id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_1_527755
|
En una roda de premsa, el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha recordat que llei espanyola de Seguretat Social estableix dues condicions a la persona que enviuda per cobrar la pensió: acreditar un mínim de cinc anys de convivència en parella i que quan el cònjuge mor faci almenys dos anys de la seva inscripció en un d'aquests registres.
Fins ara, per constituir una parella de fet calia fer-ho davant notari o en alguns ajuntaments: uns 50 van obrir aquest servei però, a dia d'avui, només el mantenen una vintena, ja que la resta --inclosos els de Barcelona, Badalona i l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) - l'han tancat en donar-se "situacions irregulars", ha explicat Mundó.
El conseller ha explicat que l'objectiu del nou registre és "posar-ho fàcil" a les parelles que volen inscriure i, al mateix temps, alliberar els ajuntaments d'haver de dedicar recursos a aquesta qüestió, a més de centralitzar el servei per dificultar situacions de frau .
A més de les persones que s'inscriguin directament, Mundó ha dit que és "aconsellable" que les parelles que ara estan inscrites en els ajuntaments s'ho comuniquin també al registre de la Generalitat, i ha recordat que, si una parella es dissol, també ha de comunicar-se.
PRIMERA PARELLA INSCRITA
La inscripció serà gratuïta i es podrà fer tant de forma telemàtica com presencial, amb cita prèvia, a la seu central que la Conselleria de Justícia té a Barcelona oa les oficines d'aquest departament distribuïdes pel territori català.
La primera parella s'ha inscrit prop de les 12 hores d'aquest dilluns, i han estat dos veïns de Prats de Lluçanès (Barcelona): Sandra i Jordi, de 27 i 37 anys, que acaben de ser pares i no estan casats, i han acudit a la seu central del departament coincidint amb la roda de premsa del conseller.
| 0.86351 |
curate
|
{"ca": 0.9865168539325843, "es": 0.01348314606741573}
| |
oscar-2201_ca_20230904_13_74196
|
Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS/DES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Formats: TSV XML GeoJSON Etiquetes: paisatge barranc
Filtrar resultats
Ruta R08: De barranc en barranc
Recorregut circular de 11,2 km que es pot realitzar a peu o en bicicleta. Durada a peu aproximada de 3 hores i 10 minuts.
| 0.729798 |
curate
|
{"ca": 0.8583938885783492, "pt": 0.026644307806968512, "de": 0.0072666294019005035, "es": 0.007080305571082542, "en": 0.09055338177752935, "bs": 0.0022358859698155395, "eb": 0.001490590646543693, "fr": 0.0005589714924538849, "nl": 0.00577603875535681}
|
https://opendata.reus.cat/cps_dataset?res_format=TSV&tags=paisatge&res_format=XML&tags=barranc&res_format=GeoJSON
|
mc4_ca_20230418_14_699767
|
Cases rurals per gaudir de la brama al Boumort
Pàgina d'inici Agenda Cases rurals per gaudir de la brama al Boumort Festival Internacional de Blues de Cerdanyola del Vallès 'Joan Fuster, una mirada personal' al Museu de la Mediterrània Gratuïta
Cases rurals per gaudir de la brama al Boumort De l'1 de 2013 al 20 d'octubre de 2013
- Baix Pallars (Pallars Sobirà) Dos cérvols a la serra del Boumort - Lleida Turisme Facebook
Al Prepirineu occidental, entre les valls de la Noguera Pallaresa i el Segre, es troba la Reserva Nacional de Caça de Boumort, que abasta la serra del Boumort, que li dóna nom, la serra de Carreu, de Cuberes i de Batsacans. Aquesta reserva protegeix les espècies que hi viuen en estat salvatge i en preserva els ecosistemes. Els cérvols en són un exemple i, per tant, a mitjan setembre i octubre es pot visitar Boumort per gaudir d'un espectacle peculiar: la brama, en la qual els mascles batallen entre ells per guanyar-se les femelles, marquen territori i bramen constantment en estat de zel. Per poder observar aquesta activitat en tota la seva esplendor i interferir al menys possible en aquest moment vital per a l'espècie, la Reserva Nacional de Caça de Boumort adverteix que cal anar amb el màxim silenci i circular per les pistes principals sense apropar-se als animals. D'altra banda també s'aconsella fer la visita amb guia i buscar punts elevats per tal de fer les millors observacions, així com portar prismàtics i telescopis terrestres. A la zona, s'hi organitzen sortides i rutes per conèixer el fenomen, de la mà de diverses cases de turisme rural i allotjaments, com ara la Casa l'Hereu de Montcortés, la Casa Churchill i la Casa Leonardo de Senterada. Sobre l'activitat
Web de Lleida Turisme / Web de Casa l'Hereu / Web de Casa Churchill Serra del Boumort
Baix Pallars (Pallars Sobirà) Més propostes a Pallars Sobirà
| 0.875301 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.descobrir.cat/ca/agenda/cases-rurals-per-gaudir-de-la-brama-al-boumort-154127.php
|
macocu_ca_20230731_8_520786
|
Fem el que diem que fem? aula de ciències amb perspectiva de gènere
Elena Ramis Pérez
Carolina Pipitone
Universitat Autònoma de Barcelona
La desigualtat de gènere a les ciències, tant a les aules com a l’ocupació és un tema que actualment, se’n comença a parlar més i cada cop es veu més la necessitat de fer un canvi. Partint d’una societat androcèntrica, on la dona ha estat (o està) exclosa, on l’educació està basada en un model masculí i les violències de gènere es continuen perpetuant a l’aula, en aquest treball s’analitzen diverses entrevistes a diferents docents per observar la perspectiva que tenen respecte el gènere i com s’ha de treballar a l’aula. En l’anàlisi s’ha pogut veure la importància que se li dóna des de les aules de ciències al llenguatge i material inclusiu, a la necessitat de buscar referents dones, per altra banda, s’ha observat, també, la necessitat de formació del professorat i la poca relació que hi ha entre el discurs del professorat i com ho apliquen després a l’aula.
Ramis Pérez, Elena; Pipitone, Carolina. «Fem el que diem que fem? aula de ciències amb perspectiva de gènere». Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, 2020, Núm. 39, p. 22-28, https://doi.org/10.5565/rev/ciencies.419.
| 0.767853 |
curate
|
{"es": 0.052969502407704656, "ca": 0.8579454253611557, "en": 0.08908507223113965}
| |
mc4_ca_20230418_1_72912
|
El projecte d'en Roger
Slow fusta és un projecte que es manifesta a través d'aquesta, amb gestos i moviments molt naturals. Pots ser-hi partícep a través de tallers i també a través d'encàrrecs personalitzats segons les teves necessitats o idees...
Aquí us deixo més informació que en Roger ens explica sobre el seu projecte:
"La meva necessitat d’expressar i el meu afany d’investigar m’ha portat en aquest moment de la vida a fer-ho a través de la fusta. Es podria dir que sóc fuster tot i que sento que és la foto d’ara, és un camí que ara m’agrada per expressar-me i per donar, però romanc obert cap on la vida em porti.
Darrerament amb la crida a dedicar més temps i energia als tallers i activitats d’acompanyament a les persones, de moment des de la fusta però obert a evolucionar i amb ganes col·laborar amb altres projectes i persones amb un propòsit en comú."
Pots contactar amb ell a través del mail roger@slowfusta.com i estar al cas dels tallers i altres informacions a www.slowfusta.wordpress.com/
| 0.843949 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.eufrasiaecobotiga.com/ca/fent-xarxa/slow-fusta/
|
macocu_ca_20230731_2_405472
|
Sanitat confirma que Espanya tindrà restriccions per Setmana Santa
Per altra banda, la ministra s’ha mostrat molt positiva sobre el pla de vacunació al país. Carolina Darias ha afirmat aquest dimecres que Espanya ja ha administrat més dosis de vacunes contra la covid-19 que les persones que té infectades. La titular de la cartera sanitària espanyola ho ha dit després del Consell Interterritorial de Salut, que ha servit per constatar un cert alentiment en el descens de la corba de les infeccions després de la «baixada ràpida» del darrer mes. És per això que Darias ha tornat a fer una crida «a la prudència» i ha demanat fer una desescalada de les mesures restrictives «el més gradual possible». En aquest context, ha afirmat que ara «no pertoca» convocar manifestacions multitudinàries el 8 de març.
TV en DIRECTO | Carolina Darias, ministra de Sanidad: "Estamos trabajando en un documento de actuaciones compartidas que pueda servir antes de la Semana Santa para saber qué se puede hacer y qué no" https://t.co/de682OewhRpic.twitter.com/s1tr2k2oeB
Preocupen les variants de la Covid i la seva immunitat a les vacunes
La ministra també ha ofert les dades de les vacunes que han arribat a Espanya, i ha detallat quantes han anat a les Comunitats Autònomes i quantes a l'Exèrcit. Concretament, el braç armat de l'Estat n'ha rebut 14.820 de Pfizer i 12.200 d'AstraZeneca.
Sobre aquesta última companyia, la titular de la cartera sanitària ha afirmat que Espanya exigirà el compliment dels compromisos contractuals d'aquesta i de la resta de farmacèutiques, davant de la polèmica pel fet que les empreses estan tenint dificultats per subministrar les dosis promeses. Darias ha explicat que en aquests moments hi ha prop de 900 casos de la variant britànica de la covid-19 confirmats, i un nombre similar en estudi. També s'ha detectat 6 casos de la variant sud-africana i un de la brasilera.
| 0.830969 |
curate
|
{"ca": 0.8681552365762892, "es": 0.1318447634237108}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_69934
|
Serà aquest divendres al Museu de les Terres de l’Ebre. El mateix dia quedarà oberta l’exposició de fotografies “La meua terra és de colors” d’Emilio Zaragoza
etiquetes noticies, cultura, exposicions, amposta, museu terres ebre
8/5/2019
Aquest divendres 10 de maig a les 19.30 h, al Museu de les Terres de l'Ebre s'inaugura l'exposició “Gaites, gralles i dolçaines”. La mostra s'ocupa de la gaita, un oboè popular, propi del territori de l'antiga Diòcesi de Tortosa; uns instrument musical que posava música a les festes des del Priorat fins a l'Alt Maestrat i des dels pobles de costa fins al Baix Aragó, acompanyada sempre per la percussió d'un tabal. La gaita, tot i les nombroses semblances que presenta amb altres oboès populars de la Mediterrània, té algunes característiques pròpies, que la diferencien també dels seus veïns més immediats: la dolçaina valenciana i la gralla, actualment més conegudes.
La mostra dóna a conèixer també els gaiters més destacats, el context social de l'instrument i el seu paper històric i festiu, dedicant càpsules específiques a Francisco Pallarés de Paüls, Paco i Daniel Arasa 'Los Flarets' de Santa Bàrbara, Camilo Ronzano de Sorita, Ximo Albiol de Benicarló i Lo Mas de la Solfa de la Fatarella; també exposa diferents instruments musicals procedents de fons museístics i de col·leccions particulars.
La formació musical tradicional d'un gaiter i un tabaler és actualment minoritària, mentre que al territori són nombroses les colles de dolçainers i de grallers. Avui, els tres instruments conviuen a les comarques centrals dels Països Catalans, amb estils i repertoris diversos, posant música a les festes i els actes populars més destacats.
Una altra part de l'exposició està dedicada al present dels tres instruments: gaita, gralla i dolçaina, amb un audiovisual en què diverses persones parlen del moment actual i es mostra l'entorn social de la música, el moviment associatiu que es vertebra a través de les colles, els moments festius, etc.
El contingut de l'exposició és fruit de la recerca realitzada pel seu comissari Joan Pellisa, luthier, músic i investigador especialitzat en organologia i història dels instruments de vent populars i de corda polzada dels Països Catalans; i de la recerca que -amb el suport de l'IRMU i la col·laboració de les diferents colles de gaites, grallers i dolçainers del territori- van realitzar l'equip format per Clàudia Giménez, Hermínia Domènech, José Vicente Castel i Eva Castellanos, parcialment publicada a l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l'Ebre (IPCITE).
L'exposició itinerant “Gaites, gralles i dolçaines” està organitzada pel Museu de Tortosa, el Museu de les Terres de l'Ebre i el Departament de Cultura ies podrà visitar a la Sala d'exposicions del Museu de les Terres de l'Ebre entre el 10 de maig i el 30 de juny de 2019.
El mateix divendres, al vestíbul del Museu, quedarà oberta l'exposició de fotografies “La meua terra és de colors”, del fotògraf Emilio Zaragoza. La mostra, que es podrà visitar fins el 16 de juny, es composa de vint-i-cinc de fotografies on es poden contemplar diferents indrets del Delta de l'Ebre en diferents èpoques de l'any i, per tant, amb diferents condicions meteorològiques i ambientals.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.997525518094649, "en": 0.0024744819053510673}
| |
mc4_ca_20230418_5_304669
|
Això no és màrqueting, això són vendes - aula d'economia i empresa
Posted on 17/12/2014 Author Estudis d'Empresa 0
He treballat per a múltiples empreses i he estat responsable del llançament de productes, marques i línies de serveis. Al llarg de tot aquest temps he après, que hi ha dos tipus d’empreses: les que estan enfocades a la venda i les empreses que estan enfocades al màrqueting.
Les empreses centrades en la venda de productes o serveis, primer desenvolupen un producte; segueixen majoritàriament una intuïció del management: “això és el que volem fer! Això és el que ens fa il·lusió!”. Acostumen a justificar la seva idea en el supòsit de que un concepte exactament igual, funciona molt bé a d’altres llocs. Decideixen que el seu producte tindrà un preu determinat, una marca concreta, etc. I finalment demanen: “departament de màrqueting, ven aquest producte”. La conclusió de tot aquest procés és senzilla: això no és màrqueting, això són vendes.
Un 95 % de les empreses treballen així. No és estrany, al meu entendre, que gairebé un 85% dels productes que es llencen al mercat fracassin, i en conseqüència que les empreses o els inversors mai recuperin la inversió que el seu llançament ha suposat.
Les diferents variables de producte han quedat definides amb anterioritat i el que se’ns demana als experts, un cop ja hi ha el producte amb la seva marca i el seu nom, és bàsicament que hi posem un bonic embolcall i el venem. Això va totalment en contra dels principis del màrqueting.
Com actua una empresa enfocada al màrqueting? El procés és totalment invers a l’explicat. Partim de l’exemple, que som productors d’aigua mineral. i volem fer el llançament d’una nova línia d’aigua. La pregunta és: quina? Seríem davant d’una conclusió no d’una premissa.
En un procés de màrqueting, posem per exemple que vulguem vendre una crema de mans. La pregunta que ens fem és, a quin segment volem arribar: pells atòpiques, seques, o pells greixoses? A pells joves o pells madures? Això també és una conclusió, de cap manera una premissa. Podria posar un munt d’exemples, que il·lustrarien aquesta explicació, però el lector de ben segur, ja s’ha fet una idea clara del que estic explicant.
En un procés de màrqueting, primer hem de determinar el target al qual ens dirigim, és a dir, quin és el nostre públic objectiu, el públic en el qual entenem que tenim una oportunitat de negoci, analitzant quin és el mercat, quina és la mida, quin és el creixement de cada segment, i també avaluant quina és la presència i qualitat de les alternatives de la competència.
Un cop sabem quin serà el nostre target ens preguntarem, com hauríem de posicionar-nos en aquest mercat en relació amb els nostres competidors. D’aquesta forma, el posicionament desitjat, haurà de condicionar totes les variables del mix de màrqueting. Fent referència a l’exemple de la crema per a les mans, si nosaltres volem diferenciar-nos en rapidesa d’absorció, conveniència i facilitat d’aplicació, tot això condicionarà enormement la composició final del producte, el sistema d’aplicació, l’envàs i, es clar, la marca que haurem d’escollir per tal de poder fer arribar el nostre producte al públic desitjat.
En un procés de màrqueting, primer triem el client. Un cop sabem a qui ens dirigim, definim els objectius de posicionament i quan això està fet, només aleshores desenvolupem el mix de màrqueting.
D’aquesta manera, garantim que el mix s’ajusta realment a la demanda del mercat i que tots els elements treballen d’una manera coherent en l’assoliment dels objectius de posicionament.
Un procés com aquest , de cap manera garanteix l’èxit, però la meva experiència m’ha ensenyat, que incrementa exponencialment les oportunitats.
Francesc Rufas Gregori – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB
Category: Articles d'opinió Tag: Màrqueting Leave a comment
Previous PostCoses diverses a fer abans no s’acabi el 2014
Next PostLa productivitat i… El bàsquet
| 0.816384 |
curate
|
{"ca": 0.9746932515337423, "en": 0.012014314928425357, "es": 0.005623721881390593, "pt": 0.007668711656441718}
|
http://blocs.umanresa.cat/empresafub/articles-dopinio/aixo-no-es-marqueting-aixo-son-vendes/
|
mc4_ca_20230418_16_142082
|
Apartment Intermezzo Belgrade Sèrbia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Apartment Intermezzo
Dissenyat tant per oci com per negoci, Apartment Intermezzo està situat idealment a Belgrade; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
A Apartment Intermezzo, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Amb una localització ideal i amb comoditats imbatibles, Apartment Intermezzo no troba competidors en cap categoria.
| 0.770673 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/apartment-intermezzo/hotel/belgrade-rs.html
|
cawac_ca_20200528_11_128282
|
Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
L'exjugador del planter blaugrana Pol Garcia, ara a les files del Juventus, ha afirmat que "no estic en el radicalisme" i, en aquest sentit, ha afirmat que "no crec en la independència".
El jugador de Terrassa, en una entrevista a El Larguero de la Ser, ha exposat que "si hagués de votar en una consulta m'abstindria perquè sóc català, però també sóc espanyol".
García s'ha mostrat partidari que "Catalunya ha d'ajudar Espanya i Espanya a Catalunya". No obstant això, ha assenyalat que "si la gent vol la independència i al final ha de ser, serà".
L'exjugador de les categories inferiors del Barça ha explicat que "he anat a la selecció espanyola, gaudeixo amb els èxits de la selecció, els meus avis són espanyols i, per tant, em sento espanyol. D'altra banda, a casa parlo català i em sento català". "No tinc cap problema ni amb Espanya ni amb Catalunya", ha conclòs.
I per què no ens ho demanen a tots? A tots ens fan la mateixa pregunta, oficial, i ja ho tenim: consulta.
Fa anys que estem demanant precisament això, que TOTS els catalans puguin decidir sobre la independencia de Catalunya, no només aquest importantíssim "ex-jugador del planter del Barça"
5
.
.
#54 Gerard, Basilea. 06/11/2013 - 10:29
Valorar
Si això ho fa un de l´Espanyol ... Fatxes, militats, unionistes, etc.
1
.
.
#53 Francesc, Badalona. 06/11/2013 - 09:09
Valorar
Però quin collons de notícia és aquesta? 'Un exjugador del planter del barça diu...' I perquè no m'ho pregunten a mi si vull la independència i ho plubliqueu demà en portada que sí que la vull. Esteu fatal.
11
.
.
#53.1 Mabus, Barcelona. 06/11/2013 - 10:47
Valorar
1
.
.
Francesc que dur és viure a una ciutat "popular", oi? jajaja que vagi bé ;)
#52 Barcelona, Barcelona. 06/11/2013 - 02:40
Valorar
Cap novetat, com la majoria de catalans.
-11
.
.
#51 El mico de l'anís, Badalona. 06/11/2013 - 01:49
Valorar
Els futboleros els deuen conèixer. Jo no havia sentit mai fins ara el seu nom.
8
.
.
#50 Oriol, Barcelona. 06/11/2013 - 00:20
Valorar
Respecte absolut per les idees i els sentiments d'aquesta persona. Ara bé, no considero la seva opinió especialment interessant, atès que no sembla que sigui un referent per a ningú..
11
.
.
#49 ramon522, blanes. 06/11/2013 - 00:10
Valorar
I que? Es lliure de pensar el que vulgui
9
.
.
#48 María, Berga. 05/11/2013 - 21:47
Valorar
I qui es aquest ?
9
.
.
#48.1 Lea , Kimportan nord. 05/11/2013 - 23:55
Valorar
-3
.
.
Un no independentista , i tu?
#47 EXPLICA-HO, independència. 05/11/2013 - 21:46
Valorar
Cada any España ens pren 17.000 milions d?euros que no ens torna de cap manera, i de la part que suposadament sí que ens torna l?Estat espanyol, ens deuen 8.000 milions. I per si no n'hi hagués prou ens imposa un 1,58% de límit de deute, reservant-se ella un 4,38%.
1
.
.
#47.1 JOAN, ESPANYA. 05/11/2013 - 23:39
Valorar
-
.
.
A veure, per que em tinc de creure aquestes xifres i no d´altres? No hi ha manera que algun organisme neutral clarifiqui d´una vegada les xifres de la balança fiscal dels pebrots? Als indepes us han injectat aquest mantra i el repetiu com si de les "pil.les" Duracell es tractès.
#46 Emciv, Barcelona. 05/11/2013 - 21:44
Valorar
Vas fi xaval. Se t'acabat la carrera al Barça
-2
.
.
#45 Laia, Tarragona. 05/11/2013 - 21:35
Valorar
Aquest xiquet és justet. Sobren comentaris, ja que els justets no entendran mai la diferència entre deixar que la gent opini i els que no deixen opinar
Si ara el Rosell fos un bon President, ja hauria cessat un anticatalà que tenim al Club. No hi cap espanyol que no vulgui la mindependència d´Espanya. Per què aquí sempre volem ser diferents?. Doncs aquest jugador està sentenciat per poc intel.ligent. De mi tindrà una xiulada segur. Soci 12.408
-2
.
.
#42 ernengdecastefa, murmansk. 05/11/2013 - 19:51
Valorar
i?la meva veïna de dalt és unionista i l'altere independentista..la opinió d'aquest noi val la mateixa que la de qualsevol; 1 persona=1 vot.
8
.
.
#41 BEJOTA, bcn. 05/11/2013 - 19:37
Valorar
L'enquesta d'El País reflecteix que un 63% dels entrevistats considera que la secessió de Catalunya "és quelcom amb molt poques o nul·les probabilitats d'arribar a ser realitat", enfront d'un 33% que ho veu "possible en un futur més o menys proper".
-2
.
.
#41.1 Moles, Les Ardennes. 05/11/2013 - 20:36
Valorar
0
.
.
no plou, coi
#40 pep, vic. 05/11/2013 - 19:25
Valorar
Val més que et dediquis a posar una pilota dins d'una caseta
0
.
.
#39 llibertum, Mataró. 05/11/2013 - 19:05
Valorar
I aquest qui és?.
9
.
.
#38 Enric, Vic. 05/11/2013 - 18:59
Valorar
Amic Pol si hem de parlar de Radicalitat, Evidentment que és qüestió de RADICALITAT DEMOCRÀTICA! Si, sóc radical per què sóc abans de tot democrata ! Si parlem de Radical en el sentit que tu creus que és ser Radical, aquest només és el que nega la veu o l'esdevenir d'un poble!
5
.
.
#37 llepet, Pirineu. 05/11/2013 - 18:48
Valorar
Un cop més, en Rius ens fa aportacions de gran nivel en contra de la independència. Rius, encara no se si ho fas per enfotre-te´n dels unionistes o es que no trobes cap" inteligüente" al bandol unionista, pero es que noi, entre el Pantoja,el Bertin Osbosne , la Belen Esteban, i aquest . "hay nivel
5
.
.
#36 Faithless, Barcelona. 05/11/2013 - 18:21
Valorar
Des de quan ser independentista és sinònim de ser radical? La radicalitat l'exerceixen aquells que no ens deixen votar què volem ser. En això, aquest nano la caga.
15
.
.
#36.1 Respawn, BCN . 05/11/2013 - 19:42
Valorar
-2
.
.
Cuantas veces se os tiene que decir que la democracia no permite qué una parte de España decida romper la nación?...¿que pensais los imdepes que España es un pastel que se puede cortar a trozos?...lo teneis claro....
#35 Cartanya, bcn. 05/11/2013 - 18:11
Valorar
El carnisser del meu mercat, creu que la independència, es bona per uns i dolenta per els altres, i el vigilant de la zona blava esta totalment en contra, per un altre costat, la modista, vol la independència si o si, però el forner creu que serà mol difícil, però el de les llegums. . . . . .
19
.
.
#34 Pol Puigdomènech Basté, Terrassa. 05/11/2013 - 17:45
Valorar
Pol G-A-R-C-I-A... no cal dir res més!
-24
.
.
#34.2 ostia, vielha. 05/11/2013 - 18:18
Valorar
-23
.
.
hablo el etnicista. A que me recuerda esto? Ah si, a algo que paso en Alemania....
#34.1 No cola, POL i cia, Barcelona. 05/11/2013 - 18:15
Valorar
24
.
.
Ja ho vas provar ahir, fantasma espanyolero, i vas fer el ridícul. Per què ets tant ruc de creure que colarà ara?
#33 Erasmus, Amposta. 05/11/2013 - 17:45
Valorar
Dóna gust sentir opinar a nois amb mentalitats sanes, no contaminades d'hispanofòbia ni de catalanofòbia. naturals, raonables... La tercera via, sens dubte, és la de les persones sensates. les altres dues són de fanàtics i d'intolerants, majoritàriment (que no unanimement)
-23
.
.
#32 Un ex becario de Danone, BCN. 05/11/2013 - 17:40
Valorar
No creo en los berberechos al ajillo. Estropea el rebozado.
20
.
.
#31 calu, livorno. 05/11/2013 - 17:37
Valorar
Peró, qui es aquest?? ?
19
.
.
#30 novit, vilanova i corrupció. 05/11/2013 - 17:30
Valorar
Es la muchachada sana de catalunya. Da gusto la educación y el saber estar, no como esos otros, que no es que sean anti capitalistas, son anti jabón, pañuelo palestino y estelada, a la par que escupen bilis por la boca contra todo lo español. Como dice Casper, venga chaval, un abrazo.
-17
.
.
#29 ferf, la pera. 05/11/2013 - 17:27
Valorar
Quina noricia més important, mare meva.
24
.
.
#28 calu, livorno. 05/11/2013 - 17:21
Valorar
Qui es aquest?
23
.
.
#27 Casper, Bcn. 05/11/2013 - 17:10
Valorar
Que muchacho tan amable y moderado. Es un hombre de bien, el catalán de bien. Venga un abrazo.
-25
.
.
#27.1 Pere Prats, Sants. 05/11/2013 - 17:49
Valorar
10
.
.
I tant, sobretot quan ha dit que s'abstindria enlloc de votar NO, molt bon nano, un exemple a seguir pels unionistes.
Es mejor ser pobre y libre que ser esclavo Y sabes que es un esclavo en el sigo XXI alguien que no tiene derechos políticos para decidir su futuro y alguien que no es dueño del dinero que se gana trabajando. Lo pillas? ?
#25 amarileta, bcn. 05/11/2013 - 16:28
Valorar
Quin dia sortirem al pati tots, i donarem un passet al davant els que siguin indepes, i quiets els sobiranis? Patètic, tu sí, tu no...
-21
.
.
#25.1 Pere Prats, Sants. 05/11/2013 - 17:52
Valorar
6
.
.
Hi ha qui la Democràcia els produeix orticària, et donc un altre exemple, quin dia sortirem al pati i donarem un passet al davant els que siguin del PSOE i quiets els del PP? ... claaar, això que les coses es resolguin democràticament molesta a segons qui, oi amarileta.
#24 i que?, BCN. 05/11/2013 - 16:21
Valorar
he, he... veig que cada vegada esteu mes tronats a l'e-noticies. Entenc que poseu material per encendre els ànims a banda I banda... però es que "un ex-jugador del planter del Barça"! Home, poseu noticies qie aportin algo... que amb això no anem a enlloc.
38
.
.
#22 democracia es votar, Barcelona. 05/11/2013 - 16:00
Valorar
M'abstindria diu, perquè també sóc espanyol. Si et consideres també espanyol votes no. És la prova de que en certs ambients no hi ha llibertat d'expressió. No pot dir que és independentista perquè si no tindria problemes amb l'establishment espanyol, no tornaria a la lliga en cap equip ni de broma
El més còmode es votar, si hem de preguntar a tots els catalans i catalanes i volen o no a la independència, tardarem anys. En canvi una votació es pot fer en un dia, i a més a més la gent no cal que faci públic el seu vot. Sí a la Independència.
Me ha parecido escuchar en el video que él está en contra de que en la Ley de Educación quiera prohibir la enseñanza en catalán.... Nada más lejos de la realidad la Ley quiere que los niños castellano-parlantes y a ser posible todos los escolares tengan la oportunidad de estudiar en tres idiomas....
-28
.
.
#18.3 Torosentado, Barcelona. 05/11/2013 - 18:50
Valorar
-
.
.
La normalización sería tal si fuera en ambos sentido. Es decir hay niños de familia catalano-parlante que necesita normalización al español, pero ustedes de eso no quieren oir hablar. Y de paso se han inventado palabros que a base de reperir. Normalizar ¿ Qué pasa que somos anormales?...500 millones
#18.2 GUIM, Barcelona CATALUNYA. 05/11/2013 - 16:22
Valorar
14
.
.
Mentida podrida. La "Ley de Educación" es vol carregar un sistema que funciona, la normalització lingüística, amb l'excusa de l'anglès. Així imposa el castellà "sin que se note el cuidado" i es carrega tota la resta. Que ja ens coneixem, home!
#17 Ramon, bcn. 05/11/2013 - 15:18
Valorar
Jo estic molt segur, que la consulta no és farà. Bé. Si, n´hi haurà una al carrer amb paradetes i caixes de sabates per a dipositar les papeletes.
-26
.
.
#16 XIUXIUEJAR, CATALUNYA. 05/11/2013 - 15:06
Valorar
Molt ben dit POL , digues el que volen sentir , però jo crec que votaras per l'independència de catalunya ... La meva avia era de madrid , el meu avi treballava a contribuciones del estado a madrid, el meu pare parlava castellà i va estudià a l'escorial i jo soc català i independentista . i?
16
.
.
#16.2 @joan... i que si vol trencar amb el seu passat?, BCN. 05/11/2013 - 16:27
Valorar
10
.
.
I que te de dolent trencar amb el teu passat... I no fa falta que ho comparis amb els magrebins, pots referir-te perfectament als milers d'españolitos que han tingut que abandonar a la força el seu passat, la seva familia I la seva estimada Espanya fugint de la miseria.
#16.1 joan, barna. 05/11/2013 - 15:19
Valorar
-20
.
.
que trenques amb el teu passat. és com ser d'origen magrebí i ser anti tot el que vingui del magreb..no té sentit
#15 Gerard del Clot, Donec Perficiam. 05/11/2013 - 15:04
Valorar
Doncs votem i lliure i democraticament decidirem.
20
.
.
#14 Lluis, Banyoles. 05/11/2013 - 14:57
Valorar
El radicalisme avui és no deixar votar i la centralitat, el desig d'una consulta.
22
.
.
#13 En canvi jo....., Barcelona. 05/11/2013 - 14:50
Valorar
I que és aquest ?. Si e-notícies pretén recabar l´opinió de tots els catalans, aquí hi va la meva: soc independentista.
21
.
.
#13.2 Manel, Lleida. 05/11/2013 - 16:44
Valorar
-6
.
.
Jo tampoc soc independentista!! !
#13.1 joan, barna. 05/11/2013 - 15:21
Valorar
-6
.
.
jo no!
#12 Vicenç Ramoneda i Ullar, Sentmenat. 05/11/2013 - 14:38
Valorar
"sóc català, però també espanyol" Pol, no cal que patiu que ja ho sou! Passa que som molts que volem ser catalans i ens fan ser espanyols per la força!
Quan siguem estat, per vosaltres, res no canviara però, per la majoria de catalans si car serem el que volem ser catalans i rés més!
21
.
.
#12.1 #12.1 Gombau, Vidrà. 05/11/2013 - 16:45
Valorar
9
.
.
Es pot dir més alt, però no més clar. Per la gent com en Pol tot seguirà essent igual: catalans i a la vegada espanyols; el canvi serà per els que només tenim una pàtria que ja n'estem molt cansats de "fer el paperet" o discutir el tema cada dos per tres. Quin alliberament experimenterem!
#11 Xevier, Salt. 05/11/2013 - 14:35
Valorar
Jo sóc independentista, respecto però no comparteixo les paraules de Pol. Ara bé, és molt més assanyat que qualsevol individu del PP o de Ciutadans. que foten pena i són uns radicals feixistes espanyols...!! !
14
.
.
#11.1 Juan, bcn. 05/11/2013 - 15:10
Valorar
-12
.
.
Solo tus comentarios son fascistas,racistas dignos de un radical independentista catalán No te enteras no todos los que no queremos la independencia somos del PP o de Ciutadans ALGUNOS HASTA HEMOS VOTADO A CIU ALGUNA VEZ
#10 JosepPages(Cardedeu , VALLES ORIENTAL. 05/11/2013 - 14:35
Valorar
Cadascu es lliure de creura ho no creura en la Independencia JO Crec en la Independencia LO que crec es quels politics catalans no volem pasla independencia si no jatindrien feta la pregunta ENS Prenen el pel sen riuen de nosaltres com a tontos PROU
Això és una notícia? Ja ho sabem que hi ha molts catalans que votarien no en una consulta sobre la independència de Catalunya. L'important és saber què pensa la majoria.
24
.
.
#6 gretjus, a. 05/11/2013 - 14:11
Valorar
I aquest qui es? pq no me la fan a mi la pregunta?
31
.
.
#3 Tomppa, Sabadell. 05/11/2013 - 13:56
Valorar
Espanya es amo qui ocupa Catalunya, estat que nega drets d'igualtat dels catalans ,... qualsevol persona qui identifica un país malalt com això fa fàstic i punt.
17
.
.
#2 josep, lleida. 05/11/2013 - 13:51
Valorar
Home de poca fe, que té a veure ser radical amb ser independentista?
36
.
.
#2.2 bcn, bcn. 05/11/2013 - 14:41
Valorar
20
.
.
Home, avui en dia els outliers em sembla que son més aviat els unionistes.
Seguir a Espanya si que és una mesura radical, i suicida.
#2.1 Pepe, Barcelona. 05/11/2013 - 14:22
Valorar
-19
.
.
Té molt a veure. Independència vol dir ruptura, i això és una opció radical.
#1 Núria, Reus. 05/11/2013 - 13:42
Valorar
Jo tampoc tinc cap problema amb el poble espanyol, ni amb el francès, ni amb l'anglès, ni amb cap altre. En tot cas el problema, com a catalana, el tinc amb l'estat espanyol. Desitjo la independència, precisament, per tenir unes millors relacions, fraternals i d'igual a igual.
34
.
.
#1.3 bcn, bcn. 05/11/2013 - 14:42
Valorar
19
.
.
Curiosament els que parlen de ruptura social sempre son els mateixos, els que volen mantenir la situació actual, els del discurs de la por.
Jo no veig la gent pegant-se pel carrer precissament, tot es viu amb molta normalitat.
#1.2 Joan, Barcelona. 05/11/2013 - 14:19
Valorar
22
.
.
¿Quiebra social? El poble de Catalunya és més madur i intel·ligent del que alguns volen fer-nos creure; no hi haurà 'quiebra social' quan Catalunya deixi de formar part d'Espanya, el que hi haurà serà una sensació d'alleujament immensa.
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.660409444698803, "en": 0.039374713846556345, "es": 0.13787690496435345, "pt": 0.04755052652233632, "de": 0.0058211786251553405, "fr": 0.013604552292497874, "eu": 0.0013081300281247957, "it": 0.07704885865655046, "sv": 0.0003924390084374387, "gl": 0.0011119105239060763, "af": 0.0005232520112499182, "hu": 0.0040552030871868665, "ms": 0.0010465040224998364, "bo": 0.00294329256328079, "id": 0.0035319510759369483, "ja": 0.0003924390084374387, "ie": 0.0009156910196873569, "uk": 0.00019621950421871935, "da": 0.00019621950421871935, "eo": 0.00019621950421871935, "pl": 0.00019621950421871935, "mt": 0.0003924390084374387, "zh": 0.0009156910196873569}
|
http://esports.e-noticies.cat/no-crec-en-la-independencia-80366.html
|
macocu_ca_20230731_2_17760
|
SIMULTÀNIES D’EN RICARD MORROS
Dins un ambient de festa, amb nombroses parades on es podien comprar productes de tot tipus i amb gent ataviada amb robes medievals, el cavaller medieval Ricard Morros va jugar contra un bon nombre de rivals, aconseguint taules el nostre company Ramón Caro que, juntament amb Paco Fernández i les seves famílies van volguer passar una bona estona d'escacs a la població de Sentmenat.
Us animem a que, l'any vinent, hi aneu a jugar contra el Mestre Morros.
Uso de cookies
| 0.767279 |
curate
|
{"es": 0.08835341365461848, "ca": 0.9116465863453815}
| |
cawac_ca_20200528_2_182490
|
CiU, ERC i ICV demanen a l'Eurocambra el seu suport per a un referèndum sobre la independència
Els eurodiputats catalans subratllen que en la marxa es van veure moltes banderes europees
Dijous, 13 de setembre - 08:01h.
EUROPA PRESS / Brussel·les -
Els eurodiputats catalans Ramon Tremosa (CiU) i Raül Romeva (ICV) i la gallega Ana Miranda (BNG, en representació d'ERC) han enviat una carta als seus companys d'hemicicle per informar-los del seguiment de la manifestació de la Diada i per demanar el suport de l'Eurocambra a la celebració d'un referèndum d' independència a Catalunya .
"En cas que Catalunya necessiti celebrar un referèndum d'independència, com és clarament el desig mostrat aquest dimarts pels seus ciutadans, voldríem comptar amb el seu suport democràtic i comprensió per al procés", diu la missiva enviada a tots els eurodiputats.
En l'escrit, Romeva, Tremosa i Miranda han assegurat que Catalunya vol ser plenament responsable i un soci compromès a la Unió Europea i sostenen que "els catalans tenen el dret de construir un nou estat socialment just, econòmicament pròsper i mediambientalment sostenible".
Carta amb imatges i vídeos
També han assegurat que la manifestació a favor de la independència que va tenir lloc dimarts a Barcelona va comptar amb una participació d'uns 1,5 milions de persones (segons els Mossos d'Esquadra) i ofereixen als eurodiputats imatges i vídeos de l'esdeveniment, així com la seva disposició per oferir més informació.
Els tres eurodiputats destaquen, a més, que en la marxa es van veure banderes europees i que l'eslògan de la manifestació va ser 'Catalunya, nou Estat d'Europa', i afirmen que "molts catalans" creuen que els seus interessos estarien més ben representats a la UE amb un Estat propi.
| 0.884261 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/diada-2012/print-2203811.shtml
|
oscar-2301_ca_20230418_7_142018
|
Moltes persones, -ecologistes o no-, considerem que el pla d’enllumenat nadalenc de la majoria de les ciutats suposa un malbaratament social i ecològicament inacceptable, que lluny del suposat esperit nadalenc, intenta reflotar la cultura del consumisme perquè el comerç pugui continuar fent caixa.
Les llums d’aquestes festes costaran 7.557 euros diaris a la ciutadania de Valladolid, 3.600 euros diaris a la d’Oviedo, un 15% més que l’any passat a la de Madrid, o un 20% més a la de Barcelona, segons notícies del diari.Tot això, amb l’objectiu, inequívoc i declarat pels titulars dels ajuntaments, de fomentar el consumisme.
Les llums de Nadal d’enguany abunda en el malbaratament energètic. Fins a 30 milions de kWh. es dilapidaran, el que suposa unes emissions d’uns 15 milions de kg. de CO2. L’equivalent al consum d’una ciutat de 100.000 habitants durant un mes. Això sí, per intentar salvar la cara d’allò políticament correcte, les llums que utilitzaran els ajuntaments són de baix consum.
Però el malbaratament va molt més enllà, ja que aquestes xifres només es refereixen a la il·luminació nadalenca oficial. Cal tenir en compte, a més, el desorbitat desplegament de llums nadalenques dels milers de grandes centres comerciales repartits per tota la geografia. Es calcula que en els més de mil grans centres comerciales es consumeixen, només per les llums de Nadal, uns 50 milions de kWh., sense comptar el consum afegit derivat de la gran afluència de persones que els visiten.
El consum elèctric de les llums nadalenques està cobert pràcticament en la seva totalitat, donat el seu caràcter extraordinari, per centrals tèrmiques que generen i emeten tones de CO2 a l’atmosfera. Un regal de Nadal per l’efecte hivernacle que causa el canvi climàtic. Limitar la il·luminació al període nadalenc, és a dir, des de Nadal a Reis, suposaria reduir a més de la meitat tot aquest malbaratament. Ni tan sols a aquesta mesura semblen disposats els titulars de les corporacions locals, malgrat que seria, sens dubte, ben rebuda.
No podríem fer res per canviar aquesta realitat? Els ciutadans no hauríem de dir res? Amb aquests KWS quants nens podrien menjar? Quantes vides podríem salvar als hospitals de l’ Àfrica, per exemple?I no em digueu que això és demagògia. I si dieu que ho és, doncs sóc demagog.
share:
Blog this!
Digg this post
Recommend on Facebook
Share on Linkedin
Tumblr it
Tweet about it
Subscribe to the comments on this post
Print for later
Bookmark in Browser
Tell a friend
Share this:
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Click to share on Tumblr (Opens in new window)
Click to share on Telegram (Opens in new window)
Click to share on Reddit (Opens in new window)
Click to print (Opens in new window)
Click to share on Skype (Opens in new window)
Click to share on Pocket (Opens in new window)
Click to email a link to a friend (Opens in new window)
Click to share on Pinterest (Opens in new window)
Click to share on LinkedIn (Opens in new window)
Click to share on WhatsApp (Opens in new window)
Tags: Consumisme
Una resposta fins a ara
TRADUCTOR CATALÀ-CASTELLÀ
Feedly
Algunes eines interessants...
Diccionaris, enciclopèdies i traductors.
Alguns blogs interessants...
Blog A PEU d'en Jaume Pubill
Blog d' Alfons Duran
Blog d'en Jaume P. Sayrach
Blog d'en Joan Gil
Blog d'en Salvador Cardús
Blog de Antonio Piñero
Blog de Cristianisme i justícia
Blog de Francesc Abad
Blog de José Mª Castillo
Blog de Maria Escalas
Blog de Ramón Cotarelo
Blog de Rosa María Artal
Blog de teologia
Blog de Xavier Pikaza
Blog Societat anònima
Alguns llocs d' interès...
ACUDAM
Diccionaris, enciclopèdies i traductors.
Fe adulta
Fòrum ONDARA
Leonardo Boff
Mario Benedetti
Pere Casaldàliga
VIVEN
TRADUCTOR
Traductor CATALÀ-CASTELLANO
Categories
Categories Selecciona la categoria A PEU ARTS Ceràmica José Gurvich Josep Collell Marco López Lomba Tomás Cacheiro Cinema Museu de Lleida Música Pau Casals Pintura Ulpiano Checa Cervantes CULTURA Ciència Costums Educació Ensenyament Escola Història Joan Solà Lectura Mestres DISCAPACITAT Acudam ECONOMIA Consumisme Crisi Finançament ESPORTS Futbol Barça Guardiola FILOSOFIA Drets humans Terrorisme Tortura Xenofòbia Ètica i Moral Corrupció Mentides Valors Amistat Justícia Llibertat Vida i mort GENERAL Humor Tradicions Jordi Pujol LITERATURA Alguns blogs interessants… Poesia Salvador Espriu Llengua Lluís M. Xirinacs MITJANS DE COMUNICACIÓ Blogs Comunicació Informació Internet Païsatges PAÏSOS Àfrica Amèrica Llatina Argentina Catalunya Canal d’ Urgell Canal Segarra-Garrigues Castellnou de seana Català Comarques Estatut Mollerussa Pla d’ Urgell Estany d’ Ivars i Vila-sana España Europa Uruguai Pepe Mujica POLÍTICA Autodeterminació Autonomia Chávez Constitució Democràcia Dictadura Eta Franco Independència Mariano Rajoy Monarquia Nacionalisme Obama Partido Popular (PP) Partits polítics República Sobiranisme Zapatero PSICOLOGIA Amor Autocrítica Autoestima Complexos Decepció Dignitat Emocions Felicitat Malaltia Maternitat/paternitat Poder Relacions humanes Solitud Vacances RELIGIÓ Cristianisme Església Bisbe Deig CÀRITAS Fòrum Ondara Jesús Huguet Josep Armengou Josep Maria Ballarín Leonardo Boff Monsenyor Romero Pere Casaldàliga Espiritualitat Islam Nadal Setmana Santa República Catalana SOCIETAT Abusos Delinqüència Ecologia Natura Emigració Exèrcit Exili familia Fanatismes Feina Gossos Immigració Impostos indígenes Intolerància Jubilació Lleis Llengua Malaltia mental Manifestacions violentes Pobresa Prohibicions Recursos Salut Sindicats Toros Vaga Vellesa Violència Voluntariat TRAGÈDIA DELS ANDES
Núvol
Acudam Amistat América Llatina A PEU Barça Blogs Catalunya Corrupció Crisi CULTURA Democràcia Dictadura Discapacitat Drets humans ECONOMIA Educació Emigració Església Espanya España Futbol Humor Immigració Independència Informació Jubilació Justícia LITERATURA Llibertat MITJANS DE COMUNICACIÓ Nadal Papa Francesc Partido Popular (PP) Pere Casaldàliga Poesia POLÍTICA PSICOLOGIA Relacions humanes RELIGIÓ SOCIETAT Uruguai Valors Vellesa Vida i mort Ètica i Moral
Meta
Entra
Canal de les entrades
Canal dels comentaris
WordPress.org (en anglès)
Cerca:
Pàgines
Intents fallits de poesia
LLIBRE “A PEU”
Una mica de presentació
Mapa
desembre 2008
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
« nov. gen. »
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008
Etiquetes
A PEU
ARTS
Ceràmica
José Gurvich
Josep Collell
Marco López Lomba
Tomás Cacheiro
Cinema
Museu de Lleida
Música
Pau Casals
Pintura
Ulpiano Checa
Cervantes
CULTURA
Ciència
Costums
Educació
Ensenyament
Escola
Història
Joan Solà
Lectura
Mestres
DISCAPACITAT
Acudam
ECONOMIA
Consumisme
Crisi
Finançament
ESPORTS
Futbol
Barça
Guardiola
FILOSOFIA
Drets humans
Terrorisme
Tortura
Xenofòbia
Ètica i Moral
Corrupció
Mentides
Valors
Amistat
Justícia
Llibertat
Vida i mort
GENERAL
Humor
Tradicions
Jordi Pujol
LITERATURA
Alguns blogs interessants…
Poesia
Salvador Espriu
Llengua
Lluís M. Xirinacs
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Blogs
Comunicació
Informació
Internet
Païsatges
PAÏSOS
Àfrica
Amèrica Llatina
Argentina
Catalunya
Canal d' Urgell
Canal Segarra-Garrigues
Castellnou de seana
Català
Comarques
Estatut
Mollerussa
Pla d' Urgell
Estany d' Ivars i Vila-sana
España
Europa
Uruguai
Pepe Mujica
POLÍTICA
Autodeterminació
Autonomia
Chávez
Constitució
Democràcia
Dictadura
Eta
Franco
Independència
Mariano Rajoy
Monarquia
Nacionalisme
Obama
Partido Popular (PP)
Partits polítics
República
Sobiranisme
Zapatero
PSICOLOGIA
Amor
Autocrítica
Autoestima
Complexos
Decepció
Dignitat
Emocions
Felicitat
Malaltia
Maternitat/paternitat
Poder
Relacions humanes
Solitud
Vacances
RELIGIÓ
Cristianisme
Església
Bisbe Deig
CÀRITAS
Fòrum Ondara
Jesús Huguet
Josep Armengou
Josep Maria Ballarín
Leonardo Boff
Monsenyor Romero
Pere Casaldàliga
Espiritualitat
Islam
Nadal
Setmana Santa
República Catalana
SOCIETAT
Abusos
Delinqüència
Ecologia
Natura
Emigració
Exèrcit
Exili
familia
Fanatismes
Feina
Gossos
Immigració
Impostos
indígenes
Intolerància
Jubilació
Lleis
Llengua
Malaltia mental
Manifestacions violentes
Pobresa
Prohibicions
Recursos
Salut
Sindicats
Toros
Vaga
Vellesa
Violència
Voluntariat
TRAGÈDIA DELS ANDES
Quality WordPress Theme · Web Hosting Geeks A PEU Copyright © 2022 All Rights Reserved. - Traducció: Diari AVUI
| 0.599667 |
curate
|
{"ca": 0.7680984069368825, "fr": 0.019056261343012703, "hu": 0.004436378302077031, "en": 0.1171607178866707, "de": 0.007057874571486187, "wa": 0.004839685420447671, "es": 0.043758822343214356, "it": 0.008066142367412784, "ja": 0.0024198427102238356, "zh": 0.0009074410163339383, "pt": 0.014418229481750353, "sv": 0.0027223230490018148, "nl": 0.0008066142367412785, "km": 0.00020165355918531962, "sk": 0.00020165355918531962, "ie": 0.0007057874571486187, "lv": 0.0007057874571486187, "id": 0.001008267795926598, "oc": 0.0011090945755192578, "sl": 0.0009074410163339383, "el": 0.0006049606775559589, "pl": 0.00030248033877797946, "ms": 0.000504133897963299}
|
https://blogs.avui.cat/jaumepubill/2008/12/07/
|
naciodigital_ca_20220331_0_142238
|
L'Ajuntament de Sant Cugat compra la masia i els terrenys de la finca de la Torre Negra amb el vot a favor de totes les formacions polítics menys l'abstenció de Cs. El ple de desembre ha acabat de donar llum verda a l'oferta dels 2,8 milions d'euros que els propietaris, la família Rabadà, van oferir al consistori perquè l'immoble històric passés a mans de l'administració local. El dia 31 de desembre, es farà l'entrega de les claus davant del notari.
En paraules de l'alcaldessa Mireia Ingla, "un símbol de la ciutat amb un alt valor històric i patrimonial on els santcugatencs podran gaudir de la masia i del seu entorn privilegiat". El futur ús de l'espai encara està per determinar i el tripartit ho farà públic pròximament.
La família Rabadà ja va assegurar en el seu moment que estan "molt feliços" i que valoren molt positivament l'"entusiasme" de l'equip de govern per l'adquisició de l'espai. Expliquen que tanquen una etapa, però que s'obre una altra "on surt guanyant la població de Sant Cugat" i "Torre Negra tindrà la fama que es mereix". Confessen que durant els últims anys, la finca ha cridat l'atenció d'altres compradors, però que van descartar perquè no coneixien l'interès patrimonial i històric de l'espai. A NacióSantCugat, vam entrevistar-los pocs dies després de fer-se pública aquesta voluntat.
ENTREVISTA
La família Rabadà, propietaris de Torre Negra: «És el millor final i principi que se li pot donar»
Parlem amb Esteve i Ignasi Rabadà, dos dels cinc propietaris de l'edifici fortificat del segle XII i de la vuitantena d'hectàrees que han ofert vendre a l'Ajuntament de Sant Cugat
La història de Torre Negra
Torre Negra, amb gairebé mil anys d'història i considerada Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser propietat del Monestir de Sant Cugat fins que el 1842 a causa de la desamortització dels béns eclesiàstics va ser subhastada i venuda a la família Rabadà per més de dos milions de rals.
Erigit com a castell, està inclòs en la revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni arquitectònic i Catàleg de Sant Cugat -aprovat definitivament el 2008 per la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona- com a segon Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), darrere del Monestir, amb el màxim grau d'interès i de protecció.
Com a una de les "principals portes d'accés" al Parc de Collserola, els propers mesos l'Ajuntament elaborarà una proposta de gestió dels espais agroforestals de la finca per assegurar-ne el seu manteniment i qualitat paisatgística a més d'una proposta dels possibles usos culturals, mediambientals, educatius i socials de l'edifici de la Torre Negra.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9961404862987263, "en": 0.0038595137012736396}
|
https://www.naciodigital.cat/santcugat/noticia/7188/sant-cugat-compra-torre-negra-milions-euros
|
mc4_ca_20230418_16_693766
|
Ressenya sobre Cohete Fernández per a Test 2016 | FOTRREFACTES. Letícia Marrades
← Ressenya de Las Culpass per a BoHo Magazine El jo bixest →
| 0.591125 |
curate
|
{"ca": 0.8848920863309353, "pt": 0.11510791366906475}
|
http://fotrefactes.blog.cat/2016/02/10/ressenya-sobre-cohete-fernandez-per-a-test-2016/
|
cawac_ca_20200528_4_39552
|
Porta-retalls del servidor amb Google Docs
19 febrer 2010 – Escrit per Oriol Farré
Fa un parell de dies Google va presentar una petita novetat per la seva suite d’ofimàtica. Es tracta d’un Porta-retalls al servidor , és a dir, el què es copia utilitzant aquesta funció queda emmagatzemat als servidors de Google i permet accedir-hi des de qualsevol de les seves tres aplicacions respectant el format exacte que tenia a l’origen.
Tot el contingut que es posi a aquest porta-retalls es borrarà al cap de 30 dies des de que es va afegir i estarà accessible des de qualsevol navegador.
Suposo que amb el temps aquest porta-retalls s’acabi extenent a la resta d’aplicacions de Google com pot ser el gmail, google wave o blogger,
| 0.794679 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.farre.cat/blog/porta-retalls-servidor-google-docs/
|
mc4_ca_20230418_8_175700
|
Inici » Recursos Documentals » Instruments » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Bestiari festiu » Article de revista o part component d'una publicació periòdica » Cerca creences, festes, rituals i ceremònies » FESTA » història » Material menor » Cerca Recursos Documentals
| 0.728555 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A468&f%5B3%5D=field_tipologia_rec_doc%3A14&f%5B4%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A2&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A319&f%5B6%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A222&f%5B7%5D=field_tipologia_rec_doc%3A8
|
mc4_ca_20230418_10_485393
|
Lloguer de cotxes automàtics a Odessa, Ucraïna. Reservi avui! – Rentalcars.com
Lloguer de cotxes automatics a Odessa
Ompli el formulari per trobar els millors preus en cotxes automàtics a Odessa
Lloguer de cotxes familiars Odessa
Odessa lloguer de cotxes Aprop Odessa Cotxes de lloguer amb Automàtic a Odessa Aeroport Internacional
ID: 02FF2
| 0.61825 |
curate
|
{"ca": 0.8862275449101796, "it": 0.038922155688622756, "en": 0.04790419161676647, "ja": 0.02694610778443114}
|
http://www.rentalcars.com/ca/city/ua/odessa/type/automatic/
|
wikipedia_ca_20230401_0_575903
|
Batalla de Campaldino
Aquest article o secció no o necessita més referències per a la seva .
La batalla de Campaldino tingué lloc l'11 de juny de 1289 entre els güelfs (que en sortiren victoriosos), del costat florentí, i els gibelins, del costat d'Arezzo. Es desenvolupà a la plana entre Poppi i Pratovecchio, a la Toscana.
Dante Alighieri, que hi participà amb els "feditori di Vieri dei Cerchi" del bàndol güelf, en parla a "La Divina Comèdia".
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.04740406320541761, "ca": 0.9525959367945824}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=575904
|
wikipedia_ca_20230401_0_388159
|
Aglaja Orgeni
fou una soprano de coloratura hongaresa.
Estudià cant a Baden-Baden, sota la direcció de Pauline Viardot i després a Milà amb el reputat professor Lamperti. El sorollós èxit que aconseguí en el seu estrena en el teatre Reial de Berlín li procurà un contracte fixa, que trencà per la seva pròpia voluntat l'any següent, i des de llavors, amb excepció d'algunes temporades a Londres ja no acceptà més compromisos i es presentà en els grans teatres d'Alemanya i Itàlia, i a París només en comptades audicions.
Des de 1886 fou professora en el Conservatori de Dresden, on tingué entre altres alumnes la cantant estatunidenca Edyth Walker, i el 1908 rebé el títol oficial. El nom d'Anna Maria Aglaja von Görger, St. Jörgen, sent "Orgeni" un anagrama del seu cognom, que només usà en la seva carrera teatral.
Alumnes (selecció).
- Hildegard Boerner
- Maria Brüning
- Gertrude Förstel
- Berta Morena
- Hanka Petzold
- Margarethe Siems
- Edyth Walker
- Erika Wedekind
- Sophie Wolf
| 1 |
perfect
|
{"fi": 0.013374485596707819, "ca": 0.8405349794238683, "en": 0.06790123456790123, "sv": 0.033950617283950615, "es": 0.01440329218106996, "de": 0.01646090534979424, "fr": 0.013374485596707819}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=388160
|
macocu_ca_20230731_7_77308
|
Organització LA JUNTA http://consellgentgran.solsonae.cat/organitzacio http://consellgentgran.solsonae.cat/@@site-logo/logo.png
Organització
LA JUNTA
El dia 18-11-2019, en el plenari de l'ajuntament de Solsona,es renova la junta del Consell de la Gent Gran quedant constituïda pels seguënts membres: President. David Rodriguez Gonzalez
Vicepresident. Salvi Nofrarias Vallvehí.Representant del munincipi de Solsona al CGG del Solsonès
Ramon Xandri Soler. Representant municipal d' ERC
Marc Barbens Casals. Representant municipal del PDeCAT
Yasmina Valderrama. Representant municipal del PSC
Pilar Viladrich Massana. Representant municipal de la CUP
Joan Camps Tomàs. Representat de la Residència Pere Màrtir Colomés
Lídia Orrit Bajona. Representant de l'Aula d'Extensió Universitària de Solsona
Ramon Vilaginés Puit. Representant de l'Associació de veïns del Vinyet
Domenec Camps Canal. Representant de la Associació de veïns de Sant Bernat
Neus Mujal Alsina. Representant del CGGS a la junta del Centre Sanitari del Solsonès.
Tate Torralba Casagolda. En nom propi i responsable de la Web del CGGS
Lurdes Villaró Argerich. Representant de l'Assosició de veïns del Casc Antic
Jordi Barcons Mujal. Representant de la Coral Sant Jordi i representant del CGGS al CGG del Solsonès
| 0.481227 |
curate
|
{"ca": 0.6760450160771704, "es": 0.10048231511254019, "en": 0.12057877813504823, "fr": 0.06832797427652733, "pt": 0.01527331189710611, "de": 0.01929260450160772}
| |
mc4_ca_20230418_9_79671
|
Regal original per Sant Jordi – Estudi Xevidom Bloc
Etiquetat caricatura, caricatures, caricatures andorra, caricatures arenys de mar, caricatures barcelona, caricatures eivissa, caricatures figueres, caricatures folgueroles, caricatures girona, caricatures granollers, caricatures igualada, caricatures lleida, caricatures maó, caricatures mallorca, caricatures manlleu, caricatures manresa, caricatures martorell, caricatures mataró, caricatures menorca, caricatures molins de rei, caricatures osona, caricatures palma de mallorca, caricatures roda de ter, caricatures sabadell, caricatures tarragona, caricatures terrassa, caricatures tona, caricatures torelló, caricatures valència, caricatures vic, què regalar per sant jordi si no li agrada llegir, regal alternatiu, regal alternatiu sant jordi, regal alternatiu sant jordi 2020, regal diferent, regal diferent sant jordi, regal diferent sant jordi 2020, regal personalitzat, regal personalitzat Sant Jordi, regal personalitzat sant jordi 2020, regal sant jordi, regal sant jordi 2020, regals alternatius per sant jordi, sant jordi regals alternatius, sant jordi regals originals, sant jordi regals personalitzats
Previous postRegals originals Sant Jordi 2020
Next postRegal alternatiu per aquest Sant Jordi
| 0.76628 |
curate
|
{"ca": 0.9642857142857143, "en": 0.03571428571428571}
|
https://estudixevidom.wordpress.com/2020/04/19/regal-original-per-sant-jordi-8/
|
oscar-2301_ca_20230418_6_315240
|
Un any més, la CUP de Vilafranca reivindica que es compleixi la moció de 2008 sobre pressupostos participatius – Cup Vilafranca
Construïm la Vilafranca valenta
#vilafrancavalenta
INICI
Candidatura 2019-2023
Presentació
Llista electoral
Codi ètic
Programa polític 2019-2023
Programa marc 2019-2023
Actualitat
Notícies
Opinió
Publicacions
L’arrel
Llavor
Entrearrels
Altres
Activitat política
Plens
Contacte
You are here: Home / Notícies / Un any més, la CUP de Vilafranca reivindica que es compleixi la moció de 2008 sobre pressupostos participatius
Un any més, la CUP de Vilafranca reivindica que es compleixi la moció de 2008 sobre pressupostos participatius
Després que al ple del mes d’octubre de 2008 s’aprovés per unanimitat una moció sobre pressupostos participatius, l’ajuntament va incorporar als pressupostos de 2009 i 2010 una partida de pressupostos participatius dins el capítol d’inversions. Durant aquests dos anys, l’acord es va materialitzar en la creació d’un grup de participació en què ciutadans escollits a l’atzar decidien el destí de la partida en qüestió.
Des de la CUP s’assenyala que en cap ocasió el govern va donar comptes de l’estat d’execució de la partida de pressupostos participatius i, el 2011, després de reduir-la, va deixar de convocar el grup de participació. Des d’aleshores, el grup municipal de la CUP, responent als principis de la candidatura de transparència i participació ciutadana, el mateix 2011, va organitzar una assemblea oberta per tal d’exposar la proposta de pressupostos municipals del govern, posar-la a debat i formular-hi propostes que després es traslladarien al ple.
Tant el 2012 com el 2013 la CUP ha seguit organitzant processos de participació sobre els pressupostos, focalitzant les assemblees del 2012 a les inversions i la del 2013 a les despeses, alternant sessions formatives amb altres amb dinàmiques de participació i debat. Aquest any, l’assemblea es va celebrar el passat dimarts 9 de desembre i va tractar conjuntament els capítols d’ingressos i de despeses.
Així doncs, un any més, la CUP torna a denunciar la manca de voluntat política del govern pel què fa a la transparència i la participació ciutadana: per una banda redueix la informació entregant la proposta als grups municipals amb un marge de temps molt limitat i redueix la participació ciutadana al mínim amb una audiència pública únicament informativa.
Finalment, reivindicar els processos de participació ciutadana com una eina de presa de consciència i de poder de la ciutadania, especialment en un exercici d’autogovern tant important com podrien ser els pressupostos municipals. I insistir que, per tal que aquests processos participatius siguin el màxim d’oberts i representatius de tots els sectors de la societat vilafranquina, han de ser organitzats pel govern i han de permetre que les aportacions de la ciutadania puguin incidir directament en les decisions que pren el govern.
5 de desembre de 201415 de febrer de 201510
By adminIn NotíciesTags Notícies, participació, Pressupostos participatius
Per un país lliure de talls de subministramentLa CUP convoca una nova assemblea oberta sobre els pressupostos municipals per al 2015
Share this post?
Tweet
More posts
Related
Popular
Latest
La CUP presenta al·legacions a l’ordenança de civisme i convivència
[OPINIÓ] CAPGIREM VILAFRANCA!
PRESSUPOSTOS MUNICIPALS AL SERVEI DELS VILAFRANQUINS/ES
LA CUP SITUA EL CENTRE DE LES SEVES PROPOSTES DE PRESSUPOSTOS EN ELS SERVEIS A LES PERSONES I EN LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
La CUP convoca una nova assemblea oberta sobre els pressupostos municipals per al 2015
Per un país lliure de talls de subministrament
La CUP s’obre a Vilafranca per renovar el projecte polític i configurar la llista electoral
La CUP denuncia el malbaratament de 2M€ de diner públic a l’Escavi
NOTÍCIA | La CUP de Vilafranca insta a l’Ajuntament que dugui a terme accions per l’estalvi energètic i la sostenibilitat durant el Nadal
OPINIÓ | El feixisme: l’eina reaccionària, d’Arnau Cobo i Aleix Rodríguez
NOTÍCIA | La CUP de Vilafranca engega motors per encarar la campanya de les municipals de l’any vinent.
NOTÍCIA | La CUP de Vilafranca denuncia el fracàs de la gestió dels pisos de la Casa Feliu
Leave a Reply Cancel Reply
Your email address will not be published.
Save my name, email, and website in this browser for the next time I comment.
Les nostres piulades
Tuits de @cupvila
Entrades recents
NOTÍCIA | La CUP de Vilafranca insta a l’Ajuntament que dugui a terme accions per l’estalvi energètic i la sostenibilitat durant el Nadal
OPINIÓ | El feixisme: l’eina reaccionària, d’Arnau Cobo i Aleix Rodríguez
NOTÍCIA | La CUP de Vilafranca engega motors per encarar la campanya de les municipals de l’any vinent.
| 0.703741 |
curate
|
{"ca": 0.8709539121114683, "it": 0.005144694533762058, "es": 0.04137191854233655, "de": 0.0045016077170418, "en": 0.05980707395498392, "pt": 0.0017148981779206859, "fr": 0.003215434083601286, "fa": 0.002357984994640943, "nl": 0.004715969989281886, "gl": 0.006216505894962487}
|
http://cupvila.cat/un-any-mes-la-cup-de-vilafranca-reivindica-que-es-compleixi-la-mocio-de-2008-sobre-pressupostos-participatius/
|
mc4_ca_20230418_11_32814
|
Distància d'un punt a una recta - Viquipèdia
En geometria euclidiana, la distància d'un punt a una recta és la menor distància entre aquest punt i un punt de la recta. Sigui un punt, una recta i un punt d'aquesta recta:
Cal distingir entre la distància entre un punt i una recta a i .
3 Notes al peu
Dues dimensions [modifica]
Suposem que volem trobar la distància entre un punt i una recta de la forma . Llavors, la fórmula que permet obtenir-la és:
Esquema on es veu una recta , un punt qualsevol de la recta , el punt utilitzat i la seva projecció sobre la recta.
Per la demostració utilitzarem el punt (pertany a ) i el vector normal .
Per la definició de producte escalar, tenim que:
I la distància compleix, com deduïm a partir de la figura, la següent relació[1]:
Aquesta expressió pot ser molt simplificada de la següent manera: el vector , el vector normal és i el mòdul del vector normal . Si substituïm tot això a l'equació anterior obtenim:
Donat que el punt pertany a la recta, tenim que:
Si tenim la recta i volem saber a quina distància es troba el punt , haurem d'utilitzar la fórmula de la següent manera:
Esquema on es veu una recta , un punt qualsevol de la recta , el punt utilitzat , la seva projecció sobre la recta, i l'angle que formen el vector i .
Suposem que volem trobar la distància entre un punt i una recta . La recta ve definida per un punt que està contingut i un vector que en marca la direcció. Anomenarem a aquest punt i a aquest vector i . Llavors, la distància entre la recta i el punt ve donada per:
Si és l'angle entre els vectors i , la distància entre el punt i la recta és:
Per altra banda, per la interpretació geomètrica del producte vectorial, tenim que:
Així doncs, barrejant les dues equacions arribem a la fórmula inicial.
Suposem que tenim la recta ; llavors el vector és i el punt que hi pertany és . Si volem trobar la distància d'aquesta recta al punt , hem de seguir el següent procediment. Primer de tot, cal trobar el producte vectorial entre el vector i , i llavors el seu mòdul:
A més a més, el mòdul del vector director de la recta és . En resum, la distància entre el punt i la recta és:
Notes al peu [modifica]
↑ La distància sempre és positiva, i per això afegim un valor absolut al producte escalar i al sinus de l'angle, ja que podrien ser tan positius com negatius.
Garrido González, Antoni. «6». A: Grup Edebé. Matemàtiques I, Modalitat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut, i de Tecnologia, 2002. ISBN 84-236-6178-4. Garrido González, Antoni. «6». A: Grup Edebé. Matemàtiques II, Modalitat de Ciències i Tecnologia, 2009. ISBN 978-84-236-9508-9. Vegeu també [modifica]
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Distància_d%27un_punt_a_una_recta&oldid=11420433» Categoria: Geometria Menú de navegació
| 0.658095 |
curate
|
{"ca": 0.9456799125045571, "fr": 0.01786365293474298, "es": 0.01822821728034998, "uk": 0.002916514764855997, "ja": 0.006926722566532993, "de": 0.008384979948960992}
|
http://ca.wikipedia.org/wiki/Dist%C3%A0ncia_d'un_punt_a_una_recta
|
macocu_ca_20230731_0_377401
|
"La segona fal·làcia és que [Ciutadans] és un partit d'intel·lectuals, quan el cert és que tots, o quasi tots, van fugir espaordits a la primera assemblea (imagina't què hi devien veure); a més no han tingut l'astúcia de reivindicar don Alejandro Lerroux; perquè Lerroux era un pocavergonya però la seva persona i el seu discurs tenien un magnetisme innegable, i era demolidor respecte a les aspiracions dels catalans. Això només ho hauria pogut fer un intel·lectual"
Isabel-Clarà Simó Escriptor Article d'opinió a l'Avui 20 de desembre del 2007
Què t' empatolles, Simó. Nadie dice que tenga que ser un partido de intelectuales, salvo tus chicos de la prensa que preceden el epíteto con el de "anomenats". ¿Tanto te preocupa C's, que has de buscarle títulos para seguidamente contradecirlos?
Franc (Vallirana) · 21-12-2007 19:19 h.
Ja era hora que els catalans tinguèssim una opció no nacionalista de centre esquerra. Hi han enquestes internes del psc que apunten que més del 50% dels que varem votar psc, ara ho farem per Ciutadans i és que la manipulació sistemàtica s'acaba pagant.
No m'ho puc creure, on és el Kopro? L'han fet fora? És de vacances? El seu partit les hi ha pagat? Vacances subvencionades?
Y pensar que con nuestros impuestos se subvenciona a mentes tran privilegiadas como esta... Señor, señor, que cruz.
INDEPENDENCIA EL 2014 (LA GARRIGA QUE CONEIXEM EL SE LES PILOTES) · 21-12-2007 16:09 h.
SON INTELECTUALS, NO SON NACIONALISTES, SON D'ESQUERRES EL QUE NO SON ES UNA FALACIA, EL QUE SON ES SIMPLEMENT UNA MENTIDA
Pau (Barcelona) · 21-12-2007 15:39 h.
Ciudadanos contra Catalunya és l'ou de la serp de l'odi cap al nostre país propiciat per botiflers i rabiuts vinguts de fora amb el trauma d'haver hagut de marxar del seu país i no reconèixer qui ha possibilitat que mengessin.
Caram, estic impressionat pels comentaris d'aquests dos premis nobel. Quin nivell! A banda, si pugés ciutadans baixaria el PP, òbviament. Dos noms, un discurs. I tot quedaria allà mateix. Apa, nens, a estudiar una mica.
Aleix (Bcn) · 21-12-2007 09:20 h.
Maite Nolla a Faes, el Rivera ex-PP, a qui volen enganyar? ... C's és el partit de la demagògia i la falta de sentit comú.
Pol (Barcelona) · 20-12-2007 17:57 h.
Ciutadans de partit d'intelectuals te el que el Louis XIV (Versailles) de democrata, un personatge absolutista i dictatorial.
Louis XIV (Versailles) · 20-12-2007 17:37 h.
¿Que diablos sabrá esta señora de intelectuales? El hecho de que te subvenciones libros no te convierte en intelectual ni mucho menos en critico de intelectuales.
| 0.606279 |
curate
|
{"ca": 0.6134286849423918, "es": 0.30154946364719903, "fr": 0.05601907032181168, "it": 0.0059594755661501785, "en": 0.023043305522447356}
| |
mc4_ca_20230418_2_255987
|
Un projecte d’ApS de l’Institut Montjuïc que promou l’alimentació sana i sostenible – Fem Escola a Barcelona
18/07/2018 18/07/2018 - Consell de redacció
El projecte es diu “Transformem el valor dels aliments. Innovació en el circuit alimentari ecològic” i s’ha desenvolupat dins de la matèria de Ciències Socials, Geografia i Història. El seu objectiu és conèixer com funciona l’agricultura ecològica, des de la planificació fins a la comercialització, i introduir les minves que es donen entre la producció i la comercialització alimentària dins del circuit de consum actual.
L’alumnat ha estat treballant en idees i eines per reduir el consum de menjar processat i fomentar el consum de menjar ecològic a la nostre societat. Amb el projecte ha desenvolupat jocs de rol sobre el malbaratament alimentari, recerques de xifres de totes les quantitats de menjar que es llança cada dia en els diferents establiments, visites al parc agrari del Baix Llobregat per saber com cultivar i aprendre l’ofici i els aliments.
El projecte va rebre el primer Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica de Catalunya en la seva primera edició de l’any passat.
Enllaç amb l’entrevista del Programa Connexió Marina (15 de maig de 2018)
Enllaç amb el programa de “La tarda de Barcelona” de betevé (1 de juny de 2018)
Enllaç amb la informació del projecte al web de l’Institut Montjuïc
Altaveuaprenentatge servei Navegació per les entrades
| 0.833024 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://bloc.edubcn.cat/2018/07/un-projecte-daps-de-linstitut-montjuic-que-promou-lalimentacio-sana-i-sostenible/
|
macocu_ca_20230731_1_134679
|
Oberta la convocatòria “Europe for Citizens”. El programa d’estructura en dues accions:
European Remembrance - Conscienciació del record històric en comú i valors i objectius de la Unió Europea. Els projectes requereixen com a mínim la participació d’una institució de la UE, una durada màxima de 18 mesos i un pressupost màxim de 100.000 Euros.
Democratic engagement and civic participation - Encoratjar la participació democràtica i cívica dels ciutadans de la Unió Europea, la promoció d’oportunitats per a la societat, el compromís intercultural i el voluntariat. En aquesta acció hi ha tres subaccions: Town Twinning, Network of Towns, Civil Society Projects. Els Projectes requereixen com a mínim la participació de 3 organitzacions de països elegibles, una durada màxima de 18 mesos i un pressupost màxim de 150.000 Euros.
Tota la informació i documentació vinculada a la convocatòria (formularis i documents informatius) està disponible a la pàgina web de l’EACEA, Agència Europea Executiva. Guia de l aconvocatòria [enllaç al pdf]
| 0.785937 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_24602
|
Sant Julià rebia al març la certificació que l'acreditava com a destí turístic sostenible, el label Biosphere atorgat per l'Institut de Turisme Responsable. Ara es busca anar un pas més enllà amb l'acreditació d'establiments de la parròquia.
N'hi ha 25 susceptibles de rebre-la i són comerços, allotjaments i també Naturland, en definitiva, aquells que tenen el contacte més pròxim amb els visitants.
El certificat de destí de turisme sostenible té un cost de 600 euros anuals, però aquest primer any el comú se'n farà càrrec de la meitat.
El cònsol major lauredià, Josep Majoral, ha remarcat que aquesta distinció els situa "en el món sensible del medi ambient". "No sé si aconseguirem que tot aquest turisme sostenible vingui a Sant Julià, segurament no, però sí que hi ha gent que es mou en base a aquest segell", ha remarcat.
Unida ha estat l'empresa auditora encerragada del treball de camp. El seu CEO, Josep Maria Comes, ha destacat que "els comerços han de tenir voluntat, només això" i ha afegit que participar d'una xarxa per potenciar aquesta mena de turisme. "només els pot aportar coses bones, perquè de dolentes no en té."
Per aconseguir l'etiqueta cal implementar accions relacionades amb l'eficiència energètica, el respecte pel medi ambient i la integració a l'entorn cultural de la parròquia, i seran els auditors els que els detallin com fer-ho en cas d'acceptar voler formar part de la xarxa.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_482196
|
Després del fil Referèndum sobre l´Estatut, on s´evidencia la quasi unanimitat de l´opinió dels usuaris. Caldria posar una estratègia comuna i tractar d´estendre-la al màxim. En aquest cas dubto entre el No o el vot Nul: 1) Votar No: deixem ven clar el nostre rebuig a l´Estaut aprovat a Madrid i retallat amb el permís de quatre botiflers i quatre espanyolistes. Però jo crec que aquest fet serà aprofitat pels demagogs i tractaran de capitalitzar aquest vot com a èxit de les campanyes espanyolistes. 2) Vot Nul: aquesta opció em sembla la més raonable, tot i que només serà efectiva en el cas que la majoria de gent ens posem d´acord i en fem quanta més difussió, millor. Sí hi hagués una majoria de vots nuls, crec que els polítics catalans es veurien obligats a recapacitar, i d´altra banda els espanyolistes antidemocràtics no es podrien atribuir com a èxit aquests resultats. 3) Abstenció: Totalment en desacord! qui no s´impliqui ara , després no tindrà dret a queixar-se en compartir l´espoli a tots nivells. 4) Vot en Blanc: També en desacord, amb aquesta opció només afavorim al resultat majoritari, el qual hem de decantar a favor nostre... o patir-ne les conseqüències! Jo em decanto pel vot NUL, però m´agradaria posar en comú una estratègia a seguir amb la resta de raconàires, forces civils i polítiques. Si els ciutadans dels Països Catalans no ens posem d´acord, estem ben venuts! Per tant, acord i posada en comú per construir l´independència dels Països Catalans! Salut!
Si tots els independentistes votessin NO, i a això li sumes el vot dels fatxes segur que guanyem el referèndum! 40% + 10% == 50% La llàstima és que el vot catalanista estarà dividit, com sempre... :(
El problema de votar NO, és que no quedara clar quin percentatge de No serà vot del PP i quin percentatge serà per vot independentista, o vot estatuari de màxims. Tanmateix, si finalment és rebutja, esterem rebutjant unes petites, molt petites millores, respecte a l'estatut actual, i mal que mal, millor unes minses engrunes que quedar-nos com abans. Però jo el que faré serà fer servir aquest referendum per a dir la meva, independenment de la pregunta que em facin. Ho he escrit moltes vegades per internet, en papers, en parets, ara també ho faré en una papereta: "Independència" si volen donar el meu vot com a nul, jo els dono a ells com a nuls! Evidenment em sembla positiu el debat dins al xat, però independentment del resultat de l'enquesta, tothom te el seu dret a votar el que vulgui. Pel referèndum de l'estatut, vota independència Salut i independencia.
El problema de votar NO, és que no quedara clar quin percentatge de No serà vot del PP i quin percentatge serà per vot independentista, o vot estatuari de màxims. Diria que estem donant una rellevància exagerada a aquest fet.
| 0.79855 |
curate
|
{"ca": 0.997827661115134, "ro": 0.002172338884866039}
| |
macocu_ca_20230731_1_296612
|
L’Ajuntament presenta a la comunitat educativa el curs escolar 2017/2018
Enguany, el curs 2017/2018 es posa en marxa a Masquefa amb un total de cinc centres educatius: l’EBM La Baldufa, les escoles Vinyes Verdes, Font del Roure i El Turó, i l’Institut de Masquefa. Enguany, a més, pendents de les xifres definitives, la previsió és que augmenti sensiblement respecte el curs 2016/2017 el nombre de matrícules realitzades als diferents centres.
Novetats del curs 2017/2018
D’altra banda, respecte l’educació entre els 0 i els 3 anys, l’Escola Bressol Municipal (EBM) La Baldufa obre les portes amb un total de set aules. Mentrestant, a partir del mes d’octubre es reactivaran, novament, els Espais Familiars.
Finalment, l’Institut de Masquefa posa en marxa aquest cicle el nou Pla d’Acció Tutorial, que permetrà millorar l’acompanyament i el seguiment de l’alumnat. Així, entre les accions previstes, hi ha el programa ‘Managers’, consistent en què un alumne de 4t d’ESO acompanyi un o dos alumnes de primer al llarg del primer curs al centre.
Serveis i programes educatius
Amb l’objectiu de garantir a les famílies el dret bàsic a una educació digna, igualitària i inclusiva i amb el ferm propòsit de dotar els infants i joves del municipi d’eines de primer nivell que fomentin el seu creixement personal i formatiu, l’Ajuntament de Masquefa impulsa i consolida enguany diferents projectes i serveis educatius dirigits al conjunt dels alumnes i les seves famílies:
. Espai Socioeducatiu: el projecte es va iniciar el passat curs 2016/2017 amb l’objectiu de donar suport i acompanyar a infants i adolescents, entre 6 i 15 anys, fora de l’horari escolar. Enguany, el consistori aposta de nou per aquest servei amb el propòsit de consolidar-lo i fer-lo créixer tot millorant la coordinació amb els diferents centres educatius i implicant als agents socials locals.
. Escola Nova 21: amb l’adhesió de l’Escola Font del Roure a aquest programa de renovació pedagògica, Masquefa vol reforçar enguany la seva participació en els diferents espais de formació i assessorament que promou la Diputació de Barcelona i seguir dinamitzant la Xarxa de centres de l’Anoia Est.
. Xarxa d’Infància i Adolescència: l’Ajuntament continua liderant, conjuntament amb centres educatius i altres agents socials, aquesta xarxa que treballa de forma multidisciplinar i coordinada, per abordar situacions que afecten a infants i a adolescents del municipi. D’aquest treball en xarxa han sorgit programes de suport a l’estudi com l’Espai d’Estudi, que es realitza a l’Institut; l’Espai Socioeducatiu “La Fàbrica”; i el Servei d’Atenció a Joves i Famílies. L’Ajuntament organitza conjuntament amb les direccions de les escoles i l’Institut, formacions per a mestres i professors. En aquest sentit, enguany la proposta formativa tindrà com a temàtica l’assetjament o bulling, i ha estat programada conjuntament amb el Departament d’Ensenyament.
| 0.721461 |
curate
|
{"ca": 0.9889464594127807, "en": 0.01001727115716753, "fr": 0.0010362694300518134}
| |
crawling-populars_ca_20200525_49_37207
|
Vols fer-te subscriptor?
NÚMERO 19 | 29 d'octubre de 1984
Introdueix el teu correu electrònic per poder llegir la revista en PDF.
| 0.571907 |
curate
|
{"uz": 0.1889763779527559, "ca": 0.8110236220472441}
|
: /la-revista/19
|
oscar-2301_ca_20230418_8_98960
|
Sindicalista, Batlle de Sabadell i Secretari General i President del Partit Socialista Unificat a Catalunya (PSUC).
Teixidor d’ofici (1), va iniciar la seva militància al Sindicat d’ Indústria Tèxtil de Sabadell de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Va participar a la Vaga de 1917 i en les lluites socials de 1919-1923. El 1926 es va haver d’exiliar a Argentina a causa de la persecució que rebia per part de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1929 tornà a Sabadell i es va fer càrrec de la secretaria de la Federació Local de Sindicats (FLS) i el 1931 assisteix com a delegat del Congrés de la CNT a Madrid (2).
Es va declarar favor del sector trentista, contra l’estratègia insurreccionalista de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Poc després de les pugnes internes, el setembre de 1932, va patir un atemptat per part dels sectors partidaris de la FAI. El maig de 1932, la FLS deixà de pagar la part de la cotització que anava al conjunt de la organització, per la qual cosa Moix és expulsat del sindicat (2). El maig del 1933 va participar en la constitució dels Sindicats d’ Oposició (3), crítics amb la ingerència de la FAI, però també es va acabar oposant a les idees anarcosindicalistes d’aquests, virant cap el marxisme i afiliant-se a la Unió Socialista de Catalunya (USC) (4). Participà en els fets del 6 d’octubre de 1934, i s’hagué d’exiliar de nou. Quan va ser alliberat i va poder tornar a Sabadell, ja s’havia afiliat a la Unió Socialista de Catalunya (USC) i posteriorment es va afiliar a la Unió General de Treballadors (UGT) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
El 1936 aconseguí que la FLS, que agrupava la majoria de treballadors de Sabadell, ingressés a la UGT (5), així com altres agrupacions locals, convertint Sabadell en la ciutat més forta de presència ugetista i augmentant la presència d’aquesta a la província de Barcelona, tot i això, la CNT continuà sent el sindicat hegemònic de Catalunya. Fou president del Comitè Local Antifeixista de Sabadell, càrrec des del qual accedí a l’alcaldia del 1936 al 1938.
Va ser Alcalde de Sabadell entre el 17 d’octubre de 1936 i el 17 d’agost de 1938 (6). El 17 d’octubre de 1936 d’acord amb el Decret de la Conselleria de Seguretat Interior de la Generalitat, va ser elegit conseller en cap, càrrec que equivalia al d’alcalde de la ciutat. El 17 d’agost de 1938, va deixar l’alcaldia, al ser nomenat Ministre de Treball del Govern de Juan Negrín, també va ser Director General de Treball al Principat.
Després dels Fets de maig de 1937, es va desfermar una campanya contra el dirigent de la CNT, Bru Lladó, enfrontat anteriorment a Moix dins la CNT per oposar-se al sindicats d’oposició trentistes i defensar l’aliança amb la FAI. Moix va aprofitar el context dels Fets de maig per acusar a Lladó d’ haver penjat al seu despatx, el dia anterior als Fets de maig, un pasquí de Los Amigos de Durruti, que propugnava una sèrie de mesures revolucionaries, com crear una Junta Revolucionària que substituís la Generalitat. El 22 de maig en un ple extraordinari es va acordar rellevar la CNT de les presidències municipals i es va “declarar incompatible el conseller Bru Lladó Roca, per la seva manifesta col·laboració amb la subversió produïda a Barcelona”, els Consellers de la CNT van marxar del Consistori abans de la votació i ja no hi varen tornar, la proposició es va votar per 20 vots a favor i l’ abstenció dels dos representants del POUM (7). El 13 d’octubre de 1937, el portaveu del POUM, Galileu Molins, va anunciar que els regidors del partit abandonaven l’ Ajuntament a causa del Decret de Governació de la Generalitat que obligava expulsar els regidors del POUM dels consistoris catalans, Moix en va lamentar d’aquest decret “mides de caràcter general ens facin prescindir d’una facció local del front antifeixista” (8).
El febrer del 1939, acabada la Guerra Civil, marxà a Alacant i d’ allà a França per exiliar-se finalment a Mèxic. El 1942 firmà pel PSUC, l’acord de l’ Aliança Nacional Catalana que recolzava el president Irla davant el Consell Nacional de Londres. Després de la Segona Guerra Mundial tornà a França, i el 1949 va substituir a Joan Comorera com a Secretari General del PSUC, fins el 1956 que deixaria la secretaria a Gregorio López Raimundo per ocupar la presidència del partit. El 1953 les autoritats franceses van iniciar una campanya anticomunista i l’acabaren expulsant del país, instal·lant-se definitivament a Praga, on hi va viure fins la seva mort el 1973, ocupant encara la presidència del PSUC (9).
(1) Alcalde Moix, Avinguda de l’. coneix.sabadell.cat
(2) José Moix Regás. Real Academia de la Historia
(3) Martínez de Sas,Teresa; Pagès i Blanch, Pelai. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans, Abadia de Montserrat, 2000 (pàg. 918)
(4) Castells Peig, Andreu. Informe de l’Oposició (IV). Del Terror a la Segona República 1918-1936 (p. 21.15). Editorial Riutort. Sabadell,1980. ISBN: 8485164032
(5) Ballester, David. L’instrument sindical del PSUC durant la Guerra Civil. La UGT de Catalunya 1936-1937. Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), 1997
(6) DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. ‘La Guerra Civil (1936-1939)’ (pàgs. 108 i 132). Ajuntament de Sabadell, 1986
(7) DD.AA. La República i la Guerra Civil. Sabadell 1931-1939. ‘La Guerra Civil (1936-1939)’ Artur Domingo i Barnils (pàg. 114). Ajuntament de Sabadell, 1986
(8) Santamaria, Antonio. Els fets de maig de 1937. “Història de Sabadell”. iSabadell.cat, 22 de maig del 2016. <http://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-els-fets-de-maig-de-1937> [Consulta: 1 de setembre del 2016].
(9) Morán, Gregorio (1986). Miseria y grandeza del Partido Comunista de España: 1939-1985. Barcelona: Planeta. ISBN 84-320-5852-1. (pàg. 401)
Share this:
Click to share on Twitter (Opens in new window)
Click to share on Facebook (Opens in new window)
Like this:
Like Loading...
Related
Navegació d'entrades
Ramon Jové i Brufau
Francesc Duran
Related Post
Teixidors UGT
Josep Masip i Pinyol
Teixidors UGT
Rafael Monllor i Belenguer
Bloc Obrer i Camperol Federació Local de Sindicats Militants comunistes POUM Teixidors UGT
Galileu Molins i Ventura
29 thoughts on “Josep Moix i Regàs”
Fran Fernández ha dit:
1 setembre 2016 a les 16:08
Per què creus que abraçà el marxisme en la seva última etapa?
Loading...
Respon
Arnau B. ha dit:
1 setembre 2016 a les 16:08
És provable que per la “fascinació” cap a la Unió Soviètica després de derrotar el nazisme, tot i que abans ja havia virat cap a la UGT. La FLS amb ell el capdavant no va retornar a la CNT, com si ho van fer la majoria de sindicats trentistes
Loading...
Respon
Arnau B. ha dit:
1 setembre 2016 a les 16:08
I ja desde un principi, també per ser contrar-hi a la línia més anarquista de la FAI. Suposo que també s’hi ha d’afegir assumptes personals (apart dels ideològics), com la seva enemistat amb l’anarcosindicalista Bru Lladó
Loading...
Respon
l’Obrera: Local de la Federació Obrera de Sabadell – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
8 agost 2018 a les 16:08
[…] Local de Sindicats, FLS, liderada per Josep Moix, treia el setmanari Vertical-Setmanari bilingüe òrgan de la Federació Local de Sindicats de […]
Loading...
Respon
Esteve i Aguiló, Josep – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
27 febrer 2019 a les 16:08
[…] Esteve durant l’Alcaldia de Joan Miralles Orrit i de Josep Moix i Regàs, va ocupar els carrècs Conseller-Regidor de Foment i Treball i de Defensa. Amb la derrota de la […]
Loading...
Respon
Camps i Illa, Jaume – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
5 març 2019 a les 16:08
[…] Comissari de la recuperació de l’Exèrcit de l’Est a Lleida i Secretari personal de Josep Moix i Regàs. El 1940. després de ser expulsat del PSUC, va ser un dels fundadors del Moviment Socialista […]
Loading...
Respon
Mesa de Catalunya: CENT-UNENA CONCENTRACIÓ VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ. LES MENTIDES FEIXISTES. | Sabadell per la República ha dit:
1 abril 2019 a les 16:08
[…] a les companyes i companys de Memòria de Mallorca. Batlles i regidors exiliats: Josep Moix i Regàs. Tres vegades exiliat. Nascut a Sabadell el 1898. Teixidor d’ofici va formar part de la CNT. El […]
Loading...
Respon
Molins i Ventura, Galileu – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
15 abril 2019 a les 16:08
[…] i Farrés, que reunia entre els seus treballadors els principals sindicalistes de la ciutat: Josep Moix i Regàs, Miquel Bertran i Oleart i Josep Rosas i Vilaseca. Posteriorment, treballà com a teixidor a la […]
Loading...
Respon
La Federació Local de Sindicats a Sabadell (I) » ha dit:
16 abril 2019 a les 16:08
[…] 2, sent doncs, el sindicat hegemònic de la ciutat. El principal dirigent de la FLS era Josep Moix i Regàs, principal impulsor de l’escissió trentista i de l’ingrés a la Unió General dels […]
Loading...
Respon
Ser Histórico ha dit:
11 maig 2019 a les 16:08
[…] sent doncs, el sindicat hegemònic de la ciutat. El principal dirigent de la FLS era Josep Moix i Regàs, principal impulsor de l’escissió trentista i de l’ingrés a la Unió General dels […]
Loading...
Respon
Lladó Roca, Bru – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
9 desembre 2019 a les 16:08
[…] Diversos, amb la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell, i el seu dirigent, Josep Moix llavors alineats amb els Sindicats d’Oposició (més endavant els trentistes de Sabadell a […]
Loading...
Respon
La seu del "Círcol" Republicà Federal (CRF) – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
20 gener 2020 a les 16:08
[…] del 34), a partir del 17 d’octubre de 1936 és la Federació Local de Sindicats (FLS-UGT) amb Josep Moix i Regàs al capdavant qui tindrà l’hegemonia política a la ciutat en detriment del […]
Loading...
Respon
Bertran Oleart, Miquel – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
27 gener 2020 a les 16:08
[…] l’ofici de teixidor. A la fàbrica d’Alguersuari hi tenia com a companys de feina a Josep Moix i Regàs i Josep Rosas i Vilaseca amb els quals compartiria amistat i militància […]
Loading...
Respon
Duran, Francesc – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
15 maig 2020 a les 16:08
[…] s’organitzaren per fer front als pistolers de la patronal. Durant la II República seguí a Josep Moix i a la Federació Local de Sindicat (FLS), que formava part dels sindicats d’oposició […]
Loading...
Respon
Farràs i Baró, Manuel – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
16 maig 2020 a les 16:08
[…] Comitè Comarcal d’Ajuda als Refugiats (5). Va ser alcalde de la Sabadell en substitució de Josep Moix, quan aquest va ser nomenat Ministre de Treball del govern de Negrín, fins el 21 de gener de 1939 […]
Loading...
Respon
Rosas i Vilaseca, Josep – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
4 octubre 2020 a les 16:08
[…] Durant la II República, va ser director del setmanari “Vertical”, òrgan de premsa de la FLS i es va posicionar al costat de Josep Moix […]
Loading...
Respon
Sabadell: Guerra Civil, revolució i repressió franquista de postguerra (1936-1945) – Ser Histórico ha dit:
29 juny 2021 a les 16:08
[…] guerra. Amb el trencament trentista i el conflicte entre la CNT-FAI i la FLS-UGT liderada per Josep Moix. “Lino” actuava com a guàrdia personal de Moix i dels líders de la FLS, durant un […]
Loading...
Respon
Lluís Casals i Garcia – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
22 setembre 2021 a les 16:08
[…] Companys i el regidor de Cultura Salvador Sarrà, darrere seu hi ha l’alcalde Josep Moix),. Sabadell, 16 de març de 1937. FONT: Arxiu Històric de Sabadell […]
Loading...
Respon
El cafè “El Diluvio” – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
30 setembre 2021 a les 16:08
[…] a la pressió de la Federació Local de Sindicats (FLS) i del nou home fort de la política local, Josep Moix. A l’inici de la Guerra Civil, Moix es va afiliar el PSUC, esdevenint el principal partit […]
Loading...
Respon
Joan Miralles i Orrit – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
18 octubre 2021 a les 16:08
[…] dimitir el 17 d’octubre del mateix any, demanant al batlle entrant Josep Moix i Regàs, a l’interventor Jaume Camps i Ubach, i el Dipositari, Joan Domènech i Duran, que també es […]
Loading...
Respon
Galileu Molins i Ventura – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
12 maig 2022 a les 16:08
[…] i Farrés, que reunia entre els seus treballadors els principals sindicalistes de la ciutat: Josep Moix i Regàs, Miquel Bertran i Oleart i Josep Rosas i Vilaseca. Posteriorment, treballà com a teixidor a la […]
Loading...
Respon
Jaume Camps i Illa – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
12 maig 2022 a les 16:08
[…] Comissari de la recuperació de l’Exèrcit de l’est a Lleida i secretari personal de Josep Moix i Regàs. El 1940 després de ser expulsat del PSUC, va ser un dels fundadors del Moviment Socialista […]
Loading...
Respon
Josep Rosas i Vilaseca – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
13 maig 2022 a les 16:08
[…] del setmanari “Vertical”, òrgan de premsa de la FLS i es va posicionar al costat de Josep Moix, a favor dels sindicats d’oposició, que a Sabadell va suposar que la majoria […]
Loading...
Respon
Miquel Bertran i Oleart – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
17 maig 2022 a les 16:08
[…] l’ofici de teixidor. A la fàbrica d’Alguersuari hi tenia com a companys de feina a Josep Moix i Regàs i Josep Rosas i Vilaseca amb els quals compartiria amistat i militància […]
Loading...
Respon
Enric Mampel i Martí – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
29 maig 2022 a les 16:08
[…] Gabriel Alguersuari, on també hi treballaven altres sindicalistes com Josep Rosas, Galileu Molins, Josep Moix, Miquel Bertran, i en la qual hi havia treballant de “canoner”, Joan Sala i Rovira, que […]
Loading...
Respon
Gustau Vila i Berguedà “Grapa” – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
10 juny 2022 a les 16:08
[…] i el recolzament de bona part d’aquests sectors al feixisme. Es va posicionar amb Josep Moix i Regàs i amb el sector majoritari de la FLS que fou expulsat de la Confederació Nacional del Treball […]
Loading...
Respon
Lluís Casals i Garcia – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
20 juny 2022 a les 16:08
[…] Companys i el regidor de Cultura Salvador Sarrà, darrere seu hi ha l’alcalde Josep Moix). Sabadell, 16 de març de 1937 […]
Loading...
Respon
Salvador Codina i Fatjó – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
10 juliol 2022 a les 16:08
[…] del seu pare a Barcelona, a l’abril de 1937, i el seu alliberament gràcies a un aval de Josep Moix i el pagament d’una multa de 1.500 pessetes. La detenció del seu germà Josep Maria en […]
Loading...
Respon
Marc Aureli Graupera i Vergés – Història de Sabadell S.XIX-XX ha dit:
7 agost 2022 a les 16:08
[…] necessàries, motiu pel qual els subsdits bitllets, portaven estampades les signatures del batlle Josep Moix, la de l’interventor J. Camps i la del dipositari Marc […]
Loading...
Respon
Leave a Reply to Lluís Casals i Garcia – Història de Sabadell S.XIX-XX Cancel reply
Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.
| 0.57758 |
curate
|
{"ca": 0.9227145490544139, "es": 0.0215743838328668, "pt": 0.003959855260462893, "en": 0.03420495664641224, "hy": 0.001092373864955281, "it": 0.010104458250836348, "ar": 0.001297193964634396, "co": 0.0015020140643135112, "sh": 0.00040964019935823035, "de": 0.0031405748617464326}
|
https://historiadesabadell.com/2016/09/01/moix-i-regas-josep/?replytocom=1323
|
macocu_ca_20230731_10_492229
|
En primer lloc posarem a bullir les plaques de la lasanya. Mentres les plaques es cuinen, posem un rajolí d’oli en una cassola i evoquem les verdures tallades i deixem que es daurin una mica. Afegim una mica de salsa de tomàquet i donem unes voltes, salpebrem i afegim la tonyina (ben escorreguda). Per fer la beixamel; posem la mantega al foc en un cassó que es desfasi. Afegim la farina i cuinem un parell de minuts. Anem afegint la llet calenta i remenant (afegim poc a poc, quan la farina absorbeixi la llet, en posem una mica més). Salpebrem i afegim una mica de nou moscada. Posem una fina capa de salsa al fons del recipient. Sobre 3 plaques de lasanya, sobre les verduretes amb la tonyina, sobre 3 plaques de lasanya, sobre més farciment i per finalitzar 3 plaques més. Sobre les ultimes plaques posarem la beixamel i una mica de formatge parmesà per sobre. Ho ficarem al forn a uns 200oC fins que es dauri el formatge.
2 comentaris:
Montse Caballero diu: jolin, quina pinta! Fantastica!
Quim Lleonart diu: Amiga Marta, si vas a les meves receptes, veuras la recepta " la meva beixamel", ës una beixamel feta amb ceba que té un toc diferenciat. Si la vols provar, ja ho saps!. Rep una abraçada. Quim.
| 0.687018 |
curate
|
{"ca": 0.7615449202350966, "es": 0.1309823677581864, "it": 0.09235936188077246, "pt": 0.0109151973131822, "tr": 0.0041981528127623844}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_227277
|
Per què quan parlem d'independència dels Països Catalans ens referim a Catalunya, País Valencià i Balears? Jo no ho trobo coherent, m'explico: Els territoris que durant la Guerra de Successió van perdre la seva sobirania eren els esmentats, més Aragó. Per altra banda, els territoris de parla catalana són Catalunya, Balears i UNA PART (tot i que majoritària) del País Valencià. Llavors, la reclamació actual és incoherent, ja que si es reclama l'independència d'un territori que inclou comarques on no existeix la cultura i la llengua catalana penso que s'hauria de reclamar la llibertat del conjunt de l'antiga corona d'aragó (o sigui, l'actual comunitat d'Aragó inclosa); si per altra banda el què nosaltres volem es reunificar i separar d'Espanya les zones on la nostra llengua i cultura són presents, llavors la demanda hauria de ser Catalunya, Balears i les comarques catalanoparlants de l'antic regne de València. Penso que el què es reclama actualment és impossible, ja que aquesta confusió que he intentat raonar faria que mai la majoria dels habitant dels PP.CC. es posessin d'acord en les "regles de joc" d'aquest hipotètic país lliure. Què me'n dieu?
Como he dicho otras veces no hay ninguna referencia histórica sobre países catalanes, es un invento político. A mi sin duda lo que me parece totalmente penoso es que vaya gente de JERC por Baleares y Valencia promocionando el catalanismo... Sencillamente penoso... Nosotros somos de nuestra propia comunidad, no necesitamos a nadie que nos digo como tenemos que ser.
El nom de Països Catalans es basa en una realitat històrica, natural i lingüística del territori molt més antiga que el mateix nom.
realidad histórica?? yo soy de alicante y no hablo valenciano, me vas a obligar a aprenderlo porque haya nacido en esta zona?? Por cierto, a eso se le llamó corona de aragon, no paises catalanes, vamos, segun mis clases de historia eso es asi... no se como te la habrán enseñado a ti....
Has sentit parlar del Regne de València? Perquè tu no parles valencià la resta de la gent no ha de tenir l'opció d'usarlo? Perquè a St Vicent del Raspeig la gent sí que l'utilitza? A Mutxamel? Molt a prop d'on tu vius... va arribar el català a St Vicent i no a Alacant? Es precís mirar cap enrere per decidir quins pobles poden ser lliure i quins no? No podem mirar cap el futur? Tira molt alló d' Alicanton oi?
| 0.699894 |
curate
|
{"ca": 0.7176420333190944, "es": 0.2776591200341734, "eu": 0.004698846646732166}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_239197
|
Castelló Localitzen un cultiu amb 2.000 plantes de marihuana en un bosc de Castelló Actualitzat a les 21:54 h 02/10/2008 Tanca La Guàrdia Civil ha localitzat en un bosc de pins de Castelló una de les plantacions de marihuana més grans de l'estat espanyol. Hi havia unes 2.000 plantes, disposava de reg gota a gota i també de dos espais de grans dimensions per poder assecar les plantes. Un d'aquests assecadors fa 90 metres quadrats i està construït amb bigues metàl·liques i sostre de lona. Els agents han necessitat tres camions per poder transportar les plantes a un lloc on incinerar-les. Abans, però, les han pesat. Feien 1.500 quilos i algunes d'elles feien més de tres metres. L'operació es manté oberta. Font: 3cat24.cat I això de trobar marihuana i incinerar-la... que volen, fumar tota la provincia de Castelló o què?
és que els gaspatxers no son tontos, li preguntare al meu cosi gaspatxer a vore si ell esta involucrat
| 0.787922 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_1_116103
|
Dins dels nostres tallers de cuina tenim "Comparteix el teu plat", aquest cop la usuaria Carmen Madrid ens va donar la recepta de llom en salsa amb prunes.
| 0.71382 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://rubisocial.net/novedad.php?id_producto=63293
|
crawling-populars_ca_20200525_52_103406
|
junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
SERRANO BLANCO, JUAN
MOLINS DE REI, C.F.,C
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
| 0 |
curate
|
{"es": 0.21248986212489862, "ca": 0.6098945660989457, "en": 0.08759124087591241, "pl": 0.012976480129764802, "nl": 0.0227088402270884, "pt": 0.0267639902676399, "fr": 0.0227088402270884, "id": 0.004866180048661801}
|
: /jugador/1920/infantil-segona-divisio/infantil-segona-divisio/grup-50/36755292/23975690
|
mc4_ca_20230418_4_428695
|
Política de privacitat – Rotary Club de Lleida
Termes i condicions relatius a la protecció de dades de l’empresa Rotary Club de Lleida.
A Rotary Club de Lleida és una prioritat el respecte i la protecció de les dades personals dels usuaris. Com a usuari ha de saber que els seus drets estan garantits en aquest web.
Mai sol·licitem informació personal a menys que realment sigui necessària per prestar-li els serveis que ens requereixi.
Mai compartim informació personal dels nostres usuaris amb ningú, excepte per complir amb la llei o en cas que comptem amb la seva autorització expressa.
Rotary Club de Lleida ha adequat aquesta web a les exigències de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), i al Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, conegut com el Reglament de desenvolupament de la LOPD. Compleix també amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell de 27 d’abril de 2016 relatiu a la protecció de les persones físiques (RGPD), així com amb la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE o LSSI).
Identitat del responsable: Rotary Club de Lleida
Nom comercial: Rotary Club de Lleida
Domicili: Hotel NH Pirineus, Gran Passeig de Ronda 63, 25003 Lleida (Spain)
Correu electrònic: rotary.lleida@rotary2202.org
Web: www.rotarylleida.org:
Les dades personals que tractem a www.rotarylleida.org procedeixen de:
Registre de compte.
Si ets menor de tretze anys i has accedit a aquest lloc web sense avisar als teus pares no has de registrar-te ni donar-nos les teves dades ni la dels teus tutors.
Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si en Rotary Club de Lleida estem tractant les seves dades personals.
En determinades circumstàncies i per motius relacionats amb la seva situació particular, els interessats podran oposar-se al tractament de les seves dades. Rotary Club de Lleida deixarà de tractar les dades, excepte per motius legítims imperiosos, o l’exercici o la defensa de possibles reclamacions. També podran sol·licitar la portabilitat de les seves dades.
Quan un usuari es connecta amb aquesta web ara per comentar una notícia, enviar un correu al titular, subscriure o realitzar alguna contractació, està facilitant informació de caràcter personal de la qual és responsable: Rotary Club de Lleida. Aquesta informació pot incloure dades de caràcter personal com poden ser la seva adreça IP, nom, adreça física, adreça de correu electrònic, número de telèfon i altra informació. En facilitar aquesta informació, l’usuari dóna el seu consentiment perquè la seva informació sigui recopilada, utilitzada, gestionada i emmagatzemada per Rotary Club de Lleida, i que figura a la present Política de Privacitat.
Al web www.rotarylleida.org de Rotary Club de Lleida hi ha diferents sistemes de captura d’informació personal i tractem la informació que ens faciliten les persones interessades amb el següent cap per cada sistema de captura (formularis):
Formulari de contacte: Sol·licitem les següents dades personals: nom, e-mail, per respondre als requeriments dels usuaris de www.rotarylleida.org. Per exemple, podem utilitzar aquestes dades per respondre a la seva sol·licitud i donar resposta als dubtes, queixes, comentaris o inquietuds que pugui tenir relatives a la informació inclosa al web, els serveis que es presten a través del web, el tractament de les seves dades personals, qüestions referents als textos legals inclosos a la web, així com qualssevol altres consultes que pugui tenir i que no estiguin subjectes a les condicions de contractació. L’informo que les dades que ens facilita estaran ubicats en els servidors de Factoria de Apps SL (proveïdor del hosting de Rotary Club de Lleida.) dins de la UE.
Formulari de subscripció a continguts: En aquest cas, sol·licito les següents dades personals: nom, e-mail, per gestionar la llista de subscripcions, enviar butlletins, promocions i ofertes especials, facilitades per l’usuari en realitzar la subscripció. Dins del web hi ha diversos formularis per activar la subscripció. Els butlletins electrònics o newsletters estan gestionats per . En utilitzar els serveis d’aquesta plataforma per a la realització de campanyes de màrqueting per correu electrònic, gestió de subscripcions i enviament de butlletins, has de saber que té els seus servidors allotjats fora de la UE, als EUA i està acollit a l’acord EU-US Privacy Shield, la informació està disponible aquí, aprovat pel Comitè Europeu de Protecció.
Formulari de registre de compte: En aquest cas, sol·licitem les dades personals: nom, e-mail, per gestionar l’alta de registre del seu compte a la nostra comunitat. L’informem que les dades que ens facilita estaran ubicats en els servidors de Factoria de Apps SL (proveïdor del hosting de Rotary Club de Lleida) dins de la UE.
Per gestionar les xarxes socials. Rotary Club de Lleida. pot tenir presència en xarxes socials. El tractament de les dades que es dugui a terme de les persones que es facin seguidores a les xarxes socials de les pàgines oficials de Rotary Club de Lleida., es regirà per aquest apartat. Així com per aquelles condicions d’ús, polítiques de privacitat i normatives d’accés que pertanyin a la xarxa social que procedeixi en cada cas i acceptades prèviament per l’usuari de Rotary Club de Lleida. Tractarà les seves dades amb les finalitats d’administrar correctament la seva presència a la xarxa social, informant d’activitats, productes o serveis de Rotary Club de Lleida. Així com per a qualsevol altra finalitat que les normatives de les xarxes socials permeten. En cap cas utilitzarem els perfils de seguidors en xarxes socials per enviar publicitat de manera individual.
Rotary Club de Lleida, no ven, lloga ni cedeix dades de caràcter personal que puguin identificar a l’usuari, ni ho farà en el futur, a tercers sense el consentiment previ. No obstant això, en alguns casos es poden realitzar col·laboracions amb altres professionals, en aquests casos, es requerirà consentiment als usuaris informant sobre la identitat del col·laborador i la finalitat de la col·laboració. Sempre es realitzarà amb els més estrictes estàndards de seguretat.
Per prestar serveis estrictament necessaris per al desenvolupament de l’activitat, Rotary Club de Lleida., comparteix dades amb els següents prestadors sota les seves corresponents condicions de privacitat.
Hosting: Factoria de Apps SL, amb domicili C/ Maragall 2 (baixos), 25003 Lleida. Més informació a www.factoriadeapps.cat. Factoria de Apps SL, tracta les dades amb la finalitat de realitzar els seus serveis com a proveïdor del hosting a Rotary Club de Lleida.
Plataforma web: WordPress.org, més informació a https://wordpress.org/ tracta les dades amb la finalitat de realitzar els seus serveis de suport a Rotary Club de Lleida.
Google Analytics: un servei analític de web prestat per Google, Inc., una companyia de Delaware l’oficina principal a 1600 Amphitheatre Parkway, Mountain View (Califòrnia), CA 94043, Estats Units (“Google”). Google Analytics utilitza “cookies“, que són arxius de text ubicats al seu ordinador, per ajudar a Rotary Club de Lleida a analitzar l’ús que fan els usuaris del lloc web. La informació que genera la cookie sobre el seu ús de LRotary Club de Lleida. (incloent-hi la seva adreça IP) serà directament transmesa i arxivada per Google en els servidors dels Estats Units.
En navegar per www.rotarylleida.org es poden recollir dades no identificables, que poden incloure, adreces IP, ubicació geogràfica (aproximadament), un registre de com s’utilitzen els serveis i llocs, i altres dades que no poden ser utilitzats per identificar l’usuari. Entre les dades no identificatives estan també els relacionats als seus hàbits de navegació a través de serveis de tercers. Aquesta web utilitza els següents serveis d’anàlisi de tercers:
Qualsevol persona té dret a obtenir confirmació sobre si en Rotary Club de Lleida. s’estan tractant dades personals que els concerneixin, o no.
Rotary Club de Lleida. deixarà de tractar les dades, excepte per motius legítims imperiosos, o l’exercici o la defensa de possibles reclamacions.
Vostè podrà exercir materialment els seus drets per correu electrònic a rotary.lleida@rotary2202.org.
Rotary Club de Lleida. es compromet a l’ús i tractament de les dades personals incloses dels usuaris, respectant la seva confidencialitat i a utilitzar-los d’acord amb la finalitat d’aquests, així com a executar a la seva obligació de guardar i adaptar totes les mesures per evitar l’alteració, pèrdua, tractament o accés no autoritzat (Com els protocols Https que utilitzem), de conformitat amb el que estableix la normativa vigent de protecció de dades.
Rotary Club de Lleida. no pot garantir l’absoluta inexpugnabilitat de la xarxa d’Internet i per tant, la violació de les dades mitjançant accessos fraudulents a ells per part de tercers.
Com a usuari, és l’únic responsable de la veracitat i correcció de les dades que remeti a www.rotarylleida.org exonerant a Rotary Club de Lleida, de qualsevol responsabilitat referent a això. Els usuaris garanteixen i responen, en qualsevol cas, de l’exactitud, vigència i autenticitat de les dades personals facilitades i es comprometen a mantenir-les degudament actualitzades. L’usuari accepta proporcionar informació completa i correcta en el formulari de contacte o subscripció.
L’usuari declara haver estat informat de les condicions sobre protecció de dades de caràcter personal, acceptant i consentint el tractament dels mateixos per part de Rotary Club de Lleida en la forma i per a les finalitats indicades en aquesta política de privacitat.
Rotary Club de Lleida, es reserva el dret a modificar la present política per adaptar-la a novetats legislatives o jurisprudencials, així com a pràctiques de la indústria. En aquests supòsits, el prestador anunciarà en aquesta pàgina els canvis introduïts amb raonable antelació a la seva posada en pràctica.
D’acord amb la LSSICE, Rotary Club de Lleida no realitza pràctiques de SPAM, pel que no envia correus comercials per via electrònica que no hagin estat prèviament sol·licitats o autoritzats per l’usuari. En conseqüència, a cada un dels formularis que hi ha hagut a la web, l’usuari té la possibilitat de donar el seu consentiment per rebre el butlletí, amb independència de la informació comercial puntualment sol·licitada.
D’acord amb el que disposa la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i de comerç electrònic, Rotary Club de Lleida es compromet a no enviar comunicacions de caràcter comercial sense identificar-les degudament.
Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l'usuari a la nostra web. Si segueixes utilitzant aquest lloc assumirem que estàs d'acord.Estic d'acordPolítica de privacitat
| 0.775615 |
curate
|
{"ca": 0.9793180547792063, "en": 0.009409353456307062, "fr": 0.0017700763927706354, "oc": 0.0013042668157257314, "es": 0.008198248555990311}
|
https://rotarylleida.org/ca/politica-privacitat/
|
mc4_ca_20230418_10_66178
|
València Noticies | Redacció.- La gestió dels 15 mercats municipals de la ciutat de València i l’aposta de l’Ajuntament de València per a impulsar infraestructures que faciliten el transport intermodal de mercaderies, han sigut objecte de la reunió que ha mantingut hui el regidor de Comerç, Carlos Galiana, amb l’alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve.
Mercavalencia aposta pels mercats y comerços de barri Les obres al Mercat de Natzaret avancen a bon ritme El pròxim dijous obriran la pràctica totalitat dels mercats municipals de la ciutat El premi Instagramer municipal de ‘Click al Mercat’ ja ha rebut més de 1.100 imatges dels mercats municipals La regidoria de Comerç acosta els Mercats Municipals a la ciutadania amb un concurs fotogràfic El Mercat Central celebra el seu aniversari amb mascletà i paelles populars a la plaça de l’Ajuntament L’Ajuntament reduïx tràmits i millora les ubicacions dels mercats extraordinaris de Nadal L’Ajuntament fa balanç positiu de l’acollida de les noves formes de pagament de sancions Els mercats municipals es traslladen a la Gran Fira de Juliol per a potenciar el consum de fruita Giner: “Las discrepàncies entre Ribó i Costa perjudiquen el comerç valencià”
Valencia Noticias | Redacción.- La gestión de los 15 mercados municipales de la ciudad de Valencia y la apuesta del...
| 0.812429 |
curate
|
{"ca": 0.9106737320211961, "es": 0.08932626797880394}
|
https://valencianoticias.com/valencia-i-saragossa-intercanvien-experiencies-de-gestio-de-mercats-i-transports-intermodal-de-mercaderies/
|
cawac_ca_20200528_0_108633
|
Descripció: Aquest curs sobre aspectes legals clau d'Internet, com són les línies generals i noves tendències de la seva regulació, el dret de les telecomunicacions, la protecció de dades, la propietat intel·lectual i industrial a la Xarxa i el comerç electrònic, ve a oferir els instruments teòrics, i sobretot pràctics, necessaris per al professional de la Informàtica en el desenvolupament de la seva tasca. Tot això en un entorn general de creixent dependència respecte de la Xarxa d'institucions públiques, empreses i ciutadans.
El curs presenta una nota de gran singularitat, alhora que, per descomptat examina la legislació rellevant, aporta un complet, sistematitzat i actualitzat anàlisi de la jurisprudència, és a dir, de les sentències judicials, no només a Espanya, sinó també a Europa, al seu torn referent essencial en tot el món.
Aquest profund ancoratge jurisprudencial, probablement el seu principal valor afegit, contribueix de manera decisiva a dotar-lo d'una ferma dimensió pràctica, indispensable, a la vista del perfil professional dels seus destinataris.
| 0.835044 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.coettc.cat/index.php?p=agenda&pc=3520&ireg=50
|
oscar-2301_ca_20230418_1_28396
|
Basil Hallward és un bon pintor, però el seu art arriba a cotes sublims quan coneix en Dorian Gray, un jove aristòcrata que és la bellesa i la puresa personificades. Des que l'ha pres com a model, les seves obres són magnífiques, però per sobre de totes destaca un retrat concret que el pintor regala a en Dorian. A instàncies del seu amic comú Henry Wotton, el jove s'adona que es farà gran i la seva bellesa es fondrà, mentre que aquell retrat perdurarà mostrant la seva llum i la preciositat de la seva joventut per sempre més. La xerrameca de l'hedonista Henry afecta profundament en Dorian, que el pren gairebé com a mentor. Desitja canviar-se pel retrat, que sigui aquest el que es degrada i no ell, però quan el seu prec es fa realitat descobrirà que no tot és tan perfecte com pensava. La puresa de la seva ànima ja ha començat a corrompre's i el retrat li mostra allò que mai hauria volgut veure.
Més enllà de la història que narra el llibre, aquesta obra és una profunda reflexió sobre la joventut, la bellesa i la degradació de fer-se gran. L'obsessió del personatge central és gairebé malaltissa, i el teòric de tot plegat, en Henry Wotton és el principal valedor d'aquesta candidesa i dels plaers juvenils fins al punt d'arribar a ser ofensiu, especialment amb les dones, tot i que cal remarcar que és un llibre del segle XIX. Les fases en que es posa a filosofar són avorrides i et fan desconnectar, estic molt en desacord amb la manera d'expressar els valors, encara que naturalment és una crítica, una exageració. Malauradament, n'hi ha moltes d'aquestes fases, però la narració de la història és més distreta i interessant. Els personatges són de l'alta societat i es passen el dia anant a actes socials, això a mi em posa una mica de mala llet, però suposo que és fidel a la realitat.
Un cop més m'enfrontava a un clàssic sense saber massa bé què esperar, tot i que coneixia l'argument bàsic del llibre. El principi és prometedor, però de seguida perd una mica d'interès, i entre filosofada i filosofada passa una bona part del llibre fins que torna a interessar. Entremig, un salt temporal coherent amb les necessitats de l'obra, però en el que explica a què es dedica el bo d'en Dorian durant aquest temps i és tan completament infumable que em vaig saltar algunes pàgines i vaig estar a punt d'abandonar. Aquestes parts més avorrides resten molts punts a una història que, per altra banda, és prou atractiva i aconseguida. El final, encara que esperable, millora una mica la impressió global. Un llibre que pot llegir qualsevol, especialment si té més paciència que jo.
Puntuació: @@
Tags
Narrativa Oscar Wilde Ressenya 2014
Més recent
Anterior
Publicat per Sergi
Bioquímic, català, casteller...
Publica un comentari a l'entrada
9 Comentaris
Joan 29/1/14 13:23
En general comparteixo les teves opinions literàries. En general. Però quan he llegit aquest títol he pensat... ai... avui no anem bé.
Jo no te l'hauria recomanat, però particularment em sembla un llibre magnífic.
Això sí, és obvi que cal posar-se en un context completament diferent (època i moral victoriana!) i aquest és un exercici no apte per a tots els públics. Wilde va tenir moltíssims problemes amb la justícia per la seva homosexualitat i la seva obra és una denúncia constant a un món i uns ideals que el van rellegar a la pobresa i l'oblit. Cal llegir el text en aquest context, crec.
ResponElimina
Respostes
Respon
Maurici 29/1/14 15:33
Un cop més, i ja m'he descomptat, subscric la teva ressenya de dalt a baix. A mi també se'm va fer pesat i feixuc. N'esperava bastant més, la veritat sigui dita.
La mala llet que t'agafa amb els personatges de l'alta societat també la comparteixo. Fa pocs dies he acabat una novel·la de la Mercè Rodoreda que tracta sobre els vaivens dels pijos de l'època. No m'ha desagradat però sort en tenen els personatges de que jo no pugui entrar dins del llibre...
ResponElimina
Respostes
Respon
Relatus 29/1/14 16:39
Doncs aquest em feia gràcia llegir-lo, però potser li passaran d'altres al davant
ResponElimina
Respostes
Respon
Assumpta 29/1/14 19:03
Coincidim molt :-) Tot i així, encara que sembli contradictori, diria que el llibre em va agradar força, el que passa és que hi ha capítols sencers (sobre tot un que es posa a parlar de pedres precioses, perfums o coses així, que l'hagués arrancat en un 90%)... Jo ho vaig atribuir a pedanteria de l'autor. Em puc equivocar -i tant! !- però vaig pensar que aquells paràgrafs en que demostra tots els seus coneixements de temes que la majoria de "mortals" (hehehe) no dominem en absolut, els podria haver fet molt més resumits.
Ara bé, tot i que estem molt d'acord, jo li hauria posat tres arroves perquè, en conjunt, valorat globalment, crec que has estat una mica massa dur :-)
ResponElimina
Respostes
Respon
maria 30/1/14 10:08
Aquesta va ser la primera novel·la que vaig llegir d' en Wilde. L'argument per la seva època em va semblar molt aplicable al temps actual.
No seria dels llibres que tornaria a llegir.^-^
ResponElimina
Respostes
Respon
jomateixa 30/1/14 15:21
No he llegit el llibre però he vist la pel·lícula, a estones em va entristir, a estones em va esgarrifar...
http://www.youtube.com/watch?v=1zfPEgkYP_o
ResponElimina
Respostes
Respon
Botika 30/1/14 18:05
Ep! Sense que serveixi de precedent, compartim opinió!!! ;) El vaig llegir fa molts anys recomanat per un amic que el considerava una obra mestra. Potser ho és, a mi em va deixar bastant indeferent.
ResponElimina
Respostes
Respon
Sergi 5/2/14 12:32
Es tracta d'un llibre força famós i que molts heu llegit. Hi ha una mica de divisió d'opinions, cosa que és normal. Costa posar-se en la pell dels personatges i el seu marc social i històric, això fa que sigui més difícil d'entendre. No dubto que és una bona obra, però que també té fases infumables, això no li treu ningú. Moltes gràcies a tots pels comentaris.
Joan, tens molta raó, no sempre comprenem la voluntat de l'escriptor ni entenem bé la circumstància que descriu. A mi ja em sol costat introduir-me en mons realistes que difereixen molt del meu, i aquest n'és un. Bé, dic realista per diferenciar-lo de la ciència ficció o fantasia, que no costa tant, però és evident que el llibre té elements fantàstics. Segurament és una bona obra, però jo em regeixo pel que m'agrada i què no. La història m'ha semblat bona, l'execució no tant. La denúncia que dius potser la trobem en excés i això cansa, i com he dit, hi ha una part del llibre que és tan avorrida que m'he hagut de saltar planes senceres. Va com va, celebro que tu el trobessis tan bo.
Maurici, sempre és bo trobar algú amb qui coincideixes en gustos perquè llavors fer-li cas sol ser una bona garantia. I ja no parlem de temàtiques, sinó de maneres d'escriure, estils i aquestes coses. També penso que amb casos com el d'aquest 'Retrat de Dorian Gray' ens poden les expectatives, això sol ser una lacra pels llibres tan famosos. I bé, això de llegir coses de l'aristocràcia i l'alta societat no ho hauríem de fer, ens agafarà una úlcera. Fa poc vaig llegir 'El cau del conill', i tot i que tot està agafat amb molta ironia, parla de l'alta societat barcelonina actual. La mala llet tampoc te la treu ningú, i la mania que agafes a algunes coses, tampoc.
Loreto, a mi també em va fer gràcia, i no em penedeixo d'haver-lo llegit, però tampoc no puc destacar-lo massa.
Assumpta, els capítols que destaques (per cert, bona memòria), són precisament els que jo he trobat infumables. És més, els trobo indignants, tant si són per presumir com només per descriure, sobren completament i es podrien haver escurçat sense que la història perdés res absolutament. Durant algunes fases jo també optava per tres arroves, però en altres gairebé pensava en una, així que les dues finals, pel meu gust, són justes. Entenc que és un llibre per puntuar-lo més, però si te'n recordes, en Marcel Bosch tampoc no el va deixar massa bé.
maria, una mica d'actual té, l'elogi a la bellesa i la lluita desenfrenada per allargar la vida. És prou aplicable i considero que és interessant llegir-lo. Però un cop i prou!
Jomateixa, jo al revés, és clar, la pel·lícula no l'he vista. Per les imatges que m'han arribat, em sembla que a la pel·li hi posen més pa que formatge...
Botika, algun cop havia de passar, hahaha! Potser no coincidim massa, però no és possible no coincidir mai. Jo mateix estic molt d'acord amb la teva darrera frase, potser és una obra mestra, té alguns mèrits, però jo no he sabut veure tanta qualitat.
ResponElimina
Respostes
Respon
Assumpta 7/2/14 13:59
Ai, en MARCEL BOSCH, què deu haver estat d'ell, jove blogaire desaparegut!! Espero que estigui bé...
ResponElimina
Respostes
Respon
Afegeix un comentari
Carrega'n més...
Què busques?
taula de puntuació
- sc: A la foguera!
- @: No passarà a la història
- @@: Es deixa llegir
- @@@: Té alguna cosa estimable
- @@@@: Val la pena, et deixa satisfet
- @@@@@: No llegir-lo és una vergonya
Vols rebre les ressenyes del "Llibres, i punt!" al teu correu? Subscriu-te!
Subscriu-te
Reconeixement
Llibres, i punt! de XeXu està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons
| 0.640094 |
curate
|
{"ca": 0.9137050199911151, "es": 0.024544646823633942, "en": 0.014882274544646823, "pt": 0.03176366059529098, "fr": 0.00655264326965793, "de": 0.004331408262994225, "it": 0.0021101732563305197, "hu": 0.0021101732563305197}
|
https://www.llibresipunt.cat/2014/01/el-retrat-de-dorian-gray.html?showComment=1390998180302
|
mc4_ca_20230418_3_692718
|
(grc) Ἀντιόχεια ἡ Μεγάλη
(hy) Անտոք
Entitat singular de població, jaciment arqueològic i ciutat antiga
Assentament humà Antakya
maig 300 aC
Per distingir-la d'altres ciutats amb el mateix nom, se li va dir Antioquia de l'Orontes o de Dafne (per una cova d'aquest nom). Fou fundada per Seleuc I Nicàtor a la primavera del 300 aC i s'hi van traslladar gran part dels habitants d'Antigònia, que va quedar inacabada, que era situada molt a prop (a 9 km més amunt del riu). L'arquitecte en fou Xeneu (Xenaeus) i els supervisors Attaios (Ateu), Perites i Anaxícrates. S'hi van reunir (synœcisme) diverses viles petites (Lòpolis, Jope, Meroe i Bottia). Es va donar privilegis als grecs i als jueus per establir-se a la ciutat. La ciutat va tenir un govern municipal democràtic, incloent-hi un senat. Segons la tradició explicada per Joan Malales, la fundació en va anar precedida d'un sacrifici humà: una noia anomenada Amatea, que després fou considerada dea (la Destinada) i el seu santuari fou un dels més venerats; l'escultor Eutíquides de Sició li va fer una estàtua per encàrrec del rei. Seleuc va fundar altres santuaris, com el de Zeus Bottaios i el del Llorer consagrat a Apol·lo, i el temple d'Atenea. Va esdevenir la capital selèucida per la seva magnífica situació a la plana fèrtil d'Amuk amb unes muntanyes properes (Staurun i Silpion) on es podien erigir fortaleses defensives. A mesura que va créixer, se l'anomenà Tétrapolis (ciutat quàdruple), com esmenta Estrabó. En una illa del riu, Antíoc III el Gran va construir un palau. Al sud de la ciutat, hi havia el barri d'Epifània (Epiphaneia), fundat per Antíoc IV Epífanes. Poblada de grecs, siríacs i jueus, tingué un gran dinamisme comercial i industrial, encara que menys artístic i cultural en comparació amb Pèrgam i Alexandria.
Al final del període hel·lenístic, tenia uns 350.000 habitants. Els carrers rectes i encreuats en angle recte, i les institucions locals (boule i arconts) la feien quasi per si mateixa un estat. El 83 aC, la ciutat va acceptar la sobirania de Tigranes II d'Armènia.
Sant Beril d'Antioquia, primer bisbe de Catania a Sicília.
Sant Maró d'Antioquia.
Sant Ignasi d'Antioquia.
Sant Flavià I d'Antioquia.
Sant Teòfil d'Antioquia.
Sant Doroteu d'Antioquia
Sant Efrem d'Antioquia.
Sant Llucià d'Antioquia.
Sant Romà d'Antioquia.
Sant Joan Crisòstom.
Sant Esteve d'Antioquia.
Sant Cir d'Antioquia.
Santa Pelàgia d'Antioquia.
Santa Margarida d'Antioquia.
Afmoni.
Ammià Marcel·lí, historiador.
Joan Malales, historiador.
Joan V, papa.
Evarist I, papa.
Maria d'Antioquia.
Jordi d'Antioquia.
↑ Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). Spencer C. Tucker, 2009, p.196. ISBN 1851096728.
↑ McGeer, Eric. Catalogue of Byzantine Seals at Dumbarton Oaks and in the Fogg Museum of Art: The East (continued), Constantinople and environs, unknown locations, addenda, uncertain readings (en anglès). Dumbarton Oaks, 2005, p.20. ISBN 0884023095.
↑ (anglès) Raymond d'Aguiliers, Historia francorum qui ceperint Jerusalem
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antioquia de l'Orontes
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antioquia_de_l%27Orontes&oldid=21415471»
Last edited on 2 jul 2019, at 17:13
| 0.742339 |
curate
|
{"el": 0.007444168734491315, "hy": 0.003101736972704715, "ca": 0.8169975186104218, "nl": 0.02574441687344913, "eu": 0.0021712158808933004, "es": 0.008064516129032258, "en": 0.12655086848635236, "ru": 0.004962779156327543, "sv": 0.004962779156327543}
|
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Antioquia_de_l%27Orontes
|
macocu_ca_20230731_10_196466
|
Tot un seguit d'amics -entre els quals Jordi Pujol, Joan Reventós, Josep Benet, Ernest Lluch i molts altres- ofereixen a Albert Manent i Segimon un conjunt de treballs sobre els més diversos aspectes de la seva persona i de la seva múltiple activitat. El llibre ha estat eficaçment completat amb una extensa bibliografia de i sobre Albert Manent i una cronologia que recorda els fets més significatius de la seva vida.
| 0.780834 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_0_130876
|
Període
L'antic vilatge de Savella és avui completament enrunat. En resta només l'església romànica de Sant Pere, un mas un xic allunyat i les escasses restes del castell i les cases del poble envaïdes pels arbres i la vegetació. El castell està documentat des de 1079, denominat aleshores castro Veiga. El lloc va ser adquirit pel monestir de Santes Creus l'any 1385. Durant el segle XV va patir els estralls de la pesta negra i degué restar gairebé despoblat. Durant els segles següents només hi consten quatre famílies. Del castell en resta la base d'una torre de planta circular i diversos trams de la muralla, que descriu un perímetre força ampli. De les cases del poble, que degué estar emmurallat, s'en conserven només les bases d'alguns murs i un munt de pedres disperses.
| 0.769758 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_2_8812
|
Barcelona, 26 august 2011
Millores en l’explotació comercial del Cremallera de Núria per la supressió del pas a nivell a l’entrada de Queralbs
Vall de Núria, Ripollès, 25 august 2011
La zona de l’estació de Queralbs concentra un important moviment de trens comercials i de càrrega, vehicles i vianants. Fins el moment de l’entrada en servei del nou pas inferior, el passat mes de juliol, l’organització del servei comercial del cremallera estava molt condicionat al trànsit de vehicles, sobretot durant la temporada alta.
La Molina celebra la diada amb una cursa vertical d’alta muntanya
La Molina, 18 august 2011
L’11 de setembre La Molina tanca les seves activitats d’estiu, i celebra la diada nacional de Catalunya, amb la cursa KmVERTICALP. La competició, amb un itinerari de 5’9km, comptarà amb la presència de corredors de les seleccions catalana i basca. El Parc d’Aventures romandrà obert tots els caps de setmana i festius fins l’inici de la temporada d’hivern.
L’Open de Descens dels Països Catalans arriba a La Molina els propers 27 i 28 d’agost
La Molina, 16 august 2011
FGC estrena nous accessos a l’estació de Vallvidrera Superior
Barcelona, 11 august 2011
S’han obert nous passos d’entrada i de sortida a les andanes per posar fi als problemes d’accessibilitat que presentava l’estació. FGC continua adaptant la seva xarxa. Un dels accessos està reservat a les persones amb dificultats de mobilitat.
FGC licita les obres de rehabilitació del túnel del Coll del Porte
Barcelona, 8 august 2011
Les obres tenen un termini d’execució de 4 mesos i es preveu acabar-les el primer trimestre del 2012. Els treballs per la redacció del projecte de rehabilitació del túnel del Coll del Porte, a la línia de Ferrocarrils de la Generalitat Lleida-La Pobla de Segur, han descobert l’existència d’un pont interior que es va construir fa vuitanta anys per superar una gran cavitat de 70 metres de longitud. Amb 3,5 quilòmetres de longitud, el túnel del Coll del Porte és el més llarg d’FGC.
Funcionament sense incidències del Pla Alternatiu de Transport d’FGC pel tall de la R2 de Rodalies
Barcelona, 4 august 2011
Entre les 5h i les 9h d’aquest matí l’estació de Gornal ha registrat un increment de viatgers del 500%. Mesures com la remodelació del vestíbul de l’estació de Gornal, més personal d’atenció al client, reforç de la senyalització, més trens i amb més capacitat, han possibilitat l’èxit del dispositiu. Els viatgers poden fer el transbordament sense necessitat de canviar el bitllet.
Acord per rescindir el contracte de GranPallars com a empresa gestora de Port Ainé i Espot
Barcelona, 30 july 2011
FGC assumeix l’encàrrec del govern de la Generalitat de gestionar directament les dues estacions i, en conseqüència, s’ha arribat a un acord amb l’ICF i GranPallars per rescindir el contracte vigent. L’acord contempla que Ferrocarrils subrogui tot el personal de GranPallars. La rescissió serà efectiva a partir del proper 30 de setembre per garantir que el traspàs en la gestió es faci d’una manera ordenada i assegurar l’obertura de les instal·lacions a ple rendiment la propera temporada d’hivern, assumint-ne directament la direcció. FGC agraeix a GranPallars la tasca realitzada en la gestió d’Espot i Port Ainé i les facilitats per arribar a l’acord de rescissió del contracte, que expirava el 2014. FGC esta treballant en l’elaboració d’un pla estratègic que definirà les actuacions a impulsar.
Nous horaris d’FGC pel mes d’agost a la línia Barcelona-Vallès i reforç del servei a Llobregat-Anoia pel tall de Rodalies
Barcelona, 29 july 2011
Com cada any, FGC aplica uns horaris específics durant l’estiu a la línia del Vallès amb l’objectiu d’ajustar el servei al descens de la demanda existent durant el període de vacances. Es reforça el servei de la línia L8 d’FGC pel tall de la R2 de Rodalies.
Vall de Núria (Ripollès), 13 july 2011
FGC i ECOM uneixen esforços per millorar l'accessibilitat a la xarxa de Ferrocarrils
Barcelona, 4 july 2011
El president d’FGC, Enric Ticó, i el president de la Federació ECOM, Antoni Guillén, han signat un conveni mitjançant el qual treballaran conjuntament per millorar la mobilitat de les persones amb discapacitat física a la xarxa de Ferrocarrils.
| 0.800165 |
curate
|
{"en": 0.05182341650671785, "ca": 0.9481765834932822}
|
http://www.fgc.cat/eng/premsa.asp?hist=2011&pag=6
|
mc4_ca_20230418_5_566533
|
Myzermatt Monazit Zermatt Suïssa - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Atenció al Client
Myzermatt MonazitApartamentSchluhmattstrasse 15, Àrea Uferweg, Zermatt, Suïssa, 3920 - Veure al mapaExcepcional9,1Basada en89comentarisMyzermatt MonazitVeure més fotosVeure més fotosVeure més fotos9,1 Excepcional valoració dels hostesVeure tots els comentaris"Great location, nice property, all at an excellent price!! "JeffUnited StatesBanyVeure més fotosExcel·lent ubicació 9,0Veure el mapaVeure totes les 35 fotos9,0UbicacióParticularitats que li encantaranTransport públic a 550 mbalcó/terrassa
Opcions d'habitacióVeure les fotosTwo-Bedroom Apartment - Eastside83 m2plat de dutxa4 llits individuals i 2 lli...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosApartament 1 Habitació amb Balcó - 2n Pis (On...56 m2balcó/terrassa2 llits individuals i 2 lli...Fixa les dates per veure preusVeure les fotos One-Bedroom Apartment with Balcony - First F...56 m2balcó/terrassa2 llits individuals i 2 lli...Fixa les dates per veure preusVeure les fotosTwo-Bedroom Apartment - Westside98 m2plat de dutxa4 llits individuals i 2 lli...Fixa les dates per veure preus
Comparar amb allotjaments semblantsSelecció actualMyzermatt MonazitZermatt-Rental-GranitChalet Annelis ApartmentsHotel TannenhofValoració dels clientsExcepcional 9,1 (89 comentaris)Excel·lent 8,2 (56 comentaris)Excel·lent 8,8 (442 comentaris)Excel·lent 8,8 (458 comentaris)BarriÀrea UferwegZermattÀrea UferwegÀrea MatterstreetWi-Fi Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTA Wi-Fi GRATUÏTADesdejuni Esmorzar disponible Esmorzar disponible Esmorzar disponible Esmorzar disponibleSeleccionar datesVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjamentVeure aquest allotjament
Sobre l'allotjamentDescripcióConvenientment situat a Zermatt, Myzermatt Monazit és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Un refugi de descans i relax, l'hotel us oferirà una renovació total a només pases de les nombroses atraccions de la ciutat com ara Museu Matterhorn, Club de Golf Matterhorn, Muntanya Unterrothorn. Myzermatt Monazit també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a Zermatt. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com magatzem d'equipatge, s'admeten animals de companyia, Zones públiques amb Wi-Fi, habitació familiar, ascensor. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Esquí de l'hotel, són llocs ideals per a relaxar-se després d'un llarg dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Zermatt, el Myzermatt Monazit és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióempolles d'aigua de cortesianeverabalcó/terrassaestris de cuinarenta vaixellescalefaccióforn microonessala d'estarMostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantA deposit via bank wire is required to secure your reservation. Myzermatt Monazit will contact you with instructions after booking. Comentaris recents de clients
地點方便,價錢適中”
Clark, Japó
| 0.840221 |
curate
|
{"ca": 0.9707101409229069, "en": 0.018513401492124895, "fr": 0.00801326333241227, "zh": 0.0027631942525559545}
|
https://www.agoda.com/ca-es/myzermatt-monazit/hotel/zermatt-ch.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_331688
|
Si algu va al supermercat i mira els preus dels esparrecs blancs , es trobara amb la sorpresa de que un pot d´esparrecs de NAvarra pot valer 8-9 euros , mentre un pot d´esparrecs de Xina o Peru pot valdre 1-2 euros Evidentment la qualitat no es la mateixa i els costos laborals tampoc Pero te alguna solta que un mateix producte que ve d´una zona molt propera, valgui un 600% mes que un que ve de l´altre punta de mon ? Aixo es una aberracio insostenible De tota manera com no entenc gaire de pages , estic obert a que algu m´ho aclareixi
És una aberració? Aberració seria haver de pagar 8-9 euros per un producte que pots tenir a 1-2 euros, sempre i quan per al consumidor aquesta suposada diferència de qualitat no valgui aquesta diferència de preu.
Aberració, si. I disbarat. I caldria que als que han possibiliat aixó, els pengesim dels collons amb un fil de pescar. Els que no es de rebut, es que mentre aquí exigim una ceerta qualitat de l'aigua per regar, (posem per cas), no tinguem ni PUTA IDEA, de com es conrrea la Xina. I no fem ni una miserable auditoria per comprobar-ho. El capitalisme es una merda company. De fet, es l'unica merda, per que la reata son pantomimes. El sistema no funciona. Es pervers i autodestructiu. Exigeix uns parametres aquí, i fa la vista absolutament grossa a fora. L'especulació organitza uns pollastres, uns sidrals indescriptibles aqui per unes vaques malates, i continuem consumint llet de vaques irradiades per Xernobil. Mengem verdures congelades, que han estat regades pels rius xinesos, que fan correr aigues que aqui no estarien permeses ni per l'aigua del WC. Algun fill de puta s'esta fent la barba d'or a les nostres costelles. Que el epngin dels colloons amb un fil de pescar. Pero som tan estupids que encara sortiriem amb la llei de defensa dels animals per impedir-ho.
Deixant de banda l'intensa acritud que banya tot el teu missatge, i que no sé si es deu a interessos personals o a què es deu, cal dir que l'acusació de que el "capitalisme" és pervers i autodestructiu perquè exigeix quelcom aquí que no exigeix a fora és fals simplement perquè que l'administració controli com s'ha de conrear NO és capitalisme, és socialisme.
Que l'administració controli com cal conrrear, es simplement una questió de Salut Publica. Tu no has sentit dir mai alló de que amb les coses de menjar no s'hi juga?. Doncs hi estem jugant. El capitalisme hi esta jugant. Una mica com a la ruleta rusa. Penso (em sembla entreveure) que els temes alimentaris no son el teu fort. Que la pagesia es un sector estrategic, que cal, que es imprescindible regular-lo i subvencionar-lo, aixó es indiscutible. I cal precisament, perque els esparrecs de Xina son tan baratos, que aqui no hi ha manera de competir. Matar la pagesia, deixar-la morir, significa simplement quedar a les mans de les petrolieres, o el que es el mateix de l'energia per moure els camions que ens han de portar el menjar de l'altra banda del mon. I ara, pensa una mica en el que diu la teva signatura, i diguem si deixar la'limentació en mans de la OPEP es raonable, o mes aviat pot tenir consequencies catastrofiques.
Que l'administració controli la producció del que sigui és socialisme. I la població no és una classe de parvulari, ja se sap cuidar soleta, no necessita que ningú li faci de pare. Els temes alimentaris no són el meu fort? Conec el tema encara que no de forma experta, però encara que no en sapiguès res, què? Això no és un debat de com s'han de conrear els espàrrecs. És un debat de si hem de comprar un producte tenint-ne un d'equivalent 9 vegades més barat. Si és bo o no i si li convé o no ja ho decidirà la població. Si tu vols comprar espàrrecs de Navarra em sembla perfecte. Qui vulgui comprar els xinesos doncs perfecte també. Tenir més alternatives és bo per al consumidor. I no, no és ni imprescindible ni desitjable regular ni subvencionar cap sector. No es deixa l'alimentació en mans de l'OPEP perquè ni el petroli és l'única font d'energia, ni tots els productors de petroli formen part de l'OPEP (ni molt menys) ni l'OPEP decideix els preus del petroli, ni una pujada dels preus serà sobtada. El catastrofisme no cola. Repeteixo, qui vulgui tenir la productivitat d'un xinès, que visqui com un xinès.
Que el public en general se sap espabilar, en temes de salut es una collonada. I la salut comença per l'alimentació. No es pot deixar l'alimentació no mes en mans dels economistes. Que acostumen a ser personatges força curtets de vista (i si no mes fos de vista...). Que no tenen ni puita idea en general, dels efectes d'una secada sobre l'economia. Sobre el que significa per les necesitats mes basiques, l'increment desmesurat del preu del petroli (de moment encara no es fan vaixells que funcionin amb energia solar), que tu sembles negligir. Els esparrecs, no deixen de ser una simple anecdota, fins i tot globalment irrellevant.Pero no deixa de ser prou curios, que devant del que es una necesitat basica i font de problemes a tot el mon mundial, surtis amb que la societat s'espabila soleta. Aixó no manca d'arguments. Es manca de pensament.
La societat, si la treus de la narcotització que porta avui en dia per l'estat "papa" que s'ha creat, sap cuidar-se ella soleta. Prou d'arrogància i creure que els altres són rucs i els hem de cuidar Qui està parlant de deixar-ho en mans dels economistes? D'on ve aquest despreci i aquest ressentiment? Hi ha economistes intel·ligentíssims que donarien 1000 voltes al 99% de la població. Repeteixo, la societat és prou grandeta, no necessitem tutors que ens diguin el que cal fer. Això és tan sols el primer pas cap una tirania i l'esclavitud, que més d'un sembla acceptar de bon grat.
El que dius, no ho has pensat i ni tan sols saps el que vol dir. No saps de que parles, no coneixes el tema ni remotament, ni per aproximació, i estaria mes o menys be si parlesis d'acer o de carbò. Pero parles del que et menges cada dia. I no es exactament el mateix. Encara quie no sapigues distingir.
T'agrairia que deixéssis de banda l'immensa arrogància que duus a sobre, la mateixa que et duu a auto-posicionar-te com un dels pocs que realment entén el que la població necessita (més que la pròpia població mateixa). Perquè tu sí que hi entens i a tu no t'han de dir el que has de fer, a diferència de la gran massa borrega. Des de la gran massa borrega d'ignorants t'agraïm el favor de cuidar de nosaltres.
| 0.785455 |
curate
|
{"ca": 0.8983694791831566, "es": 0.07519392116511002, "in": 0.0017413329111920215, "it": 0.013139148329903436, "pt": 0.0039575747981636855, "fr": 0.007598543612474275}
| |
macocu_ca_20230731_1_498462
|
Campo creu que la tramitació dels indults arribarà durant el primer semestre de 2021
"Cada un té vida pròpia", ha insistit Campo en una entrevista a Rac1, en què ha reconegut que podria donar-se el cas que uns presos rebin l'indult i altres no. "Pot passar tot", ha continuat, deixant clar que no es pot "jugar a la bola de vidre".
En aquesta línia, el titular de Justícia ha deixat clar que no vol agafar-"els dits" situant la decisió sobre els indults a "maig o juny", encara que ha assegurat que la tramitació arribarà "en un temps raonable", i sempre depenent de quan "entrin" al seu Ministeri "tots els papers".
Així, Campo ha insistit que, malgrat que el seu departament té uns "mitjanes efectuats" sobre la tramitació, no hi ha dos processos iguals. "Estem en uns terminis absolutament normals", ha asseverat, recordant que és obligació de Govern afrontar aquest tràmit.
DEMANA PACIÈNCIA I RECORDA QUE A TRAMITAR ELS INDULTS ES COMPLEIX
En qualsevol cas, el responsable de Justícia ha advertit als que estiguin pensant que la decisió de l'Executiu arribarà a la setmana de rebre els informes pertinents. "Haurà de fer aquest ministre un estudi per fer una proposta a l'consell de ministres. Aquest ministre ha d'estudiar un per un en els mateixos termes. Estem pensant no en què arriben avui i portar-los la setmana següent", ha explicat.
En aquest context, el ministre s'ha remès a les paraules de el president de Govern, Pedro Sánchez, després que aquest assegurés, preguntat pels indults, que l'Executiu no ha amagat la seva intenció d'afavorir el retrobament a Catalunya.
MARC DE CONVIVÈNCIA
"No he de interpretar les seves paraules, les comparteixo. No hi ha governant que es preï que no tingui l'obligació constitucional de procurar aquestes solucions perquè tots els espanyols hàgim de sentir-nos a gust en el marc de convivència que ens vam donar", ha apuntat Campo.
Preguntat pel pes que té l'informe dels fiscals de l'Tribunal Suprem sobre els indults als presos a l'hora de prendre una decisió, Campo ha assegurat que té un valor de "anàlisi potent" per ha sostingut que els "informes no són vinculants "i que en els indults no" prima la via jurisdiccional".
Campo ha rebutjat expressar la seva opinió personal sobre si els presos independentistes haurien de rebre l'indult i sobre si haurien d'expressar penediment pels fets d'octubre de 2017. "No és bo interferir en un expedient que s'està tramitant. Com a millor hi ha el ministre és calladet ", ha tancat.
| 0.851481 |
curate
|
{"ca": 0.9658536585365853, "es": 0.03414634146341464}
| |
macocu_ca_20230731_1_241758
|
IMATGES https://www.preixana.cat/de-prop/fira-gastronomica/imatges https://www.preixana.cat/@@site-logo/logo.png
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_2_117130
|
Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Referència City Anatomy: Public Space Formats: TSV CSV Etiquetes: molí itinerari medi ambient interès
Filtrar resultats
Ruta paisatges mironians de molí en molí
Recorregut circular de 49 km on l'olivera configura el paisatge dels pobles que integren aquest itinerari. Durada a peu aproximada de 14 hores.
| 0.734254 |
curate
|
{"ca": 0.8623533724340176, "pt": 0.02620967741935484, "de": 0.0071480938416422285, "es": 0.013563049853372434, "en": 0.08651026392961877, "bs": 0.0021994134897360706, "eb": 0.001466275659824047, "fr": 0.0005498533724340176}
|
https://opendata.reus.cat/cps_dataset?city_anatomy_ref=Public+Space&tags=mol%C3%AD&tags=itinerari&res_format=TSV&res_format=CSV&tags=medi+ambient&tags=inter%C3%A8s
|
mc4_ca_20230418_3_753954
|
La llotja: la Borsa del mar | Revista | EROSKI CONSUMER
Han passat vuit hores d'ençà que el pesquer litoral i els seus deu mariners han travessat la bocana del port. S'han allunyat 12 milles mar endins en cerca d'un calador amb el qual omplir la bodega. A la brúixola han marcat la ruta cap al millor gènere, el més demanat, amb el propòsit de tornar a port ben carregats i de ser els primers a oferir la mercaderia a la llotja. La seva entrada, anunciada per la sirena i corejada per les gavines, marcarà el començament d'una nova jornada de subhastes. Una activitat frenètica que recorda, i molt, la imatge del parquet de finances, amb l'única diferència que aquí els vestits de feina no inclouen corbates i sí bótes de plàstic, i els panells digitals, que també n'hi ha, estan voltats de caixes de peix, d'olor de salnitre i de bàscules mullades amb aigua de mar.
6,30 del matí. Sona la sirena: es fa de dia i arriben els vaixells
La sirena anuncia que un pesquer s'acosta al moll. Els primers a atracar són els primers a oferir la mercaderia. Potser això beneficiarà la venda. O potser no. El mercat és capritxós i el que ahir va funcionar, el peix que tothom volia, avui pot no aconseguir el preu pel qual l'armador el vol vendre, que el portarà a retirar-se de la licitació. A les 7 del matí, si ha entrat el peix, comencen les subhastes. El procés comença de nou cada mitja hora, sempre que hi hagi caixes per vendre. Se suspèn a migdia, encara que en dies anòmals, difícils o molt fecunds es pot allargar fins a la tarda. Els dilluns, malgrat la creença popular, també hi ha pesca. Al mar no hi ha més dies de descans que aquells a què obliga la naturalesa.
Caixes de mostres, ordre i concert
Un vaixell amb l'eslora d'un pesquer litoral pot arribar a acumular fins a 500 caixes de peix. Fa dues dècades, fins que no arribava a port, el director de la llotja ho desconeixia tot sobre la càrrega: quina quantitat, quina qualitat i quin tipus de pesca arribaria. Avui, amb les noves tecnologies, aquesta informació ja no és una incògnita. Fins al punt que el vaixell pot desviar el rumb per atendre la demanda d'una plaça o dirigir-se a una llotja on té més garanties de venda. Aquesta comença amb el lliurament d'una mostra de la captura. Es descriu a l'expositor i s'obre la licitació als panells.
En la licitació, bola amb permís de compra
Per a poder ser comprador en una llotja, és a dir, comprador del peix que arribarà al distribuïdor o al consumidor directament, cal estar abonat per un aval. En el cas dels majoristes, aquest és bancari. D'aquesta forma, detallistes, majoristes i conservers obtenen permís de compra que li atorga la bola: el nombre i el seient que li permeten licitar. A un profà li resultarà molt difícil seguir la compravenda. Els nervis, ara digitalitzats, es tradueixen en canvis de xifres en mil·lèsimes de segon. El subhastador ofereix un valor de sortida, que descendeix fins que alguna bola accepta la licitació. Si no hi ha demanda i es corre el risc de malvendre, s'opta per no vendre. Es retira la partida i s'espera un millor moment. Si es tanca el tracte, al comprador es lliuren immediatament les caixes que ha adquirit una vegada han estat etiquetades.
Amb etiqueta
Les llotges no són només el lloc de recepció, intercanvi i lliurament del peix fresc; també fan la tasca notarial d'acreditar el gènere. Cadascuna de les caixes que es comercialitza va acompanyada d'una etiqueta en la qual s'indica el nom comercial del peix adquirit, el mètode de producció (pesca extractiva, cria o aqüicultura) i el nom de la zona de captura o cria. Ni una sola caixa abandona el moll sense etiquetar.
Càrrega i transport
Petites furgonetes de peixateries amb noms propis, camionetes amb destinacions peninsulars, tràilers amb les últimes tecnologies que garanteixen la cadena de fred i fins i tot camions amb direcció a aeroports. Els vehicles esperen la càrrega. Abans de procedir a apilar la mercaderia i d'introduir-la-hi, el responsable ha d'afegir una dada a l'etiqueta: el mode de presentació (eviscerat, amb cap o sense, filetejat) i la manipulació a què està sotmesa la caixa per al transport: inclusió d'aigua salada, sal, fred. Es lluita contra el temps: el peix fresc és delicat.
Un país ictiòfag
L'activitat de la llotja se reinventa cada dia. El més important per a un pescador és aconseguir pesca. Després arribarà el moment de saber si s'ha encertat amb el gust del mercat, que varia al seu capritx. De vegades se surt al mar sota demanda: es va a buscar tonyina del nord o sorell blanc, però no sempre es pot complir el propòsit. A això se suma la pressió de la tornada. La lògica dicta que és més fàcil vendre a les 8 del matí que a les 10. El que tranquil·litza és que el destí és favorable: cada consumidor ingereix al nostre país una mitjana de 14 quilos de peix fresc a l'any, fet que situa Espanya com el segon país amb el major consum de peix del món.
| 0.808864 |
curate
|
{"es": 0.021824171299155856, "ca": 0.9757051677990529, "en": 0.0024706609017912293}
|
http://revista.consumer.es/web/ca/20090901/actualidad/informe1/75073.php
|
crawling-populars_ca_20200525_3_7803
|
El puma o lleó de muntanya és el gran felí més nombrós i estès de les Amèriques, habitant un vast territori que va del sud del Canadà fins a l'Argentina. A Simi Hills, Califòrnia, uns treballadors de l'Agència Nacional de Parcs dels Estats Units van descobrir una cova on hi vivia una femella i, quan no hi era, van introduïr-hi una càmera. Allà van descobrir els quatre cadells de la puma, tots ells femelles, i van obtenir unes imatges entendridores, com es pot veure en aquest vídeo difós a les xarxes per la cadena National Geographic.
Take a peek inside a litter of four mountain lion kittens—and prepare to have your heart melt pic.twitter.com/LlBamDpsdv
vídeo animals salvatges
Qui som Avís Legal Privacitat
Web auditat per OJD interactiva
Qui som Avís Legal Privacitat
Web auditat per OJD interactiva
| 0.588063 |
curate
|
{"ca": 0.7775, "en": 0.15, "no": 0.0725}
|
: /monplaneta/actualitat/video-enregistren-quatre-cadells-puma-cau
|
crawling-populars_ca_20200525_7_95167
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
SOCIETAT > POLICIA I JUSTÍCIA
La fiscalia demana vuit anys i mig de presó per a Rodrigo Rato
Per: EFE
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
L’Audiència espanyola ha deixat vist per a sentència el judici per la sortida a borsa de Bankia. El judici va començar el 26 de novembre i ha assegut en la banqueta d’acusats a 34 acusats, entre ells, l’ex-president de l’entitat, Rodrigo Rato, per presumpta estafa a inversors i falsedat en els comptes del grup de 2010 i 2011.
En el torn d’última paraula, Rato ha explicat que totes les seves decisions ‘van ser contrastades amb les opinions del regulador i del supervisor’, darrere de ‘l’interès dels inversors i accionistes’.
La Fiscalia Anticorrupció, a la qual s’han adherit la major part d’acusacions, demana vuit anys i mig de presó per a Rato; sis anys de presó per a l’ex-conseller executiu de Bankia, José Manuel Fernández Norniella; cinc anys de presó per a l’ex-vice-president de l’entitat José Luis Olivas, i fins a nou mesos per al seu successor, Francisco Verdú.
També sol·licita penes de dos anys i un any de presó commutable per multa per als ex-consellers del grup amb presència en els comitès d’auditoria, entre ells els seus antics presidents, l’ex-ministre de l’Interior espanyol Ángel Acebes, i Alberto Ibáñez, així com per a l’interventor de Bankia, Sergio Durá, i el soci auditor de Deloitte, Francisco Celma.
La causa va començar gràcies a la querella presentada per l’acusació particular 15MpaRato, la plataforma ciutadana sorgida del moviment dels indignats i que ha tingut el suport de l’organització Xnet.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comentaris
Els subscriptors de VilaWeb poden comentar aquesta notícia, o bé llegir els comentaris que hi han fet els altres subscriptors i debatre-la amb ells , clicant ací.
Si encara no sou subscriptors, us en podeu fer clicant ací.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies:
| 0.745428 |
curate
|
{"ca": 0.9667226890756303, "en": 0.020840336134453782, "de": 0.002689075630252101, "it": 0.006386554621848739, "es": 0.0033613445378151263}
|
: /noticies/cas-bankia-vist-sentencia/
|
oscar-2301_ca_20230418_8_73720
|
IB3N | Nou famílies de treballadores, en situació crítica, tot i la fi de la vaga a l'Aeroport de Menorca
IB3 Notícies
Política
Societat
Economia
Cultura
Espanya
Món
Esports
Per illes
- Mallorca
- Menorca
- Eivissa
- Formentera
Inici
Televisió
Ràdio
Notícies
Directes
IB3 Notícies > societat > Nou famílies de treballadores, en situació crítica, tot i la fi de la vaga a l’Aeroport de Menorca
SOCIETAT
Nou famílies de treballadores, en situació crítica, tot i la fi de la vaga a l’Aeroport de Menorca
KLE deu encara a les treballadores dos mesos i mig de salari, per la qual cosa han anunciat que posaran les corresponents demandes judicials
comparteix
19/05/2017 20:03h
Redacció Menorca
@ib3noticies
Les treballadores de l’Aeroport de Menorca han decidit desconvocar la vaga de neteja a partir d’aquest divendres a mitjanit, un cop AENA ha comunicat la seva decisió de rescindir el contracte a l’empresa KLE i el compromís de la nova adjudicatària del servei, INGESAN, d’assumir tot el personal.
KLE deu encara a les treballadores dos mesos i mig de salari, per la qual cosa han anunciat que posaran les corresponents demandes judicials. Mentrestant, es mantindrà la recollida d’aliments i doblers al vestíbul de facturació, atesa la situació crítica de 9 famílies, que depenen d’aquestes nòmines per subsistir.
Aquest dissabte, a les 6.00 hores, el servei de neteja de l’Aeroport tornarà a la normalitat.
Desconvocada la vaga de neteja a l’Aeroport de Menorca mentre que a Eivissa es manté
IB3 notícies
comparteix
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
*
*
Δ
Cercador |
| Emissió en Directe |
darrers titulars
El professorat de les Illes elegeix els seus representants sindicals davant l’administració
Es desfà el tripartit que governava a l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany
El judici pel cas Cursach, vist per a sentència
Lambán: “Millor hagués anat” si Javier Fernández hagués estat secretari general del PSOE
La Puta Opepé més ‘fonky’ torna als escenaris
La baguet francesa, declarada patrimoni cultural immaterial de la UNESCO
El Consell presenta la Llei de la serra de Tramuntana per ampliar-ne la protecció i millorar-ne la gestió
Irene Montero acusa el PP de promoure la cultura de la violació
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:).
| 0.680292 |
curate
|
{"ca": 0.8579514824797844, "pt": 0.012398921832884097, "es": 0.0889487870619946, "en": 0.02183288409703504, "ia": 0.002425876010781671, "it": 0.007816711590296496, "fr": 0.007816711590296496, "el": 0.0005390835579514825, "ru": 0.00026954177897574127}
|
https://ib3.org/9-families-de-netejadores-en-situacio-critica-tot-el-fi-de-la-vaga-a-laeroport-de-menorca
|
oscar-2201_ca_20230904_0_51792
|
Xerrada “Matchimpulsa: Com la digitalització pot contribuir a l'alimentació sostenible?” (català) - Descripció
| 0.563359 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://symposium.uoc.edu/66541/detail/xerrada-lmatchimpulsa_-com-la-digitalitzacio-pot-contribuir-a-lalimentacio-sostenibler-catala.html
|
cawac_ca_20200528_4_196413
|
Els fòrums en línia us ajudaran a resoldre dubtes.
Envia una resposta
Nom d’usuari:
Assumpte:
Atenció: En cas que la consulta sigui d'un problema amb un programa i voleu que us ajudem com més aviat millor, us demanem que anoteu en la vostra consulta totes les dades que pugueu sobre el sistema operatiu que utilitzeu i el programari que us dóna problemes. De debò que som bons, però no podem endevinar-ho tot.
Codi de confirmació: Introduïu el codi EN SENTIT INVERS a com està escrit. No es distingeix entre majúscules i minúscules.
Emoticones El BBCode està ACTIU [img] està ACTIU [flash] està INACTIU [url] està ACTIU Les emoticones estan ACTIVES Revisió del tema
[quote="macbord"]Em semble recordar que es guarden al disc dur si es POP3. De totes maners, si tens els comptes de Gmail al Thunderbird amb tots els missatges que vols guardar disponibles, es suposa que si. Un poc absurd respondre després de tant de temps, som així...[/quote]
Em semble recordar que es guarden al disc dur si es POP3. De totes maners, si tens els comptes de Gmail al Thunderbird amb tots els missatges que vols guardar disponibles, es suposa que si. Un poc absurd respondre després de tant de temps, som així...
Em semble recordar que es guarden al disc dur si es POP3. De totes maners, si tens els comptes de Gmail al Thunderbird amb tots els missatges que vols guardar disponibles, es suposa que si. Un poc absurd respondre després de tant de temps, som així...
| 0.621322 |
curate
|
{"ca": 0.8495451364590623, "it": 0.012596221133659902, "de": 0.006298110566829951, "es": 0.13156053184044786}
|
http://www.softcatala.cat/forum/posting.php?mode=quote&f=1&p=12911&sid=5e5ec7629d20ed6fb7bb51edd0dcb2ac
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_204379
|
DISSABTE 16 FEBRER A SUECA .-19h Presentació de l'Assemblea de Joves Ribera Baixa, presentació de la CAJEI i presentació de la "Campanya en defensa del territori i el patrimoni històric" al Casal Jaume I de Sueca .-20h Cercavila en defensa del territori i el patrimoni històric (eixida des de la plaça de l'Ajuntament de Sueca) .-21h Sopar Popular al Casal Jaume I de Sueca (7€ menú) .-23h Concert en defensa del territori Voltor Skapa't Armant folló +Grup Sorpresa Organitza: Assemblea de Joves de la Ribera Baixa ( CAJEI )
I uns dies després tornen a eixir [AJRB] Demà: Manifestació per uns accessos dignes a l'IES Llopis Marí de Cullera Manifestació per uns accessos dignes a l’I.E.S. Llopis Marí La situació ha esdevingut tercermundista Els alumnes de l’I.E.S. Llopis Marís de Cullera, amb el suport de l’Assemblea de Joves de la Ribera Baixa (AJRB), han convocat per a demà una vaga a tot l’institut i una manifestació fins a l’Ajuntament de Cullera en demanda d’uns accessos dignes a l’institut. Els accessos a l’I.E.S. Llopis Marí fa anys que estan afectats per les obres d’un Pla d’Acció Integrada (PAI). Els alumnes i els pares ja fa anys que venen queixant-se per la situació, però amb les pluges d’avui dilluns la situació ja ha esdevingut totalment tercermundista. A més, des de l’inici de les obres, diversos alumnes han estat a punt de ser atropellats pels diversos tipus de maquinària pesada i perillosa que hi treballa a la zona. Per això, els alumnes de l’institut han decidit demà organitzar una manifestació fins a l’Ajuntament de Cullera que començarà al voltant de les 11 del matí. La seua intenció és poder-se entrevistar amb l’alcalde Ernesto Sanjuan i exigir-li una solució immediata, tal i com es va comprometre a fer en el debat de la campanya electoral que es va emetre a Tele Cullera. Si l’alcalde de la localitat no soluciona prompte la situació, els alumnes no descarten continuar amb les seues mobilitzacions i inclús dirigir les seues protestes cap a institucions superiors, com ara la Diputació de València o la Conselleria d’Educació, totes elles governades pel Partido Popular. Alumnes de l’I.E.S. Llopis Marí de Cullera Amb el suport de: Assemblea de Joves de la Ribera Baixa
| 0.89238 |
curate
|
{"ca": 0.9913597089586176, "ru": 0.008640291041382447}
| |
mc4_ca_20230418_17_503546
|
L'accés a Lleida per l'N-II, més segur i amb doble carril
Actualitzada 30/06/2017 a les 07:30
Ros i Manso van inaugurar aquest dijous l’últim tram, que incorpora una rotonda i carril bici || Amb un pressupost de 960.000 euros
© Ros, Manso, Larrosa i representants veïnals, aquest dijous al carril bici que incorpora el tram de l'N-II.
Les obres de millora de l’accés a Lleida per la carretera de Saragossa (N-II) ja han finalitzat, amb la urbanització de l’últim tram comprès entre la rotonda del Camí de Rufea i la de Creu del Batlle, de nova construcció.
La millora de la seguretat, l’augment de la capacitat de vehicles −amb el desdoblament de la carretera− i la correcció del rasant han estat les principals actuacions en aquest tram, que també compta amb un carril bici i la plantació de vuit-cents arbres. El pressupost ascendeix a 960.000 euros.
L’alcalde, Àngel Ros, va destacar que aquestes obres “milloren substancialment l’entrada a la ciutat”, i va subratllar la utilitat de les rotondes al “facilitar els canvis de sentit i evitar els girs a l’esquerra” per accedir a Rufea, la Caparrella o Butsènit.
Per la seua part, Inma Manso, la subdelegada del Govern espanyol, va dir que aquesta obra, fruit d’un conveni entre Foment i la Paeria, “evidencia que l’entesa entre administracions millora la vida de les persones”.
L‘accés a Lleida per l’N-II, més segur i amb doble carril
| 0.857852 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.segre.com/noticies/lleida/2017/06/30/l_acces_lleida_per_n_mes_segur_amb_doble_carril_22433_1092.html
|
naciodigital_ca_20220331_0_172211
|
El col·lectiu espanyolista Groc&Lloc ha tornat a actuar al Pallars. Tres setmanes després de fer-ho per primer cop a Sort, la Pobla de Segur i Tremp, la matinada del diumenge 25 d’agost les brigades van tornar a retirar tot tipus de simbologia independentista de diferents emplaçaments de les tres poblacions pallareses.
Ara ho han fet públic en un vídeo compartit a Youtube on es pot veure com diverses persones arrenquen de matinada pancartes, cartells o estelades. Entre el material sostret hi ha el que penjava del balcó de l’Ajuntament de Tremp, des del llaç groc fins a la pancarta per la llibertat dels presos i exiliats polítics. L’alcaldessa, Maria Pilar Cases, ha explicat que tornaran a penjar-ho.
A la capital del Jussà també es van retirar pancartes de la rotonda i de la plaça Capdevila; pancartes de la plaça de l’arbre i les lletres del lema Som República del mur proper al pavelló de la Pobla de Segur; i simbologia diversa de la plaça Major de Sort. El col·lectiu Groc&Lloc ha actuat en les darreres setmanes en diferents municipis de la demarcació de Lleida.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.pallarsdigital.cat/noticia/11642/tornen-retirar-simbols-independentistes-tremp-sort-pobla
|
naciodigital_ca_20220331_0_722837
|
A partir d'aquest dijous, la ciutat d’Olot es convertirà en la capital de la dansa a Catalunya. El festival de dansa amb més rellevància al territori català s’instal·larà a la Garrotxa durant quatre dies de forma ininterrompuda fins al 23 d’abril, quan la novena edició del Festival s’acomiadarà coincidint amb Sant Jordi.
El Sismògraf 2017 presenta 48 espectacles, 28 dels quals són a l’aire lliure. Les propostes gratuïtes succeiran a les places i carrers d’Olot, fet que farà gairebé impossible no topar-se amb alguna de les coreografies si es passeja pel centre de la capital garrotxina durant els pròxims dies.
Un total de 192 programadors d’arreu del món s'han inscrit per assistir al Festival Sismògraf 2017. La majoria vénen de Catalunya per tal de portar espectacles de dansa als seus territoris, però també hi assistiran programadors dels Països Baixos, Bèlgica, Alemanya, França, Anglaterra, Canadà i Corea.
D’entre les propostes que tindran lloc a l’aire lliure destaca l’estrena de Mira-T del Circ Pànic, el divendres a les 18 h a la plaça Major. Una altra estrena serà Topa, una producció conjunta de Brodas Bros i Kukai Dantza, que es representarà divendres a les 19.30 h i dissabte a les 19 h a la plaça del Torín. Durant tot el dissabte la dansa envairà la ciutat amb la representació de diferents balls a diversos punts del centre d’Olot: els alumnes del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre oferiran peces de 5 minuts creades per Sol Picó. El Sismògraf de carrer tancarà amb un espectacle nocturn de rellevància a la plaça Major anomenat Mulïer que posarà els ballarins dalt d’unes xanques.
El Sismògraf també presenta propostes curioses pel públic com una instal·lació on modular la llum i el so a través del cos (Bulb), una Festa de balls per salvar el món o un espectacle que convida a l’espectador a ser protagonista de la representació (Tu vas tomber!). Tampoc hi faltarà el Sismohop, la secció del festival dedicada a la dansa urbana que aquest any recull cinc espectacles en un a la Plaça Major.
L’Erupció, novetat d’enguany
Una de les novetats de l’edició d’aquest any és l'Erupció. Es tracta d'una secció del festival que busca focalitzar sobre un aspecte concret de la dansa basant-se en un territori, una idea, un artista, una companyia... Enguany el focus es posarà sobre el País Basc amb 3 espectacles: Lur Away de la companyia Sra. Polaroiska, The Endgame de Lokke/Olatz de Andrés, i Barbecho de la companyia Natxo Montero. Les erupcions agruparan el denominador comú basc a la Sala del Torín.
Gairebé la meitat dels espectacles de pagament ja ho han venut tot
Aquest dimarts l’organització del festival anunciava que alguns dels 20 espectacles de pagament ja han exhaurit les entrades i en altres queden poques localitats disponibles. En total són 8 les propostes que ja han penjat el cartell de complet, fet que fa esperar una bona afluència de públic, no només olotí, sinó també català i de l’estranger.
Entre els espectacles interiors i de pagament sobresurt l’espectacle Sweet Tyranny de Pere Faura, programat pel dissabte a les 20:30 h i que busca connectar les relacions entre la dansa com a èxtasi i professió a través de coreografies dels anys setanta i vuitanta. També es pot destacar Hablar con las plantas, una proposta que farà anar en bicicleta a l’espectador per descobrir la relació humana amb el paisatge.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9522815389203698, "es": 0.04771846107963018}
|
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/53607/tot-punt-nova-edicio-festival-sismograf-olot
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_219842
|
Artur Mas: "El món econòmic s'ha d'adaptar al canvi del país""Catalunya mereix respecte i de moment només ens llancen amenaces i algun insult", afirma el president de la Generalitat | "El meu horitzó és la consulta i guanyar-la per majoria àmplia. Serà l'última cosa que faré" | La pregunta que faria Mas: "Vostè desitja que Catalunya sigui un nou Estat de la UE? "La Vanguardia en català | 12/10/2012 - 00:00h Jordi Barbeta Barcelona 4 comentarios 1121 visitas Lea la versión en castellanoArtur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), president de la Generalitat de Catalunya, ha provocat un terrabastall en la política catalana, espanyola i europea plantejant que per primera vegada en la història els catalans puguin decidir el seu futur col·lectiu dins de la Unió Europea. En aquesta entrevista, el president català assenyala com afronta el procés tot garantint que ni la crisi, ni les pressions polítiques o econòmiques el faran renunciar al seu objectiu polític vital de conquerir la sobirania per Catalunya.President, què és ara mateix el que més el preocupa i el que més l'il·lusiona?La principal preocupació és sens dubte la recessió econòmica i l'atur. El que s'està vivint aquestes darreres setmanes no em treu temps ni interès del que crec que és un tema principal: donar-li la volta a la situació econòmica i començar a crear ocupació. Gaudeixo, d'altra banda, de la il·lusió que noto que es viu al país.On som? Cap a on anem? O més ben dit, cap a on ens porta?Som en una etapa clarament nova. Estem en un estadi mental i anímic diferent de la població catalana, que ha experimentat un canvi cultural profund, i que s'ha d'anar confirmant en els propers mesos seguint tota la pauta dels processos democràtics...I cap a on anem?Anem cap a exercir el dret a decidir, que és un fet històric perquè no ho hem pogut fer mai en llibertat i en democràcia. El més important és que en els propers quatre anys hi haurà, sí o sí, una consulta al poble català.Amb llei o sense?Quan dic sí o sí vol dir sempre dins d'un marc legal, però no un marc legal inamovible. Aquest marc legal pot ser la Constitució espanyola, la legislació catalana, una legislació internacional o altres camins per consultar al poble de Catalunya si tots aquests fallen.Ho pot precisar?En pocs mesos aprovarem la llei de consultes catalana, que seria, si ens falla la via de la legalitat estatal, una via per intentar consultar al poble de Catalunya respecte al dret a l'autodeterminació. Quan arribem en aquest punt, les formacions polítiques sobiranistes, que espero que obtinguin la majoria en el Parlament, haurem de veure com precisem la pregunta a formular.Si depengués de vostè, quina pregunta faria?En el límit, aquesta pregunta hauria de ser: "Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea? ", però no vull imposar la pregunta. L'hem de construir entre la majoria parlamentària. Una de les meves obsessions és que les coses es facin bé, no de manera esbojarrada o improvisada.A què es refereix exactament?Hem d'assegurar una majoria social forta entorn de la pregunta. Hem de consultar a la Unió Europea i a la comunitat internacional, tot i sabent que no donaran resposta fins que nosaltres no haguem fet el procés. I bé, jo no em negaré mai, mentre duri el procés fins a la consulta, a dialogar i negociar amb les institucions de l'Estat espanyol. En una democràcia madura hauria de ser així. Aquests dies ho veiem entre el Regne Unit i Escòcia. Mentre els britànics negocien, l'Estat espanyol amenaça.Quan diu que no es negarà a negociar amb l'Estat espanyol vol dir que encara és possible arribar a un acord amb l'Estat espanyol que ajorni la convocatòria de consulta?No, home. Quan parlo de diàleg i negociació em refereixo a la manera per arribar a fer la consulta... Això semblarà una utopia o una ingenuïtat, però si mantenim el rumb potser arribarà un moment que Espanya es veurà obligada a reaccionar.I de tota aquesta travessia, on considera que és el cim?El meu horitzó polític vital se situa en fer la consulta i guanyar-la amb una majoria clara. Això és el cim. I vaig dir que seria l'últim que faria.Per què?Perquè necessitem una gran majoria. Però no la necessito jo com a Artur Mas, la necessita el país. En els propers quatre anys el país necessita un president molt fort i això només es pot obtenir a través dels vots.Demana un xec en blanc?De cap de les maneres. No vull que ningú que ens voti pugui pensar que això és un xec en blanc per a la meva carrera o per a la consolidació d'una persona o d'un partit en el poder. Entenc que ha de ser un vot prestat al servei d'un objectiu de país. Jo només sóc un instrument.En quin sentit ho diu?Jo sóc un instrument del procés. Bé, això ho ha de dir la gent, no ho puc dir jo, però què vull dir? Doncs que em poso al servei d'aquest procés i un cop el procés hagi culminat, jo em separaré de la presidència de la Generalitat. Si d'aquí quatre anys jo no em torno a presentar, serà un bon senyal per al país.Ha actuat així perquè no hi havia més alternativa?Alternatives personals per anar tirant n'hi havia moltes i totes instal·lades en la comoditat. Catalunya també té un altra alternativa: conformar-se. L'alternativa de no lluitar, però quan un no lluita, ja ha perdut. Pots lluitar i perdre, lluitar i guanyar, però si no lluites, ja has perdut....Ah, i també hi havia una altra alternativa: seguir-nos autoenganyant. Pensant que fent el bon minyó l'Estat espanyol ens escoltarà i acabarà reconeixent la realitat catalana. Fer el bon minyó és el que hem fet durant 30 anys.Això sembla una crítica a la tàctica pujolista del peix al cove...En tot cas seria una autocrítica. Era normal que Catalunya, recuperada la democràcia, confiés que una Espanya integrada a la Unió Europea seria amable i comprensiva amb el fet català. S'hi havia de confiar perquè no s'havia provat mai. Espanya no havia tingut mai una democràcia tant llarga, Ara bé, si en aquestes condicions no és possible, en quines altres ho serà? S'havia d'intentar en aquests trenta anys, i un cop vist el resultat s'ha produït el canvi de mentalitat que va posar de manifest la manifestació de la Diada, i que ara s'ha de confirmar a les urnes. Aquest és un dels motius per anar a les eleccions. Les decisions no es prenen al carrer, es prenen a les urnes.El principal retret que se li fa és que en aquests moments tan greus de la situació econòmica, la inestabilitat política agreuja la crisi.A tothom que critica el que estem fent, ens han de dir quins són els costos de no fer res. I ha arribat un moment que Catalunya té dret, després d'aquests trenta anys de servei constant a la causa de l'Estat, en les circumstàncies més complicades i difícils, després d'això, Catalunya també té dret a què li ofereixi alguna solució. Si som tan imprescindibles com es diu dins de l'Estat, Catalunya mereix el respecte, el reconeixement i la possibilitat de progrés, i de moment, només ens llancen amenaces, provocacions i algun insult, però de solucions ningú no n'aporta cap.Quina solució veuria factible?El fet que no s'aporti cap solució em fa pensar que Espanya no té projecte o que el seu és un projecte definitivament esgotat perquè Espanya segueixi sent Espanya. La seva pervivència i salvació és el reconeixement de les nacions històriques que la integren tal com es va aprovar en la Constitució...Hi ha un altre argument de crítica. En un moment en què es parla d'Unió Europea, separar és anar en contra dels signes dels temps.Però és que no ens separem. Aquest és el llenguatge on se'ns vol fer caure. Volen que parlem de trencament, ruptura, separació, però no és real perquè després d'un procés així Catalunya serà dins de la Unió Europea juntament amb l'Estat espanyol. Què vol dir separar-se en un lloc on hi ha una moneda única, on no hi ha fronteres ni aranzels, on les persones i els capitals poden circular lliurement? Aleshores, quan sento això, jo dic que no és una separació sinó una emancipació. Són ganes de viure la teva pròpia vida amb més llibertat. I això, probablement porta a una millor convivència dins de la família.El ministre espanyol d'Afers Exteriors, que és del PP, i el comissari Almunia, que és socialista, ja han dit que una Catalunya independent sortiria de l'euro.Fixi's, ja estan acceptant la possibilitat que Catalunya esdevingui independent. Ja anem pel bon camí. I llavors ja entrem en el terreny de la por. Si acabeu tenint un Estat, on sereu? I la realitat és que no hi ha precedents d'un Estat que hagi experimentat un procés d'aquestes característiques. Com pot ser que una vella nació europea no pugui aspirar a trobar una solució, quan ja en formem part, tant de la Unió Europea com de l'euro, per fer una transició nacional d'aquestes característiques?Sobre això, ja ha fet alguna gestió amb Brussel·les?No. En aquests darrers dos anys, els moviments que s'han fet a escala europea han estat, primer, per fer entendre que Catalunya es prenia seriosament les polítiques d'austeritat i de consolidació fiscal, d'equilibri dels pressupostos, de control dels dèficits i de control dels endeutaments, i, segon, per fer entendre que dins de l'Estat espanyol hi ha un desequilibri molt gran entre transferències financeres, i que això un dia o altre s'ha d'acabar.Precisament un altre argument negatiu que es fa servir és que vostè ha fet un pas endavant per no parlar de les retallades i assegurar-se quatre anys més amb majoria absoluta.Primer, la majoria absoluta avui per avui només la té el PP a Madrid. Ja veurem si els catalans en volen tenir. I tapar les retallades és absurd perquè jo em presentaré a aquestes eleccions i al programa no diré que no hi haurà més retallades. I ho explico amb tota claredat. Nosaltres no som amos de les retallades. Les retallades no es fan ni per caprici ni per ideologia, es fan per estricta i imperiosa necessitat, perquè tot el que gastem de més respecte al que tenim autoritzat no ho podem pagar. I si no ho podem pagar, quin sentit té gastar-ho de més?Es pot fer la transició nacional amb la caixa buida?La travessia s'ha de fer, amb la caixa més plena o més buida.I si no pot pagar les nòmines?És que ens hi podríem trobar igualment si arribés aquest cas... però jo crec que aquest cas no arribarà, sincerament. Jo sóc dels que pensa que Espanya, amb rescat o sense, encara que segurament serà amb rescat, se'n sortirà, i els pagaments es podran atendre. Una altra cosa seria que l'Estat espanyol agafés els pagaments i la tresoreria com una arma llancívola per desestabilitzar aquest procés democràtic a Catalunya. Però això seria doblement escandalós. Si fessin això sumarien molts més ciutadans catalans a la causa. Suposo que actuaran amb un mínim de seny. A més a més, els diners no són seus, que són compartits. I en bona part són nostres. I que consti que quan dic això no vull tapar els errors catalans, perquè n'hi ha hagut. Si hem arribat a un deute de quaranta-tres mil milions d'euros, que vol dir que hem més que triplicat el deute en els darrers nou anys, vol dir que alguna cosa s'ha fet malament també des de Catalunya, no podem amagar el cap sota l'ala.Estem en una situació de rescat imminent del regne d'Espanya. El rescat d'Espanya canviaria l'escenari polític català?No. El procés que està vivint Catalunya es mantindria perquè el moviment que hi ha a Catalunya no és només un moviment econòmic. Hi ha una barreja de sentiments, d'il·lusions, de projecte, de mancances i d'interessos. Tot això està barrejat i tot suma en la mateixa direcció. Per tant, encara que hi hagués un rescat d'Espanya, les aspiracions de Catalunya es mantindrien perfectament vives.Sembla que hi ha preocupació en el món econòmic català.En el món econòmic català hi ha de tot. Hi ha gent que ho veu amb més preocupació, d'altres ho veuen amb una gran il·lusió, i en molts casos, hi ha gent que ho viu assumint el compromís. Quan en un país hi ha un moviment social molt potent, el món econòmic també ha de veure com s'adapta al canvi. El primer que ha de fer el món econòmic són estratègies per adaptar-se a aquest canvi de mentalitat del país. I això no és pas impossible.Què li ha dit el senyor Fainé, de La Caixa, o el senyor Oliu, del Banc Sabadell? O els grans empresaris: Grífols, Carulla, Andic...Si no ho particularitzem amb noms, que jo crec que és un error, jo sé que hi ha empreses catalanes que estan inquietes. I ho entenc perfectament perquè qualsevol procés d'aquests regira l'statu quo. I si a més hi sumem que estem en una situació de dificultats econòmiques importants, encara pot semblar més així. Però precisament potser és ara que ho hem de fer, perquè hi tenim molt menys a perdre. Catalunya, davant dels riscos, ara hi té molt menys a perdre perquè ja estem molt tocats.Vol dir que pitjor no hi podem estar?Sí. Pitjor hi podem estar. Però és evident que com que hi tenim menys a perdre, doncs segurament s'ha d'arriscar més com a país en aquests moments. I després hi ha un altre concepte. Cada any que passa, les generacions més veteranes van passant el relleu a generacions més joves. La gent jove del país, majoritàriament, ja no té tantes pors ni tants complexos. Són gent que estan vivint al segle XXI, que estan connectats tot el dia amb tot el món i que veuen amb naturalitat els processos que haurien de ser naturals i que les velles estructures els fan impossibles. Amb la revolució dels joves i de les classes mitjanes del país assolirem els nostres objectius i l'economia hauria d'estar al marge d'aquest procés polític.Per què?Per què hem fet la Unió Europea? Perquè l'economia estigui al marge dels moviments polítics. Quan han aparegut deu o dotze estats de la Unió Europea en aquests últims deu o quinze anys, ha canviat el mapa europeu, i l'economia no per això se n'ha ressentit. Al revés. Més aviat s'ha eixamplat el marc dels mercats, hi ha més països on funciona una moneda única, hi ha més països on es poden intercanviar els béns, els serveis, les mercaderies, etcètera. I això no perjudica l'economia. Si s'arribés a la conclusió que un procés d'aquestes característiques provoca a l'Estat espanyol càstigs contra Catalunya des d'un punt de vista econòmic, seria un argument més per fer entendre que un Estat així no ens va bé. A més, seria molt absurd des de l'òptica espanyola perquè hi ha un munt d'empreses catalanes que tenen inversions a tot l'Estat espanyol i que hi tenen molts llocs de treball. Si perjudiquen els interessos econòmics catalans a la resta d'Espanya això serà un empobriment per a ells perquè s'hi jugaran llocs de treball, delegacions, magatzems, fàbriques...Ningú no podia pensar fa uns mesos que Artur Mas i Convergència fessin un discurs d'aquesta mena. Suposo que Rajoy està més amoïnat pels vots que pugui tenir CiU que qualsevol organització d'extrema esquerra...És possible. Però en tot cas, si es llegeixen les meves intervencions dels darrers quatre o cinc anys, es veurà que l'escenari en el qual estem no és improvisat ni incoherent.La iniciativa ha estat pactada des d'un bon principi amb Duran Lleida i Unió Democràtica?El senyor Duran i jo estem absolutament d'acord i la consulta al poble de Catalunya és un objectiu absolutament compartit.Si tot això és un guió, vol dir que quan va anar a parlar amb Rajoy del pacte fiscal ja tenia decidit el proper pas? Va anar a buscar el no de Rajoy?No he enganyat a ningú. Amb el president Rajoy hi va haver trobades privades per estovar el terreny i després, en la pública, la resposta va ser un no rotund...Ara sembla que tot va pitjor:els pressupostos, les inversions, la reforma educativa... És una represàlia per la iniciativa sobiranista?No. Això és el de sempre. La pel·lícula que estic veient ara ja l’he vist moltes altres vegades, amb Governs d’aquest color a Espanya i d’un altre color, també. El Govern socialista anterior se’n va anar sense pagar els deutes amb Catalunya i sense haver fet els projectes dels accessos als ports de Barcelona i Tarragona de l’ample de via europeu. Aquesta és la mentalitat de sempre, no és d’ara, del PP de Rajoy. És del PP, del PSOE, de la casta funcionarial, dels alts estaments de l’Estat... És de tots i fa segles que dura. Espanya ha fet unes inversions bilionàries en alta velocitat i encara avui no té ni una sola línia connectada a Europa amb l’ample de via europeu sencera. Hi ha vies a prop de Madrid que estan quadruplicades i la línia Barcelona-Vic és via única i funciona pitjor que fa cent anys.El camí de la sobirania serà llarg?Llarg no sé si ho serà, però serà dur, molt dur. Dur ja ho està sent perquè rebem amenaces, es vol crear un clima de molta incertesa i preocupar la gent gratuïtament, atemorint amb les pensions...Què passarà amb les pensions?Amb les pensions no passarà res, perquè se seguiran pagant en qualsevol cas. El problema de les pensions no és si Catalunya té un estatus polític diferent . El problema de les pensions és si ens quedem amb menys cotitzants dels que necessitem i amb més pensionistes dels que es poden assumir en una economia que no creix. En aquest terreny de la incertesa, pors i provocacions ja hi som. I això anirà in crescendo. I hi haurà un altre intent de dividir la societat catalana.Dividir per raó d’origen?I de llengua...Entre Catalunya i Espanya hi ha una relació fraternal...... Que hi seguirà sent, sempre.Sí, però costa pensar en els cosins d’Almeria com a estrangers.Però és que no ho seran d’estrangers, serem europeus tots.Què li diu vostè en aquests moments a un ciutadà de Catalunya de llengua materna castellana i amb bona part de la seva família a Andalusia o a l’Aragó?Que el procés que segueix Catalunya és inclusiu, que cap dels set milions i mig de persones a Catalunya ha de témer res, que si la seva llengua d’ús normal és el castellà ho continuarà sent. El castellà seguirà sent idioma oficial i d’aprenentatge obligatori a les escoles catalanes. Que aquí no canvia res més que un estatus polític perquè ell i els set milions i mig de ciutadans de Catalunya visquin millor.Els que se senten aquí espanyols, continuaran sent espanyols?El sentiments no es poden canviar i s’ha de respectar sempre. Un ciutadà de Catalunya que se senti espanyol, que per cert són molts, ha de seguir sentint-se igual. I en el cas eventual que hi hagi una nacionalitat catalana, també poden tenir la nacionalitat espanyola sense cap problema. Si no la tenen serà perquè Espanya els hi negarà, no perquè els hi negui Catalunya. Catalunya farà aquest procés amb tot el respecte i amb total llibertat per a tothom. Sense imposicions. No ens hem tornat bojos.Per cert, aquesta entrevista es publica el dia de la Hispanitat...La hispanitat també és un patrimoni català al qual no hem de renunciar. Però no s’ha de confondre la hispanitat amb l’espanyolisme o l’imperialisme espanyol, perquè no són el mateix per més que hi hagi qui ho intenta.Com s’ho fa per aguantar la pressió?Procuro aïllar-me tant com puc del soroll mediàtic. Si no, acabes sent presoner de tot això i no decideixes amb llibertat. Si no t’atreveixes amb un procés així, has de plegar. El que no val és quedar-te de president d’un país i donar l’esquena a la majoria del poble. Si no t’atreveixes te n’has d’anar. I si et quedes has d’assumir el patiment.L’esperança és l’últim que es perd?Tinc esperança perquè tinc fe. Crec en el que estem fent i tinc confiança en el país. Font: http://www.lavanguardia.com/encatala/20121012/54352976406/artur-mas-mon-economic-asaptar-canvi-pais.html
Tot d'acord, fins aquest punt: Què li diu vostè en aquests moments a un ciutadà de Catalunya de llengua materna castellana i amb bona part de la seva família a Andalusia o a l’Aragó?Que el procés que segueix Catalunya és inclusiu, que cap dels set milions i mig de persones a Catalunya ha de témer res, que si la seva llengua d’ús normal és el castellà ho continuarà sent. El castellà seguirà sent idioma oficial i d’aprenentatge obligatori a les escoles catalanes. Que aquí no canvia res més que un estatus polític perquè ell i els set milions i mig de ciutadans de Catalunya visquin millor. Al meu parer, i dins d'una Catalunya independent, crec que tothom hauria de ser lliure en poder parlar en la seva llengua d'origen o d'us normal, en el que serà entera i totalment respectada. Només faltaria. Però, a que la llengua castellana, continuï sent oficial, i a més, en les escoles, a Catalunya, crec que serà el començament de la exterminació de la llengua catalana. Si es que ja no està anant pel mateix camí
No sembles un expert en sociolingüística, tot sigui dit
Soc un més que intenta preservar la ja tocada ferida de mort, llengua catalana.
Això de tocada i ferida de mort és una percepció subjectiva teva. Que no està normalitzada hi estem d'acord. Que hem avançat, també. Que amb una Catalunya independent amb el castellà també oficial avançaria molt més el català, espero que també. Sense reconeixement oficial del castellà, no hi haurà ni independència, ni seleccions, ni hisenda pròpia, ni res. Espero que alguns sigueu prou llestos per adonar-vos-en.
Sebastian escrigué: Això de tocada i ferida de mort és una percepció subjectiva teva. És una percepció subjectiva viscuda al carrer, no pas meva. I compte que no estic intentant descarrilar el procés, però em sorprèn aquesta actitud teva.
| 0.848398 |
curate
|
{"ca": 0.9905458691624305, "en": 0.005891016200294551, "es": 0.00356311463727493}
| |
mc4_ca_20230418_2_317342
|
Cerca totes les ofertes d'hotels a Dallas Oest Entrada:
1 ComentarisInn of the Dove Dallas...Habitacions per nit per només56 EUR Belmont Hotel...Habitacions per nit per només118 EUR Carefree Inn Dallas...Habitacions per nit per només56 EUR 1 ComentarisComfort Suites West Dallas - Cockrell Hill...Habitacions per nit per només105 EUR Galaxy Inn Dallas...Habitacions per nit per només55 EUR 1 ComentarisComfort Suites West Dallas-Cockrell Hill...Habitacions per nit per només93 EUR 2 ComentarisHoliday Inn Express Hotel & Suites Dallas West...Habitacions per nit per només105 EUR Fairfield Inn & Suites by Marriott Dallas West/I-30...Habitacions per nit per només Belmont Hotel...Habitacions per nit per només Més zones a Dallas (TX)
Popular ara mateix a Dallas (TX) Més venut Americas Best Value Inn Addison Dallas 4005 Beltline Road 1 llit queen reservada fa 42 minuts, Best Western PLUS Addison Galleria Hotel 14975 Landmark Boulevard King Room reservada fa 2 hores, 34 minuts, Quality Inn and Suites I35 EWalnut Hill Dallas 10835 Composite Drive 2 Llits Queen No fumadors reservada fa 3 hores, 10 minuts, Royal Inn Dallas NW 2030 West NW Hwy. 1 Llit King No Fumadors reservada fa 10 hores, 7 minuts, Grans raons per reservar amb Agoda
Més de 1.225.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 32.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 57.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Dallas Oest Monuments i llocs històrics
Museu del Foc Texas S.A
Dallas Oest és una base excelent per a explorar en profunditat les vistes de Dallas (TX). És reconeguda per les molt desitjades atraccions com ara Western Heights Cemetery, Bishop Arts District, Museu del Foc Texas S.A. Dallas Oest està agraciat amb envoltatns plens de vida, bons restaurants, zones de compra i increibles atraccions. Trobar una bona oferta és fàcil amb Agoda.com, oferint hotels barats a Dallas Oest o qualsevol altra àrea a Dallas (TX). Explori un llistat complet d'allotjaments i trobi el lloc perfecte per a vostè. Vegi les ofertes d'hotels més ben qualificades a Dallas Oest insertant les seves dates de viatge a la pestanya de recerca.
Hotels destacats a Dallas Oest, Dallas (TX)
Àrea Dallas Oest
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Dallas (TX), Inn of the Dove Dallas...
Convenientment situat a Dallas (TX), Belmont Hotel és una base ideal des d'on explorar aquesta...
Situat a Dallas Oest, Carefree Inn Dallas és el lloc perfecte per gaudir de Dallas (TX) i els seus...
Situat a Dallas Oest, Comfort Suites West Dallas - Cockrell Hill és el lloc perfecte per gaudir de...
Tant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, Galaxy Inn Dallas és una elecció...
Comfort Suites DFW Turnpike, ubicat a Dallas Oest, Dallas (TX), és una destinació popular per a...
Ben posicionat a Dallas Oest, Holiday Inn Express Hotel & Suites Dallas West és un lloc ideal...
Hotels a Dallas Oest: Belmont HotelBelmont HotelCarefree Inn Dallas
Llocs d'interès a Dallas Oest: Museu del Foc Texas S.ABishop Arts District
| 0.813291 |
curate
|
{"ca": 0.8248714652956298, "en": 0.16773778920308482, "pt": 0.007390745501285347}
|
https://www.agoda.com/ca-es/west-dallas/maps/dallas-tx-us.html
|
macocu_ca_20230731_7_273176
|
Manlleu vol assegurar el futur de la biblioteca comprant al BBVA l’antiga seu de la caixa
L’Ajuntament de Manlleu ha començat negociacions amb el BBVA per adquirir l’edifici de l’antiga seu de Caixa Manlleu, on ara té la seu la Biblioteca Municipal. Aquest desembre, l’alcalde, Àlex Garrido, ha tingut el primer contacte amb representants de l’entitat bancària per “explorar la possibilitat”, segons ha explicat ell mateix. L’objectiu de l’Ajuntament és garantir que la biblioteca pugui continuar indefinidament en la segona i tercera plantes de l’edifici que actualment ocupa.
El conveni actual amb el BBVA per la cessió d’ús d’aquests espais com a biblioteca expira d’aquí a uns dos anys i mig, a mitjans de 2020. L’Ajuntament considera que “s’ha fet una inversió molt important” per adequar l’espai de la biblioteca, i que la compra –que ja estava prevista des d’un primer moment– serà la millor manera de garantir-la, “per no tenir l’angoixa de si un dia el BBVA decidís anar-se’n”, explica l’alcalde. Segons Àlex Garrido, l’Ajuntament podria assumir la despesa en aquest moment “perquè ja tenim capacitat d’endeutar-nos”.
L’edifici passaria a ser íntegrament de propietat municipal, i l’entitat bancària continuaria en règim de lloguer. De moment, la negociació és entre aquestes dues parts, tot i que també s’obrirà a la Fundació Antiga Caixa de Manlleu, que ara només és propietària de l’auditori del carrer del Pont. “També veuríem amb bons ulls que fos la Fundació la que comprés l’edifici, si ho consideressin oportú”. La predisposició per part dels tres actors de trobar un acord és bona, i l’Ajuntament confia que durant l’any es pugui tancar la negociació.
| 0.893333 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2201_ca_20230904_8_23065
|
Ruta guiada entre Mataró i Canet de Mar que ens permetrà descobrir les principals obres dels arquitectes que més van influir en l’arquitectura modernista de la comarca: a Canet de Mar la casa Roura i la Casa museu Lluís Domènech i Montaner; a Mataró la casa Coll i Regàs de Josep Puig i Cadafalch i la nau de blanqueig de cotó i primera obra d’Antoni Gaudí.
| 0.738115 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://turismecanet.cat/s1/33/ruta_el_triangle_modernista
|
macocu_ca_20230731_6_425877
|
HERÈNCIA
Ens ocupem de localitzar persones, el que ens converteix en una eina molt útil a l’hora de trobar un possible hereu davant una eventual herència.
Aportem la localització de la persona hereva així com certificats de defunció en el cas d’estar mort i el lloc de residència dels familiars més pròxims.
| 0.696769 |
curate
|
{"es": 0.02622950819672131, "ca": 0.9737704918032787}
| |
crawling-populars_ca_20200525_49_26452
|
Vols fer-te subscriptor?
Al cor del Bages hi ha Sallent, un poble d’uns 6.000 habitants que s’amaguen de la calor durant l’estiu. De passat tèxtil i de present industrial, al carrer Santa Llúcia hi ha l’Ateneu Popular Rocaus, que sempre ha estat significatiu. Ara ho és encara més. Ningú no imaginava, quan va començar a funcionar, que una de les seues impulsores es trobaria exiliada a Suïssa, ara, al 2018. Parlem d’Anna Gabriel, diputada durant la passada legislatura amb la CUP-Crida Constituent i acusada de desobediència pel jutge. A mitjan febrer, va preferir marxar a l’exili abans que declarar davant d’un tribunal que, segons el seu parer -i el de molts- actuava de forma il·legítima.
Entrevista gravada el 23 d’agost de 2018.
Per Manuel Lillo
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Pocs llocs representen de manera tan precisa la lluita d’Anna Gabriel. A l’Ateneu, les proclames de l’esquerra independentista es barregen amb cartells antifeixistes de la Guerra Civil, crides a la insubmissió dels anys noranta, imatges de castellers, símbols anarquistes, de lluita popular agrícola o el logotip de l’antiga Crida a la Solidaritat. L’Ateneu acull actes de la CUP, de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca o fins i tot del sindicat anarquista CGT. Allí ens esperen cinc membres de la família Gabriel. Sa mare, Maribel Sabaté, va ser regidora del PSUC al poble entre el 1983 i el 1987. No és estrany que la seua filla militara des de ben jove en les plataformes antifeixistes de la comarca. Al seu costat hi ha Joan Teran, parella de l’exiliada, també militant de la CUP. I amb ells, el seu germà David Gabriel, la seua cunyada Olga i amb la Berta, la «nebodíssima» d’Anna, encara adolescent però tan conscient com la resta dels qui li acompanyen. De fet, és ella la que menys parla i a qui més dura se li fa aquesta entrevista.
Vam demanar fer l’entrevista en algun lloc significatiu per a l’Anna Gabriel. Per què aquest ateneu?
Joan: Podríem haver anat també a l’escola pública.
Maribel: Però aquest lloc és encara més emblemàtic. Porta el nom d’Ateneu Popular Rocaus, el nom d’una masia -que va ser enderrocada- i on van matar els dos masovers que l’ocupaven, perquè deien que acollien els maquis. Va haver una filtració a la Guàrdia Civil i quan es van presentar a la casa, no van trobar els maquis, i van disparar els masovers per l’esquena. El casal es va inaugurar fa vuit anys i li vam posar el nom d’aquella masia, Rocaus, que es trobava aquí a Sallent.
Anna Gabriel, doncs, va estar implicada en aquella fundació.
Olga: Va ser-ne una de les principals impulsores.
Per què podrien haver triat també l’escola?
Maribel: Per a nosaltres l’escola pública és un referent. Allà van anar els meus fills. És una escola feta durant la República en uns terrenys de l’elèctrica sallentina que van ser donats. Va ser ubicada en un espai envoltat de jardins, on van plantar arbres. I és una escola que tothom valora, tant l’edifici com la projecció que va tenir en aquella època. I el pare de l’Agustí Gil Matamala en fou un dels primers directors.
Són 6.000 habitants a Sallent. De què viu el poble?
David: Històricament havia estat un poble miner i tèxtil.
Olga: Està al costat del riu Llobregat.
I ara mateix de què viu?
Olga: Mineria, comerç i serveis. També hi ha l’Stradivarius.
David: També té tres polígons industrials. Però és un poble que cada cop perd més habitants i això és un problema.
Durant quina època l’Anna Gabriel va ser-ne regidora?
Joan: Del 2003 al 2011.
David: Del 2003 al 2007 va estar al Govern amb Esquerra Republicana i PSC i del 2007 a 2011 a l’oposició.
Són del poble de tota la vida?
Joan: Ells sí. Jo sóc de Barcelona.
Quan va marxar l’Anna Gabriel a Barcelona?
Maribel: Tot just quan va fer els divuit anys [el 1993] i va entrar en la Universitat Autònoma per estudiar educació social. Va veure clar que ella no volia baixar i pujar cada dia. Es dedicava a estudiar de matí i a les tardes feia feina en una botiga de roba. Ella domina el francès per la nostra família d’Avinyó, on van arribar per poder fer feina. Un germà de la meva mare va marxar l’any 1958 cap a França. S’hi van quedar i la meva tieta va agafar la nacionalitat francesa, perquè d’aquesta manera podia ajudar més els seus fills. I d’aquí ve que quan l’Anna tenia 12 o 13 anys la vaig enviar allà perquè passés un estiu i pogués aprendre el francès. Allà va conèixer una família amb qui fèiem intercanvis i després, durant l’adolescència, va fer tants amics que ja no calia enviar-la, hi anava ella sola.
Més endavant, després d’educació social, va estudiar dret.
Joan: En aquell moment ja estava a l’Ajuntament, al Govern municipal, i veia que el secretari municipal sempre posava moltes dificultats, sempre al·legant motius jurídics. I va decidir estudiar dret sent membre del Govern municipal.
I quan es va interessar per la política?
Joan: Des de l’institut a Manresa. Sempre va estar en organitzacions antifeixistes, en col·lectius de solidaritat amb presos polítics, perquè en aquell moment també n’hi havia...
La seua transcendència pública arriba quan la fan diputada el 2015. Com es viu aquell moment?
Joan: Hi ha diferents fases. Primer, durant la campanya, en el primer moment tothom la valora molt positivament. Però després ve l’època del ‘no’ a Artur Mas. Ella adquireix notorietat pel seu carisma, per ser una gran oradora i per plantar cara a determinada gent no perquè a ella li donés la gana, sinó perquè ella representava una opció política. I això es paga amb campanyes dures, insults i difamacions. I llavors venien mitjans a Sallent a fer reportatges, a preguntar a les botigues, etc.
Maribel: De tota manera, la gent de Sallent ja la coneixia, com també al seu germà. Perquè el focus està sobre l’Anna, però jo sempre destaco que són els dos germans els que es fan independentistes quan venim d’una família que no ho era. Jo mateixa tampoc. Però a còpia que vas sentint el discurs i vas entenent les necessitats, te’n fas. Els dos germans, de família andalusa, van fer aquest canvi. Per això em molesten tant segons quins discursos i segons de quines persones vingudes del sud o d’altres llocs d’Espanya, que no entenguin aquest procés quan nosaltres l’hem viscut de tota la vida.
Interprete, pel que diu vostè, que la seua família que hi ha a altres punts de l’Estat mai no ha acabat d’entendre tot això.
Maribel: No. Els meus sogres van arribar aquí l’any 1945 amb dues criatures. I venen perquè en aquella època hi havia feina a la mina. I després, com tants altres, formem famílies i uns es queden aquí i uns altres allà.
Olga: Tornant al que deies, pel que fa a les conseqüències de la vida política de l’Anna, és que nosaltres gairebé no l’hem vist. Sempre la necessitaven i ella sempre accedia. I el poble, tot i que li agrada molt, era secundari quan la necessitaven en un altre lloc. I nosaltres la vèiem poc. Molt poc.
Ella, durant la seua etapa com a diputada, ja estava assentada a Barcelona, imagine.
Joan: Sí. Però ella sempre ha tingut un peu en cada lloc i sempre n’ha tingut un aquí. Quan li tocava torn a l’Ateneu, netejant, escombrant o fent el que calgués, ho feia.
Maribel: Ella sempre ha tingut ben clar quin és el seu poble, quines són les seves arrels, quina és la seva gent i quina és la seva lluita.
Olga: Una de les coses, penso, que sentimentalment hem viscut molt, és que al principi, quan sortia al Parlament, quan la veies allà, veies una dona lluitadora que era nostra, de la nostra família.
En quin moment va fer el salt a la política?
David: La seva manera de ser i el tipus de vida que feia ja la vinculava a la política. Sempre estava en entitats socials, en moviments, etc., tot era un camí natural.
Quina és la primera organització en què va militar?
Joan: La Plataforma Antifeixista, no? D’aquestes n’hi ha una pràcticament en cada poble.
Olga: Ella va començar en la de Manresa.
Joan: I també, sempre, en els col·lectius de festes populars de Sallent.
David: I també en l’antic Ateneu Popular del poble, el Ferroca.
Maribel: Era un ateneu més anarquista, aquest.
David: I sobretot es poden rescatar accions interessants, com la d’ocupar un antic local que estava en desús al poble. Era de caire més reivindicatiu, obria les portes a insubmisos, per exemple. Però no era independentista, especialment.
David: Era més aviat punki.
Diuen que aquell casal era anarquista, però en aquest que estem ara també en trobem símbols.
Joan: També, també! Aquí participa Arran, la CUP, la PAH... La CGT no ho fa directament però sí que hi fa xerrades.
Maribel: També t’he de dir que a casa nostra sempre s’ha parlat de política.
Es nota...
Joan: Maribel va ser regidora del PSUC durant la segona legislatura municipal, del 1983 al 1987. L’avi era de la CNT i el besavi em sembla que també.
David: L’Anna de petita ja trepitjava l’Ajuntament per acompanyar la mare.
Abans em parlaven de la campanya de desprestigi que va patir l’Anna Gabriel quan la CUP va impedir la investidura d’Artur Mas. Qui pensen que va alimentar més aquesta campanya?
David: A nivell de poble, els partidaris de l’Artur Mas.
Joan: Jo penso que procedia més de xarxes, premsa i opinadors que del carrer. Perquè al carrer ella es trobava sempre gent que li donava ànims i que li felicitava per ser valenta. La gent que li va dir coses dolentes la podríem comptar amb els dits de la mà. I els elogis venien tant del camp independentista com del no independentista.
Maribel: Quan la gent em demana per ella, sempre ho fa amb el sentiment que la troben a faltar. També és cert que respecto molt la gent que no m’ha dit res. I podria haver gent que em retreués el que ha fet la meva filla, però ningú no ho ha fet. Potser perquè tots saben quin tipus de família som. I perquè ella sempre s’ha expressat defensant millores socials per a tothom, sobretot per als treballadors, en contra de les grans riqueses... Això és tant de sentit comú que malgrat que hi hagi gent que no hi combregui, respecten el seu discurs.
Parlem de moments. Com van viure el dia que Anna Gabriel diu en el Parlament, en roda de premsa, que «o referèndum o referèndum»?
Joan: L’Anna mateixa, si mires els discursos al Parlament, i ho va dir durant tota la legislatura, ja alertava que aquell no era un procés de la llei a la llei, tal com es feia creure. Ni que tothom ens reconeixeria, ni que Europa ho acceptaria sense problema. I menys encara en un context com l’espanyol. Ella sempre va alertar que aquest procés comportaria repressió. En aquesta forma concreta? Hi ha moments en què caminem per Ginebra i diem «ostres, què fem aquí?» Però que la repressió seria despietada era imaginable. Allò va relacionat amb l’1 d’octubre. L’1 d’octubre va ser aquell moment entre sorprenent i emocionant.
Com recorden el 6 i el 7 de setembre?
Olga: Allò va ser la conseqüència del que ja s’havia dit.
David: Va haver una decepció quan els socialistes van abandonar el Parlament. Sabien que no guanyarien i van embolicar la troca.
Joan: El ple del 6 i 7 de setembre és quan vam saber que això anava seriosament després d’haver fet un abús del terme de «jornades històriques». S’aprovava la llei del referèndum. I es notava els dies posteriors, quan l’Estat començava a traure les urpes i escorcollaven impremtes, mitjans de comunicació, el 20 de setembre...
Com van viure aquell dia?
Maribel: Ho vam seguir des d’aquí, a través dels mitjans de comunicació. No és com viure-ho en persona.
Joan: Jo estava a Barcelona, a la seu de la CUP. Com t’he dit, ja es percebia com l’Estat treia les urpes i volia demostrar el seu poder. El 20 de setembre va ser això. El fet d’intentar entrar a la seu de la CUP tenia un significat de fons, que és que la gent pot controlar el que passa i pot aturar unes forces policials que intenten generar violència. Això va demostrar que el referèndum es podia fer i que si l’Estat volia impedir-lo havia de d’emprar la violència. I la va utilitzar, tot i que no va aconseguir impedir-lo.
Ella com va viure l’1 d’octubre?
Maribel: Va venir aquí a votar. Ella sempre ha estat empadronada aquí. Va venir a primera hora i l’acompanyaven uns amics. Va votar i va estar una estona més.
Olga: Fins al migdia, aproximadament. Va atendre la premsa per a una entrevista.
A Sallent es va viure tranquil·lament la jornada?
David: Sí, però sempre amb la tensió que podien venir d’altres llocs i carregar.
Joan: Un dels llocs on la policia va actuar molt violentament va ser a Sant Joan de Vilatorrada, aquí a prop.
Olga: També a Fonollosa, un poble d’un miler d’habitants, al Bages. Va ser horrible.
David: Hi van anar vuitanta policies.
Joan: Van agafar la carretera amunt i van anar parant per diferents pobles.
Olga: Aquí vam estar pendents que arribessin perquè els va faltar molt poc. Si això no s’hagués aturat al migdia, haguessin vingut segur.
Joan: No sabem quins criteris van seguir perquè van anar a les grans ciutats i també a pobles petits.
Com recorden el 3 d’octubre, dia de la vaga?
Olga: A Manresa va ser molt emotiu.
Maribel: Ens vam concentrar a Manresa i va ser una resposta esplèndida.
Olga: Quan vam passar davant la Guàrdia Civil amb les mans en l’aire i en silenci...
David: Hi havia la Guàrdia Civil uniformada a la caserna preparada per sortir i nosaltres passàvem per davant amb les mans aixecades. I ens miraven. Vam estar a Manresa.
Olga: El 3 d’octubre vam fer pel matí una marxa per Sallent per fer veure a la gent que era un dia en què calia fer-nos veure. Va ser molt bonic, alguns van anar a tallar la carretera. Hi havia famílies amb fills que no sabien com contribuir i s’hi van sumar.
El 3 d’octubre l’Anna Gabriel també era a Manresa?
Joan: No, era a Barcelona. L’octubre el vam passar pràcticament a Barcelona.
Com van viure el dia 10 d’octubre? El dia de la declaració suspesa.
Maribel: Jo vaig ser a Barcelona pendent de la pantalla de l’Arc del Triomf. Hi ha imatges que guardarem sempre a la ment i aquesta n’és una. Quan van dir que tot es retardava, tots ens miràvem. Quan de cop i volta ens deien que allò se suspenia... Era tot un desconcert.
Ella s’ho esperava?
Joan: No. El grup parlamentari havia preparat una intervenció coral en diferents idiomes. I van haver de canviar-ho a última hora perquè fes ella una altra intervenció. Se’ns va informar tard i malament de la decisió. D’altra banda, aquesta va ser la tònica de tota la legislatura i del procés: Esquerra i Convergència decidint pel seu compte i comunicant-ho més tard.
Olga: I continua sent així.
Què van sentir el dia 16 d’octubre, quan encarceren els ‘Jordis’?
Joan: Que la cosa anava seriosament, de manera definitiva.
L’Anna Gabriel temia en aquell moment que la pogueren assenyalar?
Joan: Des del discurs del Rei del 3 d’octubre ja se sap de què va el tema i l’Anna ho analitza així.
Com es va viure el dia 27 d’octubre?
Maribel: Jo tornava a ser a Barcelona, perquè cada vegada que he pogut baixar ho he fet. Hi anàvem quatre companys. I quan anava pel carrer -atapeït de gent- arribant a la Plaça de Sant Jaume, jo mirava la gent tan contenta i els hi deia: «digueu-me com podeu estar tan contents: m’agradaria estar com vosaltres.» I un senyor em contestà: «mira, noia. Viu d’aquesta manera com jo: saltant i gaudint, perquè aquest moment és únic i potser mai no el podràs viure». Quan vam arribar a cop d’empentes a la plaça de Sant Jaume només hi havia la pantalla. Al Palau de la Generalitat no hi havia ningú. Tampoc a l’edifici de l’Ajuntament. Si quan pujava anava trista, quan arribo allà encara més. Quan vaig dir a l’Anna que estàvem a Barcelona, ens va dir que agafàrem el cotxe i anàrem cap a casa. «No us entretingueu amb ningú pel carrer. Aneu a casa». Aquestes van ser les paraules.
Joan: Clar, perquè quan comença el desplegament policial a inicis de setembre ja comencen els incontrolats feixistes de tota la vida a amenaçar pels carrers. I després del 3 d’octubre això va in crescendo. El mateix 27 d’octubre van sortir pel carrer. El sentiment a partir del 3 d’octubre és variat i contradictori. D’una banda vens de la il·lusió de l’1 d’octubre. D’altra banda veus que no ho tenen gaire clar els del Govern, més aviat al contrari. I finalment veus l’Estat que va a totes amb policia, jutges i incontrolats.
Maribel: Només calia veure els membres del Govern el 27 d’octubre al Parlament: volien cantar i no els hi sortia la veu. Aquella foto era ben bé un esforç d’estar allà i de mostrar una serenitat quan tots sabien el que els hi cauria a sobre.
Llavors, no tenien cap confiança en aquella declaració.
Joan: No ho sé. No tots teníem la mateixa informació. Arribaven informacions i sensacions contradictòries.
Maribel: A Barcelona i als pobles tot es veu de manera distinta. Allà tenien el vaixell dels piolins. Als pobles hi ha molta tranquil·litat. Tothom es refia de tothom, fins i tot del veí del costat que saps que pensa distint políticament.
Olga: Durant tots aquests dies, tots estàvem al poble i el lloc en què ens trobàvem durant aquestes dates era l’Ateneu. En aquests moments t’abraces, ho celebres, després ho descelebres... Molts sentiments alhora.
Quan va rebre Anna Gabriel la notificació judicial?
Joan: No li va arribar mai. Durant la campanya del 21D l’Estat filtra a través de mitjans de comunicació que ella i altres diputades seran citades a declarar passades les eleccions.
David: La llista era de 47 persones assenyalades. Després la reduïren a 23, però el seu nom sempre hi era.
Ella estava citada per declarar el 21 de febrer i tres dies abans transcendeix que està a Suïssa.
Joan: El 21 era dimecres i dissabte a la nit El Periòdico anuncia que està a Suïssa.
Quan es planteja ella l’exili?
Maribel: Després de les eleccions.
Joan: Comença a pensar en això quan apareix a la llista. I és òbviament quan pensa en totes les opcions: anar a judici o a l’exili. I ho pensa fins l’últim moment. Valorava si havia d’anar a declarar o no.
El seu cas potser és el més singular. Sobre Anna Gabriel no van caure acusacions de rebel·lió ni de sedició. Ella marxa per no reconèixer el jutge, per por a la presó, o per totes dues qüestions alhora?
Joan: L’exili s’explica, bàsicament, per la impossibilitat de portar una vida social amb les llibertats i condicions normals. I per altra banda, per la possibilitat que aquest exili sigui una eina per continuar amb aquesta denúncia. Per tant, l’exili s’explica en clau personal i col·lectiva. I els motius d’aquest exili són vàlids el 21 de febrer, dia en què estava citada per anar a declarar; i també avui. Perquè no sabem si hauria entrat en presó ni tampoc si el 23 de març, quan Pablo Llarena fa la interlocutòria de processament i li atribueix només, de moment, càrrecs de desobediència, ho fa perquè sap que està a Suïssa i el senyor Llarena es vol estalviar una altra negativa judicial com les que ja havia patit d'altres països. D’altra banda, els càrrecs poden canviar en qualsevol moment. Però com et dic, l’exili no només s’explica com una forma d’eludir la presó, sinó també com una eina de denúncia.
L’opció de Suïssa com a exili la va triar ella per primera vegada. Per què?
Joan: Va ser una valoració individual i col·lectiva, feta també com a CUP, i que respon a la voluntat d’obrir un altre front. Suïssa és un país que està fora de la Unió Europea i Ginebra en particular allotja múltiples organitzacions internacionals no governamentals. Alhora, Suïssa és un país que empra sistemàticament l’eina del referèndum. Suïssa està plena d’exiliats que venen d’arreu.
Maribel: A mi m’agradaria dir que aquell no va ser un acte de por ni de covardia. En vam estar parlant. Ella havia visitat presons i deia que el que no volia era ser humiliada ni que la fessin abjurar de coses que per a ella són principis bàsics des que era molt jove. «No vull passar per una presó franquista i no tenir la garantia d’un judici just. Em veig més defensant la causa des de fora», deia. I el temps ha demostrat que en part tenia raó. No vull dir que tots haguessin de fer aquest pas. I vaig sempre que puc a Lledoners. Em commou la situació dels presos. Però això ha demostrat que realment des de fora la nostra veu és una potència que tenim.
Com és la vida de l’Anna Gabriel a Ginebra?
Joan: Relativament normal, tenint en compte que no pot tornar a casa. Ella s’ha espavilat.
David: Rep moltes visites.
Té relació amb la Marta Rovira?
Joan: Sí.
Cada quant la visiten?
Joan: Jo intento anar-hi cada quinze dies.
Maribel: Jo, com a mare, puc dir que Ginebra no està molt lluny. Hem anat un parell de vegades amb la meva neta i quan estàs allà estàs contenta. Però a l’hora de tornar se’t fa un nus. Sempre és un esforç tornar, no saber si la tornaré a veure i saber que si ella hi torna la portaran a Madrid. Aquest pensament sempre hi és. No sé quan tornaré a anar-hi. Abans que acabi l’any, segurament. Després ve el mal temps i segons què ja em costa més.
Anna Gabriel, com han dit, era de les poques que esperava, d’alguna manera, arribar a aquesta situació. Ningú no ho pronosticava.
Maribel: Tan greu tampoc ho veia jo. Vols dir, Anna? Li preguntava. Sempre li deia que ella no havia estat consellera, no tenia cap poder executiu, només valorava que s’havia de fer el referèndum Però no va tenir decisió. Jo no ho esperava.
Quin ha estat el suport més satisfactori que han rebut durant aquest temps?
David: Sobretot dos actes que hem fet a nivell de poble. Un de més petit en una sala polivalent. Després, el cap de setmana en què vam celebrar el seu aniversari. Es va implicar gent d’arreu del país, que van vindre de molts llocs. Hem vist com a família tot el que ella ha donat.
I quin ha estat el moment més satisfactori durant aquest temps?
Maribel: Per a mi, conèixer la gent que l’ha ajudat a Suïssa. Els seus advocats, la gent que l’ha obert les portes de casa, tota aquesta gent.
Joan: Suïssa no és la Unió Europea, té una sèrie de permisos de residència amb complicacions i hi ha gent que li ha ajudat molt. I l’Olivier Peter, el seu advocat suís, n’ha estat un.
Olga: Tenim la garantia que si es queda sola ell l’acollirà.
Ella té el suport dels ciutadans suïssos?
Joan: L’Anna no ha generat gran debat. Ella va fer moltes entrevistes quan va arribar i va generar expectació. Però la posició del Govern suís va ser tan clara des del primer moment que hi ha hagut una repercussió mediàtica i hi ha una certa incredulitat. Que un Estat com Espanya pugui gestionar d’aquesta manera conflictes polítics... Presó i exili per organitzar un referèndum... És absurd. Com ho és el comportament de la diplomàcia espanyola. O el del Ministeri d’Interior, que va oferir a Suïssa entrar al Consell de Seguretat de l’ONU i Suïssa en forma part des de fa 10 anys. Hi ha una certa incredulitat, també indiferència, però molta solidaritat.
Maribel: Ella diu que està tranquil·la, més ara a Suïssa que l’últim temps a Barcelona.
David: Nosaltres només hi hem estat una vegada. No teníem pressa. Era logística familiar. Volem anar menys cops durant períodes més llargs, estar-hi vuit o deu dies. I hem fet una vida familiar que mai no havíem fet. Quan cuinàvem li deia: «a casa teva no sabia on eren els estris de cuina i ara sí que ho sé». Abans ens trobàvem de tant en tant. I ara, per primer cop, he conegut els racons de casa seva a Ginebra estant.
Maribel: I vull que destaqueu sobretot el paper de Berta, la neboda. Seria important. Quan anem allà, les vegades que s’han trobat, s’han quedat soles, a part de tot el grup. A mi sempre em deixen a la vorera. S’estimen totes dues. Ella ja anava pel seu compte a casa de la tieta.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Per Miquel Payeras
La falsa princesa
Per Miquel Payeras
Sèries
Per Toni de la Torre
Racons
| 0.774627 |
curate
|
{"uz": 0.001028630207440425, "ca": 0.9573118463912224, "it": 0.004200240013715069, "fr": 0.00205726041488085, "ro": 0.0010714897994171095, "en": 0.0024429967426710096, "pt": 0.011786387793588204, "es": 0.016200925767186698, "eu": 0.0018858220469741129, "eo": 0.0012857877593005316, "cs": 0.0007286130636036345}
|
: /article/5425/lexili-no-nomes-es-una-forma-deludir-la-preso-tambe-es-una-eina-de-denuncia
|
macocu_ca_20230731_1_569579
|
PLA URBANÍSTIC DE LA VILA DELS JOCS DEL MEDITERRANI (TARRAGONA)
Josep Ramon Mòdol
Actualitzat a 31/12/2010 Tarragona es presenta com a candidata a l’organització dels Jocs del Mediterrani de l’any 2017. El projecte, amb una inversió prevista de 287 MEUR, inclou, a més d’equipaments esportius, una vila mediterrània de més d’un miler d’habitatges per allotjar els atletes, que després de descartar localitzacions com la Ciutat de Repòs i de Vacances o el Parc Científic i Tecnològic, s’ubica a l’ARE de Pou Boronat. Els Jocs del Mediterrani són una competició que es disputa cada quatre anys i on participen els 24 països que envolten el mar Mediterrani. La primera edició tingué lloc el 1951, i actualment s’han disputat setze jocs. L'emblema de la competició són tres anells que simbolitzen els tres continents que hi prenen part: Europa, Àsia i Àfrica. L’òrgan de govern dels jocs, fundat el 16 de juny de 1961, és el Comitè Internacional per als Jocs del Mediterrani (CIJM), amb seu a Atenes. Antecedents L’ambició per organitzar els Jocs del Mediterrani a Tarragona venia de lluny: el 1999 ja es parlava d’intentar organitzar l’edició de 2013, i el consistori va enviar una delegació a l’edició de 2005 celebrada a Almeria. El ple de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar per unanimitat el març de 2007 la formalització d’una candidatura de la ciutat als XVIII Jocs del Mediterrani de 2017. El consistori pensava que l’esdeveniment seria un impuls important per a l’economia de la ciutat, tant pel seu impacte directe, com perquè suposaria un increment de la inversió pública en matèria d’infraestructures i equipaments. Mario Rigau, president de la Associació per a la Promoció de la Candidatura de Tarragona als XVIII Jocs Mediterranis de 2017, creada per gestionar el projecte, va presentar el novembre de 2007 el logotip, el lema (Tarragona Imagina 2017) i el calendari de la proposta tarragonina, i es va mostrar caute sobre les possibilitats daconseguir amb èxit aquest esdeveniment davant les altres candidatures. El gener de 2008, Tarragona va presentar la seva proposta de candidatura al Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consejo Superior de Deportes (CSD), que la van valorar positivament. El juliol de 2008, però, va arribar el primer entrebanc, atès que els dos partits de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), van retirar els seus representants a l’Associació per protestar per la manera com s’havien adjudicat els contractes de promoció de l’esdeveniment, a la vegada que demanaven el cessament del seu president, Mario Rigau, per presumpte tracte de favor. CiU i PP demanaven que fos el mateix Ajuntament i no una entitat privada qui es fes càrrec del projecte, proposta que va acollir favorablement Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que formava part de l’equip de govern. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), es lamentava que la polèmica els feia perdre punts com a candidatura, i apostava per la continuïtat de l’Associació. A final de setembre, CiU i PP van arribar a demanar la dimissió de Ballesteros per aquest afer. Estudi inicial El desembre de 2008 es va presentar l’estudi inicial previ a l’elaboració del dossier de la candidatura que s’havia de presentar al COE. En aquest primer document s’especificava que, a part de Tarragona, que concentraria el gruix de la competició, els jocs tindrien deu subseus a les viles de Constantí, Salou i Vila-seca (totes tres del Tarragonès); Reus i Cambrils (ambdues del Baix Camp); el Vendrell i Calafell (del Baix Penedès); Valls (Alt Camp); Castelldefels (Baix Llobregat) i Barcelona (Barcelonès). L’autor de l’estudi, Vicent Añó, va explicar que seria necessària la remodelació d’instal•lacions ja existents, com ara la plaça de braus, i la construcció de nous equipaments, entre els quals destacaven un centre aquàtic o un palau d’esports. Añó també va destacar que caldria construir una vila mediterrània per allotjar els atletes. Es presenta el dossier de la candidatura A principi d’abril de 2009 es va presentar al COE el dossier de la candidatura, que preveia una inversió de 287 MEUR, dels quals se’n destinaven 100 als equipaments esportius, 130 a la Vila Mediterrània, i 57 a despeses de gestió. L’Ajuntament esperava que l’esdeveniment produís un impacte econòmic de 1.500 MEUR entre 2011 i 2017. Entre els principals equipaments esportius previstos, destacaven el centre aquàtic que es preveia construir a la Bulladera, on actualment hi havia l’estadi del Nàstic, la construcció a Camp Clar del palau d’esports, amb capacitat per a 2.500 espectadors, i l’edificació de l’estadi d’atletisme, per a acollir entre 5.000 i 10.000 localitats. Igualment, es preveia bastir un pavelló nou a Sant Pere i Sant Pau. El dossier també reduïa el nombre de subseus a sis (Barcelona, Calafell, Castelldefels, Reus, Salou i Vila-seca). La Vila dels Jocs El document explicitava que la Vila dels Jocs, que havia d’acollir les delegacions participants en l’esdeveniment i que es calculava que hauria de tenir entre 1.000 i 1.100 habitatges, es faria a la Ciutat de Repòs i de Vacances, una de les residències de temps lliure gestionades pel Departament de Treball destinades a procurar als treballadors i a les seves famílies la possibilitat de gaudir d’un període de vacances i lleure amb uns preus inferiors als de mercat. El complex tenia una superfície de 14 ha i estava situat entre la carretera N-340 i la PLATJA LLARGA, en uns terrenys propietat de la Generalitat.
El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Xavier Tarrés, va afirmar que la zona era ideal per ubicar-hi la vila, per la seva proximitat al mar i a la ciutat, mentre que afirmava que alguns dels equipaments existents es podrien conservar i que no hi hauria afectació ambiental. El secretari general de la Unió General de Treballadors (UGT) a Tarragona, Jordi Salvador, es va oposar frontalment a ubicar la Vila dels Jocs a la Ciutat de Repòs i de Vacances, i va afirmar que defensarien la continuïtat del centenar de llocs de treball que generava el complex. En l’esfera política, Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), CiU i PP també s’oposaven a situar la vila a la Ciutat de Repòs. El COE aprova la candidatura El 29 d’abril l'assemblea del COE va aprovar per unanimitat presentar el projecte de Tarragona com a candidata única de l'Estat espanyol a organitzar els Jocs del Mediterrani de l'any 2017, descartant la proposta de Cartagena (regió de Múrcia). Es preveia que les ciutats d’Esmirna (Turquia), Trípoli (Líbia), Rijeka (Croàcia) i Tànger (Marroc) també presentarien candidatura per als jocs del 2017. La Vila canvia d’ubicació A mitjan mes de maig, l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, va informar que estaven considerant altres dues localitzacions per a la vila: el PARC CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC DE TARRAGONA, on ja s’hi preveia un ús residencial, i la zona de Pou Boronat, una de les ÀREES RESIDENCIALS ESTRATÈGIQUES DEL CAMP DE TARRAGONA II. TARRAGONÈS, on es preveia construir 1.890 habitatges. Ballesteros afirmava en aquell moment que la Ciutat de Repòs continuava essent l’opció preferencial, perquè el sòl ja era de titularitat pública, mentre que a la resta d’opcions caldria aplicar-hi un procés d’expropiacions. Xavier Tarrès va afirmar el juliol de 2009 que es descartava l’opció de la Ciutat de Repòs perquè no permetia les alçades necessàries i apostava per ubicar la vila al Parc Científic i Tecnològic (PCT), on el nou POUM sí que permetia usos residencials. A més, el parc acabava de rebre un impuls important amb la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) per promoure’n el desenvolupament. A principi d’agost, però, el consistori va descartar ubicar la vila al PCT perquè aquell espai residencial era massa reduït, fet que comportaria restar espai d’equipaments educatius i de recerca per poder fer front al creixement residencial. En aquell moment l’opció preferent va passar a ser l’àrea residencial estratègica (ARE) de Pou Boronat, considerada més idònia perquè ja disposava d’una previsió de sòl residencial que excedia les necessitats dels jocs i perquè se’n preveia un desenvolupament a curt termini, atès que ja s’havia signat el consorci urbanístic amb l’INCASÒL, que havia d’urbanitzar la zona. El grup municipal de CiU va criticar el continu canvi d’ubicació de la vila, va recordar la seva posició en contra de les ARE perquè podien suposar la creació de barris segregats urbanística i socialment, i va lamentar la improvisació i descoordinació amb què, a parer seu, havia actuat l’equip de govern en tot el procés. El consistori va ratificar a final d’octubre la zona de Pou Boronat com a ubicació de la futura vila d’esportistes.
L’estadi del Nàstic Els responsables de la candidatura van afirmar el novembre de 2009 que, atès el retard que portava el desenvolupament del PLA URBANÍSTIC DE L’ESTADI DEL CLUB GIMNÀSTIC DE TARRAGONA (CAMP CLAR, TARRAGONA), estaven valorant ubicar part de la competició de futbol a l’antic estadi del Nàstic, que caldria reformar. L’Ajuntament considerava que encara que es mantingués l’estadi, restava prou espai a la Bulladera per ubicar-hi el centre aquàtic previst inicialment. 2017 o 2013? El 15 de gener de 2010 es va constituir el comitè organitzador dels Jocs del Mediterrani 2017 a Tarragona, encarregat de presentar la proposta davant el CIJM i integrat per l’Ajuntament, la Diputació de Tarragona, la Generalitat, l'Estat espanyol i el COE. El 24 de febrer es van presentar l’espot i l’eslògan (“Història que farà història”) que havien de promocionar la candidatura internacionalment. A partir del mes de març de 2010 es va estendre el rumor que les ciutats gregues de Volos i Larissa, que havien d’acollir l’edició de l’any 2013 dels Jocs del Mediterrani, podien renunciar a la seva organització, atesa la crisi econòmica que afectava aquell país, i que el CIJM hauria demanat al COE la possibilitat que en fos Tarragona la ciutat organitzadora si bé un any més tard, el 2014. L’alcalde es va mostrar disposat a acceptar el canvi de dates, tot i els inconvenients que podia comportar atesa la reducció del calendari previst per a la realització de les infraestructures previstes, sempre que se’ls fes arribar formalment la proposta. Ballesteros va afirmar que en tot cas això hauria de comportar una acceleració de la inversió estatal per poder disposar a temps de les instal•lacions necessàries. Aliè a aquests rumors el mes de setembre un comitè evaluador va visitar la ciutat de Tarragona. Es preveia que el mes de juny de 2011 el comitè escollís la ciutat organitzadora dels XVIII Jocs del Mediterrani del 2017. Mentrestant a final de 2010 encara no se sabia si Volos i Larissa acabarien renunciant als Jocs de 2013. Més informació cijm.org.gr crvt.blogspot.com tarragona2017.org
Tarragonès
Localització
| 0.872955 |
curate
|
{"ca": 0.993971433871267, "es": 0.004915600074197737, "en": 0.0011129660545353367}
| |
macocu_ca_20230731_8_239474
|
Etiqueta: futgol
Germán Inglés i el FC Ascó han arribat a un acord i el tècnic, que s'ha assegut a la banquesta riberenca dos temporades, no seguirà la propera campanya a Primera ...
Cristian Roglan és el nou president del CF Jesús Catalònia, que comptarà amb una nova junta directiva formada pel vicepresident Àngel Portulla; el tresorer Eduard Gil (fins ara era Mele ...
| 0.749248 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_25586
|
El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha indicat aquest dijous que el 13% de les persones amb Covid-19 no segueixen l'aïllament prescrit i el 45% dels seus contactes declaren que no compleixen la quarantena.
Aquest percentatge inclou situacions diverses però agrupa les persones que per algun motiu no han fet l'aïllament del tot, ha indicat Argimon. Aquestes dades s'han obtingut a través del seguiment telefònic que fa el Departament de Salut.
El coordinador de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, ha lamentat que "els diagnòstics no serveixen de res si després la gent no es queda a casa". A través dels cribratges massius s'han fet 33.298 proves, de les quals 711, el 2,14%, han donat positiu.
Mapes interactius
MAPES Més del 10% dels residents en geriàtrics catalans han mort pel coronavirus
Consulta en mapes i taules interactives en quines comarques s'han produït més defuncions en residències, on tenen més pes respecte la mortalitat total o com ha evolucionat l'impacte en aquests centres
Entrevista
Josep Maria Argimon: «Avui no tenim dades, ni de bon tros, per pensar en un confinament»
El secretari de Salut Pública sosté que la situació és "estable", però que cal fer baixar la corba de contagis tenint en compte que poden créixer al setembre, quan el curs escolar ha de començar "sí o sí"
coronavirus
Els factors que més augmenten el risc de morir per coronavirus
Un estudi realitzat a nivell estatal detecta fins a 17 variables que constitueixen factor de risc
coronavirus
Així hem de guardar les mascaretes a casa entre ús i ús
El lloc on la guardem i com ho fem és vital per poder-la reutilitzar
Tota l'actualitat, minut a minut
Segueix, en directe, el que està passant a Catalunya i al món
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9815668202764977, "es": 0.00576036866359447, "en": 0.012672811059907835}
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/207806/gairebe-meitat-dels-contactes-estrets-contagiats-se-salten-quarantena
|
mc4_ca_20230418_9_159196
|
Coure i acer amb revestiment de brides Proveïdors i fàbrica Xina - Empresa - Shenao Materail
Coure i acer revestit de brida
Procés de producció de coure-acer amb revestiment de brida:
Avantatge de coure-acer amb revestiment de brida:
Les aplicacions de coure-acer amb revestiment de brida:
Shenao Materail té experiència en la fabricació d'acer brida de coure d'alta qualitat recoberta. Tenim una fàbrica de professionals que es dedica a la de l'acer-coure revestit avançada brida de desenvolupament i producció. Benvingut a posar-se en contacte amb nosaltres.
Hot Tags: Coure i acer amb revestiment de brida, Xina, proveïdors, fàbrica, empresa
Un parell de: Titani amb revestiment de coure de la placa
Següent: Coure i acer amb revestiment de placa mà Per conductiva
| 0.71643 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.ca.baojicuclad.com/metal-clad-material/copper-steel-explosion-clad-plate/copper-steel-clad-flange.html
|
oscar-2301_ca_20230418_1_174609
|
Ja coneixes el centre d'interpretació ART ECCLESIA de Santa Maria de Segur? Pots visitar-lo cada tercer diumenge de mes! És obert d' 11:00h a 13:00h. A les 12:00h hi ha visita guiada.
CASTELL DE SANT ESTEVE DE CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS
Visites guiades el segon diumenge de cada mes a les 11:00h. Durada: aproximadament 1 hora. Preu: 2€ per persona (menors fins a 10 anys: gratuït) Informació i reserves: 93 869 30 31 (Ajuntament...
MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL JOSEP CASTELLÀ I REAL
Visites guiades el 2n i 4t diumenge de mes d'11:00h a 13:30h. El preu es d'1€ per persona. Petit museu que exposa importants peces del "Municipium Sigarrensis" i de "La Batalla dels Prats de Rei...
NUCLIS AMB ENCANT A L'ALTA ANOIA
Vine a l'Alta Anoia a descobrir els nuclis amb encant de Copons i Castellfollit de Riubregós, gràcies a Anoia Turisme i Anoia Patrimoni!! Visita'ns a l'oficina i descobreix-los! !
TOPS TURÍSTICS DE L'ALTA ANOIA
Des del Consell Comarcal ens han fet arribar uns llibrets on es pot trobar tota la informació dels indrets que es poden visitar a l'Alta Anoia. També hi trobareu els indrets més destacables de p...
Alta Anoia / Punts d'Interès / Església de la Mare de Déu del Portal
Municipis
Notícies
Allotjaments
Activitats
Gastronomia
Senderisme i BTT
Punts d'Interès
Històries del Territori
Escoles
Església de la Mare de Déu del Portal
Autor: Administració Alta Anoia
Veure imatges en detall
L’actual edifici, ubicat al carrer de Carme Muñoz, de línies barroco-neoclassicistes, fou bastit entre els anys 1765 i 1787 en el mateix lloc ocupat originàriament pel Portal Major de la muralla, en el qual s’hi obria una capelleta on es venerava la imatge gòtica de la Mare de Déu. A principis del segle XVII, però, ja hi havia una petita capella, que a mitjans de la centúria següent es trobava en un estat força lamentable. L’actual temple, bastit en acció de gràcies per haver lliurat la vila de la pesta l’any 1761 i pel fet que el Papa Benet XIV va concedir indulgència plenària a tots els que visitessin la capella havent rebut els sants sagraments, consta d’una sola nau amb cúpula central que presenta decoració moderna. Un dels punts on s’aprecien millor les característiques d’aquest estil barroco-neoclàssic és la façana principal, amb porta d’arc rebaixat enquadrada per una forma adintellada coronada per un timpà partit i flanquejada per columnes. En el timpà es pot llegir “Regnante Carolo III 1781”. El lloc de l’antic altar barroc va ser decorat el 1945 per unes pintures, obra del vigatà M. Costa. La imatge de la Verge que s’hi venera és una escultura en pedra saulonenca, d’uns 70 cm, d’estil gòtic, datada entre finals del segle XIV i el segle XV, policromada amb posterioritat; representa la Verge asseguda, portant un ceptre a la mà dreta i sostenint el Nen – que porta un ocell a la mà esquerra i amb acció de beneir la mà dreta- dempeus sobre el seu genoll esquerre.
La tradició parla que la Verge del Portal ha obrat diversos i prodigiosos miracles. El 1761 va ser passejada en processó pels carrers de la població en ocasió d’una devastadora pesta que assolava la població; després d’aquest acte de fe es van recuperar tots els malalts, fins i tot els més greus. També es relata com en el decurs de la construcció del santuari actual, es van traslladar les columnes de l’església el 27 de gener de 1782 amb un carro de quatre rodes, amb tan mala fortuna que una d’elles es va desprendre i va deixar la cuixa d’Isidre Vilar molt mal parada; sota la protecció de la Verge, però, va quedar guarit sense cap dificultat. També s’esmenta que quan els treballadors s’ocupaven de situar les bigues a la part més alta de la mitja taronja, l’endemà de Reis de l’any 1786, va caure Jacint Gallés des d’aquesta gran alçada, i, protegit per la Verge, va poder anar a casa pel propi peu.
Localització: C/ Església, s/n.
Accés: Molt fàcil
Visita: Exterior i lliure
Per accedir a l’interior, cal demanar la clau a la rectoria dels Prats de Rei, Tel. 93 869 82 92
Participa per poder posar les
teves fotos en aquesta entrada...
Si t'interessa, mira aquí les
Bases del Concurs de Fotografia
Derzeit 1 von 5 Sternen.
1
2
3
4
5
Valoració: 1/5 (1 vots en total)
Gràcies per votar!
Acabes de votar!
El teu vot s'ha canviat, gràcies per votar!
Descarregar en PDF
Enviar per correu
Comentaris
No hi ha cap comentari. Sigues tu el primer en comentar Església de la Mare de Déu del Portal !
Connecta o crea un compte d'usuari per a comentar.
Informació Relacionada
Creu de terme del Portal
Derzeit 2 von 5 Sternen.
Casa del carrer del Forn, 3
Derzeit 0 von 5 Sternen.
Plaça Major
Derzeit 0 von 5 Sternen.
Cal Tabaqueru
Derzeit 0 von 5 Sternen.
Església de Santa Maria
Derzeit 2 von 5 Sternen.
Conjunt epigràfic
Derzeit 0 von 5 Sternen.
La Carmona
Derzeit 5 von 5 Sternen.
La postguerra
Derzeit 0 von 5 Sternen.
Una pinzellada d’història
Derzeit 0 von 5 Sternen.
Vivències d’un exalumne, el meu avi
Derzeit 0 von 5 Sternen.
Com Arribar?
Des de:
Consorci per la Promoció de l'Alta Anoia · Passeig Josep Mª Llobet, s/n , (cantonada amb ctra C-1412) Els Prats de Rei . T. +34 938680366
| 0.69157 |
curate
|
{"ca": 0.8639183510106063, "es": 0.02261356814088453, "pt": 0.014608765259155493, "en": 0.0324194516710026, "fr": 0.00040024014408645187, "it": 0.005603362017210326, "id": 0.003201921152691615, "de": 0.05563338002801681, "sv": 0.00020012007204322593, "nl": 0.0014008405043025814}
|
http://www.altaanoia.info/cat/Punts-d-Interes/Esglesia-de-la-Mare-de-Deu-del-Portal
|
cawac_ca_20200528_3_70033
|
El camp de l'Arraona-Merinals, amb gespa
Ahir vaig tenir l’alegria de visitar el camp de futbol Arraona-Merinals i comprovar que les obres han avançat molt. La gespa artificial està pràcticament instal·lada, i de fet ara estan afegint-hi el cautxú. Bona part de la grada també està instal·lada, i estan treballant intensament en els vestuaris i l’interior de les instal·lacions. De fet, estic convençut que va ser l’última visita d’obres.
No vull deixar de donar les gràcies a les dues entitats que utilitzaran aquesta instal·lació: la U.D. Marina i del C.E. Mercantil. Gràcies per haver treballat conjuntament, per haver estat capaços de veure que el futur passa per la suma. Moltes gràcies, i enhorabona.
| 0.725888 |
curate
|
{"ca": 0.9612625538020086, "es": 0.03873744619799139}
|
http://blog.manuelbustos.cat/2010/07/22/el-camp-de-larraona-merinals-amb-gespa/
|
mc4_ca_20230418_5_610776
|
Organigrama - IniciativaVerds
Arrel de la web > Qui Som > Organigrama
IniciativaVerds-EQUO es dota dels següents òrgans:
Representa el conjunt de persones afiliades i simpatitzants. El Congrés és l’òrgan suprem de l’organització. Les seves funcions són, entre d’altres: fixar els principis polítics, els programes i prioritats de feina de l’organització; i elecció dels membres de la resta dòrgans.
Màxim òrgan entre Congressos i representa el conjunt de persones afiliades i simpatitzants.
Òrgan executiu de les estratègies i propostes marcades per la resta d’òrgans. L’executiva constitueix l’òrgan de coordinació d’IniciativaVerds-EQUO entre els intervals de reunions del consell. Assumeix les següents funcions:
Coordinar i aprovar les propostes d’actuació dels seus membres i exercir la resta de competències que marquen els seus estatuts.
Els/les membres de l’Executiva són els òrgans encarregats d’executar les directrius, actuacions i funcionament del partit en les àrees que li són assignades
L’executiva es reuneix amb una periodicitat mínima mensual en reunions obertes a tota la militància. Composició actual:
Resta de membres de l’executiva
Apol·lonia Mirallles
Ignasi Gàlvez
Joan Goizard
Pau de Vilches
Josep Mª Rigo
Tomeu Tugores (Responsable de Finances)
Toni Servera (Responsable de Xarxa/Organització)
La Comissió d’Arbitratge té com a funció la resolució dels conflictes interns que siguin sotmesos a la seva consideració per part de l’Executiva, o de les Assemblees locals i la resolució dels recursos interposats.
Salvador Colomer
Mesa Federal EQUO
| 0.769531 |
curate
|
{"es": 0.036245954692556634, "ca": 0.9093851132686084, "en": 0.02912621359223301, "fr": 0.02524271844660194}
|
http://www.iniciativaverds.org/qui-som/organigrama.html?lang=ca
|
oscar-2301_ca_20230418_2_24660
|
El Bibliobús Puigdon és un servei púbic obert a tothom que ofereix el servei a Tavèrnoles un dimecres cada quinze dies, de 15:30 a 18:30h.
| 0.69598 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.tavernoles.cat/actualitat/agenda/2862-bibliobus-puigdon.html
|
macocu_ca_20230731_2_97037
|
L’executiu ha aprovat una nova quota d’immigració per a resoldre els buits puntuals al mercat laboral que no es poden cobrir amb la mà d’obra interior que es troba actualment en situació d’atur.
Segons el comunicat de premsa difòs ahir, es tracta de 116 autoritzacions de residència i treball que pretenen afavorir “la contractació de personal d’alt valor afegit, molt especialitzat i de forma limitada”. El Govern va assegurar que, com totes les anteriors, la nova quota “prioritza la contractació de mà d’obra del mercat interior”.
Tanmateix, el comunicat també va posar de manifest que el contingent de permisos és fruit de “l’observació de la situació socioeconòmica actual” i de les consultes als agents productius i que es limita, per a tres sectors econòmics amb molt de pes (l’hostaleria, el comerç i la construcció) a la contractació de perfils professionals que no estan inscrits al Servei d’Ocupació o bé que ho estan en una xifra que no pot satisfer l’oferta.
Per categories professionals, 20 permisos són per a personal directiu d’empreses o administracions públiques, 33 per a l’ocupació professional de professionals científics i intel·lectuals, 36 per a perfils tècnics (delineants i dissenyadors, tècnics en ciències naturals i en sanitat i en ciències físiques, químiques enginyeria i informàtica, esportistes professionals i entrenadors, entre d’altres professions), 15 per a caps de cuina, de menjador o llocs de treball similars, 6 per a auxiliars d’infermeria hospitalàries o d’atenció primària i 6 més per a assistents domiciliaris.
| 0.856846 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_0_223345
|
L’any 2012, essent alcaldessa la Sra. Teresa Ferrés, l’Ajuntament de Palamós cedia el local situat a l’edifici de titularitat municipal del carrer Orient 28.
Aquesta cessió ens ha permès treballar millor i augmentar els nostres serveis que actualment atèn a cent persones i dona feina a seixanta treballadors. Un creixement que ens ha obligat a buscar una seu més gran cedida per l’Ajuntament de Calonge-Sant Antoni
A la foto la Directora Tècnica de la Fundació, Vicky Ger, retorna les claus a l’actual alcalde, Sr. Lluís Puig. La imatge recull un instant que reflexa el nostre agraïment que ens acompanyarà molt anys.
És un exemple més de com la iniciativa privada amb la col·laboració de l’administració local dóna qualitat a les persones amb discapacitat del Baix Empordà.
MOLTES GRÀCIES, AJUNTAMENT DE PALAMÓS.
LLAR 2000
El dia 11 de setembre per celebrar la Diada els nois/es de la llar 2000 van anar de passeig per Palafrugell i diumenge van anar a fer un pícnic a la Bisbal d’Empordà.
NOU SERVEI DE PERRUQUERIA
Volem agrair el servei que ens ha proporcionat en Raul, el perruquer de la barberia Barber Shop de Santa Cristina d’Aro.
Avui, ha iniciat el seu servei amb els residents de la llar 2000.
Tots i totes estan molt contentes pels resultats obtinguts i la seva amabilitat.
Gràcies Raul, ets un professional de cap a peus!
VISITA INSTITUCIONAL
El Sr. CARLES CAMPUZANO, Director General de DINCAT ha volgut conèixer personalment la Fundació Vimar.
El passat divendres, 17 de setembre, Carles Campuzano va visitar el Servei de Teràpia Ocupacional de Santa Cristina d’Aro, la Residència Robert Pallí de Sant Feliu de Guíxols, la Llar Residència la Gavina de Sant Antoni de Calonge, les noves oficines situades també a St. Antoni de Calonge i el Servei de Teràpia Ocupacional i Centre d’Atenció Especialitzada La Bòbila de Palafrugell.
VIMAR vol agrair el seu interès i també dir que rebre’l ha estat un luxe.
Les seva presència i les seves paraules ens han encoratjat en la nostra defensa dels drets de les persones amb especials capacitat del Baix Empordà.
A les fotos podem veure a Carles Campuzano i Raimon Sarret, Patró i Tresorer de la Fundació, escoltant les explicacions de Sots Coordinadora del Servei, Sabina Rubau.
A les altres fotos Vicky Ger, Directora Tècnica de la Fundació i Raimon Sarret mostren les noves oficines al Sr. Carles Campuzano.
PRESENTACIÓ DE LA COOPERATIVA “LA MAR DE DONES”
Dissabte, 18 de setembre, a les 10 hores, en l’Espai del Peix”, completament ple, Teresa Ferrés i el seu equip presentaven brillantment la Cooperativa “La mar de dones”.
La mar de dones vol fomentar la sensibilitat i la recuperació de tot el mon relacionat amb la pesca, posant molt èmfasi en el paper que, des de darrera, sempre hi han tingut les esposes, mares i germanes dels pescadors.
Aquesta iniciativa s’amplia amb un ventall d’altres sensibilitats totes vinculades amb el medi ambient i l’estima del nostre territori.
Des d’aquesta sensibilitat van demanar la col·laboració de VIMAR que se sent molt honrada amb la invitació i participa, amb el treballs dels seus usuaris del Servei de Teràpia Ocupacional de Santa Cristina en l’elaboració de productes que acompanyen la seva gastronomia.
Gràcies “MAR DE DONES” el mon es mou des de la sensibilitat i vosaltres ens en doneu una bona dosi.
CATÈRING VILANOVA
Donar el servei de càtering a una residència i un centre de dia petits durant les vacances d’estiu del personal i cobrir les baixes laborals de cuina no són cap negoci.
Malgrat això Jordi Vilanova, a qui vàrem conèixer en un sopar del ¨Rotary Club” a Girona, s’oferí espontàniament per donar-nos aquest servei, a través de la seva empesa, CATERING VILANOVA, a la Residència Robert Pallí i al servei de Teràpia Ocupacional de Santa Cristina d’Aro sempre que el necessitéssim.
I així ho ha fet: en Jordi, la seva empresa, CATÈRING VILANOVA ens ha solucionat un gran problema.
Ho volem dir i agrair!
GRÀCIES CATERING VILANOVA, GRÀCIES AMICS DEL ROTARY
REUNIÓ DE LA JUNTA DE L’ASSOCIACIÓ CASTELL
que agrupa els familiars i amics de VIMAR.
Divendres 24 de setembre en els locals del Servei de Teràpia Ocupacional de Santa Cristina es va reunir la Junta de l’Associació Castell.
Aquesta trobada va servir per presentar el nou gerent de la Fundació Vimar i per programar les diferents activitats del curs que ara comencem.
L’Associació donà la benvinguda al nou gerent desitjant-li els millors èxits en la seva gestió. Uns èxits que es concretaran sempre en la qualitat de vida de les persones ateses en els serveis de Vimar, els nostres fills.
ETS MOLT BENVINGUT EDGAR.
NOU GERENT
EDGAR ORTIZ CAMBERO
Nou Gerent de la Fundació Vimar
Té 35 anys.
La seva formació és Direcció d’Empreses per la Universitat Ramon Llull, Ciències Empresarials per la UB, Màster Gestió Esportiva UPF Barcelona _School of Managment, Filosofia (UAB).
La seva experiència. Direcció Secció Hockey (Futbol Club Barcelona) Gerència BSHC (Barcelona Stick Hockeu Club).
Categories
Activitats (45)
Actualitat (269)
Colonies (1)
COVID19 (4)
Donacions (21)
Metodologíes (5)
Solidaritat (10)
Subvencions (37)
Voluntariat (7)
Xerrada (7)
© Fundació Vilagran Maristany | Av. Unió 18 - 17252 Sant Antoni de Calonge | Avís legal | Política de privacitat | Política de cookies
Gestionar el consentiment de les galetes
Per oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les galetes per emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. Donar el consentiment a aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com ara el comportament de navegació o identificadors únics en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament determinades característiques i funcions.
Funcional Funcional Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferències Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
| 0.742991 |
curate
|
{"es": 0.040023717758671806, "ca": 0.7792766083605099, "en": 0.16483842276904834, "ro": 0.0013341239252890602, "pt": 0.006818855618144086, "it": 0.003261191817373258, "ja": 0.0028164838422769047, "eb": 0.001630595908686629}
|
https://www.fundaciovimar.org/activitats-realitzades-setembre-2021/
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_608646
|
M'agradaria conèixer alternatives de bancs catalans que no fos cap dels dos grans. No és per un particular, es tractaria d'una empresa que necessita flexibilitat per la gestió. Per raons X voldria continuar treballant amb bancs catalans, però si no trobo opcions, o considero que aquests bancs no treballen amb una filosofia win to win (sempre busquen el seu benefici propi d'una forma abusiva), no em quedarà més remei que anar a trucar portes de bancs estrangers, siguin espanyols o d'altres llocs. Coneixeu alternatives a aquests dos bancs per una PIME?
No sé si és una bona alternativa, però jo em vull passar a la Caixa de Guissona.
Jo m'estic plantejant obrir allà un compte secundari, per aquelles coses que un no voldria fer servir el seu compte principal ( comprar per internet , etc etc...). Però com a compte principal no ho veig del tot clar sobretot per l'escasetat d'oficines.
L'escassetat d'oficines no és un problema. Pots treure diners als caixers de la caixa sense cap recàrrec (tenen com un pacte o no sé quina història). Bé, ara no recordo si era la caixa o un altre, però tenen aquest pacte. L'únic problema seria per anar a fer gestions. Diria que només estan a Reus, Guissona i a no sé quin altre lloc, en tenen només tres. El que està clar, és que tampoc és una banca ètica, però vaja, crec que és millor que un gran banc, i a més és del país. Jo m'ho vull posar tot allà.
Es pot obtenir diners en metàl·lic sense comissió de qualsevol caixer servired.Oficina també a Lleida i Barcelona.
i per als ingresos? suposo que hauria d'anar a una oficina seva o fer-los per transferència, hi ha algun altre opció?
| 0.798498 |
curate
|
{"ca": 0.9442033477991321, "it": 0.04401735895846249, "nl": 0.011779293242405457}
| |
oscar-2201_ca_20230904_13_176265
|
A banda de la ja popular felicitació de festes d’Elfyourself, en un dia com avui, vigila de Nadal, em feia gràcia penjar la primera felicitació de Nadal per televisió que la Reina d’Anglaterra té com a vídeo estrella en el seu nou canal al YouTube. Però resulta que ni aquest ni cap altre vídeo a […]
Llegir l'article complet
Contacte
Sóc a…
Què estic fent…
Twitter
follow me on Twitter
Què estic veient…
www.flickr.com
Daniel García Peris Photoblogging photoset
Translate to:
ArabicBulgarianCatalanChinese (Simplified)Chinese (Traditional)CroatianCzechDanishDutchEnglishFilipinoFinnishFrenchGermanGreekHebrewHindiIndonesianItalianJapaneseKoreanLatvianLithuanianNorwegianPolishPortugueseRomanianRussianSerbianSlovakSlovenianSpanishSwedishUkrainianVietnamese
Powered by Google Translate.
Comentaris recents
SLJ: HOLA QUIERO PRESENTARME AL NIVELL MEDIO, ME DIJERON QUE HABIAN 35 VIDEOS DE CITILAB ALGUIEN PODRIA DECIRME DONDE...
Daniel García Peris: Els darrers dies hem viscut amb consternació les pintades al Funi acabat de recuperar. No és pas...
Pep: Bon dia Si us plau, corregiu aquestes errors (sí, error, com tots els mots abstractes en -or, ha de ser femení...
miriam: Hola el mes passat vaig presentar-me al nivell mitjà el 18 de gener i pels pells no he pogut obtenir la nota...
Adriana: Hola, algú que hagi fet l’examen de nivell avançat em sabria donar algun consell o recomanació? O si...
Seguidors
Follow this blog
Recopilatoris
Entrades recents
Ciao, rei!
Estiu proper
L’esport post-covid
La nova normalitat
Mai ho hauríem pensat
Bona nit Gelida!
La lliçó de córrer
Els Reis de la il·lusió
Santa Llúcia Solidària
95 anys
2n 1-O
Sardana per un país
El vi de la casa
Salvar l’onada
Enoturisme és molt més
Categories
Actualitat
Bloc
Catalunya
El Nord del Penedès
Espanya
FontBarbuda
Gelida
Penedès
Records de viatge
Turisme
UOC
Web 2.0
Ajuntament anoia Barcelona Bloc blocaires blocs blog blogs bloguers catala Catalunya cava col.laboració comunicació comunitat cultura educació enoturisme Espanya fotografia Garraf Gastronomia Gelida Història Institut d'Estudis Penedesencs jornades literatura patrimoni Penedès Penedesfera podcast política promoció Ràdio social media societat solidaritat Turisme TV3 Twitter Vi Vilafranca Vilanova i la Geltrú Vins&Blogs Web 2.0
WP Cumulus Flash tag cloud by Roy Tanck and Luke Morton requires Flash Player 9 or better.
Arxius
Arxius Selecciona el mes agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 octubre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 gener 2009 desembre 2008 novembre 2008 octubre 2008 setembre 2008 agost 2008 juliol 2008 juny 2008 maig 2008 abril 2008 març 2008 febrer 2008 gener 2008 desembre 2007 novembre 2007 octubre 2007 maig 2007 març 2007
| 0.727751 |
curate
|
{"ca": 0.78125, "pt": 0.02099236641221374, "fr": 0.02075381679389313, "ru": 0.004770992366412214, "en": 0.12452290076335878, "es": 0.03721374045801527, "sr": 0.0016698473282442746, "it": 0.002385496183206107, "de": 0.005009541984732824, "eb": 0.0014312977099236641}
|
http://www.danielgarciaperis.cat/tag/elisabet-ii
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_217988
|
Comptador: https://w2.countingdownto.com/1539684Obro aquest fil per anar fer el seguiment de l'intent de cardar per part meva. Nou any, nous propòsits. Bé, aquest ja el tinc des de fa temps, però he tingut la genial idea de compartir-ho amb vosaltres Tinc 22 anys i segueixo sense mullar, això crec que es mereixia un fil. No vull orcos ni travelos. Prefereixo que el lligar no sigui per internet, tot i que segurament ho utilitzaré també. Pagar tampoc és una opció. Posaré el contador a 0. Ara mateix tinc 0 intents, no compto rebutjos passats ni altres coses, i intentaré anar relatant els intents per aquí, siguin fallits o amb èxit (segurament seran menys aquests darrers). De moment el DIA 1 no vaig intentar ni fer res, però quan tingui interaccions i tal ho intentaré resumir i (si voleu) em podeu donar consells. Aniré comentant per el fil en comptes d'actualitzar. Us podeu abstenir de comentar i només llegir, o fotre'm pressió, riure, tant se val. No sóc cap attention whore. El que vull és demostrar que sóc un gafe i que ho tinc força fotut amb aquest tema, però aviam si pel que sigui, aquest any tot va millor! P.D: Aquest fil s'acaba a la que hagi cardat.
Tinc 30 anys. Treballo i estudio. En tot l'any només he sortit dues vegades. I he mullat les dues. Ara tot i q les noies tenien entre 8 i 10 anys menys q jo i no eren grasses. Cap de les dues m'agradava. Quan acabi els parcials em ficaré més seriosament.fa uns tres anys q no perdo el temps. Si amb una noia no li veig futur com a parella no la veig més. Per molt simpàtica q sigui i bon sexe que m'hagi donat.no sé si és una xifr alta o baixa. Però tinc calculat que el 67% de les noies amb qui he estat tota la vida només he tingut una nit de sexe i adéu.per exemple l'any passat vaig estar amb 12 noies. I només vaig repetir amb una perquè el seu físic em pirrava. Totalment del meu gust. Però després de 5 setmanes la vaig deixar perquè només era una relació de sexe i jo no compartia gens els seus valors. A més q em va explicar q li va fotre diverses vegades les banyes al seu ex amb el seu millor amic. I tot i q l'escoltava sense jutjar-la mentre m'ho explicava pensava "per molt bona que estiguis a l'igual acabo amb tu".en fi, q després d'un temps em sentia malament amb mi mateix i perque sóc un ideAlista i crec en l'amor.hi ha una cosa q us volia preguntar. Com és q hi ha noies. Sobretot de 18 a 20 i pocs. Que es pensen q acabaré sent el seu novio passant una nit de sexe?És q em fa sentir realment malament. Per que les noies canvien tant? Si abans del sexe et feies "la dura" per q ara em dius per una nit q em menjaries a petons dia sí i dia també?no podem tornar com abans q ens escriviem de tant en tant sense ser tan carinyosos?
Comparteixo el teu pensament. No sé si és perquè la meva vida ara té altres prioritats però ara l'últim que vull és tenir parella. Darrerament he de reconèixer que he tingut bastant èxit fins i tot amb nois que he pensat "tete que fas amb mi? que jugues en altra lliga" doncs no sóc dona "melafo" com dieu per aquí. Nois que en altre moment potser m'hauria quedat penjada per com m'han tractat, per com són, per com hem funcionat en el llit etc. en canvi ara estic que ho he gaudit molt però em fa molta mandra el voler mantenir contacte i com ells tampoc són pesats encara funciona millor. Potser si trobés un noi que em fes sentir quelcom més profund la cosa canviaria, per exemple ahir vaig conèixer un grup d'italians un d'ells un pibon per a totes les noies del lloc, doncs jo vaig acabar parlant amb el seu amic que era super interessant i maco i tot i que el seu físic no cridés tant l'atenció a mi em va encantar la seva personalitat. Llàstima que tot es va acabar en una bonica i interessant conversació. El tema de les emocions i sentiments és tot un món. Potser el que hauries de fer es pujar el rang d'edat, doncs és poc probable que acabis tenint com a parella noies de 18 o 20 anys, simplement esteu en diferents etapes de la teva vida i depenent de les teves prioritats no hi podràs treure més suc del que ja t'ha tret ella.
Tens la meva edat? Amb la gent de 30 i escaig cap amunt tot és més cerebral. El que passa q he sortit escaldat. Tinc més coses en comú amb gent de la meva generació i les noies emocionalment m'enganxen molt més. I quan m'he enganxat i els projectes de vida no concorden, perquè la paciència q pot tenir una de 20 no la té una de 30. I a més portes temps amb ella, encara q les deixés a la ex, Per mi va ser molt dolorós. I per la última vaig anar un mes al psicòleg. Crec q es per això q surto amb noies més joves. Perq ara no em veig oferint cap projecte amb comú si no té paciència amb mi. I si no té present q en època d'exàmens els findes els passarà sola.però també és difícil q algú se enamori de tu i demanar-li no ser "l'eix central" de la seva vida. Vaig decidir tornar a la uni i tinc més una vida d'algú de 20 i escaig q d'un de trenta.les q tenen 12-8 anys menys q jo no em miren tant per la meva situació laboral i econòmica. De totes maneres costa més lligar amb 30 anys q amb 18-20 a noies d'aquesta edat. D'això ho tinc empiracament demostrat. De fet. Quan vaig deixar la ex i vAig tornar Al ruedo tot rovellat. Ja em vaig adonar q no era bo q digués la meva edat.és curiós com et posen amb 30 anys q tens 23 anys si estàs amb una de 19. I això que des dels 25 tinc alopècia. Estic, potser no tant. Però com el rakitic. Amb entrades. Rotllo Jordi Gonzàlez. Hahaha
Precisament, no creus que amb una noia de la teva franja tindràs més en comú? Entenc que l'estil de vida que porti una persona és molt important, a mi també m'ha passat quelcom similar amb algunes de la meva edat en què senzillament estem en pantalles diferents; i llavors busques en altres edats. Però no em deixa de frustrar quan en trobes una d'interessant amb qui connectes bé que lògicament els seus referents generacionals no són els mateixos que els teus. I els referents diferents només acaben sent la punta de l'iceberg.
| 0.799992 |
curate
|
{"ca": 0.9596746865469332, "fr": 0.008641138597085733, "es": 0.011521518129447645, "en": 0.009318874957641478, "pt": 0.007455099966113182, "it": 0.003388681802778719}
| |
mc4_ca_20230418_18_169820
|
Aventuras en la Palma d´Ebre: COCA DE LLARDONS
Foto Eulàlia
Les coques de llardons costen bastant dinerets si s'han de comprar. Si les fem, surten més bé de preu, sense dubte. Així doncs...:
Uns 100 grams de llardons
Una planxa de pasta fullada
Esmicolem els llardons fins que quedin reduïts a petits fragments. Es parteix en dos la planxa de pasta fullada, i sobre una es col.loquen els llardons matxucats i un bon grapat de sucre; tot seguit es tapa aquesta preparació amb l'altra planxa de pasta fullada. Es comprimeixen les vores per tal de segellar-les i es fica al forn la coca a foc mig durant 20 minuts. En treure la coca, es pot espolvorejar amb sucre per sobre.
| 0.724028 |
curate
|
{"es": 0.06959152798789713, "ca": 0.9304084720121029}
|
https://aventurasenlapalmadebre.blogspot.com/2018/03/coca-de-llardons.html
|
cawac_ca_20200528_1_42264
|
Avui us porto un video que m'ha encantat. Mireu, resulta que fa un temps dos joves aficionats al món del audiovisual es van coneixer per internet i van decidir emprendre una aventura mooolt ambiciosa: retratar el Parc Natural de Yosemite , als EUA, durant totes les estacions de l'any i tots els moments del día a través de fotografies i així fer un muntatge de video ... El resultat és IMPRESSIONANT!
A part de la bellesa del parc és fascinant com et dóna la sensació de ser allà, de estar-ho visquent!
Em presento!
Ja em coneixeu, sóc l’Aidi i vull dir-vos que em fa molta il·lu tenir el meu propi blog, on parlaré de les meves pel·lis preferides, de les últimes tendències de moda, dels meus somnis... de tot! A mi m’encanta que hi hagi bon rotllo, així que espero que us agradin els meus posts i els comenteu tant com vulgueu! I si no us agraden, també, eh? Però sempre amb respecte!
| 0.824958 |
curate
|
{"ca": 0.9522727272727273, "pt": 0.013636363636363636, "it": 0.03409090909090909}
|
http://blogs.super3.cat/blogaidi.php?blogid=614&archive=2012-1-25
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_174712
|
La Fiscalia investiga si Rodrigo de Santos va gastar 45 mil € de Cort en ‘puticlubs’ Les gestions efectuades pels agents relacionen els pagaments amb locals d’homosexuals P.M. Palma. Javier Rodrigo de Santos, extinent de batle i exregidor d’Urbanisme de Cort, és objecte d’una investigació per part de la Fiscalia Anticorrupció i del Grup de delinqüència econòmica del Cos Nacional de Policia (CNP). Rodrigo de Santos és sospitós d’haver gastat més de 40 mil euros en clubs de cites amb la targeta de crèdit de Cort. El delicte pel qual podria ser acusat és el de malversació de diners públics. L’exregidor va ser citat ahir a declarar a la Fiscalia, sense que hagi transcendit el resultat de la diligència. Dins de les investigacions dutes a terme, es tenen també fortes sospites que tots els ‘puticlubs’ en què es van fer els pagaments s’ofereixen serveis de relax amb homes. L’«alarma» es va encendre fa poc més d’un mes, quan responsables de Cort van comprovar que una sèrie de despeses de la targeta de l’exregidor eren si més no «estranyes». L’esmentada targeta s’havia utilitzat a hores tan intempestives com les quatre de la matinada, o les set del matí, i en empreses amb activitats que apareixen al comprovant de pagament, no es corresponen amb el «servei» que en realitat ofereixen. A partir d’allà es va començar a treballar per part de la Fiscalia i del CNP. Així, es va constatar que aquestes despeses es van iniciar a finals de 2005 i, l’últim per aquests conceptes, és de finals de maig o principi de juny de 2007, és a dir, després que el partit de Rodrigo de Santos (PP) perdés la majoria absoluta a Palma.En fer-se el recompte de la quantitat de diners de les arques municipals gastada per rebre aquests serveis, es va obtenir la suma d’uns 45 mil euros. En arribar a aquest punt de la investigació, es va treballar en el sentit de tractar d’aclarir si la targeta amb què s’efectuava el pagament era utilitzada personalment per l’exregidor o, tanmateix, si podia donar-se la circumstància que fos una altra persona la que va utilitzar-la en nom seu. En aquest sentit es va identificar plenament els ‘puticlubs’ on s’havien efectuat els pagaments. La majoria d’ells s’anuncien en pàgines web. També, la majoria estan ubicats a l’Illa, llevat d’excepcions d’altres ciutats de l’Estat. Dilluns horabaixa passat la Policia va citar a les dependències de la Direcció Superior un grup dels ‘al·lots’ que haurien prestat els seus «serveis» a la persona que va fer els pagaments amb la targeta de crèdit de Cort.En les seves declaracions, tots ells van dir que reconeixien Javier Rodrigo de Santos com la persona que havia visitat el club de cites i amb qui havien dut a terme diferents ‘serveis’. Una vegada complerta aquesta nova diligència, dimarts passat, es va lliurar una citació a Rodrigo de Santos perquè l’endemà (ahir), es personàs a la Fiscalia de Balears, a la plaça bisbe Berenguer de Palou. A l’hora que li van indicar l’extinent de batle i ara funcionari d’Hisenda a Palma va comparèixer amb el seu advocat. Sembla ser que li van dir que l’havien citat perquè fes declaració en qualitat d’imputat, per un presumpte delicte de malversació de diners públics. Més d’una hora després Rodrigo de Santos i el seu advocat van sortir de la Fiscalia, sense que hagi transcendit el resultat de la diligència. Sembla ser que per part de la Policia Nacional, i en concret del Grup de delinqüència econòmica, les investigacions es donen per acabades, llevat que apareguessin altres noves dades que es considerassin importants.
Després d'anar de putes a Rússia, ara això. Ben típic dels conservadors hipòcrites. Són tots uns pocavergonyes corruptes. Mai més no han de manar a les Illes, abans votaria King Africa de President del Govern Balear
Vaia vaia, aixi que els del PP s'en van amb prostituts. No si ara resultarà que també son gays en l'intimitat
Iep, i has tornat!
| 0.870408 |
curate
|
{"ca": 0.995334370139969, "en": 0.004665629860031105}
| |
mc4_ca_20230418_0_621605
|
Escollits els 13 representants de Catalunya al mundial masculí de futbol sala - Seleccions.cat
El seleccionador català masculí de futbol sala, Jordi Rexach, ha donat a conèixer la llista de 13 jugadors que representaran Catalunya al Campionat del Món de Futsal de l’Argentina, que tindrà lloc del 31 de març al 7 d’abril a la província de Misiones. La convocatòria la formen Daniel Casanovas, Álex Trilla, Nacho Vega, Òscar Blanco i Eric Rodoreda (Padre Damián); Jaume Bonada i Gabriel Fargas (EFS Ripoll); Carlos Mazarico i José Miguel Lamora (Albelda); Ernest Tabueña i Sergi Saavedra (Futsal Dante); Sergi Climent (Betània Patmos); i Roger Aubareda (ACE Sansur).
Imatge d’un entrenament de la selecció catalana masculina de futbol sala.
El Padre Diamián, la base
L’expedició, que estarà encapçalada pel president de la Federació Catalana de Futbol Sala (FCFS), Dani Vives, la completaran l’entrenador, Jordi Rexach; el seu segon, Lluís Visa; el delegat, José Luis Torres; el fisioterapeuta, Bernat Jiménez; i la psicòloga, Anna Medà. Per equips, el Padre Damián és el que aporta més jugadors amb cinc, seguit de l’EFS Ripoll, l’Albelda Futsal i el Futsal Dante, que n’aporten dos cadascun, i del Betània Patmos i l’ACE Sansur, que compten amb un representant. L’actuació dels jugadors en els amistosos previs, jugats a Corbera de Llobregat i Centelles contra el Caciques del Quindío colombià, ha estat clau per a l’elecció definitiva.
Una acció del Catalunya -Caciques a Centelles. Foto: Svetlana Akimova / FCFS.
La selecció catalana ha quedat enquadrada al grup D amb França, el Canadà i el Nepal, als quals s’enfrontarà, per aquest ordre, sempre a les 2.30, hora catalana, la matinada de dilluns a dimarts i les dues següents. Els tres partits es jugaran a la seu d’Oberá. Els dos millors equips de cada grup passaran als quarts de final, que es disputaran a Oberá i Montecarlo, el divendres 5 d’abril. Les semifinals es jugaran el dissabte, 6 d’abril, a Montecarlo i la gran final serà el diumenge, 7 d’abril, al Poliesportiu Municipal de la mateixa localitat, coneguda com a Capital Nacional de l’Orquídea.
Per posicions, la relació és la següent:
Álex Trilla Vilar (Padre Damián)
Òscar Blanco (Padre Damián)
Sergi Saavedra (Futsal Dante)
Eric Rodoreda (Padre Damián)
Jordi Rexach (Entrenador)
Lluís Visa (2n entrenador)
José Luis Torres (Delegat)
Bernat Jiménez (Fisioterapeuta)
Anna Medà (Psicòloga)
| 0.798928 |
curate
|
{"ca": 0.8939203354297693, "es": 0.06960167714884696, "en": 0.02348008385744235, "fr": 0.0129979035639413}
|
https://www.seleccions.cat/2019/03/18/escollits-els-13-representants-de-catalunya-al-mundial-masculi-de-futbol-sala/
|
mc4_ca_20230418_9_579311
|
Departament Las Heras Department
La muntanya es va crear per la subducció de la placa de Nazca sota la placa sud-americana durant la geològicament recent orogènesi andina. L'origen del nom és controvertit, ja que segons algunes opinions prové de l'araucà Aconca-Hue, i segons altres del quítxua Ackon Cahuak.
Obtingut de «https://ca.bywiki.com/w/index.php?title=Aconcagua&oldid=20025651»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 25 juny 2018 a les 17:57.
| 0.611636 |
curate
|
{"en": 0.06971677559912855, "ca": 0.7603485838779956, "de": 0.16993464052287582}
|
https://ca.bywiki.com/wiki/Aconcagua
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_120607
|
Si us plau... (Així pode m'hi deixen anar sense insistir... )
Si t'interesa jo t'en puc aconseguir dues al preu d'una, és una oferta per als subscriptors del PUNT i a mi no m'interesa.
reserva
| 0.477892 |
curate
|
{"pt": 0.32105263157894737, "ca": 0.6421052631578947, "en": 0.03684210526315789}
| |
cawac_ca_20200528_2_82722
|
Dossier de premsa
Les Nits de Jazz tornen a la cita amb Platja d'Aro amb una imatge renovada
12 de juliol, 2013 | El Punt
El festival estrena web propi per promocionar-se com una de les propostes més singulars de l'estiu. Els concerts, sempre gratuïts, comencen avui
El flautista Antonio Amenduni i el Dick Them Trio, que l'any passat ja va acompanyar Violetta Curry, inauguren avui (23 h) la setzena edició de les Nits de Jazz de Platja d'Aro amb un concert basat en la Jazz Suite de Claude Bolling. Serà la primera de les vuit actuacions del festival d'aquest any, que renova el seu idil·li amb un escenari de privilegi, el Cavall Bernat de la platja gran, i amb un públic fidel i heterogeni que l'han convertit en una de les cites de més èxit de l'estiu: uns 20.000 espectadors de mitjana.
Lluny d'efectismes sumptuosos, les Nits de Jazz en fan prou amb un escenari, un miler de cadires, la fresca nocturna i una selecció de les millors bandes del jazz català act...
Destaquem
Els continguts d’aquesta publicació estan subjectes a una llicència de Reconeixement - No comercial - Compartir 3.0 de Creative Commons. Se’n permet còpia, distribució i comunicació pública sense ús comercial, sempre que se’n citi l’autoria i la distribució de les possibles obres derivades i es faci amb una llicència igual a la que regula l’obra original. La llicència completa es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/
Disseny i programació web a càrrec del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona
| 0.836737 |
curate
|
{"fr": 0.011295681063122924, "ca": 0.9827242524916944, "pt": 0.005980066445182724}
|
http://bibgirona.cat/biblioteca/bmrcastellplatjadaro/documents/132393
|
macocu_ca_20230731_6_230210
|
TAMBÉ A BOTIGUES
Descripció i característiques Goku Ultra Instint Figura Limit Breaker
Ref. : BAN36734
EAN: 3296580367344
Figura de 30cm Limit Breaker Sèries de Goku Ultra Instint de la línia de joguines Bola de Drac Super.
Les figures Limit Breakers de Goku, Vegeta i Broly ja estan llestes per trencar els seus límits.
| 0.625711 |
curate
|
{"pt": 0.050955414012738856, "ca": 0.8471337579617835, "en": 0.012738853503184714, "fr": 0.03184713375796178, "ru": 0.05732484076433121}
| |
cawac_ca_20200528_6_172838
|
Els barris que han iniciat la recollida orgànica passen amb molt bona nota la prova pilot
25 d'abril de 2007
Els barris de Can Duran, Montjuïc i els grans generadors de residus orgànics (restaurants, bars i centres educatius) que des del passat mes de desembre estan fent la prova pilot del nou sistema de recollida de residus, que inclou la separació de l'orgànica, han passat amb molt bona nota els controls que fa l'Agència Catalana de Residus. Segons l'empresa ECA, responsable del control de qualitat de la separació de residus, el 91,2% de tota la fracció orgànica recuperada a Palau té una qualitat òptima, un percentatge molt elevat. Cal assenyalar que aquests controls es fan sense avís previ. Per tot això, des de la regidoria de Medi Ambient es vol agrair públicament la implicació tant positiva dels veïns i empreses en aquesta prova pilot que s'anirà mantenint mentre altres zones del poble es van incorporant a la recollida orgànica.
| 0.833034 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.palauplegamans.cat/pl19/actualitat/noticies/hemeroteca/id148/els-barris-que-han-iniciat-la-recollida-organica-passen-amb-molt-bona-nota-la-prova-pilot.htm
|
mc4_ca_20230418_3_515066
|
Ajuda - WebQuest UB
¡Benvingut/da a WebQuestUB!
WebQuestUB és un espai web obert i en línia en el que podràs trobar WebQuests de diverses disciplines i nivells educatius seguint diferents criteris de cerca, així com crear i guardar les teves pròpies WQS.
Es tracta d'una iniciativa promoguda i ideada pel Grup de Recerca Ensenyament i Aprenentatge Virtual (GREAV) i l'Observatori de l'Educació Digital (OED) de la Universitat de Barcelona i, encara que sorgida en l'àmbit universitari, té la vocació de transformar-se en un espai obert a tot el sistema educatiu.
WebQuestUB consta de dos mòduls ben diferenciats: un de gestió i cerca, amb diverses facilitats d'etiquetatge i exploració, que funciona com a repositori de WQ, i un altre de creació de WebQuest, basat en la popular plataforma de publicació WordPress.
Només accedint a la pàgina de WebquestUB podràs seleccionar la llengua en què vols visualitzar la interfície, fent clic a l'opció corresponent que trobaràs al marge superior dret de la pantalla (1).
Com a opció per defecte, al sector esquerre de la pantalla sempre podràs visualitzar un llistat de notícies relacionades amb l'univers de les WebQuests, actualitzades periòdicament (2).
Nota: Tant la secció Notícies com la resta d'apartats que s'explicaran a continuació estan duplicats al menú situat a la dreta de la pantalla.
CERCA I EXPLORACIÓ DE RECURSOS
Per fer una exploració ràpida i informal del repositori, pots fer clic a les pestanyes contigües per accedir a WQs destacades, a les més visitades o a les darreres WQs guardades al dipòsit (3). Per una cerca més sistemàtica, existeixen dues opcions: Explorar i Cercar (4).
L’opció Explorar (5), permet cercar WQs a partir de diferents categories: por tipus, per idioma, per nivell educatiu, per àrea, per institució, i per etiqueta (6).
Com es pot observar, a part de les categories més freqüents de cerca– com la cerca per àrees de coneixement- aquest tipus d’exploració incorpora algunes novetats en relació a altres repositoris, ja que permet discriminar WQs de Caceres del Tresor, o buscar nivells educatius que habitualment no s’inclouen en aquesta mena de contenidors -com Universitat o Educació en el lleure- a banda de la cerca per institucions i per etiquetes.
Tot i la varietat de classificació dels recursos que es dipositen en aquest espai, destaquem que el sistema d’etiquetatge de WebquestUB és flexible i està obert a la creació de noves categories, en funció de les necessitats dels creadors de WQ, com es veurà més endavant.
Finalment, si el que es vol és realitzar la cerca d’una WQ específica, de la que ja es disposa de dades (com el nom de l’autor o usuari, el títol o la institució) es pot utilitzar el motor de Cerca avançada (7), que funciona com un complement del d’exploració.
CREACIÓ I EMMAGATZEMATGE DE RECURSOS
WebQuestUB no només permet explorar recursos WQ sinó també crear-los i emmagatzmar-los. Per a això, és necessari registrar-se com a usuari mitjançant un senzill procediment (8). Un cop omplert el formulari i s’envïi, apareixerà un missatge conforme l'usuari ha estat registrat.
Nota: No s’ha d’utilitzar el guió baix en el nom d’usuari, perquè el sistema no ho reconeix.
Després de confirmar la direcció i fent clic a l’enllaç que WebQuestUB enviarà per e-mail, ja es pot accedir (9) a la pàgina com a usuari registrat per crear les pròpies WQs o consultar (10) les que ja hagi creat.
A l’accedir com a usuari de WebQuesUB ja es poden crear WQs i administrar-les. En el menú de la dreta apareix una àrea nova de gestió personal (11).
Per crear una nova WQ només cal fer clic en el botó corresponent (12) i a continuació, introduir les dades (13) que permetran la seva identificació i cerca en el sistema i, finalment, cal prémer el botó de Creació (14)
A l’arribar a aquest punt (15), la WQ estarà creada (és a dir, tindrà un espai web assignat) però encara no s’hauran editat els seus continguts. No cal preocupar-se per la seva visibilitat ja que encara no apareix a les llistes del repositori. Es pot editar, guardar i seguir treballant-la fins que l’usuari cregui que la WQ està acabada, moment en que es podrà sol·licitar el canvi d’estat de publicació: cal sol·licitar-ho expressament degut a que depèn de la moderació de l’administrador. Fins a aquest moment la WQ només estarà visible per l’usuari.
En qualsevol moment (abans, durant o després de l’edició de la WQ) es poden afegir etiquetes (16) que descriguin el contingut i/o característiques del recurs creat. Així serà més fàcil ser trobat i consultat per altres usuaris.
Es poden afegir tantes etiquetes com l’usuari trobi adequat (17).
Les etiquetes més populars es visualitzen des de la pàgina d’inici de WebQuestUB, en el marge inferior del menú de la dreta.
Des d’aquesta secció també es pot sol·licitar la publicació de la WQ (18) o, a la inversa, es pot demanar que deixi d’estar visible (19). Finalment, “només” queda editar el contingut de la WQ o Cacera del Tresor. Cal fer clic a Editar contingut (20) i apareixerà un breu missatge de redireccionament que condueix al programa d’Edició.
Un cop es produeixi el redireccionament (21), s’accedeix a la zona d’edició de WebQuestUB, que funciona utilitzant la plataforma de publicació Wordpress (22).
© 2020 Tots els drets reservats / Versió 1.0
| 0.845054 |
curate
|
{"en": 0.0036245707745135446, "es": 0.019267455169782524, "ca": 0.9771079740557039}
|
http://webquest.ub.edu/ca/ayuda
|
mc4_ca_20230418_8_74429
|
Jornada Àfrica Negra: Noves mirades 2014 – Centre d'Estudis Africans i Interculturals
Jornada Àfrica Negra: Noves mirades 2014
Pàgina inicial/Activitats EA, Estudis Africans, NW_AFRICA, NW_DIVULGACIO, Sensibilització EA/Jornada Àfrica Negra: Noves mirades 2014
Dijous 3 de juliol de 2014 es celebra la quarta edició de la Jornada Àfrica Negra: Noves Mirades. És una plataforma de visibilització i difusió de les recerques dutes a terme pels alumnes del Postgrau en Societats Africanes i Desenvolupament, del CEA i la Universitat Pompeu Fabra així com un espai de trobada de persones interessades en la recerca en el marc de l’Àfrica Negra per tal de compartir experiències, coneixements i contactes. Els temes tractats són diversos i intenten oferir una visió àmplia tant de la realitat del continent africà com de les noves recerques que s’estan impulsant al nostre país.
A més a més de la presentació dels treballs de recerca, es farà una projecció del documental Kàsuumaay, realitzat en el marc del Grup d’Estudis en Societats Africanes (GESA) de la Universitat de Barcelona. El documental analitza la realitat del conflicte de la Casamance, al sud de Senegal i, en especial, explora el paper del rei Sibilumbay i les autoritats tradicionals a la regió d’Oussouye en la construcció de Kàsuumaay (“pau” en llengua djoola).
Dia: 3 de juliol de 2014
Lloc: Sala d’actes del Centre Cívic Urgell, C/Compte d’Urgell, 145
Daniel Bobadilla 2019-07-28T17:58:48+02:00 18 Setembre, 2014|Activitats EA, Estudis Africans, NW_AFRICA, NW_DIVULGACIO, Sensibilització EA|0 Comentaris
| 0.857564 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://centredestudisafricans.org/jornada-africa-negra-noves-mirades-2014/
|
mc4_ca_20230418_14_126584
|
Instituts - Resultats de la cerca - Traces : base de dades de llengua i literatura catalanes
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Instituts
Resultats globals: 2,215 registres trobats en 0.00 segons.
Traces. Catàleg, 2,215 registres trobats
Traces. Catàleg 2,215 registres trobats 1 - 10 anar al registre:
Crònica del Portal Antoni M. Alcover, dirigit per Maria Pilar Perea (14 d'abril de 2013) / Llop Naya, Ares
Sobre l'espai web que recull l'obra digitalitzada d'Antoni M. Alcover i que va ser presentat el 14 d'abril de 1913, durant l'acte d'inauguració de les commemoracions del Centenari de la Secció Filològica de l'IEC, per Maria Pilar Perea, professora de la Universitat de Barcelona.
Estudis Romànics, Núm. 36 (2014), p. 657-658 (Crònica)
Acte commemoratiu de les Normes ortogràfiques (31 de gener de 2013) / Jané, Albert (Institut d'Estudis Catalans)
A propòsit de la commemoració del centenari de les Normes ortogràfiques celebrada a la Sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans el dia 31 de gener de 2013. L'acte va ser presidit per Salvador Giner, president de l'Institut d'Estudis Catalans, i hi van participar Mila Segarra, Josep Massot, Joan-Francesc Mira i Isidor Marí.
Estudis Romànics, Núm. 36 (2014), p. 651-654 (Crònica)
A la recerca del model de llengua perfecte. Crònica de la taula rodona 'La llengua de Sales, Calders i Tísner' / Coromines Calders, Diana
A propòsit de la taula rodona que se celebrà a la sala Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans el 24 d'octubre del 2012 en el decurs de l'Any Sales-Calders-Tísner. L'acte comptà amb la presència dels estudiosos Xavier Pla, Carlos Guzmán i Xavier Luna-Batlle. [...]
Estudis Romànics, Núm. 36 (2014), p. 638-639 (Crònica)
"El Carxe, territori de frontera", una exposició que recorre els Països Catalans (2011-2013) / Montoya Abat, Brauli (Universitat d'Alacant)
A propòsit de l'exposició que s'inaugurava a la ciutat d'Alacant a finals de l'any 2011 i que pretenia donar a conèixer el territori catalanoparlant que penetra dins la Regió de Múrcia. Era una iniciativa conjunta de la Delegació de l'Institut d'Estudis Catalans a Alacant i del director de cinema Fran Ruvira.
Estudis Romànics, Núm. 36 (2014), p. 625-626 (Crònica)
Maria Bosom / Visat
Sobre l'actriu i traductora de l'alemany Maria Bosom, molt vinculada a la revista 'Visat', a la Sala Beckett i al Goethe-Institut, institució que, entre altres, ha promogut la seva activitat com a traductora.
En una banda lateral de la pàgina, s'enllacen bibliografies de les traduccions de Maria Bosom
Exportar la literatura catalana: algunes observacions / Guilera, Helena
L'autora remarca el complex d'inferioritat d'una literatura com la catalana incapaç de competir en el mercat global del llibre, dominat per l'anglès. Subratlla, això no obstant, algunes de les iniciatives endegades des de la creació de l'Institut Ramon Llull de cara a situar la literatura catalana al món, com l'impuls de traduccions en altres llengües o la presència en fires editorials. [...]
Visat, Núm. 26 (Tardor 2018), p. 23-27 (Monogràfic: Traductors sota el focus)
Traces. Catàleg : 2,215 registres trobats 1 - 10 anar al registre:
Instituts dins Amazon
Instituts dins Google Books
Instituts dins Google Scholar
Instituts dins Google Web Instituts dins INSPIRE
Instituts dins NEBIS
Instituts dins Scirus
| 0.649097 |
curate
|
{"ca": 0.9213244228432563, "en": 0.009416767922235723, "es": 0.013061968408262455, "da": 0.005771567436208992, "oc": 0.050425273390036454}
|
https://traces.uab.cat/search?sc=1&p=Instituts&ln=ca&f=keyword
|
oscar-2201_ca_20230904_0_157206
|
Estic de vacances. Més o menys. No tinc cursos, per tant, estic de vacances. Encara que treballi una miqueta des de casa, estic de vacances.
Divendres ja serà més oficial. Aquest any muntanya i platja. Una miqueta de tot. Hi haurà piscines, campings, mar, sorra, pedretes, bicicletes amb rodetes, ambsenserodetes, guants de porter de “fumbol”. Una mica de tot, vaja. Però, de moment, aquesta setmana, les vacances són jo a casa amb els dos nens i la Mariona treballant els matins. Per tant, són mitges vacances…
I, és clar, els matins passen per llevar-se tard, passar calor, jugar amb l’iPad, mirar dibuixos, jugar a “fumbol”, jugar a Invizimals i separar dos germanets amb ganes de gresca…. I aquí és on entra la física quàntica d’estar per casa…
Els nens són al menjador i jo a l’altra punta del pis fent les meves coses…una estoneta, no us penseu…i al cap d’uns minuts s’engega una discussió. La discussió pot ser per qualsevol motiu. Un pren l’iPad a l’altre (perquè un està sense bateria, és clar…), un fa entrebancar l’altre quan passava per davant seu, un es posa a davant de la tv i l’altre al sofà, un vol veure Peppa Pig i l’altre Breadwinners, o un s’avorreix i té ganes d’empipar l’altre. (NOTA: “Un” pot ser el Martí o el Nil, i “Altre” també pot ser qualsevol dels dos. ).
En aquest moment em vé al cap el Gat de Schrödinger, on si jo no hi vaig, en aquest precís moment, la responsabilitat pot ser de qualsevol dels dos, encara que cridin i plorin els dos o un d’ells. Sempre funciona. O és el Martí, o el Nil, o tots dos. Totes les probabilitats són certes.
Si jo vaig a l’escena del “crim”, només pel fet de fer d’observador, ja modificaré la realitat observada i, per tant, no l’observaré tal i com és perquè la modificaré amb el meu punt de vista. El millor seria no anar-hi, deixar que les coses baixin de nivell, sense jo ser-hi present. És el que jo anomeno “EDUCACIÓ QUÀNTICA”. Bàsicament és un eufemisme per “underparenting” o “passar de tot” o “em fa mandra anar-hi perquè ja sé què em trobaré”.
I per acabar, la base de la física quàntica portada a nivells supraatòmics. Passi el que passi, hi ha dos realitat paral.leles. Sempre, i dic sempre, la culpa, o responsabilitat com m’agrada dir-ne a mi, és dels dos. Si tu t’escoltes a un dels dos, la culpa és de l’altre. I si t’escoltes a l’altre, la culpa és de l’un. I les dues realitats són reals. Totalment plausibles. Realitats certes. I alhora. Han passat les dues. Com si fos un episodi de Star Trek. Ara estic passant totes les dades a fórmules matemàticament inintel.ligibles, per fer-les més creïbles, i presentar la teoria a alguna revista científica. A veure si ara demostraré abans l’aplicació del món quàntic en el món “real” abans que no trobin el bosó de Higgs!!!! !
No sé si això em passa perquè tinc dos electrons a casa. Ai, volia dir fills! O perquè m’està començant a afectar la calor…o la calor ens afecta als tres. Quanta més calor, més ràpid es mouen. Hauré d’abaixar-los la temperatura cap al zero absolut, a veure si paren una miqueta (o els rebaixaré la dosi de sucs de xocolata, que és més senzill).
L’única aplicació de la física quàntica en el món real que havia vist fins ara és quan hi ha eleccions i a la nit electoral tots els partits polítics han guanyat. És un misteri, tant o més gran que el dels meus fills. I ara, estem entrant en un Bucle Espai-Temporal on s’està repetint cada dia el mateix (a nivell polític, eh!) i sino, m’ho recordeu quan estiguem votant les terceres eleccions en un any. Estem al Dia de la Marmota. La física s’està tornant boja…molt boja! Jo, mentrestant escriuré el meu tractat d’Educació Quàntica…i quan l’acabi, començaré amb la Política Quàntica. Serà un best-seller, segur, en un univers o altre…
Comparteix-ho!
WhatsApp
Facebook
Twitter
Pinterest
LinkedIn
Correu electrònic
Telegram
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
4 Agost 2016 personetescreatives
Aquesta entrada s'ha publicat en fisica quàntica, Vacances i etiquetada amb quàntica, vacances. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
Navegació d'entrades
Segons les estadístiques…
Vacancetes…
One thought on “Física quàntica d’estar per casa… (L’Educació Quàntica))”
Retroenllaç: L’atzucac quàntic…(no ens hem saltat cap Llei, bé, si, les de la física clàssica) | Les personetes creatives
Deixa un comentari Cancel·la la resposta
Escriu aquí el comentari...
Fill in your details below or click an icon to log in:
Correu electrònic (necessari) (Address never made public)
Nom (necessari)
Lloc web
Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )
Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )
Cancel·la
S'està connectant a %s
Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris
Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic.
Δ
Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
| 0.742943 |
curate
|
{"es": 0.03280656131226245, "ca": 0.8987797559511902, "pt": 0.005001000200040008, "it": 0.023004600920184037, "fr": 0.00020004000800160032, "en": 0.038207641528305664, "oc": 0.0018003600720144029, "ru": 0.00020004000800160032}
|
https://personetescreatives.wordpress.com/2016/08/04/fisica-quantica-destar-per-casa-leducacio-quantica/
|
cawac_ca_20200528_8_244329
|
Si doneu la menció relativa a les dimensions del suport físic ((Element no obligatori en el CCUC)) doneu-la expressada sempre en centímetres arrodonits al centímetre superior. El terme s’abreuja amb “cm”.
+
<code>
+
Ex. : 300 ## 1 disc magnètic ;$c9 cm
-
5.3.1
+
300 ## 1 disc òptic ;$ c12 cm
-
+
-
Si doneu la menció relativa a les dimensions del suport físic doneu-la expressada sempre en centímetres arrodonits al centímetre superior. El terme s’abreuja amb “cm”.
| 0.363453 |
curate
|
{"ca": 0.949671772428884, "fr": 0.019693654266958426, "kn": 0.0175054704595186, "en": 0.006564551422319475, "it": 0.006564551422319475}
|
http://pautes.cbuc.cat/doku.php?id=isbder5.3&rev=1203077954&do=diff
|
macocu_ca_20230731_9_238197
|
El Madrid ensopega a Europa
Derrota per 1-0 davant l'Olympique a l'anada dels vuitens de la Champions
El Reial Madrid s'ha complicat el seu futur a la Champions League després de perdre per 1-0 a casa de l'Olympique de Lió a l'anada dels vuitens de final. El darrer partit d'aquesta competició es disputa el 22 de maig al Santiago Bernabéu i és el gran objectiu del club blanc aquesta temporada.
Però la maledicció de la Champions en els darrers exercicis indica que el Reial Madrid no ha superat els vuitens de final en els darrers cinc exercicis. Ara, els hi toca remuntar dintre de dues setmanes al Santiago Bernabéu. I ho faran sense Xabi Alonso ni Marcelo per acumulació de targetes.
L'únic gol del partit l'ha fet Makoun, als 47 minuts, gràcies a un fort xut des de la frontal de l'àrea que ha entrat per un dels escaires de la porteria d'Iker Casillas. Malgrat el domini en el marcador, el francès ha estat l'equip que més a prop ha estat de fer un altre gol. Però en aquesta oportunitat el porter espanyol ha salvat la jugada de Cissokho.
10 Comentaris
Encara han de jugar a madrid. No sigueu tan fanàtics, home...
#9 anti-madrit Marc Sabatés, Barcelona Catalunya //*//, 18/02/2010 - 11:39
Respondre
El reial de madrit espana és eliminat , Sabatés i Catalunya és la preparacio per la festa . MARC-SABATES.COM
#8 Victor, Bcn, 18/02/2010 - 06:29
Respondre
sabates jo de tú hem comunicaria amb senyals de fum com els indis,s'et entendria millor el q penses dir
#7 Marc Sabatés i Laporta, Barcelona Catalunya //*//, 17/02/2010 - 17:19
Respondre
J ' ai ma carte du protocole ! Bravo Lyon sortait les espagnols de madrid . Visca Barça i Catalunya //*// Ja ho pots dir ja ! MARC-SABATES.COM FC BARCELONA CATALUNYA //*//
#6 Alex, Lyon, Francia, 17/02/2010 - 14:37
Respondre
Este Lyon también derrotaría el Barça. Ha aprendido mucho del año pasado. Alors Marc Sabatés, pourquoi dis-tu lorsque tu appelles les radios être "Membre du Conseil de Surveillance du FC Barcelona" ? Est-ce de la mythomanie ?
| 0.509378 |
curate
|
{"es": 0.11128048780487805, "ca": 0.6641260162601627, "en": 0.0858739837398374, "fr": 0.11382113821138211, "cs": 0.024898373983739838}
| |
crawling-populars_ca_20200525_23_112906
|
Tota la música en català
Viasona té indexats 4.732 grups, 11.350 àlbums i 88.431 cançons
Aplec de cançons (Padre Mariver)
1969
4 cançons
Tota la música en català
Connecta amb nosaltres
Rep els titulars a la teva bústia
Qui somContacteConfiguració de privacitat
Tota la música en català
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9855072463768116, "en": 0.014492753623188406}
|
: /discografica/sandiego
|
cawac_ca_20200528_11_200223
|
El Govern ha rebut fins ara un total de 99 sol·licituds d’inversió estrangera, de les quals ja se n’han aprovat favorablement 63, 35 més estan en tràmit i una s’ha denegat després de l’informe desfavorable de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIF).
Aquest és el balanç que el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va fer ahir de l’obertura econòmica davant de la comissió legislativa d’Economia. La inversió prevista en els projectes que ja han estat autoritzats, que s’ha de fer efectiva en els primers mesos de l’any vinent perquè es compleixin els terminis que marca la mateixa llei, serà de 9.058.600 euros. A aquesta quantitat s’hi hauran de sumar 5 milions més si la resta de demandes acaben rebent el vistiplau de l’executiu. Els resultats obtinguts des de l’entrada en vigor de la Llei d’inversió estrangera poden semblar minsos a primera vista, però, segons va indicar Alcobé, la captació de noves inversions s’anirà materialitzant en els mesos vinents. “Per poca que sigui la inversió, ha de ser benvinguda”, va dir el ministre, al mateix temps que augurava que “pot ser més gran els pròxims anys”. El titular d’Economia va ressaltar també que serà el teixit productiu en el seu conjunt el que es beneficiarà de les noves empreses que s’implantin al país, tot i que bona part de les noves iniciatives pertanyin al sector del comerç. En aquesta mateixa línia, la consellera demòcrata Olga Adellach va considerar que l’impacte de l’obertura “és important”. Per la seva banda, el conseller del PS David Rios va expressar una opinió totalment contrària a la d’Alcobé i va dir que les noves empreses que ja han estat autoritzades “no aporten gairebé res en inversió”, com ho demostraria que la mitjana que s’invertirà serà de tan sols uns 100.000 euros. "No és un balanç per llançar coets”, va dir Rios. El conseller, que va aprofitar per tornar a demanar mesures de reactivació econòmica, va preguntar al ministre si hi ha moltes persones que han utilitzat la nova Llei d’inversió estrangera per obtenir el cent per cent de l’empresa i abandonar el prestanoms. La resposta d’Alcobé és que se n’han registrat pocs, d’aquests casos, i que la majoria de les demandes corresponen a empreses que no estaven al país. De les 99 sol·licituds d’inversió presentades fins ara, 72 provenen d’Espanya, 10 de França, 8 d’altres països de la Unió Europea i 9 d’altres països de fora de la UE. La majoria dels projectes pertanyen al sector del comerç i la prestació de serveis, amb un 28,28% i un 31,31% respectivament, si bé també hi ha projectes de disseny o investigació, de fabricació, promoció immobiliària, inversions en cartera, hoteleria i patrimonials.
La simplificació fa que augmentin un 43% els tràmits dels comerços
El ministre va fer també un balanç del que ha significat la simplificació dels tràmits en l’obertura de negocis. Durant els mesos de setembre, octubre i novembre s’han incrementat un 43% les gestions realitzades, que han passat de 384 a 551. El procediment ordinari ha estat utilitzat enguany per a l’obertura del comerç en un 50,52% dels casos, mentre que en el 49,48% s’ha optat pel simplificat. Les reserves de nom comercial han crescut un 53%, cosa que fa preveure una activació econòmica per l’obertura de nous comerços. El servei d’atenció a la petita empresa ha rebut 2.908 consultes en l’any i quatre mesos que fa que està en funcionament, xifra que representa 12 al dia. “Això demostra que és un servei necessari”, va dir Alcobé. El nombre de comunicacions rebudes durant aquest any en la lluita contra l’intrusisme ha estat de 136, enfront de les 165 de l’any anterior. Les denúncies contra empreses estrangeres, que abans representaven un 56% del total, ara només suposen el 17%. Es van cursar disset expedients sancionadors, per un import total de 33.000 euros.
Un reglament farà que uns 60 locals embargats es puguin tornar a llogar
El Govern està preocupat per la problemàtica que suposa que hi hagi uns 60 locals que no es poden llogar perquè han estat embargats per la justícia i, per tant, els propietaris no els poden tornar a posar al mercat. El ministre d’Economia, Jordi Alcobé, va dir que s’està treballant amb els batlles per buscar una solució, i en aquest sentit va anunciar que a principis del 2013 es farà un reglament. L’objectiu és que el Govern pugui donar de baixa les autoritzacions del registre de comerç dels embargats, de manera que els locals quedin lliures legalment. Alcobé va informar també que 5.300 empreses van presentar els comptes l’any passat, de les quals 4.400 corresponien a comptes d’aquest mateix any i 900 més, a l’anterior. El Govern calcula que hi ha al voltant d’unes 3.000 empreses que no han presentat els comptes, i després de la publicació dels seus noms al BOPA fa sis mesos ara s’iniciarà el procés sancionador. D’altra banda, aquest any s’han rebut 32 sol·licituds de préstecs preferents, un 39% més que el 2011, i se n’han atorgat 9, per un import de 4,6 milions d’euros.
Alcobé no té constància de cap reclamació sobre l’heliport
El ministre d’Economia, Jordi Alcobé, no va parlar ahir sobre l’heliport en la compareixença davant de la comissió d’Economia. Tot i així, va explicar, a preguntes dels periodistes, que l’adjudicatari de la infraestructura no havia plantejat una indemnització. De moment, doncs, el Govern no té constància que li pugui arribar una reclamació de danys i perjudicis.
| 0.859469 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://andorra.bondia.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=21430%3Ael-govern-rep-99-demandes-dempreses-per-invertir-mes-de-14-milions-deuros&catid=44%3Aeconomia&Itemid=57
|
mc4_ca_20230418_18_163063
|
Tema 3 Annex, Cicle del nitrogen [10951] | Metabolisme de Microorganismes (URV) | Unybook
Tema 3 Annex, Cicle del nitrogen (2013)
Tema 3 Annex, Cicle del nitrogen
Tema 3: Annex – Cicle del nitrogen: Diazotròfia: Fixació de N2 atmosfèric És un metabolisme relacionat amb el nitrogen, el nitrogen atmosfèric, el nitrogen molecular gas. Cóm pot ser incorporat als microorganismes? Ara estem veient compostos inorgànics, acabem de veure els bacteris nitrificants, veurem en el següent capítol els desnitrificants. Com tot aquests conjunt són els microorganismes que expliquen el cicle del nitrogen on s’emmarcaria també la fixació del nitrogen atmosfèric, per això ens ho ha intercalat. No obstant hem de tenir clar, sobretot, que no estem parlant de quimiolitotrofs, és a dir, de microorganismes que poden viure i oxidar compostos inorgànics, sinó que estem parlant d’una via anabòlica.
És una via anabòlica, per tant, es tracta d’un metabolisme d’obtenció d’energia. és un metabolisme d’aprofitament de nitrogen atmosfèric i a la cèl·lula li costa molt, perquè realment implica un aport energètic molt important, però li aporta molt avantatges també. Hi ha uns casos de simbiosi, com són les plantes lleguminoses i Rhizobium. Hi ha microorganismes capaços d’utilitzar el nitrogen atmosfèric que està disponible en elevades quantitats, incorporar-lo, passar-lo a una forma assimilable com és l’amoni que desprès en el propi microorganismes com en la planta poden utilitzar.
Tot això té molta importància, a més de la simbiosi, perquè és una de les etapes claus en lo que seria el cicle del nitrogen. Aquí tenim una representació de lo que ens trobaríem en un ecosistema en el que conviuen els diferents grups microbians que tenim a la imatge, que serien els nitrificants (que ja hem vist), els desnitrifiants (que ja els veurem), els fixadors de nitrogen (dels que parlarem ara).
Es la capacitat que tenen alguns microorganismes de captar nitrogen, lo que anomenem DIAZOTRÒFIA. Aquest cicle es un punt clau que relaciona les interaccions que s’estableixen enter microorganismes i a la vegada utilitzar i reutilitzar les diferents formes de nitrogen. La Diazotròfia només la poden fer procariotes. La fixació del nitrogen atmosfèric té un avantatge evident que és tenir la capacitat d’incorporar una font de nitrogen que esta àmpliament disponible a la atmosfera. Per tant, aquest microorganismes que són capaços de fer diazotròfia troben molt fàcil la incorporació de nitrogen.
El nitrogen gas (atmosfèric) és una molècula molt estable. Té un triple enllaç, per tant, no és fàcil incorporar una molècula d’aquestes. És una molècula inert des de el punt de vista de ser oxidada o transformada en un altre compost, de fet la manera química, la reacció de la conversió de nitrogen molecular (nitrogen atmosfèric) a amoníac, només es podria de forma química en, per exemple, on hi ha una descarrega energètica important. Per tant, en les industries aquest procés és un procés car y difícil de mantenir, ja que es requereix energia i catalitzadors, no obstant, de manera biològica, representa el 85% de conversió de nitrogen molècula en amoníac i es dona principalment per aquesta classe de microorganismes.
Aquesta via és anabòlica, una via de reducció i li cal per fer aquesta transformació 24 ATPs, per tant a la cèl·lula li costa doncs una part important la seva despesa energètica en fixar nitrogen però globalment li compensa per la amplia disponibilitat que hi ha d’aquest nitrogen en l’atmosfera i perquè va lligat a relacions de simbiosi entre el microorganismes i la planta.
Aquesta tipus de fixació només la poden fer els microorganismes que tenen el complex nitrogenasa, és un complex enzimàtic clau. Són dos enzims amb activitat nitrogenasa que actuen de forma seqüencial. De fet el mecanisme no es coneix al 100%.
Les procariotes que tenen la capacitat de fixar el nitrogen són diferents representants dels diferents metabolismes que hem vist i dels que veurem. És un grup divers, no el podem associar a un habitat o entorn concret i específic. Evolutivament alguns procariotes amb mantingut i and desenvolupat aquesta capacitat. En la taula de dalt tenim alguns exemples de organismes fixadors de nitrogen.
- Grup d’organismes de vida lliure aerobis (que no estan en una relació de simbiosi): Tenim organotrofs que utilitzen compostos orgànics (Azotobacter, Klebsiella), fototrofs (Cianobacteris), quimiolitotrofs (Quimiobacilus).
- Grup d’organismes de vida lliure anaeròbis: tenim quimiorganotrofs (clastridium), fototrofs (bacteris del sofre, verds, porpra, Heliobacteris... ) quimiolitotrofs (arqueas).
- Simbiosi: Plantes lleguminoses (Rizobium) i a plantes no lleguminoses (Frankia).
Com vam dir abans, els microorganismes que poden fixar nitrogen són els que tenen aquest complex nitrogenasa o també es diu Di-nitrogenasa. El model que s’ha explicat és que és com una mena de cadena d’electrons, un sistema d’oxidació reducció on participen diferents elements i que al final hi haurien aquestes dues nitrogenases que passarien de reduïda a oxidada, la segona nitrogenasa es reduiria i s’oxidaria i finalment, d’alguna manera, el que actuaria com a acceptor seria el nitrogen molecular, agafaria els electrons i els hidrògens per ser reduït a amoníac. Aquesta reacció, el mecanismes detallat, intrínsec, de com es passa de nitrogen molecular a amoníac, es coneixen les seves característiques metabòliques, enzims, elements... però cóm aquest nitrogen molecular es transformat a amoni és el que no es coneix. A dalt tenim una hipòtesi de com seria. No és una reacció fàcil i la cèl·lula a d’aportar força energia, li implica un aport de 24 ATPs.
A nivell de mecanismes concret d’aquest metabolisme, els enzims que estan implicats a part de la nitrogenasa (element central), primer ha d’haver un donador d’electrons (un compost que s’oxidi), un exemple és el piruvat, però no és l’universal per tots els fixadors de nitrogen, si es d’un fotosintètic podria ser el Fotosistema I. El receptor intermediari és la flavodoxina (o ferredoxina), els dos tenen Fe i S. El piruvat quan s’oxidi a AcetilCoA cedirà als electrons a la flavodoxina i es reduirà. Després ja entra en lloc la Di-Nitrogenasa. 1r actua la primera que agafa els electrons de la flavodoxina i passa per aquests dos enzims fins arribar a l’acceptor que és el N2.
Aquestes di-nitrogenases no només poden utilitzar el nitrogen, també poden fer altres transformacions com pot ser el pas de C2H2 a C2H4 o de protons a hidrogen molecular. No és exclusiva aquesta activitat enzimàtica pel nitrogen, sinó que també serveix per altres substrats. Evidentment el interès principal és la del nitrogen.
Aquest complex di-nitrogenasa està codificat per l’operó nif (una sèrie de gens en tàndem). La regulació d’aquest operó és força complex perquè aquesta activitat respon quan hi ha tota una sèrie de senyals externes, diuen que poden haver una sèrie de relacions de simbiosi amb les plantes... per tant és complex. Si nosaltres poguéssim agafar aquest gens del bacteri i traslladar-ho al DNA de les plantes estaria molt bé perquè així elles directament podrien fixar nitrogen.
Possibles donadors d’electrons depenent de quin bacteri sigui. També tenim la complexitat de l’enzim, és l’estructura del centre de reacció de la nitrogenasa. Al centre actiu també hi ha Fe i S.
Una forma fàcil de detectar microorganismes fixadors de nitrogen és precisament al analitzar la capacitat de transformar l’acetilé en Etilé com s’ha comentat abans. Això és una eina que s’utilitza molt en la caracterització dels diferents microorganismes que són fixadors de nitrogen.
Això és tan fàcil com agafar la mostra de l’entorn i després d’un temps d’incubació on ha d’haver acetilé després s’estudia per cromatografia de gasos la desaparició de l’acetilé i l’aparició del etilé.
Hi ha microorganismes molt diversos, ens podem trobar aerobis i anaerobis. Tenim un problema, perquè resulta que la di-nitrogenasa està inhibida per l’oxigen, això passa en aerobis òbviament, en els anaerobis no hi ha cap problema però en els aerobis si que ho és.
S’ha vist que s’han anat desenvolupant diferents estratègies per fer possible el funcionament de la dinitrogenasa en presència d’oxigen en aquest bacteris que tenen la necessitat absoluta de fer metabolisme amb oxigen.
Quin sistema s’ha desenvolupat pels aerobis per fer front a aquesta inhibició per part de l’oxigen al complex nitrogenasa? - Per exemple, els Azobacters, el que ha desenvolupat és un consum molt ràpid de l’oxigen, té una cadena electrònica molt ràpida, per tant, això és lo que s’anomena un mecanisme de protecció pel fet que es consumeixi l’oxigen molt ràpidament, fa que l’oxigen no tingui temps a entrar en contacte amb el complex di-nitrogenasa.
- Una segona estratègia interessant és la dels Cianobacteris fixadors de nitrogen, i és que han desenvolupat un tipus de cèl·lula especialitzada. A banda de la cèl·lula vegetativa normal han desenvolupat unes cèl·lules que només es dediquen a fixar nitrogen i s’anomenen heterocists.
En la imatge de dalt tenim l’exemple d’això, es pot veure com hi ha aquestes cèl·lules diferenciades de les altres que només s’encarreguen de la fixació de nitrogen atmosfèric. Aquestes cèl·lules només tenen els elements dels complex nitrogenasa i hi ha una transferència bilateral entre la cèl·lula vegetativa (amb PS que generen intermediaris donadors d’electrons com pot ser l’aldehid) i l’heterocist on es transferirien aquests donadors d’electrons i cedirien els electrons al complex. Al final de la reacció de la nitrogenasa podem obtenir glutamina al heterocist que pot anar a les cèl·lules vegetatives per altres funcions.
Finalment els Rhizobium capten l’oxigen per leghemoglobina. És una simbiosi amb les plantes. És el model més estudiat i on trobem més informació. La captació de l’oxigen en aquest cas per a que no li sigui tòxic a la nitrogenasa es fa mitjançant la leghemoglobina (proteïna transportadora d’O2). Aquesta proteïna és sintetitzada en col·laboració de la planta i del bacteri.
Aquesta proteïna POST-sintetitzada entre planta i bacteri, que li permet al bacteri mantenir la seva nitrogenasa lliure d’oxigen, doncs es una part de la relació simbiòtica.
La leghemoglobina lo que fa és captar aquest oxigen i només l’allibera en quantitats petites al final de la cadena electrònica on ràpidament és transformat en aigua i per tant aquest no es dissipa en concentracions elevades a l’interior de la cèl·lula i no inhibeix la nitrogenasa.
El cas de Rhizobium seria aquest cas de simbiosi per la protecció de l’oxigen es fa mitjançant la síntesi de la leghemoglobina, el bacteri sintetitza la part leghemo (el grup hemo) i la planta la part globina.
La simbiosi consisteix en que el bacteri fixa el nitrogen i li transfereix part de l’amoni que produeix a partir d’aquest nitrogen atmosfèric que capta, per tant, la planta té un benefici, i el bacteri també incorpora nutrients que li venen de la planta. Aleshores això és el principal avantatge que tenen planta i bacteri, però també, relacionat amb la protecció contra l’oxigen pel sistema nitrogenasa hi havia una coproducció de la síntesi d’una proteïna que es diu leghemoglobina que una part es sintetitzada per la planta i l’altra pel bacteri.
En aquesta imatge tenim representada la leghemoglobina com Lb i també la O2-Lb que és la leghemoblobina oxigenada i estaria just a la membrana del bacteri, a la part periplasmàtica de tal manera que pugui actuar com a acceptor d’electrons, perque és un microorganismes aerobi, però evita que aquest oxigen que queda anclat a la Lb no es dissipi per les cèl·lules i que augmentin les concentracions d’oxigen que serien nocives pel complex di-nitrogenasa que està al citoplasma.
Agrupacions d’aquests bacteris s’incorporen en forma de nòduls que es formen en les arrels de les plantes lleguminoses. Aquests nòduls, si els tallem i fem un fotografia al microscopi electrònic tindríem una gran població de bacteris a dintre d’aquests nòduls. En aquestes estructures és on té lloc aquest intercanvi simbiòtic.
Aquests bacteris es diuen bacteroides, perquè no són bacteris de vida lliure. Entre aquest bacteroides es pot donar un intercanvi directe de nutrients, precisament perquè aquests bacteroides estan encertats dins del teixit de la planta. La planta fa fotosíntesi, obté nutrients que alguns poden passar al bacteroide. Aquest bacteri com que és aerobi farà cicle de krebs, utilitzarà la via de la cadena d’electrons per produir energia, on l’últim acceptor serà l’oxigen, que en aquest cas li proveirà la leghemoglobina. Lo que farà el bacteroide amb la nitrogenasa es incorporar el nitrogen atmosfèric i fixar-lo en forma d’amoni; a partir d’aquí es formaran diferents intermediaris com poden ser amides, ureides... o el propi amoni.
Cóm es duu a terme aquesta simbiosi entre la planta i el bacteri? (vídeo) Tenim el Rhizobium que està envoltant aquestes arrels de les plantes, i la planta lo que fa es secretar una sèrie de compostos químics (família dels flavonoides) que estimulen el creixement de Rhizobium, d’alguna manera la planta li facilita el creixement de Rhizobium al voltant de les seves arrels secretant els flavonoides. Per tant, els bacteris poden metabolitzar, poden créixer, i una altra densitat de població podem trobar tot al voltant de les arrels de la lleguminosa. A de més, aquest flavonoides indueixen l’expressió d’una sèrie de gens de Rhizobium que regularan òbviament tot el procés de formació dels nòduls. Concretament aquest gens estan tots al plàsmid 5 i aquests gens ens diuen gens nod (nod de nòdul).
Els flavonoides s’uniran al primer gen nod D i llavors es quan s’activa pròpiament i activa la transcripció de tots els altres gens de l’operó. Per tant, hi ha un primer gen que activa als altres i comença a funcionar quan s’uneix el flavonoide. Aquests gens nod transcriuran per enzims que permeten la síntesi de el que s’anomena el factor nod, que es la senyal que envia el bacteri a la planta per que comenci la formació d’aquests nòduls.
En les puntes de les arrels hi ha unes proteïnes glicosilades, proteïnes que tenen diversos carbohidrats, que són les lectines i són les que permeten la unió del factor nod amb l’arrel de la planta. La planta, quan s’adhereixen aquests bacteris el que fa és el que seria com un mecanisme de incorporar el que podria detectar com un risc d’infecció, els atraparia i per tant aquest bacteroides es quedarien inserits al interior de la planta i anirien formant aquests nòduls que parlàvem abans.
| 0.819316 |
curate
|
{"fr": 0.0061630081019319995, "es": 0.008378921127345751, "ca": 0.9854580707707222}
|
https://unybook.com/apuntes/file-0561bc7ecba98e39ca7994f93311ba23/metabolisme-de-microorganismes/tema-3-annex-cicle-del-nitrogen
|
cawac_ca_20200528_7_188384
|
L'elegant disseny de Janna no respon només a criteris estètics, sinó que se centra en el que realment és important que és el benestar del nadó.
Estimulació
El lloc on el nadó passa més temps, les percepcions sensorials adquireixen gran importància. És per això que el llitet Janna s'ha elaborat amb els dos laterals de forma que permetin una visió total del nadó vers l'exterior
Control
Gràcies a la transparència de Janna aconseguim un còmode control del nadó a distància sense interrompre la nostra activitat.
El seu cos rígid garanteix una excepcional protecció del nadó. L'acurada selecció dels materials utilitzats en el llitet Janna i els seus acabats respectuosos amb el medi ambient són detalls rellevants.
disseny
estimulació
control
característiques
seguretat
La creació de Janna és el resultat de la recerca del llitet idoni, que tingui en compte les necessitats del nadó i de tota la família, que ofereixi avantatges, que funcioni bé i respongui a noves expectatives.
| 0.769092 |
curate
|
{"ca": 0.9855072463768116, "en": 0.014492753623188406}
|
http://www.janna.cat/
|
mc4_ca_20230418_15_524865
|
L’EQUIP SUB 12 DEL CT LLEIDA GUANYA LA XPRESS TENNIS CUP | Club Tennis Lleida. Tennis, pàdel, fitness i moltes més activitats
L’EQUIP SUB 12 DEL CT LLEIDA GUANYA LA XPRESS TENNIS CUP
Quan: 18-06-2019
L’equip sub 12 del Club Tennis Lleida es va proclamar campió de la fase final de la Xpress Tennis Cup, celebrada aquest cap de setmana al Cercle Sabadellès, i en què també hi va participar l’equip sub 10 del CT Lleida.
Marc Rojo, Borja de Bufalá, Bruno Melé, Guillem Eras i Pablo Hedo, acompanyats en aquest cas per Sergi Torres com a capità, van ser els components del conjunt sub 12, que primer va superar la fase de grups amb triomfs sobre el CT Llafranc i Cercle Sabadellès i derrota contra el Reus Monterols. Ja a la segona fase, el CT Lleida es va tornar a trobar amb el Reus Monterols, en aquest cas a la final, imposant-se i guanyant així el títol.
La Xpress Tennis Cup està organitzada per la Fundació Jesús Serra. La primera fase del torneig es va disputar al mes de maig al Club Natació Lleida i els dos equips del CT Lleida es van classificar per a la fase final.
| 0.793271 |
curate
|
{"es": 0.07310215557638237, "ca": 0.85941893158388, "fr": 0.05248359887535145, "en": 0.01499531396438613}
|
https://www.tennislleida.com/ca/noticies/l-equip-sub-12-del-ct-lleida-guanya-la-xpress-tennis-cup
|
crawling-populars_ca_20200525_32_197027
|
Inici / Almacelles millora els accessos a l’escola amb el suport de Diputació de Lleida
Almacelles tindrà a partir del mes de setembre uns nous accessos que connectaran els dos edificis del CEIP Antoni Simó i Arnó i que, alhora, seran adequats com un nou espai cultural del Tossal de Santes Creus, un lloc emblemàtic convertit en punt de reconeixement al món de l’ensenyament i la saviesa.
La Diputació de Lleida ha aportat 17.700 euros –més del 50 per cent del cost total– per fer possible aquesta obra d’arranjament dels annexos a l’escola.
Amb aquesta actuació es millorarà la connectivitat i es garantirà la seguretat, tant de vianants com de vehicles, en l’accés a un centre que compta amb més de 400 alumnes i que genera molt trànsit al llarg de l’any.
Les obres es van iniciar amb l’extracció de terres, guanyant espai al turó, construint una escullera de pedra i habilitant una vorera de tres metres, on es plantaran arbres i s’instal·laran fanals i plafons informatius.
L’alcalde d’Almacelles i diputat provincial, Josep Ibarz, ha anunciat que aquest nou espai estarà dedicat a la científica local Teresa Rodrigo, que va participar en la investigació i el projecte del Bosó de Higgs realitzat a Suïssa. L’espai, amb diferents plafons informatius sobre el treball de la científica d’Almacelles, s’emmarca en un projecte cultural global.
És per aquest motiu que Ibarz ha assenyalat que “és una actuació que es complementa i engrana amb una sèrie de millores que fa molts anys que duem a terme en tot aquest turó, el Tossal de Santes Creus. És el lloc on a mitjans dels anys 80 es va ubicar l’escola pública i que no estava en condicions òptimes. Amb diferents actuacions, l’hem anat millorant fins a convertir-lo en un lloc nou, més accessible i més segur que, alhora, és un gran espai de reconeixement al món de l’ensenyament i la saviesa”.
Passejant pel turó, el visitant pot caminar pel Passeig de les Lletres o trobar espais dedicats, per exemple, a l’arquitecte romà, Marc Vitruvi o a mestres i escriptors com Frederic Godàs, Joan Carner o Jordi Boix, que fou el primer mestre d’Almacelles al segle XIX.
Lleida, 29 d’agost de 2017
Per a més informació: www.diputaciolleida.cat Telèfons de contacte: 973.70.41.17 premsa@diputaciolleida.cat
Carrer del Carme, 26, 25007 Lleida. Tel. 973 24 92 00
Web editada per l'Àrea de Comunicació de la Diputació de Lleida
| 0.861965 |
curate
|
{"ca": 0.9783163265306123, "es": 0.01488095238095238, "en": 0.0017006802721088435, "tr": 0.00510204081632653}
|
: /almacelles-millora-ens-accessos-a-lescola-amb-el-suport-de-diputacio-de-lleida/
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.