id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_9_524589
|
Pagament segur amb Visa, MasterCard i Paypal de la teva compra online
Pagament segur de la compra online de formatge de Menorca La Payesa
Visa i MasterCard han desenvolupat un sistema per a realitzar de forma segura pagaments a Internet. El sistema de Comerç Electrònico Segur es basa en què l'Emisor de la targeta (banc o caixa d'estalvis) identifiqui el titular de la maitexa abans d'autoritzar el pagament per Internet.
Lapayesa.es està adherit a aquest protocol de seguretat. Per tant, un cop selecionats els productes i aportades les dades per a realitzar la compra, s'obre una finestra que connecta amb l'entitat bancària i sol·licita al titular la seva identificació.
Les dades de la teva targeta i la contrassenya queden protegides per aquest sistema de seguretat (a través d'un protocol SSl amb connexió https) des del moment de la seva introducció i no es remeten en cap cas a la nostra empresa.
Un cop completada la identificació bancària, lapayes.es comunicarà que la compra l'està realitzant el titular de la targeta, de manera que aquest pugui completar l'accés. Si la identificació no ha estat satisfactòria, l'entitat ho comunicarà a lapayesa.es i el procés serà cancel·lat sense cap càrrec a la seva targeta.
¿Què és 3-D Secure?
3-D Secure és un servei de seguretat per a protegir-te contra l'ús no autoritzat de la teva targeta MasterCard o VISA. És un sistema senzill ja que no hi ha necessitat d'obtenir una targeta nova, ni de descarregar programes informàtics, ni hi ha que pagar cap cost addicional. 'MasterCard SecureCode' o 'Verified by Visa' realizen una passa addicional d'autenticació per a protegir el teu compte dels usuaris no autoritzats per Internet. Si vols aprendre més sobre el sistema de pagament 3-D Secure, clica a MasterCard SecureCode o Verified by Visa.
També pots pagar via Paypal. Per a ser redirigit a Paypal en finalitzar la teva comanda, has de seleccionar Paypal com a forma de pagament. Si ja ets client de Paypal, pots iniciar sessió com a visitant o obrir un compte a Paypal per a confirmar el pagament.
T'enviarem la teva comanda després de rebre el teu pagament. Normalment, els pagaments es completen en pocs minuts.
Si pagues via Paypal, sempre rebràs una confirmació de la teva comanda. Has de tenir en compte que en alguns casos es poden donar errors de tramitació a les pàgines web de Paypal.
Si desitges tornar algun article, l'import s'abonarà al teu compte Paypal. Després podràs decidir si vols utilitzar el saldo del teu compte Paypal directament a Paypal o si prefereixes transferir-lo al teu compte bancari. Això ho podràs gestionar al teu compte Paypal.
Si escolleixes aquesta modalitat de pagament, una vegada finalitzada la comanda rebràs un correu electrònic de confirmació amb les nostres dades bancàries. Si no fos així, comprova els filtres del teu spam (correu no desitjat) o truca al nostre Servei d'Atenció al Client gratuït.
Un cop finalitzada la comanda, reservarem els productes que hagis demanat durant 10 dies i, quan registrem el pagament, procedirem a l'enviament immediat de la comanda. Recorda que, depenent de l'entitat bancària, la transferencia pot tardar entre 2 i 4 dies feiners a completar-se. Les despeses de la transferència estan subjectes a la teva entitat bancària.
Important: per a que poguem arxivar el pagament de forma immediata, és imprescindible que el NOMBRE DE COMANDA que et facilitem en el correu de confirmació aparegui a la referència o al concepte de la transferència. No utilitzis el nombre de factura.
Amb el pagament per transferència bancària també gaudiràs d'un període de devolució de 10 dies i no hauràs de justificar la teva devolució amb cap motiu. Després de comprovar la devolució, et reemborsarem l'import de la compra al mateix compte des del qual vas realitzar la transferència.
| 0.809779 |
curate
|
{"ca": 0.9909766454352441, "es": 0.009023354564755838}
|
http://www.lapayesa.es/ca/pagament-segur
|
oscar-2301_ca_20230418_3_97311
|
Les màquines també fan oliva. Abans i, encara ara, l’oliva “es fa” a mà. Amb didals de pell es passaven els dits entre les rames com si es munyira l’arbre i es feia caure l’oliva sobre una manta o un llençol de cotó. Després van venir les pintes per a arbres, uns rastells o rasclets amb pues que pentinen les rames i arranquen l’oliva, que cau damunt d’unes teles de niló verdes, i ara també negres.
Teles parades a la Pedrera
L’oliva que està en terra es plega i la que està dalt de tot de l’arbre es fa des d’una escala o un peu de gall. A Monòver les oliveres es pentinen, a uns altres llocs les apallissen amb unes vares. Ara les oliveres també es sacsegen amb fúria amb un vibrador desmesurat que deslloma el collidor, dessoca l’arbre i ompli el camp d’un brunzit insistent i molest. Després s’arrepleguen plegant les teles i s’aboquen al cabàs i d’aquí a la saca. En acabar, les teles es pleguen com un llençol.
Una vegada a la casa, cal aventar l’oliva, abocant-la a poc a poc des d’un cabasset que s’alça per damunt del cap; d’aquesta manera, tirant mà de l’energia eòlica, se separa l’oliva de les fulles i els brots. Ara hi ha uns ventiladors a les almàsseres que, amb energia atòmica de Confrents, tiren a un costat la fullaraca.
De la saca a l’almàssera
A l’almàssera (o trull) l’oliva es mol amb el ruló o mola que mou el matxo i s’esprem entre els cofins amb la premsa. Els cofins es renten amb aigua calenta, l’aigua i l’oli discorren per una canaleta, fins a un bassó. L’oli sura per damunt de l’aigua, llavors s’arreplega amb una carabassa i s’aboca en un setrillot. El residus finals són la morca i el granilló. La morca és la mescla irrecuperable d’oli i aigua (el rei va fer que tancaren el Mig Pollastre en la gerra de les morques); el granilló s’extrau dels confins en forma de pans de pinyols apretats i s’emprava per a encendre el foc.
Dels setrills grans l’oli passava a la gerra i de la gerra, quan calia, amb una mesureta, un pitxeret o un casso de llautó o de test, al setrill de taula.
Escombrar
Quan s’ha tret el fruit, les oliveres “s’escombren”, és a dir, es poden. A Monòver les oliveres s’escombren deixant-los uns faldons amples i baixos que les fan accessibles i dòcils. S’escombren un any sí i un altre no. A Andalusia les deixen amb caramulls perquè resulten més amanoses per a l’assot. La tradició escombradora local no vol reboliques. Un any, Belando, va cridar un escombrador andalús, que li va deixar les oliveres de la revolta de la Forca fent palmes, amb unes rames altes i estirades que pareixien un canyar. Ara les deixen, a les rotondes, seguint la moda zen, amb la permanent feta, boludes i, lletges com un pecat.
Entre els escombradors monovers ha passat als annals l’onque Caballero, escombraire hàbil, amb fama de fantasiós, que assegurava caçar conills amb uns pessics de pebre col·locats davant d’una pedra: el conill olia, esternudava i es badava el cap contra el cantal.
Encara viu Salvaoret, l’home que xiuxiuejava a les oliveres. Salvaoret sabia, només mirant-les, quines tocava escombrar i quines no, quines havien fet molta o poca oliva. Salvaoret els posava l’orella en el tronc i sentia el batec mil·lenari de cada olivera, l’íntim borboll de la saba discorrent per les entranyes de l’arbre. Llavors l’olivera li parlava en una llengua vegetal, antiquíssima i remota.
Entrades relacionades:
Olives de Monòver
3 comentaris
06.01.2011
Navegadors
tema: Informàtica i internet
etiquetes: Chrome, Explorer, Firefox, internet, navegadors, Safari
Via Genbeta ens arriben les dades fetes públiques per StatCounter per a Europa sobre l’ús dels principals navegadors. Per primera vegada Firefox (de Mozilla, 38’11%), avança Internet Explorer (de Microsoft, 37’5%), mentre el jove Chrome (de Google, 14’5%) puja de manera notòria.
Ja feia mesos que volíem fer la nostra arreplega particular de dades de navegació al web d’Ultralocàlia. Aprofitant les dades de StatCounter, hem recopilat el nostres percentatges d’usos dels diferents navegadors que s’han connectat a Ultralocàlia en els darrers quatre anys.
Hem agafat com a referència el mes de desembre i ens trobem amb unes dades pràcticament idèntiques a les de StatCounter per a Europa: Firefox es manté entorn del 33% (32’6%), afegint les dades de la suite Mozilla que alguns internautes utilitzen i que inclou Firefox; Explorer experimenta una baixada espectacular de 2009 a 2010 (del 54’1 al 33’6% d’usuaris), que coincideix amb una gran pujada del navegador Chrome de Google (del 2’5 al 14%), i amb un ascens limitat però apreciable del navegador Safari d’Apple (de l’1’8 al 3’7%).
Les causes de l’aparellament d’Explorer i Firefox, no seria un mèrit del navegador de Mozilla, sinó de la pujada de Chrome que arrapa usuaris a l’Explorer i a la circumstància que Microsoft s’ha vist obligat a deixar de forçar la presència de Internet Explorer als ordinadors amb Windows que es van vendre l’any passat a Europa.
Percentatge d’usuaris que accedeixen a Ultralocàlia segons el navegador que utilitzen:
2007 2008 2009 2010
Internet
Explorer 59’6 68’8 54’1 33’6
Firefox 31’8 22 19’1 31’7
Mozilla 0’6 0’5 2 0’9
Chrome – 2’5 2’5 14
Safari 1’5 2’1 1’8 3’7
Opera 3’2 0’3 0’2 0’3
Konqueror 0’3 0’1 – 0’1
Desconegut 2’6 4’6 19’4 10’6
comenta-ho
05.01.2011
Olives de Monòver
temes: Animals i plantes, Cultura popular, Música ultralocal
etiquetes: agricultura, oliveres, olives
Un monover, un grapat d’olives.
(Azorín)
Ara que al matí el vent ja talla la soca de les orelles. Ara que hi ha qui comença a parar-hi taula al davall. Ara que ja es veu qui els pentina els cabells argentats o qui els acaricia les branques atacat de roba vella o embotit en una granota de mecànic. Ara que les teles estan esteses i els dits sullats de suc d’olives i de negret de fulles, és el moment de parlar de les nostres oliveres.
Oliva de l’aigua
Oliva de pell prima. Es gasta per a trencar. Cauen molt prompte i no fan massa oli. És una oliva de baix rendiment. És de les més antigues de la zona.
Oliva gorsal (o grossal)
Oliva autòctona. En cau molta a terra i cal entretenir-se plegant-la. És una oliva grossa i fa molt d’oli. El nom és una derivació de “grossal”, de “grossa” + sufix “al”.
Oliva del raïmet
Aquesta oliva es gasta per a arreglar-la sencera, sense trencar-la, quan ja està mig madura. Té molt bon gust. L’olivera del raïmet és autòctona de Monòver.
Oliva del xangló
L’olivera fa oliva cada dos anys i en fa molta. L’arbre és gran. És una espècie autòctona, poc coneguda fora de Monòver.
Oliva blanqueta
Oliva autòctona. Té un bon rendiment. Fa un oli de color àmbar, més claret del normal. Aquestes olives no s’arreglen.
Oliva mançanilla
És una oliva que s’arregla sencera. Fa un oli de molt bon gust. Té un bon rendiment. Prové d’Onil, encara que es planta a Monòver des de fa molt de temps.
Oliva alberquina
És una oliva importada de Catalunya des de fa 15 o 20 anys, a causa del seu bon rendiment. L’oliva és menuda i se’n fa tots els anys.
Oliva cornicabra
Oliva allargada, amb la punta corbada com una banya. L’oliva cornicabra, com la de l’aigua, s’adoba.
Oliva picual
Prové d’Andalusia. N’hi ha poca pels nostre rodal. És grossa i allargada.
Extres: Olives de Monòver (presentació de diapositives)
1 comentari
29.12.2010
Tallen l’ailant del carrer Quarter
tema: Animals i plantes
etiquetes: arbres, botànica, Daniel Limorti, patrimoni
El DECRET 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya considera arbres monumentals “els exemplars que, per les mesures excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, siguin mereixedors de mesures de protecció.” Els arbres monumentals també es diuen singulars quan, independentment de la seua grandària o edat, tenen alguna particularitat que els individualitza: una llegenda, una història…
El pi gegant de la finca de Lacy (pronuncieu “Làcit”), abatut per una tempesta, era un arbre monumental; la washingtònia del jardí de la casa de la família Martínez Ruiz sota la qual es van retratar Azorín i Gabriel Miró (segurament l’any 1927) era un arbre singular que la Casa-Museu va rebutjar de la manera més lamentable i que es va trasplantar a la replaceta de la Rosaleda, sense que hi conste cap placa commemorativa.
Azorín i Miró davant la washingtònia de la casa familiar de Monòver
Vista actual de la washingtònia filífera de la casa d’Azorín
L’any 2000 Daniel Limorti, enginyer tècnic agrícola monover, va publicar a la Revista de Festes de Monòver un catàleg d’arbres monumentals del terme de Monòver. Entre els exemplars que va catalogar hi havia l’ailant (o porrero) que hi havia al xalet de Paola i que van tallar fa una setmana, tal i com anunciava el Grup Naturalista Heliaca al mur del seu perfil de Facebook i al blog. Aquest arbre que, fa deu anys, tenia un perímetre de quasi dos metres i una alçària de 13 metres i mig, l’han pogut tallar perquè no tenia cap tipus de protecció.
L’any 2000, Daniel Limorti acabava el seu article demanant “que les autoritats competents” confeccionaren una normativa que protegira “de manera legal els exemplars extraordinaris amb una catalogació.” El catàleg, continua Limorti: “seria una forma eficaç de protegir-los mantenint un equilibri adequat entre els drets particulars que puguen ser afectats i l’interés de la societat en la seua conservació i gaudi. Aquest catàleg s’hauria de completar amb règims d’ajudes, prestacions i contraprestacions necessàries en cada cas per a assegurar la conservació i millora dels exemplars catalogats.”
Solar que ocupaven el xalet de Paola i l’ailant desaparegut
En els darrers anys hem pogut comprovar que l’existència de catàlegs i de proteccions (i fins i tot de legislació) no és una garantia de la salvaguarda del patrimoni: arbres, paisatges, façanes, socarrats, noms de paratges… es troben en perill constant i el catàleg només serveix, com en aquest cas, per a fer el paper d’epitafi. Tot i això, no desistim en l’esperança, aguardem (encara) que aquesta pèrdua servisca perquè els arbres monumentals de Monòver reben la protecció adequada i puguen sobreviure, ens netegen l’aire, ens alegren la vista i es facen més monumentals encara perquè els nostres besnéts els disfruten i parlen bé de nosaltres per haver-los preservat.
Restes del tronc i del brancam de l’ailant del carrer Quarter
La descripció i la foto de l’ailant que hi feia el tècnic monover l’any 2000 és la que reproduïm a continuació (cliqueu damunt per a fer-la més gran):
Reproduïm a continuació el catàleg complet d’arbres monumentals elaborat per Daniel Limorti (Revista de Festes de Monòver, setembre, 2000, pàg. 70-77)
Open publication – Free publishing – More monover
Fonts: La fotografia d’Azorín i Miró pertany als fons documentals de la CAM, reproduïda per Alicante Vivo.
Pàgines relacionades:
Arbres monumentals i singulars. Observatori del Paisatge de Catalunya
Arbres monumentals de Catalunya
1 comentari
29.12.2010
Randeres
temes: Cultura popular, Quadrets sense marc
etiquetes: randa
Si els grecs les hagueren conegudes, les nostres randeres serien les ames dels destins humans. Executores de la Providència, portarien els cursos de les existències mortals a trobar-se, separar-se, travessar-se i fugir.
El clic-clac dels boixos seria la melodia fonamental, el ressò dels acords còsmics, el retruny ensordit, pautat, perenne, de l’esclafit primordial.
Molts fils encreuats al compàs que marquen els dits dibuixarien l’estampa d’una vida: peladilla, milano, cordeta, sospir, coret, marquesa, medalló, cadeneta, poma, veteta, encaixet, uit, serpeta…
Randa. Ramificacions i cruïlles. Forcalls i nusos. Fractals. L’exacte atzar dels filaments creuats. Dits i boixos. Cartó i coixí. Agulla. Enteixinat de camins. Fils de temps. Entrellat de fats. Moires gregues.
comenta-ho
desembre 2022
dl.
dt.
dc.
dj.
dv.
ds.
dg.
« mar
1 2 3 4
5 6 7 8 9 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31
Anem dient...
The Twitter REST API v1 is no longer active. Please migrate to API v1.1. https://dev.twitter.com/docs/api/1.1/overview.
@ultralocalia a twitter...
El temps
Versions
artistes monovers
Alberto Verdú Fotografia
Art de Carles (1)
Art de Carles (2)
Art de Xavi Garcia
ArtGoleig
Els monòlegs de Marian
José Burrueco
José María Román
Mario Rodríguez Ruiz
Martín Román
Nadie sale vivo de aquí
Pinceladas de Naturaleza
defensors del territori
Monóvar NO Alta Tensión
destacats
Eixam
Es publica una ressenya d'Ultralocàlia
Fugirem escapats de Facebook?
La penúltima vida de Pisquetes
Lectura lenta
Paperets blancs
Pintura ràpida
Resposta a un confrare del Cristo (i V)
Salvem el centre històric (i II)
Salvem el centre històric (I)
Una posteritat de paper
Viure en un Chagall
documents
Aqüeductes de Monòver
Arbres monumentals de Monòver
Capítol XV de “La voluntad”
El dia de Sant Pasqual
La casa del pont de Ferro
Las gallinas autóctonas alicantinas
Orient i ponent de la nostra llengua
Ressenya d'Ultralocàlia (Vicent Baydal)
galeries
I Jornada d’Escoles en Xarxa
Llorenç Giménez
XI Trobada d’Escoles
XII Trobada d’Escoles
imatges ultralocals
Casa pairal dels Pérez
Detalls urbans
El Cristo
La casa del pont de Ferro
La Soledad
Mapa
Olives de Monòver
Ponts de Monòver
Serres de Monòver
pàgines ultralocals
Bloc de kirikú
A tall d’invocació
Amics arbres · Arbres amics
Amics i veïns del centre històric de Castalla
Asociación Encuentros del Vinalopó
Associació d’Amics del Poble Saharaui de Monòver
Autors i personatges de Monòver
Blklegend Blog
Castalla en el record
Centre d'Estudis Locals del Vinalopó (CEL)
Charramonover.com
el GABRE
El Gran Duc
El pols de la llengua als PPCC
Escrits d’urgència
Gelibre
Grup Naturalista Heliaca
La joia del Vinalopó
Meteonix
Mirem per Agost
Monòver punto com
MOSAICO
Museu d’Arts i Oficis de Monòver
Nanos i Gegants de Monòver
Patrimoni d'Eivissa
Sense Blau
Terra banyada
Urgència Local
Vent d Cabylia
Comentaris recents
PARTICIPACIÓ. “Projecte per al Departament de Participació Ciutadana i per a fomentar i millorar la democràcia participativa a Alcoi” | HISTORIATA en La ciutat dels infants
Perpal en Tres narracions autobiogràfiques sobre la guerra civil i la repressió franquista
Steve en Tres narracions autobiogràfiques sobre la guerra civil i la repressió franquista
Perpal en El procés de les olives
xama en El procés de les olives
Temes
Activitats culturals (68)
Animals i plantes (19)
Arquitectura i moralitat (32)
PGOU (13)
Calendari (70)
Celebracions (12)
Centre d'Estudis Locals (CEL) (16)
Cultura popular (74)
Donotes i homenots (16)
Educació ultralocal (36)
El meu país (61)
Eleccions 2007 (23)
Eleccions 2008 (4)
Història ultralocal (33)
I Jornada d'Escoles en Xarxa (6)
Informàtica i internet (26)
Literatura ultralocal (16)
Llengua ultralocal (37)
Música ultralocal (11)
Mitjans de comunicació (9)
Planeta ultralocal (6)
Publicacions ultralocals (12)
Quadrets sense marc (20)
Sostenibilitat (8)
Etiquetes
abelles agricultura arbres armats aus Blanca Andreu bombers botànica caputxos contaminació cronista oficial Daniel Limorti David Vera economia eixam Enric Valor Facebook futbol història local incineradora internet José María Roman José Poveda. cronista oficial Lluís Sogorb Marc Chagall medi ambient Nadal ocells oliveres olives paisatge pardals Pasqua patrimoni pintura pintura de la natura Pisquetes Piteta Planisses Rafael Alberti randa Setmana Santa trobada Vicent Brotons xarxes socials
| 0.727975 |
curate
|
{"ca": 0.8365167794137154, "es": 0.05478180129990715, "de": 0.007096431887518239, "en": 0.02825308396339037, "fr": 0.024074810982888977, "ja": 0.0018570102135561746, "ru": 0.005571030640668524, "eu": 0.001392757660167131, "id": 0.0015254012468497147, "pt": 0.019830216209046292, "fy": 0.0025202281469690942, "it": 0.006698501127470487, "hu": 0.003846664013794933, "cs": 0.001392757660167131, "ro": 0.0020559755935800504, "tr": 0.0003979307600477517, "lt": 0.001127470486801963, "pl": 0.00019896538002387584, "wa": 0.00019896538002387584, "hi": 0.00019896538002387584, "zh": 0.00046425255338904364}
|
http://ultralocalia.cat/page/2/
|
mc4_ca_20230418_5_724017
|
NOTICIES DE LLEIDA: diciembre 2012
La redacció i els col·laboradors de NOTICIES DE LLEIDA, us desitgen a tots, que tingueu un BON ANY
Etiquetas: feliz2013
PASTIS AMB CREMA DE LLIMONA I PICS DE MERENGA
Ingredients per a 4 ó 5 persones:
1 base de pastis “genovesa” feta amb:
250 gr. de sucre fi
Es talla la base de pastis en 3 pisos. Entre les 2 parts que queden entre els 3 pisos, i quan muntem el tercer pis, llavors muntarem les clares d’ou ben consistents i decorarem el sobre amb una màniga passtisera.
Quan estigui tot ben recobert, el gratinarem al forn o amb un “soplet” de cuina, li anem cremant una mica tots els pics que li hem fet.
Etiquetas: laboncui039
# entrada de Redaccio : 0:53
La policia esta fent controls d’alcoholèmia entre els conductors, durant aquestes festes
Etiquetas: llap0158
“Que te pongan donde se agarra”
El fiscal anticorrupción solicitó hace poco, al Juez del caso Nóos, que Urdangarín y su socio Torres, depositaran en el plazo de 24 horas, una fianza de 8,2 millones de euros, para cubrir posibles responsabilidades civiles, producidas por posibles condenas que les pudieran imponer por este caso.
A la salida de los Juzgados, el abogado de Urdangarín declaró a los medios, que dicha fianza “le parecía exagerada”. Bien, digamos que todo depende. A mi, lo que me parece exagerada, pero que muy exagerada, es la codicia del Duque. A mi lo que me parece exagerado, pero que muy exagerado, es el afán del Duque por acumular dinero desde el todo vale, incluso me parece, exageradamente no ejemplar, el comportamiento del Yernísimo del rey. Pero tampoco me parece ejemplar el comportamiento del rey en este caso, ni en otros.
Lo que no entiendo, es que ahora, después de todo lo que se ha publicado al respecto, asegurando que el Duque y su socio, trincaron seis millones de fondos públicos, el fiscal y el juez digan con las máximas precauciones ahora, que “sospechan” que ambos socios obtuvieron un desvío de fondos públicos autonómicos de Baleares y Valencia. Creo recordar, que Urdangarin y su socio, Torres, fueron llamados a declarar como imputados el 6 de febrero de 2011, por tanto, no entiendo como después de haberlos imputado, ahora parecen desdecirse en cierta manera de sus decisiones y hablan de “sospechas”. Y por unas “sospechas” les piden 8,2 millones?
Yo creo que hay mucho más que unas simples “sospechas” y mi pregunta es: ¿Tendrían las mismas consideraciones o el mismo punto de vista, si en vez del Duque, fuera un mindundi cualquiera el encausado y en este caso, no habría sido inmediatamente detenido, esposado, fotografiado por la prensa, condenado a la pena de telediario y encarcelado?
¿Debemos seguir creyendo aún, aquel precepto constitucional, según el cual “todos somos iguales ante la ley”, o es que esto tan sólo es, un concepto teórico y abstracto?
¿Conocen Juez y Fiscal la publicación de Telecinco a finales del pasado mes de octubre, cuando en dicha publicación se dice que según Eduardo Inda, Director Adjunto de El Mundo, el Duque y su socio, “Solían soltar a sus íntimos la siguiente frase: querían trincar pasta y cuanta más mejor?
Queda por ver que papel jugará en todo esto la infanta Cristina, quien al parecer, se hacía un poco la distraída, o por lo menos, parecía no enterarse de como Urdangarín obtenía tanto dinero. Dicen que la cena de nochebuena en la Zarzuela, fue un poco complicada puesto que nadie quería sentarse junto al Duque de Palma?
Quizás habría que proponer algo; como quiera que la palma de la mano, queda pequeña para albergar todo el dinero “que sospechan” se ha desviado, pues propongo cambiar el nombre de Duque de Palma, por del de Duque del Cazo Siempre Dispuesto.
En medio de tantas incertidumbres, quizás fingidas, se ha desatado alguna lengua, que en forma malévola o no, dice tener entendido que cuando el Duque presentaba una factura con importe más que inflado, el pagano, poniéndosele los ojos como platos exclamaba: ¡Vaya pasta, vive Dios! ¿El dinero es para vos?. A lo que el Duque contestaba sin mentir, “No, es para Nóos”.
Lo que al parecer ignoraba el pagano, es que el dinero iba a parar a paraísos fiscales. Lo cual podría parecer “sospechosamente” una contradicción, pues cuando Urdangarín compareció en el Juzgado de Palma, declaró que “en todo momento había actuado correctamente”. El detalle está, en dónde ponemos el listón de “lo correcto”: “Ahí está el detalle” que diría Cantinflas.
Pero llegados a este punto y en medio de tanta sospechez, aquí podríamos citar también otra frase del genial Cantinflas en otra película: “Ya lo decía mi abuelita; no pidas dinero, pide que te pongan donde se agarra”. Pues eso. En esas estamos.
Etiquetas: quetpongdonsagarr
“Tot és culpa dels de Madrid”
Fa pocs dies, s’ha sabut que la Generalitat de Catalunya acumula quatre mesos d’impagament a les 800 escoles concertades que hi ha a Catalunya.
Les escoles denuncien que el deute acumulat arriba ja als 36 milions d’euros (5.900 milions de les antigues pessetes), en despeses de funcionament com poden ser aigua, llum, telèfon, manteniment, etc.
El deute de la Generalitat, no afecta al professorat, que depenen de la pròpia Generalitat, però anuncien que es podrien aplaçar pagaments a personal no docent i remarquen que un retràs com aquest mai s’havia conegut abans, ni en els Governs dels presidents Tarradellas, Pujol, Maragall, ni en el de Montilla.
Un representant del sector afectat, ha anunciat que finalment, la Generalitat els ha dit, que abans del 31 de desembre els hi podria pagar el deute corresponent al mes d’agost? Molt bé, suposant que així sigui, quan pensen abonar els altres tres mesos pendents?
Arribats a aquest punt, ens preguntem a que es deu destinar el pressupost de la Generalitat del Govern Mas, perquè és innegable, que les passades eleccions innecessàries, inútils, problemàtiques i no enteses per la majoria dels catalans (si atenem als resultats electorals), ens han costat 30 milions d’euros. I assenyalem que amb aquest import es podia haver fet dues coses a la vegada, no fer unes eleccions, que ni els observadors internacionals diuen entendre i a la vegada, destinar aquests 30 milions d’euros, a pagar el deute a l’ensenyament en les escoles concertades de Catalunya.
Aquí ens preguntem: per part del president Mas, que deu de ser per ell més important, unes eleccions de fantasia, o el bon funcionament de les escoles? Un representant del sector, sospita que Mas, prefereix la primera opció, ja que intueix que el president així ho ha demostrat amb els fets.
A la reivindicació s’han afegit professors que s’han manifestat a Barcelona en contra de les retallades de sou, ja que diuen haver perdut el 24% de poder adquisitiu i la paga extra de Nadal que bé a ser uns 2.000 euros de mitjana.
Naturalment, que el president Mas, no contesta a cap d’aquestes preguntes, ell només sembla estar compromès amb la seva Independència i tot el demés sembla que no l’interessa, es a dir, el deute acumulat de 36 milions amb les escoles concertades, no sembla representar per a ell una preocupació, simplement no hi ha diners i no es paga, però es clar, ens preguntem perquè no s’han eliminat les empreses públiques de la Generalitat, ni els automòbils oficials, ni les ambaixades, ni les diputacions, etc. ?
Naturalment, que se’ns pot dir que tot aquest estat de coses, és culpa dels de Madrid. Aquí davant aquests situacions, ja estem acostumats a sentir com ens canten sempre la mateixa cançoneta oficial, segons la qual el que ens diu contínuament, el Sr. Mas, és que “Tot és culpa dels de Madrid”.
Per cert, li voldria preguntar al Sr. Mas, si totes les informacions referent a les seves finances personals i les de la família Pujol, que el diari El Mundo publicà, són tergiversacions i culpa dels de Madrid, o és que són informacions verídiques, com el deute dels 36 milions a les escoles concertades?
Etiquetas: totesculpddmadri
La redacció i els col·laboradors de NOTICIES DE LLEIDA, us desitgen a tots, que tingueu unes
Etiquetas: bonesfestes12
# entrada de Redaccio : 10:33
NIUS D’ESPINACS AMB BACÓ
50 gr. de fulles d’espinacs
4 tomàquets “xerry”
Sal “Maldon"
Posem a escalfar una planxa. Mentrestant agafarem una de les tires de bacó, la posarem ben plana damunt una fusta de cuina i li anirem col·locant a sobre unes fulletes molt tendres d’espinac (ben rentades).
Agafarem un dàtil, li traurem l’os i el farem a tires.
Agafarem un xampinyó, el netejarem i el farem també a tires fines.
Anirem posant tot a sobre de la tira de bacó. Enrotllarem el bacó com si fos un caneló. Ho travessarem tot amb un escuradents que farà de subjecció.
Amb la planxa ben calenta anirem posant els rotllets de bacó. Els anirem girant perquè es facin per tots els costats. Quan els tinguem una mica daurats els anirem posant al plat.
Decorarem amb una culleradeta de mel per sobre i pel costat, i amb unes fulletes d’escarola i tomàquets “xerry” oberts per la meitat, amb uns grans de sal Maldon.
Etiquetas: laboncui038
# entrada de Redaccio : 11:18
CiU pacta amb ERC i té lloc la investidura de Mas
Etiquetas: llap0157
“Enfrontament Veïnal a Cappont”
Aquest va estar poc més o menys, el sentit d’una nota de premsa que va publicar ahir el diari local Segre i va difondre la COPE.
El que passa és que tot i explicant que jo acusava a la presidenta de l’Àrea de la Dona, de haver-me agredit físicament sense cap motiu, allí només va sortir el meu nom, però no surt el nom de qui em va agredir.
Curiosa manera d’informar, tant pel que fa al diari Segre com pel que fa a la COPE. I mirin, jo penso que dir només la meitat de la noticia es una manipulació tendenciosa.
Per a mi és bastant sospitós, que no surtin el noms de qui em van maltractar o agredir: la presidenta de l’Àrea de la Dona, que es, Matilde Díaz Villar i la seva filla. Ho dic, perquè ja em sembla bé que posin el meu nom, però si el posen, també han de posar-los tots, a no ser que aquesta senyora gaudeixi d’una especial protecció que altres no tenim. A més, jo no tinc cap càrrec dins la Junta, en canvi qui em va agredir sí, és presidenta de l’Àrea de la Dona.
Com sigui que mig hora desprès dels fets, la Junta de la Associació de Veïns teníem una reunió al Casal, amb la regidora, Marta Camps Torrens, primera tinent d’Alcalde de la Paeria (que es va trobar present, quan els Mossos d’Esquadra, identificaven a Matilde Díaz Villar), li vam exposar els fets, i la regidora Marta Camps, no va demostrar cap interès en escoltar-nos, donant a l’assumpte escassa importància, amb l’excusa que cadascú dona la seva versió i ens va dir que tot era un problema de “rebaixar tensions”.
Bé, i si l’haguessin agredit a ella, si li haguessin apretat el coll amb força i violència, també pensaria el mateix, o se ho miraria d'una altra manera? Té algun interès la tinent d’Alcalde, Marta Camps, en que no hi hagi aquestes “tensions” entre certes entitats, quan al Casal de Cappont les tensions son freqüents i algú les provoca? Li importa, a la tinent d’Alcalde, que hagi tensions? És aquest, el model de “cohesió” del que tant vostès parlen i tant s’omplen la boca de “cohesió, cohesió i cohesió”, o tot això no és més que una xerrameca?
En tot cas, per a que cobren aquests regidors uns sous de ministre, per a solucionar problemes dels Veïns de Lleida, o per crear-ne uns altres innecessaris? És que potser posen imaginació, o fan alguna cosa, per tal de rebaixar-nos en temps de crisi, els impostos com poden ser, l’IBI, el rebut de l’aigua, les escombraries, l’impost de circulació, etc?
Són preguntes que em faig, en veure l’escàs interès que va prendre la tinent d’Alcalde, i que jo vaig interpretar com una actitud de total permisivitat, en un assumpte tant greu, com és que la presidenta de l’Àrea de la Dona, Matilde Díaz Villar, m’agafes i em premés el coll. Un acte que podria ser considerat com a violència de gènere, però mai de CIVISME, ni de PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
Em quedo, amb el comportament “barriobajero” de la presidenta de l’Àrea de la Dona de Cappont juntament amb la seva filla, que semblen estar tant protegides per l’Ajuntament i dos mitjans de comunicació. Unes senyores que organitzen cada any una “setmana cultural”. Senyores, de quina cultura em parlen?
Em quedo també, en que em van agredir i aquí no passa res, en canvi si l’agressió els hi hagués fet jo a elles, possiblement, jo ja hauria estat detingut i portat a declarar davant del Jutge.
Senyors, així funciona aquest país on queda molt per arreglar, els abusos d’autoritat i les injustícies, cal eliminar-les perquè els ciutadans puguem viure en condicions d’igualtat.
Etiquetas: enfrontveinacapp
Economía de vasos comunicantes
Los cinco años que llevamos de crisis, nos han abocado a una recesión económica que cabría esperar sólo afectara a los países con problemas. Lo que ocurre, es que debido al modelo implantado de economía interrelacionada, la crisis incide de una u otra forma en casi todos los países de la zona euro.
La elevada tasa de paro española visualiza un escenario de bajo crecimiento económico y por tanto, unos menores rendimientos sobre activos, pero este escenario ya es europeo y en mayor o menor medida, lo sufren cantidad de europeos. En los países donde las reglas de juego han cambiado de forma drástica, ahora la constante es la exigencia de austeridad.
Esta dura realidad, está cambiando la forma de vida y si se quiere, las reglas del juego de millones de europeos, los cuales ven asombrados como las cosas están cambiando de una forma radical.
No es difícil encontrar un parado español, ex empleado del sector construcción, que durante estos años de burbuja ingresaba un sueldo de 4.000 euros mensuales, manteniendo un ritmo de vida acorde con este sueldo. Ahora sin embargo, está en la lista del paro y con escasas esperanzas de salir de ella.
Pero que pasa en otro país de la zona euro, como puede ser por ejemplo Alemania, donde no tuvieron burbuja? Pues resulta que allí, estos efectos tienen también su incidencia; por un lado se ven frenadas sus ventas industriales, ya que este parado español era uno de sus clientes, pero resulta que el mayor fondo de pensiones público alemán se ve atrapado por el vendaval de una caída sin precedentes en la rentabilidad de los fondos que gestiona, es decir la pensión de un jubilado alemán.
Son en definitiva, dos caras de la misma moneda, el parado español ha pasado de la época de las vacas gordas a la precariedad del subsidio de desempleo. Por su parte el jubilado alemán, tendrán que aceptar tener una pensión más baja, dado que las rentas de su ahorro pensionable, dará unos frutos mucho más pequeños.
Aunque a Merkel le cueste aceptarlo, la crisis europea afecta negativamente a la economía alemana: la ralentización industrial y el estancamiento de las pensiones, con todo lo que ello conlleva, preocupa y mucho a los ciudadanos alemanes, que miran horrorizados al gran número de parados españoles.
En España entre otras cosas, nos han subido los impuestos; en Alemania están haciendo lo mismo, creando tasas que antes no existían, ya sea en educación, sanidad, transporte etc.
Una conclusión a todo ello puede ser que en el fondo, el euro tanto puede llegar a ser un flotador como un lastre, pero para todos los países de la zona. Y a estas alturas, quizás no sea tan descabellado pensar, que aquí los únicos que ganan, gracias a todo este estado de cosas, son los grandes inversores, pues merced a la crisis, pueden invertir en deuda de países con problemas a un elevado tipo de interés.
Etiquetas: economdvascomuns
La carta impublicada
(Senyor Director, li faig arribar una carta que ha estat impublicada pels tres diaris locals de Lleida. A pesar dels dies transcorreguts i rebutjant donar-me cap explicació, malgrat haver-la demanat, cap dels tres diaris a volgut publicar-la.
Jo pensava, innocent de mi, que la censura en aquest país s’havia acabat amb la mort de Franco, però veig que no és així.)
La Sra. Arderiu i el barri de Cappont
Sóc soci de l’AV de Cappont des de fa molts anys, igual que tots els membres de la meva família i malgrat que no he nascut en aquest barri m’hi trobo molt bé, m’hi ha acollit molt bé i hi estic molt ben integrat, doncs ja fa més de vint-i-cinc anys que hi visc. Darrerament veig que el que vostè fa amb els membres de la Junta de la Associació de Veïns, posant-los-hi tots els impediments possibles per desenvolupar les seves activitats , no té nom, ho veig vergonyós i m’indigna com a tots els que ens estimem aquest barri i ens sentim orgullosos de viure-hi.
Si vostè com a regidora de Participació Ciutadana, no reconeix a una entitat com una associació de veïns, com la màxima representació jeràrquica al barri desprès de l’Ajuntament , vostè no serveix per estar al davant de la Regidoria mencionada. I ho dic, perquè al Local Social de l’Associació, la seva Regidoria cedeix en ús exclusiu, una “sala polivalent” a l’Àrea de la Dona i no permet que la nova Junta de veïns hi pugui fer cap activitat, ni en els dies que la mencionada sala polivalent esta lliure. Vull que la gent sàpiga que el Local Social del barri, a la segona planta, la Junta de l’Associació de Veïns, només disposa en exclusiva d’un despatx que a tot estirar, arriba a uns deu metres quadrats, mentre que l’Àrea de la Dona disposa en exclusivitat i sota clau, en la mateixa planta, d’un despatx similar, d’un magatzem per a les seves coses i la sala polivalent, la resta són espais a compartir.
Conseqüència d’això, el passat dilluns a la Sala d’Actes que l’Associació de Veïns té assignada per a fer un taller de cuina, els assistents van haver de marxar de pressa i corrents, perquè l’Àrea de la Dona hi havia de fer una altra activitat, quan té molt més espais cedits que l’Associació de Veïns, i la sala polivalent aquest dia estava lliure, per tal causa, li comunico que van haver moltes protestes per part dels assistents i en aquest punt cal recordar, que al barri hi ha altres entitats que només es representen a sí mateixes i disposen de locals socials, que el seu lloguer i manteniment paguem entre tots i no els han de compartir amb ningú.
També li recordo que vostè és la regidora del barri de Cappont i com a tal, té l’obligació, li agradi o no, de donar suport i recolzar a l’Associació de Veïns per raó del seu càrrec, i no en funció de si les altres entitats del barri li fan la pilota, l’adulen o li riuen més o menys les gràcies.
El barri ha de saber que vostè tot i ser la regidora del barri, el passar mes de juny als actes de la Festa Major que la Associació de Veïns va organitzar, malgrat estava convidada a tots, només va assistir a la proclamació de les pubilles, en canvi si que va assistir als actes que altres entitats del barri van organitzar, tot i que vostè sabia que tant l’Àrea de la Dona com el Col·lectiu Cultural ens van fer boicot i no van voler participar en res, sembla que vostè ja troba bé la poca cohesió social que hi ha al barri entre les entitats i en lloc de mirar de solucionar-ho, amb la seva actitud em dóna la impressió que ho fomenta, ho anima i ja ho troba bé.
No se si aquests impediments i el tracte que rep la Junta de l’Associació de Veïns, són fets de manera conscient o inconscient o bé rep ordres des de l’Ajuntament, llavors la cosa ja seria més greu, però cregui’m que la indignació que sentim molts veïns del barri és molt alta.
I per acabar li vull preguntar si aquest tracte tant discriminatori que rep la Junta de Veïns de Cappont, vostè seria capaç de fer-ho a les Associacions de Veïns de la Bordeta, Balàfia o Pardinyes? I si la seva resposta és afirmativa, creu que les seves Juntes directives és quedarien amb els braços creuats i li ho permetrien?
Ramon Salla / Veí de Cappont
Etiquetas: lacartaimpublicada
“Vostès no tindran porres suficients”
Per fi comencen a sortir diputats que parlant clar i per boca dels ciutadans, diuen grans veritats.
Nosaltres estem a Lleida, una ciutat molt especialment afectada pels “grans problemes financers” i on no estem acostumats, a veure com cap membre de la “oposició” canta les veritats a l’alcalde. Carai...per què deu ser?
Des de La Tira, Aviem pensat en dedicar aquest didàctic audiovisual als presidents, senyors Rajoy i Mas. Finalment hem decidit dedicar-lo també molt especialment, al nostre alcalde, senyor Àngel Ros, doncs si es molesta en mirar-lo, creiem que li serà difícil no sentir-se al·ludit.
Consti, que tampoc esperem que acabi sentint-se avergonyit.
Il·lustríssim Sr. Alcalde, qui tingui un bon dia i que faci una bona migdiada, potser serà l’acte de més utilitat que farà vostè en tot el dia.
Etiquetas: vostntrindporrsufici
Ingredients planxa:
2 cullerades rases de cacau pur
Paper sulfuritzat per la safata del forn
Separeu els rovells de les clares. En un vol, bateu les clares amb un pessic de sal, fins que estigui a punt de neu.
En un altre vol, bateu els rovells amb el sucre fins que ens quedi una consistència blanquinosa. Afegiu-hi la farina, el llevat i el cacau, fins que quedi tot ben barrejat.
Incorporeu les clares molt suaument, fins que us quedi tot ben barrejat.
Aboqueu la pasta damunt del paper, alliseu-la fins que quedi tota d’un mateix gruix i la poseu a coure al forn uns 10 minuts a 180º.
Un cop cuita, la enrotlleu amb un altre paper i un drap humit, con si fos un caneló llarg i el deixeu refredar.
4 cullerades de sucre fi
Posarem la nata en un vol ben fred, que haurem posat al congelador uns minuts, anirem muntant la nata, afegint-li el sucre i a continuació el cacau.
Quan estigui tot ben barrejat, anirem a farcir la planxa de xocolata, que ja tenim preparada, descargolarem i omplirem amb la trufa preparada.
Enrosqueu la planxa con si forméssiu un braç de gitano, talleu les dues puntes i reserveu els dos trossos per fer els nusos.
Fonem la xocolata de cobertura, trossejada al bany maria i quan estigui quasi fossa, li afegim la mantega a trossets, remenarem fins que estigui ben fina i amb la mateixa pala anirem posant la cobertura a sobre la planxa anirem pintant tot el tronc. Col·locarem les dues puntes tallades, de manera que semblin nusos del mateix tronc. Els pintarem.
Deixarem refredar una mica i amb una forquilla li farem unes estries con si fos l’escorça d’un arbre.
Podeu decorar amb motius nadalencs i espolsar a sobre una mica de sucre fi, con si fos nevat.
El deixarem refredar unes hores a la nevera, per tal de que s’endureixi la cobertura per quan el vulguem servir.
Etiquetas: laboncui037
Cada cop és més fort l’enfrontament entre el Govern Central i Govern de la Generalitat
Etiquetas: llap156
Resumen de prensa post electoral
Cualquiera diría que no hay otros problemas que nos atenacen, que no sea la cuestión del batacazo electoral convergente en Cataluña.
Abrir la prensa y constatar que la mayoría de los artículos hacen referencia a ese particular, es algo que me irrita; y me pregunto: ¿No hay otros problemas en Cataluña, o es que en general, se tenía muchas ganas de darle caña a Mas?
La prensa estos días resulta muy entretenida, pero también me cansa leer tantas veces sobre el mismo tema. Como no podía ser de otra manera, los comentarios llegan a ser de lo mas pintoresco:
Dice D. Sastre en El Mundo: “Tras el fiasco de CiU que pasó de 62 a 50 diputados, en unos comicios que había convocado para alzarse con la mayoría absoluta y abrir un proceso independentista, el presidente de la Generalitat, insiste en que el derecho a decidir sale reforzado”. Bien, admitamos por los menos, que esto cuesta entenderlo.
En otro editorial del mismo periódico se dice: “Duran cree que CiU interpretó mal la Diada. El presidente de la Generalitat reconoce que tiene pocas alternativas. Su campaña, centrada en los asuntos identitarios y en la promesa de celebrar una consulta de autodeterminación en los próximos cuatro años, dificulta ahora la posibilidad de alcanzar acuerdos con el PSC o el PP. El líder de Unió aprovechó para recordar que él no estaba «tan equivocado» cuando dijo que no todo el mundo que asistió a aquella protesta era partidario de la independencia de Cataluña·”. Pues vaya grandeza de miras que tienen estos políticos, cualquiera diría que no les pagamos el sueldo?
Jiménez Losantos se pregunta: “¿Desde dónde se va a gobernar Cataluña, desde la Generalitat, desde la sede de ERC, desde Madrid o desde Suiza?”. Bien, este como de costumbre, tirando a dar.
Veo en un editorial de ABC, que se dice: “La clase política catalana (...) aporta el hecho diferencial de la corrupción”. Bueno pues miren, habrá de todo como en Madrid. ¿O es que allí no hay nadie relacionado con el caso Gürtel?
En el País se dice sobre “la patética figura de Mas” que: “En los próximos días se verá la incongruencia de una aventura que, además de irresponsable, ha colocado a CiU en una contradicción irresoluble: un pacto con ERC le obligaría a renunciar a su programa económico, y un pacto con el PP, su anterior aliado, supondría abandonar la agenda soberanista. (…) ¿Es Artur Mas el líder que la situación requiere?”. Tampoco hace falta andar con tantos rodeos, que sean valientes y pidan la dimisión directamente.
El Periódico resalta que Josep Borrell: “Proclama las mágicas bondades del «federalismo”… pero sin más detalles sobre el porqué”?
Pero vayamos con la Vanguardia, donde una Pilar Rahola muy dolida escribe: “Si se consigue un Gobierno estable (...) podrán retornar los tiempos de los sueños”. Mire Sra. Rahola, aunque a usted le gusten las ensoñaciones, algunos preferimos estar despiertos y lo que vemos, preferiríamos haberlo soñado..
En el mismo medio escribe Lluis Foix una frase lapidaria: “Empieza a cundir la idea de que hemos salido de la legislatura más corta de la democracia y podemos entrar en otra todavía más breve, quizás brevísima”. O sea que apuntan otras elecciones y por tanto unos gastos redoblados. Y no digamos ya, si después hay que hacer un referéndum “o consulta”; aún más gasto.
Según Efe, “Duran el líder de Unió, pide en el Consell Nacional no dejarse arrastrar más, hacia un perfil soberanista”. Bueno, esta opinión es post electoral al ver los malos resultados, pero primero apoyaron toda la movida.
Todos podemos ejercer de adivinos, aunque nadie sabe que nos depara el futuro, pero lo que si podemos ver es el presente, y el presente es que hemos gastado (según he leído) 30 millones de € en estas elecciones innecesarias. Que además, se han tenido que pagar los autocares y trenes puestos para asistir a la manifestación/diada de Barcelona, con banderas incluidas.
Es decir, para todo esto hay dinero, incluidas las próximas elecciones (según Foix) pero en cambio, no hay dinero para personas necesitadas, ni para eliminar listas sanitarias de espera, ni para resolver situaciones personales límite. Es decir, para ayudar a las personas no hay dinero, pero para la movida soberanista, sí.
Etiquetas: resumprenspostelect
# entrada de Redaccio : 7:00
Todo el mundo debería verlo
¡¡¡ Increíble.!! !
El corto vídeo que van a ver trata de una isla que se encuentra en pleno Océano Pacífico, a 2.000 km. de todas las costas.
En esa Isla nadie vive, sólo hay pájaros y sin embargo...
Etiquetas: midway
Conseller (en funcions) Puig, no et creiem quan dius que totes aquestes situacions van ser fortuïtes. Les porres no reboten soles per impactar al cos d’un jove reiterades vegades. I les bales de goma que milers vam sentir als voltants de la Pça. Urquinaona, Pça. Catalunya i Pla de la Catedral a Barcelona no es disparen soles. Les porres les agafen policies. I les escopetes que disparen les bales també. El passat 14 de novembre aquests policies van actuar seguint ordres, per això pertanyen a un cos jeràrquic amb una clara cadena de comandament. Com el passat 29 de març, quan també el nombre de ferits/des es va contar per desenes, o durant l’intent de desallotjament de la Pça. Catalunya de Barcelona el 27 de maig de l’any 2011. I la llista, ho saps prou bé, podria ser encara més llarga.
Conseller (en funcions) Puig, no t’adones que fas el ridícul quan negues les evidències? La teva policia va pegar i va disparar el 14 de novembre. Tu ho saps. Tothom ho sabem. Mentint t’enterres a tu mateix i davant dels teus (davant nostre ja fa temps que ho estàs, d’enterrat). Tingues la valentia i l’honestedat de mostrar-te tal i com ets, d’explicar allò que fas i, sobretot, les ordres que dones. Explica que la violenta repressió de manifestants persegueix sembrar el terror perquè vols fer de la por la millor arma por aturar les protestes d’un poble cada vegada més fart de la destrucció de drets socials al que l’esteu sotmetent.
Finalment, Felip, aprèn de la dignitat i la valentia de l’Ester, a qui li has robat la meitat de la mirada. Aprèn de la dignitat dels braços trencats i dels cossos plens d’hematomes que demà, quan ja no siguis conseller, seguiran sent i existint per fer que el futur sigui de tots. Mentre, de tu, Felip, ja no n’esperem res més que la teva dimissió com a Conseller d’Interior.
Etiquetas: cartdlcgtaconspuig
# entrada de Redaccio : 1:03
De la casualidad a la tentación
Hay objetos que llegan a nuestras vidas determinados por un caprichoso azar y que poseen la extraña cualidad de interferir en nuestros destinos, facilitándonos decisiones, afirmando momentos o revelándonos cosas.
La primera vez que me pasó algo parecido fue en Llanes hace ya unos cuantos años. Estaba en una tienda con unos cuantos amigos cuando se me antojó un objeto, no revelaré cual, pero, y a pesar de lo que me llamaba la atención, no me acababa de decidir a comprarlo pues no formaba parte de los típicos suvenires que solía adquirir en mis viajes, sin embargo en ese momento, una amiga se me acercó y observando la atención casi hipnótica que le estaba prestando a aquel objeto me digo: “a veces hay que hacer cosas que uno intuye que tiene que hacer, por muy raro que parezca”. Esa frase me bastó para dirigirme a la carga con él. Aquel objeto, que hoy observo en la estantería, no solo se convirtió en uno de los muchos parecidos que he ido coleccionando a través de mis viajes, sino que me dio la determinación necesaria para tomar decisiones que en el aquel momento tenía que tomar.
De esta manera he ido coleccionando una cantidad caprichosa de cosas que colman mi habitación para mi desespero a la hora de limpiarla. Sin embargo últimamente, estos objetos que a priori no parecen tener ningún significado, se me presentan en forma de libros y no siempre libros que yo compro, sino en algunos que me regalan o me habían regalado hace tiempo.
Cuando uno compra un libro tiene sus motivos para hacerlo, por muy triviales o caprichosos que sean estos, pero en ocasiones, los libros llegan a uno sin ser llamados y acaban en tus manos porque el azar así lo ha querido. Yo personalmente no puedo dejar de caer en la tentación cuando veo una casualidad, y me hago con ellos para leerlos en el momento. La mayoría de las veces estos libros me resultan malos, tediosos o incómodos, pero me los leo igual, por mucho que me cueste. Una vez acabados los pongo en la estantería donde acabarán sus días acumulando polvo, en esa estantería donde su canto sobresale de manera particular haciendo que se te desvíe la mirada, aunque sabiendo que nunca más los volverás a abrir.
En otras ocasiones los libros ya estaban ahí, el regalo de un amigo que se te olvidó leer o una compra cuya lectura dejaste aplazada, pero que, de repente toca leerlo, como por arte de magia, y el universo parece que conspire para que ese libro coincida con un momento muy particular que estás viviendo, y aunque hubiese sido la propia elección como la ajena la que te llevó a ese libro, cada página da paso a una incomodidad soberana que invade por completo, cada uno de los rincones de tu cuerpo. Haciendo que cada párrafo parezca un mal trago a intentar digerir cuanto antes.
También puede ser que todo esto sea fruto de mi imaginación, de la autosugestión o como quieran llamarlo, pero qué quieren que les diga, yo, como diría Oscar Wilde, también pienso que “La mejor manera de librarse de la tentación es caer en ella”. Y si el destino me pone algo en el camino, no pienso ignorarlo.
Etiquetas: delacasualaentc
# entrada de Redaccio : 10:36
Un candidat dolgut i emprenyat
El nostre alcalde, Àngel Ros, va voler ser candidat i cap de llista en les passades i absurdes eleccions al Parlament de Catalunya, com ja ho volia ser en les eleccions anteriors. I malgrat que comptava amb tot el seu clientelisme possible, només va obtenir un sol diputat dels tres que en tenia el seu partit.
Queda fora de tot dubte, que la campanya electoral de l’Àngel Ros ha mort d’èxit. Hem sentit a dir, que ha estat el seu gendre “assessor”, qui ha organitzat la campanya electoral? Caram...
Què com poden veure ara a Ros dintre el seu partit? Malgrat que, en teoria, les decisions les tindrà de prendre la militància, els ciutadans podem especular amb els possibilismes del seu futur polític.
Que el culte al cabdill és efímer en els temps que corrent, és un fet. Que la militància del “cinturó roig”, fa molt de temps que diu obertament no confiar en ell, és una circumstancia que romania aparcada, però que ara pot ser activada degut als mals resultats, esdevenint en un detonant que aconsegueixi qüestionar seriosament, si Ros pot ser o no, d’utilitat al partit. És clar que aquí també es pot afegir, l’exemple de nepotisme franquista, que suposa col·locar com a càrrec de confiança al seu gendre, al cap davant del Gabinet d’Alcaldia. I en temps de retrets, tots aquests sumands podem concloure en una suma ben espinosa.
En qualsevol cas i si la conclusió arribés a ser, la de no utilitat, Ros tindria un greu problema dintre del seu partit, on ja no tindria en l’Executiva, el recolzament (per absència) de Ernest Maragall, però diuen que a més, comença a tenir una oposició dintre dels sectors lleidatans.
Ros ha manifestat als companys més propers, la seva gran decepció amb els votants de Lleida, ja que entén han estat injustos amb ell, en votar-lo poc.
Però anem a pams: el que no quadra, és manifestar la saviesa dels seus votants, quan li van donar majoria absoluta a l’Alcaldia, i ara quan l’han votat poc, considerar-los que “són uns carallots”?
Vegem: no vàrem quedar in illo témpore, que era de demòcrates, acceptar serenament els resultats electorals, fossin els que fossin?
A què ve ara emprenyar-se per uns resultats electorals adversos? A menys que denoti el pressentiment, de que la seva “molt ben pagada” carrera política, ha començat a encarar la seva fi.
De tota manera Ros ha de pensar que si deixa la política, sempre es pot dedicar a l’empresa privada d’on venia. El que pot passar, és que deixi d’ingressar molts diners.
Home, sempre li quedarà poder donar conferencies i escriure llibres de memòries, fins i tot pot teoritzar en com s’hauria de fer política, tot i pensant en els ciutadans (tal i com hauria de ser), en comptes de pensar en altres coses, com podrien ser, interessos i negocis de empreses.
I podria ser, que dintre el partit l’hi haguessin aconsellat una altra cosa, però en tot moment, s’ha de tenir en compte, que en unes eleccions qui té dret a vot, són les persones, no les empreses. I si un candidat té descontentes a les persones, doncs...
Etiquetas: uncandiddolgiempre
PINYA CARAMETLIZADA
Pelem la pinya i la tallem a rodanxes molt fines, les quals posarem a sobre d’un paper sulfuritzat. Per sobre espolsarem dues cullerades de sucre.
Les gratinarem al grill del forn fins que se’ns comencen a daurar, les retirarem i reservarem.
Agafarem la taronja, li traurem la primera pell que té taronja i la farem a tires fines. Les escaldem amb una primera aigua i escorrem. Desprès posarem les tires en una segona aigua amb la resta del sucre. Deixarem coure uns minuts, escorrerem l’aigua i reservarem les tires.
Pelarem la taronja, ara sense deixar-li pell i la farem a galls.
Muntarem el plat amb les dues rodanxes de pinya, al costat d’una cullerada de iogurt, uns galls de taronja i unes tires de pela de taronja.
Etiquetas: boncui036
Mas ho veu tot negre, en veure’s obligat a buscar com sigui, un pacte de govern de CiU amb ERC
Etiquetas: llap155
Díaz Ferran pasará unas navidades “guardado”
El que fuera considerado como “empresario modelo” y presidente de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, ha sido encarcelado por un listado de cargos que empañan su imagen y de qué manera! Aunque según me entero ahora, siendo presidente de patrones, ya tenia graves problemas empresariales.
Desde la Audiencia Nacional, el Juez Velasco ha imputado al expresidente de la CEOE un total de cinco delitos por haber presuntamente ocultado dinero, bienes y propiedades, con la intención de no hacer frente a deudas contraídas por Viajes Marsans con cerca de 10.000 acreedores.
Dice textualmente: “delitos de alzamiento de bienes, insolvencia punible con la agravante de ocultación patrimonial de notoria cantidad de dinero, estafa procesal concursal, falsedad documental y blanqueo de capitales”.
Total, prisión provisional evitable con una fianza de 30 millones de euros. ¡Casi nada!
¡Vaya ficha está hecho el expresidente de la CEOE! Aún recuerdo la falsa moralina que nos dirigía a todos, cuando era presidente de la patronal española.
¡Vaya presidente de la patronal eligieron. Que ojo clínico tienen algunos. Y qué pésimo ejemplo de seriedad y formalidad está dando para empresarios y también para trabajadores!
Con un presidente de esta ralea, cómo tenderán a actuar los empresarios?
Si alguien tira de hemeroteca, podrá comprobar que era precisamente Díaz Ferran quien decía aquello de “para resolver la crisis hay que trabajar, trabajar y trabajar”.
También se hizo famosa su agresiva petición desde la CEOE, de un contrato laboral para jóvenes, sin coste de despido.
Creo que su filosofía empresarial era algo así como, exprimir a los demás a fin de enriquecerse él. Pero es que además, parece estar ejemplificando, lo que no debe hacer nunca ni un empresario, ni un trabajador: actuar delictivamente.
Pero tampoco debe actuar delictivamente un político, este aún menos si cabe, puesto que puede actuar desde el abuso confianza y el abuso de poder. No me olvido de que uno de los grandes males que tiene nuestro país, es precisamente la corrupción política; es la enorme cantidad de dinero “que se ha fundido” yendo a parar a bolsillos delincuentes y aprovechados.
Pues nada; decirle a Díaz Ferran, que encuentro perfecto, el que le hayan metido en chirona, a la vista de los cargos que se le acusa.
Le deseo una feliz estancia en la trena, a ver si allí también resulta ser tan agresivo con los carceleros como lo era con los trabajadores de este país.
Como dijo un famoso cazador de elefantes sobre su yerno: “Ha tenido un comportamiento no ejemplar”. Pues eso; ahí está la cosa.
Etiquetas: diferrpasunavguarda
La Constitución cumple 34 años
Etiquetas: laconsticum34ans
# entrada de Redaccio : 9:18
La opinión de Victoria Grant
Interesante opinión sobre la relación entre deuda pública y bancos, de una niña canadiense.
Queda muy claro que se puede trasladar a cualquier parte del mundo y parece que lo más útil para todos los ciudadanos, es divulgarlo ampliamente, o quizás molestarnos todos en divulgarlo.
Etiquetas: opinivictogrant
| 0.622365 |
curate
|
{"es": 0.46571310544252814, "ca": 0.5241918826809873, "en": 0.0035113084787772387, "pl": 0.00033563978105958896, "fr": 0.0016523804606010533, "io": 0.00041309511515026334, "de": 0.000619642672725395, "id": 0.0008003717856036352, "pt": 0.0010327377878756583, "ro": 0.0002840028916658061, "gl": 0.0006712795621191779, "lt": 0.0007745533409067438}
|
http://noticiesdelleida.blogspot.com/2012/12/
|
macocu_ca_20230731_0_218412
|
Dissabte, maig 7, 2016
maig 7, 2016 de 9:30am a 11:45pm – Restaurant Asador del Mar Festa de Primavera. La Primavera la sang altera ! ! !Benvinguda Primavera: Ja estem en aquesta agradable i divertida estació de l’any i li volem donar la Benvinguda amb una “Festa Especial” en que gaud... Organitzat per Toni - Director del Club | Tipus: sopar, ball, amistats, relacioons
| 0.677211 |
curate
|
{"ca": 0.9182561307901907, "es": 0.07901907356948229, "fr": 0.0027247956403269754}
| |
mc4_ca_20230418_8_780365
|
Medi Ambient i l'agència de dinamització rural Buscatierras posen en marxa el Banc de Terres - Altea Digital
Medi Ambient i l’agència de dinamització rural Buscatierras posen en marxa el Banc de Terres
Amb l’objectiu de reduir al municipi el gran nombre de parcel·les abandonades existents i disminuir alguns dels problemes que això comporta, la regidoria de Medi Ambient, regida per José Orozco, i l’agència de dinamització rural, Buscatierras, han posat en marxa el projecte “Banc de Terres”.
Un projecte que serà presentat a la Casa de Cultura d’Altea el pròxim 13 de setembre a les 19:00h i que resulta especialment interessant per a tots aquells propietaris que tenen les seues terres abandonades i per a aquelles persones que els agradaria disposar de les mateixes per al seu cultiu .
Com ha explicat l’edil, “antigament l’economia del poble d’Altea se sustentava en l’agricultura i la pesca, però aquestes formes de vida van deixar de ser importants i van ser substituïdes per la construcció, la indústria i el sector serveis i això ha fet que les terres poc a poc hagen anat abandonant-se i provocant problemes ambientals i socioeconòmics com són el risc d’incendis, la proliferació de plagues, l’erosió del sòl, la degradació del paisatge, la pèrdua del valor de la terra, entre d’altres i amb la presentació d’aquest banc el que fem és un registre de camps abandonats, els propietaris estiguen disposats a cedir o llogar els seus terrenys i que terceres persones interessades els puguen treballar “.
“Amb això busquem fomentar la tradició cultural i agrícola, mantenint l’horta viva i productiva i lluitar contra el canvi climàtic”, ha afegit Orozco, que ha apuntat que “aquest tipus d’iniciatives relacionades amb l’entorn rural agrícola generen riquesa i llocs de treball alhora que reduïm al màxim imatges degradants del nostre paisatge”.
José Orozco ha revelat que, segons l’estudi realitzat per l’agència de dinamització rural, més d’un 20% del terreny en el terme municipal d’Altea correspon a parcel·les abandonades; en ús hi ha un 19% i la resta és sòl urbanitzable i forestal. Una tendència que la regidoria de Medi Ambient vol canviar durant la present legislatura i per a això s’han dissenyat un seguit d’accions que a poc a poc s’aniran posant en pràctica a través de “Buscatierras”.
D’aquestes accions de dinamització ha parlat Jaume Albors, responsable de “Buscatierras”, que ha centrat la seua intervenció a explicar que la tasca fonamental de l’agència de dinamització agrària que representa és posar en contacte i mediar entre les persones que tenen terres abandonades i aquelles altres que desitjarien conrear-les.
Albors ha posat èmfasi que molts dels problemes mediambientals existents en el moment, com pot ser la plaga de la Xylella, els incendis, etc es redueixen considerablement amb el cultiu de les terres abandondas.
Jaume Albors ha concretat les accions que en els propers mesos es van a dur a terme a Altea, en col·laboració amb la regidoria de Medi Ambient, per a poc a poc aconseguir l’objectiu amb el qual naix el projecte: reduir al màxim l’elevat nombre de 1.271 parcel·les abandonades a Altea.
El punt de partida serà el 13 de setembre amb la presentació del projecte “Banc de Terres”. Aquest projecte es donarà a conèixer també al mes d’octubre a la fira “EcoAltea”. A més en el mes d’octubre, els dies 2, 3 i 4 s’impartiran xerrades als alumnes de 4t d’ESO als instituts del municipi, emmarcades en l’acció “Foment Agrari Escolar”. El 18 d’octubre s’exposarà el projecte al Consell Agrari Municipal i del 21 al 25 d’octubre es durà a terme un curs formatiu destinat a interessats en implantar el seu projecte al camp i que li resulte rendible. Un mes d’octubre intens que precedirà la celebració a Altea, al mes de novembre, del 1er Trobada de Bancs de Terra d’Alacant.
José Orozco ha conclòs convidant a alteans i alteanes interessats en el tema agrari a assistir a la presentació del Banc de Terres i ha declarat que, “dinamitzar el camp, disminuint així el nombre de parcel·les abandonades i els problemes que això comporta, només serà possible amb la col·laboració i l’esforç de particulars i administracions. Des de l’Ajuntament es poden posar en marxa accions a manera d’eines però només la voluntat de la població i l’ús de les mateixes farà que l’objectiu es convertisca en realitat “.
comunicacio1 2019-08-21T08:43:48+00:00 20 agost 2019|
| 0.866573 |
curate
|
{"ca": 0.9878884826325411, "es": 0.012111517367458866}
|
http://www.alteadigital.es/2019/08/20/medi-ambient-lagencia-de-dinamitzacio-rural-buscatierras-posen-en-marxa-el-banc-de-terres/
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_188075
|
La Mona de Paqua és un dolç esponjós que s'elabora i es menja el dilluns de Pasqua com a tradició. Simbolitza que la quaresma i les seves abstinències s'han acabat.
Actualment les mones presenten una gran diversitat, encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre, i d'altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però a Catalunya amb el temps el ous es varen tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona.
Tradicionalment, s'elaborava amb tant ous com anys tenia l'infant, encara que la mona mai no superava els dotze ous, només es regalava fins que els nens feien la primera comunió.
La Mona tradicional, a Catalunya té generalment forma de tortell. Hi ha varietats més senzilles fetes de pa de pessic, gema, xocolata, ets...en forma de tortell només amb ous. La presència de l'ou de pasqua és present a tot Europa, com a símbol de la fecunditat i la multiplicació de les espècies.
Gairebé a tot el principat de Catalunya, és tradició que el padrí o l'avi regalin la mona al seu fillol i néts el diumenge de Pasqua o Pasqua florida, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a missa. El dilluns de Pasqua és tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d'amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el qual no mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Desprès de la breu explicació dels orígens i el que és la Mona de Pasqua, cal esmentar que l'objectiu que l'educadora es marca elaborant la Mona és fomentar el treball en equip, estimular la motricitat fina i que els participants gaudeixin d'una activitat tradicional.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
| |
dogv_ca_20231006_0_47285
|
Licitació número 350/2014. Subministrament i instal·lació d'equipament per al servici d'esterilització del Nou Hospital de Llíria. [2014/8096]
(DOGV núm. 7356 de 09.09.2014) Ref. Base de dades 008007/2014
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
1. Entitat adjudicadora
a) Organisme: Generalitat Valenciana, Conselleria de Sanitat, director general de Recursos Econòmics.
b) Dependència que tramita l'expedient: Departament de Salut de València Arnau de Vilanova Llíria.
c) Obtenció de documents i informació: Perfil del contractant.
1) Dependència: Hospital Arnau de Vilanova.
2) Domicili: c/ Sant Climent, 12.
3) Localitat i codi postal: València 46015.
Telèfon: 961 976 063
Fax: 963 868 197
Correu electrònic: contr.adtva_d6@gva.es
Adreça d'Internet del perfil del contractant: http://www.contractació.gva.es
Data límit d'obtenció de documents i informació: es podrà arreplegar fins a l'últim dia de presentació de proposicions en el lloc dalt indicat. Preu: 3,13 euros. (Orde de preus de 13.06.2002, DOGV de 25.06.2002).
Número d'expedient: 350/2014.
2. Objecte del contracte
a) Tipus: contracte mixt de subministrament i obra.
b) Descripció: subministrament i instal·lació d'equipament per al Servici d'Esterilització del Nou Hospital de Llíria.
c) Divisió per lots i número:
d) Lloc d'execució/entrega:
1) Domicili: Departament de Salut de València Arnau de Vilanova Llíria. Hospital de Llíria, siti en Paratge Cabeçó de l'Águila CV-35 de Llíria València.
Localitat i codi postal: Llíria 46160.
e) Termini d'execució/entrega: 3 mesos.
f) Admissió de pròrroga: no
g) Establiment d'acord marc.
h) Sistema dinàmic d'adquisició:
i) Codificació CPV:
33191000-5 Aparells per a esterilització, desinfecció i higiene
33191110-9 Autoclaus
3. Tramitació i procediment
a) Tramitació: ordinària.
b) Procediment: Obert. Regulació harmonitzada.
c) Subhasta electrònica:
d) Criteris d'adjudicació: oferta econòmica més avantatjosa en funció de diversos criteris. Veure plecs.
Menor preu 57
Característiques tècniques dels equips 35
Característiques tècniques del sistema d'informació, gestió i traçabilitat 5
Ampliació termini de garantia 3
4. Valor estimat del contracte
Tres-cents vint-i-tres mil tres-cents noranta euros (323.390,00 ), IVA exclòs.
5. Pressupost base de licitació
Tres-cents vint-i-tres mil tres-cents noranta euros (323.390,00 ), IVA exclòs, desglossat en: B.I. 10 % 257.700,00 , IVA 10 %: 25.770,00 , B.I. 21 % 65.690,00 , IVA 21 %: 13.794,90 . Import total: tres-cents seixanta-dos mil nou-cents cinquanta-quatre euros amb noranta cèntims (362.954,90 ).
6. Garanties exigides
a) Provisional: No. Segons acord de 12 de març de 2010, de la JSC de la GV (La retirada injustificada de l'oferta pot comportar la conseqüència descrita en l'art. 60.2 d) del TRLCSP.)
b) Definitiva: sí. El 5 % de l'import d'adjudicació, excloent l'IVA.
7. Requisits específics del contractista
a) Classificació:
b) Solvència econòmica, financera i tècnica o professional:
1) Mitjans per a acreditar la solvència econòmica i financera:
De conformitat amb l'article 75.1 a) del TRLCSP:
Declaració apropiada d'entitat financera de tindre disponible i correcte compliment financer i econòmic o, si és el cas, justificant de l'existència d'una assegurança d'indemnització per riscos professionals per un mínim de 500.000. .
Declaració sobre el volum global de negocis en l'àmbit d'activitats corresponents a l'objecte del contracte, referit com a màxim als tres últims exercicis disponibles en funció de la data de creació o d'inici de les activitats de l'empresari, en la mesura que es dispose de les referències de tal volum de negocis. La xifra de negocis acumulada en els tres últims exercicis haurà de ser com a mínim igual a l'import de licitació del lot únic. S'haurà d'indicar en el Sobre núm. 1 per mitjà de relació sumada.
2) Mitjans per a acreditar la solvència tècnica i professional:
De conformitat amb l'article 77.1 a) del TRLCSP:
Relació dels principals subministraments efectuats durant els tres últims anys, indicant el seu import, dates, destinatari públic o privat dels mateixos. Els subministraments efectuats s'acreditaran per mitjà de certificats expedits o visats per l'òrgan de contractació competent, quan el destinatari siga una entitat del sector públic o, quan el destinatari siga un comprador privat, per mitjà d'un certificat expedit per este o, a falta d'este certificat, per mitjà d'una declaració de l'empresari. El mínim de certificats a presentar serà de 3. L'empresa haurà d'haver efectuat amb anterioritat subministraments d'anàloga naturalesa a la present contractació, l'import de la qual acumulat en els tres últims exercicis o en algun d'ells, siga com a mínim igual al 50 % de l'import de licitació del lot.
c) Contractes reservats:
8. Presentació d'ofertes o de les sol·licituds de participació
a) Data límit de presentació: fins a les 14.00 del 23 de setembre de 2014.
b) Modalitat de presentació: física.
c) Lloc de presentació:
1) Dependència: Hospital Arnau de Vilanova.
2) Domicili: c/ Sant Climent, 12.
3) Localitat i codi postal: València 46015.
4) Direcció electrònica:
d) Número previst d'empreses a què es pretén invitar a presentar ofertes (procediment restringit): no procedix.
e) Admissió de variants: no.
f) Termini durant el qual el licitador estarà obligat a mantindre la seua oferta: dos mesos des de l'obertura de les proposicions econòmiques.
9. Obertura de les ofertes
a) Descripció: obertura sobre documentació tècnica relativa a criteris que depenen d'un juí de valor i obertura sobre documentació tècnica relativa a criteris quantificables automàticament i proposició econòmica.
b) Direcció: Departament de Salut de València Arnau de Vilanova Llíria. C/ Sant Climent, 12.
c) Localitat i codi postal: València 46015.
d) Data i hora:
A les 09.00 hores, del 8 d'octubre de 2014. Obertura de la documentació tècnica relativa a criteris que depenen d'un juí de valor (sobre núm. 2).
El lloc, dia i hora d'obertura de la documentació tècnica relativa a criteris quantificables automàticament i proposició econòmica (sobre núm. 3) es publicarà en el perfil del contractant i es notificara als licitadors.
10. Gastos de publicitat
Anirà a càrrec de l'empresa.
11. Data de publicació de l'anunci previ en el Diario Oficial de la Unión Europea
DOUE 2014/S 104-182256, de 31.05.2014
12. Data d'enviament de l'anunci al Diario Oficial de la Unión Europea: 26 d'agost de 2014.
13. Altres informacions
Veure plecs.
València, 1 de setembre de 2014. El director general de Recursos Econòmics: Juan Miguel Morales Linares.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9183641735344426, "sr": 0.001710464935468823, "es": 0.025501477219716996, "it": 0.00031099362463069506, "cs": 0.004353910744829731, "de": 0.011351267299020371, "fr": 0.011506764111335718, "pt": 0.002021458560099518, "ru": 0.012750738609858498, "en": 0.011817757735966413, "da": 0.00031099362463069506}
|
dogv46959
|
cawac_ca_20200528_12_2727
|
Criteris generals per a la difusió d'esdeveniments institucionals a la UIB
La decisió del suport i format es pren a la reunió del Consell de Redacció del DIRCOM.
Web
Ara interessa
Qui ho pot demanar: els òrgans col·legiats o unipersonals, entitats i unitats de la UIB.
Requisits de publicació:
Ser informació generada per la UIB.
Ser informació puntual adreçada com a mínim a un col·lectiu de la Universitat o a la captació de nous clients. També poden ser campanyes específiques que es duen a terme a la UIB.
Facilitar el termini de vigència.
Agenda
Qui ho pot demanar: els membres de la comunitat universitària.
Requisits de publicació: ha de ser un esdeveniment organitzat per la UIB o en el qual aquesta col·labori o participi com a institució, no com a activitat privada.
Butlletins i comunicats informatius
Qui ho pot demanar: els òrgans col·legiats o unipersonals, entitats i unitats de la UIB.
Requisits de publicació: la utilització de les llistes de distribució queda subjecta a la difusió de comunicats oficials i d’actes, activitats i convocatòries, entre altres, que organitza la UIB o en què aquesta participa o col·labora, a més d’aquella informació externa (que provingui d’institucions o entitats reconegudes) que sigui d’interès o d’utilitat per a la comunitat universitària i que compti amb el vistiplau del vicerector adient. En cap cas no es poden utilitzar les llistes de distribució per difondre activitats o informacions en contra de la normativa de la Universitat. Tota la informació que s’enviï mitjançant llistes de distribució internes o externes s’ha d’enviar en català, i la que decideixi el Consell de Direcció, en castellà o anglès.
Xarxes socials
Qui ho pot demanar: els membres de la comunitat universitària.
Requisits de publicació: ha de ser un esdeveniment organitzat per la UIB o en el qual aquesta col·labori o participi.
| 0.685332 |
curate
|
{"ca": 0.9880434782608696, "es": 0.0016304347826086956, "it": 0.010326086956521738}
|
http://dircom.uib.cat/procediments/criteris/
|
macocu_ca_20230731_8_449604
|
Qui diria, veient-les tan modestes, que les oliveres són un arbre d'alt prestigi? L'olivera és un dels primers arbres que la Bíblia anomena concretament. Les oliveres són el més antic símbol de la història de la humanitat. Arbre de la pau, s'ha esforçat per deturar damunt la terra, des de ben començament, la doble fúria de la natura i de l'home.
L'olivera és un arbre fi, nerviós, de sòbria elegància. Té un aire de discreció i de distinció. És afectuós sense ésser efusiu. És reservat sense ésser esquerp. Enemic del luxe, és, en canvi, amic dels plaers espirituals. L'olivera és l'arbre més aciençat i més civilitzat. En el cos de l'olivera hi ha els senyals evidents del dolor. Passats els anys de joventut, les branques de l'olivera es retorcen, la soca es torna irregular i fosca i apareix solcada de clivelles que més endavant són forats. Un oliver vell és una visió tràgica, sap dominar dignament el seu patir i ens ofereix la virtut de la fulla, de la flor i del fruit. Les fulles menudes, gracioses, de color argentat al dessota, brillen tot l'any al sol, i més encara en el moment que el cel s'aclareix després de la pluja. No hi ha arbre més joiós que l'olivera, que, mulat encara el fullatge, el sol hi fa saltar l'espurneig de les lluïssors.
L'olivera florida és el miracle d'un cel estrellat en ple jorn. Les flors, estels incomptables, són una polseguera blanca damunt l'arbre. Un oliverar florit és com un sistema còsmic.
El fruit de l'olivera és ric del líquid daurat, espès i suau que amoroseix les menges dels homes. I amb les menges amoroseix també les vides. L'oli que surt de l'olivera dóna a l'home el primer element de bondat per a contrarestar l'aspror dels instints naturals i els xocs de la violència. Aquest arbre pacífic té el fruit amorós.
| 0.830017 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_195973
|
Doncs això, avui a les 21:45 aproximadament, després del TN la Terribas entrevista a en Mas. Obro aquest fil pels que veieu l'entrevista i volgueu comentar-la.
Si, quina vergonya... ara ja parla del 4%... I també m'ha fet molta gràcia que ha dit que si s'apostava per la "masia"(estat propi) el pais es trencaria en 50% i 50%... les enquestes crec que en percentatge diuen que a favor més del 60%... Quin cagat de paio collons!!! Aquest personatge es un fracàs... politics valents i convençuts a catalunya? jajajjajaja
En català, el riure s'escriu hahaha
| 0.68433 |
curate
|
{"ca": 0.8996350364963503, "es": 0.08029197080291971, "id": 0.020072992700729927}
| |
oscar-2301_ca_20230418_7_57168
|
Ens inspirem en la faula d'Alícia al país de les meravelles. Les dues Alícies. Els dos nivells de representació. El mirall, el reflex. La dualitat. La ruptura de dita dualitat, la cerca de l'individu com a ésser independent.
Aprofitant les qualitats que ens ofereix la dansa vertical, com la ruptura del pla, el canvi de perspectiva, tant pel ballarí com per l'espectador, ens introduïm en un món al•legòric similar al del conte de Lewis Carrol.
| 0.689809 |
curate
|
{"ca": 0.9248291571753986, "es": 0.04783599088838269, "ku": 0.02733485193621868}
|
https://www.del-reves.com/repite-conmigo-cat
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_39341
|
Aquest acord regula les condicions per a la prestació del servei d’implantació del Reglament (UE) 2016/679 de Protecció de Dades (RGPD-GDPR) i de la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic (LSSICE) prestat per PYMELEGAL, S.L. amb C.I.F. B66021288, i domicili a C/ Pau Claris, 156, 3r 1a, 08009 Barcelona (també el Prestador), i facilitat al CLIENT a través de la plataforma web www.pymelegal.es.
El CLIENT, amb caràcter previ, ha de tenir coneixement i acceptar aquestes condicions per a la prestació del servei de FORMACIÓ realitzada per PYMELEGAL, S.L., accessibles en tot moment des de www.pymelegal.es, podent ser impreses i emmagatzemades pel CLIENT. Així mateix, haurà de registrar-se indicant el seu nom i cognoms i una contrasenya, sobre els que té responsabilitat plena d’ús i custòdia, i és responsable de la veracitat de les dades personals facilitades.
L’acceptació d’aquest document comporta que el Client:
Ha llegit, entén i comprèn el que aquí s’exposa.
És una persona amb capacitat suficient per a contractar.
Assumeix totes les obligacions aquí disposades.
Aquestes condicions tindran un període de validesa indefinit i seran aplicables a totes les contractacions realitzades a través del lloc web de www.pymelegal.es.
I.- OBJECTE DE L’ACORD
Mitjançant aquest acord PYMELEGAL, S.L. prestarà al CLIENT el servei de FORMACIÓ, impartit per PYMELEGAL, de manera online i a través de la plataforma PODIA. La compra es realitzarà en el moment en què l’USUARI accepta la casella corresponent durant el procés de contractació en línia.
II.- DEFINICIONS
Client: La part contractant del curs escolli t. El Client pot ser tant una persona física, adult i major de 18 anys, com una persona jurídica.
Alumne: El Client directament o la persona física designada pel Client, que realitzarà en nom propi, el curs o cursos online de PYMELEGAL. L’alumne haurà de ser en tot moment major d’edat per a la realització de la formació.
Lloc web: plataforma d’aprenentatge virtual disponible per al Client/Alumne per PYMELEGAL , en el marc d’aquestes condicions. L’URL dedicada a aquest lloc web és la següent: https://pymelegal.podia.com/. Aquest lloc web és propietat de PYMELEGAL, S.L. , (inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, tom 43735, foli 97, full 436862 i ubicada a c/ Pau Claris 156, 3r 1a, 08009 de Barcelona .
Formació: eina d’aprenentatge a distància subministrada a l’alumne per PYMELEGAL .
III.- PROCEDIMENT DE COMPRA
El Client, per a poder accedir al curs de formació ofert per PYMELEGAL i formalitzar el contracte, haurà de donar-se d’alta indicant el seu mail. Una vegada introduït haurà d’acceptar els termes del servei (aquestes condicions de contractació) així com la política de privacitat i clicar el botó de “següent”; haurà de facilitar el mode de pagament (mitjançant targeta de crèdit/dèbit o Paypal/Stripe). Un cop introduïts haurà de clicar el botó de “següent” i se’l durà al formulari final on haurà d’indicar el seu nom i cognoms i introduir una contrasenya. Si així ho desitja, podrà marcar la casella de “Accepto rebre correus electrònics d’informació sobre notícies d’interès per a vostè així com d’altres cursos oferts per Pymelegal”, i clicar el “botó de Finalitzar”. Per això, el Client haurà de proporcionar, de manera lliure i voluntària, les dades personals que li seran requerides, les quals es tractaran de conformitat amb el disposat a la política de protecció de dades del web (https://www.pymelegal.es/ca/politica-de-privacitat).
El Client/Alumne seleccionarà un nom d’usuari i una contrasenya, comprometent-se a fer un ús diligent dels mateixos i a no posar-los a disposició de tercers, així com a informar a PYMELEGAL de la pèrdua o robatori dels mateixos o del possible accés per un tercer no autoritzat, de manera que aquest procedeixi al bloqueig immediat.
La inscripció només es pot fer en línia a través del lloc web i aquesta constitueix un acte d’acceptació irrevocable d’aquestes condicions. En cas de necessitat, pot contactar amb [email protected]. PYMELEGAL, en cap cas, pot ser considerada responsable de la no execució o mala execució dels serveis contractats.
El rebut de la compra del curs s’envia al client tan aviat com la comanda d’aquest sigui processada. És una prova legalment vinculant de la comanda quan es combina amb la factura original.
En cas de controvèrsies relatives a la naturalesa dels serveis de PYMELEGAL o a l’ús del Client/Alumne del lloc web, la informació guardada en el dispositiu de pagament electrònic i en el marc de la recol·lecció automàtica d’informació per PYMELEGAL, S.L. , podria utilitzar-se com a evidència entre ambdues parts.
IV.- PREU, FORMA DE PAGAMENT I FACTURACIÓ
El preu de compra del curs de formació que es desitgi serà el que es mostri al lloc web en el moment de l’ordre o comanda. Els preus s‘expressen en euros i inclouen l’IVA corresponent. Els preus poden ser modificats en qualsevol moment sense previ avís; sempre se li aplicarà el que estigui vigent en el moment en què realitzi la compra. PYMELEGAL no enviarà cap comprovant de comanda fins que hagi verificat que s’ha realitzat el pagament.
Totes les comandes es realitzen en euros i es paguen en euros. El client és l’únic responsable del pagament de les factures dirigides a ell. La totalitat de la formació es paga a l’inici del curs adquirit. Tots els pagaments s’han de fer a la vegada i en el moment de la compra del curs.
Com la comanda no comporta l’entrega física de cap producte, sent els serveis contractats utilitzats o descarregats directament del lloc web, PYMELEGAL informarà prèviament al Client/Alumne respecte al procediment que ha de seguir per a la seva utilització o descàrrega.
El pagament del preu per part del CLIENT es durà a terme mitjançant targeta de crèdit o mitjançant PayPal/Stripe. A l’adquirir la formació al lloc web a través de targeta de crèdit o dèbit, el Client/Alumne és redirigit a l’entitat encarregada de la passarel·la de pagament (Banc de Sabadell). En aquesta etapa, al Client/Alumne se li demanarà que ompli els camps corresponents amb el seu número de targeta bancària, data de caducitat i número de control. Les diverses etapes del procés de pagament estan totalment encriptades i protegides. La informació relacionada amb la comanda i el número de targeta no circula sense xifrar a Internet. El número de targeta no s’imprimeix en els documents, factures, rebuts de targetes de crèdit o altres comprovants. A més, PYMELEGAL mai accedeix a la informació de pagament del Client/Alumne. La passarel·la de pagament no guarda els números de targeta una vegada que l’operació de pagament s’ha realitzat.
V.- DRET DE DESISTIMENT I CONDICIONS DE DEVOLUCIÓ
L’usuari té dret a l’exercici del dret de desistiment i per això compta amb un termini de 14 dies naturals des de la contractació del servei i el seu corresponent pagament, mitjançant tpv online Stripe/PayPal, sempre, que, d’acord amb l’establert a l’art. 103 del Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, no hagi començat la formació adquirida:
el dret de desistiment no serà aplicable als contractes que es refereixin a la prestació de serveis. Un cop el servei hagi sigut completament executat, quan l’execució hagi començat, amb previ consentiment exprés del consumidor i usuari i amb el reconeixement per la seva part de què és conscient que, una vegada el contracte hagi sigut completament executat per l‘empresari, haurà perdut el seu dret de desistiment.
el subministrament de contingut digital que no es presti en un suport material quan l’execució hagi començat amb el previ consentiment exprés del consumidor i usuari amb el coneixement per la seva part de què en conseqüència perd el seu dret de desistiment.
Si desitja exercitar el seu dret de desistiment, dins dels 14 dies naturals, i sol·licitar així la devolució de l’import de la contractació dels serveis de PymeLegal enviï’ns un mail a [email protected], havent omplert aquest formulari amb el seu número de client, mail i telèfon, dins del termini màxim dels catorze (14) dies naturals següents a la contractació de la comanda. Contactarem amb vostè en el termini de 24-48 hores laborables per a sol·licitar-li les dades necessàries per a tramitar la devolució. Una vegada verificat que el curs no s’ha iniciat, li reemborsarem l’import total de la compra. El termini per efectuar el reemborsament serà com a màxim de 14 dies naturals i a través del mateix mitjà en què es va efectuar la compra.
PYMELEGAL li recorda que aquest dret no s’aplica a la persona jurídica.
VI.- OBLIGACIONS I RESPONSABILITAT
DE PYMELEGAL
PYMELEGAL proporcionarà tots els seus recursos a l’entrega de la formació, i es compromet a complir amb la seva obligació com a proveïdor de serveis en la mesura de les seves possibilitats.
En conseqüència, la plataforma de formació de PYMELEGAL estarà accessible les 24 hores de dilluns a diumenge, condicionada a ser capaç de garantir els seus serveis donades les condicions de subministrament de xarxa del Client/Alumne. El Client/Alumne reconeix que la formació pot no estar disponible en cas de què el mateix no pugui o sigui incapaç d’accedir a Internet o a aquest lloc web. PYMELEGAL no serà responsable de la incapacitat del client per accedir a la formació, sota aquestes circumstàncies. En particular, és el Client/Alumne qui ha de mantenir la seva pròpia protecció contra virus, així com la versió del seu navegador. PYMELEGAL no serà responsable de cap virus transmès a través del seu lloc web.
PYMELEGAL es reserva el dret a interrompre el servei a través del seu servidor, amb el fi de dur a terme el manteniment essencial, per a millorar el rendiment de la xarxa, o per qualsevol altra raó operacional en relació amb el manteniment. Per a aquest cas, s’informarà al Client/Alumne dins d’un espai de temps raonable, de la data en la que es proposa efectuar el manteniment.
De la mateixa manera, PYMELEGAL s’eximeix de qualsevol responsabilitat per l’accés no autoritzat als sistemes informàtics, o pel saqueig de qualsevol dada com a resultat del mateix. Tanmateix, PYMELEGAL aplica els mitjans apropiats per a prevenir les intrusions il·legals i no serà, en cap cas, responsable dels danys i perjudicis relacionats amb ell, tals com la pèrdua d’explotació, la pèrdua de benefici, la pèrdua de valor, danys o despeses.
DEL CLIENT
El Client/Alumne accepta expressament haver verificat la compatibilitat entre la seva demanda i l’oferta de serveis i, reconeix plenament la recepció de tota la informació i l’assessorament necessaris per part de PYMELEGAL, per a què aquest acord pugui entrar en vigor amb el coneixement i la certesa vinculant.
El Client/Alumne garanteix actuar dins de la seva exclusiva responsabilitat si, a conseqüència de l’accés al servei, aquest no es realitza conforme al que es pot considerar actes raonables d’ús realitzats per aquell.
El Client/Alumne es compromet a comprovar prèviament que té les condicions necessàries per assistir a la formació. L’accés a la plataforma es realitza directament des d’un ordinador connectat a Internet. PYMELEGAL no es fa responsable en cas d’absència o deficiència d’aquesta connexió.
El Client/Alumne rebrà les seves dades d’accés (nom d’usuari/contrasenya) des de PYMELEGAL. L’accés a la formació en línia és estrictament privat. La transmissió de les dades d’accés (nom d’usuari/contrasenya) a un tercer està estrictament prohibida. El Client/Alumne accepta no donar, sota cap circumstància, ja sigui de manera gratuïta o per una tarifa, l’accés a tercers sigui quina sigui la manera. Si el client és una empresa i si l’alumne deixa l’empresa, el client es compromet a desactivar el seu compte, o posar-se en contacte amb PYMELEGAL per eliminar perfils obsolets.
El Client/Alumne accepta seguir la capacitació amb diligència. Com a part de l’avaluació, amb el fi de completar la formació, el Client/Alumne accepta expressament no beneficiar-se de cap ajuda o assistència de qualsevol altra persona. De la mateixa manera, PYMELEGAL demana a cada Client/Alumne que es comprometi a aquest fet abans de cada tasca.
El Client, al crear un perfil de Client/Alumne al lloc web, es compromet expressament a pagar qualsevol registre iniciat pel Client/Alumne designat.
VII.- VALIDACIÓ DE LA FORMACIÓ
La formació es valida quan l’estudiant ha superat tots els tests d’avaluació que se li presenten en el desenvolupament del curs. En aquest cas, s’enviarà al Client/Alumne un diploma de validació dels coneixements adquirits.
VIII.- DURADA I VIGÈNCIA
La durada d’aquest acord serà indefinida, i l’accés al curs serà el que estipuli el propi curs quan es contracti i es faci efectiu el pagament, sempre comptant a partir de la data de contractació per part del client. Durant el temps de durada del curs, el Client/Alumne rebrà un avís a la meitat del curs, a través del correu electrònic, per a saber el temps que li resta per a la terminació/desactivació del curs.
IX.- NULITAT I INEFICÀCIA DE LES CLÀUSULES
Si qualsevol clàusula inclosa en aquestes Condicions Generals de servei fos declarada, totalment o parcialment, nul·la o ineficaç, tal nul·litat o ineficàcia afectarà tan sols a aquesta disposició o a la part de la mateixa que resulti nul·la o ineficaç, subsistint les Condicions Generals en tota la resta, tenint-se tal disposició, o la part de la mateixa que resultés afectada, per no feta constar.
X.- RECLAMACIONS
Qualsevol reclamació que l’Usuari/Alumne consideri oportuna serà atesa a la menor brevetat possible, podent-se realitzar a les següents adreces de contacte:
Postal: PYMELEGAL, S.L., Carrer Pau Claris, 156, 3r 1a, 08009, Barcelona
Telèfon: 93 737 64 01
Mail: [email protected]
En cas de reclamació o disputa de qualsevol naturalesa, PYMELEGAL, S.L. i l’Usuari/Alumne es comprometen a intentar resoldre la queixa o conflicte amigablement.
RESOLUCIÓ DE LITIGIS EN LÍNIA (ONLINE DISPUTE RESOLUTION)
Conforme a l’Art. 14.1 del Reglament (UE) 524/2013, la Comissió Europea facilita una plataforma d’accés gratuït per la resolució de conflictes online entre l’USUARI i el PRESTADOR, sense necessitat de recórrer als tribunals de justícia, mitjançant la intervenció d’un tercer, anomenat Organisme de Resolució de Litigis, que actua d’intermediari entre ambdós. Aquest organisme és neutral i dialogarà amb ambdues parts per aconseguir un acord, podent finalment suggerir i/o imposar una solució al conflicte. Enllaç a la plataforma ODR: http://ec.europa.eu/consumers/odr/.
XI.- FORÇA MAJOR
PYMELEGAL, S.L. no serà responsable de qualsevol incompliment degut a circumstàncies imprevistes o per causes fora del control de PYMELEGAL, S.L., incloent, però no limitat, als casos de força major, disturbis, embargaments, actes d’autoritats civils o militars, incendis, inundacions, accidents, vagues, tancaments patronals o, l’escassetat de transport, instal·lacions, combustible, energia, mà d’obra o materials. En cas de demora, PYMELEGAL, S.L. pot ser excusada de les prestacions, en la mesura en què es retardi o impedeixi per aquestes causes, i durant tot el període de temps en qüestió.
XII. PROPIETAT INTEL·LECTUAL
Tots els continguts de la nostra formació i publicacions de la nostra web – articles, posts, pàgines, textos, vídeos, tutorials, podcasts, imatges, gràfics, infografies, etc. – estan subjectes a drets d’autor i propietat intel·lectual, dels quals PYMELEGAL és el titular. En cap cas es transmetran o cediran aquests drets sense el seu consentiment previ, explícit i per escrit. No es podran reproduir, difondre, vendre, distribuir ni usar amb fins comercials o no.
Tot el contingut que aparegui a les nostres formacions, els drets d’autor i propietat intel·lectual dels quals siguin d’un tercer, estaran degudament senyalats. S’exclou expressament en aquestes CGC tota transferència de propietat de PYMELEGAL cap a l’Usuari/Alumne.
XIII. POLÍTICA DE PRIVACITAT (PROTECCIÓ DE DADES PERSONALS)
PYMELEGAL, S.L. és el Responsable del Tractament de les dades personals del Client/Alumne i informa que aquestes dades es tractaran de conformitat amb el disposat en el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril (RGPD), i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre (LOPDGDD), pel que es facilita la següent informació del tractament:
Fi del tractament: Subministrament de formació a distància mitjançant la plataforma PYMELEGAL .
Tractament de les dades: A més de les dades recopilades al formulari d’alta, el sistema podrà registrar altres dades que permetran oferir al Client/Alumne eines importants per oferir un servei de qualitat com són les dades d’inici de sessió, temps de connexió dels alumnes, etc.
PYMELEGAL utilitza un sistema de pagament segur per a protegir la informació de pagament del Client/Alumne i garanteix que mai recopila o accedeix a la informació de pagament.
Operacions previstes de tractament:
Enviaments d’avisos importants, com les comunicacions sobre les compres i canvis en els termes, condicions i polítiques de PYMELEGAL . Degut a què aquesta informació és imprescindible per a la seva interacció amb el prestador , el Client/Alumne no pot optar per no rebre aquestes comunicacions.
Remissió de comunicacions comercials relacionades amb nous cursos i novetats per mail, fax, SMS, MMS, comunitats socials o qualsevol altre medi electrònic o físic, present o futur, que possibiliti realitzar comunicacions comercials (si així ho hagués autoritzat).
Tramitar encàrrecs, sol·licituds o qualsevol tipus de petició que sigui realitzada pel Client/Alumne a través de qualsevol de les vies de contacte que es posen a la seva disposició.
Remetre el butlletí de notícies de la pàgina web.
Criteris de conservació de les dades: Es conservaran mentre existeixi un interès mutu per a mantenir el fi del tractament i, quan ja no sigui necessari per a tal fi, es suprimiran amb les mesures de seguretat adequades per a garantir la destrucció de les dades.
Comunicació de les dades: No es revelaran dades personals a tercers com a destinataris, excepte si és imprescindible per llei, processos legals, litigis i/o sol·licituds d’autoritats públiques i governamentals dins o fora del seu país de residència, seguretat nacional o altres temes d’importància pública. Així mateix, la formació es realitza a través de la plataforma PODIA LABS INC, amb contracte d’Encarregat del Tractament signat entre PYMELEGAL i PODIA. Pot consultar la política de privacitat i l’acord de confidencialitat signat entre ambdós en aquestes pàgines: https://www.podia.com/privacy y https://www.podia.com/dpa.
Drets que assisteixen al Client/Alumne
Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment sense que això afecti la licitud del tractament efectuat fins aquest moment.
Dret d’accés, rectificació i supressió de les seves dades i, de limitació o oposició al seu tractament.
Dret a presentar una reclamació davant l’Autoritat de Control (www.aepd.es ) si considera que el tractament no s’ajusta a la normativa vigent.
Per a poder exercir els seus drets, adreci’s a: https://www.pymelegal.es/ca/politica-de-privacitat
Caràcter obligatori o facultatiu de la informació facilitada pel Client/Alumne
El Client/Alumne garanteix que les dades personals facilitades a PYMELEGAL són veraces i es fa responsable de comunicar qualsevol modificació de les mateixes. En cas que no es facilitin totes les dades, no es garanteix que la informació i serveis facilitats siguin completament ajustats a les seves necessitats.
Mesures de seguretat
Que de conformitat amb el disposat a les normatives vigents en protecció de dades personals, PYMELEGAL està complint amb totes les disposicions de les normatives RGPD/LSSICE per al tractament de les dades personals de la seva responsabilitat, per les quals són tractades de manera lícita, lleial i transparent en relació amb el Client/Alumne i adequades, pertinents i limitades al necessari en relació amb els fins per als que són tractades.
PYMELEGAL garanteix que ha implementat polítiques tècniques i organitzatives apropiades per aplicar les mesures de seguretat que estableix el RGPD amb el fi de protegir els drets i llibertats dels Clients/Alumnes, i els ha comunicat la informació adequada per a què puguin exercir-los.
PYMELEGAL utilitza la tecnologia actual estàndard per a mantenir la confidencialitat i protegir la informació personal del Client/Alumne i ha pres les degudes precaucions per a salvaguardar la informació contra pèrdua, robatori i ús indegut, així com contra l’accés i divulgació no autoritzats.
PYMELEGAL està sotmesa a avaluacions periòdiques de seguretat amb el fi de millorar la seva seguretat. Però, no pot garantir que la informació del Client/Alumne es mantindrà fora de perill d’accessos no autoritzats. Com a resultat, PYMELEGAL no serà responsable o legalment responsable de cap pèrdua de la privacitat, revelació d’informació, dany o perjudici que poguessin derivar-se d’aquesta intrusió.
Actualitzacions de la Política de Privacitat
PYMELEGAL pot actualitzar la seva Política de Privacitat quan ho precisi. Quan PYMELEGAL canviï la seva política de privacitat significativament es publicarà un avís al lloc web, junt amb la seva actualització.
XIV.- SUSPENSIÓ O RESCISSIÓ DEL CONTRACTE
PYMELEGAL podrà, sense previ avís, suspendre o acabar l’accés dels Clients/Alumnes als seus serveis i la formació, en la seva totalitat o en part, per qualsevol raó vàlida, incloent, sense limitacions, quan:
El Client/Alumne no compleixi o segueixi qualsevol de les obligacions establertes en aquest document o qualsevol disposició legal, llicència, reglament, directiva, codi de pràctiques o polítiques d’ús aplicables.
Si per qualsevol raó PYMELEGALsuspèn o discontinua el servei o no pot proporcionar un Servei (o qualsevol part del mateix) per al Client/Alumne.
Quan PYMELEGAL exerceixi qualsevol dels seus drets o facultats sota aquesta Clàusula. Tal exercici no perjudicarà ni afectarà l’exercici de qualsevol altre dret, facultat o recurs que pugui estar a disposició de PYMELEGAL.
XV.- LLEI APLICABLE I JURISDICCIÓ
Aquestes condicions es regiran o interpretaran conforme a la legislació espanyola en allò que no estigui expressament establert. El prestador i l’usuari, acorden sotmetre qualsevol controvèrsia que es pogués suscitar de la prestació dels productes o serveis objecte d’aquestes Condicions, als Jutjats i Tribunals del domicili del prestador (si no és considerat com a consumidor a efectes del TRLGDCU) o de l’usuari (si és considerat com a consumidor a efectes del TRLGDCU).
ADHESIÓ A CONFIANZA ONLINE: La nostra entitat es troba adherida a Confianza Online (associació sense ànim de lucre), inscrita al Registre Nacional d’Associacions, Grup 1, Secció 1, número nacional 594400, CIF G85804011, Carrer La Palma, 59, baix A, 28015, Madrid (España), telèfon (+34) 91 309 13 47 i fax (+34) 91 402 83 39 (www.confianzaonline.es). Aquestes Condicions Generals es regeixen per la llei espanyola.
Així mateix, en compliment del disposat a la Llei de Resolució Alternativa de Litigis, informem als consumidors que, com a entitat adherida i en els termes del Codi Ètic, els usuaris podran acudir a Confianza Online per a la resolució alternativa d’eventuals controvèrsies (https://www.confianzaonline.es/consumidores/como-reclamar/formulario-reclamaciones/). Si aquestes es refereixen a transaccions electròniques amb consumidors, o sobre protecció de dades quan estiguin relacionades amb aquest àmbit, les reclamacions seran resoltes pel Comitè de Mediació de Confianza Online, acreditat per a la resolució alternativa de litigis en matèria de consum. Si les reclamacions versen sobre publicitat digital, o sobre protecció de dades relacionada amb aquest àmbit, seran sotmeses al Jurat de la Publicitat d’AUTOCONTROL.
A més, li recordem que pot accedir a la plataforma de resolució de litigis en línia de la Unió Europea seguint aquest enllaç: https://ec.europa.eu/consumers/odr/main/?event=main.home2.show.
XVI.- COMENTARIS I SUGGERIMENTS
Els seus comentaris i suggeriments seran ben rebuts. Li preguem que ens enviï tals comentaris i suggeriments a través del nostre formulari de contacte.
A més, tenim fulls oficials de reclamació a disposició dels consumidors i usuaris. Pot sol·licitar-los trucant al telèfon d’Atenció al Client 937376401 o a través del nostre formulari de contacte.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9724967947392366, "es": 0.020472310682823937, "fr": 0.0004135820339964432, "en": 0.0033086562719715456, "de": 0.0010753132883907523, "ru": 0.0009512386781918193, "id": 0.001282104305388974}
| |
mc4_ca_20230418_8_327985
|
Arxius de Torrebesses - Benvinguts al Segrià Sec. Un territori per gaudir!
Tag Archives: Torrebesses
Recreació històrica de la Segona Guerra Mundial
Posted on febrer 16, 2016 by segriasec
L’associació Airborne Lleida 101ST Airborne div. 506 rgt. Easy Company, organitza anualment una recreació històrica de la Segona Guerra Mundial, amb la participació del nombrosos afeccionats, equipaments i vehicles militars de tota mena.
Pel 2016, entre els dies 29 d’abril i 1 de maig es recordarà la Batalla de Salerno, en el marc de l’operació Avalanche. Podeu trobar més informació sobre l’esdeveniment a www.etobattles.com.
Us deixem algunes fotografies de la celebració de 2015 i el fulletó informatiu.
Posted in Activitats | Tagged Torrebesses
Visita al Museu Josep Jané Periu
Des del 1983 Josep Jané ha instal·lat un interessant museu d’objectes de la llar, de la pagesia i la menestralia local, amb col·leccions de ceràmica, imatgeria i documents i troballes prehistòriques, conjunt repartit en tres plantes, ben classificat i ordenat, que constitueix un dels millors museus locals de la comarca.
La visita al museu és ideal per tal de fer-se una idea de com vivien els nostres predecessors en temps passats, i prendre consciència de la incidència de l’evolució tecnològica, dels darrers cinquanta anys, en aquells aspectes més típics de la nostra vida quotidiana.
Si esteu interessats en visitar el Museu Josep Jané podeu contactar amb el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca que ofereix una ruta etnològica on podreu gaudir d’un guiatge exclusió del Museu Josep Jané i del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca.
Posted on abril 8, 2015 by segriasec
La Cooperativa us ofereix visites guiades a l’espai en horari d’oficina, tot i que si voleu visitar-la, us recomanem trucar-hi abans per concertar cita.
Carrer Cooperativa nº 2
Torrebesses 25176, Lleida
Tel: 973 126 062
Posted in Els molins d'oli | Tagged Torrebesses
| 0.80426 |
curate
|
{"ca": 0.9104791995787257, "it": 0.01263823064770932, "en": 0.06055818852027383, "id": 0.00421274354923644, "es": 0.012111637704054766}
|
http://segriasec.org/turisme/tag/torrebesses/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_298340
|
Bé, gent, escoltant el partits del Español contra el València, al camp del València, de cop s'ha començat a sentir que el camp cridava bastant. El comentarista ha callat un moment i es podia escoltar perfectament això "Carod-Rovira, hijo de puta!". El comentarista no ha dit res i ha fet com si no ho hagués sentit... En fi... davant d'això dir Ànims Vila-real!
Són uns desgraciats
| 0.693864 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_14_726276
|
XL TNF Black S TNF Black L TNF Black M TNF Black XS TNF Black
Si estàs interessat en comprar The north face Trevail, dóna un cop d’ull també als productes de muntanya de la marca The north face dins de la categoria de Roba dona a la secció de Jaquetes. Has de saber que comprant a trekkinn, la teva botiga online de muntanya, t’uniràs a la major comunitat online esportiva. Hi trobaràs des de opinions dels productes d’altres clients fins a les últimes novetats i promocions exclusives.
| 0.758781 |
curate
|
{"en": 0.12629399585921325, "ca": 0.8737060041407867}
|
https://www.trekkinn.com/muntanya/the-north-face-trevail/136549173/p?tqw=S
|
cawac_ca_20200528_6_195502
|
La Fundació Frax presenta Espanyols a Argelia
La Fundació Frax d’Alfàs del Pi (Alacant) inaugura el dia 12 de novembre a les 20 h. l’exposició Espanyols a Argelia. Memòria gràfica d’una emigració , una visió humana sobre el fenòmen migratori dels espanols a Argelia a través de fotografies, dibuixos, gravats i documents que obrí víes al coneixement de les vivències dramàtiques desconegudes per la gran majoria.
| 0.769864 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.bonart.cat/actual/la-fundacio-frax-presenta-espanyols-a-argelia/
|
oscar-2301_ca_20230418_9_198452
|
Jose Anglada du més de 30 anys solcant les aigües de Menorca. Coneix com ningú tots els secrets de les pesca de llagostes o sèpies, i els llocs més espectaculars de la costa de Menorca. Ara tens l'oportunitat d'embarcar-te en sa Jumi Mar, un vaixell de 9,45 metres, amb cabina i tendal, i gaudir de l'albirament de dofins, mentre poses rumb des de Ciutadella a Cala Morell i Fontanelles, en aquesta excursió exclusiva per 4 persones. Posa rumb a l'aventura de dilluns a divendres i des de març fins a novembre.
Aquesta excursió inclou la possibilitat que participis activament en una Demostració de Pesca. Només has d'indicar-ho en les Dades del Client quan facis la reserva. Nosaltres et proporcionem gratis la canya de pescar o un fil de pesca amb hams (sistema tradicional de pesca a Mallorca anomenat fluixa).
Share:
Comentaris
Hi ha 4 persona mirant aquesta excursió
Contacta amb Pescaturisme
info@pescaturismospain.com
+34 622 347 389 (WhatsApp)
Copyrights © 2022 Tots els drets reservats per Pescaturisme Menorca
Termes i condicions / Avís legal / Política de cookies/ Agències i operadors turístics
Les cookies ens ajuden a proporcionar, protegir i millorar els serveis de Pescaturisme. A l'utilitzar la web considerem que acceptes la nostra política de cookies.
| 0.76966 |
curate
|
{"ca": 0.9457735247208932, "en": 0.025518341307814992, "es": 0.007974481658692184, "nl": 0.02073365231259968}
|
https://www.pescaturismemenorca.com/ciutadella-menorca-excursions-pesca-id536
|
mc4_ca_20230418_0_776962
|
podologia - Articles sobre podologia
All Posts Tagged: podologia
Podologia preventiva per evitar l’aparició o agreujament de patologies de peu
Avui volem parlar per què és necessari impulsar la podologia preventiva per a evitar l’aparició o agreujament de patologies de peu. La importància del peu en la nostra salud es basa en que no tan sols és la part final d’una extremitat sinó que és la nostra base de sustentació. És el que ens permet estar drets, caminar, córrer, ballar, etc.
Per tant, els problemes podològics comencen al peu però afecten la nostra vida laboral, social, esportiva i de lleure.
| 0.737469 |
curate
|
{"ca": 0.9547738693467337, "en": 0.04522613065326633}
|
https://www.laclinicadepodologia.com/tag/podologia/page/2/
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_311517
|
Les lleis de la termodinàmica són un conjunt de lleis sobre les quals es basa la termodinàmica. En concret, es tracta de quatre lleis que són universalment vàlides quan s'apliquen a sistemes que cauen dins de centres restriccions.
Amb el temps, aquests principis s'han convertit en "lleis". Actualment s'enuncien un total de quatre lleis. En els últims 80 anys, alguns autors n'han suggerit d'altres, però cap d'elles ha estat acceptades per unanimitat.
Curiosament, la llei zero es va formular després d'haver enunciat les altres tres lleis de la termodinàmica i és una conseqüència de totes elles. Per aquesta raó, té la posició 0.
Quines són les lleis de la termodinàmica?
En les diverses descripcions teòriques de la termodinàmica, aquestes lleis poden expressar-se en formes aparentment diferents, però les formulacions més destacades són les següents:
La llei zero de la termodinàmica estableix que "si dos sistemes termodinàmics que estan en equilibri tèrmic amb un tercer, també estan en equilibri entre si".
La primera llei de la termodinàmica o llei de la conservació de l'energia. Aquest principi estableix que "L'energia total d'un sistema aïllat ni es crea ni es destrueix, es manté constant".
La segona llei de la termodinàmica estableix que la quantitat d'entropia de l'univers tendeix a incremanterse. D'aquesta llei s'extreu que no existeix l'eficiència del 100% d'una màquina tèrmica. També s'extreu que no tots els processos termodinàmics són reversibles.
La tercera llei de la termodinàmica estableix que és impossible arribar a una temperatura igual al zero absolut (0 Kelvin).
Llei zero de la termodinàmica
Aquest principi s'anomena equilibri termodinàmic. Si dos sistemes A i B estan en equilibri termodinàmic i B es troba en equilibri termodinàmic amb un tercer sistema C, A i C són al seu torn en equilibri termodinàmic.
Aquest principi és fonamental. El principi 0 no va ser formulat formalment fins després d'haver-se enunciat les altres tres lleis. Per aquest motiu rep la posició 0.
Què vol dir que un procés estigui en equilibri termodinàmic?
L'equilibri termodinàmic d'un sistema es defineix com la condició de la mateixa en què les variables empíriques utilitzades per definir un estat d'un sistema termodinámic han arribat a un punt d'equilibri. A l'estar en equilibri, no varien al llarg del temps.
A aquestes variables empíriques (experimentals) d'un sistema se les coneix com a coordenades termodinàmiques del sistema. Entre altres variables empíriques tenim: pressió, volum, camp elèctric, polarització, magnetització, tensió lineal, tensió superficial, etc.
Primera llei de la termodinàmica
La primera lei estableix que "l'energia total d'un sistema aïllat ni es crea ni es destrueix, es manté constant".
Es pot passar d'una forma d'energia a una altra però l'energia ni es crea ni desapareix. Per exemple, en un motor tèrmic es pot convertir l'energia tèrmica de la combustió en energia mecànica.
La primera llei de la termodinàmica també es coneix com a llei de la conservació de l'energia. Aquesta llei termodinàmica estableix que, si es realitza treball sobre un sistema o bé aquest intercanvia calor amb un altre, l' energia interna de sistema canviarà.
Vist d'una altra manera, aquesta llei permet definir la calor com la quantitat d'energia necessària que ha d'intercanviar el sistema per compensar les diferències entre treball i energia interna. Va ser proposada per Antoine Lavoisier.
Segona llei de la termodinàmica
La segona llei de la termodinàmica regula la direcció en què s'han de dur a terme els processos termodinàmics i, per tant, la impossibilitat que ocorrin en el sentit contrari. Per exemple, la transferència de calor es pot produir d'un cos calent a un altre de fred, però no al revés.
També estableix, en alguns casos, la impossibilitat de convertir completament tota l'energia d'un tipus a un altre sense pèrdues. Per exemple, en un motor ideal, la quantitat de calor subministrada es converteix en treball mecànic. No obstant això, en un motor real, part de la calor subministrat es perd.
Aquesta llei permet definir una l'entropia. La variació de la quantitat d'entropia d'un sistema termodinàmic aïllat sempre ha de ser major o igual a zero i només és igual a zero si el procés és reversible.
La primera i segona lleis de la termodinàmica van sorgir simultàniament en la dècada de 1850. Principalment va ser el resultat de les obres de William Rankine, Rudolf Clausius i William Thomson (Lord Kelvin).
Tercera llei de la termodinàmica
La tercera de les lleis de la termodinàmica afirma que és impossible arribar a una temperatura igual al zero absolut mitjançant un nombre finit de processos físics. El zero absolut equival a 0 kelvin, és a dir, a -273 graus Celsius. Aquesta llei va ser proposada per Walther Nernst.
Quan la temperatura tendeix a zero absolut, l'entropia de qualsevol sistema tendeix a zero
El tercer principi de la termodinàmica pot formular també com que a mesura que un sistema donat s'aproxima a l'zero absolut, la seva entropia tendeix a un valor constant específic.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9774315957659278, "es": 0.0225684042340723}
| |
macocu_ca_20230731_10_319744
|
Foto
Sortida de Reconeixement de Flora Remeiera
Data: 29.05.2016 Lloc: Argençola [ + fotos de Argençola ] Autor: Astrid van Ginkel [ + fotos de Astrid van Ginkel ] Inclosa a l'àlbum Activitats generals Tema: societat
| 0.635822 |
curate
|
{"es": 0.018691588785046728, "ca": 0.9813084112149533}
| |
mc4_ca_20230418_5_770865
|
Universitat de Roma La Sapienza - Uniopèdia, el mapa conceptual
17 les relacions: Bonifaci VIII, Buenos Aires, Cisterna di Latina, Civitavecchia, Estació de Roma Termini, Europa, Itàlia, Latina, Malindi, Museu, Pomezia, Rieti, Roma, San Pietro in Vincoli, Universitat, 1303, 20 d'abril.
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Bonifaci VIII · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Buenos Aires · Veure més »
Cisterna di Latina és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Latina.
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Cisterna di Latina · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Civitavecchia · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Estació de Roma Termini · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Europa · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Itàlia · Veure més »
* Latina (municipi italià), a la regió del Laci i capital de la província de Latina.
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Latina · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Malindi · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Museu · Veure més »
Pomezia és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la ciutat metropolitana de Roma Capital.
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Pomezia · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Rieti · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Roma · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і San Pietro in Vincoli · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і Universitat · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і 1303 · Veure més »
Nou!! : Universitat de Roma La Sapienza і 20 d'abril · Veure més »
La Sapienza, Sapienza Università di Roma, Universitat La Sapienza, Universitat La Sapienza de Roma, Universitat de La Sapienza, Universitat de Roma "La Sapienza", Universitat de la Sapienza.
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.8523886205045625, "uk": 0.045625335480407946, "it": 0.10198604401502952}
|
https://ca.unionpedia.org/Universitat_de_Roma_La_Sapienza
|
cawac_ca_20200528_5_1896
|
Preguntes : El Skype o l'Skype? (entenc que l'apostrof s'hauria de posar si es pronuncia "l'escaip", però al començar en essa -fet anormal a la nostra llengüa- potser s'hauria de dir "el scaip"). El Ubuntu o l'Ubuntu?
Seguint les regles generals d'apostrofació, el Skype i l'Ubuntu . Una altra cosa és que pronunciem Skype a la catalana, sense fer la s líquida (consonant), tot anteposant-hi una vocal neutra a tall de pròtesi; aleshores, per ser coherents hauríem d'escriure l'Skype , tot i que no és tan recomanable.
En català quan hi ha una essa líquida s'apostrafa sempre: l'Skype, l'Stop,...
Fins i tot amb les sigles que es pronuncien com si hi hagues una vocal al devant: l'STA (Serveis de telecomunicacions d'Andorra)
En quant al "El Ubuntu o l'Ubuntu" Jo diria: El Ubuntu ja que la paraula és Plana i tenim una "u" al devant de "el" si la paraula fos esdrúixola posariem: L'única. Però recordo si la paraula no és esdrúixola amb una u al devant de el posarem el: La universitat, la informació,...
boigandorra ha escrit: En català quan hi ha una essa líquida s'apostrafa sempre: l'Skype, l'Stop,...
Fins i tot amb les sigles que es pronuncien com si hi hagues una vocal al devant: l'STA (Serveis de telecomunicacions d'Andorra)
En quant al "El Ubuntu o l'Ubuntu" Jo diria: El Ubuntu ja que la paraula és Plana i tenim una "u" al devant de "el" si la paraula fos esdrúixola posariem: L'única. Però recordo si la paraula no és esdrúixola amb una u al devant de el posarem el: La universitat, la informació,...
És irrellevant que la paraula sigui plana o esdrúixola; "l'Ubuntu" s'apostrofa perquè és masculina i comença per vocal, res més. La discussió és si ho pronuncies a l'anglesa, amb una semiconsonant ([ju'buntu]), en aquest cas no s'apostrofaria. Però com que és un mot africà i en la llengua original es pronuncia com en català ([u'buntu]), té tot el sentit posar l'apòstrof.
"L'Skype" també s'apostrofa, perquè és masculina i comença per s + consonant. S'apostrofa perquè en català sempre afegim la "e" epentètica (i fem [əs'kaip]), i llavors, a la pràctica, la paraula comença per vocal. En canvi, no s'apostrofen les paraules femenines que comencen per s + consonant, com ara "La Scala de Milà" (perquè la "a" de l'article evita que afegim la "e" per a facilitar la pronúncia).
boigandorra ha escrit: En català quan hi ha una essa líquida s'apostrafa sempre: l'Skype, l'Stop,...
Fins i tot amb les sigles que es pronuncien com si hi hagues una vocal al devant: l'STA (Serveis de telecomunicacions d'Andorra)
En quant al "El Ubuntu o l'Ubuntu" Jo diria: El Ubuntu ja que la paraula és Plana i tenim una "u" al devant de "el" si la paraula fos esdrúixola posariem: L'única. Però recordo si la paraula no és esdrúixola amb una u al devant de el posarem el: La universitat, la informació,...
És irrellevant que la paraula sigui plana o esdrúixola; "l'Ubuntu" s'apostrofa perquè és masculina i comença per vocal, res més. La discussió és si ho pronuncies a l'anglesa, amb una semiconsonant ([ju'buntu]), en aquest cas no s'apostrofaria. Però com que és un mot africà i en la llengua original es pronuncia com en català ([u'buntu]), té tot el sentit posar l'apòstrof.
"L'Skype" també s'apostrofa, perquè és masculina i comença per s + consonant. S'apostrofa perquè en català sempre afegim la "e" epentètica (i fem [əs'kaip]), i llavors, a la pràctica, la paraula comença per vocal. En canvi, no s'apostrofen les paraules femenines que comencen per s + consonant, com ara "La Scala de Milà" (perquè la "a" de l'article evita que afegim la "e" per a facilitar la pronúncia).
boigandorra ha escrit: En català quan hi ha una essa líquida s'apostrafa sempre: l'Skype, l'Stop,...
Fins i tot amb les sigles que es pronuncien com si hi hagues una vocal al devant: l'STA (Serveis de telecomunicacions d'Andorra)
En quant al "El Ubuntu o l'Ubuntu" Jo diria: El Ubuntu ja que la paraula és Plana i tenim una "u" al devant de "el" si la paraula fos esdrúixola posariem: L'única. Però recordo si la paraula no és esdrúixola amb una u al devant de el posarem el: La universitat, la informació,...
És irrellevant que la paraula sigui plana o esdrúixola; "l'Ubuntu" s'apostrofa perquè és masculina i comença per vocal, res més. La discussió és si ho pronuncies a l'anglesa, amb una semiconsonant ([ju'buntu]), en aquest cas no s'apostrofaria. Però com que és un mot africà i en la llengua original es pronuncia com en català ([u'buntu]), té tot el sentit posar l'apòstrof.
"L'Skype" també s'apostrofa, perquè és masculina i comença per s + consonant. S'apostrofa perquè en català sempre afegim la "e" epentètica (i fem [əs'kaip]), i llavors, a la pràctica, la paraula comença per vocal. En canvi, no s'apostrofen les paraules femenines que comencen per s + consonant, com ara "La Scala de Milà" (perquè la "a" de l'article evita que afegim la "e" per a facilitar la pronúncia).
boigandorra ha escrit: En català quan hi ha una essa líquida s'apostrafa sempre: l'Skype, l'Stop,...
Fins i tot amb les sigles que es pronuncien com si hi hagues una vocal al devant: l'STA (Serveis de telecomunicacions d'Andorra)
En quant al "El Ubuntu o l'Ubuntu" Jo diria: El Ubuntu ja que la paraula és Plana i tenim una "u" al devant de "el" si la paraula fos esdrúixola posariem: L'única. Però recordo si la paraula no és esdrúixola amb una u al devant de el posarem el: La universitat, la informació,...
És irrellevant que la paraula sigui plana o esdrúixola; "l'Ubuntu" s'apostrofa perquè és masculina i comença per vocal, res més. La discussió és si ho pronuncies a l'anglesa, amb una semiconsonant ([ju'buntu]), en aquest cas no s'apostrofaria. Però com que és un mot africà i en la llengua original es pronuncia com en català ([u'buntu]), té tot el sentit posar l'apòstrof.
"L'Skype" també s'apostrofa, perquè és masculina i comença per s + consonant. S'apostrofa perquè en català sempre afegim la "e" epentètica (i fem [əs'kaip]), i llavors, a la pràctica, la paraula comença per vocal. En canvi, no s'apostrofen les paraules femenines que comencen per s + consonant, com ara "La Scala de Milà" (perquè la "a" de l'article evita que afegim la "e" per a facilitar la pronúncia).
| 0 |
curate
|
{"es": 0.0050711598233273356, "ca": 0.9949288401766727}
|
http://www.softcatala.cat/forum/viewtopic.php?f=4&t=1499&p=10206&sid=c031b773781ca98e9ef8a085a657f106
|
mc4_ca_20230418_16_131407
|
Concert "Charli XCX" | Guia BCN: agenda d'activitats, directoris i cursos de Barcelona Concert "Charli XCX"
Divendres a les 21:00h Entrada general de: 30.50 €.
"Festa Major de Gràcia": Música i poesia "El malabarista de paraules", dins de les activitats de 'La Biblioteca va de festa!'
| 0.619837 |
curate
|
{"ca": 0.8197879858657244, "es": 0.18021201413427562}
|
https://guia.barcelona.cat/ca/detall/concert-charli-xcx_99400630454.html
|
cawac_ca_20200528_7_102382
|
Cris Juanico ha passat per l'estudi 3 de Ràdio Arenys per presentar les cançons del seu espectacle "Dues pedres". Acompanyat al contrabaix per Joan Solà al contrabaix han interpretat les revisions d'antigues cançons buscant la bellesa dels temes en la complicitat entre el contrabaix i la guitarra.
| 0.735575 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://arenyautes.cat/print/6583
|
wikipedia_ca_20230401_0_220811
|
Kārlis Ulmanis
Kārlis Ulmanis fou un polític letó, que va néixer el 4 de setembre de 1877, a Bērze, al sud de Letònia, llavors sota domini rus, i va morir el 20 de setembre de 1942 a la Presó de Krasnovodsk dins la Unió Soviètica, avui en dia Türkmenbaşy al Turkmenistan.
Va ser un dels polítics letons més destacats durant el període d'entreguerres i la independència de Letònia abans de la Segona Guerra Mundial de 1918 a juny de 1940. Va exercir quatre vegades com a primer ministre, l'últim com a cap d'un règim autoritari, durant el qual va adoptar posteriorment també el títol de President de Letònia.
Primers temps.
Després d'estudiar agronomia a Suïssa, a l'Institut Federal Suís de Tecnologia de Zuric; després va continuar els seus estudis a Alemanya, a la Universitat de Leipzig, on participà activament en la Revolució russa de 1905. Després d'estar un temps detingut es va veure forçat a anar a l'exili a Pskov. Més endavant es refugià als Estats Units i es va graduar com a enginyer agrònom per la Universitat de Nebraska, abans de ser contractat com a professor.
L'amnistia de 1913 li va permetre tornar a casa. El 1917, durant els successos revolucionaris de Rússia, va fundar la Unió d'Agricultors Letons, partit polític que reclamava la independència de Letònia. El 18 de novembre de 1918, amb altres patriotes que van participar amb ell en la fundació del Consell Nacional de la població letona (Taut Padome), van declarar la independència de Letònia.
Ulmanis va ser elegit líder pel govern provisional de Letònia, també, va continuar com a ministre i president fins al juny de 1921. Durant aquest període, va liderar la lluita contra les agressions externes, provinents d'Alemanya (Baltische Landeswehr i Freikorps) i de Rússia (els bolxevics i els russos blancs), recolzat en això per França i Gran Bretanya. Ulmanis va ser qui va realitzar la creació del Saeima (Parlament), convocat per primera vegada l'11 d'agost de 1920.
Ulmanis és de nou Ministre-President del desembre de 1925 al maig de 1926 i del març 1931 al desembre de 1932.
La dictadura.
El 15 de maig de 1934, com a part d'un greu deteriorament de la situació econòmica i política (l'agitació dels nazis de Letònia, encapçalada per Gustavs Celmiņš i els comunistes (els dirigents dels quals s'havien refugiat a l'URSS), declara la llei marcial amb el suport del general Jānis Balodis.
Tots els partits i el Parlament són dissolts. Des de 1936, la data d'expiració del mandat del President Alberts Kviesis, Ulmanis combina les funcions de Ministre i President de la República i pren el títol d'Adonis Taut ( "Cap de la Nació" en letó).
Econòmicament, el comerç exterior, depenent de l'URSS en la dècada del 1930 es va diversificar (Alemanya, Regne Unit), el PIB també va augmentar significativament. Durant aquest període, Letònia va aconseguir els millors resultats en la lluita contra l'analfabetisme a Europa.
En política exterior, es va signar un tractat d'aliança militar amb Estònia i Lituània (Entesa Bàltica). Però els tres estats bàltics són atribuïts a l'URSS pel Pacte Mólotov-Ribbentrop (23 d'agost de 1939). Les forces soviètiques, sota l'amenaça d'invasió, obliguen els tres països a acceptar l'ocupació militar i la transferència de diverses bases militars.
Després de la invasió soviètica 17 juny 1940 (de fet, l'exèrcit rus ja es trobava a Letònia és el "poder", recolzat pels comunistes de Letònia), Ulmanis va ser detingut el 21 de juliol i deportat a la Unió Soviètica. Va morir el 20 de setembre de 1942.
Després de la seva mort.
Kārlis Ulmanis segueix sent una persona molt popular a Letònia. Durant l'ocupació soviètica (1944 - 1991), és descrit pel règim comunista com un dictador feixista (com gairebé tots els enemics del comunisme). El 2003, es va inaugurar a Riga, la capital, una estàtua de l'ex cap d'Estat, al qual va assistir el Ministre-President de l'època, Einars Repše. El seu nebot, Guntis Ulmanis va ser president del 7 juliol de 1993 fins al 8 de juliol de 1999.
| 1 |
perfect
|
{"lv": 0.0035398230088495575, "ca": 0.9896333754740835, "fr": 0.0035398230088495575, "pt": 0.0032869785082174463}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=220812
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_584419
|
"Els joves ni-ni son els joves inactius, és a dir que no treballen ni segueixen cap mena de formació. Es tracta sovint de joves que no s'han independitzat i que depenen econòmicament dels seus pares; en alguns mitjans ja es parla de generació ni-ni.Alguns distingeixen entre els joves que no treballen perquè no poden trobar feina i aquells que no busquen feina activament, o que fins i tot tenen com a objectiu no treballar, com veuen que fan alguns famosos que surten a la televisió i la premsa rosa. Per exemple, l'any 2008 a Catalunya hi havia 216.100 joves entre 19 i 29 anys que no treballaven ni estudiaven, però d'aquests, 110.600 buscaven feina i els 105.500 restants no. "https://ca.wikipedia.org/wiki/Ni-niEn teniu cap al vostre entorn?Si és així, com és el seu dia a dia? Està cercant feina o no? L'intenteu ajudar?Explico el meu cas. Tinc un familiar de ja 26 anys que porta des dels 18 sense fotre ni brot. Únicament d'estudis té l'ESO i algun petit curset del SOC. D'experiència laboral només té mig any cotitzat al sector secundari (D'això ja fa uns quants anys).Sembla ser que "cerca feina" però va molt al seu ritme ja que té totes les necessitats bàsiques cobertes pels seus pares.En definitiva, no fot res en tot el dia i es plantarà amb 30 anys sense RES. Ni goso parlar sobre això perquè s'emprenya i torna a la seva habitació davant de l'ordinador. Realment és desesperant.
Sembla ser que "cerca feina" però va molt al seu ritme ja que té totes les necessitats bàsiques cobertes pels seus pares.Quan parlem de joves que viuen encara a casa dels seus pares i són a prop dels 30 i sent ninis, crec que els pares tenen alguna cosa a veure amb com han educat el seu fill i el que s'espera d'ell. Que ja sé que la situació econòmica està fotuda, però que ni que sigui surti a per diners (els que siguin) per aportar al sostre sota el qual viu.Que sí, que es pot estar deprimit, però jo he treballat deprimida i anant a la feina plorant, perquè la perspectiva de no tenir diners per anar al súper a comprar menjar m'espantava més que enfrontar-me a la feina o feines que havia de fer.
Jo diria que els pares tenen el 90% de la culpa.
No sabria quantificar el % de culpa, però si que puc afirmar que tot i no voler fer fora el teu fill (a segons quina edat no els pots fer fora legalment, per exemple amb 18 no pots), la clau està també en l'educació que toca donar-los. A mi sempre m'han deixat clar a casa que s'estudia i es treballa, i si no, ves preparant les maletes per viure la teva vida. Sobra dir que jo vaig fer el que calia fer, però també vaig marxar de casa abans del que ells s'esperaven i van patir allò del síndrome del niu buit
Jo sí, i es més en els nois el 90% de culpa és de les mares.
Ja, perquè és feina exclusiva d'elles educar els nois i si alguna cosa surt malament és culpa d'elles i només d'elles, no? En canvi, les filles no, oi?
No és un problema d'educació. El problema es que moltes d'elles es senten realitzades protegint el fill o abastint-lo de peixos. Quan el que s'ha d'ensenyar és a pescar i deixar el fill navegar pel riu.
L'educació que rep una persona no és patrimoni exclusiu dels pares, ni per descomptat de la mare. Hi ha molts factors que porten a aquests ninis a ser així, el tema és que és cosa de dos, quan n'hi ha dos progenitors a casa, i del propi nini implicat deixar allargar aquesta situació de nini o no. No és cosa només de les mares, això potser passa amb els ninis del teu entorn, però no és així en general.
(vosaltres teníu el concert econòmic, el millor és anar-se'n a viure a EH, evitar les capitals, fas les teves hores i després a fer uns potes al zaharra -i a prendre pel cul)
A Euskadi la mitjana d'edat per emancipar-se són els 30 passats. Per moltes raons, sobretot l'econòmica. És lamentable.
| 0.86673 |
curate
|
{"ca": 0.9901254336802775, "pt": 0.009874566319722444}
| |
cawac_ca_20200528_12_13414
|
Avui comença una nova edició de la copa del Rei d'hoquei patins on 6 dels 8 equips són catalans. Lloret de Mar serà la seu d'una edició marcada per les noves regles i per la gran igualtat al capdavant de la lliga, amb Liceu, Vic i Barça separats només per 3 punts.
La copa arrencarà a dos quarts de vuit amb els dos equips no catalans, el Liceu i el Tenerife, tot i això amb majoria de jugadors catalans a les dues plantilles. El líder de la OK Lliga respira molt d'optimisme en aquesta copa. L'entrenador gallec, Carlos Gil, diu que "ningú vol penjar-se el cartell de favorit, tots els equips hem fet una preparació especial per a arribar a Lloret en les millors condicions, i és una competició molt complicada”.
El conjunt canari, per la seva part, arriba sense pressió, conscients que estar “a Lloret és un premi a la primera volta, però sabem que el nostre objectiu no és altre que la permanència”, tal com assegura Mateu de Ramón, el seu tècnic.
A dos quarts de deu, l'amfitrió,el Lloret, rebrà el Vilanova. Dos equips que s'han trobat quatre vegades aquesta temporada, amb balanç favorable pels selvatans. Quim Casalí, té motius per demanar que la Copa es quedi a casa, un fet que no passa des que el torneig es juga a seu única, per la constància que, diu, té el seu equip. Per part dels dos equips, però, conjunten en afirmar que serà un duel molt i molt igualat.
| 0.868691 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.esportiu.cat/2010/02/25/la-copa-dhoquei-arrenca-avui-a-lloret/
|
mc4_ca_20230418_3_517124
|
El Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles organitza un cicle de tertúlies entorn la literatura
“Cinc cèntims de creació local” és la nova proposta del Centre d'Estudis Comarcals i la Biblioteca de Banyoles. Es tracta d'un cicle de tertúlies que es farà tots els dimarts del mes de febrer a l'Ateneu Bar de Banyoles i que aquest any anirà sobre literatura.
Una visita guiada acomiada l’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis”
L’exposició “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” s’ha acomiadat del Museu Darder després de tres mesos oberta al públic.
| 0.742677 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://banyolestv.cat/index.php/cultura.html?start=54
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_303816
|
Rússia Operen un noi d'un tumor al pulmó i descobreixen que en realitat hi tenia un avet Sorpresa majúscula dels metges russos que han operat un pacient de 28 anys que, suposadament, tenia un tumor en un pulmó. El noi, un fumador empedreït, va anar al metge perquè tenia dolor al pit. Les proves van permetre identificar el que sembla un tumor. En obrir el pulmó, però, els metges han descobert que el que li provocava el mal era, en realitat, un avet que mesurava cinc centímetres. "Quan vaig fer el tall, vaig veure branquetes d'arbre. Em vaig quedar parat i vaig pensar, què pot ser, això? ", ha afirmat el cirurgià. Davant la incredulitat dels biòlegs, que no se saben avenir que l'avet hagi pogut arrelar al pulmó, el pacient ha explicat que no té ni idea de com ha arribat a aquesta situació. "Potser vaig inhalar la llavor d'alguna manera, però no ho recordo pas", ha afirmat. Una setmana després de l'operació d'extracció, el noi ja ha tornat a la feina. http://www.3cat24.cat/noticia/377773/societat/Operen-un-noi-dun-tumor-al-pulmo-i-descobreixen-que-en-realitat-hi-tenia-un-avet
ROFL
treu-te el boli de la boca per parlar
he-he-he-he
| 0.703778 |
curate
|
{"ca": 0.8753315649867374, "en": 0.11140583554376658, "kk": 0.0035366931918656055, "nl": 0.009725906277630416}
| |
oscar-2201_ca_20230904_5_156312
|
Deixa'ns el teu correu electrònic i setmanalment rebràs les notícies d'Argentona i actes d'agenda més destacats
subscriu-t'hi
Notícies
Publicat el 02.11.2020
Campanya de control de l'accés de vehicles motoritzats a l'entorn natural
Aquest diumenge es va dur a terme un dispositiu de la Policia Local d'Argentona, juntament amb el SEPRONA de la Guàrdia Civil, al veïnat de la Pujada
Aquest diumenge al matí es va desenvolupar un dispositiu de vigilància i control entre agents de la Policia Local d'Argentona i del servei de protecció del medi ambient (SEPRONA) de la guàrdia civil a l'àrea de la Pujada, per tal d'evitar el pas de vehicles motoritzats fora de les pistes naturals i dels camins permesos per normativa.
L'operatiu policial va interposar un total de vuit denúncies que seran trameses al departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, i algunes d'elles també al Servei Català de Trànsit.
Aquesta és una de les primeres accions incloses en una campanya especfíca que en les properes setmanes desenvoluparan els cossos de seguretat amb competència mediambiental per tal de reduir l'ús il·legal de vehicles motoritzats a la muntanya i en zones no permeses del terme municipal.
| 0.824491 |
curate
|
{"ca": 0.9634664401019541, "br": 0.011045029736618521, "pt": 0.006796941376380629, "ru": 0.018691588785046728}
|
https://argentona.cat/document.php?id=47238
|
macocu_ca_20230731_4_381287
|
conicab viatges-Vall D'Uixó (la):Ajuntament de la Vall d'Uixó::Directori comercial de la Comunitat Valenciana
| 0.552698 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_50_53048
|
El fort temporal marítim es va emportar ahir a la tarda la sorra de Lloret de Mar i fins i tot la va pujar fins a dalt del passeig marítim, segons va informar Nova Ràdio Lloret. Per això, les autoritats locals van decidir tancar l'accés a la sorra i es va hissar la bandera vermella com a mesura de protecció, a banda de demanar prudència a tots els vianants que passessin per la zona.
Per la seva banda, la Policia Local del municipi també va advertir a través de les seves xarxes socials que les onades arribaven fins als tres metres d'alçada i que els camins de ronda en els trams més propers al mar havien estat tallats per seguretat.
Per això, des del compte de Twitter del cos policial es va demanar als veïns i turistes que respectessin la senyalització i les indicacions dels agents de l'autoritat, a banda d'advertir que el perill no ha passat. «El mar de fons es mantindrà durant molte hores. Sigueu prudents», van demanar en un missatge a la xarxa social.
| 0.85206 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /comarques/2019/04/23/vent-fort-onatge-semporten-sorra/975900.html
|
crawling-populars_ca_20200525_21_108388
|
Recorda'm
Les enquestes prèvies a les últimes eleccions municipals deixen clar que una de les qüestions que pitjor valoració mereixen per part dels ciutadans de Barcelona és el top manta, molt al davant de l’incivisme, la inseguretat, el trànsit o la neteja i únicament superat pel problema de l’habitatge. No costa gens d’entendre; el que no s’entén en absolut és la passivitat, la deixadesa i l’absentisme de les administracions, totes, per posar remei a aquesta situació. La fotografia no menteix. Només cal baixar al carrer per comprovar-ho. Fa cinc anys, els manters eren pocs, potser unes desenes, i eren nòmades, intermitents, porucs i fugissers amb el seu sac penjat a l’esquena evitant a dures penes el setge de la Guàrdia Urbana. Avui, el cens de treballadors del top manta arriba al miler, ocupen un espai fix, estable i en constant creixement sobretot al front litoral (sense oblidar les tradicionals expedicions al centre urbà), fins al punt que han convertit el passeig Joan de Borbó en un autèntic hipermercat a l’aire lliure de la venda d’objectes pirates. L’ocupació tímida de l’espai públic és ara una invasió desacomplexada i impune. La mercaderia disciplinadament col·locada. Els venedors, acomodats per passar-s’hi el dia i els proveïdors i traficants que hi ha al darrere, aplicant el capitalisme salvatge per enriquir-se sense cost laboral, administratiu, ni social; a costa dels venedors sense papers, a costa dels comerciants que paguen permisos, llicències, lloguers i seguretat social, a costa dels ciutadans, dels visitants, a costa de la seguretat i a costa de la ciutat. La Pimec ha calculat l’impacte negatiu en el comerç de proximitat en 65 milions i el de la comercialització de falsificacions en 69 milions més. La radiografia hauria de fer que els responsables polítics s’amaguessin sota terra, no darrere de la responsabilitat dels altres per quedar bé. L’Ajuntament no pot permetre l’apropiació de la via pública, ni a la Barceloneta, ni als antics encants vells; la Generalitat ha de perseguir el comerç il·legal de falsificacions i l’Estat ha de perseguir el tràfic de mercaderia il·legal.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui
| 0.793756 |
curate
|
{"ca": 0.9959595959595959, "it": 0.00404040404040404}
|
: /opinio/article/8-articles/1631433-politica-low-cost.html
|
mc4_ca_20230418_4_446655
|
Setembre 2012 | Gerro amb flors | Museus de Sitges
Setembre 2012 | Gerro amb flors
- Juan de Arellano (Santorcaz, Madrid, 1614 – Madrid, 1676).
- c. 1665.
- Oli sobre tela.
- 100 x 72 centímetres.
- Col·lecció del doctor Jesús Pérez-Rosales (núm. inv. 3.148).
La florera de l'antiga col·lecció del doctor Jesús Pérez-Rosales del Museu Maricel ha format part del museu des de la donació del prohom barceloní a la Diputació de Barcelona com una obra anònima. La pintura no està signada i un anàlisi amb llum ultraviolada demostra que ha sofert diversos retocs i que ha estat entelada. Com gran part de les obres i els objectes d'aquest fons, està òrfena de qualsevol informació que ens expliqui el seu origen.
Poc coneixem de la formació de la col·lecció del ginecòleg barceloní, però un estudi detallat de la mateixa, ens mostra un conjunt heterogeni, entre el que destaquen obres singulars de gran qualitat. Don Jesús va adquirir en pocs anys al mercat de l'art barceloní obres de diferent nivell i aquesta voluntat omnívora ha donat lloc a aquesta col·lecció de 3.603 obres i objectes ben diversos, fet molt característic d'un col·leccionisme d'interessos dispersos, constructor de dignitat i prestigi.
La pintura va ser exposada a un procés de restauració fa poc més d'un any, en el taller dels Museus de Sitges. El nostre restaurador, Pep Pascual, va retirar el vernís envellit i la brutícia, fent aparèixer una pintura viva en cromatisme i recuperant els efectes lumínics perduts. Si ja abans d'aquesta intervenció hom podia intuir-ne la seva qualitat, des d'aquell moment varem començar a pensar que la nostra hipòtesi anterior a la restauració no estava equivocada i que la pintura podia atribuir-se al millor pintor de flors del segle XVII, el madrileny Juan de Arellano.
Antonio Palomino, en el seu Parnaso Español Pintoresco Laureado publicat a Madrid el 1724, dedica una de les biografies a Juan de Arellano i en ella afirma que va ser tan "superior" en la pintura de flors "que ninguno de los españoles le exedió en la eminencia de esta habilidad". Va néixer a Santorcaz (Madrid) l’any 1614, on morí l'any 1676. Es formà a Alcalà d'Henares en el taller d'un pintor desconegut durant vuit anys, i als setze anys entrà en el taller de Juan de Solís, pintor d'un cert prestigi que treballava per a la reina Isabel de Borbón.
Instal·lat en un taller popi, treballà la pintura de caràcter devocional i també altres encàrrecs com la pintura de carrosses, fins que s'especialitzà en la pintura de flors, gènere amb una gran demanda a la ciutat, arribant a crear una taller amb diversos ajudants que, segons Palomino, esdevingué “una de las más célebres tiendas de pintura que hubo en esta Corte”. Arellano començar a pintar flors cap a 1650, influenciat per models flamencs com els de Daniel Seghers (1590-1661) o Jan Brueguel de Velours (1568-1625). Entre les seves primeres obres cal destacar-ne les de devoció, amb imatges de la Verge entre garlandes florals. És en aquest tipus d'obres on es veu clarament la influència flamenca de Seghers o Brueguel, realitzada amb gran meticulositat i amb una clara voluntat il·lusionista.
La pintura va ser sotmesa a una restauració anterior, amb data desconeguda, per tal de reintegrar algunes zones perdudes, bàsicament en la part inferior dreta, on s'aprecien zones repintades, així com en alguns punts del fons i en algunes flors del quadrant superior esquerre. En aquesta antiga restauració, es va procedir també a l’entelat. Molt probablement la tela destensada durant anys va malmetre la superfície, fent que parts de la capa pictòrica desapareguessin.
L'obra de Juan de Arellano ha estat valorada per la historiografia des d'antic, i des de finals del primer terç del segle XX s'han succeït els estudis i les exposicions que han permès conèixer l'evolució de la seva producció. La feina que hem realitzat ha estat comparar aquesta obra del Museu Maricel amb d'altres del pintor conservades en mans privades o exposades en museus públics. Al nostre entendre es tracta d'un exemplar de la seva etapa de maduresa, idea que es constata amb la utilització d'una tonalitat marronosa en el fons i amb altres característiques.
L’ús del gerro de vidre semiesfèric sobre una base trompetada, emprat en altres composicions pintades entre 1660 i la seva mort, rebla aquesta hipòtesi, així com la base pètria sobre la que se sustenta el gerro. Aquest també és un element força comú en les floreres realitzades en la seva maduresa, utilitzat probablement com un element de contrast amb la lleugeresa del vidre i la vivesa de les flors. Un altre element recorrent en aquest període és la composició amb una accentuada diagonal, que aquí es manifesta en la línia imaginària que uneix el tulipà del quadrant inferior dret i el lliri que corona la composició.
Un anàlisi en detall de les flors, amb lents d'augment, ens mostra una tècnica complexa en la construcció del color i el volum, una lliçó de pintura en la que la pinzellada untuosa sovint fa de base al color disposat en relleu, i on petites gotes de color creen els detalls que n'accentuen el seu verisme.
El pintor planteja en aquesta florera un dramàtic joc lumínic a partir del raig que prové de l'esquerra de la composició i que il·lumina teatralment el centre de la mateixa, al temps que crea un viu reflex en la part dreta del gerro ajudant a fer-lo corpori. La part inferior de la composició, en semi penombra, és habitada per flors marcides que han caigut del ram. La composició, realitzada en un desordre molt estudiat, mostra exemplars de flors molt comuns en floreres de l'autor: tulipans, clavells, anemones, gessamins, malves i roses. L'execució de les flors segueix clarament el modus operandi d'Arellano, estudiat fa poc temps mitjançant treballs amb diferents sistemes de microscòpia i radiològics.
A diferència d'altres pintors de flors, Arellano disposava d'una forma més generosa àrees de colors plans sota cada flor, el que en la literatura artística del període s'anomenava el bosquexo, variant la seva composició i el seu color en funció de la flor que s'anés a pintar. La seva pintura es caracteritza per l'ús de diversos colors de base, en funció de la varietat cromàtica de la flor, cosa que en els altres pintors no succeeix. Les mides de la tela, força estandarditzades en la producció de floreres del pintor, i el tipus de craquelat de la superfície, lligat als materials que emprava, ajuda a confirmar-ne l'autoria.
La composició de l'obra que analitzem utilitza el recurs de les flors marcides i els elements caiguts del conjunt, que ha estat interpretat per diversos estudiosos com un element de caire simbòlic. La idea representada seria l'efímer de la bellesa, convertint les pintures de flors en un conjunt de vanitas de caràcter moralitzant. Si bé és cert que aquest gènere va ser molt important en períodes anteriors, cal situar les floreres d'Arellano en un context de pintura decorativa que fascinava per la seva propietat de representació verista.
Els treballs que actualment s'estan duent a terme en les diverses col·leccions dels museus Cau Ferrat i Maricel, aniran fent aparèixer altres noves atribucions de les obres que els composen, com en aquest cas en el que hem pogut descobrir que comptem amb una obra d'un dels millors pintors hispans del Segle d'Or.
- Calvo Serraller, Francisco: Flores españolas del Siglo de Oro. La pintura de flores en la España del siglo XVII. Madrid, Museo del Prado, 2002.
- Cherry, Peter: El bodegón español en el Siglo de Oro. Madrid, Fundación española de apoyo al arte hispano, 1999.
- Pérez Sánchez, Alfonso: Juan de Arellano, 1614-1676. Madrid, Fundación Caja Madrid, 1998.
- Romero Asenjo, Rafael: El bodegón español en el siglo XVII: desvelando su naturaleza oculta. Madrid, Restauración y estudios de pintura de caballete, 2009.
| 0.828514 |
curate
|
{"ca": 0.8870114794273185, "es": 0.11169869727847286, "ar": 0.0012898232942086935}
|
http://museusdesitges.cat/ca/peca-del-mes/setembre-2012-gerro-amb-flors
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_345552
|
Molts de vosaltres segui-ho demanant informació mes detallada del Campus, per això tal i com vam fer l’any passat, realitzarem una reunió informativa la setmana abans d’iniciar el campus.
La reunió la farem el dia 16 de Juny a las 19h. en la sala de reunions del Club, tot i així, us facilito informació d’interès general pels que esteu acabant de quadrar agendes o de decidir-vos.
• 1 Dia de Campus qualsevol:
9h-11h: Futbol (aspectes tècnics i tàctics)
11h-11’30h: Dutxa i esmorzar.
11’30h -13h: Activitats*
• *Activitats: Farem diverses activitats entre elles jocs esportius, gimcanes, classes anglès (falta confirmació), piscina ( NO obligatòria, 2 o 3 dies a la setmana), xerrades amb especialistes del mon del futbol i sortejos de material esportiu divers.
A partir de las 13h. divisió entre els grups que es queden fins les 17h. o marxen a les 14h. a dinar a casa.
• Fins a les 14h. : Un cop acabades les activitats a las 13h. realitzarem les competicions de partits F-7, 3x3, 5x5,...Lliga interna de partits. Tot això, fins a las 13:50h. on anirem a la dutxa i estarem preparats per finalitzar a les 14h.
• Fins a les 17h. :
13’30h. a 15h. : Dinar i descans.
15h. a 15’45h. : Visionat de material esportiu( partits, documentals o gravacions realitzades en els entrenaments del matí.
15’45 a 16’50h. : Competicions de partits F-7, 3x3, 5x5,...Lliga interna de partits.
16’50h. a 17h. : Dutxa.
El dia 22 de Juliol es el dia de l’acampada ens trobarem al camp entre 20h. o 21h. on farem jocs de nit i dormirem fins el dissabte 23 de Juliol a las 9h.
Les sortides o excursions es realitzaran els dimecres ( no farem sortides cada setmana, la primera setmana ja es segur que no) i no seran obligatòries, es podrà optar per dia normal de campus o realitzar la sortida prèvia confirmació com molt tard el divendres anterior ( s’informarà amb temps de la sortida i del preu).
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9196525515743756, "es": 0.026601520086862108, "st": 0.01031487513572204, "pt": 0.014657980456026058, "fr": 0.019001085776330078, "uz": 0.002171552660152009, "eu": 0.004343105320304018, "ro": 0.003257328990228013}
| |
oscar-2301_ca_20230418_2_199985
|
Iniciem un nou curs escolar i amb ell arriba el procés d'adaptació. Durant aquests dies és important que parleu i us comuniqueu amb l'equip educatiu. Els infants necessiten un temps per adaptar-se a l'escola i adquirir confiança amb els nous referents, les educadores.
El passat 5 de setembre l'escola va obrir les portes a les famílies matriculades per aquest nou curs. Aquest dia forma part del procés d'adaptació, ajuda als infants a conèixer i familiaritzar-se amb l'escola, els seus espais i les educadores.
| 0.732163 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://ebmlligabosc.reus.cat/actualitat/proces-dadaptacio
|
macocu_ca_20230731_10_383251
|
Aye-Nah
amb Aina Lanas
La ballarina i coreògrafa aina Lanas estarà a La Bòbila durant tot el mes d'octubre i part de Novembre creant i donant forma a la peça Aye-Nah que ella mateixa resumeix d'aquesta manera: “(...) es va danyar, es va desconstruir i li van faltar braços, cames, vida. El que quedava buscava màscares i cossos a on establir-se, fins que va comprendre que no era cos, que era lliure, com la música. I va ballar fins que es va acabar l’amor.”
| 0.726715 |
curate
|
{"en": 0.015418502202643172, "ca": 0.9845814977973568}
| |
cawac_ca_20200528_4_16000
|
El passat dimecres, dia 30 d'octubre, es va signar el nou contracte de manteniment de les zones verdes de Ripollet amb l'empresa Jardinet, que va resultar guanyadora del concurs públic convocat per aquest Ajuntament. Jardinet és una societat cooperativa catalana limitada que va néixer a Ripollet el 1995. Emmarcada dins l'àmbit de l'economia social, Jardinet no busca exclusivament el benefici econòmic sinó que, a més, pretén la integració social de les persones que en formen part.
A Ripollet hi ha un total de 34,4 hectàrees de zones verdes que la Regidoria de Jardineria i Medi Ambient s'ocupa de mantenir. Es tracta de zones de prat, zones boscoses, jardins i cruïlles en carrers. El manteniment d'aquests espais es realitza de forma respectuosa amb el medi ambient. Això es tradueix en una acurada gestió dels residus, en un control dels recursos naturals fomentant l'estalvi de l'aigua per al reg, l'elecció d'espècies botàniques amb baixos requeriments hídrics i una adequada planificació i execució de les tasques culturals per tal d'ajudar a evitar la proliferació de plagues i malures i així minimitzar l'ús de plaguicides.
L'oferta presentada per Jardinet SCCL s'adapta a aquests criteris de respecte i presenta unes millores a afegir en les tasques de manteniment habituals. Entre elles, presenten millores relacionades amb bones pràctiques ambientals, d'altres relatives a la organització de tallers divulgatius sobre jardineria i horticultura sostenibles dins el marc de la programació de la Casa Natura.
També com a millora s'ocuparan de la remodelació de la illa enjardinada entre els carrers Molí d'en Rata i carretera de Santiga. La reforma consisteix a la retirada de l'escorça de pi que amb els anys havia quedat desnaturalitzada i a endreçar la vegetació. Les obres començaran aquesta setmana.
| 0.884461 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://ripollet.cat/asp/llistat_noticies.asp?ID=19660
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_166450
|
Tecnopolítica i art de la comunicació d’incidència. Democràcia actualitzada a l’era digital. Mètode i+d polític. Vigilància ciutadana del poder
Cultura Lliure [videos i +]
Alertadors – Whistleblowers. Filtracions anticorrupció
Lluites per les llibertats civils. Xarxes nacionals i internacionals
10 diciembre, 2020
El Pla de Digitalització Democràtica de l’Educació d’Xnet tindrà el seu primer pilot a Barcelona
Comparteix *
El Pla de Digitalització Democràtica dels Centres Educatius [1] dissenyat y liderat per Xnet i un grup de families es realitzarà com a pilot a Barcelona conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona.
L’objectiu d’Xnet és crear un prototip que es pugui després replicar per a la digitalització de tots els centres i de l’administració.
El centres a qui els interessi poden optar fins al gener. Ho poden fer escrbin a-> contact@xnet-x.net, o contactant amb el Consorci d’Educació de Barcelona.
• És un dispositiu pioner per a la digitalització dels centres educatius amb programari auditable i segur, que garanteixi la privacitat i el control de les dades.
• L’objectiu d’aquest programa, que inicia una prova pilot en 5 centres, és oferir una alternativa pública als instruments que ofereix empreses com ara Google per tal que escoles i instituts puguin accedir a la tecnologia digital de forma sobirana i segura i amb la màxima qualitat.
• Introduirà infraestructures, recursos pedagògics, acompanyament i serveis tècnics que permetin una digitalització del centres segura a través de tecnologies lliures i auditables.
Xnet, el grup de famílies promotores i les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) conjuntament amb la Direcció d’Innovació Democràtica i el Comissionat d’Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona posen en marxa un projecte per generalitzar una digitalització segura, i respectuosa amb la sobirania de les dades que garanteixi la privacitat i el control de les dades, per tal de salvaguardar de manera integral els drets digitals de la comunitat educativa en els centres educatius de primària i secundària de la ciutat. Es tracta d’oferir una alternativa auditable i àgil a les eines més comunes com ara les de Google. El projecte preveu l’actualització d’eines existents i amb experiència a nivell internacional. L’objectiu és adequar-les a les necessitats dels centres, ampliar el nivell d’usabilitat perquè siguin plenament competitives i acompanyar l’accés amb tots els recursos tècnics i formatius que permetin un aprofitament màxim d’aquestes tecnologies per l’ensenyament presencial o en remot, utilitzant una plataforma integral de gran qualitat tècnica i fàcilment replicable.
Xnet és un projecte activista que treballa i proposa solucions avançades en diversos camps relacionats amb els drets digitals. L’associació Xnet és l’entitat encarregada de donar seguiment al programa pilot i fer-ne l’avaluació així com el disseny de la seva escalabilitat conjuntament amb la Direcció d’Innovació Democràtica, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Comissionat d’Innovació Digital de l’Ajuntament de Barcelona.
El projecte inicia ara una fase pilot, en la que poden formar part un màxim de cinc centres educatius i ser el laboratori de proves de la implantació d’aquest programari que, si tot va bé, s’ampliaria a tots els centres que ho requereixin el curs vinent. Durant els propers mesos es desplegarà una Suite que integra de forma automatizada [2] Nextcloud, Big Blue Button, Moodle, Jitsi, Etherpad i altres eines de programari obert i auditable en aquests cinc centres. La implementació inclou un servei tècnic i de formació permanent per a l’ús diari d’aquestes eines que també estan incorporats al projecte.
El projecte inclou tres elements:
• Servidors segurs per emmagatzemar dades amb criteris ètics i respectuosos amb els drets humans i digitals.
• Un paquet d’aplicatius i eines lliures i auditables àmpliament en ús adaptades específicament a les necessitats i a les funcionalitats dels centres educatius.
• El desplegament d’un servei tècnic i de formació que tindrà una presència permanent als centres per acompanyar-los d’una forma personalitzada en l’ús dels nous sistemes.
Els objectius que persegueix aquest projecte són els següents:
• Desenvolupar i desplegar una Suite automatitzada i replicable amb eines de programari lliure i auditable en els centres educatius, robustes, usables i 100% competitives per a les principals necessitats de l’educació digital.
• Promoure l’ús d’infraestructures que siguin 100% segures, auditables i que defensin la sobirania de les dades personals i d’altres drets vinculats a l’era digital com ara la inviolabilitat de les comunicacions en línia, la minimització de les dades i la privacitat des del disseny i per defecte amb especial èmfasi en els infants i adolescents.
• Desplegar accions formatives i d’acompanyament en l’ús d’aquestes tecnologies per al professorat i a tota la comunitat educativa dels centres.
• Fomentar els usos democràtics de la tecnologia i l’agilitat en l’ús de diverses plataformes evitant la creació de clients captius d’un únic producte. Tenir coneixement i entendre els conceptes de Drets Digitals i comuns digitals.
• Desenvolupar l’esperit crític envers internet i els entorns digitals.
• Aprendre conceptes bàsics sobre privacitat i seguretat a la xarxa.
• Generar capacitat d’emprenedoria distribuïda, de proximitat i sobre la base de criteris ètics.
• Reduir la despesa a llarg termini i que els centres educatius puguin escollir la tecnologia que utilitzen en base a propostes i decisions raonades.
• Investigació i disseny per a la sostenibilitat del projecte i la replicació a altres centres educatius.
L’Ajuntament invertirà en aquesta primera fase del projecte 140.000 euros del pressupost municipal de 2021.
[1] Pla de Digitalització Democràtica dels Centres Educatius
[2] NEXTCLOUD
Proveeix a clients, com per exemple, el Ministeri de l’Interior de França i la Gendarmeria; el Ministeri d’Educació d’Holanda; diverses Agències governamentals de Suècia; el Govern federal d’Alemanya, etc. Nextcloud és un projecte de desenvolupament de programes client-servidor amb l’objectiu de crear un servei d’allotjament d’arxius afegint funcionalitats al servidor en forma d’aplicacions (calendari, mapes, blogs, reproductors i organitzadors de música, webmail, suites ofimàtiques, editors de text, gestors de tasques, anotacions i contrasenyes, etc.). La seva funcionalitat és similar a la d’altres proveïdors corporatius, diferenciant-se al ser en software lliure i de codi obert, permetent instal·lar-lo en un servidor privat. a El client te control sobre les seves dades de forma directa, ja que és aquest qui administra el servidor on es troben, incloent eines per poder controlar i monitorar l’intercanvi i la comunicació de dades (control d’accés a arxius, flux de treball, registres d’auditoria, controls d’intercanvi, etc. ).
MOODLE
Proveeix a clients, com per exemple, la London School of Economics, la Universitat estatal de Nova York, les Nacions Unides o la Universitat Oberta del Regne Unit (Open University).
És una eina de gestió de l’aprenentatge (Learning Content Management LCMS) precursora de sistemes, com per exemple, Classroom. Creat a Austràlia el 2001, té 160 milions d’usuaris registrats i està traduït a 120 idiomes, inclòs el català.
És en software lliure i de codi obert, dissenyat per proporcionar a educadors, administradors i estudiants un sistema integrat partint de la teoria pedagògica del construccionisme social d’aprenentatge i d’ensenyament en línea. Es finança en part a través dels proveïdors de serveis certificats de la xarxa Moodle Partners, ja que les seves principals característiques són la seva flexibilitat i possibilitat de personalitzar els entorns amb diverses funcionalitats ampliables amb la instal·lació de pluguins i complements, podent donar servei des de qualsevol lloc, moment, dispositiu i navegador.
BIG BLUE BUTTON – BLINDSIDE
Proveeix a clients, com per exemple, el Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica o 500 escoles de Baden-Württemberg a Alemanya.
És un sistema de videoconferència en software lliure i de codi obert per l’aprenentatge online que admet compartir àudio i vídeo, presentacions amb capacitats ampliades de pissarra, com punter, zoom i dibuix, xat públic i privat, ús compartit d’escriptori, VoIP integrat amb FreeSWITCH i suport per a la presentació de documents, incloent en format pdf. A més de diversos serveis de conferencia web, té integracions ambmolts dels principals sistemes d’aprenentatge i gestió de continguts (Canvas, Moodle, WordPress, etc. ).
Premsa generada:
https://cat.elpais.com/cat/2020/12/10/catalunya/1607599232_374344.html
https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20201211/escoles-desbancar-google-educacioacute-barcelona-11359081
https://www.infolibre.es/xnet_junto_familiares_piloto_software_libre_alternativo_google.html
https://www.europapress.es/catalunya/noticia-cinco-escuelas-barcelona-democratizaran-herramientas-digitales-plan-piloto-20201210122100.html
https://www.lavanguardia.com/vida/20201210/6109196/xnet-inicia-plan-piloto-digitalizacion-segura-5-colegios-barcelona.html
https://www.ccma.cat/324/cinc-centres-de-barcelona-inicien-una-prova-pilot-dun-pla-de-digitalitzacio-amb-programari-obert/noticia/3065191/
https://beteve.cat/societat/programari-lliure-arriba-escoles-instituts-barcelona-frenar-monopoli-google/
https://www.larepublica.cat/minut-a-minut/cinc-centres-de-barcelona-inicien-una-prova-pilot-dun-pla-de-digitalitzacio-amb-programari-obert/
Més informació:
• Us presentem DD: l’eina per a la Digitalització Democràtica de l’Educació
• Pla per a la Privacitat de Dades i la Digitalització Democràtica de l’Educació
• No signeu l’autorització per utilitzar Google Suite a les escoles
• A punt per l’abril el prototip per digitalitzar els centres educatius sense usar Google o similars
Últims posts sobre:
Drets digitals, dades, IA i neutralitat de la Xarxa
(Es) Aprobada una prueba piloto inspirada en nuestro DD en el País Vasco
(Es) Comentario sobre la sentencia del TJUE sobre el artículo 17 de la Directiva Copyright
Us presentem DD: l’eina per a la Digitalització Democràtica de l’Educació
Demostració de la nostra nova eina per a la digitalització democràtica de l’educació
(Es) La posición de Xnet sobre el DSA package
Eixos: Drets digitals, dades, IA i neutralitat de la Xarxa | Contacta per: Recomanacions de Polítiques
← Xnet demana a Fiscalia que investigui si hi ha delictes en la gestió del transport públic durant el Covid i fa una crida a la ciutadania
(Es) Respaldamos la carta al Consejo de la Unión Europea en defensa de la encriptación →
@sindicato_somos Conocéis esto? -> t.co/2pEySjTvkc Responder - Retweet - Favorito
RT @elmundotoday: Los fetos salvados por el Tribunal Supremo de los Estados Unidos piden nacer en un país que no sea una mierda https://t.c… Responder - Retweet - Favorito
RT @jkbibliophile: Delete your period tracking apps today. Responder - Retweet - Favorito
RT @Channel4News: Abortion is no longer a constitutional right in the United States. The US Supreme Court has voted to overturn Roe v Wade… Responder - Retweet - Favorito
Busy is the new stupid. Everybody is, you idiot. Responder - Retweet - Favorito
RT @bernibarrachina: La justicia me protege, como al abuelo de Leonor. t.co/iMCcup4DpY Responder - Retweet - Favorito
RT @jsChucky: "Cuánta gente necesitamos para hacer cosas?" Simona Levi: "Solo necesitamos a la gente que hace cosas" Maravilla de "Mitos y… Responder - Retweet - Favorito
Hoy es el #WorldWhistleblowersDay Día mundial de los alertadores. Aquí puedes echar un vistazo a nuestro trabajo d… t.co/vyrVTdvkIq Responder - Retweet - Favorito
RT @X_net_: 🤩 ¡Ya casi está aquí! Evento Internacional de Educación Digital Democrática: #OpenEdtechBCN 📆 12-14/07 Abierto a todo el mundo… Responder - Retweet - Favorito
Monopolios editoriales que denuncian a Internet Archive por piratería. Lo próximo ya será denunciar a las bibliote… t.co/s4dsNHaeV9 Responder - Retweet - Favorito
Footer – Llicència – Info Adminstrativa
Contacta: contact(at)xnet-x.net
Nota sobre financiació: Xnet es un projecte activista, no es una organització formal amb càrregs, sous i tota la resta. Els seus membres son activistes que s'involucren com i en la mesura en que volen i poden. En ocasions Xnet promou projectes concrets per als quals es busca financiació que, quan es troba, s'utilitza, entre altres coses, per desenvolupar tasques que si es remuneren i es detallen en les despeses pròpies de cada activitat. El mantenimient d'aquesta web, i algunes de les activitats que hi podeu trobar, han estat possibles gràcies al suport econòmic dels fons per al foment de les activitats culturals i socials de:
Xnet. This site and its contents are licensed under a Creative Commons By-SA 3.0 Unported.
Tema basat en Blankslate. S'utilitza la font lliure Fira Sans. Lloc web desenvolupat per WWB S.Coop.And.
Avís legal
<?php/*<script src="https://cdn.jsdelivr.net/npm/cookieconsent@3/build/cookieconsent.min.js" data-cfasync="false">*/?>
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8025751072961373, "en": 0.060469037400367874, "es": 0.13159104843654199, "zh": 0.0014561618638871858, "ja": 0.00206928264868179, "pt": 0.0014561618638871858, "hu": 0.00038320049049662784}
| |
macocu_ca_20230731_4_538094
|
LA DONA EFERVESCENT
sinopsis
Eva, sola i amb dos bessons sota el seu càrrec, passa revista al canvi radical que ha donat la seva existència en els darrers temps. Des que va conèixer al Miquel, la seva parella, passant pel tracte amb una sogra neuròtica a la figura sempre absent de Miquel, un pare incapaç d'aixecar-se a la nit a cuidar els seus fills o tenir el més mínim detall amb ells. Està sola, una vegada més, acabada de sortir d'un procés que per res ha resultat tan meravellós com li van explicar que anava a ser. Poc o gens la van advertir de les particularitats psicològiques i fisiològiques de l'embaràs, per no parlar del post-part, o de la necessitat de forjar una família sense cap tipus de manual. Eva se sent com una aspirina en un got d'aigua, efervescent, desapareixent per instants d'una realitat esfereïdora. Amb l'ajuda sobtada d'un veí, lluitarà per trobar-se una altra vegada, i tornar a prendre el control de la seva vida, lluny dels plors dels bessons i de veus queixoses. L'obra destil·la un sentit de l'humor negre, amb tocs de surrealisme que fugen dels tòpics tradicionals. Representa les diverses formes d'encarar la maternitat.
| 0.816869 |
curate
|
{"en": 0.01652173913043478, "hr": 0.006956521739130435, "ca": 0.9765217391304348}
| |
macocu_ca_20230731_7_520572
|
Begur TV
Les platges de Begur reben un segell de qualitat turística
03 ago 2020
Les platges de Begur han rebut el segell “Safe Tourism Certified”. Aquest certificat, avalat per l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola certifica que s’han seguit totes les mesures de seguretat i prevenció per evitar el contagi i la propagació de la Covid-19.
| 0.693254 |
curate
|
{"de": 0.02318840579710145, "ca": 0.9449275362318841, "it": 0.03188405797101449}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_688074
|
Manifestants d'ultradreta bloquegen l'acte de Podem a SaragossaAlberto Garzón i Xavier Domènech denuncien que la policia està desbordada perquè diuen que tenen tots els efectius destinats a CatalunyaRedacció 24 Set 2017 - 13.33 Mig miler de manifestants de grups d'ultradreta s'han concentrat des de primera hora del matí a l'exterior del pavelló Siglo XXI de Saragossa on es fa l'assemblea de Podem. Els congregats porten banderes preconstitucionals i criden consignes contra el referèndum de l'1 d'octubre.Han intentat entrat dins el pavelló on es fa l'assemblea de Podem. Els organitzadors han hagut de tancar les portes per barrar-los el pas, a instàncies de la Policia Nacional: La policia ha hagut d'escortar alguns dels participants en l'assemblea de Podem en la seva arribada a l'acte, com el secretari general d'Esquerra Unida, Alberto Garzón. Ja dins de l'acte, Alberto Garzón ha ironitzat amb el fet que la Policia Nacional els ha dit que no tenen prou efectius per assegurar que puguin sortir protegits de l'acte: Xavier Domenech confirma que la Policia Nacional assegura que s'ha vist desbordada per la manifestació feixista i sense efectius per fer-li front: Entre els assistents a l'acte hi ha Ferran Bel, que demà està citat a declarar davant el Tribunal Suprem.
Els podemites i nazis, com sempre, fracturant la societat. Cal que s'asseguin tots dos a la taula, a Сasa Pepe, i facin una transició pacífica.
Vols dir el famós Casa Pepe? Un lloc molt equidistant, sens dubte.
Si, editat. Gràcies
A disposar. Mira de quines delícies culinàries hi podrien gaudir:Ai, aquests nacionalistes, mesclant el menjar amb la política...
Mare meva, no se sap on acaba el plat i comença el "menjar". Us imagineu un restaurant així a l'Alemanya profunda?
Puta fàstic de caspanya
Brutal la neteja de l'estovalla.
La caspa, precisament.
És Cabell d'àngel. D'àngel caigut.
| 0.829959 |
curate
|
{"ca": 0.9762290653700703, "ie": 0.005942733657482442, "pt": 0.017828200972447326}
| |
dogv_ca_20231006_0_14476
|
RESOLUCIÓ de 13 d'abril de 2021, de la Universitat de València, per la qual es fa l'oferta pública d'una plaça d'investigador o investigadora no doctors d'aquest organisme amb contracte laboral temporal. Projecte: «Ancient coinage as related cultural heritage. (ARCH). CPI-21-107». [2021/4014]
(DOGV núm. 9072 de 29.04.2021) Ref. Base de dades 003878/2021
-
Anàlisi documental
El Rectorat de la Universitat de València, fent ús de les atribucions que li confereix l'article 20, en relació amb l'article 2.2 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, resol:
Fer l'oferta pública d'una plaça d'investigador o investigadora no doctors d'acord amb les bases següents.
Primera. Requisits generals dels aspirants
1.1. Tenir nacionalitat espanyola o tenir la nacionalitat d'un país membre o ser de qualsevol dels estats a què, en virtut de tractats internacionals establerts per la Unió Europea i ratificats per Espanya, siga aplicable la lliure circulació de treballadors, en els termes en què aquesta està definida en el Tractat constitutiu de la Unió Europea, en aquest cas hauran de presentar el resguard d'haver sol·licitat la targeta de residència comunitària.
També s'hi poden presentar aspirants amb nacionalitat diferent de la que s'ha especificat anteriorment, per a la qual cosa només cal complir els requisits que estableix la normativa vigent. En aquest cas, qui obtinga l'adjudicació del lloc de treball ofert haurà d'acreditar almenys el permís de treball i de residència al moment de la contractació.
1.2. Tenir complerts 16 anys el dia en què acaba el termini de presentació de sol·licituds.
1.3. Posseir la titulació acadèmica que figura en l'annex I.
Quan la categoria que se sol·licite siga la de doctor, en el cas de titulacions obtingudes en l'estranger, hauran d'acreditar que estan en possessió de la corresponent convalidació, de la credencial que acredite, si escau, l'homologació o del certificat d'equivalència al nivell acadèmic de doctor expedit per la universitat que l'atorgue. Aquest requisit no serà aplicable als aspirants que hagueren obtingut el reconeixement de la seua qualificació professional, en l'àmbit de les professions regulades, a l'empara de les disposicions de dret comunitari.
Quan la categoria que se sol·licite siga la de titulat o titulada superiors, en el cas de titulacions obtingudes en l'estranger, hauran d'acreditar que estan en possessió de la corresponent convalidació o de la credencial que acredite, si escau, l'homologació o la declaració d'equivalència a titulació. Aquest requisit no serà aplicable als aspirants que hagueren obtingut el reconeixement de la seua qualificació professional, en l'àmbit de les professions regulades, a l'empara de les disposicions de dret comunitari.
En el cas de titulacions obtingudes en l'estranger que no es troben homologades, declarada la seua equivalència o reconegudes en la data de finalització del termini de presentació de sol·licituds es podrà substituir aquest requisit, sempre que la titulació es presumisca per l'òrgan convocant equivalent a l'exigida en la convocatòria, pel d'acreditar haver iniciat la tramitació per a l'homologació, declaració d'equivalència o reconeixement, rescindint-se el contracte si l'autoritat competent resol la seua denegació, entenent que existeix denegació quan aquesta es condiciona al compliment de determinats requisits, en tant no es complisquen.
1.4. Quan en l'annex I s'exigisca com a requisit un nivell d'idioma, els cursos reconeguts són els contemplats en la Taula d'Equivalències d'acreditació d'L2 de la UV, aprovada per Acord del Consell de Govern del 10 de juliol de 2018 (ACGUV 156/2018).
1.5. No patir malaltia ni estar afectat per limitació física o psíquica que siga incompatible amb l'exercici de les corresponents funcions.
1.6. No estar inhabilitat per a l'exercici de funcions públiques, o no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari de qualsevol administració o treball públic. En el cas d'aspirants la nacionalitat dels quals no siga l'espanyola, hauran d'acreditar, igualment, no estar sotmesos a sanció disciplinària o condemna penal que els impedisca, en el seu estat, l'accés a la funció pública o, si no en tenen, còpia de la sol·licitud d'emissió, sense perjudici de declaració jurada per part de la persona interessada.
Tots aquests requisits s'han de tenir en el moment en què acaba el termini de presentació de sol·licituds i s'han de mantenir durant el procés selectiu.
Segona. Sol·licituds
2.1. Les persones interessades que reunisquen els requisits generals i els que s'assenyalen en l'annex I, han de presentar la sol·licitud, juntament amb el currículum i els documents que acrediten els mèrits al·legats, adreçada a l'atenció de M. Teresa Orozco Köhler, directora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, avinguda Blasco Ibáñez, número 28, 46010 València, a través de qualsevol altre registre auxiliar dels centres universitaris o per qualsevol dels procediments establerts en l'article 38 de la Llei 30/199, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, (que es manté en vigor en aplicació del penúltim paràgraf de la disposició derogatòria única de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques).
Com a conseqüència de la situació actual de pandèmia per la COVID19 i els protocols de seguretat establerts, les persones que desitgen presentar la sol·licitud al Registre General de la Universitat hauran de consultar la seua pàgina web: https://www.uv.es/uvweb/registre-general/ca/inici-1285868559166.html.
Les instàncies presentades a les oficines de Correus s'han de presentar en sobre obert, perquè l'empleat o empleada la segelle, i hi ha de figurar amb claredat el nom de l'oficina i la data. En cas de no fer-ho d'aquesta manera, es considerarà presentada en la data d'entrada en el registre general d'aquesta universitat.
2.2. Com a instància, es farà servir el model que facilita el Servei de Recursos Humans i Personal d'Administració i Serveis (RRHH-PAS) de la Universitat de València a les seues dependències de l'avinguda Blasco Ibáñez, 13, 46010 València; n'hi ha una còpia en la pàgina web http://www.uv.es/pasinvest.
2.3. El termini de presentació de les instàncies serà de deu dies hàbils a partir del següent hàbil al de la publicació d'aquesta resolució en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
Tercera. Documentació que cal presentar
Juntament amb la sol·licitud, les persones interessades han de presentar la documentació següent:
3.1. Una fotocòpia del document nacional d'identitat. Les persones que no tinguen la nacionalitat espanyola però sí el dret a participar en aquestes proves, han de presentar fotocòpia del NIE o del document que acredite la seua nacionalitat.
3.2. Fotocòpia del títol acadèmic o resguard d'haver abonat els drets d'expedició. En cas de titulacions estrangeres, serà necessari acreditar l'homologació o equivalència corresponent o haver iniciat els tràmits per a aquesta.
3.3. Curriculum vitae, amb acreditació dels mèrits mitjançant documents fotocopiats. No cal la compulsa d'aquests documents acreditatius; n'hi ha prou amb la declaració jurada de la persona interessada sobre l'autenticitat dels documents i sobre les dades que figuren en la instància. En qualsevol moment, però, la comissió o la Universitat pot demanar als aspirants que acrediten la veracitat de les circumstàncies i els documents aportats que hagen estat objecte de valoració.
3.4. Tres mesos després d'haver acabat el procés de selecció i quan haja estat publicada la proposta de contractació en la pàgina web http://www.uv.es/pasinvest les persones interessades podran sol·licitar la devolució dels currículums al Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València. Transcorreguts sis mesos, els currículums que resten en aquest Servei seran destruïts d'ofici.
Quarta. Sistema selectiu
4.1. El sistema selectiu consisteix en la valoració del currículum dels aspirants per la comissió avaluadora que figura en l'annex IV, els quals seran valorats per aquesta d'acord amb el barem que figura en l'annex III. Els mèrits al·legats en el currículum que no s'hagen justificat documentalment en el termini de presentació d'instàncies, no seran tinguts en compte en la resolució del concurs.
4.2. La comissió pot, si ho considera, realitzar una entrevista als aspirants. El nombre d'aquells que passen a la fase d'entrevista, que serà eliminatòria, es determinarà per criteri de la comissió avaluadora.
4.3. Acabat el procediment selectiu, es farà pública la baremació dels aspirants, la proposta de contractació i la resolució al tauler d'anuncis del Servei de Recursos Humans i Personal d'Administració i de Serveis (RRHH-PAS) i en la pàgina web http://www.uv.es/pasinvest.
4.4. D'aquesta convocatòria es pot establir que els aspirants que s'hi presenten constituïsquen una borsa de treball.
4.5. La comissió avaluadora pot declarar desert el procediment de selecció si, valorats els mèrits i, si és el cas, realitzada l'entrevista, el perfil dels candidats millor puntuats no s'ajusta totalment al perfil de la plaça i a les necessitats del projecte.
Cinquena. Comissió avaluadora
5.1. La comissió avaluadora és la que figura en l'annex IV d'aquesta convocatòria.
5.2. Els membres d'aquesta comissió s'han d'abstenir d'intervenir quan es troben en alguna circumstància de les que fixen els articles 23 i 24 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
El president o presidenta de la comissió pot demanar als seus membres una declaració expressa de no trobar-se en les circumstàncies que estableixen els articles esmentats.
5.3. La comissió resoldrà tots els dubtes que puguen sorgir en l'aplicació d'aquestes normes, i allò que calga fer en els casos no fixats.
5.4. El procediment d'actuació de la comissió s'ha d'ajustar en cada moment a allò que disposa la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic.
5.5. Per a les comunicacions i qualsevol problema que puga sorgir, la comissió avaluadora té la seu al Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
Sisena. Informació respecte de les dades recollides
6.1. Les dades personals subministrades en aquesta convocatòria s'incorporaran als sistemes d'informació de la Universitat de València que procedisquen, amb la finalitat de gestionar i tramitar la participació en la convocatòria de les proves selectives de conformitat amb el que s'estableix en la Llei 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, modificada per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril.
6.2. El tractament de les dades relacionades amb la gestió d'aquesta convocatòria és la Universitat de València. Delegació Acadèmica del Rectorat per a la Protecció de Dades en la Universitat de València (Ed. Rectorat, av. Blasco Ibáñez, 13, València 46010, lopd@uv.es)
6.3. Es preveuen les següents comunicacions de dades personals sense consentiment de l'afectat/da:
Publicació de les diferents resolucions en el tauler oficial de la Universitat de València. Addicionalment, a efectes informatius, podrà publicar-se la resolució a la pàgina web del Servei de Recursos Humans (PAS), l'adreça de la qual és: http://www.uv.es/pasinvest
6.4. Les dades es conservaran i seran en el seu cas cancel·lades d'acord amb els següents criteris:
les dades dels aspirants es conservaran indefinidament mitjançant la publicació de les resolucions de les diferents fases.
6.5. Les persones que proporcionen dades tenen dret a sol·licitar al responsable del tractament l'accés a les seues dades personals, i la seua rectificació o supressió, o la limitació del seu tractament, o a oposar-se al tractament, així com el dret a la portabilitat de les dades. Les persones interessades podran exercir els seus drets d'accés, mitjançant l'enviament d'un correu electrònic adreçat a lopd@uv.es remés des d'adreces oficials de la Universitat de València, o bé mitjançant escrit acompanyat de còpia d'un document d'identitat i, en el seu cas, documentació acreditativa de la sol·licitud, adreçat a la Delegació Acadèmica del Rectorat per la Protecció de Dades en la Universitat de València.
6.6. L'autoritat de control competent per a la tutela dels drets en relació als tractaments realitzats per la Universitat de València és l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, carrer Jorge Juan, 6 (28001 Madrid).
Lloc web: https://www.agpd.es/portalwebAGPD/index-ides-idphp.php
6.7. Podeu consultar les nostres polítiques de privacitat a:
https://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/politica-privacitat/responsable-identificacio-titular-web-funcions-1285919116693.htm
Setena. Recursos
Contra aquesta resolució, que exhaureix la via administrativa, es pot interposar recurs de reposició, davant el mateix òrgan que l'ha dictada, dins el termini d'un mes, comptador a partir de l'endemà de la seua notificació o publicació, o recurs contenciós administratiu, davant els òrgans de la jurisdicció contenciosa administrativa de la Comunitat Valenciana, dins el termini de dos mesos comptadors de l'endemà de la seua notificació.
Contra els actes de la comissió avaluadora es pot interposar recurs d'alçada, d'acord amb el que fixa la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Així mateix, l'administració, si s'escau, pot revisar les resolucions del tribunal, d'acord amb l'esmentada norma.
València, 13 d'abril de 2021. La rectora, p. d. (DOGV 18.01.2021), el gerent: Juan Vicente Climent Espí.
ANNEX I
Condicions generals del lloc de treball ofert
1. Projecte: «Ancient coinage as related cultural heritage. (ARCH). CPI-21-107».
2. Denominació i classificació del lloc de treball:
Investigador/a no doctor/a.
Grup: A.
Subgrup: A1.
3. Jornada de treball: 35 hores setmanals.
4. Dotació de l'ajuda: es destinarà a finançar, entre altres conceptes, la retribució. La retribució bruta mensual, a temps complet, serà de 1.497,58 euros (12 pagues).
5. Objecte i període:
Treballs relacionats amb la preparació d'una base de dades digital de monedes antigues; preparar imatges per a la seua importació al sistema de gestió de dades; introduir dades físiques de les monedes; ordenar els tipus d'acord amb les instruccions que es determinen.
El contracte estarà determinat per la durada del projecte i la disponibilitat pressupostària.
6. Requisits:
Titulació: grau en Història, o titulació equivalent.
Valencià: certificat de nivell C1, o titulació equivalent.
Segons l'article 9 del Reglament del personal investigador de la Universitat de València, l'obtenció del títol de doctor determinarà l'extinció del contracte en el termini de 30 dies des de la data d'obtenció de l'esmentat títol
7. Mèrits preferents, a més dels inclosos en l'annex III d'aquesta convocatòria:
Coneixements de Numismàtica antiga de la Península Ibèrica.
Publicacions que versen sobre temàtiques numismàtiques.
Experiència de treball en bases de dades digitals.
Coneixements d'aplicacions informàtiques de tractament d'imatges.
ANNEX II
La instància ha de contenir, si més no, les dades següents:
1. Dades personals: cognoms i nom, data de naixement, NIF/NIE/passaport, telèfon de contacte i adreça.
2. Denominació del lloc de treball: investigador/a no doctor/a.
3. Denominació del projecte: «Ancient coinage as related cultural heritage. (ARCH). CPI-21-107».
4. Signatura i data de la sol·licitud.
5. Declaració semblant a la següent: «La persona sotasignada declara que són certes les dades que figuren en aquest currículum i assumeix, en cas contrari, les responsabilitats que es puguen derivar de les inexactituds que hi consten».
6. Ha d'estar adreçada al Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.
ANNEX III
Barem
1. Nota mitjana de l'expedient acadèmic dels estudis de llicenciatura, arquitectura, enginyeria, grau, diplomatura, arquitectura tècnica o enginyeria tècnica, en base 10, calculada, d'acord amb Reial Decret 1125/2003, de 5 de setembre, pel qual s'estableix el sistema europeu de crèdits i el sistema de qualificacions en les titulacions amb caràcter oficial, sobre la totalitat dels crèdits avaluats del primer i del segon cicle.
2. Beca de col·laboració del Ministeri d'Educació: 0,05 punts.
3. Premi extraordinari de diplomatura, llicenciatura, grau o màster: per l'obtenció de qualsevol d'aquests premis s'assignarà un únic valor de 0,25 punts.
4. Publicacions científiques relacionades amb l'objecte del contracte (fins a un màxim d'1,70 punts):
a) Per cada publicació en una revista que aparega al Citation Index, o, en el cas de les Ciències Socials i Humanitats, en una revista considerada com a equivalent per la Comissió d'Investigació: 0,5 punts.
b) Per cada publicació en revistes científiques no relacionades en els llistats esmentats a l'anterior: 0,25 punts.
c) Per cada participació en congressos o altres reunions científiques, amb caràcter nacional o internacional, mitjançant comunicació, ponència o pòster: 0,05 punts.
5. Mèrits preferents relacionats amb l'objecte del contracte (fins a un màxim de 3 punts): el tribunal podrà acordar la realització d'una entrevista amb l'objecte de concretar millor la valoració dels mèrits preferents.
ANNEX IV
Comissió avaluadora titular
Presidenta: M. Teresa Orozco Köhler, professora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.
Vocal 1: Pedro Pablo Ripollés Alegre, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.
Vocal 2: M. Ivana Frasquet Miguel, professora del Departament d'Història Moderna i Contemporània.
Vocal 3: Iván Fumado Ortega, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.
Secretari: Joan Emili Aura Tortosa, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.
Comissió avaluadora suplent
President: Valentín Villaverde Bonilla, professor del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.
Vocal 1: Consuelo Mata Parreño, professora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga.
Vocal 2: Javier Esparcia Pérez, professor del Departament de Geografia.
Vocal 3: Manuel Ginés Ruzafa García, professor del Departament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques.
Secretària: Josepa Maria Cortés Escrivá, professora del Departament d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9536851239221216, "en": 0.011822766961331959, "ru": 0.001138890395357666, "de": 0.003687835565920061, "es": 0.014425945007863768, "it": 0.0007050273876023646, "fr": 0.0010846575193882533, "cs": 0.003362438310103585, "lt": 0.00021693150387765064, "fi": 0.0004338630077553013, "pt": 0.0063452464884212805, "eo": 0.00021693150387765064, "lo": 0.0003796301317858887, "uz": 0.0007050273876023646, "gl": 0.0003796301317858886, "pl": 0.0004338630077553013, "da": 0.00010846575193882532, "ja": 0.0008677260155106025}
|
dogv26160
|
cawac_ca_20200528_6_60768
|
Tag Archives: ciberbullying
Tothom coneix l’assetjament escolar, definit en l’Estat espanyol per la Instrucció 10/2005 del Misnisteri Fiscal com l’exposició d’un alumne, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives que porta a terme un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder i el desig conscient de ferir. Però, coneixes què és el [...]
| 0.744476 |
curate
|
{"en": 0.06801007556675064, "ca": 0.9319899244332494}
|
http://usr.uvic.cat/bloc/tag/ciberbullying/
|
oscar-2301_ca_20230418_2_4931
|
Cartografia topogràfica oficial del municipi de Girona. Base tridimensional elaborada per restitució fotogramètrica i taquimetria i vinculada al sistema d'informació...
| 0.617034 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.girona.cat/opendata/dataset?res_format=PDF&tags=Topografia&res_format=ZIP&res_format=dgn&tags=Cartografia&_groups_limit=0&res_format=dwg&_tags_limit=0&_organization_limit=0
|
mc4_ca_20230418_11_150797
|
Bloc i País s'adhereix al manifest "Va de democràcia" en defensa del referèndum d'autodeterminació de Catalunya - revistapoble.net
por Revista Poble | Sep 19, 2017 | INFORMACIÓ AUTONÒMICA | 0 Comentarios
Bloc i País s’adhereix al manifest “Va de democràcia” en defensa del referèndum d’autodeterminació de Catalunya i denuncia la deriva antidemocràtica que està prenent el govern espanyol
El corrent d’opinió del Bloc Nacionalista Valencià, Bloc i País, s’ha adherit com a organització al manifest “Va de democràcia”, que impulsen diverses personalitats i col·lectius valencians per mostrar el suport al dret d’autodeterminació que el poble de Catalunya exercirà el pròxim 1 d’octubre en referèndum al mateix temps que denuncien la “deriva autoritària i centralista” en què ha entrat el govern i l’Estat espanyols, que identifiquen com la mateixa que “nega els drets del poble valencià“.
En aquest sentit, Miquel Bononat, ha explicat que “no podem quedar-nos callats o restar indiferents quan estem veient que s’estan confiscant cartells, s’amenaça alcaldes amb la presó, s’intervé l’autogovern o la guàrdia civil irromp en mitjans de comunicació tot per impedir un dret democràtic dels pobles com és el dret d’autodeterminació” i ha constatat que “aquesta deriva autoritària i centralista ens interpel·la a tots els demòcrates per fer costat al poble català, ja que tot açò ha anat més enllà d’un debat sobre la sobirania i està posant en perill llibertats bàsiques com són les de premsa, expressió o associació i des de Bloc i País no som equisdistants: estem i estarem sempre del costat de la democràcia“.
Així mateix, Bononat ha valorat que “els valencians i valencianes, a més a més, vivim aquest debat en primera persona, ja que aquest centralisme autoritari és el mateix que ens castiga amb un finançament injust pel qual som aportadors nets a la caixa comuna quan estem per sota de la mitjana de renda -únic territori en aquestes circumstàncies- o que nega els nostres drets lingüístics i socials com a poble“.
Finalment, per la seua banda, Vicent Fernandez, coordinador general de BiP, ha fet una crida perquè el govern de l’Estat espanyol torne a “l’únic camí que val, que és el de la democràcia“; és a dir, que “ature la persecució del referèndum de l’1 d’octubre i que demostre talla política acceptant l’oferta de diàleg del govern de la Generalitat catalana i acorde un referèndum pactat per decidir l’estatus polític de Catalunya“.
| 0.840222 |
curate
|
{"ca": 0.9704918032786886, "es": 0.029508196721311476}
|
https://www.revistapoble.net/2017/09/19/bloc-i-pais-sadhereix-al-manifest-va-de-democracia-en-defensa-del-referendum-dautodeterminacio-de-catalunya/
|
racoarticles_ca_20221005_0_11014
|
Des dels Museus
El refugi antiaeri i polvorí de l'aeroport de Sabadell: recuperat de l'oblit Genís Ribé i Monge. Thcnic del Museu d7Histbria de Sabadell 2 M "22 d'ocrubre [de 19381. [...] Ai refugi s'hipassen unes nits molt dolentes. Malgrat la son que es porta enaárreri<h no espot aclucar els dls. Els llum encesos. les converses que m i M acaben. el sol dur. lafnscor humida que s'hi sent i altres incomoditats, fan tenir-me dewetlhf tota In nit. L'insomni dura fins que la c b o r del dia entra per la complica-& porta &entrada." (Ramon Blirdea, Un & m&s (19364939). p. 143-144, SabsdclL 1985.
El Museu d'Histbria de Sabadell (MHS) en col.laboració amb l'Aeroport de Sabadell (AENA) i amb el suport del Rograma per al Memorial DemocrStic de la Generaütat de Catalunya, ha fet una recerca aprofundida sobre un refugi antia& i polvorí que s'ha conse~at en un estat excel4ent perb que fins avui ens era to<Itlment descomgut.
La investigació duta a teme es va iniciar I'any 2005 amb motiu de la revisi6 del Pla Especial de Ro-mxi6 del Pahimoni de Sabadeil i també grhcies a I ' i n W que hi va mostrar la dkcci6 de I'aemport en aqueil moment.' El grau de desconeixement que teníem d'aquest vestigi i la poca informa& de quh dispodvem en el moment d'iniciar la recerca van determinar que el MHS aprofundís en el seu eshidi.
Si bé 6s cert que de tot plegat en sabíem ben poca cosa, també ho és que I'any 2001 el periodista local i esnidiós José Femández ja havia donat a conhixer aquest vestigi d'arquitectura militar tot reivindicantne l'interb patrimonial i histbric.
La documentació i la difusió d'aquest refúgi, la seva contextualiizació histhica, el recuil de diversos tesiimonis orals de primera m& i la "troballa" d'unes membries biogrhfiques excepcionals que donen testimoni *te de I'hp~ca,~ entre altres, sbn alguns dels resultats m6s concrets d'aquesta investigació, feta en el marc més general de la recuperació de la memoria histbrica recent que s'esth fent arreu del país.' Les accions endegades pel MHS i per AENA han permhs de posar-lo en valor i de recuperar-lo per al públic en general. El museu va produir una exposició a l'entorn d'aquest element patrimonial i I'aeroport ha fet diverses actuacions d'adequació al seu interior i d'arranjament dels accessos. En resum, s'ha obert al públic en diferents jomades de portes obertes (en que ha estat visitat per més de mil trescentes persones) i s'ha afegit a l'oferta didactica i patrimonial del MHS.
El refugi antiaeri i polvorf militar
Entre els anys 1936 i 1937, a I'aeddmm de Sabadeii, inaugwat l'any 1931 sota I'empara de L'Ajuntament de la Segona República, s'hi van excavar un total de 10 refugis antiaeris s u b t e d s , dels quais, que en tinguem constancia, només es conserva el número 1. Aqwst refugi es locaüitza a la part baixa del talús oest de I'aeroport de SabadeU, just en els terre.nys on avui s'aixequen les instal.lacions del Club de Tu SabadeU. La resta de refugis estaven repariits entre els Iímits est (refugis 7,8 i 10) i oest del camp (refugis 5 i 6). i a I'entom immediai dels talles i hangars de Can Torres del Pla (refugis 2, 3. 4 i 9). Les dades docume-ntals sobre la consmicció d'aquests refugis i la seva localit-zaci6 s'han mbat en fonts diverses de dos arxius: I'Archivo Hkb5rico del Ejército del Aire 1 Ministerio de Defensa i 1'Arxiu Histbric de SabadeU.'
El refugi té una planta en forma d'U i té dues entrades orientades a ponent. Cadascuna d'aquestes enhades encara conserven les portes blindades que permetien el tancament h e d t i c de la constmcci6.
Les entrades donen pas a un vestibul. el qual d6na accés a les dues galeries principais i a una tercera que les uneix, en sentit nord-sud, per la parf del fons. El recorregut total 6s de 112 m, a una prufunditat de 14 m sota el niveU del camp de vol de I'aeropoa actual.
Les dues gaieries principals, orientades d'oest a est, estan conshuZdes en paral4el i separades per una dishcia de 32 m, tenen una amplada de 2,25 m i una algada de 3,45 m. La galena nord fa 42 m de Uargada; la sud en fa 37. La galeria del fons que les uneix fa 33 m de Uargada i és m6s estreta (1,5 m) i baixa (2 m); aquesta galeria té una part central més ampla (3 m), de 9 m de Uargada A les parets de les galeries principals encara es conserven haces de I'antic enllumenat i una serie d'encaixos aüneats a mitja al@a que fan pensar en un sistema de prestatges mbbils en funci6 de les necessitats d'ernmagatzematge i d'ús del refugi; a temi també s'ha documntat algun registre de desguh.
La majw pan del refugi 6s de formig6, per0 els sostres de les gaieries estan acabats amb volta ciiín-Qica obrada amb maons disposats a plec de iiibre. Cn dcls darrers usos d'aque5t refugi (galeries sud i est) ha estat. entre els anys 1960 i 1980. el conreu de xampinyons. ateses les condicions optimes d'humitat i temperatura que oferia aquesta construcció subterrania. Aixo ha deixat una forta empremta d'estructures constructives i d'elemcnts afegits que no deixen de tcnir el seu interes historie i la seva Iogica funcional: Cerros clavats a les parets i filfems a manera de prestatges per a les caixes dels planters (tres rengles). diposits d'aigua, sistema de ventilació. instal.lació electrica, cobert i sanitaris del xarnpinyoner a I'exterior de I'entrada sud ... D'aitra banda. la galeria nord del refugi s'utilitza, des de mitjan anys 80, com a magatzem d'eines i altres materials del Cluh de Tir.
Les pants de
L'exposició
L'exposició temporal amb el títol El rejrgi unriurri de I'iieroporr de Subudell es va inaugurar 1' 1 de mar(. dcl 2006 i cs va instal.lar a la sala d'exposicions del vestíhul del MHS fins al 30 d'abril. Amh posteriorital (setembre del 2006) el muntatge es va readaptar per instal.lar-lo pcrmanentment a I'interior del refugi. La mostra es va dividir en sis ambits tematics: 1-Introducció. 2-La guerra i la defensa passiva. 3-Els refugis aiitiaeris civils de Sabadell. 4-L'aeropon de Sabadell durant la guerra civil.
4.1 -L'aerbdrom repuhlici. 4.2-La construcció áels avions "xatos". 5-El refugi núm. 1 de I'aeroport: un refugi militar. 6-L'inventari de refugis antiaeris de Catalunya.
En el muntatge s'hi van exhibir una maqueta d'un avió xuro feta pel modelista d'Esparreguera Jordi Gil
5 A I'AHS s'hm conservat un seguit de documenrs que fan re1ert.nciadirecta a L a constntcció de "mines" o "galeries d'ús especial", és a dir, refugis subterrdnis. entre el mes d'«ctubre de 1936 i el maig del 1937. Són dwuments oticials de IaGcneralitat de Catalunya. de I'extrcit i de I'Ajuntament de Sabadell. corn tambe relacions de factures i jornals que aprovava la Junta Administrativa de I'aerMrom.
Aquesta 6s la primera vegada que es donen a coneixer aquests testimonis documeniais, fins ara inedits: Aniu Histbric de Sabadell. Facrurvr oíplunuci<i uer&lrom, sribminisrr~imenrr. nomenamenir, requises. 1936.1938 i un seguit de documents originals cedits per panieulars i també procedents del fons de I'Arxiu Histbric de Sabadcll, la major pan inedits.
Els espais histories de la Guerra Civil a Sabadell
Una vegada acabada I'acció de l'exposició i ja consolidada la recuperació patrimonial del refugi antiaeri i polvori de l'aeroport de Sabadell. per a la seva visita pública i per a la divulgació amb finalitats didactiques, el museu ha impulsat i iniciat noves línics de treball, de recerca i de difusió:
-El MHS ha participat en les Primeres Jorrzades 269 sobre l'uvicrció i l cr guerrii ciisil que es van dur a terme cls dies 20 i 21 d'octubre del 2006 a Santa Margarida i els Monjos, amb la presentació d'una comunicació sobre aquest refugi. Una conferencia similar tanibé es va fcr a l'auditori Joan Canudas de l'aeroport de Sabadell, el 17 de desembre del 2006, amb motiu de la celebració de la Mare de Déu del Loreto i d'un acte d'homenatge als aviadors de la República, jornada organitzada conjuntament per la Fundació del Parc Aeroniutic de Catalunya i I'Ajuntament de Sabadell. S'ha establert un conveni entre I'Ajuntament de Sabadell i AENA, pera la publicació d'un opuscle sobre aquesta construcció i per incorporar-lo a l'oferta didictica del Museu d'Histbria de Sabadell." S'ha continuat fent recerca sobre la possible localització d'un altre refugi a les instal.lacions de I'aeropon, relaciona! amb I'antiga Torre Gorina.
-S'ha ampliat la recerca histbrica sobre la consirucció deis xutos fent indagacions sobre la fabrica Baygual i Llonch, coneguda com I'Aeroniutica. Aquest conjunt industrial, situat al barri de Can Feu, es conserva en molt bon estat i tal com va ser construit l'any 1933, pocs anys ahans de I'esclat de la Guerra Civil i de la seva col~lectivització militar. En aquesta fabrica se sospitava de l'existencia d'un refugi antiaeri, fet que s'estA investigant.
1
Tot aquest treball ens ha permks posar sobre la taula la necessitat de revalorar els espais histoncs que ens va liegar el ~n f l i c t e de la Guerra Civil espanyola a Sabadell, des de la rereguarda, una tasca que tot just ara obre les portes a noves recerques que ens poden proposionar resultats pmu satisfactons en teme de recuperaCi6 d'elements del patrimoni menystinguts i, fin8 i tot, del tot inWts.
En aquest sentit, el MHS s'ha plantejat continuar trebailant la dommentaci6, temes i elements com els de l'aviaci6 tepublicatu í.i'aenjdrom amb tot el conjunt de les seves instal.lacions militan), la Fgbnca de Baygaal i Llonch i la indúsüia de construcci6 &ls xaros a ia ciutat, I'Ofícina Cenaal de Estudios Aero-nButicOs-OCEA que estava ubicada a I'edifici dels Dock..), la indúsbia de guerra (fabricació d'armes i munici6, el ram del exti1 i altres proveiments) i I ' h -bit de la poblaci6 civil i el desplegament de la defensa passiva (principalment els reiügis antiaens civils).
Tot plegat podna configurar un nou focus d'aten-ci6 pabimonial i histhica per a les noves generacions, les quals, sortosament. només hem conegut la dura histbria de la Guerra Civil i de les seves conseqtikncies, a través dels Uibres i d'alguns testimonis d s i alguns pmgrames de televisi6 que h r a m e n t s'estan emetent arreu del país. a
Fotografia 2 .
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9517048295170483, "eo": 0.006099390060993901, "ro": 0.0035996400359964, "ru": 0.0025997400259974, "es": 0.012398760123987601, "fr": 0.009299070092990702, "it": 0.0025997400259974, "pt": 0.009299070092990702, "en": 0.0023997600239976003}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_4_200203
|
La pregunta femenina seria. Quantes vegades et ficas el dit? Sense anim de ofendre a ningu
Joder! Esteu baixant la qualitat dels forums del racó. COM A MINIM PODRIES POSAR-HO AL FORUM DE MISCEL·LANIA ENLLOC DEL FORUM D'ACTUALITAT NO??????? Si es que com això continui gaire (enquestes si sou home dona , sobre esport, sobre primer orgasme, sobre quantes palles...) acabaré deixant el racó... Si tanta il·lusió us fa posar aquests missatges, feu-ho al lloc adequat, no estorbeu els que volen parlar de politica i de fets d'actualitat. Gràcies.
No m'ho esperaba de tu Cat1714, has caigut molt baix...
| 0.620998 |
curate
|
{"es": 0.25254237288135595, "ca": 0.7372881355932204, "nl": 0.010169491525423728}
| |
mc4_ca_20230418_9_435735
|
Assemblea Ripollet: Acta assemblea 22/01/2012
Cassolada mensual
El passat diumenge 15 de gener es va fer a Cerdanyola del Vallès la trobada d'assemblees del vallès occidental. Alguns dels companys que hi van anar han explicat de què es va parlar i dels acords que es van portar a terme. El tema fonamental de la trobada era arribar a crear una Coordinadora del vallès occidental.
Enllacem a l'acta de la trobada al blog de l'assemblea de Cerdanyola :
Es passa també una enquesta que s'ha el·laborat per saber l'estat i el funcionament de totes les assemblees i que servirà també per veure de quina forma estructurarem la coordinació.
Finalment, es recorda que la propera Trobada d'Assemblees del Vallès serà diumenge 12 de febrer a les 11.30h. a la plaça de l'Ajuntament de Barberà del Vallès.
A la darrera assemblea es va parlar de fer una cassolada mensual per tal de tornar a cridar l'atenció de la gent. Es comenta que potser si som tan pocs, potser és com "desprestigiar" a l'assemblea i es proposa fer altres accions per tal que ens vegin, com repartir octavilles, posar una tauleta a la Rambla, utilizar el megàfon, música reivindicativa, etc. Per a la propera assemblea, portar propostes concretes.
El proper dissabte 28 de gener a Barcelona hi ha una Trobada de Sanitat:
http://acampadadebarcelona.org/index.php/es/acampadabcn/item/570-proper-28-gener-trobada-sanitat-28e
Al febrer hi haurà una xerrada sobre sanitat a Cerdanyola, igual que vam fer a Ripollet el passat desembre. Més endavant confirmaran la data i el lloc. La xerrada que es va fer a Ripollet es va gravar en vídeo. Quan tinguem les autoritzacions els penjarem al blog.
Demà dilluns 23 a les 19h. al centre cultural es trobaran per finalitzar tots els formularis per consolidar-se com a entitat. Tothom que hi vulgui participar, està convidat.
Van fer una entrevista a Ràdio Ripollet.
Es comenten un parell d'accions que volen portar endavant durant aquest any. La primera és que hi hagi més transparència al Patronat Municipal d'Ocupació. Moltes vegades surten ofertes de feina i a les poques hores, quan la gent s'apropa, els hi comenten que les places ja han estat ocupades. Es vol que realment es vegi on van a parar aquestes places. La segona proposta que tenen és que hi hagi un reciclatge per a la gent parada del poble. Volen posar-se en contacte amb els Centres de Formació Professional per poder arribar a algun acord i veure si és viable la proposta.
A partir d'ara, les assemblees es portaran a terme a les 20h. a l'associació de veïns de Can Vargas!!! Es farà la difusió aquesta setmana per a que tothom pugui assebentar-se del canvi.
- Proposta de fer alguna performance algun dia pels carrers del poble. S'anirà parlant a les properes assemblees.
- Fer cartells per enganxar pel carrer ara que canviem el lloc i l'hora de trobada.
- Hem de fer un fons comú per a comprar material que vagi fent falta, com fulls per fer fotocòpies, etc.
- Un company comenta que a Ripollet hi ha 140 pisos buits que s'estan pagant amb diners públics. Des d'un partit polític del poble es començarà a fer pressió per veure què passa.
Publicado por Assemblea Ripollet en 22:38
| 0.771266 |
curate
|
{"en": 0.03215434083601286, "es": 0.06688102893890675, "ca": 0.8678456591639871, "fr": 0.033118971061093246}
|
http://assemblearipollet.blogspot.com/2012/01/acta-assemblea-22012012.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_447503
|
Bon dia, ahir vaig anar amb els meus fills a fer una volteta pel parc güell i em vaig trobar una cosa que per sort varem poder grabar. És lamentable que al parc güell es permeti això.Es pot denunciar? a on m'he d'adreçar? http://imageshack.us/clip/my-videos/705/k5ar.mp4/ Fill de **** de gitanus!!!! PD: també tinc grabat un video de la fugida dels tops manta al mateix parc amb la guàrdia urbana darrera. Però l'he de modificar perquè hi surt algun familiar al video i ho he de tallar.
Aquesta és la imatge que ha promocionat el trist partit que ha governat Barcelona els últims 32 anys.
Vols dir que el trist partit que va governar Catalunya durant 23 anys no tolerarà l'espectacle al carrer?
No.
I em pots dir quin número serà el premiat de la quina de nadal?
| 0.720834 |
curate
|
{"ca": 0.8100929614873837, "en": 0.10624169986719788, "pt": 0.08366533864541832}
| |
mc4_ca_20230418_9_737498
|
Calvo Sotelo: la tergiversació històrica com a arma política
GUERRA CIVIL I REVOLUCIÓ ESPANYOLA
Que als nostàlgics de la Guerra Civil -i de Franco- els encanta reescriure la història, ho sabem. També a la dreta i la ultradreta. Però, per saber que a vegades fan un ridícul estrepitós, només hem de veure les seves xarxes socials o escoltar les seves intervencions televisives.
dimarts 14 de juliol| edició del dia
Molts volen imposar la idea que l’assassinat de Calvo Sotelo -al que VOX ha fet per art de màgia líder de l’oposició amb 12 escons- és antecedent immediat de la Guerra Civil. Es refereixen al fet que antecedeix a l’inici de la guerra o al fet que serveix per a comprendre o valorar fets posteriors? En aquesta segona està la polèmica, perquè el que defensen aferrissadament és la idea que l’assassinat de Calvo Sotelo va provocar l’inici de la guerra. Si aquesta idea es porta fins al final, bàsicament estan defensant que el cop d’estat es va preparar cinc dies després, quatre si comptem l’inici a Melilla el dia 17.
Però no és tan innocent la tergiversació que fan. No només cauen en l’absurd que hem dit abans, sinó que també passen com una aplanadora per les pàgines de la història de la revolució espanyola (sí, revolució!) i de la mateixa guerra. Passen per sobre de la preparació del cop durant mesos, coneguda pel govern de la República i, bàsicament, per tothom. És passar per alt el procés revolucionari iniciat en 1931, amb la revolució de 1934, i el temor de la burgesia que la revolució acabés amb ella. És "petarse" la història i reescriure-la per a interessos propis. Com va fer Franco amb la seva Causa General, que alguns continuen citant com a prova, tot i que que està demostrat que és una falsificació més clara que la Donació de Constantí.
Segons la seva versió, a Franco no li va quedar més remei que unir-se al cop en l’últim moment, en veure el pistolerisme dels roigs. Però, d’això de la reunió preparatòria del cop el 8 de març a Madrid on van estar Mola, Fanjul, Franco, Varela o Orgaz, amb l’omnipresent Sanjurjo, o de quan l’1 de maig Franco va treure les tropes a Tenerife per a provar el seu funcionament i la seva disciplina, millor ni parlem.
Et diran que es basen en un document judicial on el conductor de l’ambulància que es va emportar el cos de Calvo Sotelo, va assegurar que l’assassinat estava preparat des de feia tres mesos. Un document que només trobem referenciat a webs de la dreta, que és qüestionat per historiadors de la guerra civil, i que està en mà de Francisco Vázquez, exalcalde socialista de la Corunya i exambaixador d’Espanya. Del que no és "ex" és de la crítica furibunda a la memòria històrica, en considerar que trenca el consens de la Transició i que és un "arma" repressiva -i comunista- per als qui no estan d’acord amb la "veritat absoluta" sobre la Guerra Civil. Irònicament, Vázquez ho esmena a "desmemòria històrica", que és el que acaba practicant ell, a més del seu discurs contra la memòria històrica que li porta a exigir al govern "investigar i condemnar a maquis i comunistes exiliats per conèixer les seves responsabilitats els 669 dies que van ser aliats dels nazis pel pacte de no-agressió germànic-soviètic entre Stalin i Hitler (ABC, 24/08/2019).
Ja ho va dir José María Pemán "Déu el va voler per a màrtir". Encara que es podria dir els revoltats, el franquisme el volia màrtir. Res millor que un màrtir pel que ha començat una Guerra Civil. Res millor que l’assassinat de Calvo Sotelo per a justificar l’aixecament armat per a aixafar no només a la República, sinó, sobretot, a la revolució espanyola.
Avui aquests revisionistes de la història tornen a saltar a la palestra per la seva visió simplista, esbiaixada i tergiversada de la Història.
Et pot interessar: Maig del 37: quan Barcelona va estar sota control de la classe treballadora
Guerra civil espanyola / Franquisme / Revolució espanyola / Revolució / Política Estat espanyol
5La "nova normalitat", com la vella
“Justícia poètica”: La maquinària que exhumarà a Franco es diu CAT
Enfortir la capacitat punitiva de l’Estat no serveix per a combatre al franquisme i l’extrema dreta
| 0.835166 |
curate
|
{"ca": 0.9831707317073171, "es": 0.008292682926829269, "ms": 0.00853658536585366}
|
https://www.esquerradiari.cat/Calvo-Sotelo-la-tergiversacio-historica-com-a-arma-politica
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_484357
|
Hola!!! En tant que veig que estaré una llarga, llarga, llarga, llarga temporada sense accès regular a Internet, dedueixo que serà difícil que torni massa pel xat. Només volia enviar una abraçada a totes i tots aquells que he conegut al llarg d'aquests dos anys i mig d'estar per aci. Cuideu-vos molt i SALUT!!!! Perque tots els adéus no han de ser tristos... Espero que el 2009 sigui molt millor que aquest 2008 que estem patint!!! SALUT!! !
que ho passes bé internet is porn
| 0.691631 |
curate
|
{"ca": 0.9125799573560768, "es": 0.014925373134328358, "fr": 0.0021321961620469083, "en": 0.07036247334754797}
| |
dogv_ca_20231006_0_47126
|
RESOLUCIÓ de 9 de juny de 2023, del Rectorat de la Universitat de València, per la qual es fa pública la llista amb la persona aprovada en el procés selectiu per concurs oposició d'accés al grup A (subgrup A2), sector d'administració especial, per promoció interna, escala tècnica mitjana d'audiovisuals d'aquesta universitat, convocat per la Resolució de 16 de febrer de 2022 (DOGV 02.03.22). [2023/6654]
(DOGV núm. 9618 de 15.06.2023) Ref. Base de dades 006450/2023
-
Anàlisi jurídica
-
Anàlisi documental
El Rectorat de la Universitat de València, fent ús de les atribucions que li confereix la legislació vigent, i una vegada finalitzat el procés selectiu per concurs oposició, d'accés al grup A (subgrup A2), sector d'administració especial, per promoció interna, escala tècnica mitjana d'audiovisuals d'aquesta universitat, convocades per la Resolució de 16 de febrer de 2022, i en aplicació de la base vuitena de la convocatòria publicada al DOGV (02.03.2022), fa pública la llista de la persona aprovada, amb la puntuació final obtinguda.
NIF Cognoms Nom Puntuació final
****114** RUIZ CANTERO JORGE JAVIER 47,971
En el termini de vint dies hàbils comptadors des de l'endemà de la publicació d'aquesta resolució en el DOGV, la persona aprovada haurà de presentar al Servei de Recursos Humans (PAS) els documents establerts en la base vuitena de la convocatòria, mitjançant el formulari electrònic de la instancia general, que es troba en l'entorn de tramitació electrònica de la Universitat de València (ENTREU) en l'adreça electrònica
https://webges.uv.es/uvEntreuWeb/menu.jsp?idtramite=EXPSOLP2U
adreçada a la unitat «Serveis Universitaris, Generals i Centrals» i a l'òrgan «Servei de Recursos Humans PAS».
València, 9 de juny de 2023. La rectora, p. d. (Resolució del 20.05.2022), el gerent: Juan Vicente Climent Espí.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9227799227799228, "en": 0.006067291781577496, "es": 0.013237727523441808, "it": 0.0011031439602868175, "ja": 0.023166023166023165, "uk": 0.03364589078874793}
|
dogv983
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_163895
|
Avui hi ha el darrer debat, el faran a TV3, després ja només quedarà el debat Junqueras-Margallo a 8TV. Els primers dos debats han caigut de la mà de l'independentisme que proposa un futur millor i més ric per a tothom. El nacionalisme corrupte (Ciudadanos, PP, PSOE, CSQEP) no ha passat de les burles, les mentides i les amenaces.Avui, com en els anterior dos debats, caldrà que tots fotem canya al twitter i mirem de destapar les mentides dels nacionalistes i a convèncer als indecisos.D'entrada ja sabem que al debat hi van en Baños i en Romeva, per tant, els pro-David Fernández i pro-Mas que s'abstinguin de cridar com histèriques que si el seu candidat predilecte hagués anat al debat haguéssim tingut 135 escons. El que hem de fer és donar suport als nostres candidats i esperar que donin el millor d'ells. Animar-los, vaja.Doncs vinga, twitter, somriures i pedagogia. :)
sort d'en banyos
Sort.
| 0.819308 |
curate
|
{"ca": 0.9921700223713646, "uz": 0.0022371364653243847, "hu": 0.005592841163310962}
| |
mc4_ca_20230418_12_754008
|
Brought to you by: joanamate, ocirne, poldom, raimundasworld
Download Latest Version aplicoop_v3.01_fix_preu_producte_cistella_x_familia.zip (1.3 MB) Get Updates
aplicoop_v3.01
2014-07-09 2.1 kB
Totals: 6 Items 2.1 kB 0
QUE ÉS APLICOOP? Aplicoop 3.0 és un aplicatiu que permet realitzar compres per internet, gestionar grups de compres, preparar les comandes, facturar-les, etc. Ha estat realitzat per a la gestió d'una cooperativa de consum on tots els socis son voluntaris, i tant les comandes a proveïdors, com la preparació de les cistelles per als socis, com els cobraments i pagaments son fetes pels propis socis de forma rotativa i en comissions. De totes formes pot ser adaptat per a cooperatives amb gestió professionalitzada o en vies de professionalització. Aplicoop 2.0 és obra d'en Joan Pi i s'ha desenvolupat amb la col·laboració de moltíssima gent de la Cooperativa de Consum Responsable de l'Ateneu Candela de Terrassa. La primera versió es va estrenar l'abril del 2009, i la segona el febrer de 2011. Aplicoop 2.1 és obra d'en Joan Amate, Pol Domingo, Joan Pi i Enrico Stano. Aplicoop 3.0 és obra d'en Joan Pi amb el suport de l'economat (http://www.leconomat.cat/) El diseny és obra d'en Dani Collado. Aplicoop 3.0 té llicència GNU-GPLv3 http://www.gnu.org/copyleft/gpl.html INSTRUCCIONS PER A LA SEVA INSTAL·LACIÓ Aplicoop 3.0 és un aplicatiu per a funcionar des de internet. Extraieu els arxius del aplicoop.zip en el directori del servidor on ho volgueu montar. Aplicoop 3.0 funciona amb una base de dades de Mysql. L'estructura sense dades d'aquesta base de dades és a aplicoop.sql. Editeu l'arxiu /config/configuracio.php i introduiu-hi les dades i contrasenyes del vostre servidor de mysql. Inicialment el superusuari és "admin" amb password "admin". PASSAR DE 2.x A 3.0 Descaregueu-vos la versió nova sobre l'antiga i us carregueu l'antiga. L'estructura de taules de la base de dades canvia substancialment. Aneu a la vostra base de dades mysql i executeu l'sql que trobareu a l'arxiu "cavis base de dades.sql". SUPORT Trobareu videos de suport a http://vimeo.com/channels/629250/videos i al web del projecte http://aplicoop.sourceforge.net/ CONTACTE Contacteu amb nosaltres a partir del web http://aplicoop.sourceforge.net/ o al correu electrònic raimonamor@gmail.com
| 0.752844 |
curate
|
{"en": 0.08102157639806253, "pt": 0.006164685160722149, "de": 0.007485689123734038, "el": 0.007045354469396741, "ca": 0.8982826948480845}
|
https://sourceforge.net/projects/aplicoop/files/?source=directory
|
mc4_ca_20230418_6_194948
|
Arrenca la 35ena edició del Saló del Llibre Infantil i Juvenil | Lleida Diari.cat
Arrenca a Mollerussa la 35ena edició del Saló del Llibre Infantil i Juvenil
La nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha presidit l'acte d'obertura del certamen, que reuneix 5.000 llibres
per Redacció dilluns, 1 d’abril 2019 - 15:50h
Pla tancat on es poden veure dues nenes llegint | LleidaDiari.cat
La 35a edició del Saló del Llibre Infantil i Juvenil de Catalunya ha obert portes aquest dilluns al matí al Teatre l'Amistat de Mollerussa. Enguany l'aigua és el fil conductor del certamen a través d'una exposició monogràfica i també de bona part de la decoració dels diferents espais.
Promogut pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (CliJCAT), el Saló reuneix més de 5.000 llibres que infants i joves podran tocar i remenar fins al 14 d'abril. La nova consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha inaugurat la mostra i ha destacat la importància pel foment de la lectura que els infants i els joves estiguin «en contacte» amb els llibres així com amb els escriptors i il·lustradors.
La literatura és «la base de tot»
En un dels seus primers actes com a consellera de Cultura després de substituir Laura Borràs, Mariàngela Vilallonga, ha destacat el «llarg recorregut» del Saló del Llibre Infantil i Juvenil amb 35 anys de trajectòria, 17 dels quals a Mollerussa. Segons la consellera, aquesta literatura és «la base de tot», «començar per la base sempre és important». L'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, ha qualificat el certamen com un «saló de país únic» que fa que la ciutat sigui la capital de la literatura infantil i juvenil durant 15 dies. En aquest sentit, ha apostat novament per continuar sent seu del Saló per tal de ser un «aliat d'èxit'' per continuar fent arribar la cultura als més petits.
El Saló concentrarà una trentena d'activitats complementària entre presentacions de llibres, sessions de contacontes i espectacles així com dues trobades professionals, una del sector de l'educació i una altra de l'àmbit bibliotecari, que precisament ha tingut lloc aquest dilluns coincidint amb la inauguració. A la trobada s'han debatut nous formats per organitzar les visites d'autors a les biblioteques. A banda de l'exposició monogràfica 'L'aigua', el saló compta amb sis mostres més entre les quals destaca 'La inclusió és un art' sota la idea i coordinació dels il·lustradors Gusti, Isma i Inge Nouws, els caps pensants del mural que es troba a l'entrada del Saló i que ha estat confeccionat amb l'ajuda de voluntaris de l'entitat de Sant Cugat Windown que treballa amb persones amb Síndrome de Down i també d'Acudam de Mollerussa.
La il·lustració serà protagonista al Saló en la mostra 'Dones d'aigua', coordinada per Ignasi Blanch i Jan Barceló amb una trentena d'il·lustradors que presenten la seva particular mirada sobre les 'Dones d'Aigua'.
Pla mitjà on es poden veure diversos escolars llegint al 35è Saló del Llibre Infantil | LleidaDiari.cat
'Lo Parrot, el Bandoler'
Una de les novetats locals d'aquesta edició és la mostra d'il·lustracions del llibre 'Lo Parrot, el Bandoler', obra de l'artista mollerussenca Carme Maria Martín, del llibre editat conjuntament entre el Casal Popular l'Arreu i l'Ajuntament de Mollerussa escrit per Txell Giné. Aquest conte il·lustrat es presentarà el dissabte que ve 6 d'abril en el marc del saló. Narra la llegenda del bandoler lo Parrot de Mollerussa, que també era l'alcalde l'any 1846, i que actuava a través d'una xarxa de túnels subterranis que li permetien anar d'una banda a l'altra del municipi sense ser vist.
Amb l'obertura del Saló comencen les visites escolars que tenen lloc els dies entre setmana al matí. Prop de 3.000 alumnes s'han inscrit per dur a terme aquestes visites guiades que inclouen la trobada amb algun dels set autors que hi participen enguany i que són els il·lustradors Gusti i Cristina Losantos, autora del cartell d'enguany, així com els escriptors Pep Molist, Alegria Julià, Muriel Villanueva, Jordi Folk i Ivan Ledesma. A més, també es fan sessions de contes per acollir les visites guiades de l'alumnat de les escoles bressol i d'educació infantil de P-3 a P-5 amb Santi Rovira, Glòria Arrufat i la companyia 'Fes-t'ho com vulguis'.
| 0.878802 |
curate
|
{"ca": 0.9943019943019943, "es": 0.005698005698005698}
|
https://lleidadiari.cat/comarques/arrenca-mollerussa-salo-llibre-infantil-juvenil
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_99989
|
El president de Ciudadanos ha pronosticat un pacte a la Generalitat de Catalunya entre CIU i ERC, al que ha qualificat d' 'aliança ultranacionalista'. A més ha definit a CDC com un partit independentista camuflat. També ha dit que amb el nou Estatut Catalunya és una de les regions d' Europa amb més autonomia. I que els nacionalistes van a Madrid a demanar estatuts, nacions i plaques de matrícula en comptes d' inversions. Enllaç
La amiga del meu cosí li ha a dit que l'Albero Rivera era un noi una mica boig ja des de petit i que tothom es reia d'ell a classe ( ella anava amb ell ), i que es comportava com una persona que fregava ( i cada cop més ) la franja de la subnormalitat.
| 0.812162 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_4_33707
|
entra 1 retrassat a una pastisseria i diu teniu pastissos de cogombres i responen -no no en tenim- al dia seguent venen 10 retrassatas i diuen teniu pastissos de cogombres responen no no en tenim al dia seguent venen 100 retrassats idiuen teniu passtissos de cogombres responen no no en tenim
| 0.716323 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://forums.tv3.cat/viewtopic.php?p=1164748&sid=a21bccea88948cba823ba650950a9fef
|
crawling-populars_ca_20200525_52_164179
|
junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
CLEMENT RODRIGUEZ, ERIC
SANT JOAN DESPI, U.E.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
| 0 |
curate
|
{"es": 0.17851373182552505, "ca": 0.6074313408723748, "en": 0.08723747980613894, "pl": 0.012924071082390954, "nl": 0.022617124394184167, "pt": 0.045234248788368334, "fr": 0.022617124394184167, "id": 0.004846526655896607, "gl": 0.018578352180936994}
|
: /jugador/1920/juvenil-segona-divisio/juvenil-segona-divisio/grup-36/36754796/15121221
|
cawac_ca_20200528_3_24455
|
El gol, o la manca d'aquest, ha tornat a sentenciar un Nàstic que ha tingut opcions de marxar de Gran Canaria amb les butxaques plenes. Un solitari gol de Viera en el minut 8 ha estat suficient perquè els locals es fessin amb els tres punts. El Nàstic es manté a dos partits de la permanència malgrat la derrota. La primera meitat ha tingut dues cares ben diferenciades. Una, la dels locals, que ha durat deu minuts, que ha servit perquè Viera obrís el marcador i perquè el Nàstic es posés una motxilla pesada a l'esquena. A partir d'aquí la màquina grana ha començat a carburar,liderada des de les bandes, amb uns Alvaro i Abalo enormes que s'han convertit en el malson dels laterals grocs.
Fruit d'aquesta incisió, Abalo li ha tret dues targetes grogues a Corrales, forçant la superioritat grana. Contra deu, el Nàstic ha tancat la Unin al seu camp i les ocasions han començat a posar setge sobre la porteria de Barbosa. Peragon, Avalo, Rey, Moran (que havia entrat per Mingo), Longás i fins i tot Mairata han pogut col•locar l'empat, però un encertat Barbosa ho ha evitat. S\'ha arribat a la mitja part quan el Nàstic passava pel seu millor moment, però amb desavantatge en el marcador. La segona part no ha canviat de guió.
Els de Jorge D'Alessandro han seguit amb el control i les ocasions, però ara Las Palmas buscava les contres per sentenciar el partit. Als deu de la represa Alvaro Rey s'ha inventat una jugada que també hagués pogut convertir-se en la igualada, però el seu xut ha marxat fora. Amb el pas dels minuts el tècnic ha donat entrada a Tuni i Orbegozo, que han donat més variants a l'atac. Però ni per una cosa ni per una altra, cada opció de gol s'ha quedat en això, en opció, el mateix que li ha passat al conjunt local, que no ha encertat en les tres contres en les quals ha pogut tancar el partit. Al final, 1-0 i tres punts que s'escapen.
Dissabte que ve, a les 18h, una altra final. En aquesta ocasió serà al Nou Estadi i contra el Xeres. No es pot fallar.
Redacció TT - 19/02/2012 - 22:01h
Magi
20/02/2012
09:28
Vinga cap a 2aB que és on toca estar-hi. La de peles municipals que ens ha costat aquest Club, ara potser tindriem el Sant Jordi o una instal.lació esportiva digne a la ciutat. La ludopatia del consistori ens ha cremat a tots els ciutadans peles i més peles que ens haurien de sol.lucionar altres patiments diaris de la propia ciutat.
TARRAGONA
20/02/2012
09:11
Si SEÑORES. otro partido que pierde el NASTIC, la cuerda esta tan tensa. que no afloja nada, y por lo tanto la segunda B. toca, si hay partidos, pero la mejoria no aparece por ningun lugar. ( no quiero cargar las culpas, con los profesionales que defienden los colores del NASTIC). Cuando sale MINGO, del campo, quiza el que entro no fue el mas acertado, PREGUNTO, no se ficharon dos delanteros en el mercado de invierno, son dos personas jovenes y con ganas de hacerse un porvenir en el mundo del futbol. No quiero decir que el jugador que entro en el lugar de MINGO, lo hizo mal, pero este jugador, se le tiene que aprovechar, cuando el resultado es a nuestro favor, interesa persona experimentada
| 0.688933 |
curate
|
{"ca": 0.7576647097195043, "es": 0.228310502283105, "hu": 0.001304631441617743, "it": 0.009458577951728636, "en": 0.0016307893020221786, "ru": 0.0016307893020221786}
|
http://www.tottarragona.cat/ca/canal/nastic/10831-el-nastic-despres-de-perdre-1-0-a-las-palmas-continua-a-sis-punts-de-la-salvacio-i-torna-a-ser-cuer.html
|
macocu_ca_20230731_6_122650
|
Ja som 15 de juliol! i toca publicar publicar per La Recepta del 15. D’aquí dos dies ens menjarem els panellets, però abans aprofitarem totes les hores de l’estiu per atipar-nos de fruita fresca i de gelats :) i avui casarem gelat i cireres i en farem un de facilíssim i molt bo. Un gelat en què no s’ha d’utilitzar geladora!
El gelat d’avui es fa amb una base de clares muntades i nata que és ideal per a fer gelats a casa, es pot aromatitzar del que vulguem i tindrem un gelat excel·lent (fruita seca, nougat, fruita fresca, pells de cítrics ratllades o confitades... del que vulgueu). També és un bon recurs per aprofitar les clares sobreres quan fem alguna preparació en què només hi posem els rovells. Tot i que últimament es recomana utilitzar clares pasteuritzades, nosaltres hem fet servir clares d'ou de tota la vida perquè ens hem trobat que les pasteuritzades no han muntat.
Com que ens van regalar moltes cireres, una part la vam aprofitar per a fer-les mig confitades i fa uns dies les vam fer servir per acompanyar aquest flam. Avui les barrejarem dins del gelat i en posarem algunes també per fora
Es munten les clares a punt de neu, quan estan s’hi afegeix el sucre i es bat fins que s’hi integra i queden les clares lluentes. Es munta la nata i es barreja suaument amb les clares muntades. A partir d'aquí podem barrejar les cireres i el seu almívar de dues maneres. La primera és afegir-ho tot i remenar, ens quedarà el gelat de color rosa-morat. La segona és abocar la meitat de la barreja de nata i clares en un recipient i anar-hi posant una part de les cireres i una mica de l'almívar, sense remenar, només escampant-lo una mica amb una forquilla, continuar amb la resta de nata i clares i la resta de cireres i almívar, així aconseguirem que el gelat quedi blanc i rosa. Es posa al congelador fins al moment de servir, és un gelat que no es torna dur com una pedra, de manera que no cal treure'l una estona abans del congelador. Si es vol, se serveix acompanyat de més cireres.
Nosaltres l'hem posat en un motlle que almenys fa vint anys que ronda per l'armari de la Mercè i que encara no s'havia estrenat. És allò que passa quan entres en una botiga d'estris de cuina, no te'n pots estar i et penses que no pots viure sense aquell estri que et fa goig ;)
| 0.860924 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_12_442895
|
Fiscalía avala que l'actuació policial contra l'1-O 'no va afectar la convivència'
Fiscalía avala que l'actuació policial contra l'1-O "no va afectar la convivència"
Actualitzada 03/10/2017 a les 16:23
Recrimina al Govern que convoqués "de forma irresponsable" els ciutadans en concentracions "tumultuàries"
La Fiscalia considera que l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per impedir l’1-O no va afectar "en absolut la normal convivència ciutadana" i recrimina al Govern que convoqués "de forma irresponsable" els ciutadans en concentracions "tumultuàries" davant dels locals de votació.
En un escrit presentat davant del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, que té a les seues mans la denúncia de la Generalitat contra les càrregues de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l’1-O, el ministeri públic s’oposa a investigar l’actuació global d’ambdós cossos i demana que s’indagui només la intervenció dels agents en un local de votació, l’escola Jesuites de Sant Gervasi.
| 0.82995 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.segre.com/noticies/panorama/2017/10/03/fiscalia_avala_que_actuacio_policial_contra_no_afectar_convivencia_29451_1106.html
|
cawac_ca_20200528_5_183117
|
Contactes
En diuen mafiositá. És la cultura de la Màfia, la tendència a recórrer a les relacions i a les influències. Simonetta Agnello Hornby, advocada anglosiciliana, il·lustra bé el batec clientelar del cor de la societat italiana. Ho fa en novel·les com La mennulara, un sensible retrat de la penetració de la Cosa Nostra en la Sicília profunda. I en lúcides entrevistes en què aborda el fenomen difús de la mafiositá, ...
| 0.691433 |
curate
|
{"fr": 0.021377672209026127, "su": 0.04513064133016627, "ca": 0.9334916864608076}
|
http://www.arabalears.cat/premium/opinio/Contactes_0_1071492843.html
|
mc4_ca_20230418_14_232801
|
Notícies | santadjutori.santcugatsesgarriguesentitats.cat | Associació d'Assistència Social Sant Adjutori | Pàgina 2
Publicat el 7 novembre 2015 per santadjutori
Publicat el 14 abril 2015 per santadjutori
Publicat el 1 abril 2015 per santadjutori
Publicat el 24 febrer 2015 per santadjutori
| 0.651445 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://santadjutori.santcugatsesgarriguesentitats.cat/noticies/page/2/
|
mc4_ca_20230418_3_256879
|
SETRILL: de desembre 2009
Us volem desitjar a tots un Bon Nadal i un millor 2010. I per celebrar-ho posarem un recull d'arbres de Nadal una mica diferents (algun amb preu i tot).
TOKUJIN YOSHIOKA & HERMÈS [interiorisme]
Ja sabeu que de tant en tant fem un cop d'ull al Japó, i aquesta vegada hem trobat un sensacional exercici d'aparadorisme, que combina tecnologia amb experiència sensorial. Ens encanta la forma tan sutil i femenina amb la qual s'ha resolt l'espai i a la vegada la presentació d'un element tan bàsic com un mocador, tot i que en aquests cassos ja sabem que es tracta de quelcom més que un producte, parlem d'imatge de marca, posicionament, etc. Tokujin Yoshioka és un reconegut dissenyador industrial japonès, amb un estil molt net característic de l'avantguarda nipona.
Us aconsellem que mireu el vídeo, és molt bonic.
REDACCIÓ VILAWEB - RGA ARQUITECTES [arquitectura]
A VilaWeb acaben d'estrenar nova seu, al carrer de Ferlandina 43 de Barcelona. La redacció és un espai polivalent que inclou una sala d'actes oberta al públic, un espai per a cursos i reunions i la redacció del diari, amb noves facilitats, com ara un estudi de televisió. L'edifici és la reforma d'una fusteria de gran tradició, Fustes Prat Vidal, que havia ocupat aquest espai des del segle XIX. L'estudi d'arquitectes RGA (a cavall entre Terrassa i Barcelona) s'ha fet càrrec de la reforma, que ha estat dirigida per Montse Batlle.
La foto que veieu evidentment és d'una altra obra premiada d'RGA, i correspon a la passarel·la del Parc de Vallparadís de Terrassa, premiada el 2005 amb el Footbridge Awards. Si cerqueu a la seva web (secció premis) la veureu plena de camions de gran tonatge, una imatge realment espectacular.
Només tenim un video de les oficines de Vilaweb, que us enllacem a continuació.
| 0.845928 |
curate
|
{"ca": 0.9500280741156654, "ja": 0.022459292532285232, "es": 0.027512633352049412}
|
http://setrill.blogspot.com/2009/12/
|
cawac_ca_20200528_12_73300
|
Nou Cicle de Conferències: de la Universitat a l’Empresa
El servei d’Universitat i Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa i l’Escola d’Enginyeria de Terrassa organitzen els Cicles de Conferències “de la Universitat a l’Empresa”, que tenen per objectiu acostar a l’estudiantat universitari la realitat empresarial amb la què es trobaran un cop finalitzin els seus estudis, tant si treballen per compte aliè com si creen la seva pròpia empresa.
El Cicle de Conferències es va iniciar l’any 2006, i des d’aleshores, s’han inscrit més de 450 estudiants universitaris.
A continuació es detalla el calendari de sessions , que es realitzaran a la Sala de Conferències de l’Escola d’Enginyeria de Terrassa, c/Colom, núm. 1, en horari d’11 a 12 hores, excepte la sessió “Networking professional i xarxes de contactes en la recerca de feina”, l’horari de la qual serà de 11 a 13 hores.
| 0.843629 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://blogs.terrassa.cat/innovem/2013/12/09/nou-cicle-de-conferencies-de-la-universitat-a-l%e2%80%99empresa/
|
mc4_ca_20230418_14_133393
|
Llocs interessants de la rodalia[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Shimoga&oldid=18312852»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 2 abr 2017 a les 11:51.
| 0.380974 |
curate
|
{"ca": 0.5927835051546392, "de": 0.4072164948453608}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Shimoga
|
mc4_ca_20230418_12_209575
|
Canviar un endoll, fer companyia a una persona major o anar a fer la compra són alguns dels potencials serveis que podran intercanviar els usuaris del nou “Banc de Temps” d’Ontinyent. Es tracta d’un servei municipal sense ànim de lucre, plantejat com a eina de participació ciutadana, que es posa en marxa en col·laboració amb l’Agrupació Municipal de Voluntariat Social.
Una iniciativa que el regidor coordinador de l’àrea de Política per a les Persones, Jaime Peris, destacava que “té un alt valor com a element potenciador de les relacions socials i la interacció entre diferents col·lectius, cultures i generacions. Tothom té una habilitat que compartir i ensenya, i amb el Banc de Temps pot rebre altra a canvi sense diners pel mig, ni tan sols serveis professionals, sinó solidaris, que a més pot ajudar als ciutadans a sentir-se actius i valorats dins de la seua comunitat”, assenyalava.
L'intercanvi de temps està dirigit principalment a oferir i sol·licitar servicis d'atenció a persones i tasques de l'àmbit privat, tendents a resoldre necessitats puntuals de la vida diària, mai configurades ni assimilades a relacions de treball, excloent-se per tant totes les activitats que, desenrotllades de mode continuat, es configuren com a tasques que puguen ser objecte de contractació laboral.
La seu del Banc de Temps es situa a les Depèndencies de Serveis Socials Generals (antic ajuntament) a la Plaça Major, no 1, des d’on la pròpia Agrupació Municipal de Voluntaris Socials atendrà als usuaris i a tots aquells veïns que estiguen interessats a sumarse. Tots ells hauran de ser majors d’edat i estar empadronats a Ontinyent, efectuant-se els intercanvis al terme municipal. Entitats sense ànim de lucre i inscrites en el registre municipal d'associacions també podran formar part del Banc de Temps.
La inscripció és gratuïta i constarà d'una preinscripció, en la que es facilitaran les dades personals de contacte, així com una primera aproximació al tipus de servicis que pot oferir i demandar, una entrevista personal i la inscripció oficial, últim pas del procés que inclourà la firma d'una Voluntat de Participació. la varietat de serveis es va a determinar en funció del nombre de socis i d'activitats a intercanviar.
Jaime Peris feia una crida a la ciutadania a sumar-se a la iniciativa, apuntant que “aquell veí o veïna que tinga temps pot compartir-lo, col·laborar amb altres i traure un benefici. Són moltes les activitats amb que es pot ajudar i rebre ajuda d’altres”, concloïa.
| 0.902461 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.elperiodic.com/ontinyent/ontinyent-posa-marxa-banc-temps-fomentar-lajuda-mutua-entre-veins_419789
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_480765
|
Doncs bé ja se sap quan arribarà l'iPad a les nostres contrades! El 28 de Maig!! Aquí podreu mira els preus que tindrà. www.apple.es Per cert creieu que am la sortida de la nova tableta baixarà el preu dels iPhones? Als EUA ha en pots tribar per 99 dolars. Salut i Apple!
Quina gracia que feu tots aquests experts que (per suposat ) heu tastat o us heu simplement mirat les caracteristiques, els preus, en definitiva, el que t'ofereixen els productes d'Apple i ho heu comparat amb el que ofereixen els PC's i els seus preus. Sento dir-vos que si ho mireu, aviat començareu a claudicar i a dir que aixo d'Apple no esta tan malament, jo mateix, ara fa poc em decantava per un PC, per aprofitar els jocs mes que res, i em pensava que valdria la pena, i ja us dic ara que si compreu un PC el que mes s'hi assemblara sera un Dell XPS o un Alienware, la potencia i el rendiment que treus dels productes d'Apple (tant l'iPod, com l'iPhone, o els Macintosh) no es pot comparar amb el rendiment dels productes "basics". Es que esta mes que demostrat, tothom qui ha provat quelcom d'Apple durant una temporada n'esta contentissim, jo mateix em vaig comprar un iPod fa 6 anys i encara funciona a ple rendiment, i quan va sortir l'iPhone 3G no ho vaig dubtar ni un moment a l'hora d'anar-lo a comprar, i ara que tinc els dos, em comprare un Macbook perque se que la qualitat que t'ofereix Apple en els seus productes no la trobaras en un portatil convencional, i a mes, els preus tampoc son una barbaritat, de fet, en molts casos, tens mes per menys diners. En fi nanos, abans d'opinar tant a la valenta i voler donar lliçons, proveu i experimenteu, informeu-vos i aleshores opineu, collons!
Jo penso que amb el tema d'Apple hi ha moltes coses a dir... - La primera, Apple s'ha fet un lloc important en el mercat, en part gràcies a la qualitat dels seus productes en temes multimedia (disseny gràfic, vídeo...) però també per una moda estúpida col·lectiva on comprar-se un Macbook et fa més "cool"... Tinc amics que no tenen ni papa d'informàtica que m'han dit: "vull comprar-me un macbook" i al preguntar-lis el pq el volien, m'han respós: "està guai"... En resumides comptes, per qüestions de moda... - Els preus, estan pels núvols... és un escàndol que un portàtil Apple et costi 1.200 euros el més barat! - Sobre l'Ipod, jo em vaig comprar un Ipod Nano 16gb farà un any i mig i reconec que va molt bé i tal... però l'Itunes és una autèntica porqueria.... no és gens pràctic per la gent que volem fotre la música ràpidament i llestos... Si la passes d'un cd teu original donc val... cap problema... però com vulguis fer una recopil·lació de musica mp3 que t'has baixat d'internet ja pots tremolar amb tot el tema de les etiquetes i la mare que el va parir... Jo passo d'estar mitja tarda per passar 4 cançons al puto itunes...
Remedios escrigué: - Els preus, estan pels núvols... és un escàndol que un portàtil Apple et costi 1.200 euros el més barat!El portàtil més barat d'Apple no arriba als 900... Val que Apple és car, però tampoc ens inventem ara els preus.
val, ara val això pq el Macbook ja està una mica antiquat... però ha estat força temps que valia 1200... ho dic pq jo també em vaig interessar a comprar un.
a veure, no em posaré a discutir per aquesta tonteria que ni em va ni em ve i estic segur que a tu tampoc, però de MacBooks sempre n'hi ha hagut algun per sota els 1000 euros (poc per sota, però sí per sota...) Segur que no et confons amb els preus dels iMac?
no no, era el macbook... però ja pot ser que hagi baixat després de treure al MacbookAir al mercat... Cal afegir que la peli que van fer tampoc em va agradar...
| 0.876153 |
curate
|
{"ca": 0.9961293889964059, "pl": 0.003870611003594139}
| |
mc4_ca_20230418_12_297931
|
Cerca totes les ofertes d'hotels a Non Sa-at Entrada:
2 ComentarisAlisa resort...Habitacions per nit per només26 EUR Més zones a Udon Thani
Hotels destacats a Non Sa-at, Udon Thani
Àrea Non Sa-at
Si el que està buscant és per un hotel ben situat a Udon Thani, no busqui més enllà de Alisa...
Hotels a Non Sa-at: Alisa resort
| 0.516562 |
curate
|
{"it": 0.335423197492163, "ca": 0.5642633228840125, "en": 0.10031347962382445}
|
https://www.agoda.com/ca-es/non-sa-at/maps/udon-thani-th.html
|
mc4_ca_20230418_7_11067
|
El Museu de L’Hospitalet presta una obra de Josep Guinovart per a una exposició del MNAC
El Museu de L’Hospitalet ha cedit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el gravat La bomba ye-yé, de Josep Guinovart, perquè formi part de la mostra “Liberxina, pop i nous comportaments artístics, 1966-1971” que es pot visitar fins al 22 d’abril del 2019. El gravat de Guinovart forma part del fons d’art de la ciutat.
La mostra analitza les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals. Una exposició que coincideix amb els 50 anys del maig del 68.
És en aquest context que se situa l’obra cedida pel Museu de L’Hospitalet, un gravat de Josep Guinovart (1927-2007) d’una gran càrrega de denúncia política, format per dotze quadrants en tres fileres de quatre on es poden veure, entre altres escenes, una calavera, una dona cridant, un home dirigint un conjunt coral que entona “Todos cantamos la bomba ye-yé” i un conjunt de bidons on s’escriu “Tierra a la vista. Palomares 1966”.
L’obra es va vendre en una exposició a L’Hospitalet per recaptar fons i pagar les multes imposades a les persones que es van tancar el març de 1966 al convent dels Caputxins de Sarrià, a Barcelona, coneguda com la Caputxinada. Posteriorment, el 1971, va ser donada al fons d’art de L’Hospitalet per l’Agrupació d’Amics de la Música, passant a formar part de la col•lecció d’Estampa Popular.
L’exposició temporal del MNAC serà la primera d’una sèrie d’exposicions que volen investigar fenòmens i marcs temporals concrets per analitzar l’art català de postguerra. Els comissaris de l’exposició són Àlex Mitrani i Imma Prieto.
| 0.899114 |
curate
|
{"ca": 0.9910263600673023, "es": 0.0089736399326977}
|
http://www.l-h.cat/detallNoticiaCultura.aspx?1HVmMla5GeBMMNwWhQ545RYaQ2UaM69nSFL3FHPPK54QqazB
|
mc4_ca_20230418_12_233187
|
Els desnonaments per impagament del lloguer superen als de compra | Ràdio Calella Televisió
Durant aquest mes de juliol augmenta el preu de venda de pisos de segona ma, els preus del mercat de lloguer també han incrementat durant el primer trimestre de l’any i en conseqüència arribem al pic més alt per desnonaments a causa d’impagament del lloguer a Catalunya.
L’ increment de preus del mercat de lloguer ha convertit l’habitatge en un dret inabastable per a gran part de la població. Durant els darrers anys els preus dels contractes de lloguer han incrementat a la comarca del Maresme. L’increment comporta una manca de correlació entre l’oferta i la demanda d’habitatge de lloguer amb preus mitjans vora els 650 euros i una demanda sense capacitat d’assumir-los.
Aquest mes de juliol, també s’ha registrat un rècord de desnonaments per impagament del lloguer a Catalunya.
A Catalunya ja hi ha més desnonaments per impagament del lloguer que de la hipoteca. El Consell General del Poder Judicial ha comptabilitzat que en aquests últims mesos s’han triplicat els casos.
A Calella, també, són majors els desnonaments per impagament del lloguer. Margarita Valls, regidora de política social,
Des de serveis socials, hem vist com en els darrers anys, s’ha anat multiplicant les problemàtiques d’habitatge. Aquestes problemàtiques són com a conseqüència d’una precarietat laboral i econòmica que estem vivint en el moment actual.
Si que és cert que potser fins ara hi havia més problemàtica d’impagament d’hipoteca i actualment el que està en augment és una problemàtica d’impagament de lloguer.
La feina sobrevinguda a Serveis socials, que col·lapsava als professionals qui fan una feina d’acompanyament, ha fet que hi hagi la necessitat de tenir una figura d’una lletrada a l’Oficina d’habitatge, qui dona suport a Serveis Socials en tasques d’advocacia.
A causa del gran volum de feina, pel fet que la gent es troba que no pot fer front al pagament de lloguer i el desnonen. Hem agut de requerir el servei d’una lletrada, que està a l’oficina d’habitatge per poder donar acompanyament a les famílies que tenen aquestes problemàtiques, i també ens trobem que ara s’està produint una bombolla de lloguer. Estem en un moment en què les famílies tenen problemàtiques de sobreendeutament, precarietat laboral i lògicament hi ha manca de lloguer social.
D’altra banda, el preu de venda de pisos de segona mà augmenta el 0,5% durant el mes de juliol.
La mitjana de preu de venda dels pisos de segona mà a Catalunya al juliol es va situar en 2.479 euros el metre quadrat, el 0,5% més que al juliol de l’any passat, segons l’índex de preus de ‘Fotocasa’. La mitjana de preu a Catalunya està un 36,3% per sota de la mitjana de preu de l’Estat amb 1.818 euros el metre quadrat. Tot i l’increment del preu dels pisos a Catalunya, el cost d’un habitatge de segona mà encara està un 35,9% per sota dels preus màxims que es van registrar al final de la bombolla immobiliària al desembre del 2017.
Per demarcacions catalanes, a Barcelona i Girona el cost de l’habitatge puja mentre que a Tarragona i Lleida cauen.
A les comarques barcelonines, la mitjana de preu del metre quadrat s’ha situat en 2.935 euros, amb un increment del 0,8% en relació amb al juliol del 2017.
I es que Catalunya és el tercer territori de l’Estat amb el preu més alt dels pisos amb 2.479 euros el metre quadrat, només superat pel País Basc, el més car, amb 2.755 euros el metre quadrat, i la Comunitat de Madrid, amb 2.708 euros el metre quadrat.
A Calella, per exemple, el preu més baix d’un immoble és al voltant dels 50.000 euros i, el més car al voltant dels 2.600.000 euros.
A continuació podeu recuperar l’entrevista integra a la regidora de política social Margarita Valls.
http://www.radiocalella.cat/wp-content/uploads/2018/08/2895-ENTREVISTA-IMPAGAMENT-LLOGUER_MARGARITAVALLS.mp3
Següent Els experts alerten de l’elevat consum d’alcohol entre els joves en època d’estiu
Anterior La Policia Local alerta de l’intent de pagar amb bitllets falsos
| 0.835071 |
curate
|
{"ca": 0.9729119638826185, "en": 0.02708803611738149}
|
http://www.radiocalella.cat/els-desnonaments-per-impagament-del-lloguer-superen-als-de-compra/
|
crawling-populars_ca_20200525_41_118015
|
BARCELONA, 24 set. (EUROPA PRESS) -
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el president de la Generalitat, Artur Mas, han encapçalat aquest dijous la comitiva popular de la Festa Major de la Mercè, que s'ha desenvolupat en un ambient festiu i tradicional, acompanyat per castellers i gegants.
Colau i Mas s'han trobat davant la basílica de la Mercè després de la missa --la primera que es fa fora del programa oficial de la Festa Major de la ciutat, i a la qual no ha assistit l'alcaldessa--, on s'han saludat cordialment abans de començar la comitiva.
Durant camí cap a la plaça Sant Jaume, tots dos han rebut tant elogis com alguns xiulets d'alguns dels molts ciutadans que han seguit la comitiva, durant la qual també s'han pogut sentir crits d''independència' i de 'Sí se puede'.
A la comitiva cap a la plaça Sant Jaume s'hi han sumat regidors del Govern de Colau --que tampoc han acudit a la missa-- i edils de la resta de grups municipals excepte de la CUP, que no acudirà als actes institucionals.
A la plaça Sant Jaume, ciutadans i autoritats presencien el 'Ball de l'Àliga i de gegants', abans que es faci la jornada 'castellera'.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.647001 |
curate
|
{"pt": 0.008032128514056224, "ca": 0.7523427041499331, "es": 0.2217759928603302, "en": 0.0178491744756805}
|
: /catalunya/noticia-colau-mas-encapcalen-comitiva-popular-merce-festiva-tradicional-20150924135514.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_538693
|
Ho explica avui en Vicent Partal en un article sobre el ridícul espanyol a Kosovë. Per cert, en Partal recorda com la Carme Chacón, fa anys, va estudiar les estratègies canadenques contra la independència del Quebec. Perquè després alguns, quatre dies abans de les eleccions en què la Chacón va obtenir 25 diputats, li llancin floretes de "catalanista":----Interessant, això que ha passat a la ministra ChacónVicent Partal · Vilaweb · 23/3/2009Supose que saben de què parle. La ministra espanyola de Defensa va anar a Kosovë a dir que ells plegaven. Que, com que no reconeixen el dret dels d'autodeterminació dels kosovesos no tenia gens de sentit que les tropes espanyoles hi romangueren després de la independència. Així, doncs, dit i fet, i cap a casa tothom. Però resulta que la Casa Blanca s'ha sentit ofesa i el govern espanyol ha hagut de començar a explicar coses molt rares per mirar de desdir-se'n. Ahir ja deien que, de moment, ajornaven un any la retirada i que s'oferien a enviar tropes on fóra per compensar la pífia mentre la ministra Chacón callava, amagada en un clot. Avui el seu company d'afers exteriors diu que ell no en sabia res tampoc. I què té d'interessant això? Que la ministra sembla que ha descobert de sobte que el govern espanyol també té els seus límits, fins i tot en un afer tan especial per a ells com és el dret d'autodeterminació. O siga que no és tan senzill fer allò que et parega.La senyora Chacón fa anys que es prepara en la matèria. Quan alguns experts catalans anaven al Quebec a estudiar com anava això de fer referèndums d'autodeterminació, ella, catalana també, hi anava a estudiar exactament la contrària: com el Canadà aconseguia d'impedir la independència quebequesa. Fruit de la seua estada en quatre universitats canadenques i quebequeses va plasmar una especialització política contra el dret d'autodeterminació en alguns treballs de poca volada intel·lectual, però de calat polític, que van cridar l'atenció del partit. Seguidora política de Stéphane Dion, supose que es veu en un futur fent d'ell: convertida en la cap de govern espanyola d'origen català que té la raó de ser precisament en l'intent d'aplicar tots els mecanismes de l'estat per impedir la secessió dels seus compatriotes. Segurament per això ha capitanejat la posició dels socialistes espanyols contrària a reconèixer la independència de Kosovë (dins la Unió Europea compartida únicament per Eslovàquia, Grècia i Romania). I és segurament per això que es va pensar que podia anar-hi i retirar les tropes espanyoles a la valenta per donar més relleu encara a una posició que la UE troba ridícula i que li ha demanat repetides voltes que reconsidere.Això era dijous. Aquell dia la ministra va dir que abans de l'estiu els 623 soldats espanyols apostats a Kosovë tornarien al seu país. Però divendres això ja no era clar. I ahir el Ministeri de Defensa espanyol parlava, matisant, de retirada progressiva i Zapatero no parava d'enviar senyals a la Casa Blanca donant entenent que la senyora ministra no sabia què s'empatollava. Entre més detalls surrealistes, resulta que no va comunicar res a l'ambaixador espanyol als Estats Units ni al secretari de Defensa dels Estats Units. 'Deeply disappointed' amb Espanya, va dir quatre vegades, el portaveu de la Casa Blanca. I la Moncloa, corrents a arreglar el desastre, que arriba just quan Zapatero volia fer-se la foto amb Obama.Lliçó? En el món d'avui hi ha poques coses que pugues fer tu sol contra tots. Fins i tot si et dius Espanya i si el sentit de la teua vida política és d'oposar-te a l'autodeterminació.P.D. : No puc estar-me de traduir el fragment de la conferència de premsa del Departament d'Estat (el de Hillary Clinton). Més que res, perquè es puga apreciar el to del portaveu, que mai no parla així sense haver consultat abans com pot mostrar-se de dur, i també el dels periodistes, sobretot en la darrera pregunta.----Pregunta: Cap comentari o reacció a la indicació d'Espanya de retirar les tropes del contingent de pau de Kosovë?Mr. Wood (portaveu del Departament d'Estat): Sí. Nosaltres ens sentim profundament decebuts per la decisió que ha pres Espanya. Recordem que l'any 1999 els aliats de l'OTAN vam acordar el principi 'junts hi entrem, junts n'eixirem'. Per tant, ens sorprèn aquesta decisió. I l'hem sabuda just abans que es fera pública. De nou, doncs, ens sentim profundament decebuts.Pregunta: Comparteix la visió espanyola que la missió ja és acabada?Mr. Wood: De cap manera. De cap manera.Pregunta: Ha donat [Espanya] cap raó per a procedir així?Mr. Wood: S'hauria de demanar al govern d'Espanya que explique les raons de la seua decisió. Però, de nou, com ja he dit abans, ens sentim profundament decebuts i no puc dir gran cosa més.Pregunta: Són gaire de fiar com a aliats [els espanyols], si ara se'n van de Kosovë, igual que se n'anaren de l'Irac després d'unes eleccions, si no recorde malament?Mr. Wood: Espanya és un soci nostre. Però aquesta decisió no ajuda gens a fer allò que provem de portar a terme a Kosovë. I ho lamentem. És una decisió que ha pres el govern espanyol, però, tot i així, ens en sentim profundament decebuts.
http://www.nytimes.com/2009/03/20/world/europe/20briefs-TROOPSTOLEAV_BRF.html?_r=1
| 0.847266 |
curate
|
{"ca": 0.9814636030121645, "it": 0.0027032245607260088, "en": 0.01583317242710948}
| |
mc4_ca_20230418_3_654146
|
Test Simulacre Febrer 1) La ciutat de Barcelona tal com la coneixem va ser fundada pels:
OposicionesSimulacre Febrer
Simulacre Febrer
1) La ciutat de Barcelona tal com la coneixem va ser fundada pels:
. a. Romans
. b. Grecs
. c. Etruscos
. d. Ibers
2) La Mancomunitat de Catalunya va funcionar des del 1914 fins:
. a. 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera
. b. 1923 amb la dictadura del General Franco
. c. 1936 amb l�inici de la Guerra Civil
. d. 1918 al final de la Gran Guerra.
3) La Constitució Espanyola va ser aprovada en referèndum pels ciutadans de l�Estat el 6 de desembre del:
. d. 1980
4) El Puigsacalm és el pic més elevat de la:
. a. Serra del Cadí
. b. Serralada Transversal
. c. Serra del Montsec
. d. Cap de les anterior
5) Qui proposa els nous Ministres?
. a. El president del Congrés dels Diputats
. b. El President del Senat
. c. El President del Govern
. d. La Mesa del Congrés
6) Qui fa Decrets � Legislatius?
. a. El Govern
. b. El Parlament
. c. El CGPJ
. d. El Consell d�Estat
7) Quan es produeix la dissolució automàtica de les Corts?
. a. Després de dos mesos de la primera votació d�investidura quan encara no s�ha trobat President.
. b. Després de tres mesos de la primera votació d�investidura quan encara no s�ha trobat President.
. c. Després de cinc mesos de la primera votació d�investidura quan encara no s�ha trobat President.
. d. Després d�un mes de la primera votació d�investidura quan encara no s�ha trobat President.
8) Qui planteja la necessitat de la qüestió de confiança a nivell espanyol?
. a. El President del Govern
. b. El President del Congrés dels Diputats
. c. El President del CGPJ
. d. El President del Senat
9) La Guerra dels Segadors s�esdevingué el 1640 en el marc de la Guerra:
. a. Civil espanyola.
. b. De Successió
. c. De la independència
. d. Dels 30 anys.
10) El Decret de Nova Planta:
. a. Va ser el primer llibre de botànica escrit en català.
. b. Abolia les llibertats de Catalunya
. c. Tancava les universitats catalanes
. d. B i c son correctes
11) Quines associacions considera il�legals la CE?
. a. Les que no estiguin inscrites
. b. Les que cerquin finalitats o facin servir mitjans tipificats com a delicte
. c. Les que es realitzin en secret
. d. Cap resposta es correcta
12) El poema �Osa a la pàtria� va ser el tret de sortida de la Renaixença i el va escriure:
. a. Joan Maragall
. b. Ramon Muntaner
. c. Bonaventura Carles Aribau
. d. Joanot Martorell
13) La planta de creu llatina, les alçades considerables, les columnes acabades en �nervis�, l�arc apuntat i l�ús de vitralls i rosasses és típic de l�estil:
. a. Barroc
. b. Romànic
. c. Gòtic
. d. Renaixentista
14) La Sènia es un riu curt que fa de frontera:
. a. Amb el País Valencià.
. b. Amb l�Aragó
. c. Amb Andorra
. d. Amb França
15) Els afluents més significatius del riu Llobregat són l�Anoia i:
. a. El Fluvià
. b. L�Onyar
. c. El Cardener
. d. El Terri
16) En quantes vegueries es divideix Catalunya?
. a. 4
. b. 5
. d. 7
17) Quan s�haurà de demanar autorització prèvia per a realitzar una reunió pacífica i sense armes?
. a. Quan es faci en llocs de trànsit públic
. b. Quan estiguin implicades més de 100 persones
. c. Quan la policia ho consideri necessari
. d. Totes son incorrectes
18) Quina és la capital de l�Estat?
. a. Madrid
. b. La vil�la de Madrid
. c. La Comunitat Autònoma de Madrid
. d. L�àrea metropolitana de Madrid
19) Un dels següents no és un valor superior de l�ordenament jurídic espanyol:
. a. La llibertat
. b. La justícia
. c. La fraternitat
. d. La igualtat
20) Quina és la forma política de l�Estat espanyol?
. a. Una república
. b. Una monarquia
. c. Una monarquia parlamentària
. d. Un estat presidencialista
21) Un dels següents no és un Dret Fonamental. Digues quin:
. a. Dret a la vida
. b. Dret al treball
. c. Dret a la llibertat i la seguretat
. d. Dret a l�educació
22) Digues l�article: �Ningú pot ser condemnat o sancionat per accions o omissions que en el moment de produir-se no constitueixin delicte, falta o infracció administrativa, segons la legislació vigent en aquell moment�.
. a. 21.2 CE
. b. 22.1 CE
. c. 25.1 CE
. d. 26.1 CE
23) Quina d�aquestes és una norma amb rang de llei?
. a. Decret
. b. Reial � decret
. c. Decret � legislatiu
. d. Sentència
24) De què tracta el Títol I de la CE?
. a. Del govern i l�Administració
. b. Del Poder Judicial
. c. De les Corts Generals
. d. Dels Drets Fonamentals
25) La CE és una norma difícil de reformar o modificar, en diem:
. a. Norma flexible
. b. Norma Rígida
. c. Norma Immutable
. d. Norma Dinàmica
26) Quina norma amb rang de llei es fa en casos d�urgència?
. a. Decret � legislatiu
. b. Decret � llei
. c. Reial Decret
. d. El Decret
27) El pacte entre subjectes del Dret Internacional que els genera drets i obligacions s�anomena:
. a. Tractat internacional
. b. Conveni de cooperació
. c. Contracte internacional
. d. Acta
28) Els Reglaments independents són un tipus de normes que:
. a. Desenvolupen una llei prèvia.
. b. Ajuden a aplicar una llei prèvia
. c. Generen importants efectes al ciutadà
. d. Auto-organitzen l�Administració.
29) La norma on estan reconeguts els Drets Fonamentals dels espanyols és:
. a. L�Estatut d�autonomia de cada CCAA
. b. La Constitució
. c. Un Decret � Llei fet pel Govern amb caràcter urgent
. d. Un Decret � Legislatiu
30) La policia no pot torturar als delinqüents, això és una garantia atorgada pel:
. a. Dret a la intimitat
. b. Dret a la llibertat
. c. Dret a la llibertat de circulació
. d. Dret a la vida i a la integritat física
31) Què fa la CE amb la llibertat d�ensenyament?
. a. La protegeix
. b. La reconeix
. c. La garanteix
. d. No està reconeguda
32) Segons el contingut material, quin tipus de reglaments trobem?
. a. Executius i independents.
. b. Jurídics i organitzatius.
. c. Executius i organitzatius.
. d. Jurídics i independents.
33) Quantes fases té la recepció interna dels Tractats Internacionals?
. a. 3 fases
. b. 4 fases
. c. 5 fases
. d. 2 fases
34) Per norma general, quan s�incorpora un Tractat Internacional al nostre ordenament jurídic?
. a. Quan el signa el representant.
. b. Quan ho dictamina el Rei.
. c. Quan es publica al BOE.
. d. Als 20 dies de reunir-se els representants.
35) Què pot derogar i modificar un Tractat Internacional?
. a. La CE
. b. Una llei ordinària
. c. El propi tractat o el Dret Internacional
. d. Una llei orgànica
36) Quines normes reglamentàries fa el President del Govern d�Espanya?
. a. Decrets � Legislatius
. b. Decrets � Llei
. c. Reials Decrets
. d. Lleis
37) Quants articles té la CE?
. a. 167
. b. 165
. d. 194
38) Per qui va ser aprovada la CE de 1978?
. a. Pel Congrés dels Diputats
. b. Pel Senat
. c. Pel les Corts Generals en votació conjunta i en Comissió.
. d. Per les Corts Generals en votació separada i en Ple.
39) Quan va ser aprovada la CE de 1978?
. a. 31/10/77
. b. 31/10/78
. c. 30/10/78
. d. 31/11/78
40) Per quin procediment no podem modificar la CE de 1978?
. a. Procediment agravat
. b. Procediment abreujat
. c. Procediment ordinari
41) Assenyala l�opció correcta:
. a. Hi ha tres formes impersonals del verb: infinitiu (ar, -er/-re, -ir), gerundi (-at, -ut, -it) i participi (-ant, -ent, -int).
. b. Hi ha dos formes impersonals del verb: infinitiu (ar, -er/-re, -ir) i gerundi (-at, -ut, -it).
. c. Hi ha tres formes impersonals del verb: infinitiu (ar, -er/-re, -ir), gerundi (-ant, -ent, -int) i participi (-at, -ut, -it).
42) Quin procediment obliga a dissoldre les Corts per a poder modificar la CE?
. a. Agravat
. b. Abreujat
. c. Ordinari
43) Quina majoria es necessita per poder aprovar la modificació total de la CE?
. a. Absoluta
. b. 3/5
. c. 2/3
. d. 1/10
44) Per a quina modificació utilitzarem el procediment agravat?
. a. Reforma total
. b. Reforma títol II
. c. Reforma títol I cap. II sec. I i títol preliminar
. d. Totes son correctes
45) La llengua occitana és denominada a l�Aran:
. a. Català
. b. Valencià
. c. Aranès
. d. Occità
46) La composició actual del Congrés dels Diputats és de:
. a. 350 diputats
. b. 355 diputats
. c. 350 senadors
. d. 355 senadors
47) Quin membre no es obligatori a la composició del Govern?
. a. President del Govern
. b. Vicepresident
. c. Ministres
. d. Tots els membres son obligatoris
48) Qui presenta el projecte de llei?
. b. Les Corts generals
. c. Els ciutadans
49) Quants municipis hi ha actualment a Catalunya?
. a. 945
. b. 948
. c. 947
. d. 942
50) Quantes comarques hi ha actualment a Catalunya?
. a. 42
. b. 45
. c. 41
. d. 43
51) Tots els rius de Catalunya pertanyen al vessant mediterrani?
. c. No, el riu Valira pertany al vessant atlàntic.
. d. No, el riu Garona pertany al vessant atlàntic.
52) Què caracteritza la Serralada Transversal?
. a. Els grans altiplans que hi ha.
. b. Els cims de més de 3000m.
. c. L�activitat volcànica al pla d�Olot.
. d. La seva gran dimensió.
53) Quina es la majoria necessària per aprovar una llei orgànica?
. a. Majoria de 2/3
. b. Majoria absoluta
. c. Majoria simple
. d. Majoria de 3/5
54) Quina es la majoria necessària per aprovar una llei ordinària?
55) Qui té la potestat legislativa?
. b. El Senat
. c. El Congrés
. d. Les Corts Generals
56) Quin Títol regula �La Corona�?
. a. Títol I
. b. Títol preliminar
. c. Títol II
. d. Títol III
57) Quin Títol regula �L�organització territorial de l�Estat�?
. a. Títol VI
. b. Títol VII
. c. Títol VIII
. d. No existeix aquest títol
58) Quin títol s�anomena �De les Comunitats Autònomes�?
. a. Títol VII
. b. Títol VI
. c. Títol V
. d. Aquest títol no existeix
59) En quin article de la CE es regulen els �Decrets � legislatius�?
. a. Art. 86
. b. Art. 87
. c. Art. 82
. d. Art. 93
60) Quina vigència tenen els �Decrets � llei�?
. a. 15 dies
. b. 30 dies prorrogables
. c. 15 dies prorrogables
. d. 30 dies
61) La composició actual del Senat és de:
. a. 350 senadors
. b. 208 senadors
. c. 58 senadors
. d. 266 senadors
62) El cap de l�estat espanyol té un càrrec:
. a. Amb un mandat de 4 anys
. b. vitalici
. c. Amb un mandat de 5 anys
. d. D�elecció popular
63) La corona espanyola és:
. a. Hereditària en la família dels Àustries
. b. Hereditària en els successors de Joan Carles I
. c. Una figura no constitucional
. d. Una manera de designar el responsable fix del Consell de Ministres
64) El Rei té els poders:
. a. Executiu i judicial
. b. Executiu i legislatiu
. c. Limitats i establerts a la CE
. d. Limitats i establerts als Estatuts d�Autonomia
65) Quina majoria es necessària per a investir al President en �segona volta�?
. a. Majoria absoluta
. b. Majoria simple
. c. Majoria de 2/3
66) Qui no pot demanar una reunió extraordinària de les Corts Generals?
. b. La diputació Permanent
. c. Majoria absoluta del Congrés dels Diputats
. d. El Rei
67) El Rei té una funció simbòlica en l�àmbit legislatiu que és:
. a. Sancionar i promulgar les lleis
. b. Rubricar o segellar les lleis
. c. Fer projectes de llei
. d. Sancionar i publicar les lleis
68) Qui nomena els membres del govern?
. a. Les Corts Generals
. b. El President del Govern
. c. El Rei
. d. Els Ministres
69) En quin article de la CE es regula el Congrés?
. a. Art. 65
. b. Art. 66
. c. Art. 68
. d. Art. 69
70) Quins son els períodes ordinaris en els que es reuneixen les Corts Generals?
. a. De setembre a gener i de març a juny
. b. De setembre a desembre i de febrer a juliol
. c. De setembre a desembre i de gener a juliol
. d. De setembre a desembre i de febrer a juny
71) Quants diputats es triaran, com a mínim, entre Ceuta, Girona i Barcelona?
. a. 7
. d. 10
72) En quin dels següents casos no es dona el cessament del Govern?
. a. Desprès d�eleccions
. b. Per mort del president
. c. Per reforçar la confiança parlamentària
. d. Per dimissió del President
73) Quina es la forma política de l�Estat espanyol?
. a. Monarquia parlamentària
. b. Democràcia
. c. Monarquia constitucional
. d. Corts generals, Govern i Tribunals
74) Quin article de la Llei Orgànica 2/86 especifica les funcions de les policies autonòmiques?
. a. Art. 3
. b. Art. 12
. c. Art. 38
. d. Art. 53
75) On s�adscriuran funcionalment unitats del CNP?
. a. A totes les comunitats autònomes
. b. A les comunitats autònomes on no hi hagi suficient policia
. c. A les comunitats autònomes amb més de 5 milions d�habitants
. d. A les comunitats autònomes que tinguin previst crear una policia autonòmica pròpia.
76) Quants senadors es triaran, com a mínim, entre Eivissa, Formentera, Gran Canària i Càceres?
. d. 5
77) La coordinació amb les FCSE en l�àmbit institucional es donarà mitjançant:
. a. La sala de coordinació Interpolicial de Catalunya
. b. Les Comissions de Coordinació Policials
. c. A i B son correctes
. d. Cap es correcte
78) La coordinació amb les FCSE en l�àmbit operatiu es donarà mitjançant:
79) Quina es la llei d�ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya?
. a. Llei 10/94
. b. Llei 4/2003
. c. Llei 16/91
. d. LO 10/94
80) Què significa que el Rei renuncia?
. a. Que passa els poders al seu successor
. b. Que renuncia als drets per ell i pels seus descendents
. c. El rei no pot renunciar
. d. Que renuncia als drets per ell i els seus ascendents
81) El Rei es pot negar a realitzar els actes que la CE li ha encomanat?
. c. Sí, segons la Llei
. d. Si, si ell ho considera necessari
82) Cada quant s�ha de renovar la confiança del CD al President?
. a. Cada any
. b. Cada dos anys
. c. Bianualment
. d. No s�ha de renovar, es manté al llarg del mandat.
83) Quina llei pretén respectar l�autonomia de les esferes de l�Administració pública i, alhora, donar-li importància a la necessitat de cooperació entre FCS?
. b. LO 2/86
84) Quina part del CD ha de presentar la moció de censura?
. a. 2/5
. c. 1/10
. d. 9/10
85) Davant qui planteja el Govern la qüestió de confiança?
. a. Davant el rei
. b. Davant el CD
. c. Davant els ministres
. d. Davant la Direcció General de la Policia i de la Guardia Civil
86) Per qui va ser aprovada la CE de 1978?
87) En quin article de la Llei Orgànica 6/2006 es recull que �la llengua pròpia de Catalunya és el català�?
. a. Art. 2
. b. Art. 3
. c. Art. 5
. d. Art. 6
88) Quina de les següents lleis es de �política lingüística�?
. a. La Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol
. b. La Llei 1/1998, de 19 de juliol
. c. La Llei orgànica 6/2006, de 7 de gener
. d. La Llei 1/1998, de 7 gener
89) Quan va ser aprovada la CE de 1978?
90) El creador de la prosa literària i científica catalana va ser:
. a. Ramon Llull
. b. Bernat Desclot
. c. Ramon Muntaner
. d. Cap d�aquests
91) Els fets que van passar des d�Alfons el Cast fins a Pere el Gran els narrà:
. a. Jaume I
. b. Ramón Muntaner
. c. Bernat Desclot
. d. Alfons II
92) El �Llibre dels Feyts� va ser escrit per:
. a. Ramon Muntaner
. b. Pere el Cerimoniós
. c. Jaume I
. d. Bernat Desclot
93) La Cancelleria Reia, organisme administratiu que unifica la llengua en tot el territori, correspon al segle:
. a. XII
. b. XIII
. c. XIV
. d. XV
94) La Crònica més extensa és la de:
. d. Pere el Cerimoniós
95) Per quin procediment no podem modificar la CE de 1978?
96) Quin procediment obliga a dissoldre les Corts per a poder modificar la CE?
97) Quina majoria es necessita per poder aprovar la modificació total de la CE?
98) Quina llei ens aclareix els conceptes de llengua pròpia i llengua oficial?
. a. CE de 1978
. b. Llei Orgànica 6/2006
. c. Llei 1/1998
. d. Decret 107/1987
99) Per a quina modificació utilitzarem el procediment agravat?
100) Espanya es constitueix en un Estat:
. a. Social de Dret
. b. Democràtic de Dret
. c. Social i democràtic de Dret
. d. Plural i democràtic de Dret
101) No es un valor superior del ordenament jurídic:
. b. La justícia i la igualtat
. c. El pluralisme polític
. d. Tot ho son
102) La sobirania nacional resideix:
. a. A la nació
. b. Al poble espanyol
. c. A les Corts Generals
. d. Al Rei
103) Els poders de l�Estat emanen de:
. a. La nació
. b. El poble espanyol
. c. Les Corts Generals
104) La forma política de l�Estat espanyol es:
. a. La monarquia parlamentaria
. b. La democràcia parlamentaria
. c. La república
. d. La monarquia hereditària
105) La Constitució es fonamenta en:
. a. L�autonomia de la nació espanyola
. b. La imprescindible unitat de la nació espanyola
. c. La indissoluble unitat de la nació espanyola
. d. Cap de les anteriors es correcta
106) La Constitució reconeix i garanteix el dret a l�autonomia:
. a. De les nacionalitats que la integren
. b. De les regions que la integren
. c. De las Comunitats Autònomes que la integren
. d. De les nacionalitats i regions que la integren
107) Com hauran de realitzar la petició individual i col�lectiva els espanyols?
. a. Per escrit
. b. Per escrit o de manera oral
. c. Per escrit o de manera oral, en la forma i amb els efectes que determini la llei
. d. Per escrit, en la forma i amb els efectes que determini la llei
108) Quin article de la CE parla del servei militar obligatori?
. a. Art. 29
. b. Art. 30
. c. Art. 25
. d. Art. 22
109) Quina és la llei que regula el poder judicial?
. a. Llei 6/85, d�1 de juny
. b. Llei 6/85, d�1 de juliol
. c. Llei Orgànica 6/85, d�1 de juny
. d. Llei Orgànica 6/85, d�1 de juliol
110) Quin títol compren els articles del 97 al 107 de la ce?
. b. Títol II
. c. Títol III
. d. Títol IV
111) Quantes disposicions addicionals té la CE?
. c. 9
112) Quan va ser sancionada la CE?
. a. 27/12/1979
. b. 28/12/1979
. c. 29/12/1978
. d. 27/12/1978
113) En quin any es va modificar l�article 135 CE?
. a. 1992
. b. 2008
. c. 2009
. d. 2011
114) En el cas que el titular de la Corona decideixi perdre els drets per ell i els seus descendents, que hauria de fer?
. a. Renunciar
. b. Abdicar
. c. Parlar amb el President del Govern
. d. No ho pot fer això
115) Com s�anomenen els actes als que no es pot negar el Rei?
. a. Actes obligatoris
. b. Actes deguts
. c. Actes transitoris
. d. Totes són incorrectes
116) Quin és l�òrgan consultiu suprem del Govern?
. a. No en té
. b. El Tribunal de Comptes
. c. El Tribunal Constitucional
117) De què s�encarrega el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya?
. a. De la resolució de recursos de cassació
. b. De les demandes de responsabilitat contra el President de la Generalitat
. c. De les demandes de responsabilitat contra els membres del Govern Català
118) Quant mesura el Pirineu?
. a. 500 km
. b. 400 km
. c. 260 km
. d. 200 km
119) Quant mesura el litoral català?
. a. 525 km
. b. 565 km
. c. 515 km
. d. 575 km
120) Qui pot presentar el recurs d�inconstitucionalitat?
. b. Defensor del Poble
. c. 50 diputats
. d. Tots ells
121) Com s�anomena el nou municipi català?
. a. Sant Quirze Safaja
. b. Santa Maria d�Oló
. c. Medinyà
. d. Moianès
122) Indica la característica que no defineix els drets naturals:
. a. Innats
. b. Anteriors a l�estat
. c. Inalienables
. d. Totes les característiques els defineixen
123) Quan es va aprovar a França la Declaració dels Drets de l�Home i del Ciutadà?
. a. 1987
. b. 1789
. c. 1786
. d. 1986
124) Cada quant es nombra un nou president del Tribunal Constitucional?
. a. Cada 2 anys
. b. Cada 5 anys
. c. Cada 3 anys
. d. Cada 9 anys
125) De quin any es la Declaració Universal dels Drets Humans?
. a. 1789
. b. 1785
. c. 1945
. d. 1948
126) Quin article de la CE estableix que les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la CE reconeix s�han d�interpretar de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans?
. a. 9.1
. b. 9.3
. c. 10.1
. d. 10.2
127) Quins son els drets que impliquen la intervenció activa dels poders públics per garantir unes condicions de vida millor per a la ciutadania?
. a. Drets econòmics, socials i culturals
. b. Drets personals
. c. Drets de participació
. d. Drets naturals
128) Té un membre de la Unió Europea, residint a Espanya però sense la nacionalitat, exercir el dret de sufragi actiu i passiu a les eleccions municipals?
. a. No, imposible
. b. Si, segons l�article 13 de la CE
. c. Si, segons l�article 15 de la CE
. d. Si
129) Digues quins dels següents no es un principi bàsic d�actuació de les FCS.
. a. Dedicació professional
. b. Adequació a la professió
. c. Secret professional
. d. Responsabilitat
130) On exerceixen les seves funcions les FCSE i per qui estan integrades?
. a. A Madrid, per la Policia Nacional, la Guardia Civil i les policies autonòmiques
. b. A tot l�Estat, per la Policia Nacional, la Guardia Civil i les policies autonòmiques
. c. A Madrid, per la Policia Nacional i la Guardia Civil
. d. A tot l�Estat, per la Policia Nacional i la Guardia Civil
131) Quant dura el mandat del Defensor del Poble?
. a. 2 anys
. b. 3 anys
. c. 5 anys
. d. 10 anys
132) Quants jutjats de primera instància hi haurà?
. a. 1 per província
. b. 1 per CCAA
. c. 1 o més per partit judicial
. d. 1 o més per municipi
133) Completa. El Fiscal General de l�Estat serà nomenat pel _ a proposta del _, escoltat el _, prèvia valoració de la seva idoneïtat per la Comissió del _.
. a. Rei, Ministeri Fiscal, Govern, Senat.
. b. Rei, Ministeri Fiscal, Senat, Poder judicial.
. c. Rei, Govern, CGPJ, Congrés dels Diputats
. d. Rei, Govern, CGPJ, Senat.
134) Quants membres formen el Tribunal Constitucional?
. a. 12 + 1
. b. 12
. c. 10
. d. 20 + 1
135) Qui proposa 4 magistrats per al Tribunal Constitucional?
. a. El Congrés dels Diputats
. c. Cap d�ells
. d. A i B són correctes.
136) Quina és la llei de les forces i cossos de seguretat?
. a. Llei Orgànica 2/86, de 13 de març
. b. Llei 2/86, de 13 de març
. c. Llei 16/91, de 13 de març
. d. Llei orgànica 16/91, de 13 de març
137) De quan tenim la primera referència de la fundació de les primeres Esquadres?
. a. El 20 d�abril de 1719
. b. El 20 d�abril de 1714
. c. el 21 d�abril de 1719
. d. el 21 d�abril de 1714
138) Quina llei va crear la Policia de la Generalitat?
. a. Llei orgànica 19/1983 , de 14 de juliol
. b. Llei 19/1983, de 14 de juliol
. c. Llei orgànica 19/1983, de 14 de juny
. d. Llei 19/1983, de 14 de juny
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.7644370989694731, "es": 0.09780283881003306, "fr": 0.03388100330546374, "de": 0.0055901224965973165, "it": 0.0019443904335990666, "eb": 0.008846976472875754, "sv": 0.022409099747229242, "ar": 0.01633287964223216, "en": 0.03704063776006222, "pt": 0.008069220299436127, "ja": 0.00014582928251993, "lt": 0.0006805366517596734, "id": 0.0007777561734396267, "eu": 0.00014582928251993, "gl": 0.00043748784755979, "vi": 0.00043748784755979, "oc": 0.00029165856503986, "bg": 0.00038887808671981335, "az": 0.00019443904335990667, "no": 0.00014582928251993}
|
http://www.creartest.com/hacertests-125940-Simulacre_Febrer.php
|
oscar-2301_ca_20230418_2_290147
|
in art fotogràfic, enric servera, exposició de fotografia, Fotografia, fotografia artística, fotografia d'autor, Menorca, Natàlia Centelles, projecte eduactiu, Relats curts, Sabates Nàufragues
| 0.623544 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://enricservera.com/exposicio-sabates-naufragues-a-mao/
|
wikipedia_ca_20230401_0_443785
|
Bir-Hakeim
El Bir-Hakeim, subtitulat "Journal républicain mensuel paraissant malgré la Gestapo, malgré le négrier Laval et son gouvernement de Vichy", va ser un diari clandestí de la Resistència francesa, autodefinit com a gaullista i publicat sota l'ocupació alemanya de França durant la Segona Guerra Mundial.
Fundat el març de 1943 pel periodista André Jacquelin, amb el suport de Jeanne Moirod i Gabriel Jeanjacquot, el primer número es va publicar amb un tiratge de 10 000 exemplars. Es va imprimir primer a Bourg-en-Bresse i després a Morez arran de la sortida d'un número especial sobre els maquisard del massís del Jura, de 150 000 exemplars. Va ser finançat per Jean Franck des de Lausana.
| 1 |
perfect
|
{"de": 0.01440922190201729, "ca": 0.9855907780979827}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=443786
|
cawac_ca_20200528_4_26872
|
Dades de contacte
Fotos 2009-2010
Manteniment Hort
Ús de galetes Aquest lloc utilitza galetes de tercers per poder millorar els nostres serveis a partir de l'anàlisi de la teva navegació. Si continues navegant sense canviar la teva configuració considerarem que acceptes la seva utilització.
| 0.653759 |
curate
|
{"ca": 0.9477351916376306, "fr": 0.05226480836236934}
|
http://centreobert.ecervera.cat/galeria_detall_1/_CAFjuKR7gbXDOWihQx2ADXzFDdoSvD-twqROfIdea4MWhuHuVutsRFqhpF4GSZjw
|
macocu_ca_20230731_9_380018
|
PRÒXIMES REUNIONS:
Potser ha estat la trobada més visual de totes. Una allau desbocada d’imatges ens ha fet navegar per un riu de cireres tot escapant d’una magdalena que ens volia menjar, hem jugat amb espasses de cartró i paper de plata, ens hem disfressat amb arracades de cireres, hem vist plorar una magdalena i, tot conduint un Chevy suïcida, hem viatjat a un Missisipi envolcallat de petons negatius, sota una pluja fina de flashos, patrulles i gas.
També s’han colat la ironia d’en Sergi Pàmies, un retrat zapizota de la Mercè Rodoreda i uns versos d’un poeta per conèixer que ens aconsella Fer camí:
Per als que us heu perdut aquesta trobada quedeu emplaçats als propers acts a l’Ateneu:
-el dijous dia 9 a les 7,30h. el Lluis ofereix un concert i
-el dimarts 14 a les 7h. es farà un recital de poesia on participa la Sílvia.
I per al proper 10 de Març les paraules escollides son:
EVOLUCIÓ
ESCAPATÒRIA
SEXE
No us perdeu la propera reunió, on s’entreveu una gran evolució, amb o sense sexe, però sense escapatòria.
| 0.75229 |
curate
|
{"en": 0.01782178217821782, "ca": 0.8554455445544554, "fr": 0.05247524752475247, "it": 0.05148514851485148, "sv": 0.007920792079207921, "es": 0.01089108910891089, "ru": 0.0039603960396039604}
| |
macocu_ca_20230731_3_215538
|
El TSJC manté el concert educatiu d’una escola de l’Arboç que diferencia per sexe
Concedides les cautelars a l’escola Camp Joliu basant-se en dues sentències del Constitucional i en el dany irreparable
Abel Degà Foto: Escola Camp Joliu Barcelona. Dilluns, 26 de setembre de 2022. 14:43 Actualitzat: Dilluns, 26 de setembre de 2022. 15:11 Temps de lectura: 2 minuts
El TSJC ha decidit mantenir el concert educatiu de l’escola Camp Joliu de l’Arboç, que diferencia els seus alumnes per sexe. En una interlocutòria en poder d’ElNacional.cat, el tribunal accepta les mesures cautelars sol·licitades per aquest centre educatiu del Baix Penedès basant-se en dues sentències del Tribunal Constitucional en les quals, fent èmfasi en els drets fonamentals, determinava que el model educatiu de diferenciació de sexes és una metodologia més i que no discrimina els alumnes. També es basa en què retirar el concert a aquesta escola pot provocar un dany irreparable si en un futur la justícia determina que cal mantenir els concerts educatius dels centres que separen els seus alumnes per gènere.
Després que el Govern decidís retirar els concerts a les escoles que diferencien per sexe, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya considera ara que cal salvaguardar els drets de les famílies d’aquest centre perquè moltes no es podran permetre pagar una escola privada i els seus fills hauran d’abandonar el centre. Tal com ha pogut saber aquest diari, això és el que provocaria, segons el TSJC, un dany irreparable. La decisió d’acceptar les mesures cautelars es basa en aquest punt i en el fet que el TC ja digués amb anterioritat que la retirada dels concerts a aquestes escoles és inconstitucional.
Les dues sentències del Constitucional en les quals s’ha basat el TSJC són de l’any 2018 i, per tant, són anteriors a la nova llei d’educació aprovada pel govern espanyol, la LOMLOE, un text que persegueix aquesta mena de centres. No obstant això, aquesta nova llei està a hores d’ara recorreguda en aquest mateix tribunal i, per tant, el tribunal català es basa en les sentències del TC per mantenir, de moment, les cautelars demanades pel centre. És el primer cop que a Catalunya la justícia es pronuncia a favor d’una escola d’aquest tipus des que el Govern va decidir retirar els concerts als centres que diferencien per sexe. De totes maneres, les mesures cautelars en qüestió són preventives, perquè ja han estat recorregudes. L’escola va haver de posar sobre la taula una fiança de 800.000 euros.
L’escola Camp Joliu és un centre que es troba a l’Arboç i que té alumnes que van des d’infantil fins a batxillerat. Els 1.600 alumnes d’aquesta escola estan totalment diferenciats a l’educació primària i secundària, i tenen quatre línies per curs: dues per nois i dues per noies. Tot i que el pati també està diferenciat, sí que es barregen en alguna sortida cultural. Davant la decisió del Departament d’Educació de tancar l’aixeta dels concerts a aquest tipus de centres educatius, fonts de l’escola de Camp Joliu han explicat a ElNacional.cat que la intenció era mantenir el model d’escola i passar a ser un centre privat; però moltes famílies no s’ho haguessin pogut permetre. La interlocutòria del TSJC fa referència a la secundària d’aquest centre, ja que l’escola encara està pendent que pugui renovar el concert a primària.
L’escola Viaró de Sant Cugat, pendent de la mateixa sala
Una altra escola que diferencia els seus alumnes per sexe i que té l’esperança de mantenir el concert educatiu és l’escola Viaró de Sant Cugat. La mateixa sala -tot i que amb un ponent diferent- ha de resoldre la mateixa qüestió. Els arguments presentats per Camp Joliu i Viaró davant la justícia han estat els mateixos, de manera que fonts de la defensa d’aquests dos centres afirmen a aquest mitjà que tenen “l’esperança” i la “convicció” que el TSJC es pronunciarà de la mateixa manera amb aquest centre del Vallès Occidental, un escenari que en principi s'ha de produir en els propers dies.
| 0.849116 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_1_377718
|
Cursos online d'iniciació a l'ornitologia. La proposta d'"Espais Naturals de Ponent" per conèixer millor el nostre territori / Notícias / Desarrollo Rural
| 0.622943 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://desenvolupamentrural.cat/es/noticias/cursos-online-d-iniciacio-a-l-ornitologia-la-proposta-d-espais-naturals-de-ponent-per-coneixer-millor-el-nostre-territori
|
mc4_ca_20230418_5_166371
|
REIXA: Un jove segrestat a la presó d'immigrants se suïcida
Un jove segrestat a la presó d'immigrants se suïcida
Un noi ha mort aquest mati al CIE de la Zona Franca de Barcelona.
Segons el relat de testimonis de persones retingudes al mateix CIE i per familiars d'altres interns als que també han informat perquè es donessin a conèixer els fets, el jove es trobava retingut al CIE pendent de l'execució d'una ordre d'expulsió, des de feia 20 o 30 dies, i que actualment estava en aïllament.
Aquestes persones han denunciat també agressions per part dels funcionaris i amenaces del Director del centre. Davant aquests fets, i sempre segons la seva versió, un grup de persones ha iniciat una vaga de fam en protesta del maltractament que pateixen.
SOS Racisme ha intentat fer tot tipus de gestions per intentar conèixer més detalls dels fets i poder verificar la informació. Però atesa la situació de manca de transparència que envolta el CIE ens ha estat impossible. En aquest procés han aconseguit contactar amb el director del centre, que ha refusat a donar cap informació i ha derivat l'entitat a la Jefatura de Policia Nacional, on han confirmat la mort per suïcidi, segons la versió oficial, d'un home de 22 anys aquesta matinada al CIE de Zona Franca.
Etiquetes de comentaris: abusos de poder, NOTICIES, presos, solidaritat, varis
| 0.844232 |
curate
|
{"ca": 0.9411764705882353, "es": 0.058823529411764705}
|
http://reixa-sri.blogspot.com/2010/05/un-jove-segrestat-la-preso-dimmigrants.html
|
oscar-2201_ca_20230904_10_41547
|
us proposem un menú diari de dimarts a divendres i menús personalitzats per a tot tipus de celebracions familiars i d'empresa, així com servei de càtering.
| 0.702133 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.restaurantairesol.com/ca
|
mc4_ca_20230418_18_7936
|
Les Garrigues no és només, tal com diu el tòpic, la terra de l’oli d’oliva verge extra. És la terra dels coscolls recremats pel sol, dels tords que fan mans i mànigues –o potes i anelles- per escapar dels caçadors, dels rius que no porten ni gota d’aigua, de carreteres a punt de ser reconvertides en pistes forestals o en circuits de cotxes amb tracció a les quatre rodes... I és el terreny dels masos de volta, els forns de calç, les espones i els pous de gel: construccions de pedra seca que han anat vestint, amb el pas del temps, un paisatge que encara sembla que vagi en calça curta.
Tot i això, cal reconèixer la feina dels sastres i les modistes que van ajudar a fer vestimentes que encaixen tan bé en l’entorn natural. Es pot dir que van prendre les mides al paisatge amb molt d’ofici, i que li van fer les peces que li esqueien més, els complements que menys desentonaven amb l’aridesa i l’accidentada geografia garriguenca.
També es pot dir que encertaren a l’hora de triar la pedra com a material per als seus –i en definitiva nostres- teixits arquitectònics. El fet d’anar posant una lloseta damunt de l’altra, un roc damunt de l’altre, de manera que quedessin perfectament ensamblats, relligats, sargits, constitueix un autèntic goig visual. És una veritable delícia per als ulls contemplar una espona de la qual no en sobresurt cap pedra, en la qual gairebé no hi queden espais buits, on tots els elements que la formen semblen haver nascut només per ser veïns.
Com també ho és observar un paisatge humanitzat, un territori que encara conserva, i que duri, l’empremta que hi ha operat la mà de l’home. Els camins, els pous, els masos de volta i els de planta rectangular –tots ells de pedra seca- , donen a demostrar que algú ha modulat el context físic. Algú que ha endreçat el medi per fer-lo més habitable i productiu, menys feréstec. No en va hi ha moltes superfícies que van quedar aptes per al conreu després que se’n traguessin les pedres per fer, per exemple, una era, un forn de calç o un marge de considerables dimensions.
A la vegada, aquesta forma de fer ha donat lloc a una arquitectura sostenible, concepte tant de moda en els temps que corren. En efecte, els materials que s’han utilitzat durant molt de temps han estat els que proporcionava l’entorn més proper: la pedra, la terra i la fusta. Materials, a més, duradors i econòmics, que no requerien gaire energia en la seva obtenció, transport, transformació o aplicació. Tampoc ocasionaven –ni ocasionen- greus perjudicis al medi ambient, ni durant la seva vida útil ni posteriorment. Només cal veure amb quina dificultat es reintegra al medi natural i quins residus produeix un mas de pedra derrocat.
Paradoxalment, el progrés ha dut els nostres pobles a obrar de forma oposada a la que es descriu en l’anterior paràgraf. Ni els materials per a la construcció han estat els més propers, ni els que requereixen menys energia per néixer i reproduir-se, ni els que menys costen d’assimilar pel medi un cop ha finat la seva utilitat. Simplement ha estat la forma de fer més còmoda, vestida de ganga a curt termini però a la llarga més cara.
Faríem bé, en aquest sentit, de tenir en compte la tasca de la Fundació el Solà, de la Fatarella. Aquesta entitat sense ànim de lucre té com a finalitat contribuir a l’estudi la conservació, el desenvolupament i la divulgació de tot allò que fa referència a la pedra en sec –així li diuen a la Terra Alta. I per fer-ho efectiu duen a terme xerrades i excursions, munten exposicions i fins i tot organitzen cursos de formació amb l’eix vertebrador de la pedra seca. A més a més, compten amb una biblioteca i un centre de documentació amb multitud de mitjans escrits, fotogràfics i audiovisuals sobre el tema que ens ocupa.
Sens dubte que hauria de ser una iniciativa a imitar, la de la Fatarella. No només perquè així es recupera el patrimoni que s’havia anat deteriorant, ni perquè es tenen més en compte criteris de desenvolupament sostenible, sinó perquè és una manera d’atreure un turisme de caire més cultural, una forma de compensar la disminució dels ingressos agrícoles. En aquesta línia, cal afegir que abans del naixement de la Fundació, l’Ajuntament ja havia posat els fonaments del que s’acabaria convertint en la Casa Ecològica: un edifici que converteix la pedra en sec en la seva columna vertebral i en un innegable motiu d’interès turístic.
Per tant, tenint en compte els precedents, no costaria gaire importar aquesta experiència a les Garrigues. S’hauria de donar més rellevància, que s’ho mereix, a la tasca del juncosí Josep Preixens, el qual va elaborar un inventari de les cabanes de volta de la comarca. Es podria complementar amb la comercialització de l’oli d’oliva, de forma que els compradors que fessin cap a les cooperatives se’ls oferís la possibilitat d’anar a fer una ruta dedicada a la pedra seca, i viceversa. Es podrien coordinar els esforços de divulgació amb una promoció més gran dels establiments hotelers i de restauració de la comarca... I tantes d’altres iniciatives que, entre tots, segur que se’ns acudirien.
Aquesta és l’herència que ens ha deixat la pedra seca, en molts casos resseca, recoberta de molsa i renegrida pel pas del temps. A les nostres mans tenim la possibilitat d’enllustrar-la, d’aprofitar-ne totes les potencialitats, d’esprémer fins a l’última gota tot el suc que en puguem treure. Si ho aconseguim resultarà que, una vegada més, els catalans, de les pedres n’haurem tret pans.
Publicat per Ignasi Revés a 11:10
| 0.885148 |
curate
|
{"ca": 0.9866300366300367, "es": 0.01336996336996337}
|
http://bplana.blogspot.com/2011/12/lherencia-de-la-pedra-resseca.html
|
oscar-2301_ca_20230418_9_43844
|
El Grup Sorli i la Fundació Sorli llancen la campanya ‘La igualtat és la diferència’ amb motiu del 8M
By admin | Sala de premsa | 0 comment | 25 març, 2021 | 0
Sorli treballa dia a dia amb l’objectiu d’aconseguir una igualtat real i efectiva entre homes i dones en tots els nivells de l’empresa, garantint la igualtat d’oportunitats i la igualtat de tracte, i assegurar l’absència de discriminació, directa o indirecta en tots els procediments de gestió de l’empresa.L’any 2018, l’empresa va signar el ‘Protocol contra l’assetjament sexualLlegir més
Entrades recents
2 desembre, 2022
0
Andrea Stegher, vicepresident de la International Gas Union (IGU): “Per fer front als reptes de subministrament actuals, calen més inversions, més infraestructures i més gas natural liquat”
2 desembre, 2022
0
Parlem obre botiga a Girona per esdevenir l’operadora de proximitat de la ciutat
1 desembre, 2022
0
El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica promou una sitcom televisiva per conscienciar sobre la Rehabilitació
1 desembre, 2022
0
Opinió. Valors tangibles
Categories
Categories Selecciona la categoria Blog Diàlegs Premsa Intermèdia Confidencial Portades del dia Sala de premsa
Arxiu
Arxiu Selecciona el mes desembre 2022 novembre 2022 octubre 2022 setembre 2022 agost 2022 juliol 2022 juny 2022 maig 2022 abril 2022 març 2022 febrer 2022 gener 2022 desembre 2021 novembre 2021 octubre 2021 setembre 2021 agost 2021 juliol 2021 juny 2021 maig 2021 abril 2021 març 2021 febrer 2021 gener 2021 desembre 2020 novembre 2020 octubre 2020 setembre 2020 agost 2020 juliol 2020 juny 2020 maig 2020 abril 2020 març 2020 febrer 2020 gener 2020 desembre 2019 novembre 2019 octubre 2019 setembre 2019 agost 2019 juliol 2019 juny 2019 maig 2019 abril 2019 març 2019 febrer 2019 gener 2019 desembre 2018 novembre 2018 octubre 2018 setembre 2018 juliol 2018 juny 2018 maig 2018 abril 2018 març 2018 febrer 2018 gener 2018 desembre 2017 novembre 2017 octubre 2017 setembre 2017 agost 2017 juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 febrer 2017 gener 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 desembre 2015 novembre 2015 octubre 2015 setembre 2015 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 abril 2015 març 2015 febrer 2015 gener 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 agost 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011 setembre 2011 agost 2011 juliol 2011 juny 2011 maig 2011 abril 2011 març 2011 febrer 2011 gener 2011 desembre 2010 novembre 2010 octubre 2010 setembre 2010 agost 2010 juliol 2010 juny 2010 maig 2010 abril 2010 març 2010 febrer 2010 gener 2010 desembre 2009 novembre 2009 octubre 2009 setembre 2009 agost 2009 juliol 2009 juny 2009 maig 2009 abril 2009 març 2009 febrer 2009 octubre 2008 setembre 2008 juliol 2008 maig 2008 abril 2008 març 2008 febrer 2008 gener 2008 desembre 2007 novembre 2007 octubre 2007 juliol 2007 juny 2007 maig 2007 abril 2007
Av. Diagonal 419, àtic 2a
08008 Barcelona
(+34) 934 157 662
info@intermedia.cat
Inici
Qui som?
Què fem?
Intermèdia Confidencial
Clients
Actualitat
Contacte
Últimas noticias
2 desembre, 2022
0
Andrea Stegher, vicepresident de la International Gas Union (IGU): “Per fer front als reptes de subministrament actuals, calen més inversions, més infraestructures i més gas natural liquat”
2 desembre, 2022
0
Parlem obre botiga a Girona per esdevenir l’operadora de proximitat de la ciutat
1 desembre, 2022
0
El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica promou una sitcom televisiva per conscienciar sobre la Rehabilitació
| 0.547389 |
curate
|
{"ca": 0.9739085507620769, "en": 0.008524928958925343, "es": 0.006716610694910876, "fr": 0.006199948333763886, "pt": 0.0025833118057349523, "oc": 0.0020666494445879618}
|
https://www.intermedia.cat/tag/igualtat/
|
mc4_ca_20230418_4_5823
|
Mubarak i les xarxes socials | CatalunyaReligió.cat
Mubarak i les xarxes socials Per Cori Casanova. Dm, 01/02/2011a A la intempèrie Voleu rebre les notícies? Subscriviu-vos al butlletí gratuït Vull rebre el butlletí
Acabo de veure i escoltar el discurs del president egipci Mubarak. Després d'una setmana de manifestacios i resistència, després de les presions del govern d' Obama, no es tornarà a presentar per a la reelecció.
Tots sabem com les xarxes socials , Facebook i Twitter, han tingut un pes definitiu en la coordinació de les volunta bloquejar les xarxes que coordinaven persones. Però la tecnologia ha permès un connnexió supraestatal.
I ara, tard, de nit,després d'un dia dens de feina, em demano si sabem valorar prou les possibilitats, les capacitats d'aquestes xarxes socials, ambigües, manipulables, com tot allò que fa referència als fenòmens de masssa. D'alguna manera son els nous actes multitudinaris. Sense cares, però amb missatges. Com sempre, tots els mitajns poden ser útils per a uns o per a uns altres.
Si heu vist "Redes sociales" la pel-licula que sembla ser que optarà a un dels Oscars de Hollywood, l'orígen d'aquestes xarxes és fruit de neguits i de valors no sempre clars ni humanitzadors...què en farem nosaltres de tot això? .
Cada cop més el nostre món ens posa a l'abast mitjans amb moltes més cares que les d'una moneda. Què en fem d'això els cristians? Tenim tot el dret de deixar-los de banda i, davant la misèria humana i la manca de valors que ens evidencien, fugir-ne , blasmar-los i dir que "nosaltres no som d'eixe món". I és una possibilitat respectable , honesta i creible. També ho és dir que volem ser amb la gent del nostre secle, i intentar que els mitjans siguin només mitjans, al servei d'un fi. I oferir al nostre món el Fi últim que ens ha estat donat. I segurament , en l'economia del Regne, tant una opció com l' altre són imprescindibles. I aquesta és la riquesa que ens fa Església: ningú pot pretendre de viure la totalitat del missatge de l' Evangeli sinó és en relació , comunió, amb els altres creients.
Cori CasanovaSóc metgessa foniatra
últims articles | tot Un gran error? Cori Casanova a A la intempèrie Música religiosa del segle XXI per al... Cori Casanova a A la intempèrie Els joves, tal com són Cori Casanova a A la intempèrie Llegint mossèn Gil: Cal parlar de... Cori Casanova a A la intempèrie Laics organitzats: per una nova Acció... Cori Casanova a A la intempèrie Ser pocs... Continuació Cori Casanova a A la intempèrie Una Església que vagi a la perifèria de... Cori Casanova a A la intempèrie Un moment per als signes Cori Casanova a A la intempèrie Catalunya Religió
| 0.838852 |
curate
|
{"ca": 0.9996187571483035, "fr": 0.0003812428516965307}
|
https://www.catalunyareligio.cat/ca/blog/cori-casanova/mubarak-i-les-xarxes-socials
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_257400
|
Trenta anys després, les illes Malvines / Falklands eleven la tensióVladimir Hernández Hi ha un creixent suport entre els argentins a la manera més agressiva en què el govern està enfocant l'assumpte.Conforme s'acosta el 30 aniversari de la invasió argentina de 1982 a les illes Malvines o Falklands pels britànics, la tensió augmenta.La més recent escalada va ser estimulada per la decisió de Mercosur, el desembre passat, de tancar els seus ports a embarcacions que onegen la bandera de les illes.Quan el primer ministre britànic, David Cameron, va acusar Argentina de "colonialisme", el Senat argentí va aprovar una moció de condemna als seus comentaris.També hi va haver manifestacions-amb la crema de la bandera britànica-davant de l'ambaixada d'aquest país a Buenos Aires.Llavors l'Armada Reial va anunciar l'enviament del destructor HMS Dauntless a l'Atlàntic Sud, on es troben les illes.El govern britànic va indicar que es tractava d'una acció rutinària, però no ajudarà a alleujar les tensions a la regió.Consens nacionalL'estatus de les illes segueix sent un assumpte molt sensible per a Buenos Aires.A la capital, és comú veure cartells que posen de relleu el reclam del país per les illes. Moltes ciutats argentines també tenen monuments a la guerra, en què van morir més de 600 dels seus soldats.El HMS Dauntless és un dels destructors més grans i poderosos del Regne Unit.No és estrany tampoc veure joves amb tatuatges del mapa de les Malvines / Falklands en els colors de la bandera argentina.A nivell polític, els sentiments no són menys intensos.Potser la política nacional estigui extremadament polaritzada, però hi ha consens entre el govern i l'oposició sobre la pretensió del país per la sobirania de les illes. "És la peça central de la política exterior de l'Argentina", diu Jorge Battaglino, catedràtic en relacions internacionals a la Universitat Torcuato di Tella de Buenos Aires.Suport creixentEls analistes estan d'acord que les commemoracions de la guerra seran més prominents aquest any que mai abans.Alguns sostenen que això es deu al fet que és el 30 aniversari. Però també coincideix amb un canvi de rumb del govern, que està pressionant amb més força per converses amb el Regne Unit.Londres insisteix que no negociarà obertament sobre les illes, ja que majoritàriament els illencs volen mantenir la sobirania britànica.La consultora Ibarómetro assenyala que el suport entre els argentins al reclam de les illes tradicionalment està entre 65% i 70%, però els comentaris de Cameron els van impulsar a gairebé 74%."" "La guerra només va aconseguir endarrerir el possible inici de negociacions entre Argentina i Gran Bretanya"Atilio Borón, sociòleg argentíEl director de Ibarómetro, Pau López, afirma a més que hi ha un suport creixent per la forma més agressiva en què el govern està encarant l'assumpte. "Des de 2009, el suport a l'estratègia del govern s'ha disparat d'un 40% a 67%", afegeix. En l'època de la invasió, el 1982, un govern militar era al poder a Argentina.Eren temps de malestar social i l'estat es trobava embardissat en l'anomenada "guerra bruta", una campanya contra activistes d'esquerra que va deixar aproximadament 30.000 morts.Així i tot, el suport a l'enfrontament era alt.Durant anys, això ha complicat l'assumpte per als argentins, que han tractat de desvincular el suport a la causa de les illes del suport al règim militar. "Avui dia la gent ha aconseguit separar ambdós punts de vista", diu el sociòleg Vicente Palerm. "Les Malvines són vistes com una causa nacional, sense importar si hi va haver una guerra per les illes precipitada per un govern militar impopular".El factor Cameron La disputa per les illes Malvines / Falklands és una vella causa nacional a Argentina.El Regne Unit ha ocupat les illes des de la dècada de 1830, però Argentina insisteix en un reclam previ. "És una vella causa nacional i els militars es van aprofitar del sentiment popular per intentar mantenir el control del país", sosté el sociòleg Atilio Borón. "La guerra només va aconseguir endarrerir el possible inici de negociacions entre Argentina i Gran Bretanya", afegeix. Després del conflicte, Argentina va patir dècades de problemes interns, tant econòmics com polítics, però la relativa calma de l'última dècada ha permès que la política exterior passi a primer pla.L'elecció de Néstor Kirchner com a president el 2003 va significar un increment en els esforços de l'Argentina per reclamar les illes, i des de llavors el govern ha buscat activament suport d'altres països a la regió i en Nacions Unides.Kirchner i la seva dona Cristina-l'actual mandatària-van créixer a la Patagònia argentina, al sud del país, on el tema té major vigència per la relativa proximitat al territori disputat.En certs sectors d'Argentina es debat si això explica l'interès del govern en l'assumpte. Alguns, com Palermo, diuen que la posició oficial és només una representació fidel de l'opinió pública.Expressa que la presidenta Fernández també podria estar usant a les Malvines / Falklands per desviar l'atenció dels problemes interns.No tots estan d'acord. "Per què faria això la presidenta? Acaba de ser reelegida amb molt de suport, l'economia està creixent i la seva popularitat és alta", afirma Battaglino. "David Cameron és qui està tractant de desviar l'atenció dels seus assumptes interns", sentencia Borón. "L'economia del Regne Unit no està millor que la d'Argentina. Buenos Aires no va tenir disturbis socials i revoltes l'any passat, sinó Londres", afegeix.El govern argentí creu que el recent suport d'altres països de la regió al seu reclam sobre les illes pot haver millorat les perspectives que el Regne Unit accepti a negociar sobre el tema.Però fins ara, no hi ha hagut cap indici de la Cancelleria a Londres d'algun canvi en la posició britànica. BBC
Per cert, a Internacional.
Ha sigut imperdonable aquest error.
No ha estat cap error. Les Malvines són catalanes!! !
Doncs ho semblen atés l'èxit del fil...
| 0.880403 |
curate
|
{"ca": 0.9927499578485921, "es": 0.0005058168942842691, "fr": 0.0001686056314280897, "ec": 0.0065756196256954984}
| |
acn_ca_20201011_1_39015
|
AMPLIACIÓ:L'exrepresentant de Jaume Cabré admet haver-se quedat 87.000 euros per una "mala gestió" de l'agència literària
L'escriptor diu que mai va pensar que el podien "estafar" amb els drets d'autor
ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona ha deixat vist per a sentència aquest dimarts el judici contra l'exagent literària de l'escriptor Jaume Cabré per haver-se quedat uns 87.000 euros corresponents als seus drets d'autor per la venda de llibres a França. La dona s'enfronta a una petició de pena de quatre anys de presó per apropiació indeguda i encara ha de retornar uns 37.000 euros a l'autor. L'acusada ha reconegut que el 2014 es va quedar els diners per dificultats econòmiques de la seva agència literària, i l'escriptor ha reconegut que mai hauria pensat que el podrien "estafar" amb el cobrament dels drets d'autor.
Tant l'acusada com l'autor han explicat que habitualment els drets d'autor els cobrava l'agent per part de les editorials cap al maig o juny de l'any següent. Aleshores, ella es quedava un 10% de comissió i transferia la resta a l'escriptor. Cristina M.C. era formalment la representant de Cabré des del 2010, quan va crear la seva pròpia agència, per la pròpia insistència de Cabré. De fet, la dona ja feia la mateixa feina amb Cabré des d'anys abans com a empleada de l'editorial Planeta. Però el 2010 va crear una agència pròpia per "acompanyar" de més a prop els autors, sobretot en l'expansió de les seves obres per Europa. Però la dona ha reconegut que hauria d'haver "minimitzat" aquestes despeses d'acompanyament.
El fet de cobrar tard per part de les editorials provocava tensions de tresoreria, i en el cas de l'agència de l'acusada, el 80% dels ingressos procedien de les obres de Cabré. Això va fer que el 2014 decidís no pagar a l'autor quatre factures procedents dels drets de les obres de Cabré a França: una de 2.000 euros, una de 2.300, una de 80.856 i una de 835 euros.
Quan a l'estiu Cabré va reclamar els diners, la dona li responia que l'editorial francesa encara no havia pagat. L'acusada ha dit que no volia "preocupar" a Cabré perquè pensava que solucionaria els problemes. L'escriptor va confiar en la seva agent i no va voler contactar directament amb la companyia francesa, però a finals d'aquell any va insistir amb l'acusada, i aquesta li va reconèixer que els diners els havia utilitzat per pagar despeses de l'agència.
Aleshores van pactar que durant els següents mesos l'agent seguiria treballant per a ell però a més li retornaria els diners. Li havia de fer tres pagaments. N'hi va fer dos, fins a 25.000 euros, i un tercer de 5.000, però no va poder pagar més perquè tenia problemes econòmics importants que la van obligar, fins i tot, a abandonar casa seva. Va ser aleshores quan Cabré va interposar una querella. Des d'aleshores, la dona, que treballa per una altra empresa, té el sou embargat parcialment i li paga mensualment uns 260 euros. De moment ha pagat 18.000 euros més, i per això el deute actual és d'uns 37.000 euros.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9956273124789775, "it": 0.004372687521022536}
|
https://www.acn.cat/text/item/l-exrepresentant-de-jaume-cabre-admet-haver-se-quedat-87-000-euros-per-una-mala-gestio-de-l-agencia-literaria-2
|
mc4_ca_20230418_13_605955
|
Pàgina principal >> Societat >> Can Cases i l’Illa Santacana concentren dissabte les seves festes de barri
| 0.624805 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.amartorell.com/html/public/portal?showContent=NOTICIES&content=1341323
|
mc4_ca_20230418_1_474529
|
Joaquim Maria Puyal: “Tenim molts reptes, poques propostes i una situació crítica.” | Engega
Joaquim Maria Puyal: “Tenim molts reptes, poques propostes i una situació crítica.”
Joaquim Maria Puyal ha estat presentat com a “mestre” per Narcís Iglésias, coordinador del cicle de conferències “La llengua, avui: reptes i propostes actuals”. L’home del “Futbol en català” ha assegurat, en la seva visita a la UdG, que els temps que corren no són bons per a la llengua.
Joaquim Maria Puyal (Barcelona 1949) ha impartit una conferència que s’ha convertit en una lliçó magistral i, encara més, en un exemple de compromís amb la llengua catalana. El veterà periodista s’ha mostrat complagut de ser a la Universitat, un lloc del qual ha dit que en sortiria més enriquit que no pas havia entrat, al mateix temps que remarcava que l’experiència no serveix si no hi ha la voluntat de traspassar-la. Després d’advertir, però, que allò que anava a dir no ho diria en nom de cap institució –Puyal és membre de la Secció Filològica de l’IEC– sinó que es disposava a parlar a títol personal –és doctor en filologia romànica– ha criticat els que s’amoïnen poc per la forma del discurs, perquè “menystenen la retòrica audiovisual”.
Guanyar per existir
“Tenim molts reptes, poques propostes i una situació crítica”, ha dit, una afirmació que ha volgut contrastar amb l’escenari del 1968, quan va començar a fer ràdio, que el català es parlava als patis de les escoles i el castellà a les aules, “a l’inrevés del que succeeix avui”. Es va decidir per la seva llengua perquè “parlar en català a la ràdio era una aposta guanyadora, perquè ho teníem tot, i perquè si no guanyem, no existim”. Puyal ha desplegat una panoràmica de la seva carrera i ho ha fet com una excusa amb la qual denunciar l’actual situació de la llengua, que no li agrada perquè “no vull assistir a un procés de degeneració cada dia més accelerat i, a més, ser-ne còmplice”. S’ha mostrat punyent quan ha advertit que “la independència lingüística no la dóna ningú i la gent no la pren, i no ho comprenc.”
Ha defensat que “l’entreteniment és la condició del comunicador, no l’objectiu” i ho ha exemplificat, quan ha fet que el seu discurs desfilés cap al món del futbol fins arribar al punt que ha cantat un gol de Messi per, després dels aplaudiments espontanis del públic que omplia la Sala de Graus, recuperar el to professoral amb què havia començat. La pirueta l’ha utilitzada per alliçonar els assistents amb un bon consell de mestre: “el comunicador no pot perdre mai el control del discurs”.
← Joaquim Rafel: “El Diccionari del Català Contemporani és un treball pioner a les nostres latituds”
Albert Pla: “En la normativa actual de la llengua, una part de nosaltres, no hi acabem de creure” →
| 0.897172 |
curate
|
{"ca": 0.9637628111273792, "es": 0.03623718887262079}
|
https://engega.wordpress.com/2012/01/30/joaquim-maria-puyal-tenim-molts-reptes-poques-propostes-i-una-situacio-critica/
|
mc4_ca_20230418_14_648434
|
En castellà què cal escriure, Lleida o Lérida? | Articles d'opinió | Plataforma per la Llengua
En castellà què cal escriure, Lleida o Lérida?
Bernat Gasull Dimarts, 20 de març de 2012
Si passeu per Pau -una ciutat occitana amb un bulevard amb una de les millors vistes dels Pirineus- no deixeu de visitar el castell renaixentista dels vescomtes de Bearn, reis de Navarra. És tota una troballa. Pau, capital del regne un cop ocupada la part sud, va continuar independent fins el 1620, quan va ser ocupada per l'exèrcit francès a les ordres de Lluís XIII. Pau també té lo funicular i un cert esperit occitanista; fet i fet el país de Bearn ha estat un dels més actius en la recuperació de la llengua i no és pas d'estranyar que la primera Calandreta, de l'any 1979, obrís les portes aquí.
Aquesta ciutat, com altres indrets d'Occitània, ha decidit, si més no parcialment, d'anar normalitzant la senyalització dels carrers i carreteres perquè l'occità també hi sigui present. Veureu que hi ha un rètol que assenyala Saragossa / Saragosse. S'indica en occità i en francès, no pas en castellà ni aragonès, tot i que correspon a la capital de l'Aragó. França tal volta no és el millor exemple -encara que hi ha mostres de normalitat com aquesta- però a la Unió Europea i a l'entorn dels països de tradició democràtica hi ha un criteri generalitzat d'ús de la toponímia. Si hi ha una forma tradicional en l'idioma propi del lloc on hi ha el rètol es fa servir com a mínim aquesta forma, no pas mai només la de destinació. Així, per posar un exemple, a la zona flamenca de Bèlgica les indicacions vers les zones valones es fa en neerlandès, i a la inversa (evidentment les formes oficials són només en neerlandès o francès). Per descomptat això també funciona entre estats europeus. Si la llengua pròpia del rètol a més té un reconeixement oficial això es fa sempre; a tot Europa. Bé... no pas. A Espanya no. Si bé l'aplica per indicacions de fora de l'Estat (per exemple Francia a Saragossa o Nueva York a l'aeroport de Barajas) té un criteri particular en la nomenclatura interna.
Així, podem trobar en una carretera nacional que depèn de l'Estat la indicació única Zaragoza a Lleida o Lleida a Saragossa. És una política molt particular, única; única llevat que entenguem un dels altres trets singulars d'Espanya. El Govern espanyol té un problema en el reconeixement d'oficialitat estatal a altres llengües que no siguin la castellana. L'única llengua comuna i oficial de l'Estat, l'única amb caràcter general vàlid i oficial, és el castellà. Què passa, doncs, quan la forma catalana d'un topònim esdevé l'única oficial? Doncs que no pot ser. Solució: o no s'admet, o bé canviem l'idioma castellà i admetem que el mot Lleida també és una forma en castellà (juntament amb Lérida, és clar). Així esquivem que el català tingui el reconeixement que no li pertoca. Si Lleida ha d'ésser oficial, doncs canviem la llengua castellana i hi afegim un mot més per designar la ciutat: podrà ser, doncs, Lleida o Lérida. Evidentment aquest criteri no s'aplica per a topònims com Deutschland, Köln, Kalaallit Nunaat o Firenze, que continuen essent en castellà només Alemania, Colonia, Groenlandia i Florencia. De fet l'ús d'aquests mots en els usos neutres sempre es fa únicament en castellà, fins i tot als aeroports catalans, on als plafons informatius de destinacions només hi veureu Múnich (no pas Munic ni München), Nueva York (no pas Nova York o New York), o Ibiza (no pas Eivissa).
Així doncs, si a Lleida veieu un rètol només amb la forma Zaragoza i a Saragossa veieu un rètol només amb la forma Lleida, no en dubteu gens: o bé és un garbuix més d'aquesta Espanya que no ha entès res de res o bé és una mostra de la poca capacitat de l'Administració d'acceptar que hi poden haver formes oficials també en d'altres llengües diferents de la castellana.
| 0.809779 |
curate
|
{"ca": 0.9965879265091864, "fr": 0.0034120734908136482}
|
https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/articles-opinio/1656/en-castella-que-cal-escriure-lleida-o-lerida
|
mc4_ca_20230418_5_178744
|
Desembre 2014: 47 notícies trobades:
Donació de sang, especial de Nadal (10/12/2014)
Festa Major de Sant Andreu (05/12/2014)
Del 23 de novembre al 8 de desembre.
Consulteu tota la programació al document adjunt
Clica aquí per veure programació
Arjonilla acaba 4t al campionat estatal (02/12/2014)
El pilot Albert Arjonilla Viñas ha quedat 4t del Campionat d'Espanya de Motocross en la categoria MXSub18
L'Escola Vedruna de Tona celebra Santa Cecília (02/12/2014)
El passat dilluns 24 de novembre a l’Escola Vedruna de Tona vam celebrar el ja tradicional concert de Santa Cecília en honor a la patrona de la música. Clica titular per llegir l'article sencer.
Miquel Guiteras. Escola Vedruna de Tona
Jornada Lego a l'Escola Vedruna (02/12/2014)
Cristina Casanovas i Noa Termens, campiones de debutants (02/12/2014)
Les patinadores del CPA Tona, Cristina Casanovas i Noa Termens, van aconseguir el primer lloc en la categoria infantil i aleví, respectivament, de patinatge artístic en la modalitat de lliure, en el Campionat de debutants celebrat aquest cap de setmana a Sant Iscle de Vallalta.
Arriba el Circuit de bàsquet nadalenc 3x3 (02/12/2014)
Gràcies a la col·laboració entre el CN Sabadell, el CB L’Ametlla i el CB Tona, i la promoció de BasketVallès (@BasketValles), Vallès Oriental Bàsquet(@VOBasquet) i Associació Bàsquet Osonenc (@ABOsonenc) es celebrarà durant les festes de Nadal 2014-2015 el Primer Circuit Nadalenc 3×3 per nois i noies de categoria cadet en amunt (fins a sèniors).
Últim cap de setmana de Festa Major (05/12/2014)
Teatre, música i esport, actes de la Festa de Sant Andreu des d'avui i fins dilluns. Consulteu-los a l'agenda de La Revistona
Molt aviat sortirà La Revistona especial Nadal! (05/12/2014)
Teniu temps d'enviar els vostres articles fins al proper dimecres 10 de desembre. Com sempre a info@larevistona.cat
Primera Trobada d'escoles de bàsquet del Consell Comarcal (05/12/2014)
El passat diumenge 16 de novembre el CB Tona va organitzar la primera trobada de les escoles de bàsquet de la comarca. En la Trobada van participar les escoles del CB Vic, Femení Osona, CB L’ Esquirol, CB Roda, CB Centelles, CB Prats i Bàsquet Osona Sud i CB Tona.
La roda i el foc... em va passar volant! (Revisat) (07/12/2014)
Després de no poder assistir a la sessió de l'estrena de la 'Roda i el foc' que es va haver d'anular a causa de la pluja, tenia moltes de ganes de veure l'obra. I ho vaig poder fer, ara a aixopluc 'del fred' a la renovada sala de La Canal. (Cliqueu el titular per llegir l'article sencer).
Fotos i text: Xavier Sardà
Concert de Nadal del Cor Bonaire (28/12/2014)
El proper dia 28 de Desembre, el Cor Bonaire oferirá com cada any el Concert de Nadal. Estarà acompanyat per la Coral de Moià, i tindra lloc a les 6 de la tarda a la Parroquia de Sant Andreu de Tona. Us hi esperem.
Xerrada : "Com ajudar en els estudis als nostres fills" (11/12/2014)
Xerrada per prevenir el fracàs escolar a càrrec de la psicòloga Núria Ribera, professora de la UB.
Lloc: Escola Era de Dalt
Club de feina (12/12/2014)
Espai de recerca activa de feinaLloc: Punt Jove, Can Licus
Presentació del llibre "Estels, Ermites i Esglesioles" (12/12/2014)
A càrrec del fotògraf Mariano Pagès i la presència de l'historiador Antoni Pladevall.
Sinopsi: És un treball fotogràfic nocturn realitzat pel artista palauenc Mariano Pagès, on es recull l'arquitectura religiosa del Montseny.
Es tracta de temples de petita escala disseminats pel massís i el seu entorn. La totalitat de l’obra s’ha realitzat durant la nit, sovint en condicions de foscor total i agafant els edificis com a protagonistes. El patrimoni (religiós, arquitectònic i cultural) és l’eix del treball, i és representat d’una manera inèdita, amb un caire artístic i amb marcats contrastos de temps, velocitat, foscor i lluminositat.
L'obra es manifesta amb un llibre i amb una exposició de fotografies que es itinerant pels pobles d'arreu del Montseny.
Per mes info: www.ermites-montseny.com
14è Festival Benèfic de Tona Contra el Càncer (13/12/2014)
Lloc:Sala La Canal
Organitzat: Tona contra el càncer
Conferència: " Filar i teixir el peplos d'Atenea: treballs de dones a l'Atenes clàssica" (13/12/2014)
A càrrec de la Dra. M.Dolors Molas Font ( UB)
Pedala per la marató (14/12/2014)
Sortida i arribada: Plaça Major (Tona)
Esmorzar: Plaça Josep Espona (Balenyà)
Informació i inscripcions: El Punt (Aiguafreda / Sant Martí de Centelles), Flik Flak - El Punt Jove (Balenyà), Biciequip i El Pipa (Centelles), Tona Bikes i Punt Jove (Tona)
Concert de Nadal (20/12/2014)
‘El rabadà i la pastora’ a càrrec dels més menuts de l’Escola Municipal de Música de Tona
Cantada de nadales pels carrers de Tona (20/12/2014)
II festival benèfic d'activitats dirigides (21/12/2014)
Lloc:Pavelló Municipal d'Esports
Donatiu de 3€ a benefici de Càritas Tona i Osona contra el càncer - Tona
Quina popular de Nadal a benefici de la UE Tona (26/12/2014)
Quina popular a benefici del Club Bàsquet tona (28/12/2014)
Memorial Lluís Mas de tennis taula (27/12/2014)
Arribada del Patge Reial (27/12/2014)
Arribada a les 18h pèvia rua pels carrers del poble
Lloc:Plaça Major
Organitza: Comissió de Reis i l'Ajuntament
Concert de Nadal (28/12/2014)
A càrrec del Cor Bonaire i de la Coral de Moià
Premiats al concurs de fotografia (10/12/2014)
Enguany l’Agrupació Fotogràfica de Tona ha organitzat la 52ª edició del concurs de fotografia Castell d’Or (45è premi estatal). Els premiats,van rebre el premi corresponent durant la celebració de la Festa Major de Sant Andreu. (Cliqueu al titular per veure'n els premiats)
Qui veu el meu perfil? (10/12/2014)
Xerrada sobre privacitat a Internet a l’Aula Oberta de Tona
Aquest Nadal (10/12/2014)
Aquest Nadal, es el títol d’una poesia d’un poeta exiliat l’any 1.939... Clica titular per llegir article
Josep Ma Perramon
Quina del CB Tona (28/12/2014)
El proper diumenge 28 de desembre a les 16:30h de la tarda us convidem a tots a la QUINA DEL BÀSQUET TONA a la sala de la Canal. Es podran aconseguir de manera divertida i econòmica aquests magnífics regals:
1. Arbre de Nadal amb diners
2. Sessió fotografia Agus Albiol {fotografia}
3. Dinar per a 2 a la Ferreria
5. Pernil
6. TV Panasonic
7. Play Station 4 + GTA V
La mecànica del joc es ben senzilla; abans del sorteig de cada premi es repartiran "cartrons" amb 15 números (3 fileres de 5 números cada una).
Un cop repartits tots els cartrons es treuran números d'un bombo fins que algú completi tots els números del seu cartró moment en el qual cridarà QUINA/BINGO o el que li vingui de gust en aquell moment. Un cop comprovat que els números són correctes s'entregarà el premi a l'afortunat o afortunada.
També s´entregaran obsequis als primers en completar una línea (tots els números d´ una mateixa filera).
Desitgem que sigui una tarda plena d´ emoció i alegria on el més important serà passar una tarda agradable en companyia de la gran FAMÍLIA del Bàsquet Tona.
57 donacions efectives a l'acapte de sang (11/12/2014)
El dia 10 de desembre 2014, hi ha hagut donació de sang al CAP de Tona. Hi han hagut 57 donacions, i 4 oferiments que no han pogut donar. De les donacions hi havien 2 donants nous. Des de la Junta de donants volem donar gràcies a tots. La propera donació serà en la Marató del dia 20 Març 2015 a La Sala de la Canal. Us hi esperem, tots sabeu que la sang dona vida.
Tona contra el càncer (15/12/2014)
Un cop més l'edició del Festival que organitza la secció tonenca d'Osona contra el càncer va ser un èxit total de participació tan a nivell d'actuacions com de públic. Clica el titular.
Una 'caixeta' daurada i bonica. En memòria de l'Arnau Coromina (15/12/2014)
L’Escola el Castell continua acumulant vivències. Aquesta setmana hem acomiadat a l’Arnau. Un moment difícil que desorienta, t’omple d’impotència i de ràbia. És difícil d’entendre i d’acceptar que algú tan jove pugui abandonar-nos. Clica titular per llegir més.
Els de sisè de l'Era de Dalt us donem les gràcies (16/12/2014)
Som els nens i nenes de 6è de l'Era de Dalt que junt amb els nostres pares, hem organitzat una recol·lecta per les botigues i comerços del poble, amb la intenció de fer una panera per sortejar-la i guanyar diners perquè les colònies ens surtin més barates. (Cliqueu titular per llegir més)
6è Era de Dalt
Sortida familiar de l'AMPA Vedruna a Cardona (16/12/2014)
El passat 16 de novembre l’AMPA de l’Escola Vedruna vam organitzar una sortida familiar a Cardona. (Clica titular per llegir l'article sencer).
25 N, “Canvia les hòsties per petons” (18/12/2014)
El 25 de novembre, dia Internacional contra la violència vers les dones, les administracions publiques juntament amb la societat civil, uneixen esforços per fer públic el seu rebuig a la violència i per posar de manifest la seva voluntat de seguir amb el treball per eradicar-la.
Avui surt La Revistona Especial Nadal (19/12/2014)
A partir d'aquest vespre, ja podreu recollir el vostre exemplar del número 137 de La Revistona amb tota l'agenda d'actes de les festes nadalenques
També en pdf (19/12/2014)
Ja pots recollir La Revistona especial Nadal als punts habituals, però si ho prefereixes també la pots llegir en versió pdf des d'aquí
Els pastoretes de la Vedruna (23/12/2014)
Quan arriben dates nadalenques a Tona no hi falten mai els Pastorets d’Educació Infantil de l’Escola Vedruna que, un any més, van tornar a omplir la tot just inaugurada sala La Canal de màgia, humor i alegria.
Desembre intens per a la gent gran de Tona (23/12/2014)
Amb activitats que s'acaben i d'altres que comencen. Clica el titular o la foto per veure les novetats!
Mancomunitat La Plana / Ajuntament de Tona
Primeres sessions del Pessebre Vivent! (23/12/2014)
Aquest diumenge es va donar el tret de sortida a les representacions del Pessebre Vivent d’Osona (L’Art d’un poble) que es fan a la falda del Castell. Clica titular per llegir més.
Text: MésOsona / Fotos: Jordi Alonso
La Fundació Can Codina comença la celebració dels 30 anys amb un calendari (23/12/2014)
La idea de fer aquest CALENDARI 2015, va sorgir de manera espontània, en el context d’una reunió de l’equip professional de la Fundació Can Codina.
Equip de professionals de Fundació Can Codina
El patge ja s'ha endut les cartes per als Reis de l'Orient (28/12/2014)
El dissabte a la tarda el patge reial va pujar pel carrer Major i va muntar la seva tenda a la plaça. Allà va recollir la gran quantitat de cartes que li van fer aribar els nens i nenes. Ara falta esperar l'arribada dels Reis
150 persones rere els premis de la Quina de la CB (28/12/2014)
Durant l'acte es va fer retre homenatge al 'Dani del pavelló' que a finals de gener deixarà la feina.
L'església s'omple de música nadalenca (28/12/2014)
Més de mitja església plena en el Concert de Nadal del Bonaire que enguany comptava com a convidada amb la Coral de Moià. Entre ambdues actuacions el Cor Bonaire ha sortejat les paneres que no havien sortit premiades en el sorteig de la loteria.
Torneig de Reis del CB Tona (30/12/2014)
La Revistona.- El proper divendres i dissabte, dies 2 i 3 de gener, el CB Tona organitzarà el Torneig de Reis, una competició estructurada en dos partits de semifinals, la final i el partit pel tercer i quart lloc. Clica titular per llegir més
Bon any nou 2015! (31/12/2014)
A tots els tonencs i tonenques gràcies per llegir-nos. I gràcies a totes i tots els que ens envieu articles. Entre tots, fem possible La Revistona. La primera Revistona de l'any sortirà a principis de febrer.
| 0.766943 |
curate
|
{"ca": 0.9148200673639426, "pt": 0.01834781067186669, "es": 0.034656975713525974, "it": 0.008420492820421911, "en": 0.00407729126041482, "ro": 0.003545470661230278, "fr": 0.0065591207232760145, "de": 0.002747739762453466, "cs": 0.0008863676653075696, "da": 0.0001772735330615139, "ar": 0.005761389824499202}
|
http://larevistona.cat/main.asp?opc=1&mes=12&any=2014
|
crawling-populars_ca_20200525_7_76225
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
ACN > SOCIETAT
Demana esbrinar "si malauradament es va poder cometre algun tiups d'errada estratègica de seguretat" amb l'imam
Aquest text és un servei de l'agència ACN. VilaWeb no ha intervingut ni en la selecció, ni en la redacció, ni en el contingut de la notícia.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
ACN Barcelona.-Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme, ha criticat aquest dimecres les traves de l’Estat en la investigació dels atemptats del 17-A- En declaracions a Catalunya Ràdio, Manrique ha remarcat que Alemanya, Gran Bretanya o França, que han patit atemptats jihadistes, el primer que han fet és crear comissions d’investigacions. “Aquí estan prohibint les investigacions de dades i la creació d’una comissió al Congrés. Tant costa fer-la en l’àmbit de l’Estat i començar a esbrinar si s’ha fet alguna cosa malament?”, s’ha queixat. També ha reclamat esbrinar qui era realment l’imam i “si malauradament es va poder cometre algun tipus d’errada estratègica de seguretat”.
Després que el secretari de la mesquita de Ripoll assegurés que la Policia Nacional havia preguntat per l’imam abans dels atemptats, Manrique ha apostat per “arribar fins al final” i esbrinar realment qui era aquest senyor i si tenia una relació d’algun tipus amb el CNI.La unitat que assessora Manrique és acusació en el judici del 17-A i no descarta demanar que a l’Estat se’l condemni per responsabilitat civil subsidiària.
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies:
| 0.741959 |
curate
|
{"ca": 0.9749049429657795, "fr": 0.00532319391634981, "it": 0.007224334600760456, "en": 0.012547528517110267}
|
: /noticies/robert-manrique-critica-les-traves-de-lestat-en-la-investigacio-dels-atemptats-del-17-a/?f=rel
|
mc4_ca_20230418_5_27334
|
Eduard Garzón rep l'escalf de Cerdanyola: «No defallirem» | RubiTV.cat
per Sergi Baixas , Cerdanyola, 3 de gener de 2020 a les 15:00 |
Eduard Garzón rep l'escalf de Cerdanyola | Sergi Baixas
Més d'un centenar de persones s'han reunit aquest dijous 2 de desembre a les 19.30 h de la tarda davant de l'ajuntament de Cerdanyola per "donar-li la benvinguda a casa" a Eduard Garzón, un dels CDR detinguts durant el marc de l'Operació Judes. Garzón va sortir de la presó la setmana passada, després d'haver passat més de tres mesos tancat, i el grup de suport Detingudes 23-S ha organitzat l'acte de rebuda.
Eduard Garzón, acusat de terrorisme, ha volgut reivindicar la tasca d'Alerta Solidària "aconseguint que des de bon començament sabéssim que no estàvem sols" i ha agraït les mostres de suport que ha rebut sempre des de la seva detenció. Durant el discurs ha recalcat que "ens volen atemorits, però no se n'adonen que ara tenim encara més motius per ser determinats". "No defallirem; ho aconseguirem" ha sentenciat.
A l'acte també ha participat el portaveu d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer, que ha reclamat l'"alliberació immediata" de les persones que continuen empresonades arrel de les mobilitzacions postsentència i "l'arxivament de totes aquestes causes fruit de la brutal actuació policial i de la defensa dels drets fonamentals a la protesta, a la mobilització i a defensar-se davant de les agressions policials".
Per altra banda, les persones més properes a Garzón han llegit un escrit conjunt mentre li feien entrega d'una bossa plena de cartes dedicades. Els concentrats, familiars, amics i veïns de Cerdanyola, alguns amb pancartes i espelmes, han aplaudit les intervencions i cridat diverses consignes entre els parlaments. L'acte ha finalitzat amb una breu actuació del cantant Xavi Rizzo.
Després que el passat 12 de desembre la Fiscalia proposés la seva llibertat, juntament amb la del sabadellenc Duch i l'osonenc Buigas, aquest dijous diverses persones i membres de CDR de la comarca es concentraran per donar-li escalf. El 20 de desembre els tres detinguts van sortir de la presó de Soto del Real i han passat les festes nadalenques a casa seva.
Garzón, així com Duch i Buigas, haurà de comparèixer tots els dilluns al jutjat, té prohibit sortir de l'Estat i ha hagut de fixar un telèfon, un domicili i una persona de contacte per rebre qualsevol tipus de comunicació judicial.
La Fiscalia demanava que se'ls mantingués empresonats tot i que va obrir la porta a un alliberament sota fiança de 9.000 euros. L'acusació popular, exercida per l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), va demanar mantenir la presó incondicional. Encara queden quatre activistes empresonats: Alexis Codina, Germinal Tomàs, Ferran Jolis i Jordi Ros. Tots ells continuen acusats de terrorisme.
Política, procés català, llibertat amb fiança, Audiència Nacional, CDR, Operació Judes, Edu Garzón, Cerdanyola
| 0.867216 |
curate
|
{"ca": 0.9838654308273258, "it": 0.01613456917267422}
|
https://www.rubitv.cat/noticia/4685/eduard/garz/rep/escalf/cerdanyola/no/defallirem
|
mc4_ca_20230418_7_56773
|
Art i vins en família | Esdeveniments - Propostes Turístiques | Catalunya.com
Art i vins en família
Inici Art i vins en família
L'entrada per persona és de 5 euros (que es descompten si es compra un dels vins).
La dels nens és gratuïta.
Mas Blanch i Jové és un petit celler integrat a la muntanya i dissenyat pel pintor Josep Guinovart on trobareu vins ecològics d'autor. El celler aposta per l'art i té una sala d'exposicions enmig de La Vinya dels Artistes, que disposa d'una zona d'esbarjo per a infants.
Durant la visita guiada a dins del celler s'explica l'elaboració del vi entre escultures suspeses i pintures que embolcallen el visitant. Després, mentre els adults gaudeixen del tast de vins amb torradetes i oli d'oliva, als nens se'ls facilita llapis de colors i fulls perquè pintin.
Horari: dissabtes i festius, matins d'11 a 14.30
Entitat organitzadora Mas Blanch i Jové
Coordenades GPS X: 0.917018208335173, Y: 41.3673847541393
Adreça Paratge Linars Poligon 9, Parcel·la 129
Telèfon 973391151
E-mail sara@masblanchijove.com
| 0.754561 |
curate
|
{"ca": 0.9150390625, "en": 0.0556640625, "es": 0.029296875}
|
http://www.catalunya.com/art-i-vins-en-familia-1-4-495327?language=ca
|
mc4_ca_20230418_7_189835
|
Light Blue Apartments Letojanni Itàlia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Via Pastificio, 4, Letojanni, Letojanni, Itàlia, 98037 - Veure al mapa
Convenientment situat a Taormina-Letojanni, Light Blue Apartments és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Light Blue Apartments ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Les carecterístiques més important de l'hotel inclouen habitació familiar.
Totes les instal.lacions per als clients, ofereixen comoditats destinades a assegurar tot el comfort possible. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Gaudeixi d'incomparable serveis i d'una localització de prestigi a Light Blue Apartments.
| 0.764763 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/light-blue-apartments/hotel/letojanni-it.html
|
mc4_ca_20230418_11_362025
|
L'ambient de Sant Jordi es desperta tard a Manresa però remunta amb l'arribada de clarianes | NacióManresa
per Aina Font Torra, Manresa, 23 d'abril de 2019 a les 14:45 |
Les parades de roses són les més nombroses a Manresa | AFT
El temps és una variable important durant el dia de Sant Jordi, on carrers i places de tot Catalunya s'omplen de carpes a l'aire lliure plenes de llibres i roses. El centre neuràlgic de la Diada a Manresa és el Passeig Pere III: allà és on es concentren el major nombre de parades, encapçalades per entitats; associacions; alumnes de secundària (que volen contribuir a costejar el seu viatge de final de curs); agrupaments escoltes; llibreries; floriesteries; editorials, i, fins i tot, partits polítics (no oblidem que les eleccions municipals són a la cantonada).
La mala predicció meteorològica que s'advertia per avui (s'asseguraven pluges durant el matí), però, no ha fet esporuguir els venedors i venedores, que ben d'hora al matí ja han començat a muntar els envelats. Els que sí que han tardat més a sortir de casa han estat la resta de ciutadans. I és que a primera hora la pluja s'ha deixat veure una estona. Molt poca, per això, però la suficient com perquè els carrers quedessin remullats i la temperatura ambiental baixés una mica.
A partir de les deu les coses han començat a canviar amb l'arribada d'alumnes de primària d'escoles de la ciutat, acompanyats pels seus professors i professores. De fet, ja és una imatge habitual en el Sant Jordi manresà (si cau entre setmana), la de veure rengleres d'infants desfilant pel Passeig i aturant-se a les diverses parades de roses i contes. Llavors, però, el temps encara no acompanyava (el cel estava molt tapat), "però com a mínim ja no plou", comentaven alguns matrimonis de gent gran, l'altre col·lectiu que més freqüenta les primeres hores del dia.
Malgrat aquesta poca afluència primerenca, els venedors i venedores han anat tenint un degoteig constant de clients, que s'ha multiplicat pels volts de dos quarts de dotze del migdia, moment en el qual el cel ha començat a dibuixar clarianes de llum. Des de llavors, el Passeig no ha fet més que rebre la visita de més i més manresans, que celebraven que, finalment, la previsió de pluja hagués quedat en un no-res i que el sol s'imposés poc a poc als núvols.
Una parada de llibres al Passeig Pere III Foto: AFT
Les mateixes parades que l'any passat però amb una distribució diferent
Una de les coses que més ha sorprès als vianants que passaven pel Passeig era la distribució de les parades, sobretot al primer tram del Passeig (el que va de la Sant Domènec a Crist Rei). Si bé és cert que en altres ocasions hi havia espais en els quals no hi havia carpes perquè s'hi col·locaven taules i cadires dels bars annexos, enguany aquests "buits" han estat més vistosos que mai. L'exemple més clar es pot veure a la zona de la Xixonenca, just davant de la Creperia Bretona. Allà normalment sempre hi havia comerços, i aquest any no hi ha res.
Tanmateix, i tal com ha assegurat l'Ajuntament de Manresa, el nombre de parades és pràcticament idèntic al de l'any passat. "Nosaltres donem permisos per trams concrets i la gent es col·loca com vol", manifesten des del consistori, tot concloent que aquest canvi en la distribució no vol dir que els permisos "s'hagin restringit", sinó que els comerciants, "s'han repartit diferent".
Segons dades oficials, de les 179 parades que hi ha col·locades a tota la ciutat, 124 són de roses; 40 de llibres, i 15 d'altres materials i productes. D'aquestes 179 carpes, 84 són al Passeig (contant-hi Crist Rei); 21 a Sant Domènec; sis a la plaça Espanya; tres a la Plana de l'Om; una a la Fius i Palà; una a l'Onze de Setembre, i 63 a la resta de la ciutat.
Fires i festes, roses, llibres, Sant Jordi 2019, sant jordi
| 0.875725 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/83028/ambient/sant/jordi/es/desperta/tard/manresa/pero/remunta/amb/arribada/clarianes
|
cawac_ca_20200528_10_245975
|
Tarragona, ciutat de castells
Els Xiquets promocionem els castells com a atractiu turístic de Tarragona conjuntament amb la Colla Jove.
Aquest dijous s’ha presentat la campanya ‘Tarragona, ciutat de castells’, que pretén promocionar la nostra tradició com a atractiu turístic de la ciutat. La iniciativa ha estat impulsada conjuntament pels Xiquets i la Colla Jove, i compta amb el suport del Patronat Municipal de Turisme.
D’aquesta manera, entre el 24 i el 30 de juny, Tarragona viurà intensament els castells amb nombroses activitats obertes tant a turistes com a ciutadans en general: assajos, tallers, escola de castells, visites guiades i actes socials de les colles... Per exemple, dues activitats que s’han programat són una visita guiada castellera amb vermut a la plaça del Rei, i un assaig de tarda per acabar sopant amb els castellers. També hi haurà mostres, audiovisuals i xerrades.
L’activitat central de la setmana, com no podia ser d’altra manera, serà una actuació castellera en què prendrem part totes dues agrupacions, Xiquets i Colla Jove, el dissabte 29 de juny a les 19 hores a la plaça del Rei.
A la presentació d’aquesta han estat presents la presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Patrícia Anton; el president dels Xiquets de Tarragona, Enric Seritjol; i el cap de colla de la Jove, Jordi Sentís.
Tots tres han destacat que els castells han de ser potenciats com a actiu turístic de la ciutat i, en concret, els dos representants de les colles han coincidit que “al marge de la rivalitat castellera, a l’hora de promocionar Tarragona no ens ha costat gens posar-nos d’acord”.
| 0.890419 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://xiquetsdetarragona.cat/actualitat/noticies/33-tarragona-ciutat-de-castells.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_346511
|
-Donant la tabarra cada 2x3 amb el feminisme i les dones al poder-Mai no perden l'ocasió d'informar si un home ha maltractat o ha violat (pero diuen si son immigrants)-Donant la tabarra amb el col·lectiu LGTBI-Els menas son bons, venen a pagar-nos la pensió (mai no informen dels problemes que porten)-Reportatges sobre els vaixells de les ONG que fan de taxi dels inmigrans al mediterrani amb vaixell, evidentment fan bé encara que sigui ilegal-Trump és molt dolent faci el que faci-L'islamisme no es dolent, ni el radical tampoc, més aviat ho és l'església, i els islamòfobsQuè dimonis passa? Soros està financiant TV3 o qui és que té la paella pel mànec? Algú m'ho explica?
Ara mateix a TV3:Veurem un documental especial sobre el 50è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna i tot seguit diguent: "que no hauria set possible sense les dones, sovint oblidades" Ostia que pesades pobretes... En gairebé cada noticia tenen que donar la nota feminista tot i no venir gens a compte...
El que em pregunto és si ho diuen per compensar la locució "l'arribada de l'home" quan és absolutament absurd ja que l'arribada de l'home no fa referència a l'arribada de cap mascle sinó de l'espècie humana, és a dir, quan es parla de l'arribada de l'home no s'està excloent la dona (més enllà de si aquest concepte per referir-se a tots els sembla androcèntric, que seria un altre assumpte).
Just ara acaben de dir "l'arribada del ser humà a la lluna" tot i que històricament sempre s'havia dit "l'arribada de l'home"
xD
| 0.893063 |
curate
|
{"ca": 0.9986693280106453, "sv": 0.0013306719893546241}
| |
mc4_ca_20230418_12_752298
|
Apartment Camino Viejo Alicante P-643 Altea Espanya - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 244 allotjaments a Altea.
Apartment Camino Viejo Alicante P-643
Altea, Altea, Espanya - Veure al mapa
Més informació sobre Apartment Camino Viejo Alicante P-643
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Altea, Apartment Camino Viejo Alicante P-643 és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Apartment Camino Viejo Alicante P-643 asseguren una estada plaentera als seus clients. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
L'ambient de Apartment Camino Viejo Alicante P-643 es reflexa en cada habitació. aire condicionat, calefacció, ventilador, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quin sigui el motiu del seu viatge, Apartment Camino Viejo Alicante P-643 és una selecció idònia per a la vostra estada a Altea.
Allotjaments a Altea
| 0.755336 |
curate
|
{"ca": 0.9095826893353941, "en": 0.0285935085007728, "es": 0.061823802163833076}
|
https://www.agoda.com/ca-es/apartment-camino-viejo-alicante-p-643/hotel/altea-es.html
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.