id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
cawac_ca_20200528_11_146045
|
La Festa Major de Vilafranca del Penedès rebrà el reconeixement com a Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra el dia 28 d’agost
El Saló de Sessions de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès acollirà el dia 28 d’agost, a les 13.00 h., l’acte de lliurament a la Festa Major de la capital de l’Alt Penedès del diploma acreditatiu com a un dels 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra, iniciativa promuguda en les darreres setmanes per l’organització Capital de la Cultura Catalana ( www.ccc.cat ) amb la voluntat de promoure, divulgar, sensibilitzar i salvaguardar el ric patrimoni cultural immaterial català i andorrà. Un total de 100 propostes van optar a convertirse en tresor del Patrimoni Cultural Immaterial. Elegits per votació ciutadana de 37.418 persones els 10 Tresors del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra són els següents:
- Diada de Sant Jordi - Sardana - Castells - Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó - Representacions de la Passió de Jesucrist - Balls de Diables -diables+correfocs- - Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell - Festa Major de Vilafranca del Penedès - Festa de la Misteriosa Llum de Manresa - Patum de Berga
L’acte públic de distinció a la Festa Major de Vilafranca del Penedès com a Tresor de Catalunya i Andorra se celebrarà en el marc de la Festa Major d’aquest municipi. El president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, lliurarà a l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, i als administradors de la Festa Major l’acreditació com a Tresor del Patrimoni Cultural Immaterial de Catalunya i Andorra.
La Festa Major de Vilafranca del Penedès La Festa Major de Vilafranca del Penedès, declarada d’interès nacional per la conservació del seu folklore i riquesa cultural, és una de les grans festes de Catalunya. Des del segle XVII ha mantingut una estructura similar i esdevé una festa viva de tots i per a tots que té per escenari els carrers i places de la població. Comença el 29 d’agost i no para fins el 2 de setembre, sent el seu punt culminant el dia 30, diada de Sant Fèlix, patró de Vilafranca.
Durant 5 dies, els carrers s’omplen de gent per acompanyar els entremesos i balls folklòrics en les seves actuacions en cercaviles i processons de Sant Fèlix, per emocionar-se amb les diades castelleres o per presenciar l’espectacle de música i foc que es desencadena amb l’entrada del sant a la Basílica de Santa Maria el dia de sant Fèlix. Folklore, espectacles i música conformen una festa que té en la participació popular el seu element clau.
La Capital de la Cultura Catalana ( www.ccc.cat ) s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. El Parlament de Catalunya va donar el seu suport a la Capital de la Cultura Catalana, per unanimitat de tots els grups parlamentaris, l'any 2004. Fins ara, han estat elegides com a Capital de la Cultura Catalana: Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010 i Escaldes-Engordany 2011. Aquesta organització desenvolupa també campanyes de promoció i dinamització cultural. Entre altres ha desenvolupar campanyes sobre el patrimoni cultural material de Barcelona i de Catalunya; sobre les persones més sàvies de Catalunya; entorn els personatges que més han influït en la cultura europea i sobre el patrimoni immaterial de Catalunya i Andorra.
Resultats de les campanyes de promoció i difusió cultural de l’organització Capital de la Cultura Catalana: Les 7 meravelles del patrimoni cultural material de la ciutat de Barcelona són: Sagrada Família, Església de Santa Maria del Mar, Palau de la Música Catalana, Casa Milà, Gran Teatre del Liceu, Casa Batlló i Torre Agbar; les 7 meravelles del patrimoni cultural material de Catalunya són: Sagrada Família de Barcelona, Conjunt monumental del Turó de la Seu Vella de Lleida, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Centre històric de Vic, Catedral de Girona, Monestir de Sant Miquel de Cuixà i Celler Cooperatiu de Gandesa; les 7 persones més sàvies de Catalunya són: Pompeu Fabra, Pau Casals, Ramon Llull, Antoni Gaudí, Narcís Monturiol, Tecla Sala i Enric Prat de la Riba; Els 50 personatges que més han influït en la cultura europea són Leonardo da Vinci, Shakespeare, Mozart, Einstein, Sòcrates, Goethe, Galileo Galilei, Carlemany, Erasme de Rotterdam, Dostoievski, ...); els 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra són: la Diada de Sant Jordi, la sardana, els castells, el Foc de Sant Joan i la Flama del Canigó; les representacions de la Passió de Jesucrist; els balls de Diables -diables+correfocs-; la Cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, la Festa Major de Vilafranca del Penedès; la Festa de la Misteriosa Llum de Manresa i la Patum de Berga.
| 0.839234 |
curate
|
{"ca": 0.9815287875810572, "es": 0.01847121241894282}
|
http://ccc.cat/noticies.php?Id_noticies=336
|
mc4_ca_20230418_0_419821
|
Calcetins desparellats (de Jovi L. Seser): 2013
Un any d'Últimes existències
Atordits sovint per l'allau de les novetats editorials, la veritat és que és molt difícil quantificar fins a quin punt un llibre és encara una novetat o no. Tenint en compte que 2013 m'ha passat volant i que és certa la dita que diu que els anys corren més de pressa en la mesura que anem fent-nos grans, hui no acabava de creure que ja fa un any des que eixia al carrer i es presentava per primera vegada Últimes existències. Un aniversari que l'amic (i ocasional dissenyador gràfic) Toni Masip s'ha encarregat de recordar-me per mitjà d'aquest recull de comentaris i ressenyes sobre l'obra. No hi són tots els que n'han parlat, però almenys hi ha una mostra del que s'ha publicat, del que s'ha comentat. Paraules que vull agrair novament ja que de no ser pel suport dels companys del gremi, seria molt complicat difondre ja no la nostra literatura, sinó la literatura en general. El panorama mediàtic de casa nostra s'ha aprimat durant aquest any tant com les nostres expectatives d'assolir un mapa estable de mitjans de comunicació, per la qual cosa sols ens queda l'opció de perserverar en els procediments que fins ara ens han resultat profitosos. Resistència i il·lusió, més que més. I no és poca cosa. Per això m'ha alegrat el dia el detall glamourós del company Masip i per això l'he volguda difondre, no solament per agrair-li la confecció del pòster, sinó per reconéixer la tasca de tots aquells incansables lletraferits, estudiosos i periodistes que viuen de i per la literatura en la nostra llengua. En resum, un regalet nadalenc que vull compartir tant amb els lectors com als escriptors que n'han parlat, del llibre i de la crisi. Que el nou any ens porte, això sí, més lletres i menys recessió. No és un desig, és un clam!
"Habitatge": Dues nominacions als Premis de Teatre de Mislata
La singladura d'Habitatge no deixa de generar bons auguris, sobretot tenint en compte l'èxit de les darreres representacions, especialment la de Dénia, sobre la qual no havia parlat encara al blog, i que comportà la sorpresa i alhora entusiasme de veure ple de gom a gom el Teatre Auditori del Centre Social. Ara bé, pel que fa a la programació de l'obra al certamen de Mislata, ahir mateix ens assabentàvem que el muntatge ha estat nominat a dos premis per al lliurament del concurs que tindrà lloc aquest proper divendres dia 13. Les nominacions recauen en l'apartat de millor actriu per a Tere Ballester i al millor ús de la llengua. Dos reconeixements que tant a mi com a L'Oracle de l'Est ens fan ballar amb un peu. De fet, pel que fa a la participació de l'agrupació al premi de Mislata, vos adjunte ací baix l'enllaç al reportatge que Mislata TV, la televisió del municipi, realitzà amb motiu de l'estrena de l'obra dins l'esmentat certamen. Un projecte molt ben explicat per aquells que l'han fet possible i que demostra, de retruc, que en les televisions locals i en la manera d'enfocar-les hi ha molta esperança per al nostre mapa audiovisual.
Reportatge de Mislata TV sobre Habitatge
Cantar i recordar: IV Festival de la Cançó Vila d'Ondara "Pepe Lozano"
El passat gener vaig dedicar-li a mon pare una entrada per recordar-lo a ell i a la seua manera d'entendre la música; que era i és també una determinada manera de viure, de sentir, la vida. Voldria agrair novament les paraules i mostres d'estima que molts li dedicàreu a partir del meu escrit i que ara he d'actualitzar per tal d'anunciar la gala que tindrà lloc aquest dissabte dia 7 de desembre a l'Auditori d'Ondara (22.00 hores) organitzada per la Comissió de Festes de la Soledat 2014 i especialment impulsada per Rosa Ana Costa Ramis, a qui la meua família agraeix de cor la iniciativa. Una nova edició del Festival de la Cançó Vila d'Ondara que enguany porta el seu nom, "Pepe Lozano", i que pretén ser un acte d'homenatge. Una decisió, la del bateig del certamen, que espere que es mantinga des d'enguany tenint en compte que va ser ell qui va idear i posar en marxa aquest projecte fa ara huit anys. Al 2005, el primer Festival de la Cançó fou un projecte que jo, per encàrrec seu, vaig presentar gala rere gala i que es prolongà durant tot l'any fins a la final que tingué lloc a les Festes de la Soledat. El mateix guió, doncs, de la quarta edició, que espere que es consolide com a cita dins del calendari cultural i fester local. A ell, com a intèrpret, li faria molta il·lusió; la mateixa que experimenten tots els aspirants que s'hi apunten per tal de provar sort. Una complicitat que ja es va assajar al 2005, a l'estudi de mon pare, el qual es va convertir de sobte en una acadèmia d'audicions, de provatures, de pessigolleigs, tant dels més menuts com dels més avesats a empunyar el micròfon. Mai no vaig veure tan feliç i trafegós a mon pare com durant aquell any, com durant aquell festival, per la qual cosa la seua repetició és una manera de reivindicar-lo a ell i a la seua visió de la música popular. Per això mateix la meua germana Marian i jo hi participarem, en aquesta primera gala, per mitjà de la cançó, que és encara l'idioma amb què ens entenem amb ell. Jo feia ja huit anys que no cantava a un escenari i ara, la veritat, em ve de gust interpretar la peça que se'm va quedar fora del repertori en el primer festival. Tant per a la meua germana com per a mi, la nostra intervenció és una manera de celebrar que, malgrat els buits, a pesar de les absències, el show ha de continuar. Un espectacle que de segur serà alegre, gojós, enèrgic i vivaç. Tal com era l'home que el va mamprendre.
Una dècada més tard, en tornar a xafar els corredors d'aquells estudis, un no podia ser tan ingenu com per obviar que les coses havien canviat. Un estudia allò que el cos li demana i si els desitjos d'adolescència quallen en plans de futur, res millor que aventurar-s'hi. Crisi en el sector ja n'hi havia pels volts de 2002. (Quan no n'hi ha hagut, de crisi, en el sector dels mitjans de comunicació?) Tot i amb això, i malgrat els condicionants previs, el fet d'accedir a un contracte de becari per a la ràdio-televisió autonòmica era una notícia el suficientment engrescadora com per enorgullir-se'n. Canal 9 ja no tenia la candidesa dels anys primerencs i, de fet, els decorats policromats d'un Babalà originari s'havien reciclat en els plafons pop-art de Tómbola; un espai pioner que pense que ens va fer més mal que una pedregà: als espectadors, al pressupost de la cadena, als valencians, al mitjà que el produïa i als mitjans en general. Tómbola, una llegenda dels programes del cor i una ignomínia per a la hisenda de RTVV
Versatilitat versus identitat: Presentació del nou llibre de Manel Joan i Arinyó a Ondara Demà tindré el goig d'introduir la presentació de l'escriptor de Cullera Manel Joan i Arinyó, qui baixarà a la Marina (Ondara, Café Sendra, 20.30 hores) per donar compte de la seua nova novel·la, A cor obert, editada per Perifèric Edicions. Una cita que em feia molta il·lusió coordinar i que finalment celebrarem malgrat la pluja anunciada. Il·lusió fonamentada en el fet de precedir un escriptor que seguisc i admire des de fa molts anys i que pràcticament ha aixafat tots els bassals possibles de la nostra literatura, abeurant-se'n de cada esguit, de cada nova incursió, amb una frescor inèdita i amb un tacte personal que fa de la seua prosa una experiència fluïda, ben propera a la sinceritat de la conversa oral. Una cosa que sembla fàcil però que no ho és, sinó tot el contrari.
Una selecció de les seues darreres obres: Publicado por
Cites: II Jornades d'estudis Ondara i la Marina Alta
Just ara fa dos anys es posava en marxa a Ondara una iniciativa sense precedents dins el calendari cultural del municipi. Una proposta humil i vertebradora que impulsà el docent i estudiós de la història local Sergi Mallol (igualment artífex de la molt interessant, necessària i laboriosa pàgina web Ondara en la història, www.ondara.cat) que comptà amb el suport de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Ondara, la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, l'Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta i l'Associació Cultural Ocell. Unes I Jornades d'Estudis d'Ondara on vaig participar amb la comunicació L'excepcionalitat de Trini Reyes (un treball que publicaré de manera imminent de la mà d'Edicions 96 i sobre el qual realitzaré una entrada en breu) i que al remat demostraren que l'èxit d'aquest tipus de trobades rau sempre en el seu afany vertebrador, tant a l'hora de fer poble com a l'hora de fer país. Al cap i a la fi, tal com assenyalava fa poc en ressenyar Hi ha morts que pesen cent anys de Tomàs Llopis, no es pot accedir a la universalitat sense oblidar el concepte de localitat.
La meua comunicació, junt a Vicent Ortuño
Per això és una bona notícia anunciar que el proper divendres arranca la segona edició d'aquestes jornades, les quals amplien el seu objecte en la nova convocatòria per tal d'abraçar l'àmbit comarcal en interessants ponències com les que faran l'arqueòleg de Dénia Josep Ahuir (en relació al seu engrescador projecte i experiència de difusió del jaciment romà de l'Almadrava als Poblets) o Joan Miquel Almela, qui ens parlarà de l'aventura russa del cantant pegolí Michel: un ampli recorregut que l'arxiver de Pego reflectí en el seu recomanable estudi Michel: una voz extraordinaria tras el telón de acero, editat per Bullent. Amb tot, voldria destacar també la comunicació que tancarà les jornades diumenge de matí de la mà de la pedagoga i amiga Amàlia Pastor Granel; una aproximació al conte local La raboseta de Pamis sobre el qual també vos parlaré en una propera entrada. Completen les jornades les conferències de Josep Ivars Pérez, Carles Torres, Robert Miralles, Jaume Noguera, Antoni Estarca i Juli Esteve. Aportacions totes elles ampliades al programa que vos adjunte a sota, alhora una invitació per tal que s'hi acosteu. L'encontre, obert a tothom, com el contingut del programa global, paga la pena.
Només una paraula: partir
Diuen que l'herència de la crisi econòmica serà com l'efecte retardat d'aquells llampecs elèctrics el tro dels quals ressona prou més tard del que esperàvem. Una descàrrega endarrerida, gens puntual, que demostra que la tempesta no acaba amb l'esclafit, sinó que hi ha molts més detalls que no intuïm a partir de la immediatesa de l'enlluernament. De la recessió que ens afecta continue tement amb la mateixa feredat que al principi un dels seus principals objectius, el factor humà; diana massivament agullonada pels mateixos dards que ens recorden que és la classe mitjana la que haurà de seguir suportant la fiblada dels mercats i dels governants mediocres. M'ha tornat al cap aquesta reflexió arran del visionat d'un video que em va passar la meua amiga Marta Vives, qui sap molt bé el que suposa haver d'acomiadar-se d'algú estimat que emigra precisament per aferrar-se a un destí laboral que ací semblava entrebancat, irremissiblement aplaçat. El video em va colpir per la seua concisió i comprensible sensibilitat i ací vos l'enllace, per si voleu visionar-lo:
En veure'l no vaig poder evitar pensar en tots aquells que han hagut de pegar a fugir per tal de cercar una prosperitat que ací se'ls havia negat. Vaig pensar, per tant, en els buits de la meua agenda que evidencien que aquest fenomen migratori ha estat imparable. Persones que han reinventat els seus projectes vitals a la força i no per la gràcia del espíritu aventurero que alguna abominable ministra va gosar mencionar. Hi té molt a veure aquesta classe política cutre en el fet que grans professionals hagen escampat el poll tot sabent que ací ja hi havia ben poc per fer. El peix, per tant, ja està venut; el talent, per contra, balafiat. Pense en el company Toni Marí, periodista, qui va partir cap a Mèxic i que dóna compte de les seues vivències al seu interessant blog (feu-hi una ullada perquè paga la pena). Pense en l'amic Xisco Giner, qui encetà ja fa dos anys un repte professional al Brasil i qui actualment resideix a Florianopolis, un dels topònims més rars que hi ha al país de l'Amazones. Pense en l'amiga Pepi Vives Pantoja, qui partí cap a Anglaterra fa set mesos amb el somni d'assolir una normalitat que ací no trobava ja enlloc. Anhels, desitjos, del tot bàsics i merescuts, que els van forçar a tórcer els seus plans i que ara ens priven del seu caliu. Sentiments que jo també he acaronat i que vaig voler traslladar al paper, a un relat que un dia fou la demo d'Intent de literatura rosa al país de la novel·la negra, una de les històries d'Últimes existències, però que després va prendre una altra sendera, com si aquesta ficció no fóra meua (en realitat no ho és). Es tracta del conte Partir, el qual va ser guardonat el passat mes d'agost als XLIX Jocs Florals Premis Literaris Vila de Paterna i que ara voldria compartir amb els lectors del bloc, però especialment amb Toni, Xisco i Pepi (tots tres del meu poble, Ondara, als qui dedique de tot cor el relat), i amb tots els que heu anat, tornat o penseu anar-se'n. No oblideu mai que a pesar que el món és gran, sempre hi haurà per ací un racó per vosaltres. Un indret reservat, inamovible, que vos pertany i que no envellirà mai. És el mateix lloc des d'on vos trobem a faltar i des d'on cada vegada se es pronuncia el vostre nom, a diferència dels llamps retardats, arriba un puntual calfred d'enyorança.
PARTIR “A
partir d’un cert punt, ja no hi ha possibilitat de retorn. Aquest
és el punt que cal abastar.”
Asseguda front al plafó
principal de la terminal C-2, el parpelleig constant de la pantalla la confon.
Hi ha també l’aldarull dels peremptoris avisos des de megafonia sobre
l’imminent eixida dels pròxims vols però ella no hi fa esment. El seu avió, com
les seues mateixes pretensions vitals, és de baix cost. Aquest tipus de
companyies no empren mai l’àudio de l’aeroport per avisar ningú, molt menys
encara durant la matinada. A més, com que ja fa dues hores que no rep cap
informació addicional, se suposa que el finger
s’obrirà en pocs minuts, precisament quan Ryanair encenga el monitor del primer
vol del dia a Londres. Poc dalt, poc baix, a les 6:55 hores.
La maleta l’ha facturada
prou abans i a la valisa de mà, si no recorda mal, ha aconseguit entaforar una
vintena de currículums, a més d’algunes peces de roba que s’oblidà d’incloure a
l’equipatge principal. D’il.lusió, sospesa ara Joana, va, però, ben atapeïda.
Si la companyia haguera de mesurar aquest tipus de càrregues subjectives, el preu
s’encariria en excés, si és que ja no s’apuja prou amb les taxes imaginàries
que la compra virtual dels bitllets genera. Al capdavall, volar a Anglaterra
per menys de cinquanta euros és un privilegi que no podia menysprear, més que
més perquè el seu compte bancari ja no donava per a més, sobretot després
d’haver cursat un màster que en comptes d’encarrilar-la cap a l’èxit l’ha
projectada fins a aquest exili espontani.
Un grup d’anglesos
s’apropa cap al corredor indicat en comprovar com s’engega la pantalla. Dues
hostesses hi compareixen somnolents, no massa afables. Mentre se sumen a la
filera altres passatgers, elles s’estoven els cabells, s’endrecen l’uniforme i
es disposen a revisar-los la targeta d’embarcament. Joana les guaita i especula
sobre el sou de les auxiliars de vol. Quant cobraran? Realment pagarà la pena
un treball com aquest? Després de romiar-s’ho, s’adona de la freqüent paranoia
d’escodrinyar sempre en els perfils professionals que desconeix. Del gremi de
les hostesses, per exemple, no en sap res. Probablement cobraran prou més que
ella. Comptat i debatut, no és massa difícil, sobretot considerant que del seu
darrer contracte encara li deuen quatre mensualitats. Ella ho assumí sempre amb
un cert optimisme tot i que, al cap d’un temps, treballar sense cobrar és una
contradicció d’aquelles que, més enllà de sucar-te fins a l’últim cèntim de la
butxaca, t’agullonen bona part de l’esperit. Ja li estranyava a ella que una
empresa tan modesta requerira els serveis d’una biòloga. Al remat, la seua
formació i validesa com a ambientòloga sempre els va vindre gran, tant a ella
com a les empreses que la llogaven. L’excusa de minvar el sou o fins i tot
retardar-lo sols era un subterfugi més per transmetre-li l’atàvica feblesa del
sector. Amarada de tanta penúria, potser no hi havia més remei que
empassar-s’ho tot encara que la pèrdua de la dignitat també respon a uns mínims
de trellat: fugisseres guspires d’autoestima que finalment l’han abocada a la
fugida.
En un altre colp d’ull,
la cua cap a la passera de Ryanair guanya més adeptes. Com que no vol quedar-se
ressagada, Joana agafa la maleta de rodetes –té les mides reglamentèries: no
van a traure-li ni un euro de més amb cap penalització per equipatge inadequat-
i s’hi apropa. Des del finestral contigu contempla amb curiositat l’avió, ja
escalfant motors mentre els operaris el farceixen amb els embalums que van
arribant-hi en ataquinats carrets. Al cap i a la fi, feia tant de temps que no
emprenia un viatge que la incursió de hui l’està experimentant amb una certa
ingenuïtat, com de viatge primerenc de fi de curs. D’experiència, ben al
contrari, li’n sobra per tots els costats. Sols cal mirar les dades d’un
currículum que sempre sintetitza per por a enlluernar la mediocritat aliena.
Amagar la titularitat d’un doctorat podria ser interpretat com un error sagnant
en qualsevol altre indret, però prou més descoratjador és el traçat d’una vida
laboral on mai no s’ha gaudit d’una nòmina mileurista, tot interpretant aquesta
fita com un objectiu ja prou limitat en si mateix. Si hi afegeix els
impagaments, els treballs extra, els successius comiats i tota la retafila de
desencisos, li caldria un cabàs de Prozac per digerir el cúmul de derrotes.
Tant se val ja: el trajecte que ara enceta és una manera del tot vàlida per
allunyar-se d’un món que ja no li pertany. En certa mesura, les circumstàncies li suggereixen que el
seu país, la mateixa ciutat que la va veure nàixer, ja és sols un record; una
imatge que s’enyora, que es perd en la llunyania, esmorteïda, com un encenall.
Si més no, el destí i les perspectives de futur, entortolligats l’un amb les
altres, s’enfugeixen inexorablement cap a altres geografies fins fa ben poc
tèrboles, desconegudes.
Les hostesses esgarren
amb desídia les successives targetes que els passatgers van lliurant-los i, ja
siga per gossera o com a desafiament a la companyia, moltes vegades es boten el
protocol de mesurar les maletes de mà. Joana les observa desganada mentre
avança a lentes empentes i a suaus rodolons, sobretot de la seua amanosa trolley. Què haurà oblidat a casa? De
segur que les píndoles per dormir o la funda de les ulleres. És el que passa
quan reuneixes les pertinences a corre-cuita, que sempre perds alguna cosa a
última hora. Així mateix, calia aprofitar el preu d’aquest vol. No hi quedava
cap altra opció tot i que ara es penedeix de no haver preparat el viatge amb un
poc més d’antelació. Si ho pensa bé, tampoc no sap exactament amb què s’hi
trobarà. A Londres no ha anat mai. Del Regne Unit sols coneixia Liverpool, on hi
volà pels designis de l’Erasmus i per la passió pels Beatles: pulsions
jovenívoles, gairebé inconsistents, que poc o res tenen a veure amb les
motivacions actuals: una nova vida, un nou camí; i entremig, el Tàmesis.
Quan l’auxiliar li
trenca el bitllet i l’adreça cap a la passarel.la d’accés a la nau, Joana engul
saliva i constata que ja no hi ha volta arrere. Durant els anys a la
universitat, quan acabava algun d’aquells eterns exàmens on se li exhaurien
tant els folis com la paciència, sempre hi dubtava davant de les mateixes
enrevessades qüestions. I no solament durant minuts, sinó al llarg de tedioses
hores que ara, tot d’una, cobren un agredolç sentit. La indecisió, potser també
la fe en allò que creia ferm i que en realitat no ho és, l’ha desviada sempre
de les senderes adients. Tal vegada, cavil.la novament en mirar de reüll el
bitllet cap a London-Heathrow, ja era hora de canviar de rumb. Engrescada, no
té gaire contactes encara a la capital anglesa, però el fet de partir de zero
li sembla un incentiu tan saludable com humil sobretot tenint en compte que al
seu país d’origen ja feia molt de temps que havia tocat fons.
Abans d’accedir a
l’avió, mentre tentineja subtilment sobre el sòl metàl.lic del finger tot arrossegant l’enrenou de la
sofrida trolley, fa una última i
capritxosa ullada entre els vidres. Allà lluny, cargolat en una fumarada que
barreja pol·lució i boira, el trenc d’alba recrea un besllum naixent en
l’horitzó. En ataüllar el contorn del sol, ja despuntant en la distància, Joana
s’acomiada d’un seguit de records que encara pul.lulen per la seua memòria, a
mig recompondre. Hi ha anhels i disgustos. Decepcions, també. Hi ha el recel a
encetar aventures, com també la por al fracàs i a la pèrdua. Però hi ha,
sobretot, un somni perenne. Un desig que sempre l’ha acompanyada tant en les
nits d’insomni com en els moments més proclius a la deserció. La paraula la
pronunciava en els instants de desori i ara, miraculosament, la justifiquen les
seues passes. Partir, se
n’enorgulleix. Partir.
Chanel nº 5 a la Marina: Petita crònica d'una estrena
El temps de vegades se'ns escapoleix de les mans. Tant com per no tindre temps de reportar l'acte del passat divendres 13 de setembre, l'estrena de Chanel nº 5 a Dénia, la qual va precedir una escapada a la serra de Cazorla. Un darrer parèntesi estiuenc per dir-li adéu a l'estiu i, desgraciadament, a les vacances. Per això hui faig memòria, no només per confegir una petita crònica d'aquella nit, sinó també en agraïment a tots els que feren possible l'acte. Al capdavall, tot fa falta: el descans i el ressò. O tot alhora.
I és que tal com vaig avançar a la darrera entrada, l'estrena deniera tancava el cicle que començà amb l'estrena del curtmetratge a València fa ara un any. M'hi acompanyaren, en aquest cas, Xavier Crespo, productor, i Romu Soler, personatge molt vinculat amb el que és la història del cinema a Dénia i co-director, junt a Arturo Ruiz, del documental Hollywood, capital Dénia. Cal dir que tots dos formen part de l'equip del nou mitjà digital Marina Plaza, el qual va publicar la setmana passada un complet repàs de l'esdeveniment. N'adjunte l'enllaç, que inclou igualment les fotos amb què he il·lustrat aquesta entrada. Molt agraït per la cobertura de l'acte i molt pagat amb la presència i paraules de Romu Soler, qui ens ajudà activament en la coordinació de la vetlada. Una vetlada en la que destacà l'absència de John Cabrera, qui no pogué assistir per motius de salut (aquest dijous dia 26 s'inaugura a la Casa de Cultura de Dénia una exposició fotogràfica sobre la seua carrera), així com la del director Aarón García-Sampedro, actualment immers en l'equip de rodatge d'Exodus, la nova pel·lícula que Ridley Scott està realitzant a Almeria. A tots dos vaig voler dedicar l'estrena: a John, per la seua veterana aportació -ell, que va arribar a conéixer Marilyn!-; a Aarón, per la sort d'haver-lo conegut i inspirat, tant com a Xavier Crespo, qui contà la gènesi del projecte en el col·loqui que encetàrem després de la projecció del curt. Un film que agradà als nombrosos assistents que acudiren a l'estrena. Espectadors als quals vull agrair novament el caliu d'acompanyar-me en una nit tan especial. Una nit amb el seu deix de glamour, de pessigolles a la panxa. Una nit de setembre amb cinefília i lluentons. Marilyn Monroe s'ho valia. Els professionals que han dut a terme aquest somni visual, també.
Chanel nº 5, finalment, a la Marina
Xavier Crespo, John Cabrera, Aarón García-Sampedro i aquesta persona que escriu
Fa més d'un any, precisament quan encetava aquesta aventura blogaire, vaig dedicar una entrada al curtmetratge Chanel nº 5: un projecte d'aquells que acompleixen, tan sols de pensar-ho, tot un seguit de somnis, de petits reptes. Escric unes línies ara, després de la letargia estival, per celebrar l'estrena del film el proper divendres dia 13 de setembre a l'Auditori del Centre Social de Dénia. L'acte, que tindrà lloc a les 20.30 hores (entrada lliure), comptarà amb la presència del veterà John Cabrera (director de fotografia), Xavier Crespo (productor del film), Óscar Navarro (compositor de la banda sonora), Merche Ferrandez (responsable maquillatge/perruqueria) i aquesta persona que escriu i que és també la persona que escrigué el relat original en que es basa l'obra.
Cal dir que aquesta és la primera vegada que el film es presenta a la Marina i que coincideix alhora amb tota una sèrie d'activitats programades durant setembre en homenatge a John Cabrera, resident a Dénia i prolífic i reconegut professional dins del gremi. D'altra banda, tal com desitjaven els responsables del projecte, presentar el curtmetratge a una ciutat tan relacionada amb el món del cinema com Dénia era una manera de tancar el cicle que començà ara fa un any a València, amb l'estrena original d'un treball que se solapava adientment amb el 50é aniversari de la mort de Marilyn Monroe: autèntica medul·la d'una història que parla de la vulnerabilitat dels mites i de la cara fosca que el glamour amaga. És tot el que vaig voler narrar amb un conte obscur anomenat Rossa! i és tot (i algunes coses més) el que els artífex del projecte han traslladat ara a la pantalla. Una pantalla que tornarà a il·luminar-se divendres vinent.
Àngels de nata, animetes de merenga: la narrativa crossover segons Maria Josep Escrivà
Fa just dos mesos vaig confegir una entrada per retre un petit homenatge a Maurice Sendak i als seus monstres tot i que, de retruc, no em vaig estar de subratllar que la literatura hauria de saber prescindir de les etiquetes sobretot quan s'endinsa en terrenys tan experimentals com els que bastiren la trajectòria d'aquest controvertit autor. Les etiquetes, les orientacions, poden guiar el lector, per descomptat, però moltes vegades empetiteixen la condició de les obres, captives de l'adscripció genèrica i del que aquesta segmentació suposa. En el món saxó, i des de ja fa un bon grapat d'anys, el terme crossover s'encarrega d'ampliar el ventall d'aquelles creacions que, per mèrits i ingredients propis, boten d'un gènere a l'altre per tal d'assolir un ampli espectre de lectors que tant abraça el juvenil com l'adult, per no parlar de l'infantil, que també pot encabir-se al mateix sac. La narrativa de J.K. Rowling en seria un exemple perfecte tot i que el gran repte de la nostra literatura (sí, la de casa nostra) passaria per guanyar en autoconsciència tot allò que caldria perdre quant a complexos.
Vinc a dir tot açò arran de la lectura d'Àngels de nata, una obra versàtil, genuïnament oberta (pel que déiem abans, del crossover), de Maria Josep Escrivà i il·lustrada per Maria Alcaraz que Edicions 96 publicà aquesta primavera dins la col·lecció Patracol Il·lustrat. Pel que fa a la sucosa gènesi d'aquest projecte editorial, vos adjunte l'interessant article que la mateixa autora va publicar al seu blog (Passa la Vida) el passat mes de març. Una aproximació a la llavor, l'origen, d'aquest llibre sobre el qual ambdues autores van conversar també a l'entrevista que recollí el blog d'Edicions 96 amb motiu de la publicació. Indicis per anar esbrinant de què tracta aquesta història o conte tot i que, com la mateixa Maria Josep em confessava fa uns mesos, és difícil saber si un conte és encara un conte havent superat les huitanta planes. Heus ací una inicial concessió a la filosofia crossover (tot terreny, al remat), que no és més que l'evidència per respectar els origens formals (alhora substancials) de la ficció autèntica, la que no es fixa filtres sinó que se'ls empassa per tal d'abastar un llenguatge, un marc, propi.
Autora i il·lustradora, a un dels escenaris claus de l'obra, al mateix Grau de Gandia
Amb tot, l'ardit essencial de la narrativa infantil continua sent el de no trair l'esperit del lector tendre, agosarat, que s'acosta a les seues primeres i decisives planes. No crec, per tant, que es tracte d'una qüestió cronològica (lector menor d'edat vs. lector madur), sinó del punt de vista. L'inescrutable tràngol de la percepció. Un misteri, gojós misteri, per reformular els tòpics. Per desxifrar-los. Si res més no, l'aventura d'Aldonça, la protagonista del relat que ens ocupa, s'abeura de la puresa d'uns anys on tot és possible, fins i tot l'anècdota transcendental de trobar un àngel atordit sota la palmera que hi ha en el camí cap a l'escola. Del que li ocorre abans i després d'això, ja serà el lector qui se'n faça càrrec en la consegüent lectura, en la consegüent percepció. I és que per entendre bé la història d'Aldonça, caldria fer primer una ullada a la trajectòria de la seua autora. Una escriptora que assumeix la poesia per llenguatge i l'activisme cultural com a filosofia vital. Sols així s'entén el que és (almenys des del punt de vista d'aquesta persona que escriu) el gran encert de l'obra: el gran incentiu i alhora tret distintiu que suposa situar l'acció en la geografia personal, també sentimental, de Maria Josep Escrivà. Apostar pels nostres (pels seus) universos més propers no és només un acte de reivindicació del nostre territori, sinó també una valenta celebració dels mites que ens han alletat, que ens han permés ser qui som. I això, en un món que confon la vertebració global amb la desfeta dels localismes, ja és molt.
Església del Grau, en la il·lustració de Maria Alcaraz i Frasquet
D'Àngels de nata em quede, doncs, més enllà del màgic argument, amb el valor transversal del discurs que planteja. Un discurs amb el Grau de Gandia com a mite. Amb la infantesa particular (i alhora general) com a mite. Ben mirat, en l'experiència d'Aldonça és fàcil emmirallar-se. En la figura del savi Faust, que fa dels seus remeis miracles (qui no ha admirat de menut la destresa de qualsevol artesà? ); en la litúrgia dels dies de pluja a l'escola, quan el fet de posar-se botes i impermeable convertia l'infortuni en festa. Escenes que ressusciten de la mà de les il·lustracions de Maria Alcaraz, amb la seua peculiar recreació d'un món que, encara que llunyà, ens pertany, latent. Com els paraigües. Aquells paraigües policromats que no s'assemblen als d'ara. Petits detalls que cusen una aventura amb tast de regressió, de retrobament. Una oportunitat per emmerengar-se l'ànima, de vegades dessaborida pel frec incòmode d'allò que se'n diu maduresa i que a sovint peca d'excessiva versemblança. Una oportunitat per descavalcar-se de la solemnitat adulta i escoltar el xiquet que encara ens xiuxiueja coses a l'oïda. El xiquet que ens sotja, estima, enyora o que, fins i tot acudint a la pròpia mitologia de l'autora, ens habita.
Juli Capilla, al voltant d'Últimes existències: Sobre el conte valencià, sobre els autors valencians
Se'n parla molt de la tendència creixent quant a producció de narrativa curta, precisament en uns temps en què els nous mitjans digitals han modificat el ritu lector, per no dir la manera de llegir. Arran d'això, volia compartir l'interessant article que Juli Capilla va publicar al darrer número de Caràcters (núm. 63) i que ha reproduït al seu nou i recomanable bloc, Entre línies. En ell, Capilla aborda l'actualitat del conte valencià i reflexiona sobre l'enfocament dels autors contemporanis, tot repassant el seguit de matisos que caracteritzen les creacions actuals. Al text hi ha la menció del meu últim llibre, Últimes existències, així com una aproximació als paral·lelismes i coincidències amb les darreres obres de Sico Fons i Xavi Sarrià. S'agraeix molt especialment l'aportació (i visió múltiple) d'un autor tan versàtil com és el poeta i escriptor Juli Capilla, perquè ens permet identificar les directrius temàtiques i argumentals de les noves veus de la narrativa (curta o no) valenciana. Testimoniatge del bastiment d'un discurs que, amb humilitat i perseverança, intenta abeurar-se d'una geografia, d'un context global.
"Habitatge": Teatre per combatre la calor
Moment de la representació a Altea
Tot i que l'estiu afavoreix, de vegades un tant massa, la desconnexió -ho haureu comprovat en l'escassetat d'entrades de les dues últimes setmanes-, no podia estar-me de resumir les bones notícies que han acompanyat últimament al projecte teatral d'Habitatge i que han desmitificat el tòpic sobre la poca activitat cultural dels mesos estivals. Si més no, ahir em vaig assabentar que Teresa Ballester ha estat guardonada com a millor actriu al certamen d'Altea (Alteatre), on l'obra es va representar el passat 7 de juliol. D'altra banda, cal celebrar que el muntatge ha estat seleccionat per participar a la Mostra de Teatre de Mislata; una de les actuacions previstes per a una tardor plena de cites, entre les que ja puc avançar l'estrena de l'obra a Pedreguer. Bones dades per a una comèdia immobiliària que sembla cada dia més vigent -i això que la vaig escriure el 2010- i que la companyia L'Oracle de l'Est ha fet possible. L'enhorabona als membres del grup, pel seu talent i constància. A la propera, companys, hi seré per fer-vos costat!
Teresa Ballester, junt als membres de la companyia, en rebre el premi a Altea
18é Festacarrer a Ondara: El folk que ens sedimenta les arrels, la música que ens recorda qui som
I al final resulta que fins i tot els festivals de música envelleixen, adquireixen solatge i es converteixen en petits oasis de resistència. Vinc a dir tot açò en referència al Festacarrer, el festival de música tradicional que nasqué a Ondara fa ara díhuit anys i que torna demà a celebrar-se al mateix poble que el veié nàixer. La història del Festacarrer, al capdavall, és la mateixa història de tots aquells col·lectius i persones que partint d'un estoïcisme a prova de bombes –i tantes altres municions– han seguit defensant una idea digna, responsable, de país i de cultura. El nostre país, valencià i freqüentment atordit, necessita d'estímuls vivaços per recordar qui és i cap on va, per això res millor que les notes de la dolçaina, que les passes d'una dansada intempestiva, per tornar a celebrar la màgia del que atresorem com a poble. Malgrat la manca de suport institucional, el Festacarrer tornarà demà dissabte a reviure el miracle del nostre folk. Una bona oportunitat per als amants de la nostra cultura popular, el póster de la qual vos adjunte ací baix: Els Laietans
La Plaça del Centre
Social d’Ondara, una vegada més com en les dues edicions
anteriors, serà l'escenari del festival. En relació al
programa, aquest arrancarà a les 19.00 hores amb el taller de
balls tradicionals i la posterior cercavila –20:30 hores– de la D’Ondara Colla
de dolçaines i tabals, la qual serà l’avantsala del tradicional sopar de
l’Associació Cultural Ocell, trobada que precedirá al concert que oferiran a
continuació els reconeguts intèrprets del grup Els Laietans –22:30 hores–,
agrupació guardonada que visita per primera vegada l’escenari del Festacarrer i
que guanyaren la passada edició del Concurs Sons de la Mediterrània de Manresa,
encontre on el Festacarrer participa en qualitat de jurat i que també implica
l’actuació del grup guanyador del certamen a l’escenari del festival ondarenc.
Pel que fa al perfil d’aquest grup del Principat, es tracta d’un projecte format
per quatre joves amb l'objectiu de renovar l'àmbit graller català i difondre'l
molt més enllà de l’àmbit de la música tradicional. Aquest concert suposarà un
aperitiu per a la dansà popular que prendrà els carrers abans de mitjanit per a
així recrear l’atmosfera adequada per al ball que conduiran després els
populars músics de l’agrupació Notes Soltes.
Des de les entitats
i associacions organitzadores de les quals en forme part activa, un any més es convida a tots els amants de la cultura
popular a que s’apropen a Ondara durant aquesta assenyalada data per a gaudir
de la música i balls que millor defineixen el nostre folclore. És un gest de suport petit, del tot festiu, però és també l'ànima d'una iniciativa tan oberta com acollidora que ja s'ha fet major d'edat i que bé mereix que li celebrem la maduresa. Feliç aniversari, Festacarrer!
| 0.823737 |
curate
|
{"ca": 0.970531224541394, "en": 0.003033963536253055, "es": 0.01278197600921426, "pt": 0.008034384920077535, "fr": 0.0031182403011489734, "nl": 5.618450993061213e-05, "it": 0.0005337528443408152, "ru": 0.0007865831390285698, "oc": 0.0007584908840632638, "st": 0.0003651993145489788}
|
http://calcetinsdesparellats.blogspot.com/2013/
|
cawac_ca_20200528_8_64793
|
>Sí, ja sé que no et descobreixo res. Però, és que és freqüent el pensament que tot el que avui passa a Estats Units demà ens passarà a casa. I, per bé o per mal, en certa manera, és així. Però això no és del tot cert. I, a més, en tinc la prova més [...]
| 0.641609 |
curate
|
{"gl": 0.14741035856573706, "ca": 0.852589641434263}
|
http://www.quimcardus.cat/?m=20071008
|
mc4_ca_20230418_8_643736
|
14è Concurs Fotogràfic de la Festa Major de Sils « TEMPORANIA
« Jornada de voluntariat Fem Dissabte. Gràcies a tots i totes!! !
Visita guiada per l’itinerari de la riera de Vallcanera »
14è Concurs Fotogràfic de la Festa Major de Sils
Posted by temporania a Juliol 24, 2014
Un any més, Temporània, Associació d’Educació Ambiental de la Selva, organitza el Concurs Fotogràfic anual que s’exposa per la Festa Major de Sils, amb el suport de l’Ajuntament de Sils i l’Associació per l’Organització de Festes i Activitats Culturals de Sils.
Recordeu que podeu participar en dues categories (Tema Lliure i Patrimoni Natural i Cultural de Sils) amb dues fotografies com a màxim per a cadascuna d’elles. El premi per la millor fotografia de cada categoria és de 145€, que serà escollida per un jurat popular.
El lliurament de premis i la inauguració de l’exposició de fotografies participants serà el divendres 26 de setembre a les 19h al Centre d’Informació de l’Estany. Les obres romandran exposades fins el 26 d’octubre.
Bases Concurs Fotogràfic 2014
Descarregueu-vos aquí les bases.
This entry was posted on Juliol 24, 2014 a 11:26 am and is filed under Notícies, Temporània. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, o trackback from your own site.
| 0.717925 |
curate
|
{"ca": 0.7706708268330733, "fr": 0.030421216848673948, "en": 0.19890795631825273}
|
https://temporania.wordpress.com/2014/07/24/14e-concurs-fotografic-de-la-festa-major-de-sils/
|
mc4_ca_20230418_2_68786
|
Androgínia psicològica | HIPNOSI CLINICA
← Una nova ciència de l’estrès
Com fer front amb més eficàcia a l’estrès relacionat amb la feina →
Androgínia psicològica
Posted on 2013/09/24 by Anna Pons
Scientific American, By Scott Barry Kaufman | September 1, 2013 | 13
“… Estudis d’investigació han demostrat associacions entre l’androgínia i una àmplia gamma de trets psicològics positius, com ara l’autoestima, la satisfacció amb la vida, la satisfacció marital, els sentiments subjectius de benestar, la identitat del jo, l’eficàcia parental, la percepció de competència, la motivació vers l’èxit, la complexitat cognitiva en l’evaluació de les carreres, la flexibilitat cognitiva i la flexibilitat conductual. Kelly i Worrell (1976) van trobar que els individus andrògins eren criats per pares que posaven èmfasi en la independència cognitiva, la curiositat i la competència … Què passa amb la creativitat? Freud va especular en escriure sobre Leonardo da Vinci que les persones creatives tenen una major identificació amb el sexe oposat que altres. McKinnon (1962) van trobar que els homes i dones creatius tenen actituds i interessos considerats típics per al sexe oposat…”
Reflexions fascinants sobre investigacions que involucren l’androgínia amb el benestar, així com amb la creativitat. Llegiu l’article sencer per saber quines característiques s’han associat a un gènere o un altre a través de la nostra història recent i les suggerides advantatges d’assimilar positivament i / o acceptar l’androgínia com una oportunitat per ampliar els nostres límits psicològics. Amb l’ús de la hipnoteràpia podem reflexionar amb calma sobre aquestes idees i assajar aquells pensaments, emocions i conductes que poden contribuir a enriquir el nostre mapa psicològic, amb la possibilitat de millorar un o diversos dels aspectes assenyalats anteriorment. Article complet fent clic aquí
6inShar
Beautiful Minds Home
Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb androgínia, benestar, creativitat, hipnosi, hipnoteràpia, psicología, Scientific American. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
| 0.827672 |
curate
|
{"ca": 0.9389021479713604, "en": 0.06109785202863962}
|
https://terapiapons.wordpress.com/2013/09/24/androginia-psicologica/
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_91517
|
Confesseu, pecadors i pecadores del xat!
Confesso que he somniat amb usuaris que no conec
Que n'ets de friki! !
I serà millor que no digui que he somniat
Sí, millor que no diguis res...
| 0.552193 |
curate
|
{"ca": 0.8888888888888888, "fr": 0.1111111111111111}
| |
mc4_ca_20230418_4_373649
|
La Fundació Jordi Comas debat sobre el model del litoral
07/10/2019 Medi Ambient - Jordi Rodríguez
El fòrum de debat va comptar com a ponent amb l'arquietecte Carles Llop. (Foto: Fundació Jordi Comas).
La Fundació Jordi Comas ha dedicat un dels seus espais 'Tribuna' a la gestió del territori de la Costa Brava. Una vuitantena de persones van assistir aquest divendres passat a aquest fòrum de debat, que va comptar com a ponent amb el doctor arquitecte i urbanista, Carles Llop. L'acte ha tingut lloc quan encara està vigent la moratòria que la Generalitat va decretar a principis del 2019, i que ha paralitzat alguns projectes urbanístics i la concessió de llicències al litoral gironí.
Tot plegat mentre s'enllesteix un pla director que ha de regular el desenvolupament urbanístic de la Costa Brava. La xerrada de Carles Llop portava per títol 'Els litorals, territoris sensibles. De l'alerta roja de l'explotació dels valors, a la gestió equilibrada dels recursos. Territori Costa Brava'. L'arquitecte entén que el que succeeix actualment al nostre litoral passa en molts altres zones. En aquest sentit, va presentar com a cas d’estudi el projecte Saint-Nazarre-Pornichet, a França, i que ha portat a terme ell mateix, i que creu que podria ser aplicable aquí. Lluís Poch, director de la Fundació Jordi Comas, parla de per què van triar aquesta ponència.
L'acte del divendres es va organitzar conjuntament amb la delegació gironina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que s'hi va voler sumar per la vigència de les temàtiques plantejades. La Fundació Jordi Comas Matamala, creada l’any 2015, actua com a marc de pensament i d’interpretació del turisme, subratllant el caràcter transversal d’aquest motor essencial per l’economia del nostre país. Porta el nom del qui va ser un destacat hoteler, restaurador i dinamitzador turístic, mort l'any 2012 en l'assalt d'uns lladres al seu domicili.
18/10/2016 - Societat La Fundació Jordi Comas debatrà sobre les tendències del turisme de vacances
Fundació Jordi Comas
| 0.820206 |
curate
|
{"ca": 0.968015992003998, "es": 0.031984007996002}
|
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/?idPost=1500011173&title=la-fundacio-jordi-comas-debat-sobre-el-model-del-litoral&portada=0&page=10
|
mc4_ca_20230418_12_324788
|
Ana Maria Martínez: «Ningú em vindrà a donar lliçons d'integració» | RubiTV.cat
La DGAIA defensa l'eficàcia del model i atribueix el rebuig al desconeixement
per Albert Hernàndez / Carla Serra, Rubí, 15 de maig de 2019 a les 12:00 |
L'alcaldessa de Rubí, Ana Maria Martínez, ha sortit al pas de les crítiques que en les darreres hores ha rebut el municipi i ella per tot l'afer amb el trasllat de menors tutelats per la Generalitat a l'antic Hotel Terranova: "Ningú em donarà lliçons d'integració", ha afirmat a RubiTV. Ha afegit que "no ofèn qui vol sinó qui pot", Martínez ha defensat que la Generalitat pren una decisió "unilateral" des de Barcelona i "nosaltres som la mala gent. No ho assumirem", ha etzibat.
"Em sembla molt simple dir que som racistes", ha dit i ha assegurat que "no som una ciutat xenòfoba, som un municipi d'acollida" i ha recordat que porten anys treballant anys "perquè la convivència sigui exemplar". L'alcaldessa ha recalcat que aquests discursos "alimenten posicions que no ens defineixen", a la vegada, també que ho fan amb "posicions radicals".
Martínez ha carregat contra la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) perquè "no s'ha treballat bé" i una mesura d'aquestes característiques, al seu parer, requeria de consensos amb l'Ajuntament i els veïns i "no informar el passat 2 de maig que hi havia en marxa unes obres, les quals desconeixia, i que en el termini de dues o tres setmanes es traslladarien, em diuen, 70 persones". Ha recalcat que aquest número no és l'adequat per "integrar" i haurien de ser "tipus habitatge".
Per ara, els treballs a l'hotel estan aturats i malgrat que "quan una situació que està mal feta, és complicat fer enrere", confia que s'eviti el trasllat d'aquest grup de MENAS a la població.
La DGAIA garanteix que no abandonarà Rubí
La directora de la DGAIA, Ester Cabanes, ha garantit que no s'abandonarà Rubí, que hi haurà tècnics d'immigració, salut i de la Generalitat, així com agents socials del municipi, "no s'han de preocupar no abandonarem a ningú. Farem un seguiment acurat", ha insistit Cabanes en un contacte d'aquest dimecres amb la premsa, i ha continuat, "no han de tenir por".
Cabanes ha explicat que a principis de maig va traslladar al consistori vallesà que a mitjans de juny es preveia l'obertura d'aquest centre. Es tracten de persones en "emergència" del sud d'Àfrica i procedents de Sant Just Desvern, on "estan funcionant molt bé" i "no hi ha hagut cap queixa", ha rematat.
Cabanes ha atribuït les protestes generades, especialment les viscudes aquest dimarts a les portes de l'espai en qüestió, al desconeixement del model i ha afirmat que ha donat bons resultats on s'ha dut a terme i no ha dubtat que Rubí no serà una excepció. Per això, ha posat l'accent en què es treballarà per donar "bona informació" i ha determinat que l'objectiu és que els menors s'instal·lin a l'Hotel Terranova. La directora general ha justificat l'elecció de la localitat, perquè "és una ciutat d'acollida i amiga de la infància".
Crítiques contra l'alcaldessa Ana María Martínez per la seva gestió en el cas dels menors
Societat, centre de menors, Ana Maria Martínez, Ana María Martínez, integració social, DGAIA
| 0.880409 |
curate
|
{"ca": 0.9908976773383553, "la": 0.009102322661644695}
|
https://www.rubitv.cat/noticia/1849/ana/maria/mart/nez/ning/em/vindr/donar/lli/ons/integraci
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_590967
|
Doncs això, tinc curiositat per saber que dieu quan brindeu, per exemple, xin-xin, salut, etc.
Brindem brindola,per la nostra gran i immensa titola. PD: la versió original és: Brindem brindola,per ses vostres mamelles i per sa nostra titola Però l'he modificat al meu gust XD
Doncs a casa meva tenim la versió...: Brindem brindola,perquè se'ns alci la titola. Suposo que cada casa es fa la seva versió
| 0.690887 |
curate
|
{"ca": 0.8664987405541562, "it": 0.13350125944584385}
| |
macocu_ca_20230731_9_547239
|
Com escriure un assaig o discurs narrativo
Trobeu inspiració amb aquesta llista de 50 temes d'assaig
Un assaig o discurs narratiu s'utilitza per explicar una història, sovint una que es basa en l'experiència personal. Aquest gènere de treball comprèn obres de no-ficció que atenen de prop els fets i segueixen una progressió cronològica lògica dels esdeveniments. Els escriptors sovint utilitzen anècdotes per relacionar les seves experiències i involucrar al lector.
Els assaigs narrativos són un dels quatre principals assaigs. Els altres són:
Argumentativa : en aquests assajos, l'escriptor fa el cas per a una opinió específica sobre un tema, utilitzant la recerca i l'anàlisi per convèncer el lector.
Descriptiva : aquest tipus d'escriptura es basa en detalls per descriure o definir una persona, lloc, cosa o experiència. L'escriptura pot ser objectiva o subjectiva.
Expositori : igual que els assaigs argumentatius, l'escriptura expositiva requereix investigació i anàlisi per exposar un tema. A diferència dels assaigs argumentatius, la intenció no és canviar l'opinió dels lectors sinó informar els lectors.
Els assaigs narratius tenen una gran varietat d'objectius . Els més exitosos solen compartir aquests tres trets bàsics:
En el procés, la vostra narrativa ha de tenir un atractiu emocional. Pot ser seriós o humorístic, però haureu de donar a la vostra audiència una certa manera de connectar-vos amb la vostra història.
Construint l'assaig
Revistes com el neoyorquí i llocs web com Vice són coneguts pels assaigs narratius de pàgines que publiquen, de vegades anomenat periodisme de format llarg.
Però un assaig narratiu efectiu pot ser tan breu com cinc paràgrafs. Igual que amb altres tipus d'escriptura d'assaigs, les narratives segueixen el mateix esquema bàsic:
Introducció : aquest és el paràgraf inicial de l'assaig. Conté el ganxo, que s'utilitza per captar l'atenció del lector, i la tesi o el tema, que es detallarà a la secció següent.
Cos : aquest és el cor del vostre assaig, generalment de tres a cinc paràgrafs. Cada paràgraf ha de contenir un exemple, com ara una anècdota personal o un esdeveniment rellevant, que admeti el vostre tema més ampli.
Conclusió : aquest és el paràgraf final de l'assaig. En ella, resumireu els punts principals del cos i posareu la vostra narrativa. Els escriptors en ocasions embellien la conclusió amb un epíleg o una taula de menjar.
Temes d'assaig narratiu
L'elecció del tema per a l'assaig pot ser la part més difícil. El que busqueu és un incident particular que es pot explicar en un assaig o discurs ben desenvolupat i clarament organitzat . Tenim algunes idees per ajudar-vos a parlar de temes. Són bastant àmplies, però segurament alguna cosa generarà una idea.
Una experiència vergonyosa
Un casament memorable o funeral
Un emocionant minut o dos d'un partit de futbol (o un altre esdeveniment esportiu)
El primer o l'últim dia en un lloc de treball o en una escola nova
Un moment en què es va adonar que els vostres pares eren correctes
Un compte de la vostra memòria més primerenca
La teva reacció quan has sentit les millors novetats de la teva vida
Una descripció del que no pots viure sense
Recursos addicionals
A mesura que explora temes per a la seva narrativa, també pot ajudar a llegir el que altres han escrit. Aquí hi ha alguns paràgrafs narratius notables i assaigs que poden inspirar la seva història.
> Angelli, Elizabeth; Baker, Jack; i Brizee, Allen. "Escriptura d'assaig". Perdue.edu. 9 de febrer de 2018.
> Beck, Kate. "Instruccions per escriure un assaig narrativo". SeattlePI.com.
> Personal de la universitat de Santa Barbara City. " Estructura d'un assaig narrativo personal ". SBCC.edu.
| 0.779434 |
curate
|
{"ca": 0.9521715228147334, "fr": 0.005222649807586586, "en": 0.027212754260582738, "es": 0.005497526113249038, "ms": 0.0030236393622869707, "sr": 0.0043980208905992305, "tr": 0.002473886750962067}
| |
mc4_ca_20230418_6_213280
|
Anuncis CLASSES HIP HOP OLOT | Classificats.net
Anuncis / Girona / Garrotxa / Olot / Classes i Cursos / classes hip hop Olot
Classes hip hop Olot
Anuncis classificats classes hip hop Olot
De 1 a 0 de 0 anuncis de classes hip hop Olot
Anuncis classes hip hop Olot
Consulta anuncis classificats de classes hip hop Olot. Publica el teu anunci de classes hip hop Olot, és gratis a Classificats.net. Contacta amb els anuncis de classes hip hop Olot directament, per telèfon o correu electrònic.
Classificats classes hip hop Olot
Consulta tots els anuncis de classes hip hop Olot que han publicat els usuaris
Busca i troba classes hip hop Olot
Estàs a la secció de classes hip hop Olot del portal d'anuncis gratis. Busca, troba, compra, ven, demana, regala, informa, ajuda o coneix gent a Classificats.net. Tots els anuncis de classes hip hop Olot són gratis. Busca i contacta.
Gent interessada en classes hip hop Olot
Busca, troba i contacta amb gent que ofereix: Anuncis classificats classes hip hop Olot
| 0.577152 |
curate
|
{"es": 0.11088504577822991, "ca": 0.7243133265513734, "en": 0.16480162767039674}
|
https://www.classificats.net/k1207-anuncis-classes-hip-hop-mun-olot.html
|
vilaweb_ca_20220728_0_56040
|
El titular del jutjat número 3 de Reus ha decretat presó preventiva per a tres joves acusats d’haver violat en grup una noia a Cambrils (Baix Camp) durant la revetlla de Sant Joan. Segons la interlocutòria, la víctima és una discjòquei que havia actuat en una discoteca i que després se’n va anar amb un grup de coneguts a l’apartament on van ocórrer els fets.
Allà va mantenir relacions consentides amb un noi i, posteriorment va intimar amb J.V.S. i va anar amb ell a una habitació, però una vegada dins va entrar un altre jove de 21 anys, F.A.M.C., que va deixar l’estança totalment a les fosques. Després d’una breu conversa, la van assetjar fins que li van treure la roba i la van agredir sexualment.
A l’agressió es va sumar un tercer jove de 26 anys, J.F.P.S., malgrat que la noia va demanar reiteradament que la deixessin tranquil·la i que li feien mal. Davant les súpliques de la noia, els dos primers se’n van anar, però el tercer la va seguir agredint fins que va entrar una amiga de la víctima al dormitori.
L’amiga va aconseguir treure de l’habitació a la víctima, que estava en estat de xoc, va recollir la seva roba, i totes dues se’n van anar i van denunciar el cas als Mossos d’Esquadra, que van aplicar el protocol per agressió sexual i van detenir els tres violadors.
Els tres van declarar davant del jutge de guàrdia el 27 de juny i el magistrat ja va decretar presó provisional comunicada i sense fiança, ratificada ahir pel titular del jutjat número 3 de Reus, davant el risc de fuga dels tres detinguts, tal com demanava el fiscal i l’advocat de la víctima.
El jutge considera que els fets són constitutius d’un delicte d’agressió sexual amb penetració castigat amb una pena de fins a quinze anys de presó, per la qual cosa ‘davant l’espasa de Dàmocles que penja sobre ells, sostreure’s a l’acció de la justícia sembla que sí és una opció’, argumenta.
A més de la gravetat del delicte, el jutge assenyala que ‘F.A.M.C. no té origen espanyol i té família a Colòmbia i no s’ha pogut acreditar ni la seva feina ni arrelament econòmic’ i ‘J.F.P.S. és també estranger i només té feina temporal (arrelament econòmic insuficient, ja que amb prou feines guanya 130 euros/mes)’.
Finalment, considera que ‘J.V.S., encara que és espanyol, la falta d’arrelament econòmic fa factible presumir un risc de fuga’.
El lletrat dels acusats, per la seva banda, demana la llibertat amb l’argument, desestimat pel jutge, que es va tractar de relacions sexuals consentides.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/preso-provisional-violar-noia-cambrils/
|
mc4_ca_20230418_17_409485
|
Tema: El soroll i les seves repercusions
Podríem definir el so com tota sensació percebuda per l’òrgan auditiu que es produeix per la vibració de un cos i es transmesa per qualsevol mitjà en forma de ones. La diferència entre so i soroll es subjectiva, es a dir el soroll es un so no desitjat i desagradable. Un mateix so pot ser considerat un element molest per unes persones mentre que per altres no. Això depèn de les característiques del receptor i del moment que es produeix el soroll.
El soroll es un contaminant de primer ordre. El soroll causat pel trànsit, les activitats industrials i les derivades de l’oci, constitueix un dels problemes mediambientals més importants als països desenvolupats. Des de mitjans del segle XIX i de manera progressiva la societat evoluciona cap a un model on la presència de soroll en el medi creix de manera paral·lela al benestar. S’ha calculat que al voltant del 20% dels habitants d’Europa Occidental (es a dir 80 milions de persones) estan exposades a nivells de soroll que els experts consideren inacceptables.
L’origen del soroll el trobem en les activitats humanes i està associat especialment amb els processos d’urbanització i en el desenvolupament del transport i de la indústria. A més està creixent tant en el temps (circulació nocturna, caps de setmana i vacances) com en l’espai (zones rurals i zones residencials de grans ciutats).
Avui el soroll està passant a considerar-se com un dels contaminants ambientals que cal tenir en compte a tota planificació que contempli la salut, el benestar i la qualitat de vida com un dels objectius a aconseguir simultàniament amb el desenvolupament econòmic i social.
Existeixen dos grups de fons productores de soroll. Les naturals, com el vent, el so de la mar, la remor de l’aigua o d’un torrent i les generades per l’activitat humana ja siguin industrials, de transport o d’activitats d’oci.
Circulació de trànsit
Motors d’avions
Indústria metal·lúrgica i la tèxtil
Oficines (ordinadors i impressores, sistemes de ventilació, els telèfons, les fotocopiadores)
Discoteques, bars i locals d’oci
Mineria, l’explotació de pedreres, marbreres
Motors de fressar en Odontologia o Otorinolaringologia
Indústria naval, centrals tèrmiques
Tallers d’automoció
Fusteries, ferreries, serraderies
Concerts i assajos de rock
Activitats pirotècniques
Escopetes durant la caça.
Cada vegada més es citen a la literatura d’altres fonts de soroll perjudicial i d’altres receptors del mateix. Els locutors de radio, els nounats a les unitats neonatals reben els sorolls dels aparells d’administració de pressions positives, les classes d`aeròbic, els companys de llit dels roncadors etc. .
Es important, per tal d’entendre-ho millor, el relacionar la intensitat del soroll rebut amb les activitats que el generen i les sensacions subjectives i efectes que poden produir.
Intensitat (dB) Comunicació verbal Generador
0 Llindar d’audició
10-20 Fàcil Cant ocell
30-40 Fàcil Conversa
50-60 Possible Ordinador, màquina d’escriure
70-90 A crits Trànsit
100-120 Quasi be impossible Martell Pneumàtic
130-140 Llindar de dolor Aeroport
EFECTES DEL SOROLL
Pot ser la sordesa professional sigui l’efecte més conegut i més estudiat en relació a l’exposició al soroll, però hi ha molts d’altres trastorns funcionals que es manifesten sobre diferents òrgans de l’ésser humà. Per això parlem d’efectes auditius i extrauditius. Cal esmentar però i especialment a nivell laboral que hi ha altres efectes importants i que son difícils de encabir en aquesta classificació com els referits a la seguretat, donat que el soroll por emmascarar senyals i els relacionats amb la sobrecàrrega laboral i derivats del dèficits de comunicació en un ambient sorollós.
EFECTES AUDITIUS
Les pèrdues de l’audició produïdes pel soroll suposen l’efecte negatiu més conegut. Tots hem experimentat que després de una exposició a un fort soroll (discoteca, petards etc.) ens queda una sensació d’orella tapada o pèrdua auditiva que després es recupera ràpida i espontàniament (es el anomenat desplaçament temporal del llindar auditiu). Si aquesta exposició es repetida al llarg dels anys i no deixem reposar a l’orella les lesions poden fer-se irreversibles i ja parlem de pèrdua auditiva o hipoacusia induïda pel soroll.
A més d’aquests efectes objectius cal tornar a esmentar l’efecte emmascardor produït pel soroll. El soroll estableix una mena de competència amb el so que cal o es vol sentir i això té resultats perjudicials. Així a nivell laboral pot disminuir la seguretat en tenir dificultats de sentir avisos de perill, redueix la comunicació oral, obliga a un esforç vocal addicional que fàcilment provoca sobrecarrega i moltes vegades un neguit addicional que disminueix la concentració.
Quan parlem dels efectes auditius mesurables, en general, podem fer servir una classificació com aquesta:
- Fatiga o Cansament auditiu: Augment transitori i recuperable del llindar auditiu
- Traumatisme acústic agut: Lesió irreversible per exposició intensa i curta
- Hipoacusia crònica per soroll: caiguda precoç del llindar de freqüències properes als 4.000 Hz. Per exposició prolongada.
- Sordesa professional: Hipoacusia bilateral simètrica i irreversible que afecta a les freqüències conversacionals
El cansament o fatiga auditiva el podem definir com un descens transitori de la capacitat auditiva. No hi ha lesió orgànica, i l’audició es recupera després d’un temps de repòs sonor, depenent de la intensitat i duració de l’exposició al soroll. De fet seria la resposta fisiològica de protecció de l’oïda cap a sons d’intensitat elevada, més de 90dB, que es manifestaria en una elevació temporal del llindar d’audició persistent després d’haver cessat l’emissió del soroll.
El Trauma Acústic Agut es causat per un soroll únic, de curta durada però de molt elevada intensitat (per exemple, una explosió) i resulta en una pèrdua auditiva sobtada i generalment dolorosa. Requereix una gran energia per la seva aparició i sol succeir en persones amb una determinada professió, com els militars, els miners, els tècnics amb explosius, o en situacions especials, com explosions fortuïtes.
Finalment la Hipoacusia Neurosensorial induïda pel soroll o Traumatisme Acústic Crònic, és deguda a l’exposició crònica a sorolls, en general, de més baixa intensitat que en el trauma acústic. Sol anar associada a d’altres símptomes com acúfens, disminució de la capacitat de discriminació, distorsió dels sons etc. A més aquesta exposició, com veurem més endavant, pot causar cefalees, cansanci i malhumor. El grau de risc de sordesa s’estableix després d’estar exposat vuit hores diàries a 80dB (A). La presència de la sordesa depèn de la intensitat i el temps d’exposició al soroll. Aquesta situació és progressiva si el soroll persisteix, encara que hi ha el factor de susceptibilitat individual, l’edat o la simultaneïtat amb altres patologies auditives que alteren la seva evolució.
Un capítol a part mereix la sordesa professional. La sordesa professional és considera com l’alteració irreversible de l’audició a conseqüència de l’exposició perllongada als ambients sonors alts durant l’activitat laboral. Aquesta definició però exclou les sordeses causades per trauma sonor únic accidental, per traumatisme a causa d’una explosió o per traumatismes de pressió (barotraumatismes: busseig, activitats aeronàutiques). Al 1987 les sordeses professionals representaven més d’un quart de les malalties professionals, que s’han reduït fins al 14 % l’any 1992.
Abans ja han estat esmentats de passada alguns dels factors que tenien influència en el desenvolupament de lesions auditives, ara un cop definits els tipus de lesions que ens podem trobar caldria desenvolupar una mica més aquests factors.
La intensitat del soroll. El llindar de nocivitat del soroll es situa entre 85 i 90dB. Per sobre de 90dB el soroll potser nociu a l’home. Pels treballadors un ambient de soroll en un nivell superior a 80dB en el Reial Decret 1316/1989, apareix com el límit a partir del qual s’han de prendre mesures preventives específiques.
La freqüència del soroll. Els sons més perjudicials són els de freqüències altes, superiors a 1000 Hz. La major part dels sorolls industrials es componen d’ones acústiques amb aquestes freqüències. Per causes encara poc conegudes les cèl·lules ciliades de l’orella interna més sensibles a l’efecte nociu del soroll són les que transmeten les freqüències entre 3000 i 6000 cicles per segon.
La durada d’exposició. L’efecte perjudicial està en relació amb la durada en què el treballador està exposat al soroll i aquí cal incloure el interval entre les exposicions.
La susceptibilitat individual. Encara que és difícil demostrar-ho, s’accepta com a factor la predisposició del treballador. Aquest concepte es prou ampli i per exemple pot incloure: L’edat ja que l’efecte del soroll és pot sumar a la presbiacúsia. Podríem incloure dins l’apartat de susceptibilitat, els de causa hereditària, el fet d’haver patit una meningitis, o bé infeccions de l’aparell auditiu amb seqüeles, aquelles persones operades d’otosclerosi o de timpanoplàstia (intervencions que fan desaparèixer els sistemes automàtics de protecció de l’orella interna, com el múscul del martell i el tendó de l’estrep, localitzats en la caixa timpànica), el fet de tenir antecedents familiars de sordesa, ser diabètic, hipertens. La susceptibilitat individual varia enormement i fins i tot poden existir alteracions genètiques de la còclea que contribueixin a aquesta susceptibilitat. La combinació amb certs agents químics produeix reaccions més fortes que l’estímul sonor aïllat, per exemple el cas dels aminoglucòsids, diürètics de nansa, sal.licilats i antineoplàsics (amb platí), els quals aplicats en ambients sorollosos, han demostrat tenir una més alta ototoxicitat.
De cara al diagnòstic cal, evidentment, l’exploració bàsica ORL que inclou l’otoscòpia i que ens permet descartar altres patologies generadores d’hipoacúsia.
L’estudi d’elecció pel diagnòstic de la hipoacusia induïda per soroll es l’audiometria tonal, on característicament es troba la disminució en els llindars auditius de les freqüències altes; recentment, però, se ha posat en marxa una nova tècnica diagnostica que resulta molt sensible per tal de localitzar més específicament les zones de lesió estructural; es tracta de una tècnica no invasiva basada en la mesura sistemàtica de la resposta coclear coneguda com emissions otoacústiques; aquestes emissions son generades primàriament per les cél.lules ciliades externes.
EFECTES EXTRAUDITIUS
Els efectes del soroll sobre d’altres òrgans son evidents i les seves conseqüències, de vegades irreversibles poden ser constatades evolutivament en el temps. El problema radica en la poca atenció que s’els hi dona i es per això que a la pràctica diària aquests trastorns son atribuïts a situacions que s’engloben en quadres clínics diferents i relativament poc definits com els efectes psíquics, nerviosisme, estrès, alteracions en el descans, en la son nocturna, en la capacitat de concentració, ansietat etc.
El soroll produeix una evident interferència sobre les activitats mentals i psicomotores. Tots hem experimentat alguna vegada la interferència del soroll quan volem realitzar alguna activitat mental com llegir, estudiar o concentrar-nos en alguna tasca que requereixi la nostra atenció. La interferència del soroll amb les activitats ha estat estudiada en zones residencials mitjançant enquestes específiques realitzades als residents de zones contaminades acústicament. Aquesta interferència es un element més del grau de molèstia general produïda pel soroll. Per altra banda, en medis laborals ha estat observat que l’exposició al soroll pot augmentar el risc d’accidents de treball en interferir amb la capacitat d’atenció del treballador. Es capaç de produir una disminució del rendiment intel·lectual i de la capacitat de concentració. També s’ha demostrat que produeix un estat d’irritació i poden ser origen de fatiga i de disminuir l’eficàcia a la feina.
La presència de soroll de fons pot dificultar la comunicació oral, la qual cosa repercuteix en la pròpia seguretat del treballador i en el procés productiu. A més, la presència inesperada d’un soroll de forta intensitat pot causar distraccions o moviments bruscs que incrementen la inseguretat en el treball.
Finalment, han estat establertes algunes relacions entre l’exposició al soroll i afectacions sobre diferents òrgans i sistemes del nostre organisme:
Efectes del soroll a nivell sistèmic
Sistema afectat Efecte
Sistema nerviós central Hiperreflexia i Alteracions en l’EEG
Sistema nerviós autònom Dilatació pupil·lar
Aparell cardiovascular Alteracions de la freqüència cardíaca i hipertensió arterial (aguda)
Aparell digestiu Alteracions de la secreció gastrointestinal
Sistema endocrí Augment del cortisol i altres efectes hormonals
Aparell respiratori Alteracions del ritme
Aparell reproductor – gestació Alteracions menstruals, baix pes al néixer, prematuretat, riscs auditius en el fetus
Òrgan de la visió Estretament del camp visual i problemes d’acomodació
Aparell vestibular Vertigen i nistagmus
Aparell fonatori Disfonies disfuncionals
MESURES DE CONTROL DEL SOROLL
Podem actuar a tres nivells:
Sobre la Font del soroll: Substitució, Modificació, Amortiguació, Aïllament, Canvi de localització.
Sobre el Mitjà per on circula el soroll: Insonorització, Barreres
Sobre el Receptor del soroll: Aïllament, Reubicació, Disminució del temps d’exposició, Protectors Auditius (EPIs).
Sobre la Font de soroll:
L’actuació en l’emissió es preferent, donat que el benefici es general en actuar en la generació del problema. Les possibles solucions en aquest apartat estaran directament lligades al tipus de focus, ja que tractaran d’atenuar la emissió actuant sobre el procés pel que es genera el soroll: màquines menys sorolloses, reducció de velocitat en vehículs, us de paviments menys sorollosos, etc.
Sobre el Medi per on circula el soroll:
L’actuació en la propagació es refereix en general a la col.locació d’obstacles que dificultin la propagació del soroll en la direcció en la que existeixen receptors sensibles afectats per nivells elevats. Son les solucions de barreres o pantallas acústiques. Altres solucions es podrian introduir també en aquest apartat, com el disseny i acondicionament de determinades zones urbanes per millorar la seva qualitat acústica.
Sobre el Receptor del soroll:
Fa referència sobretot a la protecció auditiva personal. Quan les mesures de control no poden ser posades en pràctica i/o mentre s’estableixen controls, el personal ha de ser protegit per els efectes dels nivells excessius de soroll. A la majoria dels casos aquesta protecció pot aconseguir-se mitjançant l’ús de protectors auditius adequats.
Els protectors auditius que es fan servir comunament a l’actualitat son del tipus tap o orelleres. El protector tipus tap atenua el soroll obstruint el canal auditiu extern, mentre que el tipus orellera tanca l’orella proporcionant un segell acústic.
Una lluita eficaç contra el soroll a l’ambient laboral ha de contemplar, com a mínim, el control dels nivells sonors o control dosimètric personal, des del punt de vista preventiu, revisions mèdiques sistemàtiques que inclouran audiometries i finaltment l’educació sanitària del treballador. A més de donar a conèixer el risc del soroll, pot ser de gran ajuda informar-los dels nivells assolits en el seu lloc de treball i dels resultats de les audiometries practicades.
Es poden prendre mesures com fer rotacions en el lloc de treball, de tal manera que cada persona estigui el mínim de temps possible en un ambient de soroll excessiu, evitar que es treballi en l’estança on hi ha el focus de soroll, el personal que per les seves funcions no calgui que hi sigui (oficinistes, etc. ), fer reducció de la jornada laboral, acudir als protectors auditius com a darrera possibilitat a considerar quan ja no sigui possible cap altra alternativa.
A part d’aquestes actuacions, especialment centrades a l’àmbit laboral cal esmentar el paper de l’administració i l’educació cívica. Les institucions estan obligades a fer complir les normes i directius establertes. Quant al trànsit, el millor control és el que fa referència al disseny dels cotxes, camions i motocicletes, però també s’ha d’actuar en el control administratiu del soroll. També es pot millorar l’estat de la xarxa viària evitant calçades amb un elevat fregadís, superfícies irregulars i esvorancs. Els embussos, la mala sincronització de la seqüència dels semàfors, el trànsit pesat per l’interior de les ciutats, són altres causes de soroll molest a l’interior de la ciutat a més d’incrementar la pol·lució. La millora continuada del transport públic portarà un doble benefici als ciutadans; menys soroll i menys pol·lució. L’administració ha d’actuar en la regulació dels horaris de les obres públiques i que aquestes tinguin la mínima repercussió possible en els ciutadans.
Si bé totes les mesures comentades són necessàries, hi ha d’haver una consciència social dels efectes nocius del soroll. Els pares i els educadors tenen l’obligació de participar en la lluita contra el soroll excessiu per col·laborar a reduir els efectes irreversibles sobre el sistema auditiu així com per millorar el benestar de la població.
Eduard Esteller i Moré
| 0.818814 |
curate
|
{"ca": 0.9710524783039198, "es": 0.014386394082357737, "fr": 0.000931912167278234, "en": 0.006989341254586755, "pt": 0.0031452035645640397, "ru": 0.0010484011881880134, "th": 0.0011648902090977925, "de": 0.0012813792300075718}
|
http://scorl.cat/detall_temes.php?id_temes=11
|
mc4_ca_20230418_0_398457
|
Joan Tardà visita la Fira d'Espàrrecs amb els companys
Inici Política ERC-Esquerra Republicana de Catalunya Joan Tardà visita la Fira
Joan Tardà visita la Fira
El veterà diputat d’Esquerra al Congrés ha compartit la passejada amb els seus companys de partit a Gavà
Joan Tardà visitant la Fira.
L’encara diputat d’ERC al Congrés, Joan Tardà, ha estat aquesta tarda a Gavà visitant la Fira d’Espàrrecs. Tardà, que en aquestes Generals no repeteix a les llistes, ha estat acompanyat pels integrants de la formació a nivell local que li han mostrat les paneres de la mostra agrícola, una tradició que segons ell mateix ha assegurat “coneixia força perquè sóc de Cornellà i he vingut moltes vegades a veure aquesta exposició, fins i tot de petit amb el meu avi”.
Tardà, que ha hagut d’aturar en molts moments la passejada per fer-se fotos amb alguns dels visitants que el volien saludar, ha precisat que estava “encantat de poder estar a Gavà amb els companys d’Esquerra a la ciutat que durant molt anys han fet una gran feina, justament perquè creuen en un Baix Llobregat viable econòmicament i cohesionat socialment. Tinc la impressió que, més enllà de les cites electorals, cada vegada es reconeixen més els valors inherents al republicanisme i això m’omple d’orgull”.
ERC-Gavà celebra la recuperació dels contenidors de reciclatge solidari de roba
| 0.859399 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://elbruguersdigital.cat/joan-tarda-visita-la-fira/
|
cawac_ca_20200528_3_196211
|
Alguns dels temes tractats
2. Manual d'ús
2.2.4.1.4. Correu electrònic
Fem servir el correu electrònic com a via de participació, sobretot en espais en directe. D’acord amb les característiques del programa o espai, pot ser preferible que el contacte es faci a través del web, amb formularis específics que es poden habilitar a cada espai.
En general, evitem comunicar adreces de correu electrònic per rebre aportacions amb continguts com fotografies o vídeos de l’audiència.
| 0.705743 |
curate
|
{"ca": 0.9743589743589743, "cs": 0.004273504273504274, "fr": 0.021367521367521368}
|
http://www.ccma.cat/llibredestil/manual-dus/correu-electronic?type=radio
|
oscar-2301_ca_20230418_0_357540
|
qualsevol campresumfiliació institucionalassignaturaautorauthorcountcodi assignaturacodi pla d'estudiscodi titulacióprimera pàginatext completformacodi subvencióissnnúmeromatèriaorcidpla d'estudisprofessorpublicaciónúmero de registrecol·leccióparaula clautítoltitulacióany Consells de cerca
Cerca avançada
Cerca col·leccions:
*** qualsevol col·lecció pública ***1611: Revista d'història de la...452°F : revista de teoria de l...AdhesiusAdhesius políticsEl Sincrotró ALBAAntoni LloretAnàlisiGrup de Recerca AntigonaAntiquària (abans 1801)Anuario iet de trabajo y relac...Anuaris i memòriesAnuario Lope de VegaArticlesCol·laboracions periodístiquesArticles de divulgacióArticles de recercaRessenyesArticles i informes de la UABArticles publicatsArticles publicats a la UABAsiadémica. Revista universita...Fons de l'Agència de Salut Púb...Athenea digitalAtlas d’Anatomia VeterinàriaAtles d'EpidermisAtlas de los músculos del perr...ÀudioBarcelona Lab for Urban Enviro...Biblioteca Digital d'Història ...Biblioteca Digital d'Història ...Biblioteca Digital de Sobirani...Biblioteca de Ciència i Tecnol...Biblioteca de Comunicació i He...Biblioteca d'HumanitatsBiblioteca de MedicinaBiblioteca Universitària de Sa...Biblioteca de Ciències SocialsBiblioteca de VeterinàriaBernard LesfarguesBernard Lesfargues, audiovisua...Bernard Lesfargues, correspond...Bernat Lesfargues, obra de cre...BovisBrumalButlletinsButlletins de la UABCanis et felisCapítols de llibresCapítols de llibres de la UABBiblioteca Econòmica CarandellCol·lecció Reserva Carandell (...Manuscrits Carandell (S. XVIII...Cartells d’eleccions autonòmiq...Cartells d’eleccions al Parlam...Cartells d’eleccions generals ...Cartells d’eleccions municipal...Cartells d’eleccions al Parlam...Cartells políticsCartells promocionalsCartellsCombinatorics, Coding and Secu...Centre d’Estudis Demogràfics (...Centre d'Estudis sobre dictadu...Arts i humanitatsCiències Ciències de la salut i biocièn...Ciències socials i jurídiques ...Enginyeries Centre d'Estudis Olímpics de ...Grup de Recerca en Ecologia Qu...Ciències Ambientals. Projectes...Ciències de la Comunicació. Tr...CiènciesCIMITEC-UABCatalan journal of linguisticsClays and Clay MineralsCLIL. Journal of Innovation an...CLIL-SI. Semiimmersió en lleng...Clínica veterinaria de pequeñ...Centre de Lingüística Teòrica ...ConnectinGeoCORE en Patrimoni CulturalCORE de Salut MentalCORE de Ciutats Intel·ligents ...Col·legi Oficial de Veterinari...CRAG (Centre de Recerca en Agr...CREAF (Centre de Recerca Ecolò...Centre de Recerca per a l’Educ...Centre de Recerca en Sanitat A...CuniculturaCatalan working papers in ling...dA Derecho AnimalDocuments d'anàlisi geogràficaDatasetsGrup d’Investigació DCEI (Dire...Dante e L'ArteDeclaracions mediambientalsDepartament d'Economia Aplicad...Departament d'Empresa. Documen...designisDidáctica, Innovación y Multim...Dipòsit Digital de Documents d...DisturbisDobleleDocumentació empresarialDocuments gràfics i multimèdiaDocuments institucionalsDocuments institucionals de la...Documents de recercaDocuments dels grups de recerc...DoletianaGrup de Recerca Drets dels Tre...Grup de Recerca en Dret Penal ...David RosenthalDynamisEnvironmental and Climate Econ...E-ciències jurídiquesEnseñanza de las cienciasCRiEDO (Centre de Recerca i Es...EducarEficàcia de la Formació (EFI)Eines d'Innovació Docent en Ed...ELCVIAEstudios de lingüística del es...EMIGRA Working PapersEnginyeria Electrònica. PFCEnginyeria Informàtica. PFCEnginyeria de Materials. PFCEnginyeria. Projectes de final...Enginyeria Química. PFCEnginyeria Tècnica Industrial....Enginyeria Tècnica en Informàt...Enginyeria Tècnica en Informàt...Enginyeria Tècnica de Telecomu...Enginyeria de Telecomunicació....Enginyeria. TFMEnrahonarEquinusEscola Superior d'Arxivística ...Escola d'Enginyeria. TFGEstrat críticEstudisEstudis de la UABExàmensExposicions de les Biblioteque...The Security of Networks and D...Facultat de Biociències. TFGBiociències. TFMFacultat Ciències de l'Educaci...Ciències de l'Educació, TFMFacultat de Ciències. TFGCiències. TFMFacultat de Ciències de la Com...Facultat de Ciències de la Com...Ciències de la Comunicació. TF...Facultat de Dret. TFGFacultat d’Economia i Empresa....Facultat de Filosofia i Lletre...Filosofia i Lletres. TFMFacultat de Medicina. TFGFacultat de Ciències Polítique...Ciències Polítiques i Sociolog...Facultat de Psicologia. TFGPsicologia. TFMFacultat de Traducció i d'Inte...Traducció i Interpretació. TFMFacultat de Veterinària. TFGVeterinària. TFMInstitut Universitari Avedis D...fanzinesFaventiaInstitut de Recerca contra la ...Focus on international migrati...Fons històric de veterinàriaLlibres històrics de veterinàr...Revistes històriques de veteri...Fons personals i institucional...FotografiesFotografies de la UABFerran Sunyer i BalaguerFerran Sunyer i Balaguer, corr...FUABFormacióFundació Salut i Envelliment U...Grup de Recerca en Remugants (...Gabinet de Comunicació i Educa...Grup d'Estudis sobre Immigraci...Grup d'Electroquímica, Fotoquí...GENOCOVGeologica actaGlobalització, Educació i Polí...Grup d’Estudis República i Dem...Gestió Aeronàutica. PFCGroup on Interactive Coding of...Grup de Recerca en Compostatge...GIES (Grup de Recerca en Estrè...Grup de nanoenginyeria de mate...graficaGrafo Working PapersGrup de Recerca en Desistiment...GREDICS (Grup de Recerca en Di...Grup de Recerca en Ensenyament...Gresc@ (Grup de Recerca en Edu...Grup de Recerca Educació i Tre...GRISS (Grup de Recerca en Imat...Grup de Recerca en Publicitat ...Grup de Recerca Mètodes i Apli...Grup d’Investigació en Estruct...Grup de recerca TradumàticaCentres i grups de recerca (pr...GSADI Sociologia Analítica i D...GSD (Grup de sistemes dinàmics...Grup de Síntesi Orgànica Ester...Guies de BibliotequesEines per a la recercaBases de dadesGuies de les BibliotequesCatàlegBiblioteca de Ciència i Tecnol...Com trobar...Biblioteca de Comunicació i He...Biblioteca d'HumanitatsBiblioteca de MedicinaRecursos temàticsBiblioteca Universitària de Sa...ServeisBiblioteca de Ciències SocialsBiblioteca de VeterinàriaGuies de l'estudiantGuions de Ràdio BarcelonaHigher education policyGrup de Recerca Història del c...HistoriaeHMiCDoctors/es Honoris causaPremsa aranesaHPC4EAS (High Performance Comp...Institut d’Investigació i Inno... Grup de Recerca en Infància i...Integrated Assessment: Sociolo...Institut de Biotecnologia i de...Institut Català de Nanociència...Institut Català de Paleontolog...Institut de Ciències Polítique...Institut de Ciència i Tecnolog...Institut de Dret i Tecnologia ...Integrated Earth System Dynami...Institut de Física d’Altes Ene...Institut de Govern i Polítique...Institut d'Investigació en Cie...Institut d'Història de la Cièn...Institut d'Investigació Biomèd...Imbalance-PInstitut de Neurociències (INc...Institut de la Comunicació de ...IndialogsInformes anualsInformes anuals d'empresaInformes anuals de la UABInformes de projectesInformes de sostenibilitatGrup d'Innovació Docent de la ...Inter Asia papersInstitut de Recerca de l’Espor...IsoglossISOR (Investigacions en Sociol...José Agustín GoytisoloJosé Agustín Goytisolo, àudioJosé Agustín Goytisolo, corres...José Agustín Goytisolo, dedica...José Agustín Goytisolo, docume...José Agustín Goytisolo, docume...José Agustín Goytisolo, fotogr...José Agustín Goytisolo, obra c...José Agustín Goytisolo, obra d...José Agustín Goytisolo, recone...José Agustín Goytisolo, vídeosJordi ArbonèsJordi Arbonès, activitats prof...Jordi Arbonès, altra documenta...Jordi Arbonès, correspondènciaJordi Arbonès, dedicatòriesJordi Arbonès, documentació pe...Jordi Arbonès, fotografiesJordi Arbonès, obra creativaJordi Arbonès, obra de creació...Jordi Arbonès, obra de creació...Jordi Arbonès, reconeixement i...Jaume CampsJaume Camps, activitat profess...Jaume Camps, apuntsJaume Camps, congressosJaume Camps, documentació pers...Jaume Camps, fotografiesJaume Camps, il·lustracionsJesús MoncadaJesús Moncada, dibuixosJournal of Catalan Intellectua...Contribucions a jornades i con...Contribucions a jornades i con...Materials promocionalsJornades i congressos de la UA...Jornades d’Innovació Docent de...Jaume RocaJaume Roca, activitat professi...Jaume Roca, apuntsJaume Roca, congressosJaume Roca, documentació alien...Jaume Roca, documentació perso...Bellaterra journal of teaching...Karanos. Bulletin of Ancient M...Laboratori de Periodisme i Com...Laboratori d'Anàlisi Instrumen...Links & LettersLanguage designLangue(s) & ParoleLaboratori de Prospectiva i Re...LectoraLondon International Advertisi...LIEC (Llenguatge i Ensenyament...LimnéticaLlibresLlibres de la UABLlibres i col·leccionsLlibres i col·leccions de la U...Laboratori de Mesures Magnètiq...Grup de Recerca en Comunicació...Locus amoenusManuscrits (S. XI-XIX)ManuscritsMapesMapes de la Guerra Civil Espan...Col·lecció Martí Gelabertó de ...Materials acadèmicsMaterial de curs UABMaterials didàcticsMaterials MatemàticsMemòria Càrnia Digital (MCD)Maria Dolores BaucellsMaría Dolores Baucells, articl...María Dolores Baucells,contrib...María Dolores Baucells, docume...María Dolores Baucells, materi...Memòria Digital d'Escorxadors ...Memòria Digital d’Etnologia Ve...Memòria Digital de Producció A...Memòria Digital de la Vida Rur...MedievaliaMemòria personalMemòries de titulacionsMethodosMemòria Forestal Digital (MFD)Memòria Gastronòmica Digital (...Grup de Micologia Veterinària MinescopeMirabiliaMIRAS (Mediació i Interpretaci...Mitologías hoyWorkshop MRAMAMiquel Tomàs Ondiviela No dretsNuevas de Indias. Anuario del ...Observatori de la TorderaMaterial obsoletOntology studiesOrsisOvisPACTE (Procés d'Adquisició de ...Pàgines webJordi Bigues - Fons PalomaresPapersGrup de Recerca en Psicologia ...Pere CaldersPere Calders, activitats profe...Pere Calders, àudioPere Calders, correspondènciaPere Calders, documentació per...Pere Calders, fotografiesPere Calders, obra creativaPere Calders, reconeixement i ...Pere Calders, vídeosPendentPerifèriaProduccions de la Facultat de ...Publicitat institucional UABPlans de gestió de dades (PGD)Ponències i comunicacionsPonències i comunicacions de l...PorciPostalsPostals de CatalunyaPostals d'EspanyaPòstersPòsters de la UABResearch group on Psychosocial...Pedro PascualPedro Pascual, apuntsPedro Pascual, correspondènciaPremsa políticaPragmàtiques (S. XVI-XIX)PrepublicacionsPrepublicacions de la UABPresentacionsPresentacions de la UABPapers : Regió Metropolitana d...Guies docentsProgrames radiofònicsPubliradioPublicacions matemàtiquesPublicacions periòdiquesPublicacions periòdiques de la...Publicacions de la Secció de M...Papers del CEDOCQuaderns d'italiàQuadernsQuaderns IEEQuaderns de psicologiaQuestiones PublicitariasCentre d’Estudis Sociològics s...Revistes antigues d'art i cult...Revista clínica electrónica en...Recursos docentsRecursos docents - Servei de B...Recerca musicològicaGrup de Fiabilitat de Disposit...RedesReGroc : revista de gramática ...REICIT, Recerca en Estudis Int...República i republicanismeRevistes de fons anticRevibecRevisarRevisió càrregues automàtiquesRevisió Biblioteca de Ciència ...Revisió Biblioteca de Comunic...Revisió Biblioteca d'Humanita...Revisió Biblioteca de Medicin...Revisió de les revistes UABRevisió Biblioteca Università...Revisió Biblioteca de Cièncie...Revisió Unitat Tècnica i de P...Revisió Biblioteca de Veterin...RevistesRevista de psicología del depo...Revistes de la UABRIDEG. Revista Interdisciplina...Ramón Ortiz FornagueraRamón Ortiz Fornaguera. Corres...Ramón Ortiz Fornaguera. Docume...Ramón Ortiz Fornaguera. Trebal...Rúbrica contemporanea Ruta comunicación Scriptum digitalSelecciones avícolasSecurity of Networks and Distr...Soberanía alimentariaSocietat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...Societat del Gran Teatre del L...SORTSostenibilitat i Prevenció Amb...SPIN-PORICSStudia aureaStudia aurea monográficaTreballs d'arqueologiaTiempo devoradoTesis doctoralsTesis doctorals de la UABTreballs de Fi de GrauPremis UAB. TFGRevista TradumàticaTranslat LibraryTransMedia Catalonia Treballs de recerca i projecte...Treballs de recerca i projecte...Treballs de construcció de tip...Grup de recerca en Traducció d...UAB Divulga3 Qüestions. Divulgació Cientí...Càpsules de recerca NEO UAB Divulga videosFons patrimonialUAB InnovaUnitat d’Assessorament Psicope...Grup de Recerca Epidemiologia ...Unitat de Fonaments de l'Anàli...Unitat d'Historia Econòmica. D...Unitat de Patologia Murina i C...Veterinària. TreballsQualitat d'Aliments d'Origen A...Zoonosi i Una Sola Salut (ONE ...Vídeos de les Biblioteques de ...VídeosVídeos de la UABVivat academiaWaterInnEUGrup de recerca Wildlife Ecolo...Wormwood reviewWorking papersWorking papers de la UABXavier FàbregasAmèricaXavier Fàbregas i Comadran, ar...Classificació de canalsXavier Fàbregas i Comadran, co...Cuirs i pellsXavier Fàbregas i Comadran, do...Gossos / CinofíliaInspecció veterinària d'escorx...Xavier Fàbregas i Comadran, ma...Matança del porcXavier Fàbregas i Comadran, mu...Residus en carnsToro ferTrichinella
Ordena'ls per:
Mostrar els resultats:
Format de visualizació:
el darrer primertítolautorany asc.desc. - o prioritzar per -semblança de paraules 10 resultats25 resultats50 resultats100 resultats250 resultats500 resultats llista únicadividit per col·lecció BibTeXCitationCSVHTML briefHTML detailedHTML MARCHTML photo captions onlyHTML portfolioMETSUntitledUntitledUntitledXML Dublin CoreXML MARC
Dipòsit Digital de Documents de la UAB 1 registres trobats La cerca s'ha fet en 0.01 segons.
1.
36 p, 405.4 KB Comparativa entre la cobertura informativa de los atentados de París y los de Nigeria (3-14 de enero de 2015) en El País, El Mundo y The New York Times / González Hérnandez, Gema (Universidad de La Laguna) ; Carrascosa Puerta, Lara (Universidad de La Laguna)
Esta investigación pretende analizar el tratamiento y la cobertura que recibieron dos atentados islamistas, uno en Francia y otro en Nigeria. La muestra es de 139 noticias, correspondientes a El Mundo, El País y The New York Times; y el periodo de estudio comprende desde el 3 de enero de 2015 hasta el 14 de enero de 2015. [...]
This research analyzed the treatment and the coverage that two Islamist attacks received, in France and Nigeria. The sample is of 139 news, that correspond to El Mundo, El País and The New York Times; and the period of study is from January 3, 2015 to January 14, 2015. [...]
| 0.772866 |
curate
|
{"ca": 0.9248919678990328, "pt": 0.0009602853419301736, "en": 0.021469236573153166, "fr": 0.0015090198230331298, "it": 0.0009602853419301734, "es": 0.05007202140064476, "cs": 0.0001371836202757391}
|
https://ddd.uab.cat/search?ln=ca&p=Gonz%C3%A1lez+H%C3%A9rnandez%2C+Gema&f=author
|
mc4_ca_20230418_18_214267
|
Emili Rodr�guez El t�cnic que va donar l'alternativa a Jordi Ribera - Empordà
Emili Rodr�guez El t�cnic que va donar l'alternativa a Jordi Ribera El 1984 l'hist�ric �Emil�n� feia molts anys que entrenava el Sarri� quan l'ara seleccionador espanyol, llavors el seu jove ajudant de 21 anys, �va anar agafant protagonisme de manera natural en veure les grans capacitats d'un i que l'altre ja estava massa vist�
El nou seleccionador espanyol d'handbol, Jordi Ribera, t� una llarga traject�ria a les banquetes despr�s d'haver passat per quatre equips de l'Asobal -Arrate, G�ldar, Bidasoa i Lle�- i tres seleccions -Argentina, Brasil (en dues etapes) i ara Espanya-, per� el seu inici com a t�cnic est� lligat al Sarri� i a la figura d'Emili Rodr�guez. �En Jordi Ribera havia jugat al club fins a l'any anterior, era un jugador normal que alternava el segon equip amb, espor�dicament, el primer; per� que a m�s de jugar tamb� entrenava equips de base, organitzava tornejos, recordo que tenia una gran d�ria per estar al cas d'anotar estad�stiques, portar el control de jugadors, golejadors... Era molt perfeccionista en la feina i tenia una gran facilitat per observar partits�, recorda Rodr�guez, conegut en el m�n de l'handbol per Emil�n. L'estiu del 1984, quan incorpora Ribera de Segona a l'equip de Primera Nacional, ja havia estat gaireb� dues d�cades dirigint el Sarri�. Aquella primera temporada, Emil�n i Ribera, que llavors tenia vint-i-un anys, van passar �de manera natural� a formar m�s un t�ndem que no pas ser, de manera estricta, primer i segon entrenador, i la seg�ent lliga l'actual seleccionador espanyol ja agafaria en solitari el tim� del primer equip del Sarri�, que entrenaria fins que va fer el salt a l'Asobal de la m� de l'Arrate d'Eibar, el 1989. �En veure les seves condicions, i conscient que feia falta un relleu perqu� jo feia molts anys que entrenava, a poc a poc ell va anar agafant protagonisme de manera natural perqu�, segurament, podia aportar m�s que un que ja estava massa vist, potser s'havia quedat estancat, i segurament no tenia tant temps com ell d'anar a observar partits, anar a participar en cl�nics per formar-se�, recorda amb sinceritat un Emili Rodr�guez que �s hist�ria viva de l'handbol a Sarri�. Jugador durant molts anys, entrenador hist�ric del club, germ� (Josep Maria i Quim) i pare (Xavi i Jordi) de jugadors destacats en diferents �poques, ja acumulava el 1984 prou hores de vol per veure que aquell jove Jordi Ribera podia, primer, agafar-li el relleu a la banqueta del Sarri� i, despr�s, triomfar en el m�n professional. �Tenia vint-i-un anys i al vestidor hi havia veterans, per� sabia portar una disciplina i un ordre, escoltava les opinions de la gent que l'envoltava per� quan prenia una decisi� aquesta era ferma�, detalla Emili Rodr�guez d'un t�cnic que est� conven�ut que pot fer un gran paper al capdavant de la selecci� espanyola. �El m�n de les seleccions �s diferent que el dels clubs. Els contactes s�n espor�dics i amb pocs dies has de fer un equip per competir contra els millors, per� crec que ell ho pot fer molt b�. Per hores no ser�, ho posar� tot de la seva part, anant a veure partits, viatjant, preparant-se... Est� absolutament inoculat d'handbol i ho viu al cent per cent�, argumenta Emili Rodr�quez que, per�, apunta que �tamb� li far� falta un punt de sort, perqu� al final sempre es valora la feina dels seleccionadors pels resultats i ell pot fer molt bona feina per� si despr�s perds per un gol no vas als Jocs Ol�mpics, com li ha passat ara al Manolo Cadenas, i ja �s vist com un frac�s�. Espectador fidel a Sarri�Referent del Sarri�, el club d'un poble �on no hi havia camp de futbol i l'handbol era l'�nica cosa que pod�em fer sortint de l'escola�, Emili Rodr�guez continua veient �dos o tres partits cada cap de setmana� i, reconeixent els m�rits del Bordils que �ha tingut la generaci� bona de jugadors en el moment idoni i ho ha sabut aprofitar amb l'empenta del club i una bona direcci� d'equip�, recorda b� els moments que els sarrianencs han estat a punt de fer el salt. �Sempre ens ha faltat tenir una mica m�s de condicions, recordo que pocs anys despr�s de tornar a pujar a Primera Nacional (1974), llavors una competici� amb quatre grups i en qu� per sobre nom�s hi havia la divisi� d'honor amb Bar�a i companyia, vam arribar a fer una fase d'ascens per� sempre ens faltaven aquelles grans estrelles que marquen difer�ncies o m�s bones condicions, per no arribar a jugar una hora abans de l'inici del partit...� Posteriorment, amb Jordi Ribera, i encara m�s tard amb Mart� Geis, a la banqueta el Sarri� es va quedar a les portes de l'ascens en m�s oportunitats. Un salt a Divisi� d'Honor B?es va acabar aconseguint fa pocs anys en la fase jugada a Palau, per� �era aquella �poca d'en Delgado, que llavors tenia m�s problemes amb el futbol, i veient que no tindrien seguretat econ�mica la junta va renunciar-hi�. Avui dia, Emili Rodr�guez veu un �bon Sarri� en transici�, amb molts jugadors joves que han pujat a l'equip i necessiten temps�.
| 0.85974 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.emporda.info/esports/2016/09/29/emili-rodriguez-tecnic-que-donar/330395.html
|
crawling-populars_ca_20200525_49_136315
|
DIARI INDEPENDENT DEL PENEDÈS
Diumenge, 15 de març de 2020
Les exposicions d’homenatge a Alexandre de Cabanyes posen de relleu la figura del pintor vilanoví. EIX
El Museu Víctor Balaguer i la Masia d'en Cabanyes han acollit des del mes de febrer dues exposicions d'homenatge al pintor vilanoví Alexandre de Cabanyes. Al llarg d'aquests mesos, “La Captura de l'instant” i “L'entorn perpetuat” han mostrat l'obra, la trajectòria i la personalitat de qui ha estat considerat com l'últim modernista.
Les exposicions han anat acompanyades amb l'edició d'un catàleg, que ha permès investigar, recollir i publicar informació sobre Cabanyes, alhora que s'ha donat a conèixer mes enllà de la ciutat la seva figura. Tot aquest treball ha fet possible també que aflorés nou material relatiu al pintor, com ara fotografies, pintures i imatges.
L'homenatge a Alexandre de Cabanyes ha estat una iniciativa conjunta del Museu Víctor Balaguer i de la Masia d'En Cabanyes, comissariat per Oriol Pi de Cabanyes i Esther Alsina.
Al llarg del període d'obertura de les exposicions s'han dut a terme activitats complementàries com conferències, tallers i visites guiades i algunes entitats de la ciutat també s'han afegit al reconeixement a Cabanyes amb xerrades i exposicions.
Pel que fa al nombre de visitants de les exposicions, “La captura del instant”, al Museu Balaguer, ha rebut 7.322 persones, mentre que “L'Entorn Perpetuat”, a la Masia d'en Cabanyes, n'ha rebut 1.211.
L'organització fa una valoració positiva de l'homenatge perquè ha contribuït significativament al coneixement d'Alexandre de Cabanyes a la ciutat i en el territori pròxim i perquè alhora “ha fet possible la promoció de Vilanova i la Geltrú com a espai cultural de referència i els museus com a espais patrimonials a destacar en el panorama cultural de la ciutat. També en allò que fa referencia a la promoció turística.”
Dimecres es va dur a terme l'última activitat de l'homenatge, un diàleg al voltant de l'artista i el seu context, amb la participació d'Oriol Pi de Cabanyes, Esther Alsina, Francesc Fontbona i Francesc Puig Rovira.
Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres
Després de la inhabilitació de president Quim Torra i el rebuig del ple als pressupostos del Parlament, es pot donar per esgotada la legislatura?
GARRAF NEWS MEDIA, S.L. info@eixdiari.cat Tots els drets reservats. 2001-2020.
| 0.849545 |
curate
|
{"es": 0.011214230471771076, "ca": 0.9748646558391338, "ru": 0.001160092807424594, "en": 0.008894044856921888, "fr": 0.0038669760247486465}
|
: /cultura/doc/78528/les-exposicions-dhomenatge-a-alexandre-de-cabanyes-posen-de-relleu-la-figura-del-pintor-vilanovi.html
|
oscar-2301_ca_20230418_2_288368
|
Celebrar els 50 anys de casats d’uns familiars és festa grossa, per això us proposem un regal que segur que estarà a l’altura: una caricatura del matrimoni envoltats per tots i totes vosaltres. Les nostres caricatures són divertides però alhora molt elegants, i és un regal que segur que no esperen. És molt emotiu i és que segur que els hi arriba el cor (us ho diem, per les moltes caricatures fetes, pel bon feedback que hem rebut). Sorpreneu-los de veritat amb les nostres caricatures.
Navegació d'entrades
← Anterior Entrada
Següent Entrada →
Copyright © 2022 | Powered by Tema Astra del WordPress
CA
CA ES
Aquesta web utilitza cookies pròpies per al seu correcte funcionament. En fer clic sobre el botó Acceptar, acceptes l\'ús d\'aquestes tecnologies i el processament de les teves dades per aquests propòsits. Configurar y més informació
| 0.741676 |
curate
|
{"ca": 0.9050480769230769, "es": 0.021634615384615384, "en": 0.0673076923076923, "fr": 0.006009615384615385}
|
https://www.xevidom.com/regal-original-per-50-anys-de-casats-6/
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_852826
|
Ja fa que no parle massa de política i em dedique prou a miscel·lània Ara el fil més comprometedor, nova versió d'un que s'obrí plagat de faltes d'ortografia fa més d'un any Sigueu valents i valentes i digueu noms!
amb Blanca
Ara entenc allò de l'amor de Déu.
| 0.693754 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_8_191671
|
Menú principal
Contingut
Noves propostes al Centre Juvenil Satèl·lit
El Centre Juvenil Satèl·lit (CJS) inicia la temporada amb propostes d’oci i formatives per a menors i majors d’edat
Curs premonitors al CJ Satèl·lit el passat mes de juliol
Edifici del Centre Juvenil Satèl·lit
L'equipament oferirà a partir de la segona quinzena del mes d'octubre diversos tallers per a joves majors de 16 anys. La programació inclou curs de bijuteria creativa, un de DJ, dos d'informàtica i un monogràfic de primers auxilis. Les inscripicons s'han de formalitzar al Centre juevnil Satèl·lit (carrer de la Llibertat, 10). Tots els tallers tret d'un d'informàtica seran gratuïts i tindran una durada de tres mesos.
Pel que fa a cursos oficials, l'oferta formativa del CJS inclou un curs semi intensiu de monitor de temps de lleure per a majors de 18 anys que es desenvoluparà durant els caps de setmana del mes de novembre i desembre, i les vacances de Nadal.
A banda d'això l'espai ha previst altres propostes específiques, com una Diada de tècniques per a professionals del món del lleure i l'educació que es durà a terme el 17 d'octubre. També es desenvoluparan activitats d'orientació als joves sobre l'Espai Europeu d'Educació Superior i sobre la recerca de feina. La programació incorpora sessions de cine-fòrum i de debat per a joves i xerrades d'orientació i suport per a pares, mares i familiars.
| 0.80374 |
curate
|
{"en": 0.010174418604651164, "ca": 0.9898255813953488}
|
http://www.montornes.cat/actualitat/noticies/2009/10/07/noves-propostes-al-centre-juvenil-satel-lit
|
crawling-populars_ca_20200525_3_69388
|
Segueix-nos
Notícia extreta d'una publicació web de la Universitat de Barcelona
Aquesta setmana el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB acull la quarta reunió oficial del projecte europeu ACCOMPLISSH, del programa Horitzó 2020, centrat en l’impacte social de la recerca que es duu a terme en els camps de les ciències socials i les humanitats. La trobada, que té lloc a Can Jaumandreu, aplega vint-i-cinc membres del projecte, de dotze països europeus, a més de membres de la indústria, dels governs i d’entitats socials.
El Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la UB és una seu important per al projecte ACCOMPLISSH i n’acollirà la sessió de cloenda el 2019.
| 0.792417 |
curate
|
{"pt": 0.016058394160583942, "ca": 0.983941605839416}
|
: /minerva/experts-europeus-repensen-limpacte-recerca-en-ciencies-socials-i-humanitats-can-jaumandreu
|
mc4_ca_20230418_7_299951
|
L'ONU ha advertit que la llei aprovada aquest dimarts viola els tractats internacionals
EFE Montevideo / Viena Actualitzada el 11/12/2013 19:22
651x366 Manifestació davant el Congrés uruguaià / REUTERS Manifestació davant el Congrés uruguaià / REUTERS
La Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents (JIFE) ha lamentat en un comunicat que l'aprovació de la llei no ha tingut en compte l'impacte negatiu en la societat. Raymond Yans, president de la JIFE, s'ha mostrat sorprès que un estat hagi decidit conscientment "trencar les disposicions legals universalment acordades". La Convenció Única sobre Estupefaents adoptada per 186 països l'any 1961 només contempla l'ús del cànnabis per a finalitats terapèutiques. L'organisme de les Nacions Unides, que no té competències per establir sancions, ja va criticar al novembre l'escàs diàleg que el govern uruguaià va mantenir durant la redacció de la llei.
L'Uruguai vendrà marihuana el 2014 a un dòlar el gram
legalitza
| 0.785977 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.arabalears.cat/premium/internacional/LUruguai-pais-legalitzar-completament-marihuana_0_1045695653.html
|
macocu_ca_20230731_7_10785
|
Hola m, agradaría saber si algún ha provat Ovarium compositum i hormeel per quedarse embarassada? US ha funcionat? Veig que hi han bons comentaris al respecte. Gràcies
Nosaltres ho vam provar. Jo em punxava l'Ovarium compositum i ell el Testis compositum. En el nostre cas, "en teoria" el problema estava en el semen d'ell. Ens van recomanar provar-ho durant 3 o 4 mesos, un cop a la setmana, i si no funcionava deixar-ho.
I de fet em vaig quedar embarassada! Després d'haver passat per molts cicles d'Omifin i una FIV que no va funcionar.
Jo no puc dir que m'hagi quedat embarassada gràcies a això, perquè són taaantssss factors els que poden entrar en joc, que no tinc ni idea, però si més no sí et recomanaria provar-ho. L'única precaució és que si estàs fent algun tipus de tractament de RA, ho comentis al teu metge. La meva doctora de FIV em va dir que en períodes de descans ho podia prendre si volia, però que un mes abans o així de començar una nova estimulació ho deixés perquè podia interferir, perquè tot i ser homeopatia es veu que porta algo d'hormones.
Si vols, escriu-me per privat i et dono més detalls.
| 0.770483 |
curate
|
{"es": 0.12737127371273713, "ca": 0.8509485094850948, "it": 0.02168021680216802}
| |
mc4_ca_20230418_13_552981
|
Donació de llibres del President Pascual Maragall al CEHI catalogats al CRAI Biblioteca Pavelló de la República |
11 Novembre 2013 by Biblioteca 2 comentaris
2 thoughts on “Donació de llibres del President Pascual Maragall al CEHI catalogats al CRAI Biblioteca Pavelló de la República”
16 Novembre 2013 a les 19:59
Un petit detall de protocol…. Us hauríeu de referir com a Molt Honorable Pasqual Maragall, president de la Generalitat. És a dir, primer el tractament, després el nom i, finalment, el càrrec. Noteu que, malgrat ja no és el president en actiu, ha de continuar rebent el títol de president i, mai, anomenar-lo com a expresident.
18 Novembre 2013 a les 17:42
Moltes gràcies pel teu comentari Xavier. Ho rectifiquem!
| 0.69479 |
curate
|
{"ca": 0.8410041841004184, "pt": 0.0599721059972106, "fr": 0.09902370990237098}
|
https://blocpavellorepublica.ub.edu/2013/11/11/donacio-de-llibres-del-president-pascual-maragall-al-cehi-catalogats-al-crai-biblioteca-pavello-de-la-republica/?like_comment=1513&_wpnonce=a02101922a
|
mc4_ca_20230418_8_139333
|
Estudiants de la UAB aconsegueixen 14 medalles a The University Physics Competition UAB Barcelona
Estudiants de la UAB aconsegueixen 14 medalles a The University Physics Competition
27.02.2018 - Un total de 57 estudiants del Grau de Física de la UAB ha participat a la competició internacional The University Physics Competition, un certamen que ha comptat amb més de 700 estudiants universitaris de Física d’arreu del món.
El 17 de gener passat es van fer públics els resultats de la competició internacional The University Physics Competition, un certamen celebrat el proppassat mes de novembre on han participat un total de 261 equips de tres persones, cadascun format per estudiants universitaris de Física d’arreu del món.
Enguany, un total de 57 estudiants del Grau de Física de la UAB, organitzats en 19 grups, es van presentar a la competició. Un d’aquests grups ha aconseguit medalla d'or, sobre un total de 4 medalles d'or atorgades, sis grups han aconseguit medalla de plata, sobre un total de 48 i 7 grups més han aconseguit medalla de bronze, sobre un total de 71. Aquests resultats se sumen als ja aconseguits a l’edició passada, on van participar 6 grups de la UAB que van aconseguir 2 medalles d’or i 3 de plata.
Com cada any, l’organització plantejava dos problemes. Aquesta vegada, el primer consistia en fer els càlculs necessaris per fer arribar un coet a Mart fent servir una vela solar. El segon consistia en estudiar la viabilitat de fer servir un camp magnètic per redirigir els ions residuals d’un propulsor iònic electrostàtic, un tipus de propulsor que es fa servir a algunes sondes espacials. Els estudiants havien de resoldre un d’aquests dos problemes, tot enviant per correu electrònic la solució plantejada amb format d’article científic en un termini de 48 hores.
Una de les tres medalles d’or atorgades per a les millors solucions al primer problema ha estat per a l’equip format per Marco Praderio, Maria dels Àngels Guinovart i Eneko Martin. Els cinc equips formats per Elisabet Roda, Laia Weisz i Marta Carrizo; Pablo Benlloch, Pol Julià i Jaime Pedregal; Jordi Ferré, Sergi Andreu i Eduard Calsina; Marina Berbel, Víctor Escolano i Álvaro Moreno; i per Carles Falcó, Adrià Marin, Arnau Mas han aconseguit cinc medalles de plata per al primer problema i Gerard Aquilar, Aitor Gomila i Joan Agustí l'han aconseguit pel segon. Les medalles de bronze han estat per Mario Rodrigo, Raul Morral, Carlos Ruiz, Laia Waffelaert, Jaume Cunill, Marc Serra, Mireia Mauricio, Bernat Bassols, Nil Rodellas, Anicet Tibau, Marc Fuster, Daniel Goncalves, Roger Morales, Mercè Roig, Alba Torras, Bernat Molero, Laia Domingo, Clàudia Serrano, Aleix March, Marc Niedworok i Albert Rico.
La competició, que enguany celebrava la 8ª edició, està patrocinada per l’American Physical Society i per l'American Astronomical Society i està organitzada per representants del Wesleyan College (Georgia, EUA); la University of Central Florida (EUA); la University of Winnipeg (Canadà); el Georgia Institute of Technology (EUA); la University of Waterloo (Ontario, Canadà); la University of Alaska Fairbanks (EUA), i l’Utica College (EUA).
| 0.877528 |
curate
|
{"ca": 0.973482428115016, "en": 0.026517571884984027}
|
http://www.uab.cat/web/noticies/detall-noticia-1192521459808.html?noticiaid=1345748029283
|
cawac_ca_20200528_2_35855
|
Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Imatge d'un cartell de protesta contra les retallades
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
Un dels objectius de CiU en relació amb el desenvolupament de la campanya electoral del 25-N és que l'eix del debat sigui la reivindicació sobiranista. D'aquesta manera, la federació nacionalista i el seu candidat, Artur Mas, pretenen tapar les retallades de la despesa pública en atenció social que ha realitzat el Govern de la Generalitat. En aquest sentit, la irrupció de la vaga general d'aquest dimecres a la campanya ha perjudicat clarament aquesta pretensió de CiU, perquè el principal objectiu de la vaga era, precisament, protestar contra les retallades. Tot i que la formació que lidera Artur Mas no no donava suport a aquesta acció dels sindicats, tampoc ha volgut posar-se en contra, per una qüestió d'imatge. Per això, ha adoptat una postura ambigua, sense expressar suport a la vaga, però suspenent els seus actes electorals de caràcter públic.
| 0.791774 |
curate
|
{"ca": 0.988477366255144, "en": 0.00411522633744856, "es": 0.007407407407407408}
|
http://confidencial.e-noticies.cat/una-vaga-que-perjudica-ciu-70053.html
|
mc4_ca_20230418_16_782287
|
2200 PARTICIPANS A LA CURSA SOLIDÀRIA 10KMRACC AL CIRCUIT
10kmRacc 2017
El passat 3 de desembre va tenir lloc la 10KmRACC, una cursa i una jornada running en un entorn únic com és el Circuit de Barcelona Catalunya, acompanyats d’amics i família i envoltatsd’altres afeccionats a aquest esport.
En aquesta 7à edició han estat més de 2.200 els participants que han pres la sortida en les curses de 10km, 5km i infantils. L'organització de la cursa valora molt positivament la jorrnada, tant pel que fa a nombre de participants, com als aspectes organitzatius de la jornada.
Esdeveniments esportius i solidaris com la cursa 10km RACC són un èxit gràcies a l’esforç i la tenacitat de totes les persones involucrades en l’organització, i a l’empatia d’empreses i institucions que creuen en el valor de l’esport i l’esforç personal i col·lectiu per aconseguir nous reptes.
L'Ajuntament de Montmeló col·labora any rere any amb persones voluntàries que ajuden en les diferents tasques que s'han de dur a terme abans, durant i després de la cursa.
Data de modificació: 14/12/2017 09:39:01
| 0.815287 |
curate
|
{"en": 0.06529850746268656, "ca": 0.9347014925373134}
|
http://www.montmelo.cat/pl280/actualitat/hemeroteca-de-noticies/id5350/2200-participans-a-la-cursa-solidaria-10kmracc-al-circuit.htm
|
macocu_ca_20230731_0_233905
|
La Regidoria de Sanitat i Salut ha convocat, a través del Servici de Drogodependències (PMD/UPCCA-València), una línia de subvencions en suport de les ONG, associacions de veïns i associacions juvenils. Amb la denominació “Intervenció en barris” (INBAS), les ajudes disposen d’un pressupost global de 20.000 euros.
La regidora de Sanitat i Salut, Maite Girau, ha explicat que les actuacions del Pla Municipal de Drogodependències estan encaminades “a eliminar o modificar els factors de risc associats al consum de drogues o a altres conductes addictives amb la finalitat d’evitar que es produïsquen, se’n retarde l’inici o es convertisquen en un problema per a la persona o el seu entorn”.
| 0.82985 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_452406
|
Sindicats, organizacions d'esquerres i col·ectius populars convoquen una manifestació pel proper dia 21 de gener a Barcelona. 21 de Gener s'ha convocat una manifestació a les 12 hores, a la Plaça Universitat de Barcelona. Contra la precarietat laboral, els acomiadaments i el terrorisme patronal. Per una solució justa als conflictes laborals! Manifest de la convocatòria "Les agressions de la patronal a les condicions de treball i als drets bàsics de la classe treballadora a Catalunya se succeeixen sense parar. La precarietat laboral es manté en uns percentatges tercermundistes i afecta especialment a joves, dones i immigrants. Els acomiadaments massius com els de SEAT, les reestructuracions salvatges com la d’Ibèria, les segregacions que tenen com a objectiu abaratir l’ocupació com a La Vanguardia, la repressió patronal amb acomiadaments, sancions i pallisses com a Mercadona, els processos de privatització de serveis públics que afecten a Parcs i Jardins, el transport ferroviari i la sanitat, els tancaments i les deslocalitzacions d’empreses com Miniwatt, Braun, etc, s’han produït davant de la passivitat, quan no davant de la complicitat oberta, de les institucions i del Govern de la Generalitat. Els treballadors de SEAT, Iberia, Mercadona, La Vanguardia, Bocata, Codex, etc. ens hem mobilitzat contra cada una d’aquestes agressions. És més, la lluita dels acomiadats i acomiadades de SEAT, dels vaguistes de Mercadona, dels treballadors de La Vanguardia, dels treballadors de Parcs i Jardins s’ha mantingut viva en conflictes de llarga durada, conscients que la resistència, junt a la solidaritat, són condicions necessàries per obtenir les nostres reivindicacions. Tot i que gràcies a la lluita i a les demandes davant dels tribunals s’han aconseguit algunes victòries parcials, tal i com s’ha evidenciat en sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha declarat nuls els acomiadaments de diversos treballadors de SEAT, encara queda molt de camí per aconseguir una solució justa per a tots els conflictes laborals que es van acumulant. L’acusació de sedició contra 78 treballadors d’Iberia (que en cas de prosperar pot comportar penes d’entre 4 i 10 anys de presó) per haver ocupat les pistes (acció que qualsevol treballador haguéssim realitzat en les mateixes circumstàncies), les querelles criminals i amenaces de sanció contra treballadors de Parcs i Jardins i Bocata, en l’exercici dels seus drets, etc, són una expressió de l’actitud cada vegada més autoritària i repressiva del sistema capitalista, i dels governs i administracions al seu servei, contra la classe treballadora. Mentre els empresaris, directius, governants responsables dels tancaments, deslocalitzacions, acomiadaments, fraus massius segueixen en la completa impunitat, o inclús se’ls condecora amb la Creu de Sant Jordi, els treballadors i les treballadores som amenaçats, reprimits, acomiadats, per exercir els nostres drets en defensa d’un treball digne, d’un servei públic de qualitat, etc. Només la unitat en la lluita, la solidaritat, ens permetrà avançar cap a una solució justa de tots els conflictes laborals que es van acumulant: SEAT, Iberia, Mercadona, Bocata, La Vanguardia, Codex, etc. Només la mobilització de la classe treballadora i de la ciutadania solidària podrà acabar amb la lacra dels acomiadaments, tancaments d’empreses i precarietat, conquerint el dret al treball en condicions dignes; només amb la lluita podrem restablir uns serveis públics de qualitat; només amb l’acció col·lectiva podrem defensar les llibertats i els drets sindicals cada cop més amenaçats. En els darrers anys han sigut acomiadats milers de treballadors i treballadores a Catalunya. AVUI SOM NOSALTRES, DEMÀ POTS SER TU ! !. És hora d’exigir al Govern d’Entesa de la Generalitat que governi a favor dels treballadors i les treballadores, que són precisament els que, majoritàriament, els han votat, i respongui positivament a les nostres reivindicacions. Per aquests objectius us convoquem a una Manifestació el proper 21 de gener, a les 12 hores, a la Plaça Universitat de Barcelona. CONVOQUEN: Treballadors/es d’Empreses en lluita de SEAT, IBERIA, MERCADONA, LA VANGUARDIA, CODEX, BOCATA. RECOLZEN: CGT, CNT,CO.BAS, IAC, SU, CISA, OTZA, Xarxa contra Tancaments i Precarietat i organitzacions socials i polítiques solidaries."
Sobren els motius per assistir-hi, amb condicions relativament millors que les nostres a l'estat francès van mobilitzar-se milions de treballadors i estudiants protestant per la precarietat laboral i contra els intents del govern d'en Villepin -a qui van enfonsar políticament- d'institucionalitzar-la tot legalitzant-la com fet consumat. Aquí estem clarament pitjor i és, precisament, perque la majoría de la gent acota el cap resignadament. Farem tots igual?
| 0.879169 |
curate
|
{"ca": 0.9696525742988699, "en": 0.00795311845960653, "et": 0.0004185851820845542, "es": 0.021975722059439096}
| |
macocu_ca_20230731_3_331508
|
Els aparelladors alerten dels riscos de reparar teulades
La pedregada a la Bisbal d’Empordà ha generat nombroses obres de reparació de teulades, que el Col·legi d’Aparelladors de Girona recorda que s’han de fer complint la normativa de seguretat i salut, tant pel que fa als treballs en altura com a la manipulació d’elements amb amiant.
En un comunicat, els aparelladors gironins expliquen que la normativa de seguretat i salut afecta diferents tipus de projectes, com ara les obres de reparació de cobertes, però també la instal·lació de plaques solars o altres treballs de manteniment. Recorden que aquests tipus d’intervencions moltes vegades no van acompanyades de projecte o de tècnics que facin el seguiment de les obres, i independentment de la necessitat de projecte o no, totes aquestes actuacions que es fan a la coberta comporten una sèrie d’obligacions i responsabilitats que afecten tant els propietaris com les empreses que executen les obres i que s’han de conèixer per poder plantejar correctament les mesures de seguretat i salut i mantenir un bon funcionament de l’obra per evitar accidents laborals.
Les directrius que han de seguir els promotors o propietaris i les empreses que han de fer les reparacions són la recopilació prèvia d’informació sobre la coberta, com ara l’estat de conservació, el pendent o si hi ha o no línies de vida. També comprovar que el contractista disposa de treballadors degudament formats en prevenció de riscos, i la correcta planificació dels treballs, entre altres punts.
El col·legi recorda que els propietaris i les comunitats de propietaris, en el moment que contracten una empresa per fer els treballs a la coberta, passen a ser promotors i com a tals tenen obligacions en matèria de seguretat i salut que han de complir, com són l’obligació d’informar dels riscos, mesures preventives i mesures d’emergència, i designar un coordinador de seguretat i salut quan en l’obra hi intervingui més d’una empresa i/o treballadors autònoms, una funció que pot desenvolupar un arquitecte tècnic.
LA FRASE
| 0.858684 |
curate
|
{"ca": 0.996084189916789, "en": 0.003915810083210965}
| |
macocu_ca_20230731_7_378205
|
El SOIB desatén als 90735 aturats
Prosocial, Associació de professionals, estudiants i persones compromeses en l’àmbit social, denuncia que en aquests moments estan completament aturats els serveis d’orientació destinats a col·lectius amb més dificultats per a la recerca de feina (persones amb discapaitat, joves sense formació, població reclusa, persones amb salut mental). El Govern de les Illes Balears, amb aquesta inactivitat del SOIB, desatén la problemàtica més important de la crisi, i la preocupació més gran dels ciutadans d’aquestes Illes.
En plena onada de crisis, sembla que els nostres governants es conformen amb les xifres de mínim descens en les taxes d’atur (de 480 persones menys de desembre 2013 a gener 2014), no aplicant ningun tipus de polítiques actives d’ocupació. La necessitat de formació i reconversió del gran gruix de treballadors en atur dels col·lectius joves (segons EPA IV trimestre de 2013 d’un 47%), i dels aturats de més de 55 anys (d’un 19,1%, amb un augment multiplicat 14,8 des de que ha començat la crisi segons les dades de ‘Avance del Mercado Laboral’ elaborat per Asempleo.) no es resoldran per elles soles si no hi ha una polítiques on se’ls orienti en el procés de formació i recerca de la nova ocupació. Tampoc els col·lectius que de per sí ja tenen una dificultat d’inserció en el mercat laboral (persones amb discapacitat i problemes de salut mental, població reclusa), aconseguiran disminuir les xifres d’atur sense polítiques coordinades que impliquin formació i orientació laboral.
Les entitats col·laboradores del SOIB, finalitzaren els projectes d’orientació per a col·lectius vulnerable a 31 de desembre de 2013, sense que a data d’avui, hi hagi ninguna informació referent a la nova convocatòria de 2014, ni cap informació referent a serveis d’orientació laboral d’aquestes entitats.
Des de l’1 de gener de 2014, les 90.735 persones registrades a l’atur amb dret a rebre orientació laboral, estan ateses únicament pels orientadors del SOIB (amb una mitja de 4 o 5 orientadors per cada una de les oficines), xifra que és totalment insuficient, i que demostra la poca importància que li dóna el Govern Bauzá a la problemàtica de l’atur.
És necessari que aquest Govern vegi la importància dels processos d’orientació laboral individualitzat, per a la recol·locació dels treballadors i treballadores que necessiten feina. Mentre no sigui així, la nostra comunitat continuarà amb taxes d’atur inasumibles, per damunt del 20 % actual.
Fuente: Prosocial Ciutadania Compromesa
| 0.867665 |
curate
|
{"ca": 0.9844868735083532, "es": 0.015513126491646777}
| |
oscar-2301_ca_20230418_4_50236
|
La visita, comença a la gran maqueta arqueològica de Tàrraco on s’hi fa una detallada descripció de la ciutat romana. Accedim al Passeig Arqueològic, que transcorre al voltant de la muralla romana i on els alumnes podran comprendre perquè els romans van arribar a la nostra península i el motiu de la construcció de les muralles. També aprofitem l’espai per comentar temes relacionats amb la religió i els mites romans. Continuem per la Part Alta de la ciutat, on passejant pels seus carrers s’arriba a la plaça del Fòrum i entendre la importància de Tàrraco com a capital provincial. Finalment visitem els dos estadis de Tàrraco: el Circ i l’ Amfiteatre. A partir del monument i material il.lustrat, els alumnes entendran dinàmica i la importància dels espectacles públics a l’època romana.
Us proposem, per tant, un apassionant recorregut on també us sorprendrà la convivència dels tarragonins amb el passat imperial de la ciutat.
Durada: 2 h 30 min
Recintes que visitem: Maqueta arqueològica, Passeig Arqueològic – Muralles romanes, Plaça del Fòrum, Circ Romà i Amfiteatre.
Cicles: adaptada a cada un dels cicles educatius
Visita dinamitzada amb material il.lustrat
Material didàctic per a l’alumne
Obsequi del pòster de Tàrraco s. II per a cada classe
FITXA CURRICULAR
RESERVA
SEGUEIX-NOS A FACEBOOK!
Segueix-nos a Twitter!
Tweets de @ItinereD
ITINERE DIDÁCTICA
A Itinere Didàctica som un equip amb més de 20 anys d’experiència. Transmetem els nostres coneixements a grups d’estudiants d’arreu del món de manera divertida i amena. Us esperem a Tàrraco!
| 0.767373 |
curate
|
{"ca": 0.9205211726384365, "es": 0.03713355048859935, "en": 0.004560260586319218, "pt": 0.014332247557003257, "fr": 0.012377850162866449, "it": 0.011074918566775244}
|
https://www.itineredidactica.cat/aprenem-com-vivien-els-romans/
|
crawling-populars_ca_20200525_34_3724
|
La parella formada pel barceloní Adrià Díaz i l’anglesa Olivia Smart van tornar a obtenir una medalla en el circuit internacional amb la consecució del segon lloc en la modalitat de dansa de patinatge...
Fes-te subscriptor per veure aquí el contingut complet de la notícia.
Fes-te subscriptor per 48 € l'any (4 €/mes)
| 0.721802 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /mes-esport/mes-esport.raw?task=quick.read&id=1482027&return=L21lcy1lc3BvcnQvbWVzLWVzcG9ydC5odG1s
|
macocu_ca_20230731_8_123536
|
How to arrive to La Bisbal d'Empordà?
La Bisbal d'Empordà Photos
La ceràmica es feia servir com a gerro per encabir les flors, Museu Terracotta
| 0.539355 |
curate
|
{"en": 0.2624113475177305, "ca": 0.7375886524822695}
| |
oscar-2301_ca_20230418_8_4159
|
“Abans s’aprofitava tot, es recollien fins i tot les mortes del terra, hi havia gana, es collia fins a febrer i hi havia Molins que ho allargaven fins al març, no es perdia res.
L’oli era molt fort.”
Trobada Sense Fronteres 2017 de Cooperatives Integrals
https://vimeo.com/227063970?loop=0
Arxiu documental videogràfic de la CIC (2010-2018)
Enllaços
Butlletí Cooperatiu
Arxiu documental històric videogràfic (2010-2018)
Ecoxarxes
CoopFunding
Moneda Social-Integralces
Donacions
Ecodiari
Serveis de correu-e
Clicka les imatges per accedir-hi
Categories
Categories Selecciona la categoria Acontecimientos Actualidad Actualitat Actualitat anarquisme Articles/Opinió Artículos/Opinión Asamblea Permanente Assemblea Bioregional Assemblea Permanent Audiovisuals BioRegioEst Bioregional Nord Bioregional Sud CIC News Col·lectivització Colectivización Collectivization Commons Economy Cursos Cursos Destacados Destacats Ecologia Ecología Ecology Economia comunal Economía comunal Educació Educación Esdeveniments Events Featured Posts Feminisme Habitatge Health Heute Integral Revolution Jornada Asamblearia Jornada Assembleària Nachrichten Noticias CIC Notícies Cooperatives Opinion Premsa Prensa Press Procés polític Projectes Proyectos Publicaciones Publicacions Rebost Recent Posts Ressenyes Revolució Integral Revolución Integral Salud Salut Sense categoria Sense fronteres Sin categorizar Sin fronteras Taller Tecnologia Transport Transporte Vivienda
Arxius
Arxius Selecciona el mes novembre 2022 setembre 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 novembre 2021 octubre 2021 març 2021 novembre 2020 agost 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 octubre 2019 setembre 2019 juliol 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 agost 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 agost 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 gener 2012 novembre 2011 octubre 2011 agost 2011 juliol 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011
Etiquetes
anarquisme art assemblea permanent aureasocial autogestió autogestión autogestión autonomia Barcelona bioconstrucció calafou CIC CIC comunal Convivències cooperativisme coopfunding Decreixement documental economia economia solidària ecoxarxes Educació lliure Enric Duran Enric Duran faircoin faircoop fira Girona habitatge Independència IntegralCES intercanvi jornades assembleàries Kurdistan L'Albada Memòria històrica mercat microfinançament moneda social p2p Foundation Revolució Integral salut solidaritat SSPC
Comentaris recents
Semillas de cannabis en L’us Terapèutic del Cànnabis-Aleix Pàmies a Barcelona
Growlet en L’us Terapèutic del Cànnabis-Aleix Pàmies a Barcelona
QUÈ ENS TROBAREM A LA 2ª EDICIÓ DEL TRASTER DE CAN RICART AQUEST 4 DE SETEMBRE? – Taula de l'Eix Pere IV en Investigació, desenvolupament i producció: el projecte MaCus
Anarchist genius Enric Duran needs help in Exile – The Free en Comunicat d’Enric Duran des de l’Exili 23-04-19
| 0.825482 |
curate
|
{"ca": 0.898903450120353, "en": 0.055897298742979405, "es": 0.03022198448783097, "gl": 0.005081572612998127, "pt": 0.005081572612998127, "fr": 0.0048141214228403315}
|
https://cooperativa.cat/tag/salut/
|
crawling-populars_ca_20200525_19_43573
|
CORRECCIÓ d’errades de la Resolució de 13 de novembre de 2019, del Rectorat, per la qual es disposa la publicació de l’Acord del Consell de Govern que aprova l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2019 (DOGV Num. 8705 / 26.12.2019).
S'ha d'omplir els dos camps
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies
| 0.761893 |
curate
|
{"ca": 0.9654545454545455, "es": 0.034545454545454546}
|
: /uvweb/ugt/ca/novetats/resolucio-13-novembre-2019-rectorat-universitat-valencia-qual-es-disposa-publicacio-acord-consell-govern-qual-aprova-oferta-publica-ocupacio-any-2019-1285940306043/Novetat.html?id=1286104489393
|
macocu_ca_20230731_4_338150
|
Orígens i història L’agost de 1980, un grup de selvatans, uns quants dels quals membres de la coral Schola Cantorum i del Grup de Teatre de la Defensa Agrària, van posar en escena per primer cop la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria, nom amb què es va conèixer els primers temps. Des d’aleshores, cada 14 i 15 d’agost es representa El Misteri de la Selva. Corria l’any 1951 quan, preparant les festes del 3r Centenari del Vot de la vila a Sant Andreu Apòstol, en una conferència sobre temes selvatans, Francesc Roig i Ferran hi deixava caure que el Ball de Sant Andreu no era l’única peça teatral pròpia de la Selva; després d’enumerar alguns balls parlats desapareguts, informava de l’existència d’un impròpiament dit auto sacramental sobre l’Assumpció, que Mn. Joan Pié i Faydella havia trobat a l’Arxiu Parroquial. Durant l’hivern de l’any 1966 diferents membres de la Junta Parroquial n’enllestiren la còpia mecanografiada. A partir d’aquest moment s’hi implicaren altres persones que coneixien el Misteri (Mn. Llorens, Amadeu-Jesús Soberanas...) i es va configurar l’equip que el posaria en marxa: Armand Puig es fa càrrec de la part musical, mentre que de tota la part escènica se’n responsabilitza Camil Ferrater. La consueta amb el text de la Representació, d’autor anònim, va ser trobada, com s’ha dit, a l’Arxiu Parroquial de la Selva del Camp, en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta, posteriorment, es traslladà a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. La primera notícia del Misteri la va donar l’esclesiàstic i historiador selvatà Mn. Joan Pié i Faydella a finals del s. XIX, en publicar-la a la Revista de la Asociación artístico-arqueológica barcelonesa entre 1896 i 1898. Els errors de lectura del text van fer necessària una segona transcripció, que va realitzar el filòleg Amadeu-Jesús Sobernas, entre la dècada de 1970 i 1980. El Misteri de la Selva és considerat el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa escrit en llengua romànica que ha arribat sencer fins als nostres dies. Un llegat de gran valor literari, teatral, musical i religiós que recull les tradicions que envolten la festa de la Mare de Déu d’Agost. El tema central, l’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Aquesta tradició, de la qual ja es té documentació en els segles IV i V, va ser divulgada el segle XIII pel beat Jaume de Voràgine en la seva Llegenda àuria. Com explica Macià Grau “A partir d’aquest moment, es van començar a escriure textos per representar l’Assumpció de Madona Santa Maria de forma musical i teatral, i va sorgir el que coneixem com els misteris medievals. Amb el pas dels anys, la majoria d’aquestes representacions es van deixar de fer, i alguns dels textos es van perdre o van quedar a l’oblit”. (Grau, 2018). En ocasions especials, el Misteri s’ha representat, íntegrament, fora de la Selva del Camp, a la Catedral de Tarragona (1988) amb motiu del Mil·lenari de Catalunya; Elx (1990) convidats per la Generalitat Valenciana; Catedral de Tarragona (1992) per segona vegada, arran dels nou cents anys de la restauració de la Seu; Montserrat (1996); Roma (2000); Jerusalem (2007) i Mallorca (2014), a les quals caldrà afegir la programada pel 22 de setembre de 2019 a la Sagrada Família. També se n’ha representat una anotologia a llocs com Poblet (1990), Barcelona (a les esglésies de Sta. Maria del Pi i de St.Ramon de Penyafort), Vimbodí o Alforja.
Descripció actual La representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria, coneguda popularment com El Misteri de la Selva, té lloc els dies 14 i 15 d’agost a l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp. Els preparatius i assajos comencen a finals de juny o començaments de juliol. Hi participen prop de 150 persones, entre actors, tècnics i col·laboradors, tots voluntaris. Un centenar d’actors amb intervencions de caire teatral i/o musical que es distribueix en grups segons els papers que desenvolupen: el gran cor (el més majoritari) que representa els sants i santes del cel; el petit cor, com a grup de sants i santes més reduït que acompanya Jesús quan baixa a la terra; els Apòstols, els Jueus, els Dimonis. Com a papers destacats, trobem Maria, Jesucrist, l’Àngel del Ram i entre els apòstols, Sant Joan, Sant Pere i Sant Pau. El fil argumental “porta Maria des de casa seva, lloc de la seva mort, fins a l’indret on és sepultada i finalment fins a la seva glòria celestial. Cadascun dels dos grans passos de l’acció dramàtica (mort i sepultura d’una banda i resurrecció i glorificació de Maria per l’altra) és assenyalat per una baixada de Jesucrist des del cel, acompanyat d’àngels i de sants” (Cavallé, 2006:11) La durada és d’una hora i mitja, aproximadament, i les escenes es descabdellen segons l’argument següent: essent pròxima la mort de Maria, els jueus en decideixen cremar el cos. La Mare de Déu, pel seu cantó, demana al seu Fill que se l’emporti al seu repòs. Jesús acull la súplica de la Verge i li tramet un àngel amb una palma que la protegeixi de tota malastrugança en el moment del seu trànsit. Sant Joan demana a Déu que els apòstols, escampats arreu de la terra per predicar l’evangeli, siguin aplegats entorn de Maria. Els apòstols arriben i saluden la Verge Mare. Mentrestant, els diables volen apoderar-se de Santa Maria i sotgen casa seva. Però Llucifer i els altres diables fracassen: Jesús baixa del cel per tal d’endur-s’hi l’ànima de la seva Mare. L’estol dels àngels i dels sants canta les glòries de Maria. Jesús mana als apòstols que enterrin el cos de la Verge i que esperin que Ell torni. El cel acull, joiós, l’ànima de Maria, la qual és saludada com l’esposa del Càntic dels Càntics. Pel seu cantó, els apòstols inicien la processó d’enterrament, interrompuda per l’intent dels jueus de cremar el cos de la Verge. Els jueus fracassen i són afectats de ceguesa. Sant Pere intervé per tal de retornar-los la visió dels ulls i del cor, és a dir, per a convidar-los a creure en Jesucrist. Hom continua la impressionant processó d’enterrament fins que el cos de Maria és dipositat al sepulcre. En el cel, Jesucrist decideix de ressuscitar la seva mare i baixa per segona vegada a la terra acompanyat de sants i santes. Els apòstols el saluden. Jesús retorna l’ànima de la seva Mare i la ressuscita. Maria puja el cel de la mà del seu fill, mentre hom canta un himne de lloança a la Verge. Arribats a la glòria, Jesús corona la seva Mare. Aquesta coronació és celebrada pels apòstols, a la terra, i pels àngels i pels sants, en el cel. Santa Maria promet d’intercedir pels pecadors davant el seu fill. El gran cor final de lloança dona pas a la processó de sortida que clou la festa. Com es pot veure, doncs, l’objectiu del Misteri és, en el fons, didàctic: explicar al poble aquesta gran festa mariana que és l’Assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima al cel. En relació a la interpretació i desenvolupament de la representació, cal destacar, en primer lloc, que tota l’església és utilitzada com a espai escènic. D’aquesta manera, els corredors de les capelles laterals i el passadís central són el marc de les processons d’aparició dels apòstols, enterrament de Maria i sortida final. Dels cadafals muntants en el presbiteri, el més elevat correspon al paradís: la cort celestial, presidida per Jesucrist. Els laterals representen la terra: la casa de la Mare de Déu al de l’esquerra de l’espectador i l’Aljama o Consell dels jueus al de la dreta. El cadafal inferior representa el món de sota terra: el sepulcre de la Verge i el lloc per a l’escena dels Dimonis. L’infern se situa a la porta de l’església, d’acord amb la simbologia medieval. Pel que fa al muntatge, ha estat pensat amb criteris de rigorositat i sobrietat, a la manera d’una celebració paralitúrgica. L’escenografia és austera. La il·luminació serveix per a enfocar i delimitar els espais i les intensitats escèniques. El vestuari recull ornaments estrictament litúrgics i una cenyida estilització a partir de les formes i els colors rituals. El muntatge, en definitiva, és en funció del text i de les seves anotacions escèniques i musicals. La direcció és col·legiada i, actualment, formada per sis persones: dos responsables musicals, un de les intervencions dels Jueus, un de la de Dimonis, un del muntatge i un de la coordinació escènica general. El 1994 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va atorgar el Premi Nacional de Cultura Popular al Patronat de la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria de la Selva del Camp pel valor històric i tradicional de recuperació d’una manifestació artística medieval.
Manuscrit original El manuscrit d’autor anònim i datat de finals del segle XIV va ser trobat en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral. Aquesta llibreta va fer cap a l’Arxiu Parroquial de la Selva del Camp i, posteriorment, a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es conserva actualment. De fet, es creu que la redacció del Misteri està vinculada a la ciutat de Tarragona. L’obra consta de 675 versos, 170 dels quals, tot i els retocs i afegitons de l’autor, provenen directament de materials literaris comuns, sobretot, com s’ha dit, de la Llegenda àuria (col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, on trobem, entre altres, moltes referències a les tradicions assumpcionistes occidentals) i la resta són materials propis d’aquest autor del Misteri.
Espais de celebració Tota l’obra es representa a l’interior de l'església parroquial de Sant Andreu Apòstol de la Selva del Camp, distribuint les escenes tal com s’ha explicat anteriorment. L’entrada de tots els actors es realitza des de l’exterior del temple. Així, el dia catorze d’agost es fa una processó curta des del carrer de l’Abadia, pròxim a la parròquia, encapçalada per tres flautes de bec i un timbal. En canvi, al dia quinze, coincidint amb la festivitat de l’Assumpció, la processó és més llarga (des del Portal d’Avall, a l’inici del carrer Major); s’hi afegeixen dos grup instrumentals que interpreten música medieval, i la colla de Diables Infantils de la Selva del Camp.
Organització El Patronat de la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria és l’encarregat de la posada en escena. Tot i que de manera, sobretot al principi, més informal va començar a reunir-se, organitzar-se i funcionar des de pràcticament el primer any, la constitució oficial amb la corresponent aprovació i legalització d’uns estatuts no va ser fins al 1987; actualment compta amb uns 150 associats.
Fonts d’informació · Cavallé, Núria (Coord.). El Misteri de la Selva. La vitalitat de l’escena medieval als nostres dies. Tarragona: Edicions El Mèdol, 2006. · Grau, Macià. “El Misteri de la Selva” a: Catalunya Cristiana, núm. 2028 - 5 agost 2018 · Ferrater, Camil. Pas a pas. De Representació de l’Assumpció de Madonna Santa Maria a El misteri de la Selva. Valls: Cossetània Edicions, 2004. · Web del Misteri de la Selva https://misteriselva.cat/ · Informacions facilitades pel Patronat de la Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria (El Misteri de la Selva).
| 0.846129 |
curate
|
{"ca": 0.9798554652213188, "es": 0.014634146341463415, "fr": 0.0020776874435411022, "en": 0.0034327009936766036}
| |
mc4_ca_20230418_13_79905
|
Notícies :: Notícies de la Federació :: Crònica de JM García, jurat FICC a L'Alternativa
Crònica de JM García, jurat FICC a L'Alternativa
Perquè avui es fa fins i tot difícil definir el certamen, donada la varietat d'actes que comporta: La projecció de llargmetratges y curtmetratges de la secció oficial, de les paral·leles i a la "pantalla oberta" del hall del CCCB; presentacions, taules rodones, tallers, jornades per a professionals,... Tot això a l'estricta setmana del festival, però es que, de fet, les activitats es prolonguen, amb un cicle a la Filmoteca i la possibilitat de repescar algun títol per la plataforma Filmin.
Com les setmanes prèvies havien estat per Barcelona d'allò més conflictiu, es temia que no hi hagués gent que, preocupada pels assumptes polítics que ens han envoltat aquests últims temps, volguessin participar en una activitat cultural com és L'Alternativa, però el provisional parèntesi en que circumstancialment va caure la setmana, va possibilitar que es saldés amb èxit. La sessió inaugural, amb Zama -de la que parlo més avall-, va ser una autèntica bomba, amb el cartell de "entrades exhaurides" i un munt de gent acumulada per veure si encara tenien l'oportunitat d'entrar que van haver de tornar a casa, sense èxit. La resta de les sessions, si bé mai van arribar a saturar la sala, sí van gaudir sempre d'espectadors, en molt més alt grau que uns cinemes que havien gairebé llançat la tovallola. Si a això afegim l'alta concurrència de convidats a dir la seva a presentacions, seminaris i altres actes, s'ha d'estar molt satisfet de l'edició, esperant que l'any que ve ja no ens trobem en unes circumstàncies d'excepció, i no s'hagi de témer pel normal desenvolupament d'un certamen que tants esforços d'organització precisa.
Una organització, tot s'ha de dir, que ens ha tractat als diferents jurats amb l'afecte i generositat amb que ha cuidat també a tots els directors que venien a presentar una pel·lícula o als partícips de taules rodones i demés activitats. Afecte i generositat que són abundants i marca, diria jo, del festival. La Federació Internacional de Cineclubs era de nou convidada a donar el Premi Quijote al festival, i els tres components del seu jurat, l'activa Emília Mazik (procedent de Poznan, Polònia, pel festival del qual recorre el món en busca de curtmetratges), el reflexiu Nanjundiaha Shashidhara (qui, al marge de permitir-nos confirmar la molt diferent mentalitat que rau a la Índia -procedeix de Bangalore-, ens va dir de seguida que, per facilitar les coses, li podríem dir simplement Shashi) i jo mateix, vam compartir taula al restaurant amb tota l'organització i altres convidats (en trobades molt fructífers amb gent de cinema de tota mena), vam disposar d'una sala reservada per poder veure films “on demand” o descansar una estona i vam sentir-nos en tot moment tractats de forma deferent per tota l'organització, des de les seves directores fins a l'últim personal administratiu. El nostre agraïment des d'aquí per les seves continues atencions.
Una altra cosa que voldria deixar reflectida sobre L'Alternativa. M'ha tret de sobre una idea que em martiritzava últimament: que el cinema està sent atès els últims temps només per gent, diguem-ne, major de 55 anys. N’hi havia prou amb un recorregut per les diferents localitzacions dels actes, i no diguem pel Hall de la Pantalla Oberta per demostrar que no és així, sinó que és una cosa viva, que apassiona encara a totes les edats. Jo devia ser un dels assistents de major edat. Però anem cap a les pel·lícules projectades:
Els films a competició. Les joies
El premi Quijote no porta, entenc, aquest nom perquè sí. Es mostra decididament a favor de causes que es donen generalment per perdudes i, en aquest sentit, ha trobat, al menys en aquest any, un bon planter de films mereixedors del premi. Això s'entendrà si explico que he arribat a veure un denominador comú en pràcticament tots els films de la selecció oficial. Tots ells, és cert, són films actuals, que parlen de la seva època, que -queda clar- els fa mal. No són mai films ingenus. Saben de la dificultat, a vegades de la impossibilitat, d'èxit dels seus protagonistes, gent que o bé ha quedat marginada, o està patint a base de be per superar-se, i seguir endavant. Alguns d'ells han pres una decisió singular, amb molt poques, per no dir nul·les, possibilitats d'èxit. El que està clar és que mereixen la nostra admiració, i tot el nostre reconeixement. Film a film a concurs dels que més m'han interessat -i que podrien, al meu parer, haver rebut el Premi Quijote amb tot mereixement- aniré recalcant aquesta idea.
Ens podem aturar primerament en una enorme pel·lícula, i no únicament per les seves tres hores de durada. A Fabrica de nada (Pedro Pinho) té, sortosament, distribuïdora, i podrem doncs gaudir d'ella en cinemes i, si volem, en els nostres cineclubs. Si hi cap per format i durada, és una aposta impecable per una sessió amb col·loqui profitosa.
Divertida, emocionant, variada, presenta la visió definitiva sobre el tema de l’ocupació d’una fàbrica per part dels seus treballadors quan els seus propietaris estan pensant en abandonar-la per dedicar-se a altres coses més profitoses. La seva primera seqüència ens presenta un parell de màquines desmantellant uns enormes dipòsits i, després, durant els títols de crèdit, unes màquines robot en el seu dinàmic treball. Però a continuació segueix una escena de sexe en un llit, una activitat reservada pels humans, a la que al menys per ara encara no tenen accés les màquines. L'ocupació de la fàbrica, indecisa, plena d'incògnites, està lluny de ser mostrada com un acte heroic i decidit. Els dubtes i discussions es succeeixen entre els treballadors i amb la seva família, mentre els responsables de recursos humans de l'empresa ataquen precisament els flancs familiars que creuen més vulnerables. Un teòric estranger que acudeix a veure com es desenvolupen els esdeveniments, surt uns quants cops apallissat... Els treballadors, avorrits, es posen a jugar en els tallers, mentre Pedro Pinho arriba a escenificar unes escenes de cançó i dansa amb ells, com si d'una comèdia musical es tractés.
Les aparences d'alguna d'aquestes aproximacions parcials no ens han d'enganyar. El film presenta "l'estat de l'art' de la dita "crisi econòmica", partint d'una lúcida consciència sobre la inviabilitat actual d'èxit d'una iniciativa com l'ocupació fabril. L’apel·lació final, no obstant, a la real ocupació en una fàbrica portuguesa i fer sonar la cançó de José Afonso ("Já o tempo s'habitua"), ens està dient que d'iniciatives com aquesta d'intentar muntar la resistència no s'han de deixar de tenir, i que qui fa la pel·lícula sempre serà emocionalment compromès amb elles. Ens avisen de que el sistema va cap a la destrucció i ens qüestionen sobre què farà la gent amb aquest coneixement. El film va obtenir el premi al millor llargmetratge de la secció oficial.
Fent broma -però no tant- amb els meus companys del jurat del Premi Quijote, els deia que mai de la vida trobaríem una pel·lícula que s’adeqüés més als pressupòsits del premi que una de les presentades, amb el nom ni mes ni menys que Donkeyote...
Donkeyote (Chico Pereira) és un exemple viu de que es pot fer un film autènticament polític sense ser per això avorrit. Tot el contrari. El film ens presenta els dies i l'ambició de Manolo, un home ja gran, però que vol anar amb el seu ase Gorrión des de la seva Andalusia a Amèrica del Nord, per seguir allà la llarga ruta que van fer els indis Xeroquis expulsats de la seva terra. Manolo, vivint amb el seu gos i el seu ase (i ambdós tenen escenes ben divertides) en mig de la civilització occidental (un pla del film recalca mol bé la situació: Tots tres van xino-xano per un camí de terra mentre a esquerra i dreta de la pantalla cotxes i camions passen a tota velocitat), no fa sinó que mantenir una virtuosa postura política de resistència. Fer com si es pogués seguir vivint el món antic, encara que se sap perfectament que no.
Curiosament un tema pràcticament igual, el d'aquesta resistència passiva, és el d'una altra pel·lícula a concurs, El mar nos mira de lejos (Manuel Muñoz Rivas), si bé és veritat que des d'uns plantejaments formals i dramàtics molt diferents. En aquest cas el film segueix la vida dels últims treballadors de la platja de Doñana. Un pescador que corre amb la seva bicicleta per passejar amb una noia, un home que recol·lecta fustes pel bosc i viu a la platja, veient impertorbable com li venen contínuament els guàrdies del parc natural a mesurar la seva barraca per un segur enderroc futur, o bé veient passar dia rere dia els turistes en microbusos tot terreny pujant i baixant dunes mentre senten una explicació vomitada per l'altaveu, o com els cada vegada més nombrosos banyistes van esprement el marisc de la vora de les platges. No només els espectadors contemplem tot això. En un determinat moment veiem les imatges enquadrades per un hipotètic equip de cinema que ho contempla tot. Pot ser una al·legoria dels buscadors de Tartessos o un equip explorant les possibilitats turístiques de la zona, però també una al·legoria del propi equip tècnic treballant per oferir-nos el film.
En repetides ocasions, com pautant els temps, l'acció principal passa a un segon terme, i contemplem aleshores com l'aigua va seguint els seus cursos, o com la sorra va també fluint imparable amb el pas dels dies, fins que la duna ho torna a enterrar tot. Una reflexió de dependència de les accions humanes d'altres esdeveniments de més alt nivell. En aquests casos tant el so com les imatges del film semblen acostar-se als d'un film experimental, per la seva perfecció en la seva força creadora d'ambients. El també director Mauro Herce és el responsable de la fotografia de la pel·lícula, que va guanyar el premi de la Crítica al millor llargmetratge.
Stranger in paradise (Guido Hendrikx), trenca l'esquema expositiu dels altres films a competició. En un format que podria ser adequat per la televisió és també, al meu parer, un altre d'aquells films que poden proporcionar una molt bona sessió de cineclub. Comença amb un repàs històric amb reportatges documentals sobre el seu tema -la immigració a Europa- per seguir amb tres actes amb els corresponents títols. En els dos primers, en una teòrica classe, un professor concentra a una onada d’immigrants arribats a Holanda i els explica -sense pels en la llengua- el que representen ells, els immigrants, pel seu país i la seva societat. En el primer tot són mirades negatives. En el segon, la possible cara positiva. En el tercer, el professor fa una exemplificació pràctica de com s'actuaria amb cada un dels seus alumnes aplicant escrupolosament les regles holandeses d'asil. En l'epíleg, magnífic, una càmera llunyana contempla una escena que te lloc al nord d'Àfrica amb uns locals parlant amb l'actor que representava al professor en els altres capítols. Una magnífica autocrítica, en la que els autors del film ens expliquen que el seu assaig polític no serveix, en realitat, per res.
El jurat de la FICC vam atorgar el premi Quijote, desitjant que això ajudi a la seva distribució com a mínim en la xarxa de cineclubs, a Taste of cement (Ziad Kalthoum), també centrat, entre altres temes, en el de l'emigració. El film s'inicia amb unes panoràmiques per una vella pedrera y un tràveling des d'un dron (els drons estan canviant l'aspecte formal de moltes pel·lícules!) per una vella carretera, fins descobrir que just darrera hi és una gran ciutat, Beirut, plena a vessar d'edificis. Hi ha aleshores un tall i veiem les runes d'un edifici, amb just al seu costat un de totalment nou. Són només dues de les oposicions amb que juga constantment la pel·lícula.
Segueix aleshores una confessió, narrada per la veu en off que ens parlarà al llarg del film. Es tracta d’una imatge, record del pare del narrador quan era un nen. Està a Síria, es desperta, va a la cuina i allà veu el mar, a un quadre que li ha portat el seu pare, després de molt temps d'estar lluny de casa. El mar el torna a veure, però el veu ara a través de les finestres del gratacel que està construint. De fet, no veiem el mar únicament enquadrat en els forats per finestres del nou edifici. En unes imatges que treuen l’alè pugem per l'escala de ma interior de la grua, romanem a les bastides més elevades, traient els encofrats mentre observem una autovia sempre plena de cotxes, la platja i la gran aglomeració de la ciutat.
Tast of cement està constituït totalment per dualitats. Ens parla d'una situació personal, íntima (aquest noi sirià treballant a Beirut, reproduint la mateixa vida del seu pare), però al mateix temps ens parla d'un drama molt més general. Fluctua entre la nit i el dia, la llum i l’obscuritat, les alçades i els subterranis en els que han de refugiar-se els treballadors sirians, afectats pel toc de queda, entre un món de verticals cap al cel i un altre d'horitzontals, a l’infern. En algun moment, la banda sonora deixa de ser síncrona, de registrar el rugit ambiental i aleshores, amb aquestes imatges tan al·lucinants, entrem, des del film polític, en un film d'art: sembla que passem a recórrer el viatge descrit a Dead Slow Ahead. Però, per sobre de tot, la dualitat que destaca a Tast of cement és l'existent entre la destrucció i la construcció, com la primera, ocasionada per la guerra, porta a la segona, i això en continua successió, de tal forma que arriba un moment en que ja no se sap l’ordre dels factors i si no es construeix en realitat per poder destruir a continuació i seguir engreixant la cadena.
En ocasions es veu perfectament la imatge de l'edifici com a gàbia. Una metàfora de la vida captiva en la que molts estan tancats, entre la continua construcció i destrucció. La pel·lícula, al marge del nostre Premi Quijote, també va ser mereixedora d'una menció especial del jurat oficial.
Altres films a competició
Aquests van ser els films de la secció oficial que, en la meva opinió, van volar més alt, però pot dir-se que la selecció en el seu conjunt va ser molt treballada. Milla (Valérie Massadian), també amb interès, no arriba, al meu parer, a la intensitat de la seva precedent Nana, potser per un problema de càsting i falta de química entre la parella protagonista. El mar, la mar (Joshua Bonnetta, J. P. Sniadecki) utilitza el cinema experimental per recórrer les empremtes del letal pas clandestí de mexicans a Estats Units a través de la frontera de Sonora. En un moment, mentre es veu un cavall, sona per la banda sonora Johnny Guitar, però no hi ha ni èpica ni poesia: el cavall es posa a cagar. Per la seva banda, la molt esperada Zama (Lucrecia Martel), que es va veure –fora de concurs- en la sessió inaugural, reincideix en els seus habituals processos de destrucció, però no sé molt bé perquè, en aquesta ocasió, ha anat a cercar un dels seus mons en putrefacció a segles abans, amb lo bé que se li dona tractar el món actual.
I altres cites
L'atenció deguda a la programació oficial deixa molt poc temps per veure altres coses, però vaig estar molt content de poder-ho fer amb el film de tres hores d'Eric Pauwels, Les films rêvés (2010), que em va acostar a un d'aquests escollits cineastes que fa cinema en petit format, en primera persona. El seu La deuxième nuit (2016), que L'Alternativa presentà també a Filmin, el vaig veure la següent setmana, i ja tinc el món de les petites històries enllaçades de Pauwels com un referent a seguir.
Una magnífica taula rodona sobre la post-veritat, amb Macarena Recuerda i Elías León Siminiani, conduïda molt bé per Josep Maria Català i el matí d'una jornada per professionals que la força de María Cañas farà difícilment oblidable, van ser els altres dos actes del festival als que també vaig poder assistir, combinats en el record amb recorreguts turístics per la ciutat amb els meus companys de jurat. L'any que ve, encara que ja no pugui formar part de l'envejable atalaia que és el jurat del Premi Quijote, aniré a totes les projeccions i actes als que vegi atractiu de la 25 edició de l'Alternativa, que, per poc que segueixi la línia de l'actual, segur que seran quasi tots.
Més, sobre...: quijote , ficc , alternativa , taste of cement
16/10/2018 - Taula rodona "De les saques al DCP" a la trobada cineclubista a Mallorca
15/10/2018 - Nou soci d'honor de la Federació catalana de cineclubs, Fernando Lara
| 0.886874 |
curate
|
{"ca": 0.9903372722796652, "fr": 0.0005539143279172822, "es": 0.009108813392417528}
|
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2017/11/30/0001/cronica-de-jm-garcia-jurat-ficc-a-l039alternativa
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_627824
|
Volem respostes!
Encara sóc verge, i tampoc m'han besat, aleshores m'ix indeterminació
Amb lo guapot que ets i encara ets verge? No pot ser...
M'ho pareix a mi o li estàs tirant la canya?
| 0.605546 |
curate
|
{"pt": 0.08743169398907104, "ca": 0.912568306010929}
| |
mc4_ca_20230418_1_755599
|
Catalunya diu adéu a les semifinals del mundial de futbol sala femení contra un dels més ferms aspirants al títol, el Brasil - Seleccions.cat
Catalunya diu adéu a les semifinals del mundial de futbol sala femení contra un dels més ferms aspirants al títol, el Brasil
L’1-7 final no fa justícia a l’esforç de les jugadores de Christian Roldan, que haurien pogut establir un marcador més ajustat
No hi ha hagut sorpresa. Catalunya ha dit adéu al somni de disputar les semifinals del mundial de futbol sala femení a Balaguer en caure de manera contundent (1-7), encara que exagerada, contra un dels principals favorits a aixecar el títol, el Brasil. Les jugadores sabien que les seves opcions eren pràcticament remotes i es pot dir que ja ho han comprovat des del primer minut. La canarinha en tot moment tenia la pilota i en feia prou amb pocs tocs per generar perill. Tanmateix, la selecció catalana ha complert perfectament el guió que havia dissenyat Christian Roldan i li ha faltat sort per poder sortir del Poliesportiu amb un millor sabor de boca. Després d’una primera part marcada pel rigor defensiu (0-3), en la segona ha estat capaç de tenir ocasions i ha disposat de fins a tres llançaments de doble penal, que haurien pogut ajustar el marcador. Finalment, una diana de ràbia de Carlota Planas, que ha tancat el marcador, ha fet un mínim de justícia. Ara les amfitriones lluitaran per la cinquena plaça de la competició i ho faran contra conjunts més ajustats al seu nivell -l’altra derrota havia estat contra l’Argentina-, com demostra el fet que els quatre equips sud-americans són els únics que es mantenen vius en la lluita pel títol.
Víctimes de les pilotes perdudes
Catalunya ha fet un inici de partit molt seriós, malgrat les evidents dificultats que tenia per sortir del darrere amb la pilota controlada. S’ha mostrat molt rocosa en defensa i la portera, Laia Peries, ha fet intervencions de molt de mèrit. La idea era resistir el màxim de temps possible sense encaixar gols i buscar fortuna en alguna incursió esporàdica. Els problemes han arribat en una pèrdua, que ha significat el 0-1, i en la rèplica a la primera ocasió d’Adriana Pérez, que ha acabat amb el segon gol del Brasil. Carlota Planas hauria pogut retallar diferències abans del descans però han estat les visitants les que han establert un 0-3 pràcticament insalvable.
Brillantor escapçada
Ja en la segona part, i sense res a perdre, Catalunya ha anat cap endavant i ha aconseguit generar força perill, per bé que també és cert que el tècnic brasiler, Anderson Valério, començava a tenir al cap la semifinal contra Colòmbia de demà i apostava progressivament per la rotació. Elba Unzue ha disposat de tres intents sobre la portera Missi, tan sols interromputs per un pal de Simone Paiva. Tal com va fer contra l’Argentina, Roldan ha canviat de portera i ha donat l’oportunitat a Cristina Iglesias -en aquest cas, al minut 3 de la represa-, que ha mantingut el nivell d’excel·lència de Peries. Liduina Alves ha fet el 0-4 tot coincidint amb els millors minuts de les catalanes que, tot i això, no s’han aturat, i també haurien pogut marcar per mediació d’Alma Cruz i Carlota Gregori, aquesta última després d’una brillant recuperació d’Anna Herrando. Ha estat el Brasil, però, qui s’ha trobat amb dos gols consecutius de Day Da Rocha -autora d’un total de tres-, que han fet arribar el 0-6 quan tothom s’esperava l’estrena catalana al marcador.
Mala sort amb els dobles penals
Abans del minut tràgic de la selecció catalana, Adriana Pérez havia desaprofitat un doble penal. Malgrat la potència, la portera Missi li ha endevinat la intenció. El setè gol del Brasil ha tornat a arribar de manera inesperada, obra de Simone, però aquesta vegada sí que ha trobat rèplica en Carlota Planas, que ha batut la dorsal 1 brasilera per baix i ha establert el definitiu 1-7. Catalunya es mereixia més i hauria pogut tenir un relatiu premi a la constància si hagués aprofitat el segon i tercer doble penal del partit. Malauradament, però, ni Elba Unzue ni Olga Perisé, com abans Adriana Pérez, han estat encertades. L’1-7 és un resultat que no agradarà recordar durant les pròximes hores i dies però que acabarà sent, amb perseverança, un estímul per seguir evolucionant dins de l’elit mundial.
Fotos: Svetlana Akimova.
| 0.860137 |
curate
|
{"ca": 0.9812162479455271, "es": 0.005635125616341864, "fr": 0.0075135008217891526, "pt": 0.005635125616341864}
|
https://www.seleccions.cat/2017/11/23/catalunya-diu-adeu-a-les-semifinals-del-mundial-de-futbol-sala-femeni-contra-un-dels-mes-ferms-aspirants-al-titol-el-brasil/
|
mc4_ca_20230418_3_527315
|
Burjassot celebra el primer taller del Pla d’Acció de l’Agenda 21 Local
Burjassot celebra el primer taller del Pla d’Acció de l’Agenda 21 Local02/03/2010 | María Sisamón/María LlopisLa Casa de Cultura de Burjassot acollirà, el dia 4 de març, a partir de les 19.30 h, el primer taller del Pla d’Acció, emmarcat en la segona fase d’implementació de l’Agenda 21 Local. Els temes de desenvolupament i treball seran l’hora, el paisatge i el patrimoni cultural.Aquesta segona fase d’implementació té per objectiu crear un grup de treball ciutadà, actiu i efectiu, conformat per agents socials, teixit associatiu, representants polítics i ciutadans i ciutadanes sensibilitzats amb la consecució d’un Burjassot sostenible i enfocat a la preservació del medi ambient.El Pla d’Acció Local, fase en què es troba actualment l’Agenda 21, comporta treballar en els problemes detectats en la primera fase i proposar-hi solucions.En l’Oficina de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Burjassot recorden que en la web municipal es poden consultar i participar en les enquestes sobre el grau de sostenibilitat de Burjassot, dedicades a la participació ciutadana. S’hi pot accedir per: <http://www.burjassot.org/archivos/1287/agenda21loca-enquesta.pdf> o a la mateixa Oficina de Sostenibilitat (1a planta de l'Ajuntament de Burjassot). Comparteix en FacebookNotícies relacionades:L'Agenda 21 de Burjassot posa en marxa el Pla d'Acció Local basat en la participació ciutadana
| 0.826936 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.burjassot.org/val/default.aspx?tipo=2&ids=1616
|
cawac_ca_20200528_8_242903
|
Imposar el castellà
25-Jun-2012
Imposar el castellà 25/06/12 02:00 - Josep Maria Loste El més esperpèntic de tot és que es vulgui crear una nova llengua Altres articles de l'autor
28/05/2012 Tornar-hi a caure? 28/04/2012 Nihilisme econòmic
Més articles ...
L'ofensiva anticatalana, el càncer contra la unitat de la llengua, ha arribat a la Franja de Ponent. Ara resulta que a l'Aragó ja no es parlarà el català o l'aragonès, si més no de forma oficial, quan entri en vigor la nova llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó. Doncs bé, segons l'argumentari del PP de l'Aragó –en la línia del negacionisme lingüístic, de l'anticientifisme en majúscules que s'aplica a les Illes i al País Valencià– el nou paquet legislatiu, en teoria, pretén recollir la pluralitat lingüística de la comunitat. No obstant això, es liquiden, com si mai haguessin existit, el català i l'aragonès. En substitució, s'imposa el castellà, que serà l'única llengua vehicular. El més esperpèntic del cas, el més kafkià és que la llei crea una nova llengua, l'aragonès oriental, al qual farà referència com a modalitat lingüística d'algunes zones, encara sense especificar. Tota aquesta agressió per tal d'afeblir, de minoritzar la llengua catalana en el conjunt de la seva àrea lingüística, per impulsar el castellà, es fa en contra de la gent del territori i del conjunt de les entitats culturals i històriques de la Franja. De fet, tal com passa a les Illes amb el govern Bauzá, aquesta política lingüicida és un autèntic abús antidemocràtic que, a més, no s'avé (hi entra en contradicció) amb l'article 3 de la CE i, sobretot, amb la legislació europea: la carta europea de llengües regionals o minoritàries. Sembla mentida que aquests senyors del PP, que cada dia estan pregant a Europa (s'han tornat europeistes de conveniència a marxar forçades) que ajudi la malmesa economia espanyola i que el BCE faci injeccions de capital i compri el podrit deute hispànic, després no siguin capaços d'entendre, i molt menys de respectar, una qüestió tan democràtica, tan bàsica i tan cívica com és la diversitat lingüística i els drets lingüístics (col·lectius) dels pobles; en aquest cas, els drets lingüístics dels catalanoparlants. De tota manera, el més preocupant d'aquest episodi d'histèria histriònica anticatalana és el rerefons polític. Si ja és molt preocupant que el PP del Principat avali aquestes teories plenament anihiladores de la nostra llengua pròpia, encara és molt més alarmant que d'altres forces polítiques, de casa nostra, que s'anomenen catalanistes, nacionalistes, o, a voltes, fins i tot sobiranistes i/o independentistes, facin acords, arribin a pactes amb aquests professionals de l'anorreament de la nostra, estimada, llengua catalana. Darrera actualització ( Dilluns, 25 de juny del 2012 17:01 ) Publicat a
| 0.863705 |
curate
|
{"ca": 0.9802608389143461, "fr": 0.0038773352132534366, "it": 0.010222065562213606, "en": 0.005639760310186817}
|
http://www.normalitzacio.cat/imprimir/imprimir.php?s=t&n=13030
|
mc4_ca_20230418_7_286235
|
Catàleg de desficis: On ressonen Alice Munro i Bon Iver
On ressonen Alice Munro i Bon Iver
Recordo haver llegit Levitán de Paul Auster amb la versió de Tori Amos de New Age de la Velvet Underground sonant al meu cap. Tornar de les classes de la tarda amb l’alegria del jove professor que madura, surfejant sobre el crescendo de la cançó, i recordo retenir-la mentre llegia per primera vegada aquesta novel·la rodona, esplèndida.
Una cosa així em passa aquests dies en què, embafat potser d’altres densitats, m’he decidit a ser acollit per aquest territori estrany i autèntic d’Alice Munro, a través de les narracions d’Estimada Vida. Un llibre que tenia pendent des que vaig llegir aquesta columna d’Antonio Muñoz Molina (doneu-nos tots els dissabtes), allà hi és tot.
L'Estimada vida, doncs, es desenreda ara mentre al cap, als altaveus i auriculars sona de la música de Bon Iver: Calgary, Holocene, Creature fear, Flume:
o Skinny love:
Com és que coses tant diverses convergeixen i ressonen en un temps? Som un espai en blanc que no acabarem de conèixer.
Traducció de Dolors Udina
Club Editor, Barcelona
a 0:03
Etiquetes de comentaris: Alice Munro, Bon Iver, Muñoz Molina, Música, Paul Auster, Sona al meu cap, Tori Amos
Poemes en la diàspora
Allò que també fas créixer amb les mans
Poesia (168) Poemes propis (42) Un hombre que lee con un lápiz en la mano (37) Reality bites (25) petita antologia del poema espiritual contemporani (22) poetes polonesos (22) Dissidències (15) que abrasa la corteza de las calles (12)
| 0.675099 |
curate
|
{"ca": 0.7212242182302062, "en": 0.046573519627411845, "pl": 0.003992015968063872, "pt": 0.07252162341982701, "es": 0.15568862275449102}
|
https://victormanosa.blogspot.com.es/2017/02/on-ressonen-alice-munro-i-bon-iver.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_454482
|
Pàgina web de la Generalitat: Dades que trenquen tòpics. Hi ha quatre grans blocs: - Horaris comercials Qualsevol persona pot sol·licitar l'obertura d'un establiment comercial. L'únic requisit és complir amb l'ordenament jurídic vigent, independentment del seu origen, ètnia o religió. La Llei d'horaris comercials de Catalunya estableix limitacions específiques en funció del tipus d'activitat comercial, la ubicació i la mida de les botigues o els productes que s'ofereixen, entre d'altres criteris.Els comerços d'alimentació amb una superfície de venda inferior als 150m2, per exemple, poden obrir els set dies de la setmana, incloent-hi els diumenges i festius, sense limitació d'horari, sempre que els titulars siguin petites o mitjanes empreses comercials. Hi ha, però, dies de tancament obligatori: l'1 de gener, l'1 de maig, l'11 de setembre i el 25 de desembre.Tot i així, hi ha alguns tipus d'establiments que no es veuen afectats pels dies de tancament obligatori, com ara els establiments dedicats principalment a la venda de pa o els situats en museus, entre d'altres.A tall d'exemple també, una perruqueria, un centre d'estètica, una bugaderia o un locutori telefònic poden obrir en dia festiu atès que es tracta d'establiments dedicats essencialment a la prestació de serveis i, per tant, queden exclosos de les limitacions en matèria d'horaris comercials. - Dret i deures Una de les frases que de vegades s'acostuma a escoltar en converses informals és que els immigrants tenen més drets que deures. No obstant, la llei és clara: la política de les administracions públiques és afavorir la plena igualtat entre tota la ciutadania. Igualtat en drets i deures, en oportunitats i obligacions que tenen per llei tots els ciutadans, independentment del seu lloc de "naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social" (article 14 de la Constitució).Tanmateix, cal recordar que les persones de nacionalitat estrangera tenen un règim de drets més restringit que la resta de la població, ja que estan sotmeses a la legislació d'estrangeria que defineix i aplica l'Estat espanyol, en virtut de la Constitució de 1978.L'anomenada Llei sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social, així com els reglaments que la despleguen, són un compendi d'obligacions i tràmits que han de complir aquests ciutadans i ciutadanes per residir i treballar de forma regular a l'Estat espanyol. En cas d'incompliment, poden ser objecte de multes o rebre una ordre d'expulsió, ingressar en un Centre d'Internament d'Estrangers i, finalment, ser expulsats al seu país d'origen.A més a més, el fet de no disposar de nacionalitat espanyola els priva del dret a la participació política: estan exclosos en les eleccions al Parlament europeu, al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya. Només alguns col·lectius, en virtut de convenis bilaterals signats amb els països d'origen, poden votar en els comicis municipals i sempre que compleixin un procés previ d'inscripció al cens electoral.Un altre exemple d'aquesta restricció en els drets de les persones de nacionalitat estrangera és l'ampli llistat d'ajuts, subvencions o llocs de treball de titularitat pública on cal acreditar un mínim d'anys de residència o, fins i tot, disposar de la nacionalitat espanyola. - Ajudes socials Els serveis socials atenen la població més vulnerable a nivell socioeconòmic. A Catalunya el 2008 la taxa de risc de pobresa (percentatge de persones amb ingressos anuals inferiors a 8.748 euros) entre la població estrangera gairebé duplicava la taxa de la població autòctona (27,5 % davant el 15,6%).No obstant, si ens fixem en les prestacions públiques que s'atorguen veurem que les persones estrangeres no copen ni molt menys la majoria dels ajuts. De fet, en les pensions i ajuts més costosos -relacionats amb la jubilació, la invalidesa o la dependència- representen una mínima part del conjunt de receptors. Això té a veure amb el fet que la gran majoria de les persones immigrades que han vingut a viure a Catalunya són joves i tenen un bon estat de salut.Els col·lectius de nacionalitat estrangera accedeixen amb més intensitat a la Renda Mínima d'Inserció (RMI), però continuen estant per sota del 50 % del conjunt dels beneficiaris. El Govern de la Generalitat ha modificat aquest 2011 la Llei de la renda d'inserció mínima. Davant les dificultats pressupostàries, el Departament de Benestar Social i Família exigeix residir a Catalunya de forma permanent i acreditar com a mínim dos anys de residència continuada al país. - Beques de menjador Les beques de menjador són ajuts sufragats amb fons públics destinats a l'alumnat en edat escolar obligatòria que pertany a famílies en situacions socioeconòmiques precàries, independentment de la seva nacionalitat o origen.El Departament d'Ensenyament s'encarrega de fer la planificació i d'establir el preu màxim de la prestació del servei, que enguany està en 6,20 euros per alumne i dia (IVA inclòs). Per la seva banda, els consells comarcals i el Consorci d'Educació de Barcelona (a la capital) s'encarreguen de gestionar les ajudes, que cobreixen parcialment o excepcionalment la totalitat del cost del servei. En el cas de Barcelona ciutat, s'hi poden acollir les famílies que percebin uns ingressos bruts anuals inferiors al 75% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya, calculat en funció del nombre de membres que formin part de la unitat familiar. Per exemple, en el cas d'una família de cinc membres els ingressos anuals no poden superar els 20.708 euros.Alhora, el servei de menjador és obligatori i gratuït per a tot l'alumnat que s'ha de desplaçar fora del seu municipi de residència per inexistència d'oferta del nivell educatiu corresponent a la seva població.El 2011 el Consorci d'Educació de Barcelona atorga ajuts ordinaris de 3€ diaris i també extraordinaris de 4€ per a les rendes més baixes. L'ajut se sol·licita en base als ingressos familiars corresponents a la renda 2009 i s'estableix un llindar per sobre del qual no es poden sol.licitar ajuts, a fi de dedicar els ajuts als trams de rendes més baixes.Un cop valorada la puntuació general per renda, es tenen en compte situacions específiques, que s'utilitzen per ordenar les sol·licituds dins de cada tram de puntuació fins a esgotar les partides disponibles. Es té en compte la condició de família nombrosa, de família monoparental, tenir un o més infants en acolliment, la situació de discapacitat d'un o més membres de la família i la situació de necessitat social greu, previ informe dels serveis socials municipals o d'un Equip d'Assessorament Psicopedagògic.En cap cas s'estableix una discriminació positiva envers les famílies nouvingudes. El criteri d'accés és el nivell de renda familiar i altres elements que justifiquin la necessitat d'aquest ajut, que mai és perpetu i s'ha de sol·licitar cada curs escolar. Segons dades del Departament d'Ensenyament, el curs 2008-2009 el 31,6 % de les beques concedides al conjunt de Catalunya es van destinar a alumnes de nacionalitat estrangera. En termes absoluts, se'n van lliurar 54.927 de les quals 17.367 van ser per a menors fills de famílies estrangeres. La gran majoria de beques de menjador que es donen a Catalunya són per a fills i filles de famílies autòctones. En concret, 7 de cada 10 beques són per a menors de pares amb nacionalitat espanyola.Com a conclusió, podem confirmar que no és cert que els immigrants es quedin amb totes les ajudes al menjador.
Aquest web ja queda desacreditat quan no considera immigrant algú que ve de Dos Hermanas. Les dades que dóna sobre ajuts socials són falses: http://somnoticia.cat/2011/11/14/idcat-denuncia-que-mes-del-90-dels-qui-cobren-la-pirmi-son-estrangers/ I així, anar seguint.
La font és IdCat ?
| 0.870254 |
curate
|
{"ca": 0.9976816074188563, "hu": 0.00231839258114374}
| |
mc4_ca_20230418_12_340664
|
Santa Nit - Diari de Girona
josep miquel bausset 24.12.2014 | 00:00
adal és sempre el trobament amb el Déu Infant, el Déu-amb- nosaltres! En aquesta Nit Santa de Nadal, els cristians fem l'experiència de la bondat de l'Emmanuel, el Déu que entra en la nostra història i en el nostre món. Per això el Nadal ens porta cada any l'amor de Déu manifestat en l'Infant del pessebre!
Com que desconeixem la data del naixement de Jesús, l'Església va escollir simbòlicament per celebrar-ho el solstici d'hivern, perquè en l'inici de l'allargament de les hores de claror veiem la victòria de la llum sobre les tenebres. Si els pagans celebraven el naixement del sol, els cristians celebrem el naixement de Jesús, llum que fa brillar la seva claror enmig de la foscor. I així com el sol a ple dia ho omple tot de la seva llum, també el Fill de Déu fet home, ho omple tot de la seva glòria, il·luminant els cors de tots els homes. Per això els cristians vetllem aquesta Nit Santa, nit en la qual el naixement de Jesús porta la pau i l'alegria als cors senzills i als homes i les dones de bona voluntat.
Com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, "en la nit del nostre món, perdut entre desconfiances, sofriment, violències i egoismes, cada any per Nadal brilla la llum del Crist, que ens ofereix camins nous plens d'esperança". Perquè el naixement de l'Infant de Betlem no és només una realitat del passat! L'Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres, es fa present en el nostre món, en la nostra història, en el nostre temps! Perquè Jesús va venir (i continua venint) a compartir de ple la vida de la humanitat.
Jesús va néixer en un lloc inhòspit i pobre, perquè Maria i Josep no van trobar una estança acollidora, com tantes famílies que avui tampoc no troben un lloc per a viure amb dignitat! Jesús no va néixer ni al palau d'Herodes, ni tampoc al Temple de Jerusalem! Jesús va venir assumint totalment la condició humana, per compartir també la sort del seu poble. Així, prenent rostre humà, el Nadal refà la nostra esperança, restitueix la confiança en l'altre i renova la nostra fraternitat!
Nadal és la manifestació d'un Déu solidari amb el món. Un Déu que no anul·la l'home, sinó que amb la seva amistat, li dóna plenitud. El Nadal ens diu que Déu està de la nostra part i per això s'ha fet present enmig nostre, convidant-nos a la senzillesa, a la solidaritat, a renéixer de nou! Les estrelles d'amor que veiem en aquestes dates, ens ajuden a reorientar-nos en el camí de la bondat i de la sol·licitud pels altres. I és que com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, amb el Nadal "totes les coses tenen una llum nova; tota la vida humana s'obre a l'esperança i la mateixa persona troba un horitzó de futur".
És en el Nadal que Jesús ve a il·luminar les nostres tenebres i a donar nova vida als qui es troben en la foscor o en la desesperació! Per això podem descobrir el Nadal en aquells que estimen sense paraules, en els qui veuen Déu en l'altre, en els qui perdonen sense condicions, en els qui somriuen amb netedat de cor i en tots aquells que obren camins de pau i de diàleg. Per això com ha dit el P. Abat Josep M. Soler, "el naixement de Jesús és l'inici d'una humanitat nova".
Com deia el cardenal Martini, mort el 2012, "el Nadal és font d'esperança". Una esperança que és fa realitat en els pessebres vivents, i en la solidaritat que ens fa més humans!
Que la claror d'aquesta Nit Santa en ajudi a descobrir en la pobresa de l'Infant de Betlem, el "Salvador, que és el Messies, el Senyor" (Lc 2:10-11). I que el Nadal porti la pau i l'alegria al nostre món i als nostres cors, i acabi amb els odis i les enemistats! Així ho desitjo a tots els periodistes del Diari de Girona i als lectors d'aquest diari. Sant Nadal a tots!
| 0.832888 |
curate
|
{"ca": 0.9894021739130435, "de": 0.010597826086956521}
|
https://www.diaridegirona.cat/opinio/2014/12/24/santa-nit/703054.html
|
acn_ca_20201011_1_19887
|
El jutge de Lleida vol que Lamela assumeixi la investigació als caps dels Mossos de Lleida per l'1-O
Un informe de 500 folis de la Guàrdia Civil recull que els comandaments de la policia catalana podrien haver comès delictes de desobediència, sedició i falsedat documental
ACN Lleida.-El jutge d'instrucció 4 de Lleida ha sol·licitat a l'Audiència Nacional que sigui el seu jutjat central d'instrucció 3, presidit per la magistrada Carmen Lamela, qui assumeixi la investigació per un possible delicte de desobediència als caps dels Mossos d'Esquadra de Lleida, responsables durant el referèndum de l'1-O. Així ho ha pogut saber l'ACN, després que El Periódico avancés que la Guàrdia Civil ha lliurat al jutjat 4 de Lleida un informe molt extens en què s'apunta directament a quatre responsables de la policia catalana a Lleida, com ara el responsable de la regió policial de Ponent o el responsable de Sala l'1-O, com a presumptes autors també de possibles delictes de sedició i falsedat documental per accions dutes a terme abans, durant i després de l'1-O.
Segons el rotatiu, els investigats per la Guàrdia Civil, van deixar rastre digital sobre polèmics fets en què van participar, per acció o per omissió, l'1-O. També evidències de com van enganyar policia espanyola i Guàrdia Civil o van donar instruccions per vigilar-los, facilitant o no evitant que associacions i polítics locals vinculats a la resistència als col·legis aconseguissin dades molt sensibles, incloent-hi identificació de matrícules o els llocs on es dirigien o on dormirien els agents actuants.
Segons ha confirmat l'ACN de fonts pròximes al cas, la Guàrdia Civil va lliurar un informe de 500 folis (amb documentació a part) al jutjat 4 de Lleida. Ara, però, a petició de fiscalia, el jutge ha coincidit amb el ministeri públic en que el cas es traslladi a l'Audiència Nacional, concretament al jutjat de Lamela, per tal d'agrupar aquest cas amb la investigació que aquesta magistrada ja està fent sobre l'actuació de la policia catalana l'1-O. Lamela ja va prendre declaració a l'exmajor dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i també al director general dels Mossos l'1-O, Pere Solé, i l'exsecretari d'Interior, César Puig, que van declarar divendres passat a l'Audiència Nacional en qualitat d'investigats.
Segons recull l'informe presentat per la Guàrdia Civil al jutjat, hi ha indicis que apunten que va existir una organització articulada en el cos dels Mossos d'Esquadra de dalt a baix per evitar que la Guàrdia Civil i la policia espanyola actuessin contra el referèndum de l'1-O. També hi hauria documents i testimonis que demostrarien que els Mossos van fer seguiments i vigilància a membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, una documentació extreta dels telèfons, correus electrònics i documentació comissada a la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Lleida quan la Guàrdia Civil hi va entrar el 19 d'octubre i el 2 de novembre de 2017. A més, també existirien gravacions de vídeo com a proves.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/el-jutge-de-lleida-vol-que-lamela-assumeixi-la-investigacio-als-caps-dels-mossos-de-lleida-per-l-1-o
|
macocu_ca_20230731_8_166434
|
El matí de l’onze de setembre del 1297, els soldats de l’Exèrcit d’Anglaterra ja s’havien instal·lat al sud del riu Forth, en una zona d’aiguamolls als afores de la ciutat escocesa de Stirling. Entre genets, arquers i, sobretot, cossos d’infanteria, s’hi podien comptar al voltant de 13.000 homes. I mentre els anglesos es preparaven per a la batalla, des del turó d’Abbey Craig, a l’altra banda del riu, William Wallace es mirava el desplegament militar de l’enemic des de la distància i amb serenitat. Ells, els escocesos, només disposaven de 2.300 homes –la major part, pagesos i amb poca formació militar–, però a Wallace ni la inferioritat numèrica ni la manca de recursos no li feien cap por.
Per als d’Anglaterra, batre un exèrcit mal preparat que ni tan sols arribava als 3.000 soldats havia de ser bufar i fer ampolles. Algú dubtava de la victòria d’una de les forces militars més ben preparades d’Europa? Amb aquests fums al cap, l’Exèrcit anglès s’havia pres aquella batalla com un simple tràmit. I estaven tan convençuts que aixafarien la revolta escocesa, que el rei Eduard I d’Anglaterra ni tan sols s’havia desplaçat a Escòcia: enfeinat amb les seves campanyes militars a França, havia delegat aquella feina a John de Warenne, comte de Surrey, i a Hugh de Cressingham, un aristòcrata gras i corpulent que gestionava les finances del rei. Però no tots els anglesos tenien clara la victòria. Walter de Hemingford, un dels cavallers de l’Exèrcit, vadetectar errors en la planificació de l’atac i així ho va fer saber als seus superiors: “Senyors, ja sabeu que per arribara l’enemic caldrà creuar el riu per un pont de fusta estret i perillós. Doneu-me només cinc-cents homes a cavall I alguns a peu, i organitzaré l’atac al flanc enemic des de la nostra vora del riu, per cobrir-vos. Així ens assegurem que podreu creuar el pont amb seguretat”. Però Hugh de Cressingham se’l va mirar amb menyspreu i va respondre amb to arrogant: “Per què cal retardar encara més la Guerra i malgastar els diners del nostre rei amb noves estratègies? Tenim pressa, deixa’ns lluitar, és el nostre deure”. (Continua a la revista Sàpiens núm. 138 (Gener 2014) // Imatge: www.educationscotland.gov.uk)
| 0.877279 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_7_532966
|
Inclou una app de mòbil que permet enviar imatges d'embornals o llocs de cria
Darrere el projecte Mosquito Alert hi ha dos centres d'investigació catalans, el CREAF de Cerdanyola del Vallès i el CEAB-CSIC de Blanes i un equip d'entre 5 i 7 persones liderada per l'investigador Frederic Bartumeus. L'any 2013 es va fer una proba pilot de l'app a Girona i des del 2014 fins al 2016 s'ha perfeccionat el mapa web que és públic (www.mosquitoalert.com) i que permet visualitzar tota la informació relacionada amb el mosquit tigre a nivell estatal.
Els investigadors també han incorporat la informació recollida pel programa de vigilància impulsat des del 2008 pel Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter i l'Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona (Dipsalut). Unes dades que són de gran utilitat, segons han admès els mateixos investigadors, per establir uns patrons i en un futur poder arribar a fer prediccions.
El potencial d'aquesta eina és que permet "fer ciència amb l'ajuda ciutadana" i al mateix temps aprofitar-la per fer una millor gestió d'aquest mosquit invasor. Segons explica Bartumeus, amb l'aplicació per a mòbils els ciutadans poden enviar fotografies d'exemplars, punts de cria o embornals –el lloc on es concentren la majoria de les larves- que s'afegeixen a altres informacions pràctiques, com ara mapes cartogràfics d'embornals, registres de tractaments fets o zones de risc. D'aquesta manera, es té informació actualitzada sobre els embornals amb aigua estancada o sobre els tractaments que s'han fet i si han estat prou efectius o si en canvi cal repetir-los. Per altra banda, els tècnics (gestors) també podran enviar missatges directes als usuaris, a través de la mateixa app, ja sigui per demanar-los més informació o per explicar-los si a aquell punt en concret s'ha fet alguna actuació. Els avisos també es poden fer arribar seleccionant una zona concreta, com podria ser tot un municipi.
Aquesta primavera es posarà en marxa una prova pilot del portal a les demarcacions de Girona i Barcelona i també a València, on el mosquit fa poc que ha arribat. D'aquesta manera, es treballarà amb territoris que estan en fases diferents de colonització del mosquit i es podran donar eines per poder controlar, en el cas d'indrets on ja s'ha estès, o de prevenció, allà on encara no hagi arribat de forma massiva. Actualment, s'han fet més de 32.000 descàrregues de l'aplicació i hi ha uns 3.500 participants actius que envien entre 7 i 10 informes al dia. També s'han penjat unes 8.000 fotografies.
El que es vol ara és fer un salt, i augmentar el nombre de participants any rere any. "No és una aplicació d'un estiu, sinó que cada any es pot descarregar i enviar informació actualitzada", destacada el director de Mosquito Alert.
La informació recollida a la demarcació
En el cas de comarques gironines, el mapa compta amb 120 cartografies d'embornals on s'especifica la tipologia i si té o no aigua acumulada. Per altra banda, des de l'any 2008 que hi ha identificats uns 2.000 punts on hi ha aquest insecte a municipis gironins de més de 5.000 habitants i se n'està fent un seguiment. A nivell pedagògic, un total de 51.000 nens de 10 i 11 anys han participat en un projecte on se'ls ha explicat el cicle de vida del mosquit alhora que han agafat mostres de llocs de cria. Aquesta feina s'ha fet en els últims vuit anys.
Reduir la presència del mosquit per evitar la transmissió de malalties
El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, ha subratllat que la gestió d'aquesta espècie invasora és un tema de salut pública i que la principal batalla és la de minimitzar el risc de transmissió de malalties tropicals, com el Zika, intentant reduir al màxim la presència del mosquit que podria propagar aquests virus. Fins ara, però, no hi ha hagut cap cas local de persona infectada per un mosquit tigre; només viatgers que ja han portat la malaltia de fora.
Els experts parlen de la necessitat de reduir la "densitat", el que a efectes pràctics vindria a ser la quantitat de picades en el temps. El responsable del Servei de Control de Mosquits de la Badia de Roses i el Baix Ter, Eduard Marquès, ha apuntat que "hi ha indrets a Itàlia amb 200 picades en mitja hora; aquests nivells són impensables avui a Girona" després de tots aquests anys de control. Ara bé, avisa que de picades de mosquit n'hi haurà també aquest any i que el setembre, amb les pluges de tardor, serà el moment àlgid en quant a molèsties. Subratlla la importància de seguir els consells per evitar la propagació, com és no tenir aigua estancada a casa. "Si em fet la feina ben feta, ciutadans i administracions, no ens trobarem amb 200 picades per hora sinó que potser només 2", subratlla. I afegeix que, amb aquesta densitat, la probabilitat que hi hagi un brot epidèmic seria "baixa".
El mosquit tigre va arribar per primer cop a Catalunya el 2004 a Sant Cugat del Vallès. Des de llavors, s'ha estès ràpidament, especialment a les zones de costa. A Lleida va arribar l'any passat i es va saber gràcies a la col·laboració ciutadana. La previsió es que vagi avançar per les zones d'interior. "Ara ja no es pot eradicar però del que es tracta és de tenir-lo controlat", conclou Bartumeus, que confia que aquest portal sigui una bona eina de gestió.
Organismes internacionals com l'ONU i l'organisme europeu de control de malalties ja s'han interessat per aquest projecte.
| 0.876034 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_11_224343
|
lletres de tinta impresa: de desembre 2009
Per no perdre el costum dels darrers cinc anys, i perquè em ve de gust i m'agrada compartir els meus contes amb amics, amigues, coneguts, conegudes i amb tothom amant de fantasies suggerides per la realitat certa, deixe el meu conte de cap d'any, en versió multimèdia. Amb la intenció de felicitar-vos l'equador de les festes i entretenir-vos ( entre menjada i menjada nadalenca) amb un text propi, unes imatges casolanes i una música preciosa.
Si podeu disculpar els vostres quefers durant 5 minuts, vos convide a lecto-visionar la meua creació litero-multimèdia i rebre el meu desig d'un any 2010 feliç, alegre, pacífic, creatiu i solidari.
Publicado por pepa guardiola en 20:12
ABANS, a penes un mes enrere d’aquest desembre de 2009, però també un any enrere, i una dècada o dues enrere, només es parlava puntualment del Sàhara Occidental. Aquelles terres, que fa més de 30 anys canviaren de govern propietari sense que ningú no demanara parer al poble que hi vivia, no eren notícia ni preocupació més que per a les associacions d’ajuda humanitària, amics del poble saharià i persones o grups implicats directament .
ARA, la pacifista Aminetu Haidar, amb la defensa de la seua dignitat, està obligant a parlar seguit d’ella a la tota comunitat internacional. Cada un de nosaltres sentim la necessitat de tenir-la present, de considerar la seua posició, de prendre postura davant la injustícia comesa amb la seua persona, de manifestar-nos per ajudar-la, és el mínim que podem fer...
ARA, l’exigència d’Aminetu de tornar a casa seva, està forçant uns i altres a plantejar el tema fonamental que l’ha esperonada a rebel.lar-se, i a fer visible la causa per la que lluita: la defensa no només dels seus drets, sinó dels de tot el seu poble, dividit, exiliat, desarrelat...
ARA, la veu afeblida de la pacifista fa que governants, grans mandataris i alts estaments que dirigeixen el món hagen d'actuar; esperem que siga aviat i resolguen de manera justa.
Volem que Aminetu torne viva i amb dignitat.
I DESPRÉS, en concloure aquest dur episodi de la llarga lluita per la llibertat del poble saharià, què en farem? tornarem a parlar només de manera puntual sobre el Sàhara?
O continuarem tenint present el passat, informant-nos del que hi succeeix i recolzant la veu dels que reclamen els drets i la identitat que els corresponen?
Signa a la web d'Amnistia Internacional
Publicado por pepa guardiola en 18:53
Kaid ibn Jaddad ocupava el llit número quatre de l’habitació destinada a acollir els pacients del servei d’urologia a l’Hospital Nacional de Rabouni.
Jo hi treballava en una saleta annexa, informatitzant l’arxiu de malalts més greus a fi d’enviar-lo als hospitals europeus per demanar col·laboració, i no vaig poder evitar ser testimoni de la història que Ibn Jaddad, recent operat, anà desgranant en veu alta durant el llarg somni induït per l’anestèsia.
A Ibn Jaddad l’havien hagut de dur a la força els familiars i amics que guardaven la seua milloria fora al ras. Només les promeses que li féu el cirurgià que operant-se tenia assegurats un mínim de cinc anys de vida i que ja mai més li eixirien les llàgrimes abans que l’orina, el convenceren que deixar-se obrir el cos era convenient i necessari.
Cinc anys podien ser fonamentals per al propòsit a què aplicava els seus afanys. Si per ell fora, la mort podia endur-se’l tot seguit, era l’única escapatòria possible que albirava per descansar dels patiments acumulats al llarg dels seixanta tres anys viscuts. L’esperança de l’acabament de l’exili i l’alegria del retorn eren il·lusions que ja havia optat per desdenyar. Però estava l’arbret, cinc anys li suposaven una bona xarxa d’arrels filtrant aigua, un tronc alt i fort, un brancatge nombrós capaç d’assegurar la supervivència contra les envestides del xaloc, i allò més important, cinc anys sobraven perquè el seu arbre s’acostumara a la duresa de la hamada. Sí, mereixia la pena deixar-se ferir a postes perquè li feren fora el mal que cavava la fosa del seu soterrament...
Descarregar conte complet
(Publicat a "Una Llar en el món", edit Bromera, 2001. "Un Hogar en el mundo", edit Algar)
Publicado por pepa guardiola en 20:19
Etiquetas: contes, novel.la juvenil
| 0.864943 |
curate
|
{"ca": 0.9508939213349226, "es": 0.043146603098927296, "it": 0.0059594755661501785}
|
http://llibresdepepa.blogspot.com/2009_12_01_archive.html
|
mc4_ca_20230418_16_129689
|
Nomenaments 30/10/2014 | Bisbat de Lleida
Sra. Mª Teresa Salla Arqués, Sra. Dolors Queralt Mateu i Sr. Josep Solà Sans, Animadors de la Comunitat, formen Equip amb Mn. Daniel Gómez Fernández i Mn. Josep Vicent Forner Calpe, al servei de la Unitat de Pastoral formada per les parròquies de Juneda, Puiggròs, les Borges Blanques, Torregrossa i la Floresta.
Sra. Assumpció Solà Pijuan, Animadora de la Comunitat, forma Equip amb Mn. Mn. Antoni Agelet Delpueyo, al servei de la parròquia de Sant Pau, de Lleida.
Sr. Juan de Ávila Busquets Baró i Sr. Francisco X. Domènech Jornet, Animadors de la Comunitat, formen Equip amb Mn. Francisco José Ribas Fragero i Mn. Jorge Emerson Ruiz López, al servei de la Unitat de Pastoral formada per les parròquies d'Aitona, Soses, Seròs, Massalcoreig i la Granja d'Escarp.
Sr. Cèsar Minguella Barallat i Sr. Josep Mª Escorihuela Pujol, Animadors de la Comunitat, formen Equip amb Mn. Víctor Manuel Espinosa Oller, al servei de la Unitat de Pastoral formada per les parròquies d'Alpicat, Torrefarrera i Rosselló.
Busquets i Domènech_141030.pdf 6.81 KB
Esteve Gomes, Dolors_141030.pdf 6.38 KB
Minguella i Escorihuela_141030.pdf 6.56 KB
Salla, Queralt i Solé_141030.pdf 6.66 KB
Solà Pijuan, Assumpció_141030.pdf 6.27 KB
| 0.644705 |
curate
|
{"ca": 0.8536585365853658, "es": 0.07967479674796749, "eo": 0.0024390243902439024, "en": 0.06422764227642276}
|
http://www.bisbatlleida.org/node/12432
|
mc4_ca_20230418_0_458090
|
Finalitza el curs d'especialització en Formatgeria artesana
El passat divendres, 25 de novembre, van finalitzar els mòduls teorico-pràctics de 235 hores del Curs d'especialització en Formatgeria artesana. A partir d'aquesta setmana els alumnes desenvoluparan 80h de pràctiques professionals no laborals a empreses de tot Catalunya.
El curs ha estat organitzat pel Consorci del Lluçanès coordinadament amb la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (a través de la Càtedra en Agroecologia i Sistemes Alimentaris) i l’Agència de Desenvolupament del Ripollès.
El curs ha capacitat a 18 alumnes en l’elaboració de formatges, els tractaments previs de la llet i els processos de maduració i envasat. Una formació molt complerta que dóna cobertura a una necessitat demanada pel sector.
| 0.781499 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://formacio.llucanes.cat/noticies/item?item_id=34997
|
macocu_ca_20230731_3_558464
|
Colau, acorralada per l’oposició per no retirar la polèmica llosa de la ronda de Sant Antoni
Agències 25/02/2022
Durant 9 anys, la plataforma de formigó va sostenir les carpes provisionals del Mercat de Sant Antoni i, una vegada inaugurat, no es va retirar, convertint-se en un espai incívic i brut.
ERC ha considerat que les accions que s’han fet fins ara “denoten un estil de mal governar” on es pot veure com els socis de govern “tenen diferents models en àmbits fonamentals” amb una falta de “coherència”.
Cs i el PP ha assegurat que els veïns estan “farts” d’aguantar, i han insistit que és de “justícia” prendre cartes en l’assumpte per resoldre les seves peticions. En aquesta mateixa línia s’ha pronunciat Valents, que ha titllat de “mercat de la misèria” l’espai que n’ha quedat de l’antic equipament provisional que es va instal·lar al barri. També ha intervingut la regidora no adscrita, que ha lamentat que els ciutadans hagin de patir situacions “d’inseguretat o incivisme”.
Retirada abans d’acabar l’any
Posteriorment, en declaracions als mitjans, la tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, ha especificat que s’estan fets petits canvis al projecte inicial per “millorar les dotacions i elements urbans”, com per exemple l’amplada de les voreres o la ubicació dels carrils bici. “Aquell projecte respon a una lògica antiga”, ha apuntat. També ha insistit que hi han treballat a partir d’una “mirada conjunta” amb veïns i comerciants.
| 0.842442 |
curate
|
{"ca": 0.979706088173548, "ru": 0.020293911826452064}
| |
oscar-2201_ca_20230904_0_94580
|
Records de l'estudiant, consiliari, cooperant a Àfrica i Amèrica Llatina, funcionari, activista social, polític, jubilat...
divendres, 30 de setembre de 2011
Algunes dades biogràfiques (01)
El primer de tot que feim i redactam, n’Eva Marilén i n'Afram, és un petit recull, molt succint, de les dades biogràfiques més significatives del personatge.
Quant al seu naixement, sabem que és fill de pare guineà i de mare arianyera. Nascut a Palma, el 4 de desembre de 1944, quan els seus pares viuen al carrer 31 de desembre, per a més senyes.
Coneixem que s'ha casat dues vegades: la primera, amb Catalina Company i Vidal, na Lina, - ciutadana de Palma que mor als 42 anys d'edat -; la segona vegada, amb Isabel Rosselló i Girart, na Bel, dona manacorina resident a Ciutat.
No en té cap casta de descendència.
Pel que fa als estudis, després de l'ensenyament primari i secundari, fa i completa el batxillerat superior, amb estudis d’Humanitats, Filosofia i Teologia al Seminari Diocesà de Mallorca.
Es llicencia en Ciències de l’Educació a l'Escola Superior Marcelino Champagnat de Lima, al Perú.
Inicia els estudis de Filologia Catalana a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Palma de Mallorca, complementant-los amb altres cursos de Llengua i Literatura Catalanes a l'Institut de Ciències de l’Educació (ICE).
S'embarca en l'estudi de Ciències Polítiques i Sociologia a la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED).
En relació amb la seva professió, comprovam que s'exercita, primerament, com a capellà: exerceix tasques pastorals a diverses parròquies de Ciutat, dedicant-se sobretot a moviments juvenils i molt particularment al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca; durant vuit anys coopera com a missioner al Burundi - Àfrica Central - i al Perú - Amèrica Llatina -.
Amb posterioritat, fa de professor de català amb l’alumnat de BUP i COU al Col·legi Pius XII de Ciutat.
Petit comerciant, regenta, juntament amb la seva dona, na Lina Company, un establiment comercial de Palma, dedicat, en règim familiar, a la venda de productes lactis i derivats. Establiment famós, especialitzat en l'elaboració artesanal i l'oferta de nata pujada.
Peó d'Icona, és contractat temporalment a la plantilla laboral de l'Institut per a la Conservació de la Natura (ICONA), treballant en la neteja de boscos i garrigues de la Serra de Tramuntana de Mallorca.
Funcionari del Cos Administratiu de la CAIB, s’encarrega de la traducció al català de documentació oficial de diverses Conselleries del Govern Balear - Medi Ambient, Agricultura i Pesca, Presidència, Cultura, Educació i Esports -, com també del Parlament de les Illes Balears, del Consell Insular de Mallorca, de l’Ajuntament de Palma, i d’altres organismes públics i d’entitats privades. Té cura de la primera redacció en català del conveni laboral de l’empresa de subministrament elèctric GESA.
Com a escriptor, dedicat a publicar articles i treballs d’índole diversa, en veu editats un cançoner juvenil, un estudi relatiu a revistes de barriada, com també una guia de recursos socioculturals per a l'Ajuntament de Palma; alhora que s'encarrega de l’edició periòdica de la revista Camp Rodó.
Molt sovint se li encomana la presentació pública de llibres d’autors diversos, publicant amb freqüència escrits a pàgines d’internet.
A l'àmbit social, el coneixem com a dirigent veïnal, membre de la Junta Directiva de l'Associació Veïnal del Camp Rodó/Cas Capiscol. Directiu de la Federació d’Associacions Veïnals de Ciutat, les representa al Consell d’Administració de l’Empresa Funerària Municipal i a la Comissió Assessora d’Acció Social de l’Ajuntament de Palma; com també a la Comissió d’Assessorament i Seguiment de l’Institut Balear de la Vivenda del Govern Balear.
Defensor dels drets humans, sabem que crea i introdueix a l'illa de Mallorca, l’any 1979, el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina. I que aquell mateix any, fa renàixer el grup local d’Amnesty International a Ciutat i dóna empenta al Grup de Drets Humans.
Tenim molt clar que en Cil, durant un bon grapat d’anys, participa molt activament en moviments socials, sindicats, plataformes, grups de reflexió o campanyes d’ajuda solidària al tercer món.
Tota aquella feinada desemboca en la creació d'una fundació de caràcter cívic i cultural, modesta i senzilla. Juntament amb la seva esposa, Isabel Rosselló, i d'altres persones amigues, l'any 1999 constitueixen la Fundació Picamall - Poble i Cultura a Mallorca -, amb la pretensió de treballar incansablement a Mallorca, a favor de les cultures i a favor dels pobles.
En el camp de la política, milita primerament dins el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, durant dos anys seguits. Posteriorment, l'any 1988, s'afilia al PSM-Nacionalistes de Mallorca. N'és membre de la Comissió Executiva durant dos anys.
Els quatre anys que segueixen a les eleccions municipals de 1995, s'exerceix com a regidor de l’Ajuntament de Palma, en representació d'aquesta formació política.
Des del mes d'agost de 1999, treballa com a Diputat del Parlament de les Illes Balears, adscrit al grup parlamentari PSM-Entesa Nacionalista.
Els primers vuit mesos d'aquella legislatura ocupa el càrrec de Conseller de Cultura i Joventut del Consell de Mallorca, en representació de la mateixa formació política nacionalista, ecologista i d’esquerres.
Coneixem que, designat pels òrgans directius del partit en el qual milita, encapçala la llista a les eleccions generals al Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol, l'any 2000.
Tot i que no n'aconsegueix sortir-hi elegit, té l'oportunitat d'intervenir davant l’hemicicle estatal parlamentari, amb motiu de defensar-hi, en nom del Parlament de les Illes Balears, una participació més directa de les comunitats autònomes als òrgans de representació de la Unió Europea...
Publicat per Cil Buele a 13:29 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Mallorca, P ersonatges
dijous, 29 de setembre de 2011
A cops de mall per Àfrica (03): aplec de notes
N'Afram i n'Eva Marilén - A. Fr. Amer i Canet, i la seva germana bessona n’Eva Marilén - som dues persones que coneixem a fons la vida i miracles de Cecili Buele i Ramis, àlies en Cil. En ser-ne ben amics, ens hi identificam plenament.
El coneixem tant, i en valoram tant la tasca desplegada, que un bon dia decidim fer un aplec de tot quant sabem sobre aquest personatge d’aspecte una mica singular.
Tot i la seva incommensurable modèstia, tan característica, n'arribam a arreplegar ben moltes i molt variades dades.
Es tracta d'endinsar-nos en la jungla enteranyinada d'una d'aquelles vides personals que rompen motlles i més motlles, a mida que s'avança dins la història. L’arribam a definir com en Cil.
Es tracta de la vida i obres d'un mulato mallorquí. El primer dels quatre fills que té, a Mallorca, el primer negre africà que hi arriba el segle XX i que s'hi instal·la definitivament cap enllà l'any 1929.
Coneixem ben a fons aquesta família mallorquina, i en volem reflectir algunes de les dades que consideram més significatives.
Sabem que son pare és aquell jove guineà illenc, Andrés Buele Siesa, nascut a l'illa de Bioko el 14 de desembre de 1911, que es casa amb una dona illenca, senzilla i molt feinera, na Maria del Carme, originària d’una vila mallorquina.
Sabem que sa mare, Maria del Carme Ramis i Ribot, neix al carrer Forà de la vila d'Ariany el 16 de juliol de 1914. Hi és coneguda i reconeguda com na Maria "Pou", filla de l'amo en Jaume "Xamena" i de madò Jerònia "de sa Canova". Té tres germans i dues germanes - en Guillem, en Miquel, en Jaume, na Francisca i na Jerònia -.
Com és costum en aquells temps i en aquell poble, només pot anar a escola durant uns pocs anys. A ca les monges “blaves", aprèn a llegir i escriure els rudiments de la llengua castellana, imposada fort i no et moguis.
De ben joveneta ja es posa a fer feina al camp. A més de tenir cura de les terres i els animals que posseeix la família, fa de collidora d'ametlles a la possessió de Santa Cirga, a Manacor; i de collidora d'olives a la finca de Morell, al terme d'Artà.
Després de passar un temps molt breu a un convent que les monges Escolàpies mantenen al barri barceloní de Sarrià, es posa a treballar com a serventa a cal notari Cabot, que viu i té el despatx al carrer dels Oms de Ciutat.
Sa mare, la padrina d'en Cil, madò Jerònia, que adesiara s'acosta a Palma, s'hi exerceix com a dida dels infants de la senyora Isabel Trujillo, qui viu al final del passeig del Born. Cosa que comporta que la mare d’en Cil esdevengui allò que se’n diu germana de llet de José Mª Trujillo.
Tot i que durant la seva vida vol mantenir molt bones relacions personals amb les antigues amigues de la congregació, tant les de Son Espanyolet de Ciutat com les de la vila de Sóller, no deixa mai d’assaborir el gust amarg que li provoca el record d’una comunitat religiosa que fa del tot paleses, fins i tot escenificant-les visiblement, les profundes diferències socials entre “las madres", que són les més riques, i “las hermanas", les més pobres...
Entre el Born i el carrer dels Oms, discorre el passeig de la Rambla, on té una gran mansió la família Feliu Quadreny, lloc d’estada i de treball del pare d’en Cil, qui n’és criat, servent i xòfer.
Sabem que d'aquell matrimoni, ben catòlic, neixen tres fills i una filla. I que la família es va ampliant, primer, amb l'arribada de tres nores, un gendre, set nétes i un nét; més endavant amb besnétes i besnéts...
Sabem, també, que a terres africanes també illenques, Guinea Equatorial, algun altre parent pròxim d'aquest guineà arrelat a Mallorca continua desplegant-ne la vida, malgrat perllongats i mantenguts silencis - d'una banda i l'altra de l'oceà - durant dècades.
Ambdues persones, n'Afram i n’Eva Marilén, escriptores d'afecció vocacional, hem romàs delitoses de deixar ben marcada per escrit tota quanta observació i record ens han vengut al cap, i tota quanta impressió se'n deriva.
De bon principi, ens demanam: Quan deu començar la vida pública d'aquest home que anomenam en Cil? A quin moment exacte de la seva vida duu a terme la seva primera actuació pública?
No ens resulta gaire fàcil respondre-hi amb certesa total.
De fet, nosaltres dos arribam a constatar que en Cil actua de cara al públic per primera vegada a l'edat d'11 anys. El 19 de març de 1956. A l'església de l'Anunciació - l'Hospital de la Sang, de Palma - en Cil inicia una llarga sèrie d'intervencions orals públiques que duu a terme durant molts d'anys seguits.
Puja a la trona d’aquella església per exercitar-se com a predicador precoç. És el Dia del Seminari. En temps venidors, torna a pujar dalt d'altres trones variades a fer-hi sermons semblants, un cop a l'any i a esglésies mallorquines diverses.
Però, és aquesta, en realitat, la primera vegada que en Cil actua de cara al públic? Certament pot ser-ho. És a la dècada dels anys 50.
Si és que no es considera un acte públic veritable el fet d'haver-se exercit, fins i tot abans, com a escolanet, servint la missa que se celebra cada matí a ca les monges “negres”, a la capelleta de Can Domenge, al barri palmesà del Camp Rodó.
És una tasca que fa cada dia, després d'haver-se après ben de memòria totes i cadascuna de les respostes en llatí. L'ha començada, aquesta tasca, molt abans de fer-hi la primera comunió, a l'edat primerenca dels 6 anys.
També es pot considerar aquella prèdica feta a l'església de la Sang de Ciutat com la primera actuació pública d’en Cil, si és que hom passa per damunt la recitació pública d'un poema, damunt l'escenari de la Sala Augusta de Ciutat.
S'aprèn ben de memòria, i recita de cap, una llarga i extensa poesia, sota el guiatge de na "Petica", una de les filles de Rafael Feliu i Blanes, l'inici de la qual recorda tota la vida:
"Angelitos bajados del cielo que halláis techo en las santas infancias, oid los acentos de un pecho que os ama…"
Fa el recitat d’aquell poema llarguíssim al mateix escenari on son pare, n'Andrés, hi puja diverses vegades a representar el paper de servent, dins l'obra teatral de José Mª Pemán, ‘El Divino Impaciente’.
Sigui com sigui, a aquella primera intervenció pública des de la trona de l'església de la Sang, en segueixen una dotzena més, davant d'un públic divers durant tot el temps - tretze anys seguits - que cursa els estudis eclesiàstics al Seminari Diocesà de Mallorca.
A vegades participa a representacions teatrals senzilles, d'altres a recitals de cançons, o a intervencions pianístiques, o a cants corals. Dins i fora del recinte estudiantil i davant públics força diversos.
Tot i amb això, tant n’Afram com n’Eva Marilén arribam a la conclusió que les primeres actuacions públiques pròpiament dites d'aquest personatge, les que li brollen espontàniament i li surten més de dedins, se situen cap enllà les acaballes de la seva carrera eclesiàstica, a la dècada dels anys 60.
És el temps en què en Cil i altres companys d'estudis s'embarquen en la tasca de realitzar allò que se'n diuen Colònies d'Estiu. Organitzades per Càritas Diocesana, van destinades a procurar uns dies de vacances als infants més pobres de Mallorca, ocupant instal·lacions militars com les d'Alcanada, dins el terme municipal d'Alcúdia.
O quan pren part en la realització d'allò que s'anomenen Missions Infantils; una activitat pastoral que procura als infants de la Part Forana de Mallorca dies d'esbargiment alhora que de reflexió i pregària.
O quan acudeix com a ‘pàter’ a algun d'aquells campaments de l'OJE - l'organització juvenil espanyola de la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS - que s'organitzen a les instal·lacions alcudienques de La Victòria.
O quan ajuda el Pare Enric Ventura, jesuïta, durant les vacances que aquest organitza cada any al santuari de Lluc per als infants que freqüenten el Patronat Obrer de Sant Josep.
O quan es posa a fer classes de religió a l'Escola Verge de Lluc, de formació professional, a l'edifici de la Casa del Poble, fet construir per Joan March Ordinas, en Verga, a Ciutat.
O quan fa d'assistent al rector de la parròquia de Palmanova, mossèn Bru Morey, ajudant-lo a celebrar allò que es denominen misses 'pentecostals', pel fet que s'hi celebren barrejant-hi a mitges, el castellà, el francès, l'anglès i el català.
El fet és que en Cil inicia molt prematurament el seu contacte directe amb amplis sectors de l'opinió pública illenca. Vinculant-se de bon principi a alguna de les institucions eclesiàstiques locals i dins àmbits estrictament religiosos.
Però ni n’Afram ni n’Eva Marilén no ens acontentam a saber-ne els inicis solament.
Volem emprendre la tasca de recórrer mig món, cadascú pel seu compte i risc, a la recerca d'altres sensacions fortes, més apassionants, i d'experiències humanes que ens resulten inexplicables sense percebre’n més de prop el marc i l’entorn on es mou en Cil durant anys seguits.
Uns temps en què ni les càmeres de televisió ni les pàgines web d'internet no han arribat encara als indrets més recòndits d'Àfrica o d'Amèrica Llatina. Ni tampoc a l’illa de Mallorca.
A partir de la dècada dels anys 70, la vida pública d’en Cil es fa molt més densa i intensa.
La nostra coneixença directa d'aquells bocins de món, que romanen durant segles tan allunyats de la ment i del cor de la majoria de la gent que viu a l'illa de Mallorca, seguint les passes d’en Cil, ens permet d'establir lligams entre dites i fetes estretament relacionades amb la vida d'aquest personatge.
Un home que, amb el pas del temps, esdevé home públic, fins i tot en certs ambients considerat atípic.
I així ho feim tots dos.
Al cap i a la fi, tant n’Afram com n’Eva Marilén som testimonis fefaents de la lluita incessant d'en Cil durant una quarantena d'anys seguits, a favor de pobles i de cultures, a favor dels elements més febles de la societat, a favor dels més desvalguts, tant a l'illa de Mallorca com a altres indrets del planeta Terra.
Vet ací, doncs, això que hem arreplegat, i que pots tenir a les teves mans, persona amiga.
Endinsa-t'hi, si et plau i et lleu, hores d’ara. Te'n pots aprofitar, si més no, malgrat sia solament una estoneta, malgrat sia solament una miqueta.
Publicat per Cil Buele a 1:47 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Mallorca, P ersonatges
A cops de mall per Àfrica (02): evidències i vivències
Pam a pam el mall colpeja ferros, anant-los emmotllant a imatges i figures que ronden dins el cap d'aquell qui el maneja davant de la fornal.
Pam a pam, creixent van les persones, les plantes i les bèsties, els peixos i les aus.
Pam a pam s’aixeca l’edifici on viuen les famílies urbanes i rurals. Es fan les carreteres, camins i viaranys. Es van conreant terres, llaurant-les solc a solc. S'hi tiren a la mar les xarxes des del bou.
Pam a pam s’enduen del mercat queviures cap a casa. S’avancen amb els cotxes, avions o belles naus. Transporten damunt vies els trens ben carregats. Viatgen a tota hora veloços autocars. Retornen cap a l’illa ocells, peixos i aus.
Pam a pam s’han fet milers de marges, grans torres de vigia, muralles reforçades, casernes militars. S’han anat teixint brodats, elaborant senalles, fent corda artesanal.
Pam a pam s’han escampat les notes de cants i de bells sons. S’han anat contant rondalles i dites i més gloses. S’han anat cantant tonades, dansant bells i vells balls.
Pam a pam es va escrivint la història d’un poble que ha estat gran. En queden les empremtes damunt cada portal. Malgrat ben pocs les mirin, i es girin de costat pensant que això són dèries de sers mig ofuscats.
Pam a pam es va aixecant Europa, la nova i bella Europa, l’Europa de la pau. No hi basta la gent que un dia hi va nàixer, va viure-hi i hi va créixer, tancada en pany i clau. Hi arriben les gents d’altres contrades que hi porten alenades, ben fresques, més que mai.
Pam a pam s'escriuen eixes ratlles, un dia rere un altre, idees aportant.
Pam a pam s’aixeca una Mallorca més neta i protegida, més culta i decidida, més justa i més capaç.
Pam a pam creixent va a tot arreu allò que naix per créixer, tant si és blat com si és xeixa, tant si és bo o perniciós.
Pam a pam s'acosta el dia del nàixer a l'hora de la mort.
Pam a pam, així, desapareixen del mapa de la història tantes realitats que, segles molt enrere, posaren les arrels.
En bé d’una Mallorca amb més pes dins Europa, com illa i poble gran;
En bé d’aquesta llengua parlada fa molts segles, escrita amb moltes regles, cantada en molts redols;
En bé d’aquesta terra que sura ben aïllada, formant un territori capaç i acollidor;
En bé d’una gent sana que, en reclamar justícia, no cerca l’avarícia, sols exercir els seus drets;
En bé del nostre poble, amb ímpetu assenyat, s'hi expressa el fons desig de veure’l sobirà.
Pam a pam, tracta de feines i de festes, de terres i de mars, de boscos i les aigües, aliments, vestits, cançons, rondalles, gloses, xeremies, oficis, territoris, esglésies, serveis públics, edificis, escoles, parets seques o marjades.
Parla també de llengua i de costums alhora.Tot un conjunt molt ben garbellat a l'illa de Mallorca, que se'n va en orris quan arriba precisament el segle de les guerres, el de la destrucció que escampa l'omnipresent domini de la "pela" - que fou "peça" petita, llavors passà a ser dòlar i esdevengué bitllet-moneda d'euro mal comptat -.
Se'n va en orris, quan arriba, en definitiva, el segle XX i tots els maldecaps que provoca el capital, que es mostra tan ferotge en nàixer com globalitzant tot d'una que es fa gran.
Pam a pam s'aixeca una Mallorca, al gust de constructors i immobiliàries, d'empreses promotores i financeres, al marge d'unes lleis que protegeixin el futur perdurable durant segles d'un entorn altre temps immillorable.
Enfront de tot això, també es mantenen vives certes dèries.
Com la d'utòpiques visions d'una Mallorca lliure i sobirana.
O la d'una illa del tot ben protegida.
O d'unes terres per sempre ben tractades.
O d'una llengua pertot arreu emprada.
O d'uns paratges atapeïts de natura.
O d'unes aigües del tot ben depurades…
La paraula, eina tan mal emprada en context de democràcies malparides, també pot resultar eficaç, si cala endins i aconsegueix tocar de prop el viu profund de la persona humana: si arriba al moll mateix dels ossos més interns.
Com ja ho va fer una altra vegada l’eterna i perdurable, la humanitzada fa vint-i-un segles a l’altra riba de la Mar Mediterrània, a terres palestines…
Poesia, novel·la, assaig, glosats, escrits, articles, cançons, discursos, converses, sermons, obres de teatre, diaris, revistes, llibres, quaderns, biblioteques, cinemes, llibreries, quioscs, ordinadors, discs compactes, pàgines web… contenen incommensurables tones de paraula - escrita, parlada, cantada o emmudida - portadora dels més increïbles i sorprenents missatges. Tan nombrosos com diversos.
Pam a pam pretén esdevenir una de tantes contribucions gratuïtes al cultiu de la paraula escrita en català.
També arreplega un bon recull, incomplet per cert, d'alguns dels escrits que l'autor ha redactat - publicats o no publicats en algun mitjà local -, sobretot durant els darrers anys dedicats al desplegament d’una feina socio-política intensa.
Primer, com a dirigent veïnal al Camp Rodó, una de les barriades perifèriques de la ciutat de Palma. Llavors, com a regidor a l'Ajuntament. Més endavant, com a conseller del Govern de Mallorca. Finalment, com a diputat al Parlament de les Illes Balears.
Pam a pam, amb persistent constància, l'autor ha pretès anar aixecant, dia rere dia, aquesta espècie d'arbre - ideològico-pràctic -, arrelat en les més diverses situacions reals de la vida ciutadana, que, a hores d'ara, pot mostrar-ne el brancatge esponerós, fet paraula impresa i publicada.
Pam a pam s'han escrit cartes adreçades als mitjans, perquè fossin ben obertes i a l'abast d'interessats. Sobre temes molt diversos, en diverses ocasions, s'han fet públics alguns textos, mentre d'altres han romàs al calaix de qui els creava per no haver trobat el lloc adient on fer-los públics i des d'on assabentar a tothom qui en volgués saber i tenir-hi alguna dada.
Així i tot, són ben nombroses les mostres epistolars que han estat adreçades a alguna autoritat, a companys i amics de feina, a gent jove i a gent gran. A qui viu aquí, a Mallorca. També a qui esdevé immigrant, periodistes i monarques, presidents i militars, ministres i delegades, gent en pena capital, terroristes, diputats, i un etcètera molt llarg.
Amb paraules molt planeres i en llenguatge col·loquial, emprant formes sovint dolces o més aspres que la sal, a vegades surten curtes, altres pics amb tall més llarg.
Sempre cerquen, a tota hora, escometre com el mall, insistint amb persistència, suggerint només quan cal.
Qui ha escrit aquestes retxes ha volgut dir certes coses a qui les hi ha adreçat, o a la gent que ha tengut dèries d'anar pegant ullades a les planes que les han publicat.
Una altra cosa n'és l'efecte que s’hi arribi a causar.
Vet ací, lector, lectora, una mostra ben modesta al teu davant.
Publicat per Cil Buele a 1:34 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Mallorca, P ersonatges
Guinea i Mallorca (01): Andrés Buele Siesa
Dos anys i mig després de la mort d'Andrés Buele Siesa, el mes de març de 2002, es fa pública - al diari Última Hora de Ciutat (Mallorca) - una notícia que colpeja fortament els ànims d’aquesta família mallorquina, tan ben empeltada de saba guineana.
El reconegut professional del periodisme, Pedro Prieto, com a enviat especial al poblat de Sampaka, a Guinea Equatorial, revela que, allà mateix, ha tengut l’oportunitat de topar-se directament amb familiars i parents pròxims d’Andrés Buele Siesa.
El periodista s’ha encaminat cap a aquell país africà, seguint les poques indicacions que li ha pogut adreçar qui només sap que n’Andrés és fill de Buelé i de Siesà; que neix a Basilé Bubi el 14 de desembre de 1911, a un poblat anomenat Sampaka (antiga Zaragoza); que viu molt a prop de la ciutat de Malabo (antiga Santa Isabel) capital de l’illa de Bioko (antiga Fernando Poo); i que, de ben jovenet, deixa la casa dels missioners i s’instal·la definitivament a Mallorca, on roman fins a l’hora de morir.
També ha pogut recaptar aquest periodista algunes altres dades que fa arribar un guineà resident a Mallorca, el qual l’encamina cap als mateixos indrets, amb la finalitat de trobar-hi el màxim d'informació possible.
Amb l’ajuda d’un amic que treballa a Telefònica, i d’un taxista guineà que li fa de guia i xòfer, Pedro Prieto s’encamina cap al poblat de Sampaka.
Just a l’entrada, hi troba una dona bastant major d'edat, de més de vuitanta anys. S'anomena Mama Remedios i està, amb el seu fill Remigio, davant la porta de la seva modesta caseta de fusta. Tots dos elaboren oli de palmera, en una enorme gerra de fang que mantenen col·locada damunt d’un gran fogó de ferro, on cremen mitja dotzena de troncs ben encesos.
En haver mirat i remirat les fotografies que en Pedro Prieto li mostra, aquella velleta li fa veure que no en té ni idea, de la foto, ni del personatge. Lamenta moltíssim no poder ajudar-lo.
Acompanyat pel seu fill Remigio, el periodista mallorquí s’acosta llavors cap a la casa on viu una altra velleta més major, anomenada Mama Constancia, qui es troba acompanyada per la seva filla, néta, besnéta i rebesnéta. Li confessa que té 94 anys.
Tot d’una que veu aquella foto,es posa a exclamar que ella mateixa, de ben petita, ha conegut aquella persona que s’anomena Andrés. Que sap que els seus pares l’han lliurat als missioners; que posteriorment se n’ha anat cap a Espanya; i que és germà de Mama Remedios, la mare de Remigio!
La sorpresa i l’admiració envaeix tot el poblat. Després de tantíssimes dècades, tenen l’oportunitat de rebre noves d’un membre de la família, del qual no n’han sabut res durant més de setanta anys.
Tothom té molt d’interès a saber si aquell parent seu, que ha viscut a Mallorca, hi té i manté familiars vivents.
El periodista mallorquí els explicà que sí:
- “A veure si ens vénen a veure qualque dia, idò. Ens agradaria ben molt conèixer-los” – li amolla Remigio.
Una tan sorprenent com aquesta es produeix el mes de març de l’any 2002.
En dues pàgines senceres, el diari Última Hora dedica tota la secció “El Discreto Encanto de la Vida” d'un diumenge del mes de març. S’hi reprodueixen algunes fotografies que el mateix periodista ha fet al poblat de Sampaka i a la gent amb què ha tengut l’oportunitat de conversar.
Si és gran la sorpresa produïda a aquell petit poblat de Sampaka, a Guinea Equatorial, molt més gran encara esdevé la que es provoca a l’interior de la família Buele, la que sempre ha residit a l’illa de Mallorca.
Ningú no se’n pot avenir...Tothom hi veu grans semblances... Tot d’una es pren la decisió d’anar-ho a veure... S’inicien els contactes epistolars, amb la família guineana i amb l’Ambaixada espanyola a Malabo, al front de la qual roman el mallorquí Josep Riera, un inquer adscrit al cos diplomàtic de l’Estat espanyol.
El mes d’abril següent, el mateix periodista Pedro Prieto coincideix amb en Cil al programa televisiu Metro 7. S’hi passen unes imatges filmades al poblat de Sampaka. S’hi poden sentir també les paraules que hi pronuncien les dues velletes guineanes...
És precisament a aquell programa televisiu on s'anuncia per primera vegada que, per al mes de gener de l'any 2003, la família Buele té previst desplaçar-se a Guinea per conèixer personalment aquests membres de la família, dels quals no han tengut cap nova fins aleshores.
També és en aquell programa on es fa públic que s’han iniciat les gestions per veure d’encetar i llançar un projecte de construcció d’una Unitat Escolar a Malabo, en col·laboració amb mestres i professionals del país.
La preparació d’aquest viatge es intensament i de manera perllongada.
En un principi, són molts els membres de la família que s'hi apunten. Poc a poc, emperò, es veu que no resulta tan fàcil arribar a constituir un grup tan nombrós: situacions personals, laborals, professionals, familiars, ocupacionals i de tot tipus, redueixen fins a cinc el nombre de persones viatgeres.
Cal sol·licitar, gestionar, tramitar i administrar tot quant faci referència a les vacunacions internacionals que es requereixen per viatjar a un país tropical. Cosa que duu no pocs entrebancs.
A diferència d’altres temps, i d’altres indrets d’Europa, a Mallorca s’ha d’acudir a centres diversos per a cadascuna d'aquestes cinc vacunes: febre groga, diftèria, tètanus, tifoide i malària.
Les dosis d'aquestes vacunes han de ser adquirides i comprades per la persona usuària, a alguna farmàcia o a la mateixa Conselleria de Salut. A més a més, s’han de pagar unes tarifes públiques a l’administració perifèrica de l’Estat.
També és convenient cercar l’agència de viatges que ofereixi més bon servei i a més bon preu. Se'n miren unes quantes i s'opta per “Nueva Europa”, perquè combina amb Spanair tots els vols aeris necessaris – Palma/Madrid/Malabo/Bata i retorn -, totes les estades hoteleres – a l’illa i al continent -, i tota la tramitació dels visats davant del Consolat o Ambaixada de Guinea Equatorial.
S’hi posen amb temps: comencen a l’estiu de 2002, per tal de viatjar el mes de gener de 2003! Creuen tenir la garantia que les coses poden sortir bé.
Així s’hi afanyen na Bel – la dona de’n Cil -, na Teresa – una amiga de la família -, na Sílvia i na Raquel – dues germanes, nebodes d’en Cil -, i el mateix Cil. Es tracta de cinc persones que es proposen realitzar el primer viatge de la família Buele a Guinea Equatorial.
Un viatge que, malgrat l’esperit aventurer i viatger d’en Cil, mai no ha estat al centre preferent de les seves atencions. Mai no l’ha entusiasmat gaire la idea de viatjar a Guinea. Ha recorregut mig món, al llarg de la seva vida, però, fins aleshores, no s’ha plantejat mai visitar Guinea.
A qualcú, que li demana sobre els motius pels quals no ha viatjat mai a Guinea Equatorial, sent així que ha recorregut molts països d'Europa, Àsia, Àfrica o Amèrica Llatina, es limita a dir-hi:
- “Mai no m'ha fet cap gràcia viatjar, com a fill d’un “bubi”, a un país governat per “fangs””.
I és que en Cil recorda molt bé, i la té ben present dins la memòria, la crua i dura experiència viscuda i patida al Burundi, a la dècada dels anys 70. Presencia directament, fort i no et moguis, que l’ètnia minoritària dels “batutsi” governants s'afanyat a exterminar en pocs dies tota l’ètnia majoritària dels “bahutu” governats, de molt mala manera.
Per a en Cil, els "fang" de Guinea, Macías Nguema o el seu nebot Teodoro Obiang, no deuen diferir gaire dels generals "tutsi" de Burundi, Micombero o Bagaza: militars ensinistrats a Europa amb aires d’africans dictatorials.
Publicat per Cil Buele a 0:37 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Àfrica, Guinea, Mallorca, P ersonatges
dimecres, 28 de setembre de 2011
A cops de mall per Àfrica (01)
Això que començ a publicar avui pretén recollir algunes de les experiències, viscudes i reviscudes per mi, mallorquí d’arrels africanes.
En una primera part, partesc d'una referència a Guinea Equatorial, on neix mumpare, i d’algunes relacions d’aquella antiga colònia espanyola amb certs ambients de la Mallorca de la dècada dels anys 20, abans de la segona república espanyola - quan mumpare, "el negret de Can Matons", arriba per primera vegada a Mallorca -.
Pegant un gran bot en el temps, m'endins en les dècades dels anys 50 i 60, quan m'estic preparant per fer-me capellà i anar-me’n a treballar com a missioner a terres africanes, a principis de la dècada dels anys 70.
A cops de mall pel Burundi
El gruix d'aquest apartat se centra en els quatre anys que treball com a missioner a un dels països més petits de la regió centrafricana dels Grans Llacs: Burundi, situat a la riba sud-oriental del llac Tanganika.
Les missions catòliques de Gitongo, Muyaga o Nyabiraba, com també el centre d’estudis de la llengua kirundi, a Muyange, són a l’ull de la narració que vaig desplegant, mentre el país viu un dels moments més sagnants i cruels de la seva història: les matances humanes que produeix el genocidi de l’any 1972 entre tutsi i hutu.
A cops de mall per Kènia i Tanzània
Al·ludesc succintament a la visita efectuada a aquests dos països africans, a la dècada dels anys 70, incloent-hi la pujada al cim mític del Kilimanjaro i el recorregut per parcs i reserves d’animals salvatges, com Serengeti, Ngorongoro o Manyara Lake.
A cops de mall pel Sàhara
En una tercera part arreplec les experiències mantengudes amb gent resident a dues antigues colònies africanes espanyoles, Sàhara i Marroc.
Aterr nombroses vegades a Algèria, on visit campaments sahrauïns de centenars de milers de persones refugiades que viuen a la zona desèrtica de Tindouf. Vaig a veure-hi de prop la situació crítica i delicada que travessa el poble sahrauí.
Membre de l'intergrup parlamentari "Pau i Llibertat al Sàhara", vull contribuir activament a acostar aquella situació a altres seus parlamentàries que tracten l'assumpte a diversos nivells: els parlaments europeu, balear, navarrès, andalús, etc. esdevenen lloc de trobada de diputades i diputats amb ganes de donar una mà amiga al poble sahrauí; com també a mitjans de comunicació o en conferències fetes a l'illa de Formentera.
L'any 2002 gir la darrera visita als campaments de refugiats sahrauïns, adonant-me dels grans canvis que s'hi han produït - més negativament que positivament - en un indret on la gent més jove, sobretot, ja comença a estar-ne farta d'haver-hi de continuar vivint d'aquella manera tan nefasta.
L'entrevista mantenguda amb el mateix president de la República Àrab Sahrauïna Democràtica, Mohamed Abdel Aziz, comporta una gran càrrega emotiva de solidaritat manifesta amb el projecte polític propugnat pel Front Polisario.
A cops de mall pel Marroc
Faig referència directa a aquest país nord-africà, d’on no poca gent arriba a Mallorca, sobretot aquests darrers anys, i que massa sovint topa amb serioses i insalvables dificultats a l’hora d’adaptar-s’hi.
Abans de posar-hi els peus - hom diu que troba dificultats serioses qualsevol persona que s'hagi manifestat favorable a l'autodeterminació lliure del poble sahrauí -, no deix de girar-hi la ullada, quan se'm presenta l'oportunitat de fer-ho.
És el cas que comporta una llarga i penosa gran defensa d'un jove marroquí, anònim, que va morir tot sol, en un camp abandonat de Mallorca…
A cops de mall per Guinea Equatorial
Torn a fer referència explícita a la Guinea Equatorial que no puc arribar a visitar mai, en haver-se'm denegat el visat d’entrada, des de l’ambaixada equatoguineana a Madrid.
Malgrat l’objectiu de la meva visita no és cap altre que visitar la velleta, de la qual he rebut notícies sobtadament i inesperada, i que, segons sembla, és germana de mumpare.
A cops de mall per Àfrica a Mallorca
Acab amb una referència explícita a “Música camítica”, homenatge musical que vol retre al continent africà una de les entitats mallorquines més actives i dinàmiques, la Fundació ACA, presidida pel musicòleg pobler Antoni Caimari i Alomar, qui la manté oberta a les cases de Son Bielí, a la vila mallorquina de Búger.
Amb tot aquest bagatge acaramullat, intent oferir a qui vulgui llegir-ho algunes de les impressions personals més intenses i rotundes que m'ha provocat l’Àfrica que he conegut directament al llarg de la meva vida.
Servint-me, entre d’altres personatges, de dos germans bessons, periodistes, que van narrant fets i descrivint-ne situacions, no és fins al final que se n’arriba a descobrir la identitat real…
En poques paraules, A COPS DE MALL PER ÀFRICA, vol dir molt, pentura vol dir massa.
D’una banda, convida a fer un recorregut per l’Àfrica continental que he tengut l’oportunitat de conèixer directament; i de l’altra, reflecteix la idea d’insistir - per pa i per sal, a cops de mall insistent i persistent fins a esdevenir molest - en la situació real de pobresa i misèria que pateix la majoria de la gent que habita un continent tan immens com Àfrica.
Acab amb una breu nota explicativa final, sobre la identitat real dels dos periodistes que han anat narrant els fets i les circumstàncies. Mentre vull col·locar en ordre alfabètic el llistat amb nom i llinatges de les persones a què he fet al·lusió directament al llarg de l’escrit.
Publicat per Cil Buele a 15:21 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Àfrica, Mallorca
Salutació... benvenguda...
Ara que estic jubilat, m'entren ganes de dir coses, d'escampar-les a tots vuit vents del món i de la bolla...
Sobre assumptes tan diversos:
els tretze anys seguits d'estudis eclesiàstics...
els tretze anys seguits cooperant a Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca...
els tretze anys seguits de funcionari públic...
els vuit anys seguits de polític institucional...
els deu anys d'entrega a l'activisme social...
Tot plegat em porta a voler deixar constància escrita d'allò que hores d'ara m'acut al cap i m'omple el cor.
Amb el desig de compartir-ho amb qui ho desitgi... i amb molt d'agraïment a qui s'hi atansi...
Publicat per Cil Buele a 14:55 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Etiquetes de comentaris: Àfrica, Amèrica Llatina, Institucions, Mallorca, Moviments Socials, P ersonatges
| 0.837254 |
curate
|
{"ca": 0.9811812080536912, "en": 0.004671140939597316, "es": 0.007167785234899329, "pt": 0.0028187919463087247, "fr": 0.0012885906040268457, "ml": 0.0013154362416107383, "de": 0.0015570469798657717}
|
https://euraframericanet.blogspot.com/2011/09/
|
mc4_ca_20230418_6_104601
|
Sunnyside House Capannori Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Veure tots els 216 allotjaments a Capannori.
Sunnyside HouseVia dei Lazzaroni 8 (Loc. Tofori), Capannori, Capannori, Itàlia, 55010 - Veure al mapaSunnyside HouseVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 27 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsjardíaparcament de cotxes
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Collodi, no busqui més enllà de Sunnyside House. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Sunnyside House ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. L'ambient de Sunnyside House es reflexa en cada habitació. calefacció, escriptori, ventilador, aparell de televisió, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent jardí. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Sunnyside House.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sejardí Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióescriptorirenta vaixellesarticles de tocadorestris de cuinasala d'estarassecador de cabellforn microonesservei de planxacafetera/teteramosquitertelevisió de pantalla planacalefaccióneveraventiladorcuina americanaplat de dutxa empolles d'aigua de cortesiarentadora Idiomes ParlatsItalià Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
| 0.861392 |
curate
|
{"ca": 0.9818840579710145, "it": 0.018115942028985508}
|
https://www.agoda.com/ca-es/sunnyside-house/hotel/capannori-it.html
|
mc4_ca_20230418_14_455972
|
#1lib1ref | DocuBlog
Un any més els bibliotecaris d’arreu del món estan convocats per a afegir referències bibliogràfiques en articles de la Wikipedia, de manera que els articles publicats disposin de fonts d’informació fiables. Aquest any aquesta acció dura més que en anys anterior. Va començar el 15 de gener i finalitzarà el 3 de febrer.
La Wikipedia Library ha posat en marxa aquesta campanya internacional a la que s’han adherit diferents organismes d’arreu del món.
Tots els que vulgueu participar ho podeu fer, tant a la Wikipedia com a la Viquipèdia, seguint els cinc passos que trobareu explicats a la mateixa Wikipedia. Quan afegiu la referència afegiu el hashtag #1LibRef en el resum de l’edició per tal de que els impulsors de la iniciativa puguin seguir i mesurar la participació.
L’equip del Programa d’Informació i Documentació de la Universitat Oberta de Catalunya us proposa a més, que quan hagueu fet les entrades les difongueu per les xarxes socials mitjançant el hashtag #1lib1ref, i ens ho comuniqueu @UOCinfocom, així podrem fer un storify de la participació de la comunitat de la UOC.
Entre tots podem millorar la Viquipèdia i la Wikipedia, però també evidenciarem el valor de la nostra feina, ajudant als usuaris que demanen informació d’una font fiable.
Un cop més, l’expertesa dels bibliotecaris es posa en joc. Quantes referències més assolirem aquest any?
← UOC: lider en recursos d’aprenentatge
Inici del projecte EURYKA (Reinventing Democracy in Europe: youth doing polítics) →
| 0.813552 |
curate
|
{"en": 0.06885026737967914, "ca": 0.9311497326203209}
|
http://informaciodocumentacio.blogs.uoc.edu/2017/01/24/1lib1ref/
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_119963
|
Ana Boyer finalment s'ha assabentat dels motius que s'amaguen després de la decisió que va prendre Laura Boyer de no tenir-hi relació. Ara, aquesta coneguda família es troba en el punt de mira per una trista notícia.
I és que, Paloma Barrientos ha anunciat la mort de la filla gran de Miguel Boyer. Així doncs, la germana d'Ana Boyer ha mort als 57 anys a Madrid, encara que això sí, envoltada dels seus quatre fills i de tots els seus éssers estimats.
La germana d'Ana Boyer mor als 57 anys| Europa Press
Ara, i en el moment de donar l'últim adeu a Laura Boyer, tots els focus s'han posat a sobre de la dona del tenista, Fernando Verdasco. Sí, perquè la presència de la 'socialité' al funeral de la seva germana és tot un misteri.
Durant tots aquests anys, la mala relació entre les dues filles del ministre d'Economia i Hisenda mort no ha estat un secret per a ningú. Però recentment, han sortit a la llum els motius que van portar la Laura a no voler tenir cap mena de contacte amb la seva germana, Ana Boyer.
NOVETAT WHATSAPP: Clica aquí per rebre GRATIS i en EXCLUSIVA les notícies més destacades del COR al WhatsApp!
Laura Boyer tenia els seus motius
Ana Boyer ha esdevingut el centre de totes les mirades després de la mort de la seva germana, ja que la seva assistència al funeral ha estat una de les grans incògnites de l'actualitat.
Ara, i amb aquest tema sense resoldre, la trista mort de Laura Boyer ha portat actualment una reveladora entrevista que li va concedir a la revista Lecturas fa uns anys. En ella, la filla gran del polític va revelar els veritables motius que s'amagaven després de la nul·la relació que mantenia amb Ana Boyer.
Laura assenyala directament la mare d'Ana Boyer | Europa Press
Aquestes declaracions es van produir fa sis anys, pocs dies abans del casament de la seva germana amb Fernando Verdasco. En aquell moment, Laura va decidir parlar amb aquesta capçalera sobre la raó per la qual la 'socialité' havia decidit no convidar-la al seu enllaç matrimonial.
Segons va confirmar Laura, cap membre de la família Boyer va ser convidat a aquest esperat esdeveniment. A més a més, no va tenir pèls a la llengua a l'hora d'assenyalar quin era el veritable problema entre elles: Isabel Preysler. En aquell moment, Laura no va tenir cap objecció a assenyalar la mare d'Ana de ser la culpable de la nul·la relació que existia entre elles.
«No. És que mai he tingut relació amb ella. La seva mare es va preocupar des de molt petita que l'Ana no ens tingués afecte ni al meu germà Miguel ni a mi», va assegurar la jove, posant el focus sobre Isabel Preysler.
Amb aquestes paraules, la germana d'Ana Boyer va posar damunt la taula un dels problemes més antics d'aquest mediàtic clan. I és que tot apunta que, des que la dona de Verdasco era molt petita, va ser apartada de la família del seu pare.
Però aquesta situació delicada es va incrementar l'any 2014, quan Miguel Boyer va morir a causa d'una embòlia pulmonar. En aquell moment, totes dues van entrar en una guerra complicada per l'herència del seu pare.
Ana Boyer es va enfrontar a la seva germana | Europa Press
Va ser llavors quan Laura Boyer no es va mossegar la llengua i en una xerrada amb el mig LOC va arribar a dir que la Preysler havia deixat «pelat» al seu pare abans de morir. Cosa que, segons sembla, no li va agradar gens a Ana Boyer i que va acabar per obrir una bretxa molt més gran i profunda entre ella i la seva germana gran.
No obstant això, la mala sintonia que hi havia entre aquestes dues conegudes dones, la filla petita de la reina de corsmanté una relació molt bona amb tots els seus germans per part de mare. Especialment, Ana Boyer sempre s'ha sentit molt unida a Tamara Falcó.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9989065062875888, "ru": 0.0010934937124111536}
| |
mc4_ca_20230418_2_631174
|
Un semàfor de Badalona fa un any que sempre està en vermell per als vianants
M. L.20.10.2008 - 11:26h
Té un polsador que no funciona.
No va bé des que el van instal·lar, ara fa un any.
Semàfor del carrer Circumval·lació de Badalona que sempre està en vermell.
Durant molt de temps, els veïns del carrer Circumval·lació van lluitar perquè es portés a terme la remodelació de la zona. Un cop aprovat i executat el projecte, aquesta via de Badalona limítrof amb Santa Coloma de Gramenet va estrenar la nova imatge. D'això fa poc més d'un any.
Des de llavors, tots els vianants, ja siguin més o menys cívics, es veuen obligats a creuar el carrer en vermell. El motiu, expliquen, és un semàfor que, des que el van instal·lar, no funciona. Millor dit, funciona però sempre està en verd pels cotxes i vermell pels vianants.
La senyal té un polsador que els caminants han de pitjar perquè es posi en verd pels peatons i, malgrat que el pitgen, el semàfor es manté immòbil: verd per als cotxes i vermell per als vianants.
La Carmen, una veïna de la zona, alerta que el semàfor està entre dos col·legis i «pot passar qualsevol cosa». «És molt perillós, sobretot per als nens, però ja comencem a estar acostumats. Intentem passar amb molt de compte», assegura.
| 0.782114 |
curate
|
{"ca": 0.9554655870445344, "ru": 0.019433198380566803, "es": 0.025101214574898785}
|
https://www.20minutos.es/noticia/420977/0/badalona/semaforo/rojo/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_869304
|
He estat un ferm defensor d'aquest partit, sobretot pel seu cap més visible, en López Tena desde el 2010 fins a fa pocs dies per defensar día sí día també la independència del nostre poble, cosa que representa la meva ideologia des que tinc ús de raó.D'ençà de la manifestació de l'11S em vaig tornar eufòric i creia que l'independentisme desacomplexat pujaria al parlament.Res més lluny de la realitat, a día d'avui ningú en dona un duro i jo ja fa dies que no intento convèncer ningú per a que els votin quan havia donat una de tabarres en favor seu per les què serè eternament recordat.Doncs bé, definitivament ja nose que he de fer. No vull llençar el vot ni deixar-los de votar, em crec bastant el Junqueres i el Mas fa xantatge amb la majoria, de la CUP ni parlar-ne, reconec que els hi tinc una mena de ressentiment, com si en part fos culpa seva la baixada de SI, suposo que amb el temps se'm passarà... Tot i que me n'alegraré que entrin si també són un curcó independentista com ho han estat Tena & Cia.D'altra banda considero que no votar-los és fer-los i fer-me un lleig però necessito pensar que el meu vot ha servit d'alguna cosa en aquest moment clau. No ho sé, estic trist perquè per primera vegada a la vida nose que fer ni a qui recomanar votar a les persones més properes i que m'escolten bastant!Lluny d'esar content i il·lusionat, a 4 dies vista de les eleccions estic una mica ensopit, començo a no veure gaire clar el procés.Que en penseu? Es perdràn molts vots independentistes? De quants n'estariem parlant?
No facis algorismes matemàtics, vota qui tu vulguis. Si després el que has votat no entra, no serà culpa teva.
| 0.878564 |
curate
|
{"ca": 0.9822846670739157, "fr": 0.0177153329260843}
| |
oscar-2301_ca_20230418_4_96356
|
Enviar aquesta notícia per e-mail Imprimir aquesta notícia esports 17. 10. 2013 Compartir a Twitter Compartir a Facebook
Cartell del 35è Torneig Júnior de bàsquet
La final d'aquesta edició tindrà lloc el 5 de gener
El CB L’Hospitalet ha donat a conèixer el cartell del Torneig Internacional Júnior de Bàsquet Ciutat de L’Hospitalet. L’entitat considera que és un dels millors dels 35 anys d’història del torneig, que en aquesta edició celebrarà la final el 5 de gener.
El Torneig Internacional Júnior de Bàsquet Ciutat de L’Hospitalet és un referent de la categoria a tot el món. Per això s’espera amb expectació del cartell de cada any. L’organitzador, el CB L’Hospitalet, ja ha donat a conèixer els participants d’aquesta 35a edició que, atenció, canvi de dates, se jugarà els dies 3 i 4 de gener del 2014 i la final, el 5 de gener, en comptes del dia de Reis.
En la pròxima edició hi participarà el vigent campió, el FIATC Joventut de Badalona, també guanyador del Campionat d’Espanya. També hi serà l’altre finalista i un clàssic ja del torneig, el Real Madrid, així com el FC Barcelona i l’Unicaja de Málaga, que torna a aquesta competició després de diverses edicions.
De l’estranger arriben el campió júnior de França, l’Elan Chalon Sud Saone, i un dels referents europeus, la Unión Olimpija de Ljubliana. I per primera vegada a la història del torneig un dels equips amb més progressió i el més fort de Turquia, el Fenerbahce Ulker Istambul.
Tanca el cartell l’amfitrió, el CB L’Hospitalet que s’enfrontarà amb els millors de la categoria. Paco Caballero, gerent del club de la ciutat, afirma que “aquest any tenim un equip molt competitiu, que en la lliga preferent ha guanyat cinc partits de sis. Però el que és important és que els jugadors s’ho passin bé i que gaudeixin d’aquesta experiència vital davant els millors equips de bàsquet”.
| 0.812007 |
curate
|
{"pt": 0.06273867975995635, "cs": 0.0016366612111292963, "ca": 0.9356246590289143}
|
https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/esports/-/journal_content/56_INSTANCE_43Th/11023/7888998
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_111103
|
GUIATGE PER MITJÀ DEL QUAL HOM POT LLEGIR CONSECUTIVAMENT TOTA LA BÍBLIA EN UN O DOS ANYS, I ELS PSALMS I EL NOU TESTAMENT UNA VEGADA CADA ANY. http://cristianscatalans.cat (En la lletra petita de la portada del llibret hi posa: "UN GUIATGE PER MITJÀ DEL QUAL HOM POT LLEGIR CONSECUTIVAMENT TOTA LA BÍBLIA EN UN O DOS ANYS, I ELS PSALMS I EL NOU TESTAMENT UNA VEGADA CADA ANY". Fil dedicat especialment a cristians independentistes, com tots els meus fils. Les lectures continuades i consecutives d'aquest Llibre són les que fan savis i lliures els cristians catalans:
Lectura del 25 de febrer del 2013, (dilluns dia 056 de l'any, setmana 09/53) Mateu 24v13
Mateu 24:1-51(1) I Jesús va sortir i se n’anà del temple. I se li van atansar els seus deixebles per mostrar-li els edificis del temple. (2) I Jesús els va dir: ¿No veieu tot això? En veritat us dic: no restarà aquí pedra sobre pedra que no sigui enderrocada. (3) I mentre seia a la muntanya de les Oliveres, els deixebles se li van atansar en privat, dient: Digues-nos, ¿quan seran aquestes coses, i quin serà el senyal de la teva vinguda i de la fi del temps? (4) I Jesús respongué i els digué: Mireu que ningú no us faci desviar. (5) Perquè molts vindran en Nom meu, dient: Jo sóc el Crist, i en faran desviar molts. (6) I començareu a sentir parlar de guerres i de rumors de guerres. No us inquieteu, perquè cal que passin totes aquestes coses, però encara no és la fi. (7) Perquè s’alçarà nació contra nació, i regne contra regne. I hi haurà fams i pestilències i terratrèmols en diversos llocs. (8) Però totes aquestes coses són el començament dels dolors. (9) Llavors us lliuraran al suplici i us mataran, i sereu odiats per totes les nacions a causa del meu Nom. (10) I llavors molts s’entrebancaran, i es lliuraran els uns als altres, i s’odiaran els uns als altres. (11) I s’aixecaran molts falsos profetes, i en faran desviar molts. (12) I com que abundarà la iniquitat, l’amor de molts es refredarà. (13) Però el qui perseverarà fins a la fi, aquest serà salvat. (14) I aquest evangeli del regne serà predicat en tota la terra com a testimoni a totes les nacions, i llavors arribarà la fi. (15) Quan veureu, doncs, l’abominació desoladora, anunciada pel profeta Daniel, establerta en el lloc sant –el qui llegeix que ho entengui–,(16) llavors, els qui siguin a Judea que fugin a les muntanyes,(17) el qui sigui al terrat que no baixi a agafar res de casa seva,(18) i el qui sigui al camp que no torni enrere per agafar el seu mantell. (19) I ai de les qui estiguin embarassades i de les qui alletin en aquells dies! (20) I pregueu a fi que la vostra fugida no s’escaigui a l’hivern ni en dissabte. (21) Perquè llavors hi haurà una gran tribulació, com no n’hi ha hagut des del principi del món fins ara, ni mai n’hi haurà. (22) I si no fossin escurçats aquells dies, cap carn no seria salvada, però a causa dels elegits, aquells dies seran escurçats. (23) Llavors, si algú us digués: Mireu, aquí és el Crist, o allà!, no el cregueu. (24) Perquè s’alçaran falsos cristos i falsos profetes, i faran grans senyals i prodigis, de manera que farien desviar, si fos possible, fins i tot els elegits. (25) Heus aquí, us ho he predit. (26) Si us diguessin, doncs: Mireu, és al desert, no sortiu. Mireu, és a les cambres, no ho cregueu. (27) Perquè com el llampec surt de l’orient i resplendeix fins a l’occident, així serà també la vinguda del Fill de l’home. (28) Perquè on sigui el cadàver, allà s’aplegaran els voltors. (29) I immediatament després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna no donarà la seva claror i els estels cauran del cel i els exèrcits dels cels seran sacsejats. (30) I llavors apareixerà el senyal del Fill de l’home en el cel. I llavors gemegaran totes les tribus de la terra i veuran el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb poder i gran glòria. (31) I enviarà els seus àngels amb un potent toc de trompeta i reuniran els seus elegits dels quatre vents, d’un extrem dels cels fins a l’altre extrem. (32) I apreneu aquesta paràbola de la figuera: Quan la seva branca ja es torna tendra i treu les fulles, sabeu que l’estiu és a prop. (33) Així vosaltres, quan vegeu totes aquestes coses, sapigueu que és a prop, a les portes. (34) En veritat us dic: No passarà pas aquesta generació fins que s’esdevinguin totes aquestes coses. (35) El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. (36) Però referent a aquell dia i l’hora ningú no els sap, ni els àngels dels cels, sinó el meu Pare solament. (37) I com als dies de Noè, així serà també la vinguda del Fill de l’home. (38) Perquè així com en els dies abans del diluvi menjaven i bevien, es casaven i es donaven en casament, fins al dia que Noè va entrar dins l’arca,(39) i no se’n van adonar fins que vingué el diluvi i se’ls va endur tots, així serà també la vinguda del Fill de l’home. (40) Llavors dos seran al camp, l’un és pres i l’altre deixat. (41) Dues moldran en el molí, una és presa i l’altra deixada. (42) Vetlleu, doncs, perquè no sabeu en quina hora ha de venir el vostre Senyor. (43) Però enteneu això: Si l’amo de casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, hauria vetllat i no s’hauria deixat foradar la casa. (44) Per això, vosaltres també estigueu preparats, perquè a l’hora que no penseu, ve el Fill de l’home. (45) ¿Qui és, doncs, el servent fidel i assenyat a qui el seu amo va posar al cap del seu servei per donar-los l’aliment al seu temps? (46) Feliç aquell servent que quan vingui el seu amo el trobi fent-ho així. (47) En veritat us dic: El posarà sobre tots els seus béns. (48) Però si aquell servidor malvat digués dins del seu cor: El meu senyor triga a venir;(49) i comencés a pegar els seus companys de servei i a menjar i a beure amb els embriacs;(50) el senyor d’aquell servidor vindrà en un dia que no s’espera, i en una hora que no coneix,(51) i el tallarà en dos i posarà la seva part amb els hipòcrites. Allà serà el plor i el cruixit de dents.
Per estar preparat cal estar net d'ànima. Per a redimir els pecats els catòlics es confessen. Com ho feu els que només us baseu en la Sagrada Escriptura?
La confessió s'ha de fer directament a Déu d'acord amb l'Escriptura, Només Déu pot perdonar pecats. Quan el pecador confia en Crist: "la sang de Crist-Jesús ens netejada de tot pecat". I el cristià odia tota desobediència a Déu (pecat= desviar-se del manament de Déu).
Maria Teresa escrigué: I el cristià odia tota desobediència a Déu (pecat= desviar-se del manament de Déu).ja, però això no significa que no cometi pecats.
Certament un cristià té la naturalesa pecaminosa fins al moment de la glorificació. L'únic remei contra tot pecat passat i present i futur és: "La sang de Crist Jesús ens neteja (present continuat en grec) de tot pecat." Aquesta doctrina s'expressa a 1 Joan? L'heu llegit mai en català o en original?
| 0.834671 |
curate
|
{"en": 0.02569750367107195, "es": 0.0342143906020558, "ca": 0.9127753303964757, "fr": 0.017180616740088105, "it": 0.01013215859030837}
| |
mc4_ca_20230418_13_44870
|
tens un racó dalt del món: Premi de Narrativa Vila l'Ametlla de Mar
mira'l, l'òscar, ara tindrà un premi calero! :D l'haurem d'anar a felicitar al seu bloc, encara que no s'hi passe gaire estos dies!
12 de febrer de 2008 a les 18:41
Moltes gràcies, Jesús! Aquest post és un altre regal teu.
Moltes gràcies, Jaume. Vol dir això que jo també sóc un autor ebrenc?
home, això de si ets ebrenc potser t'ho sabrà dir millor lo Jesús, que ell ja ha passat per estos problemes d'identitat literària!
en qualsevol cas, ebrenc o no, sempre seràs benvingut (ara, vigila amb los caleros, que són de matar... t'ho diu un que ho és...)
12 de febrer de 2008 a les 19:43
Gràcies pel consell! El 26 d'abril he d'anar-hi.
12 de febrer de 2008 a les 19:45
he, he, he, miraré a vore si m'hi puc escapar per donar-te suport moral!
13 de febrer de 2008 a les 10:27
13 de febrer de 2008 a les 13:24
| 0.766923 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://jmtibau.blogspot.com/2008/02/premi-de-narrativa-vila-lametlla-de-mar.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_161392
|
EUA col.loca bons amb tipus negatius per primera vegada en la història Els inversors tracten de protegir-se contra l'alça de la inflació Els inversors estan començant a anticipar l'impacte que tindrà a llarg termini la propera maniobra de la Reserva Federal per apuntalar la recuperació, reactivant la compra massiva de deute. Per primera vegada en la història, el Tresor dels EUA ha venut bons a cinc anys a un tipus d'interès real per sota de zero, com a conseqüència del temor d'un repunt de la inflació. En concret el Tresor nord-americà va oferir 10.000 milions de dòlars en bons protegits contra la inflació (TIPS) a un tipus negatiu del 0,55%. És a dir, els inversors es conformen amb una rendibilitat que sigui 0,55 punts percentuals inferior a la taxa d'inflació. Els tipus d'interès negatius són impossibles en els bons convencionals, perquè suposarien que l'inversor recupera menys diners dels que ha invertit. No obstant això, sí que són possibles en els bons protegits davant de la inflació, ja que del que es tracta en aquest cas no és de tipus nominals sinó de tipus reals, és a dir, descomptada la inflació. En l'actualitat, els bons convencionals a cinc anys cotitzen amb una rendibilitat del 1,14%. Per tant, l'aposta implícita dels inversors que van comprar aquests bons amb tipus reals negatius és que la inflació se situarà en els propers cinc anys en una mitjana d'almenys el 1,69% anual (1,14% que renda el bo convencional i el 0,55% de tipus real negatiu). Fa setmana i mitja, el president de la Reserva Federal, Ben Bernanke, va donar a entendre que el seu objectiu és que la inflació se situï lleugerament per sota del 2%. En la seva opinió, amb una inflació tan baixa com l'actual, del 1,1%, la impossibilitat de baixar els tipus d'interès nominals per sota del 0% -0,25% a què es troben es converteix en una cotilla massa rígid: "Els tipus d'interès reals són massa alts, atès l'estat de l'economia i el risc de deflació és major que el desitjable", va dir. La Fed prepara des de l'estiu al mercat per mesures no convencionals amb d'evitar que l'economia es vegi atrapada en una espiral deflacionista a l'estil japonès. Aquestes mesures no convencionals consisteixen bàsicament en la compra de bons per part del banc central. És el que es coneix com relaxació quantitativa o, més col.loquialment, donar a la màquina d'imprimir diners. La injecció de dòlars a l'economia tindrà com a efecte colateral augmentar la taxa d'inflació. Per això, al mercat de bons creuen que el risc de deflació és baix i l'estratègia del banc central eleva la demanda d'actius protegits contra la inflació. Font: El Pais
PD:
Som la polla , aqui esperant la hiperinflaccio i desaparicio del dolar
jo estic deixant els bancs buits tot ho passo a estoc
ara que jo no ens arriva ni per veure una peli al Cine, hauren de gaudir d'aquest espectacle gratuit
| 0.866868 |
curate
|
{"ca": 0.99894254494184, "en": 0.0010574550581600281}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_379218
|
CampanyaEsquerra - País Valencià.____________________________________________________________________________________________En aquest fil, podeu penjar totes les informacions o articles relatius a Esquerra Republicana del País Valencià i la campanya electoral. Evidentment, es pot criticar, analitzar, aplaudir, comentar, etc.____________________________________________________________________________________________ ENLLAÇOS:(campanya i programa) http://paisvalencia.esquerra.cat/generals2011/(blog) http://blocs.esquerra.cat/pais-valencia-en-campanya(twitter) Helena(preguntes) http://www.formspring.me/esquerrapv_______________________________________________________________________________________ ACTUA amb INDEPENDÈNCIAhttp://blocs.esquerra.cat/pais-valencia-en-campanya/bloc/diari-de-campanya-xi-actua-amb-independenciaAquest matí hem presentat les línies mestres de la campanya electoral per a les eleccions generals que els republicans desplegarem des de demà i durant les properes setmanes arreu del País Valencià. Per a aquesta campanya el lema escollit pels republicans ha estat "ACTUA amb INDEPENDÈNCIA" que servirà per a vehicular les propostes d'Esquerra arreu del territori en els més de 80 actes previstos (fent unas aposta clara per la proximitat) a diferents pobles i ciutats. Per a nosaltres les campanyes electorals són una oportunitat més de xarrar amb els valencians i valencianes sobre el nostre projecte de país i és per això que farem un esforç per arribar al màxim de llocs possibles.Amb el nostre lema, ACTUA amb INDEPENDÈNCIA hem volgut destacar l'esperit d'Esquerra com un partit més enllà dels interessos de grans empresaris, l'esglèsia, la monarquia, els bancs o les grans corporacions i per descomptat més enllà d'un model com el d'Espanya en el que no creiem. De fet som l'únic partit que es presenta al País Valencià que no té candidat a la presidència del govern a Madrid, de fet no en tenim enlloc. Som un partit lliure, sense lligams i prevendes de cap tipus, i aquests principis ens donen gran capacitat de treballar per les necessitats de la gent en l'actual context de crisi, on els grans partits s'han doblegat a polítiques neoliberals fetes al dictat dels mercats. Per descomptat, també deixa patent la nostra voluntat de no cercar una Espanya alternativa que molts s'entesten a intentar amb la resposta negativa de l'Espanya de sempre. Seguirem treballant com hem fet i fem al servei dels valencians i valencianes al Congrés dels Diputats per vetllar pels seus interessos, que ben poc són escoltats a Madrid. Cal fer sentir la veu dels valencians per recuperar la nostra identitat com a actor polític i poder decidir lliurement el nostre futur com a poble, sense límits. Per a nosaltres ha passat el temps de buscar una Espanya alternativa i ara cal cercar una alternativa a Espanya.Durant els darrers dies, des que vaig iniciar aquest blog de campanya he anat tractat molts dels nostres eixos principals de campanya. En l'actual context de crisi és clau fer una aposta pels serveis públics sense re-pagaments ni privatitzacions, amb el concert econòmic com a principal eix per a recuperar els 20.000 M€ que se'n van cada any del País Valencià i no tornen. Per fixar un nou rumb per al País Valencià cal fer una aposta per capgirar el nostre model productiu potenciant un procés de reindustralització del País Valencià i la recuperació d'unes condicions dignes per al camp valencià que ens deslliguen de la cultura de la rajola que ens ha portat a la fallida com a País.En aquest sentit, per a nosaltres es clau la creació d'una banca pública valenciana que done crèdit a famílies i PIMES com a pilar bàsic de la nostra economia. L'arribada del corredor mediterrani és una bona oportunitat per als valencians i exigirem que es complisca però també es fonamental teixir una xarxa ferroviària de qualitat que articule el territori. Tampoc no descansarem en la defensa dels drets dels ciutadans amenaçats per la dreta que sembla que i apostem per seguir avançant en els dret del col.lectiu LGTB, el dret de les dones a disposar del propi cos o el dret a una mort digna. També és clau per a nosaltres l'aprofundiment de la democràcia, amb l'aposta pels valors republicans com a eix vertebrador i on tothom puga decidir constantment, més enllà de les conteses electorals. Per descomptat, apostem per una societat laïca on tots siguem iguals i per fer de l'administració una eina transparent i eficient al servei dels ciutadans i no al servei dels interessos d'uns pocs. Seguirem treballant també, com fins ara, per la defensa del territori amb l'aposta per unes energies netes i el tancament progressiu de les centrals nuclears.Per a nosaltres les noves tecnologies de la informació i la comunicació i en especial les xarxes socials adquireixen una importància cabdal en aquesta campanya.Per això des de fa dies que estem publicant a twitter les 150 propostes més destacades del nostre programa amb l'etiqueta #nomesambesquerra perquè els internautes puguen conèixer de primera mà el nostre projecte per al País Valencià i puguen fer les seues aportacions i ja comptem amb milers de seguidors a facebook. A més facilitarem l'accés des de dispostius mòbils al nostre espai web des del material imprés de la campanya amb codis QR perquè puguen accedir a totes les nostres propostes. Per a un partit que pateix tant l'apagada mediàtica com Esquerra aquests espais de conversa són un vehicle excel·lent per a arribar al conjunt dels valencians.Amb tot plegat en marxa iniciem aquesta nova aventura, on esperem trobar, com en cada campanya nous companys de viatge i noves vivències que ens ajuden a crèixer a tots plegats. Des d'aquestes línies faig una crida a participar de la campanya i del debat en un temps tant important com incert en que el qual ens ha tocat viure. A nosaltres, als homes i dones d'Esquerra ens trobareu arreu del País Valencià i a les diferents xarxes a la vostra plena disposició per a allò que necessiteu. Els valencians hem de prendre la decisió de fer una passa endavant i reclamar allò que tant se'ns ha pres. A seguir treballant pel nostre futur. A actuar amb independència. ____________________________________________________________________________________________Hi ha 2 fils més sobre ERPV, totalment trollejats sistemàticament; un l'he tancat. Per això obro aquest. No es tracta de spam, sinó de reobrir un fil per problemes de trolling. Si us plau, no alimenteu el troll.____________________________________________________________________________________________
@esquerrapv · propostes " Volem la supressió de l'Exèrcit espanyol, reduint-lo a l'aportació de cascos blaus ONU i retallada del pressupost al 40% Instarem a l’Estat Espanyol perque actue amb contundència amb els casos de tortura i complisca els convenis internacionals Eliminarem ministeris de cultura, sanitat, agricultura, i educació sense competències i que són una despesa innecessària Vincularem la cooperació internacional amb els governs dels països empobrits al compliment dels drets humans Aconseguirem, que la UE incorpore el dret a decidir i el mecanisme de l’ampliació interna com a principis constitutius Impulsarem inversions per la recuperació integra de les conques dels rius Túria, el Xúquer, el Vinalopó i el Segura Rebutjarem la instal·lació del cementiri de residus radioactius (MTC) a Zarra i a Ascó.No som l'abocador nuclear d'Espanya Reclamarem el dret del País Valencià a decidir sobre el tancament de les seues centrals nuclears i magatzems nuclears Recuperació del sistema de primes sobre l’energia solar fotovoltaica que facilite el desenvolupament d’aquesta tecnologia Incrementar les ajudes fiscals a les empreses que invertisquen en cogeneració o en l'us i foment d’energies renovables L'INE xifra en 350.000 els joves valencians que marxaran fora a buscar-se la vida. Apostem per un pla de reindustralització per evitar-ho Esquerra seguirà defensant la integritat del Barri del Cabanyal davant els atacs del PP Raquel exigeix que la casa reial no pressione als jutges pel cas Urdangarin premsa Esquerra ha defensat sempre el sector de la taronja a Madrid. Vols veure com? ací tens un video Raquel: ens han impedit fiscalitzar els comptes de la Casa Reial. On no hi ha transparència hi ha corrupció" Avui Dia internacional contra el feixisme recordem que exigirem la creació d'una fiscalia per a delictes d'Odi al PV 9Nov #iñakiurdangarin portem des de 2004 exigint la fiscalització dels comptes de la casa real. PP, PSOE i CIU es neguen premsa Raquel es reivindica com a alternativa a Espanya Exigim la unificació de les partides pressupostàries a la Casa Real i la fiscalització dels seus comptes públicament Serra: cada vot a Esquerra posa a tremolar, a tots els qui viuen de la sopa boba, als especuladors i a l'església. Hem d'actuar! Serra: volem distribuir els recursos de la PAC justament. No pot ser que se'ls quede la nostra "llauradora principal": la duquesa d'alba Farem desdoblaments i circumval.lacions de la N322 en direferents punts negres com els trans Benissa-Gata,Gandia-Pego, etc Perquè els valencians estem farts de pagar i callar seguirem revindicant l'alliberament dels peatges a l'AP7 Promourem un pla d’inversions en els serveis de transport públic de les grans conurbacions, per reduir les emissions Esquerra exigeix l'execució de les obres del tren Gandia-Dénia Esquerra proposa la creació del parc martítimo-terrestre de la Granadella i el Cap de la Nau Promourem aquelles actuacions que s’encaminen cap a acords globals i justos, respecte a les emissions contaminants Desdoblarem Rodalies de via única per tal de millorar la freqüència de pas i fer-les competitives amb el transport privat Exigirem l’acompliment de les inversions en rodalies per part de l’Estat per tal de millorar el transport de proximitat Buscarem la inclusió de clàusules a les hipoteques per evitar pujades sobtades que siguen inassumibles per a les famílies Desdoblarem la via ferroviària entre Castelló i Tarragona que esdevé un coll d’ampolla per al trànsit ferroviari Impulsarem la creació de bitllets integrats de transport fora de les ciutats per millorar la mobilitat,sobretot dels joves Obligarem als operadors que usen un bé públic (l’espai radioelèctric) a fomentar l’ús de les llengües de l’Estat a la TV Seguirem treballant per garantir l'arribada del tren entre Gandia i Dénia i la millora del traçat Xàtiva-Alcoi Exigirem el retorn dels documents encautats durant la repressió franquista actualment segrestats a l’arxiu de Salamanca Per mantenir la integritat del nostre patrimoni i que aquest estic a casa nostra exigirem del retorn de la Dama d’Elx Impulsarem una llei de foment de l’accés lliure a la producció cultural, científica i tècnica que ajude als innovadors El canòn digital és una taxa injusta per enriquir a l'SGAE, reformarem la Llei de propietat intel·lectual per eliminar-lo Exigirem presència, com a valencians, a totes institucions internacionals de caire cultural, inclosa la UNESCO Instarem el Govern espanyol a defensar l’IVA zero per als productes d’interès cultural, tant tradicionals com digitals. Impulsarem la reciprocitat entre els territoris dels Països Catalans de totes les seues televisions públiques. Inclourem als pressupostos partides per a fomentar la normalitzacio lingüística i la tasca de les entitats que la promouen Vetllarem per la plena oficialitat de la llengua catalana, així com també a l’Administració de l’Estat al País Valencià. Impulsarem una Llei de Consultes Populars per fer efectiu l'exercici democràtic del dret a decidir sobre qualsevol qüestió. Impulsarem una consulta popular vinculant sobre el concert econòmic per exercir el dret a decidir sobre el déficit fiscal. Exigirem el reconeixement del principi d’autodeterminació de les nacions que formen part de l’Estat espanyol No volem instal.lacions militars a casa nostra. Exigirem el seu traspàs als ajuntaments per a usos socials públics Tothom te dret a un habitatge digne mentre els bancs en retenen milers. Els instem a posar la meitat de l’stock en lloguer Cada dia desenes de famílies es queden al carrer. Avantposarem els serveis socials a les sentències per evitar desnonaments Tenir un fill canvia la vida. Perquè pugues gaudir-ne, ampliarem el permís a 18 setmanes i 22 per a families monoparentals Tenir un fill/a és una experiència única. Els pares també tenen dret a gaudir-ne. Ampliarem el permis a 4 setmanes Com a republicans la igualtat entre persones és clau. Treballarem per la plena integració de les persones discapacitades Les dones tenen dret de decidir sobre el seu cos. Vetllarem per l’aplicació efectiva de la llei d’interrupció de l’embaràs. Suprimirem la publicitat de prostitució en els mitjans de comunicació generalistes Per la seua seguretat laboral, protecció social i sanitària apostem per la regularització de la prostitució La lluita contra la pobresa és prioritària. Crearem un Fons contra la Pobresa Estructural i infantil amb 100m d’€ cada un Tothom es mereix viure autònomament. Exigirem a l’Estat que destine l’1,2% del PIB a l’atenció a la dependència Optes per no casar-te? Per nosaltres tens els mateixos drets.Garantirem les pensions de viduitat a parelles de fet Moltes persones vídues representen la pobresa invisible. Millorarem pensions de viduitat per millorar les seus condicions hi ha moltes families exposades a la pobresa.Per reduir el risc d’exclusió social treballarem per establir la renda bàsica Per a Esquerra és una prioritat que el model lingüístic en valencià, avalat internacionalment no es veja afectat pel decret de conselleria Els nouvinguts necessiten el nostre ajut. Per garantir la cohesió social recuperarem el fons d’immigració de 200 M d'€ Ni privatització i re-pagament de serveis públics. Cal apostar per les polítiques socials en temps de crisi La reforma laboral permet a les ETT’s la gestió pública del treball. No volem més precarització, retirada ja! No trobes finançament per la teua PIME? T’ajudarem amb assegurances perquè no arrisques en excés el teu patrimoni personal Raquel farà tornar la jubilació als 65 anys Després de tota la vida treballant et mereixes gaudir del teu temps. Retirarem la jubilació als 67 anys La contractació dels joves no pot ser un niu de precarietat. Vetllarem perquè l'accés al mercat de treball siga digne Proposem noves formes d'organitzar el treball no vinculades al temps: són claus per facilitar la conciliació laboral El salari mínim està al límit del llindar de la pobresa. Apostem per arribar als 1000€ en 5 anys El futur és dels emprenedors. Facilitarem la "taxa 0" per als autònoms al primer any d'activitat per ajudar-los a començar Mentre els llauradors cobren una misèria els grans distribuidors guanyen milionades. Facilitarem la distribució directa Un 5% dels receptors de la PAC s'emporten els 50% dels recursos. Els llauradors valencians mereixen condicions dignes! Grans empreses copen la contractació pública. Per redistribuir recursos facilitarem contractació de PIMES i cooperatives L'accés a internet és dels més cars d’Europa. Canviarem la llei perquè les administracions puguen desplegar xarxes pròpies La formació és clau per garantir el nostre futur. Incrementarem la inversió directa en formació superior fins al 3% del Batalla: 'Les Diputacions provincials no tenen futur, és inadmissible mantenir virregnats i usurers' Espanya té 2.000 persones i 178 M d’€ destinats a recerca militar. Ho reconvertirem en recerca civil al servei de la gent Amb la privatització universitària a mans de la dreta cal garantir l’accés. Definirem un nou sistema de beques més just Amb la crisi moltes empreses que reben recursos públics estan deslocalitzant-se. Obligarem al retorn de les subvencions No pot ser que l'administració siga un impediment per a les PIMES. Proposarem que els deutes reconeguts siguen deduibles Mantenir petites empreses en temps de crisi es mereix tot el suport. Garantirem pagament de l'administració a 30 dies A Espanya el frau fiscal és de 80.000 M d'€ cada any que no podem invertir en polítiques socials. Seguirem combatent-lo Cal fomentar la cultura de lloguer normalitzada a Europa. Impulsarem deduccions fiscals a la despesa d’habitatge habitual Els bancs retenen pisos buits per evitar que els preus siguen més justos. Crearem un impost especial perquè els alliberen El Banc d’Espanya és responsable del sistema financer durant la bombolla immobiliària. Els investigarem parlamentariament PSOE proposa ara la dació en pagament de les hipoteques. Ha votat dos vegades en contra aquesta legislatura. És intolerable que més famílies es queden al carrer i endeutades. Seguirem impulsant la dació en pagament de les hipoteques Després Itàlia ací paguem les comissions bancàries més altes.Les igualarem a nivell de la UE perquè no els paguem la festa Els ajuntaments són la base del nostre país. Reformarem la llei d’hisendes locals per a millorar el seu finançament Seguirem exigint la publicació de les balances fiscals .Volem saber què ens costa la broma d’ofrenar noves glòries a Espanya Cansat de pagar i callar? Espanya ens costa 19.000m d'€ cada any La nostra prioritat: el concert econòmic L’Espanya radial és un mal negoci . Per fer-nos un lloc al món exigirem el traspàs dels nostres ports i aeroports Madrid menysté la nostra economia. Nosaltres treballarem per les PIMES, l’economia social i el comerç de proximitat ONG's i voluntariat són un dels nostres pilars de solidaritat. Territorialitzarem el 0,7% del pressupost de l’Estat. No volem una espanya alternativa, sinó una alternativa a Espanya: ens hi va el futur El Corredor Mediterrani és clau. Vetllarem per què Espanya prioritze les inversions exigides per la UE Escandalitzat pels sous dels dirigents dels bancs i caixes? Nosaltres també. Crearem un comité al FROB per regular-los Raquel defensa al congrés en nom d'esquerrapv el corredor mediterrani (16/5/2007 ) video Perquè la crisi no la paguem els treballadors proposarem impostos a les grans fortunes, patrimonis i corporacions L'esglèsia catòlica hauria de tindre el mateix finançament que ONG's: participa, presenta projecte i justifica factures. Països amb més religió catòlica com Espanya tenen més escola concertada respecte a la pública. Volem la fi del concordat." #nomesambesquerra
| 0.877491 |
curate
|
{"ca": 0.9855279810708193, "es": 0.003906894843999339, "en": 0.006933362680900237, "pt": 0.0021460408298024543, "it": 0.001485720574478622}
| |
grup-elmon_ca_20230726_0_133312
|
L’associació de Fiscals, l’Associació Professional i Independent de Fiscals i la Unió Progressista de Fiscals ha mostrat la seva “commoció”, “profunda preocupació” i “rotund rebuig” que els provoquen les decisions preses pel Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya per tirar endavant les lleis de desconnexió. Segons aquestes associacions, s’ha produït una “flagrant i reiterada vulneració de la legalitat” i, davant d’això, s’han compromès a assumir amb “convicció i responsabilitat el desenvolupament de les funcions que legalment i constitucionalment” tenen atribuïdes.
En un comunicat conjunt, els fiscals han subratllat que una “ajustada majoria de diputats del Parlament” no pot “imposar una visió parcial i esbiaixada del que significa la convivència democràtica” per aconseguir “els seus fins”.
Les tres associacions de fiscals han recordat que “el que distingeix a una democràcia no és la celebració de consultes populars –que acullen també els règims no democràtics- sinó la subjecció dels poders públics a la llei“.
En aquest sentit, els fiscals han afirmat que el Govern i el Parlament català han “vulnerat clarament la Constitució espanyola” i l’Estatut de Catalunya, i han assegurat que “tampoc s’han adequat a les condicions i recomanacions de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa, ni tenen cap empara de cap Tractat Internacional ni en les resolucions de l’ONU sobre el dret a l’autodeterminació”, que segons aquestes entitats són aplicables a “situacions completament diferents de l’existent a Catalunya i a la resta de l’Estat”.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://elmon.cat/politica/associacions-de-fiscals-denuncien-la-flagrant-vulneracio-de-la-llei-per-part-del-govern-133451/
|
mc4_ca_20230418_1_616640
|
Comerç de proximitat i innocuïtat alimentària - seguretat alimentària
el pòster de la jornada de venda de proximitat el 24012017 (191 Baixades)
| 0.622943 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://seguretatalimentaria.info/blog/item/192-comerc-de-proximitat-i-innocuitat-alimentaria.html
|
crawling-populars_ca_20200525_9_32214
|
Amb motiu dels partits del circuit mundial de pàdel professional, el World Padel Tour, que acull el Palau Sant Jordi del 19 al 22 de desembre, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) reforçarà la línia 150 de bus (Pl. Espanya - Castell de Montjuïc). Els horaris de reforç seran dissabte 21 de novembre de 9 a 21.45 h i diumenge 22 de novembre de 9 a 17 h. Per a aquest servei seran vàlids tots els títols de transport del sistema tarifari integrat. Els vehicles portaran l’indicador de línia “Pl. Espanya - Palau Sant Jordi”.
Dissabte el metro funciona tota la nit, i diumenge, fins a les 12 de la nit.
Per a més informació es pot consultar l’avís corresponent a la secció d’estat del servei del web de TMB.
Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la principal empresa operadora del transport públic de l'àrea metropolitana. Gestiona la xarxa de metro i d'autobusos, el Barcelona Bus Turístic, el funicular i el telefèric de Montjuïc i el Tramvia Blau.
Vols rebre les nostres notícies cada setmana a la bústia de correu? Només has de donar-nos una adreça electrònica.
Subscriu-te
Escriu-nos
Telèfons de Premsa93 298 72 4493 298 75 43
Centraleta93 298 70 00
| 0.775729 |
curate
|
{"ca": 0.971379011274935, "pt": 0.009540329575021683, "no": 0.019080659150043366}
|
: /sala-de-premsa/transport-public-world-padel-tour-palau-sant-jordi
|
mc4_ca_20230418_14_303191
|
El rei emèrit Joan Carles diu adéu al seu amic de la infantesa, Zou
El príncep georgià ha mort a causa d'una leucèmia a la seva casa de Tabat, al Marroc
24/07/2019 09:34
Joan Carles i Zou són amics des de que tenien 8 anys | CatalunyaDiari.cat
El rei emèrit Joan Carles ha viscut uns dies molt tristos després de la notícia de la mort del príncep georgià i empresari Zourad Tchokotoua. Segons les primeres informacions, Zou, com era conegut pels amics, va morir als 82 anys a la seva casa de Tabat (Marroc) a causa d'una leucèmia.
Tot i que es desconeix si el monarca espanyol s'ha desplaçat fins al Marroc per acomiadar-se per sempre del seu amic, el cert és que, qui el coneixen bé, saben que dir adéu a un amic de tota la vida li haurà suposat un dur i trist tràngol.
Amics des dels vuit anys
Joan Carles i Zou es van conèixer amb només vuit anys quan ambdós van estar internats a Friburgo, a Alemanya. Des de llavors, la seva relació s'ha mantingut amb el pas del temps i ha sobreviscut a bons i molt mals moments pels dos. Zou va estar molts anys vivint a Mallorca, illa on es va conèixer amb la seva dona Marieta Salas.
Després de passar dècades a Mallorca, l'empresari va haver de marxar en veure's implicat en la trama de corrupció 'Los Almendros', a finals dels anys 70. Va ser llavors quan va decidir traslladar-se al Marroc, país en el qual ha mort. Han estat molts els rumors que assenyalaven a Zou com un «amic perillós» pel rei emèrit, però això i tot, han seguit mantenint una bona relació que ha demostrat el significat de la paraula amistat.
Zou ha mort a Tabat als 82 anys | CatalunyaDiari.cat
Anticorrupció demana investigar Corinna per les suposades comissions de Joan Carles I
El rei Joan Carles calma el furor sexual amb un coixí pudent, segons Pilar Eyre
Família Reial Casa Reial Rei Joan Carles
| 0.825934 |
curate
|
{"ca": 0.9911160466407551, "en": 0.008883953359244865}
|
https://catalunyadiari.com/cor/rei-emerit-adeu-amic-infantesa-zou
|
crawling-populars_ca_20200525_41_310587
|
Menú
MADRID, 2 febr. (EUROPA PRESS) -
El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha afirmat aquest dijous que l'operació portada a terme aquest dijous per la Guardia Civil contra el presumpte finançament irregular de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) demostra que aquesta formació era, com la família Pujol, "una banda organitzada", i que es va canviar el nom per intentar "netejar la seva imatge".
"La banda organitzada que sempre ha estat el clan Pujol s'estén no només a la família Pujol, sinó a altres dirigents convergents. Ha arribat ja a l'Ajuntament de Barcelona i als seus equips municipals", ha declarat als passadissos del Congrés en referència a l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol.
Segons Rivera, "es demostra per què Convergència es va canviar el nom" l'any passat i va passar a anomenar-se PDeCAT.
"Bàsicament, perquè eren una banda organitzada" i "més de la meitat dels seus antics dirigents estan imputats" i, igual que va fer Unió Mallorquina, va canviar la seva denominació "per intentar netejar la imatge", ha assenyalat.
No obstant això, creu que "els catalans han pres bona nota" i saben que el PDeCAT "és pràcticament un partit en dissolució, en termes polítics, tacat fins dalt de corrupció amb el seu clan principal, els Pujol", i "amb dirigents molt propers a (l'expresident català) Artur Mas implicats i detinguts" en l'operació de la Guàrdia Civil.
El líder de la formació taronja ha afirmat que aquest cas és "una altra pota més de la corrupció" a Espanya, amb la particularitat que a Catalunya els dirigents independentistes pretenen "tapar" la corrupció amb el seu procés separatista.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.710417 |
curate
|
{"es": 0.157211716722284, "sv": 0.0055617352614015575, "ca": 0.8223952539859103, "en": 0.014831294030404153}
|
: /espanya/noticia-rivera-loperacio-anticorrupcio-catalunya-demostra-per-cdc-va-canviar-nom-20170202160137.html
|
mc4_ca_20230418_13_664246
|
Propostes d'Espais - UPCArts, amb la complicitat del TRESC
Barcelona Ciutat (27)
Visites guiades (33)
Cases Singulars per La Marató de TV3: Casa Batlló
Amb motiu de La Marató de TV3, les Cases Singulars ofereixen unes visites guiades solidàries
Cases Singulars: Decora la façana a la Casa Amatller
Grans i petits realitzarem un taller de trencadís on decorarem la façana de la Casa Amatller i gaudirem d'un batut de xocolata
Nits de Nadal a la Casa Museu Amatller
Vine a conèixer la Casa Amatller de mà de la Teresa Amatller i gaudeix d'una copa de vi gentilesa de Viñedos Singulares
Visita al Món Sant Benet i al Celler Abadal amb tast de vins, oli i mel
Visita indispensable per conèixer l'ànima i l'autenticitat del Món Sant Benet i dels vins Abadal
EXCLUSIU 72€
Cases Singulars per La Marató de TV3: visita Premium a la Biblioteca Arús i Col·lecció Sherlock Holmes
Cases Singulars per La Marató de TV3: Visites videoguiades a la Casa Museu Amatller
Cases Singulars per La Marató de TV3: Visites guiades a la Casa Museu Amatller
Visites guiades a la Fundació Ramon Pla Armengol
Un viatge a l'passat de la nostra història farmacèutica de la mà d'una de les famílies més destacades de la Barcelona de segle XX
Tots els dijous i dissabtes
Fundació Ramon Pla Armengol
Visita La Pedrera amb la nova audio-guia per a adults i per a infants en català
Vols visitar La Pedrera amb nens i nenes? En Ramonet guiarà als més petits pels racons de l'edifici d'Antoni Gaudí
del 21 de desembre al 7 de gener
12€-6€
Visites guiades a la Casa Museu Amatller
19€ 16,15€
Visita guiada "El primer artista que vaig conèixer"
Una mirada privilegiada a persones i paisatges de l'Empordà i Girona d'ara fa cent anys
dissabte, 04.01.20 a les 12:00
Visita exclusiva a la Fàbrica Estrella Damm + Tast 6 cerveses
Diumenges 10 de novembre i 15 de desembre
Visites guiades a la Fàbrica Estrella Damm + Tast Especialitats
Acompanya'ns en aquesta visita i redescobriràs el símbol d'un dels barris més dinàmics i elegants de la Barcelona barroca.
Cada dimecres a les 13.30h i dissabtes a les 11h
Endinsa't en una de les joies de Barcelona, la qual guarda al seu interior l'Institut d'Estudis Catalans!
| 0.766713 |
curate
|
{"ca": 0.9634831460674157, "en": 0.009363295880149813, "fr": 0.013108614232209739, "de": 0.014044943820224719}
|
https://upcarts.upc.edu/cat/espais/?sc=Espais_Visites%20guiades
|
crawling-populars_ca_20200525_47_16539
|
Fomentem i potenciem la participació ciutadana i l'acció comunitària, perquè la ciutadania s'impliqui en els processos i les actuacions del nostre municipi. Participa-hi!
Servei prestat pel Consorci Administració Oberta de Catalunya
Col·labora la Xarxa de Governs Transparents de Catalunya
| 0.667048 |
curate
|
{"ca": 0.9545454545454546, "pt": 0.045454545454545456}
|
: /ca/web/mataro
|
mc4_ca_20230418_9_702693
|
Novetats juvenils | Biblioteca Torras i Bages
Inici / Actualitat / Novetats juvenils
La Gwendolin, de 17 anys, ha viscut a tot el món i parla molts idiomes perquè el seu pare és diplomàtic, o això creu ella. Ara viu a Nova York i el seu pare treballa a la seu de les Nacions Unides. Però un dia ell desapareix i la Gwendolin descobreix que en realitat era un agent de la CIA i que uns gàngsters l'han raptat. El seu pare li ha deixat un missatge encriptat i ella decideix anar a buscar-lo a París, seguint-li la pista. Allà és entrenada durament per una agent del Mossad que la converteix en una espia despietada i disposada fins i tot a matar...
El Mundo que se hunde / Mintie Das
Charlie, Sadie, Liu, Raquel i Ingela son cinc valentes noies que, al segle XVIII, no dubten en navegar pels set mars a bord d’un vaixell robat per a localitzar a les seves families, desaparegudes durant l’infame dia de la Destrucció. Elles van aconseguir sobreviure i ara, sense més armes que la seva determinació i coratge, las noies pirata forjaran al seu pas una cuirassa d’heroisme i fortalesa que les mantindrà segures en un món dominat pels homes.
El Soterrani / Natasha Preston ; traducció d'Esther Roig
L'Última foscor / Piers Torday ; traducció d'Anna Puente i Llucià.
Aquesta és la història d'en Kester. Després de rescatar les últimes criatures salvatges de la terra, creu que l'aventura per fi ha acabat. Però no podia equivocar-se més perquè: 1. Un helicòpter es dirigeix directament cap a ell. 2. Sent veus estranyes de sota terra. 3. La lluita ha començat. Guanyadora del Premi de Novel·la de The Guardian
Vertígen / Katharine McGee ; traducció d'Imma Estany (col·lecció La Planta mil ; 2).
Després del terrible accident que va marcar el final de festa més amarg de les seves vides, els habitants de la supertorre de mil plantes que s'alça a Nova York lluiten per tornar a la normalitat. Però no és fàcil. Tot i gaudir de tecnologia punta i luxe futurista, un grup de joves amaga secrets que faran trontollar la torre més alta que s'ha construït mai. I mentrestant, una noia misteriosa acaba d'arribar a la ciutat disposada a provocar tant d'enrenou com li sigui possible. I sap perfectament per on començar. A més, sense que ho sàpiguen, algú els vigila... Algú obsessionat amb la revenja.
Blackthorn key / Kevin Sands
Camins de nit / Raimon Portell
De nadie : que no te digan cómo has de vivir / May R. Ayamonte
El Hermano del tiempo / Miguel Sandín
El Poder de las sombras / Lauren Kate ; traducción de Marta Mabres Vicens (col·lecció Oscuros ; 2).
El Triangle rosa / Silvestre Vilaplana
| 0.79734 |
curate
|
{"ca": 0.9205168363351606, "es": 0.05207517619420517, "cs": 0.0015661707126076742, "en": 0.025841816758026624}
|
http://biblioteca.vilafranca.cat/noticies/novetats-juvenils
|
macocu_ca_20230731_10_107184
|
Coloms en l'àmbit urbà
1.- Introducció
La sobrepoblació de coloms (per excés d'aliment o per ocupació indeguda d'espais) solen generar molèsties ciutadanes i, a vegades, situacions d'insalubritat.
Ocasionen danys en les estructures dels edificis i dels espais d'ús públic: els excrements tenen un elevat efecte corrosiu, ocupen i obstrueixen forats de ventilació d'edificis, embruten balcons i finestres i poden generar caigudes en dies de pluja.
Poden actuar com a transmissors de diferents malalties.
Afecten la biodiversitat de la ciutat, perquè limiten l'assentament d'altres ocells autòctons i amb efectes beneficiosos per al control de mosquits (exemple: falciots i orenetes). És per aquest motiu que l'alimentació de coloms en espai públics o privats no està permesa i pot ser sancionada d'acord amb l'ordenança municipal de tinença d'animals.
No donar menjar als coloms, tant en espais públics com privats. Així s'evita l'excés de població i redueix les molèsties que puguin causar. Sobre aquest aspecte cal tenir en compte que els coloms ja disposen de suficients recursos alimentosos i per tant no necessiten que se'ls proporcioni una alimentació suplementària. L'existència d'alimentadors sol estar associada a sobrepoblació de coloms i és causa directa de molèsties per als veïns que viuen en la zona on aquestes persones actuen.
Evitar les possibilitats de refugi i implantació dels coloms en els immobles. És habitual que els coloms niïn en edificis abandonats o en balcons d'habitatges sense habitar.
Adoptar mesures de protecció de l'edificació. En determinats casos pot ser necessari recórrer als serveis d'empreses especialitzades.
Pla de control de la sobrepoblació de coloms. L'Ajuntament ha posat en marxa un pla que preveu actuacions encaminades a disminuir la sobrepoblació de coloms i la reducció de molèsties ciutadanes.
Assessorament personalitzat sobre les mesures a prendre per a evitar els nius i la presència de coloms en els edificis. Qualsevol ciutadà/ana que tingui molèsties per coloms, pot posar-se en contacte amb l'Ajuntament perquè s'estudiï el cas i s'indiquin les mesures que més s'ajustin a cada cas particular.
Requeriments als propietaris d'edificis perquè prenguin les mesures oportunes amb la finalitat d'evitar greus molèsties a la ciutadania.
| 0.825284 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_1_514783
|
El ministre de Foment es mostra compromès a desencallar la variant d'Olot hores abans de la reunió d'alts càrrecs amb l'alcalde - Garrotxa Digital
El ministre de Foment, Jose Luis Ábalos, es compromet públicament a dialogar per desencallar la variant d’Olot. Aquest dimarts al Senat, va mostrar-se obert a parlar amb la Generalitat i l’Ajuntament per fer avançar la infraestructura.
Hores abans de la reunió d’aquest dimecres a la tarda a Madrid entre l’Alcalde d’Olot, el secretari General d’Infraestructures i el subdelegat del govern a Girona Albert Bramon sobre el tram estatal de la variant d’Olot, el Ministre de Foment socialista Jose Luís Ábalos manifestava al Senat la seva predisposició al pacte desencallar la infraestructura. Ho feia en resposta a una pregunta del Senador per Girona d’Esquerra Republicana en al sessió de control al Govern.
Jordi Martí, senador ERC “Aquest tram forma part de tres peces que falten per completar l’eix de Bracons”.
José Luís Ábalos, ministre de Foment: “Som conscients que és una infraestructura molt demandada en el territori i, en aquest context, estem oberts a parlar amb la generalitat i l’Ajuntament d’Olot per facilitar el desenvolupament de l’actuació”.
Ábalos ha recordat que és la Generalitat qui ha de fer l’estudi del traçat de l’obra i s’ha mostrat disposat a signar l’acord per tirar endavant la construcció, tal com es demana des de l’ajuntament olotí.
José Luís Ábalos, ministre de Foment: “Foment està disposat disposat a signar un nou protocol que fixi les qüestions a desenvolupar per part de cada administració”.
El ministre ha desitjat que la reunió prevista per aquesta tarda a les cinc sigui fructífera. La convocatòria ha arribat vuit mesos després de l’últim viatge de l’alcalde d’Olot a Madrid per negociar la variant i s’espera el govern del PSOE adquireixi, almenys, els mateixos compromisos que hi havia amb el del PP. Llavors es va apuntar que la Generalitat es fes càrrec de la redacció i disseny del projecte i de l’execució de les obres, i que l’estat pagués el tram que connecta l’A-26 amb la carretera de Riudaura.
| 0.886814 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.garrotxadigital.cat/2018/11/07/el-ministre-de-foment-es-mostra-compromes-a-desencallar-la-variant-dolot-hores-abans-de-la-reunio-dalts-carrecs-amb-lalcalde/
|
mc4_ca_20230418_0_204139
|
Inici » Inventari » Sant Jaume d'Enveja » Riba-roja d'Ebre » Caseres » Activitats productives, processos i tècniques
| 0.638149 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.ipcite.cat/ipcite/cercador-activitats-productives-processos-i-tecniques?f%5B0%5D=field_localitzacio%253Afield_localitzacio_activitats%3A558&f%5B1%5D=field_localitzacio%253Afield_localitzacio_activitats%3A431&f%5B2%5D=field_localitzacio%253Afield_localitzacio_activitats%3A744
|
macocu_ca_20230731_4_418754
|
Idiomes
www.blanes.cat
La Policia Local i els Mossos d’Esquadra donen consells preventius sobre seguretat i convivència ciutadana a operadors turístics d’Holanda
Organitzat per la FECASARM amb el suport dels cossos policials, enguany ha estat el tercer en què ha tingut lloc l’experiència, on han participat més d’un centenar de guies holandesos
Blanes ha allotjat avui al matí una trobada informativa que ha aplegat més d’un centenar d’operadors turístics d’Holanda, amb l’objectiu de donar-los consells preventius relacionats amb la seguretat i el compliment de les ordenances municipals. Organitzada per la Fecasarm -Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals- amb el suport de la Policia Local de Blanes i l’ABP de la Selva Litoral -amb seu al municipi-, aquest ha estat el tercer any consecutiu en què s’ha fet l’experiència, ja que durant aquest estiu es calcula que arribaran a visitar Blanes novament entre 18.000 i 19.000 joves holandesos. Informació pràctica i Consells de Seguretat L’objectiu és que els operadors holandesos facin arribar de primera mà als turistes que durant els propers dies vindran a Blanes tota la informació i els consells pràctics en matèria de seguretat i convivència ciutadana que avui se’ls ha donat al llarg de la xerrada. Els qui s’han encarregat de fer-ho han estat l’inspector en cap i el cap de Seguretat Ciutadana de l’Àrea Bàsica Policial de la Selva Litoral, David Castro i Santi Serra, respectivament; així com el cap de la Policia Local de Blanes, Joan Garcia.
Trobada informativa - Fotografies: Ajuntament de Blanes
En aquest sentit, se’ls ha informat sobre la necessitat que els joves holandesos vagin documentats per poder acreditar la seva edat, així com les multes amb què poden ser sancionats pel consum d’alcohol o drogues. Si bé se’ls ha explicat que en general a Catalunya hi ha un nivell de seguretat molt elevat, també se’ls ha advertit que cal que no abaixin mai la guàrdia, sobretot en relació als petits furts que poden patir quan hi ha aglomeracions de gent, a l’hotel o a la platja. Mesures per garantir la Convivència Ciutadana Per la seva banda, el cap de la Policia Local de Blanes, Joan Garcia, ha incidit especialment en els principals punts a tenir en compte en relació a l’Ordenança de Civisme i Convivència Ciutadana. En aquest sentit, se’ls ha explicat la prohibició de consumir alcohol a la via pública i altres conductes que pertorbin la convivència ciutadana, com per exemple fer soroll i cridar, o fer les necessitats fisiològiques a la via pública.
L’objectiu ha estat en definitiva aconseguir compaginar l’oci i el dret dels veïns al descans i la bona convivència, així com transmetre el missatge que, quan s’està de festa, no tot s’hi val. Així ho han remarcat el president de FECASARM, Joaquim Boadas, així com el seu representant a Blanes, Francisco Sánchez, que han assistit a la trobada d’avui. Per la seva banda, també han participat a la reunió informativa la primera tinent d’alcalde i regidora de Turisme de l’Ajuntament de Blanes, Txell Salarich; així com les presidentes de les associacions de veïns d’Els Pins i La Plantera, Rosa Riba i Antònia Coll, respectivament.
La valoració que han fet els participants a la trobada ha estat en conjunt molt positiva i, en aquest sentit, s’ha valorat la possibilitat que s’editi un tríptic en holandès que reculli per escrit tots aquells consells, així com que l’any vinent l’experiència es pugui fer en un recinte més ample per poder enquibir un major nombre de participants. Val a dir que, un cop acabada la xerrada, els caps de la Policia Local i els Mossos d’Esquadra també han mantingut una breu trobada amb el personal dels establiments d’oci nocturn que s’encarreguen de controlar els accessos a l’interior dels locals.
| 0.864095 |
curate
|
{"es": 0.0018577494692144374, "ca": 0.9981422505307855}
| |
macocu_ca_20230731_7_177787
|
Periodisme Juvenil
L'Institut de Tortosa ja ho té tot a punt
El dilluns 12 de setembre comencen les classes de nou i l'Institut de Tortosa ja ho té tot a punt per obrir aquest curs 2011/2012 a la seva nova ubicació en el marge esquerre de la ciutat, el Betània. El director de l'Institut de Tortosa, Josep Ramón Subirats, es mostra satisfet de la nova ubicació, a un edifici com és el Betània, tot just un any desprès de nàixer el centre. Ferran Bel ha donat les gràcies per l'esforç i pel treball fet per part del departament d'Ensenyament, com també, des del centre i de l'Ajuntament. L'Institut de Tortosa començarà un nou curs amb 436 alumnes, entre estudiants d'ESO i Batxillerat, amb una plantilla de 46 professors.
0 comentaris:
| 0.776795 |
curate
|
{"ca": 0.9821673525377229, "en": 0.01783264746227709}
| |
cawac_ca_20200528_3_25419
|
Figueres obre la capitalitat cultural amb una retallada del pressupost a la meitat
20/01/2009 - 00:35h
La Capital de la Cultura Catalana Figueres 2009 va començar formalment l’1 de gener, però la inauguració oficial de l’esdeveniment es farà dissabte vinent, en un acte institucional al Teatre Municipal El Jardí. Ha plogut molt d’ençà que a finals de 2007 es va decidir que la ciutat ostentaria aquest títol al llarg d’aquest any 2009 i els esforços destinats a promoure aquesta activitat també s’han anat modificant al llarg dels mesos. Serveixi només d’exemple recordar que el passat mes de juliol, l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Figueres preveia destinar 800.000 euros als actes de la CCC.
Set mesos més tard, la xifra ha baixat fins als 300.000 euros -200.000 per a activitats i 100.000 per a inversions- que s’aprovaran en el ple d’avui, en què es debatrà el pressupost municipal. Una retallada que s’atribueix al context de crisi econòmica, però que no ha agradat gens als responsables de la regidoria de Cultura.
| 0.811204 |
curate
|
{"ca": 0.9813725490196078, "en": 0.018627450980392157}
|
http://www.horanova.cat/revcms_render.aspx?l_n=noticia&b_p=block_noticia:ct_id:e4d6d62e-7b95-4afc-9eb9-35e61df54c6b;
|
macocu_ca_20230731_6_449354
|
CAFÈS CIENTÍFICS. Canvis en els animals
Classifiquem els peixos en un grup homogeni, però en realitat formen grups molt diferents, que poden viure a indrets insospitats i amb estils de vida ben diversos. Tot i això, els nous canvis també els provoquen altres modificacions. Quins han estat els canvis trobats més recentment entre els peixos? Com evoluciona el medi aquàtic i els organismes que hi viuen?
Amb Lluís Tort, Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia, UAB
| 0.71779 |
curate
|
{"es": 0.035196687370600416, "ca": 0.9648033126293996}
| |
cawac_ca_20200528_3_174776
|
Publicat el dimarts , 10 desembre del 2013 a les 18:22:31 per badabiblios .
En el vídeo d’aquesta 3a sessió de “Contes en anglès” de la Biblioteca Pomar podeu veure com la Gemma Rojo ens ensenya vocabulari i jocs en anglès relacionats amb el conte “The Gingerbread Man” i amb el Nadal. Els que no veu poder venir, ja teniu l’opció de repassar i aprendre nou vocabulari!
| 0.772522 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://badabiblios.cat/aprenem-vocabulari-a-contes-en-angles/
|
wikipedia_ca_20230401_0_316980
|
Saint-Julien-Mont-Denis
Saint-Julien-Mont-Denis és un municipi francès situat al departament de la Savoia i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2007 tenia 1.609 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Saint-Julien-Mont-Denis era de 1.609 persones. Hi havia 680 famílies de les quals 173 eren unipersonals (68 homes vivint sols i 105 dones vivint soles), 246 parelles sense fills, 209 parelles amb fills i 52 famílies monoparentals amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 889 habitatges, 688 eren l'habitatge principal de la família, 157 eren segones residències i 44 estaven desocupats. 677 eren cases i 208 eren apartaments. Dels 688 habitatges principals, 511 estaven ocupats pels seus propietaris, 153 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 24 estaven cedits a títol gratuït; 5 tenien una cambra, 41 en tenien dues, 89 en tenien tres, 233 en tenien quatre i 321 en tenien cinc o més. 551 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 268 habitatges hi havia un automòbil i a 357 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Saint-Julien-Mont-Denis el 2009HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 1.080 persones, 798 eren actives i 282 eren inactives. De les 798 persones actives 752 estaven ocupades (405 homes i 347 dones) i 46 estaven aturades (12 homes i 34 dones). De les 282 persones inactives 100 estaven jubilades, 85 estaven estudiant i 97 estaven classificades com a «altres inactius».
Ingressos.
El 2009 a Saint-Julien-Mont-Denis hi havia 722 unitats fiscals que integraven 1.709,5 persones, la mediana anual d'ingressos fiscals per persona era de 19.959 €.
Activitats econòmiques.
Dels 67 establiments que hi havia el 2007, 1 era d'una empresa extractiva, 1 d'una empresa alimentària, 10 d'empreses de fabricació d'altres productes industrials, 11 d'empreses de construcció, 10 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 5 d'empreses de transport, 3 d'empreses d'hostatgeria i restauració, 1 d'una empresa immobiliària, 6 d'empreses de serveis, 15 d'entitats de l'administració pública i 4 d'empreses classificades com a «altres activitats de serveis».
Dels 20 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era una oficina de correu, 6 tallers de reparació d'automòbils i de material agrícola, 3 paletes, 1 guixaire pintor, 2 fusteries, 2 lampisteries, 1 empresa de construcció, 2 perruqueries i 2 restaurants.
L'únic establiment comercial que hi havia el 2009 era una fleca.
L'any 2000 a Saint-Julien-Mont-Denis hi havia 4 explotacions agrícoles.
Equipaments sanitaris i escolars.
L'únic equipament sanitari que hi havia el 2009 era una farmàcia.
El 2009 hi havia 1 escola maternal i 1 escola elemental.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
| 1 |
perfect
|
{"fr": 0.007489417127971344, "ca": 0.9658091826766526, "pt": 0.017583848909150115, "it": 0.009117551286225985}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=316981
|
macocu_ca_20230731_10_159390
|
Via Pública repara el paviment de 15 carrers de la ciutat
Dijous, 24 Juliol, 2014 - 09:03
La relació de carrers amb trams on es realitzen les obres de manteniment és la següent: carrer de Misericòrdia, carrer de Josep M Prous i Vila, avinguda de Sant Bernat Calbó, carrer Aixemús, avinguda de Bellissens, carrer de Llunas i Pujals, avinguda dels Països Catalans, avinguda de Cambrils, carrer de Llevant, carrer de Vilafortuny, plaça de la Pastoreta, avinguda de Pere el Cerimoniós, carrer batan i carre del Camí de Valls.
| 0.817841 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_0_339285
|
Fira Internacional del Llibre de Frankfurt - Resultats de la cerca - Traces : base de dades de llengua i literatura catalanes
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Fira Internacional del Llibre de Frankfurt
Fira Internacional del Llibre de Frankfurt dins Amazon
Fira Internacional del Llibre de Frankfurt dins Google Books
Fira Internacional del Llibre de Frankfurt dins Google Scholar
Fira Internacional del Llibre de Frankfurt dins Google Web Fira Internacional del Llibre de Frankfurt dins INSPIRE
Fira Internacional del Llibre de Frankfurt dins NEBIS
Fira Internacional del Llibre de Frankfurt dins Scirus
| 0.558177 |
curate
|
{"ca": 0.7235099337748344, "oc": 0.2764900662251656}
|
https://traces.uab.cat/search?f=keyword&p=Fira%20Internacional%20del%20Llibre%20de%20Frankfurt&sc=1&ln=ca
|
cawac_ca_20200528_7_128024
|
El Ayuntamiento informa. Avisos de interés ciudadano
Canvi d'ubicació de parades de la línia d'autobús SB1
A partir del divendres 28 de juny, es modifica el recorregut de la línia d'autobús SB1 al seu pas per l'avinguda de la Torre de la Vila. A partir d'ara, el recorregut passarà pel carrer d'Aragó i pel carrer de la Joventut, on s'han instal·lat tres parades noves. Aquests canvis s'han realitzat arran la instal·lació d'un semàfor a la cruïlla entre els carrers d'Aragó i de la Joventut.
Aquestes modificacions han estat fetes tot seguint les demandes dels veïns i les veïnes, fruït del procés participatiu del pla de mobilitat de la zona.
| 0.748125 |
curate
|
{"es": 0.07993730407523511, "ca": 0.9200626959247649}
|
http://www.santboi.cat/Publi052.nsf/VistaWeb/5E1A5F7111CE7834C1257B98003A4A42?OpenDocument&Clau=aytoinforma&Idioma=es&Seu=N
|
macocu_ca_20230731_2_41662
|
La situació respecte a polítiques socials i serveis públics és encara més crítica. Ni un 10% del més del milió d’euros que ha d’aportar la Generalitat ha sigut pagat només en el que portem d’any. A dia de hui es deu sencera l’aportació de les residències (700.000 euros) i més de 200.000 d’altres serveis socials (en acolliment familiar, en drogodependències, etc.). Per un altre costat, tampoc la Conselleria d’Educació ha abonat cap quantitat de distints cursos gestionats per l’Ajuntament.
Al respecte, I. Martínez recorda que: “EU ha sol·licitat la informació de l’estat detallat d’aquest enorme deute, i l’Ajuntament no ens l’ha facilitat, ni tan sols ha merescut cap resposta per part de l’equip de govern. I això, sense comptar els precs i preguntes del plenari que no han sigut contestats i que s’ha afirmat que serien resposts per escrit.”
Finalment, el regidor d’esquerres conclou que: “des d’EU, instem a l’equip de govern de l’Ajuntament d’Alzira que aclarisca quins són els veritables terminis i compromisos reals que ha adquirit la Generalitat Valenciana per saldar els deutes pendents en la nostra ciutat, sobretot en allò que deu ser una prioritat: la formació i ocupació pública. Demanem que els ajuntaments exigisquen a la Generalitat el pagament pels serveis que ofereixen, que ha de ser prioritari. I és que s’està posant al límit la situació financera dels ajuntaments. Però el més important és que s’està comprometent la continuïtat de mesures, com ara de treball i de serveis socials, que són més que necessàries per la situació que està patint gran part de la societat alzirenya.”
| 0.886769 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_615560
|
La mostra, titulada ‘Pessigolles’, és del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil i hi serà instal·lada fins al 30 de juny
El taller, aquest dissabte, es dirigeix a famílies i infants preferiblement de 2 a 6 anys
“Divertim-nos amb les emocions” és el taller adreçat a famílies i infants, preferiblement de 2 a 6 anys, que organitza aquest dissabte la Biblioteca Carles Morató de Solsona. Es durà a terme a les onze del matí i, si bé és gratuït, requereix inscripció prèvia, ja que les places són limitades. És l’activitat amb què s’inaugurarà l’exposició Pessigolles. Catàleg d’emocions i sentiments, elaborada pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat).
L’activitat de dissabte, conduïda per Laia Casas i Íngrid Baraldés, és un taller pràctic per a famílies que volen dotar-se d’eines i estratègies per identificar els sentiments i les emocions i aprendre a educar-les tot jugant. De forma divertida i entretinguda, s’experimentarà com augmentar la consciència emocional i com ajudar els infants a regular i gestionar les pròpies emocions.
Laia Casas és mestra especialitzada en pedagogia terapèutica amb màsters en educació emocional i benestar, psicologia de la comunicació i la cognició i programació neurolingüística, i Íngrid Baraldés és tècnica en educació infantil i diplomada en educació social, especialitzada en psicomotricitat i emocions. Les places al taller són limitades, per la qual cosa cal inscriure-s’hi a la biblioteca, presencialment, o bé per correu electrònic a l’adreça biblioteca.solsona@gencat.cat o trucant al 973483839.
Amb aquesta activitat s’inaugurarà la mostra Pessigolles. Catàleg d’emocions i sentiments, que es podrà visitar fins al 30 de juny en l’horari habitual de l’equipament. Mostra, en forma de catàleg, les emocions i els sentiments més comuns entre les persones, com l’alegria, la por, la ràbia o el neguit, i la manera com es reflecteixen en una sèrie de contes i novel·les per a infants i joves.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/18888/biblioteca-solsonina-proposa-treballar-sentiments-emocions-traves-exposicio-taller
|
cawac_ca_20200528_3_65107
|
Està tocada, però no enfonsada. I torna a Barcelona: la España en Marcha ha programat un “acte de presentació” a la capital catalana aquest dissabte, 30 de novembre, a dos quarts d'onze del matí. El pensa celebrar a la llibreria Europa, que regenta a Gràcia el neonazi convicte Pedro Varela. És el primer cop que la España en Marcha, una plataforma que...
Alejandro Llera, de 25 anys, ha pogut recuperar una vella tradició familiar aquest dotze d'octubre. Falangista des dels 16 anys, aquest migdia s'ha passejat amb la camisa blava, brodada amb el jou i les...
El 12 d’octubre, més d’un centenar de persones es van concentrar a la plaça Universitat de Barcelona per denunciar l’“apologia de l’extermini dels pobles indígenes d’Amèrica i un atac al dret d’autodeterminació del poble català”. En aquell mateix moment, milers de persones convocades per la plataforma d’Espanya i Catalans, i...
Última hora
17/01 · 18:48
Manifestació dret al propi cos
L'Assemblea de dones feministes de Gràcia, convoca una manifestació dissabte 18 a les 12h del migdia a la Plaça de la Virreina. Amb el lema "avortem la contrareforma" inicien així una campanya per l'avortament lliure i gratuït que compta amb el suport de vint-i-cinc col·lectius del barri.
16/01 · 20:27
35 oficines de Bankia ocupades
La PAH ha ocupat 35 oficines del banc a Catalunya per aconseguir un nou protocol de negociació bilateral, després de l'"incompliment sistemàtic" dels acords presos per Bankia fa dos mesos. Segons la PAH, l'entitat no ha signat cap condonació per escrit durant el 2013 i tampoc ha complert pel que fa a lloguers socials i dacions en pagament.
16/01 · 18:00
Ocupat un segon CAP a Mataró
Prop de 300 persones van ocupar dimecres 15 de gener el mataroní CAP de Gatassa. L'acció se suma a la tancada al CAP de Rocafonda, que ja fa una setmana que dura. Veïnes denuncien l'acomiadament del servei de mediació intercultural i que ja fa tres anys que demanen una pediatra.
13/01 · 20:08
Fi del toc de queda a Hamburg
La policia d'Hamburg anuncia la fi del toc de queda i de la zona de perill després de 9 dies d'implementació. La repressió i les identificacions arbitràries i els controls han sigut diaris així com les mostres de rebuig i els actes i manifestacions espontànies de desobediència ciutadana i dels moviments socials.
11/01 · 18:14
Concentració al CIE Zona Franca
700 persones es concentren a les portes del CIE de Zona Franca sota el lema "Les migrants no som mercaderia d'usar i tirar, els CIEs tancament ja". Els i les manifestants porten cartells de les 4 víctimes mortals que hi ha hagut fins al moment i també torxes. Hi ha un dispositiu de 10 furgons policials.
11/01 · 18:02
Repinten mural a Vic
Una trentena d'activistes repinten aquesta tarda a Vic el mural de la CUP per la despenalització de l'avortament que l'Ajuntament va fer esborrar després que Josep Anglada (PxC) ho demanés en un ple. L'Ajuntament el va esborrar dijous adduint que era propaganda política.
Publicitat
Agenda
Divendres 3 de gener, noves concentracions contra la pujada de les tarifes del transport públic
Adreça
Diverses parades de metro del Barcelonès
Descripció
’anunci de l’augment de preus del transport públic per aquest 2014 ha provocat un gran descontent entre els seus usuaris. Des dels moviments socials volen fer visible aquest descontent. Així doncs, obren aquesta convocatòria a tota aquella gent que vulgui manifestar el seu REBUIG A L’AUGMENT DE TARIFES i vulgui expressar la necessitat de tenir un TRANSPORT PÚBLIC GRATUÏT.
A St. Andreu de Palomar convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Orfila, davant de l’estació de metro de St. Andreu de la (L1) .
A Nou Barris convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça Llucmajor, davant de l’estació de metro de Llucmajor (L4).
A Gramenet de Besòs convoquen una concentració el divendres 3 de gener a les 19h a la plaça de la vila, davant l’estació de metro de Sta. Coloma (L1).
La targeta T-10 s’encareix un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener
El preu de la targeta T-10 s’incrementarà un 5,10% i passarà a costar 10,30 euros a partir de l’1 de gener. L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat aquest dilluns els nous preus, que inclouen una pujada del 7,5% del bitllet senzill de metro, autobús i tramvia, que passarà a valdre 2,15 euros.
L’ATM ha informat que els títols de transport T-Mes, T-Trimestre i T-Jove mantindran els preus actuals, mentre que la T-50/30 és la que més s’encarirà, un 8,4%, i passarà a costar 42,50 euros.
Un augment del 29,5% des del 2010
Aquestes noves tarifes suposen que la T-10, el títol de transport més utilitzat a Barcelona, ha augmentat de preu un 29,5% des de l’any 2010, quan costava 7,95 euros. A partir de gener, la T-10 de dues zones costarà 20,30 euros; la de tres zones, 27,70; la de quatre zones, 36,65; la de cinc, 40,95, i la de sis 43,55.
El bitllet senzill també segueix aquesta línia d’augment, que només es va congelar l’any passat. Respecte a l’any 2010, quan el tiquet per a una zona costava 1,40 euros, el preu s’ha incrementat 0,75 cèntims.
L’ATM ha indicat que les noves tarifes potencien “la fidelització de l’usuari habitual” i també “la migració cap a l’ús dels abonaments amb més viatges”, com són la T-Mes, la T-Trimestre i la T-Jove.
Dijous 9 de gener, concentració a la plaça St. Jaume convocada per la FAVB
Adreça
Diverses parades de metro i renfe del Barcelonès
Descripció
El proper dijous 9 de gener, a les 20h, la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) convoque una concentració a la plaça St. Jaume per protestar per la pujada de les tarifes del transport públic i per demanar una tarificació social d’aquestes, sota el lema “Prou abusos! El transport públic és un dret, no un privilegi!” Podeu llegir el comunicat al web de la FAVB.
Paral.lelament, als barris i pobles de l’àrea metropolitana es convoquen concentracions a les 19h i colades per assistir a la concentarció convocada per la FAVB.
A St. Andreu de Palomar, a la plaça Orfila, davant la parada de metro de St. Andreu (L1).
A Sagrera, a la sortida d’Hondures del metro de Sagrera (L1, L2, L9, L10 iRenfe).
A Nou Barris, a la plaça Llucmajor, davant de la parada de metro de Llucmajor (L4).
A Nou Barris, davant la parada de renfe de Torre Baró (L11).
A la Trinitat Nova, davant la parada de metro de La Pau (L2)
A Gramenet de Besòs, a la plaça de la Vila, davant de la parada de metro de Sta. Coloma (L1).
A l’Eixample, al passeig de St. Jjoan, davant de la parada de metro d’Arc de Triomf (L1).
A Gràcia, al carrer Gran de Gràcia, davant la parada de metro de Fontana (L3).
A Horta, al carrer Tajo amb el carrer Baixada de la Plana, davant de la parada de metro d’Horta (L5).
A la Pompeu Fabra,
A Castelldefels, a la plaça de l’Estació davant de la parada de renfe de Castelldefels (R2).
El CSO La Gordíssima és un espai alliberat i autogestionat ubicat al carrer Pons i Gallarza del poble de Sant Andreu de Palomar. La finca, que portava més de dotze anys abandonada pel seu propietari i ja havia estat okupada durant quatre anys per un grup de noies, es va tornar a alliberar la nit del 15 de novembre de 2008. Des de llavors i fins ara, la voluntat ha estat obrir l’espai al poble, crear un projecte cultural nascut de les necessitats del veïnat que el districte no satisfà -com veiem, per exemple, amb la reivindicació del casal de l’Harmonia- i reclamar el dret a l’habitatge i un espai autogestionat allunyat de polítiques institucionalistes i d’interessos econòmics.
Des de fa més de cinc anys, La Gordíssima acull tota mena d’iniciatives: taller de cervesa artesana, assajos artístics, xerrades i debats, projeccions de pel·lícules i documentals, presentacions de llibres, col·lectius i campanyes, autoassessorament laboral i d’habitatge… També és l’espai de reunió de diversos grups andreuencs i de prop, molts dels quals poden autogestionar-se a través de les cafetes. S’hi fan menjadors vegans econòmics, concerts de música en viu, berenars, cabarets, festes… En definitiva, és un centre social viu i obert al poble, un espai de trobada del veïnat des d’on es vehiculen diverses lluites i on prenem consciència i ens enriquim personalment i col·lectivament per contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a la creació d’un moviment subversiu contra el capitalisme i el patriarcat.
Però, una vegada més, tot això es troba en perill perquè la propietat, emparada per les mateixes lleis que avalen els desnonaments sense tenir en compte les persones ni la justícia social, ha reactivat el procés de desallotjament.
Tot això passa en un context creixent de repressió econòmica, policial, judicial i mediàtica contra la població civil que s’organitza i crea xarxes de relació col·lectiva per fer front a les polítiques que volen silenciar i apaivagar l’emancipació i l’autoorganització del poble. Unes polítiques impulsades, a Sant Andreu, per un Ajuntament que encausa veïns per defensar els drets laborals i de vaga; multa i precinta espais associatius i culturals com Diables, el Rock’nTrini i La Biblio; promou projectes especulatius que pretenen carregar-se el Casc Antic, i dificulta l’accés del veïnat a uns espais que són de totes, com la Fabra i Coats.
Malgrat tot, nosaltres continuarem obrint el CSO, fent-hi les activitats programades amb normalitat i amb il·lusió, perquè el poble necessita un centre social on poder dur a terme tota una sèrie d’actes polítics i socials de manera autogestionada i sense el control ni la tutela del poder polític, econòmic, policial i judicial.
Comentari: Concentració de suport a la manifestació del mateix dia a Bilbao, en suport a la històrica demanda del retorn de les preses basques a presons basques (euskal presoak euskal herrira). El govern espanyol boicoteja el procés de pau i ni tan sols fa aquest gest. Més info: http://www.tantaztanta.info
Les Guilleries seran un cop més bressol de nouvinguts, però aquesta vegada, no de torres metàl•liques causants del seu detriment sinó d’un replegament de gent de totes de les contrades amb ganes de gaudir-ne per un dia, i encara més, de seguir-ho fent dia rere dia. El proper diumenge dia 12 de Gener, habitants de Santa Coloma, Riudarenes, Sils, voltants i llunyanies sota la mateixa inquietud compartiran un matí reivindicatiu participant a la caminada popular organitzada com un dels actes centrals dins de la campanya cap a la consulta Popular sobre la MAT del proper 26 de Gener. La caminada, organitzada conjuntament per No a la MAT Selva i l’Agrupament Escolta i Guia Roca Guillera, culminarà amb activitats informatives i dinàmiques sobre què és i què suposa la MAT encarades a totes les edats i inclourà el bon regust d’una botifarrada. Per aquest motiu, els organitzadors insisteixen en que és una activitat pensada per a tota la família i animen a qualsevol que es preocupi pel territori a participar-hi.
Cicle de Cinefòrum sobre Cinema Gitano, durant tot el mes de gener a les 19.00 hores. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos!
Diumenge 12/01: “Lola vende cá” Dir. Llorenç Soler: 2000, 92′
Lola va ser adoptada, acabada de néixer, per una família on ha crescut en els costums i les tradicions gitanes. A punt d’acabar el batxillerat Lola es planteja, en contra de la seva família i el seu entorn social, continuar els estudis i fer la carrera de magisteri. Però just en aquest moment apareix l’amor en la figura de Joan, un gitano de la seva edat. La noia es debat entre seguir els dictats del seu cor i formar una família, amb les obligacions que això comportaria, o bé seguir el seu impuls de continuar estudiant, malgrat els costums gitanes.
Del sud al nord: experiències de Sobirania Alimentària, Educació Ambiental i Feminismes
Adreça
Ateneu Flor de Maig. C/ Doctor Trueta, 195
Descripció
El proper dimarts 14 de gener comencem l'any amb la visita de dues experiències d'Andalusia i d'Euskal Herria que volem compartir. Totes dues tenen en comú que realitzen la seva tasca al voltant de la Sobirania Alimentària des de l'educació ambiental o la difusió i la comunicació, i que han reflexionat sobre les relacions de gènere i la necessitat d'incorporar el feminisme en les seves pràctiques:
El David Herrera ve d'una associació d'educació socioambiental, "El Enjambre sin Reina" de Sevilla, que desenvolupa diferents projectes com tallers formatius d'horts urbans, l'impuls d'una Aula Cultural i Ambiental - l'Ecolocal o la organització d'unes jornades de Sobirania Alimentària i Gènere. La Leticia Urretabizkaia és coautora del llibre "Las mujeres baserritarras: análisis y perspectivas de futuro desde la Soberanía Alimentaria", que analitza la situació de les dones baserritarras i la incidència i les polítiques públiques en el marc de l'activitat agrària i el desenvolupament rural.
Ens trobem amb elles i amb totes vosaltres dimarts 14 de gener a les 19.30 a l'Ateneu Flor de Maig, al carrer Doctor Trueta, 195. (Metro Llacuna).
La FIRALLIURE és un lloc i un moment en el que pots donar el que vulguis (o res), i emportar-te el que vulguis (o res); no es tracta d'una activitat d'intercanvi, sinó de gratuïtat. Participa-hi tant donant objectes concrets (roba, discos, llibres, joguines, pelis…) com aportant “habilitats personals” (teatre, dibuix música, poesia, xerrades, malabars, menjar, somriures…), i agafant el que necessitis. És una idea que pretén fomentar i afavorir una actitud de donar i rebre, en l’àmbit material, social, psicològic i espiritual, totalment desinteressada i altruïsta.
Quatre grups musicals participaran en el concert del dia 18, a favor de la campanya Save Menorca en relació a la remodelació de la carretera general de Menorca.
Swing i Rithm & Blues amb Gonzo y amigos, cordes clàssiques amb Quartet Aguinaga, jazz cantat amb Rut Florit i Suso Gonzalez, i l'estil tradicional divertit i d'avui amb Sonadors de Son Camaró. Aquest és el programa previst, a partir de les 22:30 h, a l'Akelarre Up de Maó.
Un bon motiu per passar una vetlada agradable, col·laborar amb la campanya i també per a conèixer una mica més la problemàtica d'aquest projecte d'intervenció sobre la principal carretera de l'illa. S'ha previst una entrada donatiu de 5 euros.
Durant tot el mes de gener el cicle serà sobre Cinema Gitano. Tindrem mantetes i infusions per escalfar-nos! Cada diumenge a les 19.00 hores!
Diumenge 19/01: “Gadjo Dilo” Dir. Tony Gatlif: 1998, 100′
Gadjo Dilo significa el paio boig en romaní. El paio, en aquest cas, és Stéphane, un jove francès que viatja a Romania buscant una cantant misteriosa. Només la música li permet superar les diferències culturals, facilitar la seva integració al grup, i trobar l’amor …
“En un viatge a les muntanyes del sud-est mexicà a la frontera amb los Estats Units, el sotscomandant Marcos i el poble de Mèxic dibuixen el rostre oblidat d’un país. Una celebració de la lluita per la terra i la dignitat”
Aquest dijous, GOB Menorca organitza una xerrada informativa amb posterior debat sobre el dragatge del port de Maó. La llarga polèmica relacionada amb la contaminació existent en els fangs del port maonès es ve arrossegant des de 2009, quan es va fer el primer estudi per justificar el dragatge. La preocupació per evitar que els contaminants s'aboquin al mar, ha provocat importants mobilitzacions.
La renovació de la cúpula d'Autoritat Portuària ha obert un nou escenari, que està facilitant el diàleg. En aquest nou marc, el GOB està plantejant algunes actuacions per mirar de trobar solucions que siguin viables per a totes les parts, però que presentin totals garanties ambientals.
El procés escara està obert. Però per explicar les noves informacions i les propostes que s'estan analitzant, s'organitza aquest acte, obert a totes les persones interessades. Serà el dijous 23, a les 20:15 h, al local del Molí del Rei (Camí des Castell, 53 de Maó).
FOGUERONS A RASPALL 2014 Per l’educació pública i la llengua encenem la flama de la revolta
Dijous 23/01 18.30 h – “Perspectives de l’educació avui a les illes Balears i Pitiüses” amb Iñaki Aicart (portaveu de l’Assemblea de docents de les illes, Plataforma Crida), amb pica-pica a càrrec de L’Armadillo La Violeta (C/ St. Joaquim 12)
A Barcelona s’intensifica, en un violent enfrontament, l’odi de dues famílies gitanes rivals: “Els Tarantos” i “Els Zorongos”. Rafael, el Taranto coneix, en el marc singular d’un casament, a Juana, La Zoronga. Els dos joves, envoltats per la màgia de la festa, es juren amor etern amb un pacte de sang. Després d’una nit d’amor, descobreixen amb desesperació que pertanyen a les dues famílies rivals. Angoixes, la mare Taranta, seduïda per l’embruix del ball de Juana, supera l’odi familiar, però Rosendo el pare Zorongo es nega acceptar l’enllaç.
Després de la 'primavera àrab', on la població es van revoltar contra els règims dictatorials i corruptes que els governaven per a exigir llibertat, democràcia i major desenvolupament econòmic, la situació s'ha enquistat a Egipte i Síria. Els mitjans de comunicació van plens de notícies, però no sempre aclareixen què està passant en aquests països.
La xerrada estarà a càrrec de:
Marc Almodóvar és periodista i coordinador del bloc 'Egipte rere la barricada' (egiptebarricada.blogspot.com), així com col·laborador habitual del setmanari 'La Directa'. Des de fa anys segueix els moviments polítics i socials de protesta a Egipte, especialment vinculats a les mobilitzacions obreres i antirepressives. Autor dels documentals 'Erhal –Vés-te’n- Diari de la Plaça Tahrir', i 'Dones que valen per 100 homes', sobre les mobilitzacions obreres a Egipte i de 'BCN Thematic Park', sobre els efectes del turisme massiu a la ciutat comtal. Recentment ha publicat el llibre 'Egipte rere la barricada: Revolució i contrarevolució més enllà de Tahrir', a l’editorial Virus.
Txell Bragulat és activista i membre de SODEPAU, organització de solidaritat internacional amb gairebé 20 anys d’experiència i compromís teixint complicitats i construint ponts entre les societats d’una riba i l’altra del Mediterrani amb una clara vocació de transformació social. Directora de la 'Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya' que pretén mitjançant la cultura i l’expressió artística contribuir a canviar la imatge i els estereotips sobre el món àrab i mediterrani.
Presentació del llibre "Conversa entre Arcadi Oliveres i Celestino Sánchez. Al rescat de la democracia" A carrec de Arcadi Oliveres a la llibreria "En su tinta"
Adreça
Badosa, 17. 08016 - Barcelona
Descripció
Arcadi Oliveres presenta el llibre "Conversa entre ARCADI OLIVERES i CELESTINO SÁNCHEZ - El rescat de la democràcia" a la llibreria "En su tinta" a Nou Barris, carrer Badosa, 17, molt a prop del Casal de la Prospe (M)Vía Júlia - L4
Democràcia del 99% de la població, Dret a decidir, Fi de cicle, Fracàs de la Transició, 15-M, Procés Constituent…
Arcadi Oliveres, reconegut activista per la justícia social, i Celestino Sánchez, actiu Iaioflauta, conversen sobre temes claus per a la superació dels nostres problemes actuals, sobre la necessitat d’una nova política.
Des de l´antifranquisme fins a un moviment ciutadà en ple segle XXI, ens ofereixen la mirada privilegiada de dues democràcies: una democràcia devaluada esclava dels bancs i de les elits financeres i una democràcia nova, de futur, que ha d´arribar des d’allò comú, del 99%, de tota la ciutadania.
“A Catalunya, a Espanya i a Europa les institucions públiques són com el consell de direcció d’una gran empresa multinacional, de la banca.”
“No hem de perdre l’esperança, podem canviar les coses; hem de ser conscients que el poder respon als interessos creats d’unes minories econòmiques i polítiques, però el poder també ha de respondre a la voluntat popular.
| 0.788247 |
curate
|
{"ca": 0.9618945322489898, "es": 0.0184645286686103, "pt": 0.008337169454247865, "fr": 0.005677458953506215, "en": 0.003426934683647895, "it": 0.0003068896731624981, "eu": 0.0018924863178354048}
|
http://www.directa.cat/tag/12-doctubre
|
mc4_ca_20230418_16_172169
|
Costums sobre termenals, camins i aigües – Vademècum
22juny 2014 3 gen. 2016
:: Costums sobre termenals, camins i aigües, estudi introductori a cura de Jesús Burgueño, Barcelona: Societat Catalana de Geografia: Institut d’Estudis Catalans, 2013, xxvii + 134 p. ISBN 978-84-9965-188-0. [Edició facsímil de Costumari català, II: Costums sobre termenals, camins i aigües, en terres de pagès, recollits per l’Oficina d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya, Barcelona: Impremta Casa de Caritat, 1921] ::
L’Oficina d’Estudis Jurídics -organisme de la Mancomunitat de Catalunya que va estar en actiu entre 1918 i 1924-, va publicar el 1921 el segon volum del Costumari català. Al preàmbul del primer lliurament, dedicat als Usos i costums de bon pagès sobre boscos i arbredes (Barcelona, 1920, posteriorment reeditat i ara consultable en versió digital des del Fons antic de la UPC), s’afirmava que l’objectiu del Costumari era “concretar i metoditzar els costums jurídics catalans en forma que esdevinguin fàcilment consultables”. Per “costums” s’entenien “no […] els històrics, sinó […] els costums vius”, que, en el cas del segon volum, se centraven en “tres servituds rústiques cabdals”: les pràctiques consuetudinàries que regien la construcció, la gestió i el dret de fites, camins i aigües.
Els compiladors del segon volum del Costumari van reunir la informació proporcionada per “propietaris, comparets, terratinents, masovers, parcers, arrendataris, minaires, pastors i altres experts” de Catalunya i les Illes a través d’enquestes i entrevistes. En va sortir una primera versió, que va ser sotmesa a la revisió de col·laboradors. D’aquest estadi inicial del projecte es conserven alguns exemplars anotats, entre els quals destaca l’actual ms. 1632 de la Biblioteca de Catalunya, una primera versió impresa provisional amb anotacions manuscrites que recullen les esmenes i els suggeriments recollits durant la fase de revisió i que passarien, més o menys refoses, a la versió definitiva, que el lector pot consultar ara en facsímil gràcies a la iniciativa de la Societat Catalana de Geografia.
La recuperació d’aquest text eminentment pràctic, que era al·legat com a prova de costum davant d’un tribunal, escrit amb un llenguatge que evita l’especialització jurídica per tal de ser entès pel públic a qui s’adreça, i que es completa amb un llarg glossari final, interessa des de diversos punts de vista, sobretot jurídic, geogràfic i lingüístic -és una de les fonts del DCVB. La seva lectura també despertarà una certa nostàlgia en les generacions per qui aquests costums van ser vigents durant anys i donarà contingut a les fites i termes que encara veiem quan caminem per boscos i camps.
Els costums que aplega són d’alt interès per a tothom que tingui terra de pagès o que, encara que no en tingui, hi hagi d’intervenir; perquè les qüestions a les quals fan referència atanyen fins i tot a aquell que es limiti a travessar-les fent via enllà.
Etiquetes: Dret, Geografia
Anterior Orenetes i pardals
Següent Bilingües amfilingües
Jordi codina ha dit:
8 oct. 2017 a les 20:22
M’agradaria adquirir un exemplar del volum II Costumari català. Costums sobre termenals, camins i aigües en terres de pagès.
9 oct. 2017 a les 9:41
Bon dia, ho pot fer a través de la botiga en línia de l’editor, l’Institut d’Estudis Catalans: http://publicacions.iec.cat/index.do
| 0.867466 |
curate
|
{"ca": 0.978494623655914, "en": 0.014635603345280765, "fr": 0.006869772998805257}
|
https://mariatoldra.com/2014/06/22/costums-sobre-termenals-camins-i-aigues/?like_comment=771&_wpnonce=80df91f4ac
|
macocu_ca_20230731_4_313294
|
26 de març 2012
CONCERT DUO MEDITERRANI, 14 d'abril 19h, Nau Ivanow
| 0.563009 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_16_214137
|
Descripci�:Concert de fi de curs, amb els grups corals i instrumentals de l�Escola Municipal de M�sica de Valls. Organitza: Escola Municipal de M�sica Robert Gerhard.
Lloc: Sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs
Descripci�:FICMA: Cinema i Medi Ambient. Mostra del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient. Projecci� de la pel�l�cula Jo vaig comprar una selva tropical. Organitza: Regidoria d'Urbanisme, Habitatge i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Valls i Institut d'Estudis Vallencs.
Lloc: Sala d�actes de Casa Caritat
Descripci�:Acte commemoratiu del 10� aniversari del Punt �mnia de Valls (2002-2012) i presentaci� d'un nou cicle de xerrades 2.0. Xerrada Inaugural a c�rrec de Ricard Faura, responsable Serveide Societat del Coneixement del Departament d�Empresa i Ocupaci� de la Generalitat de Catalunya.
| 0.711591 |
curate
|
{"ca": 0.8602941176470589, "pt": 0.06495098039215687, "es": 0.07475490196078431}
|
http://www.ajvalls.org/default.asp?web=agenda&tipus=asp&Dia=13&Mes=6&Ano=2012&data=19/06/2012
|
oscar-2301_ca_20230418_1_45599
|
Subscriu-te al butlletí del Fresc per rebre tota la informació del Festival abans que ningú i beneficiar-te d’ofertes i descomptes per a alguns espectacles i activitats.
* camps obligatoris
Adreça de mail *
El teu nom
Els teus cognoms
El teu codi postal *
Quins són els teus interessos principals?
Sisplau, digue'ns quins són els tipus d'espectacles que t'interessen més:
Teatre Música Paraula (lectures dramatitzades, poesia...) Escena Familiar Tots
Et podràs esborrar de la llista de distribució del Fresc Festival amb l'opció que apareix als nostres mails.
Per a més informació sobre privacitat visita https://www.frescfestival.cat/avis-legal-i-politica-de-privacitat/
Més notícies
El Fresc 22 arriba a l’equador amb bons resultats d’assistència
7 de juliol de 2022
El Fresc 2022 escalfa motors amb el 50 per cent de les entrades venudes
21 de juny de 2022
‘Els ocells’, de la companyia La Calòrica, s’afegeix al programa del Fresc Festival Sabadell 2022
13 de maig de 2022
Setze espectacles de teatre, música i paraula a la cinquena edició del Fresc Festival de Sabadell
22 d'abril de 2022
Marina Rossell, la Balkan Paradise Orchestra, Roger Mas i el ‘Hamlet.01’ d’Enric Cambray, primeres confirmacions del Fresc 2022
1 d'abril de 2022
18 juliol 2022
El Fresc 22 es tanca amb més de 2.500 espectadors i s’acosta al 80 per cent d’ocupació
El Fresc, el Festival d’Estiu de Sabadell, ha tancat la seva cinquena edició amb molt bons resultats, tant pel que fa a l’assistència com a la qualitat artística dels espectacles inclosos al programa. En concret, 2.548 persones han passat pels Jardinets de la Fundació 1859 Caixa Sabadell per gaudir d’alguna de les 15 propostes que finalment s’han pogut veure entre el 26 de juny i el 14 de juliol, després de la suspensió de dues de les sessions, una per causes meteorològiques i l’altra per motius de salut. El Fresc ha posat en venda un total de 3.192 localitats, de forma que l’índex d’ocupació d’aquesta cinquena edició ha estat del 79,8 per cent.
“És un excel·lent resultat per a una edició especial, no només per tractar-se de la cinquena, sinó també perquè era la primera que es podia realitzar amb normalitat després de la pandèmia”, remarca el director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Joan Carles Sunyer. “A la vista d’aquestes xifres podem dir que el Fresc ha recuperat l’afluència habitual”, afegeix. La Fundació 1859 Caixa Sabadell organitza el Festival amb el BBVA com a partner principal.
El Fresc22 ha registrat també sis sessions amb entrades exhaurides. Es tracta de les obres de teatre Ni rastre de qui vam ser (Fel Faixedas i Carles Xuriguera) i Els ocells (La Calorica); els concert de Marina Rosell, l’espectacle músico-teatral Tenors (companyia Illuminati) i els recitals poètics Fil de Memòria (amb Pere Arquillué) i Temps fràgils (amb Jordi Boixaderas).
Més enllà de les xifres, els organitzadors fan també una molt bona valoració artística. “El Fresc es consolida com un festival amb una programació eclèctica i de molta qualitat, amb espectacles que fins i tot ens atreviríem a dir que adquireixen una altra dimensió gràcies al magnífic espai que és l’Amfiteatre dels Jardinets”, assenyala Sunyer. “Volem continuar sent una oferta estiuenca basada en el teatre, la música i la paraula i, sobretot, un festival de dimensions humanes, tranquil, reposat i sense massificacions”.
Festival supralocal
L’edició del 2022 del Fresc també ha consolidat la capacitat del festival d’irradiar més enllà de Sabadell. Tal i com va passar en l’edició del 2021, un 40 per cent dels espectadors procedeixen de municipis de fora de Sabadell, segons es desprèn de l’anàlisi de les dades de venda online de localitats. “Tenim molt públic de pràcticament totes les poblacions del Vallès Occidental, molta assistència des de Barcelona i molta gent que ve cada cop de més lluny. Aquest any, en concret, hem tingut espectadors de 57 poblacions”, relata Joan Carles Sunyer per qui això “significa que el Fresc no és només un festival artístic sinó també un factor de dinamització cultural, comercial i econòmica de la ciutat en l’època estiuenca”.
El Fresc manté la bona valoració per part del públic, a tenor d’un primer anàlisi de les enquestes de satisfacció realitzades després de cada espectacle i de les quals encara s’estan recollint dades. La programació, el tracte a l’espectador i el ticketing són els aspectes més ben valorats. A més, la majoria d’espectadors/es enquestats qualifiquen amb un 8.7 sobre 10 la seva experiència al Fresc i creuen ‘Molt probable’ que recomanin el Festival d’Estiu de Sabadell a d’altres persones.
| 0.812046 |
curate
|
{"ca": 0.9469630281690141, "en": 0.008362676056338027, "pt": 0.0035211267605633804, "fr": 0.0022007042253521128, "es": 0.03895246478873239}
|
https://www.frescfestival.cat/fresc-22-valoracio-final-espectadors-index-ocupacio/
|
oscar-2301_ca_20230418_6_76896
|
La nau Parker, la primera que entra a l'atmosfera d'una estrella, va estar cinc hores en contacte amb el plasma solar
Sònia Sánchez
2 min
La sonda solar Parker de la NASA ha sigut la primera a tocar mai l'atmosfera solar. NASA
Leer en castellano
BarcelonaPer primer cop, una nau construïda per l'ésser humà ha tocat el Sol. I amb això s'ha assolit una nova fita espacial per a la humanitat: la primera vegada que fem una visita directa a una estrella. Ho ha fet la sonda solar Parker, de la NASA, que ha entrat a l'atmosfera solar, ja que l'estrella no té una superfície sòlida com la de la Terra on es pugui aterrar, i s'hi ha quedat cinc hores, en contacte directe amb el plasma del Sol. En aquesta zona on ha estat la nau, per sota del límit de la corona solar que es coneix com a superfície crítica Alfvén, la pressió i l'energia del camp magnètic del Sol són més fortes que la pressió i l'energia de les partícules.
La fita es va aconseguir el 28 d'abril del 2021, durant el vuitè vol per la corona solar d'aquesta sonda, que s'havia enlairat de la Terra el 2018. "Esperàvem que tard o d'hora ens trobéssim amb la corona almenys durant un curt període de temps, però és emocionant que ja ho hàgim assolit", deia Justin Kasper, autor principal d'un nou article sobre la fita publicat a Physical Review Letters i professor de la Universitat de Michigan.
Les dades de la sonda van trigar mesos a arribar a la Terra i els científics van haver de fer comprovacions durant uns mesos més per confirmar que realment s'havia aconseguit. La sonda Parker es va situar a 13 milions de quilòmetres del centre del Sol, just per sota dels 13,8 milions de quilòmetres on es considera que se situa el límit de la superfície crítica Alfvén. Així, es va creuar aquest límit per primer cop per entrar a l'atmosfera solar.
Els investigadors han comprovat que la superfície crítica d'Alfvén conté arrugues provocades per camps magnètics, segons explica un altre article de l'American Physical Society. La sonda va entrar i sortir de la corona solar fins a tres cops durant el seu contacte. Les dades que ha proporcionat i les de futurs contactes amb l'atmosfera solar permetran als investigadors entendre millor l'origen del vent solar, saber com s'escalfa i com s'accelera cap a l'espai. La intenció dels científics és que després d'aquest primer contacte, la nau s'apropi cada cop més al Sol i se submergeixi en la seva corona fins al final de la missió, prevista per al 2025.
"El fet que la sonda solar Parker hagi tocat el Sol és un moment important per a la ciència solar i una gesta realment notable –apunta Thomas Zurbuchen, administrador associat de la direcció de missions científiques de la NASA–. Aquesta fita no només ens proporciona una visió més profunda de l'evolució del nostre Sol i dels seus impactes en el nostre sistema solar, sinó que tot el que aprenem sobre la nostra pròpia estrella també ens ensenya més sobre les estrelles de la resta de l'Univers".
Contingut elaborat per
Sònia Sánchez
Més de la secció
Ciència i medi ambient
Eudald Carbonell: "M’he avançat i ja parlo de després del col·lapse. És inevitable, ens n’anem en orris"
| 0.803433 |
curate
|
{"ca": 0.9913294797687862, "fr": 0.0016056518946692357, "mk": 0.0012845215157353885, "es": 0.005780346820809248}
|
https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/sonda-nasa-sol-toca-cop_1_4212760.html
|
crawling-populars_ca_20200525_9_65800
|
L'Aldea, Tarragona, España
Torre de Burjassénia de L’Aldea
Visited 1157 times, 1 Visit today
Des de l’any 1995, i envoltat d’un paisatge im Read More…
Read More…
Read More…
A Ebre.com tens tota la informació sobre els parcs, llocs d’interés, restaurants, allotjaments, excursions i activitats.
T’oferim la possibilitat d’afegir el teu negoci gratis i opinar sobre els llocs.
© 2015 Ebre.com. Powered and developed by Ofitec
OR use your account
Registration is disabled on this website.
Already have an account? Sign in
| 0.420425 |
curate
|
{"es": 0.0533596837944664, "fr": 0.09288537549407115, "en": 0.30632411067193677, "ca": 0.5079051383399209, "uk": 0.039525691699604744}
|
: /torre-de-burjassenia/
|
mc4_ca_20230418_2_77283
|
Pla d'estudis del Grau en Mitjans audiovisuals | Tecnocampus
Pla d'estudis 2019/20
Pla d'estudis (131.58 KB)
Pràctiques externes (184.98 KB)
HISTÒRIA DELS AUDIOVISUALS I VIDEOJOCS (6 ECTS)
LLENGUATGE I EXPRESSIÓ AUDIOVISUAL (6 ECTS)
IL·LUMINACIÓ (4 ECTS)
EQUIPAMENTS I TÉCNIQUES FOTOGRÀFIQUES (4 ECTS)
ECONOMIA I ADMINISTRACIÓ D'EMPRESES (6 ECTS)
ANÀLISI FÍLMICA (6 ECTS)
DIBUIX I ANIMACIÓ 2D (6 ECTS)
PRODUCCIÓ SONORA (4 ECTS)
GUIÓ INTERACTIU (6 ECTS)
REALITZACIÓ TELEVISIVA CONTEMPORÀNEA (4 ECTS)
DISSENY 3D (6 ECTS)
PRODUCCIÓ I PROGRAMACIÓ D'APLICACIONS INTERACTIVES (4 ECTS)
GESTIÓ I DIRECCIÓ D'EMPRESES (4 ECTS)
POSTPRODUCCIÓ D'ÀUDIO (6 ECTS)
FOTOGRAFIA DOCUMENTAL I (6 ECTS)
LOCUCIÓ I DOBLATGE (4 ECTS)
DIRECCIÓ DE FOTOGRAFIA I CINEMATOGRAFIA DIGITAL (10 ECTS)
GESTIÓ DE PROJECTES (4 ECTS)
VIDEOMAPPING I INSTAL.LACIONS INTERACTIVES (6 ECTS)
FOTOGRAFIA DOCUMENTAL II (4 ECTS)
DIRECCIÓ CINEMATOGRÀFICA (6 ECTS)
ANIMACIÓ I EFECTES ESPECIALS (6 ECTS)
ENTORNS TRANSMÈDIA: MITJANS, MULTIPLATAFORMA I TRANSMEDIALITAT (6 ECTS)
NOVES TECNOLOGIES AUDIOVISUALS (4 ECTS)
NOCTURNITAT I CULTURA: IL·LUMINACIÓ NOCTURNA (6 ECTS)
TÈCNIQUES DE SONORITZACIÓ D'ESPAIS (6 ECTS)
TELEVISIÓ: PRODUCCIÓ, REALITZACIÓ I EMISSIÓ (6 ECTS)
PRÀCTIQUES RADIOFÒNIQUES (6 ECTS)
FICCIÓ SERIADA: GUIÓ I REALITZACIÓ (12 ECTS)
DOCUMENTAL DE CREACIÓ: GUIÓ I REALITZACIÓ (12 ECTS)
| 0.447716 |
curate
|
{"ca": 0.5875190258751902, "pt": 0.03576864535768645, "en": 0.3767123287671233}
|
https://www.tecnocampus.cat/ca/grau/mitjans-audiovisuals/pla-estudis
|
mc4_ca_20230418_12_717460
|
» Els Matxos afronten el repte més ambiciós i social | EL9NOU.CAT
Els Matxos afronten el repte més ambiciós i social
Diumenge se’n fa la setzena edició, amb cinc recorreguts i sortida i arribada a Torelló
Els Matxos es fan grans. La setzena edició de la cursa Pels Camins dels Matxos arriba aquest diumenge amb el repte de ser la més multitudinària i amb canvis importants respecte a la passada edició.
La incorporació del Tastet de Matxos –el nou recorregut de 23 quilòmetres i 2.800 metres de desnivell acumulat–ha fet que la prova incrementi notablement la participació i hagi passat dels 600 inscrits de l’any passat a gairebé un miler d’enguany. Tot un repte per a l’organització, que va a càrrec del Centre Excursionista Torelló (CET). Competiran diumenge en cinc recorreguts: el Tastet (amb prop de 230 inscrits) i la prova clàssica, Pels Camins dels Matxos (amb 650 inscrits), un recorregut sencer de 63 quilòmetres i 6.200 metres de desnivell acumulat del qual es deriven tres recorreguts més de 48, 53 o 56 quilòmetres escurçant en funció dels pics que es pugen.
El recorregut ja és un clàssic. Sortida de Torelló, ascens a Bellmunt, Puigsacalm i Cabrera i retorn a Torelló. Un camí exigent però que permet alhora descobrir racons gairebé privilegiats de l’entorn.
Enguany, però, la cursa ha optat per cuidar molt el vessant social. La creació dels Dorsal Solidari així com la potenciació del projecte Matxitus han estat claus. Empreses com Axilone, Tesem o Cata i entitats com l’agrupament escolta de Torelló hi han participat comprant un dels Dorsals Solidaris, dels quals es dona tota la recaptació al Casal Cívic de Torelló amb l’objectiu d’ajudar la gent gran de Torelló en situació de risc perquè utilitzi el menjador del centre.
En l’apartat de Matxitus, enguany l’organització hi ha volgut sumar els més petits. Durant aquesta setmana s’ha fet un treball a les escoles treballant aspectes de l’entorn i diumenge a les 9 del matí els nens es podran apuntar a una descoberta pel territori que sortirà del cementiri de Sant Pere i al qual s’hi pot inscriure qui ho vulgui a través de la web dels Matxos.
En l’apartat purament esportiu el duel Jessed Hernández (Inverse) i Ernest Ausiró (Buff), que va acabar amb un agònic esprint a l’edició del 2016, es podria repetir. Els dos atletes tornaran a ser sota l’arc de sortida d’una prova que comença a 2/4 de 7 del matí a la plaça de la Sardana. La sortida del Tastet serà dues hores després, a 2/4 de 9. La plaça també serà el punt final de la prova en un espai reformulat i amb servei de restauració per a públic i participants.
Centre Excursionista TorellócursaPels Camins dels MatxosTastet de Matxos
| 0.856424 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://el9nou.cat/osona-ripolles/esports/els-matxos-afronten-el-repte-darribar-al-miler-de-corredors/
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_5600
|
Ja vinc denunciant el fet des de fa temps. I qui no conegui el cas dirà com és posssible. Doncs perquè el que han de pagar per fer el canal, la xarxa de distribució, etc., és una quantitat tan elevada que un pagès normal o fins i tot benestant no s'ho pot permetre. Què passa llavors? Es va complint el programa del sistema: aquests pagesos han de malvendre o llogar a preus baixos les seves finques. I qui? A multinacionals, siguin catalanes o fins i tot de fora.És el que explica avui el diari SEGRE, amb diversos exemples. A Castelldans (les Garrigues), l'empresa Bodegas Torres ha plantat 450 hectàrees de vinya, quan el que s'havia d'haver fet és deixar aquest conreu en mans dels pagesos de sempre, que aquests haguessin venut el seu producte a un preu raonable, si cal a la mateixa companyia, i haguessin pogut continuar vivint dignament de la pagesia. Però a la Generalitat, sigui l'actual o la del Tripartit, tant se'ls en fot els pagesos, com els petits botiguers, els ramaders... I tot plegat, davant el silenci de la Unió de Pagesos.Però ben mirat, en aquests país, li importa a algú pagesia catalana i el seu futur?
La agricultura es tan o mes productiva que molts funcionaris o gent amb sou public o viuen de subvencions que no fan res .Es problema del pagesos son els seus caps. Si no posen a gent perquè defensi el seus interesos i posen a cazics passa això.No potser , per exemple.que una fundació multicultural rebi milions de subvencions per no fer res i els pagesos que donen de menjar a tota aquesta gentola malviuen amb 4 calers. Això es un gran defecte del sistema que tenim
Tens raó, però és el que dius, els pagesos continuen votant fidelment els partits que els proten a la ruïna. Són així de ruquets, què hi farem!
Emilio escrigué: Tens raó, però és el que dius, els pagesos continuen votant fidelment els partits que els proten a la ruïna. Són així de ruquets, què hi farem!A Ponent suposo que els pagesos de tota la vida seran fans del Pujolet, no?
| 0.864183 |
curate
|
{"ca": 0.9969403365629781, "it": 0.0030596634370219276}
| |
mc4_ca_20230418_18_52944
|
Art i Memòria - Art i Memòria: Nora Ancarola "Plom-Plata". Derives obligades
Inici > Programació Cultural > Històric > Art i Memòria > Detalls - Art i Memòria: Nora Ancarola "Plom-Plata". Derives obligades
Art i Memòria: Nora Ancarola "Plom-Plata". Derives obligades
Art i memòria. Propostes artístiques contemporànies, 2018
Plom-Plata
Derives obligades
Llibre d’artista. Vídeo. La maleta de W.B.
Exposició del 17 de febrer al 2 de juliol de 2018
Plom-Plata és un arxiu que conté 17 projectes relacionats amb les derives obligades dels desarrelats, dels que han hagut de marxar involuntàriament del seu lloc d’origen (L’arrelament, ¿Dónde durmieron nuestros abuelos?). Tracta també de les tràgiques derives migratòries que tenen ben poc a veure amb el “flâneur” baudelerià i si, en canvi, es troben més a prop del passejant benjaminià, dels moments íntims i intransferibles: Moments de plom (La maleta kafkiana, Trauma, Imatge i memòria).
Cada fitxa fa referència a algun fet del passat, que es contraposa a un present que ens condueix a reflexionar sobre el problema dels genocidis contemporanis i les seves conseqüències vitals. Els relats són petites històries que defineixen el difícil encaix entre les trajectòries individuals i els esdeveniments col·lectius (La narració històrica, El poder de la imatge, Riu de plata).
L’obra, d’una banda, es planteja com un modest exercici de recuperació d’utopies (Ciutat de l’immigrant, La utopia Zamenhof) i de visualització de noves propostes de reflexió a l’entorn de la realitat (El pressentiment, La gestió del malestar, Cases per a tothom); de l’altra, s’articula en forma d’homenatge personal als que varen patir les conseqüències de les guerres i l’exili, dos elements estructurals de les nostres societats contemporànies.
| 0.678532 |
curate
|
{"ca": 0.9424829157175398, "en": 0.0387243735763098, "sv": 0.0056947608200455585, "pt": 0.003416856492027335, "es": 0.00968109339407745}
|
http://www.museuexili.cat/index.php?option=com_eventlist&view=details&id=308:art-i-memoria-nora-ancarola-qplom-plataq-derives-obligades&Itemid=212&lang=ca
|
macocu_ca_20230731_8_533810
|
Nova agenda de l'escoltisme i el guiatge pel curs 2012-1013!
Aquest curs els i les caps us trobareu una agenda nova respecte edicions anteriors; us trobareu una agenda federativa. I què vol dir això? Doncs que hem treballat de valent per incloure i resumir en 40 pàgines la informació més rellevant d’Acció Escolta de Catalunya, Escoltes Catalans i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Hem seleccionat aquella informació que ens permetrà conèixer millor tot l’entremat d’agrupaments, d’escoles de formació, de fundacions i de terrenys d’acampada o centres escoltes que conformen el teixit escolta i guia de Catalunya i mundial; aquest teixit que està format per i per a vosaltres.
Esperem que us sigui una eina útil i esperem els vostres comentaris per fer-la encara millor de cara el curs vinent.
| 0.814216 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_13_335099
|
Oriol Pibernat | EINA
Historiador i dissenyador. És Màster Oficial EEES en Mètodes i Tècniques Avançades de Recerca en Història, Art i Geografia (UNED) i Graduat en Història de l’Art. Va realitzar estudis de disseny a EINA i d’Humanitats a la UOC.
Actualment és professor del Màster Universitari de Recerca en Art i Disseny (des de 2013), del Postgrau d’Il·lustració Creativa (des de 2018) i del Grau de Disseny d’EINA des del 2012. Ha estat professor del Màster d’Estètica i Teoria de l’Art Contemporani de la UAB (2005-2009); del Màster Ecodisseny de la UPF (2002-2004); de la Diplomatura de Postgrau del curs Sostenible, Tecnologia, Desenvolupament y Desequilibris de la UPC (1997-2000). També ha estat professor associat de la Facultat de Belles Arts de la UB (1996-1998) i d’Elisava entre (1996-1998). A EINA és professor des de 1986. Va ser , Cap d’Estudis de 1997-1999 i Director d’EINA entre 1999 i 2016. Com a director d’aquest centre va ser Coordinador de la Plataforma de Centres d’Ensenyament de Disseny i Art que va impulsar el ple reconeixement universitari del disseny (2000-2007).
Professionalment ha participat en diversos projectes culturals, editorials, museístics i d’exposicions com a assessor, editor i curador.
Va col·laborar amb la catalogació i l’exposició de la col·lecció de disseny de producte del Museu del Disseny de Barcelona. En el camp de les exposicions ha comissariat La utilidad en el diseño (Madrid, Círculo de Bellas Artes 2008); Habitar el món, amb Ramon Folch i Salvador Rueda (Barcelona, Fòrum, 2004); Cultures del Treball, amb Josep Ramoneda (Barcelona, Centre de Cultura Contemporània, 2000); Equipatge pera el 2000, amb el grup teatral La Cubana (Barcelona, Centre de Cultura Contemporània, 2000); Primavera del Disseny de Barcelona 1999, festival de disseny realitzat a Barcelona en diferents localitzacions; André Ricard, el disseny del quotidià, amb Pedro Azara (Fundació Joan Miró, 1999); Error design, irtum mi object, amb Uli Marchsteiner (Kunts Halle Krems , Àustria, 1998); Homo ecologicus, por una cultura de la sostenibilidad (Barcelona, Fundació Miró, 1996); Per què ... no funciona? (Barcelona, Virreina, Ajuntament de Barcelona, 1993).
D’altra banda, ha exercit la crítica cultural publicant articles a revistes i diaris (l’Avenç, La Vanguardia, La Vanguardia/Culturas, Minerva, Revista de Occidente, Contemporanea. International art magazine, Tipográfica, etc). Té publicats llibres sobre disseny i monografies de dissenyadors.
Professionalment també s’ha dedicat a la consultoria en disseny, identitat i comunicació, realitzant projectes tant en el sector privat com per l’administració pública (Generalitat de Catalunya, Ministerio de Industria y Energía, Cambra de Comerç de Barcelona, TV3, Canal+, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, etc).
Ha tingut una activitat rellevant en l’àmbit associatiu i cultural del disseny essent escollit per a diversos càrrecs: patró i Vicepresident de la FHD, Fundació Història del Disseny (2014-2018 i 2016-2018, respectivament); Membre de la Comissió de Disseny del Consell de Cultura de Barcelona (2007-2010); Vicepresident de l’ADI FAD, Associació de Dissenyadors Industrials (2004-2006); membre de la Comissió de Publicitat Institucional de Catalunya designat pel Parlament de Catalunya (1996-1998); vocal del Consell directiu del FAD, Foment de les Arts Decoratives (1991-1995); vocal i vicepresident de la Junta directiva de l’ADI FAD, Associació de Dissenyadors Industrials (1988-1989) i de l’ADG, Associació de Dissenyadors Gràfics i Il·lustradors (1986-1989). Va obtenir el Premi ACCA 1988 per l’Anuari del Disseny a Catalunya’88 com a millor publicació especialitzada de la que era editor i coordinador.
Com a investigador conrea la història del disseny des de la perspectiva de la història cultural. L’àmbit d’especialització és la història del disseny a Catalunya i Espanya en el període franquista, amb una tesi en curs sobre la participació espanyola a les Triennals de Milà dels anys 50 i la conformació del camp cultural i professional del disseny.
Està adscrit al GRACMON, Grup de Recerca en Història de l'Art i del Disseny Contemporanis de la Universitat de Barcelona. Forma part del GRHED, Grup de Recerca en Història i Estudis de Disseny d’EINA. Col·labora en projectes de recerca amb el Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb el Museu de Disseny de Barcelona, i amb la FHD, Fundació Història del Disseny.
Pibernat, Oriol (ed). Diseño y franquismo. Dificultades y paradojas de la modernización en España. Madrid: Experimenta, (a impremta).
Pibernat, Oriol. Diseño y franquismo. Dificultades y paradojas de la modernización en España. Madrid: Experimenta, (a impremta). “Diseño y franquismo: historia contada e historiografía. Un estado de la cuestión”, p. 11-48.
Pibernat, Oriol. “España en las Trienales de 1951, 1954 y 1957: diplomacia cultural e imagen de modernidad”. En: Actas del II Simposio de la FHD, Diseño y franquismo. Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, 2018.
Pibernat, Oriol. Recordar Cirici. Barcelona: Comanegra, 2016. “Cirici llegit: Alexandre Cirici a través dels seus textos sobre disseny”, pp. 113-128. ISBN 978-84-16605-18-7.
Pibernat, Oriol. L’interiorisme comercial com a patrimoni. Una aproximació des del món del disseny. Barcelona: GRHED-EINA/UAB, 2016. “Populart: basar d’artesania i ateneu de cultura popular”, p. 215-231.
| 0.627649 |
curate
|
{"de": 0.026119402985074626, "ca": 0.8524253731343283, "hu": 0.005970149253731343, "es": 0.09832089552238805, "pt": 0.012686567164179104, "it": 0.0029850746268656717, "da": 0.0014925373134328358}
|
https://www.eina.cat/ca/coneix-eina/professorat/oriol-pibernat
|
wikipedia_ca_20230401_0_681794
|
Joe Locke (actor)
, de nom complet Joseph William Locke, és un actor conegut pel paper de Charlie Spring a la sèrie de Netflix "Heartstopper".
Biografia.
Locke va néixer a Douglas (illa de Man). Va estudiar a la Ballakermeen High School. Ha participat en les National Theatre Connections del 2020, així com en produccions al Teatre Gaiety i juntament amb el grup juvenil del Centre d'Arts de Kensington. Locke ha parlat públicament sobre les seves vivències com a jove gai a l'Illa de Man i els paral·lelismes que hi ha amb la història d'en Charlie.
L'abril del 2021, va ser anunciat que faria del protagonista Charles "Charlie" Spring en el seu debut televisiu al costat de Kit Connor en la sèrie de Netflix per a jóvens adults "Heartstopper", una adaptació del còmic web i la novel·la gràfica homònimes d'Alice Oseman. Va ser triat d'entre 10 000 candidats. Mentre que Locke tenia 17 anys durant el rodatge, el personatge que interpretava era un estudiant d'uns 15 anys en una "grammar school" anglesa per a nois.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.016898608349900597, "ca": 0.9731610337972167, "pt": 0.009940357852882704}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=681795
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.