id
stringlengths
19
44
text
stringlengths
8
1.37M
score
float64
0
1
strategy
stringclasses
2 values
languages
stringlengths
11
3.35k
url
stringlengths
0
15.8k
racoforumsanon_ca_20220809_3_696999
Avui fa anys la Adriana ! Zorionak! Moltes felicitats! Moltes felicitats! (no falta gaire per què faci tard!)
0
curate
{"ca": 0.9142857142857143, "eo": 0.08571428571428572}
crawling-populars_ca_20200525_46_17841
INSEREIXCopia aquest codi per afegir-lo a la teva pàgina: Pablo Echenique, secretari d'organització de Podem, i Gabriel Rufián, diputat d'ERC al Congrés, cara a cara. Esquetx: A Eslovènia Pablo Echenique i Gabriel Rufián, cara a cara Esquerdes als blocs Miquel Iceta: "No volem el trencament ni l'immobilisme" Carles Puigdemont: "No soc expresident, soc president. I el meu deure és defensar la legitimitat de la meva elecció" Milan Kucan: "La UE hauria d'aixecar la veu en defensa dels drets polítics fonamentals" Gerard Quintana i Josep Thió, a "Preguntes freqüents" "Preguntes freqüents": el confinament de Catalunya i l'estat d'alarma a Espanya pel coronavirus "Preguntes freqüents": entrevista a l'exconsellera Dolors Bassa, Jéssica Albiach i Lucetta Scaraffia "Preguntes freqüents": entrevista a Marta Vilalta, el testimoni de Ramona Maneiro i Sopa de Cabra "Preguntes freqüents": primera entrevista de Jordi Sànchez en directe i l'expresident Artur Mas "Preguntes freqüents": Xavier Sala-i-Martin, Lilian Thuram i entrevista en exclusiva amb Bukaneros "Preguntes freqüents": els exconsellers Antoni Castells i Andreu Mas-Colell, i entrevista a Marta Pascal "Preguntes freqüents": l'entrevista a Jordi Turull, l'advocat Xavier Melero i el cas de l'assassinat de Pedro Álvarez "Preguntes freqüents": l'eurodiputada Assita Kanko, Josep Costa, Jaume Asens i Toni Cruanyes "Preguntes freqüents": el judici a Trapero, entrevista a Manuela Carmena i la magistrada Montserrat Comas "Preguntes freqüents": entrevista a Artur Junqueras, el nou govern amb José Zaragoza i el jutge Santi Vidal Telenotícies vespre Telenotícies vespre - 20/03/2020 Polònia Polònia - 19/03/2020 Crims Crims - Machala Telenotícies vespre Els Mossos multen tots aquells vehicles que circulen sense motiu justificat Telenotícies vespre Telenotícies vespre - Llengua de signes - 20/03/2020 Està passant Està passant - 20/03/2020 Crims Crims - Mataiaies Adossats Adossats, de Ramon Madaula Crims Crims - Josep Talleda, l'"Espereu-me" (capítol 2) Telenotícies vespre Un dinar amb 80 persones, origen del brot d'Igualada, segons Salut InfoK Especial "Pregunta al president" - 20/03/2020 Està passant Està passant - 20/03/2020 Polònia Polònia - 19/03/2020 Quatre gats Dones polítiques Dies de coronavirus Dies de coronavirus: 19-20 de març El llenguado Els dialectes i la parla del Rosselló Crims Crims - Machala Sense ficció Els supervivents del vol 9525 de Germanwings Quan arribin els marcians La música com a salvació, la realitat virtual i Gerard Quintana Adossats Adossats, de Ramon Madaula © Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, SA
0.515286
curate
{"ca": 0.7423649177760376, "es": 0.1033672670321065, "nl": 0.0074393108848864525, "id": 0.02153484729835552, "en": 0.04072043852779953, "pt": 0.05990602975724354, "fr": 0.014095536413469069, "sv": 0.010571652310101801}
: /tv3/alacarta/preguntes-frequents/pablo-echenique-i-gabriel-rufian-cara-a-cara/video/5704679/
oscar-2201_ca_20230904_4_10174
No hi ha cap usuari/ària registrat amb el correu electrònic indicat. Si us plau, registra't a Registre com a usuari. Existeix una incidència econòmica associada a la teva col·legiatura. Si us plau, posa't en contacte amb el COPC. Com a col·legiat/da Com a precol·legiat/da Com a societat professional Com a usuari/a no col·legiat/ada Recordar-me » Demanar clau provisional » Registre com a usuari/a no col·legiat/ada No existeix cap usuari amb l'adreça de correu electrònic indicada. No existeix cap societat professional amb l'adreça de correu electrònic indicada. No existeix cap precol·legiat/ada amb l'adreça de correu electrònic indicada. No existeix cap col·legiat/da amb l'adreça de correu electrònic indicada. L'adreça de correu electrònic introduïda no és vàlida. S'ha produït un error en processar la sol·licitud. S'ha enviat un correu amb les instruccions per restaurar la teva clau. Revisa la safata de correu brossa Com a col·legiat/da Com a precol·legiat/da Com a societat professional Com a usuari/a no col·legiat/ada « Tornar Tel: 932 478 650 / copc@copc.cat Tel: 932 478 650 copc@copc.cat Col·legi Col·legi Estatuts i codi ètic del COPC Benvinguda del degà Qui som Qui som Història del COPC Equip humà Junta de govern Acords de Junta de Govern Altres òrgans col·legials Comissió deontològica Consell Social Consell Professional Consell Territorial Defensor del Col·legiat/ada Comissions i comitès CIAC Comissió de Cultura Comissió de Psicoanàlisi Comunicació Notícies InfoCOPC Psiara Publicacions Memòria del COPC Publicitat Notes de premsa Recull de premsa del COPC Imatge corporativa Videoteca Canal Youtube del COPC Eleccions al COPC Eleccions a la Secció de Psicologia Coaching 2020 Eleccions a Junta de Govern 2018 Eleccions a Delegacions Territorials i Seccions 2018 Delegacions Territorials Delegació Territorial de Girona Delegació Territorial de Lleida Delegació Territorial de Tarragona Seccions Presentació Secció d'Alternatives per a la Resolució de Conflictes (ARC) Secció de Psicologia Clínica, de la Salut i Psicoteràpia Secció de Psicologia Coaching Secció de Psicologia de les Dones, Gèneres i Diversitats Secció de Psicologia de l'Educació Secció de Psicologia d'Emergències Secció de Psicologia de l'Esport Secció de Psicologia Jurídica Secció de Neuropsicologia Secció de Psicologia de la Intervenció Social Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball Secció de Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat Finestreta única Com col·legiar-se | Quotes Bonificacions a la quota del COPC Col·legiació en línia Estudiants | Com precol·legiar-se Precol·legiació en línia Registre en línia de societats professionals Sol·licitud de trasllat d'expedient Queixes, reclamacions i suggeriments Sol·licitud de certificats Sol·licitud de bonificacions Sol·licitud de baixa col·legial Serveis a la col·legiació Catàleg de serveis col·legials Formació Activitats i esdeveniments Informació i normes generals Biblioteca i centre de documentació Biblioteca i centre de documentació Normativa de la biblioteca Catàleg Llibres electrònics Recursos d'informació Preguntes freqüents Lloguer de despatxos Ocupació | Psicofeina Borsa de Treball Orientació Professional Escola Pràctica Professional Oposicions Convocatòria PIR Acreditacions d’expertesa Professional sanitari Defensor del col·legiat Portes obertes i benvinguda col·legial Grans avantatges | Descomptes exclusius Segell col·legial Carnet col·legial digital Serveis exclusius a la col·legiació Assessoria fiscal Assessoria jurídica Exercici professional saludable amb Fundació Galatea Serveis a la ciutadania Psicoxarxa Solidària Servei d'informació Mediadora Model orientatiu per a l'elaboració d'una queixa a la Comissió Deontològica Psicòlegs/òlogues inscrits/es en actuacions forenses Psicòlegs/òlogues coordinadors/es de parentalitat Psicòlegs/òlogues acreditats/ades per realitzar proves psicotècniques d’ús d’armes de foc Psicòlegs/òlogues inscrits al Centre de Mediació de Catalunya Directori professional | Cerca d'un/a psicòleg/òloga Directori de societats professionals Preguntes freqüents Tràmits col·legials Alta col·legial Àrea privada Baixa col·legial Consejo General de la Psicologia Quotes i bonificacions Serveis col·legials Titulacions extrangeres Trasllat a un altre COPC o a la inversa Professional àmbit sanitari Deontologia Formació Honoraris i obligacions professionals Acreditacions i desenvolupament professional Àrea institucional Assegurança de responsabilitat civil Serveis a la ciutadania Assessoria fiscal i jurídica Biblioteca Societats professionals Contacta'ns Ets a Inici Serveis al col·legiat Catàleg de la Biblioteca Catàleg de la Biblioteca Filtre de cerca: Consell de cerca: Prem aquí i consulta les preguntes freqüents de la Biblioteca Paraula clau Categoria Totes les categories Full de respostes Tarragona Full de respostes Lleida Full de respostes Girona Full de respostes Barcelona Llibre DVD Test psicològic-Programa d'Intervenció-Jocs terapèutics CD-ROM Enregistrament de vídeo Tesi doctoral Articles de revista Cursos de formació Jornades, Congressos i Seminaris Informes Anuaris Memòries Recurs electrònic Enciclopèdies Diccionaris Guies Directoris Textos Legislatius Publicacions Periòdiques Biblioteca Totes les biblioteques COPC Barcelona COPC Girona COPC Lleida COPC Tarragona Títol Autor ISBN Codi de barres Matèria CERCAR Esborrar filtres (0 valoracions) No lo dejes para mañana : guía para superar la postergación / Pamela S. Wiegartz, Kevin L. Gyoerkoe Llibre - ISBN: 9788433026873 Signatura: 12.1.2 Wie Wiegartz, Pamela S. Gyoerkoe, Kevin L. Publicació: Bilbao : Desclée de Brouwer, cop. 2014 Matèries: Ansietat , Procrastinació , Teràpia de la conducta first_page 1 last_page Subscriure's al butlletí electrònic Segueix informat de totes les novetats del COPC He llegit i accepto la política de privacitat, l'avís legal i l'enviament de l'InfoCOPC i del Psiara. ENVIAR Col·legi Col·legi Estatuts del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Benvinguda del degà Qui som? Junta de Govern Altres òrgans col·legials Comissions i comitès Comunicació Contacte Delegacions territorials Delegació territorial de Girona Delegació territorial de Lleida Delegació territorial de Tarragona Serveis a la col·legiació Formació Biblioteca i centre de documentació Lloguer de despatxos Ocupació | Psicofeina Acreditacions d'expertesa Professional sanitari Defensor del col·legiat Portes obertes i Benvinguda col·legial Grans avantatges | Descomptes exclusius Segell col·legial Carnet col·legial digital Serveis exclusius a la col·legiació Assessoria fiscal Assessoria jurídica Exercici professional saludable amb la Fundació Galatea Seccions Secció d'Alternatives per a la Resolució de Conflictes Secció de Psicologia Clínica, de la Salut i Psicoteràpia Secció de Psicologia Coaching Secció de Psicologia de les Dones, Gèneres i Diversitats Secció de Psicologia de l'Educació Secció de Psicologia d'Emergències Secció de Psicologia de l'Esport Secció de Psicologia Jurídica Secció de Neuropsicologia Secció de Psicologia de la Intervenció Social Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball Secció de Psicologia de la Mobilitat i de la Seguretat Serveis a la ciutadania PsicoXarxa Solidària Servei d'orientació mediadora Model orientatiu per a l'elaboració d'una queixa a la Comissió Deontológica Psicòlegs/òlogues inscrits/es en actuacions forenses Psicòlegs/òlogues coordinadors/es de Parentalitat Psicòlegs/òlogues acreditats/ades per realitzar proves psicotècniques d’ús d’armes de foc Psicòlegs/òlogues inscrits al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya Directori profesional | Cerca d'un/a psicòleg/òloga Directori de Societats Professionals Finestreta única Com col·legiar-se | Quotes Bonificacions a la quota del COPC Col·legiació en línia Estudiants | Com precol·legiar-se Precol·legiació en línia Registre en línia de societats professionals Sol·licitud de Trasllat d'Expedient Queixes, reclamacions i suggeriments Sol·licitud de certificats Sol·licitud de bonificacions Sol·licitud de baixa col·legial Preguntes freqüents Tràmits col·legials Professional àmbit sanitari Deontologia i intrusisme Formació Honoraris i obligacions professionals Acreditacions i desenvolupament professional Àrea institucional Assegurança de responsabilitat civil i altres Serveis a la ciutadania Assessorament fiscal i jurídic Biblioteca Societats professionals Contacta'ns Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya C/ Rocafort, 129 - 08015 Barcelona Tel: 932 478 650 copc@copc.cat Política de privacitat Política de galetes Avís legal Política de privacitat en xarxes socials × Política de privacitat POLÍTICA DE PRIVACITAT 1. INFORMACIÓ A L'USUARI COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA des d'ara RESPONSABLE, és el responsable del tractament de les dades personals de l'usuari i l'informa que aquestes dades seran tractades de conformitat amb allò que disposen les normatives vigents en protecció de dades personals, el Reglament (UE) 2016/679 de 27 d'abril de 2016 (GDPR) relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades pel que se li facilita la següent informació del tractament: Fi del tractament: mantenir una relació comercial amb l'usuari. Les operacions previstes per realitzar el tractament són: • Remissió de comunicacions comercials publicitàries per email, fax, SMS, MMS, comunitats socials o qualsevol altre mitjà electrònic o físic, present o futur, que possibiliti realitzar comunicacions comercials. Aquestes comunicacions seran realitzades pel RESPONSABLE i relacionades sobre els seus productes i serveis, o dels seus col·laboradors o proveïdors amb els que aquest hagi arribat a algun acord de promoció. En aquest cas, els tercers mai tindran accés a les dades personals. • Realitzar estudis estadístics. • Tramitar encàrrecs de peticions o qualsevol tipus de petició que sigui realitzada per l'usuari a través de qualsevol de les formes de contacte que es posen a la seva disposició. • Remetre el butlletí de notícies de la pàgina web. • Gestionar el tauler d'anuncis destinat al lloguer de despatxos, que és un servei que el COPC ofereix als col·legiats i col·legiades. Criteris de conservació de les dades: es conservaran mentre hi hagi un interès mutu per mantenir la fi del tractament i quan ja no sigui necessari per a tal fi, es suprimiran amb mesures de seguretat adequades per garantir la seudonimització de les dades o la destrucció total de les mateixes. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers, excepte per obligació legal. Drets que assisteixen a l'usuari: • Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment. • Dret d'accés, rectificació, portabilitat i supressió de les seves dades i de la limitació o oposició al seu tractament. • Dret a presentar una reclamació davant l'autoritat de control (Autoritat Catalana de Protecció de Dades, apdcat.gencat.cat) si considera que el tractament no s'ajusta a la normativa vigent. Dades de contacte per exercir els seus drets: Adreça postal: COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA. C/Rocafort, 129 08015 BARCELONA (BARCELONA). Adreça electrònica: lopd@copc.cat 2. CARÀCTER OBLIGATORI O FACULTATIU DE LA INFORMACIÓ FACILITADA PER L'USUARI Els usuaris, mitjançant la marcació de les caselles corresponents i entrada de dades en els camps, marcats amb un asterisc (*) en el formulari de contacte o presentats en formularis de descàrrega, accepten expressament i de forma lliure i inequívoca, que les seves dades són necessàries per atendre la seva petició, per part del prestador, sent voluntària la inclusió de dades en els camps restants. L'usuari garanteix que les dades personals facilitades al RESPONSABLE són veraces i es fa responsable de comunicar qualsevol modificació de les mateixes. El RESPONSABLE informa i garanteix expressament als usuaris que les seves dades personals no seran cedides en cap cas a tercers, i que sempre que realitzés algun tipus de cessió de dades personals, es demanarà prèviament el consentiment exprés, informat i inequívoc per part dels usuaris. Totes les dades sol·licitades a través del lloc web són obligatòries, ja que són necessàries per a la prestació d'un servei òptim a l'usuari. En cas que no siguin facilitades totes les dades, no es garanteix que la informació i serveis facilitats siguin completament ajustats a les seves necessitats. 3. MESURES DE SEGURETAT Que de conformitat amb el que disposen les normatives vigents en protecció de dades personals, el RESPONSABLE està complint amb totes les disposicions de les normatives GDPR per al tractament de les dades personals de la seva responsabilitat, i manifestament amb els principis descrits a l'article 5 del GDPR, pels quals són tractats de manera lícita, lleial i transparent en relació amb l'interessat i adequades, pertinents i limitades a allò que és necessari en relació amb els fins per als quals són tractats. El RESPONSABLE garanteix que ha implementat polítiques tècniques i organitzatives apropiades per aplicar les mesures de seguretat que estableixen el GDPR per tal de protegir els drets i llibertats dels usuaris i els ha comunicat la informació adequada perquè puguin exercir-los. 4. INVENTARI DE TRACTAMENTS DE PROTECCIÓ DE DADES Prem l'enllaç per consultar l'Inventari de tractaments de protecció de dades. Tancar × Avís legal LLEI DELS SERVEIS DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ (LSSI) COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA, responsable del lloc web, d’ara endavant RESPONSABLE, posa a disposició dels usuaris el present document, amb el qual pretén donar compliment a les obligacions disposades en la Llei 34/2002, de 11 de juliol, de serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSICE), BOE Nº 166, així com informar a tots els usuaris del lloc web respecte a quines són les condicions d’ús. Tota persona que accedeixi a aquest lloc web assumeix el paper d’usuari, comprometent-se a l’observança i compliment rigorós de les disposicions aquí disposades, així com a qualsevol altra disposició legal que fora d’aplicació. COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA es reserva el dret de modificar qualsevol tipus d’informació que pogués aparèixer al lloc web, sense que hi hagi obligació de preavisar o posar en coneixement dels usuaris aquestes obligacions, entenent-se com suficient amb la publicació al lloc web de COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA. 1. DADES IDENTIFICATIVES Nom de domini: copc.cat Nom comercial: COPC Denominació social: COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA NIF: Q5855028F Domicili social: C/ Rocafort, 129. 08015 - BARCELONA Telèfon: 932478650 Correu electrònic: lopd@copc.cat Número d’Inscripció al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya PS/C20 2. DRETS DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL I INDUSTRIAL El lloc web, incloent a títol enunciatiu però no limitatiu la seva programació, edició, compilació i altres elements necessaris per al seu funcionament, els dissenys, logotips, text i / o gràfics, són propietat del RESPONSABLE o, si és el cas, disposa de llicència o autorització expressa per part dels autors. Tots els continguts del lloc web es troben degudament protegits per la normativa de propietat intel·lectual i industrial, així com inscrits en els registres públics corresponents. Independentment de la finalitat per a la qual fossin destinats, la reproducció total o parcial, ús, explotació, distribució i comercialització, requereix en tot cas de l’autorització escrita prèvia per part del RESPONSABLE. Qualsevol ús no autoritzat prèviament es considera un incompliment greu dels drets de propietat intel·lectual o industrial de l’autor. Els dissenys, logotips, text i / o gràfics aliens al RESPONSABLE i que poguessin aparèixer en el lloc web, pertanyen als seus respectius propietaris, sent ells mateixos responsables de qualsevol possible controvèrsia que pogués suscitar respecte als mateixos. El RESPONSABLE autoritza expressament a que tercers puguin redirigir directament als continguts concrets del lloc web, i en tot cas redirigir al lloc web principal de copc.cat. El RESPONSABLE reconeix a favor dels seus titulars els corresponents drets de propietat intel·lectual i industrial, no implicant el seu sol esment o aparició en el lloc web l’existència de drets o responsabilitat alguna sobre els mateixos, com tampoc respatller, patrocini o recomanació per part del mateix . Per realitzar qualsevol tipus d’observació respecte a possibles incompliments dels drets de propietat intel·lectual o industrial, així com sobre qualsevol dels continguts del lloc web, pot fer-ho a través del correu electrònic lopd@copc.cat. 3. EXEMPCIÓ DE RESPONSABILITATS El RESPONSABLE s’eximeix de qualsevol tipus de responsabilitat derivada de la informació publicada al seu lloc web sempre que aquesta informació hagi estat manipulada o introduïda per un tercer aliè a aquest. Ús de Cookies Aquest lloc web de pot utilitzar cookies tècniques (petits arxius d’informació que el servidor envia a l’ordinador de qui accedeix a la pàgina) per dur a terme determinades funcions que són considerades imprescindibles per al correcte funcionament i visualització del lloc. Les cookies utilitzades tenen, en tot cas, caràcter temporal, amb l’única finalitat de fer més eficaç la navegació, i desapareixen en acabar la sessió de l’usuari. En cap cas, aquestes cookies proporcionen per si mateixes dades de caràcter personal i no s’utilitzaran per a la recollida de les mateixes. Mitjançant l’ús de cookies també és possible que el servidor on es troba la web reconegui el navegador utilitzat per l’usuari amb la finalitat que la navegació sigui més senzilla, permetent, per exemple, l’accés dels usuaris que s’hagin registrat prèviament a les àrees, serveis, promocions o concursos reservats exclusivament a ells sense haver de registrar en cada visita. També es poden utilitzar per mesurar l’audiència, paràmetres de trànsit, controlar el progrés i nombre d’entrades, etc, sent en aquests casos cookies prescindibles tècnicament però beneficioses per a l’usuari. Aquest lloc web no s’instal·larà cookies prescindibles sense el consentiment previ de l’usuari. L’usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per ser alertat de la recepció de cookies i per impedir la seva instal·lació al seu equip. Si us plau, consulti les instruccions del seu navegador per ampliar aquesta informació. Política d’enllaços Des del lloc web, és possible que es redirigeixi a continguts de tercers llocs web. Atès que el RESPONSABLE no pot controlar sempre els continguts introduïts pels tercers en els seus respectius llocs web, no assumeix cap tipus de responsabilitat respecte a aquests continguts. En tot cas, procedirà a la retirada immediata de qualsevol contingut que pogués contravenir la legislació nacional o internacional, la moral o l’ordre públic, procedint a la retirada immediata de la redirecció a dit lloc web, posant en coneixement de les autoritats competents el contingut en qüestió. El RESPONSABLE no es fa responsable de la informació i continguts emmagatzemats, a títol enunciatiu però no limitatiu, en fòrums, xats, generadors de blogs, comentaris, xarxes socials o qualsevol altre mitjà que permeti a tercers publicar continguts de forma independent en la pàgina web del RESPONSABLE. No obstant això, i en compliment del que disposen els articles 11 i 16 de la LSSICE, es posa a disposició de tots els usuaris, autoritats i forces de seguretat, col·laborant de forma activa en la retirada o, si escau, bloqueig de tots aquells continguts que puguin afectar o contravenir la legislació nacional o internacional, els drets de tercers o la moral i l’ordre públic. En cas que l’usuari consideri que existeix en el lloc web algun contingut que pogués ser susceptible d’aquesta classificació, es prega ho faci saber de forma immediata a l’administrador del lloc web. Aquest lloc web ha estat revisat i provat perquè funcioni correctament. En principi, pot garantir-se el correcte funcionament els 365 dies de l’any, 24 hores al dia. No obstant això, el RESPONSABLE no descarta la possibilitat que existeixin certs errors de programació, o que esdevinguin causes de força major, catàstrofes naturals, vagues o circumstàncies semblants que facin impossible l’accés a la pàgina web. Adreces IP Els servidors del lloc web podran detectar de manera automàtica l’adreça IP i el nom de domini utilitzats per l’usuari. Una adreça IP és un nombre assignat automàticament a un ordinador quan aquest es connecta a Internet. Tota aquesta informació és registrada en un fitxer d’activitat del servidor degudament inscrit que permet el posterior processament de les dades amb la finalitat d’obtenir mesures únicament estadístiques que permetin conèixer el nombre d’impressions de pàgines, el nombre de visites realitzades als servidors web, l’ordre de visites, el punt d’accés, etc. 4. LLEI APLICABLE I JURISDICCIÓ La llei aplicable en cas de disputa o conflicte d’interpretació dels termes que conformen els textos legals, així com qualsevol qüestió relacionada amb els serveis de la present web, serà la llei espanyola. Última actualització: 02/03/2020 Tancar × Política de privacitat en xarxes socials Política de privacitat en les xarxes socials oficials de COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA 1 . Informació sobre el responsable del tractament de les dades allotjades a la pàgina oficial de COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA (en endavant COPC) a la xarxa social En compliment del que disposa la Llei Orgànica 15/1999 , de 13 de desembre , de Protecció de Dades de Caràcter Personal (en endavant LOPD ) i el Reial Decret 1720 /2007, de 21 de desembre , pel qual s'aprova el Reglament de desenvolupament de la LOPD ( en endavant, RDLOPD ) COPC desitja posar en coneixement dels usuaris d'aquesta xarxa social la política respecte del tractament i protecció de les dades de caràcter personal d'aquelles persones que voluntàriament accedeixen i utilitzen la pàgina oficial de COPC en la mateixa . L'accés i ús per l'usuari d'aquesta pàgina oficial de COPC suposa que accepta expressament aquesta política de privacitat i que presta el seu consentiment per al tractament de les seves dades personals segons el que preveu la mateixa . 2 . Dades de menors d'edat o incapaços L'accés i registre en aquesta xarxa social està prohibit als menors de catorze ( 14 ) anys , de manera que igualment queda prohibit l'accés i ús dels menors de catorze ( 14 anys) a la pàgina oficial de COPC en la mateixa. Per la seva banda, si l'usuari és incapaç, COPC adverteix que serà necessària l'assistència consentida del titular de la pàtria potestat o tutela de l'usuari o el seu representant legal per a l'accés i ús d'aquesta pàgina oficial de COPC . COPC quedarà expressament exonerada de qualsevol responsabilitat que pogués derivar de l'ús de la seva pàgina oficial per menors i incapaços sent aquesta responsabilitat dels seus representants legals en cada cas . 3 . Identificació de la raó social del responsable del fitxer L'usuari queda informat que COPC , amb domicili social a C/ ROCAFORT, 129 – 08015 BARCELONA, ostenta la condició de responsable dels fitxers i tractaments a través dels quals es recullen i emmagatzemen les dades personals de l'usuari com a conseqüència del registre i ús de la pàgina oficial de COPC en aquesta xarxa social, sense perjudici dels tractaments dels que és responsable l'entitat titular de la xarxa social en què es troba la nostra pàgina oficial . 4 . Finalitats a què es destinen les dades de caràcter personal , informació i consentiment Les dades personals proporcionades voluntàriament per l'usuari a COPC a través de la seva pàgina oficial formaran part d'un tractament de dades responsabilitat de COPC amb la finalitat d'oferir informació de COPC , per correu electrònic, fax, SMS, MMS, comunitats socials o qualssevol altre mitjà electrònic o físic, present o futur, que possibiliti realitzar comunicació comercials, enviament de newsletter a aquells usuaris que es subscriguin, intercanviar informació amb COPC i altres usuaris i establir comunicació amb tercers . Des del moment en què l'usuari utilitza aquesta pàgina oficial presta el seu consentiment lliure, inequívoc, específic, informat i exprés per al tractament de les seves dades personals per COPC per a la correcta prestació d'aquests serveis d'acord amb el que estableix la present política . L'usuari és lliure d'utilitzar la pàgina oficial de COPC en aquesta xarxa social , de manera que en cas que l'usuari no estigui d'acord amb el tractament de les seves dades amb aquestes finalitats, no ha d' utilitzar- ni proporcionar les seves dades personals . A través d'aquesta pàgina oficial de COPC l'usuari pot compartir textos, fotos, vídeos i altre tipus d'informació i / o continguts que estaran subjectes tant a la present política com a les Normes i Condicions de la Plataforma. L'usuari serà responsable de que tots els continguts que publiqui respectin la legislació vigent , la present política i les Normes de la Plataforma . L'usuari únicament podrà publicar en aquesta pàgina oficial de COPC dades personals , fotografies i informacions o altres continguts la titularitat i propietat li pertanyin o respecte de les quals tingui l'autorització de tercers . COPC tindrà dret a eliminar d'aquesta pàgina oficial - de forma unilateral i sense prèvia comunicació ni autorització de l'usuari- qualssevol continguts publicats per l'usuari quan l'usuari infringeixi o vulneri la legislació vigent, les normes establertes en aquesta política i les Normes de la Plataforma . 5 . Identificació dels destinataris respecte dels quals COPC tingui previst la realització de cessions o comunicacions de dades S'adverteix a l'usuari que tota la informació i continguts que publiqui a la pàgina oficial de COPC a la xarxa social podrà ser coneguda pels restants usuaris de la pàgina oficial i de la plataforma de xarxa social. En conseqüència, tota la informació i continguts publicats per l'usuari a la pàgina oficial de COPC en aquesta xarxa social serà objecte de comunicació de la resta dels usuaris per la pròpia naturalesa del servei . COPC únicament té prevista la realització de cessions o comunicacions de dades que per raó de la normativa vigent hagi de realitzar a jutges, tribunals, administracions públiques i autoritats competents de caràcter administratiu . 6 . Altres tercers prestadors de serveis COPC adverteix l'usuari que aquesta entitat només és responsable i garanteix la confidencialitat, seguretat i tractament de les dades d'acord amb la present política, respecte de les dades de caràcter personal que reculli l'usuari a través de la present pàgina oficial en aquesta xarxa social, no tenint cap tipus de responsabilitat respecte dels tractaments i posteriors utilitzacions de les dades personals que es puguin efectuar tant pel titular de la xarxa social com per tercers prestadors de serveis de la societat de la informació que poguessin accedir a aquestes dades per raó de la prestació dels seus serveis o exercici de la seva activitat, tercers que estableixin hiperenllaços a la xarxa social, ni d'aquells responsables a qui a través d'hiperenllaços COPC remet als usuaris adherits a la present pàgina oficial . 7 . Qualitat de les dades COPC adverteix l'usuari que, llevat l'existència d'una representació legalment constituïda, cap usuari pot utilitzar la identitat d'una altra persona i comunicar les seves dades personals, de manera que l' usuari en tot moment haurà de tenir en compte que només pot proporcionar dades personals corresponents a la seva pròpia identitat i que siguin adequades, pertinents, actuals, exactes i veritables. En qualsevol cas, l'usuari haurà de respectar la privacitat de tercers, siguin aquests usuaris o no de la xarxa social o de la pàgina oficial de COPC en la mateixa. 8 . Exercici dels drets d'accés , rectificació , cancel·lació i oposició de les dades COPC informa a l'usuari de la possibilitat d' exercir els drets d' accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant sol·licitud escrita dirigida a COPC amb domicili social a C/ ROCAFORT, 129 – 08015 BARCELONA, o aquella que li substitueixi i es comuniqui al Registre General de Protecció de Dades. A aquests efectes, l'interessat haurà d'enviar a COPC la comunicació escrita indicant la petició o dret que exercita juntament amb una còpia del seu DNI o document vàlid en dret que acrediti la seva identitat, indicant expressament el seu nom d'usuari a la pàgina oficial de COPC en la xarxa social, per tal d'identificar inequívocament. 9 . Altra informació d'interès COPC podrà modificar i / o substituir en qualsevol moment la present política que, segons els casos, substituirà, completarà i/o modificarà la actualment publicada aquí recollida. Per això l'usuari haurà d'accedir periòdicament a aquestes per tal de mantenir actualitzat . L'usuari pot contactar amb COPC mitjançant el servei de missatgeria interna de la xarxa social o a través de les següents adreces i dades de contacte : COL·LEGI OFICIAL DE PSICOLOGIA DE CATALUNYA Domicili : C/ ROCAFORT, 129 – 08015 BARCELONA Email : lopd@copc.cat Així mateix l' usuari pot consultar les normes i polítiques publicades pel titular de la xarxa social per a l'ús de la mateixa.
0.630971
curate
{"ca": 0.9505673170056732, "pt": 0.009097827590978276, "ms": 0.0008994050089940501, "es": 0.0208938702089387, "fr": 0.002801992528019925, "de": 0.0015912550159125501, "no": 0.0013145150131451502, "en": 0.008959457589594575, "id": 0.00020755500207555002, "it": 0.0008994050089940501, "ar": 0.0001383700013837, "oc": 0.0002767400027674, "cs": 0.0005534800055348, "sv": 0.0007264425072644251, "mk": 0.00048429500484295, "nl": 0.000588072505880725}
https://www.copc.cat/colegiados/biblioteca/autor/Gyoerkoe%2C+Kevin+L.
mc4_ca_20230418_14_420137
Aquesta jove branca disciplinària parteix de la sociologia, la qual li aporta les bases metodològiques per als primers estudis duts a terme de forma sistemàtica. A començaments del segle XX, neix com a conseqüència de les inquietuds epistemològiques que van generar l'aparició dels mitjans de comunicació massius (primers diaris i radiodifusores, el primer mitjà massiu electrònic de comunicació). Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ciències_de_la_comunicació&oldid=13835323» La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 15 jul 2014 a les 19:05.
0.734091
curate
{"ca": 1.0}
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ci%C3%A8ncies_de_la_comunicaci%C3%B3
macocu_ca_20230731_4_407127
Acabats Podeu consultar els acabats en serratge afelpat per bosses i sabates, directament del nostre nou catàleg Primavera-Estiu 2.023 Per consultar els acabats de cinturons, podeu consultar-ho al nou catàleg Belts 2.023 Si voleu coneixer els acabats en flor vaquetilla vegetal, podeu fer-ho aquí Flor vaquetila vegetal Consulteu el catàleg anterior de bosses,sabates i cinturons a Tardor-Hivern 22-23 Si el que necessiteu veure són diferents tipus de gravats, cliqueu sobre els següents enllaços: Gravats 1 - Gravats 2 - Gravats 3 - Gravats 4 - Gravats 5
0.724711
curate
{"en": 0.012727272727272728, "ca": 0.9872727272727273}
mc4_ca_20230418_12_732793
Les Hortensias Quiberon França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web Les HortensiasChemin de Beaumer 23, Carnac, Quiberon, França - Veure al mapaLes HortensiasVeure més fotosVeure més fotosVeure totes les 18 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranjardíaparcament de cotxes Veure les fotosApartament de 2 habitacions (4 adults) (2 Bed...80 m2Fixa les dates per veure preus Sobre l'allotjamentDescripcióDissenyat tant per oci com per negoci, Les Hortensias està situat idealment a Carnac; una de les localitzacions més populars de la ciutat. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Les Hortensias és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients. L'ambient de Les Hortensias es reflexa en cada habitació. aparell de televisió, nevera, forn microones, renta vaixelles, plat de dutxa són només algunes de les comoditats a la vostra disposició. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Si buscau un allotjament còmode i adequat a Carnac, faci de Les Hortensias la vostra llar.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacions Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sejardí Serveis i comoditatszona de fumadors Accéss'admeten animals de companyia Disponible a totes les habitacionsaparell de televisióneverarenta vaixellesempolles d'aigua de cortesiaplat de dutxa forn microonesrentadora Idiomes ParlatsFrancès Mostra MenysPolítiquesEls llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar mésAvís importantPlease note that security deposit is required in cash. Price for water: Mandatory EUR 4.30/m3 Please note that the full amount of the reservation is due before arrival. Belvilla will send a confirmation with detailed payment information. After full payment is taken, the property's details, including the address and where to collect keys, will be emailed to you. A security deposit of EUR 250 is required upon arrival for incidentals. This deposit is fully refundable upon check-out and subject to a damage inspection of the accommodation. Energy costs are not included in the price and will be charged according to guest use, upon departure.Mostrar més
0.787988
curate
{"ca": 0.7630824372759857, "es": 0.022222222222222223, "en": 0.21469534050179212}
https://www.agoda.com/ca-es/les-hortensias/hotel/quiberon-fr.html
oscar-2301_ca_20230418_4_170043
Anàlisi dels resultats de l’escola dins les proves de competències bàsiques que es varen realitzar durant el curs 2020-21. Llegir més 06oct., 2021 Novetats 2021 en Innovació Educativa a l’Escola Meritxell Categories Innovació educativa Etiquetes batxillerat, ESO, infantil, innovació, metodologia, primària, tecnologia Us presentem els diferents programes i activitats, tots innovadors i transversals a tots el cursos, que hem endegat a l’Escola Meritxell aquest curs 21-22 Llegir més 19nov., 2020 Resultats a les proves de competències bàsiques 2020 Categories Innovació educativa Com fem cada any (aquí els resultats del 2019 i aquí els del 2018) us fem una anàlisi del resultats de l’escola dins les proves de competències bàsiques. Si no sabeu que són, després de l’anàlisi us en fem un … Llegir més 10març, 2020 Preinscripcions obertes per al curs 2020-2021 Categories Escola Dates de les preinscripciones i periòde de matrícula per al curs 2020-21 de l’Escola Meritxell de Mataró. Llegir més 11febr., 2020 Jornades d’Aules Obertes 2020 Categories Sense categoria El proper 7 de març celebrem a l’Escola Meritxell de Mataró les Jornades de Portes Obertes. Hi esteu tots convidats per a conéixer una escola plena de vida. Llegir més 08gen., 2020 Els professors del Meritxell de ben a prop: Sònia Rojas Categories Valors i persones La Sònia Rojas, professora i tutora de 4t d’ESO i Community Manager de l’escola, avui és la protagonista de l’entrevista als professors de l’Escola Meritxell. Llegir més 01oct., 2019 Noves instal·lacions a Infantil i ESO Categories Escola A l’Escola Meritxell de Mataró estrenem el curs 2019-20 amb noves instal·lacions per a Infantil i noves aules pels alumnes d’ESO. Llegir més 30abr., 2019 Els professors del Meritxell de ben a prop: Inés Iglesias Categories Valors i persones L’Inés Iglesias, professora de matemàtiques de Primària, avui és la protagonista de l’entrevista als professors de l’Escola Meritxell. Llegir més 19març, 2019 INNOVEM, JUNTS Categories Innovació educativa Innovar pedagògicament és assolir un objectiu molt preciat: poder ensenyar als teus alumnes. Un article de Roger Pujol sobre el què és la innovació pedagògica i com l’apliquem a l’Escola Meritxell. Llegir més 19febr., 2019 Els professors del Meritxell de ben a prop: Aridane Martín Categories Valors i persones Endeguem avui una nova secció dedicada a conèixer com són ben d’aprop els professors de l’Escola Meritxell.
0.582992
curate
{"ca": 0.9317706153202177, "es": 0.0050230221850146506, "ru": 0.0050230221850146506, "pt": 0.025115110925073254, "de": 0.01716199246546672, "en": 0.010883214734198409, "it": 0.0050230221850146506}
https://www.fundaciomeritxell.cat/tag/eso/
wikipedia_ca_20230401_0_291803
Província de Rize Rize és una província de Turquia situada a la part nord-est del país, costa oriental de la mar Negra, entre Trebisonda i Artvin. La seva capital és la ciutat de Rize. Etimologia. El nom ve del grec ριζα ("riza"), que significa 'vessants de les muntanyes'. El nom en georgià és "Rize" (რიზე), el nom en laz és "Rizini" (რიზინი). Geografia. Rize és a la cara nord de la serralada de muntanyes que s'estenen al llarg de la costa de la mar Negra. Orientada al mar, és el lloc més humit de Turquia i Rize és el productor més gran de te del tot el país. La província és principalment rural i també força atractiva, amb les seves valls de muntanyes i elevats "yaylas" ('prats'). El districte de Çamlıhemşin, en particular, és un dels llocs més populars de Turquia per a practicar el senderisme durant les vacances. A les àrees remotes, les carreteres són escasses i els telefèrics elèctrics s'utilitzen per a transportar gent i subministraments a les muntanyes. Igual que el te, actualment també hi creixen kiwis. Els estius són frescos (mitjana de juliol 22 °C), els hiverns són suaus (mitjana de gener 7 °C) i durant tot l'any hi ha força humitat. La nova carretera de la costa de la mar Negra fa més accessible Rize, al mateix temps que està rebent crítiques pel seu impacte en la fauna de la costa; des de principis dels primers anys 2000, Rize ha experimentat un augment de visitants de fora de la província, especialment aquells que cerquen d'escapar-se al camp. Aquest augment del turisme ha suscitat preocupacions entre la gent de la zona, pel fet que el mode de vida tradicional i el caràcter verge de les zones naturals dels voltants podrien estar sota amenaça. El governador provincial, Enver Salihoglu (a partir de 2005) ha manifestat la seva oposició a l'expansió de la xarxa de carreteres i ha defensat un enfocament comercial basat en l'apicultura, la piscicultura de truites i el conreu del tes orgànics. Entre les plantes originàries de la zona s'inclouen: el llorer-cirer (taflan or karamyemiş), la fruita del qual és una petita pruna fosca comestible que deixa una taca fosca a la boca i les dents; el mirtil, que ara mateix està sent activament conreat; i el te, que òbviament no és originari de la zona, però que hi creix molt bé. Geologia. Part de les muntanyes del Pont (muntanyes de la mar Negra oriental) de Rize es van formar en el període del Paleozoic i les valls van ser erosionades del període Cretaci en endavant. Història. Història antiga. Tenim poca informació pel que fa a la prehistòria d'aquesta regió, que en estar coberta per una densa massa boscosa és difícil d'excavar i mostra poca cosa. Els primers registres que tenim són dels "Kulku" o "Kulha", una comunitat asiàtica que parla una llengua aglutinant, i es tracta d'un nom gravat en un monument deixat pel rei d'Urartu Sarduri II, que conquerí l'àrea per al seu regne (765-735 aC). Llavors, el 714 aC una tribu de cimmeris va venir a instal·lar-se pel riu Çoruh, fugint de la seva pàtria en el Caucas, que havia estat envaïda per la branca saka dels escites. Els cimmeris s'estengueren per tota Anatòlia i encara avui hi ha molts llocs anomenats "Kemer" com a testimoni de la seva presència, incloent-hi alguns pobles a Rize. Els saces, mentrestant, s'estengueren cap a l'oest, en direcció a Europa oriental, i el 680 aC derrotaren als últims cimmeris a Geòrgia, però ells mateixos foren vençuts pels medes, que assassinaren Madova, rei dels saces, el 626 aC. Després de la sortida dels saces, l'àrea fou ocupada per diverses tribus de turcs i georgians. Antiguitat clàssica. Segons Plini el Vell, des de 670 aC en endavant, l'antiga comunitat grega de Milet establí una sèrie de colònies comercials al llarg de la costa de la mar Negra; una d'aquestes era Rize. Cal dir, però, que aquesta colònia sempre era vulnerable a atacs provinents dels medes, una situació que no va cessar fins que els exèrcits perses van ser derrotats per Alexandre el Gran. Després de la mort d'Alexandre, es va establir a Anatòlia un cert nombre de regnes separats, incloent-hi Bitínia i Capadòcia i, en aquesta banda del mar Negre oriental, el Regne del Pont. Rize va ser incorporada al Regne del Pont per Farnaces I el 180 aC. El regne va ser absorbit per l'Imperi Romà entre el 10 aC i el 395, quan va passar als romans d'Orient. En aquella època, diversos escriptors, entre els quals Plini el Vell i l'aventurer romà Flavi Arrià, descrivien els habitants de la zona com a lazis. Època medieval. Durant tot el període medieval, aquells territoris van estar sota domini romà d'Orient i van mantenir una majoria de població grega. Les terres altes de Rize, tanmateix, sempre estaven inquietes, i a les darreries de l'any 626 una tribu d'escites, que havien estat desplaçats des dels seus assentaments, en llunyanes terres orientals, pels perses, va venir a instal·lar-se en l'àrea que actualment és el districte d'Hemşin. Hi va haver un curt període de dominació turca a la regió a finals del segle XI, després de la derrota dels romans d'Orient en la Batalla de Manazkert, i el riu Çoruh. S'incorporà llavors a un dels beilicats d'Anatòlia després de la derrota del Regne de Geòrgia al setge de Posof el 1080. Un gran nombre de turcs van venir a instal·lar-se al llarg de la costa, incloent-hi un important nombre de turcs cumans. Però era encara principalment una regió de parla grega. L'àrea va ser recuperada pels romans d'Orient el 1098 durant les croades i més tard, després del saqueig de Constantinoble en la Quarta Croada de 1204, la mateixa família imperial romana d'Orient va marxar a la rodalia de Trebisonda, on va establir l'Imperi de Trebisonda, del qual Rize en formava part. Tanmateix, l'àrea havia estat en gran part poblada per turcs, i aquesta comunitat hi va romandre. Els romans d'Orient van mantenir merament una base a Rize. L'era turca. Els turcs que hi havia a l'àrea eren de diverses tribus d'Anatòlia, tots ells sota el paraigua seljúcida, però amb graus variables de lleialtat i satisfacció; hi havia nombroses rebel·lions i revoltes. Aquesta època va acabar quan l'Imperi de Trebisonda començava a pagar tribut a l'Imperi Otomà el 1456, i llavors l'exèrcit otomà, dirigit per soldà Mehmet II, s'annexionà Trebisonda el 1461. Rize queia el 1470, en el que fou l'últim alè de l'Imperi Romà. Des de finals del segle XVII en endavant, l'administració otomana construí molts i elegants ponts sobre el riu Fırtına i els seus afluents. La província fou escenari de batalles entre exèrcits otomans i russos durant la campanya del Caucas de la Primera Guerra Mundial i fou ocupada per les forces russes entre 1916 i 1918. Retornà a mans ptomanes amb el tractat de Brest-Litovsk el 1918. Des de 1924 en endavant, Rize ha estat una província de la República de Turquia. Lentament, els noms grecs dels pobles i districtes s'estan canviant per noms turcs "(Pilihoz" és ara "Dumankaya", "Mapavri" és Çayeli, etc.). Tanmateix, els antics noms encara són d'ús comú, especialment entre les generacions més grans, i poden ser vists en els rètols de botigues, parades de taxis i arreu, mentre que altres noms que provenen de l'era pòntica (com ara "Askoroz", "Peripol" i, naturalment, el mateix nom de "Rize") són encara en ús. Fins que es va començar a plantar te durant els anys 1940, la zona era una àrea pobra a l'extrem final del país, on només hi havia la Unió Soviètica, ja més enllà de teló d'acer. Molta gent de Rize va marxar per buscar feina a Istanbul o a l'estranger. Vida a Rize avui. La mateixa vila de Rize és una tranquil·la ciutat costanera, situada en una estreta franja de terra plana, entre les muntanyes i el mar. Avui l'àrea és més rica, tot i que hi ha un important contrast entre l'estil de vida de la gent a la relativament rica ciutat de Rize, i el dels pobles remots, on les cases de fusta s'enfilen pels costeruts pendents, amb la pluja que hi cau a plom. La província es coneix a Turquia per la producció de te de Rize, una varietat específica de te negre. La província de Rize és el lloc d'origen de la família del primer ministre de Turquia Recep Tayyip Erdoğan. Cultura. Cuina. La cuina tradicional a la ciutat és força rica i l'anxova és l'ingredient bàsic de molts dels plats propis de la regió. Les sopes, amanides, arròs pilaf i, fins i tot les postres, estan fets d'anxova. Alguns dels plats típics són "hamsi buğulama" (anxova bullida), fregit d'anxova, i "hamsi köfte" (mandonguilles d'anxova). La "lahana çorbası" (sopa de col), kuymak (fet de formatge, farina de blat de moro i mantega) i pide cobert amb diversos farcits són també altres menges locals. Danses folklòriques i vestits tradicionals. Els ballarins folklòrics ballen horon d'una manera ben enèrgica, quan és acompanyat pel kemençe. Tanmateix, en aquesta dansa folklòrica també poden ser acompanyats pel tulum o el kaval. Els ballarins folklòrics porten vestits tradicionals mentre ballen l'horon. Els homes porten camisa, armilla, jaqueta, zipka (pantalons fets de llana i recollits als genolls) i botes negres. A les jaquetes duen brodats d'argent, amulets hemayils amb expressions religioses ficades a dins d'aquests petits contenidors d'argent, per tal de ser protegits contra el mal d'ull. D'altra banda, les ballarines porten vestits molt colorits i mocadors tradicionals al cap, pintats a mà, que inclouen diversos motius. Artesania. Rize ofereix una varietat rica d'artesania tradicional i records fets a mà per als visitants. Alguns són objectes de coure, cistells de vímet, mitjons, motxilles i culleres fetes de fusta de boix. Districtes. La província de Rize es divideix en 12 districtes (el districte de la capital apareix en negreta): - Ardeşen - Çamlıhemşin - Çayeli, - Derepazarı - Fındıklı - Güneysu - Hemşin - İkizdere - İyidere - Kalkandere - Pazar - Rize
1
perfect
{"pt": 0.0048543689320388345, "ca": 0.9785168353645941, "it": 0.0044412311505887215, "es": 0.00258211113406321, "tr": 0.006300351167114232, "en": 0.0016525511258004544, "lt": 0.001032844453625284, "ro": 0.0006197066721751704}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=291804
mc4_ca_20230418_8_497804
Arxius de Horta de Lleida – Lleida en Verd Aquest dilluns s’ha presentat el programa de la trobada que acollirà el principal lloc de debat del Pla d’usos de l’Horta de Lleida, que és el document on es descriuen i proposen les accions a desenvolupar-hi el propers anys per protegir i potenciar l’activitat... La música envaiex l’Horta amb el Lleida canta 2 Abr, 2017 | Actualitat, Horta de Lleida Les veus de més de 800 cantaires de 31 corals d’arreu de Catalunya es deixen sentir al cor de les partides El tinent d’alcalde i regidor de l’Horta Fèlix Larrosa assisteix a l’acte del Mercat Central de Fruites i Verdures i assenyala que l’objectiu és donar vida a... 16 Ene, 2017 | Actualitat, Horta de Lleida L’alcalde Ros ha tramès el veredicte del jurat, que ha deliberat en base a les 17 candidatures presentades i que ha destacat dels projectes guanyadors la seva contribució al desenvolupament i la promoció de l’Horta i el procés de transformació i de màrqueting lligat a... El programa Benvinguts a l’Horta atreu 400 persones en un cap de setmana 13 Nov, 2016 | Actualitat, Horta de Lleida Els agricultors i productors de l’Horta de Lleida han atansat a la ciutadania la seva activitat a través del cap de setmana de portes obertes que la Regidoria d’Habitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat ha coordinat dins la iniciativa Benvinguts a l’Horta de Lleida....
0.860053
curate
{"ca": 1.0}
http://lleidaenverd.paeria.cat/category/actualitat/horta-de-lleida/
macocu_ca_20230731_4_112119
La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana.... El jardín colgante Javier Calvo es un escriptor i traductor literari, que va néixer a Barcelona l’any 1973. Es va llicenciar en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i va cursar estudis de literatura comparada en la Universitat Pompeu Fabra.Va publicar el seu primer llibre de relats el 2001, Risas enlatadas i la seva primera novel·la el 2003, El dios reflectante. Posteriorment, ha escrit: Los ríos perdidos de Londres (2005), Mundo Maravilloso (2007), Suomenlinna (2010) i El jardín colgante (2012), novel·la que va guanyar el premi Biblioteca Breve de 2012. Calvo col·labora habitualment com a guionista del director de cinema Roger Gual, amb el qual va signar el guió de la pel·licula Remake. La història de El jardín colgante comença quan els superiors d’Arístides Lao, que és un agent dels Serveis secrets molt intel·ligent, però que causa repulsió en els seus companys per seu aspecte físic , li posen al comandament d’una nova unitat,juntament amb Melitón Muria, per destruir la organització terrorista d’extrema esquerra Tropa d’Oposició Directa (TOD). Per al compliment de la seva missió, tracta de contactar amb Teo Barbosa, que és un infiltrat en la branca política de l’organització. Els districtes barcelonins que tenen més protagonisme al llibre són Ciutat Vella i Eixample, però també surten Sant Martí, Sants, Horta-Guinardó i Sant Andreu. “Diez minutos más tarde están los dos sentados en una mesa de mármol al fondo del salón del Café de la Ópera, junto a un grupo numeroso de homosexuales que beben café con anís en dos mesas arrimadas y flanqueadas de espejos. El humo del tabaco que llena el salón es tan denso que los camareros uniformados emergen como policías victorianos de la niebla, cargados con sus bandejas llenas, indistintos hasta que uno los tiene prácticamente encima. Barbosa está bebiendo una cerveza y Sara Arta un gin tonic.Los homosexuales de la mesa de al lado hablan muy alto, compitiendo entre ellos para hacerse oír, y de vez en cuando sueltan risotadas colectivas. Barbosa señala uno de los espejos labrados en el que Sara se está mirando de reojo.” En definitiva, es tracta d’una novel·la que ens parla de la transició a Barcelona de forma al·legorica en el marc d’un enfrontament entre els serveis secrets i un grup terrorista, on ningú és qui sembla ser.
0.667911
curate
{"es": 0.33971088435374147, "ca": 0.6602891156462585}
mc4_ca_20230418_13_491595
4 de juny de 2013 – BÉTERA – toda la información del Bétera, Valencia Daily Archives: 4 de juny de 2013 El proper diumenge un jurat avaluarà i elegirà les primeres Falleres Majors de Bétera FallesBy admin 4 de juny de 2013 Leave a comment La Junta Local Fallera de Bétera ja ha triat la dada en què seran escollides les primeres Falleres Majors del poble de Bétera i serà precisament este diumenge dia 9 de juny quan les candidates seran avaluades pel jurat qualificador enviat des de Junta Central Fallera de València. Vos recordem que les candidates a Fallera Major Infantil són la…
0.734017
curate
{"ca": 1.0}
https://www.betera.com/2013/06/04/
macocu_ca_20230731_1_381864
Amb l’ajuda de quinze alumnes de 1r de Batxillerat s’ha construït una taula periòdica gegant utilitzant caixes de cartró, on cada caixa correspon a un element. A l’interior de les caixes hi ha una col·lecció de fotografies que pretén mostrar els elements químics que formen part de les substàncies pures, les mescles i els objectes de la vida quotidiana. La taula periòdica s’ha presentat a tot l’alumnat del centre arbocenc (ESO i Batxillerat) mitjançant una gimcana química, on els i les participants, en grups, han respost un qüestionari de 40 preguntes de caire enigmàtic; per poder respondre correctament el qüestionari, han hagut de moure’s per la taula periòdica consultant la informació que contenen les caixes. En definitiva, aquesta experiència no pretenia que els nois i les noies haguessin d’aprendre de memòria la taula periòdica, sinó que coneguessin quin servei fan les substàncies pures que ens envolten, tot incentivant la seva competència científica
0.853835
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_9_631955
La màlaria en el punt de mira - Esdeveniment - ISGLOBAL La malària en el punt de mira Recorregut històric de la lluita contra la malaltia Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Clínic UB) Aquesta tardor, et convidem a fer un recorregut visual per la història de la lluita contra la malària, gràcies a la col·lecció particular d'objectes de Quique Bassat, coordinador del programa de Malària d'ISGlobal. Qui s'atansi al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB) podrà conèixer algunes de les llegendes relacionades amb el paludisme, científics i científiques que han contribuït a l'estudi de la malaltia que causa 435.000 morts anuals a tot el món, i com ha evolucionat el tractament antipalúdic, des dels primers extractes d'Artemisia annua o d'escorça de l'arbre de la quina fins avui. L'acte inaugural de l'exposició "La malària en el punt de mira. Recorregut històric de la lluita contra la malaltia" comptarà amb la presència d'Antoni Plasència, director general d'ISGlobal; Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i Quique Bassat, investigador ICREA a ISGlobal i comissari de l'exposició. La inauguració serà dimarts 19 de novembre, a les 12 hores, al vestíbul de la Facultat de Medicina i Ciencies de la Salut (Campus Hospital Clínic UB). La malària a través de la història A vida da Rosa. Rere la malària a Moçambic
0.830048
curate
{"ca": 0.9894142554693014, "pt": 0.01058574453069866}
https://www.isglobal.org/ca/-/la-malaria-en-el-punto-de-mira
cawac_ca_20200528_2_103898
Les dades personals que ens facilites s’incorporaran en el fitxer Usuaris intercanvi objectes, creat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany amb finalitats de donar publicitat a les demandes i ofertes d’intercanvi d’objectes. Únicament es destinaran a aquesta finalitat. En enviar aquest formulari, entenem que ens atorgues el consentiment per a tractar aquestes dades per a la finalitat definida. En qualsevol moment pots exercir els teus drets d’accés, rectificació, oposició al tractament i cancel•lació adreçant-te al Consell.
0.750204
curate
{"ca": 1.0}
http://www.plaestany.cat/Les%c3%a0rees/MediAmbient/Intercanvi/Ofertes/tabid/314/ctl/Intercanvi/mid/1207/tipus/O/item/-1/Default.aspx
wikipedia_ca_20230401_0_562066
Caterina Scarpellini , va ser una astrònoma i meteoròloga italiana. Nascuda a Foligno el 29 d'octubre de 1808, Scarpellini es va traslladar a Roma als 18 anys. Allí va ser ajudant del seu oncle, el científic i director de l'Observatori Romà del Campidoglio Feliciano Scarpellini. També va ser membre corresponent de la Accademia dei Georgofili a Florència. Va descobrir un cometa l'1 d'abril de 1854 i va establir una estació meteorològica a Roma en 1856. En 1872 va obtenir el reconeixement del govern italià pel seu treball, morint el 28 novembre de l'any següent. Un dels cràters de Venus porta el seu nom.
1
perfect
{"it": 0.03322259136212625, "ca": 0.9667774086378738}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=562067
macocu_ca_20230731_7_254612
[VÍDEO] Una dona mor en un incendi en un pis de Can Gili, a Granollers Dues persones més que eren al pis han pogut sortir amb l’ajuda dels Bombers. Han patit lesions lleus i han estat traslladades a l’Hospital General de Granollers Una persona ha mort i dues més han patit ferides lleus en l’incendi que aquest divendres dia de Nadal a la tarda ha afectat un pis del carrer Mas Gili, al barri de Can Gili, a Granollers. La víctima és una dona d’uns 70 anys veïna del barri. També han fet tasques de recerca de persones a l’habitatge. La primera patrulla de la Policia Local que ha arribat al lloc ha pogut rescatar dues persones i han tingut coneixement de la presència d’una tercera persona amb mobilitat reduïda a l’interior del pis afectat. La intensitat de les flames i l’alta temperatura han impedit als serveis d’emergències accedir a l’interior del pis. Al lloc, hi han actuat 15 dotacions dels Bombers entre les quals hi havia una unitat sanitària del Grup Operatiu de Suport. També hi han intervingut sis ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques i efectius de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra que s’han fet càrrec Wnde la investigació i de les tasques judicials. En la seva intervenció, els Bombers també han estat revisant els pisos superiors i s’ha demanat als veïns que eren a casa que es confinessin a l’interior. Posteriorment s’han revisat els pisos de les plantes inferiors. Alguns veïns han sortit a l’exterior de l’edifici. D’acord amb l’Ajuntament, s’ha obert el centre cívic del barri per poder atendre a les persones que han hagut de sortir de casa. Les altres dues persones que eren al pis i que han pogut ser rescatades pesl Bombers han patit lesions lleus i han estat traslladades pel SEM a l’Hospital General de Granollers. Els sanitaris han atès al lloc dues persones més però no ha calgut traslladar-les a cap centre sanitari. També s’ha avisat a tècnics de les companyies de gas, llum i aigua per si fos necessari tallar algun dels subministraments durant les tasques d’extinció. Els veïns no han pogut pasar la nit als seus pisos perquè no hi havia els serveis bàsics i calia comprovar si hi havia alguna mena d’afectació estructural a l’edifici. Han estat reallotjats en cases de familiars o en un hotel.
0.835471
curate
{"es": 0.031376064545047065, "ca": 0.968623935454953}
mc4_ca_20230418_4_214690
Bona pràctica: el treball en xarxa - Esplac Home>Posts>Activitats sectors, Bones pràctiques, Sector Bages-Berguedà, Uncategorized>Bona pràctica: el treball en xarxa La interacció positiva entre persones o entitats s’anomena treball en xarxa. Tenir relacions externes des de l’esplai pot ser beneficiós per l’entitat i per a nosaltres mateixes. Us presentem dues experiències d’esplais que col·laboren amb altres entitats realitzar activitats i accions per a tota la ciutadania més propera dels esplais! L’esplai Roques Albes de Sallent (Sector Bages-Berguedà) treballen en xarxa amb algunes entitats i col·lectius que hi ha al municipi. Algunes d’elles són el Carrilet, organitzadora del Carnaval, l’Ateneu Popular Rocaus (on s’hi porten a terme activitats tant culturals com socials i que pretén dinamitzar el poble) i col·lectius polítics, com Arran Sallent. Amb aquestes, el Roques Albes fa un treball continuat durant tot el curs, com podem llegir en la següent crònica al Som Esplai, una jornadaen suport a les persones refugiades on la solidaritat va ser la protagonista, realitzada l’onze de juny de 2016. L’esplai Roques Albes, coordinadament amb les entitats ja esmentades i amb el suport de persones a nivell individual i altres entitats com el FAES (Foment Arqueològic i Excursionista Sallentí), les AMPAs de les escoles, el grup de suport de la PAH de Sallent i els Gegants i els Nans del poble, organitzen la Fumera: la Festa Major Alternativa. Les comunicacions amb les altres entitats solen ser amb reunions de representants de cada entitat. És a dir, si han d’organitzar La Fumera creen una comissió dins de l’equip de monitors i monitores i aquesta comissió serà la que es posarà en contacte amb tot l’equip organitzador de la Festa Major Alternativa. La comissió serà el pont de comunicació i presa de decisions i ho traslladarà a la resta de l’equip (que es reuneixen setmanalment) i hi prenen les decisions. Com a beneficis, l’esplai Roques Alba valora que el més important és que aprenen com funcionen les entitats del poble i això els ajuda a millorar la nostra manera de fer. A part d’això, és una manera de participar a actes que potser no organitzen totalment, però que així es tornen una mica “nostres” també. En aquesta línia, l’esplai Papu-Tisores de Llagostera (Sector Girona) s’impliquen i també troben beneficis del treball en xarxa. A la darrera festa major (2016), l’esplai gironí va tenir l’oportunitat de fer el Pregó (que és quelcom bastant important al poble). A més, i com cada any, coordinadament amb la Colla Gegantera de Llagostera fan ballar la Cuca Feliua, una mena de dragó que obre la cercavila de la Festa Major i on tots els infants del poble poden entrar i fer-la ballar. Aquest passa-carrers es realitza en dos dies; i en el segon, el ball de la Cuca es fa a la plaça del poble. Al grup de joves de l’esplai també se’ls dóna l’oportunitat de participar de la Festa Major i ho aprofiten també com a campanya econòmica. Fins ara, han organitzat la baixada de pilotes de ping-pong: consistia en vendre pilotes de diferents colors per a que els i les veïnes les tiressin des de dalt d’un carrer i la primera a baixar guanyava. Per organitzar-ho, comptaven amb el suport de l’ajuntament, que els proporcionava entrades o altres regals per als guanyadors. Aquest any, l’activitat es va canviat per no caure en la rutina i es va organitzar una mena de hipopótamo tragabolas que van inventar els i les joves de l’esplai. Tota l’associació de botiguers hi va contribuir aportant diferents regals per als i les guanyadores. I també, el Papu-Tisores va poder col·laborar amb la festa l’últim dia organitzant la xocolatada, també a càrrec dels i les joves de l’Esplai. Tot va ser autogestionat pel grup amb el suport del restaurant Ca la Maria de Llagostera. Per poder saber-ne més i fer una diagnosi de les relacions externes de l’esplai o com millorar-les, podem donar-li un cop d’ull al recurs Mapa de l’entorn. Aquest té la finalitat d’ajudar-nos d’una manera visual i compartida per tot l’equip de monitores a entendre quines relacions tenim i perquè són importants. Si teniu bones pràctiques sobre el vostre treball en xarxa, feu-nos-les arribar! Comunicació Esplac2019-10-15T18:15:31+01:0015 de July de 2016|Activitats sectors, Bones pràctiques, Sector Bages-Berguedà, Uncategorized|
0.872875
curate
{"ca": 1.0}
https://www.esplac.cat/en/bona-practica-el-treball-en-xarxa/
cawac_ca_20200528_10_21616
Centres de recerca (2006-2008) El Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) va crear el Comitè Interdepartamental per a l'Avaluació de la Recerca (CIAR), amb l'objectiu de crear i coordinar una estructura professional d'avaluació d'R+D. Format per les tres agències i les dues fundacions catalanes involucrades en activitats d'avaluació de recerca —AQU Catalunya, Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (AATRM), Fundació Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI)—, aquest comitè va rebre l'encàrrec dur a terme l'avaluació macro ex post del III Pla de Recerca de Catalunya (PRC) 2001-2004. En aquest context, AQU Catalunya i el CIRIT van signar un conveni de col·laboració pel qual l'Agència, l'any 2006, va dur a terme l'avaluació del Programa de Centres de Recerca del III PRC 2001-2004. Aquest procés avaluava l'assoliment d'alguns objectius generals establerts en el III PRC, donada la mancança d'objectius específics en el Programa de centres d'R+D. El III PRC va subvencionar 45 centres, 38 dels quals eren centres de recerca i 7 de referència. Avaluació L'avaluació es plantejava com una anàlisi exhaustiva d'assoliment dels objectius del Programa per part dels centres subvencionats, sense fer una avaluació del centre. Per tal de dur a terme aquesta avaluació, la Comissió d'Avaluació del Programa de Centres de Recerca (ACRE) va examinar les memòries d'activitats dels centres subvencionats. L'informe final d'avaluació del Programa de centres de recerca del III PRC es va lliurar al CIRIT. Accions posteriors Després de participar en aquest procés d'avaluació, i a partir d'experiències que havien tingut lloc a Espanya i altres països, AQU Catalunya va elaborar una guia amb l'objectiu de contribuir a la millora de la planificació, la gestió i la política dels centres d'R+D vers l'excel·lència. Aquest document descriu un procés d'avaluació que segueix els estàndards de l'ENQA, on després d'una etapa d'avaluació interna, amb l'elaboració d'un informe d'autoavaluació per part d'un comitè d'avaluació interna, té lloc l'avaluació externa amb un comitè format per experts internacionals. Pel que fa a l'autoavaluació, la Guia descriu els eixos següents: missió visió: política i pla estratègic organització i lideratge recursos humans infraestructures relacions externes interacció amb la societat, comunicació i imatge resultats generació de recursos econòmics: projectes i convenis activitat docent (si escau) Aquests aspectes permeten analitzar totes les dimensions que han de conduir a l'avaluació del centre.
0.808668
curate
{"es": 0.017897091722595078, "ca": 0.9671886651752424, "pt": 0.005592841163310962, "en": 0.005965697240865026, "sv": 0.003355704697986577}
http://www.aqu.cat/universitats/centres/./recerca.html
racoforumsanon_ca_20220809_1_279565
Hola! A Santa Eulàlia de Ronçana estem preparant el Correllengua i per tal de cridar l'atenció a la gent i portar una cosa original i espectacular havíem pensat de portar el grup de persones que es fan dir " selecció catalana de llenyetaires". Algú en té el contacte? algú en pot fer alguna valoració si els ha vist? Gràcies per avançat! Crec que són del Maresme, els he vist una vegada a la Garrotxa, junt amb la néta de la Coloma ( la Ronaldinha dels gossos d'atura), i t'ho defineixo com a "curiós". Eren un parell de persones, amb micros, que anaven fent diverses demostracions amb diverses destrals ("destral catalana" inclosa, a Barcelona la fem servir poc ) en plan "competició". Això si, és molt vistós, original, i espectacular, segur que us farà el fet Aviam si tens sort amb el contacte
0.788
curate
{"eo": 0.006329113924050633, "ca": 0.9936708860759493}
racoforumsanon_ca_20220809_1_137785
Segons informa avui Nació Digital. I qui fa l'anunci i, pel que es veu, n'és el cervell, és el conseller moro, aquell que ha demostrat a bastament ser un inútil en tots els sentits... excepte en afavorir la seva gent, que per aquí va el tema. Diu que calculen posar en marxa el pla d'aquí un any, després d'haver-ho pactat amb tots els partits. Primera conclussió:sembla que el conseller moro seguirà al proper govern. Segona: ja sabem què vol dir "política social" i "economia social" per a aquesta gent. Pisos, ajudes de tota mena... per a la seva gent.Per als que demanen enllaços: //naciodigital.cat/noticia/212923/govern-promoura-llei-economia-social-solidaria-proxima-legislatura. Què vol dir economia social i solidària? Què és l’Economia Social i SolidàriaUna altra economia no sols és possible, sinó que ja existeix. Entre altres noms, la coneixem per Economia Social i Solidària (ESS). No constitueix l’economia dominant ni majoritària al món, però tampoc és insignificant, ni qualitativament ni quantitativament.L’Economia Social i Solidària una altra manera de fer economia. La conformen multitud d’iniciatives de producció, comercialització, consum i finançament que funcionen dia a dia sota lògiques més democràtiques, equitatives, solidàries i respectuoses amb les persones, el medi ambient i els territoris que no pas les empreses capitalistes. Adopten la forma de cooperatives i altres empreses de propietat col·lectiva (de productors/es, consumidors/es o usuaris/es), d’associacions dedicades al camp social o al desenvolupament local, de xarxes d’intercanvi, d’horts comunitaris, de sistemes de gestió comunal, de pressupostos públics participatius, etc.CARACTERÍSTIQUES DE LES INICIATIVES D’ESS1. Donen primacia a la satisfacció de necessitats humanes per sobre del lucre2. Gestionen la pròpia activitat econòmica de manera democràtica3. Estan compromeses amb el seu medi natural i social.ON ESTÀ PRESENT L’ESSL’ economia social i solidària està present en totes les fases del cicle econòmicEn la producció, s’expressa com a producció cooperativa o propietat col·lectiva de l’empresa per a les persones treballadores.En la comercialització, es manifesta com acomercialització justa, sigui entre productors i productores del Sud, i consumidors i consumidores del Nord, o bé sent els dos actors del Sud i del Nord.En el consum, es plasma en pràctiques de consum responsable, cooperatiu, ecològic i solidari, però també en la reducció del consum.En el crèdit, pren forma de finances ètiquesEn la moneda, de monedes socials i locals, i en els béns, en la gestió del patrimoni comú.En la distribució de l’excedent, es manifesta en els pressupostos participatius i altres maneres dedistribució participativa i solidària. Per cert, en aquest cas doncs el govern promou el contrari. Els comuners de muntanya no volen ossos als seus comunals però el govern s'entesta a posar-n'hi.
0.904217
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_11_31672
Què cal dur la setmana 1 de casal? Avui comença l'estiu! Teniu ganes de que arribi dimarts? Ja queda molt poc per veure'ns i que comenci el casal i estem molt emocionades! > Us preguem que tot el que porteu estigui etiquetat, ja que tindrem molts infants al casal i no volem que es perdi res< A més, aquesta setmana 1 haurem de portar: Una ampolla d'aigua de plàstic buida per fer una manualitat (farem la manualitat dijous, però podeu començar a portar les ampolles abans) Dijous farem jocs d'aigua, així que porteu banyador, tovallola, xancletes i muda de recanvi! (Cada setmana farem jocs d'aigua dimarts i dijous, menys aquesta, que és de quatre dies i tan sols en farem el dijous) Divendres farem esmorzar col·lectiu, us demanem que porteu fruita tallada, fruits secs i alguna cosa per compartir amb els companys i companyes. Dijous marxem a la platja! Cal que tots els infants portin: Crema solar (posada des de casa i els hi tornarem a posar) ​Divendres farem esmorzar col·lectiu, us demanem que porteu fruita tallada, fruits secs i alguna cosa per compartir amb els companys i companyes. Aquesta setmana el grup triarà els missatges que vulgui dir al món i realitzarem dissenys per a després poder estampar-los. Des de la tècnica de la serigrafia, tindrem la possibilitat d'anar a un taller per a fer-nos les nostres pròpies planxes, aprendre el procés de la tècnica serigràfica i estampar-nos la roba que vulguem. Dimecres: Anem a la platja! Cal portar motxilla petita amb banyador, xancles, tovallola i crema solar. Divendres: Estampem els dissenys amb serigrafia. Cal portar mínim una peça de roba llisa i que no sigui fosca (samarreta, dessuadora, bossa...), com més peces de roba més dissenys diferents es podran estampar ;) Finalment, tal com vam dir a la reunió, farem molts tallers i activitats amb material reciclat durant el casal, així que us convidem a que ens porteu tot el que vulgueu, pots de iogurt, oueres, brics de llet, rotlles de paper de vàter... tot el que porteu serà benvingut! Una abraçada molt forta famílies! Bon final de curs, Sant Joan i Festa Major!
0.820543
curate
{"ca": 0.9835351089588378, "es": 0.01646489104116223}
https://www.esberla.cat/blog-casal-destiu-2018/que-cal-dur-la-setmana-1-de-casal
mc4_ca_20230418_9_319037
Beneficis Gestió x Competències també a pimes. TALENTIA GESTIÓ Gestió de Competències Com? Beneficis Gestió x Competències també a pimes? Quan escoltem al nostre ministre d’Economia , el president de la patronal o la senyora Lagarde , directora gerent de l’FMI , proposar que es redueixin els salaris amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat de les empreses , opció debatible , ningú els interpel·la amb una simple i punyent pregunta : “per què les grans empreses generen una competitivitat més gran percebent sous per sobre de la mitjana de les petites pimes ?” Entenc que aquesta major competitivitat sigui en part causa de factors no relacionats amb polítiques de recursos humans : més poder de negociació amb els proveïdors , menor cost de l’energia o economies d’escala , però hi ha un factor que les pimes si poden adaptar al seu funcionament habitual i aquest no és altre que la implementació d’una gestió de persones que es recolzi , en una cosa tan simple, com una eficaç adequació de la persona al lloc de treball i al seu entorn organitzatiu . Una de les qüestions que diferencien la gran empresa transnacional de la petita empresa (i diria que extensiu a l’empresa tradicional espanyola) és el focus en el negoci i la menysvaloració que fa de l’estratègia i del desenvolupament dels professionals que hi treballen . Quan se’ls comenta sobre aquest tema, una resposta habitual sol ser, “això és per a grans empreses!” … Al que sempre responc “¿i no serà per això que les grans empreses arriben a ser grans?”, i el mateix està passant amb la gestió per competències, un tema que es veu com massa teòric i conceptual i que la major part d’empresaris i micro empresaris, no concep les implicacions i beneficis que els aportaria. Aconseguir el descrit anteriorment , naturalment , no és tasca fàcil , però tampoc és necessari un complex entramat de consultors sinó comptar amb l’efectiva aquiescència de la direcció i amb experts que acreditin realment el seu coneixement sobre la metodologia a implantar, amb la finalitat que la pime , o micropime , rendibilitzi la seva inversió en un breu lapse temporal . Moltes empreses han incorporat la gestió de recursos humans basada en competències laborals com una eina per millorar la productivitat i mantenir un clima positiu en les relacions amb els seus empleats . La justificació es troba en els intents de millorar els nivells de productivitat i competitivitat mitjançant la mobilització del coneixement i de la capacitat d’aprendre de l’organització. Es fa evident així , la tendència de revalorització de l’aportació humana a la competitivitat organitzacional. La gestió per competències abasta les tradicionals àrees de la gestió del talent humà en l’organització: selecció , remuneració , formació , avaluació i promoció. Quan parlem de “talent” no ens referim exclusivament als empleats amb funcions directives o amb gran qualificació, en absolut, les empreses les formen persones i totes, des de l’empleat de base fins l’alt directiu, han i poden aportar la seva part de valor a l’organització, produeixi aquesta béns o serveis. Els beneficis que aporta són els següents: Eina eficaç per a la gestió del canvi i la millora de la gestió . Facilita l’avaluació contínua de l’acompliment de forma generalitzada . Integra els objectius de l’empresa amb els de la persona . Introdueix un nou model de lideratge , facilitador i capacitador . Vehicula un model integrador de desenvolupament professional . S’estableix un sistema de remuneració més just , equitatiu i eficient . És aconsellable en les petites pimes implantar aquest model de gestió, per àrees o departaments amb la finalitat d’anar adaptant de mica en mica el canvi a tota l’empresa , amb l’objectiu que aquesta no es vegi perjudicada en el seu quefer quotidià entenent aquest com una possible pertorbació del clima laboral . Paral · lelament , per evitar el recel dels empleats , es gestionarà la seva implementació amb una alta dosi de pedagogia comunicativa ja que es requereix de la seva interiorització positiva i no d’una interpretació bel · ligerant a l’statu quo establert. Aquestes dues pautes de comportament , per part de la direcció i comandaments intermedis , no han de ser menyspreades en absolut doncs el positivisme dels empleats cap a una millora organitzacional és un pilar fonamental en la consecució dels nous valors i cultura organitzativa . Consultora d’estratègia i desenvolupament. By:Manel Macià Martí competencias, competències, competitividad, competitivitat, gestió de persones, gestión de personas 1 comment
0.876275
curate
{"ca": 0.9854497354497355, "en": 0.0008818342151675485, "pt": 0.013668430335097001}
https://www.talentiagestio.com/beneficis-gestio-competencies-tambe-pimes/
crawling-populars_ca_20200525_17_35541
PACTE AMB HISENDA Hores després d'anunciar per Twitter la venda de la seva Harley-Davidson, Sergi Arola (foto) va anunciar mitjançant un comunicat un acord amb l'Agència Tributària que li permetrà reobrir des d'avui mateix el seu restaurant Gastro. Un deute amb el fisc de 148.000 euros va fer que es precintés el local, que té dues estrelles Michelin, el 25 de juny passat. Més notícies de Gent
0.706731
curate
{"en": 0.04336734693877551, "ca": 0.9566326530612245}
: /ca/gent/20130709/sergi-arola-reobre-el-gastro-de-madrid-2494071
mc4_ca_20230418_17_40930
Concentració davant el Parlament de Catalunya. – Associacions per la Integració laboral Concentració davant el Parlament de Catalunya. 23 de gener de 2008, davant del Parlament de Catalunya, AIL-MED, es concentra i reparteix personalment, en mà, un escrit als Diputats i Diputades, a més, durant uns minuts, el President i un membre de l’Associació intercanvien unes paraules amb l’Honorable Conseller Sr. SAURA.
0.61906
curate
{"ca": 1.0}
https://ailmed.wordpress.com/actuacions/concentracio-davant-el-parlament-de-catalunya/
wikipedia_ca_20230401_0_450360
Lex lata Lex lata o de lege lata és una locució llatina que significa 'la llei tal com existeix ara', per oposició a "lex ferenda", que es referia a la llei futura.
1
perfect
{"pl": 0.049079754601226995, "ca": 0.950920245398773}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=450361
oscar-2201_ca_20230904_10_51534
Aquest lloc web fa servir cookies per a oferir-te les funcionalitats necessàries i millorar la teva experiència. Utilitzant el nostre lloc web, acceptes la nostra política de privacitat. Close Centre Veterinari Lacueva Rodrigo Menú Inici Qui som Serveis Frakmenta Plans Salut Mascotes Plans Salut Gossos Plans Salut Gats Higiene bucal Por als petards Cardíacs Prevenció Leishmània Revisió mascotes Revisió gats Revisió gossos Guanyadors Concurs Fotogràfic Esterilitzacio gossos Esterilitzacio gos Esterilitzacio gossa Esterilitzacio gats Esterilitzacio gat Esterilitzacio gata Especial Estiu Operació Biquini Instal·lacions Blog Contacte Més Higiene Bucal La teva mascota comença a tenir mal alè? ¿Mostra brutícia entre les dents? Has detectat tosca en les seves peces dentals? Ha arribat el moment de realitzar un tractament d'higiene bucal al teu animal de companyia per assegurar-li una boca neta i sana. Per què és necessària una higiene bucal a la teva mascota? Para evitar problemas como el mal aliento, denominado halitosis, muy común en nuestras mascotas. Sus causas se deben a diferentes factores, aunque os destacamos los siguientes: La ingesta d'aliments casolans, principalment enllaunats o humits. La conseqüent acumulació de tosca. L'acidesa de la saliva La manca d'una correcta neteja entre les peces dentals Serveis inclosos Pack pre-anestèsic / pre-quirúrgic Anestèsia general Assessorament preventiu Neteja de tosca Consulta productes de botiga per a la higiene bucal En què consisteix una higiene bucal? La malaltia periodontal provoca una acumulació de tosca a les dents amb la possibilitat de provocar diferents infeccions a la boca de la nostra mascota, per aquest motiu és fonamental una neteja regular així com un mínim de dues revisions anuals al nostre veterinari. La neteja bucal a la nostra mascota consisteix a eliminar la tosca de totes les peces dentals. Tot i que es tracta d'un procés senzill de practicar pel veterinari, necessita d'un procés anestèsic i un monitoratge controlada per un especialista anestesista, el qual estarà present durant tota la intervenció. Mesures preventives Amb aquestes tres senzilles regles podràs tenir cura perfectament la salut bucal de la teva mascota: El Raspallat de les dents Un bon raspallat de les dents tres o quatre vegades per setmana serà, sens dubte, la millor solució per eliminar el problema. Consulta amb el teu veterinari els diferents raspalls disponibles per a gossos i gats, així com els més adequats per a la grandària de les seves dents. Selecciona una bona alimentació Existeix en el mercat una gran varietat d'aliments específics per a la teva mascota. Per aquest motiu, deixa't guiar per la teva veterinari sobre quina és la millor alimentació per la teva mascota, i, sobretot, no li donis aliments o sobres restants dels menjars de la casa, tot això accelera la formació i acumulació de tosca a les dents de la teva mascota. Deixa de pensar que això és el millor per a ell. Complements específics Disposes al mercat d'infinitat de complements específics per ajudar a la higiene dental de la teva mascota. Els ossos de fil són una bona opció, que segur teu veterinari t'aconsellarà, encara que també hi ha altres complements que a més serviran de joguines per a la teva mascota. Consulta al teu veterinari quin és l'ideal i més adequat. Ara tenir cura de la teva mascota és més fàcil. Ja pots fraccionar els pagaments dels productes i serveis veterinaris que facis al nostre centre. T'ajudem a cuidar de la teva mascota amb el PAGAMENT FRACCIONAT FRAKMENTA.
0.736633
curate
{"ca": 0.8930112165660051, "en": 0.022145527753810755, "es": 0.06442335346563129, "no": 0.0020132297958009777, "pt": 0.0020132297958009777, "bs": 0.0025884383088869713, "nl": 0.004314063848144953, "fr": 0.009490940465918895}
https://www.veterinarissantfeliu.com/ca/higiene-bucal/
cawac_ca_20200528_1_186556
Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia Que en català hi ha tres paraules diferents per dir l'acció d'aplicar els morros d'una persona a la galta d'una altra: la nostra "besada" i de molta part del País Valencià (besà), el bes o beset també al País Valencià i les variants de petó de gran part del Principat. Cal afegir que les besades es poden donar o fer. L'idioma de l'atur 27-Dec-2012 opinió L'idioma de l'atur 27/12/12 02:00 - Secretària d'Ocupació i Relacions Laborals en funcions Generalitat de Catalunya - Esther Sanchez [Una família demana assessorament a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya a Valls Foto: ARXIU.] Una família demana assessorament a les oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya a Valls Foto: ARXIU. 1 L'objectiu polític del govern estatal s'ha situat en els diccionaris i no en la societat Altres articles de l'autor 03/01/2013 Família 30/12/2012 Una qüestió de legitimitat Més articles ... Enguany, el pressupost estatal destinat a polítiques actives d'ocupació ha registrat una disminució de més de la meitat respecte al del 2011. El govern estatal no la va notificar a les comunitats autònomes al gener –com és habitual– sinó al maig, i no va certificar oficialment el deute fins a l'octubre i encara no l'ha pagat. Tot i així, el pla anual d'ocupació obliga a dur a terme tot un seguit d'accions durant el 2012 l'incompliment de les quals comporta el retorn dels fons a Madrid i la possibilitat que es redueixi la quantia a transferir a Catalunya el 2013. Per cert, encara no s'ha informat de quin serà aquest import i en base a quins criteris es repartirà, així que resulta impossible planificar les actuacions que es destinaran en el futur a les persones en situació d'atur. El pressupost estatal ha estat insuficient per cobrir les subvencions salarials a les persones treballadores dels centres especials, ha deixat sense recursos les polítiques de suport a la inserció de les persones amb discapacitat en el mercat ordinari, ha eliminat els fons per al foment de l'ocupació de les persones en risc d'exclusió i ha imposat l'obligació de destinar prioritàriament els dispositius ocupacionals a persones en situació d'atur que siguin perceptores de prestacions. Ja hi ha més de 800.000 persones desocupades a Catalunya, i la majoria d'elles tenen mancances vinculades a la definició i viabilitat del seu objectiu professional, a dèficits competencials o a manca d'experiència professional o de formació tecnicoprofessonalitzadora. Dit d'una altra manera, necessiten dur a terme accions per millorar la seva ocupabilitat ja que, en cas contrari, malgrat que es generin oportunitats de feina, tindran més dificultats per accedir a un lloc de treball i créixer professionalment. És aquest el taló d'Aquil·les de l'actual situació d'atur i el llast que pot provocar el fet que, si no actuem immediatament i amb recursos suficients, d'aquí a tres o quatre anys una part important d'aquestes persones quedin a l'atur de manera crònica. En aquest context, el govern estatal ha parat atenció per primer cop en el fet que es demani que la llengua vehicular en els dispositius de formació sigui el català i ha requerit deixar sense efecte aquesta disposició, vigent des de fa anys, sota l'argument que pot discriminar els castellanoparlants i que vulnera l'obligació de garantir en tot moment el coneixement de la llengua castellana, única que al seu parer tothom està obligat a conèixer i a fer conèixer a l'Estat. Malgrat les dificultats per garantir el dret a la promoció professional i a la igualtat en l'accés al treball dels centenars de milers de persones sense feina a Catalunya, el que el govern estatal sí que ha volgut defensar és el dret de la llengua castellana a ser present de manera hegemònica en tots els dispositius ocupacionals. Potser a sis-cents quilòmetres de distància el govern estatal no pot veure que les persones en atur que assisteixen als cursos de formació ja parlen castellà i han passat per dispositius de detecció de mancances lingüístiques, per garantir que facin front amb èxit a una entrevista de feina. O potser algú ha oblidat d'informar que cap ciutadà mai no s'ha queixat perquè un expert li parli en català... si és que ha tingut la fortuna de poder anar a un curs. J'accuse el govern estatal perquè el seu objectiu polític s'ha situat en els diccionaris i no en la societat. Perquè ha fet que el desconeixement i el visceralisme ideològic disfressin de pervers el que no ho és i de noblesa la perversió. Perquè ha convertit la Constitució espanyola en el seu coadjuvant i ha aniquilat el seu paper originari de reconeixement i tutela dels drets de les persones. J'accuse... però també lamento. Perquè hem de justificar que fer una petita immersió en el català pugui suposar un valor afegit per treballar a Catalunya. I perquè aquest any, això sí, en un perfecte castellà, la normativa estatal d'ocupació seguirà impactant negativament sobre les persones en situació d'atur més vulnerables. Darrera actualització ( Dijous, 27 de desembre del 2012 02:00 ) Publicat a
0.874467
curate
{"ca": 0.9910625620655412, "fr": 0.0035749751737835156, "en": 0.005362462760675273}
http://www.normalitzacio.cat/testimonis/index.php?sec=testimonis&n=13428
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_224046
2. Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobriren amb un mantell de porpra. 3. Se li acostaven i li deien:– Salve, rei dels jueus!I li pegaven bufetades. 4. Pilat tornà a sortir i els digué:– Ara us el trauré aquí fora, perquè sapigueu que no li trobo res per a poder-lo inculpar. 5. Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu:– Aquí teniu l’home! 6. Quan els grans sacerdots i els guardes del temple el van veure, cridaren:– Crucifica’l, crucifica’l!Pilat els diu:– Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i crucifiqueu-lo, que jo no li trobo res per a poder-lo inculpar. 7. Els jueus li contestaren:– Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei ha de morir, perquè s’ha fet Fill de Déu. 8. Quan Pilat sentí aquestes paraules, va agafar molta por. 9. Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús:– D’on ets, tu?Però Jesús no li tornà contesta. 10. Llavors Pilat li diu:– ¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc poder per a deixar-te lliure o per a crucificar-te? 11. Jesús li respongué:– No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran. 12. Des d’aleshores, Pilat intentava de deixar-lo lliure. Però els jueus es posaren a cridar:– Si deixes lliure aquest home no et pots dir amic del Cèsar. Tothom qui es fa rei va en contra del Cèsar. 13. Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata. 14. Era el dia de la preparació de la Pasqua, cap al migdia. Pilat diu als jueus:– Aquí teniu el vostre rei. 15. Ells cridaren:– Fora, fora, crucifica’l!Pilat els diu:– ¿Al vostre rei, haig de crucificar?Els grans sacerdots respongueren:– No tenim cap altre rei fora del Cèsar. 16. Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat.Prengueren, doncs, Jesús, Crucifixió de Jesús 17. i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calavera», que en hebreu es diu Gòlgota. 18. Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig. 19. Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.» 20. Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. 21. Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat:– No hi escriguis: “El rei dels jueus.” Posa-hi: “Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus.” 22. Pilat contestà:– El que he escrit, ja està escrit. 23. Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix, 24. i es digueren entre ells:– No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca.S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: S’han repartit entre ells els meus vestits; s’han jugat als daus la meva roba.Això és el que van fer els soldats. 25. S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena. 26. Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:– Dona, aquí tens el teu fill. 27. Després digué al deixeble:– Aquí tens la teva mare.I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva. Mort de Jesús 28. Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir:– Tinc set. 29. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. 30. Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir:– Tot s’ha complert.Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit. El costat de Jesús, traspassat 31. Per als jueus era el dia de la preparació, i els cossos no es podien quedar a la creu durant el repòs del dissabte, més quan aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això els jueus van demanar a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els seus cossos. 32. Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. 33. Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames, 34. però un dels soldats li traspassà el costat amb una llançada, i a l’instant en va sortir sang i aigua. 35. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vosaltres cregueu. 36. En efecte, tot això va succeir perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. 37. I en un altre lloc l’Escriptura diu: Miraran aquell que han traspassat. Sepultura de Jesús 38. Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús. 39. També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. 40. Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus. 41. Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú. 42. Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.
1
perfect
{"cs": 0.010667148797685771, "ca": 0.9642017718314952, "da": 0.004158380039775809, "es": 0.016633520159103236, "fi": 0.0010847947929849937, "ru": 0.0010847947929849937, "uk": 0.0005423973964924968, "bg": 0.0010847947929849937, "fr": 0.0005423973964924968}
mc4_ca_20230418_5_429390
12 d'abril de 1919 « bloQG — El blog del 'Quadern gris' « 11 d’abril de 1919 13 d'abril de 1919 » 12 d'abril de 1919 Dissabte. Marxo a Palafrugell –amb el meu germà– per les vacances de Pasqua. El correu de França de la tarda: de tres a nou: sis hores de viatge. Arribo una mica fatigat. D’entrada, la casa del carrer del Sol em sembla molt freda. El sopar, excel·lent. Això em refà. Vaig al cafè Pallot i prenc cafè a la tertúlia del meu pare. La tertúlia es troba en un mal dia: no té transcendència local. Els assistents repeteixen, de dalt a baix, el que han llegit al diari, havent dinat. Aquesta entrada fou escrita el diumenge 12 abril 2009 a les 0:00 i desada a societat. Pots seguir les respostes a aquesta entrada amb el fil RSS 2.0. Pots respondre, o fer un retroenllaç des del teu propi web. 7 Respostes a “12 d'abril de 1919” 12 abril 2009 a les 8:46 “El correu de França de la tarda: de tres a nou: sis hores de viatge.” Aquesta anotació (vegeu el bolQG de 10 agost 1918) es pot comparar amb aquesta altra: El dia d’any nou (1) es passa a Missa, a casa i al Rossell. L’endemà el primer tren m’escapa. Pel de les deu, el pare i les nebodes m’acompanyen a l’estació (2), alegres de que no hagi pogut marxar abans. Solament per donar-los una alegria es pot anar a casa. Després de sis hores de viatge arribo a Barcelona! L’estada, l’he trobada curta. (1) 1 de gener de 1894 (2) de Manlleu FRANCESC RIEROLA Dietari (1893-1898) Editorial Selecta, 1955 12 abril 2009 a les 9:10 Interessants coincidències, Antoni. Sembla que les sis hores de rigor no te les podies estalviar, si més no en cap dels dos casos. No va estar pas malament, ahir, la rebelió dels tres punts. Fou una rebelió civilitzada, divertida, amb comentaris molt assenyats (tothom estava molt inspirat), allunyada del linxament: això, d’Ors, ja ho va passar en vida, al seu moment, tot i que ell també tenia el seu què de difícil, sembla. Amb tot, no és pot reduir – ni moltíssim menys! – la immensitat del senyor d’Ors a aquell comentari que vaig fer. No ho voldria pas i crec que la Maria Rosa, per exemple, apuntava una curiositat molt sana (no vaig entendre, però, allò de refusar un diàleg). Sí decideixes llegir-lo ja t’aviso que és molt possible que et posis nerviosa més d’una vegada, també. Bé, prou. Si algú ha d’agafar el tren per fer 100 km, li desitjo que no hi hagi de passar sis hores a dins, com en Rierola o en Pla. 12 abril 2009 a les 9:27 “D’entrada, la casa del carrer del Sol em sembla molt freda”: sempre aquests jocs de paraules, al carrer del Sol hi hauria de fer calor, sembla. “La tertúlia es troba en un mal dia: no té transcendència local. Els assistents repeteixen, de dalt a baix, el que han llegit al diari, havent dinat”. Dues crítiques: el no anar del local a l’universal, i el no tenir idees pròpies, el no anar més enllà de les aparences. 12 abril 2009 a les 16:38 Aquesta d’avui és, segur, una descripció telegràfica. Dóna la impressió que Pla anota, simplement, els fets; de manera tan freda com la casa del carrer del Sol (Helena: te torno l’agudesa…! ). Me puc imaginar que Pla – en el moment d’escriure aquest breu text – no estava en un moment excessiu pletòric, sobretot d’humor. 12 abril 2009 a les 16:39 Volia dir: excessivament pletòric. Disculpes. 12 abril 2009 a les 16:42 I jo rebel·lió. 13 abril 2009 a les 19:07 Comentari ràpid, tot passant, diríem que anodí, desganat, no era el seu dia, és clar, l´únic que Pla, digui el que digui i estigui de l´humor que estigui, sempre ho diu tot molt ben dit, que era un escriptoràs pràcticament ex ovo. La nota més positiva de tot plegat és l´esment al bon sopar que la mare li va presentar i que el va refer del cansament del tren. Sembla increïble que tardés sis hores a fer 100 km, pobre Pla i tots els viatgers d´aleshores! EM
0.775285
curate
{"ca": 0.9541800643086816, "fr": 0.0053590568060021436, "de": 0.002411575562700965, "it": 0.006430868167202572, "pt": 0.005894962486602358, "ja": 0.004287245444801715, "es": 0.014737406216505895, "en": 0.006162915326902465, "vi": 0.0005359056806002144}
http://www.lletres.net/pla/QG/?p=3795
mc4_ca_20230418_6_100137
¿Sabies que en el sigle XVI un catedràtic de l'Universitat valentina va reconéixer el valencià com a llengua? • Lo Rat Penat Inici › Notes de prensa › ¿Sabies que en el sigle XVI un catedràtic de l’Universitat valentina va reconéixer el valencià com a llengua? ← F. Millán: “La llengua valenciana, és el nostre més apreciat tesor i al que ningú nos farà renunciar”. Acte Commemoratiu del Dia Nacional Valencià el 6 d’octubre en El Puig →
0.751754
curate
{"ca": 1.0}
https://loratpenat.org/notes-de-prensa/sabies-que-en-el-sigle-xvi-un-catedratic-de-luniversitat-valentina-va-reconeixer-el-valencia-com-llengua/
crawling-populars_ca_20200525_28_8245
RSS Consorci per a la Normalització Lingüística De 2happy, extreta d’http://www.stockvault.net/photo/121514/water- Em van ensenyar com havia d’estructurar ‘una sessió. Havies de planificar una pràctica d’anticipació (PA), per poder presentar l’ítem (estructura o contingut). Continuaves proposant unes pràctiques mecàniques (PM). Organitzaves uns exercicis contextualitzats (PC) i, finalment, t’havies d’empescar una activitats oberta (PO) perquè l’alumnat demostrés si aplicava el contingut exposat. Encara faig servir aquestes sigles a l’hora de planificar la programació. Així doncs, no m’ha costat gaire adoptar l’hàbit de formular una avaluació inicial quan encetem una unitat o seqüència didàctica. Al començament, quan vaig formar part del Seminari d’Avaluació, intentava experimentar les tècniques que apreníem del professor Joan Rué, per exemple el qüestionari KPSI. Ara bé, confesso que em costava buidar-los i analitzar-ne els resultats. A més, arribava sempre a la mateixa conclusió: l’heterogeneïtat. Em desorientava més per encarar les programacions. Llavors, vaig mirar d’aplicar la finalitat de l’avaluació inicial (negociació d’objectius, continguts i criteris de negociació), administrant de ben antuvi el material amb què avaluaria l’assoliment del continguts al final del procés. Al final de cada exercici, preguntava si sabien l’objectiu. Se’m menjava una sessió entre fer els diferents exercicis i fer-ne la posada en comú, cosa que m’angoixava bastant. Ara bé, notava que despertava en l’alumnat la curiositat per les diferents fites de la unitat. Es va convertir en un material per compliar amb el portafolis. Aquí en teniu una mostra. Correspon a una unitat de l’I1, anterior a les noves programacions. Avaluació inicial U3 El curs passat, amb el dels D –és el meu repte– i per falta de temps de dedicació, vaig decidir d’elaborar mapes conceptuals com a eina d’avaluació diagnòstica. Confesso que hi té a veure el seminari que ens va impartir l’Olga Esteve (i els SCOBA) És el que us presento. La manera de confeccionar-los podia variar d’una unitat a una altra. En general, presentava els objectius abans o bé després de fer la prova. Organitzava parelles o petits grups, depenent de l’assistència d’aquell dia. Triaven un objectiu. Individualment, pensaven quines qüestions els plantejava l’objectiu o el contingut. Alguns alumnes, més avesats a un sistema més tradiconal, els violentava aquesta activitat. Per això, vaig complementar amb la prova final. Tal com acabo de dir, la fèiem al principi de tot o bé després d’haver confeccionat el mapa. RSS dels comentaris Cancel·la respondre a comentari Pots utilitzar els següents tags XHTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>
0.772149
curate
{"fr": 0.001075268817204301, "ca": 0.9663082437275986, "en": 0.023655913978494623, "es": 0.008960573476702509}
: /enseramprunya/2013/02/24/unes-mostres-mes-convencionals/
cawac_ca_20200528_1_89437
Adif només executa el 15% de l’obra prevista a Catalunya Font: Diari Avui Les inversions de Foment a Catalunya van tan endarrerides que fins a l’agost del 2008 l'Adif només hi havia gastat el 15% del que tenia pressupostat per al 2007. Així consta en una resposta oficial del govern espanyol. Segons les dades facilitades, l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries havia invertit, fins al 25 d'agost, 139,7 milions d’euros “de les partides consignades en els pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2007”. La resposta parlamentària no dóna més detalls. Però si es consulta el pressupost del 2007, es veu que la xifra prevista era de 914,9 milions. S’han fet, per tant, un 15% de les obres compromeses. En l’anàlisi comparada, només hi cap un matís: les previsions d’inversió van ser retallades pel govern espanyol durant el 2007, i a la tardor, en el projecte de pressupostos de 2008, hi havia un annex sobre modificacions dels números del 2007. En aquesta versió final, quedava fixat que la inversió d’Adif a Catalunya per al 2007 havia de ser de 714,7 milions d’euros. La retallada en les previsions s’explica, bàsicament, pel retard en la construcció del TGV de Barcelona cap al nord. Sigui com sigui, si es prenen com a bones aquestes últimes xifres, la conclusió és la mateixa: el gruix de les obres pressupostades no s’ha fet, ja que només s’han gastat els 139,7 milions esmentats, un 19,5% dels 714,7 fixats. Nom Correu electrònic Població Comentari Vilafranquí, de 42 anys, advocat i militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des de l'any 1991 i ho va ser de les JERC. Tot el perfil
0.802491
curate
{"ca": 0.9899244332493703, "fr": 0.001889168765743073, "es": 0.00818639798488665}
http://blocs.esquerra.cat/josepquelart/bloc/adif-nomes-executa-el-15-de-lobra-prevista-a-catalunya
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_265408
El fil roig es desfila, el patriotisme nacional s’aprima, el seu color, roig de sang en els temps difícils, ha perdut intensitat, és avui tan sols un record del que era. Ha mort un patriota català, en Josep Espar i Ticó. Fou el jove que primer entonà el dia llunyà del 19 de maig de 1960 el Cant de la Senyera al Palau de la Música. Els fets del Palau. La seva veu tingué la força del tro. El catalanisme polític i actiu havia renascut. Un home bo, fidel a Catalunya, enamorat de la seva llengua, cultura, terra i gent. Un home generós, culte, infatigable impulsor d’aquell amor amb tota mena d’activitats. Un home important, intel·ligent, creatiu, culte, amb un saber estar modest, sense demanar res per a la seva persona però insistent en l’exigència que cadascú de nosaltres treballés per a la comprensió i plenitud nacional. Josep Espar i Ticó fou un gegant, de l’estirp d’homes i dones que en els anys foscos alçaren la veu i cridaren per a despertar-nos, per a fer-nos saber que un altre futur era possible i que ells estaven disposats a construir-lo i a dedicar-hi la seva vida. I ho ha complert amb escreix. Aquell jove alt, fort, idealista cantà l’himne de la Senyera, l’enarborà per damunt del seu cor en senyal de llibertat i l’ha seguida alçant fidel fins a l’últim alè. Josep Espar i Ticó, descansa en pau. Deixa un comentari Cancel·la les respostes L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb * Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti. Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google. Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo! Tweet Darreres Notícies VilaWeb 02.06.2023 | 11:01 El PSC confirma que presenta Escarp com a candidata a la presidència del parlament 02.06.2023 | 10:34 Absolen la dona encausada per haver difòs la fotografia de la secretària judicial del 20-S 02.06.2023 | 10:23 La CCMA s’abocarà a Twitch, TikTok i Instagram per a recuperar l’audiència juvenil 02.06.2023 | 10:22 Borràs veu molt greu que la Mesa li retiri l’escó sense haver esperat al requeriment la JEC 02.06.2023 | 10:12 Trias, sobre les negociacions amb ERC: “Són molt positives, no crec que facin un tripartit”
1
perfect
{"ca": 0.9919893190921228, "pt": 0.005785491766800178, "nl": 0.0022251891410769915}
racoforumsanon_ca_20220809_0_609773
Molaria un fil amb imatges de cartells o fullets públics amb faltes ben evidents, d'aquestes que fan pupa. Després es poden organitzar sometents i accions destructives o educatives, si s'escau. Obro amb una delícia del MediaMarkt de Les Gavarres (Tarragona) que he trobat avui: (pestanya nova si no ho veieu bé) Avui he rebut un correu d'aquests de recuperació de contrasenya on hi deia... Ja hi he enviat un correu perquè ho arreglin. Tu quin verb faries servir? Enganxar? A Mallorca aferrar. "Apegar" a La Ribera.
0.68202
curate
{"ca": 0.8681102362204725, "en": 0.0531496062992126, "es": 0.07874015748031496}
mc4_ca_20230418_16_280276
Centre de Documentació d'Atenció a les Persones catalog › Details for: Identifying skill needs for the future Details for: Identifying skill needs for the future By: Schmidt, Susanne Liane . Material type: BookSeries: Cedefop reference series 52.Publisher: Luxembourg Office for official publications of the European Communities 2004Description: VI, 252 p.ISBN: 92-896-0270-8@@1608-7089.Subject(s): Educació permanent | Formació professional | Formació ocupacional | Aptitud | Ensenyament de llengües | Mercat de treball | Ocupació | Política educativa autonòmica | Política educativa europea | Política educativa | Avaluació acadèmica | Qualificació professional Summary: Recull de les intervencions del congrés internacional 'Early identification of skill needs in Europe' Tesalònica, maig 2003. Els canvis tecnològics i la innovació demanen noves habilitats i competències en el mercat de treball. Moltes de les qualificacions acadèmiques han quedat obsoletes mentre que emergeixen noves habilitats i competències que demanen educació i aprenentatge específic. El congrès ha analitzat aquests temes des de la perspectiva política però també des de la més pràctica, presentant experiències de bones pràctiques i ajudant a establir una xarxa internacional d'intercanvi d'informació i coneixement sobre el tema. Cedefop ha organitzat el lloc 'Skillsnet network' (www.trainingvillage.gr) per atendre aquesta necessitat. Al congrés hi ha intervingut polítics i especialistes de Grècia, Alemanya, Holanda, Txèquia, Regne Unit, Itàlia, França, Finlàndia, Portugal, Estònia i Espanya (Barcelona). S'hi presenta també un cas de bones pràctiques a Uzbekistan. (MB) Mundet Educació 32 Ide (Browse shelf) Available 20150734 Recull de les intervencions del congrés internacional 'Early identification of skill needs in Europe' Tesalònica, maig 2003. Els canvis tecnològics i la innovació demanen noves habilitats i competències en el mercat de treball. Moltes de les qualificacions acadèmiques han quedat obsoletes mentre que emergeixen noves habilitats i competències que demanen educació i aprenentatge específic. El congrès ha analitzat aquests temes des de la perspectiva política però també des de la més pràctica, presentant experiències de bones pràctiques i ajudant a establir una xarxa internacional d'intercanvi d'informació i coneixement sobre el tema. Cedefop ha organitzat el lloc 'Skillsnet network' (www.trainingvillage.gr) per atendre aquesta necessitat. Al congrés hi ha intervingut polítics i especialistes de Grècia, Alemanya, Holanda, Txèquia, Regne Unit, Itàlia, França, Finlàndia, Portugal, Estònia i Espanya (Barcelona). S'hi presenta també un cas de bones pràctiques a Uzbekistan. (MB)
0.600733
curate
{"ca": 0.9675373134328358, "en": 0.029477611940298507, "tr": 0.0029850746268656717}
https://centredocumentacioap.diba.cat/cgi-bin/koha/opac-detail.pl?biblionumber=32845
dogv_ca_20231006_0_29977
Bases i convocatòria del procés selectiu per a la provisió en propietat de diverses places. [2022/4671] (DOGV núm. 9358 de 09.06.2022) Ref. Base de dades 005104/2022 - Anàlisi documental En el Butlletí Oficial de la Província de València núm. 67 del dia 6 d'abril de 2022 (i anunci de modificació puntual en el Butlletí Oficial de la Província de València núm. 96 del dia 20.05.2022) apareixen publicades íntegrament les convocatòries i bases de les proves selectives per a cobrir les següents places vacants en la plantilla d'aquest ajuntament pel procediment que s'indica: Personal funcionari Set places d'administratius/ives pel procediment de concurs oposició, 4 promoció interna i 3 torn lliure. Personal funcionari Una plaça de tècnic/a auxiliar informàtica pel procediment de concurs oposició, torn lliure. Els successius anuncis relacionats amb aquesta convocatòria es publicaran atenent les bases que regeixen el procediment. Cosa que es fa pública. Sueca, 20 de maig de 2022. L'alcalde president: Dimas Francisco Vázquez España.
1
perfect
{"ca": 0.89128305582762, "en": 0.010773751224289911, "es": 0.07443682664054849, "it": 0.0009794319294809011, "pt": 0.022526934378060724}
dogv13915
mc4_ca_20230418_17_157043
La V Mostra Internacional de Cinema Educatiu alça el teló al Palau de les Arts - La Veu del País Valencià - Educació,Cultura Diumenge, 19 de febrer de 2017 a les 09:30h La V Mostra Internacional de Cinema Educatiu alça el teló al Palau de les Arts Aquesta edició comença homenatjant el curt valencià més premiat de la història 17.02.2017. La mostra de cinema educatiu homenatja la protagonista d''El Virgo de Vicenteta' Etiquetes La cinquena edició de la Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE) començarà aquest diumenge amb un acte d'inauguració al Palau dels Arts de València que homenatjarà el director del curt Acabe de tenir un somni, Javi Navarro, la pel·lícula valenciana "més guardonada de la història". La V MICE també donarà a conèixer aquesta vesprada el jurat oficial per a aquesta edició del certamen, presidit per la reconeguda actriu María Rosaria Omaggio (El virgo de Visanteta i La ufanosa andalusa), actualment ambaixadora d'UNICEF a Itàlia pel seu treball social amb la infància, segons ha informat l'organització del festival en un comunicat. En aquesta edició, el país convidat del certamen és l'Índia, per la qual cosa l'acte d'inauguració comptarà amb la presència de representants de la seua ambaixada a l’Estat. La Mostra donarà el seu tret d'eixida amb les actuacions a les Arts de Cullereta Teatre, Opera Lakmé, Falla Lepanto de Benetússer (l’Horta Sud), el grup de dansa moderna Beat Crew, la batucada Asprona Tymbals i els xiquets del CEIP Ciutat Artista Faller. Com a colofó, la inauguració projectarà els curts Daarvtha del director Nishan Roy Bombarde en estrena absoluta a Europa, seguit per Per sempre Beatles del CEIP La Font de la Canyada, a Paterna (l’Horta Oest), XSSSST del CEIP Vicente Lli Ferrándiz i Fugitius habituals de CPEE Raquel Payà, de Dénia (Marina Alta). El festival es perllongarà fins a diumenge que ve, 26 de febrer, en diverses seus. 669 lectures Comenta-ho Envia L'informe del Síndic 'relata la forma de procedir i gestionar els recursos públics per part del PP' Almassora planteja la dinamització turística del paratge de Santa Quitèria Comença el Concurs de Joves Intèrprets Les apassionants històries de les dones de la ciència Ximo Puig presidirà la pròxima sessió del Patronat de la Fundació del Museu del Tèxtil Bétera crea la Guia de Drets Socials Actuacions del Taller d’Ocupació 'Centelles Oliva III' Tavernes destina més de 3.600 euros a l'Associació Animalista Oliva assistirà al 1r Saló Internacional d'Activitats Aquàtiques El Concurs de Paella Valenciana de Sueca suma nous patrocinadors Ajudes per a la millora, modernització i dotació d’infraestructures i serveis a la Safor Presentació del programa Voluntariat pel Valencià Comença el Mercat de Venda Directa Villena Fest es trasllada a La Cábila Alzira serà en maig la seu del Màster de Falles i Creativitat de la UV EspaiCívic
0.906054
curate
{"ca": 0.9859353023909986, "de": 0.003867791842475387, "it": 0.010196905766526019}
http://www.laveupv.com/noticia/24984/la-v-mostra-internacional-de-cinema-educatiu-alca-el-telo-al-palau-de-les-arts
mc4_ca_20230418_5_777605
La suspensió afecta el 21% de Districte Tecnològic de Barcelona que encara no s'ha desenvolupat 19/02/2020 - 14.39 Actualitzat 19/02/2020 - 15.24 L'Ajuntament de Barcelona suspèn temporalment les llicències per als solars del districte 22@ que encara no tenen cap pla d'ús previst. L'objectiu és que en aquests terrenys es construeixi més habitatge protegit i s'aconsegueixi un millor equilibri entre el desenvolupament econòmic i el teixit tradicional del barri del Poblenou, segons la tinenta d'alcaldia i Urbanisme Janet Sanz. "El 22@ per nosaltres és un àmbit estratègic importantíssim de la ciutat a nivell econòmic i també volem que ho sigui a nivell de teixit i de territori. Protegir el patrimoni i el teixit d'habitatge existent. i incorporar nou habitatge protegit, creiem que són elements que poden afavorir aquesta recta final." La suspensió durarà quatre mesos. En aquest temps, els diferents grups municipals hauran d'acordar els nous criteris per culminar el desenvolupament del 22 @. Sòlars disponibles al 22@ a Barcelona Això afecta, segons dades facilitades pel consistori, un 21,55% de la superfície, ja que en la resta ja hi ha activitat i planejaments urbanístics, com ha explicat la tinenta d'alcalde: "Plantegem que el 21% tingui acotat en el temps una suspensió de planejament, i, per tant, les llicències corresponents per incorporar més habitatge protegit" El primer tinent d'alcalde, Jaume Collboni, ha apuntat que, amb la reflexió, es vol mantenir la zona com el pulmó econòmic de la ciutat, però que alhora sigui compatible amb exigències d'equipaments o habitatge social: "Durant aquests quatre mesos arribarem a acords amb els barris i el teixit econòmic per culminar el procés del 22@." La proposta s'ha aprovat. Votació: ✅ ERC, BComú i PSC. ❌ Cs, PP i BCN Canvi. ⚪️ JxCat.#ComissionsBCNhttps://t.co/880TM9YhKG — Ajuntament de BCN (@bcn_ajuntament) February 18, 2020 Pacte del món econòmic, cultural i veïnal Els quatre mesos serviran al consistori per elaborar el futur planejament de tota la zona repensant l'actual i diverses normes urbanístiques. Es pretén avançar en la línia del que apunta el Pacte cap a un Poblenou amb un 22@ més inclusiu i sostenible, signat el novembre del 2018 amb el món econòmic, cultural i veïnal. El pacte apunta, per exemple, la necessitat d'ampliar la reserva d'habitatge protegit en les àrees pendents de desenvolupar, que en el model vigent queda relegat al 10% del sòl i el document acordat el situa a l'entorn del 30%. La suspensió temporal de planejaments s'ha aprovat en la comissió d'Ecologia i Urbanisme amb els vots del govern municipal i ERC. L'associació empresarial 22 @ Network BCN ha valorat aquesta mesura sempre que aconsegueixi culminar els tràmits de canvi de planejament pendent en aquests quatre mesos. Ajuntament de Barcelona Habitatge
0.811649
curate
{"ca": 0.9563662374821174, "id": 0.0075107296137339056, "en": 0.03612303290414878}
https://www.ccma.cat/324/barcelona-suspen-temporalment-llicencies-dobres-al-22-per-fer-hi-habitatge-protegit/noticia/2991167/
oscar-2201_ca_20230904_8_59199
Els alumnes de quart us ofereixen L'Univers i el Sistema Solar a Martí Poch, magazín; el programa del taller de ràdio del curs actual. Hi podreu escoltar la notícia sobre la gran troballa d'aigua a la Lluna; els minireportatges; unes curiositats sobre els noms dels dies de la setmana; un joc de preguntes i per acabar el conte d'en Nyam, Nyam Menjallunes. Escola Martí Poch · Quart Complet Publicat per evb a 13:50 Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest Etiquetes de comentaris: Constel·lacions, Dies_de_la_setmana, L'univers, Nyam_Nyam_Menjallunes, Sistema_solar
0.716781
curate
{"ca": 0.9080645161290323, "en": 0.0532258064516129, "it": 0.03870967741935484}
http://empradio.blogspot.com/2020/11/els-alumnes-de-quart-us-ofereixen.html
mc4_ca_20230418_14_534391
Augmenten els controls de l´ús del cinturó i dels sistemes de retenció infantils - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central Augmenten els controls de l'ús del cinturó i dels sistemes de retenció infantils És la primera de les disset campanyes preventives de les policies de Trànsit de Catalunya del 2019 Durant aquesta setmana, el Servei Català de Trànsit (SCT) coordina amb Mossos d'Esquadra i Policies Locals una campanya policial preventiva d'ús de sistemes de seguretat passiva. Aquesta estratègia operativa per controlar l'ús de cinturó (tant per part del conductor com de l'acompanyant i dels ocupants dels seients posteriors), del casc i dels sistemes de retenció infantil a les carreteres i carrers de Catalunya té per objectiu reduir les víctimes d'accidents de trànsit i recordar la importància d'emprar aquests dispositius i de fer-ho correctament. Així, al llarg de la setmana, s'informa i alerta d'aquesta campanya de controls intensius d'ús dels dispositius de seguretat passiva a través dels panells de missatge variable que hi ha ubicats a les carreteres catalanes. Aquesta és la primera de les disset campanyes preventives i integrals de les policies de Trànsit de Catalunya que l'SCT coordinarà al llarg de tot aquest any 2019.
0.863002
curate
{"ca": 1.0}
https://www.regio7.cat/fet-divers/2019/01/10/augmenten-controls-lus-del-cinturo/520080.html
tdx_ca_20220518_0_2032
dret d 1 obrir a l'hara que ens plagui, nosaltres tenim el dret detancar a l'hora que vulguem. Fora limitacions de cap mena, fora i abaix els organismes que disposen aquestes limitacions". (849) V. la queixa manifestada pel vocal dependent Pau Griera contra la "campanya empresa per la Federació Píonàrquica Autonomista del Districte VI" i les Justificacions dels vocals patrons, membres d'aquesta Federacid, baró de Güell i Arciniega, a la sessió de l'onze de setembre de 1922 de la Comissió íYlixta. El'vocal patró, Arciniega, explicaiia "el significat que tingué la seva intervenció en la reunió celebrada fa pocs dies a la Federació Dfonàrqulca Autonomista del Districte Sisè, a la qual només assistí com a industrialparticular, prenent la paraula, en vista ce la reiterada pressiódels concurrents a l'acte, en assabentar-se que formava part de la Comissió rr.ixta, fent-ho precisament en defensa d'aquesta Corporació, l'actuació de la qual, en general, creu beneficiosa per al cp_ merç, si bé es reservarà el dret de defensar dintre d'ella un hora, ri més extens i procurar la seva aprovació".-"Acció" d'octubre de 1922, p. 12; "Anales" t Jullol-e-gost-setembre de 1922, p. 322. Elpresident de la Federació del districte VI, íïlir i Rosell era undels dirigents de l'actuació contra els acords de la Comissió ÍT.ixta en l'afer de l'horari de treball dels dependents. (850) La Comissió íYlixta, a la seva sessió del 2 d'octubre, a Iniciativa dels dependents, protestaria "Je los conceptos contra ella vertidos" a l'assemblea del dia anterior al Teatre Coya i "especialmente que se le atribuyera significación política determinada cuando . sus componentes, pertenecientes a los más distintos y opuestos pax_ tidos, prescinden dentro de la Corporación de sus ideales y significación política para defender solamente los intereses económicos y sociales de sus respectivos representados".-"El Diluvio" del 4 d'octubre de 1922, "El Diluvio", 7 de novembre de 1922; i "Acció" de novembre de 1922, p r 22. V., també, el telegrama de l'Associació Ferretera contra aquesta campanya, adreçat al ministre de Treball ("El Diluvio" del 6 d'octubre de 1922. El 3D de setembre de 1922, per la seva banda, la Secció Permanent d'Organització i Treball, tot coincidint amb l'obertura de la Coopei rativa de t Consum del CADCI, aprofitava 1'avinantesa. per a llançar un manifest en el que unia aquesta fita amb l'atac envers aquest "l ' " > /Î O 4 f-/• i 1. v -, . < : (887) "No es utilidad, sino compensación -manifestava Francesc X. Casals en nom d'Organització i Treball a l'escrit-, la mezquina retribu- <\ fv <: ' ? J, " . . • ' *. : •' (840) Així s'expressava la convocatòria d'aquest míting. V., el seu text, a "Acció" de Juliol de 1922, p. 3; i a "El Diluvio" del 17 de Juny de 1922. La crida denunciava els propòsits d 1 "alguns sectors de -.les classes mercantils patronals de Barcelona, localitzats principalment en les seves barriades foranes", cridava els dependents a posar-se "en peu de guerra" i respondre "virilment al cinisme d'a-. quest patrons", i després dels mols a dalt esmentats, remarcava: -"Cal que tota l'opinió pública Judiqui amb serenitat qui són elsprovocadors i els pertorbadors de la pau ciutadana; si els depèndents que no volen altra cosa que l'estricte compliment de la llei feta precisament sota un regim capitalista, o els patrons que esproposen vulnerar la llei i els pactes que espontàniament contra-gueren,(... ) Caigui sobre la burgesia i les autoritats que l'emparin la responsabilitat íntegra de la cesaparició de la Comissió -ÍT.ixta, organisme encarregat d'endagar per vies harmòniques els ceri filetes del treball i que de ras serviria si els seus acords rs poguessin infringir sense càstig." (841) Aquest era l'argument més fort que esgrimien els dependents a l'hora de sensibilitar el fí.inlsteri de Treball 1 davant les mateixes en titats patronals que prestaven suport a la Comissió ÍYÜxta perquè no afluixessin davant de les exigències dels botiguers rebecs. Recordl's el telegrama del Gremi de Dependents de Barretaires que hem e_s mentat a la nota 330 i la convocatòria del míting a la que acabem d: referir. Hom insistiria també en aquest sentit durant el transcurs i a les conclusions del míting mateix, com assenyalem tot seguit. (842) V. la recensió del míting i el text de les seves conclusions i dels telegrames adreçats al president del Consell de Pflinistres i al ministre de Treball butlletí "Acció" de Juliol de 1922, p. 19; i a "El Diluvio" del 18 de Juny de 1922. També, "Catalunya Social" del la dependencia. Es lástima que el acto diera, como no podía menos de ocurrir, una sensación lamentable. Los dependientes olvidan que la Comisión filixta es una institución paritaria, en la que los patronos tienen mucho más ascendente que ellos. Olvidan que la Comisión mixta desaparecerá en cuanto a los patronos les convenga (...) y que todas las instituciones de intervención social creadas por el Estado tienden, no a abrir los.cauces para el advenimiento de una sociedad nueva como por la que deben luchar los trabajadores, sino a quitar vigor a las fuerzas que pugnan por establecerla^ Frente a esta nota extremadamente conservadora, que para nada se inspira en las teorías de la lucha de clases, diose la contradictoria de temer que el sindicalismo rojo de la dependencia venga a sustituir a la Comisión mixta del Trabaja. ¿Es posible que los elementas dirigentes de esta clase social tengan esa creencia? ¡menguado favor se hacen! Nada de lo que hoy deploran ocurriría si hubieran creado una organización fuerte, si hubieran dado a sus militantes una conciencia de obreros explotados y si hubieran seguido la trayectoria que siguen en el resto de España todos los trabajadores que no son rojos ni blancos, sin perjuicio de lo cual han alcanzado conquistasvaliosísimas." L'articulista considerava que els patrons "del come£ ció al por mayor secundarán la actitud de los detallistas, ya directa o indirectamente, según convenga, tan pronto como lo crean preciso. Bueno será, como'medio preventivo, que los trabajadores todos se sitúen en actitud de defensa. Hay que reorganizarse rápidamente." A la industria textil, assenyalava també, "es inminente la ofensiva" contra la Jornada de les vuit hores. La lluita anava aésser "más difícil de lo que a simple vista parece". I com a prova esmentava el memoràndum del Foment del Treball Nacional, "la más al_ ta y genuïna representación del capitalismo", Institució col.labor_a dora de la Comissió mixta, en el que "se condena enérgicamente la jornada de ocho horas de modo absoluto y se atribute a ella el encarecimiento de la vida y hasta la perturbación económica del mundo. Fíjense los dependientes en este magno detalle (...)." (843) "Acció" d 'abril de 1932, p. 28. Els dependents tornarien a recórrer els carrers per a obligar els botiguers a tancar llurs establiments a l'hora reglamentaria. V., per exemple, "El Diluvio" del 24 de -1922. (844) V. supra, p'. 144 i sgs. "Acció" d 'agost de 1922, p. 19, per exemple, • j o < ; • n 1 -ü ó i* anunciava els dies i hores que atendrien les denúncies dels seusassaciats, dirigides als diversos Comitès Paritaris. El Gremi d'Escriptori canalitzava les adreçades al grup primer (Banca i Borsa), segon (Assegurances, Informes, i Publicitat), al tercer (Transports), i quart en part (fíiajor. ); el de Viatjants i Corredors les dirigides també al quart, en la part que li pertocava; el Gremi de Detallistes les adreçades al cinquè (Detall), i el-de Confiters les dirigides al grup sisè ( Alimentació"). (845) En un debat sobre la Jornada de treball que es produiria al consell general ordinari del Gremi de Canfiters, hom en subratllaria l'incompliment i com "les multes que de 8 a 8'30 es posen als patrons no es fan efectives" i lamentaria "la falta d'activitat en que es cursen les multes que es posen passat.aquestes hores"; la necessitat d'"activar les denúncies les quals dormien molt tranquil.lament en el Jutjat, la que fa que d'això abusin certs patrons mesquins 1 egoistes", i ; per tant, que els delegats del Gremi a l'organismeparitari "fassin tots els possibles perquè les multes imposades es fassin efectives". V. "Acció" de setembre de 1922, p. 14. El tema de les multes, com sempre, ocuparia les sessions de la Comissió rfix_ ta, que davant l'actitud dels botiguers refractaris, adreçava llistes de morosos en el pagament de les multes la Delegació d'Hisenda "para su exacción por via de apremio". V. "El Diluvio" dsl 11 d'agost de 1922 i "El Diluvio" del 22 de setembre de 1922, per exemple. També, "Anales" Juliol-agost-setembre de 1922, p. 317-318 1 322-324. (84b¿ L'agost de 1922, la Secció Permanent d'Organització i Treball adreçava una proposició al president de la Comissió Mixta del Treballen el Comerç ce Barcelona, per tal que aquesta acordés de fer "les gestions oportunes per a obtenir del govern de l'Estat l'autonomia necessària per a que ella mateixa pugui entendre en tots els aspectes de l'execució dels falls que dicti,en compliment dels acordsque reglamentàriament hagi adoptat"; hom demanava, per tant, que li fos "atorgada Jurisdicció processal", per tal d'evitar que "l'execu ció" dels "laudes vingui encarregada a organismes que com els Jut-Jats de primera Instància 1 la Delegació d'Hisenda de la província viuen completament allunyats dels problemes a que aquells laudes es refereixen' i, sobre tot, careixen en absolut de la virtut de l'act_i vitat. Hem de combatre resoltment aquesta intervenció perquè l'ex-periencia d'aprop de dos anys ens ha demostrat que de la mateixase'n deriva un ajornament aclaparador, un ajornament intolerabledel compliment dels falls. "-El poder executiu de la_Comissió" Mixta. Proposició elevada al president de la Comissió fí'ixta del Treballen el Comerç de Barcelona, per la Junta de govern de la Secció.-"Accid" de setembre de 1922, p. 1G-11. "El Diluvio" del 17 de setern fare de 1922, també en reprodueix el text. "Acció" d'octubre de 1922, p. 1» La Comissió iïlixta, el 18 de setembre de 1922, encarregaria a la ponencia especial de Política i Relacions i a l'Assessoria lletrada "el estudio de la mejor manera de cooperar a las instancias dirigidas al ministerio del Trabajo, Industria y Comercio por el -Centre Autonomista de Dependents solicitando que la Comisión iïîixta tenga funciones ejecutivas para lograr la efectividad de sus acue£ dos sin tener que acudir a otros organismos oficiales, y que se in cluyan dentro del régimen de la Comisión ÍTixta los empleadas de -• oficina de las compañías particulares de servicios públicos, corr.oson las empresas de electricidad, gas, etc. ".-"El Diluvio" del 22 de setembre de 1922. "Anales", Juliol-agost-setembre de 1922, p. -322-324. V., també la nota 853 d'aquest capítol. (847) V., "Acciá" d 'octubre de .1922, p. 10-11. (848) V. "El Diluvio" del 23 de setembre de 1922; "Catalunya Social" del 23 de setembre de 1922, p. 14; "El Diluvio" del 3C de setembre de 1922; "El Diluvio", 26 de setembre de 1922; "El Diluvio", 29 de se tembre de 1922; "Acció" de novembre de 1922, p. 15-16;"Acció" d'abril de 1932, p. 28. A les conclusions presentades a l'assemblea per a la seva aprovació, es demanava "el restablecimiento de la -Jornada mercantil para el trabajo del comercio -la llei de 1918-respetando a los dependientes la Jornada de ocho horas -però nol'horari de 9 del matí a 7 de la tarda-; el "levantamiento de las multas impuestas por la Comisión Mixta sobre la infracción del horario y suspensión de los procedimientos de apremio", i "reforma de la Comisión iïlixta del Trabajo por no responder su actuación al espíritu de paz y armonía social que-informa el real decreto de sucreación". Segons el butlletí "Acció" esmentat de novembre de 1922, "els fabricants, deien, poden tenir llur fàbrica oberta tot el dia; el fa bricant pot fer treballar la fabrica tot el dia. Nosaltres, doncs, tenim el dret d'obrir a l'hora que ens plagui, nosaltres tenim el 1 o £ ¿, nou assaig cels botiguers protestaria." (...) aquest episodi -remarcava-de la gran lluita dels nostres dies posa en "evidencia una vegada més que els interessos del capitalisme i els drets del pro-.letariat són incompatibles; que els egoismes de l'amo i les necessitats dels dependents són irreconciliables". La Secció -indicava també-"vetlla, com sempre, per la defensa dels nostres drets, ioportunament ens donarà les instruccions necessàries, que tots hem d'acatar amb la màxima disciplina, per tal d'anorrear els regressius manejos de la burgesia detallista. (...) Perquè el triomf nostre sigui definitiu cal que destrui'm per sempre més als nostres adversaris. (...) Es precís que, guiats per l'ideal enderrocador i constructor alhora del cooperativisme, els desplacem per complet de la vida econòmica del nostre poble. Es hora de que siguem nosaltres mateixos que exercim la funció d'empresari i dirigim l'economia del país en el sentit d'aconseguir pel bé comú la màxima producció amb R! mínim esforç. Cal que lluitem per a extingir lo más aviat possible tota mena de paràsits socials." El manifest, després de convidar els treballadors a engroixir "el moviment cooperativista de la nostra terra" i els dependents a allistar-se a la Ccopera_ tiva de Consum que s'obria l'endemà, acabava; "Apoderem-nos avuidel comerç detallista de la ciutat: demà amb la cooperació de totes les forces tècniques i obreres de Catalunya ens apoderarem de ladirecció de tots els .sectors de la vida econòmica de la nostra. terra".-Per la Jornada de vuit hores.-"Acció" de novembre de 1922de , p. 15-16. V. també, "Acció" d'abril de 1932, p. 28 (851) , p. 28 (851) El b d'octubre -de 1922, "El Diluvio" publicava una nota de la Comissió fnixta, tot referint-se a aquests incidents produits "estos últimos dias", davant dels quals, "esta Corporación ha solicitado el auxilio de la fuerza pública, habiendo el gobernador dado orden a la policía para que ampare a los referidos inspectores de la Comissión mixta en sus funciones de denunciar a los infractores del horario acordado". V., també, "Acció" de novembre de 1922, p. 22. (852) V. "El Diluvio" del 18 d'octubre de 1922. Els organitzadors del'assemblea del Teatre Goya també crearien una Cambra iïiútua Industrial, "cooperativa de industriales y comerciantes detallistas" ("El Diluvio" del 1C d'octubre de 1922), la qual protestaria igual_ ment, en telegrama adreçat al ministre de Treball, dels procedí ments de la Comissió ÍYÏixta i de la imposició de multes, tot demà-nant la "suspensión procedimientos ejecutivos instados por citada Comisión Ínterin llega por correo manos V.E. exposición detallada irregularidades cometidas, implorando rápida Justicia" ("El Dilu--vio" del 21 d'octubre de 1S22). L ' Associació' de-la Dependencia iïler cantil, per la seva banda, protestaria tot seguit per aquestes "falsas manifestaciones" de la Cambra IT, ú tua Industrial, "entidaddesconocida en Barcelona", en un altre telegrama al mateix ministre ("El Diluvia" del 22 d'octubre de 1922). V., enfí, "El Diluvia" deal 24 d'octubre de 1922, "El Diluvia" del 31 d'octubre de 1922, "El Diluvio" del 8 de novembre de 1922, "El Diluvio" del 8 de novembre de 1922,-"El Diluvio" del 17 de novembre de 1922, "El Diluvio" del 18 de novembre de 1922, "El Diluvio" del 19 de novembre de 1922, "El Diluvia" del 23 de novembre de --1922, "El Diluvio" del 24 de novembre de 1922, "El Diluvio" del 17 de desembre de 1922. (853) "Acció" de desembre de 1922, p. 17; i "Acció" de gener de 1923, p. 15. Aquest telegrama, adregat a mitjans de novembre, demanava que s'activessin els embargs contra els detallistes que no feien efectives les multes imposades i insistía en la demanda que els dependents de les empreses de serveis públics s'integressin al règim de la Comissió 'OTixta. Un segon telegrama protestaria per la campanya contra l'horari establert per la corporació paritaria que duien a terme "botiguers barriades extremes de la ciutat, capitanejats'per subjectes estranys comerç, agent negocis un, i obrer municipal iex dependent expulsat Comissió ÍY'.ixta altre". "Si embargs pendents -indicava més endavant-contra aquests delinqüents no s'executenquedarà demostrat fracàs Comissions mixtes i similars per culpa p_a trons desacaten sempre lleis tributs legals amb actituds anàrquiques anti-socials". El telegrama remarcava que la "immensa majoria comerç barceloní acata dit horari", raó per la que no era "Justque petits botiguers sense dependents s'excusin en la seva modestia econòmica per pretendre un tractat de privilegi, perjudicialpels patrons que acaten la llei".-"Acció" de gener de 1923 esmentada, p. 15. "El Diluvio" del 16 de novembre de 1922 i "El Diluvio" del 24 de novembre de 1922 reproduïen també també aquests telegrames. • . (854) V. "El Diluvia" del 17 de desembre de 1922. L'autorització es refe, ria a les dates compreses entre el 21 de desembre i el 6 de gener, més nou dies per a inventari 1 balanços. (S55) Segons la Comissió ÍYiixta, els establiments ce venda al detall podrien estar oberts fins les vuit de la nit en els mateixos dies es mentáis a la nota anterior. En compensació, haurien d'estar tancats tot el dia per Nadal, 5an Esteve i el diumenge 31 d'octubre; el dia 1 podrien estar oberts fins a la una del migdia, 1 el 5.de gener fins les 12 de la nit-, amb dues hores per a sopar per a la dependència. El ram de l'Alimentació podia allargar més l'horaride tancament (fins a les nou de la nit i.les dues de la tarda segons els dies). En canvi, la Junta Local de "Reformes Socials sols aconsellaria "al comercio no haga uso de la autorización concedida para tener abierto estos dias de feria en domingo y dias festivos, por ser tradicional, también respetarlos como tales por el descanso dominical de la dependencia"; en dies que no fossin festius, "ni este ni otro organismo local puede obligar al cierre de los establecimientos en dias que no sean festivas". V. "El Diluvio" del 7 de desembre de 1922, "El Diluvio" del 14 de desembre de 1922, "El Diluvio" del 16 de desembre de 1922, " Les entitats patronals mateix, reunides al Foment del Treball Nacional amb els vocals patrons de la Comissió iïlixta, acordarien d'adreçar un telegrama en el que davant de 1'"actitud de los vocales dependientes de la misma, se complacen en poner en conocimiento de Vuecencia la perfecta unanimidad de los reunidos sobre conveniencia de que subsista con su máxima autoridad dicho organismo tan necesario para la paz social en los múltiples problemas del trabajo", i que era signat pel president del Foment del Treball Nacional. V. "El Diluvio" del IG de febrer -de 1923. (866) Per aquesta R.D. subsistia el dret d'apel•lació "en alçada davant ¿8 del íïlinisteri contra els acords de la Comissió Mixta que afectin un gremi o que tinguin caràcter de generalitat", però els recursos havien d'ésser informats per la Delegació del Treball en el termini d'un mes, d'ença de la seva presentació en aquesta delegació. Finalment, "contra les. multes de caràcter particular que imposi la Comissió Mixta podran els interessats, si aquelles no haguessin estat acordades per unanimitat, produir recurs davant del magistratpresident de la Comissió, en el termini de vuit dies des que la mu_l ta els fos nitificada, presentant les proves i les al•legacions que creguin pertinents a llur dret, i el magistrat president resoldràen el termini d'altres vuit dies, sense que quedi cap recurs contra la resolució". Per a fer afectives les multes, un cop aquestes fo_s sin fermes, la Comissió Mixta requeriria els multats perquè procedissin a llur pagament en el termini de vuit dies, "i si no ho fessin, dirigint l'oportú ofici al jutge de primera instància competent perquè procedeixi a l'exacció per la via d'apremi". El CADCI, a més a més de recordar públicament l'escrit esmentat, adreçat elmes d'agost darrer a la Comissió Mixta i que demanava l'augment de les facultats executives d'aquesta corporació, felicitava el ministre de Treball per aquesta R.C., mitjançant un telegrama que? signaven la Secció d'Crganització i Treball i les seves agrupacions de detallistes. V. "Acció" de març de 1923, p. 13-14; "El Diluvia" del 24 de febrer de 1923. La mateixa felicitació adreçaria la Comissió Mixta -així com a les entitats patronals i de dependents que li havien prestat suport en aquesta direcció-("El Diluvio" del 22 de fe brer de 1923 i "Acció" de març de 1923, p. 15), i altres entitatscom la Unió Professional de Dependents i Empleats de Comerç ("El Di_ luvio" del 23 de febrer de 1923) i l'Associació de la Dependència Mercantil ("El Diluvio" del B de març de 1923. V., també, "El Diluvio" del 7 d'abril de 1923. L a Comissió Mixta, aprofitaria l'avinantesa per a remarcar públicament, a través de la premsa, la necessitat de complir amb els horaris fixats per al comerç i la seva resolució d'ésser "inexorable en la imposición de sanciones y en la efectividad de las mismas" ('El Diluvio" citat del 22 de març de -1922). La Unió Gremial, per la seva banda, publicava una nota a -"El Diluvio" del 24 de febrer de 1923, en que si bé adoptava un to » més moderat, feia el cor fort i assenyalava que "en este extremotan interesante de las multas como en cualquier otro que pueda afee: tar B Ta vida del comercio detallista, atentamente y sin descansa velará por su mayor defensa y salvaguarda". V., enfí, "Anales", g_e ner-febrer-marg de 1923, p. 43. (867) El tema de 1'horari fóra un dels .que de manera més permanent continuaria apareixent a les planes dels periòdics, ja fos en ocasió de les festes nadalenques (V., per exemple, "El Diluvio" dels dies 12, 19 i 23 d 'abril de 1923), les festes majors de barriada (V.,així, "El Diluvio" del 22 d'agost de 1922, "El Diluvio" del 8 desetembre de 1923, "Acció" de setembre de 1923, p. 1G) o alguna altra festa com la del diumenge de rams pels qui es dedicaven a la venda de palmes i palmons ("El Diluvio" del 23 de març de 1923);en ocasió, enfí, cels dictats de la Comissió mixta en aquest .sentit envers alguna branca especial ("El Diluvio" del 14 d 'octubrede 1922, "El Diluvio" del 2C d'octubre de 1922, "El Diluvia" dellü ric gener del 1923;"Acció" de novembre de 1922, p. 22), serineoblidar les reivindicacions d'algun sector de la dependència, com la farmacèutica ("El Diluvio" del 31 de desembre de 1922). El tema de l'horari es faria prement a les negociacions d.e novesbases per a regular el treball, com s'esdevenia a les que la Comis_ sid rr.ixta establia per als dependents de Banca i Borsa -V. supra -P'Sf?" 7 .~> °iue confirmaven la jornada de vuit hores "si bé els dépéri dents concedeixen a llurs patrons un nombre d'hores extraordinàries, que no pot passar de .88 al semestre. En compensació d'aquestes hores els patrons pagaran a llurs dependents una mensualitat extraordinària per Nadal i mitja a fi de Juny; gaudiran, a més, de quinze dies de vacances anuals i de l'anem menada setmana anglesa. També en cas'de malaltia, qualsevol que s_i gui la seva durada, i mentre no es converteixi' en crònica, els empleats, sense distinció de classes 1 categories, cobraran íntegrament els seus havers. "-"Acció" d 'abril de 1932, p. 28. (868) "Que s'acabi amb la població econòmicament inactiva de tots elspaïsos -prosseguia l'escrit-. Que es busquin fórmules que evitin que cada any milions de braços Joves i robustos hagin d'abandonaries eines del treball per a agafar les de la guerra. Que s'apli quin al comerç i a la indústria l'utillatge 1 els mètodes cientí- 'agost de 1921, p. 9;"Acció" d'octubre de 1922,p. 1C;"Acció" d'abril de 1932, p. 26. . (864) "Acció" d'abril de 1932, -p. 26. "Acció" d'agost de 1921, p. 9 .també subratllava el fet que eren "alguns els patrons que s'han desen_ tes de pagar ells l'impost. No són gaires els patrons que han procedit en aquesta forma i a això és degut tal vegada la intílferen;eia amb qufe molts companys se miren aquesta campanya. A aquestos cal recordar-los-hi que mentre no s'aconsegueixi l'exem£ ció estan exposats a veure qualsevol dia reduïdes llurs assigna cions pel pes de l'impost". (885) Altres entitats com l'Associació de la Dependencia mercantil havien demanat la desgravació de l'impost d'utilitats, especialment quan es debaté al parlament. V. "El Diluvio" del 3 de març de 1920. Elnovembre de 1920 tornaria a Insistir en un telegrama al president del Consell de ministres ("El Diluvio" del 26 de novembre de 1920). (886) "Per la nostra part -indicava també l'escrit-posarem tot el nostre esforç per a lograr la derogació d'aquesta llei".-"El Diluvio", 1 de desembre de 1920. • 10 L 7 (888) Als primers, el Centre els demanava "atenció en aquest afer", i als 'segons, a part de l'adhesió, "que s'ajuntessin a nostra petició". A més a més, "a la premsa de Barcelona 1 iïíadrid fou pregada la publicació del text de l'esmentada instància".-"Acció" de març de -, 1921, p. 8 facultats per a "concedir una exempció tributaria no autoritzadaper la llei" i que "quan sigui oportú de proposar a les Corts lareforma de la vigent llei d'utilitats (...), tindré molt en compte les raonades exposicions de les entitats que tenen sol.licitada la referida exempció sobre els petits sous per a procurar atendre-les". "Com es veu la resposta -comentava el matéis butlletí-no pot ésser menys satisfactòria. Quan es tracta de dictar -alguna mida que reculli les Justes aspiracions de les classes modestes del país, els ; ministres de l'Estat Espanyol com a bons picaplets, treuen a relluir una pila d'obstacles legalistes que ho impideixen. En canvi aventures que afecten a la vida de milers de persones i que suposen despeses de milions i milions de pessetes s'emprenen sense con sultar l'opinió del país i sense reparar en violar tota mena depreceptes legals. La Secció, sense vacll.lacions, continuarà treballant fins a veure descarregades les nostres espatlles del pesfeixuc d'aquest odiós impost, que els treballadors dels altres ofi els no suporten pas." V., a més a més, "El Diluvio" del 24 de Ju-•! lloï de 1921. L'escrit canjunt del CADCI i de les altres entitats de dependents a "El Diluvio" del 8 de Juliol de 1921.' (B91) Entre les respostes dels parlamentaris al CADCI, a les que ens aca ~bem de referir més amunt, Cambá contestava que la instància esmentada, adreçada al ministre d'Hisenda el gener de 1921, la recomana ria "amb el major interès, i pensi que m'alegraria moltíssim de que fossin complagudes les seves aspiracions" ("Acció" d'abril de 1921, p. 10). Tot seguit d'ésser nomenat Cambd per'al (Yllnisterl, Organització 1 Treball li adreçava un telegrama, a finals d'agost de 1921, tot recordant aquella instància del 21 de gener de 1921 I tot remar_ cant que "tenint present la seva opinió favorable nostra petició, palesada en carta dirigida a aquesta Secció, confiem que prescin-dint dels subterfugis legalistes adduïts pel seu antecessor, resod rà favorablement instància. Dependents comerç l'esperit Cels quals propens a solucions Jurídiques i la mala acollida dispensada sem-pre a llurs més Justes i elementals peticions, constarà vasta en.-* sa conferència sobre qüestió social Palau Música Catalana, estan Ja cansats suportar diferencial impost que no paguen pas obrers delsaltres oficis i que redueix considerablement llur migrada entrada." Cambó contestarla que "amb el major interès" estudiaria "l'assumpte" ' V. "Acció" de setembre de 1921, p. 16, "El Diluvio" del iïlalgrat aquest entrebanc en la nostra propaganda, el míting es vega força concorregut." Respecte de l'assistència, "fundament, es tíolia el nostre president, company Casals, en l'esmentat acte, de que aqueixes manifestacions no vagin revestides d'aquell caràcter degrandiositat a què donaria dret a exigir la importància numèrica de la dependència mercantil, i afegia que quan els elements directors compten amb l'apoi de tothom, és llavors quan més capacitats es se_n ten per a exercir una defensa ardida i estimulats a desenrotllariniciatives, de més volada". Tanmateix* segons indicava també el prl mer dels butlletins esmentats, "amb motiu de la darrera crisi gove£ namental i el consegüent ajornament de la presentació i discussiódels pressupostos, ha sofert una dilació la resolució de l'assumpte. Cal que tots aprofitem aquest interval per a intensificar la nostra propaganda a fi de que no resti ni un-sol dependent que no estigui plenament convençut de la raó que ens assisteix." Aquesta ma_ -teixa "Acció" transcrivia la lletra de resposta de la Federación -Nacional de Dependientes de fïladrid a la que el CADCI li havia adre çat i en la que després d'assenyalar les seves posicions i actuacions respecte del tema, acabaven manifestant com, tot i voler com plaure els desitjós del CACCI, no havien estat rebuts per Cambó; "(...) y ha cesado en dicho cargo -Cambó-sin habernos recibido. -Sin duda sospechaba algo de lo que pudiéramos decir o no queriénd£ se comprometer, dada su significación en vuestro Centro, no recibiendo, o alegando no haber recibido nuestros 8.L.ÍY!., cuando vosotras le afeáis su conducta, siempre queca en buen lugar". (893) V. me contemplava la figura a'un representant cels treballadors a la fàbrica, taller o despatx, "nombrado por l'a mayoría de los obreros que en él trabajen, que vele por el cumplimiento de las leyes", que tractaria directament amb el patró o el seu representant i, casde no ésser atès, faria la denúncia a l'organisme superior "que por la ley se cree a fin de que ese imponga las sanciones que corresponda"; aquesta funció estaria a més a més garantida contra l'acomiadament. "Respecto de los elementos extraños -afegia l'informeestamos plenamente convencidos no existirían en un verdadero régimen democrático, donde el respeto a la natural asociación sea sagra do, ya que las ingerencias extrañas son fruto de las ingerenciasque ciertas autoridades han realizado, vulnerando las leyes de as_o ciación. Hay que evitar que las direcciones de las asociacionessean una profesión; pero hay que respetar estas direcciones cuando están en poder de sus legítimos representantes." (9D6) El febrer de 1922 es plantejava novament aquest problema 1 el butlletí "Acció" de març de 1922, p. 13-14, reproduïa la ponència esmentada de Ricart i Sala sobre aquest tema presentada a l'Assemblea de Reus, en la que es plantejava que la sindicació forçosa havia de respondre "a un esperit de llibertat respecte a l'individu per aassociar-se a l'entitat que cregui convenient" sempre que aquesta sigui de la professió" i havia-d ganització i Treball a l'Institut de Reformes Socials I a la ponèri eia sobre el tema presentada a l'assemblea reusenca I ratificavaels extrems allí exposats, tot situant aquesta sindicació en l'esforç per "organitzar una nova economia". En un món "enrunat pelsdirectors del liberalisme econòmic", en el que la guerra havia "accelerat el procés biològic social" i havia "destruït l'edificid'una economia facciosa i unilateral", la sindicació forçosa havia de "respondre a l'esperit del moment, a la consagració del nou dret social que produeixi el principi del treball passional -comdiu el gran sociòleg en Rivera i Pastor-de l'amor i l'emoció enel treball, concebut com una professió que dignifica a l'home i no com una pena que el degrada i envileix, exclolda l'ombra físicad'una propietat arbitrària interposada entre la consciència deltreballador i la totalitat ideal de la indústria, obstruint el rit (9D7) El Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústriadavant la crisi actual.-"Acció", maig de 1521, p. 2-3. "Encaraque nosaltres considerem necessària l'actuació de classe? per assolir la integritat de les nostres aspiracions -hi llegim-, creiem que la gravetat del moment (...) ens obliga a cercar (...) no solucions de classe (...), sinó solucions generals 1 humanes. (...) Nosaltres creiem aquesta crisi superficial i passatgera. Tenim feen la vitalitat econòmica del nostre poble; 1 aquesta crisi no afecta a l'arrel de la nostra riquesa. Potser, (...) hauríem de dir que Catalunya no sofreix altra crisi que la dels esperits. (...) Durant els anys de la gran guerra, Catalunya ha canviat els producte agrícols i industrials amb riuades d'or i (...), en conseqüència, es crearen nombroses indústries que semblava el ressorgiment es plendoró's que venia a deslliurar-nos de les tributacions estrangeres. IT.es no ha estat així. La creació d'aquestes noves indústries i el millorament de les ja establertes, no han tingut altra finalitat que la d'un guany immediat; (...) els beneficis obtinguts (...) foren entregats imprudentment, portats per una febre malsana d'especu lacló, a una tributació més onerosa encara, (...) La reintegració al treball de les nacions (...), 1 la industria de Catalunya id'Espanya tota, en general, deficient, no tan sols per una lluita comercial per a la conquesta de nous mercats, sinó que, deficient per a restringir a dins de casa l'acciá d'aquestes nacions. Aquest és el factor més important del moment actual. En l'esperit de certes classes, sembla dibuixar-se dos procediments que paral•lela ment han de portar-los-hi la solució de la crisi d'ara. L'un, ésuna protecció per mitja ce l'aranzel; l'altre una jornada de treball major i una reducció dels jornals d'avui. (...) Nosaltres som enemics d'un regim econòmic proteccionista (...) perquè (...) ésun estancament en el camí ascensional del progrés (...). Però, no obstant el nostre criteri ben definit, reconeixem les necessitats del moment que vivim (...). Acotant el cap davant d'aquesta punxari ta realitat, donem la nostra conformitat en la demanda, urgent, .immediata d'una protecció aranzelària-però no una protecció a -gratcient; no una protecció amb caràcter ce;neral (...). Hi han indústries que es deuen, en aquests moments, protegir; hi han indústries que una protecció fóra una veritable pertorbació a la mateixa indústria. (...) Hem dit que volíem una protecció condicional --' (.«.). Volem la condició temps per a evitar un nou estancament; v£ lern, dsmés, una sincera intervenció tècnica com a garantia de que durant el perioce proteccionista hem ce cercar el màxim millorament de la indústria que ens permeti concórrer als mercats mundials." -Respecte del segon procediment, l'informe assenyalava: "(..-.) una major Jornada de treball no pot ésser avui una solució. (...) Fóra ara una acció funesta imposar unes condicions per a les quals els obrers hem lluitat durant anys per a la seva proscripció. En aquests moments de repressió i odi, de passions bojament deslligades, on les lleis més sagrades són violades impúdicament, on la llei del talió és elevada a la categoria de divinitat, no creiem lo més assenyalat fer imposicions, ni tampoc és cap solució llançar milers i milers d'obrers a la fam. Heu de pensar patrons de Catalunya,que tot, en aquest món, regulat per una llei física; d'acció i rea£ ció. I Catalunya no vol aixoplugar més lluites fratricides. Catalunya vol una fraternal solidaritat entre els seus fills. Cert ésque també els Jornals, en general,han seguit la mateixa ruta (...) . que el cost de la vida. (...) la revisió dels Jornals en tal cas ha Aquest, signat per Francesc X. Casals i Francesc Flor, com a presi_ dent 1 secretari respectivament del CACCI, subratllava que la "tr_a dicid liberal del Centre i la significació social de l'estament so_ cial qje representa, el priven de sumar-se a l'atulment general, i l'obliguen a mantenir, per damunt de tot, la seva serenitat i a s_u mar-se a totes les accions encaminades a restablir l'imperi d'aque£ ta serenitat en la vida pública. 3en recents -amb motiu de l'atemp_ tat contra la més alta representació" de la nostra ciutat-són els nostres clams pel retorn de les lluites socials que agiten .la nostra vida col•lectiva, a contenir-se dins les normes establertesper l'estat present de civilització a què ha arribat l'humanitat a costa de cruents sofriments i sacrificis. Públiques i constants - Pel que fa a la lletra del CADCI a l'alcalde de Barcelona, hom denra nava una actuació de la municipalitat perquè amb mesures fiscalssobre els terrenys del casc de la ciutat sense edificar, compel.lis llurs propietaris a fer-ho i, en cas de resistir-s'hi, cedís a la corresponent expropiació forçosa a fi de bastir-hi "albergs populars" o lliurar-les a aquelles persones o empreses disposades aconstruir-hi "habitacions a bon preu i assequibles". V. "Acció"de març de 1922, p..3; "El Diluvio" cel 24 de febrer de 1922. Recordi's supra, p. SH[ i la nota 606. (910) V. la nota 871 d'aquest capítol. (911) La comunicació era adjuntada als "reglaments, memòries, balanços,estadístiques, etc., referents a diversos dels nostres organismes i també els projectes de reglament de noves institucions que són -Ja de domini públic", com a resposta al requeriment del fílinisterl de Treball "per a que l'informessin sobre l'actual desenrotllo del mateix (del CADCI) r així com de ses projectes immediats". El CADCI, segons aquesta comunicació, era "una entidad obrera formada por más de ocho mil socios efectivos, pertenecientes a esamal llamada .clase media que, mucho más que de media tiene de estre ma; asa sufrida y paciente clase que, equidistante de las otrasdos, francamente hostiles y en abierta lucha encanada y secular,ha -i n r» o 1 U x. o sentido con ascética estoicismo sus carnes desgarradas por los dar_ dos perdidos o mal lanzados de unos y otros". Els dependents, indi_ cava el comunicat, sofríen les necessitats de l 1 obrer manual i havien de viure "una vida ficticia y aparente y (...) vestir su org_a nismo exangüe y depauperado con el ropaje pomposo y relumbrón del carnaval social en que se consume". D'aquí que els integrants del CADCI alcessin la seva "enérgica protesta" a la recerca'de les -"mejoras de clase". d'explicar tant als elements que prengueren part a la mateixa com a les branques totes de la dependència mercantil de Barcelona, que representa, el Judici que li han merescut uns i altres". En aquest document, el CADCI enumerava les causes de 1' "actual i formidable dèficit" de la hisenda espanyola: la "mala administració", l'excés de funcionaris", a causa del favoritisme, però, sobre tot, a causa de la guerra del (Yiarroc, la responsabilitat de les classes patrónal envers la qual denunciava; "A l'iniciar-se la guerra la totali. tat dels elements que acaben de votar les conclusions de l'Assem-blea del Foment, vegeren tan clar com nosaltres que del PP.arroc sols en vindria (...) dol (...) i un dèficit enorme en els pressupostes de l'Estat, qual dèficit era lo més segur que havia de traduir-se en un augment ce tributs. N,o obstant, aquests elements res ferenper a evitar la catàstrofe; al contrari, per a aparentar un estat de conformitat amb la política de la guerra, engruixiren i iniciaren teta mena de subscripcions 1 organitzaren actes i festes de to_ ta classe. Aquests mateixos elements que a cada moment parlen cela necessitat d'augmentar la producció, res feren per a oposar-se a la disminució del seu rendiment que la mobilització militar ocasionava; no obstant si no fos per la resistència enèrgica del proletariat de tota Espanya, Ja fa temps que en nom dels sagrats Intje ressos de la producció que sempre tenen a la boca, haurien derogat la Jornada de 8 hores. Ja sabem que, en el fons, tots aquests senyors (...) aborrelxen aquesta guerra; l'han preferida a una revo_l_ ta popular que tal vegada tenint només caràcter polític s'haurialimitat a una reforma més o menys radical de la constitució. En cari vi de les derrotes de l'exèrcit rus n'ha vingut la transformaciótotal de l'economia moscovita. I segurament després de les protestes consuetudinaries, acabaran per pagar els impostos que ara combaten perquè, a part de que molts d'ells podran ésser repercutitssobre els consumidors, aquells que realment rebaixin llurs beneficis seran considerats con una prima d'assegurança per al sosteniment de les institucions fonamentals de l'actual període de l'evolució econòmica, ' les quals tot 1 condemnant a un enorme percentatge de la població a un nivell de vida balxíssim, estan molt lluny d'assegu- les altres forces productores riel país, de la totalitat de l'utillatge de la producció de Catalunya. Encara'que des del punt d'obir de les lleis espanyoles tot aquest utillatge està avui vinculat en unes quantes mans, nosaltres el considerem patrimoni de tot el poble de Catalunya, que és qui amb el seu esforç l'ha creat, i a les mans del qual anirà a parar." D'aquí la defensa d'una política fi_s cal que no malmetés aquest patrimoni, la condemna d'aquells mètodes sindicals basats en "el sabotatge i la destrucció", í la neces_ sitat que "tant la Federació con els centres federats", exercissin un "rigurós control sobre tota l'economia de Catalunya, la direcció de la qual, ben desastrosa per cert, rau avui a les mans dels capitalistes", en "totes les fases del procés productiu de la riquesa i na únicament en el moment de la seva distribució". La poL£ tica tributària espanyola que sacrificava els interessos de la indústria i del comerç als agraris i ramaders, era deguda a l'exerci_ ei del poder polític per part de 1'"exèrcit" i del "capitalisme", però un capitalisme "el més endarrerit i el més rutinari", el "que té les grans propietats territorials", i que "odia ferotjament,tal vegada per raons de caràcter ètnic, al sector del capitalisme més avançat que explota, principalment, la indústria", la "indústria de la perifèria". Davant dels projectes tributaris pendents de discussió, l'escrit cridava'"totes les masses d'obrers i de de-pendents de Barcelona i de Catalunya per a què cuitin de capgirar uns projectes que tan funestos ens han d'ésser", i re'coneixia lasuperioritat del "capitalisme industrial" sobre el primitiu i agr_a -ri que governava, si bé era igualment -explotador respecte de la -classe obrera. (923) V., supra, p.MSf-féO, i $Z\ (924) V., supra, p.M6<5-f£|. (925) "Acció" de març de 1921, p. 1. . (926) per la set'mana anglesa ("Acció" de setembre de 1918, p. 10; "Acció" de setembre de 1919, p. 11; "Acció" d'octubre de 1919, p, 7); a fa 1 ft T* U i ü vor dels miners vaguistes ce Riotinto ("£1 Diluvio" del 19 d'octubre de 1920, "El Diluvio", 11 de desembre de 1920, "Acció" de novembre de 1920, p. 1; "Acció" de desembre de 1920; "Accid" de fe-.brer te 1921, p. 5; "Acció" ds marc de 1321,' p. 1; o mostrant laseva satisfacció per l'amnistia d'Andreu (Ylartí ("El Diluvio" del -28 de juliol de 1923; i "Acció" d 'agost de 1923,.p. 16) (939) Així, la tardor de 1920, Organització i Treball procedia -a la reforma del "reglament regulador del funcionament de la Secció ("Acció" d'octubre de 192Ü, p. 7-5). (940) V., supra, p.Hfl-W Ç . (941) £1 Consultori Jurídic, continua al llarg de tot aquest période en mans de l'advocat Lluis ffassot i Balaguer, que atenia gratuïtament els socis, els dimarts de 1C a 11 de la nit, segons recordava peri£ dicament el butlletí "Acció". (942) V., supra, p.'-ft S i la .nota 934. El 10 de Juny de 1921, la junta gn eral d'Organització i Treball, aprovaria una proposició presentada per Carles Huguet, J. iT. Tarrats 1 Josep ÍYi. Feliu i Codina pera la creació d'aquesta Caixa, i nomenaria una ponència, formada pels signants 1 Antoni Vallejo i N. DTontaner, "per a què calculini redactin les condicions amb que el socor hauria d'ésser concedit" ("Acció" de Juliol de 1921, p. 5). El 24 d'agost de 1921, la ponència lliurava els resultats del seu treball que es concretaven en un projecte de "reglament per a l'atur forçós" ("Acció" d'octubre de -1921, p. 8-10), que era debatut i aprovat per una Junta general extraordinària, celebrada el 9 de novembre de 1921. El nou servei fóra dirigit i administrat per la Junta de govern d'Organització 1 -Treball, i tots els socis actius del CADCI havien d'estar-hi ins crits amb una quota de 0*25 pts. per associat, la qual, Juntamentamb les subvencions que es rebessin, formarien els cabals de la JL v u . *. "institució mutual". El "subsidi per atur forçós, durant tres.mesos consecutius", fóra "igual al 70% del sou últim que percibía el soci", sempre que aquest tant per cent no fos superior a "dues cen_ tes pessetes mensuals que com a màxim se concedeix". "Acció" de n£ vembre de 1921, p. 1; "Acció" de desembre de 1921, p. 1, i 10-12;-"Acció" de gener de 1922, p. 10; "El Diluvio", 8 de novembre de -1921; "El Diluvio", 9 de novembre de 1921; "El Diluvio", B de desem bre de 1921; "Acció" d 'abril de 1922, p. 13-15; "Acció" de maig de 1922, p. 16, que donava els noms dels primers sol•licitants delsubsidi ( 14) i dels primers lliurats (9); "Acció" d'agost de 1922, p. 20. El 17 de gener de 1922, una nova Junta general extraordinària dela Secció reformaria el reglament per a millorar "amb qualques re_s triccions la seva situació, econòmica". Per a la direcció de la Caixa contra l'atur forçós, que en el .nou reglament apareixia Jaamb aquesta denominació -a l'interior no hi figurava el terme "caixa"-, la Junta de govern de la Secció pooia delegar les sev^s ' funcions en un Comitè, format per un représentant de "cada una de les agrupacions de la Secció presidit pel vocal de lïlercat del Treball de la seva Junta de govern". Per a gaudir-ne, calia haver cotitzat durant 12 mesos com a soci actiu i estar al corrent del pagament, que la casa on s'esdevingués l'atur fos la mateixa que figuras a la llista de les cases en les que prestaven llurs serveis els socis actius del Centre, el que implicava posar sempre en ceneixement de la Comissió Permanent de Cens el lloc de feina, requi_ sit que de no complir-se comportava una deducció del 25% de cadapagament de la Caixa; aportar una sèrie de dades de la casa en la que treballava per darrera vegada amb alguns extrems afegits alsque figuraven a l'antic reglament; a l'igual.que al reglament ante rior, estar inscrit a la Borsa de Treball del Centre; i que fesdos anys que hom treballés com a dependent (en lloc d'un i 18 mesos seguits en una mateixa casa (abans vuit). Hom intentava d'assez gurar-se contra possibles enganys i es precisava com en l'anterior els casos en què no podia percebre's subsidi. V. "Acció" de febrer de 1923, p. 15-16; "Acció" de març de 1923, p. 18-19. memòria del Comitè de la Caixa contra l'atur forçós.-"Acció" de Juliol de -1923, p. 22-23; rnemcíria del Consell Directiu corresponent a l 'exercici 1922-1923.-"Acció" de Juliol de 1923, p. 3-4. Els diversos comentaris que faria el butlletí "Acció" del Centre a aquest nou servei, servirien per a rsfemar novament les posicions del CADCI: "La significació netament obrerista i de reivindicació -dels drets del nostre poble a ésser lliure que té el nostre Centre i que com dues deus inestroncables que li donen vida i força" ("Acció" de setembre de 192.1, p. 16). "Fílentre el. món econòmic esregeixi per la lliure concurrencia i es reguli per la monstruosaimmoralitat de l'oferiment i la demanda, és impossible cap solució. (...) és precís que les organitzacions obreres actuin en el sentit d'intervenció i control prop de les classes que detenten la nostra riquesa, per a assolir el nostre desig, desig de Justícia, de tans_ formació social. El rernei absolut' està en la internacionalització de les primeres matèries i en la socialització de la producció, és a dir, el "triomf del col.lectivisme." ("Acció" de desembre de 1821, p. 10). (943) V. la p. S C, í i S 9 s i i I GS notes 344 i 37C o'aquest capítol. (944) V., supra, p.££f-ty. La seva funció era portar el dia el cens gremial. Un dels avisos que aquesta comissió publicava a "Acció", el setembre de 1922, p. 1C, indicava: "Havent observat també que figurencom a socis actius del Centre bon nombre d'operaris de diferentsoficis, hem de manifestar-los-hí que si bé veiem amb molt gust llur col•laboració a l'obra general del Centre (la qual molt els hi estimaríem propaguessin entre llurs companys de sentiments català nescs), deuen fer-ho en concepte de socis protectors de les Escóles (Ylercantils Catalanes, mai com a dependents del comerç o de la indústria. Per tant, preguem a aquests companys vulguin donar les ordres oportunes a Cficines per a que s'efectuï el canvi". ( (967) "Acció" ce desembre de 1922, p. 1. "La Cooperativa de Consum ha ĩniciat ja-les seves tasques de serviment als seus nombrosos adscrits, i tant per la qualitat dels articles que expen com psr laregularitat del seu funcionament adquireix ce dia en dia aquella -* solvència, que 11 auguràvem en els seus inicis, solvència que compartiià,a no tardar, la Cooperativa d'Estatge així que las sevesrealitzacions actuin, com en la de -Consum, de sòlid i eficaç mitja de propaganda" , assenyalava hom també en aquest article. (963) V. supra, El CADCI entre 1918i 1923. p (996) A la seva ponència Alcantara, remarcaria "la deformació que sofreix tota cultura, com instrument d'influència social, en tant com ésposaria, històricament, al servei de l'estament preponderant en cada poble; la necessitat que aquesta cultura, com instrument de tre ball dels dependents, obrers intel•lectuals, passi a ésser propietat, material i espiritual, dels mateixos, i la.forma com determinats pobles han atès i coordinat, per l'esforç dels dependents,aquesta actuació". Les conclusions que hom aprova a l'Assemblea de Reus, subratllarien la necessitat de coordinar "l'actuació cultural de totes les entitats de dependents de Catalunya" a nivell edjj catiu, tot establint l'ensenyament comercial complementari que s'hi impartia sobre "una base o pla comú", cercant de "reduir almínim possible el nombre de classes nocturnes, substituint-les per classes matinals o diürnes; obtenint dels patrons, a l'efecte, els permisos necessaris perquè els seus dependents puguin assistir a -IODO les esmentades classes diurnes. Les classes nocturnes haurien dequedar reservades a procurar la instrucció comercial superior o es pecialitzada als dependents en possessió Ja de la mínima complemeri tària." La coordinació,en aquest sentit hauria d'anar dirigida a -"obtenir dels poders públics les disposicions legislatives necessà_ ' ries per a l'eficàcia de les esmentades classes diürnes. Finalment, hom considerava "d'alta conveniència la celebració d'un Congréscultural de Centres de Dependents, per a estudiar les nombrosesqüestions que l'abans dita coorcinació d'esforços hauria de plante Jar". També, Llibre de deliberacions i acords de laPrimera Assem-blea de la Federació de,dependents de Catalunya.-Reus, 1921, p. 44-49. (997) La Secció d'Educació, en nom del Centre, respondria a la invitació de l'esmentaria facultat perquè prengués part a la informació sobre el pla d'ensenyament i "el regisme" de la mateixa, mostrant el desig -ja que "no es creu autoritzada per a marcar orientacions aaquest il•lustre Claustre, en matèria que tant escau a la seva pro_ vada competència-que "dins el pla d.'ensenyaments o dins d'una de les matèries que el composin (en el cas que Ja no es faci), es cori cedeixi detinguda importància a l'estudi de les malalties professió, nais i de llur profilaxi", i manifestant "el nostre ferms criteri" que "a la Universitat autònoma ce Barcelona, tots els ensenyaments 1, per tant, els d'aquesta honorable Facultat de ÍTledicins, per -raons d'ordre natural i pedagògic, han de donar-se en l'idioma de Catalunya, tal com ho venen efectuant les altres institucions cat_a .lanes d'alta cultura, i en un pla.más modest, però amb innegableeficàcia, les Escoles mercantils Catalanes d'aquest Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria". Ff.anuel Alcántara i Abelard Tona i Nadalmai, signaven com a president i secretari, respectivament de la Secció citada. (998) "Acció" de gener de 1922, p.3; "Acció" de febrer de 1922, p. 3. La classe, setmanal, era considerada un segon curs de Català, la matrícula, gratuita, i anava a cura d'Artur rf.artorell. » (999) La Secció d'Educació expressava, amb aquest motiu, la seva satisfacció a la reunió del Consell Directiu del Centre del 3 de febrer de 1922.-"Acció", març 1922, p. 1. IOC? (ICOO) L'escrit demanava que es tingués en compte, a l'hora de reformar el Codi, "l'especial situació", dels comptables i fossin ateses lesseves reivindicacions corn la oe "vinclcar-nos moralment en l'aspe£ te tècnic i científic de la nostra professió,com s'ha fet en altres pai'sos, on l'exercici de comptable és fermença de competència per a facilitat la tasca als encarregats de sentar jurisprudencia enaquells assumptes mercantils subjectes a litigi, fins en els de nria jor importància, com també sol•licitada la seva controlització en el cas del més insignificant balanç". El ministre responia a aquest escrit qus demanava fos escoltada l'Agrupació "per a portar a" cap la reforma del Codi Comerç"-i manifestava el seu interès en fer-ho així.-"Acció", abril 1922, p. 5; i "Acció" de maig 1922, p. 5. (1DG3) El 1 de desembre de 1922, el Consell Directiu autoritzava la Secció d'Educació a convocar una junta general extraordinària "a l'crb jecte de proposar l'emissió de cèdules per a constituir un fonsdestinat a les nostres escoles (Ylercantils Catalanes", per a l'edició de llibres de text. Efectivament, el IB de desembre de 1922, la junta general de la Secció aprovava aquesta emissió per valord'unes 15.CGC pts. Cada cèdula fóra de 100 pts. i donaria dret aun interès del 5%. L'amortització es faria del 1 de gener de 1926 fins el 31 de desembre de 1933, segons l'acord de 1'assemblea.-"Acció" de gener de 1923, p. 1 i 3. V. l'escrit de la Secció adre çat a l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i el contra£ te establert entre ambdues a "Acció" de març de 1923, p. 3-4. Segons la iïlernòria esmentada a la nota anterior, presentada el 24 ce Juny ds 1923. era "ja començada la traducció ce les Gramàtiques -Francesa i Anglesa Gtto Sauer,les quals seran editades curosament, prèvia la revisió de l'il. lustre filòleg En Pompeu Fabra», El dire£ tor es les nostres Escoles ü. Ferran Boter està enllestint un llibre de Càlcul iï.erc?intil i un altre de Teneduría de Llibres, i per altra banda hi han començades una Geografia i una Economia Comerclals'V També, "Acció" d'abril de 1932, p. 5. (1004) A la junta general ordinària de la Secció d'Educació del G de Juny de 1922, era presentada una preposició perquè nomenés una poneneia que dictaminés "la possibilitat o conveniència d'implantar en el Centre classes diürnes per a infants els quals siguin fills ogermans de socis". Hom nomenaria Joan Parellada i Josep Forcada i Padrós per a aquesta tasca, a la reunió mateixa, Juntament amb IY!anuel Alcantara, Josep Franch i Joan Casals, que ho foren posterio£ ment. £ls seus treballs serien exposats a l'assemblea general extraordinària esmentada "de la Secció del 16 de desembre de 1922.que aprovà, també,l'emissió d'un emprèstit per a l'edició de llibresde text-en català. La Junta, "per tal que sigui reflex de,l'espe-rit de tots els socis del Centre (...) acordà obrir un période d'informació que durarà fins a l'últim de febrer pròxim a fi quetots els socis puguin fer-hi aportacions de llur ideari en materies escolars".-"Acció" de Juliol de 1922, p. 9; "Acció", setem-: . 1 1ÒC9 bre 1922, p. 3; "Acció", gener 1923, p. 3. Tot comentant aquesta iniciativa, "Accid" de febrer 'de 1923, p.3 remarcaria que ja havia passat "el temps que en l'escola solament s'hi anava a aprendre a llegir, escriure a. fer comptes i que per. tant a l'infant se li donava una.cultura netament superficial. L'escola del nostre temps ha de sondejar l'esperit de l'infant,Ha d'arribar al seu cor, ha de fer-li sentir l'amor a la vida i als homes. També s'ha de procurar aportar-hi el sentiment de la bell_e sa. La nostra escola ha d'ésser en fi catalana i plena d'humanitat." El comentari, titulat, Escola ^rimaria del Centre acabavafent una crida a la participació de tots a l'informació oberta a fi que aquesta fos "el reflex de l'ideari 'pedagògic de tots elssocis del Centre", i es pogués "fer una obra digna de nosaltres i que marqui una fita en l'ensenyança catalana". El primer de Juny ce 1323, finalment, una nova Junta general extraordinaria de la Secció, examinava els informes rebuts amb motiu de la informació oberta així com el ce la direcció tècnica d<= les • Escoles i aprovava d'establir, a partir del mes d'octubre de 1923, a l'estatge del CADCI, "com a complement en grau inferior a les ¡ Escoles íï.ercantils Catalanes susceptible d'ésser ampliat fins al'Escola üe Pàrvuls, unes Escales Primàries per a nois de B a 14 anys". "Contenint-se dins el criteri de neutralitat religiosa -as_ senyalava tambí el punt t¿rcer de l'acord de l'assemblea-que al Centre imposen els seus estatuts i el respecte degut a les idees, en aquest ordre -diverses dels seus associats, no s'inclourà eri el programa ensenyament religiós ni anti-religiós de cap mena". L'Es. cola era oberta als nois que fossin fills o parents dels socis.-"Acció", juliol de 1923, p. 1, 2, 6 i 7. "Acció", d'agost 1923,p. 1. "El Diluvio", 15 de Juliol de 1923. "Acció" de setembre 1923, p. 3. (10G5) V. així el seu article El Centre Autonomista de Dependents funda escoles per a infants sense religió.-"Catalunya Social", 22 de -: Juliol de 1923. ; (1006) V. supra, p.SW-SlZ • ! Pel que fa a aquesta assignatura, el butlletí,"Acció" d'octubre de ' 1922, p. 3, es dolia del fet que la seva aula "sempre s'ha vist -: mlgradament concorreguda, sigui per no donar l'assignatura un re-j sultat pràcticament material en el comerç o en la indústria", i -;i. remarcava la seva importància: "Hi ha un nacionalisme conscient,el de la fe, que contrasta amb l'arboraüor i impressionant delsmítings, el qual s'evaporitza en ràpida depressió passada" l'avinantesa que l'ocasionà, per tenir una fe precisa una consciència nacional. Una de les causes influents que produeixen aquesta cons_ ciència nacional és l'estudi de la història", citava desprès Rovi_ ra i Virgili (El nacionalisme), subratllava que la "història del nostre poble serà l'estímul més eficaç pel desenrotllament nacional" i cridava els socis a inscriure's a la classe. Catalanes "malauradament també es ressenten". "Aixa foc la causa per la quel la Secció concedí matricides honorífiques i més tard fixà el preu de matrícula a deu pessetes, en el criteri de des-pertar un major interès al profit". Dins d'aquesta línia, "fa poc (...), ha començat a funcionar un registre per a la contrastació d'absències mitjançant el qual la Direcció esbrina les causes que la motiven. Malgrat el curt temps que el registre té de vida, ja ' promet falaguers resultats (...)". ¡ Esmentem, finalment, la continuació en la publicació del "Butlletí Escolar" de les .Escoles'Mercantils Catalanes que apareixeriafins el 15 de juliol de 1920, en què sortia el darrer número, amb articles, recensions de conferències i de visites escolars, traduccions de textos, treballs escolars i la crònica interior de -' les Escoles Mercantils Catalanes. • è (10C9) Esmentem, a títol d'exemple, la visita als edificis de la Junta ' Provincial de Protecció a là Infància i de Repressió a la (T;endicitat i Hotel d'Immigrants, al Poble Nou, el 15 de desembre de -1918 ("Acció" de gener de 1918, p. 2-3; "Butlletí Escolar" 15 gener 1919, p. 157-159); -a l'Estació de Vilanova (ff.orrot), el 2 de maig de 1920 ("Acció" de maig de. 1920, p. 5, i de Juny 192Q, p.3); al (ïuseu de Productes Comercials de les Escoles Pies de Sarrià, el 21 de novembre de 1920 ("Acció" de desembre 192Q, p. 3% El 12 de desembre de 1920, la classe de ÍTercologia .visitava una fábrica de ciment a (tonteada ("Acció" de gener 1921, p. 4); el 28 de generde 1921 hom visitava una fàbrica de productes ceràmics, el 4 de .febrer una de bombetes elèctriques ("Acció" de març 1921, p. 5); el 15 de març de 1921,-els alumnes de íïiercologla visitaven la fà_ brica Indústries Siderúrgiques; el mateix mes, els d'Història de Catalunya visitaven l'Institut d'estudis Catalans, acompanyatsper Pere Bosch i Cimpera i Josep Coromines ("Acció" d 'abril 1921, p. 3); els. mateixos alumnes de lïercologia, acompanyats pel seuprofessor Narcís Rucabado, visitaven una fundició d'or i plata.el 6 d'abril de 1921, i l'Escola de Fundició de ferro de l 'Escola Elemental Cel Treball, el 12 d'abril ("Acció",maig 1921, p. 6). El 15 i 16 de maig, la mateixa classe visitava les (T.ines del Pri£ rat, a Bellmunt ("Acció" de Juny 1921, p. 4-5); el 10 de setembre de 1921, la classe de Geografia Elemental visitava l 'Observatori Fabra ("Acció" d'cctubre 1921, p. 3); el 20 de novembre, els alun nés de [Ylercologia visitaven la col•lecció de pedres preciosesd'Antoni Novellas'i Roig ("Acció" de desembre de 1921, p. 3); el 8 de desembre, els mateixos alumnes visitaven una fàbrica de porcellana ("Acció" de gener 1922, p. 3); el 2 de febrer de 1922, la mateixa classe acudia a una fàbrica de cristall ("Acció" de març 1922, p. 6), i el 28 del mateix més a una fàbrica de cautxú ("Acció" d 'abril 1922, p. 4); el 8 de novembre de 1922 la mateixaclasse visitava un taller de serra i treball del marbre, i el 22 de novembre el ff.useu de Geologia del Club íïiuntanyenc ("Acció" de desembre 1922, p. 3); el 8'de desembre de 1921 repetia la visita a aquella col•lecció de pedres precioses d'Antoni Novell, i el 13 de desembre a una colecció de pedres a mig cristall ("Acció", g_e ner 1923, p. 4); el 3 de març de 1923, una fàbrica de cereria -("Acció", abril 1923, p. 5). Pel.que fa a les visites escolars de les Escoles com a conjunt, "Acció" de maig de 1923, -. 4-5, manifes tava la intenció, de la Secció d^Educació, "després d'un période -; ; bastant liara" de reprendre'n l'organització i n'anunciava una sfe í 1 * * • ? J. í. «-t-.l rie "a les institucions de cultura del nostre ¡Tunicipi" per al ma teix mes de maig, si bé foren ajornades fins el 17 de Juny en que es visitava l'Escola del Bosc ("Acció" Juny 1923, p. 6; "Acció", -Juliol 1923, p. 7) "El Diluvio", 17 de Juny'1923). (1019) " Acció", abril 1932, p. 12. "Acció" desembre 1918, p. 4;"Acció", . gener 1919, p. 4. Recordem que hom havia plantejat aquesta nova 11C5 modalitat a la reunió general de la Seccid del 15 de juny de 1918. V. el capítol anterior, p.^20 • ' (1020) Així "La Publicidad" del 19 de juliol de 1916, reproduïa una nota • de la Secció que anunciava l'obertura'del dispensari de 6 de latarda a les 12 de la nit des del mateix dia 14 de Juliol, data de l'obertura parcial de la seu del CADCI. (1021) "Acció" d 'abril 1932, p. 12." (...) (1C22) V. la nota 69 d'aquest capítol. "Acció", abril 1932, p. 12. "Acciú" març 1920, p. 9-10. Amb el "Reassegur iïlutual", hom cobrava 10 pts. diàries durant setanta cinc dl es,-en els casos de malaltia de medi_ -, eina o cirurgia major, en lloc de les 5 pts. que es cobraven abans, i 6 pts.,. durant cinquanta dies, en els casos de medicina i cirurgia menor, en lloc de les 3 pts» habituals. El subsidi per a "Llargues malalties" permetia de continuar cobrant subsidis,passats els setanta cinc dies de màxim que hom concedia, tot percebint, mentre durés la malaltia, 3 pts. diàries durant sis mesos, i l'50 pts. diàries els sis mesos següents. "Si el cas de llarga malaltia segueix al màxim de subsidi que es concedeix per cirurgia menor, es donen iguals mesos de subsidiamb la diferencia de que són dues pessetes les que s'apliquen als sis primers mesos i una pesseta cada dia als restants". Aquestavantatge restaria implantat.i entraria, per tant en vigor, a pa_r tir del 1 d'agost de 1920. Durant tres mesos, els socis que s'hi inscrivissin ho farien pagant la quota estipulada, sense cap altra condició; passat aquest període, solament podrien acollir-s'hi si la seva edat no ultrapassava els 45 anys, passaven un reconeixement mèdic i pagaven 2 pts. d'entrada. V. "Acció" d'agost de 1920, p. 5-6; "€1 Diluvio", 1 d'agost de 1920; "El Diluvio", 5 d'octubre de 1920. El 1 de gener de 1921, dels 3.928 socis, el 66% s'ha 1ÍCO via inscrit a la nova quota que donava dret a aquesta modalitat.-"Acció" de aesembre 1920de aesembre , p. 3, i "Acció" de fabrer 1921de aesembre , p. 2. uun (1023) V. supra, p.;) V. supra, p.;><. "Acció", julio! 192D, p. 5;"Acció" d'agost 192C, p. b;"Acció" de-setembre 1920, p. 7 1921, p. 10;d'octubre 1921, p. 4;"Accid" d'abril 1932, p. 15;"El LJiiuvio", 31 de març 1921;"El uiiuvid", 26 de Juliol 1921;"El LJiluvio", 9 d'agost 1921; "El ^iluvio", IB setembre 1921. (1027) Antoni Vallejo, president de la ^eccid de ¿ocors Mutus, defensaria aquesta ponència, la qual remarcava els aspectes moral, econòmic i social del mutualisme, subratllaria com el mutualisme, "practicant-lo amb la noblesa que es deuen de practicar tots els ideals", donava "una perfecta educació" ^ocial en tots els ordres de la vida, doncs que indubtablement fa néixer en el cor dels homes aquell amor indispensable envers els demés, base-fonamental per a dur a bon terme tota empresa col•lectiva"; i afirmaria que no es podia "confondre mutualisme i beneficència" i que tampoc el primer noes podia "convertir o traduir per conservadurisme, i com l ''indiv.t du pot ésser un fervent mutualista i un lluitador per les reivindicacions socials, doncs que en mutualitzar-se Ja es reivindicad'algunes de les contrarietats que en la lluita per la vida calvèncer". També assenyalaria que el mutualisme havia de far-se "assequible a tots aquells elements que formen part de la respectiva família, ¿s recorda la vellesa, la invalidesa, la maternitat } la infantesa, cases de curacid, sanatoris, i fins l'accid sanitària rie les urbs." Finalment, la Federacid de Dependents, d'acord amb les conclusions de la ponència, aprovades per unanimitat, havia de procurar que les entitats federades que no practiquessin el mutualisme, "el creien, (..-) que totes en tinguin cl alt concepte que li correspon", i que totes l'adaptessin "a les normescientífiques modernes"; declarava el mutualisme "factor estimable per a portar a terme tota obra social", considerava la necessitat d'estimular "l'accid extensiva del mutualisme en la família dire£ ta del associats i per a la realització de projectes que, per la seva importància, reclamin l'esforç de moltes, entitats; 1, finalment, la Federacid declarava que s'inhibia a tota "actuacld dire£ ta en .la pràctica del mutualisme, entenent que l'èxit del mateix requereix la direcció i governament de cada una de les entitats que li són federades".-"Acció" d 'octubre 1921,p. 4; "Acció" de -novembre^de 1921, p. 4-5; Llibre de deliberacions de la Primera Assemblea de la Federació de dependents de Lgtalunya, p. 26-33. . 11C8 "Acció" de juny de 1922, p. 5-6, publicava un fragment també d'aquesta ponència. (1C28) "Acció" gener 1922, p. 1; "Acció", maig 1922, p. 2 i 6; "Acció"de Juny.1922, p. 2; "Acciú" de juliol de 1922, p. 6. (1029) "Acció", febrer 1922, p. 1 i 4; "Acció"-, mar-1922, p. 8. "Hem de fer constar que la secció no figurava en dita Comissió organitzadora, per defecte, segons s'ha pogut comprovar darrerament, de no haver arribat en temps oportú les invitacions que ens foren trameses, a mans del nostre delegat en la Federació, en Feliu i C o di_ na. 'UB primer antuvi això ens disgusta puix feia suposar unadesconsideració envers la ¿>ecció, i perquè entenem que en tot ço que faci referència a mutualisme tenim la ineludible obligació de fer sentir la nostra veu, doncs que la nostra preponderància enel mutualisme català ens posa en condicions de bel•ligerància. No per això, i menys sapigudes les causes, teníem de negar-nos, icom que es tractava de prevenir-nos davant el perill que significaria per a les Mutualitats, l'anunciat propòsit de l'tstat, defer obligatòria dintre d'un organisme oficial el segur de malaities, sense tenir en compte la filiació que cada u pogués tenirfeta en una o altra de las germancats oficialment i legal constjL tuides, vam atorgar la nostra més cecicida adhesió a les conclusiens aprovades en dita-assemblea. "-SECCIÓ PERMANENT CE SCCCR3 -(Í.UTUS.-iïlemòria corresponent al curs 1921-22.-"Acció", ce setembre de 1922, p. 5. V. la nota següent també. (Iü3u) T 0 t subratllant la importància ce l'assemblea mutualista del Teatre u oya, "*ccló" de febrer de 1923, p. 4, es referia al projecte estatal esmental. "Fonamentalment -hi llegim-la idea no pot ésser combatuda, doncs que de fer-ho negaríem nostres principis, peròno és un secret que aquestes funcions encomanades a l'¿stat, per drien tot aquest calent tan tradicional que tenen les germandats de Catalunya o sigui tota llur bellesa espiritual, i que, encara que no anul.lessin la iniciativa particular, quedaria aquesta molt mermada i de dia en dia 1'estat'progressiu de les nostres mutualitats aniria afeblint-se, arribant, potser, a desaparèixer, «ixo, que és ímportantíssim (...) ve agreujat en què dificilment, ambla mateixa quota podria l'c-stat concedir els subsidis que disfru-11C9 tem ara. Pensem ço que representa la burocràcia que s'hauria de crear, i ja sabem com ho fa en tots els seus organismes, o béamb el guany que hi voldria tenir la institució, més o menys oficial, que fos concessionària d'aquest segur, i pensem que avuil'administració i regisme de totes les. mutualitats és absolutament gratuïta i veurem tot seguit com les despeses per a personal mossegarien una part considerable de la quota, o sigui del nostre actual subsidi, també perdríem aquest dret tan lògic, tan racional d'intervenir directament en totes les coses ce les nostresrespectives mutualitats i el d'anar-les modificant a la mida,gust i necessitat de la nostra respectiva manera d'ésser." l•'ésendavant el butlletí esmentat, citava les conclusions d'aqueLla assemblea mutualista Iss quals, entre altres punts, cemanaven del govern que les societats de socors mutus "no sols han d'ésser re_s pectades en llur organització i cabals, sinó també han d'ésser-objecte û'una legislació espacial, que les empari eficaçment, fomentí, llur Divulgació i vigoritzi llur vida, per ésser el mitjà més expedit, econòmic, segur i. eficaç amb què compten les classes populars per a prevenir-se contre l'ac^erütat", que fossin sxemn tes "dels impostos d'utilitat^, contribució industrial l'de comer:-' segurs, drets reials, timbre i altres tributs que puguin crear-se per l'Estat o per les corporacions locals", i que el govern prese£ tés "a les Eorts, tan aviat com sigui possible, un projecte dellei regulant les assegurances socials a base d'aquests organismes populars anomenats vulgarment iïlontepios o Germandats, ' per ésser, per ésser ells constituïts per manifestacions espontànies de la voluntat col•lectiva, de la qual no pot prescindir cap legisla dor". La ^ecció de 5 O cors Mutus, a més a més, s'adheria per escrit a les esmentades conclusions, amb data del 25 de gener de -1922, tot oferint la seva col•laboració a la federació de -^ocietats de ^ocors ÍYlutus pel que fes rt a tots els actes i treballs que s'organitzin, per tal de que les nostres mutualitats, assoleixin la màxima garantia d'existència i. desenrotllament".-"Acció" demarç de 1922, p. 6, la qual, a més a més, insistia en les críti-ques contra el projecte oficial: "conculcado d'aquests dreta que tenim adquirits,! 'existència dels quals respon a un sentit pregonament ca'talà", burocratlsme, "pes mort en l'erari espanyol (ço lííí per ésser comú a.totes les germandats, segurament faria tot seguit una realitat llur incorporació a l'organisme cabdal del mutualisme català." La Secció recordava tamba el problema del dèficit existerit en l'hospitalització a Catalunya i manifestava finalment que aniria seguint la gestació c'aquest organisme "i procurarà, si ho creu precís, fer sentir la seva veu en el Desenrotllo de la lloable iniciativa, doncs que, si altra cosa no, ella ens porta unarepresentació oficial que vé obligada a defensar l'organització tradicional de les nostres germandats, davant dels propòsits que l'Estat té de fer obligatòria la previsió per al cas ce malaltia, en ço que aquests propòsits poguessin atemptar, a la vica i creixen, ca de les mateixes." £-n front ce les reaccions adverses a l'Institut promogut per la -Mancomunitat, el CADCI continuaria mostrant els seus recels davant la manca de concreció en la intervenció ce la Caixa de Pensions 1 os la mateixa .ïoncomunitat : "segons referències que possei'm -assenvalava la n.emòria esmentada cel curs 1921-1922-sembla ésserv que l'institut Català de Socors [ïlutus quedarà plasmat en la fins avui anomenada Federació -de Sccietats de Socors ¡Tutus-, arnb no sabem qui,ics intervencions CE la Caixa ce Pensions i cie la íï.aricünr.unitat". La mateixa [femaría enregistrava el fet que "el Comitè u irectiu .ce l'Institut estarà integrat per representacions propo£ cior-eces ce la ¡mancomunitat, ce la Caixa i oe les entitats mutualistes i per sub-comités o sub-comissions (...). També en la formació d'aquest cartipac. sembla que hi ha hagut la pèrdua de laconvocatòria que els elements organitzadors diuen haver-nos dirigit'., així ho creiem, però ûegut a aquest contratemps la veritat és que la Secció no té un lloc en el Comité Cirectiu, saben oficiosament que s'ha tingut, empro, present a la Secció, i que se -11 reserva un lloc en una sub-comissió. Això de la categoria del lloc fins a cert punt és lo de menys, doncs que quan se vol ferbona feina, no és la categoria, sinó la.voluntat a fer-ne, la que triomfa." Alhora, tanmateix, el CACCI valoraria especialment aquesta iniciativa com un mitJa.d'"afrontar l'escomesa que pogués sin tenir les nostres mutualitats, en virtut del desconeixementque d'elles se'n té o per fins•d'especulació, baix 'tot punt devista rep'udiables". La creació de l'Institut suposava un suport "indispensable de la primera corporació oficial catalana". La fi" e Í! í 2 moria, enfí, recomanava a la junta venicora de la ->ecció que intervingués "ja sigui per a portar el nostre concurs en el perf accionament de l'obra, ja sigui per evitar derivaciones que puc[ nessin arr.b els nostres iceals o amb l'essència del mutualisme de la nostra' terra". «quest criteri constructiu, fóra refermat a la dilema r i a ce l'exercici de la Secció de Socors Mutus del curs 1922-1923: "(...) fou el projecte ce la Mancomunitat de crear l'Inst_i tut Català de Mutualisme el que ens portà a entrevistes amb enti. tats afins, no llangant-nos a una aferrissada lluita, com hanfet altres germandats, perquè entenguérem que a la Mancomunitat la.guiaven bells propòsits i no segones intencions i que, en tot cas, els defectes podien ésser corregits i, en últim terme, rebutjat l'esmentat projecte". (1C32) "Acció" d 'octubres ce 1922, p. 4;"Acció" d'abril ce 1332, p. 13. A l'acte hi assistirien, segons el primer butlletí citat, la --Junta de Socjrs Mutus, "una bona representació cel Consell Dire?£ tiu, una altra de la Comissió Administrativa, alguns ex presi-dents -ce la Secció, tot el cos de facultatius que exerceixen al Consultori, els senyors Noguer i' Comet i f, assot, bon nombre desocis, acompanyant-alg-uns d'ells d'element femení (...) i la re presentació de la premsa diària". Antoni Vallejo, el doctor Chacon, Noguer i Comet, fïlassot i Ribas prendrien la paraula. "Amarate de patriotisme i de pregon afecte a aquesta casa, tots pcs_a ren en llurs llavis mots d'amor a Catalunya i expressió sincera del desig ds que el 'Centre continuï en aquest no interromput esclat de vida per a honra i glòria de la nostra estimada pàtria". El Consultori es composava de "dues sales per a cirurgia i medicina general" degudament equipades, un "salonet per a dentista", "una altra espaiosa sala ha permès instal.lar-hi tot ço que afe_c ta a oculista, a malalties de nas, coll i orelles i al servei de pedicura", una cambra, "d'assèpsia", a part d'altres dependències complementàries (sala d'espera, etc.). Un'"lunch" finalment complementaria l'acte d'inauguració, V. també, la Memòria cit. dela Secció del curs 1921.1922.--"Acció" de novembre 1922, p. 9. (1033) "Acció", abril 1932, p. 13. Encara que, amb caràcter personal,la Secció donà la conformitat a la participació de Vallejo; "Ex_a minada curosament la conveniència d'acceptar el lloc que se li 11Í3 designava -a Antoni Vallejo-, s'arribà a l'acord ce que per ladefensa de la mutualitat catalana devia anar-s'hi, fent causa ço mú amh els demés elements, que dintre de la conferencia tambéporten la mateixa finalitat".-•"Acció" d'octubre de 1922, p. 1 i 5.. Segons la memòria ce Socors mutus del Curs 1922-1823, Vallejo acceptaria "després deconsultada la Junta -de la Secció-i el Consell Directiu, i amb la condició, per part seva i molt a grat de tots, de que allí s'hi tenia de trobar i actuar com a representant, de la Se£ ela", malgrat haver estat convidat "amb caràcter personal".-"Acció" d'agost de 1S23, p. 6. Els recels davant la Conferencia de caràcter estatal, convocada per l'Institut Nacional ce ^revi sia, eren motivats perquè precisament de la mateixa "sembla que al principi, en tenia de sortir l'acord d'anar a establir obligj3 tòriarnent per a dit organisme, el segur ce malaltia". V. "Acció" d'abril ce 1322, p. £;'"Acció" de maig 1S22, p. 6; "Acció" L 4 e se." ' tembre 1922, p. 6. Segons aquest carrer butlletí, el "criteriunànim de la Junta" es condensava en aquests termes: "Integritat completa i màxima sobirania ce les germandats tant en el seu fur intern, com en els agrupaments ce col•lectivitats presents i futurs. Reconeixement i respecte a l'obra social que, sense ingerèncíes de cap mena, fins avui han practicat les germandats, títols suficients per a què se les consiceri aptes per seguir amb el seu comes c'aquí en avant". La Secció es manifestaria igualment per una actuació conjunta i cohesionada dsl mutualisme cat_a là, en especial si hom tractava "d'afeblir les mutualitats existents o que es puguin fundar, ae minvar els atributs que per pr£ pi valer han conquerit, doncs que per part ce l'Estat, en aquest sentit, més aviat troben dificultats que ajuda" ("Acció" cit. d'o_c tubre de 1922, p. 5). "Acció" de novembre de 1922, p. 9^1G, final, ment, assenyalava que les noves que arribaven sobre "el cos detemes" a tractar, "sinó del tot grates, en general no semblen pas inspirades en un sentit d'hostilitat a les Germandants". Segons aquest butlletí, el 1 d'octubre de 1922, la Secció participava a la Junta general extraordinària de la Federació de Societats de -Socors i^utus que havia d'ocupar-se 'd'aquest, tema. Pel que *fa a les conclusions dels temes i de la Conferència Na-1ÍÍ4 cional de Gegurs per a ÍT.alaltia, Invalidesa i Maternitat,, "Acció" de gener de 1923, p. 4-6. Tumbé, "Acció", febrer 1923, p. 5 Digué'que la representació catalana en la Comissió organitzadora de la Conferència, ha treballat en tal sentit unida 1 compacta,defensant les institucions nostrades (,..)j explicaria la tasca feta per les diverses ponències 1 elogiaria la intervenció "de les representacions socials catalanes" a les mateixes, "ha representació catalana -manifesta-esta unànim a oposar-se a tot intent, en això, d'absorció i de burocratismo per part de l'Estat o delsseus òrgans" i "' s'oposarà també (...) a tot intent (...) de creació de nous cossos facultatius, l'a inutilitat dels quals seria ma .nifesta i que no serien més que nous tentàculs del centralismeabsorvent que ofega la vida del país". Afegiria també que, a la -Conferencia, per primera vegada en un acte de l'Estat 1 mercès també a les gestions ce la representació catalana, l'idioma català serà admès i respectat en aquella" i acabaria subratllant l'acti.tuc constructiva de la representació catalana, però també la seva voluntat que si el regim d'assegurances "pogués convertir-se en uninstrument mec d'absorció oe l'Estat i de la burocràcia nosaltres el combatríem amb tota energia, i diríem al nostre poble que refu_ ses els suposats beneficis materials que li oferís perquè per damunt de ca'.es les coses de la vida material nosaltres hi aixequem l'ideal i el nostre ideal és l'amor a la dignitat 1 a la llibertat de Catalunya".-"Acció" de desembre 1922, p. 5-6. (1035) D'aquesta minera, el butlletí "Acció" de febrer de 1923, p. 5-6,davant d'un grup d'entitats federades de la Federació de Societats de Socors fíiutus, contràries a l'actuació de la Junta d'aquesta da£ rera, remarcava que els resultats obtinguts a la Conferencia estatal havien estat "un èxit per les mutualitats" i que, "en aquest cas ...la Federació va aconseguir el màxim de les seves aspiracions". El fet fóra que la contestació d'alcunes entitats, manifestada "en caá.«* J ' forma»edificant per alguns elements, en les Juntes Generals ex traordinàries" duria a la "Directiva -de la Federació-, composta de tots els homes que havien dut el pes.de la defensa" dels interessos del mutualisme català durant tota la campanya, a dimitir. La Secció de Socors fïlutus, en aquesta avinentesa, Juntament ambl'Associació de Viatjants del Comerç i de la Indústria "férem una crida de diferents entitats-per tal de promoure la (...) reacció (...). .Comparegueren quasi totes les entitats invitades, unes 70, i es signà un manifest" que relacionava els fets i demanava l'assistència de totes les entitats federades a la Junta general del -14 de gener de 1923, manifest que rebia l'adhesió de 170 mutual!tats, i que fóra ratificat per la mateixa votació que es produiria mo en aquesta darrera reunid: 224 vots favorables a la Junta contra 27 que es mostraven d'acord amb la dimissió.-Posició de la Secció en les incidènciesocorregudes en la Federació rie Societatsde S o cors ÍT.u t us « _ Respects aquesta qüestió, la Memòria esmentada de la Secció delcurs 1922-1923("Acció" d'agost 1923, p. 6), remarcava també que Socors Mutus no havia volgut seguir el "camí de lluita contra la Junta de la Federació de Societats de Socors Mutus" en el seu ca£ teniment tant davant del projecte de la Mancomunitat com de l'e_s tatal, "perquè serenament jutjant la seva actuació, poguérem, no sols obtenir el convenciment de que la vida de les Mutualitats no estava compromesa amb l'Institut Català de Mutualisme, l'accept.£ ció del qual depenia ce la voluntat de les germandats, sinó queni un moment s'ublidava aquella Junta ce ço convingut en l'Assemblea del Goya i que,, si en principi la Junta acceptava com a base de dissensió el projecte acordat per la Mancomunitat, allò podia apraciar-se mis aviat com una tàctica a fi de poder presentar ca-.ra contra la temudes disposicions que de Madrid, creiem tots, que ens portaria la Conferència d'Assegurances que havia de celebrarse en nostra ciutat. (...) Així ha sigut, doncs que el Projacte de l'Institut s'ha quedat en projecte, 1,mercès als contactes que per a elaborar-los tingueren, varen poder dur una nodrida representació en la Conferència Nacional d'Assegurances, que altrament (...), no s'hauria pas pogut portar." La Memòria subratllava els bons resultats d'aquesta participació catalana i, en especial, "la satisfacció que en el tema VII, (...) el de la nostra ponència,fou on d'una manera aspra poguérem treure la personalitat de les companyies especulatives en el règim dels segurs de malalties, -Invalidesa i maternitat, puix de cap manera podem capir que siguin objecte de lucre aquestes necessitats humanes que l'obrer ha de prevenir. '. 'Acció", juny 1923, p. 3 i 8;"Acció" juliol 1923, p. 9; "Acció", setembre 1923, p. li 7-8. . "Veurem també que afiancem sòlidament l'existència del nostre Cer± tre, caca ala més potent, concs indubtablement la Secció ff.útua I_n fantil anirà preparant noves generacions que seran fervorosament adietes i plenes d'entusiasme, fins al sacrifici, per aquella In_s titució, que com una segona mare les ha acollit en el seu si ces de la infantesa", escrivia hom al butlletí "Acció" citat del maig de 1923, p. 3."(<..) cal suposar -havia assenyalat també el matelx butlletí del mes de .març de 1923, p. 5-que tots aquests p_e tits mutualistes d'avui, haurien après a estimar el Centre i les seves coses i que difícilment es podrien despendre d'aquest amor quan arribada l'ecat de figurar en les seves fileres poguessindir; soc un dels teus". V. la nota 84. (1039) Salut pública.-"Acció" de Juny de 1923, p. B, que acabava ambaquests mots; "A tots els cartells que Joiosament s'han vist, la tragi-comèdia de la vida també aquest cop s'ha manifestat, nosal 1919-19201921-19221922-1923 "Reassegur" 1.311 1.194 " "Reassegur" 1.311 1.194 " (1044) V., per exemple, "Acció", setembre 1923, p. 8-9, que esmentava a més un servei de radiografies i farmàcies i establiments que oferien descomptes als socis de la Secció de Socors lYlutus. (1045) A part de 1'esmentada-de Noguer i Comet (nota 1034), esmentem les dues que pronuncia Baltasar Pijoan, el 16 de gener de 1919, sobre "Noves orientacions en el treball de la dona", fruit "del seu via_t ge d'estudi de postguerra en les nacions bel.ligerants",("Acció" d'abril de 1932, p. 12, i "Acció" de febrer de 1919, p. 3-4), 1 el 30 de novembre de 1920 sobre "El paper de la dona en les novíssimes campanyes higièniques". ("El Diluvio", 30 de novembre de 1920; "Acció" d"'octubre de 1920, p. 3; "Acció" de novembre 1920, p. 3; -"Acció" de febrer 1921, p. 3). im (1C51) Així, per pxemple, el butlletí "Acció" de novembre de 19.18, p.2-3, amb el títol L'obra del Centre es manifesta remarcava que la Secció de Socors Tuutus, de les diverses branques del CADCI, era, "tal volta la que més del cor arrenca, perquè porta en son esperit les mires del sa mutualisme, la Virtut de l'amor huma, la base de l'eni fortiment per al propi esforç (únic ferm i segur)". Citem també Finalitat del mutualisme.-"Acció" de març de 1921, p.6,' que remarcava la Idealität de les primeres institucions mutualistes, basades en el sentiment de germanor, la qual subsistia malgrat fos una "fo_r ta majoria" la que ingressés a les mutualitats "per pur egoismepersonal". Un petit aspecte del mutualisme.-"Acció", d 'abril de -1921, p.4. I, finalment, el comentari a la' formació de la ffútua Iri fantil al si de Socors ffutus, Secció rnútua Infantil.-"Acció" de març de 1923, p. 4-5 que destacava la importància de tots els serveis de la Secció en la vida del soci del Centre i insistia sobre el paper cel mutualisme. "!_' economia de la vida particular -hi Ile gim-caüa uia es va fent més complexa i, per que no dir-ho? més dl fícil. Totes lesprofessions -perquè la vida, la corrent ho imposatendeixen a la conquesta ce reivindicacions, de milloraments -ceclasse, de dignificacions professionals. Sembla talment com si es volgués fer una revisió de valors i que tots, des de son estament, reclamessin go que dret i de Justícia correspon a cada un d'ells. Això sense cap mena de. dubtes, en tant la societat no s'estructuri d'una altra manera, reporta un encariment a totes les necessitats de la vida, i aquest encariment s'ha de resoldre, l'ha de resoldre l'obrer per mitjà del col.lectivisme en ses múltiples i variadesformes. La mutualitat, doncs, només que per aquest principi d'econo mia individual Ja seria recomanable (...). Però és-que, demés la rnu tualitat porta en si, com a foc sagrat, la santa virtud de no desijt Jar-ne ningú els seus beneficis i ce correspondre tothom sense recança, sense regateigs als deures que l'imposa. ES on, d'una manera més franca i positiva hom se .sent humanista i de grat accepta un sa_ criflci, perquè sap que coopera en la solució de greus problemesque la vida planteja als seus consemblants i que demà li poden ésser plantejats a si mateix (...). Acceptant, doncs, aquesta força nio ral que innegablement ha mantingut, manté i mantindrà el mutualisme de In nostra terra, quina escola d'ètica moral més eficient es pot oferir als petits que la pràctica del mutualisme? (...) Amb la Sec- (1C55) El Gimnàs oferia classes diàries de gimnàstica sueca als socis del CADCI i als menors de quinze anys que pertanyessin a la famíliad'algun soci; hom oferia també classes destinades a "senyoretes pe£ teneixents a famílies dels associats". V. "Accid" de setembre de -1916, p. 7, i "Accid" de setembre de 1919, p. 6. tidors i hidroterapia del Gimnàs" i obtenia"el brillant èxit assenyalat en inscriure-s'hi 3Gu alumnes ("Acció" de desembre de 1921, p. 1 i 17. En aquest butlletí, hdm anunciava les classes de Gimnàs de 7 a 9 del matí per a socis, de 6 a 7 de la tarda per a nois, de 12 a 1 del matí per a noies, de 7 a B i de 8 a 9 de la tarda per a * socis, amb una quota mensual de dues pessetes. Els professors de les mateixes, per una altra banda, tenien cura de preparar els socis -per a la práctica de 1'atletisme. V. a més a més "Acció" de gener de 1922, p. 15; "Acció" de febrer de 1922, p. 14, que-subratllaven la marxa ascendent del Gimnàs. L'article esmentat de la revista -V'Anales" d'octubre-novembre-desembre 1.922, sabre el CADCI, p.599, esmenta també el Gimnàs .amb les seves dues sales, "a las que concurren cerca de trescientos inscritos, hombre y mujeres y que tienen anexo una perfecta instalación de hidroterapia y vestidores. Fue el gimnasio del Centre uno ce los primeros de Barcelona en que se practica la gimnasia sueca. ( IOCS ( 1002 ) ( 1007 )
1
perfect
{"ca": 0.9084159258880828, "es": 0.08684990293246143, "ja": 0.00013623514185484144, "eo": 6.811757092742072e-05, "fr": 0.0005222347104435589, "uk": 0.0003973524970766209, "it": 0.0012261162766935732, "en": 0.0010898811348387316, "pt": 0.0002724702837096829, "cs": 5.6764642439517275e-05, "pl": 0.0007833520656653384, "tg": 2.270585697580691e-05, "ko": 4.541171395161382e-05, "ur": 2.270585697580691e-05, "de": 9.082342790322764e-05}
mc4_ca_20230418_12_125967
Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » PRODUCCIÓ I SUBSISTÈNCIA » Cant religiós » Cerca creences, festes, rituals i ceremònies » Cerca Recursos Documentals
0.702133
curate
{"ca": 1.0}
https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A324&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A491&f%5B4%5D=field_descriptors_ipcite_rec_doc%3A2
mc4_ca_20230418_9_642158
Per a Camps Tema: Per a Camps Escolta Camps, ara que has guanyat les eleccions, volem la Fórmula 1 ¡eh! No t'oblides, que mosatros no mos oblidem. 28/05/2007, 13:07 #2 Pot ser que la Formula1 vaja en la mateixa llinia que la defensa de la llengua valenciana: UNA TRAICIO 28/05/2007, 13:11 #3 Puix això, ¿per qué creus que he creat este fil? Ha passat més d'un mes del día que, segons el PP, anaven a tancar els repetidors de la TV3. 28/05/2007, 13:14 #4 Mare meua.........4 anys mes aguantant al Climent,a la Avl y Acpv......anem fotuts. 28/05/2007, 13:25 #5 4 anys mes aguantant les manifestacions proterroristes catalanistes. 4 anys mes aguantant el catalá en els coleges, 4 anys menos de llengua Valenciana. Gracies pp! 28/05/2007, 13:28 #6 28/05/2007, 13:30 #7 molt be picassent blau ara que ningu plore , 28/05/2007, 14:05 #8 Lo que habrá que hacer es ir creciendo cultural y socialmente, exactamente igual que lo han hecho los catalanistas en nuestra tierra,¿ NO OS PARECE?. Ir metiendonos como tentáculos por todos los rincones sociales, para así crecer y al final poder presionar al partido de turno. 28/05/2007, 14:42 #9 exacto SUR hay que aprender del enemigo los catalanes se han ido infiltrando y contanimandonos con informacion catalanista debemos de hacer lo mismo que ellos,ademas ellos siempre van unidos,nosotros no 28/05/2007, 14:44 #10 y si nos metemos en el PP y lo cambiamos todo desde dentro?? ? 28/05/2007, 14:45 #11 Duras menos que un caramelo en la puerta de un colegio. Perdón, ahora hay que decir "col.legi". 28/05/2007, 14:48 #12 el PP no quiere cambiar nada,tiene mayoria y no necesita cambiar nada 28/05/2007, 15:23 #13 Ara lo que toca és que tenim 4 anys per a replantajar les coses en més calma pero en més intensitat. És molt dificil que CV traguera "algo", pues el partit se creà fa tres anys pero no escomençà a lluitar des de fa 3 anys, sino més tart. I ficaré l'eixemple del meu poble, la seu de CV en el meu poble va ser la tercera que s'aurí i les llistes i la lluita ha sigut tot a ultima hora i mal. Per aixo demane a CV que en lloc de gastarse dinés en pegatinetes de "no mos fareu catalans", etc... que se gasten eixos dinés en papers en mensages per als ciudadans i cuyo contingut faça caure al ciudadà d'un susto. ÉS AIXO LO QUE ES TÉ QUE FER.
0.55154
curate
{"it": 0.004884547069271759, "pt": 0.03818827708703375, "ca": 0.5284191829484902, "en": 0.08658969804618118, "es": 0.33259325044404975, "fr": 0.009325044404973356}
http://www.valenciafreedom.com/foro/34-actualidad/4860-per-camps.html
oscar-2301_ca_20230418_7_290800
Ho creguis o no, les tauletes no van arribar al mercat com els aparells brillants, prims i elegants que són avui. Tampoc van sorgir abruptament el 2010 com els iPad. Hi ha una rica història darrere seu que es remunta a gairebé cinc dècades enrere. Continua amb nosaltres mentre detallem breument la història d'aquests petits ordinadors i els avenços tecnològics que els van convertir en allò que són avui. La història de les tauletes Notícies 0 La primera tauleta T10 de Doogee us ofereix el millor entreteniment Tommy Banks Novembre 2, 2022 La marca de mòbils resistents capitost en l'àmbit, Doogee, ha decidit fer un pas en una nova direcció. L'1 de novembre, va llançar a qualitat mundial Doogee T10, la primera tauleta de la ... tauletes 0 Com actualitzar l'iPad? Solucions per a models recents i antics Tommy Banks octubre 15, 2022 Des del seu llançament original el 2010, l'iPad Tenia diversos models que es divideixen en quatre línies: original, Air, mini i Pro. Alguns dels més antics ja no es poden actualitzar a versions més ... tauletes 0 iPad Air 2: val la pena comprar la tablet? Natalia agost 6, 2022 La tablet iPad Air 2 va ser llançada el 16 d'octubre del 2014 per competir contra el Galaxy Tab S2 de Samsung. Sí, han passat vuit anys des que Apple va llançar la segona generació del seu iPad Air i ... Notícies 0 HTC A101 és la nova tablet Android que no voldràs comprar Tommy Banks juliol 11, 2022 LA htcacaba danunciar un nou dispositiu mòbil aproximadament una setmana després de revelar el seu últim telèfon intel ligent en els últims anys. El fabricant amb seu a Taiwan ara ... Notícies 0 BARAT | La nova tauleta de Xiaomi està d'oferta a AliExpress Tommy Banks juliol 11, 2022 Xiaomi Pad 5 és la nova tauleta de la companyia, amb potents ajustaments a un preu assequible. Té una pantalla d'alta freqüència d'actualització, processador Snapdragon 860 i un llapis per dibuixar ... Notícies 0 TAULETA BONA I BARATA | Samsung Galaxy A8 està rebaixat a Amazon Espanya Tommy Banks juliol 11, 2022 La Galaxy Tab A8 de Samsung és una bona opció de tauleta per a aquells que busquen un model bo i econòmic. És genial per estudiar, llegir, dibuixar o mirar vídeos més còmodament en una ... Notícies 0 Xiaomi Book S 12.4 és la nova tauleta de Windows amb xip Snapdragon 8cx Gen 2 Tommy Banks juliol 11, 2022 En una presentació feta aquest dimarts (21), Xiaomi va anunciar una sèrie de productes dirigits al mercat global, especialment el Xiaomi Book S 12.4. Nova tauleta Windows de la marca filtrada ... Notícies 0 OPPO Pad Air és la propera tauleta Android que arribarà al mercat el 2022 Tommy Banks juliol 11, 2022 L'OPPO, fabricant xinès ja establert a Espanya, es prepara per treure al mercat una nova tauleta Android que apostarà per la lleugeresa, la qualitat de construcció i el rendiment. De ... Notícies 0 Huawei MatePad T10 Kids Edition és la nova tauleta per a nens a Espanya Tommy Banks juliol 11, 2022 O Huawei MatePad T10 Edició per a nens va arribar per entretenir i ajudar a desenvolupar les habilitats cognitives dels nens a partir dels 3 anys. Aquesta és la premissa que la nova tauleta ... Notícies 0 TAULETA BARATA | Samsung Galaxy A8 té grans descomptes a Magalu Tommy Banks juliol 11, 2022 La Galaxy Tab A8 de Samsung és una bona opció de tauleta per a aquells que busquen un model bo i econòmic. És genial per estudiar, llegir, dibuixar o mirar vídeos més còmodament en una ... Notícies 0 Samsung Galaxy Tab A7 2022: Tablet barata revela els seus secrets Tommy Banks juliol 11, 2022 la tauleta Samsung Galaxy Tab A7 La 1a generació la va presentar el gegant sud-coreà a mitjans del 2020. És, des de llavors, una de les millors tauletes barates que pots comprar avui dia, ... Notícies 0 (Mini-Review) Samsung Tab S8+: La millor tauleta Android? Tommy Banks juliol 11, 2022 Encara recordes el món pre-Covid? És innegable que aleshores el món de les tablets Android no passava per dies fàcils, amb molts dels fabricants de referència abandonant el vaixell. 1 2 Pàgina següent » El 1972, Alan Kay, un informàtic nord-americà, va idear el concepte d'una tauleta (anomenada Dynabook), que va detallar en els seus escrits que posteriorment va publicar. Kay va imaginar un dispositiu informàtic personal per a nens que funcionés pràcticament com un PC. El Dynabook consistia en un llapis òptic i presentava un cos prim amb una pantalla de com a mínim un milió de píxels. Diversos enginyers informàtics van suggerir parts del maquinari que podrien funcionar perquè la idea fos un èxit. Tot i això, encara no era el moment, ja que ni tan sols s'havien inventat els ordinadors portàtils. 1989: L'era del totxo El primer ordinador tablet va debutar al mercat el 1989 amb el nom de GRidPad, un nom encunyat a partir del Grid System. Abans d'això, però, existien les tauletes gràfiques que es connectaven a les estacions de treball dels ordinadors. Aquestes tauletes gràfiques permetien crear diferents interfícies d'usuari, com ara l'animació, el dibuix i els gràfics. Funcionaven com el ratolí actual. El GRidPad no era ni de bon tros el que detallava el Dynabook. Eren voluminosos, pesaven al voltant d'un quilo i mig, i les pantalles distaven molt de la referència d'un milió de píxels que havia establert Kay. Tampoc els dispositius es mostraven a escala de grisos. 1991: el sorgiment de les PDA A principis dels anys 90, els assistents digitals personals (PDA) van arribar al mercat amb força. A diferència del GRidPad, aquests dispositius informàtics tenien una velocitat de processament suficient, uns gràfics justos i podien mantenir una cartera d'aplicacions generosa. Empreses com Nokia, Handspring, Apple i Palm es van interessar per les PDA, anomenant-les tecnologia informàtica de llapis. A diferència dels GRidPads que funcionaven amb MS-DOS, els dispositius de computació amb llapis feien servir el PenPoint OS d'IBM i altres sistemes operatius com l'Apple Newton Messenger. 1994: es llança la primera veritable tauleta A finals dels 90 s'ha acabat la idea nova de la imatge de Kay d'una tauleta. El 1994, Fujitsu va llançar la tauleta Stylistic 500 que funcionava amb un processador Intel. Aquesta tauleta venia amb Windows 95, que també apareixia en la seva versió millorada, la Stylistic 1000. Tot i això, el 2002, tot va canviar quan Microsoft, de la mà de Bill Gates, va presentar la Windows XP Tablet. Aquest dispositiu funcionava amb tecnologia Comdex i seria la revelació del futur. Malauradament, el Windows XP Tablet no va poder estar a l'alçada de les expectatives, ja que Microsoft no va poder integrar el sistema operatiu Windows basat en el teclat en un dispositiu 100% tàctil. 2010: el veritable negoci No va ser fins al 2010 quan l'empresa de Steve Job, Apple, va presentar l'iPad, una tauleta que oferia tot el que els usuaris volien veure al Dynabook de Kay. Aquest dispositiu nou funcionava amb iOS, un sistema operatiu que permetia integrar funcions fàcils de personalització, una pantalla tàctil intuïtiva i l'ús de gestos. Moltes altres empreses van seguir els passos d'Apple, llançant dissenys reimaginats de l'iPad, fet que va portar a la saturació del mercat. Més tard, Microsoft es va rescabalar dels seus anteriors errors i va crear els Windows Tablet, més tàctils, convertibles i que funcionaven com a portàtils lleugers. Les tablets actualment Des del 2010, no hi ha hagut gaires més avenços crucials en la tecnologia de les tauletes. A principis del 2021, Apple, Microsoft i Google són fins ara els principals actors del sector. Avui dia trobareu dispositius elegants com el Nexus, el Galaxy Tab, l'iPad Air i l'Amazon Fire. Aquests dispositius ofereixen centenars de milions de píxels, executen una àmplia gamma de ginys i amb prou feines utilitzen un llapis òptic com el de Kay. Potser es pot dir que hem superat allò que Kay va imaginar. El temps revelarà quins altres avenços podem obtenir en la tecnologia de les tauletes en el futur. Et pot interessar: ► Com saber qui va visitar el meu perfil a Telegram ► Per què no es guarden les fotos d'Instagram a la Galeria ► 15 pel·lícules basades en fets reals ► Xiaomi meu Band 7 versió global vs. xinesa ► Els millors jocs de PS Plus Deluxe i Extra ► Fortnite: Com obrir la porta secreta d'Indiana Jones ► Com afegir administrador a Instagram Els articles més visitats: ► Com eliminar el format d'una taula a l'Excel? ► Com utilitzar el codi d'inici de sessió de Facebook ► Com eliminar la marca d'aigua InShot ► Com eliminar el compte d'Uber Eats en pocs passos des del PC ► Ratolí sense fil INPHIC en oferta ► Què és Nicegram? ► Com canviar el nom d'una pàgina de Facebook Contacte Email: contacte@tecnobreak.com Telèfon: + 54 911 2396 3159 Adreça: Dickman 1441, Buenos Aires, Argentina Les nostres xarxes socials © 2022 TecnoBreak.com - Tots els drets reservats | Contacte | Sobre TecnoBreak | Política de cookies | Política de privacitat | Avís Legal | Botiga Spanish Afrikaans Albanian Amharic Arabic Armenian Azerbaijani Basque Belarusian Bengali Bosnian Bulgarian Catalan Cebuano Chichewa Chinese (Simplified) Chinese (Traditional) Corsican Croatian Czech Danish Dutch English Esperanto Estonian Filipino Finnish French Frisian Galician Georgian German Greek Gujarati Haitian Creole Hausa Hawaiian Hebrew Hindi Hmong Hungarian Icelandic Igbo Indonesian Irish Italian Japanese Javanese Kannada Kazakh Khmer Korean Kurdish (Kurmanji) Kyrgyz Lao Latin Latvian Lithuanian Luxembourgish Macedonian Malagasy Malay Malayalam Maltese Maori Marathi Mongolian Myanmar (Burmese) Nepali Norwegian Pashto Persian Polish Punjabi Romanian Russian Samoan Scottish Gaelic Serbian Sesotho Shona Sindhi Sinhala Slovak Slovenian Somali Spanish Sudanese Swahili Swedish Tajik Tamil Telugu Thai Turkish Ukrainian Urdu Uzbek Vietnamese Welsh Xhosa Yiddish Yoruba Zulu
0.623656
curate
{"ca": 0.8531214293133894, "pt": 0.008309961566427755, "en": 0.10522488833489145, "it": 0.004778227900695959, "es": 0.023995014023060143, "tr": 0.0006232471174820816, "sv": 0.00010387451958034694, "fr": 0.003843357224472837}
https://www.tecnobreak.com/ca/tauletes/
cawac_ca_20200528_4_13365
PLA D'AUTOPROTECCIÓ PEL TEATRE DE CAN SAGRERA DE VILOBÍ D'ONYAR Els treballs per l'elaboració del PAU consisteixen en la intervenció in situ per a la recollida de les dades i per a disposar de totes les informacions necessàries i suficients per a la seva elaboració. Els serveis prestats són: Identificació de l’activitat. Inventari, anàlisi i avaluació del risc.
0.710581
curate
{"ca": 1.0}
http://www.btf.cat/cat/projectes/fitxa/c96c536e615bf92504b3d2cf2ebc3c18.html
macocu_ca_20230731_0_218862
Autors Va fer estudis de llengua alemanya i llengua i literatura catalanes. Actualment treballa com a administrativa i correctora de textos en llengua catalana, i ha fet de traductora i intèrpret en llengua francesa i alemanya. Ha estat llibretera a la desapareguda Antaviana Llibreria de Figueres, i correctora i redactora en mitjans escrits de l’Alt Empordà. A finals dels anys 80 (del s. XX) va publicar una colla de relats curts al Setmanari de l’Alt Empordà. Després d’un llarg parèntesi, el 2010 va quedar finalista al Concurs de Narrativa per a Dones Àrtemis. L’any 2014 va publicar el seu primer llibre, La reina faraó. El 2016 va tornar a resultar finalista als Premis Núvol de Contes amb el relat Phicus pandurata i ha estat guardonada amb el premi Joaquim Ruyra de Narrativa 2017 (Premis Recvll de Blanes) amb el relat El contracte Wong.
0.784623
curate
{"de": 0.007134363852556481, "ca": 0.9928656361474435}
mc4_ca_20230418_1_202937
Alerta per onada de fred durant el cap de setmana | Diari de Tarragona Alerta per onada de fred durant el cap de setmana Publicada el 09/02/2018 - 15:48 HS En aquest sentit, Protecció Civil de la Generalitat ha emès una Prealerta del pla d’emergències per ventades VENTCAT. Segons les previsions del SMC s’esperen fortes ventades al Pirineu i Prepirineu, a l’extrem nord de Catalunya i a les cotes mitjanes i altes de les Terres de l’Ebre. Els municipis de Barcelona, Tarragona i Sant Cugat han comunicat l'activació dels seus procediments per la protecció de persones més vulnerables durant aquest episodi de fred. Cal tenir especial precaució a les activitats a l'aire lliure i també a les festes de Carnestoltes que es realitzin a l'exterior, sobretot les que tenen vehicles de tracció que es desplacen per carrers amb possibilitat de glaçades. A més, s’ha de tenir especial precaució si s'ha de romandre a l'exterior de matinada i tenir molta cura en la conducció de matinada i primera hora del matí en zones obagues a on les temperatures seran més baixes i serà molt probable la presència de gel a la calçada.
0.837227
curate
{"ca": 0.969286359530262, "es": 0.03071364046973803}
https://www.diaridetarragona.com/amp/catalunya/Alerta-per-onada-de-fred-durant-el-cap-de-setmana-20180209-0061.html
mc4_ca_20230418_11_168214
Exporta 12 resultats: Tagged XML BibTexOrdena per: Autor Títol Tipus [ Any ] Filtres: Autor is M. Ponsà [Esborra tots els filtres]
0.639414
curate
{"ca": 1.0}
http://grupsderecerca.uab.cat/evolgenom/ca/biblio/author/10
racoforumsanon_ca_20220809_2_829118
Bones! Ja està al You Tube lo videoclip del grup terraltí per excel·lència i pioner de l'ús de la gralla al rock. És lo tema que dona nom al seu últim disc, aviam que us pareix: 15 anys- Gra Fort Què vaigo de gust! -La música està bé, però la lletra m'ha paregut un poc simple. -Crítica constructiva, eh? La lletra té un sentit si has seguit lo grup al llarg dels temps. Res, jo reivindico este grup perquè van ser los pionners en ficar una gralla al rock i perquè han estat injustament menysvalorats, si els comparem molts altres grups que considero molt, molt menors però que gaudeixen d'una promoció i unes crítiques considerablement millors. Obviament hi ha l'element "d'agranar cap a casa", però intento ser objectiu.
0.76485
curate
{"es": 0.008391608391608392, "ca": 0.9552447552447553, "pt": 0.03636363636363636}
mc4_ca_20230418_8_725330
València instal·la càmeres a Ciutat Vella perquè solament el veïnat puga accedir al centre de la ciutat - Diari La Veu Escriba el número 636363 La idea va partir dels veïns del centre històric de la ciutat, que la van proposar en el primer procés participatiu, on va resultar un dels projectes triats amb el títol "Limitació accés vehicles al Barri del Carme". L'Ajuntament de València ha anunciat aquest dijous que ja s'ha iniciat la instal·lació del sistema de càmeres que permetrà el control de l'accés de vehicles a les àrees de prioritat residencial de Ciutat Vella. Els punts d'instal·lació són l'accés al carrer Corona des de Guillem de Castro; al carrer Salvador Giner en el seu accés des de la Plaça del Portal Nou; al carrer Salvador en l'encreuament amb el carrer Trinitaris; a la plaça del Mercat a l'altura del carrer Trench i a l'eixida del pàrquing del Mercat Central en el seu gir cap al carrer de la Boatella. La iniciativa emana dels projectes participatius DecidimVLC i el seu objectiu és "reforçar la pacificació del trànsit de vehicles a Ciutat Vella escomesa des del servei de Mobilitat Sostenible en els últims anys", explica el consistori en un comunicat. La idea va partir dels veïns del centre històric de la ciutat, que la van proposar en el primer procés participatiu, on va resultar un dels projectes triats. La citada proposta veïnal plantejava com a objectius "gaudir de la possibilitat de poder passejar pel centre històric sense haver d'estar sempre pendents que vinga un vehicle; reduir la contaminació acústica i ambiental que provoca el trànsit a tot hora, tant de dia com a la nit; i controlar la descàrrega de mercaderies que ara es realitza a tota hora i que fa que els vehicles comercials estiguen aparcats damunt de les voreres". Per açò se sol·licitava "la instal·lació de mecanismes de control de l'accés i la limitació del mateix a determinats vehicles i franges horàries". Ara, superats els tràmits necessaris, s'ha procedit a l'inici de la instal·lació de les cinc càmeres amb què es va licitar el projecte, amb l'objectiu que en un termini de dos mesos puga comprovar-se el correcte funcionament de les mateixes. Cada punt de control comptarà amb una càmera de lectura de matrícula (OCR) i una càmera de visió general. Mitjançant un programari es podran detectar les matrícules que disposen d'autorització per a circular per la zona restringida i les que no. Durant les pròximes setmanes es traslladaran al veïnat i als comerciants de l'entorn i a les empreses de logística els mecanismes d'operativitat de la zona i els tràmits a realitzar perquè els vehicles figuren en la llista d'autoritzats. Els vehicles que ja estiguen registrats per a poder accedir als bucles d'ús exclusivament residencial o com a usuaris de la zona taronja a Ciutat Vella no hauran de realitzar cap tràmit addicional. De la mateixa manera, independentment de la data de la fi de la instal·lació i posada a punt de les càmeres, el sistema no començarà a operar fins a culminar el termini d'altes en el registre de vehicles autoritzats. El regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, explica que "encara que la pacificació de la circulació a Ciutat Vella és ja un fet abans de l'arribada de les càmeres de control sol·licitades pels veïns, no hi ha dubte que aquesta mesura contribuirà, a més, a reduir el trànsit de vehicles pel barri en eliminar definitivament l'accés dels qui no estan autoritzats i que encara travessen per carrers com Carda i Murillo esquivant el control policial, segons denuncien alguns veïns". "La petició dels veïns de Ciutat Vella mostra el seu desig de reduir el trànsit innecessari a l'interior del barris en què resideixen però no és un desig exclusiu dels veïns d'aquest barri sinó de totes les persones de la ciutat", assenyala Grezzi. Escriba el número 682727
0.861318
curate
{"ca": 0.9873783854851433, "es": 0.012621614514856692}
https://www.diarilaveu.com/noticia/85964/valencia-instala-cameres-ciutat-vella-restringir-acces-centre-ciutat
racoforumsanon_ca_20220809_2_776064
El pròxim 25 de març les JERC del camp organitzen la segona calçotada independentista. En l'acte hi haurà xerrades, mítings, música i bona gastronomia. PROGRAMA 13.00 h: Inauguració de la calçotada a l’escenari de La Palma a càrrec de Xavier Vendrell, vicesecretari de Coordinació Interna i Acció Electoral d’Esquerra. Tot seguit, presentació dels caps de llista d’Esquerra a les capitals de les comarques de la regió. 14.00 h: Calçotada amb el següent menú: Aperitiu, calçots amb salsa romesco, carn de corder, llonganissa, taronges, i per beure vi i aigua. 16.00 h: Parlaments. Hi intervindran: Marc Anguera, portaveu de les JERC a la Federació Regional del Camp; Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC i diputat, i Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra i conseller de Governació. 17.00 h: Música a càrrec de Miquel del Roig. El preu de la calçotada és de 15 euros. Per inscriure-s'hi cal trucar al número de telèfon 977 342 864, i us indicaran el número de compte corrent on cal fer l’ingrés. El dia de la calçotada cal presentar el rebut de l’ingrés i canviar-lo pel tiquet del menjar en arribar al recinte. Espero que us animeu i el pròxim 25 de març ens podem veure a la Palma de Reus. L'any passat l'afluència de usuaris va ser bastant notoria esperem que aquest any la podem superar!!! Aquí teniu un video realitzat pel Maria Del Mar on podeu veure com va anar la calçotada de l'any passat. http://www.youtube.com/watch?v=lp4ng2Q1UCg www.jerc.cat/camp www.jerc.cat/reus FESTA SI LLUITA TAMBÉ!!! ! Ei perduts!!! si sí! Sóc el xofer de les JERPV amb cot Helena andorrà qui ha dut a tota la tropa. I com sol passar: La CALÇOTADA tot un èxit! Estic rebenta't Helena ! Visca el Baix Camp! Visca els Països Catalans. post1: Que gran les declaracions del Xvier Vendrell. Venint cap ací sentíem Ràdio 9.. increïble quin ressò Post2: A l'altra que faga un altre de xofer. Post3: LA FAROLA LA FAROLA!!! ! A mi m'ha passat lo mateix Solidaritat xofers Això solidaritat!!!! Que a un servidor també li ha tocat conduir ! La farola, la farola...! Miquel del Roig a l'Acampada Jove!!!! Això de la IIa calçotada independentista del Camp... pels que tenim memòria diria que de fet és la IIIa Si senyor! la primera podem dir que va ser a porta tancada, no va està malament i el que va ser una trobada s'ha convertit en un acte de referència que cada any s'hi ha d'anar! L'any vinent serà la meva 4a calçotada del Camp sens dubte! Felicitats per la d'enguany! L'any vinent serà encara molt millor i segur que vindrà més gent d'arreu del país. Visca la Calçotada i la cultura popular! PD: Algú te més fotos? Adela escrigué: PD: Algú te més fotos? jo
0.760723
curate
{"ca": 0.9084291187739464, "en": 0.007662835249042145, "es": 0.05057471264367816, "fr": 0.0007662835249042146, "pt": 0.020306513409961684, "ec": 0.0022988505747126436, "eo": 0.009195402298850575, "rr": 0.0007662835249042146}
cawac_ca_20200528_5_86801
Avui, dijous 20 de desembre, al laboratori -1.01 de l’Escola Politècnica Superior, a partir de les 12h s’organitza un torneig de jocs d’ordinador a favor de la Marató de TV3, dedicada aquest any al càncer. La iniciativa ha sorgit de diversos estudiants de primer curs del Grau en Enginyeria Informàtica de l’EPS i l’Escola en dona ple suport. Estudiants, professorat i PAS de l’EPS, previ donatiu de tres euros destinats a la Marató de TV3, podran jugar, divertir-se i col·laborar en aquesta acció solidària. El proper dimarts, 18 de novembre a les 13h a la Sala de Graus de l’Escola Politècnica Superior, Josep M. Martí , coordinador de l’Oficina de Relacions Internacionals de la UdL i Cristian Solé , sostsdirector de relacions internacionals de l’EPS, duran a terme una xerrada informativa referent a les possibilitats de Mobilitat dels estudiants de l’Escola Politècnica Superior . La mobilitat permet realitzar estades acadèmiques en universitats diferents de la d’origen i el posterior reconeixement dels estudis cursats en aquesta universitat. Així doncs, els diferents programes permeten estades en: Així doncs, aquests tres programes recullen totes les diferents possibilitats de mobilitat en la que podeu participar. El període d’estada a la universitat de destinació varia segons el conveni bilateral que hi té signat la UdL. El Personal Docent i Investigador (PDI) i el Personal d’Administració i Serveis (PAS) de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida van celebrar ahir les eleccions per tal d’elegir als seus representants a la Junta de l’EPS i als Consells dels dos departaments adscrits al Centre, el departament d’Informàtica i Enginyeria Industrial i el departament de Matemàtica. La mesa electoral es va situar a la Sala de Graus de l’edifici de l’Escola i tot el personal convocat va poder exercir el seu dret a vot des de les 10 a les 18 hores de forma ininterrompuda. Ahir va tenir lloc l’acte de presentació d’una nova edició de la FIRST® LEGO® League a l’Espai UVic de Barcelona amb representants institucionals de tots els centres participants, entre els que s’hi comptava en Francesc Giné , director de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida, encarregada d’organitzar, per segon any, la fase local de Lleida de la FIRST® LEGO® League. Aquesta competició correspon a un torneig internacional de robòtica per a joves de 9 a 16 anys, present a més de 60 països i amb més de 350.000 participants a tot el món, i que s’implementa a un entorn de competició esportiva del més alt nivell. Cada any, centenars de milers de joves de tot el món esperen expectants davant dels seus ordinadors l’alliberament d’un nou Desafiament. Aquest any el repte és l’ajuda a la gent gran: Seniors Solutions. En el repte Senior Solutions, els equips investiguen els obstacles a què s’enfronten la gent gran i busquen solucions innovadores per millorar la seva qualitat de vida, amb reptes com desplaçar-se, estar connectats a l’entorn o mantenir-se en forma. Durant aproximadament 6 setmanes, els 20 equips participants a Lleida, formats per entre 4 i 10 participants, acompanyats del seu entrenador, hauran de dissenyar, construir i posar en marxa robots, a més de realitzar un treball d’investigació científica que hauran d’exposar el dia del torneig davant un jurat format per professors universitaris, científics, etc. Un total de 35 equips es classificaran per disputar la gran final d’Espanya, que se celebrarà al març i on en la darrera edició hi va participar l’equip guanyador de Lleida, l’institut Maria Rubies. Els premiats en la fase estatal tindran l’oportunitat de participar en tornejos internacionals com el World Festival de St. Louis del 24 al 27 abril 2013 o l’Open European Championship que se celebrarà al juny de 2013. L’objectiu de FIRST LEGO League és que els participants trobin solucions reals a problemes actuals, tenint en compte sempre els factors que afecten als nostres Seniors. En aquesta edició, l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida novament s’ha volcat totalment en la organització de l’esdeveniment, convertint-se en seu local on els nens i nenes de la provincia de Lleida podran sorprendrens amb les seves habilitats científiques i el seu treball al disseny d’un robot basat a les peces de LEGO® el proper 16 de febrer de 2013.
0.868219
curate
{"ca": 1.0}
http://eps.blogs.udl.cat/2012/12/page/2/
macocu_ca_20230731_9_147887
Riudaura ha obert al públic la planta soterrània del centre cívic Comentaris tancats a Riudaura ha obert al públic la planta soterrània del centre cívic Després de 12 anys de tancament, Riudaura ha reobert el centre cívic del municipi. L’anterior equip de Govern va considerar que l’edifici, un cop construït, no reunia les condicions per obrir-lo al públic. Tot i així, es va emprendre una primera actuació per habilitar, almenys, un dels espais de l’edifici, la planta soterrània, que, tot i que inicialment no estava previst que s’hi fessin activitats, compta amb molta més capacitat que, per exemple, la sala polivalent de la planta de dalt. Ara, una segona actuació en aquesta planta soterrània ha permès finalment retornar l’espai als veïns de Riudaura. El centre cívic de Riudaura s’ha reobert al públic; almenys, la seva planta soterrània. Mentre que els espais inicialment pensats per fer-hi activitats continuen tancats, l’Ajuntament ha estat treballant per habilitar els baixos de l’edifici. Després de dues actuacions de condicionament, l’espai ja pot acollir activitats. L’última actuació s’ha portat a terme entre l’octubre i el desembre, gràcies a una subvenció de la Diputació de Girona, que assumeix 65.000 dels 70.000 euros que han suposat els treballs. La sala soterrània té 280 metres quadrats i pot acollir un màxim de 200 persones, moltes més que a la sala polivalent de la planta de dalt, pensada per a actes de petit format, per a un màxim de 50 o 60 persones. Des de la seva obertura, aquest mes de desembre, la planta soterrània ja ha acollit una jornada solidària per a la Marató. Aquest cap de setmana, els veïns han aprofitat l’espai per recuperar la quina del poble, i diumenge alguns músics del municipi hi van oferir un recital de blues. Tots els actes han gaudit d’una alta participació. Les activitats s’hi reprendran a partir de la primavera. Mentrestant, l’Ajuntament continua les converses amb el despatx d’arquitectes de l’edifici, RCR, per recuperar la planta de dalt, una actuació per a la qual el consistori no vol marcar terminis. Mentre la planta soterrània ja acull activitats, l’Ajuntament arranja alguns serrells que encara queden a l’espai, com és el cas de les finestres. El consistori treballa en una solució perquè hi penetri més la llum sense perjudicar l’estètica general de l’edifici.
0.854437
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_14_699054
Sorteig Fat Bike Titleist - Golf d'Aro - Mas Nou Guanyador de la Fat Bike Titleist Avui, dia 16 de novembre, sortegem la bicicleta Fat Bike Titleist. Han entrat en el sorteig els seguents jugadors: Josep Hosa Nogué, Elies Nogue Soms, Jose Miguel Simó Boladeras. Han participat en un mínim de 4 Tornejos dels 6 Tornejos que entraven al reglament #Torneoprimavera #Torneosanjuan #Torneogolfentrelunares #Torneosummerwhiteparty #Torneogastronomico. GUANYADOR: Sr. Josep Hosa Nogué. Felicitats per part de tot l’equip Club Golf D’Aro, esperem que la disfruti. Durant aquests dies de confinament, el nostre equip continua treballant i fent millores per a quan pugueu tornar a jugar. Club Golf d’Aro – Mas Nou ha estat premiat amb 2 dels Millors forats de Catalunya, forat 13 i 15 gràcies a la iniciativa d’en Toni Enciso. No perdis l’esperança… Club Golf d’Aro t’ofereix algunes idees per mantenir el vostre joc sota control. Seguiu entrenant! Declaració Oficial COVID-19. Mesures adoptades per les autoritats. Romandrem actius per respondre qualsevol pregunta o sol·licitud. Mentres Club Golf d’Aro estigui obert per ara, s’han adoptat aquestes mesures per garantitzar la seguretat al camp. Trofeus del Puntuable Cadet i Infantil. Club Golf d’Aro – Mas Nou celebra la Final Autonòmica del Circuit Nacional de 5ena Categoria. Max Caffrey guanya Campionat Esp. Aleví 26 – 28/06/2019 Gran actuació dels nostres jugadors juvenils en el Campionat d’Espanya Infantil, Aleví i Benjamí. Nova Activitat Espai Benestar Club Golf d’Aro – Mas Nou ofereix als seus clients un nou servei de Preparació Física per Golf. Aprofiti el nostre servei! Final Quadrangular Femení El nostre equip femení juga avui la final del “Quadrangular” Femení de Catalunya 2019. Molta sort en la pròxima Lliga!
0.742913
curate
{"fr": 0.027491408934707903, "ca": 0.8058419243986255, "es": 0.12313860252004583, "pt": 0.018327605956471937, "it": 0.022336769759450172, "cs": 0.0028636884306987398}
https://www.golfdaro.com/ca/sorteig-fat-bike-titleist/
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_290270
El dijous passat, 20 d’octubre, per la nit, vaig convèncer a una amiga per anar de compres per Reus. Si, si, per la nit, la botiga de Mango de Reus va ser una de les 31 escollides per celebrar el Glamour Shopping Night, una iniciativa de la cadena de moda Mango juntament amb la revista Glamour, una festa en la que podies gaudir d’un 25% de dto., de còctels Campari i de música amb un Dj des de les 19:30 a les 23:30h. Evidentment no em podia perdre un esdeveniment com aquest a la nostra ciutat. Així que després d’una tarda bastant estressant, cap a les 22:30h vam anar a descobrir les noves propostes de la temporada, que encara no havia tingut oportunitat de veure. Tenia certs dubtes de si finalment trobaríem la botiga oberta, però ja pujant pel Carrer Llovera se sentia la música que punxava el Dj per animar les compres nocturnes. La veritat és que tot i ser força tard, encara hi havia moviment de gent. Vam anar mirant i remirant les diferent peces de roba de la firma: faldilles de tub, quadres d’aires british, els colors de la temporada; fúcsia, verd, taronja, negre, llanes i tweed i, prints de pell d’animals, sobretot de leopardo en roba i complements. Ens vam passar una bona estona als emprovadors provant-nos les peces de roba que havíem escollit i després cap a la caixa a pagar les nostres adquisicions que ens vam emportar dins una bosseta de roba commemorativa de l’esdeveniment.
1
perfect
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_10_397630
 Sweet Memories Villa Sotira Xipre - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA 3 Katergou Street, Sotira, Sotira, Xipre, 5390 - Veure al mapa "Panayiota was very helpful, professional and kind. Location..." Més informació sobre Sweet Memories Villa Al visitar Ayia Napa, vosté es sentirà com a casa a Sweet Memories Villa, què li ofereix un allotjament de qualitat i un gran servei. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat. A Sweet Memories Villa, l'excelent servei i instal.lacions superiors faran de la vostra estada una experiència inoblidable. A l'hotel s'hi pot gaudir d'unes comoditats de primera classe com Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, aparcament de cotxes, transport hotel/aeroport, instal.lacions de barbacoa, lloguer de cotxes. Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb piscina privada, aire condicionat, balcó/terrassa, aparell de televisió LCD/pantalla de plasma, nevera a cada habitació. L'hotel ofereix una excelent varietat d'instal.lacions d'oci, incloent piscina exterior. Sweet Memories Villa és una elecció inteligents per a viatgers a Ayia Napa, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties. Cal que informeu el Sweet Memories Villa de la vostra hora d’arribada amb antelació. Podeu fer servir l'apartat de Peticions especials en fer la reserva o posar-vos en contacte amb l'allotjament directament mitjançant les dades de contacte que apareixen a la confirmació. En arribar, cal abonar un dipòsit de 150 EUR per si hi ha desperfectes. Aquest dipòsit es reemborsarà el dia de sortida en funció de l'estat de l'allotjament. Cal fer el pagament abans de l'arribada amb transferència bancària. L'allotjament es posarà en contacte amb tu després de fer la reserva i et donarà més informació.
0.81828
curate
{"ca": 0.9362570117287098, "pl": 0.03161652218255992, "en": 0.03212646608873024}
https://www.agoda.com/ca-es/sweet-memories-villa/hotel/sotira-cy.html
mc4_ca_20230418_12_717361
La Guàrdia Civil intervé unes 6.450 peces de roba de contraban a La Jonquera valorades en 213.450 euros ! ACN ! directe!cat Alt Empordà Dimarts, 21 d'agost de 2018 08:31 h Els agents van immobilitzar polos, vambes, moneders xandalls i ulleres, entre d'altres ACN La Jonquera.-La Guàrdia Civil va intervenir dijous passat 6.450 peces de roba de contraban de diverses marques en tres comerços de la zona dels Límits, a la Jonquera (Alt Empordà). La mercaderia estava exposada en els tres locals i estava valorada en 213.450 euros. Els agents van fer diverses inspeccions fiscals en establiments comercials després de tenir coneixement que es venia la roba de marques conegudes importada il·legalment i van intervenir polos, vambes, moneders, xandalls i ulleres, entre d'altres. En el darrer semestre, la Guàrdia Civil ha interceptat 33.000 peces de contraban per un valor superior al milió d'euros.
0.772007
curate
{"ca": 0.9943693693693694, "fr": 0.00563063063063063}
http://directe.larepublica.cat/acn/806653/la-guardia-civil-interve-unes-6.450-peces-de-roba-de-contraban-a-la-jonquera-valorades-en-
grup-elmon_ca_20230726_0_35876
El president de la Generalitat, José Montilla, és conscient del “mal moment” que està patint el sector vinícola del Priorat i ha encoratjat els productors a seguir lluitant “com sempre han fet” durant la visita al nou celler de la Conreria d’Scala Dei. “Estic segur que aquest sector té força per superar aquesta crisi”, ha manifestat Montilla. La Conreria d’Scala Dei ha inaugurat amb la visita de Montilla les seves noves instal·lacions, un celler nou més modern i ben equipat que l’edifici antic. D’aquesta manera l’antic celler queda lliure i es podrà incorporar a l’hotel de 12 habitacions que ja té la Conreria. “Més que una aposta per la producció, que en el fons depèn de les vinyes i no de la capacitat del celler, és una aposta per l’enotusime”, ha explicat Jordi Vidal, gerent de la Conreria. L’hotel, que ara s’amplia, està adreçat tant a un públic familiar com a empreses i ofereix als visitants la possibilitat de conèixer el funcionament de la Conreria i diferents activitats de tast de vins. A més de la zona de restauració hi ha també un spa. El president Montilla i Jordi Vidal durant la visita a la Conreria Scala Dei FOTO: ACN
1
perfect
{"ca": 0.9244951712028094, "es": 0.07550482879719052}
https://vadevi.elmon.cat/actualitat/montilla_visita_el_nou_celler_de_la_conreria_d_scala_dei_726-1462/
mc4_ca_20230418_12_430045
Carta familias-carta-families Informe de situación_2013 (1) Pobreza 3.0: Andalucia la comunidad... Davant aquesta acció, Bartolomé Isern, director general de Planificació, Infraestructures Educatives i Recursos Humans de la Conselleria d’Educació, ha signat una carta a les famílies menorquines en la qual les convida a convertir els seus fills en delators. “Si els vostres fills detecten qualsevol incidència al centre educatiu, no dubteu a comunicar-ho a la Conselleria”, resa la carta ... Pobreza 3.0: Andalucia la comunidad más pobre 40 % ya ... Call for Papers EduQ@2017. Séptimo Congreso Virtual Iberoamericano de Calidad... La implantación del aprendizaje cooperativo GUÍA PARA DISEÑAR Y GESTIONAR UNA...
0.523361
curate
{"pt": 0.041251778093883355, "es": 0.3655761024182077, "ca": 0.5561877667140825, "en": 0.03698435277382646}
https://www.slideshare.net/eraser/carta-familiascartafamilies
oscar-2301_ca_20230418_5_309284
Hi ha molts motius per creure que l’escriptura (especialment, l’autoescriptura) i la lectura, com a expressions essencials de la condició humana, han tingut i continuen…
0.69598
curate
{"ca": 1.0}
https://miquelpueyo.cat/tag/bloqueig-de-lescriptura/
macocu_ca_20230731_1_522297
Paperera de fusta Calera Dissenyada per espais exteriors naturals i urbans Descripció del producte Paperera amb cos de pal rodons tallats a mitja canya. Aro interior per la subjecció de la bossa. S’inclouen les platines per la seva instal·lació. Acabat Fusta de pi silvestre tractada a l’autoclau nivell IV. Estructura interior i suport per bossa galvanitzats en fred. Platines galvanitzades en calent per sistema d’immersió. Opcional: capa de vernís o tint en base d’aigua (consultar carta de colors). Entrega Producte muntat. Capacitat del dipòsit: 90 l.
0.667758
curate
{"es": 0.18281535648994518, "ca": 0.8171846435100548}
racoforumsanon_ca_20220809_4_81972
Abans no s'avanci el de sempre ja obro jo el fil. Us hi podeu seguir inscrivint a: https://assemblea.cat/?q=tram0# Trobareu informacions detallades sobre el que cal fer a https://via.assemblea.cat/images/Dossier.pdf Aquí hi havia una secció de seguiment d'estadístiques però les he eliminades perquè havien esdevingut Can Pixa. Segons el gràfic d'en Hanseatic: A propòsit del tram problemàtic del delta de l'Ebre, algú deu haver considerat la viabilitat de fletar un parell de vaixells de passatgers entre Barcelona i Sant Carles de la Ràpita?. No sé si estic dient una animalada, quan de temps de navegació hi deu haver?.Perque en un parell de vaixells de passatgers hi cap molta gent i la Via Catalana passa al voltant del poble. Amb unes dotzenes de cotxes o mitja dotzena d'autobusos fent viatges entre el poble i els trams propers es podria distribuir ràpidament la gent. Algú de la zona sabria dir quin és el tamany màxim de vaixell que pot acollir el port de Sant Carles? Insisteixo en què no crec que a les Terres de l'Ebre hi hagi problemes. Des del tranvassament hi ha molta mobilització social. Segurament el fet que hi hagi tan pocs trams amb gent apuntada és simplement pel fet que és una zona molt rural i potser l'ús d'internet no és tan generalitzat com a d'altres zones més urbanitzades. Els del anti-transvasament ho han de tenir més clar que l'aigua, que amb la independència els beneficiaria, perquè l'Ebre passaria a ser un riu internacional, hi ha unes altres lleis que no permetent el que els espanyols volen fer
0.863515
curate
{"ca": 1.0}
macocu_ca_20230731_7_286734
MAX AUB (PARÍS, 1903 - MÉXICO D.F., 1973) Depòsit realitzat en 1987 Fotografies, guió, pla de rodatge i documentació epistolar sobre la producció de la pel·lícula Sierra de Teruel (André Malraux, 1938-1939) Carrera professional Autor teatral, poeta, assagista, novel·lista i guionista cinematogràfic, nacionalitzat espanyol. De pare alemany i mare francesa, es va traslladar a València amb la seua família en 1911, fugint de la Guerra Mundial. Des de desembre de 1936 fins a juliol del 37 va ser Agregat Cultural de l'Ambaixada d'Espanya a París. A partir de 1937 i fins a finals de gener de 1939 va ser coguionista i codirector amb André Malraux, per encàrrec del govern espanyol, de la pel·lícula Sierra de Terol, basada en la novel·la d'aquell L'espoir. En 1939, al finalitzar la Guerra Civil va ser internat en un camp de concentració francés; d'allí va passar a París, i més tard al sud de França i Algèria. En 1942 va fixar la seua residència a Mèxic, on va ser Conseller Tècnic de la Comissió de Cinematografia, i professor en l'Institut de Cine Mexicà entre 1943 i 1951. A pesar que va començar a escriure a Espanya Geografía (1929) o Fábula verde (1933), les seues obres més importants són mexicanes, tant les novel·les del cicle sobre la guerra, El laberinto mágico, on destaca Campo Francés (1965) per la seua estructura de guió cinematogràfic, com Las buenas intenciones (1954) i la seua obra mestra La calle de Valverde (1961). En 1943 es va afiliar al Sindicat de Treballadors de la Indústria Cinematogràfica, Semblants i Connexos de la República Mexicana. Això li va permetre controlar l'activitat que va realitzar com a autor, coautor, director i traductor de més de 50 guions cinematogràfics. Durant els seus primers deu anys d'estada a Mèxic sobreviu com a guionista de pel·lícules entre les que sobreïxen Distinto amanecer (1943), de Julio Bracho (basada en una obra seua), i Los olvidados (1950) de Luis Buñuel. Va ser membre del jurat del festival de Cannes en diverses ocasions. Apareix en el documental d'Arturo Ripstein i Rafael Castañedo sobre Buñuel El náufrago de la calle Providencia (1971). També en 1971 Alejandro Galindo va portar al cine la seua obra teatral Deseada . La mort el troba mentres fa entrevistes per a una biografia sobre Buñuel arreplegades en el volum pòstum Conversaciones con Buñuel (1985). Més informació Fundació Max Aub: www.maxaub.org Subscripció al newsletter
0.845683
curate
{"es": 0.06638830897703549, "ca": 0.9336116910229645}
macocu_ca_20230731_2_442602
Carret Experiències ENS ENCANTA EL CONTACTE AMB LA GENT I CREAR EXPERIÈNCIES CAT Tast de 3 copes de vi, acompanyat d’una taula de formatges i embotits, LES NOSTRES PORTES ESTAN SEMPRE OBERTES La nostra ubicació al cor de Barcelona i la història del Mercat de la Boqueria, fan que les nostres botigues siguin un lloc ideal per a fer una parada o per a prendre alguna cosa. De visita per Barcelona, per les Rambles o el Raval, de camí al port... Què tal comprar alguna cosa per a menjar o emportar-te a casa productes de qualitat i difícils de trobar en altres mercats. I si busques un lloc peculiar posem a la teva disposició el nostre espai, el mercader clandestí, un espai gairebé secret on fer un tast, una celebració... També col·laborem en rutes per Barcelona, en tastos de vi amb música...
0.752779
curate
{"en": 0.1286624203821656, "ca": 0.867515923566879, "kn": 0.003821656050955414}
oscar-2201_ca_20230904_7_45476
Ja teniu a la Galeria Multimèdia una selecció de fotos de la caminada per Collserola de l'alumnat de BTX1 el 28/10/2016: Llegir més 27 d’oct. 2016 Concursos , ESO , ESO1 , ESO2 , Premis , Sortides | Sense comentaris | Jornada matemàtica de clausura dels concursos esprint 2015-2016 (26/10/2016) per Cap d'estudis 27.10.16 A la Galeria Multimèdia teniu una selecció de fotos de la "Jornada matemàtica de clausura dels concursos esprint 2015-2016" que el 26/10/2016 es va celebrar al Museu de Matemàtiques de Catalunya a Cornellà del Llobregat. Jornada organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques. El centre va participar en aquesta jornada amb 10 alumnes: - Les 4 persones que van participar el curs 2015-2016 en l'equip de 1r i 2n d'ESO: Clara Monge ESO1 ===> Ara a ESO2D Ariadna Colomer ESO2 ====> Ara a ESO3D Laura Martínez ESO2 ====> Ara a ESO3C Carolina Musardó ESO2===> Ara a ESO3B - Més 6 persones de 2n d'ESO seleccionada pel professorat: ESO2A: Eulàlia Estiarte i Anna Casals ESO2B: Aluenda Diana Smeeton Jerez i Iago Andreu ESO2C: Mireia Plans Boncompte, ESO2D: Guillem Pons Un matí esplèndid! ! Llegir més 21 d’oct. 2016 Activitats esportives , Curses d'orientació , ESO , ESO2 , Sortides , Tutoria | Sense comentaris | ESO2: Cursa d'orientació al Parc de l'Oreneta (20/10/2016) per Cap d'estudis 21.10.16 Ja teniu a la Galeria Multimèdia una selecció de fotos de cursa d'orientació al Parc de l'Oreneta de l'alumnat de 2n d'ESO el 20/10/2016: Llegir més Centre | Sense comentaris | Amics de l’Institut Jaume Balmes - 1a Assemblea per Cap d'estudis 21.10.16 Un grup de persones vinculades al centre hem fundat l’Associació d’Amics de l’Institut Jaume Balmes. Creat el 1845, és l’institut d’ensenyament secundari més antic de Barcelona. Volem potenciar aquesta prestigiosa institució dedicada a l’educació i formació d’adolescents i joves des de la cultura, les humanitats, la ciència... i també amb una mirada il·lusionant per la celebració del seu 175è aniversari el 2020. Per engegar aquest projecte convidem tots els interessats a una primera assemblea, al centre, el dimecres 26 d’octubre a les 19 h. Si voleu podeu contactar amb nosaltres a través del següent formulari: www.jaumebalmes.net/p/amics.html Ens veiem el 26 d'octubre. Llegir més 10 d’oct. 2016 Activitats esportives | Sense comentaris | El Balmes i el TICBCN2016 per Cap d'estudis 10.10.16 Benvolgudes famílies, alumnes i amics i amigues; Es parla molt dels bons resultats del model educatiu dels països nòrdics. Però no es coneix tant que les curses d’orientació, un dels esports més importants en aquests països, són utilitzades com una eina molt important en la formació dels joves. Molts són els beneficis de les curses d'orientació, però sobretot cal dir que és un esport molt divertit, apte per a totes les edats, per practicar sol, en grup o en família. Des del Club Orientació Catalunya i l'Institut Jaume Balmes volem invitar-te a conèixer en directe l'esport de l'orientació tot participant sol o en família a les curses d'orientació que tindran lloc els pròxims dies 5 i 6 de Novembre a Barcelona el TIC BCN 2016. El TICBCN 2016 es una competició d'orientació, de caire internacional, que consisteix en dues curses, una al barri de Montbau i una altra al centre de Barcelona (Ciutat Vella). Hem preparat dues categories especials una per adults (iniciació adults) i una per nens/es (iniciació nens) amb la possibilitat d'anar en família perquè tots aquells que volen tenir un primer contacte amb el món de l'orientació vinguin a fer les curses. El centre de Competició serà el nostre Institut, el Jaume Balmes, i un grup important d'alumnes, professorat i pares i mares ajudarem en l'organització. Si també ens voleu donar un cop de mà tan sols ens ho heu de fer saber... Us animem a que hi participeu i us apunteu a fer les curses! A dia d'avui més de 250 persones de 20 països diferents ja s'hi han apuntat! T'esperem al Balmes, t'esperem al Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 2016. Per a més informació visita el bloc: VINE AL TICBCN2016 i/o al nostre web Web TIC BCN 2016. Inscripcions pels federats a la pàgina web del TIC Pels no federats ho podeu fer a: INSCRIPCIONS INICIACIÓ - NO FEDERATS Si voleu més informació adreceu-vos a l'Albert Daví (adavi@xtec.cat) Salut i fites! Afegeix la llegenda Llegir més ESO , ESO1 , Sortides , Tutoria | Sense comentaris | Selecció de fotos de les sortides de tutoria d'ESO1 a Montjuïc (5/10/2016) per Cap d'estudis 10.10.16 Ja teniu a la Galeria Multimèdia una selecció de fotos de la sortida de tutoria de l'alumnat de 1r d'ESO a Montjuïc el 5/10: Llegir més BatxiBac , Batxillerat , BTX , Orientació | Sense comentaris | BTX2: Sessió d'orientació "Després del Batxillerat, la selectivitat (PAU) i altres" per Cap d'estudis 10.10.16 Avui 10/10 a l'hora de tutoria es fa una sessió d'orientació a l'alumnat de BTX2-Diürn: "Després del Batxillerat, la selectivitat (PAU) i altres". A DOCUMENTS PÚBLICS | ORIENTACIÓ teniu la presentació utilitzada. Llegir més 3 d’oct. 2016 ESO4 , Projectes | Sense comentaris | Creadors en Residència (projecte artístic a 4t d'ESO) per Cap d'estudis 3.10.16 Un grup d'alumnes de 4rt de la ESO de l'Institut Jaume Balmes està desenvolupant un projecte artístic amb en Pep Duran aquest curs. Aquest projecte forma part d'una iniciativa anomenada "Creadors en Residència" proposada conjuntament per l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Fàbriques de creació, a bao a qu i el Consorci d'Educació de Barcelona, amb la col·laboració del MACBA. Aquest projecte pretén sensibilitzar i educar en la percepció, comprensió i gaudi de les arts, com a factor clau pel desenvolupament cultural de la ciutat. El nostre creador, en Pep Duran, desenvoluparà un dels seus projectes acompanyat pels alumnes que participaran de manera habitual en el procés de creació. Aquí teniu l'enllaç del nostre bloc de curs on us explicarem el dia a dia d'aquest projecte. Us convidem a participar-hi i a dir la vostra! http://blocsenresidencia.bcn.cat/jaumebalmes1617/ Jonatan Palacín (professor d'Eduació Visual i Plàstica) Llegir més Missatges més recents Missatges més antics Inici Twitter Telegram Documents Publicacions Galeria multimèdia Galeria multimèdia Balmes TV Balmes TV2 RÀDIO BALMES Activitats esportives AEE Alemany AMPA Anglès Aprenentatge i Servei Comunitari APSC ASIX BatxiBac Batxillerat Beques Biblioteca BTX Centre Concursos Consell Escolar CORB Coronavirus COVID-19 Cros Curses d'orientació Dansa DAW DELF Escolar E+S (Escoles+Sostenibles) Eleccions Erasmus+ ESO ESO1 ESO2 ESO3 ESO4 Ex-alumnes Ex-professors Exàmens Extraescolars Festes FP Francès Intercanvis Italià LICITACIONS Matriculació Música Nadal NEE Nocturn Orientació PAU Portes Obertes Preinscripció Preinscripció Universitària Premis Projectes Proves completar ESO Proves d'accés SMX Solidaritat Sortides STEAM Tutoria Universitat Xerrades
0.635526
curate
{"ca": 0.8897904986721746, "fr": 0.005311301268810859, "en": 0.0410150486869283, "hr": 0.02360578341693715, "de": 0.008262024195928003, "es": 0.016081439952788434, "pt": 0.007081735025081145, "id": 0.0020655060489820007, "it": 0.0067866627323694305}
https://www.institutjaumebalmes.cat/2016/10/
mc4_ca_20230418_8_477817
Plantilla:Pilot d'automobilisme - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Plantilla:Pilot d'automobilisme 2.1 Paràmetres 2.1.1 Paràmetres de format de la infotaula 2.1.2 Paràmetres de la secció inicial 2.1.3 Paràmetres de les dades esportives 2.1.3.1 Resum de l'activitat esportiva 2.1.3.2 Estadística d'activitat 2.1.3.3 Resultats en Grans Premis 2.1.3.4 Palmarès 2.1.4 Paràmetres dels premis rebuts Aquesta plantilla serveix per a mostrar una infotaula amb la informació bàsica d'un pilot d'automobilisme. Unifica tres plantilles anteriors que eren gairebé idèntiques i que feien el mateix, les quals a partir d'ara redireccionen a aquesta. Les plantilles en qüestió són aquestes: {{Infotaula pilot de carreres}} {{Pilot de Fórmula 1}} (i el seu sinònim {{Pilot F1}}) {{Pilot de Champ Car}} {{Pilot d'automobilisme}} Tots els paràmetres són opcionals. Si no s'indiquen, simplement no apareixeran tret dels paràmetres |imatge_dalt=, |nom=, |mida=, |color_tipus= i |ample_labels=, que tenen uns valors per defecte. A més, com que la infotaula n'unifica tres de preexistents, molts paràmetres tenen sinònims (es poden cridar amb diversos noms alternatius) i/o es poden indicar amb majúscula o minúscula indistintament. En aquests casos, s'indiquen els sinònims possibles entre parèntesi i cursiva. Paràmetres de format de la infotaula[modifica] Nom (Name, nom): el títol de la infotaula (per defecte, prendrà el nom de l'article, PAGENAME) Imatge (image, imatge): la imatge de la infotaula alt: el text alternatiu que ha apareixerà en situar el cursor sobre la imatge Peu d'imatge (Caption, caption, peu): el text que apareixerà a sota de la imatge de la infotaula Paràmetres de la secció inicial[modifica] Nacionalitat (nacionalitat): la seva nacionalitat Data de naixement (data naix, data_naix): la data de naixement. Es recomana fer-hi servir una de les següents plantilles: {{Data naixement i edat}} (ús: {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}}) {{Data de naixement}} (ús: {{Data de naixement|AAAA|MM|DD}}) Lloc de naixement (lloc naix, lloc_naix): el lloc de naixement Data de defunció (data mort, data_mort): la data de defunció si és el cas. Es recomana fer-hi servir una de les següents plantilles: {{Data de defunció i edat}} (ús: {{Data de defunció i edat|AAAA|MM|DD|aaaa|mm|dd}}) {{Data de defunció}} (ús: {{Data de defunció|AAAA|MM|DD}}) Lloc de defunció (lloc mort, lloc_mort): el lloc de defunció si és el cas relacionat amb: llista de personalitats relacionades Paràmetres de les dades esportives[modifica] Resum de l'activitat esportiva[modifica] primer any: l'any en què debutà en competició retirat: l'any en què es retirà Anys en actiu (anys en actiu): el total d'anys que hagi estat en actiu competicions prèvies: les competicions en què hagi participat abans de competir en l'actual anys competicions prèvies: els anys en què competí en les competicions prèvies Escuderies (escuderies): les escuderies en què ha estat integrat escuderies anteriors: les escuderies en què estigué integrat quan competia en les competicions prèvies Última escuderia: la darrera escuderia en què estigué integrat abans de passar a l'Escuderia actual Darrera competició (última competició): la darrera competició en que hagi participat competició actual: la competició en que participi actualment Escuderia actual (escuderia actual): l'escuderia en què estigui integrat actualment Número de cotxe (número cotxe): el número de cotxe que piloti Estadística d'activitat[modifica] Primera cursa: la primera cursa que hagi disputat Última cursa (Darrera cursa): la darrera cursa que hagi disputat Primera victòria: la primera victòria que hagi aconseguit Última victòria (Darrera victòria): la darrera victòria que hagi aconseguit millor posició: la millor posició que hagi obtingut any: l'any en què hagi obtingut la millor posició Campionats: el total de campionats que hagi aconseguit Resultats en Grans Premis[modifica] Curses (curses): total de Gran Premis disputats Victòries (victòries): total de victòries en Grans Premis aconseguides Podis: total de podis aconseguits als Grans Premis Poles (poles): total de Poles aconseguides als Grans Premis Voltes ràpides (voltes ràpides): total de voltes ràpides (Fastest Lap) aconseguides als Grans Premis any títol: l'any en què hagi aconseguit el títol[t 1] títols: el títol aconseguit[t 1] any victòria destacada: l'any en què hagi aconseguit la victòria destacada[t 1] victòries destacades: la victòria destacada aconseguida[t 1] ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Si n'hi ha més d'un, cal separar-los per <br /> Paràmetres dels premis rebuts[modifica] any premi: l'any en què li hagi estat atorgat el premi[p 1] premis: el premi què li hagi estat atorgat[p 1] ↑ 1,0 1,1 Si n'hi ha més d'un, cal separar-los per <br /> Tot seguit es mostra un exemple senzill del que permet aquesta plantilla. Vegeu-ne exemples del seu ús real, entre d'altres, als següents articles: color_fons color_tipus color_lbl ample_labels data naix data_naix lloc naix lloc_naix data_mort lloc mort lloc_mort anys competicions prèvies escuderies anteriors Darrera competició competició actual número cotxe victòries destacades any victòria destacada peu_taula no_revisio La documentació de més amunt està transclosa de Plantilla:Pilot d'automobilisme/ús. (modifica | historial) Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Plantilla:Pilot_d%27automobilisme&oldid=21524248» Infotaules d'esportistes La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 24 jul 2019 a les 19:02.
0.639029
curate
{"ca": 0.9200148809523809, "fr": 0.01953125, "en": 0.019159226190476192, "nl": 0.009300595238095238, "es": 0.009114583333333334, "an": 0.0016741071428571428, "pt": 0.0016741071428571428, "de": 0.01953125}
https://ca.wikipedia.org/wiki/Plantilla:Pilot_d%27automobilisme
racoforumsanon_ca_20220809_0_738147
Jo com tots els catalans voldriem tenir les nostres seleccions pròpies, perquè ens les mereixem. Però jo voldria saber que ha fet la Federacio Catalana de Patinatge després de Fresno i ara tenir la nova oportunitat a Roma, un dia abans de que es fasin les votacions voldria saber que han fet, perquè pels mitjans de comunicació no s'ha dit res per tant es pot entenfre que no s'ha fet res. Algu em podria aclarir si s'ha fet quelcom? I que s'ha fet? A veure si demà la sort ens somriu. Per cert, algú sap si l'assamblea es farà per la ràdio??? O aquí al racó és podrà seguir en directe??? Merci per la informació. De bona font m'han dit que a RAC1 la faran en directe! http://www.rac1.com http://www.rac1.com/rac1endirecte.pls Salut! Ok, saps l'hora més o menys L'assamblea comença a les 10 del matí. La votació és el 5è punt de l'ordre del dia. Això és tot el que diuen a RAC1. Merci per la informació, veig que aniré a la tarda a classe sense saber el que i quan torni espero tenir una alegria
0.775674
curate
{"ca": 0.9347604485219164, "en": 0.0652395514780836}
macocu_ca_20230731_1_101178
Matinal de recol·lecció de llavors als prats de dall Informació Ubicació Observacions Cal portar: pantalons llargs, calçat còmode, barret, aigua i esmorzar. L’activitat és gratuïta, però cal fer inscripció prèvia al telèfon 972 670531 o al mail iaeden@iaeden.cat. Organtiza: Activitat emmarcada dins el projecte "Custodiant el canvi. Resiliència climàtica en la custòdia agrària" del GOB Menorca que rep el suport del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, a través de la Fundación Biodiversidad, amb la col·laboració IAEDEN.
0.72669
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_5_542575
09.10.2017 - Barcelona - Javier Belda - Redacción Barcelona La IV edició de la Trobada d’Espiritualitat i No-violència es va celebrar ahir dissabte a l’Espai Veïnal Calàbria66. En diverses intervencions es va fer al·lusió al moment psicosocial que viu Catalunya, posant èmfasi en l’observació d’aquells comportaments que debel·len una actitud no violenta i una nova espiritualitat creixents. L’acte va estar a càrrec del Centre Sufí Naqshbandi de Barcelona, Comunitat Bahá’í de Barcelona, Associació Brahma Kumaris, Imago Catalunya, Església Ortodoxa Apostòlica Antioquena d’Espanya i Comunitats del Missatge de Silo. Hi va haver ponències, es van projectar vídeos i es van fer meditacions, peticions i cerimònies conjuntes. En els seus intercanvis els assistents van destacar l’ambient acollidor i inspirador en què va transcórrer la jornada i la seva capacitat per propiciar poder experimentar i parlar tantes coses. Categories: Comunicats de premsa, Europa, Foto reportatges, Humanisme i Espiritualitat, No-violència Tags: espiritualitat, No violencia
0.802696
curate
{"es": 0.05635148042024833, "ca": 0.9436485195797517}
https://www.pressenza.com/ca/2017/10/iv-trobada-despiritualitat-i-no-violencia-2017/
macocu_ca_20230731_6_135421
Joc Sim taxi lotopolis city Recull als passatgers amb el teu taxi clandestí i porta'ls al seu destí en el menor temps possible. Evita en tot moment als cotxes de policies, i si els veus ... fuig !.
0.635485
curate
{"en": 0.13846153846153847, "ca": 0.8615384615384616}
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_321605
Un termòfil és un organisme – un tipus d'extremòfil – que viu a temperatures relativament altes, per sobre els 45 °C. Molts termòfils són arqueobacteris, com el gènere Methanopyrus o Thermoproteus. Els termòfils produeixen alguns dels vius colors del Grand Prismatic Spring, Yellowstone National Park Trobem termòfils en diverses regions geotermals de la Terra com són les surgències calentes del Parc Nacional de Yellowstone (vegeu la imatge) o les dels fons marins, així com en àrees d'acumulació de matèria vegetal morta en descomposició com les torberes. Com a prerequisit per a la seva supervivència, els termòfils contenen enzims capaços de funcionar a temperatures elevades sense desnaturalitzar-se i inactivar-se. Alguns d'aquests enzims són emprats en biologia molecular (per exemple, les DNA polimerases termoestables usades per la tècnica de la Reacció en Cadena de la Polimerasa o PCR. Els termòfils són classificats en termòfils obligats i termòfils facultatius: els obligats (també anomenats termòfils extrems) requereixen aquestes temperatures extremadament altes per créixer, mentre que els facultatius (també anomenats termòfils moderats) poden créixer a temperatures elevades però també a temperatures més baixes (per sota els 50 °C). Els Hipertermòfils són termòfils particularment extrems pels quals les temperatures òptimes estan per sobre els 80 °C.
1
perfect
{"ca": 1.0}
cawac_ca_20200528_4_146377
A partir del 28 de juny, el portal Terra.es vol posar en marxa una reforma de la seva manera de destacar i presentar continguts en què donarà rellevància a peces pròpies. Per aconseguir-ho, els responsables del projecte tenen la intenció de contractar 40 periodistes. Un dels fundadors del web, Juanjo Amorín, es reincorporarà a la plantilla per prestar els seus serveis com a director de continguts. Explica que l'empresa busca un perfil concret de periodista: “Ha de controlar les eines natives d'Internet”, perquè el diari optarà per continguts multimèdia. “Utilitzarem vídeos, infografies, fotografies per contextualitzar. Bloggers i altres col·laboradors externs ens explicaran les coses. Si passa alguna cosa a Brussel·les li demanarem a experts que ens les expliquin”. El projecte vol aplicar a l'Estat el model que ja ha resultat fructífer en les edicions de Terra per a diferents països d'Amèrica del Sud, que té en les retransmissions en directe d'esdeveniments el seu principal tret distintiu. Entre els temes que el mitjà pretén destacar hi ha els relacionats amb l'oci, la cultura i els esports.
0.827199
curate
{"ca": 1.0}
http://www.escacc.cat/ca/contingut/terra-contractara-40-periodistes-per-apostar-pels-continguts-propis-3791.html
macocu_ca_20230731_1_307323
Joventut organitza activitats de malabars, jocs de taula i murals per al mes d'agost La Regidoria de Joventut, a través del projecte de LABORA, 'T'Avalem Benidorm Jove', ha iniciat una sèrie d'activitats per a joves de Benidorm durant el mes d'agost consistents en la celebració de jocs de taula, malabars i confecció de murals. Totes les activitats donaran principi a les 11 del matí. El programa T'Avalem està subvencionat pel Fons Social Europeu. Així, els jocs malabars se celebren els dilluns i dimecres de l'1 al 10 d'este mes. Els jocs de taula tenen lloc els dimarts i dijous del 2 a l'11 d'agost i les activitats de confecció de murals els divendres 5 i 12. Les inscripcions poden realitzar-se en el Centre d'Informació Juvenil de Benidorm o en els telèfons 965 85041 i 618 52476.
0.78439
curate
{"ca": 1.0}
mc4_ca_20230418_10_642558
Canvis. Mo Yan. 2000 | epubqüest 04/12/2013 · by epubqüest · in Català, Masquin, Novel·la curta, Novetats. · Títol: Canvis. Títol original: Change. Autor: Mo Yan, 2000. Idioma original: Xinès, 2000 (Dins de Shifu yuelai yue youmo). Idioma original: Anglès, 2010 (Edició independent). Traductor: Carles Prado-Fonts, 2012. A Canvis, Mo Yan, el novel·lista xinès premi Nobel de literatura 2012, personalitza els canvis socials i polítics de les darreres dècades a la Xina en una narració disfressada d’autobiografia. Mo Yan es centra en la “història de la gent”, en el dia a dia de les persones, i ens ofereix una visió del flux d’un país de baix a dalt. El resultat és un relat commovedor de la infantesa i de l’amor, una petita joia literària que parla de les conseqüències dels grans fets en les vides dels ciutadans anònims. Correccions de gramàtica i estil. magnet:?xt=urn:btih:5D8E46F9CF688F5F12EBE2F2E95097574380B30E magnet:?xt=urn:btih:57C97300112B5D6642C210E8ECFD6ECAC3A7DA45 ← La peste. Albert Camus. 1947 Lorenzaccio. Alfred de Musset. 1834 →
0.608877
curate
{"nl": 0.006809338521400778, "de": 0.006809338521400778, "tt": 0.01556420233463035, "ca": 0.7373540856031129, "fr": 0.017509727626459144, "en": 0.14591439688715954, "es": 0.04571984435797665, "la": 0.01264591439688716, "eo": 0.011673151750972763}
https://epubquest.net/2013/12/04/canvis-mo-yan-2000/
oscar-2301_ca_20230418_4_298117
En compliment del REGLAMENT (UE) 2016/679 DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD) i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals LOPDGDD, us informem que Fundació Joviat, amb CIF G60374022, és el responsable del tractament d'aquestes dades i en farà ús mentre no es revoqui el consentiment. Podeu exercir els vostres drets d'accés, rectificació, oposició, cancel·lació, portabilitat i oblit per web, en propers correus o per escrit a Joviat, carrer Folch i Torres, 5-13 de Manresa. Podeu consultar la nostra política de privacitat a https://www.joviat.com/politica-de-privacitat/
0.790811
curate
{"ca": 0.8847980997624703, "pt": 0.11520190023752969}
https://app.joviat.com/portal/contacte/index.php?cicle=1
oscar-2301_ca_20230418_0_339132
Amb el Novenari en honor al Sant, el dijous 18 d’agost a les 21:30h, començaran les festes de Sant Lluís Bertrán a l’Ermita de Sant Lluís, ubicada entre les partides El Barranquet i La Lloma. Una celebració que, segons s’ha pogut constatar, el 2020 compliria 150 anys i l’efemèride de la qual no va poder ser celebrada a conseqüència de la pandèmia, però que este any sí que es commemorarà; així ho ha donat a conèixer el Clavari de la Comissió de Festes, Pere Soler, que, acompanyat per l’edil de Festes, Marta Lloret, ha revelat els detalls del programa d’actes. A l’inici de la compareixença, l’edil ha agraït la feina i la col·laboració amb la regidoria de Festes dels membres de la Comissió de Festes, “que durant tres anys han seguit al capdavant per mantenir les tradicions i la cultura que representen les festes alteanes ”. Com a representant de la Comissió, Soler ha reconegut la dificultat de mantenir intacta la Comissió durant 3 anys, que qualifica de complicats. “Som una Comissió de 45 adults i 26 xiquets i s’ha donat la circumstància que hem pogut tirar endavant i s’ha disposat un programa similar al d’anys anteriors, modificant algunes coses per ajustar-ho i esperem que tot funcione bé”. “Es donava el fet que el 2020 haguéssim commemorat el 150è aniversari de la primera vegada, que tenim documentada, que es va celebrar Sant Lluis. Com que no es va poder fer el 2020 doncs este any en són 150 més 2 i seguirem el compte”; ha explicat el Clavari; qui ha convidat el veïnat en particular i els alteans i alteanes, en general, a participar i gaudir d’estes festes. Programa d’actes DEL 18 AL 26 D’AGOST 21.30h Novenari en honor a Sant Lluís Bertran. DIVENDRES 26 D’AGOST 13.00h Anunci de festes, volteig de campana i llançament de coets. 18.00h Tradicional Entrada de la Murta des de la Lloma fins a l’era. 21.30h Darrer dia de novena. Després de la novena, Sopar de Sobaquillo per al veïnat. 24.00h Revetla per a tothom amb l’orquestra Paradise. DISSABTE 27 D’AGOST 18.00h Concentració a l’era per anar al Montagut per agafar l’arbret. Durant el trasllat de l’arbret tindrà lloc el berenar. 20.30h Plantà de l’Arbret. Després Coca a la Llumà i vi per a totes i tots. 24.00h Revetla a l’era amb “Cistella de Mimbre”. DIUMENGE 28 D’AGOST 08.00h Despertà pel barri amb coets, dolçaina i tabalet. 10.00h Exposició de vehicles clàssics a l’era amb Altea Motor Classic. 13.00h Solemne missa en honor a Sant Lluís Bertran. Després de la missa, mascletà i aperitiu a la barraca. 16.30h Celebració de les partides del XV Trofeu de Truc Salvador de Canasta. 17:00h Vesprada pels més petits amb parc infantil i berenar. 19.30h Disfresses i disco mòbil infantil amb premis i sorpreses. 23.30h Revetla amb l’orquestra Twister DILLUNS 29 D’AGOST 08.00h “Despertá” amb coets, dolçaina i tabalet. 12.00h Solemne Missa de Difunts i nomenament de la nova Comissió de Festes. Després de la missa, mascletà i aperitiu a la barraca. 14.30h Concurs de paelles i paella popular. 18.00h Vesprada de cucanyes, jocs i cintes. 21.30h Final de festa de germanor amb tot el veïnat. Després de donar a conèixer el que serà el programa d’actes de Sant Lluís 2022, tant l’edil de Festes com el Clavari i la Comissió han convidat la població a participar d’estes festes i especialment de l’Arbret. “És important que la gent s’anime a participar a l’Arbret. Berenarem a mig camí del seu trasllat per agafar forces i pujar-lo a l’era i tensar les cordes i que l’arbret torne a entrar bé a la terra; ha apuntat Pere Soler, que declara que, “l’arbret és una experiència molt interessant i jo convide a agafar-s’hi; al fet de portar-ho, perquè és una experiència que no falla”. Facebook Twitter Pinterest LinkedIn Artículos relacionados: La regidora de Festes, Marta Lloret, assistia el… En el matí d'ahir, l'alcalde, Jaume Llinares, les… Les festes de Sant Tomàs programen el seu primer Festival L'alcalde, Jaume Llinares, participava, el dia… Cercar … Search for: Notícies per Categories Notícies per Categories Select Category Agricultura i pesca (184) Altea La Vella (105) Benestar Social (601) Cicle Hídric (81) Ciutadans Estrangers (29) Comerç (569) Comunicació (124) Cultura (1,758) Educació (708) Empresa Pública (117) Esports (1,238) Festes (338) Film Office (19) Hisenda (268) Igualtat (239) Infraestructures (478) Joventut (388) Medi Ambient (533) Noves Tecnologies i Xarxes Socials (142) Ocupació (263) Participació Ciutadana (656) Projectes Europeus (137) Recursos Humans (88) Sanitat (459) Seguretat Ciutadana (295) Sense categoria (3) Turisme (938) Urbanisme (425)
0.802588
curate
{"ca": 0.9692069118298626, "ru": 0.003544528134692069, "de": 0.007532122286220647, "en": 0.009525919361984936, "es": 0.00509525919361985, "pt": 0.00509525919361985}
https://alteadigital.es/ca/2022/08/17/les-festes-de-sant-lluis-bertran-celebraran-el-seu-150e-aniversari/
oscar-2301_ca_20230418_0_479931
ENDEGUEM UN NOU PROJECTE ADREÇAT ALS INFANTS, DE LA MÀ DE LA DRA. TOÑY CASTILLO | Federació Catalana de Donants de Sang Vés al contingut Federació Identitat i història Mapa associacions Dona vida Fes-te delegada/t On puc donar sang? Donació d'òrgans Recursos Contes Documents Multimèdia Actualitat Contacte Cerca Cerca Switch Language Català Toggle Dropdown Català Español 27 novembre 2017 ENDEGUEM UN NOU PROJECTE ADREÇAT ALS INFANTS, DE LA MÀ DE LA DRA. TOÑY CASTILLO Seguint amb el projecte Anem a l'Escola, avui hem endegat una nova iniciativa de la mà de la Dra. Toñy Castillo Meléndez, que s'encarregarà d'escriure dos relats (pels alumnes de primària i d'educació infantil respectivament); els quals tindran un fil conductor que servirà per endinsar-los i fer-los conèixer el món solidari i altruista de la donació de sang -emfasitzant en la necessitat de compartir i donar als altres-. Aquesta col·laboració que encetem avui, estarà impulsada directament per la mateixa Dra. Castillo, la qual s'encarregarà de dissenyar el projecte i de fer-ne un seguiment integral; amb una periodificació estimada de sis mesos, per poder-lo presentar durant el Dia Mundial del Donant de Sang de l'any vinent. * Toñy Castillo Meléndez és natural de Ceuta, però viu a Lleida des dels 13 anys. Dues ciutats que marquen empremta, tant en la seva persona com en els seus texts. Finalitzats els seus estudis de Magisteri, s'especialitzà en Pedagogia Terapèutica, Llicenciant-se posteriorment en Humanitats. Actualment és Doctora per la Universitat de Lleida, responsable de l'Aula Hospitalària Dr. Antoni Cambrodí, de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, i directora de l'Assessoria Psicopedagògica Dra. Castillo. El bloc Cuentos de la Luna és una bona referència de les moltes facetes que duu a terme la Dra. Castillo, la qual ha rebut felicitacions i homenatges d'arreu -degut a la seva dilatada carrera i a l'habitual implicació en multitud de causes solidàries-; ja que fins i tot el Papa Francesc beneí amb unes paraules d'agraïment el seu conte La Meta es el Camino a seguir.
0.688609
curate
{"en": 0.07998037291462218, "ca": 0.8577036310107949, "fr": 0.019627085377821395, "id": 0.008832188420019628, "pt": 0.0068694798822374874, "it": 0.012757605495583905, "es": 0.007850834151128557, "ja": 0.006378802747791953}
http://www.donantsdesang.cat/index.php/ca/actualitat/endeguem-un-nou-projecte-adre%25C3%25A7at-als-infants-de-la-m%25C3%25A0-de-la-dra-to%25C3%25B1y-castillo
racoforumsanon_ca_20220809_0_522728
Aquesta artista, segons una web, va actuar a Anglaterra al juliol. Sembla que aquí no ve mai, no sé perquè serà. Hi ha algun/a fan per aquí? És una de les millors veus que he sentit i sembla que quasi ni se´n parli d´ella. Pot ser són els mitjans, que no fan el suficient per a que la seva música sigui coneguda per tothom. Bé, doncs, vindrà algun dia a Barcelona? Quan? Per què no ha vingut mai encara? És massa elitista? Algun cop la podrem veure en directe? Massa preguntes i poques respostes, segurament... Doncs mira, ara et sents com si fossis tarragoní... perquè aquí mai ve ni déu, si no és que ets algú que vulgui veure coses com El Koala, aquell que canta allò de l'Opá
0.736303
curate
{"ca": 0.9191616766467066, "tl": 0.0074850299401197605, "es": 0.07335329341317365}
macocu_ca_20230731_5_21907
Tractorada a Cervera per homenatjar Sant Isidre Cervera va celebrar ahir la festa en honor a sant Isidre, patró dels agricultors. Al matí, un total de 38 tractors i dos carretes engalanades per a l’ocasió es van exhibir a l’avinguda Duran i Sanpere, on van acudir desenes de persones per contemplar-los. Al migdia va començar la tradicional desfilada, que en aquesta ocasió va estar presidit per un tractor Saca Sevilla de l’any 1960 conduït per Marc Vives. Van dur a terme un recorregut per la zona històrica que va passar per l’avinguda Catalunya, Pare Maria Claret i Jaume Balmes. Per promocionar la restauració local (molt afectada per la pandèmia), l’ajuntament va convidar els participants de la desfilada a un dinar a qualsevol dels restaurants de la ciutat. Ivorra també va celebrar Sant Isidre amb la benedicció de tractors i menjar per emportar.
0.783613
curate
{"en": 0.05535924617196702, "ca": 0.944640753828033}
mc4_ca_20230418_4_169067
Xtrail Trainning Day Orrius | Xtrail Cup Xtrail Trainning Day Orrius XTRAIL MARATHON CUP organitza el Training Camp del circuit el proper 14 d’abril a Orrius. El nostre circuit de trail running, dividit en tres proves diferents, compte amb la col·laboració del subcampió mundial d’ultratrails (UWT), en Pau Capell. Per aquest 2018 tenim la millor oportunitat de poder-nos preparar per la temporada de trailrunning en el nostre Training Camp el proper 14 d’abril. La jornada que tenim entre mans tracte de fer un entrenament matinal amb tècnica de carrera i consells d’en Pau Capell, Gerard Morales, Manu Vilaseca i altres corredors referents de trail running. Un cop finalitzi l’entrenament, que serà de 17/20km, anirem a dinar a un restaurant cassolà on degustar bon menjar local. Per la tarda tindrem la presència de l’Anna Grífols i en Pau Capell que ens faran una Masterclass completa de nutrició i entrenament. Per a tots aquells que volgueu passar una jornada completa amb entrenament compartit amb els millors corredors d’èlit internacional actuals, aprendre a les xerrades de professionals de trail running, participar a sortejos, rebre consells per afrontar la distància mitja marató / marató, assistir a la Masterclass específica de trail running de professionals, rebre premis, inscripcions per les curses, 40% descompte per a totes les proves del campionat… aquesta es la vostra oportunitat! ! El proper dissabte 14 d’abril, a Orrius, podrem viure una experiència única! !
0.716173
curate
{"en": 0.04548540393754243, "ca": 0.9531568228105907, "fr": 0.0013577732518669382}
http://www.xtrailmarathoncup.com/trainning_day_orrius/
racoforumsanon_ca_20220809_1_293635
Pura curiositat, contesteu sincerament. Jo no,em fan molta por i mal els analisis a mi també
0.358615
curate
{"ro": 0.43333333333333335, "ca": 0.5666666666666667}
macocu_ca_20230731_7_50074
PREMIS BLOGS CATALUNYA A primera hora d'aquesta tarda, des del barri de Barcelona, s'ha pogut observar un tènue halo solar acompanyat d'un parheli. Us desitjo un 2020 ple de salut, felicitat, èxits i molta méteo!! ! La fotografia correspon a una posta de sol realitzada el juliol de 2019 des de Roque Nublo (Gran Canària). Amb un extens mar de boira en primer terme, el sol estava a punt d'amagar-se darrere l'illa de Tenerife.
0.712305
curate
{"en": 0.052132701421800945, "ca": 0.9454976303317536, "fr": 0.002369668246445498}
oscar-2301_ca_20230418_4_294439
Després d'una llarga trajectòria de fer sanacions amb numerologia tàntrica i reiki amb l'ajuda de l'energia dels cristalls de litios i arquetips, l'any 2010 va néixer el projecte Natturapia en plena natura. El seu origen va ser gràcies a l'energia de les Fades i els Follets que viuen en el bosc de La Brolla (ara anomenat Bosc de les Fades i Follets). I és aquí on es fusiona la naturalesa i les teràpies. Natturapia té l'objectiu de donar a conèixer aquest espai energètic en el qual estan consolidats el bosc de les Fades i els jardins: Passeig de les Constel·lacions i el Jardí de les Flors de Bach. Natturapia ofereix una fira anual on podras gaudir de l'entorn, dels productes i teràpies. Durant l'any ens podras venir a visitar contectant-nos a través de la web, del correu o telèfon 616 65 33 33.
0.813742
curate
{"ca": 1.0}
https://www.natturapiagurrixic.com/presentacio
mc4_ca_20230418_0_160407
La "tolerància zero" s'intensifica abans de les festes amb "macrocontrols" d'alcoholèmia Les mesures cada cop més intransigents dels Mossos d'Esquadra per separar l'alcohol de la carretera ha pujat un esglaó més. Aquesta nit s'han fet controls a 2.000 conductors i una quarta part s'han fet en un sol lloc: al "macrocontrol" que la policia de la Generalitat i el Servei Català de Trànsit han instal·lat a l'A-2, al pas per Fondarella. L'objectiu era, a banda de detectar comportaments imprudents, dissuadir els usuaris i advertir-los que els Mossos es poden posar a tot arreu, fins i tot en una autovia. 19/12/2004 - 00.00 Actualitzat 20/12/2004 - 09.31 Últimament, notícies com la d'aquesta matinada a Sant Joan Despí on un conductor begut s'ha encastat contra un edifici acaparen massa titulars. I ara, a les portes de Nadal, en què augmenta el consum d'alcohol, el risc d'accidents es dispara. És per això que Trànsit, seguint la política de "tolerància zero", ha incrementat les mesures per dissuadir els conductors imprudents. La més important, els controls d'alcoholèmia. Aquesta nit se n'han fet més de 2.000 a tot Catalunya: un 5% han donat positiu, alguns de manera flagrant, perquè catorze conductors acabaran davant del jutge. Una quarta part dels controls, a l'A-2 Un dels controls més massius s'ha fet a l'A-2, que fins i tot ha quedat tallada. Els conductors que viatjaven aquesta matinada per l'autovia en sentit Barcelona es trobaven a l'altura de Fondarella, al Pla d'Urgell, amb la via reduïda a un carril. Després d'un quilòmetre i mig, el carril els conduïa al pàrquing d'una gasolinera per on havien de passar obligatòriament tots els vehicles. El motiu: un "macrocontrol" d'alcoholèmia. Agents dels Mossos d'Esquadra aturaven una mitjana de cent vehicles en només una hora, des de la una fins a les sis de la matinada. És la primera vegada que es fa un macrocontrol d'aquestes característiques a l'autovia A-2 a Lleida. L'objectiu és, a més del control en si, convertir-lo en una mesura dissuasiva, que els conductors sàpiguen que els controls es poden fer a qualsevol carretera, fins i tot en una autovia. Dels 500 conductors que es van aturar, deu van donar positiu, però cap va superar els límits penals. El control d'alcoholèmia es complementava amb un altre de velocitat uns quilòmetres abans, en què 25 vehicles van superar els 140 quilòmetres per hora i es va detectar un vehicle a 190. Els Mossos detecten comportaments molt temeraris entre els conductors professionals Un jove ebri encasta el seu cotxe contra el mur d'una casa a Sant Joan Despí "Macrocontrols" d'alcoholèmia
0.830414
curate
{"ca": 1.0}
http://www.ccma.cat/324/la-tolerancia-zero-sintensifica-abans-de-les-festes-amb-macrocontrols-dalcoholemia/noticia/81505/
macocu_ca_20230731_2_516629
Impact Share Metadata Abstract La Síndrome Respiratòria Bovina és una malaltia que causa grans pèrdues econòmiques i productives a les explotacions bovines. És important realitzar un bon diagnòstic que permeti detectar tots els animals afectats (clínics i subclínics) i així poder aplicar un tractament que redueixi aquestes pèrdues. L'objectiu d'aquest estudi va ser realitzar una revisió bibliogràfica sobre la Síndrome Respiratòria Bovina i els mètodes diagnòstics de "clinical scoring", radiografia toràcica i ecografia toràcica. El "clinical scoring" és un mètode de fàcil aplicabilitat, però amb una sensibilitat i especificitat baixes. La radiografia toràcica és el mètode amb més sensibilitat, però és un mètode de difícil aplicació en granja a causa de la complexitat de l'equip, la protecció necessària per als tècnics i per la dificultat per realitzar diferents projeccions. L'ecografia toràcica és el mètode amb major especificitat, a més només requereix material habitualment utilitzat a la granja, ja que es pot adaptar la sonda utilitzada en reproducció. Un cop realitzada la comparativa entre les tècniques diagnòstiques es conclou que un mètode de diagnòstic eficaç per la Síndrome Respiratòria Bovina seria combinar les tècniques de diagnòstic de "clinical scoring" amb l'ecografia pulmonar. Si a més, utilitzem el diagnòstic laboratorial, es permetria determinar els patògens causants de la malaltia.
0.798621
curate
{"en": 0.013494318181818182, "es": 0.005681818181818182, "ca": 0.9808238636363636}
crawling-populars_ca_20200525_15_128675
Tipus de contracte: Serveis Data de Publicació al Perfil del Contractant: 06/11/2019 Data de Publicació al Perfil del Contractant: 06/11/2019 Data de Publicació al Perfil del Contractant: 14/11/2019 Data de Publicació al Perfil del Contractant: 23/12/2019 Informació Presentació ofertes: Fins dia 13/11/2019 Lloc de presentació: S'han de presentar per escrit, ensobre tancat, de 9.30 a13.30 h, de dilluns a divendres, a les oficines de l'IME, a Gerència (Palau Municipal d'Esports Son Moix; camí de la Vileta,40, 1r pis. 07011 Palma).Si l'oferta s'envia per correu (sempre mitjançant l'oficina de Correus), és obligatori trametre'n dins el termini establert el justificant de l'enviament al fax 971453414. AJUNTAMENT DE PALMA Plaça de Cort 1. 07001 Palma (Illes Balears) Telèfon: 971225900 - 630308226 · Atenció telefònica: 010
0.627787
curate
{"ca": 0.95593635250918, "es": 0.044063647490820076}
: /portal/PALMA/contratante/pc_contenedor2.jsp?seccion=s_fcontra_d4_v1.jsp&contenido=124323&tipo=10&nivel=1400&codResi=1&language=ca&codMenu=2435
mc4_ca_20230418_0_306126
Hi ha 9 anuncis previs en Tots Contracte mixt de subministraments i serveis per a la producció gràfica, el manipulat, l'embalatge, el transport i el lliurament dels productes de difusió per a les diferents campanyes i accions de comunicació que siguin encarregades per la Direcció de Serveis Publicitaris, la Gerència d'Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, el districte de Sant Martí, la Gerència d'Àrea d'Ecologia Urbana i la Gerència d'Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l'Ajuntament de Barcelona. Data de publicació: 02/08/19 15:42 h Servei d'Adolescents i Famílies (SAIF) - Exp. 20200001 Gestió i programa de dinamització del centre cívic Can Felipa Data de publicació: 28/06/19 14:00 h Acord Marc Contractació Prestació de Serveis d'Impressió Massiva de Documents i Serveis associats a l'Ajuntament de Barcelona Serveis de producció, instal·lació, control de seguiment i retirada dels elements publicitaris i producció d'altres elements de comunicació per a les campanyes, esdeveniments, exposicions i altres accions de comunicació Gestió i explotació del Centre Cívic Vallvidriera, del Centre Cívic l'Elèctric i del Casal de barri Can Rectoret Data de publicació: 10/10/18 10:15 h Serveis de transversalitat de gènere a l'Ajuntament de Barcelona Data de publicació: 16/07/18 12:45 h Gestió de la residència i centre de dia Fort Pienc Data de publicació: 09/04/18 16:00 h
0.785987
curate
{"es": 0.02142857142857143, "ca": 0.9728571428571429, "en": 0.005714285714285714}
https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=searchPin&idCap=15937468&pagingPage=0
racoforumsanon_ca_20220809_3_550733
http://somnoticia.wordpress.com/2010/01/20/els-votants-de-la-plataforma-per-catalunya-samaguen/ Els votants de la Plataforma per Catalunya s’amaguen20/01/2010 somnoticia Edita Deixa un comentari Ves als comentarisSegons es pot constatar en el baròmetre municipal de 2009 fet públic avui per l’Ajuntament de Vic, els votants de la Plataforma per Catalunya s’”amaguen” i no fan públic el seu vot durant l’enquesta. Quan es pregunta a l’enquestat què va votar en les eleccions municipals de 2007, només un 2,4% respon que va optar per la formació liderada per Anglada. El fet, però, és que la Plataforma per Catalunya va obtenir un 18,5% dels vots en els darrers comicis municipals.Categories:Política No nomes a Catalunya sino tambe a la resta del Estat, la gent vota mes per criteris generics (ser o no ser catala, ser o no ser espanyol, ser d'esquerres o de dretes, el que votava el pare o tot el contrari) que no pas pel programa de cada partit. A la practica aixo ha fet que la politica de comunicacio dels partits es centri en la promocio d'un tio simpatic mes que no pas en el que aquest pensa fer. Tambe es veritat que no te gaire importancia el programa perque tots acaben fent el mateix, el que el "sistema" exigeix, el que ja esta be en temps de prosperitat o de relatiu benestar.Pero ara mateix hi ha dos problemes que no s'arreglaran sols i que el "sistema" tampoc arreglara perque no li conve: la immigracio massiva, que dona ma d'obra barata i consumidors al sistema, i la crisi economica, que el sistema preten arreglar a base de carregar la solucio a l'espatlla de la majoria, com demostra mes enlla de tot dubte el regal massiu de calers que els governs fan als bancs i que acabarem pagant els de sempre via impostos.Potser ja es hora de comencar a exigir compromis i resultats als partits, i votar-los no perque el seu cap de llista tingui un bonic somriure, o perque proclami que es molt d'esquerres, o perque va neixer al poble del costat, sino perque el seu programa, el que vol fer amb el nostre vot, es el que nosaltres volem que en faci. Que aixo es populisme i sona molt lleig? I com sona vota a un fulano el millor merit del qual es ser guapet i mig negre? A votar a un tio eternament somrient nomes perque "a casa sempre hem estat d'esquerres"? A mi em sembla que sona a tonteria.
0.878221
curate
{"ca": 0.9847560975609756, "pt": 0.01524390243902439}
mc4_ca_20230418_7_693891
El Món | Trobar el moment "Els diputats catalans a Madrid, com sempre, han anat a remolc d’una iniciativa d’un partit que va crear una banda terrorista (els GAL)" per Santiago Espot 01/06/2018 La política oficial té una frase recorrent: “cal saber trobar el moment”. Els moments poden ser de “glòria” o desaprofitats. A Catalunya, si repassem la nostra història, en tenim molts més dels segons que dels primers. De fet, sembla que tinguem la mà trencada per deixar passar les oportunitats. Alguns ho atribueixen a la fatalitat històrica, però cal acceptar que en els instants crucials la resolució dels nostres homes més representatius gairebé sempre ha quedat encallada. Acostumem a fallar per dalt. Els darrers anys no han estat una excepció i hem anat desaprofitant els “moments”. Les dates que ho certifiquen conformen una llista notable: onzes de setembre del 2012 o 2013, 9 de novembre del 2014, 27 de setembre del 2015 o 1 i 27 d’octubre del 2017. En tots ells s’obria una finestra d’oportunitat per a la proclamació de la independència de Catalunya. O, com a mínim, la possibilitat de posar l’estat espanyol contra les cordes. Què van decidir fer els dirigents del país? Dir que no era el moment. Però, en realitat, no és res més que una excusa per amagar un fet dramàtic: no saber estar a l’alçada del moment. Això és el que passa quan hom no porta la iniciativa i va a remolc dels esdeveniments. És a dir, quan esperes el moment sense saber crear-lo. Són els comparses de la política. Acompanyen però mai dirigeixen. Però, què volem esperar d’una gent que, bona part d’ells, arriba a diputat sense ser conegut ni entre els seus propis votants? Persones d’un perfil tan baix estan incapacitats per saber destriar els instants decisius de la nació. Ara, mentre escric aquestes ratlles, ja sabem que ha caigut el govern del PP. Els diputats catalans a Madrid, com sempre, han anat a remolc d’una iniciativa d’un partit que va crear una banda terrorista (els GAL) i titlla sovint l’independentisme de xenòfob o supremacista. El tal Sánchez els ha promès diàleg, una mica de comprensió i poder fer fora a Rajoy. L’escenari immillorable per tornar a l’escenari desitjat per alguns barruts que van prometre que deixarien l’escó de la carrera de Sant Jerónimo després de 18 mesos. Qui dia passa, any empeny. I la mesada no es toca. Amb un govern definitiu a la plaça de St. Jaume i un govern d’esquerres a Madrid, ens diran que s’obre una etapa de diàleg mentre aquí s’anirà “implementant la república” acompanyada del festival groc que emmascara el fracàs i l’estafa d’una classe política i dels seus “voceros” mediàtics. En definitiva, una normalitat autonòmica guarnida d’homenatges i referències continuats a l’1 d’octubre per intentar mantenir entretinguda a la parròquia. No vull ni pensar en el desplegament que farà el tripartit processista amb motiu de la commemoració del primer aniversari d’aquell referèndum. Algú recordarà també aquella llei de transitorietat on es deia que aplicarien els seus resultats 48 hores després de la seva celebració? Anem tan desorientats a l’hora de saber valorar el moment polític que l’actual president de la Generalitat, en una de les primeres entrevistes que va concedir i davant de la pregunta del periodista Jordi Basté de RAC1 sobre en quin moment ens trobàvem respecte a la independència, va contestar: “estem en el moment de poder tornar a trobar el moment”. Voleu algú més perdut? Continuar fent confiança als qui han demostrat una incapacitat absoluta per no saber ni crear ni interpretar els instants crucials d’una nació, ens fa còmplices de la situació actual. Ens ho podem continuar mirant tot llepant-nos les ferides o bé comencem a exigir que pleguin els ineptes i els aprofitats. qui els pot sustituir que no agafi la vía cómoda i no malbarati els moments? Y tambien a remolque de ERC-Terra Lliure y de Bildu-ETA Sin olvidarnos de nuestros hermanos recogenueces del PNV. Lo mejor de cada casa. Hem de organitzar-nos i hem de exigir als vividors i professionals de la política d' ERC i del PdCat que no traeixin als votants de l'1 d'octubre i del 21 de desembre. I si ho fan. hem de superar-los i fer-los desaparèixer tot creant quelcom nou. Ara, fem que BCN sigui CAPITAL D'ESTAT, fem la REPÚBLICA CATALANA. Els polítics catalans actuals , i tot el seu aparell de partits , ja han acabat el seu cicle vital .ERC , PDCAT etc no han complert res del que es van comprometre i han de desapareixe del mapa o NO hi haurà independència ! ! Prou comèdia .Ara començará la época del "diàleg " per perdre temps com sempre .Del nauseabund PSC no val la pena ni parlar-ne , El PSOE va instaurar el 155 . Espot: Portem des d'el 1972 predicant en un desert ple de turistes. Sembla que Catalunya vol el que tenim. Bona gent maltractada votant a bona gent mal formada. Jo aniria molt més enrere. Des de quan els catalans hem necessitat que un rei espanyol signi l'aprovació del president de Catalunya escullit democraticament? Per què hem permès que un govern espanyol controli els nomenaments de consellers prohibint-ne la publicació al DOGC? Per què votem? Com és que ens manan els que no hem votat? Sí, en som complices, per aceptar-ho, per permetre-ho, but no more!! ! m´agradaria saber ¿si eres capaç de fer l´amor i fer croquetes alhora? Quin article més penós. Espot, guanya les eleccions i fes tot això que dius,. I fins que aquest moment de glòria no t'arriba, deixa d'insultar els polítics escollits democràticament. Es poden equivocar, i tu explica-ho, però dir-los aprofitats és un insult que no es mereixen. Que pleguin i que vingui l'Arrimadas?! ? L'adversari és molt potent i nosaltres massa bona gent... No estem ben equipats ni tenim prou tropa ben preparada, valenta i decidida per a aquesta gran escomesa! A Catalunya hi ha centenars de persones que per les seves circumstàncies personals estan disposades a assumir sacrificis i inclús la presó, aquestes son les que tenen que representar-nos a les institucions , i el que no estigui disposat que es retiri. Hi ha qui es creu que assolir un càrrec institucional es només per gestionar, doncs en aquests moments no. Sí, les coses no s'han fet gens bé, però si més no, Espanya es va partir el 2017 amb la declaració de la República Catalana i el 2018 el bloc del 155 ha saltat a troços i la política espanyola s'ha partir entre dretes i esquerres. Ningú farà la República per nosaltres, però si insistim, i crec que insistirem, l'Europa del segle XXI és el millor escenari possible. Cal forçar als polítics a fer el que la gent vol i despatxar els mentiders. Aixó sulamén damostra, dons, una vagada mes, dons, quels catalan som tan i tan supariós a la resta dal mon, Mol bo articla Santiag Aspot Solamente los catalanes podemos salvarnos. Basta de tanta política de sumisión. Tenemos que proclamar la República Catalana ya, o seguiremos siendo siervos de los colonos. Calen nous partits ERC i el PDEcat estan completament amortitzats. Han portar Catalunya a una derrota històrica. I es valen de que no hi ha altres opcions electorals disponibles. Calen partits nous i cremar els vells. Què fàcil senyor Espot! El senyor Espot és d'aquells que diuen: "Aixequem-nos i...aneu-hi!". Si té la solució màgica que la posi en pràctica a veure quanta gent el segueix perquè el ridícul de la seva "gran" formació Catalunya Acció ho diu tot. Dels que estan a la presó i l'exili veig que no en diu res... No m'agrada gens la teva actitud derrotista ni com ho dius ,Espot. No et tornaré a llegir. Per al lector "Què fàcil senyor Espot ¨": no hi ha solució màgica ni no màgica. Els Catalans fa 304 anys que són ocupats i colonitzats pels Espanyols. I aquesta realitat és obviada pels partits independentistes. És una guerra total per la supervivència i ells ni se n'adonen. Si te n'adones fas altres coses. Els Catalans mai no assoliran la Independència si no arrisquen. I sembla que els polítics independentistes no volen arriscar primer de tot la mesada i no volen anar a la presó. Els Espanyols han encetat una guerra oberta i sense embuts amb els Catalans. I els polítics independentistes fan com si res. Tenir exiliats i empresonats hauria d'haver produït una revolta general de la població per "mettre à genous l'Ocupant Espagnol". Res: llaços grocs i manifs que no duen enlloc mentre els Espanyols us insulten, estomaquen i empresonen. Més clar difícil. Per riure des del Brasil.... Ahir la Globo va fer la primera cagada presentant les imatges a la tv del falangista Rivera com a Pedro Sanchez nou primer ministre. Avui la segona cagada és presentar-lo com del Partit Nacionalista Basc ! !! La Globo és la més potent de totes les tvs i ja veieu com les caguen. Com diuen els Brasilers: "això no és un país, és un acudit" o "tot ho fem equivocat". Tota l'Amèrica "Latrina" és la mateixa porqueria: heritatge dels Portos i Espanyols i del Catolicisme. Quanta amargor, derrotisme, ràbia interior i ressentiment hi ha en les paraules de l'Espot. No penso llegir-lo més. L'Espot com en Xavier Roig i potser alguns pocs més, són les veus lúcides catalanes que fa anys i panys que parlen del que ningú vol veure. Malgrat les crítiques d'alguns lectors l'Espot i en Roig tenen raó. La prova: els Catalans continuen sotmesos a les lleis dels Espanyols i són obligats a parlar i a dominar llur llengua. I això des de fa 304 anys malgrat haver votat la Independència l'any passat. L´Espot sempre fidel a ell mateix. Passen una pila de coses, amb una pila de gent a la presó o a l´exili i ell només veu covards i mentiders. No conec la seva vida pero em fa l´impressió d´una persona plena de rancunia i amargor. Quina pena, estem vivint moments unics que ens han d´omplir d´orgull i de dignitat, i de reconeixement amb tots els politics i lluitadors com els Jordis i ell sempre amb aquesta mala bava. Pobre home ¡¡ un de pas Aquest article, amb seny, diu que és impossible sortir d'espaÑa sense trencar la llei espaÑola, i buscant aquest equilibri, els polítics catalans, ara a la presó i a l'exili, ens han deixat amb un pam de nas. ara tenim uns màrtirs sense República. I mentre esperem que ens vingui un príncep groc a salvar-nos? Fa 304 anys que estem sotmesos i expoliats per l'estat espaÑol. .. Per acabar amb el règim de 78,il·legalització del PP, per corrupte i associació criminal. República catalana ja " Cal trobar el moment... i derogar el Decret de Nova Planta del 1716". Amic Santiago: Articles com aquest teu són els que agraden de llegir a tota aquesta colla de catalans bords que viuen a Catalunya. No els cal que siguin ells els de tocar-nos els collons. Ja ho fem prou bé entre nosaltres! Cap bon Català, té dret a menysprear a un altre bon Català, per no pensar com ell. Santiago no és aquesta la manera de ser millor Català.. Una forta abraçada amb el millor sentiment Català! El Sr. Espot ens ha fet el retrat fidel de la ja prolongada actuació dels polítics catalans i, com és el seu dret i també el seu deure, l'ha criticada argumentadament. Sis comentaristes el titllen de derrotista i bocamoll, però no deu anar gaire errat des del moment que altres 11 hi estan d'acord, a més dels 3 excel.lents comentaris de'n Jordi (català i suís). La veritat és una medecina amarga que molts solen rebutjar, però mai no he confiat en les virtuts curatives de l'aigua ensucrada. cuanta razon sr espot compatriotas hay ke levantarse cada dia tiene ke ser 1-o res de nou un fanatic mamarratxo dient bajanades, i despres quan es presenta aquest mamarratxo, i altres com ell treu 0 escons 0 senyors 0 hahahaah, en fi que si el pp 4 i no son res que si ciutadans 36 que si psc 17, res 4 gats i aquest paio 0'0000 escons , si es veu que te la poblacio al darrere si hahahahahaahahahahaa. n'hi ha per ahi un imbecil racista i etnicista, no el jordi suis no, aquest es nomes supremacista un altre, que parla de brasil, que deuria estar tancat, insulta als llatinoamericans, als espanyols, als portuguesos a mig mon, a aquesta gente racista nazi i supremacista, perque els deixeu escriure en un diari se suposa democratic i modern, cal cot denunciar a aquesta gent miserable, racista i feixista perque els tanquen, a preso, no donar-lis veu cot, si es democrat i neutral es clar. que passa cot ., que el nazi i feixista de M que insulta als llatinoamericans, als espanyols i als portoguesos es amic teu, perque eixe mal nascut feixista i el tal jordi suis no son mes que escoria humana res mes. ... reflexió prou encertada sr. VIÑALS, faltaria més que no fos així, em de ésser crítics, sens dubte i saber entendre als altres de pensar diferent de nosaltres, també! Tenim polítics que se l'han jugada i ara son a la presó i a l'exili. Què en diem d'Ells? De moment als catalans ens costa sang, suor i llàgrimes, però fem la nostra amb intel·ligència; que no amb violència! Evitem-ho; què no hi hagi morts!! ! Excuses de mal pagadors acomodats i porucs. Molts catalans tenen un complexe d'inferioritat brutal respecta a la força armada espanyola, i això es perquè no han llegit gaire, i perquè els hi agrada viure comodament,...Rússia, per posar un exemple, es molt més poderós que Espanya, i Finlàndia va guanyar en la lluita armada la seva independència, això si, amb una ajuda de un altre poderós estat com Alemanya, de padrins guardaespatlles, de segur en trobariem varis, de diners per pagar en tenim, 16.000 milions cada any, menys excuses. ...PARA EL QUE SE REFIERE A AMERICA...DENTRO DE NADA...EL ESPAÑOL SERA LA LENGUA MAS HABLADA EN EL MUNDO... Lectors Catalans: heu copsat els insults dels Espanyols i Botiflers que embruten la web i CAT ? Nazi, feixista de M, supremacista, mal nascut feixista, "escoria humana", ... tot plegat amb un repugnant idioma que imagino que en diuen llengua catalana. No cal pensar-hi gaire per tal de trobar-hi els membres de la Colònia Espanyola. Això sí: tots ells són ciutadans del Món i federalistes. Però llurs tripes els diuen de fotre'ns a la presó. Així són els Espanyols. Narcís ( Déu me'n guard de ser contra vós perseguit per aquest estat .. però crec de ser molt injust amb nostres representants ! ) No sé si té raó o no la té .. no sé si n'és la millor eixida o no .. no sé si aquesta determinació és la més intel·ligent o no .. no sé si davant botxí : que tant se li'n fum la cultura, els coneixements, la sapiència .. que tant se li'n fum els llibres, els toms, els volums, les enciclopèdies .. que tant se li'n fum la veritat, el bé, el fonament/ justificació i el dret ( i el natural ) .. que tant se li'n fum l'humanisme/ amor .. . .li sembla poca cosa el que sofreixen nostres compatriotes ! Cap empatia per a les preses i per als presos, i per als exiliats, sr. Espot. Vostè només sap treure tot el seu verí en els seus articles confegits des del ressentiment. i acabaras a preso jordi suis, fes-me cas que acabaras a preso, i ben aviat, pero no passa res els fanatics feixistes, i xenofobs on millor estan es tancats, dona el mateix que sigan catalans espanyols o japonesos, els tanquem per feixistes i xenofobs per res mes jordi suis.
0.789947
curate
{"ca": 0.9266648692369911, "it": 0.002763548126179563, "es": 0.05331625775141548, "fr": 0.011323806956052845, "st": 0.0015502830951739015, "en": 0.00013480722566729578, "pt": 0.004111620382852521, "az": 0.00013480722566729578}
http://elmon.cat/opinio/30498/trobar-el-moment
mc4_ca_20230418_16_737162
Nova imatge de RàdioSeu a Internet amb motiu del 25è aniversari — RàdioSeu 107.2 FM: notícies de La Seu d'Urgell, l'Alt Urgell i el Pirineu Sou a: Inici / Notícies / Nova imatge de RàdioSeu a Internet amb motiu del 25è aniversari RàdioSeu aprofita la commemoració dels seus 25 anys per presentar la renovació de la imatge de la seva plana web radioseu.cat. La presència a Internet de la nostra emissora canvia per modernitzar el seu disseny i afegir d’altres serveis, com ara la votació de les notícies. Pròximament també s’inclourà l’apartat de les notícies més llegides i els programes més escoltats de la graella de ‘ràdio a la carta’, que es prioritza a través de pestanyes d’accés pròpies. Entre els apartats que s’afegeixen a la configuració de la pàgina també en destaca la programació de Cinemes Guiu, que a partir d’ara tindrà un apartat especial. Així mateix, es resituen els petits anuncis i es canvia la visualització de l’agenda. A més, el programa ‘Arxiu Obert’ tindrà un bloc propi amb els diferents pobles ordenats alfabèticament. La pàgina web de RàdioSeu es va posar en marxa el mes de maig de 2007 i s’ha consolidat com una referència informativa a la Seu i l’Alt Urgell. Unes 2.500 persones la consulten de forma habitual i les visites mensuals diferents arriben a les 14.000 de mitjana durant aquest 2010. La mitjana d’usuaris diferents s’apropa als 9.000 en els primers mesos de l’any. Les planes vistes superen les 110.000 al mes i es registra una descàrrega de gairebé 10 gigues. L’aposta per les noves tecnologies s’ha ampliat al facebook on RàdioSeu compta amb 2.440 amics. Arran de la irrupció a la xarxa, la nostra emissora també es pot escoltar en directe des de qualsevol lloc del món, en l’apartat “Escolta’ns en directe”. El servei d'estadístiques recull que el passat mes de juny van utiltizar aquest servei una mitjana de 80 usuaris per dia.
0.851563
curate
{"ca": 1.0}
http://www.radioseu.cat/noticies/nova-imatge-de-ra-dioseu-a-internet-amb-motiu-del
macocu_ca_20230731_9_580314
Weeknote WN201851 – Solstici Aquest és la setmana prèvia a les Festes de Nadal, on tot s’ha d’acabar i tot s’ha de fer. No he tingut classes (ja he acabat la docència de Cinètica Química a Biotecnologia) ni pràctiques, però sí exàmens. A la UdG, potser la principal notícia ha estat el Claustre de dijous. Abans de la modificació de la LRU, el 2002, el Claustre tenia una funció ben important, tan de control com d’elecció del Rector. Ara és més aviat un òrgan amb àmplia presència de la comunitat universitària on el punt clau és l’informe del Rector (o Rectora) i la votació corresponent. Dijous el Rector de la UdG Quim Salvi va fer el seu informe, de fet és la primera sessió de Claustre que presideix. L’informe va sortir aprovat per majoria còmoda, encara que no va pas haver-hi gaire assistència. La veritat és que, malgrat que segurament que ho ha intentat, no s’acaba de trobar la forma idònea per presentar l’informe. En general, tots els informes dels rectors anteriors, i ara continua, són una juxtaposició amable de coses, vinculades al programa de la candidatura amb el qual es van presentar a les eleccions. Potser no es pot fer d’una altra forma, i segurament qui ho presenta es veu limitat pel fet que l’informe es votarà i, encara que no passa res si no guanya la votació, la veritat és que es fa estrany que es pugui governar sense un suport del Claustre. A més, la discussió posterior a l’informe, prèvia a la votació, és poc àgil, cosa lògica en un òrgan tan nombrós. Una cosa que sempre m’ha quedat clara de tots els informes que he presenciat, és que els rectors volen el millor per a la Universitat. A part de la 3a i última jornada de la sèrie sobre Intel·ligència Artificial a la Butaca Casademont (dilluns) i el trinxat de dijous amb en Salvador Macip (dijous al vespre), aquesta setmana he après coses i he vist coses interessants per la xara. Per exemple, un post de boing-boing m’ha fet pensar que puc millorar la meva lletra manuscrita (que tinc dolenta, excepte que escrigui igual que ho feia a l’escola, a poc a poc): hi ha un video interessant. Res no em fa més ràbia que escriure una cosa per recordar-la... i després no entendre la meva pròpia lletra. Malauradament, he vist que la Unviersitat de Bangor, a Gal·les, que vaig visitar no fa pas gaire, té la intenció de tancar el Departament de Química i els estudis de química per manca d’estudiants. Una pena des del punt de vista científic, a part de lingüístic, és clar. Una de les meves dèries, la bicicleta, xoca contra una de les dèries de l’altra gent, cada cop més: la bicicleta elèctrica. En l’article de Boing-Boing Bike nerd vs e-bike: wrapping it all up s’hi fa una reflexió interessant. Pel que fa a l’exercici que s’hi fa, amb bicicleta elèctrica (grans discussions que tenim amb el cap del Servei d’Esports de la UdG, en David Grau 🙂 ), l’article diu Aquesta setmana s’ha sapigut el resultat dels premis de recerca de la Universitat Politècnica de Madrid. El de divulgació i comunicació l’ha obtingut en Fernando Blasco. Estic molt content, perquè se’l mereix. Felicitats! Entrem a la setmana de Nadal. Poca activitat acadèmica a la Universitat, encara que els professors no parem mai... però si que baixem el ritme. Bon Nadal! Ahir vaig anar en BTT i vaig fer una bona foto prop de Llambilles. Voldria comparar la foto amb la del Solstici d’Estiu, d’aquí sis mesos (potser en tinc ja alguna d’altres anys). He de veure la inclinació de l’ombra dels pals. Una mica d’astronomia pràctica sempre va bé.
0.839913
curate
{"en": 0.00807149034303834, "ca": 0.9806860766791583, "es": 0.00835975785528971, "de": 0.0028826751225136927}
wikipedia_ca_20230401_0_10917
Zarra Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents. Entre els segles xviii i xix tingué indústria manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de secà. També és important l'aportació de la ramaderia i la de l'apicultura. Geografia. El relleu és abrupte i muntanyós, especialment en la part central del terme, on a banda i banda del riu Zarra s'alcen les serres de Atalayas (982 msnm) i del Puntal (887 m). En la part occidental s'hi troben diverses planes que recorden ja les planícies manxegues, mentre que en el costat oposat, a l'altura de la capital municipal, la vall del riu s'eixampla i dona lloc a alguns horts que es reguen amb l'aigua que la Séquia Mare extrau per l'assut dels Molins i que després regarà una major extensió en el terme de Teresa de Cofrents. El terme municipal de Zarra limita amb les localitats d'Aiora, Xarafull i Teresa de Cofrents, totes elles de la comarca de la Vall de Cofrents. La vegetació clímax correspon a l'alzinar, però amb prou faenes queden algunes carrasques en la seua part més occidental. En les muntanyes hi ha pins, savines, romanís i aliagues, si bé la desforestació és bastant acusada. El clima és de tipus mediterrani. Des de València, s'accedix al municipi a través de l'A-3, prenent després la N-330 i posteriorment la CV-445. Història. Són escasses les dades sobre el poblament antic del terme municipal, i són vagues totes les notícies que es coneixen. No obstant això, en la Cova Valle existixen restes prehistòriques, possiblement del període neolític, segons es deduïx de la troballa de mitja punta de fletxa de sílex. També hi ha notícia, segons Sarthou Carreres, del descobriment de diverses làpides romanes i àrabs en el seu territori. L'etimologia del topònim "Zarra" és amb molta probabilitat d'origen basc (topònim procedent de la repoblació castellanoaragonesa de cristians vells) i significaria "antic" en contraposició amb el topònim "Zara" d'origen àrab que haguera sigut l'evolució d'Al-Zahara i significaria "La flor". La primera governació de la vall després de la Reconquesta es va establir a Zarra, va ser la població on es van establir els primers cristians vells arribats de Castella, Navarra i Aragó. Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del Tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l, des de mitjan segle XIV, els ducs de Gandia. Zarra va ser lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull fins al 1535, any en què se'n va separar. El municipi va resultar molt afectat per l'expulsió dels sarraïns, ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis. Economia. La seua economia és bàsicament agrària. La superfície conreada suposa el 24,5% de la total del terme. Dins del regadiu trobem bresquilles, pomes, figues, cireres, així com dacsa, alfals i hortalisses. En les riberes de les séquies i en algunes partions dels camps creix amb profusió el lledoner, que és emprat per a la fabricació de forques i garrots per una reduïda indústria local. En secà es troben cereals, ametlers i la vinya; la resta queda en guaret. El sector ramader compta amb caps de bestiar llanar, algunes granges avícoles i de porcí, i més de 200 ruscs. La indústria es reduïx a un taller de tipus familiar, on es fabriquen forques i garrots, ja que ha desaparegut la indústria manufacturera que existia durant els segles xviii i xix . El 29 de gener de 2010 Zarra es postulà com a candidat per allotjar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) per residus radioactius que es planteja construir per donar servici a tot l'Estat espanyol. Pocs mesos més tard el govern de la Generalitat Valenciana feu públic el seu temor que es decidira ubicar-hi el MTC, descartant altres candidatures com Ascó. Política i govern. Composició de la Corporació Municipal. El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), 2 de l'agrupació d'electors Unidos por Zarra (UPZ) i 1 del Partit Popular (PP). Alcaldia. Des de 2018 l'alcalde de Zarra és Ángel Pérez Boluda, primerament per l'Agrupación de Electores por Zarra (AEPZ), i des de 2019 pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV). Llocs d'interés. - Església de Santa Anna del segle XVIII.
1
perfect
{"it": 0.003017241379310345, "ca": 0.9890086206896552, "pt": 0.00603448275862069, "gl": 0.001939655172413793}
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=10918
macocu_ca_20230731_7_485038
Mini Load Els magatzems Mini Load o ACC (magatzem automàtic per a caixes) apliquen el principi de “mercaderia a l’home”, les unitats de càrrega situades a les prestatgeries, són manipulades automàticament per un transelevador que els apropa al lloc de l’operari.
0.70513
curate
{"en": 0.034482758620689655, "ca": 0.9655172413793104}
mc4_ca_20230418_15_721317
A l'apartat 2 de l'article 3 “Àmbit objectiu d'aplicació” d'aquest RD es presenta un llistat de continguts obligats entre els quals es troben els continguts multimèdia pregrabados de base temporal, entenent-se per “contingut multimèdia de base temporal” qualsevol fitxer multimèdia dels següents tipus: solament àudio, sol vídeo, àudio i vídeo, o qualsevol dels anteriors combinat amb interacció (article 4 “Definicions”). Totes les obligacions del reial decret afecten tant a la pròpia informació com al contingut multimèdia generat per les Administracions Públiques i que difonguin a través dels seus llocs web i aplicacions mòbils, amb independència de la plataforma tecnològica que usin per a això. Per tant, afecta també als continguts que puguin estar pujant a plataformes com Youtube, Twitter o Facebook, etc. L'Observatori d'Accessibilitat Web ha generat la "Guia per a la inserció de subtítols en youtube" que explica d'una manera senzilla i eminentment pràctica la forma de generar els subtítols pels videos. Amb aquesta guia també aprendrà a editar-los per corregir els possibles errors que puguin contenir o incloure tota la informació sonora i contextual rellevant que sigui necessària perquè aquest vídeo sigui accessible. En el blog de Twiter, t'expliquen com publicar imatges accessibles. Aquests són els passos a seguir: Fes clic en l'ícono del teu perfil i selecciona Configuració i privadesa en el menú desplegable. Fes clic en el botó per publicar un Tweet. Per escriure el text descriptiu, fes clic en la imatge abans de publicar el tweet. Escriu la descripció de la imatge i fes clic en el botó Aplicar. Per editar la descripció, torna a obrir el quadre de diàleg de vista prèvia de la imatge en miniatura abans de publicar el Tweet. (Té un límit de 420 caràcters).
0.871039
curate
{"ca": 1.0}
https://administracionelectronica.gob.es/pae_Home/pae_Estrategias/pae_Accesibilidad/pae_documentacion/pae_eInclusion_Preguntas_Frecuentes/pae-Accesibilidad-en-redes-sociales.html?idioma=ca
macocu_ca_20230731_3_319417
A l'estiu, entrevistes! / 2 / Ángel Del Río Fa poc que es jubilà. 37 anys a la policia local, des de l'any 1980. Les ha viscut de tot color i ha vist pasar tres generacions de polítics. Hem fet una entrevista curteta però molt sucosa. "A l’ajuntament hi ha un desencís total a nivell de personal..., hi ha dèficit de personal, baixes que no es reemplacen. Els polítics defugen de tota responsabilitat..." Ángel Del Río Guerrero (Granada, 1954). L’any 1963 arribà a Mallorca. Tenia 9 anys. Sempre ha viscut a Capdepera. Començà a treballar a l'hotel Tucán de botones, als 12 anys. Eren nou germans i tenien necessitats econòmiques. Després alternà l’hoteleria amb la construcció. Itinerari típic dels emigrants. Però el seu sogre, Pedro, era municipal i li proposà entrar a la policia de Capdepera. Co mençà d’auxiliar de policia de temporada, sense mitjans ni formació. Era l’any 1980. No feia un any dels primers ajuntaments democràtics. Més endavant es convocaren les places i va accedir a una plaça de funcionari (amb Joan Salas i Valeriano Marín). Eren les primeres. Han estat 37 anys de servei en què ha viscut en primera persona l’evolució d’un poble i d’un cos de seguretat que adesiara està envoltat de polèmiques. Ara, jubilat, ens ofereix una visió lúcida i personal en una agradable conversa. Com has viscut aquesta evolució de la Policia? Com estàveu i com estan ara? En primer lloc la policia ha sofert una complexa evolució sols del fet de passar de la dictadura a la democràcia. Ara es disposa de molts mitjans, aquesta ha estat l’evolució més gran. Ara els companys més joves surten de les acadèmies, més formats i amb més mitjans. Quan jo vaig entrar teníem una màquina d’escriure per a tots i havíem de fer torns per emprar-la. Ara, a més de mitjans, també tenim la immediatesa, l’accés a la bases de dades de la Guàrdia Civil: amb la matrícula d’un cotxe pots saber-ho tot del propietari, per contra també s’ha perdut una mica de proximitat, del policia que era a la plaça i coneixia tothom. Queden moltes coses pendents, encara: les instal·lacions no són adequades i donen molt mala imatge i, a més, suposen una gran despesa innecessària. Però per molt que s’hagi canviat, sempre he estat del criteri que la Policia ha d’aplicar sobretot el sentit comú. La policia és la primera imatge del municipi, fa complir les ordenances i s’encarrega de l’ordre públic i això s’ha de fer sobretot amb sentit comú. - Quant als caps de policia que han passat per Capdepera, què ens pots dir? Quins records tens? Per a mi el millor, amb diferència, fou Antonio Nogales, un gran professional que va dur a terme una feina sèria i compromesa d’organització. A més, començant de policia a Capdepera des de baix i promocionant amb el temps. Coneixia els problemes del municipi perquè els havia viscut. Al sergent Terrón, millor oblidar-lo. Es pensava que estava a la Legión. Va fer una autèntic abús d’autoritat. També els polítics li donaren carta blanca. Jo em vaig oposar a aquelles corrupteles. Els polítics varen mirar cap a un altre costat i acabàrem a l’Audiència. La resta ha passat sense pena ni glòria. - És que la policia de Capdepera teniu l’imatge d’un cos conflictiu... És un conflicte interminable, no sols és econòmic, la policia és una qüestió política. Si hi ha d’haver sis policies no n’hi pot haver dos. I no es pot cobrir amb hores extres. Al principi pots cobrar al mes 3.000 o 4.000 euros, però no tens vida i això repercuteix en el servei. Fer 40 a 50 hores extraordinàries al mes no et satisfà gens. El policia s’ho ha de menjar tot: ofegats, bregues, gats..., tot allò que passa al poble. Al final has de saber més que un advocat per a actuar segons a on. No es pot suplir tot amb hores extres i menys per decret, després de tants anys. No és voluntat de la policia estar sempre al punt d’atenció. Hi ha molts casos, per exemple a Tomeu Fernández se l’ha hagut d'indemnitzar amb més de 50.000 euros per amenaces i coaccions dels caps. Això ho ha pagat el poble. A l’ajuntament hi ha un desencís total a nivell de personal, a mi molta gent m’ho comenta: brigada, administració..., hi ha dèficit de personal, baixes que no es reemplacen. Els polítics defugen de tota responsabilitat. Si a algú se li ha de donar la inutilitat absoluta que se'l cridi a un tribunal mèdic, però el que no es pot fer és que tot això ho pagui el poble. I quan es perd l’esperit de fer les coses bé..., no és ara la solució. Ara capgirar aquesta situació que ve d’uns anys enrere és molt difícil. Quan hi havia en Toni Nogales a Capdepera venien molts de policies per aprendre. Capdepera era un municipi de referència, va fer un salt de qualitat. Ara ningú vol venir, per alguna cosa serà. És un dels municipis on els treballadors cobren menys. Pensau que la policia és la que assegura la llibertat i la seguretat dels ciutadans. Això els polítics actuals no ho entenen. Si poguessin, ho privatitzarien tot. Amb la brigada fan el mateix. Quant al poble, a Capdepera, quins canvis has viscut? Cada poble té la seva idiosincràsia. A Capdepera, la gent mostra una mica d’indiferència per les coses que no l'afecten directament, no s’implica. El cas Terrón fou un exemple molt clar. Tinguérem molt poc recolzament. Me’n vaig amb un regust agredolç. El municipi pot donar molt més de sí. La policia sempre anirà en consonància amb el que el poble sia. El que no es pot fer és valorar més l’"abrazafarolas" que aquell que treballa. I pel que fa a la policia, es necessita una actitud més dialogant, si no no te solució. I, insistesc, les dependències fan pena. Es pot dir més fort, però no més clar. Moltes gràcies , Àngel. Una persona que sempre ha anat de cara, que ha aplicat el sentit comú (per a molts el menys comú dels sentits) i a qui desitjam el millor dels jubileus.
0.780404
curate
{"ca": 0.9558720112517581, "es": 0.01617440225035162, "ro": 0.0050984528832630095, "pl": 0.00035161744022503517, "ru": 0.0026371308016877636, "en": 0.012658227848101266, "pt": 0.007208157524613221}
mc4_ca_20230418_9_143837
Kamakura | Els viatges de la Sara Inici / Àsia / Gran Buddha / Japan / Japó / Japó 2011 / Kamakura / Kamakura Yukimaka Àsia Gran Buddha Japan Japó Japó 2011 Kamakura Edit El divendres, vam decidir dedicar el dia a visitar Kamakura i Yokohama. Com que no tinc massa temps per escriure, avui explicaré Kamakura i el pròxim dia parlaré de Yokohama. (El gran Buddha) Primer de tot cal dir que el dia de Kamakura i Yokohama ja estavem super reventats de tants de dies de viatge a tope i el cansament es començava a notar... casi no tiravem... Vam agafar el tren a Tokyo fins a l'estació de Kita Kamakura, i allà vam baixar i vam decidir fer a peu tot el trajecte fins a Kamakura Station. Crec que és la millor opció perquè la gran majoria de temples estan per el camí i així vas passejant i et vas desviant a mirar-los. Vam visitar els temples més típics: Engakuji, Tokeiji Temple, Jochiji Temple, Kenchoji Temple, Ennohji Temple, Kamegayatsu Kiridoshi, Jokomyoji Temple, Tsurugaoka, Hachimangu shrine (els gratis, perquè als que s'havia de pagar vam passar... ja portavem tants de dies visitant temples que ens feia mandra...). El passeig de Kita kamakura a Kamakura és molt agradable i no se'ns va fer pesat! :D Abans d'arribar a Kamakura station et trobes amb un carrer ple de botiguetes de souvenirs (Komachi Dori street). Tenen coses xules, però nosaltres ja haviem comprat els souvenirs els dies anteriors. Un cop vam ser a l'estació vam pujar a un bus perquè ens portés fins al gran Buddha! (ja no volíem caminar més). El gran buddha em va encantar! És una passada i súper gran! :D Ens hi vam fer mil fotos!! jiji (Mireu que petita em veig al seu costat! jejee) (La zona és molt xula, i vam tenir sort que no hi havia casi ningú) Aquí vam demanar a un japonès que ens fes una foto amb el buddha ("please a photo with buddha") i això és el que ens va fer, apa a tallar el cap!! XDDD Sort que al segon intent ho va fer bé! jajaja Es pot entrar dins del buddha (val 25 yens) i pots veure com és la sala de dins i com està fet. Això em va sorprendre perquè em pensava que el buddha no estava buit per dins. Si més no val la pena entrar-hi, és curiós! :D Un cop vist el buddha vam buscar un lloc per dinar, i vam acabar en un restaurant Hawaià. Vam menjar un menú d'uns 1000 yens que estava deliciós! La mestressa del bar era una dona mig hawaiana mig japonesa, i ens va tractar molt bé. Tot el bar estava decorat a l'estil hawaià i et posaven vídeos de balls típics d'allà. També hi havia una petita botiga al costat que venien coses de Hawai. Després de dinar ens vam acostar a la platja de Kamakura però feia molt de temporal (el tifò Thalas estava tocant terra i nosaltres allà tan feliços sense enterar-nos...). Hi havia unes onades altíssimes i feia molt de vent! No hi havia ningú pel carrer, només un flipat que feia surf! (vaig arribar a patir per ell perquè amb aquelles onades que feia....) (A la foto no s'aprecia però les onades eren gegants!!) (Estava ple de cartells avisant de perill per el nivell del mar... deu ser una zona propensa a tsunamis...) Com que feia molt de vent i mal temps i en vistes que s'acostava el tifó, vam donar la visita a Kamakura per acabada i vam agafar el tren cap a Yokohama. A la pròxima entrada us comento què tal per allà! ! akasha83 10 de febrer de 2012 a les 7:15 eiiis!! vau anar en bus fins el buddah???????? jo tenía apuntat el tren (que no es monorail encara que li diguin xD) que va de kamakura fins a hase, pero no sabía res del bus :S Yukimaka 10 de febrer de 2012 a les 22:32 Eii sii! Hi ha busos des de l'estació amb molta freqüència! Nosaltres no ho sabiem i anavem cap a l'estació a buscar el tren, pero vam veure l'autobus que anava cap al buddha i ja sortia de seguida i el vam agafar. akasha83 15 de febrer de 2012 a les 8:02 i es mes barato??? aixó m'ho hauré de mirar jaja Yukimaka 15 de febrer de 2012 a les 10:09 No m'enrecordo al 100% però diria que ens va valer 200 yenes... Quan val el tren? ? oconee 23 de març de 2012 a les 20:55 Estic planificant l'excursió a Kamakura. Més o menys quantes hores hi vau dedicar vosaltres? Yukimaka 23 de març de 2012 a les 22:11 Doncs a Kamakura i vam estar un matí només (de 10 a 14:00 més o menys). Compta que amb unes 4 o 5 hores en tens prou. Vam anar a peu de Kita kamakura a kamakura i anavem veient els temples que ens agradaven més que ens trobavem pel camí (no es gaire estona la caminada, es pot fer bé). Després vam anar de kamakura al gran budha amb bus (un 10 minuts), vam dinar per allà aprop i ens vam acostar a la costa, però no vam anar a l'illa d'enoshima. Tokyo: Ueno, Roppongi i Ginza Yokohama i massatge Japonès
0.749107
curate
{"ca": 0.9005694261936049, "es": 0.050153307052124396, "it": 0.0008760402978537013, "pt": 0.032413491020586944, "en": 0.007227332457293035, "id": 0.005037231712658782, "fr": 0.0004380201489268506, "ja": 0.0015330705212439773, "fi": 0.0017520805957074025}
https://www.elsviatgesdelasara.com/2012/02/kamakura-2-de-setembre-del-2011.html
racoforumsanon_ca_20220809_1_621954
JERC? No, no hi tenim res a veure. Som un sindicat independent... http://www.estudiantsenaccio.cat Disculpeu que fins ara no haguem actualitzat el web. Estàvem ocupats, ja sabeu amb què. dóna la mateixa IP, no he aconsguit trobar cap servidor que sigui d'alguna empresa de hosting. sou el mateix, pareu de negar-ho! molt bé, saps fer pings, oh, gran DÉU!! ! Fer servir una eina de windows sense fer clicks, el converteix en un usuari avançat eh wenu val no? xD Ho dic tot en conya company per fer la broma, no t'emprenyis ja no redirecciona ?
0.653521
curate
{"hr": 0.009433962264150943, "ca": 0.9188679245283019, "fr": 0.0018867924528301887, "en": 0.02830188679245283, "sv": 0.0037735849056603774, "gl": 0.03773584905660377}
mc4_ca_20230418_11_77122
Llagut - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure Campeonat de Catalunya de Llagut 2015. Regata de llaguts al Port d'Alacant. Un llaüt o llagut és una barca de fusta, sovint amb aparell de vela llatina, però no obligatòriament. En l'actualitat moltes d'aquestes barques han estat motoritzades. Els llaüts sovint són propulsats amb rems. [1] Al mar, s'hi anava amb tripulacions de cinc, set o nou homes, en llaguts oberts o cobertats, de menys de deu metres d'eslora, que aparellaven la vela llatina, per aprofitar el vent i la força dels rems per anar a calador o fugir de la maltempsada. [2] Els llaguts eren construïts i reparats per mestres d'aixa i calafats. Al llarg del litoral hi havia petites drassanes a les platges on treballaven mestres d'aixa per construir tota mena de bastiments, d'una manera molt artesana i pròpia, resultat d'uns sabers i unes pràctiques transmeses de pares a fills. Es feien barques sòlides i molt marineres, sense plànols, amb una experiència acumulada que dotava l'ofici d'un estil recognoscible. Cap als anys vuitanta del segle XX, els polièsters i la construcció estandarditzada van començar a substituir la fusta com a matèria principal, canvis paral·lels a tota l'activitat marítima, resultats de noves necessitats i d'adaptacions a les noves tècniques. [2] 1 Clubs de regates Clubs de regatesModifica Club de Rem Arenys Club de Rem Colera Club de Rem Santa Cristina Vent d'Estrop (Cambrils) Club de Rem Cambrils Club de Remo Torremolinos ↑ Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. Impr. de la viuda de Don J. Ibarra, 1792, p. 296– [Consulta: 26 setembre 2010]. ↑ 2,0 2,1 «La marineria i la pesca». Culturcat (Generalitat de Catalunya). A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llagut Vocabulari il·lustrat de l'aparell del llaüt a Eivissa Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llagut&oldid=22280210» Darrera modificació: 8 nov 2019 a les 18:46
0.735131
curate
{"ca": 0.7942708333333334, "es": 0.1046875, "uu": 0.0015625, "mk": 0.003125, "en": 0.034375, "de": 0.043229166666666666, "ru": 0.01875}
https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Llagut
mc4_ca_20230418_1_238804
Signatura del Conveni d'Acolliment Lingüístic a Sabadell - Social.cat Signatura del Conveni d'Acolliment Lingüístic a Sabadell El CNL i les entitats d'acollida juntes per a la integració Moment posterior a la signatura del conveni. Font: Vàlua El Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Sabadell i les entitats d'acollida van firmar, el passat 24 de març, el conveni per al desenvolupament d'accions d'acolliment lingüístic. Entre les entitats hi ha: el Servei Ciutadà d'Acolliment als Immigrants (SCAI), Actuavallès, la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat i Drapaires d'Emaús. Es tracte d'una iniciativa que es remonta a l'any 2006, i que, enguany, ha fet un pas endavant al transcriure els compromisos i els acords orals. D'aquesta manera, la iniciativa camina amb més seguretat, i alhora, podrà ampliar-se. Centrat en la coordinació d'activitats formatives per l'aprenentatge de la llengua i el coneixement de l'entorn, el conveni permet compartir els criteris i les estratègies per a facilitar el coneixement. SCAI, Actuavallès i Drepaires d'Emaús formen part de la plataforma d'entitats del tercer sector Vàlua.
0.775077
curate
{"ca": 0.9604672057502246, "es": 0.039532794249775384}
https://www.social.cat/noticia/1182/signatura-del-conveni-dacolliment-linguistic-a-sabadell
racoforumsanon_ca_20220809_3_278828
Roda de premsa d'indepes d'Unió ara mateix, però no sé com seguir-la (el 324 mostra en Bustos):Hereus UDC 1931 ‏@HereusUDC1931 2h2 Avui a les 12.30h a la seu d Elisenda, roda de premsa de Núria de Gispert, Joan Rigol Elisenda i Elisenda://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/06/guerra_oberta_a_twitter_entre_l_aparell_i_els_independentistes_a_unio_109625.phpGuerra oberta a Twitter entre l’aparell i els independentistes a UnióEls acòlits a Duran, excitadíssims a la xarxa contra els independentistes que defensen el "no"Q.Sallés (Redacció)La batalla a Unió es viu a tots els fronts. Tant a les agrupacions locals, com al món mediàtic i, com no podia ser d’una altra manera, a Twitter. Un front on el simbolisme i els referents polítics dels que defensen el “no” per defensar la independència es fan forts davant els arguments massa llargs de l’aparell i defensors a capa i espasa de la pregunta.La primera mostra de l’alt voltatge polític d’aquesta lluita va ser el canvi d’avatar dels impulsors del gran grup del “no”. Pep Martorell, membre del comitè de govern d’Unió, va proposar una fotografia a quadrets en homenatge a Pau Romeva, membre fundacional d’UDC que davant la pregunta d’un anarquista si era “roig o negre” va respondre que era a “quadrets”. Una recomanació que han adoptat noms de pes de l’independentisme slow d’Unió com la diputada Titon Laïlla o la també vocal de la direcció Marta Vidal. Un altres dels exemples d’aquesta batalla essencial és el debat obert diari que membres de màxima confiança de Josep Antoni Duran i Lleida, com l’eurodiputat Paco Gambús o el diputat Toni Font, amb una autèntica primera espasa dels independentistes desacomplexats com Carles Brugarolas, en “Bruga”. Aquest conseller nacional es va erigir com un líder agosarat en el consell nacional del passat 18 d’abril en el que se les va tenir sense romanços amb un dels tòtems duranistes com Josep Sánchez Llibre per impulsar “Construïm”. Brugaloras no s’arronsa ni davant de fidels de Duran com la que va ser regidora de l’Hospitalet, Anabel Clar, o de Sant Adrià, com Aitor Egea i respon un a un els tuits que li cauen dels favorables al “sí”. Tampoc se n’estan de la brega els líders dels dos sectors.Per una banda, Duran des del minut zero ha engegat el Twitter per vantar-se de la seva campanya –cosa que ha despertat les suspicàcies de molts militants per la manera com ha accedit a les seves dades-. Toni Castellà tampoc no s’ha quedat curt i aprofita Twitter per defensar el “no com un sí a la llibertat i a la independència”. Així, els defensors del “No” s’han desfermat amb perfils propis com el d’Unió de Joves pel No com Hereus del 31, que defensen obertament la independència de Catalunya. Les referències a Manuel Carrasco i Formiguera o Miquel Coll i Alentorn són contínues a Twitter en els diferents perfils que defensen obertament l'opció independentista el proper 14 de juny.http://www.naciodigital.cat/noticia/88774/ortega/no/descarta/ruptura/amb/cdc/pero/matisa/no/treballo/aquest/escenariOrtega no descarta una ruptura amb CDC però matisa: "No treballo per a aquest escenari"En una entrevista a "El Periódico", la vicepresidenta del Govern defensa aferrissadament el "sí" a la preguntaACN | Actualitzat el 08/06/2015 a les 09:45h La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, al Parlament en una imatge d'arxiu. Foto: Paula MateoLa vicepresidenta del Govern i dirigent d'Unió, Joana Ortega, no ha descartat una ruptura amb CDC de cara al 27-S però ha matisat que ella no treballa "per a aquest escenari". "Jo crec que mai s'ha de descartar cap escenari però no treballo per a això. Jo treballo per aportar", ha insistit Ortega en una entrevista aquest dilluns a "El Periódico". "Unió no té voluntat de trencar ni voluntat d'agradar. El que vol és aportar valors", ha puntualitzat la vicepresidenta, que també ha defensat aferrissadament el "sí" a la pregunta d'Unió. "Puc entendre que hi hagi hagut "nos" al comitè de govern. El que no podria entendre és que el dia 14, quan es voti, hi hagi 'nos'", ha reflexionat en veu alta Ortega. "El que votem és si volem que Unió segueixi en el procés. I, segon, si volem que Unió tingui capacitat per intervenir i influir en la nova Catalunya", ha enumerat la dirigent d'UDC per justificar el "sí" a la pregunta d'Unió. "Jo votaré sí. Sí al fet que Catalunya segueixi en el procés i sí al fet que Unió hi pugui participar i que ho faci amb els valors intrínsecs del partit", ha afegit Ortega, que ha negat que l'enunciat de la pregunta sigui "ambigu". "No ho és. S'hi parla de la seguretat jurídica perquè ningú que tingui vocació de govern en un entorn com l'europeu pot dir que actuarà al marge de la llei. I hi apareix el diàleg, com consta també en tots els fulls de ruta elaborats fins ara", ha valorat la vicepresidenta del Govern.No obstant això, Ortega ha reconegut que no és la pregunta que ella hauria fet. "Jo li vaig fer arribar alguns suggeriments que després he vist reflectits en la pregunta, tot i que aquesta no és la que hauria fet jo. Ni segurament la que hauria fet el secretari general. És una pregunta que pretén ser inclusiva", ha afirmat la dirigent d'Unió, que sí ha defensat a ultrança el seu compromís amb el procés. "Jo tinc una querella criminal per un procés que ha iniciat Catalunya (...) No m'agrada que em diguin que no estic compromesa amb això", ha manifestat Ortega en l'entrevista a "El Periódico". "De vegades m'ho diuen aquelles persones que es van alçar de la taula el 9-N. Unió mai s'ha aixecat de la taula", ha disparat. Sobre un probable "no" a la pregunta de referents del partit com Joan Rigol o Núria de Gispert, la vicepresidenta s'ha mostrat convençuda que canviaran d'opinió. "Estic completament convençuda que faran una reflexió i que seran capaços de llegir en profunditat la pregunta. Perquè el contingut sí que és segur que el comparteixen", ha conclòs.http://www.naciodigital.cat/noticia/88728/unio/tanca/files/lleida/amb/duran/votara/si/pregunta/14-jUnió tanca files a Lleida amb Duran i votarà «sí» a la pregunta del 14-JEls dirigents de la formació consideren que la pregunta admet totes les tendències i sensibilitatsÀlvar Llobet , Lleida | Actualitzat el 07/06/2015 a les 09:06h Duran i diversos membres d'Unió a Lleida Foto: UnióEls membres d'Unió crítics amb la pregunta plantejada per la direcció sobre el procés sobiranista i que es votarà el proper 14 de juny no trobaran gaires adeptes als seus postulats a Lleida. La majoria dels dirigents i personalitats de la formació demòcrata cristiana a la capital avalen aquest model de pregunta que defensa Josep Antoni Duran i Lleida, i ja han anunciat que votaran sí a l'envitricollada qüestió que Unió ha posat damunt la taula, segons informa Nació Lleida.Càrrecs com el regidor a la Paeria Paco Cerdà, la diputada al Congrés Conxita Tarruella, el president de la Intercomarcal Miquel Padilla, la diputada al Parlament Cristina Bosch o la delegada del Departament d'Interior a Lleida, Anna Miranda, han tancat files amb Duran a l'entorn d'aquesta pregunta, ja que la consideren adequada als plantejaments del partit i inclusiva per a totes les tendències i sensibilitats que hi ha dins d'Unió.Dubtes interns sobre el futur de CiUTot i la defensa de la pregunta, diversos membres de la formació a Lleida no estan tranquils sobre el futur de la federació amb Convergència i amb el 27-S a l'horitzó. Alguns dels membres de la direcció mantenen, en privat, el dubte sobre la continuïtat d'aquest vincle, tot i que aposten per seguir com fins ara. M'encantaria que UDC es separés de CDC i a més UDC es trenqués i hi hagués una ecissió que es digués una cosa així com ara: Unió democristiana catalana i fes coalició amb CDC i es creés CiU. Així en Mas podria mantenir la marca CiU. Una renovació en profunditat, de fons i de forma.
0.878268
curate
{"ca": 0.9663399535723498, "es": 0.03366004642765025}