id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
crawling-populars_ca_20200525_31_15733
Ja en tinc un Crear-ne un gratis LA CONSULTA DE CORREDOR | 31/01/2017 El proper 19 de març es compliran 25 edicions de la mitja marató Ciutat de Palma, per mi la cursa atlètica popular més important de Palma, si tenim en compte consideracions atlètiques i no tan turístiques a... LA CONSULTA DEL CORREDOR | 05/12/2016 Un estudi recent sobre una mostra de 38.000 persones conclou que realitzar estiraments no influeix en la possibilitat de patir lesions; un altre mite que cau? Altres estudis relacionats amb l'ús de roba de... LA CONSULTA DEL CORREDOR | 27/10/2016 Fa un parell d'anys, una pacient em va contar que el seu home, de 50 anys i amb una millor marca d'1 hora i 50 minuts en mitja marató, s'havia apuntat a una cursa de 100 km, i em va preguntar: per què creus... LA CONSULTA DEL CORREDOR | 20/09/2016 Aquesta setmana tindrà lloc a Alcúdia l'Ironman Mallorca 2016. Per als no entesos en l'esport popular cal aclarir què és un 'ironman'. Doncs bé, és la triatló anomenada de llarga distància: els participants... LA CONSULTA DEL CORREDOR | 17/08/2016 Quan parles amb corredors, sempre hi ha un moment en què surt la pregunta 'Has corregut mai una marató?'. I és que aquesta distància té alguna cosa d'especial; pots haver acabat moltes 'mitges' o 'deu... LA CONSULTA DEL CORREDOR | 25/07/2016 El gran Ivan Raña, en la darrera edició de la Copa d'Europa de triatló, sorprenia a tothom fent els 10 km. de la cursa a peu descalç pels carrers de Madrid en 33 minuts; el debat del 'Barefoot Running' es... LA CONSULTA DEL CORREDOR | 05/07/2016 Fins no fa gaire temps s'entenia com a atletisme popular córrer per asfalt i, en canvi, la gent anava a la muntanya bàsicament a caminar. Això ha canviat radicalment els darrers anys i ara et pots trobar... LA CONSULTA DEL CORREDOR | 13/06/2016 Aquesta vegada sí! T'has decidit a començar a córrer, t'has equipat de cap a peus, ja sembles un veritable 'runner' i estàs motivat per aconseguir una aparença atlètica i deixar enrere tots els integrants... 12 Comentaris 7 Comentaris 7 Comentaris 7 Comentaris 7 Comentaris Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més Subscriu-t'hi Explora totes les activitats i descomptes disponibles Explora
0.664846
curate
{"ca": 0.8260064784821842, "es": 0.16473854696899584, "br": 0.006015733456732994, "eo": 0.003239241092086997}
: /firmes/pep_ramirez/
oscar-2301_ca_20230418_6_71072
Romanyà és un veïnat molt característic per la seva arquitectura en pedra granítica. Té múltiples centres d’interès al seu voltant: el cementiri on és enterrada l’escriptora Mercè Rodoreda, la font del Prat, els suros monumentals de l’Almeda, la Cova d’en Daina o el mirador de les Mirandes.
0.735575
curate
{"ca": 1.0}
https://naturalocal.net/es/rutas-senderismo-catalunya/rutas-senderismo-girona/rutas-senderismo-gran-volta-les-gavarres/etapa-2-cassa-de-la-selva-romanya-de-la-selva/romanya-de-la-selva
oscar-2301_ca_20230418_6_177795
Inspirat pels antics trencaclosques Trencaclosques de fusta tridimensionals, els dissenyadors alemanys Rudolph Schelling Webermann han creat una taula de cafè simple que es munta sense l’ajuda de cargols i eines. La taula consisteix, senzillament, de tres potes de fusta de roure. Quan es posen junts constitueixen un nus escultural que funciona com la base per a una taula de vidre exclusiva. Quan Rudolph Schelling Webermann va comprar els puzles que immediatament va començar a experimentar i jugar amb la forma i el principi bàsic del trencaclosques: tres peces de fusta s’uneixen i es tanquen en un nus aparentment inseparables. Durant el procés, van caure en el compte que la forma seria un punt de partida ideal per a una taula. Les potes estan arrodonides amb vores aixamfranats, fent que el suport de taula sòlidament a terra i el full de ronda de vidre seure sòlidament a la base. Text Hover Text Hover Rudolph Schelling Webermann dir: “Les tres potes semblen penetrar a través d’un a l’altre d’una manera impossible, i la nostra intenció és cridar l’atenció a aquest detall gairebé màgic Per això també hem optat per una tapa transparent, de manera que el punt d’enfocament clau de la taula. és la unió de les cames “. Disseny: Rudolph Schelling Webermann
0.697735
curate
{"ca": 0.9554140127388535, "de": 0.044585987261146494}
https://www.mesquearquitectura.com/index.php/arquitecto-taula-ding-tortosa/
racoforumsanon_ca_20220809_1_208275
Ha mort Jordi Dauder i Guardiola. Aquesta persona a més d'actor era un gran activista d'esquerres i en les seves darreres aparicions públiques, com per exemple l'entrega dels premis Gaudí, al recollir-ne un va acabar la seva intervenció dient: 'aquest premi m'empeny a lluitar per la nostra república'. Que la terra li sigui lleu Enllaç a la notícia: http://www.naciodigital.cat/noticia/35187/mor/actor/jordi/dauder/anysi també: http://www.vilaweb.cat/noticia/3928823/20110916/mor-lactor-activista-jordi-dauder.html que la terra et sigui lleu... un gran actor i lluitador
0.650545
curate
{"it": 0.058098591549295774, "ca": 0.8450704225352113, "es": 0.09683098591549295}
mc4_ca_20230418_13_488877
"Emergència" i "risc sanitari": la crisi de la fruita de pinyol - Teleponent Inici Agricultura i Ramaderia “Emergència” i “risc sanitari”: la crisi de la fruita de pinyol “Emergència” i “risc sanitari”: la crisi de la fruita de pinyol Afrucat alerta que el sector de la fruita de pìnyol necessita mesures per defensar als productors i que no hi hagi un abandonament dels camps L’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (Afrucat) ha insistit aquest dilluns en la necessitat de donar una resposta a aquells productors de fruita que volen cessar en l’activitat o que volen canviar de cultiu per tal que no abandonin els camps, davant “l’estat d’emergència” que viu el sector de la fruita de pinyol arran de la crisi de preus dels darrers anys. Així ho ha traslladat l’entitat en la reunió que ha organitzat a Lleida amb representants de diferents formacions polítiques. El president del Comitè de fruita de pinyol d’Afrucat, Sisco Palau, ha advertit que “deixar els camps abandonats pot provocar un risc sanitari per a les plantacions veïnes que continuen en producció, afectant a la gestió que fan de les plagues i a la sostenibilitat dels camps”. Palau ha afirmat que ajudar econòmicament a l’arrencada de plantacions no viables o de pagesos propers a la jubilació que no tenen continuïtat en la seva empresa, pot aturar la “mort silenciosa” que està vivint el sector i ajudar als joves que volen continuar fent de pagesos. Els representants polítics s’han mostrat interessats per la situació límit de la fructicultura catalana i s’han mostrat unànimes a l’hora de destacar la importància del sector i la seva rellevància, tant pel que fa a la seva vessant social, de vertebració del territori i mediambiental. El director general d’Afrucat, Manel Simon, ha estat l’encarregat de fer una presentació de les xifres del sector i de les seves demandes a una audiència composta pels representats dels diferents grups polítics a la Paeria, a la Diputació de Lleida, al Congrés i al Senat. La reunió també ha comptat amb el subdelegat del govern espanyol a Lleida, José Crespín Simon ha destacat la “potència” del sector productor espanyol i català en fruita de pinyol que, ens els darrers vint anys, “ha anat consolidant mercats, sobretot europeus, i que en aquest moment és el principal exportador europeu i el primer proveïdor de països” com ara Alemanya, França, Regne Unit i, fins i tot, Itàlia. Mesures proposades per Afrucat Algunes de les mesures proposades per Afrucat per fer front a la crisi de la fruita de pinyol són la sol·licitud d’un Pla d’arrancada per a 10.000 hectàrees a tot el territori espanyol distribuïdes entre Catalunya, Aragó, Múrcia i Extremadura; la resolució de la falta de liquiditat del sector mitjançant l’aplicació de reduccions de la pressió fiscal dels fructicultors i els acords amb entitats bancàries per aconseguir avals i crèdits avantatjosos, i portar a terme inversions per disminuir els costos de producció i de central amb la implementació de les innovacions existents. L’organització també planteja concentracions empresarials a través de la unitat productiva de diferents empreses; la promoció del consum a través d’accions promogudes pel propi sector a partir de l’aplicació de les extensions de norma i de la mà de l’administració amb el Pla de Consum de Fruita a l’Escola; l’obertura de nous mercats per a la fruita estatal a través de potenciar la tasca del Ministeri d’Agricultura, i la incentivació dels consorcis d’exportació per als casos en què la unió productiva no és possible. Saturació del mercat per l’increment de producció en fruita de pinyol durant el 2019 La campanya de fruita de pinyol del 2019 ha estat marcada per la plena producció europea de préssec i nectarina, amb un increment de previsions del 10% que va anar creixent a mesura que avançava la collita, segons Afrucat. “Els calibres van ser justos i es va produir una saturació de mercats”, causada per l’elevada quantitat de fruita de pinyol en els mercats tradicionals europeus condicionada pel manteniment del veto rus. A aquesta situació, cal sumar-hi l’increment dels costos liderat per la pujada del 15% del cost salarial afectada per l’augment del Salari Mínim Interprofessional aprovat pel govern espanyol. Sisco PAlau Article anteriorTraslladats a Israel deu nous voltors del centre de fauna de Vallcalent Article següentEl conductor mort dilluns a Sant Ramon era un veí de les Oluges de 78 anys
0.889733
curate
{"ca": 0.9975034044484793, "en": 0.0024965955515206537}
https://www.teleponent.cat/emergencia-i-risc-sanitari-la-crisi-de-la-fruita-de-pinyol/
mc4_ca_20230418_11_222366
B&B Valle Spluga Il Pertugio San Giacomo Filippo Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web B&B Valle Spluga Il PertugioSan Giacomo Filippo, San Giacomo Filippo, Itàlia - Veure al mapaExcepcional9,2Basada en77comentarisB&B Valle Spluga Il PertugioVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 21 fotosMolt bona ubicació 8,3Veure al mapa8,3UbicacióParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsjardíservei d'habitacionsMassatgeaparcament de cotxesmagatzem d'equipatge Sobre l'allotjamentDescripcióTant si es tracta d'un viatge de plaer com si és de negocis, B&B Valle Spluga Il Pertugio és una elecció d'allotjament magnífica quan visiten Chiavenna. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, B&B Valle Spluga Il Pertugio és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Els clients de l'hotel poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, magatzem d'equipatge, servei d'habitacions. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. Durant el dia podeu gaudir de l'atmòsfera relaxant de massatge, jardí. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, B&B Valle Spluga Il Pertugio és una selecció idònia per a la vostra estada a Chiavenna.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sejardíMassatge Àpats, begudes i refrigeriservei d'habitacions Serveis i comoditatsmagatzem d'equipatgezona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsassecador de cabellempolles d'aigua de cortesiasala d'estarcalefaccióplat de dutxa Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
0.905326
curate
{"ca": 1.0}
https://www.agoda.com/ca-es/b-b-valle-spluga-il-pertugio/hotel/san-giacomo-filippo-it.html
mc4_ca_20230418_16_189851
PSC SANT CUGAT: Miquel Iceta reclama fer “pinya” per salvar la plantilla i la producció de la Delphi
0.683951
curate
{"ca": 1.0}
http://pscsantcugat.blogspot.com/2016/02/miquel-iceta-reclama-fer-pinya-per.html
racoforumsanon_ca_20220809_2_199741
Jordi Pujol afirma que si fracassa el pacte fiscal, Mas "tirarà endavant el procés del dret a decidir" L'expresident va fer aquesta afirmació durant la inauguració de la Tribuna Universitària de la Fundació Universitària Martí l'Humà, segons informaVallèsoriental.com. Farà un pas endavant Artur Mas i la seva formació si l'aposta pel pacte fiscal fracassa? Segons l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, sí. En unes declaracions recollides pel portal de notícies Vallèsoriental.com, Pujol va sentenciar que si les negociacions amb el govern espanyol fracassen, Mas "tirarà endavant el procés del dret a decidir". L'expresident ho va afirmar dijous passat durant un sopar col·loqui organitzat per la Fundació Universitària Martí l'Humà amb motiu de la inauguració de la seva Tribuna Universitària.De fet, Artur Mas ja va dir, durant l'entrevista amb Mònica Terribas a TV3, que en cas que no s'arribés a un acord, ja hi hauria temps "per plantejaments agosarats, d'aquells que estan més marcats per la rauxa que pel seny". Tot i això, tot apunta que les negociacions amb l'executiu de Mariano Rajoy van per llarg i, de fet, el president de la Generalitat ja va avançar que el que s'ha de pactar ara són "els conceptes" i fixar un calendari, ja que Espanya no "té diners pel pacte fiscal" i, per tant, aquest només s'aplicaria un cop acabi la crisi. font Espanya no te diners, i en Mas parla del pacte fiscal, llavors, per quan s'acabi la crisi... lògic.Quelcom és segur: CiU te la clau. Mana amb majoria absoluta en un moment en la història de Catalunya on podem ésser realment lliures. Si en deu anys no ho som ja, o s'ens passa aquesta oportunitat trascendental... adéu. No, CiU no tñe pas majoria absoluta. Només té 62 diputats (n'hi calen 68). És per primer cop a la història el primer partit de Catalunya a tots els nivells, municipal, autonòmic i estatal. Però a tot arreu depèn del PP. No depèn de no res de què no vulgui dependre.
0.863928
curate
{"ca": 0.9657853810264385, "oc": 0.01866251944012442, "it": 0.015552099533437015}
macocu_ca_20230731_6_422154
TecnoFAB Modelització de processos de mecanitzat i implementació mecànica per a la fabricació additiva Grup de recerca especialitzat en nous sistemes d'aprofitament d'energia en els processos productius per augmentar l'eficiència energètica en la fabricació de productes per a contribuir a una manufactura més sostenible. ASSESSORAMENT sistemes mecànics i d'impressió 3D d'aliments FORMACIÓ eficiència energètica en la fabricació Implementació de noves prestacions a les màquines d'impressió 3D mitjançant el disseny i la fabricació de dispositius i components mecànics. Desenvolupament de models per predir el comportament de l’energia específica consumida en processos de fabricació per arrencada de ferritja. Aplicació del mecanitzat assistit amb electropolsos per millorar les propietats mecàniques a les peces. Aplicació de la síntesi dels mecanismes per tal de satisfer requeriments del disseny i la mobilitat. Disseny de mecanismes i de dispositius de subjecció per a l'automatització de processos per a la indústria agroalimentària. Desenvolupament de transmissions mecàniques per al processament d'aliments.
0.747649
curate
{"pt": 0.007233273056057866, "ca": 0.9927667269439421}
macocu_ca_20230731_3_123192
Conferència | Projectes recents Data d'inici: 21 jun 2022 Durada: 2 h Horari: Dimarts de 17:15 a 19:15 h Presentació El dia 21 de juny, Alberto Veiga presentarà dues obres de l’estudi Barozzi Veiga vinculades a sistemes constructius minerals: l’edifici de la Tanzhaus, construït recentment a Zurich, i el projecte en curs per Oolite arts, una residencia d’artistes a Miami. Ponents Barozzi Veiga va ser fundat el 2004 a Barcelona per Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga. Des de llavors, l'oficina ha treballat internacionalment en projectes públics i privats, enfocant-se en edificis culturals, cívics i educatius.
0.71819
curate
{"ca": 0.9286898839137645, "it": 0.04145936981757877, "es": 0.01824212271973466, "en": 0.011608623548922056}
mc4_ca_20230418_8_715084
Hart Rock Street UL Inchiku 14 gr Multicolor, Waveinn One Size D One Size B One Size C 5 Descripció Hart Rock Street UL Inchiku 14 gr La nova col · lecció d'esquer suau per a Rock & Street Pesca comprèn petits esquers de vinil suau i flexible. Aquests són acompanyats pels nous caps Micro Jig d'extremadament petites plataformes, perfectament equilibrats. La seva forma i composició els proporcionen una acció de natació realista nerviós, similar a la d'un petit peix petit. Perfecte per drop shot o plataformes de cap de la plantilla. A més dels vinils, la col · lecció també inclou el inchikus Micro, ponderats Micro Làmines i minúscules Jigs Un veritable univers en miniatura per gaudir de la pesca tècnica i el plaer! - Mini Inchiku aparellat amb un petit pop ... Un assassí a gran escala! Vols comprar Hart Rock Street UL Inchiku 14 gr? Estàs al lloc adequat! A la categoria de Esquers de la botiga de nàutica i pesca trobaràs una gran varietat i tots els models disponibles, sempre amb el millor preu. Aconsegueix els millors productes de nàutica i pesca i que s’adapten a les teves necessitats i exigències a waveinn. Estàs buscant un regal? Aleshores no et pots perdre les últimes ofertes de Equip de pesca. Característiques Hart Rock Street UL Inchiku 14 gr Tecnologias Hart Rock Street UL Inchiku 14 gr Sostenibilitat Hart Rock Street UL Inchiku 14 gr
0.766225
curate
{"en": 0.13392857142857142, "ca": 0.8311011904761905, "es": 0.034970238095238096}
https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/hart-rock-street-ul-inchiku-14-gr/131061/p
mc4_ca_20230418_9_488806
Presentació - La Tradició Catalana A la fi del segle XIX es troben dues tendències dins de la prosa ideològica catalana: la liberal i la conservadora, representades en les figures de Valentí Almirall, fundador del primer diari en llengua catalana El Diari català (1879-1881) i de Josep Torres i Bages, amb el seu tractat La Tradició catalana (1892). És dins d'aquest context que va aparèixer, el 1893, la revista titulada La Tradició Catalana, títol adoptat, molt probablement, de l'obra de Josep Torras i Bages, encara que el contingut poc hi tingué a veure degut al seu integrisme, fins a l'extrem que sembla ser que el mateix Torres i Bages s'hi va negar a col·laborar. Els seus dos anys de vida estan marcats per dues etapes que s'hi corresponen. El primer any fou dirigida per Frederic Carreras i el segon per Gaietà Soler. Tanmateix, trobem que l'impulsor i promotor de la publicació va ésser sempre Fèlix Sardà i Salvany, conegut pel seu radicalisme catòlic. La revista començà el 23 d'abril de 1893 i s'acabà el 15 d'agost de 1894. La seva periodicitat fou mensual durant el primer any i quinzenal durant el segon. Se'n publicaren un total de 21 números, el darrer dels quals fou doble. Formalment era impresa a dues columnes i tenia molt poques il·lustracions. La capçalera de la primera etapa era dibuixada per Antoni Utrillo i la de la segona etapa era tipogràfica. Les cobertes contenien el títol, el preu, l'adreça de la redacció i el sumari, a l'interior contenien publicitat d'obres catòliques. Es presenta amb diferents subtítols i n'hi ha un que es manté al llarg de la publicació «Scientia-Ars-Litterae» encara que durant el segon any «Ars» apareix escrit «Arts». La primera etapa s'imprimeix a la Llibreria i Tipografia Catòlica i la segona a la impremta de Fidel Giró, tot mantenint la redacció i l'administració en la Llibreria i Tipografia Catòlica. Cada any comença una nova numeració i paginació. Les dues etapes es diferencien físicament per un canvi en les dimensions 34x24 cm en la primera, i 20x13 en la segona; per un canvi en la tonalitat i en la qualitat del paper de la coberta; per la disposició de les il·lustracions: el 1893 sota la capçalera i moltes a tota la plana, i el 1894 desapareix la de sota la capçalera, són més petites i es troben intercalades en el text; finalment, els textos del 1893 van signats amb inicials i els editorials els firma «La Redacció» i en canvi, els del 1894 estan signats amb tot el nom i els editorials els signa el director Gaietà Soler. La Tradició Catalana publicà poemes i algun article de Jacint Verdaguer, i s'hi troben col·laboracions, entre d'altres, de Jaume Collell, Marià Aguiló, Antoni Rubió i Luch i Amadeu Vives, el qual hi publicà la seva partitura de L'Emigrant, amb lletra de Jacint Verdaguer, a la pàgina 77 del número 5 de 1893. M. del Tura Molas Alberich
0.886804
curate
{"ca": 0.9907964601769912, "es": 0.009203539823008849}
http://www.cervantesvirtual.com/portales/la_tradicio_catalana/presentacio/
macocu_ca_20230731_6_537353
La Bisbal aprova definitivament les ordenances fiscals sense esquivar les desavinences Tot i la negativa en bloc dels partits a l'oposició, la Bisbal d'Empordà aprova definitivament les Ordenances Fiscals per a l'exercici de l'any 2022. Unes taxes i impostos que augmenten un 2,7%, en consonància a l'increment de l'IPC registrat entre el juny del 2020 i fins a l'actualitat. Des del govern al·leguen que la pujada és necessària si es "volen emprendre polítiques que afavoreixin el desenvolupament". Una defensa que no va acabar de convençer als partits de Compromís, Junts per Catalunya, PSC Independents i Tots per la Bisbal. De fet, les formacions van presentar esmenes conjuntes per "evitar l'increment dels impostos i taxes". En concret, demanaven aturar l'augment del 5,5% en el rebut de les escombraries, l'increment del preu de la zona blava, o reduir l'IBI un 10%. Amb majoria absoluta per part del govern, i amb els vots contraris de l'oposició es van aprovar unes ordenances que no han restat lliures de polèmica. Entre les novetats que es començaran a aplicar l'any que ve a la capital del Baix Empordà destacar la creació d'un recàrrec de fins al 50% sobre l'Impost Sobre Béns Immobles (IBI) als grans tenidors que tinguin durant més de dos anys habitatges buits.
0.838073
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_5_784225
GROPRO HERO7 | Foto Ciutadans Inici / Aventura / Càmeres Aventura / GROPRO HERO7 La Gopro HERO7 arriba amb tres versions, BLACK, SILVER i WHITE, de la que destaquem l’excepcional estabilitzador electrònic de la BLACK. Categories: Aventura, Càmeres, Càmeres Aventura, Vídeo Etiquetes: 4k, actioncam, aventura, black, fotociutadans, fotoshop, gopro, HERO7, Hypersmooth, silver, VÍDEO, WHITE Arriba la GOPRO HERO7, i ho fa en tres versions diferents BLACK, SILVER i WHITE. No espereu moltes novetats, però si de molt encertades. La versió BLACK, aquest cop sí, fa honor al seu nom i el seu cós és totalment de color negra. Com sempre fins ara, la versió BLACK és la més full de totes tres amb una resolució de vídeo de 4K a 60 fps. Pot enregistrar imatges en format RAW a 12 MP i és submergible fins a 10 m de profunditat. Les novetats les trobarem en detalls com el seu nou estabilitzador electrònic HyperSmooth que funciona de meravella inclús a màxima resolució de 4K a 60 fps, cosa que no era possible en la HERO6. Aquest nou sistema d’estabilització, tot i que no arriba a la suavitat de moviment d’un gimball de mà, ofereix uns resultats espectaculars. Això sí, perdent un 5% de l’enquadrament original de la imatge com a conseqüència. La HERO7 ha renovat també la membrana del seu micròfon incorporat, per tal de minimitzar el desagradable efecte que les vibracions causaven en l’audio en les gravacions més extremes, com les sotragades que es produeixen en descensos en Mountain–Bike. Una altre novetat és que permet enregistrar vídeo en directe des de Facebook Live. La HERO7 BLACK a més, permet una gravació en càmera lenta molt fluida amb un factor de 8x. La SILVER és la versió mitja de la HERO7, el seu color és gris i tot i que arriba als 4K, ho fa amb una transferència màxima de 30 fps. La resolució d’imatge és de 10 MP en jpg. El seu estabilitzador és pràcticament el mateix de la HERO6, molt solvent, però sense arribar a la qualitat de la BLACK, com podeu imaginar. No té pantalla LCD frontal, però conserva la capacitat de submergir-se fins a 10 metres sense necessitat d’una carcassa externa. L’altre diferència significativa amb la BLACK és que la SILVER, tot i fer càmera lenta, no passa d’un factor de 2x. La darrera versió de la HERO7 és la WHITE. Molt senzilla, ja que la seva resolució de vídeo és FULL HD 1080p, per la resta de característiques és idèntica a la SILVER. Per contra, la WHITE es situa com la càmera més econòmica de les tres versions.
0.79315
curate
{"es": 0.06481858948226661, "ca": 0.9351814105177334}
https://www.fotociutadans.com/producte/gropro-hero7/
racoforumsanon_ca_20220809_2_336246
entreu a http://www.gencat.cat/educacio/estudis/acces_fp.htm#inscripcio i per fer la inscripció del grau superior, mentres empleneu les dades, us demanaran la nacionalitat, com podreu observar no hi ha la nacionalitat Espanyola, tampoc la catalana, però sí l'andorrana.... Potser és que no he acabat d'entendre la inscripció, però que la majoria de la classe hem coincidit..... El de la seu de me classe, li diuen l'andorrà. Dons ja saps... Llàstima que al meu DNI digui que sóc espanyola... tot i que jo hagi nascut a andorra ELS DE LA SEU NO Sæquot;N ANDORRANS... Salut!.
0.715564
curate
{"ca": 0.9736842105263158, "fi": 0.02631578947368421}
mc4_ca_20230418_0_272942
FINESTRA FOTOGRÀFICA: Girona, moments de llum Girona, moments de llum Tots en tenim de fotos de Girona, però.... amb aquesta lluminositat, mai ho havia vist.Extraordinari!! ! 26 de desembre de 2009 a les 12:42 Hola, Joan, feia temps que no hi passava, quin plaer guaitar aquestes vistes de Girona tan precioses. I les de la neu també...quina dolçor. Saps que el meu nom és Llum?, així que aquests moments són meus. Gràcies, molt generós. Tornaré aviat.Besets de Llum 2 de novembre de 2010 a les 21:36
0.653713
curate
{"ca": 0.9306122448979591, "fr": 0.06938775510204082}
http://joannualart.blogspot.com/2009/12/girona-moments-de-llum.html
racoforumsanon_ca_20220809_3_112702
Un bon precedent per la resta de casos?Rebutgen la petició d'extradició per malversació, dient que el Tribunal Supremo no és qui ho hauría de demanar si no el Tribunal de Justícia de Catalunya, donant la raó als arguments de la defensa.De tota manera aquesta decissió no és ferma, i ja ha estat recorreguda per la fiscalia belga a instàncies superiors. Espanya tendeix a l'autoritarisme i per més que els espanyols diguin que són una democràcia respectable és evident que no es pot homologar amb la resta d'estats d'Europa occidental.
0.785647
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_4_298683
El proper dimarts, 10 d’octubre, comença la formació de l’Escola de Dades de l’OpenDataLab pots tastar la nostra formació al mòdul introductori a les dades obertes ( introdució open data) o iniciar la teva carrera com a professional open data amb el Certificat Profesional Business Bàsic (16 hores). Vols esdevenir un professional de les dades? Certificat Superior en Business Open Data Aquest certificat superior ( 32 hores) és un certificat orientat a aquelles persones que aspiren a ser un referent en el món de les Dades Obertes corporatives per tal d’impulsar la seva carrera professional. És un Certificat Superior pensat per a aquells professionals que treballen en empreses informàtiques, tècniques o que treballin amb dades y en la que aprendran a millorar la seva capacitat d’anàlisi, d’entendre, planificar i organitzar l’estratègia de Dades Obertes de les empreses. Vols iniciar-te en aplicar les dades a les empreses: Certificació professional bàsica en Business Open Data El Certiificat Professional Business Bàsic (16 hores) es ideal per a persones que volen aplicar les el valor de les dades obertes a la seva organització o empresa. Es composa dels mòduls 1.1. Introducció a l’Open Data, 1.3. Economia Open Data i Impacte Social, 1.4. Reutilització de Dades Obertes i 1.6. Bases Tècniques Legal Data & Dades enllaçades. Formació modular. A la teva mida.
0.769223
curate
{"ca": 0.9265246142542248, "pt": 0.03232916972814108, "en": 0.030124908155767818, "es": 0.011021307861866276}
oscar-2201_ca_20230904_10_51088
Si uns familiars o amics celebren els seus 25 anys de casats, us proposem com a regal original una auca que expliqui les vivències més importants del matrimoni. Els dibuixarem de tal forma que se’ls reconeixerà perfectament! Share this: Comparteix Correu electrònic Tweet WhatsApp T'agrada: M'agrada S'està carregant... Relacionats Etiquetat auca, auca per 25 anys de casats, auca personaltizada, auques, Auques personalitzades, idees de regal per 25 anys de casats, idees de regal per noces d'argent, idees de regal per noces de plata, idees per regal per noces de plata, què regalar pels 25 anys de casats, què regalar per les bodes de plata, què regalar per les noces d'argent, què regalar per les noces de plata, regal 25 anys de casats, regal bodes de plata, regal de 25 anys de casats, regal de 25 anys de casats personalitzat, regal de 25 anys de casats romàntic, regal de bodes de plata, regal de bodes de plata original, regal de bodes de plata personalitzat, regal de bodes de plata romàntic, regal especial de 25 anys de casats, regal especial de bodes de plata, regal especial per 25 anys de casats, regal especial per a 25 anys de casats, regal especial per bodes de plata, regal noces d'argent, regal noces de plata, regal original 25 anys casats, regal original bodes de plata, regal original de 25 anys de casats, regal original per 25 anys de casats, regal original per noces d'argent, regal original per noces de plata, regal per 25 anys de casats, regal per 25 anys de casats original, regal per bodes de plata, regal per bodes de plata personalitzat, regal per noces d'argent, regal per noces d'argent original, regal per noces de plata, regal per noces de plata original, regal personalitzat per 25 anys de casats, regal personalitzat per bodes de plata, regal romàntic de 25 anys de casats, regals bodes de plata, regals de 25 anys de casats original, regals de 25 anys de casats originals, regals de bodes de plata, regals de bodes de plata originals, regals originals bodes de plata, regals per bodes de plata Publicat per estudixevidom Estudi d'il·lustració, on realitzem tot allò relacionat amb el món del dibuix: Retrats, caricatures, auques, il·lustracions, animacions, disseny gràfic, contes personalitzats. còmics... Estudio de ilustración donde realizamos todo aquello relacionado con el mundo del dibujo: retratos, caricaturas, aucas, ilustraciones, animaciones, diseño gráfico, cuentos personalizados, cómics... Mostra totes les entrades de estudixevidom Navegació d'entrades Previous postRegal original noces d’or Next postRegal original de casament Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari... Fill in your details below or click an icon to log in: Correu electrònic (necessari) (Address never made public) Nom (necessari) Lloc web Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia ) Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out / Canvia ) Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia ) Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia ) Cancel·la S'està connectant a %s Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris Notifiqueu-me d'entrades noves per correu electrònic. Δ Cerca: Bloc a WordPress.com. Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
0.659486
curate
{"ca": 0.8216118321762753, "nl": 0.001509206157561123, "en": 0.0528222155146393, "oc": 0.0027165710836100213, "es": 0.0836100211288862, "de": 0.011469966797464533, "it": 0.025958345910051313, "ru": 0.00030184123151222455}
https://estudixevidom.wordpress.com/2018/05/12/regal-original-25-anys-de-casats-5/
macocu_ca_20230731_4_116187
Aquest segon trimestre, a l’àrea de plàstica, hem engegat el curs amb la Festa de les Arts, tant a cicle mitjà com a cicle superior, amb el tema La Petjada. Com a tot procés creatiu, primer observem diferents tipus de petjada, la relacionem amb els propis coneixements, experiències, idees, emocions... i reflexionem sobre les moltes maneres que tenim d’entendre-la, més enllà de la simple definició del diccionari. Així doncs, ens hem adonat que la petjada és única i original de cadascú; que podem deixar marca en els altres, tan bona com dolenta; que pot ser un camí a seguir, encara que aquest no sempre sigui recte o un conjunt de persones que s’agrupen i formen la identitat d’un poble. Algunes petjades no perduren i el vent se les emporta i d’altres es fossilitzen. D’altres són accions que fem i deixem al nostre planeta i que afecten el nostre futur. Ara, estem endinsats en l’expressió d’aquestes idees i experimentant amb diferents tècniques proposades o lliures per transmetre pròximament el nostre parer.
0.851172
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_6_502729
Campllong 220.000 € 15.000 € 1220.00 m2 - 181 €/m2 solar de 1220m2 per a casa aillada amb piscina _SOLAR URBÀ residenacial , ideal per a casa aïllada de planta baixa i pis, amb gran jardí per a pisc ...
0.576967
curate
{"en": 0.045454545454545456, "es": 0.045454545454545456, "it": 0.04040404040404041, "sv": 0.10606060606060606, "ca": 0.7626262626262627}
mc4_ca_20230418_16_555555
rba salut i gestió: Fracking en el sistema sanitari Per a quan l’autocrítica? Per Francesc José Maria El Tribunal de Comptes ha dictaminat la inexistència de responsabilitat comptable en el finançament de les obres de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat. Convindria ara que tots aquells que han estat practicant fracking en el sistema sanitari buscant responsabilitats inexistents dels gestors i administradors del Consorci Sanitari Integral fessin pública alguna rectificació autocrítica. Francesc José Maria, advocat i exgerent de l'ICS El Tribunal de Comptes (TCu) ha dictat, en data 27 de juliol, una Acta de Liquidació provisional per la que determina que no es pot exigir cap responsabilitat pel finançament de la construcció de l'Hospital Comarcal del Baix Llobregat : “Por lo que al estar ante una situación de inexistencia de supuestos constitutivos de alcance, no cabe hacer pronunciamiento alguno con respecto a las presuntas responsabilidades”. Les actuacions del TCu s'havien iniciat per un informe elevat per la Sindicatura de Comptes de Catalunya elaborat a instàncies del Parlament de Catalunya (Resolució 938/X del Parlament) que li va encomanar que revisés el seu anterior informe de fiscalització del que no es desprenia que existís cap mena de responsabilitat pel finançament de les obres de construcció de l’Hospital Comarcal del Baix Llobregat. El Parlament de Catalunya va encarregar a la Sindicatura de Comptes que busqués petroli i aquesta en un nou informe de fiscalització (Informe28/2015) va establir que hi havia indicis de que se'n podia trobar i quan l'encarregat de la prospecció, el TCu, ha analitzat el terreny i els substrats inferiors ha determinat que no existeix cap jaciment petrolífer. La Sindicatura va presentar el seu nou informe a la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament el passat 12 de maig, advertint el síndic Sr. Andreu Morillas en la seva intervenció que no era segur que es trobés petroli (responsabilitats comptables dels administradors i gestors del Consorci Sanitari Integral entre els quals em trobava inclòs com a membre del seu consell rector, en la meva qualitat de director gerent de l’ICS) i que, al seu parer, només podien existir uns lleus indicis de la seva existència: “Aquestes conclusions, no obstant, les fa la Sindicatura amb totes les reserves i posant de manifest que únicament es fan respecte als possibles indicis, o de la possible existència d’indicis...” Malgrat el que va expressar el síndic, en aquella compareixença vam poder escoltar intervencions d'alguns diputats que només volien llegir de l'informe allò que convenia als seus posicionaments preconcebuts. Reproduïm a continuació alguns talls de la intervenció del flamant líder podemita el Sr. Dante Fachín que es distingeix per la seva vocació de croat anticorrupció del sistema sanitari que ja va deixar palesa en la seva anterior etapa d'editor d'un diari digital des del que es dedicava a fer d'altaveu (portaveu?) del depurat director de l'Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso: - “... el tema pirotècnic, no? Perquè, aquí s’han fet escarafalls enormes amb el tema del 3 per cent, i aquí estem parlant d’un 111 per cent...” - “...hi ha hagut un interès manifest, clar, decidit de buscar la manera de saltar-se el control públic, de manera constant,...” - És una pena que ... el nom de Moisès Broggi passi a la història com el nom d’un cas de corrupció. Haurem de fer tot el que estigui a les nostres mans com a mínim per salvaguardar el nom del senyor Broggi.” El bon nom del Dr. Broggi sempre ha estat a bon resguard sense necessitat de la seva intervenció senyor diputat. Una altra intervenció remarcable va ser la del diputat cupaire el Sr. Benet Salellas. Per a ell era tot tan evident que va fer un panegíric sobre el càstig als corruptes. Abans de que el Tribunal de Comptes intervingués ja havia dictat sentència: - “...si nosaltres volem evitar la impunitat la via clàssica per evitar la impunitat és el càstig.” - “... com és que vostès posen això, negre sobre blanc, i es limiten a portar-ho al Parlament de Catalunya? Com és que això no està en mans de la policia per anar a detenir a les persones que han saquejat l’erari públic? Ara que el TCu ha dictaminat la inexistència de responsabilitat comptable i, per tant, que no s’ha produït cap mena de malversació dels cabdals públics i no existeix un cas de corrupció a l'Hospital Comarcal del Baix Llobregat, caldria recordar als diputats citats que segons el diccionari soviètic de filosofia, la crítica i l'autocrítica és un procediment per descobrir i superar els errors i les insuficiències en l'activitat de les organitzacions. L'autocrítica pels marxistes és un principi bàsic del treball polític alhora que és concebuda com una de les principals forces motrius de desenvolupament i de canvi social. Espero que davant de l'evidència d'aquesta resolució del TCu que declara la inexistència de supòsits constitutius de delictes tant d'aquesta resolució com de moltes altres que s'han produit tant en la jurisdicció comptable com de la penal, que han arxivat suposats casos de corrupció, els polítics i mitjans que amb mètodes aliens al periodisme, sota l'excusa de la seva denúncia, han condemnat a priori a persones i institucions prenent com a base situacions que eren merament indiciàries i que finament han acabat en un no res en els tribunals, tinguin la suficient alçada intel·lectual i moral i facin autocrítica de la seva actuació rectificant públicament i restituint l’honor i la reputació a les persones i institucions que els hagin vist vulnerats amb les seves declaracions i publicacions. Alguns polítics i alguns mitjans han contribuït a generar en l'imaginari col·lectiu la falsa imatge de que la sanitat catalana és un niu de corrupció i els seus administradors i gestors uns corruptes incorregibles. En les seves mans està, actuant amb una dosi d'humilitat i esperit autocrític, demostrar que no són companys de viatge dels poca vergonyes que es vantaven “d'haver destrossat el sistema sanitari català”, malgrat que objectivament i lamentable els hi hagin fet el joc, practicant fracking en el sistema sanitari a la recerca d’un petroli inexistent la major part de les vegades. (Un presumpte corrupte) Publicat per Ricard Bosch a 20:09
0.871143
curate
{"ca": 0.9161465834533525, "es": 0.07857257161145784, "it": 0.00528084493518963}
http://rbasalutigestio.blogspot.com/2016/07/fracking-en-el-sistema-sanitari.html
mc4_ca_20230418_6_126536
La fractura en el PP basc provoca la dimissió de la seva presidenta - Diari de Girona La fractura en el PP basc provoca la dimissió de la seva presidenta El PSOE critica que els populars hagin usat la Cambra per a un míting amb "canapès i cervesa" sant sebastià | efe/ddg 15.10.2015 | 07:29 Hernando va reivindicar la gestió del PP. javier lizón/efe Arantza Quiroga va presentar la seva dimissió com a presidenta del PP basc i va decidir abandonar la política convençuda que ha "fracassat" en el seu objectiu de donar un gir al partit per abandonar el seu paper de "resistència" davant d'ETA i passar a promoure acords per la convivència fins i tot amb EH Bildu. Després d'una setmana d'absolut mutisme, Quiroga va comparèixer en roda de premsa a la seu del PP de Sant Sebastià, on va explicar que la retirada de la moció per crear una ponència de convivència al Parlament basc que inclogués tots els partits , també l'esquerra abertzale, ha significat el "detonant" de la seva dimissió. Va explicar que va retirar la moció, encara que segueix creient en ella -"la tornaria a presentar una i mil vegades", va dir -, perquè l'hi va demanar el PP, tant la direcció estatal com alguns dirigents bascos, però aquest gest de "desautoritzar-se" a ella mateixa va constituir la gota que va fer vessar el got i la va fer posar-se davant la "realitat dura" que havia "fracassat" en no poder "unir voluntats" per canviar el rumb dels populars bascos. "He intentat durant aquests dos anys entendre que el PP havia de fer una transició des de la resistència fins a la influència", va explicar Quiroga, que va admetre que ha "fracassat en intentar unir voluntats darrere d'aquest objectiu". Va insistir a defensar el valor del text retirat, en el qual es parlava de "deslegitimació definitiva del terrorisme" i "rebuig de la violència" en lloc d'expressions clàssiques com "condemna d'ETA", el que li va suposar crítiques al seu partit. El PP indigna l´oposició en fer un acte de campanya al Congrés. Espanya Internacional
0.886292
curate
{"ca": 0.9919879819729595, "es": 0.00801201802704056}
http://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2015/10/15/fractura-pp-basc-provoca-dimissio/748093.html
oscar-2301_ca_20230418_5_86712
SORTIDA A L'INSTITUT DEL TEATRE DEL CASAL ÉS DANSA I EL CASAL EXPRESSA'T - Viu l'estiu amb el Centre d'Estudis Montseny Skip to content Informació Inscripció Programació Actualitat Contacte Menu Informació Inscripció Programació Actualitat Contacte SORTIDA A L’INSTITUT DEL TEATRE DEL CASAL ÉS DANSA I EL CASAL EXPRESSA’T Vídeo compost de dos vídeos. En primer lloc un resum de la sortida que vam fer a l’Institut del teatre els alumnes del casal És dansa i del casal Expressa’t. El segon vídeo és un Lipdub que vam fer als Parcs de Montjuic els alumnes del casal és dansa, i del casal expressa’t. La cançó és I want you back dels Jackson 5.
0.496741
curate
{"ca": 0.7836538461538461, "en": 0.02403846153846154, "fr": 0.03205128205128205, "es": 0.11538461538461539, "gl": 0.04487179487179487}
https://viulestiu.cemontseny.cat/sortida-a-linstitut-del-teatre-del-casal-es-dansa-i-el-casal-expressat/
racoforumsanon_ca_20220809_0_73291
Falten unes 13 hores perquè comenci l'apassionant jornada que segurament decidirà qui guanya la lliga. Fem pronòstics? A sobre el Saragossa es dedica a defensar-se!!! !
0.579276
curate
{"ca": 0.9030303030303031, "ms": 0.0909090909090909, "fr": 0.006060606060606061}
mc4_ca_20230418_11_293990
El resort rural Vilar Riu de Baix està en un paratge únic i una ubicacio privilegiada, el meandre de Flix: la seva zona s’estén al llarg dels gairebé 5 quilòmetres d’aquest estrangulat revolt que forma l’Ebre. En aquest ambient únic hi conviu la vegetació típica de la zona (canyissars, bosc de ribera, salzes, garrigues...) i la fauna autòctona, com ara la llúdriga, la cigonya o les diferents espècies d'ànecs. El respecte per la natura i els seus ritmes és quelcom molt present al nostre resort. Què millor que una jornada de visita a l'Espai Natural de Sebes per entendre de debò el batec de l'Ebre al seu pas per Flix. Recomanem la seva visita, així com caminar a pas tranquil, gaudint de les vistes i els aromes per la ruta GR-99 o Camí de Sirga, un patrimoni històric i cultural que val la pena experimentar. Cada dia hi ha coses noves per fer i experiències per recordar. Us proposem que gaudiu intensament de tot allò que us pot oferir l'entorn natural màgic del meandre de Flix, en parella, en família o en grups, sempre embolcallats per la brisa i el remor de les fulles dels salzes gronxant-se. N'hi ha molt per escollir: gimnàs, paddle, caiacs, bicicleta, senderisme, l'Espai Natural de Sebes... Ara bé, no caldrà anar lluny per acaronar el relax: zona Spa, uns jardins i un hort ecològic on perdre's per llegir o conversar, piscina amb jacuzzi i un equip de professionals que vetllaran per a que la vostra estada a Vilar Riu de Baix sigui just el que heu somniat.
0.882308
curate
{"ca": 1.0}
http://vilarriudebaix.com/entorn.asp?idioma=ca
macocu_ca_20230731_4_591930
Vols seguir mantenint-te en forma en les teves vacances? Swimia.cat t'ofereix la forma més senzilla i ràpida per trobar Piscines cobertes a Alexander Springs (Florida).
0.638433
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_8_184202
S’allarga el desenllaç de l’ocupació de pisos públics al barri Durant el mes d'octubre, des del nostre mitjà de comunicació publicàvem una recollida d'articles que donaven context a l'ocupació massiva de pisos al barri. Una problemàtica que tenia el seu origen a principis de l'estiu i que encara avui, més de mig any més tard, continua activa. Fa més de sis mesos que La Mina va viure l'ocupació massiva de pisos públics per part d'un centenar de persones i la problemàtica encara no ha estat solucionada. Des de llavors, el Consorci del barri de La Mina, propietari dels habitatges, va denunciar les ocupacions il·lícites sense gran fortuna. La justífica desestimava recentment les demandes que el Consorci presentava per la via penal: cap de les més de 50 denúncies interposades han prosperat perquè l'habitatge no està regit per aquest codi. I ara és el torn de provar sort per la via civil, un procediment més lent i on les demandes arrenquen des de zero. La situació sembla que no tindrà un desenllaç gaire proper. I l'actualitat és preocupant per a l'organisme públic: més de mig centenar de cases de protecció ocupades de manera il·legal i sense una resposta ràpida aparent.
0.834947
curate
{"ca": 1.0}
oscar-2201_ca_20230904_1_675
Cada vegada més arriben nens i nenes a la consulta que em confronten amb una manera diferent de jugar. Les seves preferències no es concentren en dibuixar, fer jocs de taula o activitats d’ordre simbòlic, sinó que en el seu relat fan molta referència a les seves activitats relacionades amb el món tecnològic. El nouContinua llegint “Pantalles” Publicat permondavins 21 Juny, 2021 4 Mai, 2020 Publicat enSin categoríaDeixa un comentari a Pantalles Maternitat Aquestes notes* que creo, són les mateixes que m’acullen. Això les fa grans, i tan senzilles que són. Beneït el dia que vaig aprendre a llegir i escriure. Un petit pas que s’ha convertit en un trampolí cap al món, cap al meu món interior empedrat de possibles i impossibles. Per mi escriure és unContinua llegint “Maternitat” Publicat permondavins 7 Juny, 2021 4 Mai, 2020 Publicat enSin categoríaDeixa un comentari a Maternitat
0.744614
curate
{"ca": 0.9612314709236032, "es": 0.03876852907639681}
https://elmondelamon.com/2021/06/
mc4_ca_20230418_14_225862
La Policia intervé 20 quilos de cocaïna amagats en pots de suc - Diari de Girona La Policia intervé 20 quilos de cocaïna amagats en pots de suc La droga confiscada a l'aeroport de Madrid-Barajas té una puresa superior al 90 per cent Vint quilos de cocaïna de gran puresa, en estat líquid i amagats a l'interior de pots de begudes de fruites van ser intervinguts per la Policia a l'Aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas procedents de l'Equador. La droga, amb una puresa superior al 90%, arribava a Espanya embolicada en bosses de plàstic ocultes a l'interior de 81 pots de begudes de fruita de 240 mil·lilitres cadascun. Tant efectius de la Policia com de l'Agència Tributària van dur a terme una operació en què van ser arrestades deu persones, dues d'elles a Sevilla i 8 a Màlaga, de diverses nacionalitats, cap d'elles espanyola. Dues empreses estan involucrades en els fets: l'exportadora, amb domicili social a l'Equador; i la importadora, situada a Còrdova. A més de l'estupefaent es van confiscar dos litres d'acetona i altres dos litres de dissolvent com a resultat d'una operació que ha evitat l'entrada de 20 quilos de cocaïna a Espanya. Les investigacions van començar el passat mes de desembre de 2014, quan la policia va tenir coneixement que una organització internacional es dedicava a importar cocaïna camuflada en pots de suc. Després de realitzar les primeres indagacions, es va descobrir que els membres de la trama de narcotràfic residien a la província de Màlaga.
0.855882
curate
{"ca": 1.0}
https://www.diaridegirona.cat/espanya-internacional/2015/06/03/policia-interve-20-quilos-cocaina/728002.html
mc4_ca_20230418_7_64710
SORTEIG Concert de Maria del Mar Bonet a l'Strenes i una nit d'hotel a Girona | Àrea de subscriptors SORTEIG Concert de Maria del Mar Bonet a l'Strenes i una nit d'hotel a Girona NacióDigital sorteja, entre els seus subscriptors, una entrada doble per anar a veure el concert inèdit de Maria del Mar Bonet al Festival Strenes de Girona junt amb una nit d'hotel per a dues persones. Redacció | 12/03/2018 a les 10:00h Arxivat a: Subcriptors NacióDigital, Festival Strenes, Maria del Mar Bonet, Sorteig SN Maria del Mar Bonet, en concert Maria del Mar Bonet presentarà un espectacle inèdit en el marc del Festival Strenes de Girona, el proper mes d'abril. Què volen aquesta gent? mostrarà la vessant més cantautora de l'artista mallorquina que, acompanyada a l'escenari de Borja Benalva, recuperarà els seus grans clàssics i les cançons que formen part de la seva etapa i discografia més reivindicativa. NacióDigital sorteja, entre els seus subscriptors, una entrada doble per al concert de Maria del Mar Bonet que es farà el dissabte, 14 d'abril, a les 21:00 al Teatre Municipal de Girona, en el marc del Festival Strenes 2018. A més, el guanyador podrà gaudir també d'una nit a l'Hotel Peninsular de Girona, en una habitació doble amb esmorzar inclòs. El sorteig es farà divendres, 16 de març, i pots inscriure't aquí: - El termini per participar es tancarà el divendres, 16 de març de 2018 a les 10:00.
0.800848
curate
{"ca": 0.9777138749101366, "es": 0.02228612508986341}
https://www.naciodigital.cat/subscriptors/noticia/74/sorteig/concert/maria/mar/bonet/strenes/nit/hotel/girona
oscar-2301_ca_20230418_3_137370
Durant uns moments, contemplo amb gratitud, la discreta presència de Déu en totes les coses; donant vida a les plantes; donant capacitat de sentir als animals i finalment, fent de mi temple del seu Esperit Llibertat Demano la llibertat i el coratge per a mobilitzar el meu desig i «cercar el meu amor per muntanyes i riberes» Consciència Prenc consciència d’allò viscut les últimes hores, els últims dies o les últimes setmanes. Del bé que hi ha hagut i també del pecat i l’egoisme que m’han impedit estimar més. Comparte esto: Twitter Facebook Me gusta esto: Me gusta Cargando... Autor: LA VIDA EN UN BLOC Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent. Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu Lee todas las entradas de LA VIDA EN UN BLOC
0.783722
curate
{"ca": 0.875560538116592, "es": 0.07230941704035874, "en": 0.02242152466367713, "pt": 0.029708520179372196}
https://lavidaenunbloc.com/2022/11/14/pregaria-davui-de-cap-i-cordimarts-15-novembre-2022/
racoforumsanon_ca_20220809_2_492045
Seguint amb la sèrie de fils "Guerra de..." i després dels capítols dedicats a bandes musicals, cerveses i no recordo què més, proposo fer una "Guerra de sèries" seguint el mateix mètode que els fils d'aquest estil: Es tracta d'enumerar unes quantes sèries amb 20 punts cadascuna i cadascú li ha de posar o treure 2 punts. Les que arribin a 40 punts passaran al "Saló de la fama", les que baixin fins a 0 cauran al pou. Quan passi una d'aquestes dues coses qui hagi fet pujar/baixar la sèrie haurà de proposar-ne una de nova. De les sèries que proposo n'hi ha de diferents nacionalitats, però a qui li toqui que hi posi el que vulgui. Dexter 20How I met your mother 20Porca Misèria 20Ventdelplà 20Lost 20The Big Bang Theory 20Heroes 20The IT Crowd 20Infidels 20House 20 La tria és a l'atzar i són les primeres que m'han vingut al cap. Les sèries al pou o al saló de la fama ja no es mouran d'allà. Podeu votar tants cops com volgueu, però només un cop al dia. PS: L'organització no necessàriament comparteix ni es fa responsable del resultat del concurs ni de les opinions del poble usuari Lo Puto Saló de la Fama. Lo Puto Pou. True Blood 28Desperate Housewives 20 Terminator, TSCC 24 Modern Family 2030_Rock 22 Prison Break 40 (+2) A LA FAMAThe Wire 16 Charmed (Embrujadas) 16 Stargate SG-1 30La Señora 12 (-2) Propose Unió Musical da Capo Proposta genial!
0.819072
curate
{"ca": 0.821826280623608, "pt": 0.020786933927245732, "en": 0.15738678544914625}
mc4_ca_20230418_8_342130
En el Dia Mundial de l’Aigua | XAVIER LÓPEZ En el Dia Mundial de l’Aigua Publicado en 25 marzo 2012 por lopezxavier [EN CASTELLANO] El passat 22 de Març l’Organització de les Nacions Unides (ONU) va commemorar el Dia Mundial de l’Aigua amb el lema “El món es mor de set perquè té fam”. Un eslògan que fa referència a l’estreta relació entre disposició d’aigua i d’aliments que no sempre s’ha tingut en compte a l’hora d’elaborar les polítiques contra la desnutrició. La iniciativa sorgida en els darrers anys per a dotar de subministrament d’aigua “amb qualitat suficient” a la població mundial ve recollida dins dels Objectius del Desenvolupament del Mil•lenni unit a l’accés a un sanejament millorat. Concretament l’ONU s’havia marcat per a 2015 reduir a la meitat la proporció de persones que no comptaven amb aprovisionament d’aigua potable ni amb un sistema d’evacuació dels seus residus, per tal d’atendre no només a la satisfacció d’una necessitat bàsica per a l’esser humà (i un Dret internacionalment reconegut), sinó a més lluitar contra les malalties derivades d’un ambient poc higiènic. Fa escassament unes setmanes els mitjans de comunicació ens informaven sobre l’acompliment enguany de la Meta d’abastiment. Si no és habitual que les Institucions internacionals encerten amb les seues prediccions en quant a lluita contra les desigualtats, pobresa, o exclusió, menys ho és que ho facen abans de la data prevista. Cal reconèixer l’esforç fet per l’ONU (en col•laboració amb moltes altres administracions, institucions i corporacions) que ha contribuït a no deixar en paper mullat uns reptes tan importants com són els ODM, però també s’ha d’explicar en que consisteix aquesta Meta en particular. I és que quan es dóna per bo la reducció del cinquanta per cent de població que no tenia accés a aigua potable (i sent un pas en positiu), l’indicador utilitzat per les Nacions Unides accepta com a vàlid que el punt del qual s’extrau el líquid estiga a menys d’un quilòmetre de distància, si a açò hi afegim que segons aquesta mateixa organització el consum mitjà que li cal a una persona per a cobrir les seues necessitats ha de ser d’un mínim de vint litres diaris, ens trobem amb el primer dels grans problemes: l’abastiment malgrat la Meta d’ODM encara no es garanteix suficient a bona part de la població mundial. I és que l’impacte que genera en una societat, un poble o una família el fet que la font, el pou, o l’aixeta es trobe a mil metres de recorregut és brutal en molts aspectes. Un d’ells, per exemple, la capacitat de les dones per a empoderar-se. Sent elles les que en la majoria dels casos s’encarreguen de la recollida i de manera molt especial les xiquetes, les deixa fora de l’escolaritat, i les exposa a molts riscos com el fet que puguen ser violades durant un dels molts viatges que hauran de fer al llarg del dia. L’aigua, com a indicador de benestar o pobresa, ens aporta dades interessants sobre desigualtats a molts indrets del món. Curiosament en les zones d’alts ingressos d’algunes regions d’Àsia, Àfrica Subsahariana, o Àmerica Llatina, el subministrament d’aigua potable no només és molt alt sinó que a més el seu preu és sorprenentment barat, mentre en els barris pobres o rurals hi ha qui té greu problemes per al seu abastiment diari. Tenint en compte que el Regne Unit considera com a indicador de privació del be que el cost de l’aigua supose en una llar més del 3% dels seus ingressos, i que per al vint per cent de les llars més pobres de Nicaragua, Argentina, El Salvador, o Jamaica representa el 10% de la despesa (quan els ingressos no van més enllà del dolar diari que ens confirma l’entrada en l’extrema pobresa), o fins al 22% en Uganda, ens trobem amb el segon problema: el d’aquells que sí poden tindre accés però en moltes ocasions no tenen disponibilitat econòmica per a cobrir la despesa que genera. Bona part dels obstacles en el subministrament d’aigua se’n deriva de la seua pròpia gestió. Aquesta varia depenent del país, i inclús a nivell local, pel que fer un mapa sobre la situació actual és realment complicat. Hi ha prou amb dir que del 1990 al 2007 el nombre de persones en el món que són abastides per empreses privades ha passat dels 51 als 681 milions. La gestió pública considera l’aigua com a ben essencial però ha d’enfrontar-se massa a sovint amb les lleis del mercat. D’altra banda una roina administració, la decadència de les infraestructures per manca d’inversió, la poca transparència i la ineficiència (amb pèrdua de gran quantitat de litres en la xarxa, o defectes en la facturació), amén del curt terminisme del temps polític arrelat a la fi de la legislatura han marcat l’avanç privatitzador de la gestió, també inclús de la pròpia titularitat de l’aigua, però tot i així hi ha bons exemples públics com ara els serveis d’abastiment de Singapur, que compten amb menys pèrdues en contraposició d’altres privats com el del Regne Unit. També el de Porto Alegre en Brasil, on la reforma en la prestació del subministrament va produir guanys en quant a eficiència i responsabilitat democràtica. A Espanya un bon espill on mirar és el Canal d’Isabel II, empresa de la Comunitat de Madrid, utilitzada com a exemple d’una gestió correcta a nivell internacional però que està en procés de passar a mans privades, amb quines raons? Per als seus defensors el sector privat representa una millor actuació i més serveis, alhora que incentius en l’estalviament de costos, especialització i transparència. També, diuen, aporta atracció de capital per a finançar noves infraestructures que suavitzen la responsabilitat financera de l’Estat i la seua presumible independència del control polític els fa administrar i preveure a llarg termini. Cal dir però que la prestació privada no és cap panacea: deixa en mans d’uns pocs un ben essencial per a la vida i el desenvolupament humà, a nivell econòmic crea monopolis naturals per la dificultat extrema per a que hi apareguen diferents empreses que operen en unmateix lloc, amb diferents xarxes i competència en els preus i com a conseqüència s’afavoreix a les grans transnacionals. Queda, doncs, molt a fer per aconseguir que no hi haja qui, literalment, mora de set. L’accés a aigua potable, com he comentat, és un Dret humà i és indispensable per a la vida. Però és important abordar el repte des d’una perspectiva integral i internacional. Ja en parlaré en altres entrades dels conflictes entre països que s’estan donant pel control dels recursos hídrics. Cal un compromís de l’ONU amb un model de gestió flexible, que puga ser adoptat per diferents nacions, però que aposte per fer de l’aigua un be irremediablement públic. En alguns casos i sota les condicions institucionals adequades el sector privat pot proporcionar tecnologies i recursos que permeten l’accés a l’aigua, però bastir aquestes Institucions no suposa un treball fàcil en Estats fallits o amb greus desequilibris interns. John Briscoe des del Banc Mundial va utilitzar la coneguda frase de Margaret Thatcher “no hi ha alternativa” per a referir-se a que l’única manera de gestionar l’aigua havia de ser mitjançant empreses privades. Hi ha alternatives, i la història recent amb els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni com a exemple, ens mostra que només amb una aposta pública es redueixen les desigualtats i es garanteix el subministrament per a tothom. Esta entrada fue publicada en Responsabilitat Social, Sostenibilitat Ambiental y etiquetada Responsabilitat Social, Sostenibilitat Ambiental por lopezxavier. Guarda enlace permanente.
0.884086
curate
{"ca": 0.9701293505800773, "es": 0.029870649419922655}
https://xavierlopez.org/2012/03/25/en-el-dia-mundial-de-laigua/
mc4_ca_20230418_0_723647
Manteniment industrial a Veciana - Barcelona - Tallerspacs TALLERS PACS - Manteniment industrial professional - manteniment industrial caldereria - treballs en acer i alumini - manteniment industrial de cellers MANTENIMENT INDUSTRIAL A VECIANA A Tallers Pacs som experts en manteniment industrial a Veciana, la nostra experiència ens permet oferir un servei professional de la màxima qualitat, ja que comptem amb una àmplia experiència en diversos sectors i un equip amb els coneixements necessaris per solucionar els problemes habituals en relació al mantenimiento industrial a Veciana. Som experts en manteniment industrial calderaría, oferint muntatge i reparació incloent el desmuntatge i trasllat de maquinària vella. Tallers Pacs, manteniment industrial caldereria al seu abast. EL MILLOR MANTENIMENT INDUSTRIAL A VECIANA A Tallers Pacs som especialistes en manteniment industrial a Veciana, els nostres clients i la nostra experiència avalen la nostra professionalitat i el nostre servei. Realitzem treballs de metalmecánica, aplicacions especials, trasllats, urgències, avaries, manteniment caldereria i actualitzem els seus equips per poder gaudir de les noves tecnologies. A Tallers Pacs, gaudirà d'un servei de manteniment industrial a Veciana a l'alçada de les seves necessitats i amb la millor relació qualitat-preu.
0.762834
curate
{"en": 0.15897047691143074, "ja": 0.056018168054504165, "ca": 0.785011355034065}
https://www.tallerspacs.com/manteniment-industrial-veciana/
mc4_ca_20230418_12_221410
Catalunya capta el 56% dels projectes d’inversió estrangera en R+D destinats a l’Estat espanyol - Manresa Informa!
0.624805
curate
{"ca": 1.0}
https://manresainforma.com/2015/12/catalunya-capta-el-56-dels-projectes-dinversio-estrangera-en-rd-destinats-a-lestat-espanyol/
macocu_ca_20230731_9_383085
Esteu aquí: Inici › Salut › Notícies › Promoció de la salut › Notícies 2015 › L'Ajuntament i les entitats H2O i Assexora'tgn realitzen la 6a edició de Joves Promotors de Salut Fins diumenge al matí, van passar pel centre cívic experts i referents del camp de la salut, l’atenció i la dinamització de la gent jove. Aquesta part teòrica es veurà acompanyada i complementada per deu hores de pràctica, en les quals els joves, amb el suport i acompanyament de les persones formadores, hauran de dissenyar, executar i avaluar una acció que repercuteixi en altres joves. Joves Promotors de Salut va iniciar el seu trajecte el maig del 2011 amb la primera de les formacions als barris de Ponent. Des de llavors, s’han fet cursos i formacions a zones com Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador, El Serrallo, Tarragona Centre i Bonavista, en les quals s’hi ha aplegat més de seixanta joves, que han fet, també, trobades posteriors. El projecte és una formació bàsica en temes relacionats amb la salut i, al mateix temps, també preveu desenvolupar espais de trobada, intercanvi i intervenció amb els grups de joves que hagin assolit la certificació del curs. Una dimensió comunitària que pretén acompanyar les iniciatives d’aquests joves implicats al seu barri com a promotors de salut.
0.865542
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_3_39671
pedagogia « GPS.Educació L’OPCIÓ D’EDUCAR I LA RESPONSABILITAT PEDAGÒGICA Posted on Octubre 6, 2014 Updated on Octubre 6, 2014 De la filosofia… Reflexionar de nou sense límits, preguntar-se i compartir. Què ens crida a ser tots iguals?, per què caminar en la mateixa línia?, jo sóc en relació als altres?, cal classificar? , cal etiquetar?.. Preguntes que proven de cercar una resposta o si més no una opció, aquesta ens pot portar a nous reptes. De la conferència de Merieu sobre una educació democràtica, sobre un entorn pedagògic que a propi a una educació emancipadora, ressaltem els imperatius pedagògics que ell ens proposa: postergar, simbolitzar i cooperar. Abans volem fer una reflexió sobre l“imperatiu categòric” de kant. Què vol dir aquest concepte? : com es pot concebre per ser didàctic?. La llei moral vindria a ser per a Kant una forma d’imperatiu que ell atribuïa a la raó. Com l’enunciava?. Ell ens proposa que a l’actuar sempre de manera que la màxima de la teva voluntat pugui sempre fer-se valdre com a principi d’un fet universal… Què es pot entendre per aquest universal?, s’introdueix un aspecte inèdit en la reflexió moral, entendre una llei no regulada per la comunitat, ni per la tradició, ni per la religió. Si no que la moral s’escau un assumpte del mateix home i de la veu de la seva raó, del seu enteniment. L’enteniment haurà d’estar depurat de tot afecte. L’acció moral segons Kant hauria de tenir o implicaria un fet que per essència és particular. Allò universal és justament allò més diferent. Kant ens parla de les lleis de la llibertat i de la ciència i es regulen a través de l’ètica. Philippe Meirieu, en la conferència “La opción de educar y la responsabilidad pedagógica” realitzada a l’octubre del 2013 a Buenos Aires ens tramet l’essència de la pedagogia democràtica. Una pedagogia en democràcia no per la democràcia, ha de possibilitar que la situació en que els alumnes aprenguin els hi permeti construir un sentit. Construir una significació particular i pròpia amb les seves paraules a partir de les paraules dels altres. Aquesta situació pedagògica ha de partir d’una pregunta, un enigma, que s’haurà d’investigar. A través d’una norma essencial de convivència, el respecte a tots a través de la paraula. Aconseguir el resultat ha d’ implicar treballar, participar, contrastar, investigar…cooperant. El desenvolupament del projecte ens durà a la construcció mateixa del nou sentit. El mestre/a, professor/a, educadora/o ha d’ésser el possibilitador d’aquest acte, Ha de desplegar aquesta situació pedagògica que permetrà a l’alumne/a a fer aquest procés. No ha de saber el procés, ni el resultat, ni decidir sobre el mateix, l’ha de possibilitar. Un educador/a emancipat per una pedagogia emancipadora és a dir democràtica. Dels imperatius pedagògics… segons Merieu que possibiliten aquesta pedagogia. Merieu ressalta tres imperatius que són fonamentals, i diu que en la nostra quotidianitat una escola democràtica hauria d’ensenyar als seus alumnes a postergar, a simbolitzar i a cooperar.Abans d’arribar aquesta proposta Merieu ens descriu una escola que hauria de preocupar-se per oferir les eines per a què els alumnes puguin fer les seves eleccions. I que aquell alumne més desorientat o amb alguna dificultat en la seva tria ha de participar o forma part del repte de l’escola. I decreta: una escola que no ajuda als alumnes més precaris en aquest punt a cercar eleccions sobre la seva vida, el seu futur, una escola que no els ajuda a prendre eleccions sobre la seva vida personal i professional tampoc els podrà formar en les eleccions polítiques i ciutadanes. Arribats en aquest punt senyala com a fonamentals els imperatius anunciats abans. -Postergar, parla del temps social que va tan ràpid, i que en una situació educativa, s’ha d’aprendre a saber esperar. Afluixar la pressió, reduir pressió entre pulsió i acte. L’escola ha de proposar un espai que vagi a poc a poc, més lent, desaccelerar. Prendre un temps per pensar, reflexionar junts envers allò què està passant, sobre allò que estem vivint. -Simbolitzar, és un fet que s’inicia de ben petits, el pensament simbòlic introdueix al nen a la separació, a pensar sobre allò que no està davant del seu camp de visió. Això suposa construir un món de conceptes, d’idees, i no d’objectes. Un món que ens permetrà manipular símbols que obrirà al món que connecta amb el social, a conèixer els objectes de la cultura que ordenen el caos interior dels nens. Les pors, angoixes, pulsions, … Es necessita un ordre que organitzi el caos interior.El llenguatge articulat permet entendre el món que ens envolta, donar sentit al més essencial de l’entorn. Poder anomenar les coses, posar paraules permet posar límits, i aquests permeten dominar el món sovint indesxifrable.Un accés al món simbòlic obre la possibilitat de donar forma als objectes i permetre un enteniment intern. -Cooperar, la democràcia suposa subjectes lliures, que decideixen el conjunt del bé comú. En mans d’un sol home només quedaria en mans d’un tirà. És a dir suposar prèviament el bé a l’altre i donar per fet que es coneix l’interès de l’altre suposa tenir domini sobre ell. És per això que l’escola té un paper fonamental a complir en la formació ens diu Merieu i en la comprensió d’un bé comú. Els pedagogs van treballar molt aquest tema del pensament en cooperació de l’enriquiment recíproc de les persones que poden compartir allò que tenen, allò que saben. Merieu descriu que en les classes tan homogènies priva els alumnes a la cooperació que aniria en contra d’una formació ciutadana. És important donar eines per realitzar un intercanvi dels sabers (com seria la tecnologia). Aquesta permet construir entre diferents subjectes una feina, un text. Això suposaria un fet democràtic. Contribuir a la creació d’un món basat en la cooperació demostra el fet d’atribuir la paraula a tots els que tenen veu, a tots els que participin en un debat ciutadà. Aquests imperatius per acabar amb la reflexió des de Kant es tractaria d’una manera de fer que convoqui a la raó en si mateixa, no a l’autoritat i per decret. Prenem el significant imperatiu tal com s’escau de la filosofia de Kant com un fet que seria necessari. Una acció des de l’imperatiu seria suposar unes premisses que des de la formació asseguraria una realització que en si mateixa proposi l’autonomia i la raó dels altres, dels iguals. This entry was posted in Espai bibliogràfic, Professionals and tagged educació, educador, llibertat, pedagogia, pedagogogs, possibilitador, significant.
0.817865
curate
{"ca": 0.9791473586654309, "es": 0.010812480691998765, "nl": 0.002471424158171146, "fr": 0.007568736484399134}
https://gpseducacio.com/tag/pedagogia/
racoarticles_ca_20221005_2_7962
Un llibre concret pot marcar una vida. Aquest va ser el meu cas. Estava estudiant el segon curs de la carrera d'arquitectura, després d'haver superat els aprenentatges selectius previs, i m'havia quedat encallat en l'assignatura que es titulava La resistència dels materials. L'assignatura no em desagradava, però preferia dedicar el temps a altres matèries més llamineres. El cert és que a la convocatòria de juny no m'hi vaig presentar i la de setembre, que no l'havia preparada gaire, la vaig suspendre. Com que va ser l'única assignatura que em va quedar penjada, vaig pensar que me l'havia de prendre seriosament i vaig decidir anar a totes les classes. Vaig descobrir amb un any de retard l'excel•lència didàctica del professor que la impartia -el catedràtic Emili Bordoy-, i com que ens va recomanar la lectura del Timoshenko per acompanyar les seves lliçons, no m'ho vaig fer dir dues vegades. Per aquella època vaig començar a fer pràctiques a les tardes al despatx de qui fou durant molts anys degà del Col•legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears -en Jordi Mir i Valls-, que tenia un dels estudis més importants de la nostra ciutat. Per traslladar-me de casa a la feina havia d'agafar dues vegades diàries l'autobús i vaig pensar que, com que el trajecte era una mica llarg, podia aprofi tar aquests viatges per anar llegint-lo. Un d'aquells dies, amb el Timoshenko sota el braç, vaig agafar l'ascensor per pujar a l'estudi, que estava a l'àtic. En Jordi Mir, que vivia al segon pis d'aquella mateixa casa, va decidir A particular book can mark your life. It happened to me. I was in the second year of my architecture degree, having got through the initial selection process, and I was having trouble with the subject called 'The strength of materials'. I didn't dislike the subject, but I preferred to devote my time to other, more attractive areas. The fact is, I didn't sit the examination in June, and when September came around, since I hadn't revised thoroughly, I failed. As it was the only subject I had failed, I thought I ought to take it seriously and decided to attend all the classes. A year late, I discovered the didactic excellence of the lecturer who took the course (Professor Emili Bordoy), and when he recommended that we read Timoshenko to complement his classes, I didn't have to be told twice. At that time, I began an internship in the afternoons in the studio of the man who was for many years President of the Architects' Institute of Catalonia and the Balearic Islands, Jordi Mir i Valls, who had one of the most important practices in our city. To get to work, I had to take the bus twice a day. As the journey was quite a long one, I thought that I could use the time to read the book. One day, with Timoshenko under my arm, I took the lift to go up to the studio, which was on the top fl oor. Jordi Mir lived on the second fl oor of the same building and that day he decided to take the lift, at the same time as me. In the space of thirty seconds, he asked me what the book was that I was reading, and when I told him it was a book Quaderns : BIBLIOGRAPHICAL REFERENCES : Robert Brufau i Niubó u u s q h aquell dia pujar amb l'ascensor, i allí vam coincidir. En l'interval d'uns trenta segons em va preguntar quin llibre llegia, i quan li vaig dir que era un llibre d'estructures em va preguntar si aquesta matèria m'agradava. Recordo perfectament la meva resposta: «l'any passat la vaig suspendre, però ara me l'he agafada seriosament i realment m'interessa molt». Encara no havíem arribat a dalt quan em va fer la següent proposició: «L'ajudant del nostre calculista m'ha dit que se'n va i he de cobrir la seva plaça. T'interessa?». Pensant que entrar en el món pràctic m'ajudaria en els estudis li vaig respondre ràpidament que sí. I així fou d'immediat. En una situació com aquesta s'hi poden haver trobat alguns companys, però jo vaig tenir una sort afegida quan vaig entrar en contacte amb la persona a qui havia d'ajudar i que portava el Departament de Càlcul. Va ser n'Antoni Torrent, un aparellador uns deu anys més gran que jo, format professionalment a Alemanya i fanàtic de les normes DIN, qui em va inculcar, per damunt de tot, que el món de les estructures era un món on la lògica i el sentit comú havien de presidir-ho tot. No tinc cap dubte quan dic que és a ell a qui dec de veritat la meva vocació posterior. Així, doncs, vaig poder conjugar un interès indubtable per la meva part amb, per una banda, un treball especialitzat sota la tutela d'una persona que em feia realment atractives les estructures, participant en un estudi que projectava obres d'una certa complexitat, i, per altra banda, amb un professor universitari que explicava amb una extraordinària precisió. I, a més, comptava amb la guia continuada d'en Timoshenko. No vaig tardar gaire a comprar-me el segon volum del seu tractat sobre resistència de materials i el llibre que va escriure juntament amb D. H. Young, titulat Teoría de las estructuras. És per aquesta raó que faig esment d'aquests tres textos com els més fonamentals en la meva formació. Del mateix autor també m'ha interessat sempre la visió de la Història de la resistència de materials, que va escriure l'any 1952. Acabo aquest primer recull reconeixent que, com a eina pràctica d'estudi per a la meva especialització, sempre em va resultar molt útil, per la manera tan senzilla i neta de presentar les coses, el clàssic Estática aplicada, de Rudolph Saliger. about structures, he asked me if I liked the subject. I remember my answer perfectly: 'I failed it last year, but now I'm taking it seriously and I really fi nd it very interesting.' We still hadn't reached the top fl oor when he asked his second question: 'Our calculation specialist's assistant has told me he's leaving, and I've got to fi nd a replacement. Would you be interested?' Thinking that a place in the practical world would help me in my studies, I quickly said yes. And that was that. Some friends might have found themselves in a similar situation, but I had an added stroke of luck when I met the person I was to help, who was in charge of the calculations department. It was Antoni Torrent, a quantity surveyor about ten years older than myself who had trained in Germany and was fanatical about the DIN norms, who instilled in me, above all else, that the world of structures was a world in which logic and common sense had to override everything. I have no doubt whatsoever that it is to him that I really owe my subsequent vocation. In this way, I was able to combine a real interest on my part with, fi rstly, a specialised job under the guidance of a person who made structures come alive for me, working in a practice that designed works of some complexity, and, secondly, with a university lecturer who explained everything with extraordinary precision. And, what's more, I had the continuing guidance of Timoshenko. It wasn't long before I bought volume two of his treatise on the resistance of materials and the book he wrote with D. H. Young, entitled Theory of Structures. This is why I mention these three texts as the most basic components in my training. I have always been interested in the same author's view of the history of strength of materials, which he wrote in 1952. To complete this fi rst group, I have to say that, as a practical study tool for my specialisation, the classic Estática aplicada by Rudolph Saliger has always been very useful, due to its simplicity and clearness in presenting things. Pel que fa al meu pas per les altres disciplines didàctiques de l'època universitària, mencionaré quatre llibres, tres perquè em van fer refl exionar sobre el que podia arribar a ser idealment la meva professió, i un quart -tot i que una mica posteriorment-per la gran quantitat d'informació sobre arquitectura que em donava. Els tres primers els van escriure tres grans arquitectes, Adolf Loos (Ornamento y delito), Le Corbusier (Vers une architecture) i Walter Gropius (Alcances de la arquitectura integral). Els devia fer servir intensament, ja que cada cop que els consulto em sorprèn la considerable quantitat d'anotacions i subratllades amb què els vaig adornar. En aquesta línia, però, el llibre damunt del qual hi he estat més hores al llarg d'aquests quaranta anys i que, per tant, és el més atrotinat de la meva biblioteca, és la Historia de la arquitectura moderna d'en Leonardo Benevolo. És l'únic llibre que he hagut de tornar a comprar pel mal estat de l'inicial. Entrar de ple dins d'una superespecialització comporta el risc de interessar-se quasi exclusivament pel món en què s'encaixa. Les altres lectures poden passar a ser més marginals i, sovint, veuen cada cop més reduïda la seva infl uència. Sempre he estat un bon afi cionat al cinema i em considero un expert en cinema mut. Els llibres sobre cinema m'han acompanyat sempre i han estat el complement habitual de les lectures sobre temes d'especialització professional. He devorat tota la literatura -com més antiga, millor-que m'ha arribat a les mans sobre els grans mestres del cinema clàssic i, encara avui en dia, tinc una gran alegria quan, xafardejant en botigues o fi res de llibre antic, puc trobar algun d'aquells vells llibres. Donat que aquest text va destinat a una publicació sobre arquitectura, he triat, com a més representatiu, el llibre Teoría y técnicas cinematográfi cas, del cineasta soviètic Sergei M. Eisenstein, pel que tenen d'arquitectònic el seu muntatge i la seva composició. 9 : Teoría y técnicas cinematográfi cas. Sergei M. Eisenstein. As regards my passage through the other didactic disciplines of my university days, I will mention four books, three of them because they made me think about what my profession could ideally become, and a fourth, somewhat later addition, for the sheer quantity of information about architecture it gave me. The fi rst three were written by three great architects, Adolf Loos (Ornament and Crime), Le Corbusier (Towards a New Architecture) and Walter Gropius (Scope of Total Architecture). I must have used them very intensely, since every time I consult them I am surprised by the number of notes and underlinings with which I adorned them. In this respect, however, the book over which I have spent most hours poring over the last 40 years and which, in consequence, is the shabbiest in my collection, is the History of Modern Architecture by Leonardo Benévolo. It's the only book I've had to buy a second time because the original has become so worn. When you immerse yourself in a superspecialisation, you run the risk of taking an almost exclusive interest in the world of which it forms part. Other reading matter may be pushed out and gradually become very minimal. I've always been a great fan of the cinema and I consider myself an expert on silent fi lms. I've always had around me books about the cinema, which are the usual complement to my reading about specialist professional subjects. I have devoured all the literature -the older the better -I can fi nd about the grand masters of classic cinema and even today am still overjoyed to come across one of these old books when browsing in second-hand bookshops and at book fairs. Since this text is written for a publication about architecture, I've chosen, as being the most representative, Film Form by the Soviet fi lmmaker Sergei M. Eisenstein, for the architectural nature of his editing and composition. I will mention four books or general treatises about the world of structures, for different reasons. The fi rst is as a result of the comprehensive exhibition on the subject held in 1997 at the Centre Georges Pompidou in Paris, with the title L'art de l'ingenieur. It is a large compilation, very well documented and attractively presented, about the history of modern structural architecture, from the Industrial Revolution up until the present day. For the quality and quantity of the information it contains, it is now my constant reference book. The second is The Builders and it is a compilation, though neither as comprehensive nor as rigorous, of various singular structural typologies, covering a much broader period of history. Despite being far less technical in its approach, it is very attractively presented. The third book looks at the structures of the 1920-1965 period and is more suited to specialists, since it is far more technical. It was written in 1967 by the German author, Jurgen Joedicke, with the collaboration of the great engineers Bauersfeld and Kupfer, and is entitled Shell Architecture. Finally, I will mention a book that I am reading at the moment and which I like very much. It was recommended to me a few days ago by the Sevillian architect Félix Escrig, alongside whom I gave some lectures in La Coruña. This is The Tower and the Bridge, written by David P. Billington. This text analyses the evolution of the structural world, taking as its leading thread the parallel evolution of bridges and skyscrapers. Like L'art de l'ingenieur, it spans the period from the advent of the Industrial Revolution and the year in which it was written (1983). De llibres o tractats de divulgació general del món estructural n'esmentaré quatre per diferents motius. El primer és el resultat de l'àmplia exposició que es va fer l'any 1997 al Centre Georges Pompidou de París sota el nom de «L'art de l'ingenieur». És un extens recull, molt ben documentat i presentat d'una manera molt atractiva, sobre la història de l'arquitectura estructural moderna, des de la Revolució Industrial fi ns als nostres dies. Per la qualitat i la quantitat d'informació que aporta s'ha convertit en el meu llibre actual de consulta permanent. El segon es titula The Builders i és un recull, no tan extens ni tampoc tan rigorós, de diferents tipologies estructurals singulars, que abasta un període històric molt més ampli. Tot i que ho fa des d'una perspectiva menys tècnica, la seva presentació és molt atractiva. El tercer llibre al qual faig referència presenta un recorregut per les estructures del període 1920-1965 i és més adequat per a especialistes, ja que el nivell tècnic és molt més elevat. El va escriure l'any 1967 l'alemany Jurgen Joedicke, amb la col•laboració dels grans enginyers Bauersfeld i Kupfer, i es titula Schalenbau; per a l'edició castellana es va traduir, de manera molt poc encertada, com Estructuras en voladizos y cubiertas. Finalment faré esment d'un llibre que estic llegint en aquest moment i que m'agrada molt. Me'l va recomanar fa pocs dies l'arquitecte sevillà Félix Escrig, amb qui vaig coincidir quan donava unes conferències a la Corunya. Es tracta de The Tower and the Bridge, escrit per David P. Billington. En aquest text s'analitza l'evolució del món estructural agafant com a fi l conductor l'evolució en paral•lel dels ponts i dels gratacels. Igual que L'art de l'ingenieur, abraça el període entre l'arribada de la Revolució Industrial i l'any en què es va escriure (1983). 10 : L'art de l'ingenieur. Diversos autors. 11 : The Builders. Diversos autors. 12 : Schalenbau (Estructuras en voladizos y cubiertas). Jurgen Joedicke. 13 : The Tower and the Bridge. David P. Billington. Quaderns : REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES : Robert Brufau i Niubó Pel que fa a l'arquitectura i les estructures del món clàssic, són nombrosos els tractats que poden tenir algun interès. Per regla general, però, són llibres plantejats amb un caràcter molt generalista que ofereixen coneixements excessivament globals. Particularment m'han interessat més els tractats unipersonals, on es mostren els escrits i els dibuixos dels autors, ocasionalment recollits, acoblats o reinterpretats per autors més recents. Dins d'aquesta línia he gaudit molt amb alguns capítols dels tractats de Vitrubi. Ja del Renaixement, puc dir el mateix de certes parts dels llibres de Leon Battista Alberti (1404-1472) o d'Andrea Palladio (1508Palladio ( -1580)). Els he llegit en versions modernes, adaptades lingüísticament per facilitar la comprensió. Tot i acceptar que amb aquestes traduccions hauré perdut de ben segur alguns matisos, dono per bona la lectura si estic convençut que m'interessa més el contingut que la forma. El llibre de Galileu Galilei (1564-1642) sobre les «noves ciències», però, s'ha conservat gairebé íntegrament, i això m'ha permès copsar el pensament de l'època de manera més fi dedigna. Per la seva importància en la comprensió inicial dels comportaments resistents, el considero d'un gran valor. Però qui realment m'ha apassionat sempre és Leonardo da Vinci (1452-1519), especialment en les seves facetes d'inventor i d'enginyer de la construcció. Tot i reconèixer la difi cultat que pot representar la conjunció d'una obra tan ingent i dispersa, trobo a faltar una recopilació dels seus dibuixos i textos sobre el comportament resistent dels elements estructurals. El material existent als diferents còdexs és molt abundant, però encara no se n'ha aconseguit la sistematització, i crec que seria molt convenient que algú intentés resoldre aquesta qüestió. El llibre amb què Carlo Pedretti ha recollit i comentat els seus dibuixos arquitectònics, amb el títol Leonardo da Vinci, arquitecte (1978), en podria ser un bon exemple i podria marcar la pauta. Passant ara als llibres que refl exionen sobre les estructures, sobre la seva fi losofi a i la seva lògica, d'entrada he de distingir, per la importància en la formació de molts de nosaltres, el text que l'any 1960 va escriure Eduardo Torroja i Miret amb el títol Razón y ser de los tipos estructurales. Aquest títol és prou eloqüent, i més quan es penetra en el contingut, el dels conceptes bàsics, tractats, però, amb tota la saviesa que caracteritzava el seu autor. També vull esmentar alguns dels llibres dedicats a la seva obra, el primer redactat per ell mateix l'any 1958, i el segon escrit per J. A. Fernández Ordóñez i J. R. Navarro. Going on now to books that deal with structures, their philosophy and their logic, fi rst, for its importance in the training of many architects in this country, I have to mention the text written in 1960 by Eduardo Torroja i Miret, entitled Razón y ser de los tipos estructurales [Reason and being of structural types]. The title is an eloquent one, all the more when we delve into its contents which, despite being basic concepts, are addressed with all the wisdom that characterised the author. I'd also like to mention some of the books written about his work, one that he wrote himself in 1958, and another by J. A. Fernández Ordóñez Quaderns : REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES : Robert Brufau i Niubó Bastants anys abans (1910), però, l'enginyer català Félix Cardellach va escriure un clàssic amb el títol Filosofía de las estructuras. L'he rellegit fa poc i penso que ha perdut vigència, però encara s'hi poden trobar comentaris d'una gran profunditat sobre aquest món de les estructures. Prouvé (1901Prouvé ( -1984)), i la raó d'aquesta admiració és que, per poc important que sigui el projecte, sempre ha portat -i d'una manera ben elegant, per cert-la veritat estructural per davant de tot. Dels tres volums previstos per mostrar la seva producció ja n'han sortit dos: Jean Prouvé, oeuvre complète, 1917-1933i Jean Prouvé, oeuvre complète, 1934-1944, ambdós escrits per Peter Sulzer els anys 1995 i 2000, respectivament. Esperem que ben aviat surti ja el darrer volum. Completa la mostra de llibres triats el que duu per nom Jean Prouvé, mobles, escrit per Jan Van Geest i editat per Taschen, en el qual es pot apreciar la seva excepcional fi nesa a través del mobiliari. J. A. Fernández Ordóñez also wrote, in 1979, an excellent biography of Eugène Freyssinet. I remember the impression it made on me, due particularly to the extraordinary personality of this French engineer and the very eventful circumstances of his life. It is a book about the tenacity and willpower of a true pioneer. On the subject of biographies of outstanding fi gures in the world of structures, I'd also like to mention the ones that have recently been published about Jean Prouvé and his work. Whenever asked who is the architect, living or dead, whom I most admire, I immediately answer: the 'engineer ' Prouvé (1901' Prouvé ( -1984)). The reason for this admiration is that, however minor the project, he always -and quite elegantly, in fact -placed structural truth before everything else. Of the three volumes planned to cover his entire body of work, two have already been brought out: Jean Prouvé, complete works, 1917-1933and Jean Prouvé, complete works, 1934-1944, written by Peter Sulzer in 1995 and 2000, respectively. Let's hope that the third volume will be out soon. My selection is completed by one called Prouvé, written by Jan Van Geest and published by Taschen, which presents the exceptional refi nement of his furniture design. The discovery of steel as a structural material revolutionised the construction world, with the replacement of the systematic use of forms adapted to monolithic materials worked by compression (stone, clay products) by the use of other construction systems that allowed a total or partial mix of methods. Based on an analysis of the earlier construction world, Jacques Heyman wrote an interesting and worthwhile treatise with the title Estructuras de fábrica. Some architects, however, continued to design on the basis of form, using these materials. The analysis of construction in relation to nature has always been one of my favourite forms of reading matter. Since, many years ago, I discovered Frei Otto's book, Arquitecture et bionique, the subject has fascinated me. The work by Finnish writer Juhani Pallasmaa on animal architecture is an excellent sequel. In 2003, Barcelona's Zoology Museum held a splendid exhibition about 'The Other Architects', during which I was invited to give a lecture about the building apparatus of spiders. Since then, it has fascinated me, and if I haven't recommended a book on the subject it is because I haven't yet found one that is entirely satisfactory. I suppose there must be one, but I haven't tracked it down. Un arquitecte que va convertir el món constructiu de les diatomees en realitat arquitectònica va ser Buckminster Fuller (1895-1983), una persona prou polivalent i arriscada per haver entrat amb decisió en molts mons. Al llibre Your Private Sky dóna mostres d'aquest esperit absolutament innovador que, quan cal, és capaç de baixar a buscar en el més petit dels universos construïts. Parlant de genis, voldria destacar l'extraordinària fi gura de l'arquitecte Robert Le Ricolais , un personatge pràcticament desconegut dins el món de l'arquitectura i que cal reivindicar d'immediat. Els seus treballs teòrics i les seves pràctiques constructives a la Universitat de Filadèlfi a són algunes de les majors aportacions per a futures evolucions de la tècnica estructural. En pot ser un bon exemple el contingut del llibre Estructures i formes: Estudi basat en l'obra de Robert Le Ricolais, redactat l'any 1977 per Marc Mimran, arquitecte i enginyer a qui es deuen excel•lents construccions posteriors, qui sap si en part per la seva infl uència. Un altre vessant interessant sobre el món dels objectes reconvertits en estructures aplicables a la construcció el trobem en l'obra constructiva d'alguns escultors soviètics, com ara Casimir Malevich, Vladimir Tatlin, El Lissitski o Alexander Rodchenko, entre d'altres. Sobre l'obra d'aquest darrer tracta el llibre Spatial Constructions. Per acabar aquest grup, recomano vivament la lectura del llibre An Engineer Imagines, redactat l'any 1991 per Peter Rice (1935Rice ( -1992)) Un dels autors que més ha infl uenciat en la meva manera d'entendre les estructures és, sense cap mena de dubte, l'enginyer americà Henry Petroski. La fi losofi a que es desprèn de la seva obra més important, To Engineer is Human: The Role of the Failure in Successful Design, refl exiona a bastament i d'una forma molt intel•ligent sobre la necessitat que es produeixin determinats fracassos per aconseguir una evolució saludable del món estructural. Altres obres seves remarcables són Invention by Design i Remaking the World, però en voldria destacar una molt en particular: The Evolution of Useful Things, en One architect who turned the construction world of diatoms into architectural reality was Buckminster Fuller (1895Fuller ( -1983)), an intrepid all-rounder who left his mark in many areas. In Your Private Sky, he displays his truly innovative spirit, prepared, when necessary, to descend to the smallest of constructed worlds in his search. On the subject of genius, I'd also like to draw attention to the extraordinary fi gure of the architect Robert Le Ricolais , a practically unknown character in the world of architecture who should be recognised immediately. His theory and construction practice at the University of Philadelphia are some of the greatest contributions to the future evolution of structural technology. The contents of Structures et formes: Etude appliquée a l'oeuvre de Robert Le Ricolais are a good example. This book was written in 1977 by Marc Mimran, an architect and engineer responsible for excellent subsequent constructions; who knows what they owe to Ricolais' infl uence? Another interesting aspect of the world of objects converted into structures that can be applied to construction is found in the built work of Soviet sculptors such as Casimir Malevich, Vladimir Tatlin, El Lissitsky and Alexander Rodchenko. The work of the latter is the subject of the book Spatial Constructions. To complete this group, I strongly recommend you read An Engineer Imagines, written in 1991 by Peter Rice (1935Rice ( -1992)), one of the most incontestable fi gures of the Ove Arup engineering group. La implicació dels arquitectes moderns en el món estructural es manifesta de maneres molt diferents, depenent de la manera de treballar de cada país, de cada etapa professional i de cada situació concreta. Com a mostra he triat els següents llibres: August Komendant: 18 años con el arquitecto Louis I. Kahn, amb un atractiu recull d'articles i comentaris fet per l'arquitecte Oscar Tenreiro. En aquest text s'analitza molt intensament la singular relació entre un arquitecte i un enginyer de primera línia que van compartir nombroses situacions compromeses. He triat també un llibre que presta especial atenció a aquella part de l'obra de Frank Lloyd Wright que més m'interessa: la que, a partir del plantejament estructural, introdueix el gran voladís com a nou element arquitectònic. He escollit també la fi gura de Craig Ellwood -de fet podria, en la mateixa línia, haver triat Mies Van der Rohe, però he optat per Ellwood perquè és menys conegut-com la d'un arquitecte que sempre va defi nir la seva arquitectura recolzant-se conceptualment en la netedat del seu plantejament estructural. La curiosa igualtat amb què titula el llibre Arquitectes + Enginyers = Estructura la va plantejar Ivan Margolius per fer una refl exió sobre les complexes relacions entre les dues professions. The involvement of modern architects in the structural world is manifested in very different ways, according to ways of working in a given country, professional stage and specifi c situation. As a sample, I've chosen the following books: August Komendant: 18 años con el arquitecto Louis I. Kahn, with an attractive selection of articles and comments by the architect Oscar Tenreiro. This text offers a very detailed analysis of the singular relation between an architect and an engineer, both fi rst rate, who shared numerous complicated situations. I've also chosen a book that takes a close look at the part of the work of Frank Lloyd Wright that most interests me: the introduction of the projection as a new architectural element on the basis of the structural approach. I've also chosen the fi gure of Craig Ellwood as an architect who always defi ned his architecture by the conceptual basis of the cleanness of his structural approach; I could have chosen Mies Van der Rohe, but I decided on Ellwood, being the lesser known. Ivan Margolius chose the curious equation as a title for his book Architects + Engineers = Structures in order to refl ect on the complex relations between the two professions. Ja dins del món de l'enginyeria pura, m'agradaria recomanar alguns llibres, o més aviat alguns temes. En primer lloc, el món dels ferrocarrils, amb les seves estacions, els ponts, els viaductes, els túnels, etc. Respecte d'això he triat un llibre que sempre m'ha agradat molt, el Brunel's Britain, de Derrick Beckett. L'obra planteja un apassionant recorregut del període que va des de 1797 fi ns a 1892, l'època de Telford, els Brunnel, els Stephenson i tants d'altres, al llarg de cent anys en què l'enginyeria va fer passos de gegant. Pel que fa a un altre tema fascinant, el dels ponts, entre molts llibres que en parlen he escollit el clàssic de Hans Witthoft, Puentes, ejemplos internacionales, Turning now to the world of engineering proper, I'd like to recommend some books, or rather some subjects. Firstly, the world of the railways, with their stations, bridges, viaducts, tunnels, and so on. Here I've chosen a book I've always liked, Brunel's Britain by Derrick Beckett, a fascinating journey through the period between 1797 and 1892, the age of Telford, the Brunels, the Stephensons, and so many others, 100 years in which engineering took giant steps forwards. As regards another fascinating area, bridges, of the many that have been written I've chosen the classic book by Hans Witthoft, Triumph der Spannweiten, being the one I've always found easiest to consult. I particularly like Quaderns : BIBLIOGRAPHICAL REFERENCES : Robert Brufau i Niubó 22: 34: 46: 58: 58: 14 : conceptually the reasons for the evolution of everyday objects such as knives, forks, paperclips, sewing needles and zips. Alguns llibres de divulgació del món de les estructures són una miscel•lània bastant intencionada de plantejaments correctes i incorrectes, de diferents encerts i fracassos, i sobretot d'actituds diverses enfront de problemes similars. En aquesta línia es belluguen amb èxit els llibres de J. E. Gordon (Estructuras, ¿por qué las cosas no se caen?) i de Mario Salvadori (Why Buildings Stand Up, Why Buildings Fall Down). Mario Salvadori és l'autor d'un dels llibres clàssics per introduir les estructures en l'ensenyança de l'arquitectura: Estructuras para arquitectos. Francisco Arriaga 69 : Construire en bois, 1. J. Natterer, K. H. Gotz, D. Hoor, K. Möhler 70 : Timber Construction Manual, 2. J. Natterer, T. Herzog, M. Volz Amb aquest darrer grup s'acabaria la llista dels meus llibres preferits o dels quals sóc més deutor. Pràcticament tots els recomano o els cito en alguna de les meves classes a les escoles d'arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Voldria, però, fer un parell d'aclariments: per una banda, que potser he comès un error, ja que són recomanacions més aviat pensades per a alumnes de menys edat que els arquitectes als quals, en principi, va dirigida aquesta relació. I per altra banda, que no puc amagar que quan es fa una llista així s'ha de reconèixer que és aquesta i no una altra perquè moltes vegades l'atzar i les afi cions d'algunes persones pròximes t'han posat certs títols, i no altres, a l'abast. Amb això vull dir que probablement m'he deixat al tinter llibres excel•lents. Ara mateix, per exemple, just abans de tancar aquesta llista em ve a la memòria un llibre de molta qualitat que no he tingut en compte i que em resultaria difícil d'encaixar dins dels grups que he format. Em refereixo al tractat Sistemes estructurals, de Heino Engel, un recull imprescindible de tipologies no convencionals presentat en un format molt elegant. 71 : Sistemas de estructuras. Heino Engel. This last group brings to a close the list of my favourite books or those to which I owe a great deal. I recommend or quote practically all of them in one or other of my classes at the Architecture Schools of the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). I would, however, like to clarify a couple of points. Firstly, perhaps I have been misguided, since these are recommendations intended rather for students who are younger than the architects at whom this list is, in theory, aimed. Secondly, we have to admit that when making a list, we choose a given book because chance and the interests of those around us frequently bring one book to our attention rather than another. By this, I mean that I've probably forgotten to mention some excellent books. Now, for example, just before completing this list, I remembered a very good book that I haven't included, which would be diffi cult to fi t into any of the groups I've formed. It is Sistemas de estructuras, by Heino Engel, an essential compilation of unconventional typologies, presented in a very elegant format.
1
perfect
{"ca": 0.5148882612966601, "en": 0.46466723968565815, "it": 0.00042976424361493125, "pt": 0.0038985756385068763, "es": 0.00862598231827112, "de": 0.0013199901768172887, "fr": 0.005556237721021611, "eo": 0.0006139489194499018}
cawac_ca_20200528_3_160247
Nova edició del butlletí TJExpress [111125] on s'ofereix un resum informatiu sobre els ajuts, premis i suports relacionats amb el món associatiu que convoquen les diferents administracions públiques, entitats privades i organitzacions de la societat civil. Per a visualitzar les convocatòries podeu clicar sobre el següent enllaç:
0.735575
curate
{"ca": 1.0}
http://www.laindependent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=1671%3Atorre-jussana-ajuts-premis-i-suports-relacionats-amb-el-mon-associatiu&catid=165%3Abeques&Itemid=267&lang=es
oscar-2301_ca_20230418_1_232267
El dijous 5 de maig, a la sala d’actes del Centre Cultural la Llacuna, va tenir lloc l’acte de cloenda del curs Aula Magna 2010-2011. Enguany hi ha hagut 41 persones inscrites -33 dones i 8 homes-, amb un augment de participació del 41% en relació al curs anterior. Aula Magna és una iniciativa conjunta de la Universitat d’Andorra amb el Comú d’Andorra la Vella que ofereix, de novembre a maig, un programa d’activitats acadèmiques que combina la part teòrica amb la pràctica, com també sortides culturals. Les sessions del curs van adreçades a la gent gran del país, que les comparteixen amb estudiants més joves. El seu objectiu és fer que la Universitat i el coneixement siguin patrimoni de totes les edats. L’acte inaugural, el 4 de novembre del 2010, va constar d’una conferència sobre l’Arxiu Nacional, a càrrec de Cinta Pujal, Cap de l’Àrea d’Arxius i Gestió de Documents del Ministeri d’Educació i Cultura. En la cloenda del curs, a la qual van assistir el rector de la Universitat, Daniel Bastida, i la cònsol major, Maria Rosa Ferrer, la periodista i delegada de mitjans de comunicació social del Bisbat d’Urgell, Cristina Orduña, va pronunciar una conferència amb el títol “Quina veritat podem esperar de la premsa?”. Amb anterioritat, el conseller delegat de Social del Comú d’Andorra la Vella, Joaquim Valera, va dirigir unes paraules als assistents tot fent un balanç del curs. Després de la conferència un estudiant jove i un estudiant sènior van exposar la seva pròpia valoració de l’experiència de l’Aula Magna, amb la projecció simultània de fotografies de les diferents sessions. Tot seguit, la cònsol major i el rector van lliurar els certificats d’assistència i un recull de les diverses sessions -il·lustrat amb fotografies- a tots els alumnes del col·lectiu de la gent gran que havien seguit el curs. Finalment, la directora de l’Escola d’Infermeria de l’UdA, Rosa M. Mandicó, va pronunciar unes paraules per acomiadar l’acte. La primera sessió de l’Aula, el 24 de novembre del 21010, va tractar de “Cultura”, amb el tema “Casa de la Vall, coneixement de la història de l’edifici i del funcionament del Consell General”. El 16 de desembre del 2010, en la segona sessió, el tema fou “Tecnologies de la informació”, amb la intervenció pel professor Vicens Blasco, de l’Escola d’Informàtica i de Gestió de la Universitat. En la tercera sessió, amb el títol “Salut”, la professora de l’Escola d’Infermeria, Sara Esqué, va parlar de nutrició i dietètica, i exposà l’avaluació de l’estat nutricional i de les taules de composició d’aliments. El 24 de febrer, el professor de l’Escola d’Informàtica i Gestió, Florenci Pla, tractà el tema de Medi Ambient: “Ni fred ni calor. Perquè fa calor a l’estiu i fred a l’hivern? Com combatre la calor i el fred? La teoria del càntir”. En la darrera i cinquena sessió, amb el títol “Salut i comunicació”, la professora de l’Escola d’Infermeria, Sra. Meritxell Camp, presentà “La comunicació com a intercanvi cognitiu i emocional. El concepte del feed-back. L’art d’escoltar. Estratègies saludables de comunicació”. Data de publicació: 6 de maig del 2011. Facebook Twitter Linkedin Print email Entrades relacionades Elegits els representants dels estudiants i del personal al Consell Universitari 1 de desembre de 2022 by U. B. “Néandertal, l’expo”, a la Universitat d’Andorra 28 de novembre de 2022 by U. B. Matrícula oberta per als estudis virtuals i la formació continuada 18 de novembre de 2022 by UdA Més notícies Elegits els representants dels estudiants i del personal al Consell Universitari 1 de desembre de 2022 “Néandertal, l’expo”, a la Universitat d’Andorra 28 de novembre de 2022 Matrícula oberta per als estudis virtuals i la formació continuada 18 de novembre de 2022 Nou postgrau en Dinamització de projectes socioesportius per a la gent gran 15 de novembre de 2022 Represa de l’activitat després de l’afectació pel fum de l’incendi 11 de novembre de 2022 L’UdA acull l’exposició “Històries per viure” 2 de novembre de 2022 Documents Calendari acadèmic Formulari AEP Guia de l’estudiant Memòria d’activitats Model educatiu Model estratègic Publicacions Butlletí Estudia a Andorra (cat) Estudia en Andorra (es) Étudiez en Andorre (fr) Study in Andorra (en) Dreceres Notícies Esdeveniments Campus virtual Formulari de preinscripció Agenda Biblioteca Borsa de treball Correu electrònic Defensor Directori Esports Gestió acadèmica Mobilitat internacional Serveis informàtics Treballeu amb nosaltres Contacte Universitat d’Andorra Plaça de la Germandat, 7 AD600 Sant Julià de Lòria T. (+376) 743000 uda@uda.ad Cerca Search for: Avís legal – Política de privadesa – Política de cookies Copyright © 2022 Universitat d’Andorra. Tots els drets reservats Aquest web utilitza cookies pròpies que són necessàries per al seu funcionament i per analitzar estadístiques d’accés i navegació. Per a més informació, consulteu la nostra política de cookies. Acceptar-les totesRefusar-les totes Privacitat i política de cookies Tanca Sobre la privadesa Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació. Necessary Necessary Sempre activat Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal. Non-necessary Non-necessary Totes les cookies que no siguin especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzi específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant anàlisis, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
0.654921
curate
{"ca": 0.8732053557025327, "en": 0.032263268269075655, "fr": 0.03548959509598322, "ru": 0.015486368769156315, "es": 0.024842716567188255, "de": 0.009678980480722698, "pt": 0.004839490240361349, "it": 0.003387643168252944, "cs": 0.0008065817067268914}
https://www.uda.ad/acte-de-cloenda-del-curs-aula-magna-2010-2011/
mc4_ca_20230418_1_486922
Comprar vi a Decántalo. Comprar vi online. elaborat amb raïm de la varietat Manto Negro Vi elaborat amb raïm de la varietat Manto Negro 13,18 € IVA excl. 31,78 € IVA excl. Vi negre Sobre mares Natural. 4 mesos amb les mares en inox. Capacitat: 75 cl. Celler: Sistema Vinari. Zona d'elaboració: Mallorca. Raïms utilitzats en aquest vi: Manto Negro. Vi rosat Jove. 12 mesos en bóta de roure. Capacitat: 75 cl. Celler: Celler Tianna Negre. Zona d'elaboració: D.O. Binissalem Mallorca. Raïms utilitzats en aquest vi: Manto Negro. -6% 7,11 € Tempranillo (850) Celler Tianna Negre (8)
0
curate
{"es": 0.26929982046678635, "ca": 0.5655296229802513, "ru": 0.03052064631956912, "eo": 0.025134649910233394, "de": 0.05026929982046679, "fr": 0.017953321364452424, "en": 0.04129263913824058}
https://www.decantalo.com/ca/vi/raim_manto-negro/
mc4_ca_20230418_1_241358
RELATS DE MUNTANYA: de setembre 2018 GRAN PICO DE ERISTE, BERALDI I ERISTE SUD Feia temps que els tenia en ment...fa un parell d'anys hi van anar els amics i per temes de feina no em vaig poder escapar, així que van continuar al congelador, esperant el dia que pogués repescar-los. Aquest cap de setmana el temps era bo, finals de setembre, la tardor ja és a sobre i el dia es comença a escurçar de valent. No quedaven doncs gaires més oportunitats aquest any, així que truco en Roger que ja n'havíem parlat fa quinze dies tot dinant i li dic si s'apunta. És una mica just i a última hora però no dubta pas a venir. Marxem divendres al vespre direcció Chia, parem a Benabarre a sopar i a dos de dotze ja tenim el llit muntat dins el Subaru. La veritat és que amb el matalàs ha quedat prou gran, 180 cm ben bé i ben pla. Dormim sota una cel estrellat, sense massa fred ni massa vent, just al port de Sahún, després d'un tram de pista en bon estat. L'endemà al matí ens llevem a les sis tot i que no ens posem en marxa fins les set. Sortir del sac i del cotxe sempre fa mandra, a dins d'està be i a fora fa fred. No fred d'hivern, però si per sortir abrigat. La sortida d'avui és llargota, bé deuen sortir uns +1800 i uns 18 km, així a cop d'ull. El tema és que hi ha bastant pedregar, així que ràpid no serà. Comptem unes 10 hores sense córrer. El primer tram fem un flanqueig com marquen alguns mapes, en comptes de baixar i seguir la pista fins el fons de la vall. No és un gran negoci, el primer bon dia, encara fosc, es travessar una vessant plena de brucs baixos i no tant baixos, per camí sense definir. Segurament de dia està més definit, però ara "nanai del paraguai". Un cop travessat si que trobem el camí i l'anem seguint fins a passar per sobre una barrera rocosa ben penjats. Seguim flanquejant fins que finalment ens ajuntem amb el PR que puja de la vall, ja a uns 2200 metres. De moment ni rastre d'humans, fins que de lluny ens criden uns anglesos si amunt es va als llacs de Barbarissa. Els diem que sí, i nosaltres seguim amunt. Mentre vaig caminant vaig pensant i fent les meves reflexions. Potser el que més m'agrada de la muntanya és aquesta "atemporalitat" que s'hi respira...això probablement era pràcticament igual fa 1000 anys i probablement serà igual els pròxims 1000 anys més. L'escala del temps es tan diferent a la nostra que a la muntanya tot passa lentament, sense tenir en compte l'unitat del temps. Una roca es pot passar 300 anys en equilibri i caure al matí quan desglaça. No hi ha consciència del temps. Del nostre temps, de la nostra escala del temps...anys, dies, hores, minuts...Passem els llacs i enfilem la tartera que mena al flanqueig que porta al llac gelat. Aquí ja comença a tocar el sol, sort!!! Seguim amunt fins al llac gelat on encara hi trobem neu, és doncs una zona molt baga. A partir d'aquí toca una mica de grimpada fins la pas de la gralla. D'entrada es veu tot molt dret, però a mesura que t'acostes anem trobant camí fins que ja ens fiquem dins la canal, fàcil i protegida que ens deixa dalt el coll, a 3000 pelats. Canviem a la cara est i arrambats pugem la canal que ens porta al primer cim, el Gran Eriste, on arribem amb poc menys de 4 hores sense córrer. Mengem una mica i mirem el que ens queda. El que em sembla més "complicat" es trobar camí al mig de tant pedregar de granit per anar al pic nord i al sud, però també per escapar-nos cap al coll de Ribereta. Baixem i anem a fer el Pic Nord o Beraldi. El flanquegem per sota però de seguida veiem una canal que sembla practicable. Ens hi enfilem fins que just sota el cim toca tivar de valent un parell de passos. Està clar que el camí fresat marxa més a l'est, perquè aquí poques fites i molt grimpar. Un cop a dalt, després d'una hora, ens mirem el panorama. Grans vistes com l'anterior cim, amb un dia radiant, que agafen des del Mont Perdut-Vignemale fins l'Aneto...quin tros més llarg de Pirineu que es veu! No hi ha temps però per encantar-nos, baixem i anem direcció al sud. Aquí tornem a fer de les nostres, i ens enfilem fins gairebé el coll però de seguida grimpada i preses amunt, tros de cresta i dalt del cim, el més aeri. Baixant, seguint la tònica, busquem fites i ho trobem més fàcil seguint-es, que passen un trosset pel vessant oest fins al marcat coll. Ara ja només ens queda flanquejar i travessar per sota el Bagüeñola, per una zona que sembla del lluny difícil però que és caminar quan t'hi acostes. Llarga baixada direcció el Coll de la Ribereta, que es va allargant, allargant, cap al llac de Barbarissa on mengem una mica de dinar, i continuem aquest cop baixant i baixant fins la cabanya de pastors, a tocar de la pista. No farem el flanqueig de tornada ja que ens sembla millor estirar les cames tot fent pujada per acabar, doncs els lligaments comencen a deslligar-se...El cel s'ha tapat i comencen a caure algunes cotes. Hora d'entrar un parell de marxes més, tot el dia hem anat molt xino-xano, però ara no ens volem mullar, així que gas a baix i fins el cotxe, on arribem a les 5 tocades, just quan obra l'aixeta! La tornada la fem per la pista direcció Plan, per tancar també circular amb cotxe. Més o menys deu ser igual de llarg que per Chia, però és un bosc de pi negre frondós i formós. Poc tarda el sol a treure el nas altre cop. Bona jornada i bona companyia, Roger i Samuel ESQUÍ DE MUNTANYA (257) ► 2000 (274) ►
0.811171
curate
{"ca": 0.9683794466403162, "en": 0.010351966873706004, "fr": 0.006587615283267457, "es": 0.012422360248447204, "cs": 0.002258610954263128}
http://relatsdemuntanya.blogspot.com/2018/09/
mc4_ca_20230418_10_309513
Innovació en la producció i venda de productes amb plantes aromàtiques » Blog del CTFC Innovació en la producció i venda de productes amb plantes aromàtiques2017-02-10T16:23:57+00:00 2 març 2017 @ 9:00 – 14:00 2, 25280 Solsona, Lleida Formació del CTFC 973 481 644 Email cat esp « Trufforum
0.636934
curate
{"ca": 0.9614035087719298, "fr": 0.03859649122807018}
http://blog.ctfc.cat/language/ca/esdeveniment/innovacio-en-la-produccio-i-venda-de-productes-amb-plantes-aromatiques/?instance_id=84
mc4_ca_20230418_0_478770
Ja que malgrat la boira cal caminar ! !!!!! ! que cada cop que ells volin, somnïin, Publicat per Magda a 8:05 10 comentaris: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: general, mestres Publicat per Magda a 15:18 9 comentaris: Enllaços a aquest missatge Publicat per Magda a 14:28 9 comentaris: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: Reciclem, Recursos Publicat per Magda a 15:49 12 comentaris: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: Il.lustradors infantils Era l’excusa perfecte per retre-li homenatge i al mateix temps donar a conèixer les potencialitats turístiques i culturals de la població (i aquesta zona del gironès). Es va idear una fira inèdita, engrescadora i amb el conte com a protagonista. La Margarida Falgars i la Sandra Roura, en llenguatge de signes ,ens expliquen el conte : " El Gegant de Zeralda " També l' "Alma i un mar de contes " on grans i petits hem disfrutat amb els dos contes que ens ha explicat. Dos contes molt coneguts i populars però que ella n'ha fet la seva particular versió, fent interactuar un munt al públic infantil. Publicat per Magda a 14:46 10 comentaris: Enllaços a aquest missatge Etiquetes de comentaris: Fira conte, infantil
0.713933
curate
{"es": 0.10016835016835017, "de": 0.004208754208754209, "fr": 0.0008417508417508417, "ca": 0.8383838383838383, "pt": 0.0361952861952862, "en": 0.020202020202020204}
http://elspetitsinfants.blogspot.com/2013_06_01_archive.html
macocu_ca_20230731_0_6175
FINALITZA EL CASAL D'ESTIU 2019 El divendres 6 de setembre va finalitzar el Casal d’Estiu del Consell Esportiu amb més de 1.100 participacions al llarg de tot l’estiu. Ha estat un estiu intens, farcit d’activitats on els nens i nenes de la comarca han pogut gaudir de les possibilitats que ofereix el Pla de l’Estany. De la mateixa manera, es va contactar amb les entitats de la comarca, principalment esportives, per poder treballar conjuntament i potenciar tant les pròpies entitats com les modalitats esportives del territori. La Nit al casal, la sortida a la platja, activitats aquàtiques, jocs d’habilitat, jocs tradicionals, iniciació a diferents esports, caminades per l’entorn o tallers creatius són algunes de les moltes activitats realitzades durant les nou setmanes de casal. Amb la satisfacció d’haver contribuït un estiu més al foment de l’activitat física i l’esport en l’edat escolar i en l’educació dels infants del Pla de l’Estany, agraïm a tothom la seva participació i us emplacem a retrobar-nos el pròxim curs. Aprofitem per recordar que ja ho tenim tot a punt per engegar un nou curs. En aquesta direcció, ja estan obertes les inscripcions a l’Escola Multiesportiva, podeu realitzar-les fins al 19 de setembre. A la nostra pàgina web trobareu tota la informació i les opcions per realitzar la inscripció.
0.844977
curate
{"es": 0.023538344722854973, "ca": 0.976461655277145}
racoarticles_ca_20221005_0_8303
patrimonis fràgils ESPAIS VERDS I JARDINS La domesticació gradual de la natura va del bosc al camp, del camp a l'hort, de l'hort al jardí i del jardí a la casa Perquè, a diferència de l'hort, el jardí és el primer luxe de què es prescindeix; perquè la seva planificació sol arribar al final de l'obra, quan el pressupost minva; perquè al costat de l'arquitectura és considerat un gènere menor que no cal inventariar; perquè, indestriable de la vida vegetal, està més subjecte a les vicissituds del temps i pot desaparèixer més fàcilment de l'esguard i de la memòria col•lectius; per tot plegat els jardins i espais verds són un patrimoni efímer i fragilíssim. IGNASI ESTEVE I JOSEP PUJOL > TEXT Parcs públics, jardins privats Les comarques gironines són riques en exemples d'algunes de les categories en què l'estudiós Manuel Ribas i Piera subdivideix els jardins de Catalunya: els jardins urbans domèstics entre mitgeres (cases Colls Labayen, Bartrina i Pelai Negre a Girona); els jardins de parcel•la, siguin en cases d'estiueig (els cottages de Puigcerdà i Camprodon) o bé en masos (Mas Perramon a Ventalló, Mas Salellas a Cruïlles, Mas Floris a Pals, Mas Subirà a Olot), i els extensos parcs privats (els grans jardins de la Costa Brava, Casal de Rama a Ripoll). La llista flaqueja en els jardins de les institucions i els parcs públics: a l'esmentada Devesa de Girona, el Parc Bosc de Figueres i el de Sant Salvador a Santa Coloma, s'hi podria afegir el recentment remodelat passeig Maristany de Camprodon i poca cosa més. Per tant, la conservació d'aquest patrimoni depèn sobretot de la iniciativa privada i de les seves possibilitats econòmiques, i hi ha pocs constrenyiments urbanístics que obliguin a respectar-lo. Només així s'explica la possible desaparició del jardí de Pinya de Rosa a Blanes, salvat in extremis per la pressió popular, o la divisió dels jardins de Santa Clotilde a Lloret en una part pública i una altra d'accés vedat, que impossibilita la comprensió global de l'obra magna de Nicolau Rubió i Tudurí. Per acabar-ho d'adobar, els jardins lloretencs varen ser visitables en el moment que la propietat es vengué els entorns i es varen començar a desnaturalitzar amb l'urbanisme, fins a convertir-se en una galeria florida per a una cala Boadella esbravada. L a vulnerabilitat dels espais enjardinats és connatural a la seva manera d'existir, en constant transformació, i planteja dubtes també quan aquesta fragilitat es vol preservar: en quin estat?, en el primigeni que havia creat l'autor o en el que havia imaginat un cop hagués madurat la vegetació? ; i com es pot congelar la vida?, què fer quan es mor part del monument? Els plàtans de la Devesa de Girona bé se'n faran l'aresta algun dia, com han fet els nostres besavis, però aquest traspàs pot ser menys traumàtic si plàtans més joves creixen a prop. Tanmateix, creixeran en un altre lloc i d'altra manera que els seus germans grans; indefectiblement serà una altra Devesa. Altres parcs gironins ni temps tindran de madurar, com li ha passat al parc Central, que a penes ha arribat als vint anys d'existència. Els replantejaments urbanístics continus de les ciutats contemporànies no ajuden a tenir jardins madurs, i defensar les places dures sense vegetació com a tradició mediterrània s'ha convertit en una excusa vella i fàcil per disposar de pàrquings subterranis en comptes d'arrels fondes. Del bosc al camp, del camp a l'hort, de l'hort al jardí i del jardí a la casa: en aquesta domesticació gradual de la natura, el jardí és a tocar de l'arquitectura, però no rep pas el mateix reconeixement, ni tampoc el reben els seus autors, sovint considerats més propers als artesans que no pas als urbanistes o arquitectes. Si no hi ha artista no hi ha art ni geni, un altre motiu per no catalogar ni preservar. >> Vista del Parc Central de Girona (1991). Les metamorfosis dels jardins, la seva decadència o renaixença, no deixen de ser lliçons de vida Xevi F. Güell Tres casos ran de les vies Estaria bé retrobar els autors del parc Central de Girona, A. Font Arellano i Jon Montero, per fer un balanç de l'obra, la utilitat, la maduració i la mort prematura d'aquell projecte de 1985, fet realitat el 1990. Des de la talaia que és l'andana del tren s'ha pogut veure l'evolució d'un espai que romangué buit i indefinit durant molts d'anys. Quan va aparèixer l'estació d'autobusos només se significaven l'antiga estació d'Olot i la casa de La Punxa. L'alineació anodina de blocs de l'avinguda Sant Narcís era un teló de fons avorrit i desproporcionat a les cases barates, ànimes del barri, conformades als seus peus. Una sorpresa arquitectònica prou encertada foren els habitatges que es feren més tard al costat de La Punxa, amb una certa continuïtat de les cornises a la façana que responien als dissenys de Masó. Tres o quatre pollancres espontanis maldaven per assolir l'alçada de les cases. La il•lusió de l'espectador era que aquell panorama seria molt més interessant i apaivagador si s'establís una cortina verda entre les andanes elevades i el front de construccions, si hi hagués més pollancres. El nou parc Central va incloure aquesta il•lusió i ben aviat un teló verd matisà la grisor. El contrapunt compositiu a la vertical de pollancres, feliç però menys vigorós, fou la filera de liquidàmbars que tot just ara començaven a fer-se interessants, amb tardors vermelles, tòpiques. Han desaparegut amb les obres i amb ells, un referent colorista i nòrdic. I tot el que passa per les finestres del tren, com el que és a prop de les carreteres o als voltants de l'aeroport, són cartes de presentació del país, de la seva cultura i de les seves circumstàncies físiques i socials. Formen part de la identitat projectada a l'exterior que ens visita. La desaparició simètrica ha estat l'enjardinament de la plaça d'Espanya, davant l'estació coetània, un recés una mica incomprès i desorientat, però que ara començava a expressar maduresa. Aquesta maduresa és un actiu que els ciutadans cerquem en els jardins i els parcs: volem retrobar la possibilitat de reverenciar l'arbre vell, savi, en un espai que doni seguretat, que aporti una certa calma. Es tracta de copsar l'acolliment de la natura en la seva essència. Tot i que som conscients que el verd fou implantat artificialment, un temps dilatat (una generació o dues, com a mínim) assegura l'engany de trobar-nos davant quelcom autèntic i ancestral. Anys enrere, la plaça Poeta Marquina havia estat plantejada com una porta a la ciutat des de l'antiga estació de tren, però des del canvi d'ubicació ha restat com un espai inexplicable. En aquest cas, l'arbratge ha madurat però el sentit de l'espai que el conté ha canviat. És un exemple clar, com d'altres a Girona, que la vegetació està desangelada i amb poques ganes de col•laborar. Les metamorfosis dels jardins, la seva decadència o renaixença, no deixen de ser lliçons de vida. Tot és transitori, mudable i perible, però la velocitat del món ens fa desitjar almenys per als vegetals un ritme més lent que el dels homes, perquè ells i els seus creadors entrin amb justícia dins els espais de la memòria. Ignasi Esteve és artista plàstic i paisatgista. Josep Pujol és professor i escriptor. >> Jardins de Santa Clotilde, Lloret de Mar. Vista des de la plaça de la Pineda, amb promoció immobiliària al fons.
1
perfect
{"ca": 0.972574421168688, "es": 0.010749724366041897, "th": 0.004685777287761852, "it": 0.011990077177508269}
mc4_ca_20230418_5_269714
Us recomano...: La pèrdua de la innocència Títol: Pistuví. El país de los grandes pájaros Autor: Merwan; Gatignol Edició: Spaceman Books, 2015 Us recomano Pistuví - El país de los grandes pájaros, una novel·la gràfica poètica i onírica que desprèn una malenconia que aclapara, i que roman latent quan tombem la darrera pàgina d’aquest preciós volum. Merwan i Gatignol teixeixen una història inquietant i captivadora que fuig d’etiquetes i classificacions. La Jeanne i en Pistuví, una petita guineu, viuen en una cabana de fusta dalt d’un gran arbre al bell mig d’un prat. Proveïts amb una ocarina ella i un tira-xines ell, recorren i descobreixen la natura que els envolta. Però, en aquest idíl·lic escenari un perill els amenaça: el cant dels grans ocells. En Pistuví no pot, sota cap concepte, sucumbir al seu cant de sirena... La figura etèria del vent i un gran ogre barbut muntat en un tractor són els personatges que completen aquest món de fantasia suggerent i evocador. Pistuví és una metàfora de la vida i la infantesa, que ens parla de manera velada de l’amistat, els lligams, els canvis, la pèrdua... En definitiva, el pas inexorable del temps. Una història sensorial que connecta amb la natura i l’alternança cíclica de les estacions. Els autors han sabut crear un univers particular i atemporal que recorda el món dels Mumin de Tove Jansson o les pel·lícules animades de Hayao Miyazaki. Pistuví és una història d’emocions i sentiments a flor de pell. Merwan, responsable del guió, consolida la seva trajectòria amb pas ferm com a guionista i dibuixant. Coautor de la trilogia Por el imperio (Diábolo, 2010-2011) juntament amb Bastien Vivès, i dibuixant del díptic El oro y la sangre (Spaceman, 2014-2015). Bertrand Gatignol, amb experiència en el cinema d’animació, dota el còmic d’un dibuix excel·lent en blanc i negre amb una cuidada escala de grisos. Un dibuix volumètric i expressiu que busca el detall, i que presenta una clara influència del manga. Un dibuix tendre i entremaliat, com els seus protagonistes. Publicat per Mireia Martínez a 20:56 Etiquetes de comentaris: amistat, Bertrand Gatignol, emocions, fantasia, infantesa, Merwan, Mireia Martínez, natura, novel·la gràfica, Parlem de Còmic, Spaceman Books
0.806876
curate
{"ca": 0.9597285067873303, "es": 0.013574660633484163, "en": 0.010407239819004524, "it": 0.016289592760180997}
http://silviacantos.blogspot.com/2015/10/la-perdua-de-la-innocencia.html
mc4_ca_20230418_7_320615
Grohe - Soler Teselen Proveïdors / Marques · Grohe GROHE és el proveïdor líder mundial d'accessoris sanitaris i una marca global, dedicada a proporcionar productes d'aigua innovadors. ENLLAÇ ESPECEJAMENT Grohe 2019 Catàleg Shower Grohe 2019 Novetats Grohe 2019 Tarifa Grohe Catàleg F-digital Deluxe SPA Grohe Catàleg Bany Grohe Catàleg Accessoris Grohe 2018 Magazine Luxury Grohe 2018 Catàleg SmartControl-Euphoria Grohe 2018 Catàleg Atrio Grohe 2018 Catàleg Aigüeres Grohe 2017 Catàleg Cuina Grohe Catàleg Osmosi
0
curate
{"nl": 0.04216867469879518, "ca": 0.8333333333333334, "pt": 0.03815261044176707, "en": 0.08634538152610442}
http://www.solerteselen.cat/ca/proveidors-marques/G/grohe-7.htm
oscar-2301_ca_20230418_4_85436
Totes les imatges i el contingut que apareixen en aquest blog són propietat d'ANNA MORALES PUIGCERVER. D'acord amb els drets de © copyright i propietat intel·lectual, no està permès copiar i/o descarregar cap imatge sense l'autorització expressa de l'autora.
0.753418
curate
{"ca": 1.0}
https://annaquarelles.blogspot.com/2013/06/
mc4_ca_20230418_3_233090
Entitats i activitats #mostraetsmenorca Es Mercadal 2014 – Fòrum ETS Menorca Home » Mostra d'Entitats » Entitats i activitats #mostraetsmenorca Es Mercadal 2014 Us compartim el llistat complet d’entitats participants a la II Mostra d’Entitats de Menorca a celebrar a Es Mercadal el proper dissabte 11 d’octubre de 2014 des de les 10:30 h fins les 20 h a la Plaça Pare Camps. Assistència social i cooperació Fons Menorquí de Cooperació. Activitat “Sembrant Solidaritat” (stand) ABIB, Associació de Bipolars de les Illes Balears AFEM, Associació de Familiars de Malalts Mentals de Menorca ASSORME, Associació de Sords de Menorca. Activitat: “Taller de llengua de signes” (13 h) S’Olivera, Associació d’Usuaris pro-Salut Mental de Menorca ONCE, Organització Nacional de Cecs d’Espanya. Activitat: “Contacontes amb Vanesa Canals” (12:30 h) TEA Menorca, Asociación de familiares de personas con trastorno del espectro autista de Menorca LLIGAMS, Associació d’Acompanyament al Dol de Menorca Amics de la Mar de Menorca. Activitat: “Curs de fer nusos” Federació Menorquina de Grups Folklòrics (FEMEFOLK) Lithica. Activitat: “Laberint de Sauló”: realització d’un kolam d’un laberint de 15m x 15m amb sauló damunt el paviment de la plaça. Soca de Mots. Activitat: “Taller i actuació musical” (11 h) Col.lectiu Així No GeoInnova. Activitat: “Consum responsable. Què ens mengem?” Volem agrair la col.laboració de les següents pasteleries a la xocolatada, donant ensaimades i coques: ← Dossier de premsa #mostraetsmenorca Es Mercadal 2014 Dossier de radio #mostraetsmenorca Es Mercadal 2014 →
0.727358
curate
{"ca": 0.8067010309278351, "it": 0.02577319587628866, "es": 0.14755154639175258, "en": 0.013530927835051547, "ja": 0.006443298969072165}
http://forumetsmenorca.org/entitats-i-activitats-mostraetsmenorca-es-mercadal-2014/
cawac_ca_20200528_11_30104
I si resulta que el gran problema d’aquest país és precisament el sobiranisme? El problema del país és la manca d’uns líders que sàpiguen quina és la direcció per posar Catalunya al mapa. Amb aquests líders i independència encara el resultat seria pitjor (i això que ja és prou difícil fer-lo pitjor). El sobiranisme ha de ser una eina no la fi en si mateixa, i aquesta confusió és la que està enfonsant el país. Ha de ser una eina per aconseguir més benestar econòmic i social. Jo no viuré millor en un país català si estic ofegat i sense opció de millora. En aquest país s’ha viscut un adoctrinament on la independència ha estat marcada com la fi del camí, però algú hauria d’explicar, que aquesta independència és el primer pas, no pas l’últim. En aquest país estem confonen termes, eines i objectius. La nostra classe dirigent és pèssima, per dir-ho clar. Són “estadistes”, només miren les estadístiques de vot, res més. No volen veure més enllà, tot el seu horitzó és de 4 anys. Quan una empresa no funciona es canvia la direcció, nosaltres hauríem de canviar-los a tots. Els que estan al govern per incompetents i als de la oposició per més incompetents encara. De la mateixa manera que està canviant el model econòmic aquest any, hem d’impulsar un canvi de fer política. El seu sistema està obsolet. Els canvis que el país necessita van més enllà de tenir un país independent. No es tracta de tenir un seient a la ONU. Es tracta de tenir un model propi, una identitat. I això, ni la idea de Sobiranisme ni els actuals polítics i el seu tarannà. No és possible que estiguem ofegant la PiME catalana per afavorir les grans empreses. El fet diferencial de Catalunya sempre ha estat la Empreneduria i la nostre capacitat de crear noves empreses i ara els joves volen ser funcionaris! ! Dius: El problema del país és la manca d’uns líders que sàpiguen quina és la direcció per posar Catalunya al mapa. Totalment d’acord, crec que manca lideratge i full de ruta. Jo crec que amb manca de lideratge no aniríem a cap lloc. Independents no tindrien a qui donar les culpes. Dius: El sobiranisme ha de ser una eina no la fi en si mateixa, i aquesta confusió és la que està enfonsant el país. Ha de ser una eina per aconseguir més benestar econòmic i social. Torno a estar plenament d’acord. El sobiranisme en si mateix no és cap objectiu. És una eina. Jo però no veig confusió general, la veig en un grup de pamfletaris. L’objectiu és tenir un objrctiu d epaís. Situar Catalunya en el mapa de les regions competitives d’Europa i donar més benestar a la gent. Aconseguir ser un economia del coneixement, de debò. M’agrada això d’estadistes referit a les estadístiques. Més raó que un sant. Es governen els partits i el país a cop d’estadística, d’intenció de vot. Cal canviar de soca-rel tot el sistema. Sistema electoral primer i darrera va tot. El país independent ha de tenir un objectiu. Ho intentaré dir millor. Cal dibuixar uns objectius per a un país independent, il•lusionar a la gent. Ara Catalunya no és emprenedora. Jo soc independentista per que crec en què podem fer un país millor, per viure igual… Els meus missatges van en la línia d’aconseguir això. Portem molts anys perden un llençol en cada bugada. Em sembla que coincideixo en tot el que has escrit, però hi ha un matís. Simplement el sobiranisme no és un problema en si mateix, el problema són alguns sobiranistes.
0.754521
curate
{"ca": 0.9583083383323335, "es": 0.026994601079784044, "fr": 0.014697060587882423}
http://www.enriccanela.cat/index.php/2008/09/19/on-va-catalunya/
mc4_ca_20230418_16_753907
ESCALADA CLASICA: SERRA DEL CADI: CANAL DEL SÀBAT 320 MTS DIF. AD SUP Publicado por carles en 1:17 richi 28 de diciembre de 2009, 14:01 Richi:Ei Carles Bonissima activitat en muntanya, la veritat és que ho vem passar genial, amb el Dirk ja ens estem rifant el calendari per fer altra sortida "el tallon en que cordillera estaba? jeje" Bonissim blog esportiu i romantic a la vegada, felicitats carles 4 de enero de 2010, 8:55 Ei. Richi. Doncs nomes teniu que posar-hi data. si voleu el tallon, ha de ser de Març a Maig, perquè es quan estan les millors condicions.I si no qualsavol altre. Un de Molt maco el Inserso, Pic Mig de la Tallada.Escalada en mixte, escalada en glaç i neu, guapo de nassos.
0.556263
curate
{"es": 0.3883211678832117, "en": 0.008759124087591242, "ca": 0.5824817518248175, "cs": 0.0072992700729927005, "et": 0.004379562043795621, "it": 0.008759124087591242}
http://excarviclasica.blogspot.com/2009/12/serra-del-cadi-cnal-del-sabat-320-mts.html
crawling-populars_ca_20200525_5_30771
Pablo Picasso va baixar, el 1906, a l'estació de Guardiola de Berguedà per fer una estada a Gósol. En tornar a París, va incorporar a la seva pintura els ulls esbatanats del romànic, com els de la Mare de Déu de Gósol que es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'associació Civitas Cultura, que des del 2017 programa activitats culturals al monestir de Sant Llorenç, a Guardiola de Berguedà, es proposa donar a conèixer «l'important patrimoni» romànic de la comarca a través de la mirada actual, agafant l'exemple de Picasso. Per això ha organitzat la Biennal del Romànic del Berguedà, que del 29 de juny al 26 d'octubre oferirà 20 petites exposicions de pintura, fotografia, dibuix o instal·lacions, tant al monestir com a les esglésies de Sant Quirze de Pedret (Cercs), Sant Sadurní de Rotgers (Borredà), Sant Vicenç d'Obiols (Avià) i Sant Vicenç del Rus (Castellar de n'Hug). Són cinc temples restaurats per la Diputació de Barcelona i que gestiona l'Agència de Desenvolupament del Berguedà. Toni Puig, coordinador de Civitas Cultura, destaca que «ens hem adonat que el romànic berguedà, que és de primer nivell, és poc valorat i conegut a la comarca, i ja no diguem res de la resta de Catalu-nya». L'equipara al de la Vall de Boí. «Ho han fet molt bé i cal imitar-los, però si la seva visió és historicista, nosaltres ens mirem el romànic des de la contemporaneïtat». Abans de començar, Puig ja es planteja una segona edició de la biennal, amb més suport institucional i de la ciutadania i que inclogui altres referents patrimonials, com Sant Jaume de Frontanyà, el monestir de Serrateix o el monestir de la Portella, a la Quar. «Atesa la nostra precarietat econòmica, tibem d'una creativitat exhuberant», afirma el coordinador de Civitas Cultura. Les exposicions –la majoria seran a Sant Llorenç– van des dels rostres romànics d'America Sanchez (en va fer una exposició més àmplia el 2018 al Museu Nacional d'Art de Catalunya) fins a les grans fotografies de valors romànics que penjaran de les parets dels cinc temples de Manel Esclusa. Però les obres romàniques, així com els quadres de Picasso, seran reproduccions: «Són obres que no surten dels museus perquè són delicades». Tenen el «suport explícit» del MNAC, «l'aprovació personal» del director del Museu Picasso de Barcelona i la col·laboració del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. La programació es complementarà amb 40 espectacles i activitats culturals. S'iniciarà el 29 de juny (19 h) amb el concert Mars d'acollida, de la Coral Cantiga. Cada dissabte al matí hi haurà visites guiades a les diferents esglésies. Al juliol es complementaran amb els contes de Cesc Serrat i a l'agost amb l'actuació dels Acordionistes del Pirineu. Els dijous a la tarda hi haurà visites guiades a les exposicions del monestir. Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
0.881121
curate
{"ca": 1.0}
: /cultures/2019/06/13/mirades-actuals-sobre-romanic-bergueda/550527.html
mc4_ca_20230418_6_377055
Condicions de Contractació - Electra Caldense Energia CLÀUSULES CONTRACTE DE COMERCIALITZACIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA MODEL DE CONTRACTACIÓ 2.0, 2.ODH, 2.1, 2.1 DH, 3.0 i 3.1 El CONSUMIDOR i el COMERCIALITZADOR, quines identificacions consten en el full de Dades Contractuals, es reconeixen la capacitat legal necessària per a la celebració d’aquest contracte, i de forma lliure i espontània Que el CONSUMIDOR és titular d’un subministrament d’energia elèctrica identificat en el full de Dades Contractuals, i està interessat en adquirir energia elèctrica del COMERCIALITZADOR en el mercat liberalitzat, d’acord amb la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric i demés normativa que la desenvolupa. Que per al subministrament indicat, el CONSUMIDOR disposa de tots els requeriments tècnics i legals sol•icitats pel distribuïdor al que està Que el COMERCIALITZADOR està facultat per a exercir l’activitat de comercialització d’energia elèctrica en el mercat elèctric no regulat a l’empara de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, i està inscrit amb el ng R2-006 al corresponent Registre del Ministeri d’Indústria. Que és d’interès d’ambdues parts establir les relacions contractuals respecte al subministrament d’energia elèctrica en el mercat liberalitzat, d’acord amb els següents: PRIMER. OBJECTE DEL CONTRACTE. Mitjançant aquest contracte, el COMERCIALITZADOR s’obliga a subministrar al CONSUMIDOR, i el CONSUMIDOR a adquirir del COMERCIALITZADOR tota l’energia elèctrica que es consumeixi de la xarxa de distribució en el punt de subministrament del que és titular a partir de la data i en els terminis indicats en el pacte Cinquè d’aquest document. El puntde lliurament o subministrament de l’energia elèctrica serà el punt en que es realitzi la mesura del consum de la instal•ació de la que és titular el CONSUMIDOR. El lliurament s’entendrà efectuat quan l’energia sigui posada a disposició del CONSUMIDOR en aquest punt. Així mateix, el CONSUMIDOR designa al COMERCIALITZADOR com a substitut seu per contractar amb el distribuïdor l’accés a la xarxa. SEGON. CARACTERFSTIQUES DEL SUBMINISTRAMENT. La tensió nominal del subministrament i la potència contractada a efectes de l’aplicació de la tarifa d’accés (peatges) seran les indicades en el full de Dades Contractuals. No obstant, el CONSUMIDOR, si la tarifa contractada ho permet, podrà utilitzar, de forma eventual, potències horàries i quart-horàries diferents d’aquesta potència, amb la consegüent facturació, per part del COMERCIALITZADOR, de les diferències produïdes en el terme de potència de les esmentades tarifes d’accés, d’acord a la normativa vigent per a la seva tarifa d’accés. Les potències màximes quart-horàries que, en el seu cas, el CONSUMIDOR pugui utilitzar a l’empara d’aquest contracte no superaran en cap cas les respectives potències màximes admissibles tècnicament de cadascuna de les installacions, tant les del CONSUMIDOR com les del distribuïdor. Els imports acreditats pel Distribuïdor com a conseqüència d’una ampliació de drets d’escomesa en el punt de subministrament seran, en qualsevol cas, a càrrec del CONSUMIDOR. El CONSUMIDOR haurà de disposar d’equips de correcció del factor de potència i es compromet a gestionar el consum d’energia reactiva de manera tal que el valor del cosinus phi sigui el més proper a la unitat. En qualsevol cas, el COMERCIALITZADOR repercutirà i facturarà al CONSUMIDOR els complements d’Energia Reactiva que poguessin sorgir en la facturació de peatges. TERCER. GARANTIA I QUALITAT DEL SUBMINISTRAMENT. El COMERCIALITZADOR, a través d’aquest contracte, garanteix el subministrament de la totalitat de l’energia elèctrica que el CONSUMIDOR hagi de consumir, i realitzarà les gestions oportunes perquè la rebi amb el mateix nivell de qualitat prestat en els darrers anys, a igualtat de condicions d’explotació de la xarxa, i mai inferior al límit que estableix la normativa de qualitat del sector elèctric. També promourà la incorporació de tecnologies avançades en la mesura i control de la qualitat del subministrament i col•aborarà amb el CONSUMIDOR en l’elaboració d’un pla de qualitat que permeti minimitzar la diferència entre els nivells de qualitat oferts pel sistema elèctric i els requerits per l’activitat del CONSUMIDOR. QUART. EQUIPS DE MESURA. El CONSUMIDOR s’obliga a disposar, en el punt de subministrament, dels equips que permetin obtenir la mesura de l’energia en les condicions reglamentàries, mantenint-los en perfectes condicions de funcionament, i permetent l’accés per a la seva comprovació al distribuïdor, al COMERCIALITZADOR o altra persona per aquests designada. El CONSUMIDOR podrà acordar amb el COMERCIALIZADOR el lloguer dels equips de mesura i, en el seu cas, els de transformació. Aquests equips hauran de ser homologats i complir els requeriments tècnics previstos en el vigent Reglament de Punts de Mesura del Sistema Elèctric i normes que el desenvolupin, fins i tot els que permetin obtenir la mesura per via remota. En el supòsit que l’equip de mesura falli, i no es disposés de les dades de consum, es facturarà d’acord amb les disposicions legals promulgades a l’efecte. Si aquestes disposicions no ho preveiessin, es prendran com a referència els consums històrics facturats durant el mateix període de l’any i en condicions similars de funcionament de les installacions del CONSUMIDOR. CINQUÈ. INICI DE VIGÈNCIA I DURACIÓ DEL CONTRACTE. L’inici de vigència d’aquest contracte serà, en cas d’una nova connexió, la data d’aquesta, i en cas de canvi de comercialitzador, la data d’activació del canvi per part de la distribuïdora. La durada serà l’establerta en el full de Dades Contractuals, si bé a partir de la data de venciment el contracte s’entendrà prorrogat de forma tàcita per períodes anuals, llevat que es produeixi denúncia expressa d’alguna de les parts, comunicada fefaentment a l’altra amb una antelació mínima de dos mesos a la finalització del termini contractual o d’alguna de les seves pròrrogues. SISÈ. PREU. El COMERCIALITZADOR facturarà al CONSUMIDOR un terme fix (terme de potència) i un terme variable sobre l’energia consumida, aplicant els preus indicats en el full de Dades Contractuals, més els complements inclosos en les tarifes d’accés a la xarxa. Si no s’indica el contrari, els períodes de mesura i registre del consum (P1, P2…) seran els corresponents períodes vigents per a les tarifes d’accés (peatges). En aquests preus s’hi inclouen tots els actuals components de cost associats al subministrament d’energia elèctrica, exceptuant l’Impost sobre l’Electricitat i l’Impost sobre el Valor Afegit. Si en el futur alguna norma fes variar aquests preus, o aquest subministrament fos sotmès a altres figures tributàries (impostos, taxes o recàrrecs territorials), o bé canviessin els tipus impositius que el graven, el seu import serà repercutit íntegrament sobre aquests preus. Així mateix, el COMERCIALITZADOR podrà repercutir al CONSUMIDOR les variacions de les tarifes d’accés a la xarxa i altres variacions establertes per qualsevol altra norma des del moment en que es produeixin. A l’inici de cada trimestre natural (dia 1 dels mesos de gener, abril, juliol i octubre), el COMERCIALITZADOR podrà aplicar, al preu aquí establert, les variacions experimentades en els preus als que ell adquireixi l’energia. SETÈ. FACTURACIÓ I PAGAMENT. El COMERCIALITZADOR facturarà al CONSUMIDOR amb periodicitat mensual els consums d’energia elèctrica que aquest realitzi, d’acord amb els termes recollits en aquest contracte. En cas que el CONSUMIDOR hagi domiciliat el pagament de la factura, el farà efectiu transcorreguts set dies des de l’emissió d’aquesta i, en qualsevol altre cas, no més tard de transcorreguts vint dies naturals. Vençut aquest termini, i sense caldre requeriment previ per part del COMERCIALITZADOR, el deute meritarà un interès igual al legal del diner. VUITÈ. ALTRES OBLIGACIONS. El CONSUMIDOR s’obliga a efectuar davant de qualsevol organisme de l’Administració, a requeriment d’aquesta o del COMERCIALITZADOR, les actuacions que puguin resultar convenients a fi d’optimitzar el subministrament pactat en aquest contracte en les millors condicions possibles. Cas que la mesura es realitzi amb corba de càrrega, El CONSUMIDOR es compromet a informar al COMERCIALITZADOR, tan aviat com li sigui raonablement possible, de l’existència de qualsevol circumstància previsible que pugui alterar de forma significativa la corba de càrrega esperada (increments, disminucions, aturades previstes o imprevistes del seu procés productiu, vagues, etc.. ). En cap cas aquestes situacions tindran repercussió econòmica per al CONSUMIDOR. NOVÈ. SUBROGACIÓ I CANVI DE TITULARITAT. El CONSUMIDOR podrà transmetre a un tercer els seus drets i obligacions derivats de la titularitat del present contracte, d’acord amb la normativa elèctrica, i sempre que estigui al corrent de les seves obligacions de pagament i compti amb l’autorització del COMERCIALITZADOR. El COMERCIALITZADOR podrà transmetre a una altra empresa comercialitzadora els seus drets i obligacions derivats de la titularitat del present contracte sempre que la subrogada compleixi la normativa al respecte. DESÈ. SUSPENSIÓ TEMPORAL DEL SUBMINISTRAMENT. El COMERCIALITZADOR estarà legitimat i facultat per efectuar la suspensió temporal del subministrament, sense que per aixe, se li pugui exigir cap responsabilitat, quan es produeixi alguna de les circumstàncies següents: En cas de força major. Si s’esdevé alguna de les circumstàncies que faculten al COMERCIALITZADOR a resoldre aquest contracte. l, en particular, per la manca de pagament de qualsevol de les quantitats meritades amb motiu del subministrament. En aquests segon i tercer supòsits, el COMERCIALITZADOR haurà de comunicar al CONSUMIDOR, amb una antelació mínima de set dies, la data a partir de la qual s’interromprà el subministrament. Quan el motiu de la suspensió sigui la manca de pagament, la reconnexió estarà condicionada al pagament dels imports deguts i de totes les despeses produïdes com a conseqüència del tall i reconnexió del subministrament. ONZÈ. FORÇA MAJOR. En cap cas, cap de les parts no serà responsable d’incompliment d’aquest contracte si el mateix és degut a causes de força major enumerats a continuació amb caràcter merament indicatiu i no limitatiu: Terratrèmols, inundacions, incendis i fenòmens meteorològics de caràcter catastròfic, destrosses ocasiones per mà armada o violentament en temps de guerra, sedicions o avalots, vagues legals que excedeixin l’àmbit de l’empresa de cada part, i la solució de les quals no depengui de la seva decisió, l’adopció per part del Govern d’alguna de les mesures previstes a l’article 10 de la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric. DOTZÈ. EXTINCIÓ DEL CONTRACTE Seran causa d’extinció del contracte: El consentiment mutu d’ambdues parts. L’expiració del termini contractual o qualsevol de les seves pròrrogues. L’impagament de més de d’una factura de consum d’electricitat. El concurs de creditors o qualsevol altra situació de les parts que impedeixi pagar els seus deutes o quan es promogui en contra seva algun procediment judicial o extrajudicial que pugui provocar l’embargament o subhasta dels seus béns. I Qualsevol altra circumstància que legalment produeixi la resolució de contracte. La part que vulgui fer valer alguna de les causes d’extinció haurà de notificar-ho fefaentment a l’altra, perquè en un termini màxim de set (7) dies en faci l’esmena. Transcorregut aquest termini sense que la part causant hagi posat fi a la causa d’extinció, la part denunciant tindrà la facultat de donar per resolt el Contracte. En el moment de l’extinció, el CONSUMIDOR estarà obligat a pagar totes les quantitats pendents de pagament fins al dia de la resolució contractual, així com qualsevol altre cost o despesa que el COMERCIALITZADOR hagi hagut de suportar, aplicant-hi, si és el cas, els interessos per demora establerts en el pacte Setè. Sens perjudici del que fins ara s’ha dit, cadascuna de les parts es reserva el dret d’exigir la indemnització que resulti procedent, per l’import dels danys i perjudicis soferts, com a conseqüència de l’incompliment de l’altra part. En el cas que, a causa del CONSUMIDOR es rescindeixi el contracte abans d’iniciar la primera pròrroga, la penalització per rescissió de contracte serà el 5% del preu del contracte per la energia estimada pendent de subministrament. TRETZÈ. LLEI APLICABLE. Aquest contracte estarà regit i serà interpretat d’acord amb la Llei 24/2013, de 26 de desembre, del Sector Elèctric, i tota la normativa que se’n deriva i la desenvolupa. CATORZÈ. NULITAT PARCIAL En el supòsit que algun dels pactes continguts en aquest contracte fos declarat nul per qualsevol Tribunal o Autoritat Competent, es considerarà com a no formulat i, en cap cas, la seva nul•itat no afectarà la resta dels pactes convinguts. En tal cas, les parts es comprometen a negociar de bona fe i d’acord amb l’esperit del contracte, una redacció alternativa als acords que poguessin ser declarats nuls. QUINZÈ. SERVEI D’ATENCIÓ AL CLIENT I VIES DE SOLUCIÓ DE CONFLICTES Per a incidències, reclamacions o altres qüestions relacionades amb el servei contractat, el CONSUMIDOR es pot dirigir al COMERCIALITZADOR, de manera presencial o a distància, a través de l’adreça, el telèfon gratuït, el fax o el correu electrònic que figuren en el full de Dades Contractuals. En cas de presentar una reclamació, si no es resol en el termini d’un (1) mes, o si resolta, no fos estimada, si el CONSUMIDOR és persona física podrà presentar reclamació davant l’Agència Catalana del Consum o l’Oficina Municipal o Comarcal d’Informació al Consumidor, als efectes de la tramitació del servei de mediació i sistema arbitral de consum al qual el COMERCIALITZADOR està adherit. Si la controvèrsia no es sotmet a cap entitat de resolució alternativa de litigis en matèria de consum, o si aquesta no és competent per a la resolució del conflicte, el CONSUMIDOR persona física podrà sotmetre la controvèrsia al Ministeri d’Indústria, quan aquestes controvèrsies es refereixin als seus drets específics com usuari final. En aquest cas, el procediment aplicable serà aprovat per Ordre del Ministeri d’Indústria, sense que puguin ser objecte d’aquest les controvèrsies que es trobin regulades per normativa diferent de la de protecció específica dels usuaris finals d’energia elèctrica SETZÈ. CONFIDENCIALITAT. Cap de les parts està autoritzada a difondre la informació obtinguda com a conseqüència de les relacions derivades d’aquest contracte sense prèvia autorització de l’altra part, llevat dels casos següents: A una empresa matriu o filial de qualsevol de les dues parts subjecta a un acord de confidencialitat similar. A qualsevol tribunal, autoritat o organisme públic amb jurisdicció Quan la informació sigui d’ús públic. D’acord amb l’establert per la Llei Orgànica 15/1999 de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter personal, consent que aquesta dades siguin incloses en un fitxer del que és titular Electra Caldense Energia, S.A., i que puguin ser utilitzades pels punts assenyalats en la relació contractual, i a demés sol•icitem el seu consentiment per l’enviament d’informació i publicitat dels nostres productes i serveis. Declaro estar informat sobre els drets d’accés, rectificació, cancel•ació i oposició que podré exercitar en el domicili a la Plaça Catalunya, 6 de Caldes de Montbui.
0.827002
curate
{"ca": 0.9770107456854444, "fr": 0.004102898078801693, "en": 0.010289807880169326, "id": 0.00039075219798111367, "es": 0.004623901009443178, "ru": 0.00039075219798111367, "pl": 0.0004558775643112992, "sr": 0.00032562683165092806, "hu": 0.00039075219798111367, "ar": 0.00032562683165092806, "ur": 0.00032562683165092806, "zh": 0.0008466297622924129, "de": 0.0005210029306414849}
https://electracaldenseenergia.com/condicions-de-contractacio/
mc4_ca_20230418_13_442320
No dubtem pas del fet que estiguis utilitzant una metodologia exhaustiva, però un petit error a l’hora de dissenyar landing pages et pot arruïnar la taxa de conversió de tota la teva pàgina. En aquest article, et detallarem quins són els errors més comuns que es cometen a l’hora de dissenyar landing pages, per què són tant perjudicials i com es poden corregir d’una manera fàcil. Finalment et revelarem el veritable secret per resoldre qualsevol problema de conversió. Abans de continuar t’animem a llegir aquest post: ‘Com crear una landing page'. 7 errors en dissenyar landing pages 1: Massa text Posar massa text en una landing page fa que la pàgina sigui complexa i poc atractiva. A l’hora de crear landing pages no has d’aclaparar els visitants amb un excés d’informació. Sí, volem educar en la nostra oferta, però massa text pot fer que la pàgina aparegui desordenada, difícil i descremada. L’excés d’informació fa que sigui gairebé impossible centrar-se en el missatge de l’oferta que estàs tractant d’oferir. No oblidis que només tens 5 segons per convèncer el visitant que es quedi a la teva pàgina. Si no l’impressiones, és probable que acabi a la pàgina del teu competidor. A l’hora de fer landing pages, és imprescindible que el text mostri els beneficis (no característiques) de la teva oferta en una petita nota o un llistat perquè sigui més fàcil per als clients potencials donar un cop d’ull ràpid a la pàgina. 2: Manca d'una imatge atractiva Quan un visitant arriba a una pàgina d’aterratge, necessita algun estímul o impacte visual que el persuadeixi a quedar-se a l’interior de la landing page. La millor manera de dissenyar landing pages i fer que el potencial client desperti la seva curiositat és proporcionant-li una imatge atractiva. En cas contrari, provocaràs al teu visitant un efecte avorrit i monòton. Les imatges de persones tendeixen a realitzar millors conversions, ja que fan que la pàgina sigui més acollidora i personal. Però hi ha moltes altres maneres de dissenyar landing pages fantàstiques. Aquí trobaràs uns quants exemples més: ‘Fantàstiques landing pages exemples’. 3: La manca d'un títol A més de la imatge, el títol també crida l'atenció als visitants quan aterren a la teva pàgina. No tenir un títol informatiu deixa els potencials clients confosos sobre el per què es troben en aquesta pàgina d’aterratge... Algunes empreses també cometen l’error, a l’hora de crear landing pages, de no incloure una cridada a l’acció en el mateix títol. El títol és el primer element que els visitants llegeixen de la pàgina, per la qual cosa ha d'estar aliniat amb l'objectiu principal de la teva cridada a l’acció. 4: La cridada a l'acció és difícil de trobar Sovint hi ha pàgines d’aterratge on el botó de la CTA és massa petit, es barreja en el fons o està competint amb un altre tipus d’informació que s’ofereix a la pàgina. Un botó de cridada a l'acció no pot passar desapercebut en el moment que un es planteja dissenyar landing pages. Per tal de convertir, els usuaris han de ser capaços de trobar el lloc on poder fer el “click” per obtenir l’oferta que volen. Moltes empreses cometen l'error de crear un botó, només, perquè encaixi amb la pàgina estèticament, en lloc de fer landing pages amb un botó per aconseguir conversions. Comprova sempre que els clients potencials poden localitzar fàcilment la CTA. L'ús de colors contrastants per a la teva CTA és una gran manera de fer que el botó destaqui dins la pàgina. El botó ha de ser més gran que els altres elements de la pàgina perquè es vegi que és un element valent i decisiu. Aquest post et donarà algunes pistes: ‘Com crear CTA efectives per a inbound màrqueting’. 5: Distreure els leads amb moltes CTA L'objectiu d'una pàgina d’aterratge és proporcionar el que volen els clients potencials fent-los fer una sola acció. Això fa que la pàgina hagi de mostrar l’acció d’una manera evident. Tenir múltiples cridades a l'acció pot distreure els clients potencials i reduir la facilitat de conversió. Això no vol dir que, en el moment que dissenyis landing pages, no puguis incorporar més d'un botó a la teva pàgina. Pot ser un avantatge. Però, només, si estàs treballant per redundar l’objectiu de la CTA principal. Per exemple, pots posar “descarrega’l ara” a la part superior de la pàgina i una altra CTA en la mateixa línia a la part inferior de la pàgina (per assegurar-te que els visitants no es perden aquesta oportunitat). 6: No incorporar proves socials Els venedors solen cometre l'error, a l’hora de dissenyar landing pages, de no incorporar testimonis de clients o proves socials. Les aprovacions fetes per altres persones poden donar lloc a una sòlida reputació, una sòlida imatge d’empresa de confiança i fer clients potencials d’una manera més còmode. Tenir gent real que parla de la teva empresa fa que la teva pàgina sembli més amigable i pot mostrar els beneficis del teu producte d'una manera més transparent. Els testimonis haurien d’incloure els noms i les cares i la posició a l'empresa per a la qual treballen per mostrar més credibilitat. Els comentaris dels lectors també mostren el valor del teu negoci. 7: Un formulari massa extens Les empreses tracten d'obtenir massa informació alhora dels seus clients potencials. Només has de demanar les dades adequades al contingut o oferta que es descarreguen. És a dir, l’extensió del formulari ha de ser proporcional al valor de l’oferta que ofereixes. Proporcional i coherent. Recorda que la landing page ha de resultar atractiva per als teu clients potencials proporcionant-los un camí sense “dolor” cap a la conversió. Si evites aquests 7 errors la teva pàgina d’aterratge augmentarà la taxa de conversió a nivells espectaculars. Si vols saber-ne una mica més, pots descarregar-te ara aquest diccionari:
0.790997
curate
{"ca": 0.9831962191493085, "en": 0.016803780850691407}
https://www.inboundemotion.com/ca/blog/errors-dissenyar-landing-pages
mc4_ca_20230418_17_62780
Vols barats des de Madrid des de 44 € a Iberia Vols barats des de Madrid Madrid Madrid, Espanya Ofertes des de Madrid Mostra vols Madrid-Europa, Àfrica i Orient Mitjà Madrid - València Trobat fa 23 h 46 m Des de 44 € Vols de Madrid a València, sortida el/l’ 22 de/d’ Setembre i tornada el/l’ 12 de/d’ Novembre des de 44 € anada i tornada Madrid - Palma de Mallorca Trobat fa 1 h 49 m Des de 46 € Vols de Madrid a Palma de Mallorca, sortida el/l’ 11 de/d’ Novembre i tornada el/l’ 15 de/d’ Novembre des de 46 € anada i tornada Madrid - Sevilla Trobat fa 1 h 44 m Des de 46 € Vols de Madrid a Sevilla, sortida el/l’ 11 de/d’ Novembre i tornada el/l’ 19 de/d’ Novembre des de 46 € anada i tornada Madrid - Eivissa Trobat fa 1 h 52 m Des de 48 € Vols de Madrid a Eivissa, sortida el/l’ 5 de/d’ Novembre i tornada el/l’ 12 de/d’ Novembre des de 48 € anada i tornada Madrid - Alacant Trobat fa 1 h 28 m Des de 49 € Vols de Madrid a Alacant, sortida el/l’ 28 de/d’ Octubre i tornada el/l’ 29 de/d’ Octubre des de 49 € anada i tornada Madrid - Pamplona Trobat fa 2 h 33 m Des de 49 € Vols de Madrid a Pamplona, sortida el/l’ 25 de/d’ Octubre i tornada el/l’ 26 de/d’ Octubre des de 49 € anada i tornada Madrid - Sant Sebastià Trobat fa 1 h 48 m Des de 49 € Vols de Madrid a Sant Sebastià, sortida el/l’ 3 de/d’ Octubre i tornada el/l’ 7 de/d’ Octubre des de 49 € anada i tornada Madrid - Almeria Trobat fa 1 h 52 m Des de 51 € Vols de Madrid a Almeria, sortida el/l’ 21 de/d’ Octubre i tornada el/l’ 27 de/d’ Octubre des de 51 € anada i tornada Vols Madrid-Granada-Jaén Trobat fa 1 h 53 m Des de 51 € Vols de Madrid a Granada-Jaén, sortida el/l’ 13 de/d’ Octubre i tornada el/l’ 17 de/d’ Octubre des de 51 € anada i tornada Madrid - Jerez de la Frontera Trobat fa 1 h 39 m Des de 51 € Vols de Madrid a Jerez de la Frontera, sortida el/l’ 5 de/d’ Octubre i tornada el/l’ 5 de/d’ Novembre des de 51 € anada i tornada Mostra totes les destinacions des de Madrid Vols des de Salamanca des de 126 €
0
curate
{"fr": 0.3673469387755102, "ca": 0.6326530612244898}
https://www.iberia.com/es/vols-barats/des-de-Madrid/
mc4_ca_20230418_14_643899
Sobre Nosaltres - Kingnor imp. & Exp. Co, Ltd Hebei maquinària d'importació i exportació Co, Ltd es va transformar en empresa de comerç exterior per accions a l'octubre de 2005. Com el seu predecessor, Hebei Subdivisió de la Xina National Machinery Import & Export Corporation va ser fundada l'octubre de 1974, que va ser l'empresa exportació i importació més d'hora centrant-se en els productes mecànics i elèctrics a la província de Hebei. Kingnor importació i exportació Co, Ltd (Xangai) es va establir el 2002 com a empresa germana de Hebei Maquinària, que es troba a Xangai, Xina i té el mateix àmbit d'activitat com l'oficina central. sent un dels exportadors líder a la Xina, la nostra empresa està especialitzada en classes de vàlvules, canonades, accessoris de canonada, brides i altres productes relacionats amb la canonada per a l'aigua, petroli, gas i així successivament. Els nostres productes s'exporten principalment als mercats de tot el món, i àmpliament utilitzats en diverses canonades, construccions i projectes. diferents normes internacionals, tots els nostres productes estan sota estricte control de qualitat i poden seguir totes les demandes dels nostres clients. diferents normes internacionals, tots els nostres productes estan sota estricte control de qualitat i poden seguir totes les demandes dels nostres clients. Tenim la rica experiència d'operació d'exportació i de prestar atenció al nostre esperit de treball de 'La qualitat és la primera, el servei és la preeminència', pel que el nostre grup de socis es tornen més i més gran. Ens adonem que el nostre deure és construir el pont per al client i el proveïdor, esbrinar l'excel·lent proveïdor de productes de qualitat per als nostres clients i investigar el client correcte per al nostre proveïdor. Donem la benvinguda al nou client per unir-se a nosaltres i crear un futur brillant. Estem preparats per oferir-li el millor! Porcellana ferro dúctil accessoris de canonada, Ferro dúctil accessoris de canonada Ranures, Ferro dúctil Instal·lacions de canonades ranurades, Api Cast Steel Gate Valve, All Category
0.768481
curate
{"pt": 0.014416146083613647, "en": 0.006246996636232581, "ca": 0.9793368572801537}
https://www.valve-pipe-fitting.com/ca/about-us/
racoforumsanon_ca_20220809_0_244319
Ara mateix vinc de votar. Poc ambient a la mesa electoral d'un barri eminentment castellanoparlant de Barcelona. Just a l'entrada, una noia jove del PSOE observant i controlant què votava la gent. He vist que em mirava mentre agafava la papereta de Convergència i he pensat pel meu dedins: "Fote't, barjaula". He entrat a dins. Poca gent per votar. En barrar-me amb retolador de les llistes, he vist que a la meva secció potser havien votat una cinquantena de persones en total, a un quart de dotze. Em sembla que les dades de participació que donaran a les 12 seran molt baixes. Dit això, us animo a explicar què heu votat i com heu vist el pati, i si teníeu el Gran Germà Sociata vigilant què votàveu. Al barri de Sant Genís dels Agudells (BCN) el bloc que hi havia menys paperetes eren PSC i Esquerra. El de CiU i PP estaven bastant intàctes, es nota que això és un barri obrer. D'apoderats només hi havia de CiU, PP, PSOE i Esquerra. Hi havia bastanta gent per votar, cosa que m'ha sorprès, he hagut de fer una mica de cua i tot. Hem anat tota la família a votar en bloc i tots hem votat Iniciativa Internacionalista. Doncs a les ciutats obreres ERC acostuma a ser molt poc votat i el PP a ser el segon partit o quasi quasi ... Sí, és d'aquelles coses que et fan reflexionar sobre el concepte "obrer" que tenim al nostre país... Per la meva experiència personal ERC és un partit més aviat de funcionaris com professors o similars, historiadors, comerciants, classes mitges i sovint amb estudis que viuen força bé vaja, abans que dels típics obrers que molta gent es vol imaginar.
0.810467
curate
{"ca": 0.9763880025526483, "en": 0.010848755583918315, "it": 0.012763241863433313}
oscar-2301_ca_20230418_3_253135
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, confirma que el govern treballa per aplicar un impost immediat l'1 de gener Núria Casas Foto: EFE Barcelona. Dijous, 22 de setembre de 2022. 12:13 Temps de lectura: 2 minuts El govern espanyol estudia imposar un nou impost a les grans fortunes que hauria d'entrar en vigor el proper 1 de gener de 2023. La notícia l'ha donada entre els passadissos del Congrés dels Diputats i de forma totalment espontània, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero: "El govern està treballant" en línia amb la proposta d'Unidas Podemos. I ha afegit: "Hem de gestionar aquesta crisi d'una manera diferent al Partit Popular i és necessari demanar un major esforç als qui tenen majors beneficis, rendes o patrimoni, per protegir la classe mitjana, treballadora i vulnerable del país". Els socialistes responen, de retruc, la política fiscal dels populars a les comunitats autònomes on governen, com Madrid, Andalusia o Múrcia, on en les darreres hores han sortit públicament per anunciar la rebaixa d'impostos o la supressió directa d'altres, com el de patrimoni per part del president andalús, Juanma Moreno. Impost temporal? De moment, malgrat la immediatesa d'aquest nou impost que afectaria el conjunt de la ciutadania espanyola que compleixi uns requisits econòmics, tot s'està cuinant. Montero ha insistit en el missatge: "S'ha de deixar que els tècnics treballin i us ho farem saber. Serà un aspecte temporal i tant de bo Putin es retiri d'Ucraïna i siguem capaços de recuperar la normalitat. Igual que amb les energètiques o la banca, també en aquest aspecte hi hauran canvis". La ministra no descarta que aquest nou impost de caràcter temporal pugui tenir una vigència més llarga del que es marqui en un inici, pugui seguir però amb una fórmula matisada o, directament, s'acabi suprimint quan s'acabi el període acordat. D'altra banda, estarà vinculat a les obligacions fiscals dels contribuents a partir del proper 1 de gener, però no necessàriament als pressupostos generals. Protegir la classe mitjana El govern de Pedro Sánchez considera "d'una enorme irresponsabilitat aquelles comunitats que demanen permanentment diners i ara, en canvi, vulguin suprimir els seus propis tributs". En el cas d'Andalusia, Montero ha recordat que l'impost de patrimoni afecta "un 0,2% de la seva ciutadania, en detriment al 90% de les persones que es beneficien". En total, es renuncien 120 milions d'euros, en la comunitat que pateix una major despesa sanitària o educativa. "És dur que ara que ho passem realment malament, es protegeixin les majors rendes. La classe mitjana del país, els que proporcionalment més aporten, menys es beneficien. Veurem com s'ha de fer la tramitació i els detalls, però en aquesta crisi demanem un esforç als qui més tenen i protegim la classe mitjana que sempre finança amb els impostos que tots puguem tirar endavant". Aquest impost, encara futurible, seria diferent de l'actual impost de patrimoni, que grava els patrimonis per sobre de 700.000 euros -exclosos 300.000 euros d'habitatge habitual-, cedit a les comunitats autònomes i que Madrid (i properament Andalusia i Múrcia) bonifica totalment. Per la seva banda, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha insistit que el govern només està estudiant com una "opció" més la possibilitat de crear un nou impost a les grans fortunes i rescatar així la proposta de Podemos que ja va descartar el PSOE inicialment. "Tenim l'obligació d'estudiar escenaris i diferents vies perquè els que tenen més recursos aportin més", ha destacat en una entrevista a Antena 3. D'altra banda, ha recordat que "els que més recursos tenen aportin més a l'Estat és el que diu la Constitució" i també altres països de la Unió Europea ja estan aplicant aquest impost "amb altres denominacions". Bolaños també ha llançat un missatge al PP d'Alberto Núñez Feijóo i assegura que "Madrid i Andalusia estan a la cua en inversió a la sanitat i l'educació gràcies a que els seus governs beneficien per damunt de tot, els rics".
0.856835
curate
{"ca": 0.9924698795180723, "de": 0.002259036144578313, "hu": 0.0012550200803212851, "en": 0.004016064257028112}
https://www.elnacional.cat/ca/economia/govern-espanyol-estudia-nou-impost-grans-fortunes-2023_888258_102.html
mc4_ca_20230418_7_730760
Unió de Pagesos s'imposa a les eleccions agràries a la Garrotxa amb el 63,9% dels vots - Garrotxa Digital Unió de Pagesos s’imposa a les eleccions agràries a la Garrotxa amb el 63,9% dels vots Santa Pau - Publicat a les 13:33h Ahir es van celebrar les eleccions agràries per escollir els sindicats que han de defensar els interessos del sector agrari. A Catalunya, Unió de Pagesos s’ha imposat amb un 56,77%. A la Garrotxa, van votar el 53,3% dels 384 professionals censats. Unió de Pagesos ha estat el sindicat més votat, de manera àmplia, amb un 63,9% dels vots. L’ha seguit JARC amb un 22,9% dels suports. Asaja, per la seva banda, ha obtingut el 8,8% dels vots. Els 11 punts de votació habilitats a la Garrotxa també han recollit 18 vots en blanc i un vot nul. 250 alumnes de primària d’Olot s’impliquen en el projecte Viles Florides amb la plantació de parterres florals L'atur a la Garrotxa es situa a nivells d'abans de la crisi econòmica. Actualment hi ha 2.093 aturats, el que significa una taxa del 7'49%, i no s'ha arribat al 8% en cap moment del 2018, un fet que no es donava en l'última dècada. L'atur ha baixat a la Garrotxa… La Fira del Dibuix reuneix 90 pintors i dibuixants d’arreu de Catalunya en el seu 60è. aniversari El 60è. aniversari de la Fira del Dibuix s'ha celebrat amb una alta participació de pintors i dibuixants a la plaça Clarà d'Olot. 90 artistes d'arreu de Catalunya s'han aplegat en aquest indret coincidint amb la Diada de Sant Lluc. Durant la Fira del Dibuix,…
0.792494
curate
{"ca": 0.993234100135318, "en": 0.006765899864682003}
https://www.garrotxadigital.cat/2016/02/29/unio-de-pagesos-simposa-a-les-eleccions-agraries-a-la-garrotxa-amb-el-639-dels-vots/
crawling-populars_ca_20200525_41_262916
Menú Desenes de persones es concentren a les portes del Palau de Justícia una hora abans de la mobilització convocada per les entitats Barcelona .-Desenes de persones s'han començat a concentrar aquest dijous al matí davant el Palau de Justícia de Barcelona, al passeig Lluís Companys, una hora abans de la mobilització convocada per les entitats a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per reclamar la llibertat de tots els càrrecs detinguts aquest dimecres en l'operatiu contra l'1-0. Les estelades s'han començat a veure al mateix temps que els agents dels Mossos d'Esquadra han començat a delimitar la zona de la protesta. Entre els manifestants, de diferents orígens i edats, regna la indignació per l'actuació del govern espanyol, i anhel de llibertat. Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19 Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona) El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
0.609968
curate
{"es": 0.2301845819761129, "ca": 0.748099891422367, "en": 0.021715526601520086}
: /catalunya/territori/noticia-arc-triomf-comenca-omplir-manifestants-20170921113652.html
macocu_ca_20230731_7_85185
S’acosta Nadal, i com que els àpats forts i abundants i la sobredosi de sucre no ajuden precisament a la reflexió, serà bo que aprofitem aquests dies previs per a la preparació espiritual. La primera lectura d’avui és especialment inspiradora. Parla algú que diu que l’Esperit del Senyor reposa damunt d’ell i que ha estat ungit pel Senyor. Això ens porta immediatament al Crist, que vol dir “ungit”. Aquest Crist ha estat enviat a dur a terme algunes accions que podríem traduir fàcilment al nostre llenguatge d’avui posant uns quants exemples. Portar la Bona Nova als desvalguts: anunciar a una persona que porta anys dormint al carrer que li ha estat concedit un habitatge social i una renda mínima perquè no hagi de tornar a passar fred ni por. Curar els cors adolorits: visitar aquella àvia que viu sola, fer costat a aquell amic o amiga que ha patit un desengany, lluitar per recompondre un matrimoni en crisi. Proclamar als captius la llibertat: anunciar als habitants d’un camp de refugiats que per fi poden tornar a casa perquè s’ha acabat la guerra i s’ha restablert l’estabilitat al país d’on havien hagut de fugir. Mirem ara envers nosaltres mateixos. ¿Quina bona nova necessito escoltar? ¿De què necessito que em salvi el Crist? Celebrar Nadal és deixar que Jesús entri en la meva vida i em vagi guiant cap a la llum, la curació i la llibertat. Mirem, finalment, cap a Joan Baptista i identifiquem-nos amb ell. No som el Messies, no podem guiar ni salvar ningú per nosaltres mateixos, però sí que, com ell, som una veu cridada a anunciar la Bona Nova del Crist, que és per a tothom.
0.849341
curate
{"ca": 0.97724399494311, "es": 0.022756005056890013}
mc4_ca_20230418_2_680882
Desídia absoluta de Junts pel Sí amb el dret a la informació | Notícies / Noticias Tarragona diari digital Tarragona21 Desídia absoluta de Junts pel Sí amb el dret a la informació Avui es compleixen 24 anys del Congrés Constituent del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), els dies 18 i 20 de juny de 1993, com a una organització «Democràtica, Professional, Independent, Pluralista i Unitària». El 2009 hi vam afegir el ‘cognom’ de Sindicat de Professionals de la Comunicació. 24 anys en els quals hem treballat molt per a la dignificació de les condicions de treball laborals i professionals dels informadors. 24 anys en els quals un dels nostres objectius principals ha estat que –tal com ho està en la majoria de països del nostre entorn– es regulés el sector de la comunicació per garantir el Dret a la Informació de la ciutadania. Però fins ara no ho hem aconseguit. Cert que cada cop estem més a prop, gràcies a la insistència professional i ciutadana i gràcies també a la cada cop millor receptivitat dels grups parlamentaris a la necessitat d’afrontar aquesta qüestió. Però encara som massa lluny. Amb l’Estatut de Catalunya del 2006 crèiem que seria, si no imminent, sí un procés més àgil la promulgació d’una Llei de Garantia del Dret a la Informació. I ho crèiem perquè a l’Estatut –gràcies a la insistència de l’SPC en el procés participatiu en la seva elaboració– hi consta un article, el 52, que estableix les obligacions de la Generalitat per, justament, garantir el dret de la ciutadania a rebre una informació de qualitat. Des que l’Estatut va entrar en vigència, ens hem reunit –en totes les legislatures– amb els grups parlamentaris i amb els responsables de l’àrea en els diferents Governs instant-los a desenvolupar legislativament aquest article 52. També ho hem fet en aquesta, que ara està a punt de tancar per a la pausa estival el seu període de sessions. Ens hem reunit amb Junts Pel Sí (Jordi Cuminal i Sergi Sabrià), Catalunya Sí que Es Pot (Marta Ribas), PSC (David Pérez i Assumpta Escarp), Ciutadans (Fernando de Páramo), PP (Esperanza Garcia) i la CUP (Albert Botran). També ho hem fet amb el Secretari de Comunicació, Miquel Martín Gamisans. Tots ells –tret del grup de JXSí– ens han mostrat la seva predisposició a afrontar i promoure el tràmit parlamentari d’elaboració d’una llei d’aquestes característiques. Els diputats del grup majoritari de la cambra, en acabar la corresponent entrevista ens van dir que en breu temps ens dirien quina era la seva posició sobre la qüestió. D’això –ja en fa més d’un any i tot i els nostres requeriments– seguim esperant la seva resposta. Fins i tot hem escrit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, apel·lant a la seva condició de periodista, promogués un pronunciament del seu grup. Ni així. Recentment ens hem tornat a dirigir a la resta de grups parlamentaris per explicar-los la situació i demanant-los que assumissin la iniciativa vista la desídia mostrada pel grup majoritari. Entenem el seu argument que sí aquest grup participés en el procés de regular un dret tan democràticament important com el de la informació, tot seria més fàcil i més àgil, però com que aquest no és el cas, és pel que els hem sol·licitat que facin un pas endavant. Cal destacar que fins ara només estem parlant d’iniciar la tramitació parlamentària d’una llei que reguli un dret democràtic fonamental, insistim, com ho està en bona part dels països europeus i d’arreu del món. No estem parlant de continguts, que això, en tot cas, ja vindrà més endavant. Defensem aquesta regulació perquè es tracta d’un dret que pertany a la ciutadania i que per tant, l’administració té l’obligació d’establir les bases –els drets i deures– dels professionals que l’han de servir a la ciutadania. Com l’educació, la sanitat o la justícia. Òbviament no resumim la nostra trajectòria només en relació a aquesta qüestió. En aquests 24 anys ens hem convertit en un referent de la professió en les qüestions més transcendents del sector, només cal anar a la nostra pàgina web per comprovar-ho. En qualsevol cas, celebrem aquests 24 anys de vida satisfets per la feina feta, conscients que podríem haver-ne fet més i millor. Ho seguirem intentant en els pròxims 24. 16/01/2014 Comunicat de la CUP de Tarragona: 'La democràcia s'exerceix, no es demana' 09/11/2015 Què diu la proposta independentista 10/02/2015 Comunicat de l’equip de Govern de Tarragona sobre la Terminal de Creuers 10/10/2016 Carta oberta a l’alcalde de Tarragona sobre els Jocs Mediterranis
0.849659
curate
{"ca": 0.9921892434724392, "it": 0.007810756527560812}
http://diaridigital.tarragona21.com/desidia-absoluta-de-junts-pel-si-amb-el-dret-a-la-informacio/
mc4_ca_20230418_4_182137
Auditories energètiques a domicili per a persones grans i amb dificultats de mobilitat, a Reus | Sostenible Auditories energètiques a domicili per a persones grans i amb dificultats de mobilitat, a Reus 01/07/2019 - 17:57 L’Ajuntament de Reus ha posat en marxa aquest 2019 un nou servei d'auditories energètiques en habitatges on viuen persones grans o amb discapacitat, amb dificultats de mobilitat i en situació de pobresa energètica. Es tracta d'una nova iniciativa social i mediambiental, que té l’objectiu d’apropar el Punt d’Assessorament Energètic (PAE) a persones que tenen dificultats per desplaçar-se fins als centres cívics de la ciutat on el servei s’ofereix per al conjunt de la ciutadania. Durant el primer semestre d'enguany s'han realitzat 20 auditories; i la previsió és que al llarg de 2019 es facin vint auditories més, adreçades a persones que han sol·licitat la subvenció de pobresa energètica i que presenten factures amb un consum excessiu o molt baix. En el seu conjunt, el Punt d’Assessorament Energètic ha realitzat unes 1.500 atencions des que es va posar en marxa l'any 2017. L’enginyer tècnic industrial del PAE, acompanyat d’una auxiliar tècnica de gent gran i dependència, ha estat l’encarregat de fer aquestes auditories, que ofereixen informació de qualitat sobre la realitat energètica de cada llar. La visita a l’habitatge ha durat entre trenta-cinc i quaranta minuts, i les recomanacions més habituals han estat les mateixes que es fan a les persones ateses al PAE: canviar la potència contractada, passar del mercat lliure al mercat regulat, fer servir bombetes de baix consum i sol·licitar el bo social. A més, a totes les llars visitades s’han instal·lat, de manera gratuïta, airejadors a les aixetes, que serveixen per reduir el consum d'aigua i faciliten un consum més responsable. Aquests aparells són els que distribueix Aigües de Reus durant les campanyes d'estalvi d'aigua i han estat cedits per aquesta empresa municipal a l'Ajuntament. Les persones visitades han valorat de manera positiva l'auditoria, ja que els tranquil·litza que una persona experta revisi les seves factures i els aconselli sobre diversos aspectes relacionats amb el consum energètic. Així, per exemple, se'ls ha informat que la contractació de la tarifa de discriminació horària pot reduir de forma considerable el cost de la factura o se'ls hi ha adverteix que els electrodomèstics vells consumeixen molt. Ara, els tècnics dels Serveis Socials municipals estan analitzant la informació obtinguda a través d’aquestes vint auditories, per tal de tenir-la en compte a l’hora de posar en marxa noves accions per fer front a la pobresa energètica.
0.888616
curate
{"ca": 0.9932049830124575, "it": 0.006795016987542469}
https://www.sostenible.cat/node/121843
mc4_ca_20230418_2_187231
Hotel Gavarni (França París) - Booking.com → 7.263 establiments Ofertes al Gavarni, París (França) 5 rue Gavarni, 16è districte, 75016 París, França Assegura't un bon preu al Gavarni - els clients que s'hi han allotjat fa poc li han posat un 8. Near our friends flat and easy for transport and walking The staffs are accomodating and cheerful. Hotel is at the right spot near to tourist destinations. Giomich, L'Hotel Gavarni està situat a poca distància a peu de la torre Eiffel de París. Ofereix accés gratuït a internet Wi-Fi i és el primer hotel independent de París que obté l'etiqueta ecològica europea (Ecolabel). L'Hotel Gavarni disposa de 21 habitacions còmodes i 4 suites de luxe. Totes les habitacions estan decorades amb tons càlids i equipades amb un televisor de pantalla plana amb reproductor de DVD i canals per satèl·lit. El Gavarni és totalment respectuós amb el medi ambient: utilitza energia renovable i detergents ecològics. Els residus es classifiquen i es reciclen. Al matí, se serveix un esmorzar elaborat amb productes ecològics i de comerç just. 16è districte és una opció fantàstica per als viatgers que els interessa fer viatges romàntics, anar de compres i menjar. El Gavarni treballa amb Booking.com des del 3 de febr. de 2010. Quan vols allotjar-te al Gavarni? La reserva més recent en aquest hotel és del 23 de març a les 21:40 des de Martinica. 555 hotels com el Gavarni s'acaben de reservar al nostre web 6 raons per triar el Gavarni Instal·lacions del Gavarni La situació del Eiffel Petit Louvre té una puntuació de 9 El Le Singulier té una puntuació de 9,2 Mira els 30 millors hotels de París, segons 1.158.356 opinions d'hotels autèntiques a Booking.com. Com arribar al Gavarni des de Aeroport de París - Charles de Gaulle "very nice hotel and nice room . pleasant to stay in this place . all is smart" "Near our friends flat and easy for transport and walking" "The staffs are accomodating and cheerful. Hotel is at the right spot near to tourist destinations." Giomich "A good position and reasonable price for the area. Breakfast was separate, but there are good bakeries nearby for a better price." "Great location. Eiffel Suite has a view of the Eiffel Tower. Staff were brilliant in organising a surprise for my Partner on return to the Hotel after i had proposed to her up the Eiffel Tower :) Great Hotel and Great Staff" Hem trobat més allotjaments com el Gavarni que han agradat a altres viatgers L'hotel Residence Foch, d'estil elegant, està situat a només 15 minuts a peu dels Camps Elisis i ofereix un allotjament encantador i una zona de bar. 1 persona s'ho està mirant ara mateix Le Hameau de Passy està ​​situat a l'elegant districte 16, a 15 minuts a peu de la torre Eiffel. L'hotel ofereix Wi-Fi gratuïta a tot arreu. La reserva més recent en aquest hotel és d'avui a les 11:07 217750,223040,221719,213406,216587,220704,224477,219591,215911,224437,200404,216795|1,224031,222043,221203,222902,224004,217067,214661,212773,223077,218927,222174,221675,223308,223654,223958,220028,221012|2,221239,220940,224301,218593|2,216042,220537,220323,220574|1,213285,219988,219600,220942,222179,223134,219095,203454,220574,224526,223904,216169,202643,224044,221862,224195,221858,221973,221697,218606,213967,223781,220533,201964,216042|2,223327,216667,224319,218433,219067,219587,221575,218593,213607,219176,219124,224475,223365,220617,214065,218461,216795,213104,224459,223652,219766,220492,204377,202398,224268,219171,204742,221012,224243,219309,222409,223583,223212,224602,222855,222185,217454,221248,205736,222001,219792,219300,223075,219957,223815,222613,219956,223243,203454|1,207977,215003,212169,208063,217563,218435,220108
0.091049
curate
{"ca": 0.5583770356058515, "en": 0.4352746342809826, "it": 0.004140215291195142, "fr": 0.0022081148219707425}
http://www.booking.com/hotel/fr/gavarni.ca.html
mc4_ca_20230418_13_519438
Pastoral obrera: “La reforma laboral és una enorme agressió als drets dels treballadors” | CatalunyaReligió.cat Inici BarcelonaGironaLleidaSolsonaSant FeliuTarragonaTerrassaTortosaUrgellVic Acció SocialEducacióEspiritualitatVida ReligiosaLaïcatEpiscopatClergatJovesActesPensamentTeologiaCultura i artTradicions SocietatPolíticaComunicacióReligionsPapa FrancescBones notícies Pastoral obrera: “La reforma laboral és una enorme agressió als drets dels treballadors” (CR) Coincidint amb la vaga del 29 de marc, els moviments que formen part de la delegació de Pastoral Obrera de Barcelona han fet un manifest en el que se sumen a la convocatòria. Aquest dimecres, també s’ha difós un article del bisbe de Ciudad Real, Antonio Ángel Algora, clarament oposat a aquesta reforma, un tema sobre el que no hi hagut un pronunciament conjunt de l’episcopat. Aquest és el text en el que la pastoral obrera de Barcelona argumenta la seva oposició a la reforma laboral. 29 de març. Vaga general. El proper 29 de març els sindicats i moltes altres entitats socials convoquen una vaga general a tot l’Estat. El detonant ha estat el profund malestar que ha provocat el decret llei de Reforma Laboral de febrer, que s’afegeix a la indignació provocada per les contínues retallades de tot tipus i alhora els increments de preus, que recauen sobre els i les treballadores, aturats, pensionistes... i que cada cop provoca més exclusió. -Es facilita i abarateix l’acomiadament. (Es rebaixa la indemnització a 20 dies per any treballat. Pot ser motiu d’acomiadament estar 9 dies de baixa). -L’empresari té el poder absolut sobre les condicions de treball i els salaris. (Poden abaixar els salaris i modificar les condicions laborals, unilateralment). -Se suprimeixen les bonificacions per maternitat. -Agredeix el dret constitucional de la negociació col·lectiva. (L’empresari pot aplicar la clàusula de despenjament del conveni col·lectiu). -Limita el poder judicial. (En matèries com els ERO, que es faran directament, sense autorització prèvia de l’Administració; i l’estabilitat en l’ocupació. Augmenten les causes objectives per l’acomiadament). -Sentim com a propi el plor i l’angoixa, el goig i l’esperança, sobretot dels pobres i de tota mena d’afligits del nostre món, en tant que deixebles de Jesucrist (GS 1). -Ens sentim cridats a participar en la construcció d’una societat, on la dignitat de les persones i els seus drets, estiguin per damunt de qualsevol interès economicista, que degrada les persones a mers instruments. -Ens sabem amb la responsabilitat de continuar el treball pels drets que hem rebut i volem treballar perquè les generacions futures també en tinguin. -Ens motiva la caritat social i política: l’esforç dirigit a organitzar i estructurar la societat de manera que el proïsme no hagi de patir la misèria, sobretot quan aquesta es converteix en la situació en que es debaten un immens nombre de persones i fins a pobles sencers, situació que avui té les proporcions d’una veritable qüestió social mundial (CDSE 208). - Preparar i participar a la vaga general Pastoral Obrera de Barcelona: ACO, GOAC, JOC, MIJAC, Capellans Obrers i Religioses en Barris Etiquetes: 29M, Pastoral Obrera, vaga general Inicieu sessió o registreu-vos per enviar comentaris Imprimiu Envieu a un amic Creeu PDF (CR) Ser testimonis del ressuscitat. Aquesta és la invitació que fa el jesuïta Enric Puig en la felicitació de Pasqua d’aquest any de CatalunyaReligió.cat. Li hem demanat aquest felicitació al secretari general de la Fundació... Ds, 19/04/2014 (Bisbat de Lleida) El bisbe emèrit de Lleida Ramon Malla Call va morir la matinada del 18 d’abril,... Mataró recupera l'acte de vestició dels Dolors previ a la guerra del...
0.827094
curate
{"ca": 0.9646931015752308, "es": 0.021727322107550243, "la": 0.00977729494839761, "en": 0.0038022813688212928}
http://www.catalunyareligio.cat/articles/23584
mc4_ca_20230418_6_400109
Tur defensa davant 200 promotors musicals «l'aposta» del Govern per la programació de festivals 23 març 2019 02:32 La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, ha defensat aquest dijous «l'aposta» del Govern per la creació cultural i per la programació de festivals musicals durant la benvinguda als 200 promotors de la música en viu reunits en l'assemblea anual de l'Associació de Promotors Musicals (APM) en el Palau de Congressos. En aquest sentit, Tur ha destacat la recent creació de l'Institut d'Indústries Culturals de Balears (ICIB) com a «plataforma de suport a la indústria creativa». Per part seva, la responsable de l'àrea d'arts escèniques de l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), Neus Ribas, ha presentat als promotors la Fira B!, el mercat professional de música i arts escèniques, que impulsa Cultura a través de l'IEB. D'altra banda, la Conselleria ha detallat que dues promotores locals, com són Mallorca Live! i Trui, han ingressat en l'APM i, a més, ha explicat que la celebració de l'assemblea «tendrà un impacte econòmic directe i indirecte» en la zona. Així, la junta directiva de l'APM s'ha reunit amb diversos promotors locals per a explicar-los el funcionament de l'associació així com per a mostrar els beneficis de la unió i, especialment, l'interès creixent del fenomen del turisme musical. Finalment, Cultura ha recordat que l'APM representa a les setanta principals empreses espanyoles de promoció de concerts encarregades recaptar entorn del 80 per cent del volum de negoci global del sector.
0.867428
curate
{"ca": 1.0}
https://www.dbalears.cat/cultura/2019/02/28/324629/tur-defensa-davant-200-promotors-musicals-aposta-del-govern-per-programacio-festivals.html
oscar-2301_ca_20230418_8_155177
Totes les candidates infantils i majors d’aquest sector faller van desfilar el passat cap de setmana pel pavelló instal·lat per a tal efecte per el Ajuntament de València. Una nit més, es va respirar l’ambient d’il·lusió i d’emoció per part de les candidates presentades de les comissions falleres. Totes elles amb un objectiu comú: passar a la següent roda que els porte al pavelló de la Font de Sant Luis i al seu torn, gaudir de tots els actes previs al gran esdeveniment del món faller. Les triades ja preparen les raquetes per a la gran batalla de flors que serà, un any més, l’acte que tanque la gran fira de juliol José González Es noticia Síguenos en redes 50,000FansLike 20,500FollowersFollow 14,800FollowersFollow 15,200SubscribersSubscribe Ocio Valencia OCI L’Albufera celebra la Festa de la Sega després de dos anys... A. Marco Mas historias Follow me on Twitter My Tweets Amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Generalitat Valenciana
0.695931
curate
{"ca": 0.8063851699279093, "es": 0.06282183316168898, "en": 0.11431513903192585, "pt": 0.013388259526261586, "fr": 0.003089598352214212}
https://7televalencia.com/desfile-del-sector-cuatro-carreres-preselecciones-2018/
mc4_ca_20230418_12_311393
La ciutat que sap on va: El PSC de Mataró aprova la gestió feta per l’executiva sortint El Congrés del PSC encarrila aquesta tarda la ponència d’idees i propostes i la formació de la nova executiva El plenari del Congrés del PSC de Mataró ha aprovat per majoria absoluta la gestió de la comissió executiva sortint, defensat pel primer secretari Ramon Bassas. “Pel període 2004-2008 els socialistes de Mataró ens vam proposar tres objectius bàsics: consolidar-nos com a primer partit de Mataró, millorar la relació amb els ciutadans i ciutadanes i el coneixement de la realitat local en tots els nivells; i guanyar les eleccions municipals del 2007” ha explicat Ramon Bassas. Adaptar-se a la realitat i donar respostes ha estat un altre dels objectius d’aquesta últims quatre anys, tal i com ha explicat Ramon Bassas: “La nostra societat està canviant rapidíssimament. Adaptar-nos a aquesta realitat des de la nostra ideologia socialista en compliment dels objectius acordats ha estat el nostre repte. Tot plegat des de la voluntat de servei als companys i companyes i als ciutadans i ciutadanes, des de la proximitat com única via per conèixer la realitat, i per poder donar les respostes demanades”. En relació a les eleccions i en concret les eleccions municipals, Bassas assenyala que un dels temes a abordar, tan en el passat com en el futur, és l’abstenció: “l’elevat índex d’abstenció, què es va situar al 53,23 % en les municipals, ens ha d’impulsar a analitzar quines poden ser les causes per tal de treballar per intentar frenar l’allunyament cada dia més evident entre la ciutadania i els seus representants polítics, en definitiva entre la quotidianitat l’acció política”.
0.898785
curate
{"ca": 1.0}
http://laciutatquesaponva.blogspot.com/2008/11/el-psc-de-matar-aprova-la-gesti-feta.html
crawling-populars_ca_20200525_28_28030
Consorci per a la Normalització Lingüística RSS Cantem i ballem Encara no hi ha cap comentari. Sigues el primer a enviar-ne un utilitzant el formulari! RSS dels comentaris Cancel·la respondre a comentari Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong> C/ Carabassa, 15 08002 Barcelona Tel. 934127224 Fax 933428075 cvella@cpnl.cat De dilluns a divendres de 9 a 14 h i dimarts també de 16 a 20 h
0.565783
curate
{"ca": 0.8544423440453687, "fr": 0.034026465028355386, "es": 0.06049149338374291, "en": 0.007561436672967864, "sk": 0.043478260869565216}
: /ciutatvella/2015/06/22/apren-catala-tot-cantant/cantaires-ballant-2/
wikipedia_ca_20230401_0_314795
Conand Conand és un municipi francès situat al departament de l'Ain i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. L'any 2007 tenia 104 habitants. Demografia. Població. El 2007 la població de fet de Conand era de 104 persones. Hi havia 48 famílies de les quals 20 eren unipersonals (12 homes vivint sols i 8 dones vivint soles), 16 parelles sense fills, 8 parelles amb fills i 4 famílies monoparentals amb fills. La població ha evolucionat segons el següent gràfic: "Habitants censats" Habitatges. El 2007 hi havia 113 habitatges, 49 eren l'habitatge principal de la família, 55 eren segones residències i 9 estaven desocupats. Tots els 112 habitatges eren cases. Dels 49 habitatges principals, 40 estaven ocupats pels seus propietaris, 8 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 1 estava cedit a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 6 en tenien tres, 16 en tenien quatre i 26 en tenien cinc o més. 40 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 21 habitatges hi havia un automòbil i a 22 n'hi havia dos o més. Piràmide de població. La piràmide de població per edats i sexe el 2009 era: Piràmide de població de Conand el 2009HomesEdatsDones 95 o + 90 a 94 85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 5 a 9 0 a 4 Economia. El 2007 la població en edat de treballar era de 65 persones, 51 eren actives i 14 eren inactives. De les 51 persones actives 50 estaven ocupades (27 homes i 23 dones) i 1 aturada (1 dona i 1 dona). De les 14 persones inactives 10 estaven jubilades, 3 estaven estudiant i 1 estava classificada com a «altres inactius». - Activitats econòmiques Dels 6 establiments que hi havia el 2007, 3 eren d'empreses de construcció, 1 d'una empresa financera i 2 d'entitats de l'administració pública. Dels 3 establiments de servei als particulars que hi havia el 2009, 1 era un paleta, 1 lampisteria i 1 electricista. L'any 2000 a Conand hi havia 4 explotacions agrícoles. Poblacions més properes. El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
1
perfect
{"en": 0.002962962962962963, "ca": 0.9777777777777777, "pt": 0.005432098765432099, "it": 0.013827160493827161}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=314796
mc4_ca_20230418_9_713302
Sens dubte, aquest és un meravellós planeta. Lamentablement tràgic. La humanitat ha passat més temps en el sofriment que a la plàcida vida. No són poques les guerres i pandèmies que han patit els habitants d'aquesta terra des de la seva pròpia existència. Recordem algunes d'aquests episodis que han copat més els temps de la foscor que de la llum. Esmentés algunes dels episodis de conflicte armat entre homes i registrats abans de l'era de Crist i després veurem les guerres del segle XX. Per als fins d'aquesta nota només passarem revista a dos extrems. Van ser moltes les guerres cruels en els últims vint segles. Gràcies a Dr. Google vegem els primers conflictes prolongats que registra la humanitat. "2200-2130 Guerra entre els Guti i els Sumeris. 1573 Campanya de Kamosis: Egipte vs Hicsos., 545-35 Campanyes d'Amosis: Egipte vs Hicsos.1520 Campanya d'Amenofis I: Egipte vs Hicsos.1500 Campanyes de Tutmosis I: Egipte vs Hicsos, i Hurritas.1493 Campanyes de Tutmosis II: Egipte vs Hicsos, i Hurritas.1462-42 Campanyes de Tutmosis III: Egipte vs Fenicis, i Mitanos.1279-75 Campanyes de Ramsès II: Egipte vs Hitites, i 1260-50 Guerra de Troia (segons Heròdot): Grecs micènics vs Troians 650-630 Guerra de Messènia: Esparta vs ciutat de Messènia. 500 Invasió Celta a les Illes Britàniques .500 Conquesta celta de l'Espanya cartaginesa.431-404 Guerra del Peloponès: Atenes vs Esparta, Corint, Tebes i Mègara. Tub 3 períodes: 431-421, 415-413 i 413-404. 492-490 I Guerra Medica: Grècia (sense Esparta) vs Pèrsia (o medes). 480-478 II Guerra Medica: Grècia vs Pèrsia.468-449 III Guerra Mèdica: Grècia vs Pèrsia, acaben les guerres mèdiques mitjançant un tractat.400 Guerra Celta contra Etruscs i Romans. IV Invasió celta a Panoia, conquistant als Iliris.390. Invasió Gala a Roma.353-352 Guerra Sagrada: focidis vs locrios (grecs) 334-323 Campanya d'Alexandre per a la conquesta de Pèrsia: envaeix Egipte, Índia, Partia, Ària, Drangiana, Carmania, Sogdiana, Escitia, etc.327- 290. Guerra contra els samnites: Roma vs samnites, etruscs, gals i umbris.322-311 Guerra dels diádocos: Successors d'Alexandre el Gran.280-270 Conquesta de la Magna Grècia per Roma.260-241 I Guerra Púnica: Roma vs Cartago. 218-202 II Guerra Púnica: Roma vs Cartago.202-139 Conquesta d'Espanya Ulterior: (centre i oest) Roma vs Lusitània.200-197 i Guerra de Macedònia: Roma vs Macedònia.172-168 II Guerra de Macedònia: Roma vs Macedònia. Macedònia passa a ser província romana (148). 148-146 III Guerra Púnica: Roma vs Cartago. La ciutat de Cartago és totalment destruïda (146), el territori passa a ser província romana.73-71 Guerra dels Gladiadors: Roma vs Gladiadors rebels al comandament de Espartaco.58-50.Conquesta de les Gàl·lies: Roma vs Gàl·lia .54 ac-627 dc Guerres romanes a orient 2200-2130 Guerra entre els Guti i els Sumeris 1545-1535 Campanyes d'Amosis: Egipte vs Hicsos.1520 Campanya d'Amenofis i: Egipte vs Hicsos.1500 Campanyes de Tutmosis i: Egipte vs Hicsos, i Hurritas 1493 Campanyes de Tutmosis II: Egipte vs Hicsos, i Hurritas.1462-42. Campanyes de Tutmosis III: Egipte vs Fenicis, i Mitanos.1279-75 Campanyes de Ramsès II: Egipte vs Hitites, i Fenicis 1260-1250 Guerra de Troia (segons Heròdot): Grecs micènics vs Troians 650-630 Guerra de Messènia: Esparta vs ciutat de Mesenia.500 Invasió celta a les Illes Británicas500 Conquesta celta de l'Espanya cartaginesa.431-404 Guerra del Peloponès: Atenes vs Esparta, Corint, Tebes i Megara.492-490 i Guerra Medica: Grècia (sense Esparta) vs Pèrsia ( o medes) 480-478 II Guerra Medica: Grècia vs Persia.468-449 III Guerra Mèdica: Grècia vs Pèrsia, acaben les guerres mèdiques mitjançant un tractat.400 Guerra Celta contra Etruscs i Romans. IV Invasió celta a Panoia, conquistant als Iliris.390 Invasió Gala a Roma.353-352 Guerra Sagrada: focidis vs locris (grecs) 334-323 Campanya d'Alexandre per a la conquesta de Pèrsia: envaeix Egipte, Índia, Partia, Ària, Drangiana, Carmania, Sogdiana, Escitia, etc.327-290 Guerra contra els samnites: Roma vs samnites, etruscs, gals i umbrios.322-311 Guerra dels diàdocs: Successors d'Alexandre Magno.280-270 Conquesta de la Magna Grècia per Roma.260-241 i Guerra Púnica: Roma vs Cartago.218-202 II Guerra Púnica: Roma vs Cartago.202-139 Conquesta d'Espanya Ulterior: (centre i oest) Roma vs Lusitània.200-197 i Guerra de Macedònia: Roma vs Macedònia.172-168 II Guerra de Macedònia: Roma vs Macedònia. Macedònia passa a ser província romana (148) 148-146 III Guerra Púnica: Roma vs Cartago. La ciutat de Cartago és totalment destruïda (146), el territori passa a ser província romana.73-71 Guerra dels Gladiadors: Roma vs Gladiadors rebels al comandament de Espartaco.58-50. Conquesta de les Gàl·lies: Roma vs Galias.54 ac-627. Guerres romanes en orient". Fotografia presa durant la Guerra de Síria Van passar 20 segles des d'aquestes dates i no hi va haver un any on no hi hagués una guerra. D'orient a occident, de nord a sud. El segle XX no va ser tan diferent, la progressió civilitzatòria no va donar treva al maltractament, a la confrontació, a la discriminació i com a segell de tot l'horror dels temps, l'Holocaust. Recordem algunes: 1900 Rebel·lió dels Boxer. Els boxer prenen totes les principals ciutats xineses en repudi als estrangers. 1904-1905 Guerra Rus japonesa: Japó vs Rússia. 1905 Revolució Rusa.1911-12 Guerra Ítalo-Turca: es va tancar amb un pacte de pau desfavorable per Turquía.1912-13 I Guerra dels Balcans: Grècia, Bulgària, Sèrbia i Montenegro vs Turquia.1913 II Guerra dels Balcans: Grècia, Sèrbia, Imperi Otomà i les altres repúbliques balcàniques vs Bulgària.1914-18 i Guerra Mundial: els aliats (França, Anglaterra i Rússia, Japó a l'agost de 1914, Itàlia 1915, Romania 1916 i els EUA el 1917) vs Alemanya, Àustria-Hongria, Turquia i Bulgària a 1915.1917 Revolució Bolxevic en Rusia.1920 Guerra Polonès Soviètica: d'abril a octubre URSS vs Polònia.1925-49 Guerra Civil Xina: Comunistes vs Nacionalistes (aquests van escapar i ocupar Taiwan) .Treva el 1937 per lluitar contra Japó.1931 II Guerra Xinès-Japonesa o de Manxúria: Japó vs China.1932-35 Guerra del Chaco Paraguaià: Bolívia vs Paraguay.1935 Guerra d'Abissínia: Itàlia vs Etiòpia, a l'octubre Itàlia envaeix Etiòpia i annexa Abissínia 1936-39 Guerra Civil Espanyola: Republicans i comunistes vs Nacionalistes i feixites.1937-45 III Guerra Xinès Japonesa: Japó vs Xina; des de 1941, part de la II Guerra Mundial.1939-40 Guerra Rus Finlandesa: URSS vs Finlàndia.1939-45 II Guerra Mundial: L'Eix (Alemanya, Japó i Itàlia) vs els Aliats (França, Anglaterra i Rússia, els EUA el 1941 i altres en menys quantitat), va tenir diversos fronts 1946-54 Guerra d'Indoxina: França vs Nacionalistes Vietnam. Vietnam es va lliurar del domini francès, però quedo dividit en dos, a nord els comunistes i als al sud els republicans.1947-49 I Guerra Palestina: jueus palestins vs àrabs palestins.1947-49 I Guerra Indo Pakistanesa: Índia vs Pakistan. 1950-1953 Guerra de Corea: Nord comunista (Xina i URSS) vs Sud republicà (ajudat per EE. UU., Anglaterra, França, Bèlgica, Holanda i Turquia). 1951-1953 Guerra civil de Colòmbia.1954-62 Guerra d'Algèria: Independentistes vs França.1955-75 Guerra del Vietnam: Vietnam de nord comunista vs Vietnam de Sud (ajudat per tropes d'elit conscriptes nord-americans). 1955-1972 Guerra Civil del Sudan.1956 Guerra Suez Sinaí: Jordània, Egipte i Síria vs Israel.1960-96 Guerra Civil de Guatemala 1961-93 Guerra d'Independència d'Eritrea (Àfrica aquest) vs Etiopia.1965-66 Segona Guerra Indo Paquistaní 1967 Guerra dels Sis Dies: Israel vs Egipte, Jordània, Síria i l'Iraq. Israel en una guerra llampec ocupa el Sinaí, Gaza, Cisjordània i, a Síria, les muntanyes de l'estany Tiberíades.1971 Tercera Guerra Indo Pakistanesa: Índia vs Pakistan.1973 Guerra del Yom Kippur: Egipte i Síria vs Israel.1974-94 Guerra civil de Angola1978-92 Guerra d'Afganistan: Gov. comunista i URSS vs Guerrillers islàmics. El 1989 es retiren les tropes soviètiques.1980-88 Guerra de l'Iran i Irak.1981-91 Guerra Civil del Salvador (Amèrica Central) 1982 Guerra de les Malvines: 2 d'abril al 14 de juliol. Argentina vs Anglaterra.1983 Invasió dels EUA a l'illa de Granada (Carib): 1983 + II Guerra civil del Sudan; 1989-1990 Invasió Nord-americana a Panamà: EUA vs Noriega de Panamá.1990-97 Guerra civil entre Tutsis i Hutus a Rwanda, Àfrica.1991 I Guerra del Golf Pèrsic: 16 de gener a juny. L'Iraq vs Coalició internacional 1991-1995 Guerra dels Balcans o Bòsnia. Bosnians (musulmans) vs Serbis vs Croates.1991-96 Guerra de Txetxènia: Rússia vs Txetxens separatistes.1995 Guerra Peruà-Equatoriana: Perú vs Equador. Acabo amb un tractat de pau imposat per organismes internacionals.1996 Guerra de l'Iraq: EUA vs Iraq.1996-97 Guerra civil a Zaire: Rebels tutsis vs Govern hutu. Aquest segle no ha estat millor encara, segueixen els conflictes actius i latents. La humanitat no dóna treva malgrat les Nacions Unides, d'esforços polítics, de progressió en les relacions internacionals, la nostra estirp planetària no surt del conflicte, la destrucció i la mort. Vegem les Pandèmies. Gràcies a Wikipedia en edició i sobre malalties letals. "430 a. C.-428 a. C. La Plaga d'Atenes acaba amb un terç de la població, unes 150 000 persones. 426 a. C.-425 a. C . : Retorn de la Plaga d'Atenes. 166: La Pesta antonina arriba a Roma i s'estén per tot l'imperi. Durant 15 anys i cobra 5 milions de víctimes. 251: La Pesta de Ciprià, procedent d'Etiòpia, creua Egipte, el nord d'Àfrica i arriba a Roma. Preval 20 anys i causa entre 3 i 5 milions de morts. 542: La pesta bubònica, anomenada la Pesta de Justinià, assota l'imperi Bizantí. En quatre mesos acaba amb gairebé 40% de la població. S'estenen a Àfrica, Àsia i Europa. 735-737: El verola s'estén al Japó. 1346: La segona onada de pesta bubònica (Pesta Negra) cobra 34 milions de víctimes. 1485: Primera epidèmia de suor anglès, que matava en poques hores. L'última onada es va documentar en 1551-1552. Especialment estesa per Europa va ser l'onada de 1528-1529. 1518: Epidèmia de ball de 1518 estranya epidèmia ocorreguda al juliol de l'any 1518 a la ciutat d'Estrasburg, França. Es desconeix el nombre de morts. 1520: Els asteques i maies són delmats per la verola, que cobra milions de vides. 1582: Pesta de Sant Cristòbal de la Llacuna, reapareix la pesta bubònica a l'illa de Tenerife, Espanya. Va produir entre 5000 i 9000 morts en una illa de menys de 20 000 habitants en aquest moment [1] (entre el 25-45% de la població) 1629-1631: La gran pesta de Milà, Itàlia, cobra 280 000 víctimes. 1649: Epidèmia a Sevilla, més de 60 000 víctimes (46% de la població) 1666: Apareix la Gran plaga de Londres, entre 70 000 i 100 000 víctimes. 1679: Gran pesta de Viena, 76 000 víctimes. 1707-1709: Es dispersa la verola a Islàndia. 1720-1722: Apareix la Gran pesta de Marsella. 1817-1824: Primera pandèmia de còlera, importada de l'Índia per tropes britàniques. 1827-1835: Segona pandèmia de còlera. 1852: Tercera pandèmia de còlera. 1856: Quarta pandèmia de còlera. 1870-1875: Epidèmia de verola a Europa. 1881: Cinquena pandèmia de còlera. 1889-1890: La Grip russa, va començar a Rússia i es va estendre ràpidament per tot Europa, al voltant d'1 milió de persones van morir en aquesta pandèmia. [] 1918-1919: La Grip espanyola; 50 100 milions de víctimes. (Influenza virus A subtipus H1N1) 1962: L'epidèmia del riure de Tanganica (actual Tanzània) de 1962, aproximadament 1000 persones es van veure afectades. 1968-1969: La Grip de Hong Kong; 2 milions de víctimes. (Influenza virus A subtipus H3N2) 1976: Primer brot epidèmic de Ebola, on es van detectar 3418 casos i 2830 morts amb una taxa de letalitat de 83%, principalment al Zaire i Sudan. [] 1979: Brot de verola es va propagar principalment per Àsia , Àfrica i Europa, cobrant-se la vida de 56 milions de persones al voltant del món. 1981 fins avui: pandèmia de la sida (més de 30 milions de morts i segueix en augment). 1990: Brot de diftèria a la Unió Soviètica; 1500 moren en 5 anys. 1991-1993: Epidèmia de còlera afecta diversos països d'Amèrica Llatina. En dos anys la malaltia va afectar a gairebé 950.000 persones, provocant prop de 8.000 víctimes fatals. [4] 1994-1996: Epidèmia de ebola a l'Àfrica Occidental (Gabon i Zaire). 2002: Epidèmia de SARS. 8000 infectats i 700 morts en dos mesos. 2005: La grip aviària en el seu soca H5N1, es va convertir en una amenaça de pandèmia quan es van produir els primers contagis en éssers humans. 2009-2010: La Pandèmia de grip A (H1N1) va causar la mort de més de 18 000 persones al voltant del món. 2014: L'epidèmia de ebola de 2014 va començar amb un brot a Guinea al març i es va estendre en els mesos següents a Libèria i a Sierra Leone. Posteriorment va aconseguir a Nigèria, Senegal, Regne Unit i Estats Units 2012-2015: La Síndrome respiratori per coronavirus de l'Orient Mitjà va ser detectat el 2012 a l'Aràbia Saudita Al maig de l'any 2013 s'havien produït casos en més de 7 països incloent Qatar, Regne Unit, França, Alemanya i Tunísia. El virus va infectar a gairebé 1000 persones i va matar gairebé més de 500. 2014: El Virus del Zika va afectar tota Llatinoamèrica amb diversos milions d'infectats i milers de nadons nascuts amb Microcefàlia, es calcula la xifra de morts en 4030 casos 2019-2020: Un tipus de Coronavirus (SARS-CoV-2) va fer la seva aparició en el continent asiàtic. L'11 de febrer de 2020, l'Organització Mundial de la Salut ho va denominar oficialment com COVID-19 i el 11 de març de l'any 2020 va ser declarat l'estatus de pandèmia per l'expansió de virus. Aquesta pandèmia va començar com una epidèmia a la ciutat de Wuhan, capital de la província de Hubei, a l'oest de Xangai, Xina. i ha provocat més de 830.364 d'infectats, 177,326 de recuperats i més de 40.851 morts fins a la data". Després de llegir aquesta cronologia, per descomptat res afalagadora, però si confirma el meu punt de vista sobre el terrible que ha estat el recorregut de la humanitat des de la seva aparició. Com dolor a costa, cada guerra, cada epidèmia i pandèmies, té les seves pròpies històries i sofriments, els que el pateixen, els que van quedar esperant el retorn dels seus éssers estimats de les batalles o els que mai es van aconseguir aixecar del llit. Qui, a l'igual que els astronautes veu per una finestreta aquest meravellós espai de la creació tan uniforme i perfecte en l'infinit de l'univers no es pot imaginar la duresa d'acompanyar aquesta meravellosa nau. Hem progressat tant per comunicar-nos, però també per destruir-nos. Hi tanta fragilitat, tanta amenaça latent, tants violents, que l'autodestrucció sempre està a flor de boca. Així com el món, s'uneix per combatre aquests diminuts virus que tant dolor i impacte produeixen, també la humanitat no només s'ha de preparar per aquestes lluites, sinó per seguir desplaçant l'avarícia del poder, dels quals sacrifiquen pobles pels seus beneficis, pels que porten a nacions a les guerres mentre es manté el verb de l'agressió, de la desraó, de la manca de l'espiritualitat, que a la fi del camí és l'única manera de generar pau, tranquil·litat i respecte pels altres. Aquesta ultima pandèmia és una oportunitat més per demostrar-li al món que la lluita d'aquests temps és contra l'invisible, que la inversió necessària no és la de les armes, sinó la dels microscopis, per a la ciència, que els nostres soldats han de ser els de bata blanca, els científics. Que els enemics sense fronteres són la nostra preocupació més gran. Que mentre la paraula existeixi i es pugui comunicar, llavors es requereix menys inversió en el letal i més reconeixement a qui ens cuiden, Des d'aquestes pàgines un aplaudiment sincer. (Referències preses de remilitari.com/cronolog/guerras.htm#Guerra i https://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Cronología_de_las_pandemias)
0.821513
curate
{"ca": 0.975416133162612, "es": 0.0206145966709347, "fr": 0.003969270166453265}
https://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/1885642/humanitat-entre-guerres-i-pandmies?ref=articleslider
mc4_ca_20230418_14_532060
Blog de Mònica: 2017 Acabo de tornar d'un viatge realment fantàstic. He pogut gaudir d'una de les parts del món que sempre havia volgut visitar, Palestina i Israel. No s'ha tractat només d'un viatge cultural amb referència pedres, arqueologia, història de les religions, etc. Més aviat s'ha tractat d'un conjunt d'experiències humanes que m'han permés el luxe de conèixer gents meravelloses de les quals he après moltíssim. Palestina, Israel, tot són noms amb demarcacions polítiques instaurades per homes que no han tingut en compte més que els seus interessos partidistes i personals, sense tenir en compte com es feia mal a milers de persones i com se'ls hi continua fent. He pogut gaudir de la diversitat i la riquesa cultural de Jerusalem, cada carrer, cada cantonada, cada racó de la ciutat, tant de Jerusalem Est com de l'Oest ens ofereix un nivell de cultura realment impressionant. Mai hauria pogut imaginar la quantitat de "fauna" humana, i disculpeu la meva expressió, però realment es tracta d'això. No podia creure tot el que veien els meus ulls arreu de la ciutat. Evidentment que la seva part cultural arquitectònica és impressionant per tots els tresors que conté, no obstant, em quedo amb els tresors humans! Segona etapa del viatge, Jerichó a Cisjordània. El trajecte es va convertir en un paisatge realment bíblic. Els turons i voltants de la carretera realment desèrtics, tal i com apareixien a la Biblia i al Nou Testament. La part trista de l'entorn, el nombrós grup de campaments beduins que han estat expulsats dels seus assentaments per a afavorir l'ocupació dels seus terrenys per part dels colons jueus que, sense pietat, s'aprofiten del seu poder per fer-los fora i esborrar-los del mapa. La part bonica del viatge, la ciutat de Jerichó, una bellesa permanent desprès de tants i tants de segles. De fet és el poble habitat més antic del món i així ho demostren tots i cadascun dels edificis de la població. Menció especial va ser la visita al monestir a la Montanya de les Temptacions. Grans vistes, molta calor, molts sentiments enfrontats. Pel que fa a la qualitat humana, menció especial la vista que vam fer a la Haifa, una senyora palestina de solera, ciutadana de Jerusalem ciutat vella, i que forma part d'una familia palestina amb varis segles d'història vinculada a la ciutat. La Haifa ens va obsequiar amb un dinar molt agradable i encara millor conversa. Les seves vivències en referència a l'ocupació i la humiliació que el poble palestí ve patint des de fa dècades va ser colpidor de veritat. Tercera etapa, Ramallah a Palestina. Ciutat caòtica, sorollosa, colorida, encantadora! El tràfic un malson, però si algo va ser dur de tragar va ser el pas pel famós check point a la sortida de Ramallah per accedir a Jerusalem. Humiliació a diari que pateixen els palestins. Situació militaritzada i d'abús que va minant els esperits i les ments d'un poble orgullós però vençut. Sort en vam tenir que pel simple fet de ser turistes estrangers se'ns va permetre no haver de creuar el check point apeu com els hi toca fer als palestins, aixó sí ara tenen una mica de deferència amb la gent gran palestina que no cal que ho hagi de fer a peu tampoc. Continuem amb Tel Aviv i Jaffa. Ciutat moderna amb grans gratacels i molta modernitat. Visita turística de caire diferent, ni millor ni pitjor, però un altre món molt diferent del trobat fins ara. Els dos darrers dies els vam passar a un kibbutz a uns 40 minuts de Tel Aviv. Allí vaig conèixer una gent meravellosa que es van desviure per a fer-nos sentir com a casa i als quals he adoptat com a nous membres d'amsitats de primera categoria. La Patricia y l'Àlex són dos argentins jueus que ens van obrir les portes de casa seva i es van portar com a les grans persones humanes que són. Realment els continuaré portant dintre del meu cor! El meu estil a l'hora d'escriure no és florit ni pompós, però surt del cor i reflecteix com em sento d'agraïda per aquests dies tan meravellosos i enriquidors que he passat amb la millor companyia del món. Ho repetirem! Cruïlla de cultures, història, desencís, dolor, fe...
0.839498
curate
{"ca": 0.9879221099334483, "es": 0.008873551885629776, "it": 0.0032043381809218636}
http://blogdemonicass.blogspot.com/2017/
mc4_ca_20230418_6_152560
AVIVAMENT + PHILOGRAPHICS - AU Agenda AVIVAMENT + PHILOGRAPHICS DEL DIJOUS 1 AL DIUMENGE 3/6 Atés que la vida és la idea que tenim d’ella, sembla evident la necessitat de reflexionar sobre la nostra existència. La filosofia sempre ha sigut l’encarregada de fer-ho, sí, eixa disciplina que sovint ens sembla tan llunyana i hermètica. No obstant això, veurem que també pot ser pràctica i útil per a la nostra vida quotidiana, com defensa l’associació València Pensa. És per això que volen “traure-la al carrer”, buscar nous espais i veus per a la bona discussió, i contribuir així a augmentar el nombre de valencianopensants. Per a aconseguir-ho ens proposen un festival eclèctic i interessant, que té com a plat fort l’exposició Philographics (al MuVIM fins al 25/6), del dissenyador Genís Carreras. Genís transforma les grans idees del pensament occidental en formes senzilles i el resultat és una col·lecció de cartells genials que, mitjançant el llenguatge directe de la imatge, es converteixen en estímuls estètics per al nostre enteniment. Conferències, taules redones, teatre, cinema, i passejos matiners completen la programació d’un festival que remourà caps i cors. GLORIA POZUELO
0.76376
curate
{"en": 0.05263157894736842, "es": 0.035653650254668934, "ca": 0.9117147707979627}
https://au-agenda.com/avivament-philographics/
crawling-populars_ca_20200525_13_108330
x8 Camas: 3 de matrimoni, 2 individuals Pesca. Caça, Bicicleta de muntanya- BTT, Senderisme - trekking. Direcció: C/ Los Almendros, 3 - Agallas (Salamanca) Coordenadas: Latitud 40.450300500000 - Longitud -6.442600000000
0
curate
{"ru": 0.009345794392523364, "pt": 0.16822429906542055, "it": 0.028037383177570093, "ca": 0.5, "es": 0.29439252336448596}
: /casa-rural/salamanca/casa-irene
mc4_ca_20230418_15_655817
<!-s:,id:,l:ca_ES--> 100cims, 1714, Alta_muntanya, BTT, CICLE_FONTS, CartaBlancaAlSoci, Cicle_raquetes, Dimecres_sortides, Divendres, GR, GR92, GR_4, Moianes, RutaCister, RutaTer, SORTIDES_FAMILIARS, SortidesEscollides, Viesferrades, agrupament, cinema, formacio, general, manteniment, muntanya, sortidesguiades - Diumenge, 2 de Febrer
0.5302
curate
{"ca": 1.0}
http://sefm.cat/events/calview/day.php?cal=803c0ebf2c3db92af4b78b235121d2e8,2e5b29bd6aba52caeb359c819e0a6227,ebe43d111da58e6b50f3b330cf3d482b,017ca33c0761e301f07c3888b6e674f0,cdbb9af9fbee211ad882ec7b970451af,b56a756a8c133faf994f0b064c718b32,86fe0d078bd41e91c98910b7eb5d2056,4f73a3868aff929bc122656dfe7fbcc7,7d9528ed4cb4f0efe0551ebc63fc7994,2fcff5c1b3ad828d8b17feceb2fdfaba,899fe509106808dc7c5d7e7366860b39,fc9645cfcda580d768718d4a1091f4d2,8019aa8546c14646dfac386d749c698d,9a6292fb700d6e6170cb70fea479cd1a,49b4650879285525b4efee82c058b617,d8c9161e835de19b117bde58d5fed78f,8e20ad6a7b7d376ab49ec0c13857ed33,0350dc85db8892f02494087d7af045c7,30c88b6647b9acc4ae8f0535ceafe79e,d6755ad69f08913bdff2f212044c3fbd,cb773b4d6ee3d907cb85b7848cde1446,a36e6042fc8b8bce9ea17cf7c12045ce,99f503c3a5c4e93077431ee86c78c66b,234bd3fb7fdc24ddee07dd218d211f4b,05d0376e0aaf051e81cf2dd8e7d6c840&getdate=20200202
mc4_ca_20230418_12_747824
Màrqueting | L'univers clàssic dels nostres mots Referents clàssics en el màrqueting Publicat el 17 novembre 2014 per falcon.ana Oi que mai (o abans de la presentació del TR A cada passa referents clàssics) no us havíeu fixat en el fet que els referents clàssics encara estan presents molt més a prop del que nosaltres ens pensem? En aquest … Continua llegint → Publicat dins de General, Publicitat | Etiquetat com a Marques comercials, Màrqueting, Productes de neteja | 2 comentaris
0.737884
curate
{"ca": 1.0}
https://blocs.xtec.cat/universclassicdelsnostresmots/tag/marqueting/
oscar-2201_ca_20230904_6_127023
Customize your search Gran enciclopèdia catalana ➤ Cerca predeterminada Cerca a tot el portal ➤ Gran Diccionari de la llengua catalana Conjugador català Diccionari de sinònims Franquesa ➤ Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català Diccionari català-anglès Diccionari anglès-català Diccionari català-francès Diccionari francès-català Diccionari català-italià Diccionari català-alemany Diccionari der aranés ➤ Tots els diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia de la música Enciclopèdia de l’esport català Diccionari de la literatura catalana Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX ➤ El món en xifres ➤ Enciclopèdia temàtica Proa Atles de la diversitat Tradicionari Art de Catalunya Del romà al romànic Catalunya romànica L’art gòtic a Catalunya El Modernisme Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia Comarques de Catalunya Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de Catalunya Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Biosfera. Els humans en els àmbits ecològics del món Història natural dels Països Catalans ➤ Cronologia dels Països Catalans i del Món Anuaris de l’Enciclopèdia ➤ DIVULCAT Tots els diccionaris de la llengua i bilingües Totes les obres temàtiques Cerca Dóna't d'alta Inicia sessió Zona Prèmium Surt Gran enciclopèdia catalana Lliga de Catalunya ciències polítiques polít Club polític català. Fundat el 5 de novembre de 1887 a Barcelona per un grup de membres del Centre Català, d’ideologia conservadora, com Joan Permanyer, Àngel Guimerà, Eusebi Güell i Bacigalupi i Lluís Domènech i Montaner, descontents per l’elecció de Valentí Almirall com a president, i pels membres del Centre Escolar Catalanista —igualment de tendència consevadora dins el Centre Català—, com Cambó, Prat de la Riba, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch, etc. Patrocinà la candidatura que guanyà les eleccions per a formar el consistori dels Jocs Florals del 1888, que ajornaren —amb la protesta i la defecció del Centre Català— per tal que hi assistís com a reina de la festa la regent Maria Cristina, a la qual adreçaren un escrit per a demanar-li una àmplia autonomia per al Principat. El 1889, la Lliga de Catalunya inicià la campanya contra el nou codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el règim jurídic català, moviment que assolí un èxit sorollós. Fou una de les principals entitats que formaren la Unió Catalanista, i prengué part en l’Assemblea de Manresa, que redactà les cèlebres Bases (1892). La majoria dels seus membres passaren a formar part de la Lliga Regionalista (1901).
0.873809
curate
{"ca": 0.99402460456942, "it": 0.0017574692442882249, "oc": 0.00421792618629174}
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0037786.xml
crawling-populars_ca_20200525_30_123814
1 Duka Bovu, Arusha Region, Tanzània Private room Casa 3 3 Kilimanjaro Region, Kilimanjaro Region, Tanzània Private room Cabana 5 3 Songe, Kilindi, Tanzània Private room Hotel 16 20 TZ, Tanzània Private room Bed and breakfast 8 8 Babati, Manyara Region, Tanzània Private room Casa 7 5 Arusha, Arusha Region, Tanzània Private room Casa 6 4 Шенгена, Килиманджаро, Tanzània Habitació d'hotel Bed and breakfast 10 10 Mbeya, Tanzania, Tanzània Casa/pis sencers Apartament amb serveis 11 11 Babati, Manyara Region, Tanzània Private room Hotel 4 4 Babati, Manyara Region, Tanzània Casa/pis sencers Suite amb entrada independent 4 2 Arusha, tanzania, Tanzània Private room Caseta per a convidats 1 1 Manyara Region, Manyara Region, Tanzània Casa/pis sencers Caravana o autocaravana 2 1 Kondoa, Dodoma, Tanzània Private room Allotjament agrícola 4 10 Kilimanjaro Region, Kilimanjaro Region, Tanzània Shared room Cabana 12 1 Kiberashi, Mkoa wa Tanga, Tanzània Private room Allotjament sostenible a la natura 13 8 Babati, Tanzània Private room Casa 4 2 Kilimanjaro Region, Kilimanjaro Region, Tanzània Casa/pis sencers Pis 4 2 Arusha, Arusha Region, Tanzània Casa/pis sencers Casa 4 2 Mto Wa Mbu, Arusha Region, Tanzània Casa/pis sencers Caseta per a convidats 2 1 Boma Ng'ombe, Kilimanjaro Region, Tanzània Private room Casa rural 3 1 Kiliguru, Tanga Region, Tanzània Private room Bed and breakfast 12 9 Same, Kilimanjaro Region, Tanzània Casa/pis sencers Cabana 16 16 Kilimanjaro Region, Kilimanjaro Region, Tanzània Habitació d'hotel Allotjament sostenible a la natura 2 1 Tarangire National Park, Tanzània Private room Bed and breakfast 13 5 Kilimanjaro Region, Kilimanjaro Region, Tanzània Casa/pis sencers Pis 1 1 Same, Kilimanjaro Region, Tanzània Private room Casa 4 2 Arusha, Tanzània Private room Pis 4 0 Kilimanjaro Region, Kilimanjaro Region, Tanzània Private room Bed and breakfast 2 2 Kilimanjaro Region, Kilimanjaro Region, Tanzània Private room Casa 2 1 Kilimanjaro Region, Kilimanjaro Region, Tanzània Private room
0
curate
{"en": 0.26801922050186866, "ca": 0.5734116390816871, "pt": 0.0202883075280299, "fr": 0.01014415376401495, "de": 0.00800854244527496, "ru": 0.016550987720234916, "sv": 0.006406833956219968, "it": 0.023491724506139882, "es": 0.053390282968499736, "eu": 0.018152696209289908, "ja": 0.002135611318739989}
: /s/Manyara-Region--Tanzania
mc4_ca_20230418_11_37192
Detectats 100 joves en situació de risc per a dos programes nous | BonDia Diari digital d'Andorra. El ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior té detectats un centenar de joves en situació de risc que es poden beneficiar de dos nous projectes que es posen en marxa: el servei d’Adolescents en Risc (SAR) i el pla de xoc RmouTE. En el primer dels casos es tenen identificats uns noranta expedients judicials i en el segon, deu. Tal com va assenyalar la cap de l’àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, Aurembiaix Semis, el servei d’Adolescents en Risc pot atendre “quinze o vint joves en una primera fase embrionària”. Es tractaria de joves de 12 a 16 anys sobre els quals hi ha un expedient judicial i un seguiment en el nucli familiar i que té com a objectiu prioritari que s’adoptin mesures de protecció prop de les famílies, és a dir, pretén prevenir noves situacions de risc i evitar la cronicitat de les situacions actuals. S’oferirà en horari extraescolar per compensar les deficiències socioeducatives que presenten els adolescents. Es busca que els joves puguin aconseguir competències socials i es treballarà, per tant, àrees com el lleure, la salut i la participació activa, i també es farà una atenció a les famílies amb grups de pares. Quant al pla de xoc RmouTE, dels deu possibles usuaris ja s’ha començat a atendre’n cinc d’entre 12 i 18 anys, que tenen un expedient judicial i als quals cal donar “una resposta immediata”. Presenten un trastorn de la conducta i/o consum de tòxics i estan en seguiment per part de l’àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i l’àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives. Aquest programa es desenvoluparà en dues fases, la primera de les quals servirà per fer una avaluació psicopatològica i de consum de tòxics i un acompanyament educatiu intensiu. En base a això es redistribuiran els joves atesos als diferents serveis de Salut Mental. En la segona fase es farà una programació educativa intensiva i complementària per treballar, per exemple, la conflictivitat familiar, les habilitats socials i les conductes disruptives. Per tirar endavant aquest projecte s’ha treballat de la mà de Salut Mental i la unitat de conductes addictives de l’hospital, i per poder-lo engegar caldrà un acord o un requeriment judicial, segons Semis, per garantir l’assistència per part dels joves implicats. Pel que fa al projecte per posar en marxa el Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI), que tal com va manifestar el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, s’espera que pugui començar a funcionar aquesta legislatura, podrà atendre una dotzena de joves perquè disposarà de dotze places. Això donarà resposta a totes aquelles famílies que veuen com els seus fills han de ser derivats en certs casos a centres de fora del país. De fet, han recordat que des del 2009 fins ara se n’han derivat 45. Aquest centre serà tancat i d’estada limitada i disposarà de mesures estructurals de protecció amb l’objectiu de donar resposta educativa i assistencial als joves que requereixin “sistemes d’educació i aïllament intensius”.
0.881398
curate
{"ca": 1.0}
https://www.bondia.ad/politica/detectats-100-joves-en-situacio-de-risc-dos-programes-nous
mc4_ca_20230418_15_474263
Presenten 'Fer-se totes les il·lusions possibles', el volum amb textos inèdits de Pla • Ràdio Capital de l'Empordà CulturaGeneralLiteraturaNotíciesPalafrugell Presenten ‘Fer-se totes les il·lusions possibles’, el volum amb textos inèdits de Pla Fer-se totes les il·lusions i no creure en cap. Aquest és el tarannà que recorre les pàgines de Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, el volum amb textos inèdits de Josep Pla que Destino presenta el proper dimarts. L’edició és a càrrec de Francesc Montero, investigador de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona. Són escrits que l’autor palafrugellenc havia previst incloure en un volum de l’Obra Completa, que s’hauria titulat Noves notes disperses o Vagues notes disperses. Havia de donar continuïtat al dotzè volum, de l’any 1969, que havia sortit amb el títol de Notes disperses i que constava d’anotacions d’èpoques diverses, desiguals tant en la seva extensió com en la intenció o tipologia, com l’aforisme, l’assaig curt o l’anotació de dietari. Però segons s’apunta al pròleg, aquells escrits van quedar al calaix a l’espera que les circumstàncies fossin més favorables. Francesc Montero, membre de la Càtedra Josep Pla i de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG, ha recopilat el material inèdit, que es publica tant en català com en castellà. Segons l’editor, són textos del Josep Pla observador agut de la realitat del país dels 50 i 60, l’escèptic ben informat, el reporter precís, cronista fidel de la vida quotidiana i mestre del retrat literari. Article anteriorFranz Ferdinand actuaran al Vida Festival Article següentEl TSJC confirma 3 anys i mig de presó per qui va saquejar una autocaravana a l’Estartit
0.846593
curate
{"ca": 0.9665492957746479, "es": 0.03345070422535211}
https://www.radiocapital.cat/presenten-fer-se-totes-les-illusions-possibles-el-volum-amb-textos-inedits-de-pla/
mc4_ca_20230418_16_512231
Finca Güell: L’extraordinari drac de ferro forjat de l’entrada principal de la Finca Güell és testimoni de l’espera de la Vicky (Rebecca Hall). Mentre el cotxe d’en Juan Antonio (Javier Bardem) dóna la volta per recollir la Vicky, diversos plans permeten contemplar els murs i les cúpules de ceràmica i totxo d’aquesta espectacular construcció. En aquesta escena, com ja havia succeït en anteriors moments, es pot veure el personatge d’en Juan Antonio conduint un esportiu descapotable. Es tracta d’un Fiat Spider de color vermell. Per realitzar de manera convincent aquestes escenes de conducció, Javier Bardem va haver de practicar força donat que no té carnet de conduir. La Barcelona de Woody Allen / Finca Güell
0.765438
curate
{"ca": 0.9423347398030942, "es": 0.057665260196905765}
http://www.barcelonadepelicula.com/atractiu.aspx?idAtractiu=53&idFilm=7
mc4_ca_20230418_9_134115
 Sopra Isola Joppolo Giancaxio Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Veure tots els 5 allotjaments a Joppolo Giancaxio. Via Carducci 2, Joppolo Giancaxio, Joppolo Giancaxio, Itàlia, 92010 - Veure al mapa "Comfortable place in a lovely village" Al visitar Aragona, vosté es sentirà com a casa a Sopra Isola, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Aprofiti's de la riquesa de serveis i avantatges d'aquest hotel de Aragona. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, habitació familiar, àrea de TV/saló compartit, cuina compartida. Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sopra Isola és la vostra destinació si buscau allotjament de qualitat a Aragona. Tots els tipus de viatgers (17) Parelles (11) Famílies amb infants petits (1) Famílies amb infants grans (1) Grups (4) Allotjaments a Joppolo Giancaxio
0.783088
curate
{"ca": 0.969047619047619, "en": 0.030952380952380953}
https://www.agoda.com/ca-es/sopra-isola/hotel/joppolo-giancaxio-it.html
mc4_ca_20230418_2_311880
L'albergínia i les seves propietats - Receptes Vegetarianes Blog Què és? Com fer? i Propietats Verdura L’albergínia és una verdura que es conrea a finals de primavera. Són originals de l’Índia. Pertanyen a la família de les solanàcies com el tomàquet, pebrot i patata. Poden ser més o menys llargues i gruixudes. N’hi ha blanques, grogues, verdes, a ratlles i fins ataronjades. És un aliment de propietats molt beneficioses sobre la digestió dels àcids grassos, la pressió arterial, la salut dels ronyons i la resistència a les malalties en general. No és estrany que formi part de plats exquisits en les cuines tradicionals d’Àsia, Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i el sud d’Europa. Les albergínies que té un alt poder antioxidant (per això s’enfosqueixen i s’oxiden quan les talleu. Això es deu a uns pigments vegetals anomenats flavonoides). Es una verdura que té un alt contingut en aigua (93%). Són molt utilitzades en dietes per aprimar. Són bones per a la pell. Ajuden a reduir el colesterol. Ens aporten un gran contingut en minerals (sobretot fòsfor, potassi i ferro), un alt contingut en vitamines (A, B1, B2 i C) i fibra (2,5 g de fibra per 100 gr d’albergínies) . És un dels vegetals amb menys contingut en sodi pel que es recomana per a persones amb problemes d’hipertensió. D’una altra de les propietats de les albergínies és que el seu consum ens ajuda a combatre l’insomni. Post tags: Alberginia Va escriure: 116entrades
0.79312
curate
{"ca": 0.9794908062234795, "pt": 0.005657708628005658, "de": 0.01485148514851485}
http://receptesvegetarianes.com/lalberginia-i-les-seves-propietats/
macocu_ca_20230731_6_64283
Jordi Pujol ha reaparegut amb un article al web de la seva associació on assenyala les seves quatre grans claus per entendre l’independentisme. L’expresident de la Generalitat creu que el conflicte actual Catalunya-Espanya rau, en primer lloc, en temes d’identitat, amb la llei Wert com a màxim greuge durant aquests anys. També opina que és qüestió de competències, amb interpretacions “restrictives” de la llei i no aplicant les sentències favorables a la Generalitat. A més, creu que el finançament és una altra de les claus, a banda de la sensibilitat, és a dir, “una actitud que rebaixa el paper de les nostres institucions i finalment el propi país”. I per Pujol, la suposada 'operació diàleg' de l'Estat no té cap credibilitat per abordar aquestes qüestions. Comparteix L'operació diàleg, una "maniobra de distracció" Segons Pujol, que escriu aixoplugat per l’Associació Serviol, Catalunya va creure que podria posar fil a l'agulla a aquests quatre punts mitjançant un nou Estatut perquè el clima era de “democràcia consolidada i amb trenta anys d’experiència democràtica”. Per això, hi va haver una decepció generalitzada quan l’Estatut va quedar frustrat i “un molt alt percentatge de gent” s’ha fet independentista. Pujol també afirma que la qüestió no es resoldrà ni amb “retocs” ni amb “propostes de diàleg” com la pròpia 'operació diàleg' que, segons ell, són una “maniobra de distracció”. #7 BEJOTA DE LA COPE-PP-OMELLA, escrius amb la titola com bon pederasta amb sotana de Franco i de l'OPUS.MECAGON DEI? BEJOTA; sense calces i resant com el miserable OMELLA, que fa unes homilies a la seva COPE del putero HERRERA propies d'una marrana amb SOTANA PLENA DE SANG OMELLA, com CAPITAN GENERAL DE LA COPE, que fas a Catalunya, FRANQUISTA, FEIXISTA I GENOCIDA DELS CATALANS? #2 #3 HUAH HUAH HUAH HUAAH . . . MANOI, LA PPALURDA ANALFABETA FRANQUISTA CAGUETESNESES, - álies "la assaltaorinals" - QUE "MODELNA" I QUE "POLIGLOTA" QUE ESTÀ . . . . . . LLÀSTIMA QUE ENCARA ESTTIGUI REPETINT UNA HISTORIETA, QUE QUINA DATA TÉ ? ? . . . ÉS UNA RESPOSTA QUE VA SER . . . P U B L I C A D A . . . AHIR? ABANS D'AHIR? N N N O O O O ! ! . . . EL 2013 . 01 . 11 , ÉS A DIR , FA QUATRE ANYS I TRES MESOS ! ! ! ! ! ! ! ! HUAH HUAH HUAH HUAH . . . COM POT SER TAN... Llegir més N.B. QUAN BANCA CATALANA QUE ERAN MILIONS DE PESSETES , VOSTÈ S'EMBILICÁ AMB LA SENYERA .ARA, COM QUE SÓN MILIONS D'EUROS , S'EMBOLICAN AMB L'ESTLADA.TOT CLAR ! pues cuando encarcelen a rajoy,aznar,tres cuartos del pp,que más que un partido político és un cartel que controla policías yjueces,la gente de los eres en andalucida, la mafía de la feria de abril de barcelona con el pscoe,la gente del gurtel,punica,la infanta manganta,su marido,los amigos del marido, la mitad de los jueces apañoles por prevaricar(hoy sale un estudio donde la injustícia apañola es considerada la más corrupta de europa),tanbién al talego todos los pasmas que fabrican... Llegir més #1 No et puc respondre amb exactitud, pobre Santi, noés una aproximació. SI FA NO FA EL MATEIX DIA QUE A TU ET REINGRESSIN AL FRENOPÀTIC , SEMBLA SER. COMO ESTAMOS EN LA EPOCA DE HACER LA DECLARACION DE RENTA SALE EL PUJOLET A DIFUNDIR EL PROGRAMA PADRE DE PUJOL QUE TE SALE A DEVOLVER Y TE DAN UNA HERENCIA EN ANDORRA
0
curate
{"ca": 0.5868001251172975, "en": 0.12949640287769784, "fr": 0.010009383797309979, "es": 0.23490772599311854, "de": 0.032843290584923364, "pt": 0.0046918986549890525, "ru": 0.0012511729746637473}
mc4_ca_20230418_2_416761
El 17-A segons els Mossos (Mònica Planas) 3 min. 18/08/2018 23:08 Amb motiu del primer aniversari dels atemptats, TV3 va emetre divendres al vespre un programa especial. Més que una necessitat informativa, l’espai més aviat complia amb el protocol de servei públic de recordar l’efemèride. A nivell de vídeos i imatges era una compilació del que havíem vist en els informatius els últims dies, i el contingut va ser més aviat reiteratiu. Ja se sap que tant la televisió com els espectadors són els que necessiten, davant de grans tragèdies, una recreació mediàtica en els fets. L’especial 17-A, un any després el va presentar Xavier Graset, lent com sempre amb els seus “Eeeeem” enmig de les frases. Les periodistes Anna Teixidor i Fàtima Llambrich van col·laborar-hi puntualment, oferint síntesis més afinades dels fets i preguntant sobre aspectes més concrets. Més enllà de les entrevistes als diferents cossos de seguretat i assistència, que intentaven aprofundir més en el que suposa l’impacte emocional, el plat fort del programa va ser l’emissió del reportatge que s’ha fet des del mateix cos dels Mossos d’Esquadra. Era una idea original de Patricia Plaja, excap de comunicació dels Mossos destituïda incomprensiblement pel govern espanyol. El vídeo, inicialment, estava pensat perquè fos emès en la celebració del Dia de les Esquadres, quan els Mossos reconeixen els mèrits professionals del cos. Però aquest any no es va celebrar i, per tant, la televisió pública ha acabat sent una alternativa que n’ha ampliat la repercussió. És interessant veure com els mateixos Mossos decideixen explicar la seva pròpia història. El reportatge té aire de thriller èpic, pel que fa a la música i els rètols de situació. També perquè s’hi inclouen les gravacions internes del cos que alertaven dels fets, que generen un impacte important per la veritat i intensitat que transmeten. Té el lògic privilegi de comptar amb els membres del cos que van estar implicats d’una manera més directa en els atemptats. Hi parlaven els mossos atropellats en el control de trànsit que Younes Abouyaaqoub es va saltar, els primers a acostar-se a la furgoneta abandonada al Pla de l’Os, els que van disparar contra el terrorista dies més tard a Subirats... Tots, per descomptat, protegint la seva identitat personal. El vídeo té una gran virtut: no mostra en cap moment ni un mort, ni un sol terrorista. Però s’entén tot. És una manera d’acotar el relat a la vivència dels Mossos, però també d’explicar d’una manera més directa i real el que implica la seva feina, no només a nivell professional sinó també personal i psicològic. Al final, com a culminació de caràcter simbòlic, es mostraven, puntualment, algunes imatges d’arxiu del major Trapero per destacar-ne la seva gestió, i es recollia, a mode d’epíleg, una frase seva. Un mètode subtil i discret de retre-li homenatge. Trapero va ser la figura més rellevant mediàticament fa un any i el gran absent en tot el relat posterior. Potser, en algun especial informatiu d’un 17-A futur, s’aconseguirà també el seu testimoni. Una peça clau i indispensable per reconstruir aquells dies.
0.844318
curate
{"ca": 0.9459546925566343, "eo": 0.001941747572815534, "en": 0.005177993527508091, "es": 0.027831715210355986, "it": 0.019093851132686083}
https://www.ara.ad/firmes/monica_planas/segons-Mossos_0_2072792834.html
mc4_ca_20230418_3_580732
Nía Murtal: de juliol 2012 La fa molt feliç i s'emociona en veure'ls així... Es barallen, es discuteixen, es farien desaparèixer l'un a l'altre si poguessin... però s'estimen. I s'estimaran sempre. Aquest amor no el podrà trencar mai ningú, sempre es tindran l'un a l'altre. Compartiran alegries, fent-les multiplicar, i s'explicaran les penes, fent-les minvar. Es recolzaran i es respectaran... Perquè així ha de ser i així és com ha intentat educar-los. Se sent molt orgullosa d'ells i de la feina feta... No tindran als seus pares junts, però això no vol dir que no els tindran sempre al seu costat. En tindran a un, o l'altre, segons les seves necessitats. Guanyaran el la qualitat del temps que ara no tenien... I viuran en harmonia. Perquè el respecte i l'educació estarà present en el seu dia a dia... perquè, si alguna cosa han fet bé, són aquest parell d'angelets que es mereixen tot l'amor del món per tal que segueixin caminant, agafats de la mà, i que mai es deixin anar... de la mateixa manera que ells sempre caminaran al seu costat... Els seus pares no han aconseguit ser feliços junts, però segur que ho aconseguiran per separat... i això farà que ells també ho siguin... Si ells estan bé i en pau, els petits també ho estaran... I seguiran abraçats, caminant en la direcció correcta... Publicat per Sònia R. Pérez a 8:34 Cap comentari: Estava relativament tranquil.la, tot i l'angoixa que li produïa el fet que els seus pollets poguessin patir més del necessari... Aviat haurien de deixar el seu niu, i això l'inquietava enormement... I l'estiu avançava, i tot seguia igual que feia sis mesos... Els darrers sis mesos havien estat molt durs i amb un terrible desassossec, pel fet de no poder exterioritzar els seus sentiments, les seves llàgrimes, la seva pena... tan sols alguns ocells molt propers i especials coneixien el seu neguit. Pensa que gràcies a tots ells ha estat possible sobreviure tot aquest temps i no defallir. Als del seu voltant, i a la seva voluntat i força per sortir-se'n, les ganes de volar i de seguir lluitant com ho havia fet sempre... Un cop es va alliberar d'aquest sentiment retingut, es va sentir millor, lleugera... les seves plomes començaven a estar eixutes i se sentia més àgil... Però continuava sense dormir. Les nits eren llargues, no aconseguia relaxar-se ni descansar, patia... i sabia que no podia estar gaire més temps en aquell niu humit i mig destruït que la mortificava lentament... Va decidir volar i cercar un nou espai, un niu on poder donar caliu als seus pollets, on es poguessin recollir i repartir el seu amor i les seves moixaines... en un espai petit, per poder-los acaronar i protegir sense haver d'estendre en excés les seves ales... Sense pensar-hi més va recórrer tots els arbres del seu bosc. El segon arbre amb el que es va trobar la va enamorar... al costat de pins i alzines, on els seus pollets podrien volar sempre que ho desitgessin, de la mida justa per no trobar-se estranys, amb les fulles verdes i les branques amples que permetien que els arribés el sol... amb l'espai necessari per tal que es poguessin moure en llibertat... Semblava que no podia ser... on era el parany? ? .. i dos dies més tard ja tenia el seu niu, a punt per, mica en mica, omplir-lo d'allò que només ella podia fer... de tot l'amor que tenia... Aquell arbre li havia salvat la vida. Amb la certesa que aconseguirà que els seus pollets visquin feliços i en l'harmonia que es mereixen... i amb la satisfacció de la feina ben feta que li ha retornat la pau i el respir... Publicat per Sònia R. Pérez a 3:32 1 comentari: Hi ha dies que una trucada de telèfon et canvia els plans. Dies que és necessari donar mitja volta en el camí per anar allà on el cor ens diu que hem d'estar... sense poder fer res més, sense poder consolar... tan sols ser-hi. Al costat. I escoltar... si ens volen parlar. I abraçar... sense que ens ho hagin de demanar. Ni tan sols parlar... perquè encara que ens vulguin escoltar, no hi ha paraules a dir per confortar, ni res que es pugui fer per alleujar el dolor... Perquè mai és el moment d'acomiadar-se de la mare, perquè és un bocinet de nosaltres mateixos que es desfà quan ella s'envà... I avui, el cor em deia que havia de ser-hi... Publicat per Sònia R. Pérez a 7:19 Cap comentari: El color dels somnis... Diuen que els somnis són en blanc i negre, però jo sempre els he vist de colors... ...de colors vius i alegres, quan els somnis són jovials i vibrants, aquells que ens donen energia i vitalitat; de colors pàl·lids i en tonalitats pastels, quan són dolços i tendres, aquells que ens dibuixen un somriure i ens donen pau...; de registres grisos i escalats foscos, quan els somnis son plens d'incertesa i indefinits, els que sembla que transcorrin entre boscos humits i penombres misterioses. Però els més bonics, són aquells que ens fan veure tota la paleta de colors i sentir tots els timbres musicals... on el vermell carmesí passa a roig cirera o l'acarbassat a granat, donant-nos el caliu del foc o la passió llibertina segons la tonalitat... on el verd oliva es transforma en allimonat fins arribar a ser la maragda que ens llisca pel coll i ens acarona el cor... on el groc palla es converteix en dolça canyella que assaborim i retenim... on el blau d'indi ens porta fins el mar turquesa on ens deixem anar i gaudim en llibertat... aquells que, en despertar, cal pessigar-nos per tornar a la realitat, però que cal recordar-los sempre per si un dia els enyorem, i que és necessari perseguir si és el que desitgem... Publicat per Sònia R. Pérez a 6:03 1 comentari: Tremolar... El cor parla amb franquesa i la por el fa callar... Des del cim més alt vol saltar i el vertigen el fa aturar... Els estels l'acompanyen animant-lo amb il·lusió La lluna l'il·lumina desitjant-li bona sort... Per què estàs tan tremolós? No temis a fer una passa no tanquis els teus ulls... són els àngels que et canten i recorren el teu cos és la música que els surt de l'ànima perquè esperen el teu vol... Publicat per Sònia R. Pérez a 6:52 Cap comentari: Dotze anys després... Era un dia esplèndid d'estiu, ple de somnis i amb un llarg futur per davant. Un dia d'aquells inoblidables, envoltats dels qui s'estimaven, preparat amb tendresa i il·lusió, amb el desig que fos un gran dia per tothom... I ho va ser... Ella estava feliç, tot i la tristor que li produïa el fet que no hi fos qui havia d'asseure's al seu costat... era l'espineta que tenia clavada dins el seu cor. No l'havia escollida com a companya de taula en aquell dia tan especial. Contra això, no podia fer res... tan sols intentar comprendre'l i continuar somrient, amb la satisfacció d'estar al costat d'aquells que sempre havien estat, la millor elecció, les millors persones per compartir aquell dia de joia... I ara, dotze anys mes tard, quan el dia és trist i gris, quan els somnis s'han esvaït i el futur l'omple de dubtes, continuen fent-li costat, donant el suport que ella necessita... Avui no els donarà cap ram de flors, però els oferirà allò més valuós i que no té preu: l'amor incondicional que sent envers aquells que en tot moment se l'han estimat i han fet que se sentís protegida i acaronada, que aconsegueixen dissipar la boira que l'envolta, que asserenen la seva ànima temorosa... Avui només pot donar gràcies, per estar rodejada de tots ells... Publicat per Sònia R. Pérez a 8:13 Cap comentari:
0.828064
curate
{"ca": 0.971185510428101, "fr": 0.0030186608122941823, "es": 0.010153677277716796, "la": 0.0013721185510428102, "it": 0.004665203073545554, "pt": 0.009604829857299671}
http://niamurtal.blogspot.com/2012/07/
mc4_ca_20230418_9_433995
ÚLTIMA JORNADA! No dedicaràs dues hores a saber com pots defensar la teva empresa? El dia a dia a l’empresa ens atrapa, la rutina no ens deixa veure més enllà. Posa el fre i para’t a pensar: saps què podria fer PIMEC per tu i per la teva empresa? Et convidem a la darrera jornada #SomEmpresa que tindrà a lloc el proper 30 de novembre a Barcelona on podràs obtenir respostes sobre com PIMEC et defensa i representa els teus interessos, i sobre com podem ajudar la teva empresa i fer-la créixer. Perquè som una patronal diferent, lluitadora i compromesa al màxim amb les pimes i els autònoms. M'hi vull inscriure! Dimecres, 30 novembre, 2016 CaixaForum Centre Social i Cultural de l’Obra Social “la Caixa” Aula 1- Av. Francesc Ferrer i Guàrdia 6-8, Barcelona PIMEC és un agent social més representatiu a Catalunya, que participa en més de 300 taules i comissions de treball amb les administracions públiques i els altres agents socials més representatius, a més d’opinar de manera regular sobre iniciatives legislatives i polítiques públiques i fer propostes per defensar i representar els interessos de les pimes i autònoms. Aquesta tasca es desenvolupa tant a Catalunya en tots els nivells (local, comarcal i autonòmic), com al conjunt de l’Estat i a Europa.
0.79641
curate
{"es": 0.020850040096230954, "ca": 0.9286287089013633, "pt": 0.05052125100240577}
http://www.campaign-index.com/if.php?J=qrJcJotwhHMMpytKuyS5Kw
naciodigital_ca_20220331_0_229540
L’Ajuntament de Sabadell ha demanat a SMATSA 3.493.527 euros en concepte per haver “pagat de més” els anys 2014, 2015 i 2016. Així ho ha resolt, després de desestimar les al·legacions sobre quatre dels cinc expedients que va presentar contra la concessionària. En aquest cas, fa referència a tres i el consistori ha considerat que l’empresa “ha facturat diversos serveis de recollida de residus per sobre dels imports contractats sense que l’Ajuntament hagi incrementat el servei”. En aquest sentit, ha apuntat que ha hagut de destinar “més equips” del previst en l’oferta i els ha repercutit a l’Ajuntament “en lloc d’assumir-ho”, que, com ha remarcat l’administració local, preveu el contracte. També ha tombat les argumentacions de la companyia de recollida de residus contra un altre expedient, que fa referència a l’expedient d’Instrucció Tècnica de la Facturació (ITF). De fet, n’ha estimat parcialment dues i n’ha denegat dues més. Això farà que la concessionària apliqui els preus unitaris per servei que va oferir en la seva oferta, en comptes de facturar els equips posats a disposició del servei. És a dir, haurà de rebaixar els imports.
1
perfect
{"ca": 1.0}
https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/18146/sabadell-demana-smatsa-retorni-milions-euros-pagats-mes
oscar-2301_ca_20230418_4_150116
La nostra pàgina web especialitzada en venda de vins i licors online té a la teva disposició un ampli ventall de productes perquè puguis escollir entre els millors vins que hem seleccionat i triat especialment per a tu. info@7devi.com Inici Botiga online El Rebost El Blog Contacte 0 No hi han productes a la cistella. Inici Botiga online El Rebost El Blog Contacte 0 No hi han productes a la cistella. 0 No hi han productes a la cistella. Inici Botiga online El Rebost El Blog Contacte Botiga Blog Hika B119 27,95€ Elaboració Després de verema es macera el most amb les seves pellofes durant 8h en fred abans del presant. El most es desfanga i s’inicia a fermentació en bótes de roure francès de 225l de capacitat. Després de la seva fermentació i durant els propers 11 mesos el vi és envellit sobre les seves lies realitzant diàriament un batonnage per posar en suspensió les lies i així afavorir la seva criança. Nota de tast COLOR: Groc palla, net i brillant. BOCA: Sorprèn en atac, fresc i amb un gran volum i llarg. Notes melades, amb un record persistent i untuós. AROMES: Intens, notes de fruites blanques i fresques juntament amb vainilles, torrats i balsàmics aportats per la fermentació en bóta. Gran finor i complexitat.
0.436838
curate
{"ca": 0.7876254180602007, "en": 0.026755852842809364, "es": 0.10618729096989966, "fr": 0.030100334448160536, "sv": 0.028428093645484948, "la": 0.020903010033444816}
https://7devi.com/botiga/hika-b119/
mc4_ca_20230418_0_533440
S'està mostrant 15 entrades - de la 46 a la 60 (d'un total de 150) 15 maig 2014 a les 10:21 #1746 [quote=1744]Perfecte, doncs. Pel que sembla, no em puc afegir ja que és només per convidats, així que t’he enviat una sol·licitud d’amistat, drfelip (el meu nick comença per S) i si pots, m’envies una invitació. [/quote] Quan el vaig crear Steam me va recomanar MUY MUCHO fer-lo tancat, però es podria canviar. OK, quan sigui a cases t’agregaré. 8 agost 2014 a les 18:25 #1983 Ei Hola!! Bones a tothom. Jo em dic Albert, i sóc de Sant Vicenç de Castellet (un poble entre Terrassa-Manresa). Sóc compositor/dissenyador gràfic i web. (Ara mateix sense massa feina la veritat jaja :P) Me fet un canal (Albert Fox) de videojocs i gameplays en català fa uns dies, en el que estaré pujant diversos jocs. De moment he començat amb una sèrie del joc Fallout 3 (vaig jugar molt poquet en el seu temps) probablement seran series força llargues, ja que m’agraden els jocs que són de rol, mon obert, mmorpg, construcció, terror… i com no tinc cap pressa a l’hora de jugar doncs em sembla que tinc per rato llarg jajaj Per exemple alguns dels jocs que possiblement penjaré vídeos més endavant són: Fallout: New Vegas, Skyrim, Guild Wars 2, Final Fantasy VIII, Dragon Age, Minecraft, Terraria… Gràcies per aquesta pàgina dedicada als videojocs en català, un plaer formar part de la comunitat catalana de youtubers. A vera si ens veiem un dia d’aquests. 9 agost 2014 a les 16:22 #1985 Benvingut! Però posa l’enllaç al teu canal, home, i així tots el podrem visitar! Part de la missió de Gaming.cat és que els youtubers catalans puguin donar a conèixer els seus canals. Aquest tipus de jocs són complicats per pujar-ne vídeos a Youtube, com a mínim en un format “let’s play” clàssic. Molta sort! 9 agost 2014 a les 18:42 #1986 Ostres es cert jaja m’he deixat l’enllaç. El meu canal esta aquí: https://www.youtube.com/user/AlbertFoxCat També m’agradaria formar part del grup de Steam però no se com entrar-hi. Tinc l’usuari Albert Fox i la conta es nova. Si em podeu invitar seria genial 😀 Si, molt em temo que podria arribar a superar +100 capis segur d’aquesta sèrie. Se que el joc es força llarg (Si te una durada com Skyrim jaja) m’ho estic passant be intentant enfocar el videos com si fos una sèrie fen tambe lo de “A l’episodi anterior” jaja intentant agafar el rol del personatge. Encara em queda tram llarg per parlar còmodament per això gravant 😛 però segur que puc donar-li un toc força especial a la llarga. 9 agost 2014 a les 18:45 #1987 Gameplay de Fallout 3…. quins collons xD. Va.. ànims! Seguiré el canal, vejam per quins mons em portes ;). 10 agost 2014 a les 8:34 #1988 Certament, la introducció de “A l’episodi anterior” ajudarà a les sèries llargues. A veure com continua la sèrie! No seré al meu PC per a invitar-te al grup de Steam fins demà, si algú ho pot fer abans, millor. 20 agost 2014 a les 8:24 #1989 Jo sóc en Bernat, Nalny pels amics (no pregunteu d’on ve que ni jo mateix ho tinc molt clar 🙂 Sempre he estat un gran apassionat dels videojocs. Hi he jugat des de ben petit. Per les meves mans han passat spectrums (dels meus germans), ataris, nintendos, megadrive, gamegear, gameboys, plays (1,2 i 3), etc. La meva mala sort ha estat que el meu entorn mai ha entès aquesta dèria. Tant és així que desgraciadament sempre he jugat sol (en part culpa meva perquè mai he estat un forero i no he buscat mai comunitats com aquesta). Ara que m’he decidit a buscar una mica i us he trobat, m’ha omplert de “orgullo y satisfaccion” que diria aquell. Una comunitat catalana de viciats com jo?¿?¿? osti, m’hi apunto ben ràpid 🙂 Jugo a qualsevol cosa que sigui divertida i entretinguda. Ara mateix, a causa del fet que la meva ps3 va morir fa un parell de mesos, jugo amb el meu portàtil. Tinc alguns jocs (minecraft, portal, TF2, WarThunder, PlanetSide 2, Tom Clancy’s i ara estic descarregant el World of Tanks, que us he llegit i m’ha picat la curiositat). Espero ampliar la biblioteca de mica en mica, així que si teniu recomanacions, seran benvingudes. Res més, un plaer ser aquí i espero gaudir de bones estones amb tots vosaltres. 20 agost 2014 a les 14:26 #1991 Hola, Bernat, benvingut al club! Si ens dones el teu ID de Steam te podrem convidar al grup de Steam de Gaming.cat, de tant en tant feim partides comunitàries, principalment al TF2. Els meus plans “viciosos” per a aquesta temporada inclouen Titanfall, Batman: Arkham City, Syder Arcade i tal vegada Battlefield 3, a part de TF2 a les partides comunitàries i, tal vegada, algun altre Free-to-play. 20 agost 2014 a les 14:49 #1992 Gràcies per la benviguda drfelip. El meu id de steam és el mateix que aqui: nalny. També hem podeu trobar en alguns jocs per TheDevilDr 20 agost 2014 a les 17:07 #1994 [quote=1992]Gràcies per la benviguda drfelip.<br> El meu id de steam és el mateix que aqui: nalny. També hem podeu trobar en alguns jocs per TheDevilDr<br> Curiós. He trobat un TheDevilDr però cap nalny. Quasi que millor que me demanis amistat tu! 25 agost 2014 a les 15:43 #1995 Jo també estic pendent del nick definitiu :P. 25 agost 2014 a les 20:53 #1996 [quote=1995]Jo també estic pendent del nick definitiu :P.[/quote] Confirmat, és TheDevilDr, el veuràs al grup de steam de Gaming.cat 4 setembre 2014 a les 21:01 #1999 Hola a tothom, em dic Xavier (Xevi o Xavi, també responc). Ja feia temps que donava voltes per la web però soc un pel mandrós quan es tracta de registrar-se a webs i fórums, fins que avui m’he animat i ja per fi m’he fet un compte. Tinc un canal de youtube on fins ara només hi pujava música, però m’he animat a grabar algun gameplay en català i penjar-lo, com que veig que promocioneu youtubers deixaré jo també l’enllaç https://www.youtube.com/channel/UCZVH7wHvEGNkGoUSzFCDozg I bé, pel que fa a mi he passat molts anys jugant a MMO, tals com el Cabal, AION, Guild Wars 2. Actualment jugo al Smite i jocs offline, i de tant en tant entro al GW2. M’agradaria probar algun joc en linea amb més gent, tot i que als shooters soc molt dolent i no em criden molt estic obert a provar-ne algun. I això és tot, felicitats per la web! 5 setembre 2014 a les 9:39 #2002 Hola, Xavier, benvingut al fòrum! Farem un cop d’ull al teu canal, tot el que es faci en català ens interessa! Si estàs obert a provar shooters amb altre gent, descarrega Team Fortress 2 i TeamSpeak3 i uneix-te a nosaltres diumenge! https://www.gaming.cat/tema/cap-de-setmana-multijugador/page/3/#post-1998 Busca’m a Steam (drfelip) i t’invitarem al grup de Gaming.cat Per aquí també tenim algun jugador de Smite, a veure si es manifesten 🙂 5 setembre 2014 a les 15:33 #2003 Retransmetré una part de les partides a http://www.twitch.tv/drfelip
0.759666
curate
{"ca": 0.8867181584128426, "fr": 0.017870664849310918, "en": 0.03483265182492806, "es": 0.026654550961684082, "hu": 0.0016659094351052551, "pt": 0.025291534151143418, "st": 0.0010601241859760715, "it": 0.005906406179009541}
https://www.gaming.cat/tema/presentat/page/4/
racoforumsanon_ca_20220809_1_854436
[Missatge editat a partir de les 00:01 de diumenge 3 d'octubre] La intoxicació que va esbombar SomBrutícia era només això, una intoxicació. No existeix cap enquesta que doni 15 diputats a Solidaritat Catalana ni tampoc s'ha ignorat a Reagrupament. El cap de Campanya de SI ens ho ha explicitat, no podem dir res fins diumenge a les 00:01h. Demà, d'aquí dues hores, sortirà publicada una gran enquesta electoral elaborada per dues empreses importantíssimes a nivell internacional: TNS Demoscopia i GCS Issue Management. Avui ens l'han presentada a nivell intern. Com cada diumenge, aneu a comprar l'AVUI, allà us ho trobareu [Missatge editat a les 4:50h] Ja ha sortit l'enquesta CiU 56-59PSOE 30-32 PP 13-15 IU-ICV 13-14 ERC 9-12 Solidaritat Catalana 6-8 C's 4 Veient que la gent no es creu les enquestes, excepte que les hagi fet el partit dels seus amors, pensava proposar que des del racó se'n fés una amb la facilitat que avui en dia les trucades tenint línia d'ADSL són de franc. No obstant això, pensant-ho fredament, no m'estranyaria que per tenir raó els propies enquestadors —imparcials— les manipulessin pels seus propis interessos. Llàstima, semblava una bona idea. una cosa està clara a totes les enquestes. CiU ronadarà els 60 diputat +/- 5, PSC rondarà els 35 +/- 3, ERC se la fotrà i perdrà la meitat. i els partit nous a la majoria d'enqueste apareixen poc, o ni apareixen (recorda el cas C's), per tant que un diari espanyol ja faci aparèixer SCI i Rcat, o que l'Avui publiqui un resultats molt bons per a SCI, demostra una bona tendència per als que creiem en SCI.
0.882385
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_1_332393
Nervis i expectació a la seu d’Esquerra Republicana de Mataró a l'inici de l'escrutini. Els primers resultats de la jornada han estat rebuts amb alegria perquè el partit passa de no tenir representació a l’Ajuntament de Mataró a tenir 4 regidors. Es posiciona en tercer lloc amb prop del quinze per cent dels vots, darrere de PSC i CiU. L’ambient festiu i alegre s’apodera de cada militant que passa per la seu a celebrar els resultats quan encara queden prop del vint per cent dels vots per escrutar. En conèixer els resultats definitius a les urnes, Francesc Teixidor, cap de llista d’ERC a Mataró, afirma que són els millors de la història del partit. Tot i les prèvies bones previsions els resultats han estat rebuts amb sorpresa. El partit polític, que va quedar fora de l’Ajuntament l’any 2011, ha plantejat una campanya electoral en comú amb Moviment d’Esquerres i, tal com explica Francesc Teixidor, l’objectiu de tornar a entrar a l’Ajuntament ha estat finalment "una realitat". Entre les propostes d’ERC adreçades a la ciutat, el partit proposa fer acords perquè “pensem que reptes com l’atur o la immigració a la ciutat s’han de tractar junts i nosaltres volem propiciar els acords de multitud per tractar-los”.
0.845173
curate
{"ca": 1.0}
http://wwww.totmataro.cat/ciutat/politica/item/32698-esquerra-obte-els-millors-resultats-de-la-historia-a-mataro
crawling-populars_ca_20200525_41_405865
Menú BARCELONA, 2 abr. (EUROPA PRESS) - La portaveu del Govern catal, Meritxell Budó, ha acusat aquest dimarts el PP, Cs i Vox de competir "a veure qui atia més la catalanofbia, arribant a posar en el debat públic els Mossos", cos al qual ha demanat deixar al marge del debat polític. Així s'ha manifestat en roda de premsa posterior al Consell Executiu després de preguntar-li per la proposta del líder del PP, Pablo Casado, de supeditar la policia catalana a les forces de seguretat de l'Estat. "Els tres partits de l'extrema dreta estan competint a veure qui la diu més grossa. Ara li ha tocat als Mossos. Hem de seguir el nostre camí i deixar de costat aquests acudits que fan dia sí i dia també", ha afegit. Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés © 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
0.561099
curate
{"es": 0.24311926605504589, "pt": 0.00974770642201835, "ca": 0.7087155963302753, "nl": 0.01548165137614679, "en": 0.022935779816513763}
: /espanya/noticia-budo-acusa-pp-cs-vox-datiar-catalanofobia-demana-treure-els-mossos-debat-public-20190402152839.html
racoforumsanon_ca_20220809_3_115033
Això, m'agradaria saber quina és la opinió majoritària dels usuaris sobre els Països Catalans. Si escriviu la vostra opció al fil, millor. Països Catalans com a objectiu final. Però les condicions concretes no són objectivament ni subjectiva les mateixes a Catalunya, País Valencià i les Illes. Catalunya sembla que hauria d'esdevenir independent abans que la resta per les condicions que s'hi donen, però sigui com sigui en cap cas hauriem de ser un estat centralista sinó confederal, fins i tot a nivell de Catalunya tota sola amb les vegueries. No es tracta de reproduir-ne les condicions imperialistes de l'espanyistan d'arrel castellana, es tracta de viure com a pobles agermanats que som. A banda d'aixó, la Catalunya sota domini francès trigarà més en assolir la seva independència perquè no hem d'oblidar que el jacobinisme castellà sobre les seves colònies perifèriques no passa de ser-ne una trista caricatura del centralisme gavatxo. Al sud dels Pirineus són més maldestres, al nord són molt més efectius. Allò de l'original i la còpia.
0.8193
curate
{"ca": 0.971126082771896, "oc": 0.028873917228103944}
macocu_ca_20230731_9_391684
L'AMPA de l'EBM Sant Medir i l'equip de l'escola s'organitzen per obrir el pati per als infants dues vegades per setmana, fora de l'horari lectiu. Amb aquesta proposta s'ofereix una alternativa de lleure autogestionada que potencia el vessant educatiu i social de l'espai. Dilluns i dimecres a les cinc de la tarda el pati de l'Escola Bressol Sant Medir continua amb nenes i nens jugant i corrent amunt i avall. Fa dos anys que les famílies s'organitzen per obrir-lo fora de l'horari escolar perquè consideren que és un espai privilegiat d'educació ple de possibilitats. A través del joc, els infants aprenen a ser, a fer, a conviure i a conèixer i allà ho fan en un entorn pròxim i segur, que integra el temps no lectiu. Cullerots de fusta, motlles, cafeteres, olles... El jardí és ple d'objectes amb història. Vàries propostes de joc que promouen l'experimentació amb els diversos materials que han reutilitzat les famílies i que ajuden a desenvolupar les habilitats, la creativitat i fomenten l'aprenentatge en un context lúdic. I és que la iniciativa vol ser coherent amb el projecte d'escola, així com amb els valors de l'educació per a la sostenibilitat que l'EBM Sant Medir, adherida al programa Escoles + sostenibles, fomenta en tots els moments i espais de la seva vida. Una altra de les funcions bàsiques dels patis oberts és de convivència i socialització de les famílies. És un moment idoni de relació i que les fa partícips i coresponsables del projecte escolar. Però, la seva implicació ultrapassa l'obertura del pati dues tardes a la setmana:, hi ha una comissió que treballa pel redisseny i millora d'aquest espai, juntament amb l'equip de l'EBM Sant Medir. L'esforç s'ho val, la comunitat educativa ja ha aconseguit donar vida a l'escola bressol més enllà de l'horari lectiu. Especialment, gràcies als principals protagonistes: les nenes i els nens. AMPA EBM Sant Medir, Gemma Ustrell Ibarz. Fotografies: Diana Arias Secretaria Escoles + Sostenibles
0.857445
curate
{"ca": 0.9502819067145054, "es": 0.03741670937980523, "de": 0.01230138390568939}
racoforumsanon_ca_20220809_3_485055
Poseu tots els vídeos, fotos i demés que tingueu de hui Retransmissió per escrit a 1 amic que no podia seguir els parlaments per la tele. Evidentement no tenia temps d'anar-ho escrivint tot. I sento les faltes! Guardiola diu: Gràcies president Laporta per aquests 7 anys (gent xiulant )......Li sona el mobil. Diu que dissabte que ve haurien destar a 1 lloc i no hi seran, i que ens en deuen una i que aquests no fallen. Xavi diu: Com diu el presi, que n'aprenguin!I Presi, ens n'anem a Luz de gas Valdés diu: Sou la millor afició del món. Us en debem una i de molt important. Esperem que l'any que ve a Wembley poguem celebrar un altra Champions. ------------INIESTA------------------(públic) Iniesta diu: Eta ligà eh parah voxostros que me abeis ayudao a superà momentox muy complicadosh. L'any que ve tornarem aquí. Visca el Barça i visca Catalunya Messi diu: (que guapo esta, cullons) Bona nit! !Ete anyo no voy a decir nada raro (públic partint-se la caixa). Visca el barça, visca catalunya i no sé què d'argentina i la concha de su madre Pedro diu: Daro la graxias a todo por el apoio. ---------Nens jugant amb les papeletes del terra-------- Txema corbella diu: El país esta en crisis, pot ser que si, però que aquest equip de crisis res de res. Piqué diu:(sense estalada ni senyera ni res de res) Ja la tornem a tenir aquí.Hi havia molta gent que li fot que la tinguem, pero per mala sort per ells la tornem a tenir aquí. Felicitats a tots vosaltres. Tot això és historia, perquè tot això ja no ho viureu mai més. -------------Públic diu: madridista qui no voti----------------- Pique diu: que quedi clar que jo això no ho he cantat, eh!que si no despres em foten unes osties de cuidado Marquez diu: Bona nit a totong. Moltes gracies per aquesta confiança, aquests anys han estat els millors de la meva vida. Gracies a tots vosaltres. Visca el barça i visca en catalunya -----Piqué: Zlatan, Ibramibovich (o com es digui) Zlatan diu: Riu Hihihi!In italiano ok??? (gent xiula) Gracies a tutte le companye. Moulto contento. Milito diu: Buenas noches. bla bla bla bla.....avorrit.....excelentes personas.....bla bla bla.......Agradecer.......hasta la proxima temporada. ADEU! Henry diu: Bona nit a totong. Ganar otra vez este titulo no es facil. Gracias a todos por el apoyo y jugar en el barça es muy especial. Busquets diu: Bona nit. xenxe voxaltre això no hague xigut poxible. Vixca Baia! Bojan diu: (que guapo es, per deu!) gracies a tote aqueste gent, els meus amics que estem molt feliços. gracies a vosaltres!Visque catalunye! Txikirinki diu: Felicidades por nuestra victoria. vamos a ganar todo. Gracias (super xungo entendra'l) Pinto diu: (m'encanta aquest home,amb 1 somriure sempre). Bona nit. Tanto vosostros como nosotros hemos conectado. Vamos a seguir haciendo historia. Alves diu (també m'encanta): Bona nit totohon. Benvingut a l'estadi. Homenaje a Pique i 1 invitada que esta ahí ( i es posa a ballar en pla egipci i dient: venga WAKA WAKA! (deu ser 1 conya seva)Visca el barça, visca catalunya i visca la mare que us va parir! Yaya diu: Bona nit a totong. benvingut a l'estadi. aquest ha estat molt especial per vosotros i per nosotros. Pero be, no ha estat tan facil com els altres, pero jo crec que aquest equip ha aconseguit la lliga con vuestro apolla xD. I......eh!!!!!!!!! (els atlres jugadors se li tiren a sobre) que me voy a romper! Keite diu: Bona nit. Muchas gracias por todo. Maxwell diu: Buenas noches. 1 abrazo Abidal diu: Uhhhhhhhh!! !Gracias por el apoio. estoy muy contento por jugar en este club. Unas palabras para mi mujer: trae unas xaquetas que las niñas tienen frio xD Jefren diu: Gracies......bla bla bla......(es posa nervios) Pepe costa diu: No sap que dir. Els demés se n'enfoten.L'agafen i el tiren a terra Manel estiarte diu: Disfruteu d'ells com a deportistes, però estimeu-los com a persones Maria escrigué: Alves diu (també m'encanta): Bona nit totohon. Benvingut a l'estadi. Homenaje a Pique i 1 invitada que esta ahí ( i es posa a ballar en pla egipci i dient: venga WAKA WAKADiuen els de l'Sport que la convidada en qüestió era la Shakira.
0.532151
curate
{"ca": 0.6091697645600991, "pt": 0.007434944237918215, "es": 0.340272614622057, "en": 0.02379182156133829, "it": 0.003965303593556382, "fr": 0.0012391573729863693, "la": 0.0022304832713754648, "id": 0.006939281288723668, "su": 0.004956629491945477}
mc4_ca_20230418_11_226879
CIUTATConferènciaCursExposicióJornadaJornadaPresentacióProjeccióTaula rodonaVisita - Qualsevol -AADIPAAAUCAJACAUSCOAC Día: Dll, 09 setembre 19.30 hores Día: Ds, 07 setembre 10 h Exposició: "20 arquitectes del segle XX" Des de: Dv, 30 agost - Fins: Dll, 14 octubre Des de: Dj, 29 agost - Fins: Ds, 21 setembre Día: Ds, 20 juliol 11.00h L'exposició “EL TEMPS RETORNA- 500 anys del Renaixement a la Catalunya Nova” es podrà visitar l'Església de Sant Jaume d'Ulldemolins del 19 de juliol al 04 d'agost.Una iniciativa del Col·legi d’Arquitectes, l’Escola d’Arquitectura de la URV, i l’Arquebisbat de Tarragona, amb el suport de l'Ajuntament d'Ulldemolins, que vol donar a conèixer com es va desenvolupar l’arquitectura Renaixentista a casa nostra ara fa tot just 500 anys. Des de: Dv, 19 juliol - Fins: Dg, 04 agost Día: Dv, 12 juliol 20.00h
0.746795
curate
{"ca": 0.9588875453446191, "en": 0.041112454655380895}
https://www.arquitectes.cat/ca/arquitectura/actesiexposicions?language=ca&page=3
mc4_ca_20230418_3_658984
← Les exposicions de la setmana Carl Kleiner: bodegons frescos → Before & After #03Número guia: control de la potència de flaixBefore & After #04Perquè "dretejar"Màscara d'enfocament Articles relacionats Georeferenciació amb LightroomFotografia d'arquitectesFocals i visualsEnfocament suavitzatObjectes intel·ligents de PS: sumar llums, sumar fotos Comentaris dilluns, 2 de maig de 2011 a les 11:09 Ja em va agradar l’article en el teu blog i ara a la portada d’Espaifotografic.cat pren una nova dimensió. Espero els següents. Bona feina! dilluns, 2 de maig de 2011 a les 17:11 Eduard, no era la meua intenció contradir, sinó matisar. Crec que una gran part dels errors de denominació que hi ha en els manuals de fotografia o d’altres publicacions a l’ús ve la mala traducció dels termes anglesos. La manca de criteri i la repetició dels errors els hi dóna carta de naturalesa i tothom ho diu sense pensar-hi ni gens ni mica en l’aberració conceptual que això suposa. Només encoratjar-te a que continues fent més entrades com aquesta. dilluns, 2 de maig de 2011 a les 17:16 Ei Francesc, jo no volia pas dir que em contradeies, sinó que vaig utilitzar l’expressió “no contradir” per dir que estàvem dient el mateix. Efectivament ho vaig veure com un matís i com una manera alternativa per tal d’enriquir l’explicació. Moltes gràcies pel ànims i espero que els futurs siguin del vostre interès!
0.808754
curate
{"ca": 0.9920289855072464, "it": 0.007971014492753623}
http://www.espaifotografic.cat/2011/04/focals-i-visuals/