatro orientador, educador de ideas y sentimientos (…) el teatro del pueblo y para el pueblo». Així, Sirera rebutja diametralment la subordinació del teatre a l’entreteniment i abraça els nous corrents que entenen el teatre com una via d’educació social per al poble.
Imprimir
Envia a un amic
PDF
Més llegides
Conversa amb Antoni Martí Monterde
Paul Auster, d’‘Invisible’ a ‘Sunset Park’
Obrir les portes d’un castell: el Dia de les Lletres Valencianes a Alacant, amb ‘Joanot’ (Martorell)
‘Ventres de paper’, de Laia Asso Ministral
Carles Camps Mundó, a ‘Envellir en la bellesa’ em pregunto com llegeixo
×
Atenció: com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i oferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús. Més informació
| 0.828289 |
curate
|
{"ca": 0.958632648005945, "cs": 0.0017339608620262571, "es": 0.01758731731483775, "fr": 0.010899182561307902, "it": 0.004458756502353232, "en": 0.00619271736437949, "ja": 0.0003715630418627694, "de": 0.00012385434728758978}
|
https://www.laveudelsllibres.cat/noticia/48154/una-simfonia-teatral-plany-en-la-mort-denric-ribera-de-rodolf-sirera
|
crawling-populars_ca_20200525_31_13493
|
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
26/04/2019
Fa pocs dies, Notre-Dame, l’església de l’Île-de-la-Cité, va perdre la coberta i l'agulla per un incendi. Un accident que, fins fa un segle i mig, no hauria sigut gaire transcendent. S’hauria reconstruït...
EL BITLLET | 15/04/2018
El Pitarra tanca. Quin greu. L’últim record feliç va ser la celebració dels 80 de la Paqui. Per què el substitueixen? Per un nou establiment orientat al turisme, esclar. L’economia marca el destí dels...
23/07/2017
Recordo quan, de petit, esperava el Cavall Fort. Quan volia que arribés corria cap a la bústia; si no hi era em desinflava, però quan hi era la il·lusió era indescriptible. Després m’ha passat, encara en...
16/06/2017
Una vegada tancada la Model, què en fem? Què passa amb l’espai que ocupa? Sobre la taula hi ha el pla que l’Ajuntament de Barcelona va consensuar sobre el seu ús el 2009 i la promesa actual de fer un procés...
16 Comentaris
7 Comentaris
7 Comentaris
5 Comentaris
5 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora
| 0.581296 |
curate
|
{"ca": 0.7761332099907493, "en": 0.030527289546716005, "es": 0.14708603145235893, "pt": 0.009250693802035153, "it": 0.018501387604070305, "br": 0.012025901942645698, "eo": 0.0064754856614246065}
|
: /firmes/roger_miralles/
|
mc4_ca_20230418_16_602788
|
A la vora del foc: 2010
Feia temps que tenia aquest llibre en la pila dels pendents, però la seva fama de novel·la difícil sempre havia fet que postergués la seva lectura. Aquest estiu, finalment, vaig decidir endinsar-me en les seves pàgines i la veritat és que no m'arrepenteixo. No puc dir que m'hagi agradat molt, fins i tot em costa decidir si m'ha agradat o no, però el que és cert és que les seves pàgines són difícils d'oblidar i perduren en la memòria durant temps i temps. Tant és així, que quan me'l vaig acabar, el vaig tornar a començar. Clar que és cert que la seva peculiar estructura ja dóna peu a fer una segona lectura i segurament, moltes més.Com la majoria de gent ja deu saber, a Rayuela ens trobem només començar amb l'opció de quina lectura volem fer: si llegir-lo seqüencialment fins al capítol 56 o bé anar saltant de capítol seguint el tauler de direcció que el mateix escriptor proposa. Jo vaig fer totes dues opcions, una darrera l'altra i el cert és que fer-ho així et permet descobrir nous matisos i detalls que en una primera lectura poden passar desapercebuts. I què ens explica Cortázar? Doncs bàsicament la història d'Horacio Oliveira, un argentí que s'ha instal·lat a París i on manté una vida més o menys bohèmia juntament amb una sèrie d'amics, que formen "El club", i amb els que mantenen profundes discussions que comprenen qualsevol àmbit, des de la música de jazz omnipresent en tot el llibre fins al sentit de l'existència. En la primera part del llibre pren protagonisme la parella d'Horacio, Lucía també coneguda com La maga, i anem contemplant com ell es va separant paulatinament de tot contacte amb el món real i el que són els seus amics, i tot perquè busca i busca alguna cosa que no sap que és ni on està, però que intueix que el pot salvar. I tot plegat, en un París fred, humit, gairebé decadent. Aquesta primera part acaba amb la deportació d'Horacio a l'Argentina on es retroba amb un antic amic seu, Traveler, i la seva dona, Talita, a Buenos Aires, tots dos treballadors d'un circ. En aquesta segona part ens trobem amb un ambient completament diferent: gairebé sentim el calor i la llum de l'estiu de Buenos Aires. I per mi això és el millor del llibre, el contrast brutal entre els dos ambients i com aquest afecta al comportament d'Horacio, que a Buenos Aires es troba com perdut, sense esma per fer res, simplement moure's per inèrcia i en cert sentit intentar recuperar a La maga en la figura de Talita. El llibre acaba amb tots els protagonistes treballant en un manicomi i on clarament es pot veure com la frontera entre la lucidesa i la bogeria és ben minsa, gairebé inexistent.Crec que és un d'aquests llibres que m'haguessin apassionat si l'hagués llegit d'adolescent, tant per la temàtica com per la manera de jugar amb el llenguatge de Cortázar. Però ara, he trobat tots els jocs gramaticals una mica superflus, innecessaris i no diré que l'hagi trobat pedant, però sí que moltes vegades pensava que tant eruditisme no oferia res extra a l'obra, més aviat al contrari. Clar que també pot ser al revés i que m'hagi perdut el significat de moltes de les referències que hi ha. Això sí, els personatges són difícils d'oblidar i jo recordaré especialment un d'ells: el gato calculista.
Em van regalar aquest llibre per reis d'aquest any i la motivació per fer-ho va ser simplement el text de la contraportada (que després ha resultat ser un resum equivocat del que és el llibre) i el fet que m'agrada llegir literatura oriental (tot i que resulta que l'autora és francesa i està originalment escrit en francès). Així que no sabia que podia esperar-me al llegir aquest llibre. D'aquí la sorpresa de descobrir un llibre molt delicat i tendre que m'ha entusiasmat.L'autora ens explica part de la joventut de la Lan, una noia de pares vietnamites que van poder escapar del règim comunista del Vietnam, i d'en Nam, també vietnamita però que va fugir del pais deixant enrera bona part de la familia. Els dos joves es troben de manera fortuïta en unes colònies per aprendre anglès i a partir d'aquí anem coneixent els seus passats i el dels seus familiars, així com veiem com la seva relació d'amistat i amor no correspost es va desenvolupant. I en paral·lel, al començament de cada capítol trobem un fragment d'una llegenda vietnamita, una autèntica segona història, que al final del llibre acaba tancant amb la història d'en Nam i la Lan.Se'm fa difícil de dir perqué aquest llibre m'ha agradat tant, perqué en el fons no deixa de ser una típica història d'amor, trista i nostàlgica. Segurament, un dels motius és el fet de poder sentir-me plenament identificat amb la Lan, personatge amb un caràcter i una personalitat que he sentit molt properes. I un altre motiu són les diverses llegendes vietnamites que es van explicant al llarg del llibre, com la que constitueix la història paral·lela o la que ens explica perqué l'oceà és salat; les trobo molt belles. També és destacable la mica d'història vietnamita que es deixa entreveure, sobretot amb els pares de la Lan, quan tornen al pais com turistes per ensenyar-lo a la seva filla. I aquí també he trobat interessant el fet que els pares no es poden sentir bé enlloc, ni a França, pais que els ha acollit però que no senten seu, ni al Vietnam, que ja fa massa anys que han deixat. Tot plegat, molts detalls molt interessants escrits de manera senzilla i agradable en un llibre que tot i ser curt, em resultarà difícil d'oblidar.
Minh Tran-Huy,
En Larsson corria per la lleixa de sobre el llit des del Sant Jordi de l'any passat, quan va ser el llibre més venut el 23 d'abril. Si bé és cert que portava un temps sense fer gaire lectura, després de reempendre pistonada amb Abierto toda la noche, em vaig llançar a l'aventura del best-seller de 600 pàgines dels últims temps. Tindria aquell regust agredolç com el darrer cop que en vaig agafar un així?La resposta incial és que m'ha agradat. El cert és que gairebé mai he gastat els totxos de 600 pàgines, i quan ho he fet tampoc eren novel·les de suspens, herois-dolents, poderosos i influències (a excepció de El Código Da Vinci, tots hi vam caure...). Potser per aquesta manca d'ús l'he trobat interessant.Però hi ha coses que no m'han agradat (ara ve la part que li agrada a l'Eva):Els personatges. Bé, no és que no m'hagin agradat, però els he trobat a faltar un punt de proximitat, un punt de realisme. Tinc la sensació que hi ha un vel sobre els estereotips que mira de preservar evidenciar les etiquetes que s'usen per descriure'ls.A tall d'exemple; Mikael Blomkvist, Lisbeth Salander i Erika Berger (els dos primers, ja ho sap tot el món, protagonistes de la història, i la tercera molt afí al Blomkvist) gasten sobrenoms. Perquè els hi han posat, els hi agradin o no: Kalle, Sally, Ricky. El triangle "dels bons" tenen sobrenoms, que tot i que no es fan servir a discreció, existeixen. Els dolents tenen noms enrrabassats (en això també hi deu col·laborar la llengua d'en Larsson) i presències difuses. I al final, et quedes amb la visió que l'arquetipus dels bons és una proximitat i moltes etiquetes, i la dels dolents un nom llarg i una mà negra que arriba arreu. I per mi això no és prou.Val a dir també que un cop la història està ben avançada, es percep un intent per endinsar-se en la part més emocional de, com a mínim, un personatge. Però ho vaig trobar una capbussada a l'aigua, un intent de cop i al final. Crec que es fa explícit per mostrar un canvi d'inquietuds, però que resulta massa sobtat i poc digerible.Al voltant de tot això, a més, tot un seguit de personatges units a la història amb un mateix cognom, d'una nissaga no pas curta, que fa de dificil ubicació en el mapa de la història.El protagonisme del periodisme. Ja sé que qüestionar-me això és qüestionar tota la obra però, de veritat, m'ha faltat una dosi de realitat. Estic segura que a algú del gremi li ha encantat el llibre, però jo que m'ho miro des de fora em pregunto quina quota de poder explícita té realment un periodista. No dic un grup editoral; sinó un periodista que dóna la seva opinió. Potser té a veure amb un decensís personal dels nostres dies sobre l'aportació periodística, però pensem que en aquest llibre és el pilar central de tot plegat, i per tant s'ha de prendre com a indubtable el poder que se li atorga, i això a mi m'ha costat una mica.També hi ha coses que m'han agradat:El procés de proximitat entre en Blomkvist i la Salander està ben teixit al llarg dels capítols. Durant la primera part del llibre les històries transcorren paral·lelament i es dedica un capítol a l'un i un capítol a l'altre. A mesura que es van acostant, els capítols barregen els passos de l'un i de l'altre. La veritat és que aquesta primera part es va fer una mica espessa, i quan comença a haver-hi aquest apropament de les històries (sense que s'arribin a tocar), és quan t'atrapa més el llibre.Els dilemes morals que planteja. Això m'ha agradat, ja que els bons-dolents miren de jugar amb la realitat. Les quotes de poder, les evasions fiscals, la permissivitat dels estaments polítics al joc empresarial, etc. A la primera part del llibre es fa un planteig molt extens sobre com de dolent és el dolent, que et fa posar en antecedents que estem parlant de situacions que existeixen a la nostra societat.He de confessar que el nus de la història s'entortolliga a les mans i et costa deixar-lo. Alguna nit fins les 4, alguna fins les 2. La part central té un ritme molt interessant.Per últim, no sé si vaig descobrir un spoiler (ara a tot arreu hi ha spoilers d'aquests, que t'expliquen la història quan encara no està explicada), però en cert moment s'esmenta un tuguri ple de corrents d'aire. Serà una premonició per al tercer llibre?
Peter Viertel és un escriptor relativament poc conegut pels seus llibres. I anava a dir que la gent el coneix bàsicament pels seus guions de pel·lícules però crec que no seria veritat. Quanta gent sap qui va ser el guionista de "La Reina d'Àfrica"? Crec que apart dels veritables cinèfils ningú sabria dir que va ser en Peter Viertel (en col·laboració amb John Huston i altres guionistes). I la novel·la que tenim entre mans tracta precisament de les circumstàncies que van envoltar l'elaboració del guió de "La Reina d'Àfrica" i en les setmanes i dies previs a l'inici del rodatge.Tot i que els personatges tenen noms diferents i la pel·lícula que es descriu en el llibre tampoc és "La Reina...", l'autor no té cap voluntat d'amagar que està descrivint fets que van transcòrrer realment, i així ho diu en el pròleg. El punt fonamental del llibre és l'evolució de l'amistat d'en Peter amb en John Huston i com aquesta es va veure bastant afectada pel que era l'obsessió del director en aquells moments: caçar un elefant. I veiem tot el procés gairebé paral·lel de l'elaboració del guió i dels safaris a la recerca d'elefants o búfals per caçar. I sobretot queda clar que la pel·lícula no és res més que una excusa per poder anar a l'Àfrica i participar en la caçera.La veritat és que m'esperava que el llibre parlés més de la pel·lícula i menys de la caça, però tot i així és una lectura molt interessant per diversos motius. Un són els diàlegs entre en John i en Peter sobre els temes més diversos, des de la caça fins al sentit de la vida, gairebé sempre amb dos visions enfrontades i amb arguments ben rics. Un altre és la descripció del que va ser Kenya i el Congo belga cap al 1950 i com els colonitzadors tractaven als servents negres. I un altre també és la descripció del procés de finançament d'una pel·lícula i els diversos criteris que intervenen a l'hora d'escriure un guió o triar uns exteriors per rodar.En definitiva, trobo que és una lectura amb moltes possibles lectures i que per tant pot satisfer a un ampli ventall de persones. L'únic problema que he tingut és que en el meu cap el personatge d'en John tenia la cara de Clint Eastwood, ja que ell mateix va dirigir i protagonitzar la pel·lícula amb el mateix nom, que per cert, també val la pena veure.
Aquest és un llibre que de petit recordo haver vist molt sovint per casa. No sé si deuria ser de lectura obligada en algun curs de l'escola perquè recordo que l'exemplar que corria per casa dels meus pares tenia el típic folre de plàstic per protegir-lo, com la resta de llibres de text que fèiem servir. Però la veritat és que no recordo haver-lo llegit sencer mai. La única cosa que coneixia d'aquest llibre eren les seves dues primeres planes amb el dibuix del barret o, si ho preferiu, de la serp que s'ha menjat a un elefant. Així que, tot i ser un llibre ben famós, l'he llegit sense saber-ne absolutament res de res.I què en puc dir d'ell? La veritat és que no ho sé ben bé. L'emoció que sento quan penso en el llibre és la de tristesa. Tots els personatges que van apareixent al llarg de les pàgines, ja sigui el petit príncep, el propi narrador, els diversos caràcters que es troba el príncep en el seu viatge, tots, estan absolutament sols. I m'atreviria a dir que desesperadament sols, tot i que no se n'adonin. Inclús la rosa amb només quatre punxes del planeta del petit príncep està sola. I aquesta soledat és potser la que motiva el viatge del nostre protagonista per tots els asteroides i planetes que té al voltant. Però el pobre es va adonant que cap de les persones que acaba coneixent l'entenen ni ell les entén a elles, amb el que la tristor que un sent a l'anar passant pàgina darrera pàgina no fa més que augmentar. Finalment, el petit príncep acaba arribant al nostre planeta, al desert i allà coneixerà diversos animals i al narrador de la història, l'únic que és capaç d'entendre una mica al nostre protagonista, ni que sigui d'una manera superficial. Fins que se'n torna al seu asteroide, a cuidar dels seus volcans i de la seva rosa.En el fons, crec que aquest llibre no és res més que una faula, un conte moral on els animals i les plantes són els qui ensenyen al petit príncep i, per tant a noslatres, algunes de les veritats que amaguen el món i que molt sovint oblidem. I quines són aquestes ensenyances? Coses tant simples com el fet que moltes vegades l'essencial és invisible als ulls o que pel fet de cuidar-nos d'una cosa, convertim aquesta cosa en única. No deixa de ser una mica ensucrat pel meu gust, però no per això no deixa de ser una cosa que val la pena recordar. I potser, el que m'ha acabat agradant més és la capacitat que té el petit príncep de convertir en reals, en la seva imaginació, els dibuixos que el narrador fa per ell. Pot semblar una bestiesa, però no és el mateix que fem nosaltres quan llegim les pàgines d'un llibre? Convertim en reals, per uns instants, les paraules que estan escrites en negre sobre blanc i som capaços de viure i sentir, com si fossin reals, les històries que llegim.
No hay bestia tan feroz que no conozca algo de piedad. Ricard III. W. Shakespeare.A Max Dembo li queden dos dies de presó abans de començar una nova etapa en llibertat condicional. Després de dos anys de vida luxosa com a delinqüent respectat als baixos fons de Los Angeles, la bona sort es va acabar i ara ha passat 8 anys entre reixes. El dia que surt al carrer només té trenta dòlars a la butxaca i el vestit passat de moda tot arrugat. I tot i això, està convençut de començar una nova vida, apartar-se de la mala vida, guanyar-se la vida honradament, poder deixar de patir cada cop que sent una sirena de policia.Però Los Angeles no és una ciutat amable per a un home en llibertat condicional, i menys si no coneix ningú que no sigui un delinqüent, un drogoaddicte o una prostituta. Aconseguir diners per pagar una habitació de lloguer i unes sabates que no li destrossin els peus, fugir dels vells coneguts que li proposen feinetes per sortir del pas, aguantar els aires de superioritat de les persones decents es converteix en una feina més dura que sobreviure a la presó. Després de tres dies d'aguantar-li la mirada per sobre l'espatlla a l'agent de la condicional, la ràbia pot més que la lleugera voluntat de redreçar la seva vida. Apallissar el grassonet agent de la condicional, robar un cotxe i aconseguir armes, recuperar els contactes i complicitats, preparar robatoris... de sobte activitats conegudes aconsegueixen que Max pugui abandonar l'angoixa de viure atrapat en una vida que no és la seva, que li va gran i alhora petita. Edward Bunker, l'autor, és de totes maneres el personatge que més m'ha encuriosit de la novel·la. És d'aquells casos en que la solapa amb la informació de l'autor resulta tant o més intrigant que la propia novel·la. Bunker va passar la seva infància entre orfenats i reformatoris, als 17 anys va entrar per primer cop a la presó i va ser presidiari bona part de la seva vida. A la presó va llegir molt, li van regalar una màquina d'escriure, i es va posar a escriure. Més endavant va sortir en llibertat, i es va convertir en un escriptor de novel·la negra i violenta molt reconegut i assessor de cineastes i escriptors. Va morir al 2005. Pot ser que el recordeu per altres atracaments a joieries com la seva interpretació de Mr Blue a Reservoir Dogs segurament representa un homenatge de Tarantino a l'escriptor i la seva obra. Friso per llegir "La educación de un ladrón".En realitat, la història de No hay bestia tan feroz no té res d'especial. Però és evident des de la primera pàgina que sí que ho és la manera com està explicada. És massa evidentment temptador pensar que és l'experiència en la pròpia pell de l'escriptor el que fa la història tan realista, tan captivadora, tan arrebatadora. Segur que hi ha una part d'això. Però també el llibre construït artesanalment, com Déu mana, seguint tots els patrons del que és i ha de ser la novel·la de lladres i serenos, hi té molt a veure. Un típic plantejament-nus-desenllaç, típica història en tres actes, amb un protagonista al que li escauen a la perfecció tots els tòpics del gènere, l'ambient californià dels 70, el corrent de la vida que arrossega més fort que cap altra força imaginable... Una mica com em passa amb Thelma i Louise: si No hay bestia tan feroz fos una pel·lícula, seria d'aquelles que voldria veure una vegada i una altra.
Aquest llibre m'ha arribat a través de l'Anna que a la vegada li va arribar per la recomanació d'un amic seu de llegir-se "A long winter", una de les històries que apareix en aquest llibre. De fet es tracta de vuit relats més o menys breus (entre 10 i 50 pàgines) i d'aquest "A long winter" que ja passa del centenar de planes. I cada un d'aquests relats té com a fil conductor la relació particular que hi ha entre una mare i el seu fill. De vegades, aquesta relació és la part central de la història, com per exemple a "A journey", però en altres és només un teló de fons o una excusa per explicar-te quelcom més, com a "Three friends". I un altre factor comú és la tristesa i melancolia que es desprenen de totes i cadascuna de les pàgines d'aquest llibre on gairebé no hi ha lloc per l'humor. Però a pesar d'això és un llibre que m'ha agradat moltíssim, que està escrit amb un anglès senzill que es llegeix molt fàcilment però que a la vegada et fa viure amb intensitat tot el que està succeint. Enseguida et submergeixes en els relats i sembla que tu mateix estiguis allà, compartint pàgina amb els protagonistes.Una de les coses que segurament m'ha agradat més és que els relats gairebé mai no acaben. Són una instantània en la vida d'un grup de persones on el que importa no és el que els hi passarà als quadres o si uns podran refer la vida a Dublin o si uns altres trobaran la mare perduda, el que importa és l'instant vital dels personatges, els seus sentiments, els seus temors, les seves culpes.I finalment, una mica com anècdota, també m'ha agradat reconèixer o sentir propers molts dels llocs per on transcorren els relats. La majoria passen a Irlanda (país de procedència de l'autor) i apart de Dublín s'esmenten llocs com Kilkenny o Drogheda, per on algun cop he passat. I a "A long winter" els fets passen en un petit poble prop de La Seu d'Urgell i els personatges tenen noms com Jordi, Miquel, Foix o Bernat, tot ben proper. En definitiva, una llibre que m'ha agradat molt i ja espero amb ganes tornar a llegir algun altre de l'autor.
L'any passat no vaig llegir cap llibre de l'Espinàs, així que durant els darrers nadals, al veure aquest nou llibre a les prestatgeries, no vaig dubtar a comprar-lo, i a mitges a autoregalar-me'l per reis. Es podria considerar com una segona part o una continuació de "Temps afegit" que també duia com a subtítol "Com un autoretrat". Encara que aquest no me l'he llegit, tot dos resulten ser una mena de memòries o recull de vivències i pensaments de l'Espinàs des de que es va jubilar (?). En "i la festa segueix" tracta de tota mena de temes, sempre d'una manera relativament breu que recorda les seves columnes diàries a la premsa. Com és natural, n'hi ha de més i de menys interessants però tots ells estan acuradament escrits i sempre, des de la seva aparent senzillessa, acaben despertant en el lector alguna que altra reflexió. És un llibre per ser llegit amb calma, en petites dosis, tot i que la temptació de seguir lleguint és altíssima, així que inevitablement és un llibre que et convida a una relectura quasi immediata.Després d'estar un any sense llegir res seu, a l'obrir les primeres planes i gaudir de nou de la seva prosa, em vaig adonar que l'havia trobat a faltar. No se què tenen els seus escrits però el fet és que m'agraden i molt. Us deixo amb un parell de fragments, el primer sobre la sort:"Voler allò que pots. Això és la sort. "I el segon, sobre els brindis:"Procurem defensar-nos dels impertinents que volen que entrexoquem les nostres copes. El silenci sempre és millor que el clinc-clinc. Compartir una mirada sempre és millor que compartir un soroll."
L'Eva ja va fer la ressenya d'Ébano i crec que poca cosa més es pot dir sobre el llibre. Potser ara és un bon moment per tornar a parlar de la figura de Kapuscinsky, tot just quan està a punt de sortir publicada una biografia, si més no, polèmica. En ella s'acusa al periodista polonés d'estar a les ordres del servei secret soviètic i d'inventar-se algunes de les situacions que descriu en les seves novel·les. Però importa tot això si a través de les seves pàgines és capaç de descriure la terrible situació d'Àfrica dels darrers cinquanta anys i el que és més important, apropar-nos a la manera de viure i pensar de part de la diversa gent que pobla el continent? Jo crec que no importa.Pel que fa al llibre en sí trobo que li falta una mica d'unitat. Hi ha molts capítols relativament curts on l'autor ens explica alguna de les seves vivències a Àfrica, però no hi ha gaire continuitat entre els uns i els altres. En un capítol el tenim en un autocar camí de Ghana i en el següent està a Tanganika intentant arribar a Zanzíbar. No és que sigui massa greu, simplement fa que no pensi en ell com un llibre sinó més aviat com un recull d'articles periodístics. En qualsevol cas, això facilita la seva lectura d'una manera discontinua, cosa que a vegades pot resultar útil. I al mateix temps (és una cosa que estic pensant ara sobre la marxa) potser és la manera que té l'autor de descriure la diversitat de l'Àfrica, aquesta Àfrica que en realitat no existeix excepte pel nom geogràfic, una manera de resaltar el paper de les persones i les seves maneres de viure i no dels llocs, dels païssos creats artificialment.M'ha agradat molt llegir aquest llibre, he après moltes coses i també he vist descrites en paper situacions que em van xocar o estranyar quan fa un any vaig visitar un pais de l'Àfrica de l'oest. Segurament la lectura d'Ébano hauria estat molt diferent si l'hagués començat abans d'aquest viatge, probablement no hauria copsat realment moltes de les coses que diu Kapuscinky. Al mateix temps, si l'hagués llegit abans potser hagués pogut entendre millor la realitat que vaig viure. Crec que és un llibre que es pot (s'ha de) llegir abans, durant i després d'un viatge a Àfrica. De qualsevol de les tres maneres un en surt enriquit.I per acabar m'agradaria simplement comentar que llegint en el llibre la història de Liberia em vaig adonar d'una cosa òbvia però que crec que molta gent amb responsabilitats oblida: l'educació és l'eina fonamental i bàsica per construir una persona, una societat, un pais. Sense educació no hi ha futur possible. Enlloc.
Le petit Nicolas, Sempé - Goscinny
Curiosament els dos darrers llibres que he llegit han sigut dos dels tres llibres que em van regalar el passat Sant Jordi: "The god of small things" i aquest "Le petit Nicolas". I potser us preguntareu què faig llegint un llibre per a nens i amb il·lustracions. Doncs aprendre francès o almenys intentar aprendre'n llegint un llibre escrit de manera senzilla i amb històries fàcils de seguir. I haig de confesar que llegint-lo m'ho he acabat passant bé. Les petites aventures del Nicolas són, si voleu, una mica tontes però m'han fet tornar a sentir-me un nen, amb la innocència (o manca) pròpia dels infants. I els finals de cada història sempre amaguen una petita sorpresa que moltes vegades són un reflex de la diferent visió de les coses que tenen els adults i els infants.Al final puc dir que he somrigut molt llegint aquest llibre i que tant el Nicolas com el seus amics i comanys de classe acaben sent entranyables: l'Alcestes que sempre està menjant, l'Eudes que només vol que donar cops de puny al nas dels seus amics, l'Agnan que és el primer de la classe i el preferit de la mestra.... Fins i tot haig de confessar que el final m'ha fet patir, no volia pas que el Nicolas abandonés casa seva...I els dibuixos de Sempé també m'han agradat. Per si sols expliquen molt bé la història i són senzills i clars, sense barroquismes innecessaris. Ah, i per acabar, si us sona el nom de Goscinny és perquè és també el guionista de l'Asterix.
Una mujer en Berlín, Anònima
Jamás, jamás podría un escritor inventar algo semejante.Tinc un amic que diu que no pot veure pel·lícules on hi surten animals perquè es passa tota l’estona pensant “Com s’ho deuen haver fet per ensenyar a aquest ós a fer això?”, i que el distreu de la pel·lícula. A mi em passa el mateix amb les històries basades en fets reals. Em fan ballar el cap, m’intriguen, em distreuen. De sobte em sorprenc pensant: fins a quin punt és això el que va passar? L’escriptor, com ho sap? Amb qui va parlar i què va preguntar, i què s’ha inventat per completar la història? Per això em va encantar haver vist “Truman Capote” abans de llegir “A sang freda”. Però això és una altra història que ja us explicaré en el seu moment. Llegir un diari sobre uns fets interessants és un estrany privilegi. Per la intimitat que comporta, perquè gairebé mai s’escriu un diari pensant en qui el llegirà, fins i tot pensant si el llegirà algú. I per un altre motiu, que també em resulta fascinant: l’escriptor avança al mateix ritme que el lector. Sempre. El lector no sap què passarà demà, però tampoc l’escriptor. No existeix la “perspectiva”. Sempre estàs a dins el bosc, el lector i l’escriptor. És al final, en acabar el llibre, que pots pensar amb perspectiva... Una mujer en Berlín és el diari que una dona culta, potser periodista, viatjada i que sabia una mica de rus, va escriure entre el 20 abril i 22 juny de 1945: la caiguda de Berlín, l’entrada de les tropes russes, el final de la guerra. El principi de la resta. Berlín estava pràcticament buit (una bona part de la població havia estat evacuada), i hi quedaven pocs homes (la majoria havien anat a la guerra). Els homes que hi quedaven s’amagaven, estaven malalts o ho feien veure. Alguns perquè eren desertors, altres perquè havien format part del partit, o perquè eren o havien estat militars. Les dones, especialment les joves, també s’amagaven, per motius obvis. Es fa complicat imaginar com es mantenen les relacions entre veïns en aquestes circumstàncies, quan tothom està tan espantat, quan no hi ha cap informació, quan tot escasseja, els serveis es van apagant, la llum, el gas, l’aigua... Com si tot anés caient fins que només queda l’esquelet del que era la societat, i després ni això.Una y otra vez voy notando en estos días cómo se transforma mi percepción de los hombres, la percepción que tenemos todas las mujeres en relación con los hombres. Nos dan pena, nos parecen tan pobres, tan débiles. El sexo debilucho. Una especie de decepción colectiva está cuajando bajo la superficie entre las mujeres. El mundo nazi de glorificación del hombre fuerte, el mundo dominado por los hombres… se tambalea y con él se viene abajo también el mito “hombre”. (…) Cuando acabe esta guerra tendrá lugar, junto a otras muchas derrotas, también la derrota de los hombres en su masculinidad.Si dic que és una història molt dura no serà cap sorpresa. Què volies que fos. Suposo que el que hi trobareu és el que hom pot esperar: misèria, fam, por, violència, una mica de sarcasme, més que res per sobreviure mentalment, relacions estranyament íntimes entre persones que amb prou feines se saludaven. Molta misèria. Molta por. Molta resignació. Molta tenacitat d’empènyer, un dia, un dia, un dia. El dia a dia de l’autora, però també del seu entorn, de la gent amb qui parlava, i del que li explicaven.Me quedé mirando fijamente a la pequeña mientras contaba, avergonzada y en voz baja, esta historia inclinada sobre su plancha para lavar ropa. Intenté imaginarme aquellas escenas espeluznantes. Jamás, jamás podría un escritor inventar algo semejante. El que m’ha sorprès més de la manera d’escriure d’aquesta dona anònima és la fredor amb la que s’enfronta al seu dia a dia, però ben mirat... això tampoc és cap sorpresa, perquè m’imagino que posar blanc sobre negre, relatar, en certa manera devia ser una manera de buidar-se. Un objectiu, fins a cert punt. Crec que ella tenia el pressentiment que vivia un moment de grans successos. I també crec que va sentir que havia de relatar els petits. Tothom que s’hagi passejat pel món amb una llibreta a la butxaca sap de què estic parlant.¿Qué otra cosa puedo hacer yo? Esperar. Los cañones antiaéreos y la artillería marcan la pauta de nuestros días. A veces deseo que todo hubiera pasado ya. Tiempos extraños. Una experimenta la historia de primera mano, sucesos que luego serán canciones y textos. Sin embargo, ahora, en su proximidad se convierten en miedo y pesada carga. La historia es muy pesada.Suposo que cal fer també menció a la història de la publicació del llibre. Aquest diari el va escriure una dona, amb nom i cognoms, amb cara, família, amics, esperances i una idea del que seria el seu futur (o del que hauria estat). A principis dels anys 50 es va publicar el llibre en anglès i també a Alemanya, però no va ser gaire ben rebut. I tampoc cal ser un geni per entendre per què... tal com explica en una de les darreres entrades, a mitjans de juny, quan Berlín tornava mica en mica a la normalitat, i alguns dels soldats tornaven a casa.Si estaba yo de buen humor y me ponía a contar historias de las que nos tocó vivir durante las últimas semanas, entonces se montaba una buena, con muchas voces. Gerd: “Os habéis vuelto desvergonzadas como perras, todas aquí en esta casa. ¿No os dais cuenta?” Poniendo cara de asco: “Es horrible tratar con vosotras. Habéis perdido todo el sentido de la compostura.Entretanto le he dado mi diario a Gerd. (Son tres cuadernos llenos.) Gerd se sentó un rato a leer, pero me los devolvió enseguida. Dijo que no podía seguir el hilo a través de mis garabatos y los muchos papelitos añadidos con signos de taquigrafía y abreviaturas.“¿Qué significa esto, por ejemplo?”, preguntó señalando la abreviatura “Vlcn”.No pude evitar reírme: “¿Qué va a ser? Pues violación”. Me miró como si estuviera loca, y no dijo nada más. L’autora, doncs, no va voler que es tornés a publicar, i només va consentir a que es fes després de la seva mort, canviant els noms i alguns detalls del diari, i sense el seu nom.
Tot i que aquest és un d’aquells llibres que en el seu moment va ser un gran èxit, fins el passat Sant Jordi no va caure a les meves mans. I he de dir que m’he trobat amb una història que m’ha sorprès. No se exactament perquè (potser pel títol) m’esperava un relat optimista i colorit de la vida, una exaltació de les petites coses que sovint passem per alt però que en major o menor mesura ens fan més suportable el dia a dia. En canvi m’he trobat amb la dura història de dos germans bessons, l’Estha i la Rahel, i la seva mare divorciada, l’Ammu, a l’Índia. Durant tot el llibre es va alternant el passat, quan els bessons tenen uns deu anys i arriba la seva cosina des de Londres, amb el present, quan els bessons són adults i es retroben a la casa familiar després de molts anys d’estar separats. I mica en mica anem descobrint els detalls dels fets que van passar quan eren nens i com aquells fets han acabat marcant les seves vides actuals.He trobat que no ha sigut una lectura fàcil, havia de mantenir la concentració per saber en cada moment en quin temps estava i de quins personatges em parlava (els noms indis no són precisament fàcils de recordar), però m’ha agradat llegir-lo. En particular m’ha encantat com poc a poc l’autora va desgranant els detalls del succés que marca la novel•la i que gairebé des de la primera pàgina coneixem. Això li dona un aire de fatalitat, de tragèdia, molt interessant. I he trobat magnífic el personatge de l’Estha adult: un home obsessionat per l’ordre i la neteja i que no parla, es podria dir que turmentat per la separació de la seva germana i de tot el que li va passar de nen. I també ha sigut interessant descobrir el problema de les castes a l’Índia i com són tractats els Intocables. Haig de confessar que ho desconeixia i que m’ha xocat molt.Finalment, m’agradaria copiar un fragment del llibre que parla sobre les Grans Històries:“[…] the secret of the Great Stories is that they have no secrets. The Great Stories are the ones you have heard and want to hear again. The ones you can enter anywhere and inhabit comfortably. They don’t deceive you with thrills and trick endings. They don’t surprise you with the unforeseen. They are as familiar as the house you live in. Or the smell of your lover’s skin. You know how they end, yet you listen as though you don’t. In the way that although you know that one day you will die, you live as though you won’t. In the Great Stories you know who lives, who dies, who finds love, who doesn’t. And yet you want to know again.That is their mistery and their magic.”Per això llegim
5 llibres en una ressenya.
Fa temps que no escric en el blog i no és perqué en l'entretemps no hagi llegit res sinó perqué a vegades es fa difícil trobar el temps per plasmar en un text el que un llibre ens ha semblat. I ara podria simplement "oblidar" els darrers cinc llibres que he llegit i fer la ressenya del que aviat acabaré o bé anar fent la ressenya de cada un d'ells, mica en mica. Per fer això darrer i fer-ho bé, hauria de tenir els llibres ben frescos en la memòria i com us podeu imaginar aquest no és el cas. Finalment, m'he decidit a escriure en poques línies el que m'ha semblat cada un d'ells, reflexant d'aquesta manera la sensació global que el llibre m'ha deixat, les emocions que ha despertat en mi i que, després de setmanes, encara perduren. A veure que en resulta.Very short introduction to mathematics. Tim Gowers.Llibre curt i molt didàctic, oferint una visió propera de les matemàtiques sense caure en els simplismes de la divulgació estàndar. Destaca la idea de que un no s'ha de preocupar de la possible realitat o existència dels conceptes matemàtics, un ha d'estudiar "què" fan i quines propietats tenen aquests conceptes. Em quedo amb les ganes de tornar-lo a llegir més calmadament i de provar-ne algun altre de la mateixa sèrie ("Very short introduction to ...").Nieve de primavera. Yukio Mishima.El primer llibre d'una tetralogia anomenada "El mar de la fertilidad". M'ha costat entendre perquè els personatges fan el que fan i suposo que bona part de la culpa la té el fet de no entendre la cultura japonesa. Però a pesar d'això i del fet que els personatges són molt extrems (o molt racionals o molt passionals, però no per això simples), la idea central del llibre arriba amb molta facilitat, car és universal: l'Amor. També destacaria la descripció històrica de la societat japonesa del moment (cap al 1912) i les belles descripcions dels entorns per on es mouen els personatges. Penso continuar amb el segon de la sèrie.The curious case of Benjamin Button and six other stories. F. Scott Fitzgerald.Set relats més o menys curts començant pel famós d'en B. Button, que val a dir no és dels millors del llibre. Hi ha relats que m'han agradat més o menys però en tots ells enseguida he entrat en la història. Fitzgerald aconsegueix amb poquíssimes frases descriure't els personatges i la situació. Hi ha històries fantàstiques, hi ha fàbules, hi ha comèdia i hi ha drama, cada relat té alguna d'aquestes característiques i tots ells els he trobat molt ben escrits. M'agradaria destacar dos relats, "The cut-glass bowl" que està ple d'humor i que gairebé diria que és una tragicomèdia i sobretot "May Day", un dels millors relats curts que he llegit en molt de temps.Tragedias completas. Sófocles.De les set tragèdies seves que ens han arribat, Antígona i Edip Rei ja me les havia llegit. Ara volia continuar només amb Áyax però em vaig acabar trobant llegint també les quatre restants. La sensació global és bastant irregular ja que hi ha alguna tragèdia que no m'ha agradat (Las Traquinias), altres que m'han deixat indiferent (Electra) i altres que m'han agradat molt (Áyax, Edipo en Colono i sobretot Filoctetes). M'agradaria destacar, però, la importància o la influència en gairebé totes les tragèdies de la guerra de Troya. Perquè va ser tant important aquesta guerra? Realment m'entra la curiositat per saber-ne més sobre aquest fet històric.Cendra per Martina. Manuel de Pedrolo.Un llibre, una història, tres narradors diferents. En cendra per Martina trobem tres parts diferents i en cada una d'elles un dels personatges ens explica la seva versió del triangle amorós en què estan inmersos. En la primera, de l'Adrià, comencem a conèixer tots els personatges i a més és aprofitada per l'autor per explicar-nos la brutalitat de la Guerra Civil Espanyola en les trinxeres. És la part que té més força. En la segona i tercera part, la Júlia i la Martina ens expliquen el mateix des del seu punt de vista, en la rera-guarda, patint pels combatents i lluitant pel dia dia. La idea d'explicar el mateix des dels tres punts de vista està molt bé i en les dues primeres parts molt ben aconseguida. Vull dir, t'entren dubtes sobre qui dels dos t'està explicant la veritat. Quan comença la tercera, l'interés comença a decaure i em vaig trobar que llegia les pàgines més per inèrcia que per desig. Arriba un moment en què el llibre s'allarga massa i saps tot el que passarà, amb el que es perd bona part de l'interés. Això sí, amb Pedrolo he tornat a gaudir d'un llibre molt ben escrit, on les paraules i les frases flueixen de manera natural i precisa i et submergeixen des de bon inici en el plaer de la lectura.
Jimmy el Nen, Donald Westlake
Llei de Murphy:Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament.Jimmy el Nen explica la història d'un segrest, el segrest més ben planejat de la història... i el pitjor executat. En Kelp ha estat a la presó per un delicte menor, i allà, a l'avorriment de la cel·la, ha vist la llum, el pla perfecte. Ha llegit una novel·la de lladres i serenos. Concretament, una de Richard Stark, que com podeu veure si seguiu l'enllaç, és un dels pseudònims utilitzats per Westlake. A El jove Heist, una novel·la (que mai va ser escrita) de Richard Stark, una colla de delinqüents segresten en Bobby, un nen de 12 anys, fill d'una família rica. El segresten al cotxe, quan el xofer el torna cap a casa, i l'amaguen en una granja abandonada fora la ciutat. Exigeixen al pare de la criatura un suculent rescat, que l'home llença en una maleta des d'un pont de l'autopista, seguint unes instruccions precises entregades de manera anònima i segura consistent en trucades creuades des de diverses cabines telefòniques i al telèfon portàtil del cotxe durant el trajecte. Un cop aconseguits els diners, alliberar el nen en ple centre de la ciutat en qualsevol moment del dia, amb la seguretat que el nen no ha vist cap de les cares dels segrestadors, que s'han guardat bé de tapar-se amb unes caretes de Mickey Mouse, especialment pensades per no espantar el nen. El pla és perfecte. Dortmunder, el cap de la banda de la novel·la de Westlake, no s'assembla gaire al cap de la banda de la novel·la de Stark. D'entrada, no confia gens ni mica en el pla: totes les actuacions que ha fet amb en Kelp han acabat en desastre, i no està disposat a continuar temptant la malastrugança. Però en Kelp està tan convençut de la infalibilitat del pla i és tan tenaç que finalment Dortmunder acaba per acceptar de participar-hi, a contracor i amb el convenciment que l'aventura acabarà fatal. De totes maneres, en Kelp no s'equivocava quan va jutjar que si en Dortmunder acceptava, la May Dortmunder, en Murch i la seva mare taxista acabarien per participar-hi també. La May s'ha d'encarregar de la criatura, en Murch i la seva mare han de conduir els cotxes, en Kelp ha trobat la granja abandonada i han localitzat la víctima, i ell ha d'adaptar el pla a les circumstàncies. El pla és perfecte. És en el moment d'executar-lo que les coses es comencen a tòrcer. Els segrestadors segueixen el pla a la perfecció, però ni en Jimmy, ni el seu pare, ni el seu xofer, ni l'FBI semblen haver llegit el llibre i s'entesten en sortir-se del guió desbaratant tots els plans descrits en el llibre, provocant situacions divertidíssimes davant la perplexitat d'en Kelp i la resignació d'en Dortmunder. Westlake abusa una mica de la mala sort dels personatges, antiherois de cap a peus tots i cada un d'ells, sotmesos a una versió estricta de la Llei de Murphy i de tots els seus corolaris, però fins i tot això arriba a resultar divertit en el context. Jimmy és un nen superdotat que va a sessions al seu psicoanalista i que detesta les criaturades, incloent, per exemple, les caretes de Mickey Mouse. El pare d'en Jimmy és un analista de la borsa acostumat a negociar i regatejar, que es pren el segrest amb molta calma i professionalitat. El responsable de l'FBI constata l'enorme professionalitat dels segrestadors, que no paren de deixar pistes falses que desorienten els investigadors. Mentre en Murch i la seva mare discuteixen constantment sobre les millors rutes per evitar els embussos, en Kelp repassa els capítols del llibre, en Jimmy s'intenta escapar i en Dortmunder, pressentint el desastre, maleeix el moment que va tornar a dirigir la paraula a en Kelp. El pla era perfecte. Però... si alguna cosa pot anar malament, hi anirà. Escrit per
"Kafka a la platja" de Haruki Murakami
Feia temps que tenia ganes de llegir Murakami, i el meu amic invisible, com si m'hagués llegit el pensament, em va fer donar el pas.Només la portada ja m'agrada, un gat negre preciós. El cert és que els gats tenen bastant de protagonisme en aquesta història tan curiosa.M'ha sorprès gratament. L'Estil narratiu et condueix amablement a través de dues històries: la d'en Kafka; un noi de 15 anys que marxa de casa per viure una aventura a dins d'una biblioteca i la d'en Nakata: un home gran, que, com diu ell, és una mica totxo, marcat per una tragèdiaviscuda quan era petit, durant la guerra.Cada un d'ells és molt especial, a la seva manera, segurament, si els hagués conegut en persona els hagués trobat ben extranys, però Murakami aconsegueix fer-te'ls entendre, entrar dins seu i veure qui són i com són de veritat, més enllà de les aparences.Sovint només veiem la façana dels qui ens envolten, cal un esforç molt gran per entendre'ns els uns als altres, per no jutjar i per estimar-nos malgrat tot, i Murakami és un mestre en fer-te estimar els seus personatges.Tot i que hi ha coses que no he entès, que suposo deu ser a causa de la diferència d'origen cultural, de les tradicions, Murakami parla de temes universals i alhora quotidians, en Nakat i en Kafka refelxionen i et fan pensar sobre la vida, sobre la mort, i sobre l'amor. Són reflexions molt interessants.Un llibre que m'ha acompanyat les últimes setmanes i que m'ha transportat a un altre món, és d'aquells llibres que després de llegir-lo notes que alguna cosa ha canviat dins teu. Us el recomano.
Una carta molt llarga, Mariama Bâ
Aïssatou,He rebut la teva carta. Per respondre't obro aquesta llibreta, que serà el punt de suport del meu desconcert: la nostra llarga experiència m'ha ensenyat que la confiança suavitza el dolor.La teva existència a la meva vida no té res a veure amb l'atzar. Les nostres àvies, que vivien en poblats separats per una tanca, parlaven diàriament. Les nostres mares es barallaven per cuidar els nostres oncles i ties. I nosaltres vam desgastar les faldilles i les sandàlies pel mateix camí de pedres de l'escola corànica. La Ramatoulaye és Senegalesa. Viu a Dakar, amb el seu marit, o hi vivia, perquè el dia que ha començat la carta és el dia que s'ha mort. Tot i així, de fet, ja va deixar de conviure amb el seu marit quan aquest es va casar amb la segona dona, la Binetou, de l'edat de la filla gran. Després de 25 anys de matrimoni i 12 fills, en Modou ha triat una segona dona, i la Ramatoulaye ha quedat bandejada. El dia de la mort d'en Modou, la Ramatoulaye comença la resposta a l'Aïssatou, una resposta a una carta de la que no sabem res, potser amb l'esperança que les paraules trobin el camí que ella no veu.L'Aïssatou, la destinatària de la carta, té també històries per explicar, tot i que qui les explica és la Ramatoulaye. Històries semblants, però no idèntiques, que expliquen la vivència de la poligàmia i de la situació de la dona a Senegal. Situacions complexes i delicades, afrontades de manera diferent. Cada dona és un món i blablabla. La tradició mana 40 dies de reclusió a les vídues, i durant la seva, la Ramatoulaye canvia la manera de veure's, la de veure les seves filles, la de veure el seu futur. Fins i tot la manera de veure el seu país, i la seva vella amistat amb en Douanga, representant de l'Assemblea Nacional.- Portem gairebé vint anys d'independència! Quant de temps haurem d'esperar per poder veure la primera dona ministra[...]? I tanmateix ja han quedat més que demostrats la militància i la capacitat de les dones i el seu compromís desinteressat. [...]- A qui dius tot això, Ramatoulaye? Ets com l'eco de les meves intervencions a l'Assemblea Nacional, on em titllen de "feminista". No sóc pas l'únic que insisteix a canviar les regles del joc i a introduir-hi aire fresc. La dona ha de deixar de ser un accessori que adorni, un objecte que es canviï de lloc, una companya que afalaguem o calmem amb promeses. La dona és l'arrel primigènia i fonamental de la nació, a partir de la qual tota la resta neix i floreix. Cal incitar la dona a interessar-se més pel futur del seu país. Fins i tot tu, que ara protestes, has preferit un marit, una bona situació social i fills a la cosa pública. Si als partits només hi militen els homes, per què haurien de pensar en les dones? [...] No és senzill fer créixer un país. [...]Calen diners, una pila de diners, que hem de trobar als països estrangers guanyant-nos la seva confiança. Amb una única temporada de pluges i un únic cultiu, el Senegal no anirà massa lluny, per més que no en faltin ganes.La nit queia del cel ràpidament, amb la pressa d'ennegrir els éssers i les coses, i travessava les persianes del menjador.Potser puc dir simplement que es tracta d'una novel·la "sobre la situació de la dona a Senegal", o sobre l'absència de drets de les dones, la poligàmia i els matrimonis forçats. Però em sembla que no és sobre això que parla la carta. Això és com dir que El Quijote és un llibre que pretén mostrar com es vivia a l'Edat Mitjana. A Una carta molt llarga tots els personatges rellevants són dones, i està situada a Senegal, però, com qualsevol altra escriptora, Mariama Bâ volia explicar una història. I aquesta és una història de situacions personals i familiars concretes, de records de joventut, en una societat que s'està debatent entre la modernitat i la tradició, tot just iniciat el seu camí independent. És una història que parla d'equilibris delicats, fràgils, administrats amb saviesa per personatges gairebé exclusivament femenins. Hi he trobat sentiments i situacions que jo no puc entendre, però que se'm fan clars davant els ulls si em deixo dur pels personatges. Sentiments, és clar, sobre la poligàmia i els matrimonis forçats, i també, sobre la maternitat, sobre la confiança, sobre l'amistat, la tradició, les esperances i el futur possible. Una carta molt llarga és una novel·la molt curta, d'un parell o tres de capvespres, una delícia si us cau a les mans. Escrit per
| 0.856963 |
curate
|
{"ca": 0.9362531718688755, "en": 0.012976296082355126, "es": 0.048233036948404265, "de": 0.00022693045613021682, "fr": 0.0007014214098570338, "it": 0.0016091432343779011}
|
http://alavoradelfoc.blogspot.com/2010/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_364629
|
Bé, m'agradaria obrir aquest fil per poder parlar de les experiències fotudes que els hem fet passar als nostres familiars, coneguts, amics i enemics quan érem petits. Per exemple, jo vaig "discutir" amb la meua àvia i com no vaig acceptar que em castigara, vaig començar a tirar tots els joguets pel barranc. Clar, com era tan menuda va baixar la iaia i em va tornar a castigar... En altra ocasió, vaig intentar clavar un gatet que passava per davant de la porta en una cuna de joguet que tenia. Millor no vos dic com va acabar la meua cara i les meues mans. I aquesta última no és meua, sinó del meu cosí menut. Com si res, va començar a pixar pel balcó i la veïna del baix no s'explicava què nassos queia de dalt... I vosaltres, heu sigut bons o dolents?
Fil repetit
Collins Bé, tinc passe perquè al març del 2007 jo encara no hi era xD
| 0.790243 |
curate
|
{"ca": 0.98676293622142, "sq": 0.013237063778580024}
| |
mc4_ca_20230418_7_238485
|
Istanbul Property Management - Elysium Taksim Istanbul Turquia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Inonu Mahallesi Elmadag Cad. No:52-56 Taksim, Sisli, Istanbul, Turquia, 34200 - Veure al mapa
Barri Sisli Sisli Sisli Sirkeci Beyoglu Buyukcekmece
Més informació sobre Istanbul Property Management - Elysium Taksim
Dissenyat tant per oci com per negoci, DQDX-Elysium Taksim està situat idealment a Sisli; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
DQDX-Elysium Taksim també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Istanbul. L'hotel ofereix transport hotel/aeroport, habitació familiar, lloguer de cotxes, ascensor, servei de llançadora per garantir el més gran comfort possible als seus clients.
L'ambient de DQDX-Elysium Taksim es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, servei de despertador, balcó/terrassa, ventilador són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent centre esportiu, sauna, piscina coberta. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, DQDX-Elysium Taksim és una selecció idònia per a la vostra estada a Istanbul.
Cal que informeu el Istanbul Property Management - Elysium Taksim de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
| 0.784451 |
curate
|
{"ca": 0.9132530120481928, "la": 0.016867469879518072, "es": 0.03855421686746988, "cs": 0.03132530120481928}
|
https://www.agoda.com/ca-es/istanbul-property-management-elysium-taksim/hotel/istanbul-tr.html
|
macocu_ca_20230731_6_7615
|
Membres de l'OBD participen en la paralització del projecte VISC+
Membres de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB) van participar els dies 5 i 12 de juliol en el procés de reforma del projecte VISC+, que el Parlament català va paralitzar per unanimitat el passat 30 de juny. Un cop més, l'OBD ha generat impacte en els decisors polítics i en el debat social. Les recomanacions del Grup sobre Bioètica i Big Data de salut s'han pres com a referència per al disseny del nou programa d'analítica de dades de salut català. Es constata així la incidència del treball multidisciplinari de l'OBD en la modificació de polítiques públiques i normatives en salut.
Al febrer de 2015 el Grup de l'OBD va alertar sobre els riscos de l'ús i la comercialització de dades personals de salut en el context de les tecnologies de dades massives (big data) amb la publicació en Open Access del Document d'Opinió "Bioètica i big data de salut: explotació i comercialització de les dades sanitàries dels usuaris de la sanitat pública ", document publicat per l'OBD amb la col·laboració del Grup de Recerca en Dret Privat, Consum i Noves Tecnologies de la UB (GREDINT).
El document, coordinat per la Dra. María Casado –directora de l'OBD i del Màster en Bioètica i Dret, i titular de la Càtedra UNESCO de Bioètica de la UB–, la Dra. Maria Rosa Llàcer –Catedràtica del Departament de Dret Civil de la UB– i la Dra. Lídia Buisan –médica anestesista i membre del OBD–, analitza diferents models, com el VISC+ (Valorització d'informació del Sistema Sanitari Català), projecte de la Generalitat de Catalunya per posar la informació sanitària a disposició dels ciutadans, les empreses i la recerca.
| 0.892517 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_3_212722
|
Bon dia i bon dilluns internautes. La política com ja hem dit en més d'una ocasió no només es caracteritza pels fets sinó també pels gestos. Fa ben poc, Alicia Sánchez-Camacho sortia a la palestra, no només perquè la fotografiessin, que també, sinó per denunciar una conspiració contra la seva persona, per tal de destruir la seva carrera política. I això ho deia arran de l'escàndol dels espies de Método 3, en la qual va veure's perjudicada.
Sigui com sigui, potser li hauríem de dir a la líder del PP català que a vegades no cal anunciar a bombo i plateret que hi ha una conxorxa contra la seva persona, sinó que amb actuacions com les que va protagonitzar ahir, un mateix va tirant-se pedres contra el seu teulat. Així, fent gala de la seva provada estima per Catalunya, va enviar una carta al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, en el qual renunciava a la protecció dels Mossos d'Esquadra perquè no li mereixen confiança.
Aquest menysteniment cap a la policia de Catalunya, vestit d'excuses barates i pobres, no es precisament un gest massa conciliador, ara que el PP fa ús de la seva declaració de principis, oferint diàleg al govern de Catalunya per a acostar ponts. Fent gala de la seva modèstia habitual i les conegudes costums de passar desapercebuda, Sánchez-Camacho va informar a la conselleria que a partir d'ara sera la Policia Nacional espanyola, la que la protegirà.
Sense deixar la trama d'espionatge, el diari La Vanguardia publicava dissabte una altra notícia sorprenent, perquè embolica encara més el cas Método 3. Segons el diari barceloní, el mateix dia de la detenció del director de l'agència de detectius, el cotxe del director general dels Mossos hauria estat aparcat al davant i hauria recollit una periodista a la porta. Des de la Conselleria d'Interior s'ha desmentit aquest extrem i s'ha ratificat la confiança en la policia de Catalunya, a l'igual que han fet també altres forces polítiques, excepte qui vosaltres penseu i jo no vull dir.
D'altra banda, no acostumem a tractar amb assumptes més propis del paper cuixé, però sovint es produeix un binomi entre temes d'estat i la premsa rosa. Almenys això és el que estem assabentant-nos aquests dies amb les informacions sobre el cap d'Estat i la princesa Corinna Zu Sayn-Wittgenstein. Tal com escrivíem la setmana passada, Corinna hauria estat la representant d'Espanya en diversos fronts. Ho explica avui Libertad Digital, detallant un fet que ha passat força inadvertit a Espanya i és que l'amiga íntima del rei hauria estat representant de l'Estat en diverses operacions financeres de gran volum, com són les negociacions entre Repsol i diferents monarquies àrabs per acosenguir petroli i, potser la més important, l'adjudicació de l'AVE de la Meca a una empresa espanyola. Però aquestes gestions, òbviament, no les hauria fet de forma desinteressada, sinó que tal com apunta el rotatiu digital, la princesa s'hauria embutzacat una bona pila de milions en comissions a l'haver facilitat aquests contactes al rei Joan Carles.
En l'esfera internacional marxem cap a unes illes que fa 31 anys van ser el focus d'una guerra que causà 600 morts. Aquest conflicte per la sobirania que tensionà les relacions entre Gran Bretanya i Argentina torna a l'actualitat, ja que se celebra un referèndum per conèixer si els habitants de les Illes Malvines o Falkland Islandsvolen continuar sota la tutela britànica o no. Tots els indicis apunten que la majoria dels electors no volen renunciar a la seva nacionalitat. Com era d'esperar, el govern de la presidenta Cristina Kirchner ja ha afirmat que no pensen reconèixer la legitimitat de la consulta. Us sona aquesta actitud de no acceptar la voluntat d'un poble per por als possibles i probables resultats?
Com va deixar dit un dels primers ministres britànics més famosos, 'El polític es converteix en estadista quando comença a pensar en les properes generaciones i no en les properes eleccions'. Curiosament, Winston Churchill no fou reelegit malgrat ser un dels guanyadors de la Segona Guerra Mundial.
Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Popular
Arxius Blog
La Botiga
La Botiga
Popular Posts
El Fòrum de la disbauxa
Bon dia i bon dijous internautes. Ronald Reagan digué en certa ocasió que ' La política és la segona professió més antiga de la ...
Mentides a Cabassos
MAGDA PICAÑOL OLIVA OPINIÓ És de suposar que tothom coneix aquesta imatge...Si, és Pinocchio , personatge d’animació per excel·lèn...
Llegim malament el món, i després diem que ens enganya
OPINIÓ Magda Picañol Oliva. L’encert de la frase de Rabindranath Tagore ( Calcuta 1861-1941) , un Homo Universalis indi poeta, escri...
Tabús
B on dia i bon dimarts internautes. ' Déu no hauria arribat mai al gran públic sense l' ajuda del diable .' Aquesta ci...
La fitxa del Mobile
Bon dia i bon dimarts internautes. Escrivia Françoise Giraud que 'La dona serà realment igual a l'home el dia en què es no...
Futuribles
Bon dia i bon divendres internautes. ' El futur no serà dominat per aquells que estan atrapats en el passat .' L'excel·...
Sense cobertura
Bon dia i bon dilluns internautes. "Pensem en veure la televisió per desconnectar el nostre cervell, i en utilitzar l'or...
Tranquilitat i bons aliments
Bon dia i bon dilluns internautes. La incògnita s'ha desvetllat i el poble s'ha pronunciat contradint tots els pronòstics apuntats ...
El Silenci ensordidor
Bon dia i bon dimarts internautes. Una famosa novel·lista francesa anomenada Elsa Triolet va deixar escrit en un dels seus llibres que &#...
Homenatge a Catalunya ja el trobem en còmic
La Biblioteca Poble-sec Francesc Boix del Poble Sec fou l'escenari triat per presentar el Còmic "Homenatge a Catalunya". ...
| 0.737835 |
curate
|
{"ca": 0.9455280267088385, "en": 0.013354419258478299, "es": 0.010367246529608153, "id": 0.004744333157617291, "fr": 0.02055877701634159, "pt": 0.004920049200492005, "sh": 0.0005271481286241434}
|
https://www.lamossegada.cat/2013/03/lalicia-no-estima-els-mossos.html
|
macocu_ca_20230731_7_396154
|
Dins d’aquest apartat trobarem tant dibuixos com fotografies. Els dibuixos sobre paper poden ser tintes o aquarel•les, i alguns incorporen plànols de les disposicions corpòries de les decoracions associades. Cal destacar que l’escenografia està vinculada amb el desenvolupament escènic de la mateixa, algunes d’elles en plaques de vidre o fotografies que reprodueixen aquesta realització. Els documents digitalitzats són reproduccions dels originals de la Societat del Gran Teatre del Liceu i s'ofereixen per a consulta pública mantenint els altres drets reservats. Per a l'obtenció de reproduccions d'alta qualitat i per a sol·licitar permisos d'un ús comercial, cal adreçar-se a la Societat del Gran Teatre del Liceu a través del formulari.
| 0.792453 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_2_347613
|
Nova secció MULTIMEDIA a la web
Des d'aquesta nova secció podreu trobar videotutorials, així com vídeos curiosos i d’altres notícies, totes en format multimèdia.
| 0.633437 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_10_695620
|
Valentia per no trencar la màgia de l'estadi Johan Cruyff (Natàlia Arroyo)
Valentia per no trencar la màgia de l'estadi Johan Cruyff
El 0-2 de l’anada a Torí obliga la Juve a arriscar-se, però el Barça vol sentenciar per la porta gran
4 min. Barcelona 24/09/2019 23:22
987x555 Valentia per no trencar la màgia del Johan Cruyff
Valentia per no trencar la màgia del Johan Cruyff / FC BARCELONA
L’estadi Johan Cruyff, la nova casa del femení del Barça, s’ha acostumat a les golejades. Nou gols van caure-li al Tacón en l’estrena de la Primera Iberdrola i sis en va encaixar l’Atlètic de Madrid fa tot just quatre dies. Aquesta festa de gols i futbol atractiu està enganxant l’afició i també és la manera com la plantilla blaugrana s’imagina que arrodonirà la classificació per als vuitens de final de la Champions: amb una proposta valenta i ofensiva contra el Juventus (18.30 h, Barça TV).
El 0-2 aconseguit a l’anada a la ciutat piemontesa d’Alessandria els dona confiança, però és un marcador prou just per no refiar-se’n. Qualsevol ensurt en els primers minuts, com va passar contra les matalasseres amb el gol d’Amanda Sampedro al minut 3, podria complicar l’eliminatòria i afegir por. “Hem de sortir bé ja d’entrada”, demanava Marta Torrejón, que també insistia en la necessitat “d’estar sòlides en defensa i aprofitar els espais que pugui deixar” el campió italià.
La majoria de jugadores, de fet, van reconèixer dilluns que s’esperaven un partit “amb més espais” que a l’anada perquè, com admetia Mariona Caldentey, “la Juve haurà de fer un pas endavant”. Ha de remuntar dos gols, al cap i també al marcador. No és clar, amb tot, si l’equip italià prendrà més riscos que en el partit d’anada, on va optar per un plantejament reactiu, força defensiu, que no va aturar el joc de les blaugranes. L’única cosa que és clara és que el Barça no canviarà el guió. Ho deixava clar el tècnic blaugrana Lluís Cortés en la roda de premsa prèvia al partit de tornada: “Canviar la nostra manera de fer o el plantejament seria equivocar-nos. Tenim un estil definit, una manera de jugar, d’afrontar els partits, i crec que hem de seguir amb la proposta valenta”.
Un partit diferent
A l’anada, l’impacte d’aquesta idea va ser rotund més enllà del marcador. Va ser tanta la superioritat culer que, en la revisió del partit, la Juve es deu haver adonat que potser necessita canviar el seu pla habitual. Però no queda clar si ho farà, perquè està acostumat a defensar en bloc baix i sortir en cavalcada. “El que més domina i el que està fent el Juventus és semblant al que vam veure a l’anada: defensar amb les línies molt juntes, buscar transicions i fer mal a pilota aturada”, analitzava Cortés.
Des de Torí es parlava d’una altra actitud per avui. “Hem d’estar convençudes que podem aconseguir la remuntada. Al final del partit a l’anada es van obrir més espais i vaig tenir la sensació que teníem més iniciativa i que podíem ser perilloses. Hem d’alliberar-nos de les nostres pors, atrevir-nos a sortir al contraatac i creure’ns-ho”, argumentava l’entrenadora Rita Guarino, sense poder amagar la seva ànima de davantera. Una part de les opcions d’èxit del conjunt piemontès passen per la capacitat que tingui de no encaixar gols. Les xifres que acumula el Barça a Sant Joan Despí no l’animen, però la portera Laura Giuliani deixa clar que no tenen “por” i que aprofitaran el fet de jugar “sense pressió”. “A Moccagatta les vam esperar amb la línia defensiva molt baixa, però ara hem d’aixecar un resultat. Aquest equip juga millor quan ho fa amb agressivitat”.
Sigui com sigui, la intenció blaugrana és que l’afició, que fins ara ha omplert les graderies de l’estadi Johan Cruyff, torni a reconnectar amb una competició tan especial com la Champions. El desig de la plantilla és ser dilluns que ve al sorteig de vuitens de final a Nyon, un sorteig en què encara mantindrà la jerarquia que atorga el coeficient acumulat al rànquing de la UEFA. El Barça seria al bombo 1 com a cap de sèrie. I la intenció és demostrar avui per què ha fet mèrits per ser-hi.
El Barça s’acostuma a les golejades d’escàndol al Johan Cruyff (6-1)
L'estadi de Vallecas, preàmbul d'una setmana intensa per al Barça
El Barça s'acomiada del Miniestadi
Nova derrota de l'Espanyol a la Primera Iberdrola (0-1)
El Barça defensa el liderat a la Lliga sense la defensa Van der Gragt
| 0.823809 |
curate
|
{"ca": 0.9846475924633635, "eo": 0.0013956734124214933, "en": 0.006047918120493138, "fr": 0.007908816003721796}
|
https://www.ara.cat/esports/Valentia-trencar-magia-Johan-Cruyff-Barca-Champions-femeni_0_2313968655.html
|
wikipedia_ca_20230401_0_463455
|
Carl Holmberg
Carl Johan Severin Holmberg (Malmö, Escània, 9 de març de 1884 – Malmö, 1 de desembre de 1909) va ser un gimnasta suec que va competir a primers del segle XX. Era germà dels també gimnastes Oswald i Arvid Holmberg.
El 1908 va prendre part en els Jocs Olímpics de Londres, on guanyà la medalla d'or en la prova del concurs complet per equips, com a membre de l'equip suec.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.034031413612565446, "ca": 0.9659685863874345}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=463456
|
mc4_ca_20230418_13_79858
|
Literatura infantil - Abacus Online
19.039 Results
0.95 - 106.01
Llàgrimes de Shiva, Les
Una vegada vaig veure un fantasma. Sí, un espectre, una aparició... Aquesta història no és el que se sol denominar una novel·la de terror. Tot va començar ambun enigma: el misteri d’un objecte molt valuós que vaestar perdut durant set dècades.
Increíble historia de...mi tía terrible
Humor y aventuras de la mano del autor número 1 en Inglaterra Stella acaba de heredar la mansióndonde ha crecido, Saxby Hall. Pero su horrible tía Alberta quiere hacerse con ella... y está dispuesta a llegar a los ex
Soci/a Abacus 14,20€
Què va passar amb la Bárbara Molina? Mai no es va trobar el seu cos nies van aconseguir proves per detenir a cap culpable. Una trucada a unmòbil capgira el destí de moltes persones: el d'un policai a punt dejubilar-se, el d'una mare que ha perdut l'esperança de trobar la filladesapareguda, el d'una noia que va trair la seva millor amiga. Paraulesemmetzinades és una crònica d'un dia trepidant, viscut a contrarellotgei protagonitzat per tres persones properes a la Bàrbara Molina,desapareguda misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Unenigma que després de quatre anys sense resoldre's, es veurà sacsejatper noves claus. De vegades, la veritat roman oculta en la foscor inomés s'il·lumina quan obres una finestra. Una història de mentides,secrets, enganys i falses aparences que toca el viu dels mitesinqüestionables. Un relat esfereïdor que disecciona la hipocresia de lasocietat catalana moderna. Una denúncia valent dels abusos sexualsinfantils, les seves conseqüències devastadores i la seva invisibilitaten el nostre món benpensant..
A tocar de les bestioles
Un nou títol de la col·lecció A tocar de… que ens proposa la descoberta de les bestioles i els petits insectes. La informació sobrecada animalet és senzilla, precisa i amb detalls curiosos per despertar l'esperitcientífic dels més petits. Un primer pas
Maldición del maestro, La
Diari del Greg 6 - S.O.S. Atrapat en
En Greg torna a tenir problemes. A les parets de l'escola han aparegut unes pintades i ell és el principal sospitós. El més estrany,però, és que és innocent, o almenys una mica. Per sort, una nevada inesperada anul·la les classes i en Greg es deslliura del càstig. O no del tot, perquè hi ha cap càstig pitjor que quedar-se atrapat a casa amb la família durant les vacances?
Príncipe de la niebla, El
Un diabólico príncipe que concede cualquier deseo... a un alto precio.El nuevo hogar de los Carver está rodeado de misterio. En él aún serespira el espíritu de Jacob, el hijo de los antiguos propietarios, quemurió ahogado. Las extrañas circunstancias de esa muerte sólo empiezan aaclararse con la aparición de un diabólic o personaje: el Príncipe de laNiebla.
O sigui que he viscut sol, sense ningú amb qui de veritat poder parlar, fins que vaig tenir una avaria al desert del Sahara, fa sisanys. S'havia trencat alguna cosa delmotor. I com que no anava amb cap mecànic ni amb cap passatger, em vaig preparar per
MINILLIBRES IMPERDIBLES - 2
KALANDRAKA presenta els seus contes clàssics més coneguts, reunits en una capseta plena de llibres... petits i de somnis... molt grans.
| 0.695255 |
curate
|
{"es": 0.22932569974554706, "en": 0.023536895674300253, "ca": 0.7353689567430025, "fr": 0.011768447837150127}
|
https://www.abacus.coop/ca/llibres-infantils/literatura-infantil
|
mc4_ca_20230418_16_216834
|
Jornades - Taller: Com millorar l'efectivitat dels equips mitjançant les emocions | EIC
Jornades - Taller: Com millorar l'efectivitat dels equips mitjançant les emocions
Taller: Com millorar l'efectivitat dels equips mitjançant les emocions
Descripció: Ens hem preguntat mai quin impacte tenim quan estem contents, emocionats o exultants? I quan tenim por, patim una profunda decepció o ens sentim culpables? Com definiríem l'impacte que tenen aquestes emocions en nosaltres? i en els altres?
Les persones sovint reaccionem de forma diferent quan estem sols a quan estem en equip. Podem trobar-nos amb entorns molt favorables per al correcte desenvolupament, i d'altres certament tòxics i hostils que no afavoreixen el correcte assoliment d'objectius i metes establertes.
En aquest taller descobrirem quines són les emocions individuals i els comportaments grupals més comuns, tant positius com negatius, reflexionarem al voltant de què indiquen cadascun d'ells i de com treure'n profit, maximitzant-ne l'impacte positiu.
En finalitzar aquest taller:
- Hauràs descobert quines són les emocions més comunes i quines són les seves implicacions.
- Sabràs que impliquen les emocions negatives i com treure'n el màxim profit.
- Identificaràs ràpidament quins comportaments tòxics hi ha presents, tant en un individu com en un equip, per poder aplicar-ne els millors antídots
- En definitiva, tindràs al teu abast un conjunt d'eines per identificar i entendre emocions i comportaments, així com un paquet de mesures correctores per maximitzar el rendiment, tant individual com de l'equip.
Activitat a càrrec d' Eduard Martí-Poch, Enginyer Industrial per la UPC i Màster en Administració i Direcció d'Empreses per HULT International Business School (Boston, EEUU), Coach coactiu (CTI) i d'equips (CRR Global). Amb 15 anys d'experiència en consultoria, gestió de projectes i gestió d' equips, en disciplines d'estratègia, operacions i vendes en entorns dinàmics i competitius, en companyies multinacionals com Gedas (actualment T-Systems), Tech Data i Hewlett Packard. Des de fa uns anys incorpora aquesta experiència a activitats de consultoria i coaching individual i d'equips.
Dates: Dilluns 10 i dimecres 12 de desembre de 2018
Horari: De 17:30 a 20: 30 h.
A la Seu dels EIC, Via Laietana 39
| 0.83367 |
curate
|
{"ca": 0.9876488751654169, "it": 0.012351124834583149}
|
https://www.eic.cat/jornades/1101117
|
vilaweb_ca_20220728_0_19481
|
Quan el govern espanyol va decidir, ja de bon començament, d’optar pels crèdits amb aval de l’ICO com a solució contra la manca de liquiditat de les empreses, ja sabia que quan s’acostés el final hi podia haver problemes. I ho ha pogut constatar perquè la pandèmia s’ha allargat més que no semblava, com també els efectes devastadors per a l’economia arran de les restriccions per a lluitar-hi en contra. Ara ens trobem en un moment esperançador, amb molts indicadors que ja semblen apuntar cap amunt, com vèiem a la píndola d’ahir, i al final del túnel ja hi veiem la claror. Però, i després?
I és aquí, a la sortida del túnel, on naixeran aquests nous problemes. El BCE ja ha fet un avís clar aquesta setmana, adreçant-se a tots els sistemes bancaris estatals, però –sense dir-ho explícitament– amb un ull posat a l’estat espanyol. El banc emissor diu que la zona euro s’enfronta a grans riscs per a l’estabilitat financera arran de l’augment dels nivells de deute i l’impacte desigual de la pandèmia, i també arran de l’exuberància observada als mercats, inclosa la sobrevaloració del preu d’alguns actius, que poden tenir correccions abruptes, segons que ha advertit en el seu Informe d’Estabilitat Financera.
La institució subratlla que l’impacte econòmic desigual de la pandèmia fa que els riscs d’estabilitat financera es concentrin en sectors i països específics, “sovint amb més vulnerabilitats preexistents”. I sosté que les mesures implantades van ajudar a reduir a mínims històrics les insolvències d’empreses durant la pandèmia, però que, com que aquest suport s’eliminarà gradualment, “no es poden descartar taxes d’insolvència considerablement més altes que abans de la pandèmia, especialment en alguns països de la zona euro”. Heus ací el primer avís per al sector financer espanyol.
“A mesura que la zona euro surt de la tercera onada de la pandèmia, els riscs per a l’estabilitat financera continuen essent forts i es distribueixen de manera més desigual”, va indicar el vice-president de la institució, Luis de Guindos, en la presentació de l’informe. I pensava, sens dubte, en la importància del turisme per a l’activitat global.
De Guindos sap que els principals bancs espanyols amb prou feines han augmentat les provisions per a la crisi actual durant el primer trimestre –per millorar els beneficis– després de l’esforç fet ja durant l’exercici passat amb dotacions milionàries. La majoria d’entitats considera que té prou coixí per a encarar futures dificultats de morositat. Però, ve’t aquí que les moratòries i els crèdits ICO concedits a moltes empreses encara no han dut un augment de la morositat. En canvi, en general, hom té coll avall que hi haurà un cert repunt en el moment en què desapareguin les ajudes i els estímuls públics concedits per a les empreses viables dels sectors més afectats pels confinaments.
“Gràcies a les mesures de suport, les insolvències empresarials van caure fins a registrar mínims històrics durant la pandèmia. No obstant això, a mesura que aquest suport es vagi retirant, gradualment, no podem descartar taxes d’insolvència considerablement més altes que les registrades abans de la pandèmia, sobretot en determinats països de la zona de l’euro” (l’estat espanyol torna a ser-hi el·lípticament present), argumenta l’organisme amb seu a Frankfurt.
Cal afegir-hi que, segons el Banc d’Espanya, s’observa que les empreses beneficiàries del programa d’avals presentaven una ràtio de fons propis sobre actius més baixa, un cost mitjà del deute més alt i una productivitat de les vendes menor; i tenien terminis més curts en el seu deute bancari. També eren més petites i més joves. No obstant això, aquestes empreses també presentaven ràtios de rendibilitat i liquiditat més altes. Tot això fa pensar que les empreses que es van acollir a la línia d’avals tenien un perfil de risc una mica més alt que no pas les que no s’hi van acollir. És un avís directe i des de dins de l’estat.
De l’altra banda afectada, les pimes i els autònoms, en aquests moments demanen més flexibilitat a les entitats financeres, en veient com han anat les coses, molt pitjor que no es preveia quan es van decidir les mesures d’ajut. La PIMEC ha fet una nota remarcant que totes les mesures de recuperació de la solvència són vitals per a garantir la viabilitat empresarial de moltes pimes i autònoms. En el document, recorda la carta que, juntament amb més patronals europees, van enviar a la Comissió Europea, en què demanaven d’augmentar el llindar mínim i ampliar a deu anys el període de retorn dels préstecs; i també fa memòria del comunicat en què posava de manifest que el BCE facilita la liquiditat de les grans empreses, bo i comprant els seus títols de deute de manera regular. D’aquesta manera, la patronal de les pimes demana més flexibilitat en la situació actual a l’hora de tornar crèdits, mentre denuncia i palesa el tracte diferencial a les empreses, d’acord amb la grandària. Un fet, malauradament, massa habitual en el funcionament del món financer de cara a l’empresa.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9911929543634908, "fr": 0.008807045636509208}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-risc-de-lendeutament-empresarial-crea-molts-nervis/
|
crawling-populars_ca_20200525_34_53160
|
Ernesto Valverde va anar ahir a San Mamés per recollir el premi Referent del Bilbao International Football Summit 2020. Va ser la primera aparició en públic del tècnic després de ser destituït per la junta directiva del Barça el 13 de gener passat. “En el moment que signes el contracte, saps que estàs en el punt àlgid de popularitat al Barça i des d’aquell moment tot dependrà dels resultats i l’entrenador sempre serà el responsable. No penso en si he estat tractat de manera injusta o no. Del que es tracta és de girar full. M’interessa mirar cap endavant i no cap enrere”, deia l’entrenador quan se li va preguntar per la seva marxa del Barça després de guanyar dues lligues de manera consecutiva i sent líder de l’actual.
Valverde va explicar que no ha anat a futbol des que va deixar de ser entrenador del Barça, però que sí que ha vist el seu exequip, i va deixar entreveure que no veu moltes diferències entre l’actual Barça de Quique Setién i el seu, agafant com a referència els partits jugats a San Mamés. “No he vist gaire futbol. He preferit agafar certa distància, però quan estàs en un club en què tot va a 200 per hora no pots frenar en sec. A tots els entrenadors, els costa veure els equips que han deixat. L’únic partit que he vist sencer va ser el de copa que el Barça va jugar contra l’Athletic. Em va semblar calcat del de la lliga. El Barça dominador, l’Athletic bé en la primera part; Aduritz ens va marcar un golàs al final i Williams, també. Si aquest Barça és semblant al meu? No dic res, val més evitar les polèmiques”, explicava un Valverde que va analitzar també les eliminacions europees a Roma i Liverpool. “Són diferents. A Roma no vam acabar mai d’estar en el partit i pensava que amb els que érem ho podríem aconseguir. A Liverpool ens van marcar aviat el gol que volíem evitar. Un gol ens donava la classificació i vam tenir oportunitats, però ens van fer dos gols en dos minuts. Són situacions que passen.”
La lliga
Valverde va mostrar la seva satisfacció per haver entrenat el Barça, va donar importància a les dues lligues guanyades i es va mostrar segur que podria haver guanyat la tercera consecutiva. “Tots els clubs et deixen marca. Entrenar el Barça ha estat una sort increïble, encantat d’haver estat allà. La lliga és el torneig que et diu com estàs, com ha funcionat l’equip tot un any. Altres tornejos són especials, tenen més glamur, però depenen d’un moment d’inspiració. El Liverpool, per exemple, dona més importància a la Premier. Jo tenia il·lusió que la podia guanyar aquesta temporada. El Madrid està molt fort, molt enfocat en la lliga. El seu entrenador va dir a l’inici de la temporada que la seva prioritat era guanyar la lliga. És normal que les lligues estiguin complicades. Els de dalt, aquest any, han perdut més punts dels habituals.”
Respecte al seu futur, el Txingurri no té clar encara si entrenarà la temporada vinent i on ho farà. “Tenia decidit estar un temps aturat perquè he entrenat molt temps seguit, però ja ho veurem. A mi m’agraden les coses estranyes. Em diuen d’entrenar a la Premier i jo els dic que a mi m’agradaria anar a Austràlia. Quan Iniesta em va comentar que anava al Japó...”, acabava l’exentrenador del Barça.
Dijous,19 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
| 0.81603 |
curate
|
{"ca": 0.9829738933030647, "en": 0.004256526674233825, "es": 0.007661748013620885, "st": 0.0022701475595913734, "it": 0.0028376844494892167}
|
: /barca/article/1739256-valverde-trenca-el-silenci.html?tmpl=print
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_252161
|
Avui (1 de novembre)hem fet una parada de material a Girona aprofitant que son fires i els carrers de Girona estan plens de gent. Hem començat a quarts d'onze del matí i fins quarts de set del vespre hem estat venent material i conversant amb gent que s'acostava a demanar informació o a comprar. Girona catalana! 33!
Com teniu el tema de les banderes de Sant Jordi? Al País Valencià crec que tindrien bona acollida, sobretot i especialment a pobles i ciutats on es celebren els Moros i Cristians, com Ontinyent o Alcoi, de xiquet en veia moltes a les balconades, ara ningú en ven. Al ser un símbol històric arrelat i cristià, tindria un bon mercat entre la gent d'aquestes viles. Fins i tot la guarden amb recel en València capital, en la petita capella on també podem trobar el quadre de la Batalla del Puig (amb una de les banderes manipulades, li han pintat blau i a sota encara es veuen les barres roges... xD). Si en teniu per vendre o coneixeu algún distribuidor us agrairiem molt que ens ho comuniqueu a ignacio@ edu.cat Gràcies!
http://www.mm-crew.com/ tenen la bandera de la creu de st jordi per 9 euros.
| 0.794949 |
curate
|
{"ca": 0.9140271493212669, "eb": 0.014479638009049774, "hu": 0.0027149321266968325, "es": 0.06877828054298643}
| |
crawling-populars_ca_20200525_52_214686
|
junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Competició | Temporada 1920
Canviar Competició
Victòries
MAS PELLICER, U.D.C.,C
1 de 18
PARE MANYANET, A.E.,C
3 de 18
Empats
MAS PELLICER, U.D.C.,C
1 de 18
PARE MANYANET, A.E.,C
2 de 18
Derrotes
MAS PELLICER, U.D.C.,C
16 de 18
PARE MANYANET, A.E.,C
13 de 18
PROMIG GOLS PER PARTIT
RESULTAT AMB MÉS GOLS
GOL A FAVOR CADA...
GOL EN CONTRA CADA...
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
| 0 |
curate
|
{"es": 0.21108179419525067, "ca": 0.5356200527704486, "en": 0.1345646437994723, "pl": 0.010554089709762533, "nl": 0.018469656992084433, "pt": 0.021767810026385226, "fr": 0.06398416886543536, "id": 0.00395778364116095}
|
: /comparativa/1920/prebenjami-7/prebenjami-7/grup-11/7pb/mas-pellicer-udc-c/7pb/pare-manyanet-ae-c
|
mc4_ca_20230418_14_366554
|
Canguros en Sant Pere de Riudebitlles - Barcelona
Canguro con experiencia y carta de recomendacion
Canguro » Barcelona » Sant Pere de Riudebitlles (08776)
Sóc noia de 31 anys. seriosa i responsable, amb experiència en cura de nens i nadons. Amb carta de recomanació. Experiència com a mestra... (Cuidadoras Sant Pere de Riudebitlles)
| 0.621301 |
curate
|
{"ca": 0.8532110091743119, "es": 0.14678899082568808}
|
https://servicios.parabebes.com/canguros/sant-pere-de-riudebitlles/barcelona/tp
|
mc4_ca_20230418_1_371402
|
una foto al dia, 365 dies: 324/365• mans
324/365• mans
Em queden 41 fotos per acabar el projecte una foto al dia, i com que últimament em despistava bastant i havia de posar el blog al dia quan podia, he decidit aprofitar que avui és dia 1 per fer durant tot el mes de febrer un mini projecte dins d'aquest dels 365 dies.
Vaig trobar un "planning" de 25 dies, on cada dia proposa un tema diferent. Però proposa temes com "els crios vestits en la roba de la misa" i com que no podré fer la foto, vaig buscar un altre planning d'estos en 30 dies. Llavors, aniré combinant els temes d'un o de l'altre i així tindre un tema nou per a cada dia durant tot el febrer.
Avui, toca mans.
I esta és la meva mà tocant el mac, que és casi l'únic que he fet avui. Faena i faena, i que dure! :)
(Vale, intentaré fer les fotos en la càmara i no en lo mòbil, però m'ha passat el dia volant i m'he quedat sense llum!)
Estos són els plannings que tinc, si algú s'anima n'hi ha més pel món d'internet!
Mari*1 de febrero de 2012, 22:17Interesant Sareta! :) M'agrade la idea!ResponderEliminarAñadir comentarioCargar más...
•352/365• comprat
•351/365• rutina
•350/365• 30 perspectivas
•349/365• algo vell
•348/365• un rayo de sol, uoh oh oh
•347/365• :)
•346/365• posta de sol
•345/365• arbres
•344/365• disseny
•343/365• el que llegeixo
•342/365• temps
•341/365•
•340/365• a l'estanteria
•339/365• la "frago"!
•338/365• sabates
•337/365• flor..o fulla
•336/365•
•335/365• els peques dormint
•334/365• algo divertit
•333/365• algo que he fet jo
•332/365• casa
•331/365• tecnologia
•330/365•
•329/365• llibres
•328/365• l'entrada de casa
•327/365• colors :)
•326/365• núvols
•325/365• un raconet
| 0.556824 |
curate
|
{"ca": 0.6447852760736197, "id": 0.007975460122699387, "uz": 0.001226993865030675, "es": 0.14539877300613496, "en": 0.0687116564417178, "fr": 0.06625766871165645, "zh": 0.007361963190184049, "ru": 0.024539877300613498, "pl": 0.012883435582822086, "ro": 0.008588957055214725, "pt": 0.012269938650306749}
|
http://saisan365dies.blogspot.com/2012/02/324365-mans.html
|
macocu_ca_20230731_1_539405
|
L'associació de magistrats europeus afirma que a Espanya "no hi ha presos polítics"
L'associació de magistrats europeus Medel ha afirmat que a Espanya "no hi ha presos polítics" en al·lusió als exconsellers de la Generalitat empresonats després del procés independentista, i ha qualificat el sistema judicial espanyola com "hipergarantista".
En un comunicat difós aquest dijous i titulat "Declaració de Barcelona", aquesta associació progressista defensa que les causes contra els membres del Govern català cessat són pròpies d'un Estat de Dret equiparable a qualsevol altre país europeu i es produeixen després de "els gravíssims fets ocorreguts a Catalunya en els últims temps ".
"Espanya és un Estat de Dret en el qual les decisions judicials i les sol·licituds de la Fiscalia estan sotmeses, a més d'un sistema hipergarantista en la instrucció i l'enjudiciament dels investigats, al control i crítica de l'opinió pública sense cap tipus de trava i amb total transparència ", exposa Medel en el comunicat.
"Però una cosa és mostrar disconformitat amb les decisions judicials adoptades i una altra molt diferent qüestionar el sistema i la integritat i imparcialitat dels que tenen la difícil tasca professional d'assumir amb responsabilitat la resposta penal als gravíssims fets ocorreguts a Catalunya en els últims temps. a Espanya no hi ha presos polítics ", afegeix l'associació.
Medel considera "legítim que hi hagi ciutadans que lamentin que la resposta judicial no acompanyi a un criteri d'oportunitat política per resoldre la delicada situació que es viu a Espanya", però rebutja que això vulgui dir el "que el sistema processal espanyol --que admet millorable "com altres" - la divisió de poders i les garanties de l'Estat de Dret assentades en un sistema democràtic no siguin iguals per a tots els ciutadans a través de l'imperi de la llei ".
"Si fos d'una altra manera, la Unió Progressista de Fiscals, Jutges per a la Democràcia, els nostres associats espanyols, i Medel, seríem els primers a denunciar-ho", conclou el comunicat.
| 0.891554 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_622761
|
Això és un documental seriós que mostra l'estat d'un troll, en el seu habitat, després d'haver estat eliminat d'un fòrum: http://www.youtube.com/watch?v=YersIyzsOpc&feature=player_embedded Els crits de garrí, porta a pensar als experts que podria tractar-se d’un exfamós raconair, just en el moment en que es creia guanyador de la última Gran Guerra Karmica
aixo es fals home xD
| 0.732226 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_5_272890
|
L’ONCE lliura quatre llibres en Braille a la Biblioteca Municipal de Lleida i també a la de Girona - ONCE Noticias de Catalunya
Vés al contingut
Il·lusió Catalunya
En Portada
Seccions
Agenda
Qui som
Directori
Esteu aquí
Home
L’ONCE lliura quatre llibres en Braille a la Biblioteca Municipal de Lleida i també a la de Girona
L’ONCE lliura quatre llibres en Braille a la Biblioteca Municipal de Lleida i també a la de Girona
Boletín: Nº 33 SETEMBRE 2019
Temática: Esports, Cultura i Oci
Dilluns 15 de juliol Marcelino Cid, director de l’agència l’ONCE a Lleida, va lliurar a Antònia Capdevila, directora de la Biblioteca Municipal de Lleida, quatre contes infantils en Braille. Els nous títols que formaran part del fons d’obres d’aquesta biblioteca són: EI meu primer llibre de la mona, La bruixeta Rosaura, Rae rae, fa el corc, We go to... La directora es va mostrar molt agraïda per aquesta entrega de llibres, que van posar a l'espai reservat per llibres inclusius i va estar molt interessada en incorporar nous volums en Braille. Tanmateix va mostrar el seu interès en fer millores d'accessibilitat a la biblioteca.
Dijous 18 de juliol Fran Rodríguez, director de l’agència de l’ONCE a Girona, lliurà a Sílvia Sanahuja, directora de la Biblioteca Municipal Carles Rahola de Girona, les quatre obres d'aquesta col·lecció.
Des del Centre de Recursos Educatius ONCE Barcelona, on s'atenen les necessitats educatives específiques derivades de la ceguesa i baixa visió dels menors i joves de Catalunya, es transcriuen contes infantils amb la finalitat que les famílies puguin disposar d'ells per als seus fills i filles.
El Braille és un sistema de lectoescriptura imprescindible en l’educació dels 7.500 nens i joves espanyols (1.500 a Catalunya) i l’ONCE és el major impulsor de l’ús del Braille a Catalunya i a tot Espanya.
A l’actualitat, l’ONCE posa a disposició dels més de 72.000 afiliats, la Biblioteca Digital ONCE (BDO), que compta amb un fons documental de gairebé 55.000 títols, dels quals 30.910 estan disponibles en format d'àudio digital accessible (Daisy) i 24.698 en format Braille. De totes les obres de d’aquesta biblioteca digital per a persones cegues o amb greu discapacitat visual, més de 4.000 són en català. Durant 2017, el Servei Bibliogràfic de l’ONCE (SBO) ha produït un total de 3.542 obres noves, de les quals 1.901 van ser en Braille i 1.641 en so.
| 0.763477 |
curate
|
{"ca": 0.9549893842887474, "es": 0.02038216560509554, "it": 0.0025477707006369425, "no": 0.0029723991507431, "en": 0.005520169851380042, "pt": 0.013588110403397028}
|
https://boletinnoticiascatalunya.once.es/tematica/esports-cultura-i-oci/lonce-lliura-quatre-llibres-en-braille-la-biblioteca-municipal-de
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_275893
|
Com que jo tinc en alta estima el nivell del xat, estic convençut de que la majoria sabran distingir la realitat, de la ficció creada pels partits polítics i la premsa. Vegem què ha passat politològicament parlant, i no a través d'eslògans.Vagi per endavant que dono a la Colau el benefici del dubte i em nego a satanitzar-la quan encara no ha ni començat. Però em nego, també, a empassar-me el relat segons el qual les masses han despertat per aportar llum, raó i llibertat de la mà de Barcelona en Comú.La Colau ha guanyat, en bona part, gràcies al vot de la Barcelona garrula. Sí, el mateix tipus de gent que votava el PSC-PSOE encara que presentés un sofà, com deia aquell. I encara diré més: la mateixa gent que els hi entafores 50.000 immigrants nous al barri i un líber amb cara i ulls, i et voten a l'extrema dreta de torn encantats.Desenganyem-nos: una gran part de la gent que ha votat a la Colau a un costat de la ribera del Besòs, i la que ha votat al Garcia Albiol a l'altre costat, és la mateixa. Només cal mirar els resultats de Nou Barris, un dels barris clau de la victòria de BeC: segona força el PSC-PSOE, tercera C's, quarta el PP. Totes aquestes forces reaccionàries, han tret resultats per sobre de la mitjana de la ciutat. O la Trinitat Nova, amb la inversió per habitant més alta de la ciutat (5.000 euros) és qui acaba fent de botxí. Que BeC hagi tret 11 regidors de 41 no és casual, és una prova de què aquest moviment no ha aconseguit arrelar entre les classes mitjanes de la ciutat. Politològicament parlant, no és més que una reacció emocional de tipus populista, sense rerefons, que només arrela entre les capes més garrules de la societat.Els qui sàpiguen una mica d'història, també sabran que cap moviment de transformació és tal, si no té al darrere certes classes mitjanes que aportin múscul intel·lectual i un rerefons sòlid.El propi discurs que ha practicat BeC, agressiu i simplista, ja és una bona prova de quins sectors socials compren això. Cas molt diferent és, per exemple, el de la CUP, que té resultats molt més equilibrats a tot el país, i que practica un altre discurs.
Hem d'admetre que la Colau ha sabut fer el que els polítics indepes han estat incapaços de fer en aquests 3 anys de prussés. Cal fer autocrítica.Moltíssims garrulos han votat Colau? Sí. Però el vot d'aquests garrulos val el mateix que el nostre, així que ja ens agradaria que haguéssin votat partits indepes.
I quin és el secret?
Televisió garrula en castellà de ideologia subtilment indepe. (el secret no ho sé, però una bona solució ho podria haver estat)
| 0.87744 |
curate
|
{"ca": 0.9988262910798122, "es": 0.0011737089201877937}
| |
oscar-2301_ca_20230418_5_316195
|
La tecnologia implementada a les aules ajudaria a adaptar els continguts per als estudiants amb més dificultats
El CSIC aposta per una educació inclusiva amb la tecnologia com a ferramenta / À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
29 de setembre 2022 - 20:43
L’educació del futur passa per la tecnologia. L’aprenentatge adaptatiu permetrà que cada alumne puga estudiar una determinada matèria al seu ritme. Gràcies a aquest sistema educatiu, es podria detectar, per exemple, si un alumne sofreix dislèxia o té dificultats auditives, visuals o d’altres tipus.
Per mitjà dels jocs, el professorat sense experiència específica, com podria ser un logopeda, podria endevinar quins alumnes podrien enfrontar-se a problemes al llarg de la seua etapa educativa. “D’aquesta manera s’adaptarien els continguts”, ha explicat Carles Sierra, director de l’Institut d’Intel·ligència Artificial del CSIC i comissari de l’exposició #Elnúvol{IA} que Educaixa organitza a Caixa Fórum València.
Sierra ha assegurat que “tant el professor de primària com el de secundària haurien de formar-se en aquest tema”. Per a fer-ho, “els departaments d’educació haurien de ser els encarregats de proporcionar aquesta formació”, ha afirmat.
Per al director del CSIC, la tecnologia ja present als telèfons mòbils no es pot obviar en el sistema educatiu. “L'educació ha de ser inclusiva”, ha afegit Sierra, per a qui la resposta per aconseguir-ho està en la intel·ligència artificial. “És una ferramenta que ajudarà molt en aquesta inclusió a l’aula, oferint oportunitats molt grans i en moltes dimensions”, ha conclòs.
També et pot interessar
Cada dia es diagnostica més d'un cas d'infecció per VIH a la Comunitat Valenciana S’ha acabat la publicitat sexista de joguets infantils Pluges a la vista dijous i divendres al litoral de la Comunitat Valenciana Què és la “cultura de la violació” que ha encés les tensions al Congrés? Una segona carta bomba apareix en una empresa d'armament a Saragossa Tres detinguts acusats de l'homicidi d'un home a Llíria al juny Un accident en l’A-7 a l'altura de Godella causa més de dotze quilòmetres de retencions en el 'bypass' Les universitats valencianes retallen en calefacció per reduir la factura energètica El CSIF adverteix que se sumarà a la vaga de metges al gener si no veu "millores concretes"
| 0.881635 |
curate
|
{"ca": 0.9890829694323144, "fr": 0.010917030567685589}
|
https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/intel-ligencia-artificial-ferramenta-una-futura-educacio-inclusiva_1_1549235.html
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_264556
|
Per quart any consecutiu UOC Alumni i els Estudis de Dret i Ciència Política, en col·laboració amb el Col·legi de Criminòlegs de Catalunya, organitzen una Jornada d'inserció professional.
L'objectiu és proporcionar als graduats en Criminologia i als estudiants avançants d'aquesta titulació, informació i estratègies que els siguin d'utilitat per a la seva inserció professional. Amb aquesta finalitat, comptarem amb la intervenció de diversos professionals, que compartiran la seva experiència particular en relació a l'àmbit concret en què desenvolupen el seu exercici professional.
PROGRAMA
16:00 h Presentació de l'acte.
16:15 h "Itineraris Criminològics d'Inserció Laboral", a càrrec d'Isabel Díaz, tècnica intermediació a l'Ajuntament de Terrassa i tresorera del Col·legi de Criminòlegs de Catalunya. Modera Antònia Linde, directora del programa de Criminologia de la UOC.
17:15 h Taula rodona "Clásiques" i noves propostes professionals" amb Lourdes Reixach, David Ferez, Oscar Torrado, Roger Rovira i Laura Arantegui, moderada per Josep Mª Tamarit.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9923736892278361, "en": 0.0076263107721639654}
| |
grup-elmon_ca_20230726_0_116996
|
Els equips negociadors del Partit Popular i de Ciutadans han negat aquest dimecres l’existència d’un paquet específic de mesures sobre Catalunya en les converses que mantenen les dues formacions per a la investidura de Mariano Rajoy. “Això no és veritat”, ha contestat fonts populars preguntades sobre aquesta qüestió, per afegir que durant la reunió sí que s’ha parlat d’aspectes que poden afectar Catalunya com el trilingüisme o la necessitat de modificar el sistema de finançament. Per la seva banda, el secretari d’Organització de C’s, José Manuel Villegas, també ha volgut deixar clar que “Catalunya no té un bloc específic” en la negociació amb el PP, però ha explicat que algunes de les qüestions que s’han posat sobre la taula fan referència a Catalunya.
El Partit Popular i Ciutadans han volgut rebaixar la volada que ha agafat l’existència d’un ‘paquet català’ en les negociacions que les dues formacions estan portant a terme per arribar a un acord sobre la investidura del candidat popular, Mariano Rajoy. Els equips negociadors d’un i altre partit han negat taxativament que hi hagi un bloc específic sobre Catalunya però han admès que durant les converses d’aquest matí han sorgit aspectes clarament vinculats a Catalunya com són el corredor del mediterrani, el model lingüístic a l’escola catalana o el sistema de finançament.
Fonts del PP han explicat a l’ACN que aquestes qüestions han sorgit durant les converses d’aquest dimecres al matí entre els equips negociadors però, únicament, com a aspectes a tenir en compte i han negat que se n’hagi parlat en profunditat. Així mateix, han assegurat que ha estat el propi Partit Popular qui ha posat sobre la taula l’exigència de fer que la Generalitat compleixi amb les sentències dels tribunals contra la immersió lingüística.
Des de Ciutadans han assegurat que el seu equip negociador ha plantejat un seguit de mesures sobre Catalunya que passen per modificar el model educatiu del país, per fer front al procés sobiranista, per un nou sistema de finançament i per l’impuls d’infraestructures com el corredor del mediterrani. Els d’Albert Rivera també troben necessari “emprar tots els mecanismes per fer complir les resolucions que la Generalitat obvia des de fa anys” en matèria lingüística i tancar “un pacte per Espanya” que eviti la celebració de referèndums sobiranistes o “qualsevol actuació per trencar la igualtat i la unitat de tost els espanyols”.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://elmon.cat/politica/pp-i-c-s-neguen-l-existencia-d-un-paquet-especific-de-mesures-sobre-catalunya-en-la-negociacio-121849/
|
cawac_ca_20200528_2_67377
|
La sobretaula informativa des de la capital irlandesa
Quan la ciѐncia inspira l’art: “Dublín Science Gallery”
La “Science Gallery” de Dublin no és el típic museu de ciència, on les descobertes s’expliquen a través d’exposicions i tallers. Aquest és un espai on la recerca científica ens sedueix, presentada en un format artístic. Com el mateix museu descriu: “És un espai on la ciència i l’art es troben”.
Aquest inusual museu, la única “Science Gallery” del món, difón ciència d’ una manera suggerent, divertida i adapatada a diferents groups d’edat i nivell educatiu. Aquí, la ciència inspira coloristes exposicions, imaginatius tallers, obres teatrals i amenenes xerrades. El museu ha estat un èxit d’assistència des de la seva obertura el febrer de 2008. I, tal com la ex- ministra de cultura i esports Mary Hannafin va expresser en 2009: “…la “Science Gallery” fomenta i la inspira els joves pensadors que, creatius i flexibles, poden moure’s sense problemes entre la ciència i l’art, i entre la tecnologia i els negocis. I, això serà un element vital pel desenvolupament d’Irlanda com a economia d’innovació.”
En aquesta flexibilitat a l’hora d’observar i presentar la ciència veig una mostra de l’inquiet i profund caràcter irlandés. Com també veig la mentalitat irlandesa en el fet que s’utilitzi l’art per a expressar la curiositat, la intuició, l’anàlisi, i les descobertes de la ciència i la tecnologia.
Presentar la ciència en un format artístic és una manera de popularitzar-la, de fer-la pròxima, interessant, i valorable per a la gent, sobrepassant la barrera de comunicació que normalment existeix entre l’intrincat món cientific i el públic en general. Realment, un llenguatge planer, el fet poder experimentar com les investigacions científiques es realitzen (en molts dels tallers, les dates s’aprofiten per a recerques reals), conjuntament amb espais de diseny atractiu, sembla una indiscutible recepta per a l’èxit. Però és realment així? La “Science gallery” ha rebut premis, i bones consideracions des del món de la comunicació i de la ciència. Tot i això, és possible que aquesta manera de difondre la ciència presenti un risc: Exposar la ciència d’una manera massa divertida implica que el científic pot acabar perdent la imatge d’autoritat que necessita quan s’adreça al public no-científic. És un difícil compromís: Seduir, sense frivolitzar. La ciència és cada cop més en mans privades, i necessita de financiació i publicitat. Per això, ha esdevingut tan mediatitzada.
D’altra banda, tot i que les descobertes es transmeten amb llenguatge senzill, els cientifics que dissenyen les exposicions insisteixen en manifestar en elles les contradiccions de la ciència. El professor Shane O’Mara, que va preparar una exposició sobre la memòria, ho expressa així: “Els problemes d’interès tendeixen a ser complexes, i no fem cap favor a ningú, pretenent que les coses són més senzilles del que són.” Aquesta sinceritat és indubtablement positiva, ja que fa que el públic entengui que la ciència avança per camins moltes vegades contradictòris i complexes. Però, al mateix temps pot generar un sentiment de manca credibilitat vers la ciència si el científic que exposa les descobertes ho fa amb una veu poc autoritària.
Aquest museu, doncs, és mou en un terreny de risc entre l’èxit que suposa presentar la ciència de manera amena i també realista, i el fracàs que suposaria generar una impressió de frivolitat i de poca credibilitat vers el món científic.
Com a exemple de les exposicions que han tingut lloc des del principi podem mencionar: Elements: La bellesa de la química; Memòria: T’he vist abans? ; Laboratori de l’amor: La ciència del desig,…
La Science Gallery està situada a l’institut Naughton del Trinity College de Dublín.
3 comentaris
Sir William Temple
09/02/2012 20:11
Enhorabona per agafar el relleu als dos mantes que hi havia abans, és que tenien molta feina… A la Science Gallery hi vaig anar a fer una entrevista l’abril del 2009 i vaig flipar amb la fauna que hi havia, els entrevistadors inclosos. Em va fer la sensació que l’Operations Manager estava posseït pel diable.
Carlota Bassegoda Pujol
20/02/2012 21:38
Sr William, ets un pesat megalomaniac. A veure si deixes de postejar comentaris que ni tenen sentit ni interessen a ningú
Ruben Bonaventura
05/03/2012 0:14
Una pijotada on intocables del Trinity Colleges poden gastar se millonades amb “exhibicions” inutils
| 0.81405 |
curate
|
{"es": 0.03131428571428571, "ca": 0.9451428571428572, "en": 0.004114285714285714, "it": 0.0070857142857142855, "pt": 0.003657142857142857, "ms": 0.008685714285714286}
|
http://blogspersonals.ara.cat/cafeirlandes/2012/02/09/quan-la-ci%d1%90ncia-inspira-lart-dublin-science-gallery/
|
macocu_ca_20230731_3_299143
|
El Museu Carmen Thyssen Andorra presenta el #DansArt Femina Feminae
En el marc del “Have an Art Day, #DansArt Femina Feminae va oferir als espectadors una nova manera d’apreciar les pintures i escultures de la col·lecció, a través d’una presentació ben pensada, per tal de despertar la imaginació dels assistents. Maryna Sánches, coreògrafa i ballarina de ballet, va encapçalar la posada en escena, amb la participació especial de la pianista Goulia Shagieva.
Avui, a les 20 i a les 21 hores, el Thyssen obrirà les seves portes a la dansa amb dues últimes presentacions, que prometen una barreja de sensacions. Ambdues sessions, amb entrades exhaurides.
| 0.785653 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_493163
|
El circ assegura que no han rebut cap notificació per part del consistori - Les patinadores que el protagonitzen repliquen que van vestides com a l'espectacle i que ho fan per "comoditat"L'Ajuntament de Girona ha ordenat al Circ Raluy que retiri un dels cartells publicitaris promocionant l'espectacle que faran durant les Fires de Girona per considerar que té contingut sexista. Així mateix ho va fer saber ahir l'alcaldessa Marta Madrenas a través del seu perfil a Twitter.En el cartell en qüestió es poden veure les patinadores i germanes Niedziela i Emily Raluy amb un vestit curt i un escot generós. Elles mateixes expliquen des de Cassà de la Selva, on aquest dies està instal·lat el circ, que és el vestit que utilitzen en l'espectacle, rebutgen el qualificatiu de sexista. La pròpia Niedziela Raluy es mostrava sorpresa per la decissió del consistori gironí. (Tweet d'una de les integrants del cartell)" Trabajamos vestidas así como millones de patinadoras, x comodidad al hacer nuestras acrobacias. Ni machista ni sexista! Que opináis? "La pregunta que llançava una de les integrants del duet de patinadores ha rebut desenes de respostes, la majoria partidàries del cartell publicitari però també algunes que avalen la tesi del consistori gironí. La polèmica decisió de l'ajuntament de Girona arriba tres setmanes després que presentessin la campanya de sensibilització davant de conductes sexistes «No és no. No facis el borinot». http://www.diaridegirona.cat/girona/2016/10/04/girona-engegara-fires-campanya-no/807647.html La iniciativa té com a objectiu «prevenir i conscienciar la ciutadania en general, però especialment els joves, de les actituds que no són tolerables en la relació amb les altres persones», va remarcar la regidora de Salut i Dinamització del Territori de l´Ajuntament, Eva Palau. El circ no ha rebut cap notificació de l'Ajuntament Tot i que la pròpia alcaldessa va comunicar la decisió de l'ajuntament a través del seu compte oficial de Twitter, des del Circ Raluy asseguren que, per ara no en tenen coneixement i que no han rebut res. Tot i mostrar-se sorpresos per la resolució, diuen que sempre han mantingut bona relació amb l'ajuntament de Girona, i que quan rebin la comunicació retiraran els cartells. No obstant, Louise Raluy apunta que no han tingut problemes en cap altre municipi per l'exhibició d'aquests cartells, on les dues patinadores de la família Raluy, tal com passa en els altres cartells de promoció, les artistes apareixen tal i com van vestides en l'espectacle. Exconcursant de Gran Hermano Niedziela Raluy és probablement la més coneguda de les dues germanes que fan l'acrobàtic número de patinatge del Circ Raluy. Part de la fama li va arribar gràcies a la televisió, ja que va ser una de les finalistes de Gran Hermano 16. Font:http://www.diaridegirona.cat/girona/2016/10/21/girona-ordena-retirar-cartell-del/810458.html____________________________________________________________________________________No creieu que el tema sen's ha anat una mica de les mans i ja freguem el més absolut dels rídiculs?...Teoricament una de les bases del nostre sistema és la llibertat...
Això em recorda una polèmica absurda que es va produir a principis d'estiu a la Garrotxa. Tot comença també per un cartell, el del "Mercat de les Emocions", una espècie de fira (no sé exactament de què anava) que es feia a Besalú a principis de juliol. El cartell en qüestió és aquest:Una organització pretesament femenista de la Garrotxa (la Dalla) va denunciar el cartell dient que era masclista i que era una vergonya pel poble i un insult a les dones. Heus aquí la notícia publicada a Nació Digital i una piulada de l'associació en qüestió:Finalment van acabar retirant el cartell que tant va indignar aquest col·lectiu, però algú no es va poder estar de respondre amb quatre veritats ben dites al Diari de Girona.I no fa falta dir que la resposta de La Dalla fou encara més virulenta, arribant a censurar el Diari de Girona i acusant de masclisme l'article i l'autor en qüestió. No fa falta dir que van rebre tota mena de suports provinents d'una pseudo-esquerra que fa anys que ha perdut completament el nord.I aquí deixo aquesta historieta divertida que a mi em va provocar riure i a la vegada em va preocupar per aquests temps estranys que ens ha tocat viure.
Ostres!!! !, doncs no ho recordo no vaig llegir ni posar la noticia segur
| 0.849122 |
curate
|
{"ca": 0.9528952205882353, "es": 0.039751838235294115, "eo": 0.005284926470588236, "zh": 0.002068014705882353}
| |
mc4_ca_20230418_7_411673
|
M. Cabrer: "La nostra salut ja pot estar en mans de Google o Microsoft"
<a href="http://miguelcabrer.wordpress.com/cv-en-castellano/" target="_alt">Miquel Cabrer</a> és un reconegut investigador en telemedicina i membre del consell de <a href="http://emea.himss.org/" Target="_alt">l'HIMSS Europa</a>, una organització mundial que impulsa les TIC en la salut. Aquests dies assisteix al <a href="http://www.ehealthweek2010.org/" Target="_alt">congrés e-Health</a> que es fa a Barcelona, del 15 al 17 de març. Ha parlat amb el 3cat24 sobre projectes de telemedicina liderats a Catalunya i Salut 2.0.
Miquel Cabrer és un reconegut investigador en telemedicina i membre del consell de l'HIMSS Europa, una organització mundial que impulsa les TIC en la salut. Aquests dies assisteix al congrés e-Health que es fa a Barcelona, del 15 al 17 de març. Ha parlat amb el 3cat24 sobre projectes de telemedicina liderats a Catalunya i Salut 2.0.
Karma Peiró 17/03/2010 - 14.11 Actualitzat 17/03/2010 - 18.03
En aquest congrés s'ha dit que a finals del 2010 tindrem la història clínica electrònica compartida a tot Espanya. Això és possible ja?
Sí, sí. Cada comunitat està treballant per compartir les dades de salut dels pacients entre tots els seus hospitals. Catalunya és puntera en aquest sentit amb l'HC3. I a escala nacional s'està avançant per intercanviar les dades entre les diferents comunitats autònomes.
És molt important garantir que la informació clínica bàsica estigui a l'accés del metge que et tracta. És bastant complex informàticament, però no impossible. Altres sectors com el bancari o el turístic ja l'han fet. Jo vaig comprar les entrades pel Barça a Palma i les recullo aquí.
Per tant, no ens hem d'amoïnar si les dades de les nostres malalties corren pels ordinadors dels hospitals de tota Espanya.
Tu saps on s'emmagatzemen les teves dades bancàries? No saps si el servidor és a Barcelona o a Taiwan. Com a pacients, només ens ha de preocupar que el metge que ens tracti tingui el nostre historial mèdic, sobretot si és una urgència. Si sóc de Mallorca, tinc un accident i em porten a un hospital a Barcelona, el greu és que ningú sàpiga que tinc una malaltia crònica. Això passa avui i no ens amoïna. Hi ha tecnologia i condicions per garantir la confidencialitat del pacient.
Bé, actualment hi ha un gran debat al respecte. En aquest congrés s'han vingut a presentar dues plataformes de grans multinacionals: la Google Health Record i Microsoft Vault precisament per tenir el teu historial electrònic compartit a escala global. I ja estan col·laborant amb la Cleveland Clínic.
Avui els pacients som globals. Si sóc algú que viatja molt em pot interessar. Només amb el meu compte de Google Health dono accés al meu historial mèdic als hospitals dels països per on passo. Aquesta és la part positiva. La negativa és que genera la controvèrsia que una gran multinacional -que ja focalitza la publicitat en funció de les nostres cerques, aficions i estils de vida- tingui la nostra fitxa de salut. L'activitat comercial que hi pot haver al darrere és el que es critica més. Ara, que tot canvia…
Facebook ara té una població de 130 milions d'usuaris. Si ens l'imaginem com un país, seria el cinquè més gran del món. El dia que el Facebook es plantegi tenir una assegurança sanitària pels seus ciutadans, les barreres entre la globalitat i els serveis de salut es trencarien amb internet.
Fa poc es va fer un "think tank" de web 2.0 a Balears entre diferents experts. I plantejavem que, prèviament a la consulta del pacient, podríem tenir una mena de Twitter privat en què el malalt digués al metge si ha tingut febre o no en les darreres hores, si han passat els símptomes, etc. També podríem pensar en un Twitter constant però no hem d'oblidar que això obligaria als centres a estructurar la manera d'organitzar les visites i la tasca dels metges.
La telemedicina és un terme nou pel ciutadà però fa anys que s'investiga. En quina fase estem?
El model de negoci està molt clar i n'hi ha experiències interessants. Costa encara organitzar el personal i els recursos, a més de superar les barreres de temes sensibles com la privacitat del pacient.
Digui'm alguna de les experiències en marxa?
Doncs mira, una de Catalunya anomenada ediagnostic, on el model de negoci és oferir una clínica virtual d'especialitats mèdiques com telepatologia, teledermatologia, telecardiologia, teleradiologia, teleginecologia i obstetricia, etc. Està dirigida als professionals de la salut.
La relació pacient-metge a través de la telemedicina està una mica verda, oi?
Sí, perquè no s'ha establert encara com seria aquest tracte a través d'internet i perquè els metges volen tenir una relació cara a cara. Sí que hi ha iniciatives per obtenir una segona opinió a través de les xarxes socials, com el Facebook o el Twitter.
Aquí a Catalunya som punters en un projecte anomenat Teleictus. Expliqui'n el funcionament.
Està liderat per l'Hospital de la Vall d'Hebron, on també participa l'HIMMS a través del Medthing. L'ictus requereix d'una intervenció molt ràpida i prendre una decisió en minuts. Hi ha pocs neuròlegs o cirurgians que en fan el diagnòstic i es troben en els grans hospitals. Imagina que una persona viu en una àrea rural de Lleida o Girona i hi ha una sospita d'ictus. Si el centre sanitari del lloc fa un tag, la pot enviar per internet i en dos o tres minuts saber com actuar. Si cal, la plataforma també admet una videoconferència per aprofundir en els detalls del cas.
Per acabar, creu que aquests projectes de telemedicina i e-Salut estan arribant a la ciutadania? Creu que n'estan assabentats?
Bé, els grans projectes potser no arriben, però sí els petits, els de base, que aporten molt de valor afegit. Com el recordatori de cites o de prendre certa medicació a través de SMS que s'ha fet en diferents comunitats autònomes. L'Hospital Son Llàtzer de Palma va ser un dels primers digitals d'Europa. I posar en marxa aquesta iniciativa ens va permetre reduir d'un 18% a un 11% de la no-assistència a la consulta externa. El fet que no hagis de cercar una prova perquè la placa ja la té el traumatòleg també es nota i reps comentaris dels pacients. De les xarxes socials dedicades a la salut i dels projectes de telemedicina te n'assabentes quan tu, un familiar o un amic està afectat. Si estàs sa, no busques informació. Però quan ho fas, trobes un món enorme al darrere amb molta gent implicada. Comentaris de tot tipus, blogs, twitters, etc.
| 0.788808 |
curate
|
{"ca": 0.9796365914786967, "es": 0.01582080200501253, "fr": 0.0045426065162907266}
|
https://www.ccma.cat/324/M-Cabrer-La-nostra-salut-ja-pot-estar-en-mans-de-Google-o-Microsoft/noticia/575125/
|
oscar-2201_ca_20230904_13_23572
|
El termini de presentació d’obres per als Premis Mallorca de Creació Literària s’ha tancat amb cent noranta-tres obres presentades en total, «un increment rellevant» segons la vicepresidenta i consellera de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, qui ha considerat «una bona notícia per a la creació literària en la nostra llengua i una demostració del prestigi dels Premis Mallorca».
Concretament, s’han rebut seixanta-nou obres de poesia (vint al 2019), quaranta de narrativa (tretze al 2019), tretze d’assaig (cinc al 2019) i quaranta de teatre, a més de les trenta-una de literatura infantil, una categoria que es convoca per primera vegada enguany i que inclou text i il·lustracions.
La dotació econòmica dels guardons de literatura infantil i texts teatrals és de 10.000 euros cadascuna, mentre que el Premi Mallorca de narrtiva està dotat amb 25.000 euros, el d’assaig rebrà 19.000 euros i 15.000 l’obra guanyadora en la categoria de poesia.
Enguany el Premi Mallorca no inclou l’edició de l’obra. Així, el Consell editarà les obres guanyadores i en farà promoció, a través de l’editorial a la qual s’adjudiqui aquest encàrrec per concurs públic.
Jurats
Els jurats de les diferents categories han d’emetre un veredicte abans del 15 de desembre. Cada jurat està format per cinc persones de reconegut prestigi dins l’àmbit de la cultura de parla catalana.
Així, el jurat del Premi Mallorca 2020 de narrativa està presidit per Melcior Comes i Cladera, i en formen part Miquel Esteve Valldepérez, Carlota Gurt i Daví, Francesc Mesperuza Rotger i Gemma Ruiz i Palà.
Pel que fa al jurat del Premi Mallorca 2020 de poesia, n’és el president Nicolau Dols Salas i està format per Mireia Calafell i Obiol, Francesc Company i Carrió, Maria Agnès Llobet Deià i Jaume Mateu i Martí.
El jurat del Premi Mallorca 2020 d’assaig està presidit per Bàrbara Sagrera Antich i format per Jordi Borràs i Abelló, Mireia Boia Busquet, Antoni Mas i Forners, i Joaquim Valdivielso Navarro.
D’altra banda, Francisco Ramon Romeu Sánchez presidirà el jurat del Premi Mallorca 2020 de teatre, que està format, a més, per Marta Barceló Femenies, Antoni Gomila Nadal, Margarita López Gispert i Miquel Àngel Torrens Llabrés.
I el jurat del Premi Mallorca 2020 de narrativa infantil està presidit per Roser Ros i Vilanova, i format per Teresa Duran i Armengol, Margalida Llabrés Abrines, Josep Maria Molist i Sadurní, i Joan Portell Rifà.
Com a novetat, també derivada del temps de coronavirus, les reunions del jurat poden ser telemàtiques, una possibilitat que a banda de minimitzar riscs de contagi també redueix els costs.
Les obres guardonades es mantindran en secret fins que es faci l’entrega dels Premis Mallorca de Creació Literària 2020, en el marc dels actes de la Diada del 31 de desembre.
Comparteix
Facebook
LinkedIn
Twitter
El Consell
El govern de Mallorca
La presidència
Els departaments
Les instal·lacions
Les entitats
Àrees temàtiques
Ciutadania i serveis públics
Cultura i patrimoni
Economia i ocupació
Esports i joventut
Medi ambient
Urbanisme i territori
Actualitat
Notícies
Sala de premsa
Contacte
Directori
Peticions d'informació, suggeriments i queixes
Altres enllaços
Accessibilitat
Avís legal
Mapa del web
Política de galetes
Xarxes socials
Consell de Mallorca
© 2020 Consell de Mallorca. Tots els drets reservats.
Empram galetes pròpies i de tercers per a millorar l'experiència de navegació i per a oferir continguts d'interès. Si continua amb la navegació, entendrem que accepta la nostra Política de galetes
| 0.794107 |
curate
|
{"ca": 0.9577343300747556, "en": 0.01696377228292122, "es": 0.017251293847038527, "fr": 0.005750431282346176, "pt": 0.0023001725129384704}
|
https://web.conselldemallorca.cat/totes-les-noticies/-/asset_publisher/bqOupoVYvgPA/content/466622-134/695139?_com_liferay_asset_publisher_web_portlet_AssetPublisherPortlet_INSTANCE_bqOupoVYvgPA_assetEntryId=2273593&_com_liferay_asset_publisher_web_portlet_AssetPublisherPortlet_INSTANCE_bqOupoVYvgPA_redirect=https%3A%2F%2Fweb.conselldemallorca.cat%2Ftotes-les-noticies%3Fp_p_id%3Dcom_liferay_asset_publisher_web_portlet_AssetPublisherPortlet_INSTANCE_bqOupoVYvgPA%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26_com_liferay_asset_publisher_web_portlet_AssetPublisherPortlet_INSTANCE_bqOupoVYvgPA_cur%3D107%26_com_liferay_asset_publisher_web_portlet_AssetPublisherPortlet_INSTANCE_bqOupoVYvgPA_delta%3D9%26p_r_p_resetCur%3Dfalse%26_com_liferay_asset_publisher_web_portlet_AssetPublisherPortlet_INSTANCE_bqOupoVYvgPA_assetEntryId%3D2273593%23p_com_liferay_asset_publisher_web_portlet_AssetPublisherPortlet_INSTANCE_bqOupoVYvgPA
|
oscar-2201_ca_20230904_13_35216
|
Estudiar noves propostes d'aparcament subterranis - Seguiment Actuacions - Pla d'Actuació Municipal 2016-2019 - decidim.barcelona
Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers per millorar l’experiència de navegació, i oferir continguts i serveis d’interès. En continuar la navegació entenem que acceptes la nostra política de cookies. Per a més informació consulta aquí.
| 0.694487 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.decidim.barcelona/processes/pam/f/8/results/9289
|
mc4_ca_20230418_2_236484
|
FineArt Igualada celebra la quarta edició del festival | Bonart
FineArt Igualada celebra, del 26 de febrer al 20 de març la quarta edició del festival, un esdeveniment consolidat com a referent en el món de la imatge, apropant la fotografia i tot allò que l’envolta tant al públic en general, com als aficionats i, per suposat als professionals de la fotografia. I ho fa, en diferents espais expositius municipals i d’altres d’efímers que recuperen espais patrimonials de la ciutat, per emmarcar les diferents propostes visuals, en 15 sales d’exposicions distribuïdes per la ciutat d’Igualada.
Aquesta edició comptarà amb fotògrafs provinents del Perú, França i també de la Rioja, Mallorca, Valladolid, Andalusia, Madrid, País Basc, Castella i Lleó i de Catalunya. L’esdeveniment, de renom a Catalunya i pioner a nivell nacional en el sector de la fotografia, es realitzarà . Comptarà, a més de les 45 exposicions, amb un gran nombre d’activitats paral·leles vinculades amb aquest art com són visites guiades –com la de Daniel Giralt Miracle, comissari de l’exposició d’Eugeni Forcano-, pel·lícules –Human de Yann– Arthus Bertrand i Aita de José Maria de Orbe-, presentació de libres –com Diagonal; 3.650 dies després de Josep Bou, i tallers per grans i menuts.FineArt 2016 compta amb professionals d’àmbit internacional com els reconeguts Yann-Arthus Bertrand, fotògraf parisenc de renom.
A més, el FineArt compta amb més noms amb reconeixement dins del sector fotogràfic o fotoperiodístic com Carles Palacio, Carles Rodríguez, Cecília Ortíz, Conchi Martínez, Enric Pàmies, Gemma Miralda, Gerard Boyer, Jesús Botaro, Laia Rissech, Maria Abras, Mo Consuelo Alcaide, Maria Llop, Miguel Castellano, el duet Roig Llasera, Santi Bajona, Sebastià Caus i Vicente Peiró.
Com cada edició, també hi ha espais dedicats a fotògrafs igualadins, aquest any el festival compta amb les obres d’Albert Clotet, David Ribera i Roger Velàzquez, el murcià Juan Manuel Díaz Burgos, el mallorquí Francis de Andrés, el reconegut madrileny Javiel peruà Mariano Zuzunaga, cineasta iartista donostiarra José María de Orbe, el premi nacional de fotografia 2012 Eugeni Forcano, elCamino, el català Manel Úbeda, Miquel Galmes i les també catalanes Lola Montserrat i Montse Campins.
L’esdeveniment també ofereix les fotografies del Premi Ciutat d’Igualada Procopi Llucià i les mostres fotogràfiques del col·lectiu Perpignan Photo Culture en Catalonge.Per la seva banda, les escoles de disseny i fotografia continuen apostant per FineArt; enguany, el nombre d’escoles ha augmentat de vuit a deu. Es mostren els treballs dels alumnes de l’escola ERAM- Girona, de l’espai de Fotografia Francesc Català-Roca, de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), de l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona (Elisava), de Fotoespai Barcelona Centre d’Imatge, de Grisart, de l’Escola Groc, de El Observatorio, de l’Escola d’Arts i Oficis Gaspar Camps d’Igualada i de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot.
Etiquetes: Albert Clotet · Arthus Bertrand · Carles Palacio · Carles Rodríguez · Cecília Ortíz · Conchi Martínez · Daniel Giralt-Miracle · David Ribera · Enric Pàmies · FineArt Igualada · Gemma Miralda · Gerard Boyer · Jesús Botaro · José María de Orbe · Josep bou · Laia Rissech · Maria Abras · Maria Llop · Miguel Castellano · Mo Consuelo Alcaide · Roig Llasera · Santi Bajona · Sebastià Caus · Vicente Peiró
| 0.85976 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.bonart.cat/actual/fineart-igualada-celebra-la-quarta-edicio-del-festival/
|
macocu_ca_20230731_2_415350
|
El restaurant Sant Pau tanca després de 30 anys d’activitat a Sant Pol de Mar
06/07/2018
Imatge d'arxiu
Ha estat un dels establiments que han prestigiat la gastronomia catalana a nivell mundial i un dels noms que cada any apareixen a la Guia Michelin. La cuinera Carme Ruscalleda ha decidit que el Sant Pau abaixi la persiana el pròxim 27 d’octubre per convertir-lo en un bar que regentarà la seva filla, Mercè Balam. El tancament no suposa la jubilació de Ruscalleda, que ha anunciat que mantindrà els altres restaurants que dirigeix a Tòquio i a Barcelona i que emprendrà nous projectes, encara no revelats.
Ruscalleda ha deixar clar en una intervenció aquest matí a la ràdio que l’anunci de tancament no significa la seva jubilació.
Tanquem una història d’èxit. Tenim la força de decidir fins aquí. No ens jubilem, aquest és el missatge. Tenim compromisos sobre la taula a Tòquio i Barcelona, més idees. Però sí que ens traiem aquesta peça grau de 34 persones que treballen amb nosaltres i decidir ‘fins aquí’.
La cuinera de Sant Pol de Mar, la dona amb més estrelles Michelin, concretament set; ha parlat en termes de reinvenció.
No volem tallar el cordó amb la cuina sinó que volem continuar gaudint-ne. La il·lusió l’hem de canalitzar retallant el fet de mantenir el restaurant obert (...) L’últim sopar el farem el 27 d’octubre, que casualment coincideix amb l’aniversari del nostre casament.
La xef prové d’una família propietària d’un comerç d’alimentació a Sant Pol de Mar. Va estudiar comerç mercantil i posteriorment de xarcuteria amb la idea de continuar el negoci dels seus pares. El 1975 ella i el seu marit, Toni Balam, van posar les primeres il·lusions en el projecte de Sant Pol de Mar. La seva cuina ha destacat per ser creativa i moderna, però basada en la tradició i els productes catalans de temporada.
L’alcaldessa de Sant Pol de Mar ha posat en valor la tasca de Ruscalleda de projectar el nom del poble al món. Montserrat Garrido ha dit que respecta i entén la decisió de la cuinera santpolenca, a qui va distingir amb el títol de filla predilecta l’any 2013.
| 0.800938 |
curate
|
{"ca": 0.9777131782945736, "pt": 0.0048449612403100775, "es": 0.01744186046511628}
| |
macocu_ca_20230731_10_19543
|
Vaga
En el món tothom se queixa per mentida o veritat, sa vaga s'ha convocat i a poc a poc s'engreixa; ses platges, amb sa mateixa, si ara queda col·lapsat llavors quedarà plagat des fems que sa gent hi deixa.
| 0.704586 |
curate
|
{"id": 0.019230769230769232, "ca": 0.9807692307692307}
| |
mc4_ca_20230418_11_179026
|
Ocupen un pis a Girona aprofitant que els propietaris eren fora de viatge - El Gerió Digital
S'han detingut els quatre okupes
Dimecres, 18 de febrer de 2015 16:49h
Agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Girona, van detenir el dia 13 de febrer a Girona, quatre persones, d’entre 19 i 21 anys, de nacionalitats espanyola i marroquina i veïns de Girona, com a presumptes autors d’un delicte d’ocupació d’immobles.
Els fets haurien ocorregut cap de les tres de la matinada del dia 13 de febrer de 2015, en un pis del barri de Santa Eugènia de Girona, on els mossos van ser alertats ja que una família, amb tres fills menors d’edat, no podien entrar al seu pis.
Els agents van comprovar que la família, després d’haver anat de viatge, van voler entrar al seu domicili i es van trobar que el pany de la porta d’entrada estava canviat i dins del pis hi havia quatre persones que l’havien ocupat.
Els mossos van identificar aquestes quatre persones, tres homes i una dona, i els van detenir com a presumptes autors d’un delicte d’ocupació d’immobles, mentre que els inquilins van poder tornar al seu pis.
Una vegada dins el pis els inquilins van trobar a faltar efectes personals i mobiliari canviat de lloc. Els afectats van comprovar tot allò que els hi macava i van fer-ho constar a la denúncia que van interposar davant els mossos.
Els detinguts, els quals tres d’ells tenen antecedents, van quedar citats i passaran a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona.
| 0.865781 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.gerio.cat/noticia/202182/ocupen-un-pis-a-girona-aprofitant-que-els-propietaris-eren-fora-de-viatge
|
mc4_ca_20230418_0_689802
|
Biblioteca Comarcal del Pla de l´Estany - Banyoles - Dossier de premsa - La Universitat Nova Història rep un centenar i mig de persones
La Universitat Nova Història rep un centenar i mig de persones
La 1a edició de la Universitat Nova Història, que es celebra aquests dies al Pla de l'Estany, està superant totes les expectatives previstes de participació, amb una afluència aproximada d'"un centenar i mig de persones provinents de la comarca i d'arreu dels Països Catalans, i amb més d'una seixantena d'alumnes matriculats", ha informat l'organització.
Dirigida per l'investigador Jordi Bilbeny, la Universitat Nova Història pretén promoure la recerca i a convidar tothom, i no únicament els historiadors, a participar de la restauració del "passat ocultat" de Catalunya. La Universitat Nova Història es tancarà avui a la tarda amb la taula rodona De la raó de la força a la força...
http://www.diaridegirona.cat/cultura/2013/08/04/universitat-nova-historia-rep-centenar/629273.html?utm_source=rss
| 0.785166 |
curate
|
{"ca": 0.886317907444668, "en": 0.11368209255533199}
|
http://www.bibgirona.cat/biblioteca/bibliotecadebanyoles/documents/134588
|
macocu_ca_20230731_4_237406
|
Històries
Una ciutat en ebullició
Passejar per La Rambla és una de les experiències més autèntiques i inspiradores que ofereix Barcelona. És igual que siguis oriünd d’aquí o foraster vingut d’allà, travessar aquest bulevard universal des de Plaça Catalunya fins al mar, és viure la ciutat una i mil vegades. A priori semblaria que l’escenari dista molt entre el que era fa més d’un segle i el que trobem avui. La realitat és que si canviem el vestuari, els hàbits tecnològics i el soroll dels cotxes pel de les peülles dels cavalls, tot segueix el mateix ritme frenètic des de mitjans del XIX, moment en què gràcies al canvi urbanístic es converteix en l’aparador de la ciutat, en la zona d’esbarjo tant de burgesos com de menestrals al voltant de la qual s’instal·laran els edificis més emblemàtics, com el teatre del Liceu, el mercat de la Boqueria o la Plaça Reial, que sorgeixen després de la desamortització de Mendizabal. Teatre del Liceu de Barcelona (Antonio Esplugas Puig).
La nova burgesia catalana i les grans fortunes emergents decideixen allunyar-se del luxe caduc dels Palaus del Carrer Montcada per obrir un nou punt d’atracció immobiliària i cultural al voltant de la Rambla, i el que feia poc tant sols era una fètida riera, de cop allotjarà a la flor-i-nata. En aquesta ciutat en ebullició, dues famílies amb estirp uniran els seus destins en un enllaç sonat per a la Barcelona d’aquell temps. Parlem del casament entre Eusebi Güell i Bacigalupi, fill de Joan Güell i Ferrer, economista i industrial; i d’Isabel López Bru, filla d’Antonio López y López, conegut com a Marqués de Comillas, empresari, navilier i banquer, que va amassar una ingent fortuna fent les amèriques, tot i tenir uns orígens extremadament humils.
Fotografia d’Eusebi Güell i Bacigalupi als 24 anys (Col·lecció de la família Güell i Sentmenat).
Fotografia d'Isabel Güell (Col·lecció de la família Güell i Sentmenat).
Primer palau: comença la nissaga
La cerimònia es va celebrar al Palau Moja, al número 1 del Carrer de la Portaferrisa, residència familiar dels López i seu dels negocis del Marqués. A partir d’aquí la projecció d’Eusebi comença a despuntar i, a més d’invertir en alguns dels projectes industrials més ambiciosos de l’època que li reportaran grans guanys econòmics, comença a participar activament en la política i en la cultura catalana com a burgés il·lustrat compromès. Aquí prendrà forma una extensa nissaga de fills i filles, deu en concret. La filla gran, Isabel, coneguda intèrpret i compositora de música religiosa, va néixer a l’anomenada cambra blava del palau. De fet, Josep Carner narra una anècdota sobre ella al seu llibre d’auques. Conta que després de casar-se amb Carles de Sentemant i de Sentmenat, marquès de Castelldosrius, va encarregar la decoració del seu nou domicili a Antoni Gaudí, i aquest, al no poder fer encabir el seu piano de cua, va recomanar-li molt diplomàticament que es dediqués a tocar el violí. Fotografia del matrimoni Eusebi Güell i Isabel López, 1871 (Col·lecció de la família Güell i Sentmenat).
El Palau Moja va ser inaugurat l’any 1784, al concloure la construcció encarregada per Josep de Copons, marqués de Moja, a l’arquitecte Josep Mas. L’edifici original combina el barroc amb influències neoclàssiques i, d’aquesta primera etapa, destaquen el Gran Saló, decorat amb frescos de Francesc Pla “El Vigatà”, i la façana, que en aquell moment donava a la riera que es va soterrar en urbanitzar la nova Rambla. Quan el marquès de Comillas adquireix la finca l’any 1870, encomana una important reforma a Joan Martorell, arquitecte del Palau de Sobrellano. Un dels trets més característics de l’obra serà l’escala principal de marbre i la incorporació dels salons blau, rosa i verd.
A dia d’avui les parets del palau reflecteixen perfectament com vivia l’alta burgesia de la Barcelona dels segles XVIII i XIX, i miris on miris segueix present el record d’una nissaga familiar que tot just començava a sobresortir.
Fotografia del Palau Moja a principis del s. XX (Arxiu Mas. Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic).
Sala del Vigatà del Palau Moja (Eva Magalef).
Escala principal de marbre del Palau Moja (Eva Magalef).
Segon palau: el malson d'Eusebi Güell
L’any 1874 la família rebia el seu tercer fill, Joan Antoni Güell i López, futur marquès de Comillas, Comte de Güell i de Ruiseñada. Era el moment de fer un pas endavant i adquirir l’edifici adjacent perquè esdevingués la primera residència familiar: el Palau Fonollar, una finca construïda al segle XVIII propietat d’Ignasi Maria Despujol, comte de Fonollar i marquès de Palmerola. Davant la necessitat d’aquest per vendre es procedeix a la transacció, emparada per Antonio López, qui pretenia comunicar els dos palaus. Tot feia presagiar que seria un pla perfecte, però res més lluny de la realitat. Comencen 10 anys de litigis amb els inquilins del Palau Fonollar, els industrials Rosés i Masriera, que tenien vàries plantes llogades. El problema rau en que Despujol signa amb ells un contracte amb opció preferencial de compra en cas de venda, però no ho respecta. Tot i els recursos interposats, Güell guanya sistemàticament, fins que l’any 1880 el Jutjat de Barcelona dicta un acallamiento perpetuo, donant per acabat el llarg conflicte. Plànol del Palau Fonollar (Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, Ajuntament de Barcelona).
Aquest fet precipita el desnonament dels empresaris i dóna llum verda definitiva al projecte de rehabilitació del palau a mans de Camil Oliveras, amb la col·laboració de cèlebres dissenyadors com Alexandre de Riquer. Els inquilins però, mai no abandonen la lluita i porten la demanda fins el Tribunal Superior de Justícia de Madrid on, davant de l’estupor general, a finals del 1883 es dicta sentència al seu favor. Finalment s’anul·la la primera venda del palau i Josep Rosés el compra, procedint ara sí al definitiu desnonament de la família Güell. Saló central de l'estudi Outumuro (Jordi Puig).
Tercer palau: un canvi de perspectiva
Més enllà de la lògica frustració, el rocambolesc desenllaç d’aquesta història servirà d’esperó per a la família. Així Eusebi Güell, Isabel López, els seus set fills i tot el mobiliari i la decoració projectada per al Palau Fonollar, emprenen un viatge fins a la part sud de la Rambla. Estem en plena dècada dels anys 80, les muralles ja han caigut i la ciutat es revoluciona al ritme imparable de la nova Barcelona. En aquell moment l’Eixample s’estén imparable, l’arquitectura marcarà per sempre els seus edificis i carrers, i l’única via ampla que queda de l’antiga Barcelona és la Rambla, que queda dividida en diferents parts: Canaletes, dels Estudis, de les Flors, dels Caputxins, de Santa Mònica i de Mar. Per primera vegada la Rambla tocarà la costa i just allà està a punt d’instal·lar-se el que serà un dels monuments més representatius de la ciutat, el monument a Cristòfor Colom. Retrat de Eusebi Güell i Bacigalupi, 1888 (Paciano Ross).
A la Rambla dels Caputxins número 35-37 es troba la Casa Güell i Ferrer, residència familiar dels Güell. No obstant, aquest edifici té poc interès des del punt de vista arquitectònic, fins i tot podria passar totalment desapercebut si no fos perquè està estratègicament col·locat al costat del que s’acabarà convertint en el primer gran projecte personal d’Eusebi Güell, amb permís del Palau de Fonollar que es queda en suspens final. De fet, aquesta era ara la seva obsessió: projectar un palau únic, enorme, luxós, sorprenent, que deixés amb la boca oberta a la ciutat i fes tangible la seva visió.
Fotografia de l'interior de la Casa Güell (Direcció General de Patrimoni Cultural).
Quart palau: el gran palau
Ens movem doncs uns metres, fins al Carrer Conde dels Asalto, l’actual Nou de la Rambla, on els Güell compren dos edificis, els números 3 i 5, per tal d’enderrocar-los i materialitzar un vell anhel familiar: unir el palau del pare amb el seu propi. L’any 1885 Güell posa en mans d’un jove Antoni Gaudí el seu gran projecte. Primer haurà de superar les traves administratives pertinents i després es deixa contagiar de la màgia que li insuflava l’arquitecte reusenc. Poc a poc Gaudí farà sortir del purgatori a Güell amb la convicció d’estar projectant plegats una obra absolutament única, i ell posarà a la seva disposició tots els mitjans necessaris per convertir-se en un dels autors més genials de la història de la humanitat. Aquest va ser el primer gran encàrrec de Gaudí, i ell va ser capaç de convertir-lo en una joia de l’arquitectura domèstica. Fotografia d'Antoni Gaudí, 1878 (Pablo Audouard Deglaire).
El palau va ser construït entre 1886 i 1888 i, ja durant el darrer any, va acollir festes i diversos actes amb motiu de l’Exposició Universal. I també, com és lògic, s’omplirà dels crits i les corredisses dels deu fills del matrimoni, de fet l’últim hi va néixer aquí. L’edifici consta de set pisos, cadascun dels quals té una funció diferent: el soterrani era la cavallerissa, la planta baixa era l’accés a l’edifici, a l’entresòl hi havia el despatx d’Eusebi Güell i la biblioteca, la primera planta era on hi celebràvem actes socials i, per tant, disposava de tota mena d’estàncies per als convidats, sala de visites, de billar, de fumadors, una espaiosa sala dels passos perduts i una espectacular sala de concerts, dotada d’un gran òrgan, capella i una cúpula parabòlica de trets celestials. Continuant, la segona planta era l’àrea privada de la família, i les golfes era on es trobaven la cuina i les habitacions del servei. Per últim, el terrat, va ser on Gaudí va desplegar a lloure el seu univers fantasiós i embriagador, fent ús del trencadís per primera vegada.
Plànol de la planta exterior del Palau Güell (Arxiu Mas. Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic).
Fotografia de l'interior del Palau Güell (Col·lecció Família Bertran de Caralt).
D’aquesta manera, es convertí en una obra que començava a definir l’essència de l’artista, la inspiració en la natura i les formes morfològiques, i el seu meticulós treball del ferro i la fusta. Una construcció simplement icònica que no hagués estat possible sense el periple de la família pels altres palaus i per la Rambla. A la llum d’aquesta història, resulta fàcil entendre que el Palau Güell organitzi cada tercer diumenge de mes la visita Els Güell a la Rambla. Quatre Palaus connectats basada en la recerca realitzada pel crític i historiador de l'art Josep Casamartina i Parassols, publicada en el tercer número de la col·lecció del Palau Güell Un palau dins d'un altre. De Portaferrissa a Nou de la Rambla, publicat per la Diputació de Barcelona el 2017. Una visita guiada més que recomanable per resseguir l’empremta d’aquesta família memorable a través d’aquestes 4 joies. Un passeig per una Rambla, l’actual, que amaga ressons que evoquen aquella època. Una manera d’entendre que l’ahir i l’avui estan més relacionats del que sembla. Per a més informació: https://www.palauguell.cat/visita-guiada-els-g-ell-la-rambla-quatre-palau-connectats
Fotografia de l'interior del Palau Güell (Bob Masters, Direcció General del Patrimoni Cultural).
| 0.855199 |
curate
|
{"ca": 0.9803404022936197, "it": 0.0040957495221625555, "en": 0.0050969327386911805, "es": 0.005187949394739238, "fr": 0.005278966050787294}
| |
mc4_ca_20230418_13_163784
|
La Casa Bella Flor In Bocas Town Bocas del Toro Panamà - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Ave G, Bocas Town, Bocas del Toro, Panamà, 50000 - Veure al mapa
Dissenyat tant per oci com per negoci, La Casa Bella Flor In Bocas Town està situat idealment a El Cangrejo; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, La Casa Bella Flor In Bocas Town és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
L'ambient de La Casa Bella Flor In Bocas Town es reflexa en cada habitació. balcó/terrassa, ventilador, aparell de televisió, caixa forta a l'habitació, bany compartit són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de buceig, esports d'aigua (no motoritzats). La Casa Bella Flor In Bocas Town és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a El Cangrejo.
| 0.793034 |
curate
|
{"ca": 0.8867155664221679, "es": 0.1132844335778321}
|
https://www.agoda.com/ca-es/la-casa-bella-flor-in-bocas-town/hotel/bocas-del-toro-pa.html
|
macocu_ca_20230731_4_548863
|
Piscines cobertes a Blacos Soria > Castilla y León > Espanya
| 0.549718 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_10_408375
|
Aquest lloc utilitza galetes (cookies) per al correcte funcionament. Podeu canviar la configuració de les galetes en qualsevol moment. Si continueu navegant entenem que esteu d'acord. Més informació
D'acord
Programa suport a entitats representatives del sector del comerç.
Projecte de obres de Renovació enllumenat projectors Led i pavimentació lateral del camp de gespa redactat per l’arquitecte tècnic municipal i amb un pressupost d’execució de 67.191,43€ (Pressupost 55.530,11€ més 11.661,32€ d' IVA).
Aprovat inicialment per Junta d eGovern Loal de 1 de juny de 2021.
En fase : Exposició al públic d'un mes a partir de la seva publicació al BOP.
El dimarts 25 de maig de 2021 s'ha celebrat a la sala de sessions de l'Ajuntament de Roquetes el Ple Ordinari número: 07/2021. Fes clic per veure el Ple. Declaracions: Portaveu d’ERC, Sisco Ollé. Portaveu del PSC-EPR-CP, Ramon Martínez. A l'ordre del dia es van portar a aprovació els següents punts:
Categoria principal o arrel: Urbanisme Categoria: Plans parcials
Publicat el Dilluns, 31 Mai 2021
Modificació Puntual del PGOU referit a l'àmbit de la cantonada entre els c/ Lliri i el c/ Regadiu, redactada pel Tècnic Oriol Forgas Jorquera.
Aprovat en sessió plenària ded 25 de maig de 2021.
L'1 de juny de 2021 entra en vigor la nova normativa (*) sobre els peatges d'accés i altres conceptes regulats, que ha estat aprovada per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) i el Govern i que afecta tots els consumidors d'electricitat.
Si ets comerç o empresa, t'oferim assessorament tècnic gratuït en estalvi energètic. Informa't!
L’Ajuntament de Roquetes repartirà 3.000 bosses de compra per promocionar el comerç de la ciutat.
L’àrea de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament de Roquetes inicia una nova acció dins la campanya de promoció del comerç local “Compra a casa, compra a Roquetes” i “Compra a casa, compra a la Ravaleta” amb l'objectiu d'incentivar la compra local i de proximitat, ajudant així als seus comerciants, un sector castigat per la pandèmia i que ha demostrat ser clau a la nostra societat durant el confinament.
La campanya, a més de promoure el comerç local introdueix elements ambientals, ja que s’obsequia amb bosses de cotó reciclat per reduir l'ús del plàstic en les nostres compres ajudant així a preservar el medi ambient.
Aquesta nova acció comercial s'emmarca amb les practicades per l’Ajuntament en els últims mesos per dinamitzar el comerç de proximitat, una d'elles l’elaboració d’un Directori Comercial, on es pot trobar un llistat amb els establiments comercials o els bars i restaurants que serveixen àpats a domicili. Tot això ho podem trobar al portal https://compraaroquetes.cat/.
| 0.831075 |
curate
|
{"ca": 0.9576302962129734, "an": 0.0026246719160104987, "pt": 0.023997000374953132, "de": 0.011998500187476566, "et": 0.0037495313085864268}
| |
mc4_ca_20230418_10_466700
|
Omitse't - Termes, condicions i avís legal
Termes, condicions i avís legal
La utilització d'aquesta pàgina web suposa l'acceptació per part de l'usuari de totes les condicions generals d'ús de la pàgina web vigents a cada moment que l'usuari accedeixi a la mateixa, per la qual cosa si aquest no està d'acord amb qualsevol de les condicions aquí establertes, no haurà d'utilitzar aquest lloc web. Omitset.cat es reserva el dret de modificar en qualsevol moment les presents condicions generals d'ús de la pàgina web així com altres condicions generals o particulars, reglaments d'ús, instruccions o avisos que resultin d'aplicació.
Omitset.cat es reserva el dret de suspendre, interrompre o deixar d'operar el lloc web en qualsevol moment i per qualsevol causa.
En qualsevol cas, l'accés i ús de la pàgina web per part d'un usuari s'entendrà realitzat sota la seva exclusiva responsabilitat, exonerant a Omitset.cat de qualsevol responsabilitat en la mesura en què així ho permeti la legislació aplicable.
L'usuari reconeix i accepta que tots els drets de propietat industrial i intel·lectual sobre els continguts i/o altres elements inserits en el lloc web (incloent sense limitació marques, logotips, noms comercials, textos, imatges, gràfics, dissenys, sons, bases de dades, programari, diagrames de flux, presentació, àudio i vídeo) pertanyen a Omitse't, Omitset.cat i/o a tercers. En cap cas l'accés a la pàgina web implica cap tipus de renúncia, transmissió, llicència o cessió total ni parcial dels mencionats dretes, tret que s'estableixi expressament el contrari.
Les presents condicions generals d'ús de la pàgina web no confereixen als usuaris cap altre dret d'utilització, alteració, explotació, reproducció, distribució o comunicació pública de la pàgina web i/o dels seus continguts diferents dels aquí expressament previstos. Qualsevol altre ús o explotació de qualsevol dret estarà subjecte a la prèvia i expressa autorització específicament atorgada a aquest efecte per Omitse't, Omitset.cat i/o el tercer titular dels drets afectats.
L'usuari accepta que Omitset.cat utilitzi cookies quan navegui pel lloc web. Les cookies de Omitset.cat s'associen únicament amb un usuari anònim i el seu ordinador, i no proporcionen referències que permetin deduir dades personals de l'usuari.
| 0.875458 |
curate
|
{"ca": 0.9864332603938731, "es": 0.013566739606126914}
|
http://www.omitset.cat/avis.php?lang=ca
|
mc4_ca_20230418_18_41169
|
Brutal repassada d'ETB al dictador Franco, la seva família i la Guàrdia Civil
Un minut és més que suficient per posar cadascú al lloc que el pertoca. Almenys, aquest és el temps que necessita el periodista i presentador basc Xabier Lapitz per escriure l'epitafi perfecte a un dictador infame com Francisco Franco. 60 segons que retraten, resumeixen i sentencien una època, una família, un govern, un acte i un cos d'ordre públic com la Guàrdia Civil. Les imatges i el so del que s'ha viscut entre el Valle de los Caidos i el cementiri de Mingorrubio-El Pardo han estat massa per a la tele basca, que acostuma a dir les coses pel seu nom. I avui no trobava cap explicació a la permissivitat del govern Sánchez amb els descendents d'un assassí d'estat: "Estos señores son unos ladrones. Ladrones de expolio y patrimonio público. Lo han robado. Y claro, es que se vienen arriba".
Francis Franco GTres
Lapitz estava indignat i no s'ha amagat. Especialment en veure fotos com la del net del dictador, Francis Franco "paseándose y chuleándose con una bandera preconstitucional". Un personatge, en Francis, que pertany a una nissaga d'espoliadors: "Estos tienen un montón de edificios en Madrid, parkings, etcètera. Tienen por supuesto el Pazo de Meirás. Es que tienen obras de arte que han ido saqueando. ¡Y nadie les ha metido mano!". Es pot dir més alt, però impossible fer-ho amb més contundència. Tot i que encara quedava el clatellot final, dedicat a la benemèrita, un cos imbuït per l'esperit fatxa.
Xabier Lapitz Franco EN JAKE ETB
pic.twitter.com/WgxHJ9yzQs
— Jaume Vendrell (@JaumeRosenoven) 24 de octubre de 2019
@tv3cat@324cat@CatalunyaRadio
No teniu valor ni de repetir ni d'igualar aquest vídeo del @Xlapitz, aquest matí a l'especial @enjakeETB sobre el funeral d'Estat fet a la mòmia!! !
Al pan pan, y al periodismo, @eitb.
🍥🍥🍥🍀🍀🍀❤️❤️❤️
— Pere Lleixà (@PereLleixa) 24 de octubre de 2019
Això és periodisme, srs. sres. de @tv3cat @LaVanguardia @rac1 @el_Periodico ...
— Xon 🚜 (@PerotdeCalMil) 24 de octubre de 2019
En la lógica de un acto electoral propagandístico la consigna es al revés 😅. ¿Cómo va el Gobierno en funciones a mandarle la Guardia Civil a los franquistas si se trata justamente de darles publicidad mundial? Que el PSOE nos va a salvar a todos 😂, ¿no se capta? 😄🕊️.
— Mercedes Ramos 📝 (@Mertxeramos) 24 de octubre de 2019
Tu los dicho están todos en Catalunya, tienen mucho trabajo aquí abriendo cabezas y saliendo a " cazar" al que se les ponga por delante.
— Liliana (@cbasliliana) 24 de octubre de 2019
"¿Y dónde está el guardia civil Pérez de los Cobos para decir: esto no se puede hacer, porque está prohibido por la Ley de Memoria Histórica? ¿Dónde están? Hoy, ¿dónde están? ¿Están todos en Catalunya?" Pensa malament i encertaràs, estimat Xabier.
Exhumació Contundent indiferència de Lluís Llach amb Franco, a qui només desitja una cosa Jokin Buesa
Exhumació 'El Jueves' destrossa Franco... i Rivera: "un muerto políticamente irrelevante" Jokin Buesa
Televisió La cara dura d'Albert Rivera amb Ana Rosa: "Mi ego me importa un bledo" Jokin Buesa
| 0.583995 |
curate
|
{"ca": 0.5396039603960396, "es": 0.4283828382838284, "en": 0.006600660066006601, "zh": 0.018151815181518153, "fr": 0.00033003300330033004, "ja": 0.0039603960396039604, "su": 0.00165016501650165, "sr": 0.0013201320132013201}
|
https://www.elnacional.cat/enblau/ca/televisio/etb-xabier-lapitz-dictador-franco-familia-guardia-civil-en-jake_434259_102.html
|
macocu_ca_20230731_7_350977
|
En/na STOP es va afegir a totsuma el dt 28 maig 2013 a les 18:05 Ha fet 4 aportacions No ha iniciat cap projecte
| 0.687475 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_11_439609
|
Walt Disney readapta el seu clàssic musical 'Peter y el dragón' - Teleponent
Inici Cultura DVD-BD Walt Disney readapta el seu clàssic musical ‘Peter y el dragón’
Walt Disney readapta el seu clàssic musical ‘Peter y el dragón’
La pel·lícula original es va estrenar l'any 1977 i va estar protagonitzada per Mickey Rooney
Imatge de la nova pel·lícula de la factoria Disney
Caràtula de la pel·lícula (Walt Disney)
Walt Disney Studios va estrenar en 1977 el musical d’animació i acció real titulat Pedro y el dragón Elliot, el conte sobre un noi i la seva amistat amb un drac verd animat, i que van protagonitzar Mickey Rooney, Helen Reddy, Red Buttons i Shelley Winters.
Disney portava temps volent donar a conèixer a Peter i el drac a una nova generació d’espectadors i va posar al capdavant del projecte al productor Jim Whitaker (La hora decisiva, Friday Night Lights,…), que te la seu de la seva productora en els estudis Disney. “Hi ha moltíssima gent que ha crescut amb la pel·lícula original així que el concepte d’aquesta pel·lícula es va convertir en un punt de partida per a nosaltres”, diu Whitaker. “Sabíem que aquesta idea tan senzilla sobre un noi i el seu drac seguia tenint potencial suficient per convertir-se en una cinta molt especial”.
En la pel·lícula, Robert Redford és el Sr. Meacham, que porta anys tallant la fusta i delectant als nens del poble amb els seus contes sobre un feroç drac que viu en les profunditats del bosc a la regió del Pacífic Nord-oest d’Estats Units. Per a la seva filla Grace, que treballa com guarda forestal, aquestes històries no són més que contes xinesos… fins que coneix a Peter. Peter és un misteriós nen de 10 anys, sense família i sense llar que afirma viure en el bosc amb un drac gegant i verd anomenat Elliot. I tal com ho descriu, Elliot s’assembla moltíssim al drac dels contes del Sr. Meacham.
A mesura que Grace es guanya la confiança de Peter, la qual cosa li obre els ulls a la possibilitat que hi hagi un món més enllà del seu bosc, la seva presència obliga a Grace a preguntar-se sobre la seva pròpia vida, la qual cosa inclou la seva relació amb Jack, el propietari de la serradora local. Jack vol ajudar a Grace a estudiar i protegir els boscos però també vol que la seva fàbrica segueixi donant beneficis i això obre una bretxa entre ells.
Quan la idíl·lica vida de Peter en el bosc corre perill, Grace, amb ajuda de Natalie, la filla d’11 anys de Jack, decideix descobrir la veritat sobre el drac i esbrinar d’on ve Peter… i a on pertany.
Peter y El Dragón està dirigida per David Lowery a partir d’un guió de Lowery & Toby Halbrooks basada en el guió de Malcolm Marmorstein i produïda per Jim Whitaker, amb Barrie M. Osborne com a productor executiu.
Article anteriorLa Universitat de Lleida en serveis mínims fins al 8 de gener per estalviar 66.500€
Article següent‘Las inocentes’, el que es va amagar darrere els murs d’un convent polonès
| 0.880767 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.teleponent.cat/walt-disney-readapta-classic-musical-peter-y-dragon/
|
oscar-2301_ca_20230418_0_434753
|
El pardal del pare David[1] (Pyrgilauda davidiana) és una espècie d'ocell de la família dels passèrids (Passeridae) que habita planures amb zones d'herba de Mongòlia i zones limítrofes del sud de Sibèria i nord de la Xina.
| 0.729061 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Pyrgilauda_davidiana
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_168433
|
A l'efecte del que estableix la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic, aquest document constitueix l'Avís Legal i les condicions d'ús que regulen la navegació i ús del lloc web de FRUC 2010, S.L., Situada a la URL www.fruc.es (en endavant, lloc web). El lloc web és titularitat de FRUC 2010, S.L. Per contactar, l'usuari pot fer-ho a través de l'adreça de correu electrònic FRUC (arroba) FRUC (punt) és.
ACCEPTACIÓ DE LES CONDICIONS D'ÚS
Aquest Avís Legal té per objecte regular l'ús d'aquest lloc web que el titular posa a disposició del públic. La utilització d'aquest lloc web per un tercer li atribueix la condició d'Usuari i, suposa l'acceptació plena per aquest, de totes i cadascuna de les condicions que s'incorporen al present Avís Legal, a les Polítiques de Privadesa i acceptació de cookies , si n'hi hagués. La negativa a acceptar aquest avís legal implica la impossibilitat de lusuari dutilitzar aquest lloc web. El titular del lloc web pot oferir serveis o productes les condicions particulars dels quals s'informaran de forma específica a l'Usuari en cada cas concret.
La informació de qualsevol tipus que l'usuari pugui enviar a través d'aquest canal de comunicació, no ha d'infringir cap dret d'imatge, honor i intimitat, propietat intel·lectual i / o industrial, secret comercial o professional, i / o qualssevol altres drets, de tercers, ni realitzar manifestacions falses o inexactes de manera que serà responsabilitat de l'usuari qualsevol infracció en aquest sentit.
Ús correcte del lloc web
L'Usuari es compromet a utilitzar els continguts i serveis de conformitat del present lloc web respectant la legislació vigent, així com la llei específica en matèria de propietat intel·lectual i industrial i amb respecte a les persones i institucions, drets humans, de menors i col·lectius que mereixin especial protecció, així com respectant les bones pràctiques establertes pels col·legis professionals i codis deontològics que li siguin aplicables. De la mateixa manera, l'Usuari s'obliga a no utilitzar el Web o els serveis que s'hi prestin amb finalitats o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers, o que de qualsevol forma pugui danyar, inutilitzar o deteriorar el Web o els seus serveis, o impedir un gaudi normal del Web per altres Usuaris.
Així mateix, l'Usuari es compromet expressament a no destruir, alterar, inutilitzar o, de qualsevol altra manera, fer malbé la informació, les dades, programes o documents electrònics i altres que es trobin en aquest lloc web. L'Usuari es compromet a no obstaculitzar l'accés d'altres usuaris al servei d'accés mitjançant el consum massiu dels recursos informàtics a través dels quals el titular del Web presta el servei, així com realitzar accions que danyin, interrompin o generin errors en aquests sistemes.
L'Usuari es compromet a no introduir programes, virus, macros, applets, controls ActiveX o qualsevol altre dispositiu lògic o seqüència de caràcters que causin o siguin susceptibles de causar qualsevol tipus d'alteració en els sistemes informàtics de titular de la web o de tercers.
PUBLICITAT
Part del lloc web pot acollir continguts publicitaris o estar patrocinat. Els anunciants i patrocinadors són els únics responsables d'assegurar-se que el material remés per a la seva inclusió al lloc web compleix les lleis que en cada cas puguin ser aplicables. El titular del web no serà responsable de qualsevol error, inexactitud o irregularitat que puguin contenir els continguts publicitaris o dels patrocinadors. En tot cas, per interposar qualsevol reclamació relacionada amb els continguts publicitaris inserits en aquest lloc web podeu adreçar-vos al correu electrònic ressenyat.
PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL
Tots els drets de propietat industrial i intel·lectual d'aquest lloc web i de les diferents pàgines web pertanyents al titular d'aquest lloc web, així com dels elements continguts en aquest i en les seves pàgines web (inclosos, amb caràcter enunciatiu que no limitatiu, el disseny gràfic, codi font, logos, continguts, imatges, textos, gràfics, il·lustracions, fotografies, bases de dades i altres elements que apareixen a la Web), llevat que s'indiqui el contrari, són titularitat exclusiva del titular del Web o de tercers dels que es posseeix els drets d'explotació legítims.
No obstant això, si per alguna raó es pogués establir alguna disputa o qüestionament sobre la titularitat o explotació dels recursos anteriorment esmentats, el titular del lloc web procedirà cautelarment a retirar-los.
El titular del lloc web concedeix llicència o autorització d'ús públic d'acord amb les especificitats determinades al Creative Commons.
L'Usuari única i exclusivament podrà accedir a aquests elements i serveis per al seu ús personal i privat, quedant, per tant, terminantment prohibida la utilització de la totalitat o part dels continguts d'aquest Web i pàgines web que hi pertanyen amb propòsits públics o comercials , la seva distribució, comunicació pública, inclosa la modalitat de posada a disposició, així com la seva modificació, alteració o descompilació tret que per això es compti amb el consentiment exprés i per escrit del titular del lloc web, qui sempre podrà revocar el consentiment en qualsevol moment i sense previ avís.
Per això, l'usuari reconeix que la reproducció, distribució, comercialització, transformació i, en general, qualsevol altra forma d'explotació, per qualsevol procediment, de tot o part dels continguts d'aquest lloc web constitueix una infracció dels drets de propietat intel·lectual i/o industrial del titular del Web o del titular dels mateixos. Oposició al press-clipping sense autorització: En particular, el titular d'aquest lloc web, i titular de la totalitat dels drets de caràcter patrimonial sobre aquest contingut, s'oposa expressament a la reproducció comercial dels continguts d'aquesta publicació digital ( entre d'altres, articles periodístics, fotografies, il·lustracions, columnes, classificats, etc.) sota la modalitat de revistes o recopilacions de premsa (press-clipping), a través de qualsevol procediment i suport, sense comptar amb l'autorització expressa i escrita del seu editor, als efectes del que estableix l'article 32.1, paràgraf segon, de la Llei de propietat intel·lectual.
RESPONSABILITAT PER L'ÚS DEL WEB
L'Usuari és l'únic responsable de les infraccions en què pugui incórrer o dels perjudicis que pugui causar per la utilització del present lloc web, i el titular del Web queda, els seus socis i col·laboradors, empleats i representants, exonerats de qualsevol classe de responsabilitat que es pogués derivar per les accions de l'Usuari.
El titular d'aquest lloc web emprarà tots els esforços i mitjans raonables per facilitar informació actualitzada i fefaent al Web, però el titular del Web no assumeix cap garantia en relació amb l'absència d'errors, o de possibles inexactituds i/o omissions a cap dels continguts accessibles a través d'aquest web. L'Usuari és l'únic responsable davant de qualsevol reclamació o acció legal, judicial o extrajudicial, iniciada per terceres persones contra el titular del Web basada en la utilització per l'Usuari del Web. Si escau, l'Usuari assumirà totes les despeses, els costos i les indemnitzacions que siguin irrogades al titular del Web amb motiu d'aquestes reclamacions o accions legals.
Responsabilitat pel funcionament del web
El titular d'aquest lloc web exclou tota responsabilitat que pugui derivar d'interferències, omissions, interrupcions, virus informàtics, avaries telefòniques o desconnexions en el funcionament operatiu del sistema electrònic, motivat per causes alienes al titular del web. Així mateix, el titular del Web també exclou qualsevol responsabilitat que pogués derivar-se per retards o bloquejos en el funcionament operatiu d'aquest sistema electrònic causat per deficiències o sobre càrrega a les línies telefòniques oa Internet, així com de danys causats per terceres persones mitjançant intromissions il·legitimes fora del control del titular del Web. El titular del Web està facultat per suspendre temporalment, i sense avís previ, l'accessibilitat al Web amb motiu d'operacions de manteniment, reparació, actualització o millora.
Responsabilitat per links
Els enllaços o links continguts en aquest lloc web i les seves pàgines integrants poden conduir l'usuari a altres webs gestionats per tercers. El titular del Web declina qualsevol responsabilitat respecte a la informació que estigui fora del Web, ja que la funció dels links que apareixen és únicament informar l'Usuari sobre l'existència d'altres fonts d'informació sobre un tema en concret. El titular d'aquest lloc web queda exonerat de tota responsabilitat pel funcionament correcte d'aquests enllaços, del resultat obtingut a través d'aquests enllaços, de la veracitat i licitud del contingut o informació a què es pot accedir, així com dels perjudicis que pugui patir l'Usuari en virtut de la informació trobada a la Web enllaçada.
POLÍTICA RESPECTE A LES DADES PERSONALS OBTINGUDES A TRAVÉS DEL WEB
Les dades de caràcter personal obtingudes a través de formularis en aquest lloc web són facilitades amb el consentiment exprés de l'afectat per a les finalitats legítimes del responsable de Fitxer i que així s'indicaran als formularis de captació de dades i el seu tractament és confidencial.
El titular d'aquest lloc web, quan sigui per a un tractament legítim, incorporarà les dades facilitades per l'Usuari en un fitxer titularitat degudament comunicat a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. L'Usuari podrà exercitar el dret d'accés, rectificació, cancel·lació o oposició, mitjançant sol·licitud escrita i signada adreçada al domicili ressenyat.
UTILITZACIÓ DE COOKIES
Aquest Web no utilitza cookies que captin dades personals i siguin sotmeses a tractament pel titular del lloc web. Les cookies són petits fitxers de dades que es generen a l'ordinador de l'usuari i que ens permeten conèixer la data i l'hora de l'última vegada que l'usuari va visitar el nostre web, l'identificador xifrat de l'usuari, l'idioma per defecte i altres elements de seguretat que intervenen en el control daccés a les àrees restringides. La finalitat de la utilització d'aquesta informació és merament facilitar la navegació de l'usuari pel mateix Web, no fent-ne cap altre ús. L'Usuari té l'opció d'impedir la generació de cookies mitjançant la selecció de la corresponent opció al programa Navegador.
En cas que en un futur el titular d'aquest lloc web utilitzi cookies, s'informarà degudament els usuaris i se'n sol·licitarà el consentiment exprés.
OBSERVACIONS DE L'USUARI
L'Usuari garanteix que la informació, material, continguts o observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitades al titular del present lloc web, no infringeixen els drets de propietat intel·lectual o industrial de tercers, ni cap altra disposició legal. La informació, materials, continguts o observacions que l'Usuari faciliti al titular del Web, es consideraran no confidencials, i el titular del Web es reserva el dret a usar-les de la manera que consideri més adequada.
ANÀLISIS DE GOOGLE
Aquest lloc web pot utilitzar Google Analytics. Es tracta d'un servei analític de web prestat per Google, Inc., companyia de Delaware amb seu al 1600 Amphitheatre Parkway, de Mountain View (Califòrnia), CA 94043, Estats Units (d'ara endavant, Google). Google utilitza cookies (arxius de text ubicats al vostre ordinador), per ajudar el lloc web a analitzar l'ús que fan els usuaris del mateix. S'informa que el titular del lloc web, en cas d'utilitzar Google Analytics, informa sobre això que la informació que genera la cookie (la qual inclou la seva adreça IP) és transmesa i arxivada per Google als servidors dels Estats Units. Google utilitzarà aquesta informació per compte del titular del web per tal de fer un seguiment de l'ús del lloc web, podent confeccionar informes sobre la vostra activitat i ús d'Internet. Google podrà transmetre aquesta informació a tercers quan així ho exigeixi la Llei, o quan aquests tercers processin la informació per compte de Google. Google no associarà l'adreça IP de l'usuari amb cap altra dada de què disposi Google. L'usuari pot rebutjar en qualsevol moment el tractament d'aquestes dades rebutjant l'ús de cookies a la configuració del navegador, podent en aquest cas no tenir accés funcional ple al lloc web. En utilitzar aquest lloc web, l'usuari consenteix que Google tracti informació seva en els termes anteriorment indicats.
LA COMPUTACIÓ EN NÚVOL
Els proveïdors de cloud computing, en general, són serveis d'emmagatzematge de fitxers multiplataforma que permeten sincronitzar fitxers on line en els diferents dispositius de telecomunicacions (ordinadors, smartphones, etc) i pot implicar un tractament internacional de dades personals.
L'usuari d'aquest lloc web consent expressament que el titular d'aquest lloc web pugui tenir contractats serveis de Clod Computing i, per això, que les dades personals facilitades per l'usuari puguin ser objecte de tractament a qualsevol lloc del món.
MODIFICACIONS DE LES CONDICIONS D'ÚS
El titular del Web es reserva el dret a modificar, desenvolupar o actualitzar en qualsevol moment i sense notificació prèvia, les condicions d'ús del present Web. L'Usuari quedarà obligat automàticament per les condicions d'ús que estiguin vigents en el moment en què accedeixi al Web, per la qual cosa haurà de llegir periòdicament aquestes condicions d'ús.
LEGISLACIÓ APLICABLE I COMPETÈNCIA JURISDICCIONAL
Totes les controvèrsies o reclamacions sorgides de la interpretació o execució del present Avís Legal es regiran per la legislació espanyola, i se sotmetran a la jurisdicció dels Jutjats i Tribunals del domicili del titular d'aquest lloc web.
Fruc Distribució
Empresa especialitzada en la venda i distribució de productes de ferreteria amb més de 30 anys d'experiència. Durant aquest temps hem donat servei a un gran nombre de clients, demostrant professionalitat, qualitat, atenció personalitzada, compromís i confiança.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9823562891291975, "en": 0.009319863403528743, "ru": 0.0022766078542970974, "it": 0.0017785998861696074, "fr": 0.0042686397268070575}
| |
mc4_ca_20230418_7_742942
|
Caminant cap Ítaca: Bèlgica, una ficció de país
(Publicat originalment el 16 juliol de 2008)
Des de fa ja molt temps, Bèlgica és només una ficció de país, a la qual s'aferra amb desesperació la minoria francòfona perquè no té res més. Els flamencs, que representen aproximadament el 60% de la població belga, tenen Flandes com a referència nacional d'identitat, però els francòfons només tenen Bèlgica.
Poster en favor de l'unitat de Bèlgica
Els flamencs, la comunitat històricament pobra, marginada i menyspreada socialment i políticament, no només s'ha convertit en la regió més rica i dinàmica de Bèlgica, sinó que s'ha transformat en un nació, amb una agenda i uns objectius polítics propis i amb la voluntat de convertir-se en un Estat.
La tot poderosa comunitat francòfona d'anys enrere, que va dominar econòmicament, socialment i políticament Bèlgica fins fa unes dècades, es troba a la defensiva, empobrida després de les successives crisis de la mineria i la indústria siderometal·lúrgica i per la pèrdua de la riquesa procedent del Congo i les altres colònies africanes, sense que hagi estat capaç de generar un nou teixit empresarial potent que substitueixi el perdut.
La comunitat francòfona, repartida entre Brussel·les i Valònia, depèn dels fons que aporta Flandes per mantenir el seu actual nivell de protecció social, l'assegurança de desocupació, les pensions, les ajudes familiars, l'assistència sanitària i l'educació. Sense aquestes transferències, la protecció social francòfona hauria de retallar-se almenys en un 30%, segons diferents estudis.
Manifestació de 2007 en favor de l'unitat
Els francòfons durant massa anys no han estat conscients de l'enorme esforç financer que han suposat per a Flandes aquestes ajudes, ni del malestar creixent que es generava al nord del país per l'autoabandonament de Valònia en una crisi endèmica i per la seva conformitat amb una cultura del subsidi.
Fa un any i mig, l'informatiu fictici a la televisió pública francòfona sobre la proclamació de la independència de Flandes i la mort de Bèlgica va ser cregut per desenes de milers de teleespectadors, perquè tots són conscients que el país està fracturat de forma irremeiable des de fa molt temps.
Les dues comunitats viuen d'esquena, parlen llengües diferents, llegeixen diaris diferents, veuen programes televisius diferents. Les novel·les, les pel·lícules d'èxit, fins i tot els còmics dels nens són diferents al nord i al sud del país. La majoria dels francòfons desconeix el neerlandès i una part molt important dels flamencs no controla el francès.
Rètol a Kraainem, a la perifèria de la capital
Al marge de la crisi política, els diaris i els informatius de la televisió flamencs i francòfons informen molt poc o gairebé gens del que succeeix a l'altra part del país i només per a notícies negatives: la corrupció, els crims i els abusos de l'Estat del Benestar de la zona francòfona i la persecució del francès, el racisme i la corrupció de Flandes.
No existeix des de fa diverses dècades cap partit polític d'àmbit estatal. Les relacions entre els partits flamencs i francòfons de la mateixa família política són escasses o nul·les. La fragmentació arriba a tots els àmbits de la vida quotidiana, fins i tot les federacions esportives estan separades.
Manifestació a favor de l'unitat de Bèlgica
Les actuals negociacions per reformar l'Estat i ampliar els poders de les regions estaven abocades al fracàs, perquè el que reclama Flandes és inacceptable per als partits francòfons. Aquests partits no poden permetre una retallada dels drets polítics i judicials dels residents francòfons de la perifèria flamenca de Brussel·les, ni són capaços de gestionar l'ajust que implicaria la retallada de les transferències que comporta les reivindicacions de Flandes.
Els partits flamencs tampoc no poden conformar-se amb menys, perquè no poden tornar amb les mans buides després d'haver incitat ells mateixos el seu propi electorat amb la seva visió nacionalista. I menys amb la pressió constant de l'extrema dreta independentista del Vlaams Belang (Interès Flamenc), que constitueix la segona força política de Flandes.
Bèlgica està abocada a un agònic procés de descomposició, perquè les dinàmiques polítiques desencadenades al nord i al sud del país amb motiu de les eleccions del 10 de juny del 2007 han superat durant els últims dotze mesos d'enfrontaments el punt de no retorn i ja no existeix una base compartida sobre la qual es pugui construir un projecte comú estable i durador.
Publicat per Eliseo Oliveras a dimarts, de maig 03, 2011
Etiquetes de comentaris: Bèlgica, Brussel·les, crisis, divisió, flamencs, Flandes, francòfons, política, UE, Valònia, Vlaams Belang
| 0.875667 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://caminantcapitaca.blogspot.com/2011/05/belgica-una-ficcio-de-pais.html
|
oscar-2201_ca_20230904_8_47917
|
La salutació Bon Dia amb il·lustracions perquè la puguis descarregar i compartir amb qui vulguis. PARLA CATALANA
MÉS INFORMACIÓ
Bona Nit
La salutació Bona Nit amb il·lustracions perquè la puguis descarregar i compartir amb qui vulguis. PARLA CATALANA
MÉS INFORMACIÓ
abans / avanç / avenç
DIFERÈNCIES ENTRE ABANS , AVANÇ I AVENÇ ▶️ Fem servir abans com adverbi de temps. "Avui arribaré abans ". "Me n'aniré abans que vosaltres". "Això abans no passava". " Abans no hi havia aquest costum". " Abans me'n vaig que acceptar aquestes condicions". "Un moment abans ". "El dia abans , l'any abans ". ▶️ Fem servir avanç com a nom equivalent a avançament en la seva primera accepció: acció d'avançar o d'avançar-se; l'efecte. "L' avançament / avanç de les ciències". "Estic admirat dels avançaments / avanços que fa en els seus estudis. "L' avançament / avanç de la data del judici". "L' avançament / avanç informatiu de TV3 va durar exactament una hora". ❗Recorda que quan es tracta de l'acció d'avançar un vehicle a un altre vehicle o el pagament anticipat o préstec a curt termini, diem avançament i no pas avanç . "
MÉS INFORMACIÓ
Com es fa l'imperatiu en català?
▶️ L'imperatiu és un mode verbal amb un únic temps i amb només cinc persones (dos del singular i tres del plural, perquè no té primera persona del singular i només es conjuga en present). Es fa servir per indicar ordres, on la segona persona del plural també correspon al tracte de vós , referit a una persona o a diverses. Hi ha tres persones amb tracte de tu i dues amb tracte de vostè . 🔹Per exemple, l'imperatiu del verb portar : PORTA (tu) segona del singular. Porta el cotxe a rentar. PORTI (vostè) tercera del singular. Porti el bastó o caurà. PORTEM (nosaltres) primera del plural. Portem el passaport o no hi podrem entrar. PORTEU (vosaltres, vós) segona del plural. Porteu alguna cosa per menjar. PORTIN (vostès) tercera del plural. Portin l'abric que farà fred. 🔹Quan cal es pot afegir un pronom feble que sempre anirà darrere del verb. Per exemple: Porta'm a casa. Demanem a algú que em porti a mi a casa. El pronom em en la seva forma reduïda substitueix a
MÉS INFORMACIÓ
gairebé / gaire bé
DIFERÈNCIES ENTRE GAIREBÉ I GAIRE BÉ ▶️ Gairebé és un adverbi que vol dir quasi . Per exemple: "Hi érem gairebé tots". "Crec que van sortir gairebé la meitat dels nens". " Gairebé he acabat, espera'm a fora". ▶️ En canvi, l'expressió adverbial gaire bé equival a poc bé en les oracions negatives. Per exemple: "No em trobo gaire bé ". "Em trobo poc bé ". "L'hem canviat de grup perquè no dibuixa gaire bé ". "L'hem canviat de grup perquè dibuixa poc bé ". PARLA CATALANA
| 0.666701 |
curate
|
{"ca": 0.9206041828040279, "it": 0.016266460108443067, "id": 0.003098373353989156, "es": 0.045701006971340045, "pt": 0.014329976762199844}
|
https://www.parlacatalana.com/2021/11/zanja-rasa.html
|
macocu_ca_20230731_6_187930
|
Polivalència al carril esquerre
El defensa Javi Hernández serà nou jugador del Girona fins al proper 30 de juny del 2023, ja que queda pendent que es faci oficial l’acord entre totes les parts. L’andalús, que ja ha passat la revisió mèdica amb el club gironí, arriba procedent del Leganés en qualitat de cedit a l’entitat blanc-i-vermella, que es guarda una prioritat de compra en el cas que el rendiment del futbolista compleixi les expectatives. La setena cara nova del Girona s’ha fet esperar. Concretament tretze dies, des que el club va fer oficial l’arribada del carriler esquerre Miguel Gutiérrez després de pagar prop de 4 milions d’euros al Madrid per un percentatge dels drets del jugador. I el setè, també és defensor esquerre, una posició al camp que queda tancada amb dos efectius de molta volada que han passat per les categories inferiors del Madrid, que encara té una part dels drets de tots dos, ja que el Leganés va pagar gairebé mig milió d’euros al conjunt blanc pel 50% del traspàs del jugador.
Polivalència màxima
Javi Hernández s’adapta a la perfecció als esquemes tàctics de Míchel Sánchez. En l’habitual 3-4-2-1 del de Vallecas, l’andalús podria adaptar-se a la posició de central en el perfil esquerre i també al carril. Si el tècnic del Girona aposta per desfer la línia de tres per una de quatre, el flamant nou jugador gironí podria ocupar també una posició a l’eix i al lateral. El futbolista haurà de competir per una posició en l’onze inicial amb Miguel Gutiérrez i Valery Fernández, els carrilers que s’adapten al perfil esquerre, i amb Juanpe Ramírez, l’habitual inquilí del mateix perfil a l’eix de la defensa.
Un estiu complicat
L’andalús ha estat pendent en les darreres setmanes del seu futur. El somni del futbolista era fer el salt a primera i ha estat a punt de fitxar pel mateix Girona, durant el mes de juliol, o el Rayo Vallecano, des que va començar el període de fitxatges d’estiu. Amb el club de Montilivi l’operació es va refredar i amb el de Vallecas els clubs no es posaven d’acord, fet que va provocar ansietat a Javi Hernández, que fins i tot va passar a ser baixa indefinida per prescripció mèdica i va estar fora de la dinàmica del grup. Per Javi Hernández també s’hi ha interessat el Tolosa de la primera divisió francesa, però el defensor sempre ha vist amb bons ulls recalar en l’equip gironí, que guanya un recurs més per a la plantilla a falta de pocs dies per al tancament del mercat.
El de Jerez veurà complert el somni de jugar en la màxima categoria després de tenir una etapa de formació complicada en diferents clubs: un parell de cessions a El Ejido (segona B) i l’Oviedo (segona A) per part del Madrid i, darrerament, una trajectòria regular i amb bon rendiment a un dels equips a priori importants de la categoria de plata com el Leganés. Sense anar gaire lluny, la intel·ligència artificial Olocip va catalogar el ja jugador del Girona com el millor lateral esquerre de segona, estipulant els diferents paràmetres i accions del joc.
Míchel ja té el complement al perfil esquerre de la defensa que tant desitjava des de feia dies, i és que, durant la major part de la pretemporada, el de Vallecas només ha pogut disposar de Valery Fernández com a futbolista del primer equip que podia ocupar aquella demarcació. De fet, malgrat l’arribada de Miguel Gutiérrez, l’escollit a Mestalla per sortir com a titular va ser el jugador de l’Escala, que ara veurà com la competència encara serà més ferotge per esgarrapar minuts. Entre Javi Hernández, Miguel Gutiérrez i Valery mateix, es jugaran una plaça al carril, tot i que el gironí pot jugar d’extrem en un 4-3-3 i l’acabat d’arribar podria ocupar l’eix de la defensa.
CLÀUSULA
Amb contracte amb el Leganés fins al 2024, el club tindrà prioritat de comprar el defensa
En el 3-4-2-1, Javi Hernández pot jugar al carril o de central; en el 4-3-3, també de lateral
| 0.858568 |
curate
|
{"ca": 0.9979220779220779, "es": 0.002077922077922078}
| |
macocu_ca_20230731_1_155092
|
DIAGNOSI
Falta oferta de lloguer i tipologies adequades específiques per a joves o altres col·lectius, com gent que viu sola.
Cal adaptabilitat dels habitatges als canvis vitals. Flexibilitat.
Falta recolzament polític a iniciatives socials.
Falten agents socials que promoguin
Falta habitatge públic. El mercat lliure és inaccessible.
No es limita el lucre en la promoció d'habitatge. No s'ajusta al nivell de vida
Oportunitat d'edificis o solars: eix Santander-Prim-Maresme-Bac de Roda, polígon Via Trajana
Falta sensibilització del problema per part d'alguns agents (propietaris, gestores...)
Cal aconseguir que les gestories siguin col·laboradores
Falta de prevenció dels usuaris (cal més informació)
Hem de passar d'usuaris a ciutadans, “hem de saber els nostres drets”
Cal un bon acompanyament públic
Al districte hi ha moltes ocupacions il·lícites i assentaments. Es podria fer un cens no sigui de públic accés.
Promoure la rehabilitació
Hi ha problemes de manteniment en habitatges nous de l'Incasol construïts fa 15 anys a La Pau.
Problemes d'accessibilitat a La Pau: falta d'ascensor, accessibilitat prèvia a arribar a l'ascensor, ascensor que arriba entre plantes. S'han fet projectes que no han resolt els problemes.
Hi ha problemes per pagar la rehabilitació (C\ Can Oliva)
La gent té por que no arribi l'ajuda (La Verneda)
Quan plou hi ha inundacions als habitatges del carrer Fluvià per manca de connexió al clavegueram.
Les millores per fer front a aluminosi són de baixa qualitat i hi ha problemes de gestió. Cal tornar a rehabilitar per problemes amb el manteniment (La Pau)
Imatges relacionades
| 0.761083 |
curate
|
{"en": 0.005044136191677175, "ca": 0.9350567465321563, "la": 0.00819672131147541, "fr": 0.022068095838587643, "es": 0.029634300126103404}
| |
mc4_ca_20230418_13_261878
|
El conflicte entre Itàlia i la UE per la immigració del nord d´Àfrica - Itacat
El conflicte entre Itàlia i la UE per la immigració del nord d´Àfrica
El conflicte jurídic està servit, i crec que ho seguirà estant si no s'adopten mesures a escala europea que permetin aplicar la Directiva de 20 de juliol de 2001.
Com que el debat polític, jurídic i social segueix plenament viu, formularé algunes preguntes sobre un conflicte que troba la seva raó de ser en el canvi polític en alguns països del nord d'Àfrica i que arriba ara a Itàlia, de moment, i potser a la resta de la Unió Europea en poc temps, en forma de persones que desitgen accedir a les mateixes condicions de vida i de treball que els ciutadans europeus. Són refugiats? Són immigrants econòmics? Són simplement persones que desitgen viure millor que en els seus països? Quina és la regulació jurídica aplicable a la seva situació? Es tracta de conflictes semblants als viscuts en l'antiga Iugoslàvia i a Kosovo, que van merèixer l'aprovació d'una directiva per part de la UE? Actua correctament Itàlia concedint permisos temporals amb els quals, s'aferma pel govern italià, els qui disposin d'aquests poden desplaçar-se lliurement pel territori europeu? Té raó França, país que més s'ha significat en el rebuig a la decisió italiana encara que també altres països de la UE s'han manifestat en idèntic sentit, en negar-se a acceptar en el seu territori les persones que provinguin d'Itàlia i que disposin d'un permís temporal d'estada concedit per les autoritats italianes, al·legant que la normativa de la UE li permet verificar que tals persones han de complir altres requisits, com per exemple disposar de recursos suficients i d'allotjament?
L'inici del conflicte parteix del Decret del president del Consell de Ministres italià de 5 d'abril sobre mesures de protecció temporal per als ciutadans ?es?trangers arribats de països nord-africans. L'executiu italià creu necessari adoptar mesures "de protecció temporal en matèria d'assistència i estada de ciutadans estrangers". La concessió d'un permís d'estada, d'una durada de 6 mesos, "per motius humanitaris", es donarà als ciutadans "que pertanyin a països del Nord d'Àfrica" una vegada que s'hagi verificat degudament per les autoritats competents d'on provenen i la nacionalitat dels interessats. El nucli central del conflicte jurídic es troba al número 3 de l'article 2, i és el que ha suscitat la tensió entre el govern italià i els d'altres Estats de la UE. L'esmentat precepte disposa el següent: "El permís d'estada permet a l'interessat, titular d'un document de viatge, la lliure circulació als països de la Unió Europea, conforme a les previsions de la Convenció d'aplicació de l'Acord de Schengen de 14 de juny de 1995 i de la normativa comunitària".
Eduard Rojo Torrecilla - Diari de Girona
| 0.887527 |
curate
|
{"ca": 0.9807417974322397, "en": 0.004992867332382311, "es": 0.014265335235378032}
|
http://www.itacat.info/2011/04/el-conflicte-entre-italia-i-la-ue-per.html
|
macocu_ca_20230731_6_254882
|
EFCOOP encalanteix motors
Avui horabaixa a la UCTAIB , el grup de EFCOOP , especialistes d’educació física de les cooperatives d’ensenyament s’han posat en marxa i han estan treballant en la recuperació de dues activitats emblemàtiques de la nostra sectorial. La primera afecta als socis i treballadors i segurament es realitzarà el propr mes de gener a l es instal·lacions del CIDE i, la segona a la diada que fa uns anys realitzavem amb els alumnes de sisè de les nostres escoles. Pendent de confirmar es faria a les instal·lacions de Felanitx i seria dinamitzada per els comapnys de la cooperativa Es Lledoner
TAGS
| 0.779154 |
curate
|
{"ca": 0.9934747145187602, "en": 0.0065252854812398045}
| |
macocu_ca_20230731_8_145696
|
Arriben les festes al barri del Gas
Els actes de les festes del barri del Gas es traslladaran diumenge a la cruïlla de l’avinguda de Roma amb el passatge de Roma on a les 10 del matí se celebrarà una sardinada popular.
La següent festa de barri a la ciutat serà el cap de setmana dels dies 3 i 4 de setembre al barri Tarter Maresme.
| 0.717226 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_9_303847
|
Homenatge a la cuina mediterrània i, sens dubte, una de les estrelles per amanir amanides amb formatges frescos o de cabra, fruits secs, fruites seques, pernil d'ànec, pedrers, carpaccios i tota classe de verdures.
Referència 00001BX
Referéncies escpecífiques
Vinagreta "Nostrum" 500 ml
Contingut Net: 500 ml
Envàs: Ampolla vidre
Prices drop
Nous productes
Contacteu-nos
Delivery
Legal Notice
Devoluciones
Best sales
Follow us
Facebook
Instagram
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Per donar el seu consentiment sobre el seu ús premi el botó Accepto. Més informació customize cookies
| 0.619169 |
curate
|
{"ca": 0.8186813186813187, "en": 0.12774725274725274, "fr": 0.019230769230769232, "nl": 0.017857142857142856, "es": 0.016483516483516484}
|
https://mediterraneanpremium.com/ca/vinagres/517-copy-of-aceite-de-oliva-virgen-extra-belluga.html
|
mc4_ca_20230418_7_53335
|
La pluralitat a ETV | Candidatura d'Unitat Popular
La pluralitat a ETV
Dimecres passat es va gravar El Pols de la Ciutat, als estudis d'ETV d'Esplugues de Llobregat.
Com cada mes, la setmana posterior al Ple de l'Ajuntament té lloc aquesta gravació, on normalment es posen a debat alguns dels temes tractats al Ple.
Aquest dimecres passat, la regidora de la CUP Esplugues no hi podia assistir i, com a organització assembleària i que, per tant, entenem que el posicionament que defensem és col·lectiu, va delegar la participació a un company de l'assemblea. Vam avisar prèviament a ETV entenent que, al no ser un espai de representativitat institucional, l'aval per participar-hi era una qüestió estrictament de voluntat política. La sorpresa va ser que, un cop als estudis, i després d'estar allà esperant més d'un quart d'hora, van informar al company que la seva participació havia estat vetada pels portaveus del PSC (Eduard Sanz), CDC (Santi Siquier) i PP (Marcos Sánchez).
Aquest dissabte es va emetre la gravació i, si bé seguim denunciant el veto, que no fa més que accentuar el personalisme dels càrrecs electes que per principis ens és contra-natura, hem pogut entendre quina era la més que probable preocupació que els va portar a vetar la nostra participació...
És sabut que la CUP tenim per costum (malgrat els pesi a alguns) fer anàlisis que defugen del simplisme i del sensacionalisme, intentant analitzar l'arrel dels problemes per poder trobar-ne, així, una solució estructural i no puntual. I ja que no vam poder fer-les al programa, volem traslladar aquelles preguntes i qüestions que, casualment, ningú va plantejar al debat;
- Drama humanitari? No ens trobem davant d'una catàstrofe meteorològica, no es veuen obligats a fugir de les seves cases per un fenomen fortuït... Són refugiats, fugint d'una guerra. Els drets humans haurien d'estar garantits. El drama és que, encara ara, hi ha qui mira a una altra banda.
- De qui són les armes? Qui les ha fabricat? Qui ha finançat aquest armament? En base a quins interessos (estratègics i econòmics) esclaten aquestes guerres? A qui afavoreixen?... Si comencem a respondre aquestes preguntes, ens trobarem que, casualment, els partits que representaven qui ens va vetar hi tenien molt a perdre...
"La seva participació havia estat vetada pels portaveus del PSC (Eduard Sanz), CDC (Santi Siquier) i PP (Marcos Sánchez)"
| 0.837796 |
curate
|
{"ca": 0.9835095137420719, "it": 0.008033826638477801, "fr": 0.008456659619450317}
|
http://espluguesdellobregat.cup.cat/noticia/la-pluralitat-etv
|
oscar-2201_ca_20230904_6_94379
|
La llibertat de configuració del procés arbitral per acord de les parts, fins i tot una vegada iniciat, i la confidencialitat proporcionen avantatges i eficiència en interès de les parts, com el de comptar amb un procediment a mida.
Reglament
Tarifes
Faqs
Sol·licitud
Què és l'arbitratge?
És un dels sistemes de resolució de conflictes administrats pel Consolat de Mar.
És un procediment voluntari pel qual les parts en un conflicte, divergència o controvèrsia se sotmeten a l’arbitratge d’un tercer.
Quins principis regeixen l’arbitratge?
Voluntarietat: Les parts es sotmeten voluntàriament a la decisió d’un tercer.
Igualtat: Les parts han de ser tractades per igual, amb els mateixos drets i obligacions.
Audiència: Cada part té dret a exposar els seus raonaments, ja sigui per escrit o de manera presencial.
Contradicció: Les parts tenen dret a saber de què són acusats.
Llibertat de configuració del procés arbitral: Les parts poden determinar el procés, fins i tot una vegada aquest ja hagi començat, si estan d’acord.
Confidencialitat: Ni les parts, ni l’àrbitre, ni la cort (si n’hi hagués) poden fer públic el que coneguin durant l’arbitratge, ni el laude final. Excepte acord de les parts.
Qui presta el servei: la institució responsable
El Consolat de Mar és l’òrgan que administra i organitza el procediment.
Garanteix el compliment dels tràmits formals i reglamentaris, amb ple respecte dels principis d’igualtat, audiència, contradicció i confidencialitat.
És l’òrgan que designa els/les àrbitres que dicten la resolució definitiva, o laude.
Qui el pot utilitzar: les parts
Són totes les persones físiques i jurídiques que, per raó de l’activitat professional, empresarial o comercial, estan afectades per una divergència o conflicte derivat de la interacció operativa i que es posen d’acord per trobar una solució ràpida i definitiva: la solució arbitral.
Quins avantatges ofereix el procediment
L’arbitratge és lliure, voluntari i exclusiu, deriva de la voluntat, lliurement expressada per les parts de mutu acord, i exclou el procediment judicial.
És un procediment flexible i regulat. Les parts el poden adaptar a les seves necessitats sense perjudici de les garanties legals i reglamentàries.
És un procediment ràpid i, per tant, econòmic. Si les parts no acorden una altra cosa, la durada del procediment serà de sis mesos des de l’acceptació. Un procediment ràpid estalvia despeses i elimina incerteses.
Pot tenir diverses formes. de dret o d’equitat, nacional o internacional; segons la naturalesa de la controvèrsia i el perfil de l’àrbitre elegit.
Quines persones hi intervenen: l'àrbitre o àrbitres
És un/a professional expert/a en la matèria que s’ha de resoldre. En cas de desacord de les parts, el Consolat de Mar nomena la persona amb el perfil més idoni.
A petició de les parts, s’admet l’arbitratge col·legiat o per tribunal arbitral format per tres àrbitres.
Quines són les matèries de conflicte
Qualsevol situació de fet o de dret relativa al desenvolupament normal de les relacions professionals, empresarials o comercials, susceptible de decisió arbitral i no reservada als tribunals de justícia.
Com s'acaba el procediment: la resolució o laude
És la decisió presa per l’àrbitre; és obligatòria i executiva. Només és revocable per causes taxades de nul·litat.
Pot ser de conformitat, en cas d’acord previ de les parts.
Quin és l'àmbit d'aplicació: l'àmbit geogràfic
L’arbitratge pot ser nacional o internacional, i els laudes es poden executar a l’estranger, d’acord amb la llei internacional.
Com puc preveure l’arbitratge en les meves relacions comercials?
En els contractes es pot incloure una clàusula de submissió expressa a l’arbitratge.
CLÀUSULA: Per a la solució de qualsevol desavinença derivada del present contracte o acte jurídic, les parts se sotmeten a l’arbitratge institucional del Consolat de Mar de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria Serveis i Navegació de Barcelona, al qual se li encarrega la designació de l’àrbitre i l’administració de l’arbitratge. Les parts acorden expressament que l’arbitratge, si és de dret, no requerirà de l’àrbitre la condició d’advocat en exercici.
ALTRES SERVEIS DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES
RESOLUCIÓ CONSENSUADA
Us oferim el sistema que millor s’adapti al conflicte.
MEDIACIÓ
Us ajudem a trobar una solució a mida de forma confidencial.
Avis legal i política de privacitat | Política de cookies
Qui som
El Consolat de Mar
Estructura i funcionament
Ordenança del Consolat de Mar
Servei de resolució de confictes
Arbitratge
Resolució consensuada
Mediació
Mediació concursal
Mediació empresarial
Mediació immobiliària
Registre de mediadors/es i àrbitres
Convenis
Normativa
Notícies
Contacteu
EN
ES
CA
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per dur a terme un mesurament de l’ús del nostre web, elaborar informació estadística, proporcionar funcionalitats de la web, entre les quals, possibilitar la interconnexió amb xarxes socials de tercers. Al respecte podria arribar-se a tractar alguna dada de caràcter personal. Pot canviar-ne la configuració o obtenir més informació a la nostraAcceptar totPolítica de cookies
Privacy & Cookies Policy
Tanca
Visió general de privadesa
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Necessaríes
Necessaríes
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Galeta
Duració
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics 11 months Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional 11 mesos La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-others 11 mesos Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. La cookie s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-advertisement 11 mesos La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-analytics 11 mesos Aquestes cookies estan establertes pel complement de WordPress de consentiment de cookies GDPR. La cookie s’utilitza per recordar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Analytics”.
cookielawinfo-checkbox-functional 11 mesos La cookie la defineix el La cookie la defineix el consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".consentiment de cookies del GDPR per registrar el consentiment de l'usuari de les cookies de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary 11 mesos Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les cookies de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-non-necessary 11 mesos Aquesta cookie la defineix el connector de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies de la categoria "No necessàries".
Funcional
Funcional
Les cookies funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats com compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Galeta
Duració
Descripció
wordpress_logged_in_05f7a93cc2e5496df3b635642b55f5e8 11 mesos Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.
wp-settings-time-2 11 mesos Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.
wp-wpml_current_admin_language_d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e 11 mesos Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.nos a gestionar el nostre lloc web.Aquestes cookies les proporciona WordPress per ajudar-nos a gestionar el nostre lloc web.
wp-wpml_current_language 11 mesos Wordpress utilitza aquesta cookie per guardar informació sobre l'idioma actual.
Analítiques
Analítiques
Les cookies analítiques s’utilitzen per entendre com els visitants interactuen amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit i molt més.
| 0.707182 |
curate
|
{"ca": 0.9813330405182826, "es": 0.005270670912484902, "en": 0.004062808828373779, "no": 0.0007686395080707148, "la": 0.000878445152080817, "pt": 0.000878445152080817, "fr": 0.0036235862523333697, "de": 0.00021961128802020424, "cs": 0.0005490282200505106, "st": 0.0024157241682222466}
|
https://www.consolatdemar.org/servei-de-resolucio-de-conflictes/arbitratge/faqs/
|
mc4_ca_20230418_2_391474
|
Blog de la Colla Jove Xiquets de Vilafranca: de febrer 2011
Escola. Ràdio. Candela.
Els darrers dies hem estat força actius engegant la feina de la nova Junta, tant a nivell administratiu com tècnic. Fent feina en silenci, de portes endins, i organitzant la sortida de la Candela. Avui us en fem cinc cèntims... Hi ha tanta feina a fer!! !
Vam fer una xerrada-entrevista al Col·legi Sant Josep, de Vilafranca. Una professora del centre va convidar el president de la Jove a fer una entrevista entre diversos nens -la majoria pertanyents a l'aula d'acollida- que han estat treballant els continguts de la maleta pedagògica castellera, maleta en la qual no hi som presents per raons òbvies. Tot un detall convidar-nos perquè així els nens coneguessin de primera mà la nova camisa castellera blau cel ja que el presi es va vestir de casteller de la Jove per a fer la xerrada.
Un moment de la xerrada castellera.
Aquesta va consistir en explicar als nens d'on venien els castells i en una entrevista per què ells escoltessin una experiència castellera en primera persona. Tot plegat va durar gairebé dues hores i els nois i noies es van mostrar mols interessats durant tota l'estona però, sobretot, quan se'ls hi va ensenyar com es col·locava una faixa o com s'agafaven els braços en un castell... Tant que ja volien pujar-hi! Ens hem ofert al centre per poder-hi fer un taller quan ells ens cridin, estem segurs que, amb els nostres tècnics, la canalla s'ho passaria d'allò més bé muntant una mini-pinya o fent petits jocs d'equilibri.
Fotografia de grup de la xerrada sobre castells al Col·legi Sant Josep.
També hem anat a la ràdio, a dues entrevistes. A les dues s'hi va estrenar el relacions públiques de la colla, el podeu veure a la foto més content que un gínjol (això és un dir, segur que passava nervis per dins...).
L'Abel Moreno debutant de relacions públiques de la colla.
La primera a Ona Bitlles, de Sant Pere de Riudebitlles, que va ser molt divertida, amena i en la qual ens vam poder esplaiar. La segona a la Cadena SER Penedès-Garraf, que va ser molt més curta i anant al gra. En qualsevol cas, el més important és seguir visibles als mitjans, també als escrits com a la revista Castells, on en el darrer número hi sortim en tres o quatre ocasions.
Poca cosa a comentar, ja s'ha dit molt sobre el tema. Per part nostra, dir que valorem aquesta diada decennal com un absolut èxit i volem felicitar a l'organització i a la ciutat de Valls per l'esforç fet i per la prou bona organització de tota la diada i de la festa en general. La colla va prendre la jornada com el que pensem que havia de ser: un acte festiu, d'homenatge i de germanor entre el món casteller i com una oportunitat per donar-nos a conèixer al món casteller allà present.
Pilar de 4 íntegrament femení, a la ronda conjunta de pilars de la Candela 2011.
Destacar el debut d'una desena de persones i del grup de grallers, tot un descobriment: l'Albert, en Josep, en Qui i el timbaler David. Moltes gràcies per fer-nos xalar amb la vostra tonada, pel toc de castell, de vermut, pel Paquito i per tantes altres que van fer la jornada més festiva i divertida. Ens veiem aviat!! !
Darrer lliurament de camises a nous socis de la colla.
Finalment, dir que el breu intercanvi de paraules de l'alcalde de Valls i de les dues colles vallenques a la porta de l'Ajuntament van ser d'absolut respecte de nosaltres cap a la plaça del Blat i d'ells cap a la nostra modesta colla, a la qual van desitjar molta sort i bona feina.
Cap de Colla i President amb les autoritats municipals i castelleres vallenques.
Publicat per Colla Jove Xiquets de Vilafranca a 14:39 Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: Cadena Ser, Candela, escola, Ona Bitlles, ràdio, Revista Castells, Valls
| 0.797705 |
curate
|
{"ca": 0.9495685005393744, "pt": 0.0040453074433656954, "es": 0.02669902912621359, "fr": 0.015102481121898598, "no": 0.004584681769147788}
|
http://jovedevilafranca.blogspot.com.es/2011/02/
|
macocu_ca_20230731_3_359582
|
Inaugurada la nova seu de la Fundació Anselmo Lorenzo a Madrid
La FAL ha tornat a obrir les seves instal·lacions a Madrid, concretament al número 41 del carrer Peñuelas, buscant la consolidació i creixement del projecte fundacional impulsat per la CNT.
José Ramón Palacios, President de la FAL, i Martín Paradelo, Secretari General de la CNT, van prendre la paraula en l’acte inaugural. El públic assistent va conèixer de primera mà els usos que tindran les diferents sales i espais del local madrileny de la Fundació, podent gaudir en primícia de l’exposició en homenatge a Durruti que s’inaugurava un dia després.
Un company que va assistir a la inauguració va entrevistar a diferents companys i companyes de la FAL i ben aviat aquestes entrevistes veuran la llum a la Soli.
| 0.820615 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_11_292763
|
Vila-real+neta compta a un apartat en l'app municipal per a donar avisos i informar d'incidènciesActualitat Valenciana | Actualitat Valenciana
Inici Tecnologia i ciència Vila-real+neta compta a un apartat en l’app municipal per a donar avisos...
El pla d’acció Vila-real+neta continua avançant amb l’engegada d’un sistema telemàtic que servirà per a donar avisos a l’empresa de recollida de residus i, d’aquesta manera, contribuir a mantenir la ciutat més neta.
Al nou servei de repàs, que funciona des d’aquesta setmana, amb una furgoneta i tres operaris que informaran sobre la campanya i arreplegaran aquells residus que es troben en la via pública, se suma ara l’APP mòbil municipal, que incorpora un botó específic per a facilitar que els veïns puguen notificar de manera immediata les possibles incidències de neteja de la ciutat.
La regidora d’Innovació i Noves Tecnologies, Mónica Mañas, anima a qui encara no tinga l’aplicació mòbil municipal a descarregar-la de manera gratuïta en el seu mòbil o tableta a través de l’App Store o de Google Play, o mitjançant el web http://app.vila-real.es
“Com sempre, el funcionament és molt fàcil i intuïtiu, ja que els usuaris no tindran més que prémer la icona Vila-real+neta i dins seleccionar la incidència o servei desitjat en un desplegable amb diverses categories i, si escau, explicar breument què necessiten. Tot seguit, només hauran de prémer la tecla Enviar i s’engegarà el servei de neteja”, explica. L’aplicació ofereix també la possibilitat d’enviar una fotografia de la incidència detectada.
A més d’aquesta possibilitat, els usuaris que ho necessiten també tenen a la seua disposició el telèfon del servei gratuït de recollida de voluminosos: 964 536 761.
Una iniciativa que funciona des de fa anys en la ciutat i que simplifica el fet de desfer-se de qualsevol mobiliari domèstic a qui no té possibilitat de portar-ho a l’Ecoparc.
Article anteriorLa Diputació aconsegueix despertar l’interés de les més importants turoperadores romaneses per operar en la província
Article següentL’Ajuntament d’Onda rebrà 213.000 euros del Fons de Cooperació de la Generalitat Valenciana
| 0.898674 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://actualitatvalenciana.com/vilareal-neta-2/
|
oscar-2201_ca_20230904_10_92955
|
La Psicologia positiva és una branca de recent aparició que busca comprendre, a través de la investigació científica, els processos subjacents a les qualitats i emocions positives de l'ésser humà, durant tant de temps ignorades. L'objecte d'aquest interès és aportar nous coneixements sobre la psique humana no només per ajudar a resoldre els problemes de salut mental que pateixen els individus, sinó també per assolir millor qualitat de vida i benestar, tot això sense apartar mai de la més rigorosa metodologia científica pròpia de tota ciència de la salut. En aquesta línia s'han realitzat quantiosos dades obtingudes empíricament sobre la felicitat. Peterson (2006) proposa tres grups de variables d'acord a quant es correlacionen amb la felicitat. Les variables que tenen una correlació nul·la o molt baixa amb la felicitat inclouen: l'edat de les persones, el seu gènere, el seu nivell educatiu, el tenir fills, el grup ètnic a què pertanyen, la intel·ligència i l'atractiu físic. Peterson (2006) inclou també el nivell d'ingressos com a una cosa que té poca relació amb la felicitat, tot i que altres investigacions plantegen que possiblement influeix més del que es pensava (Diener: 2008). Les variables que han demostrat una correlació moderada amb la felicitat són: el nombre d'amics, l'estar casat (en general les persones casades reporten ser més feliços), l'espiritualitat, la quantitat d'activitats d'oci, la salut física, l'ésser acurat i fer bé les coses, l'extraversió i el poder prendre decisions basades en un mateix més que en pressions o conseqüències externes. Finalment, les variables que es correlacionen més fortament amb la felicitat inclouen: la gratitud, l'optimisme, el tenir feina, la freqüència amb la qual es tenen relacions sexuals, el percentatge del temps que un sent afectes positius, el nivell de felicitat d'un bessó idèntic i l'autoestima (Peterson, 2006).
Seligman proposa, una equació: Felicitat = S + C + V. La lletra S es refereix al "set" genètic, al paquet genètic que hereten les persones dels seus avantpassats. Hi ha persones que des que neixen són més entusiastes, optimistes i en general més feliços. D'altres, en canvi, veuen la vida a través d'un filtre fosc. Els estudis mostren que aquest tret hereditari, a diferència d'altres com l'altura, sí que pot modificar-se. Requereix prendre consciència d'allò i treballar dur, amb la tècnica adequada. La lletra C es refereix a les "circumstàncies" que s'ha d'afrontar en la nostra vida: el nostre nivell econòmic, edat, matrimoni, salut, educació, entre d'altres. Seligman ha fet estudis que demostren que després d'un nivell mínim d'ingressos, no hi ha correlació entre els diners i la felicitat. El matrimoni, en canvi, sí que és una circumstància que fomenta o disminueix la felicitat, segons els últims estudis. Una altra variable de "circumstàncies" és l'entorn en què cada persona li toca viure a la infància. Finalment la lletra V es refereix als factors que estan sobre la "voluntat " dels individus. S'han desenvolupat estudis que confirmen que les persones més felices poden viure més i més sanes i obtenen millors resultats en diferents activitats, tant socials, com a professionals.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
www.fabianmohedano.cat
Activisme i lliurepensament en format de reflexions
"Em llevo cada dia amb la voluntat de guanyar la partida al dogmatisme i a la neutralitat. Poso en pràctica el lliure examen com a mètode d'indagació sobre el món amb la idea de permetre la solució de problemes i avançar, però sovint sé que m'equivoco. L'endemà, sempre amb son, ho intento de nou".
| 0.859671 |
curate
|
{"ca": 0.9941783540619211, "en": 0.005821645938078857}
|
https://fabianmohedano.blogspot.com/2013/12/serie-felicitat-psicologia-i-felicitat.html
|
macocu_ca_20230731_6_411514
|
GR® 7 Etapa 3
Coll de Bancs - Tuixent
El traçat de la tercera etapa del GR® 7 amb inici al Coll de Bancs i final a Tuixent es força atractiu, doncs ens acosta al coll de Creus, en què predomina el roig argilós. I preciosa la baixada per l’altra costat, pel caminet que ens portarà fins al riu de Bona, primer punt on podrem trobar aigua des de la sortida. Un cop al coll de Banys, la vista s’amplia cap a la vall de la Vansa i, més enllà, fins a la serra del Port del Comte.
| 0.767254 |
curate
|
{"es": 0.027659574468085105, "ca": 0.9723404255319149}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_544726
|
Juan José García Martínez
Juan José García Martínez (Múrcia, 16 de maig de 1987), més conegut com a Juanjo, és un futbolista professional murcià que juga com a lateral dret pel Reial Múrcia.
Carrera de club.
Sánchez es va formar al planter del Reial Múrcia, i va debutar com a sènior amb el segon equip el 2006, a Tercera Divisió. L'agost de 2010, fou cedit al Real Jaén de Segona Divisió B, per un any.
Juanjo va continuar jugant a Segona B les següents temporades, representant el Lorca Atlético CF, La Roda CF, Gimnàstic de Tarragona, UD Melilla i Cadis CF. Amb els darrers, va assolir la promoció a Segona Divisió el 2016, quan va participar en 29 partits.
Garrido va debutar com a professional el 19 d'agost de 2016, entrant com a suplent a la segona part en lloc de Luis Ruiz en un empat 1–1 a fora contra la UD Almería. El següent 19 de gener va deixar el club per mutu acord, i va retornar al seu primer club, el Múrcia, poques hores després.
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.0435244161358811, "ca": 0.9564755838641189}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=544727
|
mc4_ca_20230418_9_571751
|
Llegeix més sobre Excursió al ciclorrail del Cardener i trenpat
Del 17 de setembre a l’1 d’octubre hi ha programades xerrades, curses i diferents activitats per conèixer l’entorn i el medi ambient vicentí i promoure un tipus de mobilitat respectuosa i adaptada a les necessitats locals. Sant Vicenç dels Horts se suma també al Dia Sense Cotxes, el 22 de setembre, que comptarà amb activitats al carrer.
Llegeix més sobre Sant Vicenç dels Horts organitza la primera Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
El transport públic urbà substitueix al cotxe?
Llegeix més sobre El transport públic urbà substitueix al cotxe?
EINA SMART: Inspecta InOut, l'optimització dels recorreguts en el transport públic
Llegeix més sobre EINA SMART: Inspecta InOut, l'optimització dels recorreguts en el transport públic
El vehicle elèctric, una eina més per sortir de la crisi
La progressiva implantació del vehicle elèctric comportarà l'emergència de nous perfils professionals i de nous models de negoci. Aquesta ha estat una de les conclusions destacades de la jornada de treball (e-jornada) celebrada al Col·legi d'Enginyers Tècnics i Industrials de Barcelona com a part d'Expoelèctric. Es tracta d'una iniciativa que, en la seva segona edició, vol acostar el vehicle elèctric a la ciutadania a través d'un conjunt d'activitats lúdiques i divulgatives, en el marc de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura 2012
Llegeix més sobre El vehicle elèctric, una eina més per sortir de la crisi
Caos i harmonia
Llegeix més sobre Caos i harmonia
“Viatgem junts”, una campanya del PNUMA vers un transport sostenible i una economia verda
El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), conjuntament amb una dotzena de companyies de transport de tren, metro, bus i viatges compartits a través d’Europa ha impulsat la campanya “Viatgem junts”, amb l’objectiu de canviar el comportament dels viatgers. Com? Convidant a aquests a compartir virtualment els seus viatges amb amics, sumant-se així a la “nau” sostenible.
Llegeix més sobre “Viatgem junts”, una campanya del PNUMA vers un transport sostenible i una economia verda
Setmana de la bicicleta 2012 'Fem pedalar Barcelona'
Llegeix més sobre Setmana de la bicicleta 2012 'Fem pedalar Barcelona'
| 0.800976 |
curate
|
{"ca": 0.9914606741573033, "en": 0.00853932584269663}
|
http://sostenible.cat/etiquetes/mobilitat
|
oscar-2301_ca_20230418_0_40487
|
Conseller Argimon: “El Pla de salut 2021-2025 neix per enfortir i transformar el sistema de salut” - Junts per Catalunya
INSCRIU-T’HI
AFILIATS
VOLUNTARIS
Menu
INSCRIU-T’HI
AFILIATS
VOLUNTARIS
FES UN DONATIU
Conseller Argimon: “El Pla de salut 2021-2025 neix per enfortir i transformar el sistema de salut”
17/03/2022
Notícia, Slider, Totes
El conseller de Salut presenta les línies pel departament i afirma que “hem de fer arribar la salut i els hàbits saludables on les persones fan la seva vida. Tot plegat, considerant les desigualtats de l’entorn, que condicionen la salut”
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha presentat el Pla de salut 2021-2025. En la seva intervenció, el conseller ha afirmat que el pla “neix per enfortir i transformar el sistema de salut” i que “la societat ha pres consciència del valor de tenir un sistema fort, públic i de qualitat, però hem de revertir l’infrafinançament crònic que patim per aconseguir-ho”.
Argimon ha posat l’accent en que la salut ha de ser en tots els àmbits: “hem de fer arribar la salut i els hàbits saludables on les persones fan la seva vida: escoles, barris, centres cívics, de treball, de lleure… Tot plegat, considerant les desigualtats de l’entorn, que condicionen la salut”.
El nou pla de salut vol fer realitat la igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida de les persones, amb èmfasi en els col·lectius vulnerables, vol millorar la capacitat de la societat per fer front als reptes emergents de salut pública i vol garantir l’atenció integrada a la salut de les persones, famílies i comunitats. A més incorpora els nous aspectes recollits a l’OMS i recupera un paper estratègic per alinear els actors del sistema de salut. També es compromet a seguir les estratègies globals en l’àmbit nacional i internacional i ho fa amb una visió integradora de la salut de la persona i el seu entorn, per millorar la seva salut i que gaudeixin de benestar físic i emocional.
Barcelona, 17 de març de 2022.
hola@junts.cat
936 558 268
Facebook-f Twitter Youtube Instagram Telegram Flickr
Benvinguda
Notícies
Contacta'ns
Junts
Manifest
Qui som
Transparència
Documentació
Política de privacitat
Política de galetes
Avís legal
© Tots els drets reservats.
2022 © junts.cat
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per analitzar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les vostres preferències segons un perfil elaborat a partir dels vostres hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades). Configuració de cookies
ACCEPTAR COOKIESREBUTJAR COOKIES
Política de galetes
Tanca
Política de galetes
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D'aquestes galetes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s'emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com feu servir aquest lloc web. Aquestes cookies s'emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l'opció de desactivar aquestes galetes. Però la desactivació d'algunes d'aquestes galetes pot tenir un efecte en la vostra experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, és a dir, tècniques i funcionals. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Les galetes que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i que s\'utilitzen específicament per recollir dades personals de l\'usuari mitjançant analítiques, anuncis, altres continguts incrustats s\'anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l\'usuari abans d\'executar aquestes cookies al vostre lloc web.
| 0.647476 |
curate
|
{"ca": 0.9172413793103448, "en": 0.02681992337164751, "es": 0.02120051085568327, "pl": 0.005108556832694764, "fr": 0.0010217113665389529, "de": 0.0035759897828863347, "pt": 0.01123882503192848, "it": 0.002554278416347382, "no": 0.0017879948914431673, "ja": 0.008173690932311623, "cs": 0.001277139208173691}
|
https://junts.cat/noticies/conseller-argimon-el-pla-de-salut-2021-2025-neix-per-enfortir-i-transformar-el-sistema-de-salut/
|
mc4_ca_20230418_1_120612
|
Cap Vermell - No us oblideu de nosaltres. Obriu l'escoleta ES FERRERET, ja!! !
No us oblideu de nosaltres. Obriu l'escoleta ES FERRERET, ja!! !
"I ens han passat amb cançons fins ara. La situació de certes famíllies és dramàtica,..."
Els dies van passant i ens acostem a la nova normalitat. Han obert bars, restaurants, hotels, comerços i fins hi tot escoles i instituts, però l'escoleta de Capdepera, es Ferreret, incomprensiblement encara no.
Bé, incomprensiblement, potser no. El motiu principal, com sol ser sempre, és l'econòmic. Hi ha un desacord entre l'empresa adjudicatària i el consistori. Ballen les xifres i els euros però de moment l'escoleta roman tancada. No és per una qüestió sanitària, aquesta mateixa empresa gestiona al voltant d'una dotzena d'escoletes més a altres llocs com: Palma Manacor,Santanyí, Puigpunyent, Colònia de Sant Jordi i Cala d'Or que ja estan obertes i n'obriran d'altres com Alcúdia i Portocolom la setmana que vé. Perquè? Doncs perquè allà si que s'han posat d' acord,s'han pres les mesures higièniques i sobretot perquè han prioritzat un servei que entenen com a essencial: el servei educatiu als infants de 0 a 3 anys del seu poble.
Amb què ens hem trobat aqui? Idò amb una regidoria d'educació que malgrat la bona voluntat expressada, s'ha demostrat incapaç de gestionar aquest servei d'acord amb les necessitats de les famílies. Gairebè seixanta famílies que reclamen l'obertura insistentment a través del seu òrgan de representació que no és altra que l'AMIPA es Ferreret. Una voluntat recollida a traves de dues enquestes realitzades durant aquest estat d'alarma i a on es deixava molt clar quina era la voluntat dels pares: reobertura amb mesures sanitàries, no a la reubicació dels alumnes a Cala Rajada i manteniment del mateix equip educatiu, que ha realitzat una feina més que excel·lent tant abans com durant i després del confinament. Les formes,si són importants i hauria estat d'agraïr que l'ajuntament mantingués i empràs l'AMIPA per saber què volien les famílies. De totes les reunions mantingudes durant aquest curs amb el regidor d'educació i el batle de Capdepera, ni una de devers sis o set, ha estat sol.licitada per part de l'ajuntament. Totes per part nostra. I ens han passat amb cançons fins ara. La situació de certes famíllies és dramàtica, ambdós pares treballant i poc o cap opció de tenir algú que es faci càrrec dels infants. Famílies amb infants amb necessitats educatives especials que rebien suport per part d'educadores i equips especialitzats que ara veuen com els avenços aconseguits en mesos s'esvaeixen com si res. Qui pensa amb els infants? No parlem dels qui no s'ho poden permetre per motius econòmics.
Feim aquest comunicat apel·lant a la solidaritat de les altres associacions de mares i pares del poble, de les associacions culturals i esportives, aixi com les d'altra objecte o raó social. Apel.lam a la solidaritat d'altres pares i mares, padrins i padrines. Els gabellins i gabellines més petits us necessiten per a poder ser escoltats. Facem veritablement xarxa,cuidem-nos entre tots i totes, permeteu escoltar la veu dels qui veritablement ho necessiten. Facem que s'hi posi sentit comú.
Obriu l'escoleta Es Ferreret ja, per favor!
| 0.75756 |
curate
|
{"ca": 0.9818124804013797, "fr": 0.0006271558482282847, "en": 0.01066164941988084, "it": 0.006898714330511132}
|
http://capvermell.org/index.php/agenda/cartes/26536-no-us-oblideu-de-nosaltres-obriu-l-escoleta-es-ferreret-ja
|
macocu_ca_20230731_6_98337
|
Discriminación racial
Nota de alcance
Inclou les obres sobre la política racista d'un estat o sobre les que es limiten al comportament discriminatori manifest que s'adreça als grups racials o ètnics. Per a les obres sobre les actituds discriminatories envers una raça o per a les obres sobre la discriminació racial com ideologia, cerqueu Racisme
LEADER 01560nz a2200349n 4500 001 981058505629306706 005 20210802122817.0 008 950503|||anznnbabn |a ana d 040 $aES-BaUB$bcat$cES-BaUB$fthub 072 7$aTH 30$2thub 072 7$aTH 34$2thub 072 7$aTH 364$2thub 150 $aDiscriminació racial 450 $aPrejudicis racials 550 $wg$aDiscriminació 550 $wg$aMinories 550 $wg$aRacisme 550 $wg$aRelacions racials 550 $wh$aSegregació 670 $aLEMAC, consulta feta el 4 de maig, 2009$b(punt d'accés: Discriminació racial) 670 $aAutoridades BNE, consulta feta el 4 de maig, 2009$b(punt d'accés: Discriminación racial) 670 $aLCSH, consulta feta el 4 de maig, 2009$b(punt d'accés: Race discrimination) 670 $aRAMEAU, consulta feta el 4 de maig, 2009$b(punt d'accés: Discrimination raciale) 680 $iInclou les obres sobre la política racista d'un estat o sobre les que es limiten al comportament discriminatori manifest que s'adreça als grups racials o ètnics. Per a les obres sobre les actituds discriminatories envers una raça o per a les obres sobre la discriminació racial com ideologia, cerqueu$aRacisme 681 $iNota sota$aRacisme 750 7$aDiscriminación racial$2thub//spa 750 7$aRace discrimination$2thub//eng 750 7$aDiscrimination raciale$2thub//fre 996 $a.a11673436$b27-11-20$c04-06-08$d-$ed$f- 909 $a11$5ES-BaUB 990 $aTHUB Tema$5ES-BaUB 035 $a(ES-BaUB).a11673436
| 0.773338 |
curate
|
{"es": 0.022235948116121063, "ca": 0.9777640518838789}
| |
cawac_ca_20200528_12_43345
|
La inauguració del CCCB el 1994 va resultar un autèntic revulsiu en la vida cultural de Barcelona. En un moment en què algunes de les grans infraestructures de la ciutat estaven encara obertes parcialment...
| 0.66965 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.elpuntavui.cat/barcelona/nacional/5-cultura.html
|
crawling-populars_ca_20200525_47_8983
|
“Renunciar a la dignitat per no perdre la llibertat?”
L’escriptor de Picamoixons, Magí Sunyer, recupera la història d’una dama que va ser obligada a passar la nit amb un tirà per salvar la vida del seu marit. La història és l’eix de la cançó popular “Capitel·lo” de Joan Soler i Sans i dona forma a l’argument de “Safira”, l’obra de teatre que aquest dissabte podreu veure a l’escenari del Teatre Principal de Valls amb Violant Llopis, Mercè Espelleta, Xavier Grasset i Carles Bigorra.
Safira de Magí Sunyer
Dissabte 24 de febrer a les 21h al Teatre Principal
Preus: 14 i 12€
Promoció Jove 3 x 30 x30
Apropa Cultura, una porta a la inclusió.
| 0.760407 |
curate
|
{"ca": 0.9132492113564669, "pl": 0.02365930599369085, "es": 0.06309148264984227}
|
: /2018/02/20/
|
macocu_ca_20230731_4_373631
|
Lo Llibre 2 : paraules, frases fetes, dites, refranys, expressions i cançons / grup de Facebook Paraules Ebrenques ; [coordinació: Josep Adell Sebastià ... [et al.]]
Muñoz i Sebastià, Joan Hilari. Miquel Àngel Espinosa, un brodador de Benicarló a la Tortosa del Renaixement. Notes d'arxiu [Castellón de la Plana] : Sociedad Castellonense de Cultura, 2014
| 0.645388 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_6_776975
|
Festa @ZeroWasteToys & Projecte comunitari a l´espai Benet Corner. – AMPA Pere Vila
Publicat el 12 Novembre, 2019 12 Novembre, 2019 Autor RebeccaCategories El racóEtiquetes Festa, ZeroWasteToys
Anterior Entrada anterior: Dinar de tardor, diumenge 24/11
Següent Entrada següent: Mmmm… Tornen els pastissos de 6è
| 0.651846 |
curate
|
{"ca": 0.9477124183006536, "pt": 0.05228758169934641}
|
http://www.ampaperevila.org/festa-zerowastetoys/
|
macocu_ca_20230731_8_378091
|
En aquest apartat hi podeu trobar diferents activitats que realitzo amb els alumnes, són coses que vaig provant i que no les tinc encaixades en cap unitat didàctica.
En general han sortit totes força bé, les podeu provar i ja em direu quelcom.
Igualment si en teniu alguna d'interessant m'ho podeu fer saber.
Des de fa uns anys, sóc un gran aficionat de la música Country i del Line-Dance. Per aquest motiu, intento portar a l'escola diferents balls country pels alumnes. Són uns balls que motiven molt als alumnes i que en general aprenen amb facilitat. A més tinc l'avantatge que és un tema que està força de moda i el món western els agrada a tots en general.
El fet que el Line-Dance sigui un ball que en la majoria de coreografies es balli individualment i per files, facilita l'aprenentatge dels alumnes. També hi ha balls que són per parella o en rotllana, com ara el Cotton Eyed Joe
La podeu trobar en el CD del club super-3 (3 XL.NET)
El Ball d'en Shin Chan, ha estat coreografiat per un company de les comarques de Girona i es balla com a Line-Dance, és a dir, en files.
Com que la música agrada molt als alumnes, de seguida s'hi enganxen. Jo ho he provat a partir del curs de segon i en general funciona força bé.
Durant el primer trimestre del curs 2002-2003 a l'escola Pompeu Fabra de Lloret de Mar, vaig realitzar una petita unitat de Programació relacionada amb l'Atletisme.
Sobretot influenciat pel fet que al costat de l'escola teniwm les pistes d'atletisme municipals i és molt interessant l'experiència. Cal destacar que en cap moment s'ha volgut treballar alguna de les capacitats condicionals, sinó que ha estat una primera pressa de contacte amb el món de l'Atletisme i aprofitant-lo per realitzar diferents habilitats com ara llançament, curses, salts,...
A continuació podreu veure tot tipus d'informació sobre aquestes activitats
JORNADA JOC POPULAR
Durant el curs 2002-2003 vam ralitzar una jornada de jocs populars amb els alumnes de primer, va ser l'activitat final del segon trimestre. Es van ajuntar tots els els tres grups de primer i es van barrejar els alumnes, tot seguit i amb l'ajuda dels mestres tutors es realitzaren diferents activitats per grups i racons. Vam situar els alumnes en l'època medieval i resultava que havien atacat l'escola i si superavem les proves amb èxit llavors la salvaríem. Cada alumne portava un tarja penjada i si superava la prova li permetia seguir endavant, per el contrari si tenia problemes o es comportava malament se li marcava a la tarja. Al final es va donar un diploma commemoratiu de la jornada
Després de veure sempre els alumnes assentats a les cadires abans de començar la classe d'Educació Física, vaig decidir treure-les fora un dia i provar que podiem fer. En el vídeo que adjunto podeu veure alguna imatge de les diferents activitats que vam realitzar, a més també podeu trobar la sessió en format word.
Durant el transcurs del primer trimestre del curs 03-04, vaig detactar un gran ús dels xaps en la majoria d'estones lliures dels alumnes, per tant vam decidir realitzar un jornada on poguessin gaudir de diferents jocs amb els xaps.
Tot seguit hi ha alguns dels jocs que vam provar de jugar:
Algunes fotos representatives de la jornada de xaps:
PICAR EL XAP
(si el gires guanyes un punt)
PUNTERIA
(van fent cops amb els dits fins a col·locar-lo dins el cercle, així sumen un punt i tornen a començar)
QUI EL TIRA MÉS LLUNY
(han de llançar des d'una línia el xap amb el dits, guanya qui el llança més lluny)
PARTIT DE FUTBOL-XAP
(es marquen un camps petits i es juga amb equips de 4, han de marcar gol i passar-se el xap amb la mà)
L'AGAFO AL VOL
(2 modalitats, la primera llances el xap amb els dits i l'agafes amb la mà; la segona el col·loques sobre el colze i el deixar-lo caure l'atrapes amb la mà)
Durant el tercet trimestre del curs 03-04, vaig realitzar una petita experiència de Teatre amb els alumnes del quart curs de Primària.
Es tracta de formar 4 grups dins de la classe i assignar-los un tema a desenvolupar, per exemple: la vida en un Castell, un mercat, un circ, una escola, un zoo,...
Els alumnes durant un temps determinat (10'-15') elaboren aquesta petita representació. Se'ls avisa que només podran utilitzat el seu cos a través del mim, és a dir, no cal un diàleg verbal, sinó només el gestual.
Quan estan preparats es passa a la representació de cada grup durant uns minuts (3'-5')
Es poden fer preguntes al final de cada representació per veure si han entès l'obra i si han estat atens en tot moment als detalls que hi poden haver hagut. També podem demanar als actors si s'esperaven que els hi sortís tal com ha anat o no.
El/la mestre/a pot fer de presentador per moderar i dinamitzar més l'activitat.
Durant el curs 2003-2004 hem realitzat amb els alumnes de 6è un treball de coordinació i equilibri ajudant-nos del material de malabars i acrosport.
La primera sessió ens va servir per conèixer cada material i com utilitzar-lo (vídeo i explicació pràctica).
A partir d'aquí, treballant per racons, els alumnes experimentaven i descobrien les diferents possibilitats de cada material i la seva pròpia habilitat.
L'activitat va resultar molt engrescadora, els alumnes van aprendre i s'ho van passar molt bé.
Aquesta activitat ha estat realitzada per la mestra d'Educació Física Rosa Ma Melian .
El dijous 4 de novembre del 2004, la nostra escola Els Estanys va participar juntament amb moltes altres escoles, entitats i clubs esportius, en la Diada de l'Educació i l'Esport. Aquesta diada esta enmarcada dins l'Any Europeu de l'Educació a través de l'Esport.
Des de les 16:15 h. i fins les 17:00 h. vam realitzar unes activitats relacionades amb l'esport:
- Realització d'un relleu al voltant del pati pels alumnes de cada curs, des de P3 fins a 6è.
- Lectura del manifest a favor de l'Educació a través de l'Esport
- Petita sessió d'Aeròbic amb tots els alumnes i mestres de l'escola
- També vam fer el gest que ens proposava la diada
Va sortir tot molt bé i ens ho vam passar d'allò més bé.
ARTICLE PUBLICAT A LA REVISTA GUIX No311 DEL MES DE GENER DE 2005
PRESENTAT ALS CURSOS D'ESTIU DE L'INEF BARCELONA (ESTIU 2004)
Durant el curs 2003-04 he posat en pràctica uns plafons informatius per cada curs, els qual estan situats per llocs estratègics de l'escola, on els alumnes poden obtenir diferents informacions
MATERIAL / ESTIRAMENTS : Ens informa de l'equip o taula que porta o recull el material i que alhora és l'encarregat de fer els estiraments
QUÈ DESTAQUEM? : lloc destinat a destacar algun joc nou o estirament
ESTEM TREBALLANT? : s'informa als alumnes de les dues Unitats Didàctiques que estan treballant en aquells moments.
INFORMACIONS: en aquest apartat tota informació hi té cabuda.
Des de sempre m'havia interessat el tema dels massatges i de la relaxació. Llavors durant el curs 03-04 he provat diferents activitats relacionades i influenciades pel fet d'haver participat en un parell de cursos relacionats amb el tema. Em va semblar interessant de provar-ho també amb els meus alumnes i realment ha funcionat més bé del que em pensava. Si aconsegueixen el clima de relax, poden disfrutar-ne molt, de fet ho demanen constantment.
Els objectius que m'he marcat són els següents:
- conèixer i experimentar diferents tornades a la calma
- aconseguir un clima de relax i gaudir-ne
- conèixer diferents tipus de massatges i tècniques de relaxament
- adquirir un coneixement suficient que els permeti realitzar aquests petits exercicis de relaxament.
- prendre consciència i tenir cura del cos d'un company
A continuació podeu veure algunes fotos
dels diferents exercicis de relaxament i massatge.
A finals del 2n trimestre del curs 03-04 vam realitzar alguns passos d'Aeròbic amb els alumnes de CI i CM, també influenciats pel fet d'haver fet un curs d'Aeròbic, a continuació podeu veure algunes imatges de l'activitat.
Com podeu veure tots ho han fet molt bé i per descomptat hem rigut molt.
Si voleu al principi de cada bloc d'imatges us podeu descarregar la fitxa amb els passos de cada tipus de coreografia (són en format word).
EXPERIÈNCIA PRESENTADA ALS CURSOS D'ESTIU DE L'INEF DE BARCELONA (ESTIU 2004)
PUBLICAT ARTICLE A LA REVISTA GUIX No322 DE MARÇ DE 2006
Durant el curs 2003-04 vaig tenir un alumne en pràctiques de MEF (David Rodríguez), amb ell vam decidir elaborar un tipus de joc on hi hagués una barreja entre el joc de sobretaula i el de l'activitat física.
Per aquest motiu hem elaborat aquesta proposta lúdico-esportiva anomenada: EL GRAN JOC
Es tracta d'una barreja entre el joc de la OCA i el TRIVIAL, però sempre dins l'àmbit de l'educació física.
Nosaltres hi hem jugat amb alumnes a partir del quart curs i l'experiència és molt positiva.
A continuació podreu descarregar-vos les instruccions pel mestre i per l'alumne en format word
El passat dimarts 8 de juny del 2004, vam realitzar la primera Jornada de Jocs a la Platja de Lloret de Mar al CEIP Pompeu Fabra.
Aquesta diada realitzada amb els alumnes de cicle inicial
va ser tot un èxit d'organització i els alumnes s'ho van passar d'allò més bé.
Tot seguit us podeu descarregar el dossier que vam redactar per aquesta ocasió amb el plànol de la platja, els diferents racons de joc i el cartell de cadascún.
AL FINAL VAM REPARTIR UN OBSEQUI PER CADA NEN I UN GELAT
Volem donar les gràcies als mestres tutors i especialistes que ens han ajudat a portar a terme aquesta Jornada de jocs, igualment a l'Ajuntament de Lloret de Mar, la Policia Local i l'equip de Salvament aquàtic.
Sense la col·laboració de tots aquesta activitat no s'hauria portat a terme.
| 0.779792 |
curate
|
{"ca": 0.9170102547838038, "pt": 0.015540754836663496, "es": 0.03087007083201184, "en": 0.03478168939634211, "uk": 0.0017972301511787715}
| |
mc4_ca_20230418_2_373470
|
Viña Pomal Selección 500 recupera l'excel·lència dels nostres mètodes tradicionals. Elaborat sobre la base d'Ull de llebre (85%) i Garnatxa (15%) i envellint aquesta última en bocois de 500 litres tal com es feia fa més de 100 anys. El resultat? Un vi negre criança homenatge a la bona tasca de sempre, per als paladars més exigents d'avui.
Aconsellem beure Viña Pomal Selección 500 acompanyant tapes, plats de pasta, formatges joves, pollastre, graella de verdures i barbacoes.
De color vermell intens i brillantors violetes, apreciem l'acoblament especiat i floral de l'Ull de llebre.
Les seves aromes a fruits negres, violetes i regalèssia, conjugats amb la fruita vermella i llaminera que aporta la varietat Garnatxa.
En boca té una entrada potent i carnosa que de seguida dóna pas a la frescor i l'equilibri, amb un retrogust amb records a cacau, minerals i torrefactes.
S'elaboren les dues varietats per separat. Busquem l'estructura de l'Ull de llebre amb un temps de maceració llarg, aportant el volum i el potencial de la varietat. En el cas de la Garnatxa, amb una elaboració a inferiors temperatures potenciem la frescor, usant part de la rapa en fermentació per aportar certa longitud i equilibri. Les criances es realitzen també per separat: l'Ull de llebre en bótes de roure americà de 225 litres durant un període de 15 mesos; la Garnatxa, per la seva delicadesa i finor, es cria en bocois de 500 litres de roure francès on la relació de fusta pel que fa al vi és menor i l'envelliment és més lent. Amb aquests bocois de 500 litres, usats antigament pel celler per a la criança i transport del vi, es pretén tornar als orígens de Rioja i de Bodegas Bilbaínas, on els vins es criaven durant llargs períodes de temps en aquests envasos.
La DOQ Rioja és un puzle de sòls, varietats i climes que aporten diferents matisos i complexitat als seus vins. En la creació d'aquest vi hem recorregut a la varietat Ull de llebre, autòctona del nord de la Rioja. En aquesta subzona de Rioja Alta, l'Ull de llebre mostra tot el seu potencial d'envelliment per la combinació de sòls argilo-calcaris i clima Atlàntic, donant vins frescos, elegants i subtils. La Garnatxa negra provinent de Rioja Baja, aporta un fresc aroma de fruita vermella amb boca llaminera, fent de l'acoblament un clàssic de Rioja.
| 0.865363 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.codorniu.com/ca/vina-pomal-seleccion-500.html
|
macocu_ca_20230731_4_519489
|
POLITICA DE COOKIES
POLITICA DE COOKIES
Oficina i administració: Montse Salcedo (montse@portet.cat)
Dades registrals:
Segons la seva finalitat
.google.com
NID
6 mesos
La cookie NID conté un ID únic que Google utilitza per a recordar les seves preferències i una altra informació, com el seu idioma de preferència (p. ex. anglès), quants resultats de cerca desitja que es mostrin per pàgina (p. ex. 10 o 20) i si desitja activar o no el filtre SafeSearch de Google
178
UULE
1 dia
174
CONSENT
Permanent
Llancen un missatge a l'usuari visitant, perquè estigui al corrent que el nostre lloc web utilitza cookies.
30
1P_JAR
1 setmana
Aquestes cookies s'usen per a recopilar estadístiques del lloc web i rastrejar les taxes de conversió.
19
OTZ
1 mes
Permeten optimitzar i personalitzar els anuncis mostrats en navegar. Serveix per a analitzar pautes de trànsit a la web, durada de la sessió del navegador. Està relacionada amb el sistema de publicitat personalitzada de Google Adwords
33
Última revisió: juny 2020
| 0.591025 |
curate
|
{"es": 0.10520939734422881, "ca": 0.8283963227783453, "ru": 0.011235955056179775, "nl": 0.0030643513789581204, "fr": 0.021450459652706845, "en": 0.021450459652706845, "eu": 0.006128702757916241, "de": 0.0030643513789581204}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_163770
|
Avui hi ha el darrer debat, el faran a TV3, després ja només quedarà el debat Junqueras-Margallo a 8TV. Els primers dos debats han caigut de la mà de l'independentisme que proposa un futur millor i més ric per a tothom. El nacionalisme corrupte (Ciudadanos, PP, PSOE, CSQEP) no ha passat de les burles, les mentides i les amenaces.Avui, com en els anterior dos debats, caldrà que tots fotem canya al twitter i mirem de destapar les mentides dels nacionalistes i a convèncer als indecisos.D'entrada ja sabem que al debat hi van en Baños i en Romeva, per tant, els pro-David Fernández i pro-Mas que s'abstinguin de cridar com histèriques que si el seu candidat predilecte hagués anat al debat haguéssim tingut 135 escons. El que hem de fer és donar suport als nostres candidats i esperar que donin el millor d'ells. Animar-los, vaja.Doncs vinga, twitter, somriures i pedagogia. :)
Hahahaahahahahah no potser real ek ! !! El Rabell està sent sodomitzat pel Baños
| 0.793002 |
curate
|
{"ca": 0.9579390115667719, "uz": 0.002103049421661409, "en": 0.03995793901156677}
| |
oscar-2301_ca_20230418_1_158154
|
L’exposició permanent mostra com l'Ebre ha estat sempre el pas natural al llarg d'una vall estreta i encaixada en congostos: un camí d'aigua, una via de difusió comercial i cultural. Enmig de vapors, muletes, pontones, xalanes i altres models, l’embarcació fluvial més característica ha estat el llagut. Amb una eslora d’entre dotze i vint metres i poc calat, carregava fins a trenta tones de tota mena de mercaderies: blat, llana, carbó, ceràmica o oli cap avall; sal, arròs o taronges, cap amunt.
Aquest comerç immemorial va patir una davallada en l’època contemporània per l’estancament econòmic del territori o l’aparició de nous mitjans de transport, entre altres. Tot va acabar quan ENHER va comprar alguns dels darrers llaguts i el 1967 va barrar el riu amb la presa de Riba-roja; llavors, va extingir-se definitivament la navegació tradicional.
El reg ha estat una ambició permanent dels pagesos d'un país situat a la Catalunya seca. Els projectes de reg són abundants durant els segles XVIII i XIX. El 1857, el Canal de la Dreta, i el 1912, el Canal de l’Esquerra, fan possible la colonització de la gran plana deltaica.
L’aprofitament de la força hidràulica per a obtenir energia s'ha imposat als aprofitaments tradicionals i, al segle XX, ha estat l'electricitat l'agent que ha encapçalat la transformació i industrialització.
El riu industrialitzat ha esdevingut un riu captiu pels embassaments i les recents concessions hidràuliques vinculades a les nuclears i als transvasaments.
Compartir
Compartir
OBJÈCTES
Calaixera traslladada al poble
Calaixera traslladada al poble nou de Faió
Muleta “Salvadora”
Muleta “Salvadora”
Pontona
Pontona
Volant per obrir i tancar les
Volant per obrir i tancar les comportes del Canal de la Dreta
CA OC ES EN FR
Sus Visitmuseum
Declaracion d'accessibilitat
Crèdits
Política de privacitat mòbil
Política de privacidad
Avís legau: Era ©Generalitat de Catalonha permet era reutilizacion des contenguts e es donades cada viatge que se cite era hònt e era data d'actualizacion, que non se desnaturalize era informacion e que non se contradigue damb ua licéncia especifica.
| 0.677306 |
curate
|
{"ca": 0.9391179290508149, "pt": 0.00862895493767977, "en": 0.003835091083413231, "it": 0.01725790987535954, "pl": 0.006711409395973154, "es": 0.01725790987535954, "de": 0.007190795781399808}
|
https://visitmuseum.gencat.cat/oc/museu-de-les-terres-de-l-ebre/encastre/del-riu-cami-al-riu-captiu
|
mc4_ca_20230418_13_615587
|
Samarreta LE COQ SPORTIF Geo Jacquard Pocket Tee SS M pur rouge 1621031 | Walashop.com
Geo Jacquard Pocket Tee SS M pur rouge Inici
Geo Jacquard Pocket Tee SS M pur rouge Samarreta de màniga curta per home sku: 1621031 29,99
Geo Jacquard Pocket Tee SS M pur rouge Aquesta samarreta bàsica de cotó llueix al pit una butxaca confeccionat amb un teixit serigrafiat «Geo Pattern». El logotip Practice que adorna la part superior de la butxaca està estampat per flocat. Es presenta en cinc colors, dels quals tres són de temporada: negre, blau marí, blanc, blau intens i vermell. És ideal per lluir un estil informal i a l'última.
| 0.699567 |
curate
|
{"en": 0.13893376413570274, "fr": 0.07108239095315025, "ca": 0.789983844911147}
|
http://www.walashop.com/ca/geo-jacquard-pocket-tee-ss-m-pur-rouge-194887
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_320240
|
1-Estimaràs a Marx sobre totes les coses i al seus seguidors, castro, lenin, polpot, etc. 2-No dubtaràs del dogma comunista. 3-tot i ser ateu, celebraràs sant jordi muntant una parada o destrossant les dels teus enemics 4-Els teus pares seran un burgesos renegats dels quals només okuparàs la seva casa 5- Agrediràs a qualsevol nen que siguent d'alguna organització contraria a tu 6- No tindràs relacions impures fora de l'ambit de la teva organització comunista i indepentista 7- Procuraràs robar qualsevol cosa pertanyent a organitzacions contràries a tu , com ara entrar a l'acampada, o si entres pagant amb el regal de la padrina, els cridaràs botiflers. 8-Acusaràs de tot al capitalisme, encara que el teu pare treballi a la Caixa o empreses similars. 9-No posaràs en dubte els manifestos ni la forma de treball dels teus capos 10- Dessitjaràs tenir les ultimes novetats amb mòbil o novetats de la salomon. Aquests manaments es poden resumir en 1, odiar a tot qui no segueixi això.
A què cony ve això?
| 0.892774 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_7_33164
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
Catalunya Nord
Febrer 2017
Ara podeu consultar en línia l'enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya
Una eina esencial per aquells quels agrada la cultura popular catalana....
24.02.17
PUBLICITAT
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies:
| 0.663803 |
curate
|
{"ca": 0.8308823529411765, "es": 0.13602941176470587, "de": 0.014705882352941176, "en": 0.01838235294117647}
|
: /etiqueta/tradicionari/
|
oscar-2201_ca_20230904_8_141002
|
L’Ajuntament avança en els tràmits per adquirir la masia i la finca de la Torre Negra - Sala de Premsa Sant Cugat
Notes de premsa
TEMÀTICA
Ajuntament
Alcaldia
Atenció ciutadana
Ciutadania
Ciutat
Comerç
Comunicació
Cooperació
Cultura
Economia
Educació
Eleccions
Esports
Habitatge
Innovació
Joventut
Medi ambient
Mobilitat
Participació
Ple municipal
Protecció civil
Salut
Seguretat ciutadana
Territori
Turisme
Més etiquetes
consells de barri
Equipaments
participació
pressupostos participatius
Convocatòries
de premsa
Actes oficials
Presentacions
Multimèdia
Galeria d'imatges
Vídeos
Revista
Som Sant Cugat
Som Centre Est
Som Centre Oest
Som Mira-sol
Som La Floresta
Som Les Planes
Altres publicacions
Contacte
T. 93 5657000 – 607013665
[email protected]
Cerca:
Ajuntament
L’Ajuntament avança en els tràmits per adquirir la masia i la finca de la Torre Negra
18/10/2021
Comparteix aquesta notícia
L’Ajuntament avança en els tràmits administratius per adquirir formalment la finca de la Torre Negra, situada al límit del Parc Natural de Collserola i formada per aproximadament 88’2 hectàrees de terrenys agrícoles i forestals amb un edifici fortificat del segle XV.
El ple municipal celebrat aquesta tarda ha aprovat per unanimitat el Plec de Clàusules Administratives Particulars (PCAP) per a la seva adquisició. Es tracta dels tràmits administratius que han de regir el procés per tal que la Torre Negra passi a formar part del patrimoni públic de la ciutat.
Una vegada aprovat aquest plec, ara encara caldrà que la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat emeti un informe favorable per realitzar aquesta operació. Posteriorment l’acord es tornarà a portar a aprovació del ple municipal –previsiblement al desembre- per tal de validar definitivament l’adquisició de la finca. Una vegada aquest acord definitiu estigui ratificat al ple, es podrà formalitzar l’escriptura de compra-venda davant notari.
El preu d’adquisició d’aquesta finca es fixa en 2’8 M€, una xifra validada pel servei de Valoracions i Patrimoni de l’Ajuntament. El consistori podrà abonar aquesta quantitat ja que disposa dels recursos suficients en la partida “Compra de patrimoni” reservada al pressupost 2021 d’inversions municipals.
Cal recordar que l’Ajuntament i els propietaris de la finca –la família Rabadà- ja van presentar públicament al novembre del 2020 la intenció de les dues parts d’arribar a un acord per a la compra-venda de la finca.
La Torre Negra, un dels símbols patrimonials de Sant Cugat
L’edifici de la Torre Negra, que inicialment es va erigir com un castell, va ser propietat del Monestir de Sant Cugat fins que al 1842 a causa de la desamortització de béns eclesiàstics fou subhastada i venuda a la família Rabadà per més de dos milions de rals. Des de llavors la finca sempre ha estat propietat dels descendents d’aquesta família.
La finca conserva unes 2’7 hectàrees d’antics conreus que es conserven com a prats i zones enjardinades (on està situat l’edifici de la Torre Negra) i aproximadament 85’5 hectàrees forestals dominades per pins i alzines situades dins del Parc Natural de la Serra de Collserola.
El valor patrimonial i històric de l’edificació, així com la seva singularitat, fa que la Torre Negra esdevingui un element amb un gran significat per a la ciutadania de Sant Cugat i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A aquest fet se li ha de sumar la proximitat amb el nucli urbà i la gran accessibilitat a peu i en bicicleta. Per aquestes raons la Torre Negra és una de les principals portes d’accés al Parc de Collserola.
Comparteix aquesta notícia
Darreres notes de premsa
02/12/2021
Ciutadania
Sant Cugat organitza una dotzena d’activitats per commemorar el Dia...
30/11/2021
Alcaldia / Cultura
“TORNA EL NADAL A SANT CUGAT”, amb prop de 400...
24/11/2021
Ajuntament
Les violències masclistes es disparen amb la COVID: creixen un...
22/11/2021
Ciutat / Medi ambient
Mira-sol, les Planes i la Floresta substituiran 3.000 llumeneres de...
Veure totes les notes de premsa
Properes convocatòries de premsa
Veure totes les convocatòries
Contacta amb nosaltres
T. 935.657.000 – 610.590.392
[email protected]
Segueix-nos
Seccions principals
Notes de premsa
Convocatòries de premsa
Revistes
Multimèdia
Contacte
Subscriu-te al nostre butlletí
© 2018 Sala de Premsa de l’Ajuntament de Sant Cugat Tots el drets reservats.
Avís legal
Política de cookies
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.D'acord
| 0.655179 |
curate
|
{"ca": 0.8963800904977376, "fr": 0.03800904977375565, "it": 0.00746606334841629, "gl": 0.0058823529411764705, "es": 0.00746606334841629, "pt": 0.011312217194570135, "en": 0.025113122171945702, "no": 0.0027149321266968325, "de": 0.005656108597285068}
|
http://premsa.santcugat.cat/ajuntament/lajuntament-avanca-en-els-tramits-per-adquirir-la-masia-i-la-finca-de-la-torre-negra/
|
mc4_ca_20230418_7_488280
|
pel·lícules | Encuentra tus audios y noticias con el buscador de RADIO ONDA CERO | Onda Cero Radio
L'Adriana Díaz ha vingut com ho fa cada dilluns amb una llibreta plena de temes culturals. I ens ha portat al programa l'Àngel Sala, el director del Festival Internacional de Cinema de Catalunya Sitges 2019. La cita, que començarà el proper 3 d'octubre, farà passar per la poblacio del Garraf nombroses pesones afeccionades al cine.
Repassem amb Pablo Mérida i David Cervelló l'actualitat cinematogràfica. Aquesta setmana destaca el reboot de la saga de "El muñeco diabólico" així com una proposta espanyola que porta per títol "Los Japón" Repassem la resta d'estrenes i les últimes notícies cinematogràfiques.
Repassem amb Pablo Mérida i David Cervelló l'actualitat cinematogràfica. Aquesta setmana destaca "Toy Story 4" candidata a convertir-se en un dels èxits de l'estiu. Repassem la resta d'estrenes i les últimes notícies sobre futures produccions cinematogràfiques.
Una setmana més en Pablo Mérida ens ajuda a repassar l'actualitat cinematogràfica. Aquesta setmana destaca el ressorgiment de la nissaga de "Men in Black" ara amb una nova parella protagonista: Tessa Thompson i Chris Hemsworth. Repassem la resta d'estrenes i les últimes notícies sobre futures produccions cinematogràfiques.
Una setmana més en Pablo Mérida ens ajuda a repassar l'actualitat cinematogràfica. Aquesta setmana destaquen l'adaptació a personatges reals d'"Aladdin", "El hijo" i "La viuda" com a propostes pel cap de setmana.
Una setmana més en David Cervelló i Pablo Mérida repassen l'actualitat cinematogràfica. Aquesta setmana destaquen "Hellboy", "Casi imposible" i "Un hombre fiel" com a propostes pel cap de setmana.
Nits de Ràdio 18/05/2019
Una setmana més en David Cervelló i Pablo Mérida repassen l'actualitat cinematogràfica. Aquesta setmana destaquen "Hellboy", "Casi imposible" i "Un hombre fiel" com a propostes pel cap de setmana. També parlem amb Joshua Aguilar amb motiu del seu llibre "El millonario de Silicon Valley" amb el que aprendrem les claus per ser emprenedor.
El centrocampista mallorquín no tiene protagonismo en la Ponferradina
Fullana "de momento no me planteo salir"
Más de Uno Valencia 12:30 20/11/2019
| 0.640236 |
curate
|
{"es": 0.0924408014571949, "ca": 0.889344262295082, "it": 0.018214936247723135}
|
https://www.ondacero.es/temas/pellicules-1
|
racoarticles_ca_20221005_3_1000
|
Les dioxines constitueixen un nombrós grup de contaminants ambientals, que són alliberats al medi en quantitats molt petites, procedents de diversos processos de combustió i com a subproductes d'una serie d'activitats indus-trial~ i de processos químics. Estan presents en tots els compartiments del medi ambient (atmosferic, aquatic i terrestre) i tenen la capacitat d'acumular-se en el greix animal i en I'huma. Els nivells mediambientals de dioxines van arribar a assolir valors maxims en els anys 60 i 70, i a partir d'aleshores van comenqar a disminuir, a causa d'un millor control de les incineradores, a I'ús d'una tecnologia millor, a la disminució de I'ús de carbó en combustions in-dustrial~ i domestiques i a un increment de I'ús de les benzines sense plom, entre altres factors. Per mitja de I'experimentació animal, s'ha demostrat que els efectes toxics de les dioxines són independents de la via (oral, parenteral, cutania) o del tipus d'exposició (aguda, prolongada). Per a la població general, la principal font d'exposició a les dioxines és la dieta. En un estudi dut a terme a Tarragona es van determinar els nivells de dioxines en diversos aliments adquirits de forma aleatoria en supermercats i grans superfícies; els valors més elevats es van trobar en el marisc, el peix blau i les conserves de peix. D'altra banda, en un altre estudi elaborat a la mateixa area, es va trobar que el grau d'impregnació en població no exposada ocupacionalment a les dioxines és semblant al que es va trobar en diversos paisos industrialitzats. Pel que fa al possible efecte cancerigen de les dioxines, s'ha calculat que a Catalunya serien les responsable de I'aparició de 26 casos de cancer per any (un 0,12 010 del total). EL RIESGO DE LAS DIOXINAS: IMPREGNACIÓN HUMANA Las dioxinas constituyen un numeroso grupo de contaminantes ambientales, que son liberados al medio en cantidades muy pequeñas, procedentes de diversos procesos de combustión y como subproducto de una serie de actividades industriales y procesos químicos. Están presentes en todos los compartimentos de medio ambiente (atmosférico, acuático y terrestre) y tienen la capacidad de acumularse en la grasa animal y en la humana. Los niveles medioambientales de dioxinas alcanzaron valores máximos en los años 60 y 70, y a partir de entonces empezaron a disminuir, debido a un mejor control de las incineradoras, al empleo de una tecnología mejor, a la disminución del uso de carbón en combustiones industriales y domésticas y a un incremento del uso de las gasolinas sin plomo, entre otros factores. Mediante experimentación animal se ha demostrado que los efectos tóxicos de las dioxinas son independientes de la vía (oral, parenteral, cutánea) o tipo (aguda, prolongada) de exposición. Para la población general, la principal fuente de exposición a las dioxinas es la dieta. En un estudio realizado en Tarragona, se determinaron los niveles de dioxinas en diversos alimentos adquiridos de forma aleatoria en supermercados y grandes superficies; los valores más elevados se encontraron en mariscos, pescado azul y conservas de pescado. Por otra parte, en otro estudio realizado en el mismo área se encontró que el grado de impregnación en población no expuesta ocupacionalmente a las dioxinas es similar al hallado en diversos paises industrializados. En cuanto al posible efecto cancerígeno de las dioxinas, se ha calculado que en Catalunya serían las responsables de la aparición de 26 casos de cáncer al ano (0,12 010 del total).
RlSK FROM DIOXINS: HUMAN ABSORPTION Dioxins make up a large group of environmental pollutants that are released in small amounts as by-products of a variety of combustion processes and as industrial and chemical waste. They are present in al1 compartments of the environment (air, land and water) and can accumulate in animal fat, including in humans. Environmental dioxins reached peak levels in the 1960s and 70s, after which concentrations began to fall as a result of improved monitoring of incinerators, the application of technological improvements, decreased industrial and domestic use of coal, and increased use of lead-free gasoline, among other measures. Animal models have shown that the toxic effects of dioxins are present regardless of the route of entry (oral, pa-rentera1 or cutaneous) or whether exposure is acute or chronic. For the general public, exposure comes mainly through diet Researchers in Tarragona (Spain) studying dioxins in a variety of foods purchased randomly at supermarkets and hypermarkets found the highest levels in shellfish, blue fish and canned fish. Another study in the same part of the country found that levels in the general population with no occupational exposure are similar to those reported for other industrialized countries. Dioxin exposure is calculated to be responsible for 26 cases of cancer per year in Catalonia (0.12% of al1 cases).
LA CONTAMINACIÓ PER METALLS. ESTAT ACTUAL DEL RISC HUMA
Miquel Rodamilansa i Merce Torra
Els metalls són els únics contaminants ambientals que es troben de forma natural en el medi ambient, no es transformen ni es metabolitzen i estan presents en I'aire, I'aigua i el sol de forma constant. La seva concentració ambiental dependra, en alguns casos, de fonts ambientals i, en d'altres, s'haura de tenir en compte la contribució d'origen antropogenic. Pero, en definitiva, la seva presencia no dependra de processos metabolics més o menys complexos, ja que només poden canviar d'estat, de valencia, o en la seva formulació química. La gran utilització dels metalls en processos industrials i el seu origen natural fan que inevitablement estiguin en contacte arnb I'home i, per tant, I'exposició a concentracions més o menys elevades és, en molts dels casos, inevitable. Una de les característiques d'aquests productes és la seva capacitat d'acumulació. Alguns, corn el plom, tenen una gran capacitat per acumular-se en teixits durs, mentre que altres, corn el cadmi, s'acumulen majoritariament en teixits tous (ronyó i fetge). Determinats factors influeixen en la toxicitat dels metalls i poden en molts casos incrementar els seus efectesi. A continuació descriurem alguns dels factors nutricionals, bioquímics o fisiologics que poden modificar aquesta toxicitat.
OLIGOELEMENTS ESSENCIALS
Calci. 1) Amb el plom. El calci és probablement el factor nutricional més important que pot afectar la toxicitat del plom. És un catió divalent relacionat arnb molts processos fisiologics i bioquímics, que pot ser substitu'it pel plom. Dietes baixes en calci han demostrat un increment de plom en sang i en teixits tous de rates en comparació als animals que rebien una dieta adequada de calci2. 2) Amb el cadmi. Són actualment conegudes les anormalitats del metabolisme del calci i les malalties dels ossos, corn la malaltia d'ltai-ltai caracteritzada per osteoporosi ilo osteopenia, que van ser descrites al Japó en la població exposada a altes concentracions de cadmi en la dieta. El cadmi dipositat en el teixit osteoide interfereix en la calcificació, la descalcificació i la remodelació de l'os3. L'efecte del cadmi en 1' 0s pot ser se-cundar~ a la malaltia renal induida per cadmi.
zProfesor Titular de la Facultad de Farmacia. Cap de Servei del Servei de Toxicologia de I'Hospital Clínic de Barcelona.
Ferro La deficiencia de ferro produeix un augment de I'absorció de plom, a nivell gastrointestinal, en animals d'experimen-tació4, pero les temptatives per a demostrar les relacions en les poblacions humanes no han estat demostratives. Zinc Les interaccions entre el plom i el zinc no han estat tan ben definides corn les del calci i el plom, encara que es coneix que la deficiencia de zinc augmenta I'absorció de plom5. El pretractament arnb zinc o I'administració simultania de zinc arnb cadmi preven la necrosi testicular en rates6. Pot reduir els efectes nefrotoxics del mercuri inorganic, presumiblement per inducció de metal.lotionei'nes Seleni El seleni afecta la distribució del mercuri i en redueix la toxicitat en animals d'experimentació, probablement per dos mecanismes: forma un complex proteic arnb el mercuri7 i també incrementa I'activitat d'enzims que augmenten la síntesi de glutatiós.
PROTHNES LLIGADORES DE METALLS
Metal,lotionekes. La síntesi de metal~lotione'i'nes és indu'i'da per metalls essencials corn el zinc i el coure, així corn alguns metalls toxics. El cadmi forma complexos intracel.lulars arnb metal~lotione'i'nes els quals protegeixen les cel.lules de la toxicitat del cadmi9 La toxicitat cel,lular del mercuri també es veu reduida per la formació de complexes metal.lotione'inec. L'exposició a mercuri inorganic o a vapors de mercuri elemental en animals d'experimentació indueix la producció de metal~lotione'i'nes especifiques en el ronyó, el lloc de maxima acumulació de mercuri en I'organisme. El metil mercuri no indueix la síntesi de metal.lotione'ines, pero el mercuri inorganic derivat de la transformació del metil mercuri sí que pot induir la síntesi de metal~lotione'i'nes. Cossos d'inclusió intracel.lular. Els cossos d'inclusió intracel.lulars són complexos metal~loproteics que s'observen despres de I'exposició al plom i al bismut. A nivell ultraestructural contenen un cos central dens i una zona fibril.lar externa. Aquests cossos d'inclusió serveixen per a reduir la concentració plasmatica de metalls, especialment les de plom, i permeten que I'epiteli tubular renal romangui viable, encara que a un nivell funcional redu'i't. Així es redueix el transport de substancies que són normalment reabsorbideslo. ETANOL S'ha demostrat l'associaciO entre consum detanol i concentrations elevades de plorn en poblaciO d'edat mitjana i la ellsminuciö d'oligoelements essentials". L'etanol inhibeix la catalasa, enzirn responsable de l'oxidaciO del mercuri en la sang i els teixits: es produeix una menor absorciO de mercuri pels pulrnons, menys mercuri es oxidat en la sang i mes mercuri es transporrar Fins al cervell, ja que el mercuri elemental (forma reduida) pot passar la barrera hematoencefalica'2.
EDAT I DESENVOLUPAMENT
Podem considerar corn factors de major risc les situations que poden augmentar lefecte d'aquests metalls. Dues situations perfectament establertes son: is transferencia placentaria i els efectes fetals"-14 i ledat, ser dona menopausica i l'osteoporosi'5.
ASPECT ES GENETICS
Determinats factors genetics fan que l'exposiciO al plom en determinades poblacions les fad mes susceptibles. Els polimorfisrnes genetics de l'ALA-D de la via de la sintesi de l'hemo van ser descrits l'any t973. Les caracteristiques 1 les possibles implications cliniques van ser descrites l'any 1981, i es van identificar dos al !els, ALAD-1 ALAD-2, amb frequencies de 0,9 i 0,1 respectivament. En poblacions europees es troben els tres fenonps, 1-1, 1-2, i 2-2. La poblaciO hererozigeitica to una activitat ALA-D d'un 50 % de la normal i l'homozigOtica (2-2l presents una severa deficiencia de l'ALA-D amb activitats properes al 2% de la normal. . Aixi, treballadors moderadament exposats al plom i amb concentracions elevades de zinc-protoporfirina, van ser idenrificats en molts casos corn a heterozigots per l'ALA-D (1-2). Alguns autors troben que en nens heterozigots per l'ALA-D, per Cant amb deficiencia d'aquest enzim, hi ha concentracions elevades de zinc-protoporfirines, de forma independent a la concentraciO de plom' 6. Altres troben que 1'ALAD-2 es correla-(lona significativament amb Ies concentracions mes dies de plom en la sang, en una mostra arnpllia de recerca de plom en la sang de nens de la ciutat de Nova 'NW'. Es molt child seleccionar els metalls que, per contaminaciO, poden generar risc toxicologic en la poblaciO humana. De let, es produeix un fet fora curios en referencia a la contamina-ciO per rnetalls i es que-depen dels processos contaminants emprats en determinades activitats industrials, que poden cil•ar al Ilarg del temps o desapareixer. Corn a exemple it lus tratiu, vegem que la contaminacio per plom a nivell ambiental es va anar incrementant de forma lenta fins a la revoluciO industrial, moment en el qual es rnodifica de forma important el pendent. Es torna a produir un increment amb un pendent: mes marcat a partir del moment en que s'incrementa el parc autornobilistic. La utilitzaciO del plom retraetil corn a antidetonant de la gasolina va ser el responsable d'aquest increment exponential en els Oltirns 50 anys. Pert) les mesures de reductio additiu o la seva total desaparicib de les gasolines ha let que es produeixi una reduccio significativa de la seva concentraciO ambiental i del seu impacte en les poblacions humanes, especialment en les de nens. La selecciO dels metalls que proposem corn a contaminants s'ha let seguint criteris molt variables, perb fent especial esment en els que el Servei de Toxicologia ha treballat a nivell assistencial, epidemiolOgic i de recerca, els quals a continuaciO descriurern: -El plom, corn un model de contaminacio ambiental d'origen conegut, amb legislaciO sanitaria i en vies de ser controlat.
-El cadmi, corn un model de contaminacio industrial 1 alimentaria, que ha protagonitzat episodis depidemies tOxiques en poblaciO humana.
-El crorn, conegut extensament en el camp laboral i el de la carcinogenesi, i poc conegut a nivell de contaminacio ambiental. Presenta resultats contradictoris en poblaciö no exposada que calia esbrinar.
-El manganes, en concret un dels seus derivats organics, que s'ha comencat a utilitzar a EUA i Canada corn a antidetonant de la benzina, corn a substitud del plom tetraetil, i del qual caldra fer un seguiment per a avaluar el risc en població humana.
El plorn y el cadmi son rnetalls que s'acumulen en l'organisme, amb una vida mitjana deliminaciO molt Varga (entre 10 i 20 anys)• Aquestes caracteristiques han produit una gran pre-ocupaciO en les autoritats sanitaries, per ! 'impacte que paler' tenir sobre el medi ambient i l'especie humana, per la seva gran capacitat acumulativa rant a nivell biologic corn geologic• PLOM En el cas concret del plorn, una de les principals causes de contaminaciO arnblental ha estat combustiO de la benzina que utilitza o utilitzava el plom, en forma de plorn tetraetil, corn antidetonant i la qual, per tans, produla lernissib d'Oxid de plom a I'aire ambiental. Corn a conseqUencia de ('augment del parc automobilistic que va tenir Hoc durant els anys 60 i 70, la contaminacio a les grans ciutats es va fen insostenible, amb importants efectes en la poblaciO especialment exposada i sensible, nens sobretot. Les concentracions de plom en la sang van augmentar espectacularment fins a arribar als volts de 40 mg/dL. Arran d'aquesta situadiO, les autoritats sanitaries, especialment ('EPA {Environmental Protection Agency), van ler prendre als seus corresponents governs una serie de mesu.. 14,8 I 5,38 1,íO -1,15 1,17 -1,30 Sense plom 0,95-1,1 3 < O,i5 0,36 -0,64 0,38 -0,58 O 33 -0,44 0,25 -0,30 8,81 i 4 , 4 8 res drastiques per tal de disminuir la concentració ambiental de plom, ja que comencava a convertir-se en un problema de salut pública de grans dimensions. A Espanya, fins a I'any 1985, la concentració de plom a la benzina era de 0,6 g1L (una de les rnés altes d'Europa). A partir d'aquest any va esdevenir inferior a 0,4 gIL i el 1991 la normativa obligava que la concentració de plom fos inferior a 0,1 glL. Paral.lelament, I'any 1990 es va introduir la benzina cense plom. Aquestes modificacions han estat molt beneficioses per a la població del nostre país, ja que s'han tradu'it en una disminució de la concentració ambiental de plom i en una disminució de la concentració de plom en la sang d'aquesta població. Per a objectivar aquest fet, a la Unitat de Toxicologia del nostre Departament, s'han dut a terme estudis periodics que han permes concloure que I'evolució ha estat francament positiva. Els resultats de concentració de plom ambiental i I'evolució de la concentració de plom en la sang es poden observar a la taula 1j8. Malgrat que els resultats presentats són esperancadors, no hern d'oblidar que, en els estudis elaborats per la nostra Unitat, hern pogut comprovar que en la població infantil els resultats obtinguts no han estat tan positius, ja que el 27% d e l ~ nens té una concentració de plom en la sang superior a 10 mgldL, concentració que es considera el llindar de seguretati9. Treballs duts a terme per altres autors, aixi com una revisió de 19 estudis20, confirmen aquesta correlació entre la reducció del plom a la benzina i la disminució del plom en la sang en la població humana. Alguns autors2', confirmen que en I'actualitat el factor més determinant en I'exposició al plom és la dieta. Per tant, la contaminació de begudes i la d'aliments són els parametres més importants en la ingesta de plom.
Un altre dels metalls pesants presents en el medi ambient, com a conseqüencia de I'activitat industrial i que es troba normalment a les plantes, al sol, als aliments i al fum del tabac, és el cadmi. És un metall que, en la població general, s'acumula principalment en ronyó. Esta demostrat que I'exposició continuada a petites concentracions d'aquest metall durant llargs períodes de temps pot donar lloc a elevades concentracions de cadmi a l'escorqa renal. Estudis recents que utilitzen mar-cador~ de nefrotoxicitat molt sensibles (acid sialic, N-acetil-bglucosaminidasa, proteina lligada a retinol.. .) han demostrat que els primers signes de nefrotoxicitat subclínica apareixen a partir dels 2 m g Cdlg de creatinina en I'orina i a partir dels 50 mglg en el ronyó. Per tal d'avaluar la situació actual en que es troba la població a la nostra area geografica hern portat a terme estudis poblacionals en adults i s'ha observat que el principal contribuent de la contaminació per cadmi en aquesta població és el procedent del fum del tabac. S'ha trobat que, en els fumadors de més de 20 cigarretes al dia, la concentració de cadmi en I'orina és 3 vegades superior que la dels no fumadors: Cd orina (no fumadors), 0,19 f 0,03 mglL; Cd orina (fumadors), 0,71 I 0,08 mglL En els dos grups de població, la concentració es troba per sota del llindar de toxicitat i es confirma la importancia del fum del tabac com contaminant mediambiental en el nostre medi. Els resultats poblacionals obtinguts en el ronyó ens mostren que, en general, la població estudiada esta per sota del llindar de toxicitat establert per al cadmi en el ronyó (50 mglg).
La mitjana de concentració és de 14,6 f 5,9 mglg (marge: 2,4-31). No hern trobat cap individu per sobre del llindar de toxicitat, pero podem constatar que alguns dels individus s'acosten sensiblement cap aquest llindar22,i3.
CROM
El crom és un metall de gran tradició toxicologica, és un dels metalls"classics en toxicologia. És molt utilitzat en molts processos industrials i present en el medi ambient de forma constant. Té un gran interes com a element contaminant, a causa de la seva utilització industrial (aliatges, construcció.. .) Malgrat que es considera un element essencial a petites dosis (intervé en el metabolisme dels lípids i en el dels carbohidrats), té una reconeguda activitat toxica que depen de la dosi i de I'estat d'oxidació de I'element. Els efectes essencials es deuen a les concentracions traqa de Cr 111 i als efectes toxics del Cr VI. El crom hexavalent és un potent agent sensibilitzant que indueix I'aparició d'al.lergies dermatologiques, dany sever en el teixit nasal i pulmonar, i un augment del risc de patir malalties pulmonars (cancerigen, classificat per la IARC amb la categoria 1: metall carcinogen per a I'home de forma concloent). Tal com hern vist fins ara, el monitoratge biologic de grans grups de població exposats a metalls contaminants ambient a l ~ s'ha convertit en una area d'interes creixent. Seguint la mateixa línia d'estudi, hern avaluat en el nostre medi, la situació actual respecte de I'exposició al crom. Els resultats obtin-TAULA l l Risc per crom Població de Barcelona: 0,16 i 0,07 pglL lnterval 0,03 -0,31
Valors eugerament inferiors al8 de Tarragona Mot diferentes del8 de Madrid (efecte contaminació) guts ens mostren que ens trobem dins del marge de concentració obtingut en altres arees geografiques (taula 11). Cal ressaltar el resultat de Madrid i el marge obtingut a Tarragona (zona mes industrial, amb refineries, complexos petroquímics, incineradores.. )24.
L'interes d'aquest metal1 corn a contaminant a m b i e n t a l es produeix corn a consequencia de la seva introducció i utilització en molts pa'i'sos corn a substitutiu del plom tetraetil corn antidetonant de la benzina. És un meíall que, a part de la seva utilització industrial, f o r m a part del compost metilciclopentadienil manganes tricarbonil (MMT), recentment aprovat corn a additiu de la benzina. La c o m b u s t i ó del M M T dóna lloc a la f o r m a c i ó d'oxids de manganes al medi ambient i pot comportar un risc potencial per a la salut (sistema nerviós i respiratori). Els riscs associats a la possibilitat de contaminació ambiental per part del manganes i a la previsió del fet que es tracta d'un additiu que anira en augment han fet que en aquests moments s'estigui avaluant molt seriosament I'impacte que aquesta utilització pot produir sobre la població exposada. Les dades que s'han obtingut fins ara són contradictories i no permeten treure conclusions. Malgrat que en el nostre país I'additiu utilitzat és el MTB (metilterbutileter), davant de la possibilitat que s'aprovi el M M T corn a antidetonant, ens fa pensar que es pot convertir en un f u t u r problema, corn ha passat amb el p l o m . De rnoment, hem cornenqat un estudi per a avaluar la situació actual en el n o s t r e m e d i . Els resultats obtinguts fins ara, Mn (plasma) 0,836 mgll I 0,203 (rang: 0,3-1,6 mgll) són semblants als obtinguts a altres paisos.
REFERENCIES BIBLIOGRAFIQUES
1 Goyer RA Factor8 Influencing Metal Toxicity En Goyer RA Klaassen CD Waal-
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8338239352405482, "es": 0.09157391224358384, "en": 0.07050869285254346, "it": 0.0002759635728083893, "pt": 0.0007818967896237697, "fr": 0.0030355993008922824}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_140945
|
A pèl"El president ha de convertir la qüestió de confiança en això, literalment: una qüestió de confiança. I un cop escoltat el discurs, que la CUP decideixi si tirem endavant o bé si envia també Puigdemont a la paperera de la història" per Eduard Voltas 1 de Juliol 2016 a les 17.14 h"Després de les seves paraules els fets han agafat una rellevància molt més gran de la que ens imaginàvem", va dir des del faristol del Parlament el diputat de la CUP Joan Garriga just després que Carles Puigdemont anunciés la decisió de sotmetre's a una qüestió de confiança. Les paraules del Nana van provocar estupefacció i irritació en la bancada de Junts pel Sí. 20 dies després, la posada en escena de la CUP a la plaça del Rei emplaçant solemnement el Govern a convocar una cimera per posar-li data al RUI confirma que, efectivament, els cupaires continuen sense ser conscients de les conseqüències del seu no als pressupostos. Dubto molt que la CUP pensés que en aquest moment hi havia la més mínima possibilitat d'una resposta positiva a l'emplaçament. En cap país del món un govern es deixaria marcar l'agenda per un exsoci que li acaba de tombar el pressupost saltant-se a la torera els acords firmats. El Govern no podia respondre positivament, ni per parlar del RUI ni de la protecció de la gallina ponedora. Estic segur que la CUP coneix l'estat d'ànim dels seus interlocutors de Junts pel Sí, marcat per la inseguretat i la desconfiança per tot el que ha passat des del 27S: votacions desempatades per fantasmagòrics grupuscles trotskistes representats en la direcció, acords ferms que després muten no se sap ben bé per què, una organització dividida per la meitat i en risc d'escissió... Ara mateix, qui de Junts pel Sí és el valent que s'atreveix a firmar un acord amb la CUP i donar-ne garanties de compliment?Vostè em dirà: i doncs què fem, si sense els vots de la CUP Puigdemont no pot superar la qüestió de confiança del setembre?És una bona pregunta. Al meu entendre, Junts pel Sí no ha de negociar el vot positiu de la CUP a la qüestió de confiança. No ho ha de fer perquè no hi ha cap garantia de no tornar a passar per un viacrucis que ja ens sabem de memòria i que, a més, l'experiència diu que acaba malament. I no ho ha de fer, sobretot, perquè ha arribat l'hora que tots plegats siguem honestos i ens diguem les veritats. La CUP té dret a escoltar el pla de Junts pel Sí per fer la independència, si és que aquest pla hi és. No només la CUP, tota la societat catalana hi té dret. Saber en què consisteix això de fer la independència des del carril central. Saber com i quan es trenca amb la legalitat espanyola. Conèixer un pla concret, creïble i sensat, avalat si pot ser per l'ANC, Òmnium i l'AMI. Escoltar també de la boca del President que ell, tots els consellers del seu govern i tot el grup parlamentari de Junts pel Sí (inclòs Germà Gordó, si al setembre encara no ha tingut la decència de plegar) estan disposats a assumir les conseqüències dels seus actes, inclosa la d'anar a la presó si cal (perquè al Canadà i a la Gran Bretanya et pots posar a fer una independència sense risc d'anar a la presó, però a Espanya, per desgràcia no). I saber que aquest és el pla de JxS i només de JxS, el pla conscient i honest dels del carril central, no una concessió a ningú a canvi d'uns vots per seguir tirant.Aquesta és, per tant, la meva humil opinió: el president de la Generalitat s'ha de presentar davant del Parlament a pèl i convertir la qüestió de confiança en això, literalment: una qüestió de confiança. I un cop escoltat el discurs, que la CUP decideixi si tirem endavant o bé si vol enviar Carles Puigdemont, també, a la paperera de la història.http://www.mon.cat/cat/notices/2016/07/a_pel_166067.php
Aquestes coses s'han de resoldre privadament.Si tot s'en va a norris jo no diré culpa de qui, senzillament els repudiaré a tots i per imbècils a tots també.Arribarem al The final countdown i encara estarem igual.Jo compto 18 mesos des de el 27 S que és quan varem expresar alló que voliem.Ja portem consumits 9 mesos
Doncs seria un acte injust i del qual només se'n beneficiarien els culpables d'engegar-ho tot a rodar (que veurien part de la culpa que els pertoca a ells assignada a gent que no la mereix).
M'importa una merda, més injust és que ens fotem els que no "mengem" de cap d'ells ni de les seves dèries, aficions o paranoies.
Precisament per la injustícia de tractar igualment els culpables dels que no ho són en sortirem tots perjudicats, especialment els que no mengem de cap d'ells. Hem de desfer-nos del papanatisme també en això, i si el poble pretenem ésser actor sobirà hem de renunciar a comportar-nos com mainatges rampelluts. I a qui li sigui pesat això d'actuar amb responsabilitat que torni a la servitud (que, sens dubte, alliberava de pensar).
Precisament amb el que he dit estic exigint "responsabilitat" a tots ellsJo no seguiré ni als que volen que CDC desaparegui ni als que volen que les CUP's desapareguin ni els que volen que amb tanta desapariciíó ERC es faci lo puto amo del galliner.
La responsabilitat l'han de tenir tots ells, però la punició, si cal, ha d'ésser aplicada a qui ho hagi fet malament (o, si la mereixen els dos, amb la intensitat que cadascú es mereixi). Altrament estaríem punint fer les coses bé i premiant aquells que ho engeguen tot a rodar.
No m'entens Rigel, no estic parlant de justicia pura i dura, parlo de les "meves" lleis i en elles porto a tots els implicats a trovar una solució, no a deixar-lis canxa perquè puguin anar fent els seus jocs -cosa en la que els polítics estan com peix a l'aigua. Donar-lis l'oportunitat de que es puguin salvar de la crema en lloc d'ajudar al que jo penso que s'ha de fer ho perjudica -ho evita de fet- . No estic en condicions de fer presoners ni garantir els acords de Ginebra.
Donar-los*
I mira que fa quatre dies ja em van corregir...
| 0.89409 |
curate
|
{"ca": 0.9919410150891632, "pt": 0.008058984910836762}
| |
crawling-populars_ca_20200525_9_9737
|
Selecciona tu segmento
Canvia català per un altre
...Buscant!
Aviat et mostrarem els resultats
Segueix amb la teva cerca
Més resultats
CaixaBank (Anar a inici)
Family Sènior
Programa Family Sènior
Solucions financeres
Salut i benestar
Oci i viatges
Formació i cultura
Voluntariat
Compra Estrella
Promoció temporalment no disponible.
130 € de descompte i lliurament gratuït per la compra d’una cadira de rodes elèctrica Joytec, lleugera i plegable amb joystick. Aquesta cadira té un motor a cada roda, la qual cosa li dona més potència a les pujades i al fre electromagnètic.
A més, per la compra d’aquesta cadira, de regal: un cistell per dur-hi objectes, una bossa per al respatller i un cinturó.
Promoció vàlida en venta directa emplenant aquest formulari o trucant per telèfon al 93 830 52 15 o al 639 673 592.
Més informació, a www.tecmoving.com.
Condicions
1) El servei gratuït de lliurament està disponible dins de la península Ibèrica.
2) No acumulable a altres ofertes, promocions ni descomptes.
3) Els descomptes, els regals i els avantatges no es poden bescanviar pel seu valor econòmic.
4) Per a qualsevol informació addicional, contacta al 93 830 52 15 o al 639 673 592.
5) Oferta vàlida fins al 30/04/2020.
CaixaBank és aliè als termes i condicions d'aquesta oferta, inclòs el seu període de vigència i a les relacions comercials o contractuals que d'ella es derivin, ja que només es limita a facilitar l'accés a la mateixa. Per a qualsevol informació, consulta o reclamació relacionada amb les promocions, ha de contactar amb l'empresa oferent de les mateixes.NRI: 2919-2019/09681
A Family Sènior el més important és la família.
Segueix-nos a Facebook i coneix nous avantatges i ofertes!
Productes
| 0.771719 |
curate
|
{"es": 0.027976190476190477, "it": 0.015476190476190477, "en": 0.04583333333333333, "ca": 0.8910714285714286, "pt": 0.014285714285714285, "fr": 0.005357142857142857}
|
: /particular/family-senior/salut-i-benestar/serveis-assistencials/tecmoving.html
|
cawac_ca_20200528_8_220292
|
Unió D'Entitats De La Marina
La Unió d'Entitats de la Marina és una entitat de segon nivell que agrupa les diferents associacions dels barris de la Marina, situats a l'extrem meridional de la ciutat de Barcelona, al Districte de Sants-Montjuïc.
La Unió d'Entitats de la Marina va néixer el mes de juny de 1987, amb la voluntat d'aglutinar i vertebrar el teixit associatiu de la Marina, donant suport i serveis a les diverses entitats i afavorint l'intercanvi d'experiències. Després de gairebé 20 anys de trajectòria i amb 35 entitats adherides, continua treballant per la consolidació de l'associacionisme i la cohesió social.
Enquesta participació
Us convidem a respondre l'enquesta per recollir informació en el procés de debat sobre les normatives de participació i funcionament de districtes.
| 0.789779 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.cab.cat/108-unio-dentitats-de-la-marina
|
mc4_ca_20230418_1_193821
|
You are here: Home ∼ Borràs, notificada
Published by Oriol on 20 Juny, 2017 | Leave a response
Aquesta imatge s’ha trobat el missatger que ha vingut a notificar la consellera Borràs
Meritxell Borràs i el secretari general de Governació, Francesc Esteve, han estat notificats finalment per la Fiscalia de l’admissió a tràmit de la querella per la compra d’urnes. En les imatges que han sortit per televisió, la veritat és que al notificador se’l veia acollonit, quan ha vist la imatge d’unitat del Govern de Catalunya acompanyant la consellera i el secretari en la signatura de la recepció. Desobediència, malversació, prevaricació continuada… tots aquests són els càrrecs que s’imputen a la consellera mentre 15 anys després vèiem desfilar la meitat del Govern Aznar per haver-se corromput de veritat durant aquell temps a costa del diner públic. Quin millor dia, per enviar la notificació, oi?
Posted in El Dietari del Procés Tagged Borràs, comuns, referendum
| 0.799004 |
curate
|
{"ca": 0.9433368310598111, "en": 0.05666316894018888}
|
http://www.oriols.cat/bloc/borras-notificada/
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.