id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_17_112609
|
NANCY SIRVENT, NOVA DIRECTORA DE LA SEU DE XIXONA. VEU Revista cultural de la Universitat d'Alacant
NANCY SIRVENT, NOVA DIRECTORA DE LA SEU DE XIXONA
A la Seu Universitària de Xixona es va realitzar ahir, 27 de juliol, l'acte públic de presentació de Nancy Sirvent com a nova coordinadora acadèmica de la Seu, càrrec que ocupa des del passat mes de maig. A l'acte han acudit l'alcalde del municipi, Ferran Josep, la vicerectora d'Extensió Universitària, Josefina Bueno, i la regidora de Cultura, Rosa María Arquegis, entre d'altres.
Nancy Sirvent és doctora en Dret del Departament Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat d'Alacant. A més és catedràtica d'Escola Universitària de Relacions Laborals. Ciències del Treball de la UA. Sirvent és també membre de la Fundació “Ernest Lluch” d'estudis jurídics, econòmics i socials.
Així mateix, Sirvent ha publicat els llibres El pacte de permanència en l'empresa (Tirant Lo Blanch, València, 2002) i El contracte d'inserció laboral i els programes públics de millora de la ocupabilidad (Tirant Lo Blanch, València, 2003), així com diferents capítols de llibres i articles en revistes jurídiques.
En la Seu de Xixona també s'ha inaugurat el curs d'estiu titulat L'Alimentació dels Andalusíes: Tradició, Innovació i Pervivència en l'Actualitat, dirigit per Francisco Franco, en el qual es tractarà la forma de cuinar dels andalusíes, la relació del torró i el gelat amb la seua gastronomia, els aliments que utilitzaven i les tradicions més antigues. Aquest curs es desenvoluparà fins a divendres que ve, 31 de juliol.
| 0.851595 |
curate
|
{"es": 0.06305732484076433, "ca": 0.9369426751592357}
|
https://veu.ua.es/va/noticies/2009/07/nancy-sirvent-nova-directora-de-la-seu-de-xixona.html
|
macocu_ca_20230731_0_247008
|
Restaurant Nou Can Palau
C/ Can Palau, 1 (Ctra. Masnou – Granollers Km 10) - 08410 Vilanova del Vallès - Barcelona Telèfon: 93 845 61 45 Adreça electrònica: info@masiacanpalau.com Lloc web: www.masiacanpalau.com/ Vegeu situació en el mapa
| 0.588128 |
curate
|
{"en": 0.19491525423728814, "ca": 0.8050847457627118}
| |
oscar-2201_ca_20230904_10_106353
|
Customize your search Gran enciclopèdia catalana ➤ Cerca predeterminada Cerca a tot el portal ➤ Gran Diccionari de la llengua catalana Conjugador català Diccionari de sinònims Franquesa ➤ Diccionari català-castellà Diccionari castellà-català Diccionari català-anglès Diccionari anglès-català Diccionari català-francès Diccionari francès-català Diccionari català-italià Diccionari català-alemany Diccionari der aranés ➤ Tots els diccionaris enciclopèdics Gran enciclopèdia de la música Enciclopèdia de l’esport català Diccionari de la literatura catalana Diccionari del cinema a Catalunya Diccionari d’historiografia catalana Diccionari dels partits polítics de Catalunya, segle XX ➤ El món en xifres ➤ Enciclopèdia temàtica Proa Atles de la diversitat Tradicionari Art de Catalunya Del romà al romànic Catalunya romànica L’art gòtic a Catalunya El Modernisme Caixes i bancs de Catalunya Fàbriques i empresaris Història econòmica de la Catalunya contemporània Tècnics i tecnologia Comarques de Catalunya Atles electoral de la Segona República a Catalunya Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents Lluís Companys, president de Catalunya Llibre d’estil d’Enciclopèdia Catalana Biosfera. Els humans en els àmbits ecològics del món Història natural dels Països Catalans ➤ Cronologia dels Països Catalans i del Món Anuaris de l’Enciclopèdia ➤ DIVULCAT Tots els diccionaris de la llengua i bilingües Totes les obres temàtiques
Cerca
Dóna't d'alta
Inicia sessió
Zona Prèmium
Surt
Gran enciclopèdia catalana
Pere
Nom de naixement de l'apostol Pere Simó
Bíblia
Nom de naixement de l'apostol Pere Simó
Bíblia bíbl
Apòstol.
Betsaida, Galilea, ? — Roma, aprox. 65
El nom (del llatí Petrus i del grec Pétros, forma masculina de la versió grega de l’arameu Kēfā, ‘roca’) és el sobrenom donat per Jesús a Simó, fill de Jonàs, conegut també pel seu patronímic Bar-Ionā (‘fill de Jonàs’). Germà de l’apòstol Andreu i, com ell, pescador, vivia a Cafarnaüm en ésser cridat per Jesús. Ocupa sempre el primer lloc en el catàleg dels apòstols i és anomenat príncep dels apòstols. Amb Joan i Jaume pertanyia al grup d’amics íntims de Jesús que foren testimonis de la seva transfiguració i de la seva agonia a Getsemaní. Després de confessar la messianitat de Jesús a Cesarea de Filip, rebé la promesa “Tu ets pedra, i sobre aquesta pedra edificaré la meva església”, sobre la qual hom sol basar el primat, malgrat les controvèrsies sobre el sentit de pedra referida a Pere o a la seva fe. Sense comprendre el sentit de la passió de Jesús, el negà i tornà als seus treballs a Galilea. Només després de la resurrecció tornà a Jerusalem per reconstruir-hi la comunitat dels deixebles, presidint el grup dels dotze i confirmant en l’apostolat els diversos predicadors: Pau, Bernabé, etc. Arran de la persecució d’Herodes Agripa (44) anà “a un altre país” deixant la direcció de la comunitat a Jaume, “el germà del Senyor”. Tornà a Jerusalem en ocasió del concili de Jerusalem (49), que aprovà el cristianisme no jueu d’Antioquia defensat per Pau i Bernabé. Amb tot, per pressió de la comunitat jerosolimitana provinent del judaisme, Pere permeté una divisió a Antioquia entre els cristians provinents del paganisme i els que venien del judaisme, fet que li valgué l’enèrgica protesta de Pau. Probablement visità Corint i és certa la seva estada a Roma, on sofrí martiri, segons testimoni de Climent de Roma (90); segons la tradició recollida ja per Eusebi de Cesarea, fou crucificat sota Neró.
Tant la tradició com la crítica moderna estan d’acord que la seva predicació ha quedat consignada a l'evangeli de Marc. Porten el nom de Pere dues epístoles canòniques i alguns apòcrifs. La tradició de la tomba de Pere situada sota l’actual basílica de Sant Pere del Vaticà ha estat novament corroborada per les excavacions efectuades entre el 1939 i el 1949. Al s. I el lloc tocava a la via Cornèlia i prop del circ de Neró, probable lloc del martiri. Allí mateix, Constantí hi féu edificar una basílica, malgrat les ingrates condicions del terreny. Documents arqueològics i alguns grafits suposen un trasllat temporal del cos a les catacumbes de Sant Sebastià, a la via Àpia, però el papa Damas (384) en parla com d’un fet passat. La iconografia sobre Pere és riquíssima. Hom el sol representar baixet, amb cara arrodonida i barba arrissada. Sovint l’art occidental antic sol representar-lo calb o tonsurat, mentre que l’Orient prefereix una cabellera blanca i arrissada. És freqüent de trobar-lo amb sant Pau o amb els altres apòstols, portant els seus atributs: les claus i la creu amb tres travesses, símbols del seu poder jeràrquic.
Sant molt popular i venerat als Països Catalans, té una infinitat d’esglésies i capelles dedicades, entre elles la catedral de Vic i l’antiga d’Ègara. La seva tomba era molt visitada per catalans; hom hi ha trobat monedes catalanes dels s. XI i XII. A Barcelona, la seva devoció es concentrava en el monestir i barri de Sant Pere de les Puelles. És patró de moltes confraries de pescadors, tant de mar (Vilanova i la Geltrú, Sant Feliu de Guíxols, Altea) com de riu (Tortosa, Manlleu), on hom li erigí al principi del s. XX la capella de Sant Pere Pescador al junyent de la riera de les Gorgues amb el Ter). La seva festa se celebrava amb altres festes populars a Barcelona, Canet de Mar, Sant Pere de Torelló, Ponts, etc. , però fou suprimida el 1977. Representat per la majoria d’artistes, a Catalunya són famosos La crucifixió de sant Pere de Lluís Borrassà (Terrassa) i el Sant Pere del retaule de Cubells de Pere Serra. Sovint apareix el cicle de la seva vida, com a la portada del monestir de Ripoll. La seva festa se celebra juntament amb la de sant Pau, el 29 de juny.
| 0.816461 |
curate
|
{"ca": 0.9877515310586177, "it": 0.0008748906386701663, "oc": 0.002099737532808399, "pt": 0.003849518810148731, "es": 0.0019247594050743656, "en": 0.003499562554680665}
|
https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0050086.xml
|
grup-elmon_ca_20230726_0_33545
|
L’Àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Blanes i Caves Mont-Ferrant organitzen aquest divendres, 6 de juliol, un concert de jazz a càrrec d’Anna Luna Quartet, formació liderada per la cantant i compositora catalana de família brasilera, amb un repertori on barreja jazz, funk, música brasilera, boleros, etc. Els components de la formació, a més d’Anna Luna són: Jaume Vilaseca (piano), Curro Gàlvez (contrabaix) i Roberto Faenzi (bateria i percussió).
Amb el pas dels anys, el concert que organitzen de manera conjunta l’Ajuntament de Blanes i Caves Mont-Ferrant des del 1992 ha passat a ser una de les activitats més tradicionals de principis d’estiu, que ofereix a més a més l’oportunitat de poder gaudir del recinte de la centenària empresa blanenca.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://vadevi.elmon.cat/actualitat/concert_d_anna_luna_quartet_a_caves_mont-ferrant_3401-6568/
|
oscar-2301_ca_20230418_0_87724
|
Ocupant MARTA GANGOLELLS SOLANELLAS, Eng. de Projectes i de la Construcció, Universitat Politecnica de Catalunya, Espanya
Adreça UPC - EPC
Campus Terrassa - EDIFICI TR5
COLOM, 11
08222 TERRASSA
SPAIN
Telèfon
Adreça de correu marta.gangolells upc.edu
Producció científica: https://futur.upc.edu/MartaGangolellsSolanellas
Servei de Directori de la UPC
Les dades d'aquest directori de la Universitat Politècnica de Catalunya només poden ser utilitzades per a finalitats exclusivament relacionades amb les funcions pròpies de la Universitat. Les dades personals d'aquest directori estan subjectes al RGPD i a la LOPDGDD. No està permès utilitzar aquestes dades amb finalitats comercials o per a l'enviament massiu de correu (SPAM).
Per actualitzar les dades de localització (adreça, telèfon i correu electrònic personal) contacta amb el Servei de Personal mitjançant el Gestor de Serveis: PUC-Personal.
Si la consulta es refereix a l'adreça de correu electrònic laboral contacta amb l'ATIC.
Servei de Directori de la UPC
Última revisió: 25 novembre 2022
© UPC. Universitat Politècnica de Catalunya. BarcelonaTech
Servei de Directori de la UPC
Estàs intentant veure aquesta pàgina amb un navegador obsolet que no integra els estàndars amb que està dissenyada. Si us plau, actualitza la teva versió de navegador.
| 0.616008 |
curate
|
{"en": 0.05019305019305019, "ca": 0.8123552123552124, "pt": 0.044015444015444015, "fr": 0.029343629343629343, "es": 0.06409266409266409}
|
https://directori.upc.edu/directori/dadesCarrec.jsp?id=1004712&perfilId=PDI&ordre=1&origen=persona
|
mc4_ca_20230418_8_173920
|
Professorat | BIBLIOTECA Institut LA ROCA
Curs Contacontes a Can Butjosa
Publicat el 12 octubre 2011 per itoro
Des de la Biblioteca Can Butjosa ens ha arribat la següent informació:
“Un any més la Biblioteca Infantil i Juvenil Can Butjosa, ha programat els cursos de conta contes adreçats a totes aquelles persones interesses en conèixer o endinsar-se més en el món dels contes, ja siguin mestres, bibliotecaris, estudiants, pares i mares…
Com sempre s’han programat dos cursos que enguany farem al novembre.
4 i 5 de novembre de 2011 Curs impartit per l’Ana Garcia-Castellano (Idioma castellà)
25 i 26 de novembre de 2011 Curs impartit per la Mercè Palay Escaró (Idioma Català)
Per a mes informació podeu consultar el nostre web http://bibut.parets.org
Per formalitzar la inscripció podeu seguir aquest enllaç http://bibut.parets.org/catala/areaform/curscert.htm. Allà trobareu la sol·licitud de matrícula.
Recordeu també que tots els cursos que fem a la Biblioteca estan certificats per la Universitat de Vic UVIC. “
Publicat dins de Animació lectora:, Contacontes | Etiquetat com a Contacontes, Professorat | Deixa un comentari
Publicat el 27 juny 2011 per M. FELICIDAD JUSTE MOMPEL
Joan Barbero ens ha deixat aquesta lectura al nostre prestatge:
He elegido este libro porque desde que me empecé a aficionar de muy pequeño a la lectura la literatura infantil y juvenil anglosajona, especialmente la inglesa, me han entusiasmado y lo continúan haciendo. Las primeras lecturas que recuerdo fueron cómics (entonces los llamábamos tebeos). Leía de todo tipo: Mortadelo y Filemón, Tintín, Asterix, el Capitán Trueno y otros muchos de dibujantes como Escobar o Vázquez que igual ni os suenan (Anacleto, agente secreto; las hermanas Gilda… ).
En general, prefería los tebeos de aventuras y los cómicos, pero más tarde empecé a aficionarme a los de superhéroes y de otras temáticas: es la época en que leía cómics de la Marvel, como la Patrulla X (X-Men) o Spiderman o de editoriales inglesas, como Zarpa de acero. También me encantaban las adaptaciones de obras literarias que se hacían en cómic, como las Joyas literarias juveniles (que se han reeditado y os recomiendo) pues eran una forma fácil y entretenida de conocer clásicos de la literatura, sobre todo dirigidos a un público juvenil. En la actualidad me siguen encantando estos comics (de algunos de ellos soy coleccionista) y he ampliado mi interés hacia comics más “adultos” como los de Tardi (Adele Blansec, La guerra de trincheras… ) o Alan Moore (From Hell, V de vendetta…).
Después empecé a leer libros y los primeros que cayeron en mis manos fueron los de la escritora inglesa Enid Blyton (Los Cinco, Los Siete secretos) y los protagonizados por William Brown (Guillermo el proscrito) de la también inglesa Richmal Crompton. Son libros que aún ahora colecciono y releo (sobre todo los de William Brown, que son muy divertidos y os recomiendo; los de Enid Blyton son de aventuras y entretenidos pero los encuentro peor conseguidos). Desde entonces soy un forofo de la literatura infantil y juvenil inglesa (que os recomiendo en general y sobre la que os puedo orientar). La saga de Harry Potter es una de las últimas páginas de la gloriosa historia de esta literatura.
He escogido Peter Pan i Wendy por diferentes motivos. Uno de ellos es porque es una de mis obras favoritas de este tipo de literatura pues recuerda, con nostalgia y con cierta tristeza, pero también con alegría, el mundo de la infancia. Vosotros aún la tenéis muy cercana y, tal vez, no la añoráis, pero, al ser adulto, a veces se echa de menos la inocencia y libertad de esos años. Otro motivo es que nuestra biblioteca dispone de un ejemplar precioso, editado en 1935, con traducción catalana de Marià Manent y unas preciosas ilustraciones de Mabel Lucie Attwell. Además de la belleza del texto podréis disfrutar de la belleza del objeto, del libro. Yo, por desgracia, la primera vez lo leí en una edición mucho menos bonita, pero lo he vuelta a disfrutar con esta estupenda edición.
En resumen, os animo a conocer esta obra y otras de este tipo. Si necesitáis orientación en este tipo de literatura os la puedo facilitar encantado. Saludos y animaos a leer.
Publicat dins de Animació lectora:, BIBLIOTECA ESCOLAR, Descobrim llibres i lectures, Dinamització del fons bibliogràfic: | Etiquetat com a LLibres, Professorat | Deixa un comentari
DESCOBRIM LLIBRES Y LECTURES
Publicat el 10 maig 2011 per M. FELICIDAD JUSTE MOMPEL
“Hay libros que te llegan en la oscuridad y te llevan a la luz. Y a veces no son libros; son trozos de papel, poemas, un capítulo prescindible de la historia del arte, una frase perdida, como una palabra dentro de una botella, los que refulgen en medio del ruido en que se convierte la vida […] Leer no es solo una voluntad, es también un azar, en medio de la coincidencia se producen muchas veces los descubrimientos verdaderos” (Juan Cruz).
Amb aquestes paraules de Juan Cruz obrim a la Biblioteca del nostre Institut un petit espai per a descobrir llibres i comunicar lectures.
El professorat que estem fent L’hora de la lectura ens hem engrescat a presentar una lectura especial i estimada. La rescatem de la nostra memòria emocional, l’ acompanyem d’ unes paraules i la deixem al petit prestatge de la biblioteca que des d’aleshores es converteix, per la màgia de la lectura, en un espai de trobada i de descobriment.
La primera presentació ens l’ofereix en Llorenç Ferrer, que ens parla de com va arribar fins a ell el llibre de Marc Twain.
Les aventures de Tom Sawyer de Mark Twain va ser, si no el primer, un dels primers llibres que vaig llegir en català. Evidentment no ho vaig poder fer ni a l’escola –on el català estava reservat als moments més importants del dia: el pati i la sortida- ni a casa.
El vaig llegir a la biblioteca del meu poble, en un temps que la gent encara vivia en blanc i negre. Probablement suggerit per la bibliotecària, una dona estricta i seriosa que responia amb un sssssssssxxxxxxttt! quan algú gosava vulnerar el silenci absolut del seu tabernacle amb un insuls Bona tarda!
Potser cansada de veure’m amorrat un dia sí i un altre també a Las Aventuras de Tintín, inacabable col·lecció de còmics –patufets d’ aleshores- amb unes il·lustracions força engrescadores i una acció trepidant, em va deixar un llibret damunt la taula: Les Aventures de Tom Sawyer de Mark Twain.
– Mira aviam si t’agrada!, em va dir. Evidentment desconeixia qui era Mark Twain i encara menys en Tom Sawyer; però que fossin aventures ja m’estava bé.
La lectura del llibre no va ser fàcil i va exigir un gran esforç per assimilar el meu català de casa i carrer al català imposant que anava descobrint línia a línia. Al llarg dels dies em vaig anar familiaritzant amb aquella colla de trapelles i no hi vaig faltar cap tarda –als nois no ens deixaven endur els llibres a casa- fins acabar-lo.
El llibret em va obrir els ulls a un català, força més complicat que no pas el que fèiem servir al carrer, però que servia per explicar aventures i móns diferents: part dels quals intuíem per mitjà del cinema de tots els diumenges.
A més de familiaritzar-me amb un autor, Mark Twain, al qual vaig anar llegint tant com vaig poder, probablement aquest llibret em va encomanar una malaltia a la qual, afortunadament, no he trobat remei: una passió incondicional per la lectura i l’addicció a l’ olor de la lletra impresa.
Molts anys més tard –ja vivíem en colors- un diumenge al matí, remenant piles de llibres vells al mercat de Sant Antoni, vaig trobar un exemplar idèntic al que havia llegit feia tant de temps.
Llavors coneixia perfectament qui era Mark Twain i la seva obra i el responsable d’aquell enravenat català amb el qual m’hi vaig estar barallant durant tants de dies. Aquell diumenge vaig endur-me a casa, dins d’una butxaca, trenta anys de memòria en blanc i negre.
I aquest és el nostre desig, entre l’atzar i la coincidència, comunicar i gaudir de la lectura.
Publicat dins de Animació lectora:, BIBLIOTECA ESCOLAR, Descobrim llibres i lectures | Etiquetat com a LLibres, Professorat | Deixa un comentari
Publicat el 18 maig 2009 per itoro
Material del CRP del Vallès Oriental relacionat amb la comprensió lectora:
http://www.xtec.cat/crp-granollers/comprensio-lectora/index.htm
Publicat dins de Competència informacional: | Etiquetat com a Professorat | Deixa un comentari
| 0.623231 |
curate
|
{"en": 0.008329309512312892, "pt": 0.011950748430709802, "ca": 0.5616851762433607, "es": 0.41356832448092706, "ro": 0.004466441332689522}
|
http://blocs.xtec.cat/ieslaroca/tag/professorat/
|
mc4_ca_20230418_16_136151
|
El fred. Canal Salut
A l'hivern, l'arribada del fred pot afavorir l'aparició d'algunes malalties i també de determinats accidents relacionats amb la climatologia, que poden suposar un risc per a la salut. Estar sotmès a baixes temperatures pot afectar el bon funcionament de l'organisme, quan aquest no té capacitat per combatre la pèrdua de calor.
Informeu-vos dels horaris dels centres d'atenció primària més propers al vostre domicili.
L'exposició prolongada al fred pot causar hipotèrmia. Quan una persona pateix hipotèrmia el seu cos perd més calor de la que pot generar i la seva temperatura corporal disminueix dels 37 °C normals a menys de 35 °C.
Per prevenir la hipotèrmia cal vestir peces adients per protegir el cos i ingerir molt líquid. A més, es recomana:
Per evitar la mala circulació, que pot ser causa de l'edat, no dur roba o botes ajustades, no fatigar-se, no prendre certs medicaments ni tampoc consumir alcohol ni tabac.
Si sospiteu que una persona pateix hipotèrmia:
Truqueu immediatament al 112.
En cas que la persona estigui inconscient, examineu-li les vies respiratòries, la respiració i la circulació. Si cal, feu-li el boca a boca o la reanimació cardiopulmonar.
Més informació sobre hipotermia
Les baixes temperatures, la manca d'humitat i la calefacció excessiva durant l'hivern perjudiquen la pell i provoquen deshidratació, sequedat, descamació i, fins i tot, petites ferides, com ara talls o clivelles. Per combatre aquests efectes podeu seguir les recomanacions següents:
Apliqueu-vos bàlsam als llavis diverses vegades al dia per evitar que s'assequin i apareguin clivelles.
El sol no solament és perillós a l'estiu. A l'hivern els seus raigs es poden reflectir en el paviment o en la neu. Per això és important que també utilitzeu protector solar durant els mesos de fred.
Les calderes i els aparells de calefacció de la llar poden convertir-se en elements de risc si no estan en bon estat o no se'n fa un bon ús. Cal ventilar les estances on hi hagin llars de foc o estufes de gas, carbó, llenya o d'altres materials combustibles.
Reviseu l'estat del les calderes, estufes i altres aparells de combustió.
No els feu servir si en encendre'ls fan una olor estranya.
Si a casa vostra disposeu d'una llar de foc o una estufa de llenya, feu-ne revisar anualment la xemeneia o sortida de fum.
Per prevenir el risc d'intoxicació per monòxid de carboni derivat de l'ús d'estufes de llenya o altres combustibles, instal·leu un detector de fum i de monòxid de carboni.
| 0.819134 |
curate
|
{"en": 0.0032401782098015392, "es": 0.0044552450384771165, "ca": 0.9805589307411907, "pt": 0.011745646010530578}
|
http://canalsalut.gencat.cat/ca/vida-saludable/consells-per-a-tot-lany/consells_hivern/protegiu_vos_del_fred/
|
mc4_ca_20230418_6_212216
|
Bicis per mules | petits nòmades
Bicis per mules
Publicat el Juny 18, 2014 per petitsnomades
Després de veure el que patien les pobres bèsties carregant quaranta quilos d’equipatge, ara ja podem dir que sóm més que mules! Nosaltres n’hem arribat a portar uns quants més damunt les bicis…
Sóm a Huaraz, assaborint la travessa de muntanya que enllaça la Quebrada Huaripampa, amb la Quebrada Santa Cruz. Portem impressos a tots els porus del cos, els cims blancs i punxeguts, l’aigua turquesa de les llacunes, l’aroma de les flors, el soroll del riu, la veu dels arrieros, la flaire de les mules, la pols del camí, l’esperit peruà, l’energia de la pachamama…
El canvi de ritme els ha anat molt bé a les nenes, que necessitaven estirar les cames.
La Maiana ha caminat gairebé la meitat del recorregut. Jugant, cantant, saltant, volant, corrent, sense queixar-se en cap moment.
L’Ares ha fet tot el trajecte a peu, malgrat els oferiments insistents del guia del grup per dur-la a coll. Alegre, riatllera i xerrameca com mai; irreconeixible fins i tot per a nosaltres mateixos. L’Ares ha aprés en aquest viatge, a gaudir de l’esforç i a lluitar pel seu repte personal.
Durant uns breus segons el cel ens ha permés veure l’Alpamayo. Instant fugaç -però suficient- per sentir que encara hi queda l’atracció que un dia ens va dur, al Joan i a mí, fins al seu cim.
El video us explicarà la resta…
Dades tècniques del Trekking Santa Cruz
Recorregut: 50km
Durada: 4 dies (caminant entre 4-9 hores/dia a ritme infantil)
Inici: Vaqueria a 3.500m
Alçada màxima: Punta Unión a 4.750m
Arribada: Cashapampa a 2.970m
L'entrada va ser publicada el Perú, Sudamèrica per petitsnomades. Guarda l'enllaç permanent.
31 pensaments sobre “Bicis per mules”
Teresa el Juny 19, 2014 a les 08:24 va dir:
Hola grans nòmades! feia dies que no em posava al vostre blog! estic admirada de tot el vostre viatge i de les qualitats del vostre equip, tot flueix! jugar, saltar, volar,… arribar a quasi 5000 amb aquesta alegria. Ninssss mua mua mua! felicitats!
Veig que esteu a Huaraz, em porta molts bons records, és un lloc molt especial trobo que té coses en comú amb Andorra i la cordillera blanca ESPECTACULAR!
Tinc ganes de veure’t i que m’expliquis en directe Beti.
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:07 va dir:
xerrameca lluïsa el Juny 19, 2014 a les 09:22 va dir:
renoi!!! no deixeu d’emocionar-me!!! quin goig veureus i llegir-vos. Aquestes nenes s’ho estan passant pipa! i no parlar de com s’ho passen el pares!! un petonarro família! !
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:08 va dir:
Ariadna el Juny 19, 2014 a les 09:52 va dir:
Somnio sols de veure-us, volen els pensaments i s’eixample la meva rialla
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:09 va dir:
i la nostra, jajaja…
Anna Massagué el Juny 19, 2014 a les 11:40 va dir:
Des de fa poc que us segueixo i realment us felicito. Seguiu que us segueixo!! !
Anna des d’un petit poblet de l’Anoia, La Llacuna
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:10 va dir:
Seguim, seguim… Sempre endavant
Tània el Juny 19, 2014 a les 21:55 va dir:
fantàstic video i comentaris!!!!! muacs muacs muacs muacs ❤ ❤ ❤ ❤ una forta abraçada des del baridà a punt a punt de començar l'estiu!! !
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:11 va dir:
Guardeu-nos una mica d’estiu, veïns!! Petonets
Jan,Judit, Sergi el Juny 20, 2014 a les 06:45 va dir:
em penso que es la mateixa que vam fer amb Judit en bici al 95 ! ! !
A Huaraz podeu visitar a l’Aritza Monasterio, te un restaurant al carrer principal.
Sort petits nomades! !
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:13 va dir:
En bici?! Ostres, quines màquines! deveu ser els únics, aquí tothom anava a peu i amb la llengua fora, jajaja… Petons
Miriam el Juny 20, 2014 a les 10:44 va dir:
Beti, els meus fills estan al·lucinats amb la vostra aventrura!!!! Bé i jo també. S’ha de ser valent. Sí Senyor!!! !
Una experiènica única, inolvidable….. Quina enveja!
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:14 va dir:
Doncs anima’t a viatjar amb ells! És molt divertit, jajaja
Gemma el Juny 20, 2014 a les 11:25 va dir:
Quina meravella! Quina experiència! I quina alegria i vitalitat. Felicitats! Tenim ganes de veure-us, Ojalà ens trobéssim allà on sou vosaltres; haurem d’esperar fins la vostra tornada ! Molts petons. Gemma
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:21 va dir:
Aviat, aviat! L’Ares vol fer una festa de benvinguda, jajaja… Muaks
Manel Garcia el Juny 20, 2014 a les 17:24 va dir:
Molt guapo el vídeo!. Veient córrer a les nenes m’ha fet pensat que igual tindrem la versió femenina del Kilian Jornet.
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:04 va dir:
jajaja… No crec, però en una cosa si que s’assemblen al Kilian: els encanta la NUTELLA!! !
Judit el Juny 21, 2014 a les 06:52 va dir:
Preciós, emocionant, tendre, vocòlic, impressionant,….meravellós!
Molts petons a tots quatre! !
petitsnomades el Juny 21, 2014 a les 19:20 va dir:
muuuuaaaaaaaaaaaaacsssssssss!!!!!!!!!!!!!! !
Ariadna Plans el Juny 22, 2014 a les 07:49 va dir:
hola Ares i Maiana, aus astimem mol. som mol bonas amigas. ting moltes ganes de veureus.
Ares Tomas
Judith el Juny 22, 2014 a les 21:35 va dir:
Es impressionant!! Feu ke nosaltres tb visquem akesta aventura desde les nostres cases!! Petons!! Noa, oscar i judith
Ana el Juny 23, 2014 a les 22:13 va dir:
Per fi avui revetlla de sant Joan, he pogut entra al vostre blog, estic bocabadada mirant les nenes, l’Ares una campeona tots els 50km caminan.la Maiana sempre rient i vosaltres dos Beti i Joan uns parassossssss.FELICITATSSS. a la tornada os merexeu una nit romantica els dos sols,teniu una nit de canguro de regal. Una abrasada gegantttt…….
petitsnomades el Juliol 1, 2014 a les 16:48 va dir:
Iuuuujuuuu!!! Visca l’Ana!! Un petonàs!
Gemma el Juny 24, 2014 a les 10:35 va dir:
Feliç sant JOAN!!! de part de la Mireia, la Laia, el Joan i la Gemma. Petons
joan el Juny 25, 2014 a les 17:24 va dir:
quina aventura més ferma! endavant i molta sort!
Joan. – Vallés Occidental –
zuzana el Juny 30, 2014 a les 16:12 va dir:
You are amazing!!!!! Love you zuzana+roman+josefina
JUDIT ( la Flinch) el Juny 30, 2014 a les 17:47 va dir:
Nena, tinc tantes preguntes!!!!…. em repeteixo, que xulo!! quina passada!!! cuantes vivències!! !
una passada ” follets d’Arseguel””
petonets grandioooosos!! !
Elisenda el Juliol 1, 2014 a les 15:48 va dir:
Hola grans nòmades!
Estic entusiasmada amb els vostres videos, estan carregats de vitalitat, tendresa i naturalitat. Quedeu contractats per fer-ne un de l’escola el proper curs.
Bon viatge i un petonas !
Júlia el Juliol 6, 2014 a les 19:51 va dir:
Hola a tots! Ens a agradat molt el vostre video.Quan tornareu? tinc moltes ganes de veureus sobre tot a l’Ares!! !
Txema el Juliol 14, 2014 a les 23:06 va dir:
Sou increïbles cracks una abraçada forta , estic alucinant de com es va el Super viatge
| 0.605816 |
curate
|
{"ca": 0.8242269588712099, "en": 0.0322725908135695, "es": 0.07475232662864005, "pt": 0.021314920444311016, "fi": 0.003002101471029721, "nn": 0.0016511558090663465, "it": 0.006004202942059442, "fr": 0.003902731912338637, "sk": 0.003002101471029721, "gl": 0.011558090663464426, "oc": 0.0013509456619633744, "la": 0.00420294205944161, "de": 0.006604623236265386, "lt": 0.0015010507355148605, "et": 0.0019513659561693185, "ru": 0.0019513659561693185, "id": 0.0007505253677574302}
|
https://petitsnomades.cat/2014/06/18/bicis-per-mules/
|
macocu_ca_20230731_10_368927
|
Seccions
SERVEIS EDUCATIUS
Esplugues compta amb un ampli ventall d'opcions educatives, consistent en 8 escoles bressol, 4 instituts, una Escola Oficial d'Idiomes i també una ampla oferta de formació d'adults i gent gran
| 0.644373 |
curate
|
{"ca": 0.9216589861751152, "en": 0.07834101382488479}
| |
oscar-2201_ca_20230904_6_50407
|
Excursió apta per a tota la família gràcies a l’amplitud i suavitat dels camins, a través dels camps de cultius d’olivera i garrofers, l’agricultura autòctona. Aquest trajecte permet admirar el paisatge típic del Camp de Tarragona, plana en la qual es troba immers la major part del terme.
Temps aproximat: 50 m.
Track ruta 1
Lloc
Servei tècnic de bicicletes
500 WATTS CYCLING
ESPORTS MAÑÉ
MEGABICI
Mont-roig Miami Turisme
Mont-roig Miami Turisme
Nota Legal
Informació addicional RGPDUE
Accessibilitat
Punts d'Informació
Contactar
Webs corporatives
Webs corporatives
Ajuntament Mont-roig del Camp
Fundació Mas Miró
Xarxes Socials
Xarxes Socials
Contactar
Contactar
Pl. de Tarragona, s/n
43892 Miami Platja (Tarragona)
turisme@mont-roig.cat
977 810 978
RGPD
©Dissenyat per Incubalia
Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva l'experiència de navegació. Si us plau,
abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA
DE COOKIES.
Acceptar
Descripció general de la privacitat
Cookies estrictament necessàries
Cookies de tercers
Política de cookies
Descripció general de la privacitat
Aquest lloc web utilitza cookies per a que podem oferir-li la millor experiència d'usuari possible. La informació sobre les cookies s'emmagatzema al seu navegador i realitza funcions com a que se'l pugui reconèixer quan torna al nostre lloc web i ajudar al nostre equip a comprendre quines seccions del web li resulten més interessants i útils.
Cookies estrictament necessàries
Les cookies estrictament necesàries han d'estar habilitades en tot moment per a que puguem emmagatzemar les seves preferències de configuració de cookies.
disable
Si vostè desactiva aquesta cookie, no podrem guardar les seves preferències. Això significa que cada cop que visiti aquest lloc, haurà de tornar a seleccionar si activar o desactivar les cookies.
Cookies de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per a recopilar informació anònima, com el número de visitants del lloc i les pàginas més populars.
| 0.600282 |
curate
|
{"ca": 0.886284289276808, "es": 0.03790523690773067, "en": 0.05486284289276808, "ja": 0.0059850374064837905, "pt": 0.00399002493765586, "ar": 0.0014962593516209476, "fr": 0.005486284289276808, "sv": 0.00399002493765586}
|
https://www.mont-roigmiami.cat/ruta-bici/ruta-1-1436-km-les-planes/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_134572
|
Notícia sencera:http://www.ara.cat/societat/Catalunya-vegueries-Parlament-vegueria-Penedes_0_1738626306.html"Modificació en l'organització territorial a Catalunya. El Parlament ha aprovat aquest dimecres una canvi de la Llei de Vegueries per crear-ne una més, la del Penedès, i ho ha fet amb els 94 vots a favor de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP i els 34 vots en contra del PP i Ciutadans. Amb aquesta nova modificació, la divisió territorial de Catalunya es distribueix en vuit vegueries: Barcelona, Girona, Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu i Aran i des d'aquest dimecres amb la nova del Penedès.Cada vegueria agrupa un conjunt de les 42 comarques de Catalunya i la del Penedès inclourà les de l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l'Anoia (tota menys vuit municipis). La llei es va aprovar el 2010 sota el mandat del govern del socialista José Montilla, però no s'ha arribat a desenvolupar mai, de manera que la divisió de Catalunya a la pràctica segueix sent en quatre províncies: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. El tràmit per crear la nova vegueria ja fa temps que va començar el seu camí al Parlament.Segons els defensors de la nova vegueria, la llei "corregeix l'error" d'haver oblidat el Penedès en la norma original de 2010, i permetrà adaptar la realitat administrativa amb la realitat territorial per impulsar socioeconòmicament aquesta zona. "Aleshores, de moment i segons la Llei de Vegueries no desplegada, el mapa administratiu de Catalunya quedaria així (exceptuant el cas específic de l'Aran). La vegueria del Penedès hi apareix en color taronja:Enhorabona, penedesencs!
Ara només cal la de l'Alt Ter. I dir-ne regions!!!!!! !
Així, una mica en broma. Segur que hi han un munt de raons per crear l'Alt Ter, però jo només la faria per motius estètics. El mapa queda molt desequilibrat entre un nord cohesionat i un sud fragmentat, i fa mal a la vista. A més que el Ripollès queda una mica random, allà sobresortint de la resta de la vegueria de Girona.
| 0.858218 |
curate
|
{"ca": 0.9400491400491401, "en": 0.010810810810810811, "fr": 0.0004914004914004914, "es": 0.04864864864864865}
| |
oscar-2301_ca_20230418_1_239760
|
L'objectiu d'aquest blog és una passejada cultural pel món de la poesia i del teatre i conèixer la creativitat poètica de casa nostra.
dimecres, 28 de gener de 2015
TROBADA POÈTICA “MES DE GENER” DEL NIU D’ART DE PARETS
Poeta homenatjat JAUME SALMERON I MARRO, de Mollet del Vallès
El recital popular palesà una respectable assistència de públic a la Sala Basart Cooperativa. L’esdevenimnent col·laborava en la Festa major d’hivern, demostració de la força cultural del municipi i de com els paretans viuen la poesia i la música. Les dues modelitats culturals s’agermanaren, donant-se les mans, amb un espectacle de dues parts. La primera, dedicada a la poesia en la que cada recitador podia presentar dos poemes, un obligatòri del poeta homenatjat i el segon, voluntari, propi o d’altri. En honor a la veritat la poesia de Jaume Salmeron, que per problemes de salut no va poder assistir, va impactar possitivament per la seva qualitat humana. Autor de quatre poemaris, en tots ells, la dignitat de la persona és sempre fil conductor. El darrer llibre publicat reafirma la tendència. El seu títol LA POESIA AMB NOM DE DONA. Els altres són: CAMÍ A L’ALBA, POÈTICAMENT PARLANT, i 15M,INDIGNADOS DE MOLLET. La segona part hi aportà el valor afegit de la música amb la participació dels socis del Niu d’art que formen part del grup de PLAY-BACK, del casal del avis de Can Oms. L’edat no és impediment quan l’art es porta dins. I ho van demostrar amb un saber estar a l’escenari amb una naturalitat tal que donava la impressió que més aviat era un directe. Van alegrar la vetllada amb les cançons: LA CIGARRA, NEW YORK NEW YORK, COMPARSITA, A TODO DOLOR, NO LLORES POR MI ARGENTINA i FANTASMA DE LA ÓPERA.
Niu d’art de Parets amb el nou local i amb el nou organigrama ha donat un pas endavant en la seva promoció cultural amb una major qualitat dels seus esdeveniments, amb els seus concursos, i, molt important, amb les col·laboracions de diferents entitats culturals de Parets, sense oblidar el suport de l’Ajuntament, que no nomès facilita sinò que amb la seva ajuda empeny per no defallir. Acompanya fotografia del públic assistent.
Publicat per Joan Sala Vila a 7:42 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dissabte, 24 de gener de 2015
CONCERT CIRCULAR
L’experiència viscuda en el Pavelló Esportiu Joaquim Rodríguez de Parets del Vallès explica el camí de la transcendència del ser humà amb un inconmensurable desig de l’infinit. Per què la humanitat sense la capacitat vital d’avançar, cada dia, un pas nou vers la totalitat no tindria sentit. El Concert Circular no era només un programa musical, era la humanitat integrada musicalment. Era el jo, que quan em comunico sóc música mitjançant el so de les paraules i les emocions, amb una abraçada i un bes, ho subscriuen. El Concert Circular esdevenia convivència en tota l’extensió existencial d’un poble que respira i viu intensament en el seu interior la poètica i la filosofia dels batecs del cor universal. Perquè els homes i les dones, els petits i grans,testimonis directes i protagonistes amb la seva presència corroboraven el missatge de la paraula i de la música. Cadascú, encara que inconscientment, definia que era humanitat i actor de la germanor universal. Idea, emoció i sentiment que esdevenia ambient i es respirava.
Concert circular no era només un títol promocional, era una mà que saludava i amb la seva encaixada trametia caliu comunicador d’amistat. La forma circular donada a la pista del Pavelló no era una expressió metafórica sinò el llenguatge de la natura que ens alliçona talment com radis que del centre del globus terraqui busquen la superficie per respirar l’aire universal. La música no es dirigía a l’espectador des d’un escenari sinó desde l’espai vital, talment com si la música i l’espectador fossin un mateix ésser. Una explicació artística de que la vida és música. Aquesta veritat de la vida música anava acompanyada de diferents situacions d’estar i de fer dels assistents amb la possibilitat de gaudir de les sensacions musicals en el propi cos, experimentant els sons d’uns instruments de músicoteràpia que un equip sanitari del programa convidava a viure els seus efectes en el propi cos.Un concert que convidà des del seu començament a gaudir de les olors de les herbes medicinals i dels sabors de fruits naturala elaborats anisos.Tota la màgia de la natura embolcallada amb l’extraordinari missatge de les músiques del món. Una vetllada en la que el protagonisme rauia en la veritat del ser humà.
L’aspecte que presentava el Pavelló de Parets del Vallès definia la veritat de la cultura d’un poble que amb el seu comportament demostrava que la savia viure i es responsabitlitzava i agraia als creadors d’actes culturals que convertien en metàfora de la convivència del conjunt dels ciutadans.
Tots els grans esdeveniments, i el Concert Cultural ho és, tenen un creador i un ideòleg i el d’aquest espectacle és el Director del Ceim Maria Grever, Sr. Ernest Briceño. Felicitats Ernest.
Publicat per Joan Sala Vila a 2:36 2 comentaris:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 16 de gener de 2015
Trailer BUFA EL VENT de Joan Sala Vila
Petita mostra del recital-espectacle amb la col·laboració del violinista Ernest Briceño, director de l'escola CEM Maria Grèver i de la Ballarina, Águeda Murillo i de l'actor de teatre Paco Asensio, basada en el poemari .
Publicat per Joan Sala Vila a 2:05 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Recital mes de gener 2015
Publicat per Joan Sala Vila a 1:30 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 12 de gener de 2015
¡POR AQUÍ! ¡POR ALLÀ!
Una comedia irreverente, absura y surrealista. TOPIC THEATRICAL
Amb aquest títol i aquestes paraules presentava el programa de mà l’espectacle del darrer cap de semana al Teatre Ponent. Veritablement no podia ser més encertada la valoració i li afegiria un adjectiu, divertida, perquè l’obra en ella mateixa tenia un objectiu prou evident, fer-ho passar bé una bona estona. I la base de l’argumentació no era altra, encara que d’una manera molt subtil s’hi llençaven crítiques de tota mena i cap institució se n’escapava. Les polítiques eren molt del dia i punyents, les morals intentaven dissimular-les i les socials buscaven la llibertat d’expressió. Amagat l’argument amb una suposada visita per aprofitar una estona jugant a cartes s’hi ventilaven judicis de tota mena amb el rerefons de la hilaritat. Hilaritat que en certes ocasions s’exagerava per donar més forma a l’escena i més profunditat a la feblesa del diàleg, sovint, sense sentit formal perquè la informalitat era el sentit. La presentació dels dos matrimonis que s’havien de trobar sincerament genial per la comicitat lúdica d’un diàleg buit temàticament i crític en l’objectiu que s’intentava descobrir o trobar.I com és natural la presència d’un personatge aliè, conductor del fil i jutge del moment amb una personalitat de servei en el dos papers que desenvolopava, personalitat que les dues parelles protagonistes interpretaven d’acord amb els seus interessos. La presència d’una serietat organitzadora amb aquest cinquè personatge li donava a la clara forma lúdica de l’espectacle una més simpàtica evidència amb la intencionalitat de donar-li credibilitat. En el fons del fons, un joc de la vida, incissiu, punyent i crític des de la visió de la veritat. Referent a la valoració dels personatges, la primera observació que els papers eren escaients, la capacitat representativa, independentment de l’exageració lúdica, excel·lent i la coreografia d’una naturalitat calcada de la realitat.
Publicat per Joan Sala Vila a 7:52 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dissabte, 10 de gener de 2015
Concert circular organizat per CEM Maria Grèver
Ernest Briceño, director del CEM Maria Grèver, músic excepcional i de nivell internacional, presenta a Parets del Vallès una experiència sonora, la primera internacional. Si parem esment en el cartell anunciador ens adonarem del missatge conceptual de l'experiència i de com la música està present en cadascú de nosaltres en tots els instants de la nostra vida. El cosmos és una música sempre viva i la forma circular esdevé un símbol de la perfecció humana en tots els seus sentits i nivells, tan individuals, com social, polític, religiós i cultural. Es tracta d'una experiència que val la pena conviure amb els protagonistes, músics, cantaires i poetes i totes aquelles persones que tenen fe en la cultura, l'estimen i ells mateixos se senten cultura. La cultura és la única força que pot portar la pau al món. I tots estem cridats a ser lluitadors de la pau.
Publicat per Joan Sala Vila a 2:48 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 9 de gener de 2015
PROGRAMA CONCERTS TRIMESTRALS SANT ESTEVE
Publicat per Joan Sala Vila a 1:25 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dijous, 8 de gener de 2015
PROGRAMACIÓ TEATRE LLIÇÀ DE VALL
Publicat per Joan Sala Vila a 4:29 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimarts, 6 de gener de 2015
TOTHOM AL TEATRE PONENT EL10 i 11 DE GENER
Publicat per Joan Sala Vila a 4:32 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dilluns, 5 de gener de 2015
VIATGE AL COR
el musical del cor in fantil Amics de la Unió.
Una estrena, podem dir sense por d’equivocar-nos, refermada per la difusió realitzada pels mitjans de comunicació, en especial per TV 3. Una estrena esperada com ho deixà ben palès el ple total del Teatre Auditori de Granollers. Un ple precedit per un historial extraordinari amb l’èxit l’any 2013 amb la proclamació del millor cor entre totes les categories del concurs LET THE PEOPLES SING!, organitzat la Unió Europea de Radiodifusió, continuat entre altres pel grup In Crescendo, guanyador del darrer OH HAPPY DEI, continuat per l’excel·lent actuació del Cor Infantil en el OH HAPPY NENS i rubricat per l’estrena del VIATGE AL COR. Cam vaig viure aquest espectacle musical? Des de la curiositat poética-musical al missatge psicològic i social que seria capaç de llegir-hi. Primerament, però, un incís que penso molt alliçonador i enriquidor socialment i cultural. Un fet: la capacitat de convocatòria d’un concert infantil. Capacitat que supera molt alló de que són de casa. La seva qualitat reconeguda internacionalment. I és un mèrit del que hem de sentir-nos tots, no només els granollerins sinò també tots els catalans. Dintre del context de l’espectacle què em va fascinar? La paraula COR. Té vàries lectures i totes reflectides en el concert. Organitzar un viatge que el destí sigui el cor, no és nomès una aventura, és una filosofia de la vida i una lliçó de convivència universal. Cor és l’òrgan vital d’una persona, cor també defineix la qualitat humana, cor és un grup de persones que canten, cor és l’espai d’un temple. Tots aquests significats hi vaig intuir en el concert del Cor Infantil dels Amics de la Unió. Organitzar un viatge al cor metafóricament té un significat d’autoretrobament, buscant el perquè de la pròpia existència. Organitzar un concert que és un viatge al cor d’un cor infantil és desxifrar el perquè de la importància social d’aquest grup de persones. Un cor de cantaires batega culturalment pel benestar de la societat, dels components del cor i dels amics i simpatitzants. Un viatge al cor també comporta dur el missatge coral a un altre indret que té espais musicals i que vol gaudir dels batecs d’altres cors amb missatges comunicadors solidaris de les excel·lències d’altri per a un autoenriquiment psíquic comú. I el vehicle era la música, que feia d’autocar, de tren, d’vaixell o d’avió.Un viatge amb un objectiu universal descobrir com batega el cor de la humanitat quan la sang és música. I la conclusió final no és altre que: essencialment la humanitat també és música. La base filosófica de VIATGE AL COR proclama que la convivència universal en pau s’assolirà quan el cor vital de la humanitat sigui música.
Publicat per Joan Sala Vila a 2:50 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 2 de gener de 2015
GOSPEL AND NEGRO SPIRITUALS
El teatre de Can Rajoler de Parets del Vallès celebrà l’arribada del nou any amb un concert que en el seu missatge hi portava el programa personal de vida en cada instant. Un concert ofert pel grup The Gourmets, dos tenors, un baríton i un baix, que amb una excel·lent complicitat entre les veus i la música alenava l’esperit dels espectadors a fer seu el missatge que en homenatge a una lluita humana celebrava la victòria assolida, recordant la fortalesa i el sofriments dels lluitadors per la pau en el seu caminar carregat de cadenes cap a la llibertat. Alló que en el seu dia era una injustícia contra la dignitat humana, ens ha descobert l’altra cara de la llibertat en la pell dels lluitadors. La música dels esclaus negres, capturats i deportats per la riquesa d’uns pocs i la misèria de molts, ha esdevingut riquesa espitual de molts contra la probresa humanitària d’uns pocs. El grup The Gourmets, en el teatre de Can Rajoler, amb música gospel i espiritual negra, va fer viure la realitat de l’existència, que és un caminar desde la vida cap a la mort per assolir aquella pau que fa eternes a les persones. Una música que omple l’esperit i complau les sensibilitats humanes cantada per unes veus que definien personalitat i, a la vegada, esdevien dialogants per la qualitat psicológica que les acompanyava.És difícil especificar quina interpretació fou la millor, però una em captivà emocionalment i passional, la Santa Nit, en anglès. La modulació de les veus, la coordinació musical, la simplicitat coreogràfica i una natural escenografia convertí el concert en un espectacle cultural d’un envejable nivell humà i artístic.
Publicat per Joan Sala Vila a 3:05 Cap comentari:
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)
Alegoría del Teatro con Apolo, Talía y Melpómene. 1802. Boceto de Zacarías González Velázquez
Dades personals
Joan Sala Vila
L'escriptor Joan Sala Vila, nascut a Hostalets de Balenyà, és el president de les Aules d'extensió Universitària per a la gent gran del Vallès Oriental i ha estat promotor de la Festa de les LLetres Catalanes de la nostra comarca. Les seves aficions són literàries, artístiques i esportives, amb una preferencia envers la filosofía. Llibres seus són: B.M.Granollers, esport i civisme. Sí, a les seleccions catalanes L’esport en la globalitat humana Jaume Icart, l’home i l’artista Vicenç Casals Grau, un capítol en l’art de Granollers Dr. Soucheiron, metge de Sant Hilari (una glossa) Òpera òmnia (L’art escultòric de Lluis Barbosa, escrit ambla seva col•laboració) Poesia: Quatre daus de la vida Terrissa vivent (recull Premiat a Tona) Cöctel de l’avi. Actualment escriu articles d’opinió a: Revista del Vallès Tot Granollers Aravallès.cat
| 0.732679 |
curate
|
{"ca": 0.9604031209362809, "fr": 0.003836150845253576, "oc": 0.003185955786736021, "es": 0.022301690507152146, "ja": 0.0010403120936280884, "en": 0.008322496749024707, "pt": 0.0009102730819245773}
|
https://teatrevallesoriental.blogspot.com/2015/01/
|
mc4_ca_20230418_4_336000
|
Cada un dels personatges protagonistes femenins del Ball de Dames i Vells.
Interpretades sempre per homes, les dames són quatre i estan casades amb els vells. Són fogoses i tenen ganes de gresca, i d'aquí la seva rebel·lia contra els marits i l'afany de voler trencar un matrimoni que no les satisfà ni econòmicament ni sexual.
Vesteixen bruses de màniga curta frunzida, amb grans colls brodats, faldilla llarga fins als peus, cadascuna d'un color diferent, espardenyes de vetes, grans perruques amb tirabuixons, bossa de mà i vano, a més de joies diverses, respresentatives del seu estatus altiu, i van maquillades exageradament.
ca dau, n m, f
Mans que se situa entre dues crosses i, amb els braços estirats, subjecta la cama dreta d'un segon i la cama esquerra d'un altre segon.
En els castells amb folre el dau se situa en el folre i fa el mateix amb les cames de dos terços.
Davallament Davallament
ca Davallament, n m
Novè misteri de la Moixiganga de Tarragona, que representa com baixen Jesucrist, ja mort, de la creu.
ca descarregar, v tr
ca completar, v tr sin. compl.
ca executar, v tr sin. compl.
Desfer un castell sense fer llenya, després d'haver-lo carregat.
desfeta desfeta
ca desfeta, n f
Figura coreogràfica del Ball de Cercolets en què es desfà la bóta sortint de la seva posició, cada ballador, per sota.
desmuntar desmuntar
ca desmuntar, v intr
Desfer, la Moixiganga, el quadre acabat de construir per tornar a la posició inicial.
ca desmuntar, v tr
Fer baixar l'estructura d'un castell abans de carregar-lo.
despenjar-se despenjar-se
ca despenjar-se, v intr pron
Caure del castell, un o diversos castellers, sense que la resta de l'estructura cedeixi.
ca diable, n m
ca dimoni, n m sin. compl.
Personatge infernal represenant del mal incorporat en algunes danses i balls amb funcions diverses.
En el Ball de Diables és el protagonista i actor principal de tota l'acció.
A més de ser el subjecte del Ball de Diables, dins el Seguici Popular tarragoní el diable és present als balls de Pastorets, Serrallonga i Dames i Vells, amb una funció burlesca, i al ball de bastons.
La indumentària habitual dels diables del Seguici de Tarragona sol constar de casaca amb caputxa i banyes, pantalons llargs i espardenyes de vetes, tot decorat amb motius infernals, ja sigui pintat o amb peces cosides. Els vestits solen ser de cotó gruixut (diables, Pastorets, Serrallonga i Bastons) o de setí vermell (Dames i Vells).
El Ball de Dames i Vells i els balls de bastons utilitzen habitualment la denominació dimoni.
diable encenedor diable encenedor
ca encenedor, n m
ca botafoc, n m sin. compl.
ca diable encenedor, n m sin. compl.
En els balls de diables se solen fer servir les denominacions diable encenedor o, també en els grups de bestiari, botafoc.
| 0.652587 |
curate
|
{"ca": 0.8631849944832659, "de": 0.0051489518205222505, "en": 0.0680397204854726, "ro": 0.012872379551305628, "no": 0.008458992276572269, "pt": 0.02096358955498345, "sh": 0.006987863184994484, "tr": 0.006987863184994484, "eo": 0.00735564545788893}
|
https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/131/ca/D
|
crawling-populars_ca_20200525_30_181207
|
» Oblit de clau » Registre per nous usuaris
Liam O'Donovan guanya el IX Open Catalunya a Lleida amb 20 cops sota par
Francisco Manuel Vallespi Campió de Catalunya de 2ª Categoria
Resultats finals 3ª prova Torneig Odyssey - Callaway Series Rànquing EPPA 2017
Resultats Campionat Catalunya per Equips 5ª prova
| 0.595271 |
curate
|
{"fr": 0.1419141914191419, "ca": 0.858085808580858}
|
: /noticies/noticia.php?id=8511
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_439571
|
Obro un fil apart per comentar la part que dedica El Periódico al referèndum d''independència. Hi ha dades MOLT interessants, per exemple sobre qui participaria o no. Conclusions ràpides: El Sí-Sí mobilitzaria el 99% dels independentistes, el No el 70%.Sobre el vot vàlid:Si Catalunya ha de ser un estat: 62,6% a favor, 37,4% en contra.Si aquesta estat ha de ser independent: 91,2% a favor, 8,8% en contra.Sí-Sí: 57,1%, Sí-No: 5,5%, No: 37,4%
No ens hem de confiar però anem pel bon camí. Per cert que jo li augurava bastant més èxit a la opció del SÍ/NO. Pensava que molta gent "moderada" optaria per aquesta opció però es veu que ningú se la creu. Si s'arriba a fer la consulta i no hi ha cap oferta per part d'Espanya, seria l'hora que els partits s'asseguessin i fessin un pensament. És una estafa fer una pregunta amb una resposta que depèn d'un Estat que es nega sistemàticament a això. Els resultats són boníssims i m'agrada perquè mostren que l'unionisme està clarament més desmobilitzat i és per aquí per on podem fer forat. És a dir amb un discurs econòmic i de país atractiu potser alguns unionistes votin sí però més important potser alguns que són irrecuperables s'abstenen. El que és curiós també és que el fet que s'assimili el SÍ/NO amb el NO a les enquestes ens va en contra i ens beneficia alhora. Ens va en contra perquè òbviament tindríem un millor resultat amb una pregunta normal. Ens beneficia perquè si el posen amb el NO, els independentistes rebutjaran aquesta opció i deixa de ser "moderada" per contaminar-se de la intransigència del NO.
El Sí/No només ens pot fer mal si arriba una oferta d'Espanya (entenent que es tracti d'una oferta bona, no d'una merdeta punxada en un pal). Si no, la gent no creu en possibles negociacions a posteriori, perquè ja sabem com acaben sempre. Jo no descarto que pugui arribar, encara que sigui per pur tacticisme del Rajoy, però vaja, ho veig difícil.
Jo ja hi compto que arribarà. Que serà una merdeta segur, però amb els mitjans unionistes fent campanya a favor d'aquesta merdeta encara ens poden complicar les coses.
No ho sé, em sembla que els mitjans estan molt desprestigiats. Mira que fa mesos que intenten que baixem del burro amb propaganda unionista a totes hores i no se'n surten
Ja, jo mateix m'he sorprès positivament de la reacció de la societat catalana. Tot i això el bombardeig informatiu que es prepararia si hi hagués una oferta per part d'Espanya seria brutal. Ara que vagin amb compte, perquè una oferta de merda seria pitjor per a ells que cap oferta, ja que la gent que pensa que és possible negociar una gran autonomia per a Catalunya dins d'Espanya, si Espanya ofereix una merda es podrà vendre com "això és tot el que tenim si ens quedem a dins d'Espanya". No sé, quan Duran va dir que després de les eleccions europees arribaria alguna oferta no sé si és que realment sap alguna cosa o si confon els desitjos amb la realitat.
Això sí, si l'oferta és insuficient guanyem amb un 70% de SÍ Jo tampoc sé si en Duran té informació privilegiada sobre aquest tema o què. Jo m'imagino que, després de molts mesos de fer l'orni, els espanyols s'han plantejat seriosament fer una oferta, però no l'acaben de concretar perquè ara es troben que tot i així el referèndum s'ha de fer, perquè la gent no acceptaria altra cosa, i una de les opcions ha de ser la independència. Així, encara que amb l'oferta evitessin la victòria del SÍ-SÍ, implícitament estarien reconeixent el nostre dret a independitzar-nos, i això no ho volen de cap manera, perquè si incomplissin el tracte al cap de cinc o deu anys podríem estar demanant un nou referèndum, i aleshores ells no s'hi podrien negar dient que és inconstitucional etcètera.
| 0.857547 |
curate
|
{"ca": 0.9806644880174292, "pt": 0.019335511982570806}
| |
oscar-2301_ca_20230418_7_254917
|
Inici » Col.lectius » Formació Professional » Notícies i publicacions » APROVADA LA LLEI DE L’ORDENACIÓ I INTEGRACIÓ DE L’FP AL SENAT
FP
25/03/22
APROVADA LA LLEI DE L’ORDENACIÓ I INTEGRACIÓ DE L’FP AL SENAT
El 23 de març, el Senat espanyol ha aprovat la nova Llei de l’FP com a tràmit previ a la seva aprovació definitiva i publicació al BOE. Es tracta d’una llei sense precedents que desmantella la formació professional reglada (ara nomenada inicial), l’externalitza i la dona gratuïtament a l’EMPRESA (que no pas a les empreses).
USTEC-STEs (IAC) ha combatut aquesta llei des dels seus primer tràmits i hem aconseguit millorar considerablement el redactat final, tot i que no és la nostra llei, NO LA VOLEM NI LA COMPARTIM.
Es tracta d’una llei que canvia el paradigma inicial de la formació professional acadèmica, professionalitzadora i social envers d’un de nou concretat en l’ocupabilitat dels estudiants a qualsevol preu i menystenint la preparació, formació i professionalització dels que haurien de ser els nostres professionals futurs.
Si bé és cert que es requereix d’una anàlisi acurada de tot el seu articulat ja que són molts els fronts i les incerteses que la llei crea en l’àmbit social, econòmic i laboral, en aquest comunicat ens volem centrar en el professorat d’FP. En aquesta línia, volem assenyalar dues novetats que ens afecta directament com a docents públics:
De les 29 especialitats docents del cos de Professors Tècnics d’FP, les quals la LOMLOE les va adscriure al Cos de Professors de Secundària, 10 passen a formar part del nou cos de professors especialistes de sectors singulars de l’FP. Un nou cos docent els requisits d’ingrés al qual són els mateixos que els que es demanava per ingressar al cos de PTFP. Aleshores, per què un altre cos?.
Es modifica substancialment la Disposició Addicional 11ª de la LOMLOE permetent l’ingrés en el cos de professorat d’Ensenyaments Secundaris de TOT el professorat del Cos a extingir de Professorat Tècnic d’FP que a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, o en el termini de 5 anys, es trobi en possessió d’una titulació universitària o equivalent a efectes d’accés a la funció pública docent o altra equivalent a efectes de docència. Per la seva banda, serà el govern espanyol qui establirà el procediment i les condicions d’integració amb efectes des de l’entrada en vigor de la LOMLOE per a qui gaudeixi dels requisits establerts i, a més, es dóna un termini de 5 anys perquè la resta de professorat pugui assolir el requisits demanats. En aquest darrer cas, els efectes seran a partir de la seva sol·licitud d’ingrés i ja no amb efectes retroactius al gener de 2021.
En definitiva, es reconeix la integració del professorat PTFP al cos de PS des de gener de 2021, és a dir, amb caràcter retroactiu, A més a més, es deixa oberta la porta a què altres docents s’hi puguin integrar al recollir la possibilitat de declarar altres titulacions equivalents a efectes docents i al mateix temps ja no es tanca el cos de PTFP als funcionaris de carrera sinó que s’obre a tot el funcionariat.
Doncs bé, segons manifestacions del mateix MEiFP, una vegada publicada la llei en el BOE es farà pública la normativa d’ingrés del professorat del cos PTFP al cos de PS la qual serà implementada per les administracions competents de les comunitats autònomes així com el reconeixement dels efectes econòmics, sense perjudici de la regulació estatal que s’estableixi amb caràcter bàsic.
La nova llei conté més afectacions al professorat les quals, de ben segur, es veuran concretades amb la reglamentació que ha de seguir a la publicació de la llei i les quals anirem desgranant oportunament més endavant..
Per tot això i més, el dia 22 de març ens vam manifestar davant del SENAT.
NO A LA NOVA LLEI D´FP
Barcelona
Girona
Lleida
Manresa
Tarragona
Tortosa
Política de privadesa
Política de galetes
Política de xarxes socials
Avís legal
Reconeixement NoComercial
SenseObraDerivada 4.0 Internacional
Professorat
Permisos i llicències
Gestions i tràmits
Concurs de mèrits 2022
Retribucions
Salut laboral
Oposicions
Jubilacions
Horaris
Carnet docent
Certificats d’idiomes
Col.lectius
Professorat Interí
Personal laboral
Formació Professional
Escola rural
Educació Persones Adultes
Equip directiu
Inspecció
Universitat
IOC
Ensenyament Privat
Destinacions
Nomenaments
Concurs de trasllats
Plantilles
Centres
Borsa
Adjudicacions d’estiu
Treball a l’exterior
Acció Social
Dona
Moviments socials
Administració
Documents d’organització i gestió
Meses de negociació
Muface
Recull normatiu
D.Educació
SAU: Servei d’atenció unificada
Serveis mínims
Publicacions
Fulls
Eines
Docències
Sindicat Punt Net
Recull de premsa
Entitats amigues
IAC
STEs
STEI
STEPV
Som Escola
Enllaçats per la LLengua
Desmilitaritzem l’Educació
Assemblea Groga
Lliga per la laïcitat
Plataforma per la llengua
Qui som Agenda Contacte Afilia't ATRI XTEC SAGA-ESFER@ D. EDUCACIÓ Espai afiliació
Informació sobre l'ús de galetes
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques i perquè tinguis la millor experiència d'usuari/ària. Si continues navegant, estàs donant el teu consentiment per acceptar les esmentades galetes així com la nostra política de galetes
| 0.776746 |
curate
|
{"ca": 0.9172373312463314, "en": 0.021717863431813735, "it": 0.004500097828213657, "es": 0.024457053414204656, "vi": 0.0013695949911954608, "pt": 0.00919585208374095, "eo": 0.002543533555077284, "fr": 0.00860888280180004, "ia": 0.0005869692819409117, "ro": 0.00215222070045001, "de": 0.0019565642731363725, "ru": 0.003913128546272745, "ja": 0.0017609078458227353}
|
https://www.sindicat.net/2022/03/25/noticia_326/
|
macocu_ca_20230731_10_507370
|
Una ceba picolada
Utensilis
Una cassola metal·lica fonda Uns estalvis Un cassó gran Un colador fí Un bol de vidre gran Una sopera de porcellana blanca Cinc escudelletes de porcellana
Elaboració
| 0 |
curate
|
{"es": 0.08947368421052632, "it": 0.04736842105263158, "ca": 0.8631578947368421}
| |
mc4_ca_20230418_4_414639
|
(25/03) Taller matinal: Aventura't! / Fundació Àmbit Ecologia Emocional- Creixement personal i educació emocional
Taller matinal: Aventura't!
Atreveix-te a explorar els tresors del teu món interior i Descobreix el viatge de la teva vida.
Som exploradors i aventurers en aquesta vida que tenim el privilegi de viure. És el nostre viatge, i les emocions i els sentiments són els nostres paisatges de l'ànima. Viure, viatjar, explorar i desprendre's són verbs, i el verb és acció. Una vida pensada no serveix de res. Si no és compartida i si les idees no es plasmen en experiències reals, és vida no viscuda." - Soler & Conangla
"El viatge més llarg és el viatge a l'interior d'un mateix" - Dag Hammarskjöld
T’agrada viatjar? Ets una persona aventurera? Quin tresor busques?Tot viatge és una aventura apassionant, una oportunitat de recerca, per crèixer, aprendre i re-descobrir qui som en cada petjada. Petits o grans, somiats, reals o imaginaris, acompanyats o en solitari, ens permeten des-connectar, explorar altres límits de la nostra existència, escapar-nos de la nostra realitat i retrobar-nos a nosaltres mateixos.En aquest taller tindràs l'oportunitat d'explorar en el més profund del teu cor i aventurar-te a descobrir els tresors que s'amaguen en un dels més bells i apassionants viatges, la teva pròpia vida. T'atreveixes a somiar i viure la teva propera aventura?OBJECTIUS:
Elaborar un mapa vital dels territoris explorats, energia amb la que viatgem, climes emocionals que hem descobert i companys de viatge que ens han inspirat.· Descobrir els tresors amagats dels viatges del passat i present, reflexionant sobre possibles obstacles, dracs, riscos, deserts, pèrdues i alhora reptes, fortaleses i oportunitats de creixement personal futur.
Imaginar i dissenyar el viatge de la teva propera aventura vital i crear el full de ruta per passar a l'acció.
Territoris interns i externs, energia, clima emocional i vincles afectius.
Escàner emocional i Eix Pensament-Emoció-Acció.
Zona d'exploració vs zona de confort.
Desert emocional, dracs, reptes i oportunitats de creixement personal.
Cartografia vital, recerca del propi centre i Projecte de vida.
Taller vivencial d’Auto-coneixement que permet descobrir i reflexionar sobre l’essència d’un mateix i sobre el sentit de la pròpia existència, a partir de l'experiència vital i de les nostres emocions, pensaments i conductes.
Exposició dels continguts a través de material audiovisual i proposta de dinàmiques i exercicis pràctics, mitjançant l'ús d'eines i estratègies que potencien el Creixement Personal, afavoreixen la presa de consciència de les nostres competències emocionals i possibiliten passar a l’acció de forma creativa i constructiva.
Accedeix aqui o bé per correu electrònic a fundacio@fundacioambit.org , o per telèfon al 647742140 (de 16:30 a 20:30 de Dll a Dv).
Març 25 Dissabte Comparteix l'activitat
Responsable:Sandra Mateu
Hora:09:30h 13:30h
Aportació:Amics Fundació: 15€ / Altres 30€.
| 0.813293 |
curate
|
{"es": 0.01191692202928158, "ca": 0.9584610146407899, "pt": 0.009193054136874362, "pl": 0.006128702757916241, "en": 0.008171603677221655, "it": 0.006128702757916241}
|
http://www.fundacioambit.org/programa-activitats/677/taller-matinal-aventurat
|
mc4_ca_20230418_17_607966
|
L'ANC demana als partits independentistes que siguin "dignes" de les institucions catalanes L'ANC demana als partits independentistes que siguin "dignes" de les institucions catalanes
"Demanem al Parlament i als partits independentistes que siguin dignes de la situació. No pot ser que torni a passar el que es va veure ahir al Parlament"
El vicepresident de l’ANC, Josep Cruanyes, ha apel·lat els partits independentistes a ser “dignes” de les institucions catalanes que representen i que les defensin per evitar que es repeteixi el que es viure dilluns al Parlament.
“Demanem al Parlament i als partits independentistes que siguin dignes de la situació. No pot ser que torni a passar el que es va veure ahir al Parlament”, ha recalcat aquest dimarts en declaracions a les portes del parc de la Ciutadella.
Uncategorized Agències - 19 de gener de 2020
| 0.787853 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://revistamirall.com/2020/01/28/lanc-demana-als-partits-independentistes-que-siguin-dignes-de-les-institucions-catalanes/
|
mc4_ca_20230418_4_159066
|
Página principal > Libros y colecciones > Resultados de la búsqueda: Professional
51 p, 2.2 MB Modalitats de transferència de coneixement universitat - empresa i estructures necessàries : el paper de l'emprenedor / Testar i Ymbert, Xavier ; Universitat de Barcelona ; UABemprèn ; Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Biociències
| 0.663589 |
curate
|
{"es": 0.24107142857142858, "ca": 0.7589285714285714}
|
https://ddd.uab.cat/search?cc=llicol&ln=es&jrec=11&p=Professional&f=keyword
|
mc4_ca_20230418_3_477713
|
Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa II/Als estudiants - Viquitexts
Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa II/Als estudiants
← Salutació Als estudiants
Obres completes d'en Joan Maragall - Escrits en prosa II Als cantadors de Tarrassa →
ALS ESTUDIANTS [1]
M'heu dit que heu pres per costúm el fer presidir vostres solemnitats per homes que us fan respecte: i avui m'heu triat a mí. Mes jo no sè quin respecte pugui fer-vos, perquè encare que tingui més anys, me sento en la vida tant nou com poguèu sentí-us-hi vosaltres. Vos sembla encare la vida un delitós misteri? Doncs a mi també. No estèu encare disposats a tancar cap dels seus aspectes en una definició categòrica? Doncs jo tampoc; ni mai! Teniu, emprò, un gran afany de saber? Igual el tinc. Assadollèu mentres-tant aquest afany en la adoració de tota bellesa i obeiu sols a l'impuls del fort pressentiment que ella us inspira? Doncs jo sóc com vosaltres, i crec que per tota aquesta vida.
Aixís es que si m'heu cridat creient que havia de mostrar alguna orientació fixa a la vostra juventut, o que havia de portar-vos, com present de festa, alguna veritat adquirida al preu dels meus anys, algun fruit madur del meu arbre, us heu errat del tot: els fruits del meu arbre, van madurant sempre i no arriben mai a madurs; i això es lo que m'encanta, perquè aixís estic com a la ombra d'una eterna primavera.
Pot-ser es justament això lo que en mí pressentiíeu, i per això heu vingut a cercar-me, i agafant-me per la mà m'heu dut an aquest setial pel goig de veure a un que, poguent no ser ja com vosaltres, era encare un igual vostre. Si es aixís ho heu encertat del tot, aquí'm teniu: i'ns en podèm donar mútuament la enhorabona, sense gota de vanitat per l'un costat ni per l'altre.
Però lo cert es que no es aixís, com estèm are, que jo m'havia acostumat a veure-us i estimar-vos: jo aquí dalt parlant llargament tot sol, i vosaltres arrenglerats davant meu en rengleres seques, ordenades, inflexibles com les d'un exércit. Què es això, companys meus? me feu por! Os veig muts, sèrios, immòvils. Què es això? Hont es la vostra lluminosa espontaneitat, hont es la vostra desordenada alegria, hont es la vostra jovenesa?
Quan us trobo escampats per vies i places, acoblats de dos en dos, de tres en tres, de sis en sis, me plau veure-us sempre la rialla als llavis, com triomfadors de totes les serietats convencionals que se us posen al davant. Entre mitj d'elles us obriu pas partint-les amb vostres rialles destructores; i no més del veure-us venir de lluny no hi ha tabernacle de vanitat que no tremoli. Vosaltres els afrontèu tots els tabernacles, i si algun no's fa enllà i us planta cara, tot lo que té de postiç li cau a miques a l'estrèpit destructor de vostra rialla franca.
El vostre riure corre pels carrers com la tramontana: com ella purifica i es testimoni de força. Tot allò que a la seva empenta cau, es senyal que no era prou fort; tot allò que s'emporta, bon vent! fòra febleses i malures! Però tot allò que permaneix i s'aguanta ferm, ah! que n'ha d'ésser de fort, ah! que n'ha d'ésser de pur, ah! que n'ha d'ésser de sagrat pera tots els homes.
Aixís vosaltres, els riallers, sou mestres de serietat; vosaltres, els irrespectuosos, sou mestres de tot bon respecte; vosaltres, la tramontana, sou la serenitat del cel i la salut de la terra. Aixís us miro jo amb amor gran quan us veig passar escampats per les vies i les places.
Sobre tot, demanèu la lluna, amics meus, desde aquest vostre recinte d'ideal: i, no'n tinguèu cap dubte, la lluna anirà venint. Al principi la gent se riurà de vosaltres: la gent dels corcats tabernacles, la gent d'ulls tèrbols i boca espessa, la gent de la malura o la feblesa, la gent de lo possible, se riuràn de vosaltres. Però, quína diferencia! Quín riure! Un riure trist, un riure buid, un riure impotent... I mentrestant la lluna començarà a acostar-se.
Us diràn somniadors, us diràn beneits, us diràn extraviats, i amb llur mà pesada voldran guiar-vos pel camí planer que convé a la llur passa feixuga. Mes vosaltres els dirèu rient:—No; volèm la lluna...—I la lluna se us anirà acostant, acostant...
Ells rodaràn el cap com plens de llàstima, us desahuciaràn, us abandonaràn dient-vos que no farèu mai res. Doncs, cabalment ho farèu tot, perquè, al cap d'avall, sempre es el jovent qui té rahó.
Quan ja ningú pugui negàr-vos-la, quan us diguin homes madurs, quan us sembli que'l vostre ideal ja es aconseguit... tornèu a mirar la lluna, i la veurèu que es al cel tan lluny com abans, i que ja un altre jovent, rient, la demana. Recordèu-se llavors de vostra rialla d'are; i si per cas us trobessiu portant algún tabernacle, exposèu-lo a la rialla del jovent nou: aixís sabrèu lo que aquell tingui de fort, lo que tingui de pur, lo que en ell hi hagi de camí de lluna.
I veusaquí còm la rialla del jovent, la rialla en nom de l'Ideal, ve a ésser com les ales d'un poble pera la seva ascensió eterna. Servèu-la, doncs, pura i lliura mentres puguèu riure en puresa i llibertat; trasmetèu-la aixis meteix al jovent que vingui darrera vostre pera que, en el vol de la patria, no hi càpiga desmai.
I si pogués ésser que, com are voldria jo amb vosaltres, vosaltres sabéssiu riure amb el jovent futur, i totes les generacions amb la eterna jovenalla, ben-haurada la terra en que això succeís, perquè ella i l'Ideal aviat serien una meteixa cosa!
Are, com a estudiants que sou, jo no puc fer sinó encomanar-vos a aquella il-lusió de saber que es ànima de tota ciencia. Aquesta il-lusió es la que fa'ls grans savis tant semblants als grans artistes: això es, que uns i altres s'enamoren del misteri de la vida i són atrets i escalfats en ell per una mena d'inspiració que en els uns il-lumina fortament la forma, en els altres la llei de les coses. Mes tant se val, que a la llum divina de la inspiració, en la forma s'hi transparenta la llei, i la llei, al fer-se viva, pren forma bella. Aixís jo crec que tots estudièm en veritat tant sols quan estudièm com artistes: es dir, inflamats pel desitj de posseir la essencia de les coses: llavors no hi ha res àrid, i fins les fórmules algebraiques us semblarà que palpiten.
Mes si no teniu aquesta il-lusió deixèu l'estudi, deixèu estar els llibres, i prenèu el quefer exterior que més us plagui; que, si us plau, fins picant pedra sentirèu sota'l picot estremir-se la bellesa del mon, i la obra vostra més grollera tornarà d'un modo misteriós altrament feconda que la de magatzemar tristament en vostre cervell fórmules mortes.
A la santa il-lusió us encomano, a la alegria del treball, sigui quin sigui, a l'ideal de vida que podèu perseguir sense que us caiga dels llavis aquella rialla que reflecta en el front una llum de joventut eterna.
↑ Discurs pronunciat a la «Lliga Regionalista», Desembre de 1903.
Obtingut de «https://ca.wikisource.org/w/index.php?title=Obres_completes_d%27en_Joan_Maragall_-_Escrits_en_prosa_II/Als_estudiants&oldid=61245»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 17 maig 2013 a les 02:44.
| 0.833583 |
curate
|
{"ca": 0.9445163145033779, "en": 0.00258732212160414, "es": 0.03967227253126347, "fr": 0.009774328014948971, "oc": 0.00344976282880552}
|
https://ca.wikisource.org/wiki/Obres_completes_d%27en_Joan_Maragall_-_Escrits_en_prosa_II/Als_estudiants
|
oscar-2201_ca_20230904_1_99564
|
FORNELLS, Xavier (Celrà, 1957). Periodista, el 1999 va impulsar amb Carles Puigdemont i gràcies a l’aportació pública de les tres diputacions provincials que aleshores governava CiU l’Agència Catalana de Notícies (ACN), de les primeres agències d’informació europees creades a l’era d’Internet a partir de la xarxa i de l’ús de tecnologies digitals, amb una aposta pel teletreball, els continguts multimèdia i la informació de proximitat. També va impulsar el canal multimèdia de Sant Cugat del Vallès Cugat.cat, a l’entorn dels mitjans públics locals que ha gestionat durant anys. Ha ocupat diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Sant Cugat, on treballa actualment. Ha mantingut viu el record d’un conciutadà il·lustre, l’escriptor i periodista Ramon Barnils.
(Xavier Fornells és un dels 200 protagonistes de la Internet catalana de Sobirania.cat. Aquest és l'índex onomàstic del llibre amb un miler de referències. Podeu comprar el llibre online.) Normal 0 21 false false false
Tweet
acn, carles puigdemont, internet, protagonistes internet catalana, ramon barnils, sant cugat del vallès, sobirania.cat, xavier fornells
3352 lectures Cap comentari
imprimir enviar a un/a amic/ga
< anterior | següent >
No hi ha cap comentari
El comentari s'ha enviat correctament.
Nom
Adreça electrònica
Població (opcional)
Comentari
Notificació de comentaris nous per correu electrònic
Dimarts, 27 abr.
Nova pàgina personal saul.cat
Dimarts, 27 abr.
Repòrter, juliol de 2001 | Adéu, mestre Tharrats
Dimarts, 27 abr.
Repòrter, juliol de 2001 | Joan Josep Tharrats «in memoriam»
CARLES ALONSO no surt en el llistat @carlesalonso que
Carles alonso. Divendres, 13 set.
A Rànquing 2018 de periodistes i comunicadors catalans a Twitter
Albert Llimós treballa a l’ARA, no a la Ser. Toni
Albert Nadal. Dissabte, 13 abr.
A Rànquing 2018 de periodistes i comunicadors catalans a Twitter
CCMA carles porta catalunya ràdio crims federació catalana de futbol futbol joan soteras mariola dinarès ondas parlament de catalunya polònia premi nacional roger escapa saül gordillo telenotícies tv3 vall dhebron
Maresme
Dissabte, 18 jul.
Més fotografies
Parlament de Catalunya. Premis de Les dones i els dies, Solidaris i L’ofici d’educar de Catalunya Ràdio. 26-11-21
| 0.68641 |
curate
|
{"ca": 0.9029612756264237, "en": 0.04646924829157175, "nl": 0.002277904328018223, "it": 0.01366742596810934, "fr": 0.009567198177676537, "es": 0.006378132118451025, "de": 0.015489749430523917, "id": 0.0031890660592255125}
|
http://vella.saul.cat/article/4593/xavier-fornells
|
mc4_ca_20230418_7_428535
|
Trencant tòpics: Selfis | Pastisset de Lletres
Trencant tòpics: Selfis
0 Autor/a: Ruiz Garzon, Ricard i El Kadaoui, Said
Una novel·la sorprenent que mostra el retrat d’una generació.
Selfi s narra la tèrbola relació entre tres adolescents: el Kim, el Rasch i la Llum, a partir dels missatges que els nois, de viatge pel Marroc, li envien a la Llum, ingressada per un estrany accident patit amb ells durant un concert. Durant deu dies per Casablanca, Marràqueix i l’Erg Chebbi, el Kim i el Rasch, enamorats d’ella, li explicaran com va el viatge, les relacions amb els companys i els professors, el que senten, el que pateixen, alhora que desvelen involuntàriament els enigmes sobre l’accident patit. Potser el desert és un bon lloc per enterrar els secrets. O potser no.
| 0.763943 |
curate
|
{"ca": 0.9200524246395806, "en": 0.0799475753604194}
|
http://bibliotecatortosalecturajove.blogspot.com/2018/01/trencant-topics-selfis.html
|
oscar-2301_ca_20230418_3_114650
|
Experimentar diferents rols dels personatges, potenciar la creativitat i la imaginació, millorar la comunicació, potenciar l'autoestima, gaudir del plaer d'escoltar contes.
| 0.668858 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://formacio.llucanes.cat/formacio/veure-curs?curs_id=33456
|
macocu_ca_20230731_1_522695
|
El jutge deixa Marta Rovira en llibertat sota fiança de 60.000 euros
Marta Rovira arriba al Tribunal Suprem
Marta Rovira i Marta Pascal han declarat aquest dilluns al Tribunal Suprem com a investigades en el cas pel procés independentista i estaran acompanyades per membres d'ERC, JxCat, PDeCat i Demòcrates.
Fonts de l'entitat han explicat que la faran efectiva entre el dimecres i dijous, quan acabi la ronda de compareixences davant aquest tribunal que han de fer aquesta setmana diversos líders sobiranistes.
Els fons sortiran de la caixa de solidaritat que en el seu moment va impulsar l'ANC, que es nodreix de donacions ciutadanes i que s'empra per a les fiances que decreten els tribunals per causes relacionades amb el procés sobiranista.
DECLARACIÓ DE ROVIRA
Rovira ha arribat al Suprem al voltant de les 08.30 hores ha estat rebuda entre els aplaudiments de desenes de persones que s'han desplaçat a les portes del tribunal per arroparla.
Marta Rovira ha manifestat davant el jutge que va tractar d'acudir a totes les reunions a les quals era convocada per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont en relació amb el procés sobiranista a Catalunya.
Rovira ha començat a declarar a les 09.20 hores i, segons fonts presents a la declaració, ha demostrat tenir una espècie de "amnèsia selectiva" sobre el seu paper en les diferents reunions que es van celebrar en relació amb aquest procés.
També ha reconegut el seu coneixement sobre la coneguda com a "full de ruta" que van signar tots els partits independentistes al març de 2015 i que ella va subscriure en representació d'ERC.
Rovira ha estat interrogada per la exfiscal general de l'Estat i fiscal del Suprem Consuelo Madrigal, que ha estat assistida pel seu company del Ministeri Públic Jaime Moreno.
Diferents documents i intervencions telefòniques que obren en el procediment la situen com a peça clau en l'organització del referèndum il·legal i d'altres actes investigats per ser presumpta rebel·lió, sedició i malversació de fons públics.
Ha revelat, entre altres qüestions, que el passat 1 d'octubre va demanar a l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont que suspengués el referèndum davant la repressió policial, però que aquest es va negar perquè hi havia molta gent fent cua en els collegis i la situació podria veure's agreujada.
Abrigallada pels aplaudiments de desenes de persones, Rovira ha abandonat el Suprem en una furgoneta de color platejat que l'esperava a les portes de la seu judicial.
DECLARACIÓ DE PASCAL
Marta Pascal ha negat aquest dilluns en el Tribunal Suprem que la declaració unilateral d'independència tingués efectes jurídics i ha reconegut que la violència li causa "disgust", si bé no ha condemnat expressament la seva existència en els fets pels quals ha prestat declaració davant el magistrat Pablo Llarena.
Cap de les acusacions presents en la compareixença, ni la Fiscalia i la popular exercida pel partit polític Vox han demanat l'adopció de mesures cautelars contra la dirigent catalana, que ha sortit del Suprem per ser recollida per un vehicle després d'una hora de declaració en l'Alt Tribunal.
ARTUR MAS, DIMARTS
Amb aquestes dues compareixences continuen les declaracions davant el jutge Pablo Llarena, després de la de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya de la setmana passada.
Des d'ERC van el portaveu de la formació, Sergi Sabrià, al costat dels diputats al Congrés Joan Tardà, Gabriel Rufián, Teresa Jordà i Ester Capella, diversos senadors i diputats del Parlament, com Alba Vergès, Jenn Díaz i Ferran Civit, entre d'altres.
Des JxCat són presents, Eduard Pujol, al costat dels diputats Marc Solsona, Josep Maria Forné i Montserrat Macià, entre d'altres, i per part del PDeCat assisteixen el portaveu del partit al Congrés, Carles Campuzano, el diputat Jordi Xuclà i el portaveu a Senat, Josep Lluís Cleries, han informat les dues formacions en sengles comunicats.
També hi ha una delegació de Démocrates encapçalada pel seu portaveu i diputat d'ERC al Parlament Antoni Castellà, ha explicat el partit en un comunicat.
| 0.874901 |
curate
|
{"ca": 0.9860869565217392, "es": 0.009440993788819876, "en": 0.0044720496894409935}
| |
oscar-2301_ca_20230418_3_321161
|
El proper diumen ge 6 de maig nou Diumenge de Portes Obertes a les Adoberies de Lleida (Rambla Ferran, 9) Com sempre t'hi esperem de 10:30 a 13:30 Entrada gratuïta Visita guiada per un arqueòleg de l'Ajuntament de Lleida
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
d’abril 26, 2018
El proper dia 29 d'abril, Diumenge de Portes Obertes a les restes romanes de l'Auditori Vine i una arqueològa de l'Ajuntament t'explicarà l'excavació arqueològica que es va dur a terme abans de la construcció de l'Auditori i podràs veure les restes d'una gran casa romana del segle II dC T'hi esperem de 10:30 a 13:30 ! !! Entrada gratuïta
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
d’abril 19, 2018
Diumenge 22 d'abril de 10.30 a 13.30 Portes obertes a les muralles d'Anselm Clavé,47 La muralla de la Lleida feudal, construïda al segle XIV, va envoltar la ciutat fins que al segle XIX fou alliberada de murades. Fou construïda, durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, que donà orde a la Paeria de bastir un nou recinte murat, amb una doble intenció. D'una banda, per permetre integrar els barris que havien crescut fora de les muralles de la ciutat andalusina. I de l'altra, per protegir millor la ciutat en cas que fos atacada per les tropes del rei castellà. Al solar número 47 del Carrer Anselm Clavé es conserven trams i torres de les dues muralles medievals. Si vols veure’ls, et convidem aquest diumenge en una nova jornada de portes obertes. Vine! Entrada gratuïta, visita guiada a càrrec d'una arqueòloga de l'Ajuntament.
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
d’abril 11, 2018
El proper diumenge dia 15 d'abril nou dia de portes obertes al magatzem de l'arqueologia de l'Ajuntament de Lleida, Vine! i descobreix els tresors de l'Arxiu Arqueològic de Lleida. "Retalls de la nostra història" és una mostra on petits i grans poden contemplar, i fins i tot tocar els estris dels nostres avantpassats recuperats en les excavacions arqueològiques realitzades a la ciutat de Lleida i descobrir la història de la ciutat des de la Ilerda romana fins l'actualitat. VISITES GUIADES GRAUÏTES A LES 10:30 I A LES 12:00 AFORAMENT LIMITAT. CAL INSCRIPCIÓ PRÈVIA AL: 973 700 345/ 616 962 112 o a vinearxiuarqueologic@paeria.cat
Comparteix
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
d’abril 03, 2018
Diumenge 8 d'abril 10.30 a 13.30 Visita a les adoberies, Rambla Ferran,9 El proper dia 8 , nou diumenge de Portes Obertes a les Adoberies de Lleida. Visita a càrrec d'un arqueòleg de l'Ajuntament de Lleida Us hi esperem de 10:30 a 13:30!!! Entrada gratuïta
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.9396067415730337, "en": 0.03441011235955056, "it": 0.0017556179775280898, "es": 0.02422752808988764}
|
https://arqueologiaciutatdelleida.blogspot.com/2018/04/
|
mc4_ca_20230418_18_107842
|
21. El cooperativisme celebra la gala d’entrega dels Reconeixements CoopCat 2019
22. Ramon Armengol és el nou president de les cooperatives agràries europees
23. Deliberació del jurat dels reconeixements CoopCat 2019
... els Reconeixements CoopCat 2019. Una tercera edició amb 15 candidatures que han quedat molt repartides en les cinc categories. Compromís amb el territori: 3 candidatures Compromís amb les persones: ...
24. Obertes les inscripcions a l’acte d’entrega dels Reconeixements CoopCat 2019
... Reconeixements CoopCat, uns premis que es consoliden i que refermen la seva vocació d’aplaudir la bona feina de les cooperatives de qualsevol branca i àmbit territorial: organitzacions mereixedores d’un ...
25. Obertes les inscripcions a l’acte d’entrega dels Reconeixements CoopCat 2019
26. ACTE CENTRAL DE CELEBRACIÓ
27. La FCAC reclama mesures de suport per a les explotacions afectades i les seves cooperatives
28. Les cooperatives agràries catalanes gaudeixen de bona salut
... presidit l’acte, que s’ha fet avui a Santa Bàrbara i ha comptat amb l’assistència d’uns 300 representants de cooperatives d’arreu del territori. Posteriorment, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, ...
29. Assemblea General de les cooperatives agràries de Catalunya
... del territori. Posteriorment, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, se sumarà al dinar de germanor. Durant l’Assembla General, es presentarà el nou quadre de comandament del cooperativisme ...
30. 5 mesures per cooperativitzar els municipis
31. Es destinaran 29 M€ al Pla de Millora de Competitivitat de les Cooperatives i a l'agroindústria
... del cooperativisme agrari i de la indústria agroalimentària en la gestió del territori, com un dels pilars econòmics i socials del país”. El Pla de Millora de la Competitivitat de les cooperatives agràries ...
32. L’economia social demana a la Generalitat de Catalunya una nova llei que reguli el sector
... transició del model econòmic català cap a una economia més plural i sostenible. Amb aquest encàrrec sobre la taula, l’AESCAT, que aglutina gairebé 8.000 organitzacions de l’economia social al territori ...
33. Els Reconeixements CoopCat posen en valor la transformació social de les Cooperatives
34. Els Reconeixements CoopCat posen en valor la transformació social de les Cooperatives
35. Els Reconeixements CoopCat posen en valor la transformació social de les Cooperatives
36. El president de la Generalitat de Catalunya, el M. Hble. Sr. Quim torra, farà entrega dels Reconeixements CoopCat 2018 a cooperatives del nostre país
37. El president de la Generalitat de Catalunya, el M. Hble. Sr. Quim Torra, farà entrega dels Reconeixements CoopCat 2018 a cooperatives del nostre país
38. El president de la Generalitat de Catalunya, el M. Hble. Sr. Quim Torra, farà entrega dels Reconeixements CoopCat 2018 a cooperatives del nostre país
40. Reconeixements CoopCat 2018
| 0.604239 |
curate
|
{"da": 0.007394366197183098, "ca": 0.9735915492957746, "cs": 0.006338028169014085, "it": 0.007394366197183098, "fi": 0.001056338028169014, "ru": 0.002112676056338028, "uk": 0.001056338028169014, "bg": 0.001056338028169014}
|
https://www.cooperativescatalunya.coop/index.php/ca/component/search/?searchword=Territori&searchphrase=exact&ordering=newest&start=20
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_297150
|
Hola usuaris! Sé que estaveu esperant amb entusiasme que l'antic fil de Lectura usuari tornés! Bé, ja que alguns usuaris ho han demanat us proposo tornar a intentar fomentar la lectura al xat. Pels nous i noves usuaris que no hi eren quan el fil va ser creat, o bé, quan va caure en picat, m'explicaré: La idea és:- escollir un llibre entre tots els que vulguin participar i posar una data límit.- Aquest llibre hauria d'estar disponible per internet, ja sigui en fitxer o per web, o bé a la biblioteca, per facilitar l'accés a la lectura.- l'obra pot ser del tipus que sigui i en la llengua que sigui. És elecció del usuari escollir la llengua de lectura. No cal dir que ha d'estar disponible una traducció al català.- durant el temps que duri la lectura i després de la data límit, utilitzaríem el racó per fer comentaris i donar opinions sobre l'obra (obriré un fil per cada llibre escollit). La llista que hi havia a l'altre fil no l'utilitzarem. Així doncs us proposo fer una llista nova, que tindràn com a excepció els 3 llibres escollits com a lectura en l'anterior fil. Aquests són: 1984, George Orwell; Hamlet, William Shakespeare; Cathleen Ni Houlihan, W. B. Yeats. Em sap greu pels fans d'aquests llibres però no podran tornar a ser escollits. O sigui que si algú els proposa, sapigueu que ja teniu fils disponibles per comentar-los. Podeu proposar còmics, històries curtes o novel·les curtes també. Sistema de votació: -Inici: data límit de la lectura de l'anterior llibre.-Duració: una setmana.-Cadascú ha de proposar 5 llibres de la llista general, per ordre de preferència. L'ordre determinarà la puntuació: el primer llibre rebrà 5 punts, el segon rebrà 4, el tercer rebrà 3, el quart rebrà 2 punts i el cinquè rebrà 1 punt.-Durant la setmana de votació no es podrà proposar llibres. Els aniré afegint a la llista quan m'ho digueu però si ho feu durant la setmana de votació, no els afegiré fins que acabi la votació. Per tant, no s'acceptaran llibres que no estiguin inclosos en la llista. -Primera lectura (juny 2008): 1984, George Orwell. Data límit: 15 juliol 2008-Segona lectura (juliol 2008): Hamlet, William ShakespeareData límit: 25 d'agost 2008 -Tercera lectura (agost 2008): Cathleen Ni Houlihan, W. B. YeatsData límit: 25 de setembre 2008 -Quarta lectura (setembre 2010): Crim i Càstig, de DostoievskiData límit: 11 d'octubre 2010 -Cinquena lectura (octubre 2010): The Adventures of Sherlock Holmes, d'Arthur Conan DoyleData límit: 19 de novembre 2010 -Sisena lectura (novembre 2010): Antígona, de SòfoclesData límit: 28 de desembre 2010 -Setena lectura (desembre 2010): El Poble, de Miquel Martí i PolData límit: 6 de febrer 2011 Fils dels llibres escollits: - 1984, George Orwell- Hamlet, William Shakespeare- Cathleen Ni Houlihan, W.B.Yeats- Crim i Càstig- The Adventures of Sherlock Holmes- Antígona- El Poble -La resta de llibres passen a la següent votació. -No cal dir que el llibre escollit no es podrà tornar a votar. -Només s'accepten noves propostes per afegir a la llista abans o després de la votació. Els aniré afegint quan me'ls aneu dient, sempre i quan no estiguem en el temps de votació. Per tant només es poden votar llibres que estiguin a la llista.-Una setmana després de la data límit, s'escollirà el nou llibre i per tant la llista de propostes quedarà tancada. Teniu fins llavors per proposar-ne de nous. -Aquells/es que se l'hagin llegit, intenteu no dir gaire de l'argument fins que passin uns dies. Podríeu fer preguntes que estimulin la discussió de l'obra i la lectura. -Recordeu que el motiu d'aquest fil és fomentar la lectura en general. Si des de el primer dia diem el contingut de l'obra, ningú la llegirà. -En el cas que algú llegeixi l'obra en llengua original (o variants) i posi cites, hauran d'anar acompanyades d'una traducció al català (intenteu no abusar de l'Internostrum o el google traductor) per a facilitar la comprensió. Llibres proposats (ordre alfabètic per autor): <<Agraïments al usuari Neus per les lletres.>> Abbott Abbott, Edwin: Flatland: A Romance of Many Dimensions (Planilandia: Una novel·la amb moltes dimensions) Adiga, Aravind: The White Tiger Albanell, Josep: Ventada de morts Alcott, Louisa M.: Little Women (Donetes) Alexandre, Víctor: Despullant Espanya Allende, Isabel: La casa de los espíritus (La casa dels esperits) Amat-Piniella, Joaquim: K. L. Reich Andrés Estellés, Vicent: Tractat de les maduixes Anònim: Les mil i una nits Asimov, Isaac: La saga de la fundació Atxaga, Bernardo: Soinujolearen semea (El fill de l'acordionista) Baudelaire, Charles-Pierre: Les fleurs du mal ( Les flors del mal) Bosch, Albert: 1714 Brugarolas, Manel: L'any del té Antonio , Jaume Les veus del Pamano Camus, Albert: La Peste (La pesta) Cantalozella, Assumpció: Corpus de sang Capek, Karel: Válka s mloky (La Guerra de les Salamandres) Carranza, Andreui Martín, Esteban: La clau Gaudí Carroll, Lewis: Alice in Wonderland (Alícia en terra de meravelles) Alice Through the Looking-Glass (Alícia a través del mirall) Casajuana, Carles: L'últim home que parlava català Català, Victor: Drames rurals SolitudChomsky, Noami Ramonet, Ignacio: Cómo nos venden la moto Chopin, Kate: The Awakening (El despertar) Christie, Agatha: Death on the Nile (Mort en el Nil) Five Little Pigs (Cinc porquets) Ten Little Niggers (o bé And Then There Were None. Català: I aleshores no en quedà cap) The Man in the Brown Suit Conan Doyle, Arthur: A Study in Scarlet (Estudi en escarlata) The Adventures of Sherlock Holmes (escollit octubre 2010) Conrad, Joseph: Heart of Darkness (El cor de les tenebres) Lord Jim Cortázar, Julio: Rayuela Defoe, Daniel: Robinson Crusoe Diamond, Jared: Guns, Germs and Steel (Armes, gèrmens i acer) Dickens, Charles: A Tale of Two Cities (Història de dues ciutats) David Copperfield Oliver Twist A Christmas Carol (Conte de nadal) Dostoievski, Fiodor: Crim i Càstig (escollit setembre 2010) Eliot, T.S: The Waste Land Fante, John: Ask the Dust (Pregunta-ho a la pols) Fitzgerald, F.S: The Great Gastby (El gran Gatsby) Freud, Sigmund: El malestar en la civilització Fuster, Joan: Diccionari per a ociosos Gabancho, Patricia: Crònica de la independència Giordano, Paolo: La solitudine dei numeri primi (La solitud dels nombres primers) Gironell, Martí: La venjança del bandoler Glukhovsky, Dmitry: Metro 2033 Golding, William: Lord of the Flies (El senyor de les mosques) Grass, Günter: Die Blechtrommel (El timbal de llauna) Gray, Alasdair: Poor Things Haddon, Mark: The Curious Incident of the Dog in the Night-Time (El curiós incident del gos a mitjanit) Hemingway, Ernest: For Whom the Bell Tolls (Per qui toquen les campanes) The Snows of Kilimanjaro (Les neus del Kilimanjaro) Herbert, Frank: Dune (Duna) Hesse, Herman: Carta a un jove artista Der Steppenwolf (El llop estepari) Hosseini, Khaled: The Kite Runner (Els estels de Kabul) Houllebecq, Michel: Plateforme (Plataforma) Hugo, Victor: Quatrevingt-treize (Noranta-tres) Huxley, Aldous: A Brave New World (Un món feliç) Huysmans, Joris-Karl: Allà Baix Ibsen, Henrik: Gjengangere (Espectres) Ishiguro, Kazuo: Never Let Me Go (No em deixis mai) James, Henry: The Beast in the Jungle Washington Square Joyce, James: Ulisses Kafka, Franz: Das Schloß (El Castell) Die Verwandlung (La metamorfosi) Kennedy Toole, John: A Confederacy of Dunces (Una conxorxa d'enzes) Kerouac, Jack: On the Road (En el camí) Koestler, Arthur: Foscor al migdia Larsson, Stieg: Män som hatar kvinnor (Els homes que no estimaven les dones) Flickan som lekte med elden (La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina) Luftslottet som sprängdes (La reina al palau dels corrents d'aire) Ledig, Gert: Vergeltung (Represàlia) Leo: Els mons d'Aldebaran (còmic) Levi, Primo: Se questo è un uomo (Si això és un home) Llull, Ramon: El llibre de les bèsties London, Jack: White Fang (Ullal Blanc) Luca de Tena, Torcuato: Los Renglones Torcidos de Dios Lumbreras García, Fernando Ángel: El moroso, ese gran desconocido (divertimento) Mann, Thomas: Der Zauberberg (La muntanya màgica) Doktor Faustus Martí i Pol, Miquel: El Poble McDonagh, Martin: The Beauty Queen of Leenane Meyer, Stephenie: Breaking Dawn (A trenc d'alba) Eclipse (Eclipsi) New Moon (Lluna nova) The Short Second Life of Bree Tanner (La vida secreta de Bree Tanner) The Host Twilight (Crepúscle) Miller, Arthur: The Crucible (Les bruixes de Salem) Mishima, Yukio: Tennin gosui (La corrupció d'un àngel) Moccia, Federico: Tre metri sopra il cielo (A tres metres sobre el cel) Scusa ma ti chiamo amore (Perdona si et dic amor) Scusa ma ti voglio sposare (Perdona però em vull casar amb tu) Ho voglia di te (Tinc ganes de tu) Moncada, Jesus de: Camí de Sirga Monzó, Quim: Benzina Nabokov, Vladimir: Ada or Ardor: A Family Chronicle (Ada o l'ardor) Lolita Nothomb, Amélie: Stupeur et tremblements (Estupor i tremolors) O'Brian, Patrick: Master and Commander (Capità de mar i guerra) O'Farrell, Maggie: The Vanishing Act of Esme Lennox Oliver, Joan: Allò que tal vegada s'esdevingué Oller, Narcís: La bogeria Orwell, George: Animal Farm (La rebel·lió dels animals) Palau i Fabre, Josep: La confessió o l'esca del pecat Pàmies, Sergi: L'instint Pedrolo, Manuel de: Acte de violència El Mecanoscrit del segon origen Totes les bèsties de càrrega Pessoa, Fernando: Llibre del desassossec Pinter, Harold: Mountain Language (El llenguatge de la muntanya) Plath, Sylvia: The Colossus and Other Poems Poe, Edgar Allan: Albert The Fall of the House of Usher (La caiguda de la Casa Usher) Porcel, Baltasar: Cavalls cap a la fosca Proulx, Annie: Brokeback Mountain Pujol, Clàudia: Diari d'un forense; anatomia de 10 crims reals Punset, Eduard: El viatge al poder de la ment Rankin, Ian: Black and Blue (Blau i negre) Rodoreda, Mercè: La plaça del Diamant Mirall Trencat Roig, Montserrat: El cant de la joventut Rosny Ainé, J.H. : La Guerre du feu (La guerra del foc) Roth, Philip: The Human Stain Ruiz Zafón, Carlos: El Palau de la Mitja Nit L'ombra del vent Marina Safier, David: Meises Karma (Maleït karma) Salinger, JD: The Catcher in the Rye (El vigilant en el camp de Sègol) Salvadó, Albert: Jaume I el conqueridor Sands, Bobby: One Day in my Life (Un dia a la meva vida) Saramago, José: Ensaio sobre a Lucidez (Assaig sobre la lucidesa) Ensaio sobre a Cegueira (Assaig sobre la ceguesa) O homem duplicado (L'home duplicat) Sartre, Jean-Paul: Sobre la qüestió jueva Schlink, Bernhard: Der Vorleser (El lector) Sebald, W.C: Austerlitz Shade, David: Give women wild screaming orgasms Shakespeare, William: A Midsummer Night's Dream (El somni d'una nit d'estiu) Macbeth The Merchant of Venice (El mercader de Venècia) Sharpe, Tom: Wilt Shelley, Mary: Frankenstein Sierra i Fabra, Jordi: Camps de maduixes Silone, Ignazio: Fontamara Simenon, Georges: L'homme de la Tour Eiffel (l'home de la torre Eiffel) Les mémoires de Maigret (les memòries de maigret) L'écluse no. 1 (l'esclusa número 1) Maigret aux assises (Maigret a l'audiència) Sinclair, Upton: The MachineSòfocles: Antígona (escollit novembre 2010) Synge, J.M: The Playboy of the Western World (El fatxenda del món occidental) Teixidor, Emili: Els Convidats Thoreau, Henry David Walden; or, Life in the Woods (Walden, o la vida als boscos) Tolkien, J.R.R: The Hobbit (El hobbit) Tortajada, Ana: El grito silenciado Twain, Mark: The Adventures of Tom Sawyer (Les aventures de Tom Sawyer) Txèkhov, Anton: La meva vida Unamuno, Miguel de: Niebla Verdaguer, Jacint: Canigó Verne, Jules: Les Naufragés du Jonathan (Els naufrags del Jonathan) Villalonga, Llorenç: Bearn o La sala de les nines Vonnegut, Kurt: A Man Without a Country (Un home sense patria) Walker, Alice: The Color Purple (El color púrpura) Welsh, Irvine: Trainspotting Whitman, Walt: Leaves of Grass (Fulles d’herba) Wilde, Oscar: Lady Windermere's Fan (El ventall de Lady Windermere) Wilson, August: Fences Woolf, Virginia: A Room of One's Own (Una cambra pròpia) To the Lighthouse (Al far) Zweig, Stefan: Maria Stuart (Maria Estuard) ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: Enllaços (ebooks, llibres online): aquí només hi apareix l'obra en curs. Per trobar altres enllaços visiteu els fils corresponents de les altres obres. Aneu al fil per trobar els enllaços dels poemes corresponents.
Jo proposo els tres llibres que més m'han agradat de tots els que he llegit. Be, entre els que més m'han agradat hi ha també "Les Aventures de Sherlock Holmes" de Conan Doyle però aquest ja hi es Si he de triar tres a banda d'aquest (difícil elecció per altra banda) trio els següents: - Heart of Darkness ("El Cor de les tenebres"), de Joseph Conrad BONISSIM (en majuscules i negreta) . Les Naufragés du Jonathan ("Els Naufrags del Jonathan "), de Jules Verne. Molt bo també per la seva crítica a la societat. - Robinson Crusoe, de Daniel Defoe. És de llarg el llibre que més em va marcar de petit i segurament un dels que he llegit més cops a la vida. No cal dir que tots ells els he llegit i rellegit un munt de cops
El Cor en les Tenebres és brutal! A més a més es llegeix de seguida. Més ràpid que la pel·lícula que es va derivar de la novel·la, Apocalypse Now.
Si, si, bonissim, una passada. A mi se'm va fer curtissim, quan el vaig acabar hauria dessitjat que hagués parlat més d'en Kurtz, però be, suposo que en Conrad pretenia justament això, que vulguis saber d'en Kurtz, que pensis en ell, .... i, probablement, que acabis per mirar dins teu en pensar-hi . És sorprenent que un llibre tant curt hagi donat lloc a tants estudis al voltant seu, hi ha autors que hi han donat voltes i més voltes al voltant del tema de Kurtz i d'aquesta novel.la, i de qui era realment, si va existir, que pretenia realment Conrad creant un personatge així, etc... Sorprenent realment... un dels llibres que més m'ha impsactat i més m'ha donat que pensar de tots els que he llegit mai. La peli d'Apocalipse Now està força be (salvant les distàncies evidentment), es fa llarga però la versió del director encara se'n fa més. Ara pel que vaig sentir n'estan fent una altra ambientada a sudamèrica.
Jo crec que en Joseph Conrad, que a banda d'escriptor era mariner, es deguera trobar tot tipus de personatges embogits en els seus viatges a l'Àfrica. Tal volta Kurtz és una exageració, però em jugo un pèsol que els de la colònia devien existir, allà pel Congo Belga. I realment és un dels punts forts del llibre, que mai no acabes de saber qui, o què, és de veres en Kurtz, després de 120 pàgines en què el lector i el protagonista només fan que escoltar d'ell. Ací a la pel·lícula en Coppola ho clava, amb en Marlon Brando impactant en el seu refugi-presó-palau de la selva.L'horror, l'horror...
| 0.863424 |
curate
|
{"es": 0.0008943313153549808, "ca": 0.9829389102916896, "en": 0.009080902586681342, "fr": 0.005022014309301046, "it": 0.0020638414969730325}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_397894
|
Article 1r.- La Confederació General del Treball de Catalunya (CGT de Catalunya) és una associació de treballadors i treballadores que es defineix anarcosindicalista, i per tant: de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària.
Article 2n.– La CGT de Catalunya es proposa:
a) Desenvolupar la voluntat d’associació dels treballadors i de les treballadores, independentment del seu sexe, nacionalitat, llengua, idees polítiques o religioses.
b) L’emancipació dels treballadors i de les treballadores, mitjançant la conquesta per ells dels mitjans de producció, distribució i consum, i la consecució d’una societat llibertària.
c) L’eliminació de qualsevol forma d’explotació i d’opressió que atempti contra la llibertat de la persona.
d) La pràctica de l’ajut mutu i de la solidaritat entre els treballadors i les treballadores, així com la defensa dels seus interessos sòcio-econòmics immediats.
e) La promoció i organització d’activitats encaminades:
Al desenvolupament sistemàtic de la formació professional.
Al manteniment de l’equilibri ecològic i defensa del medi ambient.
Al foment del coneixement i la difusió del pensament llibertari i anarcosindicalista.
A l’ajuda de l’estudi i la investigació de la història del sindicalisme, anarcosindicalisme i moviment llibertari.
A l’ajuda de l’estudi i la investigació de les corrents sindicalistes a Espanya i d’altres països.
A l’elaboració i al subministrament d’informació sobre qualsevol tema que interessi a la classe treballadora.
Al foment de l’estudi i la investigació en l’àmbit de les ciències econòmiques i socials per al millor compliment dels fins anteriors.
A l’ajuda de tot tipus en favor dels col·lectius, grups, sectors i persones que pateixin algun tipus de discriminació o marginació social, professional, econòmica, racial, etc. amb l’objectiu de facilitar el seu ple desenvolupament social.
A la formació i divulgació cultural de qualsevol índole, en qualsevol àmbit o nivell.
A potenciar nous models socials antimilitaristes que possibilitin l’abolició de l’exèrcit.
f) Per assolir els objectius esmentats, establirà relacions amb tots els organismes obrers afins que puguin coadjuvar a la seva consecució, així com utilitzar de forma preferent els mitjans d’acció directa que en cada cas siguin convenients, definits en els seus Plens i Congressos
TÍTOL II. ÀMBIT D’ACTUACIÓ, DURADA I DOMICILI
Article 3r.- La CGT de Catalunya té com a àmbit essencial d’actuació el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Article 4t.- L’àmbit professional de la CGT de Catalunya és el de totes les treballadores i de tots els treballadors manuals o intel·lectuals, en actiu o aturats, així com les treballadores i els treballadors autònoms que no tinguin persones assalariades al seu càrrec.
Article 5è.- La CGT de Catalunya editarà les seves pròpies fitxes d’afiliació, carnets confederals i segells de cotització. El Comitè Confederal facilitarà pel que fa al cas qualsevol informació que li sigui requerida.
Article 6è.- La CGT de Catalunya es constitueix per temps indefinit.
Article 7è.- Amb caràcter general, el domicili de la CGT de Catalunya serà a Barcelona, Via Laietana número 18, 9a. planta, es podran establir les delegacions que el Comitè Confederal cregui necessàries.
El Comitè Confederal podrà, en qualsevol moment, procedir al canvi de domicili, quan les circumstàncies així ho aconsellin.
TÍTOL III. PRINCIPIS RECTORS DE FUNCIONAMENT
Article 8è.- El funcionament de la CGT de Catalunya, tant en l’adopció d’acords com en l’elecció dels seus òrgans de coordinació, representació i gestió, es regirà per principis de democràcia directa.
Article 9è.- Tots els òrgans de la CGT de Catalunya estan obligats a facilitar tanta informació com els sigui sol·licitada per conducte orgànic, és a dir, sindicat, federació local, comarcal o intercomarcal i Comitè Confederal, o en els comicis orgànics, en el punt que correspongui o en el d’assumptes generals.
Article 10è.- La CGT de Catalunya reconeix expressament el dret de tots els seus afiliats i afiliades a l’expressió oral i escrita en els idiomes català i castellà, ningú podrà ser discriminat per l’ús d’una o de l’altra llengua.
La CGT de Catalunya col·laborarà amb les associacions i organismes pertinents, mitjançant el Servei Sindical de Català, que possibiliti un major coneixement i ús del català entre els seus afiliats i afiliades, fins assolir la seva normalització efectiva.
TÍTOL IV. ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT
Capítol Primer: Estructura de la CGT de Catalunya.
Article 11è.- Constitueixen la CGT de Catalunya els sindicats de totes les poblacions compreses en el seu àmbit territorial, els sindicats federats entre si formaran les distintes federacions locals, comarcals o intercomarcals. Amb la confederació d’aquestes federacions queda estructurada la CGT de Catalunya.
Article 12è.- Amb independència d’allò establert a l’article anterior, els sindicats que pertanyin a una mateixa activitat professional es federaran entre si, a fi de constituir les anomenades federacions sectorials.
Capítol Segon: Dels sindicats
Article 13è.- El sindicat és la base organitzativa de la CGT de Catalunya, i d’ell es deriven i fonamenten totes les altres estructures orgàniques.
No es podrà constituir un sindicat d’àmbit d’empresa o subsector específic de la producció.
Per constituir un sindicat sectorial seran necessaris un mínim de 75 afiliats/des, si no assoleixen aquest nombre formaran secció en el sindicat d’activitats diverses.
Els sindicats d’activitats diverses seran els únics que podran constituir-se amb un nombre d’afiliats i afiliades inferior a 75 però superior a 10.
En tot cas no podran existir en una mateixa localitat més d’un sindicat del mateix sector ni més d’un sindicat d’activitats diverses.
Article 14è.- Els sindicats podran constituir seccions sindicals d’empreses i/o centres de treball, que seran el perllongament del sindicat allí on es constitueixin. També podran constituir seccions dins del sindicat els afiliats i les afiliades d’un subsector determinat, fins i tot quan no estiguin organitzats a les seves empreses en seccions sindicals, per no assolir el mínim d’afiliats/des requerit.
Article 15è.- Els sindicats d’activitats diverses estan obligats a informar a les federacions sectorials dels afiliats i afiliades que corresponen al seu sector.
Article 16è.- Per a l’adhesió d’un nou sindicat a la CGT de Catalunya, serà necessari que ho sol·liciti per escrit a la federació territorial que correspongui, adjuntant còpia de la corresponent acta d’adhesió, en la qual s’indicarà el nombre d’afiliats, i Estatut o Reglament intern de Funcionament del mateix, que no podrà contradir en cap cas els Estatuts ni la normativa general de la CGT de Catalunya.
Es trametrà còpia d’aquesta documentació al Secretariat Permanent del Comitè Confederal i a la federació sectorial.
Article 17è.- En cas de dissolució d’un sindicat, el seu patrimoni passarà a la federació territorial que correspongui o si de cas hi manca directament a la CGT de Catalunya.
Article 18è.- Els sindicats tenen autonomia plena dins del seu àmbit de funcionament, sempre que l’esmentada autonomia no contradigui aquests Estatuts, i els acords generals de la CGT de Catalunya, i seran els únics responsables de les obligacions que contreguin en la seva gestió.
Article 19è.- Tot i respectant l’autonomia dels sindicats dins del seu àmbit de funcionament; s’estableixen, tot seguit, una sèrie de clàusules de garantia per al seu funcionament democràtic.
a) De l’assemblea general del sindicat:
L’assemblea general d’afiliats i afiliades és el màxim òrgan de decisió del sindicat, que determinarà la periodicitat de la seva celebració que serà preceptiva per a l’assistència al Congrés.
En qualsevol cas es celebrarà com a mínim una per any.
L’assemblea general ordinària serà convocada pel Secretari General amb una antelació mínima de 20 dies, s’haurà de convocar a cada afiliat/da amb l’ordre del dia de l’assemblea.
Les assemblees generals extraordinàries es convocaran amb una antelació mínima de 7 dies i en els mateixos termes que els descrits per a les ordinàries.
Les assemblees generals extraordinàries es convocaran a proposta del secretariat o junta del sindicat, a petició d’1/3 dels afiliats/des o quan així ho decideixi el Ple del sindicat.
De totes les assemblees s’aixecarà la corresponent acta.
b) Del Ple del sindicat.
El Ple és el màxim òrgan de decisió del sindicat entre assemblees.
Es constitueix amb el secretariat o junta del sindicat, que tindrà vot, i els delegats i les delegades de les seccions sindicals.
Els Plens es convocaran de forma similar a les assemblees, que seran convocats amb una antelació mínima de 10 dies per als ordinaris i de 3 dies per als extraordinaris.
c) Del secretariat permanent o junta del sindicat.
El secretariat permanent o junta del sindicat és l’òrgan de representació gestió del sindicat, que coordina i organitza el funcionament intern d’aquest, així com la seva acció i projecció externa.
La seva elecció s’efectuarà en assemblea general, en la qual s’elegiran almenys la Secretaria General, la d’Organització, la d’Administració i Finances, i la d’Acció Sindical.
El període de permanència en el càrrec dels/les components del Secretariat Permanent, inclosa la Secretaria General, únicament podent ser elegits/des per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals per a l’assemblea general.
Els membres del secretariat permanent o junta de manera individual, podran assistir a qualsevol reunió de les seccions sindicals que estiguin adherides a l’esmentat sindicat, encara que ho farien a títol informatiu i sense dret a vot.
d) De les seccions sindicals d’empresa:
Per constituir una secció sindical d’empresa seran necessaris un mínim de dos afiliats/des que desenvolupin la seva activitat laboral dins de l’àmbit territorial del sindicat.
Constituiran un comitè de secció sindical que tindrà les mateixes funcions que el secretariat o junta del sindicat.
El període de permanència en el càrrec dels/les components del Secretariat Permanent, inclosa la Secretaria General, únicament podent ser elegits/des per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals per a l’assemblea d’afiliats de la secció sindical.
Les seccions sindicals d’empresa podran constituir secció d’ofici o centre de treball.
Capítol Tercer: De les federacions territorials
Article 20è.- Quan en una mateixa localitat es constitueixin dos o més sindicats, formaran les anomenades federacions locals de sindicats, i serà obligatòria l’adhesió en aquesta de tots els sindicats que es constitueixin posteriorment.
En una mateixa localitat no podrà existir més d’una federació local de sindicats federada a la CGT de Catalunya.
Article 21è.- No obstant això, quan les circumstàncies ho aconsellin, per acord dels sindicats de l’àmbit que corresponguis, podran constituir-se en substitució de les federacions locals les anomenades federacions comarcals o intercomarcals.
En cap cas podran existir federacions territorials amb àmbit coincident, total o parcialment.
Article 22è.- Les federacions territorials de sindicats es dissoldran quan en el seu àmbit territorial només hi hagi un sindicat. El patrimoni d’aquesta passarà a l’esmentat sindicat si restés constituït, que passarà a ser sindicat d’activitats diverses, i si de cas hi manca a la CGT de Catalunya
Dels plens de federacions territorials:
Article 23è.- El Ple de federació territorial és l’òrgan màxim de decisió. Els Plens territorials es formaran pels delegats i les delegades elegits de tots els sindicats que la componguin, i el secretariat permanent (SP) del comitè local, comarcal o intercomarcal, amb veu però sense vot.
Article 24è.- La periodicitat de celebració dels Plens, convocatòria, etc., tant dels ordinaris com dels extraordinaris es regirà, almenys, pels continguts desenvolupats en l’apartat d’assemblees dels sindicats.
Del comitè territorial
Article 25è.- La federació territorial constituirà un comitè que estarà format pel secretariat permanent i els/les secretaris/ries dels sindicats adherits.
Els comitès territorials reunits en Plenària desenvoluparan els acords emanats dels Plens territorials de sindicats.
Del secretariat permanent de la federació territorial:
El secretariat permanent és l’òrgan de representació i gestió de la federació territorial, que coordina el funcionament intern d’aquesta, així com la seva acció i projecció exterior.
La seva elecció s’efectuarà en Ple, en què s’elegiran almenys les Secretaries General, d’Organització, d’Administració i Finances, i d’Acció Sindical.
El període de permanència en el càrrec dels/les components del Secretariat Permanent, inclosa la Secretaria General, únicament podent ser elegits/des per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals per al Ple de sindicats de la federació territorial.
Els membres del secretariat permanent podran assistir a qualsevol reunió dels sindicats adherits a la referida federació territorial, encara que ho faran a títol informatiu i amb veu, però sense vot.
Capítol Quart: De les federacions sectorials
Article 26è.- Es constituiran les federacions sectorials dins de l’àmbit de la CGT de Catalunya. Tindran una estructura similar a la de la CGT de Catalunya que l’adaptaran a l’àmbit professional de què es tracti i desenvoluparan la seva pròpia normativa de funcionament que, en cap cas, anirà en contradicció amb la normativa general de la CGT de Catalunya.
Les esmentades federacions sectorials s’estructuraran en els rams de producció o servei que es relacionen a continuació:
Administració Pública
Alimentació, Comerç i Hostaleria
Banca, Borsa, Estalvi, Assegurances, Entitats de Crèdit i Oficines i Despatxos
Camp, Agricultura i Pesca
Construcció, Fusta, Ceràmica i Suro
Energia, Mineria, Químiques i Afins
Ensenyament
Espectacles, Informació, Paper i Arts Gràfiques
Neteja
Metall
Sanitat
Tèxtil, Pell i Derivats
Transports i Comunicació
Davant de la possibilitat de l’aparició d’un nou sector o ram no enquadrat entre les federacions a dalt esmentades, serà el Comitè Confederal de la CGT de Catalunya reunit en plenària ordinària qui decidirà sobre el reconeixement del nou sector com a tal, i/o la constitució de la federació corresponent de forma provisional fins al següent congrés ordinari.
TÍTOL V. DELS AFILIATS
Article 27è.- Per afiliar-se a la CGT de Catalunya tot treballador haurà d’emplenar la fitxa d’afiliació, així com cotitzar l’import del mes en curs, rebent el carnet confederal i els justificants de cotització abonats.
Tot afiliat a la CGT de Catalunya haurà de tenir el seu carnet confederal, aquest podrà ser-li exigit en qualsevol comici o per obtenir serveis confederals.
Article 28è.- L’afiliació es produirà mitjançant el sindicat o federació territorial, i si de cas hi manca mitjançant la federació sectorial corresponent, que s’incorporarà en aquest cas a continuació de la resta de l’estructura territorial de la CGT de Catalunya.
No podran afiliar-se a la CGT de Catalunya els membres de les forces d’ordre públic ni de l’exèrcit professional, ni de cossos armats repressius.
Article 29è.- Tot/a afiliat/da a la CGT de Catalunya tindrà els drets i les obligacions següents:
a) Drets:
Ser informat sobre funcionament, mitjans i finalitats de la CGT de Catalunya.
Rebre assessorament i en el seu cas, el recolzament i la solidaritat del seu sindicat en assumptes relatius a la seva activitat sindical i laboral.
Participar amb ple dret en les assemblees de la seva secció sindical d’empresa, sector i/o ofici, i del seu sindicat.
Elegir els/les responsables dels diferents òrgans de representació.
Ser elegit/da per qualsevol òrgan de representació, llevat que estigui inhabilitat o immergit en la problemàtica expressada en l’article 31è. d’aquests Estatuts.
b) Obligacions:
Cotitzar la quota sindical establerta.
Informar als òrgans del sindicat de la seva activitat sindical, i de les gestions que li hagin encomanat.
Respectar i no actuar públicament contra aquests Estatuts i els acords que emani del seu sindicat, de tots els òrgans a què es trobi vinculat i de tots aquells que es prenguin en els comicis de la CGT de Catalunya.
Article 30è.- Es produirà la baixa d’un/a afiliat/da per les causes següents:
a) Per la lliure decisió d’aquest/a.
b) Per no haver satisfet les quotes sindicals corresponents a sis mensualitats, havent estat requerit per fer-ho. L’abonament de les quotes pendents comportarà l’anul·lació de la baixa.
c) Per incompliment greu o reiterat dels Estatuts, Reglaments i acords, vàlidament adoptats, en qualsevol comici.
d) Serà motiu d’expulsió la pràctica repressiva i coercitiva de les llibertats individuals i col·lectives que defenem i de la llibertat sindical que practiquem, fins i tot amb motiu de “compliment del deure”.
Article 31è.- Els membres de qualsevol òrgan executiu o de direcció d’altres organitzacions, o que ostentin càrrecs públics per elecció o designació, no podran pertànyer a cap secretariat d’àmbit superior al sindicat.
Cap membre d’altra organització podrà efectuar activitats públiques relacionades amb aquelles organitzacions dins de la CGT de Catalunya.
Cap membre d’altra organització podrà representar a la CGT de Catalunya fora del seu àmbit territorial, en tant que no es modifiquin en el mateix sentit els Estatuts de la CGT.
Article 32è.- Quan un/a afiliat/da requereixi informació de caràcter orgànic, haurà de fer-ho mitjançant l’òrgan de representació immediat a què es trobi vinculat.
TÍTOL VI. DE LES GARANTIES DELS AFILIATS
Article 33è.- Els acords de no admissió o baixa dels/les afiliats/des seran recorribles en primera instància davant l’assemblea del sindicat corresponent.
Article 34è.- Els acords de no admissió o desfederació d’un sindicat seran recorribles en primera instància davant la Plenària del Comitè Confederal. En segona instància serà el Ple Confederal qui decideixi sense cap possibilitat de recurs.
Article 35è.- Per a la interposició de recursos en primera instància s’estableix el termini d’un mes des de que es va produir el fet o se’n va tenir coneixement.
Tanmateix, una vegada solucionat un recurs en primera instància, es disposarà del termini d’un mes per interposar recurs en segona instància.
En qualsevol de les instàncies el termini de resolució dels recursos serà com a màxim de dos mesos.
TÍTOL VII. DE LA COMISSIÓ DE GARANTIES
Article 36è.- Per a situacions excepcionals que derivin en conflicte entre afiliats/des i/o ens de la CGT de Catalunya, per agressions, per injúries verbals o escrites, per sancions, no admissió o inhabilitacions, i en definitiva per totes aquelles qüestions que puguin entorpir el bon funcionament de la CGT de Catalunya i el respecte mutu, si no fossin resoltes per les parts diriments, no existís resolució o aquesta no fos satisfactòria dels recursos que poguessin realitzar-se en primera instància, podran ser plantejats davant la Comissió de Garanties.
Article 37è.- La intervenció de la Comissió de Garanties suspendrà la possibilitat de recurs en segona instància.
Article 38è.- Els acords de la Comissió de Garanties són vinculants des del moment de la comunicació de la Resolució a les parts, i només seran recorribles davant Ple Confederal.
Article 39è.- Les resolucions de la Comissió de Garanties es produiran en el termini màxim d’un mes.
Article 40è.- En Congrés o Ple Confederal s’elegiran els tres membres de la Comissió de Garanties, que hauran de ser avalats per dos terços dels vots presents.
No podran formar part de la Comissió de Garanties aquells/es afiliats/des que estiguin inhabilitats/des, o que siguin membres del Comitè Confederal.
Article 41è.- Les despeses que origini el desenvolupament de les funcions de la Comissió de Garanties aniran a càrrec del pressupost del Secretariat Permanent del Comitè Confederal.
Article 42è.- Per desenvolupar la seva tasca investigadora i per al millor aclariment del problema de què es tracti, la Comissió de Garanties tindrà accés a tota la documentació que consideri necessària.
Tots els organismes de la CGT de Catalunya estan obligats a col·laborar amb la Comissió de Garanties en aquelles actuacions que requereixi.
Article 43è.- Per entendre d’un litigi o discrepància, es trametrà al secretariat Permanent del Comitè Confederal la petició formal i per escrit de l’afiliat/da o ens que sol·liciti la intervenció de la Comissió de Garanties.
En la mateixa es descriuran els fets que a judici dels peticionaris motiven la intervenció de la Comissió de Garanties.
TÍTOL VIII. DE LA QUOTA SINDICAL
Article 44è.- Qualsevol afiliat/da a la CGT està obligat a cotitzar de la manera que s’estableixi.
La quota mínima mensual per treballadors/es en actiu, aturats/des i jubilats i la seva revisió es fixa en cada Congrés Confederal de la CGT. Els sindicats i les federacions podran acordar el seu cobrament bimensual, trimestral, etc.
Article 45è.- La distribució de la quota s’efectuarà de la manera següent:
30% Per al sindicat.
20% Per a la federació territorial (local, comarcal…).
20% Per al Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.
30% Per al Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT.
Article 46è.- Cap ens de la CGT de Catalunya podrà suspendre el pagament de les seves cotitzacions, en cas de fer-ho restaran sense efecte tots els seus drets a la CGT de Catalunya.
TÍTOL IX. DE LA COMISSIÓ ECONÒMICA
Article 47è.- La Comissió Econòmica té encomanada fonamentalment, la col·laboració responsable i la formació i l’assessorament administratiu i financer de tots els ens de la Confederació, col·laborarà en l’establiment d’un pla comptable comú i actuarà de Comissió Revisora de Comptes en els congressos.
En el Congrés o Ple Confederal s’elegiran quatre membres de la Comissió Econòmica, presentats mitjançant llistes obertes i cada candidat haurà de comptar amb una majoria d’almenys dos terços dels vots presents.
Qui tingui la titularitat de la Secretaria d’Administració i Finances del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya serà membre nat de la dita Comissió, si bé, en les funcions de Comissió Revisora de Comptes assistirà amb veu i sense vot. Podran formar part de la Comissió Econòmica tots/es aquells/es afiliats/des que no es trobin inhabilitats, o que no siguin membres del Comitè Confederal. En qualsevol cas, no podrà pertànyer a la Comissió Econòmica ningú que com a mínim no porti 2 anys afiliat/ada a la CGT de Catalunya.
L’esmentada Comissió elaborarà informes anuals relatius a la seva gestió i haurà d’emetre un informe de gestió detallat al Congrés Ordinari.
L’aprovació de l’esmentat informe comportarà l’acceptació de les seves resolucions. Així i tot, en cas d’existir discrepàncies i apel·lació sobre cap d’aquestes resolucions, s’haurà d’utilitzar el mecanisme del vot particular.
El susdit vot particular, que haurà d’ésser avalat per almenys el 5% dels vots representats en el Congrés, haurà de reflectir de forma clara i alternativa una resolució diferent a l’adoptada per la Comissió Econòmica.
En cas que s’aprovi el vot particular, aquest quedarà incorporat a l’informe emès per l’esmentada Comissió.
Per desenvolupar les seves funcions la Comissió Econòmica tindrà accés a tota la documentació que consideri necessària. Tots els organismes de la CGT de Catalunya estan obligats a col·laborar amb l’esmentada Comissió en quantes actuacions els siguin requerides.
TÍTOL X. DELS ÒRGANS RECTORS DE LA CGT DE CATALUNYA
Capítol Primer: Del Congrés de la CGT de Catalunya.
Article 48è.- El Congrés de la CGT de Catalunya és el màxim òrgan de decisió d’aquesta. Se celebrarà amb caràcter ordinari cada quatre anys, i extraordinàriament quan ho decideixi el comici que reglamentàriament es determini o el sol·liciti un terç dels sindicats federats a la CGT de Catalunya. En el Congrés es tractaran les línies generals d’intervenció de l’organització i s’elegiran el Secretariat Permanent i la resta de càrrecs confederals.
La forma de convocatòria, organització i funcionament es determinarà reglamentàriament.
Capítol Segon: Del Ple Confederal de la CGT de Catalunya.
Article 49è.- El Ple Confederal és l’òrgan màxim de decisió entre Congressos. Se celebrarà de forma ordinària amb una periodicitat màxima de dos anys, excepte quan coincideixi amb el Congrés Confederal i extraordinàriament quan ho decideixi el Comitè Confederal o el sol·liciti un terç de les federacions.
Article 50è.- El Ple Confederal, que tractarà temes organitzatius, econòmics, estructurals i d’actualitat socio-política, el convocarà el secretari general com a mínim dos mesos abans de la data de celebració si es tractés d’un Ple ordinari, o un mes si fos extraordinari.
A la convocatòria que es trametrà als Secretariats Permanents dels sindicats figurarà a més de la data, el lloc de celebració i l’ordre del dia que elaborat pel Comitè Confederal en la Plenària celebrada amb antelació.
En cas de Ple extraordinari l’ordre del dia contindrà els punts que provoquen la seva convocatòria.
Des de la data de convocatòria s’obrirà un termini de 25 dies en què es podran presentar pel conjunt de l’organització les propostes o treballs per a la seva publicació. En el cas de Ple extraordinari aquest termini es reduirà a 10 dies.
Article 51è.- El Ple Confederal estarà constituït per les delegacions de cada sindicat, elegides en les respectives assemblees, i els membres del Comitè Confederal, que no comptaran amb vot.
Els/les delegats/des dels distints sindicats hauran de presentar les corresponents credencials, esteses per la Secretaria d’Actes de l’assemblea en què van ser elegits/des.
No podran existir delegacions indirectes.
Article 52è.- Els vots assignats a cada sindicat s’obtindran segons la mitjana de cotitzacions dels 12 mesos anteriors al Ple, el mes anterior al Ple es considera inhàbil per aquest còmput. Serà d’aplicació l’escala de vots definida per als Congressos.
Article 53è.- L’obertura del Ple Confederal la farà la Secretària General, que formarà l’anomenada Mesa d’Obertura amb la resta de l’SP. Aquesta Mesa desenvoluparà les tasques següents:
Determinació de l’horari de les sessions.
Elecció de la Mesa del Ple
Elecció de la Comissió Revisora de Credencials.
Elecció de la Comissió d’Escrutini
Elecció de les Comissions de Ponències.
Les propostes per formar les Meses i les distintes Comissions de Treball aniran destinades als sindicats, essent els delegats d’ella qui designaran la delegació que assumeixi l’elecció de què es tracti.
Article 54è.- Les Meses del Ple estaran composades per una Presidència, una Vicepresidència, dues Secretaries d’Actes, i una Secretaria de Paraules, amb les mateixes atribucions que les definides per a la Mesa de Congrés.
Article 55è.- La Comissió de Credencials estarà composada per tres delegats/des dels sindicats, assessorats per la Secretaria d’Organització del Secretariat Permanent. Aquesta Comissió emetrà un informe al Ple.
Article 56è.- Els/les membres de les distintes Comissions de Ponència tindran veu i vot a la Comissió.
Una vegada elaborat el dictamen per la Comissió de Ponència de què es tracti, es presentarà al Ple, les federacions, que ho desitgin, podran presentar els corresponents vots particulars.
Acabat el debat, si hagués hagut dictamen majoritari a la Comissió de Ponència es passarà a votar en primer lloc. Si obtingués la majoria absoluta dels vots representats es considerarà acord de Ple i es donarà per tancat el punt.
Si pel contrari, no obtingués aquesta majoria, es passarà a votació la resta de les propostes, de la qual resultarà acord de Ple la que obtingui la majoria simple dels vots representats.
Capítol Tercer: De la Conferència Sindical
Article 57è.- La Conferència Sindical es defineix com a òrgan de debat i decisió sobre la intervenció sindical i reivindicativa de la CGT de Catalunya.
Article 58è.- La Conferència Sindical es convocarà amb una periodicitat màxima de dos anys, excepte quan coincideixi amb el Congrés, per la Secretaria General amb, almenys, dos mesos abans de la celebració.
A la convocatòria figurarà, a més de la data, el lloc de celebració i l’ordre del dia que serà elaborat per la Secretaria d’Acció Sindical de l’SP del Comitè Confederal, prèvia consulta amb les Secretaries Generals de les federacions territorials i sectorials.
De la mateixa manera que per al Ple, s’establirà un termini per aportar treballs per a debatre’ls.
Article 59è.- La Conferència Sindical estarà constituïda pels delegats i les delegades dels sindicats així com per les Secretaries d’Acció Sindical de les federacions sectorials i pel Comitè Confederal. Només tindran vot els delegats i les delegades dels sindicats.
Article 60è.- Els vots assignats a cada delegació s’obtindran segons la mitjana de cotitzacions dels 12 mesos anteriors a la celebració de la Conferència, s’aplicaran les taules establertes per als sindicats en els Congressos. El mes anterior a la Conferència es considerarà inhàbil per al còmput.
Article 61è.- L’obertura de la Conferència Sindical la farà la Secretaria General, que formarà l’anomenada Mesa d’obertura amb la resta del Secretariat Permanent. Aquesta taula desenvoluparà:
La determinació de l’horari de les sessions.
L’elecció de la Comissió de Credencials.
L’elecció de la Mesa de Conferència.
Article 62è.- La Mesa de la Conferència Sindical estarà composada per una Presidència, dues Secretaries d’Actes i una de Paraules amb les mateixes atribucions que les Meses de Congressos.
Article 63è.- La Comissió de Credencials es composarà de tres delegats/des de la Conferència, la Secretaria d’Organització i la d’Administració i Finances de l’SP del Comitè Confederal. Aquesta Comissió emetrà un informe a la Conferència.
Article 64è.- Si fos precís elegir Comissions de Ponència es formaran pels delegats i les delegades elegits per la Conferència.
La Comissió presentarà a la Conferència el dictamen elaborat. Si aquest fos majoritari i, després del debat que la Mesa consideri convenient, s’efectuarà la votació. Si obtingués la majoria dels vots representats, es considerarà acord de la Conferència i es tancarà el punt.
Si pel contrari no obtingués aquesta majoria, es passarà a votació la resta de propostes, que resultarà acord de Conferència la que obtingui la majoria simple.
Capítol Quart: Del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.
Article 65è.- El Comitè Confederal és l’òrgan que coordina i desenvolupa l’execució dels acords presos per la CGT de Catalunya en els seus Congressos, Plens Confederals i Conferencies Sindicals.
Està format pel Secretariat Permanent i els Secretaris de les federacions territorials i sectorials.
Cada Secretaria General de federació territorial i com a representant d’aquesta tindrà els vots que li corresponguin segons la taula d’afiliats/des següent:
Fins a 100 afiliats/des 1 vot
De 101 a 200 afiliats/des 2 vots
De 201 a 400 afiliats/des 3 vots
De 401 a 800 afiliats 4 vots
De 801 endavant 1 vot per cada 800 afiliats.
Només es recorrerà a l’ús del vot proporcional quan el tema estigui a l’ordre del dia i s’hagi demostrat la incapacitat per establir un acord general de consens. En aquest cas, per prendre un acord, serà necessari com a mínim el vot favorable d’un terç de les federacions presents, s’arrodonirà a l’alça.
Els/les secretaris/es de les federacions sectorials podran votar quan es tractin assumptes reivindicatius.
Les federacions sectorials a l’igual que el Secretariat Permanent, de manera col·legiada, comptaran amb un vot.
Article 66è.- El Comitè Confederal es reunirà de manera ordinària cada sis setmanes i extraordinàriament quan ho estimi convenient l’SP o un terç dels seus membres.
Les Plenàries es convocaran com a mínim amb 15 dies d’antelació, trameten l’ordre del dia als responsables d’aquest, així com la documentació que es consideri necessària per facilitar una millor anàlisi.
Serà necessari efectuar Plenàries prèvies de federació territorial, per a les Plenàries Ordinàries, i el seu termini de convocatòria serà com a mínim d’una setmana.
Cas d’una convocatòria extraordinària, l’Ordre del Dia, que constarà dels temes que l’originen, es trametrà amb la màxima antelació possible.
Els acords i propostes de les Plenàries del Comitè Confederal arribaran als sindicats en el mínim de temps possible, mitjançant acta.
Capítol Cinquè: Del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.
Article 67è.- L’SP del Comitè Confederal és l’òrgan màxim de gestió. Coordina i desenvolupa el treball del Comitè Confederal a fi i efecte que els acords i decisions de l’organització es portin a terme amb eficàcia.
Article 68è.- L’SP del Comitè Confederal està format per la Secretaria General i les Secretaries d’Organització, que du implícita la Vice-secretaria General; d’Acció Sindical; d’Administració i Finances; de Comunicació i Imatge; d’Acció Social i aquelles que es creguin convenients.
Article 69è.- L’SP del Comitè Confederal serà elegit pel Congrés Confederal i, excepcionalment per un Ple Confederal, entre les candidatures obertes, encara que estiguin incompletes, que seran proposades pels sindicats i es coneixeran amb 15 dies d’antelació. Els components de les candidatures hauran d’acceptar prèviament el càrrec.
Article 70è.- El període de permanència en el càrrec dels/les components del Secretariat Permanent, inclosa la Secretaria General, serà de quatre anys, podent ser elegits/des per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals pel Congrés o el Ple corresponent.
Article 71è.- Els/les components de l’SP podran assistir a qualsevol reunió dels ens federats a la CGT de Catalunya, encara que ho faran a títol informatiu, amb veu i sense vot.
Article 72è.- Cada secretaria del Secretariat Permanent amb les secretaries de la mateixa àrea de les federacions territorials i sectorials formaran els Consells Confederals.
Capítol Sisè: De la Secretaria General de la CGT de Catalunya.
Article 73è.- La Secretaria General ostentarà la representació pública i legal de la CGT de Catalunya, tindrà les facultats legals que li corresponguin com a representació legal i pública de la CGT de Catalunya, a més d’aquelles que es recullen expressament a l’annex d’aquests Estatuts. Aquestes facultats seran exercides en assumptes d’interès per a la CGT de Catalunya, i serà responsable davant d’aquesta de la seva gestió.
Podrà delegar funcions, facultats i poders, fins i tot referents a convocar eleccions sindicals i signar candidatures electorals, en els membres del Comitè Confederal.
Per delegar funcions haurà d’informar prèviament als membres de l’SP.
TÍTOL XI. DEL DRET DE REPRESENTACIÓ DE LES OPCIONS MINORITÀRIES
Article 74è.- En aquells acords que el sindicat prengui per elevar a un comici superior, així com en l’elecció de delegats/des, si hagués alguna proposta que agrupés com a mínim el 30% dels vots presents, aquesta tindrà dret a ser representada en funció del nombre de vots obtinguts, que s’arrodonirà a la baixa si no dóna un resultat exacte.
El dret de representació de les opcions minoritàries no podrà degenerar en el reconeixement tàcit o explícit dels corrents organitzats.
El dret de representació de les opcions minoritàries es limita a l’àmbit de la CGT de Catalunya.
TÍTOL XII. DISSOLUCIÓ DE LA CGT DE CATALUNYA
Article 75è.- La CONFEDERACIO GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA (CGT de Catalunya), no podrà dissoldre’s amb l’acord en contra , almenys, d’un terç dels sindicats a ella adherits, reunits en un Congrés Confederal convocat per aquest motiu, en el qual es resoldran totes les incidències que se’n deriven.
TÍTOL XIII. DEL PATRIMONI DE LA CGT DE CATALUNYA.
Article 76è.- El patrimoni de la CGT de Catalunya està integrat per:
a) Les quotes dels seus afiliats i les seves afiliades.
b) L’anomenat patrimoni històric de la CNT que pugui correspondre-li.
c) Els béns mobles i immobles que per qualsevol títol han estat o puguin ser adquirits per la CGT de Catalunya i pels ingressos que dels esmentats béns se’ns derivin.
d) Qualsevol altre recurs legalment obtingut.
TÍTOL XIV. DISPOSICIONS ADDICIONALS I FINALS.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera.- Els dubtes que puguin suscitar-se en la interpretació d’aquests Estatuts seran suplides per resolucions del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya, mentre que el Primer Ple Confederal o l’immediat Congrés resolgui definitivament.
Igualment es procedirà amb les possibles llacunes que puguin tenir aquests Estatuts.
Segona.- Quan l’òrgan a qui correspon convocar qualsevol comici (ordinari o extraordinari) des de l’assemblea d’un sindicat fins el Congrés Confederal, no atengui a la sol·licitud formal que a l’efecte presentessin els interessats en l’esmentada convocatòria (afiliats/des, sindicats…, segons el comici que fos); els sol·licitants podrien fer l’esmentada convocatòria directament ajustant-se per això a la reglamentació existent.
Tercera.- La CGT de Catalunya no respondrà, ni subsidiàriament, de les accions o omissions comeses pels diferents ens a ella federats, llevat que expressament i per escrit s’hagi autoritzat pel Secretariat Permanent del Comitè Confederal o existís acord ferm (quant a això).
Quarta.- El període de permanència com a delegat del comitè d’Empresa, de Personal, de Junta de Personal, de delegats sindicals i de prevenció, serà de quatre anys, podent ser elegits per un màxim de dos mandats, llevat de situacions considerades excepcionals per l’organisme corresponent
DISPOSICIONS FINALS
Primera.- Aquests Estatuts entraran en vigència al dia següent de la seva aprovació, essent obligatori des d’aquest dia el seu compliment per a tots els afiliats i les afiliades i per a tots els ens de la CGT de Catalunya.
Segona.- Allò establert en aquests Estatuts només podrà ser revisat i modificat en un Congrés Confederal de la CGT de Catalunya en què figuri explícitament a l’ordre del dia.
Qualsevol modificació a aquests Estatuts de la CGT de Catalunya haurà de comptar amb una majoria favorable de dos terços dels vots presents.
ANNEX ALS ESTATUTS DE LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL DE CATALUNYA (CGT DE CATALUNYA)
La Secretaria General, en representació de la CGT de Catalunya podrà intervenir i actuar en tota classe de fets, actes i negocis jurídics, exercitant, transigint, extingint o exhaurint drets, accions o excepcions en totes les seves incidències i recursos ordinaris o extraordinaris, compresos els de queixa, responsabilitat civil, cassació, revisió davant Jutjats i Tribunals.
Corporacions, autoritats i funcionaris de qualsevol ram, grau, jurisdicció -compreses la civil, penal, per denúncia, querella o informe civil, governativa, contenciós i econòmico-administratives, social, o de treball de l’economia, de l’agricultura, l’habitatge, taxes, sindical o qualsevol altre comú o especial, ja creades o que en endavant s’estableixi- amb tantes facultats siguin pressupost, desenvolupament, complement o conseqüència de la seva actuació processal plena, fins obtenir resolució favorable definitiva, ferma i executòria i el seu acompliment.
Podrà sotmetre’s a competència, taxar i refusar, ratificar escrit i peticions, fer compareixences personals, declaracions jurades o simples, fer cobraments i pagaments de quantitats. Operar amb caixes d’Estalvis, Caixes oficials, Bancs, fins i tot el d’Espanya i les seves sucursals, fent tot quant la legislació i pràctiques bancàries permetin. Continuar, obrir i cancel·lar comptes corrents i llibretes d’estalvi, comptes de crèdit i caixes de seguretat. Administrar en els més amplis termes, béns mobles i immobles.
Reconèixer deutes i acceptar crèdits, fer i rebre préstecs. Comprar, vendre o permutar pura o condicionalment, amb preu confessat, ajornat o pagat al comptat tota classe de béns o immobles, drets reals i personals. Constituir, acceptar, modificar, ajornar i cancel·lar total o parcialment abans o després del seu venciment, s’hagi o no acomplert l’obligació assegurada, hipoteques, penyores, prohibicions i tota classe de garanties. Podrà alçar o cancel·lar embargaments, segrestos i anotacions preventives, demanar desnonaments, llançaments i possessió de béns. Sol·licitar l’adjudicació de béns en pagament de tot o parts de crèdits o quantitats reclamades; instar o oposar-se, autoritzacions judicials, expedients, consignació, lliberament o domini, designar perits, síndics, administradors, interventors i membres de tribunals col·legiats, fer, rebre i emplenar requeriments i notificacions judicials. Atorgar poders a advocats i procuradors. Podrà delegar funcions, facultats i poders en els membres del Secretariat Permanent del Comitè Confederal, en els membres dels Secretariats Permanents de les federacions territorials i sectorials.
REGLAMENT DE CONGRESSOS DE LA CGT DE CATALUNYA
CONVOCATÒRIA
Article 1r.- El Congrés Confederal Ordinari de la CGT DE CATALUNYA serà convocat per la Secretaria General, en el lloc i la data que acordi un Ple o Plenària Confederal, en un període comprès entre els dos mesos anteriors i els quatre posteriors a l’acompliment dels quatre anys des del darrer Congrés Ordinari.
En qualsevol cas es convocarà, com a mínim, amb set mesos d’ antelació a la data del seu inici. Si es tractés d’ un Congrés Extraordinari es convocarà, almenys, amb dos mesos d’ antelació. En aquest cas podrà convocar-se per acord del Comitè Confederal.
Tanmateix es convocarà Congrés Extraordinari sempre que el sol.licitin un nombre de sindicats que representin, com a mínim, un terç de la suma dels vots de tots els sindicats que pertanyen a la Confederació. En cap cas, se celebrarà un Congrés Extraordinari, ni un Ple Confederal, abans d’haver transcorregut tres mesos des de la celebració del darrer Congrés ni en els sis mesos anteriors al pròxim.
Article 2n.- La Secretaria General trametrà la convocatòria del Congrés directament als sindicats acompanyada d’un Ordre del Dia indicatiu i provisional, segons el seu criteri i tenint en compte el coneixement que té de l’organització en conjunt.
En cas de Congrés Extraordinari, aquest Ordre del Dia serà definitiu i s’haurà de dedicar monogràficament als temes que provoquen la seva convocatòria i serà confeccionat pel Comitè Confederal que decidirà la seva celebració.
Article 3r.– Un cop establerta la data i el lloc de celebració del Congrés i en un termini d’un mes, es constituirà la Comissió Organitzadora del Congrés, que estarà formada per la Secretaria d’Organització de l’SP del Comitè Confederal, que serà el seu coordinador, els components de l’SP que es creguin necessaris, i la Secretaria d’Organització de la federació territorial on se celebri el Congrés.
Article 4t.- A partir de la data de la comunicació de la convocatòria i de l’Ordre del Dia provisional del Congrés, el sindicats tindran quinze dies per trametre a l’SP les modificacions o noves propostes que considerin oportunes. Acomplert aquest termini, i un cop analitzades les aportacions rebudes i després de la necessària tasca de síntesi, el Comitè Confederal decidirà l’Ordre del Dia definitiu que la Secretaria General enviarà en el termini de quinze dies als sindicats per a la seva discussió.
L’Ordre del Dia reelaborat es procurarà que sigui:
Àmpliament compartit, hauran de constar inexcusablement aquells punts que siguin proposats per la majoria dels sindicats.
Realista, és a dir, connectat a les necessitats del moviment obrer i de la CGT de Catalunya.
Eliminant qualsevol temàtica que trobi solució en els diferents àmbits territorials o comicis d’àmbit inferior.
Article 5è.- Un cop publicat l’Ordre del Dia definitiu, i en el termini màxim de dos mesos, es trametrà a la Comissió Organitzadora les ponències sobre els temes que figuren a l’Ordre del Dia presentats per qualsevol afiliat/da, individual o col.lectivament, sindicat o Comitè, per a la seva difusió a tota l’organització.
L’aportació que no hagi tingut entrada en aquest termini no comptarà per a la resta del procés, la Comissió Organitzadora distribuirà en el termini màxim de quinze dies les aportacions rebudes.
En qualsevol d’aquests dos períodes es poden incloure les propostes per a la Secretaria general i per al Secretariat Permanent del Comitè Confederal. En qualsevol cas, s’hauran de conèixer els companys i companyes proposats, com a mínim, quinze dies abans de la celebració del Congrés.
Si fos un Congrés Extraordinari, el mecanisme de recepció de ponències se substituirà en el sentit d’establir un únic termini de quinze dies per a la recepció dels treballs.
CONSTITUCIÓ i OBERTURA DEL CONGRÉS
Article 6è.- El Congrés Confederal està constituït pels delegats i per les delegades directes dels sindicats, elegits democràticament. Poden enviar delegats i delegades aquells sindicats constituïts o federats a la CGT de Catalunya, com a mínim, sis mesos abans de la celebració i que estiguin al corrent del pagament de les cotitzacions. Tanmateix, hi assistiran amb veu i sense vot els membres del Comitè Confederal.
Article 7è.- En cas que un sindicat s’hagi federat a la CGT de Catalunya dins dels sis mesos anteriors a la data de celebració del Congrés i desitgi participar en aquest, sempre i quan es trobi al corrent de pagament en les seves cotitzacions, podran participar amb dret a veu però sense vot.
Article 8è.- Per poder participar un sindicat d’activitats diverses en un Congrés de la CGT de Catalunya haurà de dur com a mínim nou mesos confederat, i se li atorgarà com a mínim un vot.
Article 9è.- La Secretaria d’Administració i Finances de l’SP serà qui acrediti les cotitzacions dels sindicats, i dos mesos abans de l’inici del Congrés, distribuirà la taula informativa de tots, amb els seus vots respectius, que serà provisional, i s’obrirà un termini d’un mes abans de l’inici del Congrés per a reclamacions, les quals hauran de resoldre’s abans dels vint dies anteriors al Congrés de manera que en aquesta data es distribueixi la taula definitiva que contindrà els vots de cada ens que participi en el Congrés.
Article 10è.- Els sindicats que participin en el Congrés Confederal amb ple dret tindran els vots que tot seguit s’estipulen en relació a la mitjana de cotitzacions dels darrers dotze mesos anteriors a la data de celebració del Congrés, es tindrà en compte que el mes immediatament anterior es considera inhàbil per aquest còmput.
Des de 25 afiliats/des fins a 50 3 vots
Des de 51 afiliats/des fins a 75 4 vots
Des de 76 afiliats/des fins a 100 5 vots
Des de 101 afiliats/des fins a 150 6 vots
Des de 151 afiliats/des fins a 200 7 vots
Des de 201 afiliats/des fins a 250 8 vots
Des de 251 afiliats/des fins a 300 9 vots
Des de 300 afiliats/des endavant, 1 vot per cada 100 afiliats o fracció.
Article 11è.- La Comissió Organitzadora del Congrés rebrà als delegats i a les delegades i els dotarà de la credencial obligatòria. Els delegats i les delegades hauran de lliurar en aquest moment, a més de la credencial del sindicat a què representa, la còpia dels acords que portin per a cada un dels punts de l’Ordre del Dia. No obstant, amb un mínim de cinc dies d’antelació els sindicats hauran de trametre els seus acords a la Comissió Organitzadora, essent aquesta premissa imprescindible perquè siguin tinguts en compte per les corresponents Comissions de Ponència.
Així mateix, els sindicats hauran de remetre amb un mínim de deu dies d’antelació a la Comissió Organitzadora les votacions per a l’elecció de les diverses Comissions Tècniques, Comissions de Ponència i Mesa del Congrés. Aquesta gestió podrà exercir-se pel Secretariat Permanent del sindicat corresponent, sense necessitat d’haver de celebrar una assemblea per a això.
És funció de la Comissió Organitzadora escrutar les votacions rebudes, comunicar el resultat als sindicats sobre els quals ha recaigut l’elecció i demanar per escrita la seva conformitat i la seva disponibilitat, per reunir-se abans del començament del Congrés, posant la Comissió Organitzadora els mitjans necessaris perquè no es limiti la participació, convocades a tal efecte i informant l’organització de les dates i dels llocs, per tal de poder avançar els seus treballs i emetre un primer dictamen indicatiu sobre els resultats respectius, donant-lo a conèixer per escrit a l’inici del Congrés, tant a la Mesa com a les diverses delegacions dels sindicats presents.
Article 12è.- L’obertura del Congrés Confederal l’efectuarà la Secretaria General juntament amb l’SP del Comitè Confederal que formarà, juntament amb els altres membres del Comitè Confederal, l’anomenada Mesa d’Obertura.
En aquesta Mesa, li correspondrà moderar les àrees següents:
Determinar l’horari de les sessions.
Presentar i donar pas a la Mesa del Congrés
INVITACIONS
Article 13è.- Les Organitzacions d’àmbit internacional, estatal i de comunitat autònoma seran invitades pel Comitè Confederal, ja sigui a iniciativa pròpia o a proposta d’algun sindicat o organisme de la Confederació.
Les d’àmbit inferior seran invitades per l’organisme orgànic corresponent amb l’aprovació del Comitè Confederal que publicarà la llista provisional d’organismes i persones invitades quinze dies abans del Congrés.
MESA DEL CONGRÉS
Article 14è.- La Mesa del Congrés és l’encarregada de coordinar i dirigir el desenvolupament dels diferents treballs del Congrés Confederal. Estarà constituïda per una Presidència, una Vicepresidència, dues Secretaries d’Actes i dues Secretaries de Paraules.
En funció de la Presidència i en absència d’aquesta la Vicepresidència, moderarà el debat corresponent, i vetllarà a fi que les diverses intervencions s’ajustin al tema que s’estigui tractant i que les formes siguin les correctes, de manera que els debats es produeixin amb fluïdesa i eficàcia, i tinguin la màxima capacitat de decisió durant tota la durada del Congrés per assolir aquestes comeses.
És funció de les Secretaries d’Actes reflectir tan fidelment com sigui possible el desenvolupament dels debats, de les propostes i de les votacions, que es podran dotar mitjançant la Comissió Organitzadora dels mitjans tècnics necessaris per acomplir aquesta comesa. Les actes hauran de ser aprovades per la Mesa, i les haurà de signar la Presidència i les Secretaries d’Actes.
Es funció de la Secretaria de Paraules anotar l’ordre de les intervencions així com col.laborar amb la resta de la Mesa, sobretot en la coordinació amb la Comissió d’Escrutini.
Article 15é.- La constitució de la Mesa de Congrés s’efectuarà a l’inici d’aquest i sota la Presidència de la Mesa d’Obertura.
DE LES COMISSIONS DE TREBALL
Comissió Revisora de Credencials.
Article 16è.- La Comissió Revisora de Credencials serà l’encarregada d’examinar les credencials de delegacions que assisteixin al Congrés, i haurà de presentar el corresponent informe a aquests de les conclusions.
Estarà formada per tres delegats/des i la Secretaria d’Organització de l’SP, aquesta amb veu i sense vot.
Per desenvolupar el seu treball podran requerir la col.laboració de les Secretaries d’Organització de les distintes federacions territorials.
L’informe que elabori aquesta Comissió estarà avalat per, com a mínim, dos components amb vot de la Comissió.
Comissió Revisora de Comptes.
Article 17è.- La Comissió Revisora de Comptes serà l’encarregada d’examinar la comptabilitat de l’SP del Comitè Confederal, i haurà de presentar el corresponent informe de les seves conclusions al Congrés.
Estarà formada per tres membres de la Comissió Econòmica i la Secretaria d’Administració i Finances de l’SP, aquesta amb veu i sense vot.
Per desenvolupar el seu treball podran requerir la col.laboració de les secretaries d’Administració i Finances de les diverses federacions territorials.
L’informe que elabori aquesta Comissió estarà avalat, com a mínim, per dos membres amb vot.
Comissió d’Escrutini.
Article 18è.- La Comissió d’Escrutini serà l’encarregada de verificar i elevar a definitiu l’escrutini elaborat per la Comissió Organitzadora, resoldre les reclamacions que es presentin per part dels sindicats en matèria d’atribució de vots quant a la resolució definitiva de la Secretaria d’Administració i Finances; així com col.laborar amb la Mesa del Congrés per tabular totes les votacions que es produeixin en el desenvolupament del Congrés. Aquesta Comissió estarà composada per tres delegats/des.
Comissió de Ponència.
Article 19è.- Les comissions de ponència seran les encarregades d’elaborar els dictàmens relatius als diferents punts de l’Ordre del Dia del Congrés, en funció dels acords presentats pels sindicats, després de la necessària tasca de síntesi i del corresponent debat en la Comissió.
Article 20è.- Les comissions de ponència estaran composades per nou companys/es amb veu i vot.
Aquests elegiran una Presidència que serà l’encarregada de moderar els debats i endegar el pla de treball de la Comissió.
Article 21è.- després del debat de la Comissió, es procedirà a redactar el dictamen, si no hi hagués unanimitat, els disconformes podran presentar esmenes parcials o esmenes a la totalitat, si el desacord fos total, i aportaran en aquest cas un dictamen alternatiu.
Aquests dictàmens i les esmenes, si n’hi hagués, es faran saber al Ple del Congrés.
DEL DEBAT, EN PLE DEL CONGRÉS
Existència d’un únic dictamen en la Comissió de Ponència
Article 22è.- Si el dictamen de la Comissió de Ponència no fos aprovat per unanimitat en la mateixa, després de la seva presentació al Ple del Congrés, la Presidència de la Mesa obrirà un torn d’intervencions, passant després a la corresponent votació, no sense abans requerir els possibles vots particulars, que hauran d’estar avalats per almenys el 5% dels vots representats en el Congrés.
Aquests vots particulars, si n’hi ha, implicaran proposta de resolucions alternatives o complementàries al dictamen únic de la Comissió.
Article 23è.- Si no existissin vots particulars, es passaria a votació el dictamen únic de la Ponència, si no fos aprovat la Presidència de la Mesa obrirà un torn tancat d’intervencions, i un cop conclòs resoldrà les actuacions a seguir.
Article 24è.- Si existissin vots particulars, la Presidència de la Mesa concedirà la paraula per a la seva defensa al delegat o delegada que designi el sindicat promotor del vot particular en un primer torn. Tanmateix la Comissió designarà entre els seus responsables la persona encarregada de rebatre’l.
Si la Presidència de la Mesa ho considera oportú, podrà concedir un segon torn amb altres dues intervencions.
Acabades aquestes, es passarà a votació les dues propostes a la vegada, que restarà com a acord, aquella que obtingui la majoria de vots emesos.
Existència de diversos dictàmens en la Comissió de Ponència.
Article 25è.- Si el dictamen de la Ponència no fos unànime, i hi haguessin dictàmens alternatius, la Presidència de la Mesa obrirà el debat tot establint torns tancats que cregui necessaris per aclarir posicions, podent limitar el temps de les intervencions en funció de les paraules sol·licitades i del funcionament del Congrés.
Un cop acabat el debat, es passaran a votació tots els dictàmens existents alhora, i serà el dictamen base de la ponència aquell que obtingui la majoria.
Posteriorment la Presidència de la Mesa requerirà els vots particulars al nou dictamen, per, després del debat necessari, sotmetre’ls a votació, incorporant-se a l’acord final aquells que obtinguin la majoria, excepte per modificar els Estatuts, que necessitaran una majoria de dos terços.
DE LES VOTACIONS
Article 26è.- Les resolucions en el Congrés es poden prendre per aclamació, a mà alçada o nominalment. No obstant això, i si la Mesa del Congrés corresponent estimés que pot agilitzar l’elecció de la forma de votació, es podran efectuar votacions de tanteig per establir la més adequada.
Es votarà nominalment sempre que la Mesa del Congrés corresponent estimi necessari deixar constància de l’opinió expressa de les delegacions presents, o ho sol.liciti el 10% de les delegacions. En qualsevol cas, s’utilitzarà l’esmentat sistema de votació per a l’elecció de l’SP del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya i el seu lloc de residència.
DE LES ELECCIONS
Article 27è.- Per elegir la localitat de residència i el Secretariat Permanent del Comitè Confederal se seguiran el següents criteris:
1r.- Qualsevol sindicat podrà presentar candidatures obertes encara que estiguin incomplertes, i designarà el càrrec qui necessàriament haurà acceptat el nomenament, també designarà el lloc de residència. Podrà formar part d’una candidatura qualsevol afiliat/da que no estigui inhabilitat per a això o que les incompatibilitats se li apliquin.
2n.- Les candidatures seran enviades a l’SP i a la Comissió Organitzadora del Congrés, amb 21 dies d’antelació a la data de celebració d’aquest, qui la farà saber a la totalitat dels sindicats amb 15 dies d’antelació.
3r.- Les votacions s’efectuaran Secretaria per Secretaria i resultarà elegit/da el/la candidat/a més votat/da.
ACORDS
Article 28è.- El acords del Congrés entraran en vigor quinze dies després d’haver estat publicats pel nou SP i com a màxim dos mesos després de la celebració del Congrés, tret els càrrecs elegits que entraran en vigor en el moment de conèixer el resultat de la seva elecció.
CLAUSURA
Article 29è.- La clausura del Congrés correrà a càrrec de la Secretaria General entrant, que formarà la Mesa amb la resta del Secretariat Permanent.
DISPOSICIÓ ADDICIONAL
La interpretació del present Reglament correspon:
Durant la celebració del Congrés a la Mesa del Congrés corresponent.
En darrera instància, i a petició del 10% de les delegacions presents, al Ple del Congrés.
DISPOSICIÓ FINAL
Les modificacions d’aquest Reglament només podran efectuar-se en un Congrés de la CGT de Catalunya.
0 comentaris
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Nom *
Correu electrònic *
Lloc web
Què esteu pensant?
Desa el meu nom, correu electrònic i lloc web en aquest navegador per a la pròxima vegada que comenti.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9858470858575308, "es": 0.0038472251235986354, "de": 0.00047002297890119075, "cs": 0.0005396560128124782, "pt": 0.003290160852308335, "it": 0.0009748624747580252, "eo": 0.00010444955086693127, "en": 0.001880091915604763, "eu": 0.0006615138221572314, "pl": 0.0008530046654132721, "zh": 0.00027853213564515007, "fr": 0.001148945059536244, "ja": 0.00010444955086693127}
| |
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_56955
|
Empresa i sindicats s'han emplaçat a una nova trobada aquest dimarts per a pactar el màxim d'incentius en el despatxament previst de 1.144 treballadores i treballadors
Treballadors de Ford Almussafes / À Punt NTC
À Punt NTC @apuntnoticies
27 de març 2023 - 14:11
La comissió negociadora de l'expedient de regulació d'ocupació de 1.144 treballadors de Ford Espanya ha tancat sense avanços la reunió d'aquest dilluns, la quarta des que la multinacional va anunciar l'ERO. Les parts s'han emplaçat una nova trobada aquest dimarts, segons han informat els sindicats participants.
La direcció de la companyia automobilística ha tornat posat damunt la taula la possibilitat de desfer-se de la plantilla més jove de la planta de producció d'Almussafes, a fi de liquidar els acomiadaments abans de les vacances d'estiu. Cal recordar que la firma estatunidenca ja va alleugerir la plantilla de més edat en anteriors expedients d'ocupació.
Els sindicats UGT i STM-Intersindical, negociadors de l'ERO, reclamen unes condicions que faciliten la voluntarietat, per a minimitzar les eixides traumàtiques. Entre les propostes hi ha la d'ampliar les franges d'edat dels possibles afectats i incentivar amb millors condicions les possibles eixides els treballadors més joves.
Ford justifica l'ERO en el cessament de producció dels models S-Max i Galaxy l'1 d'abril. Segons les previsions inicials, l'expedient afectarà 960 empleats de la planta de vehicles i 140 de motors, a més de vint empleats d'oficines d'Almussafes i 14 de les oficines centrals de Madrid, dedicades a màrqueting, vendes i distribució.
la Ribera Baixa
També et pot interessar
El Banc Mundial millora el pronòstic global d’enguany, però empitjora el del 2024 El Suprem avala la reducció de la quota de l'IAE als hostalers que tancaren durant la covid La vaga de pilots d'Air Nostrum provoca la cancel·lació del 20% de les operacions Les UTE Rover-Serranía i Becsa-Pavasal-Bertolín, adjudicatàries de les obres per a urbanitzar Parc Sagunt II El sector ceràmic estima que amb les eleccions "queden en l'aire" les ajudes als gasointensius Marie Claire presenta la documentació de l'ERO i divendres hi haurà una nova reunió Com pagar durant les vacances per a estalviar diners? Calabuig descarta l'aprovació de l'ampliació nord en breu per les eleccions generals Mas sobre les dades de l’atur de l'etapa del Botànic: "Deixem els deures fets"
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9894825410180901, "fr": 0.01051745898190997}
| |
macocu_ca_20230731_1_58136
|
Cercador
Cerca
Actualitat
Llum verda a la construcció del Pont del Barranc de Coma Sarrera El Departament d'Agricultura de la Generalitat ha aprovat el projecte de construcció del pont al barranc de Coma Sarrera que transformarà l'accès al poble de Llagunes https://soriguera.ddl.net/actualitat/noticies/llumonstruccio-del-pont-del-barranc-de-coma-sarrera-1 https://soriguera.ddl.net/actualitat/noticies/lluml-barranc-de-coma-sarrera-1/@@download/image/Pont de Coma Sarrera.jpg
DIJOUS 01 JULIOL 2021
El Govern ha autoritzat el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a fer una despesa per a contractar les obres de millora del camí d'accés al poble de Llagunes i d'estabilització del talús en l'encreuament amb el barranc de Coma Sarrera, al terme municipal de Soriguera. L'import total de l'actuació és de 810.053,44 euros, el qual es distribuirà en 324.021,38 euros per aquest any i 486.032,06 euros pel 2022.
L'Ajuntament de Soriguera va sol·licitar fa uns anys intervenir en aquest punt pel perill d'esllavissades en el pas del barranc. El febrer de 2019, es va encarregar la redacció del projecte, que proposa com a millor alternativa tècnica-constructiva l'execució d'un nou pont aigües avall d'aquest punt.
| 0.747337 |
curate
|
{"es": 0.006541291905151268, "it": 0.004088307440719542, "ca": 0.9721995094031071, "fr": 0.017170891251022075}
| |
macocu_ca_20230731_4_518068
|
Casa nostra, casa vostra i el col·lectiu d'actors Tinta Negra han difós un espot publicitari on Baltasar escriu una carta als ajuntaments de Catalunya
| 0.67714 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_476323
|
Marcar l’agenda política catalana Dijous 16 abril Santiago Espot (encara no us heu apuntat aquest nom?) presentava a l’Hotel comtes de Barcelona els seus Discursos a la Nació davant de prop de 300 persones, i que donaria el tret de sortida de Força Catalunya en presència de membres de tot l’espectre polític i social de l’independentisme. L’acte va coincidir en el temps amb l’anunci de Carod-Rovira d’avalar Joan Puigcercós com a candidat d’ERC a les properes eleccions al Principat de forma prèvia a la conferència “L’Esquerra que decideix” de l’actual president dels republicans. L’acte de Santiago Espot, ja el podeu veure a través del Canal de Catalunya Acció a Kyte TV, que inclou la presentació de l'editor Sr. Josep M. Vall, pròleg del Sr. Jose Maria Murià des de Mèxic (fill de l'insigne patriota Josep Maria Murià d'Estat Català), Discurs del Sr. Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció, i torn de respostes al públic, i finalment la interpretació del Cant de la Independència. Dissabte 18 d’abril Només dos dies després, el líder del corrent crític d’ERC Reagrupament, Joan Carretero, publicava el seu article Patriotisme i dignitat al diari AVUI. La seva proposta d’una “candidatura d’ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del Parlament” que ell creu que hauria de ser liderada pel seu propi partit, tot i reconèixer que aquesta no és l’estratègia de l’actual direcció, és interpretada pels mitjans com la proposta de crear un nou partit, tal com es pot veure en el recull de notícies que acompanyen l’article a la web de Reagrupament.cat. La repercussió mediàtica de la notícia aixeca tal expectativa entre tots els independentistes que es senten orfes de representació amb els actuals partits que els comentaris favorables a la iniciativa en diaris digitals, fòrums i bitàcores es desborden. ERC demana explicacions a Carretero, però ell es nega a ser sotmès a un judici sumaríssim i al·lega que la seva proposta és molt clara, però en cap moment desmenteix la interpretació donada al seu article pels mitjans. Entre els articles que en parlen en podem destacar “Histerisme calabrès” i “El noi de Puigcerdà i la Ndrangheta mediàtica”, d’en Josep Sort, que serien la crònica per avançat del que succeiria els dies següents amb en Joan Carretero. Dimecres, 22 d’abril Vicent Partal fa la primera menció de Força Catalunya en el seu mail obert, editorial de Vilaweb, a l’article Els anys que ens esperen, ni que sigui per subestimar el seu potencial: “La cua de palla de Carretero és que, si reclama la transversalitat, haurà de crear-la i això no és fàcil. I no té una estructura real, i això no s'improvisa. Pot agrupar al seu voltant iniciatives menors que han anat apareixent aquests darrers anys com el Partit Republicà Català o Força Catalunya, però amb això no en té pas prou, ni de bon tros. Carretero, en tot cas, pot sorprendre si sap jugar les seues cartes bé. Però li serà molt complicat”. Divendres 24 d’abril I precisament aquest potencial sí que el té en compte Mn. Josep Dalmau, primera personalitat coneguda que dóna suport públic al projecte de Catalunya Acció en el seu article Un nou partit independentista: “La majoria del poble ras no es deu a cap partit; vol veure com es pot servir a la nació per a alliberar-la de tantes pallisses, mentides públiques i mediocritats. Vol viure una gran aventura com la que provocà Francesc Macià. Ell féu una proposta NOVA. I heus aquí la novetat d’un partit independentista quan tot es somou dels seus fonaments per una crisi galopant. I es dóna el cas que en Joan Carretero està fent un discurs que, amb veu baixa i “des de dalt de la muntanya” diu ell, coincideix amb el d'en Santiago Espot, que commou i fascina”. Dissabte 25 d’abril Per la banda de Convergència, també hi ha personalitats cridades a fer un pas endavant en el procés d’independència. L’Enric Canela, promotor i impulsor de l’exitosa campanya dels Deumil a Brussel·les per l’Autodeterminació, insistia en les seves referències a la possibilitat d’apostar per alguna cosa nova a l’article L’Avi Siset: “si els partits polítics nacionals no adopten aquesta proposta programàtica [posar la independència de Catalunya com a punt fonamental], sentiré la imperiosa necessitat de treballar per donar suport o impulsar la creació d’una agrupació d’electors per constituir una candidatura transversal per a les eleccions al Parlament de Catalunya”. I encara en un comentari seu al mateix article “L’aliança contra el nacionalisme català és clara i jo no en seré còmplice per omissió. Preparem-nos per fer alguna cosa”. A Dins la ratera, en Salvador Cardús fa una descripció de la situació de la partitocràcia catalana i de les dificultats que haurà d’afrontar una proposta nova: “Calen diners, caldria superar obstacles mediàtics, caldria joc net per part de la resta de partits i, sobretot, caldria comptar amb lideratges sòlids, resistents a l’enorme risc personal de qui s’hi comprometés”. Cardús ja n’havia parlat de la ratera i de la possible sortida que s’albira en la seva opinió en una entrevista a l’Avui: “La sensació d’atzucac a la política catalana, on govern i oposició semblen incapaços de sortir de la ratera on s’han ficat, fa pensar que una nova opció d’independentisme radical però socialment assenyada, podria connectar amb el malestar actual i arribar a tenir un espai electoral gens menyspreable a les properes eleccions”. I al final del mateix dia, en Jaume Renyer era el primer en anunciar públicament que es donava de baixa d’ERC a través del seu bloc amb Obrir la porta de l’esquerra de la llibertat: “Fa temps que vaig arribar a la convicció personal de que la direcció actual no té ni la voluntat ni la capacitat necessària per sostenir un conflicte polític i jurídic amb l'Estat espanyol orientat a exercir el dret d'autodeterminació (…) La continuïtat com a sector crític al si del partit és, o bé un propòsit guiat per la bonhomia infinita que caracteritza la majoria de militants republicans, o bé un gest a l'espera de veure's recompensat en una imminent recomposició de rols amb la majoria dominant. Personalment, veient que no hi ha marge per al diàleg, ans al contrari, la direcció té ganes de desprendre's de militants molestos, opto per deixar de militar a ERC. Crec que tard o d'hora, els dissidents de la línia majoritària no tindran altra opció que anar fent el mateix camí quan la seva consciència o les responsabilitats orgàniques i institucionals adquirides els ho permetin”. Diumenge 26 d’abril La sortida d’en Renyer és notícia a tota la premsa, Jaume Renyer deixa ERC i dóna suport a Carretero, diari (AVUI), o Jaume Renyer anuncia que abandona Esquerra (Vilaweb). Dilluns 27 d’abril Finalment, després de tenir coneixement de l’obertura d’un expedient i de la suspensió de militància per part de la direcció del seu partit, Joan Carretero abandona ERC i registra Reagrupament com a associació cultural. L’estratègia de pressionar per canviar els actuals partits des de dins per part dels militants independentistes o des de fora amb plataformes, grups i associacions s’està començat a veure superada per la necessitat d’avançar i de no desaprofitar l’oportunitat històrica que es presenta de situar en el centre del debat polític el combat dialèctic entre els partidaris de la independència i els favorables a continuar al regne d’Espanya, amb el que açò representa. L’aposta de Catalunya Acció d’una nova formació política de caràcter transversal que superi la divisió entre esquerra i dreta per compartir l’objectiu comú d’assolir un Estat propi, condició prèvia per discutir sobre el model d’Estat i les polítiques que s’hi podran desenvolupar, ja s’està començant a guanyar el lloc que mereix després d’aquest passat mes d’abril. Opinions com la d’en Xavier Mir a La decisió, Escissió d’Esquerra o partit transversal? i Una candidatura (o partit, tant hi fa!) sense ideologia, evolucionen en aquest sentit: “si es crea una llista transversal, amb gent de diversos partits o de cap partit, no només tindran el meu suport sinó també la meva participació”. Qui de moment continua volent canviar CDC des de dins és Alfons López Tena, que en el seu article Pujol i liquidar Catalunya es fa ressò de les paraules de l’expresident a El Singular Digital "Ells sempre ens han volgut liquidar, des del segle XVI, i ara tenen la sensació que ho poden fer. És feina nostra, un cop més, impedir-ho". A banda de la novetat que representa que en Pujol situï l’inici de l’opressió per esborrar-nos en el segle XVI i no en el XVIII com fins ara era habitual, la pregunta evident i que formula López Tena és la següent: “President Pujol, quina opció viable proposeu per impedir que Espanya ens liquidi? Molts no en veiem d'altra que la independència. I vós?”. Seguim sense resposta de l’expresident i, sincerament, ni l’esperam… Fins quan esperarà en López Tena? Està també el seu compte enrere particular posat en l’actitud que prengui el seu partit en el resultat del finançament, la sentència del TC o la ILP sobre l’autodeterminació? La coordinació d’un acord de tots aquests efectius que comparteixen l’objectiu de la indepedendència per actuar conjuntament, amb una mateixa estratègia, i amb l’actitud ferma i decidida que caldrà per l’inevitable enfrontament institucional que comportarà, no serà una tasca fàcil. Però és el que demanden els potencials electors i el que requereix l’ocasió. Haurem de ser capaços, per tant, entre tots, d’estar a l’altura de les circumstàncies. L’hora de la victòria final s’acosta.
Quan vaig vore (fa mesos) que un dels primers punts de Catalunya Acció era pressionar des de dins als partits catalans vaig ser esceptic....Ara veig que estava errat Per cert Esther , bon article
Gràcies Teresa , Catalunya Acció no té cap intenció de pressionar els partits catalans des de dins, al contrari, el discurs ha estat en tot moment per constatar que ni ERC ni CiU no tenen cap intenció de rectificar el seu rumb ni d'unir-se per la independència de Catalunya. Per açò era necessari impulsar la creació d'una "cosa nova" per unir els independentistes fora d'aquests partits. La bona feina feta al final dóna els seus fruits. I merci també per pujar l'article per poder-lo votar a La Leonor .
| 0.899022 |
curate
|
{"ca": 0.9938572542901716, "it": 0.005362714508580343, "pt": 0.00078003120124805}
| |
mc4_ca_20230418_2_631581
|
Estàs discriminat lingüísticament? Comprova-ho! | Notícies | Plataforma per la Llengua Català
Dimarts, 15 de setembre de 2015 Estàs discriminat lingüísticament? Comprova-ho!
A través del web estimoelcatalà.cat hem posat en marxa un test d'autoavaluació amb 10 preguntes sobre situacions quotidianes on hauries de poder expressar-te, ser atès o rebre informació en català. Només has de contestar Sí o No a les preguntes que et plantegem per conèixer el teu grau de discriminació lingüística i compartir-ho a través de les xarxes socials. D'aquesta manera, aconseguirem fer arribar el missatge a moltes més persones. Malgrat no ser-ne conscients, els nostres drets lingüístics són vulnerats diàriament! El pròxim 27 de setembre, tenim una oportunitat única per a canviar aquesta situació. Continuar dins de l'Estat espanyol no ens garanteix el nostre dret a poder viure plenament en català. És per aquest motiu que, de cara aquests propers comicis electorals, des de la Plataforma per la Llengua demanem el vot per a qualsevol de les candidatures que aposten obertament, i en un termini de temps al més breu possible, per la independència de Catalunya! Perquè ara mateix, votar per la independència és també votar per la llengua catalana.
Pots seguir la campanya a través de les xarxes socials amb l'etiqueta #votallengua. Comparteix
Fes el test! Balances lingüístiques Coneix els teus drets lingüístics Navegació secundària
| 0.725293 |
curate
|
{"ca": 0.9743954480796586, "pt": 0.017069701280227598, "es": 0.008534850640113799}
|
https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/2945/estas-discriminat-linguisticament-comprova-ho
|
naciodigital_ca_20220331_0_200551
|
El portaveu del Partit Popular a l'Ajuntament del Vendrell, Jerónimo Merino, ha assegurat aquest dilluns que les competències en Trànsit que té la Generalitat li permeten prohibir el pas de camions per l'N-340 en dies de meteorologia adversa. Merino ha dit que enviarà una carta al Departament de Territori i Sostenibilitat demanant-li que apliqui aquesta mesura per evitar accidents com l'ocorregut aquest diumenge, quan tres persones van morir per un xoc frontal entre el vehicle on viatjaven i un camió que va fer la tisora i els va barrar el pas. "És hora de deixar-se de baralles entre administracions i treballar tots a una", ha demanat el regidor.
Les seves declaracions arriben després que aquest dilluns els alcaldes del Pacte de Berà hagin denunciat l'incompliment de l'acord a què el territori va arribar amb el Ministeri de Foment, amb el qual es va garantir que aquest 2018 es desviarien els camions de l'N-340 cap a l'AP-7 amb els peatges bonificats.
Per la seva banda, el govern espanyol ha afirmat aquest matí que l'aplicació del desviament obligatori de camions de l'N-340 cap a l'AP-7 no ha variat ni un sol centímetre però destaca que encara "s'estan ultimant alguns detalls" per tal de poder aplicar-ho. Enric Millo, delegat a Catalunya, ha explicat en una visita a Tarragona que "hi ha una complexitat de tipus administratiu i financer que s'ha d'acabar de tancar i posar en pràctica al més aviat possible". El representant del govern liderat per Rajoy ha apuntat que totes les mesures es portaran a terme quan es resolguin aquests detalls que afecten els ministeris de l'Interior, Foment i també a la DGT i l'empresa concessionària.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/25767/pp-insta-generalitat-prohibir-pas-camions-n-340-dies-pluja-intensa
|
vilaweb_ca_20220728_0_71368
|
El govern de les illes Fèroe va anunciar ahir que començaria a treballar per dotar el país d’una nova constitució, que es votarà el 25 d’abril de 2018. La nova constitució sancionarà el dret d’autodeterminació d’aquestes illes, que actualment formen part del Regne de Dinamarca. Aquestes darreres setmanes, el govern danès ha expressat el seu malestar per aquest projecte de nova constitució i ha dit que si les Fèroe volen la independència han de dir-ho de manera clara per poder-la negociar.
El primer ministre de les Fèroe, el socialdemòcrata Aksel V. Johannesen ha fet pública la decisió en aquest comunicat, on explica: ‘La constitució feroesa ens definirà com a nació i definirà els nostres drets, inclòs el d’autodeterminació.’ La nova constitució prohibirà explícitament a Dinamarca de prendre cap decisió sobre les illes sense una consulta a la seva població.
Les Fèroe són un grup d’illes de l’Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d’Islàndia, Escòcia i Noruega. Pertanyen al regne de Dinamarca, però són una àrea autònoma amb poders molt amplis. Per exemple, no formen part de la Unió Europea, malgrat formar part de Dinamarca i tenen representació internacional pròpia i capacitat de signar acords amb estats.
Hi viuen cinquanta mil persones i l’únic idioma oficial del país és el feroès. L’aeroport de Vagar té connexió directa amb els de Barcelona i Palma, però que només funcionen a l’estiu. L’ambaixadora de les Illes Fèroe a Brussel·les, Kate Sanderson, va ser present de manera oficial en la recent conferència del president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller Romeva a Brussel·les.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.vilaweb.cat/noticies/les-illes-feroe-votaran-lautodeterminacio-el-25-dabril-del-2018/
|
mc4_ca_20230418_6_401036
|
La Llegenda del Tarlà, ara més que mai - Escola Universitària ERAM
La Llegenda del Tarlà, ara més que mai
El Tarlà és un conte interactiu basat en la llegenda de la ciutat de Girona. Amb aquesta eina d’aprenentatge, els nens descobriran les històries més populars i representatives de Girona.
En aquests moments de confinament per animar a les famílies gironines, l’Ajuntament de Girona a publicat l’app a la seva web municipal, a la pàgina de les Festes de Primavera, perquè tothom pugui conèixer i pintar l’Auca del Tarlà, i fins i tot seguir-la en vídeo.
El Tarlà, és una aplicació educativa basada en la llegenda arrelada a la cultura popular de la ciutat de Girona, i que té la seva representació als actes que es celebren en les Festes de la Primavera.
Aquesta app és gratuïta i va ser dissenyada per ERAM to PLAY, un projecte de l’Escola Universitària ERAM , format per diferents professionals relacionats amb les arts visuals. I amb el suport d'un ajut KREAS de l'Ajuntament de Girona.
El joc disposa de 12 pantalles amb diferents escenaris i un joc amb roba per disfressar als protagonistes que són 2 nens, en Narcís i la Júlia.
L’aplicació està disponible a App Store per a Iphone i iPad, i és una bona manera de què els nens s’iniciïn en el món de la lectura mitjançant els tetxtos de les narracions. A més d’explorar i reconèixer escenaris inspirats en la Girona Medieval.
| 0.847586 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.eram.cat/ca/actualitat/la-llegenda-del-tarla-ara-mes-que-mai
|
cawac_ca_20200528_1_442
|
Característiques
Coneix els nostres projectes
característiques
APLICACIONS SUGGERIDES
La decoració mural i paviments en qualsevol espai de la casa, des de la façana exterior, fins al saló, la cuina, fins i tot en els banys, on pot tractar tots els sanitaris amb el sofisticat aspecte del microciment brunyit mat.
El microciment té magnífiques propietats com són:
Ser un revestiment continu
Ignífug (per la seva naturalesa mineral)
Transpirable (permeable a les molècules de vapor d'aigua)
Per la seva estructura cristal · lina reflecteix les radiacions de llum i calor
Asèptic (alta alcalinitat 12,5). Baix nivell lergènic
Magnífic envelliment, per l'acció del CO2 va endurint progressivament
Antiestàtic
Alta resistència a la fricció / desgast
Alta adherència
Alta deformabilitat
Baixa difusió tèrmica
En la seva tècnica d'acabat més senzilla, el llis brunyit, resol bé els contrastos estilístics, no condiciona les decoracions
La possibilitat de realitzar contextos unificats, ja que podem dotar del mateix llenguatge decoratiu a sòls i parets
Posada en obra neta, respecte a altres sistemes / materials i no massa complicada.
| 0.742483 |
curate
|
{"ca": 0.9566787003610109, "pt": 0.019855595667870037, "fr": 0.023465703971119134}
|
http://microcemento.cat/caracteristiques.htm
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_344964
|
La Cotorra de la Vall: Compromís presenta la llista electoral aquesta nit en un acte dirigit a la militancia i simpatitzants
L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com
PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.013
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES:37.040
dijous, 9 de març de 2023
Compromís presenta la llista electoral aquesta nit en un acte dirigit a la militancia i simpatitzants
Compromís presenta aquesta nit, a partir de les 20.30 hores, el seu projecte per a Tavernes durant la pròxima legislatura 2023-2027. L'acte està dirigit específicament a la militància i simpatitzants de la formació i tindrà lloc en un conegut local de Tavernes.
Segons publica el diari Levante-EMV, Compromís donarà a conéixer la llista completa de la formació, una llista que encapçala Josep Llàcer, primer tinent alcalde i actual regidor d'Obres i Urbanisme, Seguretat Ciutadana, Foment Local i responsable del àrea de Festivals.
Levante-EMV avança alguna de les propostes de l'equip de Josep Llàcer per a la pròxima legislatura. Segons el diari, tot i aprofitant el període festiu faller en què ens trobem, ha donat a conéixer la creació d'un Espai Polivalent Faller que albergue actes organitzats per la Federació de Falles de Tavernes i les sis comissions, cas per exemple del Sopar de Germanor, el Mig Any Faller o actes festius que s'organitzen amb caràcter general a tota la ciutadania (concerts, actes de festes, etc).
Compromís considera que Tavernes és una ciutat amb gran prestigi dins de les lletres fallera, i la seua proposta és potenciar més aquesta faceta cultural amb la convocatòria d’un concurs literari faller remunerat i de prestigi. Amb això es pretén premiar la qualitat literària dels articles publicats en els llibrets, on Tavernes ha aconseguit renom, i bona prova és que habitualment els llibrets de les sis comissions són guardonats en els Premis a l'Ús del Valencià que organitza la Conselleria d'Educació.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9727234578262695, "en": 0.027276542173730593}
| |
mc4_ca_20230418_7_466282
|
Mònica Lora: d’abril 2016
1 de maig, pel Respecte al treballador i a la nostra llibertat
Aquest any coincideix el primer de maig, dia del treballador, amb diumenge i amb el dia de la mare i per milers de treballadors no serà festiu, com d'altres diumenges.
[Respecte, l'organització política que neix de la confluència de Plataforma per Catalunya, Partido por la Libertad i España2000, reivindica l'1 de maig per cridar l'atenció contra la liberalització dels horaris.
Sindicats i patronal accepten, submisos a la ideologia neoliberal, que la llibertat d'horaris afavoreix el dinamisme econòmic i, en conseqüència, tots sortirem afavorits. Res més fals.
En realitat, els únics interessats de debò en la llibertat d'horaris són les grans superfícies propietat de les multinacionals. Cap petit negoci té capacitat de competir amb elles. Tampoc se sap d'on surt aquesta suposada reivindicació popular pels negocis oberts a tota hora.
La veritable mecànica de l'assumpte és que la llibertat d'horaris enfonsa a tots els petits negocis, excepte a les grans superfícies comercials. L'aparent llibertat i disponibilitat de mercaderies es torna en desgràcia social quan els petits comerciants tanquen i engrosseixen les cues de l'atur. En aquest cas el seu sosteniment passa a ser una càrrega més per al sistema productiu. Però hi ha més: aquest atur creixent contribueix a crear una borsa de treball a la baixa que contribueix al fet que la contractació es faci en condicions més precàries, fins i tot inacceptables.
És necessari reivindicar el respecte als petits negocis allà on es creïn. És radicalment fals al·legar que "llibertat d'horaris" equival a "llibertat de mercat", perquè ni tan sols equival a "llibertat". Encara que es vengui etiquetat com a "llibertat", davant la liberalització d'horaris els petits comerços acabaran abans o després.
La "llibertat d'horaris" significa esclavitud per a molts i llibertat per als grans i, a més, té una altra conseqüència col·lateral: les grans superfícies pretenen amb això una disponibilitat horària impossible de conciliar amb la vida familiar. La pressió a la baixa del mercat laboral fa possible retribuir cada vegada menys al treballador, a canvi d'un esforç enorme per renunciar a veure i gaudir de la seva família en festius i caps de setmana.
En aquestes condicions floreixen els comerços il·legals, que s'aprofiten de la falta d'inspeccions i d'un poder que no vol complicar-se la vida. Ells són els únics que poden competir amb les grans superfícies. Enmig de tots dos, el petit comerciant, el comerç tradicional local perd força i mort. Si una empresa vol treballar els diumenges, als seus empleats ha de pagar-los com a tal.
Per desgràcia aquest discurs ningú ho reivindica: esquerres i dretes no respecten als petits comerciants, no respecten als treballadors, no respecten la nostra manera de vida, no respecten a les famílies. Una vegada més fa falta Respecte.
[Respeto, la organización política que nace de la confluencia de Plataforma per Catalunya, Partido por la Libertad y España2000, reivindica el 1 de mayo para llamar la atención contra la liberalización de los horarios.
La verdadera mecánica del asunto es que la libertad de horarios hunde a todos los pequeños negocios salvo a las grandes superficies comerciales. La aparente libertad y disponibilidad de mercancías se vuelve en desgracia social cuando los pequeños comerciantes cierran y engrosan las colas del paro. En ese caso su sostenimiento pasa a ser una carga más para el sistema productivo. Pero hay más: este paro creciente contribuye a crear una bolsa de trabajo a la baja que contribuye a que la contratación se haga en condiciones más precarias, incluso inaceptables.
En estas condiciones florecen los comercios ilegales, que se aprovechan de la falta de inspecciones y de un poder que no quiere complicarse la vida. Ellos son los únicos que pueden competir con las grandes superficies. En medio de ambos, el pequeño comerciante, el comercio tradicional local pierde fuerza y muere. Si una empresa quiere trabajar los domingos, a sus empleados debe pagarles como tal.
Publicat per Mònica Lora a dissabte, d’abril 30, 2016 Cap comentari:
"No hi ha cap dubte que per facilitar l'aprovació dels pressupostos l'oposició s'ha venut per un plat de llenties en mal estat"
Mataró.- Dijous es va celebrar el ple extraordinari per votar el pressupost per l'any 2016 de l'Ajuntament de Mataró. Un pressupost de 125 milions d'euros aprovat amb els vots a favor del govern del PSC i CiU més el vot favorable del PP i l'abstenció d'ERC, VolemMataró i ICV.
Clica aquí per veure el vídeo de la intervenció en el ple
Publicat per Mònica Lora a dijous, d’abril 28, 2016 Cap comentari:
El Consell Polític aprova la integració de PxC en la gran Federació identitària espanyola
Per àmplia majoria, el Consell Polític de PxC, màxim òrgan decisori del partit entre congressos, ha aprovat unir forces en la Federació identitària d'àmbit nacional anomenada RESPECTE.
Coma-ruga | Redacció.- Aquest dissabte 19 de març s'ha reunit a Coma-ruga (Baix Penedès) el Consell Polític de Plataforma per Catalunya (PxC), màxim òrgan decisori del partit entre congressos, sota la presidència d’August Armengol, i s’ha aprovat acordar la creació de la nova alternativa política, amb els partits Espanya 2000 (E2000) i Partit per la Llibertat (PxL).
PxC ha donat llum verda, per àmplia majoria, als estatuts acordats pels tres partits per a la nova Federació, així com el nom escollit –RESPECTE- i l'ideari conjunt, els quals ara també han de ser ratificats per les bases d’E2000 i PxL. Cal dir que després de mesos de treball de les tres formacions amb els consegüents acords, es comença a articular oficialment la nova formació a tot el territori espanyol.
Després de fer una gran valoració de l'optimisme que està despertant la Federació pel que fa a l'àmbit nacional, el vicepresident, Pablo Barranco, ha fet també una valoració de l'expectació que està despertant fora del nostre territori. Fruit de la qual s'estan tenint excel·lents contactes amb diversos partits identitaris europeus, expectants i il·lusionats per aquest nou projecte.
Des de PxC s'espera tornar l'esperança a les classes populars i treballadores, que els identitaris espanyols tornaran a despertar el respecte que es mereix la nació, el respecte que es mereix la seva identitat, el respecte que es mereix la seva gent i el respecte que es mereixen els seus valors.
Coma-ruga, 19 de març de 2016
Publicat per Mònica Lora a dimarts, d’abril 05, 2016 Cap comentari:
1 de maig, pel Respecte al treballador i a la nost...
"No hi ha cap dubte que per facilitar l'aprovació ...
El Consell Polític aprova la integració de PxC en ...
| 0.802018 |
curate
|
{"ca": 0.8235736865873852, "es": 0.17642631341261478}
|
http://monicaloracisquer.blogspot.com/2016/04/
|
macocu_ca_20230731_1_155104
|
Foment de programes educatius interculturals.
Més formació en convivència i interculturalitat. Afegir línees a centres cívics pel treball intercultural. Treballar en els casals de gent gran tema interculturalitat. Fer jornades culturals dedicades a comunitats concretes i a la interculturalitat. Ampliar el servei d'escola d'adults.
Empremta digital
Proposta debatuda en la cita presencial: Fomentar l’esport com a mesura d’integració. "Treball amb comunitat gitana"
| 0.634805 |
curate
|
{"en": 0.1331877729257642, "ca": 0.8668122270742358}
| |
mc4_ca_20230418_17_326385
|
Denominació d'Origen Terra Alta | 31 Festa del Vi Gandesa
31 FESTA DEL VI GANDESA
Des del divendres 2, novembre 2018 fins diumenge 4, novembre 2018
Una festa amb 30 anys d'història que any rera any ha anat creixent i la mostra de vins DO Terra Alta és l'eix central de la fira. Però podeu trobar, tastos guiats, visites a cellers i una oferta enoturística molt destacada per al cap de setmana!
Trobaràs tota la infromació a: www.festadelvi.cat
| 0.720015 |
curate
|
{"ca": 0.9474885844748858, "es": 0.05251141552511415}
|
http://doterraalta.com/agenda/31-festa-del-vi-gandesa/
|
crawling-populars_ca_20200525_41_269883
|
Menú
LLEIDA, 19 jul. (EUROPA PRESS) -
El Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil ha tramitat quatre denúncies a tres persones per banyar-se i portar gossos deslligats al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que abasta les comarques lleidatanes de l'Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i la Vall d'Aran.
La Guàrdia Civil va iniciar la setmana passada un dispositiu especial de vigilància al parc que s'allargarà fins a final d'agost, ha informat aquest dimecres el cos de seguretat en un comunicat.
El dispositiu pretén prevenir accions que puguin danyar el valuós patrimoni mediambiental d'aquest espai i conscienciar els nombrosos visitants del parc de la necessitat de compaginar el dret a l'ús i gaudi de l'entorn amb el màxim respecte a la naturalesa.
Els agents del Seprona han realitzat les primeres vigilàncies principalment a peu des dels dos vessants del parc, en els municipis d'Espot i Vall de Boí.
La Guàrdia Civil recorda que en aquest espai estan prohibides activitats com encendre foc, el bany, portar gossos deslligats, caminar fora dels camins senyalitzats i dipositar o llançar qualsevol tipus de residu.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.663479 |
curate
|
{"es": 0.19013452914798207, "de": 0.006726457399103139, "ca": 0.7852017937219731, "en": 0.017937219730941704}
|
: /gent/noticia-denunciades-tres-persones-per-banyar-portar-gossos-deslligats-parc-daiguestortes-lleida-20170719150017.html
|
cawac_ca_20200528_6_194586
|
breus
L'oposició d'Ingúixia es manifestarà per fer fora el president de la república
21/07/2008
El mandatari, Murat Ziàzikov, dirigeix el petit país caucàsic des de les eleccions de 2002 i compta amb el suport del Kremlin · Les forces opositores li retreuen la incapacitat per aturar la violència i reclamen el retorn de l'expresident Ruslan Àuixev
L'oposició de la inestable Ingúixia (una de les repúbliques caucàsiques de la Federació Russa) s'està mobilitzant per aconseguir la dimissió de l'actual president Murat Ziàzikov, a qui culpa de ser incapaç d'aturar la violència, les extorsions i la inseguretat que han afectat aquest territori al llarg dels darrers anys. Els opositors, explica el diari digital Caucasian Knot , tenen previst celebrar una manifestació per demanar la renúncia de Ziàzikov -bon aliat del Kremlin i del primer ministre Vladímir Putin- i han anunciat que disposen de 80.000 signatures de ciutadans ingúixos que volen que l'actual president se'n vagi i que torni l'anterior, Ruslan Àuixev.
Els líders de l'oposició van presentar fa uns dies en roda de premsa la seva iniciativa. Segons l'agència d'informació russa Novi Region 2 , els contraris a Ziàzikov asseguren que més del 70% de la població d'Ingúixia desitja que Àuixev (president de la república caucàsica entre 1993 i 2002) ocupi de nou el lideratge polític del país. I, amb aquest objectiu, han enviat les firmes al president de la Federació Russa, Dmitri Medvédev, per tal que el màxim mandatari rus consideri la possibilitat de forçar Ziàzikov a renunciar.
El digital Prague Watchdog, en un article d'anàlisi , considera que el retorn d'Àuixev, a curt termini, és "impossible". Això, perquè l'expresident és partidari d'un federalisme real, en què moltes decisions es prenguin realment a Ingúixia, i no pas a Moscou, com cada cop passa més arreu de la Federació Russa.
Risc de guerra
L'argument central dels opositors és que, durant el mandat de Ziàzikov, la violència i la inseguretat han anat en augment a Ingúixia, fins al punt que els assassinats a la zona són pràcticament diaris. Hi conflueixen la insurgència d'arrel islamista que opera a àmplies zones del nord del Caucas i els mètodes que empren les forces de seguretat russes per mirar de controlar la situació. Aquest còctel, diu l'oposició, posa Ingúixia en evident risc de guerra.
Aquestes crítiques coincideixen amb les expressades per Human Rights Watch (HRW) el mes passat: l'organització acusava Rússia de "guerra bruta", "violacions de drets humans", "desaparicions forçades" i "assassinats". Aquestes pràctiques, va dir HRW, estan posant la població ingúixia contra les forces russes i incrementen el perill que la situació a la petita república acabi derivant en un conflicte similar al que va patir la veïna Txetxènia durant la dècada de 1990.
Comicis dubtosos
Ziàzikov va accedir a la presidència d'Ingúixia l'any 2002, després de derrotar Alikhan Amirkhanov (candidat de la corda d'Àuixev) en unes eleccions que van ser molt criticades. A la primera ronda, Amirkhanov havia superat Ziàzikov per 13 punts percentuals. Però Amirkhanov va acabar perdent els comicis davant del candidat del Kremlin. Segons Àuixev, Amirkhanov va patir un "assetjament sense precedents" durant la segona volta de les votacions, i hi ha informacions segons les quals van existir importants irregularitats als col·legis electorals per fer que Ziàzikov guanyés.
| 0.862392 |
curate
|
{"de": 0.0014801657785671995, "ca": 0.9914150384843102, "it": 0.002960331557134399, "pt": 0.0041444641799881585}
|
http://www.nationalia.cat/ca/noticies/209
|
macocu_ca_20230731_10_241636
|
Períodes de pagament
Període voluntari:
Tributs periòdics:
En l'Oficina Virtual Tributària: el pagament es realitza amb targeta bancària.
En les entitats col·laboradores en la recaptació: amb la presentació del document de pagament dels tributs periòdics en període voluntari que es tramet per correu ordinari al domicili de l’obligat al pagament, o que es pot sol·licitar en les oficines de la Recaptació Municipal, pl. de la Font, 1, telèfon: 977 296 126, en horari de dilluns a divendres de 9 a 14 h. Per internet: El pagament per Internet es pot realitzar a través del servei de Banca electrònica que les entitats col·laboradores tenen a disposició dels seus usuaris registrats. És necessari disposar de la carta de pagament o tríptic emès per l’Ajuntament.
Domiciliació bancària: les domiciliacions seran vàlides indefinidament sempre que no siguin anul·lades per la persona interessada, refusades per l’entitat financera o anul·lades per l’Ajuntament per causes justificades.
Pagament a terminis: els tributs periòdics podran fer-se efectius en terminis, prèvia sol·licitud i amb els requisits i condicions que es regulen en l’article 35 de l'Ordenança núm.1 de gestió, inspecció i recaptació de tributs i altres ingressos de dret públic.
Altres pagaments:
Les notificacions de liquidacions en període voluntari es satisfaran en el lloc i mitjans que s’indiquin en el document de pagament corresponent.
Període executiu:
| 0.795502 |
curate
|
{"ca": 0.9752650176678446, "fr": 0.012720848056537103, "it": 0.012014134275618375}
| |
mc4_ca_20230418_10_509666
|
El premi ‘Bloc i Foc’ de 2013 recau en la Foguera Séneca-Autobusos Compromís per Alacant ha presentat hui el esbós de la seua foguera reivindicativa, en la que apareixen l’empresari Enrique Ortiz, l’alcaldessa Sonia Castedo i el seu predecessor, Luis…
La diputada de Compromís Mireia Mollà ha assegurat hui que “l’arribada del tren d’Alta Velocitat (AVE) a Alacant només pot significar el punt de partida per a millorar les connexions d’estes comarques, ja que és evident que encara patim moltes mancances…
Compromís pregunta a Castedo fins quan pensa sostenir un PGOU caduc i inservible per a la ciutat
El secretari de Compromís per Alacant, Ignasi Bellido, ha afirmat hui que “volem que l’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, ens diga fins quan pensa seguir defensant l’actual PGOU de la ciutat, un document caduc que ja és inservible, i que necessita per…
Mestre: “Hui fa dos anys que Castedo va prometre imprimir raciocini a la gestió municipal i cada vegada és més caòtica”
El portaveu de Compromís per Alacant, Tomàs Mestre, ha assegurat que “hui fa exactament dos anys que l’alcaldessa, Sonia Castedo, va prometre que imprimiria el raciocini en la gestió municipal, però en l’actualitat observem com este Ajuntament està immers en el…
Compromís proposa aparcaments a l’extraradi i una ampliació dels serveis de transport públic per a Fogueres
La formació demanda també saber si s’han pres mesures d’eficiència en la il·luminació de les festes El coordinador de Medi Ambient de Compromís per Alacant, Luis Falcó, ha explicat hui que “des de Compromís reivindiquem la necessitat de que l’Ajuntament…
| 0.873576 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://alacant.compromis.net/2013/06/page/2/
|
mc4_ca_20230418_0_569380
|
Mai havia provat “las borrajas” (borratja/ borraina) fins que vaig anar al poble del meu sogre i un veí me’n va donar. A Aragó se’n mengen molt, sobretot bullides amb creïlles. Diuen que antigament, per aprofitar tota la planta, s’utilitzava la penca per menjar i amb la fulla es feien les postres. Realment quan la veus no anima a provar-les ja que tenen una mena de pelets, que jo, si les veig al camp, mai les agafaria (més que res perquè punxen!!). De fet, per Dénia n’hem trobat als marges i abans de conèixer-les no les haguérem agafat mai. Un cop netes o cuinades aquestos pelets ja no s’aprecien i queda una verdura molt fina i suau de sabor. Els “crespillos de borraja” són típics d’Aragó i s’acostumen a fer per aquestes dates sobretot a la zona de Barbastro. També es fan en altres zones de l’interior i per la zona del nord de Castelló i sud de Tarragona. Les fulles tendres de les borratges s’arrebossen amb una barreja de farina, anís, ous.... La pasta per fer els crespells es pot fer de moltes maneres. Aquesta que us pose jo avui té ous i llet, moltes no porten ous ni llet i ho fan amb llevat tipus royal i aigua i també estan molt bones. Un cop fetes les passes per sucre... o per mel... Aquí teniu els ingredients: Ingredients per a 8-10 unitats: -Per a l’arrebossat: Continua llegint...
Demà és Sant Josep, dia en què culminen les Falles, i encara que no hem pogut baixar per terres valencianes, no m’he oblidat de fer uns bunyols de carabassa, tan habituals d’aquestes festes. A més aprofitem per fer la nostra aportació d’este mes a Memòries d’una Cuinera. Ingredients per a uns 15-18 bunyols: 400 de carabassa torrada 200 g (aproximadament) de farina* 25 g de llevat fresc de forner Un dit d’aigua per desfer el llevat 1 litre/1,5 l d’oli de girasol per fregir Sucre per sucar els bunyols
*Normalment s’acostuma a posar “aproximadament” el doble de carabassa torrada que de farina. Per tant, si en necessites fer més, calcula la farina d’aquesta manera. (Sempre serà aproximat, ja que dependrà de la farina i de l'aigua que tinga la carabassa. En estos casos el que s'acostuma a dir és "farina, la que admeta", expressió molt utilitzada quan es fan masses). Estris: safata de forn per a torrar la carabassa, bol gran per fer la barreja, forquilla, tasseta per desfer el llevat, bol per la farina.
Per fregir: bol amb aigua per mullar-nos les mans, paella fonda per a fregir-los, pal de broqueta, escumadora, escorredor perquè deixen anar l’oli, opcional: bunyolera per fer-los amb una forma més perfecta. Elaboració: Continua llegint...
El pollastre masala és un dels plats més saborosos de la cuina asiàtica, cremós i suau...deliciós. Es fa normalment amb trossos de pit de pollastre o de cuixa desossada adobats en una barreja de iogurt i espècies, que desprès es cuinen en una salsa de tomaca, crema de llet (o de vegades llet de coco) i espècies. Hi ha moltíssimes receptes de pollastre masala. La que us pose avui porta tomaca, anacards i crema de llet. Ingredients: -Per a adobar la carn: 5 pernilets i 5 besanques de pollastre desossats, és a dir 5 cuixes senceres (aproximadament un quilo de carn desossada) 1 iogurt natural (125 ml) 1 cullerada de comins en pols ½ culleradeta de llavors de coriandre en pols
1 cullerada de cúrcuma 1/2 cullerada de tandori masala 1 cullerada de gingebre ratllat 3 grans d’all picats Una cullerada de suc de llimona Sal
-Per a la salsa: Un raig d’oli 1 cullerada de mantega 1 ceba gran o dues mitjanes 3 grans d’all picats 1 llauna de tomaca pelada sencera o triturada (800 g) 1 culleradeta de sal o al gust 2-3 culleradetes de sucre (per a l’acidesa de la tomaca) 1 cm de pal de canyella ½ culleradeta de coriandre en pols 1 culleradeta de llavors de cardamom en pols 1 pesteta o 1/2 xile fresc 1 cullerada i mitja de garam masala 4 grapats d’anacards triturats (uns 100 g)** 2 cullerades de coco ratllat 1 bric de nata
Nota sobre les espècies: ara cada vegada és més fàcil trobar espècies de tot arreu del món. Les pots trobar a les botigues regentades per indis/pakistanesos o fins i tot en grans superfícies. -Si no tens cardamom en pols, pots posar-lo en llavors senceres o les pots desgranar. Si en trobes, val la pena posar-ne. -L’arrel de gingebre la venen en moltes fruiteries. Si en trobes, pots comprar un tros i tenir-la al congelador. Quan la vages a utilitzar, ratlles la quantitat que necessites. -Si no trobares les llavors, la recepta també ix saborosa usant simplement tandori masala per a l’adob i garam masala per a la salsa. Les que he fet servir jo avui, són de la marca Rajah. Si t’agradés molt el tema dels curris i no en trobares per comprar, he vist que es poden fer comandes per internet. Segurament hi haurà moltes cases més que fins i tot estiguen més a prop. -Us pose les espècies que tenen cada una de les barrejes:
**Anacards: Et recomane que els anacards els tritures taient una mica de salsa i fent-ho amb la TMX o el túrmix, sinó també podries triturar tota la salsa abans de ficar la carn. Estris: bol per fer la marinada, 1 cassola/ paella fonda, 1 paella Elaboració: Continua llegint...
El repte de la recepta del 15 dels blocs XocolataDesfeta i Els Fogons de La Bordeta d’aquest mes són les llenties. Com portava temps volent penjar alguna recepta amb curri, aquesta proposta m’ha vingut perfecta! Els curris amb llegums (coneguts com dal), són molt típics de la cuina de la Índia i del Pakistan. Es fan amb llegums espellofats (llenties, cigrons, fesols), que es cuinen amb espècies, llet de coco, mantega, etc. El resultat és un guisat espès i molt saborós que s’acostuma a acompanyar d’arròs, verdures, pa naan o altres guisats de carn.
Nosaltres l’hem acompanyat amb pollastre tikka masala, arròs Basmati i uns naan... Ingredients: 60 g mantega 1 culleradeta de llavors de cardamom 1 culleradeta de llavors de coriandre 2 dents d'all picats 1 ceba ben picadeta 1 cullerada de gingebre ratllat 1 culleradeta de cúrcuma 1 xili fresc o una pesteta (caiena)- al gust 1 cullerada de garam masala*
250 g llentilles (llenties) sense pell roges o verdes 800 ml d'aigua 400 ml llet de coco (1 pot) Sal
Estris: Olla Elaboració: Continua llegint...
A banda del Pain à l’Ancienne del Peter Reinhart que us vaig penjar pel repte del 15 de fa uns mesos encara no havia posat cap recepta de pa. Aquesta recepta exactament l’he triada perquè porte molts temps fent pa a casa i reconec que és una feinada si ho comparem amb el preu a què es paga el pa al forn. No obstant, com totes les elaboracions casolanes, per als que ens agrada la cuina, totes les receptes que fem són reptes i és una satisfacció saber que això que has fet, ho has fet tu. Per a començar i perquè us animeu a fer el vostre pa a casa, avui us porte una recepta d’aquelles en què l’esforç és mínim, aquelles en què no es necessita ni saber amassar. Més endavant ja anirem pujant el nivell!! Amb aquesta recepta, sense saber-ne res del món del pa, d’amassar, de llevats, de masses mare, etc... us eixirà un pà de pagès bastant acceptable. No? Per la xarxa hi ha moltíssimes receptes de pans que no necessiten amassat: els “No-knead breads”, pa en pyrex, pa en cinc minuts, etc. Tot i que cada recepta de les que trobareu, utilitzen diferents quantitats dels ingredients, totes presenten al voltant d’un 80% d’hidratació, és a dir, son masses molt enganxoses i difícils de pastar. Per fer aquest pa de pagès d’avui, jo he consultat la recepta de la web de Sullivans Street Bakery. El que fa que este pa isca bé sense la necessitat de pastar-lo, és precisament la seua llarga fermentació i la gran quantitat d’aigua que té. Al ser una massa tan enganxosa, és impossible donar-li forma i després de deixar pujar una massa mai hem de rectificar amb farina ja que espatllaríem la recepta. Per això, i perquè volem fer pa i no una coca, aquest pa es fa en un recipient que és aconsellable que siga d’alumini o de fang, el qual s’haurà d’escalfar amb antelació i tapar bona estona durant la cocció per tal d’obtenir els millors resultats. El pa que obtindrem és un pa amb una corfa (crosta) molt cruixent i una molla alveolada però no lleugera. La molla és bastant densa encara que no tant com la dels pans alemanys. I després de tot el rotllo, us he de dir que val la pena intentar-ho per animar-vos i començar a fer de tant en tant el pa a casa...i a veure si us engresqueu per al següent nivell ! !! Ingredients: 430 g de farina* (3 tasses -cups) 1 g de llevat sec de forner (¼ culleradeta (tsp) 8 g de sal (1 ¼ culleradeta) 345 g d’aigua (1 tassa i mitja) Oli d’oliva per untar el bol Una mica de farina addicional (per a empolvorar la superfície de treball i els draps) Continua llegint...
| 0.854152 |
curate
|
{"ca": 0.9716849219296201, "es": 0.021789792589140062, "fr": 0.005942670706129107, "it": 0.0003495688650664181, "en": 0.0002330459100442787}
|
http://cuinadiari.blogspot.com.es/2012/03/
|
wikipedia_ca_20230401_0_254831
|
Closter
Closter és una població dels Estats Units a l'estat de Nova Jersey. Segons el cens del 2008 tenia una població de 8.659 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Closter tenia 8.383 habitants, 2.789 habitatges, i 2.320 famílies. La densitat de població era de 1.021 habitants/km².
Dels 2.789 habitatges en un 43,3% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 72,9% hi vivien parelles casades, en un 8% dones solteres, i en un 16,8% no eren unitats familiars. En el 14% dels habitatges hi vivien persones soles el 7% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 2,98 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,3.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 28% tenia menys de 18 anys, un 4,8% entre 18 i 24, un 28,1% entre 25 i 44, un 26% de 45 a 60 i un 13,1% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 40 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 91 homes.
La renda mediana per habitatge era de 83.918 $ i la renda mediana per família de 94.543 $. Els homes tenien una renda mediana de 65.848 $ mentre que les dones 39.125 $. La renda per capita de la població era de 37.065 $. Aproximadament l'1,7% de les famílies i el 2,7% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.005046863734679163, "ca": 0.9870223503965393, "pt": 0.007930785868781542}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=254832
|
macocu_ca_20230731_2_329600
|
Ens Movem
SOLUCIONS
Ens movem lliurement a bon preu
Crear un entorn virtual per estalviar temps i diners als joves que volen estudiar a Tàrrega.
Focus
Els horaris dels bus no la deixa disfrutar el seu temps lliure. Aconseguir una xarxa de transport públic més amplia d'horaris per aconseguir que el màxim de gent puguin aprofitar el seu temps lliure?
Xarxa
Utilitzarem l'entorn digital per fomentar l'estalvi energètic i optimitzar la petjada de carboni. Els patrocinadors oferiran descomptes als bitllets i així fomentar el transport públic. L'administració oferirà unes franges horàries adaptades als horaris dels centres educatius
Desenvolupament
App amb diferents pàgines on poder comprar els bitllets, segons els horaris i rutes de les empreses, on veure la localització del transport, el temps d'espera, estalvi energètic. Els usuaris podran aconseguir descomptes gràcies als patrocinadors i jocs amb recompenses. I en el poc temps d'espera poder disfrutar d'un ampli ventall d'activitats lúdiques que ofereix la ciutat, podcast i càpsules formatives segons els seus gustos o preferències.
Sostenibiliat
Necessitem que les empreses de transport utilitzin la nostra plataforma per fer la venta de bitllets i seguiment del bus Els patrocinadors per aconseguir descomptes per als usuaris L'Administració per aconseguir una millor xarxa de comunicació amb més horaris Amb un cost estimat de 3000€
Impacte
L'empresa aconsegueix més usuaris i publicitat El patrocinadors més visibilitat, augment de les ventes dels seus productes l'Administració més estudiants a Tàrrega, evitar el col·lapse de vehicles a les entrades i sortides dels centres educatius. Aconseguint una ciutat educadora i més sostenible. Els joves millor oferta a un bon preu i aprofitar el temps amb l'oferta cultural, educativa i lúdica
Equip
Free Teen
Presentació
Arxius
Destinatari:
| 0.787393 |
curate
|
{"pt": 0.004923413566739606, "en": 0.019693654266958426, "ca": 0.9688183807439825, "it": 0.006564551422319475}
| |
mc4_ca_20230418_12_334370
|
EL RACÓ DEL KUS: Innsbruck 23-02-08
Innsbruck 23-02-08
Aquest cap de setmana començava la triatló de sortides de cap de setmana prèvies a setmana santa, vacances que obro a possibles visites disposades a fer alguna ruta per centre Europa amb la meva nova flamant adquisició, pendent de presentar.
El viatge però es realitzava amb l'antic A3 i tenia com a destí Innsbruck, ciutat austríaca que encara tenia pendent de visitar i que actualment podia fer en millors condicions després del viatge a Cuba. Així que divendres vespre, després d'un llarg i pesat viatge ple de caravanes, arribava a casa de la Marianne i l'Alexandra, que comparteixen amb dues estudiants més. Després d'un deliciós sopar seguit d'un copeo, en el què van anar arribant la Silvia, el nòvio de la Marianne i la Lili, la nit la continuàvem prenent alguna copa en el Jimmys, pel què sembla el bar més de moda de la ciutat i el nom del qual em recordava a la meva tendra adolescència en algua sortida esporàdica a la zona pija de Barcelona. El local estava força bé, malgrat que divendres es veia molt tranquil i amb gent més gran.
El dia següent ens llevàvem amb un sol esplèndid, que aprofitàvem per donar una volta pel petit però bonic centre de la ciutat (amb la casa daurada com a lloc més turístic) i fer un brunch a un... Tapas Bar. Sí, un bar espanyol, que com a mínim aquest cop si estava regentat per gent del país. Així que no em va importar fer un esmorzar tant típicament austríac com pernil serrà, formatge manxec, suc de taronja i pa que li faltava el tomàquet.
Ja amb l'estómac ple i una mica de ressaca del dia anterior, ens reuníem amb la Lili i la Claudia i agafàvem un espectacular tren-cable que puja a la falda de les muntanyes que rodegen Innsbruck. La ciutat en sí potser no és gaire especial, però les vistes als Alps que estan rodejant la ciutat són espectaculars. Clar, que millor són des de les pistes d'esquí, a on es pot seguir pujant amb telefèric fins a uns 2000 m, quedant la vall de la ciutat als peus d'un. Allà gaudíem del sol, la neu i la competició de salts acrobàtics que estaven fent. El temps era tan espectacular, que la meva roba no preparada per la muntanya va acabar sent la més eficaç de totes, a pesar de les crítiques rebudes prèviament.
Per la tarda baixàvem de nou a la ciutat, comprava un nou stock de cerveses per a la meva col.lecció de xapes, feiem una migdiada, sopàvem i ens dirigíem a un poble del voltant, on un grup d'amics d'elles feien un concert. Els lògicament desconeguts per mi Mohear resultaven ser un molt bo grup indie de barreges un tant peculiars però que em van encantar. Acabat el concert lògicament el bar del poble va anar-se buidant, així que la nit la vam continuar a un Jimmys que respecte al dia anterior s'havia transformat, estant a reventar i amb una bona festa.
Diumenge va ser temps de despedida per al retorn a Ingolstadt i carregar una mica les piles de cara als dos caps de setmana de viatge que queden.
Escrit per sukkus a les 15:42
Categoria: Personals, Viatges
I per fi ja el tenim aquí...
Ehra i Audi TT V6 3.2 Quattro DSG
En suport a la Telecogresca
Wendelstein 15-02-2008
El cesament d'Ivanovic
Audi A3 Sportback Ambition S-Line 2.0 TDi DPF
El sorteig de l'Eurolliga... i Gary Neal
Votar en blanc?
Catan Erweiterung Händler & Barbaren (II): escenar...
Catan Erweiterung Händler & Barbaren (I): variants...
Weiber Fasching 2008
A punt de cremar una nova etapa... en comença una ...
Brose Basket Bamberg vs FC Barcelona
Istanbul 26-01-08
| 0.796614 |
curate
|
{"en": 0.04997111496244945, "ca": 0.8882149046793761, "fr": 0.021086077411900637, "es": 0.004332755632582322, "de": 0.036395147313691506}
|
http://sukkus.blogspot.com/2008/02/innsbruck-23-02-08.html
|
wikipedia_ca_20230401_0_292027
|
Emma (pel·lícula de 1932)
Emma és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Clarence Brown, estrenada el 1932.
Argument.
Emma Thatcher és minyona en una família americana, els Smith. Ella s'ocupa de l'educació dels tres fills de la parella. Mrs Smith, que ha de donar a llum un altre noi, mor durant el part. Per la seva presència d'esperit, Emma permet sobreviure al nounat, Ronnie. Els anys passen, els nens han crescut. Són tots casats, o a punt de fer-ho. Només Ronnie, enamorat de l'aviació, s'ha fet un pilot emèrit. Emma continua impulsant tota la família, també a Frederick Smith, el pare, que es remet a ella per a tot. La vella dona decideix tanmateix prendre alguns dies de permís després de molts anys de feina. M. Smith l'acompanya a l'aeròdrom i, de sobte, li demana que comparteixi el seu viatge i la seva vida. Després d'algunes indecisions, Emma accepta. Els fills Smith s'assabenten pels diaris de les segones núpcies del seu pare. Però aquest, a la tornada, té un atac de cor i mor, malgrat les cures de la seva nova esposa. M. Haskins, el notari, ensenya a Emma que li ha llegat tota la seva fortuna. Els fills desheretats s'alien contra la seva antiga dida, a excepció de Ronnie. L'acusen d'haver enverinat el seu pare. Emma és portada als tribunals. Assabentant-se del que passa, Ronnie, i per anar a ajudar a Emma, s'envola, malgrat el mal temps, a bord del seu avió, però, enxampat en una tempesta de neu, l'artefacte cau...
Repartiment.
- Marie Dressler: Emma Thatcher Smith
- Richard Cromwell: Ronald Smith
- Jean Hersholt: Mr. Frederick Smith
- Myrna Loy: Comtessa Isabelle Smith Marlin
- Dale Fuller: Minyona a l'hotel
- Wilfred Noy: Drake, el primer amo d'hotel
- John Miljan: Fiscal
- Purnell Pratt: Mr. Haskins
- Barbara Kent: Gypsy Smith
- George Meeker: Bill Smith
Nominacions.
- Oscar a la millor actriu 1932 per Marie Dressler
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8101750547045952, "fr": 0.004923413566739606, "en": 0.12363238512035012, "de": 0.02024070021881838, "it": 0.0175054704595186, "es": 0.023522975929978117}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=292028
|
mc4_ca_20230418_3_144363
|
Emocions llargues i pròsperes | EL CINÈFIL
Emocions llargues i pròsperes
Crítica 1 de Març de 2019 JR Armadàs 0
'Please stand by' utilitza 'Star Trek' i l'autisme per parlar d'amor i responsabilitat
El dia 2 d’abril és el dia mundial de l’autisme. Just un mes abans arriba a les nostres pantalles una pel·lícula on la protagonista és una jove amb aquest trastorn que, com tants altres cops hem vist al cinema, té un do especial. La Wendy (Dakota Fanning) té 21 anys i viu en un centre especial per a persones autistes regentat per la Scottie (Toni Colette). Aquesta habilitat inusual que té és una tremenda creativitat i talent per l’escriptura. La combinació d’aquesta virtut amb la seva afició/obsessió per Star Trek la portarà a escriure un guió per un concurs popular que ha organitzat Paramount Pictures.
La Wendy és una noia molt autònoma però viu sota una estricte rutina que és a la vegada la seva zona de confort. Quan la seva germana (que tot just ha tingut una filla) li vol comunicar que es trasllada de ciutat l’organitzat món de la Wendy es trasbalsa. Tant és així que oblida enviar per correu el guió pel concurs i, com si fos una tasca fàcil per a ella, decideix anar de San Francisco a Los Angeles a lliurar el seu text directament a la seu de Paramount Pictures. Sent una noia que mai no ha creuat un carrer més enllà del seu lloc de feina, l’aventura està assegurada… I més encara si el seu acompanyant és un gosset oportunament vestit amb una jaqueta de punt d’Star Trek.
El pes de la pel·lícula recau quasi en la seva totalitat en Dakota Fanning que fa una bona feina acompanyant l’espectador a la suma de road movie, drama familiar i comèdia suau en que es converteix el film. Sens dubte una de les virtuts del film són les referències constants a l’univers Star Trek i aquesta barreja de gèneres que practica el film (molt ben compassat per la banda sonora de Hector Pereira) En aquest cas, gran part del mèrit l’hem d’atribuir a Michael Golamco, escriptor del guió que és una versió llarga d’una mino obra de teatre que va escriure l’any 2008 i ara passa pel cine dirigida per Ben Lewin.
També és molt interessant la metàfora oculta entre les pàgines del guió de la noia autista i la seva vida real. Totes les emocions que ella sent (i no mostra) i la seva relació amb la germana gran estan amagades en la història que escriu i té com a protagonista el Sr. Spock, un vulcanià que reprimeix les seves emocions i governa el seu dia a dia guiat per la lògica. El film, però, esdevé a la seva part final previsible i còmode. Amb tot, tot i no explicar-nos res de nou i tenir una certa aura de TV movie (el director té llarga experiència en sèries) Please stand by aconsegueix que passem una bona estona al cine i ens commou en l’apartat sensible de la trama. Ah, i com a epíleg, cal subratllar que els amats d’Star Trek gaudiran de pel·lícula una mica més… Potser per això la traducció del títol en espanyol és Larga vida y prosperidad (la salutació vulcaniana que tan popular va fer el Sr. Spock).
El millor: les referències i el respecte a Star Trek i el to de comèdia que manté malgrat parla de temes molt profunds.
El pitjor: malgrat ser un film distret no aporta res que no haguem vist abans i peca de previsible.
| 0.875254 |
curate
|
{"ca": 0.9692259869443581, "es": 0.030774013055641904}
|
http://elcinefil.cat/2019/03/01/emocions-llargues-i-prosperes/
|
mc4_ca_20230418_17_440469
|
Clearspring, celler | Uvinum
Clearspring: Uvinum et recomana
Top Vendes - Compra Productes de Clearspring recomanat
DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE: Te Verd d'Arròs Torrat Genmaicha 50g és un te especial que es prepara barrejant nostre te verd amb la mateixa quantitat d'arròs integral, immediatament s'obté un sabor i dolç aroma. Ingredients: Fulles de te verd * (50%), arròs...
DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE: Te Verd Sencha 50g es prepara a Kyoto mitjançant un procés que es diu Sencha. És lleuger i refrescant. Disponible en 16 bosses de te en una caixa de 50 grams.
DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE: Arròs Per Sushi 500g són 500gr d'autèntic arròs orgànic per a sushi. Forma d'ús: Posar 1 tassa d'arròs (250gr) per Sushi en aigua freda i escórrer. Transferir-lo a una cassola amb aigua freda (340ml o tassa i mitja), deixar-lo...
Preus Arroz Para Sushi 500Gr
Arròs de Clearspring
DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE: Oli de Sèsam Torrat 150ml és un oli elaborat 100% amb llavors de sèsam torrat, procedents d'agricultura ecològica. L'oli de sèsam torrat s'extreu a partir del premsat en fred de les llavors i es recomana obtenir sense refinar,...
Preus Aceite de Sésamo Tostado 150Ml
Olis de Clearspring
DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE: Alga Nori Especial Sushi 17g té moltíssimes propietats per a la salut encara que és coneguda per ser l'alga marina que s'utilitza per elaborar els famosos Sushis. Gràcies al seu contingut en provitamina A i el seu efecte remineralitzant...
Preus Alga Nori Especial Sushi 17Gr
Aperitius de Clearspring
DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE: Vinagre d'Arròs Integral 150ml és un suau vinagre extret de la fermentació de l'arròs. El seu color oscil·la entre el blanc i el daurat pàl·lid. És l'únic vinagre usat en la cuina japonesa, amb el qual s'assaonen nombrosos plats...
Preus Vinagre de Arroz Integral 150Ml
DESCRIPCIÓ DEL PRODUCTE: Vinagre de Umeboshi 150ml és el confitat del ume (una varietat japonesa de pruna). Ingredients: Aigua, prunes umeboshi, sal marina, fulles de shiso.
Preus Vinagre de Umeboshi 150Ml
Clearspring és una companyia privada del Regne Unit establerta el 1980 per distribuir una gran varietat d'aliments tradicionals japonesos que donen suport a la bona salut, promoure l'agricultura sostenible i proporcionar estabilitat econòmica a les comunitats...
Preus Sopa de Miso y Tofu Suave 40g
| 0.769204 |
curate
|
{"en": 0.05332745702952843, "de": 0.024239753195240195, "ca": 0.8131335390039665, "es": 0.10092551784927281, "sv": 0.008373732921992068}
|
https://www.uvinum.cat/cellers/clearspring
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_802857
|
L'altre dia a Microsiervos parlaven d'un d'aquests jocs flash, que es veu que és xunguíssim. I vaig pensar... au, serà tant! Doncs res, que amb prou feines he arribat a la segona pantalla, i quan arribo al final, va i m'adono que encara em faltava pescar una piloteta groga. En fi... xunguíssim. Tot vostre! http://www.boomgames.com/swf/affad8e3.swf
Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh aviam com em ve la son ara . PD: el 10 , em rendeixo.
Ue, Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh aviam com em ve la son ara . .Montsetes.
| 0.452649 |
curate
|
{"ca": 0.5517241379310345, "st": 0.04056795131845842, "it": 0.02231237322515213, "en": 0.08316430020283976, "hu": 0.23123732251521298, "pt": 0.0486815415821501, "es": 0.02231237322515213}
| |
oscar-2301_ca_20230418_2_261303
|
Utilitzar les paraules o les idees d'una altra persona com si fossin les nostres pròpies paraules o idees
Robar i transmetre les idees o les paraules d’una altra persona usant-les com a pròpies.
Utilitzar la producció d'altri sense acreditar-ne la font.
Cometre robatori literari
Presentar com a nova i original una idea o producte derivat d'una font existent.1
Poques persones consideren que copiar del web sigui una estafa seriosa. Però tot el que es publica al web es considera una expressió original d'una idea i està protegit per lleis de copyright.
Fer plagi pot destruir la vostra reputació personal, acadèmica i professional. El resultat pot tenir repercussions tant legals com monetàries.2
Podeu evitar el plagi
Apreneu què és el plagi. Hi ha molts tipus de plagi, des del clonatge fins al reciclatge. Coneixeu els tipus de plagi per evitar-los (disponible només en anglès).
Compreneu com heu de citar les fonts. Confirmeu l’estil de citació de fonts que els vostres instructors esperen que utilitzeu, perquè n'hi ha molts per triar. Coneixeu l'estil que prefereix cada instructor. Si podeu elegir, trieu un estil i utilitzeu-lo amb coherència.
Planifiqueu la feina de la tasca. Resumiu la idea original i planifiqueu com voleu expressar-la. Feu esborranys i esquemes, indiqueu quines fonts voleu trobar i expliqueu com voleu utilitzar-les.
Coneixeu la matèria. Com més us familiaritzeu amb la matèria, més probabilitats hi ha que feu servir les vostres pròpies paraules. Com més fonts consulteu, més us familiaritzareu amb la matèria. Assegureu-vos de fer el seguiment de les fonts.
Preneu notes quan reviseu les fonts. Prendre notes bé us pot ajudar a ordenar els pensaments i expressar les idees d'altri en les vostres pròpies paraules.
Citeu les vostres fonts. En cas de dubte, és millor pecar per excés i citar les fonts.
Aneu amb compte d'identificar clarament les idees i paraules d'una altra persona. Citar les fonts no és suficient. Expresseu clarament qui ha dit cada cosa. Quan calgui, doneu crèdit a les vostres fonts.
Comprovar el potencial de plagi
SafeAssign és una eina que està a la vostra disposició i a la disposició dels instructors. SafeAssign ajuda a promoure l'originalitat i crea oportunitats per ajudar-vos a atribuir les fonts correctament en lloc de parafrasejar.
SafeAssign es basa en un algoritme únic de coincidència de text capaç de detectar correspondències exactes i inexactes entre el document tramès i el document de la font original. Les tasques es comparen amb diverses bases de dades que contenen milions d'articles acadèmics que van des de la dècada de 1990 fins avui. Després de la comparació, es genera un informe on es detalla el percentatge de text del treball que coincideix amb fonts existents.
Fonts
1"Plagi." Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s/d. Web. 17 abr. 2019.
| 0.753849 |
curate
|
{"ca": 0.8659139026111503, "es": 0.043401552575864505, "fr": 0.048694424841213835, "pt": 0.024347212420606917, "hu": 0.011291460832745237, "nl": 0.003175723359209598, "de": 0.003175723359209598}
|
https://help.blackboard.com/ca-es/SafeAssign/Student/Avoid_Plagiarism
|
mc4_ca_20230418_17_438925
|
Youssou N'Dour, de músic a president
L'artista africà es presenta com a candidat a la presidència del Senegal
Youssou N'Dour ha decidit fer un parèntesi en la seva activitat musical per presentar-se com a candidat a les eleccions senegaleses del 26 de febrer.
X.C. BARCELONA Actualitzada el 03/01/2012 00:00
260x366 Youssou N'Dour és una de les veus de l'oposició a l'actual president del Senegal. Youssou N'Dour és una de les veus de l'oposició a l'actual president del Senegal.
Ni Bob Dylan ni Bob Marley van voler fer el pas a la política, tot i el marcat caire polític de la seva música. Dylan, que havia idolatrat el cantautor del socialisme nord-americà Woody Guthrie, fins i tot va deixar la cançó protesta, fart de la pressió que segons ell significava ser identificat com a estendard d'una revolta. Marley va morir massa jove per saber si hauria acabat aprofitant la seva popularitat per saltar dels escenaris al govern.
En la Jamaica dels anys 70, el rei del reggae era la personalitat amb més prestigi social de l'illa. Conscient del seu poder, es va veure amb prou arguments per exercir com a mitjancer entre els dos grans partits jamaicans. El seu objectiu era contribuir a la pacificació de país, amb un acte de reconciliació a Kingston. El resultat, un atemptat contra Marley, després del qual el músic va marxar al Regne Unit.
De Kingston a Dakar
La mala experiència de dues icones de la magnitud de Dylan i Marley no ha espantat altres músics que han decidit traslladar el fons polític del seu art a l'arena política, com ara el senegalès Youssou N'Dour, un dels artistes més influents de la música africana i gran admirador de Bob Marley, a qui va dedicar el disc Dakar-Kingston (2010).
N'Dour, nascut a Dakar el 1959, va anunciar fa uns mesos que pensava aturar temporalment la seva activitat musical per dedicar-se a la política. Com ho faria no estava clar. Abans de l'estiu havia declarat: "M'he compromès a donar suport a la llista o partit que es comprometi amb el futur del país. Utilitzaré la meva música i la meva professió com Oprah Winfrey va fer amb Obama". A finals del novembre, durant un concert, va explicar que volia crear un moviment ciutadà, Fekké Maci Bole ("perquè en sóc testimoni, hi participo"), que va presentar el 5 de desembre a Dakar.
Ràpidament es van disparar les especulacions sobre els límits de l'ambició política de N'Dour, un músic que al seu país, com Marley, és més popular i respectat que bona part de la classe política. Una de les hipòtesis apuntava que de cara a les eleccions del 26 de febrer, N'Dour podria ser un candidat de consens de l'oposició a l'actual president senegalès, Abdoulaye Wade, de 85 anys. Si més no, seria una opció conseqüent amb l'ideari de N'Dour. Des del seu grup mediàtic, Futurs Médias, que inclou una ràdio, un diari i una televisió, el músic senegalès s'ha mostrat molt crític amb Wade, que en les eleccions aspira al tercer mandat.
Una de les discrepàncies entre N'Dour i l'actual president és la interpretació que Wade fa de la Constitució senegalesa, que limita a dos els mandats presidencials. Wade considera que pot presentar-se una tercera vegada perquè la Constitució es va aprovar després que fos elegit per primer cop. El Tribunal Constitucional senegalès ha de decidir el 27 de gener sobre la legalitat de la candidatura de Wade.
Els rumors sobre el futur polític de la gran estrella de la música africana es van multiplicar l'1 de gener, quan Charles Faye, portaveu de N'Dour, va anunciar que aquesta setmana es faria pública la decisió final, que es va conèixer dimarts a la nit.
El diputat Labordeta
La relació de músics que han desenvolupat una carrera política és tan àmplia com diversa. A l'estat espanyol, algun ha arribat al Congrés, com el cantautor José Antonio Labordeta, diputat per la Chunta Aragonesista del 2000 al 2008. D'altres han format part de llistes electorals, com Fermin Muguruza, que el 1999 va ser candidat al Parlament Europeu per Euskal Herritarrok.
Als Estats Units, Sony Bono, exmarit de Cher, va arribar a ser alcalde de Palm Springs entre el 1988 i el 1992. Va fracassar quan va voler presentar-se a senador pel Partit Republicà, però finalment va aconseguir ser congressista des del gener del 1995 fins a la seva mort, el 1998.
El cantant N'Dour, nou ministre de Cultura al Senegal
| 0.842829 |
curate
|
{"ca": 0.9880757540332008, "fi": 0.0009352349777881693, "nl": 0.004442366144493804, "pt": 0.006546644844517185}
|
http://www.ara.cat/cultura/Youssou-NDour-music-president_0_620937936.html
|
mc4_ca_20230418_10_177648
|
Comprar ANXOVES MASSÓ OLI OLIVA 48 G | Conserves de peix refrigerat a Condisline
ANXOVES MASSÓ OLI OLIVA 48 G
122,41€/Quilo
Descripció FILETS D'ANXOVA EN OLI D'OLIVA
Anxoves, oli d'oliva i sal
Saturats 1,7 GR GR %
Informació del Fabricant BOLTON FOOD ESPAÑA, SL
| 0.463375 |
curate
|
{"ca": 0.6588235294117647, "en": 0.1607843137254902, "ml": 0.10196078431372549, "eu": 0.0784313725490196}
|
https://www.condisline.com/ANXOVES-MASSO-OLI-OLIVA-48-G_535021_prd_ca_ES.jsp
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_126565
|
Hola a tothom,últimament una amiga m'ha descovert un tema que m'ha semblat interessant i el volia compartir perquè potser hi ha usuaris/es al racó als qui també els hi sembla interessant aquesta informació.Es tracta de les compreses de tela reutilitzables. Funcionan tan bé com les de fer servir i llençar, però aquestes les rentes i les tornes a utilitzar. Per poder portar més d'una durant el día hi ha necessers on es poden guardar plegades fins a arrivar a casa i posar-les en aigua amb xabó per poder desprendre la sang de la tela i després rentar-les.Els avantatges davant les compreses no reutilitzables són vàries, les teniu aquí:http://www.airesdecambio.com/compresas-de-tela-una-buena-alternativa/En aquesta pàgina web (en castellà) hi ha una taula que diu 'dónde comprar' compreses de tela en botigues online a Espanya, també a Latinoamèrica. Jo he fixat tres que em semblen les millors de preu:Tierra Sabia:http://tierrasabia.es/Telitos:https://www.etsy.com/es/shop/Telitos?page=2Las cositas de Malule:http://lascositasdemalule.com/?page_id=12769En aquestes pàgines web i altres expliquen les característiques dels materials i propietats de les compreses i el seu ús recomanat. També venen altres productes que poden semblar interessants com el Moon-cup, necessers, cremes, packs o kits de vàries compreses o de tipus de funció com els discos de lactància.Ja sé que hi haurà dones que potser no se'n refiïn, jo mateixa encara no les he provades, però volia comprar-me unes i provar-les.També hi ha vídeos al youtube on t'expliquen com fer-te-les tu mateixa, però jo no tinc teles per posar-me creativa i el risc de cagar-la consint malament és molt alt.Per a HOMES i dones també hi ha compreses de cul per a possibles petites incontinències d'aquella part.Ja em direu què us sembla.Edito: a la mateixa pàgina del principi he trobat una comparativa de compreses de tela que m'ha semblat interessant:http://www.airesdecambio.com/usando-compresas-de-tela-en-el-dia-dia-comparativa/Edito un altre cop: al Youtube he trobat diversos vídeos d'una noia anglòfona que explica molt bé com es fan i de què es fan:How to make a cloth pad with a sewing machine (part1): https://www.youtube.com/watch?v=fCe-uh3yqE8(Part2): https://www.youtube.com/watch?v=SUbY6OiROfgCloth pad inner core: https://www.youtube.com/watch?v=dUlemF4ga2ICloth pad backing fabrics: https://www.youtube.com/watch?v=WKAQPHclHAMNo n'he trobat cap en català ni en castellà. Tampoc és que m'hagi trencat gaire el cap, no tinc problemes per entendre l'anglès.
Tot i que mai li he fet fàstics a menjar conill ensangonat, això d'imaginar haver de tornar a casa a última hora del día amb una bossa de llençols tacats no ho acabo de veure gaire clar
En un taperware!
| 0.841076 |
curate
|
{"ca": 0.9941262848751835, "es": 0.005873715124816446}
| |
mc4_ca_20230418_10_15408
|
Extractos de cristal (Castellà)
Col·lecció Roure
BENESTAR i CREIXEMENT PERSONAL
SALUT i SANACIÓ
DESENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT I VALORS
Col·lecció Ginesta
POESÍA i NARRATIVA
EDITA UN LLIBRE
Per plaer de compartir la teva obra ... o per iniciar-te com a escriptor
Publicar per raons professionals
Empresa, per editar un llibre corporatiu
Col·lecció Roure>
SALUT i SANACIÓ>
Pepa Adell
ISBN 9788496516427 (format paper) Castellà
ISBN 9788496516618 (format ebook) Castellà
PVP ebook: 6,00 €
En l'Univers tot vibra, i els nostres cossos emmalalteixen en no estar en harmonia les seves vibracions. L'ésser humà, des que neix, inicia la recerca per harmonitzar el seu cos ànima, i és-esperit. Quan s'aconsegueix aquesta harmonia, encara que sigui temporalment, experimentem la pau amb nosaltres mateixos i amb la resta de l'Univers.
Són molts els camins que l'ésser emprèn per buscar el benestar amb si mateix, la majoria d'ells totalment artificials, quan l'Univers ha posat sempre al seu abast els mitjans per poder compensar els desequilibris als quals està exposat: la Llum, el So, les Plantes i els Minerals.
Els minerals han trigat mil·lennis en formar-se i cristal·litzar. Amaguen una saviesa, un ordre i un potencial, que l'ésser humà d'avui en dia està començant a descobrir i utilitzar-tsar.
Pepa Adell s'inicia, el 1988, en el camp de la Radioestèsia i la Geobiologia. Des de llavors, es dedica completament tant a la investigació d'aquestes ciències com a la de les propietats biomagnétiques dels vidres i minerals. Creadora i elaboradora dels Ex-tractes i Elixirs de Vidre RUMIS, dedica gran part del seu temps a l'ensenyament de la Radioestèsia i al coneixement dels Cristalls. Ha impartit tallers i seminaris a Madrid, Granada, Linares, Pamplona, Castelló, així com en diversos Centres de Barcelona i la seva província.
Disponible en format paper i ebook
Format del llibre* En paper E-book
Accepto rebre informació sobre les activitats, serveis i productes de Tarannà i sinèrgies.
Responsable del tractament: Tarannà i sinèrgies.
Tel. 932 80 03 90
info at taranna dot es
De dilluns a divendres de 10 h a 14 h.
| 0.767271 |
curate
|
{"ca": 0.8533077660594439, "pt": 0.0488974113135187, "en": 0.05177372962607862, "es": 0.03307766059443912, "fr": 0.007190795781399808, "nl": 0.005752636625119847}
|
https://www.taranna.es/ca/col-leccio-roure/salut-i-sanacio/extractos-de-cristal-castella/
|
mc4_ca_20230418_0_743066
|
Inici » Recursos Documentals » Instruments » conreu » El cava » agricultura » història » Caramelles » Cerca Recursos Documentals
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.immaterialpenedes.cat/cerca-recursos-documentals?f%5B0%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A496&f%5B1%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A178&f%5B2%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A2184&f%5B3%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A132&f%5B4%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A222&f%5B5%5D=field_descriptors_tematics_rec_d%3A492
|
macocu_ca_20230731_7_339592
|
Inicia la sessió
Del 21 al 27 d'octubre la Biblioteca del Campus organitza tot un seguit d'activitats relacionades amb l'Open Acces. Si ets estudiant, PAS o PDI pots triar la que més t'interessi!
| 0.64872 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_2_43251
|
Els escacs és un dels jocs de tauler més populars del món, practicat per milions de persones. Segons els historiadors, el joc original va ser el xaturanga, que es practicava a l’Índia al segle VI dC i que es va transmetre des d’allà cap a Pèrsia, l’Orient i al món àrab. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals, va sorgir al sud-oest d’Europa en la segona meitat del segle XV a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xianggi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos).
En el joc dels escacs intervenen dos jugadors. Cadascun disposa de 16 peces en un tauler de 8x8 caselles.
El Rei és la peça principal. De fet, el joc acaba quan el contrari se'l menja. Per moure’s pot anar en qualsevol direcció, però només una casella cada vegada.
La Reina és la segona peça més important. Té una mobilitat més gran que la resta de les peces. Pot anar en qualsevol direcció, en línia recta i en diagonal. Pot avançar o retrocedir qualsevol nombre de caselles.
La Torre és la peça següent en valor i encara es considera com una de les peces clau. Només es pot moure en sentit vertical i en horitzontal.
D’Alfils n’hi ha dos per jugador. Es poden moure endavant i endarrere, però només en la direcció de les diagonals. Si ens fixem en la posició inicial, veiem que un es mou en les caselles blanques i l’altre en les blaves.
El Cavall té un moviment molt precís. Sempre fa una L, en la qual un dels costats té dues caselles i l’altre tres. Segons aquest moviment el Cavall pot arribar a les 8 caselles que estan al seu voltant.
El Peó: són vuit per bàndol i és la peça que té menys valor. Només es pot moure endavant i una casella. Aquest moviment té dues excepcions, en el moment de fer el primer moviment d’un peó podem escollir entre avançar una o dues caselles. També per capturar una peça contrària s’ha de moure en diagonal una casella i només pot capturar peces contràries d’aquesta manera.
| 0.793029 |
curate
|
{"ca": 0.9448169159360496, "es": 0.029912325941206807, "su": 0.02527075812274368}
|
http://esplay.cat/en/jocs/escacs-medievals
|
oscar-2301_ca_20230418_0_497426
|
INST. DE CULTURA JUAN GIL-ALBERT Ref. 9788477849063 Veure altres llibres de la mateixa col·lecció Peso: 250 gr
Descatalogat
3,61 €
Descripció
ISBN : 978-84-7784-906-3
Data d'edició : 13/01/2009
Any d'edició : 0
Nº de pàgines : 0
Col·lecció : DIVULGACION
NumeroColeccion : 0
Amb la col·laboració de
Seccions
Rocaguinarda
Inici
Catàleg
Nosaltres
Pàgines legals
Avís legal
Condicions generals
Politica de cookies
Configurar cookies © Copyright Rocaguinarda Cooperativa Cultural
Aquest lloc web emmagatzema dades com galetes per habilitar la funcionalitat necessària de el lloc, inclosos anàlisi i personalització. Podeu canviar la seva configuració en qualsevol moment o acceptar els paràmetres per defecte.
política de cookies
Configurar Rebutjar totes les cookies Acceptar totes les cookies
Essencials
Les galetes necessàries ajuden a fer una pàgina web utilitzable activant funcions bàsiques com la navegació a la pàgina i l'accés a àrees segures de la pàgina web. La pàgina web no pot funcionar adequadament sense aquestes galetes.
Personalització
Les galetes de personalització permeten a la pàgina web recordar informació que canvia la forma en què la pàgina es comporta o l'aspecte que té, com el seu idioma preferit o la regió en la qual vostè es troba.
Anàlisi
Les galetes estadístiques ajuden als propietaris de pàgines web a comprendre com interactuen els visitants amb les pàgines web reunint i proporcionant informació de forma anònima.
Marketing
Les galetes de màrqueting s'utilitzen per rastrejar als visitants en les pàgines web. La intenció és mostrar anuncis rellevants i atractius per a l'usuari individual, i per tant, més valuosos per als editors i tercers anunciants.
| 0.725585 |
curate
|
{"es": 0.041212121212121214, "en": 0.07454545454545454, "ca": 0.8660606060606061, "sr": 0.007272727272727273, "fr": 0.01090909090909091}
|
https://llibreria.rocaguinarda.org/products/212750-guerra-de-los-dos-pedros-en-tierras-alicantinas.html
|
mc4_ca_20230418_8_572472
|
Xerrada del departament d'italià | Escola Oficial d'Idiomes de Lleida
Xerrada del departament d’italià
El departament d’italià us convida a la xerrada a càrrec de Ludovico Longhi que vindrà a l’escola a parlar del seu llibre Da Scipione a Berlusconi.
Dimecres, 4 de desembre a les 19 h a la sala d’actes.
Tast solidari de pastissos
18des(des 18)9:0019(des 19)21:00Tast solidari de pastissos
S’apropa el Nadal i per aquestes dates l’EOI de Lleida sempre col·labora amb entitats solidàries per ajudar a la gent que més ho necessita. És per això que, una vegada
S’apropa el Nadal i per aquestes dates l’EOI de Lleida sempre col·labora amb entitats solidàries per ajudar a la gent que més ho necessita. És per això que, una vegada més, volem tirar endavant amb el nostre tast solidari de pastissos.
Us animem a preparar algun pastís, galetes o altres especialitats. Porteu-ho tot durant els dies 18 i/o 19 de desembre quan vingueu a les vostres classes.
Ho anirem posant en taules al vestíbul i tothom qui vulgui fer-ne un tastet, podrà fer una aportació voluntària. Els diners recollits els farem arribar a l’associació ARRELS, juntament amb els diners del mercat de llibres de segona mà.
Demanem però que es porti juntament amb el pastís, una noteta amb els ingredients que s’hagin utilitzat. Cada vegada hi ha més problemes d’al·lèrgies i intoleràncies, i no voldríem tenir cap ensurt.
Dijous, 19 de desembre al matí els nostres alumnes d’anglès Miguel Castro i Armand Ciutat ens acompanyaran amb un petit concert de piano i clarinet.
El menjar que sobri, el farem arribar, com sempre, a un menjador social.
18 (Dimecres) 9:00 - 19 (Dijous) 21:00
18des(des 18)9:0019(des 19)21:00Mercat de llibres de segona mà
Com va sent habitual en aquestes dates, l’escola es comença a organitzar pel Mercat de llibres de segona mà. Tots tenim llibres en bon estat
Com va sent habitual en aquestes dates, l’escola es comença a organitzar pel Mercat de llibres de segona mà.
Tots tenim llibres en bon estat que ja hem llegit i que podrien llegir altra gent si els féssim córrer. Llibres infantils, còmics, novel·les … Us animem a portar-los a l’escola i els vendrem a un preu mòdic. Volem ser solidaris amb la gent que més ho necessita.
Porteu-los doncs a partir d’avui mateix i fins al 19 de desembre i deixeu-los a consergeria.
El dia 18 i 19 convertirem el vestíbul en un gran mercat de llibres de segona mà. Els diners que recollirem els farem arribar amb molta il·lusió a ARRELS.
Ens agrada ser solidaris!
| 0.713111 |
curate
|
{"ca": 0.9509127789046653, "es": 0.023529411764705882, "en": 0.015415821501014199, "pt": 0.010141987829614604}
|
https://web.eoilleida.cat/xerrada-del-departament-ditalia/
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_810464
|
WTF
La publicitat és personalitzada i ho fan sistemes automàtics.El racó no hi té res a veure.
Però aquest 'sistema automàtic' es podrà modificar com es vulgui. Jo personalment no tinc ni idea de com va, si algú ens ho pogués explicar.
Utilitzeu tots un adblock. A veure si així els propietaris del racó reaccionen.
| 0.680711 |
curate
|
{"en": 0.00967741935483871, "ca": 0.9903225806451613}
| |
macocu_ca_20230731_0_494230
|
Assegura el futur de la teva empresa amb la transformació digital
La transformació digital ja és aquí i cal posar al dia les nostres empreses per seguir sent competitius, així com per incrementar el seu valor afegit.
Per tal de sensibilitzar sobre la necessitat de transformar digitalment les nostres empreses perquè esdevinguin més competitives. El dimecres, 4 de desembre a Menorca, i el 10 de desembre a Eivissa es durà a terme la jornada, Assegura el futur de la teva empresa amb la transformació digital, que anirà a càrrec de Balta Tortella, director comercial de LSI Soluciones.
Ens hem de conscienciar que la transformació digital va lligada a l'estratègia empresarial, i per tant ha de contribuir a crear valor per al client i adaptar-se a les necessitats dels nostres consumidors. No es tracta només de canviar el programa informàtic, la transformació digital implica diversos factors més com són els processos interns de l'empresa, l'alta direcció o el personal.
La inscripció a les jornades és gratuïta però cal fer la inscripció a través d'aquest correu electrònic: pindust@idi.es
| 0.833292 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_7_301131
|
L’ordre afecta al territori complet de Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, La Rioja, Navarra, Aragó, Extremadura i Múrcia, així com de Canàries i Balears, on se sumen totes les illes a les quals ja estaven en fase 1 en tots dos arxipèlags, i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.
Madrid, Catalunya i Castella i Lleó, amb xicotetes excepcions en els seus territoris, seguiran en la fase 0 o de preparació, en la qual també romandran de moment les províncies castellàmanxegues de Toledo, Ciudad Real i Albacete, les andaluses de Màlaga i Granada i 14 dels 24 departaments sanitaris de la Comunitat Valenciana.
L’ordre permet en aquesta primera fase permet reunions de fins a 10 persones dins o fora del domicili, l’obertura de terrasses de bars fins al 50% de la seua capacitat i de xicotets comerços sense cita prèvia, vetles amb un nombre limitat d’assistents o llocs de culte amb un terç de fidels.
El text d’aquesta última ampliació del termini incorpora diverses novetats, com el principi de ‘cogobernanza’ en la gestió de la desescalada amb les comunitats autònomes o un apartat en l’article 7 que permet desenvolupar eleccions autonòmiques malgrat estar vigent l’estat d’alarma -hi ha comicis pendents a Galícia i País Basc després de ser suspesos a l’abril-
La quarta extensió del període d’aplicació de l’estat d’alarma va obtindre el menor suport de totes les pròrrogues -178 vots a favor- i va ser recolzada per PSOE, Unides Podemos, Cs, PNB, Teruel Existeix, Coalició Canària, Nova Canàries, PRC, Més País i Compromís.
La tercera pròrroga havia comptat amb 269 vots a favor d’un total de 350 escons -es van abstindre ERC, EH Bildu i BNG, i van votar en contra Vox, JxCat i la CUP-.
| 0.88331 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_388258
|
Arternatiu: Txema Berruga: “Des de la primera exposició en un centre cívic ja no he parat”
Txema Berruga: “Des de la primera exposició en un centre cívic ja no he parat”
Ja du un bagatge de disset exposicions. Llicenciat en disseny gràfic però absorbit per les caricatures, el barceloní Txema Berruga mostra el seu art amb il·lusió arreu on li ofereixen un espai. La major part dels retrats exageren personatges de l'àmbit de la cultura -cinema, literatura, pintura-, però també en podem trobar sobre polítics o esportistes.
Una exposició ambulant viatja amb en Txema Berruga, un caricaturista de llapis a ordinador...
De nen ja feia caricatures de companys, de professors. És el que més m'apassiona i sempre se m'ha donat millor. Es neix amb això, no es pot explicar
Com escull els personatges?
M'encanta el cinema i la cultura en general. La majoria de les caricatures són d'actors i directors o pintors, escriptors, etc. No hi ha una raó clara per la qual escullo els personatges; tots són del segle XX i molts guarden algun vincle amb l'actualitat. D'aquests, n'agafo una fotografia o aturo la seva imatge a la televisió, en faig el dibuix i després hi afegeixo color per ordinador.
Txema Berruga i les seves caricatures a l'exposició del centre cívic Collblanc-La Torrassa de l'Hospitalet
S'ha queixat mai algú?
No, no busco ofendre ningú i mai he tingut problemes en aquest sentit. És més, hi ha gent que quan coneix la meva feina em fa algun encàrrec, ja sigui d'ells mateixos o d'algú famós, i sempre queden molt contents.
Amb qui es va posar en contacte per fer la primera exposició al Centre Cívic Collblanc-La Torrassa de l'Hospitalet?
Va ser un company que treballava a l'empresa amb mi. A ell li van oferir una plaça de feina en aquest Centre Cívic i em va proposar de fer una exposició. Les caricatures són un art curiós i divertit i tenen molt bona acceptació entre el públic. Això va ser el gener de 2010, m'hi vaig llençar i el dia que vam inaugurar a l'Hospitalet ja em van sortir ofertes d'exposar per tot l'any; en vaig fer deu.
Creu que els Centres Cívics són un bon lloc per donar-se a conèixer?
Jo em pensava que l'exposició a l'Hospitalet seria la primera i única, però aquell dia hi va haver molt de moviment i ja vaig sortir a la ràdio i la televisió d'allà i també a l'Info-k de TV3. Vaig quedar realment sorprès. Mai m'he fet gaire publicitat, tot ha anat sorgint pel boca orella. Crec que els centres cívics, així com d'altres espais culturals, són un bon espai per exposar perquè hi ha molta activitat i és fàcil que es mirin les exposicions. Des de llavors ja no he parat.
CARICATURART, sobre artistes, al centre cívic
L'objectiu de les exposicions és vendre?
Una mica sí. En algunes he venut bastant però sé que no em puc dedicar a això professionalment. Des de sempre he fet caricatures i mai fins fa dos anys m'havia decidit a mostrar-les. Ara començo a recollir els fruits de tan treball.
Només caricatures?
No, he tocat moltes coses però evidentment les caricatures són el que més m'agrada, ja tinc més de 100! i sempre faig canvis d'una exposició a una altra.Tot i així, a la carrera em vaig especialitzar en disseny gràfic i com a freelance he treballat per moltes marques -Kas, Budweiser, Banc Sabadell,...-. Faig des d'”storyboards” a il·lustracions finals i ja m'han encarregat tres portades de llibres.
Enguany ja ha fet dues exposicions. Ara què vindrà?
Ara molta feina. Fins i tot he de refusar ofertes. D'aquí poc faré de jurat als premis Assupció Moncunill per presos de Centres Penitenciaris i del 3 al 20 de maig seré a l'Auditori Barradas de l'Hospitalet. M'agradaria exposar a Can Felipa però sembla ser que busquen un art més abstracte, més “modernillo”. També m'he de renovar i per això em balla la idea de començar a caricaturitzar escenes de pel·lícules. Després ja veurem, el secret com ja he dit és buscar llocs amb molt de moviment i fer-te veure.
Reportatge de l'Info-k
Notícia a La Vanguardia de la publicació d'un llibre amb dibuixos de Txema Berruga
Contacta amb en Txema Berruga a txeberes2000@yahoo.es
Mostres de les caricatures de Txema Berruga
Publicat per Maria Josepa Cusidó a 10:42
Joan Piñol i Garcia 13 de març de 2012 a les 7:43
Bona entrevista i grans caricatures!
| 0.797161 |
curate
|
{"ca": 0.9619890031078173, "es": 0.02701410470953861, "st": 0.007171886206072197, "it": 0.0038250059765718384}
|
http://arternatiu.blogspot.com/2012/03/txema-berruga-des-de-la-primera.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_759733
|
Obro fil per comentar progressivament tot el que s'esdevingui a la sèrie de televisió. Absteniu-vos d'spoilers dels llibres, com a mínim en blanc. Episodis: [01] The North Remembers - El Nord Recorda [emès] [02] The Night Lands - Les Terres de la Nit [emès] [03] What is Dead May Never Die - Allò que és mort no pot morir [emès] [04] Garden of Bones - Jardí dels Ossos [emès] [05] The Ghost of Harrenhal - El Fantasma de Harrenhal [emès] [06] The Old Gods and the New - Els Vells Déus i els Nous [emès] [07] A Man Without Honor - Un Home sens Honor [emès] [08] The Prince of Winterfell - El Príncep d'Hivèrnia [emès] [09] Blackwater - Aigüesnegres [emès] [10] Valar Morghulis [emès!] NOTA IMPORTANT: Aquest fil és tan sols per comentar aspectes exclusivament de la sèrie d'HBO. Si voleu discutir aspectes relacionats amb la saga, podeu fer-ho aquí.
Bua!! SPOILER!! (en tinta blanca)--> M'ha encantat l'última escena quan el guerrer aquest raquític blanc d'ulls blaus s'ha posat a fer un crit de guerra!!! Què- maco!!! !--> També m'ha encantat quan la Khaleessi s'ha carregat el mag subnormal a la casa dels ghosts amb una ordre del dracs!! !
És un Caminant Blanc, apareixen al pròleg de la 1a temporada i a l'episodi en que Craster sacrifica el seu nadó.La Casa dels Eterns.
- Sí, recordo que al primer capítol hi havia uns éssers que tenien els ulls vermells i corrien molt ràpid i feien una por....que t'hi cagues, els trobava en falta!- De vegades faig servir anglicismes perquè els veig en anglès....
En anglès és House of the Undying.
ah, doncs abans ha dit la noia una cosa como "the house of ghosts" o potser era una expressió momentània...
Sí, empren sinònims més senzillets per fer-ho adaptable al públic general. En comptes de R'hllor per exemple diuen Lord of Light sempre.
una cosa, el mapa que surt al principi quan sona la música.... no fotem, això són les illes britàniques i Normandia, no? En moltes coses tenen uns paral·lelismes aquestes historias de Joc de Trons...
jo vaig pensar el mateix.és com si fos Gran Bretanya amb Irlanda a l'Est.
Jo el que veig és Gran Bretanya amb Turquia a l'est. I el Caire al sud. Veig els primers homes com a celtes, i els seus descendents, els habitants del nord, com a escocesos, mentre que els "nens del bosc" podrien ser els pictes, els que ja hi eren abans. Los rossos nouvinguts amb les invassions àndales i la dominació dels valyris Targaryen, originaris d'un altre continent, serien els angles i els saxons, les tribus germàniques. Flipada màxima
Children of the Forest - Fades, Aos Sidhe.First Men - Celtes , britons i altres tribus de les Illes.Andals - Saxons, angles.Targaryen - Normands.
Dornesos?
Jo sóc més de dir-los dornencs.
No, però vull dir: qui o què representen?
Una mescla entre la irreductible Gal·les de les Illes Britàniques i cultura/vestimenta/cuina/combat de l'Al-andalus durant la reconquesta. Mai hi ha paral·lelismes directes. Els Rhoynar previs (riu Roina?) a la seua migració a Ponent veuen d'altres influències. També jo personalment vei un petit homenatge a en Tolkien amb la crema dels vaixells per part de Féanor quan arriben a Beleriand, tal i com ho fa la Reina Ana . Hi ha centenars de fils arreu dels fòrums sobre paral·lelismes i homenatges, alguns estan molt a la vista (o això sembla al principi) i d'altres com la mitologia o els contes i llegendes populars són d'un ampli ventall de cultures i és molt difícil vore d'on els a treure.
| 0.764622 |
curate
|
{"ca": 0.8298498675301736, "oc": 0.15778628201354136, "sv": 0.0014718869590815426, "en": 0.0026493965263467765, "fr": 0.00029437739181630853, "es": 0.005298793052693553, "pt": 0.0026493965263467765}
| |
cawac_ca_20200528_1_40777
|
Ensenyar a viure
Què diu la meva néta Clara
“Plantejar-se pocs problemes és la millor manera de resoldre’ls.”
Jean Cocteau
Els grans sabem que oblidem aviat les nostres limitacions ja que les anem acceptant i ens hi acostumem. Ho vam començar a notar un dia que al llevar-nos ens feia mal quelcom o ens notàvem amb menys energia per una nit d’insomni … ràpids a la cuina a prendre el cafè i, segurament el dia que no tindrem cap mal al despertar-nos serà que ja estarem a l’altre món..! Interiorment som els mateixos de sempre, anem fent el que podem i no fem cas al pas dels anys a no ser que una malaltia ens faci preocupar d’estar pendents de noves medicines o de visites a metges o de proves especials.
A mi em va ajudar a tocar de peus a terra i adonar-me de l’edat el que hem va succeir:
Jo estava amb molt bona harmonia amb la meva tercera néta, ella, tenia cinc anys. Tan felices i tan a prop estàvem que se’m va ocórrer preguntar-li: “¿De quin color té els ulls l’àvia?”. Perquè ho veiés bé i –per què no dir-ho?– amb una certa vanitat, em vaig treure les ulleres.
Ella, amb un gran somriure, em va dir molt convençuda: “roses”. De color rosa, és clar! ; era de la conjuntivitis mig crònica que ja arrossego … Els meus “admirats” ulls verds havien desaparegut amb l’edat.
Ja es veu que la saviesa dels petits és més senzilla i de més sentit comú que les visions dels adults. Quin agraïment a les meva estimada Clara per fer-me tornar a la realitat!
2 comentaris
Victoria
08/12/2009 1:39
És ben bé com ho dius, Ester. Dóna alegria la senzillesa de les criautres. Victòria
Ester Fonteiriz
04/12/2009 14:57
Victòria m’has fet escapar un somriure. Segur que no t’esparaves que fossin de color rosa . Ooooh, les criatures ràpid ens fan tocar de peus a terra, la seva forma de veure les coses i de sentir-les és molt més innocent i gens “contaminada” (no sé com expressar-ho d’altra forma – perdona). Nosaltres ens acostumem al què ens passa i en acomodem al dia a dia, acceptem el què hi ha, ells no en tenen prou amb acceptar, necessiten seguir descobrint per enriquir-se a una velocitat de fórmula 1.
L’autora
Victòria Cardona
Victòria Cardona, nascuda a Barcelona és escriptora i professora i s’ha especialitzat en orientació familiar. És conferenciant a Catalunya i a la resta de l’Estat sobre temes pedagògics en escoles, associacions, fundacions, etc... Col·labora regularment en ràdio, en diverses publicacions i en portals d’Internet. Ha publicat diferents llibres per a l’’educació dels fills i manté actualitzat el seu portal: www.vidadefamilia.org
| 0.797129 |
curate
|
{"ca": 0.9284584980237154, "fr": 0.022134387351778657, "es": 0.024901185770750987, "en": 0.0031620553359683794, "pt": 0.01818181818181818, "de": 0.0031620553359683794}
|
http://criatures.ara.cat/laconvivenciauntrencaclosques/2009/12/04/que-diu-la-meva-neta-clara/
|
mc4_ca_20230418_3_13862
|
I si rebaixem les tensions a les presons? La República
L'Ull de Déu 22/03/2020
Qui ho impugnarà? Una injustícia espanyola que està desapareguda pel coronavirus? Crec que la Consellera de Justícia té l’obligació d’actuar: cal rebaixar les tensions a les presons. Una manera és atorgant el tercer grau amb confinament a casa de molts presos que ja estan en processos de rehabilitació.
Seria aquesta una mesura que evitaria algunes de les tensions que cada cop més hi ha en els centres penitenciaris. La prohibició de visites genera moltes tensions i dificulta la feina als funcionaris de presons, que veuen com es tensa una situació de risc molt preocupant.
A Itàlia s’han produït morts en diferents motins i ara comencen a sortir notícies de tensions en moltes presons i també a les nostres, que depenen del Departament de Justícia de la Generalitat. Cal actuar, tenint en compte que el confinament s’allargarà un mínim de quinze dies més.
| 0.766153 |
curate
|
{"ca": 0.96875, "es": 0.01293103448275862, "it": 0.018318965517241378}
|
https://www.larepublica.cat/altres-categories/lull-de-deu/i-si-rebaixem-les-tensions-a-les-presons/
|
mc4_ca_20230418_12_18557
|
Les xifres de la ciència: l'estadística com a eina científica - Revista Mètode
Les xifres de la ciència: l’estadística com a eina científica
La simbiosi entre l’estadística i altres camps d’investigació, com la medicina o la física de partícules, és el tema central del nou número de Mètode. En aquest monogràfic, «Les xifres de la ciència», se’ns parla de les estadístiques que formen part de la nostra vida quotidiana: gràfics, taules, percentatges, histogrames, al·lusions a mitjanes, modes, medianes o percentils… Però, sobretot, ens endinsem en l’Estadística, amb majúscula, part de la ciència que ha esdevingut una eina molt potent per a diverses disciplines. A més, en les pàgines d’aquest monogràfic de tardor de 2014 també hi ha un article dedicat a la regla de Bayes, una idea del segle xviii que ha cobrat especial importància en el segle xxi, i al terme de moda: les dades massives o big data.
«Les xifres de la ciència» està coordinat per David Conesa, professor titular del departament d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València, i per Francisco Montes, catedràtic d’Estadística i Investigació Operativa de la Universitat de València. En aquest monogràfic han reunit les signatures de David Rosell, Manuel A. Martínez-Beneito, José D. Bermúdez, Carmen Armero, Sharon McGrayne, Fernando Martínez Vidal, Scott D. Goddard i Valen E. Johnson. A més, s’hi recull una entrevista a Alan E. Gelfand, professor d’Estadística de la Universitat de Duke (Durham, EUA). Els textos s’acompanyen de les il·lustracions d’Ana Donat, on s’entrecreuen art i tècnica, cultura i naturalesa, creació i destrucció, símbols i conceptes.
La febre q: amenaça real o falsa alarma?
El número 83 de Mètode inclou, a més de les seccions dels nostres col·laboradors habituals, una entrevista al bioquímic i oncòleg Mariano Barbacid i altra a Leonard Parker, descobridor de la creació cosmològica de partícules. A la revista també hi trobareu, entre d’altres, «La febre Q», article guanyador de la darrera edició del Premi de Comunicació Científica Joan Lluís Vives. En el text Joan Tutuasus adverteix que aquesta zoonosi del segle xxi, malgrat semblar una aparent falsa alarma, és una amenaça real.
| 0.900733 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://metode.cat/noticies/les-xifres-de-la-ciencia-estadistica-com-a-eina-cientifica-noticia.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_127719
|
El corredor mediterrani inclourà Madrid i deixarà fora AlacantTindrà dues branques: una que anirà per Algesires i Madrid i una altra que anirà a València però que no continuarà fins a Alacant http://www.vilaweb.cat/noticia/3935334/20111005/corredor-mediterrani-incloura-madrid-deixara-fora-alacant.html
Si ara el dia 19 diuen que es farà el corredor central foradant els Pirineus agafré una emprenyada monumental. Per cert, que el PSOE defensi a ultrança que passi per Aragó només per salvar el cul a les eleccions diu molt del nostre sistema polític. Està totalment podrit. Que prenguin una decisió que pot condicionar l'economia de la seva nació, només per no perdre més vots dels que perdran a Aragó... Quina merda de país, sincerament.
| 0.790687 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_448494
|
I sabeu com ho fa?? És que a lleida ciutat són inimitables. Amb una caragolada? Nooooooooooo. Amb una sardana? Nooooooooooo. Amb una garrotins? Nooooooooo. Amb una sarsuela i un homenatge al Leonard Cohen. Sí senyor!! Sí per això hem de fer capitals culturals catalanes, millor les fem cosmopolites i que les pagui Madrid.
Nyeeeeeeeeh...!! I ho sento per ERC però fa dues setmanes van dir els de Lleida que hi tornarien a pactar.
Home, entre pactar amb el Ros i amb el Gavín, no sé que es pitjor, eh?
Aquest últim està tan desesperat per la mamella que els hi donaria l'alcaldia i tot.
| 0.590198 |
curate
|
{"pt": 0.03327495621716287, "ca": 0.8739054290718039, "it": 0.0647985989492119, "en": 0.028021015761821366}
| |
mc4_ca_20230418_15_420022
|
ALTERNATIVES EN GESTIÓ DE LA SALUT: La salut és barata, però la podem pagar? El País 04. 11. 2011
La salut és barata, però la podem pagar? El País 04. 11. 2011
...La consejera andaluza de Salud, María Jesús Montero, menciona los "mitos" del sistema. Entre ellos está el que afirma que el sector privado es más eficiente en la gestión. Ella lo niega, y pone el ejemplo de Holanda. Este país dedicaba en 2006 el 9,8% de su PIB a la atención sanitaria (España dedica algo menos, si se suma al 6,5% del sector público otro 3% del privado). Ese año, el Gobierno holandés reformó por completo el método, y estableció la obligatoriedad de aseguramiento sanitario [privado] para toda la población. El resultado es que actualmente dedica el 12% del PIB, el segundo país de la OCDE tras EE UU (el 17,4%, mayoritariamente privado).http://www.elpais.com/articulo/sociedad/salud/barata/podemos/pagar/elpepisoc/20111104elpepisoc_1/Tes
Publicat per acdsp a 16:50
Etiquetes de comentaris: pressupost, sanitat
EL Govern holandes citat a El Pais era una coalició de VVD de dretes (CiU like) i el D66 liberal de esquerres (PSC like) que desde el 2003 es van dedicar a fer lleis i desplegarles (Omnibus like) amb fortes retallades socials. Resultat: van redresar al economia (dels rics) i aprimar l'acces als serveis socials, básic en un estat que tendia a fer una redistribució mes justa de la riquesa. L'article original es del NEJM de juny del 2011 10.1056/NEJMp 1106090
Boi Ruiz i l'assegurança obligatoria segons el niv...
Redueixen 1000 milions a la Sanitat al temps que e...
Una reforma amb fraccionament del ICS que traslada...
Les retallades en sanitat afecten especialment al ...
Critica a la financiació "cega" dels medicaments
L'Hospital 2 de Maig serà una Societat Anònima
Més dades sobre conflicte de interessos a la Presi...
El ICS pagará 15.000 euros por el informe, en el q...
demanar per operar gratuïtament va tenir més que e...
Ja fa un mes a la publicació de la OMC s'iniciava ...
Listas de espera. Probablemente es el efecto más v...
Las patronales sanitarias acusan a los médicos de ...
Efecte dels canvis en l'organització assistencial ...
Manifest del FOCAP (Fòrum Català d'Atenció Primàri...
L'Hospital Clínic de Barcelona, hospital capdavant...
La salut és barata, però la podem pagar? El País 0...
Quina és la intenció del Departament de Salut a tr...
Obligacions deontològiques davant el sistema sanit...
La pràctica clínica inapropiada: una despesa intol...
| 0.479465 |
curate
|
{"ca": 0.5934925864909391, "es": 0.3900329489291598, "cs": 0.002471169686985173, "en": 0.0032948929159802307, "it": 0.01070840197693575}
|
http://gestiodelasalut.blogspot.com/2011/11/la-salut-es-barata-pero-la-podem-pagar.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_539966
|
Obro debat.
Si tens un treballador assalariat o més, és incompatible.
Em refereixo si ets botiguer però assalariat.
Ara sí que m'he perdut
| 0.529663 |
curate
|
{"la": 0.08148148148148149, "ca": 0.9185185185185185}
| |
macocu_ca_20230731_6_146183
|
Dinerària 204/2019. Notifica interlocutòria i mesures d'execució de 18.10.2019.
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_41_197181
|
Una quarantena de pagesos s'han concentrat a Tremp on han entregat les seves peticions a la delació del Departament d'Agricultura
Tremp.-Unió de Pagesos denuncia que les explotacions ecològiques de muntanya han perdut sobre el 40% dels ajuts que rebien de l'administració. El responsable de la Comissió Permanent Nacional d'Unió de Pagesos, Carles Vicente, ha manifestat que "l'administració ha estat retallant en diferents àmbits i això ens ha portat a la situació actual". Unió de pagesos demana que es mantinguin les ajudes que es van acordar en les Polítiques de Desenvolupament Rural (PDR) que es van signar el 2014.Vicente ha assegurat que "el pressupost hi és, no té cap sentit que es retalli el PDR, d'aquí al 2020 que s'acaba, hi ha formes per reconduir-lo, i per fer prioritats, joves, plans de millora i agroambientals". Una quarantena de pagesos s'han manifestat aquest divendres pels carrers de Tremp i han entregat les seves demandes a la delegació del Departament d'Agricultura.
Els responsables d'Unió de Pagesos han explicat que des de l'any 2014 se'ls ha retallat les ajudes en les Indemnitzacions Compensatòries de Muntanya un 48% en el 2014 i un 20% el 2015, i per sobre del 20% en les ajudes agroambientals a l'agricultura ecològica. A més, segons el sindicat, l'administració no ha deixat que hi hagués nous perceptors d'ajudes en ecològica ni que aquells que ja tenien una explotació l'ampliessin. Per Vicente "no s'entén" que es defensi una metodologia d'agricultura, com és l'ecològica, "i no es posi la taula per fer-ho".Vicente ha apuntat que "des d'Unió de Pagesos demanem que es mantinguin els ajuts, que s'igualin al 2014 i no es retallin". En aquest sentit, ha senyalat que "no poden dir que es retalla perquè hi ha més hectàrees d'agricultura ecològica quan no has obert la porta a què hi hagi més perceptors". Unió de Pagesos ha "exigit transparència" a la conselleria i "dades fiables" de l'augment d'hectàrees.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.716318 |
curate
|
{"ca": 0.8235294117647058, "es": 0.16332566546171542, "en": 0.013144922773578704}
|
: /catalunya/territori/noticia-unio-pagesos-denuncia-les-explotacions-ecologiques-perdut-40-dels-ajuts-percebien-20160902135817.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_519291
|
Si, eixos llocs que et posan els pels de punta. Llocs que encara que digas que no aniries mai sempre acaves anant pel morb. Sempre n'hi ha algun a tots els pobles i ciutats ja siga per llegendes urbanes o pel que siga
Sense cap mena de dubtes...
Mama poooor
| 0.646244 |
curate
|
{"ca": 0.9565217391304348, "en": 0.043478260869565216}
| |
macocu_ca_20230731_2_304479
|
Facebook
Gripau
És una bèstia dissenyada i construïda per Pol Blanco feta de fibra de vidre i ferro de 46kg. de pes i carregat interiorment per una sola persona, que pot tirar foc o aigua.
És un animal relacionat amb la bruixeria i el Diable. Es creu que la seva saliva és verinosa i s’usa en la fabricació d’embruixaments i filtres màgics.
| 0.669436 |
curate
|
{"en": 0.023880597014925373, "fr": 0.01791044776119403, "ca": 0.9582089552238806}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_661552
|
Sembla una enquesta, però no, només es per saber l'opinó de la gent. En Laporta, reconegut liberal, va donar el toc de "dretes" les passades eleccions i això el podia fer atractiu al vot a convergents independentistes decebuts per la teviesa de CIU.En canvi ara si ens hi fixem en la majoria de coses que no tenen a veure amb el fet nacional SI acaba votant al costat de ICV, que és amb un dels partits amb qui més haurà coincidit en votacions. Això no estarà posant a SI en el terreny pantanós de ser una ERC més independentista? No pescaria més vots defensant polítiques més semblants a les de CIU i defensant un futur estat on si cal s'aplicarien retallades o es donaria bones condicions (no pagar impostos) a empreses estrangeres perquè s'hi implantessin o retallar en sanitat, educació i potenciar l'existència de les companyies privades? No ser tan benevolent amb la immigració com ho és SI... No és la meva forma de pensar, però sí la de molta gent. Si no ho fa SI caldria que algú fes això?
Per curiositat, ara on és exactament? Perquè una suposada coalició que integra des d'Unitat Catalana (que a Perpinyà es presentà a les llistes de l'UMP) fins al PSAN, passant pels Verds, ha de moure's necessàriament en una calculada ambivalència.Això dificulta enormement l'adscripció a un bàndols del tradicional eix esquerra-dreta i trobo que aquesta estratègia desorienta i gaudirà d'una trajectòria limitada
No cal aquesta ambivalència que dius, ho explico més amunt.
| 0.893063 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_5_494611
|
Llegir això primer | Hangar.org
Llegir això primer
Beca CORE labs, Beijing Beca Seoul Art Space Geumcheon, Seül
Beca ADM, Mèxic DF
Beca Tokyo Wonder Site, Tòquio
Hangar és co-productor de: Llegir això primer : Function ereg() is deprecated in /opt/drupal/drupal-5.5/includes/file.inc on line 647.
Ens plau informar-vos que tenim una nova web!AQUESTA WEB JA NO S'ACTUALITZAEns podeu seguir a www.hangar.org Amb el Programa d'Intercanvis Internacionals, Hangar estableix línies de col·laboració amb centres de tot el món, tant per a intercanvis residencials com per obrir i participar en projectes comuns d'investigació i experimentació creativa.
El programa té com a objectiu propiciar la mobilitat dels creadors per tal que puguin desenvolupar els seus treballs d'investigació, creació i producció en centres de producció especialitzats. El contacte i la interacció amb un context nou afavoreix el procés de treball de l'artista. Hangar no compta, actualment, amb cap beca dirigida a artistes
corren a càrrec de l'artista. Les beques estan classificades en dues modalitats diferents:
1. Beques d'intercanvi: TWS a Tòquio (Japó), Centre ADM a Mèxic DF (Mèxic) i Art Space_Geumcheon a Seül (Corea del Sud).Cada centre obre la seva convocatòria per a l'intercanvi amb unes bases comunes a les d'Hangar.
2. Beques de residència: Estada d'un artista espanyol a
Cittadellarte a Biella (Itàlia), SMART a Amsterdam (Països Baixos), CORE labs a Beijing (Xina).
El programa de beques d'Hangar va dirigit a artistes de nacionalitat espanyola i artistes estrangers residents a l'estat espanyol que vulguin viatjar a centres en altres països. *Bases de les beques
*Descarregar flyer
*Es pot sol·licitar més d'una beca, en el cas de ser sel·leccionat/da a vàries només es podrà optar a una sola residència.
*El text del formulari es pot escriure en català, castellà o anglès. Els artistes preseleccionats hauran de transcriure la documentació a l'anglès per passar a la selecció final, a excepció de les beques de Mèxic i de Xina. Criteris per la selecció de les sol·licituds de beques i tallers
La Comissió de Programas (el jurat d'Hangar) està integrada per persones relacionades amb el món de l’art (artistes, crítics, professors) que han estat votats per l’assemblea de l’Associació d'Artistes Visuals de Catalunya (AAVC). La CP sempre actua per consens a partir de la discussió i votació dels seus membres un cop vistos i valorats els materials presentats pels sol·licitants. La CP aplica un procediment obert i plural de subjectivitat crítica.
L'actual Comissió de Programes (2010-2012) està formada per : Dora García, Jordi Mitjà i Joan Vila-puig, en qualitat d'artistes i
comissaris/crítics. Anterior CP 2008-2010: David Armengol(comissari independent)
Luis Bisbe(artista)
Marcel·lí Antúnez(artista)
Maribel Perpiñá (comissària i crítica d'art)
Tanmateix formen part de la Comissió de Programes, amb veu però sense vot, un representant de les institucions públiques que financien Hangar (Ajuntament de Barcelona, Co NCA i la Diputació de Barcelona) Criteris bàsics de valoració :
la presentació de tots els documents i materials que demana la convocatòria, en el format sol·licitat i l’extensió recomanada. L’adeqüació del material personal que es presenta a les condicions específiques de la convocatòria, sigui per la disposició de tallers o una beca d’intercanvi.
| 0.814129 |
curate
|
{"ca": 0.9569924812030075, "en": 0.03609022556390978, "cs": 0.0012030075187969924, "es": 0.005714285714285714}
|
http://hangar.org/drupal/?q=content/llegir-aix%C3%B2-primer
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_351733
|
CARNESTOLTES 2020 http://www.artesadesegre.cat/actualitat/noticies/carnestoltes-2020 http://www.artesadesegre.cat/actualitat/noticies/carnestoltes-2020/@@download/image/DSC_8634.JPG
CARNESTOLTES 2020
DILLUNS 24 FEBRER 2020
Un any més els artesencs i les artesenques han respost de la millor forma possible a la crida de Sa Majestat Saltasekles, el rei de la irreverència i la provocació. Centenars van ser els que van participar en la rua que va tenir lloc aquest passat dissabte 22 de febrer.
Concentrats a la plaça major, totes les criatures sorgides de la imaginació dels participants van escoltar les paraules de Sa Majestat, que com era d’esperar, va repartir a tort i dret. Encara es sentien les rialles quan va arrancar la rua, protagonitzada tant per comparses (de més de 20 membres) com per comparsites (de 2 a 19 membres) i encapçalada per la batucada Pentina el gat.
El pavelló va ser el lloc escollit per marcar el final d’aquesta passejada on es van lluir mesos de treball i esforç. Alguns, van assistir al gran sopar de Carnestoltes, on després d’omplir les panxes, van poder marcar-se els seus millors balls gràcies als ritmes que ens van regalar Muntband i Dj Bleizy.
A més a més, la carrossa “La prehistòria que farà història” es va emportar 200€ per ser la més original de la nit.
L’endemà, va arribar el torn dels més petits, que van poder deixar volar la seva imaginació i demostrar les seves habilitats en una desfilada de disfresses. I, com marca la tradició, aquest dimarts ens acomiadarem del Carnaval amb un gran àpat comunitari on ens lleparem els dits amb derivats del porc.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9754716981132076, "en": 0.010691823899371069, "de": 0.013836477987421384}
| |
oscar-2201_ca_20230904_0_145260
|
Llicència: Creative Commons Attribution Organitzacions: Ajuntament de Cambrils Grups: Població Formats: XLS Etiquetes: cambrils població
| 0.587914 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://dadesobertes.cambrils.cat/dataset?res_format=XLS&tags=cambrils&_organization_limit=0&groups=poblacio&tags=poblaci%C3%B3&license_id=cc-by&organization=ajuntament-de-cambrils&_res_format_limit=0&_tags_limit=0
|
cawac_ca_20200528_8_162709
|
Aquests comentaris són opinió exclusivament dels usuaris. No s'admeten comentaris insultants, racistes, ni contraris a la llei. No s'admeten comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
Artur Mas i Carlos Godó, en una foto d'arxiu
Audio
No hi ha imatges per aquesta noticia.
Votar
Missatge
caràcters.
* És un codi per evitar enviaments automàtics.
Avís
El diari La Vanguardia publica avui un editorial -"Davant la Diada del 2013"- en el que recomana un "diàleg franc" entre Mas i Rajoy després del gir sobianista que va fer abans de les darreres eleccions al Parlament. "Desgraciadament, aquest ha estat un any perdut -afirma el rotatiu-. La crisi econòmica pesa molt i la política espanyola, en el seu conjunt, ha viscut aquests últims mesos una erosió sense precedents, amb episodis encara no resolts. Un any perdut".
"Hauria de ser prioritat del curs que ara comença –amb algunes dades encoratjadores sobre l’economia–, la consolidació d’un diàleg franc, amb generositat, audàcia i sentit de la política. Una recent i reservada entrevista a Madrid entre els presidents Mariano Rajoy i Artur Mas, així com altres significatius i discrets contactes haurien de servir per obrir una nova fase en la qual les dues parts, sobretot la més forta, no haurien de regatejar generositat i intel·ligència".
En opinió del diari "no es pot perdre cap altre any. L’obertura d’una perspectiva positiva per a Catalunya està indissolublement unida a la superació de l’actual crisi política i econòmica espanyola".
El rotatiu, tanmateix, també recorda que "Catalunya (19% del PIB, líder de les exportacions, capçalera de la imprescindible indústria turística…) no és un ingrat assumpte cantonal que calgui deixar per a demà o demà passat. La qüestió catalana és el veritable nus gordià de la crisi espanyola. Cal moure’s. Cal aprofundir les línies amb què s’obre el nou curs".
Estudio del Gobierno británico Escocia perdería más del 80% de sus ventas al Reino Unido si se independiza Un informe del Tesoro asegura que el efecto frontera perjudicará la economía de la región y limitará los movimientos de personas y capital. (AVISO A NAVEGANTES.)
1
.
.
#21.1 Xoan, BCN. 10/09/2013 - 20:33
Valorar
-
.
.
Tú ho has dit: "Estudio del Gobierno británico"
#20 joan, manresa. 09/09/2013 - 13:19
Valorar
tinu. )tingut el seu moment de gloria,en veure la situació catalana i adelantar-se al problema.Afrontar la realitat i governar com estadistas...,U teníen relativament fácil.Dar a Catalunya el concert economic,en igualtat de cupo que al Païs Basc...,un mal suspir enlloc del caos que te are.Are tard
-1
.
.
#19 joan, manresa. 09/09/2013 - 13:13
Valorar
El Casal,13,10 h.--A La Vanguardia li haurían de tornar a fer el boicot com el temps de finals dels 50.Son uns verdaders frenadors al nostre proyecte.El Grup Godó sempre ha estat espanyolista.Només cal veure a las tertulias al seu director..,¡¡ Puaffff!" El Govern espanyol podría haber (cont.
0
.
.
#18 Bea, Granollers. 09/09/2013 - 10:06
Valorar
De nou tenim una persona que parla més fort perquè té un diari i una tele i altres maneres de difondre la seva opinió. El Plà Ibarretxe va fracassar en part perquè era la iniciativa d'uns pocs. Ara som molts, i junts, cridem més que ningú. I si no, ja ho veuran aquest dimecres. Tothom a la Via!
-1
.
.
#17 Antoni, La Pobla de Segur. 09/09/2013 - 07:14
Valorar
El que vol en Godó no ho vol el poble de Catalunya. Cal respectar la seva opinió, però la que val és la del conjunt del poble català i aquest està, cada vegada més, per la independència. Espero que en Mas ho tingui en compte.
Estudio del Gobierno británico Escocia perdería más del 80% de sus ventas al Reino Unido si se independiza Un informe del Tesoro asegura que el efecto frontera perjudicará la economía de la región y limitará los movimientos de personas y capital. (AVISO A NAVEGANTES.)
1
.
.
#21.1 Xoan, BCN. 10/09/2013 - 20:33
Valorar
-
.
.
Tú ho has dit: "Estudio del Gobierno británico"
#20 joan, manresa. 09/09/2013 - 13:19
Valorar
tinu. )tingut el seu moment de gloria,en veure la situació catalana i adelantar-se al problema.Afrontar la realitat i governar com estadistas...,U teníen relativament fácil.Dar a Catalunya el concert economic,en igualtat de cupo que al Païs Basc...,un mal suspir enlloc del caos que te are.Are tard
-1
.
.
#19 joan, manresa. 09/09/2013 - 13:13
Valorar
El Casal,13,10 h.--A La Vanguardia li haurían de tornar a fer el boicot com el temps de finals dels 50.Son uns verdaders frenadors al nostre proyecte.El Grup Godó sempre ha estat espanyolista.Només cal veure a las tertulias al seu director..,¡¡ Puaffff!" El Govern espanyol podría haber (cont.
0
.
.
#18 Bea, Granollers. 09/09/2013 - 10:06
Valorar
De nou tenim una persona que parla més fort perquè té un diari i una tele i altres maneres de difondre la seva opinió. El Plà Ibarretxe va fracassar en part perquè era la iniciativa d'uns pocs. Ara som molts, i junts, cridem més que ningú. I si no, ja ho veuran aquest dimecres. Tothom a la Via!
-1
.
.
#17 Antoni, La Pobla de Segur. 09/09/2013 - 07:14
Valorar
El que vol en Godó no ho vol el poble de Catalunya. Cal respectar la seva opinió, però la que val és la del conjunt del poble català i aquest està, cada vegada més, per la independència. Espero que en Mas ho tingui en compte.
1
.
.
#16 Vicenç Ramoneda i Ullar, Sentmenat. 09/09/2013 - 07:03
Valorar
Llegis "La Vanguardia Española" és molt pitjor. És perdre tota una vida!
PROU DE PARLAR Pregunta y Data per la Consulta per el 2014 Parlar amb el Govern Espanyol no serveix de res es perd el temps .No sa de demanar permis per SER LLIURES sempre diran que no hu volem .PROU MANIFESTACIONS Y CADENAS Ara falta UNA PREGUNTA Y UNA DATA res més
2
.
.
#9 La madre del cordero, BCN. 08/09/2013 - 18:20
Valorar
La Vanguardia, el diario del régimen independentista aconseja un diálogo "Franco"
2
.
.
#8 spanish, madrid. 08/09/2013 - 17:58
Valorar
1 any ? no home no 34 anys.....ara s´ha de fer el que Suarez per complexe no es va atrevir a fer per complexe : nova constitucio, eliminacio d´autonomies...esta frances...llei de partits francesa, sistema electoral frances.....estalvi aproximat 80000 milions d´euros
0
.
.
#7 Punta de llança, Barcelona. 08/09/2013 - 17:34
Valorar
LV és la punta de llança del grupet integrat per gent l'establishment català, de l'espanyolisme i de "empresaris" amb interessos econòmics a Espanya que conspiren de fa temps per desactivar l'independentisme. S'inventen coses com el "Puente Aereo", venen a Rajoy com moderat, ataquen a Mas, etc
2
.
.
#6 LLCR59, Banyoles. 08/09/2013 - 17:27
Valorar
Srs. de La Vanguardia: Pensin el que fan o escriuen, no sigui que s'els-hi torni en contra. Sr. Conde, srs. del "Puente Aereo": Anar contra la llibertat de Catalunya, per interessos personals, aquesta vegada tindrà uns costos. Esteu disposats a assumir-los? ?
La Vanguardia cada cop està més a prop de l'ABC, i me'ls miro tots dos (entre molts d'altres) cada dia, no anem bé senyors Vanguardia, gens bé, i ja fa temps que dura la cosa....
9
.
.
#3 Tomppa, Sabadell. 08/09/2013 - 16:55
Valorar
Violadors i violats no han de dialogar sino els violadors han de deixar a ser-ho sense demanar res.
-4
.
.
#2 Scott, Lérida. 08/09/2013 - 16:33
Valorar
No vamos bien, no es ningún secreto. NO van a entenderse, lo han intentado en numerosas ocasiones y nada. Necesitamos un PROFESIONAL que medie entre las partes, un hombre de reconocida capacidad que garantice el éxito de las conversaciones. Necesitamos un ANIMAL POLÍTICO.
Y ya TARDAn en dar con él.
-1
.
.
#2.2 LLCR59, Bantoles. 08/09/2013 - 17:24
Valorar
-2
.
.
Tens raó. Si que fa falta un mediador...però per resoldre els termes de la separació i la independència de Catalunya. Termes exclusivament tècnics, es clar...
#2.1 Animal Político, barcelona. 08/09/2013 - 17:09
Valorar
3
.
.
A Catalunya amb el Tardà ens basta i sobra com "animal polític". I encara més, quan porti el xandall de l'estelada per el "Congreso de los Diputados" tal con fan els ídols de molts de catalans. Maduro, Castro i Chavez. Dignatàris mundials que aviat donaran el seu suport a la Causa Catalana
#1 Cartanya, bcn. 08/09/2013 - 16:26
Valorar
Perdoni senyor del editorial de La Vanguardia, permeti que li rectifiqui, no es un any perdut, son 299 anys perduts!!! !, maltractats, collats, emmudits, defenestrats. En fi, l`únic que pot estar conten es el teu amo que es "Conde" i la quantitat de botiflers que ens van enviar, a partir del dia 12.
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.7025485436893204, "en": 0.05024271844660194, "es": 0.1508495145631068, "fr": 0.014441747572815534, "ru": 0.0014563106796116505, "pt": 0.04720873786407767, "ar": 0.003883495145631068, "it": 0.02063106796116505, "sr": 0.0012135922330097086, "id": 0.004368932038834952, "sv": 0.0004854368932038835, "hu": 0.0024271844660194173, "af": 0.00024271844660194174}
|
http://comunicacio.e-noticies.cat/la-vanguardia-un-any-perdut-78720.html
|
mc4_ca_20230418_12_226421
|
Quan els alumnes s’ho passen bé | Paraules sense escrúpols
← ANC i la llista transversal
No és l’hora dels retrets →
Quan els alumnes s’ho passen bé
Posted on Juliol 1, 2015 by Jordi Monteagudo
Acabo de descobrir la Viquipèdia. Bé, no: ja fa temps que la conec i la consulto. Vull dir que he descobert el món de l’edició de la Viquipèdia i que estic albirant-ne les possibilitats pedagògiques.
Tot va començar fa uns mesos, cap al final del 2n trimestre del curs. Impartia Literatura universal a un grup reduït, vuit alumnes, que es mostraven relativament participatius en els exercicis pràctics (lectura, anàlisi i comentari de textos), però una mica apàtics durant les classes de teoria.
Esperava poder motivar-los una mica amb el projecte que, des de fa anys, els proposo durant el tercer trimestre. Normalment, començo per preguntar-los quins autors són més llegits avui dia, J.K. Rowling o Joanot Martorell, Stephenie Meyer o Boccaccio, Suzanne Collins o Jean-Jacques Rousseau. Les respostes són clares i directes i, tot seguit, els explico que aquells autors que, segons ells, són més llegits, se solen classificar dins de la literatura de masses, de consum o de quiosc.
Després d’un petit debat on fem la llista dels subgèneres de consum (policíaca, rosa, ciència ficció, terror, fantasia…), acabo proposant-los, de cara al tercer trimestre, que investiguin algun d’aquells subgèneres. Cadascú ha de triar el que més li agrada i fer-ne un estudi teòric i pràctic seguint unes pautes senzilles, però bastant tradicionals. En acabar, han de fer-ne una exposició oral davant de la tota la classe, de manera que els uns poden treure profit del que han investigat els altres. Però, cada any, els treballs queden oblidats en un calaix o, pitjor, van al reciclatge: no és una llàstima que setmanes d’investigació i de treball, amb un nivell d’interès bastant elevat per part dels alumnes, tinguin un final tan trist? Que no s’hi puguin aprofitar una mica més?
Per sort, enguany, abans de fer-los la proposta tradicional, vaig descobrir el Portal Educació i els Viquiprojectes docents: una sèrie d’alternatives al treball «de tota la vida» que, sense perdre cap dels seus avantatges, n’ofereix uns quants més.
Després d’investigar-hi una mica, vaig proposar al grup que triessin entre dues possibilitats: d’una banda, el treball tradicional en paper amb exposició oral final; de l’altra, un projecte en equip amb la finalitat de crear un nou article a la Viquipèdia, Literatura de consum (que encara no existia). En aquest article caldria explicar què és, per què està tan mal considerada, quins subgèneres presenta, etc.
I, sí, la idea els va agradar i van acceptar la proposta.
Seguint les pautes que vaig trobar al Portal Educació, vaig crear un projecte concret que ens va seguir de guia… fins que els alumnes van començar a treballar amb tanta autonomia que va es va fer innecessari.
Així, un grup de nois i noies que, tret de les classes de comentari de text, mostrava un cert grau de desinterès, es va posar a treballar activament, molt activament per:
localitzar informació pertinent en una biblioteca tradicional (habilitat que, gràcies a Google i, en part, a Viquipèdia, no està gaire desenvolupada);
millorar les habilitats de síntesi;
citar correctament les fonts (això ho hem de treballar més i millor);
distingir entre llicències lliures i llicències restrictives, i distingir quins elements es poden reutilitzar a la Viquipèdia i quins no;
usar el Titanpad per a la redacció col·laborativa dels esborranys (em van agradar més que els Etherpad de Wikimedia);
editar un article a la Viquipèdia (fins i tot amb l’editor visual és un tema complex, poca broma);
adaptar-se a les normes d’etiqueta i bones pràctiques a la Viquipèdia.
Un cop superades les primers sessions, una mena d’introducció al món viquipedista, i en arribar a la fase pràctica del projecte, el grup es va mobilitzar. Amb les dificultats raonables per a una tasca nova i diferent, van començar a cercar informació, a classificar-la, a discutir i organitzar un índex que anava canviant dia a dia. Realitzàvem un parell de sessions setmanals a la biblioteca del centre, de manera que tenien a l’abast tot el nostre fons bibliogràfic més mitja dotzena d’ordinadors amb connexió a Internet: disposàvem, doncs, de la infraestructura adequada.
Ben aviat, es van acostumar a la mecànica de treball i gairebé es van oblidar de mi: molts dies, no necessitaven consultar-me res, ells sols trobaven les solucions als petits o grans problemes que se’ls presentaven; entre ells s’explicaven com fer aquesta o aquella tasca i jo assistia, entre incrèdul i divertit, a l’espectacle.
Paral·lelament, és clar, avançàvem amb el temari «normal» i ens dedicàvem al comentari de textos. I, sí, també els vaig notar una més atents en aquestes hores de classe més convencional.
En acabar de confeccionar l’article, els vaig demanar una petita reflexió, lliure, sobre el treball que havien realitzat. Per a sorpresa meva, entre els uns i els altres, van saber identificar i verbalitzar gairebé totes les destresses que havien anat adquirint, el que representa un alt grau d’autoconsciència de l’aprenentatge realitzat (un dels objectius de tota programació didàctica). L’objectiu que no van detectar va ser el coneixement de les normes d’etiqueta de la Viquipèdia: hauré d’insistir-hi una mica més.
A més a més, tot el grup va valorar molt positivament l’activat, tots van dir que els havia agradat molt i que els agradaria repetir-la.
Per la meva banda, vaig quedar molt satisfet amb els resultats, ja que els objectius «del temari» estaven superats gairebé al 100%: els havien quedat bastant clares les diferències i les relacions entre best-seller, literatura de consum o de masses, literatura de quiosc i literatura de gènere; es van acostar al difícil tema del desprestigi que pesa sobre aquestes modalitats literàries; es van centrar en un dels conceptes i van crear i completar l’article que el descriure (molt millorable, és clar: però fet per estudiants de 1r de BAT que debutaven en aquesta aventura –i dirigits per un professors sense experiència, tot s’ha de dir).
Pel que fa a la motivació, que ha estat molt alta, no crec que el factor «noves tecnologies» hagi tingut gaire a veure: ells rai que fan servir Internet i la Viquipèdia cada dia! De fet, la citen contínuament a classe o fins i tot en converses informals: és el lloc habitual on esbrinar o confirmar una dada, forma part del dia a dia, per a ells.
La novetat, l’atractiva novetat, més que no pas en les noves tecnologies (que ells han conegut de sempre), crec que ha consistit en el fet de deixar de ser espectadors i convertir-se en protagonistes. Sí, Viquipèdia ha estat el recurs que els ha permès canviar d’usuari a creador; però, el que ells han valorat i gaudit ha estat el canvi, no pas les noves tecnologies. Perquè, en el fons, un usuari habitual de la Viquipèdia és un lector normal i corrent; ells han passat a l’altre costat de la pantalla, per dir-ho així, i s’ho han passat molt bé elaborant-ne un article.
Davant del resultat, tinc clar que tornaré a emprar aquest recurs a classe, i amb grups més grans: ells s’ho han passat molt bé, han après molt i jo m’hi he divertit força. Sí, ja estic fent plans per al curs vinent…
No voldria acabar, però, aquest discurs llarguíssim sense manifestar el meu agraïment a les persones que m’han ajudat en aquesta aventura: al Papapep, amic i viquipedista que feia anys que tramava embolicar-me en l’enciclopèdia lliure; a «barcelona», la viquipedista que es va oferir a tutoritzar-me en aquest projecte i que m’hi ha acompanyat des del primer dia; a tots els membres i col·laboradors de la Fundació Amical Viquipèdia, i a tots els editors de la Viquipèdia, per la tasca tan increïble que fan per mantenir l’edició catalana entre les més actives del món i de millor qualitat, i, finalment, a tot el col·lectiu wikipedista internacional (començant per Jimmy Wales) per haver engegat i per mantenir un projecte tan altruista i que, contra qualsevol previsió, funciona. Moltes gràcies a tots.
Aquest article va sortir publicat ahir al blog de la Fundació Amical Wikimedia sota el títol
D’espectadors a protagonistes: Quan els estudiants construeixen la Viquipèdia.
Aquesta entrada s'ha publicat en contradiccions i etiquetada amb aprenentage, BAT, batxillerat, ensenyament, literatura de consum, pedagogia, TIC, Viquipedia, viquiprojecte. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
| 0.868901 |
curate
|
{"ca": 0.9891872623574145, "en": 0.005228136882129277, "es": 0.005584600760456274}
|
https://jordimonteagudo.cat/2015/07/01/quan-els-alumnes-sho-passen-be/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_529916
|
L'èxit dels increïbles pantalons minvantsRAQUEL ALBA | Actualitzada el 16/07/2012 00:00L'èxit dels increïbles pantalons minvantsFa 36 anys Jodie Foster va commocionar els Estats Units amb la interpretació d'una prostituta adolescent a la pel·lícula Taxi driver , de Martin Scorsese. El seu personatge, Iris Easy Steensma, tenia 12 anys i vagava pels carrers de Nova York en plena canícula enfundada en uns minúsculs pantalons de color rosa. Avui, dues generacions després de l'estrena del film, les prestatgeries de totes les botigues de moda acumulen milers de shorts de dimensions fins i tot més reduïdes que els que duia l'Iris. Tan reduïdes que, en molts casos, la grandària s'aproxima sospitosament a la d'unes calces. Elsminishorts , també coneguts popularment com a calçalons , han condemnat les més discretes bermudes a l'ostracisme absolut i s'han convertit en la peça estrella de la temporada. Triomfen entre un sector de la població femenina molt ampli, que va des de l'adolescència fins a l'edat madura. Mentre que una part de la societat en lloa la comoditat, l'altra es pregunta si aquests diminuts pantalons no acaben provocant una sexualització prematura de les adolescents. "Fa moltes temporades que els shorts són una peça clau, tant a l'estiu com a l'hivern, tant de dia com de nit", explica Lidia Meca, cap de premsa de la firma Mango, que subratlla que el secret de l'èxit dels shorts és una "versatilitat" que fa que resultin adients per vestir tant de manera casual com sofisticada. Un altre avantatge dels shorts és el preu, que a les botigues de moda low costsol ser bastant assequible. En època de rebaixes no resulta difícil trobar-ne per 12 euros o fins i tot menys. El cost reduït combinat amb una encara més reduïda tela converteixen aquestes peces en un caramel per a les adolescents.Rebel·lia juvenilNatàlia Puiggrós, directora de Lemod, un gabinet de premsa especialitzat en moda, no creu que les més joves visquin la compra d'un minishort com una "reivindicació de la seva sexualitat". "A l'adolescència intentes descobrir la teva pròpia identitat i això se sol expressar amb certa rebel·lia i la necessitat de trencar amb els pares i ser diferent. A la meva època, per aconseguir-ho les noies ens posàvem minifaldilles. Ara la moda són aquests pantalons tan curts", comenta Puiggrós, que tanmateix no es pot estar de confessar que algunes vegades se sorprèn a si mateixa mirant les noies vestides ambminishorts i "flipant". Núria Pérez, brand manager de la firma Vero Moda, tampoc no considera que els anomenats minishorts amaguin cap estratègia sexual. "Quan se'ls posen, no crec que les joves pensin en termes sexuals, només que volen estar guapes", diu. "Són tendència i és perfectament normal que les adolescents els duguin. Sobretot si pensem que avui cada cop s'avança més l'edat a la qual les noies volen estar a l'última".Tendència polèmicaPrecisament, la qüestió de si portar roba tan suggeridora com els minishortsaccelera la fi de la infància i avança l'entrada a l'edat adulta és avui objecte de preocupació per a alguns. Per a certs pares, que veuen com les seves filles tornen a casa després d'una sessió de compres carregades amb roba pràcticament invisible. Però també per a sociòlegs i psicòlegs. Gala Cano, sociòloga del departament de sociologia i política social de la Universitat de Múrcia, explica que s'està constatant un acusat canvi en les fronteres entre les etapes vitals. "Al llarg de la vida passem per diferents etapes: infància, adolescència, edat adulta, vellesa... Resulta important experimentar amb plenitud cadascuna de les etapes per aconseguir una socialització adequada. Tanmateix, ara els infants adquireixen patrons de conducta adulta a edats cada cop més primerenques", assenyala. "Això resulta inquietant, perquè provoca una fi prematura de la infància, una etapa que la majoria recordem com a idíl·lica i que és important preservar". Precisament portar minishort s sexis formaria part d'aquest patró de comportament adult que s'observa entre els més joves. "Jo no vaig tenir mòbil ni vaig anar a comprar roba sola fins als 18 anys. Ara els adolescents estan connectats a les xarxes socials des de petits, no paren de fer servir els mòbils i van a comprar acompanyats dels seus amics, que són els que els donen el vistiplau o no", conclou Cano.¿Tendència innocent o fenomen preocupant? Mentre el debat continua obert, els minishorts no deixen de guanyar adeptes al carrer. I, 36 anys després de l'estrena de Taxi driver , el look d'Iris Easy sembla més vigent que mai.Ara Premium
M'imagino que als anys 60 amb la popularització de les minifaldilles s'escrivien articles d'aquest estil.
Vols dir que els anys 60 les nenes de 12 anys anaven amb minifaldilla?
Vull dir que uns pantalons curts, per curts que siguin, per sí sols no són res. Si en una nena de 12 anys els acompanyes amb un tanga que es veu quan s'ajupen (o sense ajupir-se), maquillatge, un top i un sostenidor que les aixequi les tetes incipients, ja és una cosa diferent.
| 0.886876 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_17_273448
|
Noveco Equipaments - Condicions generals
Links hipertext
La utilització per la seva banda del site queda subjecta al compliment de les condicions generals d'accés i d'utilització detallades més endavant i del conjunt de lleis aplicables. Des del moment en què vostè decideixi accedir al site i navegui per ell, vostè està acceptant sense reserva les Condicions Generals que prevalen sobre qualsevol altre acord que pogués tenir d'altra banda amb NOVECO Equipaments SL o els membres de la seva xarxa comercial directament relacionats amb aquesta.
Tota la informació que els usuaris facilitin a través del site, està protegida per la Llei Orgànica de Protecció de Dades de caràcter personal LO (15/1999) i el RD 1720/2007 del 13 de desembre, garantint que aquesta informació només serà utilitzada per fins prèviament autoritzats per aquests usuaris. En compliment de l'esmentada llei, se l'informa que les seves dades de caràcter personal seran incorporades a un fitxer denominat "Contactes" de caràcter personal seran tractades exclusivament per NOVECO Equipaments SL. Igualment se li informa del dret que li assisteix durant el termini de 30 dies a manifestar per e-mail la seva negativa al tractament de les seves dades, advertint-li que, en cas de no pronunciar-se a aquest efecte, s'entendrà que consent el tractament de les seves dades de caràcter personal en la forma abans dita. Vostè pot accedir a la informació de dades de caràcter personal, així com promoure la seva rectificació, cancel·lació o oposició mitjançant comunicació a l'adreça: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Tot usuari que s'hagi registrat en els nostres serveis i com a conseqüència rebi informació comercial periòdica en el seu e-mail, pot dirigir-se a NOVECO Equipaments SL per e-mail i exercitar el seu dret oposició a la recepció d'aquests correus.
L'usuari del site té els seus riscos. En cap cas, NOVECO Equipaments SL és responsable de problemes directes o indirectes, de perjudicis materials, pèrdua de dades o de programa, perjudicis financers, resultat de l'accés o ús de la seva web o dels sites als quals està unit. El contingut del site es presenta sense cap garantia sigui quina sigui la seva naturalesa.
La informació sobre els productes o les seves característiques corresponen a la definició del moment de la posada en línia de les pàgines del site; no són proporcionades més que a títol indicatiu i no seran considerades com a constituents d'una oferta contractual de productes o serveis procedents de NOVECO Equipaments SL. Hi pot haver omissions o errors.
L'accés a productes i serveis presentats en el site poden estar sotmesos a restriccions. Cada usuari en funció dels privilegis assignats per NOVECO Equipaments SL tindrà accés a una determinada informació exclusiva per a aquest. Comprovi que la llei del país a partir de la qual es connecta l'autoritza connectar-se a nostre site.
L'actualització d'un link hipertext cap als sites www.noveco.es necessita una autorització prèvia escrita per NOVECO Equipaments SL. Si voleu incloure en el seu site un link hipertext cap al nostre site, ha de contactar amb el Responsable del site www.noveco.es.
NOVECO Equipaments SL no pot en cap cas ser responsable de l'actualització dels sites que fan un link hipertext des www.noveco.es i no té cap responsabilitat sobre el contingut, els productes, els serveis, etc ... disponibles en aquests sites.
Les presents Condicions Generals estan sotmeses al dret espanyol. L'idioma de les Condicions Generals és l'espanyol. En cas de litigi, només són vàlids els tribunals Barcelona (Espanya).
Posada al dia de les condicions generals
NOVECO Equipaments SL es reserva el dret de modificar i actualitzar en qualsevol moment l'accés al site així com les Condicions Generals. Aquestes modificacions i actualitzacions afecten a l'usuari en el sentit que ha d'acudir a aquesta secció per verificar les Condicions Generals en vigor.
| 0.857559 |
curate
|
{"ca": 0.9881253158160688, "en": 0.011874684183931278}
|
https://noveco.es/cat/condicions-generals
|
mc4_ca_20230418_3_509560
|
Exhaurides les entrades pel concert de “In Crescendo” d’aquest diumenge al Festival MUSiCVEU | RTVVilafranca
El grup vocal convidat al Festival MusicVeu, “In Crescendo”, ha generat molta expectació i ha exhaurit totes les entrades del concert d’aquest diumenge 20 de gener a les 7 de la tarda al Fòrum Berger Balaguer de Vilafranca.
El grup de 12 veus, guanyador del concurs ‘Oh Happy Day’ de TV3, amb gran formació de cant coral, conegut pels seus particulars arranjaments i pels seus experiments vocals, visitarà aquest diumenge Vilafranca per oferir un repertori de cançons modernes amb una original i enèrgica posada en escena. Es tracta de cançons que més han marcat al grup, algunes 100% a capella i altres acompanyades d’instruments, alhora que interpretaran temes del seu darrer disc “Inesperat”. Tot un espectacle pels sentits.
Seguint amb la programació del MUSiCVEU, el proper concert tindrà lloc el 10 de març amb el gran espectacle TENORS – Òpera professional en clau d’humor. Un espectacle que està omplint teatres i auditoris i que permetrà gaudir d’un espectacle diferent amb unes veus increïbles. Les entrades per aquest concert es poden obtenir a l’enllaç topticket i a taquilla. Per a més informació podeu consultar www.musicveu.cat
El MUSiCVEU és un festival de música solidari que neix l’any 2015 gràcies a la suma de sinergies entre la Fundació Pinnae i Joventuts Musicals de Vilafranca i que enguany destina part de la seva recaptació als programes educatius de Càritas Interparroquial de Vilafranca.
| 0.854171 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.rtvvilafranca.cat/2019/01/exhaurides-les-entrades-pel-concert-de-in-crescendo-daquest-diumenge-al-festival-musicveu/
|
mc4_ca_20230418_14_149710
|
El Museu d'Història obre portes amb una exposició sobre Juli Garreta - Actualitat - Àncora
TEMAS historia el amb obre portes exposicio
EXPO_GARRETA_22
05/06/2020 22:24 h.
Des del museu expliquen que "en el marc de l'any de la Capital de la Sardana de la nostra ciutat, estava prevista una exposició en memòria del nostre compositor més universal, Juli Garreta i Arboix, lligada amb el fet sardanista" en totes les vessants que la ciutat ha viscut al llarg del temps. La pandèmia ha obligat a que la Capital de la Sardana fos traslladada al 2021 però el Museu d'Història ja tenia molt avançada la producció d'aquesta exposició, i l'entrada a la fase 2 de desconfinament ha permès, adoptant totes les mesures de prevenció i limitació d'aforament, poder obrir les portes d'aquesta exposició.
Segons expliquen des del Museu, la mostra "ha tingut el privilegi de comptar amb l'assessorament de Jordi Molina, la implicació de l'Agrupació local d'Amics de la Sardana i el préstec i donació d'altres museus: d'Història de Girona, de Torroella de Montgrí, Orfeó Català, Arxiu Nacional, Arxiu de Sant Feliu de Guíxols" entre altres, així com també de particulars.
S'hi podrà trobar un recorregut històric que s'inicia amb el contrapàs com antecedent de la sardana, passant pels instruments de la cobla, informació sobre diferents formacions que la nostra ciutat ha vist néixer al llarg del temps, d'associacions que han mantingut viu el caliu de les audicions i les ballades. També s'hi podran escoltar sardanes.
Des del Museu afirmen "l'exposició us permetrà conèixer una mica millor el seu protagonista trencant algun dels mites que han acompanyat la figura de Garreta d'ençà de la seva mort: el seu suposat autoaprenentatge o el fet de "no haver viatjat prou". També hi haurà un apartat concret que es dedica a l'entusiasme que la seva obra, més enllà de la sardana, va produir en altres compositors que li eren contemporanis, com Stravinski.
Aquesta nova exposició, que s'ubicarà a la seu de l'Antic Hospital del carrer Hospital de la ciutat, es podrà visitar els divendres, dissabtes i diumenges des del 5 de juny (de 11 a 14 i de 17 a 20h excepte diumenges i festius, que només és matins). Aquest horari i dies s'anirà ampliant posteriorment, depenent de les condicions sanitàries generals.
S'espera que aquesta mostra sigui una alenada d'aire fresc després d'un llarg temps de confinament i que es converteixi en "un retorn a la cultura com a punt trobada social, la reivindicació del paisatge guixolenc com a font d'inspiració i creativitat, i un nou impuls al coneixement i la difusió de tot allò que forma part del caràcter de la nostra ciutat".
Les visites es realitzaran de manera limitada pel que fa a l'aforament i seguint les mesures sanitàries, tal i com estableixen els protocols de seguretat davant la pandèmia.
El recurs interactiu que estava previst que acompanyés la mostra, través d'una pantalla tàctil i que per motius de salut i seguretat no serà consultable a l'exposició, es pot gaudir on-line a través dels recursos virtuals que el Museu d'Història continua posant a disposició de la ciutadania setmanalment, accedint al seu web fent clic aquí.
| 0.888517 |
curate
|
{"ca": 0.989192625556262, "sv": 0.004767959313413859, "fr": 0.006039415130324221}
|
http://www.ancora.cat/articulo/actualitat/museu-dhistoria-obre-portes-amb-exposicio-juli-garreta/20200605222442004839.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_872275
|
Com es possible que SI faci propaganda a través d'una entitat transversal com ho és l'Escola en Català? Diverses persones alerten que han rebut un SMS demanant el vot per SI. És lleig que una associació transversal quedi intoxicada d'aquesta manera, en plena campanya electoral. He pogut saber a través d'una notícia de l'e-notícies (o brutícies) on Mercè Escarrà, ex-membre de SI afirmava fa uns 15 dies que l'entitat Escola en Català és un dels chiringuitos de SI. Això explicaria dues coses: 1. Que demanin el vot per SI.2. Que facin spam (és coherent amb la seva manera de fer). I com que aquestes coses m'indignen profundament, obro aquest fil per reinvidicar la transversalitat política dels moviments que ens haurien de representar a tothom, sense que aquesta transversalitat quedi perjudicada per fer propaganda durant una campanya electoral. No es pot caure més baix.
Escola en català ha sigut de SI i mai se n'ha amagat. Igual que Prou Peatges. Potser alguns ho criticareu per fer spam, però Escola en català ha sigut la única que ha fet oposició real a l'educació en castellà i Prou Peatges ha organitzat tots els #novullpagar populars, així que benvingudes siguin aquestes organitzacions.
Creus que calia?
| 0.80382 |
curate
|
{"ca": 0.9634854771784233, "es": 0.023236514522821577, "pt": 0.013278008298755186}
| |
grup-elmon_ca_20230726_0_35813
|
Aquest divendres a la tarda s’inaugura la trentena Fira de Vins i Caves, dins de la 159ena Fira de la Candelera de Molins de Rei. La inauguració serà a partir de quarts de sis de la tarda i anirà seguida d’un tast de maridatge de vins catalans amb pernil. L’encarregat de dirigir el tast serà Juan Muñoz Ramos, president de la Unió d’Associacions Espanyoles de Sommeliers (UAES) i vicepresident de l’Associació Mundial de Sommeliers (WSA).
Una de les principals novetats d’aquest any és el Concurs de Tast de Vins en què hi col·laboren l’Associació de Sommeliers de Catalunya i l’Associació Espanyola de Sommeliers i que se celebrarà dissabte a partir de les 10 del matí a la plaça de la Llibertat. Però el principal atractiu és la possibilitat de tastar i degustar els vins de 12 cellers catalans. En aquest cas participen a la fira el celler ecològic A. Vilamajor, Castelo de Pedragosa, Celler Can Pereclara, Celler Can Sais, Celler Cedó, Cum Laude, Cusco i Esteve, Gandesa de Vins, Marquès de Santa Inés, Mas Garrian, Maset del Lleó i Bros de la Creu.
Segons les estadístiques de l’última Fira de la Candelera, el febrer del 2009, facilitades per l’Ajuntament de Molins de Rei, el sector de l’alimentació va ser el que més visites va tenir i més metres quadrats va ocupar després del sector de l’artesania, que és el que tradicionalment ha tingut un pes més destacat.
La trajectòria de 159 anys de la Fira de la Candelera i el gran nombre d’expositors -alimentaris, d’artesania, d’automoció, de planters i maquinària agrícola, d’entitats, etc.- l’ha convertida convertida en un dels principals atractius a nivell artesà i alimentari del Baix Llobregat i de tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
Cartell de la 159ena Fira de la Candelera FOTO: AJ. MOLINS DE REI
| 1 |
perfect
|
{"fr": 0.0734624145785877, "ca": 0.89749430523918, "es": 0.029043280182232345}
|
https://vadevi.elmon.cat/actualitat/la_fira_de_vins_de_la_candelera_arriba_a_la_trentena_edicio_762-1534/
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_33640
|
El passat diivendres 6 de maig de 2022 vam estrenar MAQUINAIGÜES a la FiM Vila-seca i va ser molt bonic!
Fins a l’estrena ens hi han acompanyat el Guillem Albà que ens ha dirigit amb l’ajuda de la Carla Tovias.
Al vestuari la Nídia Tusal, a la construcció d’utillatge la Clàudia Vilà, al disseny de llums l’Anna Boix i al disseny de so del Nacho López.
Moltes gràcies a totes i tots! Ara toca que l’espectacle comenci a caminar pel seu propi peu, que ho farà a partir de la tardor vinent. Ja us anirem explicant dates i teatres per on passarem. Moltes gràcies Vila-seca per acollir aquest naixement i moltes gràcies a tot el públic que va omplir l’atrotinat teatre El Centru, el vostre caliu ens acompanyarà sempre i per ser els primers i primeres que heu vist la criatura bé en podrieu ser padrines i padrins.
Com sabreu, Maquinaigües neix d’unes cançons i també ha esdevingut un llibre, trobareu tota la informació del seu univers en aquest enllaç.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9416755037115588, "pt": 0.05832449628844114}
| |
macocu_ca_20230731_6_360600
|
Pantaló de dona tipus xino
- Pantaló negre tipus xino de dona efecte slim fit
- La peça té dues butxaques al darrera de trau
| 0.65946 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_4_506124
|
365 contes: 7.- La Sandreta
No sap on ha posat les píndoles. El Joan pensa que potser estaran a la tauleta de nit. Mira i remira i allà no hi són. Aparta factures, documents...i el passaport. No sabia que el guardava aquí. Quin descontrol de papers. Algun dia haurà de posar ordre en aquest calaix.
Distret contempla la foto, es fixa en l’any.És un passaport vell. De quan encara li feia il.lusió que li posessin els segells de la duana. Veu el de l’entrada a Turquia i gairebé sense voler se’n recorda de la Míriam...una guia preciosa. Estava tan avorrida! Em va triar a mi que era l’únic home que anava sol i la història va funcionar durant els dies del viatge. Després va resultar que tenia un xicot a Sevilla i que a més era molt gelós... Li vaig dir que no s’amoïnés.
Roma...Hi vaig anar amb la Sara. Vam estar junts un parell d’anys...Com es va engrassir en aquell viatge...vinga pizzes, vinga gelats de pistatxo i de caminar, res, que fins i tot pel Vaticà hagués demanat un cotxet elèctric d’aquells que utilitzen els invàlids. La Sara se’n va anar amb l’amo d’un restaurant sense acomiadar-se com aquell que diu.
Nova York...aquí sí que m’ho vaig passar bé. Amb la Judit. Encara que ella parlava més amb qualsevol company de viatge que amb mi. Precisament al cap d’un temps es va casar amb un que havíem conegut allà. Quina casualitat!
A Berlín vaig estar amb la Brigite... A Tuníssia amb...
Quants llocs! Quantes ciutats! M’hagués agradat visitar Buenos Aires. Però, vés a saber, potser aquest any hi podré anar. Ara vindrà la Sandreta i segur que m’hi acompanya. Em penso que li agrado, sempre està molt simpàtica. Ve cada dia. I se la veu amb molt interès per mi. Rinnnnng! Qué bé, ja ha arribat!
El Joan es dóna empenta com pot amb la seua cadira de rodes i se’n va a obrir la porta no sense deixar abans el passaport.
Hola, senyor Joan, com ha passat la tarda? Li diu la Sandra, l’assistenta social, mentre amb un mocador li eixuga la baveta que li cau dels llavis i ell la mira amb ulls tendres i expectants.
autora: kweilan, del blog Llibres llegits i per llegir
Ostres Kweilan, quina esgarrifança, com m'ha canviat la cara al final... un gran escrit, però ara no sé què pensar... només històries en el seu cap? Potser uns records que ja no es podran fer realitat mai més? En tot cas, bona història i fantàsticament escrita!
Ei, que ja portem una setmana, set relats! A continuar, que anem per bon camí, només en queden 358!
Oh, Kweilan!! M'he quedat sense paraules... el final m'ha donat com tristor i és que està tan ben escrit que es veu tan real! !
Pobre Joan! Tota la vida esperant l'amor.
Et felicito, de veritat!! Tristíssim però molt bo :-))
XeXu Et felicito per aquest comentari!! "portem una setmana", "anem per bon camí" :-) Així, en plural!! I és que tots hem fet nostre aquesta gran idea de la Bajoqui!! Cada dia a llegir un conte nou!! :-)))
kweilan,molt ben escrit, segur que li agradarà molt a la gent.
xexu, anem anem, estic saturada de lo bé que està responent la gent, m'espera una gran feina si realment la gent participa i arribem als 365. Seria genial!
Assumpta,marxo un dia i m'han canviat lo nom jajaja.
Xexu i Assumpta,ahir vaig estar pel vostre poble. Vaig acabar agotada agotada, d'on treieu tanta gent?? Jo crec que eren extres per donar ambientillo jajaja. Hasta bajoqueto que era un pixapins reconeguts de primera fila, va arribar a casa i va dir: "estic agotat! tardarem uns quants dies a tornar-hi".
Pobre Bajoqueto!! Li has fet un rentat de cerveeeeeeeeell!!!! jajajaja
No Assumpta, ell solet s'ha adaptat millor que jo a Tarragona :) A més que és un xoque venir de la tranquil·litat d'aquí i arribar a Passeig de Gràcia i trobar-te amb mitja humanitat jajaja
Molt i molt bon relat, molt ben conduït i amb un final inesperat.
El sentiment, la frustració i la trompada amb la realitat apareixen de cop. L'enhorabona !
Queda demostrat que el gran suc de la vida , queda en els records . Trist final que s'oblida facilment si sabem veure com ha aprofitat la vida , i el més important es que inclús en el seu estat , pensa amb la Sandreta ....i només ell sap el que pensa .
Un gran gir final! De vegades penso que aquesta és la clau de la narrativa curta, guardar-se un as a la màniga...
uff què bo! No m'esperava gens aquest final... M'ha agradat molt. Felicitats Kweilan! I felicitats a bajoqueta, la gent s'hi està implicant força!
Molt bo el relat kweilan! M'he quedat sense paraules amb aquest final.
Hola, Felicitats, m´ha agradat molt el relat , i el final ...
Sorpren i et deixa pensant, amb un puntet d´alegria i de tristor al temps.
Ostres, per un moment he pensat que el relat parlava de mi, i no sé si és més trist el meu cas, ja que elles no eren assistents socials ni jo discapacitat :)
Sort que ara ja he repetit uns quans cops amb la mateixa.
Un conte fantàstic, ben trenat i podria ser real :)
Felicitats per aquesta iniciativa. Miraré d'enviar-ne un! :)
7 de junio de 2009, 21:42
Moltes gràcies a tots i a totes. estic contenta de què us hagi agradat. També ho estic per la inciativa de la Bajoqueta que va tenir molt bona idea. Cada dia llegeixo el conte i l'espero amb interès. Com diu el XeXu, ja portem una setmana!!! Una abraçada!
Menxa dijo...
Molt bo aquest final inesperat! Aquest tipus de contes són els que sempre recordes!! :)
7 de junio de 2009, 22:01
Kweilan, m'ha agradat molt! Genial! Pobre Joan, però! De totes maneres les seves limitacions no el priven de fer el que li agrada, i això és molt important.
Estic amb el XeXu: una setmana i 7 relats! !
kweilan,jo també estic molt contenta del gran interés que ha posat la gent per participar. Ja hi ha repetidors i tot :)
A mi aquesta m'ha agradat especialment...Felicitats!
8 de junio de 2009, 10:54
Em trec el barret, és boníssim!
8 de junio de 2009, 19:19
Una gran història Kweilan, el gir inesperat del final és genial!
Gràcies!!! Una abraçada!
M'ha agradat molt "La Sandreta". Molt ben escrit. Felicitats!
És un conte que et deixa amb la boca oberta. Molt bo, m'ha agradat!
Una altra prova que els viatges més intensos són els que fa la imaginació.
| 0.73297 |
curate
|
{"es": 0.05721476510067114, "ca": 0.8926174496644296, "en": 0.009228187919463088, "it": 0.017281879194630874, "oc": 0.0028523489932885905, "id": 0.009228187919463088, "fr": 0.007214765100671141, "uz": 0.0006711409395973154, "hu": 0.003691275167785235}
|
http://365contes.blogspot.com/2009/06/7-la-sandreta.html?showComment=1244367158264
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_240249
|
Me peto a Lauraaaa...
No m'agrada! Volem sa cançó original i si pot ésser en català, però sempre fins al matrimoni!
| 0.44727 |
curate
|
{"pt": 0.18584070796460178, "oc": 0.10619469026548672, "ca": 0.7079646017699115}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_125361
|
portugal---- benfica frança---- st ettienne anglaterra---- newcastle united i west ham alemanya---- st pauli i bayer leverkusen "us imagineu perque?" italia---- roma i siena escocia---- Carlota i hivernian grecia---- aek atenes
A mi em cau bé el Madrid com a equip estranger Perquè no has citat ningú d'Ejpaña ?
El Madrid?? ?
| 0.488813 |
curate
|
{"ca": 0.7227414330218068, "es": 0.2398753894080997, "en": 0.03426791277258567, "fr": 0.003115264797507788}
| |
mc4_ca_20230418_6_324828
|
Grups de recerca > GREPAI > Presentació
UdG Grups de recercaGREPAIPresentació
Trajectòria i contextualització del grup de recerca
El grup de recerca en educació, patrimoni i arts intermèdia fem recerca sobre patrimoni cultural i educació.
GREPAI, el grup de recerca en educació, patrimoni i arts Intermèdia és un grup SGR (2014- SGR1606) interdisciplinari amb un llarg recorregut.
Neix el 2000, moment en què es creen els primers grups d'investigació de la Universitat de Girona. Anteriorment els seus membres ja participaven en el doctorat interuniversitari que continua fins avui, i que va assolir la menció de qualitat.
L'any 2000, a més de la consolidació i oficialització dels grups de recerca per part de la UdG, és també el moment en què el nostre grup passa de tenir una càtedra d'escola universitària (CEU) a tenir una càtedra d'universitat (CU), la qual va ocupar la professora Roser Juanola Terradellas, continuant la tasca que havia iniciat des de la plaça de catedràtica d'escola universitària que havia obtingut el 1997. La nova plaça esdevé un important referent dins l’àmbit de l’Educació Artística i l’àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica, ja que és la primera de crear-se al país i l'única durant un llarg període.
Aquesta fita dins la història recent és una singularitat del nostre grup i una mostra de la seva llarga trajectòria, ja que posa de manifest que la nostra facultat i el nostre grup són hereus i continuadors del llegat de l’antiga Escola Universitària de Mestres i, anant encara més lluny, de l’Escola Normal, una institució representativa dels estudis superiors a la nostra ciutat abans que es creés l'actual universitat el 1992.
Si remuntem, doncs, als estudis de l’Escola Normal, veurem que les set disciplines que representaven la formació integral dels mestres i que constaven dins els estudis obligatoris tenien cadascuna una càtedra i eren les que marcaven un determinat orientacions pedagògiques. Però en el pas a estudis universitaris, varen ser poques les àrees de coneixement que varen recuperar aquestes càtedres. Però pel que fa els estudis professionals d’Educació Artística es va aconseguir evitar les ruptures i mantenir una trajectòria continuada al llarg dels anys.
Aquests bagatge històric, juntament amb la tasca d'innovació continuada de tot el grup, ha marcat bona part del nostre recorregut, ja que hem ajudat a la consolidació de places arreu del país i també formem part de molts consells editorials, de congressos nacionals i internacionals i d'institucions internacionals com UNESCO, ICOM, ICOMOS i ATEE, entre altres.
Actualment GREPAI compta amb un màster, amb un doctorat interuniversitari conjunt amb la Universitat de Barcelona, la Universidad de Granada i la Universidad Complutense de Madrid . Tot plegat fa que estiguem impulsant, dirigint i participant contínuament un gran nombre de tesis doctorals i altres treballs de recerca.
Les nostres línies de treball, a grans trets, són l'aprenentatge i la recerca de les arts, la música, la dansa i el moviment, i el patrimoni cultural des d'enfocaments didàctics intermedials, emprenedors i transformadors. Els investigadors que en formen part pertanyen a diferents àrees de coneixement i aquest fet aporta al treball conjunt una gran riquesa des de l’estudi i recerca de les didàctiques específiques. Per això el nostre grup ha anat traçant diferents línies de recerca i projectes centrades en la transdisciplinarietat i la hibridació de llenguatges artístics en l'educació.
| 0.893869 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.udg.edu/en/grupsrecerca/GREPAI/Presentacio
|
mc4_ca_20230418_1_302844
|
La Guerra de 6è A. 2: Els Empollons Contraataquen | Librería Online TROA. Comprar libro
ISBN: 978-84-204-8515-7
Dues classes rivals. Un viatge a la Gametron Week... en el que res sortirà com havien planejat. La guerra més gamberra que s'ha fet mai!IN3S_: Escolta, Max, tu saps per què s'ha picat l'Àlber?EL_MAXTER_: Ni idea. Des que vam guanyar el viatge a la Gametron està més estrany que un pakurià coix. Vols que després tu i jo anem al Racó del Gamer?A1, A2, A3_: Oooh... Quedareu tots dos solets? <3 <3 <3ALBER03_: Però què us passa, a vosaltres? Que anirem a la fira de videojocs més flipant del món! A la fi podré conèixer el meu ídol! I els de 6è B regalimaran bava! !HUGO_: Això ja ho veurem... oi que sí, saberudeta meva?OLGA_:És clar que sí, hardware del meu cor.EL_MAXTER_: Per l'embassament de Sèu! Que els de 6è B s'han aliat amb els cervellets del MemBris! Ja hem begut oli!OLGA_: Què et pensaves? Que m'havies perdut de vista, 129? És hora de passar comptes una vegada per sempre.Els de 6è A van guanyar les Olimpíades Culturals i, com a premi, aniran a la Gametron Week, un congrés de videojocs i noves tecnologies que els té completament bojos. Però l'Hugo, el líder de 6è B, està disposat a fer qualsevol cosa per tal de torna'ls-hi la pilota. Sort que els de 6è A són una pinya... bé, que són un bon grup... bé, que hi són, i no es rendiran tan fàcilment.Extres inclosos en aquest llibre:
* Bromes.
* Tot el que has de saber sobre vestuari de criatures.
* Un munt de trucs per fer la guerra.
| 0.737196 |
curate
|
{"ca": 0.9200805910006716, "es": 0.06044325050369376, "en": 0.019476158495634655}
|
https://www.troa.es/libro/la-guerra-de-6e-a-2-els-empollons-contraataquen_880508
|
mc4_ca_20230418_2_728727
|
Jordi Quer. Barcelona.
Quim Torra al laberint © Christian Inaraja Genís
Manuel el 24 maig 2018 a les 23:23 ha dit:
La independència i l’ alliberament comencen a l’ esperit. Per què hem d’ escoltar i respondre les acusacions dels qui volen la nostra desparició? Continuem endavant sense perdre-hi temps ni energia!
Bernat Desclot el 28 maig 2018 a les 11:43 ha dit:
Tesi correcta. La pròpia existència de nacions i identitats que ells veuen com a inconvenients per als seus objectius, seran titllades de qualsevol cosa repugnant. És l’espanyolisme de sempre; acusar als altres del que ets tu. I com que no creuen gaire amb la capacitat intelectual dels seus parroquians, aquesta estratègia els seguirà donant fruits.
| 0.719503 |
curate
|
{"ca": 0.90625, "pt": 0.07386363636363637, "es": 0.019886363636363636}
|
https://www.nuvol.com/opinio/quim-torra-al-laberint/?utm_source=Subscriptors+de+la+Newsletter+de+N%C3%BAvol&utm_campaign=fd2ba16a64-EMAIL_CAMPAIGN_2018_05_22&utm_medium=email&utm_term=0_b03a8deaed-fd2ba16a64-169447349
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.