id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
racoforumsanon_ca_20220809_0_104545
|
L'ambaixador de Lituània, el segon a passar pel despatx de MargalloDesprés que el ministre d'Estrangers cridés a consultes l'ambaixador letó pel suport del primer ministre al procés català, ara ha citat el representant del govern lituà, que també va mostrar la seva simpatia amb l'autodeterminació de CatalunyaEl secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, augurava aquest dissabte que el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, tindrà "molta feina" trucant a més ambaixadors que donin suport al dret a decidir dels catalans. La profecia de Rull sembla que es comença a complir. Dos dies després que Margallo cridés a consultes l'ambaixador letó per expressar-li la queixa formal del govern espanyol pel suport del primer ministre de Letònia al procés sobiranista català, el ministre ha cridat també l'ambaixador de Lituània, segons informa Rac1, per haver mostrar la seva simpatia amb el dret a decidir.El passat divendres Valdis Dombrovskis, primer ministre letó, va afirmar que la Via Catalana era "un missatge molt poderós" i que era "necessari prestar-hi atenció". Preguntat sobre si Letònia reconeixeria una Catalunya independent, va respondre: "Si hi ha legitimitat en el procés diria, teòricament parlant, per què no?". La reacció del govern espanyol, part de l'estratègia del qual passa per assegurar que una Catalunya independent quedaria aïllada en el món, va ser fulminant. Poques hores després de les declaracions de Dombrovskis, el ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, convocava l'ambaixador de Letònia a Espanya per presentar una protesta formal.I si divendres va ser Letònia, dissabte va arribar el torn de Lituània. El primer ministre, Algirdas Butkevicius, va defensar en una entrevista amb l'ACN que cada país "ha de trobar el seu propi camí" i té "dret a l'autodeterminació". Butkevicius es va mostrar "molt content" que l'exemple de la Via Bàltica que el 1989 van fer Lituània, Letònia i Estònia ara "inspiri" els catalans. Per afegir més sal a la ferida espanyola, Butkevicius és, en aquests moments, molt més que el cap del govern d'un petit estat bàltic: és el cap de l'estat que actualment ostenta la presidència de torn de la Unió Europea. Les seves paraules han causat consternació en el govern espanyol, que ha reaccionat de forma idèntica a com ho va fer amb Letònia, de forma que l'ambaixador lituà també haurà de passar pel despatx de Margallo per "donar explicacions" i escoltar la "queixa" de l'executiu de Rajoy.Font: www.ara.catSe li gira feina al "Gallo"..
el millor és que no li servirà per rentar-se la cara davant dels seus: a l´ABC el Girauta ja el titlla de traidor, i el Cañas s´ha afanyat a citar l´article al seu twitter.
| 0.880465 |
curate
|
{"ca": 0.9807336050389033, "es": 0.0192663949610967}
| |
mc4_ca_20230418_7_510497
|
Marat-Sade, teatre dautèntica bogeria | Comunidad Valenciana | EL MUNDO
A Espai Rambleta
Marat-Sade, teatre d'autèntica bogeria
La companyia Atalaya oferix la possibilitat de veure l'obra de Peter Weiss que durant cinc dècades mai s'havia representat a València.
«És un dels grans textos del teatre universal», diu Ricardo Iniesta, director de Atalaya. La qual cosa justifica àmpliament la seua elecció com a part del repertori de la companyia sevillana. Si a això li afegim el fet que durant cinc dècades mai ha arribat a València el Marat-Sade de Peter Weiss, la sola representació a Espai Rambleta el proper dissabte adquirix rang de solemnitat. Una cosa, però, aliena a tot el que passa en l'obra que descriu el xoc de caràcters entre el col·lectivista Marat i l'individualista Sade, en el marc dels anys posteriors a la Revolució Francesa. Allà on la solemnitat deixa pas a la sordidesa.
Passats més de 200 anys des que Marat fos assassinat per Charlotte Corday, al tumultuós context revolucionari, la veritat és que l'obra té una absoluta actualitat. «Més actual no pot ser, perquè es parla de desigualtat, de corrupció, d'anar contra els banquers, els oligarques, els polítics incompetents; alguna cosa que a València heu patit especialment», assenyala Iniesta. Un espectacle que donades les personalitats enfrontades requeria d'actors en la seua maduresa. «És el més difícil que ha afrontat Atalaya i el més extenuant per als actors pel seu nivell de voltatge, d'energia, de compromís».
«L'obra obliga a un sobre esforç tremend»
En este sentit, Iniesta comenta que és «cinc vegades» Así que pasen cinco años, l'obra amb la qual Atalaya ha estat al Teatro Valle Inclán de Madrid, perquè «requerix un sobreesforç terrible». D'ací la necessitat «d'actors molt consolidats». Es dóna la coincidència, a més, que es complix el centenari del naixement de Peter Weiss, el que acaba per convertir Marat-Sade en un espectacle de «rabiosa» actualitat. Ràbia que en l'escenari obliga a «donar-ho tot».
El títol original, tot i ser llarg, resum l'acció: La persecució i assassinat de Jean-Paul Marat representada pel grup teatral de la casa de salut mental de Charenton sota la direcció del Marquès de Sade, que Weiss va retallar a Marat-Sade. I és que l'obra té lloc en esta casa de salut mental on Sade utilitza a interns per representar un fet de la Revolució Francesa. Teatre dins el teatre, per posar en escena «el xoc entre l'individualista exacerbat que és Sade i Marat en tant representant de les idees col·lectivistes que van portar a la revolució», explica Iniesta.
«Més perillós que el messianisme és la religió dels diners»
De nou, l'actualitat. «Estes idees col·lectivistes estan ara molt de moda». Tot i que el director d'Atalaya subratlla que el Marat «més humanista» acaba sent superat pel Sade «cínic, que defensa la destrucció del món per l'individualisme ferotge de l'home». Hannah Arendt a Sobre la revolució diu que «els tirans s'eleven al poder gràcies a l'ajuda dels pobres o poble pla». És tan perillós el messianisme de certs líders? «Això és molt perillós, però bastant més perillós són els dictats de la religió i, sobretot, de la religió dels diners, d'aquells que no volen que res canvie», sosté Iniesta.
El Marat-Sade que arriba a Espai Rambleta ve precedit de l'èxit aconseguit en aquelles ciutats per les quals ha anat passant. «A Barcelona va ser tota una catarsi, amb el públic cridant enfervorit. El mateix que a Màlaga, Valladolid... El públic la veritat és que ha reaccionat molt càlidament a la nostra proposta». Més que càlids es mostren els personatges interpretats per Jerónimo Arenal (Marat), Manuel Asensio (Sade), Silvia Garzón (Corday) i Carmen Gallardo (narradora), el paper com a mestra de cerimònies «és fonamental» i de qui diu que no s'ha endut el Premi Max «perquè no és de Madrid».
«Carlota Corday seria ara com Marine Lepen»
De les nombroses versions de l'obra de Peter Weiss, Iniesta diu haver après «per on no anar». Excepte el treball d'Adolfo Marsillach en 1968, el que va suposar l'estrena de Marat-Sade a Espanya, cap altre li ha aportat alguna cosa que no siga per perfilar a la seua manera els personatges. «A Carlota Corday l'he vist en general molt carrinclona, quan era perillosa i plena de força». Per situar-la en l'actualitat, seria una dona «en l'extrema dreta, com Marine Le Pen». I afegix: «Una dona dels girondins que defensava postulats reaccionaris i que volia carregar-se la revolució». D'ací l'assassinat de Marat, que en pintura immortalitzara Jacques-Louis David.
De Sade tampoc ha trobat Iniesta en altres obres el personatge que buscava. Al final ha sigut la seua pròpia investigació i recerca, mitjançant més de 100 assajos, les que han anat decantant al mestre del sadomasoquisme. «Qui ha representat la bogeria i el sadisme no pot aparèixer com un gran orador refinat». El cor o quart estat és un altre dels protagonistes indiscutibles del Marat-Sade d'Atalaya. «El primer estat és l'aristocràcia, el segon, la religió, el tercer, la burgesia, i el quart, el poble», que ve a «equilibrar la balança entre Marat i Sade», explica el director.
«Sade acaba menjant-se a Marat»
Sent Peter Weiss, segons el parer d'Iniesta, «partidari de les idees de Marat, amb el temps es va anar radicalitzant, al contrari del que passa amb la gent que es va fent més gran». De manera que la «força de Sade acaba menjant-se a Marat, més apocat». El individualista extrem xafant l'humanista moderat, en el que bé poguera constituir una altra lliçó de vigent actualitat. «Esta idea d'apocalipsi està sens dubte suggerida». I Iniesta cita L'estètica de la resistència, en la qual Peter Weiss revisita Marat-Sade per establir esta relectura de la seua pròpia obra.
«La pobresa, no la mancança, és abjecta perquè col·loca als homes baix l'imperi absolut dels cossos, de la necessitat», recull Arendt. I els cossos estan molt presents en l'obra de Atalaya. Cossos a punt de ser embalsamats, embolicats en mortalles. «Les grans teles blanques que formen part del teixit escènic donen esta idea de llençols, mortalles, telons, columnes, que al·ludeixen al que succeïx en els banys de l'hospital de Charenton». Un teatre de bogeria en temps de revolució que arriba als nostres dies. Tot això a Espai Rambleta en una sola funció que pot ser memorable. Com memorables són Marat i Sade en un pols plenament actual. Rabiosament actual.
Colau, víctima de las fuerzas que ella ayudó a desencadenar
Volver a la noticia 'Marat-Sade, teatre d'autèntica bogeria'
| 0.824457 |
curate
|
{"es": 0.02313305387362211, "ca": 0.9653780468871294, "no": 0.011488899239248564}
|
https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2016/06/02/574f583422601d3d6e8b45fd.html
|
macocu_ca_20230731_10_43050
|
Aquest navegador (Google Chrome) no us permetrà signar des d'EACAT perquè ja no suporta el plugin Java en què es basa el programari de signatura emprat. Us recomanem utilitzar altres navegadors com ara Internet Explorer o Firefox. Més informació
| 0.683474 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_10_23441
|
Notícies
Titular notícies
Dimarts 26 Març 2013
87 activitats turístiques disposen del registre EMAS a Catalunya. Alguns exemples: 13 hotels i 13 càmpings, 39 entre ports i clubs nàutics, 6 museus i 2 teatres.
Catalunya també compta a l'actualitat amb 15 empreses turístiques amb Etiqueta ecològica europea (Ecolabel).
101 empreses turístiques disposen del Distintiu de garantia de qualitat ambiental (Dgqa).
| 0.681783 |
curate
|
{"pt": 0.059850374064837904, "ca": 0.940149625935162}
| |
macocu_ca_20230731_6_186492
|
Teatre Romea - Propietat
ELS PORUCS
29 octubre
Antònia Baró; Carme Parreño; Carme Jarque; Joan Domènech; Jaume Capdevila; Joan Vehil; Vicenç Daroqui; Joaquim Vinyes; Salvador Carrera
| 0.556181 |
curate
|
{"ca": 0.888268156424581, "en": 0.055865921787709494, "es": 0.055865921787709494}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_722763
|
Trump i la democràciaAmb la victòria de Donald Trump ha quedat enterrada l'eufòria progressista que va impulsar la primera globalització, i probablement el prestigi intocable de bona part del seu sistema de valors. El fet que Trump hagi guanyat contra pronòstic, en un clima d'absoluta hostilitat per part de les elits d'alguns països democràtics, afegeix un element de dramatisme a les contradiccions que ja fa temps que afebleixen Occident.No és la primera vegada que les lluites pel poder ensorren els països que han forjat els valors de la modernitat en una nit de crisi econòmica i de desorientació política. La Primera i la Segona Guerra Mundial, les guerres napoleòniques, o fins i tot la guerra de Successió o la dels Cent Anys, també van ser fruit de les tensions internes que la idea de llibertat ha provocat en la nostra història.Fins fa poc, es pressuposava que la Xina hauria de democratitzar-se o morir d'èxit. Ningú no pensava que països com Rússia o l'Iran poguessin plantar cara al liberalisme, a través de règims de caire semiautoritari. No fa gaire, Turquia semblava destinada a convergir amb els valors de la Unió Europea no tan sols de franc, sinó fins i tot a despit dels menyspreus de Brussel·les. Qui es recorda ara d'Ucraïna?El complex de superioritat moral de les elits progressistes ha esdevingut tan impermeable que de res no ha servit assenyalar que el nombre de potències militars, basades en la democràcia, s'anava reduint. De res no ha servit advertir que el multiculturalisme s'estava convertint en una mena de neocolonialisme d'estar per casa, amb uns efectes desestructuradors que recorden als que Occident ha infringit a altres civilitzacions, amb el pretext de comerciar-hi o d'educar-les.La victòria de Trump em fa pensar en allò que Joan Maragall responia a Unamuno quan l'escriptor castellà li deia que Catalunya havia de catalanitzar Espanya. L'imperialisme ha de ser un efecte de la vitalitat d'una civilització. Quan els ideals són una fugida endavant més que no pas el reflex del dinamisme d'una societat acaben fent aigües, per més bonics que siguin. Els fracassos dels darrers anys ens recorden que la república de Weimar es va col·lapsar per un excés d'hipocresia idealista, igual que la Catalunya dels anys trenta.Ara és interessant llegir l'article que Augusto Assía va escriure quan els nazis van pujar al poder. L'aleshores corresponsal de La Vanguardia no va carregar contra Hilter, com la majoria de comentaristes. La seva anàlisi va ser corroborada pel temps i venia a dir que Alemanya necessitava, efectivament, una política nacionalista i socialista. El que lamentava Assía és que l'estultícia dels intel·lectuals i dels líders prestigiosos del país hagués deixat aquesta política en mans de figures cada cop més baixes. Trump representa la cara fosca i grollera de la democràcia, però això no impedeix que la seva victòria contra la força del sistema no sigui una expressió de la vitalitat dels valors occidentals. Que aparegui un Trump és el mínim que li pot passar a un país lliure, quan les elits abusen del sentiment de culpa de la gent i s'instal·len en el menyspreu cínic i condescendent dels electors. I qui diu Trump, diu el Brèxit, o el procés dels somriures socialistes que intenta asfixiar l'independentisme català. Com ja he explicat en algun llibre, la democràcia ha arribat a una cruïlla. Davant la pèrdua de posicions que Occident pateix al món, les elits han intentat mantenir el marge de maniobra banalitzant la democràcia i criminalitzant els sectors més despenjats de la globalització. El liberalisme ha impulsat agendes geopolítiques de caire imperialista amb el pretext d'un benestar i d'un igualitarisme de pel·lícula de Hollywood. Però tot i així es va veient que, sense un salt qualitatiu que empoderi l'individu, la democràcia no serà capaç de resistir la influència dels règims autoritaris emergents. Darrere del masclisme, el nacionalisme i la resta d'espantalls retòrics que s'han emprat per combatre Trump, no hi ha només una guerra cultural entre el camp i la ciutat o entre progressistes i conservadors. També hi ha molts anys d'hipocresia i de vestir mones de seda. Els tuitaires que diuen que la victòria de Trump els ha fet perdre la fe en la democràcia haurien de recordar que el candidat republicà s'ha jugat els seus propis calers i el prestigi de la seva marca comercial en la campanya.Els sectors que fins ara han devaluat la democràcia jugant amb els diners dels altres segur que intentaran utilitzar Trump de pretext per continuar-la devaluant. Ho faran explotant el mateix alarmisme de sempre. Qualsevol que conegui els Estats Units sap que la figura del president té un poder més simbòlic que efectiu. La prova és que l'últim president que va desafiar el sistema abans de Trump va ser assassinat, i que Obama s'ha trobat limitacions enormes per intentar aplicar els seus discursos.Obama simbolitzava la superació del segregacionisme nord-americà i del maquiavel·lisme en la política internacional i, en canvi, ha acabat amb un creixement de la violència policial contra els negres i una repuntada de l'autoritarisme a tot el món. Trump ha demostrat que es poden guanyar eleccions prescindint de les opinions dels diaris i dels polítics programats. És més fàcil de criminalitzar perquè simbolitza la victòria dels que parlen clar i no demanen perdó per existir, però també pot ser més inspirador i revolucionari.Com qualsevol símptoma d'un problema tant pot ser una oportunitat com un perill.ELNACIONAL.CATEl més lúcid que s'ha escrit en català de la victòria de Trump.
Molt bon article. És complementa amb aquest, molt més sintètic per si a algú li fa mandra llegir el den Vila.
| 0.888895 |
curate
|
{"ca": 0.9969906178084617, "en": 0.0030093821915383252}
| |
mc4_ca_20230418_1_32929
|
La autocompassió, ser compassiu amb un mateix
Un dels objectius de la psicologia positiva es alleujar el patiment, ajudar als clients a escapar del forat negre de l’auto odi, la ansietat o la depressió a la que es puguin trobar. Per aconseguir-ho, és important aprendre i ampliar el nostre repertori de conductes (tan les que manifestem com les que pensem i sentim), sobretot davant de situacions difícils o circumstàncies estressants.
A través del mindfulness, que implica regular intencionadament l’atenció cap al que està passant aquí i ara, es treballa l’autocompassió.
La compassió implica sensibilitat per l’experiència de patiment de l’altre, juntament amb un profund desig d’alleugerir el seu dolor. L’autocompassió doncs, és la compassió dirigida cap a dins nostre.
Ser compassiu amb un mateix influirà en la manera com valorem els errors, fracassos i deficiències personals i sobre com afrontarem les situacions doloroses de la nostra vida que estan fora de control.
Posem un gran èmfasi en ser amables amb els nostres amics, familiars i coneguts però no som igual d’amables quan es tracta de nosaltres. Quan cometem un error o fracassem, és més probable que ens castiguem a nosaltres mateixos en comptes de donar-nos ànims i suport.
És important ser un suport i ser comprensiu amb un mateix en lloc de ser massa dur i crític. En una situació difícil, el que necessites és sentir-te recolzat. Hem de relacionar-nos amb els errors amb tolerància, comprensió i acceptar que no som perfectes i en ocasions necessitem consol.
Aquesta autocompassió es pot expressar amb diàlegs interns que siguin benèvols i ens animin en comptes de ser despectius. Fes una pausa per consolar-te emocionalment o acariciar-te afectuosament amb una carícia al braç, auto abraçar-se o posar la mà al cor i sentir l’escalfor, t’ajudarà a calmar-te i consolar-te. El tacte genera l’alliberació d’oxitocina, proporcionant seguretat, calma i redueix l’estrès. És un gest que et generarà sentiments d’amor, afecte i tendresa.
També hem de tenir en compte que tothom fracassa i comet errors. Que avui en dia, sobretot amb les xarxes socials, no es mostrin aquests fracassos, no significa que no existeixin. No hem d’assumir que les altres persones no ho passen malament i que la nostra situació és molt pitjor. Els desafiaments de la vida i els fracassos personals formen part de la nostra vida, és una part de la nostra existència. Encara que el resultat final no fos el que esperaves, no significa que no hagis lluitat per aconseguir el resultat que volies, valora aquest esforç.
El càstig personal només et servirà per tenir pensaments negatius i despectius que minaran la teva autoestima o realitzar conductes disfuncionals com l’aïllament social, l’abús de substàncies o el trastorn per afartament (menjar de manera excessiva per satisfer el dolor emocional).
Així doncs, l’autocompassió t’ajudarà a augmentar el benestar ja que desactivarà el sistema d’amenaça, és a dir, l’autocrítica, l’afecte insegur o l’actitud defensiva i activarà el sistema d’auto calma com un afecte més segur, la seguretat i el sistema d’oxitocina i els opiacis que et relaxaran i et faran sentir millor. Quan s’augmenta la sensació de seguretat i la reducció de la sensació d’amenaça i aïllament, l’autocompasió promou un major equilibri emocional.
Etiquetes de comentaris: Afecte Amor Autocompassió Coaching Coaching emocional Emocions Gestió emocional mindfulness Psicocoaching Psicocoaching emocional psicologia positiva
| 0.861104 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.becoming.cat/2015/02/la-autocompassio-ser-compassiu-amb-un.html
|
mc4_ca_20230418_6_87842
|
El Director general d'Abertis Telecom intervindrà divendres al
Tobías Martínez Gimeno, Director general d’Abertis Telecom, vindrà a la Cambra de Tarragona el 4 de juliol a les 8,45 hores del matí per tal de prendre part a una nova edició del cicle de jornades “Bon dia Tarragona”, que organitza la Corporació tarragonina.
El màxim executiu d’Abertis Telecom parlarà de “Infraestructures de telecomunicacions i escenaris de futur”.
Tobías Martínez és Director general des de l’any 2000 quan s’incorpora a Acesa Telecom per desenvolupar el projecte de diversificació d’Acesa, en el sector de les infraestructures de telecomunicacions. Durant aquests anys ha exercit diverses responsabilitats, primer com a Conseller i desprès com a Director General de Tradia. Arran de la compra de Retevisión Audiovisual, al desembre 2003, és nomenat Director General d’Abertis Telecom.
Durant sis anys va ser membre del Consell d’Administració d’Eutelsat i des de 2012 és Conseller d’Hispasat. Ocupa la vicepresidència d’Ametic Catalunya i és vocal del Ple de la Cambra de Barcelona. També és President de Broadcast Networks Europe (BNE).
Previ a la seva carrera professional a Abertis ha tingut diverses responsabilitats directives en el sector de la consultoria tecnològica i estratègica durant 17 anys.
Els “Bon dia Tarragona” són una iniciativa de la Cambra de Tarragona amb el suport de Repsol, Abertis Autopistas i CaixaBank. I la col·laboració de Nespresso i la Diputació de Tarragona.
Aquesta jornada és oberta a tot el públic, si bé es prega confirmació d’assistència on line.
| 0.826741 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.cambratgn.com/noticia.php?id=480
|
naciodigital_ca_20220331_0_394553
|
La Guàrdia Urbana de Vic va instruir diligències judicials el passat divendres, 12 de febrer, contra Benito EC, de 66 anys i veí de Vic, per conduir sota els efectes de begudes alcohòliques. A més, l’home va atropellar un vianant i va fugir.
Els fets van passar al carrer Soledat, a un quart de 8 de la tarda. Un vianant va avisar la Guàrdia Urbana que havia rebut un cop per part d’un vehicle en circulació, el qual havia marxat sense aturar-se. La víctima disposava de la matrícula del cotxe, per la qual cosa es va iniciar una recerca per la zona i se’l va localitzar a l’avinguda Martí Genís i Aguilar.
El conductor presentava símptomes de trobar-se sota els efectes de begudes alcohòliques. Un cop fetes les proves, va donar positiu amb una taxa de 0,91 mg/l, gairebé quatre vegades el permès per la llei.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.naciodigital.cat/osona/noticia/49611/conductor-begut-colpeja-vianant-vic-fuig
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_666489
|
Jo ja hi ha votat, i tu? Vota aquí Ara mateix l'opció 3 guanya amb un 70% Les opcions a la pregunta: Quina hauria de ser la resposta catalana a la retallada de l'Estatut? 1 - Plantejar un nou referèndum2 - Impulsar la reforma de la Constitución3 - Proposar l'autodeterminació4 - Acceptar-ho sense més5 - Altres PD: si el fil està repetit ja m'ho direu, jo no l'he vist...
També! 70% a favor de l'autodeterminació.
i més de 12300 respostes
Molt, molt positiu! I alguns comentaris de gent indignada perquè havien votat l'estatut que primer va aprovar el Parlament de Catalunya i ara veuen com ejpanya se'l passa pel forro.
aviam si per un cop no ens quedem en la fase de la marranada i tenim suficient continuïtat per tirar endavant el projecte independentista aquesta tardor
A veure si encara haurem de donar les gràcies a ejpanya de ser tan prepotent i fatxenda. I sobretot al PP per portar l'estafatut al TC.
el psoe també l'ha recorregut amb el "defensor del pueblo" i alguna comunitat com Aragó... aquí ningú té les mans netes del pp i psoe
Iaps, però ho deia pels que han fet més insistència i no han parat de repetir-ho com lloros.
al cap i a la fi m'és igual. A aquestes alçades sóc de l'opinió de quant pitjor, millor
Cert. És com els maltractadors, si d'entrada peguessin doncs pensaries quin cabronàs que està fet l'altre, però si et van lligant amb manyagues rares, no reacciones de la mateixa manera, et sents més impotent, sense saber què fer, quan hi ha un camí: ser tu mateix i fotre el camp sense suportar les dèries de l'altre, però quan es barregen emocions i psicologismes varis és més difícil enviar a la merda algú. Per això, com més prepotents, cabrons i estúpids, més gent reaccionarà enviant-los a la merda, espero que per fi, d'una vegada per totes!
exacte. Hi ha gent al meu voltant que necessita aquestes coses com l'estatut per despertar. Quant pitjor, millor. Una llàstima que hagi de ser així, però mira...
Em sembla que és un mal molt generalitzat, de la pròpia naturalesa humana.
| 0.830373 |
curate
|
{"ml": 0.012072434607645876, "ca": 0.9788732394366197, "pt": 0.0030181086519114686, "fr": 0.0025150905432595573, "ia": 0.0035211267605633804}
| |
mc4_ca_20230418_15_252390
|
La Diputació de Girona dóna suport als imputats pel 9N i aprova el pagament de les ajudes a les llars d'infants que la Generalitat no pugui assumir -Olot TelevisióOlot Televisió
Redacció - Girona - Publicat a les 10:38h
Última actualització 21 oct. 2015
| 0.734909 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.olot.tv/noticies/la-diputacio-de-girona-dona-suport-als-imputats-pel-9n-i-aprova-el-pagament-de-les-ajudes-a-les-llars-dinfants-que-la-generalitat-no-pugui-assumir/
|
crawling-populars_ca_20200525_3_28035
|
La Palma de Cervelló - Carrer Santa Maria, 3 (Foto: Albert Esteves, 2008)
La Palma de Cervelló - Carrer Santa Maria, 3 (Foto: Albert Esteves, 2008)
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /element.php?e=4091
|
macocu_ca_20230731_3_224074
|
Home / Notícies / Equips / El TGN Bàsquet comença la lliga a casa i contra el Sant Nicolau (dissabte 18.30 h)
Demà és un dia important pel TGN Bàsquet. El conjunt que entrena Albert del Rey comença la competició oficial contra el Sant Nicolau al Sagrat Cor (18.30 h) i posarà a prova, doncs, la preparació que ha fet durant tota la pretemporada. El TGN Bàsquet jugarà contra un rival conegut perquè fa dues temporades, en el primer curs del conjunt lila a Copa Catalunya, ambdós equips es van jugar la permanència en la segona fase del campionat. El triomf de l’equip tarragoní en l’últim partit (68-69), li va permetre jugar el play–off de descens a casa contra el Reus Ploms, a qui va superar. Si hagués perdut contra el Sant Nicolau, hauria jugat aquell play–off precisament contra l’equip de Sabadell i amb el factor en pista en contra. Finalment, el Sant Nicolau va perdre la categoria aquella temporada, el curs passat va jugar a Primera Catalana i ara ha tornat a la màxima categoria del bàsquet femení de Catalunya.
Pel partit de demà, Albert del Rey podrà comptar amb tota la plantilla excepte Maria Velasco, que pateix una lesió al genoll que li impedirà jugar les pròximes setmanes. El matx servirà per veure el debut en partit oficial de la base Clàudia Ejimeno, que s’ha incorporat aquest estiu a l’equip lila.
Una victòria seria molt important perquè després d’aquest partit el TGN Bàsquet estarà dues setmanes sense jugar perquè el matx del pròxim cap de setmana contra el CBF Cerdanyola s’ha ajornat i en l’altra hi ha jornada de descans pel conjunt lila.
TWITTER
| 0.859885 |
curate
|
{"ca": 0.9955385595920969, "it": 0.004461440407903123}
| |
mc4_ca_20230418_10_739076
|
HISCAT(1936-1975) - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: HISCAT(1936-1975)
El terme de cerca HISCAT(1936-1975) dins l'índex codi assignatura no s'ha trobat en cap registre. Els termes aproximats, a qualsevol col·lecció, són:
1 gespubseg
1 hiesp
1 hiesp(1868-1898)
- HISCAT(1936-1975)
2 hiscol
1 hiscol(segixi)
1 hiscol(segxix)
| 0.446932 |
curate
|
{"ca": 0.7513089005235603, "de": 0.028795811518324606, "en": 0.03926701570680628, "pt": 0.04712041884816754, "ja": 0.049738219895287955, "it": 0.08376963350785341}
|
https://ddd.uab.cat/search?f=codiassignatura&p=HISCAT%281936-1975%29&sc=1&ln=ca
|
wikipedia_ca_20230401_0_252163
|
Savage (Minnesota)
Savage és una població dels Estats Units a l'estat de Minnesota. Segons el cens del 2000 tenia una població de 25.065 habitants.
Demografia.
Segons el cens del 2000, Savage tenia 21.115 habitants, 6.807 habitatges, i 5.717 famílies. La densitat de població era de 512,4 habitants per km².
Dels 6.807 habitatges en un 56,4% hi vivien nens de menys de 18 anys, en un 74% hi vivien parelles casades, en un 6,6% dones solteres, i en un 16% no eren unitats familiars. En l'11,1% dels habitatges hi vivien persones soles l'1,7% de les quals corresponia a persones de 65 anys o més que vivien soles. El nombre mitjà de persones vivint en cada habitatge era de 3,1 i el nombre mitjà de persones que vivien en cada família era de 3,38.
Per edats la població es repartia de la següent manera: un 35,6% tenia menys de 18 anys, un 4,5% entre 18 i 24, un 43,5% entre 25 i 44, un 13,7% de 45 a 60 i un 2,6% 65 anys o més.
L'edat mediana era de 31 anys. Per cada 100 dones de 18 o més anys hi havia 101,2 homes.
La renda mediana per habitatge era de 75.097$ i la renda mediana per família de 79.244$. Els homes tenien una renda mediana de 50.884$ mentre que les dones 35.824$. La renda per capita de la població era de 26.858$. Entorn de l'1,9% de les famílies i el 2,3% de la població estaven per davall del llindar de pobresa.
Poblacions més properes.
El següent diagrama mostra les poblacions més properes.
| 1 |
perfect
|
{"de": 0.012893982808022923, "ca": 0.9792263610315186, "pt": 0.007879656160458453}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=252164
|
macocu_ca_20230731_6_121842
|
El seu email i dades personals consten en un fitxer titularitat del CONSERVATORI LICEU la finalitat del qual és la comunicació amb vostè. Si no vol continuar rebent aquests correus pot donar-se de baixa aqui
| 0.499178 |
curate
|
{"ca": 0.6650485436893204, "pt": 0.33495145631067963}
| |
mc4_ca_20230418_6_234653
|
«M’agradaria molt algun any compartir el vestuari amb el meu germà» - El Periòdic d'Andorra
Quino Colom Jugador del València Basket
«M’agradaria molt algun any compartir el vestuari amb el meu germà»
Publicat el Divendres, 9 d'agost de 2019 | 03:00 h
El jugador del València Basket, Quino Colom, entrena amb la selecció espanyola.
Quino Colom (Andorra la Vella, 1988) va fitxar fa unes setmanes pel València Basket i actualment es troba concentrat amb la selecció espanyola per disputar el Mundial. És germà de Guille Colom, jugador del BC MoraBanc Andorra.
–Estrenarà la temporada contra el MoraBanc, a casa, li deu fer una gran il·lusió.
–La veritat és que sí, és un bon inici. Jugar el primer partit contra el meu germà serà especial, encara que sabem que ho hem de fer el millor possible.
«El València Basket té un dels millors estils que es pot tenir, tothom ho sap i s’ha de demostrar a la pista»
–A mitjans d’abril vindran al Poliesportiu, també deu tenir la data marcada en vermell.
–Ja hi he jugat dues o tres vegades. Sempre fa il·lusió però al final t’acostumes. És un partit més però estarà tota la família a la graderia i el meu germà al davant. Sempre és especial.
–Se sent satisfet per haver fitxat pel València?
–Sí, és un gran club en una gran ciutat a prop de casa i que jugarà Eurolliga. Competeixen molt bé, té un dels millors estils que es pot tenir, tothom ho sap i s’ha de demostrar. Espero que obtinguem moltes victòries.
–Per què pren aquesta decisió?
–Reunia tot el que jo volia, tenen una idea de club molt bona. Són molt competitius. Reuneix una mica tot el que buscava.
«Segueixo molt el MoraBanc, serà un equip molt competitiu que estarà lluitant per entrar als play-off»
–Torna a Espanya i estarà a prop de la família.
–No era una cosa que buscava sí o sí, però s’agraeix. Si es donava el cas, millor. Al final, l’ACB és la lliga més competitiva que hi ha a Europa, és bo. I els meus millors quatre anys els he passat aquí. Vull fer gaudir i poder gaudir amb la gent d’aquesta competició.
–I cada any va a més.
—Sí. Aquest any hi ha hagut un munt de fitxatges de renom i de qualitat. Cuiden molt el nivell, tant a la zona mitjana com a l’alta. Ha pujat de tots els equips, inclosos els de la baixa. És més competitiva, més dura i a vegades jugarem Eurolliga i no tindrem temps de preparar els partits ACB. Haurem d’estar concentrats tot l’any, fer molts partits. Estic en un dels clubs més grans del bàsquet espanyol.
–Què aportarà al València?
–Intentaré aportar molt ofensivament i ajudar als companys, vull treballar millor els espais. En defensa vull fer una línia molt dura i agressiva. Intentaré ajudar a l’equip el màxim de partits possibles.
«Des de fora és molt fàcil opinar, però vaig escollir competir amb la selecció espanyola per raons òbvies»
–Com veu el nou MoraBanc?
–El segueixo molt perquè és a on està el meu germà. Ells comencen amb molts jugadors nous i per a mi són més desconeguts. Hauré de veure com reaccionen. Han fet una aposta bastant pel físic, hem de veure com els hi surt. Serà un equip molt competitiu, estaran lluitant per entrar als play-off i segur que també faran un gran paper a l’EuroCup.
–Com valora la darrera temporada que va fer el MoraBanc?
–La lliga és tan competitiva que és molt difícil complir els objectius. Van estar lluitant fins al darrer partit però al final van patir una mica, encara que a l’EuroCup van fer un gran paper.
–Ara està amb la selecció. Quin és l’objectiu al Mundial?
–Tenim moltes ganes. Hem estat lluitant i anar al Mundial amb una selecció com l’espanyola és el màxim.
«Tornar al MoraBanc sempre és una possibilitat, potser algun dia ajuntem els nostres camins però no es pot controlar»
–Què diu a aquells que l’han criticat per haver escollit competir amb Espanya i no amb Andorra?
–Des de fora és molt fàcil opinar. Per a mi els dos països són germans. Vaig escollir competir amb la selecció espanyola per raons bastant òbvies i perquè també ho sentia així en el seu moment. Sempre desitjo el millor a la selecció d’Andorra. El temps m’ha donat la raó. Respecto aquesta opinió però s’ha d’intentar entendre els altres jugadors. És una situació peculiar que no té res de dolent, no tinc cap problema amb Andorra.
–Contempla tornar a casa?
–Tornar sempre és una possibilitat. Potser algun dia ajuntem els nostres camins amb el MoraBanc. Però no pots controlar el futur.
–Com és jugar contra un germà?
–És estrany. Perquè tu vols guanyar. M’agradaria molt algun any compatir el vestuari amb ell. Ara estem aquí amb els germans Hernangómez i es veu la complicitat que tenen.
| 0.782915 |
curate
|
{"ca": 0.9724383196265837, "es": 0.006223605245610136, "st": 0.0008890864636585908, "it": 0.012669482107134918, "pt": 0.00777950655701267}
|
https://www.elperiodic.ad/entrevista/73510/magradaria-molt-algun-any-compartir-el-vestuari-amb-el-meu-germa
|
macocu_ca_20230731_7_504840
|
En molts llocs costaners d'Espanya estrès i estiu són, amb massa freqüència, van de la mà. La calor i la humitat són factors naturals que propicien aquesta tensió, però hi ha altres circumstàncies que agreugen la sensació d'aclaparament en aquestes dates.
Els experts expliquen que l’estrès afecta els qui viuen en aquestes ciutats tot l’any i també als treballadors de temporada, però per motius diferents. Els residents s’atabalen perquè, de sobte, la ciutat o el poble s’omple de gent, el trànsit es torna infernal, és impossible trobar aparcament, s’arriba tard a totes parts i, a més, molts tenen als nens a casa per vacances escolars, malgrat ser el moment de l’any en què menys temps tenen per a atendre’ls. A priori hauria de ser més senzill, perquè ja no has de preocupar-te pels seus horaris, per recollir-los de les activitats escolars? Però a vegades no sabem estar amb ells tantes hores al dia.
Però són les visites estivals les que generen més caos en una llar. Sembla que no ens recordem dels familiars que viuen en una altra ciutat o poble que nosaltres, fins que arriba l’estiu, especialment a l’agost. És aleshores quan et trobes a casa amb persones que no són ni família ni amics, que els aculls per compromís, i és clar, també els vols agradar... Tot plegat mentre treballes.
Com a conseqüència, es dorm malament, no es respecten ni les hores de descans ni les migdiades i es menja pitjor.Si el trànsit, els nens a casa i el canvi d’hàbits afecten els residents, els treballadors de temporada pateixen per la quantitat d’hores que treballen i el tipus de torns que han de fer. En hostaleria és molt freqüent que quan surten de la feina no puguin dormir. Tenen el ritme de son canviat, però no és el mateix dormir de dia que de nit. A més, molts no vénen només per a fer la temporada sinó que també volen anar de festa.
Per a combatre l’estrès estival, els experts recomanen marcar-se un horari de son amb un mínim de 7 hores diàries i procurar que l’alimentació sigui ordenada i sana, evitar la ingesta diària de paelles i entrepans i decantar-se per la fruita i plats lleugers.
Aconsellen també preveure que es trigarà més a arribar als llocs i sortir amb antelació.
Una altra pauta a seguirés reservar-se 15 minuts d’oci personal al diai aprofitar el temps lliure, no per a posar rentadores sinó per a anar a la platja, de sopar o prendre un cafè. La norma principal és estar de bon humor.
| 0.888566 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_662340
|
Parròquia de Santa Maria (València)
La Parròquia de Santa Maria, també coneguda com a Parròquia de Sant Pere, fou una parròquia medieval de la ciutat de València. La parròquia de Santa Maria rep el seu nom per la Seu de València, la qual està dedicada a Santa Maria. Per altra banda, el nom de Sant Pere ve de la capella homònima, també a la Seu. La parròquia de Santa Maria era la més important de València al ser on es trobaven els òrgans de govern de la ciutat i el regne.
Geogràficament, la parròquia de Santa Maria es trobava al centre exacte de la ciutat intramurs i enmarcada entre la plaça dels Crespins al nord, la plaça de la Reina al sud, la plaça de Manises a l'oest i la plaça de Sant Esteve a l'est i limita amb les parròquies de Sant Llorenç i Sant Salvador al nord, Sant Esteve i Sant Tomàs a l'est, Santa Caterina al sud i Sant Nicolau a l'oest. La plaça de la Mare de Déu o de la Seu era el centre neuràlgic de la parròquia, la qual allotjava edificis com la Seu, la Casa de la Ciutat o el Palau de la Generalitat. La població majoritària de la parròquia eren membres de la noblesa, de l'alt clergat i alts funcionaris del Regne de València.
L'origen de la parròquia es troba als anys posteriors a l'entrada del Rei Jaume I a la ciutat de València, qui establí sobre les antigues mesquites 13 esglésies parroquials que farien de divisió administrativa de la ciutat. Les parròquies es mantingueren en actiu com a divisió administrativa fins a poc després de la promulgació dels Decrets de Nova Planta, al segle XVIII. En l'actualitat, el territori de l'antiga parròquia de Santa Maria forma part del barri de La Seu, al districte de Ciutat Vella (la València intramurs).
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=662341
|
cawac_ca_20200528_0_11534
|
La sanitat serà la protagonista de la propera xerrada del cicle Testimonis , organitzat per Carrutxa i l´Arxiu Municipal de Reus.
La conferència anirà a càrrec del doctor Pere Cavallé Vallverdú, que abordarà els canvis dels serveis sanitaris de la ciutat durant els 70 i els primers 80. L´acte, que serà presentat pel també doctor Joan Borràs, es podrà seguir el proper 4 d´octubre a partir de 2/4 de 8 del vespre a la sala d´actes de l´Arxiu de Reus (c/ Sant Antoni M. Claret, 3).
Més enllà dels canvis polítics i socials de llarg abast, els anys de la Transició a Reus van representar un punt d’inflexió respecte de la redefinició dels serveis hospitalaris locals i l’articulació dels serveis mèdics de la ciutat.
Entre altres qüestions, Cavallé va treballar intensament perquè es confeccionés el Mapa Sanitari del Principat, el qual tenia uns límits d’àrea més d’acord amb la realitat assistencial del moment, i que en línies generals s’inspirava en el que la Generalitat va confeccionar entre els anys 1932-1939.
El cicle Testimonis , organitzat per Carrutxa i l’Arxiu Municipal de Reus, està pensat com una forma de preservar la memòria del passat més proper en diferents vessants ciutadanes i es planteja com una aportació al fons de memòria oral de l’Arxiu Històric de Reus perquè en el futur sigui un document de consulta a l’abast de les persones interessades.
| 0.870556 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://carrutxa.cat/index.php?arxiu=fitxa_document&id=19064
|
mc4_ca_20230418_6_659373
|
Diàlegs Disseny, Comerç & Restauració: el rol del disseny en la transformació dels espais · InfoDisseny detall noticia · Notícies InfoDisseny · Actualitat i Comunicació · BCD Barcelona Centre de Disseny
Diàlegs Disseny, Comerç & Restauració: el rol del disseny en la transformació dels espais
BCD Barcelona Centre de Disseny, amb el suport de la Direcció de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona, organitza la segona edició dels ‘Diàlegs Disseny, Comerç i Restauració’, unes sessions per donar a conèixer casos d’èxit de comerç minorista i de restauració on el disseny ha tingut un paper rellevant en la seva creació o transformació.
Diàleg entre Jaume Muntané, propietari de Raima, Nuria Raja, propietària, gerent i cap de compres de RAIMA. Nil Muntané, director creatiu i desenvolupament de negoci de RAIMA i Jorge Vidal, arquitecte.
En un edifici singular del segle XVIII (iniciat al 1513) del carrer Comtal, va néixer Raima al 1986, convertint-se en la primera papereria especialitzada a donar servei als professionals del món disseny i la més gran d'Espanya. L’any 2018 Raima ha finalitzat el projecte d’ampliació de l’emblemàtic edifici on s’ubica, incrementant l’espai de 2 a 6 plantes i amb una imatge totalment renovada. (4 plantes de botiga, 1 planta polivalent i 2 terrasses amb vistes a Ciutat Vella), un nou concepte on el disseny, el color i la sensibilitat dels detalls creen un entorn orientat a la total satisfacció del client. Avui en dia, Raima ofereix als seus clients més de 3.000 tipus de paper procedents d’arreu del món, així com productes, accessoris i eines relacionats amb el món de la papereria, una infinitat de material d'escriptori.
Diàleg entre Roberto Hadoba, director gerent de Fresh, i Frederic Perers, dissenyador d’interiors.
Aquesta bugaderia auto-servei inaugurada a 2012 va ser la primera d’una cadena impulsada per l’argentí Roberto Hadoba Gleizer, un emprenedor amb una dilatada experiència en el sector. En un moment en què les bugaderies d’auto-servei tenen cada cop més presència a la ciutat, la particularitat que presenta Splash és que es tracta d’alguna cosa més que una bugaderia. Aquest establiment diàfan i modern, dissenyat amb elegància minimalista, es pot llogar per realitzar tot tipus d’activitats, des de concerts de petit format fins a festes. Frederic Perers va ser l'encarregat de l'interiorisme que combina la fredor de l'acer inoxidable com a la zona de rentadores i assecadores, amb la calidesa de l’omnipresent llum ataronjada que surt d'uns panells a la paret oposada i que es reflecteix sobre el metall. Tots els elements de la bugaderia estan distribuïts perimetralment, des de les rentadores i assecadores fins als taulells on es pot plegar la roba i els bancs d'espera.
Data: 20 de novembre de 18.30 h a 19.15 h
Lloc: Splash Bugaderia (c/. Diputació, 199)
Diàleg entre Narcís Font, arquitecte, i Oriol Armengou i Ferran Mitjans, dissenyadors i Víctor Ferrer xef.
Com si sortissis a fer un pícnic a la muntanya però sense moure’t de Barcelona. Això és el que proposen conceptualment a Bicnic l’equip de gastro-bar Betlem, liderat pel xef Víctor Ferrer, i el de Toormix, l’estudi de disseny creat per Ferran Mitjans i Oriol Armengou. Tots dos equips són els responsables d’aquesta idea que va néixer com un projecte centrat en un foodtruck i que va acabar desembocant en aquest espai físic en què es marida la gastronomia i el disseny. No hi ha res a l’atzar, tot està mil·limètricament pensat: des del vestuari, la vaixella, la coberteria o l’emplatat, fins a com s’expliquen els plats i els audiovisuals que es projecten. La decoració de l’espai, signada per l’arquitecte Narcís Font de l’estudi Backyard BCN amb el suport creatiu de Toormix, és una al·legoria d’un viatge que va des de la ciutat fins a la recreació d’un bosc on fer el pícnic.
Data: 27 de novembre de 18.30 h a 19.15 h
Lloc: Bicnic (c/. Girona, 68)
Diàleg entre Anton Brufau, propietari d’OhBO Organic, i Isabel López Vilalta, interiorista.
| 0.848567 |
curate
|
{"ca": 0.9652988855116514, "fr": 0.02077001013171226, "en": 0.011144883485309016, "es": 0.002786220871327254}
|
https://www.bcd.es/ca/page.asp?id=438&selected=11&ui=8360
|
crawling-populars_ca_20200525_41_253481
|
Menú
BARCELONA, 13 oct. (EUROPA PRESS) -
El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, ha demanat aquest divendres als electors republicans que confiï en el partit i unitat a l'hora de donar suport al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, al vicepresident, Oriol Junqueras, i a tots els partits sobiranistes.
"Unitat és donar suport a Puigdemont, a Junqueras, i a tots els partits sobiranistes. I responsabilitat de tot el món és no permetre cap estella entre ells", ha recalcat en dos missatges en el seu perfil de Twitter recollits per Europa Press.
Segons Tardà, han sabut sofrir junts i junts sabran guanyar perquè sempre han portat "la bandera de la unitat".
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
Eurecat facilitarà assajos de mascarillas en les seves instal·lacions per combatre el Covid-19
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.556092 |
curate
|
{"es": 0.24579710144927536, "en": 0.043478260869565216, "ca": 0.7107246376811595}
|
: /espanya/noticia-tarda-demana-confianca-dels-electors-derc-unitat-suport-puigdemont-junqueras-20171013144759.html
|
cawac_ca_20200528_7_128046
|
Autor Tema: Hans Castorp (Llegit 1238 cops)
Sóc nova en aquest fòrum. Veig que això pot ser interessant. Tot just ahir em vaig acabar La muntanya màgica i Hans Castorp és el meu nou heroi (diríem que és un antiheroi?) literari... la seva manera d'aprendre, la seva volguda (?) abúlia i tot l'aprenentatge del personatge és apassionant en un món en què sembla que si no acumulem moltes experiències no som ningú i és una paradoxa, perquè quantes més experiències, més buidor. Tomas Mann deia que si ens havia agradat la novel·la havíem de tornar a llegir-la, la veritat és que són tantes referències culturals, polítiques i filosòfiques que m'esperaré uns quants anyets, crec.
Raskolnikov
A mi em passa una mica el mateix que tú,només que jo ja he tingut suficient temps per llegir el llibre tres cops.Tot i així,mai he acabat d´entendre el final de la novel.la.Ara anava a escriure en què consisteix aquest final,però és millor que no ho faci,pq segur que hi han molts quellegistes que el tenen pendent.Estic d´acord que el final tràgic de l´obra està a l´altura de tota la resta,però no entenc ben bé el pq,i potser tú m´ho pots explicar,o almenys el teu punt de vista,o potser no,pq no es pot parlar d´això sense desvelar el final.En fi,jo sento tant respecte per mann i per aquesta obra,que gairebé no m´atreveixo a dir-ne res pq seria l´equivalent a profanar una tomba.Només diré que tota la filosofia de Mann va ser directament adoptada de Freud,Nietzsche i Schopenhauer.Precisament aquest últim filòsof va dir que tota la naturalesa,l´home inclòs,era com una espècie de materialització de la voluntat.No obstant,a diferència de la resta d´èssers,l´home és capaç de contrarestar aquesta poderossíssima força que prova de dominar-nos (la voluntat),i que l´única forma de fer-ho és per mitjà d´una espècie d´ascesis estètica,és a dir,que l´art í el pensament son l´única via per redimir-nos de l´insaciable ànsia de la voluntat,ja que mentre disfrutem d´una obra d´art,ja sigui pictòrica,musical o literària,els nostres sentits prenen tot el protagonisme i la voluntat queda silenciada,i és per això que l´art ens pot fer arribar a fer sentir tant bé,i és que mentre disfrutem una obra d´art quedem alliberats del "maligne" imperi de la voluntat i de tots els maldecaps que aquest comporta.
Schopenhauer fa el símil amb el tonell de las danaides,que per molt que proven d´omplir-lo,mai ho aconsegueixen,doncs amb la voluntat i el dessig passa el mateix,no té limits i mai pot quedar saciat,la qual cosa ens mena a l´insatisfacció,ja que tot desig no realitzat provoca dolor.Els protagonistes de la muntanya màgica (settembrini,naphta,castorp)han conseguit alliberar-se d´aquest cercle viciós del desig i al no esperar res del futur,pq saben q poden morir d´un dia per l´altre a causa de la tuberculosi,viuen plenament el present i en cap moment permeten que els seus plans sobre el futur (q és una altra mena de dessig,l´ambició) coaccionin la seva vida present i és potser per això que transmeten una sensació tan forta de llibertat.
Ens agrada dir que nosaltres som lliures,però si d´alguna cosa serveix la lectura d´aquest llibre és per ensenyar-nos fins a quin punt som un producte del nostre entorn i fins a quin punt som manipulats des de l´exterior.Només una dada,degut a sèries com CSI o Hospital Central,les matrícules per totes aquelles professions que prenen part en aquestes sèries han crescut abismalment en detriment d´unes altres,i potser em direu que això,q només és un exemple, no té res a veure amb la manipulació,però jo no ho tinc tant clar.Som allò que realment volem ser,o som el que pensem que socialment estarà ben vist que siguem? ?Som el que realment volem ser o som allò que la publicitat fa de nosaltres? ?
En fi,MissCastorp,dubto q hagis tingut suficient paciència per arribar fins aqui,però si ho has fet aprofito l´oportunitat per recomanar-te un llibre del mateix Mann en que parla sobre les idees de Freud,Nietzsche i Schopenhauer.Aquest llibre ve a ser com l´ànima de la muntanya màgica,laseva base ideològica.El llibre aquest és un recull d´assatjos que Mann va llegir en forma de discursos per diferents universitats d´estats units i q ha estat traduit al castellà pel traductor de nietzsche i professor de filosofia a l´ub,Andres sanchez pascual.El llibre es diu, Schopenhauer,Nietzsche,Freud" ,i està publicat per Alianza editorial.Tb et recomano el "Faustus" de Mann,pq ve a ser una mica l´antitesi d´aquesta novel.la,i allà s´identifica d´alguna manera la voluntat amb el dimoni.
Crec que al Sr. Mann li hagués agradat que parléssim del seu llibre i, em sembla que si l'hem llegit (i tu tres vegades, uf!) crec que podem donar-ne la nostra visió, sempre amb tots els respectes del món i argumentant-ho tot. He llegit tot el que has posat al teu missatge, molt interessant el que dius sobre la voluntat! Jo també ho havia pensat així, ells estan fora d'aquest món... I sobre el final... mmm, tinc la meva opinió i crec que està ben reeixit... però no crec que el pugui comentar sense explicar-lo o sense donar pistes i no em sembla just per si algú vol llegir-lo. Moltes gràcies per les referències. En prenc nota, tot i que ara tinc un parell o tres de llibres per llegir-lo. Quan els acabi aniré a pel Faust, hehe. Una abraçada [/color]
Perdó, que m'he oblidat d'una cosa: per a mi aquest llibre també tracta del pas del temps... claríssimament present en tota la novel·la, el temps que transcorre (real a la muntanya) i el temps tal com el perceben els personatges... jo diria que és un tema cabdal!
Celestino
A mi, la muntanya màgica m'està agradant però se'm fa una lectura lenta. No sé si el sofriré sencer o el deixaré per a una altra època. De moment el protagonista no em fa ni fred ni calor. Ja us contaré si canvio d'opinió.
A molta gent li passa el que tu dius. Potser no tens el moment adequat... a mi la veritat és que el llibre em va enganxar des de bon començament. La personalitat excèntrica i abúlica d'en Hans em va captivar. Però potser no l'hauries de deixar tan aviat, no creus?
Hola, jo l'estic llegint. En dec dur les tres quartes parts, aproximadament (estic enmig de la tempesta de neu). És cert que el pas del temps és una de les referències més notables del llibre, qualsevol cosa que hi passa durant la narració té una deriva cap a raonaments sobre aquest pas del temps. No sé si el terme abúlic és el més adequat per a Castorp, però sí que és un personatge que "es deixa dur". La seva actitud és més aviat pusil·lànime. Assumeix la disciplina del sanatori de manera gairebé acrítica, i després s'acosta i s'allunya dels altres personatges sense un criteri clar. Inicialment sembla "buit", però amb el pas de les pàgines es sotmet a un procés de creixement i adquisició de coneixements, notable. El llibre m'està agradant molt, però hi ha alguns capítols francament durs. Si n'he de destacar un, esmentaria el capítol en què descriu el procés de creixement i formació de Leo Naphta, el jesuïta jueu.
Jo vaig llegir la Muntanya màgica quan era força joveneta, potser 17 o 18 anys. Me l'havia recomanat el meu metge de capçalera, que com que sabia que m'agradava molt llegir, sempre em deia que era un llibre fantàstic, el millor etc. La vaig començar a llegir i se'm va fer pesadíssima, però com que sóc incapaç de deixar un llibre a mitges, la vaig acabar de llegir. No em va agradar, massa lenta,... Al cap d'uns anys, potser 5 o 6 vaig pensar que potser no l'havia llegit al moment adequat i la vaig tornar a llegir (que ja són ganes, perquè és llarguíssima). Tampoc em va agradar. No sé el perquè, però no em va enganxar gens. No crec que se m'acudeixi tornar-la a llegir, però suposo que no és el tipus de literatura que m'agrada. Tampoc he pogut empassar mai Tolstoi. Què voleu que us digui...
El meu nom em delata... Quin individu el Hans Castorp, aquesta pobre criatura de la vida! L'ambient entrenyable, comfortable i encantador del Berghoff captiva: les llargues converses amb en Ludovico Settembrini, el fred Naphta, el marcial Joachim o la Clawdia Chauchat i l'expansiu Peeperhorn. Tots ells i alguns d'altres conformen un "cast" admirable, amb Hans al davant, un personatge tan comprensible, tan humà que és gairebé impossible no identificar-t'hi en nombroses ocasions.
He començat fa poc a llegir "La muntanya màgica" no sabia que en Hans Castorp n'era el protagonista i que també hi surt Chauchat! M'està enganxant, tot i que aquests dies no tinc massa temps per llegir, vaig fent mica en mica, de moment el viatge fins al balneari l'he viscut com si el fes jo! Gràcies per totes les aportacions que heu fet en aquest fil que potser em faran veure coses que no veuria. Fins aviat!
| 0.885312 |
curate
|
{"ca": 0.9746747211895911, "en": 0.0023234200743494425, "fr": 0.005692379182156134, "pt": 0.017309479553903346}
|
http://ploma.quellegeixes.cat/forum/index.php?PHPSESSID=8048728ef264ccf6f2ec9b9fdf424c22&topic=678.0
|
macocu_ca_20230731_4_471025
|
L’equip prebenjamí ‘A’ del Noia Freixenet va quedar tercer millor classificat de la territorial de Barcelona, celebrada aquest cap de setmana al Prat de Llobregat. A les semifinals, el Noia Freixenet va perdre contra el Cerdanyola (2-1), però va aconseguir la tercera plaça després d’imposar-se al Vilanova per 0-3.
| 0.79584 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_2_35049
|
El COETTC ha signat un conveni de col·laboració (fes clic a "Veure document" ) amb l' Asociación Española de Normalización y Certificación (AENOR), gràcies al qual els col·legiats podran gaudir dels següents descomptes:
El COETTC participa amb un estand propi a la 2a Fira Virtual d'Ocupació UPC Alumni , que s'organitzarà del 18 al 24 de novembre . Es tracta d’un espai de trobada entre els estudiants de darrers cursos i persones titulades amb empreses que cerquen talent.
El COETTC ofereix un curs dirigit a enginyers que desenvolupin la seva activitat laboral en el sector del automòbil , concretament realitzant reconstruccions d'accidents de trànsit i valorant els danys de vehicles.
Tenint en compte l'augment en el nombre de reclamacions per fuetada cervi...
Sorteig d'entrades i descompte del 30% per al II Congrés Mediterrani d'Eficiència Energètica i Smart Green Cities
06/11/2013
El proper 7 novembre se celebrarà l'esperat II Congrés Mediterrani d'Eficiència Energètica i Smart Green Cities , que tindrà lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona. El COETTC, com a membre col·laborador d'aquest esdeveniment, ofereix als seus col·legiats un descompte del 30%...
El COETTC ha signat un acord de col·laboració amb el projecte social Femarec , que té com a objectiu la integració social, laboral i cultural d’aquelles persones que es troben en situació de marginació o en un alt risc d'estar-ho. A partir d’ara, els col·legiats podran gaudir de descomptes per ...
Avís oficina tècnica: canvis d'esquemes de les certificacions de telefonia mòbil per a la nova campanya 2014
26/10/2013
La Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Societat de la Informació fa arribar l' última versió dels esquemes XSD de les certificacions B, C i D , conforme a les noves validacions en la presentació de les certificacions anuals previstes per a la propera campanya certificacions.
Gràcies al conveni entre el COETTC i la Fundació Universitària Iberoamericana (FUNIBER) tots els col·legiats podran beneficiar-se del pla de Beques FUNIBER d' ajuda econòmica per a realitzar els següents programes de Màster i Doctorat:
Avís oficina tècnica: canvi de coordenades formularis de presentació de Nova ICT i de Consulta de Projectictes a operadors
24/10/2013
Com a conseqüència del que estableix el Reial Decret 1071/2007, de 27 de juliol, segons el qual es regula el sistema geodèsic de referència, a partir l'1 de gener de 2015 el sistema ETRS89 serà l'únic sistema oficial reconegut.
El COETTC fa una crida a tots els seus col·legiats especialitzats en electrònica perquè s'adhereixin al Grup de Treball d'Electrònica, presidit pel col·legiat Josep Castells. Aquest grup es reuneix periòdicament i té com a objectiu debatre, exposar i treballar temes d'interès, establir ...
Els membres del COETTC estan convidats a assistir de forma gratuïta al innovador seminari LAB de Vendes, que tindrà lloc el proper 30 d'octubre a l'Edifici TCM2 del Tecnocampus Mataró. Aquest seminari està dirigit a empresaris, directius, responsables de màrqueting o emprenedors que volen inc...
| 0.849296 |
curate
|
{"ca": 0.990151017728168, "it": 0.00984898227183191}
|
http://www.coettc.cat/index.php?p=noticias_coettc&ireg=20
|
oscar-2301_ca_20230418_8_125944
|
Aquest lloc web utilitza cookies perquè puguem oferir-te la millor experiència d'usuari possible. La informació de les galetes s'emmagatzema al vostre navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu al nostre lloc web i ajudar el nostre equip a entendre quines seccions del lloc web trobeu més interessants i útils.
Necessaries
Les galetes estrictament necessàries han d'estar activades en tot moment perquè puguem desar les vostres preferències per a la configuració de les galetes.
Activa o desactiva les galetes
Si desactiveu aquestes galetes, no podrem desar les vostres preferències. Això vol dir que cada vegada que visiteu aquest lloc web haureu de tornar a habilitar o desactivar les cookies.
Analytics
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima, com ara el nombre de visitants del lloc i les pàgines més populars.
Mantenir aquesta galeta activada ens ajuda a millorar el nostre lloc web.
Activa o desactiva les galetes
Si us plau, activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les vostres preferències!
| 0.665844 |
curate
|
{"ca": 0.9255813953488372, "en": 0.018604651162790697, "es": 0.05581395348837209}
|
https://www.comopomona.com/checkout/
|
macocu_ca_20230731_3_268493
|
Com ja sabeu, el curs 2022-2023 començarà amb novetats destacades: ➡️ S’avança l’inici del curs al dilluns dia 5 de setembre. ➡️ L’horari escolar durant tot el mes de setembre serà de jornada intensiva de 8:30 a 12:30h. ➡️ De les 12:30 fins a les 15h serà la... Llegeix més»
Benvolgudes famílies, Aquest diumenge vinent anirem fins al poble d’Argentera, al Baix Camp, on visitarem el bosc de les bruixes, un entorn màgic dins dels boscos d’Argentera. Es tracta d’una ruta circular d’uns 7 km de distància i un desnivell d’uns 300 m. Estimem unes 3 hores... Llegeix més»
Aquest estiu, al Casal de la Vitxeta, descobrirem un munt d’oficis interessants que segur que ni tan sols coneixes.... O potser sí? Hi entrarem de ple, ja que coneixerem a les persones que els realitzen i moltes d’elles ens deixaran descobrir els seus llocs secrets.... Llegeix més»
Aquesta setmana passada, van ser escollits els tres punts de llibre guanyadors del concurs de Sant Jordi que realitza l’AMIPA. Com no podia ser d’altra manera, l’alumnat ha participat amb moltes ganes i ho ha fet d’allò més bé. Els guanyadors han estat... En 1r lloc: Ot Bertran... Llegeix més»
| 0.820788 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_461629
|
Nou espai okupat a Les Corts L’Assemblea de Joves de Les Corts, vista la necessitat d’un espai alternatiu de reunió del jovent del barri, ha decidit fer reviure després d’anys en desús la casa situada al carrer Entença número 237. Amb aquesta okupació, es pretén alliberar l’espai i rehabilitar-lo per tal de convertir-lo en un centre de reunió del jovent i un espai on treballar un projecte polític des de la realitat més immediata que ens envolta, el barri de Les Corts. La casa es troba en mig de la colònia castells, fortament atacada per les immobiliàries i per l’especulació, cada vegada més agressiva al nostre barri. Condemnant aquest fet ja es va intentar alliberar un espai ara farà un any, i malgrat els murs ens intentessin prohibir el treball, crèiem estrictament necessari un centre de resistència pel jovent. D’aquesta manera, la casa quedarà oberta als corsencs i les corsenques que tinguin ganes de treballar per un model alternatiu de barri a l’abast de tothom. Durant les primeres setmanes estarem duent a terme la rehabilitació de la casa i estarem oberts a tothom aquell qui vulgui ajudar-nos a tirar endavant el projecte. Entre tots i totes construirem el somni. Assemblea de Joves de Les Corts (AJLC) ajlescorts (at) hotmail.com
Fil repetit
| 0.824636 |
curate
|
{"ca": 0.9386454183266932, "en": 0.05258964143426295, "sq": 0.008764940239043825}
| |
macocu_ca_20230731_2_130769
|
Media - ICT
Foto:Amada Santos. Concentració davant del Col·legi de Periodistes de Catalunya
La Xarxa Internacional, en la seva VI Trobada, va congregar 157 periodistes amb visió de gènere de 27 països de quatre continents. A més es varen reunir la Xarxa Mediterrània i la xarxa GAMAG Europe, cadascuna amb una trentena de professionals assistents. Lluita contra les violències, discriminació i invisibilitat de la dona, atenció especial a les refugiades, vigilància en temes laborals i incidència en polítiques públiques, entre d'altres, marquen les línies a seguir en els propers anys.
Sessió inaugural a la Sala d'actes del CPC, Barcelona
Abans de l'Acte d'Inauguració, les participants de la VI Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (RIPVG, en castellà), dugueren a terme, davant del Col·legi de Periodistes de Catalunya, una concentració reivindicativa amb el lema 'Per un periodisme on les dones siguin protagonistes, expertes, lídereses, representants socials i polítiques".
Carme Forcadell, la presidenta del Parlament de Catalunya afirmà: La violència de gènere s'ha de tractar com una qüestió d'estat, sinó no es resoldrà mai.
La 6a Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere realitzada a Barcelona, Catalunya, a la qual hi van assistir 157 professionals de la informació provinents de 27 països de quatre continents, va acabar aquest diumenge emetent tres pronunciaments de suport a tres dones que semblaria que tenen en comú només el gènere.
La Presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i la Presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, participen en les jornades internacionals de les periodistes amb visió de gènere a Barcelona del 14 al 17 d'abril 2016. La M.H. Presidenta del Parlament, Carme Forcadell també rebrà en visita al Parlament de Catalunya una delegació de les xarxes GAMAG - Europa, Mediterrània i Internacional.
Carme Forcadell Mercè Conesa Ada Colau
L'Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, hi té una cita amb un format de reunió-entrevista. La Regidora de Cultura, Laura Pérez és una les polítiques que serà a l'acte d'inauguració. Val a dir que la Regidoria de Cicle de la Vida, Feminismes i LGTB ha estat des del primer moment donat-hi suport, com també ho ha fet sempre l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolpument, primer amb la seva ara exdirectora Marta Macias (que també participa individualment a les jornades) i ara l'actual Director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, Manel Vila i Motlló.
Written by T. G. Redacció La Independent Sunday, 10 April 2016 09:17
El 14 i 15 d'abril té lloc, a l'IEMed a Barcelona, una Reunió de la Xarxa Mediterrània d'Informació i Comunicació amb Visió de Gènere, organitzada per la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere de Catalunya. Amb tres eixos centrals de debat: violència, Drets de les dones i situació de les periodistes.
Mercè Conesa, Presidenta de la Diputació dóna també la benvinguda
Hi donen suport: ACCD, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona. Hi col·laboren: CPC, IEMed, UPF, Oficina de la Comissió Europea
Es reuniran, en una entrevista conjunta i que es preveu nombrosa, el proper divendres 15 d'abril. L'ACCD també hi ha donat ple suport. Per contra ha causat molta estranyesa l'absència de l'Institut Català de la Dona en aquest important Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, en la seva sisena edició.
Migració, persones refugiades, estereotips i bones pràctiques en la comunicació són alguns dels punts que tractaran periodistes d'uns 15 països en dues reunions prèvies a la VI Trobada Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.
El proper divendres 18 de març la periodista Elena Ledda estarà al CFD presentant el seu llibre 'El cuerpo robado. Violencia y rebelión en tierra de mafia' en un acte on també hi participaran Marta Mariñas López, psicòloga del SARA i especialista en violència masclista, i Jordi Juste, periodista, director de la col·lecció Reportatges 360 graus de l'editorial UOC i editor del llibre.
Quatre taules de debat tindran com a eixos d'anàlisi la violència en diferents formes contra les dones en els mitjans de comunicació, en la VI Trobada de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere que es realitzarà a Barcelona aquest abril.
Notícies de temes socials, de les necessitats de la gent o les accions que es realitzen per atendre-les, així com el protagonisme de dones com lidereses o expertes, són absències recurrents en els titulars dels diaris catalans.
La consellera de la Presidència diu que "la TV pública de Catalunya és un reflex de l'evolució de la societat catalana". Assegura el seu pluralisme, però cada setmana La Independent evidencia que encara és molt masculina.
No hi ha cap periodista dona especialitzada en economia?
Hi ha feminització de la pobresa a Catalunya? Per què ningú aporta indicadors estadístics desglossats per sexe?
21 municipis de Catalunya impulsen un debat obert sobre els estereotips de la feminitat als mitjans de comunicació
Per les portades de diaris i les fotografies que publiquen, si un extraterrestre arribés a Catalunya pensaria que en aquesta terra només hi habiten homes, tots polítics i autoritats o futbolistes, del Barça, i que els seus veïns d'altres països també són masculins.
Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, va rebre el II Premi Ressenya que atorga l'Associació de Periodistes Culturals catalans en un acte que es va realitzar aquest 18 de febrer a la llibreria Laie.
Written by Anna Galdon. Radio Mataro / La Independent Thursday, 18 February 2016 13:55
Entrevistem a la presidenta de la ONG sud-africana fundada l'any 2001 'Gender Links for Equality and Justice' (GL), Colleen Lowe Morna, per parlar de la Primera Assemblea General de l'Aliança Global de Gènere i Mitjans de Comunicació (GAMAG), celebrada aquest passat mes de desembre a Ginebra, Suïssa.
Aquesta anàlisi fa referència als dies previs al 20D i el fet que només hi hagués una candidata dona cap de llista per Barcelona, Carme Chacón, marcà molt negativament la presencia de dones com a protagonistes de la notícia.
Les portades de diaris catalans mostren titulars on hi ha molt poques dones, tot i que guanya un llenguatge neutre, menys sexista; però elles gairebé desapareixen de les fotografies i el tema de cooperació és pràcticament inexistent.
El Periódico va haver de demanar disculpes per uns peus de foto considerats sexistes i que van provocar comentaris de rebuig a les xarxes socials.
Els peus de foto corresponien a fotografies de líders i lidereses de partits i agrupacions polítiques que es van pronunciar durant el debat d'investidura del President de la Generalitat de Catalunya, en els quals reflectien el to del discurs quan es tractava d'homes i es referien a la roba que portaven quan les protagonistes eren dones.
S'ha creat, i difós, un nou premi en honor a Maria Luz Morales per als treballs periodístics* que aborden el tema de gènere i de la dona i el seu apoderament, però aquest té la característica que planteja guardonar treballs que siguin realitzats des d'un punt de vista positiu i amb una mirada posada en el futur.
Tres expertes en comunicació i gènere en el tractament de la notícia seran protagonistes en una taula rodona que es realitzarà al Col·legi de Periodistes de Catalunya el proper 22 de gener.
Enllaç des d’on es podrà seguir la jornada de divendres en directe.
Oportunitat perduda en el tractament del racisme en els mitjans davant els atemptats de París, no mostrant els estereotips sobre les dones de religió musulmana i sobre les àrabs. Ocasions desaprofitades també pel que fa al tractament informatiu de la cimera sobre Medi Ambient i del VIH-SIDA.
Written by Paula Salvatella i Judit Aranda. Sicom / La Independent. Fotos: Màster en Gènere i Comunicació UAB Thursday, 24 December 2015 18:10
Written by Anna Gaitero, periodista*. Xarxa Europea de Dones Periodistes Tuesday, 15 December 2015 21:30
"Els mitjans de comunicació i les plataformes digitals tenen un enorme potencial per promoure la igualtat de gènere en tots els aspectes dels drets de les dones". Res de nou. La declaració de Beijing ho va deixar clar fa 20 anys, tant que la Plataforma d'Acció va dedicar la secció J al tema de l'equitat de gènere en els mitjans de comunicació.
Sepi Roshan es una experta en comunicació, empresa, lideratge i habilitats de comunicació d'expertesa, britànica d'origen iranià. Aquesta experta comunicadora va presidir magníficament un debat sobre "Utilització de l'accés a la informació i la llibertat d'expressió per millorar la igualtat de gènere en els mitjans de comunicació".
En el Dia dels Drets Humans, 10 de desembre, s'han acabat quatre dies - i nits - de discussions sobre com els mitjans de comunicació i les noves tecnologies poden contribuir a que s'aconsegueixi el 2030 la fita d'igualtat de gènere en la nova agenda de desenvolupament de les Nacions Unides.
Written by Isabel Mastrodoménico, Directora Agència Comunicació i Gènere Tuesday, 15 December 2015 18:18
Ginebra 11 desembre 2015. En una realitat on la informació circula constantment, generant opinions diverses en la ciutadania, les formes en què comuniquem determinen com ens veiem i ens relacionem en les societats. Per això, considerem fonamental la inclusió de la perspectiva de gènere en la tasca comunicativa.
Colleen Lowe Morna, presidenta GAMAG, i Teresa Carreras de la Xidpic.cat
Ginebra, 11 de desembre 2015
Amb la XIDPIC.CAT al Comité Executiu, neix amb força una xarxa europea formada per periodistes, investigadores, associacions i ongs que ha estat admesa a GAMAG, la Aliança Mundial de Mitjans de Comunicació i Gènere per treballar per la igualtat en els mitjans, impulsada por la UNESCO.
L'Observatori regular per la igualtat de gènere en notícies (ORIGEN) ha nascut per contribuir a l'eradicació de la violència masclista. Analitza la cobertura informativa de sis canals de televisió: TV3, La Sexta, Cuatro, Antena 3, TVE i Telecinco.
Written by La Burxa / Redacció La Indepedent Tuesday, 15 December 2015 16:11
La publicació La Burxa, del compromès i tradicional barri de Sants de Barcelona, ha publicat una edició en la qual dóna àmplia cobertura al tema del tractament de la violència de gènere en els mitjans de comunicació.
En els titulars, els temes de política institucional centrats en el protagonisme masculí són els que predominen, d'acord a l'anàlisi que La Independent realitza de portades de diaris catalans.
En matèria de cooperació, una bona pràctica a la Tertúlia ".CAT" TV3 del 6.11.2015 en convidar a actors de la cooperació i a una protagonista de la notícia, en la part de la Tertúlia sobre la crisi de persones refugiades. Però alhora conté molts clars i obscurs.
Diàleg Internacional sobre la igualtat de gènere en els mitjans de comunicació
LA PRIMERA ASSEMBLEA DE GAMAG es celebrarà al Palau de Nacions Unides de Ginebra, del 7 a l'10 de desembre del 2015
Written by Tona Gusi. Text i fotos. La Independent / SemMexico Thursday, 19 November 2015 17:50
Foto: SemMexico
Potser no hem aconseguit l'èxit però hem fet camí. Hi ha grans periodistes, exemples de dones defensant la llibertat d'expressió encara que no sigui la llibertat de les dones. Aquí rau el problema! Tenim grans figures que no són feministes.
| 0.834646 |
curate
|
{"en": 0.031965903036760786, "es": 0.011010477712662049, "ca": 0.9518735570946546, "eo": 0.0006215592257147931, "fr": 0.0009767359261232463, "it": 0.003551767004084532}
| |
macocu_ca_20230731_0_175673
|
Nota de Segura Salado, J. Transcrita literalment: “Comencen a aparèixer factures originals dels proveïdors”
| 0.608849 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_4_648601
|
Smoothed landmark estimators of the transition probabilities - Resultats de la cerca - Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Pàgina inicial > Resultats de la cerca: Smoothed landmark estimators of the transition probabilities
| 0.66965 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://ddd.uab.cat/search?f=title&p=Smoothed%20landmark%20estimators%20of%20the%20transition%20probabilities&sc=1&ln=ca
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_709575
|
No es tracte de estar a favor o en contre del estatut, sino de saber si la gent del forum l'ha llegit.
Si, ( el del Principat )
| 0.649884 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_7_438171
|
Quina setmana més tecnologica! !
La setmana del 13 de juliol va ser molt especial. La calor va anar una mica de baixa, i pel matí vam poder gaudir més de tots els esports. A les tardes, l’empresa TBKids ens va fer unes activitats de robòtica adaptades a totes les edats. Tots els nens i nenes s’ho van passar genial! Us deixem el video!
NO PAREM! !
Cerca:
| 0.55649 |
curate
|
{"ca": 0.8959537572254336, "fr": 0.005780346820809248, "pt": 0.05491329479768786, "ja": 0.02601156069364162, "it": 0.017341040462427744}
| |
mc4_ca_20230418_2_478034
|
L’avinguda Príncep d’Astúries es transformarà per donar prioritat al vianant | Servei de Premsa | El web de la ciutat de Barcelona
L’avinguda Príncep d’Astúries es transformarà per donar prioritat al vianant
La Comissió de Govern aprova inicialment la remodelació de la via entre la plaça de Lesseps i la Via Augusta, que preveu eixamplar les voreres i reduir de cinc a tres els carrils de circulació
Les obres, de 4,9M, començaran el febrer i duraran un any, i permetran crear noves zones d’estada, més passos de vianants i una avinguda més pacificada d’acord amb les peticions inquietuds manifestades pels veïns i veïnes
L’avinguda Príncep d’Astúries es transformarà. La Comissió de Govern ha aprovat inicialment el projecte de reurbanització de la via en el tram comprès entre la plaça de Lesseps i la Via Augusta, als districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, amb l’objectiu d’augmentar l’espai per al vianant i revitalitzar l’avinguda. Per aconseguir-ho, s’eixamplaran les voreres i es reduiran els carrils de circulació, que passaran dels cinc actuals a tres.
El pressupost de l’obra serà de 4.944.723,21 euros, i està previst que les obres comencin el febrer i finalitzin al cap de dotze mesos. La proposta recull les peticions i inquietuds manifestades pels veïns i veïnes durant la redacció de l’avantprojecte, que reflectien la voluntat de disposar d’una una via pacificada que connecti els barris adjacents. Per això, s’ha incorporat al projecte elements com més zones d’estada per al descans dels vianants i més passos de vianants.
En concret, la nova secció que es planteja redueix els carrils de trànsit rodat, tant en el sentit ascendent com descendent. Ara, la calçada té cinc carrils en total: tres per a vehicles –un ascendent i dos descendents– i un a cada sentit per a busos. Amb la remodelació, l’avinguda passarà a tenir només tres carrils, dos en sentit descendent –un per a autobús i un per a cotxes– i un únic carril en sentit ascendent compartit per a cotxe i autobús.
La disminució d’espai reservat per a vehicles permet guanyar-ne per als vianants. Així, al llarg de tota la traça de l’avinguda les voreres noves seran d’uns 4,5 metres, més amples que ara, que són d’entre 2,20 i 3,10 metres.
La calçada serà d’11 metres d’amplada, que donaran cabuda als tres carrils de circulació, i un carril addicional de 1,80 metres que va variant la seva funció al llarg del traçat, quedant per a càrrega i descàrrega, contenidors o aparcament de motocicletes.
Temes: Avinguda Príncep d’Astúries
| 0.851151 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/10/15/lavinguda-princep-dasturies-es-transformara-per-donar-prioritat-al-vianant/
|
crawling-populars_ca_20200525_49_7504
|
Marta Poal va néixer a Barcelona. Va fer els estudis de música i piano al Conservatori del Liceu.
Va estudiar amb el pianista Angel Soler, Antoni Besses i Roberto Bravo. També va treballar música de cambra amb el violinista Gerard Claret al Centre d’Estudis Musicals de Vallvidrera, on va formar part del professorat durant cinc anys. En el camp de la pedagogia ha fet cursos amb Joan Rubinat, Narcís Bonet i Paul Hille. Va ampliar els seus coneixements de música a l’Aula de Música Moderna i Jazz, treballant diferents aspectes com: la composició, arranjaments, cant. També hi va ensenyar durant sis anys.
Ha treballat la veu amb les cantants: Dee Kohanna, Carme Cuesta i Maria Mateu; aquesta última en el Conservatori de Música de Terrassa.
L’any 2016 va participar en els cursos Estill Voice Training amb Robert Sussuma (dintre del Master Internacional en vocal coaching). Ha fet la formació en l’especialitat de voice craft amb la cantant i vocal-coach Yasmina Azlor i el 2017 obté el «Certificate of Figure Proficiency in Estill Voice Training» amb Helen Rowson.
També ha desenvolupat la seva activitat professional en altres àmbits de la producció musical; majoritàriament com a pianista en el món del teatre i la publicitat.
Ha musicat una part de l’obra poètica de J. Salvat Papasseit; així com de M. Martí i Pol i Maria Mercè Marçal. El resultat d’aquest treball ha estat la gravació d’un CD que porta per títol “Tres Illes”. Forma part del “Duo Poal Collell” (veu, piano i contrabaix) amb el que ha fet diversos recitals cantant aquests poetes.
És també l’autora de les cançons de la petita cantata “Namana”, i del recull de peces infantils “Cançons per la meva escola”.
Actualment es dedica a la docència i fa més de vint-i-cinc anys que forma part del professorat de l’Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera de Granollers.
| 0.843946 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /emruera/professors-marta-poal-bori/
|
crawling-populars_ca_20200525_43_3957
|
Diumenge, 15 de març del 2020
getCiudad();
Imatge de la seu amb un vidre trencat
Ciutadans denuncia l’atac vandàlic d’aquesta matinada a la seu del partit a Barcelona, en el qual s’hi han llençat diverses pedres que han causat el trencament d’alguns vidres. El Secretari General i portaveu del partit, Matías Alonso, ha assegurat que aquest és un “nou intent de coacció que, com els anteriors i els que puguin succeir en el futur, resulta totalment inútil”. “Malgrat les amenaces, coaccions i atacs continuats a l'essència de la democràcia, C’s seguirà compromès en la defensa de la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la unió a Espanya davant dels qui pretenen subvertir-la des de qualsevol àmbit”, ha explicat. “Els covards intolerants que han atacat la nostra seu perden el temps” ha manifestat el portaveu de C’s i ha assegurat que el seu partit “no abdicarà de les seves conviccions democràtiques” i “no es deixarà acoquinar pels qui s’acullen sota el paraigua extremista de CiU, ERC o qualsevol altra formació política que faci de la ruptura de Catalunya amb el conjunt d'Espanya el seu principal objectiu”.
Un altre vidre trencat
Una estirada d'orelles a tots plegats. Tan exagerat és pensar en "la nit dels cristalls trencats" com en "l'incendi del Reichstag"... Ja en hi ha prou de fer el ximple! En aquest país ens hem d'entendre tots, pensem com pesem! I tan irresponsable és trencar vidres com acusar sense proves.
Arribar a una conclusió encertada sobre qui són el brètols causants d´aquesta malifeta és ben fàcil. Només cal preguntar-se ?cui prodest ? ?.
Home és clar, ¡als vidriers!
El neofranquisme de ciudadanos s'ha de combatre amb les idees, no d'aquesta manera. Així, només fem que es puguin fer la víctima. Ho condemno, i ho trobo una bestiesa.
Neofranquisme?? yo pensava que els neofranquistes eren els que manipulaven a les escoles tv pública, multaven per rotular en un altre idioma diferent al del règim etc..si no t'agrada el franquisme t'has equivocat de bàndol! !
AIXÒ ÉS COSA DEL SENY NACIONALISTA.QUE ALGÚ ENS LLIURI D'AQUESTA PLAGA !
Berrzotas, no demanis ajuda fora que això t'ho hauras de pelar tu mateix, ep! si hi ha el que hi ha d'haver.
Segur que ho han efet ells mateixos per seguir sortint a les portades. És el problema que té un col·lectiu basat en anar en contra pero no poder oferir res, ni tant sols una ideologia bàsica, que quan sembla que el tema del Castellà ja no té tanta repercusió s'han de fer veure amb altres mitjans.
© Copyright e-noticies.com · Se'n permet la reproducció sempre que se'n citi la font
Amb la col·laboració de:
| 0.820705 |
curate
|
{"ca": 0.9225957779515246, "es": 0.0328381548084441, "it": 0.028928850664581705, "pt": 0.014464425332290852, "el": 0.0007818608287724785, "fr": 0.00039093041438623924}
|
: /trenquen-els-vidres-de-la-seu-de-ciutadans--81095.html
|
macocu_ca_20230731_6_405613
|
Centenars de càrrecs, pendents de si Junts abandona el Govern
L'executiu té més de 600 alts càrrecs, dels quals una mica menys de la meitat són o han estat designats per representants de la formació liderada per Borràs i Turull
Dirigents de Junts arribant a l'executiva que ha de decidir sobre la continuïtat al Govern | ACN
La crisi al Govern pot implicar la sortida de sis consellers de Junts: el partit tenia assignades set cadires al consell executiu, però ara en compta amb una de vacant per la destitució de Jordi Puigneró. Però no són els únics que es poden quedar sense responsabilitats públiques si la formació liderada per Laura Borràs i Jordi Turull acaba trencant amb ERC. Aproximadament uns 300 càrrecs de l'administració catalana podrien abandonar l'executiu. Segons les últimes dades de la Generalitat, els departaments que més despesa en salari tenen són els de Vicepresidència i Polítiques Digitals, amb 3,5 milions d'euros, i el d'Acció Exterior, de Victòria Alsina, amb 3,4 milions d'euros. A aquests també caldria sumar-hi els sous dels alts càrrecs d'Economia i Hisenda, pilotada per Jaume Giró, Salut (Josep Maria Argimon), Recerca i Universitats (Gemma Geis), Justícia (Lourdes Ciuró) i Drets Socials (Violant Cervera).
En concret, l'executiu té més de 600 alts càrrecs, eventuals, directius del sector públic i altres càrrecs de confiança, amb uns salaris anuals que superen els 40 milions d'euros. Aproximadament, tenint en compte els resultats electorals, una mica més de la meitat són d'ERC i una mica menys de la meitat són de Junts. Per tant, uns 20 milions d'euros serien els que estarien en joc depenent de quina sigui la decisió dels juntaires.
El sector públic, però, disposa també de 180 directius, especialment en l'àmbit de la salut -directors i gerents d'hospitals, consorcis sanitaris o institucions similars- i de territori i sostenibilitat -al capdavant del transport públic i infraestructures però també d'organismes de gestió del territori o l'Incasòl-. Finalment, també es reconeixen 14 altres directius, que no són més que els delegats de la Generalitat a les delegacions a l'exterior, els quals no es nomenen a dit sinó a través de concursos públics, i, per tant, no poden perdre un lloc de feina per canvis al Govern.
Una vuitantena de càrrecs al país seran majoritàriament substituïts si Junts marxa del Govern. Es tracta dels responsables de les delegacions al territori de diversos departaments i àrees de la Generalitat, amb representants nomenats amb aval de les conselleries. Altres càrrecs no són nomenats directament per la Generalitat però sí que els proposa, i un dels més cobejats és de la presidència del Port de Barcelona, ara en mans de Damià Calvet, de Junts. Amb tot això, cal tenir en compte que els 180 directius del sector públic poden contractar els seus assessors, els quals no apareixen en els informes de la Generalitat i depenen de cadascuna de les entitats o empreses públiques. Igualment, els consellers poden canviar els subdelegats generals de cada departament, càrrecs que poden ocupar també només funcionaris que reben un complement per la responsabilitat, però triats -o ratificats- per una decisió política.
Junts Per Poulidor el 29 de setembre de 2022 a les 20:34
3 0
Sería la ostia ver a todos estos pijos de junts enviando currículum al sector privado estos indepes como nos hacen disfrutar
Serà que en el resto de España Per Tomás Pozo el 29 de setembre de 2022 a les 20:32
0 8
No pasa lo mismo, sólo un ejemplo, LA MONARQUÍA, ¿ que beneficio aporta al pais ? . Así que de lecciones, ninguna, espaviados
Per aixó el 52 per cent... Per Abrecoc el 29 de setembre de 2022 a les 19:00
9 0
Calculeu solament a Jxcat els diners que es perden...i sense conta Waterloo...ufffffffffff la mamellota de la independencia s esta aixugan per moments...abandona el govern... mireu i una merda...
That's the question... Per Jacob el 29 de setembre de 2022 a les 18:56
8 1
La independència a aquest s600 tant se'l hi enfot...és l'engany que fan a servir per a que el "poble" ingenu els voti mentre ells cobren sous per no fer res més que cobrar i fer trapis del 3 %....el procés ha sigut una presa de pèl "històrica"...
Déu n'hi dó... quina bestiesa Per Sergi Vázquez el 29 de setembre de 2022 a les 18:02
11 0
Aquí es on hem de fer neteja. Es poden fer moltes coses amb tants milions. Exigim reduir tant personal!
600 altos cargos Per Antivirus el 29 de setembre de 2022 a les 17:35
15 1
73% millones al año sin contar cargos intermedios asesores enchufados chiringuitos cobrando un pastón
Comenta aquesta noticia
| 0.796822 |
curate
|
{"ca": 0.9076482256998016, "en": 0.008375578576151642, "es": 0.08287414591139519, "fr": 0.00022040996253030638, "de": 0.0008816398501212255}
| |
mc4_ca_20230418_10_481091
|
Condicions de privacitat – Hostal Aguas Mansas | Web Oficial | Hotels a Tigre
Per poder-te oferir la millor experiència possible, Hostal Aguas Mansas fa servir cookies pròpies i de tercers al web amb finalitats tècniques, analítiques i de màrqueting. Si segueixes navegant pel nostre web, significa que acceptes l'ús que fem de les cookies. Per a més informació, mira't el nostre Avís sobre les cookies.
Aquesta Política de privacitat s'aplica a www.hostalaguasmansas.com.ar, que és propietat i està operat per Hostal Aguas Mansas. Aquesta Política de privacitat descriu com recopilem i fem servir la informació que deixes al nostre web (www.hostalaguasmansas.com.ar), com ara les teves dades personals. A més, descriu les opcions que tens pel que fa a l'ús que fem de les teves dades personals i com pots accedir-hi i actualitzar-les.
Si vols que es deixin de processar les teves dades d'acord amb el que s'estipula als propòsits C-F i no trobes cap opció per donar-te de baixa directament (com per exemple, a la configuració del teu compte), posa't en contacte amb hostalaguasmansas@gmail.com .
Confiem en tu per assegurar que les teves dades personals estan completes, són precises i estan actualitzades. Si hi ha cap imprecisió o canvi en les teves dades personals, cal que ens n'informis immediatament a hostalaguasmansas@gmail.com . Gestionarem la teva petició d'acord amb la llei vigent.
Si tens cap pregunta o queixa sobre com processem les teves dades personals o vols exercir els drets que es descriuen en aquest avís, pots posar-te en contacte amb nosaltres a: hostalaguasmansas@gmail.com . També pots posar-te en contacte amb l'autoritat de protecció de dades local.
| 0.836592 |
curate
|
{"es": 0.046218487394957986, "ca": 0.9537815126050421}
|
https://www.hostalaguasmansas.com.ar/ca-es/privacy-policy
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_864084
|
CATALUNYA DEL NORD: ALS PLENS MUNICIPALS DE PERPINYÀ JA S'HI POT PARLAR EN CATALÀ 03.04.2009 - 20:34 Molt s'ha parlat de la postura de Jordi Vera president de CDC i membre de l'oposició sobre la decisió per part de la majoria municipal de l'ajuntament de Perpinyà de posar el nom del president Lluís Companys a una plaça de Perpinyà. El Sr. Vera es va abstenir de votar, seguint la Sra. Amiel-Donat. Tots els altres membres de l'oposició van votar a favor, juntament amb la majoria. Ara tenim un comunicat d'ERC sobre aquest ple Com tots sabeu a l'oposició també hi ha un membre d'ERC Catalunya Nord, que sempre s'ha expressat en català i per això havia parat de sortir en els actes oficials del consell municipal. Només constava al 'procés verbal': 'Enric Vilanova: s'exprime en catalan'. Doncs bé, sembla que això ha canviat. Segons el comunicat d'ERC 'D'ençà el darrer Consell municipal del dijous 26 de març s'accepta que Enric Vilanova, parli només en català. El batlle Joan Pau Alduy ha precisat desprès de la intervenció d'Enric Vilanova que seria traduïda al Procés verbal del ple. Hi ha presents en el ple dos traductors que tradueixen al francès les seves intervencions'. El comunicat recalca que 'Això demostra que la constància en la decisió de parlar sempre en català adoptada per l'elegit d'ERC ha obert un camí. Ha partir d'ara ja no hi ha excuses per ningú per no expressar-se en la nostra llengua als consells municipals de Perpinyà. Qui no ho fa és que no vol fer-ho'. Una bona noticia per la nostra llengua, per la qual tenim d'agrair a la constància d'Enric Vilanova. Per altre costat, el comunicat aclareix que 'Sobre les al.liances en l'oposició. La situació abans d'aquest consell era que l'oposició, que considera el grup Alduy il·legítim, practicava el 'refús de vot'. Aquest últim Consell Municipal ha palesat el trencament de CDC amb el grup de Jean Codognés. El motiu ha estat la votació a propòsit del nom donat a diversos carrers. El grup Codognés, llevat d'en Jordi Vera, ha votat a favor amb el motiu que es donava el nom del metge difunt AKKARI i que també havia estat membre de l'equip Alduy. Enric Vilanova ha votat a favor; també ha votat a favor Martine Ruiz que és o era (?) del grup Amiel Donat. Els comunistes no s'han manifestat en aquesta votació. Enric Vilanova va intervenir a propòsit dels noms donats a llocs i carrers i ja que s'ha donat el nom del President Companys a una plaça, va felicitar l'ajuntament per això i va recordar qui era Companys'. ERC considera que 'això posa en evidència que la disciplina inicial de "refús de vot" és del tot trencada i no té cap més sentit si mai n'havia tingut, el que nosaltres no creiem'. Termina el comunicat fent referència a les acusacions del PS sobre deslleialtat d'ERC 'Quin és el criteri de distinció per saber sobre quin tema es manté l'ordre de no votar i en quins temes s'ha de votar ? El retret que se'ns fa per part dels socialistes de ser deslleials per no acatar aquest disciplina no és seriosa'. Font: www.radiocatalunya.ca
Quin paper el d'en Jordi Verda, us hauria de caure la cara de vergonya als de Convergence Democratique de la Catalogne. PATÈTIC.
| 0.822142 |
curate
|
{"ca": 0.9702590342181004, "es": 0.016629357211384713, "no": 0.003837543971858011, "ro": 0.006715701950751519, "en": 0.0025583626479053407}
| |
crawling-populars_ca_20200525_48_88293
|
Fins on arriba el secret professional?
S'hauria evitat l'accident de Germanwings?
Amb el periodista Antoni Bassas
15 d'Abril a les 19h
| 0.472531 |
curate
|
{"ca": 0.8473282442748091, "fr": 0.15267175572519084}
|
: /cat/actualitat/noticies/noticies_fitxa.aspx?Id=xJrMTtaOexNQVjrep5uXpA%3d%3d
|
oscar-2301_ca_20230418_3_135315
|
La data límit de les inscripcions serà el divendres, 18 de març. Les places són limitades. En el cas que es superi el nombre de places es farà un sorteig entre els inscrits.
| 0.64872 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://fotoartmanresa.cat/index.php/ca/shootings/shooting-pin-up-3
|
cawac_ca_20200528_1_90069
|
El president viatjarà dimecres a Brussel.les per participar en la reunió dels Quatre Motors
11-11-2004El president Maragall viatjarà dimecres a Brusselles per participar en la reunió dels Quatre Motors per a Europa i en els actes dels deu anys del Comitè de les RegionsA partir del gener de 2005 la presidència dels Quatre Motors passarà de Baden-Württemberg a Catalunya.El president també mantindrà una reunió amb Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea.Participarà en la taula rodona Regions i ciutats, pilars de la nova Europa organitzada pel Comitè de les Regions amb motiu de laniversari.El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, viatjarà el pròxim dimecres, dia 17 de novembre, a Brusselles. Lobjectiu de la visita és assistir a la reunió dels Quatre Motors per a Europa i a la celebració del desè aniversari del Comitè de les Regions. El president també es reunirà amb lexpresident de la Comissió Europea, Jacques Delors.Pasqual Maragall i Jacques Delors es reuniran a la seu del Comitè de les Regions a dos quarts de dotze del migdia.A les dues del migdia, el president català participarà en la reunió de treball dels Quatre Motors per a Europa que es farà a la seu de la representació del Land de Baden-Württemberg. En aquesta trobada hi participaran, a més del president Maragall, el president de consell regional de Rhône-Alpes, Jean-Jack Queyranne; el president de la regió de Llombardia, Roberto Formigoni, i el president del Land de Baden-Württemberg, Erwin Teufel. La reunió té com a motius principals la cooperació de les quatre regions i els preparatius pel traspàs de la presidència del land alemany a Catalunya, que sha de produir el gener de 2005. Lassociació Quatre Motors per a Europa va ser creada el setembre de 1988 per contribuir al desenvolupament general dels territoris que conformen lentitat i defensar les seves prioritats estratègiques. Un cop finalitzada la reunió el president atendrà als mitjans de comunicació. La trobada es durà a terme a dos quarts de cinc de la tarda a la mateixa seu del land.A tres quarts de cinc de la tarda, i a la seu del Parlament Europeu, el president Maragall intervindrà en la sessió commemorativa del X aniversari del Comitè de les Regions. En concret, a la taula rodona Regions i ciutats, pilars de la nova Europa. El Comitè de les Regions es va crear amb el Tractat de Maastrich com assemblea representativa de les entitats regionals i locals de la UE. La primera reunió es va celebrar el març de 1994. Pasqual Maragall va ser vicepresident del Comitè de les Regions des de la seva fundació fins el 1996 i president des de 1996 i fins a 1998.
| 0.852852 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.president.cat/pres_gov/AppJava/president/actualitat/noticies/notapremsa-70047.html?mode=static
|
mc4_ca_20230418_7_595223
|
NAVARCLES []
Navarcles i les relíquies de Sant Valentí : notes històriques / Valentí Girbau i Tàpies
Girbau i Tapias, Valentí
Navarcles : Ajuntament de Navarcles, 2013
23 p. : il. ; 15 * 21 cm (Quaderns de Navarcles, 20)
Matèries: Sants ; Relíquies ; Monestirs ; Esglésies ; Devoció als sants ; Goigs ; Pràctica religiosa
Cronologia: [972 - 1950]
Accés: http://www.navarcles.cat/downloads/pdf/historia/Quadern20.pdf
Postals de Navarcles (1900-1936) / autora i col·lecció de postals: Maria Gudayol ; col·laboració: Llorenç Ferrer i Alòs
Gudayol, Maria
39 p. : il. ; 15 * 21 cm (Quaderns de Navarcles, 21)
Matèries: Crònica gràfica ; Fotografies ; Col·leccions de postals
Autors add. : Ferrer i Alòs, Llorenç (Col·l.)
Accés: http://www.navarcles.cat/downloads/pdf/historia/Quadern21.pdf
25 anys de 24 hores Futbol Sala a Navarcles / text Oriol Miró i Cadiz
Miró i Cadiz, Oriol
Navarcles : Ajuntament de Navarcles, 2007
74 p. : il. ; 15 * 21 cm (Quaderns de Navarcles, 14)
Matèries: Competicions esportives ; Futbol sala ; Commemoració
Accés: http://www.navarcles.cat/downloads/pdf/historia/Quadern14.pdf
Localització: B. Abadia de Montserrat; B. Sant Valentí (Navarcles)
Memòria de la fàbrica i la colònia Galobart de Navarcles / Llorenç Ferrer Alós
32 p. : pral. il. ; 15 * 21 cm (Quaderns de Navarcles, 25)
Matèries: Indústria tèxtil ; Fàbriques ; Colònies industrials ; Cens de població ; Crònica gràfica ; Vida quotidiana
Matèries: Colònia Galobart de Navarcles
Accés: http://www.navarcles.cat/downloads/pdf/historia/Quadern25.pdf
Memòries d'un ginecòleg : una història de superació personal / José M. Carrera
Carrera i Macià, Josep Maria
Barcelona : EDHASA, 2017
504 p. ; 24 cm
ISBN 9788435065252
Matèries: Memòries ; Metges ; Medicina
Matèries: Carrera i Macià, Josep Maria (1937-....)
Àmbit: Navarcles ; Catalunya
Entre la terra i el cel : memòries d'un capellà compromès / Jacint Medina Fabregó
Medina Fabregó, Jacint
Vic : Gràfiques Diac, 2016
314 p. : il. ; 22 cm
ISBN 9788494558689
Matèries: Memòries ; Clergues ; Parròquies
Matèries: Medina Fabregó, Jacint (1929-....)
Àmbit: Vic ; Navarcles ; Sant Martí de Torroella - Sant Joan de Vilatorrada ; Sant Vicenç de Castellet ; Manresa ; Camprodon
Localització: B. Abadia de Montserrat; B. del Casino (Manresa); B. Sant Valentí (Navarcles); B. L'Esqueller (Sant Pere de Torelló)
| 0.551391 |
curate
|
{"en": 0.04638949671772429, "ca": 0.7339168490153173, "es": 0.09978118161925602, "nl": 0.004814004376367615, "fr": 0.07702407002188184, "it": 0.01050328227571116, "cs": 0.004814004376367615, "gl": 0.0056892778993435445, "uz": 0.001312910284463895, "ar": 0.01575492341356674}
|
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=en&base=FONS&nextAction=lnk&exprSearch=NAVARCLES&indexSearch=GE
|
oscar-2201_ca_20230904_0_184722
|
Originari de la regió mediterrània oriental i de l'Àsia occidental, pot arribar a fer 40 metres d'alçària.
Nom científic: Platanus x hispanica
Família: platanàcies
Alçària: 12 metres
Edat estimada: 68 anys
Denominació
Castellà: plátano
Anglès: london plane
Port
La capçada és densa, ampla i arrodonida. Pot arribar a fer 40 metres d'alçària.
Escorça
El tronc és recte i alt. Està cobert d'una escorça prima que es desprèn en plaques irregulars.
Fulles
Tenen forma palmada (dividides entre 3 i 5 lòbuls) amb el marge dentat. Estan sostingudes per un llarg pecíol que s'eixampla a la base.
Floració
D'abril a juny. Les flors són molt menudes i apareixen agrupades en forma de boles que pengen de les branques. Surten en grupets de 2 o 3.
Fruit
Són petits i secs i es troben situats al centre dels grups de flors.
Origen i hàbitat
Originari de la regió mediterrània oriental i de l'Àsia occidental. Necessita sòls profunds i una mica d'humitat, però lluny d'aigües estancades.
Usos
Suporta bé les atmosferes contaminades i per això s'utilitza com a arbre ornamental a moltes ciutats. També s'ha cultivat en plantacions, ja que la seva fusta recorda la del faig i és bona per a ebenisteria.
Saps què?
La lletra "x" que apareix al nom científic (Platanus x acerifolia) indica que és un arbre híbrid. Es creu que prové d'un creuament entre les espècies Platanus orientalis (del sud-est d'Europa) i Platanus occidentalis (Àsia occidental).
| 0.751494 |
curate
|
{"ca": 0.966452533904354, "en": 0.006423982869379015, "pt": 0.004996431120628123, "es": 0.02212705210563883}
|
https://www.amb.cat/es/web/territori/espai-public/parcs/biodiversitat/vegetacio-singular/detall/-/puntinteres/platan/7185110/11656
|
macocu_ca_20230731_8_568508
|
Cens Genètic Caní
El Cens Genètic Caní és un registre municipal obligatori de l’ADN dels gossos i gosses, que serveix per evitar els abandonaments d’animals adults o de cries, perseguir els robatoris de mascotes i identificar els excrements que les persones propietàries no recullen de la via pública.
QUÈ CAL FER?
Per censar genèticament el vostre gos o gossa, només cal una simple analítica de saliva per part d’una clínica veterinària homologada.
A Súria, els centres homologats són els següents:
Centre Veterinari Súria. Telèfons 93.868.20.24 i 687.56.96.22.
La Mascota C.V. Telèfons 93.868.23.05 i 629.15.21.15.
Un cop feta l’extracció, la vostra mascota formarà part del Cens Genètic Caní i us emportareu una placa identificativa amb un codi QR que incorpora les principals dades del vostre animal, i permetrà identificar-lo en cas de pèrdua.
Recordeu que el vostre animal ha d’estar donat d’alta al Registre General d’Animals de Companyia (ANICOM). Per a més informació, es pot parlar amb la clínica veterinària habitual o adreçar-se a l’Ajuntament. En cas de pèrdua, robatori o defunció de l’animal, també s’ha d’actualitzar aquest registre.
Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 02-02-2022 19:07
| 0.779027 |
curate
|
{"ca": 0.9398682042833608, "it": 0.009884678747940691, "pt": 0.019769357495881382, "sv": 0.030477759472817133}
| |
oscar-2201_ca_20230904_11_150990
|
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a recopilar informació estadística sobre la navegació dels usuaris i millorar els seus serveis amb les preferències, generades a partir dels seus hàbits de navegació. Així mateix, l'informem que aquest lloc web compleix amb el que s'estableix en la LSSI-CE i en el RGPD. En aquest sentit, no s'emmagatzemaran les cookies en el seu terminal per a les finalitats que l'Usuari no hagi consentit. Podeu prèmer aquest enllaç a la política de cookies per obtenir més informació.
| 0.796107 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.esportsvic.cat/activitats/esport-a-lescola/
|
mc4_ca_20230418_13_300419
|
Dirigit per Ben Lewis i coproduït per la BBC, ARTE/ZDF, TVE i TVC, el film narra la història del projecte més ambiciós de Google: escanejar tots els llibres del món, i explica per què hi ha gent que ha intentat aturar-ho.
| 0.730357 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.academiadelcinema.cat/ca/actualitat-ca/actualitat-noticies/1051-qgoogle-and-the-world-brainq-competeix-a-sundance
|
wikipedia_ca_20230401_0_498409
|
Mas dels Noguers
El Mas dels Noguers és una masia de Girona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció.
Masia de planta baixa i dos pisos formada per dos parts, la de la dreta (núm. 116) més allargassada en planta que la de l'esquerra (núm. 114). Totes dues formen un sol edifici. La composició és en vertical respecte a les dues portes semi dovellades de planta baixa de pedra polida. La de la dreta està mossegada per un contrafort atalussat. Al primer pis a la dreta hi ha un balcó provinent d'una finestra. A l'esquerra i ha una finestra de llinda planera amb motiu goticitzant floral. Al segon pis hi ha dos finestres, remarcant la de l'esquerra seguint l'estil de la de sota (pel costat esquerre, que és el més antic). Les obertures són de pedra polida.
De dins està totalment modificat. La cantonera és de pedra polida. La façana lateral mostra el frontó del teulat, hi ha dos contraforts triangulars i dues obertures al primer i segon pis de caràcter goticitzant, amb motius florals. Les façanes són arrebossades.
Història.
Datat del segle XVI, aproximadament. Podria ser el Mas Barceló.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9954873646209387, "es": 0.004512635379061372}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=498410
|
mc4_ca_20230418_16_164746
|
Donació de fotografies de Mariano Ros
Recentment, familiars de Mariano Ros van donar al Museu una col·lecció de fotografies d'aquest il·licità d'adopció, polifacètic artista, autor de les escultures del paratge de "El Cau", en la serra d'Elx.
Nascut en la pedania d'Hurchillo (Oriola) en 1926, Mariano Ros va arribar a Elx amb la seua família a mitjan quaranta, integrant-se prompte en la qual sempre consideraria com la seua ciutat. Enamorat de la cultura i de la naturalesa, Mariano va formar part de diferents corals il·licitanes i, al costat d'altres entusiastes de la muntanya, va ser membre fundador de la Unió Excursionista. Aficionat a l'escriptura, fotògraf incansable de llocs i entorns d'Elx, durant els últims anys de la seua vida -amb un delicat estat de salut-, Mariano va incorporar una nova faceta als seus quotidians passejos per la serra: en el paratge de "El Cau" -cisell en ristre- va donar regna solta a la seua creativitat poblant d'éssers vius i al·legories les aspres calcàries de les nostres muntanyes. Un paisatge habitat per figures multicolors que sorprèn als cada vegada més nombrosos visitants que s'acosten fins a ací i descobreixen una pedrera de fantasia, un entorn amable de vivències, treball i records.
El Museu Escolar de Pusol agraeix aquesta donació realitzada pels seus familiars (Pepa, Victoria i Antonio Ros, al costat d'Agustín Peñalver), donació que il·lustrarà la vida d'una persona generosa i d'un amic; d'un home del poble que ens va llegar, sobretot, l'exemple d'una vida llarga i plena donant-se als altres.
| 0.892891 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.museopusol.com/va/blog/?cat=5&id=66&dat=07%202019
|
macocu_ca_20230731_2_11685
|
Junta Central Fallera
L’Ajuntament convoca les subvencions a les comissions falleres per les despeses de pirotècnia de les Falles 2022
Podran concórrer a la convocatòria les comissions falleres de la ciutat de València constituïdes com a entitats sense ànim de lucre, integrades en la Junta Central Fallera i que figuren inscrites en el registre municipal d’entitats ciutadanes de l’Ajuntament. La convocatòria, que publica el Butlletí Oficial de la Província de València (BOPV), té un muntant global de 75.000 euros.
Són despeses subvencionables les que hagen realitzat les comissions falleres en concepte de pirotècnia, entre les quals la mascletà, castells de focs artificials, correfoc, cremà, cordà o despertà, entre d’altres. Les despeses objecte de subvenció hauran d’haver estat realitzades durant les falles de 2022 i han de ser iguals o superiors a 3.000 euros, IVA inclòs.
| 0.796407 |
curate
|
{"en": 0.023917995444191344, "ca": 0.9760820045558086}
| |
acn_ca_20201011_0_87356
|
Tarragona destinarà 9,7 MEUR en biblioteques en els pròxims cinc anys
La regidoria de Cultura vol resoldre l'històric dèficit de la xarxa de biblioteques amb un pla que preveu habilitar fins a cinc equipaments repartits pel centre de la ciutat i barris
ACN Tarragona.-Tarragona vol invertir 9,7 milions d'euros en reforçar l'actual xarxa de biblioteques municipals, que arrossega un dèficit d'espais i serveis des de fa temps. La voluntat de la regidoria de Cultura, acompanyada d'un pla de viabilitat econòmica, és d'engegar fins a cinc equipaments pel centre de la ciutat i els barris perifèrics. El primer projecte previst -i el més potent- és la ubicació d'una nova biblioteca a l'edifici de l'antic mercat de Torreforta, que permetrà triplicar l'espai que es disposa actualment. L'adequació està pressupostada en un milió d'euros dels gairebé deu previstos en el pla, amb previsió de posar-ho en marxa l'any vinent. Amb la mateixa filosofia d'aprofitar espais existents i evitar els costos d'obra nova, en els pròxims cinc anys el consistori es planteja disposar de més biblioteques -a la part Alta, al Serrallo, i als barris de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. El pla no inclou la biblioteca pública de Tarragona, de titularitat estatal i gestionada per la Generalitat, de la qual també està previst en un futur el seu trasllat a l'Espai Tabacalera.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/tarragona-destinara-97-meur-en-biblioteques-en-els-proxims-cinc-anys
|
mc4_ca_20230418_0_193676
|
Amics de La Rambla va lliurar ahir, dimecres 19 d'octubre, en un acte institucional al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, els guardons de Ramblista d'Honor. L'acte, presidit pel Primer Tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, va comptar amb la participació del periodista i escriptor Arturo San Agustín que va reivindicar La Rambla d'avui, d'ahir i de demà en el seu discurs introductori.
El CEO i director de GSMA, John Hoffman, el dibuixant Francisco Ibáñez, el president de la Fundació Tot Raval, Roger Marcet y el director de “Las Golondrinas”, Manel Roca, van recollir els guardons que els acrediten com a Ramblistes d'Honor.
En el seu discurs, el president d'Amics de La Rambla, Fermín Villar, després d'agrair als guardonats el seu compromís amb la ciutat i amb La Rambla, va demanar que el desenvolupament del Pla Especial d'Ordenació de La Rambla serveixi per convertir La Rambla en el cinquè barri de Ciutat Vella i per equilibrar l'us turístic i ciutadà del passeig central de Barcelona. Fermín Villar va acabar demanant a les forces polítiques de la ciutat consens per tenir cura de La Rambla i “coratge i immediatesa” per millorar La Rambla amb el desenvolupament del Pla Especial.
L'acte es va tancar amb la intervenció de la regidora de Ciutat Vella Gala Pin.
El Jurat que ha escollit els Ramlistes d'Honor aquest any està format per: Sergi Dòria, Ferran Espada, Sígfrid Gras, Núria Llorach, Xavier Marcé, Joan Oliveras, Enric Pujadas, Álex Salmon, Enric Sierra, Roser Tiana, Esther Vera, Sergi Vicente i el president d'Amics de La Rambla, Fermín Villar.
Un cop valorades totes les candidatures presentades, el Jurat dels guardons va decidir atorgar els guardons de Ramblista d'Honor del 2016 a:
John Hoffman. Per la seva aposta per Barcelona al convertir-la en la seu del Mobile World Congress.
Francisco Ibáñez. Perquè la seva creativitat i els seus entranyables personatges formen part de les lectures de generacions de barcelonins.
Fundació Tot Raval. Per la seva feina en favor del barri del Raval i el seu esforç per aconseguir la millora de la qualitat de vida dels seus veïns.
Las Golondrinas. Per la seva llarga relació amb la ciutat i amb la seva gent, relació que l'ha convertit en un dels elements tradicionals de la ciutat i en el primer contacte amb el mar per a molts barcelonins.
| 0.859389 |
curate
|
{"ca": 0.9802490339201374, "en": 0.0055817947617003, "es": 0.014169171318162302}
|
https://www.amicsdelarambla.cat/cat/noticia/amics-de-la-rambla-lliura-els-guardons-de-ramblista-dhonor-2
|
mc4_ca_20230418_1_273259
|
Torna TASTA’M, 2ª Ruta de la Tapa a Massamagrell - Nou Horta
Dijous, 13 Juliol 2017 09:24 Escrit per Redacció Publicat en Massamagrell-VAL Vist 201 vegades
Més en esta categoria: « L’Ajuntament de Massamagrell celebra el lliurament de les “X Distincions Vila de Massamagrell” Massamagrell celebra el lliurament de les “X Distincions Vila de Massamagrell” »
| 0.694667 |
curate
|
{"es": 0.1694915254237288, "ca": 0.8305084745762712}
|
http://www.nouhorta.eu/index.php/val/horta-nord-val/massamagrell/item/20588-torna-tasta-m-2-ruta-de-la-tapa-a-massamagrell
|
mc4_ca_20230418_7_21963
|
Apartment Bois de Vincennes París França - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Situat a Charenton-le-Pont, Apartment Bois de Vincennes és el lloc perfecte per gaudir de París i els seus voltants. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Apartment Bois de Vincennes també ofereix moltes instal.lacions per enriquir la seva estada a París. Aquest hotel ofereix nombroses instal.lacions en el lloc per satisfer el més exigent dels clients.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara televisió de pantalla plana, calefacció, ventilador, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Sigui quina sigui la seva raó per visitar París, el Apartment Bois de Vincennes és el lloc perfecte per una estimulant i emocionant escapada.
Giangielisabeth, Xina
| 0.785552 |
curate
|
{"ca": 0.9801699716713881, "es": 0.019830028328611898}
|
https://www.agoda.com/ca-es/apartment-bois-de-vincennes/hotel/paris-fr.html
|
macocu_ca_20230731_7_469457
|
Aquest dissabte al vespre s’han lliurat els premis Núvol de contes 2019 a La Setmana del Llibre en Català. El conte ‘El metget’ de Sílvia Armangué Jorba ha guanyat el primer premi, dotat amb 500€, i Carme Casas, amb ‘Tornar a la lluna’, ha estat l’autora més llegida i podrà fer un curs d’escriptura al Laboratori de Lletres.
Enguany Núvol ha rebut més de dos cents contes, però només n’hem pogut publicar tres diaris durant el mes d’agost. La norantena de narracions que han entrat a concurs han rebut vots tant dels autors publicats com d’altres que no han vist la seva obra publicada però que han exercit el seu dret a vot. Enguany el jurat ha estat format per professionals de la comunicació editorial. Així com en edicions anteriors hem tingut jurats formats per agents literaris o editors, aquest estiu hem volgut fer visible la importància dels caps de premsa en el sector editorial i hem fet confiança a set professionals de diverses editorials: Roser Sebastià (Ara Llibres), Xavier Gafarot (Grup 62), Sílvia Rodríguez (Angle Editorial), Maia Conesa (Club Editor), Jordi Guinart (Quaderns Crema), Marina Cabanis (Edicions de 1984) i Pilar Maurell (Enciclopèdia Catalana).
En la seva deliberació el jurat ha valorat directament els deu contes més votats i ha coincidit a declarar guanyador el conte “El metget”, de Sílvia Armangué, que s’emporta un premi de 500 euros. El conte d’Armangué té un aire de rondalla i ens parlar d’una senyorassa que viu en una castell i que té esclavitzat el seu nebot, que és metge. La venjança del nebot, orquestrada amb una gran paciència, acabarà tenint conseqüències sorprenents per a tots dos.
El segon premi ha estat per Mireia Marés, que s’ha presentat a concurs amb el conte “El lladre d’històries”. Marés, que manté el bloc Històries menudes a l’Ara Criatures, podrà participar en una trobada amb un escriptor dins del programa Priorat Versió Original, que inclou una estada de cap de setmana a Cal Perxe a El Molar, on serà magníficament acollida per la Roser Vernet, l’ànima i directora del Centre Quim Soler, la literatura i el vi. “El lladre d’històries” ens explica la historia curiosa d’una persona que col·lecciona aquestes maleïdes papallones que se’ns fiquen a la panxa quan la tenim regirada. El conte fa un gir sorprenent al final per parlar-nos de l’originalitat i el plagi.
I en tercer lloc ha distingit el conte “El pastor, fastiguejat, renega” de Miquel Ribas, que ens explica amb una gran eloqüència la perplexitat d’un pastor davant la invasió de l’illa de Creta per part de paracaigudistes alemanys l’any 1941. Ribas, que ha obtingut un lot de llibres, ens descriu molt bé el món i les coordenades mentals d’un pastor que no ha sortit mai de l’illa i que té una reacció sorprenent però coherent quan veu aterrar un paracaigudista al seu davant.
Entre els altres contes que el jurat ha valorat hi trobareu autèntiques perles. Hi ha dos contes que ens situen en túnels. “El clot” d’Ofèlia Carbonell, és un títol polisèmic, ja que tant ens pot remetre a l’estació de rodalies d’El Clot, com podria fer referència al sot on tots anirem a parar quan ens morim. En aquest conte distòpic, una noia queda atrapada al tren i de sobte és sotmesa a un vague interrogatori per part d’un altre passatger, un home vell que sembla tenir informació privilegiada sobre la seva vida. És un conte inquietant, d’un humor deliciós però amb un desenllaç ominós.
L’altre conte que va de túnels és “Crida, tu que pots”, de Maria Peña, un conte que ens situa en un túnel de metro durant un bombardeig aeri. Podria ser la guerra civil, o no. No s’explicita, però en qualsevol cas és el referent més proper. Hi ha una dona embarassada que va de part just quan cauen les bombes. Ens parla del silenci que es manté sota un bombardeig. Com si callar fos més digne que cridar.
“La nàusea”, d’Anna Tomàs Mayolas, és un conte punyent d’una dona que està embarassada i que desitjaria no tenir el fill que espera. De fet, no l’espera gens i ens confessa sense embuts un malestar que no és només físic sinó també psíquic.
“El clau de Txèkhov” del poeta Joan Graell, ens d’una altra mena de nàusea, la d’un jove fuster amant de la literatura que queda trasbalsat per la lectura de Salinger. Graell exposa com certes lectures també poden produir-nos, en certs moments, trastorns psíquics, que ens poden alterar l’equilibri mental.
“Fosa en blanc”, d’Edgar Cotes, és un conte de factura singular. És el més breu de tots els contes presentats al premi i té l’aparença d’un conte visual. Gairebé en podríem dir poema visual, si no fos que està escrit en prosa, perquè és un text que mimetitza tipogràficament la història que ens explica. Una persona que pateix una nàusea també molt particular, que consisteix en veure com tot al seu voltant es va emblanquinant. De mica en mica la seva vida es va fonent sota una onada de blanc, a mesura que el seu relat sobre la pàgina esdevé il·legible.
També és una fosa en blanc el conte “Comiat amb tinta xinesa”, de Núria Prats, encapçalat per una citació preciosa que recull aquests tres versos de Taneda Santôka: “La lluminositat de la neu / omple la casa / amb calma.” Traductora eminent, Prats s’imagina una mare que escriu una carta de comiat al seu fill, que ha estat a la guerra, i li avança detalls de la seva mort.
I el conte ‘Fideus de cabell d’àngel’, de Mercè Torras també és en certa manera una carta de comiat, aquesta vegada comiat a un amor furtiu, recordat des de la vellesa amb la nostàlgia per un temps ja passat.
Finalment us recomanem el conte que ha tingut més visites d’enguany, obra de Carme Casas, que ja havia estat l’autora més llegida l’estiu passat. “Tornar a la lluna” que hauria pogut competir perfectament entre els finalistes, explica la història d’una dona de trenta-vuit anys, malalta, en estat terminal, que té la sensació de viure ja als afores de la terra, més a prop de la lluna que del nostre planeta. Com els altres dos contes precedents, també es pot llegir com una carta de comiat.
| 0.893073 |
curate
|
{"ca": 0.9853781512605042, "es": 0.014621848739495798}
| |
macocu_ca_20230731_9_188051
|
5. Festival cultural amb les entitats del barri -5.000€
Proposta oficial
19/02/2021 10:55 Denúncia
Fer una diada cultural amb la participació de les associacions de veïns i veïnes i entitats de Mira-sol per potenciar-les i donar-les a conèixer.
Empremta digital
| 0.57488 |
curate
|
{"cs": 0.0078125, "ca": 0.76953125, "pt": 0.16015625, "en": 0.0625}
| |
cawac_ca_20200528_6_88488
|
Rajoy admet que les seves discrepàncies amb CiU sobre la consulta són "moltes i de fons"
El president demana a Rubalcaba que aclareixi si recolza el dret d'autodeterminació de Catalunya
Política > 18-09-2013 > 09:46
GEMMA ROBLES / JUAN RUIZ SIERRA
El president del Govern , Mariano Rajoy , ha insistit aquest matí al Congrés que està disposat al diàleg amb la Generalitat catalana per "buscar solucions" en un clima de conflicte sobiranista, malgrat reconèixer que les seves discrepàncies amb CiU al voltant d'una possible consulta són "moltes i de fons". Durant la sessió de control a l'Executiu, Rajoy ha advocar per afrontar l'assumpte des de la "responsabilitat, la lleialtat institucional mútua i l'absolut respecte al marc legal i jurídic vigent".
La primera pregunta al president sobre aquest assumpte l'ha fet Pere Macías , diputat de CiU, que ha volgut saber quina resposta pensava donar el Govern popular a la gent que, l' Onze de Setembre , va sortir als carrers de Catalunya. Rajoy ha aprofitat el seu primer torn de paraula per recalcar que, gràcies a la Constitució, i concretament al seu article 21, a Espanya existeix el dret de manifestació sempre que es convoqui de forma legal i es porti a terme de forma pacífica. "Jo ho respecto i aquesta és la norma que garanteix els nostres drets i llibertats", ha dit.
Davant això, Macias ha comentat que s'alegra que el cap de l'Executiu respecti el que va passar a la Via Catalana , encara que li ha recordat que es van donar ordres a la delegació del Govern a València perquè s'intentés boicotejar-la. A continuació, l'ha instat a no "encastellar-se" en una lectura restrictiva de la voluntat majoritària del poble català i ha fet referència a l'article que, a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, va escriure recentment Jordi Évole , en què convidava els conservadors a deixar votar Catalunya si volen saber de veritat què és el pensa la "majoria silenciosa" que no va sortir a manifestar-se.
PICABARALLA AMB EL PSOE
Durant la segona rèplica, Rajoy ha recordat a CiU que fa només uns dies ha enviat una carta al president Artur Mas en què es fixa "clarament" la posició del Govern a Catalunya. Però el president encara ha hagut de respondre a més preguntes al voltant de la consulta i la Diada, ja que el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha utilitzat una pregunta que en principi havia de versar sobre política general per interrogar el cap de l'Executiu sobre les seves intencions respecte a Catalunya advertint-lo de les conseqüències negatives de la seva "passivitat temerària".
"La meva posició està fixada amb meridiana claredat a la carta que vaig dirigir al senyor Mas. És vostè qui ha de resoldre l'embolic intern del seu partit que encara no ha fixat una posició sobre si està a favor o no de l'autodeterminació", ha etzibat Rajoy a Rubalcaba, i li ha demanat que expliqui en què consisteix el seu projecte de reforma constitucional en pro de un model federal i com pensa aprovar-lo a les Corts si, arran del 'cas Bárcenas', ha decidit trencar relacions amb el grup popular.
En aquest context, el secretari general del PSOE ha atribuït al president tenir "més idees" sobre els socialistes que "sobre què fer amb Catalunya" i li ha criticat que hagi deixat passar un any sense fer res, de manera que "les coses estan ara moltíssim pitjor". "Hi ha una majoria de catalans que demanda canvi i la resta dels espanyols els hem d'escoltar i afavorir un canvi constitucional", ha afegit.
| 0.876238 |
curate
|
{"ca": 0.9842886237998254, "es": 0.01571137620017457}
|
http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/rajoy-admet-que-les-seves-discrepancies-amb-ciu-sobre-consulta-son-moltes-fons-2667990
|
macocu_ca_20230731_2_323538
|
La taronja
Destaca en vitamina C, folats i flavonoides. És una de les fruites que ens acompanyen durant l’hivern i la primavera, de les més tardanes. És útil per combatre infeccions, però hem d’anar amb compte perquè, en excés, refreda l’organisme.
25 de març 2019 | Actualitzat el 13 de febrer 2020 per Lluca Rullan
La taronja és el cítric per excel·lència i la tenim considerada com una fruita molt mediterrània, especialment del País Valencià, que és el gran productor i exportador de taronges a Europa.
Hi ha diferents varietats de taronges. Les més conegudes són la sevillana, Navel o València tardana, la més consumida arreu del món.
Les principals propietats de la taronja
La taronja conté poques calories: 49 Kcal per 100 g. És bàsicament aigua. És una fruita molt rica en vitamines i minerals.
Podem destacar les quantitats de les siguents vitamines:
Vitamina C
Vitamines del grup B
La taronja conté especialment tiamina i folats.
Les vitamines del grup B s’emmagatzemen en poca quantitat i també n’hem de consumir a diari. Cal prendre’n més en cas d’estrès o de practicar exercici físic intens.
La vitamina B9 o àcid fòlic, que en els aliments es troba en forma de folats, intervé en la síntesi d’ADN i participa en la maduració de glòbuls vermells. Durant l’embaràs, cal assegurar 400 mcg al dia per evitar que el nadó tingui malalties congènites, com l’espina bífida.
Vitamina A
Molt important per a la visió, pell, mucoses i creixement dels ossos. També contribueix al bon funcionament del sistema immunològic. És un gran antioxidant gràcies als carotens.
També podem destacar el contingut en altres micronutrients i fibra de la taronja:
El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i un dèficit provoca rampes.
La Fibra en la taronja es concentra especialment a les parts blanques.
Els principals àcids orgànics que conté una taronja són el màlic o el cítric, que tenen una acció desinfectant. El cítric és molt abundant i potencia l’acció de la vitamina C.
Els flavonoides més coneguts que conté una taronja són hesperidina, neohesperidina, naringina, narirutina, tangeretina i nobiletina. Els flavonoides són pigments naturals que es troben en fruites i verdures amb colors intensos amb funció antioxidant, és a dir, protegeixen les cèl·lules de l’envelliment.
1. Millora l'abosrció de ferro
Encara es creu que la vitamina C prevé els refredats, però ja fa anys que se sap que no té una acció preventiva, però sí que contribueix a millorar els símptomes tant del refredat com d’altres infeccions (orina, orella o grip, per exemple). Podem obtenir dosis altes amb complementació d’1 g al dia, millor repartit en dues càpsules de 500 mg.
3. Millora la circulació
Gràcies a l’efecte de l’hesperidina, un flavonoide amb propietats protectores dels capil·lars, varius i hemorroides.
4. Prevé malalties cardiovasculars
gràcies a la vitamina C, disminueix la síntesi del colesterol i l’oxidació del colesterol “dolent” (LDL).
Batut de remolatxa i taronja per Elka Mocker
Canvis vitals de la taronja segons a medicina tradicional xinesa
Si tenim acidesa estomacal, hèrnia de hiat o úlcera, n’hem de consumir amb mesura. En canvi, les persones amb hipoclorhídria obtindran beneficis si comencen l’àpat amb una taronja, ja que generaran més sucs gàstrics.
La taronja, com la resta del cítrics, té força histamina i les persones que tenen dèficit de DAO no n’haurien de prendre, perquè els pot provocar migranya.
La taronja a la cuina
La taronja pot ser part d’un plat principal, com el conegut ànec amb taronja, un clàssic de la gastronomia francesa. És una recepta molt senzilla que fa servir el suc i part de la pell d’aquest cítric per fer una salsa que acompanya molt bé el gust de la carn.
La taronja també és un gran recurs per a postres i combina molt bé amb espècies, com la canyella, el cardamom o el gingebre. A més, es pot combinar amb xocolata negra o garrofer. La ratlladura de taronja pot substituir la de llimona.
4 receptes per a gaudir de les taronjes amb salut
En batut, amanida o postres, aquí teniu quatre receptes per gaudir de les taronges amb salut:
| 0.779842 |
curate
|
{"es": 0.04066042385411533, "ca": 0.9502217841301134, "cs": 0.0014785608674223755, "en": 0.007639231148348941}
| |
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_194095
|
Quan vam arribar a Kaixgar estàvem molt cansats. Vam anar a sopar a un restaurant proper, d’un hotel. Teòricament és un lloc molt bo, però va ser bastant desastre: era tard i gairebé no parlaven angles, va resultar bastant caòtic i decebedor.
L’arribada a la ciutat xinesa, després d’estar per les muntanyes, i la soledat de Tash rabat era un xoc brutal. Llums, cotxes, sorolls, els vehicles elèctrics que t’apareixen per qualsevol banda...
Una curiositat d’aquesta zona de la Xina és que tenen la mateixa hora que a Kirguizistan, però és diferent a l’hora de la capital. És a dir hi ha l’hora local i l’hora oficial, que són dos hores més i és l’hora de Beijing. Per això segons l’hora oficial quan vam anar a sopar ja era molt tard, segons l’hora oficial.
Un altre contrast respecte a Kirguizistan és la temperatura, A Kaixgar hi feia molta calor, tot i que estigués ennuvolat.
L’hotel molt bo i molt ben situat. L’esmorzar un bufet típic xinès. Taules grans on s’asseuen que es comparteixen. Nosaltres estem acostumats a que s’hi ha algú en una taula t’asseus en una altra. Ells no. S’asseuen tranquil·lament, sense dir res. Un dia, una fins i tot em va prendre la cadira mentre havia anat a buscar el te.
Fa tretze anys vaig fer el tram xinès de la ruta de la seda Xinesa i vaig visitar breument Kaixgar. La ciutat ha canviat molt, i gairebé tot em venia de nou, té una certa uniformitat amb altres zones de la Xina. Reconstruïda i/o restaurada, reproduint l’estil antic, tot el que representa el centre antic és ara per vianants. Té encant, però no el mateix que abans.
El primer que vam visitar va ser el mausoleu d’Abakh Khoja, un complex construït en el 1640 que es troba a uns 5 Km de la ciutat de Kaixgar. Diuen que és un exemple de l’arquitectura islàmica uigur de l’època.
És un centre de culta sufí, en el que hi ha enterrats uns quants líders espirituals del turquestan oriental dels segles XVII i XVIII.
Aquí hi ha enterrades cinc generacions de la família d’Abakh Khoja, unes 70 persones de les famílies més rellevants dela ciutat. Una de les persones enterrades que atrau a bona part dels visitants és la princesa uigur Iparhan, neta del líder espiritual Abakh Khoja.
Aquest lloc se’l coneix també com la tomba de Xiang Fei, l’única concubina uigur que va tenir l’emperador Qianlong, de la dinastia Qing. En xines Xiang Fei vol dir concubina fragant.
En aquest complex hi ha, a part del mausoleu, algunes mesquites, jardins amb estanys, una madrassa, un cementiri... Hi ha parts restringides als turistes.
El mausoleu té planta quadrada amb minarets a les cantonades i sostre en forma de cúpula. La façana coberta de rajoles de colors, però l’interior és auster, com es correspon a la tomba d’un líder sufí, de la branca familiar dels Khoja.
Va ser després que aquí s’hi van enterrar famílies dels governants. La diferencia entre les tombes d’homes i dones únicament és la mida del sarcòfag.
La gent que visita el mausoleu és molt variada, hi ha qui hi ve per motius religiosos, a venerar els mestres sufís, però també molts turistes, estrangers i locals, en part atrets per la historia de la princesa uigur, Iparhan.
Iparhan va néixer a Kaixgar, i era neta d’Abakh Khoja. Segons la llegenda era una de les dones amb més educació de l’època i també sabia muntar a cavall i era tant destre amb les armes com un home. Poc abans de la conquesta de Kaixgar per part dels xinesos, la van casar però el matrimoni no va durar gaire ja que l’any 1758 Kaixgar va ser conquerida pels manxús que van capturar a la noia i la van enviar a la capital, a l’harem de l’emperador Qianlong.
Kaixgar i la regió de Xinjiang va patir la primera invasió xinesa l’any 138 a. C. L’any 747 d. C altre cop va estar ocupada temporalment pels xinesos. Durant un mil·lenni va estar lliure del control xinès, fins que en el 1758 l’exèrcit manxú ataca la ciutat i és quan segons la llegenda segresten a la princesa per enriquir l’harem. Els xinesos controlen la regió, hi ha diverses revoltes, una d’elles en el 1862. El control absolut per part de Xina l’aconsegueix en el 1943. Ara be, aquesta regió uigur segueix reclamant els seus drets.
Quan l’emperador va veure a la princesa va quedar atrapat pel seu encant i se’n va enamorar. Diuen que el que l’hi agradava especialment era la seva olor. Sense que es poses cap perfum el seu cos desprenia una agradable fragància que el teia captivat. Per això se la va anomenar Xiang Fei, que en xinès vol dir “concubina fragant”.
Els 28 anys que la noia va passar a la ciutat prohibida a Beijing, enyorava la seva terra. L’emperador per satisfer-la construïa palaus i castells que l’hi recordessin la seva terra de Xinjiang, però això no feia disminuir la tristesa de la princesa.
Va morir als 55 anys, però no sembla que fos de mort natural. Uns diuen que es va suïcidar, d’altres que va ser víctima de conspiracions i rivalitats i que la van matar. Abans de la seva mort va deixar dit que volia ser enterrada a la seva ciutat natal. Per això l’emperador va organitzar el trasllat del fèretre a Kaixgar. Es diu acompanyaven el fèretre 124 persones i que es va trigar més de tres anys en arribar a lloc. Cal remarcar que el trajecte de Beijing a Kaixgar representa creuar tot el que és l’actual Xina.
Un cop a Kaixgar la princesa va ser enterrada al mausoleu familiar, a la vora del seu avi, Abakh Khoja, en aquest mausoleu.
Segons una altra llegenda, la primera persona que va ser enterrada aquí era Yusuf Khoja, en el 1640. Aquest era un missioner islàmic. A la seva mort, el seu fill gran, Abakh Khoja va continuar la tasca religiosa i es va convertir en un famós líder espiritual islàmic, molt més conegut que el seu pare. Quan va morir l’any 1693 va ser enterrat aquí, i el mausoleu va passar a tenir el seu nom.
És un recinte molt gran, amb edificis totalment restaurats i alguns que conserven l’encant del passat, com les mesquites. Tenen un porxo amb columnes de fusta, que és on predicaven o ensenyaven els Khoja als fidels, en els mesos d’estiu. Aquestes mesquites tenen dos espais, interior per l’hivern i exterior pels mesos de més calor. El que m’encanten son les columnes de fusta policromada i tallades.
A la part exterior del recinte havien organitzat una petita obra de teatre, malauradament no hi havia traducció a l’anglès. Hi havia una narradora i els personatges realitzaven una mena de dansa, seguint la música, en que segons ens van dir, era la historia de Xiang Fei. No se en quina llengua parlaven, si xinès o uigur, crec que era xinès. Hi havia un bon desplegament de personatges i vestimentes de colors vius. Suposo que representava la gent de la cort de l’emperador i l’emperador i la concubina.
Pels xinesos la historia de Xiang Fei és una historia d’amor. Però només parlen de que l’emperador es va enamorar d’ella. I la noia, una princesa uigur, amb una cultura totalment diferent tancada a la ciutat prohibida durant anys, enyorant la seva terra i la seva gent... La representació era de l’estil d’altres que he vist en altres zones del país. Es recuperen histories de l’època de les grans dinasties xineses.
L’espectacle, tot i no entendre’l, va ser bonic de veure; per sort havia pogut seure a terra, sota el tendal que havien instal·lat, ja que feia molta calor. La durada va estar be, no va ser excessivament llarg, i era molt dinàmic.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
divendres, 30 d’agost de 2019
Àsia central. De Tash Rabat a Kaixgar.
El trajecte des de Tash Rabat al Kirguizistan fins a Kaixgar, a la regió autònoma uigur de Xinjiang, a la Xina pren gairebé tot un dia.
Fins a l’any 2002 l’únic pas que hi havia entre Kirguizistan i la Xina era el Torugart. No se si era l’únic o l’únic que podien fer servir els turistes. En el 2002 es va obrir un altre pas, el Irkeshtam.
L’any 1905, el cònsol britànic a Kaixgar va descobrir que els russos havien construït una carretera o una pista pel cantó kirguís fins al pas de torugart una part també pel cantó xinès. Això va despertar les alertes ja que hi havia el risc de que els russos poguessin accedir a la província de Xinjiang i apoderar-se’n.
En el 1906 hi va haver converses entre russos i xinesos i es va acordar que els xinesos completarien la carretera fins a Kaixgar, utilitzant un préstec d’un banc rus. La idea era que es pagues el préstec amb els peatges. Els mercaders russos tindrien el monopoli del comerç en aquesta ruta.
Els xinesos no estaven satisfets amb el tracte i van decidir col·locar els peatges en els punts més alts; això va comportar que la carretera s’utilitzés poc i que no es mantingués. Inicialment el punt fronterer estava en el punt més alt a uns 3700 metres, però actualment està força més avall.
Creuar la frontera terrestre per aquest pas no és fàcil a nivell burocràtic. Em sembla que es necessita un permís especial si no tens un viatge contractat amb una agencia.
Vam sortir molt d’hora del campament de Tash rabat, per poder ser dels primers a la cua que es forma a la frontera. Els controls de sortida de Kirguizistan son força senzills i fluids, en canvi la part xinesa és increïble. Tot i que ja m’havien dit que podia ser llarg, va superar totes les expectatives.
A les 10 del matí estàvem ja a la frontera. En total vam haver de passar 10 controls, la majoria per entrar a la Xina. En tres dels controls van escanejar tot l’equipatge, maletes i equipatge de ma. En gairebé tots els controls han comprovat el passaport, escanejat, ens han fet una fotografia.... En arribar a l’hotel també, tots a passar per la web camp per la foto.
Per començar els tràmits per cantó xinès cal que ja tinguis el teu vehicle a l’altra banda i el teu guia o persona receptora. En ser un grup, teníem que col·locar-nos en fila de un, sinó s’empipaven molt, en l’ordre de la llista que ells tenien.
El procés és molt lent, suposo que els hi costa llegir els nostres passaports en alfabet llatí. En un dels múltiples passos ens van dir que teníem que estar en silenci, ja que estaven treballant i el soroll els destorba.
Els controls estan distribuïts en un ampli espai, no recordo si eren 80 km. En tot el tram fronterer no es poden fer fotografies.
Tot i el temps que vam passar vam tenir sort. A vegades revisen els mòbils, tauletes i càmeres de fotos i instal·len programes espia als mòbils. No ens els van demanar, ni ens revisar cap aparell. També deien que el WhatsApp no funcionaria i vam tenir sort, funcionava.
Si no estic confosa, obrien la frontera a les 10, però a 2/4 d’una paren per dinar fins a 2/4 de 3. És gairebé impossible passar tots els controls abans del dinar. O sigui que en algun punt et toca quedar-te esperant a que tornin a obrir la frontera i confiar en que no sorgeixin imprevistos i acabar tot el procés abans de que tanquin pel sopar.
A les 6 de la tarda passàvem l’últim control i finalment, a les 7 del vespre arribàvem a Kaixgar. Unes dotze hores par anar de Tash Rabat fins a Kaixgar. Realment volen dissuadir d’utilitzar aquests passos terrestres. No sé si és pel fet de que és una província conflictiva, la regió autònoma uigur o hi ha altres raons.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Àsia central. Kirguizistan_5. Naryn i Tash Rabat.
Continuem ruta cap al sud, direcció Tash Rabat. El paisatge segueix sent espectacular. Des de dalt d’un dels passos es veu la pista, fent ziga-zagues fins al fons de la vall. Em recorda el que quan érem joves els meus germans en deien “llacets enllaçats”.
Un cop vam arribar a la vall vam fer una petita caminada per la vora del riu fins arribar a una cascada. No es triga més de 15 minuts en arribar-hi, i és agradable, tot i que no hi ha cap ombra. Un cop allà, és refrescant veure el salt d’aigua i poder-se remullar una mica.
Vam continuar ruta, creuant paratges amplis i pelats, ondulats, amb rius d’aigües grisoses degut a tot el que arrosseguen, i els més petits, amb aigües cristal·lines. Vam arribar a Naryn a l’hora de dinar.
Aquesta ciutat es troba a poc més de 2000 metres d’alçada en la ruta que porta cap a Kaixgar. Està en les muntanyes del Tian Shan.
L’any 1868 aquí s’hi va instal·lar una guarnició militar russa, amb una petita fortalesa, que servia per protegir els viatgers de la ruta de la seda. Poc a poc va anar creixent i que va portar a la fundació de la ciutat. L’any 1917 estava sota el control de l’exercit comunista, i en el 1920 hi va a ver violents enfrontaments entre l’exercit comunista i l’exercit blanc, amb un elevat nombre de morts d ela població local. Hi ha un monument per recordar a les víctimes. La ciutat s’estén a les dues bandes del riu naryn. Té universitat, el campus es va obrir en el 2016.
Vam fer una petita volta per la ciutat per veure la plaça, l’ajuntament, la mesquita… Volíem visitar el museu però estava tancat.
Vam dinar en un gran restaurant del que sortia molta gent que havien fet alguna celebració. Vaig menjar pollastre guisat amb verdures, acompanyat de patates fregides i un refresc. Preu : 5euros.
En el restaurant, o al botiga que tenien allà, hi havia un plafó amb els diferents colorants naturals que utilitzen i el seu origen.
El riu Naryn neix a la serralada del Tian Shan i flueix per la vall de Fergana entrant a Uzbekistan, on s’ajunta a un altre riu per formar el Sirdarià. És el més llarg de Kirguizistan. Desemboca al mar d’Aral.
A Kirguizistan hi ha un total de 150.000 Km de rius, que provenen de 40.000 rius i torrents. La major part de l’aigua prové de la neu de les geleres; tan sols 1/5 part de l’aigua prové de la pluja.
La major part dels rius no son navegables, degut a l’orografia del terreny, tot i que en alguns s’hi pot fer rafting.
El fet de que les aigües del Sirdarià provinguin de Kirguizistan provoca alguns conflictes amb Uzbekistan, ja que utilitza la seva aigua per la irrigació. De tant en quant hi ha disputes pels drets de l’aigua d’aquest riu.
Al punt de la pista/carretera on hi ha la desviació cap a Tash Rabat hi ha un primer campament de iurtes, amb botigueta inclosa. Aquí vam recollir els sacs de dormir que fariem servir en el segon campament que es on anàvem nosaltres. És el que està al costat de l’edifici històric de Tash Rabat.
Tash Rabat és un indret allunyat de tot, allunyat de la ruta principal i per això va sobreviure a les guerres. Tot i això el pas del temps va deteriorar-lo força i en el 1980 es va restaurar.
Es troba a més de 3000 metres d’alçada. En alguns llocs diuen que està a 3200 m i altres 3500 m. És un paratge impressionant.
El primer campament està protegit per les muntanyes rocoses, i queda molt bonic la col·lecció de iurtes blanques al seus peus. El segon campament, el que està al costat del monument és més bàsic, però té la gràcia d’estar just al costat de la misteriosa construcció de pedra de Tash Rabat. Tash vol dir pedra i Rabat porta.
Quan vam arribar hi havia un autocar i per tant, força gent pul·lulant per tot arreu. Quan van marxar va ser fantàstic trobar-se gairebé sols en aquell indret. Dormir allà, tot i que el campament era força bàsic va ser una meravella.
Tash rabat, misteriosa estructura de pedra, aïllada, solitària, qu aprofita en part el desnivell de la muntanya per la seva construcció.
Fins que es va procedir ala seva restauració els pastors duien els ramats aquí a pasturar. Quan es va fer la restauració es van trobar monedes i recipients que serien del segle IX i X.
Hi ha diverses llegendes i teories al voltant d’aquest edifici. En una d’elles es diu que la va construir un mercader del segle VI, per protegir al seu fill en cas de que arribessin enemics. S’hi ha trobat passadissos subterranis, i es diu que si venia l’enemic faria entrar al fill en una de les cambres que s’ha anomenat zindan, o presó, i podria fugir pels túnels.
En el passat alguns mercaders feien parada aquí, per això se l’anomena caravanserrall. Ara be, no té l’estructura típica d’aquestes construccions. Els caravanserralls, on s’allotjaven els viatgers de les caravanes, tenien un pati central i les habitacions al voltant. A Tash rabat no hi ha cap pati central.
Té una planta en forma de creu, amb una habitació més gran al centre i les altres petites. Segons una llegenda no se sap de cert quantes habitacions té, ja que cada vegada que es compten el nombre és diferent. He llegit que té 31 habitacions.
Quan es va fer la restauració no es va poder aclarir quin material s’havia fet servir per fixar les pedres, ni d’on provenien aquestes.
Sembla que en el segle X hauria sigut un monestir nestorià, però no s’ha pogut trobar cap objecte religiós que ho confirmi. I en el segle XV es feia servir coma caravanserrall. De totes formes, per molt que he buscat no he trobat més informació sobre aquest lloc. Segueix sent un lloc misteriós. Diuen que alguns vidents quan venen aquí tenen visions. Va ser un lloc de pelegrinatge i encara hi venen alguns peregrins, tot i que per la gent de Naryn és sobretot un lloc d’interes cultural i històric que atrau al turisme.
Una de les llegendes explica que els que van construir aquesta mena de fortalesa eren un pare i un fill. Quan ja estaven acabant els hi va semblar veure una caravana que passava en la llunyania. Feia temps que estaven aïllats i no veien gent, així que el noi va tenir ganes d’anar a veure-la. Va demanar permís al pare i va fugir corrent cap allà- Sembla que tan sols quedava posar la darrera pedra de la cúpula.
Quan el noi va arribar a la caravana hi va veure una noia molt bonica, se’n va enamorar, i es va oblidar del seu pare i va marxar amb ells. Diuen que per això la construcció està inacabada.
Pels nòmades aquesta construcció enmig del no res era com un miracle, un refugi sobrenatural. Fortalesa, monestir o caravanserrall, fos el que fos té un aire misteriós.
Em va sorprendre veure que era més petita del que m’imaginava. Per dins em va resultar decebedora. Habitacions buides, un parell de pous, l’entrada a un túnel o cambra amagada que es tapiava amb una gran llosa...
El que és bonic és l’entorn on es troba. El campament està just al davant. Com ja he dit és molt bàsic. No hi ha dutxes, tan sols un petit lavabo, i dues latrines molt bàsiques. Hi ha poques iurtes i en cadascuna d’elles hi poden dormir entre 3 i 5 persones. S’esta una mica encongit.
Aquest campament no disposa d’electricitat a les iurtes però en cas de necessitat els encarregats del campament et poden carregar alguna bateria. El sopar a 2/4 de 8 en l’edifici d’obra que hi ha ala vora del riu.
Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a TwitterComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
dimecres, 28 d’agost de 2019
Àsia central. Kirguizistan_4. Llac Son Kul.
La carretera que va des de Kochkor fins al llac Son kul és una de les més boniques per les que hem passat. És un trajecte d’uns 100 Km, però es triga unes 6 hores per fer-lo. En la ruta hi ha el pas Kalmak-Ashuu, de 3447 metres d’alçada.
Tot i que el seu nom vol dir “pas obert”, només està obert entre juny i octubre, ja que la resta de temps està cobert de neu. Aquest any, al juny encara s’hi podia trobar neu.
El llac Son kul es troba a poc més de 3000 metres d’alçada. És un llac alpí, el segon més gran del país (el primer és el Issyk kul). El seu nom vol dir “l’últim llac”. I per mi és molt més bonic que el Issyk kul. Es troba en la serralada del Tian Shan.
Tot el trajecte és espectacular, en el que contrasta el verd de la vall, on pasturen els ramats, amb les muntanyes pelades típic dels llocs freds i elevats.
De tant en quan es pot veure alguna iurta. Trobem un ramat de iacs, que veig a distància, hi ha cavalls, ramats de vaques.... I el prat està cobert de petites flors acolorides, inclosa la flor de neu.
Al voltant del llac hi ha diversos campaments de iurtes. No són massa grans, unes 20 o 30 iurtes en cadascun d’ells. També hi ha petites agrupacions de iurtes (3 o 4 com a màxim) de la gent local.
Els campaments estan ben equipats, al menys en el que vam estar nosaltres. Hi havia forces dutxes i wàters, pel que no calia fer cua. A les dutxes hi havia aigua calenta i disposaves d’un petit banc on deixar les coses.
Les iurtes estaven equipades amb mantes i sacs de dormir gruixuts, així com una estufa de llenya que si volies encenien. Hi ha també un generador i ofereixen wifi de pagament a 4 dòlars l’hora.
Vam arribar al llac a l’hora de dinar. Ens van servir una sopa i una pasta farcida de carn, que tenia forma de flor. És un lloc molt tranquil, vaig apropar-me a la vora del llac, hi ha alguns ramats dispersos.
Després tenia intenció de pujar a un turó proper, amb altre gent del grup, però quan he arribat al peu he decidit no pujar. Era l’hora de més calor, i tot i que estàvem alts, el sol cremava molt. A més tenia la panxa remoguda i no tenia ganes de que m’agafés una urgència allà al mig. O sigui que vaig tornar tranquil·lament al campament i em vaig quedar passejant per allà.
A les sis de la tarda el sol encara cremava però a l’ombra ja calia abrigar-se una mica. El contrast de temperatura entre sol i ombra és important.
Sovint quan estic en paratges amplis i bonics recordo als nostres presos i exiliats. Aquell dia, en aquell entorn en el que es respirava calma i tranquil·litat, en el que tenia la sensació de grandiositat, que pots mirar enllà sense traves, el record de tots els que estan tancats se’m va fer més dur. Pensar en la seva limitació per veure el cel, gaudir de l’aire i el sol, el vent a la cara..., m’entristia. Molts cops m’agradaria ser capaç de transmetre a través de l’espai aquestes imatges, que els hi arribi aquesta sensació de pau i llibertat.
El sopar, en una de les iurtes el serveixen a les 8. Just l’hora de la posta de sol. Després de sopar encara queda la llum lilosa del capvespre.
Al matí, quan la gent tot just es lleva és agradable passejar i donar una darrera mirada al llac i el seu entorn.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9845047552771978, "en": 0.00037114358617490136, "fr": 0.006031083275342148, "la": 0.0008814660171653909, "es": 0.004360937137555092, "it": 0.0015309672929714683, "pt": 0.0016237531895151936, "eo": 0.0006958942240779402}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_1_201194
|
Joan Fuster ja va dir que el País Valencià seria d'esquerres o no seria. I amb eixa frase tan contundent i encertada radiografiava tot un país, la seua societat i el seu futur. I el temps no ha fet més que donar-li la raó. Ha estat només des de l'esquerra i des de les classes populars des d'on s'ha fet país. La situació del País Valencià podria ser anàloga a la de la Catalunya sota domini framsés, però ja no tan paregut a la situació de les Illes, ja que allà trobem un sector burgés que practica un cert catalanisme lingüístic i fins i tot polític, encara que la seua força és petita. En canvi, a la CAC, és on trobem un escenari totalment diferent. Allà tenim una burgesia majoritària que practica un catalanisme cultural i polític. Però, aquest catalanisme no té el mateix origen, significat i objectiu que el catalanisme al País Valencià, ni que el catalanisme de l'esquerra i les classes populars de la CAC, per diferents motius: És un catalanisme, principalment i primer de tot, que fan servir com a eina de pressió perifèrica, marcant territori, davant la burgesia central espaniana. Fan servir-se del país per als interessos propis de classe, i no fan servir els seus beneficis de classe per als interessos propis del país. Si no els féra falta practicar eixe catalanisme, com al País Valencià, el llançarien al fem. És un catalanisme que fan servir com a defensa d'interessos de classe elitista davant els seus treballadors estrangers, espanians i extracomunitaris. És un catalanisme que fan servir com a dic de contenció de l'independentisme i com a neutralitzador i anestesiador de qualsevol reivindicació nacional per l'Estat propi. És un catalanisme que ha nascut, i que morirà, de l'entramat d'interessos de totes les burgesies de l'estat espanià, i per tant, no qüestionarà MAI est estat, la seua corona i el seu regim. No llançaran mai pedres contra la seua teulada. És un catalanisme regional i regionalitzador, enemic de la nació, que fins i tot va deixar de banda, durant la transició, als seus referents de classe al País Valencià, el sector burgés valencià amb projecte polític propi, que volien dur endavant un projecte electoral liberal valencià. Eixe catalanisme vol el seu tros del pastís espanià, i sap que sense estat espanià no tindran pastís. I eixa burgesia catalana és una burgesia estructural i indispensable dins del que és la burgesia de l'estat espanià; a vegades amb tants lligams econòmics, polítics, socials i familiars que no es diferencien. Per tant, si volem assolir una Catalunya sencera amb una independència sencera (és tot el mateix projecte i procés), hem de vore la burgesia catalana com a enemiga del nostre objectiu. És l'enemic "amable", que no posa bombes, que no fa atacs explícits a la llengua o als símbols, però que és tan perillós o més que l'enemic més explícit, ja que es passeja com vol per les nostres trinxeres, ens saboteja les armes, ens buida les bales, ens manipula l'alimentació, ens anestesia en la infermeria i ens solta discursos derrotistes, falsos i liquidacionistes. O veiem a eixa burgesia com a part de l'enemic, i sobretot a la seua principal eina política, CyU, o tenim la guerra ja perduda de principi, si més no a la CAC. I, per tant, al final seran els batallons que estan acostumats a vore la seua burgesia com a enemiga, com passa al País Valencià, els que duguen el pes del procés, com ja passa en alguns aspectes. I no és un atac generalista contra les burgesies d'arreu en processos d'alliberament nacional, ja que les burgesies americanes que van lluitar contra espania sí que van ser burgesies nacionals, amb interessos nacionals, ja que estaven en la perifèria global i no podien gaudir del pastís de la metròpoli, i només així van arribar a la independència. Però, a un centre de l'imperi actual, com és Europa, només tenim burgesies compradores i botifleres (la catalana, la gallega, la basca, l'occitana, la bretona, la sarda, la gal·lesa, etc), i els seus interessos són diametralment oposats a qualsevol independència i a qualsevol inestabilitat dins de les organitzacions imperialistes actuals (UE, OTAN, etc).
Exclusors divisors només mereixen això:
Jo la tinc més llarga que tu, o no serà mode Oi? off
| 0.874158 |
curate
|
{"ca": 0.9992814371257485, "en": 0.000718562874251497}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_817059
|
Bé, doncs avui m'he trobat a Barcelona amb un espanyolot que quan me li he adreçat en català m'ha dit que li parlés en castellà. Era un home d'uns quaranta o cinquanta anys i m'ho ha dit molt indignat, com si parlar-li en català fos per a ell molt ofensiu. Jo li he contestat: 'Jo parlo en la meva llengua. Apa. adéu'. Però llavors quan he marxat m'ha sabut greu per no encarar-me més amb ell i fins i tot per no haver-lo insultat en català. Com reaccioneu els que us trobeu amb casos com aquest?
Per aquestos casos jo tinc MOLT MALA HÒSTIA. Converses verídiques: - En castellano. - No, jo parlo català. - Boluda, ¿vos no sabéis que acá es España? - I jo em cago en Espanya i la puta que la va parir. - Buenos días, ¿qué desea? - Aquí ningú parla català? - No. - Doncs gràcies, adéu. Cal ser ferms, i no agellonar-nos mai.
Em trec el barret.
Tambè una vegada a Gràcia: - Tu, "rusa" de mierda, vuelve a tu país... - Aquest és el meu país. En tot cas ves-te'n al teu que és la meseta. Costa tindre aquesta fermessa, és qüestió de temps. Però la ràbia que em dona que ens volin eliminar em dona forces per no canviar de llengua. Mentre quedem nosaltres, el català no haurà mort.
Collons i es pot saber per què et van dir això? Per parlar català amb accent eslau?
Un company de feina de quan treballava a un restaurant de Barna. Ja saps, el típic espanyolot d'aquestos, el tenia ben calat al cabró. Teníem discussions sobre política, li fotia algunes coses (com que jo fós de fora però que simpatitzés amb el catalanisme), fins que un dia va "esclatar".
Per a tu que et diguin rusa deu ser com per a nosaltres espanyols no?
El tio era tan ignorant que a la gent de l'Est els hi deia a tots "rusos". De tota manera, la qüestió nacional ucraïnesa té prou diferències amb la catalana.
| 0.761809 |
curate
|
{"ca": 0.8540354894104178, "es": 0.06983400114481969, "en": 0.0028620492272467086, "pt": 0.07326846021751574}
| |
naciodigital_ca_20220331_0_255671
|
L'invent consisteix en una petita boca d'aigua instal·lada a la part de darrera del vàter, amb possibilitat de moure-la segons vulgui l'usuari. Aquesta boca esta connectada a la xarxa d'aigua i compta amb una aixeta per regular la quantitat d'aigua que surt per aquesta. Un invent senzill, amb un cost total de 80 euros, incloent la instal·lació, lluny dels tres mil euros que demanen altres empreses que proposen una idea semblant, amb una tecnologia més difícil i fràgil, segons Molas. L'emprenedor va pensar en inventar 'Akua fresh', que és el nom comercial de l'invent, quan es va trobar un dia al lavabo d'un aeroport en que no hi havia paper. Posteriorment, va escoltar en un programa de ràdio anècdotes de persones que també es van trobar en aquesta situació en altres indrets. A més, en d'altres països havia vist que s'utilitzaven sistemes que possibilitaven l'higiene íntima en el mateix wàter. A partir d'aquí, Xavier Molas va pensar en la manera més fàcil i barata de crear el mecanisme i fa uns mesos ho va patentar a Espanya. ===A la recerca d'inversors=== No obstant, la crisi ha tornat a frenar a l'emprenedor, que busca inversors per crear una empresa i comercialitzar aquest invent de forma professional en àmbit nacional. Xavier Molas afirma que "actualment els inversors estan frenats i no aporten diners a no ser que sigui en un projecte que aporti guanys a curt termini". "Fa uns anys, estic segur que els bancs m'haurien donat un crèdit per a comercialitzar el producte", ha continuat l'inventor. També ha esmentat que no pretén comercialitzar-lo fins que no aconsegueixi els diners necessaris per a crear una gran empresa ja que, segons afirma el mateix Molas: "Les coses s'han de fer bé". L'exconstructor matisa que necessita uns 350.000 euros per crear l'organització i vendre aquest producte a nivell nacional. Molas ha instal·lat el sistema en els serveis de diversos comerços i establiments, per a que la gent el comenci a conèixer i explica que "ha tingut molt bona implantació entre les persones, que opinen que és de fàcil ús i que ofereix més espai alliberat a la llar". "El problema és educatiu. La gent no està acostumada a què un vàter netegi i només utilitza el paper", ha continuat Xavier Molas, que ja s'està movent en busca de capital per llançar el producte al mercat i ha tingut contactes amb algunes empreses que difonen la seva idea a possibles inversors. A l'espera, Molas, actualment desocupat, tornarà a exercir a l'Àfrica en uns mesos, on treballarà en la construcció d'infraestructures en països emergents. Al continent veí té la primera oportunitat per difondre el seu invent, però "em preocupa que allà no em respectin la patent", assegura l'inventor reusenc.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.reusdigital.cat/noticia/21358/reusenc-patenta-mecanisme-perque-vater-tambe-funcioni-bidet
|
macocu_ca_20230731_7_5129
|
L’Igualada Rigat suma la segona victòria en el partit de Festa Major
Victòria de l’Igualada Rigat en el recuperat partit de Festa Major davant del Girona dels ex-arlequinats Jaume Llaverola i Àlex Cantero, molt aplaudits per cert quan han estat anunciats per megafonia.
No va ser un partit brillant, més aviat va estar ensopit a la primera part. A la segona va millorar lleugerament sense arribar a ser tant espectacular com el de dimarts a Sant Sadurní.
El primer avís clar del partit va ser una rematada precisament de Cantero al travesser. La primera clara dels igualadins va arribat a dos minuts del descans, amb una acció d’Uri Llenas. I un minut més tard era Bernat Yeste qui tenia la opció de marcar aprofitant un bon passi de Mats Zilken.
Amb el 0-0 es va arribar al descans. A la segona part els igualadins van sortir més actius i amb més ganes de buscar el gol. Als tres minuts, i esgotant la possessió de 45 segons, Bernat Yeste va engaltar una canonada que va anar a l’escaire de la porteria de Llaverola.
Aquest va ser el primer gol de Yeste just en el seu primer partit després d’haver estat operat fa dos mesos.
Amb la confiança del gol, el domini era igualadí però el Girona seguia arribant amb contres perilloses que un segur Guillem Torrents va aturar sense problemes.
A deu minuts del final, va entrar a pista Jaume-Arnau Marquès que va mantenir el zero al marcador. Tres minuts després, els gironins van fer la 10a falta, però Riba no va poder marcar la FD. A falta de cinc minuts per acabar, Nil Cervera, un dels millors del partit, va fer el 2-0 després de dues rematades.
I encara hi va haver oportunitats per ampliar l’avantatge en el marcador. Al minut 21, targeta blava a Monti que Mats Zilken no va poder transformar. Els igualadins tampoc van aprofitar la superioritat, tot i que Aleix Marimon va enviar una bola al pal.
Bona victòria davant d’un rival que sembla que estarà al nivell dels arlequinats durant la temporada. Aquest proper cap de setmana els igualadins tindran un compromís, a Sant Cugat i Arenys, dos equips acabats d’arribar a l’OK Lliga.
Últimes notícies
| 0.829497 |
curate
|
{"ca": 0.9923039923039924, "pt": 0.007696007696007696}
| |
macocu_ca_20230731_1_201390
|
Turisme
Vidreres convida a passejar pels seus carrers, a gaudir de la seva gent, la seva gastronomia i a realitzar activitats a l’aire lliure. Aquí podeu trobar tota la informació i descripció dels tots aquells punts d’interès a visitar i també la informació pràctica i útil que podeu necessitar en cas de visitar el nostre municipi. Amb aquesta eina pretenem contribuir a millorar dia a dia la projecció turística de la marca Vidreres.
Descarrega’t el LLIBRET DE TURISME i descobreix tots els punts i racons de Vidreres!
Aquests pantans foren construïts per la família Llobet a la riera del mateix nom per regar els camps. Com arribar-hi?
| 0.741759 |
curate
|
{"fr": 0.011058451816745656, "ca": 0.9652448657187994, "pt": 0.023696682464454978}
| |
oscar-2301_ca_20230418_3_282812
|
Al primer de març d'enguany es va posar a la venda la nova obra d'en Lluís Juste de Nin, Vergonya!, publicada per Ediciones Trilita.
Aquesta nova obra com la publicada l'any passat, Garbo, també està centrada en la Segona Guerra Mundial, i observant la portada d'aquesta nova, ja podem esbrinar de quin context ens parla en Juste de Nin, l'ocupació de mitja França per l'Alemanya del Tercer Reich d'Adolf Hitler, mentre la resta, la dita "França Lliure" estava governada pel Mariscal Pétain des de la ciutat de Vichy, això sí, col·laborant amb els ocupants nazis.
La història concretament la viurem des de Paris, la capital, la qual fou ocupada des del 14 de juny de 1940 al seu alliberament l'agost del 1944, una mica més de quatre anys d'absoluta vergonya per molts dels parisencs i francesos, els quals van viure l'ocupació com si res no hagués passat.
L'argument el viurem tot seguint les peripècies d'un grup de exiliats catalans que decideixen continuar vivint a Paris malgrat el perill que comporta l'ocupació alemanya. Entre ells hi tenim els cartellistes Carles Fontserè i Martí Bas, l'escriptor Rafel Tasis, el pintor Antoni Clavé i com a personatge de ficció, el ninotaire Quim Moix, qui serà el protagonista principal i conductor de l'obra.
En Quim Moix sent treballador del Musée de l'Homme, entra a formar part de la Réseau (xarxa) del museu, un dels primers moviments de resistència contra l'ocupació, format per gent civil i en aquest cas concret per etnòlegs i bibliotecàries del museu. Així doncs aquest quatre anys, a través d'en Quim, serem testimonis de la inexistent resistència tant de la societat en general i particularment dels il·lustrats i intel·lectuals francesos ben acomodats amb la nova situació política, com també tot allò més dramàtic com les detencions, deportacions i afusellaments.
Al llarg del llibre veurem com l'autor es mostra molt crític amb moltes personalitats franceses que durant l'ocupació i la guerra no van moure ni un fil i que després anirien pel món mostrant-se com si haguessin estat uns grans resistents des del primer dia.
Havent-lo mencionat al principi, l'autor es permet mencionar en Joan Pujol alies Garbo, per tal d'explicar-nos el Desembarcament de Normandia que acabaria comportant l'alliberament de Paris, que per cert el primers en entrar foren republicans espanyols i catalans. No fos cas que els alemanys decidissin defensar-se i els primers en caure fossin francesos. La situació del moment, donava a lloc, que molts pensessin, com el mateix Moix, que un cop derrotat Hitler, en Franco seria el següent a caure, però llavors va aparèixer un nou enemic, el comunisme, i el dictador espanyol n'era enemic i per tant intocable pels aliats, malgrat ser un dictador, un feixista, com ho va ser en Hitler.
Així doncs a través d'en Quim Moix i dels altres personatges, coneixerem aquest període de vergonya de França, aquella que va lluitar aferrissadament deixant moltes vides en la Primera Guerra Mundial i que en aquesta Segona, capitulava a la més mínima, fins que amb el temps i en especial gràcies a les forces estrangeres les condicions foren les bones per aixecar-se militarment envers l'ocupador. Un magnífic treball d'en Lluís Juste de Nin, permetent-nos viure l'ocupació de Paris des d'un punt de vista català.
| 0.868029 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.comicat.cat/2018/04/vergonya-la-grandeur-touchee.html
|
cawac_ca_20200528_10_269399
|
NOTÍCIA
Prohabitatge amplia els serveis gratuïts per al ciutadà i registra un dèficit de 65.000 euros al 2004
Empresa:
Prohabitatge Mataró
Tipus:
Notícia
Subtítol:
L’empresa municipal gestiona 123 habitatges de lloguer de protecció oficial i lliure
Cos de la notícia:
La junta d'accionistes de la societat municipal Prohabitatge Mataró, S.A., va aprovar el passat 2 de juny el balanç de comptes de l'exercici 2004. El resultat ha suposat un dèficit de 65.000 euros a causa de l'augment dels serveis gratuïts relacionats amb l'habitatge que l'entitat ofereix a la ciutadania.
Prohabitatge va tancar l'any 2004 amb un capital social de 120.000 euros, totalment subscrit per PUMSA. Una gran part de la xifra de negocis va procedir dels serveis facturats a PUMSA per les diferents gestions fetes sobre el seu parc d'habitatges: gestió dels lloguers, gestió de vendes d'habitatges i gestió de les obres de les diferents promocions d'habitatges promoguts per PUMSA.
La Junta General d'Accionistes va aprovar a la reunió del 2 de juny, a proposta del Consell d'Administració, fer una aportació per compensar l'import de les pèrdues generades fins a 31 de desembre de 2004.
Despeses 2004
La despesa més important de Prohabitatge és la de personal, que representa el 58% de la seva totalitat. La mitjana d'empleats l'any 2004 ha estat de 7 treballadors, mentre que el 2003 va ser de 5. L'increment es produeix per la incorporació del servei de la Borsa de Lloguer Jove.
Així mateix, les despeses en concepte de comunicació i publicitat pel 2004 van representar el 17% (59.000 euros), mentre que el 13 % corresponia a les despeses de caire general repercutides per PUMSA (assessoria, serveis financers, comptabilitat, sistemes d'informació i gestió general, entre altres).
Ingressos 2004
Els ingressos de l'any 2004 per les prestacions de serveis van arribar als 221.230 euros, xifra que representa el 6% d'increment respecte el 2003. D'altra banda, Prohabitatge també va rebre subvencions de la Generalitat de Catalunya: 22.854 euros per a actuacions de rehabilitació i 26.000 euros per la Borsa d'Habitatge Jove.
Facilitar l'accés a l'habitatge
L'ampliació dels serveis de PUMSA relacionats amb l'habitatge va fer necessària el 7 d'agost de 2002 la creació de Prohabitatge, una única oficina dedicada exclusivament a aquest àmbit per oferir un servei especialitzat i de qualitat per a les persones. Al llarg d'aquests anys, les seves funcions s'han ampliat i s'ha convertit en el servei que té com a objectiu facilitar l'accés a l'habitatge als ciutadans de Mataró.
En aquest sentit, Prohabitatge gestiona habitatges de protecció oficial, de lloguer principalment i venda, i habitatges de venda i lloguer lliure a preus inferiors als de mercat. També informa i tramita els ajuts per a la rehabilitació i la instal·lació d'ascensors als habitatges de la Generalitat, assessora a les comunitats de veïns i vetlla per l'acompliment de l'Agenda 21.
Borsa de Lloguer Jove i Oficina d'Habitatge
La novetat més rellevant de l'exercici 2004 va ser la creació de la Borsa de Lloguer Jove. Aquest servei gratuït té com a objectiu fer de mitjancer entre propietaris i joves de18 a 35 anys d'edat que volen accedir a un habitatge, oferint garanties als propietaris i un lloguer als joves a un preu just i per sota del de mercat.
Des de l'inici del servei, s'han atès un total de 970 consultes presencials i 2.640 consultes telefòniques de joves. I s'ha aconseguit formalitzar 12 contractes. També s'ha informat un total de 112 propietaris i s'han incorporat 13 pisos a la borsa.
Actualment, una de les prioritats de l'empresa municipal és recuperar habitatges desocupats de Mataró per procurar incorporar-los a aquesta Borsa de Lloguer Jove i constituir l'Oficina d'Habitatge per donar a conèixer i impulsar els nous ajuts de la Generalitat, com els destinats a famílies i persones amb dificultats econòmiques per pagar els lloguers, entre d'altres tasques.
Actuacions dutes a terme al 2004 i en projecte
L'any 2004 Prohabitatge va gestionar i comercialitzar un total de 49 habitatges de venda lliure: 3 a Can Xammar, 10 al Camí Ral, 3 a la Baixada de les Escaletes, 6 al carrer de l'Hospital, un total de 24 al carrer d'Esteve Albert i 3 al carrer de Tiana. Actualment, amb la incorporació dels 26 habitatges del carrer de València, el parc d'habitatges de lloguer de protecció oficial i lliure gestionat per l'empresa municipal és de 123 habitatges.
D'altra banda, actualment, hi ha en projecte diferents promocions d'habitatges. Pel que fa al lloguer protegit, Prohabitatge gestionarà 30 habitatges al carrer de Carlemany, 12 al carrer de Vasco Núñez de Balboa i 21 a Can Gassol. D'habitatges lliures gestionarà 18 al carrer de Gibraltar. També cal afegir els 14 habitatges del carrer de Pascual Madoz, rebuts en usdefruit de l'Ajuntament, i que es troben en fase de rehabilitació. D'altra banda, quant a les gestions de venda, hi ha concertats 9 habitatges a Can Gassol i 3 més als carrers de Tiana.
| 0.802284 |
curate
|
{"es": 0.003035208417644678, "ca": 0.9864427357345205, "pt": 0.007891541885876164, "nl": 0.002630513961958721}
|
http://www.grup-pumsa.cat/premsa/noticia.php?id=47
|
macocu_ca_20230731_6_334126
|
Saperas, Miquel Barcelona, 4 de maig de 1898 - Barcelona, 21 de juny de 1978
Miquel Saperas i Auví fou poeta, nascut i sempre vinculat a l’antiga vila de Gràcia. Publicà molts llibres de poesia, d’un Noucentisme popular, cançons, però també prosa, teatre, temes verdaguerians i fins i tot història, ja que la revista Príncipe de Viana de Pamplona publicà el 1941 les seves recerques per a escriure la seva tragèdia Príncep de Viana (1938) (Biografía y bibliografia del Príncipe Carlos de Viana, amb J. M. Azcona). Dirigí L’Idea. Revista d’Arts (Vilanova i la Geltrú / Barcelona, 1920-1921), bàsicament literària, i La Veu Gracienca (1921-1923), de to més cívic. Fou secretari de l’Orfeó Català i membre molt actiu de l’Associació dels Lluïsos de Gràcia. Professionalment es dedicà a la comptabilitat a diferents empreses de Barcelona, i fou director comercial de la casa tèxtil Guillermo Raebel, SA. Entre els anys 1946 i 1958 organitzà a casa seva una trentena de sessions culturals, que tractaven de mantenir en privat la cultura catalana que no es podia difondre en públic.
En el camp de l’art, publicà el llibre Parlem d’art modern (Barcelona, 1970) i alguna monografia d’artistes del seu temps, com ara Flotats (Bilbao, La Gran Enciclopedia Vasca, 1980). La seva aportació més destacada en aquest terreny fou Los escultores Miguel y Luciano Oslé (Madrid, Talleres Aldus SA, 1970), una monografia breu sobre aquests destacats escultors postmodernistes, fruit d’informació de primera mà i que encara resulta una font insubstituïble per al seu coneixement.
Es pot completar aquesta informació a: – Miquel Saperas (blog)
| 0.8753 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_574829
|
Exposició Metròpolis Barcelona - Metròpolis Barcelona
Les ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona comparteixen polítiques, infraestructures, relacions i mercats de treball, educació i cultura, habitatge, salut, seguretat, mobilitat, energia i subministraments, etc. L'exposició Metròpolis Barcelona és una iniciativa de l'AMB que mostra la realitat d'aquest territori metropolità en tots els seus àmbits.
Aquesta exposició va mostrar la metròpolis de Barcelona projectada des de tres perspectives: el passat, el present i el futur. Per fer-ho, el projecte expogràfic es va organitzar a través d'un espai central i uns cubicles que oferien una visió conjunta dels àmbits i alhora en preservaven la individualitat.
Per la seva situació geogràfica i la seva cultura urbanística, Barcelona disposa d'un perfil propi que li atorga un caràcter singular respecte d'altres metròpolis importants d'arreu del món. Destaca el valor de la seva història, la compacitat del seu creixement i, sobretot, la forta dinàmica de finals del segle XIX i el segle XX. Les transformacions dels darrers quaranta anys, tant en els espais urbans com en les activitats econòmiques i residencials, l'han convertida en una ciutat rellevant en el panorama europeu.
Metròpolis Barcelona: un pol cabdal a Europa
L'àrea metropolitana de Barcelona (AMB) té un paper rellevant dins del context europeu. La posició geogràfica estratègica i el pes poblacional es potencien a través de les xarxes de transport (tren, carretera, vaixell i avió) i de comunicacions, que la interconnecten amb les principals àrees metropolitanes del continent. Aquests conjunts de ciutats s'agrupen segons diversos models espacials i cobreixen un territori específic que, en el cas de l'AMB, es concentra en l'arc mediterrani. A escala mundial, Barcelona ocupa una posició líder com a lloc de producció i recerca, destinació turística, centre de negocis, pol cultural i d'innovació, i port comercial i de lleure.
El període 1975-2015 correspon al gran creixement de Barcelona a l'empara del PGM i al desplegament d'una gran metròpolis europea. En aquests anys s'ha duplicat el sòl urbà de les ciutats metropolitanes. La transformació s'ha concentrat en la modernització de les infraestructures, el canvi d'escala dels teixits, la formalització d'una nova estructura d'espais públics verds i el desenvolupament de grans artefactes metropolitans (com per exemple la terminal 1 de l'aeroport o el centre comercial Splau).
La població s'ha envellit, hi ha menys naixements i més diversitat, fruit de la immigració internacional. L'economia industrial ha donat pas a l'economia dels serveis, a la producció, els serveis personals i el coneixement. Els canvis en el mercat laboral han modificat el patró de persona assalariada lligada indefinidament a un mateix lloc de treball, els canvis tecnològics han ampliat l'estructura ocupacional i han modificat la relació de la producció amb el territori.
Ha canviat la nostra manera de viure i de treballar, i, conseqüentment, també la nostra manera de comportar-nos. S'han ampliat els horaris i les pràctiques d'oci i de lleure en una ciutat que batega les vint-i-quatre hores del dia.
L'àrea metropolitana es pot explicar a través de les formes contemporànies de l'activitat econòmica, agrupades en tres estrats diferenciats: el comerç quotidià, que es desenvolupa a l'entorn dels mercats i de determinats formats comercials —grans magatzems, centres comercials—; l'oci i el lleure, que es destinen tant als turistes com als ciutadans en el temps lliure, i els espais d'activitat econòmica especialitzats en la producció, la logística, el coneixement o el sector terciari.
En els darrers anys, se n'han construït molts —més de 3.000— tot fent un esforç per articular-los amb els preexistents i enriquir significativament el teixit de les dinàmiques quotidianes. La millora de la relació espacial i de la gestió d'aquesta xarxa metropolitana d'equipaments serà, sens dubte, un dels principals objectius per garantir un ús més racional i confortable del conjunt.
Els centres a la metròpolis
Tenen una forma canviant i el grau d'utilització té una intensitat variable. Hi ha centralitats que neixen de la superposició de visites puntuals, d'altres que són escenari d'esdeveniments. Algunes basen la seva identitat en la quotidianitat i altres es recolzen en el protagonisme continuat que han tingut en diferents moments de la seva història.
El paisatge de la metròpolis, entès com a xarxa ambiental, hauria de ser la columna vertebral del territori metropolità. Els carrers, les places i els parcs de les nostres ciutats es poden renaturalitzar i connectar amb els parcs metropolitans i amb els espais agrícoles i naturals que encara conservem. Una nova xarxa d'espais oberts que haurà de disposar de totes les connectivitats possibles, i que haurà d'estar plena de valors ecològics, de possibilitats d'ús per al lleure i de capacitats productives. Una xarxa ambiental i social que hauria de ser una de les columnes mestres del territori metropolità.
En els darrers anys, la realitat metropolitana ha passat, indefectiblement, de la cultura urbana de la compacitat que basava l'articulació dels seus barris a través d'un complex sistema de places i carrers a experimentar una progressiva dilatació dels límits i descompressió dels espais: han aparegut nous espais especialitzats pel moviment dels cotxes que han creat nous usos i noves imatges. Cal entendre'ls i buscar-los una millor imbricació metropolitana.
La mobilitat de persones i mercaderies a la metròpolis ha augmentat en gran mesura en els darrers 40 anys, a la vegada que s'ha passat d'un model radial centrat en Barcelona a una configuració de la xarxa viària articulada a partir de subcentres municipals. Les xarxes de transport públic estan més ben connectades gràcies a polítiques d'integració tarifària i una major intermodalitat. L'estructura urbana compacta afavoreix el desplaçament majoritari a peu i en bicicleta dins dels centres urbans, un dels punts forts de la mobilitat de l'AMB, especialment en el sector central. Davant l'amenaça de l'efecte hivernacle, cal treballar vers una mobilitat sostenible que ajudi a reduir-lo.
Crearem una gran maqueta per explicar totes les capes, totes les realitats que té la ciutat. El dibuix dels camins de l'aigua, les canonades del gas, les clavegueres, el metro... els boscos, les carreteres... t'ho imagines?
Galeria d'oportunitats
Aquesta realitat metropolitana ha estat determinada i gestionada durant més de 40 anys pel PGM del 1976. El Pla va ser un document tècnic molt avançat en el moment de la seva redacció que ha rebut moltes modificacions fruit de les demandes socials i econòmiques de la gran transformació de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'AMB vol revisar i posar en alça els nous reptes i oportunitats a través d'un procés participatiu per tal d'elaborar el nou pla director urbanístic. En aquest debat públic, encara obert, hi estan participant experts d'arreu, tècnics, organitzacions, col·lectius i persones implicades en el territori. S'han produït una sèrie de tallers (workshops de treball) al voltant dels temes més candents de l'urbanisme actual. Aquestes reflexions i propostes estan a disposició de tot aquell qui hi pugui estar interessat, tant en format paper com en format web. Benvingut al procés de reflexió de l'avantprojecte del pla director urbanístic metropolità (PDU).
Les visites gratuïtes adreçades a grups de secundària i batxillerat van acostar els alumnes a l'exposició mitjançant una visita guiada, de 90 minuts de durada, on un expert va parlar amb els estudiants i els va explicar els elements més interessants de cada mòdul.
Es pretenia que els nois i noies es formessin un criteri sobre el concepte de territori metropolità a partir de l'anàlisi i la reflexió, i així establir nexes entre el seu món i el món que hi ha sobre el planell, de manera que poguessin descobrir, també, com plasmar-ho amb diferents suports (audiovisual, gràfic, amb imatges) i diferents elements de representació: quadres, indicadors, matrius, esquemes, etc. Una realitat que ells també comparteixen.
Es va proposar treballar mitjançant preguntes, a través d'un debat, exercicis pràctics i/o algun treball de camp per fer a l'escola un cop havien finalitzat la visita.
El nivell de complexitat de la proposta era modulat després pel professor, que coneix la capacitat dels seus alumnes i sap fins a quin punt pot arribar.
Un debat amb els arquitectes que formaran part de l'equip del PDU, on es van tractar diferents elements de l'exposició. (Es va elaborar un llistat de preguntes a treballar, per tal que cada institut identifiqués els temes d'interés.) L'expert va preguntar als alumnes sobre un tema i es va treballar.
Un llistat de textos per analitzar a classe, relacionats amb la temàtica urbana.
Materials i activitats ofertes
Descarregable Exercicis Metròpolis Barcelona
Exercicis pràctics per a estudiants després de la visita a l'exposició
Grans reptes metropolitans
Imatges metropolitanes
Postals històriques
Valors del front litoral
Paisatges de la metròpolis
Valorització dels espais oberts
Macro-micro espais
Xarxa residus
| 0.856667 |
curate
|
{"ca": 0.9925233644859813, "en": 0.0028587135788895, "pt": 0.004617921935129192}
|
https://urbanisme.amb.cat/ca/divulgacio/exposicions/exposicio-metropolis-barcelona
|
oscar-2201_ca_20230904_12_9374
|
Les dades personals que ens faciliteu s'inclouen dins la base de dades de titularitat i responsabilitat del Grup Altimir-Ambitècnia. Les dades seran utilitzades per gestionar la inscripció als cursos sol·licitats i remetre-us informació relativa al Grup Altimir-Ambitècnia. S'adoptaran en el seu tractament les mesures tècniques i organitzatives més adequades per garantir-ne la seguretat. Les dades personals no seran objecte de cessió. Llevat que ens indiqueu el contrari, considerem que ens doneu el vostre consentiment per a la utilització de les vostres dades personals per a les finalitats esmentades. Podeu exercir els vostres drets d'accés, rectificació, supressió i oposició contactant al Grup Altimir-Ambitècnia, Av. Fiter i Rossell 6, 3r pis, Escaldes-Engordany.
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.
Quin codi hi ha a la imatge? *
Introduïu els caràcters que es mostren a la imatge.
Video
Recent Posts
Adéu mosques!
AltimirAmbitècnia renova les certificacions ISO 9001 i 14001
Al·lèrgies a l’escola
Anem de pícnic!
Blatodeus
Facebook
Search form
Search
Login
Nom d'usuari *
Contrasenya *
Request new password
CAPTCHA
Aquesta pregunta es fa per comprovar que vostè és un visitant humà i prevenir els enviaments automàtics de correu brossa.
Quin codi hi ha a la imatge? *
Introduïu els caràcters que es mostren a la imatge.
Etiquetes
aigua aigua piscina bany clor brom aigua residual AltimirAmbitecnia Al·lèrgia al·lèrgies blatella caducitat Canvi Climàtic consum preferent contaminació Control de plagues data depuradora escola higiene insectes inspecció intolerància iso ISO 9001 ISO1 14001 Legionel·la malaltia manipulació d'aliments medi ambient mosca nevera pícnic aliment seguretat alimentària higiene piscina plaga plaga formiga potable químics reglament residus rosegadors seguretat seguretat alimentària seugretat alimentària sorolls temperatures tractament de xoc xinxes
Archives
Setembre 2019 (2)
Gener 2020 (1)
Abril 2020 (1)
Maig 2020 (1)
Desembre 2020 (1)
Setembre 2021 (1)
Pàgines
« first
‹ previous
1
2
3
No dubtis en contactar-nos al telèfon (+376) 803580 o venint a veure'ns a les nostres oficines, a l'avda. Fiter i Rossell 6, 3r pis, d'Escaldes-Engordany
| 0.633433 |
curate
|
{"ca": 0.8752803947958726, "es": 0.02736653207716465, "en": 0.054284432480933155, "el": 0.0008972633467922835, "de": 0.006280843427545985, "ru": 0.0026917900403768506, "pt": 0.01031852848811126, "fr": 0.007178106774338268, "it": 0.01525347689546882, "sv": 0.00044863167339614175}
|
https://www.altimirambitecnia.com/aac/ca/pages/pagament-certificat?page=2&preu=10.00&product=C%EF%BF%BD%EF%BF%BDpia%20del%20certificat&return=./pages/confirmacio-pagament-copia-certificat
|
crawling-populars_ca_20200525_17_29598
|
/ KENTA JONSSO
El Barça de Leo Messi. Mai un reduccionisme semblant resumeix (per bé) l'estat d'un equip. D'un club. L'estrella marca la línia al Camp Nou, i sempre l'ha traçat en sentit positiu. Al camp i al vestidor. Com s'observa en l'actual pretemporada, que s'obria amb la incertesa que generava l'estat d'ànim del davanter arran del revés de la sentència judicial per l'impagament d'impostos.
Ni un símptoma d'allunyament. Ni de cansament. Lluny de traslladar a la gespa el seu desencant, Messi va tornar abans d'hora i es va convertir en un exemple que han seguit altres. L'últim, Lucas Digne, el lateral esquerre francès que ha anticipat la seva incorporació quatre dies. Havia de 'fitxar' dilluns, i aquest dijous ha aparegut per Sant Joan Despí. Del lideratge de Messi a la gespa sobra qualsevol comentari.
Al Barça li falta un davanter, com denuncia Luis Enrique i busca Robert Fernández, el secretari tècnic, i l'astre argentí camufla aquesta sensible absència. Sense gols, de moment. Amb passades. El Barça ha marcat set gols en dos partits: tres al Celtic (1-3), el campió d'Escòcia, dissabte passat a Dublín; quatre al Leicester (4-2), el sorprenent dominador de la Premier, dimecres a Estocolm. Sis d'aquestes dianes van arribar amb la presència de Leo.
Messi no necessita gols per ser transcendental, com tampoc necessita parlar per fer-se notar. Obra. Amb passades a la gespa i amb gestos al vestidor. Munir i Luis Suárez s'han beneficiat de l'omnipresència de l'argentí al camp, cada vegada més procliu a construir el joc que a rematar-lo.
Indesxifrable per a la rígida organització del Leicester, amb els seus quatre defenses alineats i els seus quatre centrecampistes al davant, Messi va saber moure's com va voler entre línies per alegrar la vida dels seus companys. Li sobren gols, havent batut tots els rècords del Barça, la Lliga i Argentina.
No li sobren a Munir, que encara està construint una carrera que li permeti continuar al Barça sent o no el quart davanter, l'apel·latiu per anunciar la publicitada arribada d'un altre davanter. El jove futbolista madrileny s'ha apuntat tres gols en dos partits. Suárez, Arda Turan i Mujica, més un d'Ambrose (Celtic) en pròpia porta completen la producció blaugrana. L'equip no troba a faltar Neymar, a Rio amb el Brasil. Ni tampoc l'enyorada absència del nou atacant que completi la plantilla.
Tampoc Luis Enrique mostra símptomes d'inquietud per la demora en l'arribada d'aquell home. Munir va resolent la papereta quan al trident li falta una peça. "Tinc moltíssima confiança en Munir, que també va fer gols la temporada passada. És un futbolista jove i té molt camí per recórrer, però també moltes ganes de treballar, i sempre suma", va dir Luis Enrique després de l'amistós d'Estocolm.
"Tinc moltíssima confiança en Munir, que també va fer gols la temporada passada. Té moltes ganes de treballar i sempre suma", afirma Luis Enrique
Podría repetir el mateix de Messi, excepte dir-li jove, un cop ja fets els 29. El segon capità de l'equip és el mirall en el qual es miren tots, i alguns han seguit el seu exemple per tornar abans a la feina, com va fer. Originàriament estava citat per al 25 de juliol, però després se li van ampliar les vacances fins a l'1 d'agost com a Mascherano i Bravo per haver arribat a la final de la Copa Amèrica. No obstant, Messi va anunciar que compareixeria abans.
Busquets i Mascherano, els següents en l'escalafó de la capitania, van seguir el rastre de l'estrella argentina. També van treure el cap abans per la ciutat esportiva. El dimecres de la setmana anterior. L'endemà s'hi va sumar Gerard Piqué.
No ha volgut ser menys nouvingut com Digne, que va treure el cap per Sant Joan Despí en l'entrenament matinal que van fer els vuits futbolistes que no van ser a l'estada de Birmingham ni van viatjar a l'amistós de Suècia: Bravo, Ter Stegen, Alba, Piqué, Vermaelen, Douglas, Rakitic i Iniesta.
Més notícies de Barça
Temes: Futbol Lucas Digne Sergio Busquets Javier Mascherano Gerard Piqué Messi
Qui som Contacte RSS Mapa web Publicitat Avís legal Política de privacitat Política de cookies
| 0.781258 |
curate
|
{"gu": 0.003455936805726981, "es": 0.04393976795852876, "ca": 0.9217477166131819, "en": 0.0024685262898049864, "pt": 0.028388052332757343}
|
: /ca/barca/20160804/messi-marca-linia-barcelona-gols-entrenament-5307392
|
oscar-2201_ca_20230904_13_62046
|
El dijous 26 de setembre, a les 19 h, tindrà lloc a la sala d’actes de la Seu de Vic de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes, l’acte de lliurament dels premis del 4T CONCURS FOTOGRÀFIC COAC-CC.
| 0.729472 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://arquitectes.cat/ca/content/lliurament-de-premis-del-4t-concurs-fotogr%C3%A0fic-de-coac-cc
|
oscar-2201_ca_20230904_8_47307
|
Préssec de Calanda es la denominació d’origen del fruit anomenat Prunus persica que es conrea al Baix Aragò (Terol) i, més concretament, a la localitat de Calanda i el seu entorn. La seva producció està documentada a l’Edat Mitjana.
El préssec tardà (o com es denomina a l’Aragó “tardano”) amb Denominació d’Orígen dit «Melocotón de Calanda» es cultiva de forma tradicional, caracterizant-se el procés pe l’embossat previ a la seva maduració; és reconegut pel seu tamany, un color groc uniforme i sense escletxes , un aroma exquisit i un sabor dolç molt propi.
La Denominació d’Orígen Protegida (DOP) designa el nom d’un producte amb producció, transformació i elaboració que ha de realitzar-se en una zona geogràfica determinada, amb uns coneixements específics reconeguts i comprobats.
En el mercat s’enten per “Melocotón de Calanda” als fruits comercialitzats amb el segell del Consell Regulador de la espècie Prunus persica Sieb. & Zucc, procedents de la varietat autòctona «Amarillo tardío» i els seus clons seleccionats «Jesca», «Evaisa» i «Calante», cultivats en la zona sudoriental de la depresió de l‘Ebre entre les províncies de Terol i Saragossa, fent servir la tècnica tradicional de l’embossat individual dels fruits a l’arbre, el qual es realitza entre els mesos de juny i juliol, havent de romandre la bossa de paper parafinat fins el moment de la manipulació protegint d’aquesta forma el producte de tractaments, caigudes i plagues.
La producció d’aquest singular fruit apareix ja descrita en documents medievals amb les formes de présec o priscos. El 1895 el botànic José Pardo Sastrón realitza una descripció acurada de la producció del “Melocotón de Calanda”. L’expansió d’aquest cultiu, originari d’arbres autòctons, es va iniciar als anys 50 coincidint amb el tradicional embossat del fruit, amb un increment màxim de superfície en les dècades dels anys 70 i 80, quan es va quasi arribar a les 3.000 Ha.
| 0.927549 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://cellerdelaspic.com/2018/03/24/de-la-carta-2017-el-pressec-de-calanda/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_881512
|
40 anys de l'Esquerra Independentista Berga · Teatre Municipal · 6 de desembre de 2008 La Candidatura d'Unitat Popular de Berga (CUP) organitza el proper 6 de desembre un gran acte commemoratiu per celebrar els 40 anys de l'Esquerra Independentista. El dissabte 6 de desembre a les 8 del vespre, es realitzarà un gran acte commemoratiu al Teatre Municipal de Berga per rendir homenatge a un moviment que en quaranta anys ha mobilitzat desenes de milers de persones. És, per tant, un homenatge a totes aquestes persones anònimes que han treballat desinteressadament, i moltes vegades patint dures represàlies, per la construcció nacional dels Països Catalans. Tant d'esforç i tanta lluita bé mereixen una gran commemoració. Les activitats començaran el divendres 5 a 2/4 de 9 del vespre al Pavelló de Suècia, on l'historiador Oriol Junqueras explicarà les condicions del naixement d'aquest moviment polític, les caràcterístiques del seu desenvolupament fins al present i la seva importància decisiva per entendre la situació política actual dels Països Catalans. Per cloure l'esdeveniment amb un acte lúdic, els grups Skàndol Públic i Aramateix i el PD Whatsda protagonitzaran, a partir de les 11 de la nit, un concert al Pavelló Vell de Berga. Durant tota la setmana, al vestíbul del teatre hi haurà situada l'exposició 40 anys de PSAN. Amb aquests actes, la CUP de Berga vol homenatjar i dignificar aquests 40 anys de lluita que han dut a terme milers d'homes i dones que han treballat per la llibertat i la justícia social del nostre país, i alhora vol fer-ne proclama decidida del nostre compromís d'assolir aquests objectius. L'aforament de l'espai on es realitzarà l'acte commemoratiu està limitat a 750 persones. Les entrades del concert es vendran als bars “La Ginesta” i “Cal Negre” de Berga a 7 € l'anticipada i 9 € al mateix concert. Els punts de venda fora de Berga i la informació referent a l'organització d'autobusos s'aniran actualitzant a la web http://berga.cup.cat
Si tot va bé hi podré anar. Accepteu regidors erquis?
Daniela escrigué: Si tot va bé hi podré anar.
hahahahahaha vols que t'hi porti no? A veure jo si hi vaig serà amb la colla, perquè un d'ells té una casa al costat de Berga, Vilada, i així ens hi podem quedar a dormir. I que vinguessis estaria bé... però quedar-te a dormir seria una acoplada del 15mil
Bff... compte amb els revolts anant cap a Vilada si tornes del concert i vas tou, és una font de marejos important PD: Aviam si ens veiem per allà Antonio i et sé reconèixer hehe
És provable que condueixi jo, i quan condueixo una cosa està clara: ni una gota d'alcohol per petita que sigui, res de res. No me la jugo. Entra al meu fotolog i em podràs reconèixer
I fas molt ben fet, jo sóc de la teva opinió! Bona idea lo del fotolog, ara m'ho miro. Salut!
| 0.848502 |
curate
|
{"ca": 0.978347167087694, "es": 0.019487549621075424, "ro": 0.0021652832912306026}
| |
mc4_ca_20230418_11_735774
|
Quaresma - Quart diumenge | Pregaria.cat
Quaresma - Quart diumenge
Per Francesc Riera on dl., 16/03/2020 - 00:00
1Sa 16,1b.6-7.10-13a
1. El dia després de la intervenció ocular del Cec de Naixement
Mai no s’hagués cregut que tot fos tan bell, amable, lluminós...! Li semblava que tothom estava radiant de la bellesa, que posà el Déu Creador. Els nens i les nenes jugant, els joves i les parelles festejant, els ancians caminat estintolant-se l’un amb l’altre.... Fins i tot veia “amb bons ulls” aquells fariseus que l’havien portat a la Sinagoga i li havien dit, amb paraules massa dures, “que tot ell havia nascut en pecat”. La Natura, que formosa que la veia, no s’ho hagués pogut imaginar! Ja mai més tractaria amb poca delicadesa al regal de la nostra “casa comuna”. Quina força deuria tenir l’ungüent que havia preparat aquell home amb “la seva saliva i el fang del terra”...! Feia veure-ho tot transfigurat, tot i no escamotejar les pobreses que veiem (i suportem) els vidents habituals.
És que l’operació als ulls, que li va fer aquell home (que ara sap que es diu Jesús) quan el va enviar a rentar-se’ls a la piscina, semblava que només li hagués obert els ulls per veure, com ho fa el Déu creador: “que tot és bo, i bell”, (“Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres”; Gn 1,4). Per això “aquell home” li va dir: “no tornis més a pecar”, no tornis a mirar les coses amb els ulls del “mentider” (diàbolos), no et deixis enredar per l’astut serpent que ho vol trastocar tot, no caiguis en la ingenuïtat de l’Adam del mite hebreu originari, que en el seu narcisisme només somia ser com Déu, i que l’únic que aconsegueix és veure’s despullat de la seva humanitat paradisíaca, quedar “cec” de rel (Gn 3).
Però sobretot, aquell pidolaire cec, va quedar enlluernat per la claror reverberant del qui és “la llum del món”, com els deixebles a la Transfiguració (que llegíem fa dos diumenges).
“Creus en el Fill de l’home... / Ja l’has vist / I el va adorar”. Fou un diàleg inefable, quan Jesús li havia sortit a l’encontre per consolar-lo, car l’havien expulsat de la Sinagoga. Havia perdut la “Sinagoga”, però havia “vist” el lloc veritable d’adorar, havia vist al Fill de l’home mirant-lo amb els ulls de Déu. Aquesta fou la més decisiva cura postoperatòria...! Jesús l’havia mirat...! Aquesta mirada li va quedar gravada als ulls per sempre, i des d’aleshores tot ho veia des de Jesús (“quan cap cosa creada sobre la faç de la terra no pot estimar en si, sinó en el Creador de totes elles”. - St. Ignasi - Exercicis 316,2).
Va besllumar que aquell Jesús “que parlava amb ell” era el Logos que està en Déu. Amb els seus ulls va “veure Déu” cara a cara (qui m’ha vist a mi ha vist al Pare - Jn 14,9).
2. Nosaltres som desig de veure la Llum i de repartir guspires de la Llum de Jesús
Què trista és la vida que no pot veure el reflex del Logos en cada criatura!
Per això avui és un dia adequat per preguntar-nos si als nostres ulls hi ha la llum de Jesús o la tenebra. Potser hauríem de fer pujar avui al púlpit el Cec de Naixement perquè ens parli de ceguesa i de visió, i que ens parli de les cures, com la que li feu Jesús, feta amb “saliva de Déu i amb fang de la terra”.
“Llavor Jesús afegí: Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen vegin, i els qui hi veuen es tornin cecs” (9,39).
| 0.838707 |
curate
|
{"ca": 0.9419939577039275, "id": 0.0075528700906344415, "it": 0.013595166163141994, "de": 0.006042296072507553, "cs": 0.0012084592145015106, "es": 0.029607250755287008}
|
https://www.pregaria.cat/homilies/quaresma-quart-diumenge-9
|
oscar-2301_ca_20230418_9_291346
|
Ets aquí. Sóc aquí. M'agafes de la mà i somrius. Em mires i somrius. No escolto el que em dius, estic submergida dins la bellesa d'aquest moment tan màgic.
Potser no m'estimis, potser no t'estimi.
Potser, només potser, aquestes besades siguin sempre infinites més enllà de l'oblid dels anys. I potser mai es repeteixin.
Potser no m'importi, o potser que demà t'enyori tant com cinc nits seguides sense cap estrella al cel.
Comentar i Valorar
Afegir als preferits
M'agrada
Comentaris
Afegir comentari
Hola Marteta guapa! [Ofensiu]
Nonna_Carme | 01-11-2013
Ja fa dies que et tenia pendent de comentar-te
M'encanta tot aquest relat però trobo que les primeres frases són lo millor de tot:
" Potser estigui jugant amb foc però m'agrada cremar-me."
"Potser demà plori per les ferides però...(No recordo les paraules exactes que dius i no vull espatllar el relat posan-ne unes que, encara que diguin el mateix no serian iguals.)
Segueix escrivint, Marteta, que ho fas molt bé.
Una forta abraçada.
Bufff[Ofensiu]
Eloi Miró | 16-10-2013 | Valoració: 10
Déu ni do... realment és una situació una mica confusa quan la vius... i tants potser, potser que ens podem plantejar dubtes i més dubtes! S’ha de dir que aquest relat és divertit i realista!!! m’agrada, sobretot aquest final: Potser no m'importi, o potser que demà t'enyori tant com cinc nits seguides sense cap estrella al cel.
Una abraçada Marta! !
Eloi
Potser, si, tot potser...[Ofensiu]
Annalls | 01-10-2013 | Valoració: 10
... i esta bé que ho agafis amb tranquil·litat, i desfruitis el moment i l'edat. I jo voldria que no et cremessis massa que fa molt mal... cremat lo just, no més!
La Tània en farà 16 el 24 de novre i diu que ets molt mona. Li vaig llegir el teu penúltim relat allò del peto i el desengany... com a teràpia dels imbècils que no sabent el que es perdent.
M'alegro molt que a les illes esteu reaccionant contra tanta opressió ! !! I que hagis penjat el llaç.
| 0.735991 |
curate
|
{"es": 0.02486772486772487, "ca": 0.8740740740740741, "pt": 0.02962962962962963, "nl": 0.030687830687830688, "oc": 0.004232804232804233, "fr": 0.012698412698412698, "it": 0.02275132275132275, "en": 0.0010582010582010583}
|
https://relatsencatala.cat/relat/potser-testimi/1046325
|
mc4_ca_20230418_5_441107
|
7-28 gr 7-28 gr 10-35 gr 14-42 gr 14-42 gr 14-42 gr 14-56 gr 14-56 gr 28-84 gr 60-120 gr
Daiwa Crosscast és un producte que pertany a la categoria de Canyes dins de la secció de Equip de pesca a la botiga de nàutica i pesca waveinn. No esperis més i descobreix totes les avantatges i promocions que t’ofereix la comunitat de waveinn. Quins són els principals avantatges de Daiwa Crosscast? Aquest producte està especialment dissenyat per proporcionar-te el màxim confort i fer-te gaudir del teu esport favorit: nàutica i pesca.
| 0.711863 |
curate
|
{"es": 0.1682600382409178, "ca": 0.8317399617590823}
|
https://www.waveinn.com/botiga-nautica-pesca/daiwa-crosscast/137422900/p
|
oscar-2201_ca_20230904_9_137813
|
Així es va decidir per unanimitat a l'últim ple municipal, a partir d'una moció de Força Lloret. que lamenta que en molts casos s'ha vist perjudicada per la crisi sociosanitària de la Covid-19.
Una mare teletreballant i ajudant la seva filla a fer deures (CCOO Educació)
Per Nova Ràdio Lloret
16 de desembre de 2020
Compartir
Facebook
Twitter
WhatsApp
Email
Darreres Notícies
Successos
Detenen un jove a Lloret per cremar un vehicle de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Esports
Es presenta el 9è Rally de Lloret de Mar, que se celebrarà el 4 i 5 de febrer del 2022
Cultura
Cultura, festa i fradicio, a la 4a gala d’Adifolk a Lloret de Mar
Ple Municipal
Ple Municipal 29 Novembre 2021
Política
Unanimitat per adherir-se a la Declaració per la millora de la qualitat de l’aire
L’Ajuntament de Lloret s’implicarà per afavorir la conciliació laboral i familiar, que en molts casos s’ha vist perjudicada per la crisi sociosanitària de la Covid-19. Així es va decidir per unanimitat a l’últim ple municipal, a partir d’una moció de Força Lloret.
Segons la portaveu de la formació, Lluïsa Baltrons, la crisi del coronavirus ha provocat un problema de conciliació de vida laboral i familiar sense precedents i alerta que les principals perjudicades són les mares.
La moció també posa de relleu que hi ha moltes persones que han de demanar ajuda a les persones grans de la família per evitar perdre el lloc de treball, malgrat que aquest col·lectiu és un dels més vulnerables per a la pandèmia.
Lluïsa Baltrons explica que, per contribuir a fer efectiva la conciliació, un dels punts claus serà el foment del teletreball i la flexibilitat dels horais. Des de l’equip de govern, el regidor de Recursos Humans, Xavi Flores, apunta que des de l’Ajuntament s’ha aplicat un pla de teletreball per als empleats municipals que és tot un èxit.
Per la seva banda, la regidora d’Igualtat, Jennifer Pérez, posa èmfasi en què l’Ajuntament ja va aprovar un pla d’igualtat el 2016 per afavorir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. A més, el febrer passat Lloret es va declarar municipi feminista arran d’una moció d’ERC, que preveu diverses polítiques d’igualtat.
Arran de la moció de Força Lloret, l’Ajuntament instarà la Generalitat a la redacció d’un pla específic i urgent amb accions i mesures concretes per a la conciliació de les persones amb fills o amb tasques de cura, amb l’objectiu de fer efectiva i real la conciliació de la vida familiar i laboral.
| 0.781437 |
curate
|
{"ca": 0.9305210918114144, "pt": 0.007444168734491315, "en": 0.019851116625310174, "es": 0.02977667493796526, "fr": 0.01240694789081886}
|
https://www.novaradiolloret.org/lajuntament-simplicara-per-afavorir-la-conciliacio-laboral-i-familiar/
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_879491
|
L'altre dia vaig veure un vídeo que em va cridar l'atenció (suposo que el que s'hi mostra és d'allò més normal químicament, però era la primera vegada que ho veia) i ho vaig repetir a casa. Vindria a ser tenir una ampolla de cervesa ben tancada, posar-la al congelador perquè adquirís una temperatura prou baixa com per congelar-se, però llavors quan treus la cervesa veus que segueix estant líquida. Quan es troba en aquesta temperatura, si li dónes un cop o la obres, veus com la cervesa es va congelant lentament. Em va semblar llegir que això es deia metaestabilitat o alguna cosa per l'estil, però després de buscar informació a la Viquipèdia i altres pàgines, em vaig quedar igual. Algú em podria dir per què passa, amb quines substàncies passa...? Us deixo amb un enllaç en què es pot veure açò que explico.
Amb l'aigua també passa, ara bé no recorde per que passava
Pel que he vist buscant el que diu l'Arbuckle, a l'aigua se li han d'afegir uns quants compostos químics perquè passi, però segueixo sense saber com és que es dóna aquest fet...
No cal, a mi me passà amb aigua embotellada normal
| 0.840568 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_6_754850
|
Lloguer de cotxes convertibles a Umm Hurrair, Emirats Àrabs Units. Reservi avui! – Rentalcars.com
Alquiler de Coches Lloguer de cotxes convertibles Emirats Àrabs Units Dubai Umm Hurrair
Lloguer de cotxes convertibles a Umm Hurrair
Ompli el formulari per trobar els millors preus en cotxes convertibles a Umm Hurrair
Aprop Umm Hurrair
Lloguer de cotxes familiars Umm Hurrair
Lloguer de cotxes de gamma alta Umm Hurrair
Rentalcars.com es el nom comercial de TravelJigsaw Societat Limitada registrada a Anglaterra i Gal•les (Numero: 05179829) a l’adreç a 100 New Bridge Street, London, EC4V 6JA. ID: 13AEE
| 0.517512 |
curate
|
{"ca": 0.6131756756756757, "it": 0.02195945945945946, "en": 0.07094594594594594, "es": 0.2939189189189189}
|
https://www.rentalcars.com/ca/district/ae/ummhurrair/type/convertible/
|
oscar-2301_ca_20230418_4_254152
|
2010 June Organització de l’assignatura de projectes en els estudis d’enginyeria tècnica agrícola Puig Bargués, Jaume ; Bordas Tutau, Pere ; Costa Sala, Esteve ; Malet Prat, Imma
2010 June Organització de l’assignatura de projectes en els estudis d’enginyeria tècnica agrícola Puig i Bargués, Jaume ; Bordas Tutau, Pere ; Costa Sala, Esteve ; Malet Prat, Imma
2009 June Projecte de construcció d’una indústria de plats preparats: situació: polígon indústrial de Celrà (Gironès) Blázquez Prieto, Jordi
Projecte de construcció d’una indústria de plats preparats: situació: polígon indústrial de Celrà (Gironès) Blázquez Prieto, Jordi
2011 September Projecte d’una indústria elaboradora d’oli d’oliva al municipi de Ventalló (Alt Empordà) Riera Casellas, Miquel
Projecte d’una indústria elaboradora d’oli d’oliva al municipi de Ventalló (Alt Empordà) Riera Casellas, Miquel
1
Subjects
Education, Higher -- Methodology -- Congresses Make-ahead cookery -- Catalunya Oli d’oliva -- Indústria i comerç Agricultural engineering -- Study and teaching (Higher) -- Congresses Olive oil industry Ensenyament universitari -- Metodologia -- Congressos Food industry and trade -- Catalunya
Authors
Malet Prat, Imma Blázquez Prieto, Jordi Riera Casellas, Miquel Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior Bordas Tutau, Pere Puig i Bargués, Jaume Puig Bargués, Jaume
| 0.68364 |
curate
|
{"ca": 0.7711738484398217, "en": 0.2288261515601783}
|
http://dugi.udg.edu/author/Costa%20Sala,%20Esteve
|
macocu_ca_20230731_5_46551
|
Un any més la regidoria de Gent Gran junt amb la Llar de Jubilats SPT ha organitzat la festa d'Homenatge a la Vellesa on es fa un reconeixament a tota la gent gran del poble i en especial a les persones majors de 90 anys. Enguany la festa va comptar un cop més amb la celebració de la Missa cantada per la Coral de Jubilades i amb les ofrenes per després anar cap al pavelló on es va fer el dinar de germanor en el qual van participar més de 120 persones. L'acalde Jordi Fàbrega i la regidora Dolors Rustarazo van agraïr a tots els assistents la seva participació a l'acte i a la Junta de la Llar de Jubilats la tasca que fan diàriament des de l'entitat per fer possible activitats i propostes per al col·lectiu de Gent Gran del poble. Per acabar actuació de l'Esbart Dansaire de les Preses que va satisfer d'allò més a tot el públic que va poder gaudir dels balls durant gairebé una hora.
| 0.7661 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_16_557492
|
SEAC Seal Skin Camo 3 mm Negre comprar i ofertes a Scubastore
Camo Brown Camo Brown Camo Brown Camo Brown Camo Brown
Descripció SEAC Seal Skin Camo 3 mm
Coberta de 3 mm, camo i sola Supratex.
Acabes de trobar la millor oferta per SEAC Seal Skin Camo 3 mm! Pensa en scubastore si vols renovar o complementar el teu equipament de submarinisme. scubastore és una botiga online que treballa amb les millor marques esportives nacionals i internacionals com SEAC per oferir-te tot el que necessitis per practicar esport. Consulta tots els productes disponibles de la categoria Vestits i complements.
Característiques SEAC Seal Skin Camo 3 mm
| 0.543608 |
curate
|
{"es": 0.23285486443381181, "en": 0.0861244019138756, "ca": 0.620414673046252, "pt": 0.06060606060606061}
|
https://www.scubastore.com/busseig-submarinisme/seac-seal-skin-camo-3-mm/137335997/p?tqw=M
|
oscar-2201_ca_20230904_7_7471
|
A partir d'avui sóc un fervent seguidor de l'església catòlica, apostòlica i romana, dels 265 Papes (des de Sant Pere fins el Benet XVI, passant per noms tan il·lustres com Sant Anaclet, Sant Urbà, Sant Zòsim, Sant Hormisdes o el meravellós Sant Deodat), del celibat, del vi de missa, dels escolanets i de la olor de gas que fa l'església de Navàs (les castelles no s'equivoquen quan diuen que Catalunya és el més semblant a l'Alemanya de Hitler; de fet, a Navàs tenim com a centre de culte religiós la més gran cambra de gas del territori; això sí, els ciris són d'aquells de bombeta, no fos cas que algú en portés un dels de tota la vida, l'encengués amb el llumí i sortíssim al "Gente" de TVE deixant un forat negre allà on molts nens i nenes han fet la primera comunió).
Fins ara estava ofuscat, creia que la religió era com un petit cuc que va rossegant la poma fins que l'eixuga completament. Estava equivocat. Una religió que té com a màxim exponent terrenal a un senyor que ha amagat els seus amics i familiars de falses acusacions sobre canalleta deixant-los per uns simples Roman Polanski's o Michael Jackson's és digne d'admirar.
I no només això, m'omple de gran satisfacció veure com el jovent català s'aboca a Déu, veure amb quines ganes assisteixen a missa setmanal, fan cua per agafar la hòstia, es saben tots els cants de memòria i s'ofereixen per llegir els salms, encendre els ciris (a Navàs, bombetes) o passar la ufanosa cistelleta de vímet que acaba curulla de calers que el mossèn destina a renovar les bíblies, editar fulls parroquials, arreglar el rellotge del campanar que va a deshora o organitzar sopars austers amb la minyona i tota la família de la parròquia.
Ara bé, el que m'ha fet canviar de mentalitat, tornant-me així en un noi de bé que resa el parenostre abans d'anar a dormir, és la celebració de la Setmana Santa. Alguns pecadors prefereixen fer cas omís d'aquesta festivitat i no assisteix a les processons... ja s'ho trobaran el dia del Judici Final, no saben el que es perden:
- Poder gaudir del silenci sepulcral del carrer tallat pels cops de llança contra el terra realitzats per una legió d'homes panxuts amb setvetes romanes, cascs amb una escombreta de vàter horitzontal i cara de pocs amics... no té preu
- Formar part d'una reunió de Ku-Klux-Klan de coloraines que duen el ciri (a Navàs, bombetes) en clara al·lusió als membres virils que tant han perseguit al llarg dels anys des de la seva fundació a Tennessee
- Veure la jovenalla del poble (si és que el poble està format de Benjamin Button's) suant com porcs duent a les seves espatlles un "cristu" dolgut perquè l'han penjat a la creu sense el seu consentiment.
- Gaudir de la música celestial del cor de la residència acompanyada per un grup de cornetes i tambors que, desafinats pel fred, posen la solemnitat necessària a l'acte
Tot plegat és d'allò més emotiu! A partir d'ara juro solemnement que mai més tornaré a passar gana!! O no... com anava??? Bé... de moment... he de reconèixer que m'ho he après amb filosofia... i tot just passo pel primer capítol capítol de la bíblia, que es titula, molt encertadament, "Jesucrist era marica".
| 0.926951 |
curate
|
{"ca": 0.9881826892366656, "pt": 0.011817310763334398}
|
https://monmut.blogspot.com/2010/04/visca-el-clero.html
|
mc4_ca_20230418_11_162323
|
CONFERÈNCIA SOBRE EL PROCÉS DE RESTAURACIÓ DE DUES OBRES DE ANTONIO FILLOL. 14 DE SETEMBRE DE 2016 | MUBAG
MUBAG > Activitats > Conferències > CONFERÈNCIA SOBRE EL PROCÉS DE RESTAURACIÓ DE DUES OBRES DE ANTONIO FILLOL. 14 DE SETEMBRE DE 2016
CONFERÈNCIA SOBRE EL PROCÉS DE RESTAURACIÓ DE DUES OBRES DE ANTONIO FILLOL. 14 DE SETEMBRE DE 2016
por mgazabat | Sep 14, 2016 | Activitats, Conferències
Amb motiu de l’exposició “Antonio Fillol. Naturalisme radical i modernisme”, el IVC+R ha organitzat la conferència “Dos grans llenços de realisme social d’Antonio Fillol restaurats per CulturArts IVC+R: ¡Y el mar siempre azul…! i El Sátiro”, que seran impartides per Greta García Hernández i Mónica Iranzo Reig, Tècniques Superiors en Conservació i Restauració de Pintura de Cavallet de CulturArts IVC+R.
Dia: Dimecres 14 de setembre de 2016.
Lloc: MUBAG, MUSEU DE BELLES ARTS GRAVINA, Planta Baixa.
L’entrada és gratuïta i limitada a l’aforament del local.
OBRES: ¡Y el mar siempre azul…! i El Sátiro.
Llicenciada en Belles Arts en 1995, Màster Universitari Internacional en Enginyeria de Taxació i valoració d’obres d’art en 2004, Màster Oficial en Conservació i Restauració de Béns Culturals en 2009 i Doctora en Belles Arts en 2016 (amb la tesi titulada “Metodología científica para la realización de expertizaciones. La técnica pictòrica de Amadeo Modigliani”).
Des del 2006 forma part de cos de tècnics superiors en Conservació i Restauració de l’IVC+R.
Llicenciada en Belles Arts amb les especialitats de Pintura i Restauració i Conservació d’obres d’art.
Ha sigut becaria en la Universitat Politècnica de València, i al Museu de Belles Arts de València, en el Arxiu del Regne, com a restauradora de pintura de cavallet i de documentació d’arxiu.
Ha treballat com a tècnic en restauració de pintura de cavallet en el Centre tècnic de restauració de la Conselleria de Cultura, en la Diputació Provincial de Castelló i de València i en la Fundació de la Llum de les Imatges. Actualment, és tècnic de pintura de cavallet de l’Institut de Conservació i Restauració de la Comunitat Valenciana.
| 0.685861 |
curate
|
{"ca": 0.9434782608695652, "es": 0.05652173913043478}
|
http://www.mubag.com/conferencia-sobre-el-proces-de-restauracio-de-dues-obres-de-antonio-fillol-14-de-setembre-de-2016/
|
cawac_ca_20200528_7_2754
|
Esdeveniments i Festes
La quarta edició del Concurs de Fotografia de la Festa Major 2012 ja té imatge guanyadora. Es tracta de l’obra titulada “Ni ell s’ho perd”, de Cristina Lanzas Parera. Així ho ha determinat aquest dimarts 28 de febrer el jurat del concurs, constituït per membres de la Universitat Rovira i Virgili, qui han seleccionat per un ampli marge aquesta instantània dins la categoria A; és a dir, per a qualsevol persona que no sigui estudiant de la URV. La guanyadora s’emporta un premi de 125 euros. Es tracta d’un concurs que organitza l’Antena del Coneixement de la URV a Salou, sempre amb la Festa Major d’hivern de Salou com a temàtica.
La regidora de Cultura i Festes, Mª José Rodríguez ha volgut convidar tothom a veure la mostra dels treballs que s’han presentat al concurs per tal de veure el resultat de la festa des de l’òptica de fotògrafs. Enguany s’han presentat 21 obres a concurs, totes elles a la categoria A, que s’exhibiran al passadís del TAS del 5 al 25 de març.
| 0.794946 |
curate
|
{"ca": 0.9243188698284561, "es": 0.07568113017154389}
|
http://www.salou.cat/noticia_detall/_WJSnMCmKj4GmTzdWMbAZRWZT5lYnPI0GC2-WP6vfpuI
|
cawac_ca_20200528_0_161621
|
26-03-2004 09.59
Lliurament d'una nova promoció d'habitatges per a joves a Barcelona
L’obra ha comportat una inversió de 1,9 milions d’euros
El secretari d’Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge, Ricard Fernández Ontiveros, juntament amb el regidor del districte de Ciutat Vella, Carles Martí, han lliurat aquest migdia les claus dels nous habitatges de lloguer per a joves que la Generalitat de Catalunya ha construït a Barcelona.
Aquests habitatges s’han adjudicat en règim de lloguer per a joves i tenen entre 47 i 50 metres quadrats de superfície útil i una o dues habitacions. El lloguer d’aquests pisos oscil·larà entre 176 i 189 euros mensuals.
La construcció d’aquests nous pisos, executas per Proinosa, ha comportat una inversió per part de la Generalitat de Catalunya d’1,9 milions d’euros (prop de 317 milions de les antigues pessetes).
La nova promoció de 28 habitatges està situada al carrer Lancaster, número 2 cantonada Nou de la Rambla, en un solar propietat de l’Institut Català del Sòl.
La promoció ocupa un bloc de planta baixa més quatre plantes pis. Hi ha 24 pisos d’un dormitori i 4 pisos amb dormitoris. La promoció compta amb 3 locals amb altell als baixos i places d’aparcament al soterrani.
Aplicant criteris de sostenibilitat, la promoció gaudeix d’un sistema d’aprofitament de l’energia solar pel preescalfament de l’aigua calenta sanitària.
La promoció s’ha basat en un projecte de l’arquitecte Joan Arias Roig i s’ha tingut especial cura en el tractament de façana per tal de ser respectuosos amb l’arquitectura de l’entorn atès el seu singular emplaçament dins de Ciutat Vella.
| 0.843579 |
curate
|
{"nl": 0.009931719428926133, "ca": 0.9900682805710739}
|
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=68583&idioma=0&departament=141&canal=
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_202123
|
Entrevista a Gerard Batalla: "El Multireferèndum vol ser una eina per autodeterminar la voluntat popular sobre diferents temes conflictius" - Indymedia Barcelona
Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Notícies :: un altre món és aquí
Entrevista a Gerard Batalla: "El Multireferèndum vol ser una eina per autodeterminar la voluntat popular sobre diferents temes conflictius"
per Multifacètic 06 mai 2014
"Volem que sigui també una eina replicable, un procediment al servei d’altres lluites, una forma més de decidir sense intermediaris. Cal posar en pràctica formes de deliberació i decisió directes i autònomes".
"Les decisions sobre les qüestions comunes han d’estar a les mans de la població"
Gerard Batalla és de La Sentiu de Sió (Noguera) i treballa conservant biodiversitat agrària a www.culturestrobades.cat. Pagès. Membre de Som lo que Sembrem, Slow Food Terres de Lleida i afiliat a la CGT. Va viure uns anys a Barcelona mentre estudiava sociologia.
- Explica’ns què és el multireferèndum i d’on sorgeix la idea?
Surt del bloqueig que vam viure Som lo que Sembrem amb la ILP sobre transgènics al 2009. Recordareu que una esmena a la totalitat de PSC-CiU-PP no va deixar que es debatés la llei. Va valer més la trucada de l’ambaixada americana a favor de Monsanto que les 106.000 signatures recollides en la campanya.
Des de llavors, volíem portar el tema a referèndum perquè s’expressés el sentit comú, però no trobàvem la manera. La darrera primavera vam coincidir en una assemblea de la Plataforma Aturem el Fracking a Tornabous, i va sortir la idea de convocar un referèndum múltiple amb col·lectius que tinguessin la mateixa necessitat.
L’hem cultivat com una campanya cooperativa amb la qual convoquem a autodeterminar la voluntat popular sobre diferents temes conflictius. La diferència amb altres experiències és que volem que sigui també una eina replicable, un procediment al servei d’altres lluites, una forma més de decidir sense intermediaris.
- Com està previst que s’organitzi aquesta consulta popular?
El vot comença per Sant Jordi i culmina el 25 de maig, dia de les eleccions europees. Es podrà votar de forma electrònica fins al 17 de maig i després hi haurà una setmana de vot anticipat en centres socials i llocs públics. Finalitzarà el dia 25, a peu de carrer, com a reivindicació de la política de proximitat.
Volem que la participació sigui massiva i faci vinculants els resultats. Si és així ja trobarem formes per fer complir les decisions, per això necessitem tota l’ajuda per muntar taules a cada poble i a cada barri. Si podem muntar manifestacions de 5.000 persones, més encara hem de poder muntar 2.500 taules descentralitzades i facilitar que milions de persones es puguin expressar inequívocament.
Només calen tres persones per muntar una mesa i donar-la d’alta a través del web http://www.multireferendum.cat A la vegada, promovem que hi hagi grups territorials i locals que portin a terme debats i xerrades i que estenguin la proposta. Al cap i a la fi, és una invitació perquè col·lectius afins col·laborin durant un mesos en una acció de conjunt que creiem que pot ser molt potent.
- Explica’ns una mica les preguntes que es formularan als ciutadans; en primer lloc, la dels cultius transgènics.
Podran votar les persones residents al Principat majors de 16 anys. Preguntem si a Catalunya s’ha de permetre l’ús de llavors transgèniques en la pagesia.
- En segon lloc, tenim el dret a un referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP).
És una pregunta de conjunt proposada per l’Assemblea de multireferèndum i per diverses comissions promotores d’ILP rebutjades. Es tracta de decidir si les ILP ha de tenir aquest dret en cas que la seva proposta sigui rebutjada o massa alterada pel Parlament.
- En tercer lloc, la problemàtica del deute il·legítim.
S’està treballant perquè sigui una pregunta formulada conjuntament per la Plataforma per l’Auditoria Ciutadana del Deute, les CUP i el Procés Constituent. Es tracta de determinar si cal deixar de pagar el deute que es declari il·legítim.
- La quarta pregunta és referida al control democràtic i directe de l’energia.
Surt a proposta de la Xarxa per la sobirania energètica i és per decidir si el sector energètic ha d’estar sota el control ciutadà directe per tal de fer front a l’actual situació d’oligopoli.
- També es fan dues preguntes només en les zones directament implicades amb problemàtiques més locals com són les del Projecte Barcelona World al Camp de Tarragona i les línies de Molt Alta Tensió a les comarques de Girona.
Ens van començar a arribar preguntes que podrien tenir un àmbit més local i vam valorar que la cinquena pregunta seria descentralitzada en aquells territoris que hi hagués algun col·lectiu que ho sol·licités. A més d’aquestes dues, es votarà la remunicipalització del servei de l’aigua a la ciutat de Lleida. És possible que se n’inclogui encara alguna altra ja que el termini no està tancat a dia d’avui.
- Fins a quin punt qüestioneu el sistema polític actual?
Suposo que fins al punt de posar en pràctica formes de deliberació i decisió directes i autònomes. Ens sentim part d’un corrent que estira cap a una nova institucionalitat, més enllà de les misèries de la Transició i connectant amb el subsòl polític del país. Ningú no ho farà per nosaltres, ni nosaltres ho volem fer per ningú. L’excés de delegació és un desequilibri que no ens podem seguir permetent.
- Què hauria de ser per vosaltres la democràcia?
Som bàsicament una iniciativa pràctica de persones que pensem de forma similar però no exacta. Ens agrada parlar de democràcia d’arrel com a reivindicació d’una radicalitat que, en aquesta terra, és sinònim d’insubordinació i d’acció política no intermediada. Compartim la visió que les decisions sobre les qüestions comunes han d’estar a les mans de la població i som crítics amb la domesticació de la vida política que suposa el vot cada quatre anys. Li podem dir de moltes maneres però la clau està en fugir del gris i recuperar el pols d’una política més vital. Sota la crosta del ciment hi ha un rizoma ancestral disposat a brotar vigorosament.
* Gerard Batalla és membre de l’Assemblea del Multireferèndum. Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm. 160 de la revista Catalunya.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9669871794871795, "fr": 0.015224358974358974, "it": 0.013301282051282054, "es": 0.004487179487179487}
| |
crawling-populars_ca_20200525_49_29781
|
Vols fer-te subscriptor?
La presència a les comarques barcelonines de poetes i narradors representatius de a cultura catalana ha estat significativa. A través de cinc rutes descobrirem alguns dels espais més rellevants de Jacint Verdaguer, Santiago Rusiñol, Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol i Maria Àngels Anglada. Folgueroles, Sitges, Arenys de Mar, Roda de Ter i Vic conformen les corresponents estacions d’aquest viatge literari.
Per Lluís Bonada
Núm. 1799
Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges
Parlar de Sitges amb qualsevol foraster i no esmentar per res en Rusiñol, és una cosa tan impossible com anar a Roma i no parlar del Sant Pare, deia el setmanari local La Punta, el 1926. “¡Honor a Sitges!” va ser el lema constant de Rusiñol i “Honor a Rusiñol!” —digué trenta anys abans un altre setmanari local, La Voz de Sitges— ha de ser la més bella aspiració dels sitgetans que saben apreciar i agrair els llorers que ha conquerit per a aquesta vila.
Com va proclamar Josep Maria de Sagarra en l’homenatge a Rusiñol celebrat el dia 10 de gener de 1926, l’escriptor i artista “va fer d’aquesta vila de Sitges el monestir de tots els que aleshores estaven ferits de la bogeria de l’Ideal”. D’aquest monestir, digué, el Cau Ferrat en fou el sancta sanctorum, la seva cova màgica, palau d’uns ferros antics roents de passió i d’espiritual entusiasme. I el monument al Greco, promogut per ell, “una prova definitiva de la seva força de suggestió i del seu poder de taumaturg”.
Una ruta Rusiñol ha de començar a la plaça de l’estació del tren, que és el mitjà de transport amb què viatjaven Rusiñol, i els que van prendre part en les Festes Modernistes.
La primera parada és al Casino Prado, on van tenir lloc la Segona (1893) i la Quarta Festa Modernista (1894).
Al Prado, Rusiñol hi tenia una tertúlia i fins i tot va fer un petit paper al seu teatre, en una paròdia de Pitarra, teatre que van representar, mentre ell hi anava cada dia, diverses obres seves, com dos monòlegs.
Sempre que sigui possible, cal admirar l’interior del Teatre Prado, edifici modernista. Després hem d’entrar en un pati blau, l’únic exemple que es conserva dels típics patis sitgetans, que serví de font d’inspiració per a Rusiñol, el qual no només hi dedicà alguns quadres, sinó també una obra de teatre titulada El pati blau.
A l’agost del 1899 se celebrà al teatre del Retiro —l’actual substitueix l’originari, que es va cremar— la Cinquena Festa Modernista, en què es posaren en escena, entre d’altres d’Ignasi Iglésias i Enric Morera, L’alegria que passa, que Rusiñol havia escrit el 1897 a Sitges mateix.
El monument a Rusiñol més antic el trobem a la platja de Sant Sebastià. És una escultura de bronze obra de l’artista Nicolau Ortiz Serra (Vilanova i la Geltrú, 1925 - Barcelona, 2009) situada al jardinet de la família Vidal Quadras a la Torreta.
A l’altra banda del poble, just al passeig de la Ribera, s’hi representen les figures de Rusiñol i Casas amb un cavallet, obra de Ramon Cuello. En el mateix passeig trobem el monument al Greco, iniciativa de Rusiñol.
Finalment, ens enfilarem al Cau Ferrat, on va tenir lloc la Tercera Festa Modernista (1894). La ruta finalitza al peu del Monument al Greco, al passeig de la Ribera.
El Museu del Cau Ferrat, el Temple del Modernisme, va ser fundat el 1893 per Rusiñol com a casa-taller i convertit en museu públic el 1933, conservant l’esperit artístic que li atorgà el seu fundador. Conté les col·leccions d’art antic aplegades per l’artista (pintura, forja, ceràmica, vidre, arqueologia, escultura i mobiliari) així com d’art coetani a Rusiñol, de Casas a Picasso.
Rusiñol trobà a Sitges una imponent casa de pescadors, de planta baixa i un pis, que va adquirir a Déu Nostre Senyor perquè la darrera propietària l’hi havia llegat en testament per garantir el destí de la seva ànima, de manera que l’artista va fer tractes amb el bisbat de Barcelona.
Quan el 1931 es va obrir el testament de l’artista, la Vila de Sitges passà a heretar el tresor que Rusiñol li havia llegat per l’estimació manifesta que li professava. Joaquim Folch i Torres va museïtzar el Cau Ferrat respectant curosament l’esperit del Modernisme i posteriorment ha estat objecte de diverses obres de restauració, reforma i adequació al criteris museístics més moderns.
Verdaguer, a Folgueroles
L’escriptor vilafranquí Pere Mas i Perera evocà a l’exili, des de Buenos Aires, l’aparició de Verdaguer, “el terrerol de Folgueroles”, amb aquests termes: “Jacint Verdaguer, minyó de la pagesia vigatana, estudiant de capellà, tocat de la gràcia divina de la poesia, i qui, d’un bon principi, admirà tothom per la seva força poètica o —si es vol per aquell “rajolí inestroncable, sempre igualment fi, sempre igualment sonor, sempre igualment fresc” (Folguera). I, quan tot aquell moviment poètic anterior periclitava per raó de la seva mateixa inconsistència, Verdaguer —el terrerol de Folgueroles— agafà la lira pairal i n’arrencà sons inèdits i, per virtut de la seva espontaneïtat cuidada, realitzà aquell desideràtum de l’Aguiló: feu de l’idioma matern el ‘càntic vertader i natural’ dels nostres literats”.
La Ruta Verdaguer a Folgueroles permet recrear el món infantil i juvenil de l’escriptor, un recorregut d’onze punts que comença a la Casa Museu i segueix per les cases familiars, l’església i diversos indrets d’una gran bellesa paisatgística. L’itinerari s’acaba a l’ermita de la Damunt on el terrerol neix com a poeta.
L’ermita està col·locada en un turonet des d’on es pot observar el Montseny, el Pirineu, el Pedraforca i la Plana de Vic. Aquest centre espiritual dels folguerolencs és un dels indrets més emblemàtics per a Verdaguer ja que ell hi situa la seva naixença com a poeta, com relata al final del poema “L’Arpa”: “I al pondre’s damunt seu l’astre del dia, / corona d’or irradiant de flama, / engolir-se’l vegí l’alt Pedraforca / fet un Vesuvi atapeït de lava, / i entre el floreig d’estrelles que naixien / del vespre hermós entre les fosques ales, / com aurora divina que em somreia / vegí en lo cel la Musa Catalana”.
La Casa Museu Jacint Verdaguer, situada al carrer Major de Folgueroles, és del segle XVII. El futur poeta hi va viure fins als dos anys. A la planta baixa s’hi pot veure una exposició permanent sobre la vida i l’obra del poeta. Al primer pis, hi ha la cuina i un dormitori amb una reproducció del bressol de Verdaguer: l’original és al Museu Episcopal de Vic. A les golfes hi ha un petit auditori.
Un altre edifici emblemàtic és la casa dels avis materns de mossèn Cinto, anomenada can Jan Forner i situada al carrer de Sant Jordi, on, segons alguns, va néixer Verdaguer. Però la casa de Folgueroles on més temps va passar el poeta va ser la llar situada a l’actual plaça Verdaguer, Can Pep de Torrents, que és el nom amb què es coneixia el seu pare, va ser la seva llar fins als 18 anys, i hi va tenir la seva pròpia habitació fins que va morir.
La plaça, abans més petita i anomenada de l’Església, conté nombrosos referents verdaguerians. El més remarcable és el monument a Verdaguer erigit el 1908 a tall d’homenatge dels Països Catalans al poeta, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas. A l’església parroquial de Santa Maria, d’origen romànic i decoració barroca, es conserva la pica baptismal on va ser batejat, així com una còpia de la partida de baptisme. La façana sud del temple incorpora un baix relleu esculpit per Manolo Hugué l’any 1945. Cap a llevant, i al peu del camí de l’ermita de la Damunt, hi ha un bosquet d’alzines sureres on es pot veure l’escultura Àlbula, de Pablo Palazuelo. Es tracta d’un llibre obert d’acer inoxidable, situat damunt d’un pedestal de pedra, amb la inscripció verdagueriana “La poesia és un aucell del cel que fa sovint volades a la terra”.
A l’entrada del poble, s’aixeca el monument a L’Atlàntida, obra de Jordi Pallàs, que el va erigir l’any 1977. L’últim element verdaguerià incorporat és del 2002, l’obra Signatura de Perejaume. L’artista va canviar el curs del torrent de Folgueroles al seu pas per la font Trobada perquè dibuixés la signatura de Verdaguer en una superfície d’una hectàrea.
Espriu, a Arenys de Mar
Hi ha en la primera gran novel·la de Salvador Espriu, Laia, un fons ben arenyenc; d’aquell Arenys mig històric mig llegendari; d’aquell Arenys remor, difús i tanmateix poètic, escriu l’arenyenc Lluís Ferran de Pol al periòdic quinzenal Oreig, d’Arenys de Mar, també, la primavera del 1932.
Però l’escriptor era nascut a Santa Coloma de Farners. Per què s’inspira en una vila que no era la seva? La clau, la trobem a la premsa. El diari El Norte de Girona anuncia el 3 de maig de 1911 que “avui” el doctor de Pol, —bisbe de Girona, i nascut a Arenys de Mar— es desplaçarà fins a Arenys de Mar per beneir el casament d’Escolàstica Castelló Molas, senyoreta de la localitat, amb Francisco Espriu Torras, notari de Santa Coloma de Farners: el periòdic es va oblidar de dir que el nuvi també era arenyenc. És a dir, els pares de l’escriptor són d’Arenys de Mar, es casen a Arenys de Mar, i hi passaran les vacances.
Salvador Espriu va viure a Santa Coloma de Farners, Viladrau i Barcelona, però enlloc no s’hi va sentir tan bé com a Arenys de Mar. La seva relació amb aquesta vila marinera va ser tan ferma que va crear l’univers de Sinera (“Arenys” llegit al revés) per evocar el mite del paradís perdut. Un mite que es pot explorar gràcies a una ruta que comença a la residència de vacances dels Espriu i que acaba al cementiri on descansa l’autor. Un passeig que transcorre per una llarga sèrie d’indrets que ens donen a conèixer molts dels llocs evocats en l’obra d’Espriu: cases i carrers, la Riera i el rial, l’església i el retaule, l’herència dels americans...
La tomba d’Espriu es troba al cementiri d’Arenys, convertit literàriament en el llibre Cementiri de Sinera. Al mur dret de l’entrada, en un plafó de ceràmica, hi ha transcrit el darrere poema del llibre Cementiri de Sinera: “Quan et deturis / on el mar et crida, / vulgues que dormi / somniant mars en calma / la claror de Sinera”.
Més adient encara seria llegir aquest altre poema del llibre: “Quina petita pàtria / encercla el cementiri! / Aquesta mar, Sinera, / turons de pins i vinya, / pols de rials. No estimo / res més, excepte l’ombra / viatgera d’un núvol. / El lent record dels dies / que són passats per sempre”.
El Vic de Maria Àngels Anglada
L’escriptora vigatana Maria Àngels Anglada (1930-1999) es va enamorar de l’Empordà i Grècia, però va evocar amb enyorança el Vic de la seva infantesa i adolescència: la plaça Major i el mercat, el carrer de la Riera, la Catedral, la Casa de l’Heura, etc.
La plaça Major de Vic és un bon punt de sortida per fer la Ruta Maria Àngels Anglada. Hi és obligatori llegir-li el poema que li va dedicar, “La plaça”, que comença així: “ Quin nom et donarem, Plaça Major, Plaça del Mercadal? Jo et posaria la Plaça Bella, perquè com Haidé / el teu senyal i nom és la bellesa”.
Pels camins de la memòria i del record d’Anglada, els que facin la ruta que trobarem a l’oficina de turisme podran conèixer el Vic del tombant dels segles XIV i XV, que va veure i viure Andreu Febrer, protagonista de L’agent del rei; podrem conèixer el Vic del segle XX, el de la postguerra, de la persecució de la llengua, de la persecució d’unes persones, que va patir i viure Lluís Campdelacreu, el protagonista de No em dic Laura; podrem conèixer el Vic de Jacint Verdaguer, el poeta que es troba en l’origen de la poesia i de l’obra d’Anglada.
L’escriptora neix a la Casa Fontcuberta. L’edifici avui l’ocupa un restaurant; té elements romànics, gòtics i barrocs i, sobretot, destaquen les pintures de la sala principal, atribuïdes a Francesc Pla, El Vigatà, i inspirades en Les metamorfosis d’Ovidi.
La casa Fontcuberta, “molt gran i plena de racons i d’escales, plena de misteris”, va escriure l’autora vigatana, va impulsar-la a escriure versos, “així com les pintures de colors esvaïts pels anys i la guerra, que el Vigatà havia pintat a les altes parets de les sales: encara s’hi reconeixien escenes dels vells mites —els cavalls del sol amb l’inexpert guia que intentava tornar-los al camí, el suïcidi de l’amant davant del cos mort de l’estimada”.
Som al carrer de la Riera, el seu preferit. “Jo no trobava cap carrer que m’agradés tant com el nostre —va recordar— llevat potser dels que s’enfilaven pels voltants del campanar de la catedral: la plaça de Malla, la baixada de l’Eraime, on creixia verdet i molsa i herbes minúscules entre l’empedrat i on hi havia petites places ocultes amb les cases com arrecerades darrera jardins o entrades fosques. Però de tots aquests, jo no en coneixia la gent. Al carrer de la Riera, en canvi, com en un poble, sabia ja qui era tothom.”
Cal arribar a la plaça de la Catedral. Si ho feu, diu l’escriptora, “al costat de la seu trobareu el palau del bisbe, el palacio, com molta gent gran l’anomenava, anys enrere —un dels poquíssims castellanismes infiltrats, quan jo era infant, a la parla de Vic”.
Situada a l’inici del carrer de Sant Hipòlit o de Sant Miquel dels Sants número 1, darrere l’ajuntament, hi va néixer el poeta i traductor de la Divina Comèdia Andreu Febrer (Vic,1375/1380- 1440). A L’agent del rei, Maria Àngels Anglada en parla: “Es veu que els poetes tenen poc èxit, en esguard dels sants. Perquè el nom amb què s’ha provat de desbancar, inútilment, l’antiga denominació treta del casal de la família Sant Hipòlit no ha estat el d’Andreu Febrer, sinó el de sant Miquel dels Sants. Miquel va néixer més tard, i més avall, al mateix carrer costerut que puja des del carrer de la Ramada i, com si li costés d’enfilar-se, es revincla cap a la dreta abans d’arribar al darrera de la Casa de la Vila”.
Al mateix carrer i davant de la capella dedicada a sant Miquel dels Sants (Vic, 1591-Valladolid, 1625), podem llegir el poema on Maria Àngels Anglada situa l’ombra del sant, amb el seu nom familiar, Miquel Argemir, entre altres ombres il·lustres: “De cap paraula no m’arriba el so / ni cap remor davalla, / al nostre entorn tot calla, / però dels nostres passats sento el ressò. / L’ombra de Balmes, la de Verdaguer / tenen conversa amiga / amb l’ombra més antiga / de Miquel Argemir, d’Andreu Febrer”.
Miquel Martí i Pol a Roda de Ter
“Quan vaig començar a llegir (i a escriure) més o menys seriosament, als catorze, quinze, setze anys, a casa, al carrer del Pont, divuit, no tenia ni despatx ni res”, ha recordat Miquel Martí i Pol, de la seva vida a la casa del número 18 del carrer de la Verge del Sòl del Pont, de Roda de Ter. “Quan plegava de treballar, a les sis de la tarda, per esperar el sopar, que solia ser a les set, i havent sopat, —continuà— me n’anava a la cambra de la meva padrina, que era al mig de la casa i era la menys freda, i llegia o escrivia en una mena de tauleta falsament modernista, petitíssima i força incòmoda. Les cambres, a casa, eren al primer pis, i això em proporcionava un aïllament total de la resta de la família, que feia la seva a la planta baixa, on teníem la cuina, el menjador, un rebost i una entrada”.
Aquí va viure fins que es va casar i aquí va escriure els seus primers llibres, com Paraules al vent (1954) premi Óssa Menor. Una part del poema “He heretat l’esperança” es pot llegir en una placa col·locada la façana.
La Ruta literària de Miquel Martí i Pol engega a la seva casa natal. Recorre el poble de Roda de Ter i lliga el paisatge vital del poeta amb la seva obra. Segueix els punts principals que van formar part de la vida del poeta, la casa natal i les altres quatre cases on va viure, a més de la fàbrica on va treballar, l’escola, l’església i el cementiri on hi ha les seves despulles.
El poeta va treballar a la Blava, ara tancada i mig abandonada, al costat del Ter. Indústria tèxtil propietat de Tecla Sala, hi va entrar a treballar d’oficinista el 1943 i hi restà fins al 1972 després que se li declarés, el 1970, la malaltia de l’esclerosi múltiple. El poeta li dedicà tot un llibre de versos, de fort caràcter narratiu, La fàbrica, i en el qual reviu l’ambient i alguns dels personatges que hi va conèixer.
Martí i Pol es casà amb Dolors Feixas el 7 de maig de 1956. Un cop casats es traslladen a viure en una casa de la Costa del Ter, la dels sogres, on residiran vint-i-quatre anys. Aquí se li declararà la malaltia de l’esclerosi i escriurà el gruix central de la seva obra poètica. Des del seu costat es pot contemplar La Blava just a sota.
El 1980, amb la Dolors decideixen canviar de casa i comprar-se’n una al carrer de les Escoles, en un barri nou, que el poeta batejà com el barri de Bloomsbury. A la nova llar, ocuparà una habitació on tindrà la biblioteca i una finestra al davant que el comunicarà amb el món exterior, amb la natura. Hi viurà cinc anys, fins un després de la mort de l’esposa, escaiguda el 1984.
El 1985, iniciada la relació amb Montserrat Sans, amb qui es casarà el 1986, es traslladen a viure a la casa del carrer Josep Caminals, número 3, al primer pis, propietat del seu amic de joventut Emili Teixidor. Hi viuran set anys, fins el 1992. I al carrer de Sant Antoni Maria Claret hi ha el pis on Miquel Martí i Pol va viure fins a la mort. En total onze anys. A la planta baixa, a mà dreta de l’entrada, hi ha la seu de l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol, entitat creada per familiars, amics i admiradors el 1998.
La ruta ha d’acabar lògicament al cementiri on està enterrat el poeta, al costat de la primera dona, situat a la part alta del poble. Hi serà adient llegir aquest poema: “Un dia qualsevol foradaré la terra / i em faré un clot profund / perquè la mort m’arreplegui dempeus, / reptador, temerari. / Suportaré tossudament la pluja/ i arrelaré en el fang de mi mateix. / Quiti de mots, em bastarà l’alè / per afirmar una presència / d’estricte vegetal. / L’ossada que em sustenta / s’endurirà fins a esdevenir roca / i clamaré, amb els ulls esbatanats, / contra els temps venidors / i llur insaciable corruptela. / Alliberat de tota turpitud, / sense seguici d’ombra, / no giraré mai més el cap / per mirar enrere”.
Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Per Miquel Payeras
La falsa princesa
Per Miquel Payeras
Sèries
Per Toni de la Torre
Racons
| 0.868295 |
curate
|
{"uz": 0.0013253078579711745, "ca": 0.989563200618477, "en": 0.0005522116074879894, "fr": 0.0033684908056767354, "es": 0.0022088464299519577, "ro": 0.0029819426804351427}
|
: /article/5716/petjades-literaries
|
crawling-populars_ca_20200525_41_140032
|
BARCELONA, 3 juny (EUROPA PRESS) -
El Grup d'Immunologia de la Diabetis de l'Institut Germans Trias ha desenvolupat unes nanopartícules batejades com a liposomes que aconsegueixen evitar la diabetis després de ser introduïdes al cos humà, ja que aconsegueixen frenar la destrucció de cèl·lules beta --les que produeixen insulina--.
La troballa, publicada a 'Plos One', ha comptat amb la col·laboració de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i suposa un avanç en el desenvolupament d'una vacuna per a humans contra la diabetis tipus 1, ha informat aquest dimecres Germans Trias en un comunicat.
El sistema de nanopartícules ha permès utilitzar liposomes que imiten cèl·lules en procés de mort natural per combatre la diabetis, un procés inèdit que està en vies de protecció industrial i pel qual els investigadors han sol·licitat una patent internacional.
Els investigadors van desenvolupar fa dos anys una nova teràpia que evitava l'aparició de diabetis tipus 1 en ratolins que espontàniament patien la malaltia, en evitar que el cos destruís les cèl·lules del pàncrees que produeixen insulina modificant altres cèl·lules del sistema immune anomenades dendrítiques.
L'avanç ha estat important però requeria extreure de l'individu cèl·lules dendrítiques i modificar-les per després tornar-les a injectar, un procés "complicat i costós".
Ara han descobert en estudis amb ratolins que es pot aconseguir el mateix efecte d'una manera molt més senzilla: crear en el laboratori unes nanopartícules que aconsegueixen frenar la destrucció de les cèl·lules beta.
Gràcies a aquest treball, finançat pels governs català i central, i potenciat pel mecenatge de particulars, els investigadors han aportat "un nou pas per aconseguir una vacuna "que previngui o arribi a curar la diabetis en éssers humans".
Ara els investigadors hauran de demostrar l'eficàcia 'in vitro' en cèl·lules de pacients i fer assajos per prevenir i arribar a curar la malaltia.
Els liposomes imiten les cèl·lules que produeixen insulina quan moren de manera natural --un procés conegut com a apoptosi--.
El grup investigador és dels primers del món que usa liposomes que imiten cèl·lules en procés de mort natural per combatre una malaltia autoimmunitària, i el primer que ho fa per combatre la diabetis.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
Coronavirus.- Badalona inicia les tasques de suport residencial i domiciliari
Coronavirus.- Badalona (Barcelona) veta passejar amb el gos més enllà de 100 metres de la casa
Santa Coloma de Gramenet comença a repartir aquest dimarts les targetes menjador
Coronavirus.- Tarragona assegurarà cures mínimes de parcs per evitar la mort de plantes
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.723353 |
curate
|
{"ca": 0.8412651492757908, "es": 0.14691102571681938, "en": 0.01182382500738989}
|
: /gent/noticia-linstitut-germans-trias-avanca-desenvolupament-duna-vacuna-contra-diabetis-tipus-20150603201725.html
|
macocu_ca_20230731_6_19274
|
PER UNA FESTA MAJOR LLIURE DE SEXISME Mirades, gestos, paraules, bromes, insults, humiliacions, gelosia, tocaments, assetjament... NO ÉS NO. Malauradament en espais de festa podem viure situacions en les que no ens sentim còmodes. On aguantem comentaris i actituds en les que ens podem sentir víctima d’una agressió. Ja n'hi ha prou de sentir-nos agredides per mirades, gestos i paraules. No toleris que et perdin el respecte. Per unes Festes sense agressions sexistes RECORDA: NO ÉS NO. No siguis babós o babosa, aixo no és lligar... Ni l'alcohol ni les drogues justifiquen una agressió. Els estereotips també son violència de gènere, sigues qui vols ser si veus o vius una agressió adreça't a la barra o a l'organització de la festa. Per unes Festes sense agressions sexistes. VIU LA TEVA SEXUALITAT LLIUREMENT, AMB QUI VULGUIS I QUAN TU VULGUIS! Hem fet aquest cartell i octaveta per qui els vulgui utilitzar!
Les moralistes del segle XXI La nova SECCIÓN FEMENINA
Re: Per una festa major lliure de sexisme!
per gos maulet
30 jul 2012
hola gata maula vui ser el teu gos maulet! si veus o patisques una agressió, ves a la barra...a quina? a la de ferro o la americana?
per xxy
30 jul 2012
Doncs no us queda ni res... agafeu força si aneu a les festes de gracia o sants... perque hi ha un bon grapat de llimacs... a més es defensen entre ells... molta merda hi ha estesa..
per i aquest to paternalista?
30 jul 2012
No ens queda a nosaltres? Serà no ens queda a totes, no, companya? No cal que ho diguis, ja ho hem vist amb els nostres ulls i ho hem patit, sinó no estariem fent aquesta campanya, sincerament.
per maternalista
01 ago 2012
A mi el que em sembla paternalista és que haguem de recórrer a la barra, és que no podem ni sabem defensar soles? Haver-me de dirigir a la barra perquè algú hagi de mediar en el que jo consideri una agressió em sembla un pèl agoserat. I això d'utilitzar els dos gèneres (babos o babosa) em sembla una pixada fora de test, el principal problema són ELS babosos, no ens n'hem pas d'amagar.
per una
02 ago 2012
Acudir a la barra nosignifica que ningú hagi de mediar res per tu, és simplement per a fer-ne ressó i donar-li la importància que se li mereix, igual que si hi han uns nazis o el que sigui. És a dir, davant una agressió el que hem de fer és respondre autodefensant-nos, però també, com a problema polític, fer-ho saber a les organitzadores perquè la cosa no quedi en la "intimitat", m'explico? D'altra banda, a mi no em sembla malament que es posin els dos gèneres en la qüestió del baboseo, si et fixes és l'únic punt on s'utilitza, crec que és una manera de pegar el toque a certes actituds que també reproduïm nosaltres a l'hora de lligar, encara que no suposin cap agressió per qüestió de gènere.
| 0.717202 |
curate
|
{"en": 0.07709332349686462, "ca": 0.8317963850977499, "es": 0.043895241608262636, "it": 0.035042419771302104, "fr": 0.01217263002582073}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_47738
|
Gran Premi de San Marino de 1997
Resultats del Gran Premi de San Marino de la temporada 1997 disputat a l'Autodromo Enzo e Dino Ferrari el 27 d'abril del 1997.
Altres.
- "Pole:" Jacques Villeneuve 1' 23. 303
- "Volta ràpida:" Heinz-Harald Frentzen 1' 25. 531 (a la volta 42)
- És la primera victòria de Heinz-Harald Frentzen.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.7987421383647799, "it": 0.08176100628930817, "en": 0.11006289308176101, "fr": 0.009433962264150943}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=47739
|
mc4_ca_20230418_15_668403
|
Diván del Escriba: REALIDADES IMPOSTADAS
cómo, debajo de los
párpados, asoma el miedo…
La por ens persegueix amb la seua ombra endimoniada: xiulen les seues ungles de música fúnebre; sovint és una successió d’espines infinites, dècades de venes trencades, assonàncies de ganyotes desplaçant-se al voltant de les genives. És una cançó de riu fosc o plany, d’ulls d’atapeïdes desgràcies. En l’espill els trets que va deixant la desesperança, aquest dolor agut en l’ànima fosca del país. Ningú no sap el rumb, car hom descreu d’aquestes realitats impostades que ens venen tots els dies en sobrets de cerç. L’aroma del no-res s’ha ha convertit en cercle, igual que el dolor concentrat en els genolls.
cómo, debajo de los párpados, asoma el miedo…
©André Cruhaga
Publicado por André Cruchaga en 3/14/2019 02:46:00 p. m.
| 0.680552 |
curate
|
{"es": 0.2300995024875622, "ca": 0.7524875621890548, "en": 0.017412935323383085}
|
http://divandelescriba.blogspot.com/2019/03/realidades-impostadas.html
|
mc4_ca_20230418_17_565496
|
Els quatre cadets, en una situació immillorable | FC Martinenc
Inici » Futbol Formatiu » Els quatre cadets, en una situació immillorable
Dins el bon estat de salut que viu el futbol formatiu del club, l’etapa cadet és la que, de llarg, en millor situació es troba. Just a l’equador de la temporada i abans de començar la segona volta el cap de setmana que ve, els quatre equips cadet es troben en una posició excel·lent per lluitar per pujar de categoria. El Cadet A és líder de primera, així com el C ho és de segona divisió, mentre que els Cadet B i D es troben entre els millors segons classificats de la categoria.
La temporada és llarga i encara queda la meitat del campionat per jugar-se, però la situació es immillorable. Si l’any passat tots els equips cadet jugaven en la darrera categoria, el futur proper sembla molt més il·lusionant. El Cadet A, per exemple, li espera una segona volta apassionant amb l’objectiu d’aconseguir l’ascens a preferent, una categoria que faria patxoca. I per sota, els altres tres cadets intentaran imitar la gesta.
Qui ho té millor és el C, líder des de fa un parell de setmana quan va aprofitar l’ensopegada del Turó de la Peira, fins aleshores primer classificat. I el B i el D, de primer any, són segons, però, amb moltes opcions encara. El B, que suma 106 gols a favor (7,6 de mitjana per partit), es troba a cinc punts d’una intractable Grama, però entre els nou millors segons de la categoria, una posició que, a hores d’ara, donaria l’ascens de categoria. El D, en canvi, que s’ha situat en la lluita per la lliga en els darrers dos partits –victòria contra el líder i el tercer–, no es troba entre els nou millors segons de tots els grups, però depèn d’ell mateix per guanyar la lliga.
Ens espera una segona volta il·lusionant, però fins el moment només en queda que felicitar als jugadors i al cos tècnic d’aquest quatre magnífics equips.
| 0.855832 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://fcmartinenc.cat/noticies/futbol/formatiu/els-quatre-cadets-en-una-situacio-immillorable/
|
mc4_ca_20230418_14_73609
|
La catosfera literària | Eduard Ribera La catosfera literària – Eduard Ribera
.AUTOR, .OBRA, Llibres
19 Mai, 2008 Eduard Ribera 1 comentari
COMPRAR | FULLEJAR PDF
PRIMERA ANTOLOGIA DE BLOCS EN CATALÀ
Eduard RIBERA i 99 autors més. Cossetània Edicions. Maig de 2008. 226 pàg. Pròleg de Biel Mesquida. Edició a cura de Toni Ibàñez. ISBN 978-84-9791-370-6 Dipòsit legal B-22.866-2008
Primera antologia de blocs en català coordinada per Toni Ibáñez, amb pròleg de Biel Mesquida i publicada per Cossetània Edicions que recull les aportacions de 100 blogaires que fem o parlem de literatura, inclosa la meva narració Bestiari. El volum, que va néixer arran de la realització de les I Jornades de la Catosfera, al mes de gener de 2008 a Granollers, té, a més, un valor afegit solidari: els autors hem cedit els drets sobre els textos que conformen l’antologia i els beneficis que s’obtinguin seran destinats a finançar projectes de La Bressola (Catalunya Nord).
→ L’home manuscrit
← Josep Mateu: l’artista en el seu univers
One thought on “La catosfera literària”
Molt bó i divertit el teu bestiari !
3 Abril, 2008 at 9:30 pm
| 0.75633 |
curate
|
{"ca": 0.8745454545454545, "es": 0.06727272727272728, "en": 0.05818181818181818}
|
https://ribera.wordpress.com/2008/05/19/la-catosfera-liter-ria/
|
mc4_ca_20230418_2_112800
|
18 de desembre de 2016 DIARI Nº 1 – La Verdad Incómoda
18 de desembre de 2016 DIARI Nº 1
Publicado el 18 diciembre, 2016 1 enero, 2017 Autor verdad_incomodaCategorías Sin categoría
Aquesta setmana neix “La Verdad Incómoda”: Es tracta d’un mitjà d’informació digital crític de Figueres. El constituiran notícies d’actualitat, articles d’anàlisi, opinió i tota mena d’informació crítica i rellevant en el panorama cultural, social i polític tant figuerenc com d’arreu del món. Una motivació per a la realització d’aquesta iniciativa és el fet que els grans mitjans de comunicació empordanesos no tenen la valentia o el permís de criticar les pròpies institucions i administracions que els financen. Diferents moviments socials, entitats i col·lectius, així com les injustícies i misèries pròpies de les institucions governamentals són invisibilitzades per aquests mitjans de comunicació tradicionals
El nom d’aquest mitjà prové de diverses consideracions: Aristòtil va iniciar la seva magna obra “Metafísica” amb l’afirmació que “tots els homes per naturalesa desitgen saber”. Kant va reconèixer que la tragèdia en la qual està embolicada la raó humana és que aspira per pròpia naturalesa a fer-se preguntes que no pot refusar, però que alhora és incapaç de respondre. Aquest pessimisme epistemològic fa del pensament constitutivament incòmode. És “veritat incòmoda” també perquè volem incomodar a les institucions i l’administració governamental així com als lectors. Són veritats incòmodes totes les fuetades dels opressors, la insolència dels que manen, la justícia que mai arriba i l’alienació del poble que segueix, participa i acepta les lleis establertes per la covardia d’haver d’enfrentar-se a la seva “societat” D’aquesta manera La Verdad Incómoda vol fer mal, enfadar, irritar, molestar i en definitiva ser incòmodes.
Siguiente Entrada siguiente: L’HABITATGE A FIGUERES
| 0.838336 |
curate
|
{"ca": 0.9239013933547695, "es": 0.07609860664523044}
|
http://www.laverdadincomoda.com/18-de-desembre-de-2016diari-no-1/
|
macocu_ca_20230731_4_204454
|
Possibilitat d'adaptar-se a les activitats programades pels centres.
| 0.540637 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_2_358642
|
Marta Rovira va proposar suspendre el referèndum el migdia de l'1 d'octubre en veure la violència policial. Ho va fer en una reunió convocada pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, integrada per diversos dirigents independentistes que durant l'interrogatori al Tribunal Suprem, la secretària general d'ERC no ha concretat. Segons fonts presents en la declaració, la republicana ha explicat que el seu posicionament no va rebre cap suport, tampoc de Puigdemont, que va considerar que hi havia massa gent al carrer concentrada als col·legis electorals. Segons Rovira, Puigdemont va adduir que desconvocar el referèndum a mitja votació hauria provocat més enfrontaments.Segons fonts jurídiques, la número 2 dels republicans també ha apuntat que la declaració d'independència del 27-O va ser una manifestació de voluntat política que tenia caràcter simbòlic, perquè tothom sabia que no tindria cap efecte i que quedaria suspesa.Tot i això, els grups parlamentaris de JxSí i la CUP havien aprovat unes setmanes abans la llei de transitorietat jurídica que, en teoria, hauria de guiar els primers passos de la República Catalana.https://www.ara.cat/politica/Rovira-que-suspendre-referendum-Puigdemont_0_1964203697.html
Fent el panoli no solucionem res.
| 0.854084 |
curate
|
{"ca": 0.9737051792828685, "es": 0.026294820717131476}
| |
crawling-populars_ca_20200525_7_1226
|
El suport econòmic dels lectors és fonamental per a mantenir el nostre model de periodisme independent i de qualitat.
Podeu fer-vos-en subscriptor clicant ací i, a més de llegir VilaWeb sense anuncis, ens ajudareu d'una manera decisiva a continuar fent la nostra feina.
OPINIÓ > EDITORIAL
«També se suspèn el dret d'1.512.993 votants de triar qui els representa»
Per: Vicent Partal
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de VilaWeb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure'n els avantatges.
Us recomane que llegiu aquesta anàlisi de Roger Graells, on explica detalladament el perquè de l’estrany ball del Tribunal Suprem espanyol i el congrés dels diputats. Un ball arran d’això que en diuen, fent una notable trampa semàntica, la ‘suspensió dels drets’ dels presos polítics que han guanyat un escó a les eleccions. I, fet això, permeteu-me que enfoque la qüestió a partir d’un altre punt de vista.
Unes eleccions són un procés que va en dues direccions. Sempre. Per una banda hi ha unes persones, els diputats, que són elegides amb el vot popular per a representar una porció de la població, segons la seua afinitat ideològica o l’interès pel seu programa. Però, en la decisió, hi compten les altres persones, totes aquelles que decideixen de ser representades per algú en concret i s’organitzen per aconseguir-ho. L’un les representa i les altres el fan representant. I en aquest procés l’una cosa no es pot fer sense l’altra.
En aquest sentit, la decisió de suspendre els drets dels quatre diputats i el senador independentistes té una conseqüència que no es pot eludir. Quan es fa aquesta suspensió, també se suspèn el dret d’1.512.993 votants de triar qui els representa. Som 1.512.993 suspesos. Una situació que no pot sinó considerar-se una alteració gravíssima del procés electoral, si tenim en compte que aquestes persones esdevingudes parlamentaris han estat autoritzades a participar en el procés electoral per les mateixes autoritats que ara pretenen impedir que exercesquen els seus drets.
Evidentment, això que pot passar en qualsevol moment al parlament d’Espanya i que ja va passar el 2018 al de Catalunya ni és normal ni és raonable. Es convoquen unes eleccions, per exemple les del 21 de desembre de 2017, i els ciutadans acudeixen a les urnes a votar unes llistes que es consideren legals. Els ciutadans voten, amb una participació multitudinària i modèlica i els seus vots donen un resultat clar, en aquell cas que el president Carles Puigdemont té els vots necessaris per a ser ratificat en el càrrec. Es constitueix el parlament i aleshores un dels poders de l’estat espanyol hi intervé per a alterar la voluntat popular. L’única raó que pot explicar un raonament com aquest és simple: la decisió dels electors no li agrada. Però aleshores on ha anat a parar la democràcia? Diuen, deien, que en democràcia tothom té un vot i només un vot. Però això ja no és veritat ni es pot defensar, si resulta que la suma dels vots i les decisions adoptades a partir d’aquesta suma no són el requisit suficient per a organitzar la vida política.
Ací és on som. El Parlament de Catalunya ho va acceptar i, fent-ho, va obrir la porta perquè el parlament espanyol també ho fes, gairebé com una rutina. Però a fora no n’hi trobareu, d’exemples de diputats suspesos. En alguns parlaments, pot haver-hi diputats suspesos uns quants dies –el parlament britànic, per exemple, té una llarga tradició de desqualificar durant dies diputats que tenen comportaments considerats indecorosos. Però fins i tot en aquests casos no el suspenen dels drets, precisament perquè això equivaldria a suspendre’n els seus electors.
Sortosament, diumenge tots tenim una oportunitat evident de posar en relleu l’excentricitat del sistema parlamentari catalano-espanyol: les eleccions europees. Aneu-hi a votar i opteu per enviar-hi el màxim nombre possible d’independentistes catalans. Espanya no ens fallarà i provarà d’estendre a Europa les seues pràctiques incompatibles amb la democràcia. I allò que passe quan ho faça serà molt important i és probable que acabe provocant un rebot i tot. Ja sabeu què diu Gonzalo Boye: que en el joc del gat i la rata nosaltres ja hem passat a ser el gat…
Penseu amb llibertat, siguem crítics
El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.
Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.
Vicent Partal Director de VilaWeb
38 comentaris dels subscriptors
Josep Almar
22.05.2019 | 22:18
ERC i el Sr Torrent van acatar les desqualificacions dels jutges i ara els polítics i la democràcia a Espanya, són i som paper mullat. Si el diumenge, el MHP Puigdemont surt elegit, ja inventaran una llei o un delicte per expulsar-lo del sistema. Se’n sortiran? Fins ara, 100% d’eficàcia. Fora frontera espanyola? Ho veurem.
Josep Usó
22.05.2019 | 22:28
A hores d’ara, a Espanya ja han posat en evidència que el seu règim NO és democràtic. I ara el problema consisteix en que no tenen més remei que tractar de potinejar en la democràcia europea. I els europeus poden no estar, i no ho estan, favor de Catalunya. Però el que no poden permetre és que ningú, i menys un país que ja ha demostrat la seua incapacitat per a resoldre els problemes, els rebente la seua democràcia. I és que sembla mentida, però els espanyols són molt ignorants. I molt maldestres. No de bades ho han anat perdent tot, pel camí. I el què els queda per perdre, encara. Cal votar massivament candidatures catalanes i republicanes.
JORDI PIGRAU
22.05.2019 | 22:31
De debò penseu que després de prendre el pèl a 1.500.000 ara tremolaran per el que digui(o no digui Europa?) L’Europa Oficial ni reacciona a lo d’ahir. Tothom diu que està en contra, però ningú no fa res
Pepi Borrego
22.05.2019 | 22:36
Jo estic decebuda i indignada amb com el Parlament de Catalunya va gestionar el resultat de les eleccions del 21D. Torrent i esquerra en van ser responsables.
Josep Ramon Alonso
22.05.2019 | 22:38
Evidentment que ho poden fer, han fer amb l’estatut votat majoritàriament pel poble català i pel Parlament de Catalunya per majoria absoluta.
Els espanyols estan acostumats a fer la seva encara que sigui per la força.
Altra cosa serà que la comunitat internacional intervingui, però segurament no intervindrà, per que ho fes caldrien molts morts, històricament ho hem viscut.
A Espanya s’han inventat la seva pròpia domocràcia
ASERET ALMAR
22.05.2019 | 22:47
Jo, com la Pepi Borrego, estic totalment decebuda per com va gestionar ERC la situació en el Parlament de Catalunya.
Jesús Albiol
22.05.2019 | 22:48
Mai més encertat el titular d’aquest article: el cas és que antidemocràticament es vulneren els drets de milions de persones, no tan sols dels seus representants, aquests drets són els que cada dia, quan ens alcem, hem de veure que estan empresonats i exiliats… per això hem de cuidar-los i passar compte dels nostres representatns si és que volem conservar-los. Ells són el veritable mur que ens protegeix de la nostra exterminació política i de la perversió absoluta de la democràcia.
Joan Rius
22.05.2019 | 22:59
Potser em direu que sóc un ingenu i / o que estic desinformat però permeteu-me que expressi la meva perplexitat com a resultat de la incomprensió del contingut de la Constitución (españolísima) que permet que els independentistes catalans tinguem el dret de tenir l’oportunitat de ser representats al Cogreso de los diputados i al Senado (españolísimos) fins els límits que la mateixa Constitución permeti. O sigui que hem de combregar sí o sí amb els designis dels poders de l’estat(us) quo i acceptar la voluntat repressora del fort sobre el feble. Això és democràcia o una presa de pel?
ANDREU SELVA
22.05.2019 | 23:09
Mes enllà de les decepcions, preguntem-nos: fins on estem disposats a arribar en la desobediència civil? Dissortadament, s’acosten dies en els que tindrem que donar-nos una resposta, individualment i col·lectiva.
Encarnació Parets
22.05.2019 | 23:09
En Torrent la va cagar, la Batet ho aprofitarà i Europa farà uns pans com unes hòsties. Si som el gat, deixem d’alimentar les rates. Ara mateix. O, potser som devots d’en Sacher-Masoch?
Rosa Gispert
22.05.2019 | 23:17
No ens fem trampes al solitari, sr Partal. Qui primer va vulnerar els drets del votants catalans va sr el sr. Torrent d’ERC (en mala hora escollit president de Parlament de Catalunya), que va decidir unilateralment no procedir a la investidura del president Puigdemont, a qui havíem escollit majoritàriament els catalans. Després ja va intervenir el sr. Llarena amb les seves resolucions obscenes contra els diputats per suspendrel’s i la mesa del Parlament va tornar a vulnerar els nostres drets acatant-ho, en lloc de defensar els drets dels diputats i els nostres. Em sembla d’una gran frivolitat i cinisme carregar ara contra els que pretenen fer el mateix contra els diputats catalans al Congreso i oblidar (amagar?) deliberadament qui (ERC) i perquè (por a perdre les poltrones) va fer això mateix a casa nostra. Si perdem la memòria perdrem alguna cosa més que la identitat: Ni oblit ni perdó. Anem a votar diumenge sent-ne molt conscients de tot el que ha passat.
Victor Serra
22.05.2019 | 23:49
Tenen por de suspendre’ls abans per evitar una mobilització extra de l’independentisme. Per això hem de votar massivament diumenge, perquè si els suspenen després, la vergonya encara sigui més gran i el desprestigi d’Espanya sigui defintiu a Catalunya.
jaume vall
23.05.2019 | 00:08
“Ací és on som. El Parlament de Catalunya ho va acceptar i, fent-ho, va obrir la porta perquè el parlament espanyol també ho fes, gairebé com una rutina.” Gràcies sr. director per recordar-ho, tot i que la majoria no ho hem oblidat.
En altres paraules:
“En política, que a algú l’enganyin, no és excusa” “Els demagogs s’aprofiten de la llibertat d’expressió per erigir-se en tirans” “No som més savis que els europeus d’entreguerres que van veure -van pensar que el llegat democràtic els protegia automàticament de l’autoritarisme- com la democràcia donava pas al feixisme, al nazisme, al comunisme.” “La major part del poder de l’autoritarisme li ha estat atorgat lliurement. Els individus accepten un govern més repressiu, el poder agraeix aquesta cessió, quasi sempre irreversible.” “Són les institucions les que ens ajuden a conservar la decència. Les institucions no es protegeixen per elles mateixes. “La vigilància eterna és el preu de la llibertat.”
1. Cada societat té (es guanya) els governants que es mereix. 2. A l’octubre de 2017 els governants van : dubtar de la capacitat de resistència del poble ( o bé van intuir que no hi hauria resistència del poble), i van flaquejar. (o els va poder l’enveja i l’interès partidista) 3. Al gener de 2018 el Parlament català (la Mesa i la Presidència) van : tenir por de la repressió de l’estat espanyol si defensaven la Institució (o els va poder l’enveja i l’interès partidista). 4. Durant el 2019, els sobiranistes hem resistit passivament, però no hem tingut ni capacitat ni lideratge (potser ni voluntat) de continuar desafiant l’estat (o ens ha pogut l’enveja i l’interès partidista). Exemples: ¿quants afiliats al Consell de la República? ¿cuánta pressió als dos partits polítics perquè desobeeixin l’estat amb fets i no amb paraules? ¿quin seguiment la vaga de país? 5. Cada societat té perquè es guanya els govrnants que es mereix. Tenim governants a qui els ha flaquejat el pols en els moments importants, tenim ciutadans organitzats que no s’atreveixen a passar de les paraules desobedients als fets desobedients, que ens flaqueja el pols en els moments importants. No és massoquisme, no és crítica ferotge. Jo m’incloc en el mainstream sobiranista. És constatar fets. (les sentències entre comentes apareixen en el llibre de Timothy Snyder, sobre la tirania i algunes lliçons que caldria aprendre de la historia)
Anna Maria Fornés
23.05.2019 | 00:25
Com a votant el 21D del 2017 a qui es va vulnerar el dret de tria i juntament amb uns 3500 votants més com jo, vam presentar una querella que ha estat inadmesa i segueix el seu curs. Som els Querellants per la República. I seguim.
Oriol Roig
23.05.2019 | 04:51
Les europees són una ocasió excel.lent per ficar-li la por al cos de debò al Borbó. Gràcies a la circumscripció única, valencians, mallorquins, murcians, fragatins i tothom que ho vulgui pot votar independentista. Us imagineu les cagarrines si es fa palès que l’independentisme no només no baixa a Catalunya, sinó que comença a estendre’s pels Països Catalans…
Josep Salart
23.05.2019 | 07:03
D’aqui al centre de la nostra galàxia hi ha 26.000 anys llum i amb els milions de galàxies que hi ha, no tinc dubte que hi ha més vida que la de aquí a casa. I ens en sortirem trobant més vida després de descobrir al senyor Torrent, després de veure com actuen els espanyols i de veure com en Junqueras, com un llimoc, va anarse’n fins a l’escó del senyor Sànchez a pidolar. Com si fos el meu amo i decidís per mí. Per força trobarem vida a Europa i sóm capaços tots els que hi vivim de fotre fora la cúpula etílica, corrupta i maldestre que la representa. Hi ha d’haver, per sentit comú, polítics honestos que em representin a n’aquesta selva plena de rapinyaires. Alonso Cuevillas i tants polítics més, per posar un exemple. No tot són Colaus, Àvalos i tota la podridor espanyola que tufeja a cabra.
Montserrat Puig
23.05.2019 | 08:16
M’agrada aquesta frase de l’editorial: “Aneu-hi a votar i opteu per enviar-hi el màxim nombre possible d’independentistes catalans.” Exactament: independentistes catalans. Ni bascos ni gallecs. Amb tot el meu respecte, estima i solidaritat pels bascos i gallecs, qui ens donarà la independència no seran ells. La independència només ens la podem guanyar nosaltres.
Per això votaré Puigdemont, Comín i Ponsatí. Perquè vull que hi hagi com a mínim tres independentistes catalans a Europa i si guanya l’altra llista pot ser que no n’hi hagi cap. No sé si arribarien prou vots com perquè la Diana Riba hi pugui anar (no sé quin lloc ocupa a la llista, però com a molt seria a partir del quart).
També els votaré perquè és una llista transversal i unitària i perquè m’agraden i hi confio.
I també perquè no oblido la gran vergonya del 30 de gener.
Sílvia Fortuño
23.05.2019 | 08:23
Em sumo els comentaris de Jordi Pigrau, Pepi Borrego y Rosa Gispert.
I vostè, Sr. Partal, no ho possi tot al mateix sac. “El Parlament de Catalunya ho va acceptar”, no-no, Sr. Partal, el President del Parlament (ERC) i el seu partit van acatar i va re`resentar més al seu partit que al Parlament i evidentment va menystenir allò que la ciutadania va triar.
Alexandre Pineda
23.05.2019 | 08:51
MésE d’un milio i mig de vots peduts? NO! UNA ESTAFA CLÀSSICA DEL REGNE + REINO D’ESPANYA, QUE TÈ UN SOL PUNTAL SÒLID EN L’ESTRUCTURA QUE ÉS LA CATALANOFÒBIA. ´ LA MANCANÇA ABSOLUTA D’UN PROJECTE PER EL SEU POBLE ni el més mínim, si, ,jornalers explotats i senyors feudals uns de les castes propietàries de espanya, en minúscula. No té remei ho han interioritzat tant que els és congènit, un mal d’alta morbositat que els està portant a la mort natural tanmateix JA ÉS HORA ! a la immolació més enllà del suicidi la desintegració de les cèl·lules ,
Albert Miret
23.05.2019 | 09:14
Si deixem que els nostres vots siguin anul·lats repetidament per l’invasor, si quan es burlen de nosaltres estafant-nos el vot ens quedem a casa sense exigir el nostre dret, llavors que ningú es queixi quan la gent deixi de votar per avorriment. Segurament això és exactament el que persegueix l’enemic, per tant, com a resposta catalana als seus atacs feixistes i als de la Unió Europea que els ho permeten, VOTEM MULTITUDINARIAMENT INDEPENDÈNCIA CATALANA tant a Europa com al nostre municipi. Tanquem el lliri a la nevera i sortim a votar aquells que és segur que no pactaran amb l’enemic i que ens representaran fidelment.
Albert Martín
23.05.2019 | 09:16
Estaria bé que en el judici cada vegada que els advocats parlessin d’algú dels electes, fessin servir els seus títols (Excel·lentíssim Sr., tant per diputats com per al senador), de la mateixa manera que hauria estat bé que sempre que es parlava del Molt Honorable Sr. President de la Generalitat, o de la Molt Honorable Sra. Presidenta del Parlament, o d’algun honorable conseller. Segur que a en Marchena i Cia, que tant els agrada la parafernàlia barroca espanyola, estarien molt contents. I el xoc amb la realitat seria encara més potent.
Josep Castelltort
23.05.2019 | 09:34
És veritat que hi ha el risc de caure en una espiral de desqualificacions entre nosaltres. Però el que fem de no atrevir-nos a dir el que pensem que ens passarà amb ERC ens portarà a haver-ho d’afrontar quan sigui un fet, com la no investidura de Puigdemont. Aquí també hi ha por. La possibilitat que ERC situï el un futur llunyà la República, com el PSOE, és real. Hi ha prou declaracions per creure-ho. Passem la maroma amb l’ai al cor i no apliquem les energies a pensar quin és camí per vèncer l’enemic.
Joan F Ruiz
23.05.2019 | 09:46
Sr. Partal, s’està tornant equidistant abans que veraç?
No, no va ser el Parlament Català qui va impedir restablir al MHP Carles Puigdemont a la Presidència de la Generalitat. Va ser, pel seu compte, millor dit per compte de la ERC de Junqueras, el sr. Roger Torrent d’ERC. Tampoc va ser el Parlament Català directament qui va admetre que un jutge naZionalista espanyol digués com s’havia d’organitzar la representació política en un Parlament. Va ser el sr. Roger Torrent d’ERC qui va obrir la porta a que el poder judicial es posés per sobre de la democràcia. Decisió de tan greu transcendència que ara veiem com pot facilitar que el Parlament espanyol faci fora a Srs. Jordi Sànchez, Rull i Turull. Ni oblit ni perdó.
D’altra banda, com ha dit la Sra. Montserrat Puig, estic amb vostè quan diu que cal enviar a Europa el màxim de representants independentistes catalans, i només hi ha una llista que ho pot complir, la de Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsati, l’altra no ho pot complir de cap manera, no és catalana.
Votem massivament independentisme el 26. Però tenint present quina és realment, no de “boquilla”, la llista independentista catalana, no és cap d’ERC, i molt menys, ni de lluny, la que vol anar a Europa.
Xavier Floresví
23.05.2019 | 09:47
Bon dia, Arran de les decisions dels diferents jutges de la cúpula judicial,TC, Supremo, JEC, (saltant-se la seva propia llei) i del comportament maleducat i irrespectuós (per no dir ofensiu i mentider) d’alguns diputats i parlamentaris d’alguns partits al Parlament de Catalunya i en la constitució del Congreso a Madrid, volia fer 2 propostes per contribuir a millorar la cultura política: 1. Si el Poder neix del poble, ha d’acabar al Poble: Si hi ha jutges que prenen decisions que ens poden semblar que van en contra de la Llei o dels Drets Fonamentals, penso que s’hauria de donar la possibilitat al Poble de, a través d’un referèndum, treure la condició de jutge a qui hagi pres aquella decisió. S’acabaria la sensació d’impunitat que es pensen que tenen. 2. Instaurar un procés d’expulsió (temporal/definitiu?) als diputats/parlamentaris que cridin, insultin facin soroll… que siguin irrespectuosos i mentiders envers adversaris polítics (amb qui pots no estar d’acord però a qui s’ha de respectar). Penso que això hauria d’estar a la futura Constitució Catalana.
Agnès Buscart
23.05.2019 | 09:55
1.512.993 son pocs vots. On són els altres?
LLIBERTAT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !
Pep Agulló
23.05.2019 | 10:10
SOM 1.512.993 GATS
En qualsevol règim democràtic si mai els tribunals gosessin anul·lar la voluntat de 1.512.993 de votants s’impugnarien les eleccions. És simptomàtic que ni l’editorial n’hagi fet esment. Som mesells a pensar en termes d’empara dels nostres drets dins aquest maleït Estat. No és estrany, però caldria utilitzar tots els recursos legals i d’altres legítims, per allò dels pals a les rodes. Si no què hi fem al “Congreso”?
La carència democràtica en unes eleccions apliquem-la també al vet del president del nostre parlament a Puigdemont perquè va ser una maniobra, un precedent, que no només recordem, sinó d’un abast que encara anem descobrint…
Per descomptat, anem tots i totes a omplir de vots independentistes la llista del “Gat”…
L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s ! !! L l i b e r t a t e x i l i a t s ! ! !
Antoni Oller
23.05.2019 | 10:11
Avui, exactament igual que ahir, son els comentaris previs els que em mouen a escriure: gràcies Pepi Borrego, Aseret Almar, Encarnació Parets, Rosa Gispert, Josep Salart, Montserrat Puig, Sílvia Fortuño, Albert Miret … coincideixo molt majoritàriament amb la vostra opinió. Sé que és lleig assenyalar culpables, Partal ho subscriuria això, i per això sempre neda entre dos aigües, però el que no podem fer és silenciar l’error fonamental del 31 de gener del 18; cal remarcar-ho i no oblidar-ho, precisament per no repetir-ho mai més. Malauradament, sembla que les ganes de repetir altres errors com aquell no han minvat, per què serà? Molts comentaristes han lloat la dignitat dels presos en aquests dos dies mediàtics. Ho comparteixo majoritàriament, excepte el fet d’anar a pidolar diàleg al botxí davant de totes les càmeres; m’ha fet sentir moltíssima vergonya, ho sento, ho he de dir!
Dolors Illa
23.05.2019 | 10:22
A mi m han estafat. El 21 de desembre. I si ara tornen a suspendre als parlamentaris, m hauran tornat a estafa. Jo vaig donar el meu vot a unes persones que es presentaven per representa-nos. Si els impedeixen,altre cop, d exercir la funció que els vam encarregar, a qui he de reclamar? A la oficina de consumidors? A la de drets humans? Al defensor del poble?
carme escudero
23.05.2019 | 10:36
Ara ja és la nostra hora,la del poble ! ! S’estsn vulnerant tots els nostres drets com a ciutadans que voten a unes persones que no poden actuar en representació nostra
Fèlix Alaguero
23.05.2019 | 11:08
No sé si desde l’ANC o d’Omnium espodria crear una platafirma d’afetats per aquetes decisions, per recórrer a on pertoqui …!! !
Joaquim Rúbies
23.05.2019 | 12:25
El 9N vam ser els amenaçats.
Ara ja som els suspesos.
El següent pas serà els expulsats!
Via fora Catalans!
Maria Angels Fita
23.05.2019 | 12:49
Totalment d’acord amb Joan F Ruiz. No cal dir res més.
Montse Massot
23.05.2019 | 16:20
Molt d’acord amb Montserrat Roig i Joan F. Ruiz i també amb els altres comentaristes
Roser Caminals
23.05.2019 | 16:38
Podem no tenir fe en Europa, però hem de tenir esperança. Són dues coses diferents. Europa no és on era quan el procés va començar. L’acció a exili és lenta però no inútil. I no oblidem que en els darrers anys els tribunals europeus han fallat contra Espanya a 8 o 9 (no ho recordo exactament) dels 10 casos presentats.
Pel que fa a les suspensions, la decisió d’en Torrent no es pot obviar perquè ha creat un precedent desastrós, un abans i un després.
No puc votar perquè no soc ciutadana espanyola, però en cas contrari, ho tindria molt clar: Puigdemont, Comín, Ponsatí.
Lluïsa Miret
23.05.2019 | 17:41
Seguim i votem independència tant com sigui possible, no ens desanimem, que això és el que molts voldrien!
BLANCA SERRA
23.05.2019 | 18:01
A la meva manera de veure és aquesta obediència mesella, la que va practicar el parlament autonòmic acceptant que s’adulterés el resultat del 21 de desembre, una baula més d’allò que no s’hauria hagut de fer mai. els resultats de l’1 d’octubre estan suspesos no pas eliminats. Aixequeu aquesta suspensió i veuríeu què passa. Si no a cada bugada perdrem un llençol i donem una lliçó de com de mesells som.
Sergi Guitart
23.05.2019 | 20:00
Tampoc no podrien fer gairebé res a Madrid aquests diputats, s’ha format govern PSOE-Podemos a Spain si no vaig errat..
1,5 milions més els 100.000 super republicans que van votar i no van entrar sóm 1,6 milions de suposats independentistes republicans.. Un fracàs comparat amb els 2 milions del 9N2014 i 1O2017…
Això si, comparat amb el 2003 quan ERC eren els únics independentistes i tenien 300.00 vots, dons estem una mica millor, però la gràfica va de baixada i s’hauria de canviar.. Si no canviem el rumb no arrivarem a port…
La República i la independència no tenen res a veure, a veiam si ho anem entenent… Andorra i Australia no són repúbliques i són estat independent…
eva salas
23.05.2019 | 22:09
Quina raó teniu, Josep Castelltort, i Joan F Ruiz. Els coments anteriors no els he llegit encara perquè m’he plantat de moment per a escriure sixò. Hi ha qui no està en les xarxes socials ni té molt temps per a reflexionar. I els medis catalans corporatius són d’ERC. També m’ha agradat el comment del sr. Guitart: A mi m’és igual si som república o no, per a mi és més important ser lliures.
Comparteix a Facebook
Comparteix a Twitter
S'ha afegit la noticia a Favorits
Enviar una còpia a un amic
*Separa els diferents emails amb comes.
un compromís amb el periodisme i amb el país
Subscriure'm al butlletí de notícies:
| 0.759965 |
curate
|
{"ca": 0.9311284826618561, "en": 0.007857286029264382, "it": 0.0018841451192623771, "hu": 0.0011625576267789135, "de": 0.032070555221487274, "sr": 0.0005612347163760273, "ml": 0.0004008819402685908, "pt": 0.0045299659250350776, "es": 0.011465223491681699, "sl": 0.0004810583283223091, "da": 0.0016035277610743637, "nl": 0.0009220284626177591, "cs": 0.0004008819402685909, "fr": 0.0015233513730206455, "eo": 0.0015634395670475045, "ja": 0.00012026458208057727, "is": 0.0018841451192623771, "ur": 0.00044097013429545}
|
: /noticies/som-1-512-993-suspesos-editorial-vicent-partal/
|
mc4_ca_20230418_3_353711
|
Idea't presenta les seues noves ofertes formatives — L' Opinió de Torrent
La programació inclou tallers per a fomentar la cerca d'ocupació o convertir-se en manipulador d'aliments
L'Ajuntament de Torrent, a través de l'empresa municipal Idea’t, ha presentat la nova programació formativa per als pròxims mesos. La primera proposta es tracta del taller: ‘Entrenament d'habilitats socials per a aconseguir ocupació’, una activitat gratuïta, dirigida a aturats i que té com a objectiu enfortir el desenvolupament personal i emocional, la motivació i apoderament cap a la millora en la consecució d'una ocupació. El taller donarà començament el dia 23 d'abril i es necessita preinscripció prèvia.
Un altre curs inclòs en la programació és el de Manipulador d'aliments comercie minorista, dirigit als titulars de xicotets comerços minoristes del sector de l'alimentació de Torrent, o bé per als treballadors acreditats del mateix. El programa inclou l'actualització sobre les correctes pràctiques d'higiene i de manipulació, per a aconseguir un maneig segur dels aliments i evitar tot tipus de contaminació aconseguint una seguretat alimentària. D'igual manera s'adquiriran coneixements en la gestió d'al·lergògens, d'acord a la normativa i aplicació de la normativa per a l'envasament i etiquetatge de productes a orri. Les inscripcions poden realitzar-se, fins al dia 11 d'abril.
| 0.855924 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://laopiniondetorrent.es/valencia/not/59330/idea-t-presenta-les-seues-noves-ofertes-formatives-/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_374094
|
Segur que més d'un cop heu sentit aquesta frase per part d'un espanyol. Creieu que realment és posible que passi quan ens independitzem?
Doncs jo crec que sí que hi haurà uns quants voltats de la Guàrdia Civil, Policia Nacional o Mossos que sortiran al carrer i des de Madrid a la millor portaran l'exèrcit. Ho penso per dos exemples ben clars: 1. Fa dos anys, el setembre del 2009, van ser capassos d'emetre dues sentències. La primera prohibia una consulta popular no vinculant en un poblet del Maresme organitzada per la gent del poble amb el suport de l'Ajuntament. 2. Pel pont de la Immaculada (o Constitució) de l'any passat, es va declarar l'Estat d'Alarma perquè els controladors aeris es van declarar en vaga i varen treure l'exèrcit i, a punta de pistola, els van fer treballar. Jo n'estic del tot convençut que declararan l'Estat d'Alerta i treuran els tancs i/o l'exèrcit als carrers.
| 0.785249 |
curate
|
{"ca": 0.9538288288288288, "it": 0.04391891891891892, "cs": 0.002252252252252252}
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.