id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
mc4_ca_20230418_13_311145
|
Arxius de ERC - Pàgina 67 de 68 - Ràdio Premià de Mar
Política 2010-06-21
Daniel Torres anirà a les llistes d’ERC al Parlament de Catalunya
El president de l’Agrupació Local d’ERC de Premià de Mar, Daniel Torres, formarà part de la llista de la formació republicana per les eleccions al Parlament de Catalunya de la propera tardor. Torres ha declarat a Premià Notícies que es va presentar per donar representativitat a la ciutat al sí del Parlament. En el mateix congrés es va decidir que Pere Aragonès repetiria com a líder del Maresme a les llistes republicanes al Parlament.
Política 2010-06-18
ERC escull avui els noms de la comarca per la llista al Parlament
ERC del Maresme escollirà aquest vespre en un congrés extraordinari a Mataró els noms dels candidats de la comarca per a les eleccions al Parlament de Catalunya de la propera tardor. L’actual diputat Pere Aragonès aspira a la reelecció. Entre els aspirants a entrar a les llistes d’altres localitats de la comarca, destaca el president de l’agrupació local d’ERC de Premià de Mar, Daniel Torres.
Política 2010-04-27
ERC valora positivament les primàries per escollir candidat per les municipals del 2011
L’agrupació local d’ERC de Premià de Mar ha fet una lectura molt positiva del procés de primàries que ha portat a Josep Maria Molins a encapçalar la candidatura per les eleccions municipals del 2011. No obstant això, lamenten que finalment només es presentés un candidat per la qual cosa no va ser necessari fer votacions. ERC va ratificar en assemblea a Molins com a candidat i ara el nomenament s’ha de confirmar a l’executiva nacional del partit. El partit es bolcarà ara en les eleccions al Parlament de Catalunya de la propera tardor.
Política 2010-04-26
ERC porta a la biblioteca una exposició sobre Francesc Macià
Primera exposició i primera conferència a la nova biblioteca Martí Rosselló i Lloveras. L’agrupació local d’ERC, de la mà de la fundació Josep Irla, porta a partir d’aquesta tarda la mostra ‘Francesc Macià. Una Catalunya lliure, justa, pròspera i gloriosa’. La inauguració de l’exposició serà a dos quarts de vuit del vespre de la mà del diputat republicà a Madrid Joan Tardà. Després de la inauguració, el director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya Josep Maria Roig dictarà una conferència sobre la figura de Francesc Macià.
Política 2010-04-22
L’agrupació local d’ERC ratifica Josep Maria Molins com a candidat a les municipals del 2011
L’agrupació local d’ERC de Premià de Mar va ratificar dissabte en una assemblea la candidatura de Josep Maria Molins com a candidat a l’alcaldia de Premià de Mar per les eleccions municipals del 2011. La candidatura de Molins, que a l’assemblea va recollir un suport unànim, ha de ser ara ratificada pel Consell nacional d’ERC. Molins va ser l’únic candidat que es va presentar a les primàries convocades pels republicans premianencs.
Instagram post 2180826731437897703_1449331370
| 0.756015 |
curate
|
{"ca": 0.9516240497581202, "pt": 0.03282653766413269, "en": 0.015549412577747062}
|
http://radiopremiademar.org/tag/erc/page/67/
|
grup-elmon_ca_20230726_0_53115
|
Els pilots de Fórmula 1 parpellegen aproximadament als mateixos punts del traçat a cada volta que fan durant els entrenaments i les curses. Així ho afirma un estudi publicat fa ben poc a ‘iScience’ i elaborat per un equip de neurocientífics cognitius dels Laboratoris NTT de Ciència de la Comunicació, al Japó. En aquest treball, els investigadors mostren que, tot i que s’acostuma a pensar que el parpelleig és un reflex aleatori, no sempre és així.
Una interrupció de la visió que pot ser fatal
Cada cop que parpellegem deixem de veure-hi durant aproximadament una cinquena part d’un segon, un instant per a la majoria de nosaltres però una ‘eternitat’ per a un pilot de curses. En el cas de la Fórmula 1, on les velocitats sovint superen de molt els 300 quilòmetres per hora, un cotxe pot avançar uns 20 metres en el que dura un parpelleig i, tenint en compte que parpellegem uns 30 cops per minut, la quantitat d’informació visual que perd un pilot pot arribar gairebé a 600 metres per minut, aproximadament un 10% de la llargada total d’una pista.
És per això que els investigadors van voler veure com funcionava la informació visual dels humans en activitats a velocitats extremes com ara les curses de motor, on el més petit descuit pot tenir conseqüències fatals. En col·laboració amb l’equip Dandelion Racing de la Súper Fórmula japonesa, es van seguir els moviments dels ulls de tres pilots en tres circuits diferents, Fuji, Suzuka i Sugo, durant 304 voltes en total.
Resultats sorprenents i que desperten noves preguntes
Els resultats mostren que, sorprenentment, els llocs on van parpellejar els pilots eren previsibles. Tots tres compartien un patró de parpelleig que es relacionava molt íntimament amb l’acceleració. Així, quan els pilots estaven canviant de velocitat o de direcció, tendien a no parpellejar i ho feien en zones relativament més rectes dels traçats.
Tot i que pugui semblar lògic, cal tenir en compte que aquests resultats també apunten a un equilibri precari entre la necessitat de mantenir hidratats els ulls i, alhora, no perdre visió en el moment de dur a terme tasques molt delicades. Així, totes dues coses han de trobar un punt òptim per funcionar de la millor manera possible, especialment si s’està conduint un cotxe a una velocitat altíssima. Els investigadors, però, encara no saben quins processos cerebrals inhibeixen o permeten el parpelleig en cada moment, i això és precisament el que volen estudiar en el futur.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9783231083844581, "es": 0.021676891615541923}
|
https://monplaneta.cat/medicina/pilots-f1-parpellegen-mateixos-llocs-tracat-cada-volta-79142/
|
mc4_ca_20230418_11_395337
|
Garmin Team Trail 2018: La segona edició consolida el format per relleus - Ultres Catalunya
Home Notícies Garmin Team Trail 2018: La segona edició consolida el format per relleus
Garmin Team Trail 2018: La segona edició consolida el format per relleus
La segona edició de la Garmin Team Trail, celebrada el passat cap de setmana, va complir amb les espectatives creades l’any passat i consolida el format innovador de cursa d’ultraresistència per relleus, única a la Península, on el companyerisme i el treball en equip juguen un paper molt important.
Tot i patir alguna lleugera modificació degut a les pluges d’aquesta primavera, la segona edició també va servir per afermar un itinerari atractiu a través del cor de Catalunya. En vuit etapes relleu, els participants van recórrer els 200 quilòmetres i 5.946m de desnivell positiu que separen les poblacions de Castellar de N’Hug i Sant Cugat del Vallès, enllaçant les rutes més emblemàtiques de les comarques del Berguedà, Bages, Moianès i Vallès Occidental com el Camí dels Bons Homes, el Camí de les Ermites de Queralt, la Ruta de les Colònies del Parc Fluvial del Llobregat, la Ruta medieval de l’aigua de la Sèquia de Manresa o el Camí dels Monjos.
Punts a favor: Un cop més, destaquem la seguretat. Cada creuament de carretera regulat per un membre de seguretat, el corredor controlat via geolocalitzador, el control de material als atletes en cada punt d’inici d’etapa són aspectes que li donen un valor molt positiu.
Punts a millorar: El marcatge en alguns trams s’hauria de reforçar, sobretot en les etapes nocturnes, tot i que entenem que marcar una prova d’aquestes característiques no és gens fàcil. Esperem que el tercer any sigui el definitiu en aquest aspecte.
Inverse Team Trail, guanyadors i rècord
En quant a la competició, el equip Inverse Team Trail format per Marc Carós, Andreu Simón, Carlos Cera i David Adán van complir la seva condició de favorits completant els 203 quilòmetres entre Castellar de N’Hug i Sant Cugat del Vallès amb un temps de 17 hores 36 minuts i 30 segons, establint un nou rècord a la Garmin Team Trail.
L’equip Inverse Team Trail coronant-se campions d’aquesta edició | ©Garmin Team Trail
També de rècord va ser la participació. Fins a 515 corredors repartits en 111 equips van prendre la sortida d’aquesta segona edició, on només quatre corredors van participar en la categoria SOLO i cap d’ells va aconseguir creuar la línia d’arribada. També destacar la participació de quatre equips exclusivament femenins (Runners 42.2, Team Torru, Team Nutriland i Vacarisses Corre La Torrota), fet que creiem que pot anar en creixement si les organitzacions d’aquest tipus d’esdeveniments hi aposten clarament.
Resultats Garmin Team Trail 2018
Previous articleTrail Ulldeter 2018: Crònica personal, per Juan González
Next articleMarató per muntanya: Dels seus inicis a dia d’avui. Calendari 2018
| 0.864334 |
curate
|
{"ca": 0.9839385474860335, "en": 0.01606145251396648}
|
https://ultrescatalunya.com/garmin-team-trail-2018-la-segona-edicio-consolida-el-format-per-relleus
|
cawac_ca_20200528_11_23306
|
Dessuadora amb caputxa 80% cotó i 20% polièster, pelfa gruixuda, interior de caputxa contrastada i butxaca tipus cangur. Estampat amb el Logotip Ítaca i Slogan "Camí de la llibertat" amb les dates dels 300 anys de la guerra de Secessió de Barcelona de 1714 fins al 2014. Triangle de l'estelada en el lateral de la màniga esquerra. Aquesta dessuadora es porta folgada.
Els colors de les samarretes poden tenir un certa variació amb el que veus en pantalla i segons el teu monitor, respecte el color real de la peça de roba.
Tot i així sempre tenim cura i treballem el retoc digital per que els colors que s'hi representen tinguin el major grau de semblança possible amb la realitat.
*Nota1. : Talles per nen des d'1 any.
**Nota 2.: Les samarretes que posem a la venda són fabricades fora de Catalunya sota criteris del NO maltractament de les persones que hi treballen. Això sí, tant la Creativitat, com els dissenys i tots els estampats o brodats (i les persones involucrades en el projecte d'ITACA), SÍ són realitzats a Catalunya. Podem dir que el 90% de tota la feina envers a cada samarreta venuda és una gestió "Catalan Made". Gràcies per la vostra comprensió.
En el moment que fas una comanda i és pagada a traves de Paypal o transferència, es posa en marxa tot el mecanisme de fabricació de la peça demanada.
1.- Es verifica el pagament conforme és correcte.
2.- Al tractar-se de compres amb data de tancament setmanal, des d'Ítaca, fem el tancament i enviem totes les comandes rebudes al nostre proveïdor per tal que comenci amb la producció.
3.- Un cop el proveïdor ha enllestit aquesta producció, la comanda la recull el nostre operador logístic.
4.- Aquest operador logístic farà l'entrega a casa del client en un plaç no superior a 72 hores.
5.- El client rep la comanda en un plaç màxim de 10/15 dies des del tancament setmanal.
- El plaç de devolucions o canvis és d'1 setmana un cop rebuda la comanda.
- Tots el productes retornats han d'estar en perfecte estat i amb l'etiqueta de la marca. Només s'acceptaran devolucions en el cas que el producte estigui defectuós en la impressió de l'estampat o amb tara d'origen.
| 0.813389 |
curate
|
{"ca": 0.9658929417337755, "oc": 0.01705352913311227, "gl": 0.0033159639981051635, "fr": 0.013737565135007106}
|
http://www.itacadisseny.cat/detall-home.php?ref=20120010&color=negre&estampat=v09&num=22&tipus=
|
mc4_ca_20230418_16_341422
|
En compliment de la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, GREMI DEL MOTOR, l’informa que és titular dels llocs web: www.gremidelmotor.org D’acord amb l’exigència de l’article 10 de l’esmentada Llei, GREMI DEL MOTOR, notifica les dades següents: el titular d’aquesta pàgina web és GREMI DEL MOTOR amb CIF: G08517120 i Registre del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Dipòsit Número: 770800342 i domicili social: CL GRAN DE GRÀCIA, 69, ENTRESÒL. Codi Postal: 08012. Localitat: BARCELONA. Província: BARCELONA. L’adreça de correu electrònic de contacte amb l’empresa és: gremi@gremidelmotor.org
La navegació per, accés a i ús dels llocs web de GREMI DEL MOTOR atorga la condició d’usuari, per la qual s’accepten, en navegar per la pàgina de GREMI DEL MOTOR, totes les condicions d’ús que s’estableixen aquí sense perjudicar l’aplicació de la corresponent normativa d’obligat compliment legal segons el cas.
La pàgina web de GREMI DEL MOTOR proporcionen gran diversitat d’informació, serveis i dades. L’usuari assumeix la seva responsabilitat en l’ús correcte dels llocs web. Aquesta responsabilitat s’estendrà a: La veracitat i licitud de les informacions aportades per l’usuari als formularis emesos per GREMI DEL MOTOR per accedir a determinats continguts o serveis oferts per la web.
L’ús de la informació, serveis i dades oferts per GREMI DEL MOTOR contra les disposicions d’aquestes condicions, la Llei, la moral, els bons costums o l’ordre públic o que, en qualsevol altre cas, puguin suposar lesió dels drets de tercers o del funcionament dels llocs web.
GREMI DEL MOTOR no es fa responsable del contingut de les pàgines web a les quals pugui accedir l’usuari a través dels enllaços establerts als seus llocs web i declara que en cap cas examinarà ni exercitarà cap tipus de control sobre el contingut d’altres pàgines de la xarxa.
GREMI DEL MOTOR declara que ha adoptat totes les mesures necessàries per evitar qualsevol dany que pugui derivar-se de la navegació per les seves pàgines web. En conseqüència, GREMI DEL MOTOR no es fa responsable, en cap cas, dels eventuals danys que pugui sofrir l’usuari a causa de la navegació per Internet.
GREMI DEL MOTOR no es responsabilitza dels danys o perjudicis de qualsevol tipus produïts en l'Usuari que portin causa d'errors o desconnexions a les xarxes de telecomunicacions que produeixin la suspensió, cancel·lació o interrupció del servei de la web durant la prestació del mateix o amb caràcter previ.
L'accés a la web: www.gremidelmotor.org no implica l'obligació per part de l'empresa de controlar l'absència de virus o qualsevol altre element informàtic danyós. Correspon a l'Usuari, en tot cas, la disponibilitat d'eines adequades per a la detecció i desinfecció de programes informàtics nocius.
GREMI DEL MOTOR no es responsabilitza dels danys produïts en els equips informàtics, documents i / o fitxers dels Usuaris o de tercers durant la prestació del servei al Portal.
La Web: www.gremidelmotor.org podrà allotjar continguts publicitaris o patrocinats. Els anunciants o patrocinadors són els únics responsables d'assegurar que el material remès per a la seva inclusió a la Web compleix amb les lleis que en cada cas puguin ser d'aplicació.
GREMI DEL MOTOR no serà responsable de qualsevol error, inexactitud o irregularitat que puguin contenir els continguts publicitaris o dels patrocinadors.
GREMI DEL MOTOR es reserva el dret a realitzar les modificacions que consideri oportunes, sense avís previ, al contingut dels seus llocs web, tant pel que fa als continguts dels llocs web com per les seves condicions d’ús o per les condicions generals de contractació. Aquestes modificacions podran realitzar-se, a través dels seus llocs web, de qualsevol forma admissible en dret i seran d’obligat compliment durant el temps que estiguin publicades a la web i fins que no siguin modificades per d’altres de posteriors.
GREMI DEL MOTOR es reserva el dret d’utilitzar cookies en la navegació de l’usuari pels seus llocs web per facilitar la personalització i comoditat de la navegació. Seguint la política de protecció de dades de l’empresa, GREMI DEL MOTOR informa que les cookies s’associen a l’usuari anònim i al seu ordinador i no proporcionen per si mateixes ni el nom ni els cognoms de l’usuari.
L’usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador de manera que sigui informat de la recepció de cookies, amb la possibilitat, si així ho desitja, d’impedir que s’instal·lin al seu disc dur. No obstant això, per accedir als llocs web de GREMI DEL MOTOR no és preceptiva la instal·lació de cookies.
7. PROTECCIÓ DE DADES PERSONAL
De conformitat amb el que estableix la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal, GREMI DEL MOTOR informa als usuaris dels seus websites que les dades personals recaptades per l’empresa mitjançant els formularis situats a les seves pàgines, seran introduïts en un fitxer automatitzat sota la responsabilitat de GREMI DEL MOTOR, amb la finalitat de poder facilitar, agilitar i complir els compromisos establerts entre ambdues parts. Així mateix, GREMI DEL MOTOR, informa de la possibilitat d’exercir els drets d’accés, cancel·lació, rectificació i oposició mitjançant un escrit a l’adreça; CL GRAN DE GRÀCIA, 69, ENTRESÒL. Codi Postal: 08012. Localitat: BARCELONA. Província: BARCELONA, aportant fotocòpia del DNI o documentació alternativa que acrediti la seva identitat.
Els drets de propietat intel·lectual i industrial derivats de tots els textos, imatges, com també dels mitjans i formes de presentació i muntatge de les seves pàgines pertanyen, per si mateixos o com a cessionària, a GREMI DEL MOTOR Seran, per tant, obres protegides amb propietat intel·lectual per l’ordenament jurídic espanyol i se’ls podrà aplicar tant la normativa espanyola i comunitària en aquest camp, com els tractats internacionals relatius a la matèria i subscrits per Espanya.
Tots els drets reservats. En compliment de la Llei de la Propietat Intel·lectual es prohibeix expressament la reproducció, distribució, comunicació pública i utilització de la totalitat o part dels continguts de les seves pàgines web sense el consentiment explícit de GREMI DEL MOTOR
Així mateix, GREMI DEL MOTOR es reserva la facultat de presentar les accions civils o penals que consideri oportunes per la utilització indeguda de les seves pàgines web i continguts o per l’ incompliment d’aquestes condicions.
9. BORSA DE TEBALL
La web del GREMI DEL MOTOR disposa també d’un servei de Borsa de treball per tal que les empreses agremiades puguin trobar candidats a les seves ofertes.
El GREMI DEL MOTOR no emmagatzema ni utilitza les dades proporcionades lliurement pels candidats. La informació dels candidats és enviada a les empreses agremiades que han publicat una oferta de feina només en el supòsit que coincideixin els requisits generals.
El GREMI DEL MOTOR eximeix qualsevol responsabilitat derivada per qualsevol tractament de les dades proporcionades que es pugui donar per part de les empreses agremiades, no obstant, El GREMI DEL MOTOR informa periòdicament als seus agremiats de l’obligatorietat d’adoptar les mesures encaminades al compliment de la normativa de Protecció de Dades: http://www.gremidelmotor.org/borsa
10. ACCIONS LEGAL, LEGISLACIÓ APLICABLE I JURISDICCIÓ
La relació entre l’usuari i GREMI DEL MOTOR es regirà per la normativa espanyola vigent i seran competents, per decidir sobre qualsevol controvèrsia que pugui sorgir entre l’usuari i GREMI DEL MOTOR, els jutjats o tribunals de la localitat de Barcelona.
c/ Gran de Gràcia nº 69 E/sol. 08012 de Barcelona2 - Tel: 93.415.06.95 - Fax: 93.415.19.76 © 2010 Gremi de Venedors de Vehícles a Motor de Barcelona i província
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continúa navegant, considerarem que accepta el seu ús.
| 0.802083 |
curate
|
{"ca": 0.9898100389986162, "it": 0.004780475531513398, "pt": 0.0026418417410995093, "da": 0.0002516039753428104, "cs": 0.000629009938357026, "es": 0.001887029815071078}
|
http://www.gremidelmotor.org/page/?idcontenido=4030
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_341214
|
L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), amb seu a Tarragona, acaba de publicar el llibre Análisis arqueométrico de elementos numismáticos argénteos en el nordeste peninsular de Rosa María Mercado Guirado. Es tracta d’una edició pòstuma del treball final del Màster Universitari d’aquesta malaguanyada jove investigadora. L’estudi es basa en les anàlisis arqueomètriques, principalment anàlisis d’isòtops de plom, realitzades a un conjunt d’objectes de plata, amb cronologies de finals del segle VI a inicis del segle II aC, procedents de la ciutat grega d’Emporion (Empúries, Girona) i dels poblats ibèrics d’Ullastret (Girona), Mas Castellar de Pontós (Girona) i el Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona). Entre els materials analitzats cal ressaltar diverses dracmes i fraccionaries de la seca d’Emporion i peces que van ser utilitzades per a ús personal (un anell, una fíbula, un braçalet,...). L’objectiu de la recerca era establir l’origen de la plata que va ser utilitzada per a l’encunyació de les monedes i la fabricació dels objectes analitzats. Com a conclusió es constata l’ús majoritari de barreges de plata, conseqüència del reciclatge de materials anteriors, tot i que s’ha pogut determinar la seva procedència, bàsicament del sud de França, del sud-est de la península Ibèrica i de l’illa d’Eivissa.
Més informació i descarrega lliure de la publicació en aquest link: http://www.icac.cat/actualitat/noticies/2021/53826/
Més notícies
II Encuentros Mediterráneos España-Chipre
Polis. Asociación Hispano-helénica de Málaga ha organitzat, per segon any consecutiu, els “Encuentros Mediterráneos España-Chipre” que tenen com a objectiu donar a conèixer la història i la cultura de Xipre i de Grècia a Espanya, especialment al sud peninsular, tenint en compte el paper que van jugar els extrems oriental i occidental de la...
Images of Blessing: Dionysian Imagery in Magna Graecia
El passat mes de març va aparèixer publicat el llibre pòstum de la Dra. Paloma Cabrera Bonet, Images of Blessing: Dionysian Imagery in Magna Graecia, que constitueix el número 2 de la col·lecció Estudios Clásicos de l’editorial Guillermo Escolar i que ha comptat amb el patrocini de la Sociedad Española de Estudios Clásicos i...
Convocada la I Beca internacional de tardor per a investigadors (l’Escala, 2023)
L’Ajuntament de l’Escala (Alt Empordà, Girona) ha convocat la “I Beca internacional de tardor per a investigadors” als camps de les ciències socials i naturals que serà lliurada al millor projecte presentat la temàtica del qual estigui relacionada amb l’Escala i el seu territori immediat. Al terme municipal de l’Escala es troba el conjunt...
Segon cicle de conferències on line de la Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania
La Sociedad de Estudios de la Cerámica Antigua en Hispania (SECAH) ha organitzat el segon cicle de conferències on line per aquest any 2023. El cicle està constituït per set conferencies relacionades amb diferents produccions ceràmiques d’època antiga que abracen des de la Protohistòria fins l’Antiguitat Tardana. Entre elles destaquem, per la seva temàtica...
Publicat el volum 7 del Journal of Greek Archaeology
El mes de novembre passat va aparèixer publicat el volum 7 del Journal of Greek Archaeology (JGA), per l’editorial Archaeopress d’Oxford, corresponent a l’any 2022. Aquest número està format per 16 articles sobre arqueologia de Grècia, Creta i altres illes de l’Egeu, Xipre i Corfú, amb cronologies que van des de l’època del Bronze...
Un català a Grècia. Una mirada a una història compartida
L’editorial “Pagès editors” ha publicat el llibre del Dr. Eusebi Ayensa i Prat, Un català a Grècia. Una mirada a una història compartida, guanyador del 38è Premi d’Assaig Josep Vallverdú (2021), amb un epíleg del novel·lista i intel·lectual grec Petros Màrkaris. El llibre és un interessant assaig de les activitats desenvolupades pel Dr. Ayensa...
Jornada de Recerca Arqueològica a l’Institut Cervantes d’Atenes
El proper dia 1 de desembre se celebrarà a la seu de l’Institut Cervantes d’Atenes una Jornada de Recerca Arqueològica sobre les “Connexions mediterrànies. Actualitat i perspectives de la recerca espanyola a Grècia continental i l’Egeu”, organitzada per l’Institut Cervantes d’Atenes i l’Ambaixada d’Espanya a Grècia. En aquesta Jornada se presentaran els resultats dels...
Ionians in the West and East
Entre el 26 i el 29 d’octubre del 2015 es va celebrar a la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a l’antiga colònia grega d’Emporion (l’Escala, Girona, Catalunya, Espanya), el congrés internacional “Ionians in the West and East”, dirigit pel professor Gocha R. Tsetskhladze. Set anys més tard, han estat publicades les actes...
Celebració del 20è aniversari de la creació de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC)
El proper 14 d’octubre tindrà lloc a la seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica un acte acadèmic i commemoratiu per a celebrar el 20è aniversari de la creació de l’Institut. Aquest va néixer l’any 2002 i el 26 de setembre de 2003 obria les seves portes a l’edifici de l’antic mercat del Fòrum ubicat...
Publicades les actes del Quart Congrés de la “International Association for Research on Pottery of the Hellenistic Period (IARPotHP)”
La “International Association for Research on Pottery of the Hellenistic Period (IARPotHP)” ha publicat les actes del seu Quart Congrés, “Manufacturers and Markets: The Contribution of Hellenistic Pottery to Economies Large and Small” (Wien, 2022), celebrat a Atenes (Grècia) entre l’11 i el 14 de novembre de 2019. Al volum, editat per Alice Waldner...
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9386547085201794, "es": 0.021704035874439462, "eo": 0.0010762331838565023, "en": 0.03856502242152467}
| |
mc4_ca_20230418_12_551884
|
Tots els partits perden nivells de confiança entre els seus votants, especialment PSC i JxSí, segons el CEO. Malgrat tot, el partit de govern continua sent el que disposa de més confiança entre els votants
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 5 April, 2017 CatDialeg.cat 0
Inici » Historic » El 53,2% dels ciutadans no confien en cap partit per solucionar els problemes de Catalunya
L’atur i la precarietat laboral són els principals problemes que els catalans detecten en la societat. Així ho afirmàvem a Catdiàleg fa uns dies després de conèixer els resultats del Baròmetre d’Opinió Política 2017 del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). Pels catalans, a més a més dels exemples ja exposats i de la forta insatisfacció amb la política, també té una especial importància les relacions entre Catalunya i Espanya, el funcionament de l’economia, les millores en les polítiques socials, l’educació, la cultura i la investigació, la sanitat o la immigració, entre moltes altres qüestions.
És per aquest motiu que l’enquesta també va voler saber en quin partit polític confien els ciutadans de Catalunya per afrontar totes aquestes problemàtiques que no semblen tenir una sortida fàcil. Poca gràcia els hi deu fer als polítics saber que el 36,8% dels catalans creu que no hi ha cap partit polític capaç de donar resposta als problemes que consideren més importants. I per ser més exacte, només el 46,8% dels catalans tenen clar quin partit els podria ajudar a solucionar tots aquests problemes, per la qual cosa, el 53,2% de la població no confia en cap formació política.
Tots els partits polítics perden la confiança dels seus votants
Cal destacar que, si es pren de referència les dades del 2015, es pot observar com totes les formacions polítiques perden confiança. No n’hi ha ni un que millori les seves dades. Per tant, segons la població, tenen menys capacitat per resoldre els problemes. El baròmetre anterior marcava que Junts pel Sí era el partit amb qui més gent confiava, un 23,3% de la gent. Aquesta xifra però, s’ha reduït fins al 19%, per la qual cosa, en termes relatius el partit ha perdut gairebé un 18% de confiança entre la població.
Segons els catalans, quin partit polític pot donar millor resposta al problema que considera més important?
Font: CEO.
Més dura ha sigut la caiguda del PSC, que ha passat del 7,2% al 5,1%, la qual cosa vol dir que el 29,2% dels enquestats han deixat de confiar en aquest partit. Per la seva banda, C’s ha passat de 4,2 a 4,1, amb una pèrdua de només el 2,4%, sent així el partit que menys confiança ha perdut entre els votants.
CSQP també ha vist com els votants deixaven de posar expectatives en ells perquè el partit els hi resolgui els problemes. Així, del 13,2 ha passat a l’11,7, amb una caiguda de l’11,4% dels votants. El PP (8,1%) i la CUP (7,9%) han perdut més o menys el mateix percentatge de confiança.
Estranya enquesta del CEO, que situa la CUP com a tercera força política
ERC guanya més del doble dels seus diputats i passa a ocupar l’espai de centre
Argumentari de Junts Pel Sí: 10 afirmacions que grinyolen
Convergència se’n va a l’esquerra a un Parlament dividit per l’eix nacional
Candidats a les eleccions municipals per a l’alcaldia de Barcelona: qui és qui?
C's11 catdialeg1747 CEO16 CSQP2 CUP112 Junts pel sí61 PP63 PSC30
| 0.831649 |
curate
|
{"ca": 0.975796568627451, "es": 0.021139705882352942, "en": 0.0030637254901960784}
|
http://testing.catdialeg.cat/confianca-partits-politics-problemes/
|
macocu_ca_20230731_10_213836
|
El lladre, una de les millors novel·les de Goodis, pertany al subgènere de crook stories, és a dir, de relats de delinqüents, i avança cap a un final antològic en el qual emergeix el romanticisme més líric del seu autor. Va ser adaptada al cinema per Paul Wendkos el 1957 (The Burglar, amb Dan Duryea i Jayne Mansfield) i per Henri Verneuil el 1971 (Le Casse, aquí El furor de la codicia, amb Jean-Paul Belmondo i Onar Sharif).
Gràcies a la digitalització del llibre a càrrec de l'acrux per a EpubCat. r1.1 Afegida biografia de l'autor.
Comentarios
| 0.773941 |
curate
|
{"ca": 0.9797794117647058, "es": 0.02022058823529412}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_4_3604
|
Ara que ja tenim el resultat de l'ANC (96% de sí) i la proposta d'Òmnium (incloent l'enquesta que mostra que la LlU és la opció clarament guanyadora http://www.ara.cat/politica/candidatura-sobiranista-politics-fregaria-vots_0_1388261316.html) torno a afirmar que la cúpula d'ERC està infiltrada per ultra-nacionalistes espanyols.És obvi, amb el 96%, que NO EXISTEIX UNA BASE INDEPENDENTISTA QUE DONI SUPORT A LA LLISTA PARAIGÜES. Per tant, la cúpula d'ERC defensa quelcom que ningú vol. La pregunta òbvia és doncs:Quins interessos defensa la cúpula d'ERC?Una possible resposta és que defensa els interessos com a partit polític (si no es presenten com a ERC, els resultarà més difícil endollar a gent del partit a càrrecs de govern). Crec que aquesta és la resposta que la majoria de gent donaria.Però hi ha una possible segona resposta: que la cúpula d'ERC estigui infiltrada per ultra-nacionalistes espanyols, i que el seu objectiu sigui aturar el procés independentista, sense que es noti.Els propers dies, fins el 20 de juliol, veurem les accions de cada agent del procés. En la meva opinió, els traïdors dins de la cúpula d'ERC se n'adonen que s'ha acabat el bròquil, i no poden continuar com fins ara, anant en contra de la LlU, un cop el 96% de l'ANC i l'enquesta d'Òmnium mostren, de manera brutalment contundent, que la llista paraigües és una idea pèssima.Crec que la cúpula d'ERC intentarà petar-se la LlU posant condicions a les CUP que siguin inassumibles per les CUP (ja que la cúpula d'ERC coneix les CUP i sap que degut a la seva ideologia "radikal", la seva capacitat de fer "real politik" és extraordinàriament limitada). Aquest serà doncs el següent objectiu de la cúpula traïdora d'ERC: petar-se la LlU pel seu vessant més dèbil, les CUP.
Et voilàANC també aposta per polítics. ERC no se'n desdirà. I la CUP penso que tampoc.
| 0.881035 |
curate
|
{"ca": 0.9858464888405009, "es": 0.014153511159499184}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_43816
|
L'exèrcit sirià dispara indiscriminadament contra civils desarmats a Damasc, segons activistes pro drets humansBlindats de les forces fidels a Bashar al-Assad ataquen la ciutat siriana de Deraa. Actualitzat a les 13:34 h 25/04/2011 Les forces fidels al president sirià, Bashar al-Assad, han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han començat a disparar indiscriminadament contra civils desarmats. Així ho han denunciat activistes pro drets humans a la capital siriana, on no hi ha mitjans estrangers per contrastar les informacions. Segons aquestes fonts, uns 3.000 agents de les forces sirianes amb el suport de blindats han disparat contra la població i han provocat un nombre indeterminat de morts i ferits i nombroses detencions. També haurien atacat la ciutat de Deraa, on han mort una vintena de persones. Per la seva banda, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània..Continua la violenta repressió del govern contra les protestes que demanen la dimissió de Bashar al-Assad. Activistes pro drets humans a la capital siriana han denunciat que forces fidels al president han irromput violentament al barri de Duma de Damasc i han disparat indiscriminadament contra civils desarmats. Segons aquestes fonts, hi ha morts i ferits i nombroses detencions. Els testimonis xifren els agents del règim en uns 3.000, amb el suport de blindats. Paral·lelament, al sud del país, a Deraa, han mort una vintena de persones, segons militants d'organitzacions de drets humans. Les mateixes fonts asseguren que els cossos han quedat al carrer i no se'ls pot recuperar perquè hi ha franctiradors. La repressió violenta continua a altres ciutats del país, com Jableh, situada a la costa del Mediterrani, on en les últimes hores han mort 13 persones durant una batuda feta per les forces lleials al president Bashar al-Assad. També a Duma, als afores de Damasc, on s'han tallat les comunicacions.El govern tanca la frontera amb Jordània Coincidint amb el desplegament de l'exèrcit i de la policia a la ciutat de Deraa, el govern de Síria ha tancat els dos passos fronterers amb Jordània. Segons l'oposició siriana, almenys 120 persones han mort des de divendres al país àrab víctimes de la repressió de les forces de seguretat. Tot i així, milers de persones van sortir un dia més aquest diumenge al carrer per reclamar la caiguda del règim. L'organització Human Rights Watch reclama a l'ONU una reunió urgent del Consell de Seguretat per debatre la violència a Síria. També demana una investigació internacional sobre l'estratègia repressiva del president Bashar al-Assad. ---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- EDITO: Sigles en litigi a la guerra civil de Síria per comprendre els agents implicats. Cortesia de Foguera Catalana.
Com va per la Presó Central d'Alep?? ?Ja l'han "alliberat"?
encara ,no
| 0.760323 |
curate
|
{"ca": 0.9788927335640139, "es": 0.013494809688581315, "it": 0.007612456747404845}
| |
mc4_ca_20230418_1_700445
|
Habilitats psicològiques al Batxillerat
Des de fa uns anys, l’escola ofereix als alumnes de Batxillerat la possibilitat de realitzar uns tallers d’intel·ligència emocional.A principi de curs els alumnes de Batxillerat assisteixen a una conferència sobre Motivació i, més endavant, tenen l’opció de participar voluntàriament en els tallers. Es demana als alumnes interessats que es comprometin a assistir a totes les sessions programades.
A 1r de batxillerat el taller porta el títol: “Intel·ligència emocional: La importància de dominar les emocions per poder estudiar“. Al llarg de les cinc sessions es treballa la percepció i la facilitació emocional, la comprensió i regulació emocional, l’autoconeixement, l’autoestima i les habilitats comunicatives i de lideratge. L’adquisició d’aquestes habilitats es fa necessària en un moment tan complex com l’adolescència, on l’estat emocional influirà positivament o negativa sobre la capacitat de l’estudiant.
A 2n de batxillerat, sota el títol, “Psicologia del rendiment acadèmic: No es qüestió d’aptitud sinó d’actitud!”, se simula l’entrenament mental dels esportistes d’elit, treballant la capacitat estratègica (planificació i anàlisi d’exàmens), la concentració, la confiança i autocontrol dels nervis i els hàbits de vida saludable.
Podeu trobar més informació en aquest pdf.
| 0.86114 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.gravi.com/intel%C2%B7ligencia-emocional/
|
crawling-ib3_ca_20230205_0_71026
|
Les revingudes ocorregudes als municipis del nord-est de Mallorca i, en especial, a Sant Llorenç des Cardassar i Artà, són les que han causat el nombre de víctimes més elevat dels darrers 400 anys a Mallorca.
Encara que la percepció general del clima Balear sigui la d’un indret plàcid de sol i temperatura suau, les catàstrofes relacionades amb precipitacions torrencials són una part inherent del nostre clima mediterrani i els esdeveniments d’aquests dies en són només un exemple.
Entre tots els fenomens atmosfèrics que comporten danys i víctimes mortals destaquen els episodis d’inundació. Les cròniques històriques estan farcides d’exemples, en especial a Mallorca, la majoria, localitzats a nuclis urbans i vies de comunicació.
Les inundacions més importants de la història de Balears
La revinguda més destacable ocorreguda a Balears és la del 14 d’octubre de 1403 quan, segons les cròniques, moriren més de 5000 persones a Palma. Aleshores sa Riera entrava dins la ciutat a través d’un arc a la murada. Seguia el traçat de l’actual Rambla, el Carrer unió, la Plaça del Mercat i finalment arribava a la mar per l’actual Passeig del Born. A conseqüència d’un aiguat, que durà dos dies, sa Riera augmentà el seu cabal i arrossegà gran quantitat d’objectes que feren tap a l’arc d’accés. Es formà un gran embassament d’aigua, talment una presa, fins que finalment la murada cedí a l’empenta de la torrentada. D’aquesta manera una massa enorme d’aigua negà, de manera violenta i sobtada, la part baixa de la ciutat. És la catàstrofe natural més notable esdevinguda no només a Mallorca sinó a tot Balears i, molt possiblement, a tot l’Estat.
Els episodis d’inundació ocasionats per sa Riera són nombrosos. La seva recurrència féu plantejar la necessitat de desviar-ne el curs per fora de les murades, cosa que s’executà el 1613. Però tanmateix l’empenta de l’aigua superà les defenses en diverses ocasions i sa Riera recuperà, desbordada, el seu curs original. Així, el 7 de novembre de 1635 una revinguda aconseguia penetrar dins la ciutat i se’n duia la vida de 15 persones. Aquest és el segon episodi amb més víctimes mortals a causa d’una inundació a Balears.
Tan sols els dos episodis relatats superen, en tota la nostra història coneguda, les 12 víctimes de l’episodi del 10 d’octubre de 2018. Han transcorregut gairebé 400 anys des del darrer pic en què una torrentada provocava una desgràcia similar.
El referent de la torrentada de 1989, superat
Més recent en la cronologia queda l’episodi del 6 de setembre de 1989 quan les revingudes foren generals, simultànies i violentes a tota la xarxa de torrents que desemboca en el litoral. La revinguda actual sembla superar la de 1989 al Llevant i Migjorn de Mallorca. Aquest era, fins ara, un referent en la memòria col·lectiva i en la investigació de les revingudes. Si bé en el cas particular de sant Llorenç i Artà la revinguda actual sembla superar la de 1989, aquesta és encara una fita no superada quant a extensió territorial. Ara bé, ho és pel que fa al nombre de víctimes. Val a dir que el 1989 moriren ofegades 3 persones a Portocolom. Els dos darrers pics en què una inundació provocà un mort foren el cas d’Alaró el setembre de 2006 i Puigpunyent (novament sa Riera) l’octubre de 2007. La memòria meteorològica sol ser breu i dolenta. Els dos casos romanen pràcticament a l’oblit malgrat ser recents.
El risc d’inundació
El Torrent de ses Planes o de Ca n’Amer, travessa la trama urbana de tres nuclis: Sant Llorenç, Son Carrió i s’Illot. Malgrat néixer a una zona muntanyosa on els aiguats són freqüents i reunir unes característiques propícies a concentrar l’escorrentia, no hi ha constància documental de cap afectació històrica important de l’aigua en aquests indrets. El motiu és senzill. Fins a la meitat del segle XX, Sant Llorenç i Son Carrió no tenien edificacions al costat de la llera i s’Illot estava encara per edificar. Però des d’aleshores, les revingudes s’han succeït el 1973, 1974, 1983, 1985 i, especialment el 1989.
El cas d’Artà és encara més curiós. S’ubica en un dels màxims pluviomètrics de Mallorca i de Balears (deixant de banda la Serra de Tramuntana), on els episodis de precipitacions potencialment catastròfiques és alt. La vila, elevada sobre un turó, s’allunya dels torrents que drenen la zona, que no afecten l’entramat urbà però sí les àrees rurals dels voltants i sobretot les vies de comunicació, com ha quedat palès en el cas actual.
Això obre la porta al que els estudiosos del clima i la hidrologia fa temps que adverteixen.
Les torrentades són fets naturals que poden ser més o menys perillosos, però perquè una revinguda es converteixi en una catàstrofe és necessària la presència humana. Si aquesta augmenta en un espai determinat, també s’incrementa l’exposició de les persones i els seus béns. Els episodis històrics varen ocórrer en unes Illes on la pressió sobre el territori era sensiblement inferior. No només quant a residents sinó també quant a visitants, ja que en aquesta ocasió, entre els morts, hi ha diversos turistes. Si a les zones inundables és impossible evitar una torrentada, i les precipitacions torrencials formen part del nostre clima, és evident que la combinació dels dos factors farà que, tard o prest, la situació viscuda aquests dies es torni a repetir. No es pot pronosticar quan i on serà la següent inundació, però és possible modificar la seva repercussió sobre la societat.
L’expansió dels nuclis urbans existents, les urbanitzacions de nova planta i l’edificació del litoral on desemboquen els torrents ha fet augmentar el risc. Igualment ho fa la presència de vies de comunicació mal adaptades al terreny, per on hi circulen a diari milers de vehicles, com s’ha demostrat aquest octubre quan moltes de les víctimes foren arrossegades amb el seu cotxe. Actualment hi ha més població exposada en aquells espais que, de tant en tant, l’aigua reclama. En un escenari futur, en el qual la presència humana és inevitable i el canvi climàtic fa preveure fenomens extrems més intensos i freqüents, l’episodi actual és només un toc d’atenció. Adoptar mesures per evitar que es repeteixi una catàstrofe com la del Llevant de Mallorca hauria de ser una prioritat.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9926793557833089, "es": 0.007320644216691069}
|
https://ib3.org/explicacio-torrentada-sant-llorenc-inundacions-ib3
|
mc4_ca_20230418_2_449469
|
(S'ha redirigit des de: Primera matèria)
Primeres matèries són els recursos d'origen mineral o agrícola que l'home extreu de la natura que, per una sèrie de transformacions industrials o artesanals es transformen en productes intermedis o productes de consumició. [1] Generalment, al seu estat natural, sense cap transformació no són gaire utilitzables. És una paraula relativa, així, per exemple la llet pot ser un producte, o una primera matèria per a la fabricació de formatge o de iogurt. Fins fa poc, a la fi del cicle de producció només quedaven deixalles, bones per llançar, que cada vegada més són considerades com primeres matèries, dels quals es pot extreure producte reutilitzables en la cadena de producció, que evoluciona d'un paradigma linear cap a un paradigma circular.
En adonar-se que les primeres matèries no són infinides, cada vegada més les residus, són utilitzades com una mena de «mineral» del qual hom pot extreure primeres matèries valuoses. Si abans, hom només extreia ferro del mineral, ahora, una grand part del ferro s'extreu de cotxes vells, de rentadores llençades, etc. [5] A més de l'objectiu ecològic de despol·lució i reducció del volum de residus, la finitud de les reserves naturals, en fa una necessitat econòmica. La consciència que el món és finit i que les primeres matèries «naturals» poden acabar-se, contribueix a fer que un millor ús de deixalles o de productes en fí de vida esdevé tant econòmicament rentable com ecològicament necessari. Així, l'extracció d'alumini, ferro, coure... des de ferrala i altres residus metàl·lics costa entre 70 i 95% d'energia menys que l'extracció des del mineral. [6]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Primeres_matèries&oldid=18254403»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 20 març 2017 a les 11:14.
| 0.848441 |
curate
|
{"ca": 0.9983342587451416, "mk": 0.001665741254858412}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Primera_mat%C3%A8ria
|
oscar-2301_ca_20230418_0_308243
|
Drone Catalunya ha participat amb les imatges aèries del vídeo promocional de l'Ajuntament de L'Escala. Realitzat per Plei.cat, el vídeo mostra les millors imatges del municipi i és visible a totes...
Llegir més
Avís legal | DroneCatalunya © 2018.
Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
| 0.639616 |
curate
|
{"ca": 0.8238482384823849, "de": 0.0948509485094851, "fr": 0.08130081300813008}
|
http://www.dronecatalunya.cat/2020/07/
|
oscar-2201_ca_20230904_9_62080
|
MadridEl regidor de Més Madrid Pablo Soto ha anunciat aquest dimarts que deixa l'acta a l'Ajuntament de Madrid. El grup municipal de Més Madrid l'hi ha exigit després que s'iniciés una investigació contra Soto per un suposat cas d'assetjament sexual a una militant, un episodi que Soto diu que no recorda perquè havia begut.
El regidor de Més Madrid, que va ser el responsable de Transparència i Participació Ciutadana de l'exalcaldessa Manuela Carmena, ha explicat a Twitter que renuncia després d'haver tingut coneixement fa una setmana que va fer sentir assetjada una persona a la qual va demanar ajuda per anar al lavabo, per la seva discapacitat.
Més Madrid, però, sosté que és la direcció del grup la que ahir amb caràcter d'urgència va prendre "la decisió de demanar la dimissió immediata del regidor", que es va comprometre a presentar-la, segons les mateixes fonts, abans de les deu de la nit. Més Madrid l'acusa de "fer públic un comunicat amb la seva versió dels fets que no concorda amb la versió de la víctima", a la qual la direcció del grup "concedeix absoluta veracitat", i es ratifica l'exigència de dimissió.
"No és no. En qualsevol moment, lloc o circumstància, caigui qui caigui. Que no hi hagi pròxima vegada", ha assenyalat la coportaveu de Més Madrid a Twitter, Rita Maestre.
NO ES NO. En cualquier momento, lugar o circunstancia, caiga quien caiga. Que no haya próxima vez.
— Rita Maestre 🌾 (@Rita_Maestre) 8 de octubre de 2019
Soto relata a Twitter que, segons li han explicat, mentre eren al lavabo, va dir a la militant "alguna cosa" que diu desconèixer i que "tenia to o significat sexual", i afegeix que, tot i que pot ser un "bocachancla" i fer bromes sexuals a la seva "família i amics propers", no recorda aquell episodi.
Soto atribueix a l'alcohol el fet de no recordar-ho i explica que amb el seu pes, 45 quilos, unes cerveses se li poden posar "malament", però que "en els últims anys" ha "mesurat malament la quantitat i la freqüència" amb la qual ha begut, una "falsa sortida", assenyala, "a situacions de pressió massa sovint".
Soto assenyala que ell no sap "qui és [la militant] i no podria reconèixer-la", i que, encara que no va ser "conscient" del suposat assetjament, hi ha una persona que s'ha vist perjudicada i, per això, ha demanat disculpes i ha assegurat que per no generar més mal "abandona" Més Madrid.
Fonts de Més Madrid han assenyalat a Efe que la direcció del grup va conèixer dilluns la informació sobre el possible assetjament de Soto a una militant i va adoptar "immediatament" un protocol "antiassetjament" encarregat a una experta. Arran d'això, aquest dimarts a la tarda "s'ha rebut un informe que confirma els fets i la seva gravetat".
Des que va tenir coneixement dels fets, Més Madrid ha estat "en contacte amb la víctima i els testimonis i ha buscat preservar la seva intimitat i garantir la protecció dels seus drets", afegeixen des del grup municipal. Més Madrid assenyala que davant fets d'aquesta mena "una força política progressista i feminista ha de ser ferma i contundent" i per això ha exigit la dimissió del seu regidor.
Soto (Madrid, 1979) és desenvolupador de programari i abans d'entrar en política va ser creador d'alguns dels programes d'intercanvi d'arxius P2P més utilitzats del món, com Blubster, Piolet o Manolito, i va ser absolt el 2011 després d'una denúncia en la qual algunes discogràfiques li reclamaven 13 milions d'euros.
| 0.858897 |
curate
|
{"ca": 0.9560989982321745, "ja": 0.0026517383618149676, "es": 0.03417796110783736, "pt": 0.007071302298173247}
|
https://www.ara.cat/politica/regidor-mes-madrid-renuncia-presumpte_1_2633062.html
|
grup-elmon_ca_20230726_0_28943
|
Alguns dels restaurants més antics de Barcelona s’han reinventat i adaptat a les restriccions per a sobreviure a la pandèmia del coronavirus, reforçant fórmules modernes de negoci, incloses les digitals. En declaracions a Europa Press, responsables de Can Culleretes (1786), Los Caracoles (1835) i 7 Portes (1836) han explicat que s’han mantingut oberts sempre al llarg de la seva història -fins i tot durant la Guerra Civil- però això va canviar amb el confinament al març de 2020.
El propietari del 7 Portse, Francesc Solé Parellada, ha valorat que la Covid-19 ha estat “el cop més dur” de la seva història, igual que una de les quatre copropietàries de Los Caracoles, Aurora Bofarull, que ha qualificat la pandèmia com la pitjor època per al seu local. Per a afrontar les restriccions i mantenir la seva activitat, els restaurants centenaris han sistematitzat i ampliat a tot el menú el menjar per emportar i a domicili, que fins ara era una cosa puntual.
El 7 Portes envia els seus menús a domicili, arribant fins i tot a altres territoris de l’Estat, i ha incorporat a la seva oferta els “menjars digitals” per a empreses: els treballadors d’una empresa reben a casa seva un menú per a una posterior trobada telemàtica amb l’empresa, una iniciativa que ha rebut molt bona resposta, segons Solé.
Can Culleretes ha creat una botiga en línia amb els seus plats, per a també enviar a tota la Península Ibèrica i Balears, i el gerent, Carlos Martínez Agut, espera que “a poc a poc es converteixi en una altra font d’ingressos”, mentre que Los Caracole ha ampliat la seva oferta de menjar a domicili i per emportar, que abans només incloïa el pollastre al ast.
Pèrdua de facturació
En termes de facturació, Solé ha calculat que 7 Portes ha perdut un terç del que guanyava abans de la pandèmia, en baixar la clientela, fins a reunir actualment a l’establiment una mitjana de 200 persones els dissabtes i diumenges, i unes 100 entre setmana.
El gerent de Can Culleretes ha explicat que l’any 2019 van facturar 1,2 milions d’euros però que a l’any següent no van arribar als 400.000 euros.
Aurora Bofarull ha dit que Los Caracoles abans omplia les 250 places disponibles de l’establiment per servei, mentre que actualment acudeixen 10-12 persones al dia entre setmana i 40 al dia en caps de setmana.
Una de les principals caigudes en els ingressos ha estat la falta de clientela de fora de Catalunya i internacional, que ha quedat en mínims: en el cas de Can Culleretes, abans de la crisi sanitària representava el 70% de clients en el torn de nit, mentre que en el 7 Portes el 50% eren internacionals.
La resposta local i dels joves
Malgrat les restriccions, tots han experimentat un augment dels clients locals i han celebrat la resposta positiva rebuda davant la renovació de la seva oferta. En el cas del 7 Portes, el seu propietari ha percebut un augment de clientela jove des de fa un any, una cosa per la qual s’ha mostrat “molt sorprès”.
Amb aquesta situació, tots els restauradors coincideixen a demanar que es mantinguin en el temps els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTEs), ja que han estat una de les ajudes que els ha permès romandre oberts. Sobre els crèdits ICO, Martínez i Bofarull veuen amb preocupació l’endeutament a llarg termini que suposen, per la qual cosa han demanat ajudes directes, mentre que Solé ha comentat que part d’ells s’haurien de “condonar”.
Mirada al futur
Amb una mirada d’esperança, Solé creu que sortiran d’aquesta situació de cara al 2022 segons com evolucioni la situació econòmica, i preveu un augment del 5% de clients en els pròxims mesos.
Martínez, no obstant això, veu “negre” el futur si no arriben les ajudes, i, encara que no s’està plantejant tancar, no el descarta si la situació s’allarga, entre altres raons, pels temps de vacunació.
Bofarull ha dit que tancar Los Caracoles ha entrat en els seus plans en algun moment de la crisi, però que sobreviurà per a defensar la conservació dels comerços “emblemàtics” que ja formen part del patrimoni de la ciutat.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://vadegust.cat/restaurants/els-tres-restaurants-mes-antics-de-barcelona-al-limit-per-la-pandemia-i-les-restriccions-11288/
|
cawac_ca_20200528_5_157530
|
La tinent d'alcalde de Patrimoni i coordinadora de l'àrea de cultura, Rosa Rossell, ha criticat la forma com s'ha portat fins ara aquest projecte. Rossell ha explicat que s'han concentrat els esforços en buscar patrocinadors i suport institucional, però que la gent de Tarragona encara no s'ha fet seva la iniciativa. La tinent d'alcalde ha avançat que la candidatura es promocionarà a la fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana és la convidada d'honor. Tarragona hi serà present amb un petit estant i contactes amb la premsa alemanya i catalana. Més enllà d'aquesta acció, Rossell ha explicat que la candidatura Tarragona 2016 no té sentit si no s'hi implica la ciutadania. La coordinadora de l'Àrea de Cultura també ha explicat que la candidatura Tarragona 2016 ha d'anar lligada a l'elaboració del pla d'equipaments culturals. Aquest document ha de servir per determinar les necessitat actuals i futures de la ciutat en matèria de cultura. Entre els temes que ha de recollir hi ha la construcció d'un auditori, el futur ús d'edificis com la Tabacalera i l'actual facultat de Lletres i la reforma de l'arxiu i hemeroteca municipal.
Un estudi de la URV defensa que BCN World no encaixa en l'estratègia de desenvolupament econòmic i territorial per al Camp de Tarragona dels pròxims anys. Aquesta és la principal conclusió de l'estudi que han elaborat dos professors del departament de Geografia de la URV, el geògraf Sergi Saladié i l'econmista Antonio Russo. El treball analitza els efectes sobre l'activitat turística, l'ocupació o l'ordenació territorial envers el projecte de macrourbanització vinculat al negoci hoteler i del joc. Els professors consideren que està orientat a una visió de curt termini, sense efectes estables per a l'economia local i amb una forta dependència exterior. Tot i reconèixer que podria incrementar l'ocupació, apunten que aquesta seria de mala qualitat. El document 'BCN World, el desencaix d'un projecte' s'ha fet públic per l'assemblea que s'oposa al complex. Per als professors universitaris, la concreció d'aquest projecte generaria nombrosos problemes de mobilitat. En aquest sentit, preveuen que els 130.000 desplaçaments diaris registrats al Camp de Tarragona es poguessin veure incrementats en un 50%, provocant saturacions i incomoditats. També conclouen que els hotels i equipaments del nou complex farien caure la demanda dels hotels de la Costa Daurada.
Així ho ha explicat el president del consell d’administració del Nàstic, Josep Mª Andreu en una entrevista al Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio.
D’aquesta manera el porter quedarà desvinculat de la disciplina grana, desprès de quedar-se sense fitxa a inicis de temporada i posarà el punt i final a vuit temporades vestint la samarreta grana. Andreu, diu que s’han marcat el termini de final de mes per tancar l’acord ja que no volen al vestidor a cap jugador sense fitxa.
El club estudia també traspassar a Aleix Coch al València i això faria que Lucas Viale continues a la disciplina grana. El president de la SAE, Josep Mª Andreu ha desmentit qualsevol interès real per Pablo Marí.
El president valora molt positivament la feina de Vicente Moreno a la banqueta grana i assegura que un cop ha arribat Iván Aguilar es busca també un lateral esquerra en el mercat.
Andreu, ha reconegut que el deute s’ha rebaixat a poc més de sis milions d’euros i ha afirmat que si l’equip no puja a la LFP aquesta temporada s’haurà de rebaixar el pressupost cara la propera lliga.
De les diferents causes obertes als Jutjats, el president de la SAE diu que no li agrada aquesta situació, però que el Nàstic ha de defensar els seus interessos. Andreu, de la imputació de fiscalia al anterior president i a diferents jugadors, diu que lamenta que aquesta situació i ha assegurat que la SAE serà responsable civil subsidiària si el consell anterior no es fa càrrec de la multa d’hisenda.
Esportivament, l’equip gaudeix aquest dimarts de jornada festiva i intentarà recuperar al llarg de la setmana a futbolistes com Juanjo, Xavi Molina, Lago Júnior i Marcos que amb processos gripals no han entrenat amb la resta aquest dilluns.
El proper dissabte 25 de gener, a les 19h, al Pati Jaume I de l'Ajuntament, es durà a terme l'entrega de premis i la inauguració de la mostra.
Inclou una tria de les millors fotografies presentades a aquest concurs nacional de fotografia, que organitza l'Agupació Fotogràfica de Tarragona des de la seva fundació. A l'exposició es podran veure diferents punts de vista de com entenen la fotografia avui en dia mes d'una vintena d'autors, locals i de fora, que formen part d'aquesta mostra fotogràfica.
Antonio Álvarez, nou cap provincial d'Operacions de la Policia Nacional a Tarragona.
Aquest dilluns cinc nous comissaris han pres possessió del càrrec en un acte a la Delegació del govern espanyol a Catalunya.
Segons el ministre de l'Interior, Jorge Fernàndez Díaz, els comissaris s’encarregaran de reforçar el «tradicional vincle entre Catalunya i el Cos Nacional de Policia».
A banda del de Tarragona, han pres possessió el cap de la Prefectura provincial de Barcelona, el cap de la comissaria local de Cornellà del Llobregat, el cap de la prefectura de la comissaria de Girona i el coordinador de Fronteres Terrestres a La Jonquera.
El director de la policia espanyola, Ignacio Cosidó, visitarà aquesta tarda les dependències de la comissaria Provincial de Tarragona de la policia.
L’ajuntament de Tarragona no renuncia a quedar-se sense l’aportació del Fons de Cooperació Local de la Generalitat. El Departament de Governació va decidir retallades en aquestes ajudes municipals. Fins i tot, algunes poblacions com Tarragona i Reus es podrien quedar sense cap partida econòmica. En declaracions a Tarragona Ràdio, el tinent d’alcalde d’economia, Pau Pérez, ha assegurat que no donen per perduda l’aportació i que el govern municipal treballarà amb tots els mitjans legals que siguin necessaris per evitar-ho.
El 2012 es van ingressar més de 673 mil euros en base al Fons Local mentre que encara no s’ha reconegut ni ingressat la partida de 610 mil euros que la Generalitat va programar aportar a la ciutat de Tarragona per 2013. Això ha fet que el consistori tarragoní hagi posat de la seva butxaca aquesta quantitat a l’espera de rebre-la de l’administració catalana.
Pau Pérez ha recordat les tensions de tresoreria que genera el deute de la Generalitat amb l’Ajuntament i que és de 13 milions d’euros. El tinent d’alcalde d’economia i hisenda assegura que tot plegat provoca que els proveïdors cobrin amb retard i que els ciutadans assumeixin costos que no els pertoca.
Pérez diu que ja han presentat les al·legacions oportunes i que confia que el tema es resoldrà satisfactòriament per Tarragona.
No descarta seguir el camí d'ajuntaments com el de l'Hospitalet del Llobregat que portarà el tema als tribunals.
Preocupació a la Federació de Municipis de Catalunya
La Federació de Municipis de Catalunya, que també ha presentat al·legacions, ja ha mostrat la seva preocupació per la reducció en les aportacions del Fons. No està d’acord amb els criteris de distribució ja que, asseguren que deixaran fora més d’un centenar de municipis.
La regidora i portaveu de CiU a l’Ajuntament de Tarragona, Victòria Forns, ha dit en una entrevista a Tarragona Ràdio que les negociacions continuen obertes. Està convençuda que s’arribarà a un acord satisfactori i de consens.
A la demarcació, es redueix a la meitat la partida que passa dels 13 milions de 2012 als 7 actuals.
Per a nosaltres, éssers auditius de la ràdio, els textos de les vinyetes de El Roto són valuosa poesia que fa pensar amb profunditat i densitat. Dents i ungles comença el 2014 amb un programa diferent, dibuixat amb el traç...
Deixar de fumar és possible. Per deixar de fumar no hi ha cap fórmula màgica. Deixar de fumar implica un esforç personal que requereix temps, una ferma decisió i una mica d’imaginació i de sentit comú...
LA VEU TV, el canal televisiu que ha creat la Coordinadora d’Entitats de les Comarques de Tarragona (CECT) en col·laboració amb Mare Terra Fundació Mediterrània amb l’objectiu de donar veu a tots aquells col·lectius...
| 0.859545 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.tarragonaradio.cat/noticia/dilluns_comencen_les_obres_de_la_zona_de_jocs_infantils_de_la_placa_verdaguer/contingut_programa/dents_i_ungles_el_roto/89/contingut_programa/alejandro_fernandez_portaveu_del_pp/1/813/contingut_programa/dj_parri_dissabte_4_de_gener/78/noticia/els_xiquets_del_serrallo_han_aconseguit_aquest_cap_de_setmana_descarregar_dos_castells_de_la_gamma_alta_de_set/noticia/els_xiquets_del_serrallo_han_aconseguit_aquest_cap_de_setmana_descarregar_dos_castells_de_la_gamma_alta_de_set/categoria_noticia/noticia/intervinguts_118_quilos_de_llucet_illegal_a_cambrils/contingut_programa/alejandro_fernandez_portaveu_del_pp/1/813/contingut_programa/espai_de_tango_dilluns_13_de_gener/87/4787
|
mc4_ca_20230418_16_527377
|
Benvingut al Portal de la Privacitat de MUTUA BALEAR. En ell trobaràs informació important sobre el tractament de les seves dades personals i els drets que li reconeix la normativa vigent en la matèria.
1. CONSULTI LES NOSTRES POLÍTIQUES DE PRIVACITAT
SÓC UNA EMPRESA O UN TREBALLADOR MUTUALISTA
Política de privacitat per a empreses mutualistes
Política de privacitat aplicable a la gestió de prestacions
SÓC UN PACIENT
Política de privacitat aplicable l'ús de la wifi en la clínica
SÓC UN VISITANT O UN USUARI DE LES INSTALACIONS DE MUTUA BALEAR
Política de privacitat aplicable a l'atenció l'usuari i a reclamacions
Política de privacitat del registre d'entrada i sortida de documents
Política de privacitat aplicable a la seguretat de les instal.lacions (controls d'accés i vídeovigilància)
SÓC UN COL.LABORADOR DE MUTUA BALEAR
Política de privacitat per a Col.laboradors de la Mutua
PARTICIPO EN ESDEVENIMENTS, ACTIVITATS O FORMACIONS DE MUTUA BALEAR
Política de privacitat activitats formatives
Política de privacitat per a activitats socials
Política de privacitat per a formacions
Política de privacitat concurs de dibuix infantil
Fulla informativa sobre la presa de fotografíes o realització de vídeos en activitats o esdeveniments
SÓC UN CANDIDAT A UNA OCUPACIÓ
Política de privacitat aplicable als processos de selecció de MUTUA BALEAR
SÓC UN TREBALLADOR DE MUTUA BALEAR
Política de privacitat RRHH
Política de privacitat vigilància de la salut
SÓC UN USUARI DE LES WEBS DE MUTUA BALEAR
Política de privacitat de la web www.mutuabalear.es
Política de privacitat de la web www.elautonomo.es
Política de privacitat de la web www.cuidamostusalud.org
Política de privacitat de la web www.tresminutos.es
SÓC UN USUARI DE SISTEMES DE MUTUA BALEAR
Política de privacitat per a usuaris de sistemes interns de MUTUA BALEAR
Política de privadesa òrgans de govern i participació MUTUA BALEAR
Política de privadesa aplicable al Canal ètic de MUTUA BALEAR
2. EXERCIR ELS SEUS DRETS
La normativa li reconeix el dret a sol.licitar l'accés, la rectificació, la supressió, la portabilitat de les seves dades personals, així com la limitació o oposar-se al tractament dels mateixos. Tenen igualment dret a presentar una reclamació davant l'Agència Espanyola de Protecció de Dades o qualsevol altre autoritat de control competent.
Para exercir els seus drets haurà de remetre una sol.licitut acompanyada d'una còpia del seu document nacional d'identitat o altre document vàlid que l'identifiqui, per correu postal o electrònic al responsable del tractament que s'identifiqui amb la política de privacitat aplicable. Si així ho desitja pot utilitzar el model de sol.licitut disponible mes a baix.
Per a revocar el seu consentiment a l'enviament de les nostres comunicacions pot enviar un correu electrònic a: comunicacion@mutuabalear.es
Pot contactar amb el Delegat de Protecció de Dades de MUTUA BALEAR en dpd@mutuabalear.es
Podrà obtenir mes informació sobre els seus drets i cóm exercir.los en la pàgina de la Agència Espanyola de Protecció de Dades en www.aepd.es.
Model de sol.licitut d'exercici dels drets RGPD
| 0.733622 |
curate
|
{"ca": 0.8661443029709435, "cs": 0.001305909239307868, "es": 0.098922624877571, "en": 0.011753183153770812, "pt": 0.02187397975840679}
|
https://www.mutuabalear.es/ca/portal-privacitat
|
boua_ca_20231006_0_1302
|
RESOLUCIÓ RECTORAL DE NOMENAMENT DE DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA DEL DRET I DRET INTERNACIONAL PRIVAT DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT.
- Data d'aprovació
- 29/11/2011
- Data de publicació
- 02/12/2011
- Òrgan competent
- Rector
- Secció
- NOMENAMENTS I CESSAMENTS D'ÒRGANS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ
Títol: RESOLUCIÓ RECTORAL DE NOMENAMENT DE DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA DEL DRET I DRET INTERNACIONAL PRIVAT DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT.
Secció: NOMENAMENTS I CESSAMENTS D'ÒRGANS DE GOVERN I REPRESENTACIÓ
Òrgan: Rector
Data d'aprovació: dimarts, 29 de novembre de 2011
RESOLUCIÓ RECTORAL DE NOMENAMENT DE DIRECTOR DEL DEPARTAMENT DE FILOSOFIA DEL DRET I DRET INTERNACIONAL PRIVAT DE LA UNIVERSITAT D'ALACANT.
En virtut de les competències que em són atribuïdes per l'art. 93.4 de l'Estatut de la Universitat d'Alacant, nomene a:
- MANUEL DESANTES REAL, director del Departament de Filosofia del Dret i Dret Internacional Privat, segons Resolució Rectoral d’1 de desembre de 2011.
Alacant, 29 de novembre de 2011.
EL RECTOR,
Ignacio Jiménez Raneda.
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.29846449136276393, "ca": 0.6238003838771593, "it": 0.023032629558541268, "en": 0.02399232245681382, "fr": 0.030710172744721688}
|
boua6154
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_898152
|
Després de la onada de consultes del diumenge passat, on van votar més de 200 municipis, arriba el torn de Sabadell, que votarà en solitari el 30 de maig i esdevindrà la ciutat més gran on s’hauran celebrat les consultes sobre la independència. VOLEU FER-VOS VOLUNTARIS?Ompliu aquest formulari: http://www.consultasabadell.cat/blog1/voluntariato envieu directament un correu: alfonso@ edu.cat les vostres dades i que us poseu a la seva disposició. Sabadell supera els 200.000 habitants i és una de les ciutats clau del país...animeu-vos-hi! Encara queda 1 mes Llista de usuaris:Kerosuri90LlampCabrer + 2 amicsBismutProletari catalàJosep CarlesPalamósJennyLlonkGrèmlin
no se si hi podré ser presencialment i dissortadament dir que ser-hi en esperit no ajuda gaire, però ara per ara és tot el que puc dir. a manresa encara estem tancant coses i obrint-ne de noves. en tot cas, només vull dir una cosa, el fet que es faci a sabadell, sigui quin sigui el resultat (i passant mil del que pugui dir en tena) ja és un gran èxit. es cert que molta gent (sobretot la caverna) ho mesura tot en resultat numèrics, però una servidioa, que ha tret de l'armari el seu esperit floretes, admiro el valor que han tongut a sabadell per fer la consulta. cada consulta que es fa, independenment dels resultat numèrid de participació és una victòria de la democràcia, i en un país, on la "democràcia" que tenim es certament de fireta, és una gran victòiria. amunt i ànims a tot sabadell i a tots els voluntaris que hi col·laboren.
Em pica la curiositat, què s'està tancant i obrint a Manresa? A Súria ja ho hem tancat tot, pressupost (el referèndum en total ha costat uns 902€, menys del què ens esperàvem)), hem sigut portada del diari local i com a titular: 9 de cada 10 votants diuen SÍ a la independència (quin mal li haurà fet a l'alcalde!) ens han dedicat les dues pàgines principals i també la nostra carta d'agraïment, i ahir vàrem fer el sopar de comiat. ah! i avui en aquell programa que fan abans del telenotícies migdia ha sortit una immigrant de Veu Propia que col·laborava amb manresa decideix
| 0.882641 |
curate
|
{"ca": 0.9985521235521235, "it": 0.0014478764478764478}
| |
mc4_ca_20230418_13_757843
|
Xavi Pascual: "Estem molt contents de jugar una altra final" - FC Barcelona
HomeSeccionsBàsquetPrimer EquipNotíciesXavi Pascual: "Estem molt contents de jugar una altra final"
Xavi Pascual: "Estem molt contents de jugar una altra final"
El tècnic del Barça Regal s'ha mostrat molt satisfet per la victòria i pel pas a la final de la Supercopa, perquè "el València està fent molt bé les coses" El rival dels blaugrana serà el Reial Madrid de Pablo Laso, que ha superat el CAI Saragossa per 64-72 en l’altra semifinal
Aquest dissabte el Barça Regal s'ha classificat per a una nova final de la Supercopa després de guanyar per 77-63, i buscarà el quart títol consecutiu. El rival en la final serà el Reial Madrid de Pablo Laso, que s’ha imposat en l’altra semifinal al CAI Saragossa per 64-72, amb Mirotic com a jugador més destacat (14 punts).
El tècnic Xavi Pascual s'ha mostrat molt content després del partit, perquè "el València està fent molt bé les coses i sabíem que seria molt complicat". El Barça Regal ha anat sempre per davant en el marcador, i Pascual ha comentat que "hem fet un partit molt complet i hem sabut administrar molt bé tots els avantatges". L'únic moment en què els blaugrana s'han vist amenaçats en el marcador ha estat amb el 60-60, però, segons el tècnic, "hem tingut el cap fred i ens hem sobreposat. En el bàsquet, si comets dos errors ho pots pagar car".
La temporada, de menys a més
El tècnic ha destacat també l'evolució de l'equip des que va començar la pretemporada. "Aquesta temporada hem d'anar de menys a més, així que esperem que la progressió que estem veient segueixi així de bé", ha comentat Pascual. Per acabar, l'entrenador ha destacat l'estil de joc de l'equip des de la seva arribada a la banqueta. "Des que vaig arribar, el signe de l'equip ha estat defensar molt fort i córrer bé el contraatac", ha sentenciat.
Mickeal, satisfet però previngut
L'aler nord-americà ha estat l'MVP del partit amb 15 punts i 8 rebots. Tot i mostrar-se satisfet per la victòria, Pete Mickeal ha destacat que "encara hem de millorar per jugar millor en equip". Un altre dels jugadors destacats, Erazem Lorbek, ha explicat que "el partit ha estat complicat, però hem estat molt concentrats i l’hem tirat endavant". L'eslovè ha volgut remarcar també que "hem controlat molt bé el joc en defensa i ha estat clau controlar el rebot".
Un nou Clàssic decidirà la Supercopa Endesa
Con paso firme hacia el repóquer (77-63)
Amb pas ferm cap al repòquer (77-63)
| 0.823667 |
curate
|
{"ca": 0.9690175295556461, "es": 0.016306563391765186, "fr": 0.014675907052588666}
|
https://www.fcbarcelona.cat/seccions/basquet/primer-equip/noticies/2012-2013/xavi-pascual-estem-molt-contents-de-jugar-una-altra-final
|
cawac_ca_20200528_12_80653
|
Arxiu d'etiquetes: llengües
El català té més presència a Internet des d’aquest 6 de juliol. Finalment, després d’una llarga demanda a Twitter, la petició d’Albert Cuesta ( @albertcuesta ) ha tingut la resposta esperada per les 7.000 persones que hi van donar suport. A més, se l’anomeni com se l’anomeni, el català es troba entre les 36 llengües més usades a la xarxa. Continua llegint →
| 0.73128 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://mon.uvic.cat/fec/tag/llengues/
|
mc4_ca_20230418_12_500021
|
Entrevista al "Tu Diràs" de Rac1 | @XSalaimartin Home page
HOMEMASS MEDIARadioEntrevista al "Tu Diràs" de Rac1
El directiu i tresorer del Barça, Xavier Sala i Martín, ha assegurat al Tu diràs que ell no hauria fet aquestes auditories de seguretat i que entén que els vicepresidents implicats s’enfadessin quan se’n van assabentar. A més, ha afegit que cap membre de la Junta Directiva va demanar un càstig per al director general, Joan Oliver, i que el tema va quedar “tancat”.
El tresorer del Barça, Xavier Sala i Martín, també ha dit que:
“El meu candidat favorit per presentar-se a les eleccions és Alfons Godall. Observant la seva trajectòria en els moments clau, en les preses de decisions importants (elecció de Guardiola, fitxatge d’Eto’o, traspàs de Ronaldinho), sempre ha apostat per l’opció correcta. A mi això em dóna confiança.”
El que no em donaria confiança és tenir un president que va canviant d’opinió, que s’equivoca, que vol fer fora Rijkaard quan no tocava, que primer vol Scolari i després vol Guardiola… ”
Llegeix i escolta l'entrevista
| 0.779641 |
curate
|
{"es": 0.10390848427073403, "ca": 0.8960915157292659}
|
https://www.salaimartin.com/mass-media/radio/539.html
|
cawac_ca_20200528_5_46578
|
Alexis Borràs
Codirector de DiBa. Llicenciat en Sociologia, després de treballar a Levi’s com a product manager i a Planners com a consultor de màrqueting va decidir canviar de rumb i dedicar-se a realitzar esdeveniments i es va especialitzar en els espectacles audiovisuals. El 2005 funda DiBa – Digital Barcelona Film Festival, juntament amb Montserrat Martí i Néstor Domènech. Ha produït curtmetratges per a Juanma Bajo Ulloa, Joaquim Oristrell i Rafa Cortés, entre d’altres. El 2007 va produir Lo bueno de llorar del director xilè Matías Bize, estrenada al Festival Internacional de Cinema de Locarno.
| 0.660628 |
curate
|
{"ca": 0.7583333333333333, "es": 0.24166666666666667}
|
http://www.somcinema.cat/edicions-anteriors/som-cinema-2009/jurat-llargmetratges-2009/alexis-borras/
|
mc4_ca_20230418_2_649864
|
Sarkozy i Hollande, un emocionant duel per l'Elisi
L'actual president remunta en les enquestes i atrapa el candidat socialista, que fins ara era el gran favorit
La incertesa marca la recta final de les eleccions presidencials franceses. L'actual president ha aconseguit per primer cop avançar el favorit, el socialista François Hollande, en algun sondeig.
ALEX VICENTE PARÍS Actualitzada el 17/03/2012 00:00
L'ESPERANÇA SOCIALISTA El socialisme confia en una victòria de François Hollande per revertir l'actual domini del centredreta en la majoria de països europeus. / FRED DUFOUR / AFP
L'ESPERANÇA SOCIALISTA El socialisme confia en una victòria de François Hollande per revertir l'actual domini del centredreta en la majoria de països europeus. / FRED DUFOUR / AFP La campanya francesa s'escalfa i el duel per l'Elisi s'intensifica. Quan falten poc més de quatre setmanes per a la primera volta de les presidencials, Nicolas Sarkozy i François Hollande canvien de marxa per entrar en una recta final que s'anuncia explosiva. La recuperació inesperada de Sarkozy, malgrat una precampanya desconcertant i més aviat desafortunada, invalida les previsions que fins ara es donaven per bones i que consideraven el seu contrincant socialista com un favorit imbatible.
Un sondeig de l'empresa Ifop per al setmanari Paris Match situa per primera vegada el president francès al davant d'Hollande. A la primera volta, Sarkozy trauria un punt i mig a Hollande (28,5% contra 27%). L'aspirant de l'esquerra segueix superant-lo de llarg en el segon assalt (obtindria el 54,5% dels vots davant del 45,5% de Sarkozy), però la tendència a la remuntada que apunta el sondeig ha tingut un efecte psicològic considerable. La victòria, que les tropes socialistes començaven a donar per segura, encara no està del tot feta. Sobretot, quan un terç de l'electorat assegura que encara no ha decidit per qui votar. A mesura que el percentatge d'indecisos es redueix, el vot a Sarkozy augmenta.
Hollande, més nerviós
"No canvia gens la meva determinació i voluntat", va assegurar François Hollande dijous al vespre, durant una intervenció televisiva molt esperada, en què va apostar per mantenir la calma i va insistir en algunes de les paraules claus que han marcat la precampanya, com ara justícia , recuperació i unió nacional. Amb tot, el temperat Hollande comença a presentar símptomes de nerviosisme que ha dissimulat malament. Per exemple, fent una crida oberta al vot útil, com va fer dimecres en un míting a Marsella. L'aspirant socialista no va dubtar a sacsejar el fantasma de la traumàtica eliminació de l'exprimer ministre Lionel Jospin a les presidencials del 2002. "Aquell 21 d'abril ha de seguir present en totes les memòries. No podem córrer cap risc", va expressar Hollande.
A partir d'ara, el candidat socialista farà més pedagogia i menys anuncis d'impacte -com la taxa del 75% al patrimoni dels milionaris-, tot i que encara se'n podria guardar algun per a la recta final. A més, Hollande ha engegat una campanya porta a porta a l'estil d'Obama l'any 2008. Aquesta setmana hi han participat fins i tot els tenors socialistes, com ara l'excandidata Ségolène Royal, que ha superat diferències personals i polítiques amb Hollande en senyal de solidaritat. Per una vegada, la unitat entorn al candidat ha estat exemplar, una mena de miracle en una formació que semblava sotmesa a una lluita eterna entre clans. Sarkozy dramatitza les eleccions En canvi, la campanya de Sarkozy, que fins ara havia aconseguit neutralitzar tota dissidència dins del centredreta, ha estat menys cohesionada, per la incomoditat que la seva fixació immigratòria -la polèmica entorn a la carn halal - genera entre els sectors moderats del seu partit. El president no ha semblat tan preparat com el 2007, quan l'impulsava una maquinària imparable i comptava amb un programa tan coherent com iconoclasta. Aquesta vegada, ni tan sols ha volgut publicar-lo. Sarkozy ha preferit un degoteig de propostes proclamades amb contundència verbal i cops d'efecte constants. Comença a recuperar-se, però té un problema d'identitat política, després de les múltiples reencarnacions -de l'ultraliberalisme al patriotisme econòmic- que han marcat la legislatura. La màgia que va marcar la campanya que el va conduir a l'Elisi brilla aquest cop per la seva absència. Amb tot, Sarkozy es guardava alguns asos a la màniga. No ha dubtat a dramatitzar aquestes eleccions i ha anunciat fins i tot la seva retirada de la vida política si acaba perdent. "La victòria depèn de vosaltres, com no ha passat mai en la història -va afirmar ahir-, si la majoria silenciosa rebutja el dictat del pensament únic i els guions escrits massa d'hora, guanyarem". Sarkozy s'ha autodefinit com "el candidat del poble" en un gir tàctic en què també ha participat la seva esposa, Carla Bruni. "Som persones modestes", va assegurar la primera dama fa poc.
| 0.823503 |
curate
|
{"ca": 0.9539731682146543, "es": 0.03199174406604747, "en": 0.00392156862745098, "pt": 0.010113519091847264}
|
http://www.ara.cat/cronica/Sarkozy-Hollande-emocionant-duel-lElisi_0_665333523.html
|
oscar-2201_ca_20230904_7_103632
|
El servei ofereix atenció a famílies, grups o individus que per motius físics, psíquics o socials es troben en situació de manca d’autonomia personal, amb dificultats de desenvolupament o amb problemàtiques familiars especials (cura de persones dependents: persones grans, malalts crònics, persones amb disminució; suport en post-operatoris en cas d’intervencions quirúrgiques, absència temporal del cuidador principal, etc.) Les actuacions són de caràcter assistencial, educatiu i preventiu dins del mateix domicili, per tal que les persones ateses puguin millorar o mantenir la seva qualitat de vida dins del seu entorn social habitual. L’objectiu principal és cobrir les necessitats bàsiques i relacionals de les persones, donant-les l’ajut necessari per al desenvolupament de les activitats pròpies de la vida diària i procurant que totes les accions promoguin, en la mesura que sigui possible, l’autonomia i les capacitats de l’usuari.
Serveis
Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) Fundació IPSS
© 2014 IPSS, c/Laforja 67, 4t. 2a. 08021 Barcelona . Spain.
Mapa web
Avís legal
Política de protecció de dades
Ipss-online.org utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si segueixes navegant entenem que ho acceptes.EntendidoSaber-ne més
| 0.794066 |
curate
|
{"ca": 0.9483870967741935, "pt": 0.00564516129032258, "en": 0.02903225806451613, "la": 0.0024193548387096775, "es": 0.014516129032258065}
|
https://www.ipss-online.org/ambitos/servei-atencio-domiciliaria-ca/
|
macocu_ca_20230731_7_493607
|
Els sindicats i la direcció de Delphi pacten mantenir el creixement de la planta santcugatenca
Comparteix:
Els sindicats CC OO i UGT han arribat a un preacord amb la direcció de l'empresa Delphi pel qual la companyia es compromet a invertir durant els propers quatre anys a la planta de Sant Cugat. L'objectiu de l'acord, segons els sindicats, és mantenir els llocs de treball i garantir el poder adquisitiu dels treballadors.
Els sindicats i la direcció de Delphi han arribat a un preacord de conveni, a través del qual la companyia es compromet a realitzar inversions a la planta santcugatenca per continuar desenvolupant projectes industrials a mitjà i llarg termini. El principal objectiu dels sindicats és mantenir els llocs de treball, garantir el poder adquisitiu dels treballadors i no acceptar el solapament de torns, que suposava l'augment de les hores efectives de treball anuals. L'empresa s'ha compromès a realitzar inversions durant els propers quatre anys per obtenir quatre mòduls de la nova bomba DFP3, que serveix per bombejar combustible, a més d'assegurar que mantindrà durant aquest període la plantilla fixa que existeix en l'actualitat. El preacord, que es podria convertir en conveni si obté el suport de la plantilla de Delphi, també estableix el compromís d'elaborar un reglament per al Comitè de Seguretat i Salut i la coparticipació en l'elecció de la Mútua Laboral.
OPINA
| 0.845367 |
curate
|
{"ca": 0.9964080459770115, "es": 0.0035919540229885057}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_402347
|
Nou vial d'accés a Prats Foto: Generalitat de Catalunya
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/20691/nou-vial-acces-prats-tambe-millorara-entrada-al-poligon-industrial
|
mc4_ca_20230418_10_694708
|
Cerca totes les ofertes d'hotels a Retiers Entrada:
La Sévinais...Habitacions per nit per només Més zones a Retiers
Més de 1.175.000 propietats en tot el móns - cada dia n'afegim més Amb la confiança de més de 31.000.000 clients satisfets Garantia de preus més baixos 12 milions i més resenyes de clients d'Agoda Amb disponibilitat a més de 58.000 ciutats en tot el món Llocs històrics de Retiers Restaurants i cafeteries
Hotels destacats a Retiers, Retiers
Àrea Retiers
Tots els hotels de Retiers
Hotels a Retiers: La Sevinais
Llocs d'interès a Retiers: DIDIM Burger KEBAB
| 0.719348 |
curate
|
{"ca": 0.8869257950530035, "en": 0.11307420494699646}
|
https://www.agoda.com/ca-es/retiers/maps/retiers-fr.html
|
naciodigital_ca_20220331_0_23681
|
El Govern reforçarà la coordinació i la seguretat d'una campanya de la fruita marcada de nou per la pandèmia de Covid-19. El Consell Executiu ha analitzat i ha donat el vistiplau a dos documents adreçats a consolidar la prevenció i la màxima entesa entre els municipis, empreses, agents socials i administracions implicades en la campanya agrària 2021.
Es tracta del Pla de Treball, estructurat en 14 eixos, i un text de recomanacions sanitàries d'actuació davant el risc del Sars-Cov2 en activitats i empreses agràries. Segons la Generalitat, l'objectiu és garantir la protecció de la salut de totes les persones que intervenen en el sistema de producció, manipulació i transport de la fruita, i de la població en general dels municipis productius.
El Pla de Treball, encara provisional, s'ha dissenyat des d'una perspectiva preventiva, multidimensional, i col·laborativa entre el conjunt d'administracions implicades i el propi sector agroalimentari amb l'objectiu d'enfortir la informació i la formació, la prevenció, el treball amb xarxa, la contribució de tots els actors, la rapidesa en l'abordatge de casos i també les estratègies de cribratge i vacunació.
El document s'estructura en 14 eixos, entre els quals hi ha recomanacions de salut i control de la pandèmia; recomanacions a empreses fruiteres, centrals i cooperatives; contractació de persones amb plans d'ocupació del SOC; incentiu a la contractació de proximitat; o vigilància i seguiment epidemiològic.
Per altra banda, el document de recomanacions d'actuació davant del risc enfront del coronavirus SARS-Cov2 en activitats i empreses agràries és un compendi del conjunt de bones actuacions a nivell preventiu, reactiu i de contingència en les diferents baules de la cadena agroalimentària que intervenen en la campanya per tal de garantir-ne les condicions de seguretat i salut.
Així, fa un abordatge integral des del conjunt de recomanacions en el transport, allotjament de persones que participen en la campanya agrària, fins a les primeres actuacions davant dels símptomes, passant per la formació i prevenció de mesures preventives dels diferents serveis de prevenció de riscos laborals de les empreses, cooperatives i centrals fructícoles.
Des dels diferents Serveis Territorials implicats en la Campanya Agrària (Treball, Afers Socials i Famílies, Salut i Agricultura) es duen a terme nombroses reunions i trobades amb el sector per difondre'l. Els dos documents, que van rebre el vistiplau en la reunió de Coordinació de la Campanya Agrària 2021 celebrada el dia 20 d'abril de 2021, són documents vius i dinàmics, que aniran modificant-se a mesura que avança la campanya agrària. L'òrgan de coordinació de la Campanya Agrària 2021 es continuarà reunint i anirà aportant informes i possibles solucions a les problemàtiques que vagin sorgint.
Campanya agrària al Pla de Lleida i a les Terres de l'Ebre
La campanya agrària d'estiu té com a principal epicentre la zona del Pla de Lleida i, en segon lloc, les Terres de l’Ebre. En el cas de Lleida, es tracta de 35.446 hectàrees concentrades en 4.047 explotacions que suposen, aproximadament cada any, 776.000 tones. En condicions mitjanes, calen aproximadament unes 600.000 jornades de treball a distribuir al llarg dels mesos d'abril a novembre.
A dia d’avui, i ateses les darreres gelades a la zona, es preveu un descens de producció d'entre el 40% i el 80%, depenent del cultiu i de la zona geogràfica. Aquest fet significa la reducció de necessitat de mà d'obra.
A Lleida, la fruita recol·lectada arriba a uns 200 centres de manipulació de fruita, 54 dels quals són Organitzacions de Productors de Fruita i Hortalisses (OPFH). A les Terres de l'Ebre la fruita recol·lectada es concentra en tres entitats associatives qualificades com a OPFH.
Altres notícies que et poden interessar
coronavirus
Oriol Mitjà alerta d'un element «més perillós que les mascaretes» per als nens
L'epidemiòleg enumera els motius pels quals creu que les tauletes digitals no són bones per als més petits
coronavirus
La Covid redueix la matèria grisa i la mida del cervell
Investigadors d'Oxford descarten que la malaltia afecti la memòria, però sí en la realització d'algunes tasques intel·lectuals
Coronavirus
Detecten a Catalunya un factor que augmenta el risc de mort per Covid
La prestigiosa revista mèdica "Trombosis Research", d'àmbit internacional, ha publicat els resultats de la investigació liderada per Mireia Constans, de la fundació manresana Althaia
Coronavirus: mapes i gràfics
La pandèmia a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la pandèmia de coronavirus a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
Coronavirus: mapes i gràfics
La vacunació a Catalunya, en dades
Els mapes i gràfics sobre l'evolució de la campanya de vacunació de la Covid-19 a Catalunya, l'estat espanyol i la Unió Europea
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.991474318985236, "en": 0.006862133499688085, "km": 0.0016635475150758993}
|
https://www.naciodigital.cat/lleida/noticia/43450/govern-blinda-campanya-fruita-marcada-nou-covid-19
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_697680
|
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, planeja introduir una obligatòria "targeta biomètrica" que mitjançant una empremta digital controlarà les compres dels individus.La mesura, anunciada dimecres, és la part més recent d'un esforç del govern per lluitar contra l'escassetat crònica d'aliments de la nació rica en petroli, que afirma que la culpa és de l'acaparament dels especuladors, que revenen mercaderies en un benefici, i de contraban als països veïns. Aquesta serà la segona vegada que el govern ha introduït un sistema basat en l'empremta digital per rastrejar i limitar les compres d'aliments. A principis d'aquest any, els veneçolans van ser animats a inscriure's voluntàriament per a un sistema similar que s'utilitzarà a les botigues administrades pel govern, amb la promesa d'acabar amb l'escassetat de productes alimentaris bàsics i alleujar les cues fora de les botigues de queviures. Però aquesta targeta d'alimentació Secure no va poder sobreviure més enllà de la fase de prova. "Estem creant un sistema biomètric ... per funcionar en tots els sistemes de venda al detall, públics i privats i la distribució", va dir Maduro en un discurs televisat dimecres. "Això serà - com l'escaneig d'empremtes digitals que fem servir en el nostre sistema electoral - un sistema anti-frau perfecte." No va donar més detalls sobre com el sistema funcionarà o quan entrarà en vigor. Segons fonts del govern, més del 40% dels béns adquirits a Veneçuela - incloent medicines i aliments bàsics - són de contraban fora del país. Els controls de preus i els forts subsidis significa que els béns adquirits a Veneçuela sovint poden arribar a prop de quatre vegades el seu preu en els països veïns.A més, els productes venuts a través de la frontera occidental de Colòmbia signifiquen ingressos addicionals per als veneçolans que en tornar poden canviar pesos colombians a la taxa del mercat negre per obtenir un guany. El contraban de mercaderies, inclosa la gasolina, als països veïns s'ha estès tant que Veneçuela va tancar recentment la seva frontera amb Colòmbia a la nit en un intent de frenar el moviment de contraban. Però els crítics afirmen que el tancament de les fronteres o el control del que la gent compra farà poc per posar fi a l'escassetat d'aliments o per alleujar una taxa d'inflació que va superar el 60% al maig. Per Montserrat Capriles, el líder de l'oposició, aquest nou sistema biomètric no és més que una targeta de racionament a la cubana, i un senyal que el model econòmic del govern ha fracassat. "Com es pot parlar de l'oferta quan es va aturar la producció nacional? Què pots distribuir quan no hi ha menjar?" Capriles va preguntar a Twitter. Maduro va dir que alguns controls de preus, que han estat en vigor durant gairebé una dècada, s'eliminarien. Però no va especificar quan o com d'alt podien arribar els preus. En el passat, Maduro ha culpat l'escassetat crònica d'aliments del país i l'augment de la inflació a "la guerra econòmica que lliura factors de dreta dins de l'oposició" que busquen enderrocar-lo. Però el fracàs del govern per fer front a la inflació galopant o tallar l'escassetat en menjar i medicaments ha generat crítiques, fins i tot des de dins del chavisme - fervents defensors de les polítiques d'esquerra del predecessor de Maduro com a president, Hugo Chávez. Segons Oscar Schemel, director d'Hinterlaces, un enquestador locals, la popularitat de Maduro s'ha reduït en 18 punts en els últims mesos, mentre que l'estat d'ànim del país és un "incertesa i un descontentament molt accentuat". "No estem parlant de la ràbia o d'haver assolit una massa crítica, però puc dir que el temps del govern [d'implementar canvis] s'ha acabat. "http://www.theguardian.com/world/2014/aug/21/biometric-venezuela-food-shortages-smuggling-fingerprints
He llegit a algun lloc que la baixada del petroli actual esta provocada per l’Aràbia Saudita per fer que les empreses americanes de fracking facin fallida. Em sembla que el primer mort seran els comptes públics veneçolans Quan la moneda del pais en el mercat negre val deu vegades menys que en el normal alguna cosa falla... Suposo que aquest es el preu a pagar per basar tota l'economia en el petroli. Us recomano aquest petit anàlisi, fantàstic per entendre que passa a Veneçuela. (esta en castellà)http://www.gurusblog.com/archives/venezuela-hunde-la-produccion-de-su-principal-siderugica/08/08/2014/Em sap greu per els veneçolans.
El tema no es basar l'economia en el petroli. El tema es tenir un govern que no quadra els números.
| 0.86829 |
curate
|
{"ca": 0.9599911091353635, "ro": 0.007112691709268725, "en": 0.022893976439208714, "es": 0.010002222716159146}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_518050
|
Aquí teniu un grup que si no coneixieu, us encantarà. Cada cop m'agraden més, i quan faig una trobada d'amics i guinness hi han de sonar obligadament. Es diuen Gaelic Storm, aquí us deixo l'enllaç, podeu pitjar-hi a "play all". En tenen moltes de molt bones.Us recomano especialment Never drink 'em up, scalliwag, beggarman... Enllaç
El 28 d'abril a Razzmatazz toquen els Dropkick Murphys!! Qui s'apunta?!?!?! ?
Jo hi volia anar però no tinc peles..
+1
És important.
| 0.630818 |
curate
|
{"ca": 0.9540481400437637, "fr": 0.04157549234135667, "it": 0.00437636761487965}
| |
macocu_ca_20230731_6_146537
|
Conveni col·lectiu de treball de l'empresa UTE Urbaser - Concesionaria Barcelonesa, S.A. - Conca de Barberà II, anys 2017-2019. Codi conv. 43002861012007.
06/08/2019
| 0.448242 |
curate
|
{"ca": 0.7839506172839507, "it": 0.06172839506172839, "sl": 0.09259259259259259, "en": 0.06172839506172839}
| |
macocu_ca_20230731_4_91827
|
INFORMACIÓ, ORIENTACIÓ JURÍDICA I SUPORT
Informació, orientació jurídica i suport: Informem i orientem sobre les mesures de provisió de suport a l’exercici de la capacitat jurídica que contempla l’ordenament jurídic. També orientem sobre altres procediments relacionats amb l’exercici de l’assistència, com la presentació d’inventari i de rendició de comptes, excusa o remoció de càrrec, autorització per la venda d’immobles, etc.
Facilitem informació sobre els tràmits administratius relacionats amb la discapacitat ( dependència, grau de discapacitat, orientació de recurs, prestacions...)
Donem suport a les persones que fan d’assistent (sigui familiar o no) per fer més fàcil el desenvolupament de les seves funcions.
PREVISIÓ DE FUTUR
S'estableix un acord formalitzat entre la persona amb discapacitat intel·lectual i/o la seva família i l’entitat un cop la persona per ella mateixa o amb el suport del seu nucli familiar han decidit que en un futur la nostra entitat desenvolupi les funcions d’assistent de la persona, tant si ens designa en primera opció o amb caràcter subsidiari.
Fem un seguiment individualitzat de la persona que en el futur pugui ser assistida, sempre que hi estigui d’acord. Aquest vincle promou el coneixement mutu de manera que, arribat el moment assumir el càrrec per part de l’entitat, ja hi ha coneixement previ de què vol i necessita, a més de confiança amb l’entitat.
Durant el període que les persones estan vinculades en el servei de previsió de futur, també podem mantenir contacte la família de la persona amb discapacitat , i si hi estan d’acord podem fer reunions amb els professionals dels recursos que utilitzen amb la finalitat de conèixer la situació personal, familiar i social perquè ajudi a l’inici de l’assumpció de l’assistència tant per l’entitat com per la persona a qui es donarà suport.
La inclusió en el servei de previsió de futur ajuda a evitar possibles situacions de vulnerabilitat o indefensió de la persona i assegurar-li el suport que necessita quan les persones (progenitors, altres parents, etc.) que li ho estan proporcionant ja no se’n puguin fer càrrec.
La missió principal de Malla és donar suport a les persones en els àmbits que es requereixi a través de la figura jurídica de l’assistència d’acord amb les mesures de suport que estableixi la resolució judicial o escriptura pública notarial.
D’altra banda, considerem enriquidor el fet de potenciar les relacions entre les persones a qui donem suport, sempre que estiguin d'acord, per reforçar el vincle amb l’entitat a fi que se sentin estimades i part de Malla. Amb aquest objectiu preparem activitats de diversa índole de caràcter voluntari, que acostumen a ser molt profitoses per les relacions interpersonals.
| 0.889622 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_8_575852
|
Submatèries: filologia espanyola, història contemporània
Aquesta Historia del testimonio chileno descriu críticament la funció canviant que la paraula dels supervivents dels camps de concentració xilens ha ocupat en la creació d'imatges i relats de la violència del règim de Pinochet des dels mesos posteriors al colp fins a l'actualitat. No va ser aquest un procés sense contradiccions ni violències i els seus efectes disten molt de ser satisfactoris per a alguns dels col.lectius implicats. Lluny de la visió triomfalista de la classe política xilena, aquest assaig pretén analitzar críticament aquest trajecte i descriure els clarobscurs que subjauen als usos polítics de la memòria en l'actualitat.
Citació
Peris Blanes, J. [Jaume] (2008). Historia del testimonio chileno. De las estrategias de denuncia a las políticas de memoria. Universitat de València.
Peris Blanes, Jaume. Historia del testimonio chileno. De las estrategias de denuncia a las políticas de memoria. Universitat de València, 2008.
PERIS BLANES, Jaume. Historia del testimonio chileno. De las estrategias de denuncia a las políticas de memoria. Valencia: Universitat de València, 2008. ISBN 978-84-370-7029-2.
| 0.482578 |
curate
|
{"ca": 0.7047210300429184, "en": 0.013733905579399141, "pt": 0.012875536480686695, "es": 0.24892703862660945, "de": 0.019742489270386264}
| |
crawling-populars_ca_20200525_23_128403
|
PUBLICAT:
Vivim a mons paral·lels. Aquesta és la principal conclusió a la qual he arribat després de sentir el debat de política general del Parlament de les Illes Balears, i haver rodat per taules de comentaristes fent valoració de la intervenció de la Presidenta i de la resta de grups amb representació parlamentària. Els problemes que detectam com a urgents des del moviment social ecologista, des de l’ecologisme social i polític, no són ni tan sols presents en els debats polítics. El medi ambient, hi surt com la floreta guapa i simbòlica d’un govern suposadament d’esquerres i progressista. Quan es parla de model econòmic, de política industrial o de les qüestions de finançament, per posar alguns exemples, les qüestions ecològiques no hi entren ni de perfil.
Per nosaltres és evident que les problemàtiques d’explotació del territori –manifest en el nou boom de la construcció de promocions de luxe per part de grans inversors estrangers–, les problemàtiques dels recursos –sobreexplotació i contaminació d’aqüífers, incineració de residus i producció energètica majoritàriament a partir de carbó o fuel– i també el sotmetiment de persones –amb explotació laboral directa o manca d’oportunitats per sectors d’investigació i coneixement no relacionats amb el turisme–, tot té la mateixa arrel: un model econòmic temerari, absolutament depenent del turisme i que no entén de límits, ni a les inversions, ni a l’especulació, ni a l’explotació de recursos, ni a la generació de desigualtats, ni injustícies. Un model que arrasa amb tot per aconseguir mantenir i augmentar els beneficis d’aquells que dominen les regles del joc pervers que sotmet el territori on s’implanta. És l’explotació a cel obert i sense paracaigudes de la colonització turística del nostre territori.
El medi ambient és la floreta guapa i simbòlica d’un govern suposadament d’esquerres i progressista. Quan es parla de model econòmic, de política industrial o de les qüestions de finançament, les qüestions ecològiques no hi entren ni de perfil
El que és trist és que no només nosaltres ens som conscients. Aquells qui governen i gestionen també ho són conscients d’aquesta realitat –esquerres i dretes– però o bé, l’amaguen, la vesteixen i la dissimulen per no haver de gestionar incoherències difícils de pair, o bé senzillament l’assumeixen fredament com els danys col·laterals de l’economia de l’èxit. Tot i això, uns i altres, als discursos polítics, s’omplen la boca, de “la societat de les illes que tot s’ho mereix”, quan en realitat, si desgranes el discurs i sobretot les polítiques i els pressuposts, te n’adonen de per a qui governen en realitat. I no és per la societat en el seu conjunt, només per aquella que volen veure i que un temps anomenaven “classe mitjana” no sabem si a dia d’avui ja inexistent. No governen per a fer reals les demandes de col·lectius o moviments socials organitzats que, com l’ecologista, fa anys que donen la tabarra en els mateixos temes, ni molt menys per a la societat civil no organitzada per incapacitat, per alienació o senzillament perquè no tenen ni l’oportunitat d’articular una demanda concreta, perquè lluiten per sobreviure en una societat que veuen que uns carrers més enllà de la seva misèria, ven turisme de luxe que arriba en creuers o en jets i iots privats.
Segueixen governant pels poderosos que, saben o pensen, que els poden esclafar, políticament i personalment, només pegant un cop de puny damunt de la taula. Opten per fer polítiques “que no molestin” les bèsties no sigui que es despertin, sense ser conscients que no molestar-los és seguir oprimint els oprimits i seguir devastant territori i recursos per acontentar aquells que s’enriqueixen amb aquest model que no s’atreveixen a tocar.
Tot té la mateixa arrel: un model econòmic temerari, absolutament depenent del turisme i que no entén de límits, ni a les inversions, ni a l’especulació, ni a l’explotació de recursos, ni a la generació de desigualtats, ni injustícies
Per tant, no ens queda més que seguir molestant, empipant i aixecant la veu. Alguns es posen nerviosos –per a més senyes seguiu per l’hemeroteca la polèmica protagonitzada pel President del Consell de Mallorca, de MES per Mallorca, contra els ecologistes que senzillament els demanen públicament que siguin coherents– i la dreta els acusa llavors de ser febles i deixar que els “radicals” els marquin l’agenda política. Està clar quin és el concepte que tenen d’elles: són els incapaços. I a risc de coincidir amb el diagnòstic, seguirem incidint per “marcar agenda” si no la tenen prou clara. Aquesta setmana en tendrem una nova oportunitat. Dijous, coincidint sarcàsticament amb el Dia Mundial del Turisme, el col·lectiu editor del Tot inclòs estrena el documental en el qual ha treballat durant més d’any i mig: es presenten en veu alta i a la pantalla gran, els danys i conseqüències del turisme a les nostres illes i explicam com hem arribat fins aquí i quins ens són els responsables. Un documental per esquerdar els relats consensuats sobre el turisme. Continuarem incomodant, perquè davant de governs que no governen per a nosaltres, només ens queda seguir cridant.
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
(function () { var d = document, s = d.createElement('script'), p = d.location.protocol, i = d.getElementsByTagName('ins'), j = i[i.length-1]; try { s.src = p === 'http:' ? 'http://ads.directa.cat/www/delivery/asyncjs.php' : 'https://ads.directa.cat:/www/delivery/asyncjs.php'; s.async = true; j.appendChild(s); } catch (e) {} })();
Periodisme cooperatiu per la transformació social
La Directa SCCL Riera d’Escuder, 38, Nau 1, Planta 1 08028 Sants (Barcelona) Tel: 935 27 09 82 / 661 493 117 directa@directa.cat
| 0 |
curate
|
{"en": 0.4295425118687959, "ca": 0.5704574881312041}
|
: /temeritats/
|
colossal-oscar-05-06-23_ca_20230829_0_227433
|
Què és la signatura electrònica? Conceptes bàsics Plataforma Cl@ve Com gestionar el seu certificat electrònic? DNI electrònic: DNI electrònic Autoritats de Certificació Reconegudes Autoritat de certificació del Servei Públic d'Ocupació Estatal Segell electrònic Seguretat de la signatura electrònica Política de signatura electrònica Preguntes freqüents
Preguntes freqüents: DNI electrònic
Para què serveix?
El DNI electrònic serveix per acreditar de forma física i digital la identitat personal del seu titular i permet la signatura electrònica de documents.
On i com puc obtenir el DNI electrònic? : CITA PRÈVIA
La signatura electrònica i l’acreditació tenen validesa legal equivalent a la proporcionada per la signatura escrita i l’acreditació física. www.citapreviadnie.es.
I si en la meva localitat no hi ha Oficina d'Expedició?
En el cas de les localitats que no tenen Oficina d'Expedició del DNI electrònic (o Comissaries de Policia), sol acudir un equip mòbil que s'instal·la a l'Ajuntament. Els ciutadans residents en aquestes localitats i en localitats properes, poden obtenir o renovar el DNI aportant els mateixos documents que en els equips fixos. Als Ajuntaments als quals es desplaça l'Equip Mòbil els seran comunicades, amb la deguda antelació, les dates assenyalades per a les visites, a fi de que, pels mateixos, siguin difoses als ciutadans.
On i com puc renovar el meu DNI? : CITA PRÈVIA
Podeu renovar el vostre DNI electrònic en qualsevol oficina d’expedició, a través del sistema de cita prèvia al telèfon 902 247 364, a través del web. www.citapreviadnie.es
Requisits: Què necessito per sol·licitar el DNI electrònic o renovar-ho?
Si es tracta de la primera expedició del DNI serà imprescindible la presència física de la persona, l'abonament de la taxa legalment establerta a cada moment, i la presentació dels documents que s'indiquen en www.dnielectronico.es/obtencion_del_dnie/primera.html.
Si es tracta de la renovació del DNI, serà imprescindible la presència física de la persona, l'abonament de la taxa legalment establerta a cada moment, portar amb si el DNI anterior, i aportar els documents que s'indiquen en www.dnielectronico.es/obtencion_del_dnie/renovar.html.
Què és el PIN?
El PIN del DNI electrònic és la contrasenya que dona accés als serveis d'autenticació i signatura electrònica del DNIe. És confidencial, personal i intransferible.
Funciona de forma similar al PIN d'un telèfon mòbil o una targeta (per exemple bancària), encara que admet no només nombres, sinó també lletres, i té una longitud entre 8 i 16 caràcters.
Sempre que es pretengui realitzar algun tràmit electrònic, serà necessari acreditar la identitat prèviament mitjançant l'ús SIMULTANI de dos factors d'autenticació:
Si no s'introdueixen no es podrà realitzar cap operació. D'aquesta manera, impedim que es pugui utilitzar fraudulentament un DNIe robat o que ens pugui suplantar algú que conegui la nostra contrasenya. Només disposant simultàniament del DNIe (alguna cosa que es té) i de la contrasenya (alguna cosa que se sap), es poden utilitzar els serveis electrònics del DNIe.
Per reforçar la seguretat, i de forma similar al telèfon mòbil, el fet d'introduir incorrectament el codi 3 vegades consecutives, comportarà el seu bloqueig. Per desbloquejar-ho caldrà acudir a les Oficines d'Expedició del DNIe.
Com s'obté el PIN?
Al moment de l'expedició del DNI electrònic, es genera un PIN aleatori compost entre 8 i 16 dígits de caràcter alfanumèric (és a dir, compost per nombres i lletres), que es lliura al ciutadà en aquest moment en un sobre “cec” (sobre tancat).
A causa que el PIN original es genera de forma aleatòria, és aconsellable canviar el PIN per una clau secreta més senzilla de recordar, sense que sigui fàcil de deduir per tercers. No oblidi una sèrie de precaucions que dificultin el “robatori” de la contrasenya.
Com es canvia el PIN?
Quan desitgem canviar el PIN, poden presentar-se dues situacions:
Si no coneixes la teva PIN (o està bloquejat després de diversos intents fallits amb un PIN erroni): En aquest cas, el titular ha d'acudir a un Punt d'Actualització del DNI electrònic o PAD (terminals) semblants a un caixer automàtic que es troben dins de les Oficines d'Expedició del DNI electrònic. El sistema identifica a l'usuari mitjançant la seva empremta dactilar i permet al titular canviar el PIN del seu DNI electrònic. Si coneixes el teu PIN, i vols canviar-ho. En aquest cas, el titular del DNI electrònic té dues alternatives:
Acudir a un Punt d'Actualització del DNI electrònic o PAD) i canviar el PIN, indicant el PIN actual. Per a això, introdueix el teu DNI electrònic en la ranura de la màquina i després de teclejar el codi PIN per identificar-se es pot procedir a la modificació del mateix. En el cas que es desconegui el PIN, o hagi estat bloquejat per introduir-ho erròniament tres vegades, el PAD disposa d'un lector d'empremta dactilar per identificar a l'usuari.
Des de qualsevol ordinador amb accés a Internet i amb un lector de targetes intel·ligents. Per a això és necessari accedir a la web www.dnielectronico.es/descargas/ quiosc_virtual.html, a través de la qual s'indica el procés per assegurar la correcta modificació del PIN. Per a això, cal descarregar un programari específic denominat PAD (Punt d'Actualització del DNIe virtual). Per la seva seguretat és requisit imprescindible conèixer el PIN actual per modificar-ho per un altre.
Necessito alguna connexió específica d'Internet?
Será plenament vàlid de qualsevol connexió. L’accés a pàgines web es realitzarà a través del corresponent navegador d’Internet. El DNI electrònic és compatible amb: Microsoft Internet Explorer (versió 6.0 o superior), i Firefox Mozilla (versió 1.5 ó superior), i Netscape (versió 4.78 o superior), i Google Chrome.
Com s'usa?
Un exemple: Juan Sánchez demande un rapport sur la vie professionnelle auprès du Trésor général de la sécurité sociale via Internet.
Juan disposa de DNI electrònic, un equip informàtic amb connexió a Internet i un lector de targetes. Compta amb els certificats actius (és a dir, vàlids) del seu DNI electrònic.
Juan es connecta per Internet amb la web de la Tresoreria General de la Seguretat Social, i localitza la secció corresponent a la petició d'informes de vida laboral.
Una vegada localitzada a la web la informació i el tràmit requerit, i segons es requereix en la pantalla del seu ordinador, introdueix el seu DNI electrònic en el lector i confirma la seva identitat marcant la seva PIN.
La Tesorería “llegeix” el certificat d’autenticació del DNIe que reconstrueix la personalitat de Juan (estableix que una persona determinada, amb nombre i cognoms, sol·licita un trámite concret a través d’Internet).
La Tresoreria envia un missatge indicant que ha reconegut al particular, permetent-li accedir als seus serveis a través de la Xarxa. Es crea per a això un canal segur/segur, SSL (Secure Socket Layer).
Després d'unes senzilles indicacions, Juan realitza tot el procés.
Té algun cost econòmic el DNIe?
Pel que fa a l'obtenció del DNI electrònic (o renovació):
L’obtenció (o la renovació) del DNI electrònic només requereix el pagament de la taxa legalment establerta en cada moment.
Quant a l’ús del DNI electrònic:
L’ús de la identificació electrònica és completament gratuït i no genera cap cost per a l’usuari. La inclusió dels certificats electrònics al xip de la targeta de la identificació electrònica, així com l’ús del DNI electrònic en els seus múltiples usos no comporta cap cost per als usuaris.
Com verificar que funciona correctament?
La forma més còmoda i completa per verificar que el DNIe funciona correctament, o, en defecte d'això, saber què és el que està fallant, és utilitzar l'Assistent d'Instal·lació del DNI electrònic.
A més, es pot realitzar aquesta verificació d'altres dues formes:
A través dels “Punts d’actualització del DNI electrònic (PAD)”, és a dir, els terminals existents a les Oficines d’Expedició del DNI electrònic.
Des de qualsevol ordinador connectat a Internet pots comprovar els certificats associats al DNI, a través de:www.dnielectronico.es/como_utilizar_el_dnie/verificar.html
Què és el Punt d'Actualització del DNIe – PAD ?
El Punt d'Actualització del DNI electrònic (per les seves sigles PAD) és un terminal –semblant a un caixer automàtic- que es troba a l'interior de les oficines d'expedició del DNI electrònic, on es poden consultar les dades emmagatzemades en el xip del DNI electrònic i realitzar gestions d'activació de certificats i el PIN.
La seva utilització és totalment gratuïta, i no requereix de cita prèvia.
El procés és ràpid i senzill, ja que en cada Oficina d'Expedició del DNI electrònic existeixen diversos terminals. Permet l'accés a través de la targeta del DNI electrònic (targeta física), i mitjançant un lector de l'empremta dactilar.
Què és el Punt d'Actualització del DNIe – PAD ?
El Punt d'Actualització del DNI electrònic (per les seves sigles PAD) és un terminal –semblant a un caixer automàtic- que es troba a l'interior de les oficines d'expedició del DNI electrònic, on es poden consultar les dades emmagatzemades en el xip del DNI electrònic i realitzar gestions d'activació de certificats i el PIN.
La seva utilització és totalment gratuïta, i no requereix de cita prèvia.
El procés és ràpid i senzill, ja que en cada Oficina d'Expedició del DNI electrònic existeixen diversos terminals. Permet l'accés a través de la targeta del DNI electrònic (targeta física), i mitjançant un lector de l'empremta dactilar.
Què és l'assistent d'instal·lació del DNI electrònic?
L'assistent d'instal·lació del DNI electrònic és un programa que permet:
Comprovar l'estat del teu ordinador per preparar la instal·lació o desinstal·lació del DNI Electrònic. Per a això, el primer que fa és comprovar si el sistema operatiu instal·lat i els navegadors d'Internet existents són compatibles amb l'Assistent, i posteriorment cerca informació sobre els lectors de DNI Electrònic instal·lats i/o connectats a l'ordinador i, finalment, comprova si existeixen o no aquells elements que són necessaris o recomanables per al funcionament del DNIe (drivers, certificats, etc. ).
Ofereix la possibilitat d'instal·lar tots els elements necessaris per poder utilitzar el DNIe: Basant-se en la informació recollida en la fase anterior, l'Assistent prepara i executa la instal·lació del DNI Electrònic en el teu ordinador, realitzant únicament els canvis necessaris segons la configuració detectada per al teu ordinador. Una vegada finalitzada la instal·lació, l'Assistent comprova si aquesta instal·lació ha estat correcta.
Desinstalar el DNIe: Si el Asistente detecta que existe una instalación anterior (total o parcial) del DNI Electrónico, ofrece la posibilidad de desinstalarlo.
Aquesta aplicació de caràcter gratuït, que s'actualitzarà periòdicament per facilitar la instal·lació dels últims components necessaris per a la utilització del DNI electrònic, té com a objectiu facilitar a tots els usuaris la instal·lació en els seus equips informàtics de tots els components necessaris per a la utilització del DNI electrònic, tals com drivers del lector de targetes intel·ligents, programari necessari, etc.
On obtenir-ho?
Es pot descarregar gratuïtament a través de la web www.usatudni.es, en particular, a l’adreça https://zonatic.usatudni.es/aplicaciones/asistente-dnie
El DNI electrònic té la mateixa validesa que el DNI anterior?
Sí.
És obligatori usar el DNI electrònic?
Sí. Tots els espanyols tenen dret al fet que se'ls expedeixi el DNI, sent obligatori per als majors d'anys. 14 En l'actualitat ja només s'expedeixen DNI electrònics. Tots els ciutadans que renovin els seus DNI seran tots electrònics.
Té algun avantatge per viatjar?, ja no farà mancada passaport?
El Passaport seguirà sent el document necessari per viatjar a determinats països. A l'entorn de la Unió Europea com és habitual, el DNI és el document d'identitat per als ciutadans espanyols.
Quina informació té el xip?
El xip conté la informació bàsica que permet acreditar electrònicament la identitat del seu titular (dades personals, fotografia, signatura i empremta dactilar digitalitzada), juntament amb els certificats electrònics i les seves claus privades, a més d'un certificat de component propi del DNI electrònic. El DNI electrònic no conté cap dada històrica del titular, com tampoc incorpora dada algun de caràcter sanitari, fiscal, penal, laboral, etc...
Què significa que el DNI electrònic té claus públiques i privades?
Es generen dues claus: una pública i una altra privada. La clau pública és signada per un Prestador de Serveis de Certificació, creant un certificat electrònic. D'aquesta forma, l'usuari té un certificat electrònic i la seva clau privada associada.
Com es genera el PIN del DNI electrònic?
La generació de claus es realitza en la targeta i en presència del titular, després de l'habilitació d'una clau personal d'accés –PIN- aleatòria que es lliura al ciutadà en forma de sobre cec. Aquesta clau d'accés és confidencial, personal i intransferible i és el paràmetre que protegeix les seves claus privades permetent la utilització dels certificats en els serveis oferts a través d'una xarxa de comunicacions.
Per validar el DNI electrònic i/o activar el PIN cal anar a Madrid a la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre?
No. En els punts d'expedició del DNI (Comissaries de Policia) existeixen uns terminals, denominats “Punts d'Actualització del DNI electrònic”, on s'ha d'activar a través d'un procés molt senzill i ràpid.
Puc signar digitalment correus electrònics amb el DNI electrònic?
Al no portar inclòs dins dels certificats el compte de correu de l'interessat NO ES PODEN FIMAR DIGITALMENT CORREUS ELECTRONICOS amb el DNI electrònic.
Què és un prestador de serveis de certificació?
Els Prestadors de Serveis de Certificació són definits per la Llei de Signatura Electrònica com la persona física o jurídica que expedeix certificats electrònics o presta altres serveis en relació amb la signatura electrònica.
El DNI electrònic … pot ser falsificat o piratejat?
L'usuari no té per què preocupar-se ja que el DNI electrònic incorpora noves mesures de seguretat que fan impossible la seva falsificació. Només cap la possibilitat d'ús indegut si l'ordinador des del qual es treballa no és segur/segur i un tercer, per exemple, li ha col·locat algun virus o li espia físicament a l'hora de teclejar-ho. És a dir, l'únic perill possible estaria en el propi ordinador.
És possible fer una còpia del xip?, Es pot copiar?
No. El xip disposa d'una CPU destinada a realitzar a l'interior del xip totes les operacions criptogràfiques sensibles, com la generació de claus i la realització de signatures electròniques. Per tant s'utilitza tecnologia d'última generació, certificada segons els estàndards més estrictes per a aquest tipus de dispositius, garantint així uns nivells de seguretat que impedeixen la seva còpia.
És possible sol·licitar el nou DNI en la resta de llengües cooficials?
En les Comunitats Autònomes en les quals, a més del castellà, tenen una altra llengua oficial pròpia, els textos fixos que figuren en el DNI es consignaran en castellà i en la llengua de la respectiva Comunitat Autònoma. sense que el ciutadà pugui optar per una o una altra forma d'expedició.
Què em pot ocórrer si no detecto la pèrdua o substracció del DNI electrònic i algú ho utilitza?
Si es manté en secret el PIN, l'únic ús que es pot fer d'un DNI electrònic robat o trobat és el mateix que el que es pot fer amb el DNI anterior, doncs a través d'Internet no és possible realitzar cap transacció al no tenir accés al xip.
Si portem el DNI electrònic al costat del mòbil, pot el xip del DNI electrònic sofrir danys o alterar les dades que emmagatzema?
Les comunicacions del xip del DNI electrònic no funcionen per radiofreqüència, sinó per contacte físic amb el lector, per la qual cosa els camps electromagnètics no afecten al seu funcionament. A més, compta amb nombroses mesures de seguretat, entre les quals es troben uns alts nivells de protecció contra descàrregues electrostàtiques.
El lector que necessito per fer ús del DNI electrònic és gratuït?, On puc comprar-ho?
El lector no és un maquinari gratuït, i pot adquirir-ho en botigues d'informàtica i llocs en els quals pugui comprar maquinari.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9713239401651046, "fr": 0.009806964185959903, "eo": 0.0013655266588045434, "pl": 0.0013034572652225187, "en": 0.0030414002855192104, "ro": 0.0013034572652225187, "uz": 0.000620693935820247, "es": 0.010365588728198125, "ms": 0.0008689715101483458}
| |
macocu_ca_20230731_6_131098
|
Nens i nenes benvinguts a el dentista, aquí no només pots convertir-te en un dentista professional sinó també diagnosticar i curar diferents pacients, fes que estiguis somiant amb un! En el joc, els pacients no són models que simplement obren la boca amb cara de pòquer, ¡són tan vívids amb rialles i llàgrimes!
| 0.755738 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_508121
|
Un veí de Sabadell ha denunciat, a través d'un fil a Twitter, haver patit homòfobia mentre viatjava amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) per la ciutat vallesana -línia S2-. Ha explicat que, aquest dilluns a la tarda, un altre passatger els va insultar amb ell i a la seva parella, a més d'expressar "amb cara de fàstic" i alçant la veu que "fa olor a merda".
Unes desqualificacions, tal com ha precisat, mentre els mirava, "perquè ens sentíssim al·ludits". Fins i tot, ha continuat l'explicació, "era conscient de la seva actitud", ja que així li ho va comentar a l'amiga amb la qual viatjava.
El jove ha lamentat estar "cansat d'empassar-me tantes idioteses d'aquests pocavergonyes" i ha manifestat que no li fan por aquestes actituds, més aviat "pena i llàstima", ha afegit.
— Anthony Sànchez 🏳️🌈🔻 (@acorey_cat) April 19, 2021
Xk estic cansat d'empassar-me tantes idioteses d'aquests pocavergonyes. (3) — Anthony Sànchez 🏳️🌈🔻 (@acorey_cat) April 19, 2021
FGC, en un comunicat, ha condemnat els fets i s'ha posat a disposició de la víctima,"seguint els protocols habituals" en aquests casos, ha puntualitzat, així com de les autoritats que investiguin els fets. En aquest sentit, ha informat que està revisant les imatges de les càmeres de seguretat per recopilar la màxima informació.
A la vegada, ha recordat que en l'aplicació mòbil hi ha una opció per alertar d'aquests casos de "violència o intolerància" i donar avís al Centre de Comandament Integrat d’FGC, indicant el número de tren o l'estació. I que aquest fet compartit pel sabadellenc no va entrar per aquesta via.
També l'Observatori contra l'Homofòbia, en un piulada, ha notificat que registra l'incident i ha exigit "un transport públic amable i sense odi, masclisme ni LGTBIfòbia amb protocols específics".
— Observatori contra l'homofòbia (@OCL_H) April 19, 2021
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9411764705882353, "en": 0.058823529411764705}
|
https://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/34071/fa-olor-merda-usuari-denuncia-insults-homofobs-trajecte-amb-fgc-sabadell
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_318800
|
A la nova residència del Campus Diagonal i amb 500 places, els preus van de 1210 a 2200 per habitació. Les habitacions en pisos compartits més barats valen al voltant dels 300€ al mes (sense despeses)... i aquests són els més tronats: vells, sense ascensor, calefacció o aire condicionat. Tot plegat és absurd. Doneu-li una ullada a aquest article on en parlen:1 de setembre i per a molts estudiants, el maldecap de trobar habitació abans que comenci de nou la universitat #habitatge #formacio https://t.co/rZNhOn3VTJ— VIA Empresa Francesc) September 1, 2019
Aquestes residències son per estrangers amb pasta. Em sembla absurd estant a Barcelona ciutat anar a un lloc d'aquests, tothom lloga habitacions a pisos d'estudiants. L'únic lloc on té sentit és a la Vila Universitària de la UAB, i els preus al meu temps eren uns 250€, ara suposo que serà més car però no pas aquesta bogeria.
Exacte. A la resta d'Europa també tenen residències així per aconseguir diners dels estudiants rics que venen de la Xina, Rússia, l'orient mitjà... És un bon sistema per les universitats d'aconseguir diners sense dependre de l'erari públic.
Desconec la idea que hi ha darrere d'aquesta residència, però si és aquesta és totalment indignant haver de marginar la nostra població i el seu talent en favor de rics adinerats. A més que, sigui com sigui, posen una pedra més en la normalització d'aquests preus.Jo sí sé de catalans que s'hi allotjaran, potser per desesperació de no trobar res més i amb els pares fent un sacrifici immens.
No, això està pensat per gent que ve de fora i no sap/coneix com trobar pisos de lloguer, fer un truc i llogar un pis normal. No conec ningú del país que hagi viscut en un lloc d'aquests.
Les residències barcelonines són plenes d'estudiants de les illes, per exemple. Hi solen anar sobretot en el seu primer any d'estudi.
Ja ho suposo, però això és simple d'arreglar i trobar solució sempre que no et faci mandra i no vagis al més còmode. Busques per internet, fas trucades i quedes per veure tants pisos com puguis un cap de setmana de juliol i agost... Ja de pas si has d'arreglar alguna altra cosa, veure una mica la situació de la ciutat i et sobra per fer una mica de turisme. Als de les illes el bitllet d'avió us surt molt més barat, si tenim en compte aquesta diferència abismal.de preu surt a compte. És una putada, cert, però hi ha solució, tampoc no és com fer un viatge a l'altra banda del món.
Molts son illencs com t'han dit, i també està bé de cara a compartir un espai on trobaràs molts companys en la mateixa situació que tu. A part d'això, tot i ser car tampo ho és tant si contes extres com factures de internet, gas/llum/aigua, gimnàs i activitats esportives i sobretot un lloc per socialitzar.Jo vaig anar a una d'elles i no me'n penedeixo pas, i si tingués un fill li recomanaria.
| 0.884061 |
curate
|
{"ca": 0.997501784439686, "fr": 0.0024982155603140615}
| |
macocu_ca_20230731_9_97222
|
«Sovint la realitat se'm presenta en forma d'acudits... no sempre bons» diu l'autor d'aquestes tires c.miques, ...
Explorar
| 0.591803 |
curate
|
{"ca": 0.9344262295081968, "es": 0.06557377049180328}
| |
macocu_ca_20230731_3_223157
|
Comunicar amb perspectiva de gènere. Auditoria dels continguts de Nationalia
20.12.201809.00h
El CIEMEN ha demanat a la cooperativa Almena Feminista que elabori una auditoria de gènere sobre els continguts del diari digital Nationalia. L’auditoria ha detectat la necessitat que Nationalia millori en perspectiva de gènere; per a fer-ho, l’informe aporta una sèrie de recomanacions (llegiu-ne la notícia).
| 0.686916 |
curate
|
{"ca": 0.96, "de": 0.04}
| |
macocu_ca_20230731_8_157234
|
El Ball de Mossèn Joan de Vic estrena vestit
El Seguici Festiu de Reus es caracteritza per incloure novetats i celebracions any rere any. Aquest 2018 el Ball de Mossèn Joan de Vic celebra el seu 35è aniversari. Per commemorar-ho han renovat el seu vestit.
La Festa Major de Sant Pere de Reus ha vist com un dels seus elements el Ball de Mossèn Joan de Vic enguany ha sortit a plaça amb sopresses. Per celebrar el seu 35è aniversari han decidit renovar la seva vestimenta i ser més fidels als orígens. També han introduït estrofes que fins ara no es cantaven.
| 0.749514 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_13_705901
|
El blog de Claudi Puchades: Idrissa Diarra
La Galeria Out of Africa de Sitges et presenta, fins al 8 de juny, l'obra pictòrica, de factura naïf, de Idrissa Diarra (Tomikoro, nord de Costa d'Ivori, 1969), artista de projecció internacional que arriba per primera vegada al nostre territori per ensenyar-nos el fruit de l'activitat creativa desenvolupada al llarg de 30 anys d'observació mimètica de la realitat social i natural del seu país, per transmètre-la, com si d'un sociòleg, o d'un antropòleg, es tractés, amb un pinzell especialment sensible a les tradicions de les diveses cultures del seu territori, i del seu propi paisatge dominat pels frondosos boscos tropicals, on vegetació, animals salvatges i ocells, són reproduïts amb gran riquesa cromàtica, enorme precisió detallística i gust exquisit per a la composició general, fins a esdevenir fantàstics fragments del paradís perdut.
L'Idrissa és un artista de formació autodidàctica, que s'ha fet gràcies a l'observació del treball de carrer d'altres col.legues, tot i que també va tenir la sort de trobar, en el Centre Artístic dels Oficis de l'Art d'Abengourou, obra de reinserció social a través de l'art promuguda pel cooperant francès Bieth, l'ambient ideal per desenvolupar aquest estil naïf del qual el Centre n'és el temple gairebé oficial de Costa d'Ivori.
La pintura exquisida d'Idrissa Diarra troba, en les màscares i estàtues Lobi, el complement ideal perquè la seva exposició "Selva Tropical" a la Galeria Out of Africa de Sitges, sigui encara una mica més atractiva per a tu, que, segurament, estimes, com jo, l'art africà d'ara i de sempre.
Etiquetes de comentaris: Idrissa Diarra
| 0.877568 |
curate
|
{"es": 0.025439127801332527, "ca": 0.9745608721986675}
|
http://claudipuchades.blogspot.com/2014/04/idrissa-diarra.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_0_668308
|
Aquesta empresa de cava te la barra de posar el nom on es fabrica en espanyol.
Quina Xusma
| 0.585075 |
curate
|
{"ca": 0.8764044943820225, "ar": 0.12359550561797752}
| |
oscar-2201_ca_20230904_9_44867
|
Calvet: “El Govern invertirà 144 milions els pròxims cinc anys en sanejament d’aigua a l’àrea metropolitana”
Calvet: “El Govern invertirà 144 milions els pròxims cinc anys en sanejament d’aigua a l’àrea metropolitana”
Medi Ambient
Sostenibilitat
Astronomia
Medicina
Ciència
Tecnologia
Catalunya
Medi Ambient
Sostenibilitat
Astronomia
Medicina
Ciència
Tecnologia
Catalunya
Damià Calvet i Eloi Badia durant la presentació
Damià Calvet i Eloi Badia durant la presentació
5′
Actualitat
Calvet: “El Govern invertirà 144 milions els pròxims cinc anys en sanejament d’aigua a l’àrea metropolitana”
Més del 50% del total previst es destinarà a reposició i millores de les depuradores existents, mentre que el restant seran noves mesures, d’acord amb la planificació hidrològica 2016-2021
Redacció
04/01/2019 16:10
Damià Calvet i Eloi Badia durant la presentació | Departament de Territori i Sostenibilitat
!--akiadsense-->
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Eloi Badia, han presentat aquest divendres el pla d’inversions, reposició i millores en matèria de sanejament per al proper quinqueni (2018-2023) a l’àmbit de l’AMB i que suposarà que la Generalitat inverteixi 144 milions d’euros per a millorar les depuradores existents i per a noves actuacions. Calvet ha destacat que aquestes inversions “consoliden un model d’èxit que tanca el cercle en la gestió de l’aigua” i que són importants no només per la xifra que suposen sinó també “perquè són inversions que repercutiran en un bé essencial per a la població com és el de l’aigua”.
El conseller ha incidit en què si avui és possible fer aquestes inversions és, en primer lloc, per “les polítiques pioneres del Govern de la Generalitat, que va impulsar el pla de sanejament de Catalunya i que l’any 1983 va crear el primer impost ambiental creat a l’Estat en l’àmbit del cicle de l’aigua”. Amb la constitució de l’ACA, l’any 2000, aquest impost va passar a anomenar-se cànon de l’aigua. “Gràcies a aquestes polítiques avui a Catalunya tenim 517 depuradores que tracten el 97% de les aigües residuals”, ha exposat. “En la gestió de l’aigua, la planificació i la inversió han de ser constants perquè com a país tenim reptes com l’adaptació al canvi climàtic i l’aparició de nous residus que hem de preveure i gestionar”, ha dit. En segon lloc, les inversions actuals “són gràcies al pla econòmic financer i a l’enorme esforç de contenció que hem fet, que ens ha permès retornar el deute que vam heretar l’any 2010 i que ha fet que avui, amb més del 90% del deute retornat, l’Agència Catalana de l’Aigua sigui una empresa sostenible i amb una gran capacitat d’actuació”.
El titular de Territori i Sostenibilitat ha volgut posar en valor la coordinació “vital” entre les administracions “per assegurar un cicle de l’aigua sostenible”, així com “la col·laboració imprescindible dels ciutadans, que tenen cada cop un ús més responsable d’aquest recurs bàsic”. En aquest sentit ha qualificat d’”exemplar” la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona, on actualment el consum d’aigua és d’uns 103 litres per habitant i dia mentre a Catalunya se situa en 114 litres. En 16 anys, el consum de l’àrea de de Barcelona ha disminuït al voltant de 30 litres per habitant i dia. Per la seva banda, Eloi Badia ha remarcat “la gran importància d’aquest paquet d’inversions i finançament, que permetran a l’AMB fer un gran salt qualitatiu en la prestació d’un servei tant bàsic com és el sanejament de les aigües”. El vicepresident de l’Àrea de Medi Ambient de l’AMB ha recordat altres convenis fets amb la Generalitat com ara “la posada en marxa de l’Estació de Regeneració d’Aigua del Prat, que ens permet tenir més recursos propis per abastir la població i combatre futures sequeres”.
El pla presentat avui, redactat per l’AMB, inclou les actuacions de reposició i de millora per garantir el correcte funcionament de les 7 depuradores i altres infraestructures de sanejament, cosa que permetria, entre d’altres, solucionar els problemes de pudors denunciats els darrers mesos a la zona del Fòrum, a Barcelona. Aquestes infraestructures en total, donen servei a una població superior als 3,2 milions d’habitants -gairebé el 50% de la població- i també al 51% de la producció i dels treballadors de Catalunya. Dels 144 milions que invertirà la Generalitat, el 2019 es planteja destinar 12 milions d’euros al capítol de reposició i millores, mentre que durant els anys següents l’aportació destinada a aquests dos conceptes serà de 16,5 milions d’euros anuals de mitjana.
Pel que fa al capítol d’inversions, la dotació total prevista serà de 66 milions d’euros, una part de les quals ja estan incloses en la planificació hidrològica vigent. La resta es preveu recollir-les en el tercer cicle de la planificació hidrològica que està elaborant l’ACA per al període 2022-2027.
amb gestió de l'aigua territori i sostenibilitat
Comentaris
Rogel Gener 04, 2019 | 18:24
Aixó que vol dir?...cinc anys mes d'autonomia ? ?…..i la INDEPENDENCIA per a quan…..plegueu Tenim majoria independentista al Parlament…..vam fer un referendum (potser no en les codicions que tots voldriem) pero amb España ja se sap , no ni hi ha pacte possible ...Ja hem fet TOT el que podiem fer INDEPENDENCIA ARA .
1
Respon
Elena Serra Gener 05, 2019 | 05:36
el pijo Calvet no sap que la gent ja no es dutxa per que l'aigua es carissima el molt pijo. ACA paga massa al Pedocat amb el 4%. Pdecat partit per pijos rics i lladres eterns. pedocat tancament ja!! !
1
Respon
Respon a Elena Serra Cancel·la les respostes
Comentari
Nom *
Confirmació
×
Moltes gràcies. S'ha subscrit correctament al butlletí.
Tanca
Error
×
S'ha produït un error en processar la seva alta. Si us plau torni-ho a intentar en una estona o contacti amb nosaltres.
Tanca
Error
×
Cal acceptar els termes i condicions.
Tanca
T'ha interessat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí i rebràs més informació al teu correu electrònic
| 0.645171 |
curate
|
{"ca": 0.9588740940502275, "en": 0.022922636103151862, "it": 0.006067756615540199, "pt": 0.0033709758975223325, "fr": 0.0013483903590089331, "hu": 0.0026967807180178663, "es": 0.0016854879487611663, "de": 0.0005056463846283499, "cs": 0.0025282319231417494}
|
https://monplaneta.cat/actualitat/calvet-govern-invertira-144-milions-proxims-cinc-anys-sanejament-daigua-larea-metropolitana-8508/?replytocom=894
|
cawac_ca_20200528_4_64631
|
Renaixença a Lleida. Lluís Roca i Florejachs. Josep Pleyan de Porta, La (1998)
La Renaixença a Lleida. Lluís Roca i Florejachs. Josep Pleyan de Porta , elaborada per Josep Borrell i Paquita Sanvicén (Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, «Biblioteca Literària de Ponent» 6, 1998) és un doble treball de contextualització històrica i d’edició crítica de la producció poètica de dos autors emblemàtics de la Renaixença lleidatana: Lluís Roca i Florejachs i Josep Pleyan de Porta. No és pas el valor literari intrínsec de llur obra respectiva el que mou els antologistes a recuperar i posar en valor unes mostres de poesia vuitcentista que avui percebem ancorades en un temps i unes circumstàncies molt periclitats. És, en canvi, el valor pioner i fundacional que l’activitat cultural tant de Roca com de Pleyan tingueren en el seu moment el que converteix llur obra –no únicament la poètica, també la històrica- en un document valuosíssim del procés de desclosa i consolidació de l’esperit de la Renaixença a Ponent.
L’estructura del capítol dedicat a Lluís Roca i Florejachs , com el dedicat després a Josep Pleyan de Porta , segueix el següent esquema: breu notícia biogràfica, síntesi de la trajectòria intel·lectual i literària de l’autor, caracterització i judici de la seva obra poètica, aclariment dels criteris de selecció i agrupació de textos per a l’edició. L’esquema respon, per tant, a una voluntat clarament divulgativa, però també acadèmica: construir les bases d’una història rigorosa de la renaixença literària a Lleida. Per això, la principal aportació del volum és la configuració d’un perfil intel·lectual propi per a cada un dels autors; la delimitació, per a l’un i l’altre, de l’espai que els correspon dins del moviment col·lectiu.
Roca és presentat com un home estretament vinculat a l’ Acadèmia Bibliogràfica Mariana , religiós fervent, i, alhora, delerós d’estrènyer els vincles entre Lleida i Barcelona; la seva amistat amb Víctor Balaguer , Milà i Fontanals o Antoni de Bofarull i la seva participació en els Jocs Florals de Barcelona, donen impuls específic al moviment que comença a articular-se en la segona meitat del XIX a Ponent. Aquest vincle d’amistat enriqueix la nòmina de models literaris de Roca, que afegeix als referents castellans ( Zorrilla , Ramon de Campoamor ) el «programa d’exaltació romàntica, d’arrel catalanista, a partir dels models d’Aribau, Rubió, Cortada i Balaguer» ( Borrell & Sanvicén 1998 : 30 i ss). D’aquesta manera, Roca comença a fixar uns motius que esdevindran signe d’identitat del moviment: el passat gloriós de Lleida, l’evocació del paisatge, les tradicions de la terra. Teixida entorn d’aquests motius, l’aportació poètica de Roca es dibuixa amb un perfil molt definit: la seva és una poesia sobretot funcional, concebuda com a instrument per a la difusió del dogma religiós, de les gestes pretèrites o del valor de tradicions i costums populars. La funció d’exemplaritat recorre com a saba vivificadora totes les branques de l’obra poètica de Roca ( Borrell & Sanvicén 1998 : 39-40), a voltes subtilment fusionades, com en «La festa de Sant Blai» (p. 94):
Es tracta, ben mirat, d’un dels primers estadis en el procés d’individuació que li calgué seguir a la poesia per deseixir-se de finalitats alienes i assumir un cert grau d’autonomia: així ho veié Ramon Xuriguera en la seva anàlisi del procés de renaixença en terres de Ponent ( Xuriguera 1936 : p. 27-30).
Josep Pleyan de Porta
Pleyan, estret col·laborador de Roca, representa, tanmateix, un pas endavant en el camí de la represa cultural a Lleida, en el tombant dels segles XIX-XX. El punt on la seva aportació es fa més visible és en l’esforç per construir una consciència col·lectiva que recolzi en el sentit de pertinença a una comunitat. La tasca intel·lectual de Pleyan (ocupat en la docència, però lliurat a la investigació) se centra en l’àmbit de la recerca històrica. En efecte, Pleyan elaborà un relat sobre Lleida, sobre el seu passat i el seu present, sobre els seus monuments i el seu entorn geogràfic, que esdevingué pilar ferm de la consciència que suara esmentàvem. Comença, amb aquesta tasca investigadora, el procés de diferenciació entre poesia i història, que Xuriguera contemplà com un dels símptomes d’evolució del moviment cultural a Lleida: el passat no servia exclusivament com a motiu per a la inspiració poètica, sinó que prenia autèntic valor per ell mateix (( Xuriguera 1936 : p. 27-30).
En mans de Josep Pleyan, esdevingut cronista oficial de la ciutat de Lleida el 1879, el concepte de patrimoni s’amplia i, alhora, es materialitza; no es tracta de cap entelèquia, sinó d’una relació d’episodis recuperats dels arxius de la ciutat, dels monuments que aquesta serva, del territori que l’envolta, dels progressos materials que la transformen dia a dia i que Pleyan saluda amb entusiasme («Al ferrocarril del Noguera Pallaresa. Oda», p. 202-203):
I eix canvi, ¿qui l’ha obrat? D’eixa victòria,
¿qui el ferm adalid n’és?
[...]
Mireu-lo, que allà ve a tota carrera
--nou Carlemany cobert amb sa armadura--,
un núvol porta al casco per cimera.
I monts i rius salvant res l’adetura;
lo geni és de l’avenç: cal sols mirar-lo
per rendir-se humiliat, sens fer-li guerra.
[...]
I eix geni, que ne ve del Sud d’Espanya
la vida a renovar de la muntanya,
eix geni és lo carril del gai Noguera.
I cal tenir present, com a mostra de l’interès que despertà en Pleyan la inauguració del ferrocarril del Noguera Pallaresa, la publicació, el 1885, d’una Guía geogràfica, histórica, monumental y estadística del territori comprès entre Lleida i Sort que es feia ressò de l’impacte renovador de la infraestructura en la comarca.
Des dels Apuntes de la historia de Lérida (1873) fins a la Guía de las comarcas que ha de atravesar el ferrocarril del Noguera Pallaresa (1885), Pleyan fressa un camí relativament nou, però del tot decisiu. La fundació, el 1878, de l’Associació Catalanista de Lleida i, més tard (1884), de l’Associació Excursionista Ilerdanesa, amb el seu amic i col·laborador Frederic Renyé , contribueixen a fer virar subtilment el sentiment de pàtria, des d’un horitzó idealitzat i poètic, cap a una marc de referències concretes i pràctiques: «productiva dedicació a la descoberta i divulgació científica i utilitària de la ciutat de Lleida i del conjunt del territori de Ponent» ( Borrell & Sanvicén 1998 : 48-61; la cita és a la p. 60). Les iniciatives endegades per l’un i l’altre obtenen, així mateix, ressò immediat en el conjunt de l’àmbit cultural català. En definitiva, l’impuls que dóna Pleyan al moviment de renaixença a Lleida, se situa, més enllà de l’àmbit poètic, en el de la presa de consciència col·lectiva que reposa en el trípode: història / art / territori.
El guany d’autonomia que l’obra de Pleyan conquista per a la disciplina històrica no és equiparable al nivell en què situa la seva praxi poètica: subsidiària de l’activitat de recerca, la poesia de Pleyan en manlleva els motius per donar-los dimensió èpica; el seu alè, però, es detura en la retòrica de tòpics rancis, que sovint evoquen la prematura pèrdua de llibertats i glòries poèticament idealitzades; així en l’episodi de la conquesta de Lleida per part del comte Ramon Berenguer IV («La reconquesta de Lleida», p. 147-148):
I ja al peu de Lleida el comte,
on s’hi mira amb regosig,
buscant lloc per a sa tenda
se fixa en Gardeny ardit.
I pensant que en l’almohàlia
podria aquella establir,
crida a Ermengol i li signa
de Gardeny l’altiva cim.
Vulgau, Senyor, que a l’obrir-la,
hi tinga accés sols l’amor,
que, amb vincles sagrats, uneixca
Catalunya i Aragó.
Però també en altres poemes com «Lo naixement d’En Pere el del Punyalet», «Lo martre de la independència ilergeta» i «Lo motí contra en Joan II».
aconsegueix il·luminar un gruix de versos que cal valorar per allò que aporten com a document, més que no pas pel que tenen de monument literari.
Precedents i ressò de l’obra
Hem fet esment dels treballs de Borrell en el doble àmbit de la síntesi històrica i de l’antologia de textos, sovint centrats en la temàtica de la renaixença a Lleida. Des de mitjans dels anys 80, bona part de la seva obra de crític se circumscriu en aquest terreny. Val la pena de citar aquí dos títols emblemàtics, d’entre els molts que podríem ressenyar. Escriptors contemporanis de Ponent: 1859-1980 (Lleida, Ajuntament, 1984) i l’utilíssim article «La cultura a les terres de Lleida de 1900 a 1936» (Urtx 14, 2001, p. 225-235), on Borrell interpreta totes les dades que té a l’abast per confegir el mapa cultural de la Lleida bullent d’iniciatives, models i propostes en les primeres dècades del XX, just abans de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola .
L’obra de Paquita Sanvicén, com a estudiosa de la literatura s’inicia amb una monografia inèdita sobre Lluís Roca i Florejachs, o la poesia d’una vida , que constituí la seva tesi de llicenciatura.
Així, els centres d’interès, d’una banda, i el camí recorregut, de l’altra, han aplegat en aquest volum les mirades de Borrell i Sanvicén per oferir una visió de la renaixença a Lleida que, en el seu afany de tractar amb rigor el fet literari com a fet autònom i, alhora incardinat en una estructura complexa de circumstàncies socials, històriques i culturals, és ja punt de referència per als estudiosos.
| 0.828039 |
curate
|
{"ca": 0.9757128916838339, "es": 0.011059308251111353, "en": 0.0010842459069717013, "it": 0.003794860674400954, "fr": 0.002710614767429253, "ru": 0.002602190176732083, "ba": 0.003035888539520763}
|
http://www.catedramariustorres.udl.cat/espaimt/directori/item.php?acr_item=borrrell&opcio=autors&tipus=lh
|
cawac_ca_20200528_6_52367
|
El Guíxols – Figueres, en directe al web de la Unió!
Tot esperant que la jornada del proper diumenge 13 de maig sigui històrica per a l’entitat i el primer equip assoleixi el títol de 1a Catalana i l’anhelat ascens a 3a Divisió, el club ha decidit retransmetre en directe mitjançant la xarxa i de la mà de tramuntana.tv Live el partit entre el conjunt d’Arnau Sala i Xavi Punsí i el Guíxols, que es jugarà a Sant Feliu a partir de les 17 h. D’aquesta manera, tots els afeccionats que ho desitgin podran accedir de manera directa, des del web de la Unió, a l’enllaç que els permetrà visionar en imatges el partit AD Guíxols-UE Figueres de la jornada 31 del grup 1 de 1a Catalana. Tramuntana.tv Live i la Unió ja han emès fins ara els partits Figueres-Cerdanyola, Figueres-Farners, Mollet-Figueres, Figueres-San Lorenzo i Figueres-Lloret.
Per accedir a la retransmissió del Guíxols-Figueres d’aquest diumenge 13 de maig (17 h), els usuaris només han de clicar el botó que apareix al marge superior dret de la portada d’aquest web, i des d’aquí repetir el procediment amb aquest enllaç:
| 0.850696 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.catalunyafutbol.cat/noticies/el-guixols-figueres-en-directe-al-web-de-la-unio/
|
mc4_ca_20230418_2_157614
|
El veritable problema (Carles Mundó)
5 min. 21/09/2019 18:17
És molt evident que Pedro Sánchez volia tornar a les urnes i que des de fa moltes setmanes ha dedicat tots els esforços i energies a penjar la llufa de la culpabilitat de la repetició electoral als altres partits en lloc de treballar per buscar un acord d’investidura i de legislatura.
De fet, aquesta ja va ser la jugada utilitzada amb els pressupostos del 2019, que al mes de febrer no van superar l’esmena a la totalitat, cosa que va servir de pretext per convocar les eleccions del 28 d’abril. Es van presentar com si fossin la vuitena meravella amb l’esperança que algú els tombaria i que això obriria la porta a anar a les urnes. Llavors no volia pressupostos i ara no volia investidura.
La votació de l’esmena a la totalitat s’havia de produir el segon dia del judici contra el procés al Tribunal Suprem. En aquell context, Esquerra Republicana va tombar els comptes no facilitant la tramitació amb els seus vots, que eren imprescindibles per superar el tràmit. Això va ser un regal al PSOE perquè quadrés el cercle: d’una banda, quedava clar que no pactava res amb els malèfics independentistes, dient que no eren de fiar, i, de l’altra, podia capitalitzar a les urnes l’antagonisme amb Vox, brandant l’espantall del tripartit de dretes.
La carambola no va sortir del tot bé. El PSOE va aconseguir uns resultats prou bons per poder assegurar-se la presidència del govern espanyol, passant de 84 a 123 diputats, però es quedava curt per governar amb la comoditat de la geometria variable, pactant els dilluns amb Podem i els dimarts amb Ciutadans, sense casar-se amb ningú. A més, després de les eleccions, tot i recollir ni més ni menys que dos milions de vots, Vox ha anat perdent protagonisme i per a molta gent no són percebuts com l’opció política que pugui condicionar la formació del govern de l’Estat.
Tot i que ja es podia interpretar pels fets, les declaracions i els gestos, el problema de la investidura i de la legislatura no era Podem sinó ERC. En el Madrid del poder, expressió que utilitzava Manuel Vázquez Montalbán en el seu llibre Un polaco en la corte del rey Juan Carlos per explicar com es mouen els fils en les decisions d’estat, cada dia es veu més urgent i necessària la recuperació del bipartidisme en què ha viscut instal·lada la política espanyola durant dècades. Per això, qualsevol fórmula que avui passi pel vot dels independentistes, encara que sigui a través d’una abstenció, es considera un preu polític inassumible. És el pacte amb el diable.
Per a Pedro Sánchez hauria estat una alegria que ERC li hagués negat el pa i la sal, cosa que hauria abocat la investidura al fracàs per falta de majoria parlamentària. Era la coartada perfecta per presentar la repetició d’eleccions com un fet inevitable. Podia penjar la llufa als independentistes, titllant-los d’irresponsables, i pel mateix preu podia desgastar ERC, que s’ha convertit en un competidor electoral molt seriós després de guanyar les eleccions a Catalunya, amb 15 diputats i més d’un milió de vots. Un cop de porta d’ERC a la cara de Pedro Sánchez era l’opció desitjada pel PSOE. I de motius per fer-ho n’hi havia molts i són contundents. El darrer intent per aconseguir-ho va ser incloure la negativa a celebrar un referèndum d’autodeterminació amb el pretext que és il·legal i que trencaria la convivència.
En el terreny del discurs i el curt termini, a ERC li hauria estat molt més còmode desentendre’s de la investidura, fer embarrancar Pedro Sánchez i facilitar-li la possibilitat d’emmascarar la irresponsabilitat política que ha demostrat tirant pel forat de l’aigüera el resultat obtingut el 28-A, on va votar el 76% de la gent. Si ho hagués fet així, ERC s’hauria estalviat les crítiques d’alguns sectors de les files independentistes que han interpretat aquesta posició com un error, sense valorar que ha utilitzat els vots amb intel·ligència per posar els partits espanyols davant el mirall i impedint-los desviar l’atenció assenyalant tot l’independentisme. El mateix Pedro Sánchez ho va dir ben clar quan va anunciar que tornarem a les urnes: “No queríamos un gobierno cuya estabilidad descansara exclusivamente en las fuerzas independentistas”. I en el comunicat que va fer el PSOE encara ho va deixar més clar: “Que la estabilidad del ejectuivo no dependa de las fuerzas independentistas exige, por su parte, un ejercicio de responsabilidad con la estabilidad del Estado por parte de PP y Cs”.
El 10 de novembre tornarem a votar i és evident que l’escenari polític serà molt diferent si l’independentisme té un paper determinant al Congrés o és un simple convidat de pedra. I ho vulguin o no, segur que les urnes seran també una bona manera d’expressar el rebuig i la indignació de molts votants si la sentència que dicti el Tribunal Suprem no és absolutòria. Com sempre que hi ha urnes, l’independentisme té una oportunitat.
| 0.852387 |
curate
|
{"ca": 0.9058268362741075, "eo": 0.0012310217480508822, "en": 0.003282724661469019, "es": 0.08965941731637259}
|
https://www.arabalears.cat/firmes/carles_mundo/veritable-problema_0_2312168795.html
|
mc4_ca_20230418_8_99436
|
Banc Infraestructures i Banc de l’Autoritat Portuària
Ja teniu disponible a la web del ITec l’actualització 2015 del Banc d’obra civil d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya SAU (Infraestructures.cat) per a la construcció d’obres públiques d’enginyeria civil a Catalunya i la del Banc de l’Autoritat Portuària de Barcelona.
Llegeix més sobre Banc Infraestructures i Banc de l’Autoritat Portuària
Llegeix més sobre “La resiliència en la gestió de la ciutat, el territori i les infraestructures”
Llegeix més sobre Oportunitats de negoci a l'Azerbaidjan
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “INFRAESTRUCTURES D’ESTAT”
El passat dia 6 de novembre, a la sala d’actes del Col•legi d’Enginyers de Camins, va tenir lloc la presentació del llibre “INFRAESTRUCTURES D’ESTAT. Dels incompliments d’Espanya a l’esperança sobiranista”, a càrrec dels seus autors, Pere Macias, enginyer de camins, diputat per CiU al Congrés dels Diputats i professor en excedència de l’UPC, i Òscar Oliver, arquitecte i director comercial de l’empresa pública Aeroports de Catalunya.
Llegeix més sobre PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “INFRAESTRUCTURES D’ESTAT”
Seguiment i control dels plans i projectes de millora d’Infraestructures a la ciutat de Barcelona
Llegeix més sobre Seguiment i control dels plans i projectes de millora d’Infraestructures a la ciutat de Barcelona
Contrato de gestión de servicio público de mantenimiento de infraestructuras de aguas residuales
Llegeix més sobre Contrato de gestión de servicio público de mantenimiento de infraestructuras de aguas residuales
| 0.758089 |
curate
|
{"ca": 0.8627450980392157, "es": 0.13725490196078433}
|
https://www.enginyerscivils.cat/ca/taxonomy/term/94?page=1
|
mc4_ca_20230418_17_377249
|
Notícies. - Page 168 of 169 - Salut Mental CatalunyaSalut Mental Catalunya
Federació SMC trenca tabús amb la jornada sobre prevenció del suïcidi
"Prevenció del suïcidi: Experiències i estratègies nacionals i europees" ha estat el títol de la darrera jornada tècnica organitzada per Federació SMC, el divendres 23 de novembre al CaixaForum de Barcelona.
| 0.738363 |
curate
|
{"pt": 0.025787965616045846, "ca": 0.9742120343839542}
|
http://www.salutmental.org/actualitat/noticies/page/168/
|
mc4_ca_20230418_7_427699
|
El capital no té pàtria… o sí? | Pere Aragonès
El capital no té pàtria… o sí?
9 febrer 2009 ~ perearagones Sovint s’ha dit que el capital no té pàtria, i acostuma a ser cert. Les inversions financeres es canalitzen cap als sectors o territoris que poden ser més rendibles, i es prescindeix d’altres característiques (socials, polítiques, culturals, etc.) que són rellevants per a l’economia i la societat, però que des de l’establiment de la llibertat de circulació de capitals i la desregulació financera han quedat a un segon pla.
Però si pensem que la característica apàtrida del capital ens pot ajudar a sortir de la crisi financera i econòmica que estem patint podem errar el tret. En els darrers anys, la dependència energètica del petroli ha anat omplint les arques dels països productors, bona part dels quals són les monarquies absolutes de l’Orient Mitjà. Molts d’aquests països (i també Xina, que ha rebut una forta injecció de capitals de les exportacions i de l’emigració) han constituït els anomenats fons sobirans, que són fons d’inversió en mans dels governs d’aquests estats.
Bona part del deute de la banca dels països més avançats és en relació a aquests fons sobirans, que han contribuït a l’onada expansiva de la bombolla borsària que ha acabat esclatant i esquitxant a tothom. En els últims mesos del 2008, els fons sobirans s’han anat retirant dels mercats de valors i de les empreses d’Europa i els EUA i han anat a altres mercats. Un d’aquests mercats és dels països emergents, on els grans creixements del PIB dels darrers anys i la concentració de bona part de la producció mundial en competència amb la indústria europea els pot permetre una reacció diferent davant la crisi. I l’altre destí dels fons sobirans són els mercats dels propis països, a causa de la forta pressió social i econòmica que reben els governs titulars dels fons –encara que siguin estats no democràtics- .
Com molt bé detalla en aquest article el director del Centre de Desenvolupament de la OCDE, Javier Santiso, el capital sí que té pàtria. I això pot tenir aspectes positius (com la compra d’Spanair per part d’empresaris i institucions catalanes), però també de negatius, com les dificultats en què situa la dependència financera dels fons sobirans als països europeus i els EUA, que veuran molt més difícil impulsar mesures de protecció de la seva indústria davant la competència dels països emergents i dels titulars dels fons sobirans.
Publicat a Economia/Història Econòmica, Internacional Navegació d'entrades
< Previous 7 de març, tots a Brussel·lesNext > Els correfocs salvats, gràcies Tardà! Deixa un comentari Cancel·la la resposta Escriu aquí el comentari...
| 0.807177 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://perearagones.wordpress.com/2009/02/09/el-capital-no-te-patria-o-si/
|
cawac_ca_20200528_10_111039
|
Article etiquetat com a ‘22m’
Des d’un punt de vista genèric, els resultats de la nit electoral del 22M es podria descriure recuperant les anàlisis posteriors a les eleccions catalanes del passat mes de novembre. Es confirma la consolidació d’un cicle de canvi polític a Catalunya:
- CiU i PP milloren resultats en relació a les municipals de 2007. Els dos partits augmenten entre 2 i 3 punts el percentatge de vots de fa 4 anys. CiU aconsegueix 473 regidors més que l’any 2007, i el PP suma 189 regiodors més.
- Com era d’esperar, els representants del tripartit consoliden la davallada iniciada fa uns mesos. El PSC recula més de 7 punts el percentatge de vots, perd 453 regidors i, després de 32 anys, desapareix dels governs de Barcelona i Girona. ERC ha disminuït gairebé un 3% el percentatge de vots i ha perdut 197 regidors. ICV -EUiA resisteix millor l’envestida, però també recula (baixa mig punt el percentatge de vots i perd 53 regidors). Comença una travessia pel desert molt vinclada a la necessitat general de les esquerres de repensar-se.
- Mentrestant, el clima de desafecció vers els partits clàssics i la cruesa de la crisi econòmica ha permès a la CUP i a PxC obtenir resultats més que destacables. No ens ha d’estranyar que la CUP, erigida com l’opció que representa la veu del carrer, i que ha apostat per una campanya atractiva i propera hagi fet un gran pas endavant triplicant el nombre de vots rebuts i passant de 20 a 101 regidors. D’altra banda, ens ha de preocupar, i molt, l’ascens de PxC. Alguna cosa està passant quan els missatges basats en la xenofòbia aconsegueixin calar i obtenir uns resultats sense precedents pel partit del Sr. Anglada (han passat de 17 a 67 regidors i seran presents als plens de ciutats com Salt o Mataró).
- Tot amb un percentatge de participació sensiblement superior a la de fa 4 anys (+1,15%) però que segueix posant de manifest que la meitat dels ciutadans i ciutadanes no voten a les eleccions municipals, les més properes i vinculades a la quotidianitat.
Feta la radiografia ràpida queda clar que es consolida un cicle de canvi polític a Catalunya on, en un context de crisi galopant, la ciutadania ha castigat als partits que han governat durant els darrers anys i ha passat el relleu a la dreta. Però més enllà del per què ha passat el que ha passat? cal centrar els esforços en el què toca fer a partir d’ara?
El moviment dels #indignats suposa un clar reflex d’una ciutadania descontenta amb el sistema i farta de l’autoblindatge dels polítics. Entenc aquells que veuen les #acampades com una reacció poc estructurada, i els que ens recorden que mentre vivíem en el núvol de les vaques grasses tots ens apuntàvem al carro, però la mobilització ciutadana ha sacsejat consciències i ha demostrat que la ciutadania vol deixar d’estar dormida i de quedar al marge.
Insisteixo, altra vegada, en la necessitat de repensar-nos aprofitant la nova etapa que s’obre als governs locals. I de fer-ho comptant amb la gent, recuperant la confiança perduda i amb convicció ferma. Serà responsabilitat dels nous representants polítics locals fer aquest pas endavant. En tot cas, estic convençut que aquells que optin per iniciar una nova etapa basada en la promoció de la deliberació i de la intel·ligència col·lectiva encertaran.
Cada cop és més evident que els governs locals han acabat una etapa. L’època de les vaques grasses s’ha acabat, i el que és més important, no es repetirà. El nou escenari és diferent i es caracteritza per un element fonamental; l’escassetat de recursos. Així doncs, sembla clar que les eleccions del 22M donaran el tret de sortida simbòlic a un nou cicle que transcendirà legislatures.
Els canvis de cicle imposen solucions noves, diferents a les d’abans. Com deia, el context de fa uns anys no es tornarà a repetir. Quan abans ens n’adonem, abans començarem a posar les bases d’una nova manera de fer al món local. Cal mirar endavant i assumir la necessitat d’adaptar-se, de redefinir-se.
En aquest sentit, el rol que hauran de jugar els polítics locals esdevé clau. Fa poc, mantenia una conversa de cafè amb un antic i històric alcalde d’un municipi empordanès. La seva reflexió era la mateixa: caldrà que els responsables polítics siguin decidits i valents per adaptar l’administració, prioritzar criteris d’eficiència en la gestió dels serveis i per explicar-ho de forma entenedora i transparent a la ciutadania. L’exalcalde m’exposava algun exemple: “Que l’àrea de promoció econòmica d’un ajuntament organitzi cursos per a facilitar la inserció laboral sense compartir objectius amb l’àrea d’ensenyament o joventut no té cap sentit” .
En tot cas, el repte és complexe, i no és fàcil portar-lo a la pràctica. Des del Neobloc anirem oferint pistes i consells al voltant de tres grans eixos (gestió interna, rendibilització de recursos i transparència informativa), que ens sembla que poden facilitar aquest camí cap al canvi en les maneres de fer. Perquè, com deia Unamuno “el progrés consisteix en renovar-se”.
| 0.865388 |
curate
|
{"en": 0.005849132714804356, "ca": 0.9941508672851956}
|
http://neobloc.cat/?tag=22m
|
wikipedia_ca_20230401_0_19997
|
Salmas
Salmas Shahpur/Shabur, Dīlman, Dīlmagān, Salmās o Salamas (persa:سلماس; àzeri meridional: سالماس) és una ciutat de l'Iran a la província de l'Azerbaidjan Occidental. La seva població al cens del 2006 era de 79.560 habitants. És capital del comtat de Salmas i del districte Central del comtat. La població és àzeri, assíria, kurda i persa. La ciutat està a la plana al nord-est del llac Urmia, a la riba del riu Zala Çay, amb les muntanyes Harawil a l'oest o hi ha el coll de Khanasur (2.408 metres) que porta a Turquia. Khoy està a 48 km al sud-sud-oest.
Indicis de poblament almenys des de l'època urartiana s'han trobat a la comarca. A l'època clàssica era part d'Armènia i després de la Persarmènia. A la rodalia hi ha un relleu sassànida, l'únic a l'Azerbaidjan occidental. Constantí Porfirogènit l'esmenta junt amb Chert (Khoy). Fou un districte d'Armènia; el districte es deia en realitat Arna, i Salmas (o Malamas) era la capital. Fou ocupada pels àrabs al segle VII per tropes procedents del Diyar Rabia i va esdevenir una de les capçaleres de la regió, si bé dependent de Mossul. Limitava al nord amb Her, a l'oest amb Zarehavan (districte amb el qual va estar unit sota dominació musulmana), a l'est amb el llac Urmia; i al sud amb el Tamber o Tambet.
Al segle X estava en mans dels musafírides daylamites (els de la branca occidental) sota Marzuban ibn Muhammad ibn Musafir, que el 943/944 va rebutjar una expedició hamdànida contra la ciutat; el 955/956 Salmas fou atacada per l'aventurer kurd Daysam al-Istakhri. En aquest temps l'esmenta Ibn Hàwqal que diu que estava emmurallada i al mig d'una regió fèrtil. Al-Mukaddasi encara al segle X, la descriu com una vila kurda, però part administrativa d'Armènia.
El 1064 Salmas es va aliar a Alp Arslan, el sultà seljúcida, en una expedició contra romans d'Orient, armenis i georgians. En temps de Yaqut al-Hamawí vers 1200 la ciutat estava abandonada i en ruïnes, però fou reconstruïda en temps de Ghazan (pel visir Tadj al-Din Ali Shah Tabrizi) i Mustawfi l'assenyala altre cop habitada i prospera al segle XIV. Encara que no va desaparèixer va anar declinant progressivament fins al segle XX. A l'inici del segle XX era un poble petit que portava el nom de Kuhna Shahr (vila vella); no gaire lluny hi havia el poble de Dilman (Dīlman o Dīlmagān) que fou rebatejat Shapur o Shabur i va esdevenir capital del districte. Un patriarca assiri nestorià està testimoniat a la Vila Vella des de 1281.
En la batalla de Salmas (17-18 de setembre de 1429), els Kara Koyunlu foren derrotats per Xah Rukh (timúrida) que va consolidar el poder de la dinastia a la zona del llac Urmia. Però els Kara Koyunlu van recuperar la zona vers 1447 a la mort de Xah Rukh.
El 1918 el patriarca assiri nestorià Mar Shimun Benjamin fou assassinat a Kuhna Shahr (vila vella) pel cap kurd Simko. Els assiris van lluitar per establir un estat a la zona, amb èxit al principi, però finalment foren derrotats; bona part del genocidi assiri va tenir lloc a la regió de Salmas. El 1930 Shapur tenia 8.000 habitants; la població cristiana (principalment assiris) era important als pobles de la rodalia i els caldeus catòlics tenien fins i tot un bisbe a Khosrawa; els bisbes nestorians de Salmas (Shapur) van estar presents a l'elecció del patriarca assiri nestorià a Bagdad. L'abril/maig de 1930 fou devastada per un terratrèmol i reconstruïda per orde del xa. El 1950 Shapur i els pobles rurals de l'entorn tenien 11.000 habitants i el 1991 van arribar a 60.570. (cens oficial); llavors era un districte part del comtat de Khoy a la província de l'Azerbaidjan, i Shapur havia estat rebatejada Salmas. A la rodalia, a la fortalesa de la muntanya de Çahrik, hi va ser empresonat Sayyid Alí Muhàmmad (1848) pel governador local Yahya Khan, cunyat del xa qajar.
| 1 |
perfect
|
{"fi": 0.0015944724953494552, "ca": 0.9984055275046505}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=19998
|
macocu_ca_20230731_1_615664
|
Si acceptem que la cultura és essencial per a la construcció d’una societat millor la participació cultural ha de ser una de les nostres preocupacions principals. L’equació és senzilla: no podem aspirar que la cultura vehiculi el desenvolupament social si una part de la població amb prou feines hi té un paper actiu. Ja sabem que la participació cultural és un concepte tan abstracte com el terme “cultura” i que inclou un ventall d’activitats amplíssim, com anar a l’òpera, jugar a videojocs o llegir articles amb el mòbil. En el cas català n’hem parlat arran de la publicació de tres estudis: “La participació cultural a Catalunya 2013-2016”, l’Anuari de la Música 2018 i els resultats relatius als museus i els centres expositius de l’Enquesta de participació cultural a Catalunya 2017 (EPCC-2017). Doncs bé, el llibre d’autoria col·lectiva “Enhancing Participation in the Arts in the EU: Challenges and Methods” amplia el focus d’observació a tot l’àmbit europeu.
Un bon exemple de retransmissions en directe són les sessions del Liceu a la fresca. Imatge: Ferran Nadeu, El Periódico
Al pròleg, el membre del Parlament europeu Jonás Fernández remarca que la cultura és un element diferenciador d’Europa per la seva diversitat, el recorregut històric i la projecció internacional. Per aquest motiu Fernández considera imprescindible promoure la participació cultural. En relació a la publicació, el parlamentari opina que pot esdevenir “a classic in the field” en tant que encara el tema des de diferents perspectives, com ara els mètodes de mesurar la participació en la cultura, els models de finançament i l’impacte social i econòmic. Certament, el caràcter col·lectiu de l’estudi ofereix una perspectiva d’allò més contrastada. De fet, el llibre és el resultat d’un procés col·laboratiu entre diverses institucions acadèmiques, professionals i experts del sector de les arts i la cultura. És a dir, sorgeix d’un intercanvi d’idees que es reflecteix en l’autoria compartida de bona part dels capítols. Val a dir que al llarg del llibre el terme “the arts” es fa servir com a sinònim de cultura.
La Fira de Circ de la Bisbal d’Empordà, un dels festivals que es fan arreu del territori català. Imatge: Manel Lladó, El Punt Avui
Tal com apunta el títol, el punt de partida de la investigació és la connexió entre l’art i la societat i, més concretament, en la manera com la cultura potencia la inclusió social. Per tant, la pregunta clau és la següent: “how participation in the arts adds to social capital and hence to social cohesiveness” (p. xiii). A partir d’aquí, a la introducció es llisten els principals beneficis individuals i col·lectius de la participació cultural:
educació: l’art proporciona beneficis cognitius, de comportament i actitudinals als infants. Més endavant ho ampliem.
comprensió del món: gràcies a l’art i la cultura aprenem a veure i a experimentar el món d’una altra manera. Segons els editors, "a vibrant democratic society, it is believed, requires individuals who can reflective and are understanding of and considerate towards the views of others, and that individual experience of the arts therefore can play a unique role in this regard” (p. xv).
vehicle de l’emoció: a través de l’art podem donar sentir i expressar emocions en comunitat. Un bon exemple són els funerals, en què a través de poemes, cançons o pintures es canalitzen sentiments i sensacions que d’una altra manera difícilment sortirien.
construcció de sentit: de la mateixa manera, l’art i la cultura permeten l’expressió de “comunal meanings”; també articulen els anhels i les aspiracions d’una societat.
noves veus: a través de la cultura i l’art es poden introduir noves veus en el relat social, sobretot d’aquells col·lectius marginats.
punt de reunió: sens dubte, els esdeveniments culturals i artístics són espais de trobada de persones d’orígens diversos; a més, l’art té una capacitat comunicativa intrínseca que ho facilita.
El Louvre de Dubai, un cas d’exportació del patrimoni cultural. Imatge: The National
Un cop llistades, es proposen una sèrie d’accions per incrementar la participació. Val a dir que els conceptes de preu i de qualitat no tenen massa influència a l’hora de motivar els públics a participar:
l’exportació del patrimoni cultural nacional;
la retransmissió en directe d’espectacles com ara representacions operístiques.
Ara bé, com hem explicat sovint a Interacció, la mare dels ous és l’educació. El llibre ho deixa clar: la millor estratègia per augmentar la participació cultural és incentivar l’educació artística en l’educació formal i no formal. Així, els editors consideren que el principal repte de la Unió Europea en matèria de cultura i educació és consolidar els programes de formació artística a l’escola. I és que nombrosos estudis demostren que l’educació artística és una variable que influencia directament les dades de participació:
Les dades dels tres estudis catalans que hem citat al principi van en la mateixa línia: el nivell formatiu és un dels indicadors més determinants a l’hora d’entendre els patrons de consum cultural o, com diu Antonio Ariño, els graus d’omnivoritat cultural. Per tant, invertir en educació artística vol dir, a llarg termini, disminuir la subvenció de la cultura:
Per acabar, el llibre s’estructura en cinc parts. Els capítols de la primera part posen el focus en els mètodes i els estudis que intenten mesurar la participació en les arts per determinar els factors claus per afavorir la inclusió social. Cal destacar el capítol de John O’Hagan “Attendance at/Participation in the Arts by Educational Level: Evidence and Issues” en què s’analitzen les sinergies entre educació artística i participació cultural. En la segona part els protagonistes se l’enduen les anàlisis sectorials, per exemple de la música i l’audiovisual. Els turistes culturals tenen dos capítols a la tercera part mentre que a la quarta es posa el focus en la digitalització i les noves tecnologies. Finalment, en la cinquena s’ofereixen dos capítols que actuen com a síntesi i conclusió del recull.
“Dona’m la mà” recitat per Ovidi Montllor
En definitiva, no podem deixar d’insistir-hi: la innovació en el sector cultural ha de ser també una innovació educativa. En ple segle XXI hauríem de tendir a difuminar la separació departamental dels dos àmbits a fi d’afavorir-ne el treball conjunt. Els versos amorosos de Joan Salvat-Papasseit ens poden servir d’insipiració: cultura i educació han de donar-se la mà no només per anar per la riba sinó, sobretot, per tenir la mida de totes les coses. Les jornades d’Interacció 18, amb el títol “Sobre la humanitat dels humans”, van anar en aquesta direcció. En seguirem parlant a bastament. Sens dubte, “Enhancing Participation in the Arts in the EU: Challenges and Methods” és un bon complement per aprofundir en el tema dels tres dies de debats i conferències.
| 0.83513 |
curate
|
{"ca": 0.9546255506607929, "en": 0.04067547723935389, "it": 0.004698972099853157}
| |
mc4_ca_20230418_13_470105
|
Club Atlètic Manresa - MAR JUAREZ i RICARD CLEMENTE, els millors d'aquest 2017
Escrit a 29 Novembre 2017 . Publicat a Noticies
MAR JUAREZ i RICARD CLEMENTE, els millors d'aquest 2017
Aquest diumenge es viurà en el Restaurant Torre Busquet el dinar de "Campions" de Club Atlètic Manresa.
Una gala en la que es proclamarà al saltador RICARD CLEMENTE i a la marxadora MAR JUAREZ com els millors d'aquest 2017.
Ambdos atletes repeteixen el guardó que ja van aconseguir en el 2016.
Club Atlètic Manresa tancarà amb aquesta festa social que reunirà a més de cent vuitanta persones la millor temporada esportiva dels seus seixanta dos anys d'història.
Com a vuitè equip femení de Divisió d'Honor 2017, amb internacionals a les seves files, amb quatre atletes becats en diferents universitats americanes, amb deu campions d'Espanya en les diferents categories en aquest 2017 a més d'altres medallistes. amb 7 equips de l'entitat com a campions de Catalunya, amb l'ascens de l'equip masculí a la màxima categoria catalana en pista coberta, amb una formació femenina veterana que segueix sumant titols i amb vuit rècords absoluts asolits en aquest exercici esportiu.
A nivell organitzatiu, satisfacció des de l'entitat per tots els esdeveniments que s'han realitzat en aquest exercici (5K i 10K Urbans, Memorial Villaplana, Memorial Julio Alvarez, Trofeu Promoció, Cursa per la Vida).
A tot això, la festa tindrà un important moment en el reconeixemt al que ha estat un referent tècnic en els darrers vint-i-sis anys. ANGEL GARCIA rebrà de mans de la Presidenta MERCÈ ROSICH l'insignia d'or de l'entitat en reconeixement merescut a la seva llarga i brillant tasca duta a terme en tots aquests anys.
| 0.858662 |
curate
|
{"ca": 0.9725536992840096, "fr": 0.027446300715990454}
|
http://clubatleticmanresa.cat/noticies/237-mar-juarez-i-ricard-clemente-els-millors-d-aquest-2017
|
wikipedia_ca_20230401_0_145757
|
Mas d'Assens
Aquest article podria incomplir els .
[ Milloreu-lo] amb que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un o . (2018)
El Mas d'Assens és un mas situat al municipi de Móra d'Ebre a la comarca catalana de la Ribera d'Ebre.
| 1 |
perfect
|
{"fr": 0.04743083003952569, "ca": 0.9288537549407114, "en": 0.023715415019762844}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=145758
|
mc4_ca_20230418_17_772298
|
Des d’avui llancem, junt amb Ship2B, un programa de transformació per a entitats socials innovadores – Fundació Banc Sabadell
3 de novembre de 2016 Innovació
B-Value ‘Transforma la teva entitat social per als reptes del s. XXI’, es presenta avui a Barcelona i demà a Madrid. La Fundació Ship2B juntament amb la Fundació Banc Sabadell llancen B-Value, un programa de transformació per a entitats socials sense ànim de lucre que tinguin un projecte innovador que vulguin treballar des de zero o repensar. L’objectiu d’aquesta nova iniciativa és ajudar a les entitats a definir les seves propostes de valor i models de negoci amb impacte social, a comunicar millor i a establir aliances estratègiques amb valor compartit, per aconseguir ser organitzacions socials més innovadores i evolucionar cap a nous models de sostenibilitat.
Avui es presenta a Barcelona, en el Cibernàrium (Edifici MediaTIC de Barcelona) amb la intervenció de diferents entitats socials com la Taula del Tercer Sector, Esclatec i la Fundació Step by Step. Totes elles participaran en la taula rodona ‘Transformant les entitats socials’.
I demà divendres serà a Madrid on es presenta, a l’Auditori de Banc Sabadell (Serrano, 71) on participaran entitats com l’Associació Espanyola de Fundacions, la Fundació Balia i la Fundació Tomillo.
La convocatòria s’obre des d’aquest mes de novembre i els seleccionats realitzaran una fase on-line entre gener i abril de 2017, posteriorment, el jurat escollirà a 10 finalistes amb els quals treballarà de forma personalitzada durant una setmana intensiva i presencial a Barcelona durant maig i juny. Finalment, els finalistes rebran suport per llançar una campanya de crowdfunding que els permetrà difondre i validar la seva proposta.
A qui va dirigit B-Value?
El programa busca a entitats sense ànim de lucre de tota Espanya, ja siguin associacions o fundacions, que atenguin a qualsevol tipus de col·lectiu desfavorit; de qualsevol àmbit d’actuació; que puguin dedicar temps a millorar la seva proposta de valor; i que tinguin una idea preliminar del projecte que vulguin treballar.
| 0.893325 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.fundacionbancosabadell.com/ca/desde-hoy-lanzamos-junto-a-ship2b-un-programa-de-transformacion-para-entidades-sociales-innovadoras/
|
macocu_ca_20230731_6_386233
|
A partir de demà s'afegeixen vuit parades, inclosa una nova terminal situada a les portes del barri de la Barceloneta
Imatge
El nou itinerari d’aquesta línia, pertanyent a la nova xarxa de bus, suposa d’entrada una millora de l’oferta de transport públic per als barris Gòtic, de la Ribera i de la Barceloneta. A més, per als usuaris de la V13 es multipliquen les possibilitats de combinació, a través dels nous intercanvis amb la V15 a Pla de Palau i amb la V17 a Correus, amb la xarxa de metro a l’estació de Barceloneta, de la línia 4, i amb Rodalies i altres línies de tren a l’Estació de França.
El canvi de recorregut comporta també un canvi en la denominació i l’indicador frontal de la línia, que passa a ser “Pla de Palau - Avinguda Tibidabo”. Al mateix temps, la V13 deixarà de fer servir les dues parades situades al passeig de Josep Carner, una de les quals ha complert fins ara les funcions de terminal i punt de regulació.
La línia V13 forma part de la fase 2016 de la nova xarxa de bus, implantada el 29 de febrer passat, i transporta de mitjana uns 15.000 viatgers els dies laborables.
Imatge
Prolongació del recorregut de la V13 fins al Pla de Palau / Imatge: TMB
| 0.714032 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_489590
|
Fernández Díaz titlla d'"indigents culturals" els que defensen que el 12-O sigui feiner El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández DíazI això ho diu un paio que condecora imatges religioses.
Per fortuna, ell i el seu guardaespatlles invisible hi són per instruir-nos a tots nosaltres, pobres ignorants.
| 0.739093 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_18_8438
|
Piqué, Rakitic i Arthur, durant el Barça-Sevilla de Copa al Camp Nou. | EFE
per J.C. 11 de febrer de 2019 13:23
L'empat del Barça a San Mamés va deixar mal sabor de boca als afeccionats culers, tant pel resultat final com per les sensacions de l'equip, que en cap moment va sentir-se superior a l'Athletic Club. En termes defensius, no obstant això, Gerard Piqué i Clément Lenglet van tornar a compaginar-se a la perfecció i, dues aturades majestuoses de Ter Stegen al marge, van guanyar la partida a uns sempre persistents Iñaki Williams i Raúl García.
Piqué va aprofitar l'avinentesa per escriure el seu nom en el llibre de la història del Barça. El central català es va convertir en el futbolista de camp blaugrana amb més partits de Lliga disputats de forma consecutiva (23). El barceloní, que acumula 2.070 minuts a la competició de la regularitat, va superar Nando, que en la temporada 1990/91 va encadenar 22 titularitats. A més, el central del Valladolid Fernando Calero, que era el jugador de camp que havia jugat tant com ell, es va perdre el partit del seu equip contra el Vila-real, fet que permet a Piqué consagrar-se com a líder en solitari en aquest aspecte.
El Barça té sis centrals al primer equip i, encara que només un no està en perfectes condicions físiques (Umtiti), la realitat és que Piqué –que també és l'únic jugador de camp de la Lliga que ha jugat tots els minuts aquesta temporada– i Lenglet s'han consagrat com a indiscutibles. Català i francès estan a un nivell espectacular i, de moment, molt hauran de treballar els seus companys de posició si els volen competir la titularitat.
| 0.893317 |
curate
|
{"ca": 0.9968769519050593, "en": 0.003123048094940662}
|
https://www.elmon.cat/monesport/barca/pique-unic-jugador-de-camp-de-la-lliga-que-ha-disputat-tots-els-minuts_404667102.html
|
mc4_ca_20230418_2_666443
|
Nadina Toledo | WordPress
(linfoteràpia-rehabilitació)
n.º Col·legiat CFC: 9995
Diplomatura en Fisioterapia (2008-2011)
Universitat Autónoma de Barcelona – Fundació Universitària del Bages (Manresa)
Linfoterapeuta certificada en Drenatje Limfàtic Manual Vodder i Terapia Descongestiva Complexa. (2015-2017) Vodder School International and Dr. Vodder Akademie (Walschee – Austria) S.I.L.M.O.V (Pescara -Italia)
Formació en el tractament del Dolor cranio orofacial, cefalees i migranyes. (2017-2018)
Craniofacial Therapy Academy “CRAFTA” (Barcelona)
Watson Headhache Institute (Itàlia-Australia)
Actualment m’estic formant com a Expert universitari en Fisioteràpia Oncológica
Universitat Ramón Llull – Campus Blanquerna (Barcelona)
Durant aquests anys he treballat tant en diferents hospitals i centres de rehabilitació (ambulatoris, mútues, etc) a Catalunya en àmbit privat (Centre de Rehabilitació del Vallès) i públic (Corporació Sanitària Hospital Parc Taulí); com també a nivell internacional (Itàlia i Bèlgica).
On m’he anat formant i adquirint experiència professional tant en l’àmbit de la linfoterapia (tractament del linfedema i lipedema) com en el tractament de fisioterapia en el pacient oncológic durant i després de la malaltia.
A més a més, compagino la meva activitat professional amb la col·aboració amb diverses entitats com l’Associació Catalana d’afectats de Limfedema i Lipedema LIMFACALL i la Comissió d’Oncologia, Oncohematologia i Cures pal·liatives del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya de la qual en sóc membre.
631 624 160
Dillus matí i Dimecres tarda
| 0.759481 |
curate
|
{"es": 0.04789272030651341, "ca": 0.8231162196679438, "en": 0.12196679438058748, "oc": 0.0070242656449553}
|
http://www.qinesia.cat/nadina-toledo/
|
cawac_ca_20200528_10_228288
|
Avui fa vuitanta-vuit anys que va venir al món Romà Comamala i Valls (Barcelona, 7 d'octubre de 1921 - Vilabella, 9 d'agost del 2000), sacerdot, poeta, assagista i autor teatral.
Romà Comamala va néixer al si d'una familia benestant. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà com a escenògraf en el món del teatre i la dansa fins que l'any 1945 abandona la dramatúrgia i ingressà com a novici al monestir de Poblet, per passar posteriorment als seminari arxidiocesà de Tarragona fins que fou ordenat clergue l'any 1952. L'any 1964 fou nomenat rector de Vilabella, responsabilitat que mantingué durant trenta-sis anys, fins a la seva mort. En aquest poblet de l'Alt Camp desenvolupà una intensa tasca cultural: foment de l'escoltisme, construcció del Casal Parroquial, creació de l'Esbart Dansaire, de la revista local "Joc Vell i Voltes", del festivals d'estiu de floklore català, entre altres activitats. Romà Comamala, però, destacà com a un prolífic autor literari amb més de noranta obres repartides entre la poesia, el teatre i l'assaig històric. Home de gran sensibilitat i esperitualitat, la seva poesia ("Poemes d'Adam", 1967) reflecteix un temperament místic i una atracció per la tragèdia hellenística, com es pot comprovar també en les seves peces teatrals ("Judit"). Com a divulgador de la història dels Països Catalans va publicar "Iniciació a Catalunya", el 1975, i "El Pi de les tres Branques", l'any 1977, ambdues obres editades per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Com a homenatge pòstum, va aparéixer l'any 2007, la seva autobiogràfia "El perfil d'una flama" (Cossetània Edicions). Com a col·leccionista d'art va deixar una pinacoteca que porta el seu nom al Museu de Vilabella, especialitzada en obres del Renaixement i el Barroc, amb vora dues-centes peces. Mossèn Comamala era també professor de dibuix al Seminari de Tarragona, i en vaig ser alumne a començaments del anys setanta. Jo, nul·lament dotat per a l'art, vaig ser aprovat per la seva immensa pietat. Sempre feia les classes en català i hi deixava traspuar una profunda catalanitat que amb el pas dels anys he anat valorant cada cop més en anar descobrint l'ampli ventall de camps en els que va deixar la seva petjada.
Nom:
Adreça electrónica:
Títol:
Comentari:
Escriu les paraules del requadre separades per un espai:
Incorrect, please try again
Si no entens les paraules, clica el botó «Actualitza» (situat a la dreta del requadre) perquè n'apareguin de noves.
| 0.847096 |
curate
|
{"ca": 0.9796416938110749, "de": 0.0016286644951140066, "es": 0.007736156351791531, "en": 0.010993485342019544}
|
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/comment/id/147248
|
crawling-populars_ca_20200525_11_196890
|
Anglès classes gratuïtes
De dijous 20 de febrer de 2020 a dijous 18 de juny de 2020 Horari: dijous de 16 a 17.30 h
Centre Cívic de Ca n'Oriac. Adreça: c. d' Arousa, 2, 08207, SabadellTelèfon: 93 723 14 95 Web: Centre Cívic de Ca n'Oriac
Organitza:Associació de veïns de Ca N'Oriac.
Tweets by Aj_Sabadell
#PleSbd
Directori de xarxes
Si continues navegant, acceptes l'ús de les galetes. Més informació
Les cookies són fitxers que es descarreguen en els ordinadors en accedir a determinades pàgines web. Les cookies són utilitzades per les pàgines web per diferenciar entre els diferents usuaris que hi accedeixen i les informacions obtingudes puguin ser recuperades en posteriors visites. Les cookies ens permeten entre d'altres coses: - Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir - Obtenir informació sobre els hàbits de navegació de l'usuari. - Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment. - Obtenir informació de l'ordinador del visitant, com l'adreça IP, sistema operatiu o tipus de navegador - En cap cas s'obtenen dades sobre el nom, cognoms o adreça postal des de la qual l'usuari s'ha connectat Les cookies generalment s'esborren en tancar el navegador, però per tal de poder d'aprofitar al màxim les seves funcionalitats, algunes d'aquestes persisteixen en el disc dur de l'ordinador i axí poder ser d'utilitat en futures sesions. Tanmateix, vostè pot permetre, bloquejar o eliminar les cookies instal·lades en el seu equip mitjançant la configuració de les opcions del seu navegador. Pot trobar informació sobre com fer-ho, en relació amb els navegadors més comuns, en els links que s'inclouen a continuació: Explorer: http://windows.microsoft.com/es-es/windows7/how-to-manage-cookies-in-internet-explorer-9 Firefox: http://support.mozilla.org/es/kb/habilitar-y-deshabilitar-cookies-que-los-sitios-we Chrome: http://support.google.com/chrome/bin/answer.py?hl=es&answer=95647 Safari: http://support.apple.com/kb/ph5042 Li informem, no obstant això, de la possibilitat que la desactivació d'alguna cookie impedeixi o dificulti la navegació o la prestació dels serveis oferts en aquesta Web.
| 0.796829 |
curate
|
{"ca": 0.9741784037558685, "fr": 0.01267605633802817, "en": 0.009859154929577466, "nl": 0.0032863849765258214}
|
: /blog-agenda/41985-agenda-1137080
|
wikipedia_ca_20230401_0_282843
|
Operació Payback
Operation Payback, en català: «Operació Venjança», foren un conjunt d'atacs coordinats als oponents de la pirateria a Internet per activistes d'Internet. Quan els oponents a la pirateria llançaren un atac de denegació de servei en llocs web de torrents, els defensors de la pirateria decidiren tornar els atacs de denegació de servei als oponents de la pirateria. "Operation Payback" està associada amb Anonymous en col·laboració amb 4chan.
Història.
El 2010 diverses companyies de Bollywood contractaren Programari Aiplex per llançar atacs de denegació de servei en llocs web que no havien respost a la seva advertència de tancament (procediment pel qual s'adverteix al lloc web que ha de tancar segons la Llei de Limitació de Responsabilitat d'Infracció Online de Dret d'Autor del Dret dels Estats Units. Activistes de la pirateria crearen llavors Operation Payback el setembre de 2010. El pla original era atacar Aiplex directament, però s'adonaren que hores abans de l'atac algú havia denegat el servei del lloc de la signatura pel seu compte; llavors, Operation Payback dirigí el seu atac contra llocs de drets d'autor com el lloc de l'Associació Cinematogràfica dels Estats Units (MPAA ) i el de la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica, mantenint els llocs desconnectats un total combinat de 30 hores. En els següents dies, Operation Payback atacà una multitud de llocs afiliats amb MPAA, l'Associació de la Indústria Discogràfica dels Estats Units i la Indústria Fonogràfica Britànica (BPI)
Bufets d'advocats com ACS: Law, Daveport Lyons i Dunlap, Grubb & Weaver també foren atacades. També llocs no relacionats amb els drets d'autor o el dret foren atacats com websheriff.com. Aquests atacs foren originalment organitzats a través d'un canal IRC. Els atacs també foren un tema popular a Twitter.
Mentre que ACS: Law estava intentant restaurar el seu lloc, un arxiu de correus electrònics, que estava guardat en una còpia de seguretat, fou exposat. Els furoners van utilitzar aquesta vulnerabilitat recentment descoberta i descarregar alguns dels correus electrònics de la firma. Posteriorment pujaren els emails a diverses xarxes i llocs p2p. El 4 d'octubre del 2010, Operation Payback llançà un atac contra el lloc de Ministry of Sound i el lloc de Gallant Macmillian. Fins al 7 d'octubre del 2010, el temps total que tots els llocs atacats estigueren fora de servei fou de 537,55 hores.
El 15 d'octubre del 2010, copyprotected.com fou furonejat per una vulnerabilitat d'Injecció SQL i tres dies després Operation Payback tragué d'Internet al lloc del Departament de Propietat Intel·lectual del Regne Unit a través d'un atac de denegació de servei.
Gene Simmons.
En resposta a l'estímul de Gene Simmons cap a les companyies perquè prenguin mesures més agressives cap a les infraccions de copyright membres de Operation Payback redirigir la seva atenció als seus dos llocs, simmonsrecords.com i genesimmons.com, deixant-los fora de servei a tots dos per un total d'1 dia i 14 hores. En cert punt durant la denegació de servei genesimmons.com fou furonejada i redirigida cap a thepiratebay.org, fent que Gene Simmons amenacés directament a Anonymous a través del seu lloc dient que anaven a acabar a la presó. Això derivà en més atacs i per tant més temps fora de servei per als seus llocs.
Comunicació i eines.
Operation Payback usa una versió especial del programa Low Orbit Ion Cannon (Loic). Al setembre del 2010, la manera "Hive Mind" fou agregat al Loïc. La manera Hive Mind fa que el Loïc connecti a un canal IRC, on pot ser controlat remotament. Això permet que els ordinadors amb el Loïc instal es comportin com si fossin part d'una botnet.
Operation Payback en suport a WikiLeaks.
El 6 de desembre en defensa de WikiLeaks es llança una Operation Payback contra PostFinance i PayPal pel bloqueig dels comptes de WikiLeaks. Hi ha un Video a YouTube dirigit al govern dels Estats Units explicant que la Operation Payback és contra les lleis de l'ACTA, la censura a internet i el Copyright.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9867665418227216, "en": 0.013233458177278402}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=282844
|
mc4_ca_20230418_15_20988
|
AJORNAT –Inauguració de la plaça Miquel Costa Ortega – Orvepard.org
5 de Febrer de 2018 a les 18:00
Plaça de Miquel Costa, Pardinyes. Lleida Mapa
*** AJORNAT ***Tindrà lloc el proper dilluns, 5 de febrer a les 18 hores.
La plaça es troba entre el Carrer Anselm Charles i el Carrer Ramon Argilés (al costat de l’Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí)
Miquel Costa Ortega va ser president d’Orvepard entre els anys 2000 -2010, persona molt estimada al nostre barri donarà nom a aquesta nova plaça. Familiars i amics us fan coneixedors i us conviden a l’acte.
Tagged Miquel Costa
Posted on 8 de Juliol de 2018 8 de Juliol de 2018 Author administrador
Posted on 9 de Gener de 2018 Author administrador
| 0.719774 |
curate
|
{"ca": 0.9020172910662824, "en": 0.09798270893371758}
|
https://orvepard.org/veinspardinyes/inauguracio-de-la-placa-miquel-costa-ortega/?share=google-plus-1
|
wikipedia_ca_20230401_0_142044
|
Carcharhinus fitzroyensis
Carcharhinus fitzroyensis és una espècie de peix de la família dels carcarínids i de l'ordre dels carcariniformes.
Morfologia.
Els mascles poden assolir els 135 cm de longitud total.
Distribució geogràfica.
Es troba al Mar d'Arafura i al nord d'Austràlia (des d'Austràlia Occidental fins a Queensland).
| 1 |
perfect
|
{"en": 0.07739938080495357, "ca": 0.8885448916408669, "pt": 0.034055727554179564}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=142045
|
crawling-populars_ca_20200525_50_55064
|
Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona
| 0.574502 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /cultura/2019/03/01/milio-reforma-larqueologic-banyoles/965649.html
|
crawling-populars_ca_20200525_31_14643
|
3 min. 11/03/2017 19:29
Ja en tinc un Crear-ne un gratis
Comparteix
Facebook
Twitter
Whatsapp
Mail
El Govern viatja a Berlín amb la ferma intenció de saturar les Illes de turistes també a l’hivern. Afortunadament fracassarà. Jugar la carta de les temperatures amables i la manca de pluges potser reporta un parell d’incauts desinformats, però en el tauler del turisme cultural hi ha poca cosa a fer.
Mai no tindrem la postal pictòrica que cerquen els turistes de museu i les propostes artístiques que podem oferir manquen de fil conductor, temàtic i geogràfic; són illes, i moltes vegades amb un contingut mediocre.
A Madrid, per exemple, en uns 500 metres obtens més impacte plàstic que el que puguin oferir tots els centres d’exhibicions de Balears junts, durant tot l’any.
Per cert, si transitau pròximament per la capital espanyola tindreu, separades per un parell de carrers, quatre mostres imprescindibles. Bruce Conner al Reina Sofia. Pel·lícules experimentals i fotografies –i la seva obsessió pel nigul atòmic d’Hiroshima–, instal·lacions sorprenents, treballs amb material trobat pel camí, reciclat, propostes orgàniques evocadores de l’'arte povera'. A CaixaFòrum destaca Cristina García Rodero –que visità Palma fa uns dies– amb imatges de l’Índia, les persones sempre protagonistes; però sobretot la retrospectiva de Ramon Cases –eclèctic i profús en els seus cartells i llenços, que cerquen les referències dels grans (de Sorolla a Toulouse-Lautrec)– i Philippe Halsman amb l’exposició que du com a títol Sorprèn-me, que és allò que va respondre presumptament el ballarí Sergei Diaghilev a Jean Cocteau quan aquest li va demanar què podia fer per treballar amb ell. Som davant una tria extensa de les instantànies que Halsman va fer a la seva etapa parisenca –la seva sèrie del 'clochard' és colpidora– i ja als Estats Units, on es va convertir en el fotògraf del glamur, de l’'star system' i de les portades de 'Life'.
La setmana que hem celebrat el Dia de la dona és un bon moment per tornar a reivindicar les quotes, la discriminació positiva, el discurs feminista radical –perquè radical i extrem és el masclisme que traspua la nostra societat– i fins i tot una ideologia, que superi el simple ideari –que impulsi l’acció dels poders públics, que impregni les relacions laborals, la sanitat, l’educació o la justícia. És el moment de reafirmar-se en la tolerància zero envers els cavernícoles amb pell d’il·lustrats que alerten contra el discurs de gènere.
El PP és un partit eclèctic, que abraça des de la dreta fins als colpistes, aquests darrers amb el futur assegurat després d’escoltar com el futur president de les Noves Generacions atribuïa la Guerra Civil a les confrontacions generades per la República. Es pot dir estultícia o alguna cosa molt pitjor.
PD: em molesta trobar-me amb polítics del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma i que em somriguin i em parlin del temps o d’altres banalitats, quan saben que carreguen sobre les seves espatles la vergonya de no fer res per tomar la Feixina. #SaFeixinaSíQueTomba
16 Comentaris
9 Comentaris
7 Comentaris
6 Comentaris
6 Comentaris
Gaudeix d'eines exclusives i molts avantatges més
Subscriu-t'hi
Explora totes les activitats i descomptes disponibles
Explora
| 0.792078 |
curate
|
{"eo": 0.004048582995951417, "it": 0.013080037371535347, "ca": 0.9426969791342261, "en": 0.015882902522578637, "de": 0.0012457178449081284, "es": 0.018997197134848955, "br": 0.004048582995951417}
|
: /opinio/Turisme-cultural_0_1757224485.html
|
mc4_ca_20230418_12_494999
|
ESPAI CASAMENTS SA PUNTA La Costa Golf & Beach Resort, és un indret meravellós per a celebrar el vostre casament o qualsevol altre tipus d’esdeveniment o reunió en un entorn únic i privilegiat. Situat a prop del mar al centre de la Costa brava, reuneix totes les condicions per a organitzar el vostre esdeveniment. Ofereix allotjament als convidats, així com els serveis necessaris per a una celebració única: música, ambientació i decoració floral, fotografia i fins i tot serveis de perruqueria i estètica.. És la millor opció de Espai Casaments a Sa Punta.
Si està buscan Espai Casaments a Sa Punta, no dubti en contactar amb nosaltres. Pot ampliar la informació sobre Espai Casaments a Sa Punta clicant aquí.
| 0.834807 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://resortlacosta.com/cat/l/espai-casaments-sa-punta.html
|
mc4_ca_20230418_5_175466
|
» Derbi presenta el segon expedient de regulació temporal d’aquest any | EL9NOU.CAT
Derbi presenta el segon expedient de regulació temporal d’aquest any
El fabricant de motocicletes Derbi ha presentat el segon expedient de regulació temporal de l’ocupació d’aquest any a Martorelles. La mesura,que l’empresa ha presentat aquest dijous, suposaria deixar de produir 54 dies en 13 mesos i es coneix setmanes després de l’anunci de canvis a la societat.
29/10/2009 | 21:23
10204.jpg |
Derbi encadena un segon expedient de regulació al que ja tenia en vigor. Des del mes de febrer, la fàbrica de Martorelles havia aturat la producció durant 37 dies. Ara, el grup Piaggio, propietari de la planta de Martorelles, ha presentat als sindicats un segon expedient que suposaria deixar de produir durant 54 des d’aquest desembre i tot el 2010. Representants laborals s’han apressat a manifestar l’oposició a la mesura.
El sindicat UGT assenyala aquest mateix dijous en un comunicat que s’oposa a la mesura, particularment si no ve acompanyada de compromisos per part de la direcció que garanteixin la continuïtat de l’activitat a Martorelles.
La decisió es fa pública només unes setmanes després que Piaggio anunciés una profunda reestructuració de la seva filial Nacional Motor, el fabricant de Derbi, que quedarà convertida únicament en un centre de producció de la multinacional italiana. Piaggio es reserva el control directe de l’activitat comercial i de la de màrqueting i desenvolupament de producte.
| 0.805101 |
curate
|
{"ca": 0.9804450438300741, "pt": 0.012137559002022926, "ru": 0.007417397167902899}
|
http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/economia/derbi-presenta-el-segon-expedient-de-regulacio-temporal-daquest-any/
|
cawac_ca_20200528_9_83824
|
La Lleganya piula
SEL Vilanova
** La botiga del SEL **
El SEL Vilanova i la Geltrú ofereix la possibilitat de comprar online els productes del Club; podeu consultar el catàleg . Només cal entrar en contacte amb el Club a través de mail ( info@sel.cat ) , i d'acord amb els gustos de cadascú, fer la comanda pertinent.
Una bona manera de col·laborar amb la iniciativa d'un Club de Rugby a la capital del Garraf!
Qui som?
La Penya la Lleganya fou pensada el 4 d'agost del 2002 durant un sopar de Festa Major entre dues famílies vilanovines: els Bartlett-Margarit i els Puig-Pàmies. Sovint parlaven de rugbi i es plantejaren seguir i donar suport al millor equip de tots els Països Catalans: l'USAP de Perpinyà.
Fou el mes de setembre del mateix any que decidiren crear un Club de Supporters de l'USAP. Podem considerar el mes de setembre del 2002 com la data de fundació de la Penya La Lleganya de Vilanova i la Geltrú. Amb un esperit festiu (d'aquí el nom de Lleganya) i familiar s'animaren a fer el primer despalçament el 12 d'octubre de 2002, un matx entre l'USAP i el Viadana (partit de la Heineken Cup amb victòria de l'USAP per 46/12). Es desplaçaren vuit adults i sis nens, el nucli embrionari de la Penya.
Amb el temps, gent de tota edat, condició i estat mental entraren a formar part de la Penya la Lleganya amb una cosa que els unia molt clarament: l'amor pel rugbi català i molt especialment per l'USAP de Perpinyà.
Avui dia, la Penya la Lleganya acull a gent de diverses tendències i sentiments sense que hagi perdut del tot, més diluit però, l'ambient familiar, d'amistat i festiu que la varen caracteritzar en els seus inicis.
divendres, 27 juny de 2008
Aquest dissabte, l’ASM intentarà per primera vegada inscriure el seu nom al Bouclier (ja van set finals perdudes ...); per la seva banda, Tolosa lluitarà per aconseguir el seu dissetè Brennus. Un palmarès ben diferent; però val a dir que, a un partit i tenint en compte el joc desenvolupat per ambdòs XVs, de poc serveix l’historial. Sobre la gespa de París, dissabte, els dos millors equips del TOP 14 dirimiran el dret d’aixecar el títol. L’ Stade Toulousain i l’ Association Sportive Montferrandaise ja s'han enfrontat tres vegades en els darrers quinze anys en final del Top 14. De moment, la història i l’estadística estan de la banda roig-i-negra …
1994 : Tot i haver dominat durant 9-0 part del primer període, l’ASM de Philippe Saint-André, Jean-Marc Lhermet I Christophe Juillet van patir en primera persona l’eficiència i l’experiència d’un XV de Tolosa comandat per una fortíssima davantera i Christophe Deylaud. Després d’avançar-se abans del final del primer temps, l’Stade va saber aguantar les envestides de Clermont i va ser capaç d’endur-se la victòria, i el seu onzè títol, per 16 a 22.
1999 : Altre cop l’experiència dels de Tolosa es va imposar a la voluntat de Clermont. I sobretot gràcies a l’exAll Black Lee Stensness, que va saber imposar un ritme de partit que va acabar aigualint les esperances dels de l’Alt Garona, que van errar quatre penalitats. De nou els de Clermont quedaven a les portes d’aconseguir el seu primer títol; aquest cop, per un marge més estret: 15 a 11.
2001 : La darrera topada en final va mantenir la tònica general dels enfrontaments entre ambdós clubs en aquestes circumstàncies. El 2001, a més, Clermont va veure com apareixia la jove guàrdia tolosana : Michalak, Bouilhou, Paitrenaud i Jeanjean eren la saba nova que complementava els clàssics Califano, Pelous, Marfaing i Delaigue. Va ser en aquesta ocasió quan Clermont va encaixar la derrota més àmplia (34-22), tot i haver arribat al descans amb només tres punts de desavantatge.
| 0.850986 |
curate
|
{"ca": 0.9944827586206897, "en": 0.003310344827586207, "oc": 0.002206896551724138}
|
http://bloc.lalleganya.cat/2008/06/17-0.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_45596
|
Solidaritat confirma que votarà en contra de la investidura de MasUriel Bertran i Alfons López Tena s'han reunit avui amb Felip Puig. El dirigent de CiU els ha demanat que s'abstinguin a la votacióSARA GONZÁLEZ Barcelona | Actualitzada el 09/12/2010 15:49 Solidaritat Catalana per la Independència (SI) votarà en contra de la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat. La decisió l'ha comunicat el partit que lidera Joan Laporta al diari ARA després d'una reunió que han tingut aquest matí Uriel Bertran i Alfons López Tena amb el secretari general adjunt de CiU, Felip Puig.El dirigent convergent ha demanat a Solidaritat que s'abstingués en la votació, però fonts de Solidaritat asseguren que, davant la manca de compromís de CiU de proclamar unilateralment la independència de Catalunya durant la propera legislatura, votaran en contra. La coalició independentista ha assegurat que Puig els ha explicat el camí per aconseguir el concert econòmic, però Solidaritat afirma que el pacte fiscal no entra dintre dels seus esquemes i no confia que Mas l'aconsegueixi. Font: http://www.ara.cat/politica/Solidaritat_Catalana-investidura-contra-Artur_Mas_0_386961834.html ____________________________________________________ Notícia ampliada a Directe.catTena i Bertran es reuneixen amb Puig i Pelegrí i reiteren que Solidaritat votarà 'no' a la investidura d'Artur MasLa trobada, a instàncies de CiU, primera presa de contacte · SI presentarà candidats propis a la presidència del ParlamentUna trobada discreta a l'hotel Majèstic de Barcelona aquest migdia ha servit perquè Alfons López Tena i Uriel Bertran hagin intercanviat les primeres impressions amb el grup parlamentari del partit del nou Govern. Segons ha pogut saber directe!cat la trobada ha estat motivada a instàncies de Felip Puig -acompanyat del número dos d'Unió Josep Maria Pelegrí- ha tingut un to cordial i de primera presa de contacte en què els dos dirigents de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) han reiterat que no votaran cap iniciativa que no estigui inclosa en el manifest electoral amb què SI va concórrer als comicis del 28 de novembre.Tena i Bertran han explicitat que votaran en contra de la presidència d'Artur Mas si no es compromet amb proclamar la independència en aquesta legislatura. De la mateixa manera, en l'elecció a la presidència i mesa del Parlament SI proposarà els seus propis candidats. Respecte la negociació del concert econòmic, els dirigents de SI han recordat que qualsevol canvi en la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) no passa pel Parlament sinó pel Congrés espanyol.Font: http://www.directe.cat/noticia/92956/tena-i-bertran-es-reuneixen-amb-puig-i-pelegri
Quants diputats que hi votin a favor o s'abstinguin li calen a en Mas per ser investit?
Per sortir en primera volta algun grup parlamentari ha de votar-hi a favor.Sinó, s'hauria d'abstenir o PSC o PP en segona volta. Jo crec que, només pel resultat de les eleccions, o bé PSC o ERC haurien de votar a favor en la primera volta i que es comenci a governar com més aviat millor.
Isaac escrigué: Jo crec que, només pel resultat de les eleccions, o bé PSC o ERC haurien de votar a favor en la primera volta i que es comenci a governar com més aviat millor. Sembla que els de CiU no conegueu el funcionament d'aquest país. Les últimes eleccions no van servir per triar president ni govern, sinó parlament. El parlament és sobirà i triat pel poble. Els diputats del parlament poden decidir lliurement a qui donar els seus vots d'investidura i a qui no. El fet que CiU hagi tret molts vots no vol dir que tots els diputats dels altres partits hagin de triar el president que vol posar CiU. Només faltaria!
Al 1980 els resultats van ser molt més ajustats i els partits van deixar de banda sectarismes i van promoure la formació d'un govern lo més ràpid possible.
Primeres eleccions en democràcia, ho veig més que lògic.
| 0.879733 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_768732
|
INTRODUCCIÓ A LA INFOGRAFIA: EINES PER A VISUALITZAR DADES (2ªedició) FINALITZAT
La infografia és una eina essencial per a la gestió i visualització de la informació en imatges sintètiques io fàcils d'entendre per transmetre el missatge d'una manera ràpida, visual i comprensible al públic final. A l'hora de presentar qualsevol tipus d'informació com per exemple les conclusions d'una recerca, la planificació d'un projecte, suport per a un blog o un curriculum, etc.
Les infografies són eines molt potents a l'hora de simplificar i fer atractiva la informació presentada. En aquest curs s'aporten les eines pràctiques i teòriques per conceptualitzar i dissenyar una infografia.
L'objectiu general del curs, és donar a conèixer el fonaments bàsics teòrics i pràctics per a presentar dades d'una manera clara, impactant i visulament atractiva, a través d'un cas pràctic de les ciències socials.
Aplicar la infografia al medi digital per a la visualització de dades
Seleccionar, organitzar i presentar informació aplicant tècniques d'organització i visualització de dades
Assolir coneixements bàsics sobre disseny gràfic i software especialitzat i aplicar-los en la realització d'una infografia.
Fonaments de la infografia i visualització de dades
Tipus d'infografies amb l'anàlisi i reflexió d'exemples aplicats a la ciències socials
De l'anàlisi a visualització: jerarquització i síntesi de dades
Interpretació de dades d'un cas real de l'àmbit de les ciencies socials
Generació de mapes conceptuals i metàfores visuals
Elaboració d'infografies
Nocions bàsiques de la tipografia, colors, formes i textures
De les dades a la infografia: exemples d'eines gratuïtes (Raw, infogr.am, picktochart, canva..) i pràctica amb la realització d'una infografia
Refinament de la infografia
Introducció al programa de disseny Illustrator
Persones que treballen en l'anàlisi de dades o han de presentar informació en institucions públiques, de recerca, del tercer sector o consultories privades
Roger Barres: Politòleg, investigador i consultor en institucions i polítiques públiques
Daniele Musio: Dissenyador gràfic i de la informació. Politècnic de Milà i Design Academy Eindhoven
07 juny de 2017 28 juny de 2017
125 euros 180 euros
Del 7 al 28 de juny de 2017. Dimecres de 18.00 a 21.00 hores.
| 0.805826 |
curate
|
{"ca": 0.9654408506867523, "pt": 0.011962782454585734, "en": 0.008418254319893664, "es": 0.014178112538768276}
|
http://www.colpis.cat/formacio/fitxa/271
|
mc4_ca_20230418_16_658004
|
Llapis color fluor - EcoBètulo s.l.
> Escriptura i correcció>Llapis color>Llapis color fluor
Llapis color fluor Hi ha 11 productes.
Llapis de colors Staedtler Omnicrom groc
Llapis de fusta especial per marcar en superfícies llises, soluble en aigua. Llapis ecològic, amb certificació PEFC, amb fusta procedent de boscos de gestió sostenible.
Llapis de colors Staedtler Omnicrom blau
Llapis de colors Staedtler Omnicrom blanc
Llapis de colors Staedtler Omnicrom negre
Llapis de colors Staedtler Omnicrom vermell
Llapis de colors neó jumbo groc
Fàcil subjecció gràcies a la seva forma triangular. Mina extra resistent. Llapis multiús apte per treballar amb faxos, fotocòpies i impresos.
Ref: 54950
Llapis de colors neó jumbo rosa
21,56 € IVA incl.
Llapis fluorescent Staedtler Top Star groc 12u.
Disseny triangular per a una escriptura fàcil i relaxada. Mina de cera neó, resistent a la lluminositat. No traspassa el paper fi. Colors neó Fabricat amb fusta certificada procedent de boscos de gestió sostenible. Caixa de 12u.
Llapis fluorescent Staedtler Top Star taronja 12u.
Llapis fluorescent Staedtler Top Star rosa 12u.
Llapis fluorescent Staedtler Top Star verd 12u.
| 0.513866 |
curate
|
{"es": 0.1354895104895105, "ca": 0.5515734265734266, "en": 0.30157342657342656, "pt": 0.011363636363636364}
|
https://www.ecobetulo.cat/ca/1164-llapis-color-fluor
|
mc4_ca_20230418_3_191506
|
LEGISLACIÓ EDUCATIVA DE LA COMUNITAT VALENCIANA: DOCV 7981 (16.02.2017): ES REGULA EL PROGRAMA DENOMINAT COORDINACIÓ HORÀRIA DIRIGIT A L'ALUMANT QUE CURSA SIMULTÀNIAMENT ELS ENSENYAMENTS PROFESSIONALS DE MÚSICA I/O DANSA A L'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Publicado por David Picher en 14:57
funcionaris en pràctiques (17)
| 0.700094 |
curate
|
{"ca": 0.8867313915857605, "es": 0.11326860841423948}
|
http://legislacioeducativa.blogspot.com/2017/02/docv-7981-16022017-es-regula-el.html
|
mc4_ca_20230418_3_640402
|
Cremen estelades a Montjuïc
El jutge del cas Villarejo renuncia "per motius personals" El Nacional
El Port ingressa al Pacte Industrial de la Regió Metropolitana El Nacional
La Policia entra a la seu d'Europa Press Balears i Diari de Mallorca per investigar una filtració El Nacional
El Camp Nou reclama la llibertat dels presos i els donen suport en la vaga de fam Bernat Aguilar
Alberto Fernández Díaz deixa l'Ajuntament de Barcelona El Nacional
Almenys un mort i deu ferits en un tiroteig prop d'un mercat nadalenc a Estrasburg El Nacional
'Nu': Nou Barris celebra el Nadal amb circ Gustau Nerín
Barcelona. Divendres, 12 d'octubre de 2018
Els integrants d’una de les manifestacions ultres d’avui a Barcelona, la de Montjuïc, han cremat diverses estelades un cop han arribat al seu habitual lloc de concentració a la plaça de Sant Jordi.
Unes tres-centes persones han participat en la manifestació, convocada per partits d’ultradreta com Falange Española i Democracia Nacional. Les salutacions nazis i la simbologia feixista han estat habituals entre els manifestants.
Dia de la Hispanitat PP i Cs, de bracet amb Vox a la manifestació espanyolista Carlota Camps
12 d'Octubre El Rei reprovat presideix una desfilada militar sense Torra, Urkullu ni Barkos Jordi Palmer
Dia de la Hispanitat Pedro Sánchez, escridassat en arribar a la desfilada El Nacional
DIA DE LA HISPANITAT El 'hashtag' contrari al Dia de la Hispanitat Marc González
Atac Almenys un mort i nou ferits en un tiroteig prop d'un mercat nadalenc a Estrasburg El Nacional
En directe B.Aguilar, P.Cusí, A.Malla, S.Díaz
via eslovena Eslovènia recorda que la violència la va provocar Sèrbia El Nacional/ACN
Sixena El president de l'Aragó titlla Torra d'"estrafolari" i "feixistoide" El Nacional
Procés Robles, davant dels militars: Torra està "incapacitat" per ocupar un càrrec públic El Nacional
Seguretat Buch respon al ministre que amb Zoido i el 155 els Mossos van actuar igual Marta Lasalas
MOBILITZACIONS La fiscalia no va actuar contra els Mossos en l'aturada de país en ple 155 El Nacional
Uns les arrenquen per 50€ la nit i l'endemà les cremen per 50€ més per a fer l'espectacle. ( Qui paga ? ) Aixi els estalvien de fer altres maleses. Tot plegat és un mal menor.
Pobrissons meus ! Ja s'han esbravat, ara tots podrem anar pel carrer una mica més tanquils. Ep ! potser. Amb aquestes persones mai se sap, Són típics exemplars de Ñ....
qui va portar el ramat a montjuich..
Els tarats mentals de la bandera ejPPPPañola , o sigui , els néts de l´àvia Borrella .
Y dale con los fascistas, ya aburris!! Lo lamentable es que sois todos unos descerebrados y no os dais cuenta!! Ni vosotros os ponéis de acuerdo, así pensáis llegar a algún sitio?? ?
La Kale Borroka de Ciudadanos ya esta aqui, empiezan con fuego y podria ir a más, mejor ilegalizarlos a tiempo por incitar a la violencia.
Poden anar creman les que vulguin en tenim mes i no ens amoinem tan com vosaltres cuan en cremen una d'espanyola
Són el mateix que els de la CUP, uns cremen estelades i els altres banderes espanyoles i fotos de rei. Que hi farem, de retardats sense estudis n'hi ha a tot arreu. Phil.
Continuem amb el procés cap a la independència de Catalunya!! !
Ara mateix estic cremant les fotos de ben aprop que he fet aquest matí d'aquesta xusma feixista de perfil baix que han sortit al carrer. I quan es cremen veig els seus caretos d"idiotes plens d'odi consumint-se a les flames. M'ho passo de conya!!! Jajajajajaa jajajajajaa jajajajajaa jajajajajaa jajajajajaa. S'ha acabat la farsa delincuents!! Continuem amb el procés cap a la independència de Catalunya! !
yo no las quemo yo tengo una para cuando se acaba del papel de vater
| 0.74063 |
curate
|
{"ca": 0.8450276243093923, "es": 0.11850828729281768, "fr": 0.004696132596685083, "la": 0.004696132596685083, "it": 0.0011049723756906078, "en": 0.0033149171270718232, "pt": 0.0060773480662983425, "id": 0.016574585635359115}
|
https://www.elnacional.cat/ca/politica/cremen-estelades-montjuic_313566_102.html
|
macocu_ca_20230731_1_530788
|
El preu de la llum per als clients del mercat majorista caurà aquest dimecres 19 d'octubre un 30,9% respecte ahir dimarts, fins a 80,44 euros/MWh , segons les dades provisionals de l'Operador del Mercat Ibèric d'Energia (OMIE).
| 0.729061 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_4_307620
|
adj. num. Dos més u. // Que fa tres, tecer, que en du dos davant. // s. Número o sifra que representa el número 3. // Carta, billet, etc., senyalat en el número 3. // Tres i cabeçoleta, joc infantil. // Tres en ralla, joc en el qual hi han marcats huit punts i cada jugador té tres fiches que ha de conseguir posar en ralla vertical, horisontal o obliqua una darrere de l’atra; també rep el nom de treset. // Un tres i no res, loc. Una cosa exigua o insignificant. // En un tres i no res, loc. En un moment. // De cinc en tres, loc. En poc de temps o en gran facilitat. // A les tres mort o pres, loc. Significa que al tercer intent s’ha de conseguir lo que es pretén o deixar-ho definitivament. // A la de tres, loc. En seguida. // dialect. i coloq. En rifes, sortejos, loteries i jocs rep el nom de el chiquet.
observacions/documentació: El plural tresos s’usa quan el vocable tres té valor de substantiu.
| 0.502659 |
curate
|
{"sr": 0.004514672686230248, "la": 0.004514672686230248, "ca": 0.5451467268623025, "fr": 0.1455981941309255, "es": 0.255079006772009, "it": 0.03611738148984198, "az": 0.009029345372460496}
| |
mc4_ca_20230418_17_561612
|
Ermites, peirons i els Sants de la Pedra | Malandia
← Decret de Nova Planta de 1707 El terme “festa” i els Sants de la Pedra →
| 0.644962 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://malandia.cat/2020/04/ermites-peirons/
|
mc4_ca_20230418_9_411202
|
No Venim Amb Manual | No Venim Amb Manual - 09 h - Capitol - 20190706090401
Especial Halloween. L'hora dels més petits. La visita de Dory Gil: ens explicarà com decorar la casa i quins jocs fer a una festa de Halloween per nins. Eva Barceló ens recomanarà apps per gaudir d'aquesta...
Tertúlia amb nins a Paraula de nin. Taller amb l'arqueòloga Núria Jiménez. Entrevista a l'impulsor d'una escola de rock i pop per a nins i joves.
‘Cultura a la nostra mida’: les propostes d’oci infantils pels pròxims dies. Secció juvenil: l’argot adolescent actual i la influència de les noves tecnologies.
Araceli: taller de sèries familiars. Secció de 0 a 99 anys. Entrevista amb sorpresa.
Adreçada als adolescents.Secció amb família. Secció de l'especialista. Tertúlia amb els nins.
Adreçada als més petits. Primers capítols amb en Joan Soler, sobre l'entrada a primària.
No Venim Amb Manual - 10 h
Entrevista a Blanca Alonso, directora de Teatre. Taller d'anglès amb Víctor Jiménez.
No Venim Amb Manual - 09 h
L'hora dels adolescents. Amb la secció adolescent, des del seu punt de vista. Secció de cançonetes i aniversari. Tertúlia paraula de nin.
No Venim Amb Manual - 08 h
L'hora dels més petits. La secció primer capítol amb el psicòleg Joan Soler.
Taller dels investigadors i entrevista a Nicolau Bordoy (Associació Modelisme Estàtic)
Dirigeix i presenta: Regina Cortès
Dissabte a les 08:00 h
No venim amb manual té una durada de 3 hores -de les 8 a les 11-, la primera de les quals va dirigida a la primera infància i inclou contes, continguts temàtics i tertúlies protagonitzades per nins d’edats compreses entre els 5 i els 9 anys.
Les següents hores compten amb espais divulgatius a on col·laboren professionals vinculats a l’educació i la criança, seccions específiques sobre temàtiques com les noves tecnologies o l’adolescència i, entre altres continguts, tallers en directe de diverses disciplines: des d’arqueologia o cinema fins a teatre o percussió interactiva.
Nins i joves participen activament durant el programa i cada setmana exerceixen d’entrevistadors d’un adult que visita ‘No venim amb manual’ per parlar de la seva professió.
| 0.765754 |
curate
|
{"ca": 0.9463692453725676, "en": 0.009017560512577124, "es": 0.022781205505457997, "hu": 0.011390602752728999, "de": 0.01044138585666825}
|
https://ib3.org/novenim?pl=1&cont=109e5690-8dc3-4a24-a42f-6a8c4d3ab121
|
mc4_ca_20230418_13_10961
|
Bruixot.Escola Cooperativa El Puig | Un altre bloc XTECBlocs | Page 2
1 Reply La Fundació Joan Brossa ha incorporat un enllaç del nostre treball dels llibres d’art al seu Blog Educatiu Laberints Brossians. Moltes gràcies.
This entry was posted in Classe, Col·laboració, Enllaços, Interès per la lectura, Lectura, Llengua Catalana, Projecte del curs, Vida a la Classe on 6 maig 2017 by pbatall1. La vida és art com un llibre.
5 Replies Els nois i noies de la Classe del Bruixot, volíem expressar els canvis de la nostra vida servint-nos dels llibres d’artista. Un llibre d’art és un llibre diferent i creatiu en la forma i el contingut. Per això podria servir-nos per a explicar els nostres viatges vitals de la primera part del projecte. Un llibre-art no és un llibre com els de sempre. Pot tenir qualsevol forma i s’hi poden incorporar textos o imatges. Molts artistes han considerat la possibilitat de poder-se comunicar mitjançant eines de sempre transformades per a poder transmetre un missatge. Realitzar llibres d’artista ens ha posat davant la dificultat de treballar amb aspectes plàstics, literaris i pràctics que valorem molt tot parlant de nosaltres.
“El llibre no és el resultat final d’un procés. S’ha de considerar un inici, un propulsor de noves aventures intel·lectuals”
This entry was posted in Festes d'Escola, Projecte del curs on 24 abril 2017 by pbatall1. Llarg viatge mirant la vida
Leave a reply This entry was posted in Festes d'Escola, Projecte del curs on 23 abril 2017 by pbatall1. Festa de Sant Jordi 2017
Leave a reply This entry was posted in General on 7 abril 2017 by pbatall1. Ens ajuden voluntaris de 3er d’ESO
2 Replies Diversos nois i noies de Tercer d’ESO de l’Escola ens ajuden a realitzar les feines de Classe. Moltes gràcies.
This entry was posted in Classe, Col·laboració, Cooperació, Cooperativa, Empatia, Vida a la Classe on 18 març 2017 by pbatall1. Dia Internacional del nombre Pi
4 Replies Per a celebrar el Dia Internacional del nombre Pi hem esmorzat uns pastissos molt bons amb el símbol del nombre Pi. A la tarda la Montse Tort, mare de la Mireia, ens ha explicat diverses informacions sobre aquest curiós nombre decimal. Moltes gràcies.
This entry was posted in Ciència i Societat, Classe, Clima, Matemàtiques, Pares i mares, Vida a la Classe on 14 març 2017 by pbatall1. Sortida a Món Sant Benet
Leave a reply This entry was posted in Classe, Clima, Pares i mares, Vida a la Classe on 12 març 2017 by pbatall1. Participem al IV Congrés de Ciència a Martorell
This entry was posted in Ciència, Ciència i Societat, Classe, Clima, Col·laboració, Conferències, Empatia, Meteorologia, Pares i mares, TIC, Vida a la Classe on 11 març 2017 by pbatall1. Teatre en Anglès
Leave a reply El dijous 2 de març un grup de teatre en llengua anglesa va representar una obra de teatre per als Gegants, Bruixots i Vampirs. El van fer a l’auditori de l’Escola. L’obra es deia Just another blockbuster, i la porta a terme la companyia The English Theater Company.
This entry was posted in Clima, Llengua Anglesa, Vida a la Classe on 5 març 2017 by pbatall1. 1 Reply Triem la vella quaresma d’enguany.
This entry was posted in Classe, Clima, Festes tradicionals, TIC, Tradicions, Vida a la Classe on 4 març 2017 by pbatall1. Post navigation
| 0.660717 |
curate
|
{"ca": 0.7571163366336634, "en": 0.2202970297029703, "es": 0.009591584158415841, "ru": 0.012995049504950494}
|
http://blocs.xtec.cat/arc2006/page/2/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_4106
|
per si us pica veure els vídeos de polònia o si sou seguidors del Polònia i us heu perdut algun programa, aqui teniu el seu blogspot [i un recull dels seus vídeos]... http://tv3polonia.blogspot.com
Youtube en va ple
| 0.663085 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_0_15969
|
La CUP aprova una esmena que proposa "deslliurar-se" de l'acord amb Junts pel SíLa CUP ha rebutjat una primera esmena crítica amb el paper dels diputats al Parlament, però ha aprovat una segona que proposa trencar l'acord amb JxSíRedacció 22 Mai 2016 - 12.51La CUP aprova un esmena que proposa "deslliurar-se" de l'acord amb Junts pel Sí per exercir la seva funció de "dinamitzador de la ruptura independentista".Consideren que és un obstacle perquè la formació anticapitalista pugui ampliar la base independentista d'esquerra, un dels objectius que també han aprovat en l'Assemblea Nacional que fa aquest diumenge a Esparreguera. L'assemblea decideix quina ha de ser l'estratègia política del partit, en plena discussió sobre el suport a Junts pel Sí i l'aprovació dels pressupostos. Rebutjada una esmena a la totalitatA mig matí s'ha rebutjat una esmena a la totalitat, presentada per quinze assemblees locals, que era molt crítica amb els deu diputats de la CUP al Parlament perquè es considera que el partit cedeix massa a les propostes del Parlament.En una reunió a porta tancada, 800 membres de la CUP han analitzat un document organitzatiu en què es planteja el paper parlamentari que ha de tenir la formació anticapitalista, el suport a Junts pel Sí i les exigències que poden plantejar en les negociacions del pressupost.L'assemblea ha rebutjat en una votació a mà alçada una esmena a la totalitat que qüestionava la feina que feien els deu diputats de la CUP al Parlament i la seva relació amb Junts pel Sí. Aquesta esmena, presentada per una quinzena d'agrupacions locals, era la més critica amb el l'entesa entre els cupaires i JxSí.L'assemblea debat la ponència política en què també s'han presentat altres esmenes que reclamen un enduriment en l'oposició de la CUP. S'haurà de veure en el resultat final si s'avala la línia actual o s'aposta per una oposició més dura.La pressió dels pressupostosAquesta assemblea arriba en ple debat pressupostari i amb l'amenaça del govern que es trenqui la legislatura si no s'arriba a un acord.En declaracions a "El suplement", el membre del secretariat de la CUP Xavi Generó ha assegurat que aquesta amenaça era una mesura de pressió de l'executiu que ja ha desaparegut. "Al llarg d'aquests dies, fins i tot amb les respostes que fa Junqueras a Esquerra Republicana o fins i tot persones dins de Convergència, aquest discurs límit de pressupostos ja no l'estan fent. Era una mesura de pressió que feien servir fa un temps, però a mesura que ha anat avançant el debat de pressupostos i hi ha hagut un diàleg més obert i més sincer, això ha sortit de sobre la taula. "La trobada de la CUP, però, no decidirà sobre els pressupostos perquè falta saber l'opinió de les entitats de Crida Constituent que també formen part del grup parlamentari.Per la formació anticapitalista, el pacte amb Junts pel Sí podria continuar amb uns pressupostos prorrogats.ÀUDIO
Ja han dit que no.
| 0.859208 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_16_770239
|
Descripció: Legislació: Resolució de 4 d'octubre de 2018, de la Direcció general del Tesoro i Política Financera, per la qual s'actualitza l'Annex 1 inclòs en la Resolució de 4 de juliol de...
Llegeix més sobre Legislació: Resolución de 4 de octubre de 2018, de la Dirección General del Tesoro y Política Financiera, por la que se actualiza el Anexo 1 incluido en la Resolución de 4 de julio de 2017, de la Secretaría General del Tesoro y Política Financiera, por la que se define el principio de prudencia financiera aplicable a las operaciones de endeudamiento y derivados de las comunidades autónomas y entidades locales. »
Data d´actualització: 09/10/18 Autor: Administració General de l´Estat Tipus de contingut: Legislació Àrea temàtica: Econòmic
Actualitat: Obert l'aplicatiu per a la tramesa d'informació del cost efectiu dels serveis 2017
Objecte: S'ha publicat a l'Oficina de coordinació financera amb els ens locals la Guia per a la remissió d'informació per al càlcul del cost efectiu dels Serveis Públics 2017 . ...
Llegeix més sobre Actualitat: Obert l'aplicatiu per a la tramesa d'informació del cost efectiu dels serveis 2017 »
Data d´actualització: 05/10/18 Autor: Administració General de l´Estat Administració General de l´Estat » Oficina virtual de Coordinació financera amb les entitats locals Tipus de contingut: Actualitat Àrea temàtica: Econòmic
Pàgina 54 de 285
S´estan mostrant 531 - 540 de 2.845 resultats.
| 0.60358 |
curate
|
{"ca": 0.6943078004216444, "es": 0.30288123682361207, "fr": 0.0007027406886858749, "sh": 0.0021082220660576245}
|
https://esam.diputaciodetarragona.cat/inici?p_p_id=101_INSTANCE_boWpMt8ehILR&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_id=column-1&p_p_col_pos=1&p_p_col_count=2&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_delta=5&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_keywords=&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_advancedSearch=false&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_andOperator=true&p_r_p_564233524_resetCur=false&_101_INSTANCE_boWpMt8ehILR_cur=54
|
macocu_ca_20230731_9_50784
|
La Fundació Catalana per a l’Esport reconeix així la tasca en favor de la igualtat d’oportunitats del programa. Barris 10 es desenvolupa en diferents espais amb propostes d’activitats extraescolars dinamitzades pel Consell Esportiu
a 5a edició dels Guardons de l’Esport va premiar ahir al vespre el programa Barris 10, coordinat pel Consell Esportiu del Pla de l’Estany i dissenyat conjuntament amb el Pla d’Acció Comunitària i Inclusiva de Banyoles (PLACI). El darrer curs escolar 200 infants i joves de Banyoles van participar en el programa.
El programa es va iniciar en el curs 2018-2019 i aquest curs s’està portant a terme la quarta edició que s’ha articulat de nou a partir d’activitats extraescolars que s’han portat a terme en pistes poliesportives i equipaments educatius i esportius de la ciutat. Concretament, el programa inclou els projectes FutbolNet, Tarda Jove, Joves en Dansa i Esport i barris. Les activitats estan coordinades per 8 educadors i educadores del Consell Esportiu del Pla de l’Estany.
| 0.8495 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_130538
|
Investigadors de l'institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM), en col·laboració amb professionals de Dinamarca i Noruega, han trobat la influència dels falsos positius en les mamografies de control i el posterior desenvolupament d'un càncer de mama.
Amb 3,5 milions de proves, els investigadors van detectar més de 10.000 tumors. Es va fer el seguiment de més de 110.000 falsos positius, és a dir, anomalies mamogràfiques de les quals, a posteriori, se'n descarta la malignitat. Els investigadors han conclòs que el risc de desenvolupar un càncer de mama és el doble durant els 10 anys posteriors al fals positiu.
Segons Marta Román, del grup de recerca en Epidemiologia i Avaluació de l'IMIM, els resultats no volen dir que en detectar un fals positiu, la lesió es transformi en un tumor sinó que la pacient és ''susceptible biològicament'' a desenvolupar lesions a les mames, un risc que es manté durant com a mínim 10 anys.
Román explica que es tracta de dones ''propenses'' a tenir anormalitats a la mama tot i que normalment no es transformaran en tumor, ja que el risc continua sent baix. Segons els investigadors, són lesions que poden ser marcadors del risc de desenvolupar càncer de mama al llarg de la vida de la pacient.
En aquest sentit, s'ha de tenir en compte que una part dels tumors que es detecten després d'un fals positiu, ho fan en període entre proves. Les lesions poden ser més agressives que les que es detecten amb les proves rutinàries.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/171147/dones-amb-fals-positiu-mamografies-tenen-doble-risc-desenvolupar-cancer-mama
|
oscar-2301_ca_20230418_6_153268
|
AjuntamentOficina d'Atenció a la CiutadaniaAlcaldiaConsistoriRegidoriesPle MunicipalJunta de GovernComissió InformativaComissió Especial de ComptesGrups municipalsOrganització internaOrganismes autònomsPla d'Actuació del MandatPla Estratègic MunicipalEleccionsQuè és i què fa un ajuntament?
Informació OficialAnuncis i edictesPlens municipalsNormativaOferta pública d'OcupacióPressupostos i gestió econòmicaUrbanismePerfil del contractantPlans, programes, protocols i altres documentsDictàmens Comissió Judídica AssessoraSubvencions i ajutsConvenisInventari de béns i dretsDocuments amb efectes jurídicsActuacionsImatge corporativaCalendaris
ServeisOficines d'atenció a la ciutadaniaCatàleg de serveisCartes de serveisOpina sobre els serveis municipals
Tràmits i gestionsCita prèviaDret d'accés a la informació públicaTràmitsCarpeta ciutadanaImpostosFactura electrònicaNotificació electrònicaIdentitat digital
Transparència
Sobre la Seu Electrònica
Protecció de DadesPolítica de protecció de dadesRegistre d'activitats de tractamentEl Delegat de Protecció de Dades (DPD)
Tràmits
La Garriga
MunicipiEls barrisEl municipi en xifresHistòriaCom arribarTransport públicPlànols i guia de carrersParcs de lleureAparcaments municipals
Turisme i patrimoniPortal de turisme i patrimoniCommemoració del bombardeigJornades ModernistesJornades Europees del PatrimoniPlans i projectesCentre de Documentació Històrica
Fires i festesFiresCavalcada de ReisCommemoració del bombardeigCarnavalCorpusJornades ModernistesFesta MajorJornades Europees del PatrimoniFestes de Barri
Equipaments
EntitatsPortal d'entitatsDirectori d'EntitatsRecursos per a les entitats
Empreses i comerçosDirectori d'empreses i comerçosAssociacions de comerciantsPolígons industrialsMercat setmanal
Restaurants
Allotjaments
Informació geogràfica
Adreces i telèfons
Govern obert
Portal de transparència
Segell Infoparticipa
Espais de participacióEspais directesEntitatsConsells, comissions i espais de debatPle municipal
Processos ParticipatiusProcessos actiusProcessos finalitzats
Decàleg de bones pràctiques
Actualitat
Notícies
Hemeroteca
Agenda
Històric d'agenda
Aplicacions mòbils
Avisos i incidències
Butlletí municipal
Butlletí digital
Xarxes socials
Ràdio Silenci
Vallès Oriental Televisió
Campanyes
Altres publicacions
Comunicació
Canals RSS
Turisme
Temes
Atenció a les persones
Gent gran
Joves
Habitatge
Ocupació i promoció econòmica
Cultura i esdeveniments
Educació i formació
Esports
Igualtat
Medi Ambient
Obres i serveis
Salut
Seguretat Ciutadana
Queixes i suggeriments
Inici
/ Ajuntament - Seu electrònica
AjuntamentInformació OficialServeisTràmits i gestionsTransparènciaSobre la Seu ElectrònicaProtecció de Dades
/ Informació Oficial
Anuncis i edictesPlens municipalsNormativaOferta pública d'OcupacióPressupostos i gestió econòmicaUrbanismePerfil del contractantPlans, programes, protocols i altres documentsDictàmens Comissió Judídica AssessoraSubvencions i ajutsConvenisInventari de béns i dretsDocuments amb efectes jurídicsActuacionsImatge corporativaCalendaris
Ajuntament - Seu electrònica
AjuntamentInformació Oficial
Anuncis i edictesPlens municipalsNormativaOferta pública d'OcupacióPressupostos i gestió econòmicaUrbanismePerfil del contractantPlans, programes, protocols i altres documentsDictàmens Comissió Judídica AssessoraSubvencions i ajutsConvenisInventari de béns i dretsDocuments amb efectes jurídicsActuacionsImatge corporativaCalendaris
ServeisTràmits i gestionsTransparènciaSobre la Seu ElectrònicaProtecció de Dades
Programa Euronet 50/50 max
Euronet 50/50 max és un projecte europeu que incentiva l'estalvi energètic en edificis públics a partir de l'aplicació de bones pràctiques en l'ús i la gestió de l'energia, que s’organitza des de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat i l’Àrea d’Ensenyament.
Amb l’Euronet 50/50 max es vol ajudar a les escoles a conèixer millor l’energia i a aprendre com estalviar-la. L’objectiu del concepte 50/50 és incloure incentius econòmics per estalviar energia entre les escoles i els gestors dels edificis escolars (els ajuntaments): un 50% dels estalvis energètics aconseguits amb les mesures d’eficiència energètica desenvolupades per alumnes i mestres se’ls hi retornen monetàriament. L’altre 50% és un estalvi net per l’ajuntament que paga les factures. El resultat és que tothom hi guanya: l’escola rep recursos financers addicionals, els gestors de l’edifici escolar tenen menys costos energètics i les escoles més eficients energèticament contribueixen als objectius locals d’energia i canvi climàtic.
La implantació del programa Euronet requereix la participació de mestres, alumes i famílies i es visualitza amb la figura de l’equip energètic de l’escola que són els encarregats de vetllar pel bon funcionament del programa.
| 0.755912 |
curate
|
{"ca": 0.9601279317697228, "fr": 0.004690831556503198, "pt": 0.011940298507462687, "en": 0.021961620469083155, "it": 0.001279317697228145}
|
https://www.lagarriga.cat/ajuntament-seu-electronica/informacio-oficial/programa-euronet-5050-max
|
mc4_ca_20230418_4_659896
|
Atlètic i Bayern, dos estils oposats camí de la final de Milà - Empordà
Atlètic i Bayern, dos estils oposats camí de la final de Milà
Godín és l'única baixa dels de Simeone, mentre que Guardiola ha viatjat sense Robben ni Badstuber
EFE/DDGMADRID 27.04.2016 | 06:30
L'Atlètic de Madrid inicia avui un altre gran desafiament a la Lliga de Campions al Vicente Calderón, ple per a un xoc d'estils contra el Bayern Munic, amb una revenja pendent des de fa 42 anys i amb la final com a premi per al guanyador de l'eliminatòria. Posició contra possessió o el que és el mateix:?Diego Simeone contra Pep Guardiola. La fermesa defensiva de l'Atlètic contra els infinits recursos en atac del Bayern. Un partit de tanta transcendència en l'esportiu com en l'emocional, en l'anhel de revenja que té l'Atlètic en aquesta edició; la qual té pendent amb el Bayern des dels últims instants de la pròrroga de la final de 1974 a l'estadi Heysel de Brussel·les (1-1), perduda després en el desempat per 4-0.
Els matalassers tenen l'única baixa del central Godín mentre que els bavaresos han viatjat sense Arjen Robben ni Holger Badstuber, absències segures mentre que el central Jerome Boateng és poc probable que tingui minuts.
«Volem escriure una nova història i estem en disposició de fer-ho amb una oportunitat fantàstica. És clar que el rival té un entrenador i uns futbolistes amb una proposta diferent i un alt nivell. Però les guerres no les guanyen els que tenen més soldats, sinó els que els utilitzen millor», va declarar Simeone en roda de premsa. «M'agrada l'Atlètic perquè tot el que fa, ho fa bé. Tot el món pot guanyar un any, però el més difícil és tenir continuïtat i això ho han aconseguit», va valorar Pep Guardiola.
| 0.863672 |
curate
|
{"ca": 0.9812096300645919, "ru": 0.018790369935408103}
|
http://www.emporda.info/esports/2016/04/27/atletic-bayern-dos-estils-oposats-cami-final-mila/312014.html
|
crawling-populars_ca_20200525_52_160840
|
junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
ARTEAGA GARCIA, MARC
C.N. CALDES,F.S.,A
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
| 0 |
curate
|
{"es": 0.17982099267697316, "ca": 0.611879576891782, "en": 0.10740439381611067, "pl": 0.013018714401952807, "nl": 0.022782750203417412, "pt": 0.03742880390561432, "fr": 0.022782750203417412, "id": 0.004882017900732303}
|
: /jugador/1920/lliga-primera-divisio-alevi-futbol-sala/lliga-primera-divisio-alevi-futbol-sala/bcn-gr-1/35056434/25901979
|
mc4_ca_20230418_5_301316
|
Traces. Catàleg 76 registres trobats 57 - 66 anar al registre: La cerca s'ha fet en 0.00 segons.
Una nit fosca i tempestuosa / Vàzquez, Eva
Reflexió sobre l'escriptura arran d'una anècdota de Samuel Beckett.
Presència, Núm. 2103 (15-21 juny 2012), p. 4 (Opinió. Caiguda lliure)
A l'habitació del poeta / Vàzquez, Eva
Sobre Rosselló-Pòrcel amb motiu de la publicació del llibre de Fulcarà.
Presència, Núm. 2101 (1-7 juny 2012), p. 4 (Opinió. Caiguda lliure)
El plor de Käthe Kollwitz / Vàzquez, Eva
L'autora pren el el poema que Narcís Comadira, a 'Lent', dedica a Käthe Kollwitz, per, després de comentar-lo, parlar de l'artista alemanya.
Presència, Núm. 2093 (6-12 abril 2012), p. 4 (Opinió. Caiguda lliure)
"Massa aviat, massa" / Vàzquez, Eva
Eva Vàzquez relata el funeral de Miquel Pairolí.
Avui, 8 juliol 2011, p. 36 (Cultura i espectacles. Comiat a Miquel Pairolí)
Format en el periodisme / Vàzquez, Eva
Eva Vàzquez recull un comentari de Miquel Pairolí extret d'una conversa telefònica arran de la publicació d''Octubre', el seu últim dietari, i fa una breu relació de la seva obra literària.
Avui, 7 juliol 2011, p. 28 (Cultura i espectacles)
Inclou el comentari "Un comiat ben preparat, avui al tanatori de Girona", en què recull declaracions del cantautor Raimon
Tot són escaires / Vàzquez, Eva
Eva Vàzquez ressalta la vàlua de Miquel Pairolí com a periodista i escriptor.
Avui, 7 juliol 2011, p. 27 (Cultura i espectacles)
De la vellesa i el desig / Vàzquez, Eva
Sobre la reedició de l'obra 'Josep Pla o la raó narrativa' de Josep Maria Castellet, publicada per primer cop el 1978. En aquesta obra, Castellet se centra bàsicament en el Pla retirat i solitari, però també en la relació que aquest va mantenir amb una dona que emigrà a l'Argentina.
Presència, Vol. XLVI, Núm. 2042 (15-21 Abril 2011), p. 13 (Dossier. Pla, 30 anys)
Traces. Catàleg : 76 registres trobats 57 - 66 anar al registre:
| 0.609852 |
curate
|
{"en": 0.026245313336904125, "ca": 0.9266202463845742, "es": 0.025709694697375468, "pt": 0.021424745581146223}
|
https://traces.uab.cat/search?cc=tracesbib&ln=ca&jrec=57&p=V%C3%A1zquez%2C+Eva&f=author
|
mc4_ca_20230418_13_102875
|
PUBLICACIONS EDUARD NOGUES: Ganoderma lucidum conté alta concentració de germani orgànic, polisacàrids i triterpens. Aquests components actius són assimilats per enfortir les nostres cèl · lules d'immunitat i millorar el nostre sistema immunològic.
Ganoderma lucidum conté alta concentració de germani orgànic, polisacàrids i triterpens. Aquests components actius són assimilats per enfortir les nostres cèl · lules d'immunitat i millorar el nostre sistema immunològic.
Ganoderma lucidum juga un paper important en la neutralització i l'eliminació de substàncies tòxiques del cos. Aquest fong és particularment efectiu a causa del seu ric contingut de minerals (especialment germani orgànic) i la superòxid forta antioxidant natural, dismutasa (SOD).
No moltes herbes tenen totes aquestes funcions curatives cobertes. Algunes només poden millorar el sistema immunològic. Alguns són només per a la circulació sanguínia. Però Ganoderma lucidum de manera eficaç cobreix per complet tots aquests principis curatius.
Això explica per què Ganoderma lucidum està guanyant popularitat a tot el món com la millor opció per al suplement de la salut.
A l'Reishi se li atribueixen nombroses propietats medicinals.
El Reishi actua directament sobre:El sistema immunològicEl sistema circulatoriEl sistema nerviós
Els seus efectes són:
- Antibacterià - antiinflamatori - antial · lèrgic- Antioxidant - anti-tumor - antiviral- Regulador de la pressió arterial- Cardiovascular - reductor de colesterol- Moderador del sucre en la sang- Potenciador immunològic- Tònic per als ronyons i el fetge- Tònic per als nervis- Vies respiratòries - reductor de l'estrès
Constituents actius
b-Glucans (antitumor, immuno-estimulants)Hetero-b-GlucansÀcids ganodéricos-triterpenes (agents antialergénicos;Reductors del colesterol i pressió sanguínia)Ling Zhi-8 - proteïna (immunomodulador, antial · lèrgic)
Publicat per Eduard Nogués a 14:09
Etiquetes de comentaris: El Reishi
| 0.765416 |
curate
|
{"ca": 0.990134994807892, "en": 0.009865005192107996}
|
http://publicacionseduardnogues.blogspot.com/2012/08/ganoderma-lucidum-conte-alta.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_134565
|
Espai MaciàPlaça Ramon Arqués 5Les Borges BlanquesPreu : 5 Euros CATALUNYA .
A dir , que , mentre esperàvem a que el centre obris portes , varem passejar per Les Borges Blanques i ens vam trobar amb aquesta pintada , d'uns il·lustres usuaris .
Puta R!
| 0.73325 |
curate
|
{"ca": 0.9718875502008032, "id": 0.028112449799196786}
| |
mc4_ca_20230418_4_227452
|
L'Institut Jaume I comptarà amb estudis de vela i de batxillerat artístic — Ajuntament de Salou
L'Institut Jaume I comptarà amb estudis de vela i de batxillerat artístic
L'Institut Jaume I comptarà amb estudis de vela i de batxillerat artístic El regidor d’Ensenyament ha felicitat el centre per les dues noves especialitats ja que es completa l’oferta formativa del municipi https://www.salou.cat/ca/noticies/linstitut-jaume-i-comptara-amb-estudis-de-vela-i https://www.salou.cat/ca/noticies/linstitut-jaume-i-comptara-amb-estudis-de-vela-i
El regidor d’Ensenyament ha felicitat el centre per les dues noves especialitats ja que es completa l’oferta formativa del municipi
L'institut Jaume I de Salou incorporarà el proper curs dos nous estudis; el de batxillerat artístic i també el cicle formatiu d'ensenyaments esportius de vela. Aquest centre, que compta amb 680 alumnes, ja va demanar el 2008 el batxillerat artístic ja que segons la directora, Montse Vallès, “són molt importants per a Salou i per als municipis de l'entorn (Cambrils, Vilafortuny i Vila-seca) ja que permetran a tot l'alumnat que vol fer aquests estudis tenir-los molt a prop”, en una oferta que fins ara només es cursava a Tarragona i Reus.
Pel que fa al cicle formatiu d'ensenyaments esportius de vela (de grau mitjà), el centre ho tenia previst en la planificació estratègica sabent que es tracta d’una nova sortida professional que s’ha posat en marxa per part del Ministeri d’Educació l’any 2010. “Consideràvem que Salou, per la seva ubicació dins de la Costa Daurada, es podia convertir en un referent dels estudis esportius d'estiu”, ha explicat la directora del centre Montse Vallès. “Creiem que pot ser un punt d’inflexió en el coneixement marítim i esportiu que té el nostre municipi”, ha afegit. Cal tenir present que Salou és la única població de la demarcació de Tarragona, a qui se li ha concedit aquest cicle formatiu que servirà per formar monitors de vela. Les competències d'aquests estudis, com ha explicat Vallès, són dinamitzar, instruir i concretar la iniciació esportiva a la vela; patronejar embarcacions de fins a 8 metres d’eslora, i organitzar, acompanyar i tutelar esportistes durant la seva participació en activitats, competicions, entre d’altres. L'estudiant titulat en aquests estudis podrà desenvolupar la seva activitat professional tant en l'àmbit públic com en entitats de
caràcter privat (entitats esportives, federacions, clubs esportius, escoles de vela i nàutiques, centres educatius, empreses de serveis i activitats extraescolars, cases de colònies...)
Com es pot comprovar són uns estudis ubicats en els sectors de l'Esport, l'Oci i el temps lliure i el Turisme, essent les ocupacions més rellevants les de Monitor d'iniciació a la Vela i la d'Entrenador d'iniciació a aquest esport.
Pels responsables de l'institut, la incorporació d'aquests dos nous estudis és “molt i molt important per a Salou, per tal que pugui, estratègicament i turísticament, situar-se com a ciutat on es fan els estudis esportius d'estiu i on es podran fer les tres modalitats de batxillerat i estudis de vela”. Ena quest sentit, el regidor d’Ensenyament, David Ninyà, ha expressat la centre la felicitació municipal per les dues noves modalitats ja que “amb això es completa l’oferta educativa al municipi i es millora la qualitat educativa”, ha dit.
La preinscripció per a aquestes noves especialitats es podrà cursar del 9 al 20 de maig i hi haurà una trentena de places per a cadascuna d’elles.
| 0.889093 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.salou.cat/ca/noticies/linstitut-jaume-i-comptara-amb-estudis-de-vela-i
|
oscar-2301_ca_20230418_2_50698
|
Quan li anava a treure la foto al Monjo, que em crida "No soc Michael Jackson, perquè m'andeis prenent fotos" i nosaltres que ens deixem anar a riure, perquè òbviament ens estava vacil·lant. Vagi monjo més còmic!
| 0.690575 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://caminodesantiago.consumer.es/ca/fotografies/no-soc-michael-jackson
|
mc4_ca_20230418_6_730245
|
Data i hora oficials: 19/09/2019 07:06
Actes previstos per al dia : 28-06-2019
Fins Dv.28/Juny28-J, dia de l'orgull LGTBI
Bonaventura Bassegoda amb Josep Llimona i Roger de Flor, davant de l'OAC
Divendres 28 de juny, de 10 a 14 h, se celebrarà el dia de l'orgull LGTBI, a la carpa d'informació del davant de l'OAC (Roger de Flor).
Fins Dv.28/JunySubhasta cantada de peix
| 0.650071 |
curate
|
{"pt": 0.10410958904109589, "ca": 0.8958904109589041}
|
http://elmasnou.cat/actualitat/agenda?d=2019-06-28
|
mc4_ca_20230418_15_140146
|
El projecte "Cultura Emprenedora a l’Escola" manté l’èxit en la tercera edició a Martorell | Compromesos amb l'educació
Inici Apunts El projecte "Cultura Emprenedora a l’Escola" manté l’èxit en la tercera edició a Martorell
La tercera edició del projecte Cultura Emprenedora a l’Escola (CUEME) ha finalitzat amb l’acte de cloenda on els alumnes i escoles participants han recollit un diploma acreditatiu. En l’acte, l’alcalde Xavier Fonollosa ha destacat que “el projecte ha permès a aquests nois i noies conèixer tot un procés de crear una cooperativa a través de la iniciativa, l’esforç col·lectiu i individual i el treball en equip”.
Un procés emprenedor i enriquidor de valors
Durant el curs els alumnes de cicle superior de Primària de les escoles Mercè Rodoreda, José Echegaray i Lola Anglada han creat, gestionat i tancat una cooperativa, durant aquest curs 2015-16.
Es tracta d’una iniciativa que consisteix en la simulació de la creació, organització, gestió i tancament d'una cooperativa escolar. Enguany el projecte s’ha consolidat per tercer any consecutiu a Martorell,i ha estat un èxit, tant per la bona actitud i predisposició dels alumnes, com per la cooperació del professorat, dels padrins, dels col·laboradors i dels tècnics municipals.
El projecte Cultura Emprenedora a l’Escola ha comportat la constitució de la cooperativa (denominació, estatuts, capital social a aportar per cadascun dels socis...), l’elecció del producte, el disseny de la imatge corporativa, difusió i comunicació, producció i venda, aportació de part dels beneficis a projectes d'interès social i avaluació de la feina feta.
En l’acte hi ha assistit Rafael Homet, diputat delegat d’Educació de l’Àrea de Cultura, d’Educació i Esports de la Diputació de Barcelona. Homet ha assegura que “l’objectiu és que d’aquí a massa anys, aquests nois i noies puguin crear una empresa o un negoci o formar part de la directiva d’un club esportiu o d’una entitat o ser l’alcalde del poble. Aquest projecte que impulsem des de la Diputació prepara als alumnes com una eina d’aprenentatge per al dia de demà”
En l’acte també hi ha assistit Núria Canal, regidora d’Ensenyament i de coordinació de l’Àrea de Serveis d’Atenció a les Persones de Martorell i els representants d’entitats socials, de les cooperatives, tutores i directores dels centres educatius i les empreses que han apadrinat durant el curs a les cooperatives, OTEM2000, Export Moonwine i Cultius Cal Mas.
Durant l’acte s’ha projectat un audiovisual amb un recull de fotos i vídeos resumint les diferents activitats i etapes realitzades del projecte durant el curs. Seguidament la regidora d’Ensenyament Núria Canal junt amb els diferents representants de cada cooperativa ha fet entrega de la donació a les entitats socials seleccionades per les cooperatives (Creu Roja Martorell, Hospital Sant Joan de Déu, Càritas ASSOTEA i AFHICO).
L’alcalde Xavier Fonollosa junt amb els regidors Lluís Amat i Núria Canal i els padrins de les cooperatives han sigut els encarregats de lliurar els diplomes i un petit obsequi a tots els alumnes participants enguany en el projecte.
Per acabar l’acte, els representants de cada coopeerativa han compartit la seva opinió sobre el projecte amb l’alcale Xavier Fonollosa i els convidats, i seguidament han gaudit d’un petit refrigeri.
El regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, Lluís Amat ha assegurat que “el projecte era previst incloure una escola per cada municipi però amb el suport de la Diputació hem incrementat una escola més cada curs. L’èxit d’aquest projecte és molt gran i vull agrair la implicació d’infants, professorat i famílies.”.
La promoció de la cultura emprenedora entre l’alumnat “afavoreix la millora dels resultats educatius i promou l'adquisició d'un conjunt de capacitats, habilitats i valors útils que capaciten les persones a gestionar adequadament els seus projectes professionals i vitals”, ha explicat el regidor de Promoció Econòmica.
CuEmE, Cooperatives, escoles Martorell, alcalde, cloenda
| 0.875012 |
curate
|
{"ca": 0.9892095357590966, "es": 0.010790464240903387}
|
http://compromesosambleducacio.diba.cat/news/2016/06/14/projecte-cultura-emprenedora-escola-mante-exit-tercera-edicio-martorell
|
macocu_ca_20230731_9_521108
|
Toni Cruanyes fa promoció d’aquest producte típic del Maresme
Toni Cruanyes menja maduixes del Maresme, la comarca on va néixer
Toni Cruanyes a TV3
Toni Cruanyes és un dels presentadors més estimats de TV3. El presentador del TN vespre també és molt actiu a les xarxes socials, especialment a Instagram on comparteix moments de la seva vida quotidiana amb la seva família i amics. Toni Cruanyes està casat amb el periodista Eugení Villalbí i tenen dos fills. Cruanyes va néixer a Canet de Mar, a la comarca del Maresme, on encara hi viu part de la seva família.
Un poble que visita amb regularitat i que Cruanyes dóna a conèixer a través de les seves publicacions a Instagram. Una xarxa social on hi tenen molt d’èxit les fotografies relacionades amb menjar i alimentació. Un aliment com les madueixes, amb el seu color vermell tan característic, sempre és garantia d’èxit. Tant a la taula com a les xarxes socials. I encara més si són del Maresme, de casa i de km 0.
A Canet de Mar s’ha celebrat la Diada de la Maduixa, un dels dies grans del poble. Toni Cruanyes n’ha fet promoció amb una foto a Instagram:
La foto de Toni Cruanyes ha estat força comentada a les xarxes socials. “Les millors del Maresme” deia amb entusiasme una seguidora del presentador del TN. D’altres explicaven la seva recepta particular.
I és que de qualsevol manera les maduixes són bones, sobretot si són de la terra i conreades amb amor i estima per la feina ben feta.
| 0.810209 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_52_220431
|
junta directiva/delegats
lliga catalana de futbol sala
Òrgans de Justícia i Comissions
imatge corporativa
delegacions
PORTAL DE TRANSPARÈNCIA
Assemblea General Ordinària
Convenció de Clubs FS
Eleccions Estaments 2018-19
Estatuts / Reglament General
Pla de Competició / Regles de Joc
canvis de junta
reconeixement mèdic esportiu
Subvencions
Activitats Autoritzades
Campanyes
jugadors procedents de l'exterior
Models de Documents
Llicències per Edat
Certificat Negatiu Delictes Sexuals
competicions
clubs
camps
amistosos
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
notícies
mèdia
Intranet
Portal del Federat
Futbol Femení
Mutualitat
Formació
Entrenadors
Àrbitres
Compliance
Fundació
Respecte
Pilotes Futcat
federació
competició
competicions
clubs
camps
amistosos
seleccions
Absoluta
Amateur
Base Masculina
Base Femenina
Futbol Sala
Futbol Platja
futbol
Futbol Amateur
Futbol Base
Futbol Femení
Futbol Sala
Futbol Platja
Copes
Copa Catalunya FS
serveis
Àrbitres
C. Ètica Esportiva
Compliance
Entrenadors
Formació
Fundació
Futbol Femení
Gala Estrelles
Intranet
Mediació
Mutualitat
Pilotes Futcat
Portal del Federat
Respecte
Competició | Temporada 1920
Canviar Competició
Victòries
CALDES MALAVELLA, U.E.,A
15 de 19
TORDERA, C.F.,B
5 de 19
Empats
CALDES MALAVELLA, U.E.,A
0 de 19
TORDERA, C.F.,B
0 de 19
Derrotes
CALDES MALAVELLA, U.E.,A
4 de 19
TORDERA, C.F.,B
14 de 19
PROMIG GOLS PER PARTIT
RESULTAT AMB MÉS GOLS
GOL A FAVOR CADA...
GOL EN CONTRA CADA...
FCF · 2020 FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL
| 0 |
curate
|
{"es": 0.17553191489361702, "ca": 0.5398936170212766, "en": 0.13962765957446807, "pl": 0.010638297872340425, "nl": 0.018617021276595744, "pt": 0.021941489361702128, "fr": 0.0598404255319149, "id": 0.003989361702127659, "de": 0.02992021276595745}
|
: /comparativa/1920/prebenjami-7/prebenjami-7/grup-8/7pb/caldes-malavella-ue-a/7pb/tordera-cf-b
|
cawac_ca_20200528_1_133879
|
Consta de dues naus rectangulars de dos pisos. La més antiga és de 1897 i l'altra de 1910-20. L'estructura interior és de ferro colat i el teulat, a dues aigües, es recolza sobre encavallades de fusta. Actualment acull el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia.
| 0.659118 |
curate
|
{"es": 0.17100371747211895, "ca": 0.828996282527881}
|
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4642
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.