id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_4_676254
|
» Deu instruments que van oblidar a les dones
Submitted by editor Coeinf on 15 juliol 2016 – 17:00No Comment
Els desenvolupaments tecnològics estan centrats en les rutines, mesures o formes de fer dels homes
Cor artificial CARMAT
Útil per al 86% dels homes i 20% de les dones
El cor mecànic dissenyat per la firma francesa és similar en grandària al que té un home adult normal, per la qual cosa serveix aproximadament en el 86% dels homes, però és molt gran per al tòrax de les dones o dels menors d’edat. Segons alguns estudis, només és útil per al 20% de les dones.
Sense resposta per violacions i violència domèstica
Un estudi realitzat per la Universitat de Standford ii la Universitat de Califòrnia per comprovar com reconeixen els assistents de veu del mòbil -Siri, Google Now, S Voice i altres- una situació d’emergència o de crisi de salut ha posat de manifest que no identifiquen com a tal algunes de les situacions que afecten fonamentalment a les dones. Els desenvolupadors han programat els assistents per reconèixer les frases “he patit un atac al cor” o “estic pensant en suïcidar-me”, però no per entendre “m’han violat”, “estan abusant de mi” o “vaig ser maltractada pel meu marit” .
D’esquena a la menstruació i els cicles reproductius
L’aplicació mèdica d’Apple inicialment oferia eines per mesurar l’activitat física, les constants vitals o el son, però res relacionat amb la menstruació o el cicle reproductiu de la dona. L’oblit es va corregir gairebé un any després per incorporar un apartat de “salut reproductiva” al Healthkit.
Sense proves en maniquís femenins
Fins al 2011 no es va exigir que hi hagués maniquins femenins en les proves dels cinturons de seguretat dels cotxes. I les estadístiques indiquen que les conductores són un 47% més propenses a patir lesions greus en els accidents de trànsit.
Regulats per a la massa muscular masculina
Les dones acostumen a sentir més fred a les oficines perquè la regulació de la temperatura en els edificis està dissenyada per a homes, i les dones, en general, tenen menys massa muscular.
Dissenyades per a la mà d’un home estàndard
La pràctica totalitat de les eines de bricolatge estan pensades per a la mà d’un home estàndard, però la majoria de les dones té la mà més petita, així que no els resulten pràctiques. Algunes empreses, com Makita, han començat a dissenyar eines petites perquè siguin útils per a tota la població, incloses les dones.
Sempre en masculí genèric
Les traduccions es realitzen emprant el gènere masculí com a genèric.
Comandament de teleassistència
De butxaca, poc operatiu a la bossa
Els dispositius mòbils destinats a que les persones d’edat avançada puguin demanar ajuda en cas d’emergència es van dissenyar pensant que sempre es portarien a sobre perquè els homes solen portar els seus objectes personals a la butxaca, però les dones guarden aquest tipus de dispositius a la bossa, el que resta operativitat en cas de caigudes, etcètera.
Van ignorar les diferències de sexe
Inicialment aquests aparells només permetien sintetitzar veus masculines. I els primers sistemes de reconeixement de veu no reconeixien les veus femenines perquè es van ignorar les diferències de sexe en la veu i es va usar la veu masculina com a referència per desenvolupar-los.
Personatges masculins gratis, femenins de pagament
Madeleine Messer, una nena de 12 anys aficionada als videojocs, va denunciar l’any passat al Washington Post que molts dels jocs de mòbils als quals juguen ella i les seves amigues no ofereixen dones o noies com a personatges principals. Després d’analitzar els 50 jocs més descarregats, va descobrir que un 18% de tots els jocs tenia personatges de gènere indescriptible (com animals o patates), i de la resta, el 98% tenia personatge masculí i només un 46% algun femení. A més, Messer va detectar que el 90% d’aquestes 50 aplicacions oferia els personatges masculins de manera gratuïta, mentre que només un 15% donava els femenins gratis. Això, tot i que els usuaris d’alguns d’ells són sobretot dones, com és el cas de Tremp run, on sis de cada deu descàrregues les fan noies.
Etiquetes: Ciència, Dona
| 0.84487 |
curate
|
{"ca": 0.9715616572689385, "en": 0.020348124540328513, "es": 0.008090218190733023}
|
https://enginyeriainformatica.cat/?p=18589
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_185003
|
La pell adobada és un residu de la indústria alimentària que els adobers converteixen en un producte de consum. Mentre hi hagi algú que mengi carn és important que algú en recicli la pell.
La indústria adobera és doncs, una indústria de reciclatge, recicla les pells dels animals que són un subproducte de les càrnies, per transformar-les en primera matèria per fabricar productes útils a la societat i articles de moda, com ara, abrics, jaquetes, cinturons, bosses, sabates, carteres, moneders, selles de muntar, tapisseria per mobles i cotxes, accessoris tecnològics, portafolis, maletes de pell i necessers o altres articles de viatge i papereria.
El procés d’adobament es basa a sotmetre la pell en brut a una sèrie de tractaments químics i mecànics que permetin aturar el procés de descomposició natural del teixit, estabilitzar-lo químicament i donar-li unes propietats físiques que la facin apta per als usos als quals anirà destinada, com poden ser confecció, calçat, marroquineria, tapisseria, etc.
Leather Cluster Barcelona representa les empreses i agents que formen part de la cadena de valor de la indústria de la pell a Catalunya: granges, càrnies, adoberies, químiques i fabricants d’accessoris i complements de moda en pell. Més de 40 empreses pertanyen a Leather Cluster Barcelona, el col·lectiu de referència del sector de la pell.
Acreditat i amb el suport de:
Certificat per:
Membre de:
Diseño web Komunícalo
Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei. Si continua navegant està acceptant el seu consentiment per a l'acceptació de les cookies esmentades i l'acceptació de la nostra política de cookies.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9813589897775106, "fr": 0.006013229104028864, "es": 0.012627781118460614}
| |
mc4_ca_20230418_12_268684
|
Portada » Noticias etiquetadas con » MAT
El Gobierno se ha plegado a los requerimientos de la Unión Europea. Ahora rectifica y ordena el estudio ambiental tantas veces reclamado por Santa Coloma y exige a Red Eléctrica…
28/04/2017Llegir més
Jordi Corachán | Sorprèn que no hagin rebut el Premi Ciutat de Santa Coloma fins a aquest any, en la seva 17a edició bianual. El seu no és un reconeixement…
15/12/2014Llegir més
El Ministeri d’Indústria ja pot començar la tramitació de la polèmica línia de molt alta tensió (MAT). No té intenció de construir-la abans de cinc anys, però en previsió de…
Josep Maria Cortès | Sin las asociaciones de vecinos, Santa Coloma no habría avanzado tanto. Esta idea la dejaron clara tanto el representate de la Confederación de Asociaciones de Vecinos,…
21/11/2014Llegir més
És el segon cop, en el que va d’any. L’alcaldessa Núria Parlon ha sol·licitat per carta una entrevista al president del Govern d’Espanya, Mariano Rajoy, per tractar els projectes d’implantació…
La CE ha obert un expedient al Govern espanyol pel traçat de la línia de Molt Alta Tensió que passa per Santa Coloma perquè podria tenir «efectes significatius en el medi ambient…
10/07/2014Llegir més
EL PSC afirma que lluitarà a Europa contra la MAT
Javi López, cap de llista del PSC a les eleccions europees, s’ha compromès aquest matí, a la Biblioteca de Singuerlín-Salvador Cabré, a fer tot el possible a Europa per frenar la…
| 0.643312 |
curate
|
{"es": 0.2873319179051663, "ca": 0.7126680820948337}
|
http://www.gramenet20.com/tag/mat/
|
oscar-2301_ca_20230418_2_39583
|
Inici Ajuntament — Història de la Institució —— Orígens de la institució —— Fills Il·lustres —— Fills Adoptius — L'Alcalde — Regidories — Estructura municipal —— Ple municipal —— Organització Municipal —— Junta de Govern Local —— Comissions Informatives — Càrrecs electes — Grups polítics — Personal eventual — Ordenances — Organismes municipals — Comunicació Municipal — Informació econòmica —— Pressupostos municipals —— Comptes municipals —— Modificacions pressupostàries —— Informes de morositat —— Període mitjà de pagament —— Liquidació pressupost — Contractació i convenis —— Perfil del Contractant —— Convenis subscrits —— Contractes menors —— Concessionàries —— Perfil contractant IMVISA — Processos selectius — Sentències — Tràmits Persones — Ciutadania i participació — SAC — Instal·lacions municipals — Telèfons d'emergència — Protecció Civil — Treball i Formació — Festes — Educació — Pla Municipal sobre Drogues — Joventut — Benestar Social — Esports — Igualtat — Normalització Lingüística — Habitatge Ciutat — Urbanisme — Vies públiques — Medi ambient — Cultura — Patrimoni — Comerç i mercats — Policia Local — Mobilitat — Benestar Animal — Cementeris — Eivissa Crea — Turisme Actualitat — Notícies — Agenda cultural, esportiva i d'activitats — Agenda equip de Govern Transparència Contacta
Inici
Ajuntament
Contractació i convenis
Perfil del Contractant
Exp. Núm. 29091/2022
Suministros de productos de limpieza para dependencias administrativas y municipales del Ayuntamiento de Eivissa
Procediment: Obert
Criteris: varis criteris d'adjudicació
Enllaç al perfil del Contractant de la Plataforma de l'Estat:
· Plataforma de l'Estat
Exp. Núm. 41376/2022
Servicios de conservación y reparación con carácter inmediato, de los cementerios Nou y Vell de Eivissa
Procediment: Obert
Criteris: varis criteris d'adjudicació
Enllaç al perfil del Contractant de la Plataforma de l'Estat:
· Plataforma de l'Estat
Exp. Núm. 40523/2022
Obres de condicionament del revellí en el recinte emmurallat de Dalt Vila, TM Eivissa, cofinançat per Fons Europeu Desenvolupament Regional (EDUSI)
Procediment: Obert simplificat
Criteris d'adjudicació: varis criteris d'adjudicació
Enllaç al perfil del Contractant de la Plataforma de l'Estat:
· Plataforma de l'Estat
Exp. Núm. 40852/2022
Serveis per l'execució del pla tècnic de gestió forestal de la zona de Es Soto- Cofinançat per Fons FEDER-EDUSI
Procediment: Abreujat simplificat
Criteris d'adjudicació: Únic criteri d'adjudicació
Enllaç al perfil del contractant de la Plataforma de l'Estat:
· Plataforma de l'Estat
Exp. Núm. 40778/2022
Obres per a la restauració de la Sala Capitular (Casa Consistorial d'Eivissa).
Procediment: Abreujat simplificat
Criteris d'adjudicació: Varis criteris d'adjudicació
Enllaç al perfil del Contractant de la Plataforma de l'Estat:
· Plataforma de l'Estat
Expedients en licitació
Expedients adjudicats
Pàgina 1 de 85
Inici
Anterior
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Següent
Final
Perfil del contractant
Amb la finalitat d’assegurar la transparència i l’accès a la informació relativa a la seva activitat contractual, a partir de dia 1 de maig de 2008, els ajuntaments estan obligats a difondre mitjançant les seves pàgines webs; els plecs i anuncis de licitació de les seves contractacions.
El contingut d'aquesta pàgina té caràcter purament informatiu.
Pel que fa als terminis de publicació, l'únic document que dóna fe dels terminis és l'edicte al Diari oficial corresponent.
NOTA INFORMATIVA IMPORTANT
Per a contractes en licitació a partir del 20 d'agost de 2015, tota la documentació es pot consultar a la Plataforma de Contractació de l'Estat:
https://contrataciondelestado.es/wps/portal/perfilContratante
Per accedir a les licitacions de l'Ajuntament d'Evissa, haurà d'introduïr el següent als camps del formulari de cerca que apareix:
- "Organización Contratante": ENTIDADES LOCALES
- "Comunidad Autónoma OC": Illes Balears.
- "Provincia del OC": Illes Balears.
- "Localidad": Eivissa.
Una vegada emplenat s'haurà de pulsar "Buscar" i apareixeran totes les licitacions actuals.
Document Europeu Únic de Contractació (DEUC)
De conformitat amb les Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, així com del Reglament d’execució (UE) 2016/7 de la Comissió de 5 de gener del 2016 pel que s’estableix el formulari normalitzat del document europeu únic de contractació, en tots aquells procediments de contractació d’obres, serveis i subministraments subjectes a regulació harmonitzada, l’òrgan de contractació acceptarà com a prova preliminar dels compliment dels requisits previs per participar en el procediment de licitació el “document europeu únic de contractació”, consistent en una declaració formal i actualitzada de l’empresa interessada, en substitució de la documentació acreditativa d’aquests requisits, que confirmi que l’empresa compleix els mateixos, i més concretament: que compta amb les condicions d’aptitud exigides, incloses la de no estar incurs en prohibició de contractar, que compleix amb els requisits de solvència econòmica i financera, i tècnica i professional, així com els demés criteris de selecció i requisits de participació que estableixin els plecs de contractació.
- Document Europeu Únic de Contractació (DEUC)
Més informació:
Departament de Contractació
Ajuntament d’Eivissa
Carrer de Canàries, 35
Tel. 971 39 76 00
Fax. 971 39 75 84
Horari: De dilluns a divendres de 9.00 h a 14.00 h
Correu electrònic: contractacio@eivissa.es
Perfil del Contractant
Perfil del contractant
Expedients en licitació
Expedients adjudicats
Perfil del contractant Consorci
Expedients en licitació
Expedients adjudicats
Perfil Contractant Patronat d'Esports
Inscripció ROLECE i nota PLACE
Nota informativa a proveïdors sobre l'obligació inscripció en registre oficial de licitadors i empreses classificades (ROLECE) per poder contractar en procediments simplificats i súper simplificats:
· Nota informativa
· Guia inscripció al ROLECE
Nota informativa Plataforma de contractació del sector públic estatal (PLACE):
· Nota informativa PLACE
Avís legal
Política de privacitat
Login
Mapa web
Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa
c. de Canàries, 35 07800 Eivissa
971 397 600 · eivissa@eivissa.es
↑ Top
Tamany text
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació. Eliminar cookies
Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per analitzar i millorar la teva experiència de navegació.
| 0.603876 |
curate
|
{"ca": 0.8548791967367431, "es": 0.08346407279573266, "en": 0.03074992155632256, "fr": 0.007844367743959836, "sv": 0.00031377470975839345, "de": 0.0010982114841543772, "ia": 0.005647944775651083, "gl": 0.0036084091622215248, "tr": 0.0018826482585503608, "id": 0.0006275494195167869, "it": 0.004863508001255099, "fi": 0.005020395356134295}
|
http://www.ciutatdeivissa.org/portal/index.php/ca/el-teu-ajuntament/contractacio-i-convenis/perfil-del-contractant
|
oscar-2201_ca_20230904_7_95985
|
Benvingut/da a NBNB, si necessites ajuda t’oferim vàries maneres de contactar amb nosaltres i comentar-nos allò que necessitis. Per tal de que et resulti més còmode tens diverses vies de contacte:
| 0.663493 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.nibellanibestia.org/contacta
|
oscar-2301_ca_20230418_5_304512
|
Ni fregides ni torrades: deshidratades! Les fruites i verdures sense aigua conserven i concentren tot el sabor dels aliments vius en petites porcions cruixents i sanes, ideals per prendre com a pica-pica saludable.
Inici
L´especialista
QBio
7 de setembre 2016 | Actualitzat el 11 de febrer 2019 Altres
Quan diem que seguim, que tendim a seguir o que ens agrada o atreu la dieta crudivegana, és fàcil que generem reticències. Els que desconeixen aquest corrent d’alimentació saludable poden caure en l’error de pensar que els rawers només mengen amanides, enciam i pastanagues crues, sense gaire més varietat de grups d’aliments o de tècniques culinàries. Però res més lluny de la realitat.
Sí, és cert que el crudiveganisme recorre essencialment als aliments estrella del món vegetal: les plantes en el seu estat més natural i menys manipulat, és a dir, aliments crus. Per això es considera un estil d’alimentació “viva”. Però això no significa que el resultat siguin plats sense cuinar, insípids i avorrits. De fet, es poden aplicar diferents tècniques de manipulació d’aliments crus sense fer servir el foc ni les temperatures elevades, que, a partir dels 45 ºC aproximadament, poden destruir part dels nutrients dels aliments i poden generar agents poc saludables. Al contrari, els mètodes de preparació crudivegans són els més tradicionals i naturals, ja que conserven al màxim els micronutrients com les vitamines, els minerals o els oligoelements i no desnaturalitzen els macronutrients com els carbohidrats, les proteïnes i els greixos.
I com ho fan? Amb tècniques senzilles i molt naturals com l’extracció de sucs en fred, la germinació, la maceració, la fermentació o la deshidratació. Totes són tècniques respectuoses amb el sabor i els nutrients dels aliments.
(Si voleu exemples i receptes delicioses crudiveganes, podeu consultar la secció de “Receptes Raw” d’Estelquemenges i atrevir-vos amb les propostes de la Consol Rodríguez, formadora d’alimentació viva i cuina crudivegana.
Com fer llaminadures i xips saludables?
Un dels aparells estrella del món crudivegà és la deshidratadora. Permet imitar l’efecte que produeix l’exposició directa dels aliments al sol i a l’aire net (sense la pol·lució de la ciutat), una tècnica utilitzada des de fa segles que consisteix bàsicament a eliminar la major concentració possible d’aigua d’un aliment. El resultat és un aliment més cruixent i concentrat, amb un alt temps de conservació, que ens permetrà tenir aliments de temporada disponibles durant tot l’any (per exemple, si deshidratem maduixes a la primavera, les podrem menjar a la tardor següent).
I precisament és aquesta meravella d’aparell el que ens permet deshidratar fruites, vegetals i herbes aromàtiques per fer tot tipus de snacks, barretes, xips o crackers, i aconseguir així un bon assortiment de piscolabis saludables, a base d’aliments vius.
Des de fruites com maduixes, plàtans, kiwis, pomes, coco, peres, meló, mango, papaia, nabius o mandarines fins a verdures com patata, kale, remolatxa, pastanaga i tot el que se’ns acudeixi. Vegetals sans sense més ingredients o additius!
I si no tinc deshidratadora?
Encara que la deshidratadora és l’aparell òptim per aconseguir un bon resultat, també es pot fer servir un forn que tingui ventiladors que facin circular l’aire a la temperatura més baixa i amb la porta entreoberta, o bé optar per marques de confiança que comercialitzin fruites i verdures deshidratades de qualitat, com les noves xips de coco d’Inspiral. Estan disponibles en dos sabors: amb gerds i amb un toc de vainilla i baobab; i amb paprika fumada, elaborades amb sal de l’Himàlaia, pebre vermell i llima. Dos originals piscolabis sense fregir i sense torrar, vegans, sense gluten i amb un alt contingut en fibra. Distribuïts en exclusiva a Espanya per La Finestra sul Cielo, les podreu trobar en herbolaris i botigues ecològiques.
PUBLICITAT
EL MÉS LLEGIT
Reportatges
5 coses que no et permeten perdre pes
Reportatges per socis
Protectors solars sense tòxics
Reportatges per socis
LLista de complements recomanats en la sessió en directe: Quina complementació necessites?
Receptes
Corbina amb puré de coliflor i festucs picants
Receptes
Barquetes de carbassó
PUBLICITAT
PUBLICITAT
portada — amunt
CONTACTA'NS PUBLICITAT
Etselquemenges | 2011-2022
LA COMUNITAT
Receptari etsCuinetesetsTVUneix-te a la revolució
CURSOS ONLINE
Cursos de cuinaCursos de salutCursos de benestar
CONTINGUT GRATUÏT
PodcastGuía del Test SaludableGuía "Canvia de desodorant"Guía "7 aliments rics en col·lagen per
mantenir-te jove"Guía "10 esmorzars i berenars per a
l'hipotiroïdisme"
ALTRES
EquipTreballa amb nosaltresPolítica de privacitatPolítica de cookiesAvis legal
Hola!
Hem detectat que tens activat un adblocker (programa que bloqueja la publicitat) que impedeix que les campanyes de publicitat dels nostres anunciants es visualitzin.
Ens agradaria explicar-te que el projecte periodístic i empresarial d’Etselquemenges se sustenta, en una part molt important, gràcies als nostres anunciants i a les seves campanyes, cosa que ens permet que la majoria de continguts que es poden llegir siguin gratuïts.
Per tot plegat et volem demanar que desactivis l’adblocker per continuar llegint-nos: podràs gaudir dels continguts i, de retruc, faràs que el projecte de l’Ets sigui sostenible.
| 0.735083 |
curate
|
{"ca": 0.9403241182078169, "es": 0.020972354623450904, "en": 0.015061963775023833, "pt": 0.002478551000953289, "de": 0.002478551000953289, "fr": 0.015252621544327931, "zh": 0.002478551000953289, "eo": 0.0009532888465204957}
|
https://etselquemenges.cat/especialista/qbio/patates-i-xips-saludables-si-deshidratades
|
mc4_ca_20230418_15_294156
|
Carpesa - Diari La Veu
Escriba el número 258335
Carpesa és un dels diversos nuclis de població que conformen els poblats del nord de la ciutat de València junt amb Poble Nou, Borbotó, Benifaraig, Massarrojos, Mauella, Tauladella, Cases de Bàrcena i els despoblats de Rafalell i Vistabella. Entre la vessant sud del Carraixet i la ronda nord, seguint el camí vell de Montcada, apareix una zona d’horta amb un petit arxipèlag de llogarets nascuts al voltant d’una església. Els conformen cases de llaurador de mitja capa, tocades per un cert modernisme rural. Als seus carrers tradicionals se’ls han afegit altres de finques anodines que tard o d’hora acabaran envaint-ho tot i convertint aquestes illes en barris dormitoris on la llengua, que encara batega amb vitalitat, serà un eco del passat.
Als bars, fins i tot en algunes cases, trobes en la seua decoració una certa enyorança per un preterit, no molt llunyà, vinculat a l’agricultura. Feia anys i panys que no havia xafat els carrers de Carpesa. És un poble on es respira una pau i una tranquil·litat que valen el seu pes en or i els seus 1.293 habitants ho saben. Són individus que es mouen entre una tradició de vegades sublimada per l’enyorança i la modernitat, aquesta darrera sovint malentesa i acompanyada per un fals progrés que només és la disfressa de l’especulació urbanística i del final de la identitat d’aquests llogarets.
Aprofitant la commemoració del 25 d’Abril, es va organitzar un recital de poesia en la delegació que l’alcaldia de València té a la plaça del poble. Un recital col·lectiu al qual em van invitar. Els poetes ens vam reunir a ca Duart. Mentre conversàvem i remullàvem les genives amb licor, vam sentir una forta cridòria a la porta de la delegació. Una trentena de joves es congregaven al voltant d’una bandera. Venien disposats a rebentar l’acte, a pegar quatre trompades i escarmentar aquella tropa de versaires irreverents.
Segons ens van informar, no eren del poble. Havien vingut d’altres barris, potser de municipis propers, però estic convençut que algun veí (sempre hi ha delators, fidels guardians de l’ortodòxia) els havia donat notícia d’un acte tan subversiu.
Enguany la primavera ha decidit exercir de primavera i en un mateix dia canvia d’oratge les vegades que li dóna la gana, que per a això és l’ama. De colp i volta es va posar a ploure. El grup va decidir que ni els poetes allí presents i menys encara els seus versos es mereixien que ells es mullaren els cabells i la roba. Se’n van anar amb els seus crits i la seua bandera.
Vam poder fer el recital amb la pau i tranquil·litat que trobàrem en arribar a Carpesa i després ens en vam anar a sopar amb el públic assistent. El que pareixia que anava a acabar com el ball de Torrent, acabà sent una celebració de la vida i de la paraula.
Escriba el número 375506
| 0.836112 |
curate
|
{"ca": 0.9695885509838998, "es": 0.017173524150268335, "ro": 0.013237924865831842}
|
https://www.diarilaveu.com/columnista/81470/carpesa
|
mc4_ca_20230418_4_461358
|
Què ha suposat per mi formar part de la revista escolar digital (RED)? – Escola Projecte Report
Peu de foto.
Publicat en 5 Juny, 2020 5 Juny, 2020 a Cartes al Diari/Opinem Per Tomàs Oller
Jo mai he sigut d’escriure gaire, ja que no se’m dóna molt bé, ni tampoc és que m’atregui gaire. De totes maneres, tenir l’oportunitat d’haver estat un any escrivint per una revista on publicava els articles que jo mateix redactava m’ha ajudat a mirar les coses des de diferents punts de vista que no són els meus habituals. M’ha motivat a buscar informació en diferents webs i he vist que totes expliquen els mateixos fets, però cada una de la manera que li convé més, segons la seva ideologia.
No com a cosa negativa però tenir aquesta experiència, m’ha fet decidir que no m’agradaria guanyar-me la vida com a periodista. No perquè hagi tingut una mala experiència ni res d’això, sinó perquè m’ha fet veure que haig de dedicar-me a allò que de debò m’agrada.
Per tot el que m’ha aportat aquesta experiència estic molt agraït a Junior Report, ja que no només m’han ajudat a l’hora de fer articles sinó també a no fiar-me només de la primera font d’informació. També m’han fet entendre que haig d’informar-me bé abans de fer quelcom que després pot tenir una influència cap altres persones.
Història Anterior Previous post: Així ha sigut el retorn d’Anonymous
Propera Història Next post: Creen un ull artificial que veurà millor que l’ull humà
| 0.842189 |
curate
|
{"ca": 0.9915433403805497, "es": 0.008456659619450317}
|
https://escolaprojecte.junior-report.media/2020/06/05/que-ha-suposat-per-mi-el-diari-digital/
|
oscar-2201_ca_20230904_5_185977
|
Objecte Es modifica l’article 4.1 de la Resolució EMC/1083/2021, de 13 d’abril (DOGC núm. 8391 de 21.4.2021) que obre...
Llegir més
Es modifica l’article 4.1 de la Resolució EMT/3115/2021, de 15 d’octubre (DOGC núm. 8527 de 21.10.2021) per la qual...
Llegir més
Objecte Es modifica l’apartat 3 de la Resolució EMT/2810/2021, de 13 de setembre, per la qual s’obre la convocatòria...
Llegir més
NÚVOL D’ETIQUETES
innovació
jornades empresarials
normatives
programa PIBPE
serveis
formació
ajuts
economia local
informació d'interès
Dilluns, 18 d'octubre de 2021
Festibity, festa de les TIC
Torna la Festibity, la festa de les TIC, impulsada per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i FIB Alumni. Sota el lema nextREALITY, la 18a Festibity serà un acte presencial que tindrà lloc al Pavelló de l’Estació del Nord de Barcelona el proper dijous 21 d’octubre a partir de les 18.30h. Paral·lelament s’emetrà en directe per Fibracat TV.
No hi ha dubte que ens trobem immersos de ple en una revolució digital imparable que la pandèmia ha accelerat brutalment. A la Festibity d’enguany reflexionarem sobre allò que ens ve, sobre el paper i l’impacte que la tecnologia està tenint i tindrà en la nova realitat. Per tant, serà una bona oportunitat per repensar, per plantejar-se nous models, per parlar de ciència i de recerca, de tecnologia emergent i de persones.
La Festibity és un esdeveniment que s’anticipa als reptes del sector. L’acte obre un espai a la reflexió a través d’un format transgressor i atractiu per al públic general i especialitzat. Un gran esdeveniment de networking que reuneix les principals institucions, empreses i personalitats del sector amb una extensa representació de CIOs, fibers, experts i directius.
L’acte serà presentat per la periodista Xantal Llavina, presentadora del programa de divulgació Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio i TV3 i escriptora de #Som Digitals, i comptarem amb la participació de Neil Harbisson, primer cíborg de la història, com a ponent principal. Neil Harbisson va aconseguir vèncer l’acromatòpsia (malaltia que només et permet veure el blanc, el negre i el gris) gràcies a una antena que forma part del seu cos, co-creada per ell mateix, i que li permet “escoltar els colors”. Amb 21 anys va ser la primera persona del món reconeguda com a cíborg i el 2010 va crear la Cyborg Foundation, una plataforma internacional per ajudar els humans a convertir-se en cíborgs. Harbisson també és un músic que s’expressa artísticament a partir d’un nou sentit creat per la unió permanent entre el seu cervell i la cibernètica.
Comptarem també amb l’actuació de Basket Beat, una entitat, un projecte i una metodologia que acompanya a persones en el seu creixement personal, especialment a aquelles amb menys oportunitats, a través de la creació i aprenentatge musical en grup i amb pilotes de bàsquet. Durant la Festibity també es donaran a conèixer els guanyadors de les diverses mencions i s’entregaran els premis respectius: Menció FIB, Menció Honorífica, Menció FiberEmprenedors, Menció Iniciativa TIC i Menció Solidària.
La cloenda serà conduïda per l’Hble. Sr. Jordi Puigneró, vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i de Territori.
La Festibity començarà a les 18.30h amb una copa de benvinguda, seguidament (19h) s’iniciarà l’acte que anirà seguit d’un còctel per promoure el networking. L’agenda és la següent:
18.30h copa de benvinguda
19h Inici de l’acte central
21h Còctel sopar
Podeu consultar el programa complet en aquest enllaç.
L’espai escollit per aquesta edició és el Pavelló de l’Estació del Nord, un edifici emblemàtic i considerat com a Bé Cultural d’Interès Local, concebut com a estació ferroviària i que data del 1861. L’estructura original es conserva, perfectament restaurada, i és d’un alt interès arquitectònic, amb un estil de pavellons envoltant la coberta principal.
Aquesta edició, adaptada a les circumstàncies del moment, s’ha concebut amb un aforament inferior i destaquem que, a banda dels convidats institucionals, només podran disposar d’entrades els partners. Tot i això es podrà seguir en directe per Fibracat TV.
La Festibity és organitzada per la Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB) i FIB Alumni i la 18a edició tindrà lloc gràcies als seus patrocinadors: Accenture, Expert.ai, Inetum, IPM, Salesforce, Seidor, T-Systems (partners Gold), Capgemini, Carver, Cisco, Claranet, DXC Technology, IN2, IThinkUPC, Mediacloud, Minsait an Indra Company, NAE, Netapp, Nexica Econocom, Opentrends, SAP y Telefònica (partners Silver). També comptem amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament de la Vicepresidència, de Polítiques Digitals i de Territori.
Quan
Data 1.10.2021 – 21.10.2021
Hora les 18.30h.
Més informació a l’enllaç següent
BUTLLETÍ DIGITAL
Voleu estar al corrent de subvencions, notícies, cursos, etc.? Subscriviu-vos al newsletter dels polígons de Banyoles i el Pla de l’Estany
SUBSCRIU-TE
Promou:
Amb la col·laboració de:
Aquesta acció està subvencionada pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local.
| 0.772183 |
curate
|
{"ca": 0.9514524472741743, "es": 0.020891364902506964, "de": 0.008754476721050538, "en": 0.007361719060883406, "pt": 0.011539992041384799}
|
https://poligonsplaestany.banyoles.cat/2021/10/18/festibity-festa-de-les-tic/
|
mc4_ca_20230418_15_313716
|
setembre, 2013 | Prova de Vida
Archive for setembre 2013
Impermanències
By esthermascaro on 12 setembre, 2013 / Blog / 1 Comment
Tags: cementiris, efímer, Imar Jayyam, impermanència, Jorge Manrique, Père Lachaise, vida
Sempre m’ha sorprès aquest sentiment que tenen algunes persones de “voler durar”. O sigui, voler que la seva memòria quedi, duri molt més enllà de la seva vida… com que és evident que la vida no la podem estirar i cadascú en té el tros que li toca, és com si l’extinció definitiva no fós acceptada i un es passés la vida fent coses amb l’esperança que el sobrevisquin… com si els que queden en tinguéssin cap necessitat! No me referesc al record amorós dels que se’n van, és clar. Això no es fabrica, és fruit natural de les relacions i de l’amor, que els que ja no hi són siguin recordats (no massa més enllà de dues generacions, però)… me referesc més a una espècie d’ansietat que de vegades condiciona tota una vida: el desig de deixar petjada… Mai no ho he acabat d’entendre. La impermanència és el que […]
Una verge negra per a Menorca
By esthermascaro on 10 setembre, 2013 / Blog / 3 Comments
Nos vos ha cridat mai l’atenció que la patrona de Menorca, la Mare de Déu del Toro, sigui una de les 70 Verges negres que hi ha a Espanya? El culte a les Verges negres es remunta als segles XI-XIII especialment, i coincideix amb la tornada dels creuats de Terra Santa a una Europa on el culte a la Mare de Jesucrist era pràcticament inexistent, per la raó que allò que realment interessava era el culte al Salvador (Maria va ser proclamada Mare de Déu en el concili d’Éfeso, l’any 413). Això ens dóna una idea de com d’antic és el culte a les Verges negres, i també ens dóna una pista sobre el seu color… Les Verges negres no són negres perquè el fum de centenars d’anys d’espelmes les hagi ennegrides, com de vegades es diu… són negres perquè és el seu color original, estan tallades en fusta, esculpides […]
| 0.883851 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://esthermascaro.com/2013/09/
|
cawac_ca_20200528_0_175622
|
Setmana medieval de Montblanc
Aquest cap de setmana s’ha donat el punt de partida de la Setmana Medieval de Montblanc , la capital de la Conca de Barberà . La festa durarà fins diumenge que ve, dia 8 de maig.
Segons Joan Amades , el creador del Costumari català , la llegenda de Sant Jordi se situa en aquesta vila que al segle XIV era la setena ciutat més poblada de Catalunya . Era llavors quan Montblanc vivia la seva època daurada ja que s’hi van celebrar corts i el rei hi va estar durant uns dies. D’aquest temps es conserven les muralles que són, sens dubte, el que més crida l’atenció i el que més atrau als visitants ja que la vila està totalment emmurallada. Això i els carrers d’aire intricats doten a la celebració d’un aspecte medieval que potser no es troba en cap altra mercat o celebració de l’estil del Principat .
Enguany hi trobareu una mostra de vins i caves a més de totes les parades on podreu degustar i comprar embotits, coques, pa, mel, etc. També hi ha parades de productes artesanals com bosses, sandàlies, sabons, perfums… Si us quedeu amb gana sempre podreu entrar a les diverses tavernes escampades pel poble. A part del mercat medieval, hi ha un munt d’espectacles i activitats per fer i veure. Passejant per la Plaça Major és probable que us trobeu amb la comitiva encapçalada pels senyor de la vila o que Sant Jordi en persona us saludi, espasa en mà. També hi ha representacions amb baralles amb espases i llances, danses del ventre, tornejos. Tot plegat pensat per no tenir ni un minut de descans i gaudir de la màgia de tornar enrere en el temps per veure com era tot en època medieval.
Cal destacar que tots els habitants de la vila es bolquen en la festivitat i molts van vestits amb roba d’època, per no dir tots, cosa que ajuda a que el visitant entri en un món totalment diferent, passat. De debò, aprofiteu aquest cap de setmana i feu una visita. Us ho passareu molt bé!
| 0.859518 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://visitar.cat/setmana-medieval-de-montblanc/
|
mc4_ca_20230418_16_14797
|
com_arribar_hi [SeRMN Wiki]
You are here: sermn_wiki » com_arribar_hi
Trace: • com_arribar_hi
com_arribar_hi
Cóm arribar al SeRMN
Cóm arribar des de l'aeroport
Entrada general del SeRMN
Entrada de manteniment del SeRMN
Esquema i fotografies del camí a seguir
Nomenclàtor de carrers i camins al Campus de Bellaterra
L'adreça del SeRMN és,
Edifici Cs, Campus de Bellaterra, s/n
Ens trobaràs a Google Maps si cerques “SeRMN, Cerdanyola del Vallès, Spain” o directament a l'enllaç
SeRMN a Google Maps (enllaç abreujat https://goo.gl/maps/q7wD1UGFV2K2),
Les nostres coordinades GPS són (la ubicació al mapa és aproximada):
Latitude: +41° 29' 56,483“N / Longitude: +2° 6' 28,785”E
Latitude: 41,499023 / Longitude: 2,107996
El SeRMN està ubicat a l'Edifici C de les Facultats de Ciències i Biociències. Aquest enllaç a Google Maps descriu amb detall cóm arribar a la porta de l'Edifici C (SeRMN) des de l'aeroport de Barcelona. De les opcions mostrades, la més senzilla es seguir la ruta “AP-7” de les suggerides pel programa.
Descriure (afegir fotos) cóm arribar a les dependències del SeRMN dins el SeRMN.
El SeRMN disposa d'una entrada de manteniment, amb una porta de grans dimensions i moll de càrrega i descàrrega, per a facilitar la recepció de mercaderies. Aquesta és l'entrada recomanada pels tècnics dels instruments, transportistes, i qualsevol visitant que porti capses o material voluminós.
Les següents imatges mostren cóm arribar fins a l'entrada de manteniment del SeRMN.
Aquesta imatge és una captura de pantalla de Google Maps on es mostra el camí a seguir dins el Campus de Bellaterra de la UAB per arribar a l'entrada de manteniment del SeRMN. Els números es corresponen amb les fotografies següents, on trobaràs instruccions pas a pas per no perdre't al campus.
1 - Les quatre columnes de referència. La teva referència són les quatre columnes recargolades que hi ha al costat de l'autopista
2 - Les quatre columnes de referència. Quan tinguis les columnes a la teva esquerra, i estiguis a la seva alçada, a mà dreta veuràs un camí que comença amb un pendent de formigó. Has de girar a la dreta i seguir aquest camí.
3 - Senyalització insuficient. A l'inici del camí hi ha un retol on posa “EMERGÈNCIES - Edifici Central - Piscina (SAF3)” i on no surt el nom del SeRMN. Tanmateix, aquesta indicació et confirma que estàs al bon camí.
4 - Segueix recte fins al final.
5 - Barrera d'accés. Quan arribis a la barrera, hauràs de trucar perquè t'obrin. Prem el boto “Call” i quan et contestin, diga'ls que vas al “Servei de Ressonància”, t'haurien d'obrir la barrera.
6 - Lloc per aparcar. Un cop passada la barrera, segueix el camí fins que arribis a una mena de plaça on podràs aparcar el cotxe en bateria al costat oposat de l'edifici.
7 - Porta de manteniment del SeRMN. L'accés al servei es fa a través de la porta de manteniment. Truca al timbre i t'obrirem.
El Consell de Govern de la UAB, a la seva sessió de 17 de juliol de 2013, arran de “les cada vegada més freqüents dificultats per identificar els edificis, els espais, els entorns de la universitat i per tant de poder localitzar-los en un entorn territorial” va aprovar una proposta “de nomenament dels carrers del campus amb la finalitat que sigui la nomenclatura institucional i sigui adoptada de forma generalitzada.”
Nomenclàtor dels carrers i camins del Campus de Bellaterra de la UAB
com_arribar_hi.txt · Last modified: 2016/12/20 10:22 by miquel
| 0.767123 |
curate
|
{"en": 0.07808340727595386, "ca": 0.8855368234250222, "fr": 0.00857734398107069, "it": 0.01833776989056492, "es": 0.009464655427388346}
|
http://sermn.uab.es/wiki/doku.php?id=com_arribar_hi
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_447378
|
Doncs això. Costa trobar gràfics de baixes militars combinades natives+americanes pels anys més recents.
Turquia bombardeja amb duresa Sinjar.Els Iazidites de la ciutat fugen i es tornen a refugiar a la muntanya on van patir tota mena de vexacions, assassinats, violacions i genocidi.http://www.trtworld.com/mea/yazidis-in-northern-iraq-forced-to-flee-their-homes-a-second-time-334152 Cinc peixmergues del partit de Barzani van morir també ahir durant els bombardejos turcs. Barzani culpa al PKK.Ahir, quan es produïren els atacs, s'estava commemorant el genocidi armeni.I per acabar una bona notícia, una manada de porcs senglars enfadats maten tres militants de l'ISIS al sud de Kirkuk http://www.iraqinews.com/iraq-war/wild-boars-rampage-kirkuk-leaves-3-members-dead/
| 0.711669 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_10_267463
|
Diari de l'Absurd: ʇɐɹ!ƃdɐɔ uóɯ |ә (El món capgirat)
Publicado por Toni Dalmau en 12:49 p. m.
Cuando te lo propones, eres genial.Un abrao.
Gràcies Félix. Molt amable. Intentaré proposar-me, això de ser genial, més sovint ;-)
| 0.393504 |
curate
|
{"ca": 0.5616438356164384, "es": 0.4383561643835616}
|
http://absurddiari.blogspot.com/2009/03/d-uo-el-mon-capgirat.html
|
mc4_ca_20230418_12_243281
|
El truc de WhatsApp per saber si un desconegut té el teu telèfon - Empordà
Mor un adolescent de 14 anys a França intentant fer un repte viral online
EMPORDÀ estrena nova App mòbil per a Android
| 0.623569 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.emporda.info/tecnologia/2018/10/20/truc-whatsapp-per-desconegut-teu/410751.html
|
mc4_ca_20230418_11_252169
|
Jugat: 4093
Joc de simulador de golf en miniatura, nivells i combinacions de tot sobre els 48 cops. . Juga el joc Mini Golf en línia.
Joc Mini Golf ha afegit: 06.06.2011
El joc es juga: 4093 vegades
Classificació de joc: 2.92 terme 5 (37 estimacions)
| 0.578438 |
curate
|
{"id": 0.045081967213114756, "ca": 0.8073770491803278, "fr": 0.004098360655737705, "nl": 0.14344262295081966}
|
http://ca.itsmygame.org/663513073/mini-gol-f_online-game.html
|
mc4_ca_20230418_9_49274
|
panettones - Sabors
Inici / Panettones
Panettones Hi ha 6 productes.
Ordenar per --Preu: més baixos primerPreu: més alts primerNom del producte: A a la ZNom del producte: Z a la AEn estoc primer
Massa mare natural d’elaboració pròpia Farina d’origen italià Mantega de llet de vaca Rovells d’ou Cireres negres de la regió italiana del Piemont Festucs Iraní Sucre Aigua mineral Xarop de cirera negra Llet de vaca en pols Sal pura marina Aigua de flor de tarongers Vainilla Bourbon originària de...
Afegir Veure
Massa mare natural d'elaboració pròpia Farina d'origen italià Mantega de llet de vaca Ous Sucre Aigua mineral Rovells d'ou Mel Mantega de cacau Vainilla Bourbon originària de Madagascar Sal pura marina Sucre glas per decorar
Massa mare natural d’elaboració pròpia Farina d’origen italià Mantega de llet de vaca Panses Rovells d’ou Sucre Taronja confitada d’origen italià Aigua mineral Llimona confitada d’origen italià Llet de vaca en pols Sal pura marina Vainilla Bourbon originària de Madagascar
Massa mare natural d’elaboració pròpia Farina d’origen italià Mantega de llet de vaca Panses Rovells d’ou Sucre Taronja confitada d’origen italià Aigua mineral Llimona confitada d’origen italià Llet de vaca en pols Sal pura marina Glaça: Amettles, avellanes, sucre, midó i clares d'ou. Vainilla Bourbon...
Massa mare natural d’elaboració pròpia Farina d’origen italià Xocolata (cacau 50%) Mantega de llet de vaca Rovells d’ou Sucre Pera confitada d’origen italià Aigua mineral Llet de vaca en pols Sal pura marina Vainilla Bourbon originària de Madagascar
Panettone d'Oli
Farina de blat ‘00’ massa mare natural oli d’oliva extra verge arbequina ‘MAS MONTSENY’ rovells d’ou sucre mantega de cacao sal marina
| 0.774272 |
curate
|
{"es": 0.02175191064079953, "ca": 0.958259847148736, "pt": 0.011169900058788948, "fr": 0.008818342151675485}
|
http://sabors.cat/botiga/ca/6-panettones
|
mc4_ca_20230418_1_779198
|
Quins rituals funeraris li van fer? | Santes Creus
Inici / Quins rituals funeraris li van fer?
De l’estudi i anàlisi de tots els elements que componien el fardell funerari, així com d’altres restes identificades dins el sepulcre, es desprèn la localització de diverses traces que denoten l’existència de practiques associades al ritual funerari. En primer lloc, l’observació del crani del rei permet interpretar una possible pràctica de rasura del cabell de l’individu, atesa la mínima llargada del cuir cabellut conservat. Aquest fet podria relacionar-se amb l’existència d’alguna pràctica funerària, fins ara desconeguda, en aquest tipus d’enterraments.
Així mateix, la localització d’un manyoc de cabells tallats (sense arrel), col·locat amb voluntat expressa sota el fardell funerari, indicaria també l’existència d’un ritual molt específic que podria associar-se a ofrenes de cabells d’algun familiar o personatge proper. Sabem ara, per les analítiques realitzades, que el manyoc de cabells no correspon a la persona del rei. També és evident, per la seva posició sota el fardell i pel fet de tractar-se de cabells tallats agrupats en un manyoc que correspon a una deposició volguda, és a dir, a una ofrena.
Els cabells sempre han format part també de rituals i pràctiques simbòliques, relacionats amb l’edat, el sexe, la classe o la raça, i fou un element versàtil en la implantació de missatges individuals i temporals, amb la identificació d’allò que succeïa en particulars fases de la vida.
Pel que fa als rituals funeraris d’enterrament, és coneguda documentalment i iconogràficament l’existència de demostracions de dol en el seguici fúnebre que consistien a arrancar-se els cabells i esquinçar-se les vestimentes en senyal de plany i dolor. Aquest és un costum que, com hem dit, està documentat en els textos antics i també en variades representacions iconogràfiques medievals, però que mai s’ha pogut constatar a través de les restes arqueològiques.
De les analítiques i comparatives que s’han dut a terme cal, doncs, interpretar que el manyoc de cabells no pertany al rei Pere, que la seva presència ha de respondre a una ofrena o ritual funerari vinculat a les tradicions relacionades amb el dol abans esmentades i que, probablement, devien pertànyer a un personatge femení, atès que aquestes demostracions de dol eren tradicionalment efectuades per dones. Però no podem anar més enllà. A quin personatge podria pertànyer el manyoc és avui una qüestió impossible d’esbrinar.
Dins el context d’identificació de rituals funeraris, els estudis palinològics permeten identificar els taxons d’alguns pol·lens que, per les seves característiques, suggereixen l’ús de plantes aromàtiques o ofrenes de plantes amb flors vistoses. Aquest tipus d’ofrenes han estat constatades en altres estudis que s’han portat a terme en tombes de cases reials europees.
Per altra banda, entre els pocs elements associats al fardell funerari es recuperaren diversos fragments de fulla de palma, dessecats i dipositats sobre les extremitats inferiors del cos del rei. La presència d’aquestes fulles de palma ha de relacionar-se cronològicament amb el moment en què es produí el segon enterrament del rei (el 1302); un fet que ha estat confirmat per les anàlisis de carboni 14.
Les fulles de palma s’han de relacionar amb l’execució d’alguna cerimònia final que es devia dur a terme amb el cos ja dipositat dins la banyera de pòrfir. És coneguda des d’antic l’adscripció de les fulles de palma amb el símbol de la resurrecció, un fet que es podria interpretar com el ritual fúnebre final, abans d’acabar el procés de trasllat de les despulles del rei i de tancar definitivament el sarcòfag.
Основные черты характера: мечтательность, добродушие, дружелюбие. Основные черты нумерология отношения и семья характера: вдумчивость, уравновешенность, терпеливость. У меня есть ваша книга-оракул для здоровья, от недугов, и вот уже несколько раз она меня предупреждала о наследственной болезни и о возможности заболевания раком. Есть ли такой заговор, чтобы эта ужасная болезнь не пристала ко мне или чтобы отсрочить ее приход?.
| 0.831883 |
curate
|
{"nl": 0.01909892262487757, "pt": 0.0034280117531831538, "ca": 0.8731635651322233, "ru": 0.10430950048971596}
|
http://santescreus.mhcat.cat/ca/claus/rei-pere-ii-el-gran/quins-rituals-funeraris-li-van-fer
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_739700
|
Bo, eixe soc jo. Com ja sabreu, sóc de Múrcia i desconec algunes coses del català, per aixó estic aquí al xat, per aprendre'l vull coneixer el significat d'aquestes expresions: - Guaita - l'ús del "pas" i la relació amb el pas frances. En quins ocasions es pot usar. Ex: Jo no soc pas. És per a reforçar la negació?? de moment aixó. Ja aniré recopilant altres dudes que tindré de bon segur i que no em recordo ara mateix. Gràcies
Tinc entès que tant el "pas" català com el francès vénen de l'anglès "step". En el francès antic per fer el negatiu es posava la partícula "ne" abans del verb. En els verbs de moviment el "pas" s'usava per realçar la negació: Il ne va pas / He doesn't go a step. Però amb els anys el "pas" francès va ser considerada una partícula negativa que es va aplicar a nous verbs que no tenien res a veure amb moviment: Il ne sait pas / He doesn't know. Actualment en el francès informal es tendeix a eliminar "ne".
Nomès vull afegir que l'omissió del "ne" és oral. Segueix utilitzant-se sempre en el francès escrit (excepte en messenger i sms, clar...)
| 0.770798 |
curate
|
{"pt": 0.01509433962264151, "ca": 0.939622641509434, "es": 0.02830188679245283, "fr": 0.016981132075471698}
| |
mc4_ca_20230418_14_659036
|
Almena feminista - teixidora
http://www.almenafeminista.org/
Des d'Almena impulsem projectes estratègics d’incidència política i social. Partim d’una perspectiva feminista i interseccional, i treballem en tres línies principals: la transversalització de la perspectiva de gènere en projectes i organitzacions, la comunicació amb perspectiva de gènere i l’abordatge estratègic de les violències masclistes. Dins d’aquestes línies oferim serveis i productes d’assessorament, formació, sensibilització i comunicació. Elaborem plans i programes d’acció, realitzem diagnosis i auditories de gènere, avaluem projectes, desenvolupem recerques i dinamitzem d'espais de coordinació.
Som un projecte nascut al febrer de 2017, impulsat per dues professionals feministes: la Isabel Muntané Rodríguez, periodista i experta en comunicació i gènere, i la Júlia Vega Soria, psicòloga i experta en l’abordatge estratègic de les violències masclistes i en la gestió i coordinació de projectes. Totes dues es van unir per construir una cooperativa feminista que treballés per la plena llibertat de les dones i de les persones que no s’ajusten al model de gènere hegemònic.
Des d’aleshores, l’equip de la cooperativa ha crescut i està format actualment per quatre persones. S’hi han incorporat l’Amanda Alexanian Meacci, politòloga experta en transversalització de les polítiques de gènere, i la Maria Serrano García de La Chica, periodista especialitzada en gènere i comunicació. A més, comptem amb una xarxa de col·laboradores que ens donen suport per projectes concrets.
Forma part de: Xarxa d’Economia Solidària (XES), Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya
Paraules clau de descriuen la organització: feminisme, transversalitat, violències, comunicació
¬ Xarxes socials: @almenafeminista
¬ Correu electrònic: info@almenafeminista.org
¬ Adreça seu social Coòpolis, Can Batlló. C/Constitució 19-25. BLOC 8. 08014 Barcelona.
Vegeu Almena Cooperativa Feminista en esdeveniments i projectes
Esdeveniments organitzats o co-organitzats per Almena Cooperativa Feminista
Encara no s'han afegit esdeveniments de Almena Cooperativa Feminista a teixidora.
Esdeveniments on s'ha mencionat a Almena Cooperativa Feminista
Encara no s'han afegit esdeveniments on Almena Cooperativa Feminista hagi estat mencionada a teixidora.
Actualment hi ha a Teixidora 0 pàgines de projectes on participa Almena Cooperativa Feminista. Explora els projectes agrupats alfabèticament.
Obtingut de «http://www.teixidora.net/w/index.php?title=Almena_feminista&oldid=12348»
Darrera modificació de la pàgina: 7 abr 2020 a les 16:20.
| 0.800535 |
curate
|
{"ca": 0.952046783625731, "en": 0.012085769980506823, "cs": 0.0027290448343079924, "sv": 0.03313840155945419}
|
https://www.teixidora.net/wiki/Almena_feminista
|
oscar-2201_ca_20230904_12_16104
|
El migcampista bosnià Miralem Pjanic va assegurar ahir, en la seva presentació com a nou jugador blaugrana, que si jugava en un altre equip que no fos el Juventus, «aquest només podia ser el Barça». «Un futbolista sempre necessita nous reptes i, després de guanyar-ho tot a Itàlia (4 Lligues, 2 Copes i una Supercopa italianes en les seves quatre temporades amb el Juventus), jugar aquí sempre va ser el meu somni», va subratllar.
Pjanic, que portarà el dorsal número 8 d'Andrés Iniesta, ha signat, als seus 30 anys, per quatre temporades com a blaugrana, i tindrà una clàusula de rescissió de 400 milions d'euros. Elegantment vestit de fosc i corbata blava, ahir va assistir a la seva presentació a l'Auditori 1899 de Camp Nou, només acompanyat pel secretari tècnic del Barcelona, Ramon Planes.
«És un jugador molt contrastat, un migcampista amb moltíssima qualitat, molta polivalència i que entén molt bé el joc, i a qui fa moltíssim temps que el Barça venia seguint», va apuntar Planes. El responsable tècnic també va dir que buscaven un davanter independentment de si Luis Suárez acaba sortint, i va donar per feta la marxa d'Arturo Vidal a l'Inter, que s'ha de fer oficial en breu, en un traspàs a preu simbòlic.
Compartir l'article
Compartir una notícia
Facebook Twitter Linkedin Whatsapp Telegram Correu electrònic
El més vist
1 La nova norma de Mercadona que ha fet enfadar els seus clients
2 Un grup de persones de l'Empordà i la Catalunya Nord reobren el pas del Coll de Banyuls
3 El Col·legi d'Arquitectes reclama no perdre l'estació de tren del centre de Figueres i un nou "pol d'equipaments"
| 0.856908 |
curate
|
{"ca": 0.9748743718592965, "fr": 0.01193467336683417, "pt": 0.013190954773869347}
|
https://www.emporda.info/esports/2020/09/16/pjanic-jugar-barca-somni-50743805.html
|
oscar-2201_ca_20230904_8_161962
|
Enguany és any de traspàs, aquests són anys extraordinàris: un dia que canvia el calendari i la seqüència de la resta de l’any... A nosaltres ens ha canviat la vida: al 1996 va nèixer l’Eudald i al 2000 el Ginjoler: dos fills, un de veritat i un de vocacional.
Per això aquest 2020 ho volem celebrar el 29 de cada mes fins que acabi l'any...comencem?
Inspirem els menús en persones de la família Ginjolera que faran anys aquell mes
El 29 de febrer és el de debó i farem com quan els nens eren petits, el dia de l’aniversari podien triar el que volien menjar..., doncs veurem que tria l’Eudald!
Ho podreu tastar el dissabte 29 de cada mes en format de menú Tasta-Picas a 29€, beguda a part i amb reserva prèvia. Ho celebrarem tots plegats amb la il·lusió del nen que fa anys cada 4 i que sempre serà jove, com el Ginjoler!
#elginjolerfa20anys
#29febrersemprejoves
29 de febrer: Eudald
Descobreix més de "El Ginjoler"
Restaurant
Nadal
Càtering
A casa teva
Botiga
Qui som?
20 anys
Novetats i notícies
Contacta
ENVIA UN MISSATGE
Missatge rebut
Et respondrem el més aviat possible
He llegit i accepto la Política de Privacitat.
Accepto rebre informació sobre els serveis i productes de EL GINJOLER CATERING S.L.
EL GINJOLER t’informa que les dades de caràcter personal que ens proporciones omplint el present formulari seran tractades por EL GINJOLER com a responsable d’aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem es per enviar-te les nostres publicacions, promocions de productes i serveis i recursos exclusius. La legitimació es realitza a través del consentiment de l’interessat. T’informem que les dades que ens facilitis les guardarà EL GINJOLER . El fet de que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen en el formulari com obligatòries podrà tenir com a conseqüència que no podem atendre la seva sol·licitud. Les dades no es cediran a tercers, a menys que així ho exigeixi una llei o sigui necessari per complir amb la finalitat del tractament. Podrà exercir els seus drets d’accés, rectificació, limitació, portabilitat, supressió i cancel·lació de les dades a elginjoler@elginjoler.com així com el dret a presentar una reclamació front una autoritat de control. Pot consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades en la nostra Política de Privacitat.
Enviar
Alguna cosa ha fallat
Torna a intentar-ho o contacta'ns
EL GINJOLER
Càtering
972 59 40 41
elginjoler@elginjoler.com
625 69 39 36
Restaurant
620 623 454
restaurant@elginjoler.com
El Ginjoler
Polígon Industrial Pont-Xetmar E-14 Cornellà de Terri 17844
elginjoler@elginjoler.com
972 59 40 41
625 69 39 36
Vols rebre notícies, novetats... sobre "El Ginjoler"?
Email o mòbil rebut
He llegit i accepto la Política de Privacitat.
Accepto rebre informació sobre els serveis i productes de EL GINJOLER CATERING S.L.
EL GINJOLER t’informa que les dades de caràcter personal que ens proporciones omplint el present formulari seran tractades por EL GINJOLER com a responsable d’aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem es per enviar-te les nostres publicacions, promocions de productes i serveis i recursos exclusius. La legitimació es realitza a través del consentiment de l’interessat. T’informem que les dades que ens facilitis les guardarà EL GINJOLER . El fet de que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen en el formulari com obligatòries podrà tenir com a conseqüència que no podem atendre la seva sol·licitud. Les dades no es cediran a tercers, a menys que així ho exigeixi una llei o sigui necessari per complir amb la finalitat del tractament. Podrà exercir els seus drets d’accés, rectificació, limitació, portabilitat, supressió i cancel·lació de les dades a elginjoler@elginjoler.com així com el dret a presentar una reclamació front una autoritat de control. Pot consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades en la nostra Política de Privacitat.
| 0.597847 |
curate
|
{"ca": 0.9389718916181312, "en": 0.012661433274246644, "pt": 0.002785515320334262, "oc": 0.002025829323879463, "eb": 0.002025829323879463, "it": 0.011142061281337047, "es": 0.002785515320334262, "fr": 0.01215497594327678, "id": 0.015446948594580907}
|
https://elginjoler.com/?id=636&lang=ca
|
macocu_ca_20230731_4_189113
|
PREPAREM-NOS!
PREPAREM-NOS!
Des del Govern del Consell per la República i davant de l’activació de les noves Euroordres amb petició d’extradició per als Consellers a l’exili Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig volem manifestar:
El nostre total suport als Consellers i membres del Govern del Consell per la República i ens posem a la seva total disposició.
Denunciar un cop més la politització de la justícia espanyola que activa les euroordres en plena campanya electoral i després d’un debat televisat on el President en funcions, el senyor Pedro Sánchez va oferir com a promesa electoral la detenció del President Puigdemont. Els partits polítics espanyols apunten i la fiscalia i els jutges, disparen demostrant la vergonyosa falta de separació de poders de l’estat espanyol.
El Consell per la República és reconegut per l’Estat espanyol com la única institució republicana i davant la impossibilitat de dissoldre-la aplicant un 155 com van fer amb les nostres institucions del Govern de la Generalitat, opten per aplicar repressió selectiva ordenant l’extradició dels tres consellers que formen part del Govern del Consell per la república.
MÉS NOTÍCIES
17/08/2022
| 0.676758 |
curate
|
{"en": 0.030954428202923472, "ca": 0.9587274290627688, "es": 0.010318142734307825}
| |
macocu_ca_20230731_1_106043
|
La borsa d’habitatges de lloguer de l’Alt Penedès vol estendre la xarxa
La consellera comarcal d’Habitatge, Sílvia Pérez Pago, destaca que la borsa dona confiança a totes les parts i pot ser una bona opció per animar propietaris que tenen habitatges buits a llogar-los.
Un dels propietaris que forma part de la borsa és el David Egea, veí de Santa Margarida i els Monjos. Egea té llogats dos pisos a la que va ser la casa de la seva família durant 25 anys.
| 0.787471 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_11_62731
|
Podemos o Podem? (Cristòfol Soler)
Avui no seré gens original, em capficaré dins una de les polèmiques que tant a les Illes com al Principat es té molt present en parlar de Podem. La qüestió és molt senzilla: quin és el model d’estat que propugna Podemos?
Podemos neix com un projecte estatal, a redós del moviment del 15-M i amb voluntat de trencar el bipartidisme a Espanya promovent un ruptura amb el règim constitucional de 1978. Aquesta ruptura si es dugués fins a les darreres conseqüències suposaria, per dir-ho d’alguna manera, un procés constituent cap a la III República espanyola. Fins ara, això és tot el que podem escatir d’allò que podem considerar com a futur model d’estat del novell partit. Aquest és tal volta l’únic pronunciament dins un programa de màxims en relació al model d’estat.
Per contra, les afirmacions, propostes, matisacions, reconduccions que la formació política fa entorn del model de societat, amb més o menys concreció, són molt més nombroses. Gairebé moltes d’elles són assumibles per una socialdemocràcia autèntica i no contaminada pels principis neoliberals que avui són els dominants en l'àmbit europeu.
Puc coincidir amb ells amb algunes de les propostes concretes que plantegen, bàsicament des del punt de vista econòmic: més despesa social, un sistema fiscal més just i redistributiu, restringir el poder de les grans corporacions econòmiques i dels capitals financers, etc. Fins i tot qüestions polèmiques com l’elaboració d’una anàlisi que pugui portar a plantejar una quitança del deute públic espanyol ens donaria almenys una mica de llum sobre la seva composició i, el més important, els seus orígens i qui els posseeixen, qüestió gens irrellevant i que ens ajudaria a comprendre un poc més les causes de la crisi i quins sectors de la població n’han estat els beneficiaris, perquè beneficiaris, en aquesta com amb tota crisi, n’hi ha.
Altrament, veient la despesa desbocada dels darrers vuit anys de bonança econòmica prèvia a la crisi, puc estar d’acord en el fet que part de les despeses públiques que proposen es poden finançar. Si no totes, almenys una part important. Uns partits que quan han governat l’Estat s’han dedicat a fomentar inversions en infraestructures faraòniques sense to ni so. Infraestructures que només han obeït a criteris polítics estantissos com els de les connexions radials partint de Madrid cap a la perifèria, ja sigui amb els traçats viaris o amb les connexions per l’alta velocitat via AVE, oblidant els criteris d’utilitat econòmica (com ens han retret les institucions europees una vegada i una altra, tant el Parlament Europeu com la Comissió), no tenen ni un bri de credibilitat per plantar cara a les propostes de Podemos dient que no es poden finançar. Posats a triar, preferesc que es destinin recursos a implementar una renda bàsica per als ciutadans més desvalguts (d’acord amb la situació econòmica de cadascú) en comptes de construir estacions de ferrocarril a recorreguts d’alta velocitat a pobles de 28 habitants.
Fins ara hem parlat de trets significatius que atenyen el model de societat; una qüestió molt distinta és la del model d’estat. D’aquesta qüestió no en parlen clar. Per molts d’articles que he llegit i entrevistes que he escoltat, no he pogut arribar a entendre el que pretenen.
Quan es refereixen al procés català, diuen que ho respectaran però es decanten per mantenir la unitat d’Espanya. El passat 9N van evitar pronunciaments oficials, alguns no volgueren pronunciar-s'hi ni oficiosament i d’altres donaren suport al procés de participació ciutadana però assenyalant desitjos d’unitat. La posició dels seus dirigents ha estat, per dir-ho d’alguna manera, divergent, algun d’ells, fins i tot, ha titllat el procés d’antidemocràtic.
Queda clar, atesa la diversitat d’afirmacions i consideracions que fan els dirigents del partit, que la qüestió territorial d’Espanya no és per ells plat de gust. Prefereixen mantenir-se en una situació boirosa i incerta evitant pronunciaments clars que els comprometin davant l’electorat.
Pel que fa a casa nostra, a Eivissa va cridar molt l’atenció el fet que a Vila durant la VII Assemblea Ciutadana del cercle pitiús es recriminàs a una persona que fes la seva intervenció en català i s’obrís un debat sobre la llengua a emprar, la qual cosa provocà que alguns assistents abandonassin la reunió.
Cal demanar a Podem o Podemos uns mínims de pronunciaments clars pel que fa al model d’estat.
Al Principat, faran part de l’unionisme o del sobiranisme? Així mateix, quina idea tenen de la configuració territorial d’Espanya: federal, confederal, o fins i tot si respecten el dret democràtic a la lliure autodeterminació dels pobles? Ja sé que és molt demanar a un partit novell i en procés d’estructuració. Però hi ha aspectes que per alguns són molt importants, no basta pronunciar-se sobre el model de societat, de vegades i aquest és el nostre cas, el model d’estat condiciona, i molt, el model de societat.
| 0.875796 |
curate
|
{"pt": 0.003248730964467005, "ca": 0.996751269035533}
|
https://www.ara.ad/firmes/cristofol_soler/Podemos_0_1265873689.html
|
macocu_ca_20230731_4_347439
|
AVUI Opinió A la tres La crisi sistèmica del tripartit Publicat 21/03/2010 David González / dgonzalez@avui.cat
La doble crisi originada per la gran nevada que va col·lapsar mig país, la gestió de l'emergència primer, i l'apagada tercermundista a les comarques de Girona després, ha fet tocar fons la valoració pública del govern. En teoria, una gestió adequada de l'assumpció de responsabilitats permetria als tres socis parar el cop. Però és probable que, fins i tot així, la nevada hagi donat el cop de gràcia no només a l'actual govern, sinó a la fórmula dels tripartits d'esquerres com a alternativa als executius monocolors de CiU que van governar 23 anys. Les últimes enquestes ho evidencien: una gran majoria es decanta perquè no es repeteixin els tripartits. Cosa que no significa que el PSC, ERC i ICV despertin aïlladament idèntic rebuig. El cas més clar és el d'ICV, que malgrat concentrar el gruix dels retrets per la gestió de grans emergències, gairebé no pateix desgast a les enquestes. El PSC també manté encara aspiracions de salvar la imatge de Montilla del desori del tripartit. I ERC no renuncia a remuntar -"les enquestes sempre s'han equivocat amb nosaltres"- reivindicant la seva marca en lleis com la de consultes, la del català al cinema o la de la rebaixa de l'impost de successions. De tota manera, la crisi del tripartit no és la crisi de la nevada, o de la ventada, o del foc d'Horta. És una crisi de model, estructural, sistèmica. El tripartit és avui el principal adversari dels tres partits que el van idear com a model alternatiu a CiU. No són només errors de comunicació, de competència de tal o tal conseller o de tensió amb Madrid. És el paradigma el que ha fallat. D'entrada, perquè qui hauria d'haver ostentat el lideratge de referència, el president, mai ha sigut prou autònom del conjunt -incloent-hi, en el cas de Maragall, el seu propi partit-. Això ha invisibilitzat o ha fet de la gestió una quimera. I és la falta d'èxit en el dia a dia, o els èxits a mitges, el que al final ha impedit als tres socis forjar un nou relat de país adaptant-hi el projecte propi de cadascú sense por a diluir-se o quedar-se electoralment a la intempèrie.
Llegir aquí: http://paper.avui.cat/opinio/detail.php?id=187179
Montser
| 0.870042 |
curate
|
{"ca": 0.9968652037617555, "nl": 0.003134796238244514}
| |
mc4_ca_20230418_10_783931
|
Presentació – CDR Museu de la Pauma
La creació del Museu s’encabeix dins d’un projecte de recuperació del patrimoni etnològic per tal de fer-lo productiu al segle XXI. Activitats com la recerca, el programa pedagògic de transmissió de l’ofici, la creació de nous productes conjugant la tradició i la modernitat, les demostracions artesanals, tallers en diferents fibres vegetals, tallers d’aprendre a llatar adaptats a diferents edats i diferents nivells, prestació de diferents serveis: consulta i prèstec de peces tant del fons fotogràfic com del fons de peces,exposcions permanents, exposicions temporals …conviuen dins del Museus
| 0.8267 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://cdrmuseudelapauma.cat/worpre/presentacio/
|
mc4_ca_20230418_6_774892
|
2500250 - Resultados de la búsqueda - Depósito Digital de Documentos de la UAB
Página principal > Resultados de la búsqueda: 2500250
Resultados globales: 737 registros encontrados en 0.02 segundos.
Documentos de investigación, Encontrados 215 registros
Materiales académicos, Encontrados 522 registros
Documentos de investigación Encontrados 215 registros 1 - 10 ir al registro:
1 p, 1.5 MB New pharmacological dosage forms / Sánchez Clavell, Andrea ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
1 p, 1.1 MB Factors involved in mitochondrial epigenetics / Justicia Lucas, Ainoa ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
1 p, 3.1 MB Finding food : main foraging strategies by odour cues / García Vendrell, Míriam ; Balasch Alemany, Joan Carles, dir., (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia i d'Immunologia) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
1 p, 537.2 KB Microbiologia ambients aquàtics hipersalins / Carrera Ventura, Olga ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
1 p, 933.3 KB EGFR in non-small cell lung cancer and its role as a targeted therapy / Serra Pascual, Carla ; Itarte, Emili, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular) ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
Documentos de investigación : Encontrados 215 registros 1 - 10 ir al registro:
Materiales académicos Encontrados 522 registros 1 - 10 ir al registro:
5 p, 104.6 KB Anàlisi i cartografia de la vegetació [100804] / Ninyerola Casals, Miquel ; Pérez Obiol, Ramon ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
Aquesta assignatura es centra en l'estudi de la biodiversitat vegetal des d'una perspectiva jeràrquica. Es transmeten els principis per analitzar les estructures supraespecifiques (comunitats vegetals i biomes) com també una visió de la relació dels organismes amb el medi físic i biòtic. [...]
Esta asignatura se centra en el estudio de la biodiversidad vegetal desde una perspectiva jerárquica. Se transmiten los principios para analizar las estructuras supraespecifiques (comunidades vegetales y biomas) como también una visión de la relación de los organismos con el medio físico y biótico. [...]
7 p, 113.7 KB Ampliació de biologia cel·lular [100779] / Nogués Sanmiquel, Carme ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
5 p, 112.2 KB Fisiologia i metabolisme microbià [100772] / Mas Gordi, Jordi ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
10 p, 126.6 KB Biologia Cel·lular [103980] / Anton Martorell, Ester ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
L'assignatura Biologia Cel·lular té un caràcter bàsic dins del Grau de Biologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i amb ella es pretén que l'alumne adquireixi uns coneixements sòlids sobre l'organització estructural, el funcionament i la regulació de les cèl·lules eucariotes. [...]
La asignatura Biología Celular tiene un carácter básico dentro del Grado de Biología de la Universidad Autónoma de Barcelona y con ella se pretende que el alumno adquiera unos conocimientos sólidos sobre la organización estructural, el funcionamiento y la regulación de las células eucariotas. [...]
3 p, 98.6 KB Física [100810] / Bafaluy Bafaluy, Francisco Javier ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
Materiales académicos : Encontrados 522 registros 1 - 10 ir al registro:
| 0.464389 |
curate
|
{"es": 0.34398605461940734, "ca": 0.6130156885531668, "en": 0.04299825682742592}
|
https://ddd.uab.cat/search?f=codititulacio&p=2500250&sc=1&ln=es
|
oscar-2301_ca_20230418_7_178305
|
Aquest ítem o secció sobre el tema del programari no cita les fonts necessàries o els presents no són suficients .
Podeu millorar aquesta entrada afegint cites de fonts de confiança segons les directrius sobre l’ús de les fonts . Seguiu els consells de disseny de referència .
FreeHand
programari
Macromedia FreeHand MX
Tipus
Grafics d'ordinador
Desenvolupador
Altsys Corporation
Macromèdia
Adobe
Data de la primera versió
1988
Última versió
11.0.2 (2004)
Sistema operatiu
macOS
Microsoft Windows
Llicència
( llicència no gratuïta )
Lloc web
www.adobe.com/products/freehand/
Editeu dades a Wikidata · Manual
FreeHand és un editor de gràfics vectorials professional, publicat per a plataformes Macintosh i Windows des de 1988 fins a mitjans de la dècada de 2000. A més del disseny vectorial, el programari permet la distribució de textos.
Índex
1 Història
1.1 FreeHand gratuït
2 funcions
3 Notes
4 Bibliografia
5 articles relacionats
6 Altres projectes
7 Enllaços externs
Història
FreeHand va ser desenvolupat originalment per Altsys Corporation i publicat per primera vegada el 1988 per Aldus Corporation i comercialitzat amb el nom d’ Aldus FreeHand . El 1995 Macromedia va adquirir Altsys i els drets de FreeHand després de l’ adquisició d’Aldus d’ Adobe el setembre de 1994 . [1]
Desenvolupat originalment per a la plataforma Mac, només a partir de la versió 3 (1991) es va portar FreeHand a la plataforma DOS / Windows i a la plataforma NeXTSTEP , però per a aquesta última FreeHand va prendre el nom de Virtuoso.
El 2003 l'aplicació va arribar a la seva onzena versió, FreeHand MX, també inclosa al paquet del programa Macromedia Studio MX 2004 . El 2005, després de l’adquisició de Macromedia per part d’Adobe, FreeHand ja no es va incloure a la suite Studio , sinó que es va continuar venent per separat. Tanmateix, des de la versió CS3 d’ Adobe Creative Suite , Adobe va optar per afavorir el seu producte històric, Illustrator , en detriment de l’ara ex-competidor FreeHand. Llavors es va aturar el desenvolupament de FreeHand, Adobe va deixar de proporcionar actualitzacions i Freehand es va convertir en un abandonware . [2] Des de la versió CS6 d'Illustrator ja no era possible obrir i convertir els fitxers FreeHand, cosa que per tant només era possible fins a Illustrator CS5.
FreeHand gratuït
El setembre de 2009, en resposta a l'elecció d'Adobe, es va crear una organització de protesta anomenada Free FreeHand amb l'objectiu de desar el programari i demanar a Adobe que el conservés. El moviment va aplegar unes 6.500 persones i, després de diverses peticions que no van tenir en compte, el 2011 va demandar Adobe per presumpta violació de la llei antimonopoli [3] , però no va poder obtenir la restauració del desenvolupament de FreeHand. El moviment es va reorganitzar amb el nom de FreeHand Forum amb el nou objectiu d’obtenir l’alliberament de la llicència FreeHand i poder crear una comunitat per al desenvolupament del programa. [4]
Característiques
FreeHand s’utilitzava en estudis gràfics, impremtes , publicitat o agències de disseny , tant per al dibuix com per a la creació de publicacions breus, com ara fulletons, fulls volants o publicacions periòdiques senzilles. [5]
Entre els punts forts de la interfície, que era clarament més intuïtiva que els seus competidors i relativament senzilla i lleugera que permetia treballar bé fins i tot en equips que no eren especialment ràpids, hi havia una bona gestió del text i una certa precisió en el posicionament dels objectes. així com per primera vegada en un programa vectorial amb efectes en els camins també per al desenvolupament tridimensional, la deformació i la perspectiva aplicades a qualsevol objecte. Per últim, però no menys important, era important la possibilitat d’utilitzar un format àmpliament utilitzat pels professionals.
No es va utilitzar especialment en el camp del disseny artístic i de la distribució de llibres i revistes amb moltes pàgines, camps en els quals era possible trobar programari més adequat: dos exemples van ser, respectivament, Adobe PageMaker i QuarkXPress i posteriorment Adobe Indesign que pren de Freehand alguna peculiaritat i en part és hereva en el camp del programari de paginació. Fins i tot es va datar la gestió dels efectes de transparència, sobretot en combinació amb l’ús de colors clars, en comparació amb versions posteriors d’aplicacions com Adobe Illustrator : l’exportació en format PDF no permetia versions d’Acrobat superiors a 1,3 a instàncies d’Adobe a la '' incentivar la difusió del seu programa Adobe Illustrator competidor.
Nota
^ (EN) History of Macromedia, Inc. - FundingUniverse a www.fundinguniverse.com. Consultat el 10 de gener de 2018 .
^ (EN) Adobe - FreeHand MX a www.adobe.com. Consultat el 10 de gener de 2018 .
"Des de fa més de quatre anys no s'han fet actualitzacions de FreeHand i Adobe no té previst iniciar el desenvolupament per afegir noves funcions ni donar suport a Macs i Windows Vista basats en Intel". .
^ (EN) Quan Adobe és demandada per matar FreeHand, Corel ofereix suaument les seves alternatives a betanews.com. Consultat el 10 de gener de 2018 .
^ (EN) FreeHand Forum , a freehandforum.org. Consultat el 10 de gener de 2018 .
^ (EN) Qui utilitza FreeHand? , a freefreehand.org , 7 de maig de 2011. Obtingut el 13 de gener de 2018 (arxivat de l' original el 7 de maig de 2011) .
Bibliografia
Aldus FreeHand ( JPG ), a MCmicrocomputer , n. 97, Roma, Technimedia, juny de 1990, pp. 190-195, ISSN 1123-2714 ( WC ACNP ) .
Macromedia FreeHand 5.0 ( JPG ), a MCmicrocomputer , n. 158, Roma, Technimedia, gener de 1996, pp. 198-202, ISSN 1123-2714 ( WC ACNP ) .
Macintosh - Macromedia FreeHand 5.0 ( JPG ), a MCmicrocomputer , n. 160, Roma, Technimedia, març de 1996, pp. 326-331, ISSN 1123-2714 ( WC ACNP ) .
Macintosh - FreeHand Graphic Studio 7.0 - Primera part ( JPG ), a MCmicrocomputer , n. 173, Roma, Technimedia, maig de 1997, pp. 356-361, ISSN 1123-2714 ( WC ACNP ) .
Macintosh - FreeHand Graphic Studio 7.0 - Segona part ( JPG ), a MCmicrocomputer , n. 174, Roma, Technimedia, juny de 1997, pp. 360-367, ISSN 1123-2714 ( WC ACNP ) .
FreeHand 8 ( JPG ), a MCmicrocomputer , n. 187, Roma, Technimedia, setembre de 1998, pp. 262-266, ISSN 1123-2714 ( WC ACNP ) .
FreeHand 9 ( JPG ), a MCmicrocomputer , n. 207, Roma, Pluricom, juny de 2000, pp. 180-183, ISSN 1123-2714 ( WC ACNP ) .
| 0.708453 |
curate
|
{"ca": 0.8868857689853222, "ja": 0.002074026802807913, "en": 0.06397574984045948, "es": 0.010370134014039566, "pt": 0.004945756222080409, "uu": 0.0009572431397574984, "uz": 0.0004786215698787492, "it": 0.0006381620931716656, "fr": 0.029674537332482452}
|
https://wikigag.com/wiki/Macromedia_FreeHand
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_711224
|
Heu vist aquesta pel·lícula?? Ara que os veig despotricar sobre Qatar he pensat que potser us fa gràcia mirar-la. Crítica l'homofòbia, el món de la moda,els camps d'entrenament militar i tot el que et puguis imaginar!!!!! Jo la vaig trobar brutal.Jo la vaig veure ahir i em pixava de riure!!!!! Si l'heu vist, que en penseu?Critica:Treguem els acudits de consoladors, esfínters i penis (dignes dels creadors i "South "Park") i anem al gra...Hi ha coses que no funcionen a EUA. És clar. I Sacha Baron Cohen ens la mostra sense miraments mitjançant un mockumentary salvatge protagonitzat per un personatge gai paròdic, excessiu i incapaç de danyar a una mosca, que li permet mostrar l'absurd que és que la suposada "major democràcia del món" tingui tals contrastos i una fauna semblant.
Aquest home és el que ha aconseguit col·locar l'argument proevolució que més ha pogut descol·locar al creacionista Kent Hovind.
| 0.818316 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_1_78608
|
Direcció de Personal II (13136)
PRIMERA PART: FUNCIÓ DINÀMICA DE PERSONAL. PREVISIÓ DE LES NECESSITATS DE PERSONAL
Tema 1 Anàlisi de l'estructura de personal. Indicadors. Estudi de composició de plantilla. Indicadors econòmics. Estudi de productivitat. Presència en el treball. Absentisme. Rotació de personal.
Tema 2 Previsió de necessitats de personal. Necessitats de personal i política de l'empresa. Anàlisi de les necessitats brutes de personal. Mètodes de previsió. Càlcul de les necessitats de personal en funció de la producció. Factors d'incertesa. Mètodes probabilístics. Tècniques qualitatives per a l'anàlisi de necessitats. Necessitats netes de personal.
SEGONA PART: PROCEDIMENTS PER A COBRIR LES NECESSITATS DE PERSONAL
Tema 3 Valoració del personal. Factors de valoració. Mètodes quantitatius i mètodes qualitatius.
Tema 4 Reclutament intern. Polítiques de promoció. Mapes promocionals. Disseny de carreres.
Tema 5 Reclutament extern. Polítiques de selecció de personal. Fonts per al reclutament de personal. Etapes del procés de selecció.
Tema 6 Les polítiques de formació. Anàlisi de necessitats de formació. Mètodes de formació. Etapes del procés de formació. Tipus d'aprenentatges a l'empresa i dimensions de la formació.
Tema 7 El compromís amb el treballador. Fórmules de compromís i contractació. Compromís temporal i compromís permanent. Factors econòmics, motivacionals i estratègics en el compromís. Els aspectes legals.
Tema 8 La separació de l'empresa. Causes i fórmules. La separació temporal. L'acomiadament. La recol·locació.
TERCERA PART: GESTIÓ DE LES RELACIONS LABORALS
Tema 9 Les relacions laborals. L'escenari de les relacions laborals. Els protagonistes: l'estat, els sindicats i les associacions empresarials.
Tema 10 La negociació en les relacions laborals. Tècniques de negociació. Negociació individual i negociació col·lectiva. Els convenis.
Bibliografia BEER, M. i d'altres. Gestión de recursos humanos. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1989. MARTÍNEZ DESCHAMPS, G. Cómo rentabilizar la inversión en formación. Barcelona: Editorial Gestión y Planificación integral S.A., 1998. PUCHOL, L. Dirección y gestión de recursos humanos. Madrid: Esic, 1993.
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.8071727992547741, "fr": 0.012109920819748486, "es": 0.15463437354448067, "en": 0.017699115044247787, "pt": 0.008383791336748951}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_461039
|
Charles-André Merda
El baró Charles-André Merda dit Méda (1773, París - 1812, batalla del Moscova) va ser un militar francès de la Revolució Francesa i del Primer Imperi Francès.
Provenia d'una família de comerciants parisencs, Merda entrà a la garde nationale de París el setembre de 1789. Va participar en l'arrest de Maximilien de Robespierre la nit del 27 al 28 de juliol de 1794 (9 a 10 de termidor) Any II. Merda va ser nomenat sub-lloctinent i l'any V, capità.
"Chevalier" de la Légion d'honneur l'any 1804 passà a oficial el 1807, va ser fet baron "Méda et de l'Empire" (decret del 2 de juliol de 1808) i va transformar el seu cognom al de "Méda". Va ser ferit de mort a Moscou el 5 de setembre de 1812. Al seu llit de mort va ser fet general de brigada ("général de brigade").
| 1 |
perfect
|
{"fr": 0.02442159383033419, "ca": 0.9755784061696658}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=461040
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_15516
|
Encara que sigui molt aviat, últimament se'n posen poques d'enquestes. Voteu!
Al meu poble, Alternativa Esquerra Unida-Els Verds.
| 0.51332 |
curate
|
{"ca": 0.952755905511811, "en": 0.047244094488188976}
| |
mc4_ca_20230418_15_48695
|
Forma part de l'equip de suport a les activitats de promoció de l'Escola! - Escola de Turisme i Direcció Hotelera- EUTDH - UAB Barcelona
Del 6 al 25 de novembre s'obre la convocatòria de pràctiques per cercar estudiants de l'Escola que vulguin explicar la seva experiència universitària als futurs alumnes i a les seves famílies, en esdeveniments com les Jornades de Portes Obertes o el Saló de l'Ensenyament. Envia ja la teva sol·licitud i converteix-te en ambaixador/a dels Graus en Turisme, Turisme en Anglès i Direcció Hotelera de la UAB!
L'Escola obre la convocatòria de pràctiques per formar el nou equip d'estudiants que col·laborarà en les tasques de suport per promocionar els estudis, durant aquest curs 2019-2020, en esdeveniments com les Jornades de Portes Obertes, el Saló de l'Ensenyament, o el Dia de les Famílies de la UAB, entre altres.
Aquesta convocatòria de pràctiques està adreçada a estudiants de 2n, 3r i 4rt curs dels Graus en Turisme, Turisme en Anglès i Direcció Hotelera, que ja s'hagin matriculat com a mínim a 120 crèdits, i que estiguin interessats en ser ambaixadors de l'Escola, i oferir també suport logístic durant les activitats de promociò. S'atorgaran 20 places de pràctiques.
El període de lliurament de sol·licituds comença el dia 6 i finalitzarà el 25 de novembre.
- Imprès de sol·licitud emplenat que es pot sol·licitar al Punt d'Informació de la Secretaria del Centre, o descarregar-lo al Campus Virtual (el trobareu a "e-notícies" de les aules Moodle). Caldrà lliurar-ho a Gestió Acadèmica.
La durada de les pràctiques dependrà de les necessitats de cadascuna de les activitats. Es comptabilitzarà segons les hores de dedicació, i es podran realitzar entre el 4 de febrer i el 31 de juliol de 2020.
S'atorgarà un ajut a l'estudi per un import de 10 euros per hora de dedicació a les activitats de promoció i de comunicació. Es retindrà el 2% en concepte d'IRPF i la quota de la Seguretat Social obrera de 8.49 €/mes.
La resolució de les places es comunicarà el 10 de desembre de 2019.
Estudiants dels Graus visiten l'Aeroport de Barcelona per conèixer la seva gestió
Els estudiants de l'assignatura Tourism Transport and Distribution, de 4t curs dels Graus en Turisme i Turisme en Anglès, van realitzar una visita d'estudis a l'Aeroport de Barcelona - El Prat, el passat 22 d'octubre, per conèixer el funcionament i la gestió interna d'aquesta gran infraestructura, gràcies a les explicacions que va oferir una representant d'AENA.
| 0.876211 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/forma-part-de-l-equip-de-suport-a-les-activitats-de-promocio-de-l-escola-1345715733026.html?noticiaid=1345799893858
|
mc4_ca_20230418_12_726390
|
CD Tres - La sal de la mar - ProductesdelaTerra.CAT
Inici CD Tres - La sal de la mar
TRES neix l’any 2000 en format de duet acústic, amb baix i guitarra –David Morlà i Jordi Suñé-. Des de llavors ha realitzat desenes d’actuacions al llarg de tot el país. Després d’una llarga parada, tornen amb un disc sota el braç, “La sal de la mar”, amb força i amb ganes d’explicar el disc per tota la geografia.
TRES barreja cançó d’autor amb sons elèctrics de banda de rock. Un dels seus trets característics és el cant a dues veus. “La sal de la mar” és el seu primer treball discogràfic. Les lletres, pròpies i de diferents poetes, fan olor a mar, a platja i a sorra.
El disc ha comptat amb la col·laboració del bateria Carles "Xarli" Oliver i ha estat enregistrat per David Rosell.
| 0.749681 |
curate
|
{"es": 0.1084967320261438, "ca": 0.8915032679738563}
|
https://productesdelaterra.cat/home/12833-comprar-cd-tres-la-sal-de-la-mar-1564359700886.html
|
oscar-2201_ca_20230904_6_159007
|
Giornata preghiera e digiuno: Comunità di Sant’Egidio, adesione all’invito del Papa. Veglia nella basilica di Santa Maria in Trastevere a Roma e in molte città italiane
21 Febrer 2018
Vatican Insider
Sant’Egidio si unisce alla Giornata di digiuno per Congo e Sud Sudan indetta dal Papa
20 Febrer 2018
L'Osservatore Romano
Matarella per il mezzo secolo di Sant’Egidio
20 Febrer 2018
Vaticannews
Mattarella a Sant'Egidio: il Paese ha bisogno di solidarietà
20 Febrer 2018
Roma sette
Mattarella: «Sant’Egidio, esperienza “glocale” di convivenza civile»
tots els articles en italià
ALEMANY
22 Febrer 2018
Br-Online
Interview mit Sant'Egidio Mitgründer Andrea Riccardi
tots els articles en alemany
CERCAR
la data
a la data
text per cercar
treure filtres
buscar
ETIQUETES
Japó Argentí Crisi cases unifamiliars Wine For Life Somni Dona Malawi Audiències Pregària per la pau París Cap Verd República Popular Democràtica De Corea ecologia Rwanda Unió Africana #mercysummer Cantina Sant francesc d'assís Amèrica Llatina GMG #savealeppo Discapacitat Unitat dels cristians Europa Moscou portugal bressol Torino Níger Màfia Regine Beer Amèrica Ortodòxia Expo 2015 Les Negociacions Per A La Pau Església Catòlica Integració Amics Vincenzo Paglia Regne Unit en relació amb la comunicació de les meves dades personals a la comunitat de sant'egidio, dono el me Globalització Suïssa Alemanya #changeyourcity 16ottobre1943 Estiu de la solidaritat 2015 ökumene Partidaris Madagascar Jerusalem Jove Somni Dia De Maig On 2014 Emergències humanitàries Ciutadania Novara Holanda Adveniment Summer, Solidaritat, 2013 Marc Gnavi Florència Mònaco De Baviera el casament de nenes Catolicisme On 2018 Holocaust Cooperació violència Pobresa President de la república Any nou xinès Salvador bangla desh Les paraules del Papa francis Kenya #peaceispossible Reunió De Pau De Roma 2013 milà Emergència Freda Toscana Filipines Livorno Torpignattara Salut Eritrea Ucraïna País Basc Terni esport Música Buenos Aires Iniciativa Primavalle Quan 2015 Uganda Tanzània Sant'Egidio Cohabitar Tercera edat armenis Gabon El 2017 màrtirs sons per a la pau Cuidador Benvingut RIO 2013 presons Índia patriarca Kirill Congo Pau arreu de la terres de 2015 Esquilino Educació per a la pau Gènova Exposició Haití Brussel · Les Guatemala Geòrgia Mario Monti Emile Poulat Hebraisme Corea Nacions Unides Perugia #estatesolidali Guerra La Pau És El Futur Amistat Varsòvia Bhatti Dinar De Nadal Mali Pau en totes les terres Terrorisme Lesotho Família NACIONS UNIDES Sida Rita Prigmore Sud-Àfrica Aleppo visita Bèlgica Donacions Quan 2016 Art Assís 2011 Solidaritat Andrea Riccardi França ortodoxa síria Afganistan Rwanda Ecosolidarietà Romero Sudan Aniversari Cites República Txeca Pau Reunió Tirana 2015 homilia Libro_Sorpresa-papa-Francesco_Riccardi Dia Mundial Dels Refugiats Colòmbia Hondures sud sudà Antwerpen menekültek Morir d'esperança sense llar rohingya Roma Escola de la pau vittorio ianari Costa d'ivori somàlia Visita Del Papa a Francisco a Sant'Egidio Líbia Terra Santa ius culturae Primavera Àrab Inscripció dels naixements Mindanao Albània Litúrgia Itàlia Libèria Bíblia Reproduir Música Stp Violència Nelson Mandela Infància Pau en totes les terres de 2014 Camins De La Pau panell de discussió nens #mercychristmas Ostia SARAJEVO Rai Due Nit Dels Cristalls Modesta Valenti Àfrica Central Ecumenisme Racisme Holocaust Rigiocattolo2015 Oració #pathsofpeace Jove SOMNI Burkina Faso Lampedusa diplomàcia Mare Nostrum relacions exteriors Perú al tayyeb Turquia Papa Francesco Perú Adopcions a distància Rússia Pau Pescara co-habitatge hong kong Genocidi Escola d'idiomes Münster 2017 Serra Leone Aniversari Iftar 2015 estudiants #WithRefugees Espiritualitat Nens Auschwitz Xina la política internacional Mateu Zuppi Món catòlic SantEgidioInAfrica Polònia Assís 2016 Sense llar Joan Pau II desnutrició Madiba Pau Trobada A Assís El 2016 Eutanàsia Cristianisme refugiats Lucca els menors no acompanyats Tunísia Parma Salerno Líban Convenció Lazio Xile els cristians d'orient Birmània Romanís I Sinti Guinea Conakry Suburbis Emergències Nou Europea Palerm Antisemitisme Pau Reunió A 2014 Antwerpen Canadà Treviso Voluntari Benín Messina Anglaterra Presó Budisme Grècia Bartomeu I Islam Audició Romania Persones De Pau Immigrants Pavia L'Aquila Vercelli Tor Bella Monaca Educació Indonèsia Coliseu Cuba Joves per la Pau Costa Rica Unió Europea Budapest Mario Marazziti El diàleg interreligiós BRAVO Estiu Lloat Sí Ban Ki-Moon Jerry Masslo seyfo Moçambic Problemes de salut mental Moviments eclesials Xipre Benet XVI l'escalfament global Alliberament Kosovo Nicaragua Calàbria Bolonya Dia de la mare Florència empresa La tracta d'éssers humans Burundi Veneto Treballar L'ajuda humanitària Milà Estats Units Dia internacional de la dona Rigiocattolo Iraq Campània Daniela Pompeia Floribert Bwana Chui Brasil Marxa per la pau Memòria El treball infantil drets humans orient mitjà La religió i la violència Nadal octubre 16 Economia Església Pisa Padova Barcelona Pasqua Mitjana fogyatékkal elok Cracòvia Santa Maria in Trastevere San Marino Angela Merkel Egipte 2.0 somiar Cristians On Guia Inclusió laboral corredors humanitaris nadal Bari Iran Mercats De Nadal Catània Unesco Papa Síria William Quijano Pakistan Pau VI malalt Mèxic Zàmbia migrants San Bartolomeo all'Isola Un Món Sense ecologia comunitat d'aniversari Àustria Àfrica Telemedicina Antigitanism Amèrica Central Religió Vinitaly Civitavecchia Valgus Massa intolerància Mediterrani Pena De Mort Awards Camerun violència contra les dones Cinema Cimera Quaresma Sense Llar Setmana Santa Visca els ancians Mercat Eco-Solidaritat Casamance Estiu, Solidaritat, 2014 Estat Islàmic Els cristians perseguits Bangla Desh Pentecosta JMJ Hongria Com terratrèmol Marco Impagliazzo Zimbabwe Refugiats Església valdense Llibres Diàleg Bèlgica dia de memòria # Thirst4Peace 5x1000 Mario Giro Banya d'Adrica corredors humanitaris Jubileu de la misericòrdia Àsia Nàpols Espanya Togo Pare Giuseppe Puglisi Ciutats per la vida Guinea Bissau Premi Nobel pobres El Concili Vaticà II Consell Play Music Stop Violence Sicília Caritat Porrajmos les persones grans #viva Puglia El Salvador Rainbow country Trieste Immigració don Benzi Equador Iftar Nigèria Gent Gran Txad Tirana Joan XXIII menor Dia mundial de la pau Senegal Etiòpia Estiu De La Solidaritat Orient Mitjà Madrid
amistat amb els pobres
Els Més joves
Les Escoles de la Pau
Rejoguina, juga, recicla i torna a jugar
Apadrinaments
BRAVO!
El País de l'Arc Iris
Els més ancians
Visca els Ancians!
Carta a Maria
Les iniciatives
L'ajut per quedar-se a casa
Amics al carrer
El dinar de Nadal
Els menjadors
Persones sense sostre
Gent de Pau
Amics a la presó
Escriure a un condemnat a mort
Alliberar els presoners
Discapacitats mentals: amics sense límits
Els Amics
Discapacitat mental i Evangeli
Solidaritat internacional
Adozioni Internazionali
Emergenza Rohingya
Apadrinaments
El Dinar de Nadal
Cerca en aquest lloc
buscar
Comunitat de Sant'Egidio
piazza Sant'Egidio, 3
00153 - Roma (Italy)
tel. +39.06.899.22.34
fax +39.06.580.01.97
[email protected]
Segueix-nos a
Altres llocs web:
www.andreariccardi.it | dream.santegidio.org | nodeathpenalty.santegidio.org | www.sanbartolomeo.org | www.comunitadisantegidio.info | www.vivaglianziani.it | www.wineforlife.com | www.trattoriadegliamici.org
| 0.764728 |
curate
|
{"it": 0.10247592847317744, "ca": 0.8397524071526823, "en": 0.017606602475928473, "ru": 0.0009628610729023383, "de": 0.013342503438789547, "eo": 0.0009628610729023383, "es": 0.014305364511691884, "fr": 0.0019257221458046766, "ja": 0.0008253094910591472, "pt": 0.0072902338376891335, "mt": 0.0005502063273727648}
|
https://archive2.santegidio.org/pageID/64/langID/ca/tag/192_2,244_2,272_5,339_2,561_3/tots-els-comunicats-de-premsa.html
|
mc4_ca_20230418_11_312094
|
4a Fira de projectes Impulsem la Robòtica. Tecnologies creatives a l’aula | cesire*
Jordi Regalés05/02/18
El proper 23 de febrer de 2018, al llarg del matí, es celebrarà la 4a Fira de projectes del programa “Impulsem la robòtica. Tecnologies creatives a l’aula” a la seu de CosmoCaixa.
Més de 2500 estudiants de 4t d’ESO que han cursat l’assignatura optativa de Tecnologia i han participat en aquest programa presentaran els projectes que han realitzat en la fase final d’aquest programa. També ho faran alumnes de 1r i 2n d’ESO que hi han participat, en les dues darreres edicions, a mode de pilotatge.
La Fira és oberta a alumnes dels instituts participants, familiars, visitants d’altres centres educatius i ciutadania en general. En aquesta edició més de 1700 alumnes presentaran al voltant de 500 projectes. Es preveu que la fira hi assisteixin més de 2300 visitants (alumnes, professors i familiars).
Aquest és el quart curs que s’implementa aquest programa, en el que han participat 200 instituts d’arreu de Catalunya. El programa és l’adaptació al sistema educatiu català del projecte “Clase de Tecnologías Creativas (CTC)”, dissenyat i suportat per Arduino Education. El professorat participant ha rebut una formació intensiva abans d’iniciar el curs i rep formació i suport en línia mentre dura l’activitat acadèmica.
L’alumnat disposa d’un entorn de treball en línia, on pot accedir a les activitats i projectes proposats i el suport conceptual i procedimental que acompanya els dispositius físics del kit que completa el programa. Aquest consta de diferents dispositius electrònics, sensors, actuadors, placa de control (Arduino) i un conjunt d’elements en fusta per muntar els projectes d’aprenentatge. Per implementar els programes de control, l’alumnat empra l’entorn de desenvolupament (IDE) d’Arduino. A 1r i 2n d’ESO el llenguatge de programació és l’Snap for Arduino.
Des del primer moment l’alumnat s’implica activament en l’aprenentatge, que es fonamenta en aprendre a partir de l’acció i s’encadena amb el treball per projectes. Els projectes no consisteixen només en construir i programar robots sinó en tot tipus de ginys tecnològics, en els que la interacció de l’objecte amb l’entorn i amb les persones es fa a través d’un conjunt d’actuadors i de sensors programats a través d’un microcontrolador. L’equipament emprat té un caràcter obert i universal, a l’abast de tothom i que permet l’ampliació a costos raonables. La seva estructura permet treballar amb diferents nivells i ritmes d’aprenentatge deixant lloc a l’excel·lència.
General, Portada, STEM, Tecnologia creativa, Tecnològic 0
33a Mostra del TALLER TRIANGLE: Esquerda, camí i tòrcul Dins i fora del taller
Concurs “Escenes a l’esprint”
Connecta’t a la recerca: Activitats d’aprenentatge i d’avaluació en la resolució de problemes
Acte final del Repte Barcelona Dades Obertes
art artista audiovisuals cinema ciència Competències bàsiques Conferències crp càpsules de ciència dansa EART educació artística espais exposició festival Formació horaris ICE Infantil innovació Integració investigació Jornades matemàtiques Materials mistery box Museu màster música nanokit premis Primària secundària servei de préstec social i cultural STEAM stem Tecnologia tecnologia creativa tinkering treball per projectes trobada UAB àmbit artístic àmbit lingüístic
| 0.836596 |
curate
|
{"ca": 0.9727932285368803, "ru": 0.02085852478839178, "fr": 0.0063482466747279325}
|
https://agora.xtec.cat/cesire/general/4a-fira-de-projectes-impulsem-la-robotica-tecnologies-creatives-a-laula/
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_16096
|
Carles Santamaria i Cesc F. Dalmases, a la seu de l’editorial Norma, que ha publicat la novel·la gràfica ‘Vidi’ ANDREU PUIG.
‘Zuvi’ es fa gran ‘Zuvi’ es fa gran ‘Zuvi’ es fa gran ‘Zuvi’ es fa gran ‘Zuvi’ es fa gran E-mail
Els autors s’esplaien en les escenes de guerra entre austriacistes i borbònics
Jaume Vidal - Barcelona
Vidi (Norma Editorial), la segona part de Victus, la novel·la de Sànchez Piñol sobre la Guerra de Successió entre borbònics i austriacistes, ha tornat a reunir el guionista Carles Santamaria i el dibuixant Cesc F. Dalmases, que han tingut la col·laboració del color de Xavi Casals, que s’incorpora a l’equip en aquesta adaptació.
Aquesta segona part, prologada per Vicent Sanchis, mostra el protagonista de la novel·la, l’enginyer Martí Zuviría, de retorn a Barcelona, marcat per l’experiència de quatre anys de guerra. Comença a ser un autèntic adult. “Una de les dificultats de l’adaptació de l’obra és que hem de fer créixer el personatge. Ja no pot ser el mateix xicot de la primera part”, explica Santamaria. En aquest mateix sentit s’expressa el dibuixant Dalmases: “A més de ser ara un home més madur, he hagut d’incorporar en la seva expressió el seu alcoholisme. És difícil trobar una imatge d’un home que, per un costat és un geni de l’enginyeria i, per altre, un pària alcoholitzat”.
En aquest segon episodi es produeix l’encontre entre Zuviría i el tinent mariscal Antonio de Villarroel, un general austriacista, però castellà, que lluitarà al costat dels catalans. “Amb Villarroel, Zuviría establirà una relació filial, ja que Zuvi ha perdut el seu pare i també el que havia estat el seu gran mestre, el marquès de Vauban, que li va transmetre molts dels seus coneixements.
En aquest episodi també es mostra el que seria el més semblant a una autèntica família per Zuviría: Peret, que havia estat criat del seu pare, la prostituta Amelie i el nan i l’Anfan, que faran el paper de fills. Aquests moments d’intimitat familiar contrasten en l’àlbum amb les escenes de cridòria militar en una batalla que va tenir lloc a Almenar. Les tropes del rei Carles d’Àustria reforçades pel general anglès James Stanhope de camí cap a Madrid, on esperen entrar, foragitar els borbònics i proclamar rei a Carles, s’enfronten amb l’exèrcit borbó, que no hi té res a fer. Anglaterra volia posar fi a la guerra i per això hi va enviar Stanhope amb soldats professionalitzats. “Hem volgut posar l’accent en el terror de la guerra, en les cares de soldats de lleva enfrontant-se a 6.000 soldats a cavall. També hem intentat mostrar una imatge real del que a Europa era un enfrontament entre exèrcits”, diu Santamaria. El llibre dedica tota una seqüència al lent procés que aleshores s’havia de seguir per carregar una arma. Aquest plantejament ha necessitat força documentació. “Hi ha molt gravats de l’època que ens han ajudat molt. I tinc la sort de tenir un guionista que aporta molta documentació de tot el que em demana”, diu Dalmases. Al seu torn, Santamaria diu que ha respectat l’esquema de la novel·la original sobre el setge del 1714. Aquesta novel·la gràfica tindrà un tercer i definitiu volum que els autors preveuen tenir enllestit per Sant Jordi.
‘Zuvi’ es fa gran ‘Zuvi’ es fa gran ‘Zuvi’ es fa gran ‘Zuvi’ es fa gran ‘Zuvi’ es fa gran E-mail
Desar la notícia al meu compte
Veure el llistat de notícies del meu compte
Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9424520433694745, "es": 0.05337781484570475, "pt": 0.004170141784820684}
| |
mc4_ca_20230418_12_570870
|
Contra el “Pati dels gentils” | Catalunya Religió
Contra el “Pati dels gentils”
Por Jordi Llisterri i Boix. Lun, 23/08/2010
Avui no ets eclesialment ningú si no fas servir com a referència la imatge del “Pati dels gentils”. Expressió impulsada pel Pontifici Consell per a la Cultura de monsenyor Ravasi i beneïda per Benet XVI. La idea és bona, molt bona, un espai de trobada, a l’estil del pati del Temple de Jerusalem, on es trobaren els jueus –amb accés al Temple- i els gentils –pendents de ser considerats prou purs-. Per tant, respon a una de les urgències del segle XXI, tenir espais de trobada i diàleg entre allò que anomenem creients i no creients, o creença i agnosticisme, per dir-ho d’alguna manera.
Però llegint el darrer i dens llibre del monjo de Montserrat Lluís Duch Religió i comunicació, en unes línies que tracten un aspecte col·lateral al contingut central del llibre (pàg. 217 i ss), em va fer posar-hi una prevenció.
Duch parla de les limitacions que sovint tenen les institucions religioses per l’obsessió de posar fronteres entre els qui són a fora i els qui són a dins: “Per regla general i paradoxalment, les religions, com les expressions més significatives de l’ésser humà, han estat, d’una banda, les grans senyalitzadores de les fronteres, dels límits i de l’imperi sovint cruel de la llei i, de l’altra, sovint han esdevingut poderoses crides a traspassar-les, sovint de contraban ‘argumentant contra el sistema’”.
Existeix, doncs, el que Duch anomena una “tensió fronterera” que s’expressa “mitjançant la relació per contrast entre la ortodòxia i heterodòxia, entre dintre i fora, entre centre i marge”.
Aquesta és la “tensió” que han viscut molts cristians de les darreres generacions, i que els ha portat a situar-se més fora que dins i a quedar al marge. Alguns perquè han anat marxant, altres perquè els han anat empenyent cap a fora. Un cristianisme de frontera, en alguns casos dit de diàspora, i amb situacions tan de frontera i de diàspora que molts ja no sabem on paren.
No es poden quantificar, però segurament, per exemple al nostre país, els trobaríem tots entre el 65% que en les enquestes es declaren catòlics però que no s’inclouen dins entre el 14% de la població que es declara practicant. Ben bé la meitat dels catalans. Tampoc els hem d’enquadrar tots en una experiència religiosa difusa o dissolta, molts també els trobaríem entre el aquells que Duch explica que “per regla general, això que anomenem santedat no és sinó una exploració d’esferes ignotes i d’espais oblidats en nosaltres i fora de nosaltres”. Són els qui han respost a aquests “poderosa crida” a traspassar la frontera.
Així, veig un cert perill si aquesta imatge del “Pati dels gentils” tendeixi a judeitzar-se remarcant la frontera entre els qui estan a dins i els que estan a fora. És necessari el diàleg i la trobada amb els qui estan fora, en una mena de terreny neutral “semi-eclesial” o d’acollida. Però encara veig més necessari que l’interior de l’Església –dins del Temple i no a les portes- sigui un espai on hi tingui cabuda més gent. Un sentit de pertinença que pugui ser més ampli i inclusiu que normatiu.
No dic que vagi en contra del “Pati del gentils”. Dic que si prioritzéssim també espais de trobada intraeclesial, més que un pati, potser hauríem de llogar tot un estadi.
pati dels gentils, Lluís Duch, fronteres, diàleg
Un gerundense, el monje más joven de Montserrat La procesión de la Virgen del Carmen de Cambrils, suspendida por la Covid-...
Cáritas busca voluntarios para la acogida a los temporeros de Lleida Turquía convertirá de nuevo la icónica Santa Sofía de Estambul en una...
El PSC recuerda que en Manresa el rey, que es quien puede invitar al Papa... París opta por una Notre Dame idéntica a la de antes del incendio
La Sagrada Familia homenajea el personal sanitario con una visita exclusiva Montserrat recibe los nuevos convoyes del funicular de la Santa Cueva, que...
La autoescultura de Subirachs en la Sagrada Família Qué gusto tiene la Seu?
Trump, religión y política, Por Ramon Alcoberro El silencio y nosostors, por Care Santos
| 0.799981 |
curate
|
{"ca": 0.8058156727451947, "it": 0.003696402168555939, "es": 0.19048792508624937}
|
https://www.catalunyareligio.cat/es/blog/laeto-animo/contra-el-%E2%80%9Cpati-dels-gentils%E2%80%9D
|
oscar-2301_ca_20230418_3_325371
|
Demà és Sant Jordi. Ens és difícil fer recomanacions de llibres. Ja ho hem fet altres vegades. El que us farem avui és un repàs de recursos sobre llibres que també són interessants de conèixer. I al final, uns apunts.
Al web de Barcelona Ciutat de la Literatura trobareu diferents recursos de la nostra ciutat http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca/projectes/projectes-oficina-unesco/mapa-10-un-mapa-literari-de-bcn com el Mapa literari o l’aplicació Literapolisbcn, un joc per a telèfon mòbils que té la intenció de fomentar la lectura i el coneixement de la ciutat entre el públic de 14 a 18 anys.
http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatdelaliteratura/ca/projectes/literapolisbcn
També és interessant el blog/web amb les llibreries de la nostra ciutat. Es diu DE LLIBRERIES PER BARCELONA - UN PASSEIG PER LA DIVERSITAT
https://llibreriesbcn.com/alfabetic-per-districtes/leixample/
Ens agrada molt aquest subtítol.
Per celebrar la Diada de Sant Jordi i el Dia Internacional del Llibre, TMB i Amazon, han creat la “Línia K”, una línia de metro imaginària que recorre 10 estacions reals del metro de Barcelona. Aquestes estacions es troben vinculades a històries i anècdotes d’escriptors coneguts i racons literaris de la ciutat.
https://www.tmb.cat/ca/-/liniak-linia-literaria-metro?utm_source=BdD&utm_medium=Email&utm_content=boto_linia_k&utm_campaign=amazon
I enllaçant amb la diada....Ball de Bastons!! !
A més de passejar, comprar i regalar llibres i roses, volem animar-vos a veure, o a participar!! !, al tradicional Ball de Bastons del nostre institut. És una activitat que sorprèn quan arribes a l’institut. Un ball tradicional amb joves adolescents???? Només cal que hi aneu un any i ho entendreu tot. És meravellós el què passa. Tota la comunitat educativa ballant, rient, saltant i fen un ball tradicional. Aquest curs a més hi ha hagut la bona pensada d’afegir-hi les famílies. Ens sap greu l’hora i que no sigui al carrer perquè més d’però esperem que feu fotos. I que es pugui fer cada any. Us ho recomanem!
I dos temes una mica més personals.
Una recomanació d’un llibre, que la fem perquè és sobre poesia i educació. No podia anar millor per aquest dominical.
L'educació en vers - Cent Poemes Sobre Ensenyar I Aprendre
Un record. Encara que en aquest dominical mirem de parlar de temes relacionats amb l’educació i les famílies, volem fer esment aquesta vegada a les persones que demà no podran viure un altre Sant Jordi amb les seves famílies, i amb les persones estimades, perquè estan a la presó o a l’exili, i especialment en el cas dels dos “Jordis”.
Bona diada!
AMPA Comunicació
Envia per correu electrònic BlogThis! Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Comparteix a Pinterest
| 0.743499 |
curate
|
{"ca": 0.9172876304023845, "en": 0.04843517138599106, "fr": 0.004098360655737705, "es": 0.02421758569299553, "pt": 0.005961251862891207}
|
http://ampa.jaumebalmes.net/2018/04/el-dominical-bon-sant-jordi-i-ball-de.html
|
oscar-2301_ca_20230418_0_220812
|
Gots reutilitzables per donar visibilitat a la tasca dels casals de joves en el marc de les activitats més lúdiques i festives així com recolzar els valors de participació, l’autogestió i la transformació social.
Préstec:
Enviar un mail a casaldejoves@casaldejoves.org o trucant al 93 601 16 16, i demanant el nº de gots que es necessita (màxim 125 unitats).
L’entitat es farà càrrec de la recollida i retorn del plats.
El lloc de recollida/retorn serà la seu de Casals de Joves: C/ de la Independència 357, baixos (Bcn).
Cal retornar-los nets. Si es tornen bruts, l’entitat se’ls tornarà a endur per netejar-los.
La fiança és de 50€ (que es retornarà quan es faci la devolució). Per cada exemplar perdut s’abonarà 1€
< Anterior
Següent >
@casalsdejoves
This error message is only visible to WordPress admins
Error: No connected account.
Please go to the Instagram Feed settings page to connect an account.
Casals de Joves
Actitud Casalera
El secretariat
Programes
Àrea formativa
Adolescència
Els Casals
Territori V-O
Territori Llobregat
Territori Barcelonès
Els Casals
Com federar-se?
Informació
Recursos
Agenda
Notícies
Transparència
Política de privadesa
Segueix-nos!
Facebook
Twitter
Instagram
Contacta amb nosaltres!
Som membres de:
amb el suport de
Filtrar per
Barcelona
Llobregat
Vallès - Osona - Berga
CP / Adreça:
Radius: 1km5km10km25km50km75km100km150km200km300km
Categoria:
Barcelona
Llobregat
Vallès - Osona - Berga
No results found in this location. Please try again.
Recorda'm
Accedeix
Has oblidat la contrassenya?
Has oblidat la contrassenya? Introdueix el teu correu electrònic. Rebràs un enllaç per restablir el teu accés.
Canvia la contrassenya
Torna a la pantalla d'accés
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l’anàlisi dels vostres hàbits de navegació. Podeu acceptar les galetes fent clic al botó «Accepto» o configurar-les o rebutjar-ne l’ús fent clic a la Política de cookies
ConfiguracióACCEPTO
🍪
Tanca
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Tècniques i funcionals
Tècniques i funcionals
Són les que permeten a l’usuari navegar a través d’una pàgina web, plataforma o aplicació i utilitzar les diferents opcions o serveis que hi hagi.
Anàlisi
Anàlisi
Són les que permeten al responsable d’aquestes monitoritzar i analitzar el comportament dels usuaris dels llocs web als quals estan vinculats. La informació recollida mitjançant aquest tipus de cookies s’utilitza en el mesurament de l’activitat dels llocs web, aplicació o plataforma i per elaborar perfils de navegació dels usuaris d’aquests llocs, aplicacions i plataformes, per tal d’introduir millores en funció de l’anàlisi de les dades d’ús que fan els usuaris del servei.
Galeta
Tipus
Duració
Descripció
_ga Google Analytics 2 anys Activa la funció de control de visites úniques. La primera vegada que un usuari entri al lloc web a través d’un navegador s’instal·larà aquesta cookie. Quan aquest usuari torni a entrar a la web amb el mateix navegador, la cookie considerarà que és el mateix usuari. Només en cas que l’usuari canviï de navegador, es considerarà un altre usuari.
_gat Google Analytics 10 minuts S’utilitza per limitar la velocitat de petició - la limitació de la recollida de dades en els llocs d’alt trànsit.
_gid Google Analytics 24 hores S’utilitza per distingir els usuaris.
_utma Google Analytics 2 anys Persistent. Registra la data de la primera i última vegada que l’usuari va visitar el lloc web.
_utmb Google Analytics 30 minuts Sessió. Registra l’hora d’arribada a la pàgina web.
_utmc Google Analytics 1 any S’utilitza per a la interoperabilitat amb el codi de seguiment urchin.js
_utmt Google Analytics En finalitzar la sessió Sessió. Processa el tipus de sol·licitud demanada per l’usuari.
_utmv Google Analytics En finalitzar sessió Sessió. Segmenta dades demogràfiques.
_utmz Google Analytics 6 mesos Persistent. Emmagatzema la font de trànsit o una campanya per explicar com l’usuari va arribar al lloc web.
Publicitàries
Publicitàries
Són aquelles que permeten gestionar, de la manera més eficaç possible, els espais publicitaris que, si escau, l’editor hagi inclòs en una pàgina web, aplicació o plataforma des de la qual presta el servei sol·licitat segons criteris com el contingut editat o la freqüència en què es mostren els anuncis.
Socials
Socials
Són aquelles que han estat instal·lades per les plataformes de xarxes socials en els serveis per permetre-us compartir contingut amb els vostres amics i xarxes. Les plataformes de mitjans socials tenen la capacitat de rastrejar la vostra activitat en línia fora dels Serveis. Això pot afectar el contingut i els missatges que veieu en altres serveis que visiteu.
Seguretat
Seguretat
Emmagatzemen informació xifrada per evitar que les dades que s’hi guarden siguin vulnerables a atacs maliciosos de tercers.
| 0.614902 |
curate
|
{"ca": 0.7836290784201488, "es": 0.01793550849074604, "en": 0.17859187178019462, "it": 0.00553329517267697, "pt": 0.0104941804999046, "fr": 0.0028620492272467086, "cs": 0.0009540164090822362}
|
http://casalsdejoves.org/recurs/gots-reutilitzables/
|
racoarticles_ca_20221005_3_20325
|
La terminologia en els diccionaris generals
Evolució de les àrees temàtiques del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC
Àrees temàtiques DIEC1 (59)
Àrees temàtiques DIEC2 (77)
Dossier Evolució de les àrees temàtiques del Diccionari de llengua catalana de l'IEC Àrees temàtiques DIEC1 (59) Àrees temàtiques DIEC2 (77)
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_6_168996
|
Des del passat octubre prop de 1.900 caps de colla de foc d’arreu de Catalunya han obtingut el certificat de Responsables de Grup de Consumidors Reconeguts com Experts, una acreditació necessària per participar en festes de foc segons el nou Reglament d’Articles Pirotècnics i Cartutxeria.
Del total de 21 sessions realitzades cinc s’han celebrat al Penedès, concretament a Vilafranca, Vilanova, Igualada, el Vendrell i Sant Sadurní i han permès formar a més de 500 caps de colla del territori. L’objectiu d’aquestes sessions és que totes les colles tinguin com a mínim un responsable que formi a la resta de membres de la colla abans de l’entrada en vigor de la normativa el novembre de 2011.
En vista de la bona acceptació que ha tingut el cicle de jornades formatives la subdelegada del Govern a Barcelona, Montserrat Garcia, el director del Centre de Promoció Cultural i Popular i Tradicional Catalana, Lluís Puig, el president de l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Alfons Udina, i el president de la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya, Pep Enric Martí, van decidir dimarts realitzant cada any dues sessions formatives per atendre la demanda d'aquelles noves colles de foc que es puguin constituir i per seguir treballant per la seguretat.
| 0.85791 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.lafura.cat/noticies/1900-caps-colla-obtenen-certificat
|
crawling-populars_ca_20200525_41_302727
|
MADRID, 8 Mar. (EDIZIONES/Portaltic)
Tinder Select és la versió exclusiva de la popular aplicació per conèixer gent Tinder, dirigida a persones riques, famoses i atractives i només es pot accedir a ella mitjançant invitació.
Els membres d'aquesta aplicació, segons explica un usuari a TechCrunch, van ser inicialment convidats per Tinder, encara que no està clar com els va seleccionar, tot i que sembla que compleixen amb uns requisits bàsics: atractius, famosos, amb diners.
Per evitar que l'app s'estengui i que s'ompli de gent, els primers convidats compten amb la possibilitat de nominar usuaris un nombre limitat de vegades, però els nominats no poden fer-ho.
La versió secreta de l'app té un disseny més cuidat, segons explica el mitjà citat, que ha pogut accedir a imatges d'aquesta. Així mateix, manté el funcionament de la versió normal, passant a dreta o esquerra els possibles candidats.
Segons sembla, l'aplicació porta activa uns sis mesos. TechCrunch va intentar contactar amb la companyia sobre aquest tema, però des de Tinder van preferir no fer comentaris.
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Coronavirus.- Badalona cancel·la les Festes de Maig i les activitats de Sant Jordi
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.641539 |
curate
|
{"en": 0.025495750708215296, "it": 0.009915014164305949, "ca": 0.7662889518413598, "es": 0.19830028328611898}
|
: /gent/noticia-tinder-te-versio-secreta-exclusiva-per-gent-vip-20170308163703.html
|
mc4_ca_20230418_0_774057
|
La Universitat d'Alacant s'ofereix com a laboratori d'R+D als empresaris de Sant Vicent. Actualitat Universitària
La Universitat d'Alacant s'ofereix ..d'R+D als empresaris de Sant Vicent
El Consell Social ha impulsat una trobada amb l'Associació Empresarial de Polígons per a explicar les possibilitats que ofereix la UA
Francisco Gómez, president del Consell Social, i la vicerectora Amparo Navarro han destacat la importància de desenvolupar la cooperació universitat-empresa
Alacant, 27 d'abril de 2015
A la trobada sobre «transferència i innovació empresa-universitat», hi han participat un centenar d'empresaris i ha comptat amb la presència de l'alcaldessa de la localitat, Luisa pastor, el president del Consell Social, Francisco Gómez, i la vicerectora d'Investigació, Desenvolupament i Innovació al Centre Polifuncional del Polígon Industrial de Canastell.
El president del Consell Social, Francisco Gómez, ha destacat la importància de «fer trobades d'aquest tipus i acostar la universitat i la seua oferta en matèria d'investigació i desenvolupament a les empreses per a fer realitat un dels objectius del Consell Social, que no és sinó que la transferència tecnològica siga fluida i que les empreses i el teixit productiu de la província l’aprofiten».
Per la seua banda, la vicerectora Amparo Navarro ha mostrat l'interès de la UA per oferir els seus serveis a les empreses de Sant Vicent. Segons Navarro «sovint la col·laboració que voldríem no es dóna per desconeixement i per això és tan important dur a terme trobades com aquesta».
La responsable d'Investigació ha sigut molt clara a l'hora d'afirmar que «nosaltres volem que tot allò que fem a la Universitat tinga una aplicació pràctica per a les empreses», i tot seguit els va oferir «utilitzar la Universitat d'Alacant com a laboratori d'R+D per a les vostres empreses, ens teniu a la vostra disposició".
Luisa Pastor, en la inauguració de la jornada, va voler destacar la importància que suposa per a Sant Vicent disposar d’una institució com la Universitat al seu terme municipal i el repte que ha sigut trencar les barreres físiques entra la institució i el municipi, «al que ha de seguir el trencament de les barreres de desconeixement de les possibilitats que ens ofereix la institució a les empreses i a Sant Vicent».
Durant la jornada s'han explicat les propostes de l'ajuntament per a fer de sant Vicent una ciutat universitària i de la innovació empresarial tot aprofitant l'empenta que els ofereix la institució acadèmica i les seues possibilitats. També s'ha explicat el programa d'accions per a impulsar la transferència entre la UA i les empreses, i finalment s’ha organitzat una taula redona amb tres casos d'èxit d'empreses que han aprofitat la innovació i la investigació de la Universitat d'Alacant –Helados Alacant, Pemarsa i Gas To Materials– ha servit per mostrar de manera pràctica les possibilitats que poden aprofitar les empreses.
| 0.878341 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://web.ua.es/va/actualidad-universitaria/2015/abril2015/abril2015-27-30/la-universitat-d-alacant-s-ofereix-com-a-laboratori-d-r-d-als-empresaris-de-sant-vicent.html
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_53734
|
17/08/2019 Por PSICOOP (SCCL): Entitat de Psicologia i Neuropsicologia Sense Afany o Ànim de Lucre i d’acció social.
El servei de Psicologia Forense i acompanyament a víctimes en processos judicials es caracteritza per oferir atenció, acompanyament, defensa i suport psicològic i/o neuropsicològic per part de professionals de la Psicologia General Sanitària (P.G.S.) i de la Neuropsicologia.. Entre les actuacions específiques que es duen a terme es troben les següents:
Aplicació dels coneixements adquirits i resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris).
Integració de coneixements de les diferents disciplines de la Psicologia i enfrontar-nos a la complexitat de formular judicis a partir d’una informació que, sent incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques.
Comunicar les nostres conclusions amb els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
Analitzar el comportament susceptible d’avaluació jurídica i identificar i comprendre els coneixements fonamentals de la psicologia jurídica i forense.
Diferenciar i ubica els clients en els àmbits d’aplicació del peritatge forense i l’assessorament psicològic i el seu funcionament dins el marc judicial civil, familiar i laboral.
Realitzar avaluacions psicològiques forenses mitjançant el contrast d’hipòtesi, la recollida d’informació rellevant i l’aplicació de les tècniques adients.
Defensar informes judicials a la Sala de Justícia a partir de l’ús de metodologies i tècniques adients a les finalitats valoratives sol·licitades pels òrgans judicials.
Utilització de les fonts documentals susceptibles de ser utilitzades com suport teòric-aplicat dins l’àmbit de les avaluacions judicials i l’assessorament psicològic judicial.
Assessorar i mediar a partir de l’anàlisi i l’organització de la informació disponible, especialment en funció de l’objectiu i les persones implicades
Footer
PSICOOP, SCCL
PSICOOP (SCCL) és una entitat de Psicologia General Sanitària i Neuropsicologia sense afany de lucre i d’iniciativa social (Llei 12/2015: articles 143 i 144) d’actuació a diferents demarcacions catalanes mitjançant diferents projectes en col·laboració amb l’administració pública i en xarxa amb altres entitats amb finalitats socials i solidàries.
L’entitat disposa d’un NIF i ha rebut el número d’assentament 1 en el full d’inscripció número 15296 del Registre General de Cooperatives de Catalunya (secció d’Economia Social, Tercer Sector i Cooperatives).
El Consell Rector respecta la paritat entre gèneres i l’organització disposa d’un Pla d’Igualtat. Fem nostres els valors emanats de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març en defensa de la igualtat efectiva de dones i homes.
Vols saber més sobre nosaltres?
Som a prop teu.
Realitzem assistència psicològica a diferents demarcacions catalanes però especialment a Sabadell i a Barcelona (zona de Sants).
Desenvolupem una agenda d’activitats formatives com a membres del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), amb l’administració pública i conjuntament amb altres entitats socials i solidàries.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9940401505646174, "ru": 0.0018820577164366374, "en": 0.0040777917189460475}
| |
oscar-2201_ca_20230904_3_175696
|
La igualtat d’homes i dones davant la llei i el dret a la no-discriminació per raó de sexe és un fet inqüestionable que recull la Constitució Espanyola en l’art. 14. No obstant això, la dona continua sent víctima de discriminacions, directes o indirectes, en les diferents àrees que constitueixen la societat solament pel fet de ser dona.
Segons l’art. 9.2 de la Constitució Espanyola i la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, els poders públics són els encarregats de vetlar pel compliment de la normativa i regular les condicions bàsiques que garantisquen la igualtat de tots els espanyols i espanyoles, tot establint les mesures d’acció positiva necessàries i removent els obstacles i estereotips socials que impedisquen assolir-la, a fi de contribuir al desenvolupament econòmic de la societat.
L'Ajuntament d'Alcoi, per mitjà de la Regidoria d'Igualtat, posa en marxa polítiques públiques per a garantir complir la normativa vigent i instaurar la igualtat de gènere, tant dins de l'entitat local com en la societat alcoiana.
Eixes polítiques públiques han de tenir en compte la perspectiva de gènere, la qual ha de ser una constant en totes i cadascuna de les actuacions dutes a terme per les diferents àrees, departaments i serveis que conformen l'administració local, tot complint el principi de transversalitat.
La Regidoria d'Igualtat serà l'encarregada de promoure i assegurar que eixa visió de gènere s'integre en el dia a dia de tota la Corporació Municipal i que cale en la ciutadania, despertant una visió d'anàlisi i reflexió i acostant-nos d'aquesta manera a la consecució efectiva de la igualtat entre dones i homes.
| 0.882294 |
curate
|
{"ca": 0.990424895272292, "cs": 0.0017953321364452424, "ru": 0.007779772591262717}
|
https://www.alcoi.org/ca/areas/bienestar_social/b_concejalia_mujer/index.html
|
mc4_ca_20230418_14_375444
|
La Qaixa X la GenT - Atol On es intergeneracional
3128 dies des de
Cada persona ....
te 60.000 pensaments al día, processa 400.000 milions de bits de informació cada segon, dels que nomes es conscient de 2.000.
L@ buuleRambla delconeixement
Actualmente, en el paseo de Sant Joan ya está trazada unaRambla
Imma Mayol · alcaldable ecosocialista per Barcelona
"Me asusta la pobreza,
no la inmigración"
suscriptores de La Vanguardia entrevistan a los candidatos.
com veus tu el Passeig de Sant Joan ,
Quina es la teva Visió ? ? ?
(quan ja s'ha fet) (si si ,.... imagina't el Futur)
L@buuleRambladel coneixement
| 0.434631 |
curate
|
{"es": 0.34856175972927245, "fr": 0.030456852791878174, "ca": 0.583756345177665, "pt": 0.03722504230118443}
|
https://sites.google.com/site/intergeneracional/bulevardelconeixement/buulerambla
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_135540
|
En català. Programa desenvolupat per l’Ajuntament de Barcelona. Ofereix multitud de recursos als centres educatius des d’educació infantil a educació d’adults. Inclou un resum actualitzat de recursos educatius sobre l’aigua.
Enllaç al recurs
Etiquetes:Aigua, Educación
L'Agenda 2030 de l'ONU inclou, entre les seves metes, l'Educació per a la Ciutadania Global.
L’Objectiu 4 de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides inclou, en la seva meta 4.7, com a propòsit d’aquí a 2030:
Garantir que tot l’alumnat adquireix els coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure el desenvolupament sostenible, entre altres coses mitjançant l’educació pel desenvolupament sostenible i l’adopció d’estils de vida sostenibles, els drets humans, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i noviolència, la ciutadania mundial i la valoració de la diversitat cultural i de la contribució de la cultura al desenvolupament sostenible.
Els nostres governs han subscrit aquest acord internacional i, per tant, es comprometen a donar-hi compliment. Més informació.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9759704251386322, "es": 0.024029574861367836}
| |
mc4_ca_20230418_16_63556
|
Església Barcelona - L'Església vetlla per les necessitats del matrimoni Notícies
Notícies » Sínode de la Família L'Església vetlla per les necessitats del matrimoni El tercer dia del Sínode ha estat dedicat a examinar situacions crítiques a les famílies i les problemàtiques entorn el matrimoni Tot i la manca d’assistència per part del Papa Francesc degut a l’audiència general, el Sínode extraordinari de Bisbes continua treballant en els reptes pastorals. Durant el tercer dia de treball, s’han abordat totes les qüestions sobre les principals dificultats que han sorgit en els últims temps en relació amb el matrimoni i la família.
Cinquena Congregació General, Església i família unides davant les adversitats Durant la Cinquena Congregació General el debat s’ha centrat en l’Església a l’Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord, ja que ambdues zones viuen en contexts polítics, econòmics i religiosos difícils que tenen greus repercussions en les famílies. Per aquest motiu, es plantegen sovint problemes difícils per a aquestes famílies que sorgeixen dels matrimonis interreligiosos, els anomenats “matrimonis mixtes”.
I és que en aquests contexts, aquest tipus de matrimonis són molt presents i no deixen d’augmentar amb el pas del temps. Davant d’aquesta situació s’ha afirmat en aquest debat que l’Església té el repte d’entendre quina mena de catequesi s’ha d’oferir als nens nascuts d’aquestes unions i com respondre a la incògnita dels catòlics que, units en un matrimoni mixt, volen seguir practicant la seva fe. Asseguren que l’Església no pot deixar de costat aquestes parelles, i per això s’ha d’ocupar d’elles.
També s’han tractat en el debat altres afers de gran importància, com el repte que té l’Església amb els cristians que es volen convertir a l’Islam per casar-se, la qüestió dels divorciats que s’han tornat a casar o l’atur i la precarietat laborals que causa angoixa i malestar a les famílies. Davant d’aquestes problemàtiques, s’ha declarat en el debat, que l’Església té el compromís de sortir en defensa de totes aquestes famílies. Precisament, el col·lectiu laic és una de les millors formes per combatre aquestes problemàtiques gràcies a la seva tasca evangelitzadora.
SínodeEsglésiaMatrimoniFamília
Gerard Carràs
| 0.878838 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.esglesiabarcelona.cat/node/6641
|
mc4_ca_20230418_1_428142
|
Holiday home Marielyst A- 2917 Vaeggerlose Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Holiday home Marielyst A- 2917Marielyst, Vaeggerlose, Dinamarca - Veure al mapaHoliday home Marielyst A- 2917Veure més fotosVeure més fotosVeure totes les 16 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionssaunaaparcament de cotxes
Sobre l'allotjamentDescripcióDissenyat tant per oci com per negoci, Holiday home Marielyst A- 2917 està situat idealment a Vaeggerlose; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Holiday home Marielyst A- 2917, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara calefacció, aparell de televisió, reproductor de DVD/CD, forn microones, renta vaixelles per satisfer els clients més exigents. L'hotel ofereix instal.lacions fantàstiques, incloses sauna, per ajudar-vos a relaxar després d'un carregat dia a la ciutat. Sigui quina sigui la seva raó per visitar Vaeggerlose, el Holiday home Marielyst A- 2917 és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sesauna Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióforn microonesreproductor de DVD/CDcalefacciórentadora empolles d'aigua de cortesiarenta vaixelles Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal abonar l’import total de la reserva abans de l’arribada. Sol og Strand t'enviarà una confirmació amb tota la informació del pagament. Un cop hagin rebut el pagament, t'enviaran un e-mail amb les dades de l’establiment, com ara l’adreça i el lloc on has de recollir les claus. Els llençols i les tovalloles no estan inclosos en el preu de l'habitació. Podeu llogar-los a l'allotjament per un suplement de 95 DKK per persona o portar els vostres. Les despeses de l'electricitat no estan incloses en el preu i caldrà abonar-les el dia sortida en funció del consum del client.Mostrar més
| 0.886174 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-marielyst-a-2917/hotel/vaeggerlose-dk.html
|
mc4_ca_20230418_2_396234
|
Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO - PDF
Download "Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO"
Juan Carlos Vidal Romero
1 Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Març de 2016
2 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per al curs Currículum Organització de primer a tercer curs Assignació horària de les matèries de primer a tercer curs Condicions per a altres possibles assignacions horàries de primer a tercer Matèries optatives de primer a tercer Organització de quart curs Assignació horària de les matèries de quart curs Matèries optatives de quart curs /6
3 1. Currículum En l organització del currículum d ESO s aplica el Decret 187/2015, de 25 d agost, d ordenació dels ensenyaments de l educació secundària obligatòria. El curs , l aplicació d aquest Decret s estén a tota l etapa secundària obligatòria i segueix un model d ensenyament i aprenentatge de caràcter competencial. La finalitat és que els alumnes assoleixin els coneixements i les competències necessàries per afavorir la seva autonomia en l aprenentatge i el seu desenvolupament personal i social. Per als alumnes que finalitzin el quart curs de l ESO el juny del 2017, el títol de graduat en educació secundària obligatòria s obté en superar el quart curs en el centre educatiu. És una titulació única que no està condicionada per les opcions o itineraris que hagi cursat l alumne. Per als alumnes que finalitzin el quart curs de l ESO el juny del 2018, els ajustaments organitzatius del currículum actual permeten donar resposta, si escau, a futurs desplegaments normatius de la prova final. 2. Organització de primer a tercer curs 2.1 Assignació horària de les matèries de primer a tercer curs L assignació horària setmanal de caràcter general de les matèries de primer a tercer curs de l educació secundaria obligatòria és la següent: Matèries comunes 1r 2n 3r Llengua catalana i literatura Llengua castellana i literatura Llengua estrangera Ciències socials: geografia i història Ciències de la naturalesa: biologia i geologia 3-2 Ciències de la naturalesa: física i química 3 2 Matemàtiques Educació física Música 2 2* - Educació visual i plàstica 2-2* Tecnologia Religió o cultura i valors ètics Tutoria Treball de síntesi (1) (1) (1) Servei comunitari - - (1)** Matèries optatives*** TOTAL (1) Sense assignació horària. 3/6
4 *Les matèries de música i d educació visual i plàstica són intercanviables a segon i tercer d ESO. **Els centres que implementin el servei comunitari poden optar per fer-ho a tercer curs o a quart. ***Les hores de les matèries optatives es poden destinar a aplicar les mesures d atenció a la diversitat que el centre organitzi segons el seu projecte. 2.2 Condicions per a altres possibles assignacions horàries de primer a tercer D acord amb el punt 2.2 de l annex 2 del Decret 187/2015, de 25 d agost, d ordenació dels ensenyaments de l educació secundària obligatòria, els centres poden modificar l assignació horària setmanal de les matèries, establerta amb caràcter general en el punt 2.1 d aquest document, excepte en el cas de l educació física, la religió, la cultura i valors ètics, la tutoria i el treball de síntesi. Aquesta nova distribució s ha d establir per a tota una promoció d alumnes i ha de respectar les condicions següents: a) Hores globals de les matèries Per a cada matèria, el nombre total d hores al llarg dels tres cursos no pot ser inferior a: Llengua catalana i literatura: 315 hores Llengua castellana i literatura: 315 hores Llengua estrangera: 315 h + 35 hores* Ciències socials: geografia i història: 315 hores Ciències de la naturalesa: biologia i geologia: 175 hores Ciències de la naturalesa: física i química: 175 hores Matemàtiques: 385 hores Música: 140 hores Educació visual i plàstica: 140 hores Tecnologia: 210 hores (Per a cada curs, s han comptabilitzat 35 setmanes lectives.) *Aquestes 35 hores es poden emprar per impartir una matèria no lingüística en llengua estrangera, d acord amb el projecte lingüístic de centre. b) Presència de les matèries Les matèries de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengua estrangera, ciències socials: geografia i història, ciències de la naturalesa i matemàtiques han de tenir presència a tots els cursos i el seu horari global no pot ser inferior al 60% del total d hores per curs. 4/6
5 2.3 Matèries optatives de primer a tercer El centre ha d organitzar el currículum optatiu de l alumne des d una visió global, no fragmentada. En començar el curs, el centre ha d informar els alumnes de l oferta programada de matèries optatives. L alumne ha d'escollir el seu currículum optatiu amb l ajut del tutor, a partir de l oferta i de les condicions d organització del centre. Per als alumnes que inicien l ESO durant el curs , els centres han de preveure que les matèries optatives de cultura clàssica i emprenedoria són d oferta obligatòria, almenys en un dels tres primers cursos. L oferta de segona llengua estrangera, com a matèria optativa, s ha d adequar al projecte lingüístic contingut en el projecte educatiu del centre, i se n ha de promoure la presència i la continuïtat al llarg de l etapa. Cada centre pot proposar matèries optatives en els cursos de primer a tercer d'eso, dins el marge horari establert, per tal de reforçar o ampliar les matèries del currículum, o bé pot utilitzar aquest marge horari per ampliar la dedicació horària d'alguna matèria del currículum, amb la finalitat de millorar l'assoliment de les competències bàsiques i promoure l'èxit escolar dels alumnes. 3. Organització de quart curs 3.1 Assignació horària de les matèries de quart curs L assignació horària setmanal de caràcter general de les matèries de quart curs de l educació secundaria obligatòria és la següent: Matèries comunes 4t Llengua catalana i literatura 3 Llengua castellana i literatura 3 Llengua estrangera 3 Ciències socials: geografia i història 3 Matemàtiques 4 Educació física 2 Religió o cultura i valors ètics 1 Tutoria 1 Projecte de recerca (1) Servei comunitari* (1) Matèries optatives 10 TOTAL 30 (1) Sense assignació horària. *Els centres que implementin el servei comunitari poden optar per fer-lo a tercer curs o a quart. 5/6
6 3.2 Matèries optatives de quart curs L assignació horària setmanal de les matèries optatives de quart curs de l educació secundaria obligatòria és la següent: Matèries optatives Hores Biologia i geologia Física i química Llatí 3 Economia Ciències aplicades a l activitat professional Emprenedoria Tecnologia Tecnologies de la informació i la comunicació (informàtica) Segona llengua estrangera assignació Educació visual i plàstica lectiva Filosofia mínima: Música 2 Arts escèniques i dansa Cultura científica Cultura clàssica Física i química i ciències aplicades Biologia i geologia i ciències aplicades 4 Economia i emprenedoria Tecnologia i tecnologies de la informació i la comunicació 3 Cada centre educatiu ha de determinar l oferta de matèries optatives de quart curs i els itineraris que consideri més adequats per a l orientació dels seus alumnes, atès que el títol de graduat en ESO dels alumnes que finalitzin el quart curs el juny del 2017 s obté en superar aquest curs en el centre educatiu, i que aquesta titulació és única i no està condicionada per les opcions o itineraris que hagi cursat l alumne. Cada alumne ha de cursar un mínim de 3 matèries optatives i un màxim de 5, amb el benentès que l assignació horària d aquesta franja està limitada a un màxim de 10 hores. Tenint en compte els requisits anteriors (nombre de matèries optatives i limitació de la franja horària assignada a matèries optatives), el centre educatiu pot utilitzar el marge horari d una hora per ampliar la dedicació horària d'alguna matèria del currículum, amb la finalitat de millorar l assoliment de les competències bàsiques i promoure l'èxit escolar dels alumnes. 6/6
Currículum a l ESO Aquest document conté els apartats següents: A. Assignació horària a les matèries B. Estratègies didàctiques pròpies i projectes didàctics propis de centre B.1. Estratègies didàctiques
Llengua estrangera: 140 hores. Educació artística: 70 hores Educació física: 70 hores Matemàtiques: 175 hores
21870 histogrames, diagrames de barres, de sectors...) a cada situació sobre un conjunt de dades de fets coneguts de l entorn i d altres àrees. Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda
| 0.81058 |
curate
|
{"ca": 0.9786314806165344, "es": 0.01903316207379729, "cs": 0.0009341429238673517, "en": 0.0010509107893507707, "nl": 0.0003503035964502569}
|
http://docplayer.es/31025715-Avancament-d-orientacions-per-a-l-organitzacio-i-la-gestio-dels-centres-concrecio-i-desenvolupament-del-curriculum-de-l-eso.html
|
mc4_ca_20230418_1_376509
|
Voluntariat a l'estranger pràctiques premis ocupació treball estranger cooperació feina europa L'Hospitalet de Llobregat formació ocupacional Badalona Santa Coloma de Gramenet concurs educació solidaritat formació lloguer voluntariat Estudiar a l'estranger estiu emprenedoria participar Idiomes universitat tallers mobilitat europea art pràctiques a l'estranger habitatge Treballar a l'estranger beques estudiants recerca casal ofertes de treball a l'estranger cultura cursos ajuts ofertes de treball
oferta de treball Formació joves concurs ofertes de feina Formació ocupacional SVE ofertes laborals aquí Europa Curs premi tallers Voluntariat oferta treball estranger Laboral Beques oferta laboral estranger Oferta de treball a l'estranger voluntariat a l'estranger
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.barcelonesjove.net/info/agenda?page=3&tid=Any&hs_form_build_id=hs_form_ae57fd9900f480c964c9d8f8794dda4e&d2%5Bvalue%5D%5Bdate%5D=
|
macocu_ca_20230731_10_239272
|
Patrimoni arquitectònic
"Església Nova"
Es tracta d'un edifici notable i singular. No es va arribar a acabar i s'identifica perfectament, donada l'època en què es va construir, amb els grans edificis destinats a funcions oficials.
La planta i les façanes ens recorden les esglésies del Renaixement italià.
L'orientació és de llevant-ponent, condicionada per la referència del gran Port dels Alfacs. La paret de ponent és l'única que no té obertures. Hi ha una entrada secundària en la part sud.
La planta, de creu cega és un quadrat perfecte, la cúpula central va quedar sense construir i a una doble alçada. Les tribunes estan compostes de balcons que controlen el cercle central i els passadissos perimetrals que conformen el quadrat general de planta i comuniquen les dependències situades als vèrtexs.
La planta de l'edifici manté els principis arquitectònics de l'època i conserva el gust pel barroc de l'època anterior. Les columnes jòniques miguelangelescas. L'arquitectura és freda, correcta i discreta.
No es té coneixement del projecte ni de l'arquitecte però hi ha constància que Juan de Villanueva, mestre neoclàssic per excel·lència, va intervenir en la direcció de les obres del Canal de Navegació.
L'edifici, abans aïllat i fora del poble, està avui dins de l'edificació urbana, prop de la carretera, de cara al mar i presideix l'avinguda lluminosa i enjardinada cap al passeig Marítim i les platges.
A partir del 16 de juny de 1787 es va ordenar aplicar la caixa de captures de presa de navili de guerra, a la construcció de l'Església de la Nova Població de "San Carlos", la qual cosa ens fa pensar, juntament amb un model de làpida del qual tenim notícies, que la estava construint l'Armada.
Actualment l'Església Nova és lloc ideal per al desenvolupament de diferents activitats culturals.
Els edicles-fonts de les "Alamedes"
A la zona de la porxada, per solucionar el punt d'inflexió tangencial entre el semicercle i la recta, es projecta una part cega, dissenyant un edifici-font "d'estil neoclàssic que amb l'alçada interromp, formant ròtula, el ritme dels arcs carpanellos justament en el punt tangencial on entravan en conflicte.
L'edifici-font està dissenyat en base d'unes pilastres ornamentals, amb un llenguatge de juntes refusas i coronat per un frontó ornamental.
L'estil, com la resta, és neoclàssic. Impera el primitivisme, es torna als orígens de l'arquitectura grega. Fins al final del segle XVIII, ningú havia arribat a Grècia, ja que es trobava lluny i pertanyia a l'imperi dels otomans. A partir del seu redescobriment es va publicar un manual, del qual totes les Corts Europees van prendre model aplicant els conceptes i ordres neoclàssiques. Però l'estil clàssic oficial, fred i cosmopolita va ser poc imaginatiu.
Els "Porxes"
A la Plaça Carles III, trobem dues illes de diferent ús: l'actual casa de Laureano que, amb les seves columnes monumentals sembla un Palauet. Tots els porxos estaven apuntats però sense cobrir. És una visió que ens recorda a l'actual "Església Nova". Al fons es troba la Font del Ediclo, al costat d'un habitatge que encara perdura avui dia. De l'illa d'habitatges, també podem treure conclusions: aquestes estaven dissenyades en planta baixa i primer pis, com l'actual casa del Anero, amb balcons i finestres emmarcades.
Els porxos resten amb la coberta inclinada de teula i amb una cornisa correguda que anivellava tota l'alçada reguladora. De la coberta sortia una mansarda, que donava unitat al conjunt i les persianes a la valenciana. Les edificacions recorden la vida social al carrer, el redós dels porxos.
la Glorieta
La glorieta presidia l'extrem superior de l'eix mar - muntanya de la ciutat. L'edifici, exempt i inacabat havia estat concebut pels urbanistes com un pavelló - mirador cap al mar i la ciutat. Aquesta perspectiva típica de l'època, s'ha perdut per la construcció de l'edifici del "Grup Escolar Vell" i està inclòs dins del recinte.
| 0.832121 |
curate
|
{"ca": 0.9971685971685972, "es": 0.0028314028314028314}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_151976
|
Avui m'he trobat alguns personatges bastant desagradables a la taula de vot anticipat. N'hi havia un que molt subtilment anava burxant per saber si les persones que estaven a la taula ens pagaven...res, una rata pepera, ciumarrana o similars. Però voldria recollir anècdotes que es produeixen en les taules de votació.
Un egipci que en el seu mal anglès va dir que el que havíem de fer era posar-nos 3 milions de catalans a la plaça catalunya manifestant-nos per la independència. O sigui, estil egipci. (amb pedres, per si de cas) Després de donar el consell i de forma coherent, no va votar.
Com és tant fácils treure als catalans de casa seva.....
| 0.764661 |
curate
|
{"ca": 0.9658385093167702, "es": 0.034161490683229816}
| |
mc4_ca_20230418_4_621253
|
Ceramic Dictionary - by Susan Mussi: ESMALT-BASE (k) de Reparació
ESMALT-BASE (k) de Reparació
en: GLAZE-BASE (k) Repairing
es: ESMALTE-BASE (k) de Reparación
Reparació: Per reparar l’esmalt base, posar una mica de l’esmalt que s’utilitza, en un recipient amb tapa, això ajuda a mantenir-los nets i en estat líquid. Tenir recipients de diferents bases o colors, etiquetats per reconèixer-los ràpidament. Barrejar bé abans d’utilitzar i si s’embruta, canviar-lo. Si està brut, serà d’un to més fosc, que es veurà després de la cocció.
Al netejar l’esmalt base de les rajoles, és possible que algunes estiguin danyades. Poden ser grumolls, brutícia, forats deixats per bombolles d’aire, o rascades. Per reparar grumolls, raspar amb un tros molt fi de paper d’escata. Si el dany és una fibra estranya, es cremarà en la cocció i deixarà un espai, que es pot retocar i reparar.
Per reparar les parts danyades, mullar un pinzell en l’esmalt basi que ha guardat per a reparacions i cobrir-ho. Això crea grumolls, deixi-ho assecar durant uns minuts, i després grati cap avall a l’altura correcta i retira qualsevol esmalt solt. Finalment, amb un raspall suau, amb un fi esmalti base, suavitzar les parts.
| 0.754116 |
curate
|
{"ca": 0.9475465313028765, "de": 0.023688663282571912, "es": 0.028764805414551606}
|
http://ceramicdictionary.com/ca/e/2352/esmalt-base-k-de-reparaci%C3%B3
|
mc4_ca_20230418_6_512718
|
Notícies | Page 4 | Ua1 Lleida 104.5 FM
El Balàfia Vòlei Lleida arribarà a les escoles de la ciutat amb l'objectiu de potenciar el seu planter. Sota el lema "Voleibolitza't", el club ha creat un centre de tecnificació i programarà jornades i clínics en diversos centres escolars per captar noves promeses, tant masculines com femenines, d'entre 7 i 12 anys. Marc Nierga: "Vinc al Lleida amb molta il·lusió i ganes d'ajudar" El Lleida Esportiu empata a Bunyol en un partit avorrit (0-0) El Lleida Esportiu prioritza el fitxatge d'un davanter centre Àlex Márquez: "L'inici del campionat serà clau, no podem repetir els errors de l'any passat" La plantilla del Lleida Esportiu entén les crítiques del club El Lleida Esportiu mana entre la boria (3-2) El CF Balaguer retirarà el dorsal 4 de Yeray Darias El migcampista Miki Muñoz, a punt per reaparèixer El juvenil del Lleida Esportiu, Marc Resa, deixa l'hospital Pàgines«
| 0.84323 |
curate
|
{"en": 0.04262295081967213, "ca": 0.9573770491803278}
|
http://www.ua1.cat/noticies?title=&field_categoria_value=Esports&page=3
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_278405
|
Les pitjors previsions d'anys enrere s'estan complint o fins i tot superant.⚠ Informe anual sobre l'estat del clima 2017 L'extensió del gel marí àrtic va assolir el seu màxim més baix en 37 anys de mesures per satèl·lit https://t.co/i5KMEM0aFM Ramon #324eltemps pic.twitter.com/StKdqnuheD— El temps Ramon) 3 d’agost de 2018
Una bona notícia, sens dubte. Cada vegada som més a prop de l'extinció de l'espècie humana, la més nociva de les espècies que habiten el planeta. Cap bèstia, cap, és capaç de destruir el seu propi hàbitat i d'explotar, matar, violar, mentir, manipular, trair, etc. als seus semblants de la manera que nosaltres ho fem. Dia arribarà en què l'univers es deslliurarà de l'anomalia humana.Cada vegada més a prop de la destrucció d'aquesta muntanya de merda biològica que es diu "humanitat".
Tranquil, que per això no ens extingirem. Tampoc entenc els qui desitgeu l'extinció dels humans, us ho heu de fer mirar
Una bona notícia per a tu (suposo), ja m'ho vaig fer mirar fa temps i el neuròleg em va dir que faig curt amb aquest plantejament, que sóc un monyes indocumentat, que la realitat no apunta a cap destrucció futura a mitjà termini, ja que aquesta destrucció és la realitat actual, és el present, hem travessat totes les línies del no retorn amb la nostra frenètica activitat extractiva de recursos del planeta i de l'espècie humana.El tipus és molt assenyat i cabal, una persona tranquil·la, sabia, desapassionada, científica, etc.La mala notícia és que no vindrà cap apocalipsi des de deserts remots o llunyanes muntanyes, l'apocalipsi som nosaltres, avui i ara. I això no té ja marxa enrere perquè quasi ningú ho vol aturar. També em va dir: els pedaços no funcionen, o revolució o destrucció; ja no es temps de paraules doncs no hi a temps.
el neuròleg em va dir que faig curt amb aquest plantejament, que sóc un monyes indocumentat, que la realitat no apunta a cap destrucció futura a mitjà termini, ja que aquesta destrucció és la realitat actual, és el present, hem travessat totes les línies del no retorn amb la nostra frenètica activitat extractiva de recursos del planeta i de l'espècie humana---no vindrà cap apocalipsi des de deserts remots o llunyanes muntanyes, l'apocalipsi som nosaltres, avui i araDuríssimes declaracions.
No creguis, més dur és veure com inclús l'oci, arrasa el planeta, les ciutats, la vida, i la comunitat. Fixa't, per ex. el paper del turisme. Les agències de viatges, ja fa temps que proposen visitar ignots paradisos, zones poc comunes, vaja, que es pot anar a destruir per diversió i afany d'aventura, per fer unes vacances "diferents" el poc que resta semi verge; cap racó escaparà. És molt possible que en pocs anys volar a illes de Nova Zelanda (p. ex. ), sigui de franc, doncs el negoci serà l'estada en indrets poc trepitjats pels humans.No és casual que totes les guerres es disputin on hi ha recursos, és més, l'activitat militar avui i ara, és superior a la que -més concentrada- hi havia a la IIGM, i a més, són permanents els "petits" genocidis, aquí, allà, a la Mediterrània, que ja és un cementiri, doncs la guerra i la fam expulsen a la gent, aquella gent que anomenem "sense papers".Ja veuràs de què ens serviran aviat a tots els nostres consagrats papers quan ens toqui fer com l'orquestra del Titanic però sense música i amb uns papers i uns "drets" a la mà.La bona notícia és que per fi, molts animalons es deslliuraran del seu principal torturador i depredador.
| 0.904072 |
curate
|
{"ca": 0.9991253644314869, "en": 0.0008746355685131195}
| |
cawac_ca_20200528_6_165059
|
El 27 d’abril de 2005 el nou avió comercial Airbus A380 va fer el seu primer vol de proves des de l’aeroport de Tolouse-Blagnac pilotat per Jacques Rosay , subdirector de proves en vol d’Airbus, amb un altre pilot, tres enginyers de vol i un enginyer mecànic. El nou aparell es va enlairar de la pista 32 de l’aeroport de Tolosa, la mateixa des de la qual va emprendre el primer vol, el 1969 el mític Concorde. Es preveia que el nou gegant de l’aviació comercial europea estaria a l’aire el segon semestre del 2006 i naixeria com a competència europea enfront de l’aparatós nord-americà Boeing 747 (B747), el rei dels vols internacionals.
Fruit de més de 15 anys de treball i amb un cost de desenvolupament de 12.000 milions d’euros, el superjumbo tenia un tren d’aterratge de 22 rodes, un parell de pisos, 79,8 metres d’envergadura, 73 metres de longitud, un pes de 421 tones i capacitat per transportar entre 480 i 800 passatgers amb una autonomia de vol de 15.000 quilòmetres. Amb el A380, el primer avió comercial amb consum inferior a tres litres de combustible per passatger cada cent quilòmetres, Airbus prometia rendibilitat a les companyies àrees ja que el nou avió tindria, segons Airbus, un cost entre un 15% i un 20% més baix per client que el Boing 747. Els passatges tindrien més confort amb butaques més àmplies, més espai entre seients i fins i tot un espai d’entreteniments, espai per estirar les cames i bar en el pont inferior. Airbus va fer aquesta aposta ja que creia que en els següents 20 anys el tràfic aeri s’incrementaria a un ritme d’un 5,3% anual i davant la dificultat d’augmentar la freqüència dels vols, la millor solució era augmentar la capacitat dels avions.
En el projecte d’Airbus hi van participar unes 800 empreses europees, de les quals 9 eren catalanes. En la iniciativa de l’A380 hi ha participat, amb un 80%, el grup EADS fruit de la fusió de DASA (Alemanya), Aerospatiale-Matra (França) i CASA (Espanya) i, amb l’altre 20%, la companyia britànica BAE system. El president de la companyia, Noël Forgeard , indicava en el moment de vol de proves que ja tenia comandes de 154 avions per valor de 42.000 milions d’euros procedents de 15 companyies aèries.
La previsió era que a l’estiu de 2006, Singapore Airlines es convertís en la primera companyia que operaria amb el primer de la desena d’A380 que havia encarregat, seguit de Luftthansa (15 aparells), i del principal client dels A380, els Emirats Àrabs, que n’havien comprat 41 unitats. Per les característiques de l’avió, inicialment només una dotzena d’aeroports del món estarien en condicions d’acollir-lo. Però al marge d’aquesta novetat, el 2005 va ser un any fatídic per a l’aviació comercial mundial ja que centenars de persones van morir en diversos accidents. El mes d’agost va ser especialment tràgic en registrar tres accidents. El 14 d’agost un Boeing 737 de la companyia aèria xipriota Helios que viatjava de Larnaca a Praga es va estavellar a la zona muntanyosa de Gramatiko, a Grècia, i va causar la mort dels 121 ocupants. L’accident aeri va ser provocat per la ruptura del sistema de climatització de la cabina que va fer que es congelés tothom que hi viatjava. Només dos dies després, 152 turistes francesos i els 8 membres de la tripulació d’un avió colombià de la companyia West Caribbean Airways (WCA), que feia el trajecte entre Panamà i Martinica, van morir en estavellar-se a la serra de Preijà, situada a la frontera entre Veneçuela i Colòmbia. Aquest era el segon accident de la companyia en només cinc mesos, el primer va tenir lloc el 26 de març, quan 8 dels 14 ocupants d’un Let 410 van morir després d’enlairar-se de l’illa de Providència (Colòmbia). El 24 d’agost un Boeing 737-200 de la companyia Tans Perú es va estavellar a sis quilòmetres de l’aeroport de Pucallpa com a conseqüència d’una forta tempesta de vent i pluja, quan es dirigia de Lima a Iquitos. L’accident va provocar la mort de 31 passatgers, 8 desapareguts i 59 supervivents. El govern peruà va crear la Tans l’any 1960 amb l’objectiu de donar servei a les comunitats més remotes de l’interior del país . El 1998 es va privatitzar en part i ara té el 30% dels vols comercials interiors. Amb aquest accident el nombre de víctimes mortals d’accidents d’avió d’aquest mes d’agost arribava a les 330 persones, la xifra mensual més alta des del maig del 2002.
Els accidents van continuar fins a finals d’any. El 5 de setembre un Boeing 747 de la companyia Mandala Airlines es va estavellar en una zona habitada un minut després d’enlairar-se de l’aeroport de Medan, a l’illa de Sumatra (Indonèsia), i va provocar la mort de tot el passatge, la tripulació de l’avió i diverses persones del barri on va caure l’aparell. En total, 149 persones van perdre la vida. Mandala Airlines va confirmar que l’aparell havia esta comprat 25 anys abans, tenia més de 50.000 hores de vol i esperaven retirar-lo l’any 2006. L’aerolínia, inaugurada l’any 1969 per una fundació militar, havia tingut greus problemes financers els últims anys, cosa que l’havia obligat a retallar rutes i reduir tarifes.
El 22 d’octubre, un Boeing 737 de la companyia nigeriana Bellview Airlines es va estavellar 50 quilòmetres al nord de Lagos, i va causar la mort dels més de 100 ocupants. L’avió, on viatjaven diverses personalitats del món econòmic africà, va perdre el contacte amb la torre de control tot just cinc minuts després de l´enlairament i no el va recuperar fins poc abans d’estavellar-se, quan els pilots van aconseguir enviar un angoixat missatge des de l’inici d’una zona de tempesta. Val a dir que la companyia Bellview Airlines, en funcionament des de feia deu anys, havia obtingut una gran popularitat entre els polítics, diplomàtics i personalitats del món econòmic africà i i fins aleshores no havia patit cap accident.
Al mes de desembre van tenir lloc dos nous accidentes, el primer el dia 6 quan 116 persones van morir després que un avió de transport militar C-130 es va estavellar contra un edifici de deu pisos en un barri del sud de Teheran, una de les àrees més humils de la capital iraniana. Les víctimes van ser 80 passatgers els 10 membres de la tripulació de l’avió i 26 habitants de l’edifici. El dia 10 un avió de la companyia nigeriana Sosoliso es va estavellar a l’aeroport de Harcourt, al sud-est de Nigèria, i va provocar la mort de 103 de les 110 persones que hi viatjaven, 75 de les víctimes eren estudiants de secundària. Aquest DC-9 cobria la ruta entre Abuya i la ciutat petroliera de Port Harcourt i es va veure sorprès per una forta tempesta.
A Catalunya va ser motiu de polèmica l’aeròdrom de Sabadell després que el 21 de setembre morissin els dos ocupants d’una avioneta, el pilot Roger Miralles de 35 anys i el fotògraf Sergio Díaz de 30, quan l’avioneta Roben 100, amb capacitat per quatre persones, es va estavellar en una plaça del carrer Menorca en ple casc urbà de Badia del Vallès. L’avioneta va caure a tocar d’un bloc de pisos però només va causar desperfectes en el mobiliari i l’arbrat. Aquest accident va provocar que es reactivés la demanda de trasllat de l’aeroport de Sabadell, des d’on s’havia enlairat l’avió sinistrat, pocs minuts abans de l’accident. La polèmica es va aguditzar per un nou accident. El 24 d’octubre els quatre ocupants d’una avioneta van morir després que l’aparell en què viatjaven es va estavellar contra la grua d’un bloc de pisos en construcció al barri de Mas Duran de Sant Quirze del Vallès. L’avioneta sinistrada s’havia enlairat uns minuts abans de l’aeròdrom de Sabadell. Aquest nou accident va fer que el ministeri de Foment n´ordenés l’endemà mateix el tancament provisional a l’espera que s’aclarissin les circumstàncies de l’accident i la legalitat de les grues que hi havia a la zona. Va acabar resultant que no tenien els permisos necessaris per operar en la proximitat de l’aeròdrom. El dia 28 d’octubre el ministeri de Foment i els alcaldes vallesans van acordar reobrir l’aeroport després de retirar les grues il·legals a canvi de limitar el nombre de vols, però això va fer que els empleats de l’aeroport tallessin la C-58. Dies després els treballadors van fer altres protestes com tancar-se a la torre de control fins que el 4 de novembre es van avenir a negociar una reducció de l’activitat aèria. Després de tres setmanes, el 14 de novembre l’aeròdrom de Sabadell va reprendre la seva activitat aeronàutica normal. Tot i que la reobertura de l’aeroport de Sabadell va ser rebuda amb satisfacció per l’associació d’empreses operadores i per la plataforma de treballadors de l’aeròdrom el president de l’aeroclub, Carles Martí , va explicar que les pèrdues econòmiques directes s’acostaven als 4 milions d’euros i que la reobertura no esborrava el sentiment d’indignació que tenien els empresaris i els empleats de l’aeròdrom per la decisió d’Aviació Civil de tancar-ne les instal·lacions. L’associació d’empreses operadores de l’aeròdrom va anunciar que tenia la intenció de continuar amb totes les reclamacions legals interposades contra l’Ajuntament de Sant Quirze i l’empresa constructora Mas Duran SL, responsable de la col·locació de la grua, entre d’altres.
| 0.866569 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://anuaris.cat/article/aviacio_novetat_i_accidents/2552/
|
macocu_ca_20230731_0_90248
|
L’ingrés a l’Arxiu Nacional de Catalunya de la documentació professional del productor, director i actor teatral Ricard Salvat posa una nova pedra en l’edifici de la història de la cultura catalana. Actes com aquest són imprescindibles per resseguir al detall no només una trajectòria, sinó l’època en què va tenir lloc, però al mateix temps són la constatació que l’imaginari d’un país se sustenta en els vestigis sobrevivents, no pas en les pèrdues, no pas en els oblits. Que Catalunya continuï sent la gran pàtria del noucentisme potser s’ha d’atribuir a la cura religiosa que els seus cappares van posar en la preservació dels seus llegats, al contrari dels avantguardistes díscols. Com més guardem, més àmplia i veraç serà la visió del nostre passat.
| 0.833602 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_2_392538
|
TXELL23 de juliol de 2014 a les 12:57jaja molt xulo, però totalment d'acord: per qué serveixen? ?ResponEliminaAfegeix un comentariCarrega'n més...
| 0.617034 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://momentsdepaper.blogspot.com/2014/07/tot-ensenyant-un-clip-diferent.html
|
mc4_ca_20230418_2_724814
|
Divendres 13 d’abril: segona sessió de les Matinals Prat de la Riba a la seu de l’ACM | Blog d'Agnès Ferré
Aquest matí la Judith i jo agafem el tren per anar a Barcelona, a la segona sessió de la VIII edició del Seminari d’actualització per a electes locals Matinals Prat de la Riba, organitzat per l’ACM, avui sobre la contractació pública després de l’entrada en vigor aquest mes de març de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.
Un tema complicat i espès, sobretot pels que no som de lleis i el dia gris d’avui no acompanya, que els ponents han fet molt amè.
Primer el Sr. Francesc X. Urios, director general d’Assumptes Contenciosos de la Generalitat de Catalunya, que ens ha explicat l’actualitat legislativa i jurisprudencial. Ens ha posat al dia!
Després el Dr. Fernando García Rubio, professor titular de dret administratiu de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, ens explica les novetats de la Llei )72017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic que ha entrat en vigor aquest mes de març. L’ha presentat la Dra. Judith Gifreu directora d’aquestes Matinals, per donar-nos fe de la seva professionalitat com a docent i com a Doctor.
Realment ha de ser molt dur pels professors i doctors d’aquesta universitat que són molt bons professionals i que no tenen res a veure amb la vergonyosa trama dels màsters falsos.
Fem una pausa i continuem amb el Dr. Juan Alemany Garcías, advocat i professor associat de dret administratiu de la Universitat Rovira i Virgili, que ens explica les incompatibilitats dels càrrecs electes en matèria contractual. Molt interessant!
És molt important formar-se contínuament, sobretot perquè en un Ajuntament toques tots els temes possibles i cal actualitzar i ampliar coneixements!
Agnès FerréAl govern (2015/19), Alcaldessa, Treballem per la BisbalBisbal, formació
14 i 15 d’abril: cap de setmana d’aniversari Dimecres 11 d’abril: meses de contractacions i reunió d’ocupació
| 0.864738 |
curate
|
{"ca": 0.9809278350515463, "it": 0.010309278350515464, "en": 0.008762886597938144}
|
http://agnesferre.cat/blog/2018/04/13/divendres-13-dabril-segona-sessio-de-les-matinals-prat-de-la-riba-a-la-seu-de-lacm/
|
mc4_ca_20230418_5_578642
|
De Les Toeses: PORTES DE LES TOESES: L'armari dels medicaments
PORTES DE LES TOESES: L'armari dels medicaments
L'armari dels medicaments és un forat a la paret amb dues portes i s'amaga sota l'escala. De nit, quan tothom dorm, de vegades l'obro, tan sols per olorar-lo. Fa una olor estranyament deliciosa, com dolça (pot()ser de medicaments...?! ).
A l'armari dels medicaments hi trobes la cura dels teus mals: "Cerebrino Mandri", "Ibuprofeno 200mg granulado efervescente" i "Gelocatil" per migranyes (depèn del dia n'agafo un o un altre...), pastilles a base de valeriana i herbes vàries per dormir, tiretes, tisores, esparadrap, un maletí amb tot de potets d'aquells amb "boletes" (homepoatia, pels que no n'hagin pres mai), un escalfador per biberons, cremes solars de diferents graus (des del 15 fins al 40) i material per curar ferides. D'aquest en queda poc: gasses, benes, iode. No són més que capsetes buides.
Fa mitja hora he obert l'armari dels medicament buscant la cura als meus mals. Però hi ha ferides que no es curen amb iode i una bena. Innocent, no sabia que no es pot trobar cura a allò que no saps posar-hi nom.
a les 2:44
Ja ens agradaria ja, trobar un medicament als "altres" mals! Però per desgràcia... els altres mals només els cures tu... és qüestió de trobar el teu medicament...!
25 de març de 2009 a les 17:57
Anna Espinach Llavina ha dit...
Ara veig on has passat la nit en vetlla, tu. L'insomni és molt puta, oi? Vinga, ànims. Ja felicitaré al Carles de part teva. Avui he vist la nena, que és tota petita i arrugada. El que seria un nen de dotxe hores, pobreta. El consol és que els seus germans i son pare van níexer ben lletjos i, com més anys passen, més guapos són. Una abraçada i bonanit!
25 de març de 2009 a les 19:06
Un març calorós
PERSONATGES: El vent que s'emporta els núvols
Piu piu canta o meu canarinho...
No us compreu mai un pollet
| 0.764144 |
curate
|
{"ca": 0.9085497835497836, "es": 0.0010822510822510823, "fr": 0.02002164502164502, "it": 0.016774891774891776, "en": 0.023809523809523808, "pt": 0.02976190476190476}
|
http://giseladelestoeses.blogspot.com/2009/03/larmari-dels-medicaments.html
|
mc4_ca_20230418_0_760513
|
Optimistes fins al final
En aquesta vida no s'ha de perdre mai l'optimisme, mentres hi ha vida hi ha esperança. Això és el que han de pensar els jugadors del Nàstic a hores d'ara, en els moments previs al partit que es disputarà demà a partir de les 17 hores al Nou Estadi. El que està clar és que una nova derrota podria deixar al Nàstic amb un peu i mig a la segona divisió, però això no ha tirat enrera a l'afició del Nàstic que un cop més omplirà l'estadi (encara que uns 1000 seran del Saragossa), ahir ja es va avisar que totes les entrades estaven venudes.
El partit no serà gens fàcil, ens visita el Reial Saragossa, un equip que després de la seva victòria la darrera jornada amb el Barcelona ha deixat ben clar que aspira a jugar la propera temporada la lliga de campions, això com a mínim, perquè actualment es troba classificat en quarta posició, tot just a sis punts del primer, és a dir, pot aspirar a tot.
A l'altre costat de la balança està el Nàstic, amb un total de 21 punts, situat a 8 punts de la zona de permanència i amb la necessitat imperiosa de guanyar per no despenjar-se definitivament de la lluita per la permanència, que és actualment una utopia. És necessari sumar aproximadament 19 punts dels 27 que encara queden en joc per entrar a la mitjana de 40 punts que habitualment asseguren no baixar de categoria.
Paco Flores prepara una mini-revolució a l'equip titular que jugarà demà, que podria comportar inclús que el capità Antoni Pinilla no entrés a l'onze titular. En la línia defensiva podria perdre la titularitat Marco i jugar en la seva posició David García, també entraria en la posició de central Anibal Matellán. Al mig de camp Morales es quedaria a la banqueta, donant-se continuïtat a la dupla que va jugar a Riazor, Chabaud i Generelo. Als interiors jugarien Campano després d'haver complert el seu partit de sanció i el brasiler Gil, deixant en punta a Grahn i Portillo. D'aquesta forma l'onze seria el següent: Bizzarri, Calvo, Navas, Matellán, David García, Generelo, Chabaud, Campano, Gil, Grahn i Portillo.
El Saragossa té la baixa confirmada de Sergio Fernández en la defensa que serà ocupada per "Chus" Herrero. La resta de l'equip serà el que va guanyar la setmana passada al Barça, ull amb els noms: César Sánchez; Diogo, Chus Herrero, Gabriel Milito, Juanfran; Zapater, Celades; Sergio García, Aimar, D'Alessandro i Diego Milito.
El partit serà dirigit pel Sr. David Fernández Corbalán.
| 0.904445 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.nasticdetarragona.com/noticies/1406
|
macocu_ca_20230731_0_570104
|
Sou aquí: Inici → Notícies → Vic acull la segona donació de plasma aquest juliol
Info
El tractament amb plasma convalescent per a malalts de Covid-19 ha fet més evident que mai la necessitat d’augmentar les donacions.
Jul 14, 2021
Cartell donació plasma
Aquest juliol es consolida el programa de donació de plasma Vic amb una segona jornada de donació. El Banc de Sang i Teixits busca incrementar les donacions per avançar cap a l’autosuficiència en plasma per poder atendre les necessitats dels malalts. La ciutat acollirà la segona jornada el pròxim dilluns 19 de juliol al Hospital de la Santa Creu en horari de 9 a 14 i de 16 a 21h. Els donants cal que s’inscriguin via web a donarsang.gencat.cat/plasma. Els donants que tinguin cita per donar plasma tindran aparcament gratuït al pàrquing de l’Hospital.
Vic es converteix en el primer municipi de la comarca d’Osona que coordina una jornada de donació exclusiva de plasma. Al 2020 no es va poder organitzar cap donació de plasma a Vic, i per poder avançar cap a l’autosuficiència, cal, com a mínim, aconseguir 350 plasmafèresis al territori. A la primera jornada de donació de plasma que es va fer el passat 28 de juny, 32 persones van donar plasma. Bons resultats, però cal continuar amb aquest ritme per assolir els objectius. Les properes jornades de donació es faran els dilluns cada tres setmanes, el dia abans de les campanyes de donació de sang.
Les proteïnes que conté el plasma són essencials per tractar malalties, com les que generen problemes de coagulació o en el sistema de defenses. A Catalunya no tenim prou plasma per atendre tots els malalts que necessiten aquestes proteïnes i hem d’importar plasma procedent d’altres països, bàsicament els Estats Units.
Cal tenir en compte que es pot donar plasma cada 15 dies, un màxim de 24 cops l’any. Per donar plasma s’han de complir els mateixos requisits que per ser donant de sang. És a dir, cal tenir entre 18 i 65 anys, pesar més de 50 quilos, trobar-se bé de salut i, en el cas de les dones, no estar embarassada.
La donació només de plasma o “plasmafèresi” dura uns 45 minuts i consisteix a extreure sang, separar-ne les cèl·lules sanguínies, retenir el plasma i retornar la resta al donant per la mateixa via. Cal reserva prèvia a través del web donarsang.gencat.cat/plasma.
També calen donacions de plasma de persones que hagin superat la Covid
Els malalts que han superat una infecció pel coronavirus ho han fet perquè han fabricat anticossos dirigits contra aquest virus. Aquestes defenses es troben en el plasma i s’ha evidenciat que, si s’administra plasma d’una persona que prèviament ha superat la Covid-19 a un malalt en fase inicial de la infecció pot millorar la progressió de la malaltia.
Les persones que hagin superat la malaltia i vulguin donar plasma han de complir els següents criteris:
· Haver estat vacunat. Aquest criteri s’ha afegit recentment, ja que les persones vacunades són les que tenen el títol d’anticossos més alt i, per tant, més adequat pels malalts.
· Ser home
· Tenir una prova diagnòstica que hagi confirmat la malaltia
· Tenir entre 18 i 65 anys i pesar més de 50 quilos
· No haver estat transfós
· Haver superat la malaltia fa més de 28 dies
Per donar plasma Covid-19 és imprescindible inscriure’s a través del formulari del web www.donarsang.gencat.cat/plasmacovid19 per poder fer la donació. Un cop inscrits, un equip mèdic contactarà via telefònica per fer una entrevista i donar cita per la donació.
| 0.790681 |
curate
|
{"ca": 0.9924154025670945, "en": 0.004667444574095682, "nl": 0.0029171528588098016}
| |
crawling-ib3_ca_20230205_0_15825
|
Primer dia de Joan Carles Primer a Espanya gaudint d’una de les seves grans passions, la vela. Durant bona part de l’horabaixa, el rei emèrit ha estat a alta mar, seguint des d’una barca auxiliar, la regata a la ria de Pontevedra en la que participa el Bribón.
I a les sis del capvespre, ha abandonat el port acompanyat pel seu amic Pedro Campos. Des del vehicle ha dit als periodistes que està “molt content” del seu retorn a Espanya. El migdia, el monarca ha estat rebut al club nàutic amb aplaudiments i crits de “visca el rei”.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://ib3.org/primer-dia-de-lemerit-a-espanya-a-alta-mar
|
macocu_ca_20230731_8_180872
|
Nabiu Extracte S XXI
Extracte liofilitzat de Nabiu. Utilitzat tradicionalment per reduir els nivells de glucosa i com a diürètic suau.
Què és el Nabiu Extracte S XXI de Sòria Natural de 50 ml?
| 0.614243 |
curate
|
{"fr": 0.10582010582010581, "ca": 0.8941798941798942}
| |
mc4_ca_20230418_10_369874
|
tataki de tonyina amb hummus d´ametlles | Celler-Adocse
← Arròs amb escopinyes de llauna CORONA DE COSTELLA DE PORC FARÇIDA DE FRUITA SECA →
| 0.633437 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://celleradocse.com/2017/07/10/tataki-de-tonyina-amb-hummus-dametlles/
|
mc4_ca_20230418_6_366177
|
BAILONGU: Parlem amb Lídia Abadias
Tota la vida ballant balls de saló i no m'ho has explicat ni un poc, molt simpàtica. Per cert, viva Asturias!
| 0.602941 |
curate
|
{"ca": 0.8309859154929577, "it": 0.16901408450704225}
|
http://blogdeball.bailongu.com/2013/05/parlem-amb-lidia-abadias.html?showComment=1369034011985
|
mc4_ca_20230418_6_297037
|
Hotel Dolcet a Alàs (Catalunya - Espanya)
Inici > Europa > Espanya > Catalunya > Lleida > Alt Urgell > Alàs : Hotel info
Un hotel rodejat de muntanya amb unes vistes fantàstiques a la vall del riu Segre.
En un emplaçament ideal per visitar el paisatge de l'Alt Urgell i el Baridà, i al costat d'Andorra.
L'hotel té unes habitacions de disseny modern i confortable, cada una d'elles decorades amb una estil diferent.
I podreu gaudir del jardí i del solarium amb piscina coberta amb hidromassatge.
Veure més hotels a Alàs
| 0.737035 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://hotelsambencant.cat/europa/espanya/la_massana/alas/hotel_dolcet.html
|
macocu_ca_20230731_10_320228
|
Entre els dos faran possible una renovació històrica en l’escena teatral britànica que provocarà que la censura no els deixi tranquils. És l’any 1937 i, per primera vegada, decideixen fer obres amb dones despullades.
| 0.66965 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_7_26145
|
Josep Puig-Pla: Joan Peiró. La seva visió federal de Catalunya i els pobles d’Espanya | L'Hora
Added on 26 abril 2018 Nou Cicle
El 14 d’abril –dia de la República- s’ha presentat a la Fundació Anselmo Lorenzo, a Madrid, el documental Peiró42. De la mà de la productora Clack i la Comissió Joan Peiró, com un homenatge més al líder anarcosindicalista, afusellat pel franquisme ja fa 75 anys. L’acte ens suscita recordar, ni que sigui de manera sumària, alguna de les seves posicions pel que fa a la política catalana i espanyola, en especial la seva proposta de com s’havia d’organitzar la vida de les col·lectivitats en els diferents nivells territorials.
El 1922 Joan Peiró és el principal redactor de la coneguda com a “Moció política” a la Conferència de Saragossa, que rebutjava el parlamentarisme i la política dels partits i que volia afermar el paper “polític” i “revolucionari” de la CNT. Proclamada la Dictadura de Primo de Rivera, Peiró i altres líders cenetistes estableixen contactes amb Francesc Macià, líder d’Estat Català a l’exili. És l’inici d’una sèrie de conspiracions entre anarquistes i els partits d’oposició a la Dictadura.
El 1924 s’entrevista amb el seu company Eusebi Carbó de nou amb Macià, ara a París, per preparar la instauració de la República Federal. El 1926, però, és partidari de col·laborar amb Macià en els Fets de Prats de Molló, amb els quals es pretenia proclamar la República catalana, tot i que la posició oficial de la Regional catalana de la CNT n’era contrària. Segons el professor Pere Gabriel, “Peiró, com altres dirigents destacats de la CNT, defensà més aviat una estratègia d’abast general, “espanyola”, i una certa entesa amb els polítics”, més que no pas una estratègia més “catalana”, que preconitzava el Comitè de Badalona i altres.
En una conversa amb el periodista Josep Maria Planes a La Publicitat (24.07.1931) reconeixia que la CNT havia adoptat una actitud de simpatia vers ERC i declarava que la Confederació no havia estat mai centralista sinó federalista. Tanmateix en un article a La Tierra (8.04.1932) afirmava que el 1931 es votà per desfer-se de la Dictadura i la Monarquia, no per votar l’Esquerra.
Cal recordar, però, que els vots obrers anaren en gran part a ERC –en coalició amb Unió Socialista de Catalunya i altres republicans- a les eleccions de 1931 i 1936, però no pas el 1933 quan des de la CNT es defensà l’abstenció. Per si hi havia dubtes, Heribert Barrera ho aclarí en una magnífica conferència que recordo a la Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró fa uns anys. Barrera, que ho sabia de primera mà, digué clarament –i sense papers- que quan la CNT donava la consigna de votar, guanyaven les esquerres. D’altra banda, Peiró i la CNT se sentien molt distants dels partits republicans i socialistes, catalans i espanyols, perquè consideraven que preconitzaven una República burgesa, mentre que des dels rengles llibertaris es defensava la revolució social. La CNT només acceptà l’adveniment de la República com un fet instrumental que permetés portar a la pràctica canvis polítics i econòmics profunds. Així, des del primer moment, adoptà una posició crítica i d’agitació envers els governs republicans, tot i que eren inclinats a l’esquerra.
El 1934 Joan Peiró fa la proposta de República Social Federal. El pensament anarquista beu molt del federalisme primigeni de Francesc Pi i Margall. A l’Estatut de Catalunya de 1932, Peiró hi troba a faltar l’autonomia municipal. Seguint Pi i Margall, pensa que els municipis són “la expresión colectiva más ínfima y cercana al individuo, el derecho de autodeterminación en todos los aspectos de la vida de los pueblos”. En un altre article a La Tierra (23.05.1932) argumenta que l’Estatut interessa als directors de la política catalana però no a Catalunya: “La esencia fundamental del hecho estatutario consiste en un desplazamiento de los poderes (…) La virtud del Estatuto catalán consiste en libertar a Cataluña reteniendo esclavos a los catalanes”.
A Solidaridad Obrera, òrgan de la CNT, el 5.05.1931 escrivia que ell havia demostrat amor per les coses de Catalunya i que ha lluitat incessantment per les llibertats d’Espanya, i que s’oposa tant a l’imperialisme espanyol com a la independència catalana. Considera que aquesta, si bé aparentment significa la llibertat nacional de Catalunya, per experiència històrica creu que els nacionalismes no representen “la más pequeña garantía para las permanentes libertades políticas, económicas y sociales”. Simptomàticament ja en alguna ocasió havia dit: “Alerta, que no se’ns coli Cambó i la Lliga”.
Reconeixia el dret dels pobles a les seves llengua, cultura i tradicions, però entenia que aquestes no havien de dividir els homes “con el artificio de las fronteras”. I sostenia que “las regiones y los municipios, sinó también los individuos, disfruten de las más amplias autonomía y libertad”, seguint sempre el més pur credo pimargallià. Ho reblava afirmant que lluitarien perquè Catalunya assolís el màxim grau de les seves llibertats, però també perquè hi tinguessin dret les altres regions, en el marc de la solidària federació dels pobles hispans, que predicava com a internacionalista.
| 0.848659 |
curate
|
{"ca": 0.8583398285268901, "pt": 0.006235385814497272, "es": 0.13542478565861263}
|
http://www.noucicle.org/lhora/josep-puig-pla-joan-peiro-la-seva-visio-federal-de-catalunya-i-els-pobles-despanya/
|
oscar-2301_ca_20230418_0_21648
|
Aquesta pàgina web utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i analitzar els hàbits de navegació de l'usuari. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu obtenir més informació visitant la nostra Política de privacitat
Cava Maria Casanovas Glaç Gran
MARIDATGES I COMPLEMENTS
Cava Maria Casanovas Glaç Gran
MARIDATGES I COMPLEMENTS
CAVA MARIA CASANOVAS GLAÇ BRUT NATURE GRAN
Escumós perfilat amb aromes cítrics i d'herbacis mediterranis.
En boca és carbònic, elegant i sec. Un cava agradable, amb una acidesa ben integrada i un final llarg.
| 0.546686 |
curate
|
{"ca": 0.8229166666666666, "pt": 0.10416666666666667, "en": 0.07291666666666667}
|
https://graupera.com/cava-maria-casanovas-glac-gran
|
macocu_ca_20230731_2_204704
|
Esteras de Medinaceli
Revisió de 08:41 21 set 2022 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Esteras de Medinaceli''' és una pedania del municipi de Medinaceli, en la comarca de Tierra de Medinaceli, en la província de Sòria, (Es...»)
| 0.661248 |
curate
|
{"es": 0.07954545454545454, "ca": 0.9204545454545454}
| |
cawac_ca_20200528_6_170732
|
Exposicions temporals
Últimes adquisicions. Entre la modernitat i la contemporaneïtat
Una mostra de dotze obres representatives de l'art gironí del primer quart del segle XX.
13 GENER 2011 – 13 MARÇ 2011
Un conjunt d'obres sòbries de corrent clàssic, essencialment paisatges i figuració acadèmica. De reconeguts artistes locals o amb una relació estreta amb la ciutat, com Josep Aguilera, Mn Josep Gelabert, Jaume Pons Martí, Jaume Roca Delpech i Pere Perpiñà. Per a aquesta primera mostra s'han seleccionat les darreres adquisicions i donacions dels dos darrers anys, com a reconeixement a les persones que desinteressadament contribueixen a fer créixer la col·lecció i el coneixement de la nostra ciutat. Organització: Ajuntament de Girona Producció: Museu d'Història de la Ciutat Direcció: Pere Freixas Camps Agraïments: Sr. Francesc Gutiérrez Llosas, Sr. Josep Rubau Bosch de Rubau Tarrés , SAU, Sr. Jordi Rubau Comalada de Construccions Rubau SA, Sra. Enriqueta Camps Martorell, vídua de Mazó Madí.
| 0.77304 |
curate
|
{"ca": 0.9255533199195171, "en": 0.028169014084507043, "es": 0.04627766599597585}
|
http://www.girona.cat/museuhistoria/cat/agenda_exposicions.php?idReg=39
|
macocu_ca_20230731_0_486406
|
La pàgina web oficial de la Universitat de Barcelona sobre els nous Postgraus i Màsters Real Decret 56/2005 de 21 de gener, que fixa la normativa general (PDF) Llista de Màsters a les universitats catalanes, aprovats per la Generalitat de Catalunya Llista de Màsters a les universitats espanyoles, comunicats al Consejo de Coordinación Universitaria espanyol Observacions sobre els masters oficials, del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya
El doctorat
Normatives sobre doctorat vigents fins el curs 2005-2006 a la Universitat de Barcelona Premi extraordinari de doctorat Menció de Doctor Europeu a la tesi doctoral Tesis doctorals llegides a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (1998-2005) Menció de qualitat dels programes de doctorat del Ministerio de Educación y Ciencia Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona
| 0.803985 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_1_369562
|
Kandyan View Holiday Bungalow Kandy Sri Lanka - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
No. 17, Ritchmond Hill estate, Heeressagala,Hantana, Hantana, Kandy, Sri Lanka - Veure al mapa
Té alguna pregunta per a Kandyan View Holiday Bungalow?
Barri Hantana Kandy Central Kandy Central Front Llac Kandy Hantana Front Llac Kandy
Més informació sobre Kandyan View Holiday Bungalow
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Kandy, Kandyan View Holiday Bungalow és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Per aquells de vosaltres que vulguin aventurar-se Mueu del Te, Serra de Hantana, Museu Te Ceylon són només algunes de les atraccions disponibles per als visitants.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Kandyan View Holiday Bungalow asseguren una estada plaentera als seus clients. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
L'hotel compta amb 4 precioses habitacions, i totes inclouen televisió de pantalla plana, accés a internet (sense fils), connexió sense fils a internet (cortesia), habitacions per a no fumadors, aire condicionat. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Kandyan View Holiday Bungalow.
Tots els tipus de viatgers (57)Viatger de Negocis (4)Parelles (14)Viatgers en solitari (10)Famílies amb infants petits (11)Famílies amb infants grans (9)Grups (9)
| 0.780673 |
curate
|
{"ca": 0.8869621066152859, "en": 0.11303789338471419}
|
https://www.agoda.com/ca-es/kandyan-view-holiday-bungalow/hotel/kandy-lk.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_305145
|
Hola gententa!!!! Ja que s'apropen aquestes dates, molta gent m'ha preguntat si es faria trobada usuari , i desprès de jurar-me que no en faria cap mes,aquí estic. Amb tot això us animo apuntar-vos a la trobada que es fara el dia 1 de desembre en principi,en el qual sopariem fariem uns beures i cap alguna discoteca en principi enfants o el qtres , s'aniran pulint els detalls mentres passi el temps i la gent que s'apunti. Una de les novetats d'aquest any es que farem el sorteig de a pubilla i l'hereu del racó graciès al enginy de senyoreta fiufiu, entre altres coses si en teniu idees que no siguin gomets les podeu fer arribar per MI. la gent que es vol apuntar segur que millor m'ho digui per missantgeria interna,perque aixi no em lio amb tant missantge ATENCIæquot; PER FALTA DE RESTAURANT EL DIA 1 EM SAP GREU DIR-VOS QUE ES FARA DIVENDRES,REITERO QUE NO ES PERQUE S'HAGIN QUEIXAT 4, SINO PERQUE TROBAR RESTAURANT DEL ROTLLO PER BARNA ES DIFICIL I MÈS PER AQUEST DIA. EM FARIEU UN GRAN FAVOR SI EM CONFIRMESSIU PER MISSATGERIA INTERNA A GENT QUE VINDRA DIVENDRES , EM SAP GREU PER LA GENT QUE NO POT. la comisió organitzadora fiufiu,i servidora. 1-Morganeta2-Fiufiu 3-albada 4-taria5-Xueta6-Tanit7-Baccus8-sometent9-Festuquet10-viafora11-martetacat12-maria_independent13-Neith14- seny i rauxa15-constantinenc16-Tarry17-sonador_de_gralla 18-joaquim_bcn 19-Bismut 20-zako 21-mano 22-xelvi 23-el lider 24- er gaiato de tio canya 25-bulet 26-xadap 27-def 28-joako 29-estrella roja 30-albae 31-salvador_sense_por 32-xxl 33-el_noi_de_vic 34-aneta 35-ruffles1714 36-palausabullabellobach 37-eloibg 38-BernatII 39-elicat 40-marc1714 la gent que no esta en la llista es perque no he rebut confirmació per el dia 30. Doncs ja tenim menu! però abans m'agradaria demanar-vos el favor que trieu ja, el menu perque així sortiran abans de la cuina i els i es un favor que ens han demanat el casal Itaca, per no comprar 40 de cada cosa i desprès quedar-se amb esedencies. El menu feu-lo arribar per MI al meu nick XD. quedare a tres quarts de deu dos quarts a la parada poblenou de la linia groga, gent de fora podeu agafar la linia groga a urquinaona. bé,a nar a la web de tmb ho sabreu :D ale aqui el teniu. PRIMERS PLATS- Amanida Ítaca- Formatge de cabra rostit al forn amb reducció de moscatell- Tortiglioni(salsa del dia o pesto genovès)- Revoltim de bolets amb verduretes---------------------------------------------------------------------------------------------------- SEGONS PLATS-Entrecot de vedella al roquefort- Pintxets de xai amb all i oli- Bacallà a la llauna- Cassoleta de rap amb musclos i cloïses*coca de recapta"sarda"(tòmaquet, mozzarel·la regat amb olivada)*Amanida de formatge de cabra------------------------------------------------------------------------------------------------- POSTRES-Pastís de xocolata- Iogurt- Gelat- Fruita- Tarta de Santiago amb xarrup de moscatell 17 euros els asteriscos sòn per els menja herbes com jo, tneiu la opció de agafar dos primer plats o esteriscos.
eh! quina poca gent! Podriem fer que aquesta trobada no sigui friki? o no tan friki?... vull dir no m'agradaria fer el pena pel carrer. No estaria malament una trobada una mica seriosa, parlar de les nostres coses del paronama actual i Mar i després sortir una estona. Jo crec que la gent no s'apunta pel fet de que es pensen que es liarà molt i hi haurà poca serietat... p.s: no als gomets!
L'esperit d'una trobada usuari (actual) és fer l'idiota, igual que, em sap greu, fem als fòrums totes plegades. Jo si vull parlar de política, ja tinc amics i companys amb qui tindré afinitats i diferències però ja sé on trobar-los, i hi parlo quan vull. Francament, anar de festa amb gent que podria arribar a considerar enemics políticament parlant, no em vé de gust. L'any passat em vaig mirar de lluny el sopar del Terra d'Escudella i jo, que trepitjo amb certa freqüència aquell lloc perquè m'agrada el menjar que hi fan i la seva ideologia, vaig sentir molta vergonya pel fet que alguna persona de les que sopava fora del reservat usuari i amb les quals comparteixo lluita i, de vegades, amistat, em pogués relacionar amb aquell zoològic que hi havia dins.
Un aplaudiment per la Gonzalo , que anomena zoològic a un grup de persones de les quals el 100% la pot llegir. L'esperit, que tu dius, d'una trobada, el crea la gent que hi ha. Si resulta que la gent més grandeta o més seriosa, no hi va perquè creu que trobar-se amb gent amb qui xerra més que amb el seu veí o el seu cosí és una poca-soltada, o que creu que barrejar-se amb segons qui és caure baix, després no us queixeu que a les trobades els falta serietat. ... si creus que la maduresa ve donada pel fet de posar-se o no posar-se gomets, penso que vas errada. Ves que no fossin ells/es més madurs/es que tu... (Aquest missatge no és un atac personal. Això sí, un respecte perquè segur que amb aquest missatge has ofès gent - a mi, no -)
| 0.764949 |
curate
|
{"es": 0.14963054187192118, "ca": 0.8037766830870279, "en": 0.030377668308702793, "hu": 0.004105090311986864, "pt": 0.011494252873563216, "et": 0.0006157635467980296}
| |
mc4_ca_20230418_13_333649
|
Biblioteca ZER Alt Segrià | Si vols aventura… llença’t a la lectura!! !
Biblioteca ZER Alt Segrià
Si vols aventura… llença’t a la lectura!! !
Pàgina d'iniciProjecteFuncionamentALUMNES
LA VISITA A LA ZER D’EN MARÇAL ABELLA
2 Replies L’il·lustrador Marçal Abella ens ha visitat a les diferents escoles de la ZER durant la setmana de Sant Jordi. Hem gaudit amb els seus dibuixos i ens ha explicat alguns trucs per poder dissenyar un còmic. Hem passat una estona molt agradable i a l’hora interessant tot coneixent quina és la seva feina. I… ens han encantat els dibuixos Disney que ha fet!
Gràcies per tot Marçal!
Per cert! Si voleu saber més coses i veure més dibuixos d’en Marçal Abella aquí teniu la direcció del seu bloc:
This entry was posted in General on 21 abril 2010 by tarmengo. UN TOMB PER L’UNIVERS
2 Replies Benvolgudes famílies,
Ens adrecem a vosaltres per comunicar-vos que durant aquesta setmana a l’escola realitzem el projecte sobre l’astronomia i el sistema solar:
“Un tomb per l’Univers”
Ens agradaria poder comptar amb la vostra col·laboració.
Podeu buscar informació (juntament amb els vostres fills/es) a l’ enciclopèdia, internet, llibres, revistes, DVD’s… i portar tota mena de materials relacionats amb el tema: llibres, imatges, contes, jocs… Tota aportació serà benvinguda!
Pensem que és una bona manera de participar i conèixer les activitats que fem a l’escola. Esperem la vostra col·laboració en aquesta proposta que, de ben segur, serà enriquidora i positiva per a tothom.
This entry was posted in General on 12 abril 2010 by tarmengo. NOVETATS
1 Reply Aquí teniu la relació de llibres de nova adquisició en el fons de la Biblioteca de ZER. Esperem que us agradin i que els gaudiu.
Ah! I ja sabeu que si voleu fer algun suggeriment ho podeu fer deixant els vostres comentaris en aquest mateix article!
El cos humà. La increïble enciclopèdia Laurousse. Ed. Larousse.
El bosc. Col·lecció curiositats. Ed. NGV
El cel i l’espai, de Natacha Fradin. Ed. Cruïlla
Els pirates. La increïble enciclopèdia Laurousse. Ed. Larousse.
El misteri del tresor desparegut. Geronimo Stilton. Ed. Destino
El castell de Potaxixa Mixa-Mixa. Geronimo Stilton. Ed. Destino
L’ovelleta que va venir a sopar, De Steve Smallman. Ed. Beascoa
L’univers. Col·lecció mini Larousse. Ed. Larousse
La meva primera guia sobre astronomia, de Jordi Lopesino. Ed. La Galera
La meva primera guia d’arbres, de Martí Boada i Arnau Boada. Ed. La Galera.
El lleó gandul, de Jack Tickle. Ed. Combel
Sistema solar. Viaja hasta los planetas y más allá. Ed. Macmillan Infantil i Juvenil.
El cel, col·lecció guies de camp. Ed. Parramón
Atles bàsic d’astronomia, de José Tola i Eva Infiesta. Ed. Parramón This entry was posted in General, Novetats on 16 febrer 2010 by tarmengo. EL CONTACONTES
Leave a reply Ja hem començat la nostra nova activitat a la biblioteca: El Contacontes. La veritat és que estem molt contents i els nens gaudeixen de la visita de familiars. Dimecres passat va venir la tieta de l’Eros de P3, la Ramona, i ens va explicar dos contes. Primer, un que ella recordava de quan era petitona i després… la història d’en Pinotxo, que encara que tots el coneixem… ens agrada tornar a escoltar-lo!
El divendres va venir a explicar-nos un conte la mare de l’Anna de P4. Va començar explicar-nos un conte que li contava a ella la seva padrina “El lliri blau”, molt bonic per cert. Només podem dir que és un plaer rebre les vostres visites a les nostres escoles.
Fins aviat, i la resta de padrins, padrines, pares, mares, tiets, tietes, amics…
This entry was posted in General on 9 febrer 2010 by tarmengo. INVITACIÓ A LES FAMÍLIES
Leave a reply Des de la biblioteca del centre volem convidar a tothom qui vulgui (pares, mares, avis, àvies, tiets o qualsevol altra persona relacionada amb l’escola) per a què vingueu a explicar contes, històries, llegendes… als nostres alumnes. Es tracta d’una nova activitat que just ara intentem engegar des del nostre projecte de Biblioteca Puntedu per incentivar el món de la lectura i els llibres.
Trobem interessant i motivador que siguin persones diferents de les que els alumnes estan acostumats les que vinguin a explicar contes. Les persones interessades en participar en aquesta activitat us podeu adreçar a la coordinadora de la Biblioteca o al/a la mestre/a tutor/a del vostre fill, per acabar de concretar-ho.
Des de l’escola esperem la vostra col·laboració en aquesta nova proposta que, de ben segur, serà enriquidora i positiva per a tots. Animeu-vos a participar!! !
This entry was posted in General on 13 gener 2010 by tarmengo. Avui llegeix… la Bianca
Leave a reply Bianca: “Us recomano el llibre Bon profit de Miquel Martí i Pol, perquè hi ha poesies molt boniques. Amb els poemes d’aquest llibre venen ganes d’anar a menjar!”
This entry was posted in General on 9 desembre 2009 by tarmengo. Avui llegeix… el Dinu!
Leave a reply Dinu: “He llegit un article molt interessant. Jo recomano que llegiu aquesta revista perquè parla dels hàmsters i és molt xula. Explica què fan, com viuen i què mengen els hàmsters. S’aprenen moltes coses!”
This entry was posted in General on 18 novembre 2009 by tarmengo. Avui llegeix… la Mònica!
Leave a reply Mònica: “L’aprenenta de bruixes és un conté d’una nena que volia ser una bruixa, va anar a veure’n una de veritat però no li va agradar això de ser bruixa. Voleu saber què va passar al final? Li recomano a totes les nenes!”
This entry was posted in General on 17 novembre 2009 by tarmengo. Avui llegeix… l’Arnau F.!
Leave a reply Arnau F.: “El llibre de la Martina i la Superiaio m’ha agradat molt perquè comença amb un partit de bàsquet i la Martina fa quatre triples seguits. També m’ha agradat perquè mai he vist un avi com el Superman. Si voleu passar una bona estona llegiu-lo!”
This entry was posted in General on 16 novembre 2009 by tarmengo. Avui llegeix… el Jordi
Leave a reply Jordi: “Jo he llegit el gran llibre dels pirates. M’agraden molt els llibres de pirates. Amb aquest llibre he aprés que feien els pirates i com vivien!”
This entry was posted in General on 11 novembre 2009 by tarmengo. Post navigation
| 0.594733 |
curate
|
{"ca": 0.7866332497911446, "fr": 0.005179615705931496, "es": 0.05664160401002506, "en": 0.11779448621553884, "ru": 0.007351712614870509, "pt": 0.014536340852130326, "eo": 0.0056808688387635755, "nl": 0.0011695906432748538, "de": 0.0010025062656641604, "it": 0.0040100250626566416}
|
http://blocs.xtec.cat/bibliotecazeraltsegria/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_553640
|
La demanda per aprendre religió a l'escola cau un 7% a l'última dècada a CatalunyaRedacció - 17/02/2014 - 12.33h. Classe de religió en una escola. Cau la demanda per aprendre religió a l'escola, especialment la islàmica. Segons les dades a les quals ha tingut accés Catalunya Informació, el nombre de famílies que volen que els seus fills facin religió ha baixat un 7% a l'última dècada a Catalunya. La davallada més important correspon a la doctrina islàmica, que fa deu anys van sol·licitar 1.200 famílies i que el curs passat ja només en van demanar 77, un 95% menys. Mohamed Haloul, portaveu del Consell Islàmic de Catalunya, considera que les escoles no informen prou bé les famílies i que la comunitat musulmana tampoc no ha pogut fer pressió als centres.Segons Ramon Cors, delegat d'ensenyament del Bisbat de Barcelona, la falta d'informació a les famílies també explicaria la baixada de la demanda de la religió catòlica. Cors hi afegeix alguns missatges que, segons ell, donen alguns centres als pares que ho demanen: "Dir que no hi haurà cap infant més que demani la classe de religió i, per tant, hauran d'aïllar el seu fill que demana la classe de religió. Això li suposarà una situació per al fill..."El Departament d'Ensenyament recorda que al full de preinscripció s'especifica clarament que les famílies tenen dret a demanar que els seus fills cursin religió com a matèria optativa i assegura que no han rebut cap denúncia perquè aquesta demanda no hagi estat atesa.
Doncs jo vaig anar a una escola catòlica i estic més que content de la cultura religiosa que em van donar. De TOTES les religions majoritàries i ensenyant-me a pensar. Em van ensenyar a pensar tant, que sóc agnòstic.
Doncs jo he aconseguit ser agnòstic sense passar pel calvari d'una educació religiosa. De fet, fins i tot sé fer servir la paraula "calvari" sense haver rebut mai cap mena d'instrucció pedagògica d'ordre religiós.
bé, no va ser un calvari i tinc coneixements de com funcionen les cinc principals religions al món.
| 0.875976 |
curate
|
{"ca": 0.984, "es": 0.016}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_299476
|
Morvilliers (Eure i Loir)
Morvilliers és un municipi francès, situat al departament de l'Eure i Loir i a la regió de . L'any 2007 tenia 132 habitants.
Demografia.
Població.
El 2007 la població de fet de Morvilliers era de 132 persones. Hi havia 50 famílies, de les quals 8 eren unipersonals (8 homes vivint sols), 23 parelles sense fills i 19 parelles amb fills.
La població ha evolucionat segons el següent gràfic:
"Habitants censats"
Habitatges.
El 2007 hi havia 89 habitatges, 53 eren l'habitatge principal de la família, 25 eren segones residències i 10 estaven desocupats. Tots els 88 habitatges eren cases. Dels 53 habitatges principals, 46 estaven ocupats pels seus propietaris, 5 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 3 tenien dues cambres, 5 en tenien tres, 15 en tenien quatre i 30 en tenien cinc o més. 50 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 22 habitatges hi havia un automòbil i a 29 n'hi havia dos o més.
Piràmide de població.
La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era:
Piràmide de població de Morvilliers el 2009.HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4
Economia.
El 2007 la població en edat de treballar era de 82 persones, 61 eren actives i 21 eren inactives. De les 61 persones actives 58 estaven ocupades (31 homes i 27 dones) i 3 estaven aturades (3 homes). De les 21 persones inactives 10 estaven jubilades, 6 estaven estudiant i 5 estaven classificades com a «altres inactius».
- Activitats econòmiques
Dels 6 establiments que hi havia el 2007, 2 eren d'empreses de construcció, 2 d'empreses de comerç i reparació d'automòbils, 1 d'una empresa immobiliària i 1 d'una empresa de serveis.
Dels 3 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un guixaire pintor, 1 lampisteria i 1 agència immobiliària.
L'any 2000 a Morvilliers hi havia 6 explotacions agrícoles.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.012135922330097087, "ca": 0.9689320388349515, "pt": 0.005339805825242718, "it": 0.013592233009708738}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=299477
|
oscar-2301_ca_20230418_7_51783
|
Necessitem que ens indiquis les dates concretes del viatge per poder mostrar-te els preus per a aquest trajecte.
Vols barats de València a Filadèlfia (PHL) de València a Filadèlfia València-Filadèlfia, EUA
On et portem?
Si l'origen i la destinació són a Espanya, se't mostrarà l'opció de "família nombrosa". Si, a més, esculls com a origen o destinació algun punt de les Illes Canàries, les Illes Balears o Melilla, se't mostrarà l'opció de "resident" en alguna d'aquestes regions. I, si el vol és entre Madrid i Barcelona, s'activarà l'enllaç de "Buscar Pont Aeri".
Quan comencis a escriure se't mostraran suggeriments als camps d'origen i destinació, pels quals et pots desplaçar amb les tecles de fletxa cap amunt i cap avall
De
A
Vull fer múltiples trajectes
Tipus de viatge
Anada i tornada
Només anada
Anada dd/mm/yyyy
Tornada dd/mm/yyyy
Adult
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Nen
Nen
Des dels 2 anys fins als 12 anys sense complir
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Nadó
Nadó
Fins als 2 anys sense complir
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Sènior
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Jove
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9
Quina classe t'agrada?
Classe
Turista
La classe de viatge estàndard en qualsevol vol amb preus més barats.
Business Class
Ofereix la millor experiència de confort i servei.
Más económica Turista Premium Business Class
Ets família nombrosa?
Selecciona aquesta opció si tens dret a la subvenció de família nombrosa. Recorda que has de presentar la documentació acreditativa.
No General Especial
Ets resident?
Selecciona la teva residència si tens dret a la subvenció. Recorda que has de portar el certificat de residència.
No Resident a les Canàries Resident a les Canàries Resident a les Balears (ca) Residente en Baleares Resident a les Balears Resident a Melilla
Les meves dates són flexibles
$origin $destination
Filadèlfia
Consulta l’oferta de vols Espanya i reserva el teu bitllet d’avió en línia. Iberia et garanteix els millors preus d’última hora per a la nostra oferta de vols barats Espanya.
Els preus mostrats corresponen a cerques de vols a Espanya fetes recentment per clients. Poden canviar segons la disponibilitat de places, possibles variacions de tarifes, taxes i altres suplements en el moment de fer la consulta. Els preus per trajecte són aplicables comprant bitllets d’anada i tornada.
Lloga un cotxe i guanya Avios
Tria el teu hotel perfecte
Comparteix aquest viatge amb els teus amics
Comparteix
Tuiteja
Les nostres millors ofertes
Vols barats València-Nova York
Vols barats València-Orange County
Vols barats València-Washington DC
Vols barats a EUA
Vols València-Filadèlfia
Consulta l’oferta de vols de València a Filadèlfia i reserva el teu bitllet d’avió en línia. Iberia et garanteix els millors preus d’última hora per a la nostra oferta de vols barats de València a Filadèlfia.
Els preus mostrats corresponen a cerques de vols a de València a Filadèlfia fetes recentment per clients. Poden canviar segons la disponibilitat de places, possibles variacions de tarifes, taxes i altres suplements en el moment de fer la consulta. Els preus per trajecte són aplicables comprant bitllets d’anada i tornada.
| 0.583273 |
curate
|
{"ca": 0.881417687976151, "fr": 0.03776084796290162, "nl": 0.0029811195760185492, "en": 0.023848956608148394, "pt": 0.019211659489897316, "it": 0.0059622391520370984, "de": 0.001987413050679033, "hu": 0.002649884067572044, "oc": 0.00728718118582312, "es": 0.01689301093077178}
|
https://www.iberia.com/es/vols-barats/Valencia-Filadelfia/
|
mc4_ca_20230418_16_280146
|
ALEGRÍA (FINALISTA PREMIO PLANETA 2019) | 9788408217855 | VILAS, MANUEL | Galatea Llibres | Llibreria online de Reus, Tarragona | Comprar llibres en català i castellà online
/ ALEGRÍA (FINALISTA PREMIO PLANETA 2019)
VILAS, MANUEL PLANETA Ref. 9788408217855 Altres productes de la col·lecció Altres productes del mateix autor
| 0.650548 |
curate
|
{"ca": 0.7912772585669782, "es": 0.1277258566978193, "en": 0.08099688473520249}
|
https://www.galateallibres.com/products/597656-alegria-finalista-premio-planeta-2019.html
|
mc4_ca_20230418_10_407029
|
La marató sub2 - Pàgina 3 - Corredors.cat
03 Oct 2013 16:34 - 04 Oct 2013 19:00 #41 per danili (Associat/da)
Més o menys és això. Crec que la marató sub2 és realitzable. No sé quan ni per qui. Serà difícil però no és cap bestiesa. Allò que no m'atreveixo a dir quina és la marca mai no realitzable: 1h40'? 1h45'? 1h55'?...
Jo segueixo l'atletisme des de fa uns trenta anys i el rècord de marató masculí ha baixat des d'aleshores uns cinc minuts i el femení uns deu. En només tres dècades, vull dir que no parlo de quan les Guerres Carlines!
Última edició: 04 Oct 2013 19:00 per .
04 Oct 2013 18:48 - 04 Oct 2013 18:52 #42 per Hansi (Associat/da)
Un article de runner's sobre el nostre tema. Pel meu gust, no aporta gaire, però us el deixo aquí perquè és breu i potser algú li dóna un cop d'ull: www.runners.es/noticias/actualidad/artic...b-2-horas-en-maraton
Veient els resultats provisionals de l'enquesta creada pel danili, em sorprenen una mica les dues opcions que ara mateix encapçalen el recompte, perquè no esperava que hi hagués tants optimistes :smile:.
Última edició: 04 Oct 2013 18:52 per .
04 Oct 2013 19:02 #43 per danili (Associat/da)
Quan acabi el termini dijous vinent, farem un balanç! De moment han votat 53 persones.
04 Oct 2013 19:15 #44 per Hansi (Associat/da)
Mira que ets acurat i metòdic, danili! (característiques que per mi, que quedi clar, són virtuts). Mentre escrivia el meu comentari, anava pensant "ho dic, tot i que encara no és moment de fer valoracions, que queden dies fins acabar les votacions" :he:...el mateix que m'has dit tu després! :he:
04 Oct 2013 21:14 - 04 Oct 2013 21:16 #45 per pcr35 (Visitant)
1) s'ha comentat: "la gent pensava fa uns anys era impossible baixar de 2:20", de quina gent parleu? segur que hi havia investigadors de la fisiologia humana que no ho descartaven; en tot cas els faltava info que ara, l'any 2013 sí que tenim
2) la marató és una distància superestudiada i amb els coneixements actuals és fàcil predir (en condicions ideals de meteo i circuit) la marca que farà un atleta superprofessional pràcticament al segon; és pràcticament matemàtic; vegeu el llibre MARATON del Dr. Perronet
2) la marca en marató bé condicionada pel VO2max (la PAM) i l'índex de resistència; p.ex. amb un VO2max d'uns 80 i un índex de resistència d'entre -3 i -5 es pot fer 2h04' que s'ha fet darrerament; per fer 2h00' cal un VO2max de 80-85 i un índex de resistència d'entre -3 i -5. Es tracta de valors que hi ha a la espècie humana actualment, per tant és una marca possible amb el temps; seguint la corba de l'evolució de la marca amb els anys s'aconseguirà en uns 30 anys aprox, el 2040?
3) i fer menys de 2h?
caldrà trobar atletes de VO2max de 90, molt rars en l'actualitat però ja valors trobats en algun atleta de migfons superdotat i que a més psicològicament puguin simultanejar índex de resistència de -3 i -5. Aquesta combinació encara és més rara i segurament costarà de que aparegui però unes 1h55' en marató no són descartables si aquesta (VO2max =90 o més i índex-resist=-3) és una combinació de capacitats humanes possible, cosa que no sabem; si naturalment no podem combinar aquestes dues capacitats mai podrem acostar-nos a 1:55 i per tant serà mpossible fer-la, essent el límit de la marató entre 1:55 i 2:00
4) i això sempre serà així per la resta dels temps de la humanitat?
només amb mutacions o manipulació genética podríem trencar el límit natural de la marató, però això ja són altres temes ...
Última edició: 04 Oct 2013 21:16 per .
04 Oct 2013 21:27 #46 per pcr35 (Visitant)
pel que fa a la votació,
em sembla molt bé com un divertimento
però per a votar primer cal estar informat sinó és opinar per opinar sense arguments raonables
és impossible que es rebaixi a 2h en menys de 20 anys (a no ser que hi hagi dópping que no es detecti; potser el cas de la Radcliffe, cas curiós, no? );per tant, penso que estan mal plantejades les possibilitats:
jo plantejaria com a opcions només:
1) 2030-2035
2) 2035-2040
3) 2040-2045
4) > 2045
en tot cas sempre estarem condicionats de si la fisiologia humana permet segons quines combinacions de capacitats com he comentat més amunt: ho veurem amb el temps
04 Oct 2013 21:35 - 04 Oct 2013 22:06 #47 per danili (Associat/da)
Això que comentes és interessant perquè parlem de fisiologia i no d'intuició. No em queda clar però, que és exactament l'índex de resistència? És el VAM (velocitat aeròbica màxima?) I veig que associes la VO2max (comsum màxim d'oxigen) amb la PAM (potència màxima aeròbica) i no ho veig clar. Crec que dius que la combinació de VO2max i de VAM alts ens faran trobar el candidat ideal. Un concepte clau podria ser el que ha treballat molt Veronique Billat que és el tlimvVO2max, el temps màxim que hom pot córrer a la velocitat mínima que ja produeix un VO2max. No és un concepte fàcil d'entendre a la primera!
Última edició: 04 Oct 2013 22:06 per .
04 Oct 2013 21:38 #48 per danili (Associat/da)
Ho plantejava com una diversió. No és pas dolent això!
04 Oct 2013 21:49 #49 per satorras (Visitant)
Jo crec que un que ho hagués pogut aconseguir era en Wanjiru...però això ja no ho sabrem mai :no:
04 Oct 2013 21:59 - 04 Oct 2013 22:31 #50 per pcr35 (Visitant)
només ho podria aconseguir en Wanjiru si hagués nascut el 2010-2015; les coses necessiten una evolució; segurament el 1910 hi havia a la Terra 20 o 30 atletes amb VO2max de 90 i índex de resistència de -3, valors vàlids per fer menys de 2h en marató; però 10 van morir a la I guerra mundial; 10 collien arròs a la Xina i 10 passaven gana a Àfrica; no era l'època per a què un humà fes 2h en marató
Potser aquest 2013 ha nascut el nano que el 2040 aprox farà la marca de 2h, a veure, a veure ...
Última edició: 04 Oct 2013 22:31 per .
04 Oct 2013 22:03 - 04 Oct 2013 22:28 #51 per pcr35 (Visitant)
si-us-plau, no em tallis el que he escrit, el que volia dir és que tu que estàs més informat havies d'haver acotat millor els anys, sinó els amics del forum de corredors.cat, la majoria sense la info adequada per opinar, donaran només vots en funció de criteris massa arbitraris i ens sortiran unes votacions molt desviades del "possible" any en què s'aconsguirà
en tot cas ja et dic que endavant amb la votació si és un divertimento a veure què surt!
Última edició: 04 Oct 2013 22:28 per .
04 Oct 2013 22:23 #52 per pcr35 (Visitant)
Això que comentes és interessant perquè parlem de fisiologia i no d'intuició. No em queda clar però, que és exactament l'índex de resistència? És el VAM (velocitat aeròbica màxima?) I veig que associes la VO2max (comsum màxim d'oxigen) amb la PAM (potència màxima aeròbica) i no ho veig clar. Crec que dius que la combinació de VO2max i de VAM alts ens faran trobar el candidat ideal. El concepte clau seria el que ha treballat molt Veronique Billat que és el tlimvVO2max, el temps màxim que hom pot córrer a la velocitat mínima que ja produeix un VO2max. No és un concepte fàcil d'entendre a la primera!
1) no em vull enrotllar i a més jo no serveixo per explicar res però,
PAM la potència que hom desenvolupa quan va a la velocitat que correspon al VO2max,
VAM la velocitat a què hom va quan corre amb una PAM
els 3 conceptes expressen el mateix segons parlem de volum de gas, de potència, de velocitat
per això parlo de PAM, VAM o VO2max indiferentment, parlem del mateix segons volguem comentar temes de Volum de O2 o potència o velocitat; és a dir, un valor x de VO2max va associat a un valor y de VAM i a un valor z de PAM
2) índex de resistència; molt emprat en marató i ultramarató; relació entre % de PAM i el logaritme del temps que s'empra en fer una distància (sempre té valor negatiu; ja sabeu que els logaritmes poden ser positius o negatius)
3) el que estic dient és que l'atleta que pugui córrer una marató a segons quina velocitat serà el que tingui una combinació adequada de VO2max (o PAM o VAM) i d'índex de resistència; el que està per veure és si la espècie humana accepta segons quines combinacions d'aquestes 2 capacitats, com he comentat més amunt.
Apa, si voleu més info us recomano que llegiu llibres de medicina esportiva, especialment els del Dr Perronet, especialista en ultramarató i marató. El 2001 va sortir "Maratón", un llibre que no crec que valgui més de 30 euros actualment.
04 Oct 2013 22:25 - 05 Oct 2013 10:11 #53 per danili (Associat/da)
no em tallis el que he escrit, el que volia dir és que tu que estàs més informat havies d'haver acotat millor els anys, sinó els amics del forum de corredors.cat, la majoria sense la info adequada per opinar, donaran només vots en funció de criteris massa arbitraris i ens sortiran unes votacions molt desviades del "possible" any en què s'aconsguirà
Bé, he pensat que agafant aquesta part no es canviava el sentit. Ho he fet per ecomomia de text no per tergiversar. Sobre el coneixement general dels usuaris en aquest tema, crec que hauria de ser com a les eleccions al Parlament, oferir de tot i on tothom que estigui al cens pot votar (i aquí sí que ens juguem el futur tots ! ). Jo he donat algunes pautes de reflexió però no crec que s'hagi de fer més. Gairebé intimidaria i induiria la resposta a allò que jo crec (que tampoc no va a missa). Pel que fa a les opcions de resposta, podrien ser-ne més o menys però també és cert que de la manera que ho planteges ja no es dóna l'opció anterior a 2030 i s'exclou per tant a aquells (amb coneixement o no, jo que sé) que creuen que s'assolirà en un màxim de quinze anys. Insisteixo, és una diversió.
Última edició: 05 Oct 2013 10:11 per .
04 Oct 2013 22:27 #54 per danili (Associat/da)
Bé, doncs deixem-ho aquí.
04 Oct 2013 23:57 - 04 Oct 2013 23:59 #55 per danili (Associat/da)
He pensat, tard, que estaria bé incloure una darrera opció pels que pensin que mai no s'arribarà a assolir la marca sub2. La poso ara i si algú que hagi votat el període més llunyà preferís aquesta nova possibilitat que m'ho digui que ja farem recompte al final. Ara ja no és un divertiment. És un divertament destraler!
Última edició: 04 Oct 2013 23:59 per .
05 Oct 2013 09:53 - 05 Oct 2013 09:55 #56 per pcr35 (Visitant)
danilii: Pel que fa a les opcions de resposta, podrien ser-ne més o menys però també és cert que de la manera que ho planteges ja no es dóna l'opció anterior a 2030
i) tens raó que s'ha de donar l'opció de que es faci abans del 2030, de les opcions que he donat jo hauriem d'afegir <2030, totalment d'acord
danilii: He pensat, tard, que estaria bé incloure una darrera opció pels que pensin que mai no s'arribarà a assolir la marca sub2.
ii) ben pensat; el fet que no es pugui fer mai, és una opció, tot i que el fet que hi hagi atletes de VO2max de 90 o més actualment de migfons que es puguin passar a la marató i que puguin desenvolupar un index de resistència de -3/-5 fa que aquest límit no sembli un límit massa impossible de batre, més aviat penso que el límit humà està cap a la 1:55, on el fet de simultanejar VO2max superiors a 90 i índex de -3 no està clar en l'espècie humana; tot i així tot són suposicions, ja que quan es parla de límits sempre passen coses rares, p.ex. discontinutats de les capes de la Terra, voltants d'un forat negre, i altres elements de la natura; encara no sabem com evoluciona la marca de la marató quan s'acosta al límit de l'espècie humana
estic intrigat i tinc ganes de que ho vegem tots els del fòrum de corredors.cat un dia d'aquests; de moment paciència! :yes:
danilii endavant amb les enquestes!
Última edició: 05 Oct 2013 09:55 per .
06 Oct 2013 13:30 - 06 Oct 2013 13:32 #57 per Hansi (Associat/da)
danili i pcr35, gràcies per les vostres aportacions, molt interessants .
Jo m'he pres l'enquesta, des del principi, com una diversió i res més, sens dubte, i així havia entès que la plantejava el danili.
Sigui quin sigui el seu resultat, en podrem treure conclusions (més profundes o menys). Evidentment, una de les conclusions possibles és que un gran nombre de nosaltres, que escrivim al fòrum, estem molt desinformats sobre fisiologia humana i marató. Si aquesta fos la deducció, potser ens estimula a informar-nos més per tal de conèixer millor una activitat que ens agrada molt :yes:.
El que a mi m'interessa més és el debat arran del tema plantejat pel danili, sobretot perquè miro d'aprendre una mica dels que ho heu estudiat més .
Última edició: 06 Oct 2013 13:32 per .
09 Oct 2013 08:05 - 09 Oct 2013 08:51 #58 per danili (Associat/da)
L'enquesta la dono per finalitzada amb les darreres votacions de fa ja uns dies. Al final 60 vots que han quedat repartits de la següent manera:
2013-2020 11 (18.3%)
2021-2025 11 (18.3%)
2026-2030 8 (13.3%)
2031-2035 6 (10%)
2036-2040 9 (15%)
2041-2045 4 (6.7%)
>2045 11 (18.3%)
Mai no es farà 0 (0%)
En el darrer apartat ('Mai no es farà'), que vaig incorporar ja començada la votació, probablement hi hauria hagut algun vot del tram >2045 si hagués donat l'opció de bon principi.
La distribució dels resultats tira cap a optimista, amb un de cada tres vots que espera que la fita sub2 s'assoleixi en un màxim de dotze anys. Això vol dir que el candidat pot estar ja competint o bé encara no ho fa però que ja ha nascut i es probablement un adolescent.
Segons avancem els vots disminueixen però segueixen tenint pes fins al darrer tram, el de la 'terra incognita' que ens porta a més enllà dels trenta anys amb generacions d'atletes totalment desconegudes. Uns futurs protagonistes que no necessàriament hagin de provenir de la vall del Rift encara que hi haurà molts números que serà així. Atletes probablement captats cada cop més joves i dirigits des del principi a ser maratonians amb qui sap, camps autogestionats i dirigits exlusivament per atletes africans retirats. Una dinàmica que es mantindria sempre i quan seguissin havent-hi diners en les grans maratons comercials occidentals que compensés aquesta dura dedicació.
El premi pels encertants del concurs és un sopar a un restaurant econòmic. Ja en parlarem doncs!
Última edició: 09 Oct 2013 08:51 per .
09 Oct 2013 08:35 - 09 Oct 2013 08:39 #59 per Cabrix (Visitant)
Amb tots els respectes, no consideraria el llibre "Maratón" de Peronnet com a "liibre de medicina esportiva", i si, en canvi, els de V. Billat (per exemple "Fisiologia y Metodologia del entrenamiento"). El llibre Maratón, de Peronnet, personalment, no deixa de ser una obra de referència sobre un model teòric i que, per tant, i valgui la renundància, pot servir com a referència.
Per altra banda, us convido a buscar i navegar en articles cientifics, o be en jlchicharro.blogspot.com.es/ La considero força comprensible. Si mireu els abstracts i les conclussions dels articles podeu treure molta informació relativament fàcil d'assimilar. La resta acostuma a ser l'explicació del mètode experimental emprat.
Última edició: 09 Oct 2013 08:39 per .
10 Nov 2013 20:45 #60 per carsobe (Visitant)
De casualitat, navegant per la xarxa, m'he trobat amb aquesta notícia que m'ha recordat aquest recent debat sobre el tema de baixar de les dues hores a la marató.
La ciencia marca en 1:57.58 el mejor tiempo que puede lograr un ser humano en un maratón
| 0.711345 |
curate
|
{"ca": 0.8803631472763954, "en": 0.0831876260928043, "it": 0.0035642232683254877, "pt": 0.003093476798924008, "es": 0.0242098184263618, "de": 0.0008069939475453934, "hu": 0.0018829858776059183, "sr": 0.0003362474781439139, "fr": 0.0011432414256893073, "oc": 0.0014122394082044384}
|
http://www.corredors.cat/forum/38-marato/812257-la-marato-sub2?start=40
|
crawling-populars_ca_20200525_22_400921
|
Amb molta il·lusió i ganes de fer feina, la directora general de Participació i Voluntariat, Maria Amengual, amb el seu equip i la senyora Neus Ramis, directora de projectes de “la Bombeta” i coordinadora del procés participatiu, s'han reunit per començar a caminar.
La reunió ha tingut l’ordre del dia següent:
1. Presentació de l'equip Bombeta i l'equip de la Direcció General de Participació i Voluntariat. 2. Repàs del procés participatiu per elaborar el full de ruta 2020-2023. 3. Funcions de “la Bombeta” i de l'equip de la Direcció General. 4. Primera dinàmica participativa: pors, il·lusions, expectatives, funcions.
Acta de la reunió
Powerpoint
© Govern Illes Balears
Direcció General de Participació i Voluntariat: C. de l'Uruguai, s/n (Velòdrom Illes Balears) - 07010 Palma
| 0.722838 |
curate
|
{"ca": 0.9481193255512321, "cs": 0.010376134889753566, "en": 0.041504539559014265}
|
: /sites/participacio/ca/04022020_full_de_ruta_de_les_illes_balears_2020-2023_/
|
crawling-populars_ca_20200525_41_161196
|
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.469354 |
curate
|
{"ca": 0.5149051490514905, "es": 0.44896115627822947, "en": 0.036133694670280034}
|
: /catalunya/territori/noticia-tirant-blanc-molt-huma-amb-problemes-emocionals-irromp-sala-tallers-tnc-20150218123952.html
|
mc4_ca_20230418_2_660296
|
Mes Digital - elPeriodico.cat | Tota la actualitat de la xarxa
Mes Digital – elPeriodico.cat
Tota la actualitat de la xarxa
Microsoft ha anunciat que ja està disponible el seu nou control sense […]
En la seva política de contínua evolució per intentar retenir els usuaris […]
Segons els blogs Mashable, The Wire o Business Insider , Twitter està treballant en un […]
Disposar d’una eina de suport mutu és l’objectiu de les denominades xarxes […]
En el curtmetratge Idiots es donen tots els elements per sintetitzar en […]
07 abril, 2014Auriculars per a mòbil que permeten fer trucades La companyia Urban Revolt llança els auriculars Duga, compatibles amb tota mena de […]
04 abril, 2014Nokia llançarà el Lumia 930 al juny La companyia Nokia anuncia que posarà al mercat nous terminals el mes […]
031 març, 2014Novetats en bombetes connectades a la xarxa La companyia Philips ha presentat un nou model de Hue, la seva […]
028 març, 2014Disc dur dual portàtil amb Thunderbolt, de WD WD, companyia filial de Western Digital, que ofereix al mercat solucions d’emmagatzematge, […]
027 març, 2014Arriba Runtastic 5.0 La versió renovada de l’Aplicació Si estàs pensant en l’operació bikini, potser et val la pena conèixer una […]
026 març, 2014Yotaphone el mòbil amb dues pantalles En el passat Mobile World Congress es va presentar la segona versió […]
MasArticulos Música MP3 per a la piscina
A FONS El triple repte de Marc Vidal, Emailfy, Ebnto i Openshopen
+digital #Drones sobre el Costa Concordia
A FONS Millors #VídeosVirals 2013,Three – The Pony #DancePonyDance
A FONS Reflexions digitals d’estiu
Ja està a la venda des de fa uns dies l’esperat smartphone […] Continuar llegint... Pla de preus del Samsung Galaxy S5 amb Vodafone Posted on 7 abril, 2014 | No hi ha comentaris
Vodafone Espanya ha anunciat la venda anticipada (s’entregarà a partir de l’11 […] Continuar llegint... Adéu als col·legis oficials de Telecomunicacions Posted on 25 març, 2014 | No hi ha comentaris
Catalunya es quedarà sense col·legis professionals de telecomunicacions si ningú hi posa […] Continuar llegint... Nova aplicació per veure i compartir l’art Posted on 24 març, 2014 | No hi ha comentaris
L’aplicació Second Canvas Museo del Prado és una nova eina per conèixer les […] Continuar llegint... Arriba eCall, trucada automàtica de vehicles amb emergències Posted on 23 març, 2014 | No hi ha comentaris
Un nou sistema intel·ligent regularà les emergències interactuant amb els cotxes, els […] Continuar llegint... Accessoris per ampliar les possibilitats de l’iPad Air, de Logitech Posted on 14 març, 2014 | No hi ha comentaris
La firma Logitech ha creat una línia d’accessoris per complementar l’últim model […] Continuar llegint... Emocions digitals, escultura interactiva amb Kinect Posted on 13 març, 2014 | No hi ha comentaris
Moure coses a distància o teletransportar-se fins i tot és una tecnologia […] Continuar llegint... Xperia Z2, l’última tauleta de Sony Posted on 12 març, 2014 | No hi ha comentaris
Sony Mobile presenta la seva tauleta Xperia Z2, un model ultraprim i lleuger, 6.4 […] Continuar llegint... Nou ‘smartphone’ de preu molt agressiu Posted on 10 març, 2014 | No hi ha comentaris
La companyia d’origen xinès Haier és coneguda en el mercat espanyol pels […] Continuar llegint... Les ulleres de realitat augmentada d’Epson Posted on 8 març, 2014 | No hi ha comentaris
Les Google Glass no estan soles, diverses marques estan treballant en nous dissenys […] Continuar llegint... Targeta de memòria Eye Fi Mobi, a fons Posted on 6 març, 2014 | No hi ha comentaris
La companyia Eye-Fi, fabricant de targetes de memòria SD sense fil, ha presentat […] Continuar llegint... Dominion Marine Media compra la web Cosas de Barcos Posted on 5 març, 2014 | No hi ha comentaris
Els portals verticals van néixer ja fa més de deu anys per […] Continuar llegint... El millor ‘smartphone’ Posted on 4 març, 2014 | No hi ha comentaris
El vaixell insígnia de la firma HTC, l’HTC One, ha estat guardonat […] Continuar llegint... App gratuïta per contactar amb serveis d’emergència mundials Posted on 3 març, 2014 | No hi ha comentaris
L’empresa espanyola AC It´s possible ha desenvolupat l’aplicació denominada Help Me – SOS […] Continuar llegint... Alguna cosa està fallant en el món del màrqueting digital Posted on 28 febrer, 2014 | No hi ha comentaris
Vivim al país amb un nombre més alt d’usuaris de smartphones del sud d’Europa. […] Continuar llegint... Volta al món d’un LEGOgraf en 365 fotos amb el seu iPhone Posted on 25 febrer, 2014 | No hi ha comentaris
El fotògraf britànic Andrew Whyte ha posat en marxa un sorprenent projecte […] Continuar llegint... Posts antics
Las mejores aplicaciones de la semana: Doze y Youcam Makeup, por @berengueras https://t.co/0zFjyScNDz vía @elperiodico20 hours ago#Traductor #wearable sin conexión a #Internet https://t.co/p97dhsUJHK … https://t.co/5juykBxRoA https://t.co/FWrV25SKd721 hours ago#Tecnología para #enamorados @ https://t.co/j2yZ7lYMoX21 hours agoWhatsYapp o mensajes de tu perro en el móvil @ https://t.co/puVJYo1fnF7 days agoEl Huawei Mate 8, a la venta a partir del 1 de febrero @ https://t.co/LxWpkOln057 days ago
Portada El PeriodicoAntics alumnes dels Maristes de Sants-les Corts denuncien dos professors mésUna altra víctima del pederasta Benítez: "Aviat es va oblidar de la lesió i es va centrar en els meus genitals"Resines al videoclubUna frontera tancada amb pany i clauEl jutge De la Mata interroga a Andorra testimonis clau en el 'cas Pujol'La petita Babilònia Notícies de TecnologiaLes millors aplicacions de la setmana: Doze i Youcam MakeupTwitter tanca 125.000 comptes relacionats amb l'ISIS per apologia del terrorisme A Pinterest elPeriódico.cat
| 0.828807 |
curate
|
{"ca": 0.8638447971781306, "es": 0.1, "pt": 0.007054673721340388, "en": 0.02310405643738977, "ru": 0.00599647266313933}
|
http://blogs.elperiodico.cat/mesdigital/
|
mc4_ca_20230418_11_535781
|
18 enero, 2016 by Administrador
Presentaciò Falla 2015
Aquest diumenge, vam celebrar la presentació de la falla, un dels actes més importants de l'any faller, on presentem a les nostres falleres per a aquest any, us deixem algunes fotos perquè pogueu gaudir d'alguns dels moments de l'acte.
Filed Under: Galeria, historia, Informació, Noticies, Publicacions Tagged With: 2015, falla, historia, mercat, multimedia, presentació, publicacions, web
Com tots els anys , la falla ha presentat el millor de la seva joventut per representar-nos al festival d'aquest any. Amb gran esforç i il·lusió , els representants de la falla , van brillar damunt de l'escenari . Aqui us deixem unes fotos , perquè les pogueu veure ...
Filed Under: historia, Informació, Multimedia, Publicacions Tagged With: 2015, artistes, festival infantil, historia, mercat, publicacions, web
| 0.710413 |
curate
|
{"en": 0.036427732079905996, "it": 0.025851938895417155, "ca": 0.9377203290246768}
|
http://www.fallamercat.org/category/historia/
|
oscar-2301_ca_20230418_0_482512
|
Comencem el curs amb les piles ben carregades i amb moltes ganes de continuar implicant-nos en l'educació dels nostres fills. Volem donar la benvinguda a totes les famílies que comencen enguany a l'escola i animar-vos a tots, els nous i els veterans, a participar en les activitats que us proposarem. La primera reunió de la Junta de l'AMPA serà dimarts vinent 15 de setembre, a les 20 h al mateix centre. Com sempre, sou benvinguts. És important també que aprofiteu les reunions informatives d'inici de cada curs per decidir qui serà el del·legat o delegada de cada classe. No suposa gaire feina i en serveix a tots per assegurar una bona comunicació entre la Junta i les famílies. Ens podeu fer arribar el nom de les persones voluntàries per fer aquesta feina escrivint-nos a ampa@ampavillena.cat
| 0.781879 |
curate
|
{"ca": 0.9659090909090909, "pt": 0.03409090909090909}
|
https://www.afavillena.cat/single-post/2015/09/10/nou-curs-nous-reptes
|
macocu_ca_20230731_2_195196
|
Info
La regidora de Medi Ambient, Mercè Vidal va recollir el premi dotat en 3.000 €
Ahir, divendres dia 19 de juny, es va celebrar a Sitges el lliurament de premis a les millors iniciatives locals de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, en la seva 4a edició.l'Ajuntament de Vic va ser premiat amb un accèssit a la millor iniciativa local per a l'estalvi d'energia, en la categoria de municipis de 5.000 a 50.000 habitants. L’accèssit consta d’una dotació de 3.000 €.L'actuació premiada era la millora de les condicions laborals dels treballadors de l'edifici de l’ajuntament incrementant el nivell lumínic de les zones de treball, acompanyat de mesures en els equips per millorar l'eficiència energètica. L'actuació va permetre estalviar un 42% de l'energia que es consumia amb els equips anteriors, malgrat incrementar els nivells lumínics.L'acte va comptar amb la presència del president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué i Moya i la regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic, Mercè Vidal, que va ser l’encarregada de recollir el premi.
| 0.865545 |
curate
|
{"en": 0.0037914691943127963, "ca": 0.9962085308056872}
| |
oscar-2301_ca_20230418_3_272524
|
Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Organitzacions: Ajuntament de Reus Formats: TSV GeoJSON Etiquetes: salut castellvell medi ambient paisatge
Filtrar resultats
Ruta R02: De Misericòrdia a Castellvell
Itinerari de 4,2 km que segueix la ruta dels grans passejos de Reus fins a la carretera de Castellvell. Durada a peu aproximada de 1 hora i 45 minuts.
| 0.73384 |
curate
|
{"ca": 0.869215291750503, "pt": 0.026156941649899398, "de": 0.007133711359063472, "es": 0.00695079568319005, "en": 0.08633619901225535, "bs": 0.002194988110481068, "eb": 0.0014633254069873788, "fr": 0.000548747027620267}
|
https://opendata.reus.cat/cps_dataset?tags=salut&organization=ajuntament-de-reus&res_format=TSV&res_format=GeoJSON&tags=castellvell&tags=medi+ambient&tags=paisatge
|
mc4_ca_20230418_1_474769
|
8400 Sunset Boulevard, 90069, Los Angeles, West Hollywood, Estats Units Language/Idioma:
Los Angeles International Airport is 10 minutes' drive away from Sunset Plaza Best Western PLUS. Shopping opportunities on Rodeo Drive are just 4.8 km away. The Los Angeles Convention Center is 16 km away. Informació addicional
(Doble) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, iPod dock Màx. persones: 2
309,00 US$ ... 329,00 US$; select dates below to get current rates. (Quàdruple) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, iPod dock Màx. persones: 4
Mida de l'habitació: 35.67 m²
329,00 US$ ... 379,00 US$; select dates below to get current rates. (Suite) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Cuina, Dining area, Dutxa, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Jacuzzi, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, Sofa, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, Zona d'estar, iPod dock Màx. persones: 5
439,00 US$ ... 499,00 US$; select dates below to get current rates. (Suite) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Balcó, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, City view, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Jacuzzi, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, iPod dock Màx. persones: 2
427,00 US$ ... 499,00 US$; select dates below to get current rates. (Suite) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Jacuzzi, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, Sofa, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, Zona d'estar, iPod dock Màx. persones: 8
Mida de l'habitació: 58.06 m²
589,00 US$ ... 599,00 US$; select dates below to get current rates. (Quàdruple) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, iPod dock Màx. persones: 4
359,00 US$ ... 379,00 US$; select dates below to get current rates. (Quàdruple) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, iPod dock Màx. persones: 4
359,00 US$ ... 379,00 US$; select dates below to get current rates. (Quàdruple) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Entire unit wheelchair accessible, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, iPod dock Màx. persones: 4
359,00 US$ ... 379,00 US$; select dates below to get current rates. (Suite) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Balcó, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, City view, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Jacuzzi, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, Sofa, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, Zona d'estar, iPod dock Màx. persones: 6
439,00 US$ ... 499,00 US$; select dates below to get current rates. (Quàdruple) Instal·lacions de l'habitació : Aire condicionat, Alarm clock, Assecador, Bany, Banyera, Caixa forta, Calefacció, Carpeted, Clothes rack, Coffee machine, Complements de bany, Dutxa, Dutxa o banyera, Entire unit wheelchair accessible, Escriptori, Flat-screen TV, Instal·lacions per a planxar, Laptop safe, Lavabo, Linen, Microones, Nevera, Parament per a preparar te/cafè, Planxa, Servei de despertador, Sofa, TV, TV per cable, TV per satèl·lit, Telèfon , Toilet paper, Towels, Wake-up service, Wardrobe/Closet, Zona d'estar, iPod dock Màx. persones: 4
329,00 US$ ... 349,00 US$; select dates below to get current rates. Best Western Plus Sunset Plaza HotelConsulta disponibilitat
Best Western Plus Sunset Plaza HotelConsulta disponibilitat
8418 Fountain Ave Apt Apts
permalink : http://www.losangeleshoteldesk.com/hotel/187909-best-western-plus-sunset-plaza-los-angeles.ca.html
| 0 |
curate
|
{"en": 0.1844822350440328, "ca": 0.7988156696021864, "es": 0.016702095353780748}
|
http://www.losangeleshoteldesk.com/hotel/187909-best-western-plus-sunset-plaza-los-angeles.ca.html
|
cawac_ca_20200528_0_159470
|
Trias carrega contra el govern de la Generalitat
L'alcalde de Barcelona assegura que és "insostenible" que l'executiu "carregui cada dia motxilles" als ajuntaments
19:18
ACN L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha titllat d'"insostenible" que els ajuntaments hagin d'assumir tasques que corresponen a la Generalitat. Trias ha retret al govern català que "carregui cada dia motxilles" als ens locals. "És insostenible, cadascú té les seves responsabilitats; la Generalitat les seves i nosaltres les nostres", ha sentenciat l'alcalde de la Barcelona. La situació econòmica dels ajuntaments catalans no és bona i, com que "el germà gran està en una situació de catàstrofe", els governs locals han adquirit "més tasques" perquè "el que no farà la Generalitat ho faré jo; i això no pot ser". Per això Trias ha reclamat un "replantejament profund" de les administracions.
Trias ho ha assegurat en una trobada de l'Alcaldes.eu i tant l'alcalde de Sabadell, Manel Bustos, com l'alcalde de Martorell i president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, s'han afegit a les crítiques. Bustos ha demanat que es defineixin les competències exactes que han de tenir els ajuntaments i Esteve ha proposat, per exemple, que s'accepti la condonació o que s'apliquin ajornaments pels deutes dels governs locals.
| 0.831923 |
curate
|
{"ca": 0.9961240310077519, "pl": 0.003875968992248062}
|
http://www.eldiari.cat/barcelona/2011/09/28/trias-carrega-contra-govern-generalitat/27488.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_182485
|
Diari "El Corresponsal" num: 757 de 22 de juny de 1841. Durant la dècada de 1840, la fam que es vivia, juntament amb els forts impostos i l'obligació de les quintes a Catalunya van fer que una gran part de la població muntanyenca catalana decidís unir-se a les partides carlines i republicanes per lluitar contra el govern d'Espanya i els seus soldats que ocupaven Catalunya. La guerra dels matiners fou un fet enmarcat en les revolucions nacionalistes europees de 1848.
Patriotes catalans
La carlinada? En general no.
El que sí és cert és que molts dels integrants de les partides carlines, sobretot de la guerra dels matiners, eren gent de la terra que odiaven els soldats castellans que enviava el govern de Madrid per ocupar el país. Fins i tot durant la tercera guerra carlina, el general Savalls no volia que els seus homes sortissin a combatre fora de Catalunya i detestava als "castellufus" que deia ell.
Ah això si clar. Molta simpatia els soldats estrangers no despertaven ni entre membres de partides carlines ni de ningú en general.
No els estrangers en general, els castellans en concret.
Castellans i francesos, els que coneixien. Si haguessin tingut guerres amb soldats anglesos o suecs envaïnt el país o senzillament vivint a costa seva partint de les lleis que obligaven a mantenir els soldats a les seves cases també els hi tendrien escassa simpatia.
| 0.800584 |
curate
|
{"ca": 0.9668141592920354, "en": 0.01327433628318584, "pt": 0.009587020648967551, "es": 0.01032448377581121}
| |
oscar-2301_ca_20230418_2_89363
|
- Tot -Gran enciclopèdia catalanaAprendre a aprendreArt de CatalunyaAtles de la diversitatAtles de la presència catalana al mónAtles electoral Segona Republica a CatalunyaBiosferaCaixes i bancs de CatalunyaCatalunya romànicaComarques de CatalunyaDel romà al romànicDiccionari de la literatura catalanaDiccionari del cinema a CatalunyaDiccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XXDiccionari d’historiografia catalanaEl ModernismeEnciclopèdia de medicina i salutEnciclopèdia temàtica PROAEsportpèdiaFàbriques i empresarisGran enciclopèdia de la músicaHistòria de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidentsHistòria econòmica de la Catalunya contemporàniaHistòria natural dels Països CatalansHistòria. Política, societat i cultura dels Països CatalansLlibre d’estil d’Enciclopèdia CatalanaLluís Companys, president de CatalunyaL’Art gòtic a CatalunyaTècnics i tecnologia en el desenvolupament de la Catalunya contemporàniaTemes d’actualitatTradicionari
Temps de lectura: 1 min
Roman Arkad’evič Abramovič
(Saratov, Rússia, 24 d’octubre de 1966)
Polític i multimilionari rus d’origen jueu.
Molt proper a Boris N. Jelcin, el 1999 fou escollit parlamentari de la Duma, representant a la regió de Čukotsk. Des del 2000 fins el 2008 fou governador d’aquesta regió, una de les més pobres de Rússia. Des del 2003 és el propietari de l’equip de futbol anglès Chelsea Football Club i també ho ha estat de l’equip rus CSKA de Moscou.
| 0.841369 |
curate
|
{"ca": 0.9656862745098039, "es": 0.01610644257703081, "sl": 0.018207282913165267}
|
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/roman-arkadevic-abramovic
|
mc4_ca_20230418_17_622013
|
Els Nens Extraodinaris 2 En Tomas I El Misterios Cas Del Lladre De Cors » Què Llegeixes
Els Nens Extraodinaris 2 – En Tomàs i el misteriós cas del lladre de cors
Macmillam Infantil i Juvenil
El Ciutadà Alone aconsegueix tot el que vol pagant amb monedes d’or. Des que és a la ciutat fa molt de fred i els pares de tots els nens es converteixen en ninots de neu. És possible que algú els hagi robat el cor?
Fa poc vaig descobrir per pura casualitat els Nens Extraodinaris -de Victoria Pérez Escrivá- i no he pogut parar de llegir fins que he acabat els tres títols de la col·lecció.
Divertits, llaminers, bonics, captivadors i amb unes il·lustracions molt escaients, m’han alegrat el dia i m’han deixat amb un somriure als llavis.
Com diu la dibuixant dels llibres, Claudia Ranucci, “el millor a l’hora de llegir (i il·lustrar) els texts de Victoria és percebre aquest missatge profund i veritable, aquestes reflexions sobre el ser humà que fan dels seus llibres una lectura recomanable per qualsevol edat. A gaudir de la festa i de la lectura!”
Els Nens Extraodinaris 2 – En Tomàs i el misteriós cas del lladre de cors ha estat enviat per Mixa el dia Dm, 08/09/2015 - 12:15
"Els Nens Extraodinaris 2 – En Tomàs i el misteriós cas del lladre de cors" encara no té comentaris, sigues en primer en comentar!
| 0.817263 |
curate
|
{"ca": 0.9489559164733179, "es": 0.05104408352668213}
|
http://www.quellegeixes.eu/els-nens-extraodinaris-2-en-tomas-i-el-misterios-cas-del-lladre-de-cors/
|
mc4_ca_20230418_10_505084
|
Inici > Els nostres productes>EMBOTITS>Tipus d'embotits>Chorizo>1/2 Xoriço ibèric de gla "Bellota" (500gr)
Nota mitjana: 10/10 - Nombre de ressenyes: 6
| 0.525306 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.jamonarium.com/ca/xorico-iberic-gla-campanya-leon-preu-en-linia/426-12-xorico-iberic-de-gla-bellota-500gr.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_496777
|
He obert aquest fil perquè tinc un interés bastant gran Korea del Nord i voldria saber les opinions que teniu aquí sobre aquest règim , m'agradaria saber si penseu que es tan dolenta com diuen els estats units , jo crec que el problema no es el País , sino qui mana ara al país , es a dir , el general kim jong-il , perquè Korea del Nord abans era un estat socialista més i fins i tot alguns soldats americans a Korea del Sud van desertar de l'exèrcit i se'n van anar a viure a Korea del Nord , el més famós d'aquests es Joe Dresnok , que estava en la situació que he dit abans. al youtube he arribat a veure comentaris en videos sobre Joe Dresnok dient que " don't think of North Korea like is now , think about as it was in the 1960's , when it was a very wealthy country fully supported by the USSR" , aquest usuari de youtube en part té raò ja que les dècades de 1960 , 70 , 80 van ser les èpoques en que vivien millor. Espero les vostres opinions
És el paradís socialista!
Ummmmmm crec que no - potser paradís pels aficionats de l'enfer, però paradís socialista no. Corea del Nord és una dictadura totalitaria. Em fa una mica por aquest país amb 25,000,000 de persones que no coneixen res més que la feina i llur "Dear Leader" - líder estimat. Kim Jong Ill que crec que sigui al menys una mica boig té a la seva disposició armes nuclears, aquest fa por també.
És interessant vore Korea del Nord des del punt de vista d'un americà...
I què les coses què diu se poden aplicar al seu país (i a molts més)
| 0.809927 |
curate
|
{"ca": 0.7521710086840347, "en": 0.22979291917167669, "es": 0.018036072144288578}
| |
mc4_ca_20230418_11_146212
|
Nom: FAR DE TOSSA
Adreça: Vila Vella
Actual Transports Far
El Far de Tossa està emplaçat a la punta més alta del cap de Tossa, després de superar les muralles medievals de la població, en un lloc privilegiat per la seva panoràmica, situat a 60 metres sobre el nivell del mar. L'alçada de la torre té 11 metres sobre el nivell de l'emplaçament.
El Far es tracta d'un edifici de planta quadrangular, de 15 metres de costat, pintat de blanc amb franges grises. Com quasi tots té un terrat pla circumdat per un petit mur.
La construcció alberga a l'interior el centre d'interpretació dels fars de la Mediterrània. Es tracta d'un projecte cofinançat per la Unió europea, segons document únic de programació per a la zona objectiu 2 de Catalunya (2000-2006).
Del seu centre geomètric s'alça una petita torre quadrada de 4 x 4 m. il·luminada per una finestra i coronada per la seva cornisa, la balconada de ferro, una torrassa cilíndrica i la llanterna. La llanterna és de planta cilíndrica o esfèrica, composta de muntants verticals i de 1'80 m de diàmetre. El Far de Tossa està emplaçat a la punta més alta del cap de Tossa, després de superar les muralles medievals de la població, en un lloc privilegiat per la seva panoràmica, situat a 60 metres sobre el nivell del mar. L'alçada de la torre té 11 metres sobre el nivell de l'emplaçament.
La construcció alberga a l'interior el centre d'interpretació dels fars de la Mediterrània. Es tracta d'un projecte cofinançat per la ...
Seguint l'ordre cronològic i raonable, la primera construcció física que es va erigir en l'emplaçament on avui en dia trobem el Far va ser el castell de Tossa. Ubicat damunt d'un promontori, el castell controlava un ampli territori, defensant la vila dels atacs tant per mar com per terra. A més, gaudia d'una defensa natural excel·lent ja que estava protegit, per la banda de migdia, per un penya-segat difícil de superar, mentre el vessant de nord-oest, d'esquena al mar, permetia l'emplaçament de la nova població.
El castell va ser fundat l'any 1186, quan l'abat Ramon de Berga, de Santa Maria de Ripoll, concedí una carta de poblament a Tossa, alhora que preveia la construcció d'un recinte fortificat (castellum). El castell s'havia d'alçar al lloc dit "mont Guardí", on segurament, hi devia haver una torre de guaita més antiga. S'establí també que els habitants pobladors del castell havien de tenir dins, a la zona closa pels valls, una casa petita, i fora la casa principal. És molt remarcable el fet que s'estableixen les mides que han de tenir les cases: 4 braces d'ample i 6 braces de llarg (és a dir uns 8,40 metres per uns 12'60 m.).
Tanmateix en el document, és a dir la carta de poblament, no queda prou clar què era considerat el castell què era tancat entre valls i com eren protegides les cases foranes. En el document s'establí en canvi, que calia arribar a un acord entre els homes i el monestir en relació am la guarda del castell.
El castell es va començar a alçar tot seguit la carta de poblament o, a tot estirar, pocs anys després: entre 1186 i els anys que romanien del segle XII. Segons consta en una reial cèdula de 1784, el castell encimbellat ja existia o s'estava construint el 1189.
Una primera testimoniança documental del castell, es remunta al 1241 en relació a la concessió feta per Jaume I a favor dels homes de Llagostera, Caldes de Malavella i Santa Seclina de pasturar porcs als boscos de Tossa. En el 1265, Ermessenda de Portella, establí al mont Guardí un cos de terra per a edificar una casa i ho feu com lloctinent del castell i vila de >Tossa. El 19 de juny de 1285, durant l0intent d'invasió de Catalunya per part de les tropes de Felip l'Ardit, un vaixell francès assaltà, enderrocà i cremà, junt a monestirs, viles i castells del litoral, des de Roses a Palafolls, també la població de Tossa. Tretze dies abans de la destrucció , el rei Pere havia enviat una carta al seu batlle de Caldes de Malavella ordenant-li de lliurar el castell a Guillem Vidal, batlle de Tossa, i de no compel·lir els pobladors, els quals havien d'atendre , fortificar i defensar el castell.
Del control de l'administració de castell s'ocupaven tres personatges: per una banda, tenim un "castlà" el qual vivia en el castell; mentre que per l'altra, dos batlles; un dedicat a l'administració de la justícia i l'altra, de sac, que es dedicava a recollir les imposicions senyorials. L'any 1362, Guillem de Riera era "caslanus de Tursa", per la qual cosa rebia cada any cinc lliures de moneda barcelonina i tenia el dret de bada i de pesca,
Gràcies a l'inventari dels béns del difunt Pere Riera, batlle natural i sac de Tossa, realitzat el 19 d'octubre de 1606, sabem com estava projectat i estructurat el castell en aquestes dates. En la planta baixa hi havia la sala d'entrada amb armes blanques i de foc. Aquesta sala era la peça més gran, important i representativa del castell. Seguia la cuina, el graner, l'estable, el celler i una cambra amb una llar de foc. Al primer pis quatre cambres, de les quals una nova i una altra situada damunt l'estable i un rebost,. Al terrat dues cambres més. Era, doncs, un edifici de dimensions reduïdes. Tanmateix es desconeix l'aspecte exterior del castell: només se sap que hi havia una torre i una finestra sobre el portal d'entrada. Al seu interior només s'hi podia accedir per mitjà d'un pont que salvava un fossat de protecció.
El castell situat al cim del mont Guardí va sofrir, en el transcurs del segles, reformes, restauracions i moment d'abandó. Ja a mitjan segle XVI l'abat Climent Mai signà un acord am bel castlà Joan Lluí Riera per la reedificació. Posteriorment en un moment històric determinat, el castell va ser reconvertit en el molí de vent. Finalment al 1917, va ser enderrocat el molí i les ruïnes vivents del castell i al seu lloc es construí l'actual far.
El nou pla de senyalització aprovat el 1904 indicava la necessitat de construir un nou far entre Calella i Palamós. Tot i que la primera opció era la punta de Sant Telm de Sant Feliu de Guíxols, l'emplaçament final va ser el cap de Tossa, ja que era el punt costaner que sortia més entre els fars ja existents, i perquè els altres dos -punta de St. Telm a St. Feliu de Guíxols i la desembocadura de la Tordera a Blanes- quedaven massa propers als de Calella i Palamós.
El cap de Tossa reunia les condicions òptimes per a la resolució del problema plantejat, que era l'existència de punts foscos entre els fars de Calella i Palamós. Amb la seva construcció, únicament s'havia d'enderrocar una petita fortificació d'origen medieval reconvertida en època moderna en molí de vent, l'estat de la qual era ruïnós a inicis del segle XX.
Al projecte inicial de construcció del far va ser necessari afegir-hi un altre projecte adjunt, el de la carretera d'accés, per tal de facilitar-ne l'edificació i reduir costos en la seva construcció. El projecte inicial d'aquesta carretera es va traçar seguint el carrer Major, la qual cosa suposava rebentar el Portal de la Vila Vella, no es va portar finalment a terme. I no perquè l'interès per la conservació del patrimoni històric i artístic fos un element de pes, sinó per una qüestió social. I és que amb la construcció de la nova carretera moltes famílies humils de pescadors quedarien sense habitatge si s'executava aquest projecte.
L'aprovació definitiva d'aquest emplaçament -el cap de Tossa- es va donar el 5 de novembre de 1912. El 9 de juny de 1913 es presentava el projecte del far del cap de Tossa i el camí de servei per l'enginyer José March Docet. Aquest projecte presentava un pressupost amb un import de contracta de 77.100'53 pessetes. Malgrat aquesta aprovació, l'impuls definitiu per a l'inici de les obres va trigar un any a arribar.
Tanmateix, tot i disposar d'una partida de 16.000 pessetes per iniciar les obres del far, aquestes es van demorar en el temps, perquè encara no s'havia aprovat el projecte del camí d'accés, el qual va ser aprovat definitivament el 6 d'agost de 1915. en el context de la construcció de la carretera, es va procedir al reforçament del pany de muralla paral·lel a l'Església Vella de Sant Vicenç.
Finalment l'acabament d eles obres de la carretera va suposar la represa de les obres del far. L'habitatge i la torre es van acabar de construir a mitjan de 1916. L'arribada de l'òptica del far, construïda per la casa "Chance Brothers" de Londres, es va endarrerir a causa de la Primera Guerra Mundial, que d'aquesta manera tornava a incidir sobre el desenvolupament de les obres del far de Tossa. La llanterna, el basament i la màquina de rotació del far, van ser construït a València en els tallers de "La Maquinista Valenciana" i van arribar per ferrocarril a l'estació de Blanes i foren muntats l'estiu de 1917.
La inauguració del far de Tossa va tenir lloc el dimecres 29 d'agost de 1917. el 31 d'agost es va signar l'acta de recepció de les obres del muntatge del basament, la màquina de rotació, l'aparell òptic i la llanterna, amb la qual cosa es va posar punt i final a la construcció del far del cap de Tossa.
Quan es va inaugurar el far funcionava amb un llum de gasolina. El 1922 es va canviar el sistema amb la introducció de gas acetilè, produït per carbur de calci mitjançant un gasogen, i no va ser fins l'abril de 1929 que s'hi va instal·lar l'electricitat. El 8 de febrer de 1936 s0h va posar el telèfon.
L'esclat de la Guerra Civil va suposar que des de l'1 d'octubre de 1936 i fins al juny de 1939 hi hagués una posta de guàrdia militar a dalt del far. El far no va tornar a il·luminar permanentment la foscor de la nit fins al 5 de març de 1939.
Al llarg d'aquests anys l'edifici ha patit diverses reformes per raons tècniques i d'utilitat. El 1946 es va construir un lavabo a l'interior de l'edifici. El 1967 es va executar un projecte de reformes en el camí , l'edifici i la torre del far de Tossa, redactat per Carlos Garau Sagristá, enginyer de la Jefatura Regional de Costas de Cataluña, per un valor de contracta d'1.194.075,08 pessetes. A més del camí , les obres van consistir a afegir un altre cos a la part davantera, habitatge conegut com el de l'ajudant d'obres públiques o del suplent, així com un garatge que va suposar la desaparició del reixat esquerre. Així mateix, es va aplanar un petit turó al sector nord, es va ampliar la zona enjardinada i es va fer un nou tancat al recinte. El 1975 es van fer millores en el sistema de rotació del far. A principis de l'any 1980 es va reformar la torre del far, es van canviar la llanterna, el grup electrogen i altres aparells tècnics, i es van rebaixar els sostres de l'interior de l'habitatge. El 1991 es va fer una profunda remodelació de l'interior de l'habitatge principal per tal de facilitar-ne l'habitabilitat.
Per la seva banda, la carretera va ser totalment empedrada el 1967 coincidint amb les obres de l'habitatge i a finals de 1998 s'hi va fer la il·luminació actual. Seguint l'ordre cronològic i raonable, la primera construcció física que es va erigir en l'emplaçament on avui en dia trobem el Far va ser el castell de Tossa. Ubicat damunt d'un promontori, el castell controlava un ampli territori, defensant la vila dels atacs tant per mar com per terra. A més, gaudia d'una defensa natural excel·lent ja que estava protegit, per la banda de migdia, per un penya-segat difícil de superar, mentre el vessant de nord-oest, d'esquena al mar, permetia l'emplaçament de la nova població.
El castell va ser fundat l'any 1186, quan l'abat Ramon de Berga, de Santa Mari...
1980 Reforma de la torre del far.
1991 Remodelació de l'interior de l'habitatge principal
AHCOAC Girona Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (Demarcació de Girona) núm. 5420.
González, L; Cuadrado, J. 1994 La Vila Vella. A: Turissa.
GUERRERO, J.C.; 2000 Els fars de la Costa Brava.
Moré Aguirre, David;. Zucchitello, Mario 2003 Tossa de Mar. Els pobles de la Selva.
Mundet Torres, Joan 2003 De l’arada al timó. La Tossa Medieval.. A: Quaderns de la Selva. Revista del centre d’estudis selvatans.
Zucchitello, Mario 1998 Tossa: la formació d'una vila. El comte, l'abat i els tossencs (segles IX-XII).
| 0.767919 |
curate
|
{"de": 0.0014187948589550992, "pt": 0.0015022533800701052, "es": 0.014271407110665999, "ca": 0.9750459021866132, "cs": 0.0004172926055750292, "it": 0.004673677182440327, "fi": 0.0009180437322650642, "en": 0.0017526289434151227}
|
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=33520
|
mc4_ca_20230418_3_255494
|
Encuentra aquí información de Col·lisió de forces para tu escuela ¡Entra ya! | Rincón del Vago
Col·lisió de forces
Mecànica. Llei de Newton. Força gravitatoria i electrostàtica. Teoria de Yukawa. Model de Quarks
Segona llei de Newton
La segona llei de Newton afirma que quan la força resultant no és nula, el cos es mou amb moviment accelerat, i que l'acceleració, per una força donada depèn d'una propietat del cos anomenada massa.
Es diu dinàmica a la part de la mecànica que estudia conjuntament el moviment i les forces que l'originen.
•Massa:
Sabem per experiència que un objecte en repòs mai començarà a moure's per ell mateix, sinó que serà necessari que un altre cos exerceixi sobre ell una tracció que l'empenyi.
Per entendreu millor tindrem en compte els següents experiments:
aquest dibuix representa un cos qualsevol col·locat sobre un pla horitzontal sense força de fregament i sobre el que s'exerceix una força horitzontal F. Suposarem que el cos no està girant i que la línia d'acció de la força passa pel seu centre de gravetat. El cos no adquireix moviment de rotació, i només és afectat el seu moviment de translació. La direcció de
l'acceleració és la mateixa que la de la força. La direcció de l'acceleració és la mateix que la de la força. La relació del valor de la força al de l'acceleració és sempre constant:
F / a = ct
Aquesta relació és, en general, diferent pels diferents cossos. Aquesta relació constant de la força a l'acceleració pot considerar-se com una propietat dels cos denominada massa (m), on:
M = F / a ; F = m · a
Aquesta relació també es pot aplicar a les components horitzontal i vertical de la força i l'acceleració; en tot cas, les dos components quedarien de la següent manera:
Fx = m · ax
Fy = m · ay
Aplicacions de la segona llei de Newton
Les lleis de newton s'apliquen de dos formes diferents:
la que tens que determinar l'acceleració, la velocitat i la posició d'una partícula en funció del temps, conegudes totes les forces que actuen sobre la partícula.
La que tens que determinar les forces que actuen sobre una partícula conegudes l'acceleració, la velocitat o la posició de la partícula en funció del temps. En cas que es coneguin totes les forces que actuen sobre la partícula, l'acceleració es troba a partir de l'expressió:
a = "F/m
Si es coneix la posició o la velocitat d'una partícula en funció del temps, l'acceleració pot determinar-se per derivació i la força resultant es dedueix de la següent expressió:
"F = m · a
• Exemple 1:
Tenim un bloc situat sobre una superfície sense fregament, sotmès a una força horitzontal exercit a través d'una corda.
Sobre aquest cos actuen dos classes de forces:
Forces de contacte: fetes per objectes com cordes o superfícies en contacte amb el cos.
Forces d'acció a distància: actuen a través de l'espai que existeix entre el cos i l'objecte que exerceix la força com la gravetat.
Sabem que les forces dibuixades en el diagrama són en la mateixa magnitud, perquè el cos no s'accelera verticalment. La força resultant que es troba sobre la direcció x, y posseeix una magnitud F = F, com que la segona lli de Newton ens diu que:
T = m · a
Deduïm que:
ax = T/m = F/m
• Exemple 2:
En aquest exemple tenim una superfícies inclinada graus.
Com que les dos forces representades ala figura no estan en la mateixa direcció, la seva suma no pot ser nula, i el bloc té que accelerar. Com que l'eix horitzontal és paral·lel a la pendent, l'acceleració només tindrà una component: ax. En la figura, el pes (W) té les següents components:
Wx = -W · sin = -mg · sin
Wy = -W · cos = -mg · cos
La força resultant en la direcció vertical, segons la segona llei de Newton i el fet que ay és:
"Fy = m · ay = N - mg · cos = 0
Per tant:
N = mg · cos
Per les components horitzontals es fa el mateix:
"Fx = max = mg · sin
ax = g · sin
Força gravitatòria
La llei de la gravitació universal va ser descoberta per Isaac Newton, i publicada per primera vegada e l'any 1686. Aquesta llei pot enunciar-se de la següent manera:
- Tota partícula de matèria de l'Univers atrau a qualsevol altre partícula amb una força que és directament proporcional al quadrat de la distància que les separa:
F mm'/ r2
Aquesta fórmula pot convertir-se en equació multiplicant per una constant, G , anomenada constant de gravitació:
F = G · mm'/ r2
No sembla molt segur que newton arribés a deduir aquesta llei a partir d'especulacions sobre la caiguda a la terra d'una poma, ja que els primers treballs que va donar a conèixer per justificar la seva llei es refereixen al moviment de la Lluna al voltant de la Terra.
El valor numèric de la constant G depèn de les unitats que s'utilitzin per mesurar forces, masses i distàncies. El seu valor pot obtenir-se experimentalment mesurant la força d'atracció gravitatòria entre dos cossos de masses donades, m i m', situats a distància desconeguda. Per cossos de tamany moderat, la força és extremadament petita, però pot mesurant-se amb un dispositiu ideat pel reverent John Michell, si bé va ser usat per primera vegada per aquest fi per Henry Cavendish en 1798. El mateix tipus d'aparell va ser utilitzat també per Coulomb per estudiar forces d'atracció i repulsió elèctrica i magnètica.
La balança de Cavendish es composa de dos esferes de massa m, ordinàriament d'or o platí, montades en els extrems d'una barra horitzontal lleugera, aguanta pel seu centre d'un fil vertical fi. Un petit mirall fix de fil reflexa sobre una escala un feix lluminós. Per utilitzar la balança es disposen de dos esferes grans de massa M, normalment de plom, en les posicions indicades. Les forces d'atracció gravitatòria entre les esferes grans i les petites originen un parell que fa girar un cert angles al fil i el mirall, fent moure, per tant, el feix lluminós sobre l'escala. Utilitzant un fil molt fi, la desviació del feix lluminós pot ser suficientment gran per què les forces de gravitació puguin mesurar-ne amb gran precisió. El valor numèric de la constant de gravitació determinat per aquest procediment resulta ser:
G = 6'670 · 10 -8
O bé:
G = 6'670 · 10-11
LA FORÇA ELECTROSTÀTICA
Charles Agoustin Coulomb (1736-1806) va ser el primer a tractar, en l'any 1785, els fenòmens elèctrics des d'un punt de vista quantitatiu.
Coulomb va mesurar la força que una esfera carregada exerceix mitjançant una balança de torsió i després de nombroses experiències va trobar que la forca electrostàtica entre dos carregues és directament proporcional al producte de les carregues i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa. D'aquí deduïm la següent expressió:
1 q1 · q2
F = ·
4E r2
on 1/4E és la constant de proporcionalitat i E és una magnitud anomenada constant de permissibilitat.
La unitat de carrega en el sistema internacional és el coulomb (C). Per fer-se una idea del que representa una carrega de coulomb podem indicar que en una tempesta es posa en joc una carrega d'unes poques desenes de coulombs.
Quan la força es mesura en Newtons, la distància en metres i la carrega en coulombs (la carrega es troba en el buit), la constant de proporcionalitat és:
Ke =
4Eo
agafa el valor de 9 · 109 Nm2/c2.
LLEI DE HOOKE
FORCES INTERMOLECULARS
Les forces que les molècules exerceixen entre si són, en general, febles però no per això hem de subestimar-les.
Les interaccions entre les molècules d'un compost s'anomenen forces intermoleculars. Les forces intermoleculars més importants són l'enllaç per pont d'hidrogen i l'enllaç o forces de van der Waals. Les dues forces no són, en realitat, enllaços químics en el sentit estricte de la paraula, sinó només atraccions entre molècules.
ENLLAÇ PER PONT D'HIDROGEN
Les unions covalents d'un àtom d'hidrogen amb àtoms molt electronegatius i amb doblats no enllaçats com el fluor, l'oxigen o el nitrogen són molt polars. Els àtoms electronegatius atrauen fortament els electrons de l'enllaç i deixen carregat positivament l'àtom d'hidrogen, cosa que dóna llocs que aquest atregui l'àtom electronegatiu d'una molècula veïna. D'aquesta manera, l'àtom d'hidrogen queda unit simultàniament a dos àtoms molt electronegatius: L'un mitjançant un enllaç covalent polar i l'altre mitjançant forces electrostàtiques. Aquesta última unió rep el nom d'enllaç per pont d'hidrogen.
A causa de l'enllaç d'hidrogen, es produeix una associació molecular, tal com passa en els casos del fluorur d'hidrogen i de l'aigua.
La unió covalent normal representada per un guió, i l'enllaç d'hidrogen, per traços discontinus; es tracta d'una unió més dèbil. Com més electronegatiu és un àtom, més fort és l'enllaç d'hidrogen que origina.
Els enllaços d'hidrogen influeixen en les propietats dels compostos que els presenten. Els punts de fusió i d'ebullició de compostos com ara l'aigua i l'amoníac són anormalment alts, en comparació d'altres compostos de masses moleculars i geometria semblants, ja que es necessita energia no solament per fondre n sòlid o vaporitzar un líquid, sinó també per trencar els enllaços d'hidrogen.
L'ENLLAÇ PER FORCES DE VAN DER WAALS
Les forces de van der Waals són les forces elèctriques dèbils que es manifesten entre molècules bipolars, com per exemple, les del clorur d'hidrogen (HCL), i també les que exerceixen entre si molècules no polars, com a conseqüència de l'atracció dels electrons d'una molècula i el nucli positiu d'una altra veïna.
Les forces de van der Waals són la causa que les substàncies gasoses liqüin i fins i tot arribin a solidificar en baixar la temperatura. Les substàncies moleculars amb atraccions intermoleculars dèbils són gasos a temperatura ambient; les que manifesten atraccions intermoleculars intenses són líquides o sòlides a temperatura ambient.
FORÇA DE CURT ABAST I
FORÇA DE LLARG ABAST
Segons la idea d'acció de curt abast tota acció sobre objectes materials pot ser transmesa a una velocitat instantània, és a dir, de fet admet l'acció fora del temps i l'espai. Després de newton, aquesta idea es va difondre àmpliament en física, encara que el propi newton comprenia les forces d'acció de llarg abast, per ell introduïdes (per exemple, la força de gravitació), no passen de ser un recurs formal per poder descriure fidelment, en el marc de determinats límits, els fenòmens observats. El principi d'acció de curt abast va adquirir definitivament carta de naturalesa al ser elaborada la noció de camp físic, les equacions del quals descriuen l'estat d'un sistema en un punt i en un moment donats com dependentment de manera directa de l'estat en que el sistema es trobava en el moment immediat anterior en el punt més pròxim.
FORÇA UNIFICADORA
La teoria de l'unificació intenta trobar un grup de simetria major que agrupes altres teories, i fos capaç d'explicar de manera unificada es interaccions electrodèbils i fortes.
La inestabilitat del protó no tenia conseqüències indesitjables, ja que els nous bosons de Higgs eren suficientment masius, la vida mitja del protó podia ser de l'ordre dels 1030 anys. Per les altres coses, la inestabilitat del protó era una predicció tan interessant que va desencadenar una carrera encaminada a la seva comprovació experimental.
La manera de comprovar la desintegració del protó no podia ser esperar a veure com el protó es desintegrava, cosa altament improbable durant la vida d'un experimentador. Es té de pensar que un mol d'hidrogen conté 1023 protons, amb la qual cosa unes tonelades d'aigua podien contenir un nombre suficientment elevat de protons, de l'ordre de 1030, per què la probabilitat de que algun d'ells es desintegrés en un temps raonable dos despreciable.
El problema estava en ser capaç de registrar la desintegració d'un protó en un conjunt d'altres 1030 protons que permaneixien com ells mateixos. Per això s'ha de tenir-los controlats de manera que es sigui capaç de registrar el succés desitjat, és a dir, detectar, per exemple, el pió neutró i el positró.
Encara que hi havia tantes dificultats s'han realitzat diversos experiments en diferents parts del mon, utilitzant cavitats en mines o túnels sota muntanyes. Tots ells han resultat infructuosos i, fins aquesta data, no s'ha detectat la desintegració de cap protó.
Existeixen molts altres models d'unificació basats en grups majors que s'han analitzat per veure si podien proporcionar una teoria de gran unificació. Si bé algunes d'aquestes noves teories prediuen una vida mitja del protó compatible amb la cota experimental, el problema és que tots ells introdueixen partícules noves que no coneixem. La situació actual no és clara, i davant del “impasse”, els avanços de la física teòricament han anat per altres camins i els experiments orientats a mesurar la vida mitja del protó s'han reconvertit per poder incluir anàlisis d'altres fenòmens.
LES PARTÍCULES SUBATÒMIQUES
A finals del segle XIX i començaments del segle XX, dos fets van obligar a modificar la teoria atòmica. Es va demostrar que l'electricitat no és un fluid continu i es va descobrir la radioactivitat.
Aquests fets demostraven que els àtoms no són indivisibles, sinó que tenen una estructura interna. Ernest Rutherford va descobrir que posseeixen un nucli carregat positivament, que representa només el 0,01 % del volum de l'àtom però que en concentra pràcticament tota la massa al voltant del qual orbiten els lleugeríssims electrons, a tall de planetes lligats per l'atracció elèctrica, generant ones electromagnètiques. El nucli està format per un cert nombre de partícules de càrrega positiva (protons), el qual determina a quin element pertany l'àtom, juntament amb unes altres partícules sense càrrega (neutrons), que permeten l'estabilitat del nucli.
Posteriorment, Niels Bohr va proposar un model atòmics amb els electrons distribuïts en nivells d'energia discontinus. Els electrons es mouen al voltant del nucli en òrbites tancades, tal com ja s'havia dit, però en cada tipus d'àtom només estan permeses unes determinades òrbites, anomenades estables. L'electró no emet radiació mentre es manté en una òrbita estable, només quan salta d'una òrbita a una altra. En aquest procés s'emet una quantitat d'energia igual a la diferència d'energia entre les òrbites. Einstein va postular que un nombre fix d'aquests salts són espontanis, com en la desintegració radioactiva, independentment dels eventuals salts provocats per causes externes.
Les concepcions de l'espai i del temps existents en la física van evolucionar del model de Galileu - Newton al model d' Einstein. La crisis de la Física del final del segle passat, entre la mecànica clàssica (Newton) i l'electromagnetisme (Maxwell) va portar a Einstein a formular els postulats de la relativitat hi ha revolucionar els conceptes de l'espai i dl temps, units en l'espai - temps de Minfowski.
A partir dels dos postulats es construeix la relativitat restringida obtinguin-se les transformacions de Lorentz, i, en particular, la dilatació del temps i la contracció de l'espai. La consistència de la física requereix que les definicions del moment lineal i de l'energia siguin modificades. S'introdueix l'equivalència massa - energia: una partícula de massa m, inclòs en repòs, té associada una energia E = mc2. L'energia nuclear que està en l'origen de `energia solar, és una conseqüència immediata d'aquesta relació massa - energia.
La teoria de la relativitat està constituïda per dos teories diferents; la teoria especial i la teoria general.
• La teoria especial està desarrollada per Einstein i compatriotes seus en 1905, i estudia la comparació de mesures realitzades en diferents sistema de referència inercials que es mouen en velocitats relatives constants. Les seves conseqüències són aplicable en un gran nombre de situacions freqüents en física i enginyeria.
CONCEPTE DE MASSA
Segons aquesta teoria, la massa i l'energia es relacionen entre ells. L'energia d'un cos de massa m és:
en la que la velocitat de la llum és c.
Donem-nos compte del fet que l'energia d'un cos canvia, ja que la massa d'un cos varia sistemàticament amb la velocitat. L'expressió exacta de com varia la massa amb la velocitat és la següent:
1 - v2/c2
La teoria especial té dos postulats:
Les lleis físiques poden establir-se en la mateix forma senzilla per tots els sistemes de referència inercials que es mouen uniformement l'un respecte l'altre, és a dir, com que mai es pot expressar la diferència entre el moviment d'algú cap alguna cosa amb velocitat constant; o d'alguna cosa que es mogui cap algú amb una velocitat constant, tot moviment uniforme és relatiu.
La velocitat de la llum en el vuit és constant, sense importar qualsevol moviment relatiu entre el punt i l'observador. Per entendre millor aquest segon postulat a continuació hi ha dos demostracions:
• Addició de la velocitat
Segons aquest últim postulat, si un observador mesurés la velocitat de lla llum diria que és de 3 · 108 m/s 2 , sense mirar si aquest està en moviment o no. L'observador es pot moure cap a la direcció que vulgui que la velocitat de la llum sempre serà 3 · 108 m/s 2. això demostra que aquest últim postulat és només per quantitat molt grans, ja que si un cotxe es mou a 60 km/h allunyant-se d'un observador i un altre cotxe es mou a 100 km/h en la mateixa direcció i sentit, la velocitat del segon respecte del primer canvia, i ara la seva velocitat és de 40 km/h, no? Doncs no, segons el segon postulat, encara que només canvies per molt poc el resultat sempre seria diferent.
•Contracció de la longitud
Es tenen dos barretes de longitud L. Una es dóna a un home A, i l'altre a un home B. El B va en un tren que marxa a 100mph. Quan aquest marxa, A mira la barreta de B i li sembla que la barreta s'ha encongit. A mesura la barreta de B i troba que la longitud és més petita que la el principi (L'). A es sobresalta i mesura de nou la seva barreta veu u é la mateixa longitud que al principi.
Tornem enrere, però ara des del punt de vista de l'home B. Quan el tren marxa, a B li sembla que la barreta d' A s'ha escurçat. Decideix mesurar-la i troba que certament s'ha escurçat. B es sobresalta i mesura de nou la seva barreta i veu que té la mateixa longitud que el principi.
L'escurçament o no de les barretes depèn de la velocitat de les barretes mesurades respecte l'observador i la direcció de la longitud mesurada respecte a la direcció de la velocitat. La barreta d' A no es mou respecte a A, així que la seva barreta li semblarà que no s'ha encongit. Però la barreta de B si que es mou respecte d' A, així que d'acord amb el segon postulat de la relativitat espacial, quan A mesura la barreta de B, estarà escurçada per:
1 - (100)2
(670.000.000)2
i també passarà el mateix a l'inrevés.
•La teoria general està desarrollada per Einstein i altres científics pels voltants del 1916, estudia els sistemes de referència accelerats i la gravetat. Com que aquesta teoria necessita una comprensió completa de les matemàtiques complicades no hi entrarem en detalls.
MOVIMENTS DE PLANETES
El fracàs de l'explicació de la potència radiada per un cas negre, en la regió de les longituds d'ona molt petites (grans freqüències) i d'altres observacions experimentals relacionades amb la interacció de la llum amb la matèria (efecte fotoelèctric i difusió de Campton) i als aspectes (discrets) d'emissió i absorció dels elements, van conduir a una nova teoria pel mon de les petites escales, el mon de les coses molt petites. Els fets experimentals que estan en la base de la nova teoria son: per una part la quantificació dels nivells d'energia de certs sistemes, i, per una altra banda, la verificació de que, a escala microscòpica, les partícules manifesten caràcter ondulatori i les ones caràcter corpuscular.
La quantificació es va traduir, en el model d'àtom de Bohr, a través de postulats híbrids que barrejaven la física clàssica amb principis innovadors inspirats en la nova fenomenologia. Amb l'equació de Schrödinger la quantificació és el resultat que, en matemàtiques, algunes equacions diferencials només tenen solució per determinats valors propis discrets. El caràcter ondulatori que està darrere de la impossibilitat de, simultàniament, conèixer la posició i el moment de les partícules (relacions de Heinsberg), i que implica una interpretació probabilística de la naturalesa radicalment diferent del quadre de la física clàssica.
La mecànica quàntica es fa un instrument poderós per entendre l'estructura de la matèria i totes les seves propietats.
FISSIÓ
En 1937, Fermi, Segré i els seus col·laboradors van sotmetre l'urani al bombardeig de neutrons. Per la radioactivitat produïda van creure haver tingut èxit, al produir per primera vegada una sèries de nous elements. La raó de creure-ho va ser que l'urani, desprès del bombardeig, emetia electrons amb varies vides mitjanes. Si s'atribueixen aquestes diferents vides mitjanes a les desintegracions successives dels mateixos àtoms, només un nucli emetria varis electrons, un darrere l'altre. Amb cada emissió, la carrega nuclear creixia en una unitat, produint llavors un àtom de nombre atòmic major. Encara que observacions similars van ser fetes desprès pels Jolliot - Curie, tots els observadors van interpretar malament el fenomen, perquè en 1939, Hahn va fer un nou i important descobriment. Desprès de bombardejar a l'urani amb neutrons, Hahn i els seus col·laboradors, van executar una sèrie de separacions químiques de la mostra d'urani per determinar l'element del qual pertanyia la nova radioactivitat produïda. Per la seva sorpresa, van trobar que els àtoms radioactius eren químicament idèntics a varis diferents elements, casi tots dels quals estava a prop del centre de la taula periòdica.
L'energia alliberada en la fissió de l'urani és deguda a l'isòtop U-235. L'urani que es troba en l'escorça terrestre té tres isòtops principals amb les següents abundàncies relatives:
U-238 99,280 4,51 · 109 anys
U-235 0,714 7,10 · 108 anys
U-234 0,006 2,48 · 104 anys
Aquests tres nuclis són radioactius i decauen per l'emissió . Quan és capturat un neutró lent o ràpid per un nucli del U-235, els dos fragments de fissió, així com els neutrons, es separen amb una quantitat enorme d'energia cinètica.
Els mesuraments de la radiació solar que arriba cada dia a la terra, no només permeten calcular la temperatura de la superfícies del Sol, sinó també determinar la seva radiació total. El fet que el Sol, durant un període de molts anys no mostri, signes d'enfredament, havia sigut un misteri sense resoldre. Amb el descobriment de la desintegració nuclear i el desenvolupament dels mètodes de producció de molts tipus d'àtoms, aquest misteri ha sigut resolt.
Encara que no hi ha un model directe de conèixer per observació l'interès d'una estrella com el Sol, els càlculs matemàtics basats en lleis físiques ben establertes, demostren que al profunditzar-se dintre de dita massa, la temperatura és tan extremadament alta, que la mateixa deu ser en conglomerat d'àtoms, electrons i ones de llum, movent-se a totes velocitats enormement elevades.
En 1938, un estudi cuidadós de totes les reaccions nuclears conegudes, va conduir a Bethe a propondre un grup de processos en cadena, com el responsable més probable de generació de la energia en el nucli central del Sol..
TEORIA DE YUKAWA
Analitzem un nou tipus de força nuclear forta que és capaç d'unir protons i neutrons formant nuclis atòmics estables.
• Les forces elementals
Les forces nuclears amés de tenir una intensitat mol gran, només deurien ser efectives distàncies de l'ordre del fermi, amb la qual cosa la dependència en r deuria ser tal que la força decreixes molt ràpid al augmentar la distància. Amés, les dades experimentals indicaven que els volums dels diferents nuclis eren proporcionals al nombre de protons i neutrons que contenien, és a dir, eren proporcionals al nombre màssic.
• El potencial nuclear
La idea de Yukawa consistia en abordar el tractament de les forces nuclears fortes de forma anàloga a com s'havien tractat en la teoria de camps, amb èxit, les forces electromagnètiques. Si la electrodinàmica quàntica considerava que l'atracció, o repulsió, entre dos carregues elèctriques té lloc perquè cada una d'elles està rodejada d'un núvol de fotons (“quants” del camp electromagnètic), que podien ser absorbits per una altra, es podia pensar que entre els nuclis també es podia produir un fenomen semblant. Cada nucleó crearia en el seu entorn un camp nuclear quantificat, i el nucleó veí podria absorbir algun d'aquests “quants”, de manera que l'intercanvi de “quants” del camp nuclear fos el responsable de les forces d'atracció.
En el cas de l'electró, aquest pot estar emeten i absorbent constantment un núvol de fotons, de massa zero i que viatgen a la velocitat de la llum, que pot extendir-se sense problemes a qualsevol distància, fins que un d'ells és absorbit per un altre electró situat tan lluny com vulguem. Es diu que la força electromagnètica té un abast infinit. En el cas del nucleó, aconseguirem que la força només actuï a distàncies de l'ordre fermi, es a dir, que sigui de curt abast, a base d'imposar que el seu núvol de “quants” no pugui extendre's més lluny que una distància d'aquest ordre.
El plantejament que va fer Yukawa en 1935 va ser estimar la massa d'aquests “quants” deuria ser de l'ordre d'unes dos-centes vegades la massa de l'electró, aproximadament 1/5 de la massa dels nucleons. Per tenir aquest massa intermitja es va donar a aquestes suposades partícules el nom de mesotrons o mesons. A continuació Yukawa va deduir el potencial que crearia un tal tipus d'intercanvi i va arribar al que avui en dia es coneix com el potencial de Yukawa e-r/r i que descriu parcialment les forces nuclears.
EL MODEL DE QUARKS
Un problema que tenien els científics era el fet que ningú havia vist encara alguna partícula com els quarks, la carrega elèctrica del qual fos una fracció de la carrega que fins llavors s'havia considerat fonamental, a la carrega de l'electró. Diversos experiments es van dedicar a la detecció dels quarks de carrega fraccionaria, tots sense èxit. Semblava que els quarks eren només els constituents hipotètics dels barions i els mesons, però que no tenien una existència real, ja que no es podien ser detectats de la manera com es solien veure les altres partícules elementals. Actualment els quarks han sigut detectats de maneres diferents a les considerades normals, i les teories de que disposem son capaces de explicar-nos la causa de que els quarks no es presentin en estat lliure.
Una solució més dràstica va ser aportada pel propi Gell-Mann al suposar que tres quarks u, d i s tenien a la mateixa vegada un altre grau de llibertat intern que podia agafar tres valors, de manera quarks que composen la - son tres quarks s però cada un dels quals té un valor diferent de aquest nou grau de llibertat intern, amb la qual cosa no hi ha cap problema amb el teorema de la connexió spin-estadística, al tractar-se de tres components diferents.
La nova propietat tenia una llei de combinació peculiar: el valor que agafava pels antiquarks era oposat al dels quarks corresponents, però la combinació dels seus tres valors donava zero. D'aquesta manera els mesons tindrien valor zero de la nova propietat i els barions, si estaven formats per trios de valors diferents, també agafarien valor zero.
Un dels problemes no resolts pel primer model de quarks era el de comprendre la vida mitja del pió neutró, però aquest no l'analitzarem; el que si que analitzarem serà el de comprendre la causa de que els quarks s'agrupessin en trios (els barions), o bé en parelles de quark-antiquark (els mesons), però no en parelles de dos quarks o en altres combinacions no trobades experimentalment. El model de quarks suposava que els únics sistemes físics reals deurien ser incolors, cosa que passa per les combinacions que formen els mesons i els barions, però no per qualsevol altre combinació de que s'explica a
Tipler A., Paul. Física, Tomo I, Reverté,S.A..1987. Pàgines: 111, 112, 113, 114, 115, 116.
Tipler A., Paul. Física, Tomo II, Reverté,S.A.1987. Pàgines: 763, 807, 1143, 1140.
Maleh, Isaac. Física Moderna, Labor,S.A. 1971. Pàgines: 142, 143, 144, 146, 147, 148, 151, 152, 155, 156, 173.
White E., Harvey. Física Moderna, Montaner y Simon,S.A. 1974. Pàgines: 735, 736, 743, 744.
De Deus, Jorge. Pimenta, Mario. Naranha, Ana. Peña, Teresa, Brogueria, Pedro. Introducción a la física. 2001. Pàgines: 470, 405.
Sears W., Francis. Zemanski W., Mark. Física general. Aguilar S.A. 1981.Pàgines 76, 77, 83, 84, 948.
Metz R., Clyde. Física química. McGraw-Hill.
Introducció 1
Segona llei de Newton 2
Aplicacions de la segona llei de Newton 3
Força gravitatòria 5
Força electrostàtica 6
Llei de Hooke 7
Forces intermoleculars 8
Força d'enllaç per pont d'hidrogen 8
Força de van der Waals 9
Força de curt abast i força de llarg abast 10
Força unificadora 11
Les partícules subatòmiques 12
Física relativista 13
Aplicacions i limitacions 14
Moviments de planetes 15
Mecànica quàntica 16
Fissió 17
Fusió 18
Teoria de Yukawa 19
El model de quarks 20
Bibliografia 21
Índex 22
92U235
92 protons
143 neutrons
neutró
51Sb133
41Nb99
Acústica: Ondas, movimiento ondulatorio y sonido con 16 paginas.
Albert Einstein con 3 paginas.
Albert Einstein y la Teoría de la Relatividad con 8 paginas.
Alternadores trifásicos con 14 paginas.
Átomo con 29 paginas.
| 0.77356 |
curate
|
{"es": 0.02731805276642892, "it": 0.0018004293331486739, "ca": 0.934872931237449, "en": 0.012810747178173256, "tl": 0.001488816563949865, "fr": 0.007547953742815594, "la": 0.0007617201024859774, "he": 0.00031161276919880893, "hy": 0.00017311820511044942, "pt": 0.0037047295893636173, "zh": 0.00031161276919880893, "ja": 0.0004154836922650786, "ru": 0.00013849456408835954, "th": 0.0009002146665743369, "de": 0.0009694619486185168, "ro": 0.0015926874870161346, "sv": 0.002389031230524202, "hr": 0.00034623641022089885, "sr": 0.00017311820511044942, "eo": 0.0006232255383976179, "pl": 0.0005193546153313482, "nl": 0.0008309673845301572}
|
http://html.rincondelvago.com/col-lisio-de-forces.html
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.