id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
crawling-populars_ca_20200525_25_138305
|
Cerca avançada
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de directoris
Filtrar per tema Tots els temes Administració Pública Allotjament Animals i plantes Associacions Cementiris Centres d'Informació Companyies de serveis Cultura i lleure Educació Esports Medi ambient Mercats i centres comercials Mitjans de comunicació Religió Restaurants Sanitat Serveis Socials Transports
Per subtemes
Per titularitat Qualsevol Pública Privada Compartida
Per districte Tots els districtes Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada d’activitats
Filtrar per tema Tots els temes de l’agenda Calendaris de dies festius i canvis d'horari Cinema i projeccions circuit no comercial Colònies i casals Congressos, conferències i col·loquis Esports Exposicions Festes populars i diades Fires, mostres i mercats ocasionals Jocs Literatura Moda i desfilades Música Nens i nenes: activitats Premis, concursos i gales Religiosos, actes Solidaritat i sensibilització Teatre, circ i dansa Visites, rutes i excursions
Per subtemes Selecciona el subtema
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Des del fins al
Des del fins al
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Carrer
Núm.
Per paraula
Cerca avançada de cursos i tallers
Preus Selecciona el preu d'1 € a 30 € De 30€ a 60€ Més de 60€
Filtrar per tema Tots els temes Arquitectura i urbanisme Ciències socials Costura i moda Cuina i gastronomia Cultura general Dibuix i pintura Disseny Economia, empresa i ocupació Escultura Esports i expressió corporal Estètica Fotografia i audiovisual Idiomes Informàtica, internet i noves tecnologies Jardineria Literatura Lleure Manualitats i artesania Medi ambient i ciències naturals Mobilitat i transports Música, dansa i teatre Necessitats educatives especials Restauració i decoració Salut i creixement personal Tecnologia
Per subtemes
Per districte Selecciona el districte Ciutat Vella Eixample Sants-Montjuïc Les Corts Sarrià-Sant Gervasi Gràcia Horta-Guinardó Nou barris Sant Andreu Sant Martí
Carrer
Núm.
Made to:
Des del fins al
Des del fins al
Tornar
Professora: Lucia Patarca.Treballarem la gramàtica, l'article, els substantius i els adjectius, els numerals. El verb ser, haver, present d'indicatiu dels verbs regulars i irregulars; les preposicions; els possessius. Aprendrem el lèxic bàsic per presentar-se, saludar; parlar d'un mateix, de la família, de costums i temps lliure, de la ciutat i el propi barri, de restaurants, de compres, parlar dels gustos i activitats personals. Lèxic bàsic per a escriure textos breus amb argument col·loquial.Les sessions són integralment en italià.
M'agrada 11
Si vols fer una esmena sobre aquesta activitat...fes-nos-la saber
| 0.536921 |
curate
|
{"pt": 0.025173898641934415, "ca": 0.9476647896654521, "it": 0.01093077177873468, "sv": 0.007949652202716132, "en": 0.002649884067572044, "sq": 0.001987413050679033, "oc": 0.00364359059291156}
|
: /detall/taller-italia-nivell-0-3r-trimestre-_99400624632.html
|
crawling-populars_ca_20200525_9_61667
|
El Casal de Gent Gran les Roquetes ha obert després de dos mesos i una setmana d’obres. Les actuacions han resolt una de les demandes dels usuaris, la unió dels dos espais que componen l’equipament a partir de l’obertura d’una porta. També s’ha renovat bona part del sostre del casal i s’ha substituït el sistema d’aire condicionat i calefacció a tot l’equipament.
L’espai del casal i els locals situats als baixos de l’edifici annex a l’equipament ja estan connectats per dins amb una porta. Fins ara els usuaris del casal havien de sortir i entrar per l’exterior per accedir d’un espai a l’altre. A més a més de la porta, unes petites escales salven el desnivell entre tots dos espais. Les dimensions del local annex al casal, però, no han fet possible ubicar una rampa d’accés, tal com demanava la junta. “Fa quatre anys que demanava aquesta porta, perquè quan hi havies d’entrar, havies de passar per fora, i si plovia et mullaves” – explica el president del Casal de Gent Gran les Roquetes, Torcuato Rodríguez -. “Jo volia una rampa aquí per a les persones amb mobilitat reduïda però no l’han posada. La barana aquesta no em convenç perquè ha de tenir un lateral. Es veu que portaran uns taulers per posar-los aquí”, afegeix.
Els dos locals connectats es van habilitar per tal d’ampliar la capacitat de l’equipament, un cop es va desestimar construir una segona planta al casal, tal com marcava el projecte arquitectònic original. Els 500 socis del casal ja han tornat a ocupar els espais de l’equipament i han retornat a l’activitat diària, tot i que encara hi ha coses pendents d’acabar. Les obres també han renovat el sistema de climatització, per fer-lo més eficient, i han substituït bona part del sostre del casal.
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
11 de Març de 2020
el més vist
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d’un centre
el més vist
Coronavirus a Barcelona i Catalunya, última hora | Suspeses les activitats de més de 1.000 persones
Un mort, un desaparegut i 19 ferits en una explosió química en una empresa de la via Trajana
Es decretarà el tancament d’escoles a Barcelona i la suspensió de classes pel coronavirus?
És sexista l’anunci de Norwegian al metro de Barcelona?
La Generalitat prohibeix les activitats extraescolars en què participin alumnes de més d’un centre
sobre nosaltres
preguntes freqüents
transparència
normes de participació
brànding i comunicació
professionals
anuncia't
política de privacitat
© betevé, 2020. Tots els drets reservats.
Aquest web utilitza galetes per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant, considerem que acceptes que n'utilitzem.
| 0.60486 |
curate
|
{"ca": 0.9705310880829016, "en": 0.0042098445595854924, "de": 0.0048575129533678756, "fr": 0.020401554404145077}
|
: /btv-noticies-73/casal-gent-gran-roquetes-reforma/
|
mc4_ca_20230418_17_692172
|
Josep M. Flores – Pàgina 2 – Josep Maria Flores. Coach, mentor i formador expert en lideratge.
Autor: Josep M. Flores
Coach Personal de Desenvolupament Professional. Coaching per desafiar-te a projectar la teva millor versió professional i personal! Inverteix en el més valuós, en tu mateix!
Eina per alinear els reptes professionals individuals als objectius comuns de l’equip. La qualitat en la relació existent entre un cap i els seus col·laboradors continua essent la principal causa d’abandonament de l’empresa per part d’aquests. Tradicionalment el cap ha estat, i en molts casos encara és, el responsable que té com a missió principal … More Entrevista de Desenvolupament Professional
Deixa un comentari Entrevista de Desenvolupament Professional
El complement ideal d’un procés de coaching o d’una formació de lideratge. El shadow coaching o coaching a l’ombra cada vegada està més present en els processos de coaching o mentoring, tot i que potser no tant en formacions relacionades amb el desenvolupament de competències professionals, especialment el lideratge d’equips. En una sessió de shadow … More Shadow Coaching
Deixa un comentari Shadow Coaching
La Responsabilitat del Càrrec Intermedi
Coaching professional per a càrrecs intermedis, el complement ideal per a les formacions d’empresa. Quin percentatge de treballadors que fan formacions a les empreses retenen i apliquen els aprenentatges adquirits? Quin seguiment i acompanyament se’n fa per part dels seus responsables directes? Quins costos té pels professionals i per la pròpia empresa la no implementació … More La Responsabilitat del Càrrec Intermedi
Deixa un comentari La Responsabilitat del Càrrec Intermedi
| 0.786043 |
curate
|
{"ca": 0.9381381381381382, "es": 0.013213213213213212, "en": 0.02822822822822823, "pt": 0.02042042042042042}
|
https://josepmaria.coach/author/josepmflores/page/2/
|
mc4_ca_20230418_1_301304
|
Artur Mas | El Neobloc, el bloc d'en Gerard Quiñones
Article etiquetat com a ‘artur mas’
25/02/2013 Ja fa temps que vivim en un context de dificultats i d’informacions negatives que ens recorden a diari les deficiències d’un sistema encallat. Però no ens podem quedar aquí. Davant aquesta situació comença a ser urgent prioritzar millores i certs canvis de mentalitat i de maneres de fer.
El per què de la innovació: La complexitat de les societats actuals provoca que les formes habituals d’afrontar els problemes i necessitats socials no funcionin. Aquest fet situa els orígens de la innovació en els anomenats problemes maleïts (la necessitat) i en els dèficits cognitius (el fracàs) que teníem a l’hora d’abordar-los.
Tags: administració local, artur mas, confiança, crisi, diàleg, inclusió social, Innovació, intel·ligència col·lectiva, participació ciutadana, política, quim brugué Arxivat a Innovació | Sense Comentaris »
Alguns comentaris sobre la presa de possessió
27/12/2010 Ja tenim nou President de la Generalitat de Catalunya, el 129è. Artur Mas ha pres possessió del càrrec amb un discurs de més de 10 minuts que m’agradaria comentar:
En línies generals el discurs del nou President em sembla que ha estat a l’alçada. Per començar destaco positivament el fet que el President no hagi llegit. Durant els darrers anys aquest fet no era habitual. I em sembla que veure que un líder polític no llegeix en els moments importants transmet confiança.
El fet que Mas es senti privilegiat de ser President és més que normal, i aquest era el moment de dir-ho. Val a dir, però, que alguns moments del discurs m’han transmès certes sensacions que també em va transmetre el vídeo de campanya. Massa referències a sí mateix. El dia a dia de molts ciutadans i ciutadanes és fotut i no crec que sigui moment d’excedir-se a l’hora de repassar la trajectòria personal. Més aviat em sembla que no toca.
Tot i això, durant el discurs hem pogut veure la cara més humana de Mas quan ha reconegut que el que està vivint durant les darreres setmanes el té una mica “atabalat” i quan ha assumit que està en deute amb el pòsit de confiança rebut per part de la ciutadania.
El nou President també ha recordat que el context actual genera confusió i pors, i ha apel·lat a la responsabilitat col·lectiva parlant del “deure moral (de la societat catalana) d’aportar”. En aquest sentit, cal recordar que els nivells d’aportació de la societat catalana també dependran dels instruments i oportunitats que promogui el nou govern.
El discurs també ha servit per aclarir la seva essència com a líder. Més enllà de l’època de la resistència, Mas es defineix com un constructor d’una nova generació, i que forma part d’un engranatge històric. Em sembla encertat marcar perfil en aquest sentit. Fa massa temps que recordem als Pujols, Maragalls i González com a líders carismàtics a qui la seva biografia els va forjar. Això s’ha acabat, és cert. Ara cal, però, passar de les paraules als fets i demostrar que, efectivament, la nova generació que representa el President té capacitats per tirar el país endavant amb solidesa.
Les referències a la plenitud nacional també han aparegut. Era imprescindible. Altra vegada, però, aquest posicionament s’haurà de portar a la pràctica si no es volen frustrar expectatives ciutadanes. El President ha deixat clara la necessitat de ser pacients. I em sembla bé, però hem d’evitar que el viatge es converteixi en una travessia eterna. Les referències a la crisi econòmica, en canvi, han aparegut menys del que em pensava.
En definitiva, un discurs clar i entenedor, que genera expectatives i que simbolitza l’inici d’una nova etapa per Catalunya. Seria una llàstima que no siguem capaços de construir-la entre tots! Que així sigui depèn, primer de tot, del nou timoner.
Tags: artur mas, Catalunya, discurs, Generalitat de Catalunya, Política catalana, Presa de possessió, reflexió Arxivat a General | 2 Comentaris »
29/11/2010 3cat24.cat
Tags: 28N, albert rivera, alicia sanchez camacho, artur mas, ciu, eleccions catalunya, erc, ic, joan herrera, joan laporta, joan puigcercos, jose montilla, lopez tena, parlament catalunya, participació ciutadana, pp, psc Arxivat a General | 3 Comentaris »
| 0.807622 |
curate
|
{"ca": 0.9877697841726619, "pt": 0.007673860911270983, "en": 0.004556354916067146}
|
http://neobloc.cat/?tag=artur-mas
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_293595
|
Anys i anys utilitzant l’arma de la paraula sense ninguna solució.Quan utilitzes l’arma de la paraula per a trobar la solució i no la trobes, et desesperes, quan et desesperes no et queda altra alternativa que utilitzar la lluita armada per defendre el teu territori, els teus drets, la teua família, la teua història i trobar la llibertat.Si ha hagut anys i anys de repressió utilitzant la violència per part de unes persones, que fins i tot algunes encara tenen un lloc assegurat en aquesta societat, perquè no es podria considerar legítim fer-ho altres persones?El poble te tot el dret del món per lluitar per el seu futur, i si democràticament no es pot fer, o hi ha un altre camí que utilitzar la violència.Jo trobe completament legitim defendre la teua història, els teus drets, la teua família utilitzant la violència, perquè desgraciadament, no hi ha un altre camí que aquest.Gràcies per la vostra atenció. http://mansjoves.blogspot.com/
Primer de tot, estem en democràcia. Segon, hi ha altres camins que no pas el de les armes.Som a un Estat de Dret, no ho oblidis, tot i que certs personatges vulguin fer passar la realitat per una altre cosa amb les seves proclames tardeosoviètiques.
viva la constitusion, viva el rey
La gent no compren que hi ha unes regles.
les regles d Espanya ? un poble que accepta les regles dels ocupants, mare meva...
Espanya és un pacte fet per dues parts. Són ells els que no les respecten mai i nosaltres els que les respectem massa, la clau és fotre el camp.
Però és inviable fotre el camp si no es legalment, o almenys protolegalment. S'ha de pactar amb la resta d'Espanya, això està claríssim. Entre d'altres coses perquè en el joc d'Estats no ens acceptarien si no complim amb les normes. No ens flipem amb Kosovo, perquè no té res a veure.
Això no és del tot cert. No podem pactar amb la resta de l'Estat perquè si ho poguéssim no estaríem en aquesta situació. Dins la legalitat Espanyola no només no ens podem independitzar sinó que directament no existim, no estem reconeguts com a poble (preambul de l'estatut, nacionalitats bla bla bla). Per aquesta raó el que hem de fer és trencar amb aquesta legalitat d'una forma unilateral. En relació amb els altres estats, el que hem de fer és començar a tenir una política exterior pròpia i de qualitat, no només amb els estats ja vigents sinó també amb països com Escocia.També serien molt bo millorar les relacions amb l'Estat d'Israel (linxament en tres..dos.. un..). Als estats, més que les normes els interessen les relacions que tinguis tú amb ells i amb la seva opinió pública, per això a més, hem de fer que els periodistes destinats a l'Estat Espanyol que escriuen sobre els catalans ho facin en clau catalana i no en clau espanyola.
Soledad escrigué: Això no és del tot cert. No podem pactar amb la resta de l'Estat perquè si ho poguéssim no estaríem en aquesta situació. Dins la legalitat Espanyola no només no ens podem independitzar sinó que directament no existim, no estem reconeguts com a poble (preambul de l'estatut, nacionalitats bla bla bla). Està clar, per això li he dit a en "Palamós" que cal pressió del poble Català i un govern que amenaci realment amb la secessió. Aleshores ens oferiran concert econòmic i, fins i tot, reconeixement com a nació, sobirania inclosa. Això ja serà un gran pas, donat que, tot i seguir dins de l'Estat Espanyol, tindríem Dret a l'autodeterminació. Ara, això de declarar la independència i fotre el camp, jo no ho acabo de veure, sincerament. Ho trobo poc realista, no li veig cap mena de sentit. Que si passa realment, i ens alliberem, em trec el barret. Però molt em temo que només són paraules. Per aquesta raó el que hem de fer és trencar amb aquesta legalitat d'una forma unilateral. En relació amb els altres estats, el que hem de fer és començar a tenir una política exterior pròpia i de qualitat, no només amb els estats ja vigents sinó també amb països com Escocia.També serien molt bo millorar les relacions amb l'Estat d'Israel (linxament en tres..dos.. un..). Creus que acceptaran relacions els altres països amb Catalunya quan s'hagi passat pel forro la legalitat? I després què li diran a Espanya? Als estats, més que les normes els interessen les relacions que tinguis tú amb ells i amb la seva opinió pública, per això a més, hem de fer que els periodistes destinats a l'Estat Espanyol que escriuen sobre els catalans ho facin en clau catalana i no en clau espanyola.Tampoc és això, perquè ells no volen focus de conflictes, ni donar suport a aquests, perquè això podria fer, indirectament, que dins de les seves pròpies barreres altres focus es sentissin avalats, així com fora. Tothom busca l'estabilitat.
La història d'Espanya justament diu el contrari del teu primer paràgraf. Han perdut totes les colònies de la mateixa manera i segueixen actuant igual. Respecte al segon punt. Es tracta d'aplanar el terreny, de fer amistats, és a dir, de fer política. França per exemple durant molt de temps no ajudava a Espanya amb el tema d'ETA perquè li anava bé per negociar temes comercials. Tampoc es tracta que els estats actuals ens aplaudeixin, simplement que no els caiguem malament i que quedin en certa neutralitat davant el "conflicte", cal recordar a més, que a la carta dels drets humans hi apareix el dret a l'autodeterminació dels pobles, per tant estem en plena legitimitat, a més, aquesta legitimitat és recolzada pel fet que, quan aquesta independencia sigui declarada, serà a partir que la majoria del poble català ho haurà decidit, d'una forma pacífica i democràtica i per suposat legítima, o no som demòcrates? Tercer punt: Actualment no hi ha cap Estat important al món al qual li interessi la independència de Catalunya. Entenent el que dius, millor deixar-ho córrer. És més, l'Estat Espanyol no ens pot deixar perquè un cop ens independitzem la seva economia cau en picat.Aquest fet no només perjudica als espanyols, també perjudica als francesos directament i si fem mal a l'economia francesa perjudiquem a Alemanys, Anglesos, Americans i Xinesos etc...
La història d'Espanya justament diu el contrari del teu primer paràgraf. Han perdut totes les colònies de la mateixa manera i segueixen actuant igual. Però a veure, anem a veure. Catalunya no és ni ha sigut en relació a Espanya una Cuba ni per sentiment, ni per proximitat geogràfica, ni per voluntat. Formem part d'Espanya. Jo això ho tinc claríssim. Cuba mai ha sigut Espanya, ha sigut una colònia Espanyola. No sé fins a quin punt Catalunya pot anomenar-se colònia Espanyola. En tot cas, digues-li colònia de Castella, però no d'Espanya. Espanya no és només Castella. Respecte al segon punt. Es tracta d'aplanar el terreny, de fer amistats, és a dir, de fer política. França per exemple durant molt de temps no ajudava a Espanya amb el tema d'ETA perquè li anava bé per negociar temes comercials. Tampoc es tracta que els estats actuals ens aplaudeixin, simplement que no els caiguem malament i que quedin en certa neutralitat davant el "conflicte", cal recordar a més, que a la carta dels drets humans hi apareix el dret a l'autodeterminació dels pobles, per tant estem en plena legitimitat, a més, aquesta legitimitat és recolzada pel fet que, quan aquesta independencia sigui declarada, serà a partir que la majoria del poble català ho haurà decidit, d'una forma pacífica i democràtica i per suposat legítima, o no som demòcrates? Bé, potser sí. Però no sé, diga'm accions concretes, palpables. Com ens relacionem amb la restat d'Estats essent, de moment, una Comunitat Autònoma? Com ens guanyem la seva confiança? Com sabem que la UE ens reconeixerà, que ja no dir, acceptarà, perquè això ja és fer un brindis al sol? De quins Estats em parles? Creus que els hi sortirà a compte relacionar-se amb Catalunya si a canvi han de trencar les relacions amb Espanya? Com ens podem relacionar lliurement amb altres Estats havent-hi l'Estat espanyol pel mig?
Desenganya't, Hispania no és Espanya. I Espanya s'ha utiltizat com a sinònim d'Espanya, amb força èxit com podem comprovar (gràcies a déu èxit i veracitat no tenen per què anar de bracet). Un parany maldestre, però als carlins us l'han colat per l'esquadra (i no m'estranya, el concepte us exacerba i encisa).
Me'n faig creus que de l'imperialisme de Castella ocupant la resta de pobles, suprimint les seves constitucions per després anomenar-ho Espanya en diguin pacte... i a sobre que qui ho diu es faci dir independentista. És per flipar o no?
| 0.683415 |
curate
|
{"ca": 0.9703526598924088, "pt": 0.013628212791392707, "es": 0.008846383741781231, "it": 0.0054991034070531975, "ga": 0.0016736401673640166}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_212944
|
http://www.ara.cat/politica/divisio-CUP-lassemblea-resultat-incert_0_1493250731.html
Molt decebuda amb els militants de la CUP jo vaig votar a un partit que deia que no a la investidura de Mas no hem puc creure que ara quasi la meitat estiguin a favor. Jo m'esperava almenys un 25% com a molt de gent partidària a la investidura no més.No em puc creure que hagin caigut al parany del pressingCUP em pensava que això estava superat o ho hauria, se suposa que és un partit seriós i que no es deixa influenciar per la manipuladora premsa.
molt decebedor, en efecte......que interpretis les coses com et rota. És simplista però és real: les dues ànimes de la Cup hi han estat sempre, i la que a tu no t´agrada no és més influenciable que l´altra, senzillament diferent. Ens haureu d´aguantar. Als que creiem que és igual de contradictori anar amb esquerranosos espanyolistes que amb dretans catalanistes. És un esforç mutu de suportar-nos, no creguis. I sobretot no creguis que sou més d´esquerres vosaltres -més postureo sí que en teniu, això sí-PD. Així quin és el percentatge acceptable per tu? 25% només una mica decebuda, no compten; 50% decebuda, ara veig que tenen perill, ja no són 4 penjats amb els que podem conviure si no ens hi fixem gaire
És possible que tingui la meva pròpia opinió i que estigui decebuda pels resultats perquè no és el que m'esperava, és possibe?
Em sembla molt poca seriosa la teva decepció.S'ha treballat molt a nivell local, a l'interior.I com no podia ser d'altra manera ens hem entès. De la mateixa manera, que ens entenem als ajuntaments i arribem a acords amb la CUP.De la mateixa manera que han entès perfectament els apropaments que hem fet en el Pla de Xoc; sobretot, perquè quan la CUP ha entrat als ajuntaments ha començat a entendre que res és fàcil, que no tot són flors i violes.També han entès perfectament que les protestes sobre educació i salut són per defensar(de forma passiva) privilegis i interessos de classe totalment absurds. Des del territori i governant les coses són molt diferents a com les venen els podemites.Si és que en Salut ens entendríem segur i sense massa esforços per part de ningú.Collons!
| 0.871462 |
curate
|
{"en": 0.03917910447761194, "ca": 0.960820895522388}
| |
cawac_ca_20200528_3_118348
|
Mitjançant aquest avís, FCECS informa als Usuaris del WEB-site de la seva propietat (d'ara endavant, els -Usuaris- i el -WEB-site-) sobre la seva política de protecció de dades de caràcter personal (en endavant, -les Dades Personals-) perquè els Usuaris determinin lliure i voluntàriament si desitgen facilitar a FCECS les Dades Personals que se'ls puguin requerir o que es puguin obtenir dels Usuaris amb ocasió de la subscripció o alta en alguns els serveis oferts per FCECS . FCECS es reserva el dret a modificar la present política per adaptar-la a novetats legislatives o jurisprudencials així com a pràctiques de la indústria. En aquests supòsits, FCECS anunciarà en aquesta pàgina els canvis introduïts amb raonable antelació a la seva posada en pràctica.
Certs serveis prestats en el WEB-site poden contenir condicions particulars amb previsions específiques en matèria de protecció de Dades Personals.
Les Dades Personals recollides seran objecte de tractament automatitzat i incorporats als corresponents fitxers automatitzats per FCECS (d'ara endavant, els -Fitxers-). FCECS proporciona als Usuaris els recursos tècnics adequats perquè, amb caràcter previ, puguin accedir a aquest avís sobre la Política de Privacitat o qualsevol altra informació rellevant i puguin prestar el seu consentiment per tal que FCECS procedeixi al tractament automatitzat de les seves Dades Personals. Excepte en els camps en que s'indiqui el contrari, les respostes a les preguntes sobre Dades Personals són voluntàries, sense que la falta de contestació impliqui un minvament en la qualitat o quantitat dels serveis corresponents, llevat que s'indiqui una altra cosa.
L'Usuari garanteix que les Dades Personals facilitades a FCECS són veraces i es fa responsable de comunicar a aquestes qualsevol modificació en els mateixos.
La recollida i tractament automatitzat de les Dades Personals té com finalitat el manteniment de la relació contractual si escau establerta amb FCECS , la gestió, administració, prestació, ampliació i millora dels serveis en què l'Usuari decideixi contractar.
FCECS ha adoptat els nivells de seguretat de protecció de les Dades Personals legalment requerits, i procuren instal·lar aquells altres mitjans i mesures tècniques addicionals al seu abast per evitar la pèrdua, mal ús, alteració, accés no autoritzat i robatori de les Dades Personals facilitades.
No obstant això, l'Usuari ha de ser conscient que les mesures de seguretat a Internet no són inexpugnables.
FCECS pot utilitzar cookies quan un Usuari navega pels llocs i pàgines del web-site. Les cookies que es puguin utilitzar en els llocs i pàgines s'associen únicament amb el navegador d'un ordinador determinat (un Usuari anònim), i no proporcionen per si el nom i cognoms de l'Usuari. Les cookies utilitzades no poden llegir els arxius cookie creats per altres proveïdors. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per ser avisat en pantalla de la recepció de cookies i per impedir la instal·lació de cookies al seu disc dur. Si us plau, consulti les instruccions i manuals del seu navegador per ampliar aquesta informació.
| 0.901688 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.fcecs.cat/fcecsFrontal/p1.aspx?_izq=ctrlInformacionPreview&_cen=ctrlPolitica&_f=1800&literal=9&_tit=FCECS.Frontal
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_468385
|
A EUA, on sóc jo encara són les 17:16 del 31 de desembre de 2018!
Bon any nou! Visca Catalunya lliure. Puta Espanya repressora! Des de VOX desitgem molta sort a la comunitat usuari en l'any que tenim per davant.
Any nou, multi-troll nou?
| 0.61169 |
curate
|
{"ca": 0.7887931034482759, "pt": 0.10344827586206896, "en": 0.10775862068965517}
| |
oscar-2201_ca_20230904_3_70614
|
Treball d’estiraments per tonificar el cos i millorar la mobilitat de les articulacions. Ajuda a reduir l’estrès i a controlar la respiració. A càrrec de Melinda Erica Martín, llicenciada en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i entrenadora de gimnàstica rítmica.
| 0.724941 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://espaisactius.rodadeter.cat/cursos/inscripcio?curs_id=940496
|
mc4_ca_20230418_18_25365
|
Leer La sagrada familia (catala) Epub
Una reconstrucció audaç de la biografia d'un edifici icònic, de ben segur el més representatiu de Barcelona, i de l'home que li va donar vida.
Antoni Gaudí és un dels arquitectes més influents del segle passat. Estimat i infamat alhora, podríem dir que la seva obra es troba entre les que han patit pitjors interpretacions en la història recent: mentre que alguns -per exemple Pablo Picasso o George Orwell- li dedicaven adjectius terribles, altres quedaven cegats per la bellesa de les seves creacions, incapaços d'anar més enllà de l'innegable atractiu de les seves façanes.
Intel·ligent i desmitificador, aquest llibre pretén fer justícia amb la que és, sens dubte, la seva obra mestra, a la qual Gaudí va dedicar la major part de la seva vida. Inspirada per un arquitecte tan genial com contradictori, capaç d'aplegar la inventiva més autèntica i revolucionària amb la senzillesa de l'art popular,La Sagrada Famíliaés un excel·lent treball de divulgació històrica que ens parla de l'aventura de construir un temple en ple segle XX, de manera artesanal, en una ciutat arrasada per diverses revoltes socials i anticlericals, i amb el mecenatge gairebé exclusiu de feligresos de classe humil.
Ressenyes a l'obra de Gijs van Hens...
El autor es GIJS VAN HENSBERGEN escribió un interesante libro titulado La sagrada familia (catala). El libro de la publicó la editorial ROSA DELS VENTS, y en este momento por el libro de La sagrada familia (catala) PDF ISBN (9788415961918) es necesario pagar 21.90 euros por copia. Sin embargo, en nuestro sitio, Le ofrecemos descargar el libro La sagrada familia (catala) EPUB y otros formatos totalmente gratis para leer en el ordenador u otros dispositivos electrónicos. Con nosotros usted puede encontrar otros libros del autor GIJS VAN HENSBERGEN, que te pueden gustar, igual que el libro de La sagrada familia (catala) EPUB. Únete a nuestra comunidad y recibe gratis el libro de La sagrada familia (catala) EPUB y otros, no menos interesantes de la edición.
Reseñas de libro La sagrada familia (catala)
Descargar EBOOK La sagrada familia (catala) autor GIJS VAN HENSBERGEN gratis online
PDF: la-sagrada-familia-catala.pdf
EPUB: la-sagrada-familia-catala.epub
DOC: la-sagrada-familia-catala.doc
TXT: la-sagrada-familia-catala.txt
| 0.605451 |
curate
|
{"es": 0.4034090909090909, "ca": 0.5362762237762237, "en": 0.045454545454545456, "it": 0.01486013986013986}
|
http://felixalbutra.com/751250-ebook-la-sagrada-familia-catala-epub.html
|
cawac_ca_20200528_8_180096
|
Paradoxa matemàtica publicada per G. Cantor el 1932, però descoberta per ell el 1905, que fa de la noció del «conjunt de tots els conjunts» una noció contradictòria . El conjunt potència (el conjunt dels subconjunts d’un conjunt), per un teorema del propi Cantor, és major que el seu propi conjunt. Però el conjunt de tots els conjunts l’ha d’incloure com a subconjunt propi. Per tant, el conjunt potència és i no és major que el seu propi conjunt.
| 0.750585 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa/log-4gmq.htm
|
oscar-2201_ca_20230904_13_181071
|
Amb l’objectiu de donar-se a conèixer al gran públic, Alfred García (el Prat de Llobregat, 1997) es va presentar fa un any al càsting del programa de televisió Operación Triunfo (OT). No anava desencaminat: el seu pas per l’acadèmia i el duet amb l’Amaia a Eurovisió l’han llançat a les primeres posicions del panorama musical espanyol. Ara engega una nova etapa amb una gira que el portarà per diferents festivals on presentarà 1016, el disc que encara no ha sortit i que porta com a títol el número de càsting del programa que li ha donat la fama.
Com afrontes la gira 1016isComingTour?
Amb molta responsabilitat. No conec cap grup que abans de treure el disc hagi tocat les cançons que tindrà en directe. És una nova manera de fer les coses: els temes els vaig compondre en un directe de YouTube que pensava que no veuria ningú, però que resulta que va seguir tot Espanya. Tocaré algunes cançons que la gent ja coneix, però vestides amb alguns arranjaments nous, i també d’altres que no coneixen, per tenir feedback i saber si els agraden. Serà un test-tour.
El Share Festival, on començaràs la gira, està molt vinculat a les causes socials. Tu n’has reivindicat algunes, com l’acollida de refugiats i el feminisme. ¿Quan compons ja ho fas pensant en això?
No, quan canto no utilitzo missatges socials. Hi ha una diferència entre el jo persona i el jo artista. Quan canto, canto per altres coses, no per conscienciar ningú. Després, consciencio els altres si a algú li interessa el que dic.
El gran públic t’ha conegut a partir de cançons que t’han fet cantar a OT. Quin serà el teu estil, ara?
Serà un disc de rock d’autor, de compositor. Serà fet a foc lent, i s’hi sentiran molt els instruments. No serà un disc fet en tres dies per aprofitar la fama. Això seria una tonteria que no serviria per a res. Vull que d’aquí cinc anys escoltis el disc i no pensis en el moment en què es va publicar, sinó en com es va fer de bé. Vull fer un disc de qualitat, que soni com els discos que a mi m’agraden.
I, doncs, com què sonarà?
Vull que soni com Pereza, les produccions casolanes de Bob Dylan, Bon Iver, Leiva, rock argentí.
Com ha sigut el procés de triar els músics que aniran amb tu de gira?
He volgut que fossin bona gent i que ens poguéssim entendre i gaudir a l’escenari. Som companys de tota la vida: hi ha gent amb qui fa deu anys que toco! No volia canviar res, no em fa falta. Ja els tenia abans, el que passa és que no venia ningú a veure’ns. Ara els truco i els dic: “Aquesta vegada sí, ho hem aconseguit!” Estan encantats. Per a mi, és una gran oportunitat de tenir-los com a músics, i per a ells també és una oportunitat de participar en aquesta gira, perquè cap ha fet abans una cosa així. Què més puc demanar, si ho tinc tot?
Et vas presentar a Operación Triunfo, vas anar a Eurovisió i ompliu camps de futbol cada cap de setmana. ¿Per a tu això és el triomf?
El triomf seria que tothom que es dedica a la música pogués viure bé perquè tota la societat s’hi compromet. ¿Tu podries viure sense música? Jo no. Es menysprea molt la feina de músic, d’artista. La tenim sempre a l’abast i no som conscients que no pot ser gratis. S’ha de respectar. Com a músic, artista i cantautor, per a mi el triomf és poder viure de la música i poder donar-li la qualitat que es mereix. Per això no crec en això d’aprofitar ara la fama. Això a mi m’és igual.
¿Però hi ha lloc al mercat per a tots els concursants d’OT? Si en comptes totes les edicions, surten uns 150 concursants en total.
Molts dels concursants no són músics. Ho són Pablo López, Manuel Carrasco, Vega i pocs més. Crec que hi ha lloc per a mi: tinc un estil concret, faig cançons des dels 14 anys, estic estudiant dues carreres, tinc les cançons i el productor... Soc d’ Operación Triunfo, però dilluns vaig cantar amb Love of Lesbian al Liceu.
Per què creus que artistes com Love of Lesbian, Sidonie o David Bisbal volen cantar amb tu?
És curiós, oi? De Bisbal a Sidonie, són l’antítesi! Al final, crec que es tracta de donar qualitat al que facis.
Què en penses, de la condemna a artistes per les seves lletres?
Ho dius per Valtonyc? A mi no m’agraden les seves lletres ni les seves cançons. Crec que les coses es poden dir de moltes maneres. Però d’aquí a anar a la presó... No. Aquest home no hauria d’estar fugint perquè no hauria d’estar perseguit per les seves lletres.
Hi ha temes que també preocupen la societat catalana, com el procés independentista. Com l’has viscut?
Em sap greu, però no parlo de política...
Què estaries fent ara si no t’haguessis presentat a OT?
Hauria passat un any sense tenir gaire visibilitat, sense poder pagar-me un pis dedicant-me a la música. Però segur que m’estaria buscant la vida per viure de la música.
Un festival que suma música i solidaritat
Alfred García començarà la seva gira al Share Festival, una nova cita musical que se celebrarà el 20 i 21 de juliol al Poble Espanyol de Barcelona i que comptarà amb la presència dels cantants Rita Ora -que estrenarà alguna cançó del seu esperat segon disc-, Morat, Álvaro Soler, Sebastián Yatra, Abraham Mateo i Gemeliers, que presentaran el disc Stereo. El nou festival busca atraure sobretot el públic jove. Per això les entrades per a una nit costen 35 euros, i l’abonament per a tots els concerts, 56, un preu molt més modest que altres cites musicals de l’estiu a tot Catalunya. El festival, que té el suport de la Creu Roja, aposta per barrejar música i solidaritat. Amb el lema “El millor camí cap a la felicitat és compartir”, es poden aconseguir entrades amb punts que s’obtenen portant a terme accions solidàries.
Per exemple, es proposen accions sobre el canvi climàtic, els drets humans, la igualtat de gènere, el desenvolupament de l’educació infantil o la fi de la pobresa extrema, i es poden realitzar firmant peticions online, compartint notícies i iniciatives a Facebook i Twitter o escanejant codis QR. Ja s’han registrat un miler d’accions solidàries fins ara.
Alfred García
Dóna suport a la informació de qualitat i rigor. Entre tots fem l'ARA. Subscriu-t'hi
El més popular
Veure'n més
El més vist El més comentat
Una escola de Canet de Mar haurà d'aplicar el 25% de classes en castellà a P5 a partir de dijous
1.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Insults al centre de vacunació de La Maquinista'.
2.
"Per què he d'emprenyar els fills per tenir el certificat covid?"
3.
Rescatada una noia de 16 anys, maltractada i violada i amb dos fills, quatre anys després de desaparèixer
4.
La Generalitat pateix un ciberatac "quatre vegades més potent" que el del 9-N
5.
Una escola de Canet de Mar haurà d'aplicar el 25% de classes en castellà a P5 a partir de dijous
1.
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Insults al centre de vacunació de La Maquinista'.
2.
Passaport covid, del caos a la resignació: “Els polítics haurien de viure un dia el que ens trobem nosaltres"
| 0.742675 |
curate
|
{"ca": 0.939943511223428, "it": 0.005797532332391854, "es": 0.03582577672067787, "pt": 0.011595064664783708, "en": 0.0028244388286011593, "br": 0.0019325107774639512, "cs": 0.002081165452653486}
|
https://www.ara.cat/cultura/alfredgarcia-seria-tonteria-treure-aprofitar_1_2706473.html
|
mc4_ca_20230418_17_634983
|
El bloc dels Centellons: Descobreix una biblioteca plena d'aventures
Descobreix una biblioteca plena d'aventures
Encara no coneixes en Gènius i en PlayMe? En Gènius és un nen que viu dins d'un llibre amb el seu gos juganer, en PlayMe. Un bon dia, el conte de la biblioteca on viuen queda obert al costat de l'ordinador i comencen a sentir sorolls i veuetes que vénen de la pantalla. Per saber de qui són aquestes veus decideixen fer un encanteri i conventir-se en éssers de veritat.
De cop i volta entren dins l'ordinador i descobreixen un món nou: una biblioteca plena de llibres, pel·lícules, cançons... però també arbres, rius i boscos. Allà viuen la superheroïna Valentina, devoradora de llibres, i en Bit, un robot una mica atrotinat però capaç de trobar-ho tot.
Una aventura trepidant espera als nostres quatre amics que hauran de posar ordre a la Biblioteca després de l'encanteri
Descobreix com acaba aquest història a genius.diba.cat/llamp-magic
Publicat per La Colla del Centellons a 15:30
Etiquetes de comentaris: Contes, Webs i blocs
Clica damunt la imatge i consulta els llibres que tenim a la biblioteca! !
Arxiu del blog d’agost (1) de juliol (4) de juny (5) de maig (6) d’abril (5) de març (5) de febrer (2) de gener (3) de desembre (5) de novembre (7) d’octubre (7) de setembre (4) d’agost (2) de juliol (3) de juny (4) de maig (4) d’abril (10) de març (5) de febrer (3) de gener (4) de desembre (4) de novembre (3) d’octubre (5) de setembre (4) d’agost (2) de juliol (3) de juny (3) de maig (3) d’abril (5) de març (5) de febrer (5) de gener (6) de desembre (4) de novembre (2) d’octubre (4) de setembre (2) d’agost (2) de juliol (3) de juny (2) de maig (2) d’abril (2) de març (4) de febrer (3) de gener (4) de desembre (4) de novembre (2) d’octubre (3) de setembre (3) d’agost (2) de juliol (2) de juny (2) de maig (3) d’abril (2) de març (3) de febrer (4) de gener (3) de desembre (3) de novembre (2) d’octubre (3) de setembre (3) d’agost (2) de juliol (3) de juny (3) de maig (5) d’abril (5) de març (4) de febrer (4) de gener (4) de desembre (3) de novembre (2) de setembre (1) de gener (1) de desembre (3) de novembre (4) d’octubre (4) de setembre (3) d’agost (5) de juliol (4) de juny (5) de maig (3) d’abril (3) de març (8) de febrer (3) de gener (2) de desembre (4) de novembre (3) d’octubre (4) de setembre (10)
Llibres (112) Famílies (107) Activitats de la Biblioteca (98) Contes (86) Notícies (81) Recomanacions de lectura (57) Webs i blocs (56) Vacances (30) Novetats (23) Jocs (15) Altres activitats (14) Calendari i horaris (14) Tallers (14) Escola Sagrats Cors (13) Aniversaris (12) Escola Ildefons Cerdà (12) Poesia (12) Escola Xoriguer (11) Curiositats (10) Cinema (9) Manualitats (9) Revistes (9) Webs i blocs; Jocs (8) Exposicions (6) El teu llibre preferit és... (5) Xerrades (5) Articles (3) Carnestoltes (3) Concursos (3) Escoles Bressol (2) Dóna'ns una idea (1) Notícies; Dóna'ns una idea (1)
| 0.771523 |
curate
|
{"ca": 0.9845837615621789, "it": 0.015073655361425145, "fr": 0.00034258307639602604}
|
http://elblocdelscentellons.blogspot.com/2017/07/descobreix-una-biblioteca-plena.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed%3A+ElBlocDelsCentellons+%28El+bloc+dels+Centellons%29
|
mc4_ca_20230418_7_696588
|
Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de CatalunyaModifica
«La Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya s'aprova amb 85 vots». Generalitat de Catalunya - Sala de premsa. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, cop. 2014. [Consulta: 7 abril 2014]. [Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikiquote.org/w/index.php?title=Declaració_de_sobirania_i_del_dret_a_decidir_del_poble_de_Catalunya&oldid=122523»
Darrera modificació: 3 oct 2019 a les 05:35
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 3 oct 2019 a les 05:35.
| 0.605633 |
curate
|
{"ca": 0.945750452079566, "hu": 0.009041591320072333, "pt": 0.045207956600361664}
|
https://ca.m.wikiquote.org/wiki/Declaraci%C3%B3_de_sobirania_i_del_dret_a_decidir_del_poble_de_Catalunya
|
oscar-2201_ca_20230904_9_49287
|
Quatre pinzellades de traç gruixut sobre el viatge a la zona del Tassili- Tin Agaró, al Sud d'Argèlia. Desert pur i dur. En construcció permanent.
| 0.602574 |
curate
|
{"ca": 0.8819444444444444, "ku": 0.11805555555555555}
|
https://primaveraldesert.blogspot.com/
|
oscar-2201_ca_20230904_8_110031
|
L'autor va obtenir recentment un cert nombre d'espècimens minerals de la mina de Phalaborwa i des de llavors ha estat fascinat per la bellesa, la varietat i la complexitat dels minerals d'aquest lloc. Durant els anys 80, John Gliddon, un geòleg de la mina de Phalaborwa va amuntonar una gran col·lecció de zeolites, sulfurs i d'un munt de minerals rars del forat obert. No obstant això, després que ell sortís de la mina, els espècimens minerals que sortien d'aquest lloc virtualment van cessar. Gliddon escriu en la Mineralogical Record (5.) “els atractius espècimens de zeolites i de minerals relacionats s'han trobat alineats en algunes de les cavitats en els dics que tallaven a través del forat obert de Phalaborwa. Aquests han de ser alguns dels espècimens zeolítics més atractius divulgats de tota Àfrica, un continent no conegut per la seva ocurrència”
Imatge 1: La mina de forat obert de Phalaborwa com està avui (abril de 2004). El minar en el forat obert va cessar alguns anys enrere i en el 2000 va començar l'explotació minera en pou. Els dics de dolerita tot just es poden veure com intrusions grises fosques que entrecreuen el dipòsit.
La formació del complex de Phalaborwa és tan fascinant com el seu encaix mineral. Els geòlegs ens diuen que fa al voltant 2 mil milions anys un magma ric en carbonat va intrusionar la roca granítica del país fluint cap amunt al llarg d'esquerdes. La intrusió va crear com una canonada en el complex en gran part concèntrica consistint principalment en piroxenita, sienita i la carbonatita. La intrusió va ocórrer en diverses etapes, amb la piroxenita obrant recíprocament amb la roca del país que va formar una piroxenita felspàtica al llarg de l'àrea del contacte entre les dues diverses masses de la roca (3) sembla que diverses càrregues de sienita també van ser injectades en el granit. Això va ser seguit per la formació d'un pegmatoide de grà-gran emplaçat en la piroxenita. A més, una roca del tipus de la breccia, anomenada foscorita i carbonatita congregada era emplaçada dintre del pegmatoide central (3) la mineralització de coure va ocórrer més endavant via els líquids ascendents (1.) el complex de Phalaborwa és únic en que és l'únic dipòsit de coure allotjat en carbonatita econòmicament viable del món(4) les inclusions estudiades en apatita de foscorita i piroxè trobat en la piroxenita de la base meridional del complex de Palaborwa contenen portlandita, sulfats i fluorita, l'acció dels quals com components que fonen explica l'origen dels magmes de baixa temperatura de carbonatita, fins i tot amb continguts moderats d'àlcalis (2.) allí hi ha una xarxa de dics de dolerita travessant les roques intrusives del complex. El paper important de l'aigua és destacat per l'ocurrència de zeolites en les inclusions cristal·lines trobades en els dics de dolerita (2.) l'edat dels dics és de l'era de Waterberg (1.6 mil milions anys) i varia en amplària i profunditat d'alguns centímetres a 50 metres (5.)
Més de 50 minerals diversos s'han divulgat de la mina de Palaborwa (excepte els minerals de traça) (1.) La varietat de minerals es troben dintre de les roques intrusives i dels dics de dolerita que rebien els minerals secundaris tals com zeolites. Una gamma dels minerals secundaris trobats en els dics inclou, analcima, biotita, calcita, chabazita, datolita, flourapofilita, heulandita, lamontita, mesolita, natrolita, pectolita, prehnita, pirita, saponita, escolecita, estilbita i la thomsonita(5) un nombre de minerals rars i exòtics s'ha trobat en el complex i alguns d'aquests inclouen, iowaita, zirkelita, baddeleyita, chondrodita, antigorita i valleriita.
Sota s'oferixen diversos espècimens minerals de la col·lecció dels autors. Aquestes suposen una introducció a alguns dels minerals i de cap manera una representació o un estudi complet dels minerals del complex de Phalaborwa. Potser el compartir aquesta informació serà un catalitzador per a renovar l'interès en aquest lloc.
Imatge 2: Una matriu plana de calcita i chondrodita àmpliament coberta amb rics cristalls vermells de chondrodita fins a 4 mm a través. Una minuciosa capa secundària de magnetita i de antigorita cobreix la cristal·lització més última de la chondrodita que la fa semblar negra. Camp visual: 2x2cm
Imatge 3: Una sola secció parcialment maclada de cristall de magnetita. Hi ha calcita de menor importància, unida amb la chondrodita i la iowaita de color turquesa profund. La magnetita es té per ser la més gran (segons l'etiqueta original de l'espècimen de John Gliddon) recollida sempre a Phalaborwa. Mida de l'espècimen: 3x4cm
Imatge 4: Bona cristal·lització de magnetita amb calcita associada, clinoclor verd 'gema' i chondrodita ataronjada. També presents els minúsculs cristalls secundaris de magnetita i algunes diminutes fluorites púrpura. La chondrodita exposada més gran és de 8 mm, el color ataronjat és molt inusual per al lloc. Camp visual: 2x2cm
Imatge 5: Una matriu blanca de carbonat té una fina capa superficial de calcita amb flogopita de color bronze daurat (?) o biotita i els cristalls dispersats verds sols de iowaita i magnetita. Mida de l'espècimen: 5x4cm.
Imatge 6: Un plànol paral·lel - el creixement acabat de magnetita té una crosta superficial de cristalls fins de valleriita, calcita i de clinoclor verd. Mida de l'espècimen: 4x2.5cm
Imatge 7: Un tros de baddeleyita massiva amb la calcita que té diversos cristalls de baddeleyita crescuts a través. En un costat de la matriu es troba un excel·lent cristall acabat de 1cm. Mida de l'espècimen: 6x4cm
Imatge 8: Cristalls hexagonals vermell fosc de flogopita amb apatita verd pàl·lida. Mida de l'espècimen: 4x3cm
Imatge 9: Valleriita cristal·litzada en una matriu amb magnetita, chondrodita de menor importància i clinoclor. Mida de l'espècimen: 6x4cm
Imatge 10: Cristalls prims sedosos de mesolita amb flourapofilita verd pàl·lida. Mida de l'espècimen: 8x6cm
REFERÈNCIES
1.The Minerals of South Africa, Bruce Cairncross and Roger Dixon, page 110
2.Inclusions in Minerals of the Palaborwa Carbonatite Complex, South Africa,I. P. Solovova *, I. D. Ryabchikov *, L. N. Kogarko **, and N. N. Kononkova **
3.South African Geology, J. Lurie, 8th Edition
4.The Mineral Resources of South Africa, Edited by M.G.C Wilson and C.R. Anhaeusser,6th Edition, page 213
5.The Mineralogical Record, Vol. 22. No. 4 July-August 1991, page 257 - 261
Contingut per cortesia de :
Mineraltown | Informació | Fotos de minerals | VIDEOS | Articles | Fires | Directori | Anuncis classificats | Llibres de minerals
| 0.745829 |
curate
|
{"ca": 0.9016723443790647, "es": 0.00712294828120161, "pt": 0.005574481263549086, "oc": 0.01610405698358625, "en": 0.06906162898730257, "cs": 0.0004645401052957572}
|
http://www.mineraltown.com/reports/south_africa/phalaborwa.php?idioma=0
|
macocu_ca_20230731_2_218266
|
El Sexenni de 1982
Els nostres arxius conserven aquest document històric de l’agost del XLVIII Sexenni. Un so i una qualitat d’imatge de l’època amb el dia de la Maredéu d’Agost, els Pelegrins i les posteriors festes sexennals
| 0.68006 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-ib3_ca_20230205_0_44200
|
Són molts els treballadors que estan encara avui a l’espera de cobrar la paga de l’ERTO o una ajuda econòmica del Govern. Per ajudar a aquestes persones, l’Ajuntament de Son Servera ha posat en marxa la targeta moneder, una iniciativa de serveis socials per accedir als productes de primera necessitat de forma més sencilla. Es tracta d’una targeta carregable, que s’entrega a cada usuari amb els doblers que necessita per a comprar aliments i tot allò necessari durant un mes. Serveis socials fa un estudi per determinar la quantitat econòmica que s’ingressa i es revisa el cas cada mes. Marga Bonet, regidora del departament, confirma que el nombre s’usuaris s’ha disparat en les darreres setmanes, sobretot amb persones que ara estan sense feina o que encara no han cobrat cap ajut per l’aturada econòmica de la COVID-19.
Aquest nou sistema amb targeta substitueix l’entrega d’aliments que fins ara es feia als centres de caritat. De fet, un dels objectius és permetre als usuaris una autonomia per a gestionar els doblers segons les seves necessitats, però també ajuda al comerç local i desestigmatitza als usuaris, que ja no han d’anar a cercar aliments a serveis socials.
L’entrega de la targeta moneder es fa progressiva, a mesura que el departament revisa els casos dels demandants i l’objectiu és mantenir aquest nou sistema a llarg termini.
Pots escoltar la notícia aquí
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://ib3.org/son-servera-posa-en-marxa-la-targeta-moneder
|
mc4_ca_20230418_11_231945
|
JSJ Sant Feliu. : Pressupost 2012 (3 de 5): 35 milions d'euros, per fer què?
Publicado por Jordi San José i Buenaventura. a 12/13/2011 03:05:00 p. m.
| 0.404607 |
curate
|
{"ca": 0.5136986301369864, "es": 0.3013698630136986, "en": 0.18493150684931506}
|
http://jordisanjose.blogspot.com/2011/12/pressupost-2012-3-de-4-35-milions.html
|
mc4_ca_20230418_9_505079
|
OPINIÓ - Teresa Tort: En línia - CATzona
OPINIÓ – Teresa Tort: En línia
Si ara caigués Internet, seria un cataclisme per als que en som usuaris diaris. Com viuen confinats els que no en tenen? La xarxa ens fa companyia. Però també ens atabala, en certs moments.
Una amiga m’explicava fa uns dies que es va despertar i tenia prop de dos-cents missatges al Whatsapp. Al cap de dues hores, en tenia cinquanta més. Va demanar una treva. S’ha proposat parlar de tu a tu, de tant en tant. És una persona imprescindible en la vida de moltes persones: algú que escolta, que respon els missatges personals després d’haver-los deglutit. I és infermera. Parla quan pot, després de tornar de la trinxera. L’estimo.
He passat revista al meu Whatsapp. Hi tinc deu grups i cent setanta-un contactes. M’arriben avisos de missatges contínuament. El confinament, que fa una setmana i mitja que va començar, esperona aquestes interaccions: tenim més temps i més necessitat de contactar amb els altres. En tot cas, a mesura que passen els dies m’adono que el que m’interessa més és tenir algú per a tu, en línia. Algú que et pregunti i et respongui. Algú amb qui conversar en una interacció sense públic.
Des del cau d’on no em puc moure, observo que algunes coses es mouen. El meu pare, habitualment exempt de sentimentalismes, em truca sovint. L’altre dia em va dir una paraula amorosa per dir-me adéu. Avui una altra amiga m’ha enviat un àudio mentre passejava el gos. Li he notat que caminava perquè respirava amb una certa acceleració. M’ha fet preguntes entranyables, que li he respost amb agraïment. També parlem amb els de casa. Passem revista a les incidències supèrflues del dia, però el contingut real de la conversa va més enllà: estem pendents els uns dels altres. Si no intervinc en un grup durant una jornada sencera, qui em pregunta privadament com estic és la persona amb qui tenim el vincle més fort. És algú que es preocupa perquè ha vist que no has dit res. Al final, durant les hores lentes en què no dormim, ens trobem en línia amb persones que ens importen. Que ens fan regals que saben que ens agradaran: lectures interessants, reflexions fetes a mida, atenció personalitzada. En tot cas, és un terreny de joc a dues bandes. Recollim i sembrem. Escoltem i responem. Mirem i ens miren.
En aquest món tan interconnectat, tenim moltes eines a l’abast. Ens podem trucar i sentir-nos la veu. El telèfon encara val per parlar com sempre ho havíem fet! Tenim totes les xarxes a la punta dels dits: Twitter, Instagram, Facebook… Ens podem escriure per correu electrònic. Missatges llarguíssims, si cal. Només hi ha un ingredient indispensable perquè el soroll no amagui el missatge: tenir present, de manera etèria però afectiva, qui hi ha a l’altra banda.
Que tinguem bones converses! Ens caldran.
liniaopinioteresa
Units per Avançar avala uns nous Pactes de la Moncloa i aposta per afegir-hi comunitats autònomes i administració local
| 0.759638 |
curate
|
{"ca": 0.8579348579348579, "es": 0.01975051975051975, "fr": 0.01697851697851698, "rj": 0.0031185031185031187, "pt": 0.08974358974358974, "it": 0.006583506583506584, "lt": 0.00589050589050589}
|
https://catzona.com/opinio-teresa-tort-en-linia
|
mc4_ca_20230418_6_739194
|
Les característiques que ha de tenir la senyalització orientativa que ara mateix Badalona no té són:
- Continuïtat: cal que es pugui arribar al punt indicat sense perdre's pel camí.
- Comprensió: que l'usuari entengui el que s'assenyala (evitar marques comercials, abreviatures, logotips...).
- Visibilitat: que siguin visibles.
-Conservació: que no presentin defències de manteniment.
A més cal tenir i seguir un manual de referència per a la senyalització orientativa (pex: http://www.intrasl.net/downloads/publicaciones/manual-senyalitzacio-urbana.pdf).
Cal tenir en compte què senyalitzar: equipaments de referència supramunicipals, estacions de transport públic, àrees comercials, aparcaments, instal·lacions on hi pot venir periòdicament gent de fora. I què no senyalitzar.
Per últim cal tenir en compte criteris com la jerarquització del viari a la ciutat a l'hora de definir els intineraris fins als punts d'interès, evitant que el trànsit rodat circuli per zones de protecció ambiental o xarxa veïnal.
Cal repensar tota la senyalització orientativa i fer un pla per substutuir-la de cop d'acord amb el que han fet la majoria de municipis de Catalunya i retirar els senyals il·legals.
Compartim la preocupació per aquesta necessitat. No obstant abans de portar aquesta proposta a la votació d'aquests pressupostos participatius cal tenir el pla de senyalització. Per això es trasllada la proposta a la corresponent Àrea d'Espais Públics i Mobilitat perquè en pugui fer l'estudi pertinent. Gràcies per la teva participació, seguim treballant i decidint Badalona conjuntament.
| 0.800121 |
curate
|
{"ca": 0.9776927979604844, "es": 0.022307202039515615}
|
http://participa.badalona.cat/projectes-pim/544-pla-de-senyalitzacio-orientativa
|
macocu_ca_20230731_2_303912
|
Adriana Pérez tornarà a vestir la samarreta del Beach Soccer Terracina
El conjunt italià ha mostrat el seu interès per la capitana del CFS Altafulla i jugadora de la Selecció Catalana de futbol sala, després de la bona experiència de l’estiu passat
Tot i ser coneguda per les seves grans capacitats en el món del futbol sala, les seves qualitats en el futbol platja també són més que destacables. Estem parlant de les aptituds d’Adriana Pérez, capitana del CFS Altafulla i jugadora de la Selecció Catalana de futbol sala, que l’estiu passat ja va debutar a la sorra amb la samarreta del club italià Bech Soccer Terracina. L’altafullenca va fer el salt a la sorra a l’Euro Winners Cup, la ‘Champions’ del futbol platja, el passat mes de juny a la localitat portuguesa de Nazaré. L’experiència va ser més que positiva. Tant és així, que l’entitat ha tornat a mostrar el seu interès per tenir-la de nou a les seves files aquesta temporada. A través de les xarxes socials, el conjunt italià ha titllat els seus serveis de “brillants”.
| 0.80957 |
curate
|
{"it": 0.06842619745845552, "ca": 0.9315738025415444}
| |
mc4_ca_20230418_16_268885
|
Països 30-06-16
Brasil: Enorme repunt de les morts comeses per la policia abans de #Rio2016
Un impressionant augment del 135% en el nombre de persones mortes a mans d'agents de policia a la ciutat de Rio de Janeiro en el període previ als Jocs Olímpics posa de manifest l'aterridora falta de respecte de les forces de...
Camerun: quasi 500 morts en un any per atacs de Boko Haram
Almenys 480 civils han mort des que Boko Haram va augmentar de manera significativa els seus atacs a Camerun i va començar a matar deliberadament a civils en atemptats suïcides amb explosius, ha manifestat Amnistia Internacional...
Pena de mort 29-06-16
Suspenguin a Aràbia Saudita del Consell de Drets Humans de l'ONU
Tres joves activistes poden ser executats a qualsevol moment a Aràbia Saudita
Aràbia Saudita ha comès “violacions greus i sistemàtiques dels drets humans” tant dins del propi país com en altres països, i ha utilitzat la seva...
Països 28-06-16
El Marroc: Periodistes podrien ser empresonats per ensenyar a usar una aplicació de telèfon mòbil
El judici que se celebra el 29 de juny contra set periodistes i activistes del Marroc per impartir un curs a periodistes ciutadans podria establir un perillós precedent en la restricció de la llibertat d'expressió, ha declarat...
General 28-06-16
Fins a 13 Estats i territoris castiguen amb pena de mort les relacions sexuals consentides entre persones del mateix sexe
Amnistia Internacional participa aquests dies en les diferents marxes de l'Orgull LGBTI per denunciar que encara 73 Estats criminalitzen les relacions entre persones del mateix sexe: 33 a l'Àfrica, 23 a Àsia, 11 a Amèrica i 6 a...
Tortura 28-06-16
Mèxic: la violència sexual, utilitzada habitualment com a tortura per obtenir “confessions” de dones
Segons revela una investigació sense precedents realitzada per Amnistia Internacional sobre 100 dones detingudes a Mèxic, aquestes pateixen abusos sexuals habituals a mans de les forces de seguretat, que busquen obtenir...
General 27-06-16
Més de 100 ONG insten els líders europeus a rebutjar les noves polítiques de la UE per contenir la migració
Amnistia Internacional Espanya ha demanat al president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, que rebutgi el traspàs de la responsabilitat sobre les persones refugiades a tercers països.
Una coalició de més de 100 ONG...
Tortura 25-06-16
Vuit condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans evidencien que la investigació de tortures és una assignatura pendent d'Espanya
Amnistia Internacional exigeix a les autoritats espanyoles que realitzin les investigacions adequades en resposta a les denúncies per tortura per evitar espais d'impunitatEn el Dia Internacional en Suport a les Víctimes de la...
Països 23-06-16
Colòmbia: L'acord d'alto el foc i cessament d'hostilitats de manera bilateral és un avanç històric
L'acord d'alto el foc i cessament d'hostilitats bilaterals i definitius, signat avui a Cuba pel govern colombià i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), és un avanç històric en els esforços cap a la signatura d'un...
Països 22-06-16
Jordània: La resposta a l'atemptat amb explosius a la frontera no pot ser la reexpedició forçada de persones refugiades
La resposta de “puny de ferro” en matèria de seguretat promesa per les autoritats jordanes després de l'atemptat amb explosius contra un punt militar al costat de la frontera amb Síria comès el dimarts no ha de rebaixar-se al...
Mostrant resultats del 1 a el 10 de 28
| 0.80972 |
curate
|
{"ca": 0.9813682678311499, "en": 0.009315866084425037, "es": 0.004657933042212519, "nl": 0.004657933042212519}
|
http://www.amnistiacatalunya.org/paginas/noticies/archive/2016/junio/select_category/422/
|
oscar-2301_ca_20230418_0_158736
|
Conté els tres productes bàsics per a la cura diària de la pell. Indicat per a pells delicades amb vermellors
| 0.617034 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.ecobioestetica.com/ca/botiga-online/packs-per-a-la-cura-diaria/pack-pitta-basic/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_37857
|
Bé. Quina felicitat!! NO HI HAURÀ MUNDIAL IBÈRIC EL 2018 ! ! La FIFA ha desestimat la Candidatura Ibèrica d'Espanya i Portugal en favor de Rússia. Ens hem salvat d'una altra orgia espanyolera de "roges" i patriotisme barat. Somiem en una futura (molt futura) candidatura Catalunya-València per al Mundial de 20... Quin Mundial més maco que fariem! (Inauguració a València, final a Barcelona, les coses amb lògica).
Ha estat una alegria! Us imagineu la pasta que es deixarien en el Mundial? I la gent encantada!
| 0.585995 |
curate
|
{"es": 0.184, "en": 0.072, "fr": 0.002, "ca": 0.742}
| |
crawling-populars_ca_20200525_34_48138
|
Recorda'm
El Barça continua mantenint la seva posició de privilegi, que ja ocupava fa un any, com a equip amb més límit salarial de primera. Els blaugrana tenen un màxim de 671,4 milions. El Madrid, amb 641 milions, és a 30,4 de distància dels catalans. Tot i això, els blancs han retallat distàncies amb el Barça respecte a fa un any, quan la diferència pujava a 66,5 milions. Tot i això, el creixement del conjunt de Josep Maria Bartomeu és evident. Només cal veure com en quatre anys els blaugrana han passat dels 390,7 als 671,4, és a dir, un salt de 280,7 milions. En aquest mateix temps, el Madrid ha passat dels 419,3 als 641: un increment de 221,7 milions d’euros.
La lluita és aferrissada en les dues posicions, i el frec a frec entre els dos grans equips de la lliga posa a una distància considerable el tercer, l’Atlético de Madrid. L’equip de Simeone té un límit de 348,5 milions i una diferència amb els blaugrana que puja fins als 322,9. I és que fa només quatre temporades aquesta distància es reduïa a només 207,9 milions. El quart equip quant a límit salarial és el Sevilla (185,2), seguit del València (170,7). El sisè, el Vila-real, ja baixa a 108,6 milions.
Dijous,19 març 2020
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
El Barça i el Girona per ara no han fet passar el test del coronavirus als seus jugadors perquè cap presenta símptomes i l’Espanyol només l’ha fet a aquells que en tenien
L’Alavés s’ha fet les proves i ja té 15 positius
© 2020 L'Esportiu de Catalunya
| 0.764942 |
curate
|
{"ca": 0.9943566591422122, "it": 0.0056433408577878106}
|
: /barca/article/1663076-el-barca-continua-com-a-primer.html?vermobil=0
|
mc4_ca_20230418_10_215951
|
festa major – C A L À B R I A 6 6
Posts Tagged / festa major
gener 16 2017
Tags: festa major, sant antoni
Activitats de Festa Major a Calàbria66
Aquí teniu la programació de les activitats de Festa Major que es realitzaran a Calàbria 66. Podeu trobar el programa sencer a Calàbria i als llocs habituals (Associació de Veïns, botigues…).
Aquest divendres comença la Festa Major del barri!! Del 13 al 22 de gener, gaudirem d’uns dies plens d’activitats, concerts, música, jocs… El programa sencer el podreu trobar a Calàbria 66 i als llocs habituals del barri, com l’Associació de Veïns. En el nostre blog, pàgina de Facebook i Twitter, us anirem informant dels actes
| 0.674341 |
curate
|
{"en": 0.13567073170731708, "ca": 0.864329268292683}
|
http://www.calabria66.net/tag/festa-major/
|
oscar-2301_ca_20230418_1_182226
|
Per motius de prestació de servei i per finalitats estadístiques, utilitzem galetes pròpies i de tercers. Per a més informació, consulteu la nostra política de galetes.
No em tornis a mostrar
aquest missatge.
×
Política de galetes
Política de galetes
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, informem sobre l’ús de galetes en aquesta web.
Què és una galeta?
Una galeta, o cookie, en anglès, és un fitxer que es descarrega al vostre dispositiu en accedir a determinades pàgines web. Les galetes permeten a una pàgina web, entre altres coses, emmagatzemar i recuperar informació sobre els hàbits de navegació d’un usuari o del seu equip i, depenent de la informació que continguin i de la forma en què utilitzi el seu equip, poden utilitzar-se per reconèixer l’usuari
Quin tipus de galetes s'utilitza?
En funció de l'entitat que gestioni les galetes, aquestes es poden classificar en els següents grups:
• Galetes pròpies: les que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini gestionat pel propi editor i des del qual es presta el servei sol·licitat per l'usuari.
• Galetes de tercer: Són aquelles que s'envien a l'equip terminal de l'usuari des d'un equip o domini que no és gestionat per l'editor, sinó per una altra entitat que tracta les dades obtingudes mitjançant les cookies.
Segons el termini de temps que romandrà encesa en l'equip terminal es divideixen en:
• Galetes de sessió: Estan dissenyades per recollir i emmagatzemar dades mentre l'usuari accedeix en aquell moment, a una pàgina web.
• Galetes persistents: Tipus de cookies en el qual les dades segueixen emmagatzemats en el terminal i poden ser accedits i tractats durant un període definit pel responsable de la galeta, i que pot anar d'uns minuts a diversos anys i per tant, pot tenir una durada més llarga que la visita de la pàgina web en aquell moment.
Segons la seva finalitat es classifiquen de la manera:
• Galetes tècniques: Les galetes tècniques són essencials i necessàries perquè el web funcioni correctament i per usar les diverses opcions i serveis que ofereix.
• Galetes d'anàlisi: El nostre lloc web utilitza galetes de Google Analytics. La informació que recullen aquestes galetes es transferida i arxivada per Google en els seus servidors dels Estats Units, d'acord amb les seves pràctiques de privacitat. Per a més informació de les pràctiques de privadesa de Google i com s'apliquen a Google Analytics visiteu: Política de Privadesa de Google Analytics (link is external)
A continuació es descriuen les galetes utilitzades per l'aplicació web:
has_js : Galeta propia / Galeta de sessió / Galeta tècnica
accepta_cookies: Galeta propia / Galeta persistent / Galeta tècnica
googtrans: Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta tècnica
__utma : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmb : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
__utmc : Galeta de tercer / Galeta de sessió / Galeta d'anàlisi
__utmz : Galeta de tercer / Galeta persistent / Galeta d'anàlisi
Com es pot eliminar i desactivar l’ús de les galetes?
Per permetre, bloquejar o eliminar les galetes instal·lades al vostre equip, heu d’accedir a les opcions de configuració del navegador amb el qual accediu al web. A través dels següents enllaços podeu trobar més informació per a cadascun dels principals navegadors:
Google Chrome: https://support.google.com/chrome/answer/95647?hl= (link is external)
Mozilla Firefox: https://support.mozilla.org/es/kb/Borrar%20cookies (link is external)
Internet Explorer: https://windows.microsoft.com/es-xl/internet-explorer/delete-manage-cookies#ie=%27ie-10%27 (link is external)
Safari: https://www.apple.com/es/privacy/use-of-cookies/ (link is external)
Opera: https://help.opera.com/Windows/11.50/es-ES/cookies.html (link is external)
Si voleu retirar en qualsevol moment el vostre consentiment relacionat amb aquesta política de galetes, haureu d’eliminar les que estiguin emmagatzemades a través dels ajustaments i les configuracions del vostre navegador d’Internet.
Qui fa servir les galetes?
La informació obtinguda per les galetes és tractada únicament per l'Ajuntament de Reus. Tot i això, cal tenir present que s'utilitza galetes de tercers, i que la informació que es recull a través d’aquestes queda allotjada en servidors externs. Aquest és el cas de les dades recollides per Google Analytics.
Consentiment
Una vegada estigueu informats sobre la nostra política de galetes, si continueu navegant entendrem que accepteu l’ús de galetes, tant pròpies com de tercers. Si rebutgeu la instal·lació de galetes, podreu continuar fent servir el nostre lloc web, tot i que l’ús d’alguns dels serveis podrà ser limitat.
Català Español English
Identificació
REUSOPENDATA
Conjunts de dades
Desenvolupadors
Informació
API
Contacta
Peticions de dades
Queixes i suggeriments
Què és ReusOpenData?
Aplicacions
Cerca conjunts de dades
BENVINGUTS, BENVINGUDES
REUSOPENDATA ÉS EL PORTAL DE DADES OBERTES DE L'AJUNTAMENT DE REUS
DESCOBREIX LES DADES QUE T’ENVOLTEN
Inici
Conjunt de dades
Cerca conjunts de dades
Submit
Ordena per Rellevància Nom ascendent Nom descendent Últim modificat
Ves
1 conjunt de dades trobat
Organitzacions: Ajuntament de Reus Formats: TSV XML Etiquetes: interès salut Escornalbou paisatge
Filtrar resultats
Ruta Puigcerver a Baronia Escornalbou
Recorregut de 57 km només apta per als més entrenats. Des de la plana de Reus fins la Miranda de Puigcerver, amb espectaculars panoràmiques, per acabar després a raconades de...
| 0.733626 |
curate
|
{"ca": 0.8628488053985045, "pt": 0.02608061280320992, "de": 0.007112894400875433, "es": 0.013678643078606603, "en": 0.08608426044136422, "bs": 0.0021885828925770562, "eb": 0.0014590552617180376, "fr": 0.0005471457231442641}
|
https://opendata.reus.cat/cps_dataset?tags=inter%C3%A8s&tags=salut&organization=ajuntament-de-reus&res_format=TSV&res_format=XML&tags=Escornalbou&tags=paisatge
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_338130
|
Un policia d'Ohio dispara a una nena negra d'11 anys per l'esquena amb una TaserEl manual del Departament de Policia de Cincinnati diu que es poden fer servir Taser contra nens menors de 7 anys, però només si hi ha perillRedacció 08/09/2018 - 14.19Actualitzat 08/09/2018 - 14.50 Un agent de policia de Cincinnati, a l'estat nord-americà d'Ohio, va disparar a una nena afro-americana d'11 anys per l'esquena amb una Taser en sospitar que estava robant.L'agent, Ken Brown, un policia negre de 55 anys, activa la càmera corporal després de disparar a la menor i la fa entrar a la botiga, on li diu que la seva actitud és el motiu pel qual no hi ha "aquestes botigues a la comunitat negra".L'actuació de l'agent s'ha revisat i hauria incomplert diverses normes del protocol d'actuació: dur la càmera apagada abans d'actuar, no avisar la menor abans de disparar i fer comentaris racistes contra la menor. La seva actuació ha generat indignació i polèmicaUn regidor de Cincinnati, Jeff Pastor, ho ha qualificat d'inacceptable. "Com a pare, no em podia imaginar una situació en què fos acceptable fer servir una Taser contra una nena d'onze anys. "El cap de la policia de Cincinnati, Eliot Isaac, ha assegurat que revisaran la seva política en relació amb l'ús de la força contra menors. "Ens preocupa molt que un dels nostres agents utilitzi la força contra un nen d'aquesta edat. Revisarem de manera minuciosa la nostra política en relació amb l'ús de la força contra els menors, així com la conveniència de les accions de l'agent. "En declaracions a NBC News, la nena va explicar que no va ser agressiva contra l'agent i que la Taser li va impactar contra l'esquena amb molt rapidesa. "Em va tocar l'esquena amb molta rapidesa i després em vaig parar, vaig caure i em vaig posar a tremolar. No podia respirar", va dir. "És com si t'estiguessis morint, però estàs tremolant. "La mare de la nena diu que el que va fer la seva filla no va estar bé, però també condemna el que va fer l'agent. "El que va fer ell va ser completament erroni. Qui ha d'aplicar les normes, primer s'ho ha de pensar. "Segons el manual d'actuació del Departament de Policia de Cincinnati, les Taser es poden fer servir contra nens menors de 7 anys. Però abans els agents han de considerar la gravetat del delicte i el risc de perill per als altres.Racista i covard.
Malgrat les brometes dels graciosos, és evident que això és un cas de racisme força clar. Si mirem a la notícia el policia li va dir a la nene "la seva actitud és el motiu pel qual no hi ha "aquestes botigues a la comunitat negra". És a dir, que el seu el factor del color va ser determinant.Aquest policia mai de la vida li haria disparat ni boig a una nena blanca. La idea que els negres són lladregots i se'ls hi pot disparar abans de preguntar és racisme pur. Que el fet que qui s'ho creu sigui negre no treu ni afegeix res.Passa com amb l'anticatalanisme. L'Albiol assegura que no pot ser anticatalà perquè és català, doncs s'equivoca. El racisme és una idea i la pot tenir qualsevol, fins i tot algú que està en el grup de víctimes.
"la seva actitud és el motiu pel qual no hi ha "aquestes botigues a la comunitat negra". D'això se'n diu fer autocrítica. Quan algú, aquí al mateix xat, diu alguna cosa contra certa actitut dels generalitzada dels catalans (no em refereixo a majoritària), a ningú li passa pel cap dir que és xenòfob.
La frase indica que el color de la pell no és res aliè al que ha passat. El policia ha disparat perquè té prejudicis que li fan pensar que pot disparar a un negre, però no a un blanc.
Parla de la comunitat, que és a la que ell pertany. Si fos un blanc hauria reaccionat igual, simplement s'hagués estalviat el comentari suposo o hagués dit un altre.Això és com molta gent llatinoamericana amb la que parlo, i no em refereixo als típics pijos classistes, que diuen per exemple, "pq no podem passejar tranquilament pels nostres carrers", "pq hem d'aguantar aquesta corrupció", fan autocrítica del seu món, o quan estan per aquí, "pq coi sempre és tan problemàtica la gent del Perú (o d'on sigui) a Europa".Aquest tipus de comentaris, fets per algú d'aquí o per un blanc, si que es podrien entendre com a innapropiats, però quan ho fa algú que se sent d'una comunitat, podrem dir si és cert o no, però no que siguin comentaris racistes (o xenòfobs o el que siguin).
Disparar amb una tasser no és pas cap autocrítica. Això seria si la disparés als seus collons.Quan dius que "Si fos un blanc hauria reaccionat igual" t'ho inventes i vas contra tota l'experiència i els fets. Torno a dir que el racisme és pensar que els negres són lladregots als que es pot disparar i els blancs són gent honrada a la que tractar bé. Que el que ho cregui sigui d'una comunitat o una altre no vol dir res. Igual que una dona pot ser molt masclista o un català ser anticatalà com molts de VOX.
Si fos una nena negra ben vestida, de classe alta, etc. tampoc no li hauria disparat.
La nena tal com surt a la foto va amb una camiseta ben normal com la que porten milers de noies blanques de classe mitjana. Et penses que si hagués portat la camiseta de la dreta no li haurien disparat?
No tinc tota la informació, però em penso que si hagués estat en un supermercat a Beverly Hills i fos una nena ben vestida no li haurien disparat.
Però per saber si algú és racista no has de canviar totes les variables, sinó només la que vols estudiar. La pregunta és si hagués disparat a una nena rossa amb la mateixa camiseta en aquell supermercat.
Si hagués estat una nena de les que diuen "white trash" crec que sí. El 90% dels comportaments que se solen considerar racistes en realitat són classisme, igual amb el masclisme i altres coses. Però com que està de moda parlar de racisme, patriarcat, etc. doncs ens deixem el tema principal que és la desigualtat econòmica.
Torno a dir que voler distingir entre racisme i classisme en una societat on estan absolutament relacionades és una fal·làcia. I tu dius, "crec que si", però al final el tret se l'endú sempre la nena negra i de trets a nenes "white trash" només n'hi han en discusions com aquestes.I percert, com són les nenes " "white trash"? Sense dents i amb un barret de palla?Realment algú pot diferenciar la classe de dues nenes amb texans i samarreta?
Jo no sé si li han disparat a alguna nena blanca amb un tàser, i em penso que tu tampoc, o be és una cosa que passa i no és notícia o be és que és notícia perque només ha passat un cop i és una nena negra (com és el cas). Els casos particulars no generen matèria d'estudi científic. Dir que el tret se l'endú sempre la nena negra com has dit requereix que exposis alguna dada, una estadística al menys. Sí, a la gent de classe baixa se la sol diferenciar bastant be, per la manera de vestir, de parlar, etc. Ara be, si la informació que tenim del cas es centra en que la nena és negra i no ens explica gaire més és perque hi ha aquest perjudici a l'hora d'informar. Es clar que el racisme i el classisme estan relacionats. Com que el racisme és fill del classisme i no al revés. Al segle XVIII no hi havia a Europa cap mena de racisme amb els xinesos, amb els negres sí, però amb els xinesos no, es considerava un poble molt desenvolupat, culte i sabi. El segle XIX havia canviat tot. L'única diferència era económica.
Sempre estan relacionats. També a la Sudàfrica de l'apartheid els japonesos eren considerats "blancs honorífics" i en canvi els xinesos assimilats als coloureds. No sabem molt més dels cas, però si sabem tot el tema del racisme als EUA que va molt més enllà del classisme. Encara a la segona guerra mundial hi havia segregació a l'exercit dels EUA i es feien linxaments per coses tan greus com portar la foto d'una dona blanca a la cartera.La segregació és va fer per raça i no per classe social. Qualsevol noi de classe bona es podia presentar voluntari per anar a la guerra sota les ordres d'un blanc pobre com les rates, però no d'un negre milionari. Sobre els xinesos, només recordar que els EUA van aprovar al 1882 la Chinese Exclusion Act que impedia als treballadors xinesos gaudir dels drets que tenien els blancs i els hi complicava la vida perquè marxessin n'impedia l'arribada.
Sobre els xinesos ja he dit que no és el mateix el segle XVIII que el XIX i els xinesos són de la mateixa raça. Jo no nego l'existència de racisme en els E.U. seria de tontos, nego que en aquest cas el policia tingui un prejudici racista, el prejudici que té és per la classe social de la nena, que sigui negra és indiferent, un altre tema és que la majoria dels negres siguin pobres.
I jo el que dic és que a una nena blanca no li hauria disparat. Entre altres coses perquè se li hauria caigut el pel. Agredir a un blanc per part d'un negre està severament castigat als EUA, mentre que entre negres tan si val.
I jo el que et dic és que això com a afirmació no val res si no tens dades que ho corroborin. Si, per dir alguna cosa, resulta que hi ha X menors als que han disparat en els darrers anys i hi ha un percentatge de negres molt per sobre del que seria normal doncs sí.
El que passa és que ja hi ha tota mena d'estadístiques per part de polícies que disparent sobre sospitosos als EUA. I les dades demostren un racisme brutal.El que fa especial el cas és el tipus d'arma i l'edat de la víctima. I ni això últim. Perquè de menors en casos similars també n'hi ha un munt. A Israel també hi ha soldats que disparen per error contra nens, però allà la diferència e´s que són sempre palestins. Negant el problema, el fas més gran.
Sempre he sentit dir això que dius però l'estadística no l'he vist mai. Sovint surten dades sobre quants negres han mort per trets de la policia però no he vist la dada sobre blancs morts per la mateixa policia. Ni tampoc dades de policies morts que sé que són un munt a l'any. Caldria veure si el percentatge de negres morts està sobredimensionat respecte, per exemple, el nombre de detinguts o persones en cerca i captura. Si em dius que per cada 100 persones negres detingudes o en recerca per la policia resulta que maten 8 i, en canvi, blancs només 2 és una cosa. També sabem que hi ha un percentatge de negres a la presó superior al de blancs, igual que hi ha més famílies monoparentals, pitjor nivell d'educació o més index de pobresa entre els negres. Tot això és per racisme? Potser no, l'explicació més normal és que els negres que estaven discriminats legalment fins fa 50 o 60 anys són més pobres.
No costa tan de trobar. En aquesta base de dades surten les dades i la foto de cada mort amb una petita història del que va passar, si anava armat, l'edat i color. El primer que es veu és que en proporció els negres, hispans i indis moren més que els blancs, però quan es miren les històries surten coses molt diferents.Per exemple, molts dels blancs són situacions clares en que van morir en un tiroteix o no haurien de ser comptats perquè van morir en accident de cotxe o perquè disparaven a algú proper.https://www.theguardian.com/us-news/ng-interactive/2015/jun/01/the-counted-police-killings-us-database#
Jo el primer que he vist és que la immensa majoria són homes, 1031 sobre un total de 1093. Deu ser que hem de començar a mirar que la principal discriminació és de gènere, no?Negres són 266 de 20193, més o menys el 25%. Si tens en compte que gairebé el 40% dels reclusos del país (i per tant dels detinguts) són negres jo diria que la dada apunta en contra del que dius: resulta que els policies van amb molta més cura de disparar un negre que un blanc. El que passa és el de sempre: que una cosa és notícia i l'altre no, però les dades fredes són les que són.
T'he passat l'enllaç per s'hi t'hi vols entretindre, però evidentment no ets rigorós. Primer perquè aquí hi ha inclosos els morts en accidents de cotxe, gent a que va morir per una bala perduda, víctimes de violència domèstica (una noia blanca va morir perquè el seu marit policia la va matar. Però després quan dius "40% dels reclusos del país (i per tant dels detinguts) " segurament la cagues. Aquest 40% es correspon amb només un 33% de sospitosos (que imagino que són detinguts, però no ho diue específicament.La majoria de canvis socials i de mentalitat es produeixen amb el relleu generacional i seguint corbes suaus. Pensar que un home 50 anys blanc que el seu besavi tenia esclaus, l'avi participava en linxaments, el pare votava contra la segregació, ara no discrimina als negres de cap manera és possible, però pensar que ho fan els 100% de blancs no és raonable. https://miguelorenteautopsia.wordpress.com/2015/01/02/por-que-los-policias-blancos-disparan-a-negros-y-los-policias-negros-no-disparan-a-blancos/
| 0.826033 |
curate
|
{"ca": 0.9776746419140594, "ia": 0.002160518524445867, "es": 0.020164839561494757}
| |
mc4_ca_20230418_11_248856
|
Col·lecció Programes Remove constraint Programes: Programes Espectacle La Bella Helena. [Teatre de text]. Autor/a:Hacks, Peter. Traducció:Vilar, Kim; Graells, Guillem-Jordi. Compositor/a:Offenbach, Jacques. Coreògraf:Ruiz Lang, Gilberto. Companyia:Teatre Lliure. Direcció:Planella, Pere; Puértolas, Carles. Escenografia:Puigserver, Fabià. Vestuari:Puigserver, Fabià. Producció:Societat Cooperativa Teatre Lliure. Intèrpret:Puigcorbé, Juanjo; Soldevila, Carlota; Alcañiz, Muntsa; Colomer, Imma; Callol, Carme; Lizaran, Anna; Muñoz, Pep Anton; Martínez, Just; Ferrer, Joan; Sevilla, Antoni; Homar, Lluís; Lecina, Quim; Llopis, Blai; Reixach, Domènec; Reixach, Fermí. Músic/a:Puértolas, Carles; Albet, David; Albors, Jaume; Bazaco, Lluís; Duran, Josep Maria; Pereira, Àngel. Remove constraint La Bella Helena. [Teatre de text]. Autor/a:Hacks, Peter. Traducció:Vilar, Kim; Graells, Guillem-Jordi. Compositor/a:Offenbach, Jacques. Coreògraf:Ruiz Lang, Gilberto. Companyia:Teatre Lliure. Direcció:Planella, Pere; Puértolas, Carles. Escenografia:Puigserver, Fabià. Vestuari:Puigserver, Fabià. Producció:Societat Cooperativa Teatre Lliure. Intèrpret:Puigcorbé, Juanjo; Soldevila, Carlota; Alcañiz, Muntsa; Colomer, Imma; Callol, Carme; Lizaran, Anna; Muñoz, Pep Anton; Martínez, Just; Ferrer, Joan; Sevilla, Antoni; Homar, Lluís; Lecina, Quim; Llopis, Blai; Reixach, Domènec; Reixach, Fermí. Músic/a:Puértolas, Carles; Albet, David; Albors, Jaume; Bazaco, Lluís; Duran, Josep Maria; Pereira, Àngel. : La Bella Helena. [Teatre de text]. Autor/a:Hacks, Peter. Traducció:Vilar, Kim; Graells, Guillem-Jordi. Compositor/a:Offenbach, Jacques. Coreògraf:Ruiz Lang, Gilberto. Companyia:Teatre Lliure. Direcció:Planella, Pere; Puértolas, Carles. Escenografia:Puigserver, Fabià. Vestuari:Puigserver, Fabià. Producció:Societat Cooperativa Teatre Lliure. Intèrpret:Puigcorbé, Juanjo; Soldevila, Carlota; Alcañiz, Muntsa; Colomer, Imma; Callol, Carme; Lizaran, Anna; Muñoz, Pep Anton; Martínez, Just; Ferrer, Joan; Sevilla, Antoni; Homar, Lluís; Lecina, Quim; Llopis, Blai; Reixach, Domènec; Reixach, Fermí. Músic/a:Puértolas, Carles; Albet, David; Albors, Jaume; Bazaco, Lluís; Duran, Josep Maria; Pereira, Àngel.
1. La bella Helena. Teatre Barcelona, 8-20 setembre 1981
B 115-05
La Bella Helena. [Teatre de text]. Autor/a:Hacks, Peter. Traducció:Vilar, Kim; Graells, Guillem-Jordi. Compositor/a:Offenbach, Jacques. Coreògraf:Ruiz Lang, Gilberto. Companyia:Teatre Lliure. Direcció:Planella, Pere; Puértolas, Carles. Escenografia:Puigserver, Fabià. Vestuari:Puigserver, Fabià. Producció:Societat Cooperativa Teatre Lliure. Intèrpret:Puigcorbé, Juanjo; Soldevila, Carlota; Alcañiz, Muntsa; Colomer, Imma; Callol, Carme; Lizaran, Anna; Muñoz, Pep Anton; Martínez, Just; Ferrer, Joan; Sevilla, Antoni; Homar, Lluís; Lecina, Quim; Llopis, Blai; Reixach, Domènec; Reixach, Fermí. Músic/a:Puértolas, Carles; Albet, David; Albors, Jaume; Bazaco, Lluís; Duran, Josep Maria; Pereira, Àngel.
2. La bella Helena. Teatre Lliure, 21 març - 4 juny 1979
B 313-06
3. La bella Helena. Teatre Lliure, 21 març - 4 juny 1979
4. La bella Helena. Teatre Lliure, 21 març - 4 juny 1979
5. La bella Helena. Teatre Lliure, 21 març - 4 juny 1979
B 795-06
6. La bella Helena. Teatre Lliure, 21 març - 4 juny 1979
7. La bella Helena. Teatro María Guerrero, 10 octubre 1979
B 474-16
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.762826420890937, "es": 0.07434715821812596, "pt": 0.0651305683563748, "sv": 0.03317972350230415, "en": 0.010445468509984639, "fr": 0.005529953917050691, "cs": 0.003686635944700461, "it": 0.034408602150537634, "de": 0.009831029185867896, "da": 0.0006144393241167435}
|
http://colleccions.cdmae.cat/catalog?f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=Programes&f%5Bsource_facet%5D%5B%5D=La+Bella+Helena.+%5BTeatre+de+text%5D.+Autor%2Fa%3AHacks%2C+Peter.+Traducci%C3%B3%3AVilar%2C+Kim%3B+Graells%2C+Guillem-Jordi.+Compositor%2Fa%3AOffenbach%2C+Jacques.+Core%C3%B2graf%3ARuiz+Lang%2C+Gilberto.+Companyia%3ATeatre+Lliure.+Direcci%C3%B3%3APlanella%2C+Pere%3B+Pu%C3%A9rtolas%2C+Carles.+Escenografia%3APuigserver%2C+Fabi%C3%A0.+Vestuari%3APuigserver%2C+Fabi%C3%A0.+Producci%C3%B3%3ASocietat+Cooperativa+Teatre+Lliure.+Int%C3%A8rpret%3APuigcorb%C3%A9%2C+Juanjo%3B+Soldevila%2C+Carlota%3B+Alca%C3%B1iz%2C+Muntsa%3B+Colomer%2C+Imma%3B+Callol%2C+Carme%3B+Lizaran%2C+Anna%3B+Mu%C3%B1oz%2C+Pep+Anton%3B+Mart%C3%ADnez%2C+Just%3B+Ferrer%2C+Joan%3B+Sevilla%2C+Antoni%3B+Homar%2C+Llu%C3%ADs%3B+Lecina%2C+Quim%3B+Llopis%2C+Blai%3B+Reixach%2C+Dom%C3%A8nec%3B+Reixach%2C+Ferm%C3%AD.+M%C3%BAsic%2Fa%3APu%C3%A9rtolas%2C+Carles%3B+Albet%2C+David%3B+Albors%2C+Jaume%3B+Bazaco%2C+Llu%C3%ADs%3B+Duran%2C+Josep+Maria%3B+Pereira%2C+%C3%80ngel.&locale=ca&results_view=true
|
mc4_ca_20230418_2_494104
|
DAGO | Adoptalia
DAGO Adoptar Perros
Nom: Dago Raça: Barreja de Setter + Dàlmata Mida: Mitjana-Gran Edat: 8 anys El Drago és un gos alegre i enèrgic que busca les carícies de les persones que se li apropen i al que li encanta sortir a passejar i sentir mil olors diferents. Busquem per ell una família responsable que vulgui adoptar un gos adult amb molt d’amor per donar.
| 0.694078 |
curate
|
{"la": 0.04336043360433604, "fr": 0.051490514905149054, "ca": 0.9051490514905149}
|
http://adoptalia.org/adoptar-perros/dago/
|
macocu_ca_20230731_3_314605
|
XERRADA TALLER SOBRE HÀBITS ALIMENTARIS
Si voleu trobar informació sobre receptes per a infants us podeu adreçar a la pàgina web que ens va recomanar la Dietista Nutricionista Àngels Florensa: Pequerecetas.
| 0.621435 |
curate
|
{"es": 0.1902439024390244, "ca": 0.8097560975609757}
| |
mc4_ca_20230418_10_405000
|
LA TERRA DEL MARQUET, Masoveria del Marquet de les Roques. : d’agost 2009
Aquest últims dies s'ha deixat posada l'estructura que permetrà a les mongeteres anar-se enfilant. S'han estat col.locat els pals, els vents (cables tensors), i finalment la xarxa.
Utilitzem malla i no canyes, ja que el camp disposa de poques hores de sol, en xarxa, pensem que s'assecaran millor, ja que queden més exposades a la llum.A més, degut a l'extensió, resulta més pràctic a l'hora de passar tractoret, moto aixada o fer els tractaments (en ecològic!). La terra del MarquetMasoveria del Marquet de les Roques
| 0.767771 |
curate
|
{"ca": 0.9761499148211243, "fr": 0.02385008517887564}
|
http://laterradelmarquet.blogspot.com/2009/08/
|
oscar-2201_ca_20230904_10_64822
|
El Bicibus Eixample ja suma prop de cent famílies que cada divendres tallen els carrers per arribar a les seves escoles
Descargar
Compartir
Play
Compartir
Facebook
Twitter
Linkedin
WhatsApp
Embeber
El código del iframe se ha copiado al portapapeles
Escucha REPORTATGE. Bicibus per l'Eixample en Play SER
Compartir en facebook Compartir en twitter
Compartir en linkedin
Comentarios
Imprimir
Emma Miguel
Barcelona
17/10/2021 - 19:53 h. CEST
En un mes prop de cent famílies de tres escoles de Barcelona s'han sumat al Bicibus Eixample, una manera sostenible, lúdica i reivindicativa d'anar de casa a l'escola. Hi van en bicicleta, junts i pel mig de la calçada.
Ho fan els divendres, surten a dos quarts de nou del matí del Mercat de Sant Antoni i, al ritme de la música, pedalen i fan sonar els timbres fins el recinte de la Model, que els ha cedit un espai per aparcar-hi les bicicletes.
Són pares, mares i alumnes de les escoles Joan Miró, Xirinacs i Entença. Un d'ells, el Genís, explica que es van inspirar en una iniciativa semblant que es feia a Vic, però amb una diferència important: el trànsit. "N'hi ha molt, hi ha un problema de seguretat, l'entorn és hostil i fa que, per exemple, cada nano hagi d'anar amb un adult".
Circulen en hora punta i necessiten que la Guàrdia Urbana els vagi tallant el trànsit. També els ajuda l'entitat veïnal Camí Amic. Un dels seus membres, el Joan Marc Montserrat, admet que necessiten aquest suport perquè passen per carrers "molt agressius". Creuen la Gran Via, el carrer Aragó i passen per Entença, "són molts carrils i molts cotxes", diu.
Són uns vint minuts de trajecte, lúdics pels més petits i reivindicatius pels adults. "És empoderador", diuen algunes mares, "i pedagògic". Una d'elles, la Rosa Suriñach explica que sense bons carrils bici, "segregats de calçada", l'única manera segura que tenen d'arribar en bicicleta a l'escola és aquesta perquè "a les nou del matí, el carrer Entença és una autopista urbana".
El passat divendres ja eren més de 125 persones, entre petits i grans. I unes 95 bicicletes, algunes amb cadireta i criatura al darrera.
| 0.742744 |
curate
|
{"ca": 0.8756050338818974, "es": 0.07357212003872217, "pt": 0.008712487899322363, "ru": 0.001936108422071636, "en": 0.02420135527589545, "de": 0.003388189738625363, "gl": 0.012584704743465635}
|
https://cadenaser.com/emisora/2021/10/17/sercat/1634473714_868627.html
|
oscar-2201_ca_20230904_7_69653
|
Selecció variada de música jazz amb una combinació de diferents estils dins el gènere. Un programa que s'emet a Ràdio Maricel, emissora municipal de Sitges. Programa setmanal que s'emet per ràdio convencional FM i per streaming (www.radiomaricel.cat). Realitzat per: Albert Solé
| 0.662956 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://mytuner-radio.com/fr/podcast/jazz-sessions1-albert-sole-1508864761
|
crawling-populars_ca_20200525_18_62131
|
Durant la clausura d’aquest, el president del Gremi d’Elaboradors de Cervesa Artesana i Natural, Josep Borrell, ha impartit una conferència sobre l’artesania de la cervesa i sobre la regulació del terme cervesa artesana, que està en tràmit actualment. En acabar, els assistents han degustat la primera cervesa elaborada pels estudiants d’aquesta especialitat del màster. De moment, la Universitat no comercialitzarà aquest producte.
Fins ara no existia cap formació oficial a l’Estat espanyol, a nivell de màster, sobre aquesta temàtica. “L’elaboració de cervesa no és més que un procés biotecnològic, igual que el vi. Amb aquesta nova aposta cobrim una mancança i contribuïm a la qualitat de la indústria cervesera”, declara Joan Miquel Canals, degà de la facultat. “Els estudiants que ara acaben els estudis estan capacitats per muntar una empresa pròpia d’elaboració de cervesa artesanal, o bé per entrar a treballar a una gran cervesera”, afegeix Gemma Beltran.
L'adreça electrònica no es publicarà.
Comentari
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Edifici del Rectorat C. de l'Escorxador, s/n 43003 – Tarragona
Google Maps
| 0.786067 |
curate
|
{"ca": 0.9855855855855856, "fr": 0.0045045045045045045, "ru": 0.00990990990990991}
|
: /primera-cervesa-elaborada-estudiants-urv/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_828635
|
Els francesos són els nostres ocupants. Els occitans són els nostres cosins germans. I no oblidem que hi ha la Vall d'aran, de llengua occitana, que és part de Catalunya. Seria una gran cosa que els catalans tinguéssim nocions d'occità tal com passava a l'edat mitjana. El fòrum, a més de servir perquè els occitans puguin dir-hi la seva, seria una gran cosa perquè els catalans ens anéssim introduint en l'occità. Així doncs, per què no tanquem d'una vegada la discussió sobre la secció en francès i ens plantegem la qüestió occitana? Penseu que si mai acceptem una secció en francès, el següent pas serà una secció en castellà. Voldria que quedés clar per què trobaria bé una secció en occità: és pels forts vincles que històricament tenim amb ells. Fer aquesta secció no hauria de comportar de cap manera que en el futur hom es plantegés si calen seccions en basc, gallec, escocès, o qualsevol altra llengua sense estat.
Collonut
| 0.773914 |
curate
|
{"ca": 0.991332611050921, "en": 0.00866738894907909}
| |
mc4_ca_20230418_18_94681
|
Laura Restrepo - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Laura Restrepo Casabianca (Bogotà, 1950) és una escriptora i periodista colombiana, especialment coneguda per la seva novel·la Deliri, guanyadora del Premi Alfaguara 2004 i del Grinzane Cavour 2006. [1] El seu estil desdibuixa els límits entre identitats tradicionals, categories i conceptes; en les seves obres incorpora una mescla periodística i d'experiències pròpies, amb relats d'alta intensitat que habitualment es desenvolupen en la seva Colòmbia natal. [2] A més de novel·les, ha escrit assajos i un llibre infantil. Les seves obres han estat traduïdes a diversos idiomes.
Ha exercit també com a periodista i ha participat activament en política. Va exercir un important paper en el procés de negociació amb la guerrilla durant els anys 1980, la qual cosa li va suposar un exili forçós, del que va poder tornar només després que el Moviment 19 d'Abril (M-19) fos legalitzat. Intel·lectual d'esquerres, defensa les possibilitats de la revolució bolivariana d'Hugo Chávez, condemna els odis nacionalistes orquestrats moltes vegades a Bogotà i unes altres a Caracas i va creure en el projecte de socialisme del segle XXI. Viu habitualment a Mèxic però també té casa a Bogotà. [3][4]
1.1 Escola i joventut
1.3 Política i periodisme
4.3 Reportatge
4.4 Uns altres
El seu primer conte ho va escriure quan tenia nou anys i tractava sobre "una tragèdia sobre els camperols pobres", però va trigar 25 anys més abans de prendre de debò la que seria la seva principal professió. [5] Escriu -diu- per sentir més a prop al seu pare mort i també per estar més prop d'altres familiars assassinats durant el període més violent de Colòmbia. [6] Sobre la seva infantesa, Restrepo recorda: "Vaig tenir una infància molt feliç, en un nucli familiar: la meva mare, el meu pare i la meva germana. Plena de viatges, molt nòmada, sempre estàvem viatjant pertot arreu. El meu pare no creia en l'educació convencional, llavors la meva mare ens inscrivia en col·legis i el meu pare ens treia. Ell estava sempre preocupat perquè llegíssim, perquè coneguéssim els museus, els concerts... va ser una infància molt lliure i molt feliç". [7]
Escola i joventut[modifica]
El seu pare, que va haver d'abandonar els seus estudis als 13 anys per treballar, no pensava que les escoles en general fossin bones; aquesta opinió es reforçava pel fet que el seu propi pare, autodidacta, va ser escriptor i va dominar 6 idiomes malgrat mai haver anat a un col·legi. Laura pràcticament no va assistir regularment a escoles perquè el seu pare, empresari, viatjava molt i portava a la família a totes parts del món a les quals ell anava. Aquest estil de vida va fer que Laura mai pogués completar un any d'estudis en el mateix col·legi. Va ser així com va assistir a escoles a Califòrnia —on en Cort Fusta va establir el rècord d'anar a classes només per un dia, perquè l'endemà la família havia de viatjar— i Dinamarca —allí va ser als 10 anys a una escola de ceràmiques—; a Madrid, el col·legi al que va postular la va rebutjar perquè va suspendre la prova d'admissió en gramàtica, matemàtiques, costura i brodat, que eren considerats requisits bàsics sota la dictadura de Francisco Franco. Malgrat la seva opinió negativa sobre les escoles tradicionals, el pare de Laura tenia un passió per l'educació, que es traduïa a portar a la seva família a museus, ruïnes, teatres. Al seu retorn a Colòmbia, Laura va validar davant el Ministeri d'Educació el batxillerat amb la finalitat de poder ingressar a la universitat. [8]
Diplomada en Filosofia i Lletres per la Universitat dels Andes, va realitzar posteriorment un postgrau en Ciències Polítiques; va ser mestra a l'escola Santa Helena i, més tard, professora de Literatura a la Universitat Nacional i del Rosari, però després es va enfocar en la revolució a Colòmbia.
Política i periodisme[modifica]
La seva participació política va començar a Colòmbia, després va seguir a Espanya en el Partit de Treballadors Socialistes i finalment a Argentina, on va treballar amb la resistència contra el govern militar. [9] La mort del seu pare va tenir gran influència en la vida de Laura Restrepo. El fet que el seu pare era molt controlador i no li agradava que ella sentís curiositat pel món va provocar que ella decidís "prendre el seu propi camí, acomiadant-se del seu pare i no tornar a veure-lo mai més." Després de la seva mort, ella va començar a involucrar-se en política, especialment en les polítiques socialistes. Laura Restrepo era molt activa en les polítiques i també és un producte de l'activisme en els 60s. Les seves influències eren la Revolució Cubana, Camilo Torres (un sacerdot revolucionari colombià), i els condeixebles d'Universitat. Ella sent el dolor de veure la pobresa, la injustícia, desigualtat, i els abusos de poder que afecten les persones més vulnerables. Va començar treballar en periodisme va tornar a Colòmbia després de treballar a Madrid per tres anys al Partit Socialista Obrer i després d'un període d'activisme contra el dictador militar a Argentina. En la seva escriptura es poden apreciar les influències polítiques i periodístiques. El seu activisme polític ha tingut com a escenari Colòmbia, Espanya, i Argentina. També viatja a llocs perillosos i indrets en conflicte. També va romandre a la frontera entre Nicaragua i Hondures durant un mes per escriure sobre la guerra entre les Sandinistes i les Contres.
Durant els seus anys com a periodista, va treballar per Setmana (Colòmbia), encarregada d'escriure sobre polítics nacionals i internacionals. En aquest treball va conèixer a Gabriel García Márquez, qui estava associat amb aquesta revista en aquest moment. Ell actua com un mentor per a Laura Restrepo, oferint-li suggeriments per millorar la seva manera d'escriure. L'any 1983, durant el govern de Belisario Betancur, va formar part de la Comissió de Paz, Diàleg i Verificació que havia de negociar amb el moviment rebel M-19. En el curs d'aquest procés, es veu en situacions molt delicades que finalment, a instàncies del M-19, la van obligar a emigrar. En una entrevista diu: "Vaig estar molt a prop de qui militava i dirigia el M-19, a qui van anar assassinant durant aquell procés de pau." Aquesta experiència va quedar reflectida tres anys després en el seu primer llibre, Història d'un entusiasme. Era una de les primeres ocasions en què acords socials i polítics van ser utilitzats per arribar a un acord mutu amb les guerrilles. Hi ha molta oposició amb aquestes maneres per resoldre conflicte, però hi ha molta suport també. Restrepo va ser una dona al centre de les moviments socials i en aquest moment deixa ser periodista per enfocar els seus esforços en negociacions. A causa del seu activisme polític rep amenaces contra la seva vida que la porten a l'exili durant sis anys. [10] Va viure exiliada a Mèxic —on va col·laborar com a columnista amb el diari La Jornada i en la revista Processo—, «sempre treballant pel M-19, fent viatges a Espanya, Centreamèrica, França per intentar que es tornés a obrir un procés de negociació». Va donar per conclosa la seva labor en 1989 quan aquest moviment va decidir deposar les armes i es va convertir en un partit d'oposició legal.
Va començar a militar en el trotskisme quan estava a la Universitat Nacional, «un lloc molt polititzat, era l'època de la revolució cubana, Maig del 68, el moviment camperol a Colòmbia, era gairebé ineludible entrar en aquesta eufòria... el boom llatinoamericà, molt lligat a tots aquests processos de renovació social. Aquí vaig entrar al trotskysmo. Al principi no tenia molta idea, em vaig ficar perquè un dels dirigents estava llegint A la recerca del temps perdut i em va semblar que aquest era el meu lloc. No va ser un mal criteri per triar....», recordarà més tard, amb humor, aquella època. Disposats a fer la revolució mundial, els seus coreligionaris i coreligionàries trotskistas la van enviar, recent mort Francisco Franco, a Espanya i allí va arribar a ser secretària general d'una de les Cases del Poble al barri obrer Ciutat Lineal.
Laura Restrepo també ha viscut a Argentina per diversos anys . Allí va militar durant alguns anys en el Partit Socialista dels Treballadors, va recolzar la lluita pels drets humans i va col·laborar amb les Mares de Plaça de Maig i els familiars dels desapareguts per la dictadura. Tres anys els va passar a Buenos Aires i un a Còrdova, on va néixer Pedro Saboulard, el seu fill de pare argentí. [11]
El seu primer conte, "una tragèdia camperols sobre pobres, escrites a un quadern, ho va escriure als nou anys; la família assegura que el seu pare sempre va saber que un dia la seva filla seria novel·lista. Va ser la mort d'est que la va inspirar a dedicar-se seriosament a la labor d'escriptora que realitza, segons ha explicat, en bona mesura per amor al pare i per la seva memòria.
Els autors que la van influir o van inspirar més, confessa Restrepo, eren els que li agradaven al seu pare: els nord-americà William Saroyan i John Steinbeck i el grec Nikos Kazantzakis. A Colòmbia va començar a treballar com a periodista per la revista Setmana en "la seccíon national, i ocasionalment, política internacional". Va ser enviada a Nicaragua i Hondures per reportar la guerra entre els sandinistes i els contres; gràcies al seu treball en la revista, Restrepo va conèixer a Gabriel García Márquez, qui la va influir molt; ell l'ajudava llegint el que ja havia escrit i donant-li consells.
L'estil de Laura Restrepo és influït pel seu involucramiento en periodisme, escriptura, activisme polític, i també el seu treball sobre humanitarisme a Llatinoamèrica. [12] Restrepo vol arribar a una audiència molt ampla i diversa. Això és difereix d'autors previs a Restrepo, que usen formes d'escriure que, sovint, alienen als seus lectors, però Restrepo vol utilitzar una manera d'escriure que no té aquest efecte. També, en la seva escriptura a Laura Restrepo li agrada usar l'espai liminal, parlant de les fronteres territorials entre països o en una illa en l'oceà. Ella té el tema d'explotació en moltes de les seves novel·les, i explotació és una forma de violència social. La representació de violència és moltes vegades molt gràfica i contínua per molt temps. [13] Segons Restrepo, el seu estil d'escriure abans que ella va començar a escriure les seves novel·les i contes de ficció, ella diu " em vaig dedicar de ple durant 20 anys a la política i al periodisme, i en les meves novel·les he seguit donant-li entenimentada a aquests dos grans entusiasmes". [14] A més, la qual cosa és interessant de l'estil de Restrepo i la seva mescla de la ficció és el seu "interès per investigar l'actualitat i en la preocupació per presentar un referent històric comprovable". [14] Segons Restrepo, el periodisme és una forma de recerca que "et limita a certs nivells superficials" i per a ella hi ha una "certa necessitat d'anar més enllà de l'evident". [15] Llavors, Restrepo barreja la ficció com una forma de " la possibilitat d'ampliar i complementar el que la pròpia recerca no et dóna" i perquè tot en un país, segons Restrepo, és amagat, la ficció dóna aquesta "necessitat de submergir-se també en aquests nivells de secret", per punt, la ficció "fa lícit que tu complementis de manera fictícia un quadre que tu sents que és real, o que apunta a aquestes realitats una mica més profundes". [15][16]
"El que les paraules signifiquen i el que s'aconsegueix pel seu conducte és un compromís adquirit amb el simbolisme que hi ha darrere de cadascuna; un compromís que té com a fi rescatar la dignitat de l'ésser humà" ~Laura Restrepo[17]
L'illa de la passió (1989)
Lleopard al sol (1993)
Dolça companyia (1995)
La núvia fosca (1999)
Olor a roses invisibles (2002)
Deliri (2004)
Massa herois (2009)
Hot sud (2012)
Pecat (2016)
Colòmbia, història d'una traïció (1986), reeditat com a Història d'un entusiasme (1995)
Operació Príncep (1988), testimoniatge coescrito amb Roberto Bardini i Miguel Bonasso.
Les vaques mengen espaguetis (1989), poesia per a nens.
Premi Sor Juana Inés de la Creu 1997 (Fira Internacional del Llibre de Guadalajara) per Dolça companyia
Prix France Culture 1998 a la millor novel·la estrangera publicada a França per Dolça companyia
Premio Arquebisbe Juan de Sanclemente 2002 (alumnes de batxillerat de Santiago de Compostel·la a la millor novel·la en llengua espanyola) per Dolça companyia
Premi Alfaguara de Novel·la 2004 per Deliri
Premi Grinzane Cavour 2006
Premi Nacional de Literatura de Colòmbia (revesteixis Llibres & Lletres)
↑ Jesús Ruiz Mantilla / Miguel Mora.
↑ Hughes Davies 2012, p. 197
↑ Entrevista con Restrepo para Canal Brasil, TV Cultura, video, 2012; acceso 31.07.2012
↑ Kollmann 2009
↑ Manrique 2001, p. 55
↑ Herrera 2007, p. 14
↑ Andrea Stefanoni y Damián Lapunzina.
↑ Manrique 2001, p. 56
↑ Manrique 2001, p. 58
↑ Manrique 2001, p. 57
↑ Pedro Saboulard.
↑ Averis 2013, p. 256
↑ Hughes Davies 2012, p. 201
↑ 14,0 14,1 Melis, Daniela, and Laura Restrepo.
↑ 15,0 15,1 Melis, Daniela, and Laura Restrepo.
↑ Melis, Daniela, and Laura Restrepo.
↑ Sánchez-Blake, Elvira.
Bibliografia usada[modifica]
Averis, Kate (2013). {{{títol}}}. Bloomsbury. ISBN 9781441140395.
Carvalho, Susan (2007). {{{títol}}}. Tamesis. ISBN 9781855661424.
Herrera, Adriana (November/December 2007). Falta indicar la publicació .
Hughes Davies, Lloyd (2012). {{{títol}}}. Tamesis.
Kollmann, Raúl (12 de maig de 2009). Falta indicar la publicació . Reproduït de Pàgina/12.
Manrique, Jaime (2001). Falta indicar la publicació .
Melis, Daniela; Restrepo, Laura (May, 2005). Falta indicar la publicació .
Morales de Franco, Saray (desembre, 2004). Falta indicar la publicació .
Rioseco, Marcelo (May-August 2014). Falta indicar la publicació .
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura Restrepo
CANTIC: a10145229
BNE: XX1078524
BNF: cb12072930s
SELIBR: 291382
BIBSYS: 1000073
NDL: 01186559
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laura_Restrepo&oldid=20297316»
| 0.733457 |
curate
|
{"ca": 0.9115025005435964, "en": 0.04196564470537073, "pt": 0.013408712038849024, "uu": 0.0007247952453431905, "ko": 0.0005798361962745524, "es": 0.014930782054069724, "eo": 0.0021019062114952525, "it": 0.0010147133434804667, "nl": 0.0017395085888236572, "bo": 0.002754221932304124, "de": 0.008190186272378053, "no": 0.0010871928680147858}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Laura_Restrepo
|
mc4_ca_20230418_2_4558
|
El dia de la bèstia, per Roger Heredia
Aquest guió l’hauria pogut escriure el mateix Álex de la Iglesia. La setmana començava malament amb l’ajornament de l’esperat matx entre Barça i Madrid. La vehemència de Javier Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional (LFP), portava a posposar un dels grans esdeveniments esportius que atreu milions de persones davant del televisor. Que Tebas milités a Fuerza Nueva, que es declari votant de Vox o que mostri admiració cap a Santiago Abascal, segur que no ha tingut res a veure per justificar la suspensió.
Doncs a manca del Clàssic, avui, 44 anys després, el gran esdeveniment, The Franco exhumation show, en viu i en directe! L’exhumació de Francisco Franco és l’acte central de campanya del PSOE dues setmanes abans de les eleccions, l’aposta de Pedro Sánchez per intentar aguantar a les urnes. Treure el Caudillo de la piràmide franquista; treure el genocida del mausoleu feixista; treure la bèstia del cau, al temps de descompte, a l'espatlla i per la porta gran. I tot això, en rigorós directe amb el senyal oficial de TVE i amb un muntatge de pel·lícula: unitats mòbils, helicòpters, enviats especials a peu del Valle de los Caídos, no em diguin que no és pura ciència-ficció!
Més de quatre dècades hem hagut d’esperar per veure sortir el dictador del seu ressort, gairebé els mateixos que porta instaurada la democràcia a Espanya. Que l’exhumació del genocida, qui va imposar el franquisme per davant de la democràcia, sigui transmesa com un veritable funeral d’Estat, diu molt de la baixa qualitat democràtica d’aquest país. Que el PSOE hagi de recórrer a la mòmia franquista per salvar els comicis electorals que ells mateixos van convocar, diu molt de la incapacitat política per governar o per donar una resposta política per a Catalunya.
Els he de reconèixer que, dimarts passat, em vaig posar una mica nerviós quan vaig enganxar a mitges la tertúlia d’El Món a RAC1. Nerviós pels comentaris dels tertulians amb riures persistents i prolongats on fins i tot el mateix Jordi Basté no se’n va quedar al marge. No podia entendre els riures com a resposta al passat pendent; els riures com a resposta a Franco i l’oblit a les víctimes. Doncs els he de reconèixer que els tertulians del Món a RAC1 tenien tota la raó, l’anècdota elevada a categoria, que val més riure que plorar i que tot plegat és una autèntica “parodia nacional”!
Siguin francs, algú pensava veure sortir Franco amb helicòpter del Valle de los Caídos? Algú pensava veure un dels genocides més grans d’Europa ser escortat per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per evitar i controlar les represàlies dels seus fidels? Algú es podia imaginar tornar a veure el fèretre amb la mòmia de Franco a espatlles dels seus descendents? Doncs sí a tot! La recompensa del PSOE a la família Franco, l'única família que no ha demanat la seva exhumació, per pur màrqueting polític. En canvi, les peticions de les famílies dels més de 33.000 republicans que encara hi ha a l’interior del Valle, oblidades. Per què s’exhuma Franco i no els milers de republicans? Per què s’aplica la llei de memòria història espanyola amb diferent raser? Doncs perquè encara hi ha perdedors i guanyadors.
El cost total de treure Franco ha estat de més de 60.000€. Quants republicans s’haurien pogut recuperar del Valle de los Caídos amb aquests diners?
Avui la cosa anirà més o menys així. A principis de setmana, el secretari general de Presidència, Félix Bolaños, notificava a l’advocat de la família Franco el dia de l’actuació i la possibilitat que hi assistissin familiars. Un detall, l’advocat dels Franco és Luis Felipe Utrera Molina, fill del ministre franquista José Utrera Molina, el falangista que, entre altres accions, va dictar la sentència de mort de Salvador Puig Antich; qui l’any 2014 va ser reclamat per la justícia internacional pels crims contra lesa humanitat comesos durant el franquisme; i qui l’any 2017 va morir al llit, igual que Franco, sense ser jutjat.
Avui, l’accés a la basílica serà mitjançant un arc metàl·lic i damunt la tomba del dictador s’hi ha instal·lat una carpa. A l’interior només hi podran accedir dos dels vint-i-dos familiars dels autoritzats per ser-hi presents. En el moment que la grua aixequi la llosa de més de 1.500 quilos, a l’interior de la carpa també hi haurà la ministra de Justícia, Dolores Delgado, i el subsecretari de Presidència, Antonio Bolaños.
Una vegada extret el fèretre amb la mòmia, el prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, el beneirà. Per qui no el conegui, el prior del Valle és un monjo benedictí que l’any 1993 es va presentar a les eleccions del Congrés dels Diputats amb Falange Española.
Els familiars del dictador transportaran el fèretre a l’espatlla fins a l’esplanada on començarà el viatge de Franco amb helicòpter fins al cementiri de El Pardo-Mingorrubio ―delirant!―. Dos helicòpters Super Puma esperen impacients el moment. I si les condicions meteorològiques espatllen l’esperat vol, dos vehicles fúnebres en seran el recanvi. Ambdues opcions tindran la companyia de la ministra Calvo i un dels nets del dictador. I amb l’arribada al panteó, la cirereta: una missa amb pompa i amb tots els honors a càrrec d’un sacerdot que resulta ser el fill de Tejero, el fill de qui va donar el cop d’estat del 23-F. I de nou enterrat!
I per acabar amb aquesta paròdia més típica de Berlanga que d’un estat democràtic, la família Franco s’ha negat a adquirir el panteó familiar que és titularitat de l’Estat. Posar a punt el panteó franquista li ha costat a la Moncloa quasi 40.000€. El cost total de treure Franco, més de 60.000€. Quants republicans s’haurien pogut recuperar del Valle de los Caídos amb aquests diners?
L’Estat prefereix invertir en l’exhumació de Franco per guanyar unes eleccions i continuar amagant els més de 114.000 desapareguts. El PSOE prefereix fer política amb Franco per davant de donar una resposta política per a Catalunya.
El PSOE ha apostat per Franco per guanyar les eleccions del 10-N. Pedro Sánchez ha preferit recuperar la figura del dictador i el discurs ultranacionalista espanyol per competir amb la dreta espanyola i amb Catalunya al centre del debat. Doncs que facin memòria, perquè els votants de dretes mai compraran el seu discurs, més aviat engreixaran la figura de Pablo Casado i del PP. I aquest sí, Casado, en cas d’arribar a la Moncloa, no dubtarà a tornar a exhumar Franco, però aquesta vegada per portar-lo de nou al Congrés.
Millor preguntem-nos per què passats 40 anys cal un helicòpter per treure Franco; per què tenim presos polítics, exiliats i una sentència que és l'única violència i per què l’essència de la política, asseure’s i dialogar, és negada per part de l’Estat.
| 0.840946 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/roger-heredia-dia-bestia_433992_102.html
|
macocu_ca_20230731_1_370805
|
Cicle de cinema i Teatre amb Dionisio Sánchez Loring
26 gener 2022
Durant l'any un dilluns al mes gaudirem a la Biblioteca de Maó del visionat d'un film inspirat en una obra de teatre seleccionat i comentat per dramaturg Dionsio Sánchez Loring.
Encetem una nova experiència que uneix teatre i cinema per entendre millor el llenguatge del teatre i incitar la seva lectura. A partir de les xerrades que ha anat fent a la Biblioteca de Maó, i altres centres culturals de l'illa, l'expert en teatre Dionisio Sánchez hem pensat que seria bo crear un cicle més freqüent de trobades per veure i parlar de teatre dirigides per ell. A partir d'una selecció de films basats en obres de teatre repassarem una part de la història d'aquest gènere vist des del punt de vista de diversos directors de cinema.
Podeu veure la programació sencera al cartell on figuren directos com ara Richard Brooks, Lars Von trier, Louis Malle, Mario Camus i Akira Kuroswa, entre d'altres.
| 0.837884 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_3_42113
|
Paiporta recolza a l’Associació Local de Comerciants amb el primer conveni de col.laboració
El conveni contempla la subvenció amb 2.000 de banda de l’Ajuntament, que l’ALC haurà de justificar en temps i forma adequats. Seran despeses subvencionables únicament, d’acord amb el document signat, les derivades de la realització de campanyes promocionals del comerç, captació de socis, publicitat, disseny, o material d’oficina.
| 0.740963 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_0_65174
|
La vaga a Renfe convocada vui per la CGT s’ha traduït en retards de més de 30 minuts, cancel·lació de trens dels serveis de Rodalies, mitjana i llarga distància i, sobretot, manca d’informació. Amb tota la raó del món, molts usuaris que esperaven a l’estació de Sants de Barcelona han protestat.
La vaga s’ha iniciat a mitjanit i les dades sobre el seguiment són dispars, abismals. El sindicat CGT l’ha xifrat en gairebé el 80%. La companyi, en un 2%. A la llum de les queixes resulta gairebé un insult dir que el seguiment ha estat tan pobre.
Tanmateix, les dades facilitades per l’empresa contradiuen a la pròpia companyia. Fins aquella hora, la vaga havia afectat 6.251 passatgers i 48 dels 173 trens de les línies d’AVE i llarga distància. Les xifres ho diuen tot per si soles.
La fiança per eludir la presó que haurà de pagar Jaume Matas, de 3 milions d’euros, és la més alta mai fixada en la història judicial espanyola a un càrrec públic i polític de tanta categoria
Es pot dir més alt però no més clar. El jutge del cas "Palma Arena", qui ha ordenat presó eludible amb una fiança de 3 milions d’euros a l’ex president balear Jaume Matas, ha estat valent. Ha escrit el què molts jutges no s’atreveixen a fer. Amb un llenguatge clar, directe, que ho entengui tothom. "El senyor Matas s’ha rigut de tothom".
Matas, que també fou ministre amb Aznar, té 72 hores – exclosos els festius- per reunir els diners. Dimecres acaba el termini. Si fem cas al jutge de Palma José Castro, que ha dictat una intel·locutòria de 147 pàgines, possiblement Matas no anirà a la presó. De ben segur que té recursos suficients per fer front a la fiança. Per si de cas, sembla ser que l’ex president de les balears negocia amb els bancs crèdits i avals.
Segons la resolució, Matas és responsable del desviament de 41 milions d’euros de les arques públiques balears només amb motiu de la construcció del velòdrom Palma Arena. Castro deixa entreveure en la interlocutòria que els abusos de Matas poden anar més enllà en posteriors investigacions, però, d’entrada conclou no només que l’expresident autonòmic ha acumulat un "patrimoni impossible" amb els seus ingressos, sinó també que la trama investigada durant més de 20 mesos evidencia que el PP es va finançar a les Balears amb diner públic, en uns casos directament i, en altres, a través d’empreses adjudicatàries de contractes del Palma Arena. Li imputa 12 delictes que, sumats, podrien comportar una pena de fins a 64 anys de presó.
El jutge ha redactat un llibre en format d?intel·locutòria. 147 pàgines en les quals no es talla un pél. Com hauria de ser en aquests casos. El magistrat esmicola la «farsa» orquestrada per l’excàrrec popular i s’esplaia al rebatre la defensa. Una frase dóna fe de la duresa: «És clar que el senyor Matas ha vingut a burlar-se dels simples mortals».
L’expresident balear va basar la seva defensa a al·legar que no en sabia res –el càrrec no li permetia entrar en «menudeses»– i que el seu patrimoni prové d’herències o «estalvis de tota la vida». El jutge desqualifica les explicacions de Matas amb expressions com «absurd», «kafkià», «groller», «inútil» i «atreviment». Les escasses respostes del polític mostren un home que, tot i estar imputat per fins a 12 figures delictives, sembla que se segueix sentint immune a la justícia.
El magistrat no es deixa intimidar i qualifica de «burla al jutjat i als ciutadans» les respostes sobre el pis de luxe que el matrimoni Matas posseeix a Madrid. Ells neguen que els pertanyi, però asseguren que davant els veïns es fan passar per propietaris perquè la dona de Matas se senti feliç. Encongir-se d’espatlles amb incredulitat, eludir preguntes, utilitzar expressions iròniques –«I la mare de Déu nom Joana!»– i no voler referir-se a les converses que es van gravar durant els últims quatre mesos –la peça secreta de Castro– són actituds de Matas que el jutge recull. Res a veure amb el «fem-ho» d’abans, expressió que, segons el magistrat i un dels fiscals, és «propera a la divinitat» i redundava en benefici propi.
En un altre moment de la resolució judicial es relata la relació personal de Matas amb els arquitectes García-Ruiz, escollits «a dit» per aixecar el velòdrom Palma-Arena. En la declaració, Matas va negar aquesta relació i va dir conèixer-los «com a altres arquitectes». Castro va haver de recordar-li que va assistir al casament del fill d’un d’ells. L’expresident va argumentar que al llarg de l’any anava «a moltíssims casaments» pel seu càrrec. En el seu escrit, el jutge s’esplaia: «Potser és per això que li queda poc temps per controlar la despesa pública».
El magistrat qualifica també de «tot un despropòsit» que Maite Areal, dona de Matas, demanés factures als que havien participat en la reforma del seu palauet de Palma. Els havia pagat amb bitllets de 500 euros. En negre, por descomptat. Matas no va voler comentar el que es desprèn de les punxades telefòniques –falsificació de proves, coacció de testimonis, peritatges falsejats i contractació de detectius– i va negar haver sol·licitat la presència a la sala del fiscal en cap, Bartomeu Barceló, per coaccionar els fiscals.
El seu padrí, Gabriel Cañellas, va quedar lliure de càrrecs en el cas del túnel de Sóller perquè el delicte havia prescrit; 13 anys després, la foto no es repeteix. Rafael Perera, advocat de tots dos, sortia ahir del jutjat amb la cara desencaixada. Poc després, Castro i els fiscals Pedro Horrach i Juan Carrau compartien un cafè a la pròxima cafeteria Alemany.
El Grup de Convergència i Unió constata que el futur de l’Estació intermodal de La Sagrera, que en els millor dels casos estarà llesta el 2016, amb més de 12 anys de retard, segueix en l’aire i fa responsable d’aquesta incertesa a la manca de lideratge de l’Alcalde Hereu.
El Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament de Barcelona, que presideix Xavier Trias, ha recordat avui que el ministeri de Fomento només ha adjudicat avui una obra per construir a La Sagrera una caixa per on passarà el TGV, però on no hi pararà. El regidor d’Infraestructures de CiU, Antoni Vives, ha constatat aquesta tarda que el futur de l’Estació intermodal de La Sagrera, que en els millor dels casos estarà llesta el 2016, amb més de 12 anys de retard, segueix en l’aire i fa responsable d’aquesta incertesa a la manca de lideratge de l’Alcalde Jordi Hereu.
L’ex president balear, Jaume Matas, estalvi i s’estalvia, el mal tràngol de ser expulsat del PP i l’abandona, per ara.
Quan ja té a sobre la decisió judicial sobre el seu futur immediat (presó o fiança eludible sota fiança de 3 milions d’euros, segons la petició fiscal), Jaume Matas s’ha anticipat i ha comunicat a Mariano Rajoy que deixa el PP abans que sigui expulsat. Com diu el Periódico, encertadament:
a la majoria dels polítics que resulten imputats en casos judicials (compte, no a tots) els entra un rampell de lleialtat al seu partit just quan estan esperant la decisió d’un jutge. Els solen agafar ganes de demanar la suspensió temporal de militància per facilitar la seva defensa, diuen, i per «no perjudicar» els seus companys de files, precisament en aquell espinós moment en què aquests companys giren l’esquena al sospitós d’haver delinquit des d’una butaca pública.
Ah!. Però no tot ha estat amb llums i taquígrafs. Matas no es va atrevir a fer-ho personalment. Va encarregar el seu advocat que comuniqués que deixa temporalment la militància al PP – que manté des de fa 17 anys-. I ho ha fet per "no perjudicar" el partit. No per haver perjudicat, presumptament, la ciutadania amb els diners que, segons la fiscalia, s’ha enbutxacat. És un gest destacable, també, si no fos perquè era previsible que el PP tenia la intenció d’expulsar-lo.
L’executiva del PSC l’ha confirmat com a únic candidat dels socialistes a les eleccions autonòmiques de la tardor. L’MHM, José Montilla, ja ha comparegut públicament per presentar les seves "cares noves, les més amables". En destaquen, el coordinador del grup parlamentari, Jaume Collboni; Isaías Taboas, la seva mà dreta al Govern, i que l’acompanya, al menys des de l’EGB; i la secretària del Govern, Laia Bonet.
En el "nou" equip de campanya del PSC també hi són presents els alcaldes i alcaldesses de Lleida, Tarragona, Ulldecona, Santa Coloma de Gramenet i Salt. ¡Quina casualitat: les alcaldesses de Salt i Santa Coloma!. En el cas de Salt, l’enfrontament amb la neofeixista PxC promet ser interessant. En el cas de Santa Coloma, sobren paraules.
Ho hi cap conseller en actiu en el "nou" equip de campanya.
Hom pensaria que la revolució al PSC ha estat "russa". Tanmateix, el timó continua governat pel mateix nuclir dur del partit: el propi Montilla, Miquel Iceta i José "Pepe" Zaragoza.
El PSC, fins i tot, diu que renega del lema Fets i no paraules que tant ha repetit Montilla. Segons el nou director de campanya, Jaume Collboni, ara es tracta d’insistir en «fets i paraules» per explicar el treball fet pel Govern i, al mateix temps, demostrar que s’escolta la societat. Deu ser per la gestió dels efectes de la nevada del 8 de març, per posar-ne un exemple recent.
Collboni ha anunciat la seva intenció de parlar amb els seus homòlegs a la resta dels partits per intentar que la campanya sigui de contrast de programes i no entrar en les desqualificacions. «Un nou estil de fer política», ha proclamat. Deu sé, ens preguntem, pels recents insults i crítiques a periodistes sobre com són entrevistats, per posar-ne un exemple recent. El temps ho dirà.
Convergència dóna suport a una concentració organitzada el passat dissabte per la plataforma “Cuba, canvi ja!” i denuncia la violació sistemàtica dels drets humans i les llibertats més fonamentals que pateixen els ciutadans cubans a l’illa.
Al davant del repunt de la violència exercida contra dissidents com Orlando Zapata, mort en vaga de fam el passat 23 de febrer, Guillermo Fariñas que es troba en una situació molt greu de salut, o el grup de les Damas de Blanco que foren brutalment reprimides per la policia cubana en una manifestació pacífica la setmana passada, Convergència expressa novament la seva més enèrgica condemna i repulsa a l’actitud del govern cubà.
"El TC retalla 20 articles i 6 magistrats recolzen la resolució", titola l’ABC. "Sis magistrats del TC declararan constitucional gran part de l’Estatut", destaca el sempre imparcial El Mundo, amb un titular que traspua obsessió, crítica i fins i tot cert odi pel fet -creiem- que no s’anul·li tot l’Estatut. "Una majoria del Constitucional recolza vetar 15 articles de l’Estatut", diu El País.
Les notícies arriben un dia abans que es compleixi el quart aniversari de l’aprovació de l’Estatut el 30 de març de 2006, i dies després que el president del Govern apostés a la televisió pública catalana per la constitucionalitat del text legal.
Per enèsima vegada, diversos diaris anuncien aquest dilluns la proximitat d’una sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut català, amb l’acord de sis dels deu magistrats de la institució que apostarien per un retall lleu del text legal. La sentència sobre l’Estatut comença a assemblar-se a un tren de r odalies de Barcelona en aquestes dates.
La informació es publica en termes similars – encara que cada un des del seu particular punt de vista- a El Mundo , El País , ABC , La Gaceta i La Razón . Majoritàriament coincideixen que s’ha arribat a un acord que passaria per declarar inconstitucionals entre 15 i 20 articles del text, encara que es donaria el sí a la major part de l’articulat.
Les últimes deliberacions en el Tribunal Constitucional ( TC ) sobre el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular contra l’Estatut de Catalunya han permès entreveure un principi d’acord al bloc progressista, compost per cinc dels deu magistrats que formen el ple que ha de deliberar sobre aquest assumpte. El Partit Popular va recórrer en total 126 articles del text. El principi d’acord assolit al si del bloc progressista implicaria el retoc de 35 articles, és a dir, pràcticament un terç dels qüestionats, informa El País, què afegeix:
Amb el vot de qualitat de la presidenta del tribunal, María Emilia Casas , que forma part del bloc progressista, seria suficient per tirar endavant la sentència, més de tres anys després de presentat el recurs. L’acord de principis al qual s’ha arribat s’inclina per considerar inconstitucionals 15 articles de l’Estatut autonòmic i per reinterpretar-ne uns altres 20 per tal d’explicar al Govern català la fórmula d’aplicació perquè no resultin inconstitucionals. El bloc progressista aspira a aconseguir ara el suport|respatller d’almenys un dels cinc magistrats del bloc conservador per poder tirar d’aquesta forma endavant el text acordat sense necessitat que la presidenta es vegi obligada a fer ús del seu vot de qualitat.
Per la seva part, La Gaceta informa que la sentència podria eliminar el terme nació, encara que altres informacions s’inclinen per apostar que aquest es mantindrà i que la major part dels articles referents al poder judicial independent català, a més se’n reinterpretarien altres com els relacionats amb el finançament. Finalment, s’acceptarien els articles sobre la llengua, encara que El País també apunta que podria dictar-se una reinterpretació en aquest punt.
En El Mundo, la informació de Casimiro García Abadillo, s’explica que la part de l’Estatut que major rebuig ha concitat entre els membres del Constitucional serà, casualment, el que es refereix al Poder Judicial, els preceptes més importants del qual seran declarats inconstitucionals.
El TC apostaria clarament pel "principi d’unitat jurisdiccional" i per la qual el CGPJ sigui l’únic òrgan|orgue de govern dels jutges, així com el Tribunal Suprem l’última instància judicial per sobre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
També se sotmetria a una notable revisió tot el referent al finançament i la bilateralitat, que passaria per no declarar inconstitucionals la major part dels articles, però sí sotmetria a una rigorosa "interpretació així que|tal com " que "condiciona la seva constitucionalitat a la supremacia normativa de l’Estat".
La Razón diu: Quan es compleixen quatre anys de l’aprovació pel Congrés dels Diputats de l’ Estatut de Catalunya, la decisió sobre la seva constitucionalitat pot estar presa i conèixer-se després de Setmana Santa. La sentència del Tribunal Constitucional ( TC ) seria aprovada amb el suport de sis magistrats, contra quatre que continuen oposant-se a aprovar punts fonamentals de la reforma catalana.
Davant del bloqueig per arribar a una decisió, la presidenta del TC , María Emilia Casas , s’havia compromès a tenir una proposta de sentència abans de divendres passat. Així ho va fer, i va presentar un text que podria comptar amb el suport de, almenys, sis dels deu magistrats que tenen vot en el Tribunal. La seva proposta és completament nova respecte a l’última que va presentar Elisa Pérez Vega , excepte en els apartats sobre finançament i competències.
L’acord comportaria acceptar el preàmbul que inclou l’autodefinició de Catalunya com «nació», encara que estableix que en termes constitucionals l’única nació és Espanya.
No volem imaginar què diria la premsa britànica si milers de catalans / espanyols desembarquessin al país de la Reina, dels gentelman, de Shakespeare, del te a les cinc… i dedicaran les nits a emborratxar-se gairebé fins al coma etílic.
El vell “turisme de borratxera”, aquell que respon a la imatge més típica dels “hoollings” britànics, s’ha instal·lat a la costa catalana, en especial a Salou , Calella i Lloret de Mar, disfressat de “vacances” esportives de dia i nits intenses d’alcohol, sexe i… tot per uns 300 euros la setmana. No és d’estranyar, per tant, els successos. Aquesta passada nit un “turiste esportiu” ha acabat amb una cama trencada quan, borratxo, s’ha llençar contra un cotxe patrulla de la policia local.
Els sectors hoteler i comercial de les zones afectades diuen que les notícies que s’està donant al respecte “estan desenfocades” i que els successos són “aïllats”. A Salou, afirmen, que són estudiants (uns 4.400 en una setmana) que venen “a fer esport i a divertir-se de nit”. Lamenten que la imatge, per exemple en el cas de Salou, resulti malparada per les informacions que s’estan publicant i les imatges que s’estan difonen.
El fenomen fa uns deu anys que existia. El problema és que fa 10 anys, venien uns 200. Ara en són gairebé 5.000. Ja estan proliferant comentaris i denúncies públiques de veïns de les zones afectades que afirmen que les nits a Salou es converteixen en una típica escena de pel·lícula: una cantina de l’oest plena de borratxos barallant-se i algunes dones fent de “meuques”.
Els operadors britànics de viatges han après de l’experiència i cuiden l’aparença. Però, només és aparença . Al Regne Unit han sorgit diverses iniciatives de les agència de viatge que oferten “vacances esportives” a la costa catalana, i per extensió l’espanyola, i que en realitat camuflen el vell lema del ”sun, sex and sangria”: esport de dia, per als cossos que ho soportin, i nits intenses. Són les “University Tours & Festivals 2010″
Darrera d’aquetes ofertes de vacances “camuflades” s’hi troben campanyes o iniciatives com el
Ara, les agències de viatges camuflen aquesta promesa de beguda barata i disbauxa sota una oferta de colònies esportives per a joves, com la Calellafest o la Saloufest.
El wen “saloufest” ven: “Un pub. Un club. Un altre club. Un noi vestit de Power Ranger bevent d’una sabata. Un altre club. Un guàrdia de seguretat que et persegueix, mentre fuges despullat de la piscina de l’hotel”. És el text promocional del que ells mateixos defineixen com “el més gran festival d’esports per a estudiants que existeix”.
Els missatges que recullen aquests webs també ho evidencien:
La Saloufest se celebra aquest final de març i està organitzada per Ilovetour. Calella també té les seves colònies esportives organitzades per empreses britàniques, la Calellafest . I a Lloret de Mar s’hi organitza la TourFest a finals d’abril. Els preus oscil·len al voltant dels 300 euros per una setmana.
Els viatges realment ofereixen activitats esportives. La majoria d’aquestes empreses s’han associat amb Team Link , una empresa que es dedica a organitzar viatges esportius. En el seu web, però, no es poden veure les imatges de begudes i festes nocturnes.
Escenes dominicals quotidianes. Una: 2.500 viatgers baixen d’un gran creuer al port de Barcelona i, majoritàriament, enfilen la Rambla i s’afegeixen a un riu de vianants i turistes de cap de setmana; poden menjar, beure i comprar flors, però no comprar més que souvenirs suposadament artesanals. Escena dos: Centenars de persones surten un diumenge a la tarda dels cines Verdi, abarroten el carrer i fan un volt pel barri, amb les persianes igualment abaixades.
Tant comerciants de la primera com de la segona via reivindiquen sense èxit la possibilitat d’obrir de forma generalitzada en festius. A ells se suma ara l’embrionària associació Gran Eixample, que aglutinarà comerciants de la part esquerra del districte i defensa el dret –no pas l’obligació– a decidir quin dia de la setmana descansar.
La polèmica continua oberta des de l’aprovació de la llei sobre horaris comercials de Catalunya a finals del 2004 (vegeu peça), no sempre fàcil d’acatar. D’entrada, les vies més factibles per aconseguir obrir més enllà dels vuit diumenges festius establerts són ser declarat municipi o zona turística, o bé estar ubicat a prop d’un mercat ambulant, de manera que els comerços més pròxims poden obrir en el mateix horari. A aquesta última excepció s’aferren els venedors de records de l’entorn de la Sagrada Família i de la Rambla, encara que altres s’hi sumen, aplicant la picaresca .
RENDIBILITAT
Al Gran Eixample (els associats s’ubiquen entre Diagonal, Gran Via, Urgell i Balmes), no hi ha paraigua sota el qual acollir-se. El col·lectiu, que no demana l’obertura obligatòria, sinó el mer dret a poder obrir en festiu, considera que la seva afluència turística i de vianants «faria molt més rendible treballar el diumenge que el dilluns», sosté el seu portaveu, David Martí.
El mateix representant creu que s’ha de «defensar el comerç tradicional, però sense deixar que s’adormi», mentre que Barcelona té cada vegada més visitants de cap de setmana, que es troben els diumenges amb una ciutat apagada. Per això defensa l’opció, «com a alternativa de servei», de poder obrir i adaptar-se als nous horaris de la ciutat i a les tendències.
La seva veu se suma a la dels comerciants de l’entorn dels cines Verdi, i a Torrijos, que temps enrere van obrir les tardes del diumenge «i facturàvem més que dos dies entre setmana», per obra de la marabunta que freqüenta el carrer aquell dia. Estan disposats a tancar un altre dia de la setmana, o a funcionar com en altres grans ciutats europees, on es permet obrir encara que sigui amb condicions, siguin comerços de petites dimensions o amb la possibilitat que sigui el mateix propietari qui obri. El president de l’Associació de Comerciants de Verdi Baix i Rodalies, que va organitzar la plataforma DDT (Diumenges Desitgem Treballar) creu que la densitat de bars i locals en aquesta zona i la seva activitat en cap de setmana justificaria el canvi.
ZONA TURÍSTICA
També Ramon Lamazares, president dels Amics de la Rambla opina que «és trist arribar a una ciutat, amb gran afluència de viatgers i veure totes les persianes abaixades». Argumenta que «de forma natural» hauria de ser optatiu, tant pels vianants de la zona, com pels dos milions de creueristes anuals que rep la ciutat i els cada vegada més nombrosos visitants de cap de setmana.
Fonts de la Direcció de Comerç de la Generalitat asseguren que en el cas de Barcelona, com marca la Carta Municipal, l’Ajuntament de la ciutat té potestat per proposar una zona com a turística, cosa que la Generalitat acceptaria. El 2005, de fet, la regidoria de Comerç va recolzar la mobilització de la Rambla per ser-ho, però la iniciativa es va frustrar davant l’oposició de sindicats i col·lectius sectorials. En l’actualitat, segons fonts municipals, les vigents autoritzacions expresses al·ludeixen a mercats ambulants.
A la Fundació Barcelona Comerç, que aglutina els 19 eixos comercials a cel obert de la ciutat, s’oposen frontalment a un canvi d’horaris. El seu president Joan Mateu defensa que amb l’actual marc normatiu n’hi ha prou i que l’obertura total no incrementaria les vendes però sí que minvaria la qualitat de vida dels professionals del sector.
El mateix subscriu el secretari adjunt de la Confederació de Comerç de Catalunya, Benet Boix, que considera que les facilitats per al consumidor ja són suficients. El col·lectiu admet les excepcions que marca la llei però adverteix de la dificultat de posar límit a les zones turístiques i els greuges comparatius que pot arribar a generar.
Paciència. Molta paciència… La circulació de les línies 3, 4 i 7 de Rodalies Renfe ha quedat interrompuda des d’avui fins al 12 de setembre, entre les estacions de Sant Andreu Arenal i Arc de Triomf, per les obres de construcció de la nova estació de Sagrera-Meridiana.
Les obres, amb un cost d’uns 40 milions d’euros, afectaran també els trens de mitja distància de la línia Barcelona-Manresa-Lleida, que circularan desviats pel passeig de Gràcia i no efectuaran parada a Plaça Catalunya, Arc de Triomf, Sant Andreu Arenal i Torre Baró. Durant els més de cinc mesos que durin les obres, tots els trens de les línies 3 (L’Hospitalet-Vic), 4 (Sant Vicenç de Calders-Manresa) i 7 (L’Hospitalet-Martorell) amb destí a Barcelona finalitzaran el seu recorregut a l’estació de Sant Andreu Arenal.
Enllaç amb el metro
Des de Sant Andreu Arenal, els viatgers podran seguir el seu trajecte en metro, i enllaçar amb la línia 1 a l’estació de Fabra i Puig, o amb el servei especial d’autobusos llançadora que habilitarà Renfe i que funcionarà els dies laborables de les 06.00 a les 10.00 hores.
Per minimitzar l’afectació d’aquest tall ferroviari, la Generalitat insta els viatgers a utilitzar altres maneres de transport per desplaçar-se a Barcelona des de les seves localitats d’origen, com poden ser els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) o l’autobús. Una vegada finalitzada, l’estació es convertirà en un dels principals intercanviadors de Barcelona, ja que connectarà les línies R-3, R-4 i R-7 de Rodalies amb les línies L-1 i L-5 i les futures L-4 i L-9 del metro.
Els responsables del projecte han demanat disculpes per les molèsties que els treballs ocasionaran els usuaris però han justificat que “els intercamviadors són el futur” en la xarxa ferroviària. Rodalies ha desplegat un dispositiu d’informadors que tracten d’orientar els usuaris. Avui, primer dia de la mesura, cap de setmana i inici de les vacances de Setmana Santa, no hi hagut gaire problemes però ja veurem quan torni la normalitat…
| 0.862625 |
curate
|
{"ca": 0.9840805717998701, "es": 0.006782001299545159, "hu": 0.00016244314489928524, "it": 0.001827485380116959, "en": 0.004629629629629629, "fr": 0.0020305393112410655, "eu": 0.0004873294346978557}
|
http://josepmolero.blog.cat/page/25/
|
macocu_ca_20230731_10_516796
|
L’esport santpedorenc al dia – El CEFS Santpedor goleja i ja és quart
El CF Santpedor va empatar a 2 al camp de la Pirinaica en la 13a jornada del grup 7 de 3a Catalana. Els blaugranas, que són sisens amb 19 punts, trenquen així la ratxa de tres victòries seguides però allarguen la d’imbatibilitat a 4.Aquest cap de setmana descansen, pel pont de la Constitució, i la setmana següent, el dissabte 10 de desembre, reben el Viladecavalls a casa a les 16:30h.
El CF Santpedor ‘B’ no va poder disputar el seu partit a casa contra el Joanenc ‘B’, que es va suspendre per la pluja. Després del descans pel pont de la Constitució visitaran a la UE Castellnou en la jornada 12 del grup 2 de 4a Catalana. A hores d’ara són tercers per la cua amb 4 punts.
El sénior femení del Santpedor, per la seva banda, va empatar a 2 al camp de l’Enfaf Crèdit Andorra. Un resultat que deixa les blaugranes vuitenes amb 14 punts, passades 11 jornades. Dissabte 10 de desembre rebran al Congres Club Esportiu a les 18:30h, al camp Josep Guardiola.
FUTBOL SALA
Gran partit del CEFS Santpedor, que es va imposar per 6 a 1 al Pavimentaciones Hmnos. Bueno Ullastrell FS. Un resultat que catapulta els santpedorencs fins a la 4a posició, amb 17 punts, passades 8 jornades. Aquest diumenge -la lliga de futbol sala no para pel pont- visiten a l’Abrera CE.
Les noies del CEFS Santpedor també van guanyar, per 2 a 1 davant el Vallirana AE ‘B’, en la jornada 8 del grup 3 de Segona Femenina Catalana. Són cinquenes amb 15 punts, i diumenge a les 11h reben al Alehña CE ‘B’, a la pista del Paller.
HANDBOL
Meritòria victòria de l’Handbol Santpedor contra el CH Parets ‘B’ per 32 a 30, que deixa els carbasses cinquens amb 9 punts, després de 9 jornades del grup B de 3a Catalana. Aquest cap de setmana visiten a un rival directe, el CE Molins de Rei ‘B’.
El sénior femení, en canvi, es va quedar a les portes de la victòria, i va acabar quartes amb 9 punts. Dissabte rebran a Les Franqueses en partit de la jornada 8 de 1a Catalana Femenina.
BÀSQUET
El CB Santpedor va perdre a casa per 49 a 70 davant el Centre Catòlic l’Hospitalet, en la jornada 11 del grup 1 de Segona Masculina. Segueixen penúltims amb 12 punts i dissabte a les 19:45h visiten al CB Alisos.
VÒLEI
El CV Santpedor descansa pel pont, però reprèn l’activitat el dissabte 11 de desembre a la pista del CEVOL Torredembarra. Aquesta setmana van perdre a cas per un set a 3 davant el CV Vilafranca Verd.
| 0.770695 |
curate
|
{"ca": 0.979235880398671, "es": 0.004568106312292359, "en": 0.013289036544850499, "eu": 0.0029069767441860465}
| |
crawling-populars_ca_20200525_50_53934
|
Penélope Cruz, Julia Roberts i Kate Winslet s'ho han passat d'allò més bé en l'última festa a la qual han acudit. Les tres reines de Hollywood van sorprendre a tots els convidats cantant 'I say a little prayer'. La mateixa actriu espanyola ha estat l'encarregada de difondre la seva actuació en les xarxes socials.
En la gravació apareix en un primer pla la mateixa Penélope al costat del fotògraf Marcus Piggot cantant a ple pulmó el tema, mentre sona de fons la cançó. La d'Alcobendas comença a córrer i enfoca a una dona d'esquena, que en donar-se la volta resulta que és l'actriu Kate Winslet que no dubta a unir-se i seguir cantant el tema. Com a colofó del vídeo, Penélope arriba fins al final de la sala i grava a l'actriu, protagonista de 'La boda del meu millor amic', Julia Roberts.
| 0.817816 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /fets-gent/2017/04/21/penelope-cruz-julia-roberts-i/841893.html
|
mc4_ca_20230418_5_140620
|
glorieta: Fent camí pas a pas
Fent camí pas a pas
Dissabte vespre-nit vaig assistir a una festa preciosa, jo la vaig batejar com "La Festa dels peus", la cosa ja venia de lluny i aquest dia es va enriquir amb unes 80 petjades de gent ben diversa, gent tolerant, gent sense prejudicis...
El primer ball conjunt de la vetllada va ser un vals, El Danubi blau, les parelles ben xocants, fruit de trobar la mitja carta que li faltava a la teva, per no sé pas quina casualitat em vaig quedar sense parella, però allà no es podia quedar ningú/na sense ballar; així que em van emparellar amb un noi jove, guapo, amb cabells llargs, barbeta... vaja, del meu gust (i el de la seva xicota). De seguida vam fer migues, ell em deia que havia fet balls de saló i el vals era fàcil, que aquest el dominava; jo fa la tira que no ballo ni vals, ni... però d'aquest em recordava.
Als primers acords del Danubi ens vam agafar i ell anava dient: 1 2 3, 1 2 3... Potser no féiem tant de goig els nostres peus com els de la imatge, tot i així, m'ho vaig passar de conya! Gràcies, Elies.
MJ i Laura, que els vostres peus caminin durant molt i molt de temps en la mateixa direcció. "Caminante no hay camino, se hace camino al andar"
De vegades un ball, en bona companyia, ben compassats...pot ser una delícia!
4 de juny de 2012 a les 20:55:00 CEST
Doncs sí Joana, m'ho vaig passar bé, serà qüestió de repetir :-)
4 de juny de 2012 a les 21:48:00 CEST
aquestes coses son com moltes...que un cop après no s'obliden mai, només es qüestió de pràctica. No la perdis mai.
4 de juny de 2012 a les 23:30:00 CEST
Consell en positiu, gràcies Garbí, et faré cas :-)
5 de juny de 2012 a les 3:17:00 CEST
Quilos de solidaritat
En tinc dues...
| 0.813119 |
curate
|
{"oc": 0.01720047449584816, "fr": 0.011269276393831554, "ca": 0.9317912218268091, "es": 0.02965599051008304, "eo": 0.010083036773428233}
|
http://gloriette-glorieta.blogspot.com/2012/06/fent-cami-pas-pas.html
|
macocu_ca_20230731_3_108357
|
cultura
Com cada any, el segon cap de setmana de setembre el nucli de Sant Pere de l’Arç celebra la festa major. Xocolatada, ball, sopar popular, sortejos de productes, ... Dos dies de festa en un petit nucli del municipi de Calonge de Segarra. Bona Festa Major
PUBLICITAT
Els actes començaran dissabte dia 12 a les 6 de la tarda amb una festa infantil i xocolatada. A les 9 del vespre hi haurà el tradicional ball a càrrec de Jordi Casellas i a la mitja part es donarà pa amb tomàquet i botifarra per a tots els assistents així com també se sortejaran lots de productes, obsequi dels col·laboradors.
| 0.74414 |
curate
|
{"es": 0.011784511784511785, "ca": 0.9444444444444444, "en": 0.04377104377104377}
| |
mc4_ca_20230418_3_727510
|
Històries que semblen insignificants: El romanticisme vist per la meva filla
Alucino amb les noves generacions i la seva evolució conceptual i lingüística! jejeje! Petons
porta-la a algun programa televisiu, que aquesta nena és un prodigi!! jajaja
Anna Micaló ha dit...
Aixxxxxxxxx!!!! kina monada...!!! Bueno mary, d fet tpc s ha ekivocat, tu ts romàntica, n? jeje!
Un petonàs reina! i x l mona tb! jeje! *
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.7913486005089059, "so": 0.017811704834605598, "en": 0.058524173027989825, "id": 0.015267175572519083, "it": 0.05343511450381679, "cs": 0.02544529262086514, "da": 0.035623409669211195, "el": 0.002544529262086514}
|
http://sermarejove.blogspot.com/2009/02/el-romanticisme-vist-per-la-meva-filla.html?showComment=1234345800000
|
mc4_ca_20230418_5_623088
|
La matèria desenvolupada en aquest Curs pràctic sobre atenció al client pretén ensenyar-nos a revisar la nostra organització i els nostres processos comercials des de l"òptica d"una política d"atenció al client òptima. Ens mostrarà com interpretar l"actitud dels nostres clients i com comportar-nos en els moments de la veritat davant ells per oferir-los un valor afegit que els faci repetir l"experiència de compra amb nosaltres.
La atenció al client és una activitat en la qual l"actitud personal dels treballadors incideix directament en el desenvolupament de la mateixa. Veiem cada dia com la capacitat de comunicació o empatia dels venedors sembla no tenir molta importància segons quins negocis, però també sabem que és possible adquirir les habilitats socials necessàries per oferir un servei de qualitat.
La decisió de compra ve determinada per factors que gens tenen a veure amb l"import del producte o el nivell de necessitat que tenim del mateix.
Està el poder en mans del client? Només fins a cert punt, no oblidem que ells desitgen la nostra atenció, el nostre servei o producte. Tampoc oblidem que nosaltres estem allí per atendre"ls i satisfer les necessitats que nostra empresa, producte o servei pugui satisfer.
Veurem com és molt important saber com, per què i quan funcionen les empreses que competeixen amb nosaltres en tot tipus d"àmbits (per similitud de producte, per compartir carrer...). És necessari tractar de contestar a les mateixes preguntes que fem sobre la nostra organització posant-nos en el lloc dels corresponents competidors.
Realitzar proves amb diferents actituds de compra, anotar observacions amb profunditat de les conductes de tots aquells venedors o prestadors de serveis amb els quals establim contacte. Per estudiar i reflexionar sobre els seus estils de comunicació, el seu comportament no verbal i la seva actuació en les diferents situacions a les quals els exposem.
Es planteja un curs pràctic per aprendre a motivar al personal amb les tècniques i eines d"estudi per portar l"après a la pràctica en qualsevol tipus d"empresa. L"ordre en el qual es presenten les matèries, després de la introducció, és l"ordre que proposem per realitzar el disseny i la proposta de implantació d"una política d"atenció al client òptima en petites, mitjanes i grans empreses.
Esperem aconseguir aquests objectius i que aquest curs proporcioni una visió de conjunt d"utilitat per a tots aquells interessats en la matèria que s"aproximen a ella per primera vegada o que desitgen aprofundir en els seus coneixements.
No hi ha requisits específics d"accés.
1. L"ATENCIÓN Al CLIENT
a) Una mica d"història.
c) Conceptes básicos.
a) Reial decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s"aprova el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries (BOE del 30).
b) Drets dels consumidors i usuaris.
c) Deures dels consumidors i usuaris.
d) La protección de dades.
i) Sistemes de Llestes Robinson
TEMI 2. EL VENEDOR
1. ANÁLISIS INTERN: EMPRESA.
1.1.2. Productivitat.
1.1.3. Servei d"atención al client.
1.2. Compte de resultats.
1.3. Análisis intern. Eines.
1.3.2. Excel: relación de variables mitjançant «taules dinámicas».
1.3.3. Simulación d"escenaris.
2. ANÁLISIS EXTERN: ENTORN.
2.1. Entorn.
2.1.1. L"entorn general.
a) Condicions económicas.
b) Condicions políticas i legals.
c) Condicions socials.
d) Globals.
2.2. L"entorn físico.
2.3. L"entorn tecnológico.
2.4. L"entorn específico.
a) Govern.
b) Grups de presión.
c) Consum.
d) Proveïdors.
i) Competidors.
2.5 Análisis de consums.
2.6 Competència.
2.8 Eines.
3. COMPONENTS FÍSICOS I METAFÍSICOS.
4. CONCLUSIONS I PROPOSTES DE MILLORES.
TEMI 3. EL CLIENT
2. NECESSITATS DELS CLIENTS.
3. EL CLIENT CONTEMPORÁNEO. PERFIL.
4. TIPUS DE CLIENTS.
3.1 Tipus de relación.
3.1.1. Clients interns.
3.1. 2. Clients externs.
3.1.3. Clients finals.
3.2 Trets personals.
3.3 Prejudicis i estereotips.
6. ¿QUÉ VOLEN ELS CLIENTS?
7. ¿CÓMO ATENDRE"LS?
TEMI 4. EL SERVEI D"ATENCIÓN Al CLIENT
2. MODEL DE RELACIÓN.
2.1 Els moments de la veritat.
2.1.2. Assessorament.
2.1.3. Recepción de comandes.
2.1.4. Hospitalitat.
2.1.5. Cura d"estris.
2.1.6. Gestión d"incidències i imprevists.
2.1.8. Pagament.
2.4 Canals d"atención.
2.5 Els serveis posventa.
2.6 Procediments de back-office. Reclamacions.
2.7 El model de vinculación.
3. EL PERSONAL D"ATENCIÓN Al CLIENT
3.1 Aparença física i vestuari.
3.2 Compromís corporatiu.
3.2.2. Establiment d"una misión d"empresa.
3.3 Funcions i estructura del departament.
3.4 Elements de suport.
4. AMBIENTACIÓN I ENTORN COMERCIAL
4.1 Punts de venda.
4.1.1. Espai.
4.1.3. Colors.
4.2 Prácticas ambientals.
5. LA QUALITAT EN L"ATENCIÓN Al CLIENT
5.1.1. determinación dels requisits relacionats amb el producte.
5.1.2. comunicación amb el client.
5.1.3. principis básicos de la gestión de la qualitat iso 9001.
5.1.4. objectius de les normes UNE-EN iso sèrie 9000.
6.1 L"escolta activa.
6.1.2. Habilitats
6.2.1. El llenguatge no verbal.
6.2.2. El llenguatge verbal i la paraula.
6.2.3. Habilitats.
6.3 Análisis de les habilitats socials.
7.1 Habilitats.
7.2 Recomanacions.
8.1 Habilitats.
8.2 Recomanacions.
9.1 Habilitats.
9.2 Recomanacions
10.1 La venda.
10.2 Fases de la venda.
10.1.1. Abans de la venda. Fase de preparación.
10.1.2. Durant la venda. Fase de venda.
10.1.3. Desenvolupament de la venda. Fase de venda.
10.1.4. Después de la venda. Fase de posventa.
Temi 5. MÀRQUETING DIRECTE
2.1 Com a mitjà per millorar les relacions amb els nostres clients.
2.2 Com a canal de distribución.
2.3 Com a mitjà d"información, captación i incitación al major consum.
3. AVANTATGES I DESAVANTATGES
Temi 6. FIDELIZACIÓN
1. AGENTS FONAMENTALS.
2. CRITERIS DE DIFERENCIACIÓN DE CLIENTS
5. PROGRAMES DE FIDELIZACIÓN
Temi 7. RELACIONIS PÚBLICAS
1. RECOMANACIONS.
2. DISEÑO DE CAMPAÑAS DE RELACIONS PÚBLICAS.
El curso Atenció al Client i Fidelització está en nuestro Buscador de Cursos y Masters desde el 14/11/2011.
Atenció Client Clients Venda Habilitats Entorn Lisis Aná
Aná Lisis Prá Ctica Habilitats Socials
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.6102068497795863, "gl": 0.006442861987114276, "cs": 0.008138351983723296, "es": 0.23414716853170567, "en": 0.07714479484571041, "fr": 0.020515428958969142, "la": 0.006273312987453374, "it": 0.01610715496778569, "id": 0.001186842997626314, "de": 0.004747371990505256, "zh": 0.00169548999660902, "ja": 0.004069175991861648, "is": 0.001186842997626314, "da": 0.00033909799932180403, "pt": 0.005595116988809766, "fi": 0.001017293997965412, "tr": 0.001186842997626314}
|
https://www.portalformativo.com/lang-ca-atencio-al-client-i-fidelitzacio-u_1_37888.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_866679
|
Albert Rivera proposa crear un organisme estatal que controli l'educacióEl líder de Ciutadans presenta una proposició de llei per crear una agència d'alta inspecció l'endemà que el Congrés va rebutjar una moció contra el suposat adoctrinament a CatalunyaRedacció 18 Oct 2017 - 16.25 El líder de Ciutadans, Albert Rivera, aquest dimecres a Madrid presentant la proposició de lleiEl president de Ciutadans, Albert Rivera, ha presentat aquest dimecres a Madrid una proposició de llei perquè es creï el que ha anomenat una "agència independent de l'alta inspecció educativa". I ho ha fet l'endemà que una moció del seu partit contra el suposat adoctrinament a les escoles catalanes va ser rebutjada pel ple del Congrés.Rivera, que ha admès que Ciutadans té aquesta proposta de llei preparada des de fa temps, s'ha mostrat dolgut que la seva moció no rebés el suport del PP, i també que els diputats del PSOE aplaudissin les intervencions del PNB i del PDeCAT en contra. "No ens quedarem paralitzats"Rivera ha dit que si el PP i el PSOE no proposen una llei d'aquest tipus, "no ens quedarem paralitzats mirant cap a una altra banda". El líder de Ciutadans ha justificat l'oportunitat d'aquest anunci amb les denúncies recents a algunes escoles catalanes:"L'estat té una funció fonamental, que és garantir que a les nostres aules ni s'adoctrina, ni es fa propaganda política, ni s'assenyala als nens en funció de si el seu pare és jutge o guàrdia civil, ni es permet que es manipulin els llibres de text, i per tant, tots els que defensem la llibertat i la igualtat dels espanyols estem obligats a fer alguna cosa. "Segons Rivera, l'Agència d'Alta Inspecció Educativa que proposa emana directament de l'article 27 de la Constitució que, ha dit, "confereix una sèrie de competències a l'estat". El punt 8 d'aquest article diu que "els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per garantir el compliment de les lleis."
I els periodistes, analfabets, el seguiran anomenant "liberal"
Liberal espanyol, que no liberal.La corrua de pretesos liberals que entenien més o menys Catalunya, però que al final, no. Sang i foc. Potser l'únic decent que queda és Rallo.
Es que no te res a veure amb Catalunya aixo, ell es profundissimament intervencionista i estatista. Del seu Estat, es clar.
| 0.917655 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
oscar-2201_ca_20230904_7_182237
|
>> El parc urbà s'està convertint en un punt habitual per a fer "botellón" durant les nits dels caps de setmana
Centenars de persones visiten cada cap de setmana el Parc de Ca n'Oriol amb les seves famílies o animals de companyia. Córrer una estona, passejar, fer fotografies o fins i tot berenars grupals són activitats quotidianes en aquest parc urbà, que molts caps de setmana també s'omple amb usuaris que el fan servir per a fer "botellón". L'arribada del bon temps fa que aquesta pràctica augmenti durant les nits dels caps de setmana. Els diumenges al matí són el millor moment per trobar-se amb els efectes d'aquests grups d'incívics.
El rubinenc Cesk Gasulla ha publicat a Facebook diverses fotografies que demostren com aquests rubinencs no recullen les ampolles d'alcohol, ni els gots ni les bosses de plàstic que fan servir durant les nits. Malgrat que el parc disposa de paperes, l'incivisme d'aquests usuaris provoca que al dia següent siguin moltes les persones que malauradament hagin de compartir la seva visita al Parc amb aquestes deixalles.
Imatges: Cesk Gasulla
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
¿Te gusta la ropa de Brava Fabrics?
¡Compra ropa Brava Fabrics con un 15% de descuento! Utilitza el código descuento RUBENCL y aprovecha esta promo!
Destaquem
Tests a domicili i desinfeccions “gratuïtes” d’habitatges, les estafes més habituals pel coronavirus
>> Els Mossos no han registrat una onada de casos, però sí que alerten la població de com els estafadors s’adapten a l’actualitat de...
El Temps. Consulteu la predicció de l'AEMET per Rubí
Top 3 del mes
El mestre rubinenc Raül Cabús edita una guia de contes LGTBIQ+
>> L’autor de “Petjades de mestre” posa a l’abast de docents, famílies i la ciutadania un directori d’històries infantils basades e...
Carme García Lores forma part de la candidatura del PSC al Congrés
>> L'exalcaldessa de Rubí és la número 15 de la llista socialista per Barcelona El Consell Nacional del PSC ha aprovat aquest d...
La falsa notícia del segrest d'una nena a Rubí
>> Una llegenda urbana que diu que una nena ha estat segrestada per part d'uns romanesos s'està estenent amb rapidesa per la ...
| 0.809808 |
curate
|
{"ca": 0.9240017174753113, "es": 0.0682696436238729, "pt": 0.0038643194504079004, "fr": 0.0038643194504079004}
|
http://lapetjadaderubi.blogspot.com/2016/05/larribada-del-bon-temps-fa-creixer.html
|
mc4_ca_20230418_13_755770
|
Importem el 100% del gas natural que consumim | ODG
A més, no és el combustible que pot resoldre la urgència climàtica.
Presentem l’informe “Quin paper juguen les grans ciutats en el consum de gas natural a l’Estat espanyol”, elaborat per Josep Nualart, en col·laboració amb les estudiants Ariadna Baró, Nora Solé i Laura Vinardell del Màster en Ciència i Tecnologia de la Sostenibilitat, dins del marc de l’assignatura del Taller de Recerca-Acció en el curs 2017-2018 (màster està organitzat per l’Institut de Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya).
En els últims anys hem notat una important pujada en la factura de la llum, gairebé un 30% en aquest últim any, i segur que més d’un ha tingut una sorpresa després de recórrer de manera intensiva a l’aire acondicionat amb l’onada de calor que ens va abrasar.
No obstant, no estem tant acostumats a parlar de les nostres factures de gas natural, ni tampoc coneixem ben bé quins són els potencials impactes associats al consum i en l’aposta per aquest combustible.
Si parlem de gas natural, l’Estat espanyol importa el 100% del que consumeix, el que suposa una vulnerabilitat degut a que ens converteix en dependents energèticament. Per tant, quedem exposats a les relacions polítiques que existeixin amb els països exportadors, el que pot suposar fluctuacions, com les que s’estan vivint amb la factura elèctrica en els últims anys. Aquest fet és rellevant perquè la Unió Europea ha definit el gas natural com el “combustible de transició”, argumentant que permet complimentar les intermitències que ofereixen actualment les fonts renovables. A més, amb el pretext de complir amb els objectius de l’Acord de París, l’ha definit com “amic climàtic” perquè és el combustible fòssil que emet menys emissions de CO2 en la seva combustió. Però cal tenir en compte que el gas natural està compost principalment per metà (un Gas amb Efecte d’Hivernacle) que contribueix 86 vegades més a l’escalfament global que el CO2. Això fa que, considerant les fuites que es produeixen des de l’extracció fins que arriba a la nostra llar, queda en entredit aquest “benefici climàtic”.
Si tornem a l’Estat espanyol, val a dir que tot el gas que s’importa no es consumeix, sinó que hi ha una part que es reexporta a d’altres països. L’any 2016 es va reexportar gairebé el 14% del gas importat cap a França i Portugal. Aquest fet és degut principalment a les més que optimistes planificacions estratègiques que s’han fet durant els últims 15 anys, que han suposat la construcció d’infraestructures que es troben infrautilitzades i la signatura de contractes a llarg termini, entre 20 i 25 anys, amb clàusules que obliguen a importar-lo o pagar-lo de totes maneres, take or pay.
En el cas del consum intern, l’any 2016 els dos sectors econòmics que van consumir-ne més van ser el primari i l’industrial, amb un 36% i un 33%, respectivament. El consum de gas natural residencial només va suposar el 14% de tot el que es va consumir a l’Estat espanyol, on el 37% d’aquest es va consumir a les ciutats de Barcelona i Madrid.
Esdeveniment: les grans ciutats en el consum de gas natural a l’Estat espanyol
emma 19 d'abril de 2018
emma 22 de desembre de 2015
emma 10 de juliol de 2014
| 0.86236 |
curate
|
{"es": 0.015907673112913287, "ca": 0.9840923268870867}
|
https://odg.cat/blog/importem-el-100-del-gas-natural-que-consumim/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_181034
|
El diputat de Solidaritat, Alfons López Tena, ha enviat una carta a "n'Eloy Velasco", jutge de l'Audiència Nacional, en la que utilitza mots com ara ""amatent", "dessús", "aital" i " Said ". López Tena fa "amatent a Sa Senyoria que el Parlament de Catalunya i la seva representació lletrada no em representen al dessús procediment, amb el prec que no tingui en compte cap petició ni actuació que l'aital Parlament o la seva representació lletrada pugui interessar en nom i representació meva, que no tenen conferida ni expressament, ni tàcitament, ni presumptament, ni de cap manera en Dret establerta".López Tena, que signa com a "Sa Excel·lència", afegeix que "faig amatent Said a Sa Sanyoria que el dia 14 de desembre a les 10 hores del seu matí hi compareixeré davant Sa Senyoria a les dependències de l'Audiència Nacional del Regne d'Espanya, a fi de prestar declaració com Sa Senyoria ha ordenta". "Rebi Sa Senyoria el testimoni de la meva consideració", conclou. Font: http://politica.e-noticies.cat/el-catala-de-lopez-tena-al-regne-despanya-58480.html
Aital es fa servir habitualment.
Què sàpigues que acabes d'incomplir les normes del xat. No es puntua negativament opinions que no aportes. Sinó acceptes altres opinions ho tindràs malament a la vida. Ruquet.
| 0.802996 |
curate
|
{"ca": 0.9547619047619048, "es": 0.03968253968253968, "ro": 0.005555555555555557}
| |
macocu_ca_20230731_6_131215
|
Joc Sheriff Tripeaks
Joc del solitari però en una nova versió. Selecciona una carta anterior o posterior a la que tinguis en el teu mall, però afanya't el temps corre en contra teva. Si no tens cap opció agafa una carta de la pila de l'esquerra.
| 0.654456 |
curate
|
{"en": 0.08264462809917356, "ca": 0.9173553719008265}
| |
mc4_ca_20230418_5_710059
|
“El nombre de morts per allaus anirà augmentant”
Geòleg especialista en riscos geològics. Convidat per l’Espai de Neu i Allaus, analitza avui a la Llacuna (19.30 h) un cas real de múltiples esllavissades accidentals esdevingut fa un any a Osca. Quatre esquiadors van haver de ser rescatats.
El títol de la conferència ja és prou explícit, ‘Freeride vs. Freedead’...
Sovint ens endinsem a la muntanya quan la perillositat és extremament alta i cal prendre moltes mesures. Però encara falta molta educació i conscienciació, ja des de l’escola. I més en un país com aquest.
Què va passar l’hivern passat al Pirineu d’Osca?
En un mateix dia es van produir diverses allaus provocades pels esquiadors, amb quatre persones afectades. Per sort no va morir ningú, però un dels casos va ser força greu. Un grup es va saltar la prohibició de l’estació d’accedir a l’espai forapista i un dels
| 0.767783 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.diariandorra.ad/noticies/la_contra/2017/02/09/nombre_morts_per_allaus_anira_augmentant_112164_1135.html
|
mc4_ca_20230418_6_248076
|
Comença la temporada dhivern: Protegeix la teva salut amb medifiatc - Esports - Viure als Pirineus -Territoris
20:22h. Divendres, 20 d'Abril de 2018
Amb l’arribada de la neu i l’inici oficial d’una trepidant temporada d’esports d’hivern, és moment de gaudir d’allò que més ens apassiona, però sempre amb seguretat. A les ja tradicionals assegurances d’accidents Targeneu i Medifiatc, enguany hi sumem la pòlissa de salut Medifiatc
viurealspirineus 12 de Desembre de 2017 (11:59 h.)
Foto de la notícia Medifiact
TAGS: comenctemporada d#39-hivern: protegeix teva salut amb
| 0.731979 |
curate
|
{"ca": 0.9875666074600356, "pt": 0.012433392539964476}
|
http://www.viurealspirineus.cat/articulo/esports/comenca-temporada-d39-hivern-protegeix-teva-salut-amb-medifiatc/20171212115917010246.html
|
oscar-2301_ca_20230418_2_205065
|
La Lliga Valors és una eina educativa que permet el treball dels valors i les habilitats socials d’adolescents i joves de les entitats que formen part de la Taula Jove del Raval. La lliga busca afiançar el treball en equip, l’autorregulació, la tolerància, el respecte, l’empatia i la resolució de conflictes. Presenta una novetat metodològica que elimina la figura de l’arbitre i on les tasques de mediació i execució del reglament és durà a càrrec dels propis jugadors.
La Lliga Valors és una proposta que neix l’any escolar 2011-2012 a partir de les següents necessitats detectades:
La necessitat dels adolescents i joves que acompanyem de jugar a futbol
La necessitat de treballar i fiançar les habilitats socials que tenen a través de l’activitat esportiva.
Una Lliga on la metodologia valora els beneficis de la pràctica esportiva i on la competitivitat, l’agressivitat física/ verbal queden aparcades. El treball en equip, l’autoregulació, la tolerància, el respecte a l’altre, l’empatia i l’assertivitat, la resolució de conflictes de forma autònoma són alguns dels valors i estratègies que lideren aquesta Lliga.
Després de l’èxit de l’any passat amb les categories infantil (1r i 2n ESO) i cadet (3r i 4t ESO), aquest any s’incorporarà una nova categoria: la juvenil per a majors de 16 anys i límit 21 anys, l’antiga Lliga Patxanguera.
Objectius de treball:
Reduir l’agressivitat física/ verbal
Augmentar la tolerància a la frustració
Aprendre a resoldre els conflictes de forma autònoma
Utilitzar eines de mediació.
Disminuir la necessitat de competició.
Augmentar la necessitat de gaudir del joc, pel plaer de jugar.
Oferir alternatives d’oci saludables.
Treballar l’autonomia del grup .
Potenciar la relació amb la comunitat ( altres grups d’iguals, espais, referents)
On i quan?
La Lliga Valors es durà a terme des de novembre fins a finals de juny. La Lliga es disputarà a la pista de Sant Rafel els divendres de 17.00 a 20.00 hores.
Com l’any passat es podrà pactar entre els equips canvis en el calendari, en la pista de joc… sempre de mutu acord.
| 0.799407 |
curate
|
{"ca": 0.9769833496571988, "es": 0.01811949069539667, "is": 0.004897159647404506}
|
http://blog.ravalnet.org/lligavalors/projecte/
|
macocu_ca_20230731_9_116984
|
Carnaval 2022
Les inscripcions a la rua es podran fer del 19 al 24 de febrer. Consulta aquí com fer-les!
Notícies
Castellar recupera una rua de Carnaval que estarà centrada en el 50è aniversari del musical "Grease".
| 0.579001 |
curate
|
{"en": 0.061611374407582936, "ca": 0.7772511848341233, "es": 0.12322274881516587, "pt": 0.037914691943127965}
| |
mc4_ca_20230418_3_721489
|
"En un estat que empresona injustament, el lloc de l’home just és la presó”, va escriure Thoreau. No sé si els nostres consellers i conselleres, els presidents d’ANC i d’Òmnium o la Presidenta del Parlament han tingut presents en algun moment aquestes sàvies paraules. Sí que estic segur, però, que les hi tenia Martin Luther King quan va escriure, fa 54 anys, un dels seus assaigs més cèlebres: Letter from Birminghan City jail (Carta des de la presó de Birminghan). Estava pres per haver participat en les manifestacions no autoritzades de Birminghan. Es tractava de marxes en defensa dels drets civils dels negres americans, que aleshores no podien exercir el dret al vot, no podien entrar a la majoria d’hotels, restaurants, teatres, piscines, escoles, universitats... reservats per a blancs en un context de segregació racial als estats del sud dels EUA.
Sembla mentida, però això passava fa quatre dies. Ningú no hauria dit mai que un negre nascut en aquella època (1961) hauria arribat mai a ser el 44 president del país racista. Però així ha estat, gràcies a les accions –il·legals, of course− protagonitzades pel pastor protestant que escrivia cartes des de la presó. En aquesta respon als capellans sacerdots d’Alabama –l’estat més segregacionista d’aleshores− que havien fet una declaració conjunta deplorant els actes de desobediència civil emprats per King i els lluitadors pels drets civils. King lamenta que els sacerdots declarin que estan d’acord amb els principis morals que guien les protestes i alhora no diguin res de les condicions d’opressió extrema que van donar lloc a aquelles manifestacions, això és: discriminació, tracte injust als tribunals, destrucció de domicilis i esglésies de negres provocats pels supremacistes blancs, atonyinaments per part de la policia... El que més greu li sap no és, doncs, el mal que fan els dolents, sinó la dolorosa indiferència dels bons.
| 0.910646 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.segre.com/noticies/opinio/cave_canem/2017/11/11/carta_des_la_preso_32626_1141.html
|
macocu_ca_20230731_1_540113
|
La Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB), té com a objectiu difondre la música simfònica dins del marc d'una temporada de concerts a la ciutat de Barcelona i com a activitat musical, pedagògica i cultural, complementa la formació dels joves instrumentistes fomentant-ne el desenvolupament educatiu en un marc d'alt nivell artístic en què es comparteixen coneixements, il·lusió, esforç i talent.
La JOSB es va fundar el 2015 sota la direcció titular i artística del director d?orquestra Carlos Checa. Es va presentar el 25 d'octubre al Foyer del Gran Teatre del Liceu i des de la seva Temporada inaugural 15/16 manté un mínim de sis programes simfònics per temporada amb concerts gratuïts i solidaris a la ciutat de Barcelona .
Realitza també esdeveniments corporatius per altres empreses o entitats de la ciutat i ha estat convidada a realitzar diferents gires . , i el 2021 va fer una gira debutant al Palau de Congressos d'Àvia i al Palau de Congressos de Salamanca.
Col·labora també amb directors d'orquestra convidats com Josep Caballé Domenech, Joshua Dos Santos, Manuel Hernández Silva, Salvador Brotons, Rubén Gimeno, Virgínia Martínez, Christian Vásquez, Íñigo Pirfano, Francesc Prat, Tomàs Grau i Michael Thomas i professorat de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) i de l Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
La JOSB té el suport d'institucions (com l' Ajuntament de Barcelona, l'Obra social de la Fundació la Caixa i el Centre Cívic La Sedeta ) d'amics col·laboradors i membres protectors, i rep el patrocini d' Associació Barcelona Ciutat de Música, Logifrio i Gratacós 1940.
La JOSB també desenvolupa una cooperació solidària amb diferents organitzacions de la ciutat, ha realitzat concerts benèfics per Càritas, Fundació Pascual Maragall, l'AFAB (Associació de Familiars Malalts d'Alzheimer), Mans a les Mans, Caravana solidària per la Pau, Unicef i Banc dels Aliments. També el 2017 va oferir un concert al Centre Penitenciari de Can Brians de Barcelona.
D'altra banda, ha col·laborat amb la Marató de TV3 a l'enregistrament d'un videoclip amb Mónica Naranjo a la Sagrada Família i d'un tema inclòs al CD del 2016 que va vendre més de 220.000 còpies. El 2020, va gravar per a “ La Marató ” un videoclip amb el grup Obeses al terrat de l' Hospital Vall d'Hebron de Barcelona i el 2021, amb el cantant Luís Fonsi.
Al desembre de 2021 el cèlebre Youtuber Rubius, va celebrar el seu desè Aniversari a les xarxes amb un vídeo amb la JOSB al Palau de la Música , vist actualment per més d'onze milions de persones.
Des del gener del 2019, els mitjans col·laboradors de la JOSB són El Periódico, RNE 4, Revista Musical Catalana i el grup de Mitjans de la Corporació Catalana de Comunicació.
La JOSB des de la seva VII Temporada 21/22, té un Cicle propi de concerts al Palau de la Música Catalana i al Teatre l'Aliança de Barcelona.
| 0.88107 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_230496
|
... l'enorme quantitat de senyeres i estelades que hi havia penjades a pobles i ciutats de l'interior (Bages, Berguedà, Solsonès, Alt Urgell) dos dies abans de la Diada. A remarcar l'esplendorosa quantitat de banderes penjades a TOTES les cases de Solsona. Fotia els pèls de punta de l'emoció. Simplement impressionant Si hi ha algun usuari de Solsona o voltants, que faci el favor de fer fotos i mostrar-les, que molts se n'adonaran de fins a quin punt l'independentisme JA és absolutament majoritari a bona part del país.
Companys de Solsona ens informaven fa uns dies a altres fil que estigueren venent estelades al mercat municipal i que se les treien de les mans!
No ho sabia, mercès per la info De veritat, que la imatge del centre de Solsona és acollonant. Cap balcó ni finestra sense estelada o Senyera. Volem fotos
| 0.770363 |
curate
|
{"ca": 0.9865196078431373, "pt": 0.013480392156862746}
| |
macocu_ca_20230731_4_435750
|
El nou Edifici del Coneixement té dues plantes dedicades a Docència, Formació i Desenvolupament, i Recerca i Innovació, més una altra de destinada a aula magna i una sala gran per a diverses activitats.
Des de Xiscat, vàrem participar a invitació de Diana Navarro, Directora de Recerca i Innovació, en aquesta Inauguració, i després vàrem fer una reunió de treball i es va fer difusió de les activitats i properes dels projectes Europeus CUREX (Grant Agreement No. 826404) i SecureHospitals (Grant Agreement No. 826497).
En particular, per tal de trobar possibles sinèrgies i punts de col·laboració amb les activitats del projectes Europeus, alguns dels temes que es van tractar a la reunió van ser:
CUREX: participació en l’enquesta online sobre “Nivell actual de conscienciació en ciberseguretat i privacitat de diferents grups professionals d’una institució sanitària” (Març i Abril 2020).
SecureHospitals: participació en el MOOC (Març-Abril 2020), tallers sobre cyberseguretat (Juny i Octubre 2020) i promoció de l’Escola D’Estiu (Juliol 2020). Més informació a www.securehospitals.eu
Publicacions similars
| 0.78546 |
curate
|
{"ca": 0.9510426110607434, "en": 0.04170444242973708, "es": 0.007252946509519492}
| |
cawac_ca_20200528_10_141402
|
El ball de cavallets El ball de cavallets en la processó el dia de Sant Pere
El ball de Cavallets
El ball de cavallets –o de turcs i cavallets– és format per un grup d'homes que simulen anar a cavall, cavalcant en un petit cavallet de cartró que cada un d'ells duu penjat a mig cos. El cavallet no té potes, porta la part baixa del cos coberta per un faldellí i en el centre del cos té un forat, per on s'introdueix el ballador. Unes petites cames de roba, figurant les del genet, solen penjar dels costats del cavall. Representació, molts cops, d’un enfrontament entre moros i cristians, segons el moment històric i les poblacions, el trobem amb els guerrers cristians a cavall i els moros a peu, o amb ambdós bàndols a cavall.
Aquesta dansa és ben coneguda per tota la geografia catalana, i així les primeres notícies de l'entremès en què els cavallers cristians –en alguns casos acompanyant sant Sebastià– lluiten contra els soldats turcs són les de les ciutats de Barcelona el 1424, Tortosa el 1432 i Tarragona el 1436, tot i que en aquesta darrera localitat els cavallets ja surten el 1383.
A Reus ja tenim documentat el ball el 1620 –encara que no ens consta com a vinculat a cap gremi–, amb motiu de la solemnitat de la consagració de l'església del convent de Sant Joan. Però no és fins a començament del segle xviii quan la seva presència al carrer sembla fer-se més habitual o, si més no, la trobem més documentada. A partir de 1705, la participació del ball en les solemnitats locals, sempre de la mà del gremi de blanquers i assaonadors –els mestres del qual eren qui l'interpretaven, en aquell moment–, serà constant. Així, el trobem, per exemple, el 1748 en la processó de trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu santuari, després d'unes pregàries per motiu d'un flagell d'eruga. També a les festes del 1750 i del 1765, en acció de gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia per la pluja, i del 1771 per haver passat un terratrèmol sense massa danys a la ciutat. O del 1775, el 1780 i el 1783, de nou pel benefici de l'aigua. En definitiva, podem constatar la presència del ball a totes les solemnitats importants que tenen lloc durant el segle XVIII La coneguda processó del 29 de maig de 1792, descrita per Francesc Torné al segle xix, amb el seu seguici de vint-i-dues danses no n'és, evidentment, una excepció.
Tot just començat el segle XIX, el 1805, a les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d'unir Reus amb Salou, també hi participa aquest ball, juntament amb les altres danses i entremesos dels diferents gremis. El 1825 el trobem de nou en les festes d'acció de gràcies a la Mare de Déu per haver preservat la ciutat de la malaltia. El 8 de juliol de 1833, el ball de cavallets participa a les festes que tenen lloc a la ciutat amb motiu de la jura d'Isabel II, així com el 1844, quan aquesta visita la ciutat juntament amb la Reina Mare. En ambdues ocasions, en què s'organitzen solemnitats per celebrar la seva arribada, hi apareix esmentat el ball de cavallets. Potser és a partir d'aquest moment que la dansa desapareix de les festes locals.
El ball de cavallets, a càrrec del gremi de blanquers i assaonadors, fou, probablement, una de les danses més luxoses dels seguicis festius reusencs dels segles XVIII i XIX. La propietat gremial del ball, el luxe de les indumentàries que lluïen els balladors, l'extracció social dels seus components i el seu paper en el context de les festes locals, així ens ho suggereixen. La fi dels antics gremis, al segon terç del segle XIX, comportà la seva desaparició, com la de tantes altres danses del seguici, o la seva transformació desvinculades ja d'aquests i aprofitant els elements materials que restaven.
Les notes d'Andreu de Bofarull sobre les danses antigues de Reus ens mostren un dibuix amb dos cavallers, l'un cristià, l'altre moro, amb els seus cavallets; és a dir, vuit balladors, l'àngel i el dimoni. Però les descripcions que tenim de la dansa, així com la documentació del gremi de blanquers, semblen indicar que la dansa constava, almenys, del doble de components: vuit cavallers cristians, altres de turcs a peu, l'àngel i el macer o dimoni, que també s'anomena sergent . En aquest sentit, cal esmentar que els inventaris de la confraria, els rebuts de pagament de les reparacions efectuades, etc., fan sempre referència a vuit cavallets, mentre que els balladors són una vintena. D'altra banda, una nota al peu del dibuix indica «Lo macer combat amb l'àngel, que són los únics que no porten cavall» . Probablement la dansa que descriu Bofarull correspon a l'últim període de sortida del ball, quan ja no la interpretaven els mestres assaonadors i segurament el ball era interpretat per una colla que es llogava per a la festa. És interessant constatar, doncs, que les danses tradicionals han evolucionat i canviat amb el temps.
Pel que fa a l'acompanyament, Andreu de Bofarull, que recull, també, la música del ball, assenyala que s'interpreta amb música de xirimies (o tarotes) i oboès. Es tracta, doncs, d'un acompanyament fet amb instruments d'inxa.
Quant a la forma d'executar-se, no coneixem la coreografia de l'antic ball de cavallets de Reus. El folklorista Josep Bargalló i Badia proposà, en una restauració realitzada el 1959, una coreografia per a quatre cavallers cristians i quatre genets turcs, el macer i l'àngel.
En la recuperació actual, a càrrec del Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC), estrenada el 21 de juny de 1998, s'agafà la forma descrita per Andreu de Bofarull: quatre genets cristians s'enfronten a quatre genets moros, acompanyats per l'àngel i el macer. Els cavallets són obra de l'escultor reusenc Manel Llauradó.
La música actual del Ball de Cavallets segueix la tonada aplegada per Bofarull, amb arranjaments de Daniel Carbonell. La formació que acompanyà el ball duia, inicialment, una cobla d'oboès, integrada per tres tarotes i un baixó. Durant una temporada fou acompanyat per tres gralles i un timbal, però en l'actualitat una cobla de vuit tarotes i dos timbals és l'encarregada d'interpretar la música del Ball de Cavallets.
| 0.867884 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.festesreus.cat/ca/cavallets.html
|
crawling-populars_ca_20200525_5_19735
|
L'Ajuntament destinarà 250.000 euros del pressupost d'enguany a enderrocar-la i a arranjar l'espai resultant. El regidor Huguet explica que no descarten conservar els arbres del jardí interior. La discoteca va tancar el 29 de setembre del 2018 després de 25 anys en funcionament.
Althaia permet programar la visita amb el teu metge.
Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.
Els millors restaurants de Manresa. Fitxes amb fotos i mapa.
Accedeix als horaris del servei de bus entre Manresa i Barcelona.Â
Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2019/20
| 0.723317 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /manresa/2020/02/25/enderroc-carpa-del-riu/599387.html
|
oscar-2301_ca_20230418_9_45773
|
Des de la comissió de Biblioteca us volem convidar al proper Menja de Contes d’aquest curs que tindrà lloc el proper dimarts dia 2 de maig, de 16:45h a 18h a la sala multifuncional de l’escola.
Explicarem contes sobre la diversitat i, com sempre, també una activitat sorpresa molt divertida. Us recordem que cada nen ha de venir acompanyat d’un adult i que hauran de berenar abans o després de l’activitat.
També us recordem que LES PLACES SÓN LIMITADES i US HAUREU D’APUNTAR A TRAVÉS DEL EMAIL DE LA COMISSIÓ:
| 0.803381 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.afaeulaliabota.cat/menja-de-contes-diversitat-tots-som-iguals-tots-som-diferents/
|
mc4_ca_20230418_2_604322
|
El president de la Generalitat admet estratègies diferents entre els socis de Govern i lamenta la divisió d'ERC i JxCat en la votació de la nova pròrroga de l'estat d'alarma
per Redacció dimecres, 3 de juny 2020 - 12:40h
Quim Torra assegura que abans de pensar en les eleccions s'ha d'encarrilar la sortida de la crisi. | Catalunya Diari
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha afirmat que preveu convocar eleccions «quan s'hagi encarrilat la sortida a la crisi». En una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dimecres al matí, el cap del Govern ha afegit que té la responsabilitat de vetllar «sempre» pel prestigi i la dignitat de la presidència de la Generalitat.
#President@QuimTorraiPla a @maticatradio: “La meva responsabilitat ara és resoldre la crisi social i econòmica, encarrilar la sortida a la pandèmia i vetllar pel prestigi i la dignitat de la presidència de la Generalitat” pic.twitter.com/EQRvY5kjPI
— Govern. Generalitat (@govern) June 3, 2020
Torra ha insistit que no preveu convocar eleccions a curt termini, i que està centrat en la gestió de la crisi sanitària. El president de la Generalitat, que ha admès que no ha pactat amb ERC la data de les eleccions, ha reiterat que la seva responsabilitat és «encarrilar la sortida de la crisi», alhora que «vetllar pel prestigi de la presidència».
Així, no hi haurà urnes a Catalunya fins que la pandèmia no estigui controlada, tot i admetre que la legislatura no té «recorregut polític» per les «estratègies diferents» dels dos socis de Govern. De fet, ha apuntat que preveu que la sentència del Suprem sobre el seu cas per la pancarta de Palau, i la possible inhabilitació, no arribi abans de la tardor: «Això tirarà per llarg».
El decret de l'estat d'alarma «usurpa competències» de la Generalitat
Quim Torra també ha lamentat la divisió de l'independentisme durant la votació de la sisena pròrroga de l'estat d'alarma, que tindrà lloc aquest dimecres al vespre al Congrés dels Diputats. El president de la Generalitat ha dit que tot el que no sigui la unitat «no és la via», i ha subratllat que la gent no entendrà la votació, amb ERC i Ciutadans votant plegats la pròrroga. Torra s'ha tornat a negar a legitimar qualsevol acte que «usurpi competències» de la Generalitat, en referència al reial decret de l'estat d'alarma.
Finalment, i sobre el suplicatori contra la líder de JxCat a Madrid, Laura Borràs, Torra ha afirmat que no sap què votarà ERC, i ha advertit que l'exconsellera «no tindria un judici just en mans de Marchena».
Adeu als plàstics d'un sol ús: quedaran prohibits l'any vinent a Catalunya
| 0.840413 |
curate
|
{"ca": 0.983203125, "en": 0.016796875}
|
https://lleidadiari.cat/societat/anunci-inesperat-torra-eleccions-catalunya
|
mc4_ca_20230418_15_8354
|
El Caixa Fòrum ha acollit la ponència 'Lideratge femení en l'esport'
16 juliol 2019 23:24
La regidora d'Educació i Esports de l'Ajuntament de Palma, Susanna Moll, ha presentat aquest dijous en CaixaForum Palma la ponència 'Lideratge femení en l'esport: apoderament, tècniques i eines', a càrrec de Manuela Rodríguez Marote, llicenciada en psicologia i responsable de l'equip de psicòlegs del Comitè Paralímpic Espanyol.
Aquest acte s'emmarca dins del programa Palmadona de l'Institut Municipal de l'Esport (IME) i ha comptat amb l'assistència del director general d'Esports de l'Ajuntament de Palma, Sergio Rodríguez, així com esportistes destacades de diferents modalitats com Clàudia Colom (gimnàstica esportiva), Carolina Sitges (Triatló) i Pili Espadas (futbol).
Moll ha donat la benvinguda a la jornada i ha agraït a Manuela Rodríguez l'oportunitat que ha ofert a les assistents per donar-los a conèixer els recursos i les eines per aconseguir l'apoderament personal i professional. Per la seva banda, Marote ha convidat a la reflexió sobre les eines que permeten desenvolupar l'actitud per orientar-se a resultats, explorar nous territoris i creure en la grandesa interior que totes les dones tenen per afrontar la vida amb èxit i plenitud.
«Les dones hem deixat de ser princeses, som dones formades per enfrontar-nos als desafiaments i on podem decidir i triar amb un veritable potencial», ha assegurat Marote.
| 0.868512 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.dbalears.cat/ciutat/2018/03/16/312963/caixa-forum-acollit-ponencia-lideratge-femeni-esport.html
|
crawling-populars_ca_20200525_41_335851
|
Menú
BARCELONA, 27 ago. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha cridat aquest dilluns els partits independentistes a "unir esforços" en les pròximes eleccions municipals per guanyar a Barcelona.
En una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, Mas s'ha referit a Barcelona on "el sobiranisme s'ha de plantejar si vol dirigir la capital del país o no".
"Si la vol dirigir, ha d'unir esforços, i si no la vol dirigir i considera que aquest és un element menor, doncs que cadascun vagi pel seu compte", ha explicat.
Mas ha fet aquesta referència en un moment en el qual l'ANC, i les plataformes Primàries per la República i Primàries Barcelona demanen unes primàries en el sobiranisme per presentar un candidat únic i una llista conjunta, quelcom que ERC i la CUP ja han rebutjat.
Quan Mas dirigia CDC va aconseguir que aquesta estratègia tirés endavant sumant els republicans en una llista electoral conjunta als comicis catalans del 27 de setembre del 2015 sota les sigles de JxSí, quelcom que el PDeCAT de Carles Puigdemont no va aconseguir en les eleccions del 21 de desembre del 2017 amb les sigles JxCat.
De cara a les municipals de maig del 2019, Artur Mas torna a cridar la unitat de l'independentisme per vèncer en els comicis i ha advertit de les conseqüències que tindria anar per separat: "Llavors tindrem Ada Colau o Manuel Valls" al capdavant de l'Ajuntament.
L'expresident ha dit que no veu la política espanyola "mentalment preparada per fer una oferta en positiu a la societat catalana".
Encara que veu diferències entre el Govern central de Pedro Sánchez i l'Executiu de Mariano Rajoy es mostra escèptic al fet que poden presentar una oferta que convenci la ciutadania.
Mas també s'ha referit a Cs als quals ha acusat de fomentar la fractura social: "Els que parlen cada dia de fractura són els que més treballen per la fractura. Quan escolto Cs parlar de fractura social, sempre els veig com els grans 'fracturadors' perquè van néixer per a això".
Els mercats de L'Hospitalet obriran solament al matí a partir d'aquest dijous
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.730309 |
curate
|
{"es": 0.14002642007926025, "pt": 0.0059445178335535, "ca": 0.8408190224570674, "en": 0.013210039630118891}
|
: /espanya/noticia-mas-demana-als-partits-independentistes-unir-esforcos-les-municipals-barcelona-20180827121432.html
|
macocu_ca_20230731_2_437027
|
FesTeC a l'estiu!
Tindrem una conversa amb Xavi Matilla i la periodista Pamela Navarrete, musiqueta amb Pangea i refrigeri fresquet.
No patiu que a aquella hora hi ha ombreta de la bona.
| 0.645791 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_18517
|
IniciMunicipiCalendari laboralCultura i patrimoniDades socioeconòmiquesDirectori de contactesDirectori d'entitatsGaleria fotogràficaHistòriaSituació geogràficaColòniesCal BassacsViladomiu NouViladomiu VellTurisme i comerçTurismeExcursions i senderismeExposicions permanentsFestesGaleria fotogràficaLlocs d'interèsOn menjarOn dormirComerçAssociació de Comerciants de GironellaDirectori de comerçosDirectori d'empresesFiresMercatAjuntamentTransparènciaAcords de govern i normativaContractes i convenisGestió econòmicaInformació institucional i organitzativaAjuntamentSalutació de l'alcaldeComposició del ple municipalConsells municipalsDecàleg de bones pràctiques de la comunicació local públicaJunta de govern municipal Normativa municipalPla de governPle municipal Projecte de dinamització d'espais disponibles per a activitats econòmiquesTràmits i gestionsÀrees temàtiquesAtenció a les persones i Salut públicaCultura, Festes i Patrimoni i Comunicació i TICEntorn urbà, obres i serveis i Barris i colòniesHisenda, recursos humans i govern obert i EnsenyamentJoventut i Promoció turísticaPromoció econòmica i ocupació i EsportsSeguretat ciutadana i SostenibilitatServeis Serveis municipalsAgents localsArxiu històric municipal Josep BusquetsBibliotecaCasal de la Gent Gran EnsenyamentJutjat de pauOficina d'Atenció CiutadanaServeis socialsServeis tècnicsEquipaments municipalsCentres de culteCulturalsEsportsParcs i zones de lleureAltres serveisFarmàcies de guàrdiaOficina virtualParticipació ciutadanaPerfil del contractantTauler electrònicTràmits i gestionsFactura electrònicaActualitatNotíciesAjuntamentCròniques del pleComerçComunicacióCulturaEconomia i desenvolupamentEnsenyamentEsportsFestesGrups municipalsJoventutSalut i sostenibilitatTurismeUrbanisme i obresAltres serveisArticlesInfoGironella digitalContacte de premsaImatge corporativa Inici/Oficina virtualParticipació ciutadana
Tot Sense resoldre Resolt Sense resposta Unread Últim
Contenidor Matèria Orgànica C/Batlle Curtichs Resolt
Last activity was fa 1 setmana
Última resposta per 1
El trencant de Vic s'inunda cada cop que plou Resolt
Última resposta per 4
Estacionament a c/casserres Last activity was fa 9 mesos
Última resposta per 3
CAMÍ DEL LLOBREGAT GR 270 ENTRE EL RIU I LA ZONA ESPORTIVA EN ESTAT PÈSSIM I PERILLÓS Last activity was fa 7 mesos
Esllavisades camí vora del riu. Last activity was fa 3 mesos
Vehicle estacionat a sobre de la vorera Last activity was fa 8 mesos
Brutícia del carrer olvan alt i incivisme dels propietaris de gossos. Last activity was fa 9 mesos
Queixa Last activity was fa 9 mesos
Discriminació Last activity was fa 9 mesos
olor d'aigües residuals Task
Last activity was fa 9 mesos
Neteja Carrer Estudis sense sortida Resolt
Última resposta per 2
Parking piscina Task
Última resposta per 6
Parking voltants església de Gironella Last activity was fa 9 mesos
Tallada de l'herba a la vora del riu. Resolt
QUEIXA Last activity was fa 10 mesos
Civisme veïnal Last activity was fa 10 mesos
| 0.666853 |
curate
|
{"ca": 0.7575143532590342, "pt": 0.05336035123269166, "en": 0.18912529550827423}
|
http://gironella.cat/index.php/oficina-virtual-gironella/participacio-ciutadana/index/unread
|
mc4_ca_20230418_3_578971
|
Inici › Sant Pere 2020: Concert vermut amb la Banda de la Festa Major
A CANAL REUS TV i a les XARXES SOCIALS de Reus Cultura, concert vermut amb la Banda de la Festa Major. Versions de les peces musicals del seguici portades a l’escenari amb una orquestra de músics locals i una posada en escena original i despreocupada
| 0.74898 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.reus.cat/agenda/sant-pere-2020-concert-vermut-amb-la-banda-de-la-festa-major
|
naciodigital_ca_20220331_0_361972
|
El jurista del Parlament Europeu Freddy Drexler és el signat de l'informe de l'Eurocambra sobre Carles Puigdemont, tal com ha revelat eldiario.es. En aquell informe, encarregat pel president Antonio Tajani als serveis jurídics, validava que els presos polítics i exiliats catalans poguessin ser candidats a les eleccions europees, però assegurava que haurien d'anar a Espanya per recollir l'acta d'eurodiputat. Això implicaria, amb molta probabilitat, que Puigdemont i Toni Comín, eurodiputats electes per Junts per Catalunya, fossin arrestats només aterrar a Madrid.
Drexler, signant d'aquest informe, és jurista al Parlament Europeu però no té una carrera ni obra jurídica rellevant. No consta com a cap dels serveis jurídics del Parlament Europeu i la seva única formació en el món jurídic és un Diploma en Estudis Avançats (DAE) en Dret Comunitari per la (prestigiosa) Universitat Robert Schumann. Drexler va signar l'informe sense ningú més dels serveis jurídics, i ho va fer a petició de Tajani (mà dreta de Silvio Berlusconi).
Francès i membre del "clan alsacià" dels democristians francesos al Parlament Europeu, Drexler va ser cap del grup parlamentari del Partit Popular Europeu (PPE) i després president de la formació, on va tenir de número dos l'eurodiputat espanyol i secretari general del PPE Antono López Istúriz.
Aquesta afinitat política li ha permès avançar posicions al Parlament Europeu. Quan Joseph Daul, patriarca dels democristians francesos, deixa el càrrec en favor de Manfred Weber, col·loca Drexler a les ordres d'un altre alemany, Klaus Welle, secretari general del Parlament. Entre l'any 2009 i el 2011 Drexler serà el seu cap de gabinet.
Ascensos a canvi de favors sexuals
Llicenciat en Estudis Polítics i Europeus, Drexler ha fet carrera a l'Eurocambra, on va entrar el 1992. Però va ser notícia l'any 2011, quan una treballadora de la institució va enviar un correu a tots els comptes de correu electrònic del Parlament Europeu denunciant que s'estaven produint ascensos a canvi de favors sexuals, i acusava durament tant Klaus Welle, secretari general del Parlament Europeu, com Drexler. Els serveis informàtics es van encarregar d'esborrar aquell missatge ràpidament. Drexler fou recol·locat com a cap de serveis jurídics durant menys d'un any i després enviat al lloc que ara ocupa: jurista.
L'informe de Pugidemont no és l'únic que ha signat Drexler. L'any 2015, arran de l'escàndol del LuxLeaks que va esquitxar Jean Claude Juncker, el jurista va escriure una opinió que va ser clau per rebaixar la pressió contra el president de la Comissió Europea. Aquell cop, Drexler també va ser l'únic que va signar l'informe, i es va acabar concloent que no hi havia fonaments per investigar Juncker. Ara per ara, encara no hi ha hagut cap pronunciament en el Parlament Europeu sobre si acaten o no l'informe sobre Puigdemont.
Per la seva banda, l'expresident i Gonzalo Boye, que fa pocs dies insinuava aquestes informacions, ja han reaccionat. "Molt interessant", ha dit, irònic, l'expresident. L'advocat, per la seva banda, ha respost amb les ja tradicionals crispetes a Twitter.
— Carles Puigdemont (@KRLS) May 31, 2019
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9872122762148338, "en": 0.01278772378516624}
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/181137/firmant-informe-eurocambra-sobre-puigdemont-afi-al-lider-pp-europeu-acusat-tracte-favor
|
macocu_ca_20230731_9_581487
|
De portes endins | Jordi Cantavella Cusó
Barcelona: Rosa dels vents, 2021
Presons de paper | Jaume Silvestre
Sinopsi: Quan Jeroni es desplaça fins a Benijoia per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l’empeny a estirar el fil del seu avantpassat. La història ens trasllada aleshores al present de Tomàs, un republicà que va conèixer Capa al camp de batalla i que, després de la desfeta republicana, va ser encarcerat a la presó d’Alacant, on va coincidir amb el poeta Miguel Hernández.
Boira a l’ànima | Ragnar Jónasson
Escales avall | Cinta Arasa
Els llocs on ha dormit Jonàs | Adrià Pujol Cruells
El cel per sobre del sostre | Natacha Appanah
La felicitat del llop | Paolo Cognetti
Primera persona del singular | Haruki Murakami
Barcelona: Editorial Empúries, 2021
La artista de Henna: una mujer encuentra su destino en la ciudad de jaipur | Alka Joshin
Madrid: Maeva, 2021
Sinopsi: Jaipur, Índia, 1955. Amb només disset anys, Lakshmi escapa d’un marit abusiu i es dirigeix a la vibrant ciutat de Jaipur, on es converteix en l’artista d’henna més sol·licitada i en la confident de les dones de les castes superiors. Quan el seu marit descobreix el seu parador i apareix amb una jove, Radha, a qui presenta com la germana petita de Lakshmi, el vel de discreció que ha teixit acuradament es veu amenaçat.
La cort del buda | Josep Heras
Barcelona: Editorial Base, 2021
Sinopsi: Els homes del Buda són els seus primers seguidors, homes rics i pobres, religiosos i laics, que van ser els veritables protagonistes del naixement d’una religió que ja té prop de 2.500 anys d’història.
La còlera dels il·luminats: el cisma budista | Josep Heras
Sinopsi: Durant els primers temps del budisme, el monjo Devadatta promogué una reforma. Però les seves propostes reformistes foren derrotades i, com després de qualsevol altra guerra, al vençut l’etiquetàren amb maldats de tot tipus: tradoria, heretgia, ambició desmesurada...
Sang calenta | Irène Némirovsky
Engaños | Harlan Coben
Sinopsi: A la càmera que acaba d’instal·lar a casa seva per vigilar la seva filla de dos anys, Maya Burkett veu una cosa que no es pot creure: és el seu marit, Joe, jugant amb la filla de tots dos. No hi ha cap dubte, és ell. És la mateixa persona que va enterrar fa molt poc, el mateix home que estimava i que dos desconeguts van assassinar davant dels seus ulls. És impossible que hi sigui, davant l’objectiu.
El secreto de la boticaria | Sarah Penner
Madrid: HarperCollins Ibérica S.A., 2021
Sinopsi: Amagada a les entranyes del Londres del segle XVIII, una botiga secreta serveix una clientela molt inusual. Entre les dones londinenques es rumoreja sobre una misteriosa dona anomenada Nella que ven verins ben disfressats de medicina a aquelles que necessitin usar-los contra homes que les maltractin. Però el destí d’aquesta apotecària queda compromès quan la seva nova protegida, una precoç nena de 12 anys, comet un error fatal que tindrà unes conseqüències amb un ressò que es mantindrà durant segles.
El Silmaríl·lion | J.R.R. Tokien
Barcelona: Fanbooks, 2021
Americanah | Chimamanda Ngozi Adichie
Sinopsi: A Lagos, anys noranta, en el marc d’una dictadura militar, la Ifemelu i l’Obinze s’enamoren. Com molts altres adolescents, saben que tard o d’hora hauran d’abandonar el seu país. Ell sempre ha somiat viure als Estats Units, però és ella qui aconsegueix el visat per viure amb la seva tia a Brooklyn i estudiar a la universitat. Mentre l’Obinze lluita contra la burocràcia per reunir-se amb la Ifemelu, ella es troba una Amèrica on res no és com ho imaginava, començant per la importància del color de la seva pell. Totes les seves experiències, desgràcies i aventures porten a una única pregunta: acabarà convertida en una “americanah”?
Guía del club de lectura para matar vampiros | Grady Hendrix
Barcelona: Minotauro, 2021
Sinopsi: A Patricia Campbell la seva existència no li ha semblat mai tan insignificant. El seu marit és un addicte a la feina, els seus fills adolescents tenen la seva pròpia vida, la seva sogra senil necessita cures constants, i sent que sempre va un pas darrere de la seva interminable llista de coses per fer. L’única cosa que la manté viva és el seu club de lectura, un petit grup de dones de Charleston unides pel seu amor a les novel·les de crims reals.
Agnes Grey | Anne Brontë
Barcelona: Viena edicions, 2021
La veu melodiosa | Montserrat Roig
No em busquis | Sara Medina
El fill del monjo | Josep Heras
Sinopsi: Biografia novel.lada d’en Rahula, el fill de Siddhartha Gautama (esdevingut Buda) i la princesa Yasodharā. Rahula, destinat a ser príncep, va acabar sent un dels primers deixebles del Buda.
Quan la boira ens cobreixi | Ramona Solé
Barcelona: Llibres del Delicte, 2022
Sinopsi: La Nora s’acaba de traslladar amb la seva família a un barri nou. De tant en tant puja al terrat de l’edifici on viu i allà coneix la Daniela i el Bruno, que no saben si confiar en aquella noia que sembla que els espiava. Les sospitoses desaparicions d’alguns veïns del barri faran que la Nora convenci la Daniela i el Bruno per investigar qui i què hi ha darrere de tot. I buscaran la cooperació d’un altre amic que, a canvi, els demana que esbrinin la procedència d’uns sobres misteriosos que algú li deixa a la taquilla de l’institut.
Fes picar els anells | Jordi Casals i Merchán
Entre nosaltres | Aina Huix
Barcelona: Llibres del Delicte, 2020
Como una chispa: ser diferente no significa que tu voz no se pueda oír | Elle McNicoll
Madrid: Anaya, 2021
Sinopsi: Addie, una nena autista d’11 anys, lluita perquè s’aixequi un monument en memòria de les dones que van ser condemnades per bruixeria fa segles al poble natal. Igual que ella, aquestes “buixes” van ser discriminades per no ser com la majoria, i Addie buscarà que la societat vegi
El club de les ombres | Martín Piñol
Barcelona: La Galera Young, 2021
| 0.778173 |
curate
|
{"ca": 0.8298424787952224, "es": 0.11251514626969016, "it": 0.007789510126363164, "en": 0.039120650856846115, "pt": 0.009693612601696383, "de": 0.0010386013501817552}
| |
cawac_ca_20200528_9_200778
|
La delegació de Felanitx de l'Obra Cultural Balear organitza el proper dijous 7 de febrer a les 21:30, a la Casa de Cultura de Felanitx, un col·loqui sobre "Joanot Colom i les germanies a Felanitx", amb la participació dels historiadors Ramon Rosselló Vaquer i Pere Xamena Fiol.
Una hora abans allà mateix es farà la reunió mensual de socis i simpatitzants de l'Obra, hi sou tots benvinguts!
| 0.77974 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.forumdefelanitx.cat/viewtopic.php?f=15&t=4044&view=unread&sid=1a8bd5e36adace3808ad87bfc381b40c
|
crawling-populars_ca_20200525_33_1306
|
Roma. (EUROPA PRESS) .- La Pràcticament imperceptible empremta d'un dit en una cantonada. Aquest mínim detall, invisible fins ara, ha permès atribuir un quadre que es pensava era obra d'un artista alemany del segle XIX al geni del Renaixement Leonardo da Vinci.La Bella Principessa és el títol d'aquest quadre que, segons ha publicat la revista italiana "Antiques Trade Gazette" pertany a Da Vinci.
L'artífex d'aquesta troballa és Martin Kemp, professor emèrit d'Història de l'Art de la Universitat d'Oxford i expert en l'obra de Da Vinci. Va ser el que li "bategà el cor" al veure l'obra i començar els seus estudis. Segons confessa, ell va ser el primer sorprès al veure com "tot encaixava" i relatarà la seva història en un llibre de més de dues-centes pàgines que es publicarà a finals d'any.
El propi Kemp va ser qui va decidir rebatejar l'obra com La Bella Principessa. Un petit tresor de només 33 centímetres d'alt per 23 d'ample, que ara ha vist multiplicat el seu valor. De fet el quadre va ser adjudicat fa més de deu anys en una subhasta a Nova York sota el títol de Jove de Vestit amb Perfil del Renaixement per poc més de 12.000 €, quan ara podria superar amb escreix els cent milions d'euros. No per res, es tracta de l'única troballa sobre Da Vinci dels útlims 100 anys.
| 0.863705 |
curate
|
{"es": 0.003918495297805642, "ca": 0.9960815047021944}
|
: /articles/La-Bella-Principessa
|
mc4_ca_20230418_4_211951
|
febrer | 2018 | olordemandarina
9 febrer, 2018 ~ Lita ~ 2 comentaris
En els matins convalescents baixava al passeig marítim a prendre el sol, quan aquest sortia, doncs fa dies que tenim el cel atapeït de boirina grisosa. M’endinsava en la sorra de la platja, deixant el soroll de la ciutat al darrere: la gent, el trànsit, i el ring del timbre de l’Escola Pia indicava que s’acabava el pati; a mesura que avançava, el soroll del mar ho omplia tot, ofegava tot el restant. Al fons a l’esquerra, un estol de gavines reposaven en l’aigua. M’estirava damunt la sorra, i podia sentir tota la superfície de la meva esquena, i em concentrava en la respiració: acompanyava l’aire entrar i sortir del meu cos a la vegada que sentia com respirava també el mar. Un arc de cel blau s’eixamplava per damunt dels meus ulls. Esteles d’avions dibuixaven camins a l’infinit. Incorporada, perdia la mirada en l’horitzó, perquè, en ell, no havia de mirar res, tan sols respirar, agafar aire, deixar anar aire, en un moviment mecànic, autònom i intel·ligent, de supervivència.
Així passava gairebé una hora, abandonant el cos a aquest tros de natura que tenia cura de la meva persona. Tornava cap a casa, ho feia pel camí a peu d’aigua i recollia tota l’escombraria que el mar no desfà, la posava en una bossa i després la llençava al contenidor.
Aquesta era una manera d’agrair a la natura tot el que posava a la meva disposició de manera gratuïta, un petit gest en preservar el medi ambient i cuidar de la vida igual que la vida cuida de mi.
Us deixo a continuació uns vídeos del més poètic del que hauré escrit avui. El primer, bellíssim, d’aquest mar del qual us parlo, un mar enretirat, distant, d’hivern. El segon, trist, d’aquesta brutícia que llencem al vàter i de la que hem de prendre consciència: plàstics, draps, bastonets de les orelles, tovalloletes humides (que no es desfan, aquí en teniu la prova), compreses. I tot això és a peu d’aigua, on la màquina que escombra no hi arriba.
Gràcies per acompanyar-me un dia més!
| 0.876208 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://olordemandarina.wordpress.com/2018/02/
|
mc4_ca_20230418_18_200441
|
El violí vermell de Xavier Cazeneuve
El Violí Vermell és un programa de ràdio que emet Catalunya Música cada divendres a les 23 h. El seu presentador, Xavier Cazeneuve, cada setmana hi repassa bandes sonores, a vegades d’una pel·lícula determinada o d’una saga, d’altres en relació amb algun esdeveniment especial.
@XiscaRamon
El Violí Vermell és un programa de ràdio que emet Catalunya Música cada divendres a les 23 h. El seu presentador, Xavier Cazeneuve, cada setmana hi repassa bandes sonores, a vegades d’una pel·lícula determinada o d’una saga, d’altres en relació amb algun esdeveniment en què el cinema o els compositors cinematogràfics ocupen un lloc preeminent.
Un exemple del primer cas és el programa del 21 de març, que tractava sobre pel·lícules de les aventures de James Bond, concretament Casino Royale (John Huston, Kenneth Hughes, Val Guest, Robert Parrish, Joseph McGrath, Richard Talmadge,1967), 007 al servei de sa Majestat (Peter Hunt, 1969), Diamants per a l’eternitat (Guy Hamilton, 1971), Viu i deixa morir (G Hamilton, 1973) i L’home de la pistola d’or (G Hamilton, 1974).
Després d’una breu introducció, Cazeneuve selecciona un o dos temes de cadascun d’aquests films, que corresponen o bé als crèdits d’inici o bé a alguna seqüència rellevant. Escoltem temes de Burt Bacharach, compositor de la BSO de Casino Royale, de George Martin, autor del “Live and let die”, cantat per Paul i Linda McCartney a la pel·lícula amb el mateix nom, i de John Barry, compositor habitual en la saga durant l’època. D’aquest últim, el presentador recorda la coneguda “Això a l’altre col·lega no li havia passat mai”, a 007 al servei secret de sa Majestat, la seqüència “Cursa en cotxe lunar” a Diamants per a l’eternitat, o el tema instrumental de L’home de la pistola d’or, entre d’altres.
El programa del 4 d’abril és el segon que El violí vermell dedica a la música per a Jocs Olímpics creada per compositors cinematogràfics, un fet molt recurrent en aquest tipus d’esdeveniments. En aquesta ocasió, sentíem temes pertanyents a les cerimònies d’inauguració o clausura dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000, Atenes 2004, Pequín 2008 i Londres 2012, a més dels Jocs d’Hivern a Salt Lake City 2002 i Sotxi 2014.
El país que acull els jocs determina sovint la nacionalitat del compositor de la música olímpica o de la banda sonora que hi sona. Ocorre així a Atlanta i a Londres, amb temes de l’americà John Williams, en el primer cas, qui convoca els herois amb el seu tema “Summon the Heroes”, i de l’èpica Carros de foc (1982), del grec Evangelos O. Papathanasiou, en el cas londinenc.
A Sydney, l’encarregat de compondre un dels temes principals és l’australià Bruce Rowland, del qual escoltem el tema de la seva banda sonora “The Man of Snow River”, molt adequat amb la coreografia que es va interpretar a l’inici de la cerimònia, amb 120 genets configurant les cinc anelles olímpiques. A Atenes, bressol de l’olimpisme, s’encarregaren de la música, entre d’altres, Manos Hatzidakis i Mikis Theodorakis, aquest últim, autor del tema estructurat en tres parts “Oda a Zeus, Oda a Apol·lo, Oda a la primera victòria olímpica”. A Pequín, destaquen les col·laboracions d’americans com el director Steven Spielberg o el compositor Quincy Jones, i escoltem la cançó oficial, composta per Xen Qigang, també compositor de cinema, que duu per títol “You and me”, un tema lent interpretat per veus líriques i un cor que, efectivament, ens trasllada a Orient.
El programa acaba amb l’audició de “Call of the Champions”, tema dels Jocs d’Hivern a Salt Lake City, compost per John Williams, un fragment de “Què bonic és viure”, del rus Dimitri Tiomkin, que es va poder sentir als Jocs d’Hivern de Sotxi, i “En les ales de la victòria”, de Michael Kamen, per als Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996.
Podeu escoltar ambdós programes i la resta aquí
Susanna Bonany
17/04/2014 17:00
molt interesantes els continguts
| 0.883249 |
curate
|
{"ca": 0.989479086476777, "fr": 0.0028226841159866563, "pl": 0.00359250705671029, "pt": 0.004105722350526046}
|
https://www.nuvol.com/pantalles/el-violi-vermell-de-xavier-cazeneuve-15901
|
oscar-2301_ca_20230418_7_195078
|
La capçalera d'un email et permet seguir l'historial de transmissió d'aquest. En ella pots trobar informació com; el remitent, el destinatari, data, subjecte i fins i tot els servidors implicats en la comunicació del remitent al destinatari.
Però la majoria dels programes gestors de correu no mostren la capçalera. Per això, a continuació, et mostrem els passos a seguir per a veure la capçalera en diferents gestors de correu com també en diferents serveis de correu web.
Com veure la capçalera en els següents programes:
Outlook 365 i 2010/2013/2016: entra en el correu, prem en la pestanya Arxiu i en el menú prem en l'opció Propietats. En la secció Encapçalats d'Internet es mostra tota la informació de la capçalera.
Mail de Mac: en el correu prem shift + cmd + h.
Thunderbird: has de prémer en el botó Més (a la dreta) i en el menú seleccionar l'opció Veure codi font.
Com veure la capçalera en els següents gestors web:
RoundCube/Webmail de cdmon: en el correu prem en la fletxa que hi ha en la part superior dreta (sota les tres línies horitzontals). Es desplegarà una secció amb tota la informació de la capçalera.
Gmail: en el correu, prem en els tres punts que hi ha en la part superior dreta al costat del botó de resposta, i en el menú desplegable prem en l'opció Mostrar original. S'obrirà una altra finestra amb tota la informació de la capçalera.
Outlook Web App: en el correu, prem en els tres punts que hi ha en la part superior dreta al costat del botó de reenvia, i en el menú desplegable prémer en l'opció Mostrar original del missatge. S'obrirà una finestra amb tota la informació de la capçalera.
T'ha ajudat la resposta? Sí No
Send feedback
Ens sap greu no haver-te pogut ajudar millor. Ajuda'ns a millorar aquest article enviant-nos els teus comentaris.
| 0.785511 |
curate
|
{"ca": 0.9505400795906765, "pt": 0.03922683342808414, "es": 0.0028425241614553724, "en": 0.007390562819783968}
|
https://ticket.cdmon.com/ca/support/solutions/articles/7000057336-qu%c3%a8-%c3%a9s-i-com-puc-veure-la-capcalera-d-un-correu-/
|
mc4_ca_20230418_3_26150
|
Saint-Gand - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
47° 31′ 04″ N, 5° 51′ 03″ E / 47.517777777778°N,5.8508333333333°E / 47.517777777778; 5.8508333333333
Saint-Gand és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Saona i a la regió de Borgonya - Franc Comtat. L'any 2007 tenia 130 habitants.
El 2007 la població de fet de Saint-Gand era de 130 persones. Hi havia 52 famílies de les quals 12 eren unipersonals (8 homes vivint sols i 4 dones vivint soles), 16 parelles sense fills, 20 parelles amb fills i 4 famílies monoparentals amb fills.
El 2007 hi havia 59 habitatges, 51 eren l'habitatge principal de la família, 4 eren segones residències i 4 estaven desocupats. 50 eren cases i 7 eren apartaments. Dels 51 habitatges principals, 41 estaven ocupats pels seus propietaris, 8 estaven llogats i ocupats pels llogaters i 2 estaven cedits a títol gratuït; 1 tenia una cambra, 7 en tenien dues, 4 en tenien tres, 5 en tenien quatre i 34 en tenien cinc o més. 41 habitatges disposaven pel capbaix d'una plaça de pàrquing. A 17 habitatges hi havia un automòbil i a 31 n'hi havia dos o més. [2]
Piràmide de població de Saint-Gand el 2009. [3]
El 2007 la població en edat de treballar era de 78 persones, 62 eren actives i 16 eren inactives. De les 62 persones actives 58 estaven ocupades (36 homes i 22 dones) i 4 estaven aturades (1 home i 3 dones). De les 16 persones inactives 8 estaven jubilades, 2 estaven estudiant i 6 estaven classificades com a "altres inactius". [4]
La Vernotte (1,6 km)
Greucourt (2,1 km)
Fresne-Saint-Mamès (3,4 km)
Les Bâties (3,5 km)
Vezet (3,5 km)
Étrelles-et-la-Montbleuse (4,8 km)
La Chapelle-Saint-Quillain (5,3 km)
Le Pont-de-Planches (5,8 km)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Saint-Gand
Résumé statistique Fitxa resum de dades estadístiques de Saint-Gand a l'INSEE.
Évolution et structure de la population Fitxa amb el detall de dades de Saint-Gand a l'INSEE
BNF: cb15272855m
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Saint-Gand&oldid=22547102»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 29 des 2019 a les 23:20.
| 0.698568 |
curate
|
{"ca": 0.8036839554047503, "sr": 0.04992729035385361, "mk": 0.001454192922927775, "en": 0.009209888511875909, "uu": 0.001454192922927775, "fr": 0.08773630634997576, "hu": 0.0067862336403296175, "de": 0.03974793989335919}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Saint-Gand
|
oscar-2301_ca_20230418_0_267854
|
La cúpula Gustum arriba a Balaguer El Consorci GAL Noguera Segrià Nord participa en el projecte Gustum https://www.noguerasegrianord.cat/actualitat/noticies/la-cupula-gustum-arriba-a-balaguer https://www.noguerasegrianord.cat/actualitat/noticies/la-cupula-gustum-arriba-a-balaguer/@@download/image/1aeb26d1-5241-4d63-95e9-db4840f74259.jpeg
La cúpula Gustum arriba a Balaguer
El Consorci GAL Noguera Segrià Nord participa en el projecte Gustum
DIVENDRES 16 FEBRER 2018
Els propers dies 22 i 23 de febrer, la Cúpula Gustum s’instal·larà al col·legi Àngel Guimerà de Balaguer, i serà visitada per alumnes del cicle superior d’educació primària de totes les escoles de la ciutat.
La Cúpula Gustum és un projecte educatiu que té com a objectiu donar valor al producte agroalimentari produït al territori i apropar els alumnes de cicle mitjà i superior al món rural i ensenyar-los com es produeixen els principals aliments. La cúpula Gustum té contingut audiovisual 360º immersiu, gràcies al qual els nens i nenes podran submergir-se dins un forn de pa, sentir caure la llet acabada de munyir o deixar-se envoltar pel primer raig d’oli d’oliva verge extra, una experiència vivencial que els ajudarà a entendre que és molt important conèixer per qui i com son produïts els aliments que consumim diàriament.
Aquest projecte educatiu s’emmarca dins del projecte de cooperació Gustum, en el qual participa el Consorci Grup d’Acció Local Noguera Segrià Nord amb tots els Grups d’Acció Local de Catalunya. Projectes com aquest ajuden els productors a continuar treballant i vivint en l’entorn rural, i així mantenir l’equilibri territorial. Es tracta d’un projecte finançat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i fons europeus FEADER.
El Grup d’Acció Local Noguera Segrià Nord, conjuntament amb el Consell Comarcal de la Noguera, dins del marc del projecte Gustum també ha elaborat materials promocionals dels productors locals, com una guia i un catàleg agroalimentari de la Noguera.
| 0.853964 |
curate
|
{"ca": 0.9708102667337695, "es": 0.0291897332662305}
|
https://www.noguerasegrianord.cat/actualitat/noticies/la-cupula-gustum-arriba-a-balaguer
|
cawac_ca_20200528_2_159701
|
Pasta, arròs, pa, galetes. No és un secret que a l’hivern tendim a menjar aliments ben densos, carbohidratats, ben farcits de calories. D’alguna manera és com si ens ajudessin a passar millor el fred, o això pensem. Alguns estudis fins i tot afirmen que arribem a consumir 200 calories més al dia en comparació amb […]
Incloure fines herbes, herbes i espècies –d’ara en endavant en direm FHE– als nostres plats té enormes avantatges. Els cuiners ho saben: són la seva columna vertebral aromàtica i dietètica. A la regió mediterrània i a bona part del món, les espècies han fet part de la història. El seu descobriment ha revolucionat el gust […]
| 0.761226 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.etselquemenges.cat/tag/nou-moscada
|
mc4_ca_20230418_9_322490
|
L'illa dels llibres: MANUAL DE SUPERVIVENCIA EN CENAS URBANAS. Sven Ortoli
Publicat per Jordi Milian a 20:50
jajaja Ja ho pots ben dir que de vegades fa falta un manual de supervivència pels sopars d'empresa... :S
9/12/08 12:35 p. m.
| 0.601435 |
curate
|
{"ca": 0.868995633187773, "de": 0.048034934497816595, "lt": 0.08296943231441048}
|
http://illadelsllibres.blogspot.com/2008/12/manual-de-supervivencia-en-cenas.html
|
cawac_ca_20200528_10_16655
|
Qui està connectat
Qui és nou
Portals agermanats:
Benvingut a SETI.cat , on trobaràs diversos serveis relacionats amb la SETI, el BOINC, els ordinadors i la computació distribuïda. En aquesta pàgina trobaràs més informació sobre el projecte SETI@home i sobre com participar-hi.
Us informo que les pàgines del projecte EINSTEIN@home que expliquen la recerca que fan mitjançant l'anàlisi de radio púlsars ja estan disponible en català i castellà, espero no haver comés gaires pífies ;-) Si desitgeu accedir directament a la pàgina en català premeu aquí i a la part dreta i trobareu les traduccions disponibles.
Pel que se estan adaptant el format de les pàgines web al mateix sistema utilitzat a BOINC i SETI que permeten una traducció directa o be descarregant un arxiu zip amb totes les cadenes disponibles per a traduir. BOINC i SETI tenen la part essencial disponible per traduir i ja està al dia la traducció. Quan a EINSTEIN tardaran ja que implica un canvi bastant radical en el sistema de disseny de les pàgines.
tot està a punt per la cinquena reunió internacional de BOINC! Aquest dijous i divendres, 22 i 23 d'Octubre, ens trobarem prop de 40 persones a l'Institut d'Estudis Catalans (sala Pi i Sunyer), al bell centre de Barcelona, per parlar sobre els diversos temes que envolten la plataforma BOINC i els projectes que l'utilitzen. L'agenda és la següent: (us recordem que el congrés serà en anglès)
us informem que els propers 22 i 23 d'Octubre tindrà lloc el 5è "Pan-Galactic BOINC Workshop" ... a Barcelona ! Es tracta d'un congrés de caire tècnic i científic, on vindran especialistes i responsables dels projectes BOINC d'arreu del món. L'assistència està limitada a unes quaranta places, i tindrà lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.
En cas que estigueu involucrats en algun tipus de recerca científica i us interessi crear algun projecte BOINC, us podeu posar en contacte amb nosaltres per més informació i places disponibles.
En breu us proporcionarem més dades de l'event, així com l'agenda detallada de les xerrades que tindran lloc. Per ara, el que sí us podem comentar és que el dissabte 24 farem una caminada o escalada a Montserrat o bé a Núria, com és costum en aquests congressos.
| 0.868332 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.seti.cat/web/?q=node&page=5
|
mc4_ca_20230418_3_356699
|
Holiday home Sluseparken Aakirkeby II Aakirkeby Dinamarca - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Més informació sobre Holiday home Sluseparken Aakirkeby II
Per als viatgers què vulguin captar les imatges i els sons de Vester Somarken, Holiday home Sluseparken Aakirkeby II és l'el·lecció perfecta. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Les instal.lacions i els serveis que proveeix Holiday home Sluseparken Aakirkeby II asseguren una estada plaentera als seus clients. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara calefacció, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, reproductor de DVD/CD per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Holiday home Sluseparken Aakirkeby II és una elecció inteligents per a viatgers a Vester Somarken, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
| 0.796799 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-sluseparken-aakirkeby-ii/hotel/aakirkeby-dk.html
|
mc4_ca_20230418_0_689077
|
Revisió del 23:39, 5 març 2007 (mostra codi font)Carmepla (Discussió | contribucions)← Vés a l'edició anterior
Revisió de 13:41, 2 nov 2009 (mostra codi font) Tatatabot (Discussió | contribucions) m (Robot afegeix: ko:Wikitravel:Wikitravellers) (4 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)Línia 1:
:''"[Tripulació] se'n cerca per a un viatge perillós. Salari reduït. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. Retorn sa i estalvi poc probable. Honor i glòria en cas d'èxit ."'' -- Anunci de reclutament per a una expedició del ''HMS Endurance'' a l'[[Antàrtic]] el 1914. :''"[Tripulació] se'n cerca per a un viatge perillós. Salari reduït. Fred extrem. Llargs mesos de completa foscor. Perill constant. Retorn sa i estalvi poc probable. Honor i glòria en cas d'èxit ."'' -- Anunci de reclutament per a una expedició del ''HMS Endurance'' a l'[[Antàrtic]] el 1914. −Els '''Wikiviatgers''' són membres d'una comunitat mundial de contribuents a [[Wikitravel:Sobre|Wikitravel]]. L'existència de Wikitravel no és suficientment llarga com per poder dir quin tipus de persones són els Wikiviatgers, però les persones que col·laboren amb Wikitravel són amb seguretat persones a les que els agraden en viatges en general i en particular els agradar compartir els seus coneixements.+Els '''Wikiviatgers''' són membres d'una comunitat mundial de contribuents a [[Wikitravel:Quant_a|Wikitravel]]. L'existència de Wikitravel no és suficientment llarga com per poder dir quin tipus de persones són els Wikiviatgers, però les persones que col·laboren amb Wikitravel són amb seguretat persones a les que els agraden en viatges en general i en particular els agradar compartir els seus coneixements.
−Veure també: [[Wikitravel:llistat de Wikiviatgers per localització|llistat de Wikiviatgers per localització]]+==Veure també==
+*[[Wikitravel:Bar dels viatgers|Bar dels viatgers]]: Per intercanviar idees, exposar els seus dubtes i conversar sobre Wikitravel
+*[[Wikitravel:Llistat de Wikiviatgers per localització|Llistat de Wikiviatgers per localització]]
+ + + + + [[de:Wikitravel:Wikitraveller]] [[de:Wikitravel:Wikitraveller]]
Obtingut de «http://wikitravel.org/wiki/ca/index.php?title=Wikitravel:Wikiviatgers&oldid=5339» Menú de navegació
DeutschEnglishEspañolSuomiFrançaisItaliano日本語한국어NederlandsPortuguêsRomânăРусскийSvenska中文 Darrera modificació de la pàgina: 2 nov 2009 a les 13:41.
| 0.598097 |
curate
|
{"ca": 0.9458438287153652, "en": 0.05415617128463476}
|
http://wikitravel.org/wiki/ca/index.php?title=Wikitravel:Wikiviatgers&diff=5339&oldid=545
|
mc4_ca_20230418_1_699634
|
Pirineu salvatge a Tavascan
Falcons i Àligues
Ja s'acaba l'estiu... però els falcons i Àligues ens n'enduem un gran record (bé, de fet molts grans records) d'aquests campaments inoblidables. Vam sortir molt il·lusionats pel que vindria i no ha estat per menys. Hem passat 13 dies a l'alt Pirineu, al poble de Tavasc...
Caminem fins La Garriga
Aquest cap de setmana FiÀ hem anat de sortida al poble de La Garriga. I com que ho tenim aquí al costadet, vam decidir anar-hi caminant. Així que des del local de Colònies, Congost amunt i fins a La Garriga.
Un cop vam arribar al poble i menjar-nos el ben merescut...
Pugem al Tagamanent
Aquest diumenge els Falcons i Àligues vam fer un "cau llarg" en el que vam anar a pujar al Tagamanent. Vam marxar en tren i des del Figaró vam començar a caminar. Però no tot va ser caminar!! Un cop a dalt, vam aprofitar per jugar a uns quant jocs tradicionals (es que...
Les arts del Delta!
Com ja sabeu, ja s'han acabat els Precampaments (cara trista...) però ens en quedaran molts bons records. Els falcons i Àligues hem anat a passar aquests dies a Sant Carles de la Ràpita, un lloc on no havíem anat mai, i ha valgut molt la pena! Hem treballat diferents t...
FiÀ en un videoclip? !
Doncs sí! A la sortida de l'octubre, els Falcons i Àligues vam grabar-nos ballant i passant-nos-ho bé i vam enviar els videos al grup 9Son perquè els posés en el seu videoclip. I... Sortim uns quants cops! La cançó del videoclip, Avui tot esà per fer, va ser una de les...
Què serem de "grans"?
Aquest cap de setmana els Falcons i Àligues hem estat a Matadepera aprenent coses molt diverses sobre els oficis i les persones. Vam poder utilitzar les nostres habilitats per especialitzar-nos cadascú en alguna cosa diferent, tot i que també vam aprendre que no podem...
| 0.769179 |
curate
|
{"ca": 0.9078498293515358, "es": 0.048919226393629126, "pt": 0.01080773606370876, "it": 0.01080773606370876, "fr": 0.0005688282138794084, "hu": 0.005119453924914676, "oc": 0.015927189988623434}
|
https://coloniessantesteve.wixsite.com/colonies/noticies/tag/fi%C3%A0
|
macocu_ca_20230731_6_332900
|
INFLIGIR v. tr. Aplicar (pena, càstig); cast. infligir. Condempnar en les altres penas sobreditas, e infligir aquellas, Const. Cat. 353. Es el cas que m'infligia les tortures més refinades, Espriu Lab. 55. Fon. : iɱfliʒí (Barc., Palma); iɱfliʧiɾ (Val.). Conjug. : segons el model partir. Etim. : pres del llatí infligĕre, mat. sign.
| 0 |
curate
|
{"en": 0.08490566037735849, "ca": 0.6918238993710691, "tr": 0.0440251572327044, "la": 0.012578616352201259, "sl": 0.012578616352201259, "fr": 0.14150943396226415, "eo": 0.012578616352201259}
| |
macocu_ca_20230731_0_129761
|
Masia documentada des del 1229, quan era coneguda com a can Malhivern i era domini alodial del monestir de Sant Marçal del Montseny. A partir del segle XIII el cognom canvia a Bonhivern. A inicis del segle XVI passa, per matrimoni, a mans de la família Blanch, després dels Vives (segle XVII) i després dels Barnadas (segle XIX).
Integrada dins el teixit urbà, amb el pas del temps ha quedat esqueixada i modificada. Amb tot, conserva en bona part l'estructura original i alguns elements antics, com el portal de punt rodó amb grans dovelles i dues finestres gòtiques d'arc conopial. Les altres finestres han estat afegides modernament. Es coneix també amb el nom de Can Mogues.
| 0.776355 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
dogc_ca_20230901_0_4011
|
ORDRE de 10 de març de 1989, per la qual es publica la llista de cooperatives dissoltes, les anotacions de les quals ja han estat cancel·lades al Registre general de cooperatives de la Generalitat de Catalunya, durant el període de l'1 d'octubre al 31 de desembre de 1988.
Atès el que disposa la Llei 4/1983, de 9 de març, de cooperatives de Catalunya, en relació amb la dissolució i la desqualificació de cooperatives, Ordeno:
Article únic
Es fa pública la llista de cooperatives dissoltes, les anotaciones registrals de les quals ja han estat cancel·lades al Registre general de cooperatives, durant el període de l'1 d'octubre al 31 de desembre de 1988.
Barcelona, 10 de març de 1989
Ignasi Farreres i Bochaca Conseller de Treball
Annex
Data: 18.11.1988.
Número d'inscripció: BN-82.
Nom: Escola Sant Josep-Parvulari el Pi, SCCL.
Branca: ensenyament (treball associat).
Població: l'Hospitalet de Llobregat.
Data: 28.11.1988.
Número d'inscripció: BN-1021.
Nom: Envasadores de Ripollet, SCCL.
Branca: treball associat.
Població: Ripollet.
Data: 9.11.1988.
Número d'inscripció: BN-1964.
Nom: Serveis d'Imatge i Disseny, SCCL.
Branca: treball associat.
Població: Barcelona.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8782608695652174, "en": 0.034782608695652174, "fr": 0.043478260869565216, "it": 0.043478260869565216}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_235886
|
Huracà d'Indianola de 1886
L'huracà d'Indianola de 1886 va ser un cicló tropical que va destruir la ciutat d'Indianola, Texas. Va ser un dels huracans més intensos que han colpejat els Estats Units. El pas de l'huracà de categoria 4, va deixar almenys 74 víctimes mortals, 28 d'elles a Cuba.
Història meteorològica.
Es va desenvolupar una tempesta tropical a l'est de Trinitat i Tobago el 12 d'agost i es va anar traslladant en direcció nord-oest. Originalment s'havia avaluat que el cicló havia esdevingut un huracà de Categoria 1 l'endemà, tanmateix, en una reanàlisi posterior es va determinar que es mantingué com a tempesta tropical fins al dia 14 d'agost. Va arribar a la Hispaniola el 15 d'agost al vespre i va travessar el sud de l'illa com un huracà de Categoria 1. Ja el 16 d'agost va colpejar el sud-est de Cuba com un de Categoria 2. Llavors es va debilitar ràpidament sobre terra ferma i va ingressar al Golf de Mèxic per una àrea propera a Matanzas (Cuba) el 18 d'agost i ja com una tempesta de Categoria 1. L'huracà es va enfortir de nou a mesura que creuava les aigües càlides del Golf de Mèxic fins a esdevenir un cicló de Categoria 3. Ja a prop de la costa de Texas es va intensificar en un huracà de Categoria 4 amb vents de 240 km/h. En aquella època, va ser considerat el cicló tropical més fort mai registrat; el primer huracà de Categoria 5 reportat i confirmat no es va produir fins al 1924. Els vents es van seguir incrementant durant el dia 19 i a l'endemà, va recalar com un potent huracà de Categoria 4 amb una pressió estimada de 925 hPa (mbar); aquesta baixa pressió el converteix en el cinquè huracà més fort que ha colpejat els Estats Units i per les seves ratxes de vent, en el quart huracà més potent que ha recalat les costes estatunidenques. A partir de llavors, el cicló va sobrepassar terra endins fins a dissipar-se el 21 d'agost al nord-est de Texas.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=235887
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_395142
|
Ha nascut a l'Hospital de Mataró i és el cinquè fill d'una família marroquíLa primera catalana de l'any es diu Jasmine i ha nascut quinze minuts després de mitjanit a l'Hospital de Mataró, segons informa el Departament de Salut. Per part natural i amb un pes de 3,600 quilos, el nadó és el cinquè fill d'una família d'origen marroquí. El conseller de Salut, Boi Ruiz, visitarà la nounada i els seus pares a tres quarts de dotze del migdia al centre hospitalari.Nacio Digital
La veritat -i ara parlant de debò- aquest fil fa vomitar. I no només aquest fil, el xat en general està agafant un caire que m'està començant a repugnar. Fins i tot em fa vergonya aliena participar veient el cau de merda (amb les seves mosques corresponents voltant-hi) en que s'està convertint tot això. El gran líder de tot això, en Picamoixons. Un usuari caracteritzat per parlar de farlopa, polles i putes. Guai, no? El tema de la immigració és un tema MOLT complicat perquè representa un xoc de cultures que no tothom està disposat a acceptar. Si a sobre, li afegim una crisi econòmica fa que convertim aquesta gent en el diable que ens roben la feina. Em sembla que qualsevol persona amb UNA MICA DE SENY hauria de poder pensar quin és el verdader problema, però clar, sempre queda més fàcil apuntar al més dèbil i al que veus cada dia al carrer. No es tracta de donar l'esquena al problema (perquè sí, n'hi ha, l'odi cada cop està augmentant més) es tracta de no deixar-se embaucar per sentiments feixistes, racistes ni Angladistes.
Au va... no intentis negar el problema, perque hi és...
Robert escrigué: No es tracta de donar l'esquena al problema (perquè sí, n'hi ha, l'odi cada cop està augmentant més) es tracta de no deixar-se embaucar per sentiments feixistes, racistes ni Angladistes.
I doncs, què s'ha de fer? Il·lumina'ns!
| 0.824078 |
curate
|
{"ca": 0.96440489432703, "it": 0.005005561735261402, "es": 0.030589543937708564}
| |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_204783
|
Conjunt de masia i torre de defensa envoltada d'un gran parc enjardinat. La superfície total del solar és de 16.654 metres quadrats, dels quals 690 són edificats. Possiblement la torre de Can Busquets és el lloc més emblemàtic del municipi de Caldes. Es tracta d'una edificació de principis d'època moderna de característiques semblants a la Torre Verda, la qual no es troba pas gaire lluny. És una torre de planta circular de sòlida estructura, amb parets de més d'un metre de gruix. La construcció va ser feta amb palets de pedra granítica unida amb morter de pedra i sorra. Consta de planta baixa i dos pisos, comunicats per una escala de cargol de pedra. Unes espitlleres o sageteres i una finestra o porta petita permeten, com és habitual en aquests casos, l'observació, la defensa i la ventilació de l'edificació. No deixa d'impressionar comprovar l'orientació d'aquests finestrons: de cara a la mar, sempre pendents de l'arribada de pirates sarraïns. Al capdamunt de la torre trobem que han estat escapçats els merlets, de manera que només queden les cartel·les de suport. Al lloc de la corona emmerletada hi ha coronant la torre una olivera de grans dimensions, fàcilment visible des de qualsevol punt de Caldes; per això també es coneix aquesta torre com la "Torre de l'Olivera de la Pau", i la seva història està estretament lligada a la llegenda de la Fàtima i el Busquets. Una altra de les peculiaritats d'aquesta torre rodona és que va acompanyada d'una casa o masia, que té accés directe al primer pis de la torre gràcies al pont voladís que les uneix. Si bé la masia és de construcció més tardana, en conjunt formen un dels nuclis més antics de la població. Per la seva construcció, podem datar la masia del segle XVII. Consta de planta baixa i primera planta. La façana principal, orientada en sentit sud, dóna al carrer Major i presenta una porta amb arc de mig punt i dovella de pedra, de parets arrebossades, tot i respectar en algun racó el parament antic. Les enredaderes cobreixen part de la façana. La coberta és de teulada a dues aigües, el carener perpendicular a la porta principal. Com element decoratiu cal destacar unes torxes de pedra d'inspiració medieval a banda i banda de la porta principal. La façana posterior que mira a muntanya presenta en el seu primer pis uns amplis finestrons. La masia disposa d'unes àmplies golfes que gaudeixen de llum natural gràcies a unes finestres laterals. Així com també d'un garatge amb accés directe des del carrer Major, amb una porta de fusta de grans dimensions d'arc apuntat, i uns finestrons superiors també d'arc apuntat i amb una reixa barana d'inspiració vegetal. Pràcticament adossada a la masia hi ha una altra edificació, la dels masovers, de la que en farem la descripció més endavant i de forma independent per tractar-se d'una casa amb elements arquitectònics a destacar. El jardí de la finca està disposat en terrasses escalonades per salvar els desnivells, i presenta baranes de rajola de formes geomètriques. En la seva part davantera té una distribució més de tipus jardí, abunden sobretot les plantes amb flor, els cactus i els petits arbustos, mentre que en la seva part posterior, orientada cap al turó de Caldes, és un autèntic bosc, amb pins, xiprers, moreres. La zona arbrada era molt més gran, però una part va ser venuda per a fer-hi habitatges. Una de les curiositats que amaga aquesta zona boscosa de Can Busquets és l'existència d'una petita capella, de recent creació, d'una sola nau, de murs de pedra i coberta de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal i creu de ferro terminal.
Observacions:
La finca presenta varis accessos: un per a vianants al carrer Major, amb una porta de ferro i uns marges de pedra que seguint una suau pendent a través del jardí ens fa arribar a la masia, i dues per a vehicles, la ja esmentada del carrer Major i una altra tocant al carrer de la Mercè, on hi ha a l'entrada una bonica reixa d'estil modernista, amb ondulacions i decoració calada de motius vegetals. Hi ha una petita edificació per al porter de la finca. Superada la citada reixa trobem un camí asfaltat que ens porta fins a la masia. Sense cap mena de dubte, Can Busquets és una de les finques més destacables de Caldes d'Estrac. Un dels conjunts històrics més valuosos de Caldes. Sòl urbà, inventariada amb el nº55 de la Normativa del Pla General de 11.07.1984. Catalogada a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb la protecció BCIN, per una disposició llei del 25 de juny de 1985, i publicada al BOE el 29 de juny de 1985. Masia i torre protegides també per l'inventari d'arquitectura militar de 23.04.1949. La torre cilíndrica originàriament tenia merlets que han estat enderrocats restant únicament els seus suports. Una dada curiosa és que fins fa no masses anys era habitual veure algun niu de cigonyes al capdamunt de la torre.
Història
Segons la tradició, un camperol de Can Busquets, antigament conegut com Can Simó, fou qui trobà la imatge de la Mare de Déu del Remei en època medieval. La primera notícia històrica de Can Busquets que es té, data del 25 de febrer de 1586 quan el Consell de Barcelona, del que depenia Caldes, autoritzà a Joan Busquets a construir una "torre rodona per poder-se defensar dels moros i altres enemics". La masia és posterior i data del segle XVII. Fins el 1940 els terrenys de Can Busquets eren plens de vinyes.
Bibliografia
AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CATALÀ I ROCA, P. (1967-1973). Els castells catalans. Edició de R. Dalmau. Barcelona. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MONREAL, L. DE RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya. Barcelona. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9090476945016638, "es": 0.03945491998098558, "pt": 0.004278244335287593, "it": 0.0009507209633972429, "fr": 0.024401838060529233, "en": 0.01299318649976232, "id": 0.003644430359689431, "gl": 0.0038028838535889716, "cs": 0.0003169069877990809, "ar": 0.0011091744572967834}
| |
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_290935
|
Retransmet el teu acte via streaming, incrementa la teva audiència, connecta amb el teu públic. Bona senyal, àudio professional i realització multi càmera.
Qualsevol contingut, ja sigui en viu o gravat, que es pugui visionar en ordinadors, mòbils o tauletes, a través d’internet i en temps real.
Sense restriccions
Gràcies al Streaming pots augmentar la teva audiència, no tens limitis d’aforament, connectes amb el teu publico allà on estigui.
Des de qualsevol ubicació que triïs. Gràcies a l’antena 5G que disposem no fa falta un punt de connexió a xarxa.
Arriba a tothom
Tria el canal que prefereixis: Twitch, youtube, Facebook, twitter, Periscope, Restream, mixer, i retransmetrem per ell.
2 càmeres o més, amb realització en directe.
La retransmissió també serà gravada, perquè pugueu penjar-ho posteriorment en vustras xarxes socials.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9602409638554217, "en": 0.021686746987951807, "sv": 0.018072289156626505}
| |
mc4_ca_20230418_10_166614
|
S'acaba l'any i un cop més AFIC organitza el sopar de Nadal. Un sopar on com ja és tradició farem el nostre peculiar amic invisible (els que ho coneixeu ja sabeu com va i els que no ja us asseguro que riurem. No cal comprar res).
Enguany el sopar el farem el dissabte 14 de desembre a les 21.00h al restaurant “La Torreta” de Malgrat ...
El passat dijous 7 de novembre va tenir lloc el veredicte de la 2a entrega de la lliga AFIC Blanes.
Pel que fa a la categoria digital edició limitada, el millor puntuat va ser Poten Ahijado amb 47 punts. Mentre que a la categoria d’edició lliure, els millors puntuats van ser Miquel Navarro i Josep Recio amb 48 punts.
A la categoria de paper Color, el millor ...
Guanyadors rally fotogràfic “TotBlanes”
Dijous 7 de novembre va tenir lloc el veredicte de la 2a. edició del rally fotogràfic “TotBlanes”. El jurat que va fallar aquesta nova edició estava composat per Paco M, Xavier Xaubet i Joan C. Baena.
Els guanyadors van ser
-Tema Platges. POTENCIANO AHIJADO
-Tema Port Pesquer. JOSEP SALIP
-Tema Mobilitat. LLUIS MATEU
Galeria fotografies guanyadores: ...
Local Karl Faust. Carrer Vila de Lloret, 98, Blanes (vegeu ...
Me complace haceros llegar este catalogo del concurso "Trofeu Quillat de Blanes" en su 47 edición. Es un resumen de las 4.419 obras recibidas, de los 250 autores de 45 países diferentes. Espero que disfrutéis viendo estas obras, que certifican que la fotografía es un arte. La belleza de algunas de estas obras nos pueden crear emociones que perduren en el tiempo. ...
| 0.587122 |
curate
|
{"ca": 0.6939454424484365, "es": 0.27811044577511645, "th": 0.007318695941450432, "fr": 0.007318695941450432, "en": 0.011310711909514305, "sh": 0.001996007984031936}
|
http://www.aficblanes.com/website/?id_noticia=997
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_555056
|
M'acabo d'adonar que aquí hi ha masclisme!!! només us veneu els solters pq naltres nem a buscar-vos doncs no noiets a les dones ens agrada que menjeu de la nostra mà, que ens tireu floretes.... Per tant crido a totes les usuaris solteres o disposades ha ser infidel!! Jo com soc soletera però amb compromís no em venc!! Salut!
Tampoc cal exagerar dient això de ser infidel
| 0.707854 |
curate
|
{"ca": 0.9836512261580381, "ro": 0.01634877384196185}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_435249
|
Alguna noia del racó es vol deixar tirar la canya per mi de manera voluntària??? Gràcies.
Jo no veig cap tirada de canya per ací, ehhh
Tampoc hi masses noies...
na Emma és noia, però té xicot usuari
Doncs si li vol fer el salt ja sap...
SKAW MIRA QUE DIUEN!!! !
Ara, ara! Això s'anima
| 0.520732 |
curate
|
{"ca": 0.7927272727272727, "en": 0.09090909090909091, "ja": 0.08, "fr": 0.0036363636363636364, "pt": 0.03272727272727273}
| |
mc4_ca_20230418_2_230999
|
Canguros en Cabrera de Mar - Barcelona
Canguro de Lunes a Viernes en Vilassar de Mar.
Canguro » Barcelona » Cabrera de Mar (08340)
Hola, soy una chica de 22 años responsable y a la que le que le encantan los niños. Tengo el grado superior de Educación Infantil y... (Niñeras Cabrera de Mar)
Hola! Sóc una noia de 21 anys estudiant de Direcció de Relacions Públiques i Marketing. Sóc responsable, carinyosa, divertida, alegre,... (Niñera Cabrera de Mar)
Se ofrece chica de 24 años, estudiante de Bellas Artes con experiencia y responsable para hacer de canguro. (Babysitter Cabrera de Mar)
- Todas las poblaciones - Abrera (3) Alella (2) Ametlla del Vallès (L') (4) Arenys de Mar (9) Arenys de Munt (5) Argentona (6) Badalona (129) Badia del Vallès (3) Barberà del Vallès (9) Barcelona (1938) Bigues i Riells (7) Cabrera d'Igualada (2) Cabrera de Mar (3) Cabrils (3) Caldes de Montbui (10) Calella (10) Canet de Mar (7) Canovelles (2) Canyelles (2) Cardedeu (16) Castellar del Vallès (10) Castellbisbal (4) Castelldefels (82) Cerdanyola del Vallès (46) Cervelló (3) Corbera de Llobregat (4) Cornellà de Llobregat (50) Cubelles (7) Esparreguera (3) Esplugues de Llobregat (31) Franqueses del Vallès (Les) (4) Garriga (La) (6) Gavà (37) Gelida (4) Granollers (64) Gualba (2) Hospitalet de Llobregat (L') (168) Igualada (6) Lliçà d'Amunt (2) Llinars del Vallès (2) Malgrat de Mar (10) Manresa (22) Martorell (17) Masnou (El) (14) Masquefa (2) Mataró (138) Molins de Rei (14) Mollet del Vallès (35) Montcada i Reixac (16) Montgat (12) Montmeló (3) Olesa de Montserrat (8) Palafolls (2) Palau-solità i Plegamans (5) Pallejà (3) Parets del Vallès (8) Pineda de Mar (18) Prat de Llobregat (El) (18) Premià de Mar (33) Ripollet (16) Roca del Vallès (La) (4) Roda de Ter (2) Rubí (71) Sabadell (181) San Bartolomé de Tirajana (7) Sant Adrià de Besòs (13) Sant Andreu de la Barca (12) Sant Andreu de Llavaneres (9) Sant Antoni de Vilamajor (4) Sant Boi de Llobregat (32) Sant Celoni (5) Sant Cugat del Vallès (125) Sant Feliu de Codines (3) Sant Feliu de Llobregat (35) Sant Fruitós de Bages (2) Sant Joan Despí (25) Sant Just Desvern (7) Sant Pere de Ribes (13) Sant Quirze del Vallès (9) Sant Sadurní d'Anoia (2) Sant Vicenç de Montalt (2) Sant Vicenç dels Horts (10) Santa Coloma de Gramenet (48) Santa Eulàlia de Ronçana (2) Santa Margarida i els Monjos (2) Santa Perpètua de Mogoda (13) Sentmenat (2) Sitges (24) Terrassa (155) Tiana (5) Tordera (3) Vallirana (2) Vic (7) Viladecans (40) Viladecavalls (2) Vilafranca del Penedès (16) Vilanova del Camí (2) Vilanova i la Geltrú (55) Vilassar de Dalt (4) Vilassar de Mar (7)
| 0.773092 |
curate
|
{"es": 0.14428242517267845, "fr": 0.01688411358403684, "eo": 0.001918649270913277, "ca": 0.8369148119723715}
|
https://servicios.parabebes.com/canguros/cabrera-de-mar/barcelona/tp
|
oscar-2201_ca_20230904_10_79391
|
Inici > Botiga online > Tots els productes > Patchwork > Teixits de patchwork > Tria per tipus de teixit > NENS I NADONS
| 0.689599 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.teixitsagell.com/index.php/ca/botiga-online/tots-els-productes/patchwork/robes-de-patchwork/tria-segons-tipus/nens-i-nadons/by,product_sales?language=ca-ES&filter_product=
|
cawac_ca_20200528_4_9270
|
Certificació EABCT i Reacreditació SCRITC
Us recordem que a partir del dia 1 d’Octubre i fins el 31 de Desembre quedarà obert el termini per a l’obtenció de la certificació europea (EABCT) i la reacreditació de terapeuta i/o supervisor de la SCRITC.
RECORDEU: és requisit INDISPENSABLE estar en possessió de l’acreditació de terapeuta i/o supervisor cognitivoconductual de la SCRITC per sol.licitar la certificació europea (EABCT).
Ja podeu realitzar el pagament corresponent (25€) per PayPal.
Tal i com us hem informat a la carta sobre els criteris necessaris per a l’obtenció d’aquesta certificació, tots aquells que desitgin ambdues certificacions (terapeuta i supervisor) hauran de realitzar dos pagaments.
| 0.790743 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.scritc.cat/certificacio-eabct-i-reacreditacio-scritc/
|
mc4_ca_20230418_10_203876
|
Estás en: Portada > Noticias del circo > El Sant Martí de Circ repeteix èxit de públic amb 3.000 espectadors i espectadores
| 0.676063 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://apcc.cat/es_noticies/1602
|
cawac_ca_20200528_0_125013
|
Com que és el dia de la dona treballadora (l’acrònim del qual coincideix amb un pesticida xungo , i és que hi ha molta mala bestiola voltant arreu) vull dedicar un post a les meves lectores siguin o no blocaires, hi deixin o no comentaris, siguin treballadores, estudiants, rendistes o funcionaries. Per cert, això d’afegir l’adjectiu de “treballadora” es fa aquí però no en altres llocs on és simplement el Dia International de la Dona (International Women’s Day, IWD)
No és gran cosa: Simplement un desig, un vers i una cançó(bé, la cançó no és meva, és clar). Un petit agraïment per les visites que fan a aquest el meu (i vostre) jardí.
El coblocaire Jordi Carbonell ha patit en pròpia persona una curiosa i indignant situació.
Podeu llegir els seus posts sobre el tema ( aqui i aqui ) però resumint ve a dir que havia presentat la seva candidatura a una feina a travès d’una empresa de selecció de personal, un cop fets i superats els corresponents tests, entrevistes i demés proves li diuen que l’han agafat….per a desmentir-ho poc després.
El motiu? L’empresa ha descobert, tot googlejant el seu nom, que escriu en un bloc de tendències sobiranistes cosa que no els hi agrada. Ho expressen amb dues significatives expressions: “ Pensa massa i no estarà per la feina ” i “ És massa català “.
Abans de continuar un avís per a maulets, almogàvers i patriotes diversos: En Jordi no vol fer-ne gaire rebombori ja que si hi surt massa el seu nom pot donar una imatge equivocada de persona conflictiva i això pot espantar posibles ofertants de feina. Respectem-ho, doncs, que ja vindrà el dia que pugui, si vol, dir-nos el nom d’aquesta empresa. (La qual suposo que si ha vist el seu blog ja s’hi haurà vist retratada)
Crec que la feina que cerca és de comercial immobiliari: Algú coneix alguna cosa que pugui interesar-li?
I un cop dit això analitzem una mica el cas:
1-Pensa massa no estarà per la feina
Suposo que deuen considerar que pensar o tenir algun hobby que no sigui mirar la tele o jugar amb la consola deu ser perillós. Aquesta mena de gent són les que acaben cremant llibres. M’agradaria saber a que dedica el seu temps lliure la persona que va dir això, un empresari o directiu d’un cert nivell. Potser prefereixen gent que no pensi gaire i obeeixi? Encara estem així? O pitjor, ja tornem a estar així?
2-És massa català
Això és un eufemisme per a dir independentista, evidentment.
Lliguem els dos conceptes:
independentista ergo pensa
i treieu les vostres conclusions sobre el raonament de l’empresa.
M’agradaria saber si les entrevistes que s’hi van fer amb l’empresa eren en català. Així veuriem quin nivell té l’empresariat nostrat.
Si algú no contracta una persona pel fet de ser de raça negra s’arma un cristo del carall. Però pel que fa al català ens anem acostumant a aquesta mena de coses de manera subtil. En el primer cas tot de, diguem-ne, forces vives (partits, sindicats, periodistes,…) es trencarien la cara per a ser el primer en mostrar la seva indignació, en el segòn cas…..bé, deixem-ho estar….
Llàstima que aquestes coses no es puguin denunciar ja que no es poden demostrar. ——————————————————————————————————–
No se, però em dona la impressió que tot i no ser un cas general, és més que una simple anècdota.
I per què? perquè si apliquen aquest tipus de discriminació contra el propi país no reaccionem, quan el que caldria és un boicot de mil dimonis, denúncies, escàndol públic i que tanquessin què caram. Però no…nosaltres no fem soroll, som ciutadans d’ordre.
D’avui a una setmana es faran les eleccions que anomenen “Generals”. En anteriors posts (vegeu O Front Català o no votar i Sobre el dilema de què votar (Faula del ruc que canvià d’amo) ) ja he mostrar la meva postura escèptica a votar alguna candidatura tot i que he variat el meu propòsit inicial de no anar ni tan sols a votar. (Recordeu que per a votar en blanc cal no posar cap papereta al sobre del Congrés i no marcar cap casella a la papereta del Senat).
Està ben clar que no es poden fer especulacions futuristes amb el resultats; uns quants exemples:
-Qui havia de dir que tindriem el nivell més baix d’autogovern i de respecte des d’Espanya amb un govern amic a Madrid i la presència més gran de diputats nacionalistes (10 de CiU i 8 d’ERC) ?
-Una victòria del PSOE no farà potser que ens adonem finalment que pel que fa a Catalunya els partits espanyols tenen unes maneres diferents però un tracte ben semblant?
-Una presència important de diputats catalanistes servirà per pressionar el govern espanyol o serà com fins ara per a lluites caïnites per aconseguir les engrunes del pastís?
-Una victòria de Rajoy seria el triomf de la dreta furiosa ? O potser un cop aconseguit el poder es moderarien les visions més extremes? Dit d’una altra manera, una victòria del PSOE no faria que el bunker s’enroqués i alcés fins al cim algun dels durs (Zaplana, Acebes o fins i tot Aznar)?
Així doncs, he considerat deixar de fer càlculs i votar allò que estigui més d’acord amb la meva consciència. Només es tracta del meu humil vot (insignificant enmig de tot el cens electoral) que no farà canviar res per si sol, però si més no faré allò que faci que em senti més d’acord amb mi mateix. Això implica entre altres coses no considerar la mesquina posibilitat de votar en contra d’algú (cosa que sembla que és el principal propòsit de la majoria de partits, lluny de donar arguments per a votar-los en donen per a no votar els altres).
De fet és bastant senzill. Ja ho vaig dir quan el referendum sobre l’estatut: Es tracta de contestar sincerament a la pregunta que se’ns formula, en aquest cas és “ Qui vols que et representi en el parlament espanyol ?”
Donat el paper que hi han fet, no hi ha cap que s’hagi guanyat la meva confiança i això no ho canvien les promeses de darrera hora (Sr. Ridao: el front català s’ha de demanar abans de les eleccions, Sr. Duran: les balances fiscals s’han pogut exigir fa molt de temps). Per tant, el vot en blanc és el que considero que representa millor la meva opinió actual.
Ni pors a que guanyi no-se-qui, ni triar mals menors, ni vots útils….Ja n’hi ha prou de preses de pèl d’aquesta mena! Cal votar el que pensem i ells s’ho han de guanyar!. Que no em (ens) vinguin després amb històries de responsabilitats…
Qualsevol que hagi seguit els meus apunts polítics sap que arrossego un desencís creixent amb els nostres partits polítics. Potser si el vot en blanc és important aquest cop sí que “ prendran nota “. Posats a donar vots de càstig millor que sigui en aquestes eleccions (Total, guanyi qui guanyi hi tenim ben poc a pelar) així potser de cara a les que ens són més properes (nacionals i municipals) ja hi han posat remei…si no, sí que ni m’atansaré llavors al col·legi electoral.
No se si l’opció del vot en blanc serà seguida o no…En tot cas per analitzar els resultats i comparar-los amb els anteriors serà més necessari que mai consultar les dades de vots en nombres absoluts que no relatius (percentatge).
en realitat aniré a votar amb dubtes, però hi aniré. Només vull votar Catalunya i no vull afavorir els partits espanyols. No estic desencisada (ho segueixo estant, encara no m’he recobrat de la manca d’unitat de CiU i ERC), em sento desorientada, però com als temps heroics seguiré la consiga d’en Miravitlles: “Catalans, Catalunya!”. En Benet m’ha fet decidir; el que arribi després del dia 9, el que es faci amb el meu vot em darà la clau de la meva confiança futura en els partits catalans. Bona vesprada!.
Aviam, pensem en profunditat. Dius que tenim el nivell més baix d’autogovern i de respecte des d’Espanya tenint un govern amic a Madrid i la presència més gran de diputats nacionalistes.
És que mai abans s’havien tingut governs amics a Madrid? I tant que sí. I de les dues bandes, han hagut governs “amics” tan del PSOE com del PP. I no una, sinó diverses vegades. I en algun cas ha tret algun benefici Catalunya? Pensa-hi. Uns pocs calés més dels que en principi ens volia donar el govern de l’estat i que no eren tots els que ens corresponien, i no hi parlem més fins d’aquí a cinc anys. I a sobre érem uns insolidaris! La cessió d’alguna competència irrellevant molt de tant en tant, i para de contar. I a sobre érem mal vistos.
Cal tenir governs amics a Madrid? Pot ser sí, no ho sé segur. Però el que si que cal tenir segur és el màxim de diputats nacionalistes per tenir força a Madrid i això només s’aconsegueix anant a votar.
Hi havia diputats nacionalistes al Congres de Madrid? Evidentment sí, estaven els de CiU i algun d’ERC. Però no eren suficients, com la història ens demostra, per a fer la força necessària per aconseguir un bon tracte per a Catalunya. Tenim prou diputats nacionalistes a Madrid? Evidentment que no, dels 18 (10 de CiU i 8 d’ERC) que hi havia ara es podria augmentar al menys fins a més del doble de diputats nacionalistes al Congrés de Madrid. Per aconseguir això cal anar a votar nacionalista, sinó els escons se’ls enduran els altres.
Respecte al respecte…?? ?… Tu creus que abans ens respectaven més. Doncs jo crec que no, crec que no hi van haver ocasions després del franquisme per demostrar que hi havia la mateixa falta de respecte històric com sempre cap a Catalunya degut a: la submissió de la representació catalana que hi anava amb complex d’inferioritat a reclamar quatre engrunes que no van ser prou per aixecar les ires de ningú i que una actitud nacionalista espanyola sonava a franquisme fins fa pocs anys, cosa que refrenava els partits espanyols. Però per poques que fossin les reclamacions eren sempre suficients per a cridar-nos l’atenció que no ens “passéssim”, que sempre estàvem demanant i que érem uns insolidaris. Mai ens han respectat i mai ens respectaran perquè no som dels seus, perquè som diferents, a no ser que renunciem a la nostra diferència, la catalanitat, per una catalanitat castellanitzada, una espanyolitat, llavors és quan ens respectaran.
De debò creus que tenim el nivell més baix d’autogovern des de la restauració de la Generalitat? Creus que el Govern de Madrid no a posat mai pals a les rodes del catalanisme? Per què en 25 anys hem avançat tant poc en autogovern? Perquè “això no tocava”, és a dir, hi havia poca força nacionalista. Quan s’ha incrementat la força catalanista al Congrés de Diputats de Madrid com ha passat aquesta última legislatura és quan s’ha aconseguit alguna cosa com la reforma de l’Estatut per a Catalunya i mira l’esverament que ha aixecat en l’espanyolisme. Per això cal votar de manera que donem més força al nacionalisme.
Una victòria del PP pot ser sí que seria reactiva, però més que fer créixer l’independentisme (que és el que més interessa), el que crec que faria és radicalitzar-lo, i que el que sí que creixeria, lamentablement, seria el nacionalisme espanyolista. I a més farà tancar files al tripartit sota la tutela socialista, però amb una ERC que podria marcar fortament una política catalanista en el govern, si fos massivament votada, i on podria, si volgués, deixar la seva empremte l’independentisme.
Una victòria del PSOE potser sí que faria que els catalans que encara no s’han adonat se n’adonin finalment que els partits espanyols tenen unes maneres diferents de fer però un tracte ben semblant cap a Catalunya. Però jo penso que el que puguem fer avui els que tenim consciencia no ho deixem per a demà esperant que tota Catalunya en tingui, pot ser no arribi mai amb el temps. No votar en clau catalanista ara dona ales al vot espanyolista.
Que guanyi el PP o el PSOE no crec que depengui de Catalunya, tenen tota una Espanya per a que els votin. A més seguirem tenint el mateix tracte que hem tingut fins ara tant d’uns com dels altres. Però el que sí que depèn exclusivament dels catalans és tenir una bona representació catalanista a Madrid que només pot ser votada a Catalunya, única manera de poder pressionar en la política de l’estat i així poder modificar el tracte que rebem.
Per evitar lluites caïnites s’ha d’exigir als partits catalanistes unitat d’acció i fidelitat mútua, perquè ens permeti aconseguir alguna cosa més que les engrunes del pastís. Tot i que a pesar de tot és millor aconseguir engrunes que passar gana per manca de representació nacionalista a causa de l’abstenció, el vot nul o el blanc.
Pel que fa al PP, un cop aconseguit el poder amb la victòria de Rajoy segurament es moderaran una mica les visions més extremes, però no deixarà de ser el triomf de la dreta furiosa espanyola de sempre i aplicarà la seva política de dretes i nacionalista castellana (dita espanyola) que no reconeix la plurinacionalitat de l’estat. I una victòria del PSOE segurament faria que el “búnquer” s’enroqués i alcés fins al cim algun dels durs (Zaplana, Acebes o fins i tot Aznar).
No contestaré al teu interessant comentari (el qual podriem dir que estic en molts aspestec en la “mateixa ona”) punt per punt perque el punts que toques ja estan comentats explícitament i implícita dins del post. Només vull remarcar tres punts bàsics:
1- Cap partit s’ha guanyat la meva confiança durant aquests darrers anys. Si els voto seria interpretat com un vot a favor de la seva actuació
2-Ja he dit que no vull fer hipotesis sobre futurs escenaris: Hi ha tantes interpretacions, sovint contradictories, que ho considero un exercici inútil. Per tant, no votaré en clau del tipus “vot a aquest per a que pacti amb aquell i l’altre no guanyi” per exemple.
3- El més important és que cadascú voti en consciència allò que estigui més d’acord amb el que pensa I el que jo penso és que l’actitud dels partits catalans no ha estat correcta aquests anys i no veig que hagin fet prou per a convencèr-me que ho faran millor a partit del sia 10.
Entre en Josep Blesa i en Jordi Carbonell han muntat una trobada xoto-culer. Serà a Les Cases d’Alcanar (Montsià) en data a determinar (potser Setmana Santa) i el motiu serà celebrar l’eliminació del València de la competició copera.
La gràcia està en que quinze xotos i quinze culers quedaran aparellats. Qui perdi pagarà el dinar. Les condicions al blog d’en Josep ( enllaç ).
No sóc gaire futboler però em fa gràcia la idea i m’hi apunto. Així doncs necessito un xoto. Qui s’hi apunta amb mi?
Un cop desintegrada Jugoslàvia l’objectiu del nacionalisme sèrbi era consolidar la Gran Sèrbia amb l’annexió de totes les zones amb majoria de població d’aquesta ètnia. Donada la barreja social que la conformava, Bosnia-Hercegoniva ho patí especialment. S’hi crearen ents autònoms d’ètnia homogènia com la República Srpska (Sèrbia). Ara, aquests en demanen l’independència .
Ja vaig dir en un apunt anterior que a l’Europa Occidental els límits nacionals estan generalment ben definits (encara que es tracti de nacions sense estat) i això promou un nacionalisme integrador (del tipus “ Tothom que viu ací i es vol integrar és dels nostres sigui quin sigui el seu origen, religió etc “), en canvi a l’Europa Oriental els límits han estat canviants històricament, amb una barreja de població i neteges ètniques (tot i que no se’n diguessin així) sovintejades. Això provoca nacionalismes de tipus etnicista (versió moderna de les guerres tribals).
Així, tenim que Kosovo és considerat el bressol serbi i malgrat això la immensa majoria de la població és albanesa. Els serbis de la República Srpska diuen: “ Si els kosovars poden ser independents perque la majoria de la població ho decideix, nosaltres també podem ser-ho”.
Ací ens portem les mans al cap. Encara són vius els records de les bestialitats comeses durant la guerra i Ranko Mladic i Radovan Karadzic no han pagat els seus crims. Però la qüestió que em provoca el dubte és: D’aquí a set o vuit generacions, quan no quedi ningú viu que hagi patit la guerra, quan ja estigui tot en pau i estabilitat, quan el territori estigui conformat per gent que hi tingui les arrels i no conegui cap altra terra, llavors considerariem que la independència de la República Srpska és legítima?. Oblideu-vos de les simpaties o antipaties que en pugueu tenir. Si molt convé kosovars, croats i bàltics recolzaren els nazis i be que vam alegrar-nos per la independència. Pensem-hi en termes de legitimitat històrica.
Quan de temps podem considerar per a considerar “ legítima ” una situació social?
I un cop pensat i rumiat, apliqueu el raonament a les següents situacions:
-Conflicte Marroc-Sahara Occidental (Marroc condedirà de fer el referendum quan ja no quedi ningú que hagi viscut abans de l’ocupació?)
-Israel-Palestina (Qui hi era abans? Perque van desallotjar els colons de Gaza, molts del quals ja hi eren nascuts? Els nascuts en un territori, són invasors?)
-Expulsió dels moriscos dels regnes penínsulars (Molts eren conversos a l’Islam des de feia segles i no tenien arrels foranes. I els que les tenien portaven segles vivint-hi, se’ls podia considerar invasors?)
| 0.82814 |
curate
|
{"ca": 0.9791629027401385, "it": 0.003733815115928937, "es": 0.00644384221619994, "ro": 0.0009033423667570009, "pt": 0.005600722673893405, "en": 0.0041553748870822044}
|
http://ortimartinez.cat/page/77/
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.