id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_23_2465
|
És un extraterrestre que acaba d’aterrar al nostre planeta amb una missió: conèixer els humans i explicar-ho als seus. Per això, cada setmana els envia un informe on hi consta l’actualitat internacional que passa arreu del món. El seu nom és Nushu.
Aquesta és la base sobre la qual s’assenta un nou projecte periodístic per apropar la informació d’actualitat a nens i nenes de 8 a 12 anys en català, castellà i anglès. L’ha impulsat la periodista i professora de la UPF Eva Domínguez. Consisteix en una ‘app’ de realitat augmentada per a dispositius mòbils que famílies i escoles es poden descarregar, i que setmanalment incorpora les ‘missions’ de Nushu amb la notícia més destacada.
La versió per a famílies es promocionarà des d’aquest dissabte a través del suplement Ara Criatures, mentre que la pensada per escoles ho farà amb El Diari de l’Educació en les properes setmanes.
Cada setmana, en Nushu, a més d’explicar una notícia d’àmbit internacional, com podria ser el terratrèmol a Mèxic de fa uns dies o les novetats sobre canvi climàtic, també demanarà als joves lectors que l’ajudin a recaptar més informació sobre cada notícia. Una de les particularitats del projecte, segons Domínguez, és que amb la realitat augmentada l’app convida els nens i nenes a interactuar: la narració de les notícies va acompanyada sovint de diàlegs i jocs.
Domínguez espera que en les pròximes setmanes aparegui també una aplicació per al seu ús en escoles. Però han de realitzar alguns ajustos després d’haver provat en algunes aules com funcionava i la manera en què les i els docents podrien utilitzar l’aplicació. En qualsevol cas, mitjançant l’animació i el 3D, a més d’amb els jocs que el personatge planteja, l’objectiu és que es fomenti el sentit crític entre els menors, així com el costum d’investigar més enllà de la informació que se’ls facilita. Una experiència “superentretinguda” amb la qual realitzar el difícil exercici de comptar algunes notícies a nens i nenes.
Tot i que el projecte és nou, ja hi ha experiència, tant a Espanya com a l’estranger, sobre periodisme dedicat als infants. Domínguez apunta a França com el principal exemple de capçaleres que aposten per adaptar notícies d’actualitat al públic infantil, però també cita el servei d’informatius de la BBC per a nens o experiències a Mèxic. A Catalunya, l’experiència de més trajectòria, 16 anys, és el telenotícies InfoK de TV3.
“El mercat existeix, però està molt atomitzat”, assegura Domínguez. Per això, l’aposta que han fet amb Nushu és un projecte internacional, amb el suport d’una beca de Google, i que surt des del seu inici en tres idiomes (català, castellà i anglès). Creu Domínguez que ara per ara hi ha més sensibilització cap a la informació per una globalització que s’ha apropat tota la societat esdeveniments abans molt llunyans.
A més, “nenes i nens tenen més accés a la informació”, explica, ja sigui a través de la televisió o d’internet. “El problema és que necessiten”, assegura Domínguez, “tenir una major quantitat de context per comprendre el que veuen i senten, a més d’un llenguatge adaptat”
Igual que el curs passat, també aquest la revista setmanal Per Què torna a apropar la informació d’actualitat més rellevant al públic més jove. Respon a l’aposta de la Fundació Periodisme Plural, editora d’El Diari de l’Educació, per la informació veraç i seriosa per a nenes i nens.
Per a Josep Carles Rius, president de a Fundació, “internet ha fet possible la conquesta d’un dret fins ara teòric, el de la llibertat d’expressió”, en fer possible que totes les persones accedeixin i emetin a una gran quantitat d’informació. “Però, al mateix temps, aquesta multiplicació fins a l’infinit de missatges pot generar el caos”, afirma. “Per tot això, el periodisme és més necessari que mai. Cal que darrere d’una notícia hagi un periodista que l’expliqui, que l’verifiqui, que l’contrast”.
La revista Per Què es un espai on, en paper i en digital, es publiquen setmanalment notícies pensades per a joves de 12 a 14 anys sobre l’actualitat catalana i global.
“Si el caos informatiu ja afecta als adults”, prossegueix Rius, “encara més a nens i adolescents. Per això és molt important obrir espais de credibilitat ‘que informin amb garanties del que passa. I, especialment, que expliquin per què passen. Això és el que intentem cada setmana amb la Revista Per Què. La nostra voluntat és que es converteixi en una eina pedagògica més per portar el periodisme a les aules”, afirma.
En el seu primer número del curs, tornarem enrere per parlar dels atemptats de Barcelona del passat 17 d’agost. Un recull d’articles per intentar donar resposta a una pregunta impossible de respondre fàcilment: per què?
L'adreça electrònica no es publicarà.
Commentdocument.getElementById("comment").setAttribute( "id", "a0bee84e1dbe0dd57ce9b836f611bf99" );document.getElementById("bea696e2fa").setAttribute( "id", "comment" );
Name *
| 0.838382 |
curate
|
{"ca": 0.9639991771240486, "en": 0.03476650894877597, "de": 0.0012343139271754782}
|
: /aterra-nushu-app-apropar-informacio-dactualitat-infancia/
|
wikipedia_ca_20230401_0_562050
|
Ferjani Sassi
Ferjani Sassi (Ariana, 18 de març de 1992) és un futbolista professional tunisià que, actualment, juga a l'Al-Nassr com a centrecampista defensiu. Va formar part de la selecció tunisiana que va disputar la Copa del Món de Futbol de 2018 a Rússia, aconseguint marcar un gol en el partit inaugural contra la selecció anglesa.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.03880597014925373, "ca": 0.9611940298507463}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=562051
|
mc4_ca_20230418_16_375081
|
Ximo Puig demana finançament al BEI per a la construcció de col·legis
El president de la Generalitat s'ha reunit a Estrasburg amb el vicepresident del Banc Europeu d'Inversions, Román Escolano
El cap del Consell pretén "recuperar la confiança" de l'entitat financera en les institucions valencianes
EFE - Luxemburg
El president Ximo Puig, Joan Calabuig i Manuel Illueca en la reunió mantinguda amb Román Escolano, vicepresident del BEI
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha demanat aquest dimarts al Banc Europeu d'Inversions (BEI) més finançament per a projectes en la comunitat. "Volem recuperar la confiança del BEI en les institucions valencianes", ha afirmat el cap del Consell després d'una reunió amb el vicepresident del BEI Román Escolano, en la seu de la institució a Luxemburg, centrada en la cooperació per al finançament de projectes.
Puig ha qualificat la reunió com "molt positiva" i ha expressat la seua esperança que servisca per a "col·laborar, cooperar i fer possible una millor relació entre el BEI i la Generalitat Valenciana".
L'objectiu de la trobada era "plantejar-li de primera mà quin és la posició de renovació" de l'Institut Valencià de Finances (IVF), al costat del seu director general, Manuel Illueca.
Entre altres sectors, Puig s'ha centrat en la recuperació de fons per a la construcció de col·legis, un programa que espera completar en 2018.
També en la col·laboració en altres sectors com la indústria agroalimentària, "molt important per a la Comunitat Valenciana", va defensar Puig, a través del finançament de projectes per a activitats agrícoles i ramaderes, o el suport a l'Agència Valenciana d'Innovació (AVI), que s'engegarà aquest mateix mes de juny.
Instruments financers per a la AVI
Illueca ha defensat que l'AVI necessita "instruments financers per a desenvolupar la seua actuació, basats en capital de risc" i en els quals el BEI ha participat en diferents iniciatives a Espanya.
Com a exemple, Illueca va citar l'acord de col·laboració entre el BEI i el Centre de Desenvolupament Tecnològic Industrial (Cedeti), que depèn del Ministeri d'Indústria, i ha afirmat que València "ha plantejat alguna cosa similar" per a aquesta agència.
Aquestes vies de col·laboració amb el BEI, ha afegit Puig, tenen l'objectiu de "redreçar la situació" del "greu problema d'endeutament" que existeix a la Comunitat Valenciana.
"El problema fonamental és la capacitat de finançament dels projectes de la Generalitat. A partir del treball fet en els dos últims anys estem en disposició per a abordar nous projectes", ha subratllat.
Després de passar pel BEI, Puig es reunirà aquesta vesprada, a Estrasburg (França), amb el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, sent el segon president autonòmic al que rep el polític luxemburgués després del lehendakari, Iñigo Urkullu.
Aquesta trobada és un gest de "reconeixement" cap a la Comunitat Valenciana, segons Puig, qui va admetre la importància de "retornar la confiança" davant les institucions europees després dels escàndols de corrupció o casos com el del préstec a la fundació València CF a través del IVF.
Durant la reunió, Puig demanarà a Juncker una "antena" a València del seu pla d'inversions -conegut com a pla Juncker-, per a fomentar el desenvolupament de la innovació i les Pimes en aquesta comunitat.
| 0.86578 |
curate
|
{"ca": 0.9851515151515151, "nl": 0.004545454545454545, "en": 0.010303030303030303}
|
https://www.eldiario.es/cv/val/politica/Ximo-Puig-financament-BEI-construccio_0_654085116.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_77104
|
Bon dia, Simplement tinc curiositat per els que viuen en blocs de pisos, en quin pis viuen.
Al poble a un 6é, i a València a un 3r.
| 0.642039 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_8_99933
|
Ruta senzilla per fer en família. Sortida: sortim de l'ermita de Montalegre, s'arriba des del poble de Vilanova de la Sal on podrem deixar el cotxe i començar la ruta, les coordenades son N41° 53.627' E0° 49.482'. Tot el recorregut transcorre per un corriol. Les vistes des del cim son impressionants. Temps: trenta minuts per fer tot el recorregut. Per més informació: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15717945
| 0.658585 |
curate
|
{"ca": 0.8985507246376812, "fr": 0.10144927536231885}
| |
crawling-populars_ca_20200525_25_3024
|
Si, a més, voleu saber quines obres s'estan fent a tota la ciutat, les podeu consultar a l'enllaç següent.
08/11/2019 - 21:54
Us comuniquem que aviat s'iniciaran les obres de millora de les voreres dels carrers Cardedeu i Sardenya, tenint lloc les actuacions de renovació de paviment i escocells entre d'altres.
08/11/2019 - 21:32
Obres. Els dies 14 i 15 de novembre tindran lloc uns talls de trànsit amb motiu del pla de renovació de l'enllumenat del c. Riera de Sant Miquel.
08/11/2019 - 21:23
Obres. Del 18 al 22 de novembre tindran lloc uns talls de trànsit amb motiu del pla de renovació de l'enllumenat del c. Rubens.
08/04/2019 - 20:37
Us comuniquem que, properament es duran a terme les obres de millora a la jardineria de les escales del carrer de Josep M. Sert, entre els carrers d'Enric Clarasó i de Salvador Alarma.
08/04/2019 - 20:37
Us comuniquem que, del 23 d'abril al 2 de maig, es duran a terme les obres de millora de pavimentació de la calçada a la rambla de Prat.
08/04/2019 - 20:37
Us comuniquem que els propers 15 i 16 d'abril es duran a terme les obres de millora del paviment de la calçada al carrer del Robí, entre els carrers del Torrent de l'Olla i de Verdi.
12/03/2019 - 21:00
Obres. Us informem que a finals del mes d'abril s'iniciaran aquests treballs de reforma de l'edifici del carrer de Cambrils 28, per tal de convertir-lo en un casal de barri.
12/03/2019 - 20:42
Obres. Us comuniquem que properament es duran a terme les obres de millora de l'enllumenat al carrer de la Riera de Sant Miquel, entre el carrer de Luis Antúnez i la travessera de Gràcia.
Més notícies
| 0.596033 |
curate
|
{"ca": 0.9086873811033608, "it": 0.045656309448319596, "pt": 0.045656309448319596}
|
: /gracia/ca/serveis-i-tramits/obres
|
oscar-2201_ca_20230904_7_165838
|
Contactar L'Ajuntament de Cornellà ofereix diferents mitjans per atendre qualsevol petició informativa o tràmit. https://www.cornella.cat/ca/contactar https://www.cornella.cat/@@site-logo/00-portada-ajcornella_03.png
Contactar
L'Ajuntament de Cornellà ofereix diferents mitjans per atendre qualsevol petició informativa o tràmit.
Vols contactar amb l'Ajuntament de Cornellà?
Per a sol·licitar informació, fer suggeriments, propostes o queixes de qualsevol tipus sobre l'activitat municipal o sobre gestions a l'Ajuntament podeu enviar un correu electrònic a informacio@aj-cornella.cat (de dilluns a divendres, llevat dels dies festius).
Per a realitzar qualsevol gestió presencial a l’Oficina d’Atenció Ciutadana, demaneu cita prèvia AQUÍ i per consultar els tràmits que podeu fer en línia, entreu AQUÍ.
Per a fer suggeriments, propostes i traslladar incidències relacionades amb temes de seguretat i d'espai públic, utilitzeu la plataforma A Prop Teu, que atèn els vostres suggeriments els 365 dies de l'any.
Per a fer una denúncia relacionada amb qualsevol activitat municipal o amb gestions de l'Ajuntament podeu enviar un correu electrònic a denuncia@aj-cornella.cat . Podeu utilitzar aquest canal els 365 dies de l'any, i la denúncia es derivarà al departament o servei corresponent per a ser atesa el més aviat possible.
També et pot interessar...
Si voleu rebre l'agenda d'activitats que organitzen tant l'Ajuntament com les entitats i associacions de la ciutat, doneu-vos d'alta al Cornellà al Dia.
Consulteu a aquesta página altres telèfons d'interès i de serveis d'emergència.
Consulta la valoració de les consultes, queixes i denúncies rebudes per l'Ajuntament de Cornellà a la pàgina Canals de Contacte de la web de transparència (Govern Obert).
Contingut relacionat
Oficina d'Atenció Ciutadana
Directori de xarxes socials
Aplicacions mòbils
A Prop Teu
Agenda
Accions Document
Imprimeix-ho
Compartir
facebook
twitter
linkedin
Whatsapp
Destacats
Procornellà
Citilab
Fundació per a l’Atenció a Persones Dependents
Ràdio Cornellà
Xarxa de Biblioteques de Cornellà
Tecsalsa
El Síndic de Greuges
Centre de Normalització Lingüística
© Ajuntament de Cornellà - CIF: P0807200A | Plaça de l'Església, 1 | 08940 Cornellà de Llobregat | Tel. : 933 770 212 | informacio@aj-cornella.cat
| 0.770587 |
curate
|
{"ca": 0.9132562277580071, "en": 0.05871886120996441, "pt": 0.011565836298932384, "it": 0.0026690391459074734, "es": 0.0066725978647686835, "tr": 0.0035587188612099642, "fr": 0.0035587188612099642}
|
https://www.cornella.cat/ca/contactar
|
wikipedia_ca_20230401_0_28889
|
Orvieto
Orvieto és una ciutat d'Itàlia amb uns 21.000 habitants situada a la regió d'Úmbria, província de Terni, formada pels següents nuclis (fraccions): Bagni di Orvieto, Bardano, Baschi Scalo, Benano, Biagio, Botto di Orvieto, Canale di Orvieto, Canonica, Capretta, Ciconia, Colonnetta di Prodo, Corbara, Fossatello, Morrano, Orvieto Scalo, Osteria Nuova, Padella, Prodo, Rocca Ripesena, San Faustino, Sferracavallo, Stazione di Castiglione, Sugano, Titignano, Tordimonte, i Torre San Severo. El municipi té 281 km² i està a 325 metres d'altura. El seu patró és sant Josep.
Història.
La Cultura de Villanova, que sembla un antecedent de la cultura etrusca, estava estesa per Orvieto. La cultura deu el seu nom al poble de Vilanova di Castenaso, que fou on Gozzadini va descobrir el 1850 un centenar de tombes. Orvieto fou una ciutat dels etruscs anomenada a l'alta edat mitjana Urbs Vetus (també "Urvetere, Urbevetus i Orbevetus"). Era propera de "Volsinii" (Bolsena) i fins i tot alguns pensen que era la mateixa Volsinii, no localitzada, ja que se sap que els habitants de Volsinii foren traslladats a un nou emplaçament sota els romans i és possible que la vella ciutat agafés el nom de "ciutat vella" (Urbs Vetus). També se l'identifica amb Salpinum i amb Herbanum.
La ciutat no és esmentada durant l'època romana i no apareix fins al domini dels ostrogots; fou arrabassada a aquestos pel general romà d'Orient Belisari; després va passar als llombards (596) amb els quals va tenir bisbe (597) i comte (606), i als francs que la van cedir a l'església (774). Seguint la tendència general, la comuna va mirar de bestraure's del domini feudal del bisbe i ho va aconseguir al segle XI tot i que no hi ha constància escrita fins al 1137 quan la comuna va haver de signar un tractat amb el Para que augmentava l'autoritat d'aquest i convertia la ciutat en una plaça forta dels güelfs.
Pietro de Parenzi, güelf i membre d'una família romana noble fou elegit podestà el febrer de 1199 però fou assassinat pels gibel·lins el 21 de maig de 1199; la persecució contra els gibel·lins va obligar a aquestos a refugiar-se a Viterbo. Al segle XIII es va crear el "Consiglio Generale dei Quattrocento" (1215), i el 1250 es va elegir el primer "Capitano del Popolo". En aquest temps es van construir les esglésies de San Lorenzo degli Arari, de San Francesco, de San Domenico, de Santa Maria dei Servi, i el complex monumental de Sant Agostino, així com el Palazzo Comunale, el Palazzo del Popolo i el Palazzo Papale.
El 1252 els güelfs d'Orvieto dirigits pel capità Monaldo Monaldeschi van defensar victoriosament Montalcino contra els gibel·lins de Siena, Arezzo i Pisa. El 1256 es va formar un govern d'ancians dels oficis amb un prior. El 1281, sota la protecció de Carles d'Anjou, el Papa Martí IV es va establir a la ciutat, la qual va omplir de francesos. Va romandre a la ciutat fins al 1284 quan el poble es va revoltar contra els francesos que foren expulsats i van pujar al poder la família gibel·lina dels Filipeschi. El 1290 es va iniciar la construcció de "Il Duomo". El 1292 va culminar el procés organitzatiu amb la creació de la figura del "signore sette". En aquest temps la jurisdicció de la comuna s'havia estes cap al Monte Amiata fins a Orbetello.
Els Filipeschi foren derrotats i expulsats l'agost del 1313, i les cases i palaus dels gibel·lins foren demolides. També hi va haver lluites religioses entre les famílies Malcorini (filoimperials) i Muffati o Beffati (papistes). El 1334 Ermanno Monaldeschi della Cervara fou el primer senyor, i va dominar fins al 1337. Els Monaldeschi van exercir la senyoria fins al 1354 quan el Cardenal Albornoz va ocupar Orvieto i la va sotmetre als dominis de l'Església. Després va estar sotmesa a diverses senyories (Rinaldo Orsini, Biordo Michelotti, Giovanni Tomacelli i Braccio Fortebraccio) fins als 1450 quan va tornar a domini de l'església de la qual ja no es va separar fins al 1860 exclòs el període napoleònic. Des del 1830 fou delegació apostòlica dels Estats Pontificis i el 1860 va quedar integrada al Regne d'Itàlia.
Principals monuments i restes antigues.
- Temple de Belvedere
- Necropoli del Crocefisso del Tufo
- Tomba Golini
- Tomba de Hescanas
- Necropoli de Cannicella
Esglésies medievals.
- Església de Santa Maria del Carmine i Convent
- Església i Convento de Sant'Agostino
- Església de Sant'Andrea e Bartolomeo
- Església i Convent de San Francesco
- Església de Santo Stefano
- Església de San Martino
- Església de San Giovanni
- Església i Convent de San Lodovico
- Església de San Bernardo
- Església i Convent de San Domenico
- Església de Santa Lucia dei Canonici
- Església de Sant'Angelo
- Església de Santa Maria dei Servi i Convent
- Església de San Giovenale
- Església de San Giovannino di Piazza
- Església de Sant'Agnese
- Església de San Lorenzo de' Arari
- Església de San Leonardo
- Església de San Giacomo all'Ospedale
- Església de San Paolo e Convento
Palaus medievals.
- Palazzo Medici
- Palazzo dei Sette i Torre del Moro
- Complex del Palazzi Papali
- Palazzo Comunale
- Palazzo del Popolo
- Rocca Albornoz
- Porta d'Orvieto
Monuments relacionats amb el Duomo (Catedral d'Orvieto).
- Il miracolo di Bolsena
- La Piazza del Duomo
- La fabbrica del Duomo
- La facciata
- Els mosaics
- Els baixos relleus
- La Capella del Sagrat Cos
- La Capella Nova o de San Brizio
- Font Baptismal
- L'orgue del Duomo
- La Pietà d'Ippolito Scalza
- La porta
Esglésies del Renaixement.
- Madonna del Velo
- Sant'Agostino (amb convent)
- Madonna del Pianto
- Santa Maria del Carmine (amb Convent)
- Santi Apostoli
- Sants Josep i Jaume dels Scalzi
- San Bernardo
- Convent de San Domenico i església
- Sant'Antonio
- Madonna del Campione
- San Paolo (amb Convent)
- Chiesa della Madonna della Fonte
- Sant'Eligio (Madonna della Cava)
- Oratori de San Giovanni dei Disciplinati
- Oratori de la Misericordia
- Gesù
- Sant'Anna (amb ospici)
- Annunziata
- Santa Lucia dei Canonici
- Sant'Angelo
- Santa Maria dei Servi e Convento
- San Giovenale
- San Giovanni
- San Lodovico (amb convent)
- Sant'Andrea e Bartolomeo
- Santa Chiara (Confraternitat)
- San Rocco
- Convent de San Francesco
- San Giuseppe (Confraternitat)
- San Giacomo all'Ospedale
- San Bernardino
- Església de la Compagnia di San Martino
Palaus del Renaixement.
- Palazzo Polidori
- Palazzo Ottaviani (Albergo Belle Arti)
- Palazzo Missini
- Palazzo Simoncelli
- Palazzo Clementini
- Palazzo Febei
- Palazzo Alberi
- Palazzo Pandolfi
- Palazzo Carvajal-Simoncelli
- Palazzo Marabottini
- Palazzo Comunale
- Palazzo Saracinelli
- Palazzo Monaldeschi
- Palazzo Gualterio
- Palazzo Petrucci
- Palazzo Cartari
- Palazzo Guidoni
- Palazzo Crispo-Marsciano
- Palazzetto Mancini
- Palazzo Aviamonzi - Alberici
- Palazzo Faustini
- Palazzo Mazzocchi
- Palazzo Benincasa
- Palazzo Aureli-Missini
- Palazzo Mangrossi
- Palazzo Buzi
- Palazzo dell'Opera del Duomo
- Palazzo Ravizza
- Palazzi Bisenzi e Giulietti
- Palazzo Marsciano
- Palazzo Bucciosanti
- Palazzo dei Sette i Torre del Moro
Arquitectura moderna.
- Arc del Palazzo Comunale
- Chiostro di San Giovanni
- Palazzo Ottaviani – Alberg de les Belles Arts
- Teatre Comunal
- Palazzo Bracci Testasecca
- Foro Boario
- Complex de San Francesco
- Església de San Giacomo Maggiore
- Palazzo Netti
- Palazzo dell'Opera del Duomo
- Palazzo Faina
- Rocca-Fortezza Albornoz
- Estació de tren
- Monument als caiguts
- Quarter
- Estació del funicular
- Palazzo del Popolo - Centro de Congresos
- Església de S. Andrea
Fills il·lustres.
- Giovanni Piccioni organista i compositor (segles XVII i XVII)
- Giuseppe Frezzolini (1789-1861), cantant d'òpera de la corda de baix.
- Erminia Frezzolini (1818-1884), soprano,
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.044857332448573324, "ca": 0.6882548108825481, "pt": 0.015262110152621102, "en": 0.01247511612475116, "it": 0.21207697412076973, "fr": 0.02415394824153948, "nl": 0.00291970802919708}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=28890
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_551949
|
A fi de no omplir la categoria de Esports amb 2-3 fils cada dia sobre pilota, faré ú sobre la modalitat de Galotxa. Per si no en sabeu molt, o voleu ampliar coneixements, vos deixe amb:Història, regles, posicions...
En la localitat de l'Horta Nord, que fins fa uns anys contava en un equip en la màxima categoria de la galotxa, la pilota valenciana vol tornar al carrer.. La associació Amics de l'Andana ha organitzat un trofeu de galotxa que tindrà la seua primera partida este diumenge. Puçol ha sigut un poble en molta tradició de pilota. Allí, en els seus carrers, el nostre deport tenia una gran salut. Però, per estrany que parega, la construcció d'un carrer artificial, fet que normalment és positiu per a la recuperació de la pilota en qualsevol poble, fon negativa per a esta localitat de l'Horta Nord. El carrer quedava molt apartat del poble i la gent ja no tenia a mà el joc de pilota. A poc a poc, la pilota anava perdent practicants i aficionats.Però ara, Amics de l'Andana, una associació que treballa per la recuperació dels arrels del poble valencià, ha organitzat un trofeu de galotxa que es disputarà en el carrer Castelló. En este trofeu participaran alguns dels millors clubs de l'Horta Nord: Alfara, Massamagrell, Massalfassar i Albalat dels Orells.La primera semifinal es disputarà el dissabte de matí, a les 12:30 i enfrontarà a les formacions de Massamagrell i Alfara. Sense dubte, l'espectàcle de la pilota al carrer omplirà el carrer Castelló de Puçol. http://www.escoladepilota.com/modules.php?name=News&file=article&sid=363
Enhorabona als Puçolers La recuperació d'antics trinquets i la construcció de nous són un senyal del redreçament del joc de pilota valenciana, tot i això, cal no oblidar que l'oritge i la base és i cal que continue sent-ho, el joc al carrer. Dues preguntes: -Aniras informant també de les altres modalitats ?. -No caldria explicar com va això de les travesses?
Si, de moment ja hi ha fil de Escala i Corda i ara aquest. Sobre altres modalitats.... la 'reina' (vaja, la què mou Valnet) és la Escala I Corda, i la què li donen un poc de canxa a Levante i Superdeporte...sobre Raspall i demés no hi han pàgines especialitzades, si no què va eixint algo per ací i per allà....posaré tot el què trobe, si en saps pàgines, digues-les. Sobre les travesses...no ho entenc molt bé, però mou més pasta què les pròpies entrades al trinquet. Et deixe amb açò: Les travessesLa pilota valenciana ha perviscut en gran part gràcies a la juguesca i les travesses que hi anaven relacionades, no és estrany escoltar en acabar la partida els aficionats queixar-se de l'espectacle que han donat els pilotaris perquè aquests no tenien prous incentius per esforçar-se, és a dir, propines.El públic, tant als trinquets com al carrer, s'adreça al marxador, qui s'encarrega de casar les travesses, l'espectador li diu postura (la travessa), si el marxador creu que aquesta té trellat l'atén, li dóna un rebut i replega els diners, per començar a cantar-la buscant un altre espectador que accepte posar-hi diners en contra.Aquestes travesses es poden fer al quinze o al joc que immediatament després es disputarà.Als rojos (o als blaus) 50 euros!Tanmateix, és molt més comú escoltar travesses a un resultat determinat de la partida, és a dir, amb quina diferència de tantos ha d'acabar un equip sobre l'altre. En aquest cas el postor, l'espectador que vol fer la travessa, dóna una quantitat de tantos a qui vulga apostar en contra seu. Per guanyar els diners el seu equip ha de guanyar la partida amb aquell marge de tantos o més.Per exemple, en una partida de Raspall (que es juga a 25 tantos):"De cinc pels rojos! "Vol dir que el travessador creu que l'equip vestit de roig guanyarà la partida 25-15 o millor. O el que és el mateix, que els blaus no arribaran a fer 20.O en una partida d'Escala i corda (a 60 tantos):De deu pels blaus!Vol dir que guanyarien els blaus 60-45.
| 0.886062 |
curate
|
{"ca": 0.98145285935085, "en": 0.01854714064914992}
| |
grup-elmon_ca_20230726_0_192262
|
El Tribunal Suprem manté la calma davant la tornada d’avui de la consellera d’Educació, Clara Ponsatí. Des del tribunal, però, recorden que Ponsatí té una ordre estatal de detenció que els cossos i forces de seguretat de l’Estat tenen obligació de complir. Ara bé, des de l’alta magistratura incideixen que si l’exconsellera i eurodiputada de Junts compareix voluntàriament davant el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, l’ordre quedarà desactivada. De fet, és el mateix cas que l’exconsellera Meritxell Serret, o com l’exportaveu de la CUP, Anna Gabriel.
En tot cas, el Suprem ressalta que el delicte pel qual s’empaita Ponsatí és el de desobediència, segons la interlocutòria de Llarena que no comporta penes de presó. Ara bé, la policia la pot detenir i posada a disposició del Jutjat de Guàrdia de Barcelona, que únicament li ha de comunicar que té una citació davant del jutge Llarena i l’haurà de deixar anar. Un cas similar al que va patir l’expresident del Parlament, Josep Costa, durant la instrucció del cas de la Mesa de la cambra que presidia Roger Torrent. Per la seva banda, el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, ha assegurat en declaracions al Senat que “s’adoptaran les mesures oportunes i sempre atenent al criteri i l’ordre de l’autoritat judicial”. Ponsatí ja ha advertit que ha arribat a Catalunya no per lliurar-se sinó per “plantar cara”.
Plantar cara
Ponsatí ha arribat avui a Barcelona des d’on ha protagonitzat una roda de premsa amb què ha anunciat que “no té intenció de comparèixer voluntàriament, el Suprem recorda que té en vigor una ordre de detenció a l’Estat i que la policia està obligada a detenir-la. Ara bé, també hi ha el risc de generar un nou conflicte amb el benentès que la seva immunitat com a parlamentària encara està pendent de resolució definitiva per part de la justícia europea.
Per altra banda, i segons informa l’ACN fonts policials assenyalen que el Ministeri de l’Interior s’ha posat en contacte amb el Tribunal Suprem perquè el jutge Pablo Llarena estableixi com ha de procedir. El ministre Marlaska, després de la seva compareixença al Senat, ha recordat en declaracions als mitjans que els cossos i forces de seguretat de l’Estat faran el que “estableixi l’autoritat judicial” i es “sotmetran en tot moment als criteris de la judicatura en les funcions que són pròpies de policia judicial”.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9949302915082383, "es": 0.005069708491761723}
|
https://elmon.cat/politica/tribunals/suprem-recorda-policia-ordre-de-detencio-clara-ponsati-639859/
|
macocu_ca_20230731_9_377090
|
Ca L'Estrada.
Època Antiga.
Els romans a la península ibèrica.
Grafits en ceràmica. Escriptura ibèrica.
L’arribada dels romans a la Península Ibèrica es produí com a conseqüència de la segona Guerra Púnica –218-202 aC–.
Després d’un curt període de conquesta s’inicià l’etapa de la romanització, un llarg procés que acabà fent desaparèixer els pobles indígenes, entre ells els ibers.
La romanització comportà canvis radicals en la forma d’organització del territori. S’abandonaren els hàbitats situats a les muntanyes, s’ocupà la plana per establir-hi nous assentaments i per explotar-la agrícolament, es parcel·là el territori i s’establí una xarxa viària.
L'assentament rural.
L’ocupació de les àrees planeres del territori sembla iniciar-se cap a mitjans del segle II aC. La població que s’establí en aquests nous indrets era essencialment indígena. Les noves influències d’origen itàlic motivaren que alguns assentaments i habitatges es transformessin en edificacions arquitectònicament més complexes, amb àrees especialitzades i amb elements constructius foranis que aportaven un major confort, precedent immediat de les vil·les.
L’assentament de Ca l’Estrada esdevé un exemple d’aquests nous nuclis rurals que ocuparen les planes vallesanes cap a final del període republicà –segles II-I aC–.
L’edifici documentat era de planta rectangular, de 36 per 18 metres, amb vuit estances que s’organitzaven al voltant d’un pati. L’espai, perfectament planificat, combinava les tècniques constructives ibèriques –murs amb sòcols de pedra i alçats de tovot- amb nous elements –sostres de tegulae i imbrice–.
Al nord hi havia les dependències residencials mentre que al sud hi havia les àrees de treball i magatzems. Fou construït cap el 80 aC i abandonat uns trenta anys després.
Aquests tipus d’assentaments solien ser habitats per famílies extenses o per més d’una família.
A part del conreu de les terres més properes s’hi desenvolupaven altres activitats artesanals, com la fabricació d’estris de ferro (s’hi han trobat escòries d’aquest mineral), la confecció de teixits (s’hi troben pondera i fussaioles) o la mòlta del gra (hi ha diversos molins).
Igualment interessant ha estat la troballa de diverses monedes, una agulla per al vestit, la gemma d’un anell o d’una fíbula.
La comercialització del vi.
Segell sobre dòlia. Escriptura ibèrica.
Amb els romans s’imposaren noves pautes de formes de la propietat de la terra i d’explotació agrària, essent una de les més trascendentals la implantació de la viticultura com a activitat econòmica bàsica principal.
El vi elaborat en aquestes contrades no només abastava els mercats locals propers sinó que es comercialitzà arreu dels dominis romans.
Pels autors llatins, sabem que el vi procedent de l’àrea del Vallès, conegut com a vi de Lauro, era preuat a Roma per la seva qualitat.
És molt probable que a l’assentament de Ca l’Estrada s’elaborés vi, tal com sembla deduir-se de la troballa de dòlies, uns grans contenidors de terrissa on s’emmagat-zemaven líquids.
Alguns d’aquests recipients mostren un segell fet amb escriptura ibèrica –on es pot llegir KANSOR MIKA–, possiblement el nom del propietari de l’establiment. S’han trobat més grafits ibèrics escrits sobre altres recipients, la qual cosa sembla indicar que els habitants de Ca l’Estrada eren indígenes romanitzats que encara conservaven trets culturals propis.
Vies i comerç.
Camafeu amb representació femenina.
Roma tingué un especial interès en disposar d’una xarxa viària ben estructurada per facilitar la comunicació i la circulació pels nous territoris.
La via Augusta fou el principal eix de comunicació des del Pirineu fins a Cadis, amb una longitud de més de 1500 kilòmetres.
També existia una important xarxa viària secundària a les àrees de l’interior. La millora en les comunicacions afavorí el desplaçament de persones i el transport de mercaderies, tot facilitant el comerç.
Els productes importats que arribaven per mar a les ciutats portuàries, eren distribuïts cap a la resta del territori a través d’aquestes vies.
A Ca l’Estrada hi ha evidències que testimonien la seva bona comunicació, com és l’existència d’un tram d’un d’aquests camins secundaris, pavimentat amb pedres i terra compactada, el que podria correspondre a la via que comunicava Aqua Calidae (Caldes de Montbui) amb Semproniana (Granollers).
També ho sembla demostrar la descoberta d’una gran quantitat d’objectes d’importació, com ara àmfores, ceràmica de cuina (olles, gerres, cassoles, tapadores, morters) i vaixella fina de luxe (copes, plats, bols) procedents de llocs tan diversos com el nord d’Àfrica, Itàlia, Eivissa o Andalusia.
Aquests objectes semblen suggerir que els habitants de Ca l’Estrada tenien relacions comercials fluides, un poder adquisitiu alt i una predisposició en adoptar gustos i costums pròpies dels romans.
| 0.817516 |
curate
|
{"pt": 0.0027117229870671673, "ca": 0.9931163954943679, "fr": 0.004171881518564873}
| |
mc4_ca_20230418_5_378470
|
Ja puc dir missa...: Anar al cine sola no és un pecat.
Avui he anat al cine. És una cosa que feia molts dies que no feia i que m’agrada molt. M’agrada anar-hi sola de tant en tant i no haver d’aguantar ningú fent comentaris estúpids (bé deuen pensar que són graciosos) o fent soroll menjant crispetes , que per això ja hi ha la majoria de persones que estan a la sala. No cal afartar-se al cine i menys com a porcs. Però bé, això tampoc és el tema que ens ocupa ara.
El tema és que quan he comentat que anava al cine tothom m’ha fet la pregunta següent: SOLA????? ?
I jo: “sí, hi vaig sola, és que em ve molt de gust anar-hi i a la gent que m’agradaria que m’acompanyés no li va bé d’anar-hi avui” (per no dir: “tu que collons n’has de fotre amb qui vaig” o “millor sola que anar-hi amb tu que mai entens cap puta pel·lícula i tota l’estona em ralles perquè t’expliqui que està passant”).
Les cares se’ls han començat a desencaixar, l’horror els envaïa i els desfigurava el rostre, els crits de pànic els contenien, però se’ls notava als ulls i, en el cas que hi hagués més d’una persona, s’han mirat com dient “aquesta tia no hi toca” per posteriorment afegir que si no tinc amics.
La qüestió no és si tinc o deixo de tenir amics, la qüestió és que si tinc ganes de fer una cosa la faig i punt. Però ostia puta... hi ha gent que no pot anar ni a pixar sola, sobretot ties. I mira a mí els altres que facin el que els surti del collons, però que no m’estigmatitzin per tenir prou capacitat mental com per anar soleta a un lloc. No necessito ningú ni per anar a pixar, ni per anar a comparar roba, ni per anar al cine.
Això no vol dir que no m’agradi que algú m’acompanyi, sinó que per anar sola no em passa res.
Res... que n’estic farta de gilipolles que em miren malament per no tenir la necessitat d’anar sempre acompanyada.
L’únic que em consola és que la seva penitència serà no saber el plaer que se sent en poder pensar fent servir el cervell propi (òrgan que alguns/es no s’adonen que tenen atrofiat), fer el que et dóna la puta gana sense donar explicacions a ningú i gaudir de la única companyia de la persona que més t’estimes (vegis una mateixa).
Confessat per Sagristana a 2:02
Pare Bukkàkez 23 d’octubre de 2008 a les 17:39
És clar que sí. Molt ben fet.
Jo, la veritat és que fa molts anys que no vaig al cine sol, però sempre he pensat que no és res dolent fer-ho. Inclús és més gratificant perquè et dediques plenament a la pel·licula al teu ritme, sense comentaris estúpids (o no) que t'interropeixin.
Crec que ho vaig deixar de fer precissament pel què diran els altres, cosa ben estúpida.
Ara que vostè ho reivindica amb tota la raó, ho tornaré a ficar en pràctica.
Quantes pel·licules m'he quedat sense veure per culpa dels fills de puta que no els venia de gust tal pel·lícula o simplement anar al cinema?
A més, tinc més d'un amic pàrroc que sempre em fa passar vergonya aliena fent comentaris estúpids en veu massa alta quan tot està en silenci.
Hi ha gent que encara ens agrada anar al cine per les pel·lícules, no per "fer quelcom", perquè "fa molt que no hi anem", o perquè no tenim altre lloc on fotre'ns mà.
Aquests maleïts menja-crispetes són precissament els que s'extranyaran i et miraran malament per anar sol al cine.
Bé. Ben trobat el tema. I per últim cop, caguem-nos en els cabrons que s'estranyen i se n'enriuen, més que donar-se per aludits al veure que no es depèn de ningú i encara menys d'ells.
Ah!... Això sí, si el cinema fos més econòmic (o amb bonus, com els bitllets dels transports), un altre gall cantaria.
Anònim 18 de setembre de 2009 a les 1:05
caray...tampoc es tant estrany anar al cine sol...jo ho faig sovint....
| 0.849551 |
curate
|
{"ca": 0.9887083448085927, "fr": 0.0002754062241806665, "it": 0.00853759294960066, "es": 0.0008262186725419994, "hu": 0.0016524373450839988}
|
http://dir-missa.blogspot.com/2008/10/anar-al-cine-sola-no-s-un-pecat.html
|
macocu_ca_20230731_2_213825
|
- Presentació general i explicació del PAM i els PAD (consellera de Gent Gran)
- Breu presentació (consellera de Participació)
- Explicació de la sessió (El globus vermell): objectius, estructura, temàtiques i metodologia.
- Debat general Havíem previst estructurar la sessió en 4 blocs i dedicar uns 20-25 minuts a cada un d'ells · Espai públic · Temps lliure i oci · Salut i autonomia · Participació i serveis municipals Tanmateix, és gairebé impossible que els assistents es limitin a parlar dels temes que toquen a cada moment i quan tenen la paraula parlen de tot. També és molt difícil que es creï un veritable debat, que els temes s'enriqueixin i que s'arribi a consensos constructius.
Després d'hora i mitja de debat, fem un repàs i posada en comú dels temes tractats al grup.
Reportar contingut inapropiat
| 0.82484 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_39505
|
Del 21 al 10 de juny de 2020
L’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries està escalfant motors per la reobertura ara que hem entrat en fase 1 a comarques gironines.
Ens estem preparant per tornar a obrir les portes. Mentrestant, us obrim de nou les portes virtuals posant a la vostra disposició diverses activitats que s’adapten a diferents públics:
L’aventura continua!. Us presentem una opció pels més petits de la casa. Què us sembla ajudar al nostre amic extraterrestre que no sap res de la vida a la Terra a descobrir com es fa el pa? I la farina? Una activitat que forma part del llibret que per la campanya de Nadal, que animava a les famílies a visitar els museus de la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona. Us podeu descarregar l’activitat aquí! Si us ha agradat l’activitat, quan reobrim el museu podreu recollir a l’entrada del museu el llibret complet.
Descobreix Geografies MENUDES. Una travessia per la memòria històrica i el paisatge humà femení de Castelló d’Empúries, a partir de la màgia intemporal de la fotografia. Un projecte artístic de Pilar Farrés amb la col•laboració del fotògraf Manel Puig. Feu-hi una ullada a:issuu.com/nuricre/docs/cataleg_geografies_menudes
Ceres, una història mitològica sobre l’origen de l’agricultura. La mitologia grega i romana està plena d’històries fascinants amb herois valents, criatures màgiques, i déus i deesses amb superpoders. Us convidem a descobrir la història de Ceres de la mà del poeta Ovidi. Bona lectura!
Ceres deessa agricultura.pdf
extraterrestre ecomuseu.jpg
| 0.774799 |
curate
|
{"ca": 0.9332892998678997, "fr": 0.031704095112285335, "it": 0.007926023778071334, "es": 0.008586525759577277, "en": 0.018494055482166448}
|
https://www.ecomuseu-farinera.org/fr/communication/agenda/escalfant-motors/10/648
|
cawac_ca_20200528_1_148280
|
Els alumnes de l'EduArt presenten els seus treballs -Cultura- 16/05/2012
El Patronat Municipal de Cultura inaugura de l'exposició Animacions. Conferint el moviment , aquest dimecres 16 de maig a les 18 hores, a la Sala d'Art del Centre Cultural. Es tracta d'una exposició dels alumnes del programa educatiu d'arts visuals EduArt a les escoles de Ripollet i es podrà visitar fins el 31 de maig. Es tracta de l'exposició dels treballs dels alumnes de les escoles Tatché i Gasso i Vidal que participen al programa educatiu EduArt.
Animacions és el resultat d'un procés durant el qual el grup d'alumnes ha desenvolupat un conjunt de propostes fonamentades en conferir moviment a objectes i elements elàstics. L'objectiu ha estat generar un conjunt d'animacions mitjançant la tècnica de stop-motion que ha permès elaborar les petites històries fotograma a fotograma. Durant el procés els alumnes han creat un conjunt de personatges volumètrics als quals han conferit moviment i que són els protagonistes d'unes històries de ficció amb un escenari comú: la vila de Ripollet.
| 0.811079 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://info.ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=17395
|
mc4_ca_20230418_10_623388
|
L’important és el que es viu | El Món de Reus
← Viure, riure i fer ciutat
Alguna cosa està canviant →
Posted on 28 Abril 2017 by Josep Baiges
Mossén Ignasi Olivé i Jordi Cervera Jr. a la presentació del sopar solidari a la Cambra (Carla Bergadà/Reus Diari)
Dissabte reviurem un dels petits prodigis que cada any, per aquestes dates, s’esdevé al món de Reus. Em refereixo al sopar solidari que organitza l’Ong Pont de Solidaritat Sant Bernat Calbó i que ha esdevingut un clàssic del calendari l0cal. Bona mostra d’aquesta consolidació de la convocatòria és que enguany arribem a la vintena edició d’aquest sopar-concert que converteix la parròquia del Barri Fortuny en l’escenari d’una manifestació humanitària de primer ordre.
Ahir vaig poder assistir a la presentació de l’acte, a la Cambra de Comerç, on l’imprescindible Mossèn Ignasi Olivé va presentar el detall del programa previst que enguany tindrà una especial sensibilitat amb la Capitalitat de la Cultura Catalana. I així es demostrarà amb la presència, durant l’acte, d’algunes de les primeres figures de l’escena local.
Olivé va estar acompanyat del Jordi Cervera –Cervera II al Món de Reus-, el fill del tragamilles reusenc que s’ha convertit en un dels referents de l’ONG Proactiva Open Arms que està realitzant una feina ingent per poder salvar als refugiats que naufraguen a les aigües del Mediterrani intentant fugint de l’horror i la guerra. Els lectors d’aquest bloc coneixen i reconeixen bé al primogènit del Cervera, que dimecres s’enduia amb tots els honors un merescudíssim Amenós per la seva dedicació al proïsme.
Però tornant a la presentació d’ahir, escoltant a Mossèn Ignasi vaig tornar a pensar en la sort que tenim els de Reus de comptar, entre els rectors de les nostres parròquies, amb un sacerdot com ell, amb un parlar serè, acollidor i sempre savi. Una de les frases que va deixar anar per descriure el sopar de demà dissabte és per emmarcar: “L’important no és el que es menja, és el que es viu”. D0ncs això. Dissabte tots cap a la Parròquia de Sant Bernat Calbó per travessar aquest Pont de Solidaritat que tanta i tan bona feina fa en benefici dels més necessitats.
| 0.855231 |
curate
|
{"ca": 0.9817501169864296, "en": 0.018249883013570427}
|
https://elmondereus.wordpress.com/2017/04/28/5851/
|
mc4_ca_20230418_2_64315
|
Tones and I - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(en) Toni Watson
15 agost 2000 (19 anys)
(2019) Dance Monkey
Toni Watson (Mount Martha, 15 d'agost de 2000)[1] coneguda professionalment com a Tones and I, és una cantant i compositora australiana. El llançament del seu single debut, "Johnny Run Away", va ser l'1 de març del 2019. Però, el single per el que és més coneguda és "Dance Monkey", el qual va sortir el 10 de maig del 2019 i va arribar el número u de les llistes oficials de música en 23 països. [2] Desprès d'aquest èxit, el 30 d'agost de 2019, va treure el seu EP debut The Kids Are Coming. [3]
Va néixer i es va criar a Mount Martha, a la península de Mornington (Austràlia). Va aprendre a tocar el teclat i la bateria a secundària i més endavant, va guanyar experiència actuant en concerts i festivals locals. El setembre de 2017, Tones va viatjar a Byron Bay, Nova Gal·les del Sud, on va acabar coneixent a Jackson Walkden-Brown de Artists Only, qui més endavant va acabar sent el seu mànager. [4] Així Tones, va acabar deixant la feina que feia, per centrar-se en la seva carrera musical. [5] Es va passar el 2018 component música.
El febrer del 2019, va signar un acord de co-managament amb Artists Only i Lemon Tree Music. [6] El 15 de febrer de 2019, Tones and I, va penjar el seu single debut "Johnny Run Away" a una web australiana que pública música d'artistes sense segell discogràfic. El tema va ser gravat amb el productor i compositor australià Konstantin Kersting. Dues setmanes després, l'1 de març de 2019, Tones and I va llançar oficialment "Johnny Run Away". [7]
El 10 de maig de 2019, va sortir el single que l'ha portat a la fama que és "Dance Monkey"[8] i va arribar el número u de les llistes oficials de música en 23 països, inclosos: Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Països Baixos, Regne Unit, Suècia, Suïssa, Sud-africà i Xina. [9] A Austràlia va batre el rècord durant moltes setmanes, estant el capdemunt de la llista de singles ARIA. [10]
Més tard, el juliol de 2019, va treure el single "Never seen the Rain" i va anunciar que treuria el seu EP debut The Kids Are Coming, que finalment va sortir el 30 d'agost de 2019. [11]
↑ «Naixement».
↑ «Dance Monkey».
↑ «EP Debut».
↑ «Tones and I i el mànager».
↑ «Web Oficial».
↑ «Managament».
↑ «Johnny Run Away».
↑ «Dance Monkey Single».
↑ «Èxit de Dance Monkey».
↑ «ARIA Rècord».
↑ «EP».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tones_and_I&oldid=22373674»
| 0.733741 |
curate
|
{"ca": 0.8861366360367559, "fr": 0.006392329204954055, "en": 0.043547742708749504, "uu": 0.002796644027167399, "ru": 0.035557331202556934, "uk": 0.013184178985217739, "es": 0.006392329204954055, "be": 0.0059928086296444265}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tones_and_I
|
naciodigital_ca_20220331_0_662851
|
Per motiu aquesta setmana d'absència de l'alcalde, Antoni Márquez, es fa efectiva la delegació de la signatura com Alcaldessa accidental d'Olius, en la regidora, Dolors
Travesset Freixes, del dia 9 a l’11 d’agost de 2021, ambdós inclosos.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/36800/dolors-travesset-alcaldessa-accidental-olius
|
macocu_ca_20230731_1_360913
|
Ricard Castellet Martinez
Amb més de 15 anys d experiència professional en el món digital, ha desenvolupat una gran part de la seva carrera participant en el llançament i la consolidació de la presència digital d algunes de les marques més importants del país. Especialista només en aprenentatge constant, té a les xarxes socials, la transformació digital i el comerç electrònic seves grans passions professionals.
-CCO a Barcelona Tech City -ex CCO de BeAgency -ex Serveis digitals de Alliance BeRepublic -ex cap de comunicacions de marca de LetsBonus
| 0.787603 |
curate
|
{"en": 0.04553734061930783, "ca": 0.9544626593806922}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_436348
|
http://www.aragirona.cat/noticia/123187/ataquen-per-segona-vegada-en-una-setmana-la-seu-de-ciutadans-a-gironaEl nou atac a la seu de Ciutadans a Girona ha estat perpetrat amb pedres de grans dimensions que han trencat els vidres exteriors. Pel coordinador provincial de C’s a Girona, Joan Maria Castel, “aquest nou atac representa un nou atemptat contra la democràcia i la llibertat”.En aquest sentit, Castel considera “que resulta preocupant que aquells que s’autodefineixen defensors de les llibertats utilitzin tècniques d’opressió per coaccionar aquells que no comparteixen la seva visió identitària”. Segons Castel, “els que amb les amenaces, els atacs i les coaccions creuen que ens silenciaran van mal encaminats. Els que defensem viure en una societat en llibertat, continuarem treballant perquè Girona i la resta d’Espanya puguem continuar vivint en convivència i perquè aquells que defensen un model de societat diferent al nostre puguin expressar-se lliurement en les nostres institucions democràtiques”.Els fets han estat denunciats davant els Mossos d’Esquadra per l’atac a la seu i també per coaccions i intimidació. Els Mossos han obert una via d’investigació per tal de localitzar els vàndals.Finalment, Castel ha carregat durament contra la resta de formacions polítiques de Girona, “sis dies després del primer atac cap formació política ha rebutjat els fets”. “Resulta preocupant que els nostres representants polítics callin davant d’aquells que fan ús de la violència”. “Quién calla otorga”, ha sentenciat Castel en castellà. A mi em sembla que només serveix per fer propaganda d'un partit totalment marginal a Girona.Això només els ajuda a reforçar el seu patètic discurs.Si em trobés cara a cara amb els que han trencat els vidres no tindria cap problema en anomenar-los pel que són: uns imbècils de campionat.Potser m'equivoco,però accions com aquestes no ens acosten a l'objectiu final,només són bretolades que embruten la imatge de l'independentisme i l'allunyen de la gent.
Es veu que aquesta nit també s'han trencat. Mira tu com són les coses.
Una ventada.
| 0.893658 |
curate
|
{"ca": 0.967695274831244, "es": 0.03230472516875603}
| |
mc4_ca_20230418_10_433836
|
Els Drets Humans a El Salvador: una assignatura pendent - Notícies - Coordinadora d'ONG Solidàries
Els Drets Humans a El Salvador: una assignatura pendent
DIA:Dimecres 2 d'abril de 2008
HORA:19.30 hores LLOC:L'Estació. Espai Jove i Solidari. (c/ Santa Eugènia, 17, de Girona)
En aquesta xerrada s'analitzarà la situació actual dels Drets Humans a El Salvador i l'important paper de la cooperació internacional com a element de pressió i d'observació de l'actuació governamental, en plena campanya electoral. Anirà a càrrec de Marta Lorena Araujo Martínez, presidenta de CRIPDES, entitat salvadorenya que lluita per millorar les condicions de vida d'uns 100.000 camperols. Aquesta xerrada s'emmarca en el cicle de conferències organitzat per la Comissió de Periodisme Solidari de la delegació gironina del Col·legi de Periodistes.
Marta Lorena Araujo Martínez és llicenciada en Treball Social, i actualment presideix CRIPDES. Compta amb una llarga i sòlida trajectòria com a defensora dels Drets Humans en el seu país i en d'altres fòrums internacionals. Araujo Martínez és, també, integrant de del Movimiento Popular de Resistencia 12 de Octubre, MPR-12, una coalició que agrupa sindicalistes, cooperativistes, grups de dones camperoles, ONG i estudiants.
El mes de juliol passat va ser detinguda, arran d'una manifestació al municipi de Suchitoto, on un grup de ciutadans i ciutadanes exigien el seu dret a l'accés a aigua potable, ara en perill per una maniobra privatitzadora del govern. La manifestació va ser reprimida brutalment per la policia d'El Salvador i, juntament amb 13 persones més, l'activista va ser detinguda i acusada de terrorisme. Tot i que inicialment s'havia sobresseït la causa, els encausats segueixen pendents de la decisió de la fiscalia, disposada a apel·lar.
Suchitoto és només un exemple de la fràgil salut dels Drets Humans a El Salvador i de l'important paper que juguen ONG i altres organismes de cooperació internacional en la lluita per la reclamació d'uns drets recollits en una carta, que enguany complirà 60 anys. Organitza: Comissió de Periodisme Solidari (Col·legi de Periodistes de Girona i Coordinadora d'ONG Solidàries), amb la col·laboració de Pro-educart.
Comarques gironines, 27 de març de 2008
| 0.831658 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.solidaries.org/actualitat/noticies/els-drets-humans-a-el-salvador-una-assignatura-pendent-896/
|
oscar-2301_ca_20230418_5_107742
|
Inici>Seu Electrònica Central del Ministeri>Secretaría General Tècnica>Serveis Electrònics>Sol·licituds d'informació accessible i queixes...
Secretaría General Tècnica
SERVEIS ELECTRÒNICS
Accediu al Portal del Ministeri
Sol·licituds d'informació accessible i queixes en matèria d'accessibilitat web
Sol·licitud de formats accessibles de la informació que no compleixi amb els requisits d'accessibilitat, per estar exclosa o exempta a causa d’una càrrega desproporcionada, o formular una queixa per l’incompliment dels requisits d'accessibilitat.
Òrgan responsable: Secretaria General Tècnica
Matèria: Drets ciutadans
Codi SIA: 2328521
Anar al procediment
Aquest procediment es tramita a través del formulari del Registre Electrònic General de l'AGE (REC). Des de “ANAR Al PROCEDIMENT” pot:
Enviar per via electrònica la seva sol·licitud o queixa
Consultar l'estat de tramitació del seu procediment
Consultar la informació relativa a l'accés a aquest registre
També pot presentar la seva sol·licitud o queixa a través de la resta d'opcions recollides en l'article 16.4 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
En les sol·licituds d'informació accessible han de concretar-se amb tota claredat els fets, raons i petició que permetin constatar que es tracta d'una sol·licitud raonable i legítima.
Per a qualsevol consulta relativa a aquest Servei Electrònic ofert per la Secretaria General Tècnica pot contactar amb: accesibilidadweb@hacienda.gob.es
Per a incidències tècniques que afectin al REC pot contactar amb: http://administracion.gob.es/pag_Home/atencionCiudadana/ayudame/telefono.html
| 0.760685 |
curate
|
{"ca": 0.927172582619339, "fr": 0.011627906976744186, "it": 0.02937576499388005, "es": 0.011627906976744186, "en": 0.020195838433292534}
|
https://sedeminhap.gob.es/ca-ES/Organos/SecretariaGeneralTecnica/Procedimientos/Paginas/default.aspx?IdProcedimiento=1770&p=3
|
macocu_ca_20230731_0_271617
|
El CP Matadepera ha aconseguit la medalla de plata en els grups de xou petits en el mundial de patinatge artístic que s’ha iniciat a Asunción, Paraguai. L’equip vallesà amb el seu muntatge Salem ha aconseguir 124.1 punts i ha quedat per darrera del Roma Roller Team italià que ha arribat als 125.9. El Matadapera venia de ser cinquè en el recent europeu de Lleida.
El CP L’Aldea, campió europeu a Lleida i que defensava el títol mundial, ha ocupat la quarta posició i s’ha quedat fora del podi per molt poc. Ha sumat 121.7 punts i la medalla de bronze ha sigut pel CRSG brasiler amb 122.1. El CPA Tona ha finalitzat en la sisena posició amb 116.1 punts.
| 0.798654 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_673849
|
Obro aquest fil després de llegir un de semblant en que un usuari afirmava que no es creia algunes coses referents al món del futbol... Doncs no és una idea tant descavellada... jo a vegades penso que tot el tema del futbol, i altres esports de masses, potser si que està bastant podrit per dins més del que ens pensem. En una societat com en la que estem en que tot son diners, interessos i més merda, penso que moltes coses estan ja "pactades". Remuntades èpiques, equips en crisis, declaracions de jugadors i piques que no venen a cuento, etc.... No se, sembla com si tot el mundillo de clubs, premsa esportiva, marques publicitàries, drets televisius... formessin part d'una obra de teatre en la que nosaltres som els espectadors... No se, l'altre dia l'Henry diu allò de catalunya i espanya... voleu dir que després de passar 2 anys a bcn ara resulta que s'ha tornat el super-patriota català i ho ha de dir pels mitjans sino explota¿? sembla com si a vegades calgués reforçar els piques Barça - Madrid, Barça - Espanyol.... o l'actitud de l'Etoo, que cada cert temps obre la boca per dir unes quantes pallassades que ompliran pàgines i pàgines dels diaris esportius pq la gent se'ls compri i segueixi el culebron dia a dia... Fa poc el barça va lider arrassant a tot el que es fica per davant... i de sobte comença a fotre el pena i a perdre-ho tot... que passa?¿ potser és que com la lliga ja no te emoció, tot el aquest "teatre" es resenteix i necessita més emoció per tal de reactivar-lo?¿ No se gent, però a vegades si que ho penso molt sèriament... i em fotria molta ràbia que fos així...
Vanessa escrigué: No se, l'altre dia l'Henry diu allò de catalunya i espanya... voleu dir que després de passar 2 anys a bcn ara resulta que s'ha tornat el super-patriota català no va dir pas que ell es sentís català, ni que vulgui la independència ni res per l'estil, el que va dir que Catalunya era diferent d'Espanya. No crec que faci falta viure-hi pas dos anys per adonar-se que es parla una llengua diferent que a Espanya, per exemple.
ja, però sembla com si no sapiguessin que les declaracions que farà seran polèmiques, i el més fort de tot és que després fara unes declaracions per dir que s'han malinterpretat les seves paraules o directament demanarà perdó... com fan tots... com per exemple quan el Van Gal va dir algo semblant sobre el tema...
L'Henry sap on està, es una persona llesta i sap la manera de posar-se l'afició a la butxaca. Ho cregui o no, ho ha dit i a molts catalans això els agrada, per tant Henry cau millor del que queia.
però el més important de tot és que a la premsa internacional s'ha parlat de les paraules de l'Henry
Obviament i això es bo, però ell segur que sap que el pros son molts més que els contres de dir-ho.
| 0.855886 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_13_63674
|
» Montesquiu fa marxa enrere i l’escola bressol continuarà oberta l’any que ve | EL9NOU.CAT
Montesquiu fa marxa enrere i l’escola bressol continuarà oberta l’any que ve
L’Ajuntament de Montesquiu mantindrà oberta la llar d’infants el curs vinent, tot i que la setmana passada va comunicar als pares que havia decidit tancar-la definitivament i acomiadar les dues mestres que hi treballen al·legant problemes de finançament.
04/08/2010 | 8:00
L’Associació de Mares i Pares de l’Escola Bressol Els Putxinel·lis va repartir el cap de setmana una carta a les cases del poble en què exposaven la decisió del consistori.
En paral·lel, feien veure a l’equip de govern que el tancament hauria suposat haver de tornar part de la subvenció que van rebre de la Generalitat per mantenir oberta la llar d’infants durant 15 anys i indemnitzar les mestres que s’haurien d’haver acomiadat.
Aquesta setmana les dues parts han firmat un conveni que en garanteix la supervivència. Els pares han hagut d’acceptar un increment de les quotes que hauran de pagar, que s’apujaran 28 euros: a partir del gener hauran d’ingressar 220 euros cada mes.
La llar d’infants també tancarà més d’hora: acabarà el servei a 2/4 de 6 de la tarda. L’Ajuntament, per la seva banda, vigilarà l’evolució de prop: un cop al mes es reunirà amb els pares per analitzar l’estat de comptes de la llar d’infants.
| 0.853143 |
curate
|
{"ca": 0.9874631268436578, "en": 0.012536873156342183}
|
http://el9nou.cat/osona-ripolles/actualitat/montesquiu-fa-marxa-enrere-i-lescola-bressol-continuara-oberta-lany-que-ve/
|
mc4_ca_20230418_11_218040
|
Festa Major del Poble-sec: Pregó i correfoc
Ja fa una setmana que hi ha festa al barri, però la inauguració oficial és avui amb el pregó de l'actriu i veïna de Poble-sec, Laura Guiteras (21 h.). Tot seguit el tret de sortida amb els petards dels Diables del barri. Un cop ben escaldats podreu relaxar-vos amb el sopar de germanor (21.30 h.) i el bingo popular de postres (23 h.)
| 0.721869 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/festa-major-del-poble-sec-prego-i-correfoc
|
oscar-2201_ca_20230904_9_71277
|
Feliços d’informar-te que des de 2001 es celebra un dels dies més alegres de l’any, el Dia Internacional del Somriure! Serà el divendres 6 d’octubre encara que nosaltres ho celebrem cada dia de l’any, cuidant dels vostres somriures. 😉
En Institut Dental creiem en les persones, en la nostra feina ben feta i en la teva salut dental. Així doncs, t’oferim la primera visita gratuïta, amb radiografia panoràmica, diagnòstic i pla de tractament sense compromís.
Si ets major de 50, estàs de sort! Preus especials en tots els nostres serveis.
Pots venir a qualsevol de les nostres quatre clíniques en uns horaris veritablement amplis de dilluns a divendres de 9:00 a 21:00 hores i dissabtes a Badalona Mar i Premià de Mar de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 20: 00 hores, a Badalona Salut i Sant Celoni obrim de 09:00 a 14:00 hores. Perquè trobis el teu moment. 😉
I recorda que atenem urgències dentals tots els dies!
Estem compromesos amb la teva salut bucodental, consulta’ns el que vulguis, t’ajudarem. J
Comentarios
comments
Entradas relacionadas
September 22, 2020
La importància d’acudir a l’odontòleg i totes les seves avantatges
Saber más
July 10, 2020
Els secrets del raspallat de dents que no coneixes
Saber más
May 29, 2020
Les mesures de bioseguretat en Institut Dental davant el Covid-19
Saber más
Clínica Dental
Sobre nosaltres
Les nostres clíniques
Promocions - Facilitats de pagament
Mútues
Condiciones de uso y política de privacidad
Política de cookies
Demana cita
FAQ's
FAQ's Blanquejaments
FAQ's Endodòncia
FAQ's Implantologia
FAQ's Invisalign®
FAQ's Periodòncia
FAQ's Pròtesis dentals - Zirconi
FAQ's Pròtesis dentals - Cariles
FAQ's Salut i Higiene Bucal
Segueix-nos
A Institut Dental, trobaràs tots els tractaments odontològics i l'atenció dels professionals més qualificats per oferir la solució adequada als teus problemes bucodentals.
Contacta'ns
Contacta'ns
© 2021 Clínica Dental Mayo. All Rights Reserved. Movalnet
Aquesta web utilitza cookies per a millorar l'experiència d'usuari. Al seguir navegant, entenem que acceptes les cookies. Pots canviar en qualsevol moment la configuració de les cookies allotjades si ho desitges. Opcions de les cookiesAceptar
Política de Cookies
Cerrar
Política
Aquest lloc web usa cookies per a millorar l'experiència d'usuari mentre navegues. Les cookies necessàries s'emmagatzemen en el teu navegador a fi d'assegurar un bon funcionament de la web. També usem cookies de tercers per a poder entendre i analitzar com els usuaris naveguen per la web. Aquestes s'emmagatzemaran amb el consentiment de l'usuari, i tens l'opció de deshabilitar-les, però això pot causar una mala navegació i mala experiència d'usuari en el navegador que utilitzis.
Necessary
Necessary
Siempre activado
Cookies necessàries per al funcionament de la web in essencials per al bon funcionament de la mateixa. Aquestes cookies asseguren un bon funcionament tècnic i seguretat bàsica web. Aquestes cookies no emmagatzenen informació personal.
| 0.657528 |
curate
|
{"ca": 0.8583247156153051, "ro": 0.0006894174422612892, "en": 0.050672182006204755, "es": 0.05377456049638056, "pt": 0.008617718028266115, "fr": 0.019303688383316097, "it": 0.006549465701482247, "sv": 0.002068252326783868}
|
https://institutdental.es/ca/novetats-octubre-3/
|
mc4_ca_20230418_11_71084
|
El 17 de maig celebrem el #DiaMundialTIC al @MW_Centre: Big Data for Big Impact (inscriu-te!) – Sinergia Business News
Amb motiu del DMTISI -que aquest any centra la seva atenció en el potencial de les dades massives (Big Data) per al desenvolupament, i que té com a objectiu analitzar com convertir dades imperfectes, complexes i no estructurades en informació útil-, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), i l’associació GrausTIC organitzen la taula rodona “Big Data for Big Impact”, acte emmarcat dins les activitats de la Unió Internacional de les Telecomunicacions (ITU) per celebrar aquesta efemèride (més informació a: http://www.itu.int/en/wtisd/2017).
Quan: Dimecres, 17 de maig de 12 a 14h
On: Mobile World Centre (Plaça Catalunya amb Portal de l’Àngel, 08002 Barcelona). Mapa
Inscripció gratuïta a través del següent formulari (places limitades)
12.00h Benvinguda a càrrec de:
12.10h Inauguració oficial a càrrec de Mr. Houlin Zhao, secretari general de la ITU (via vídeo)
12.15h Taula Rodona: “Big Data for Big Impact”, amb:
13.15h Torn obert de paraules
13.45h Acte de cloenda, a càrrec de Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat de Catalunya. Tot seguit, es procedirà a la signatura de l’Acta fundacional de l’Associació de Professionals TIC de Catalunya.
14.00h Copa de cava-networking
Mobile World Centre és una iniciativa públic-privada creada per la Mobile World Capital Barcelona (MWCB) i Telefónica amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania el món de la telefonia mòbil i d’Internet. És un espai per descobrir com la transformació mòbil està revolucionant les vies de comunicació, el nostre dia a dia o l’entorn social i empresarial. El Centre és un espai obert als ciutadans que acull una exposició permanent i ofereix una agenda d’activitats vinculades a l’actualitat i als projectes centrats en la transformació social, cultural, tecnològica i econòmica de la mobilitat. Mobile World Centre és també un punt d’informació i difusió de la resta d’iniciatives de MWCB.
26/04/2017 cateinf
| 0.823864 |
curate
|
{"ca": 0.9404096834264432, "en": 0.049348230912476726, "es": 0.00186219739292365, "de": 0.008379888268156424}
|
https://sinergianews.wordpress.com/2017/04/26/el-17-de-maig-celebrem-el-diamundialtic-al-mw_centre-big-data-for-big-impact-inscriu-te/
|
oscar-2201_ca_20230904_2_6521
|
Els de cinquè hem volgut posar els que hem fet al bloc per a poder veure’ls sempre que vulguem. Només cal que cliquem aquest enllaç:
| 0.638433 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://blocs.xtec.cat/povecinque/2017/02/
|
acn_ca_20201011_1_23758
|
Iceta suggereix la possibilitat de pactar un substitut de Torra que convoqui eleccions immediates si és escollit
Està disposat a parlar "amb tothom" per evitar que es prorrogui innecessariament una presidència en funcions
ACN Barcelona.-El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha suggerit la possibilitat de pactar un candidat a la presidència de la Generalitat amb l'únic punt al programa de convocar eleccions immediates en cas de ser elegit. En una entrevista a TV3, Iceta diu que aquest podria ser un dels "mecanismes de desbloqueig" i que l'altre seria "considerar que no es presenta cap candidat a la presidència i que comença a corre el temps igualment cap a les eleccions". Iceta s'ha mostrat disposat a parlar amb tothom per evitar que es prorrogui innecessariament una presidència en funcions en cas que el president Torra sigui inhabilitat en ferm pel Tribunal Suprem. De totes maneres, no ha volgut entrar en més detalls fins que el tribunal faci pública la seva decisió.
Iceta ha descartat rotundament una aliança electoral amb Cs i PPC de cara a les pròximes eleccions però ha afegit que una altra cosa és pactar "mecanismes de desbloqueig" en cas d'inhabilitació de Torra.
"Volem conèixer el parer de JxCat, de la CUP o de qualsevol altre grup de la cambra. És convenient que tots els grups parlem. Si es vol perllongar una presidència en funcions o trobar mecanismes de desbloqueig", ha afegit.
Segons Iceta, si es segueix el criteri de Torra que no es nomeni ningú per substituir-lo, Catalunya es veurà evocada a unes eleccions al febrer. I ha afegit que s'estaria allargant "en excés una presidència en funcions en benefici de no se sap ben bé què".
Preguntat per quines "fórmules de desbloqueig" hi ha, Iceta n'ha assenyalat dues: un "desbloqueig de mínims" que seria considerar que en cas que no es presenti cap candidat comença a corre igualment el compte enrere cap a les eleccions i una altra possibilitat que seria "pactar un candidat amb l'únic punt al programa de convocar immediatament eleccions si és elegit".
"Són les que se'ns han acudit a nosaltres. Poden haver-ne més", ha afegit Iceta, per després afegir que el seu partit no vol entrar a parlar d'aquesta qüestió fins que no hi hagi una decisió del Suprem sobre Torra.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/iceta-suggereix-la-possibilitat-de-pactar-un-substitut-de-torra-que-convoqui-eleccions-immediates-si-es-escollit
|
macocu_ca_20230731_7_469921
|
Jan Assmann, del monoteisme de la violència al de l’alliberament
El passat dijous dia 20 de novembre, al cicle Diàlegs de Pedralbes que se celebren al Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, l’egiptòleg Jan Assmann i el doctor en filosofia i teologia Francesc Torralba van dialogar sobre el binomi violència-religió, que encarna el llibre de l’alemany Violencia y monoteísmo (Fragmenta, 2014).
Actualment estem assistint al retorn del religiós com a violència –com diu literalment Assmann, «carregat de dinamita». Després dels cosmoteisme inicial, caracteritzat per la seva evidència natural, i per tant, per la seva traductibilitat en altres religions, el monoteisme arriba amb el nou fenomen de la revelació única d’una única realitat i, amb això, la irrupció de la fe. Aquesta entrada de la fe al món suposarà un conflicte històric, viu i etern entre la fe i la falta d’aquesta fe.
Tant les alçades de la història com els alliberaments que s’han donat al llarg dels temps en nom de la religió han comportat actes de violència d’una naturalesa inhumana arreu del món. Una mirada que entreveu que en l’ésser humà hi cohabiten dues dimensions oposades entre l’amor, la vida, la fraternitat, la unitat, per una banda, i l’odi, la destrucció, la separació, l’enemistat, per l’altra, pot comprendre, aleshores, que la violència és una pulsió natural de la condició humana i que, precisament pel seu grau de nocivitat, cercarà sempre pretextos per justificar-se. Aquesta justificació es pot veure abocada a una mala lectura dels textos, de les Sagrades Escriptures, la qual cosa implica que quan evoquen pau, unió, amistat, conciliació, harmonia queden amagats i oblidats; mentre que quan evoquen violència, crueltat, excés, profanació són els que s’alcen i perviuen al pas del temps.
Tot i això, si pensem en el desconeixement que tenim de la naturalesa de l’home, assumir aquesta visió dual i, per tant, concebre que, de la mateixa manera que la pau, la violència és a l’interior de l’home, pot esdevenir un punt de partida prou arriscat. Però aquesta inconsciència no impedeix parlar de valors que són fonamentals per a la supervivència i convivència de la humanitat, com són la simpatia, l’empatia, l’altruisme –conceptes que vénen de la mà de l’antropologia moderna. Amb aquests valors la pulsió agressiva quedaria rebatuda. En tot cas, sí que es pot puntualitzar una violència que és un deure sagrat, que prové d’una fidelitat extrema a Déu i que, per exemple, en el cas dels inquisidors espanyols va implicar la voluntat de conduir els altres, per tant, una imposició que obliga a tastar aquesta violència; una agressivitat a la força, no una pulsió destructiva. En aquesta línia de la no-pulsió, s’hauria d’entendre que la situació de degradació que coneixem a hores d’ara de l’Estat Islàmic és producte de la desesperació, de la falta de perspectiva que empeny contínuament a accions desbordants, les quals no tenen possible justificació.
D’altra banda, cal assenyalar l’autoexaltació de l’home que no accepta la seva finitud, és a dir, la tensió que rau en l’home quan pren consciència del seu final, com una altra de les vies d’aquesta violència religiosa. Això suposa elevar l’home a la categoria divina i d’aquí es desprenen, per exemple, els diferents feixismes europeus, moviments extremadament individualistes. Aquesta aparença –aquesta confusió– oculta la potència essencialment alliberadora del monoteisme. El mateix Assmann ho explica molt bé al final del llibre que hem citat al principi, on, referint-se a l’impuls original del monoteisme, insisteix en el fet que el repte rau a despolititzar les religions monoteistes i posar en ordre del que és polític un altre ordre, alhora que s’ha de posar en ordre del que és religiós un altre ordre el poder del qual no resideixi en la violència, per tant, que resideixi en la no-violència, que és el seu poder original. Perquè la religió parteix originàriament del principi de l’amor i de l’educació de l’home. Però malgrat aquest poder original, ens situem a un present corrosiu i exterminador, producte, probablement, dels usos i abusos que es fan dels textos per justificar poders d’altres ordres.
Una ètica mundial?
Finalment, davant d’aquesta visió que ofereix diverses perspectives, es planteja la viabilitat o no del projecte d’una ètica mundial fundat per Hans Küng, basat en la idea d’identificar els valors d’alliberament que uneixen les diferents religions sense aturar-nos en els dogmatismes individuals. En aquest punt de la reflexió no podem deixar passar tres noms significatius per a la història de la humanitat com són Mahatma Ghandi, Martin Luther King i Nelson Mandela. Encara que sigui d’una manera simplista, es pot dir que tots tres aspiraven a una mena de nou humanisme, un humanisme transreligiós, una forma de tolerància mútua. Als diferents universos religiosos, aquests personatges esdevenen el nexe comú entre els arquetips generadors d’atrocitats i els arquetips generadors de pau i fraternitat, la qual cosa ens demostra que no totes les hermenèutiques són igualment legítimes –veiem l’equilibri configurat al voltant d’aquestes figures i d’una fe humana; però veiem també el fanatisme, per tant, la desmesura, l’obsessió i no pas la fe.
Tot i que no deixa de ser una qüestió oberta que potser mai puguem respondre, Jan Assmann albira la possibilitat d’aquest objectiu, que a la manera de les grans iniciatives de Ghandi, Luther King i Mandela, té una aspiració semblant, en la qual l’egiptòleg confia tot recolzant-se en el recorregut de les bases de la convivència que s’han anat originant, és a dir, basant-se en els progressos que ja hem realitzat en aquest camí del qual encara ens queda molt per transitar. Ara bé, la seva personalitat (i la seva història) també deixa intuir que aquesta confiança és producte d’un rebuig indiscutible per la violència com a forma intrínseca de la condició humana i, per tant, s’entén aquesta ferma creença en l’orientació natural de l’home, que, segons ell, és la convivència, l’amor, els valors que aporta aquesta nova antropologia del segle XX, i el descrèdit o, millor, la ignorància de tots els factors –com el creixent nombre de fanàtics al segle XXI– que són obstacle perquè es desenvolupi amb èxit qualsevol tipus de projecte global en la creació d’un nou humanisme que sigui capaç d’establir la diferència entre món i Déu, i que trobi en Déu aquesta funció d’alliberament de les cadenes del món terrenal, i no pas una figura que serveixi per justificar els conflictes bèl·lics i polítics de la vida mundana.
| 0.864165 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_271326
|
Durant milions d’anys d’evolució, els diferents components que conformen la vida s’han anat perfeccionant per adaptar-se amb èxit al seu entorn.
En l’actualitat, l’activitat agrícola ha propiciat que alguns cultius hagin d’adaptar-se a diferents condicions agroclimàtiques, dificultant el seu desenvolupament i afectant el seu rendiment.
Per afrontar aquest repte, a NOBA estem desenvolupant productes que imiten els processos biològics de les plantes per potenciar els mecanismes naturals que intervenen en l’adaptació a condicions adverses i que milloren la qualitat, la salut i el rendiment dels cultius d’una manera sostenible.
“No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que millor s’adapta als canvis”
Charles Darwin
LA BIOMIMÈTICA
L’aplicació de la biomimètica (de bios, vida i mimesi, imitar) ens permet desenvolupar solucions agrosostenibles que representen una alternativa real i eficaç a l’actual agricultura industrial, basada en l’ús de químics perjudicials per a l’entorn.
La naturalesa ha dotat a la vida de les capacitats necessàries per trobar la solució més òptima per seguir evolucionant.
Per aquesta raó, a NOBA creiem que la vida és el millor referent per a la innovació.
Les solucions agrosostenibles que incorporen la tecnologia NOBA tenen com a base la biomimètica, que en l’actualitat, també s’aplica en altres sectors, des de l’enginyeria biomèdica fins a la nanotecnologia o l’arquitectura, i al llarg de la història ha servit d’inspiració a diversos genis com Leonardo Da Vinci o Antoni Gaudí, les obres dels quals han estat grans fites de la innovació.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9825436408977556, "en": 0.017456359102244388}
| |
mc4_ca_20230418_3_116965
|
"literatura popular" - Resultats de la cerca - Traces : base de dades de llengua i literatura catalanes
Pàgina inicial > Joan Amades > Resultats de la cerca: "literatura popular"
Joan Amades 29 registres trobats 1 - 10 anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.14 segons.
Historieta d'Amades sobre el fumar / Espinàs, Josep M.
Breus reflexions sobre el fet de fumar a propòsit d'una historieta recollida per Joan Amades.
El Periódico de Catalunya, 1 abril 2014, p. 8
Joan Amades : 29 registres trobats 1 - 10 anar al registre:
| 0.699005 |
curate
|
{"ca": 0.9132947976878613, "es": 0.08670520231213873}
|
https://traces.uab.cat/search?ln=ca&cc=amades_joan&p=%22literatura+popular%22&f=&action_search=Cerca&c=amades_joan
|
macocu_ca_20230731_2_388845
|
Notícies més llegides
Pla de l'Estany - 11/01/2020 - 18:12
Presentació ‘Estàvem cansats de viure bé’ a Banyoles
Més fotos
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_861961
|
Per a TV3, només passen coses a Barcelona. D'acord, hi ha el "comarques"; però perquè quan passa alguna cosa a Barcelona directament ho posen al TN?? I de les faltes garrafals... TENIR QUE, ESTANERIA, ALGO... fa mal a les orelles, i més sent una televisió pública.
Ara mateix acaben de parlar de les compres del "sopar de nadal"... els que teniu familia castellana potser sí que el feu, però aquí, que jo sàpiga, mai no s'ha fet: es fa el dinar de nadal.
el dinar el fem la catalunya imaginària, i ja sabem quina és la que importa a tv3.
| 0.769508 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2301_ca_20230418_5_187592
|
Dissabte vinent, 23 d’abril, arrenquen les inscripcions a la campanya ‘T’estiu molt’, amb 74 activitats de lleure, esportives, educatives i culturals a Nou Barris per a l’estiu 2022, i més d’un miler a tota la ciutat. En total, s’ofereixen 314.665 places per a infants i adolescents d’1 a 17 anys de la ciutat. Entre les propostes, a més de les més tradicionals, com les esportives, culturals o educatives, també en trobareu de tecnològiques, artístiques i escèniques, tota una novetat. Sempre adaptades als menors amb diversitat funcional. Podeu consultar tota la informació en la web que l’Ajuntament ha creat específicament.
El mateix dia també es podran tramitar les sol·licituds per als ajuts econòmics que ofereix l’Ajuntament a les famílies amb pocs ingressos. L’Ajuntament ha previst una inversió de prop de quatre milions d’euros per cobrir aquestes beques, una quantitat que quedarà fixada segons la demanda d’ajuts que hi hagi. Es becaran, amb un màxim d’una activitat per infant i amb el barem que correspongui, tots els infants del nucli de convivència que ho sol·licitin i estiguin empadronats al municipi de Barcelona. A més, aquest any “T’estiu molt” s’obrirà també als infants ucraïnesos refugiats per facilitar-ne la integració.
La data d’inici de les activitats serà el 23 de juny, i, com a novetat, per adaptar-se a la nova data d’inici del curs escolar, totes les activitats acabaran, a tot tardar, el 4 de setembre. Tot plegat, però, avisen que estarà subjecte a l’evolució de la situació sanitària, i les possibles restriccions que es puguin decretar en aquell moment.
| 0.858416 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.noubarris.net/web40/?p=78946
|
mc4_ca_20230418_6_171722
|
Piriko Studio Apartment Rovaniemi Finlàndia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Rovaniemi Centre, Rovaniemi, Finlàndia - Veure al mapa
Més informació sobre Piriko Studio Apartment
Al visitar Rovaniemi, vosté es sentirà com a casa a Piriko Studio Apartment, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Piriko Studio Apartment asseguren una estada plaentera als seus clients. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, express check-in/check-out, aparcament de cotxes, habitació familiar, visites turístiques.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. L'hotel compta amb una llista completa de comoditats, com parc infantil. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Rovaniemi, faci de Piriko Studio Apartment la vostra llar.
Cal que informeu el Piriko Studio Apartment de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació.
| 0.795906 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/piriko-studio-apartment/hotel/rovaniemi-fi.html
|
macocu_ca_20230731_3_379665
|
MÓN SANT BENET
Durant la visita, vam aprendre com vivien els monjos. Fins i tot, ens vam vestir com ells, amb uns hàbits.
Seguidament vam realitzar un taller de cuina. Per grups vam elaborar 3 receptes: un entrepà vegetal, un púdding de pastanaga i una macedònia de fruita. Al final del taller, tots vam poder tastar el que havíem cuinat. Tot estava boníssim!
| 0.667021 |
curate
|
{"es": 0.039660056657223795, "ca": 0.9036827195467422, "pt": 0.056657223796033995}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_270883
|
El funcionari d’Urbanisme demanava favors sexuals a canvi de fer els ulls grossos. Una veïna va enregistrar el suposat xantatge
La Policia Judicial de la Guàrdia Civil ha detingut un zelador de l'Ajuntament de Calvià que suposadament demanava favors sexuals i diners a canvi de fer els ulls grossos en certes irregularitats urbanístiques. Divendres passat, a les deu del matí, una dona que resideix a Calvià es va presentar a l'ajuntament de la localitat i va denunciar la presumpta extorsió sexual del funcionari. La víctima va aportar diverses proves contundents contra el zelador, entre les quals hi ha un enregistrament. El cap de l'àrea, el director de Servei i altres responsables municipals es van reunir amb la denunciant i van decidir adoptar mesures urgents ràpidament.
Suspès
El zelador va ser suspès d'ocupació i sou i, atesa la gravetat de les acusacions de la dona, les autoritats locals es van posar en contacte amb la Guàrdia Civil i la va informar d'allò que havia passat. Durant tot el cap de setmana, la Benemèrita va realitzar gestions sobre el sospitós i es va entrevistar amb la veïna que havia sofert l'assetjament sexual continuat i el xantatge econòmic per conèixer tots els detalls de l'extorsió. Ahir al matí, a les set i a mitja, el zelador d'Urbanisme es va presentar al seu lloc de feina i ja l'esperava una patrulla de la Guàrdia Civil, que li va comunicar que quedava detingut i el va traslladar a la Comandància del carrer Manuel Azaña, al polígon de Llevant de Palma.
Investigació
A la investigació policial, que ahir encara estava en la primera fase, s'hi ha sumat l'expedient que ha obert l'Ajuntament de Calvià a l'empleat municipal arrestat. El funcionari prestarà declaració davant la Policia Judicial en les pròximes hores i els agents tenen previst investigar si es va tractar d'un cas únic o hi ha altres veïnes del municipi afectades per l'extorsió sexual i l'exigència de pagar certes quantitats econòmiques a canvi d'un tracte "preferencial" en els seus problemes urbanístics. Un jutjat de Palma ja ha incoat diligències per la detenció del zelador municipal de Calvià.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.997144217039505, "fr": 0.0028557829604950024}
| |
macocu_ca_20230731_1_269578
|
L’Arxiu des de fora: Xavier Bas i Sarrà, periodista
Avui entrevistem a Xavier Bas Sarrà, periodista i actual subdirector general de Gestió de Públics de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Xavier Bas i Sarrà (Cambrils, 1961). Llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB, ha treballat com a periodista en mitjans de comunicació (Cadena SER, El País, La Vanguardia, TV3 i AVUI). Entre 1991 i 1994 va dirigir Nou Diari. (Reus) i el 1998 va formar part de l’equip fundacional de Canal Reus TV, que va dirigir fins al 2003, moment en què s’incorpora a Caixa Tarragona com a director de Comunicació. De 2004 a 2012 ha estat director de la Fundació Caixa Tarragona. Des de 2013 és subdirector general de Gestió de Públics de la Fundació Catalunya La Pedrera. Ha estat també professor associat en matèries de comunicació i periodista a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili.
Per mi un arxiu és un repositori de documents amb valors històrics, custodiats i gestionats per persones especialitzades, i amb criteris que facilitin la seva posada en valor. Penso en els arxius que més he consultat en els darrers anys: l’Arxiu Històric de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Arxiu Municipal de Cambrils. Però penso també en els arxius als quals he tingut accés on line, que cada cop són més, però que s’haurien de poder incrementar.
Pel que fa a Cambrils, només conec l’Arxiu Municipal, i a part de l’accés als fons documentals, m’agraden molt iniciatives com les exposicions on line (en format PDF) o com “El document del mes”. Crec que són molt interessants per divulgar els fons i aspectes de la història local entre la població.
Pel que fa a Tarragona, conec l’Arxiu Històric de l’Arquebisbat, tant presencialment, com sobretot a través de l’accés on line als seus fons. També conec l’Arxiu Històric de Tarragona i l’Arxiu Municipal. Aquest últim té també una part dels fons (especialment fotogràfics) accessible on line.
Sí, hi he anat, i crec que cada cop són més accessibles. En primer lloc, es constata que l’atenció personal està orientada cada cop més a tot tipus de persones, i no només altres historiadors o professionals. Crec que s’ha d’avançar sobretot en l’accés digital als fons, prèvia la feina de classificació, és clar.
Pensar que tothom ha d’estar interessat en els arxius és segurament una il·lusió, però sí que hi ha molta gent que ara hi podria estar interessada si conegués més quin tipus de documents hi ha, i com estan connectats amb la realitat actual. No cal fer investigacions històriques de caràcter acadèmic o de recerca per estar interessat en els documents històrics. Sovint, el nostre interès pot estar motivat per qüestions familiars, com ara la genealogia, però també altres aspectes més puntuals.
En aquest cas, no veig la connexió entre la meva activitat professional i l’activitat d’un arxiu. En el meu cas, és més un interès i una curiositat particulars.
Li posaria un 2 o un 3 per posar-li alguna nota, però com he dit abans no hi ha realment una connexió entre la meva activitat professional i els fons documentals d’un arxiu.
Un paper fonamental, fins i tot molt per davant de l’accés presencial. L’accés on line supera les barreres de temps i espais i facilita molt la feina, cosa que propicia al mateix temps un increment per l’interès en els arxius. Per tant, des dels mateixos arxius, i sobretot des de les institucions que en són responsables, s’hauria de fer el màxim esforç per dotar dels mitjans necessaris per augmentar molt ràpidament els fons digitalitzats i els accessos on line.
El meu primer contacte amb fons documentals va ser a primers dels vuitanta, amb motiu de fer un treball universitari en què vaig estudiar l’evolució demogràfica de Cambrils al segle XVIII. Aquells dies vaig passar moltes hores a les golfes de la rectoria, remenant llibres sagramentals molt vells, plens de pols i amb enquadernacions de vegades molt fràgils, en uns prestatges vells que semblava que en qualsevol moment s’havia d’acabar de doblegar pel pes. Doncs bé, trenta anys després vaig tornar-me a trobar amb tot aquest mateix material però en aquest cas des de la comoditat de casa meva, a través de l’ordinador, perquè la documentació ja s’havia incorporat a l’Arxiu de l’Arquebisbat i, després de ser escanejada, feta accessible on line. Cada vegada que hi entro, però, no deixo de pensar en la gran amabilitat de Mn. Josep Manresa que en aquell moment em va fer total confiança perquè remenés tot el que em calgués a la vella rectoria.
| 0.846626 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_0_82623
|
PINTEM I DIBUIXEM CATIFES
Les nenes i nens de les escoles sitgetanes participen activament per Corpus amb les catifes de les seves escoles. Enguany els hi hem proposat de pintar un parell de dibuixos de catifes emblemàtiques o de dissenyar i pintar la seva pròpia catifa. En aquesta secció publicarem les imatges de les seves creacions i el dimecres 17 de juny farem un sorteig entre tots els participants de 3 “lots de Corpus”. ANIMEU-VOS!
| 0.704441 |
curate
|
{"en": 0.05733944954128441, "ca": 0.9174311926605505, "it": 0.02522935779816514}
| |
cawac_ca_20200528_10_134892
|
C’s denuncia que les pintades van més enllà de la llibertat d’expressió, la correcta convivència i el respecte a la diversitat de pensament.
Després de l’aparició de pintades ofensives aparegudes aquests últims dies a alguns carrers cèntrics de la Garriga en contra de Ciutadans (C’s) i, en concret, fent referència al president del partit i veí de la localitat, l’agrupació de C’s del municipi ha presentat una instància (que podeu veure aquí ) a l’Ajuntament per tal que es duguin a terme les tasques de neteja d’aquest acte vandàlic.
Aquestes pintades, a banda d’afectar les parets d’una propietat privada que no disposa de cap tipus d’autorització per tenir pintades d’aquest tipus, van més enllà de la llibertat d’expressió, la correcta convivència i el respecte a la diversitat de pensament. Alhora, aquesta injuria de manera directa i gratuïta al president del partit i pretén crear un missatge negatiu cap a les idees de C’s.
Participants a la conversa
Comentaris ( 6 )
Convidat (Jordi Calls)
Totalment d'acord amb els comentaris anteriors. Primer de tot, tots els pobles estan plens de pintades ofensives cap a polítics i no per això els partits dels respectius municipis fan escrits a diaris digitals. Senyor Angel Guillén el que estàs fent ja és absolutament patètic i lamentable, què pretens amb aquest victimisme? Per altra banda, fenòmen acció-reacció: si realitzes escrits en els quals vas de literat i ataques continuament un poble, la seva llibertat i la seva llengua t'has d'atendre a les conseqüències. Senyor Guillen, ni ets de la Garriga ni representes aquest poble, aviam si et queda clar d'una vegada. I encara menys la teva ideologia tacada d'odi, ràbia i demagògia pura. A La Garriga som un poble que estima el seu país, Catalunya, i que n'estem farts d'oportunistes barats i de deixebles riverians com tu. A La Garriga no hi teniu cabuda simplement perquè la vostre manera de fer es basa en la confrontació i la cerca de l'odi i la ràbia. En el fons us agrada que la gent reaccioni davant les vostres manifestacions de "new" espanyolitos. És la vostra manera de donar la nota. Sou molt patètics. Per cert, us agraden les divereses estelades que hi ha pel poble? A mi m'encanten, són el pensament de la majoria del poble i d'això se'n diu democràcia. Per cert, senyor Rivera, ens sembla molt bé que agafessis un tros de "mercat" que quedava buit en el panorama polític català i que t'hi aferris com un actor que es creu totalment el seu guió però això no vol dir que puguis dir i fer el que fas. En el fons et fas mal a tu mateix. Però bé, ja t'ho trobaràs, el discurs de l'odi i la confrontació no et portarà a res de bo. No és cap amenaça, és una simple realitat. I per últim, això d'agafar un personatge com el Guillen i portar-lo al poble on vius perquè trenqui la convivència i busqui les pessigolles a totes els garriguencs que ens sentim catalans i volem que el nostre país sigui lliure diu molt poc de tu. Ets un actor, que com he dit, es creu i fa molt bé el seu paper. Una pregunta, què faràs quan siguem independents? Fundaràs Ciudadanos España i continuaràs tirant merda contra la terra que t'ha vist crèixer? Tu sabràs el que fas.
Convidat (Anònim)
Ja fa molt temps que no sonava el sac de gemecs, no m'estranyaria que l'hagués fet algun partidari de C's "ironitzant" i que la secció oficial del municipi aprofiti per a fer el que sap fer millor: buscar publicitat fent-se l'ofès i amb el discurs de la falsa víctima...
| 0.852785 |
curate
|
{"ca": 0.9652757513860519, "es": 0.01371461920046688, "de": 0.0046688065363291505, "en": 0.006419608987452583, "fr": 0.009921213889699446}
|
http://www.lagarrigadigital.cat/partits-garriguencs/cs/2539-ciutadans-denuncia-l-aparicio-de-pintades-ofensives-contra-el-partit-a-la-garriga
|
mc4_ca_20230418_15_557825
|
SOCIETAT CATALANA DE GNOMÒNICA - Un rellotge de sol otomà decora un balcó a Horn (Alemanya)
Bremen. A la casa de Reinhold Kriegler, a Horn, s'hi pot veure quelcom diferent: sobre un balcó de la seva vivenda, hi ha un rellotge de sol que, contràriament al que és habitual en aquest tipus de rellotges, que solen senyalar l'hora local real, senyala l'hora en horari d'estiu centreeuropeu. Però a més, aquest professor de primària jubilat, ha afegit un exemplar excepcional als centenars de rellotges de sol que té a casa seva i al seu jardí: un rellotge de sol Otomà que, a més de l'hora local, senyala els cinc moments d'oració dels musulmans. "Podria ser l'únic rellotge de sol vertical modern, de tipus islàmic, que es troba al nort dels Alps", va suggerir Kriegler.
Aquesta peça exclussiva es troba situada en el balcó del seu domicili. Inicialment, tenia la intenció de fer un rellotge de sol com aquest per a la mesquita de Fatih a Gröpelingen, però sembla que els fidels no van mostrar un gran interès en el projecte.
"Construir un rellotge de sol islàmic era un antic desig que per fi he fet realitat" va dir Kriegler. "En les mesquites de Turquia, hi ha preciosos rellotges de sol antics, així com a Pèrsa i a d'altres països àrabs. Provenen de l'època de l'Imperi Otomà i en la seva majoria van ser realitzats en els segles XVIII i XIX. Els otomans van ser els primers a fer servir l'estil polar; per tant, podien mesurar el temps de forma exacta."
Reinhold Kriegler va trobar la seva oportunitat quan l'expert italià Gianni Ferrari, fa dos anys, va realitzar els càlculs per al traçat d'un rellotge otomà per a uns amics. "Li vaig preguntar si faria el mateix per a mi, i s'hi va mostrar d'acord", ens explica Krielger. En aquest tipus de rellotges de sol, el gnòmon i el traçat de les línies d'oració s'han d'adaptar exactament a la ubicació concreta on anirà situat, depenent, entre d'altres factors, de l'orientació nord-sud i de la localització geogràfica.
Després de poc més d'un any i mig, Kriegler va tenir acabat el seu rellotge. Va ser construït amb l'ajuda d'un fuster i d'un taller de procés de metalls.
Kriegler va preparar i pintar a mà l'escala horària, una llarga línia de punts que senyala l'hora. Al mateix temps, les ombres de dos gnòmons en forma de con marquen les hores d'oració islàmiques.
En els cercles gnomònics internacionals, la nova creació de Kriegler ha despertat una gran expectació.
Enhorabona, amic Reinhold! !
què fa Butlleta d'Inscripció Escafé de Guissona dia 21 maig 2015 Taller Agenda La predicció d Einstein s ha fet realitat LE OMBRE DEL TEMPO 2009 Itineraris per J Baren Tordera 27-5-2017 Alsàcia Conferència SOLSTICI HIVERN 2014 Objectiu 2025 Fragment de l'Espelt El patrimoni català OTOS Màlaga Dos noms El ajuntaments DESCOBRIR CATALUNYA 404 LECCIÓ SANDOZ Modelatge CONFERÈNCIA Debat obert Recordatori BONA PRIMAVERA!! Dario Mira i Reig Escafé de Darró CLARÀ Acadèmic Numerari Oculus Major DIA 16 JUNY a Llagostera La Urània del Set Portes Alcoi Dia 22-9-2013 a les 20 45 h Conferència Gnomònica jove des de Sobremunt SORTIDA A GUALBA Ruta Salichs 2012 TEMPORIS UMBRA 10 molts projectes Introducció 15 1575 DE NOU NOTÍCIA MESURA DE L RELLOTGES SOLARS OROLOGI SOLARE N 4 a la paret d una presa Solstici d'estiu 2016 Divisions horàries L 12 CAN RIAL Política de Galetes Francesc Aragó Mollet del Vallès Galeria Rellotges BULOVA ACCUTRON Tornen a casa! Enllaços Escafé de Guimerà
| 0.888772 |
curate
|
{"ca": 0.9900176159718145, "ds": 0.002055196711685261, "en": 0.007633587786259542, "fr": 0.0002935995302407516}
|
https://gnomonica.cat/index.php/18-uncategorised/98-un-rellotge-de-sol-otoma-decora-un-balco-a-horn-alemanya
|
mc4_ca_20230418_2_112319
|
EU presenta mocions en tots els ajuntaments per a que s’adherisquen al decà leg de transparència i participació de Govern Obert
L’organització d’esquerres ha elaborat una moció municipal en la què recull les 10 propostes de la plataforma ciutadana Govern Obert (GO), les quals seran traslladades a tots els ajuntaments perquè siguen aprovades i aconseguir així uns consistoris més participatius. “El ciutadà ha deixat de ser pacient, i ha començat a involucrar-se, a participar i demandar activament, i per tant, mentre les administracions siguen més transparents, actives i obertes, millor†, ha explicat la secretà ria de política municipal d’EUPV, Estefania Candel.
La proposta d’EUPV, per tant, recull el decà leg ja presentat per aquesta plataforma, el qual se centra en la consecució de majors nivells de transparència de les institucions i major participació dels ciutadans en aquestes. Aquest decà leg reclama, per exemple, webs municipals més socials, la presència dels ajuntaments en les xarxes socials i que aquestes tinguen una escolta activa; la creació de plataformes de col•laboració i participació ciutadanes; el foment de l’obertura de dades públiques dels ajuntaments i que aquestes puguen ser consultades i conegudes; major transparència en la gestió municipal; la utilització de ferramentes de treball col•laboratiu intern o el foment de la participació interna de l’Ajuntament.
“Necessitem un canvi per a fer possible aquesta concepció de Govern Obert. La ciutadania ha de recuperar la confiança en les institucions i a més, amb aquesta obertura total de portes s’evitarà la temptació de la corrupció, perquè totes les dades públiques estaran sotmeses a la supervisió i coneixement dels ciutadans†, assenyala Candel.
La moció que ha preparat EUPV es presentarà en tots els ajuntaments del País Valencià i l’aprovació d’aquesta suposarà que el municipi s’adhereix al decà leg de propostes, que ficarà els recursos suficients per aconseguir obrir el consistori a tota la ciutadania i que complirà aquestes propostes.
ANEXE. Decà leg Govern Obert
La idea del govern Obert no és nova, amb l’aparició del model de govern electrònic, la comunitat del SW lliure i el fenomen del Web 2.0, han obligat a canviar els paradigmes d’un estil de governabilitat tancada i arcaica, per un estil l’enfocament principal del qual és que el ciutadà es qui reclama la informació a través de les noves tecnologies, les quals li donen també majors opcions a opinar i decidir. El ciutadà no vol rebre només propaganda o informació dirigida. Això, per tant i sense dubte, suposa un traspàs de poder de les autoritats públiques cap a la ciutadania.
El ciutadà deixa de ser un ciutadà pacient, comença per involucrar-se més, a participar i demandar activament, i per tant, mentre més transparents, actius i obert siguem, les condicions de satisfacció tant l’administració com els ciutadans milloraren per complet. És clar el primer pas és el mes difícil, el canvi de mentalitat.
La transparència, a través d’una obertura a la informació pública (Dades obertes, està ndards oberts, font oberta, etc) fomentant així una de les etapes finals de tota estratègia de govern electrònic, democrà cia digital, on administració pública es troba en una constant conversa amb els ciutadans, brindant-los l’accés i ús d’informació que permeten facilitar la col•laboració, transparència i la participació.
L’accés a la informació és un dret constitucional, previst en l’article 105 de la Constitució Espanyola de 1978, que a data d’avui, encara no ha estat desenvolupat.
És per això, que des de Govern Obert presenten el següent decà leg:
Aconseguir webs municipals més socials. (Les webs dels ajuntaments són passives i direccionals. Han d’obrir-se i permetre la interacció de forma real aprofitant la tecnologia web 2’0).
Presència dels ajuntaments en les xarxes socials. (El govern municipal, ha d’entendre que les xarxes socials són la forma de contacte més rà pida i versà til amb el ciutadà ).
Escolta activa en les xarxes socials. (L’ajuntament ha d’escoltar al ciutadà d’una forma activa de les xarxes socials i actuar en conseqüència. Ha de garantir que hi haurà un contacte permanent mitjançant aquestes xarxes amb la ciutadania. No és suficient amb una presència, sinó que ha d’existir una interacció permanent i constant).
Creació de plataformes de col•laboració i participació ciutadanes. (Han d’arbitrar-se plataformes i fòrums de participació ciutadanes, mitjançant propostes concretes).
Fomentar l’obertura de dades públiques (Open Data). (Les dades en mans dels ajuntaments són PÚBLICS, perquè totes les gestions són realitzades partint de diners públics, és a dir, el que aporta el ciutadà i per tant eixes dades han d’estar a disposició de forma permanent i sense traves, agilitzant tots i cadascun dels processos implicats en aquest objectiu. Han de ser dades estructurades, llegibles, utilitzables).
Promoure la creació d’aplicacions amb dades públiques per a tercers. (Amb les dades que es facen públiques s’ha de promoure que tercers facen una explotació per establir un coneixement de les mateixes cap a la ciutadania mitjançant criteris concrets, i de forma activa. Açò suposa la creació de corrents de coneixement per a la ciutadania, i una creació de treball per al municipi).
Fer més transparent la gestió municipal. (Les decisions de l’Ajuntament han de publicitar-se sempre per mig de les xarxes socials, fent que el ciutadà guanye confiança en la gestió dels seus representants):
Utilitzar ferramentes de treball col•laboratiu intern. (S’ha de permetre al ciutadà poder participar i col•laborar en les decisions del municipi més allà del sufragi cada 4 anys).
Fomentar la participació interna de l’Ajuntament. (S’han d’aprofitar les capacitats i criteris de la ciutadania per permetre la seua intervenció interna a l’Ajuntament, en aquells espais de participació que entre totes les parts es determine).
Gestió del canvi per a la consecució d’un Govern Obert. (Tot això derivarà en un govern conjunt i obert, fent que el ciutadà recupere la confiança, i evitarà la temptació de la corrupció, a l’estar totes les dades públiques sotmeses a la supervisió i coneixement dels ciutadans).
| 0.850759 |
curate
|
{"ca": 0.999024548853845, "en": 0.0009754511461550967}
|
http://euaaldaia.es/spip.php?article17
|
macocu_ca_20230731_9_246103
|
BENVINGUTS A
AUTO TALLER MAÇANET
BOSCH CAR SERVICE
Assistència 24h. nacional i internacional
A AUTO TALLER MAÇANET tenim 800 m2 de superfície repartida en dos zones, una per planxa i pintura i l'altre per mecànica general.
El nostre servei d'atenció, neix sota la mateixa filosofia que la marca GRUPO MAESTRE, compromesa sempre amb la garantia i qualitat del producte que ofereix.
L'horari d’AUTO TALLER MAÇANET és de dilluns a divendres de 8:00 a 13:00h i de 14:00 a 19:00h, i dissabtes de 8:00 a 13:00h.
Volem recordar als nostres clients que disposem de servei 24 hores per a solucionar qualsevol emergència.
ALGUNS SERVEIS
Mecànica
Diagnòstic, reparació i manteniment de motors.
Caixes de canvi
Pneumàtics
Disposem d'un ampli estoc de pneumàtics per a totes les marques de vehicles turisme del mercat, caravanes i remolcs.
| 0.733845 |
curate
|
{"it": 0.014778325123152709, "pt": 0.023399014778325122, "en": 0.038177339901477834, "ca": 0.8940886699507389, "es": 0.029556650246305417}
| |
cawac_ca_20200528_7_43898
|
A mi ja no m'afecta, però si això m'hagués passat l'any que em tocava hagués pogut fer la sol.licitud a l'escola que jo volia, que aleshores no m'entrava per un carrer de diferència. Suposo que com tot té les seves avantatges i els seus inconvenients: tindràs més opcions per triar i potser ara t'entra alguna escola que vols i abans no, però com més hi ha per triar més difícil, a vegades, costa per decidir-te. Jo sóc partidària que puguis portar el teu fill/a a l'escola que vulguis, i ja que no ens deixen perquè hem de triar entre les de l'àrea d'influència doncs que dintre d'aquestes sí que poguessis portar-los on volguessis.
Doncs vaig entrar a la pàgina del l´ajuntamente i encara em surten les 6 escoles que em toquen, deu estar per actualitzar, però vaja, sempre és millor que tinguis més zona, així potser t´agafa una escola que abans no podíes ni pensar-ho.
Em sembla una excel·lent notícia. Però no n'hi ha prou, sóc del parer que hi hauria d'haver-hi llibertat total per triar l'escola i entre municipis. Trobo nefast el paper d'algunes institucions que veuen mil i una perversitats en l'elecció de les escoles.
Endavant ha escrit: Em sembla una excel·lent notícia. Però no n'hi ha prou, sóc del parer que hi hauria d'haver-hi llibertat total per triar l'escola i entre municipis. Trobo nefast el paper d'algunes institucions que veuen mil i una perversitats en l'elecció de les escoles.
Això de les arees de proximitat, és cada cop més fals, i hipòcrita, per això més val que les anul·lin i que cadascú trii el que vulgui. Al cap i a la fi és una mesura que afavoreix sobretot a la gent benestant, els quals els hi sobren diners per comprar-se un pis allà on els hi vagi més bé per a la proximitat de l'escola que volen. Algún erudit diu que és per evitar l'exclusió escolar, tal i com està montat jo crec que no, si realment és volgués fer això s'actuaria d'una altra manera, per exemple trencant les fronteres municipals, establint un criteri de proximitat real (idependentment de la frontera entre municipis, districtes o barris) o tenint en comte la renda familiar alhora d'adjudicar punts.
D'altra banda en les ciutats actuals la pròximitat ve més marcada pels mitjans de transport que uneixen diferents punts del territori (línies de metro o autobus) que no pas en una pura qüestió de quilometratge, cosa que tampoc es té en comte, com si encara visquéssim al segle XIX.
Jo estic força cabrejada, també considero que de proximitat res de res, s'ha basat en barris i no en la proximitat real de cada domicili. Jo sóc del Carmel però casa meva està més a tocar d'Horta que del Carmel però clar, m'han posat escoles del Carmel i l'única ampliació de zona ha estat posar DUES escoles d'Horta. Total, que la tan famosa ampliació de zones havia de ser per a que cada família pogués triar entre 12 centres, 6 públics i 6 concertats, però a nosaltres dels 12 que ens toquen 7 ens queden tan lluny que en realitat no són opció per a nosaltres, així que tal com han fet la partició de zones nosaltres només podem triar entre 5 centres. I a sobre han deixat fora de la nostra zona una escola d'Horta que era la que volíem triar i que està a tocar de les dues escoles d'Horta que SÍ ens entren... no entenc res. Jo crec que més que fer-ho per barris s'hauria de fer per proximitat real al domicili, calculant un radi d'X metres des de cada domicili, no?, perquè si algú del Departament s'ha parat a mirar les escoles a les que pretenen que porti la meva filla deu haver flipat...
Al mes de novembre al Club de Lectura del Socpetit llegim "Llama a la comadrona" de Jennifer Worth! T'apuntes?
Raqueleta ha escrit: Jo estic força cabrejada, també considero que de proximitat res de res, s'ha basat en barris i no en la proximitat real de cada domicili. Jo sóc del Carmel però casa meva està més a tocar d'Horta que del Carmel però clar, m'han posat escoles del Carmel i l'única ampliació de zona ha estat posar DUES escoles d'Horta. Total, que la tan famosa ampliació de zones havia de ser per a que cada família pogués triar entre 12 centres, 6 públics i 6 concertats, però a nosaltres dels 12 que ens toquen 7 ens queden tan lluny que en realitat no són opció per a nosaltres, així que tal com han fet la partició de zones nosaltres només podem triar entre 5 centres. I a sobre han deixat fora de la nostra zona una escola d'Horta que era la que volíem triar i que està a tocar de les dues escoles d'Horta que SÍ ens entren... no entenc res. Jo crec que més que fer-ho per barris s'hauria de fer per proximitat real al domicili, calculant un radi d'X metres des de cada domicili, no?, perquè si algú del Departament s'ha parat a mirar les escoles a les que pretenen que porti la meva filla deu haver flipat...
Raqueleta a mi m'ha passat exactament el mateix però a Sabadell, el carrer darrera de la meva tinc tres col · legis i cap li toca però sentint molt en l'ànima me la vaig a jugar per el meu interès i proximitat, els posaré en primers llocs tot i que només vaig amb 10 punts, però lògicament no la vaig a escolaritzar en els que sí que li toquen i tinc a mitja hora en cotxe sumant-li que no m'agraden gens de tota manera he sentit que l'escolarització no és obligatòria a p3 i sí ho és a p4 com em toquin molt els nassos no la fico en cap i m'espero al pròxim any
Susana-12, jo crec que l'educació obligatòria comença a Primària, no? De totes formes a una escola em van dir que l'assistència no és obligatòria però sí la matriculació (ja veus quina tonteria!) però tampoc crec que sigui la solució esperar a P4. Si aquest any no entra a P3 a cap de les que us agraden perquè s'omplen les tres, l'any que ve difícilment hi haurà vacants perquè a aquesta edat no repeteixen curs, com no sigui una família que no se senti a gust a l'escola o que marxin a viure fora... Jo ahir em plantejava també tornar-ho a intentar l'any que ve a l'escola que ens agrada si aquest any no hi entra, però sóc conscient que difícilment hi haurà places...
Al mes de novembre al Club de Lectura del Socpetit llegim "Llama a la comadrona" de Jennifer Worth! T'apuntes?
la veritat que fa ràbia tot el tema, s'haurien de basar més en la proximitat dels habitatges a col · legis que una altra cosa, en el meu cas aveure que fa la sort amb la meva nena, no se bé totes les eleccions de col · legis que es poden fer, però si no entra en un serà en un altre, jo vaig a escollir tots els que jo vull no els que li toquen, això si ..... espero que ens i quedi sense plaça de cap tipus si no, no sé que passarà que complicat és tot el tema en si, pensava que era mes senzill
Roseta, com és que has pogut tenir accès a aquest link? Si entras per la pàgina web del consorci en cara no et permet entrar al cercador de les zones d'influència? Es com si encara no s'hagués fet públic? Diu que estará disponible a partir d'avui. Gràcies.
Les dos escoles que m'agraden les tinc a dos carres de casa (de fet son les més properes). Quin és el problema doncs? Doncs que son dos escoles públiques molt cobejades. És difícil entrar-hi i ara ho serà més perquè encara s'hi inscriurà gent de més lluny.
Per a mi proximitat es poder anar a l'escola caminant, i que ma filla quan hi pugui anar sola no hagi d'agafar l'autobús i no trigui més de deu minuts caminant. Vol dir tenir els seus amics al barri.
I no ens podem permetre una concertada, la resta estan lluny o no ens agraden.
així que m'ho veig a venir... igual que el parvulari que no vam entrar a la pública, o pitjor ja que ara no tinc feina. Suposo que depén molt del punt de vista de cadaescú, però per mi això de l'ampliació és una galleda d'aigua freda.
Haviam a mi em passa igual l'escola publica que val la pena tothom va boig per entrar-hi per aixo francament ja no hi compto pero amb l'ampliacio m'entren altres escoles publiques que tambe estan forca be, ja no m'haig de quedar nomes amb una opcio.
A nosaltres ens entren vuit escoles públiques amb aquesta nova area d'influència; dues no les volem ni en pintura i una altra ens agafa molt lluny i mal comunicada, així que ens queden cinc opcions. El problema és que l'any passat van quedar 88 famílies sense plaça pública al barri, però dues escoles van posar cadascuna una tercera línia. Tot i així, van quedar fora 38 famílies, és una passada! aquest any penso que potser també faran ampliació de línies a alguna de les escoles, la qüestió seria saber en quina, per tenir més possibilitats en apuntar-te en aquella. Tot plegat és un mal de cap, fins que no tinguem una plaça assignada no respirarem tranquils...
Sí. Però no dic que no està bé poder posar més escoles a la pre-inscripció. Fa que hi hagin més opcions perquè al menys et toqui una escola que has triat tu, però aquestes escoles llunyanes jo no les posaré pas com a primera opció, m'entens?. Dubto molt que tothom faci el mateix, per això estic emprenyada.
Per exemple, saps quants dies de jornades de portes obertes ha organitzat una de les escoles que m'agraden? Doncs 4!!! Van haver d'afegir-ne dos més pel volum de peticions dels pares.
No puc demanar als meus pares de més de 80 anys que vagin i vinguin a buscar la nena cada dia a la quinta punyeta. He de preveure per quan trobi feina que l'escola estigui aprop. Apart anant escanyats com anem m'estalviaria el menjador.
Segurament no coincidirem d'opinió i seguirem tenint punts de vista diferents, però deixam al menys que em desfogui una mica. Realment l'ampliació de zones, a mi, crec em perjudica més que beneficia.
roser a. ha escrit: Haviam a mi em passa igual l'escola publica que val la pena tothom va boig per entrar-hi per aixo francament ja no hi compto pero amb l'ampliacio m'entren altres escoles publiques que tambe estan forca be, ja no m'haig de quedar nomes amb una opcio.
| 0.712752 |
curate
|
{"ca": 0.976032371861382, "es": 0.02293006847893754, "fr": 0.0010375596596804316}
|
http://forum.socpetit.cat/viewtopic.php?f=73&t=27098&sid=5baacdeb0d1d6037e42ff50360b4f5bf
|
mc4_ca_20230418_16_512163
|
Què hi ha al voltant de casa teva? « Diari d'aula del nivell bàsic
Lectura per al Bàsic 2. Quin és el vostre cafè o cafeteria preferit?
Només fa quatre mesos que jo visc a Sant Cugat. Aquest poble m’agrada molt perqué és molt tranquil i hi ha molts jardins. Casa meva és al barri de Mirasol a prop l’estacio del tren i del mercat. Hi ha també una biblioteca.
Davant de casa meva hi ha un gran parc. El barri es nou i molt tranquil, encara no hi ha molts serveis. L’hospital General és a prop casa meva.
Jo visc a Sant Cugat fa un any i m’agrada molt
La meva casa és el carrer de la mina, davant de la Creu Roja i al costat del CAP.
Hi ha un parc al davant de casa meva.
Hola! Jo visc a Sant Cugat, al carrer Barcelona, numero 14, quart segona, a sobre d’una sabateria i a prop del supermercat. Al carrer hi ha un cole i un parc.
hola soc la nora
jo visc a bacelona la meva adreça es a carrer moli dotze atico porta primera al costat hi ha un bar i danvant un taller de cotxes i a la derrera un cole un bar i una sabateria i tambe esta a prop de l’església i supermercat i la parada de metro de villa julia
La meva adreça i un punt de referència:
Jo em dic Joan Damascè, Sóc de Rwanda, Visc a Valldoreix al carrer Saint Joanistes número dos amb el codi Postal zero, vuit, u, nou i set. Està a prop d´una església que es diu Saint Cebrià. La Casa meva està al costat de l´ estació de Valldoreix dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Al devant hi ha un pàrquing. A prop de casa meva hi ha una escola que es diu “Arnau Cadell” i al costat hi ha un centre de Restauració de Béns mobles de Catalunya. A l´altre banda de l´estació hi ha una clinica veternària i també una comunitat religiosa. El meu número de telèfon és el seixanta, trenta tres, quaranta vuit, quatre cents quaranta sis (60.33.48.446).
Hola. Jo visc a Sant Cugat del Vallés.
Visc al barri de Mirasol al carrer de Josep Irla.Devant la meva casa hi ha un parc i una terra de cultius de pagesos. Es molt tranquil.
L´estación de ferrocarils de la Generalitat és a prop. Es diu Mirasol. També és a prop l´autopista AP-7.
Hola bona nit soc floribel ….JO visc a barcelona ,a l’ avinguda Razos de peguera, davant de casa meva hi ha una botiga de menjar aprob una mesquita, al costat d’aquest l’ ajuntament i darrere es la parada de autobusos.
| 0.785289 |
curate
|
{"ca": 0.9885613726352838, "eo": 0.002199736031676199, "es": 0.009238891333040036}
|
https://blogs.cpnl.cat/diaridaulabasic/2013/04/26/que-hi-ha-al-voltant-de-casa-teva/
|
naciodigital_ca_20220331_0_430287
|
Una part del segon premi de la Loteria de Nadal ha caigut a l'administració de Pi i Margall, 8, de Castellbisbal. Aquesta categoria té una recompensa d'1.250.000 euros a la sèrie. El número premiat és el 21.2015. Ha sortit poc abans de dos quart de deu del matí.
Hi haurà ampliació en els propers minuts
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.rubitv.cat/noticia/150/part-segon-premi-loteria-nadal-cau-castellbisbal
|
oscar-2301_ca_20230418_0_352124
|
Té per objecte la presentació de sol·licitud per part dels comerços interessats a participar en el Programa per al servei d'assessorament per a la digitalització de l'activitat comercial de pimes i persones autònomes en el districte de Ciutat Vella, zona turística del terme municipal de València, que inclou realitzar l'anàlisi de la maduresa digital de 300 comerços del districte de Ciutat Vella (pimes i persones autònomes) a fi de poder-los assistir, complementar, informar i implementar la seua transformació digital.
Tot això en el marc de l'Estratègia del Pla de Recuperació, Transformació i resilencia- finançat per la Unió Europea- NextGenerationEU.
El termini de presentació de sol·licituds s'obri el dia 11 de juliol de 2022.
Qui ho pot sol·licitar?
Pimes i persones autònomes identificats amb el codi CNAE dins del grup 45, 46 o 47 que disposen d'un local de desenvolupament de l'activitat situat en el districte de Ciutat Vella i en cas de no disposar de local de desenvolupament de l'activitat, que el seu domicili fiscal estiga en aquest districte.
Requisits
Les pimes i persones autònomes participants en el programa hauran de complir els següents requisits:
Estar identificats amb el codi CNAE dins del grup 45, 46 o 47
Disposar d'un local de desenvolupament de l'activitat situat en el districte de Ciutat Vella i en cas de no disposar de local de desenvolupament de l'activitat, el seu domicili fiscal haurà d'estar en aquest districte.
S'establiran com a criteris de selecció dels comerços participants la data i hora d'entrada que figuren registrades en la sol·licitud i que complisquen els requisits anteriors
Quan sol·licitar-ho
El termini de presentació de sol·licituds es publicarà en la pàgina web municipal www.valencia.es
El termini de presentació de sol·licituds s'obri el dia 11 de juliol de 2022.
Documentació a presentar
La sol·licitud es presenta en esta Seu Electrònica i s'emplenarà i signarà el formulari després de prémer el botó “Iniciar tràmit” i s'adjuntarà la documentació que s'indica.
La sol·licitud normalitzada haurà d'estar signada per la persona interessada o el seu representant legal.
Si és el cas, Annex Representació. Formulari relatiu a la representació només per al cas de no disposar de signatura electrònica i actuar mitjançant representant (Document disponible en l'apartat impresos d'aquesta pàgina).
Documentació per a tots els casos:
NIF o NIE:
NIF per les dues cares o NIE acompanyat del passaport, si ho indica, de la persona sol·licitant o de la persona administradora de l'entitat.
Certificat actualitzat de situació censal:
Certificat actualitzat de Situació Censal de la persona o entitat solicitant que indique l'activitat econòmica, la data d'alta, el domicili fiscal i el local de desenvolupament de l'activitat.
NO és el model 036 ni 037.
Actuacions a realitzar per la persona sol·licitant
Presentació de la sol·licitud junt amb la documentació exigida a través de la seu electrònica de l'Ajuntament de València en el termini establit.
Informació Complementària
El Servei d'Emprenedoria i Innovació Econòmica de l'Ajuntament de València facilitarà a l'empresa contractista del servei d'assessorament per a la digitalització de l'activitat comercial de pimes i persones autònomes en el districte de Ciutat Vella, la relació dels comerços que sol·liciten participar en el Programa i complisquen els requisits ja definits a fi que inicie el servei d'assessorament per a la seua transformació digital.
S'establiran com a criteris de selecció dels comerços participants la data i hora d'entrada que figuren registrades en la sol·licitud i que complisquen els requisits anteriors
Termini de resolució i recursos
Silenci Administratiu: No és procedent
Termini màxim de resolució: No s´hi aplica
Fer en web
Realitzar la sol·licitud en línia amb firma digital
Pot iniciar la sol·licitud en línia polsant el botó Iniciar tràmit situat a l’inici d’esta pàgina. Haurà d’identificar-se i firmar electrònicament d’acord amb els requisits assenyalats en Seu Electrònica / Sistemes de firma.
Tinga preparada la documentació que necessite adjuntar d’acord amb l’apartat Documentació a presentar
Òmpliga el formulari
Adjunte la documentació requerida
Presente i firme la sol·licitud
Podrà imprimir i guardar un justificant de presentació. Posteriorment en l’apartat Carpeta Ciutadana d’esta Seu podrà consultar i obtindre còpia de les seues instàncies presentades i igualment podrà aportar documentació addicional o que li siga requerida.
Atenció telefònica
962087194 - 8.00 h a 14.30 h
960635690 – 8.00 h a 15.00 h
962083659 – 8.30 h a 15.30 h
010
Impresos
Sol·licitud assessorament digital comerços Ciutat Vella
Annex. Poder de representació per a tramitació per compareixença electrònica i/o presencial
Legislació
Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic (LCSP)
Plec de Prescripcions Tècniques que ha de regir la contractació de la prestació del servei d'assessorament i formació en línia per a impulsar la transformació digital de l'activitat comercial de pimes i persones autònomes en el districte de Ciutat Vella, zona turística del terme municipal de València, i la seua difusió publicitària en el marc de l'estratègia del pla de recuperació, transformació i resilencia- finançat per la Unió Europea- Nextgenerationeu.
Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
On dirigir-se
On obtindre informació o realitzar consultes:
Webchat: https://valenciactiva.valencia.es/es/reactiva
Correus electrònics:
reactiva@valenciactiva.es
emprende@valencia.es
Oficines de presentació:
Els comerços interessats a participar en aquest Programa de digitalització presentaran sol·licitud a través de la Seu Electrònica de l'Ajuntament de València. El termini i forma per a presentar aquesta sol·licitud es publicarà prèviament en la web municipal www.valencia.es.
Ajuntament de Valéncia
Pl. de l'Ajuntament, 1 - 46002 València
Tel. :96 352 54 78 informacion@valencia.es
Preguntes freqüents (FAQS)
Accesibilitat
Mapa de la seu
Política de privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a oferir un millor servici als ciutadans. Si continua navegant considerem que accepta el seu ús.
| 0.729039 |
curate
|
{"ca": 0.9607747395833334, "en": 0.018391927083333332, "es": 0.017740885416666668, "zh": 0.00048828125, "pt": 0.0021158854166666665, "ar": 0.00048828125}
|
https://sede.valencia.es/sede/registro/procedimiento/AE.IE.95
|
macocu_ca_20230731_6_365069
|
Breu anàlisi dels pressupostos de Salut del 2022
Malgrat el que el govern diu, en la proposta dels pressupostos del Departament de Salut pel 2022, aquests continuen sent insuficients. Amb l’augment proposat pel 2022, no s’arriba a cobrir ni la meitat de la despesa real d’un sistema de salut depauperat com el nostre
Share
/iStock
Proposta del 2022: 11.244 milions d’euros
Pressupost del 2020: 9.789 milions d’euros
advertisement
En definitiva, anem cap enrere: no es podrà fer front a les necessitats històriques i urgents, de personal, d’inversions, de canvi de prioritats a l’atenció primària, la salut pública, la salut mental i les cures.
Sous: 23,5%.
Compres: Medicaments Hospitalaris de Dispensació Ambulatòria (MHDA), un 8,2%; compra de béns i serveis, un 12,2%; farmàcia, un 4,1%.
Atenció Primària: 1.885 milions d’euros (increment del 20,7%, però continua estant en un 16,7% del pressupost de Salut).
Salut Mental: increment del 47,6%.
Transport i emergències increment del 27,4%.
Pressupost 2022. Principals línies d’actuació segons la proposta
Recuperació de l’endarreriment d’activitat i de diagnòstic
Amb:
Consolidació de l’increment de despesa derivat de la creació de noves Unitats i llits d’atenció al malalt crític.
Consolidació de la política de contractacions
Incorporar / consolidar nous rols i perfils professionals:
300 professionals per al suport a residències.
Estendre el desplegament del Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària.
Ampliació de la cobertura i horaris del Programa PADES (a les tardes i als caps de setmana)
Inici del desplegament del programa de salut bucodental.
advertisement
Destinant a:
Potenciar la millora de l’àmbit d’atenció infanto juvenil.
Incorporant accions del Pla de prevenció del suïcidi.
Col·laboració amb APiC, SMiA, Salut i escola i en general la prevenció, l’hospitalització i la rehabilitació.
Pels que fa als professionals:
Mantenim l’esforç amb els professionals consolidant les polítiques de contractació.
Incrementem l’oferta de formació d’especialistes amb una oferta de 1.630 places, amb 329 places d’infermeria i 45 de psicologia clínica.
Impuls a l’activitat de Salut Pública
Reforç de la salut pública amb la incorporació de professionals destinades a:
Reforçar àrees de salut pública d’altíssima prioritat i tradicionalment infradotades de professionals, com les relatives a l’emergència climàtica, les vacunes, la salut laboral o les addicions.
S’incorporen dues vacunes al calendari vacunal d’alta efectivitat i que s’adrecen a importants problemes de salut pública:
Contra el meningococ B adreçada a la població infantil.
Contra l’Herpes Zòster adreçada a la gent gran i persones de risc.
advertisement
A més de la proposta, caldria especificar les dotacions pressupostàries d’aquestes línies d’actuació, el calendari i el model organitzatiu, sobretot per la proposta d’atenció primària, assegurant la longitudinalitat, accessibilitat, essencialitat, equitat territorial i qualitat.
També és necessari i urgent assegurar la transparència i participació democràtica real de professionals i ciutadania a tots els nivells del sistema per vetllar per la bona (eficient) utilització dels recursos públics i evitar el negoci i la corrupció tan freqüents.
| 0.734732 |
curate
|
{"ca": 0.9376566416040101, "en": 0.015037593984962405, "he": 0.0021929824561403508, "es": 0.03195488721804511, "gl": 0.0037593984962406013, "nl": 0.009398496240601503}
| |
mc4_ca_20230418_12_429426
|
DEVOLUCIO.CAT 11 de setembre
Les Constitucions Catalanes
Tractat d'Almisrà
El Tractat dels Pirineus
El Pacte de Genova
El Tractat d’Utrech
Ferran IV
Napoleó Bonapart
Les abdicacions
de Baiona
Josep I d’Espanya
Annexió de Catalunya
El govern català de Napoleó
Tractat de Valençay
de Cadis
Altres Constitucions
El Decret de Nova Planta no es en vigor Traducció: 1714 Els estendards i banderes que el Duc de Berwick va enviar a Madrid, van ser tornats per Felip V, amb el comentari afegit, que no reconeixia cap bandera de súbdits rebels, i després el botxí de Barcelona les va fer cremar.
Com es pot veure, la afecció a cremar banderes ens la va ensenyar el Sr. Rei.
Al Principat de Catalunya, durant el darrer terç del segle XVII, havia aparegut una nova classe social, semblant a la valenciana, composta per productors i exportadors, els quals aspiraven a desenvolupar un capitalisme comercial inspirat en el model d'Holanda. Aquest grup havia elaborat un projecte de recuperació, amb el qual Catalunya es recuperaria del període d'atonia i decadència que havia viscut des de finals del segle XV. L'objectiu d'aquest sector, conegut com a regeneracionista, era usar les Constitucions i les tradicionals institucions catalanes (la Generalitat, les Corts, el Consell de Cent) per promoure una regeneració social i econòmica del país. Una persona representativa d'aquest corrent regeneracionista fou Narcís Feliu de la Penya, autor del llibre "Fènix de Cataluña, compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas", publicat el 1683.
Malgrat tot, en un principi, els regnes de la Corona d'Aragó van acceptar com a rei Felip de Borbó, qui, entre 1701 i 1702, celebrà Corts de Catalunya -les primeres des de 1636- i jurà els furs i constitucions del Principat. Ara bé, els sectors regeneracionistes, recelosos d'un príncep francès com ho era Felip de Borbó i desitjant recuperar la llibertat que havien tingut les institucions catalanes abans de 1652, van començar a veure el suport a la candidatura de Carles d'Àustria com el mitjà per assolir els seus objectius polítics.
Carles d'Àustria a Barcelona
El 1705, l'arxiduc Carles embarcà a Lisboa en direcció al Mediterrani. S'atura a Altea on fou proclamat Rei i la revolta valenciana dels maulets s'estengué liderada per Joan Baptista Basset. Mentretant, alentats constantment pel príncep Jordi de Darmstadt, escamots armats barraren el pas als borbònics a la plana de Vic. La flota de l'Arxiduc, formada per 180 vaixells amb 9.000 soldats anglesos, holandesos i austriacs i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l'holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt arribà a Barcelona el 22 d'agost de 1705.
Davant del setge dels austracistes, les autoritats barcelonines es mantingueren fidels a Felip d'Anjou i proposaren formar la Coronela, mentre la població vacil•là; mentrestant, els vigatans s'alçaren i en baixaren uns 1.000 armats per unir-se al desembarcament, que a la Batalla de Montjuïc capturen la fortalesa, des de la qual bombardejarien la ciutat.
Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el 9 d'octubre i el Virrei de Catalunya Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar signà la capitulació; fou aleshores quan la ciutat s'aixecà contra Velasco. El 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes, i fou proclamat rei -Carles III-.
Entre 1705 i 1706, Carles III va celebrar unes Corts Catalanes a Barcelona en les quals va concedir moltes de les reivindicacions dels regeneracionistes, entre les quals, el control de les insaculacions. A més, hom havia proclamat Carles III rei del Principat i Comtats de Rosselló i Cerdanya, indicant així una clara voluntat de recuperar els territoris perduts en el Tractat dels Pirineus. Per la seva banda, a Castella, els cercles borbònics van presentar les concessions atorgades per Carles III a les corts de Barcelona com si fossin un projecte de sotmetre tota la corona espanyola al domini de Catalunya.
El 3 d'abril de 1706, les tropes borbòniques posaren setge a Barcelona amb un contingent de 18.000 soldats comandats per René de Froulay de Tessé i amb l'estol del Comte de Tolosa. Felip de Borbó mateix acompanyava l'expedició i va arribar a establir-se a Sarrià. Per defensar Barcelona l'Arxiduc Carles comptava amb 8.500 homes: 4.500 membres de la Coronela, 2.000 infants entre britànics, alemanys i holandesos, uns 1.000 catalans regulars enquadrats en el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes i el regiment de Barcelona i un miler més de voluntaris catalans. A més uns 400 dragons, 250 catalans i la resta anglesos. El 19 d'abril la fortalesa de Montjuïc és atacada però resisteix fins el dia 26, quan cau en mans borbòniques. Poc després, dos mil homes de Lord Peterborough aconseguiren entrar a Barcelona en barques de pescadors, superant el bloqueig de la flota del Comte de Tolosa. Cap al 8 de maig, semblava imminent l'assalt a Barcelona per les tropes borbòniques, però, en saber-se la notícia de l'arribada de la flota aliada anglo-holandesa comandada per John Leake procedent de Gibraltar amb 56 naus i uns 10.000 soldats, els borbònics, que podien haver presentat batalla, fugiren en un complert desordre fins al punt que Felip d'Anjou hagué de passar a França i tornar a Espanya per Navarra. En aquestes circumstàncies, Carles III va poder entrar a Saragossa i proclamar-se rei; aleshores, a l'Aragó, només Tarassona i Jaca es mantenien lleials als borbònics
La resistència de Catalunya
Després que, arran de la mort del seu germà Josep I, esdevingués emperador, Carles d'Àustria va desentendre's dels regnes hispànics i es retirà cap a l'Imperi, i, per altra banda, les potències aliades van començar a considerar més convenient reconèixer Felip de Borbó com a rei d'Espanya. Així, es va arribar a la signatura del Tractat d'Utrecht (1713), en les discusions del qual no es van tenir en compte les peticions dels diplomàtics catalans de garantia de la continuïtat dels furs i institucions de Catalunya.
El 30 de novembre de 1713, Rafael Casanova fou nomenat Conseller en Cap del Consell de Cent Barcelona, màxima autoritat de la ciutat. El càrrec duia aparellat el grau de coronel de la Coronela, la milícia ciutadana, que era la base més nombrosa de la guarnició, amb uns 4.700 membres que formaven part dels gremis professionals.
La Batalla de l'Onze de Setembre
L'11 de setembre del 1714 començà l'assalt general de les tropes borbòniques cap a dos quarts de cinc de la matinada. El Conseller en Cap Rafael Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eulàlia, venerada pels barcelonins, per tal de donar ànims als defensors. Segons la tradició aquesta senyera només podia utilitzar-se en els moments de greu perill per a Barcelona. Rafael Casanova, Antoni de Villarroel i la resta de responsables del govern de la ciutat van promulgar un pregó per convocar els barcelonins a una darrera defensa l'11 de setembre:
« Ara ojats, se fa saber á tots generalment, de part dels tres Excms. Comuns, pres lo parer dels Senyors de la Junta de Gobern, personas asociadas, nobles, ciutadans y oficials de guerra, que separadament estan impedint lo internarse los enemics en la ciutat; atés que la deplorable infelicitat de esta ciutat, en què avuy resideix la llibertat de tot lo Principal y de toda Espanya, está esposada al ultim extrem, de sujectarse á una entera esclavitud. Notifican, amonestan y exhortan, representant pares de la patria que se afligiesen de la desgracia irreparable que amenaza lo favor e injust encono de las armas gali-spanas, feta séria reflexió del estat en què los enemichs del Rey N.S., de nostra libertat y patria, estant apostats ocupant todas las bretxas, cortaduras, baluarts del Portal Nou, Sta. Clara, Llevant y Sta. Eulalia. Se fa á saber, que si luego, inmediatament de ohit lo present pregó, tots los naturals, habitans y demés gents habils per las armas no se presentan en las plassas de Junqueras, Born y Plassa de Palacio, á de què unidament ab tots los Senyors que representan los Comuns, se poden retxassar los enemichs, fen lo ultim esfors, esperant que Deu misericordias millorará la sort. Se fa també á saber, que essent la esclavitud certa y forzosa, en obligació de sos empleos, explican, declaran y protestan als presents, y donan testimoni als veniders, de què han executat las últimas eshortacions y esforsos, protestant de tots los mals, ruinas y desolacions que sobrevinguen á nostra comuna y afligida patria, y extermini de tots los honors y privilegis, quedant esclaus amb los demés enganyats espanyols y tots en esclavitud del domini francés; pero com tot se confía, que tots com verdaders fills de la patria, amants de la llibertat, acudirán als llochs senyalats á fi de derramar gloriosament seva sang y vida, per son Rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya,
y finalment los diu y fan saber, que si despres de una hora de publicat lo pregó, no compareixen gent suficient per ejecutar la ideada empresa, es forsós precis y necessari fer llamada y demanar capitulació als enemics, antes de venir la nit, per no esposar á la mes lamentable ruina de la Ciutat, per no esposarla a un saco general, profanació dels Sants Temples, y sacrifici de noys, donas y personas religiosas. Y pera que á tots sia generalment notori, que ab veu alta, clara e intelligible sia publicat per tots los carrers de la present ciutat. Donat en la casa del la Excma. Ciutat, residint en lo portal de S. Antoni, presents los dits senyors Excms. Y personas asociadas, a 11 de Setembre, á las 3 de la tarde, de 1714 »
Rafael Casanova, Antoni de Villarroel i la resta de responsables del govern de la ciutat, 11 de Setembre, á las 3 de la tarde, de 1714
Les tropes borbòniques penetraren a la ciutat per diferents punts, però bàsicament utilitzaren l'anomenada "bretxa reial" entre el Baluard de Santa Clara i el del Portal Nou a l'est de la ciutat. L'assalt es prolongà durant tot el dia amb intensos combats pels carrers. Els principals punts d'enfrontament se situaren al Convent de Sant Agustí, amb el Coronel Pau de Thoar al capdavant del Regiment de la Concepció amb la missió de contenir l'avanç de les tropes borbòniques pel centre de la ciutat; entre el Baluard del Portal Nou i el Baluard de Sant Pere, on se situà Rafael Casanova amb l'estendard de Santa Eulàlia; i finalment a les barricades del Palau Reial Nou, prop del port, on se situà la bandera de Sant Jordi i caigué ferit el General Joan Baptista Basset. Cap a les dotze del migdia del mateix dia Casanova resultà ferit d'un tret a la cuixa, fet que l'obligà a retirar-se de la batalla.
El front s'estabilitzà cap a les dues de la tarda, fet que permeté iniciar l'anàlisi de la situació. Antoni de Villarroel proposà dos sortides alternatives: iniciar un doble atac per la recuperació dels baluards del Portal Nou i de Llevant o la capitulació. Finalment, la majoria dels membres del Govern, reunits al Baluard de Sant Antoni, decidiren iniciar les negociacions amb l'exèrcit borbònic per exigir capitulacions.
L'últim lloc de Catalunya a caure va ser Cardona el 18 de setembre del mateix any; Mallorca i les Pitiüses, liderades per Josep Antoni de Rubí un any més tard, l'11 de juliol de 1715 després de la campanya borbònica iniciada el juny del 1715.
Com a dret de conquesta, tots aquests territoris foren annexionats a la Corona de Castella. Menorca, fou ocupada pels anglesos, la qual tornà acabà sent ocupada per Espanya el 1802
font http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_successi%C3%B3
MÈS INFORMACIÓ A : http://www.xpoferens.cat/81.html
| 0.843288 |
curate
|
{"ca": 0.9149895905621096, "es": 0.08206106870229007, "en": 0.000780707841776544, "gl": 0.000780707841776544, "fr": 0.0006939625260235947, "it": 0.0006939625260235947}
|
http://www.devolucio.cat/constitucions/09.html
|
crawling-populars_ca_20200525_21_260353
|
Recorda'm
El Departament d’Educació estudia la possibilitat de crear un institut escola a Sant Llorenç de Morunys que resultaria de la fusió de l’escola Vall de Lord i de l’institut de Sant Llorenç de Morunys. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va explicar divendres que es compleixen condicionants com el fet de compartir espais però falta encara conèixer quin seria el projecte educatiu del centre.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui
| 0.665655 |
curate
|
{"ca": 0.9868938401048493, "it": 0.01310615989515072}
|
: /societat/article/1665731-el-govern-estudia-un-institut-escola-a-sant-llorenc-de-morunys.html?vermobil=0
|
mc4_ca_20230418_10_262779
|
La Diagonal es torna a omplir d'amor en la 7a Fira de Sant Jordi | Districte de les Corts
Districte de les Corts / La Diagonal es torna a omplir d'amor en la 7a Fira de Sant Jordi
La Diagonal es torna a omplir d'amor en la 7a Fira de Sant Jordi
Durant tot el dia de Sant Jordi, la Diagonal s'omple de parades, activitats i actuacions per gaudir de la diada. Una fira participativa, interactiva i dinàmica, plena de productes i entreteniments, la fira de Sant Jordi de les Corts "Amb molt d'amor" arriba a la setena edició amb més de 70 parades i 40 activitats.
El dilluns 23 d’abril, de les 10 del matí a les 20 h del vespre, l’avinguda Diagonal, vorera mar, s’omplirà de parades de venda de roses i llibres i acollirà un programa de més de 40 activitats i actuacions. Música, lectura, tallers infantils o signatura de llibres, per gaudir d’un Sant Jordi amb molt d’amor!
Enguany, a la fira hi tornaran a participar entitats socials i convidades de la ciutat, com l’associació
Ictus Barcelona, DISCAN i Diomcoop, i també parades provinents de la Xarxa de Comerç Verd de les Corts.
A banda de totes les activitats previstes, a les 12 h, es presentarà el llibre El comerç de tota la vida, un treball que recull més de cent establiments de les Corts arrelats al territori.
Si no et vols perdre cap activitat, estigueu atents al programa:
Entre la Gran Via de Carles III i el carrer Joan Güell (EL CORTE INGLÉS)
Entre el carrer Joan Güell i els Jardins Clara Campoamor (PEDRALBES CENTRE)
Cada pètal de la rosa de Sant Jordi té premi a Pedralbes Centre
Parada nº 4: Pedralbes Centre
Podreu trobar una flor gegant amb molts pètals, que s’hauran d’anar arrencant per tenir un regal.
Una frase inspiradora per Sant Jordi
Un espai on la gent podrà escriure una frase inspiradora de Sant Jordi i obtindrà un detall del Centre.
Llibreria +Bernat (Magatzem de Cultura Barcelona)
Parada nº 10 i 11: Llibreria + Bernat
De 11 a 12 h:
Montilla-Iceta Iceta el estratega del partido socialista
Sara Lark Bajo cielos lejanos
Inés Planas Morir no es lo que más duele
Alicia Sánchez Todo es possible
Sonia F. Vidal La porta dels tres panys
María Luisa y Marta Magaña La Xocolatina
Mercedes Chacón Viceversa
Tomás Alcoverro La noria de Beirut
Melchor Miralles y
Menéndez Flores El hombre que no fui
Hermanos Torres Torres en la cocina II
Cesar Terradas La chica que colgaba del árbol
Entre els jardins Clara Campoamor i carrer Gandesa
Parada nº 14: Ateneu de Fabricació de Les Corts
Projecció de vídeos de realitat virtual amb ulleres fetes a l’Ateneu, i imatges de realitat augmentada que es penjaran al plafó. Mandala gegant a sobre de les taules. Per totes les edats.
Espai d’activitats del districte de les Corts
Parades nº 15 i 16
Els artistes d’Aspace (concert – 3 passis)
D’11- 11.30h, 13- 13.30h i 15- 15.30h.
Repertori de cançons d’amor per amenitzar la parada amb la resta de companys.
Presentació de la publicació, que recull més de cent comerços arrelats al districte.
Concert “Africa Pastef”
Concert amb percussió d’un grup de músics de Senegal.
Concert Josc
Concert de la Jove Orquestra de les Corts
Punt d’informació del Districte de les Corts
Parada nº 16
Dragones i dracs amb molt d’amor
Vine, posa la teva cara i participa fent-te una fotografia molt especial; i a més, troba’t al mapa i busca’t a Instagram de la fira.
Entre el carrer Gandesa i el carrer Numància
Parada nº 22: Diables de Les Corts
D’11 a 11.15h i de 18 a 18.15h.
Es faran dues tabalades estàtiques d’uns 15 minuts aprox. davant de la parada.
Pinta cares de Sant Jordi
Parada nº 24: AAVV Les Corts
De 16.30 a 20h.
Taller de maquillatge per a nens, extensiu a tots els públics.
Parada nº 25: Penya Blaugrana de Les Corts
Trucs de màgia fet pel mag i soci de la Penya, Toni Casas
Parada nº 28: Superar l’Ictus Barcelona
Làmines amb diferents motius de Sant Jordi per a què els nens i les nenes pugui pintar.
Donem la xapa! Per un Sant Jordi inclusiu
Parada nº 33: Dincat – Plena Inclusió Catalunya
Taller de xapes dinamitzada pels i les membres de l’Observatori de Drets de Dincat, un grup de persones amb discapacitat intel·lectual. Les persones que passin per la parada es podran endur una xapa amb el disseny de l’eslògan: “Amor a la lectura fàcil”.
Entre el carrer Numància i el carrer Pau Romeva
Taller de lectura “Aprendre junts és millor”
Parada nº 36: Abacus, SCCL
De 10.30 a 13h i de 16 a 18.30h
A partir d’un taller de lectura es mostraran els beneficis que poden aportar els gossos a l’educació dels nens.
Photocall “Just love”
Parada nº 41: Flors & Go
Parada nº 46: Associació d’Acció Social DISCAN
Activitat on els nens i nenes hauran d’ajudar als nostres gossos-dracs a completar el conte de La llegenda de Sant Jordi, realitzat com un mural.
Pinta i munta la teva xapa de Sant Jordi
Parada nº 50: Cementiris de Barcelona
El taller de xapes va destinat a tots els públics i consisteix en poder dibuixar i pintar una rosa de Sant Jordi i fer-ne una xapa de record.
Pinta com Lluïsa Vidal
Parada nº 51: Ruta del modernisme de Barcelona
Taller de xapes. Pinta la teva xapa imant i després te l’emportes a casa.
Signatura de llibres i punts de llibre per a col·leccionistes
Parada nº 53: Associació Llibre Solidari
Durant tot el dia. Consulta els horaris.
Biblioteques de les Corts
Parades nº 55 i 56
Racó de lectura perquè els nens/es puguin asseure’s a llegir
Vota el teu vers preferit
Joc per escollir els versos que més ens agraden (Adults).
Ajuda’ns a completar la poesia
Joc d’encertar paraules (Adults).
Joc per completar poemes col·locant les imatges amb sentit enmig de les paraules del poema (Infantil).
Elaboració de pergamins per a felicitar el Sant Jordi a les persones estimades.
Fem un gravat
Elaboració de punts de llibre a partir de la tècnica del gravat.
Parada nº57: Amigos de El Quijote, Admiradores de Barcelona
Lectura del Quixot en veu alta per a tots i totes. Especialment, aquells capítols que parlen de Barcelona, arxiu de la cortesia, pàtria de persones valentes i un lloc amb una bellesa única. Les lectures es faran en català, en castellà i en altres llengües.
Amor als olis essencials
Perruqueria BelHair
Parlarem de com aplicar els olis i els efectes en les emocions! Amb l’alegria i l’amor! Farem una demostració amb els olis, olorant-los per aconseguir arribar a les nostres emocions positives.
Photocall “Deixa’t estimar pel teu comerç”
Parada nº 59: Eix Comercial Sants- Les Corts
Photocall on la gent es podrà fer fotos amb els logos del Comerç de l’Eix Sants Les Corts.
Parada nº 61: Consell de la Joventut de Barcelona
Joc de conscienciació sobre les realitats i identitats LGBTI i, especialment, la realitat lèsbica, mitjançant banderes i tabú. Paral·lelament, escriptores de temàtica lèsbica signaran llibres.
Fotomatón en família
Parada nº 65: Carritos de Comida
Al llarg de tot el dia es faran fotografies a totes aquelles persones que s’apropin als diferents carrets de menjar amb un fotomatón.
Parada nº 66: FNAC
Parada nº 68: Paula Carrillo
Un Sant Jordi amb forma de rosa, llibre i cultura
Jocs medievals, roses i llibres al Sant Jordi Medieval de Sant Ramon Nonat
El llibre "El comerç de tota la vida" es presentarà durant la fira de Sant Jordi
| 0.734329 |
curate
|
{"ca": 0.8105113636363637, "pt": 0.016477272727272726, "es": 0.14389204545454545, "it": 0.005397727272727273, "en": 0.004971590909090909, "eo": 0.0019886363636363634, "fr": 0.005397727272727273, "ru": 0.007954545454545454, "nl": 0.003409090909090909}
|
http://ajuntament.barcelona.cat/lescorts/ca/noticia/la-diagonal-es-torna-a-omplir-damor-en-la-7a
|
mc4_ca_20230418_8_161162
|
el nou bloc d'en marc: Per pensar-hi... EL PROFESSORAT, REPTE DEL SISTEMA.
Per pensar-hi... EL PROFESSORAT, REPTE DEL SISTEMA.
Certament que els temps són uns altres i que cal adequar-se a les noves circumstàncies. Cert que mai com ara apareix com a imprescindible que el professorat presente un perfil actualitzat al màxim, per poder donar resposta als reptes d’una societat tecnologitzada. Cert.
Però no és menys cert que, des de sempre i ara més, el què s’espera dels docents no és només que ensenyen -i que ensenyen bé-, sinó que “acompanyen” el “creixement” dels seus alumnes, que se situen al seu costat en el llarg i complex devenir de la seua formació i que apareguen com a sensibles a les problemàtiques que presenta l’alumnat, especialment en moments delicats de la seua evolució, com és el cas de l’adolescència. I tot això des de paràmetres absolutament normals i possibilistes, perquè no s’espera que els professors siguem uns éssers excepcionals, no fa falta que apareguem com a omnipotents ni superdotats. Els adolescents necessiten professors i professores competents, és a dir capaços de reconèixer i valorar les seues capacitats i condicions i, fins i tot, les seues il·lusions i projectes de vida. I que els animem a desenvolupar-se i a créixer, en el llarg i tortuós camí cap a l’adultesa, per esdevenir persones “de profit”. La qual cosa no és gens fàcil, ja ho sabem, però no impossible i, per altra part, no només necessari sinó urgent. En definitiva, ara -com sempre- la qualitat del professorat, la seua formació, la seua competència i la seua dedicació diària, esdevé la clau del sistema educatiu.
D’altra banda, és aqueixa la expectativa que se’ns ofereix, en els plans d’estudis de formació de docents? Segurament, en el cas del professorat d’educació infantil i primària en bona mesura, perquè es fa en centres de formació específics i professionalitzats –les antigues escoles normals o de magisteri i ara facultats -. Però, i els futurs docents d’educació secundària? –I no parlem dels futurs professors universitaris!- Quina formació professionalitzada reben, per a dedicar-se a la docència? O és que, dominada ja la matèria del seu pla d’estudis, que constitueix la carrera cursada -matemàtiques, llengua, tecnologia, anglès, filosofia, art, història, química, geografia, informàtica, economia, dret, física etc.- no fa falta (quasi)res més, per ensenyar-la? Cert que la competència en el coneixement dels continguts a ensenyar és conditio sine qua non, per a poder impartir-los. Però no és prou. I no només perquè hi ha que saber com fer-ho –component didàctica i metodològica- i conèixer bé a qui –adolescents en plena crisi de creixement i no només biològic- hi ha que ensenyar-los, aquells coneixements. Sinó perquè –a més- cal conèixer els pressupòsits –pedagogia i filosofia de l’educació- del fet educatiu, així com el context i els agents intervinents –sociologia de l’educació-, sense oblidar la dimensió organitzacional i programàtica dels curricula. I no sembla que el nou màster de secundària –implantat per substituir l’antic CAP- haja satisfet les expectatives generades, ni les avaluacions que se’n fan –quan es presten, que la universitat de València s’escapoleix tant com pot- acrediten la bondat del nou sistema de formació. Mentrestant i durant el temps d’estudis universitaris, l’alumnat cridat a la docència no curse alhora les matèries subsegüents -pedagogia i filosofia de l’educació, sociologia del fet educatiu, organització escolar, didàctica i programàtica dels curricula específics-, no hi ha res a fer i el tal “màster” serà una repetició –més cara, més feixuga i més llarga- que l’antic CAP que -dit siga de pas- acomplia amb dignitat i a càrrec de professionals competents, la comanda de dotar als futurs docents de secundària de la mínima preparació per a la seua tasca educativa, més enllà de la simple impartició de continguts.
Perquè, tot i que és imprescindible garantir als nostres alumnes de secundària, el domini de les matèries curriculars i que finalitzen els estudis ben preparats -és a dir ben “equipats”- en coneixements de matemàtiques, llengua, tecnologia, anglès, filosofia, art, història, química, geografia, informàtica, economia, dret, física etc., hi ha alguna cosa més: la component formativa, les estratègies i tècniques de treball intel·lectual, el foment d’actituds favorables a la ciència, els hàbits culturals, la inquietud investigadora, els posicionaments equilibradors i recuperadors en relació al medi, etc. O tot això és accidental? S’oblidaria, aleshores, i molt perillosament que, a més de resultar essencial —aquella dimensió educativa, sobre la merament instructiva— a la condició de persona formada i competent, no és possible que l’alumnat aprenga matemàtiques, llengua, tecnologia, anglès, filosofia, art, història, química, geografia, informàtica, economia, dret, física etc., si no es troba motivat, implicat en allò que se li proposa i no percep que se li reconeix com a persona i se’l té en compte, en aquell procés.
Així empatitzar amb l’alumnat, assolint bons nivells de comunicació recíproca; aconseguir atraure la seua atenció cap el què el professor o professora els presenta; interessar-los pels conceptes i els sabers propis de cada matèria; implicar-los i corresponsabilitzar-los en l’esforç de desentranyar els misteris de la ciència; facilitar-los la integració dels coneixements adquirits, en un totum no revolutum, sinó coherent i estructurat sistemàticament; fomentar la interdisciplinarietat per a entendre un univers científic –i antropològic-, cada vegada més complex; afavorir la dimensió pràctica o aplicada de cada matèria; suggerir i orientar la investigació dels fets observables; crear hàbits de treball en equip de forma cooperativa... Això és no només ensenyar matemàtiques, llengua, tecnologia, anglès, filosofia, art, història, química, geografia, informàtica, economia, dret, física etc., sinó, a més, ensenyar a estudiar i a aprendre i, millor encara, ensenyar a viure... fent possible la creació d’un ambient —en les aules i en el centre— tan positiu com siga possible, per al desenvolupament intel·lectual, social i emocional dels adolescents. I no solament perquè en un ambient de tals característiques, s’obtenen millors resultats acadèmics, sinó pel valor intrínsec de les intervencions, en l’assumpció de la maduresa personal de xicons i xicones i la seua integració activa en el context social.
Doncs, bé, un programa de formació de la complexitat del descrit, no té una realitat estructurada, en el temps de la formació acadèmica habitual del nostres futurs docents d’ensenyament secundari...sinó, una vegada acabats els estudis universitaris respectius, i com un postgrau. S’intenta aleshores, de la millor manera i amb la millor bona disposició –no sempre reeixida -, d’equipar als aspirants a convertir-se en professors d’educació secundària, amb el bagatge imprescindible en psicopedagogia, sociologia de l’educació i didàctica específica de la matèria que aspiren professar. El resultat final d’un tal plantejament és, ara per ara, ben magre. I és que sembla excessiu “castigar” els futurs docents de secundària, a perllongar un any els seus estudis, sobre els de la llicenciatura corresponent, mentre que qui no pensa dedicar-se a la docència, pot posar-se a treballar immediatament d’acabada la carrera. No seria més raonable –com hem apuntat abans?- incloure la formació dels futurs docents, en el decurs dels estudis de cada carrera —a partir del tercer any, per exemple— I això mitjançant la incorporació de crèdits optatius, amb continguts com: Diseny curricular, Psicologia de l’educació, Sociologia de l’educació, Atenció a la diversitat, Didàctica general i Didàctica específica?
Més encara, el contacte amb aquelles matèries –impartides amb competència i il·lusió, per part de professorat que “s’ho creu”-, podria afavorir o consolidar la vocació incipient envers la docència, dels futurs professors i professores de secundària. A més de retroalimentar els continguts propis -matemàtiques, llengua, tecnologia, anglès, filosofia, art, història, química, geografia, informàtica, economia, dret, física etc.- de les carreres respectives, en forma de nous plantejaments i perspectives, que donarien sentit i impuls nous, també, als estudis que s’estan cursant. Finalment el practicum o projecte de fi de carrera podria substanciar-se amb continguts orientats vers la docència.
Així les facultats de Ciències de l’Educació, recuperarien la iniciativa en l’animació i protagonisme en la formació de mestres –també i especialment de secundària-. A la vegada que cobrarien predicament i prestigi social, uns estudis –els de pedagogia- ara massa monogràficament orientats cap a una especialitat amb sobreabundància de titulats i dels que es troben molt mancats els altres titulats –en matemàtiques, llengua, tecnologia, anglès, filosofia, art, història, química, geografia, informàtica, economia, dret, física etc.-, justament cridats a ensenyar als adolescents. De pas, aquelles facultats –les de Ciències de l’Educació- tindrien una presència més evident, en el conjunt de la Universitat, en impartir matèries a qualsevol estudiant de qualsevol facultat, al llarg dels seus estudis.
Alguns pensem que en un tal plantejament radica bona part de l’èxit possible –i desitjable- de qualsevol iniciativa política –de política educativa- que s’instrumente en el futur, amb els ulls posats en l’obtenció de millors resultats en els informes PISA, que -ara per ara- no ens deixen en bon lloc, precisament.
Publicat per Marc Adell a 14:02
| 0.892686 |
curate
|
{"ca": 0.9945492662473795, "fr": 0.0005241090146750524, "pt": 0.0016771488469601676, "it": 0.003249475890985325}
|
http://noublocdemarc.blogspot.com/2013/02/per-pensar-hi-el-professorat-repte-del.html
|
mc4_ca_20230418_0_23870
|
Bitllets de ferri Ciutat de Cebu a Ciutat de Iligan, compara horaris i preus
Els preus per al viatge Ciutat de Cebu - Ciutat de Iligan poden pujar en acostar-se a la data de sortida
Ferri Ciutat de Cebu a Ciutat de Iligan
La ruta de ferri Ciutat de Cebu Ciutat de Iligan connecta Illes Visayas amb Illes Mindanao. Actualment només hi ha 1 companyia que opera aquest servei de ferri, 2GO Travel. La travessia opera fins a 1 vegades cada setmana i triga des de 15 hores.
La durada i freqüència de les travessies Ciutat de Cebu Ciutat de Iligan pot variar segons l'estació de l'any, així que recomanem que comprovis la informació més actualitzada.
Navilieres Ciutat de Cebu - Ciutat de Iligan
Location: Ciutat de Iligan, Ferri Ciutat de Cebu a Ciutat de Iligan
| 0.762726 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://cat.directferries.com/ciutat_de_cebu_ciutat_de_iligan_ferri.htm
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_363750
|
"Machado es queda": l'alcalde de Sabadell tanca la polèmica per la revisió del nomenclàtorUn informe "extern" encarregat per l'Ajuntament proposa retirar el nom d'Antonio Machado d'una plaça per considerar el poeta "espanyolista"Redacció 15 Ago 2017 - 16.06 La placa de la plaça d'Antonio Machado de SabadellUn informe encarregat per l'Ajuntament de Sabadell proposa retirar una plaça a Antonio Machado per "espanyolista i anticatalanista". El document, elaborat per l'historiador Josep Abad, també discuteix altres noms, com Goya, Góngora o Calderón. La publicació d'aquesta informació en alguns mitjans ha generat polèmica.En un comunicat, l'Ajuntament afirma que és "un informe extern i no vinculant" i que es tracta "d'una eina més per establir quins criteris ha de seguir el nomenclàtor de la ciutat".L'alcalde i regidor de la Crida per Sabadell, Maties Serracant, ha respost a la polèmica generada a la xarxa i a diversos mitjans de comunicació amb el tuit: La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell ha informat també en un tuit que l'informe "és extern i no vinculant" i que l'Ajuntament "no s'ha plantejat mai treure el nom d'Antonio Machado del nomenclàtor". L'estudi s'exposarà a la Taula de Memòria Històrica del consistori vallesà a finals de setembre, on, a més del govern de l'Ajuntament, també hi ha una àmplia representació d'entitats de la ciutat.El partit Ciutadans a Sabadell ha demanat la retirada de l'informe perquè el considera "excloent i partidista" i proposa que se n'encarregui un altre a experts de la Universitat Autònoma de Barcelona.
"Castilla miserable, ayer dominadora, envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora". "Esa España inferior que ora y bosteza, vieja y tahúr, zaragatera y triste; esa España inferior que ora y embiste, cuando se digna usar la cabeza..."Només per aquestes dues estrofes, que signarien molts catalans, mereix romandre en el nomenclator.
Paraules que anhelen una Espanya forta... es clar que les signarien molts catalans de la mateixa manera que es creien que el partit de la Colau era independentista...“No hay que empeñarse en que nuestros niños hablen más lengua que la castellana, que es la lengua imperial de su patria. "“De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos, extremeños, castellanos, etc., antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse.”“Razón tienes, diosa mía, cuando me dices que la República -¡tan deseada! –yo confieso haberla deseado sinceramente- nos ha defraudado un poco. La cuestión de Cataluña sobre todo, es muy desagradable. En esto no me doy por sorprendido, porque el mismo día que supe el golpe de mano de los catalanes lo dije: “los catalanes no nos han ayudado a traer la República, pero ellos serán, los que se la lleven.” Y en efecto, contra esta República, donde no faltan hombres de buena fe, milita Cataluña. Creo con Don Miguel de Unamuno que el Estatuto es, en lo referente a Hacienda, un verdadero atraco, y en lo tocante a la enseñanza algo verdaderamente intolerable. Creo sin embargo, que todavía cabe una reacción en favor de España, que no conceda a Cataluña sino lo justo: una moderada autonomía, y nada más.”
Sí, per descomptat. Hi havia una mica d'ironia en la meva intervenció. Vaig posar les dues estrofes descontextualizadas, a propòsit per fer riure.Llegides dins dels poemes als quals pertanyen ja no hi ha lloc per al joc de l'ambigüitat: Catalunya no li deu res a Machado.
| 0.657943 |
curate
|
{"ca": 0.5292086330935252, "es": 0.47079136690647483}
| |
mc4_ca_20230418_5_286197
|
3 de juny de 2017 Filosofant 1 comentari
Vaig sentir vergonya aliena quan aquest cap de setmana, el bisbe de Solsona, Xavier Novell, va haver de sortir escortat per la policia després de la seva darrera missa. Un centenar de manifestants l’esperaven a fora per increpar-lo. Feia dies, havia afirmat que l’homosexualitat estava relacionada amb certa negligència educativa per part de les figures masculines en la família. Personalment, la seva opinió em sona a “l’astrologia és una ciència”, o “el canvi climàtic és una invenció dels ecologistes”, tanmateix la imatge d’una multitud que el cridava i insultava, i posteriorment les diverses mocions i crides a què es retractés de les seves afirmacions em recordaven precisament a una institució eclesiàstica del passat, la Inquisició, que havia estat creada expressament per vetllar sobre l’ortodòxia de la doctrina.
Mesos enrere, un autobús d’Hazte Oir, una organització catòlica contrària a l’homosexualitat, també havia estat rebut amb hostilitat i prohibicions. Allò que hagués passat desapercebut si ningú no hagués parat atenció, va esdevenir una tempesta mediàtica que va permetre assolir els objectius de l’entitat: visibilitzar-se. Per la banda contrària, vaig percebre un grau d’intransigència preocupant entre el moviment LGTBI, acompanyada dels aplaudiments de bona part d’allò que, per mandra, aplegarem sota l’etiqueta d’esquerres.
La virulència dels atacs i el linxament públic impedeix un veritable debat sobre qüestions controvertides
Aquests actes, cada vegada més freqüents, els considero un greu error. Discrepo radicalment del Bisbe Novell, tanmateix, els insults, les amenaces i les crides a la rectificació pública em recorda al pitjor de l’estalinisme en els processos de Moscou. La virulència dels atacs i el linxament públic, tenen com a objectiu tàcit desacreditar una persona i les seves idees, i sobretot, impedeix un veritable debat sobre qüestions controvertides. Al cap i a la fi, les societats democràtiques es fonamenten en el diàleg i la convivència de la diversitat d’opinions, en la possibilitat de discussions raonables, en l’intercanvi de punts de vista, i en el respecte a l’interlocutor. Estem assistint, des de fa alguns anys, a la degradació de la democràcia per part d’un poder que elabora lleis mordassa i limita la llibertat d’expressió, encara que també a causa de la pell fina d’alguns col·lectius i de certa incapacitat de mostrar empatia enfront de qui pensa diferent.
Jo que sóc un fan de la filosofia, i molt especialment de Hannah Arendt, vull recordar que la pensadora considerava que la condició de víctima (i ella, jueva perseguida pels nazis, ho havia estat), no conferia cap superioritat moral o otorgava la possessió de la veritat. Per cert, que afirmacions com aquestes van suposar-li també un linxament per part de la seva pròpia comunitat, que certament no sempre havia estat a l’alçada de les circumstàncies, i que sovint havia participat, per acció o omissió, en la “banalitat del mal”.
Jo, personalment, em solidaritzo amb el Bisbe Novell. No per cap afinitat ideològica (sospito que en tenim poques), sinó perquè defenso el seu dret a discrepar de la majoria
Jo, personalment, em solidaritzo amb el Bisbe Novell. No per cap afinitat ideològica (sospito que en tenim poques), sinó perquè defenso el seu dret a discrepar de la majoria, perquè crec que cadascú té dret a sostenir idees contràries a la majoria, perquè no suporto les pràctiques inquisitorials de “penedeix-te, retracta’t, i seràs perdonat”. Perquè sóc un lector d’Ibsen, i m’horroritza això del que fan als “Enemics del poble”.
I em solidaritzo, perquè també fa cosa d’un any, també vaig passar per una situació semblant. En un article a Crític, en què després dels atemptats de Brussel·les vaig escriure que el terrorisme islamista no tenia res a veure amb la religió, sinó que responia a un conflicte intern de la pròpia comunitat musulmana, en què determinats individus la pretenen aïllar de l’entorn per mantenir el seu control, se’m va acudir criticar el suposat vel islàmic, perquè dificultava la integració de les dones en el món professional i la societat d’acollida i suposava una intolerablee eina de control i restricció per part de la comunitat. I “se armó la de Dios es Cristo”. Se’m va acusar d’islamòfob, heteropatriarcal, colonialista, i altres paraules encara no admeses al diccionari Fabra. També em van enviar un membre de la progressia gironina per tal que em retractés i em penedís dels meus pecats, van publicar alguns articles que em difamaven (i no em van voler publicar les rèpliques). Aviam, vist en perspectiva, no va ser tan greu i forma part de l’ofici, quan un està disposat a expressar idees contràries al suposat consens progre. Tanmateix vaig comprovar com la imposició d’etiquetes com “homòfob” o “xenòfob” serveix per expulsar-te del terreny de joc, per impedir qualsevol debat, diàleg, o intercanvi d’idees en què es fonamenta tota societat democràtica.
Penso que bona part de les esquerres està naufragant. Perduda la batalla del relat i incapaç de construir alternatives viables i coherents a aquest capitalisme neoliberal tòxic i hegemònic, prefereix lliurar batalles ideològiques menors. La qüestió de l’opció sexual és una d’aquestes, tanmateix, el pitjor de la intransigència sectària, amb un punt d’estalinià, emergeix i invalida bona part dels postulats ideològics amb els quals sempre m’hi he sentit identificat, aquells que l’anarquista gallec Ricardo Mella va resumir en el seu “la llibertat com a base, la igualtat com a mitjà, la fraternitat com a fi”. Tinc la impressió que els atacs contra Novell ve a dir “la llibertat només per als que pensen com jo, la igualtat només per a les minories, i la fraternitat està sobrevalorada”.
Nota: Càpsula al "Girona Ara", de Fem Ràdio.
Una resposta a "Inquisicions"
4 de juny de 2017 a les 1:06 AM
Un artícle valent.
Dubto molt de la qúalitat democrática d’una suposada Repúlica catalana (independent) que té com a pedigrí una llei (l’anomenda contra la homofòbia) on l’acusat és un delinqüent fins que no es demostri el contrari.
Veient el caire inquisitorial d’algunes accions dels ostres polítics, i els intents de posar pals a les rodes a organitzacions que ajuden a les persones amb necessitats (com prohibir, per part d’ajuntaments que s’omplen la boca de “Casa meva, casa nostra”, les taules per demanar diners a la població per poder fer arribar aliments del magatzem de la Creu Roja i Banc d’Aliments a les entitats de repartiment d’aquests aliments), per mi que anem com els crancs…
Atentament, i molt bona setmana
| 0.850155 |
curate
|
{"ca": 0.981074481074481, "es": 0.011752136752136752, "en": 0.004426129426129426, "fr": 0.0027472527472527475}
|
https://blocs.mesvilaweb.cat/xavierdiez/?p=269923
|
mc4_ca_20230418_9_458355
|
Rugbi de XIII: lo Dragon espèra lo retorn de la prima - Jornalet
Diluns, 23 d'abril
Dimars, 21 de març de 2017, 03h00 Espòrt
Rugbi de XIII: lo Dragon espèra lo retorn de la prima
Fins al 17 de junh, los Archius Departamentals de Tarn presentan una mòstra sus l’istòria e l’enrasigament del XIII en país Albigés
Una diferéncia bèla entre XIII e XV se trapa al nivèl de la mesclanha: temps limitat a 30 segondas per la jogar en NRL e mesclanha de 20 minutas per clavar lo França-Galas del Torneg de las 6 Nacions: sens comentari!
Dragons: Fages, lo catalan que fa ganhar los angleses
Aqueste dissabte, doas esquipas en quista de victòria se trapavan sus la pelena de Brutus: los Dragons e Saint Helens. La partida foguèt sarrada e seriosa. Los angleses marcavan tre la segonda minuta e menavan a la pausa 22-18. A la represa, los catalans prenián l’avantatge mercé a un ensag del talonaire Aiton, transformat per Walsh. Los Sang e Aur e vegèron d’ensages refusats per l’arbitratge vidèo o a l’uèlh nus. E a 7 minutas de la fin, lo catalan de Saint Helens Théo Fages, placat, sortissiá una passa diabolica per son alièr Owens que puntava l’ensag de la victòria dels seus: 28-24 e de la desillusion bèla dels catalans.
Dimenge, un viatge complicat espèra los Dragons çò del segond actual: Castleford, batut aqueste dimenge d’un punt a Salford: 13-12. Morgan Escarré passa la penalitat que permet a Wigan d’acabar a 16 pertot contra los Gigants d’Huddersfield e de prene la primièra plaça al classament.
Dijòus, Leigh aviá infligit una cinquena desfaita als Lops malautejaires de Warrington: 22-8. Divendres, Hull dominava Widnes 32-12 e Leeds preniá lo pas sus Wakefield: 38-14 .
Saludarem la bèla victòria dels U-19 catalans sus lors correspondents de Saint Helens: 50-28 (amb 8 transformacions, un ensag e una penalitat pel dobertura Lucàs Albèrt).
Cup: un pichon torn per Tolosa
Lo Tolosa Olimpic aviá balhat un jorn de repaus a de quadres del club. Se presentèron fàcia a Batley amb una formacion rejovenida que s’inclinèt: 34-16.
Los Canadians de Toronto passan aqueste torn de Cup amb una victòria a Londres: 30-26.
Aqueste dimenge 26 de vèspre, pel compte del Championship, los occitans (tresens al classament) aniràn desfisar los segonds: los Featherstone Rovers.
En Austràlia, solas doas esquipas an ganhat las tres primièras partidas: la Tempèsta de Melbourne (victoriosa dels Bròncos de Brisbane: 14-12) e los Poletons que ganhan tanben 14-12 a Penrith.
Divendres, se tendrà lo dèrbi bèl de Sydney entre los Poletons e los Lapinons.
Mesa a jorn en Elèit 1
Lo calendièr d’Elèit 1 se metiá a jorn amb lo debanament de partidas en retard: los Dragonets batèron aisidament los Bròncos de Tolosa: 62-8. Dimenge, lo campion Limós se’n remet a dos tombats de Guiraud per ganhar a Vilanòva d’Òlt: 16-14 e St-Gaudenç bat Albi: 40-22.
Pel compte de la 17a jornada, dissabte, Avinhon e l’AS Carcassasona se disputaràn una plaça qualificativa dins los 4 primièrs sus la pelena sintetica de Sant-Ruf alara qu’Albi reçauprà los Bròncos tolosans e Vilanòva reçauprà los Bròncos de Palau.
Dos rescontres en tèrra audenca dimenge: un desequilibrat FC-Lesinhan-Sent Gaudenç e una brava partida amb las plaças en cap de classament en jòc entre Limós e Dragonets a l’Agulha.
Mòstra sul XIII als Archius de Tarn
Fins al 17 de junh, los Archius Departamentals de Tarn presentan una mòstra dedicada al XIII dins lo departament. Nòstre espòrt arribèt en tèrra albigesa tre la virada acabada de l’esquipa de Joan Galia en Anglatèrra en 1934. Coneguèt un espandiment bèl fins a l’interdiccion per Vichèi. Mas lo XIII tornèt prene vam tre la Liberacion.
La mòstra prepausa d’articles, de fotografias, de trofèus, de malhòts, de sovenirs,… e los panèus balhan de bravas explicas sus l’enrasigament del XIII en tèrra tarnesa.
A la presentacion de la mòstra que l’estrena se’n farà aqueste divendres 24 de març en fin de matinada, s’ajustaràn doas conferéncias: l’una suls 80 ans de XIII a Realmont (26 d’abril), l’autra sul caminament del jogaire de l’escòla de rugbi a l’equipa de França (17 de mai).
<br /><br /><a href="https://www.jornalet.com/socis" target="blank"><img alt="abonar los amics de Jornalet" id="Abonar los amics de Jornalet" src="https://www.jornalet.com/imatges/images/SOCI.jpg" /></a>
Finançar la premsa en occitan
La Federacion Interregionala dels Mèdias Occitans (FIMÒC), que Jornalet ne fa partida, farà la setmana que ven una assemblada d’urgéncia, a causa de la ...
Aush 25 12
Caors 26 12
Clarmont-Ferrand 23 9
Confolent 23 12
Gap 25 10
La Gàrdia 22 13
La Torre de Pèlitz 24 13
Limòtges 23 12
Lo Borg Sant Dalmatz 25 13
Lo Puèi de Velai 22 9
Marselha 28 13
Montpelhièr 23 16
Naut Aran 23 9
Nimes 27 13
Peireguers 23 12
Rodés 25 11
Tolon 25 12
Los cornets
Comme chaque année, le CIRDOC est partenaire de la ville de Rodez pour
URGENT ! !! SOLIDARITAT PRESONIERS CATALANS DIMECRES 25 D\'ABRIL A NARBONA
DISSABTE 21 D\'ABRIAL A PERPINHAN MANIFESTACION PER LA LIBERACION DELS
Un centenat d’ultradrechistas son a “barrar la rota dels migrants” al còl de l’Eschala
Amb 4 comentaris. 23.04.2018
Madrid: la polícia espanhòla confisca las camisetas jaunas abans la partida de fotbòl Barça-Sevilha
Amb 3 comentaris. 23.04.2018
Amb 13 comentaris. 22.04.2018
Creses qu’es important de finançar la premsa en occitan?
andreu aran aranés aranésòc barceló betevé catalonha catalonha e aran corsega editorial espanha independéncia infòc leclercq macron occitan presonièrs politics repression roch rugbi rugbi xiii sapiéncia sumien tolosa xiii
| 0.5633 |
curate
|
{"oc": 0.3269195528678761, "ca": 0.5043063954553784, "es": 0.06377130291368883, "de": 0.02253985706432106, "fr": 0.04672897196261682, "it": 0.005497526113249038, "nl": 0.006413780465457211, "en": 0.02125710097122961, "pt": 0.0025655121861828845}
|
https://www.jornalet.com/nova/8204/rugbi-de-xiii-lo-dragon-espera-lo-retorn-de-la-prima
|
macocu_ca_20230731_2_214191
|
S'accepta incloure formació en diversitat sexual i de gènere en els plecs de serveis municipals externalitzats
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_0_76830
|
Les persones majors de 45 anys tenen moltes potencialitats i talent que moltes vegades el sector empresarial i el mercat laboral desconeixen. És una de les principals conclusions de la jornada Empreses al teu abast. Networking + 45, una trobada participativa entre empreses i persones majors de 45 anys en situació d’atur organitzada pel Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Manresa junt amb PIMEC que es va celebrar aquest dimarts al Palau Firal.
La jornada, que va tenir tres blocs diferenciats, va comptar amb la participació de més d’una vintena de persones majors de 45 anys en situació d’atur de la comarca i de sis empreses: Soldeber, Mutuacat, Viver Serra, Endepro, Inllobsa i Persianas Collbaix. En el decurs de la sessió els assistents van poder intercanviar opinions, experiències i compartir inquietuds sobre les dificultats en la inserció laboral per, així, ampliar la xarxa de contactes. En la primera part, Raquel Blanco, consultora de The Talent Room, va fer una xerrada sobre el talent i els valors professionals de les persones majors de 45 anys. En el segon bloc, es van presentar les empreses participants. L’última part va ser per als espais de diàleg, en què les persones majors de 45 anys en situació d’atur i els empresaris van conversar en grups reduïts. La benvinguda de la jornada va anar a càrrec de Marta Viladés, consellera de l’àrea de Desenvolupament Comarcal del Consell Comarcal del Bages, i de Cristina Cruz, regidora d’Ocupació, Empresa i Coneixement de l’Ajuntament de Manresa, que van destacar la importància de treballar conjuntament per millorar la inserció de les persones majors de 45 anys en situació d’atur. La jornada, impulsada per les dues institucions, es va celebrar en el marc de diversos projectes relacionats amb l’ocupació, com són FormaBages (Taula de la Formació del Bages), Bages Ocupació +45, UBICAT i Ocupació al Bages Industrial (OBI).
| 0.891089 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_819552
|
La CUP comunica oficialment que no investirà Mas en cap casHi haurà eleccions el març si Junts pel Sí no accepta proposar un altre candidat La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició respecte la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat. ‘Nosaltres no votarem a Artur Mas com a president de la Generalitat’, ha subratllat el president del grup parlamentari, Antonio Baños, a la sortida de la reunió que aquest migdia ell i la portaveu del grup, Anna Gabriel, han mantingut amb la presidenta del parlament, Carme Forcadell.http://www.vilaweb.cat/noticies/la-cup-comunica-formalment-a-forcadell-que-no-donara-suport-a-la-investidura-de-mas-en-cap-de-les-votacions/En fi... va ser bonic mentres va durar, el primer i únic parlament català amb majoria independentista.
O sigui que ja podem donar per fet que en Romeva serà president.Doncs va, tema tancat, anem per feina i deixem-nos de menudeses.
Ets genial.
| 0.816724 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_4_126230
|
«És diumenge i està núvol; Barcelona sembla panteixar, faltada d’oxigen. La calor i la xafogor em recorden aquell altre diumenge de juliol de fa dos anys (els farà demà passat). ¡Què no hem hagut de veure des d’aleshores! Comprenc el teu estupor en rebre la meva carta; el mateix que vaig sentir jo. S. I. M. vol dir Servei d’Investigació Militar però no té res de militar: es bòfia pura. Quan el bòfia vingué a buscar-me en cotxe al front, no em digué pas que em detenia sinó simplement que tenia ordres de dur-me a Igualada. M’ho digué tan amable que vaig pensar que es tractava del Cos Jurídic; no feia gaire, en efecte, que se m’havia demanat altra vegada que m’hi incorporés, i precisament a Igualada (em sembla que t’ho havia escrit en una carta anterior si no em falla la memòria), però jo havia fet tots els possibles per continuar a la infanteria. Vaig suposar que m’hi volien incorporar per força (com altre temps a la ‘columna Durruti’) i per bé que em feia poca gràcia ¿com podia pensar-me que la cosa era molt pitjor? En relació amb el Cos Jurídic, evidentment; només que se m’hi cridava, no pas en qualitat de jutge, sinó de reu.
A Igualada vaig començar a veure-hi un xic més clar quan em dugué en una habitació molt confortable, això sí, fins elegant i tot, però deixant-m’hi tancat amb pany i clau sense donar-me explicacions. Almenys hi havia una llibreria amb força llibres i no m’hi vaig ensopir. Pensava que tot plegat era un malentès i que ben aviat s’obriria la porta i l’agent del S. I. M. em donaria tota mena d’excuses: ‘Perdoni, ens pensàvem que venia detingut i ara sabem que ve en qualitat de tinent auditor’. Res d’això: l’endemà em duia en el mateix cotxe cap a Barcelona, de dret a un calabós del S. I. M. i sempre sense explicacions de cap mena.
¿Vols creure –el món és un mocador– que el vaig compartir amb un vell patró de pesca de Llançà que no en coneix d’altres que la Mercè i l’Esperança? Ens hi vam estar tots dos durant quinze dies; el calabós era molt exigu, just perquè hi cabéssim estirats per terra. No hi havia catre ni mobles de cap mena; res més que el trespol de ciment, les quatre parets i una bombeta penjada al sostre, que estava encesa sempre i teníem prohibit d’apagar; tampoc no ho hauríem pogut fer ja que quedava massa alta. L’ensopiment i la gana –no ens donaven més que un plat de sopa per tot el dia– eren el nostre suplici, augmentat perquè al vell patró se li acudia precisament, quan la gana el burxava, de rememorar amb nostàlgia aquells arrossos de peix que en temps millors amenitzaven la seva vida de pescador.
Aquest era l’home que els designis, sempre inescrutables, de la Providència m’havien reservat com a company de masmorra. M’explicà que l’hi havien tancat perquè no havia denunciat el seu fill, emboscat en comptes de presentar-se a la caixa de recluta; jo no sabia encara els motius pels quals m’hi tancaven a mi i ho vaig trobar increïble: ‘No pot ser’ li deia, ‘les lleis han eximit sempre els ascendents i descendents, els germans i els cònjuges de l’obligació de denunciar els delictes’. Així m’ho havien ensenyat a la facultat de Dret i ignorava que hagués sortit un decret, d’inspiració comunista, derogant aquesta exempció que formava part de la nostra mentalitat jurídica des dels temps dels romans.
Per fi ens van treure del calabós per dur-nos al presidi de Montjuïc i afigura’t la meva sorpresa quan veig, sortit d’un altre calabós, el meu germà Francesc; només era comparable a la seva: ‘¿Tu també?’ ‘¿Tens cap idea de per què ens fan això?’ ‘¡Ni la més remota!’ Resulta que l’havien tingut al calabós quinze dies com jo però tot sol i a les fosques. ‘¿I no t’avorries?’ ‘Feia càlculs mentals; el temps m’ha passat de pressa.’
A Montjuïc vam trobar el pare i el germà gran i fins un cunyat nostre, un enginyer berlinès que vingué a Barcelona poc abans de la guerra fugint dels nazis i aquí conegué la nostra germana. Els germans petits, segons vam saber, eren en un camp de concentració on reclouen els refractaris al servei militar; si el gran no era amb ells sinó a Montjuïc és perquè l’havien declarat inútil a causa d’una antiga lesió tuberculosa. Amb en Francesc i jo quedava completada la nòmina masculina de la família, inclòs, perquè no hi faltés absolutament ningú, el cunyat estranger; encara bo que el decret del govern no preveu l’empresonament de dones i tot. Haurien pogut tancar la nostra mare, la nostra germana i les nostres dones, potser fins i tot la meva filla ¿per què no? i no ho han fet ¿de què ens queixem doncs? Mira que ja són ganes de queixar-se perquè sí; doncs mira que si ens queixem ara, quan només en coneixem els delicats preludis, ¿què farem quan tindrem de debò la dictadura del proletariat, els plans quinquennals i totes les delícies que ens promet aquesta ‘avantguarda del progrés’ que és el partit comunista dirigit per la Pasionaria i secundat pel doctor Negrín?
Si es vol perseguir els responsables que hi hagi tants refractaris al servei militar, que busquin els autors d’aquell decret de dissolució de l’Exèrcit de la República i els culpables que els anarquistes s’apoderessin de les armes dels regiments sublevats un cop vençuts per la guàrdia d’assalt de la Generalitat; que busquin sobretot els qui durant tants mesos es van dedicar a l’incendi, a la destrucció, a l’assassinat i al pillatge obeint la consigna que el caníbal Garcia Oliver havia llançat per la ràdio: ‘¡Matad! ¡Destruid! ¡Incendiad!’ Són els causants d’això que caldria processar i jutjar, no pas els pobres refractaris que no en són més que una conseqüència i en definitiva unes víctimes més.»
| 0.902704 |
curate
|
{"ca": 0.998203700377223, "es": 0.0017962996227770792}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/al-calabos-i-als-camps-de-concentracio-de-la-pasionaria-i-el-doctor-negrin/
|
crawling-populars_ca_20200525_50_72529
|
2016-07-04 Unes 200 persones van assistir dissabte al vespre a la recepció prèvia a la cantada d'havaneres de Calella que l'Ajuntament de Palafrugell ofereix a la finca de la família Sentís, que la cedeix des de fa prop de quaranta anys.
2016-07-03 Milers de persones van omplir la localitat per escoltar els grups Port Bo, Bergantí i Peix Fregit i Sílvia Pérez Cruz
2016-07-03 La finca de la família Sentís va acollir la recepció prèvia a la cantada
2016-07-01 La Cantada d´Havaneres de Calella commemorarà el seu mig segle amb diferents activitats al llarg d´un any
2016-07-01 Diversos cantants es van reunir amb l´objectiu de rescatar la cultura popular
2016-07-01 Durant el cap de setmana es duran a terme concerts a la platja; el punt àlgid serà demà amb la tradicional cantada
2016-06-30 És fundador del grup Peix Fregit i lligat a les havaneres
2016-05-26 Joan Roca i Jordi Domingo són els artífex dels dos plats que se sumen a les diverses iniciatives commemoratives de l'efemèride
2015-10-30 El grup va interpretar «Rosa dels vents», «El Abanico» i «Niu d'Amor», entre moltes altres
2015-08-08 La platja de la Punta i el seu entorn es va omplir de gom a gom per escoltar els grups Peix Fregit, Arjau i Cantaires del Montgrí
2015-07-31 El Departament de Cultura i l'Ajuntament de Palafrugell han acordat la creació de la comissió que treballarà en l'organització dels actes de celebració del 50è aniversari de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell. La comissió estarà presidida pel conseller de Cultura i tindrà com a
2015-07-07 Només la tradicional cantada de dissabte a la nit va reunir a més de 35.000 persones
2015-07-05 Tres grups de Palafrugell i un de Montcada difonen el cant de taverna en la 49a edició d'aquesta tradicional cantada
| 0.90214 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /tags/havaneres.html?p=2
|
mc4_ca_20230418_6_255674
|
Roma El President de la Unió Africana, Alpha Oumar Konaré, visita la Comunitat de Sant'Egidio | NEWS | Comunitat de Sant'Egidio
Roma El President de la Unió Africana, Alpha Oumar Konaré, visita la Comunitat de Sant'Egidio
El President de la Unió Africana, Alpha Oumar Konaré, amb una delegació de membres de la Comissió, va visitar dilluns 22 de març la Comunitat de Sant’Egidio. En el transcurs d’un llarg col·loqui amb una delegació de la Comunitat, es van afrontar diferents temes relacionats amb la presència de Sant'Egidio a l’Àfrica i per l’Àfrica: la pau, la lluita contra la SIDA i la malnutrició, el compromís al costat dels pobres, amb els nens, els leprosos, a les presons, i a fi que el Nord del món "no oblidi" l’Àfrica. En particular es va parlar sobre el compromís de les Comunitats de Sant'Egidio africanes pels nens. Les Escoles de la Pau de Sant'Egidio, en efecte, gestionades per joves africans que es comprometen com a voluntaris, sostenen a milers de nens en l’aprenentatge i l’escolarització, en les perifèries més pobres de les grans ciutats i en els pobles. La trobada ha obert perspectives de futures formes de col·laboració.
| 0.857079 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.santegidio.org/pageID/3/langID/ca/itemID/1085/Roma-El-President-de-la-Uni%C3%B3-Africana-Alpha-Oumar-Konar%C3%A9-visita-la-Comunitat-de-Sant-Egidio.html
|
mc4_ca_20230418_8_790956
|
La Majordomia de la Mare de Déu del Remei adornarà les balconades de les cases per on discorre la Processó del Diumenge de Pasqua - La Teua Ràdio
La Majordomia de la Mare de Déu del Remei adornarà les balconades de les cases per on discorre la Processó del Diumenge de Pasqua Setmana Santa 2019
La Majordomia de la Mare de Déu del Remei informa a La Teua Ràdio de que el pròxim Divendres Sant pel matí es durà a terme la col·locació dels escuts de la Creu Trinitària per les cases deshabitades situades pel recorregut per on passarà la Patrona i El Santíssim el Diumenge de Pasqua.
Així, totes aquelles cases habitades poden col·locar també els “cubrebalcons” i els escuts, que ja posseeixen, a partir d’aquest dia.
Tot això, com destaquen des de la Majordomia, “per tal de donar importància al Diumenge de Ressurrecció, així com a la figura de la Mare de Déu del Remei i el Santíssim”.
| 0.833728 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.lateuaradio.com/monover/la-majordomia-de-la-mare-de-deu-del-remei-adornara-les-balconades-de-les-cases-per-on-discorre-la-processo-del-diumenge-de-pasqua/
|
macocu_ca_20230731_2_494701
|
Costes i ajuntaments reprenen a contrarellotge les obres per deixar a punt les platges de la Costa Daurada i de l'Ebre
L'aturada pel coronavirus ha deixat en suspens la reparació dels estralls provocats pel temporal Gloria Amb el temps just per poder arribar a l'inici d'una temporada de platges incerta per les possibles limitacions derivades de la crisi del coronavirus, les administracions estatal i municipal han reprès les obres per deixar a punt el litoral de la Costa Daurada i de l'Ebre. Les reparacions d'emergència dels estralls que el temporal Gloria va causar a finals de gener no havien pràcticament començat abans que el govern espanyol declarés l'estat d'alarma a mitjan març. Ara, amb voluntat d'enllestir-ne el gruix a finals de juny, Costes i ajuntaments s'han posat a treballar aquesta setmana. L'Estat executa les obres d'envergadura per recuperar la línia de costa però seran els consistoris qui hauran d'assumir la reposició de serveis i mobiliari. Bona part dels efectius de la brigada municipal de l'Ametlla de Mar es concentra durant aquests a les principals platges turístiques del nucli urbà. A la de Pixa-vaques, concretament, el temporal es va emportar les dutxes i va colpejar durament el passeig situat desenes de metres terra endins. Els operaris reconstrueixen allí la plataforma per instal·lar noves dutxes, reconstrueixen murs i baranes a més de reparar les passarel·les que l'embat del mar va danyar.
L'alcalde de la població, Jordi Gaseni, calcula que hauran d'invertir en total uns 50.000 euros –sense comptar la mà d'obra- en les actuacions per restaurar les platges, incloent els serveis i els seus accessos, després dels danys ocasionats pel pas del Gloria. Creu que, al llarg del pròxim mes de juny, les principals mancances quedaran resoltes però admet que les obres s'allargaran fins ben entrat l'estiu. Va ser un temporal inèdit per la seva virulència i zones com el tram del passeig marítim entre l'Alguer i Pixa-Vaques, al mateix nucli urbà, han patit visiblement la llevantada.
Si bé en la majoria de platges naturals del terme municipal el temporal no ha causat destrosses importants –més aviat al contrari, segons els casos-, l'afectació en els espais més humanitzats ha estat considerable. Amb desenes de cales al seu terme municipal, sis platges van aconseguir el passat 2019 la bandera blava gràcies també a l'accessibilitat i els serveis que el temporal va danyar. "Anem incidint en les qüestions més rellevants que puguin afectar els usuaris que, esperem, ens visitin en breu", sosté Gaseni.
Obres amb retard pel coronavirus
La flexibilització de les restriccions ha fet coincidir l'inici de les obres per part dels consistoris amb la represa de les actuacions d'"emergència" per part de la Direcció General de Costes i el Mar del Ministeri per a la Transició Ecològica. De fet, justament després del temporal els ajuntaments van presentar una relació detallada de danys perquè Costes, titular de la zona marítimo terrestre pública, actués en conseqüència. El govern espanyol preveia iniciar les obres per tenir-les enllestides pels volts de setmana santa, però la crisi del coronavirus ha acabat imposant un retard que, com a mínim, serà de dos mesos.
Així, en paral·lel a l'inici de les obres a la barra del Trabucador i a l'illa de Buda aquesta mateixa setmana, les màquines enviades per Costes ja treballen en espais com la platja de l'Arenal de l'Ampolla, on el Gloria no només es va endur la sorra sinó que va acabar aixecant bona part del passeig marítim. El govern espanyol preveu destinar 3,5 milions d'euros a la costa Daurada i de l'Ebre, amb una especial atenció als espais del Delta més castigats.
En el cas de la restauració de les platges i el litoral, però, el criteri estatal, segons confirma el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Joan Sabaté, és actuar per consolidar la línia costanera –també amb l'aportació de sorra- davant l'embat de previsibles noves llevantades i evitar les inversions en elements volubles, que poden desaparèixer en breu. Es descarten, per tant, actuacions "que haguem de refer cada uns quants mesos".
Actuacions insuficients
Sabaté, en aquest sentit, reconeix que les obres estatals no són en cap cas suficients per recuperar íntegrament el litoral. Reconeix l'esforç i la col·laboració de les corporacions locals que, d'altra banda, assenyalat, tenen en el turisme una de les principals fonts d'ingressos econòmics. "És necessari que les administracions implicades s'arremanguin", apunta, tot agraint la predisposició municipal en aquest sentit. Trasllada als consistoris la possibilitat de rescabalar les despeses que efectuïn en aquest àmbit un cop el govern espanyol ampliï els ajuts pels aiguats a Múrcia de l'any passat i que ja va incloure l'incendi de la Ribera d'Ebre.
"Els ajuntaments no estem disposats a posar en risc allò que és sagrat per als nostres veïns i veïnes", subratlla Gaseni, reclamant a l'Estat que assumeixi la seva responsabilitat com a titular del litoral. "Però després posem la balança i l'Estat, que ens consta que ja ha començat les obres, té unes limitacions. Després és quan els ajuntaments veiem que hem de fer un esforç suplementari, extraordinari. A la gent no els preguntis si és l'Ajuntament, l'Estat, la Generalitat o Europa: el que volen són uns mínims per accedir a les seves platges", justifica l'alcalde.
Un altre tema serà si, finalment, l'accés i les condicions de l'ús públic de les platges durant l'estiu del coronavirus es podran equiparar a temporades anteriors. "Hem d'estar preparats per una nova normalitat. Intentarem que s'accedeixi a les platges el juliol i l'agost però no podem assegurar, ara, les condicions", apunta Sabaté. Recorda que el Ministeri de Sanitat estudia ara, des de l'experiència acumulada fins ara, les possibles mesures d'aïllament social que es puguin aplicar. "Però, en qualsevol cas, tant de bo tinguem les platges en condicions físiques restablertes i a partir d'aquí, però això és una qüestió de control social, s'haurà de controlar l'accés a aquestes platges", tanca Sabaté.
FOTO: Pla general dels treballs de restauració que executa Costes al passeig marítim de la platja de l'Arenal, a l'Ampolla. Imatge del 7 de maig de 2020.
| 0.886452 |
curate
|
{"ca": 0.9962783171521036, "es": 0.00372168284789644}
| |
mc4_ca_20230418_14_436149
|
IMATGES - Fundació Sant Galderic
IniciIMATGES
Exposició masies Anella Verda 18/10/2013
Visita al Món Sant Benet 18/10/2009
Projecte Memòria Rural II 16/10/2012
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9240506329113924, "es": 0.0759493670886076}
|
http://fundaciosantgalderic.cat/imatges?start=40
|
crawling-populars_ca_20200525_28_21392
|
Consorci per a la Normalització Lingüística
RSS
L’Orlando, del curs de Bàsic 1 de les 15 h, explica com és cada membre de la seva família mentre els companys en prenen nota per després fer un joc de preguntes i respostes entre ells. Així adquireixen el domini dels verbs dir-se, tenir, ser i portar, els possessius i els adjectius que s’utilitzen per descriure persones.
Cada dia dos o tres alumnes presenten la família en petit grup (cada alumne en un grup) i posteriorment els integrants de cada grup es formulen preguntes entre ells sobre el que s’ha explicat per veure si han entès tota la informació.
Fes-ho córrer!
Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari!
RSS dels comentaris
Cancel·la respondre a comentari
Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
| 0.736722 |
curate
|
{"ca": 0.9968287526427061, "fr": 0.003171247357293869}
|
: /parlemcatalalh/2016/04/25/els-del-basic-1-aprenen-coses-presentacio-de-la-familia/
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_155013
|
Estic ja prou cansat de veure com els principals mitjans de comunicació (entre ells TV3) son incapaços de donar noticies de Solidaritat Catalana.Avui mateix una consellera nacional de CDC ha decidit abandonar el partit i adherir-se a Solidaritat Catalana, i tal com acostuma a ser habitual ultimament, a la noticia no se li dona la importancia que té.En fi, sempre ens quedarà vilaweb.catPerò la reflexió és: Per qué és tan descarat aquest moviment per amagar tot el que té rel.lació amb Solidaritat? Per qué ni tan sols s'intenta dissimular?? ?
Però alguns vos penseu que sou el centre del món? Quan Solidaritat tinga poder politic, parlaran d'ells, ara mateix no són absolutament ningú, i la veritat, ja vos convé que no donen massa notícies sinó espantarieu a la gent amb l'afer Carretero-Laporta-Etc... Solidaritat Catalana igual que reagrupament i companyia han tingut molta més publicitat que tots els altres extraparlamentaris en 20 anys...
És ben cert, si Reagrupament hagués arribat a tenir suport mediàtic quan va patir aquella crisi de fa uns mesos... tururut!
| 0.861971 |
curate
|
{"ca": 0.9530956848030019, "fr": 0.0009380863039399625, "pt": 0.04596622889305816}
| |
macocu_ca_20230731_9_405214
|
Utilització d'idiomes a l'assignatura
Sergio Mora Montserrat
Prerequisits
Aquesta assignatura compta amb un Manual específic per a la mateixa, distribuït en quatre unitats didàctiques, cada una de les quals cubriria un espai temporal de 2 setmanes.
Bloc Criminologia:
Unitat didàctica 1: - Introducció a les teories criminològiques - Fonamentació de l'estudi del crim - Historia de la criminologia - Teories criminològiques I - Influència del grup en el crim - Teories criminològiques clàssiques i Escola de Chigago
Unitat didàctica 3: - Introducció a les ciències forenses - Historia de la criminalística i de la perfilació criminal - Anàlisi criminalística de la conducta delictiva - Fonaments de la motivació criminal
Unitat didàctica 4: - Fonaments de la personalitat - Psicologia aplicada a la investigació del crim - Anàlisi preventiva de la criminalitat - Predicció de risc de conducta delictiva
Metodologia
Tenint en compte que la modalitat de la classe és Online, amb l'objectiu d'assolir els objectius d'aprenentatge descrits en aquesta Guia desenvoluparem una metodologia que inclou l'estudi individual a partir del Manual, i les lectures que es plantejaran en cada tema, a més d'alguns documentals.
Cada tema disposarà d'un fòrum de dubtes. També treballarem amb casos pràctics i lectures de reflexió. Cal destacar que a causa del model Online l'alumnat haurà de preparar els materials de forma autònoma (documents, lectures, vídeos etc ..) i els fòrums i sessions Online es dedicaran a aprofundir sobre els temes tractats així com a resoldre possibles dubtes.
Estudi personal: treball personal de consolidació de coneixements, lectures programades, etc.
94
3,76
El plantejament que proposem pretén reunir diferents puntuacions sobre la participació dels / les estudiants de l'assignatura que permeti procedir a l'avaluació continuada i definitiva. Plantejarem, doncs, una avaluació continua, mesurada a través dels comentaris escrits sobre les lectures, el lliurament del treball treballat en grup i examen escrit.
En cas que un alumne / a no superi l'avaluació continuada, tindrà l'opció de presentar-se al examen final, que implicarà continguts de tota l'assignatura i la seva nota màxima serà d'un 5 en l'assignatura.
A) 2 treballs de reflexió / discussió (25% de la nota final). Aquests treballs s'aniran demanant edurant el curs i es centraran en comentaris de lectures. Cada un d'ells haurà de ser lliurat en la data prevista segons el cronograma. La mitjana de tots dos ha der ser mínim de 5, però perquè cada treball es consideri apte per fer mitjana haurà d'obtenir una nota mínima de 4. La nota dels treballs suposarà el 30% de la nota del curs. Qui no lliuri els treballs en el termini requerit haurà de presentar-se a l'examen final de tot el curs.
B) 1 examen (50% de la nota final). L'alumnat, de manera individual, realitzarà un examen (en funció de la data proposada segons el cronograma). La seva nota suposarà el 40% de la nota del curs. L'alumnat suspès o no presentat haurà de presentar a l'examen final de tota l'assignatura, i podrà obtenir una nota màxima de 5 punts.
C) Temes treballats en grup (25% de la nota final). Es proposarà un cas pràctic/ exercici que es treballarà de forma grupal que haurà de ser lliurat en la data proposada segons cronograma. La seva nota suposarà el 30% de la nota del curs. En grups de màxim de 4 persones s'haurà derealitzar un treball, basat en l'exercici proposat en el Moodle.
Per a l'alumnat que repeteixi l'assignatura es penjarà una nota informativa a la Plataforma Moodle al respecte del seu seguiment del curs.
| 0.791359 |
curate
|
{"ca": 0.9707454289732771, "es": 0.016033755274261603, "en": 0.0033755274261603376, "it": 0.005063291139240506, "pt": 0.0030942334739803095, "fr": 0.0005625879043600563, "de": 0.0011251758087201125}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_82680
|
Obric este fil per aprofitar i preguntar-vos sobre gustos. El cas és que estic escrivint un llibre i necessite noms, tant d'home com de dona, perquè en l'anterior novel·la que vaig escriure vaig utilitzar un grapat de noms, i no vull tornar a repetir-me. Em podeu dir quins noms vos agraden? Preferiblement si són en català, sinó, tampoc importa. Els noms que vaig utilitzar són: Meritxell, Aina, Lledó, Agnés, Roser, Laia, Natàlia, Blanca, Teresa, Mariona, Amèlia, Remei, Isabel, Xavier, Arnau, Roger, Pep, Jordi, Josep, David, Àngel, Manel, Marc... I totalment segura, n'he oblidat uns quants. Gràcies!
Núria Si vols noms noruecs o americans, m'ho fas saber que t'en escric uns exemples.
| 0.665626 |
curate
|
{"pt": 0.1378299120234604, "ca": 0.7976539589442815, "oc": 0.06451612903225808}
| |
crawling-populars_ca_20200525_46_60689
|
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina:
Programa Sindical CCOO - capítol 269
Programa Sindical CCOO - capítol 268
Programa Sindical CCOO - capítol 267
Programa Sindical CCOO - capítol 266
Programa Sindical CCOO - capítol 265
Programa Sindical CCOO - capítol 264
Programa Sindical CCOO - capítol 263
Programa Sindical CCOO - capítol 262
Programa Sindical CCOO - capítol 260
Programa Sindical CCOO - capítol 259
Preguntes Freqüents
"Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I
Telenotícies cap de setmana
Telenotícies cap de setmana vespre - 21/03/2020
Telenotícies vespre
Pedro Sánchez: "El pitjor encara no ha arribat i ens hem de preparar"
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Preguntes freqüents
Doctor Clotet: "Si comencem un tractament en el període de cinc dies, podrem reduir l'excreció de virus"
Notícies 3/24
El temps TN Vespre 21/03/2020
Crims
Crims - Machala
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Preguntes freqüents
Marc Ramentol: "Ens preparem per a mals escenaris"
Telenotícies vespre
Telenotícies vespre - 20/03/2020
Preguntes Freqüents
"Preguntes freqüents": el confinament amb el doctor Clotet, Marc Ramentol i l'herència de Joan Carles I
Està passant
Està passant - 20/03/2020
Polònia
Polònia - 19/03/2020
Quatre gats
Dones polítiques
Dies de coronavirus
Dies de coronavirus: 19-20 de març
Premis Enderrock
Premis Enderrock 2020
El llenguado
Els dialectes i la parla del Rosselló
Crims
Crims - Machala
Sense ficció
Els supervivents del vol 9525 de Germanwings
Quan arribin els marcians
La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana
© Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.8507645259938837, "pt": 0.04281345565749235, "en": 0.03241590214067278, "fr": 0.029357798165137616, "it": 0.03058103975535168, "sv": 0.00672782874617737, "es": 0.007339449541284404}
|
: /tv3/alacarta/programa-sindical-ccoo/programa-sindical-ccoo-capitol-261/video/5853929/
|
mc4_ca_20230418_13_58970
|
Blog | Comerços Associats de Premià - Part 16
FIRA COMERCIAL DE TARDOR 2010
6 de setembre de 2010 /in Blog /by cap
Durant tot el diumenge 3 d’octubre a la plaça Romà Piera i Arcal (zona Galeries La Lió).
Hi trobaràs una àmplia representació de comerços i serveis del nostre municipi, ofertes i promocions. I, a més a més, exhibició de balls a càrrec de l’Escola de Ball Loli i espectacle infantil.
http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png 0 0 cap http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png cap2010-09-06 11:39:002015-03-14 19:40:50FIRA COMERCIAL DE TARDOR 2010
COMPRAR A PREMIÀ, TÉ PREMI – Maig i juny 2010
3 de maig de 2010 /in Blog /by cap
COMPRAR A PREMIÀ TÉ PREMI
Maig i juny 2010
Durant els mesos de maig i juny tots els comerços del CAP reparteixen als seus clients butlletes per participar en el sorteig d’una CÀMERA DE FOTOGRAFIA DIGITAL.
El número premiat serà el que coincideixi amb el sorteig de l’ONCE del dia 25 de juny de 2010.
http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png 0 0 cap http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png cap2010-05-03 10:02:002015-03-14 19:40:57COMPRAR A PREMIÀ, TÉ PREMI - Maig i juny 2010
FIRA COMERCIAL DE PRIMAVERA 2010
28 d'abril de 2010 /in Blog /by cap
Durant tot el diumenge 9 de maig a la plaça Romà Piera i Arcal (zona Galeries La Lió).
Hi trobaràs una àmplia representació de comerços i serveis del nostre municipi, ofertes i promocions. I, a més a més, exhibició de Balls de Saló a càrrec de: Casting, Escola de ball Loli i L’Acadèmia.
http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png 0 0 cap http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png cap2010-04-28 10:22:002015-03-14 19:41:10FIRA COMERCIAL DE PRIMAVERA 2010
EL SANT JORDI MÉS DOLÇ…. A PREMIÀ 2010
22 d'abril de 2010 /in Blog /by cap
Per celebrar el dia de SAN JORDI, comprant a les botigues del CAP et regalarem una rosa de caramel.
Vine a buscar la teva!
http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png 0 0 cap http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png cap2010-04-22 11:39:002015-03-14 19:41:35EL SANT JORDI MÉS DOLÇ.... A PREMIÀ 2010
COMPRAR A PREMIÀ, TÉ PREMI – Febrer i març 2010
12 de març de 2010 /in Blog /by cap
Febrer i març 2010
Durant els mesos de febrer i març tots els comerços del CAP reparteixen als seus clients butlletes per participar en el sorteig d’un ORDINADOR PORTÀTIL.
http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png 0 0 cap http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png cap2010-03-12 11:26:002015-03-14 19:41:41COMPRAR A PREMIÀ, TÉ PREMI - Febrer i març 2010
COMPRAR A PREMIÀ, TÉ PREMI – Octrubre, novembre 2009
2 de desembre de 2009 /in Blog /by cap
Durant els mesos d’octubre i novembre tots els comerços del CAP reparteixen als seus clients butlletes per participar en el sorteig d’un TV LCD de 32”.
A cada butlleta hi ha dos números, per tant el doble de possibilitats de ser l’afortunat!
http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png 0 0 cap http://web.comercpremia.cat/wp-content/uploads/2015/03/logo2.png cap2009-12-02 09:17:002015-03-14 19:41:52COMPRAR A PREMIÀ, TÉ PREMI - Octrubre, novembre 2009
Premiades en el sorteig dels 250 € de La Nit en Blau
Anuari comercial de Premià de Mar 2019-2020
Refresca’t comprant a Premià de Mar!
Dimecres 10 de juliol FESTIU a Premià de Mar
29 de juny de 2019 – Tastet en blau (ruta de pintxos) – La nit en blau/Shopping night
| 0.472999 |
curate
|
{"ca": 0.5634897782896631, "es": 0.0244745177080334, "en": 0.3869853152893752, "fr": 0.018715807659084364, "pt": 0.006334581053843939}
|
http://www.comercpremia.cat/ultimes-entrades/page/16/
|
mc4_ca_20230418_4_163662
|
El nou president de La T de Tarragona també és un joier: Salvador Minguella
El Circ Ciutat dilluns, 30 de juny de 2014
El nou president del Centre Comercial La T de Tarragona també és un joier. Però no Joan Blazquez, sinó Salvador Minguella, propietari de la joieria Zaida, que representarà aquest col·lectiu de comerciants durant els propers quatre anys.
Salvador Minguella./facebook.com
Una imatge de l'assemblea general de la T de Tarragona. / La T
Minguella encapçala la nova junta, votada per unanimitat, en la qual també hi són Juan Carlos Garcia de Sacha i Sonia Mateo de Vintage com a vicepresidents, Raquel Pizarro com a Tresorera , Anna Villada com a Secretaria, Maribel Omella de la botiga Isabella, Cindi Lopez de Yves Rocher i Francesc Blazquez de Frankfurt Catedral com a Vocals i Judith Sentís com a Dinamitzadora/Gerent de l’entitat.
La T ha celebrat avui, 30 de juny, la seva Assemblea General, a l'hotel Ciutat de Tarragona, on a part de fer el canvi de responsables, també s’han presentat les activitats dutes a terme en el 2013, els nous convenis signats amb beneficis pels associats i nous serveis que ofereix l’entitat, com son assessorament , tractament d’incidències, tramitacions de subvencions , cursos de formació gratuïts entre d’altres. També s’ha presentat el compte de resultats de 2013 i el pressupost per a 2014.
La nova junta ha manifestat que "encetem nova junta amb nous projectes i amb moltes ganes de fer esdeveniments que impactin a la ciutat, intentar mantenir el bon fer que s’ha dut a terme fins ara i aportar al comerç de Tarragona un valor afegit amb nous reptes pel futur.
Els comerços de la Via T recullen més de 200 quilos d'arròs solidaris
| 0.878983 |
curate
|
{"ca": 0.977326968973747, "en": 0.01909307875894988, "es": 0.003579952267303103}
|
https://www.circdetarragona.com/noticia/2126/el-nou-president-de-la-t-de-tarragona-tambe-es-un-joier-salvador-minguella
|
mc4_ca_20230418_16_26086
|
Entra al Penedès centenari. Fotografia estereoscòpica de principis del segle XX — Cultura Alt Penedès
Entra al Penedès centenari. Fotografia estereoscòpica de principis del segle XX L'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès ha preparat una exposició d'imatges dels anys 1910 al 1930 en format estereoscòpic (3 dimensions), que donen una visió gens coneguda del Penedès i alguns personatges que hi van viure. La fotografia està basada en la visualització de dues imatges d’un mateix objecte o lloc, lleugerament desplaçades, fet que implica una doble perspectiva del mateix objecte, paisatge o personatge. D'aquesta manera, emprant unes ulleres especials amb un ull de color vermell i un altre de color blau, el nostre cervell rep dues imatges però les interpreta com a una sola produint-se una sensació tridimensional, és a dir, afegint una tercera dimensió a les imatges convencionals en 2D. http://santperederiudebitlles.penedescultura.cat/cataleg/entra-al-penedes-centenari-fotografia-estereoscopica-de-principis-del-segle-xx http://santperederiudebitlles.penedescultura.cat/cataleg/entra-al-penedes-centenari-fotografia-estereoscopica-de-principis-del-segle-xx/@@download/image/AFCEC_BLASI_X_08562 .jpg
Entra al Penedès centenari. Fotografia estereoscòpica de principis del segle XX
L'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès ha preparat una exposició d'imatges dels anys 1910 al 1930 en format estereoscòpic (3 dimensions), que donen una visió gens coneguda del Penedès i alguns personatges que hi van viure. La fotografia està basada en la visualització de dues imatges d’un mate...
Les imatges estereoscòpiques apareixen a la primera meitat del segle XIX; en Charles Wheatstone, físic anglès, estableix les bases de la visió tridimensional, construint ell mateix un aparell per poder apreciar figures geomètriques en relleu. Als voltants del 1850, ja es dissenya i construeix la primera càmera fotogràfica estereoscòpica i, poc després, un visor amb lents per poder observar les fotografies.
En aquesta exposició es fan servir imatges originals estereoscòpiques processades informàticament de diferents fons dipositats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès: fons Jaume Casanova, que conté imatges de l’Alt i Baix Penedès, Baix Llobregat, Barcelona i Vilafranca i també imatges del fons Miquel Domingo amb imatges de Sant Quintí de Mediona. També inclou fotografies del fons fotogràfic de l’Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya, custodiat a l’Arxiu Nacional de Catalunya amb obres dels fotògrafs Alsina, Bartomeu, Biosca, Izard i Oliveras. Per complementar les imatges, hi ha fotografies actuals fetes pel fotògraf Jordi Valls amb la mateixa càmera estereoscòpica original de l’època on podrem observar els canvis que han sofert els paisatges amb el pas dels temps.
Exposició realitzada a la Capella Sant Joan de Vilafranca del Penedès, amb motiu de la Setmana Internacional dels Arxius 2018
Material necessari Tv i muntatge exposició
Activitat gratuïta Sí
Altres opcions Espai o sala d'exposició adequada.
Nom del centre, l’entitat, l’empresa, l’autònom o la persona física que ofereix l’activitat o l’esdeveniment Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès
Comarca l'Alt Penedès
Persona de contacte Josep Mª Masachs Suriol
Telèfon fix 938172311
Telèfon mòbil 646146639
Adreça electrònica de contacte jmmasachs@gencat.cat
Web http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/alt_penedes/
| 0.732631 |
curate
|
{"ca": 0.9805680119581465, "es": 0.01943198804185351}
|
http://santperederiudebitlles.penedescultura.cat/cataleg/entra-al-penedes-centenari-fotografia-estereoscopica-de-principis-del-segle-xx
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_848349
|
doncs això, els que la coneixeu, opineu sobre ella i el projecte de la web, i els que no, mireula i gaudiula! www.catalunyaaccio.org
realment jo tb espero que tingui èxit i m'hi he adherit. es un bon projecte que, si és dona a coneixer, pot tirar endavant.
| 0.656026 |
curate
|
{"ca": 0.9130434782608695, "es": 0.08695652173913043}
| |
oscar-2201_ca_20230904_2_6786
|
L’edifici ubicat a la Marina del Prat Vermell, zona industrial en transformació per a ser zona residencial amb usos mixtos, consisteix en un total de 210 habitatges, dels quals 64 són de protecció oficial. En planta baixa hi ha 8 espais comercials i l’edifici compta amb 2 plantes de pàrking per a 345 cotxes. L’edifici és un dels primers sis a Espanya en ser certificats amb el mètode del DGNB-system, la qual cosa inclou una anàlisi-del-cicle-de-vida (LCA) de tot l’edifici.
És una aposta per la climatizació passiva, mitjançant la distribució de les plantes que garanteix que un 28% del total d’habitatges tingui ventilació creuada, fins i tot tenint com a esquema tipològic el passadís d’accés central amb habitatges als dos costats.
S’ha quantificat amb el plug-in Lighting de REVIT la quantitat de kWh de calor que reben les diferents parts de la façana, comptant amb les ombres dels arbres (a l’estiu) i amb les dels edificis veïns (tot l’any). Allà on era pertinent mitigar l’efecte de la calor acumulada, s’han aplicat sobre la façana colors més clars, mentre que a les zones no tan exposades a la radiació solar hi ha colors més foscos. L’execució de les façanes és d’un sistema de façana ventilada.
Les sales d’estar sempre tenen un voladís sobre la balconera principal, que les protegeix de la radiació directa.
La planta -1 de l’aparcament gaudeix de llum i ventilació natural a través d’entrades d’aire a la façana al carrer i una sèrie d’obertures que permeten crear jardineres amb arbres, col·locades entre els cotxes.
La gestió energética de l’edifici aprofita uns 70kWp d’instal·lació fotovoltaica en coberta i, donat el fet que els usuaris no acostumen a ser a casa en el moment de màxima producció d’energia solar, s’han instal·lat una sèrie de bateries que poden acumular 45kWh per a poder consumir en règim d’autoconsum a les hores de matí i tarda/nit,
Els espais col·lectius inclouen a part d’una piscina i un camp de pàdel, prats de gespa, jocs infantils i, a la coberta, espais d’horts urbans.
En el projecte col·laboràvem amb ON-a arquitectura i el projecte es va desenvolupar integralment en REVIT, modelant tant la part estructural com les instal·lacions.
| 0.907684 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.b01arquitectes.com/arc_project/edifici-londres/
|
cawac_ca_20200528_5_185949
|
Veu de Catalunya, La. Any 33, núm. 8478-8491 (1-15 ag. 1923)
p. 11
ja yreu ve catai,unxa P�g. if. � Dimecres, i d'agost de 1923 Les lli�ons de ia hist�ria La fimesto pol�tica econ�mica de Castella Les ind�stries del's cuiros i de la seda V�rem veure en l'article anterior fou anorreada la ind�stria de llanes que Castella tenia estesa en ort�ncia considerable. Avui ens rtoca posar de relleu l'exist�ncia aquells temps de dues altres in- stries pr�pies: la dels cuiros i la la seda, les quals, amb la.de les s. formaven les tres que posse�a Diu Arias i Miranda sobre dels cuiros: �ttoa de les branques m�s acredi- es de Castella pel seu estat de "ecci� ena al de cuiros. Aquesta �stria havia anat progressant des temps molt llunyans, i era mirada estimaci� dins i fora del regne. nsta, per una demanda de les Corts, pels anys de 1537 s'exportavan molta quantitat cordovans, bada- tafllets, boreeguins, �ta, i com la circumst�ncia d'�sser* cercat objecte, segons la l�gica del ps, donava Uoc a la prohibici� .xpcirtar-to' per tal que amb la sor- a 110 s'apug�s el preu, s'aplic� la regla als coramferes, fins ar- r al rigor irracional, puix la llet posava ate contrav�Ators la p�r- dels b�ns la primera vegada de la v�da si reincidien. tot aix� no aconseguiren que cal�at baix�s de preu, i en vista 'x� �s f�u �s tot seguit de l'expe- t d� la taxa. Preveient que els tres sabaters abans >ibandonariea ofici que resignar-�e a les tari- la llei els obligava que segui s- trebaflanit, encara que s'arru�- in. No cal dir que el fam dels tractat de tan mala manera, per sucumbir i que alhora su- iren les ind�stries que alimen- ,� specte de Tes sedes dra: es de la introducci� de la seda panya pels alarbs, a'havien per- ionat les seves manipulacions., i la mat�ria com els teixits havien lirit extraordinari cr�dit a tot ar- �Moltes de les nostres ciutats de- a aquest ric producte el progr�s qu� es trobaven, i en altres form.i- l'element principal de llur rique- El �diezmo� de la seda constitu�a ~t si sol la renda .m�s important que iien els reis moros de Granada, quan ja no era tan poder�s all� st article, es calculava en un "li� de lliures la collita anyal. To- arrih� a comptar cent mil per- es dedicades a la fabricaci� sede- i altres relacions no fan baixar st nombre quant a Sevilla, Segons exigien le s necessitats l'erari, anaven augmentant els im- �stos. Sobre el �diezmo� que ja paga- H en temps dels moros i que els nos- Bs conservaren, tingu� considera- ^Bs rec�rrecs per diferents conceptes, ^Hs -quals, �ormant-se'n un de sol ^By 1686, result� que satisfeia en Wpunt el tribut onerbsfssim de quin- HV^als i onze meravedisos per lliu- �V Per� Jal vegada fou m�s fatal jgara a tan nobleliod�stria la pro- HBci� d'exportar 5eda filaria i tei- Wm. que s'estim� per pragm�tica de - B, de trista recordan�a per a la fperitat del nostre pa�s; i encara procuradors d� les Corts de Ma- d�martaren que, mantenint-se en �seva 'for�a l'esmentada prohibici�. �permet�s introduir de fora aquest Hicle en madteixa perqu� s'abarat�s ^Hui -v Bins aqu� deixem consignada una Bu ressenya de les principals in- ^tries que tenia 'Castella quan els cat�lics entraren a governar-la. igerades 0 no algunes de les xi- i apreciacions que fa l'autor, fins orientar-se em �o que feien altres po- [iranda opina que els els escriptors castellans m�s pessimis- tes reconeixen l'exist�ncia- d'aques- tes ind�stries que hem enumerat. To- tes van perdre's quan m�s po- dien prosperar, quan el descobriment d'Am�rica els obria un mercat im- mens. I aix� palesa el desconeixement complet que tingueren els reis i els governants de Castella de la missi� que els pertocava acomplir. Fa l'efecte com si tot els vingu�s gran. Per� aix� no hauria passat d'�sser una flaquesa humana. El que no es compr�n �s com no saberen in��< bles. Arias l^M reis cat�lics s'equivocaren en llur pol�tica econ�mica, per� reconeix que anaven animats de les millors inten- cions. El que no s'explica �s com els fuccessors a la Corona no saberen veure que el cam� era equivocat, ar- ribant fins a sospitar que Carles I obe�a cegament les inspiracions dels consellers estrangers, holandesos prin- cipalment, els quals en llur pa�s prac- ticaven una pol�tica completament oposada a la que recomanaven per Espanya. Vegi's el que escriu sobre aquest punt: ��El desengany patent, que portaven els resultats de recarregar indiscre- tament les primeres manufactures, no f�u decidir al Govern a obrar amb m�s lenitat i mesura. Solament un re^um de les p�rdues que va ten!? la ind�stria segu�cola en el mig segle que ateny el regnat, de Carles I, un re- sum de l'estad�stica manufacturera de quan puj� al tron fins que el dfftl- x� al s�n fill, produiria admiraci� profunda, incl�s als no estranys a l'estudi d'aquesta mat�ria, i en els que ho s�n. dubtes .respecte la vera- citat del que �els n�meros demostres- sin. Amto aquests sabrien que la baixa que experiment� el treball havia es- tat tan, espantosa, que els telers dis- minu�en en algunes poblacions, no a centenars, sin� a milers, 1 que tamb� i eren mi�ers els bra�os que de l'ocu- i paci� passaven a la mendicitat 1 a ' la vag�ncia, �No havia de conservar la seva ro- bustesa el comer� quan de tal mane- ra flaquejava la ind�stria, puix aques- tes branques es comuniquen rec�pro- cament els principis que constituei- xen llur exist�ncia i el b�, el ma- teix* que el mal, �s comoi a totes dues. Tant de b� es �dom�s el oas que poguessin viure divorciades, que aix� Espanya, amb l'ajut del seu im- peri ultramar�, hauria aconseguit mantenir el tr�fec, ja que tan mal- tractadia veia la''seva fabricaci�!� Aquest darrer par�graf, tan ben coordinat, el brindem a la reflexi� dels enemics de la ind�stria catala- na, a aquells que volien sols protec- sci� pels cereals i facilitats per l'ex- portaci� de les fruites, sense preocu- par-se que puguin subsistir o no les ind�stries del .pa�s. El brindem a aquells que invoquen el fantasma, del consumidor,' �sser par�sit que avui no existeix enlloc perqu� l'home que no produeix d'una manera � altra no pot viure. El brindem tamb� als que n� creuen indispensable per Espanya la subsist�ncia de les ind�stries exis- tents, sin� que creuen m�s convenient deixar les Duanes obertes als produc- tes estrangers, a canvi d'una expor- taci� agr�cola 1 minera., la import�n- cia de la qual �s insignificant, com- parada amb la p�rdua que representa ria la importaci� dels articles ma- nufacturats. Jaume CARRERA niu'niHmiiniiiiii;iKiuuiiunHUHiiiiiiiiiiiiiiuiininsmiiiiiiiiiiuiBU){nwiiHniiiiiiiiiiiHXiiiniiiiuHiiiiv EI Poble Nou a En Guimer� RVlraordin�ria representaci� de �Terra Baixa� a l'aire lliure i iuasi totes les ciutats i encontra- ^ catalanes han retut llur nomenat- ; i a l'�nclit poeta, verb i orgull de [ [nostra ra�a. �ngel Guimer�, treballadora barriada del Poble cada dia m�s catalanitzada, no iia mancar a retre-li,el seu tribut imiraci�. I uns quants pobleno- entusiastes de- l'obra guimeria- que �s" �nima i sang de la nostra. "� i ha ultrapassat les fronteres llunyanes, han iniciat la idea ctuar aquest ho/menatge que el M* Nou encara 11 devia, l el* or- ganiizadors han vist tot seguit que la seva idea responia a un daler po- pular, puix tal ha estat la simpatia i entusiasme amb que la pensada ha estat rebuda. Els organitzadors han tingut l'en- cert d'organitzar la representaci� de rebr� mestra del genial autor, �Ter- sa Baixa�, pels millors interpretadors que ha tingut aquest drama. Ser�, per tant, una representaci� excep- cional. �Terra Baixa� ser� representada a mire lliure, al form�s camp del Club Deportiu J�piter, dissabte vinent, a les deu de la vetlla. En el solemnial silenci de la nit, en plena natura, vi- braran m�s amocionadors que mai els sublims passatges de l'obra glo- riosa. El protagonista, el simb�lic �Ma- nelic�, ser� interpretat per l'artista En Josep Terrines, qui, a judici del propi Guimer�, �s un dels millors in- t�rprets del fam�s personatge. La ��Marta� ser� creada per N'Elvira Fre mont, l'aplaudidissiraa actriu del Teatre Catal�. La comissi�, dem�s, h� aconseguit #1 concurs de ?J� Maria Cosmo, in- comparable �Nuri�, N'Ant�nia Ver- dier i Na F�omena Bidosa. El celebrat escen�graf Salvador Alarma es el que pinta el decorat que s'estrenar� per aquesta representaci�. 'La notabre �Catalunya� tocar� les m�s escollides sardanes abans de-co- men�ar l'execuci� del drama, en els intermedis i en acabar. iL'AJuntament ha cedit plantes i flors per a l'exornament del camp, i assistiran a l'homenatge les autori- tats populars. L'homenatjat, N*Angel Guimer�, l'autor venerat de tots els catalans, tamb� assistir� a Tacte. Els preus seran populars, i a l'A- grupaci� Excursionista J�piter (Pas- seig del Triomf, 50), es despatxen localitats cada vespre. Els organitzadors gestionen un ser- vei especial de tramvies flns a les quatre de la matinada Els beneficis que s'obtinguin, els organitzadors els destinen a fer un present al gran poeta catal� que per- petu� l'homenatge que li tributa el tPoble Neu, i a fer ofrena d'una -Copa Guimer� al Club Deportiu J�. piter, qui cedeix galantment el seu camp. �***+>t0>+� L' actualitat anecd�tica COSTUMS I MORALITATS ANGLESOS Arribat, l'istiu, les companyies tea- trals d'e Londres se n van per les re- gions. Taimb� la part del p�blic que pot fer-ho marxa tan lluny de la ciutat com li permeten els seus mit- jans econ�mics o el canvi de les mo- nedes dels paisos empobrits. Les localitats estiuenques d'Angla- terra tenen cura en preparar orna- mentacions mentre els 'Municipis �6 preocupen de reglamentar els espec- tacles p�blics aix� cofcn. els vestits de bany, determinant el l�mit que pQden tenir de oenyits, del material que cal fer-los. la llrgada dels cal�ons, i si han d'�sser enrotllats per un fald�. El Municipi de Worthing ha. prescrit que els vestits de bans de les senyo- res .han d'�sser de color .fosc, afegint que els banys mixtes s�n permesos �, condici� que Uhome es porti una 0' dues companyes. En un pa�s com.An- glaterra, en el qual respecte a la do- na que no es coneix �s" tan observat, aquesta obligaci� d'entrar en el recin- te mixte a parells o de tres en tres. pot consolidar els costum* morals del poble. El comit� �e vigil�ncia pels bons costums del Municipi de Sunderland est� tamb� enfeinat, en conservar la moral en el tros de platja que pos- seeix. Aquest comit� es f�u c�lebre ja per una ordenan�a que prohibia els films dram�tics i c�mics durant els dies de Pasqua i Nadal. En aquests dies sols podien projectar-se �films de viatges, d'hist�ria, natural o de treballs industrials. IPel dia. de Nadal es podia tenir paci�ncia per- qu� �s fora de lestaci�, per� per Pasqua la multitud arriba a milers a Sonin Shields. I. tan mateix, era massa limitar-se anar a veure la ger- minaci� de les patates o tornar a veu- re, com en un mirall, el que els tre- balladors fan cada dia als tallers. Els propietaris d'el cinema amena- �aren amb tenir tancat, i fet un c�lcul r�pid de les exig�es forces de policia disponibles i de les p�rdues que hauria sofert la caixa, comunal sabotejant els divertiments, el Comi- t� va cedir una mica. Podien repre- s�ntar-se solament films dels .seg�ents autors: Shakespeare, Diclcens, Thac- keray, Goldsmith, George Eliot, An- tfhony Throllope; J. M. Barri�e, Ten- nyson, Jan� Austen, Irwing, W�lson La construcci� de cases barates LA SUBVENCI� OE L'AJUNTAMENT En la passada sessi� municipal, a mht�ncia dels regidors senyors Ro- meu i Massot, rest� dacnuat la tau- la, ajornant-ne aix� 15 dies l'aprova- ci�, el dictamen de la Comissi� es- pecial de Cases Bara'es. Extractarem les dades m�s eseen- eials, per aj p�blic, que enclou ej dictamen. L'Ajuntament augmenta fins a pes- setes 10.582,500 la suma de quatre milions, primitivament destinada a la construcci� de cases barates. Com a resoluci� dej concurs obert per a subvencionar la construcci� de cases barates, es concedeixen les sub- vencions seg�ents: Una de dos milions de pessetes a la Cooperativa de Construcci� �El Basament del Pervindre�, per a edi- ficar 26 cases, a la illa, propietat de l'entit�t, delimitada pels carrers In- d�stria, C�rsega, Padilla i Lepant, segons eJs tra�ats de rarq�itecte Al- bert Carb� (entre l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Fam�lia). Una altra de 3.042,954 pessetes a En Jaume Artigas, per a ed�froar 16 ca- ses, amb sujecci� als tra�ats presen- tats pels arquitectes senyors Bona, Mayn�s i Girona, en terrenys" entre e�s carrers de (Padilla. Ind�stria, C�rsega i Cast�lejos, illa al costat dret de l'anterior. Una, aftra a la Societat An�nima de Cases Barates i d'Estalvis, de pes- setes 2.633,000, per a construir 18 ca- ses en terrenys propis de la dita en- titat, situats entre Ja Granvta de les Corts Catalanes i els carrers de "Pa- dilla, Diputaci�, Diagonal i Cast�le- jos (prop de la pla�a de les Gl�ries Catalanes). Tra�ats, de l'arquitecte En F. Farriol i Carreras. Una altra a la 'Urbanitzadbra Bar- celonesa, S. A.�. de 1.680,000 pessetes, per a al�ar deu cases en terrenys propis de l'entitat, situats entre els carrers de Tarragona, carretera de Sarri� i Passeig d'En Manuel Girona (entre Les Corts i Sarri�). Tra�ats de l'arquitecte senyor Gu�rdia. Una altra de 819,592 pessetes a la Empresa " General de Construccions, amb l'obligaci� d'edificar onze cases en terrenys compresos entre ete car- rers de Rolanda, Alcolea i Nou de la Pau, de la barriada de Sans (prop de la Travessera). Una. altra a la Cooperativa "El Re- llotge-', de 345,848 pessetes, per a, construir dues cases sobre l*s cons- truccions de planta baixa, pr�pies de la dita entitat i 6it.uades a� xam- fr� dels currres de Borrell i Rossell� (en forat de la UnfcversiBat Indus- trial). Totes lles subvencions abans es- mentades seran reintegrables, reg�. lant-se l'amortitzaci� per les d�sp�- sicions establertes, �s a dir, per anya- des de 0'29 per cada 100 pessetes de capital rebut, durant 50 anys, o en uii termini m�s curt si aix� conv� als interessats. Per ais concessiona- ris de subvencions �<Urbanitaador� Barcelonesa, S. A.�, �Basament del Pervindre� i Jaume Artigas, els ca- nons m�nims anyals de rcintegr* �c ran els que ells han ofert, en les proposicions presentades a concurs, 0 sia de 0'50 per 100, l'15 per 100 i 0'65 per 100, durant 42 anys, 30 ^ys i 37 anys, respectivament. > Signada rescri�tura d'acceptaci� de la subvenci�, en el termin� de 60 dies hauran de comen�ar les obres de construcci�. Les quantitats que com a subvenci� vagi lliurant a'Ajuntament, seran inscrites a� Registre de la Propietat per nota marginal, com una hipoteca sobre les finques, i acabades let bres en l'aota notarial de recejpci� definitiva �aa�� constar la suma total de les quantitats rebudes, tancant-se el compte corrent i fixant dennitiva- meaat l'import de la subvenci� a re- integrar a l'Ajuntament En l'escriptura constar� l'obli- gaci� de no apujar els lloguers en un-�termi�>i de 25 anys i les sancions especials imposades en el cas d'in- franigir aquesta obligaci�. Segons va manifestar e� senyo; Mayn�s, en la sessi� de l'Ajunta- ment, en el conjunt d'aquest�s edi- ficacions subvencionades hi haur� 2,200 pisos, el lloguer dels quals no ser� superior a 15 duros, i en bas- tants el preu ser� de 6 0 7 duro? cada mes. Cal considerar el que succeir�, quar 2,200 fam�lies, en anar a ocupar els pisos de les noves construcci� us, dei- xin ��s pisos que ara ocupen. Es in- dubtable que molts pisos restaran sense llogater durant molt de temps i que els propietaris hauran de re- baixar els preus que havien apujat, no per iniciativa pr�pia, sin� per oferiments dels maiteixos que e�s vo- lien ocupar i que se'ls disputaven en compet�ncia, apujant l'ofrena. Si, com �s' l�gic, aix� succeeix. l'A- juntement podr� apuntar-se una ai- tm obra merit�ria. : la d'hawer iniciat la regularitzaci� del problema de l'habitaci�, que tant ha pertorlMt U vida social de les grans ciuterts, des- pr�s de la gran guerra. iminHiiiniiiiiMHiHiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiuiHiiiifiniitiiiiiiiiiiiifiiniitiiiiniiiiHiiuiiitttiiiittiuiiiiuiiiHMUiiiiiiiiiuiuui TAQUIGRAFIA CATALANA DB J. EL�AS JUBERT El millor llibre de taquigrafia De venda en, totes les Hifcreries 1 es la nostra Administraci� ! ; Barrett 1 Beerbohm Tree. Aquests '� tres darrers nom? eren afegits s�gu- : raiment per un humorista conscient o : inconscient, ja que .aquests grans ac- ; tors-jes han de fer en el cinemat�- ! grat Alexandre Dumas, (pare i fill, i : Conan Doyle foren posats a l'�ndex � per� sabuts que eren admesos a la i Biblioteca municipal, el comit� va i cedir una vegada m�s Ara, davant l'amena�a positiva de !a invasi� de les companyies de va- rietats, el comit� havia prohibit ab- solutament, sota la pena de sever�s- , simes mesures, que sortissin a l'es- cena ballarines amb les cames nues. A l'efecte d'eman� l*poi del consell municipal de Sou� Sihields, que go- verna una platja ve�na. Si aquest ha- gu�s permet les cames nues eis ne- gocis de Sunderland anaven per ter- ra. I tot seguit el comit� de vigil�n- cia de South Shields don� ordres dra- conianes al cap d'e la policia, per� el Consell municipal, considerant que aquell que es banya al mar porta les cames nues i que a Irlanda (aix� ho f�u constar un conseller que havia viatjat.) dones respectables no tenien inconvenient en c�rrer pels carrers sense mitges, va decidir que no hi havia cap inconvenient en sortir a escena amb les cames nues. I Sun- derland, per la for�a de l� concor- r�ncia, va haver de cedir novament. Un altre s�mptoma de la moralitat peculiar d'els anglesos. Amb motiu del davassall de fotografies aparegu- des a les revistes referents al cam- pionat de tennis a Wrnsbledou. el se- cretari de la �Lawn Tennis Afeocia- tion�, ha tram�s una severa circular als secretaris dels torneigs dient: �Ha estat cridada l'atenci� d'el Consell de JlAssociaci� sobre certes fotografies indesitjables de senyores jugadores que apareixen sovint en els diaris i en els peri�dics il�lustrats. El Consell deplora vivament la publicaci� de tals fotografies i li escric per expres- sar-li l'esperan�a que far� tot el pos- sible per impedir als periodistes to- t�grafe que prenguin fotosrra�le* d'e natur censurable, Ja que el Consell est� conven�ut que la continuaci� de tal pr�ctica tendir� a desacreditar el tennis, sense comptar la mol�stia cau- sada a les jugadores, llurs parents i llurs amics.� Havent acudit els rep�rters a d�< manar explicacions, }a secret�ria di- gu� poques paraules, fent constar que certes fotografies s�n* preses des de sota. El fot�graf es planta a ter- ra, apunta la m�quina a l'angle que li conv� i obt� efectes que no sols s�n d"una acrob�cia exagerada, sind tamb� d'un gust i delicadesa dubto- ses. Lee fotografies obtingudes d'a- questa manera fan veure les jugado- res en posici� que el p�blic de les tribunes no veu mai per mjrar les d'una altura o a un nivell normal. Per altra part la fotografia fixa i ex- posa a un llarg examen posicion? moment�nies que els Ulfe quasi ne discerneixen. S'ha donat a entendre que aix� pot transformar les imat- ges pur�ssimes i atl�tiques de le? jugadores en fotografies quasi inde- cents. Sembla que un grup de jugadores ha empr�s una otensiva contra els fo- t�grafs, encaminant-la a suprimir. los. Una jugadora fins ha advocat perqu� s'adoptes un vestit m�s �de- cent�. , Alguns diaris s'han ocupat de la q�esti� qualiftcant-Ja de rid�cula i absurda. �Si aquestes fotografies pe- quen contra l'est�tica � diuen � vol dir que s�n les jugadores les que pequen. La veritat �s que �1 tennis, que era un joc eminentment agra- ciat, per les ganes dels records ; d'els campionats, ha esdevingut ub esport violent com qualsevol altre. D'aqu� aquestes actituds que reflexen els fot�grafs i que, segons l'opinic d'un almirall, gran jugador, sols po- den semblar indecents a cervells ma- lalts i degenerats que s�n sensibles a les coses m�s honestes i normals. (Seguint aquest cam� - afegeix - caldria treure els maniqu�s dels �pa- radors
ja yreu ve catai,unxa P�g. if. � Dimecres, i d'agost de 1923 Les lli�ons de ia hist�ria La fimesto pol�tica econ�mica de Castella Les ind�stries del's cuiros i de la seda V�rem veure en l'article anterior fou anorreada la ind�stria de llanes que Castella tenia estesa en ort�ncia considerable. Avui ens rtoca posar de relleu l'exist�ncia aquells temps de dues altres in- stries pr�pies: la dels cuiros i la la seda, les quals, amb la.de les s. formaven les tres que posse�a Diu Arias i Miranda sobre dels cuiros: �ttoa de les branques m�s acredi- es de Castella pel seu estat de "ecci� ena al de cuiros. Aquesta �stria havia anat progressant des temps molt llunyans, i era mirada estimaci� dins i fora del regne. nsta, per una demanda de les Corts, pels anys de 1537 s'exportavan molta quantitat cordovans, bada- tafllets, boreeguins, �ta, i com la circumst�ncia d'�sser* cercat objecte, segons la l�gica del ps, donava Uoc a la prohibici� .xpcirtar-to' per tal que amb la sor- a 110 s'apug�s el preu, s'aplic� la regla als coramferes, fins ar- r al rigor irracional, puix la llet posava ate contrav�Ators la p�r- dels b�ns la primera vegada de la v�da si reincidien. tot aix� no aconseguiren que cal�at baix�s de preu, i en vista 'x� �s f�u �s tot seguit de l'expe- t d� la taxa. Preveient que els tres sabaters abans >ibandonariea ofici que resignar-�e a les tari- la llei els obligava que segui s- trebaflanit, encara que s'arru�- in. No cal dir que el fam dels tractat de tan mala manera, per sucumbir i que alhora su- iren les ind�stries que alimen- ,� specte de Tes sedes dra: es de la introducci� de la seda panya pels alarbs, a'havien per- ionat les seves manipulacions., i la mat�ria com els teixits havien lirit extraordinari cr�dit a tot ar- �Moltes de les nostres ciutats de- a aquest ric producte el progr�s qu� es trobaven, i en altres form.i- l'element principal de llur rique- El �diezmo� de la seda constitu�a ~t si sol la renda .m�s important que iien els reis moros de Granada, quan ja no era tan poder�s all� st article, es calculava en un "li� de lliures la collita anyal. To- arrih� a comptar cent mil per- es dedicades a la fabricaci� sede- i altres relacions no fan baixar st nombre quant a Sevilla, Segons exigien le s necessitats l'erari, anaven augmentant els im- �stos. Sobre el �diezmo� que ja paga- H en temps dels moros i que els nos- Bs conservaren, tingu� considera- ^Bs rec�rrecs per diferents conceptes, ^Hs -quals, �ormant-se'n un de sol ^By 1686, result� que satisfeia en Wpunt el tribut onerbsfssim de quin- HV^als i onze meravedisos per lliu- �V Per� Jal vegada fou m�s fatal jgara a tan nobleliod�stria la pro- HBci� d'exportar 5eda filaria i tei- Wm. que s'estim� per pragm�tica de - B, de trista recordan�a per a la fperitat del nostre pa�s; i encara procuradors d� les Corts de Ma- d�martaren que, mantenint-se en �seva 'for�a l'esmentada prohibici�. �permet�s introduir de fora aquest Hicle en madteixa perqu� s'abarat�s ^Hui -v Bins aqu� deixem consignada una Bu ressenya de les principals in- ^tries que tenia 'Castella quan els cat�lics entraren a governar-la. igerades 0 no algunes de les xi- i apreciacions que fa l'autor, fins orientar-se em �o que feien altres po- [iranda opina que els els escriptors castellans m�s pessimis- tes reconeixen l'exist�ncia- d'aques- tes ind�stries que hem enumerat. To- tes van perdre's quan m�s po- dien prosperar, quan el descobriment d'Am�rica els obria un mercat im- mens. I aix� palesa el desconeixement complet que tingueren els reis i els governants de Castella de la missi� que els pertocava acomplir. Fa l'efecte com si tot els vingu�s gran. Per� aix� no hauria passat d'�sser una flaquesa humana. El que no es compr�n �s com no saberen in��t0>+� L' actualitat anecd�tica COSTUMS I MORALITATS ANGLESOS Arribat, l'istiu, les companyies tea- trals d'e Londres se n van per les re- gions. Taimb� la part del p�blic que pot fer-ho marxa tan lluny de la ciutat com li permeten els seus mit- jans econ�mics o el canvi de les mo- nedes dels paisos empobrits. Les localitats estiuenques d'Angla- terra tenen cura en preparar orna- mentacions mentre els 'Municipis �6 preocupen de reglamentar els espec- tacles p�blics aix� cofcn. els vestits de bany, determinant el l�mit que pQden tenir de oenyits, del material que cal fer-los. la llrgada dels cal�ons, i si han d'�sser enrotllats per un fald�. El Municipi de Worthing ha. prescrit que els vestits de bans de les senyo- res .han d'�sser de color .fosc, afegint que els banys mixtes s�n permesos �, condici� que Uhome es porti una 0' dues companyes. En un pa�s com.An- glaterra, en el qual respecte a la do- na que no es coneix �s" tan observat, aquesta obligaci� d'entrar en el recin- te mixte a parells o de tres en tres. pot consolidar els costum* morals del poble. El comit� �e vigil�ncia pels bons costums del Municipi de Sunderland est� tamb� enfeinat, en conservar la moral en el tros de platja que pos- seeix. Aquest comit� es f�u c�lebre ja per una ordenan�a que prohibia els films dram�tics i c�mics durant els dies de Pasqua i Nadal. En aquests dies sols podien projectar-se �films de viatges, d'hist�ria, natural o de treballs industrials. IPel dia. de Nadal es podia tenir paci�ncia per- qu� �s fora de lestaci�, per� per Pasqua la multitud arriba a milers a Sonin Shields. I. tan mateix, era massa limitar-se anar a veure la ger- minaci� de les patates o tornar a veu- re, com en un mirall, el que els tre- balladors fan cada dia als tallers. Els propietaris d'el cinema amena- �aren amb tenir tancat, i fet un c�lcul r�pid de les exig�es forces de policia disponibles i de les p�rdues que hauria sofert la caixa, comunal sabotejant els divertiments, el Comi- t� va cedir una mica. Podien repre- s�ntar-se solament films dels .seg�ents autors: Shakespeare, Diclcens, Thac- keray, Goldsmith, George Eliot, An- tfhony Throllope; J. M. Barri�e, Ten- nyson, Jan� Austen, Irwing, W�lson La construcci� de cases barates LA SUBVENCI� OE L'AJUNTAMENT En la passada sessi� municipal, a mht�ncia dels regidors senyors Ro- meu i Massot, rest� dacnuat la tau- la, ajornant-ne aix� 15 dies l'aprova- ci�, el dictamen de la Comissi� es- pecial de Cases Bara'es. Extractarem les dades m�s eseen- eials, per aj p�blic, que enclou ej dictamen. L'Ajuntament augmenta fins a pes- setes 10.582,500 la suma de quatre milions, primitivament destinada a la construcci� de cases barates. Com a resoluci� dej concurs obert per a subvencionar la construcci� de cases barates, es concedeixen les sub- vencions seg�ents: Una de dos milions de pessetes a la Cooperativa de Construcci� �El Basament del Pervindre�, per a edi- ficar 26 cases, a la illa, propietat de l'entit�t, delimitada pels carrers In- d�stria, C�rsega, Padilla i Lepant, segons eJs tra�ats de rarq�itecte Al- bert Carb� (entre l'Hospital de Sant Pau i la Sagrada Fam�lia). Una altra de 3.042,954 pessetes a En Jaume Artigas, per a ed�froar 16 ca- ses, amb sujecci� als tra�ats presen- tats pels arquitectes senyors Bona, Mayn�s i Girona, en terrenys" entre e�s carrers de (Padilla. Ind�stria, C�rsega i Cast�lejos, illa al costat dret de l'anterior. Una, aftra a la Societat An�nima de Cases Barates i d'Estalvis, de pes- setes 2.633,000, per a construir 18 ca- ses en terrenys propis de la dita en- titat, situats entre Ja Granvta de les Corts Catalanes i els carrers de "Pa- dilla, Diputaci�, Diagonal i Cast�le- jos (prop de la pla�a de les Gl�ries Catalanes). Tra�ats, de l'arquitecte En F. Farriol i Carreras. Una altra a la 'Urbanitzadbra Bar- celonesa, S. A.�. de 1.680,000 pessetes, per a al�ar deu cases en terrenys propis de l'entitat, situats entre els carrers de Tarragona, carretera de Sarri� i Passeig d'En Manuel Girona (entre Les Corts i Sarri�). Tra�ats de l'arquitecte senyor Gu�rdia. Una altra de 819,592 pessetes a la Empresa " General de Construccions, amb l'obligaci� d'edificar onze cases en terrenys compresos entre ete car- rers de Rolanda, Alcolea i Nou de la Pau, de la barriada de Sans (prop de la Travessera). Una. altra a la Cooperativa "El Re- llotge-', de 345,848 pessetes, per a, construir dues cases sobre l*s cons- truccions de planta baixa, pr�pies de la dita entitat i 6it.uades a� xam- fr� dels currres de Borrell i Rossell� (en forat de la UnfcversiBat Indus- trial). Totes lles subvencions abans es- mentades seran reintegrables, reg�. lant-se l'amortitzaci� per les d�sp�- sicions establertes, �s a dir, per anya- des de 0'29 per cada 100 pessetes de capital rebut, durant 50 anys, o en uii termini m�s curt si aix� conv� als interessats. Per ais concessiona- ris de subvencions � Signada rescri�tura d'acceptaci� de la subvenci�, en el termin� de 60 dies hauran de comen�ar les obres de construcci�. Les quantitats que com a subvenci� vagi lliurant a'Ajuntament, seran inscrites a� Registre de la Propietat per nota marginal, com una hipoteca sobre les finques, i acabades let bres en l'aota notarial de recejpci� definitiva �aa�� constar la suma total de les quantitats rebudes, tancant-se el compte corrent i fixant dennitiva- meaat l'import de la subvenci� a re- integrar a l'Ajuntament En l'escriptura constar� l'obli- gaci� de no apujar els lloguers en un-�termi�>i de 25 anys i les sancions especials imposades en el cas d'in- franigir aquesta obligaci�. Segons va manifestar e� senyo; Mayn�s, en la sessi� de l'Ajunta- ment, en el conjunt d'aquest�s edi- ficacions subvencionades hi haur� 2,200 pisos, el lloguer dels quals no ser� superior a 15 duros, i en bas- tants el preu ser� de 6 0 7 duro? cada mes. Cal considerar el que succeir�, quar 2,200 fam�lies, en anar a ocupar els pisos de les noves construcci� us, dei- xin ��s pisos que ara ocupen. Es in- dubtable que molts pisos restaran sense llogater durant molt de temps i que els propietaris hauran de re- baixar els preus que havien apujat, no per iniciativa pr�pia, sin� per oferiments dels maiteixos que e�s vo- lien ocupar i que se'ls disputaven en compet�ncia, apujant l'ofrena. Si, com �s' l�gic, aix� succeeix. l'A- juntement podr� apuntar-se una ai- tm obra merit�ria. : la d'hawer iniciat la regularitzaci� del problema de l'habitaci�, que tant ha pertorlMt U vida social de les grans ciuterts, des- pr�s de la gran guerra. iminHiiiniiiiiMHiHiiiiiniiiiiiiiiiiiiiiiuiHiiiifiniitiiiiiiiiiiiifiiniitiiiiniiiiHiiuiiitttiiiittiuiiiiuiiiHMUiiiiiiiiiuiuui TAQUIGRAFIA CATALANA DB J. EL�AS JUBERT El millor llibre de taquigrafia De venda en, totes les Hifcreries 1 es la nostra Administraci� ! ; Barrett 1 Beerbohm Tree. Aquests '� tres darrers nom? eren afegits s�gu- : raiment per un humorista conscient o : inconscient, ja que .aquests grans ac- ; tors-jes han de fer en el cinemat�- ! grat Alexandre Dumas, (pare i fill, i : Conan Doyle foren posats a l'�ndex � per� sabuts que eren admesos a la i Biblioteca municipal, el comit� va i cedir una vegada m�s Ara, davant l'amena�a positiva de !a invasi� de les companyies de va- rietats, el comit� havia prohibit ab- solutament, sota la pena de sever�s- , simes mesures, que sortissin a l'es- cena ballarines amb les cames nues. A l'efecte d'eman� l*poi del consell municipal de Sou� Sihields, que go- verna una platja ve�na. Si aquest ha- gu�s permet les cames nues eis ne- gocis de Sunderland anaven per ter- ra. I tot seguit el comit� de vigil�n- cia de South Shields don� ordres dra- conianes al cap d'e la policia, per� el Consell municipal, considerant que aquell que es banya al mar porta les cames nues i que a Irlanda (aix� ho f�u constar un conseller que havia viatjat.) dones respectables no tenien inconvenient en c�rrer pels carrers sense mitges, va decidir que no hi havia cap inconvenient en sortir a escena amb les cames nues. I Sun- derland, per la for�a de l� concor- r�ncia, va haver de cedir novament. Un altre s�mptoma de la moralitat peculiar d'els anglesos. Amb motiu del davassall de fotografies aparegu- des a les revistes referents al cam- pionat de tennis a Wrnsbledou. el se- cretari de la �Lawn Tennis Afeocia- tion�, ha tram�s una severa circular als secretaris dels torneigs dient: �Ha estat cridada l'atenci� d'el Consell de JlAssociaci� sobre certes fotografies indesitjables de senyores jugadores que apareixen sovint en els diaris i en els peri�dics il�lustrats. El Consell deplora vivament la publicaci� de tals fotografies i li escric per expres- sar-li l'esperan�a que far� tot el pos- sible per impedir als periodistes to- t�grafe que prenguin fotosrra�le* d'e natur censurable, Ja que el Consell est� conven�ut que la continuaci� de tal pr�ctica tendir� a desacreditar el tennis, sense comptar la mol�stia cau- sada a les jugadores, llurs parents i llurs amics.� Havent acudit els rep�rters a d�
| 0.635022 |
curate
|
{"ca": 0.9858685590867017, "it": 0.0008330762110459734, "es": 0.0038568343103980254, "eb": 0.000154273372415921, "et": 0.0016044430731255786, "fr": 0.0015735883986423944, "en": 0.005553841406973156, "pt": 0.0005553841406973157}
|
http://mdc2.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/veup2/id/159427/show/159085/rec/37330
|
mc4_ca_20230418_2_216778
|
Concepció Veray Cama: Concepció Veray aposta per un nou govern capaç de reactivar l’economia de la ciutat
Concepció Veray aposta per un nou govern capaç de reactivar l’economia de la ciutat
L'alcaldable del Partit Popular per Girona, Concepció Veray, ha participat avui en el primer debat polític de precampanya amb la resta de candidats a Televisió de Girona. Veray ha deixat clar que la ciutat necessita un nou govern que ajudi als ciutadans a millorar les seves condicions de vida i per això, cal reactivar l’economia.
Per al Partit Popular el turisme és el sector clau per sortir de la crisi, però també s'han de revisar algunes taxes com la de la recollida d'escombraries i la de les terrasses dels bars, entre d'altres. La candidata creu que “l'ajuntament ha de crear les condicions idònies per a empresaris i emprenadors, ja que és el sector privat i no l'administració qui crea ocupació”. Cal recordar que a Girona actualment hi ha 7.536 aturats, un 151% més que fa 4 anys.
L'alcaldable creu que cal un pla estratègic de turisme i comerç de la mà del sector privat. Un pla que atregui tot tipus de turisme, per aquesta raó el Partit Popular aposta per la marca “Girona, ciutat de negocis”.
Veray creu que “el Partit Socialista no pot fer promeses que no complirà” i “que si durant tot el temps que ha estat al govern hagués fet tot allò que diu ara, Girona no es trobaria en aquesta situació”.
A més, la candidata popular ha recordat que molts dels projectes que ara es compromet a fer el Partit Socialista, com la construcció de l'escola Bosc de la Pabordia o la d’una Nova Escola d'adults, ja haurien d’estar fets però el Tripartit no els va tirar endavant en 8 anys, i ha afegit que “cada vegada que el PPC va presentar propostes de resolució al Parlament de Catalunya demanant que tot el que ara el PSC promet es fes aquest no hi va donar suport”
En aquest sentit la candidata popular creu que la credibilitat de la candidata socialista és nul•la i ha afegit: “Quan diu la veritat la senyora Bosch? Quan el seu partit votava en contra de propostes bones i necessàries per Girona al Parlament de Catalunya o ara que ho promet tot perquè es presenta com a alcaldable del PSC a Girona i ja no governen a Catalunya ?”.
A més, Veray ha afegit que el Partit Popular donarà prioritat a aquells equipaments i serveis que reactivin l'economia. Per això és imprescindible modernitzar equipaments com Fira de Girona i tirar endavant el projecte del Cinema Modern, una proposta que el govern actual no ha executat., així com millorar la mobilitat i la neteja de la ciutat, reforçar la seguretat i lluitar contra el episodis d’incivisme que viuen alguns barris de la ciutat amb fermesa.
En definitiva, el Partit Popular aposta per un canvi, tant de polítiques com de manera de fer les coses i per això compta amb un projecte sòlid que faci sortir endavant la ciutat.
Publicado por Concepció Veray Cama en 23:17
el partido popular,es antidemocrático, antiobrero, anticatalán,votando en contra de todas las leyes, derechos de progreso y modernización de este pais,pero luego son los primeros que se divorcian, aquí en valencia no nos dejan ver Tv3 porque no la manipulan como cana9corrupció,pido el castigo ningún voto para el partido popular por anticatalanes
18 de maig de 2011 a les 18:24
| 0.848043 |
curate
|
{"ca": 0.8807339449541285, "es": 0.11926605504587157}
|
http://www.concepcioveraycama.com/2011/04/concepcio-veray-aposta-per-un-nou.html
|
mc4_ca_20230418_11_367535
|
Manifest del Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat amb motiu de les properes eleccions - Arquebisbat de Barcelona
Manifest del Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat amb motiu de les properes eleccions
El dissabte dia 9 d’octubre es va celebrar la primera reunió del Secretariat de Marginació del Bisbat de Barcelona. Els membres del Secretariat, persones de diferents entitats que treballen en la promoció i ajuda de l’anomenat “Quart món”, debateren sobre la greu situació en què viuen en la marginació, molts homes i dones del nostre […]
El dissabte dia 9 d’octubre es va celebrar la primera reunió del Secretariat de Marginació del Bisbat de Barcelona. Els membres del Secretariat, persones de diferents entitats que treballen en la promoció i ajuda de l’anomenat “Quart món”, debateren sobre la greu situació en què viuen en la marginació, molts homes i dones del nostre País, i també com, degut a la greu crisi econòmica que patim, hi ha moltes persones en un perill imminent de caure en l’exclusió social. La pregunta, que ens formularen, fou: què ens passa a tots?.
Què ens passa a tots? I en aquest tots, incloem a les comunitats cristianes, a les institucions, als polítics, a la societat en general. Què ens passa a tots?. Que som incapaços de reaccionar? Què ens passa? Per què no hi ha més complicitats per cercar veritables solucions (personals i institucionals) per tots els que viuen al marge de la societat?
Conscients, que tots hi tenim part de responsabilitat en aquesta problemàtica, i tots hem d’aportar solucions, hem cregut convenient a les portes d’unes eleccions al Parlament de Catalunya fer unes demandes als futurs responsables de la política catalana.
A tots els partits polítics que formaran part de la cambra del Parlament de Catalunya, independentment de les ideologies i sigles que representin, que el seu objectiu primer sigui, la persona, i es comprometin a treballar, perquè cap hom i dona, sigui quin sigui el seu origen, cultura, credo religiós, deixi de ser atesa en les seves necessitats més bàsiques. I tothom trobi en les institucions l’ajuda necessària per viure amb dignitat.
Tots el programes econòmics, culturals, d’organització administrativa, de relació de Catalunya amb Espanya, i amb la resta del món etc, han de tenir com a primera finalitat fer possible que tothom poguí viure amb les condicions a les què que té dret com a persona.
Especialment demanem una atenció especial per tots aquells que, formant part de la societat, no tenen a ningú que els empari. Ens referim, entre altres, a col·lectius com, “els sense sostre”, homes i dones explotats sexualment, els afectats per drogodependències (víctimes de l’alcohol, de les drogues), infants nascuts en famílies des estructurades, ancians sense recursos, persones que malviuen amb pensions irrisòries, famílies residents en barris marginals de les nostres societats i pobles,
En l’àmbit del sense sostre
b) Col.laborar amb mitjans, diners i recursos amb les moltes entitats nascudes gracies a la iniciativa privada (confessionals i laiques) i fa anys ja treballen per ajudar als més necessitats
c) Facilitar locals a on puguin trobar-se, rentar-se, menjar les persones “sense sostre”
c) Destinar partides a la rehabilitació de cases i pisos deteriorats, sovint sense ascensor a on viuen moltes persones grans o impedides. I posar més mitjans per combatre “ el mobbing” mobiliari.
En l’àmbit dels infants.
a) Revisar la llei del menor. El primer objectiu sigui el bé de l’infant. Quan aquests objectius estan en conflicte amb altres drets, com pot ser els dels pares o institucions, sempre fer prevaldre els del menor.
a) Dedicar per part de les institucions, mes recursos humans i econòmics per tal de facilitar l’eradicació o la disminució de la prostitució. Que les alternatives que se’ls ofereixen siguin vàlides i realistes
Barcelona, 21 d’octubre de 2010
Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat
| 0.814105 |
curate
|
{"ca": 0.9842985842985843, "no": 0.008236808236808236, "es": 0.007464607464607465}
|
https://www.esglesiabarcelona.cat/actualitat/manifest-del-secretariat-de-marginacio-de-larquebisbat-amb-motiu-de-les-properes-eleccions/
|
mc4_ca_20230418_14_188658
|
Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona davant el Consell d'Europa per lluitar contra la pobresa. | Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona
Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona davant el Consell d'Europa per lluitar contra la pobresa.
El dia 17 d'octubre, dia Internacional de la Lluita contra la Pobresa, Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona, com a entitat membre d'ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social), va comparèixer davant el Consell d'Europa a Estrasburg, convidats per ESAN (EuropeanSocial Action Network), denunciant les desigualtats socials que estan causant cada dia més l'empobriment de milers de persones que viuen a Europa. El Germà. Joan B. Carbó i José Luis Magaldi, una de les persones ateses als nostres centres, van ser els que van assistir a la jornada de treball convocada per la Conferència d'ONG's del Consell d'Europa.
El lema de la jornada ha estat "La construcció d'Europa a través dels Drets Humans: actuar junts amb l'extrema pobresa". En primer lloc s'han debatut les bases sobre la Declaració "Treballant junts contra l'extrema pobresa" en la qual es recullen les reiterades violacions als drets humans de les persones que viuen diàriament situacions d'extrema pobresa i la manera de com algunes d'elles aconsegueixen sortir. També s'ha debatut sobre quines accions emprendre per accelerar l'eradicació de la pobresa i com es pot actuar des del sector nacional i internacional, des de l'àmbit públic i privat, per aconseguir una veritable cooperació.
Durant tota la jornada hi ha hagut una participació activa de tots els assistents amb diferents aportacions, entre la qual es troben les realitazades perl Germà Carbó i José Luis Magaldi en nom de Sant Joan de Déu Serveis Socials - Barcelona.
Durant el matí, tots els assistents van realitzar un minut de silenci enfront la pedra commemorativa en honor a les víctimes de la pobresa extrema, que es troba en l'exterior del Consell d'Europa.
Podeu consultar el document exposat davant el tribunal, en català y en francès.
| 0.770985 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.sjdserveissocials-bcn.org/ca/noticia/sant-joan-deu-serveis-socials-barcelona-davant-consell-deuropa-lluitar-contra-pobresa
|
mc4_ca_20230418_1_617998
|
Matkontak | Serveis
Mat-Kontak disposa d’un departament tècnic especialitzat en matrisseria i processos industrials relacionats amb l’estampació de peça metàl•lica. Aquests factors son crucials per dur a terme nous projectes de producte per als nostres clientes. Comptem a la vegada amb projectistes i enginyers externs de confiança per al disseny de matrius, utillatges i automatismes per l’estampació segons les necessitats de cada cas, així com assessorament dels nostres proveïdors de matèria prima especialitzats en materials per a l’estampació i acabats.
De la mateixa manera, realitzem assessorament tècnic durant la primera fase comercial en el desenvolupament de nous productes per als nostres clients, aportant idees i propostes per la viabilitat, fabricació, materials, acabats,... dels productes del client. Tot això és possible donada la nostra llarga experiència en la fabricació d’aquesta tipologia de peces i, aquest fet, ens permet assegurar tècnicament un millor resultat de producte per als nostres clients.
Mat-Kontak s'ha destacat des dels seus inicis per la seva especialització en la fabricació de peces amb unes característiques de qualitat molt exigents. El Departament de qualitat ha implantat una eficient metodologia de gestió de la qualitat per poder satisfer les necessitats del mercat.
Desde l'any 1998 comptem amb el certificat de qualitat ISO 9001 acreditat per ENAC per garantir els procesos de qualiat en l'empresa. Per tot això, comptem amb un equip humà molt preparat i un instrumental tecnològic d'alt nivell. Tots els nostres treballador tenen molt present la importància de la qualitat del producto i, per tot això, ens preparem cada dia en matèries de qualitat.
Mat-kontak s'ha especialitzat en el disseny i fabricació de matrius progressives. També fabriquem matrius no progressives i utillatges especials. Per tot això, comptem amb personal especialitzat i amb una llarga experiència amb la fabricació, muntatge i ajust d'aquest tipus de matrius en producció.
En els nostres tallers disposem de diversa maquinària per a la fabricació de matrius, amb centres de mecanitzat CNC, màquines d'electroerosió de fil, màquina eina per ajusts,... Gràcies aquests recursos, podem assegurar una ràpida reposició de recanvis i stock de peces de major desgast en les matrius. Aquest fet ens garantitza una continuitat en les produccions, assegurant el subministrament de productes en els termins establerts.
L’àrea de processos és l’encarregada de configurar els nostres talles amb els equips industrials a disposició per a la fabricació dels productes.
Actualment disposem de dues naus equipades amb premses de diferents tonelatges i dimensions per la estampació de peces per a cada cas Comptem a la vegada d’equips industrials auxiliars com alimentadors, bobinadores, lubricadores, cisalles,... per facilitat la fabricació del producte.Per qualsevol producte fabricat mitjançant estampació es podrà definir diferents tipus d’acabat superficial previ o post procés com estanyat, platejat, zincat, punts de plata,...
Per l’assemblatge s’estudien per cada cas diferents tipologies en funció de les necessitats del post-processat dels nostres productes com bobinats per terminals en banda, embalatge amb caixa de cartó en diferents lots,carregadors per peces especials.
Mat-Kontak disposa d’un equip humà amb molta experiència en l’estampació de peces metàl•lica i manteniment d’aquests equips. Aquest factor ajuda en gran mesura per assegurar la correcta fabricació i bon servei dels nostres productes. De totes maneres, des de l’àrea d’enginyeria i qualitat es treballa dia a dia per millorar els processos industrials i qualitat d’aquests processos.
| 0.872134 |
curate
|
{"da": 0.005192675594424706, "ca": 0.9948073244055753}
|
https://www.matkontak.com/ca/content/servicios.html
|
mc4_ca_20230418_17_147443
|
REVISTA LOGOPÈDIA 36
Properament rebreu la Revista Logopèdia número 36 en la qual s'ha volgut deixar constància de les repercussions de l'emergència sanitària causada per la COVID-19 en l'àmbit logopèdic. Esperem la trobeu interessant.
Recordeu que podeu consultar els números anteriors al Web, a Publicacions > Revista del CLC.
El Col·legi de Logopedes de Catalunya s'ha adherit al Decàleg per a la Reforma del Sistema de Salut de Catalunya.
Us recordem que l'horari d'atenció col·legial durant els mesos de juliol i agost és de 8 a 15 h. Romandrem tancats per vacances del 10 al 23 d'agost.
RECORDATORI: FRACCIONAMENT QUOTA SEGON SEMESTRE 2020
Tal i com varem publicar en el full informatiu del passat 5 de juny de 2020, atenent a les dificultats econòmiques que la situació de crisi sanitària està ocasionant entre el nostre col·lectiu, la Junta de Govern va acordar fraccionar la quota de juliol corresponent al segon semestre de 2020 en dos pagaments: la primera meitat al mes de juliol i la segona meitat al mes d'octubre.
Estalvi Periòdic - Una Eficient Eina per Estalviar
Producte pensat per anar estalviant amb tranquil·litat i crear així un fons de reserva.
TALLERS DE FORMACIÓ EN COMUNICACIÓ AUGMENTATIVA ORGANITZATS PER LA UTAC
Formació en Comunicació Augmentativa de 12 hores durant tot el curs, gratuïta, organitzada des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i impartida per professionals de la UTAC, professors de la Universitat de Barcelona.
Inscripcions fins el 18 de setembre de 2020.
CURS SUBVENCIONAT EN FORMAT AULA VIRTUAL A COST ZERO
A través d'un acord entre la Intercol·legial i Microgestió s'ofereix als col·legis professsionals i els col·legiats/des que es poden beneficiar dels descomptes en productes Apple.
CURSO ONLINE TERAPIA MIOFUNCIONAL OROFACIAL NIVEL I
| 0.814068 |
curate
|
{"en": 0.040268456375838924, "ca": 0.9021252796420581, "es": 0.029082774049217, "pt": 0.028523489932885907}
|
https://www.clc.cat/newsletters/806/full-informatiu
|
macocu_ca_20230731_6_380146
|
header
En marxa els fons per a l’eficiència energètica d’empreses turístiques
2.627 empreses turístiques es repartiran 170 milions d'euros per rehabilitar els establiments
17 març, 2022
El Consell de Ministres ha autoritzat la distribució dels 170 milions d’euros per al finançament de projectes d’eficiència energètica i economia circular dirigit a les empreses del sector del turisme. Les inversions pretenen incrementar la competitivitat de les empreses turístiques finançant propostes que redueixin els costos energètics i la petjada de carboni.
La informació facilitada pel Govern d’Espanya detalla que aquest import servirà per rehabilitar fins a 2.627 establiments al conjunt de comunitats autònomes. Les actuacions hauran d’aconseguir una reducció del consum d’energia primària no renovable del 30% respecte a la situació de partida. Tenen un termini d’execució de les actuacions subvencionades fins al 31 de desembre de 2024.
El criteri per repartir aquests fons ha tingut en compte l’oferta d’hotels, càmpings, allotjaments turístics i de turisme rural de cada territori. Han realitzat una mitjana ponderada del nombre d’habitacions estimades i d’establiments oberts mensualment a cada comunitat o ciutat autònoma i així han atribuït l’abast dels beneficiaris.
En aquest sentit, la distribució per comunitats autònomes ha quedat: Comunitat Autònoma / Import resultant en milers / Nombre d’establiments a rehabilitar entre parèntesi
Aquests fons formen part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència governamental.
| 0.79017 |
curate
|
{"bn": 0.0039447731755424065, "ca": 0.9960552268244576}
| |
macocu_ca_20230731_6_92564
|
'Els propers pactes de govern han de tenir com a eix el dret de decidir'
Esquerra Independentista (EI) va presentar ahir les firmes necessàries per a promoure un referèndum a ERC sobre la resposta que ha de donar el partit en cas d'un mal acord de finançament. Avui, una de les cares visibles d'EI, Elisenda Paluzie, exposa la següent reflexió: 'Els partits que tenen per objectiu l’Alliberament Nacional dels Països Catalans poden participar en governs autonòmics com a mitjà per assolir l’objectiu final independentista. Però no hi han de ser a qualsevol preu. El mitjà no es pot convertir en finalitat per ella mateixa. La presència en governs ha de poder-se justificar amb avenços clars en la sobirania nacional'.
Comparteix
Des del seu punt de vista, 'estar en el govern de les institucions que s’aspira a canviar no es pot convertir en un dogma. L’Alliberament Nacional de Catalunya implica trencar l’status quo preexistent. Governar bé pot atreure a la causa independentista a sectors de la població que hi són reluctants, però la gestió per la gestió no és sinònim de bon govern'. Paluzie no opina sobre el govern actual, però avisa que, un cop es conegui la sentència del Constitucional espanyol sobre l'Estatut, 'la reacció i els propers pactes de govern han de tenir com a eix el dret de decidir. Es tracta de convertir el dret d’autodeterminació en el centre del debat polític. El nacionalisme haurà de definir un projecte de futur atès que la via constitucional ja no permetrà augmentar l’autogovern de Catalunya'. Exposa: 'Al catalanisme li cal doncs redreçar l’estratègia per als propers anys, convertint el fracàs autonomista en una oportunitat. Fer-ho requereix plantejar la relació amb l’Estat espanyol en termes de conflicte polític'. Així, creu que la ciutadania visualitzarà 'que objectius polítics compartits per una gran majoria són bandejats per Espanya. Les enquestes d’opinió ens indiquen que aquest sentiment és creixent i que la fracció del catalanisme que esdevé independentista no ha parat de créixer en els darrers anys'.
COMENTARIS
Paluziè Paluziè, fa dos dies que ets a la barrraca i ja dones lliçons. Estaries més contenta si el Govern fos de CiU o del PSC i CiU?
I que collons té a veure el TC. O sigui que si el TC tomba un Estatut que ERC no va votar, ERC ha de deixar el Govern? Doncs trobo que est bastant justeta. per això ja tenim tots els hooligans de CiU,. Però almenys aquests saben què senzillament és allò d'apartat tu per posar-m'hi jo. Ara algú que treballa perquè el seu partit sigui carn d'oposic... Llegir més
| 0.811104 |
curate
|
{"ca": 0.9479289940828403, "id": 0.0039447731755424065, "es": 0.033925049309664695, "fr": 0.014201183431952662}
| |
mc4_ca_20230418_10_490578
|
Ones estacionàries | Recurso educativo 559100 - Tiching
Quan el medi material pel qual es propaga una ona no és il·limitat, com ara una corda fermada pels dos extrems, l'ona, quan arriba al final del medi, es reflecteix i torna en sentit contrari. L'ona reflectida se suma a l'ona inicial i s'origina una ona diferent, anomenada ona estacionària. [...]
Avaluació final T07 04 - Les ones. El so i la llum
http://hn.tiching.com/ones-estacionaries/recurso-educativo/559100
| 0.6463 |
curate
|
{"ca": 0.816414686825054, "en": 0.010799136069114472, "st": 0.032397408207343416, "es": 0.14038876889848811}
|
http://hn.tiching.com/ones-estacionaries/recurso-educativo/559100
|
mc4_ca_20230418_14_361387
|
Oriol Junqueras escriu una carta a Ana Rosa Quintana
La presentadora de Telecinco ha enviat unes preguntes a la presó on es troba l'ex vicepresident de la Generalitat
20/09/2018 12:07 | Actualitzat a 20/09/2018 12:51
Ana Rosa Quintana i Oriol Junqueras | CatalunyaDiari.cat
Un any després dels registres del 20-S a la Conselleria d'Economia que dirigia Oriol Junqueras, l'aleshores vicepresident del Govern es troba tancat a la presó de Lledoners a l'espera de judici. Per aquest motiu, Ana Rosa Quintana va enviar una carta amb diverses preguntes, que el líder d'ERC ha respost amb un escrit on parla del seu judici, del canvi de govern a Espanya o de la polèmica dels llaços grocs.
La missiva comença amb una salutació de Junqueras a tots els espectadors de 'El programa de Ana Rosa'. «Segueixo sent el mateix que era i primer de tot un demòcrata que sempre ha actuat democràticament. Estic a la presó, sense judici, per uns delictes que Europa nega. Crec que aquest detall no és menor. Em pregunto com és possible que la democràcia espanyola no s'ho pregunti a si mateixa», lamenta el president d'ERC.
Amb Sánchez hi ha possibilitats de negociar
Junqueras també ha valorat el canvi al govern espanyol com a positiu, tot i que demana a Sánchez que concreti la seva proposta: «És important que hi hagi propostes per part de tots. Fins ara només hem rebut cops de porta i tancament al diàleg com a resposta. Sánchez té tot el seu dret a plantejar la seva resposta, però hauria de concretar-la. La nostra proposta és coneguda, un referèndum d'autodeterminació i que la gent voti per decidir».
«D'això anava l'1 d'octubre, de votar. Però la van emprendre a cops de porra amb les urnes. Nosaltres estem compromesos amb les urnes i amb el seu resultat, sigui quin sigui, altres no. Dit això, coincidim almenys en què han de ser els ciutadans els que decideixin votant, democràticament», afegeix.
Això sí, creu que pot ser un llop amb pell de xai, ja que no el sorprendria que, malgrat voler obrir un període de diàleg, decidís tornar a aplicar el 155: «Ciutadans recorda en excés l'estil i discurs d'èpoques pretèrites. I el PP tots sabem de quin peu coixeja. El trist és que el PSOE sucumbeixi tan sovint a aquest discurs».
Una de les decisions que no li han agradat a Junqueras del nou govern de Pedro Sánchez ha estat que hagi optat per pagar la defensa de Pablo Llarena a Bèlgica: «És evident qui gaudeix de privilegis i qui està en presó preventiva sense judici. A nosaltres, representants elegits a les urnes no se'ns paguen els advocats amb diners públics. D'això se'n diu malversació segons tinc entès».
Europa diu que no hi ha delicte
Sobre el seu judici, Junqueras demana «que es respectin les decisions de les instàncies judicials europees». «Quan tothom et diu que no hi ha delicte igual hauries de plantejar que potser l'error és teu i no de la resta del món. Un judici per al qual, de moment no hi ha data ... I sobre la sentència ja hi ha advertències», adverteix.
«És fàcil veure d'on ve la violència»
Sobre la suposada crispació i ruptura entre la societat catalana, Junqueras té clar que l'origen no està en els independentistes sinó en els que fomenten la discriminació i l'odi contra ells: «Quan escolto insults em preocupo i els rebutjo. Després, quan veig la violència de l'extrema dreta al carrer m'indigno. Cal rebutjar la violència, vingui d'on vingui, però és que a més és molt fàcil veure d'on ve i qui la comet impunement per a més inri. No es pot tolerar de cap manera».
«Quan veus grups d'encaputxats amb navalles o cúters o repartint cops de porra i pegant gent, això cal rebutjar-ho i actuar. És un tema de seguretat ciutadana, pur i dur. Per molt espanyola que sigui la bandera no justifica, mai, l'ús de la violència contra altres ciutadans. Insisteixo, l'única divisió possible és entre demòcrates i violents. Qui pega a ciutadans pacífics al carrer atempta contra un valor sagrat, la convivència», assegura.
«No es pot posar el crit al cel per un llaç, en exercici de la llibertat d'expressió, i callar, ignorar o banalitzar la violència. Fins i tot el PP ha demanat explicacions a Rivera per concentracions promogudes per Ciutadans on la violència és un fet i que reuneix l'extrema dreta. Em sembla gravíssim», acaba sentenciant Junqueras.
#Ana Rosa Quintana #Oriol Junqueras #Procés Català
| 0.817231 |
curate
|
{"es": 0.012152372049544287, "ca": 0.9761626548258939, "pt": 0.011684973124561814}
|
https://catalunyadiari.com/politica/carta-oriol-junqueras-ana-rosa
|
acn_ca_20201011_1_30337
|
L'AIMS Festival portarà la música clàssica a 14 municipis de la Catalunya Central
El certamen, que arrenca el proper 31 de juliol, comptarà amb un total de 46 concerts
ACN Barcelona.-L'Acadèmia Internacional de Música de Solsona (AIMS) arriba al 31 de juliol a la 17a edició amb més de 40 concerts de música clàssica interpretats per alumnes i professors del més alt nivell que actuaran a 14 municipis de la Catalunya Central. Durant tres setmanes conviuran la formació per a joves talents del món acadèmic amb concerts oberts al públic en indrets espectaculars. La formació d'enguany comptarà amb 95 alumnes de 25 països diferents. Peter Thiemann, director artístic de l'AIMS I violoncel solista de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, farà també de professor a l'acadèmia, on també impartiran classes músics solistes de l'Òpera de Ginebra, de la Royal Opera House de Londres, de la Metropolitan Opera de Nova York o de la Buchmann-Mehta School of Music de Tel Aviv.
Aquesta edició de l'AIMS estrenarà, a més, l'Acadèmia dels Vents, que se sumarà a la de Corda i Piano. Aquest fet permetrà ampliar el festival a tres setmanes, fins al 19 d'agost.
Actuacions a 14 municipis
Tot i que Solsona es mantindrà com a centre neuràlgic del festival, també hi haurà actuacions a Almacelles, Balaguer, Cardona, Castellar de la Ribera, Collbató, Manresa, Moià, Olius, Organyà, Riner, Sallent de Llobregat, Sant Llorenç de Morunys i Vallferosa. De fet, el paisatge i la descoberta del territori són el valor afegit de l'AIMS. Així a banda d'espais tan emblemàtics com la catedral de Solsona, la col·legiata de Cardona, la Seu de Manresa o l'església de Sant Llorenç de Morunys, hi haurà concerts a indrets tan insòlits com la Torre de Vallferosa, on es farà un concert d'alumnes, combinat amb una visita guiada, o l'església de Sant Esteve d'Olius, magnífica mostra del romànic català, a la riba del riu Cardener.
46 concerts
En els 20 dies de festival hi haurà un total de 46 concerts entre els quals es faran a sales, auditoris i esglésies, al carrer, i a residències de gent gran, hospitals i centres d'atenció especialitzada. A més, l'AIMS es proposa arribar també a les cases particulars, per portar la música a persones amb mobilitat reduïda que viuen a Solsona.
Del cartell d'aquesta edició destaca el concert inaugural del dimarts 31 de juliol, que reunirà els professors de l'AIMS al Teatre Comarcal de Solsona; l'actuació de violinistes d'Armènia, Rússia i Suïssa, una violoncel·lista d'Israel i un pianista de Berga; així com el colofó del certamen: The Aims Magic Rock Show, un espectacle nocturn que combinarà màgia i rock'n'roll a la Sala Polivalent de Solsona.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9958646616541353, "en": 0.004135338345864661}
|
https://www.acn.cat/text/item/l-aims-festival-portara-la-musica-classica-a-14-municipis-de-la-catalunya-central
|
mc4_ca_20230418_6_373371
|
Reconeixement a la tasca integradora de l’Escola Tres Pins | betevé Web
Transcripció Professors i alumnes de l'escola municipal Tres pins, a Montjuïc, es comuniquen amb l'idioma dels signes català. Des de 1998 estudiants sords i nens sense problemes d'audició, conviuen a les aules. Es tracta d'un cas d'integració únic a la ciutat. Des de parvulari i fins al cicle inicial, tots els alumnes estudien la llengua de signes durant una hora a la setmana. CESCA GARCIA, secretària acadèmica de l'Escola Tres Pins
"Quan estem fent classe sempre hi ha una mestra tutora i una logopeda. I llavors la llengua vehicular és el català i la llengua de signes. I aleshores tant els nens oïdors veuen la llengua de signes com els nens sords poden assabentar-se de tot el que està passant." La Laura és una de les 28 alumnes sordes del centre. La seva mare també ho és i creu que l'arribada de la nena a l'escola li va canviar la vida.
ROSER GÁLVEZ, mare
"Primer va començar a una escola oral i no anava bé. Llavors va canviar a aquí i va evolucionar molt ràpidament."
MARIAN GONZÁLEZ, mare
"Aquí tienen la oportunidad de sentirse uno más o una más y pensamos que tenemos niños felices porque pueden expresar sus sentimientos y pueden entender a sus compañeros."
Després de gairebé dues dècades de feina, el Departament de Cultura de la Generalitat els ha reconegut finalment la tasca amb el I Premi de la Llengua de Signes Catalana. dimecres 3 de juny, 2015, 21.20
Reconeixement a la tasca integradora de l’Escola Tres PinsEl Departament de Cultura de la Generalitat ha guardonat l'Escola Tres Pins amb el I Premi de Foment de la Llengua de Signes Catalana. El motiu n'és la contribució que ha fet el centre per normalitzar la convivència d'alumnes sords amb estudiants sense problemes d'audició a les mateixes aules.Fa gairebé 20 anys, des de 1998, que l'Escola Municipal Tres Pins de Montjuïc va començar a treballar oficialment amb el que denominen l'educació bilingüe. Es tracta d'un sistema educatiu en què els estudiants aprenen amb una professora i una logopeda a l'aula. Aquesta segona explica les lliçons mitjançant la llengua de signes i els nens i nenes s'hi familiaritzen fàcilment des de ben petits. De fet, des de parvulari i fins al cicle inicial, tots els alumnes aprenen aquest idioma especialitzat durant una hora a la setmana.
Aquest model educatiu és un cas únic a tot Barcelona. La seva tasca de normalització de l'educació especial i d'integració dels infants sords en l'escola convencional són alguns dels motius pels quals s'ha premiat l'escola amb el I Premi de Foment de la Llengua de Signes.
L'origen del centre, al s. XIX
Per trobar els orígens i precedents de l'Escola Tres Pins ens hem de remuntar a 1800. Llavors el Saló de Cent de l'Ajuntament va ser la seu de la primera escola per a sords. Posteriorment es va convertir en l'Escola Municipal de Sordmuts i més tard en el Centre Municipal Fonoaudiològic. El 1990 va ser quan es va crear l'escola actual i abans del reconeixement oficial el 1998 els docents ja van començar a treballar en aquest sistema inclusiu.
culturaeducacióeducació infantil
Més informacióWeb de l'escola Tres Pins
educacióPort Innova: emprenedoria a la Formació Professional27 d'abril 2017educacióMés d’un miler d’infants participen en El joc perdut al Parc de l’Espanya Industrial25 d'abril 2017educacióAlumnes del Col·legi Jesús-Maria Sant Gervasi guanyen el concurs d’espots (Re)imagina’t21 d'abril 2017culturaEl Museu del Còmic i la Il·lustració de la ciutat, en un magatzem des de fa anys19 d'abril 2017culturaCollboni rebutja adquirir El Molino i el Teatre Principal18 d'abril 2017cultura‘Barcelona, la rosa de foc’, un joc de taula inspirat en el Modernisme15 d'abril 2017culturaManel Gràcia, tota una vida dedicada al món dels llibres12 d'abril 2017culturaLa Junta de la Casa de la Barceloneta nega les acusacions d’irregularitats en la gestió11 d'abril 2017educacióL’idioma “scratch” de programació, extraescolar a dos centres de Barcelona5 d'abril 2017educacióL’escola d’adults Madrid es trasllada a Porta29 de març 2017educacióEls alumnes de l’Institut Sant Andreu desconstrueixen el gènere femení a través de l’art29 de març 2017educació infantilDescobrim l’hora del pati a l’Escola Entença27 de març 2017sordsL’obra de teatre ‘El miracle d’Anne Sullivan’, en llengua de signes i audiodescripció26 de març 2017educacióLa comunitat educativa es queixa de la creixent competència entre escoles públiques25 de març 2017educacióQuines són les claus per escollir bé els estudis?23 de març 2017educacióEl Saló de l’Ensenyament potencia l’orientació acadèmica amb més xerrades i debats22 de març 2017sordsL’Antaviana es convertirà progressivament en un institut escola16 de març 2017educacióLa Generalitat adjudica la construcció de l’Institut Martí i Pous11 de març 2017culturaEscoles del Raval participen en la quarta edició d’Apadrina el teu equipament7 de març 2017educacióLa comunitat educativa catalana se suma a la vaga general del sector del 9 de març6 de març 2017
| 0.867001 |
curate
|
{"ca": 0.9438540204531782, "it": 0.014036494886705435, "es": 0.03789853619410467, "gl": 0.00421094846601163}
|
http://beteve.cat/reconeixement-a-la-tasca-integradora-de-lescola-tres-pins/
|
oscar-2301_ca_20230418_5_167384
|
Ampul·la de Sant Menna, ceràmica, Empúries (L’Escala, Alt Empordà), època romana, 350-450 dC. Museu d'Arqueologia de Catalunya, Girona.
Petita ampolla o cantimplora de ceràmica que contenia aigua del santuari de Sant Menna (Karm Abu Mina, Egipte). A aquest exemplar li falten el coll i les dues nanses. A l’anvers hi ha representat sant Menna, vestit amb túnica curta i amb els braços oberts, i amb dos dromedaris, a banda i banda, que li llepen els peus. Al revers hi ha una inscripció grega dins d’una corona vegetal, distribuïda en tres ratlles: «ΑΓΙΟΥ ΜΗΝΑ ΕΥΛΟΓ» («Benedicció de sant Menna»). Cal destacar la importància d’aquesta peça pel seu origen i pels pocs exemplars que se’n coneixen a Europa.
Compartir
Compartir
CA OC ES EN FR
Sobre Visitmuseum
Declaració d'accessibilitat
Crèdits
Política de privacitat mòbil
Política de privacitat
Avís legal: La ©Generalitat de Catalunya permet la reutilització dels continguts i de les dades sempre que se citi la font i la data d'actualització, que no es desnaturalitzi la informació i que no es contradigui amb una llicència específica.
| 0.702383 |
curate
|
{"ca": 0.9543761638733705, "pt": 0.01675977653631285, "es": 0.028864059590316574}
|
https://visitmuseum.gencat.cat/ca/museu-d-arqueologia-de-catalunya-girona/objecte/ampul-la
|
mc4_ca_20230418_11_266106
|
Ex Libris - Ràdio Cardedeu | El blog del programa de llibres de Ràdio Cardedeu
Ex Libris – Ràdio Cardedeu
El blog del programa de llibres de Ràdio Cardedeu
jul. 12 2014
Podcast de l’Ex Libris de juliol
Pels que no el vau sentir en directe, aquí teniu un nou Ex Libris! Vam entrevistar Laura Balagué, autora de Vestidos de novia, amb qui vam parlem del llibre, del fet d’escriure, de publicar, de publicar sense editorial… També vam parlar de llibres i gastronomia internàutica amb Cristin a Pitarque, vam tenir els últims consells del Viatge de l’Escriptor amb Raimon Sastre, Maica Meseguer va obsequiar-nos amb el seu El Temps Robat, vam fer un repàs de les novetats editorials, i molt més!
Esperem que us agradi aquest últim Ex Libris de la tercera temporada!
By ExLibris_rc • Posted in podcasts
Podcast programa de juny
Ja tenim aquí el programa del mes de juny! Vam parlar amb l’escriptora Care Santos, que ha publicat Desig de xocolata. Amb Guillem Jané vam repassar la vida de Dostoievsky, i amb Raimon Sastre vam parlar de l’escriptura de poesia. També vam tenir la nostra dosi mensual de gastronomia en els llibres, i El Temps Robat de Maica Meseguer. Si el voleu recuperar, aquí el teniu!
http://www.ivoox.com/ex-libris-radio-cardedeu-pgm-30-audios-mp3_rf_3231117_1.html
By ExLibris_rc • Posted in podcasts • Etiquetat Care Santos
maig 20 2014
Ens veiem dijous al Tarambana, amb ENRIC CALPENA!
Us recordem que dijous tenim una cita al Tarambana – Cafè Cultural: hi vindrà Enric Calpena a presentar el seu Memòria de sang!
By ExLibris_rc • Posted in llibres de ficció, presentació de llibres • Etiquetat Enric Calpena
maig 15 2014
Enric Calpena, a Cardedeu el 22 de maig!
Avui us portem una notícia que ens fa molta il·lusió, ja que l’hem aconseguit junt amb el Cafè Cultural El Tarambana i passarà a Cardedeu:
El periodista i escriptor Enric Calpena vindrà a presentar el seu llibre Memòria de sang, una novel·la històrica impossible d’oblidar sobre la Primera Guerra d’Àfrica.
Serà dijous dia 22 de maig, a les 20 h al Cafè Cultural El Tarambana (c/Bellsolar cantonada c/Barcelona), a Cardedeu.
By ExLibris_rc • Posted in presentació de llibres
maig 14 2014
Títols dels llibres del programa de maig
A l’últim programa hi van sonar molts llibres, aquí els teniu!
–Sapphira y la joven esclava, Witta Cather. Impedimenta (2014). Traducció: Alicia Frieyro
–L’endemà de tot, Lluís Calvo. Raig Verd (2014).
–Juego de espejos. Reflexiones sobre la percepción de MSF y la acción humanitaria, Caroline Abu-Sada. Icaria Editorial; (2014).
–Las cautivas, Annick Cojean. Anagrama (2014). Traducció: Silvia Kot.
–Eufòria, Xavier Bosch. Proa (2014).
–La nosa, Marc Romera. Proa (2014) .
–La acción en la narrativa. Claves para desarrollar escenas, diálogos y personajes creíbles, Silvia Adela Kohan. Alba Editorial (2000).
–Com escric. Les regles del joc. Una guia pràctica i apassionant per escriure una bona novel·la, Andreu Martín. Ara Llibres (2012).
–Así se crean novelas: cómo convertir un texto en una creación literaria: métodos prácticos para escribir narraciones, relatos, ensayos… desde la idea hasta la obra terminada. Ronald F. Saffold. Ed. Rosaljai (1996).
–La cocina de Bollywood. Las estrellas del cine indio nos ofrecen sus recetas favoritas, Bulbul Mankani. Grijalbo (2007).
–La cocina india para occidentales. Anand Singh Negi. Océano Ámbar (2009)
–Tota aquesta gent, Isabel-Clara Simó. Edicions 62 (2014).
–El xal, Cynthia Ozick. Viena Edicions (2010). Traducció: Dolors Udina.
By ExLibris_rc • Posted in fitxes de llibres, podcasts, Uncategorized
maig 10 2014
Xavier Bosch, al programa de maig (podcast)
Ja tenim aquí un nou programa! Hem entrevistat el periodista i escriptor Xavier Bosch, que acaba de publicar Eufòria, una crítica sobre la indústria farmacèutica i els visitadors mèdics. Hem conegut la vida de George Bernard Shaw de la mà de Guillem Jané, i Cristina Pitarque ens ha acostat, a través dels llibres, a la gastronomia de l’Índia. Hem seguit el nostre particular Viatge de l’Escriptor amb Raimon Sastre, que ens ha recomanat tres llibres que ens poden ser molt útils si ens volem iniciar en l’escriptura. Tot això, i l’agenda, les novetats, el Temps Robat… i més! Us ho recomanem: no us ho perdeu! !
By ExLibris_rc • Posted in podcasts • Etiquetat xavier bosch
abr. 22 2014
Inspiració per Sant Jordi
Segur que ja fa dies que penseu en Sant Jordi i en possibles llibres que us agradaria regalar o que us regalessin. Però per si encara no us heu decidit, us hem preparat una selecció de les entrevistes a escriptors que hem fet a l’Ex Libris, per si us poden servir d’inspiració!
La cinquena planta, de Manuel Baixauli: http://www.ivoox.com/entrevista-a-manuel-baixauli-la-cinquena-planta-ex-audios-mp3_rf_3045735_1.html
La terapeuta, de Gaspar Hernández: http://www.ivoox.com/entrevista-a-gaspar-hernandez-la-terapeuta-ex-audios-mp3_rf_2790726_1.html
115 dies a l’Ebre. El sacrifici de la lleva del Biberó, d’Assumpta Montellà: http://www.ivoox.com/ex-libris-radio-cardedeu-pgm-27-audios-mp3_rf_2925025_1.html
Cafè Barcelona, de Joan Carreras: http://www.ivoox.com/entrevista-a-joan-carreras-cafe-barcelona-ex-libris-audios-mp3_rf_2650691_1.html
Deu oques blanques, de Gerbrand Bakker: http://www.ivoox.com/entrevista-a-gerbrand-bakker-deu-oques-blanques-ex-audios-mp3_rf_2545858_1.html
Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll: http://www.ivoox.com/entrevista-a-pep-coll-dos-tauts-negres-i-audios-mp3_rf_2428087_1.html
Un cel de plom, de Carme Martí: http://www.ivoox.com/entrevista-a-carme-marti-un-cel-plom-audios-mp3_rf_2098314_1.html
… i podreu seguir trobant més inspiració a totes les entrevistes que hem fet fins ara! http://www.ivoox.com/podcast-podcast-ex-libris_sq_f123003_1.html
Que tingueu un molt bon Sant Jordi amb força llibres! !
By ExLibris_rc • Posted in entrevistes, fitxes de llibres • Etiquetat sant jordi
Programa d’abril, amb Manuel Baixauli!
Bona tarda amigues i amics lectors!
Tornem a tenir un nou Ex Libris, el del mes d’abril! Per escoltar-lo des de l’ordinador o descarregar-lo, aquí el teniu: http://www.ivoox.com/ex-libris-radio-cardedeu-pgm-28-audios-mp3_rf_3001607_1.html.
Ja teníem ganes d’un nou programa i més llibres, i tant! I el resultat no va defraudar: entrevista a Manuel Baixauli, que acaba de publicar La cinquena planta. El punt de partida del llibre: la paràlisi que va patir poc després d’acabar d’escriure L’home manuscrit, i per la qual no es va poder moure durant sis setmanes. Déu n’hi do!
Com que s’acosta Sant Jordi, vam demanar a un parell de llibreters que ens expliquessin com el preparen, ells, el Sant Jordi. Àngels Solé, de la llibreria Compàs, i David Terradas, de la llibreria Badallibres de Cardedeu, ens ho van explicar.
També vam fer un repàs de les novetats editorials, amb especial atenció a Era broma, de Gabriel Josipovici, i vam conèixer la vida de Hermann Hesse. A la secció de llibres i gastronomia, Cristina Pitarque ens va parlar de Bueno para comer, de Marvin Harrys.
Llibres i més llibres, com ens agrada! !
març 15 2014
Podcast programa març: entrevista a Assumpta Montellà
I mai més ben dit, oi? Dia fantàstic per gaudir del solet, tot llegint un bon llibre… o escoltant parlar de llibres! Si voleu, doncs, podeu fer-ho amb l’últim Ex Libris (http://www.ivoox.com/ex-libris-radio-cardedeu-pgm-27-audios-mp3_rf_2925025_1.html), el del mes de març, aquest una mica més reduït, en què vam entrevistar Assumpta Montellà, que acaba de publicar 115 dies a l’Ebre. El sacrifici de la lleva del biberó. Es tracta d’un nou llibre d’investigació, on la historiadora ha tret el nas entre els soldats que van lluitar en aquella batalla, ara anciants, aleshores encara no adults. Realment és molt interessant el que ens explica Assumpta Montellà!
Si us va agradar el vídeo de l’últim post, aquí en teniu més!
By ExLibris_rc • Posted in podcasts • Etiquetat Assumpta Montellà
febr. 19 2014
Vídeo de l’últim llibre d’Assumpta Montellà: 115 dies a l’Ebre
Avui us enllacem un vídeo curtet del nou llibre d’Assumpta Montellà: 115 dies a l’Ebre, sobre la batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil, enfocada des d’un punt de vista molt personal. La notícia l’han fet els companys de Televisió de Cardedeu.
By ExLibris_rc • Posted in entrevistes, llibres de no ficció, vídeo • Etiquetat Assumpta Montellà, Guerra Civil
L'equip de l'Ex Libris ens hem agafat uns mesos de descans. Mentrestant, però, podeu recuperar els programes de les temporades anteriors, clicant a podcast.
T'has perdut algun programa? Pots recuperar-lo al nostre podcast. Escolta'ns per internet o descarrega't els programes que més t'interessin.
També ens podeu seguir pel twitter: @exlibris_rc
Ens veiem a Facebook?
Si vols ser dels primers en veure les actualitzacions del blog, subscriu-t'hi! Deixa'ns el teu correu i rebràs un e-mail quan hi hagi nous posts.
l’equip del programa de ràdio
El programa de ràdio el fem un seguit de persones. Coneix-nos!
1.- Links llibretils
Biblioteca de Cardedeu
2.- Links a RTVC
Ràdio Cardedeu (streaming)
Ràdio Televisió de Cardedeu – canal de YouTube
3.- Altres links interessants
Ruta Baobab – la volta al món porta a porta
SurrealismARTa
Ex Libris - blog del programa de ràdio by Equip d'Ex Libris is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 Unported License.
| 0.643229 |
curate
|
{"ca": 0.7494267933180478, "de": 0.0028387378534774537, "ro": 0.0004367289005349929, "fr": 0.02969756523637952, "es": 0.10819958510754449, "en": 0.07107762856207009, "oc": 0.002511191178076209, "gl": 0.002074462277541216, "pt": 0.02522109400589584, "ru": 0.001965280052407468, "hy": 0.0013101867016049788, "pl": 0.0005459111256687411, "it": 0.004694835680751174}
|
https://pgmexlibris.wordpress.com/
|
crawling-populars_ca_20200525_41_107866
|
MADRID/BARCELONA, 17 nov. (EUROPA PRESS) -
Els Reis han lliurat aquest dimarts els Premis Nacionals de l'Esport, entre els quals hi ha el Premi Nacional Francisco Fernández Ochoa, que han entregat a Leopoldo Rodés, a títol pòstum, per la seva contribució a l'olimpisme.
El guardó ha estat lliurat en una cerimònia celebrada al Palau Reial d'El Pardo (Madrid) de mans del Rei, que ha acudit al costat de la reina Letícia i el rei Joan Carles I i la reina Sofia.
El bicampió del món de Moto GP, el lleidatà Marc Márquez, i la bicampiona del món de bàdminton Carolina Marín han estat distingits com a Millors Esportistes Espanyols del 2014, Premis Rei Felip i Reina Letícia, respectivament.
A l'acte també hi han acudit el ministre d'Educació, Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, i el president del Consell Superior d'Esports (CSD), Miguel Cardenal, així com nombrosos presidents i representants de les federacions esportives.
Aquesta és la primera edició amb la nova denominació després del relleu en la Direcció de l'Estat el juny del 2014, i altres dels guardonats han estat el corredor colombià del Movistar Team, Nairo Quintana --vencedor del Giro d'Itàlia 2014--, amb el Trofeu Comunitat Iberoamericana, mentre que el pilot de Fórmula 1, Carlos Sainz, ha recollit el Rei Joan Carles com a esportista revelació de l'any.
El Premi Reina Sofia, que distingeix un gest de noblesa o joc net, ha estat per a la Targeta Blanca-Copa Coca-Cola, i el Premi Princesa Leonor, al millor esportista menor de 18 anys 'ex aequo', per a la regatista Aina Colom i el pilot Álex Márquez, campió del món en la categoria de Moto3.
La Copa Barón de Güell al millor equip o selecció nacional se l'ha emportat la selecció espanyola femenina de futbol, que ha aconseguit la classificació per primera vegada per a un Mundial, i l'equip espanyol de gimnàstica rítmica, que ha revalidat el seu or a la final de maces al Campionat del món de Turquia.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.720118 |
curate
|
{"ca": 0.8226552179656539, "es": 0.1641347424042272, "en": 0.013210039630118891}
|
: /espanya/noticia-leopoldo-rodes-premi-nacional-postum-per-seva-contribucio-lolimpisme-20151117184404.html
|
cawac_ca_20200528_1_70533
|
10/12/2010: L'Informe Colomina: Urbanisme desastrós
Més de la meitat dels 6.900 milions d’habitants del planeta viuen en ciutats. El desenvolupament econòmic i social dels països ha anat tradicionalment acompanyat del desplaçament creixent de població del camp cap a les ciutats i, en les últimes dècades, vivim una urbanització accelerada. Aquestes noves ciutats massificades i el creixement demogràfic mundial plantegen junts nous reptes i noves amenaces per les pròximes dècades.
Així ho consideren molts experts i la Creu Roja internacional ha dedicat el seu informe anual sobre desastres del 2010 precisament a aquesta qüestió.
Fa exactament dos segles hi havia només dues "ciutats milionàries" (en termes de població): Londres i Pekín. El 1950, eren 75 i l’any 2008, n’eren 431. Una proporció important i cada vegada més elevada d'aquestes ciutats superpoblades se situa a l'Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. Una lògica econòmica contundent sosté aquesta ràpida urbanització, i és que la majoria de les ciutats més grans del món es troba en les majors economies del món. Per primera vegada en la història hi ha més persones al planeta que viuen a la ciutat que no pas en zones rurals.
Segons les projeccions que ha fet la Divisió de Població de les Nacions Unides, en els pròxims decennis gairebé tot el creixement de la població mundial es concentrarà a les zones urbanes i més concretament a les grans ciutats de països amb ingressos baixos i mitjans. Gran part d'aquest creixement demogràfic ja té lloc avui en dia en assentaments informals, on les condicions d'habitatge són en general molt precàries i on falta sovint la infraestructura de protecció més elemental. És a dir que les ciutats creixen però ho fan de manera desordenada, sense habitatges dignes, sense serveis.
Fa un parell d’anys, a la ciutat índia de Bangalore -la gran capital tecnològica de l’Índia, amb centres de treball connectats amb tot el món- el principal problema és que tenia barris i més barris, centenars de milers de persones, que vivien sense clavegueram. Més a prop, les ciutats costaneres de la ribera sud de la mediterrània també estan vivint darrerament aquest creixement urbà, que despobla les zones rurals i crea noves bosses de pobresa.
L’ONU calcula que prop de 1.000 milions d'habitants urbans viuen en habitatges amuntegats de mala qualitat en barris marginals o assentaments informals. 1.000 milions d'individus que habiten en barriades insalubres a les ciutats. I l’any 2020 aquesta xifra podria arribar a 1.400 milions, llevat que els governs i les organitzacions internacionals hi intervinguin d’una manera més directe, més eficaç i amb tots els recursos necessaris. A les ciutats, les tensions i les pressions de la vida quotidiana es multipliquen i és especialment dur per als qui acaben vivint en la marginalitat urbana dels països d'ingressos baixos i mitjans, sobrevivint amb prou feines un dòlar o menys al dia.
Per això, aquest informe del Comitè Internacional de la Creu Roja parla del “risc urbà” com una nova línia divisòria del planeta. Expliquen que aquest èxode creixent del camp a la ciutat pot conduir a un augment de malalties i morts. Seria com repetir els mateixos perills que va comportar el segle XIX per a la salut pública en aquelles societats de principis de la revolució industrial. L’informe explica també que l'accés a la sanitat o una situació de major salubritat continuen sent bretxes massa grans entre els suburbis urbans i les ciutats més desenvolupades, en les quals la mortalitat infantil a causa de la diarrea, per exemple, és impensable. Aquesta és una situació que encara es viu avui a moltes zones suburbials del planeta. Ara, a més, aquest risc té un nou afegit: el canvi climàtic i l'amenaça de pandèmies.
Donada la major intensitat de les tempestes, de les inundacions i de les onades de calor, a causa del canvi climàtic, desenes de milions d'habitants d’aquestes ciutats es veurien exposats a riscos més alts. I els que corren els majors riscos són, precisament, les persones i els països que menys han contribuït a l'escalfament global.
El risc urbà és un multiplicador d'efectes de catàstrofes naturals. Aquest creixement urbà es produeix en gran manera en ciutats exposades a fenòmens meteorològics extrems i a riuades ocasionades per tempestes la freqüència de la qual i la intensitat haurien d'augmentar a causa del canvi climàtic. Una ciutat d’un país desenvolupat pot ser un dels llocs més segurs del món en cas de tempesta, inundació o terratrèmol, però, en països en vies de desenvolupament, els fenòmens meteorològics extrems poden ser devastadors.
Aquest context d’urbanització ràpida, fa molt difícil que els governs o les autoritats locals puguin oferir seguretat i serveis socials bàsics com a aigua potable, sanejament, salut i educació. Això pot atiar les tensions entre grups que competeixen pels escassos recursos disponibles. Els riscos de desastre –i en aquest cas de violència urbana- es deriven més de la desigualtat que de la pobresa per ella mateixa. I posa com exemple l’Amèrica Llatina, una regió en la que hi ha una taxa d'homicidis un 40% superior a la mitjana mundial i una àmplia percepció que els governs només atenen a l'elit econòmica. Segons dades recopilades per la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib, 180 milions de persones de la regió viuen en la pobresa.
Un millor govern local hauria de poder evitar la marginació. Millor governança i millor coordinació. Millora dels serveis socials. I també calen mesures per combatre el canvi climàtic. Aquestes són algunes de les receptes esgrimides per la Creu Roja a l’informe per intentar atenuar possibles situacions catastròfiques.
Comentaris
Afegeix comentari
Sidebar
Els Drets Humans, la Cooperació i el Desenvolupament tenen el seu altaveu a "Solidaris" .
Ara més que mai i amb ganes de reflexionar en positiu, en un moment tan complicat a escala mundial, Catalunya Ràdio manté el seu compromís amb la solidaritat, la cooperació i els drets humans.
Amb Rita Marzoa seguim amb atenció la pitjor crisi alimentària dels darrers vint anys a la Banya d'Àfrica. A Europa, un escenari de desmotivació entre els joves, que senten a dir que són una generació perduda i sense expectatives a curt termini. Guerres, revoltes, migracions forçoses i falta de democràcia als països àrabs. I a casa nostra, una crisi econòmica ferotge i incontrolada que ha deixat sense feina milers de catalans i ha retallat serveis públics sanitaris i socials imprescindibles. El programa segueix amb atenció què passa amb les ONGs del país: com replantegen el futur, en un context de retallada pública, sense abandonar la seva raó de ser? I el Tercer Sector Social: com farà front a la demanda creixent d'ajuda? Qüestions ineludibles totes.
Per això aquest any a "Solidaris" volem escoltar la veu dels qui no defalleixen, d'aquells que més en saben perquè treballen sobre el terreny, també ara que van maldades. Homes i dones de la política, sociòlegs, enginyeres, activistes per la pau, etc., als quals l'Adrià Bas afegeix cada setmana el nom d'un cooperant internacional i un voluntari social del país, per saber com viuen, com treballen i què mou la seva solidaritat, però sobretot, amb el seu exemple, per seguir incentivant vocacions de compromís..
| 0.854521 |
curate
|
{"es": 0.008448753462603879, "ca": 0.9808864265927978, "ru": 0.005817174515235457, "id": 0.0009695290858725762, "fr": 0.0038781163434903052}
|
http://blogs.catradio.cat/solidaris.php?itemid=37022
|
cawac_ca_20200528_0_118757
|
Malàisia s'ha vist considerablement afectada per la crisi a causa de la caiguda de les exportacions, que representen més del 110 per cent del PIB, amb unes vendes exteriors d'electrònica que estan baixant en termes de volum i unes matèries primeres (estany, cautxú, oli de palma, oli d'hidrocarbur) que estan baixant en termes de valor. I les inversions privades han baixat, ja (...)
Es repassa el sector manufacturer del sud-est asiàtic per països (Tailàndia, Vietnam, Indonèsia, Singapur, Malàisia) i per sectors (tèxtil, automoció, electrònica). En conclusió, la regió s'ha vist beneficiada per la proximitat a la Xina, doncs molts països han inclòs aquests països en les seves estratègies d'inversió "Xina+1", a causa de l'augment de costos laborals al gegant asiàtic.
Es dóna un creixement de la indústria química i farmacèutica als països de la regió del sud-est asiàtic. Els recursos agrícoles i de la selva tropical condicionen aquest desenvolupament, que és desigual en funció del país. Els problemes de regulació frenen el gran potencial del sector farmacèutic.
Singapur encapçala el grau de desenvolupament del sector mediambiental al sud-est asiàtic. Per la resta de països, es tracta d'un repte que hauran d'afrontar com a conseqüència de la seva creixent industrialització, que generarà necessitats en els subsectors de la gestió de residus i les energies netes.
La biotecnologia de la regió de l'ASEAN no té un paper econòmic significatiu, amb algunes excepcions. La més important és Singapur, amb una tradició de recolzament públic important. La resta de països tenen com a opció per potenciar aquesta indústria l'alta disponibilitat de terres conreables, que s'hi poden destinar.
L'economia de Malàisia experimenta un creixement moderat però amb bones previsions tot i que la inestabilitat política del país desanima les inversions estrangeres. Es preveu que el creixement serà donat pel sector dels aliments, el subsector de l'electrònica i el desenvolupament de l'energia solar.
Aquest estudi analitza diversos sectors de l'economia malaia que ofereixen oportunitats d'inversió i exportació per a les empreses catalanes. Ofereix anàlisis quantitatives i qualitatives sobre el sector agroalimentari, el farmacèutic, el químic, l'automobilístic, l'electrònic, el biotecnològic, així com el relacionat amb el medi ambient, entre d'altres.
Aquest estudi analitza els sectors químic i farmacèutic de l'Àsia emergent. Identifica diferents oportunitats de negoci a mitjà termini per a les empreses catalanes a països com Corea del Sud, l'Índia, Indonèsia, Malàisia, Singapur, Tailàndia, el Vietnam i la Xina.
| 0.87279 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.anella.cat/banc-de-coneixement?p_p_id=knowledgebank_WAR_custompublisherportlet&p_p_lifecycle=0&p_p_state=maximized&p_p_mode=view&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_struts_action=%2Fknowledge_bank%2Fview_results&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_tags=26474027&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_tabSelected=26275545&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_delta=10&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_keywords=&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_advancedSearch=false&_knowledgebank_WAR_custompublisherportlet_andOperator=true&cur=2
|
wikimedia_ca_20230829_0_2487
|
Beat Bonaventura Gran:
Hi ha diverses composicions poètiques dedicades al Beat Bonaventura Gran:
Goigs al Beat Bonaventura Gran
Goigs a lloança del Beat Bonaventura Gran amb motiu dels 75 anys de la seva beatificació
Himne al Beat Bonaventura
Poesia religiosa
| 0.466859 |
curate
|
{"es": 0.3031496062992126, "ca": 0.6338582677165354, "it": 0.06299212598425197}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_707406
|
Vull trencar amb una de les seves mentides i que vegin que el nostre procés és en positiu. La nostra és una proposta constructiva que cerca el millor pels catalans i no va contra ningú. Vosaltres sentiu odi vers els espanyols? Digueu.
No. Jo sóc i em sento espanyol, malgrat ésser independentista.
Això et mola? Això et sents? Em penso que estas confonent el sentiment a un país, cosa profundament deslligada de les fronteres, que són completament virtuals, amb el fet de pertànyer administrativament a un estat o un altre. Aquí la gran majoria som administrativament espanyols, però no som documents sinó persones, això vol dir que nosaltres en quant a persones lliures decidim a quina nació pertanyem, i el que ens digui un trosset de plàstic que han fabricat a Madrid sense el nostre vist-i-plau no ens identifica.
No, jo sóc més de: Em sento català, i entenc que Catalunya és la meua nació. Això no fa que no em senti relligat a Espanya, la qual identifico, territorialment parlant, amb tota la península ibèrica. Entenc que Catalunya és una de les nacions que conformen aquesta terra espanyola, aquesta, entenc jo, nació de nacions, a la qual també estimo, i a la que em dol haver de negar per culpa, i això sempre ho recordaré i ho portaré al cor, uns cabrons centralistes que s'han carregat Espanya a base de la negació a llurs elements qualitatius, que són els diversos pobles que la conformen. Perquè la meva forma d'ésser espanyol és ésser català.
http://www.youtube.com/watch?v=NXje64VTonw ets d'això? I encara que he tingut certes simpaties amb aquesta bandera (tot i ser sempre independentista) , ho dic només per pur interés històric. I per cert, Portugal no es Espanya Contesta si us plau Ho dic per preguntar-te de veritat o només en un terme geogràfic.
No sé què em preguntes quan em preguntes si sóc d'això... aquí només surt la Creu de Borgonya i l'himne actual espanyol
Perdona, es que tu has ficat la creu de borgonya i jo et pregunto si et va el rollo imperi espanyol o ets carlista. I dic que portugal no es espanya
La creu de borgonya l'he posat com a símbol d'espanyolisme tradicionalista ben entès i, per tant, defensor dels furs i llibertats de les diverses nacions que conformen la ibèria. Naturalment, no estic per cap imperi espanyol a ultramar x D.
Ibèria? Dirás espanya¡¡¡ Portugal no es Espanya
Ibèria = Espanya.Espanya /= Estat espanyol.
No.
El terme espanya antigament sempre s'ha fet servir (tant aquí com a Europa) per referir-se a la Península ibèrica, el concepte actual d'espanya per a referir-se a l'Estat espanyol és molt més recent (si no m'equivoco des del s. XVIII). En això té raó.
| 0.762413 |
curate
|
{"ca": 0.9188461538461539, "en": 0.002307692307692308, "pt": 0.022307692307692306, "es": 0.05653846153846154}
| |
macocu_ca_20230731_9_319955
|
El PSOE d’Ontinyent destaca al pressupost de 2015 que “senta les bases per a futur reptes partint del sentit comú”
Els socialistes d’Ontinyent han destaquen que el pressupost de 2015 que s’aprovava ahir en sessió plenària “senta les bases per a futur reptes partint del sentit comú”. En aquest sentit, posaven de relleu la continua reducció del deute, el reforç a les polítiques socials i la promoció econòmica i l’aposta per la participació ciutadana com a “eina fonamental” de treball, una línia recolzada per tots els partits polítics i consells ciutadans excepte el PP “que vota en contra per la seua obsessió d’entrebancar”.
| 0.82303 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_7_99289
|
Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Un moment del discurs de la vídua
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
El PNB ha mostrat el seu rebuig al discurs pronunciat pel lehendakari Patxi López al terme de la manifestació contra l'últim atemptat d'ETA celebrada el dissabte a Bilbao. Un membre de l'executiva del PNB ha manifestat al País que López "va fer un discurs massa èpic".
Malgrat això, el que més rebuig ha despertat entre els líders del partit nacionalista és que els organitzadors de la marxa cedissin el micròfon a Francisca Hernández, la vídua d'Eduardo Puelles, assassinat divendres per la banda terrorista amb una bomba col·locada en el seu cotxe.
"En aquestes circumstàncies no es pot deixar el discurs a la vídua. Va ser una situació duríssima. La dona ho va barrejar tot. Va fer referències molt dures a les famílies dels presos. Suposo que estaria molt sedada. Això ho han de cuidar. És millor que les vídues no parlin".
pobres presos etarres que els envien a Andalusia....jajjajjajaja......solucio, pena de mort.
-
.
.
#29 Julià, Barcelona. 22/06/2009 - 22:09
Valorar
El de Lleida em diu "Júlia" i "xarnega" i després parla de comprensió lectora. I a sobre torna a aplaudir la violència. Pobre camperol analfabet. Vés a classe per adults. Ningú no et mossegarà (la gent normal no ho fa això, saps?)
Júlia on he dit que aplaudeixo la violència? Als bascos s'els prenen en serio perquè van fins al final,en canvi els polítics catalans surten de la moncloa amb els pantalons baixats.Suposo que com a bona xarnega lo teu no és la comprensió lectora..
-
.
.
#27 pep, barcelona. 22/06/2009 - 20:42
Valorar
un fet més que lamentable potser motivat per l'entossudiment d'uns i altres; per cert, ara que es parla de l'Iran, no es va parlar massa del frau electoral a euskadi.
-
.
.
#26 Alex, Lleida. 22/06/2009 - 20:08
Valorar
Les decisións s\'han de pendre en fred i les han de perdre aquells que estan capacitats, es a dir els politics i les forces de seguretat. Les emocions no son la solució.
pobres presos etarres que els envien a Andalusia....jajjajjajaja......solucio, pena de mort.
-
.
.
#29 Julià, Barcelona. 22/06/2009 - 22:09
Valorar
El de Lleida em diu "Júlia" i "xarnega" i després parla de comprensió lectora. I a sobre torna a aplaudir la violència. Pobre camperol analfabet. Vés a classe per adults. Ningú no et mossegarà (la gent normal no ho fa això, saps?)
Júlia on he dit que aplaudeixo la violència? Als bascos s'els prenen en serio perquè van fins al final,en canvi els polítics catalans surten de la moncloa amb els pantalons baixats.Suposo que com a bona xarnega lo teu no és la comprensió lectora..
-
.
.
#27 pep, barcelona. 22/06/2009 - 20:42
Valorar
un fet més que lamentable potser motivat per l'entossudiment d'uns i altres; per cert, ara que es parla de l'Iran, no es va parlar massa del frau electoral a euskadi.
-
.
.
#26 Alex, Lleida. 22/06/2009 - 20:08
Valorar
Les decisións s\'han de pendre en fred i les han de perdre aquells que estan capacitats, es a dir els politics i les forces de seguretat. Les emocions no son la solució.
-
.
.
#25 Julià, Barcelona. 22/06/2009 - 18:56
Valorar
El de Lleida aplaudeix la violència com un mico però és massa covard fins i tot per mirarels seus veïns a la cara. És el típic cas d'antisocial amb tendències psicòpates reprimides.
M. i com expliques que els vascos tenen concert econòmic i viuen tan b?I perquè sempre els espanyols insulten als catalans i no als bascos? No és el mateix negociar amb els pantalons abaixats(erc), que amb 1000 morts a sobre la taula..
-
.
.
#23 M., Barcelona. 22/06/2009 - 16:57
Valorar
Cada vegada que algú justifica la violència, sigui aquí o allà, Catalunya i Euskal Herria fan un pas enrere cap a la independència. Cada acció d'ETA no només és una vulneració flagrant dels drets humans, sinó també una acció a favor d'Espanya.
-
.
.
#22 alemany, tortosa. 22/06/2009 - 16:34
Valorar
menys paraules i mes accio llogar un sicari es econmic per fer justicia. eta asesisa,
A euskadi tenen un greu problema, tenen una minoria d'immigrants i colons espanyols radicals que volen destruïr la seva llengua i cultura, i convertir euskadi amb una cutre extremadura més..D'altra banda els bascos estàn disposats a matar per impedir-ho
-
.
.
#18 Julià, Barcelona. 22/06/2009 - 14:03
Valorar
Pere, els teus arguments puerils, maniqueus i estúpids em recorden sospitosament els de l'Alexandre. Estar en contra d'ETA és estar a favor del GAL? Madura, idiota.
-
.
.
#17 Funcional, Barcelona. 22/06/2009 - 13:48
Valorar
Lo que es vergonzoso, "increible y similares", es que convirtais en causa, lo que solo es una consecuencia del fascismo de unos pocos, en este caso, los que matan y los que lo justificais. Cuando la respuesta sea a tiros tambien..... hablamos
-
.
.
#16 Pere, Girona. 22/06/2009 - 13:47
Valorar
Saps que és feixisme, Julià: fer desaparéixer gent i que cap dels mitjans suposadament dempcràtics se'n faci ressó. Això és feixisme. I muntar els GAL també és feixisme, encara que els que són com tu diguin que és feixisme bó.
Agustí, segons la teva brillant teoria, tu ets feixista també. Jo no acuso "alegrement". Quan es vol impedir que algú parli, i més encara si es tracta la víctima d'un crim comès per motius ideològics, això es feixisme, et posis com et posis.
-
.
.
#13 increïble, bcn. 22/06/2009 - 13:39
Valorar
el que és vergonyós és que les víctimes d´eta tinguin més 'pedigree' que qualsevol altre víctima, no ho trobo just. només cal veure la 'carrera' de la germana del Blanco...
-
.
.
#12 Agustí, barcelona. 22/06/2009 - 13:27
Valorar
Julià, ets feixista? quan s'acusa alegrament de feixisme a algú, és que en realitat ho és un mateix. Opinar que en una manifestació és millor que la vídua no parli perquè pot fer més mal que bé a la seva causa, es feixisme? No teniu arguments?
-
.
.
#11 Julià, Barcelona. 22/06/2009 - 13:15
Valorar
Jordi, aquí no s'està parlant de que les vídues decideixin res, el PNB els vol negar simplement el dret a PARLAR. Si això no és feixisme pur i dur, no sé què és.
-
.
.
#10 Comandante Zero, Barcelona City Spain. 22/06/2009 - 13:07
Valorar
Potser es Millor que parlin els assasins i si els hi paguen les dietes perque des de la tribuna de Batasuna continuin assenyalan objectius terroristes millor que millor ¿no?
-
.
.
#9 bonafe, Cardedeu. 22/06/2009 - 12:59
Valorar
Cabanes, pots argumentar el que dius al Guillem? O sols ho dius per insultar? També li dius ?idiota?. Tu, idiota no sé di ho ets, ara a l?escola si que hi hauries d?anar, al menys per saber contar: Són 4 ratlles i no cinc. Torna-les a contar.
-
.
.
#8 M., Barcelona. 22/06/2009 - 12:41
Valorar
Malgrat que sóc independentista, cada dia estic més convençut que al País Basc li feia falta aquest canvi. És així de trist, però amb actituds com aquesta el PNB queda ben retratat.
-
.
.
#7 Jordi, Badalona. 22/06/2009 - 12:36
Valorar
A Irlanda les víctimes mai decidien res, ho feien els polítics. Així hauria de ser perquè és inevitable que et surti la ràbia i l'esperit de revenja. És humà. Per tant, el que diu el dirigent del PNB és de sentti comú.
-
.
.
#6 cabanes, bcn. 22/06/2009 - 12:36
Valorar
Guillem, fa temps que no llegia tanta idiotessa en només 5 lineas. Fes-t'ho mirar o torna a l'escola. Idiota
-
.
.
#5 Guillem, barcelona. 22/06/2009 - 12:11
Valorar
No pot ser que eta mati, pero tampoc pot ser que als presos etarres els portin a laltra punta de la península, ni que silegalitzin partits, ni que es tanquin diaris, ni que tombis limmersio linguistica, ni que neguis els drets humans a un territori.
-
.
.
#4 Manel, Lleida. 22/06/2009 - 12:09
Valorar
Jon: Clar, els d'ETA no en són, de feixistes. Ells volen imposar les seves "idees" mitjançant l'exercici de la tolerància, el respecte i la democràcia. Tot un exemple a seguir, vaja.
-
.
.
#3 pep, reus. 22/06/2009 - 11:56
Valorar
Millor que no parlin les vídues... no sigui que el que diuen ens faci mal a les orelles...
ja en són de miserables alguns.
-
.
.
#2 Manel, Lleida. 22/06/2009 - 11:55
Valorar
Fill de la gran puta. M'agradaria saber com parlaria aquest alt càrrec del PNB si li matéssin la dona.
-
.
.
#1 Jon, Barcelona. 22/06/2009 - 11:46
Valorar
Aquí l'únic que passa és que la dona és tan fatxa com ho era el seu marit. El fet que fos un home innocent i cruelment assassinat per uns canalles no treu que sigui algú que va al País Basc a imposar les seves idees. No fotem.
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.8135451505016722, "en": 0.00919732441471572, "es": 0.055781175346392736, "it": 0.015050167224080268, "fr": 0.010869565217391304, "pt": 0.08516483516483517, "ro": 0.005972288580984233, "eo": 0.001433349259436216, "gl": 0.0029861442904921165}
|
http://politica.e-noticies.cat/el-pnb-creu-millor-que-les-vidues-no-parlin-30487.html
|
grup-elmon_ca_20230726_0_26761
|
Un conductor de la línia V31 d’autobús va veure ahir, 14 de setembre, com un home robava un mòbil que estava dins d’un cotxe aparcat al passeig Torres i Bages, al barri de Sant Andreu. Quan després de cometre el furt va pujar a l’autobús, el conductor no va dubtar en actuar per intentar solucionar aquella situació.
Tal com expliquen fonts municipals, va dir-li al lladre que havia vist el què havia fet. També va tancar les portes del vehicle i va trucar a la Guàrdia Urbana perquè es presentés al lloc dels fets. Tal com afegeixen, va esperar, amb l’autobús aturat i la resta de passatgers, durant uns deu minuts que vinguessin els agents. Gràcies a això, el propietari del mòbil va recuperar-lo i, ara, s’estan investigant els fets.
Cinc detinguts a Ciutat Vella
Fa pocs dies els Mossos d’Esquadra van detenir cinc persones a Ciutat Vella per robatoris amb violència. Un d’ells va tenir lloc el passat 7 de setembre a la plaça dels Àngels, on un lladre, de 19 anys, va robar una cadena d’or a una persona i va marxar amb monopatí. Mentre fugia, però, els Mossos el van detenir. Un altre es va produir el mateix dia al carrer de l’Argenteria. Allà una patrulla dels Mossos va veure com tres homes, d’entre 24 i 26 anys, vigilaven una víctima amb la idea de robar-li també una cadena d’or. Els agents també els van acabar detenint.
Pel que fa a la situació global de la seguretat, les xifres del balanç del Pla d’Estiu conjunt de l’Ajuntament i la Generalitat, publicat fa pocs dies, conclouen que Barcelona és ara més segura que fa tres anys, el 2019. Segons les dades d’aquest balanç, la ciutat ha viscut una caiguda del 12,20% dels fets delictius respecte l’estiu del 2019, amb dades molt destacables com que els furts i els robatoris violents al carrer baixen aquest estiu un 22,4% i un 12,5%, respectivament.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.totbarcelona.cat/successos/conductor-autobus-lladre-234601/
|
mc4_ca_20230418_1_7781
|
El Món | La llista única té un temporitzador
La llista única té un temporitzador
"Hi ha gent a cadascun dels partits que tindrà interès en dinamitar el pacte, i no necessàriament per raons egoïstes, sinó perquè, simplement, no hi creuen"
Senyores i senyors de la CUP, ERC i CDC: No hi ha temps. Com vostès han pogut comprovar aquests dies, la idea d'una llista unitària genera un consens amplíssim entre les bases del catalanisme polític, que avui ja s'ha transformat en sobiranisme netament independentista. És un moment històric i la papereta única és la millor eina possible per forçar un trencament de la legalitat espanyola seguit d'una demanda de reconeixement internacional.
Però, insisteixo, no hi ha temps. És inviable tornar a entrar en un vodevil polític de l'estil del que vam viure just abans i just després del 9N. Totes les propostes de part han de ser sinceres i tendents a arribar un acord. I tots sabem que hi ha gent a cadascun dels partits que tindrà interès en dinamitar el pacte, i no necessàriament per raons egoïstes, sinó perquè, simplement, no hi creuen.
Hi ha qui, des de la CUP, pensa que la unitat convé a CDC només per tapar els casos de corrupció i, a més, que ERC únicament contempla la llista perquè li van malament les enquestes, justament, per l'avenç de la CUP. A ERC molts creuen que liquidar l'eix social beneficiarà només a CDC i que l'èxit de la CUP es deu, almenys en part, a que Convergència els sobrerepresenta de sotamà per tal de perjudicar ERC. I a CDC hi ha molta gent que discrepa de la data del 27S, quan encara hi hauria per davant un any llarg de legislatura. Aquests, a més, desconfien extremadament d'ERC com a soci i consideren que una llista conjunta de marcat contingut esquerrà per la inclusió d'ERC i, sobretot, de la CUP, enviaria votants de centre dreta fora de l'independentisme.
Tots aquests arguments poden ser raonables i, en una o altra mesura, tenen una base real. Però cap d'ells és eliminatori respecte a una llista conjunta que generi un missatge potent i molt nítid en totes les direccions. Insisteixo per tercera vegada: No hi ha temps, senyores i senyors de la CUP, ERC i CDC.
| 0.869182 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://elmon.cat/opinio/13814/la_llista_unica_te_un_temporitzador_110571
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.