id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
macocu_ca_20230731_3_112154
|
Agenda Sardanista
Activitats sardanistes de la comarca fins al proper divendres, aquesta setmana destaquem la ballada de Festa Major de la nostra població.
Segur de Calafell
Reus i Sant Jordi - Ciutat de Barcelona
| 0.63627 |
curate
|
{"it": 0.08095238095238096, "ca": 0.919047619047619}
| |
mc4_ca_20230418_12_691109
|
La massificació de Mont-rebei reobre el projecte del Parc Natural del Montsec - Balaguer Televisió
La massificació de Mont-rebei reobre el projecte del Parc Natural del Montsec
Per Balaguer Televisió | on 12 octubre 2016 | Comenta
Comarca Destacada APP Destacada D Societat
El Congost de Mont-rebei passa per un moment de màxima esplendor turística. Després d’un estiu amb xifres rècord de visitants i les aglomeracions de gent que s’han anat succeint en les darreres setmanes preocupa als municipis de la zona del Montsec com Àger o Sant Esteve de la Sarga que veuen el perill que hi pot haver si continua aquesta situació.
La massificació de turistes ha revifat el debat de convertir la zona en un parc natural protegit, un projecte del que es va començar a parlar als anys 80 i el Departament de Territori i Sostenibilitat va recuperar a principis del 2015 però que actualment es troba en un punt mort.
El projecte suposaria convertir en espai protegit 18.000 hectàrees de la Noguera i el Pallars Jussà però deixaria a l’ intempèrie la banda aragonesa, ja que queda fora de les competències de la Generalitat.
Sense resposta per “La massificació de Mont-rebei reobre el projecte del Parc Natural del Montsec”
| 0.842925 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.balaguer.tv/la-massificacio-de-mont-rebei-reobre-el-projecte-del-parc-natural-del-montsec/
|
mc4_ca_20230418_4_94158
|
Col·lectius florits Archives - #vilesflorides
27 de Novembre per
Som una escola pública, ubicada al municipi de Santa Maria de Martorelles però depenen del Consorci d’Educació de Barcelona, que ens dediquem des de fa més de 35 anys a l’ensenyament de la jardineria amb l’objectiu de professionalitzar l’alumnat amb necessitats educatives o bé que surten del circuit d’ensenyament obligatori. Actualment fem PFI de jardineria […]
25 de Gener per viles_admin
L’escola Falguera de fa anys que participa amb les seves roses a l’Exposició Nacional de Roses gràcies als molts rosers que te plantats al seu patí. Aquest any passat la nostra entitat va voler premiar la trajectòria de l’escola concedint-los el guardó “Amics de l es Roses 2016”. Però des de abans de l’estiu del […]
29 de Novembre per viles_admin
La nostra feina es la formació professional de joves en el sector de la jardineria i la floristeria. Disposem d’una finca, la Casa Xifra, on realitzem les practiques del cicle formatiu, i col·laborem amb diverses entitats de la zona on fem actuacions d’implantació i manteniment de jardins i decoracions d’art floral. A viles florides presentem […]
5 de Juliol per viles_admin
Som l’Escola Agrària d’Amposta, situada a la ciutat d’Amposta, capital del Montsià, que és la comarca més al sud de Catalunya, i forma part de la xarxa d’escoles que el Departament té distribuïdes arreu de Catalunya. Una de les nostres tasques és la d’impartir cicles formatius, dos dels quals estan molt relacionats amb la finalitat […]
10 de Maig per viles_admin
Som el segon premi al concurs d’agricultura i alimentació ecològica 2015. Institut Giola Col·lectius florits – Escola Llinars del Vallès Comparteix:
Associació Garrotxina d’Amics del Bonsai
6 de Maig per viles_admin
L’Associació Garrotxina d’Amics del Bonsai fa més de vint-i-cinc que existeix com a tal a casa nostra. Un conjunt d’amics i aficionats a cuidar bonsais van decidir crear una entitat per poder compartir la seva passió. L’únic objectiu clar de l’entitat és ensenyar com s’ha de cuidar un bonsai. Compartir la seva afició pel món […]
| 0.813425 |
curate
|
{"ca": 0.944954128440367, "it": 0.02317720907774022, "es": 0.017382906808305166, "pt": 0.014485755673587638}
|
https://vilesflorides.cat/category/participacio-ciutadana/collectius-florits/
|
naciodigital_ca_20220331_0_489576
|
La crida al "seny" en la missa de la Mercè de l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, no ha deixat indiferent als grups municipals de l'Ajuntament de la capital catalana. El líder d'ERC, Alfred Bosch, opina que votar en el referèndum previst l'1 d'octubre és "una manera molt assenyada de resoldre les coses". Bosch considera que "el seny és democràcia, votar és seny".
L'alcaldessa, Ada Colau, ha afirmat que l'apel·lació d'Omella és compartida "amb la immensa majoria de la població que s'està expressant lliurement", i ha felicitat els barcelonins per combinar "perfectament" el dret a la protesta amb la festa. Malgrat participar en els actes institucionals, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no ha fet declaracions.
A l'Ajuntament la crida al seny se l'ha fet seva tothom malgrat partir de posicions molt diferenciades –excepte la CUP, que no ha fet declaracions perquè no participa en els actes més institucionals-, però cadascú n'ha fet la seva interpretació. El líder del grup Demòcrata, Xavier Trias (PDECat), considera que el seny és "bàsic", i que Joan Josep Omella "fa bé" de demanar-ne. Segons Trias, no significa renunciar a les pròpies conviccions ni ser submís.
Carina Mejías (C's) celebra la intervenció d'Omella, però creu que l'única sortida que veu ara és "si Puigdemont rectifica" i desconvoca el referèndum. Alberto Fernández Díaz (PP) ha defensat que el seny és "allò obligat per a qualsevol responsable públic". Els dos s'han queixat que es vulgui "polititzar" la festa: Mejías n'ha responsabilitzat directament a Colau, perquè "s'ha sumat al full de ruta de Junqueras i Puigdemont".
El segon tinent d'alcalde i president del PSC, Jaume Collboni, considera, davant la crida al seny, que "no hi ha cap altra solució que no sigui el diàleg", i discrepa de C's i PP quan critiquen que s'ha polititzat la Mercè: "No crec que s'hagi polititzat. És senzillament un reflex del que en aquests moments està passant en aquest país".
"L'empaperada" inquieta C's i PP
La "Marató per la Democràcia" que han convocat aquest mateix diumenge l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium en defensa del referèndum no ha passat per alt a l'Ajuntament. Mejías ha advertit les dues entitats que "qui comet il·legalitats i es comporta com un delinqüent haurà d'assumir les responsabilitats que li corresponen", davant del fet que es reparteixin paperetes del referèndum.
Fernández Díaz ha retret que en l'edifici del Districte de Sarrià Sant Gervasi s'hagi fet una empaperada "sense que hi hagi cap intervenció", i ha reclamat que la Guàrdia Urbana garanteixi el compliment de la llei les ordenances municipals. Colau ha estat molt breu per respondre la petició del popular. "No coneixem cap afectació especial", ha assegurat.
El referèndum ha protagonitzat la missa de la Mercè. Omella ha apel·lat en l'homilia a actuar amb "seny" els pròxims dies. "Demanem seny per a nosaltres i per als nostres dirigents, per a les famílies i els pastors de l'Església", ha remarcat, i ha agregat: "Déu ho pot tot. Confiem en la seva ajuda".
Evitar "la confrontació"
Omella ha constatat que es viuen moments complexos en la nostra societat, però ha subratllat: "No podem ni hem de ser profetes de calamitats". Ha apel·lat a "evitar la confrontació, la violència i el menyspreu pels altres", i ha demanat a la Mare de Déu de la Mercè que ajudi a mantenir ferma l'esperança en les persones. Ha conclòs l'homilia demanant a la Mercè que protegeixi "a tots nosaltres, tots els barcelonins i tot Catalunya".
En opinió d'Omella, "el nostre món està molt necessitat de misericòrdia, de comprensió i de tendresa, fins al punt que, si no en tenim, difícilment caminarem pel camí del bé". Considera "admirable i commovedor" veure persones que no perden esperança "enmig de dificultats i penalitats", però ha avisat del fet que "cada dia hi ha més nens i més joves que viuen crispats, tensos, amb molta agressivitat en el seu interior". Segons ell, determinades decisions dels pares poden obrir "profundes ferides" en els fills. "La ruptura familiar produeix molt dolor", ha precisat.
Puigdemont al costat de Millo i l'Exèrcit
A la missa han coincidit Puigdemont i el conseller d'Interior, Joaquim Forn, amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, i l'inspector general de l'Exèrcit de Terra, Fernando Aznar. Els quatre han compartit el mateix banc i s'han saludat quan han arribat i s'han donat la pau durant la missa. També han assistit cinc dels set líders municipals: Collboni, Trias, Mejías, Bosch i Fernández Díaz.
Com és habitual, a la missa no ha acudit la CUP ni BComú, almenys oficialment (l'any passat ho va fer la regidora Mercedes Vidal a títol personal). Colau en aquesta ocasió a més ha estat a Saragossa per participar en l'assemblea a favor del dret a decidir i d'un referèndum pactat a Catalunya que ha convocat Podem. No obstant això, Colau ha tornat a Barcelona per encapçalar amb Puigdemont el tradicional seguici d'autoritats que té lloc just després de la missa.
— NacióPolítica (@naciopolitica) September 24, 2017
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9898365882821841, "en": 0.010163411717815863}
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/139001/erc-respon-omella-votar-es-manera-molt-assenyada-resoldre-coses
|
mc4_ca_20230418_3_73297
|
Hinduisme i Buda
El substrat més profund de l'hinduisme dominant avui a l'Índia es troba en la civilització Indoària o Vèdica (-1650/-600). Una civilització fruit de l'encreuament de l'antiga civilització de l'Indo amb la dels invasors Aris, un poble indoeuropeu. Brahma, Visnu i Shiva, les divinitats més importants de l'hinduisme, ja apareixen en la literatura de l'època, els textos del Veda ('La Saviesa').
Amb el desplaçament dels Aris cap al Ganges (-600) s'inicia una època de més reflexió interior, de més efervescència espiritual, de recerca d'autenticitat més enllà de les pràctiques rituals vèdiques exteriors. És l'època dels Upanixads, paraula que significa assentar-se al costat d'algú; el deixeble, assegut al costat del mestre espiritual o guru, rep confidencialment una doctrina secreta. Quina és aquesta doctrina secreta?
Tots els humans tenim un destí traçat (samsara), passem d'una existència a una altra ocupant cossos diferents, és a dir, estem integrats en una inacabable roda de reencarnacions. Però és la meva actuació (karman) el que em fa merèixer una o altra existència corporal
El jo o atman (alè, respiració) cerca el trencament d'aquest cicle etern d'existències; un trencament o alliberament (moksa) que arriba només quan el jo s'identifica plenament amb l'essència última de l'univers o Brahman. Aleshores el jo perd la pròpia identitat o individualitat, s'adona que és una guspira del gran foc de l'univers, és a dir, esdevé part de l'Absolut impersonal, de l'única Realitat, de 'Déu' o Brahman.
Els textos del Veda (especialment el Rigveda), els Brahamana, els Upanixads, el poema religiós Bhagavad-Gita ('Cant de l'Altíssim') junt amb el Mahabharata del qual forma part, constitueixen els grans textos o corpus de la tradició hindú.
Siddharta Gautama (-566/-486) era fill d'una rica i influent família. Però a l'edat de 29 anys abandonà tot el seu benestar i inicià una vida d'asceta errant. S'endinsà el en coneixement dels Upanixads i, als 35 anys, aconseguí el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, descobrí el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, és convertí en el Buda, l'Il·luminat. Morí als 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana.
Per què Siddharta abandonà el seu benestar? La llegenda explica que un endeví presagià que es convertiria en un asceta errant. El seu pare, per tal d'evitar-ho, el protegí en la seva confortable mansió oferint-li tota mena de plaers. Però les quatre escapades o sortides de casa el portaren a abandonar la seva còmoda vida.
Quan s'escapà per primera vegada, per la porta de l'est, veient un vell sofrint descobrí la vellesa, no tothom era jove i bell com els que l'envoltaven. En la segona sortida, per la porta del sud, veié una dona malalta: descobrí la malaltia i considerà que la salut era com un somni fugisser. Escapant-se per la porta de l'oest, descobrí la mort al veure que portaven un cadàver a la pira funerària: la vida s'escola inesperadament. En la seva quarta i darrera sortida, per la porta del nord, veié un asceta o monjo que captava, amb una túnica color safrà, tranquil i irradiant serenitat i felicitat. El camí de l'asceta va esdevenir el seu camí.
El punt de partença de la inquietud de Buda no és gens teòric, és la constatació del dolor, del sofriment i de la mort, en una paraula, de la insatisfacció, com a constant en la vida quotidiana dels homes. La insatisfacció és inseparable de la vida: sempre esperem alguna cosa més.
Dels Upanixads acceptà les nocions de karman, samsara i moksa, és a dir, la doctrina de l'encadenament de causes i efectes, la reencarnació inevitable; cercà també l'alliberament: el trencament de la cadena de dolors i sofriments. Però Buda rebutja el concepte de Brahman i la possibilitat del jo d'identificar-s'hi. El budisme és, doncs, una religió sense Déu. No existeix cap Absolut, tot és canvi i transformació, no hi ha res permanent ni a l'exterior (Brahman) ni a l'interior (Atman).
Després de la il·luminació, Buda inicià la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa i constitueix el nucli del budisme.
Primera noble veritat: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, d'insatisfacció, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi; tot és essencialment fugisser.
Segona noble veritat: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió. Ens percebem, erròniament, separats del món i de l'altre: en conflicte.
Tercera noble veritat: el sofriment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desitjos i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. S'acaba la insatisfacció quan es torna a un estat d'harmonia i identificació amb el tot. És el nirvana.
Quarta noble veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos; qui el segueix s'apropa a l'il·luminació. Són els següents: 1. Coneixement recte de les quatre veritats; 2. Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges…; 3. Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment; 4. Acció recta: bona conducta moral; 5. Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal; 6. Esforç recte: fomentar tendències bones; 7. Pensament recte: no cedir als desitjos; 8. Concentració recta: meditació.
Formar part d'una comunitat budista, amb monjos i monges mendicats, implica acceptar cinc preceptes fonamentals i cinc regles. Són com els deu manaments de la comunitat o sangha.
Els cinc preceptes són: no matar o destruir vida; no robar; portar una vida casta; no mentir; no beure begudes alcohòliques. Les cinc regles: menjar només a les hores establertes; no participar en danses, cants, espectacles o activitats frívoles; no embellir el propi cos amb joies o ornaments semblants; no fer servir llits o seients alts i sumptuosos; no acceptar ni plata, ni or, ni diners.
| 0.809581 |
curate
|
{"id": 0.0027178528962119924, "ca": 0.9678953626634959, "es": 0.013928996093086461, "pt": 0.008323424494649227, "nl": 0.007134363852556481}
|
http://www.xtec.cat/~lvallmaj/temple/buda.htm
|
mc4_ca_20230418_6_446862
|
ALTERVAC ha subministrat set equips COMSYS de la sèrie 100 que proporcionen una autonomia de 16 hores per l’alimentació dels nodes WIFI, aquests nodes no disposen de la possibilitat de connexió elèctrica durant el dia, pel que els equips COMSYS els hi subministren l’energia necessària pel funcionament diürn i a la nit, connectats a la xarxa de l’enllumenat públic, carreguen les bateries, a més de proporcionar l’energia necessària pel normal funcionament del sistema.
| 0.80676 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://altervac.com/ca/noticies/4/11
|
oscar-2301_ca_20230418_8_116754
|
Segons relaten avui el Diari de Girona i el 9 Esportiu, la Unió Esportiva Llagostera va denunciar ahir un nou robatori al Municipal. Els lladres, que varen entrar diumenge a la nit, es van endur ampolles, paneres nadalenques i altres regals que el club tenia preparats per la propera quina del 28 de desembre.
No és la primera vegada que entren a robar a les instal·lacions del Municipal, i el club expressa el seu malestar per la manca de seguretat que aquestes presenten.
Publicat a Notícies
Llegir més ...
Dissabte, 21 Setembre 2013 07:32
Detinguts a Llagostera tres lladres
Els Mossos d'Esquadra han resolt dos robatoris en cases de Llagostera i han detingut tres joves, veïns de la població i delinqüents habituals. En un dels robatoris, dos lladres de 19 i 23 anys van coaccionar i amenaçar un jove de 15 anys per intentar treure-li informació sobre quins objectes de valor té el seu oncle a casa seva. El van tirar a terra i el van amenaçar amb un esprai. Aquella mateixa nit, hi va haver un robatori a casa l'oncle del menor. Segons ha transcendit els lladres es van endur un portàtil una antena parabòlica, unes arracades d'or i una maleta. Gràcies a la Policia Local de Llagostera, els Mossos d'Esquadra han pogut detenir els dos sospitosos. L’altre robatori va tenir lloc a la urbanització Selva Brava. Els detinguts van passar a disposició judicial aquest dijous i van quedar en llibertat provisional per un delicte de robatori amb força a l'interior de domicili.
Publicat a Notícies
Llegir més ...
Dimarts, 11 Juny 2013 07:39
La policia incrementa la vigilància a Llagostera
Que l'exterior dels habitatges estigui ben il·luminat, que les portes estiguin sempre ben tancades o que abans d'obrir se sàpiga amb qui s'està tractant. Aquests són alguns dels consells que estan donant en els darrers dies les patrulles mixtes de la Policia Local de Llagostera i els Mossos d'Esquadra, que han incrementat la vigilància a comerços, habitatges i cases aïllades del municipi després que hi hagi hagut dos assalts violents en menys de dues setmanes. El Diari de Girona avui se'n fa ressò.
Publicat a Notícies
Llegir més ...
Divendres, 26 abril 2013 07:45
'Equipo de investigación' a Llagostera
Un equip de reporters del programa “Equipo de investigación” de la cadena privada la Sexta fa dos dies que està enregistrant imatges i entrevistes a diverses poblacions gironines, entre elles Llagostera. Durant tot el dia d’ahir van acompanyar a la Policia Local i als Mossos d’Esquadra en diversos operatius de vigilància al terme municipal de Llagostera. El programa es centre en la problemàtica generada durant els darrers mesos pels robatoris en masies i urbanitzacions i en la seguretat pública i privada. El programa s’emetrà properament.
Publicat a Notícies
Llegir més ...
Dijous, 14 Febrer 2013 21:25
Policia local i Mossos vetllen per la seguretat a Llagostera
El novembre de l’any passat es disparaven totes les alarmes pel robatori amb força que va acabar amb la vida del president de la patronal FOEG, Jordi Comas a casa seva, a Platja d’Aro. Des de llavors, i degut a la situació de crisi actual, cada vegada se senten més casos de robatoris, molts amb força, com el que van patir els propietaris del Mas Mundo el passat mes de desembre. El Poll TV amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, la Policia Municipal i l’Ajuntament de Llagostera us ofereix aquest reportatge per explicar-vos les mesures que s’estan prenent per frenar aquesta onada de robatoris.
Publicat a Reportatges
Llegir més ...
Dijous, 24 Gener 2013 22:22
Interior activa en fase d'alerta el Programa Operatiu Específic d'Habitatge a tot el país
El departament d’Interior ha elevat a Nivell 1 el POE d’Habitatge, a tot Catalunya, arran dels últims episodis d’assalts violents viscuts al territori. Aquests POE, que s’havia activat únicament a nivell regional, s’ha elevat ara a nivell nacional per “esmenar més recursos i poder coordinar millor les tasques policials dels diferents cossos operatius”.
Així ho ha afirmat el conseller Espadaler, a la reunió de la Junta Local de Seguretat de Castell- Platja d’Aro, celebrada aquest dilluns i presidida pel seu alcalde, Joan Giraut.
“Som conscients que l’onada de robatoris preocupa a la ciutadania, i no ho volem menystenir i per això, en cap moment, el Govern de Catalunya a través del departament d’Interior i concretament del Cos de Mossos d’Esquadra i les Policies Locals ha baixat la guàrdia” ha dit Espadaler.
El nombre de robatoris i /o intimidació a tot Catalunya l’any 2012 va ser de 567. Això representa un 6,58% més que el 2011, en que hi van haver 532. Dels 567, 54 es van produir a les comarques gironines, el que representa menys del 10% de tot el territori. Pel que fa als índex de resolució, durant el 2012 van ser del 60%.
Així mateix, en menys d’una setmana, s’han fet 24 detencions en relació a robatoris amb força a domicilis. “Aquestes detencions són fruit de l’extraordinari treball policial que s’ha fet”, ha destacat el conseller. “Estem començant a recollir els fruits d’una feina ben feta per part de tots els operatius policials”, ha afegit.
El conseller ha posat l’accent en la coordinació policial i ha destacat la importància d’informar la ciutadania per tal de traslladar-los una major percepció de seguretat.
Per la seva banda, l’alcalde que ha agraït la presència del conseller en aquesta Junta, ha valorat molt positivament la reunió dient “que s’ha anat molt directe al moll del l’os, cadascú amb la seva part i sumant esforços entre l’àmbit municipal i el Govern de la Generalitat”.
La reunió també ha comptat amb l’assistència del delegat del Govern a Girona, Eudald Casadesús; el director general d’Administració de Seguretat, Andreu J. Martínez, el director dels Serveis Territorials del Departament d’Interior a Girona, Albert Ballesta i el comissari Joaquim Belenguer, cap de la Regió Policial Girona, entre d’altres autoritats.
Publicat a Notícies
Llegir més ...
Mapa Web
Notícies
Portada
ACTIVITATs
Música
Teatre
Festes
Esports
Fútbol
Bàsquet
Handbol
Patinatge
ALTRes
Fets i Gent
Meteorologia
Agenda
Memòries
Canal Ajuntament
ELPOLLTV
Portada
Avís Legal
Condicions d'Ús
Anuncia't
FAQ
Crèdits
Contacte amb nosaltres
Top
Skip to content
Copyright © 2022 ELPOLLTV. Tots els drets reservats. Designed by JoomlArt.com. Joomla! és programari lliure, alliberat sota la GNU General Public License.
| 0.664361 |
curate
|
{"ca": 0.9419642857142857, "fr": 0.00510204081632653, "en": 0.023278061224489797, "es": 0.017857142857142856, "pt": 0.0012755102040816326, "sv": 0.0027104591836734694, "da": 0.0011160714285714285, "de": 0.0009566326530612245, "it": 0.003985969387755102, "pl": 0.0012755102040816326, "ja": 0.00047831632653061223}
|
http://www.elpolltv.cat/index.php?option=com_k2&view=itemlist&task=tag&tag=robatoris&Itemid=673
|
mc4_ca_20230418_17_13857
|
Treballa amb nosaltres - Villart logístic
Call Us: 34 973445566 Siguenos L'empresaEns avalenFlotaHSEQNostres dadesMercats Pàgina d'inici → Treballa amb nosaltres Treballa amb nosaltres
Villart logístic per al procés de selecció és vital. Estem buscant candidats que caben perfectament a la posició demandada. Professional el seu perfil personal i interessos de les empreses, s'ajusten nostres filosofia de treball i llest per assolir els objectius establerts.
Joves, amb vocació comercial, que tenen interès en el món del transport i la Logística Internacionalcomunicatives, jugadors d'equip, amb capacitat de negociar i no de llengües. Aquest és el perfil de candidat de Villart logístic.
D'altra banda, tenim un especial interès en perfils especialitzats en la sector marítim, així que si vostè compleix aquest requisit, no dubteu en contactar amb nosaltres.
Si vostè se senti identificat / amb aquest perfil i estàs disposat / al repte que ens proposa, Envia'ns el teu CV i ens posarem en contacte amb vostè tan aviat com sigui possible.
Si estàs interessat en treballar amb nosaltres, empleneu el següent formulari:
TransportistesTreballadors
Contacte Tel
S'aixeca d'exportació
Disminueix en importació
Rotacions regulars
Explica'ns breument els següents: nombre tipus de camions i/o càrrega / regular destinacions / ports d'embarcament / nacional o internacional
* Si us plau adjuntar còpia de la targeta de transport i assegurança de mercaderies.
Introduir el que veus:
Entenc i accepto la privacitat condicions expressades al fons d'aquest formulari
Posició desitjada
Auxiliar de trànsit
Importació/exportació comercial
Presentació breu:
Pujada d'arxius. Si us plau esperi.
* Condicions de privacitat* Villart logístic d'acord amb les disposicions de la Llei Orgànica 15/1999, de protecció de dades, informa que les dades personals facilitades a través dels formularis d'aquest lloc web o missatges de correu electrònic, es incloses en una base de dades de client i processar de manera automatitzada. Enviament dels formularis disponibles en aquest lloc web, el remitent presta el consentiment per ser inclòs en l'esmentat fitxer. El propòsit de la base de dades és servir com a suport d'informació a la fiscal, administrativa, gestora comercial i comptable. Si ho desitgeu, podeu contactar amb Villart logístic domiciliat en el 62 C/Barcelona, principal 25600 Balaguer (Lleida) per exercir els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició.
Una vegada que hagin superat les proves de selecció i un en el nostre equip bat, vostè rebrà:
Nivell bàsic de formació teòrica: Inicialment es una introducció bàsica a tot, des de diferents sistemes de qualitat, vehicle tipus, tipus de càrregues, procediments, instruccions per a la feina fins a tota la gestió de documents que aprofundint la gestió d'aplicacions de programari que utilitzava en el seu dia a dia.
Pràctica d'entrenament intermedi: Perquè anar assumint els rols de l'entrada, així com les responsabilitats associades al lloc que correspongui i per facilitar l'adaptació al lloc de treball, serà t'ensenyem una formació conducció totes les eines i tindrà els primers contactes amb clients i proveïdors.
Creixement professional: Quan vostè arribar al nivell mitjà i hagin superat la fase d'adaptació al càrrec corresponent, impartiran les noves agendes en altres funcions i procediments amb tothom a la plantilla, per tal de millorar, aprendre, descobrir i reciclar contínuament i professionalment.
Villart logístic és sempre buscant professionals del sector pot o vol ser seguint la nostra filosofia de treball i capaç de treballar sota el nostre sistema de qualitat.
| 0.82042 |
curate
|
{"ca": 0.9900138696255201, "es": 0.0049930651872399446, "it": 0.0049930651872399446}
|
http://villartlogistic.com/trabaja-con-nosotros?lang=ca
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_569977
|
Jordi Pesarrodona ha deixat la militància a Esquerra Republicana i les seves paraules no traspuen ni derrota ni ressentiment. Tot al contrari. Té clar per què ho ha fet i ho explica amb claredat. Encara té més clar què vol fer. El seu discurs és transparent: ‘Sembla que es traeix l’esperit de l’1-O’. Està convençut que tard o d’hora el moviment independentista trobarà una finestra d’oportunitat que li permetrà guanyar. Però no confia en l’aire del cel. Creu que la desobediència és la clau de volta. I per això matisa: ‘La lluita no violenta i pacífica només triomfa si no s’atura.’ I remarca el ‘no s’atura’. Per això fa una crítica explícita al Tsunami com ningú l’havia fet abans. És partidari de la unitat, però no abstracta, sinó que invoca els ‘lliristes’ i defensa ‘els d’Urquinaona’. No té línia de partit, fa política.—Al setembre ja havíeu deixat els càrrecs polítics amb ERC, en desacord amb el partit. Ara us heu donat de baixa. Què ha canviat per fer aquest pas? —Va ser el cap de setmana, quan vaig veure el pacte al qual havia arribat ERC amb el PSOE d’abstenir-se a canvi de pràcticament res, perquè ja es veu que tot és foc d’encenalls. ERC claudica constantment a canvi d’una taula de diàleg que no acaba d’arribar mai, a canvi d’una gestió de competències que no acaben d’arribar, a canvi d’una renda mínima universal que no arribarà fins al 2021. Veig que ERC no va a buscar la independència sinó que pensa a gestionar l’autonomia. Hi estic absolutament en desacord. Molts ens vàrem creure que anàvem cap a la independència i ens vàrem creure l’1-O. Hi vàrem deixar la pell i ho vàrem donar tot. Sembla que es traeixi l’esperit de l’1-O.—Dieu que us heu sentit poc acompanyats. Fins i tot, sol. Podríeu desenvolupar aquesta sensació? —Em vaig sentir sol en la protesta clown, la que vaig fer el 20-S, i que m’ha portat a ser una persona més coneguda. També és la protesta que ha fet que la Guàrdia Civil em persegueixi. Allà em vaig sentir molt poc acompanyat, com si ERC no reconegués la protesta com una protesta vinculada amb ells; com si hagués anat per lliure. A mi això em disgustava molt. Ho notava cada cop que havia d’anar a declarar. Quan declarava algun batlle o algun diputat d’ERC, hi anaven els alts càrrecs. I amb mi sempre venia la gent de segona o tercera fila. I no m’equivocava quan tenia aquesta sensació. Mai no van donar suport a l’acte simbòlic que vaig fer, un gest que s’ha fet arreu davant qualsevol bogeria humana. Cap suport de la gent d’ERC, ni un sol escrit a favor. I això em va molestar una mica. Vaig pensar que no combregaven amb les protestes clown, amb les accions no violentes.—Aquesta solitud també la vau sentir quan us van investigar per desobediència per haver participat en el referèndum del Primer d’Octubre de 2017? —No. Quan es tractava d’un càrrec de desobediència greu com a regidor a l’ajuntament, em van proporcionar advocats, oferiments especials, de tot. És una gran diferència. Com a polític d’ERC, tot el suport que calgués. Però una protesta dins la desobediència no violenta, no la van reconèixer. Crec que és una de les protestes més blanques que s’han fet mai i que posen en qüestió un cos armat. I tot això, mira, m’ha portat a tres anys d’absoluta persecució per part de la Guàrdia Civil com del poder judicial espanyol. És tremend.—‘Esperem tornar-nos a guanyar la seva confiança’, deia de la vostra baixa Marta Vilalta. Què hauria de fer el partit perquè això passés? —Quan vaig deixar tots els càrrecs d’ERC, vaig donar molt suport al Col·lectiu 1 d’Octubre. Creia fermament que des de dins el partit no calia estripar carnets, i des de la base, intentar que l’aparell canviés una mica, perquè és un partit assembleari. De fet, vam aconseguir que no es renunciés a la unilateralitat. Després hem sentit declaracions del senyor Joan Tardà dient que ERC no vol la unilateralitat. Per tant, no diuen la veritat sobre el que havíem quedat. Tiren pel dret. I això és el que em disgusta i no vull formar part del partit que diu unes coses i en fa unes altres. Això sap greu.—La unilateralitat que demaneu, ara mateix cap partit no la posa en pràctica. —No, per això em sento orfe de tots els partits. Jo sóc militant de base, del carrer. Amb qui m’identifico més és amb els CDR, perquè ni amb Òmnium ni l’ANC tampoc no m’hi identifico.—Algun partit us ha temptejat? —No, però sí que he de dir que sóc una mica impulsor de la plataforma Independentistes d’Esquerra. Són votants d’esquerres de tots els partits, de la CUP al PSUC passant per militant històrics de partits que ja no existeixen. Gent que creu en la unitat estratègica de l’independentisme, i no parlo de llista única, sinó d’un full de ruta clar. Des de l’1-O, i més encara des del 3-O, penso que hem d’anar a totes i tots els partits sobiranistes i independentistes s’havien d’unir darrere l’objectiu de la independència. Primer, la independència, i després, ja hi haurà les diferències que hi ha d’haver programàtiques pròpies de partit. I això no es fa. I la gent ho demana molt. Intento trepitjar molt el carrer, i veus que la gent demana la unitat. I això ho vaig reclamar dins del partit. I no em van donar mai una resposta clara. ‘Deixa fer l’estratègia de partit que ja sabem cap on anem, tranquil’. I no es pot anar així, s’ha de dir la veritat.—Ho vau dir a Junqueras? —Jo sóc molt a prop dels Lledoners, perquè visc a Sant Joan de Vilatorrada, i he tingut l’oportunitat d’entrar-hi unes quantes vegades. Vaig poder parlar amb en Junqueras. Li vaig dir que la gent demanava unitat i esperava que els adrecés algunes paraules. ‘No, no, Jordi, la línia del partit i prou’. A mi em va sorprendre molt desagradablement. Jo li vaig dir de fer una carta per a la gent que venia. Llegeixes una carta d’en Junqueras al pla dels Lledoners i la gent es posa a plorar i se’ls posa a la butxaca. M’ho van fer en Turull, en Sànchez i en Cuixart. A la gent li agrada perquè vol saber que els té a prop. Però ell no va voler, només em deia que se seguís la línia de partit.—La militància en un partit es converteix en una obediència immòbil a les directrius i el relat de la formació? —ERC sempre havia escoltat molt la militància. Per això he fet aquest pas. No sabria dir en quin moment han deixat d’escoltar-nos. Però ho han fet, i han tirat pel dret. I a vegades veus que unes coses que diuen dirigents dels partits, les contradiuen uns altres. La política que es fa a Madrid no és ben bé la que es fa a Catalunya. No hi trobo explicació, per això vaig deixar tots aquests càrrecs.—Què us agradaria que passés? Com enfocaríeu la culminació del procés? —Això només ho farem la gent de base. Ens toca mobilitzar-nos, però no ens toca seguir les directrius de ja sabem qui.—Qui? —El Tsunami ha estat com un fracàs. El Tsunami és una gran trampa perquè fa la sensació que va llançar una pila de gent a l’escorxador. Quan vam anar directament cap a l’aeroport, estàvem disposats a quedar-nos-hi les hores i els dies que calgués. I de cop es va desactivar. I a la Jonquera, que també estàvem disposats a continuar, de cop i volta, es va desactivar. Llavors es va tornar a activar a Salt i es va tornar a desactivar. I el dia del Barça, ja ni t’ho explico… Qui hi ha darrere aquestes directrius, que no sabem qui és, no és ferm. I la lluita no violenta i pacífica només triomfa si no s’atura. La mobilització constant ha de ser com un gota a gota, i era possible, perquè vam veure com la gent s’ho creia i hi estava disposada.—Però us veig optimista. —A estones… Sempre veig el got mig ple. Tot això que ha passat no ha passat per no res. Estic convençut que les coses ja han començat a canviar. Mireu què passa als Estats Units. Però com que som tan endins del canvi, no ens n’adonem. I els canvis mai no són immediats. I els poders fàctics, no sols els governants sinó també l’empresarial, ho saben. És un imperi que va caient. Mireu amb la covid-19. Es podrà jugar a futbol, anar amb avió, però amb la cultura, unes mesures de seguretat màximes que són inabastables. Volen entreteniment i que la gent no pensi i, així, tenir-nos distrets. Però això se’ls acaba i als carrers cada cop hi ha més contestació.—Acotant l’òptica a Catalunya, el moviment independentista va tenir un referèndum com a objectiu. Després, una resposta a la sentència. Ara sembla que no n’hi hagi cap. Què pot unir la base? —Sí, és el desencís principal de la gent amb qui parlo. Aquí torno al got mig ple. Sempre dic que ens arribarà una finestreta d’oportunitat. I ens hi hem d’agafar. Estic convençut que ens arribarà. Si em demaneu quina, no us sé respondre, però hi serà.—Diumenge a la tarda, uns coneguts van anar als Lledoners. Heu estat una de les persones que més ha treballat per aquest suport. Ahir hi va haver la primera concentració al Puig de les Basses. Als Lledoners n’hi haurà més o s’han acabat? —No, però tot allò que fèiem els diumenges de Música per la Llibertat va passar a fer-se de manera confinada. I com que encara no s’ha arribat a una fase en què pugui haver-hi una concentració d’unes quatre-centes persones, vam decidir de no fer-ho. No volíem jugar-nos-la i que vingués un desplegament de la Guàrdia Civil, que no seria la primera vegada, o fins i tot dels Mossos, i comencessin a identificar persones que anessin de manera il·legal als Lledoners. Perquè l’únic dia que vam intentar de fer una cosa amb més de deu persones, algú ho va denunciar. Mireu, que com a imputat, ja tant me fa tot, però no vull que a altres persones els fotin la vida enlaire per una ximpleria.—Així doncs, quan hi tornareu? —Doncs el primer diumenge de la fase 3. És més, en Joan Bonanit va començar ahir. Però no és res oficial. La gent hi va esporàdicament, fan uns crits i marxen. De moment, es fa tot de manera individual precisament per això, per anar amb precaució, perquè no pot haver-hi més de deu persones juntes. I els primers de casa són els que et fan males jugades. Poden venir els Mossos, identificar-te, i apa. Sap greu, perquè són gent que només hi van per donar mostres de solidaritat. Els ‘lliristes’, que en diuen.—Els ‘lliristes’, els de cap paper a terra. —Sí, els independentistes d’anar a donar suport als presos, fer les performances de l’Onze de Setembre… Jo crec que tota aquesta gent ens fa molta falta perquè a l’hora de votar sempre hi són i a l’hora de mobilitzar-se, també. Calen, les accions ‘lliristes’. I les altres, també. Per exemple, els d’Urquinaona. Sempre els he defensat. Quan molts els criticaven, fins i tot el meu partit, i d’aquí ve una mica el focus de discrepància… Ostres, per què els joves no poden anar amb la cara tapada i crear aldarulls? Primera, no van crear-los ells, els aldarulls. I segona, s’han de protegir. Si jo hi tingués un fill, li demanaria que anés amb un fulard i que només se li veiessin els ulls. Si t’identifiquen amb vint anys, t’arruïnen tota la vida.—Havíeu de ser jutjat per desobediència greu el 31 de març. Us n’han dit res? —Em van ajornar el judici, de moment no tinc data.—Voldríeu dir res més? —S’ha de ser molt honest amb tot. A més, vull afegir que hem d’aprendre a escoltar tothom. Sóc partidari de dialogar. Dialogar sí, però començar ara i des del primer moment. Segurament, dialogant tothom haurà de fer concessions, però és que a l’altra banda no ho han fet mai, això, ni es veu. Per això em converteixo en un defensor de la unilateralitat. Asseguem-nos i parlem-ne, des del diàleg sempre surten les coses. Deixeu-me posar també l’exemple que els anglosaxons, que en saben molt, diuen que tot és teu fins que no poden lluitar contra la independència dels territoris ocupats perquè la situació els ha superat. I aleshores els aconsegueixen convèncer que quedin, com a mínim, sota la gran reina d’Anglaterra. En canvi, aquí l’esperit no espanyol, sinó castellà, que per mi això és la Gran Castella, prefereixen que sigui abans trencada que desunida. Això ho destrossa tot. Hi ha gent fantàstica a tota la península, però aquest orgull… Tinc una anècdota molt curiosa.—… —Tenia un gran amic, que va deixar de ser-ho durant uns mesos, un noi que treballa a l’Ajuntament de Burgos, que em va enviar un missatge dient-me que no es creia el que jo feia contra la pàtria. Mesos després vam coincidir a Sitges en un acte i va voler parlar amb mi i demanar-me perdó. Em va dir que s’havia adonat d’on venia el problema, que nosaltres, els catalans, teníem una gamma de colors amb el mar, però ells a Castella només tenien la Meseta i això els feia cecs. Que aquest orgull els mataria i que estava segur que ho perdrien tot. Això es diu la gravetat castellana, i vaig preguntar-li què era i em va dir que mirés el Quixot. Tinc grans amics i grans enemics per tot Espanya.https://www.vilaweb.cat/noticies/jordi-pesarrodona-el-tsunami-es-una-gran-trampa/
De fa un mes. És una llàstima que *cap* mitjà català hagi trobat un minutet per entrevistar-los.https://t.co/fTQ6ainrnj— Lluís Pérez Lozano Francesca) June 6, 2020
I tu més. Política d'alçada.
No, la política d'alçada és tirar merda contra la gent que està a la presó i no pot replicar.
si cada setmana escriu a la vanguardia o al periodico, entrevistes per carta a la radio o tv dient botiflerades.el teu missatge dels altres botiflers no ve a tomb.
| 0.791922 |
curate
|
{"ca": 0.9593246354566385, "es": 0.020644666155026862, "fr": 0.005295471987720644, "en": 0.0003069838833461243, "hu": 0.001918649270913277, "pt": 0.0031465848042977742, "nl": 0.003683806600153492, "it": 0.004374520337682272, "ds": 0.0013046815042210285}
| |
macocu_ca_20230731_9_309350
|
Cercador
Cerca
Turisme
4a Marxa de Tardor del Baix Set - 2020 Activitat de senderisme no competitiu organitzada pels ajuntaments de Sudanell i Montoliu de Lleida anualment https://montoliulleida.ddl.net/turisme-1/marxa-de-rdor-del-baix-set/la-marxa-de-tardor-del-baix-set https://montoliulleida.ddl.net/@@site-logo/logo.png
La marxa de 2019 compta amb quatre recorreguts que són coincidents en el seu tram inicial i final.
| 0.570073 |
curate
|
{"es": 0.019138755980861243, "it": 0.011961722488038277, "fr": 0.01674641148325359, "ca": 0.9521531100478469}
| |
macocu_ca_20230731_10_345444
|
Millores en el sanejament de la Roca de Malvet
Segons Informa El Punt Avui Tres empreses estan executant les obres per dotar diversos carrers de la urbanització de la Roca de Malvet, a Santa Cristina d’Aro, de xarxa de clavegueram per canalitzar les aigües pluvials. L’alcalde, Josep Llensa, explica que, de passada, els treballs serviran per refer el ferm d’un tram de carrer que havia quedat malmès per l’efecte de la baixada incontrolada de l’aigua de pluges torrencials. En conjunt, les obres tenen un pressupost d’uns 300.000 euros, dos terços dels quals subvencionats pel Consorci de la Costa Brava, i s’han repartit entre contractistes amb seu al municipi –Aglomerats Girona, Massachs i Excavacions Tura–. La previsió és que el nou sistema de sanejament estigui enllestit a principis de juny.
Millores en el sanejament de la Roca de Malvet added by Redacció on 16/05/2013 View all posts by Redacció →
| 0.82978 |
curate
|
{"es": 0.050997782705099776, "ca": 0.9490022172949002}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_574573
|
Hem estat uns suïcidesUna de les característiques de determinats membres de l’anterior govern, el del tripartit, és l’absoluta falta de vergonya. Són, com bé descriu la paraula, uns pocavergonyes. En certa manera recorden el senyor Ruiz Mateos, a qui les seves pífies no l’impedeixen anar pel món orgullós, com si res. No es pot haver portat la Generalitat a la penosa situació actual i fer declaracions pels mitjans de comunicació donant lliçons.En aquest sentit m’ha indignat la intervenció de la que va ser consellera de salut, la senyora Marina Geli. Parla des de la palestra, alliçonant sobre coses sobre les que ha demostrat una absoluta irresponsabilitat. Doncs bé, com que aquests bípedes mai seran processats, i són pocs els que es dediquen a fer-los memòria, he optat per posar un exemple que conec bé. Un cas on queda de manifest com aquesta gent va llençar els diners del contribuent amb un menyspreu i un orgull dignes de càstig.Hi ha un poble de Catalunya que té uns 600 habitants. Molts d’ells censats al poble, però que només hi van el cap de setmana. Els parlo d’una vila de població molt dispersa. Vull dir que, per fer qualsevol cosa, has d’agafar el cotxe ja que al centre hi viuen només unes poques desenes de persones. De fet, només hi ha una botigueta on, per cert, no hi trobes mai res del que has de menester. Aquest poblet té un altre poble veí a tocar, a quatre quilòmetres de distància (segons Google Maps a 4,4 km amb una durada de viatge en cotxe de 7 minuts). Aquest altre poble compta amb un CAP complet.Doncs bé, un dia, ves per on, l’ajuntament d’aquest poblet petit es va llevar amb el desig de tenir metge. No n’hi havia prou amb el CAP situat a 4,4 quilòmetres. No. Volien metge propi, què carall! O sigui que aquest ajuntament es va dedicar a empastifar el cap de la gent pel mètode típic del mediterranisme més tronat: “nosaltres també en tenim dret”. Practicant el típic populisme municipal, l’ajuntament va dir-li al Departament de Salut que el consistori posava a disposició el local per fer les visites. El Departament de Salut va respondre que sí, que gràcies. Però que el local calia adequar-lo per complir amb les normes: llitera, ventilació, equipament, etc. Tot plegat, 60.000 euros que el Departament de Salut va dir que posava ell. Desconec si finalment l’Ajuntament va haver de posar alguna quantitat addicional. Però el cost mínim van ser 60.000 euros. Ep, els parlo d’un local on, per arribar-hi, el 95% de la població ha d’agafar el cotxe (recordo que a 4,4 km hi ha un CAP).I tot per a què? Doncs per un servei d’un metge que passava una hora (1 h) a la setmana a fer visites. Oi que sembla de país de tarats? Doncs sí. Perquè ho som. Durant la resta de la setmana que no hi havia metge (167 hores), si et posaves malalt anaves al CAP (que, recordo un cop més, està a només 7 minuts de cotxe). Però si queia la coincidència de posar-te malalt un dilluns de 9 a 10 del matí (i el metge era puntual, que mai no ho era) et podies visitar al poble. Que bé no? Ah, m’oblidava. Aquesta animalada (aquesta llençada dels meus diners de contribuent pel clavegueram del populisme) la va venir a inaugurar la, aleshores, consellera Geli en persona. De veritat senyora Geli no recorda vostè com ha ajudat personalment a enfonsar econòmicament el nostre país?Per sort, malgrat la resistència numantina de l’ajuntament (de CiU! ), aquest servei de metge ha estat ara eliminat. Que roïns, no, aquests que ara governen? Clar que enderrocar el poliesportiu d’aquest poble de 600 habitants, i que va costar-li a Generalitat del tripartit 800.000 euros, seria una altra història. Però no quedaria bé. Millor que romangui com un enorme monument a un país que, durant massa anys, va decidir suïcidar-se i encara no n’ha pres consciència.http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2396/hem/estat/suicides
CIU no ens enganya, ni tampoc els seus mitjans de propaganda. Que el tripartit va fer una mala gestió si, que va tirar molta pasta,si. Però les retallades tenen només un nom: capital privat. I si, el tripartit amb totes les seves malversacions de pasta també només tenia un nom: capital privat. Sempre, sempre és el mateix, només canvia que uns són més amics que altres dels qui governen.Prou d'enganys! que estan fent? perquè retallar sanitat i educació?doncs perquè suposen un pastís força suculent per les empreses privades, ara que ja no es pot invertir amb totxo, en comptes de Invertir amb I+D que és el que fa evolucionar un país, doncs no, busquen una altre vegada el diner fàcil, invertir amb el que ja està fet. Com ho fan, doncs amb un govern còmplice que el que fa serà primer desvalorar la competència i segon introduir-los dins de la competència. Així es com funciona el nostre país, ple d'una colla d'empresaris dropos que l'únic que saben o veuen són diners fàcils.I als que digueu que no es podia fer res més respecte al crisi, com es que no s'aposta de forma clara per perseguir el frau? amb la meitat de diner negre que volta per Catalunya, si la meitat! es podria parar totes les retalles, us imagineu que es podria fer amb l'altre meitat? Però clar no perseguirem l'economia submergida, que també és un altre gran pastís per tota aquesta colla de lladres que porten les "nostres" empreses.
I als que digueu que no es podia fer res més respecte al crisi, com es que no s'aposta de forma clara per perseguir el frau? amb la meitat de diner negre que volta per Catalunya, si la meitat! es podria parar totes les retalles, us imagineu que es podria fer amb l'altre meitat? Però clar no perseguirem l'economia submergida, que també és un altre gran pastís per tota aquesta colla de lladres que porten les "nostres" empreses. El frau el persegueix Hisenda, i que jo sàpiga la Generalitat no té cap tipus de competència al respecte.
per tant en comptes d'anar cedint a totes les exigències, potser que exigim nosaltres,no? si no es pot ser més covard i més mesell mare meva!! mai un govern de la generalitat no ho tenia tant fàcil per treballar cap a la independència: la crisi, retallades "obligatòries", frau... moltes raons per convença al poble català cap a on hem d'anar i tenen una plataforma perfecte per fer-ho que és al Generalitat, si no ho fan es perquè no volen i per tant, perquè no son independentistes, segurament perquè estan lligats a "altres" interessos.
| 0.763602 |
curate
|
{"ca": 0.9955385595920969, "en": 0.0004780114722753346, "pt": 0.0015933715742511153, "ia": 0.0023900573613766726}
| |
macocu_ca_20230731_9_337367
|
BLOC Territoris Creatius
Llibreria de la Rambla, 19 de març de 2010, 20 hores
Principalment, es llegiran relats dels darrers reculls de l'autor, El vertigen del trapezista i Una sortida digna.
Per commemorar aquest Dia Mundial de la Poesia també s'ha editat un opuscle amb un poema en català escrit expressament pel poeta lleidatà Jordi Pàmias i traduït a una vintena de llengües (alemany, anglès, àrab, armeni, basc, castellà, coreà, francès, hebreu, hindi, ioruba, italià, mandarí, noruec, occità, portuguès, quítxua, romanès, rus i txec). Aquest opuscle serà distribuït massivament a les àrees de servei de les autopistes, gràcies a la col·laboració del Servei Català de Trànsit; a les biblioteques de tot el país gràcies a la col·laboració de la subdirecció general de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya i als centres penitenciaris amb la complicitat del Departament de Justícia. També han col·laborat activament en aquesta difusió massiva els Centre per a la Normalització Lingüística, la Secretaria per a la Immigració i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.
Precisament, en els actes que tindran lloc a Reus i Tarragona, abans que els artistes convidats iniciïn els recitals, dos voluntaris i dos aprenents dels centres de Normalització de les dues ciutats llegiran aquest poema de Jordi Pàmias, titulat "La poesia", en català, romanès i anglès.
Neix "Amb gust de lletra"
La Generalitat impulsa Amb gust de lletra, un projecte que vol fomentar l'interès per la literatura entre els infants de les escoles del territori
El nou projecte, que s'emmarca en les accions del Pla de Foment de la Lectura, es farà a 23 escoles de la demarcació de Tarragona
Amb gust de lletra vol acostar els infants a la literatura d'una manera lúdica, a través de la relació que pot mantenir amb la gastronomia, i, així, doncs, apropar-los al fet creatiu mitjançant una activitat quotidiana. És un projecte de funcionament senzill que aconsegueix aquests objectius a partir de la col·laboració de tres escriptores i professores del Camp de Tarragona, Fina Anglès, Montserrat Parra i Noemi Bagés, que han creat textos literaris relacionats directament amb els ingredients d'un berenar, coca amb xocolata, que se servirà als alumnes de les escoles inscrites a l'activitat.
Aquesta iniciativa s'emmarca en les accions del Pla de Foment de la Lectura de la Generalitat, que vol impulsar la lectura com a via fonamental d'accés al coneixement per part de la ciutadania i millorar l'hàbit i la competència lectora en qualsevol suport, promovent especialment la lectura en llengua catalana.
Durant les 47 sessions que es duran a terme en aquestes escoles (d'un màxim de 25 alumnes cadascuna), les escriptores llegiran i explicaran una sèrie de contes i endevinalles a mesura que els nens i les nenes mengin el berenar, que estarà associat als continguts d'aquests textos literaris.
L'activitat està adreçada a nens i nenes de P5 i de 1r de primària de diverses escoles del Tarragonès, Baix Camp, Conca de Barberà i Priorat. El criteri que s'ha seguit a l'hora de triar-ne les escoles destinatàries ha estat el d'oferir-la, en primer lloc, als centres de la demarcació que actualment formen part del projecte d'innovació Biblioteca puntedu; per arribar a completar el nombre d'escoles, en segon lloc, s'ha tingut en compte el criteri territorial. Un total de 1.046 alumnes es beneficiaran de l'organització d'aquest programa.
El pressupost total de l'activitat és de 7.300 euros.
Currículums de les escriptores participants
Fina Anglès Soronellas (l'Aleixar, 1956), és professora de Llengua i literatura catalanes a secundària i a la URV, escriptora i investigadora cultural a les comarques de Tarragona. En el camp de la literatura infantil, és autora de diversos contes, dels llibres de poemes de la Bella Lluna, de cantates musicades i estrenades i ha participat, vinculant literatura i gastronomia, en les iniciatives Lletres a Taula (2004-2005-2007) i La Lletra Petita (2006). Per a més informació, podeu consultar:
Noemi Bagés és professora de secundària de Llengua catalana i literatura (actualment imparteix classes a l'Institut Josep Tapiró de Reus). És l'autora de les novel·les juvenils Perdoni, a quin segle diu que som? (2004), I la mort em parlava (2006) i Rere el mur (2009), publicades, totes tres, per l'editorial Barcanova. També ha col·laborat en l'obra col·lectiva A banda i banda de l'ombra, amb el conte "Septifòbia" (2007). Ha participat, amb la creació de contes infantils, en l'activitat literària Lletres a Taula i ha estat jurat de diversos premis literaris, entre els quals podem trobar el Premi de narrativa curta per internet Tinet i el Premi Apellc jove de narrativa i poesia per a joves. (Per a més informació podeu consultar la pàgina web www.noemibages.cat.)
Montserrat Parra Anento viu a Cambrils i al llarg de gairebé cinc anys ha dirigit el centre infantil d'oci Conta'm un Conte a Cambrils. Ha impartit múltiples tallers i sessions de contes en escoles, centres culturals, biblioteques..., i amb motiu de diversos esdeveniments i programacions, tant per a infants com per a adults.
A la foto: Noemi Bagés, Adam Manyé, Fina Anglès, Vicent Villena i Montse Parra.
Més informació: Rosa Comes Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya a Tarragona rcomesc@territoriscreatius.cat / 977 25 14 71
Amb gust de lletra, un nou programa de foment de la literatura entre els infants Adam Manyé i Vicent Villena presenten Amb gust de lletra, un projecte que vol fomentar l'interès per la literatura entre els infants de les escoles del territori
Els Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació i d'Educació engeguen aquest nou projecte a 23 escoles de la demarcació de Tarragona
Les tres escriptores participants en el programa també assistiran a la roda de premsa per explicar el procés de creació que han seguit a l'hora de fer els textos i l'enfocament que donaran a l'activitat.
Convocatòria Acte >> Presentació del programa AMB GUST DE LLETRA Dia >> Dimecres, 10 de març de 2010 Hora >> 12 hores Lloc >> Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació. C. Major, 14. Tarragona
Més informació: Rosa Comes, Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona (977 25 14 71)
Guió i posada en escena: Albert Mestres i Sofia Fonseca. Actriu: Mireia Chalamanch.
Organitzen: Generalitat de Catalunya-Institució de les Lletres Catalanesi Ajuntament de Tarragona. Col·laboren: Serveis Territorials de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona.
| 0.848238 |
curate
|
{"en": 0.009635974304068522, "ca": 0.983787090853472, "es": 0.006576934842459468}
| |
crawling-populars_ca_20200525_50_19365
|
fornells motor, concessionari Hyundai a Girona, ha posat a disposició dels clubs ciclistes un cotxe Hyundai i30cw d'acompanyament per a les curses.
Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, l'entreteniment i les noves tecnologies.
| 0.742545 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /esports/2017/08/05/cotxe-curses-ciclistes/860480.html
|
crawling-populars_ca_20200525_27_20479
|
Amb bessons la logística és complicada. Quan has acabat de donar el menjar a un, has de començar amb l’altre. Quan has aconseguit adormir-ne un, potser se’t desperta l’altre...
LA PITJOR MARE DEL MÓN
FAMÍLIES... PARLEM-NE
L’EXPLORADOR REPRIMIT
EL PARE QUE ET VA MATRICULAR
HORMONES, GUIX, ETC.
| 0.421112 |
curate
|
{"ca": 0.6083916083916084, "es": 0.15034965034965034, "en": 0.14335664335664336, "fa": 0.0979020979020979}
|
: /familia/entrevista-maternitat-raquel-sans-periodista-diputada_0_2328367152.html
|
mc4_ca_20230418_1_456335
|
Menyspreu oficial a la identitat (Agustí Mas)
Els noms de les persones i els llocs, són la màxima expressió de la identitat. Per tant, voler canviar això o ser maldestres a l’hora de fer servir aquests noms és passar-se per l’arc de triomf el respecte a la identitat
2 min. 05/03/2016 23:30
Aquests dies, el ministeri espanyol de Foment ha col·locat un parell de rètols a l’eix pirinenc, a l’alçada del Pallars Sobirà, que fan mal d’ulls. Un és l’indicador del poble de Gerri de la Sal. I fa mal d’ulls perquè no hi diu 'Gerri' sinó 'Guerri de la Sal'. I això no acaba aquí, perquè n’hi ha un que indica l’espai de Morreres o, millor dit, indica alguna cosa que anomenen 'Morerres'. Tot plegat ha passat poques setmanes després que en ple centre de la capital del Rosselló, n’aparegués un que indicava 'Universitat de Perpigná', just a sota d’un en francès –aquest, ben escrit- que pretenia dir el mateix.
No cal dir que els noms propis, els noms de les persones i els llocs, són la màxima expressió de la identitat. Per tant, voler canviar això o ser maldestres a l’hora de fer servir aquests noms és passar-se per l’arc de triomf el respecte a la identitat. Ja no parlem de traduir o no traduir els noms ni de la forma com de vegades es fa, ja sigui arbitrària o lògica. Parlem de respectar com es diuen les persones, els llocs... El respecte a la identitat d’una gent i d’un territori. I l’autor d’aquesta manca de respecte és l’administració mateixa.
Val a dir que el cartell de 'Perpigná' va durar dos dies perquè es van adonar de l’error i el van retirar. Dels de 'Guerri' i les 'Morerres' no en sabem res. Però tenim un precedent que diu molt: un rètol perpetuat en un túnel, també a la nacional 260, a la Cerdanya, que indica el túnel de Músser però que està escrit 'Musa'. Potser sí que els inspira una musa, a l’hora d’inventar topònims...
| 0.806328 |
curate
|
{"ca": 0.98798470780994, "eo": 0.0032768978700163844, "en": 0.008738394320043691}
|
https://www.ara.cat/firmes/agusti_mas/Menyspreu-oficial-identitat_0_1534046746.html
|
macocu_ca_20230731_7_2088
|
Sou a: Inici / Notícies / 'La millor opció', nova projecció de Cineclub la Seu d'Urgell
Info
Cineclub la Seu d’Urgell, en col·laboració amb el Festival Audiovisual de Joves Creadors dels Pirineus (Ull-nu), projectarà aquest dijous a les deu de la nit, a Cinemes Guiu, el film La millor opció, d’Óscar Pérez.
Koto, un jove saharaui nascut en un camp de refugiats, necessita urgentment un ronyó. La millor opció per rebre'l és la seva mare biològica, a qui no veu des que va ser acollit a Espanya quan encara era un nen. La sobtada arribada de la família és un revés per a en Koto, que veu que no se sent proper al món del qual prové. Allunyat de les creences i costums dels seus pares, el jove haurà enfrontar-se amb els seus orígens per a salvar-se.
La pel·lícula mostra indirectament les conseqüències dramàtiques d'un conflicte internacional irresolt i gairebé oblidat. El Sàhara Occidental va ser una colònia espanyola entre 1936 i 1976. Quan Espanya va abandonar el territori, el Marroc en va agafar el control i va obligar el poble saharauí a fugir al desert, on encara viuen 165.000 persones en camps de refugiats en condicions extremes. Cada any, nens i nenes saharauis viatgen a Espanya per passar els mesos més calorosos en famílies autòctones d'acollida. Així és com el protagonista de la història, Koto, troba la seva mare adoptiva.
Rodatge a les Terres de l'Ebre
L'originalitat del projecte, que està rodat entre Deltebre, Sant Jaume d'Enveja, Amposta i Tortosa, resideix en el fet que es basa en una història real i està interpretada pel protagonista real, Koto Maelainin. Si la situació del poble saharaui s’intueix en el relat, la realitat de les Terres de l’Ebre apareix en tota la seva extensió, un caràcter marcat per la idiosincràsia del territori i per la situació de crisi econòmica dels darrers anys.
Cinefòrum posterior amb el director
El director Oscar Pérez ha realitzat documentals de creació des del 2002. La majoria dels seus treballs han estat exhibits i premiats en festivals de cinema de gran prestigi internacional. El sastre (2007) va obtenir el premi al millor curtmetratge en IDFA (Amsterdam), el premi del públic en Silverdocs (Washington) i el Cinema Eye Honors (Nova York), entre altres. Hollywood talkies (2011) es va estrenar a concurs a La Mostra Internacional de Venècia; El tram final (2014) és un film rodat al Delta de l’Ebre que es va estrenar a IDFA i va guanyar el premi al millor director al Festival de Cinema de Màlaga. La millor opció és el seu primer llargmetratge de ficció.
| 0.850208 |
curate
|
{"ca": 0.9645135566188198, "en": 0.001594896331738437, "es": 0.033891547049441785}
| |
cawac_ca_20200528_4_122399
|
MARAGALL, AMB ELS ‘DEURES’ FETS
Article de Josep Pernau a El Periódico parlant, com no podia ser d’altra manera, de Pasqual Maragall:
El senyor Pasqual Maragall és un president amb data de caducitat. Convocarà eleccions, però ell no s’hi presentarà. S’hauran complert, aproximadament, les tres quartes parts de la legislatura. La notícia es presta a tota classe d’interpretacions. Abundaran les del ja era hora, però no seran menys les que consideraran que és una recompensa merescuda finalitzar un mandat amb els deures acabats i no perquè ho exigeix el calendari. Penso que les legislatures podrien ser per obra realitzada i no per temps transcorregut. Però podria passar que alguns se n’aprofitessin i s’eternitzessin en la realització d’un projecte.
Avança les eleccions, perquè l’objectiu d’un nou Estatut està complert, i no figurarà com a candidat, perquè el poder consumeix, sobretot quan s’endinsa en aspectes inexplorats o que han demostrat ser perillosos quan alguns els han temptejat. Maragall va ser audaç i va avançar pel terreny relliscós d’un nou encaix de Catalunya a Espanya, i, malgrat que comptava amb socis contradictoris, va disposar d’un guia bon coneixedor del terreny, com ha estat el president Zapatero. En aquest sentit, deixa una bona herència al seu successor: declara enterrat el victimisme. L’Estatut converteix en drets el que abans podien ser favors, fruits d’una visió més àmplia d’Espanya que la d’altres, més gasius.
I això, que sembla elemental, ha estat interpretat per part dels apocalíptics com un autèntic atemptat a la integritat d’Espanya. Però al món hi ha una dreta no tan espantadissa i que no ho veu així. Per al Financial Times, el nou Estatut "dóna als catalans més espai per respirar". Maragall ha obert finestres perquè respiréssim millor. ¿Pretendrà Rajoy que declarin inconstitucional l’aire pur?
Quant a marcverges
Em dic Marc Vergés Ros, o simplement Marc. Escric des de Caldes d\'Estrac i sóc politòleg. Si vols conèixer una presentació més extensa, només cal que entris a la categoria Breu Presentació. Aquest és un espai de reflexió, d\'opinió, de diàleg, d\'intercanvi d\'idees, de transmissió de sentiments, d\'informació i de comentaris personals. Et convido a donar-hi una passejada, tot esperant que gaudeixis d\'aquest camí ple de paraules. També desitjo que les teves paraules facin més llarg aquest camí. Gràcies per visitar-me.
| 0.819104 |
curate
|
{"en": 0.020683832840861123, "ca": 0.9409033347403968, "it": 0.020683832840861123, "pt": 0.017728999577880964}
|
http://marcvergesros.blog.cat/2006/06/22/maragall_amb_els_deures_fets/
|
oscar-2301_ca_20230418_1_45527
|
Capítol 7, «Meditacions». El problema dels que teniu estudis és que menyspreeu les vostres llengües. No us agrada enraonar amb la gent normal i corrent. Però de què serveixen els estudis si no pots compartir-los amb la teva pròpia gent?
Article Complet PDF
Autor: Ngugi wa Thiong’o
Secció: La postada dels llibres
Revista d'Igualada 66
Etiquetes: literatura africana
El retorn a casa de Ngugi wa Thiong’o
Ngugi wa Thiong’o és un escriptor nascut a Kenya que ha passat gran part de la seva vida a l’exili. La seva història reflecteix prou bé el curs de la literatura africana, i com la tria de la llengua ha acabat convertint-la en un producte de consum per a occidentals benpensants.
| 0.714426 |
curate
|
{"ca": 0.8913690476190477, "en": 0.028273809523809524, "sw": 0.03571428571428571, "es": 0.044642857142857144}
|
https://www.revistaigualada.cat/mots/literatura-africana/
|
mc4_ca_20230418_11_785556
|
alternativa baix gaià Torredembarra: ALTERNATIVA 235
http://www.muntanyans2no.blogspot.com
3.- ACTIVITATS ABG
Dimecres 13: Reunió a les 21h al Cafè
Dissabte 16: Paradeta a la Festa del Treball per a difondre la campanya contra Muntanyans II.
Dissabte 23: I Fòrum Independentista
4.- NO A LA GUERRA
A l’especial dels 10 anys del Punt al camp de Tarragona surt una foto a la pàgina 22 on sortim els de l’Alternativa portant la pancarta del No a la guerra que vam fer.
L’ABG demana a l’alcalde que iniciï un procés de diàleg amb els veïns del carrer nou per tal d’apropar les diferents postures.
6.- II Fòrum pel Gaià
L’ABG serà present al Fòrum que es farà a Querol el proper dia 30. Us animem a totes les entitats a participar-hi.
7.- Marxa per la Via Verda
El 19 de novembre està prevista la reedició de la marxa que vam fer l’any passat pel cabal ecològic amb una colla d’entitats, ajuntant les diferents lluites de la comarca. Aquest any el punt de trobada serà als 10 ponts de la Riera de Gaià tot reclamant la recuperació de la via morta com a Via Verda. La Sínia, el Gata i l’ABG ja hem iniciat els contactes i convindria ser molts més.
1) “CIU es compromet a reduir els espais de la Xarxa Natura si guanya les eleccions”
2) “Hola , sóc en sergi per si us interessa he penjat unes
quantes fotos de la cercavila de la festa major. Estan
en aquesta direcció http://www.seitofilms.com/cercavila_2006/ Siau! !”
3).........................el proper dissabte 30 de setembre a les 17h., a la Casa del Poble de Querol:
4) GAIÀ FOLK, EN MARXA: http://www.mundofolk.com/BO/grupo/lasibila.asp
| 0.736745 |
curate
|
{"ca": 0.8733205374280231, "en": 0.023672424824056303, "es": 0.1017274472168906, "uk": 0.0012795905310300703}
|
http://alternativabaixgaia.blogspot.com/2006/09/alternativa-235.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_231520
|
Això, voteu per quina opció sentiu ara per ara més afinitat. Espero no haver-me'n deixat gaires
Pel catalanisme transversal; Reagrupament!
| 0.593604 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_9_111628
|
El regidor de Projectes Estratègics, Pepe González, l'alcalde, Ignasi Giménez, i la directora d'El Mirador, Maria Sánchez, durant la roda de premsa en què han fet balanç de l'activitat a El Mirador el 2010
El Mirador Centre de Coneixement va acollir el passat 2010 un total de 671 activitats, organitzades per 38 entitats, entre associacions, partits polítics, empreses i emprenedors, centres de formació, òrgans de participació ciutadana, les regidories i serveis de l’Ajuntament o el propi centre.
Així, el 38% han estat activitats proposades per El Mirador, mentre que el 31% provenien de l’Ajuntament i el 28% s’han dut a terme a proposta de les entitats de la vila. El 3% restant s’ha repartit entre un 2% d’activitats realitzades per partits polítics i un 1% corresponent a activitats d’empreses i emprenedors.
Per espais, 311 de les activitats (un 46%) han tingut lloc a les aules d’El Mirador, mentre que 202 (un 30%) s’han celebrat a l’Espai Sales i els 158 restants (24%) s’han dut a terme a l’Auditori o a la Sala d’Actes.
D’altra banda, des que l’Open Surf va entrar en funcionament el mes de setembre passat, s’han dut a terme 726 préstecs de portàtils, 344 dels quals (un 48%) s’han demandat en horari de tarda. També ha tingut molta demanda l’horari de vespre, en què s’han prestat un total de 314 portàtils (43%), mentre que en horari de matí s’han dut a terme 68 préstecs (9%).
Els nous emprenedors instal·lats a El Mirador oferiran les seves propostes a la ciutadania l’any 2011
L’ocupació d’El Mirador s’ha completat aquest 2010 amb l’adjudicació de 4 dels 5 despatxos disponibles a nous emprenedors del municipi. Com a contrapartida per poder fer ús d’aquests espais, les empreses instal·lades a l’equipament desenvoluparan aquest 2011 la seva proposta d’aportació de coneixement a El Mirador en forma de cursos i conferències gratuïtes.
Així, entre les propostes programades, la ciutadania podrà gaudir de sessions formatives de creació de pàgines web, i de cursos formatius de photoshop, disseny gràfic, maquetació, gràfica publicitària o introducció a la creació publicitària. Altres cursos previstos s’adreçaran a empreses innovadores o de base tecnològiques.
També s’han previst conferències sobre noves accions de comunicació, habilitats directives en termes de comunicació o comunicació estratègica, entre d’altres propostes.
745 hores de formació l’any 2010
Pel que fa a les activitats formatives, l’Ajuntament va programar l’any 2010 745 hores de formació que van comptar amb l’assistència de 421 alumnes. 529 de les hores totals de formació de 2010 s’han concentrat entre els mesos de setembre a desembre a El Mirador i han donat formació a 321 persones. De gener a agost de 2010, les hores de formació comptabilitzades van ser 216, amb un total de 100 alumnes.
Aquestes xifres corresponents al 2010 són considerablement superiors a les obtingudes l’any 2009, en què es van comptabilitzar 270 hores. Precisament, una xifra molt propera a aquesta, 264 hores, correspon a les hores de formació que hi ha previstes per al primer trimestre de 2011, que compta ja amb un total de 124 alumnes inscrits.
Pel que fa als cursos que s’han dut a terme el 2010, els més demandats han estat els relacionats amb l’alfabetització tecnològica, que han despertat l’interès del 54% de l’alumnat. Darrere d’aquests s’han situat els cursos relacionats amb la creativitat, amb un 24% dels alumnes totals, i els de perfeccionament tecnològic, amb un 19% de la demanda. Finalment, s’han situat els cursos de tecnologia especialitzada, que han comptat amb un 3% de la demanda total. D’altra banda, el primer trimestre de 2011 els cursos de tecnologia perfeccionament han adelantat posicions, i s’han situat amb un 43% de la demanda, seguits pels relacionats amb la tecnologia inicial (30%), amb la creativitat (23%) i, finalment, amb les habilitats socials (4%).
Els cursos amb més alumnes han estat els d’iniciació a la informàtica, que han aplegat el 19% del total, seguits de prop amb els d’ofimàtica bàsica i els d’iniciació a Internet, amb un 14% i un 13%, respectivament, i els de nivell mig d’ACTIC, amb un 10%.
D’altra banda, i en relació amb els perfils demogràfics dels alumnes, s’ha constat que els percentatges estan molt igualats. Així, el 36% dels alumnes que han realitzat algun curs estaven en actiu en el moment de cursar-lo, el mateix percentatge de persones que es trobaven en situació d’atur. El 28% restant correspon a alumnes estudiats, jubilats o en qualsevol altra situació.
| 0.844656 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_15_686545
|
ESPECTACLE FAMILIAR 'El comte Arnau' | La Guia De Reus
ESPECTACLE FAMILIAR ‘El comte Arnau’
maig 27 @ 6:00 pm - 7:30 pm
CLUB DE LECTURA ‘L’esfera insomne’ de Màrius Sampere »
Amb la companyia Teatre de l’Aurora.
| 0.598764 |
curate
|
{"ca": 0.8260869565217391, "fr": 0.17391304347826086}
|
https://www.laguiadereus.com/agenda/espectacle-familiar-comte-arnau/
|
cawac_ca_20200528_3_123690
|
Articles La Veu - Coses que passen, maig 2013
Francesc Giner Ballesta 16/05/2013
Fa uns dies, ens vam assabentar d’una tràgica notícia: la desaparició de desenes de persones i més de cinc-cents morts en l’ensorrament d’un edifici a Bangla Desh, i , pel que sembla, la situació encara pot empitjorar.Al cap de poc, ens van informar que a l’edifici s’hi treballava de manera semi-esclava confeccionant roba per a una marca canadenca.
Una amiga que busca feina pel nostre poble m’ha explicat que no troba res decent, que l’únic que ha aconseguit són propostes de treball amb unes condicions tan abusives que haurien de fer caure la cara de vergonya a qui les ofereix.
Donar feina durant els mesos de juliol i agost en torns de dotze hores diàries sense cap dia de festa i amb un sou de 700 euros, malgrat que no sigui considerat semi-esclavatge, s’hi acosta molt. I el pitjor de tot plegat, m’explicava la meva amiga, és que últimament aquestes condicions se les troba massa sovint.
Quan veig comportaments com els de certs empresaris, que s’aprofiten de les necessitats dels més dèbils, només em ve al cap que l’ésser humà pot passar de ser l’espècie més increïble del planeta a ser la més agressiva. I és que aquesta pràctica, per desgràcia, està augmentant i s’està generalitzant en la nostra societat. Algú pot pensar que comparar el cas de la meva amiga amb el de l’Àsia és exagerat, però és que quan un té una feina que no dóna ni per cobrir les despeses més elementals i bàsiques, fa que et sentis utilitzat com un esclau per l’empresari de torn, siguis d’on siguis. De retruc, és clar, això comporta una manca d’il•lusió cap a la feina, cap a tot el que t’envolta i, en definitiva, un cop molt dur a l’estat del benestar que tant va costar d’aconseguir als nostres avis. És per això que entenc que aquestes pràctiques s’haurien de denunciar. És molt trist veure com ens carreguem en dos dies el que es va aconseguir amb tant anys d’esforç i treball.
Ja en clau de política local i parlant de feina, vaig demanar en el ple anterior si, ja que tenim tants diners de romanent de l’exercici del 2012, tenien previst un pla d’acció per combatre aquesta plaga que ens ha caigut a sobre com és l’atur. La resposta del regidor de promoció econòmica va ser tan mancada d’il•lusió i de ganes com el pla d’acció que tenen previst. No demanem que vagin donant feina a la gent, en primer lloc, perquè no es permet, i en segon lloc, perquè no és la tasca de l’Ajuntament. Ara bé, sí que demanem que es facin accions que incentivin, que promocionin i que preparin la gent que es vol incorporar al mercat laboral. Entenc que hauria de ser una tasca pràcticament obligada a tots els ajuntaments del nostre país.
També es veritat, però, que no tot són males notícies.
Fa uns dies vaig estar parlant amb un dels promotors de la nova iniciativa que s’està engegant des de l’Estació Nàutica, la Confraria de Pescadors i l’Ajuntament: que els nostres visitants puguin gaudir d’una diada de pesca tant amb les barques d’arrossegament com amb els bots que van a la xarxa o al palangre.
La iniciativa és bona i és el camí que ha de seguir l’Administració i les seves variants per ajudar a tirar endavant un sector com el de la pesca, tan maltractat últimament. Idees i accions com aquesta sovint són obviades i, incomprensiblement, a aquests emprenedors els costa Déu i ajuda que se’ls faci cas. Però mai és tard, quan arriba, i des d’aquestes ratlles vull animar l’Administració a continuar amb accions com aquesta, ja que és la manera que entre tots aconseguim pal•liar aquets mals moments que vivim. Felicitats, doncs, tant als inventors del projecte com a les diverses administracions per escoltar-los i tirar-ho endavant.
Ja per acabar, vull parlar del que va passar a l’últim ple de l’Ajuntament i que manifesta una vegada més les posicions irreconciliables entre els dos grups majoritaris a Roses.
Val a dir que nosaltres, en el punt de la discòrdia, també vam votar en contra, igual que els companys de l’oposició, però per motius diferents. El fet que sempre s’esculli el mateix advocat per als assumptes penals —amb l’important cost que això suposa a les butxaques dels contribuents, ja que no és, ni de bon tros, el bufet més econòmic— i que el poble de Roses hagi de cobrir les despeses que comporta interposar una querella criminal per denúncia falsa perquè la denúncia està relacionada amb el prestigi i la situació pública de l’alcalde i d’altres funcionaris —no sabem quins— ens va fer inclinar pel vot en contra. No podem donar suport a aquest punt. L’altre partit de l’oposició, el PSC, no donava el vistiplau perquè ells també estan denunciats per membres de l’equip del govern actual, però, en canvi, la defensa se l’han de pagar de la seva butxaca.
Tot un enrenou que fa palès, una vegada més, la lamentable relació que tenen aquests dos partits: qualsevol petita fricció entre ells fa saltar la guspira que provoca el considerable incendi de la Sala de Plens.
I com que veig que aquesta situació va per llarg i que entre ells no troben la solució, em veig amb la necessitat de recomanar-los que el millor que poden fer pel poble de Roses, tant uns com altres, és deixar pas dintre dels seus partits a gent nova, neta i sense tanta rancúnia.
| 0.882119 |
curate
|
{"ca": 0.9668137348935354, "it": 0.00652215614809131, "es": 0.026664108958373296}
|
http://www.gentdelpoblederoses.cat/Propostes/Articles_La_Veu-327/Coses_que_passen_maig_2013-603.htm
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_279574
|
No sé si aquesta és la secció adient del xat per a obrir aquest fil, però és un tema que em sorprén.Recentment vaig veure un mapa interactiu d'augment de vot nacionalista als PPCC a Vilaweb (molt ben fet), i dins de l'augment general, s'observava un gran buit al nord de la província de Castelló. Com és possible? Aquesta fou la primera pregunta que em vingué al cap, perquè aquesta zona sempre ha presumit d'estimar molt el país i de defendre molt la llengua. Hi trobem sorpreses desagradables, com el petit municipi de sant Jordi, en el límit amb el Principat, amb TOTS els regidors del PP. Però allò més sorprenent és la comarca dels Ports. Allà fan l'aplec dels Ports, que sempre havia pensat que era un gran festival nacionalista, però després arriben les eleccions...i arrassen els sociates! I Ximo Puig sembla inamovible de l'alcaldia de Morella!Crec que és evident el nacionalisme valencià deu treballar més eixes zones, però això tampoc explica per què siguen de vot tan pro-espanyol, en especial la comarca dels Ports.M'agradaria que algú d'aquelles comarques o que conega la situació m'ho explique, perquè no ho entenc.
la gent de Castelló és per sobre de tot espanyolista que parlen català és cojuntural, després tenen el sentiment de la seua província... a la província de València hi ha un cert orgull valencià que fa que inclús gent castellanoparlant puga sentir-se mínimament regionalista. Les províncies son un problema molt gran per a la cohesió de la nostra nació.
provincialisme més institucional que sentimental, em pareix.
| 0.885966 |
curate
|
{"ca": 0.9895765472312703, "hu": 0.010423452768729642}
| |
mc4_ca_20230418_0_130493
|
Pinzellades al món: 28/06/09 - 05/07/09
Gato y pez: un llibre il·lustrat per a xiquets, de Neil Curtis
Gato y pez és un llibre de Joan Grant magníficament il·lustrat per Neil Curtis (Melbourne, Austràlia, 1950-2006) que edita Libros del Zorro Rojo. El llibre va adreçat, especialment als més menudets que encara no saben llegir, però tant la història com les il·lustracions són tan boniques que agradarà a totes les edats. L'acoplament entre l'escriptor i l'il·lustrador és molt forta, semblant un àlbum il·lustrat.
Dos animals ben diferents, de vegades condemnats a formar part de la cadena alimentària, però que en aquest cas estan units. És la història d'amor entre un gat i un peix que quan es coneixen van compendre que venien de mons molt diferents, però a cadascú li agrada l'aspecte de l'altre i prompte descobreixen un lloc on viure tranquils.
Un àlbum il·lustrat que ens parla de la diferència i de la força dels sentiments, ambdòs temes són importants per a l'educació intel·lectual i emocional dels xiquets. Les impressionants il·lustracions són en blanc i negre, amb formes rodones i traç gruixuts, fetes ambi tinta, retre homenatge a la clàssica tradició del gravat. Capturen immediadament l'atenció del lector. Molt originals i lúdiques.
Un molt bon llibre de lectura per aquest estiu. Us el recomanem.
Etiquetas: editorial Libros del Zorro Rojo, il·lustradors Austràlia, llibres infantils il·lustrats (0 a 6 anys), Neil Curtis
Chubasco, caricaturista
El món visual de la caricatura és especial. Per una banda és un retrat que exagera o distorsiona l'aparença física d'una o més persones, per tal de crear un paregut identificable i, de vegades, humorístic. Per altra banda està la caricatura política, que és una expressió artìstica de lluita contra personatges de la vida pública amb l'objectiu de ridiculizar-los per a ressaltar els seus errors.
Hi ha molt i bons caricaturistes. Hui us volem recomanar a Chubasco, un artista mexicà, que utilitza les dos vessants de la caricatura. Traç enèrgic, bona utilització dels colors, humor intel·ligent... una visió ben particular del món i de les persones.
Dalt us hem ficat un tastet a la seua obra. Que us sembla?
Etiquetas: caricatures, Chubasco, il·lustradors, il·lustradors de Mèxic
Un llibre per a dibuixar i soltar la creativitat infantil: 1,2,3 Yo dibujo
Ara que els xiquets estan de vacances és un bon moment per agafar llapiç i paper i anar jugant amb els dibuixos. De vegades no sabem que fer, perquè hi ha xiquets que no sabem com començar. Aleshores cal donar-los algunes pistes per a que la seua pròpia imaginació emprenga vol.
1,2,3 Yo dibujo és un llibre que ens ajudarà a endinçar-se al món del dibuix. El llibre està en castellà i català; la seua autora és Godeleine de Rosamel i està editat per Zendrera Zariquiey.
Poc a poc el llibre ens dona una estructura bàsica cap a la creativitat artística. Podem pintar a partir de les mans, de les empremtes dactilars, partint de formes geomètriques, d'objectes de la natura...
Per cert, ens agraden les il·lustracions de Godeleine. Visiteu la seua web i comprovareu el per què.
Un llibre per anar gaudint tot l'estiu, grans i menuts.
Etiquetas: editorial Zendrera Zariquiey, Godeleine de Rosamel, il·lustradors, il·lustradors de França, jocs artístics i creatius, llibres infantils il·lustrats (0 a 6 anys)
Selección ilustrada de álbumes temáticos para una educación en la no violencia
És molt important, des de ben menudets, educar en la pau i la no violència, siga quina siga aquesta violència, vinga d'on vinga. Per això és interessant aprofitar els magnífics àlbums il·lustrats que hi ha editats per als xiquets, gaudir de la seua lectura i, poc a poc, sense necessitat "d'adoctricnar", ells mateixa trauen les seues pròpies conclusions. Són, a més llibres que ens faciliten la comunicació entre adults i xiquets.
Beatriz Hoster Cabó té un interessantíssim article, Selección temática de álbumes ilustrados para una educación en la no violencia. Us recomanem que el llegiu! Hi ha un bon grapat de llibres il·lustrats i àlbums que ens serveixen per a llegir a casa i a l'escola. Els àlbums il·lustrats estan dividits en tres apartats:
-llibres que manifesten qualsevol tipus de violència
-llibres sobre la relació de l'individu amb l'entorn i amb si mateix
-llibres sobre competències emocionals i socials indispensables per a superar dificultats afectives i comunicatives.
La il·lustració és de Piyaku (Pitu Álvarez)
Publicado por Sàlvia en 9:41 2 comentaris:
Etiquetas: articles sobre llibres il·lustrats, violència de gènere
El contagi de la imaginació, de George Steiner
Publicado por Sàlvia en 8:55 1 comentari:
Gato y pez: un llibre il·lustrat per a xiquets, de...
Un llibre per a dibuixar i soltar la creativitat i...
Selección ilustrada de álbumes temáticos para una ...
| 0.778407 |
curate
|
{"es": 0.09473684210526316, "ca": 0.9023157894736842, "pt": 0.0029473684210526317}
|
http://bibliocolors.blogspot.com/2009_06_28_archive.html
|
oscar-2301_ca_20230418_5_101210
|
Junts pregunta al Govern Colau per les morts de gossos sense aclarir a la unitat canina de la Guàrdia Urbana - Junts per Barcelona
Portada
Equip
Programa
Notícies
Agenda
Contacte
Notícies
Totes les notícies
16 de novembre de 2020
Junts pregunta al Govern Colau per les morts de gossos sense aclarir a la unitat canina de la Guàrdia Urbana
Foto CCOO
El portaveu del Grup de Junts per Catalunya a l’Ajuntament, Jordi Martí, presenta una bateria de preguntes per conèixer els informes veterinaris sobre les baixes que s’ha produït a la unitat K9 de la policia de Barcelona i si s’haurien amagat
El portaveu del Grup Municipal de Junts per Catalunya a l’Ajuntament, Jordi Martí, ha preguntat avui al Govern d’Ada Colau per les morts de gossos sense aclarir a la unitat canina de la Guàrdia Urbana. Jordi Martí ha registrat una bateria de preguntes per conèixer els informes veterinaris sobre les baixes que s’ha produït a la unitat K9 de la policia de Barcelona i si s’haurien amagat.
El Grup municipal de Junts per Catalunya ha conegut avui a través de la denúncia d’un sindicat policial (CCOO) que els darrers mesos s’haurien produït fins a dues morts de dos gossos de la unitat canina K-9 de la Guàrdia Urbana.
És per aquest motiu que el portaveu del grup Jordi Martí, també regidor de l’àmbit del benestar animal de la formació, que ha registrat fins a vuit preguntes dirigides al Govern municipal en que demana saber:
En els darrers mesos s’han produït morts en la unitat canina K-9 de la GUB?
En quina data s’haurien produït?
Quins són els informes veterinaris sobre aquestes morts?
Aquesta informació s’hauria ocultat tal i com diu el sindicat CCOO?
Des del 2015 fins al dia d’avui de quants gossos ha comptat aquesta unitat?
Quants han sigut donats en adopció?
Quants s’han mort mentre estaven en servei?
De quants gossos consta l’actual unitat?
Barcelona, 16 de novembre de 2020
Share on Facebook
Share on Twitter
Share on WhatsApp
Share on Telegram
Darreres notícies
6 de desembre de 2022
Junts a Les Corts impulsa un acord unànime que compromet el Govern Colau a mantenir l’ús del pati per l’escola Paideia mentre dura el tràmit de requalificació
Al Ple del districte de Les Corts, l’executiu municipal accepta els dos Precs del grup de Junts i …
Més informació
6 de desembre de 2022
Junts impulsa un acord que força el govern Colau-Collboni a pactar amb Interior un pla de saturació policial que eviti els ‘botellots’ massius al ‘triangle lúdic’ del Poblenou
Al Ple del Consell de Sant Martí del mes de desembre, l’Executiu municipal va acceptar els dos Precs …
Més informació
5 de desembre de 2022
Junts acorda amb el Govern Colau que a cada barri d’Horta-Guinardó hi hagi almenys una àrea de joc infantil accessible i inclusiva
El grup de Junts per Catalunya també aconsegueix al ple del districte l’acceptació d’un altre Prec que compromet …
| 0.668656 |
curate
|
{"ca": 0.9313411597296336, "es": 0.0024902170046246885, "en": 0.026680896478121666, "pt": 0.011739594450373533, "it": 0.0021344717182497333, "fr": 0.022411953041622197, "de": 0.0032017075773745998}
|
http://junts.barcelona/noticies/junts-pregunta-al-govern-colau-per-les-morts-de-gossos-sense-aclarir-a-la-unitat-canina-de-la-guardia-urbana/
|
mc4_ca_20230418_16_507199
|
Fil: Volvo 740, 760 (1982-1988) manual de servei
Volvo 740, 760 (1982-1988) manual de servei.
Guia de reparació de cotxes i manteniment d'un Volvo 740, 760 (1982-1988). Volvo 740, 760 1982-1988-reparació, manteniment i operació del vehicle.
Cotxe manual manual anglès Volvo 740, Volvo 760 i totes les modificacions, equipats amb motors de gasolina i produïts a partir de l'inici de la producció el 1982 a la modernització de l'any 1988. Ambdues opcions són considerats carrosseria-sedan i furgoneta. El disseny del cotxe, produït després de 1988, canvis significatius havia estat fet així la guia per a ells no és plenament aplicable.
Tots els models de benzina:
Volvo 74 0 GL i SE; 1986 cc
Volvo 74 Base 0, GL, GLE, GLT, SE i especial; 2316 cc
Volvo 74 76 0 0 Turbo i Turbo; 2316 cc
Volvo GlF cc de 76 0-2849
L'objectiu d'aquesta guia és que l'ajudaran a obtenir el millor valor de la seva màquina. Això podria fer-ho d'alguna manera. Això pot ajudar a decidir què tipus de treball necessita ser fet (fins i tot si vostè decideix fer-se els garatges), proporcionat informació en servei i manteniment i va donar un curs de lògica d'acció i diagnòstic quan es produeixin defectes arbitràries.
No obstant això, esperem que utilitzeu aquesta guia per fer la feina vostè mateix. En llocs de treball simple que podria fins i tot ser més ràpid que el cotxe al garatge de l'ordenació i a peu hi ha dues vegades per mantenir i recollir-lo. Potser més important, una gran quantitat de diners es poden guardar per evitar costos ha pagar el garatge per cobrir el seu treball i les despeses generals.
Guia ha descripcions i dibuixos per mostrar la funció dels components al seu format pot entendre's. Llavors les tasques descrites i fotografiades en una seqüència progressiva de manera que fins i tot un principiant pot realitzar aquests treballs.
Tamany: 59.04 Mb
Fils similars: Mitsubishi Pajero amb el manual de servei (1982-actualitat) AUDI 100, 200 (1982-1991) manual de servei Manual de Suzuki Hatch/Alto F5A (1982) Manual de BMW 3 sèries (1975-1982) Manual de servei de BMW 3 sèries (1982-1990)
reparacion manual de del volvo 740, khrueang, siara volvo ٧٤٠, مميزات وعيوب فولفو 740, manual de reparacion de volvo 760 87, تصليح سيارات فولفو 760 1988, volvo740 korjaamo käsikirja ilmainen, entretien volvo 740, عيوب فولفو ٧٤٠, sianh siarh فولفو740, Volvo 760, أعطال سيارة فولفو 760 1988, تصليح سيارات فولفو 740, manual de reparacion Volvo 760 gle, فولفو ٧٤٠, عرابيات فولفو موديل 740, Kode diagnòstic volvo 740, Guia de mantenimiento y reparacion BMW sèrie 1982-1990, khumuesom-760, Volvo 760 gle Sant xuat nam pot, فولفو ٧٤٠ ٢٠١٤, صيانة سياره فولفو 740, panduan volvo 740, Volvo 760 instrukcja, Volvo 740 instrukcja obsługi
Descarregui Volvo 740 760 manual de servei (1982-1988) Volvo 740 760 (1982-1988) servei manual lliure descarregar Volvo 740 760 (1982-1988) manual en línia manuals de reparació automàtica manuals de reparació d'automòbils en línia lliure descarregar manual de reparació auto lliure descarrega manual de reparació automàtica reparació manual cotxe Auto reparació de formació programes mecànic auto tècnic de reparació d'automòbils millor auto reparació formació de reparació d'automòbils Núvol d'etiquetes de vista
| 0.720376 |
curate
|
{"no": 0.014971927635683094, "pt": 0.01372426699937617, "ca": 0.7345601996257018, "en": 0.025265127885215222, "es": 0.01653150343106675, "ar": 0.19494697442295694}
|
http://autorepman.com/ca/volvo/910-volvo-740-760-1982-1988-manual-de-servei.html
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_399153
|
‘Algú va parlar de nosaltres’, d’Irene Vallejo, és un dels libres més interessants que he llegit darrerament. És en la seva major part un recull dels articles que aquesta erudita saragossana va publicar fa uns anys a ‘El Heraldo de Aragón’. Es basa principalment en les històries i llegendes de la Grècia i la Roma antigues. Està escrit amb una sensibilitat i una riquesa de llenguatge i coneixements admirables. Una reivindicació de la saviesa clàssica i, alhora, la constatació de que no hi ha res –o gairebé res—nou sota el sol de la complexa naturalesa humana. És l’enèsima demostració que la ciència i la tecnologia han avançat de forma espectacular i difícil de digerir en una sola generació, però que, al mateix temps, els impulsos que animen l’esperit i els afanys de les persones segueix sent el mateix que tenien els homo sapiens fa mil·lennis.
Les lliçons d’aquestes breus peces –un pàgina per article— de Vallejo son petites joies desenterrades de l’Antiguitat, però que poden brillar ara amb algunes notícies actuals. N’hi ha una que, al llegir-la, vaig lligar de manera inevitable amb el que acabava de veure a un informatiu televisiu.
Vallejo recorda que, en un “inoblidable discurs” recollit per l’historiador Tucídides, Pèricles, artífex de l’època daurada de la democràcia atenesa, va definir les quatre qualitats que havia de posseir el bon governant (democràtic, és clar). Primer, tenir idees sobre el que convé fer. Segon, saber-les explicar amb claredat per convèncer. Tercer, estimar la ciutat. I quart, no acceptar suborns.
“El que sap pensar, però no sap expressar el que pensa, està al mateix nivell del que no sap pensar”, sostenia Pèricles. “El que domina les dues coses, però no estima la ciutat, no mira pel bé de la comunitat. I si es doblega als diners, tot es perd per aquesta única raó”. Amb la corrupció tot se’n va en orris.
No sé si, en llegir aquestes afirmacions, al lector li ha vingut al cap algun polític concret. A mi em va venir el nom de Jordi Pujol. Potser perquè darrerament ha tornat a sortir a l’escena pública, entre altres motius, per la reedició d’una versió adaptada d’un llibre que va escriure als anys seixanta. Dic adaptada perquè l’expresident ha tret i afegit alguns paràgrafs que en el seu moment apareixien o desapareixien per raons de pura oportunitat.
A l’acte de presentació del llibre, envoltat de més gent que en ocasions immediatament anteriors, Pujol, pendent des de gairebé deu anys d’un judici per presumpta corrupció, va assegurar als seus fidels que no l’importava el que diria d’ell la història sinó sobretot que es reconegués el seu llegat. Està obsessionat en aquesta qüestió. Fa pocs anys em va convidar al seu despatx i va estar una hora llarga recordant tot el que havia treballat per aquest país. Sé que ha fet el mateix amb moltíssima altra gent que l’ha conegut al llarg de la seva dilatadíssima carrera política i a la que convocava per reivindicar-se, malgrat l’ostracisme que patia per l’escàndol financer. El despatx particular de Pujol, cedit per un ric i generós empresari farmacèutic, és molt a prop de l’avinguda Tarradellas. Cada vegada que m’hi acostava per anar-lo a veure, al passar per aquella àmplia via dedicada al seu predecessor i gran adversari, em preguntava si d’aquí uns anys algun municipi català li dedicarà algun rambla, plaça, carrer o passatge a qui va presidir la Generalitat durant 23 anys.
Tornem a Pèricles i les seves quatre qualitats. Pujol tenia idees sobre el que convenia fer a Catalunya des de ben jove. Ell mateix recorda amb emoció la revelació que va experimentar tot veient des del cim del Tagamanent “el país desfet per la guerra i la postguerra” i la necessitat que va tenir de “dedicar la vida a ajudar a refer Catalunya”. Després, durant la dictadura i durant la democràcia, va saber convèncer a molta gent en explicar els seus objectius amb claredat. Les folgades majories parlamentàries que va obtenir durant dues dècades així ho demostren. No s’ha insistit prou, tanmateix, en que va comptar amb un poderós aliat que ell mateix va crear i sense el qual no s’entén el que ha passat des del final del franquisme amb el catalanisme i la normalització lingüística ni, alguns anys després de Pujol, amb el procés independentista: TV-3.
Fins aquí, Pujol ha complert amb les qualitats que exigia Pèricles. Amb les tres primeres condicions, ho va aconseguir amb més que notables resultats. Però ha fallat en el darrer requisit. “Si es doblega als diners, tot es perd per aquesta única raó”, va avisar el savi cap d’Atenes. La famosa deixa del pare, els comptes a Andorra i altres paradisos fiscals, la família, la “mare superiora”, la Vicky Álvarez, l’escuderia de cotxes de luxe del Júnior, etcètera.
El llegat, l’obra política de Pujol, quedarà eclipsat per la trama corrupta organitzada, segons els fiscals, per ell i la seva família? Com passarà a la història el protagonista del mandat presidencial més llarg de la Generalitat contemporània? Qui ho pot saber ara? Segurament dependrà de qui l’escrigui d’aquí uns decennis. I com se sap des de Pèricles –i fins i tot abans–, com que la història l’escriuen els vencedors, dependrà de qui tingui llavors el relat pel mànec.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9943711180124224, "en": 0.005628881987577639}
| |
mc4_ca_20230418_12_750760
|
CHALETS TOUT <LA EAU> VOLUNTARIAT CURTA DURADA A FRANÇA
Es busquen voluntaris i voluntàries per a participar a un projecte a l’estiu a Saint Julien en Beauchêne, França.
LAST CALL! STreet ART- INTERCANVI JUVENIL A VITERBO, ITÀLIA.
L'objectiu del projecte "ST.ART" és que els i les joves desenvolupin una acció d'inclusió, innovació social i resiliència urbana a través de la creació d'un nou mural que utilitza contes de fades per ajudar els i les joves a reflexionar sobre qüestions de ciutadania activa i conscient, drets humans i integració europea; fent que els i les joves siguin protagonistes d'aquest procés de reurbanització urbana, econòmica i social.
| 0.787839 |
curate
|
{"es": 0.15853658536585366, "ca": 0.8262195121951219, "de": 0.01524390243902439}
|
http://www.dinamo.cat/noticies?b_start:int=30
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_615928
|
Aquesta és la imatge que tenen penjada al seu perfil de Facebook des d'ahir. Moritz, sempre amb el català, i patrocinant pel·lícules com Fènix 11-23
Collonuts!Per cert, proveu a la Fàbrica de Moritz la mulata o la mestissa (ara no recordo quina de les dos), que és la barreja d'Epidoor amb la normal... Brutal! !
Barreja? Des de quan es barregen cerveses?. Siguem rigorosos hòsties que aquest és un tema seriós!!!! !
Discrepo molt. És un art amb molt de pedigrí. Hi ha bars on fan mescles birrístiques molt bones.
No sabia que eres de Badia del Vallès. Ola ke ace?
No soc de Badia, soc de Gràcia, far de la Catalanitat urbana. Però si fos de Badia tampoc passaria res. Has de deixar els prejudicis de banda, la mescla de birres és bona quan esta feta amb amor. Et recomano el Mala Sombra, bar gallec reconvertit on en fan una molt i molt bona. Barri de Sant Antoni, 2€ la gerra gran. Servida ultrafresca.
Això que em proposes està molt bé, però sóc hetero. De totes maneres ho tindré present. A Girona, mentre els moderns de Bcn acabeu de fer proves, seguirem bevent Chimay Gran reserva, Leffe, Afflingem i Grimbergen.
Leffe Grimbergen
Fa poc vaig anar al poble de Grimbergen. Al supermercat del poble tenien tota la varietat de cerveses Grimbergen i a més tenien les gran reserva de 0,75 litres de quatre varietats. És maca Bèlgica, si no fos perquè vas tot el dia torrat com un all.
M'encanta eixa cervesa, llàstima que fa temps que no la tasto.
| 0.734822 |
curate
|
{"ca": 0.8915492957746479, "de": 0.004929577464788733, "fr": 0.0014084507042253522, "ms": 0.005633802816901409, "hu": 0.009859154929577466, "tk": 0.007746478873239437, "it": 0.028873239436619718, "es": 0.014084507042253521, "la": 0.02464788732394366, "en": 0.011267605633802818}
| |
macocu_ca_20230731_3_199806
|
Finalment, hem matat la gallina dels ous d'or. Tothom es veu ara forçat a acceptar que l'oferta tradicional d'un turisme de sol i platja, basat en preus molt baixos i un turisme massiu, ha quedat esgotat. Precisament, aquestes característiques s'adapten perfectament a l'oferta que encara intenta subsistir a la nostra costa del Maresme, i també a bona part de la costa Brava. La tendència dels últims anys ja ho apuntava, i aquesta temporada ho ha acabat per confirmar un cop més. Ha estat justament a l'Alt Maresme on més incidència ha tingut la davallada d'aquesta temporada, gairebé d'un 20 per cent respecte el 91. El propi conseller de Turisme, Lluís Alegre, afirmava durament que el sector a la nostra comarca ha quedat obsolet, vell i ja no pot competir. El Parlament va debatre a principi de novembre el tema del turisme, i tothom va coincidir en la necessitat d'enterrar l'oferta de baixa qualitat, tant pel que fa als allotjaments com a la professionalitat, que s'ofereix a la costa catalana. És clar, que l'afirmació és contundent. Un sector que va servir als anys seixanta per guanyar-se molt bé la vida i sobre el qual han basculat bona part de les economies locals d'algunes poblacions de l'Alt Maresme, necessita ara, als noranta, una reconversió urgent. Els propis representants del sector reconeixen que el turisme només s'aguanta en condicions precàries. Tampoc cal dramatitzar, però fa temps que la gallina ja no pon. Les centrals sindicals acusen la patronal de no haver invertit durant els anys daurats i els propis empresaris reconeixen que no s'han renovat quan calia. Des d'àmbits polítics s'ofereix la possibilitat d'elaborar un pla de formació turística, la diversificació del negoci turístic, una millor protecció del consumidor i més participació del sector privat en les decisions que adopti l'administració. Fins i tot, s'ha decidit crear un Institut Català de Tecnologia Turística. Els tècnics apunten la importància de singularitzar l'oferta; ajustar encara més l'oferta al mercat alemany o, fins i tot, al japonès i al nord-americà. 0 potser, al romanès i a l'eslovac. Ens enfrontem davant un pla que obliga a la reconversió d'un sector industrial que ha estat típicament lligat a la fesomia de la nostra comarca. Això implica un canvi de rumb en l'oferta, però, sobretot, un canvi de mentalitat radical. Potser la reconversió no significarà haver de tancar el sector per obrir-ne un altre, però sí que es fa necessari i urgent redefinir l'oferta. És imprescindible generar una nova confiança en la nostra oferta, i aquest cop si pot ser, respectant l'entorn. (Editorial de la revista Repòrter, número 6, novembre-desembre de 1992, pàgina 5.) Tweet
| 0.842088 |
curate
|
{"ca": 0.9981210071401728, "nl": 0.0018789928598271326}
| |
mc4_ca_20230418_16_255868
|
Estem buscant 3 professionals amb el perfil d’Analista Programador per a formar un nou equip i incorporar-se a un dels nostres clients situat en Las Rozas (Madrid). Amb horari flexible de dilluns a dijous a jornada completa i els divendres de 8h a 15h. Si ets un apassionat de les tecnologies Microsoft, ja compleixes un dels principals requisits. Et detallem les característiques del perfil de Analista Programador . NET que busquem.
Experiència d’almenys 3 anys com a software engineer en els sectors informàtic o de consultoria
Preferiblement Titulat Superior (Informàtica o afins)
Coneixement de llenguatges de programació orientats a objectes, bases de dades relacionals i aplicacions d’Internet·
Coneixements de XML i HTML, CSS, Javascrip
Coneixement de patrons de disseny i arquitectura, i principis bàsics de desenvolupament de programari
Coneixement bàsic d’agilitat en desenvolupament de programari (SCRUM)
Competències: capacitat d’anàlisi, curiositat, meticulositat, treball en equip, habilitat per a organitzar-se davant pics de treball, orientació al client i orientació a resultats.
Busquem persones compromeses amb el treball ben fet i que aportin valor tècnic i humà a l’empresa. Valors com el treball en equip, compartir, comunicar, respectar, ajudar i ser proactius, són aquells que destaquen en “l’ànima” dels equips de Pasiona.
Realitzar anàlisis, dissenys i desenvolupaments de software de mitjana/gran escala sol·licitats pel client extern/intern que compleixin amb uns nivells de qualitat.
Realitzar la documentació i pla de proves del software implementat, amb la finalitat d’assegurar el correcte funcionament d’aquest, i escriure manuals d’ús on procedeixi, amb la finalitat de garantir l’òptima utilització d’aquestes.
Col·laborar activament en el diagnòstic i resolució d’incidències detectades pels clients en entorns de Producció/Preproducció o Desenvolupament de forma independent o amb el suport de Software Engineers i altres Sènior Software Engineers, oferint alternatives al Chief Architect per a la seva òptima resolució.
Participar en les planning meetings a dividir els desenvolupaments encarregats en parts que puguin ser implementades per qualsevol membre de l’equip.
Servir de suport tècnic a software engineers i júnior software engineers en l’anàlisi, disseny i desenvolupament de programari i resolució d’incidències.
Participar activament en l’anàlisi i disseny de nous desenvolupaments, l’evolució de la plataforma i el producte final, proposant nous desenvolupaments, millores, refactorizaciones, i identificant els punts de millora en els processos i eines, tot això amb la finalitat d’optimitzar els sistemes existents.
Participar activament en la millora de l’equip, referent al mètode de treball, formació, relacions dins de l’equip i amb equips externs.
Conèixer àmpliament les API’s bàsiques de desenvolupament que utilitza l’equip, així com tenir un coneixement ampli de la tecnologia .NET, i servir de formador i evangelitzador per a software engineers i júnior sofware engineers dins i fora de l’equip.
Ser exemple d’actitud productiva per a software engineers i júnior software engineers.
| 0.838301 |
curate
|
{"ca": 0.9948783610755442, "es": 0.005121638924455826}
|
http://www.pasiona.com/ca/ocupacio/analista-net/?offer=aprnet
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_472239
|
en la mani del 11 a tot arreu surt k al final hi haura un concert o actuacio musical algu sap de qui es tracta
-
| 0.621643 |
curate
|
{"ca": 0.990990990990991, "it": 0.009009009009009009}
| |
mc4_ca_20230418_15_307334
|
Escocia | club cinema CASTELLAR VALLÈS
29 maig, 2015 - 23:00
Una de les aficions de la Montse és veure enlairar i aterrar avions des dels miradors propers a l'aeroport de El Prat a Barcelona. Mentrestant, somia que viatja en un d'ells amb destinació a Escòcia, país que vol visitar abans de morir. Però la seva il·lusió s'estavella amb la realitat. La Montse té càncer renal amb metàstasi. El seu diagnòstic no és esperançador.
La Montse viu cada instant com si fos l'últim, i gestiona la seva malaltia redescobrint la vida. Les reunions al bar amb les amigues, la cita setmanal a la perruqueria, els trencaclosques que completa sense descans, la seva visita a l'hospital perquè li administrin la quimioteràpia, o els seus continus passejos pel parc de vora a casa seva, formen part de la rutina en la seva lluita contra el càncer.
Malgrat el seu optimisme, té por. Les seves reflexions i el seu món interior els recull en un diari explicat a través de càmera domèstica, on revela els seus secrets més ben guardats, i apila consells per a les persones dels seu entorn.
Jorge Peña és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat SEK de Segòvia, completa els seus estudis a l'Escola de Cinema i Televisió de San Antonio de los Baños a Cuba amb una especialització en guió, i a la Universitat Autònoma de Barcelona cursant el Màster de Documental Creatiu. El seu treball en l'audiovisual es desenvolupa en televisió, on escriu guions i formats televisius, i dirigeix tot tipus d'espais per a diferents cadenes (TVE, TV3, Canal Sur, BTV, Localia TV, ...). També ha realitzat peces audiovisuals per a marques i institucions (Red Bull, La Caixa, Unicaja, El Corte Inglés, Junta d'Andalusia, Ajuntament de Màlaga, ...). El seu treball com autor s'ha desenvolupat principalment en el camp del documental, participant i sent premiat en diversos festivals i concursos.
Viaje de un hombre solo (Documental). 28’. 2013.
Autoretrato desnudo (Documental). 5’. 2011.
2014 Festival de Málaga: nominada a Millor documental
http://escocia-documental.com/
| 0.792489 |
curate
|
{"es": 0.09575518262586377, "ca": 0.8790720631786771, "pt": 0.01826258637709773, "ar": 0.0019743336623889436, "hu": 0.004935834155972359}
|
http://clubcinemacastellar.com/index.php/escocia
|
oscar-2301_ca_20230418_3_279468
|
Disseny, fabricació i comercialització de joies de plata i or. Reparació de tot tipus de béns immobles, tant per compte propi, com per tercers.
Adreça Calle Call, 18 - 08002 Barcelona
Any de constitució 1996
Número de treballador@s 18
Persona de Contacte Marc Pérez
Càrrec a la empresa General Manager
Telèfon de contacte 933170281
Pàgina web nayadebcn.cat
A continuació detallem les nostres actuacions RSE:
Àrea Econòmica
1. Quins criteris de Bon Govern i Responsabilitat Social apliqueu més enllà de les vostres obligacions?
Estem creant un codi ètic de conducta per tenir a totes les botigues, maneres i formes correctes de dirigir-se als clients i actitud dins les mateixes. Fem formacions entre 1 i 2 per any. Formem part d’una associació de comerços del centre Gòtic i Born.
2. Quines actuacions dueu a terme per al control de la cadena de proveïdors amb criteris econòmics, socials i ambientals? Per altra banda, la producció del vostre producte o servei es realitza de manera local total o parcialment amb criteris de proximitat, donant suport al desenvolupament econòmic local?
El producte Joi d’art es fabrica íntegrament a Catalunya a Santa Coloma de Farners, Inclús el Packaging també és d’una empresa nacional.
Les botigues on tenim els artistes locals que cedim l’espai en son tres de les 7 shops. Vàrem començar aquesta pràctica per donar diversitat d’oferta a part del producte de la mono-marca que representem i donar oportunitats als artistes que venen del món de l’art que nosaltres també representem.
Els artistes els trobem i seleccionem a fires locals i també a través de petits locals que tenen on confeccionen el seu producte.
3. Quina és la vostra política de gestió de clients? Quins processos teniu implantats per la gestió de la qualitat? Porteu a terme l’anàlisi del grau de satisfacció dels vostres clients en relació als vostres productes o serveis?
De moment no fem res al respecte, però a mig termini volem posar un formulari als taulells de suggeriments i critiques.
4. Es realitza una gestió econòmica transparent i no fraudulenta?
Portem una gestió clara i transparent de la gestió econòmica, com a empresa petita, no te sentit auditar de moment…
Àrea Social
5. Quins són els vostres compromisos vers la no discriminació, la igualtat d’oportunitats i el foment de la diversitat?
El 95% de la empresa son dones. Com he comentat abans fem formació a les noies contínuament.
6. Com fomenteu la conciliació de la vida personal i laboral?
Tenim flexibilitat horària, treballen una mitjana de 3 hores setmanals, canviem de torns sempre que les noies tenen necessitats personals, donem l’opció d’alletament a les mares.
7. Teniu una actitud d’escolta i participació cap els vostres grups d’interès (plantilla, clientela, societat, empreses proveïdores…)?
Tenim canal obert de Comunicació a totes les àrees de l’empresa hi ha una comunicació vertical i sempre oberts els suggeriments que ens fan arribar les dependentes. amb el proveïdor principal participem amb l’elecció dels nous models activament.
8. Quines actuacions porteu a terme per facilitar un entorn de treball segur per a tota la plantilla?
A les formacions parlem d’ergonomia i seguretat en el treball, farem mes formacions especifiques en breu.
9. Com col·laboreu activament amb el territori i/o amb iniciatives socials?
Generant ocupació i creant artesania basada en l’estil purament mediterrani.
Àrea Mediambiental
10. Quines estratègies de sostenibilitat ambiental considereu a la vostra organització (gestió de l’aigua, ús eficient de l’energia, optimització de l’ús dels recursos i matèries primes, etc.)? Per altra banda, quines actuacions per a la lluita contra el canvi climàtic heu engegat?
Aquest any hem canviat les llums del 80% de les botigues, entre final d’any i principis estaran totes amb Leds i passarem a un consum més sostenible.
Hem baixat el consum energètic amb un 30% de consum respecte la llum al·lògena.
11. Com porteu a terme la gestió sostenible dels residus a partir de la regla de les 3R: reduir, reciclar i reutilitzar?
No estem fent res al respecte fins al moment, però generem molts pocs residus.
L’RSE és un procés de millora constant. En aquest espai podreu comentar els vostres objectius de futur. Descriviu-los.
Volem arribar a obrir fins a 10 punts de venda i després crear franquícies, respectant els principis de l’empresa com son; l’emprenedoria, la formació del personal, conciliació amb la vida familiar de totes les treballadores, adaptar les botigues amb materials i funcionament sostenibles, millorar l’atenció i la fidelització als clients.
| 0.795104 |
curate
|
{"ca": 0.9789776499225492, "es": 0.012613410046470458, "cs": 0.004868333702146493, "da": 0.0004425757911042266, "pt": 0.003098030537729586}
|
https://masresponsables.org/rse/?etiqueta=266&lang=ca
|
mc4_ca_20230418_14_577807
|
Ràdio Balaguer - L'Encomarca’t arrenca a Balaguer amb una quarantena de joves de la Noguera i l'Alt Empordà. El projecte té com a objectiu l’intercanvi d’experiències i coneixements entre joves i tècnics de Joventut de les dos comarques
L'Encomarca’t arrenca a Balaguer amb una quarantena de joves de la Noguera i l'Alt Empordà. El projecte té com a objectiu l’intercanvi d’experiències i coneixements entre joves i tècnics de Joventut de les dos comarques
El centre històric de Balaguer ha estat aquest dilluns el punt de sortida de la segona edició de l’Encomarca’t, una trobada entre joves de la Noguera i de l’Alt Empordà que ha aplegat una quarantena d’inscrits/es, una desena més que l’any passat, confirmant així la seva consolidació.
El projecte, impulsat per les Oficines Joves dels consells comarcals de la Noguera i l’Alt Empordà i amb el suport de la Direcció General de Joventut de la Generalitat i les coordinacions generals de Joventut a Lleida i Girona, té com a objectiu l’intercanvi d’experiències i coneixements entre les/els joves i les/els tècnics de Joventut de les dos comarques.
La intenció és compartir problemàtiques, necessitats i inquietuds juvenils, així com també afavorir l’intercanvi cultural i lúdic a través de la descoberta del territori. Un altre dels trets distintius del projecte, que s’allargarà durant cinc dies i finalitzarà el proper 5 de juliol a Figueres, és que les/els adolescents participants, d’entre 14 i 21 anys, exerceixen d’amfitrions/es per donar a conèixer la seva comarca als de l’altra.
La segona edició de l’Encomarca’t ha arrencat aquest dilluns 1 de juliol al casal Lapallavacara de Balaguer amb un acte de recepció institucional dels joves participants de l’Alt Empordà. L’acte ha comptat amb la presència de l’alcalde de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal i la vicepresidenta en funcions del Consell Comarcal de la Noguera, Sònia Valero, que els han donat la benvinguda.
Posteriorment els i les joves han fet una visita al Centre d’Interpretació de l’Or del Segre i una visita guiada pel casc antic de Balaguer. D’aquesta manera, la vintena d’inscrits de diferents municipis de la Noguera han pogut començar a exercir de “guies turístics” de la seva comarca.
El programa d’activitats es preveu que continuï aquest dimarts amb una sortida al congost de Mont-rebei, tot i que aquesta activitat només es podrà dur a terme si s’acaba aixecant la prohibició d’accedir al massís del Montsec. De cara a la nit s’ha previst un taller nocturn d’observació d’estrelles.
L’estada a la Noguera finalitzarà el 3 de juliol amb una visita diürna al Centre d’Observació de l’Univers (COU), a Àger. Aquell mateix dia el projecte es desplaçarà a l’Alt Empordà, amb una visita guiada a Figueres, basada en un itinerari de caire històric que repassa els bombardeigs i els refugis a la ciutat durant la Guerra Civil espanyola. L’endemà està prevista una sortida amb barca des de Roses fins a Cadaqués, resseguint les cales del sud del Parc Natural del Cap de Creus.
L’últim dia es reservarà per visitar el Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera, i la mina d’en Negrín, a la Vajol, on el govern de la segona República va amagar fons del Banc d’Espanya i obres d’art del Museu del Prado durant la Guerra Civil.
| 0.827765 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.radiobalaguer.cat/portal/112/index.php?EC=ReadArticle&ArticleID=25247
|
wikipedia_ca_20230401_0_536660
|
Conjunt d'habitatges al carrer Gurb, 71-73 (Vic)
El Conjunt d'habitatges al carrer Gurb, 71-73 és una obra de Vic (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció.
Edificis civils. Cases entre mitgeres que consten de planta baixa i dos pisos. Són de planta rectangular i cobertes a dues vessants, els ràfecs, independents, estan resolts a manera de cornisa.
El conjunt és fruit de la unió de dues cases, per això no es pot parlar d'eixos de composició unitaris.
A la planta hi ha dos amplis portals d'arc escarser i un de petit, l'escala de veïns, al centre. Els brancals i llindes de les obertures principals són de pedra, així com les llosanes dels balcons.
La façana corresponent amb el núm. 73 és estucada i les baranes són de balcó de forja. La núm. 75 és arrebossada, amb baranes de ferro simples. Els baixos estan convertits en garatge.
Història.
L'antic camí de Gurb sorgí com la prolongació del carrer de les Neus vers el segle XII i on s'anaren transformant les masies i edificacions en cases entre mitgeres que seguien el traçat natural del camí. Al segle XV es construí l'església gòtica dels Carmelitans prop de l'actual carrer Arquebisbe Alemany, enderrocada el 1655 en convertir-se la ciutat en plaça fortificada contra els francesos durant la guerra dels Segadors. Als segles XVII-XVIII es construí l'actual convent i l'església dels Carmelitans calçats. Al segle XVIII la ciutat experimenta un fort creixement i aquests carrers itinerants es renoven formant part de l'Eixample Morató. Al segle XIX, amb la urbanització de l'Horta d'en Xandri entre el carrer Gurb i de Manlleu també es renova. Actualment el carrer viu una etapa d'estancament i convindria revitalitzar-lo
La casa núm. 73 potser va ser reformada pel constructor Joan Vilà el 1924. És evident que formaven edificis independents, l'origen dels quals segurament es remunta al segle XVIII i van ser reformats a finals del segle XIX o principis del xx .
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9685729005667182, "es": 0.03142709943328181}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=536661
|
mc4_ca_20230418_9_244050
|
Logis Hôtel Du Commerce Autun França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Logis Hôtel Du Commerce20, Av. De La R?publique, Autun, Autun, França, 71400 - Veure al mapaExcel·lent8,2Basada en204comentarisLogis Hôtel Du CommerceVeure més fotos"Very helpful staff who were a credit to the hotel. I would r..."AnonymousUnited KingdomVestíbulVeure més fotosVeure totes les 29 fotosMolt bona ubicació 7,8Veure al mapa7,8UbicacióParticularitats que li encantaranProp de transports públics
Promoció - habitació per a 2 persones (Double Room - Promo)
Sobre l'allotjamentDescripcióSi el que està buscant és per un hotel ben situat a Autun, no busqui més enllà de Logis Hôtel Du Commerce. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Un ambient ben cuidat i la seva proximitat a Llibreria À La Page, Porta d'Arroux, Temple de Janus donen a aquest hotel un encant especial. Logis Hôtel Du Commerce ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com instal·lacions per a reunions i banquets , restaurant, bar. L'hotel compta amb 18 precioses habitacions, i totes inclouen telèfon, aparell de televisió, articles de tocador. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Autun, faci de Logis Hôtel Du Commerce la vostra llar.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantCal que informeu el Logis Hôtel Du Commerce de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
| 0.868602 |
curate
|
{"ca": 0.9866903283052352, "fr": 0.01330967169476486}
|
https://www.agoda.com/ca-es/logis-hotel-du-commerce/hotel/autun-fr.html
|
oscar-2201_ca_20230904_1_98638
|
El nostre treball de neteja industrial afavoreix el dia a dia a nivell productiu, però al seu torn garanteix unes bones condicions de treball per al personal de l’empresa que ens contracta que veurà com la seva productivitat millora i optimitza els seus resultats.
Oferim un servei complet i per a això treballem amb els millors productes, sempre respectant la protecció mediambiental, incorporant maquinària d’avantguarda i aplicant les últimes tècniques en neteja.
Aportem una ajuda solguda a l’empresa que no haurà de preocupar-se de res referent a la neteja de les seves instal·lacions, passant desapercebuts i podent centrar així els seus esforços en altres processos diaris de gestió.
La neteja industrial, un servei necessari:
El nostre servei de neteja industrial cerca adaptar-se a les necessitats de l’empresa sent un valor afegit a la seva organització i al seu procés productiu o de serveis.
Flexibilitat en la seva neteja industrial:
Sabem que cada empresa té les seves particularitats i per tant volem oferir un servei professional i flexible que mai suposi un problema de coordinació amb el seu treball.
Exigència i professionalitat en la neteja industrial:
Ens exigim dia a dia per a oferir els millors resultats de neteja. Comptem amb un ampli equip de professionals permanentment formats que faran que el seu procés productiu millori i les condicions de la seva planta siguin sempre perfectes.
Experiència en la neteja industrial:
Al llarg dels 38 anys de trajectòria professional de Neteges Barcino hem treballat en nombroses empreses industrials de diferent tipus i sector el que ens permet conèixer les exigències del treball amb una previsió de resultats efectius, el grau de fidelitat dels nostres clients
SER ESPECIALISTES, ENS OBLIGA A SER ESPECIALMENT RESPONSABLES CADA DIA
Permeti’ns ser la solució als seus problemes de Neteja i Higienització, portem en el Sector més de 38 anys, posicionats en el territori nacional amb delegacions i magatzems propis, som una família de més de 2.200 treballadors i estem Auditats per Bureau Veritas.
Demana informació sense compromís
Si teniu dubtes o simplement us cal ajuda amb un servei de neteja, no dubteu a contactar amb nosaltres
Nom
Telèfon
Email
Província
Missatge
Consentiment Consentiment He llegit i accepto la política de privacitat.
Enviar Missatge
Responsable: LIMPIEZAS BARCINO SA. – Finalitat: Gestionar la tramesa d’informació i prospecció comercial – Legitimació: Consentiment de l’interessat. – Destinataris: No es cediran dades excepte disposició legal.
Així mateix, l’informem de la possibilitat que té d’exercir els drets d’establerts a l’GDPR enviant un email a rpgd@limpiezasbarcino.com
Consulteu la informació addicional i detallada sobre l’Avís legal, així com la nostra política de privacitat.
Artículos recientes
Neteja de gimnasos, un treball exigent i professional
En neteja industrial som la seva solució
La neteja en el Sector de la Indústria Alimentària
Actuem amb efectivitat i rapidesa en la neteja de naus industrials
Cuidem la nostra llar; avui parlarem de les nostres catifes i de quina forma hem de cuidar-les (1ª Part)
Millorar la neteja comunitària i a gust de tots els veïns
Telèfon:
900 60 20 60
Horari:
Dilluns-Divendres
08:30-16:30
Inici
L’empresa
Neteja d’Oficines
Neteja Multicentres
Serveis
Sectors
Delegacions
Bloc
Contacte
Área de Clientes
Facebook
Twitter
Instagram
Limpiezas Barcino S.A. © 1985 | Desinfecciones Barcino S.L. | Garantía de Calidad | Aviso Legal | Política de Privacidad | Prevención de riesgos | Política de cookies
| 0.761594 |
curate
|
{"ca": 0.8674491840824506, "es": 0.07729745204695104, "fr": 0.009161179501860864, "en": 0.010306326939593472, "pt": 0.004580589750930432, "de": 0.013169195533924993, "it": 0.002004008016032064, "zh": 0.0031491554537646724, "ru": 0.002576581734898368, "eo": 0.004866876610363584, "sv": 0.005439450329229888}
|
https://www.limpiezasbarcino.es/ca/en-neteja-industrial-som-la-seva-solucio/
|
mc4_ca_20230418_10_10283
|
Inici » Recursos Documentals » Instruments » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Cant religiós » ACTIVITATS PESQUERES » ARQUITECTURA POPULAR » Cerca Recursos Documentals
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A491&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A1599&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A142
|
mc4_ca_20230418_7_488043
|
L'escola de Campredó, exemple d'inclusió ~ EbreDigital.cat
L’escola de Campredó, exemple d’inclusió
Sara Hernández 2018-03-04T17:51:52+00:00 17 de gener de 2018|Societat| Baix Ebre, Campredó (EMD)|0 Comentaris
https://www.youtube.com/watch?v=xrjwD20GHaQ&feature=youtu.be
| 0.437581 |
curate
|
{"ca": 0.7752808988764045, "en": 0.2247191011235955}
|
http://ebredigital.cat/2018/01/17/l-escola-de-campredo-exemple-d-inclusio/
|
acn_ca_20201011_0_80934
|
Cs i PP permeten Ros tombar la moció en què la resta de l'oposició demanava que dimitís pel seu paper l'1-O
PSC, Ciutadans i els populars s'alien per evitar que la Paeria condemni la violència dels cossos policials espanyols durant el Referèndum
ACN Lleida.-El Ple de la Paeria celebrat aquest divendres ha tombat la moció presentada per PDeCAT, ERC, Crida-CUP i Comú de Lleida en què demanaven la dimissió de l'alcalde Àngel Ros per la seva "actitud" i les seves primeres declaracions públiques en què "justificava l'ús de la violència de l'Estat a la ciutat de Lleida" durant l'1-O. La moció, d'onze punts, ha rebut els vots en contra de l'equip de govern del PSC, juntament amb Cs i PP. Un dels punts demanava una "condemna amb rotunditat de la violència practicada per part del govern espanyol i dels seus cossos i comandaments policials, que va causar 111 ferits a la regió sanitària de Lleida". També s'ha rebutjat, així, que la Paeria emprengui accions judicials contra els membres i comandaments de les policies espanyoles que van prendre part en els "actes violents" del Referèndum i que es declarin persones non grates alguns representants polítics del govern espanyol com ara la subdelegada a Lleida, Inma Manso. El ple ha comptat amb una nombrosa presència de ciutadans que irrompien contínuament les intervencions amb crítiques o aplaudiments fruit de les intervencions de tots els partits.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/cs-i-pp-permeten-ros-tombar-la-mocio-en-que-la-resta-de-l-oposicio-demanava-que-dimitis-pel-seu-paper-l-1-o
|
mc4_ca_20230418_10_455810
|
elRacódeKuàizi: IT
Edició Los JET de Plaza & Janés de 1996, escrit per Stephen King al 1987.
Un llibre terriblement fantàstic. Podria dir que el tercer llibre que em vaig llegir, si no m'equivoco.
Des de que el vaig agafar no vaig poder deixar de llegir aquestes 1502 pàgines.
Ens explica la història de un grup de nens que viuen avorrits a Maine (sempre Maine), fins que apareix una terrible amenaça que actua cíclicament, cada 28 anys aprofitant-se d'ells.
Tot comença amb George, germà de Bill, un nen tartamut, que marxa al carrer un dia de pluja a jugar amb un vaixell de paper. Quan aquest cau per la claveguera apareix un pallasso que ofereix a George que baixi amb ell i l'agafi, quan el convenç George desapareix.
"George estiró la mano. El payaso le sujetó el brazo. y entonces George vio cómo la cara del payaso se convertía en algo tan horripilante que lo peor que había imaginado sobre la cosa del sótano parecía un dulce sueño." .- Fragment del llibre
A partir d'aquí ens comença a explicar la horrible història de Bill i els seus companys. Com aconsegueixen sortir s'en i com al cap dels anys tenen que tornar a viure aquells anys.
per cert, aquest llibre és MEU!!!!! lladre!!!! :*
Ei! Arribo al teu bloc via biblosfèrica i ja veig que la passió pels llibres es porta a la sang. :P
Seguiré les teves recomanacions del senyor King. Jo no havia llegit res d'aquest bon home i ara estic enganxat a la Torre Oscura.
Hola Nightwing80. s'ha de dir que no soc gaire lectora, però si es tracta de Stephen King sempre faig excepció.
La Torre Oscura me l'estic deixant pel final, però veient el cómic segur que es una pasada.
Anna: si vale, es teu!! ja te'l tornaré si ho vols i em compraré la edició debolsillo perquè em faci conjunt amb tots els demés.
A mi em va agradar molt. La primera vegada que el vaig llegir em vaig a posar a plorar quan es va acabar perque ja m'havia fer 'amiga' dels personages. Despres l'he llegit dues vegades mes per recrearme.
Com totes dues sabem hi ha qui va dir la frase mitica: esta be si no fos pel pallasso (!!!!?????). En fi, no podia deixar passar aquesta oportunitat de perpetuar el comentari del segle...
| 0.765633 |
curate
|
{"cs": 0.008490566037735849, "ca": 0.8509433962264151, "pt": 0.02358490566037736, "es": 0.09622641509433963, "en": 0.00990566037735849, "ia": 0.010849056603773584}
|
http://elracodekuaizi.blogspot.com/2008/08/it.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_725348
|
Les comarques centrals valencianes es reivindiquen com a pivot per a la recuperació econòmicaSegons un estudi de la Universitat d'Alacant són el contrapès als dos pols que representen València i Alacant-Elx Els empresaris de les comarques centrals valencianes exhibeixen múscul i demanen la finalització d’algunes infraestructures de comunicació que consideren necessàries per a continuar creixent. Una d’elles és l’acabament de l’autovia que uneix Gandia i l’Olleria que facilitaria la mobilitat entre l’interior i la costa. L’altra, seria la millora de les connexions ferroviàries que, en aquell territori són escasses i no estan ni estructurades ni coordinades.‘El més important és donar a aquestes comarques el valor que tenen com a motor econòmic del País. Com és possible que estiguen tan abandonades?’, es pregunta Ramon Soler, empresari del tèxtil d’Albaida. Soler descriu el trànsit continu de camions un matí qualsevol pel què ell anomena el triangle de les Bermudes: ‘Un triangle buit d’infraestructures. Volem treballar en les mateixes condicions que els altres’. La seua sensació és que ara comença a haver-hi una certa preocupació per part del govern. ‘Almenys se’n parla –assegura–. Fa uns anys, parlar de les comarques centrals era com un tabú, no ho podíem dir, buscàvem sinònims, era com si volguérem separar-nos del País Valencià, i no era això’.Una activitat industrial per damunt de la mitjanaLa crisi econòmica s’ha deixat sentir amb molta força en aquest territori, i només s’han salvat i enfortit les empreses més potents o aquelles que van saber oferir algun valor afegit als seus productes. A les zones de costa, la recuperació és més visible que a l’interior.Tot i així, la mitjana d’activitat industrial d’aquestes comarques és superior a la mitjana del País Valencià que és de 5,2 empreses per cada mil habitants. A la Foia de Castalla, per exemple, n’hi ha 17,2 per cada mil habitants. A la Vall d’Albaida, 10,7. Sense ser pròximes a cap àrea metropolitana important, la mitjana de l’índex de les comarques centrals és del 5,5.Font: Institut Ignasi VillalongaLes comarques centrals valencianes són un territori que està a cavall de dues metròpolis que són Alacant i València. Sobre el mapa són un triangle: La Costera, la Safor, la Vall d’Albaida, el Comtat, l’Alcoià, la Marina Alta i la Marina Baixa. Inclouen poblacions d’interior i de costa. Hi viuen 800.000 persones repartides en ciutats mitjanes d’entre 30.000 i 40.000 habitants. No constitueixen cap entitat política, però són un eix funcional homologable a les Comarques Centrals de Catalunya. Es tracta d’unes poblacions on l’ús social del català dóna prestigi i és necessari un coneixement de la llengua per viure i per treballar. I això té una traducció política, sociològica i electoral.Aquest sector abasta l’interior que és l’eix industrial, sobretot del tèxtil, que va des d’Alcoi fins a Ontinyent i passa per Albaida, Cocentaina o Muro; i la costa, que són Gandia, Dènia i Benidorm, i que són turisme, serveis i ports d’entrada i eixida.Aquestes comarques reivindiquen el seu paper central, el contrapès als dos grans pols que estiren cap al sud i cap al nord. Són, segons el professor de sociologia de la Universitat d’Alacant, Lluís Català, una baula entre dos dels nodes principals de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani com són València i Alacant-Elx.El reviscolament del consorci i la comarcalitzacióEl canvi polític que es va produir el mes de maig del 2015 ha propiciat el reviscolament del consorci que va nàixer l’any 1999 i que, a banda de les comarques citades més amunt incloïa La Canal de Navarrés. Pau Caparrós, director de l’institut d’economia i empresa Ignasi Villalonga recorda que ‘hi havia fons europeus llibres, moviment. Hi va haver un moment d’eclosió. Semblava que tindria futur. Però es va construir la casa per la teulada. Quotes repartides per municipis, territoris… Però el consorci és una història de frustració. En torn del consorci s’havia muntat una mena d’associació empresarial de les comarques centrals valencianes. Els sindicats es van agrupar territorialment al voltant d’aquesta submarca que continua existint’. Però tot això es va paralitzar quan Alfonso Rus, que era el batle de Xàtiva, en va agafar la presidència.Ara s’ha reprès l’agenda abandonada pel Partit Popular a la vegada que a l’horitzó hi ha l’avantprojecte de llei de comarcalització que prepara la Generalitat. I en el present, hi ha ajuntaments que veuen en el consorci de municipis una eina molt interessant. Manuel Gomicia, regidor d’Empresa, Formació i innovació de l’ajuntament d’Alcoi el considera ‘fonamental per a reprendre el concepte i els objectius de les comarques centrals des de l’òptica del territori, de l’economia, de la cultura, de la innovació. Ara la Generalitat aposta pel desenvolupament territorial, per una manera diferent d’estructurar les relacions entre comarques, província i ciutats. Dins de l’estructura econòmica valenciana és importantíssim donar un paper important a aquest territori ja que, fins ara, les relacions entre costa i interior eren molt difuses’.Lluís Català és l’autor de l’estudi en que es basen els empresaris per a demanar més implicació a les institucions. L’institut Ignasi Villalonga ha realitzat un documental que posa en solfa aquests problemes. Una de les tesis que s’hi expliquen segons Pau Caparrós és que ‘l’existència mateixa de les comarques centrals valencianes, l’existència vertebrada d’aquesta àrea funcional és una resposta a la necessitat de vertebrar el país Valencià que és un territori molt allargat, molt desconnectat entre les dues grans àrees metropolitanes, i per tant, actuar sobre les comarques centrals és actuar sobre la pròpia existència del País Valencià’.VilaWeb
Jo veig més una tendència comarques d'interior vs. comarques costeres, en esta zona concreta, perquè les Marines i la Safor estan per baix de la mitjana del país.
| 0.887236 |
curate
|
{"ca": 0.9781942078364566, "oc": 0.005281090289608177, "de": 0.004429301533219762, "la": 0.0045996592844974446, "it": 0.007495741056218058}
| |
grup-elmon_ca_20230726_0_144703
|
El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, creu que “ERC ha de demostrar que no és la Convergència del segle XXI, s’ha de comprometre amb una fiscalitat més justa i més progressista”. En roda de premsa aquest dilluns al matí, ha criticat que el vicepresident, Pere Aragonès, hagi rebutjat apujar l’IRPF a les rendes més altes i ha demanat als republicans que els “acompanyin a l’hora de garantir els drets dels més vulnerables”. Els comuns han explicat que només entendran l’absolució dels polítics independentistes empresonats i han assegurat que en cas que no sigui així se sumaran a les mobilitzacions que hi pugui haver per reclamar la seva llibertat.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://elmon.cat/politica/mena-erc-ha-de-demostrar-que-no-es-la-convergencia-del-segle-xxi-149722/
|
mc4_ca_20230418_11_451384
|
» El mal temps no espanta els 14.000 visitants del Mercat del Trasto de Torelló | EL9NOU.CAT
El mal temps no espanta els 14.000 visitants del Mercat del Trasto de Torelló
El popular certamen celebrava aquest any la seva 30a edició. Entre els estris que s’hi venien, alguns de tecnologia que ja han quedat antics.
10/05/2010 | 11:00
Com cada any, i ja en fa 26, Paco Gutiérrez va estendre un estol de trastos vells (i alguns no tant) a sota d’una de les porxades de la plaça Vella de Torelló. Des de dissabte al migdia que feia cua per ser el primer a qui l’organització del Mercat del Trasto li assignés l’espai. “Sempre vol estar al mateix lloc”, explicava Carles Villalta, speaker tradicional del mercat.
Amb caçadora blava i gorra de mariner, en Paco tenia clar quin era el preu de cada peça: les pastilles de sabó de rentar roba, a 1 euro; les aixades, a 15, i, fins i tot, un llibre de cartells, a 100. “El vaig comprar per 200”, comentava. La filosofia d’aquest torellonenc a l’hora de vendre sempre ha estat la mateixa: “Vaig a buscar eines a les cases de pagès o a la gent que es jubila; sempre hi ha alguna cosa nova” –explica–, i després, “ho venc per cinc o sis euros menys del preu real”.
A pocs metres, davant de l’ajuntament, un altre paradista intentava col·locar una marededéu a una visitant. “Mestressa, què em compra?”, li cridava. “Quant val aquesta?”, demanava la clienta, fixant-se en la figura; “perquè no es mulli més, a cinc euros!”. I van tancar el tracte.
Fins a 14.000 persones van visitar aquest mercat, i la majoria van participar d’aquesta litúrgia ja tradicional des de fa trenta anys. Aquest cop, però, amb alguna sorpresa meteorològica matinera perquè el temps va voler fer la punyeta i va apuntar-se a la festa regalant quatre gotes que no van servir per intimidar els paradistes i visitants.
Un mercat que aquest any va destacar per la quantitat de tecnologia vella que s’exposava (efectes de l’apagada analògica?). I, al seu costat, les eines del camp (com les del Paco) o quantitats industrials de joguines i roba que sortien dels calaixos dels joves torellonencs.
Entre trastos, alguns clàssics de la literatura, com ‘Els Miserables’, de Víctor Hugo, o ‘Don Juan Tenorio’, de Zorrilla, passaven desapercebuts, o desconeguts ja, pels joves lletraferits.
| 0.834299 |
curate
|
{"ca": 0.9480405107881991, "en": 0.007926023778071334, "it": 0.016292382210479964, "ro": 0.017613386173491855, "nl": 0.010127697049757816}
|
https://el9nou.cat/osona-ripolles/cultura-i-gent/el-mal-temps-no-espanta-els-14-000-visitants-del-mercat-del-trasto-de-torello/
|
mc4_ca_20230418_13_152471
|
ESDEVENIMENT: els alumnes del curs Herbartis van visitar l’Alta Provença – InfoPAM
ESDEVENIMENT: els alumnes del curs Herbartis van visitar l’Alta Provença
admin 8 de febrer de 2017 Sense comentaris a ESDEVENIMENT: els alumnes del curs Herbartis van visitar l’Alta Provença Del 23 al 27 de Gener 2017, el projecte HERBARTIS – Adult Training on Handicraft Production of Medicinal and Aromatic Plants” va organitzar la segona “mobilitat transnacional” a l’Alta Provença (França).
El project, que va ser aprovat per la Comissió Europea en el marc del programa europeu ERAMUS + 2014-2020 (KA2 Associacions Estratègiques), té per objectiu l’enfortiment de noves vies d’educació i formació per productors de plantes aromàtiques i medicinals.
El país que lidera el projecte és Espanya, representat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya – CTFC. Els altres socis són: de Espanya, l’IInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries – IRTA; de França, l’Université Européenne Senteurs et Saveurs – UESS; de Portugal, l’Associação para o Desenvolvimento do Concelho de Moura – ADCMoura; i d’Itàlia, l’Associació “Le Terre dei Savoia” i el Consiglio per la Ricerca in Agricoltura e l’Analisi dell’Economia Agraria – CRA-FSO.
La seu d’aquesta mobilitat va tenir lloc a l’UESS, un centre de formació i recerca dedicat a la promoció de les plantes aromàtiques en el camps de la cosmètica, l’alimentació i l’agricultura, situat a Forcalquier, a la regió de l’Alta Provença.
Els estudiants i productors provinents de França, Espanya, Portual i Itàlia van tenir l’oportunitat de visitar explotacions agràries i empreses del sector de les plantes aromàtiques i medicinals. La majoria d’aquestes empreses es dedicaven a la producció de les “herbes de Provença”, una barreja d’herbes molt coneguda composada per farigola, romaní, orenga i sajolida, com ara les explotacions de Laurent Depied a Mane, “Senteurs de Collines” a Gréoux Les Bains (que també té turisme rural), “Les aromates de Provence” a Trets (cooperativa amb 40 productors de la regió) i “Les Serres des Segries” (un viver d’aromàtiques).
Com és habitual, el darrer dia de la mobilitat es va de dedicar a fer treball de grup amb els estudiants i els professors de cada país, els quals van poder confrontar i discutir sobre temes del sector de les plantes aromàtiques i medicinals: equipament emprat en la collita, processos d’assecat, qualitat de les herbes i APPCC, i organització de treball i costos de producció.
Finalment, els estudiants van participar del Seminari “Presenació del sector de les PAM. Economia, transformació de les PAM”, amb presentacions d’Olivier Bagarri (director de l’UESS), Claude Chailan (FranceAgrimer), Sylvain Perrot i Marie Fontaine (CRIEPPAM).
La propera trobada tindrà lloc a Solsona, Catalunya, del 27 de Febrer al 3 de març 2017.
(Visited 6 times, 1 visits today) ALIMENTACIO, CULTIUS, EMPRESA, ESDEVENIMENTS, FORMACIO, PRODUCTORS Cursos, PROJECTES, sortides Post navigation
← ASSOCIACIÓ: el CEDDEM va fer la seva assemblea general l’1 de desembre 2016
ESDEVENIMENT: La Trobada del col·lectiu de Remeiers i Remeires posa l’accent en el públic infantil i familiar →
| 0.887553 |
curate
|
{"ca": 0.9540669856459331, "en": 0.045933014354066985}
|
http://infopam.ctfc.cat/esdeveniment-els-alumnes-del-curs-herbartis-van-visitar-lalta-provenca/
|
grup-elmon_ca_20230726_0_105150
|
Comunicadors de diferents àmbits es reuniran aquest dijous al vespre en la trobada del comunicadors NETCOM 2016. Organitzat per l’associació Dircom Catalunya, l’esdeveniment tindrà lloc a les 19 hores a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm de Barcelona. La benvinguda la donarà la presidenta de Dircom Catalunya, Maria Lluïsa Martínez Gistau.
Tot seguit, el vicepresident de Dircom, Jaume Giró, presentarà el convidat, que enguany és el periodista Joaquim Maria Puyal. A més, l’acte estarà presentat per la també periodista Helena Garcia Melero. Al finalitzar, cap a les 20:30 hores, hi haurà un còctel-sopar i espai de networking.
Dircom
Dircom és una associació professional que agrupa als directius i als professionals de la comunicació de les empreses, institucions i consultores a Espanya. L’objectiu de l’associació és posar en valor la funció de la comunicació i del director de comunicació en les organitzacions de tal forma que aquesta competència i els seus responsables siguin considerats com un àrea i un directiu estratègics.
La seva missió la duu a terme a través de quatre eixos estratègics: reconeixement, desenvolupament professional, networking i RSC / gestió responsable. En l’actualitat, compta amb més de 950 socis i 7 delegacions territorials.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9952038369304557, "en": 0.004796163069544364}
|
https://elmon.cat/comunicacio/netcom-2016-la-trobada-dels-comunicadors-123068/
|
macocu_ca_20230731_9_464882
|
Granollers i la ciutat portuguesa de Cascais comparteixen coneixements sobre l'eina de planificació de xarxes de calor i fred Thermos
25/10/2018 - 11:45
Aquest setembre ha acabat la trobada del projecte europeu Thermos a Granollers, que té per objectiu planificar xarxes de calor i fred als municipis. Els socis protuguesos de la ciutat de Cascais han visitat diverses instal·lacions de xarxes de distribució de calor i fred de l'entorn de la ciutat: la del Parc de l'Alba (Cerdanyola del Vallès), Districlima (Barcelona) i Tub Verd (Mataró).
Els participants han fet una jornada de treball i han visitat la Tèrmica de Roca Umbert, la instal·lació que antigament proveïa la fàbrica tèxtil d'energia elèctrica i vapor. També han compartit les conclusions de la trobada. La propera cita de Thermos és a principis de desembre a Romania.
A final de juny, tècnics municipals van participar a la quarta trobada celebrada a Letònia (Jelgava), on es va presentar aquesta eina de planificació energètica amb mapes. A la trobada granollerina hi han participat també representants d'institucions i empreses involucrades al projecte, com ara la consultora d'eficiència energètica CREARA i ICLEI Europa (Governs Locals per la Sostenibilitat).
Granollers es troba ara en fase de prova de les prestacions de l’eina -dissenyada pel Centre per a l'Energia Sostenible de Bristol en col·laboració de l'Imperial College de Londres-, que permetrà analitzar alternatives per planificar xarxes de subministrament de calor com la proposada al polígon Congost-Jordi Camp.
L'estalvi energètic i en emissions que una xarxa així suposaria a la zona industrial seria un gran pas per a la transició energètica de Granollers, ja que el consum industrial representa la meitat de tot el consum energètic de la ciutat.
Thermos es va iniciar l’octubre de 2016 i s'allargarà fins al 2020. Finançat pel programa Horizon 2020, hi participen com a ciutats pilot Islington (Regne Unit), Varsòvia (Polònia) Jelgava (Letònia) i Granollers.
Relacionats
| 0.875815 |
curate
|
{"ca": 0.9909819639278558, "it": 0.009018036072144289}
| |
mc4_ca_20230418_2_497998
|
El Centre Bellissens celebra 20 anys amb els usuaris i les famílies - Grup Pere Mata
'); capa.innerHTML=galeria; } function respuesta(){ } function execterranzergprotos(){ //Crida Ajax var ajax; if(window.XMLHttpRequest && ! (window.ActiveXObject)) { try { ajax = new XMLHttpRequest(); } catch(e) { ajax = false; } // branch for IE/Windows ActiveX version } else if(window.ActiveXObject) { try { ajax = new ActiveXObject("Msxml2.XMLHTTP"); } catch(e) { try { ajax = new ActiveXObject("Microsoft.XMLHTTP"); } catch(e) { ajax = false; } } } ajax.onreadystatechange = respuesta; ajax.open("GET", "/index?msgOrigen=160&CODART=SV_families_2017", true); ajax.send(null); document.getElementById('openterranzergprotos').style.display='none' document.getElementById('terranzergprotos').style.display='block' }
Bellissens va ser el primer recurs per a persones amb discapacitat i salut mental que es va posar en marxa a Catalunya
El proper dissabte 17 de juny el Centre Bellissens de Villablanca (ubicat a l'autovia de Bellissens "Mas Plana") celebra 20 anys amb la Festa de les Famílies, la jornada anual que permet obrir les portes del centre i aprofundir la relació entre els usuaris, les famílies i els professionals.
Bellissens va ser el primer recurs per a persones amb discapacitat i salut mental que es va posar en marxa a Catalunya i va significar un salt important en el desplegament de l’àrea d’atenció a la discapacitat intel·lectual del Grup Pere Mata, i en la qual actualment Villablanca és referent al país.
La història de Bellissens va començar en 1997, per la necessitat de donar servei a aquelles persones amb discapacitat intel·lectual lleugera i mitjana, amb un trastorn mental afegit, que requereixen un tractament rehabilitador integral amb suport extens. Bellissens, avui acull la residència Garbí i la residència Mestral, de 50 places cadascuna.
Més enllà de tenir cura i de cobrir les necessitats bàsiques dels usuaris, durant aquests 20 anys Bellissens ha treballat per complir diversos objectius:
reconstruir i enfortir el vincle amb les famílies dels usuaris
tenir en compte la individualitat i la peculiaritat de cada resident
potenciar la relació dels residents amb la comunitat (especialment Reus i Vila-seca) a través de diferents tipus d’activitats culturals, socials i lúdiques, i especialment les activitats esportives amb la participació en competicions i lligues específiques, i també a través del teatre, amb representacions en sales teatrals de Reus, Tarragona i Barcelona.
la potenciació del treball en equip dels professionals i el reconeixement a l’important paper dels cuidadors.
La celebració dels 20 anys de Bellissens se centrarà en la Festa de les Famílies que inclourà diversos actes com l’actuació de la companyia Dos de Tres; la projecció de fotografies sobre el recorregut històric del centre; un dinar amb residents i famílies i festa a la tarda amb ball i coca de sucre per a tothom.
11.30 hores rebuda de les famílies i l’animació al jardí de la unitat a càrrec de la Companyia Dos de Tres.
12:00 hores es realitzarà una projecció fotogràfica del recorregut històric des dels inicis del Centre Bellissens.
12:30 hores l'intercanvi de records, experiències i emocions. Seguirà amb el programa l’acte institucional i la cloenda serà a les 13:30 hores.
14:00 hores se celebrarà el dinar a la residència juntament amb les famílies dels residents.
| 0.771759 |
curate
|
{"ca": 0.7877708518848323, "uk": 0.04125853368952211, "en": 0.1709706144256456}
|
http://www.peremata.cat/cat/item/SV_families_2017.html
|
macocu_ca_20230731_5_26855
|
Mor al caure amb el seu totterreny per un barranc a la Baronia de Rialb
La víctima, de 57 anys i de Vilaplana, viatjava amb una altra persona, que va resultar il·lesa || Els accidents han segat 22 vides a les carreteres lleidatanes aquest any
Un veí de Vilaplana de 57 anys, Josep Cots, va morir a primera hora de la tarda d’ahir després que el totterreny que conduïa sortís de la via i caigués per un barranc a la carretera C-1412b al seu pas per la Baronia de Rialb. Segons va informar el Servei Català de Trànsit, l’accident es va produir a les 14.20 hores i al vehicle viatjava un altre ocupant, que va resultar il·lès i no va necessitar atenció mèdica. Per causes que es desconeixen i s’investiguen, el conductor va perdre el control i va caure pel barranc, limítrof amb aquesta via. Fins al lloc del sinistre es van desplaçar tres patrulles dels Mossos d’Esquadra i dos ambulàncies del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM), que no van poder fer res per salvar-li la vida malgrat l’atenció que va rebre. Josep Cots, conegut com el Josep de can Pampaló, residia a Vilaplana, nucli descentralitzat de la Baronia de Rialb, un poble amb molt poques cases habitades durant tot l’any i on la tràgica notícia va causar una gran commoció entre els veïns.
A la mateixa via en la qual ahir va tenir lloc aquest nou sinistre mortal, a la C-1214b a Artesa de Segre, va morir el passat 22 de juliol un veí d’Isona de 73 anys. En aquest cas, el cotxe que conduïa va patir una sortida de via i va xocar contra una arqueta de reg. En el que va d’any, les carreteres lleidatanes han registrat un total de 22 víctimes mortals, cinc més que en el mateix període de l’any passat.
Pel que fa a l’edat, set de les vint-i-dos víctimes eren majors de 65 anys. L’última va tenir lloc el passat dia 25 de juliol a l’A-2 al seu pas per Torres de Segre, quan va morir un veí de Mollerussa de 44 anys. El turisme que conduïa va impactar contra un camió que es trobava aturat en la retenció causada per l’incendi d’un tràiler. A conseqüència de l’accident va morir el conductor del vehicle i únic ocupant. Al tram lleidatà de l’autovia A-2 han mort tres persones.
| 0.878788 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2201_ca_20230904_1_150341
|
La distribuïdora l'Arc de Berà, en fallida a causa dels deutes amb diferents editorials, està pendent dels crèdits de l'Institut Català de Finances (ICF) per solucionar la seva situació econòmica. El passat 17 de setembre, la conselleria de Cultura, en una reunió amb els afectats i el president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, van decidir traslladar la qüestió a l'ICF.
Segons l'administrador de l'entitat, Jaume Entesa, en una carta enviada als afectats, "en data 21 de setembre, l’Institut Català de Finances va celebrar una reunió, en la qual l'assumpte que ens ocupa es va passar a l'ordre del dia, en la que es va estudiar atorgar una sèrie de crèdits a fi de cobrir la quantitat deguda a totes les Editorials afectades, sense que a dia d'avui hagi pres decisió alguna sobre això".
"Aquesta empresa es reitera en la garantia oferta en el seu moment a les Editorials, amb la finalitat d’assegurar el cobrament de les quantitats degudes, consistent en la realització d'un reconeixement de deute constituint una hipoteca unilateral garantint el compliment en un termini no superior a 5 anys, que seria substituïda en cas que l'Institut Català de Finances atorgués el crèdit esmentat, tot això mitjançant el procediment legal que confirmarem amb la Generalitat de Catalunya", ha indicat.
Entesa ha afegit que "pel que respecta a les obligacions assumides i de conformitat amb el comunicat de data 16 de setembre de 2010, els fem saber que el reconeixement de deute i hipoteca unilateral a favor de vostès es troba a la seva disposició".
¡A por ellos!
💳 Bizum: 600434984
🏪 Botiga online
Uneix-te al canal de Telegram
Xavier Rius a Whatsapp
Become a Patron!
Cultura anuncia solucions per la fallida de l'Arc de Berà
L'alternativa al tancament de l'Arc de Berà
SOS per la Lliberia Ona
Insten a Arc de Berà a pagar els deutes
El Govern, al rescat de l'Arc de Berà
La fallida d'una distribuïdora deixa penjades trenta editorials
El cas de l’Arc de Berà podria arribar als tribunals
Publicitat
Publicitat
ANTERIOR
Mor el crític Joan Triadú
SEGÜENT
Vargas Llosa guanya el Nobel
3 Comentaris
Afegir comentari
Millor valorats
Tots
Nom
Email
Ciutat
Comentari (350)
ENVIAR
Publicitat
#3 Francesc, Barcelona, 02/10/2010 - 16:51
Respondre
Terraxa, la cultureta catalana de què parles serà la teva. La teva, noi, la teva....
#2 Terraxa, Terrassa, 02/10/2010 - 15:40
Respondre
Ni un duro del contribuient. n - i - u - n - d - u -r - o per als vividors de la cultureta catalana. En tot cas, incautació de tots els bens dels administradors i propietaris i engarjolar-los fins que no comencin a tornar els calers.
| 0.710844 |
curate
|
{"ca": 0.8727626459143969, "es": 0.042801556420233464, "ru": 0.007003891050583658, "en": 0.036575875486381325, "fr": 0.0011673151750972762, "it": 0.0023346303501945525, "pt": 0.00972762645914397, "nl": 0.02762645914396887}
|
https://cultura.e-noticies.cat/larc-de-bera-a-lespera-dels-credits-de-licf-45236.html
|
mc4_ca_20230418_11_774003
|
El Barça B comença a rodar el 10 de juliol - FC Barcelona
HomeFutbolBarça BNotíciesEl Barça B comença a rodar el 10 de juliol
El Barça B comença a rodar el 10 de juliol
L’equip iniciarà la pretemporada el 10 de juliol i jugarà el seu primer partit amistós davant del Palamós el proper 15 de juliol L’estadi Municipal de Palamós serà l’escenari d’aquest partit que començarà a les 19 hores
Rosell, a la pretemporada de fa un any / FOTO: ARXIU FCB
El conjunt d’Eusebio Sacristán donarà el seu tret de sortida a la pretemporada 2012/13 el proper 10 de juliol. Un cop fet el primer entrenament a la Ciutat Esportiva Joan Gamper el filial iniciarà una estada a Torremirona (Navata) des de l’11 al 15 de juliol, tal com va fer l’any passat.
El Palamós serà la primera pedra de toc
Després d’uns primers dies de recuperació física i de presa de contacte entre tots els jugadors, en set dies jugaran el primer partit amistós de la pretemporada. El proper 15 de juliol, el Barça B s’enfrontarà al Palamós CF a l’estadi municipal palamosí a les 19 hores.
Còmoda victòria culer (3-0)
Deulofeu i Grimaldo jugaran l’Europeu sub-19
Bolton-Barça B, el proper 10 d’agost
| 0.792281 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.fcbarcelona.cat/futbol/barca-b/noticies/2011-2012/el-barca-b-comenca-a-rodar-el-10-de-juliol
|
mc4_ca_20230418_6_266227
|
#Cicle RetailTrends 2019 - De la venda tradicional a la venda híbrida - CECOT
El canvi que suposa la irrupció imparable de les noves tecnologies digitals està provocant un replantejament profund de les relacions entre les empreses i els seus clients i proveïdors i, en general, entre les persones. Com passa habitualment, mentre parlem i pensem sobre aquest futur, aquestes realitats comencen a ser fets. Cal que les empreses entrem proactivament en aquesta transformació, abans que ho haguem de fer perseguint el client. Potser... hi arribaríem tard.
Durant aquesta nova edició del Cicle #RetailTrends2019 | Desenvolupant la venda omnicanal al comerç de proximitat, volem generar un espai de reflexió per a les empreses del comerç i facilitar les claus per afrontar aquests processos de transformació.
Sessió inagural
“De la venda tradicional a la venda híbrida”
Els canvis en la forma de comprar i vendre fan que els venedors hagin d'evolucionar cap a una nova manera de treballar el mercat. En aquesta sessió tractarem la ruta que ha de fer el comerç per passar de la venda tradicional a la venda "híbrida"
Ana Fernández - Socia Directora a Barna Consulting Group
| 0.750114 |
curate
|
{"es": 0.1046712802768166, "ca": 0.846885813148789, "en": 0.04844290657439446}
|
https://institucional.cecot.org/cecot_esl/Agenda/Cicle-RetailTrends-2019-De-la-venda-tradicional-a-la-venda-hibrida
|
macocu_ca_20230731_2_215840
|
Participant eliminada
Autogestionats i autoorganitzats pels mateixos joves, i amb horaris flexibles per a que puguin realitzar diverses activitats tant diürnes com nocturnes.
| 0.602453 |
curate
|
{"pt": 0.12138728323699421, "ca": 0.8786127167630058}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_78638
|
La delegada del govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna (foto, a la dreta), no afluixa la seva pressió sobre el procés sobiranista. En les últimes setmanes, l’estratègia s’ha concentrat en els municipis que han decidit executar la sobirania fiscal i s’ha deixat una mica de banda els temes dels municipis declarats “territori català lliure” i les banderes espanyoles als edificis consistorials. “Cada dia arriben dues o tres denúncies noves contra la sobirania fiscal”, assegura un portaveu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), entitat que ha recopilat en una llista tots els municipis denunciats, en els tres àmbits.
La xifra de municipis o ens municipals denunciats a Catalunya ja puja fins a 40. Entre aquests, n’hi ha set d’Osona: Taradell, El Brull i Vic, dels quals ja se n’havia fet ressò Osona.com, i Torelló, Tavèrnoles, Perafita i Consorci del Lluçanès.
El tipus de denúncia es semblant a tots els municipis, que han optat per la defensa conjunta que ofereix el serveis jurídics de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). “D’aquesta manera es defensa una argumentació única, que té més potència”, diu el mateix portaveu de l’AMI.
El recurs del govern espanyol argumenta que les diferents mocions aprovades als ajuntaments denunciats vulneren els articles de l'Estatut on s'especifica que la recaptació dels impostos correspon a la hisenda espanyola. Les declaracions dels municipis, en canvi, opinen el contrari i ordenen ingressar els pagaments de l'IRPF i de l'IVA del municipi directament a l'Agència Tributària Catalana.
Un dels últims Ajuntaments de la comarca en afegir-se a la llista de la Delegació del govern ha estat Tavèrnoles. “Vam rebre la notificació la setmana passada. I se’ns va demanar que presentéssim tota a informació relativa al ple on es va acordar la sobirania fiscal”, ha explicat a Osona.com l’alcalde Carles Banús.
A tot el territori català també hi ha 55 ens denunciats per no posar la bandera espanyola, entre els quals cinc d’Osona: Calldetenes, Vic, Olost, Sant Julià de Vilatorta i Sant Pere de Torelló. Pel que fa al “territori català lliure i sobirà”, n’hi ha 31, entre els quals quatre d’osonencs: Seva, Espinelves, Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/38466/maria-llanos-luna-incrementa-pressio-sobre-sobirania-fiscal-osona
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_538018
|
L'any 1992 es va produir el crim més impactant i mediàtic que s'ha produit mai a Espanya, que va provocar una convulsió social sense procedents, un trauma mai superar i que va marcar tota una generació. La producció dun reportatge Netflix sobre el crímen d'Alcasser, la mort d'un dels investigadors com Juan Ignacio Blanco fa un parell de dies, i també l'aparició d'uns ossos a la fossa de la Romana també fa uns dies, han tornat a posar d'actualitat el tema de l'assassinat d'AlcàsserEls fets objectius és que tres noies de la localitat d'Alcàsser, de 14 i 15 anys, van desaparèixer un divendres dia 13 de Novembre de 1992, quan se suposava que anaven a una discoteca a un poble vei, Picassent, anomenada Coolor. Van desapareixer, i després de més de 2 mesos de cerca que va convulsionar tot l'estat (27 de Gener de 1993), van apareixer enterrades en un paratge de difícil accés, anomenat la Romana, en una fossa, on es van trobar els cossos de les nenes, salvatgement torturades i violades. A partir d'aqui, hi han moltes teories del que realment va passar.Segons la Versió Oficial: La nit del 27 de Gener de 1993 es van detindre diversos sospitosos i poc després s'acusava formalment a un d'ells, Miguel Ricard i es buscava un altre, Antonio Anglès, del qual es sospita que va fugir a Portugal i després marxa a Irlanda, amb el vaixell mercant "City of Plymount" on es va perdre la seva i des de llavors es Alejandro en parador desconegut. Al març de 1993, i en base a les "confessions" de l'únic detingut, es va fonamentar que no hi havien més sospitosos del triple assessinat que no fossin Miguel Ricart i el fugitiu Antonio AnglésMentida d'Estat?Les nenes van ser sotmeses a torturges inimaginables i que almenys van intervenir set persones diferents en les violacions i tortures, segons un del forenses que va fer la autopsia. Cap dels pèls púbics trobats pertanyien a Miguel RicartComençant per les múltiples contradiccions de l'únic acusat, testimoni i portaveu de la veritat oficial, Miguel Ricart, i acabnt per les múltiples "casualitats que van ocórrer el dia que uns apicultos van trobar casualment els cossos sense vida de les nenes i finalitzant per la "increible i de pel.lícula" fugida d'Anglès quan era perseguit per tota la policiaDubtes raonables de la versió oficial:La ruta cap al lloc de La Romana. De gran dificultat, encara avui malgrat haver millorat alguna cosa des del 1993 per dir sobre veïns i veïns.La Caseta. En la inspecció ocular i en les fotografies que van fer els membres de la UCO, no hi ha una sola taca de sang a la sala, ni a la planta baixa ni a l'àtic on es va cometre la tortura i la violació.La ruta des de la caseta fins a la fossa. Segons la versió oficial, les noies van viatjar maliciosament des del lloc de la tortura i la violació (la Caseta) a la Fossa, on serien assassinats en una sang freda disparada pel oficial "dolent" (anglès) i posteriorment enterrat . Recordeu que aquesta ruta no és fàcil, ja que és costa amunt (la Caseta té dues o tres corbes més baixes que la ubicació de la fosa) i separa una distància aproximada de 750-800 metres. La pregunta és òbvia: es podrien oferir les nenes a tal "caminar" fins al lloc de la seva mort suportant al dolor de les seves ferides?La catifa o la moqueta. Sembla que no hi ha cap acord sobre si es tractava d’una catifa o d’una moqueta que envoltava els cossos de les noies. Per a la Guàrdia Civil era una moqueta. Per a alguns dels testimonis (particularment els tres únics "civils" que hi eren: els dos apicultors i el funerari) era una catifa i també una catifa d’un valor determinat. Però la part important és però que a la catifa o la moqueta, es poden veure dues contradiccions amb la versió oficial: no hi ha rastre de sang i gairebé no hi ha rastre de fang.Segons la Guàrdia Civil (i posteriorment la sentència de l'Audiència de València), Antonio Anglés i Miguel Ricart van baixar de La Romana el 13 de novembre de 1992 per comprar aperitius i begudes al bar "Parador" de Catadau. No obstant això, els propietaris del bar, van dir en el judici oral i continuen mantenint avui que mai no ho han confirmat a la Guàrdia Civil.A partir d'aqui van sorgir moltes teories sobre el que realment va passar. És un assumpte tèrbol, que produeix encara molt de dolor i que et deixa mal cos. Pel que llavors erem infants, vam quedar traumatitzats. S'han escrit rius de tinta i milers de persones han volgut investigar el cas, però segurament mai no sabrem el que va succeir realment, l'únic que intuïm és que va ser atroçObrim fil per la gent que vol recordar el tema, i per tots aquells joves que no coneixen aquest casAlgunes webs de referència per saber-ne més del tema: El Palleter: http://elpalleter.orgfree.com/ Blog McDonals del Horror: http://crimendealcasser.wordpress.com/Blog Nozick: https://sites.google.com/site/lawebdelassombras/enlacesAnónimo: https://elcrimendealcasser.wordpress.com/
Per moltes incoherències i incògnites que ofereix la versió oficial, fruit d'una investigació "xapussera" en la línia habitual de la policia espanyol, continua sent la versió més versemblant.Totes eixes teories de gent important violant xiquetes i pel.licules snuff i tal, no són més que conspiranoies malicioses. Mai ningú ha segut capaç ni el més mínim indici de que això passara aixi.
La teoria de què X gent adinerada i poderosa pogués cometre un crim així no és decabellada perquè això ha passat, passa i seguirà passant sempre. El tema és si va ser aquest un cas així; no se sabrà mai.
Cert. A Marisol lo va ocorrer quelcom paregut...( Escrit des del txiki Jai, gora sanfermin ostio!
Ja, i sempre diu que 'si s' arriba a saber qui la va violar... ' i no diu res mai.
| 0.874184 |
curate
|
{"ca": 0.999114574110147, "fr": 0.0008854258898530193}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_397595
|
Jesse Malin
Jesse Malin (Flushing, Queens, Nova York, 26 de gener de 1968) és un cantant, compositor i músic de rock estatunidenc que ha format part de diverses bandes, com ara Heart Attack o D Generation. Actualment segueix la seva carrera en solitari.
Biografia.
Jesse Malin va iniciar la seva carrera musical als 12 anys com a líder de la banda de hardcore Heart Attack de Nova York. Després de la desaparició de la banda el 1984, va participar en diversos projectes, incloent-hi la banda Hope, abans d'unir-se a D Generation, grup de glam punk del qual va ser cantant solista durant vuit anys. Amb D Generation va editar tres àlbums, entre els quals s'inclou "No Lunch", abans de la seva dissolució l'abril del 1999.
Malin no va deixar de compondre i va engegar dos nous projectes, PCP Highway (amb Howie Pyro i Joe Rizzo, ex companys seus de D Generation) i Bellvue (també anomenat Tsing-Tsing durant un temps breu), grup amb el qual va publicar un àlbum, "To Be Somebody", amb el segell discogràfic Goldenseal Records. L'àlbum inclou versions de cançons, com "Solitaire", "Basement Home", "Brooklyn" o "Downliner", que recuperaria més tard per als seus dos primers àlbums en solitari.
Carrera en solitari.
Els dos anys següents va treballar en un so fresc en què es detectava la seva condició de fan de Neil Young, Tom Waits i Steve Earle. L'ex líder de Whiskeytown, Ryan Adams, amic de Malin des dels temps de D Generation, va quedar impressionat amb el nou material i es va oferir a produir-li l'àlbum de debut, tot i que no havia produït mai cap disc anteriorment. El gener del 2001 van començar a enregistrar l'àlbum, que van enllestir en sis dies, als Loho Studios de Nova York. Poc després, Malin va signar un acord amb Artemis Records. "The Fine Art of Self Destruction" va aparèixer al Regne Unit l'octubre del 2002; el primer single, "Queen of the Underworld" va tenir un èxit moderat i la premsa britànica va aclamar ràpidament l'àlbum de debut com un dels millors de l'any. Als Estats Units, "The Fine Art of Self-Destruction" es va editar finalment el gener del 2003.
El disc va anar seguit d'una gira tant pels Estats Units com pel Regne Unit. A més a més, Malin va aportar la seva contribució a dos àlbums de versions. Primer va enregistrar "Hungry Heart" per a l'àlbum benèfic "Light of Day: A Tribute to Bruce Springsteen" i després va gravar una versió de la cançó "Death or Glory" de The Clash per a l'àlbum de tribut "White Riot Vol. 2: A Tribute to The Clash". També va obtenir una nominació al premi Shortlist Music Prize.
El novembre del 2003 va tornar a l'estudi a gravar les cançons del seu segon àlbum, "The Heat", que es va publicar el juny del 2004, seguit d'una sèrie de concerts a ambdós costats de l'Atlàntic.
Amb el sobrenom "Irving Plaza", va formar el grup The Finger juntament amb Ryan Adams i Johnny T (com a "Warren Peace" i "Jim Beahm" respectivament). Van editar dos EP que van recopilar posteriorment a l'àlbum "We Are Fuck You".
El 20 de març del 2007 es va editar l'àlbum "Glitter in the Gutter", que inclou una versió de The Replacements, "Bastards of Young", i el duet amb Bruce Springsteen "Broken Radio" del qual es va produir el videoclip corresponent.
El segell discogràfic One Little Indian va editar al Regne Unit un disc amb cançons dels àlbums anteriors de Jesse Malin enregistrades en directe als Gigantic Recording Studios de Nova York el novembre del 2007. El títol d'aquest àlbum, "Love It To Life", el va tornar a utilitzar el 2010 com a títol d'un àlbum amb temes nous.
El 7 d'abril del 2008 va publicar "On Your Sleeve", un àlbum de versions de cançons de The Ramones, Sam Cooke, Neil Young o The Hold Steady, entre d'altres, així com una gravació en directe del clàssic "Everybody's Talkin'" de Fred Neil, tema habitual als seus concerts.
El 2010, va formar una banda anomenada Jesse Malin and the St. Mark's Social i va editar un nou àlbum titulat "Love It To Life". Va treure el títol, que s'havia utilitzat anteriorment al Regne Unit el 2007 per a una edició de temes en directe, d'una cita de Joe Strummer. Amb un enfocament més rocker, el primer senzill de l'àlbum va ser "Burning The Bowery", seguit d'"All The Way From Moscow". La revista Paste Magazine s'hi va referir com a "el millor àlbum de la seva carrera".
Malin va exercir de jutge a la 9a edició dels premis anuals The Independent Music Awards.
El desembre del 2010 va formar, juntament amb membres de Green Day, la banda Rodeo Queens, amb la qual van enregistrar la cançó "Depression Times".
D Generation es va reunir el 2011 i segueix actuant en directe esporàdicament.
Actualment, Jesse Malin és copropietari de diversos bars i locals musicals de l'East Village de Nova York, entre els quals s'inclouen el Bowery Electric i el Niagara.
Discografia.
Discos en solitari.
- 2000: "169" (EP)
- 2002: "The Fine Art of Self Destruction"
- 2003: "The Wendy EP" (EP)
- 2004: "The Heat"
- 2007: "Glitter in the Gutter"
- 2007: "Love It To Life" (àlbum en directe, diferent de l'àlbum en estudi amb el mateix títol publicat el 2010)
- 2008: "On Your Sleeve"
- 2008: "Mercury Retrograde"
- 2010: "Love It to Life"
- 2015: "New York Before The War"
- 2015: "Outsiders"
Singles en solitari.
- 2003: "Queen of the Underworld"
- 2003: "Wendy"
- 2003: "Happy Holidays 2003"
- 2003: "Messed Up Here Tonight"
- 2004: "Mona Lisa"
- 2007: "Tomorrow, Tonight"
- 2007: "Don't Let Them Take You Down"
- 2007: "Broken Radio"
- 2008: "In the Modern World"
- 2015: "Addicted"
- 2015: "Hardcore Feeling"
Col·laboracions.
- 2001: "To Be Somebody" (Bellvue)
- 2002: "Toxic Lullabies: 1980-1984" (Heart Attack)
- 2002: "We Are Fuck You" (The Finger, amb Ryan Adams)
- 2007: "Broken Radio" (amb Bruce Springsteen)
- 2010: "Depression times" (Rodeo Queens, amb Green Day)
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.1121429823024356, "ca": 0.8673558787454004, "pt": 0.0017522340984755564, "es": 0.010338181181005782, "it": 0.0021026809181706675, "de": 0.006308042754512003}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=397596
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_217258
|
http://www.lavanguardia.com/politica/20150823/54434949361/dani-rovira-denuncia-utilizacion-panfletaria-anc.html
No entenc perquè s'emprenya
Perque li han dit que això de defensar el dret d'autodeterminació dels catalans està mal vist a espanya (el pobre xaval es actor i se li han d'explicar aquestes coses), i ha fet allò tan castís de "donde dije digo, digo diego"
| 0.482645 |
curate
|
{"es": 0.30494505494505497, "ca": 0.695054945054945}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_572122
|
Què és això? Aquest fil intentarà resoldre per part de usuaris voluntaris qualsevol dubte o consulta informàtica. Aquest fil succeeix l'anterior per tal de facilitar i agilitzar al màxim la resolució de dubtes. Com preguntar?Preguntar dubtes informàtics és un art i és una mostra de respecte cap a la gent que de forma voluntària i desinteressada inverteix el seu temps a ajudar els altres.Punts bàsics a tenir en compte a l'hora de preguntar dubtes informàtics:1. Una entrada, una pregunta. Intentem facilitar al màxim la gestió del fil2. Preguntes de forma clara, però abundant en detalls, amb un objectiu clar i fàcil d'interpretar3. Adjuntem sempre que calgui el sistema operatiu emprat i la seva versió, el programari / maquinari i la seva versió o model4. Si es tracta de missatges d'error, cal adjuntar el contingut d'aquest5. Vigilem de no penjar informació sensible o personal en les preguntes6. Si aconseguim resoldre el problema nosaltres sols, penjarem la solució per tal que altres usuaris se'n puguin beneficiar i aprendre7. Si el problema desapareix sense haver hagut d'intervenir-hi, ho comunicarem al fil per no malgastar temps i esforç en buscar una solucióCom respondre?Cal partir des del respecte màxim cap a la persona que acut al fil a cercar una solució al seu problema, per tant, a l'hora de respondre ser hem d'intentar seguir els següents punts:1. Ser pacients, ja que si algú té un dubte que no sap resoldre, pot ser que no sàpiga de primeres manegar els consells donats2. Ser clars i descriptius, no guanyem res si la nostra resposta no aporta suficient informació3. Emprarem un llenguatge planer i sense tecnicismes innecessaris (evidentment, sempre en funció del dubte exposat)4. No, no direm als usuaris que canviin de sistema operatiu com a solució al seu problema. Forma part del respecte, però per si de cas5. Intentem no abusar d'enllaços externs a no ser que resolguin de forma inequívoca el dubte exposat. Fins i tot en aquests casos serà preferible copiar i enganxar el contingut de l'enllaç.6. Seria enriquidor tractar d'adjuntar el màxim de bibliografia relacionada amb el problema un cop resolt el dubte, com a forma d'aprendre i millorar col.lectivament
Un dubte que agrairia que algú em pogués solucionar: -Com puc inserir un enllaç d'una URL al xat des d'un iPad? Amb el PC, senzillament selecciono la paraula i obro la icona de l'enllaç, on enganxo la URL que m'interessa, però a l'iPad aquesta icona m'apareix desactivada. Hi ha alguna manera de fer-ho?
Si copies la url ja te la fa enllaç. Per exemple, per fer aquest link només he fet copy-paste de l'adreça i quan desi el missatge me'l farà enllaç automàticament: http://www.racocatala.cat/forums/fil/149423/auxili-2.0-fil-unic-dubtes-informatics
Moltes gràcies. No se m'havia acudit provar això. De totes maneres, amb el PC puc seleccionar una paraula o una frase (per exemple “aquesta notícia”), vincular-la amb un enllaç i que enllaci directament des d'allà sense necessitat que surti tota la URL. Potser ja és demanar massa, però em pregunto si hi ha alguna manera de fer-ho.
És codi html. En cas que des de l'iPad puguis obrir el codi html, pots editar-ho manualment. És fàcil quan t'hi acostumes. <a href="URL">text</a> Salut.
| 0.813057 |
curate
|
{"ca": 0.9828071272272585, "es": 0.008127539856205065, "sk": 0.009065332916536417}
| |
oscar-2301_ca_20230418_7_198847
|
Càmpings de Lleida promociona el seu producte BUNGALOW & SNOW amb un vídeo i un sorteig. - horecalleida.es
horecalleida.es
Actualitat del Sector Hostaler a la Província de Lleida
notícies
Actualitat del Sector Hostaler a la Província de Lleida
Portada
Lleida
Val d’Aran
Alt Urgell
Comarques
Nacional
Càmpings de Lleida promociona el seu producte BUNGALOW & SNOW amb un vídeo i un sorteig.
19 desembre, 2013
L’ Associacio de Càmpings de Lleida continua treballant de valent en la promoció, i per aquest hivern, empeny els càmpings com a lloc ideal per passar unes vacances o un cap de setmana de neu amb família o amics. Els bungalows com a “casetes de fusta” ideals per conviure amb la natura, també a l’ hivern.
Troba la “presa falsa” en aquest vídeo!
Busquem a gent amb bona vista! Perquè sortegem 2 nits en bungalow per a dues persones + activitat de neu o Btt a qui trobi la “presa falsa” en aquest vídeo!
Vols participar? Només has de…
1 . Trobar la “presa falsa” (quina és la imatge fictícia?) en aquest vídeo de Càmpings de Lleida i enviar-nos un correu electrònic a info@campingsdelleida.com amb la resposta!
2 . Tens temps de fer-ho fins el dia 15 de gener.
SELECCIÓ DEL GUANYADOR / A
El sorteig es realitzarà a través de la pàgina web www.random.org. Cada correu electrònic dels participants (per ordre cronològic ) tindrà associat un número a partir de la plataforma de sorteigs Random, portarem a terme el sorteig.
COMUNICACIÓ ALS GUANYADORS
Càmpings de Lleida es posarà en contacte amb el guanyador el dia hàbil següent al tancament de la promoció publicant el seu nom en l’aplicació del concurs o mitjançant missatge directe per Facebook.
Es farà públic el nom de guanyador / a a la pàgina web i les xarxes socials de Càmpings de Lleida .
PREMI
CAMPINGS DE LLEIDA premiarà la persona guanyadora amb un cap de setmana per a dues persones durant el mes de març en un dels Càmpings de Lleida que ofereixen aquestes ofertes d’allotjament + activitat de neu o Btt :
http://www.campingsdelleida.com/es/ofertas/
TRACTAMENT AUTOMATITZAT DE DADES
S’informa als participants que les seves dades de caràcter personal seran tractades per les companyia organitzadora, com a encarregat del tractament , amb la finalitat de gestionar la participació en la Promoció i comunicar i enviar el premi al guanyador , així com altres informacions relacionades amb Càmpings de Lleida . Pel fet de participar en la Promoció , els participants consenten el tractament i comunicació de les seves dades per als fins indicats .
També podran ser tractades les dades dels guanyadors per publicar la seva identitat en les pàgines de les Companyies Organitzadores a Facebook. El guanyador consenteix el tractament i comunicació de les seves dades per aquestes finalitats en participar en la Promoció .
Els participants podran exercir els drets d’ accés , rectificació , cancel · lació i oposició dirigint-se a Càmpings de Lleida en les despeses info@campingsdelleida.com
Tweet
Enquesta
Per què la gent no vol treballar en el nostre sector?
Què en penses?
Com veieu la notícia d’avui d’anul·lació de 45 km d’autovia al projecte A-23 fins a Benavarri?
Bé
Malament
Indiferent
View Results
Loading ...
El més vist aquesta setmana
Publicades les bases reguladores dels ajuts a l’eficiència energètica per les empreses d’allotjament turístic
Presentació de la línia de finançament per a projectes d’eficiència energètica per empreses d’allotjament turístic
Cobrament dels recipients de plàstic i les bosses utilitzats en el menjar per emportar
Projecte dels pressupostos generals de l’estat – incidència per a possibles previsions en oparacions abans del tancament d’any
Resum bases reguladores de l’ajut a l’eficiència energètica per les empreses d’allotjament turístic
Calendari notícies
desembre 2022
Dl
Dt
Dc
Dj
Dv
Ds
Dg
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
« nov.
Memòria
any 2021
any 2020
any 2019
any 2018
any 2017
any 2016
any 2015
any 2014
any 2013
Federació d’Hostaleria de Lleida
Av. del Segre, 7. Altell - 25007 LLEIDA
Tel. 902 24 88 58 - 973 24 88 58
Fax: 973 18 40 40
federacio@hostaler.org
Aula Manel Martín
C/ Segrià, 35. Baixos - 25006 LLEIDA
Tel. 973 28 92 38
Fax: 973 18 40 72
aula@hostaler.org
Copyright © 2022 horecalleida.es
Acceptar i tancar
Aquesta web utilitza cookies tècniques, de personalització i d'anàlisi, pròpies i de tercers, per anònimament facilitar-li la navegació i analitzar estadístiques de l'ús de la web. Obtenir més informació
| 0.687718 |
curate
|
{"ca": 0.8571753986332574, "nl": 0.00888382687927107, "pt": 0.02164009111617312, "es": 0.0193621867881549, "de": 0.011617312072892938, "sv": 0.006605922551252847, "fr": 0.01867881548974943, "it": 0.015945330296127564, "en": 0.0316628701594533, "id": 0.002277904328018223, "sh": 0.0025056947608200456, "km": 0.00045558086560364467, "sk": 0.00045558086560364467, "no": 0.002733485193621868}
|
https://www.horecalleida.es/campings-de-lleida-promociona-el-seu-producte-bungalow-snow-amb-un-video-i-un-sorteig/
|
macocu_ca_20230731_7_423198
|
Eudald Espluga
L'arribada d'una primera novel·la és sempre un esdeveniment molt especial, i més si es tracta d'un autor com Damià Bardera, que fins ara s'havia consagrat al conte.
Aquesta setmana ha començat el cicle ‘Pensar la fi: filosofia i cinema apocalíptic’, a la Filmoteca de Catalunya, on des d’ara i fins el 10 de desembre es projectaran pel·lícules com ‘Dawn of the dead’, ‘Melancholia’, ‘Offret’ o ‘The war game’.
El veterà filòsof canadenc Charles Taylor (Mont-real, 1931) ha impartit al CCCB la conferència Democràcia i diversitat religiosa, que els lectors de l’ARA podran aconseguir per només 6 euros el dissabte 18 de juliol i el diumenge 19 de juliol.
A dia d'avui ens trobem que els abans apocalíptics escriuen les seves diatribes contra l'acceleració social, la presentificació del temps i la hiperracionalització de les relacions personals mentre el seu iPhone 5 és el port d'arribada de centenars de correus i notificacions de Tinder.
Aquest dilluns, Seyla Benhabib va tancar el cicle de conferències 'Prendre la paraula' del CCCB. La pensadora americana, d'origen turc, és catedràtica de l'Universitat de Yale i una de les principals referències de la filosofia política contemporània. La conferència portava per títol 'Ciutadania'.
Saskia Sassen va participar ahir a la tarda al cicle «Prendre la paraula», organitzat pel CCCB, on va oferir una conferència que era, al mateix temps, la presentació del seu últim llibre, Expulsiones. Brutalidad y complejidad en la economía global.
Sembla que hi ha certa unanimitat en considerar que Contes de propina, l'últim llibre d'en Damià Bardera, està revestit d'un to diferent, més càlid, compassiu o més tendre. No era un aspecte absent a Fauna animal o Els nens del sac, però en cap cas resultava així d'evident.
«És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme». Aquesta sentència de Fredric Jameson que, repetida fins la sacietat, s'ha convertit en l'obertura simbòlica de la seva reflexió sobre la utopia, va tenir una continuació sorprenent en la conferència que ha impartit al CCCB.
'Interstellar', l'última pel·lícula de Christopher Nolan, torna a ser un joc de superposició de trames, una obra que es rellegeix i reinterpreta constantment a si mateixa: cada acte confereix un significat afegit a l'acte precedent. I aquest cop el tema és grandiloqüent: la destrucció del planeta terra i la salvació de l'espècie.
| 0.887359 |
curate
|
{"ca": 0.9802852348993288, "es": 0.01971476510067114}
| |
macocu_ca_20230731_4_582423
|
Piscines cobertes a Pittsburg County Oklahoma > Estats Units
És difícil visitar Pittsburg County sense deixar-se caure per Hartshorne (amb 2.125 habitants). Actualment Swimia.cat té un extens catàleg de Piscines a Hartshorne i voltants.
Nedar és una magnífica manera de mantenir el teu cos actiu i en forma mentre visites Krebs (Pittsburg County) o si vius allà. T'ajudem a trobar Piscines a Krebs.
Tenint en compte que McAlester és una de les sis ciutats més poblades de Pittsburg County amb aproximadament 18.383 habitants, no hauries perdre-la de vista si visites Pittsburg County.
| 0.754734 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_3_175494
|
RESUM XERRADA: “EL PAS A SECUNDÀRIA”: Viatge de primària a secundària. « AMPA EULÀLIA BOTA
RESUM XERRADA: “EL PAS A SECUNDÀRIA”: Viatge de primària a secundària.
Montse Ciuró i Noelia Gómez – 11 de febrer de 2016
La Montse Ciuró i Noelia Gómez, Directora i Cap d’estudis de l’Institut Puigvert, respectivament, ens brinden en aquesta xerrada informació sobre els interessos i/o neguits que les famílies els hi hem traslladat i ens fan una petita introducció sobre els elements que creuen més importants sobre el pas a secundària i sobre l’adolescència.
El pas de primària a secundària causa preocupació als pares, inquietuds que es van experimentar també en altres canvis d’etapa dels fills, com quan van passar de la llar d’infants a infantil. És normal que sentin aquestes preocupacions pels fills, en el cas de secundària les pors es veuen incrementades, perquè es produeixen molts canvis propis dels adolescents com són canvis psicològics i físics. Es tracta de nens pre-adolescents a la recerca d’independència que experimenten grans canvis d’humor i corporals. En aquesta etapa els amics “substitueixen” als pares. Per anar aclarint dubtes les ponents es basaran en el llistat de preguntes formulades prèviament pels pares mitjançant la nostra comissió que són els següents:
ELS ALUMNES DE PRIMÀRIA SÓN MASSA JOVES
Hi ha neguit dels pares per l’accés a les noves tecnologies, però cal pensar que actualment ara des de P3 hi tenen accés.
A l’Institut tenen una única norma: només es poden fer servir els mòbils a l’aula si el professor els hi permet (ja que sovint és útil per a la recerca d’informació necessària per a portar a terme alguna activitat). Addicionalment, al Puigvert existeix el consell d’alumnes per tal que puguin posar ells mateixos facin les normes sobre l’ús del mòbil, com per exemple que no es poden fer fotos si la resta de companys no volen.
Cal tenir en compte que existeix moltes tipologies de nens (amb 13 anys, alguns seran molt adolescents i altres seran molt nens encara), però tot i que molts entrin com a nens, tots sortiran com a adults de l’Institut, pel què és millor educar-los per tal que facin un bon ús de la tecnologia.
ADAPTACIÓ DE L’ALUMNAT A L’INSTITUT
L’adaptació depèn tant del nen com de la família. La recomanació que fan és que els pares i mares que portin els seus fills/es a un institut públic ho facin convençuts.
FORMACIÓ DEL PROFESSORAT PER ATENDRE ALUMNAT “TAN TENDRE”
Hi ha varietat de professorat. Tots són llicenciats. Alguns són joves i també han passat per l’ESO.
A l’Institut busquen varietat, que és el que es trobaran a la vida: professors que deixin als nens bocabadats amb els seus coneixements, experiències i explicacions, però també experts en l’educació per projectes.
EL TUTOR DE PRIMÀRIA
Als nens se’ls hi dona una atenció personalitzada. Addicionalment, a 1er els tutors passen més hores amb els alumnes, i cuiden la integració de l’alumne a l’institut.
RELACIÓ PROFESSOR – ALUMNE
Dependrà del mestre i del seu tarannà.
“BULLYING” DELS MÉS GRANS ALS MÉS PETITS
En contra del que es podria pensar, els grans normalment no s’interessen pels més petits, com a molt els hi fa gràcies i se senten comentaris més aviat paternals (“què monos…”).
Quan existeixen conflictes a l’institut, acostumen a ser entre iguals, entre nens/es del mateix curs.
A l’Institut es fan diverses activitats orientades a obtenir una bona relació entre els nens que acaben d’entrar i els de cursos superiors, com podrien ser:
Programa TEI: els nens de 3er d’ESO fan de tutors dels nens de 1er d’ESO. No són tutors a nivell curricular, sinó més aviat a nivell emocional i de les coses que passen en general a l’institut. El que acostumen a fer els professors és posar nens de 3er amb moltes competències emocionals com a tutors de nens de 1er amb moltes necessitats emocionals.
Puig-Slam: jornada que es fa normalment cap al Nadal, en què els professors es retiren i cedeixen protagonisme als nens, que passen a funcionar de manera autònoma; és una jornada en què s’organitzen proves de diversos tipus, i en què els de 4rt d’ESO actuen com a capitans (organitzen i puntuen), els de 1er de Batxillerat són els monitors, i els de 2on de Batxillerat són el servei d’ordre.
UNIFORMATITZACIÓ DE L’ALUMNAT: PROCEDÈNCIA DIVERSA
A l’institut els hi agrada que tots siguin diferents. La cohesió entre nens de diferents instituts, que és el que preocupa als pres i mares, surt de forma natural.
Tot i que l’origen sigui escola tradicional o per projectes, això no genera diferències. Vinguin de l’escola que vinguin, venen alumnes amb dificultat d’aprenentatge, d’altres molt organitzats deds del priemr dia, i d’altres amb diferents competències.
NOU RITME D’ESTUDI
Tenen un horari de 8:00h a 14:40h repartit en 2 hores de classe + 20 minuts de pati/descans + 2 hores de classe + 20 minuts de pati/descans + 2 hores de classe.
A la tarda es poden quedar a fer coses a l’institut.
Durant el matí, la primera franja de 2 hores les dediquen a matèries instrumentals com el català, castellà, anglès i matemàtiques (fan grups flexibles, que són grups a diferents ritmes, i durant poden haver-hi canvis de grup si els mestres ho consideren adient); els nens de 1er llegeixen molt articles (pretenen que aprenguin a llegir i escriure amb tot el què això comporta, es a dir, “entendre”). La següent franja de 2 hores fan treball per projectes (tecnologies, ciències naturals, ciències socials, plàstica, …), i normalment intenten que hi hagi 2 mestres a l’aula.
Consideren molt important que els nens tinguin ganes d’anar al centre.
PEL QUE FA A ALTRES CONSIDERACIONS D’INTERÈS…
Hi ha nens que poden anar a Batxillerat i d’altres que no, o que els hi costarà molt. Hem de procurar que els nostres fills trobin “el seu camí” i no “el nostre camí”.
A l’institut comença la feina de debò per a pares i mares: escoltar els nostres fills/es.
PEL QUE FA A ASPECTES MÉS CONCRETS DE L’INSTITUT PUIGVERT…
Adaptació: els nens de 6è de l’Eulalia Bota van a visitar l’institut. Al juny es fa el traspàs de la informació dels alumnes que aniran a l’institut
Seguiment: durant el curs es fa un seminari institut-escola en què es fa seguiment dels nens que han passat de 6è a 1er d’ESO. En general no acostuma a haver-hi cap sorpresa (qui tenia dificultats en alguna cosa, la continua tenint, i qui anava molt bé, continua anat-hi).
Tenen assignades 3 línies que les converteixen en 4, de manera que es formen grups de 22-23 alumnes.
La preinscripció comença just després de Setmana Santa
Tenen optatives com “Matemàtiques en anglès” (pels qui van bé en matemàtiques i en anglès) o “English is funny” (pels nens que van fluixos en anglès)
A primer d’ESO aquest any s’ha fet treball per projectes i l’any vinent començaran a segon de l’ESO.
| 0.802677 |
curate
|
{"ca": 0.9433905899925318, "fr": 0.03539955190440627, "es": 0.012546676624346527, "en": 0.00597460791635549, "fa": 0.0026885735623599703}
|
http://www.ampaeb.cat/xerrada-el-pas-a-secundaria-viatge-de-primaria-a-secundaria/
|
oscar-2301_ca_20230418_5_171650
|
STAEDTLER STAEDTLER Ref. 4007817040256 Altres productes de la mateixa col·lecció Altres productes del mateix autor Peso: 250 gr
Ho demanem a l'editor
1,00 €
AFEGIR A LA CISTELLA
Descripció
ISBN : EXPOSITOR PASTEL
Data d'edició : 24/08/2018
Any d'edició : 0
Autors : STAEDTLER
Col·lecció : MAQUINETES, GOMES D'ESBORRAR I PORTA GOMES
Nº de pàgines : 0
Què oferim
Recomanats
Novetats
Suggeriments i reclamacions
Compte Client de la Llibreria El Cucut
Sobre nosaltres
Qui som
On som
Contactar
Condicions generals
Condicions generals de venda
Avís legal / Política de privacitat
Política de cookies
Xarxes Socials
Configurar cookies Llibreria El Cucut - Tots els drets reservats
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
| 0.7526 |
curate
|
{"en": 0.022764227642276424, "ca": 0.9170731707317074, "it": 0.011382113821138212, "fr": 0.0032520325203252032, "es": 0.016260162601626018, "de": 0.022222222222222223, "no": 0.007046070460704607}
|
https://www.llibreriaelcucut.cat/material-escolar/217607-maquineta-de-pot-colors-pastel.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_661610
|
Fil de seguiment de l'acampada9Nhttps://twitter.com/hashtag/Acampada9N?src=hash
A veure que en diu en Quim Arrufat de l'acampada:2324 @2324nit 2 mFa 2 minuts Al Omar d'avui, a les 23:00h., entrevistem Omar diputat al Omar de la Omar #2324nitAvui al 324 a les 23:00.Mentrestant...:Sembla que cada cop més gent.
Però porten tendes tots aquests i només van a l'assemblea?
De tota aquesta gent una petita part s'hi ha quedat. Abans de marxar he comptat 6 o 7 tendes. El que compta és que es pugui crear un punt permanent de lluita, des d'on s'organitzin accions de pressió. Per tant, més que la gent que es queda a dormir, l'important és que hi vagi passant molta gent cada dia a participar dels debats i activitats que es traduiran en accions.
Home, sí que es important també el nombre de gent, sí són 4 gats els desallotjaran seguríssim.
| 0.798297 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_10_502839
|
Inicio Destacado Anunciats els finalistes dels Premis Ovidi 2021
7 noviembre, 2021
Coneix els finalistes a les categories de Disseny i Videoclip.
L’organització dels Premis Ovidi ha donat a conèixer els finalistes de l’edició 2021. La gala dels XVI Premis Ovidi serà diumenge, 14 de novembre de 2021, a les 19h, al Teatre Capitolio de Godella, i serà transmesa en diferit per les televisions públiques À Punt i Canal 33.
Finalistes de la categoria DISSENY:
– Sud+Sud, per La veritat d’Àlex Blat (Primavera d’Hivern, 2021)
– Patricia Bolinches, per La rosa als llavis de Tomàs de los Santos (Bureo Músiques, 2020)
– Mònica Llop, per Jo i el món de Joe Pask (La Fera CC/Primavera d’Hivern, 2021)
– Sud+Sud, per Les teus ales d’Esther (Primavera d’Hivern, 2021)
Per a la selecció dels treballs finalistes d’aquesta categoria s’ha tingut en compte la coherència formal del suport físic, de manera global i no sols acotada a la portada del CD o vinil. La veritat és, en paraules del jurat, un treball on destaca la direcció d’art sobretot al quadern interior, que combina amb claredat el disseny gràfic amb la fotografia i els textos. El collage de la portada de La rosa als llavis i el seu equilibri amb el blanc és exquisit, i molt encertada la referència als cal·ligrames de Joan Salvat Papasseit al quadern interior, que funcionen ací com a arquitectures tipogràfiques que donen forma visual a les cançons. Les teues ales resulta una proposta visual coherent ben recolzada en la fotografia, amb la qual es construeix el relat i la resta d’elements. I del vinil de Jo i el món el jurat n’ha ressaltat la seua solidesa visual i l’economia de recursos, replantejant el disseny de packaging des dels seus elements més bàsics, on els recursos de producció se surten de la norma sense entrar en l’innecessari, transmetent un missatge transparent i sincer.
Finalistes de la categoria VIDEOCLIP:
– Icònic i La Fúmiga (real. Ernest Huart), per Havia de passar de La Fúmiga
– Primavera d’Hivern i Estol Media (dir. Fede Santiengeli), per Declaració d’intencions d’Àlex Blat
– Zoo (dir. Pau Berga), per Llepolies de Zoo
– Tresdeu Media i La Casa Calba (dir. Pau Berga), per Plàstic d’El Triangulista
Els videoclips finalistes s’han escollit seguint criteris de qualitat, tant formals com de concepte: quina ha estat la idea però sobretot com s’ha desenvolupat visualment per a representar la cançó. De Llepolies el jurat destaca el treball a nivell de direcció d’art, direcció de fotografia i vestuari, amb una edició impecable i una posada en escena atrevida. Plàstic destacar per la seua originalitat tant a nivell visual com musical, amb molta atenció al vestuari i la direcció d’art. La interpretació de Maria Maroto a Declaració d’intencions, així com la direcció de fotografia i producció, apropa aquest videoclip a l’estètica cinematogràfica. Finalment, el treball d’edició i de disseny gràfic reforçen a Havia de passar un tema musical ben dinàmic i alegre.
Cal destacar que enguany s’han presentat a les categories visuals dels Premis Ovidi un total de 53 videoclips i 23 dissenys, entre cedés i vinils, xifres que superen amb escreix les presentades a l’anterior convocatòria.
Membres del Jurat 2021:
LAIA LLUCH és realitzadora audiovisual, tant de videoclips com d’espots, i també es dedica a la fotografia fixa en cinema, treballant en pel·lícules com ara Stockholm, de Rodrigo Sorogoyen, El sustituto, Mindanao, Vasil, El agua, Hollyblood, El juego de las llaves o la més recent Llenos de gracia.
ALEJANDRO BENAVENT és director editorial i director d’art a la revista DXI magazine (dximagazine.com), publicació referent sobre disseny i cultura contemporània, reconeguda amb premis com el Laus, un trofeu or ADCV, el premi INJUVE de disseny i una medalla FAD al mèrit cultural, entre d’altres.
JOANA CHILET treballa al sector audiovisual, tant en programes de televisió com en cinema i curt documental. És productora, directora de producció i guionista, i ara està focalitzada en la gestió cultural, amb projectes com ProMercat, Adapta Market o el Mafiz.
JAIME SEBASTIÁN, dissenyador i editor, és cofundador amb Rubén Montesinos de Handshake Studio (handshake.fun), i el 2020 co-funda Recreo, una fira de llibres d’art amb base a València. Col·labora amb artistes, arquitectes, compañias de teatre i grups de música, entre altres.
CÈSAR AMIGUET és dissenyador i creatiu, i autor dels trofeus dels Premis Ovidi, basats en el logotip de Daniel Olmo. Des del 2001 forma equip amb Anna Roig Llabata de Lavalenciana d’art i disseny, i des del 2007 treballa també a Escola Valenciana com a director artístic de l’entitat.
| 0.837074 |
curate
|
{"ca": 0.9630762508193139, "an": 0.003714223290364868, "de": 0.013982958269608914, "en": 0.008739348918505571, "tr": 0.002403320952589032, "pt": 0.008083897749617654}
| |
mc4_ca_20230418_5_575199
|
Penzion Brahama Presov Eslovàquia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Zahradna 33, Presov City Center, Presov, Eslovàquia - Veure al mapa
Al visitar Presov, vosté es sentirà com a casa a Penzion Brahama, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
El Penzion Brahama, s'esforça al màxim per tal que els seus hostes es tribin còmodes. Per tal d'assolir això, l'hotel compta amb els millors serveis i instal.lacions. Els clients de l'hotel poden gaudir de magatzem d'equipatge, restaurant, visites turístiques, bar, àrea de fumadors.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb calefacció, escriptori, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, TV satèl•lit/cable, nevera a cada habitació. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Penzion Brahama.
Tots els tipus de viatgers (143) Parelles (32) Viatgers en solitari (63) Famílies amb infants petits (15) Famílies amb infants grans (6) Grups (27)
| 0.811407 |
curate
|
{"ca": 0.9499252615844545, "es": 0.05007473841554559}
|
https://www.agoda.com/ca-es/penzion-brahama/hotel/presov-sk.html
|
oscar-2201_ca_20230904_12_95234
|
Les addiccions, tant les referides a drogodependències com les anomenades "addiccions sense droga", constitueixen un fenomen molt complex de la conducta humana que actualment té una àmplia repercussió social. Aquest estudi, a més de fer una exposició de l'evolució històrica i els models teòrics de les dependències, analitza els processos d'adquisició, manteniment i canvi de les addiccions, i els principis psicològics que inspiren la prevenció i la intervenció en aquest camp. I tot això, des d'una perspectiva professional i rigorosa que intenta desfer els tòpics i estereotips amb què sovint, en un afany de donar respostes ràpides, es volen explicar les profunditats de la ment humana. Sota la coordinació de professors de la Universitat de València, responsables d'impartir aquests coneixements en la Facultat de Psicologia, han intervingut en l'elaboració d'aquest volum professionals espanyols especialitzats en addiccions, tant de l'àmbit docent i investigador com del relacionat amb la intervenció.
PUV
L'objectiu bàsic de Publicacions de la Universitat de València (PUV) és la difusió de la producció científica, i intel·lectual en sentit més general, generada a la Universitat de València a través dels procediments habituals del procés editorial, és a dir, de la confecció de llibres i revistes.
Enllaços d'interés
Mapa de la Web
Termes de cerca populars
Cerca avaçada
Mapa del lloc
Presentació
Organigrama
Contacte
Distribució
Consell editorial
Línies editorials
Publicar a PUV
Qualitat editorial
Carta de serveis
Enllaços externs
1 Publicar a PUV
2 Línies editorials PUV
3 Llibres electrònics
4 La llibreria de la universitat
PUV Informació
Carrer - Arts Gràfiques, 13
46010 València
+34 96 386 41 15
publicacions@uv.es
Aviso Legal
© 2016 PUV | Publicacions Universitat de València
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics, d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Per a més informació consulte la nostra política de cookies.
| 0.794054 |
curate
|
{"ca": 0.9286407766990291, "es": 0.04271844660194175, "pt": 0.006310679611650485, "en": 0.010679611650485437, "fr": 0.003883495145631068, "de": 0.007766990291262136}
|
https://puv.uv.es/llibre/psicologia-de-l-addiccio.html
|
mc4_ca_20230418_8_631070
|
història | Catorze.cat
La memòria històrica, a la Biblioteca
L'Editorial Barcino ha cedit un fons que inclou des de manuscrits fins publicacions clandestines
Un Gernika silenciat
Un documental treu a la llum bombardejos nazis sobre petites localitats de Castelló
| 0.638 |
curate
|
{"ca": 0.9224806201550387, "es": 0.07751937984496124}
|
https://www.catorze.cat/noticies/etiqueta/hist%C3%B2ria
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_807172
|
Observe darrerament que els valencianeros del xat abusen d'aquesta fórmula medieval que no fan els barcelonins del xat (pensen com pensen), a què cregueu que és degut? Perquè el terme fa referència tant a València com a Barcelona:https://ca.wikipedia.org/wiki/Cap_i_Casalhttps://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0152840.xmlPD. "Valencianets" és com diguem a moltes comarques als valencians de València, a Castelló per exemple li diuen "Migouets".
Ara que hi penso, què en penseu, del cas del Vèneto? De tota la vida, allò va ser la República de Venècia, però la regió es diu Vèneto. Una solució així podria anar bé per a València?
I qué proposes? Valento? Valenta?
Vèneto = Vàlento i es fan canals a València i falles a Venècia.
| 0.695504 |
curate
|
{"ca": 0.9565826330532213, "es": 0.02100840336134454, "it": 0.022408963585434174}
| |
mc4_ca_20230418_13_181964
|
L'Ajuntament invertirà 400.000 euros en el manteniment de la xarxa de clavegueram | Ràdio Sabadell
L'Ajuntament invertirà 400.000 euros en el manteniment de la xarxa de…
Els operaris fan tasques de manteniment al clavegueram de Sabadell | Xavier Guerrero
29.08.2017 13:26 Núria García
L'Ajuntament de Sabadell destinarà 400.000 euros al llarg de tot un any per fer tasques de manteniment a la xarxa de clavegueres del municipi. Els treballs de neteja i revisió es van iniciar al juny passat gràcies a l'aprovació d'un nou contracte i després que la ciutat hagués estat més de cinc anys sense dur a terme actuacions d'aquest tipus per falta d'inversió, segons ha comentat el regidor d'Espai Públic al consistori, Xavi Guerrero: "Les clavegueres no es veuen, però es van embossant de porqueria i arriba un moment que actues o comences a tenir problemes. S'ha de fer un manteniment preventiu periòdic cada dos o tres anys".
Guerrero ha explicat que la revisió iniciada aquest estiu servirà per fer una primera diagnosi i determinar en quin estat es troben els 285 quilòmetres de clavegueres i els 12.000 embornals que hi ha arreu de la ciutat. "El manteniment és per netejar i fer petites actuacions. Quan tinguem el mapa de les clavegueres fet serà el moment d'invertir-hi diners", ha dit el regidor. En qualsevol cas, el titular d'Espai Públic ha afirmat que ja tenen detectades algunes zones sensibles, tot i que no vol dir que tinguin més problemes. "A la zona sud tenim més inundacions perquè és la zona que acumula més aigua quan plou, però és de les que està més bé. En canvi, hi ha moltes clavegueres del Centre que fa molts anys que no s'han tocat i estan realment malament", ha subratllat.
El contracte aprovat per l'Ajuntament és d'un any, més un altre prorrogable, per un import de 265.000 euros. Ara bé, segons ha apuntat Xavi Guerrero, atès el superàvit de 34 milions que té l'administració local, l'equip de govern té previst destinar-hi 130.000 euros més en els pròxims dos anys. "Els tècnics consideren que són els diners necessaris per mantenir les clavegueres de Sabadell en bon estat i revisar-les cada dos o tres anys", ha explicat el regidor d'Espai Públic.
| 0.873339 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://radiosabadell.fm/noticia/lajuntament-invertira-400000-euros-en-el-manteniment-de-la-xarxa-de-clavegueram
|
oscar-2201_ca_20230904_12_180149
|
Una tarda de juny el senyor Andesmas, ja gran, visita la casa aïllada que acaba d’adquirir per a la seva filla Valérie. La casa, encerclada pel bosc, té vistes al mar i al poble, on se celebra un ball. Andesmas té una cita amb el contractista del poble, Michel Arc, per pressupostar la terrassa que vol construir, al gust de la seva filla: semicircular, a dos metres del precipici de llum. El temps se li escola entre la somnolència i les visites intercalades d’un gos que volta, una nena i una dona. Petites dosis de dramatisme esquitxen la plàcida tarda, una tarda de vent i ombres perfumades per una felicitat dolcíssima i inabastable. Un dolor antic s’esquitlla entre les capcinades d’Andesmas, assegut a la butaca de vímet, al ritme de la música llunyana i els sons que arriben del bosc.
| 0.829919 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://uk.agapea.com/books/La-tarda-del-senyor-Andesmas-isbn-8494329456-i.htm
|
mc4_ca_20230418_9_605268
|
gestora, Autor a La Dalla - Pàgina 2 de 2
Autor: gestora
SUSANA FALCÓN PRESENTA EL LLIBRE “Lo dieron todo”
Susana Falcón a Olot
El dissabte 2 d’abril de 2016 a les 12h del mig dia, La Dalla, la Biblioteca Social d’Olot i la CNT d’Olot vam organitzar la presentació del llibre de Susana Falcón, “Lo dieron todo. Las luchas de Marinaleda”; acompanyada del documentalista afincat a la Garrotxa Paco Ríos.
Susana Falcón (Buenos Aires, 1956), és periodista i escriptora, va estar exiliada durant la dictadura militar argentina a la Corunya i Madrid i va ser corresponsal a Nicaragua durant la guerra. Ha treballat en premsa escrita, ràdio i televisió a Argentina, Nicaragua i l’estat espanyol. Actualment dirigeix la ràdio – televisió de Marinaleda (Sevilla).
La seva obra tracta sobre el paper que van tenir i tenen les dones de Marinaleda en la lluita d’aquesta petita població andalusa. Dones que, mitjançant el suport mutu, van prendre consciència que juntes podien canviar les coses. L’esperit col·lectiu les va fer fortes i amb la seva mirada transformadora de la societat van assolir, cada vegada, més llibertat i corresponsabilitat pública.
Posteriorment, a la presentació hi hauria debat i preguntes. Tot plegat tindrà lloc al local de la CNT d’Olot.
Autor gestoraPublicat el 20 d'abril de 2016 18 de maig de 2016 Categories Dona i treball, FeminismeEtiquetes dona i treball, jornaleres, MarinaledaDeixa un comentari a SUSANA FALCÓN PRESENTA EL LLIBRE “Lo dieron todo”
| 0.801804 |
curate
|
{"ca": 0.9430727023319616, "de": 0.009602194787379973, "es": 0.047325102880658436}
|
http://ladallafeminista.cat/author/gestor/page/2/
|
mc4_ca_20230418_11_271906
|
iGersEbre part del jurat de la I RUTA DE LES TAPES MARINERES DE LES TERRES DE L’EBRE | IGERSEBRE | Comunitat d'Instagramers de les Terres de l'Ebre
Inici » igersebre » iGersEbre part del jurat de la I RUTA DE LES TAPES MARINERES DE LES TERRES DE L’EBRE
Publicat a març 26, 2015 | Cap comentari, sigue's el primer!
| 0.740295 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://igersebre.com/2015/03/igersebre-part-del-jurat-de-la-i-ruta-de-les-tapes-marineres-de-les-terres-de-lebre/
|
crawling-populars_ca_20200525_52_273999
|
CONVENIS 2016
OBJECTE DEL CONVENI ENCÀRREC DE GESTIÓ
COMPROMISOS ECONÒMICS ASSUMITS PER LES PARTS
TERMINI DE VIGÈNCIA
ÒRGAN I DATA D'APROVACIÓ
ENCÀRREC DE GESTIÓ . Prorrogar 9 mesos la vigència del conveni sobre gestió d'ajuts a la llar, de data 1 de gener de 2014
Cost total: 2.058.000,00€
Pròrroga del conveni d'encàrrec de gestió data 01/01/14 fins 30/09/16
Desplegar estudi acadèmic als barris Can Franquesa i Les Oliveres amb finalitat estratègica de debat arquitectònic
Cost econòmic no previst
Juliol 2016
Celebració del Festival "Santaco Tropical"
Des de la signatura fins el dia 20 de juny de 2016
Junta de Govern Local 14/06/2016
Celebració del Festival "Rock Fest Barcelona"
Any 2016 159.480,00 € 60.000 publicitat Any 2017 155.000,00€ 60,000 publicitat
Abasta edicions 2016 i 2017
Junta de Govern Local 05/07/16
Desenvolupar programa d'estimulació cognitiva
Cost total: 65.700,00 € Aportació municipal: 16.425,00€
Any 2016
Junta de Govern Local 26/07/16
Festa Major d'Estiu 2016
Aportació del Gremi 28.000,00€
Estiu 2016
Decret núm. 7001/16 11/08/2016
Festes Populars Alternatives (Festa Major Estiu 2016)
Estiu 2016
Decret núm. 7064/16 23/08/2016
Cessió del dret d'ús del software "Sistema d'Alertes" consistent en una Base de Dades, Aplicatiu client i Aplicatiu de llançament d'una alerta, propietat de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Conveni interadministratiu de col·laboració
1 any. Prorrogable d'any en any
Desenvolupament de 5 programes d'atenció social al municipi.
Cost total: 26.880,63 € Aportació Municipal 64%: 17.203,60€ Aportació Fundació 36%: 9.677,03
Des de la seva signatura, amb efectes de l'1 de gener a l 31 de desembre de 2016
Cessió de la propietat del terreny qualificada de vial.
Aportació municipal: Urbanització del vial
Indeterminat
Junta de Govern Local 27/09/16
Exposició fotogràfica "Refugiats, per què? A Santa Coloma de Gramenet.
Del 5 al 18 de setembre 2016
Assignació d'ajuts complementaris als ajuts individuals de menjador per els infants del municipi, curs 2016-2017.
Aportació municipal total: 1,965.138,68 € 687.471,85€ exercici 2016 1,277.666,83€ exercici 2017
Des de la signtanura fins el 30 de setembre de 2017.
Junta de Govern Local 26/07/16
Programa de suport als ens locals per a l'impuls dels serveis de mediació ciutadana.
Aportació de la Diputació: 72.000,00€
Des de la signtanura fins el 31 desembre de 2016.
Junta de Govern Local 14/06/2016
Desenvolupament de programes socials
Cost total: 66.523,00€ Aportació municipal: 57% 37.978,00€ Aportació de la Creu Roja: 43% 28.545,00€
De l'1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 27/09/2016
Polítiques i programes socials d'habitatge
368.359,02 €
4 anys des de la seva signatura
Junta de Govern Local 18/10/2016
Projecte "Vacances en Pau" de l0'any 2016
Cost total: 15.337,50 € Aportació Municipal 10.200,00€
De l'1 de maig al 15 de desembre de 2016.
Junta de Govern Local 02/11/2016
Addenda al conveni per incentivar el programa d'activitats de la FAVGRAM al municipi.
Cost total: 14.000,00€ Aportació municipal de 13.000,00€
1 any des de la seva signatura, estenent els seus efectes es de l'1 de gener de 2016
Junta de Govern Local 15/11/2016
Reparació del "carro del Sin Pecado de la Virgen".
Aportació municipal : 2,305,05€
1 any
Junta de Govern Local 15/11/2016
Desenvolupament de programes socials
Cost total: 33,350,00€ Aportació municipal : 16.008,00€
De l'1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 15/11/2016
Instal·lació temporal al Parc de Can Zam
Del 14 al 28 de novembre de 2016
Junta de Govern Local 15/11/2016
Desenvolupament del servei de Centre Obert per a l'any 2016
Cost total: 106.043,62€ Aportació municipal: 46.234€
A efectes econòmics, fins el 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 22/11/2016
Desenvolupament del servei de Centre Obert per a l'any 2016
Cost total: 285.965,00€ Aportació municipal: 112.857€
De l'1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 22/11/2016
Desenvolupament del servei de Centre Obert per a l'any 2016
Cost total: 390,538,11€ Aportació municipal: 141.028€
A efectes econòmics, fins el 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 22/11/2016
Desenvolupament del projecte Xela per a la infància amb trastorn de l'espectre autista i retard maduratiu
Cost total: 103.315,50€ Aportació municipal 82.308€
A efectes de prestacions de serveis del del dia 01/09/2016 fins el 31/07/2016A efectes econòmics, s'estèn fins a novembre de 2017.
Junta de Govern Local 29/11/2016
Finançament del part del cost de la contractació, per part de l'ACI, d'una persona física o jurídica, per a la gestió professional de dinamització comercial del centre comercial urbà.
Aportació municipal: 9.000,00€
Des de l'1 de gener de 2016 fins el 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 15/11/2016
Addenda al conveni d'ús i gestió parcial de les instal·lacions esportives de l'Institut Can Peixauet
Aportació municipal: 5.400€
Des de l'1 de gener de 2016 fins el 31 de desembre de 2016. Temini prorrogable per periodes anuals.
Junta de Govern Local 13/12/2016
XLV Edicicó del Cross Antoni Amoròs
Aportació municipal en béns i serveis per un import de 10.000€ i de 2.000€ en concepte de subvenció
Fins el 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 13/12/2016
XXXIII Festival de Patinatge Artístic
Aportació municipal en béns i serveis per un import de 683€ i 3,517€ en concepte de subvenció
Fins el 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 13/12/2016
Suport de les activitat de foment i promoció de l'esport
Aportació municipal: 1,800€ (48,91% del total de l'ativitat)
De l'1 de juliol de 2015 fins el 31 de desembre de 2016.
Junta de Govern Local 13/12/2016
Gestió parcial de les pistes esportives municipals de Nou Oliveres
Aportació municipal: 5,200€ (100% del projecte)
De l'1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 13/12/2016
Activitats esportives de Futbol Sala del club a la ciutat
Aportació municipal: 70.000€
Fins el 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 13/12/2016
Organització de la cursa ciclista de Festa Major 2016.
Aportació municipal: 1975€ en béns i serveis 2,000€ en concepte de subvenció
Fins el 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 13/12/2016
Oganització del "XXVII Trofeu de Futbol Sala Ciutat de Santa Coloma, XXII Trofeu Cívic"
Aportació municipal: 4.500€
Fins el 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 13/12/2016
ENCÀRREC DE GESTIÓ. Gestió de la convocatòria de subvencions per a projectes de cooperació iaccions de sensibilització per a 2016
Cost total: 100.612,97€ Aportació municipal:91.466,34€ Cos de gestió Fons Català de Cooperació: 9,146,63€
1 any
Junta de Govern Local 13/12/2016
Desenvolupament del sevei de recollida, neteja, classificació i entrega de roba a partir de l'activitat laboral de persones amb discapacitat intel·lectual
Aportació municipal: 50.000€
Des de l'1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 13/12/2016
Desenvolupament del servei de Centre Obert per a l'any 2016
Aportació municipal: 143.460€
Des de l'1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 13/12/2016
Organització del "Premio de Textos de Teatro Breve Carro de Baco de Santa Coloma de Gramenet 2016"
Aportació municipal. 600€
1 any
Junta de Govern Local 13/12/2016
Urbanització i edificació de l'actuació 1.2 connexió Valentí Escalas-Listz
Aportació de l'INCASÒL: 300.000€
Des de la signatura fins al compliment de totes les obligacions assumides per ambdues parts
Ple Municipal 25/07/2016
Servei d'atenció als animals de companyia del Barcelonès
Aportació mínima anual: Aj. Badalona: 141.800€ Aj. Sant Adrià de Besòs: 23.500€ A. Santa Coloma de Gramenet: 77.190€
4 anys des de la seva signatura,
Junta de Govern Local 27/09/2016
Cessió del dret d'ús del software "Sistema d'Alertes" consistent en una Base de Dades, Aplicatiu client i Aplicatiu de llançament d'una alerta, propietat de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
Conveni interadministratiu de col·laboració
1 any. Prorrogable d'any en any
Desenvolupament del projecte Anem i Tornem a l'Escola per al curs 2016/17
Aportació municipal: 103.405,67€
De l'1 de setembre de 2016 fins el 31 d'agost de 2017
Junta de Govern Local 21/12/2016
Desenvolupament del servei de Centre Obert durant l'estiu de 2016
Aportació municipal: 26.077€
Pel que fa a efectes econòmics és del 27 de juny al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 21/12/2016
Recolzament al Projecte de lluitga contra la pobresa farmacèutica
Indeterminat
4 anys
Junta de Govern Local 29/11/2016
Instal·lació i gestió de les marquesines a les parades d'autobús del muncipi
Indeterminat
Previsió de 7 anys amb 3 més de possible pròrroga
Junta de Govern Local 14/06/2016
Addenda a l'aportació econòmica de la Diputació per a l'exercici 2016 del conveni de col·laboració per al funcionament d'un servei d'intermediació pels deutes de l'habitatge (SIDH) i del Servei d'Atenció Ciutadana (SAC)
Aportació de la Diputació: 18.000,00€
Any 2016
Implantació del projecte Lanzaderas de empleo en el marc del projecte cofinançat pel Fons Social Europeu i Fundación Telefónica
7 mesos
Junta de Govern Local 21/12/2016
Utilització de les respectives instal·lacions
Cost total: 3,973,14€
De l'1 de gener de 2016 al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 21/12/2016
Programa d'activitats esportives de l'ANG
Cost total: 24.000,80€ Aportació municipal: 24.000,00€
De l'1 de gener de 2015 al 31 de desembre de 2016
Junta de Govern Local 21/12/2016
TwitterFacebookSlideShareYoutubeInstagram
Ajuntament de Santa Coloma de GramenetPlaça de la Vila, 1 - 08921 Santa Coloma de Gramenet - BarcelonaTel. : 93 462 40 00NIF: P0824500C
| 0.524923 |
curate
|
{"en": 0.1392966522336044, "ja": 0.010877600591403528, "es": 0.0068645052275847504, "ca": 0.8093779702186081, "de": 0.003801879818354631, "pt": 0.019748653500897665, "fr": 0.007709367409441335, "id": 0.0023233710001056077}
|
: /index.php?id=21239&L=2
|
cawac_ca_20200528_10_82416
|
Info
Sírius és defineix com una agència d’acord amb el seu caràcter d’”organització que centralitza les informacions periodístiques recollides pels seus corresponsals en els llocs on es produeixen els esdeveniments i les classifica i les transmet”. La singularitat de Sírius com a Agència rau en la seva essència no lucrativa que l’allunya de les estructures priamidals de les agències empresarials i en la seva absoluta desvinculació de les institucions governamentals característiques de les agències públiques i estatals. Aquesta peculiaritat és conseqüència de la definició de Sírius com a organització de classe, conformada per activistes que vetllen pels interessos de la Classe Treballadora.
Sírius és catalana d’acord amb el seu ús del català com a llengua central i com conseqüència d’una concepció del territori nacional que abasta l’àmbit geogràfic d’ús de la llengua catalana. En aquesta definició del marc d’actuació, la nació és entesa com una realitat viva definida exclusivament per la voluntat i la consciència de ser de la Classe Treballadora en l’exercici del seu lliure dret a l’autodeterminació. Aquesta definició pretén superar les actuals fronteres administratives de la Catalunya actual com a nació desproveïda d’Estat, sense perjudici dels drets federatius dels territoris que la composen i en base a una profunda convicció de l’essència internacionalista de la Classe Treballadora.
Sírius és alternativa, no per oposició a l’Agència Catalana de Notícies (societat de capital públic de la Generalitat de Catalunya), sinó per la seva aliniació en una praxis transformadora de les estructures socials i per oposició a l’interès lucratiu de les agències comercials. Aquesta dimensió la fa hereva i còmplice de totes les experiències de la Classe Treballadora en matèria de contrainformació, comunicació popular contrahegemònica i antisistema. Allò que la fa alternativa no són només els continguts que publica sinó les característiques de les persones que la composen, la seva organització democràtica i la seva metodologia cooperativa. Com a conseqüència d’aquest posicionament, Sírius no competeix amb la resta d’agències alternatives, ni tan sols amb les agències comercials: només combat en l’àmbit de la informació per defensar els interessos de la Classe Treballadora.
Sírius treballa amb notícies, enteses com les comunicacions d’informació sobre esdeveniments d’importància estratègica per al conjunt dels destinataris, en aquest cas, la Classe Treballadora. Un dels pilars diferenciadors de Sírius és el tractament de la informació, i la seva difusió en funció d’interessos no comercials. Sirius no pretén ser objectiu perquè reconeix la parcialitat i la subjectivitat inherent a la difussió de qualsevol informació. Sírius pren partit clarament pels que considera que són els interessos del conjunt de la Classe Treballadora. No obstant això, Sirius sí pretén ser transparent com molts altres mitjans no ho són i aportar en qualsevol notícia les fonts i els punts de vista de les parts, de manera crítica. Sirius no competeix amb la resta de mitjans per quotes d’audiència ni es limita a repetir la informació que pot trobar-se en aquests, sinó és per aportar-hi matisos i punts de vista diferents als que considera que cal donar un major ressò.
L'antisemita Wilders recusa un magistrat
El procés contra el cap de l'antisemita Partit de la Llibertat (PVV), Geert Wilders, haurà de tornar a començar, després que la Justícia holandesa acceptés la recusació d'un magistrat. Un dels jutges va ser recusat pel seu advocat defensor per la seva "parcialitat" en la causa. El neonazi Wilders i el PVV, la tercera força política més votada d'Holanda, dónen el suport indispensable perquè el país pugui comptar amb un govern estable d'extrema dreta, i aconsegueix així paralitzar el judici. Foto: Wilders i el seu advocat, Bram Moszkowicz.
Incitació a l'odi racial
Wilders, de 47 anys, està acusat d'incitació a l'odi contra els musulmans i l'odi racial contra marroquins i altres estrangers no occidentals residents a Holanda. A més, està imputat per la seva pel lícula propagandística antiislàmica "Fitna".
Els càrrecs contra Wilders es basen en entrevistes que el líder del PVV ha donat a diversos mitjans en les quals va descriure a l'Islam com una ideologia feixista i va comparar l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans, amb "Mein Kampf" (La meva lluita), de l'ex dictador Adolf Hitler.
La queixa de Wilders
Wilders s'ha queixat que un dels magistrats que analitzen el cas va intentar influenciar un dels experts (un arabista) que havia de testificar en la causa, perquè ho fes contra el populista.
Ha estat el mateix arabista qui ha donat a conèixer aquest, segons ell, intent de manipulació. Per això, Wilders va assegurar que ja havia perdut la confiança en tenir un judici just i va demanar al seu advocat que recusi al tribunal.
De moment no se sap quan ni com podrà seguir endavant el procés, que ha generat gran expectació mediàtica no només a Holanda sinó a tot Europa. Ara, després d'aquesta recusació, el procés ha de reiniciar amb la presència de nous magistrats.
Seccions
Domini Públic
Tots els continguts d'aquesta pàgina són de Domini Públic, excepte si s'especifica una altra tipus de llicència d'ús. Els fragments d'obres de tercers que puguin aparèixer publicats a Sirius.cat ho fan a l'empara dels drets universals i irrenunciables d'expressió i informació, així com del dret a la cita. Termes
| 0.845514 |
curate
|
{"en": 0.0007399186089530152, "ca": 0.98834628190899, "it": 0.007399186089530152, "es": 0.0024047354790972995, "hu": 0.001109877913429523}
|
http://noticies.sirius.cat/2010/10/lantisemita-wilders-recusa-un-magistrat.html
|
mc4_ca_20230418_1_688589
|
Grup d'anellament PARUS: de setembre 2009
Ahir divendres 11 de setembre, dia festiu per ser la Diada Nacional de Catalunya, vam decidir anar a anellar. Com que estem en plena migració de tardor vam escollir els voltants de Torre Marimon (Caldes de Montbui) pel matí, una zona agrícola amb petits boscos entre els camps, i els canyissars del riu Besòs, a la zona de la Llagosta, per la tarda.
Durant tot el matí el pas de orenetes vulgars (Hirundo rustica), cueretes grogues (Motacilla flava), piules dels arbres (Anthus trivialis) i altres ocells va ser constant i abundant, també vam veure un parell d'aligots vespers (Pernis apivorus). A primera hora, abans de sortir el sol, també molts enganyapastors (Caprimulgus europaeus). A la tarda, ja al riu, el moviment d'orenetes (vulgars, cuablanques i de ribera) i ballesters (Apus melba) va ser molt gran.
Esplugabous i orenetes acompanyant a un ramat d'ovelles
Durant tot el matí el pas de orenetes vulgars (Hirundo rustica), cueretes grogues (Motacilla flava), piules dels arbres (Anthus triviales) i altres petits ocells va ser constant i abundant. A primera hora, encara de nit, també molts enganyapastors (Caprimulgus europaeus). A la tarda, ja al riu, el moviment d'orenetes (vulgars, cuablanques i de ribera) i ballesters (Apus melba) va ser molt gran.
Trobat (Anthus campestris) i piula dels arbres (Anthus trivialis)
(Fotos: Ignasi Toranzo)
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) i enganyapastors
(Caprimulgus europaeus) (Fotos: Assumpta Bosch)
544 captures (72 al matí i 472 a la tarda), de 23 espècies diferents:
- rascló (Rallus aquaticus) - 1
- xivita (Actitis hypoleucos) - 2
- xivitona (Tringa ochropus) - 2
- enganyapastors (Caprimulgus europaeus) - 1
- oreneta vulgar (Hirundo rustica) - 445
- oreneta de ribera (Riparia riparia) - 5
- piula dels arbres (Anthus trivialis) - 3
- trobat (Anthus campestris) - 2
- merla (Turdus merula) - 10
- rossinyol comú (Luscinia megarhynchos) - 1
- rossinyol bord (Cettia cetti) -4
- boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus) - 11
- tallarol gros (Sylvia borin) - 2
- tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) - 30
- tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) - 8
- mosquiter de passa (Phylloscopus trochilus) - 3
Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) i rascló (Rallus aquaticus)
Participants (en un moment o altre del dia): Antonio España, Ángel Fernández, J.C. Fernández-Ordóñez, Valentí Costafreda, Carles Furquet, Ignasi Toranzo, Jordi Rodríguez, Miguel Sánchez, Víctor Costafreda, Assumpta Bosch i Iván Mohedano.
Publicat per PARUS a 15:39 Cap comentari:
Resultats de la jornada d'avui, dimarts 8 de setembre, als voltants de Torre Marimon (Caldes de Montbui):
27 captures:
- piula dels arbres (Anthus trivialis) - 6
- tallarol de garriga (Sylvia cantillans) - 2
- tallareta vulgar (Sylvia communis) - 1
Publicat per PARUS a 13:59 1 comentari:
Resultats de la jornada d'ahir, divendres 4 de setembre, a Can Salze (Lliçà d'Amunt):
12 captures:
- tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) - 2
- picot verd (Picus viridis) - 1
Participants: Valentí Costafreda.
Publicat per PARUS a 18:39 Cap comentari:
Ahir divendres 4 de setembre, al vespre, tot just un mes després de la darrera visita, vam realitzar una jornada d'anellament al riu Besòs, al seu pas per la Llagosta (Vallès Oriental).
Quan vam arribar feia força vent (que després va parar) i semblava que plouria, estava ben ennuvolat (inclús van caure quatre gotes), però això no ens va desanimar i vam poder fer 145 captures:
- oreneta vulgar (Hirundo rustica) - 130
- oreneta de ribera (Riparia riparia) - 3
- xivitona (Actitis hypoleucos) - 2
- pardal xarrec (Passer montanus) - 1
Al blauet (Alcedo atthis) li faltava part de la mandíbula superior
(Foto: Laia Moro)
Vam veure passar, a darrera hora, uns quants grups de ballesters (Apus melba) i algunes xivites (Tringa ochropus).
Pardal xarrec (Passer montanus) jove fent una muda completa
Participants: Ángel Fernández, J.C. Fernández-Ordóñez, Ignasi Toranzo, Jordi Rodríguez, Ivan Mohedano, Javier Oliver i Laia Moro. Visita de Pere Cortinas.
Publicat per PARUS a 22:50 Cap comentari:
Resultats de la jornada d'ahir, dimarts 1 de setembre, a Can Salze (Lliçà d'Amunt):
18 captures:
Participants: Valentí Costafreda, Ángel Fernández, Ignasi Toranzo i Víctor Costafreda.
Publicat per PARUS a 22:45 Cap comentari:
| 0.525625 |
curate
|
{"ca": 0.634020618556701, "it": 0.05248359887535145, "de": 0.011012183692596064, "nl": 0.035379568884723524, "es": 0.1888472352389878, "sv": 0.007497656982193065, "en": 0.02530459231490159, "fr": 0.045454545454545456}
|
http://parusnatura.blogspot.com/2009/09/
|
macocu_ca_20230731_4_39658
|
El PIAI com a eix de l’atenció centrada en la persona Joel 2022-01-27T14:13:48+02:00
Project Description
Per una atenció centrada en la persona, és vital treballar un pla d’atenció per i amb la persona. En el marc de l’Atenció Centrada en la Persona, quan una persona gran ingressa en una residència adquireix una especial rellevància un instrument com el Pla Individualitzat d’Atenció Integral (PIAI). Aquest recull les valoracions dels professionals, informació sobre la persona i els objectius i propostes que configuraran el full de ruta per atendre les seves necessitats i donar-li suport en el projecte de vida. D’aquí es desprèn la visió de l’apoderament de la persona en el seu procés d’atenció.
| 0.77531 |
curate
|
{"ca": 0.9727793696275072, "en": 0.027220630372492838}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_541990
|
Manifest De 1714 ençà, quan les tropes de Felip V van entrar a Catalunya, Espanya es va proposard’ensorrar el nostre país. S’ho va proposar llavors i s’ho continua proposant ara. La voluntatd’extingir les nostres formes de vida ha estat constant. Més d’una vegada hem estat en perillde perdre el rumb. Però hem resistit i encara resistim. Som un país com els altres, i tenim dret a tenir els mateixos drets que els altres països. Elsmateixos drets que Espanya, que França o Dinamarca. Tenim dret a què la nostra llengua,tantes vegades perseguida, sigui la llengua oficial de Catalunya, com l’espanyol ho és aEspanya o el francès a França. O és que hi ha països i llengües de primera i de segonacategoria? És que Espanya o França volen ser bilingües? I quan tinguem llibertat per fer-ho,serem els primers a respectar les altres llengües que hi ha al nostre país. Les respectarem commai no han respectat la nostra. Som una nació, i tenim el dret i el deure de mantenir elsnostres costums, la nostra cultura, de fer respectar les nostres lleis i de distribuir id’augmentar la nostra riquesa segons el que decideixin els ciutadans de Catalunya. Tenim eldret i el deure de decidir sobre les nostres coses com qualsevol altre país. Tenim el dret i eldeure de ser lliures. Som un país com els altres i, tanmateix, ens continuen oprimint, trepitjanti menyspreant. Som un país amb una identitat pròpia, com tots els altres, amb un passat, un present i un futur,i ho volem fer saber al món. Volem aportar a Europa i al món el nostre gra d’humanitat, elnostre gra de solidaritat, les nostres idees, la nostra feina. Avui no som aquí per fer una manifestació més. Avui som aquí perquè ens volen deixar senseres, ens volen ensorrar definitivament. Ens volen convertir en un país sense decisió,irresponsable. Fa temps que ho intenten i ara ho tornen a intentar. Però el poble de Catalunyaha fet saber més d’una vegada que vol decidir, que és responsable i que ho vol ser. I estemcansats de veure com passa el temps i que els nostres polítics, els polítics que ens representen,no actuen amb fermesa i decisió. Estem cansats d’ambigüitats calculades, de grans paraulesque no tenen cap efectivitat pràctica, que no signifiquen res ni porten enlloc, d’enganys imitges tintes. Quan al nostre país li és negat tot, li és sostret tot, li és robat tot, cal restituir-lila dignitat i la llibertat. És que Espanya, França o Suècia acceptarien de ser tractadess així?Ens diuen que tenim un govern, que hi ha gent que vetlla per nosaltres, pels nostres interessos,però ens preguntem: on són? Més aviat tenim la sensació d’estar sols, com un ramat que no tépastor, com un vaixell sense timó, i a desgrat que el nostre poble i la nostra gent lluita i esmou, sembla com si els qui han de prendre decisions ens volguessin aturar. No podem nivolem continuar més en el cercle de renúncies i d’empobriment del nostre país que ensprediquen. Sabem que això significa la ruïna definitiva. Ja no podem mirar més a una altra costat, ja no podem parar més l’altra galta. S’han burlat dela veu del nostre poble, de l’expressada a les urnes en la votació de la modificació de l’Estatutd’Autonomia de l’any 2006 i de l’expressada a les manifestacions, a les campanyes, a lesorganitzacions civils, a les escoles, a les ciutats, als barris. I ningú no ha dit ni decidit res.Volem, exigim que els polítics, els nostres polítics, escoltin la veu d’aquest país. Demanem que els nostres dirigents prenguin decisions per tal que el nostre país sigui un país com elsaltres, lliure, respectat i respectable. La Independència no és cap somni ni cap capritx, no és per a unes quantes persones. És unanecessitat vital per a totes les dones i homes de Catalunya. No volem ser un país vexat, unpaís sense decisió, un país irresponsable. Necessitem la Independència per poder tirarendavant tot el que ens afecta, tot el que ens correspon, els trens, les carreteres, els ports, elsaeroports, les escoles, les universitats, les empreses, les botigues, la sanitat, el comerç, lajustícia, la solidaritat entre la nostra gent, per preservar la cohesió social. Per poder decidirquè volem i què no volem. Per decidir nosaltres sobre les nostres coses. No volem ser un paísarruïnat moralment, culturalment ni econòmicament. Volem un país pròsper, socialmentavançat. Un país digne i lliure per al nostres fills. Un país on la nostra llengua, la nostracultura i el nostre esperit tinguin un futur. Volem, necessitem un país respectat i lliure. Aramés que mai necessitem construir tots plegats una Catalunya independent entre els poblesindependents. Això és el que volem. Això és el que necessitem. Visca Catalunya lliure! Esdeveniment al Facebook Twitter Blog
Objectiu: omplir la Plaça Sant Jaume d'esteladesNació Digital · 29 d'abril de 2012 "Emplenem Sant Jaume d'estelades! Perquè volem marxar del lloc que ens maltracta i ens empobreix. Fem-li saber al govern que ja som madurs!". Amb aquest eslògan i a través, bàsicament, de les xarxes socials s'ha convocat una concentració pacífica a la Plaça Sant Jaume de Barcelona el proper cinc de maig a les sis de la tarda. Més...
| 0.802316 |
curate
|
{"ca": 0.966376582278481, "it": 0.007120253164556962, "fr": 0.009889240506329115, "es": 0.01661392405063291}
| |
mc4_ca_20230418_4_640774
|
Opinió “Visca el rei i la Constitució!”
Opinió 08/09/2019 12:37
No cal ser cap llumenera per saber que la forta personalitat i carisma de Jordi Pujol han estat claus perquè l’espai convergent que ell va compactar -aproximadament, un milió de votants- hagi passat, des de l’any 2012, del catalanisme a l’independentisme. Per activa -amb la boca petita- i per passiva -donant-hi el seu consentiment implícit-, l’expresident de la Generalitat ha impulsat el creixement de la bombolla processista que ha monopolitzat i ha segrestat, fins a límits dramàtics, el debat polític a Catalunya.
Tothom és ben lliure de prendre les seves decisions, només faltaria. Ja som grans i hem de ser conscients de les conseqüències que puguin tenir els nostres actes.
És oportú recordar, ara i aquí, que l’aurèola patriòtica de Pujol es va forjar arran dels fets del Palau de la Música (1960), que li van comportar una pena efectiva de dos anys i mig de presó, dels set als quals va ser condemnat, ja que el dictador Francisco Franco el va indultar. El “martirologi” d’aquest noi de bona família de Barcelona és l’inici de la seva posterior carrera política triomfant, que el va portar a ocupar la presidència de la Generalitat durant 23 anys (1980-2003).
Els nou presos independentistes de l’1-O aviat farà dos anys que són a la presó. I res no fa pensar que la pròxima sentència del Tribunal Suprem estableixi el seu immediat alliberament. Això vol dir que superaran amb escreix el temps que va passar privat de llibertat el gran inductor intel·lectual i polític del procés independentista.
Cruel paradoxa. Oriol Junqueras i Carles Puigdemont -ho han explicat ells mateixos- van començar de joves el seu activisme nacionalista enlluernats pel potent lideratge que transmetia l’expresident de la Generalitat. Són, en aquest sentit, tributaris polítics del pujolisme. Però Jordi Pujol és un home que té mil cares i que mai no ha dubtat, si ho considera necessari, de pactar amb el dimoni per saciar la seva obsessió pel poder.
Ell va demanar i va obtenir l’indult del general Francisco Franco per sortir de la presó. En canvi, els qui paguen i pagaran cara la seva exposició a culminar els designis finals de Jordi Pujol són els qui se’l van creure i van protagonitzar la fallida proclamació de la república independent de Catalunya, durant la traumàtica tardor del 2017.
Mentre tothom espera amb expectació el veredicte del Tribunal Suprem, l’expresident de la Generalitat va acceptar la setmana passada la invitació a participar en un dinar al Círculo Ecuestre -la quintaessencia de l’espanyolisme elitista de Barcelona-, organitzat per la tertúlia Las Alforjas, que presideix el doctor Ramón Soriano i en la qual hi participa, entre d’altres, el pintoresc pare Apel·les. Segons ha transcendit, Jordi Pujol va expressar davant els comensals la seva “admiració per Espanya” i no va tenir manies a l’hora de victorejar, al final de l’àpat, el rei i la Constitució.
Cal entendre-ho. Jordi Pujol i la seva família han d’afrontar, en els pròxims mesos, un complicat judici en el qual hauran d’aclarir l’origen de la fabulosa fortuna que han acumulat en les últimes dècades, que la UDEF quantifica, en el seu últim informe, en 290 milions d’euros. L’expresident de la Generalitat intenta aigualir, a marxes forçades, la crispació política que hi ha a Catalunya i que pot perjudicar els seus interessos familiars quan s’asseguin al banc dels acusats de l’Audiència Nacional. D’aquí la seva vergonyosa submissió al rei i a la Constitució, que són els enemics declarats del procés sobiranista que van posar en marxa el seu “encarregat”, Artur Mas, i el seu fill Oriol Pujol.
En la dura solitud de les cel·les on estan tancats des de fa gairebé dos anys, els presos independentistes -especialment Jordi Turull, Quim Forn i Josep Rull- deuen al·lucinar amb aquesta insòlita giragonsa del seu idolatrat guru. Ells, convergents de pedra picada, són on són per haver seguit cegament el camí marcat per Jordi Pujol... que ara els deixa a l’estacada per intentar salvar-se. Quanta pena!
Arnau Fa 2 mesos
| 0.870847 |
curate
|
{"ca": 0.9933201385452746, "gl": 0.003711034141514102, "it": 0.0029688273132112814}
|
https://www.eltriangle.eu/ca/opinio/visca-el-rei-i-la-constitucio_103532_102.html
|
mc4_ca_20230418_13_635084
|
Els preus pugen dues dècimes a l'agost a Tarragona i situen la inflació anual en el 2,6% | Actualitat | Indicador d'Economia
| 0.676063 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.indicadordeeconomia.com/actualitat/541/els-preus-pugen-dues-decimes-a-l-agost-a-tarragona-i-situen-la-inflacio-anual-en-el-2-6
|
crawling-populars_ca_20200525_17_3813
|
18 març 2020
va donar l'alternativa al llavors professor
Xabi Barrena
Kiko Huesca
El dia de Sant Esteve de l’any 1991 es va arriar la bandera soviètica del Kremlin. Una cosa xocant per a tots aquells que havien crescut, madurat i fins i tot envellit amb l’URSS de fons. Potser només els més petits es van salvar d’aquesta sensació de vertigen històric. Però no tots. Pere Aragonès (1982) va fer de la típica redacció escolar postnadalenca una descripció de l’enfonsament de la Unió Soviètica.
Aquesta anècdota, inclosa en el llibre ‘Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic’ que avui surt a la venda, li dona al candidat ‘in pectore’ d’ERC en les pròximes eleccions un perfil molt d’Oriol Junqueras. Igual que allò de muntar, amb 12 anys, un partit independentista amb els seus amics. Però no ens podem enganyar. El líder extramurs és molt més reservat i distant que Junqueras. «La faceta personal em costa», va reconèixer ahir el mateix Aragonès en la presentació del llibre, juntament amb la seva autora, la periodista Magda Gregori, qui va apuntar: «Calcula molt bé el que diu i com ho diu».
Aragonès comparteix aquest rubor tan estès en el partit que impossibilita els seus membres a parlar de relleu. En part perquè el duo intramurs, Junqueras i Marta Rovira, continuen desplegant el seu comandament gairebé diàriament.
El paper d’Aragonès es va dibuixar el 22 de gener del 2018, en una visita amb Rovira al Centre Penitenciari Madrid 7. Junqueras el va ungir per al cas que «a ella li passés alguna cosa». I ella, Marta Rovira, finalment va partir a Suïssa, dos mesos després.
Aragonès milita a ERC, via les joventuts que ell va arribar a presidir, des dels 16. Més d’un el recorda fins i tot sense barba i amb samarreta negra de grup de rock. I va ser ell que, com a president de les JERC i atenent un consell d’un amic, va convèncer un professor de la UAB que enlluernava els estudiants d’Història. El professor, Junqueras, va fer una conferència juntament amb Josep Huguet, un 6 d’octubre i, òbviament, sobre els fets del 34. «Vam acabar sopant al Bar Junqueras, del carrer de Jonqueres, amb el mateix Junqueras. Era el 2004», va rememorar Aragonès ahir.
Un Junqueras del qual va dir, per apuntalar la seva teoria dels lideratges compartits per sobre de la dels presumpte relleus, que «la setmana passada va demostrar al Parlament que si algú pensava que havia domesticat la bèstia política que és, s’equivocava. I fins i tot ha crescut més».
La demostració del tarannà pragmàtic d’Aragonès és el pacte amb el PSOE per a la investidura de Sánchez i la creació de la taula de diàleg. Sobre aquesta va dir que «s’ha de tenir molta paciència», perquè es parteix de «posicions molt allunyades i perquè encara hi ha una causa general contra l’independentisme» .
Més notícies de Política
Temes: Pere Aragonès Marta Rovira Oriol Junqueras Catalunya
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies
| 0.813203 |
curate
|
{"ca": 0.9783950617283951, "gl": 0.00411522633744856, "es": 0.0037722908093278463, "it": 0.004458161865569274, "pt": 0.009259259259259259}
|
: /ca/politica/20200204/presentacio-llibre-pere-aragones-independentisme-pragmatic-7835799
|
macocu_ca_20230731_6_247801
|
Inicio Videos Vinaròs; Conferència a càrrec de María Dolores Parra: “Ajudes per a la internacionalització” al Vinalab 13-04-2018
| 0.638149 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_26_21465
|
LLoc: Passeig Marítim / Plaça Coll de Balaguer Data: 7/20/2013 Hora: 19:30 i 23 Població: l'Hospitalet de l'Infant Observacions: Reus Jove i Ciutat de Cornellà
Coneixes més dades? Són incompletes? N'hi ha d'equivocades? Envia-les a Infosardana. Gràcies.
| 0.564258 |
curate
|
{"ca": 0.8387096774193549, "en": 0.06451612903225806, "it": 0.0967741935483871}
|
: /boigperlasardana/llistat2.asp?id=12223
|
macocu_ca_20230731_9_433100
|
Inclou apèndixs amb taules de formes verbals occidentals, i amb les formes subjacents per a les classes "cantar" i "servir"
Una eina formidable per als professionals / Decesaris, Janet Ann L'autora repassa els encerts i les mancances que ha trobat a la 'Gramàtica del català contemporani'. Avui Cultura. Barcelona (2002, 21 de novembre), p. 5
Dues llengües, dues tradicions: els diccionaris catalans i americans / Alsina i Keith, Victòria (Universitat Pompeu Fabra) ; Decesaris, Janet Ann ; Col·loqui d'Estudis Catalans a Nord-Amèrica (9è : 1998 : Barcelona) En aquest estudi s'analitzen els punts de divergència entre dues pràctiques lexicogràfiques concretes: la catalana i l'anglesa. Les autores afirmen que una anàlisi d'aquestes característiques és útil no només per a la didàctica, perquè el diccionari és una eina indispensable per a l'aprenentatge d'una llengua, sinó també per al disseny d'un diccionari bilingüe. [...] Actes del Novè Col·loqui d'Estudis Catalans de Nord-Amèrica. Barcelona, 1998, Barcelona : Abadia de Montserrat, 2001 (p. 55-68)
Algunes observacions sobre 'Phonology of Catalan' / Decesaris, Janet Ann Algunes esmenes a l'estudi de Max W. Wheeler, especialment pel que fa a les alternances consonàntiques. Els Marges. Barcelona, Núm. 18-19 (1980, Gener-maig), p. 97-101
| 0.748632 |
curate
|
{"ca": 0.9727838258164853, "sv": 0.027216174183514776}
| |
mc4_ca_20230418_6_442352
|
Detingut a la Jonquera portant haixix, marihuana i cocaïna ocultes - Diari de Girona
Diari de Girona » L'Alt Empordà » Notícies de La Jonquera
Detingut a la Jonquera portant haixix, marihuana i cocaïna ocultes
eva batlle la jonquera 16.02.2018 | 08:48
La Guàrdia Civil de la Jonquera ha detingut dos homes en 12 dies de diferència per tràfic de drogues. La primera de les actuacions va ser el 3 de febrer a la tarda, quan van aturar un vehicle ocupat per només el conductor.
En escorcollar el vehicle van descobrir que en diversos llocs hi havia droga amagada. Van trobar-hi 6,5 quilos de marihuana, 27 grams d'haixix i 2 grams de cocaïna. Van detenir un home de 47 anys, W.D, ciutadà de Costa d'Ivori, amb residència a Suïssa.
La segona actuació va ser dimecres cap a les vuit del vespre, quan estaven fent un control fiscal a la Jonquera.
Van aturar un vehicle, van identificar el conductor que circulava direcció nord, van inspeccionar el cotxe i hi van trobar amagada una bossa on hi havia una substància que va donar positiu a l'heroïna. Hi havia un total de 109 grams. Davant dels fets, els agents van detenir un ciutadà francès, R.R.M.C, de 43 anys, per tràfic de drogues.
L'FBI admet que no va seguir els protocols amb l'autor de la matança de Florida
El jutge torna a enviar a presó el monitor de Salt acusat d'abusos a menors
| 0.790433 |
curate
|
{"ca": 0.9689629068887207, "de": 0.031037093111279335}
|
http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2018/02/16/detingut-jonquera-portant-haixix-marihuana/896238.html
|
mc4_ca_20230418_13_371312
|
Posada en servici de línia d'alta tensió interior o d'enllaç entre un consumidor i la xarxa de transport o distribució (línies de titularitat privada).Què es pot sol·licitar?Qui pot sol·licitar-ho?TaxesQuan s'ha de sol·licitar?On s'ha d'anar?Què s'ha de presentar?Com sol·licitar-ho?Quins recursos són procedents contra la resolució?Informació complementàriaFonts jurídiques i/o documentals Impresos associats
Què es pot sol·licitar? Nom del tràmitPosada en servici de línia d'alta tensió interior o d'enllaç entre un consumidor i la xarxa de transport o distribució (línies de titularitat privada). Objecte del tràmitProcediment per a donar d'alta les instal·lacions, així com les seues ampliacions o reformes.El procediment afecta només les línies de titularitat privada, mentre que les companyies distribuïdores les tramita la Conselleria d'Infraestructures i Transport. Inici Qui pot sol·licitar-ho? Interessats/Sol·licitantsEl titular de la instal·lació o el seu representant legal. Inici Taxes Taxes 2013:. Les taxes variables no són accessibles per Internet.- Alta, ampliació o reforma de línia elèctrica:Instal·lacions específiques, primers 6.635,77 euros de pressupost de maquinària i equip: 44,33 euros.Per cada 6.635,77 euros més o fracció: 11,68 euros.A més, quan es requerisca autorització administrativa prèvia: 106,51 euros:EXEMPCIÓ O BONIFICACIÓ DE TAXES en els anys 2012 i 2013:D'acord amb la Llei 2/2012, de 14 de juny de la Generalitat, en els anys 2012 i 2013, estaran exempts del pagament de les taxes els subjectes passius que inicien les seues activitats empresarials o professionals en l'esmentat període i sempre que la meritació es produïsca durant el primer any d'activitat.Si la meritació es produïx durant el segon any d'activitat de l'empresa o negoci, el subjecte passiu es podrà aplicar una bonificació del 50% de la quota.En ambdós casos, haurà de presentar la declaració responsable amb la data d'inici de l'activitat empresarial o professional, junt amb el model 046, en el qual constarà l'exempció o la bonificació de l'import de la taxa, sempre que la línia d'alta tensió es destine a la nova activitat empresarial.El model de declaració responsable es troba en este mateix tràmit en l'apartat Documentación que s'ha de presentar. "Si és beneficiari de l'exempció o bonificació, no podrà fer el pagament telemàtic de la taxa en l'enllaç següent. En este cas, haurà d'acudir al servici territorial d'Indústria o Energia que li corresponga perquè li emeten el rebut de la taxa." Enllaç relacionat amb el pagament de les taxeshttp://www.chap.gva.es/web/html/portal_c.htm?nodo=Tributos_Impuestos_Declaraciones_Tasas_046_ConsIndustria Inici Quan s'ha de sol·licitar? Termini de presentacióDurant tot l'any. Inici On s'ha d'anar? - En els registres dels òrgans administratius on es dirigisquen o davant de qualsevol òrgan administratiu que pertanga a l'Administració General de l'Estat, a la de qualsevol administració de les comunitats autònomes, o a la d'alguna de les entitats que formen l'Administració local si, en este últim cas, s'ha subscrit el conveni oportú, així com en les representacions diplomàtiques o en les oficines consulars d'Espanya a l'estranger.- També en qualsevol oficina de correus. En este cas s'haurà de presentar en un sobre obert perquè es puga estampar el segell i la data en l'imprés de sol·licitud i en la còpia. - I, preferentment, en:SERVICI TERRITORIAL D'INDÚSTRIA - ALACANTC/ CHURRUCA, 2903003 Alacant/Alicante Tel: 965934830SERVICI TERRITORIAL D'INDÚSTRIA - CASTELLÓC/ CABALLEROS, 812001 Castelló de la Plana/Castellón de la Plana Tel: 964357902SERVICI TERRITORIAL D'INDÚSTRIA - VALÈNCIAC/ GREGORIO GEA, 2746009 Valencia Tel: 012 Inici Què s'ha de presentar? ALTA, AMPLIACIÓ O REFORMA- Imprés de sol·licitud SOLINSAT.- Projecte de la instal·lació firmat per un tècnic titulat competent i visat pel col·legi oficial corresponent.- Certificat CAT de direcció i acabament d'obra de la instal·lació firmat per un tècnic titulat competent i visat pel col·legi oficial corresponent (en dos exemplars).- Contracte de manteniment amb empresa inscrita al REMAT.- Estudi d'impacte ambiental, si és el cas.- Autorització per a tramitar i rebre notificacions (AUTNOT).EXEMPCIÓ O BONIFICACIÓ DE TAXES - ANYS 2012 I 2013:- Declaració responsable per a l'aplicació dels beneficis fiscals de l'art. 8u de la Llei 2/2012, de 14 de juny, de la Generalitat (si complix els requisits).Impresos associats[SOLINSAT] SOL·LICITUD D'INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA D'ALTA TENSIÓ[CAT] CERTIFICAT FINAL D'OBRA D'INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES DE LÍNIES D'ALTA TENSIÓ[AUTNOT] DOCUMENT D'AUTORITZACIÓ[CERDIRAT] CERTIFICAT DE DIRECCIÓ I TERMINACIÓ D'OBRA DE LÍNIA D'ALTA TENSIÓ DE TITULARITAT PARTICULAR[CERINSAT] CERTIFICAT D'INSTAL·LACIÓ DE LÍNIES D'ALTA TENSIÓ DE TITULARITAT PARTICULARDECLARACIÓ RESPONSABLE PER A L'APLICACIÓ DELS BENEFICIS FISCALS DE L'ART. 8u DE LA LLEI 2/2012 DE LA GENERALITAT Inici Com sol·licitar-ho? Passos*ALTA, AMPLICACIÓ O REFORMAA) LÍNIES DE TITULARITAT PARTICULAR QUE TRANSCORREN ÍNTEGRAMENT PER TERRENY PROPIETAT DEL TITULAR I NO TRAVESSEN INSTAL·LACIONS QUE AFECTEN ALTRES ORGANISMES- Presentació de la sol·licitud i documentació, i pagament de taxes.- El Servici Territorial d'Indústria i Seguretat Industrial disposarà d'un mes per a examinar la documentació i formular objeccions al projecte.- Una vegada es comprova que la documentació és conforme, s'estén la notificació a la persona interessada, i s'inscriurà la instal·lació en el registre.- Si passat un mes des de la presentació del projecte no es rep cap comunicació del Servici Territorial, s'entendrà que no hi ha inconvenient per a l'execució del projecte, sense que això supose en cap cas l'aprovació tècnica del projecte per a l'Administració.- Es realitzarà una inspecció facultativa a aquelles instal·lacions que es considere oportú, s'oficiarà a l'interessat les deficiències observades i s'obrirà l'expedient corresponent .B) LÍNIES DE TITULARITAT PARTICULAR QUE AFECTEN BÉNS DE TERCERS O TRAVESSEN INSTAL·LACIONS D'ALTRES ORGANISMESEn este cas s'aplicarà el procediment que s'establix en el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre, si bé el propietari de la línia ha de saber que si no té la conformitat dels confrontants afectats, haurà de cedir la línia a la companyia distribuïdora, ja que un particular no pot sol·licitar la declaració d'utilitat pública.- Presentació de la sol·licitud i documentació, i pagament de taxes.- Si la documentació no és correcta, es dóna un termini de deu dies als interessats per a esmenar les deficiències. Si no es produïx l'esmena, s'arxiva l'expedient.- Quan la instal·lació afecta altres instal·lacions (encreuament de carreteres, encreuament amb línia telefònica, etc. ), es demanen condicionats als organismes afectats; si transcorreguts vint dies i reiterada la petició, transcorren deu dies més sense obtindre resposta, es consideraran aprovades les especificacions tècniques del projecte. L'informe o informes han de ser traslladats al titular de la instal·lació perquè en el termini de quinze dies els done la conformitat o formule els incovenients que estime procedents; estos incovenients hauran de remetre's als organismes afectats. Els estudis de seguretat es remetran quan es presenten junt amb el projecte als servicis territorials de treball; es remetrà el mateix document quan no se presente el dit estudi i no es faça referència en el projecte al fet que ha sigut presentat en una altra administració o departament.- Paral·lelament, es redacta l'escrit d'informació pública que es publicarà en el BOP i en el BOE (si l'autorització la realitza la Direcció General) i es dóna un termini de vint dies perquè s'hi presenten al·legacions.- Si no hi ha al·legacions, o una vegada resoltes, es redactarà la resolució d'autorització administrativa, que igualment es publicarà; esta resolució i la d'aprovació del projecte es poden realitzar conjuntament. - Finalitzada la instal·lació, transcorregut el termini de la segona publicació i entregada la documentació final en el Servici Territorial, s'elabora el document de posada en funcionament i es remet a l'interessat. - Visita d'inspecció, si és procedent. Si es troba algun defecte crític, s'emetrà la resolució de tall de subministrament elèctric o la resolució que deixa fora de servici tota o part de la instal·lació, que es notificarà a l'interessat. A continuació es farà el tall de subministrament comunicant l'orde a la companyia subministradora. En el cas de deixar fora de servici total o parcialment la instal·lació, i ja que això ho haurà realitzat el tècnic durant la visita d'inspecció, s'estarà a l'espera que es presente la documentació justificativa del fet que el defecte ha sigut esmenat per a procedir a retirar el segellat.Si el defecte no és crític, es notificarà a l'interessat l'acta amb els defectes i se li donarà un termini d'esmena de sis mesos. Transcorregut el dit termini i si l'interessat presenta la documentació justificativa del fet que s'han esmenat els defectes, es pot arxivar l'expedient. En cas contrari, s'iniciarà un expedient sancionador. Inici Quins recursos són procedents contra la resolució? Recurs d'alçada davant de la Direcció General d'Indústria i Innovació o davant del conseller d'Indústria, Comerç i Innovació, depenent de l'òrgan que emeta l'autorització, en el termini d'un mes comptat des de l'endemà de la notificació si l'acte fóra exprés, o en el termini de tres mesos a partir de l'endemà del dia en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu. Inici Informació complementària - Les línies de transport d'energia de tensió nominal igual o superior a 220 kV i les intercomunitàries les autoritza el Ministeri d'Economia.- Les línies de distribució d'energia elèctrica de tensió nominal superior o igual a 132 kV i inferior a 220 kV, i les interprovincials de la Comunitat Valenciana, les autoritza la Direcció General de Seguretat Industrial i Consum.- La Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental, és aplicable a línies de tensió superior a 66 kV; en este cas s'haurà de fer una declaració d'impacte ambiental. En el cas que siga menor de 66 kV, cal fer una estimació d'impacte ambiental.SancionsLes que establixen la Llei 21/1992, de 16 de juliol, d'Indústria, la Llei d'Expropiació Forçosa i les sancions en matèria d'instal·lacions elèctriques, Llei 10/1966 i els reglaments corresponents.La inscripció podrà ser cancel·lada en qualsevol moment si es comprova que les empreses mantenidores han deixat de complir l'art. 2, de l'Orde de 9 de desembre de 1987, ja esmentada, després de la instrucció prèvia d'un expedient amb l'audiència de la persona interessada. Inici Fonts jurídiques i/o documentals Normativa- Decret 3151/1968, de 28 de novembre (indústria), pel qual s'aprova el Reglament de línies elèctriques aèries d'alta tensió (BOE núm. 311, de 27/12/1968).- Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental (DOGV núm. 1.021, de 08/03/1989).- Decret 162/1990, pel qual s'aprova el Reglament per a l'execució de la Llei 2/1989, de 3 de març, d'Impacte Ambiental (DOGV núm. 1.412, de 30/10/1990).- Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d'autorització d'instal·lacions d'energia elèctrica (BOE núm. 310, de 27/12/2000).- Orde de 12 de febrer de 2001, de la Conselleria d'Indústria i Comerç, per la qual es modifica la de 13 de març de 2000, sobre contingut mínim en projectes d'indústries i instal·lacions industrials (DOGV núm. 3.976, de 09/04/2001).- Resolució de 12 de juliol de 2005, de la Direcció General de Seguretat Industrial i Consum, per la qual es modifiquen els annexos de l'Orde de 17 de juliol de 1989 de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme i de l'Orde de 12 de febrer de 2001 de la Conselleria d'ndústria i Comerç, sobre el contingut mínim dels projectes d'indústries i instal·lacions industrials (DOGV núm. 5.068, de 10/08/05).- Resolució de 28 de febrer de 2007, de la Direcció General de Seguretat Industrial i Consum, per la qual es modifiquen els annexos de les ordes de 17 de juliol de 1989 de la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme i de 12 de febrer de 2001 de la Conselleria d'Indústria i Comerç, sobre contingut mínim dels projectes d'indústries i instal·lacions industrials (DOCV núm. 5.466, de 08/03/2007).- Llei 2/2012, de 14 de juny, de la Generalitat, de mesures urgents de suport a la iniciativa empresarial i als emprenedors, microempreses i xicotetes i mitjanes empreses (pime) de la Comunitat Valenciana (DOCV núm. 6.800, de 20/06/2012).Llistat de normativaVegeu el Decret 3151/1968, de 28 de novembreVegeu el Reial Decret 1955/2000, d'1 de desembreVegeu l'Orde de 12 de febrer de 2001Vegeu la Resolució de 12 de juliol de 2005Vegeu la Llei 2/2012, de 14 de juny Inici La Generalitat desitja que esta informació li siga d'utilitat. La present informació té exclusivament caràcter il·lustratiu, per la qual cosa no originarà drets ni expectatives, ni vincularà amb el procediment a què es referix, la tramitació del qual se subjectarà sempre a les instruccions específiques. © Copyright 2012, Generalitat Mapa Web | Sobre el Portal | Avís Legal | | | |
| 0.846955 |
curate
|
{"ca": 0.9981796116504854, "pt": 0.0018203883495145632}
|
http://www.gva.es/va/inicio/procedimientos?id_proc=445
|
mc4_ca_20230418_10_524913
|
El juvenil femení continua en ratxa | CE Futsal Mataró
BlogPortada » El juvenil femení continua en ratxa
El juvenil femení continua en ratxa
El cap de setmana passat el juvenil femení del Futsal Mataró va guanyar 4-3 el Palau Solità i allarga la dinàmica positiva dels darrers mesos, i és que les noies entrenades per Jordi Pitarch i Dani Baño han guanyat 6 dels darrers 7 partits. L’única derrota va ser davant el Castelldefels, un dels equips de la zona alta de la classificació.
Després d’un inici fluix de temporada, les vermelles han refet el vol i ara ocupen la setena posició i han posat terra de per mig amb la zona baixa i l’equip ja pensa en cotes més altes. Ara aquesta setmana hi ha descans i l’equip agafarà forces per encarar les pròximes jornades de lliga on s’enfrontarà a rivals de la zona alta.
PLANTILLA: Patrícia Barrera, Laura Borges, Ariadna Bosch, Sara Cayuela, Sara Carbonell, Nerea De Miguel, Sara Ibañez, Queralt Martí, Ada Muñoz, Irene Garcia, Emma Serrano i Joana Querol, Jordi Pitarch i Dani Baño entrenadors.
previous post: Resultats del cap de setmana del 26 i 27 de gener
next post: Horaris del cap de setmana del 2 i 3 de febrer
| 0.787103 |
curate
|
{"ca": 0.8046875, "en": 0.1953125}
|
https://futsalmataro.cat/noticies/base-noticies/el-juvenil-femeni-continua-en-ratxa/
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_279195
|
Aquest passat més de juny el Consell Comarcal del Bages va publicar el còmic Miquelets, Bages 1714, obra de l'Oriol Garcia Quera, com a motiu de la commemoració del Tricentenari. El còmic es podia adquirir per 5€ juntament amb el diari Regió 7 durant tot aquest mes.
L'Oriol Garcia Quera és autor de molts còmics amb base històrica, amb un dels quals ja tenia experiència amb la Guerra de Successió, parlo del còmic Barcelona 1714. L'Onze de Setembre. Amb aquesta nova obra també centrada en aquest conflicte, es desplaça al Bages, un dels fronts de la guerra exterior, al mateix setembre de 1714, on en Brunet i en Serra, uns miquelets, viuran els últims dies d'aquest conflicte bèl·lic custodiant tres presoners borbònics, dirigint-los cap a Castellbell, el qual però està envoltada de borbònics.
L'obra compta amb l'assessorament dels historiadors bagencs Francesc Serra i Genís Frontera. El còmic s'inicia amb dos pròlegs, el primer parlant en els aspectes generals del conflicte bèl·lic i el segon centrant-se en en territori de la Catalunya Central, destacant-ne les Batalles de Prats de Rei i el setge de Cardona, ambdós del 1711, les cremes de ciutats, com Manresa, o la batalla que tingué lloc a Talamanca a l'agost de 1714. Mencionant-ne en aquests casos, els seus protagonistes, siguin del bàndol austriacista o borbònic. Finalment el còmic acaba amb un epíleg parlant de la capitulació de Cardona, en que les seves negociacions, per bé del bàndol perdedor, van permetre que molts oficials pugessin exiliar-se als territoris del Sacre Imperi Romanogermànic.
Mencionar en l'apartat gràfic, les escenes dels entorns del territori, principalment de Castellbell, fàcilment identificables pels lectors que es coneguin el territori.
Amb aquesta darrera capitulació s'acabaven les constitucions, llibertats i privilegis de que havia gaudit tant segles el Principat de Catalunya, però 300 anys després el poble i la nació catalana continuen vius.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_171986
|
Ara mateix acabe de vore el començament del Manchester - Liverpool de la Premier League. Resulta que el Manchester (local) ha eixit al camp amb un xiquet/a tibetà de la ma de cada jugador. Han fet el passejet, les fotos, i en saludar-se els jugadors, aquestos ja han corregut al centre del camp i la caàmera ha deixat de banda a la xicalla tibetana. Algú més ho ha vist? Què n'opineu?
Magnífic, vinguent del Manchester m'estranya molt. Un equip tan comercialista com aquest el primer que (en teoria) miren és que no baixin les vendes de productes de marketing del equip a la Xina. Man U
| 0.734426 |
curate
|
{"ca": 0.9689119170984456, "fr": 0.022452504317789293, "ja": 0.008635578583765112}
| |
macocu_ca_20230731_7_400334
|
La nit del divendres 31 d’octubre es va celebrar a Baix la Mar la Nit de les Ànimes. Sopar pels assistents, disfresses terrorífiques una festa de por van caracteritzar la nit on no faltaren bruixes, monstres i fins un passadís del terror.
El diumenge va ser el torn dels més menuts, i en aquesta ocasió la xicalla marinera celebrava Halloween amb un exquisit berenar amb música, disfresses d’allò mes divertides i el passadís terrorífic que no va deixar indiferent a ningun xiquet ni xiqueta.
| 0.812581 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_3_482618
|
Zapatero anuncia noves mesures per les pimes i diu que "no valen draps calents" - Diari de Girona
Zapatero anuncia noves mesures per les pimes i diu que "no valen draps calents"
El president del Govern es reuneix avui amb empresaris i sindicats per preparar la cimera de Washington
las palmas de gran canaria | efe/ddg 10.11.2008 | 01:00
El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar ahir noves mesures per a les petites i mitjanes empreses espanyoles i va apostar per una reforma a fons de l'ordre financer mundial, perquè, al seu judici, "no valen draps calents".
La major part de la seva intervenció es va centrar en els avatars econòmics i financers, davant els quals va anunciar -sense detallar-les- que el Govern adoptarà noves mesures a favor de les pimes, mitjançant actuacions que promoguin la seva capacitat de crèdit i de finançament per contribuir a la seva activitat econòmica i al manteniment dels seus llocs de treball. I ho va a fer convençut que la societat, les empreses i els treballadors espanyols, així com els seus representants, "estan a l'altura de les circumstàncies" i seran capaços de compartir l'esforç que cal fer per sortir "quan abans de la crisi". Amb una "plena confiança" a Espanya i en les seves capacitats, el també secretari general dels socialistes va garantir que l'economia espanyola es recuperarà "abans del que alguns vaticinen".
D'altra banda, Zapatero, es reuneix avui a la tarda amb els representants d'empresaris i sindicats per preparar la Cimera del G-20 que se celebrarà el 15 de novembre a Washington, amb l'objectiu d'afrontar l'actual situació de crisi financera internacional. El cap de l'Executiu pretén escoltar els diagnòstics, peticions i demandes tant d'empresaris com de sindicats per preparar l'encontre internacional de Washington. Zapatero ho va anunciar el passat dissabte, quan es va fer oficial l'assistència d'Espanya a la cimera del G-20. Va afegir també que es reunirà amb el president del PP, Mariano Rajoy, per itercanviar posicions i rebre suggeriments.
| 0.888771 |
curate
|
{"ca": 0.9729596853490659, "es": 0.02704031465093412}
|
https://www.diaridegirona.cat/economia/2008/11/10/zapatero-anuncia-noves-mesures-pimes-diu-que-no-valen-draps-calents/297258.html
|
mc4_ca_20230418_2_640039
|
Voluntaris de la Dream Runners, GRÀCIES! | DCerdanya
jpardinilla / 20 20Europe/Madrid Juliol 20Europe/Madrid 2017
Sortida d’una de les edicions de la Dream Runners de Puigcerdà. Foto: Dream Runners
Els organitzadors de les curses Dream Runners de la Fundació Ipi Cooperació organitzen, aquest diumenge, la Festa del Voluntariat. “Serà un acte d’agraïment a totes les persones que han col·laborat en les quatre edicions de les curses solidàries. Ho volíem organitzar abans, però buscàvem fer alguna cosa especial. I no ha estat fins aquest any que gràcies a la col·laboració de l’estació de La Molina i TS Aventura podrem oferir un programa extens d’activitats per a tots els voluntaris en una jornada que volem que sigui especial per a tots”, ha explicat la directora de la cursa de Puigcerdà, Diana Aguilar. “I una bona manera de carregar les piles per a la cinquena edició que ja tenim al caure”, ha afegit.
La Festa del Voluntariat serà aquest diumenge, dia 23 de juliol, a La Molina. Els voluntaris que vulguin ser-hi presents podran fer tot tipus d’activitats des del tubing, passeig amb barca, telecabina, piscina, passeig amb burro i circuit d’aventura, entre altres. Durant el dia, la Fundació IPI-Cooperació enregistrarà el vídeo promocional de la cinquena edició de la cursa. Al final del matí, hi haurà un dinar per a tots els voluntaris que hagin assistit a l’esdeveniment.
Oberta la inscripció de la cinquena edició
Ja està obert el període d’inscripció per l’edició d’aquest any. La Dream Runners de Puigcerdà se celebrarà el proper dia 15 d’agost. De fet, segons detalla el web de les proves solidàries, en aquests moments ja hi han més de 300 corredors inscrits. La cursa compta amb 8 categories diferents, obertes a tots tipus de recorreguts i de participants, des dels més petits als més atletes. La quarta edició de la Dream Runners es va quedar a les portes dels 2.000 inscrits.
Recollida de les inscripcions per participar a la prova solidària, en un estand ubicat a la plaça de Santa Maria de Puigcerdà. Foto: DCerdanya/Jordi Pardinilla
L’objectiu principal de la cursa solidària és recaptar fons que es destinen al projecte de salut maternoinfantil desenvolupat per la fundació IPI-COOP a Etiòpia -en aquesta iniciativa també són col·laboradors la Fundació Probitas, UNICEF, Pathfinder i el Ministeri de Salut d’Etiòpia- i, enguany, a la Creu Roja Cerdanya. El repartiment de la recaptació és un 70% pel projecte maternoinfantil i la part restant per a l’entitat cerdana. Amb les inscripcions i les donacions de l’any passat es van poder obtenir uns 20.000 euros.
La Dream Runners està organitzada per l’Ajuntament de Puigcerdà amb el suport de la Fundació IPI Cooperació, el Club Poliesportiu Puigcerdà, l’Ajuntament d’Alp, el Consell Comarcal de la Cerdanya, la Llar d’Infants Alpi, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, i compta amb la col·laboració de nombrosos patrocinadors. L’organització d’aquesta activitat és possible gràcies a la col·laboració d’un centenar de voluntaris que fan diferents tasques tant el dia de la prova com els dies anteriors. Durant aquestes quatre edicions de la cursa, la Dream Runners ha tingut la sort de poder comptar amb centenars de col·laboradors.
20 20Europe/Madrid Juliol 20Europe/Madrid 2017 in SOCIETAT. Etiquetes: Ajuntament d'Alp, Ajuntament de Puigcerdà, Diana Aguilar, Dream Runners, Fundació IPI-Cooperació
← El curs de Cuina i Gastronomia del Pere Borrell de Puigcerdà començarà amb 14 alumnes
Kerretània amplia el seu catàleg de rutes i dota les visites de tastos gastronòmics →
| 0.825334 |
curate
|
{"en": 0.01668552036199095, "id": 0.003110859728506787, "ca": 0.9711538461538461, "es": 0.00904977375565611}
|
https://dcerdanya.com/2017/07/20/voluntaris-de-la-dream-runners-gracies/
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_131102
|
Manuel Valls posa l’independentisme català com un dels ‘grans desafiaments’ de la Unió EuropeaEl primer ministre francès menciona el 'risc de separatisme' a Catalunya i Escòcia, juntament amb la crisi dels refugiats, el 'terrorisme' i els enfrontaments nord-sudEl primer ministre francès, Manuel Valls, ha dit que l’independentisme català era un dels ‘grans desafiaments’ a què s’havia d’encarar la Unió Europea. En una compareixença de premsa a París, ha parlat del ‘risc de separatisme’ a Catalunya i Escòcia, juntament amb l’amenaça del ‘terrorisme’, la crisi dels refugiats i les tensions entre els països del nord i l’est d’Europa amb els del sud. Segons Valls, la UE viu ‘la seva hora més important des de l’última guerra mundial’, i el paper de França en la resolució d’aquests problemes serà ‘essencial’.‘És clar que amb l’amenaça terrorista, la crisi dels refugiats, que no és només d’Alemanya, el risc de separatisme –i penso en Catalunya o Escòcia– i les tensions entre els països del nord o l’est amb els del sud, Europa encara grans desafiaments’, ha dit.Valls ha recordat que la UE és un ‘projecte profundament democràtic’ basat en la reconciliació entre França i Alemanya i que ha permès la incorporació dels països del sud, ‘que sortien d’una dictadura’ i dels països de l’est, ‘que sortien del jou estalinista’. La UE, segons ell, ha servit per a ‘crear un espai econòmic, una moneda única i la lliure circulació de béns i sobretot, de persones’.Valls ha dit que França seria essencial per a actuar en els desafiaments d’Europa, i que respondria ‘amb constància’ i pensant en el futur de la República. Ha fet aquestes declaracions després de la dimissió, dimecres, de la ministra de Justícia, Christiane Taubira, per diferències respecte de la política aplicada arran dels atemptats de París del 13 de novembre.http://www.vilaweb.cat/noticies/manuel-valls-posa-lindependentisme-catala-com-un-dels-grans-desafiaments-de-la-unio-europea/
Els tres principals partits de França s'han posicionat tots ells rotundament contra la independència de Catalunya, però eh, segons l'independentisme el Barça jugarà la Ligue 1 i França afavorirà la independència catalana pels conflictes passats que va tenir amb Espanya.
Tens raó. Com que els partits francesos no volen la independència de Catalunya, deixaré de votar ERC i passaré a votar als teus amics peperos.
Jo tampoc voto al PP, eh. Si per ser espanyol s'hagués de ser també pepero mal assumpte seria per a Espanya
Millor per tu però si ho redueixes tot a indepes = il·lusos del món de la piruleta, nosaltres tenim més motius per reduir espanyols=peperos
| 0.873935 |
curate
|
{"ca": 0.9903993855606759, "es": 0.009600614439324117}
| |
mc4_ca_20230418_5_380742
|
Fibra Essencial + Mòbil Il·limitat 15 GB | Adamo
Fibra Essencial + Mòbil Il·limitat 15 GB
Fibra Essencial 50 Mb i Mòbil Il·limitat 15 GB de dades. Gaudeix de la Fibra Essencial per a la teva llar al millor preu amb connexió estable i més ràpida que l'ADSL.
MÒBIL IL·LIMITAT 15 GB
FIBRA 50 Mb +
MÒBIL 15 GB
IVA i quota de línia inclosos.
15 GB + Trucades Il·limitades
Velocitat de descàrrega real entre 20 i 50 Mb amb connexió mitjançant cable Ethernet, sempre que el servidor des del qual descarregues suporti aquesta velocitat i també dependrà de la velocitat que el PC pugui suportar.
Velocitat real de pujada de 5 Mb amb connexió mitjançant cable Ethernet, sempre que el servidor des del qual descarregues suporti aquesta velocitat i també dependrà de la velocitat que el PC pugui suportar.
**trucades il·limitades (excloent serveis premium, internacionals, roaming i ús WAP) amb un màxim de 120 destinacions diferents. Trucades il·limitades dins d’unes normes d’”ús raonable”: si es realitza un consum mensual que quadrupliqui la mitjana de consum mensual dels clients d’Adamo que tinguin contractada la tarifa il·limitada, l’operador podrà enviar un SMS al client informant-lo que ha excedit el número de minuts contractats i, després de 100 minuts addicionals consumits, passarà a tarificar a preu fora de bonus (3,63cts/min amb establiment de trucada de 18,15cts). Mitjana actual dels clients: 600min/mes. Superat el límit de destinacions, es tarificarà a 0,10€/min amb establiment de trucada de 18,15cts
Internet Fibra 50Mb + Mòbil Il·limitat 15 GB amb trucades il·limitades per només 49,99€/mes, IVA i quota de línia inclosos. Amb un compromís de 3 mesos de permanència, alta i instal·lació gratuïtes. En cas de cancel·lació durant la permanència, es cobrarà la part proporcional del cost d’alta i/o instal·lació, que és 175,45€.
| 0.804208 |
curate
|
{"ca": 0.9747391543108183, "vi": 0.012081274025260845, "en": 0.007138934651290499, "de": 0.0060406370126304225}
|
https://adamo.es/ca/esencial-mobil-15gb
|
macocu_ca_20230731_8_80171
|
Argentona entra de ple en el programa festiu amb els actes de la Nit Boja
La jornada començarà aquest matí amb el Segon Campionat d'Escacs Gegants a la Plaça dels Geganters
Argentona s'endinsa de ple avui dimecres, dia 3, en els actes de la festa Major de Sant Domingo, després de començar ahir amb una tranquil·la sessió de cinema a la fresca. Un dels actes d'avui és el correfoc que protagonitzaran aquesta nit els Diables d'Argentona. El recorregut sortirà de l'Ajuntament a les onze e la nit i per una estona, encendrà amb foc els carrers argentonins. L'activitat, que s'emmarca dins de la Nit Boja, anirà seguida d'un ball a càrrec del grup Gira-sol i la Festa del Sol'. La festa tindrà lloc a la Plaça Nova i inclourà també el Segon Concurs de Roba Interior, presentat per James Notxinsky.
Però els actes no s'acaben aquí, perquè la jornada d'avui dimecres estarà farcida d'activitats des del matí fins la nit. El programa comença amb començant el Segon Campionat d'Escacas Gegants que tindrà lloc a partir de les nou del matí a la Plaça dels Geganters. Aquesta curiosa activitat acollirà un màxim de setze participants, prèviament escrits, que competiran sobre un gran tauler d'escacs per fer les delícies de petits i grans.
I com que Argentona està de festa, els carrers s'han d'engalanar com a tal. En aquest sentit, s'ha convocat per a les deu del matí i fins les tres de la tarda, la Plantada de Plantes al carrer Gran. Els veïns aportaran les seves plantes per convertir el carrer Gran en El jardí de les persones. Però la novetat decorativa d'enguany es troba a l'entorn de la masia de Can Doro, on s'ha fet un homenatge a l'aigua representant peixos, sirenes i algues, tot un mar de colors en el mateix centre d'Argentona.
La tarda anirà marcada per la repicada de campanes a la plaça de l'Església que tindrà lloc a dos quarts de set. La música prendar protagonisme a dos quarts de deu de la nit amb un concert de cant coral que se celebrarà a l'Església de Sant Julià. L'espectacle anirà a càrrec de la coral Càntir d'Or, sota la direcció de Glòria Suari.
| 0.856069 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_9_761933
|
El Barça encara un compromís amistós a Qatar a cinc dies del derbi de Lliga contra l'Espanyol - Esport3 - TV3 i Catalunya Ràdio
El Barça encara un compromís amistós a Qatar a cinc dies del derbi de Lliga contra l'Espanyol
Aquesta tarda a les cinc, a Qatar, el Barça jugarà un amistós contra l'Al-Ahli, campió de la Lliga de l'Aràbia Saudita. El partit, un compromís amb el patrocinador actual Qatar Airways, es va ajornar el passat mes de maig
13 Des 2016 - 13.50
Leo Messi a l'arribada a l'aeroport de Doha (@fcbarcelona_cat)
El FC Barcelona, amb totes les seves figures, és a Qatar per disputar el partit amistós contra l'Al-Ahli saudita, un equip que comparteix el patrocinador amb els blaugranes. L'enfrontament serà aquest dimarts a les 17.00 a l'estadi Al-Gharafa.
Aquest compromís estava posat en el calendari per a finals de la temporada passada però es va acabar ajornant, per una banda, perquè els cracs sud-americans del Barça no podien assegurar la seva participació ja que havien de marxar a les concentracions amb les seves respectives seleccions per disputar la Copa Amèrica Centenario i, per l'altra, perquè les dates previsites inicialment coincidien amb l'Emir Cup i diversos partits de la recta final de la Lliga AFC. Més de mig any després, finalment, el FC Barcelona podrà complir els seus compromisos amb el seu patrocinador.
Aquest partit amistós arriba a les acaballes de l'any i a només cinc dies del derbi de Lliga contra l'Espanyol. Un enfrontament que, més enllà de la importància per la rivalitat inherent entre els dos equips barcelonins, arriba en un moment en què els blaugranes no poden deixar escapar ni un punt si no volen que el Reial Madrid s'escapi en el liderat del campionat domèstic. Els blanc-i-blaus, mentrestant, preparen a consciència el partit de diumenge per posar la cirereta al gran moment que estan vivint, i és que una victòria davant de l'etern rival seria el millor regal de Nadal per als pericos.
Més de dotze hores d'avió, entre anada i tornada, en poc més de vint-i-quatre, a les portes d'un dels partits marcats en vermell en el calendari. Un viatge tan inoportú com ineludible, i és que la relació amb el patrocinador entra en els seus darrers dies i si no es juga aquest partit amistós el FC Barcelona hauria de pagar una suma important de diners en concepte de penalització.
El nen afganès coneix a Messi
Piqué: "Calia acabar amb la mala premsa"
El Barça ja és a Qatar per jugar contra l'Al-Ahli
Qatar Airways vol continuar amb el Barça
| 0.85689 |
curate
|
{"ca": 0.9923325262308313, "fr": 0.007667473769168685}
|
http://www.ccma.cat/esport3/el-barca-encara-un-compromis-amistos-a-qatar-a-cinc-dies-del-derbi-de-lliga-contra-lespanyol/noticia/2763261/
|
oscar-2201_ca_20230904_13_106821
|
Compromís per Torrent insta el govern local a què faça públiques les dades de liquidació de l’Impost de la Plusvàlua del que es porta executat en 2021
3 novembre 2021
Compromís Torrent demana adaptar l’ordenança local de circulació a la nova legislació i a l’ús dels patinets elèctrics
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9469964664310954, "fr": 0.053003533568904596}
|
https://torrent.compromis.net/participa-proposa/
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.