id
stringlengths 19
44
| text
stringlengths 8
1.37M
| score
float64 0
1
| strategy
stringclasses 2
values | languages
stringlengths 11
3.35k
| url
stringlengths 0
15.8k
|
|---|---|---|---|---|---|
grup-elmon_ca_20230726_0_13776
|
L’Ajuntament de Barcelona continua la lluita, discreta i lenta, contra les motos aparcades de forma irregular en voreres. Aquest 18 de juliol comença la 12a campanya d’avisos i sancions als infractors, que tindrà lloc a 11 zones concretes de la capital. Escampades pels 10 districtes, es tracta d’espais que el consistori ha considerat prioritaris per tenir voreres estretes i molta presència de motos estacionades.
La campanya té 3 fases successives: informació, avisos i multes. Així, busca advertir als usuaris habituals de cada zona per dissuadir l’aparcament en vorera tot l’any, més que no pas escarmentar infractors de forma aleatòria. Fonts de l’àrea municipal de Mobilitat han explicat al TOT Barcelona que la pressió s’està fent volgudament a poc a poc i per onades, a fi d’evitar un traspàs d’usuaris de la moto cap al cotxe –que encara ocupa més espai públic–, i acompanyada de la creació de més llocs d’estacionament. “Pedagogia, infraestructura i autoritat”, recepten.
I és que Barcelona és una ciutat de motos: en té tantes com Madrid i València juntes i lidera el rànquing estatal. La tònica general és usar-les per anar de porta a porta, perquè tradicionalment hi ha hagut laxitud en l’aparcament informal a la vorera. De fet, 8 de cada 10 motoristes aparca malament segons un estudi recent de Catalunya Camina i Eixample Respira. El creixement exponencial de vehicles ha posat en qüestió la viabilitat de la política de tolerància aplicada fins ara, perquè entra en conflicte amb la prioritat de pas pels vianants.
Molts motoristes de la ciutat desconeixen que la normativa només permet deixar la moto en voreres de més de 3 metres d’amplada. Si fan entre 3 i 6 metres, cal col·locar-la en paral·lel a la vorera, entre els escocells dels arbres i a més de 2 metres de distància de qualsevol pas de vianant o parada d’autobús. Tampoc pot entorpir la sortida de pàrquings, papereres o contenidors i cal deixar mig metre lliure respecte al límit amb la calçada. En cas que l’amplada superi els 6 metres es pot aparcar en semibateria deixant 3 metres lliures de pas.
Les 11 zones de multes a motos mal aparcades
Els onze espais escollits per aquesta campanya inclouen diversos carrers cadascun. L’Ajuntament ha publicat una llista orientativa al web de diversos districtes, per advertir als veïns. El territori on la pressió serà més intensiva és la Vila de Gràcia.
- Ciutat Vella: Pintor Fortuny, carrer del Carme i Jardins del Dr Fleming
- Eixample: Entorns de l’escola El Roser, a Consell de Cent amb Casanova
- Sants-Montjuïc: oest del Poble Sec i carrer Lleida
- Les Corts: carrer Taquígraf Serra entre Entença i Nicaragua
- Sarrià-Sant Gervasi: carrers Guillem Tell, riera de Cassoles i Via Augusta a l’alçada del barri d’El Farró
- Gràcia: plaça Lesseps, carrer Carolines, riera de Cassoles, carrers Torrent de l’Olla, Providència, Escorial i Cardener, travessera de Gràcia, carrer de Sardenya i carrer de Camèlies
- Horta-Guinardó: barri de la Teixonera
- Sant Andreu: carrers Ciutat d’Asunción, Sao Paulo, Sant Adrià i Ferran Junoy
- Sant Martí: entorns del Mercat del Clot
Tres fases consecutives
La primera fase anirà a càrrec d’informadors. Explicaran als usuaris de la zona què diu la normativa d’aparcament i quines alternatives hi ha a prop per no deixar la moto sobre una vorera inapropiada. Per facilitar la col·laboració dels afectats, hi haurà ofertes i gratuïtat temporal per a motos en aparcaments municipals subterranis propers als 11 punts de la campanya. També hi haurà, en paral·lel, millores de la senyalització i reordenament de les places d’aparcament perquè hi càpiguen més motos a les calçades.
La segona fase ja la protagonitza la Guàrdia Urbana, tot i que encara no comportarà sancions. Comença el 25 de juliol. La policia local advertirà als qui no deixin correctament estacionada la seva motocicleta o ciclomotor. Els recordarà la normativa i també el risc de ser multats.
Finalment, l’1 d’agost arribarà la tercera fase. La Guàrdia Urbana sancionarà i retirarà vehicles mal aparcats durant una setmana. Un cop finalitzada la campanya, el patrullatge ordinari de la policia i dels vigilants de l’Àrea Verda vetllarà perquè no tornin els incompliments massius.
“L’objectiu és recuperar les voreres pels desplaçaments a peu, alliberant-les d’obstacles i d’altres elements que puguin suposar un problema per la mobilitat de les persones, especialment d’aquelles que tenen una mobilitat reduïda o que s’han de desplaçar amb cotxets”, diu el consistori. Reivindica, a més, que des de 2019 ha habilitat 8.534 noves places d’estacionament per a motos en calçada, el que fa pujar el total de la ciutat fins a 77.899 llocs on aparcar legalment sobre l’asfalt. “A dia d’avui encara en hi ha 4.744 places d’aparcaments en vorera, tot i que l’objectiu és anar-les baixant a calçada de manera progressiva”, reconeix el consistori. Entre les de calçada i les de vorera, l’espai reservat a motos suposa el 40% de l’estacionament a la via pública.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9760940032414911, "pt": 0.010332252836304701, "fr": 0.008914100486223663, "en": 0.004659643435980551}
|
https://www.totbarcelona.cat/mobilitat/11-llocs-multes-motos-mal-aparcades-218177/
|
acn_ca_20201011_1_10390
|
AMPLIACIÓ:Massa atur, massa contractes temporals i menys exportacions en el tercer trimestre de l'any a la demarcació de Tarragona
L'informe de conjuntura de la URV constata que l'economia segueix la mateixa tendència de país i és optimista de cara al futur
ACN Tarragona.-L'economia de Tarragona creix en la mateixa dinàmica que el conjunt de l'Estat i de Catalunya, però té dificultats de creació d'ocupació, un nivell d'atur massa alt i una ocupació temporal molt elevada en el tercer trimestre de l'any. A més, les exportacions també han disminuït, amb taxa interanual, mentre que en l'economia espanyola i catalana creixen. Aquestes són les principals conclusions de l'informe de conjuntura de la Universitat Rovira i Virgili que s'han presentat aquest dimarts a la Cambra de Comerç de Tarragona. Amb tot, tenint en compte que el creixement es pot alentir en l'últim trimestre, l'informe considera que l'economia del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre està funcionant a bon ritme, amb un creixement de PIB a prop del 20% els darrers cinc anys. "Això dona cert optimisme", ha apuntat Joaquim Margalef, del grup de recerca d'indústria i territori de la URV.
Per Margalef, hi ha "certes contradiccions" en el creixement de l'economia tarragonina en el tercer trimestre de l'any: la dificultat de creació de llocs de treball, una taxa d'atur massa alta -13,92%, respecte al 10,63% de Catalunya i mig punt en dades interanuals- i una ocupació temporal que resulta molt elevada i amb tendència a disminuir el temps de treball. A més, "com a colofó", l'economia tarragonina pateix una disminució d'exportacions amb taxa interanual, sense perdre de vista que l'any anterior va créixer molt. Així, mentre que a Catalunya les exportacions creixen sobre el 3% i a Espanya un 4%, a Tarragona disminueixen un 3,7%.
Tot i que l'informe no ha estudiat al detall a què es deu la baixada d'exportacions a la demarcació, s'apunta que a la zona són "molt dependents de la química i la petroquímica". "Pot ser que hagin frenat les importacions de petroli, que les petroquímiques hagin tingut una orientació superior cap al mercat interior o que hagin baixat els nivells de producció", ha detallat Margalef, que ha dit que les mitjanes i petites empreses exportadores continuen fent la seva activitat al mateix ritme.
Pel que fa a l'atur, l'informe assenyala que es contracta menys i que hi ha una temporalitat molt forta en l'estructura productiva del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Així, el sector terciari és un dels motors de contractació, amb el turisme o el comerç. D'altra banda, el sector industrial és el que manté l'ocupació més estable. També segueix aquests paràmetres l'agricultura, que a la demarcació supera el 5% de població activa ocupada, mentre que la mitjana està per sota del 2%. "L'agricultura és el refugi d'ocupació quan no n'hi ha a altres sectors productius", ha anotat Margalef.
La contractació temporal és molt alta a la demarcació de Tarragona i la durada s'ha escurçat. Així, un contracte d'entre un i tres mesos de durada representa el 50% del conjunt de la contractació laboral a la zona. Pel que fa a la distribució comarcal de la nova ocupació, s'han creat llocs de treball a totes les comarques però les taxes de Seguretat Social són inferiors a la mitjana catalana. La major part de la nova ocupació assalariada s'ha creat en empreses grans. Així, les companyies de més de 50 treballadors han representat el 66% del total.
L'informe també s'atura a analitzar l'habitatge. Mentre que al país per cada casa acabada se n'inicien 2,29, al conjunt de la demarcació aquesta xifra és de 0,57. Segons els autors de l'estudi, s'han acabat molts habitatges que es van quedar inacabats a l'inici de dècada, amb la crisi, i això ha prolongat el termini de producció. En xifres globals, entre el 2013 i el tercer trimestre del 2018, a Tarragona es van iniciar 2.072 habitatges i se'n van acabar 3.687. A Catalunya se'n van iniciar 43.606 i se'n van acabar 33.718.
Pel que fa a l'indicador dels preus de consum en variació interanual, augmenta més ràpidament a Tarragona que a l'Estat o a Catalunya, especialment en habitatge de lloguer –perquè es té en consideració els habitatges de la zona de la costa- i de transport. Finalment, el muntant de crèdit viu des del 2014 i fins a mitjans d'aquest any ha disminuït en 4.225 milions d'euros, una xifra que equival al 20% del PIB de la zona. D'altra banda, els dipòsits també han baixat uns 1.200 milions d'euros.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.acn.cat/text/item/massa-atur-massa-contractes-temporals-i-menys-exportacions-en-el-tercer-trimestre-de-l-any-a-la-demarcacio-de-tarragona-2
|
cawac_ca_20200528_11_163291
|
Els silencis mediàtics del 2010
El Grup de Periodistes Ramon Barnils i la Fundació Escacc impulsen la primera edició de l’ Anuari Mèdia.cat . L’objectiu d’aquest anuari és analitzar aquells temes que no han tingut gaire ressò als mitjans de comunicació dels Països Catalans. Aquesta publicació pren com a referència el treball de Project Censored , una entitat nord-americana que identifica i investiga les notícies que han tingut poca rellevància, han estat malinformades o, fins i tot, censurades. Aquest és el sumari de les notícies analitzades:
1. Un mort, quatre pallisses i cap judici 2. Silencis incòmodes a Al-Aiun 3. La família reial, implicada en el cas Palma Arena 4. Les autopistes catalanes, insostenibles i amortitzades 5. Samaranch, l’etern supervivent 6. L’anomalia hipotecària 7. La impunitat que no cessa 8. Les xifres ocultes de la crisi 9. L’absolució de Núria Pòrtulas 10. Andorra, el paradís fiscal català 11. El primer estat d’alarma de la democràcia 12. Consulta a les aules valencianes
| 0.74745 |
curate
|
{"ca": 0.8640483383685801, "cs": 0.002014098690835851, "fr": 0.041289023162134945, "id": 0.031218529707955685, "en": 0.03323262839879154, "oc": 0.028197381671701913}
|
http://blogs.uab.cat/comunicacio/2011/06/22/els-silencis-mediatics-del-2010/
|
crawling-populars_ca_20200525_21_46390
|
Recorda'm
A partir de les 2 de la matinada us podreu descarregar el diari ja acabat.
L’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va demanar ahir perdó a les víctimes dels abusos sexuals comesos per “persones consagrades a Déu”, en referència a les denúncies que des de fa dues setmanes apunten a Andreu Soler, fundador dels escoltes de Montserrat i mort el 2008. “Els fets denunciats han colpit tothom, també i d’una manera molt intensa la nostra comunitat”, va dir l’abat, que hi va afegir: “Davant d’aquests fets, els meus germans de comunitat i jo demanem humilment perdó a les víctimes; ens solidaritzem amb el seu dolor i els oferim el suport de la comunitat.” L’abat va afirmar que els abusos als menors dolen “profundament” als membres de la comunitat “perquè fereixen la part més vulnerable de les víctimes i traeixen la confiança que havien posat en ells”, i va fer extensiva la petició de perdó a aquells que s’han escandalitzat o han perdut la confiança en l’Església per aquests fets.
L’abat de Montserrat, que va criticar els que “han semblat que estenien la sospita d’agressors sexuals al conjunt dels monjos”, no només es va disculpar per l’actuació del presumpte abusador sinó que es va comprometre a aclarir els fets i atendre les víctimes: “Hem creat una comissió externa que analitzi els casos que es puguin denunciar. I després actuarem en conseqüència, donarem els resultats de la investigació de la comissió tot seguint el protocol establert pel papa Francesc i per les nostres esglésies particulars.”
L’abat va pronunciar aquestes paraules en l’homilia durant la missa a la basílica. Abans de la missa, Miguel Ángel Hurtado, el primer que va denunciar els suposats abusos del monjo, va encapçalar una protesta amb el suport de Juan Cuatrecasas, pare d’un noi que va denunciar abusos en una escola de l’Opus Dei a Navarra, i Peter Saunders, fundador d’una associació anglesa contra abusos a menors.
Per a Hurtado, que calcula que hi ha hagut almenys cinc víctimes més de Soler, la petició de perdó és insuficient i manté l’exigència de dimissió de l’abat, a qui acusa d’haver encobert durant 20 anys els abusos del monjo. “L’abadia ha reconegut que en vint anys no va denunciar el delicte a la policia, no va obrir una investigació canònica formal, no va informar el Vaticà mentre Soler era viu i no va començar a buscar víctimes fins 48 hores després que comencés l’escàndol.” Respecte de la comissió ara anunciada, Hurtado creu que no té credibilitat perquè “ha estat escollida a dit per l’abat”, i reclama que sigui una comissió independent, liderada pel Síndic de Greuges, la que investigui l’abast dels possibles casos de pederàstia al monestir de Montserrat.
Miguel Ángel Hurtado, que exerceix com a psiquiatre infantil a Anglaterra, denuncia des de fa temps haver estat víctima d’abusos, però no va ser fins fa dues setmanes que va assenyalar el monjo com l’agressor. Segons Hurtado, els fets es remunten al 1998, quan tenia 16 anys. “El germà Andreu triava víctimes vulnerables, es guanyava la confiança i posteriorment parlava de temes sexuals.” En el seu cas, “es colava a l’habitació, em ficava la mà sota el pijama i em manipulava els genitals. Un cop em va donar un petó amb llengua. Vaig veure que era un comportament abusiu i vaig avisar l’abadia.”
Ni el llavors abat, Josep Maria Bardolet, ni l’actual el van denunciar, segons Hurtado. Li van oferir 7.200 euros per pagar el suport psicològic “i van desterrar el germà Andreu al monestir del Miracle sense informar els pares que s’havia fet per pederàstia”. Hurtado va tornar els diners el 2015, quan va descobrir un llibre dedicat a la tasca del fundador dels escoltes de Montserrat. “Com podien publicar una foto d’un pederasta amb fotos de les seves potencials víctimes? Hi havia una foto meva.” Hurtado té ara en marxa una campanya, amb 514.413 firmes, on demana que els delictes sexuals contra menors no prescriguin, com va passar amb el cas que denuncia.
Recorda'm
Tarifa digital d’El Punt Avui i L’Esportiu
per un any
Per gaudir dels avantatges has d'activar la teva subscripció facilitant-nos el número de contracte i el NIF o DNI de la subscripció.
Activa la subscripció
Et permet l’accés gratuït per un temps. En trobaràs a pàgina 3 d'Opinió de l’edició impresa d'El Punt Avui.
Validació d'un Passi
© 2020 El Punt Avui
| 0.854791 |
curate
|
{"ca": 0.9976662777129521, "it": 0.002333722287047841}
|
: /punt-divers/article/1547741-l-abat-de-montserrat-demana-perdo-pels-abusos-sexuals.html?vermobil=0
|
oscar-2201_ca_20230904_7_19700
|
Dimensió social ()Inserció professional ()Participació () Acció tutorial i orientació universitària (0)Característiques demogràfiques i socioeconòmiques (0)Discapacitat i necessitats educatives especials (0) Dimensió Social (0)Empleabilitat i inserció professional (0)Finançament (0)Governança (0)Igualtat (0)Interculturalitat (0)Qualitat (0)Rendiment Acadèmic (0)Salut i hàbits saludables (0)Sostenibilitat i Medi Ambient (0)Voluntariat, solidaritat i cooperació (0) Internacional ()Europeu ()Estat espanyol ()Catalunya ()UB () Informe ()Article ()Treball acadèmic ()Congressos ()Llibre ()
. Treball acadèmic, Inserció professional, Qualitat
0
Aquesta base de dades està en fase de proves.
Desenvolupada per estudiants UB a través de la oficina del Gapei. Si teniu qualsevol dubte tècnic, suggeriment o proposta, escriviu-nos al correu gapei@ub.edu .
| 0.673677 |
curate
|
{"ca": 0.9976331360946745, "fr": 0.001183431952662722, "en": 0.001183431952662722}
|
http://alumnatub.gapei.ub.edu/DMBI/llista.html?lang=CAT%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BD%EF%BF%BDdena=DMBI_4&ordena=DMBI_4&rstrcc=DMBI_8:LEINSOLA%7CLEINSOLA-9:QUALITAT-14:TPCT
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_143647
|
CONTINGUT ORIGINAL:Traducció del Google:CDC es debat entre 'Mas Catalunya' o 'Catalans convergents' Més Catalunya o Catalans convergents. Són les dues denominacions sobre les que decideixen els associats (militants al cap ia la fi) de CDC al primer congrés de la refundació d'aquest divendres a la nit després de certificar l'enterrament del vell partit en un breu XVIII congrés. Les dues sigles són sotmeses a votació a mà alçada en el marc del conclave que ha començat al voltant de les 20.00 hores d'aquest divendres i que durarà tot el cap de setmana.El congrés fundacional ha començat amb un discurs èpic d'Artur Mas, que ha estat el tercer en intervenir després del formalisme de la presidenta de taula del conclave i la seva organitzadora. Mas s'ha pujat al faristol i ha pronunciat amb certa literatura gairebé de la Renaixença i en to pausat.Mas ha pregat als fundadors del nou partit que converteixin la formació en "el seny ordinador del país". Així mateix ha demanat que aquesta se situï fora dels extremismes i del dogmatisme. També ha apostat perquè sigui una formació nítidament independentista i un instrument vàlid per plantar cara a la "oposició de l'Estat a que Catalunya sigui un Estat independent dins d'Europa". "Anem a Ítaca", ha sentenciat Mas per afegir que la nova CDC sigui "el nou partit per a un nou país".Mas també ha definit amb dues metàfores històriques la ubicació del partit: entre les tesis estatistes d'Enric Prat de la Riba i l'aposta de Francesc Macià.El punt clau de la jornada d'aquest divendres de la refundació és el canvi de nomena. Dels dos noms proposats als associats, un manté la referència a la paraula Convergència, sobre la qual multitud de dirigents i militants de la formació havia mostrat la seva predilecció per mantenir en la nova organització. Per contra, Més Catalunya prescindeix d'aquesta referència, acontentant així a qui, com el mateix Mas, advocaven per enterrar definitivament el vocable. El que no es decidirà encara avui és el logo del nou partit. La votació està prevista entre les 20:30 hores i les 21:00.El Congrés neix amb la proposta sobre la taula del president de la Generalitat, Artur Mas i el seu tàndem presidencial, una idea que suposa l'elecció d'un president al qual ell presenta candidatura, i una vicepresidència que naixeria amb la marca d'una dona, que en el cas de l'estructura pretesa per l'expresident recauria en la figura de l'actual consellera de Presidència, Neus Munté. La proposta de Mas ha estat el principal desencadenant de tibantors entre els diferents grups organitzats, que mantenen des del congrés de la tarda una tira i arronsa amb la direcció.http://www.lavanguardia.com/politica/20160708/403057835980/cdc-mes-catalunya-catalans-convergents.html ACTUALITZACIÓ 10/7/16:TORNEM-HI AMB EL NOMI evidentment el nom. En les enquestes del Torn Obert, un 60% dels participants van expressar el seu desig de, o bé mantenir la marca existent (CDC) o bé que hi hagués un nou nom, però que inclogués per algun costat el terme ‘Convergència’ o ‘Convergents’. La comissió creada a corre-cuita divendres a la nit, després del motí per les dues alternatives llançades per la direcció, va donar dissabte les tres opcions que es portaran al plenari de diumenge: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata de Catalunya i Partit Nacional Català. NI rastre de les dues opcions de la direcció, ni de l'empremta lèxica de Convergència.El procés seguit per a la tria va ser sotmetre a votació totes les alternatives proposades en Torn Obert més aquelles que es van presentar el mateix dissabte. Només aquestes tres van superar el 60% d'acceptació. Diumenge s'elegirà la guanyadora. I segons quina sigui, s'obren ja les primeres disputes. Demòcrates de Catalunya, els escindits independentistes d'Unió, i socis de CDC i ERC a Junts pel Sí, van sortir dissabte al pas davant la possibilitat que PDC fos l'elegit. Va reclamar el partit d'Antoni Castellà a la nova CDC que expliqués als congressistes que aquest nom “no era jurídicament possible”. Francesc Sànchez, en qualitat se suposa de grup organitzador del congrés, encara que no es tracti de tal sinó d'una assemblea, va treure ferro a l'assumpte: “En el registre de partits hi ha quatre forces ‘demòcrates”. De fet, la ‘D’ de CDC era, precisament, ‘Democràtica’.Si vencés Junts per Catalunya, la bronca vindria amb el seu soci de coalició en el Govern, ERC. La suma de CDC i ERC va ser batejada com a Junts pel Sí, com a resultat de la recerca d'un nom neutre entre les dues forces. Ara, una part assumiria com a pròpia la música, que no la lletra en la seva totalitat, de Junts pel Sí. La confusió està garantida. N'hi ha prou de mirar l'equació: Junts per Catalunya més ERC igual a Junts pel Sí. Els republicans semblarien un mer apèndix. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/pols-entre-les-bases-direccio-cdc-pel-grau-renovacio-5258503 ACTUALITZAT 11/7/16: Guanya Partit Demòcrata Català (871 vots), enfront de Partit Nacional Català (657 vots)https://twitter.com/Pdemocratacat/status/752074033882103808
Comuns i demés penya criticant al renovació de CDC. Què prefereixen que això sigui com Espanya on el PP no ha fet ni renovació ni res perquè a Espanya els errors i corrupció no passen factura?
Home, és que ha de ser dolorós que fins i tot CDC et guanyi en republicanisme...
És una postura superficial i infantil. Al treballador no li afecta en res que hi hagi un Rei simbòlic que no es fica en política en comptes d'un President de la República que possiblement fos encara més costós. En canvi, si els afecten les polítiques convergents, que són altament tòxiques per a qualsevol que no sigui un gran empresari.I si hi hagués un referèndum votaria República com els de Podemos, però ja dic, infantilisme i demagògia nacionalista.
En canvi, si els afecten les polítiques convergents, que són altament tòxiques per a qualsevol que no sigui un gran empresari.Ah i les del PP no?
| 0.878741 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_5_572346
|
cooperació estranger Badalona participar premis feina ajuts Idiomes Treballar a l'estranger solidaritat Voluntariat a l'estranger lloguer universitat ofertes de treball beques Estudiar a l'estranger concurs voluntariat emprenedoria recerca pràctiques a l'estranger ofertes de treball a l'estranger ocupació estudiants cursos L'Hospitalet de Llobregat estiu treball art tallers cultura Santa Coloma de Gramenet educació casal formació mobilitat europea habitatge pràctiques europa formació ocupacional
Portal del'Agència catalana del Consum. Si vols estar al dia i aprendre sobre consum, t'informem, t'assessorem i t'ajudem a reclamar. Si ets professional del consum podràs intercanviar i compartir experiències al fòrum de la comunitat virtual.
Informació de les associacions de consumidors
la Organització Europea de Consumidors
pàgina oficial de la “Confederación de Consumidores y Usuarios”
Consells per arribar a final de mes
Consells per no convertir-te en víctima de la publicitat enganyosa
Tot el que cal fer per fer una reclamació o denúncia.
Direcció General SANCO de la Comissió Europea
web de la Direcció General de Sanitat i Consum de la Comissió Europea
FACUA. Un portal per consumidors
Organització progressista, democràtica i participativa que defensa els drets dels usuaris davant dels abusos del mercat.
pàgina oficial del “Instituto Nacional del Consumo”
Pàgina de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya
Quin tipus de comprador/a ets?
Temes de Consum.
Temes d'interès per a les persones consumidores amb informació general, legislació aplicable, les preguntes més freqüents, publicacions del tema i enllaços relacionats.
Test 2 | Vols saber si ets un consumidor/a compulsiu/va?
Test: Vols saber si ets un consumidor/a compulsiu/va?
| 0.777907 |
curate
|
{"ca": 0.9098265895953758, "es": 0.003468208092485549, "it": 0.014450867052023121, "la": 0.009248554913294798, "pt": 0.0630057803468208}
|
http://barcelonesjove.net/links/2337/Consum
|
oscar-2301_ca_20230418_5_81960
|
Por favor, antes de continuar con su navegación por nuestro sitio web, le recomendamos que lea la POLÍTICA DE COOKIES.
Aceptar todas las cookies Aceptar solo las cookies necesarias Ajustar cookies
Ajustar cookies
×
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia mientras navega por el sitio web. Fuera de estas cookies, las cookies que se clasifican como necesarias se almacenan en su navegador, ya que son esenciales para el funcionamiento de las funcionalidades básicas del sitio web.
Cookies necesarias
Cookies no necesarias
Guardar
Quiénes somos Asociaciones Servicios para Socios Creación de empresas Alquiler Salas Laboratorio Contacto Acceso
Noticias
Documentos de interés
Circulares PIME Menorca
Estudios
Formación
Orientación laboral
Riesgos Laborales
Convenios y ofertas
Sala de Prensa
Gran afluència de professionals a les jornades de perruqueria de Menorca
20/10/2009
El passat cap de setmana, a les instal·lacions de l’ hotel Santo Tomas, van tenir lloc unes jornades tècniques de perruqueria, per les que es va comptar amb la col·laboració del Institut d’ Innovació Empresarial de la Conselleria de Comerç, Industria i Energia del Govern Balear.
Més d’ un centenar de perruquers de Menorca i alguns de Mallorca, varen participar a les Jornades.
El dissabte capvespre, Oscar i Aitor Guinea de la firma OSCAR G. van presentar les noves tendències en talls, colors i recollits per la tardor/hivern 2009/2010.
En primer lloc van realitzar un total de set talls amb els seus corresponents colors, per després realitzar quatre recollits.
Els professionals de la nostra illa, en un ambient de amistat i cordialitat, van poder gaudir de les feines tècniques elaborades per aquests dos grans professionals del sector, descobrint les seves noves propostes per aquesta pròxima temporada.
L’ Associació va aprofitar aquest multitudinari encontre per reconèixer públicament la trajectòria professional i la dedicació al sector de la perruqueria de Menorca a Rosa Pineda Pons, professional retirada que va estar acompanyada en tot moment pels seus familiars més pròxims, fills i néts, dels quals gairebé tots segueixen el passos d’ ella en el sector. Actualment ja hi ha una tercera generació en el sector de la perruqueria.
Una vegada finalitzada la demostració, els assistents van celebrar un sopar de germanor amenitzat pel conjunt musical Huracán.
A l’endemà, el diumenge, també a càrrec d’ OSCAR G. va tenir lloc una taula rodona sobre el sector de la perruqueria, les seves necessitats i com obtindre rendibilitat al negoci. Es va destacar que cada professional ha de decidir quin tipus de perruqueria desitja, calcular el preu del serveis que ofereix en funció de la qualitat dels productes que utilitza, el temps que dedica a cada client, les condiciones de les seves instal·lacions i el valor afegit que es vulguin oferir. Tot client valora molt positivament que se li faixi un bon diagnòstic del seus cabells, i que se li informi dels productes que li apliquen. També es fonamental ser respectuós amb el desitjos del client.
La gran professionalitat d’ Oscar i Aitor Guinea, i l’ ambient de cordialitat han fet possible la celebració de tots els actes prevists.
Cal destacar la gran oportunitat que han tingut els professionals de la nostra illa de poder gaudir a Menorca de la presència de aquests professionals de gran nivell, sense tenir que desplaçar-se a la península com sòl ésser habitual.
L'Associació Professional de Perruqueria de Menorca sempre ha considerat fonamental el reciclatge professional pel que anualment organitza a Menorca varies accions formatives que permetin als nostres professionals conèixer les noves tendències, productes i tècniques.
| 0.75086 |
curate
|
{"es": 0.2035058887975897, "en": 0.010408107367844427, "de": 0.0002738975623116954, "it": 0.001917282936181868, "ca": 0.7811558477129553, "pt": 0.002738975623116954}
|
https://pimemenorca.org/noticia/259/gran-afluencia-de-professionals-les-jornades-de-perruqueria-de-menorca
|
macocu_ca_20230731_4_82155
|
“Platges sense fum” és un programa de salut i de protecció del medi ambient que es va iniciar el 2019. Des de la Direcció General de Salut Pública i Participació i la Direcció General de Residus i Educació Ambiental es vol promoure i potenciar els estils de vida saludables i els beneficis d'una vida sense tabac amb la cura de les nostres platges lliures de fum i residus. Amb l’objectiu de seguir sensibilitzant enfront d’aquest gran problema de salut que és el tabaquisme, es demana la col·laboració ciutadana per a respectar aquests espais naturals. D’aquesta forma, no sols col·laborarem amb les polítiques de conservació del medi ambient si no que podrem gaudir d’un ambient lliure de fum i evitar possibles accidents dels nostres menuts en relació al residu que generen les llosques dels fumadors. Per tot això, es proposa adquirir la responsabilitat per a dur a terme aquest projecte recomanant no fumar a les platges que estan identificades com a “Platges sense fum”.
Tres arenals de Mallorca s’han sumat ja a la xarxa de platges sense fum, tal com han informat les conselleries de Salut i Consum i de Medi Ambient i Territori durant l’acte de senyalització a Cala Estància, a Palma. Les altres dues zones s’ubiquen a Cala Anguila, en el municipi de Manacor, i Sant Joan a Alcúdia.
S’incorpora a la xarxa sense fum juntament amb Cala Deià, la Colònia de Sant Pere, Cala Millor, Cala Estància, Cala Anguila i Sant Joan, totes a Mallorca.
| 0.897319 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_450823
|
Noticies - 'A Pell' abaixa el teló després d'un mes oferint espectacles al Balç
“A Pell”, el primer festival de teatre de petit format de Manresa, que es va estrenar el 3 de juliol, va tancar les portes ahir diumenge, 27 de juliol, després d’oferir 8 espectacles repartits en 22 funcions.
L'organització ha valorat positivament la resposta del públic: uns 400 espectadors, d’edats compreses entre 23 i 80 anys han passat pel Balç i el 37% han repetit l’experiència.
La proposta va néixer amb l’objectiu d’oferir espectacles de qualitat i a la vegada ser una plataforma per als creadors en un moment difícil pels professionals del món de l’espectacle i de la cultura en general. El carrer del Balç, ha estat l’escenari de propostes teatrals innovadores i poc convencionals, tant en llenguatge com en la posada en escena, ben diferents de les grans produccions. L’espectador ha gaudit d’un teatre de proximitat, amb produccions del Bages i d’arreu del país, gràcies a l’aforament reduït i amb propostes escèniques independents, íntimes i amb gèneres ben diversos: llenguatge poètic, hiperrealista, dramatúrgia antiga, realisme màgic, musical, terror i humor.
Ha estat una iniciativa de l'entitat Entorn Produccions, en col·laboració amb JG Esdeveniments, l'empresa que gestiona el centre d'interpretació i en col·laboració amb l’Ajuntament de Manresa. Solans Música ha proporcionat l'equip necessari pel desenvolupament de les funcions i els allotjaments de La Masia que han acollit a les companyies.
Espectacles representats
Al llarg de quatre setmanes han passat pel festival 8 obres de teatre. La primera, "1714 poemes i cançons" és un musical dels clàssics patriòtics del barroc català, al entorn dels fets de la Guerra de Successió, de Jordi Muixí i Pep Pladellorenç. "Matem els homes" de Manuel Dueso, l'obra representada per la companyia teatral Fora de Text, presenta quatre noies que han patit agressions del pare o del marit i s'han revenjat. La seva exposició es distancia de la cruesa perquè parlen en passat. I perquè han reaccionat assassinant els seus executors. Les quatre noies es desviuen per explicar el seu cas particular, conscients que el públic les jutja.
"Ñaque o de piojos i actores" de José Sanchís Sinisterra és una producció de “El Replà produccions”, un muntatge que es planteja com un joc teatral i aquesta setmana també ha estat programada pel Festival Fringe Barcelona. "Sara i Eleonora" dirigida pel manresà Adrià Mas i interpretada per Anna Bertran i Clara Molas, tracta els conflictes i les contradiccions entre el que pensen i el que fan dues actrius joves que aspiren a triomfar en el món de l'escena i en el de l'amor.
En contrast, amb l’humor de les dues anteriors, “La Edad de la Ciruela" és una obra de l'argentí Arístides Vargas amb Elisabet Asens i Mari Paz Correa que parla de l'edat i el temps, una metàfora sobre la memòria, la mateixa que trobem en les olors d'una casa vella, en baguls o en la roba de la nostra infància. El Balç també va acollir "Estic Viva", amb Clara del Ruste, Anna Orrit i Enric Pinazo, amb la composició musical original per l'obra de Jordi Badia, un recull cinc relats tenebrosos, cinc històries d'esperits turmentats d'arreu del món que tenen un denominador comú: es tracta de dones traïdes i ferides pels homes. L’obra és una revisió d'aquest muntatge estrenat amb anterioritat i adaptada a l'espai del carrer del Balç.
Per últim, tornant al gènere d’humor, "Posseïts", és un monòleg delirant i participatiu, amb molta improvisació a càrrec de Judit Saula i Joan Ribas.
A banda de totes aquestes produccions, tant locals, del Bages, com d’arreu del territori, l’espectacle d’inauguració i de cloenda, els dies 3 i 27 de juliol, va tenir lloc la producció pròpia "Pell A Pell". Es tracta d’una representació de dos actes, creada per la manresana Núria Hontecillas que treballa les emocions familiars des de l'extrem i a flor de pell
| 0.908005 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://premsa.manresa.cat/web/index.php?r=noticia/view&id=530
|
mc4_ca_20230418_5_318185
|
Títol: Concertino: Per a violí i orquestra de corda
Gènere: Música , Violí i violoncel
Partitura per a violí i orquestra de corda...
Amb tres protagonistes, Ludmila, el Paul i en Jean, aquest recull de contes té com a fil conductor lasolitud i l’emoció: la felicitat d’escriure, el fet de trobar-se amb un desconegut, l’amistat de dues dones,la...
Títol: L'allargada ombra d'una perversió
Gènere: Ficció històrica , Misteri i suspens , Negre
Sinopsi: Any 1917. Una família de l’alta burgesia catalana propietaris d’una important fàbrica de teixits; la Caterineta, una desvalguda noia sortida d’un orfenat per anar a servir a casa dels senyors Panadella, i tot gr&ag...
Títol: La vigília
En Raimon escriu contes per a la ràdio i viu amb el seu germà Blai, que va quedar trastocat per un accident en un bosc quan era petit i ara porta una vida senzilla treballant en un taller ocupacional. Un dia en Rai rep un encàrrec est...
Títol: Poder contar-ho
Una novel·la coral on els personatges habituals tornen trenta-cinc anys enrere, a les acaballesde 1982 i principis de 1983, l’època en què el socialistes assoliren el poder a l’Estat espanyol.A Poder ...
| 0.801584 |
curate
|
{"ca": 0.9841966637401229, "id": 0.015803336259877086}
|
http://llibresdigitals.cat/ebooks/default.aspx?pagina=24&ordre=VISITES&filtre=
|
oscar-2301_ca_20230418_9_260610
|
A la secreteria de l’IES Capdepera ja es troben disponibles els títols d’ESO des del curs 1997 fins al curs passat 20/21.
| 0.724586 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://iescapdepera.com/2021/03/04/recollida-de-titols-ex-alumnes/
|
colossal-oscar-03-04-23_ca_20230829_0_283859
|
Una pàgina d’error 404 indica que el navegador web és capaç de comunicar-se amb el servidor però que aquest o no pot trobar el document sol·licitat o no pot accedir a aquesta petició i no vol donar més informació.
Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà hem volgut utilitzar aquest símbol com a metàfora per a denunciar els problemes que afecten el nostre barri i sobre els quals l’Ajuntament de Badalona, tot i tenir-ne coneixement, no ens ha donat cap resposta.
Bufalà fa anys que suporta amb paciència que les intervencions i els pressupostos passin, fonamentalment, de llarg, i ho suporta amb la paciència el veïnat que s’estima aquesta ciutat. Sabem que són molts i profunds els problemes que afecten la resta de barris i als seus veïns i veïnes, i que en molts casos són prioritaris per a la cohesió social, però en altres casos veiem com es malgasta sense sentit i la millora del nostre entorn passa a segon pla.
Bufalà és un barri gran, poblat i amb una gran quantitat de joventut, motiu pel qual és un node de centres educatius, però també sosté una gran població envellida. Necessitem urgentment intervencions que evitin la degradació de les zones urbanitzades i ajudin la gent gran a mantenir la seva qualitat de vida i independència. Voreres, carrers i parcs es degraden sense remissió ni reformes importants, per descomptat, no es realitzen remodelacions que facilitin el trànsit i la funcionalitat dels nostres carrers. Necessitem espais socioculturals que donin suport a la nostra comunitat educativa i que promoguin la creativitat i l’autogestió juvenil, i la masia de Ca l’Andal s’ha de convertir en un equipament sociocultural, no només de barri, sinó de ciutat!
Bufalà és una barriada oberta a la serralada de Marina, que gaudim àmpliament, i volem que la natura no es quedi a l’autopista. Defensem el Turó de l’Enric i el Torrent de la Font com a connector biològic i enllaç amb el barri de la Morera. Reivindiquem un model de jardineria que connecti amb l’entorn mediambiental, diversa, abundant, amb prominència de flora autòctona, i que no abandonin durant anys alcorques o escocell buits d’arbrat mort.
Bufalà és un barri de gent treballadora orgullosa del seu barri i ens comprometem amb un model de ciutat igualitària, justa i que tingui cura de les persones. No hi ha qualitat de vida ni urbanisme amable mentre el nostre veïnat pateixi els cops de la pobresa, l’atur o la carestia creixent dels subministraments bàsics i la manca d’accés al dret a un habitatge.
Per tot això hem volgut sintetitzar en 10 punts representatius les nostres reivindicacions dirigides a l’Ajuntament de Badalona. Governi qui governi, dependrà de la nostra capacitat d’associació i d’actuar col·lectivament que el nostre entorn millori. Vine i ajuda’ns!
Voreres i carrers condicionats i adaptats.
Rehabilitació de Ca l’Andal per a ús sociocultural.
Remodelació del Parc Torrent i Lladó d’acord amb un disseny d’usos conjunt als dels la plaça Antònia Boada
No al tanatori privat al turó de l’Enric!
Polítiques municipals d’accés a l’habitatge per al nostre jovent i protecció d’inquilins!
Reposició de l’arbrat.
Remodelació i pacificació del carrer Dr. Robert.
Augment de la neteja dels carrers i promoció de campanyes de conscienciació ciutadana sobre sostenibilitat i recollida de caques a través de les escoles.
Manteniment de parcs i adaptació dels espais d’esbarjo per a diferents franges d’edat.
Defensa municipal de l’ocupació, les pensions i la lluita contra la carestia de subministraments bàsics.
Tu també pots ajudar!
Descarrega’t l’adhesiu aquí i enganxa’l allà on creguis convenient (desperfectes, carrers o mobiliari en mal estat, brutícia…).
Comparteix a les teves xarxes socials una fotografia i acompanya-la del hashtag #BufalàNotFound.
Si vols, pots unir-te a l’Associació de Veïns i Veïnes de Bufalà i ajudar-nos a lluitar per un barri digne.
Si ens unim, tindrem més força !
abrilAjuntamentajuntament badalonaavvavv bufalàavvbufalàbadalonabarribarrisbufalàcampanyadecalegdenunciaeleccionelecciónspoliticaveïnalveïnat
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.996016928055763, "pt": 0.003983071944236993}
| |
crawling-populars_ca_20200525_49_31695
|
Música
Perfil de la cantant de Beniarrés, vinculada també als moviments socials
L'emèrit li regalà dos milions d'euros
Per Miquel Payeras
La falsa princesa
Per Miquel Payeras
Sèries
Per Toni de la Torre
Racons
| 0 |
curate
|
{"es": 0.11442786069651742, "ca": 0.8557213930348259, "en": 0.029850746268656716}
|
: /etiqueta/beniarres
|
mc4_ca_20230418_3_782392
|
[Miquel Mallafré] Descripció - Created by pep valenzuela - In category: Veus / Opinions - Tagged with: colpisme, dreta, España, espanyolisme, franquisme, govern de coalició, Miquel Mallafré, ultradreta - malarrassa - El periòdic independent i gratuït de Terrassa
You are here: Home / Veus / Opinions / [Miquel Mallafré] Descripció
9 gener 2020 No Comment
Les antigues monedes de 1976 reflectien a la perfecció l’esperit de la ideològica espanyola fins llavors. Franco, era el “caudillo de España por la gracia de Dios”. La dreta espanyola actual segueix creient-se que són els dipositaris de la mateixa “gracia”. I sí, segueix sent veritat, a més tenen una cosa pitjor que un gravat en una moneda: tribunals i togues a sou.
Aquesta dreta no és una dreta a l’ús, moderna i europea. La dreta espanyola mai ho ha estat dreta, sempre ha sigut ultradreta, per molt que ho anunciïn ells, és una dreta ancorada en un passat arnat i que arrossega els mateixos tics i fòbies. Una dreta que es creu la propietària d’Espanya com a concepte i on només té validesa el que és seu.
Aquest concepte aglutina una massa incomptable de gent que no n’és conscient que està perdent tot allò que tant ha costat aconseguir (sense barricades, amb l’esforç diari) a les generacions anteriors. És l’Espanya intolerant, oligarca, cacic i beata, recolzada per una bona part de la judicatura seguidora del passat obtús i fosc en el seu ordenament i promoció interna, la que sempre ha cregut que el poder els pertany i es dediquen a sabotejar a qui li vulgui prendre posant sempre en dubte la legitimitat.
El país és seu, per tant quan veu que li volen prendre, es posa histèrica a cridar, plorar i bramar com uns energúmens. Abans, la cosa acabava pitjor, com que amb això no en tenien prou, donaven cops militars. Fixeu-vos que a la dreta d’aquest país no cal insultar-la, només cal descriure-la.
La dreta hispana, recolzada per la corona, ha tingut sempre un fort component reaccionari, autoritari, religiós, repressiu i totalitari en la seva política, tant en la interior (no cal dir-ho) com en l’exterior fins a perdre les últimes colònies. Quatre intents de cop d’Estat en els darrers cent anys, duts a terme en un període de seixanta anys, un d’ells culminat en forma de genocidi. Prenent sempre com a excusa la “unitat de la pàtria” i un suposat patrioterisme tronat per protegir els seus interessos econòmics i de poder.
Saben, per desgràcia, que una part de la ciutadania, a la que tenen segrestada i espantada ideològicament (en bona part per la seva ignorància), compren aquest missatge sense posar-se a pensar massa en tot el que hi ha al darrere. És increïble veure com una bona part del poble espanyol tolera bastant bé que els robin, que els maltractin, que els donin treballs humiliants, que els sodomitzin diverses vegades al dia, però això sí, no suporten que Espanya es trenqui.
Rentat de cervell? Excés d’informació o la manca d’ella? La dreta munta tot aquest castell pirotècnic per amagar la vergonyant paradoxa de què són ells els que han posat a Pedro Sánchez en els braços de l’independentisme, bloquejant qualsevol altra opció. Ara s’ho hauran de menjar tres cops cada dia, sense gana i amb doble ració de patates.
Tota la gesticulació macarra els retrata. És la manera de fer de la “cosa nostra”. Espanya és la seva finca, es resisteixen a deixar-la (no importa el mitjà que facin servir), com que també ensumen que els seus privilegis perillen, estan rabiüts. Per aquest motiu (no n’hi ha d’altres) utilitzen el mateix discurs bel·ligerant de la por, el terror i que arriba l’apocalipsi, un to expressiu que desprèn tot ell un tuf colpista que fa fàstic, aquell que ens remet al conegut i traumàtic passat feixista de la nostra història.
Queda demostrat que la dreta no sap perdre i l’esquerra no sap guanyar. Quan guanyes, aixeca el cap, parla amb veu clara i convençuda, pensa que és el nostre cap i la nostra veu la que representen. Amb material feble no podem pretendre fer una cadena forta per mantenir-nos units en els vendavals de merda que vindran.
De qualsevol manera, tinc la il·lusió de què el nou govern de coalició pot començar aviat a donar les seves primeres pinzellades, és un sentiment que crec compartir amb molta gent. Si als feixistes els molesta tant, a la majoria ens convé molt. Així ho desitjo.
miquel mallafré, 8 de gener de 2020
[Miquel Mallafré] Decàleg per conduir sobre la neu
[Miquel Mallafré] El líder
| 0.853358 |
curate
|
{"ca": 0.980896065499204, "es": 0.019103934500795998}
|
https://malarrassa.cat/2020/01/09/miquel-mallafre-descripcio/
|
mc4_ca_20230418_11_773408
|
S'han trobat 863 resultats.
la Vila de Gràcia (577)
el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova (131)
la Salut (59)
Culturals i científiques (197)
Humanitats i Lletres (212)
Tècnica i noves tecnologies (15)
C Encarnació 32 (Gràcia)
C Hipòlit Lázaro 26 (Gràcia)
Associació Petits Titans
www.petitstitans.cat
Associació Lactancia con Gràcia
www.lactanciacongracia.com
C Santa Creu 3 (Gràcia)
Associació Digital Fems
C Vallfogona 26 (Gràcia)
637768504
www.digitalfems.org/
| 0 |
curate
|
{"ca": 0.8465011286681715, "es": 0.08803611738148984, "ru": 0.020316027088036117, "en": 0.045146726862302484}
|
https://guia.barcelona.cat/llistat?pg=search&cerca=*:*&tr=618,619,620&sort=popularity,asc&af=code_prop&districtstr=Gr%C3%A0cia&c=00618*,00619*,00620*&code0=0062001002&nr=10&tree_id=620
|
macocu_ca_20230731_6_10540
|
75 persones obtenen certificats de professionalitat del Servei d’Ocupació
| 0 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_8_696342
|
La Festa de la Bicicleta fa una retrospectiva amb motiu del 75è aniversari | Ràdio i Televisió El Vendrell
Inici Notícies Cultura La Festa de la Bicicleta fa una retrospectiva amb motiu del 75è...
La Festa de la Bicicleta fa una retrospectiva amb motiu del 75è aniversari
Ja els ho havíem avançat, la Festa de la Bicicleta dedica aquest any una part dels actes a fer una retrospectiva amb motiu del seu 75è aniversari. D’una banda a través d’una exposició que recorda grans moments d’aquesta festa tradicional vendrellenca, i de l’altra recuperant algunes proves que ja s’havien deixat de fer. Tot i que la festa, pròpiament, es celebrarà el 28 de maig, a partir d’aquest divendres les dues rodes ja començaran a ser molt presents a la Vila.
Article anteriorEl PP del Vendrell reafirma la voluntat del seu grup de donar suport als pressupostos
Article següentCinc persones troben feina gràcies a un pla d’ocupació promogut per la Diputació i el Consell Comarcal
| 0.82504 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.rtvelvendrell.cat/la-festa-de-la-bicicleta-fa-una-retrospectiva-amb-motiu-del-75e-aniversari/
|
mc4_ca_20230418_10_381349
|
Family Holiday Bjørheims Holta Noruega - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Veure tots els 2 allotjaments a Holta.
Ryfylkevegen, 2641, Holta, Holta, Noruega, 4120 - Veure al mapa
Més informació sobre Family Holiday Bjørheims
Convenientment situat a Holta, Family Holiday Bjørheims és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Family Holiday Bjørheims ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Per anomenar algunes de les comoditats de l'hotel, hi ha habitació familiar, instal.lacions de barbacoa.
Les instal.lacions de l'hotel han estat seleccionades amb cura per tal de satisfer el més alt grau de comfort i conveniència, amb aire condicionat, calefacció, escriptori, balcó/terrassa, videojocs a l'habitació a cada habitació. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen jardí estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Descobreixi una encantadora mescla de servei profesional i ampla gama de característiques a Family Holiday Bjørheims.
Allotjaments a Holta
| 0.76469 |
curate
|
{"ca": 0.949438202247191, "es": 0.05056179775280899}
|
https://www.agoda.com/ca-es/family-holiday-bjorheims/hotel/holta-no.html
|
cawac_ca_20200528_7_27427
|
Notícies del CNL
El CEIP Isaac Peral enllesteix les 20 fitxes de català a distància
L'AMPA hi ha col·laborat molt activament
Des del mes de novembre, el SLC de Terrassa ha anat lliurant a l'AMPA del CEIP Isaac Peral unes fitxes amb explicacions i exercicis per adquirir unes nocions bàsiques de català inicial.
Dimarts 23 es van lliurar els certificats d'aprofitament als pares i les mares que durant els darrers mesos han anat fent les activitats a distància amb el seguiment atent de Marta Caminal, de l'AMPA, i amb el suport d'Isabel Soler, directora del CEIP.
Durant la sessió de cloenda, el CNL va poder constatar els avenços dels pares i mares implicats, als quals es van explicar les diferents opcions de què disposen en endavant per poder continuar amb el seu aprenentatge de la llengua catalana. Tots van valorar molt positivament l'experiència i van agrair l'esforç de l'AMPA, però tant la direcció del CEIP com els mateixos alumnes constaten la necessitat (i dificultat) de dur a la pràctica els coneixements teòrics adquirits.
En aquest sentit, l'AMPA, el CEIP i el SLC van declarar el seu interès a oferir altres activitats de suport als pares i mares interessats a practicar la llengua oral.
Aquest projecte s'ha pogut dur a terme gràcies a l'acord signat entre el CEIP i el CNL de Terrassa i Rubí.
| 0.845847 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://cpnl.cat/noticies/3030/el-ceip-isaac-peral-enllesteix-les-20-fitxes-de-catala-a-distancia
|
mc4_ca_20230418_13_641784
|
El Pirineu preveu tancar l'estiu amb una nova millora de dades turístiques - FÒRUM.ad
El Pirineu preveu tancar l’estiu amb una nova millora de dades turístiques
El 31/08/19 10:46
El sector turístic del Pirineu preveu tancar l’estiu amb unes xifres d’ocupació lleugerament superiors a les de l’any passat. Abans de començar la temporada, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida es van fixar l’objectiu de mantenir les dades de 2018, que van ser de 615.000 turistes i 1.750.000 pernoctacions, però a pocs dies d’acabar l’agost ”tot fa preveure que fins i tot les puguem superar una miqueta”. Així ho ha assegurat el director de l’ens, Juli Alegre, que preveu que els propers dies es tancarà una campanya ”molt satisfactòria”.
Des del Patronat apunten que, tot que encara falten uns dies per al balanç final, les empreses d’esports d’aventura i turisme actiu han registrat un increment de contractació de serveis de prop del 5%, pel fet que la meteorologia ha acompanyat i per la gran varietat d’oferta del territori. Juli Alegre ha matisat que al començament de juliol l’ocupació no va arribar a les dades previstes però que la resta de l’estiu s’ha “remuntat” i que, prèviament, el mes de juny també va ser bo.
Alegre ha recordat que el sector turístic a Ponent i el Pirineu porta 6 anys en una ”línia ascendent” que s’ha vist accentuada les darreres quatre campanyes. Ho atribueix principalment al fet que ”el sector fa els deures tot estructurant el producte i oferint-lo amb qualitat”. Però també ha posat en valor la promoció que se’n fa i el fet que és “un territori molt proactiu” a l’hora d’organitzar esdeveniments: aquest estiu n’hi ha hagut més de 400, principalment de caire esportiu, cultural o gastronòmic. ”Això permet al turista gaudir de les activitats”, ha remarcat.
Entre aquests esdeveniments que porten turistes d’arreu del món, el Patronat ha assenyalat els Campionats Món de Piragüisme d’Aigües Braves, dels quals al juliol se’n va fer la primera part a Sort (estil lliure) i la segona tindrà lloc del 25 al 29 de setembre a la Seu d’Urgell, amb les modalitats d’eslàlom olímpic i descens. De la seva part, Àger és escenari del Campionat Internacional de Parapent, amb més de 100 participants d’arreu de planeta.
Notícia Anterior: La urbanització de la Cabeca estarà enllestida a principi de l’any vinent
Següent Notícia: Andorra ha generat el darrer any 400 tones de compost amb la recollida orgànica
| 0.88001 |
curate
|
{"ca": 0.9929635761589404, "es": 0.007036423841059603}
|
https://forum.ad/el-pirineu-preveu-tancar-lestiu-amb-una-nova-millora-de-dades-turistiques/
|
cawac_ca_20200528_2_177720
|
La Diputació col•laborarà amb la “IV Jornada Sida i món local a Catalunya”
La Diputació de Lleida col•laborarà en l’organització de la “IV Jornada Sida i món local a Catalunya”, amb una aportació de 8.407 euros a l’Ajuntament de Lleida per a la seva organització.
La jornada, que tindrà lloc el dia 24 d’octubre, s’ha presentat aquest dilluns en roda de premsa i ha comptat amb la participació del diputat de CiU, Antoni Ponz.
Es tracta de la quarta edició d’aquesta activitat, organitzada per la Xarxa Sida i món local, en què es parlarà d’estratègies de futur, actualització científica, abordatge de proximitat en l’àmbit local, programes d’educació afectivosexual en l’àmbit comunitari i de la inserció sociolaboral i serveis d’atenció social residencials i comunitaris per a persones amb VIH-Sida.
| 0.823703 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.diputaciolleida.cat/actualitat/noticies/5551/la-diputacio-collaborara-amb-la-iv-jornada-sida-i-mon-local-a-catalunya
|
oscar-2201_ca_20230904_12_166194
|
IB3N | Ryanair no descarta tancar més bases a Espanya si hi ha nous retards en l'entrega d'avions Boeing 737 MAX
IB3 Notícies
Política
Societat
Economia
Cultura
Espanya
Món
Esports
Per illes
- Mallorca
- Menorca
- Eivissa
- Formentera
Inici
Televisió
Ràdio
Notícies
Directes
IB3 Notícies > espanya > Ryanair no descarta tancar més bases a Espanya si hi ha nous retards en l’entrega d’avions Boeing 737 MAX
espanya
Ryanair no descarta tancar més bases a Espanya si hi ha nous retards en l’entrega d’avions Boeing 737 MAX
El sindicat USO creu que és una excusa per acomiadar treballadors
comparteix
14/01/2020 21:10h
Redacció
@ib3noticies
Ryanair no descarta el tancament de més bases a Espanya si hi ha nous retards en l’entrega d’avions Boeing 737 MAX, prohibits després de dos accidens aeris. El director de màrqueting de l’aerolínia irlandesa, Kenny Jacobs, ha explicat que tenien prevista l’entrega de 10 avions per aquest estiu i que el retard és l’únic motiu del tancament de bases com les de Tenerife, Gran Canària i Lanzarote la setmana passada.
El sindicat USO ho qualifica de mentida i creu que és una excusa per acomiadar treballadors. Actualment, a Espanya, l’aerolínia compta amb nou bases, entre elles l’aeroport de Palma.
IB3 notícies
comparteix
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
*
*
Δ
Cercador |
| Emissió en Directe |
darrers titulars
Vicent Ribas Prat és nomenat nou bisbe d’Eivissa
Desapareixen les associacions de consumidors: quatre en els darrers tres anys
Catalina Cladera, nova secretària general de la Federació Socialista de Mallorca
Menorca passa a Nivell 3 i el passaport Covid ja és obligatori a cinemes, gimnassos i acadèmies de ball
La baralla multitudinària al carrer Manacor acaba amb set persones detingudes
El turisme nacional eclipsa el Pont de Desembre
El Govern estudia la proposta del Ministeri d’Hisenda de població ajustada
Divergència d’opinions entre els restauradors de Mallorca el primer dia de l’obligació del passaport Covid
més contingut relacionat
Confirmat el primer pacient contagiat amb òmicron per transmissió comunitària a Espanya
Espanya rebrà 3,3 milions de vacunes de Pfizer fins al gener per vacunar els menors d'entre 5 i 11 anys...
Espanya considera d’alt risc set països d’Àfrica per la variant òmicron
El Ministeri de Sanitat ha decidit imposar quarantena de 10 dies als contages dels contagiats i als sospitosos
Les comunitats que han implantat el passaport Covid
Galícia, Aragó, Múrcia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Navarra ja compten amb l'aval dels seus tribunals superiors de Justícia per a imposar el certificat; a Euskadi el Suprem ha donat llum...
ERC avisa que sense complir el pacte de Llei Audiovisual perillen els pressupostos
Segons el projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres, les plataformes internacionals amb seu fora d'Espanya, no hauran d'aplicar...
Cookies
“COOKIES: Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a configurar la web, així com per a analitzar l’activitat de la web i mesurar l’audiència amb la finalitat de millorar el seu contingut i mostrar-te publicitat relacionada amb les teves preferències en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Clica “Informació sobre cookies” per a saber més. Pots acceptar totes les cookies polsant el botó “ACCEPTAR COOKIES”. Per a configurar o rebutjar l’ús de cookies premi el botó “CONFIGURAR”.
Llistat de les cookies en funció de la finalitat
Cookies necessàries
Cookies de tercers [Google Anayltics] Análisi Google, Inc., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Pot obtenir més informació sobre el funcionament de de GOOGLE ANALYTICS i les cookies utilitzades per aquest servei als següents enllaços:https://support.google.com/analytics/answer/6004245; http://www.google.com/intl/es/policies/privacy/
Pot desactivar les cookies de GOOGLE ANALYTICS mitjançant la instal.lació en el seu navegador del complement d’inhabilitació creat per Google i disponible al següent enllaç: https://tools.google.com/dlpage/gaoptout?hl=es
Cookies publicitàries [DoubleClick] Publicitat GOOGLE, INC., amb domicili al 1600 Amphitheatre Parkway. Mountain View, CA 94043. EE.UU.
Més informació sobre aquestes cookies a: http://www.google.com/policies/technologies/ads/ y https://support.google.com/adsense/answer/2839090?hl=en.
Pot desactivar les cookies DoubleClick, visitant la pàgina d’inhabilitació de DoubleClick (en anglès:).
| 0.716304 |
curate
|
{"ca": 0.9366797144830762, "pt": 0.010591756850103615, "es": 0.019801980198019802, "en": 0.022565047202394658, "ia": 0.002072300253281142, "it": 0.002763067004374856, "fr": 0.004835367257655998, "el": 0.00046051116739580933, "ru": 0.00023025558369790466}
|
https://ib3.org/ryanair-no-descarta-tancar-mes-bases-a-espanya-si-hi-ha-nous-retards-en-lentrega-davions-boeing-737-max
|
mc4_ca_20230418_14_75897
|
Holiday home Put Dikla IV Zadar Croàcia - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA
Holiday home Put Dikla IV
Més informació sobre Holiday home Put Dikla IV
Convenientment situat a Zadar, Holiday home Put Dikla IV és una base ideal des d'on explorar aquesta ciutat fantàstica. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Amb la seva bona localització, l'hotel ofereix fàcil accès a les destinacions obligades de la ciutat.
Holiday home Put Dikla IV ofereix un servei impecable i compleix amb totes les exigències dels més experimentats viatgers. Mentres estan allotjats en aquestes meravelloses instal.lacions, els clients poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes, s'admeten animals de companyia.
A més, totes les habitacions ofereixen una gran varietat de comoditats com ara aire condicionat, balcó/terrassa, aparell de televisió, TV satèl•lit/cable, nevera per satisfer els clients més exigents. A més, l'oci que l'hotel ofereix assegurarà que tengui molt a fer durant el dia. Holiday home Put Dikla IV és una elecció inteligents per a viatgers a Zadar, i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.
| 0.799221 |
curate
|
{"ca": 0.9795584627964022, "en": 0.02044153720359771}
|
https://www.agoda.com/ca-es/holiday-home-put-dikla-iv/hotel/zadar-hr.html
|
mc4_ca_20230418_5_751278
|
Benvinguda curs 2012-2013 | www.ampavalldaura.com
← Volevemos al cole, empieza 2012-2013
Visita a la companyia d’aigües de la Trinitat 30.09.2012 →
Posted on 13 Setembre, 2012 by enlamochila
Benvolguts pares/mares
Iniciem un nou curs escolar i des de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes del col·legi volem donar la benvinguda a totes les famílies un any més, especialment a les que s’incorporen per primera vegada.
Encetem aquest curs amb il·lusió i ganes de continuar treballant pels nostres fills i la nostra Escola . Els nostres objectius són participar en el funcionament del col·legi i aportar millores a l’educació dels nostres fills.
Estem preparant molts projectes per a aquest curs, informant-vos. Molt aviat tindreu tota la informació sobre les Activitats
Extraescolars: oferta, preus, terminis, …
Us recordem també que necessitem la vostra col—laboració per a poder realitzar totes les tasques organitzades per l’AMPA. Com ja sabeu ens reunim el primer dilluns de cada mes i us animem a que vingueu i participeu.
Tenim a la vostra disposició una pagina web www.ampavalldaura.com on si us registreu us arribarà al vostre mail tota la informació , el nostre correu electrònic ampa@cevalldaura.cat i l’enllaç per al facebook http://www.facebook.com/ampavalldaura
Us animem a que us doneu d’alta com a socis de l’AMPA si no ho sou ja, perquè tot i que no és obligat, és molt necessari per contribuir en el manteniment de les tasques que des de l’associació duem a terme projectes i serveis que gestionem.
Ens acomiadem desitjant-vos un molt bon inici de curs a tots.
Aquesta entrada s'ha publicat en anuncis, Projectes i etiquetada amb benvinguda, curs 2012-2013. Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.
| 0.800876 |
curate
|
{"ca": 0.9291569086651054, "it": 0.02224824355971897, "en": 0.02459016393442623, "pt": 0.024004683840749413}
|
https://ampavalldaura.wordpress.com/2012/09/13/benvinguda-curs-2012-2013/
|
macocu_ca_20230731_3_248785
|
Arxivar per desembre de 2009
Al Nord, Central Park acaba al carrer 110th, que és el primer del Harlem oficial. Hi ha molts turistes, probablement enganyats per històries de com eren abans les coses, que tornen a casa explicant a tothom que la visita a Harlem va ser molt perillosa i que van veure escenes de misèria i opressió indescriptibles.
No és veritat en els nostres dies. Harlem és el barri negre, encara que cap al Sud cada dia hi ha més senyals de “gentrificació” que aquí vol dir invasió per gent acomodada que millora el barri i fa apujar els preus, forçant la gent pobre al carrer. L’assumpte de les relacions racials a aquesta ciutat, sempre tan progressiva i oberta, és una cosa complicada que ni vull ni podria descriure aquí. Cal viure a Nova York molts anys per entendre-ho. Però a mi m’agrada passejar pels carrers de Harlem. He trobat sempre que col·lectivament i en general els negres són gent més alegre i divertida i llampant que molts altres. I el Nord de Central Park és un pulmó magnífic per als nens, els vellets i els joves del barri. I caminar per Harlem és menys perillós que fer-ho pel Raval: amb sentit comú no ha de passar res. El crim ara ja fa temps que és molt baix a la ciutat, sobretot a Manhattan.
A l’Est de Central Park Nord
Voldria recomanar a tothom el Conservatory Garden que ha sortit a tants films i escenes publicitàries, un oasi meravellós de serenitat i bellesa, probablement el meu lloc predilecte a l’illa. L’entrada està a la Cinquena Avinguda a l’altura del carrer 105th, al nord de l Hospital de Mount Sinai i del Museu de la Ciutat. S hi entra per una gran porta de ferro, treta d’una mansió enderrocada a un altre lloc, i consisteix en dos jardins, Nord i Sud, cadascun amb una font centrada per estàtues delicioses i voltat de plantes florals i jardins molt ben cuidats per voluntaris. Entre els dos jardins hi ha una gespa verda amb una plataforma elevada al fons. Em sap greu que les fotos em surtin tan malament a aquest bloc, perquè aquí caldria una. El meu català no és prou bo per retre homenatge al lloc.
Sortint del jardí pel Nord, s’arriba a un llac anomenat Harlem Meer. Meer! Quina exageració! No és molt gran però té moltes coses i alguna platja petiteta perquè els nens puguin arribar a l’aigua. Hi ha molts peixos i a l’estiu deixen pescar als nens... a condició que tornin a deixar lliures immediatament les pobres bèsties. Aquest sistema es diu “catch and release”. Què en deuen pensar els pobres peixos?
Camino un bon dia per la vora nord del llac. Hi ha ànecs i cignes molt grassos. Deuen ser els residents que els alimenten i no pas la ciutat. Al darrera es veu l’altre vora, ondulant, amb molta vegetació. Hi ha un camí. Es pot la volta al Meer a peu. Sec a un banc prop de la caseta que fa de centre de visitants. Al costat meu hi ha una senyora grassa d’uns cinquanta anys, vestida pobrament, que no deixa de sospirar i gemegar. No deu ser pas per falta de menjar perquè de sobte es treu alguna cosa i comença a alimentar els ànecs. Al davant hi ha un paisatge d’una gran serenitat, al darrere el tràfic infernal i els autobusos del carrer 110th. La senyora segueix gemegant mirant el cel que no sembla escoltar-la, però els ànecs estan contents de la visita. Se m’acosten però no tinc res. Rondinen. Nyec, nyec, nyec. Em sap greu. A mi també em vindria de gust menjar però ara no puc.
Al davant meu, a la dreta veig el bunyol arquitectònic horrorós del Lasker , que a l’estiu és una piscina enorme i a l hivern té unes tres pistes de patinatge sobre gel. Si encara viu, caldria afusellar l’arquitecte per dessacralitzar el Parc. Només veig dos nens patinant però a una de les pistes el Zamboni està aplanant la superfície del gel a una pista. M ho miro una estona i veig que la panxa tan gran de la màquina s’omple del gel arreplegat de la pista de patinatge. Aleshores baixa cap a la vora de l’aigua i buida la càrrega deb gel al costat, fent una pila blanca que vista de lluny a ningú se li acudiria que és gel triturat, com un cocktail d’estiu. Com que fa fred, segur que la pila durarà molta estona.
No em cal caminar gaire per arribar-hi. La frontera oest del Park és Central Park West, que més abaix esdevé una adreça molt cara i prestigiosa on viuen molts milionaris famosos que paguen per la vista al parc.
El que més gràcia em fa és l’escala de l’entrada anomenada “Portal dels Forasters” (Strangers Gate) que obre el pas a una escala de molta altura davant del carrer 106th. Ara fa poc es va fer famosa amb una pel·lícula de la Jodi Foster on es veia com ella i el seu amic són agredits per una banda de desgraciats, que assassinen l’home (cosa poc probable en els nostres dies) i la Jodie es compra una pistola i comença a matar a trets gent dolenta que troba pels carrers. Pujant l’escala s’arriba al cim del Great Hill, la muntanyeta on els catalans vam celebrar la Diada fa uns anys. És un camp de gespa voltat d’arbres. El propòsit de l’àrea és que recordi la natura. Cal una mica d’imaginació, però sí que la recorda.
Molt a prop, pujant i baixant per caminets i evitant els cavalls que s hi passegen, s’arriba al Pool, un estany alimentat per una riera, el Rivulet que es veu que ja hi era quan van construir Central Park. El Pool desemboca a una caiguda d’aigua. Fa uns anys, tot passejant-m hi vaig trobar l’equip de Sesame Street. L’ocellot groc, el Big Bird, estava intentant beure agua a galet de la cascada, que no li sortia bé, mentre dos monstres desconeguts se l miraven rient. Seguint la riera es pot arribar aviat o a la civilització tan bruta i incivilitzada del carrer 110th, o a la dreta a molts camps de joc de bèisbol.
19 d’Abril de 1989: una dona “jogger” de 28 anys cau
Me n recordo molt bé del lloc: a l’estil de Nova York, gent desconeguda hi havia erigit un monument espontani recordatori amb flors, estampetes, cintes de colors, targetes fetes a mà animant la víctima...
La jove en qüestió era una dona blanca de carrera amb molt d’èxit. De professió era una “investment banker” que no he sabut mai com es tradueix però que són gent que aconsellen grans empreses amb problemes financers i cobren molts dòlars. Patia d’anorèxia nerviosa i com sovint aquests malalts era molt treballadora, seriosa i compulsiva. La tragèdia va passar perquè vivia a la West Side, molt amunt, potser massa i tot. Era de raça blanca i tenia el costum que endur-se feina a casa els vespres i després de sopar treballar fins a les 10 o les 11. Aleshores es canviava al vestit de jogger i sortia al carrer, fent un tomb per Central Park Nord als voltants de mitja nit.
Aquí caldria aturar-se i dir-li a la senyora que això era una bestiesa que li podria costar molt cara, sobretot en aquells anys, perquè a aquestes hores el parc estava desert sense policia i era molt gran. Ni a Nova York, ni a Barcelona ni a Palautordera. Però ella ho havia estat fent cada vespre per anys i no li havia passat mai res i no tenia cap por. A més era un lloc públic perquè Central Park no es tanca mai i els ciutadans tenen dret anar-hi tant com volguin a qualsevol hora.
La dona en qüestió fou trobada per uns nens d’escola l’endemà molt d’hora. Tant ells com els primers policies que van arribar la van donar per morta, però vivia. Estava estesa entre les mates prop de la carretera en una gran taca de sang, mig despullada amb una ferida oberta molt gran al cap on es veia el cervell, feta amb un roc que hi havia al costat.
El tractament dels traumes cranials és una ciència que ha avençat molt els darrers anys. Morta com semblava, la van dur a temps a un centre especialitzat i contra tot pronòstic va millorar, va recuperar el coneixement als 12 dies i es va recuperar. S ha quedat amb problemes visuals i de pensament, però viu. El problema és que no recordava l’assalt i no podia ajudar la policia.
Un mal moment: el clima racial a Nova York
Anaven malament les coses. Hi havia un predicador negre demagògic i fals anomenat Al Sharpton (que ara s’ha tornat seriós) dient bestieses provocant i organitzant manifestacions i vivint de la denúncia diària de discriminacions racials, tant reals (que n hi havia) com imaginades. I hi havia una campanya electoral amb un alcalde negre que estava sota atac (era molt bon home, però ho havia fet malament) amb el Giuliani fent les seves insinuacions racistes implícites. I hi havia un augment del crim i gent que es queixava de ser molestada al parc per grups de joves negres. Algú havia de rebre per trencar la tensió creixent.
Aviat cinc nois negres teenagers (15, 16 anys) van ser detinguts i acusats de la violació i intent d’assassinat d’una dona blanca. La cosa aviat va prendre tons racials. Mentre que la premsa majoritària es negava a publicar el nom de la víctima, els diaris de la minoria denunciaven el seu nom en lletres capitals: una blanca era igual com una negra i no s’havia de tolerar cap tracte diferent. Hi havia tantes violacions, però només se n parlava quan la víctima era blanca. Era veritat.
Els cinc nois aviat van confessar. Eren de bona família mitjana i amb certa educació que no tenint res més a fer es dedicaven a fer una cosa nova que ells anomenaven “wilding”, derivat de “wild”, en aquest cas significant brètol o gamberro, que volia dir anar en grup pel parc fent bestieses i molestant la gent. Això del “wilding” va acabar d’exasperar els ciutadans respectables de Nova York. Ja n hi havia prou. Calia actuar amb mà dura.
Considerant que eren tan joves i que van confessar els detalls del crim i demanat perdó, van rebre sentències entre cinc i dotze anys i van ser enviats a la presó. Poc a poc la pau va tornar a la ciutat. La víctima vivia i els negres dolents estaven a la presó. En Giuliani havia començat el seu regne amb ma dura.
S havia acabat el cas?
No, només era un entreacte que duraria 13 anys.
Un jove molt dolent anomenat Matías Reyes
En Matias Reyes era un porto-riqueny de naixement, que només tenia 17 anys el temps del crim. Era (és vull dir, perquè encara viu) un psicòpata criminal, que són la gent que neixen amb algun cargol mal collat al cervell sense sentit de pietat ni de moral, incapaços de tenir emocions, que maten i fan mal per distreure s, sense cap raó, igual com altres van de cacera o juguen a les cartes. No hi ha res a fer, ni redempció i segueixen fent mal i burlant-se de la policia fins que els fiquen a una gàbia. La gent no entenen bé aquests criminals. En general són gent intel·ligent, d’aspecte i formes socials agradables, que passen desapercebuts o són molt benvinguts a grups socials. Hi ha qui diu que haurien de ser tancats a un manicomi i no a la presó perquè són malalts, però és com una deformitat que dura tota la vida: si no són tancats tornaran a fer el mateix una i una altra vegada.
En Matias Reyes era responsable d’un seguit d’atacs violents a dones a East Harlem (prop de Central Park) que va arribar almenys a 8 violacions i un assassinat. Se n va parlar poc perquè gairebé totes les víctimes eren negres o hispanes. Probablement va fer coses pitjors que no podien ser provades.
Va acabar sentenciat a 33 anys de presidi a una institució d’alta seguretat, una anomenada Super Max (molt mal lloc per viure-hi) a la frontera canadenca. Diuen que quan el van arrestar ja va dir a algú que era ell el culpable del cas de la dona jogger de Central Park però ningú li va fer cas perquè aquell cas ja estava ben resolt. Quin mentider!
Però li haurien hagut de fer cas perquè malgrat les confessions tan detallades dels cinc xicots del “wilding” l’única mostra d’ADN trobada per la policia no corresponia a cap dels cinc. La cosa hauria hagut de sorprendre: violacions repetides i l’ADN pertany a un desconegut que no es entre els violadors? Molt estrany.
L’any de gràcia de 2002, l’últim noi del “wilding” havent complert els 12 anys va sortir de la presó. Poc temps després en Reyes va espetar a algú que era ell i no els cinc nois qui havia violat i malferit la dona blanca al parc. El termini per perseguir criminalment una violació (statute of limitations) casualment havia expirat o sigui que la llei ja no podia fer-hi res.
Hom es pensaria que només sentir això tota la policia i els fiscals de Nova York es van mobilitzar. No, no. La cosa va arribar no obstant a les orelles d’un senyor que coneixia bé i estimava les famílies dels cinc nois (tots vivien al mateix edifici) i van decidir contractar un detectiu privat perquè anés a la presó amb una càmera de TV a prendre declaració al Reyes. Veient aquesta declaració filmada al final el fiscal s hi va interessar.
En Reyes va ser portat a Manhattan i va reconstruir els detalls del crim. Els policies no s ho creien: però si els negres havien confessat donant tota mena de detalls i no s’havien retractat mai! Als EUA hi ha una institució anomenada “Projecte Innocència” que es dedica a pagar per anàlisis d’ADN per treure de la presó gent innocent i es van interessar pel cas. I si, l’ADN misteriós trobat a la víctima pertanyia a Matias Reyes. El fiscal va demanar oficialment a un jutge l’exoneració dels cinc joves. Per acusar en Reyes ja era massa tard però ell segueix tancat.
Van cobrar els joves una indemnització per l’ empresonament? Probablement, però no és gens fàcil. A la llei anglo-saxona hi ha una cosa que s’anomena “immunitat sobirana” que vol dir que el Rei sempre té raó i ningú es pot queixar sense permís. Per querellar-se contra l’Estat de NY cal que el Parlament de l’Estat aprovi una llei particular autoritzant-ho. Es pot aconseguir. Es per aquestes coses que els parlamentaris tenen oficines al seu districte on reben ciutadans. Però no té res de fàcil. Probablement els van pagar voluntàriament alguns diners.
Perquè van confessar? D’on van treure els detalls?
Ara és el moment d’introduir una altra expressió d’ús corrent als EUA: railroading, que és el que la policia va fer als cinc nois. Literalment railroading invoca la imatge de posar algú damunt una vagoneta amb rodes sobre el carril de tren i empènyer: després de l’empenta la vagoneta corre tota sola. Hi havia pressió popular per donar una lliçó sobretot a algun negre dolent (encara que no ho digués ningú, estava en l’aire). L’investigador principal, un home llegendari, era un mestre de la interrogació, un policia nascut a East Harlem que ho coneixia tot i parlava al mateix dialecte i entenia molt bé a tothom i coneixia la situació social i tots els costums. Sabia com inspirar confiança, com fer-se passar per amic i extreure informació. Què podien esperar? Hi havia proves contra ells. Si no confessaven tot seria pitjor. Ells no eren angelets sinó que havien fet molt de mal i traït els seus pares amb el wilding. Si demanaven perdó el jutge donaria una bona sentència. Si no... que no sabien com havien acabat tants amics? Era molt millor cantar. I els detalls? En part van sortir de la premsa sensacionalista i en part sens dubte de la policia que els va ajudar a formular-ho.
Railroading! Quantes vegades ha passat en aquest món? En Neró volia donar pa i circ al poble per satisfer-lo. A vegades el poble demana altres coses. I no és sempre bo. Ai, si alguna vegada sents que demanen sang i és la teva!
| 0.806382 |
curate
|
{"ca": 0.9629406245811554, "de": 0.0022114997989545635, "en": 0.004087923870794799, "fi": 0.0006031363088057901, "hu": 0.0011392574721887146, "pt": 0.01360407452084171, "fr": 0.005093151052137783, "es": 0.006969575123978019, "ro": 0.0025465755260688917, "it": 0.0008041817450743868}
| |
oscar-2201_ca_20230904_2_187409
|
STEM Barcelona és un programa educatiu extralectiu que té per finalitat despertar l’interès per la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques en els més joves.
I qui és la persona més idònia per fer-ho? Un/a científic/a.
Així, el programa porta al/a la científic/a a l’aula, organitzant tallers d’activitats extraescolars per alumnat en centres educatius de secundària, quadrimestrals, sobre temàtiques científico-tecnològiques, i que són impartits per doctorands d’universitat treballant en equips de dos.
El programa es difon al Camp de Tarragona per iniciativa de la URV i d’empreses locals. També es difón a la ciutat de Barcelona des de 2014 per iniciativa de l’Ajuntament i del Consorci d’Educació de Barcelona, amb la col·laboració de la URV i de les universitats locals. Ja ha arribat a 2.000 joves de 39 instituts diferents i hi han participat 220 doctorands.
Des de l’inici del programa, en el Camp de Tarragona, han participat els centres educatius següents:
• Col·legi Joan XXIII (Bonavista)
• Col·legi Sant Josep (Reus)
• Institut CampClar (Tarragona)
• Institut Collblanc (La Canonja)
• Institut Constantí (Constantí)
• Institut El Morell (El Morell)
• Institut Martí i Franquès (Tarragona)
• Institut Tarragona (Tarragona)
• Institut Vila-seca (Vila-seca)
Objectius específics
A més a més dels objectius generals de l’Aliança STEM, el programa STEM Barcelona – URV té per objectius específics:
• Promoure els coneixements, les competències i les vocacions STEM entre els escolars.
• Que els alumnes assimilin la curiositat i la inquietud pel coneixement a través del contacte amb els models propers que suposen els estudiants de doctorat.
• Afavorir la igualtat d’oportunitats i contribuir a la reducció de l’abandonament escolar, amb èmfasi en l’alumnat de condicions socioeconòmiques desfavorides i femení.
• Millorar les competències comunicatives i pedagògiques dels doctorands.
Continguts del programa
STEM Barcelona utilitza en els seus tallers materials didàctics desenvolupats per l’Acadèmia de Ciències de Nova York i el Projecte APQUA de la Universitat Rovira i Virgili. Els materials són de tipus experimental, segurs, atractius i s’organitzen en mòduls de temàtica diversa: robòtica, nutrició, química, sostenibilitat, matemàtiques, ciències de la vida.
Els tallers consten de 10 sessions d’una hora i mitja cadascuna. Són sessions pràctiques, plenes d’experiments i curiositats. Experiments senzills que obren els ulls dels alumnes a preguntar-se: Per què? i Com?
Es realitza al Camp de Tarragona amb el cofinançament de les empreses REPSOL i Covestro.
Entitats col·laboradores:
Contacte
977 55 80 58
urvdivulga@urv.cat
www.aliançastem.cat
@ 2017 Universitat Rovira i Virgili – Aliança STEM
Aquesta web utilitza galetes pròpies i de tercers per a oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis l'usuari o usuària accepta l'ús que fem de les galetes. Acceptar Rebutja Configuració Política de privacitat
Política de galetes
Tanca
Visió general de la política de galetes
Aquest lloc web utilitza galetes per millorar la teva experiència mentre navegues pel lloc web. D’aquestes, les galetes que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes galetes s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes galetes. Però desactivar algunes d’aquestes galetes pot afectar la teva experiència de navegació.
Necessàries
Necessàries
Sempre activat
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes galetes no emmagatzemen cap informació personal.
No necessàries
No necessàries
Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen galetes no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l'usuari abans d'executar aquestes galetes al vostre lloc web.
| 0.73875 |
curate
|
{"ca": 0.9275902211874273, "es": 0.026542491268917345, "fr": 0.009545983701979045, "pt": 0.015133876600698487, "id": 0.0013969732246798604, "en": 0.014435389988358556, "sv": 0.004190919674039581, "cs": 0.0011641443538998836}
|
https://xn--alianastem-s6a.cat/ca/programa-stem-urv/
|
colossal-oscar-2022-27_ca_20231005_0_28067
|
Kausa és una empresa especialitzada en el subministrament de mobiliari d’oficina, col·lectivitats i cuines industrials, així com en tot tipus d’accessoris i complements. Amb una àmplia introducció, tant al sector públic com al privat.
Filosofia de treball
La nostra filosofia de treball es basa en la integració dels diferents elements, al lloc on han d’anar ubicats, optimitzant els espais en funció de cada necessitat. D’aquesta manera, aconseguim ambients funcionals i alhora acollidors.
Projectes a mida
Desenvolupem projectes a mida, per a una adaptació òptima i distribució de l’espai, i així podem aconseguir una solució completa en l’arquitectura d’interiors.
Els nostres clients
Suministro de mobiliario de oficina, colectividades, cocinas industriales, accesorios y complementos.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.8706786171574904, "es": 0.1293213828425096}
| |
macocu_ca_20230731_7_80465
|
L'alcalde de Barcelona ha rebut la bufetada que li han donat els barcelonins al votar per majoria NO a fer canvis a la Diagonal. Aquest senyor n'estava tan convençut que enrabiat va dimitir al cap d'urbanisme. L'alcalde Hereu no va escoltar gens als barcelonins quan lo de la Sagrada Família, S'estalviaven molts diners fent passar l'AVE per el Vallés i no perjudicaven gens l'example. I allò tan important per Barcelona no ho va sotmetree a votaciò. La política es així de bruta. Ara s'ha trobat amb un NO enèrgic. Els barcelonins tenen més seny que els que governen la ciutat. Esperem que a les properes eleccions facin una millor tria per Barcelona que es mereix un representant de talla per aquesta ciutat, encara que tal com veig el panorama no hi ha massa on triar...
Isona77
| 0.777134 |
curate
|
{"ca": 0.908150064683053, "it": 0.08279430789133248, "en": 0.009055627425614488}
| |
cawac_ca_20200528_0_17950
|
Membres
Tots els serveis oferts directament per PROJECTAE i pels seus socis col·laboradors ho són a través del portal/web, www.projectae.cat , que disposarà de cinc nivells d'accés:
Públic : informació general sobre els serveis oferts, sobre els diferents tipus d'habitatges amb serveis impulsats i sobre els objectius i organització de PROJECTAE.
Registrat : nivell bàsic de relació permanent amb el portal/web. Permet realitzar fins un màxim de 4 consultes de forma gratuïta. Per a sol·licitar un servei cal accedir al nivell d’abonat.
Abonat: aquest nivell permet accedir a la informació específica sobre el projecte en el que participa l'usuari i a les gestions que hi estiguin relacionades. És el nivell dels qui sol·licitin algun dels serveis oferts des del portal de PROJECTAE. Permet valorar els serveis rebuts.
Adherit : aquest nivell permet accedir directament a cadascun dels serveis oferts pels socis col·laboradors i a tota la informació i gestions relacionades amb els projectes en els que participa l'adherit.
Col·laborador : nivell que permet accedir a totes les funcions i serveis de la web/portal i que comporta la participació en la presa de decisions i en els debats oberts.
Cada nivell d'accés permet les funcions dels nivells anteriors i tots, a excepció del nivell públic, precisen d'un nom d'usuari i una contrasenya per accedir-hi.
Els cinc nivell d’accés a la xarxa determinen el tipus de relació de cada usuari amb la xarxa i, en general, amb l’estructura de PROJECTae. Per a ser membre de la xarxa és imprescindible omplir el formulari d’accés corresponent com a pas imprescindible per a disposar de nom d’usuari i contrasenya que permeti accedir als diferents nivells previstos per a cada usuari.
| 0.817482 |
curate
|
{"fr": 0.0040887850467289715, "ca": 0.9959112149532711}
|
http://www.projectae.cat/contents/view/82
|
mc4_ca_20230418_12_554886
|
L'alcalde d'Esparreguera reclama poder usar el romanent de tresoreria - Regió7 :: El Diari de la Catalunya Central
L'alcalde d'Esparreguera reclama poder usar el romanent de tresoreria
L'alcalde d'Esparreguera reclama poder usar el romanent de tresoreria Regió7
L'alcalde d'Esparreguera, Eduard Rivas, ha plantejat la necessitat que els ajuntaments puguin disposar del romanent de tresoreria per poder fer front a les despeses de les conseqüències socials i econòmiques de la Covid-19. Rivas va exposar aquesta necessitat en el si del Cicle de Trobades virtuals -eFòrum- amb alcaldes del Baix Llobregat.
Rivas va aprofitar l'ocasió per recordar la lleu incidència de la pandèmia a la seva població i va explicar el doble paquet de mesures per afrontar la crisi actual. Per una banda, mesures per preservar la salut dels ciutadans i, d'altra banda, un pla de xoc de 2,5 milions d'euros per donar suport a les empreses i comerços de la ciutat. També va anunciar la posada en marxa d'un pla de lliurament de material sanitari als comerços de la ciutat, valorat en 30.000 euros. L'alcalde va subratllar «la necessitat d'una reforma legal que permeti als ajuntaments poder utilitzar els seus romanents per fer front a la situació de crisi econòmica i social», fet que permetria a l'Ajuntament d'Esparreguera disposar d'11 milions d'euros.
El PP presenta una reforma legal per impedir que Puigdemont rebi fons públics.
La meitat dels empleats respon trucades de la feina a les vacances.
Alemanya aprova l'ús terapèutic del cànnabis.
| 0.850072 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.regio7.cat/anoia-baix-llobregat/2020/05/16/lalcalde-desparreguera-reclama-usar-romanent/612301.html
|
mc4_ca_20230418_1_191851
|
Puc mantenir el meu fill fora de l'escola durant un mes a causa d'un coronavirus? 2020
Puc mantenir el meu fill fora de l'escola durant un mes a causa d'un coronavirus?
Li han diagnosticat el fill? Si és així, aleshores amb una nota de Drs, podríeu excusar el vostre fill durant el temps que el doctor recomana. Més enllà d’això: no. L’escola del vostre fill espera que el vostre fill assisteixi durant tants dies, la major part de l’any escolar. Queden només 3 mesos de l’escola per a aquest curs escolar, la majoria de llocs de totes maneres. Per què mantenir-lo fora durant tot un mes?
En aquest moment, faríeu aquesta por per por de la seguretat del vostre fill. Què passa si no hi ha cap amenaça fins a les 6 setmanes després de la retirada del vostre fill? I si hi hagués una cura, però no estaria disponible fins a deu setmanes? Després vam descobrir un gen en el nostre ADN que va fer que el vostre fill i la seva immunitat fossin o no. El temps continuaria allargant-se durant mesos i mesos per por. I llavors va ser per a res. Excepte que la teva filla hagi perdut un any d’educació.
Ara mateix probablement no, no. Ara mateix no hi ha cap raó. El FLU ha assassinat milers de persones més als EUA aquest any que el coronavirus fins ara. Per què no esteu fent una tonteria amb això ? ?????? ?
La gent necessita deixar de comprar el bombo mediàtic i deixar d’estar molest per això. SI i QUAN es diagnostica a la vostra ciutat i el govern envia avisos AQUÍ
estar una mica preocupat. En aquest moment, a menys que siguis molt vell o tinguis greus condicions mèdiques existents, no hi ha cap raó per quedar-te ximple i amagar-te. Sens dubte, ara mateix, no hi ha cap motiu per treure els vostres fills fora de l'escola abans que acabi l'escola. Només tindria problemes en el registre educatiu del fill. Fins que el consell escolar decideixi tancar les escoles o excusar les absències a llarg termini per treure el vostre fill ara, sense cap altra raó que la paranoia, perjudicarà la seva educació en el futur. No us heu amagat de la grip, i per què això? No és com si fos pesta bubònica, còlera o alguna cosa així.
! Deixeu de deixar que els mitjans us manipulin.
Per tal d’evitar que el personal del districte escolar us amenaci amb accions legals relacionades amb la falta d’assistència del vostre fill, probablement seria millor demanar un estudi independent del districte escolar o desinscriure el vostre fill i completar els tràmits que calgui per tal de escola a casa el vostre fill.
Depenent del lloc on visquis, aquesta acció sembla una mica prematura, però, òbviament, fareu el que considereu necessari per mantenir la vostra família segura.
Ja té un refredat un símptoma del coronavirus? Què és el coronavirus i quins són els seus símptomes? Com puc evitar la mortal coronavirus als Estats Units? Què va pensar de la conferència de premsa de Donald Trump sobre el coronavirus? Quina és la millor manera de parlar amb els nens sobre el coronavirus?
| 0.776672 |
curate
|
{"ca": 0.9873417721518988, "de": 0.0013684570646595963, "en": 0.0020526855969893944, "fr": 0.0006842285323297981, "es": 0.008552856654122478}
|
https://ca.kdvamerica.org/report/can-i-keep-my-child-out-of-school-for-a-month-due-to-coronavirus/
|
macocu_ca_20230731_3_13470
|
La Fundació ”la Caixa” facilita 11.920 nous llocs de treball a persones vulnerables
El programa Incorpora ha possibilitat les contractacions a Catalunya gràcies a la col·laboració de més de 3.601 empreses
Programa Incorpora de Fundación "la Caixa" | Cedida
De les 11.920 insercions, 6.421 han estat de dones i 5.499 d’homes. A més, 2.855 eren persones amb alguna discapacitat, i 9.065, persones en risc o situació d’exclusió.
| 0.703313 |
curate
|
{"ca": 0.8788598574821853, "es": 0.12114014251781473}
| |
oscar-2201_ca_20230904_12_27813
|
La salut mental és un aspecte més del benestar de cada persona, quelcom que hem de cuidar, prestar atenció i fer front si pensem que ens trobem davant d’un problema.
Les causes perquè aparegui un trastorn mental acostumen a ser una combinació de factors genètics, de l’entorn social i d’experiències viscudes. No té res a veure amb debilitat de caràcter, ni és culpa de la persona.
La societat canvia, creix i evoluciona, i una cosa similar succeeix en l’àmbit de la salut mental. Ja s’ha deixat enrere la creença que els problemes de salut mental tenen una causa exclusivament biològica.
Els problemes de salut mental són un fet més en la vida de les persones, s’han d’abordar centrant-nos en les necessitats individuals que cada persona té i, per descomptat, no les defineixen.
És imprescindible deixar de banda diagnòstics i etiquetes, i passar a posar la nostra atenció, esforç i focus en les capacitats múltiples de la persona.
Hem de deixar d’assumir que els problemes de salut mental són el ‘tot’ en la vida de les persones. En canvi, podem posar el focus en les múltiples barreres a les quals s’han d’enfrontar diàriament.
Centrar el nostre relat en les capacitats de la persona i no en les etiquetes comporta potenciar-ne l’autonomia i la responsabilitat, millorar l’acceptació dels problemes de salut mental en la societat i afavorir-ne el procés de recuperació.
MITE:
“Els problemes de salut mental no es curen”.
REALITAT:
Amb l’atenció i el suport adequats, les persones amb problemes de salut mental poden recuperar-se.
I PER QUÈ CAL QUE
ELS/LES PERIODISTES HO FACIN?
A les persones amb problemes de salut mental no se’ls percep a primera vista cap problema de salut. Diguem que passen desapercebudes entre la resta de la societat i que una manera de reconèixer-les és a través de les etiquetes i/o diagnòstics que en moltes ocasions apareixen als mitjans de comunicació.
Aquesta acció d’etiquetar, augmenta els prejudicis i tabús existents a la societat sobre la salut mental. La conseqüència és que, moltes vegades, les persones amb problemes de salut mental i les seves famílies amaguen conscientment aquest tipus de problema de salut, cosa que converteix el nostre col·lectiu en “invisible” per a la resta de la societat
A més, el fet d’etiquetar contribueix a augmentar les dificultats que tenen les persones amb trastorn mental per exercir els seus drets en la societat en igualtat de condicions que la resta de les persones. Aquesta desigualtat genera i desenvolupa situacions greus d’exclusió social que dificulten de manera notable que la persona amb problemes de salut mental es vegi com un subjecte amb drets. Això evita que accedeixin als serveis i, per tant, la seva inclusió plena en la societat.
CAPÍTOL ANTERIOR
CAPÍTOL SEGÜENT
www.consaludmental.org
Find us on:
Facebook page opens in new windowTwitter page opens in new windowYouTube page opens in new windowLinkedin page opens in new windowInstagram page opens in new window
financiado por:
Condicions d’ús i privacitat
footer ca
Go to Top
Utilizamos cookies propias y de terceros para fines analíticos y para mostrarte publicidad personalizada en base a un perfil elaborado a partir de tus hábitos de navegación (por ejemplo, páginas visitadas). Puedes obtener más información y configurar tus preferencias Configuración Acepto Leer más Rechazar
Política de Cookies
Tancar
Resumen de privacidad
Este sitio web utiliza cookies para mejorar su experiencia mientras navega por el sitio web. De estas cookies, las cookies que se clasifican según sea necesario se almacenan en su navegador, ya que son esenciales para el funcionamiento de las funcionalidades básicas del sitio web. También utilizamos cookies de terceros que nos ayudan a analizar y comprender cómo utiliza este sitio web. Estas cookies se almacenarán en su navegador solo con su consentimiento. También tiene la opción de darse de baja de estas cookies. Pero la exclusión voluntaria de algunas de estas cookies puede afectar su experiencia de navegación.
| 0.58939 |
curate
|
{"ca": 0.6681829668941117, "en": 0.05509224159716957, "es": 0.26636340662117763, "la": 0.002274450341167551, "it": 0.00429618397776093, "ro": 0.002274450341167551, "fr": 0.001516300227445034}
|
https://comunicalasaludmental.org/guiadeestilo/ca/parlem-de-diagnostics/
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_242718
|
informa: AVUI L'Exèrcit turc ha conclòs els preparatius militars començats fa un mes per a una possible incursió massiva al nord d'Iraq i ha desplegat 150.000 militars a la zona fronterera amb el país veí. L'Exèrcit turc ha completat el seu operatiu amb el transport d'helicòpters Cobra, Super Cobra i Skorsky. Així ho ha comunicat l'agència de notícies privada Dogan, que cita fonts de l'alt comandament militar, segons les quals el gruix de les forces es concentra entorn de la localitat de Çukurca, a la província d'Hakkari, a 5 km d'Iraq. Contra el PKK L'objectiu de l'eventual operació transfronterera, per a la qual el Govern d'Ankara va obtenir el passat dia 17 la pertinent autorització del Parlament, és combatre les bases del grup armat Partit dels Treballadors del Kurdistán (PKK), instal·lades a les zones muntanyoses del nord de l'Iraq. L'agència Dogan ha informat avui que els peshmerga kurds (l'exèrcit de facto de la Regió Autònoma del Kurdistán Iraquià) han començat a instal·lar llocs de vigilància mòbils davant de Çukurca. A més, 20 pobles de la part iraquiana propera a la frontera han estat evacuats i els seus habitants enviats a les grans ciutats, per temor als bombardejos de l'Exèrcit turc. Maten 15 militants del PKK L'Exèrcit turc ha matat avui a 15 militants del PKK en un combat a la província de Tunceli, a més de 500 km de la frontera iraquiana. Després del xoc armat, els militars turcs han posat en marxa una ingent operació militar amb 5.000 soldats i el suport d'helicòpters Cobra.
Aquest Turcs són uns cabrons, com s'aprofiten. Com que són aliats dels americans ho poden fer. S'haurien de tornar a fer manifestacions com en el seu dia es va fer per la invasió de l'iraq. Però clar ara ja no interessa fer-les. No interessa molestar els turcs perquè primer, ja no hi ha un govern del PP, molts manifestant del ?No a la guerra? no ho feien per aquest lema sinó per fotré al PP, des de el total egoisme, tant els hi fotia que els hi passava als iraquians. Segon, Turiqua no és USA, per tant no es tant maco protestar, queda molt progré protestar contra USA i no contra els turcs. I tercer, ja estic prou bé al sofa! En quina puta societat vivim??? ?
en la conformista, que no ho veus?
ja fa massa temps...
| 0.835471 |
curate
|
{"ca": 0.9581081081081081, "it": 0.017117117117117116, "fr": 0.00045045045045045046, "es": 0.015315315315315315, "et": 0.009009009009009009}
| |
mc4_ca_20230418_4_453821
|
Manlleu inicia el seu Pla Local de Joves | Ajuntament de Manlleu
Manlleu inicia el seu Pla Local de Joves
La primera fase del pla és la diagnosi, i per tirar-la endavant s’han fet tres accions: una anàlisi de les dades socioeconòmiques relacionades amb la gent jove del municipi, un recull dels plans i projectes adreçats a la gent jove impulsats des de l’ajuntament i la constitució d’un grup motor de joves.
Aquest 2018 l’Ajuntament de Manlleu ha posat en marxa el Pla Local de Joves. Un pla local de joves és l’instrument estratègic que els ajuntaments tenen al seu abast per pensar amb els i les joves de la ciutat com hauria de ser Manlleu en el futur. També serveix per planificar amb ells una sèrie d’accions, programes i recursos adreçats a la gent jove. El resultat és un document - fet a partir de les aportacions dels i les joves de Manlleu - que defineix les polítiques locals de joventut, en aquest cas per al període 2018-2022.
Aquest pla es desenvoluparà en diferents fases i compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. La primera d’aquestes fases és la diagnosi, que és una anàlisi actual de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut vigents al municipi. En definitiva és una fotografia de la realitat que viu la gent jove, de les seves necessitats i dels recursos que tenen al seu abast. Un cop finalitzada la diagnosi, previsiblement al juny, es donarà pas a la definició compartida d’accions.
Per tirar endavant aquesta diagnosi s’han fet tres accions: una anàlisi de les dades socioeconòmiques relacionades amb la gent jove del municipi, un recull dels plans i projectes adreçats a la gent jove impulsats des de l’ajuntament fins a dia d’avui i s’ha constituït un grup motor de joves.
El grup motor és un espai de debat, seguiment i avaluació del procés de redacció i execució del Pla Jove. Està format per un grup de joves amb perfils diversos i té la funció de representar els diferents col·lectius de joves que hi ha a la ciutat i també fer d’antena per animar a la resta de joves de Manlleu a participar en les diferents accions previstes – més enllà del grup motor – per elaborar el Pla Jove, ja que en un segon moment es buscarà ampliar la participació a tot el jovent del municipi.
El divendres 6 d’abril a la tarda va tenir lloc a Can Puget la primera reunió del grup motor. Va comptar amb la participació d’una dotzena de joves, del regidor de Joventut Eudald Sellarès, de l’equip tècnic de Diputació encarregat del projecte i de l’equip tècnic del Servei de Joventut de l’ajuntament. L’equip tècnic va presentar als joves el pla de treball previst i es va generar un primer espai de debat al voltant de les necessitats dels i les joves de Manlleu.
Des d’ara fins el mes de juny està previst fer una sèrie d’entrevistes en profunditat tant a representants polítics com a personal tècnic municipal i a diferents joves. També fer un taller participatiu amb personal tècnic municipal, una segona reunió del grup motor, un concurs a Instagram i un Fòrum Jove oberts al conjunt de gent jove de la ciutat. Amb tota la informació que es reculli s’elaborarà aquesta fotografia de la realitat juvenil a Manlleu, que serà el punt de partida per dissenyar posteriorment actuacions de millora.
Data de modificació: 16/04/2018 13:52:05
| 0.834334 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.manlleu.cat/pl3/descobrir/noticies/id731/manlleu-inicia-el-seu-pla-local-de-joves.htm
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_553413
|
no sé si heu vist l'anunci del Renault Laguna (un cotxe que per mi és massa poc) on hi surt un paio imitant el meu estil de vida, vivinat a una mansió, menjant a restaurants bons, frenant amb el cotxe per no atropellar una iaia, i arriba al concert es maquilla i comença a cantar "maldita burguesia, maldita sociedad, odio al dinero..." i acaba amb la frase: "a tots ens agrada viure bé" doncs això, a tots ens agrada viure bé, no us amagueu
Ah mira, un 33..... tu tmb tens 10 usuaris com en DC ? Feu risa ja, amb firmes comAudi 33, El 33 m'esxita, jhahahaha però on anireu a parar ?
"Risa"... :S
Hi ha llocs dels Països catalans que diuen risa enlloc de riure, jo mai he sentit dir riure a les terres de l'ebre. En tot cas, un error el pot tenir tothom
Jo només he escenificat que m'ha sonat molt malament
| 0.833616 |
curate
|
{"ca": 0.985, "en": 0.015}
| |
mc4_ca_20230418_16_673920
|
L’exposició “Terra Nullius” arriba al Portal del Pardo - L'Antena
Inici»Activitats»Exposicions»L’exposició “Terra Nullius” arriba al Portal del Pardo
Artista/es: Col·lectiu Ras El Hanut
Data: Del 16 de gener al 14 de febrer
Hora: De dimarts a dissabte de 17 h a 20 h i dissabtes i diumenges d’11h a 14h. Dilluns i festius tancat.
Inauguració: 15 de gener a les 20 h
| 0.702014 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://antena.cat/activitats/exposicions/l-exposicio-terra-nullius-arriba-al-portal-del-pardo.html
|
mc4_ca_20230418_9_111910
|
llet - desaveseu-vos-en: Vint Gaietans trescant
Vint Gaietans trescant
Vintè gaietà
172. Li vaig dir al nen Centelles que tenia el sopar a taula, mes em deia que no patís, que ell rai, que avui ja havia sopat. Em deia que havia suara descobert el mètode. Li demanava és clar que quin mètode i em deia que el mètode de les proporcions si fa no fot acurades de merda integrades en les coses del món.
Es veu que havia alfarrassat que, si amuntegues tota la merda cagada incessantment pels animals més la “merda” produïda per tot allò que es corca i es podreix constantment, i, en pic mort, encar es corca i podreix més de pressa, hom podria àdhuc dir que la Terra mateixa és un cagalló suspès a l’espai i que millor que dir’n Terra potser fóra no dir’n Merda. Llavors, si hom s’hi fica de debò, a escaujar amunt i avall, escosint i escorcollant, i amb els ulls sense lleganyes ni vels dogmàtics, descobreix oimés que les activitats dels humans, sobretot les activitats “espirituals”, encar produeixen més “merda”, una merda entre cometes, només tangible “espiritualment”, és a dir, pensant-hi; i te n’adones per exemple que el cent per cent de la “religió” i doncs la “teologia” és merda, car són tristes masturbacions mentals sobre quelcom no solament inexistent, impossible d’existència altra que marinant en la merda d’escreix que és producte de la masturbació mental. I que la branca de la “història” és noranta-nou coma noranta-nou per cent de merda, i que l’“art” és setanta-sis per cent de merda, i la “literatura” vuitanta-nou per cent de merda, i la “crítica literària” i “artística” són noranta-vuit per cent merda tot ben comptat i debatut, pesat i grapejat. I que si en les activitats dites espirituals la proporció merdística és tan enorme, imaginem’ns-e com creix la cosa en la producció manual!
Em deia: “El nostre veí crema merda seca damunt la merda que cou a les graelles, i per la finestra el veus sèdulament espargir merda o fems damunt el seu jardí; l’apotecari de la cantonada dóna noms estranys a nàquisses disfresses de merda esterilitzada, destil·lada, sublimada, i així es va fent ric, mentre l’argenter al seu costat es fa el fi venent merda mineral, escòria se’n diu, quiratada amb metalls que hom sempre ha identificats a la femta o quisca dels infants i dels poderosos, i ja em diràs què altre alfarrassen, amb dits serosos, els escanya-rals que merda com qui n’afetgega, poruc, als budells; l’adroguer no cal dir, merda processada que hom processarà encontinent en merda merda; tot al món són graus de lluentor cercats entre caguerades; barreja cacofònica, vociferacions postremes, els intercanvis de les humors degeneratives entre enamorats, amebes meteòriques, escamarlans castrats... presoners tots plegats del sobrepuig i del rebuig, ecumènica escuma, anonimitats metamorfosades en ectoplasmes que es fonen en pet.”
Li deia, gratant-me segurament el nas d’oblic neguit: “No et mossegos la llengua, Centelles, per por del que t’hi surti, he-hè!”
Em diu que aquell vespre, decidit que tot era doncs merda...
Entrant a la botiga, alhora fent un gest ampul·lós que abastava el territori, vaig dir: “Tot és merda!” i el pastisser, qui es veu que n’afegia per consell dels tastaires excels per al millorament dels sabors, n’afegia, dic, als seus exquisits pastissos, tantost va sentir això es va glaçar molt lletjament, pobre home; tenia ara un visatge tot tort i rugat, semblava talment ferit de catalèpsia. Quan va veure que nogensmenys me n’empassava uns quants, vull dir, dels seus millors pastissos (que tanmateix ara pretenia que havia abans analitzat al laboratori de casa meua per a saber’n el contingut precís, i havia trobat que, com pertot arreu, hi havia un bon bocí de merda entre els ingredients, o materials integrants del reeixit conjunt, merda, doncs, tret que molt menys per exemple, li dic, que a la “història” o a la “religió”, on el contingut de merda s’eleva al noranta-nou per cent pel cap baix en el primer cas i al cent per cent sense fissures al segon), allò (veure que me li cruspia sense pena els merdosos, cremosos, cócs, bescuits, llepolies...) l’estimulà novament.
Va dir: “Tinc un talent latent a no fer’m assassinar pel primer arribat per molt armat que vingui amb ganivets, pistoles o ampolles d’àcid roent i verins; i tanmateix vós gairebé m’atuïu només amb una petita frase; quin món més estrany, oi?”
“...estrany... i merdós”, vaig afegir.
Em vaig engolir, gairebé sense enfeinar’m mastegant-los molla, tot plegat quaranta-quatre i mig dels seus pastissos més exquisits. Revera, un acompliment. “Excel·lents!” vaig preuar-li, fent el típic gest del tremolenc colló amb la mà dreta, tota bruta ara de xocolata, nata i ensucrada merdeta, és clar, “la merda els dóna el je-ne-sais-quoi que els burgesos sempre cerquem en tot producte selecte i tanmateix no pas massa carot.”
“Ho formuleu amb mots exactes.”
“Els burgesos la teca, com la història i la religió, la política i l’“art”, la “filosofia” i l’esport, ens agrada ben merdoseta. La merda, llas, no ens en podem estar. A tot arreu ens manca qui-sap-lo, és clar; sense merda, res no és prou gustoset, no fa?”
“Fa”, va dir, alleujat.
Unes quantes senyorasses entraven molt abillades a comprar-hi, amb ditets que feien pinça com si hi triaven entre cagallons cap anell caigut, llurs pastissets quotidians. Me’n vaig anar deixant anar una llufa; sóc un burgès massa fi per a deixar anar enlloc, i menys entre senyorasses, un pet gaire sonorot.
173. Allò que ella hi tenia entre les cuixes era un gargall extraterraqüi... es transformava ràpidament en quelcom d’altre... en teriomorfes teratosis... o es tancava i era una petxina que esdevenia rabent, com màquina ocre i nacrada de somni... o s’obria de closques i l’ostiot agressiu sorgia entre pergamins i es tornava virolet autoguiat qui giravoltava en la follia... o, com dic, es podia aixecar en monstre gegantí, sobirà suprem, molt tirànic...
Si ho volia, es metamorfosava en moc novament, un moc cel·lular, amb taquetes roses; ara, si el toquessis, es tornava quelcom fantasiós, sovint grotesc, d’altres vegades altament mecànic, de tècnica massa avençada, segurament de qualque civilització de qui sap quina immensament llunyana galàxia: era llavors un instrument insospitat...
M’enduc la clau; no fos cas que no se n’adonessin ni que me n’he anat, i em tanquessin fora entre les terrors de la nit. No vull que hom em tanqui, no. I ara que encar s’hi veu fil avall per inhospitalàries endreçúries, devers on rauen els armats.
Ho reconec. Volia denunciar-hi l’invasor, l’ocupant flairós qui com mutant fissurel·la a la dona se li encastava, vàgil i iridescent, entre les acampanades cuixes.
Vaig córrer a informar’n (del greu cas) als militars russos – eren més de fiar que no els altres; els russos havien llegit gent esclarida, com ara en Marx i en Lenin; no eren tan pallussos i doncs perillosos com els altres, qui eren molt més gratuïtament criminals pel fet que, per tota ciència de l’esperit, només havien mamat el menstru corrupte que destil·la aquell llibrot sanguinari amb déus a desdir, per a donar i per a vendre, i venjatius com “endimoniats”, i amb profetes lluscs, lloscs, cruels, qui pertot troben endimoniats i llavors els comoneixen la cuca amb tècniques de vil, malandrí, torturador.
Per arribar-hi havia de travessar espetegosos horts i l’estany mig glaçat; menjava pel camí alguns lletsons que no em semblaven enverinats; el fred els havia fets encar més llefiscosos; les vores de l’estany eren passables damunt el glaç que envoltava els canyots, als qual m’agafava per a no enforsar’m ni relliscar, a tall de faitisses crosses...
Els russos em va dir que ho investigarien: “Un moc d’altres planetes, hum: hum!”
Potser em prenien per un tocat. Pensava presentar-los-ho en forma de sonet. Els dic:
–S’han llegits el “Romanço nou que cantava un tòtil entre ambigus angles glaçats”? Ni en Puixkin, escoltin!
El seu cony era un moc extraterrestre,
l’hi espiava pel forat d’un pany,
me n’enduguí la clau fins a un altre any
i em fiquí als bancals glaçats, rupestre.
En vull informar al rus més pedestre;
per a nodrir’m mastec lloca marmany;
faig cap eixut, sense gaire esgarrany,
al quarter on m’acar al primer mestre.
“La dona hi té un gargall extemporani:
pot transformar’s si vol tot espontani
en closca lluent o isnell coleòpter.
O amb un gegant monstruós va i et sobta:
Un ogre dels qui enraonen en copte
I diu missa i s’escorr al supedani.”
Em diuen si mai he vist ballar un dervix. Com se’ls tornen campanot les faldilles. Em recomanen que em faci cuc i m’hi fiqui dessota. I que al penjoll bategós m’hi amorri. Suc de batall de dervix com balla, aquest és el remei contra el veure les visions dels gargalls extraterraqüis.
Tant se val. Ja veig que tothom se’n fot. Tothom sap la fúria assassina dels dervixos. Caldria ésser boig per a ficar-se’ls d’arítjol davall el faldillam. Les batallades em sonaven. No. No hi ha ajuda al món. Ja ni el rus més eqüestre ans esclarit no pren cura de les necessitats dels necessitats. Tornaré capcot a casa; encar rai que duc la clau a la butxaca! I si algun dia l’òstia alienígena, qui a la posseïda dona se li barreja, canviant com pop, tremuja endins de les acampanades cuixes, no se’m cruspeix, que la meua agror congriada, si més no, me la panseixi una mica: que allò no li doni tant de plaer; que menjar-se’m no li sigui, no, cap vacança ni gai viatge en carretonet de sínia ni de muntanya russa en firetes de firataire pet.
174. Als frares dels meus camals, cascàrries. Zebús tardígrads llauraven aiguamolls. Llurs cascavells em sonaven emboirats, clandestins. A cavall d’elefants, hi veia bruixes. “Vcigdà gatov!” amb ronca veu de gola pregona li deia al rus qui com vinyòvol guardava la cruïlla. Em saludà amb un moviment del salacot; l’hamaca, en bellugar’s ell per a dur’s els dits a la vora del capell, es gronxà feixugament només un pic o dos.
Ara ullava, caminant pel fang, el Solell: sangonós.
Maleït Solell! Les seues hemorràgies han adobades, abonades, sempre les sanguinàries fantasies apocalíptiques dels ignorants ans datspelcul escatòlegs del mitjà orient. Fotí guitza a una mata cremant, punxegosa. Picat pel mut ultimàtum de les punxes, entost de fondre’m en pollós neguit, diguí, en alliberador hipèrbaton, “de les puntades les punxes totlany se’n rifaran, llur abundància lo nu peu trumfant”.
Vaig pensar a cagar-m’hi i tot; no hi lleixaré únicament la sang dels dits del peus, artells esgarrinxats. Les relacions (tensions i atraccions) contínues d’amor i odi amb els meus budells s’exacerbaren un bon tros.
Enllestit, continuí.
Corcat pels corcs del temps ara perdut, doncs parasitat per paràsits prims, no pas pels paràsits grassos qui em mataren l’espectre ample qui adés hauria volgut posseir’m, el meu pany de vida s’ha escarransit com pany de roba dolent en acabat de calda bugada. Sóc un paquet més o menys ben embolicat. Tot el que hi tinc davall la pell que m’embolica si fa no fa ferm (cucs als budells i tot doncs), va on vaig. I a part d’això, no tinc re més.
Envant, doncs, tanmateix més lleuger. Viatjant sense solta ni volta, per apatètics camins de sobtades sangs, tract d’evitar les malignes costures, on els camins s’encallen. S’hi amaguen uniformats assassins. En diuen fronteres o quelcom així. On és el rus qui mani arreu? Per aqueixes llunyàries, ja re no rutlla.
Hi couen en paelles que xauxinen els escarransits lladregots carcasses d’executats. Només duc la clofolla del cos, elàstic, com bri d’herbei. Tofes de sentiments els vénen com coixins de càncers escalfadorament covats; la gangrena de l’arrogant és el patèticament subversiu coixí de la novetat; al vici dels torturaires li cal incessantment la varietat; enyorant rialles, els rebregats com aluda em duen a noc els ronyons; al celler de l’edifici fronterer, tothom s’hi troba neguitós; les memòries dels fets creixen com fetus dins de fetus: monstres sense solta ni volta, tornem-hi, qui viatgen com figuracions d’obeses fantasies; algú em clavarà un ganivet prim; els daus llençats, l’interior pregon se’m metamorfosa a l’atzar, esbojarrat. Al·lucinen els armats, les imatges els acoquinen, els compel·leixen a vandalitzar’s entre ells; volen mutus els cossos, trossejats, maniàticament passats pel garbell de manta de bala. Tenia el cos enverinat. Ningú que el tasti sobreviu la bogeria.
Teca rai, dic. En l’oblivió bategosa de l’escapada duc perfectament a l’esment els heroics obscens qui de sotamà, traïdorencament, llur indecència tot d’una exposada, exposaren que cada troc consisteix en dur debades la cobejança o filarguria dels cleptòmans, cleptòfils, del pol positiu al negatiu, o inversament; que tot és doncs buit entrellat per on l’inútil electricitat del mort equilibri, l’obturació total, l’absolut restrenyiment, no fa veure que passa.
La dona em rep a crits. Es veu que els feia patir, tantes hores esgarriat per zones diguem-ne bèl·liques. Bisbètica, o histèrica com en dèiem abans, em refà la clenxa alhora que m’estova els tendrums.
Casa nostra no és gaire ostentosa; com la de l’espirògraf, és una humil caseta de fang. Les toves ratades es van engrunant, sobretot a l’alçada dels peus. Assegut a un racó vaig tornar-hi a veure en Rupit Carronyes, quòndam el gran policia de qui tothom anava tan acollonit. Li agradava qui-sap-lo de torturar la gent, era un coneixedor sublim de la tortura més refinada, etc. No li feia gràcia que ningú arribés als setze anys. Minyons i minyones eren la seua especialitat. El malparit et bordava com un gos a la cara amb la seua cara de gos, i et tenia ben collat, presoner, i et mastegotejava fins que no et lleixava fet polpa de sangs i limfes, i merdes i tendrums mal penjats – i llavors amb una rialleta de conill començava de torturar’t seriosament. Et violava per cada trau amb la porra; t’escanyava amb alguns budells balders que t’eixien pels trencs recentment inaugurats de cap al ventre o voltants; t’empastifava nas i ulls i boca amb els suquets del cervell que et sobreeixien de les orelles; com qui esclafa bufetes, t’esclafava la bufeta i els lleus i els ous, i llavors, els ulls empastifats que així extreia millor, te’ls esclafava com qui esclafa bufetes; com s’invaginava l’ili al cec, amb la mateixa facilitat ara t’evaginava per on desboten pels eiximents vísceres, t’hi evaginava enutjosos penjolls, o d’estrebada te’ls arrencava, si podia per massa untadets i doncs relliscosos, perquè tot fluís més desempallegadament.
Pena em feia en Rupit arrupit al racó. “Carronyes, ja ho veus tu que baix que caiem!” que li dic, trempant com la lletra E.
Pobre Rupit Carronyes, anava realment malament, moribund, a les últimes; botit, estossegós; li feia mal tot; patia com un condemnat; corcat pertot, part dedins, part defora; li tremolaven fastigosament (em posava els nirvis de punta) els dits artrítics, grotescs, quan pidolava per la mort de déu un altre comprimit o injecció a la Nancy, qui li feia d’infermera. La Nancy li escopinava un gargall a l’ull mort. No en fotia cap cas. Davant l’escena, quin artista com jo no hi trempava?
Per cansament s’atura totdéu, adu el torturador més ferotge. Adu el microbi qui al cervell li diu que torturi encar millor. El microbi és el gran creador i quan se’n cansa s’atura; i quan s’atura, s’atura la cosa; i quan la cosa s’atura, una altra cosa es posa a fer soroll, habitada per qualque microbi enfeinat. L’artista afaiçona tant se val amb el que troba. El qui mai no serà artista segueix les pautes, les receptes, les instruccions, els mètodes... L’artista, o jo, afaiçonem amb el que tenim. Tenim en Rupit a la vora. El vestiria ella de cruanys i cremalls extrets amb pinces grosses (molls, arbocelles, becs de grua) del foc davant el qual no deixarà ell mai de tindre fred. I prou podria el vell franquista cridar tant com volgués. No pas que sabés molla de rus.
Què faré quan la Nancy s’adormi? Quelcom que sigui és clar prou artístic? Les veïnes es queixaven que hi tenien massa d’ocell de mal averany, que calia que els esporgués els arbres. I doncs...? Si els pos alhora en Carronyes d’espantall damunt la neu? Ninot de neu, li projectaré els parracs més cridaners dels meus fantasmes.
175. Per escales i pisos, amb els homenots a la feina, tothom hi és tan bona gent, les dones sobretot m’acomboiarien a llurs llits, mes no hi trob a cap pis ni escala la dona. És que el meu llit es troba en precari indret, leri-leri, si caic no caic. De lapse en lapse, a caire de col·lapse. La casa del veí sorrut s’enfonsarà i alhora el meu llit. I tinc por de trobar’m entre runes, això si m’hi trob mig viu, és clar. A totes els esporgava els arbres ans els feia enmig dels predis uns espantalls artísticament tan bells (adrets, adients, avinents) contra els ocellots nefands! Tot llit m’és prou bo, mes cap com el de la dona. Per xo cercaré encar entre cases i cases, en cercles com més anem més eixamplats.
176. En canvi, cal reconèixer que... greu badada féu darrerament en Mangala.
De jove mateix ja no es podia estar de demostrar l’efecte que la femella li causava. Tot trempant, es desbraguetava a lloure; amb la titola enlaire, deia, tanmateix humil: “Mos homenatges, ma dama.” Ai, tan polit ans educat! Al seu honest davant... pilots de dones, noies i xiquetes, totes estarrufades. Potser no totes, però. Sempre n’hi ha, tanmateix, qui poc avesades als homenatges, o, maleducades, en romanen amb un pam de nas. O pitjor, que les més guerxades s’esfereeixin. Aqueixes caldria potser esclafar-les així mateix com nocius escarbats de mal averany. Per boniques qui fossin per fora, haurien segurament una ànima corrompuda, repugnant. Són contrasembles només dels maleïts escuats, els qui residenciarem un cop la revolució s’instal·li i ja no calgui engreixinar la guillotina: s’engreixinarà sola.
Mes després què? Es va casar, en Mangala, i a pleret perdé les bones maneres.
I ara el reveig i em diu, xiuxiuejant: “Saps què? Deixa’m anar amb peus de plom d’ara avant. Haig de mirar-m’hi molt, parar qui-sap-lo compte, car, en un atac d’encar més descordada amor uxòria ça-enrere confegia, molt sentimentalment, una lletra de coral acomiadament i suïcidi.
“Llavors l’hi lliurava a la meua dona amb un somriure de màrtir benaurat i a pit descobert, per si aleshores mateix hi volia enfonsar el xi o el raor que tingués més a la vora.
“S’esqueia que aquells dies un dels seus amants fos italià, ei, i tothom sap que tots els italians són camorristes o mafiosos, i qui sap... potser em volia mort per tindre-la tota per a ell... En fi... Com dic, havia preparada una lletra de suïcidi i l’hi donava a ella que la desés bé, a tots ops o en tot cas per si mai calgués, no fos cas que cap dia cap dels seus altres amants, o ella mateixa, en un atac de gènit o ujada ans empoixevolida per la meua badoqueria fins a límits insuportables, trobaven de grat o d’adient antull de matar’m, sobretot, és clar, per a esclarir el camí de llur felicitat.”
177. En Substanci i na Minerva entren i surten de cases en foc; tantost senten que cap casa es crema, ni que fos a l’altre bec de vila, s’hi presenten heroics, i tanmateix modests i a per feina, i s’hi fiquen sense cap por; s’hi fiquen no pas a fer-s’hi cossos, com potser creuria cap pec bomber; car només als bombers i als enamorats interessen els cossos; per als més pregons ens, allò que en volem (no pas de les persones, car persona només és aplicable al cos buit, per on el so sona) (dels altres ens doncs), allò que els ens més pregons volem dels altres ens, car amb el cos no en tenim mai prou, és el nimbe fantasiós que l’acompanya, el nimbe fantasiós que es projecta de la vitalitat de l’individu, en un mot “la imatge”, imatge on llavors hi afegirem les (nostres) impressions. En Substanci i na Minerva entren on tot es crema i en pispen, roents i tot, els objectes vitals: guaitajorns, joiells, fotografies; secrets mèdics i penals; mostres dels humors corporals més íntims... Quan treuen de les flames omnívores cap cos viu, aquest cos ha perdut tot el seu nimbe fantasiós, que ara rau a les amples butxaques de les granotes amiantades d’en Substanci i na Minerva. Amb el que rescaten, furtivament, damunt la taula de la cuina mateix, refaran vides senceres de fantasia... vides molt més veres, és clar, que no cap cos. Car allò que fa una vida no es mai un cos, ans allò que enjòlit pel món, capriciós, volàtil, a lloure s’hi encasta. Els salvats ho perden sempre tot. Per això sempre els sentireu donar babauament gràcies al cel, quan no se n’adonen que el que fan és alhora trametre el prec al cel (on totes les titlles volen a la babalà) que els enviï, voluble, per vies atzaroses, adhesius característics, trets i esdeveniments singulars, enganxifalls que els esborifin, fantasies que donin novament cos al cos dissortadament desèrtic, orfe, pelat.
178. N’Ixtar i n’Ireneu s’havien casat: ell li ficava el prepuci al dit; el matrimoni duraria el temps que durés la pelleringa al dit de la muller; genuïnes genuflexions, oscil·lacions, s’executaven en el buit; n’Ireneu, era el papagai qui l’havia ensenyat de parlar, qui li havia així mateix empeltat l’immens vocabulari que ara emprava amb tota facilitat; pel fet que el papagai parlés amb el bec, no pas amb els llavis, era com ell incapaç de pronunciar les lletres explosives, i així quan enraonava no llençava mai capellans; semblava així que no s’emprenyava mai; allò (aquella característica) enamorava n’Ixtar; ara a ella li sabia bon tros de greu que l’emparellament tost caldria deixar’l córrer, car prou és sabut com es gasta de de pressa un prepuci a la intempèrie dels dits; els dos, en lluna de mel perllongada, passaven llargues hores d’agradable taba; el trencaclosques excitant on els cossos s’extraviaven en monòlegs de reconeixement erudit; allò vaticinava un lligam, llas, durador, que hom hauria de rompre aleatòriament, per culpa d’una pelleringa que s’assecava i es podria isnellament, com bri d’abominable mòmia exposat al Solell; discorrien llavors sobre l’agonia de les flors de claveguera trepitjades pels interrogadors qui hi venien a interrogar i llavors executar (assassinar) ferms subversius; reconquerien llur dolç plaer enraonant ara del fruit de teràpies més agudes; que era amable el somieig, certes nits estiuenques, de lluita entre antropòlegs repel·lents qui hi llençaren (a les mateixes clavegueres) proliferacions de resultats bessons criats ran de trucades telefòniques on les dimensions psíquiques dels didactes, al llarg de les diferents disciplines, recòndites, estupendes, era exposat com pelleringues de mòmia abominable al Solell; alhora s’extravien sospirant els astrònoms perquè el cel amb cabassos d’ironies els invertia els veredictes; amb fístula fosca xarrupaven l’enverinada riquesa de l’esotèric, màgic, electrificat gest que travessa abissos; la benedicció on l’anell s’estimba com en cràter de volcà actiu; tumults tot seguit d’advocats qui pledegen a favor dels adroguers qui contrabandejaven amb diamants; hom argüeix a favor de l’equalitat inherent de totes les joies i dissorts ensems; n’Ixtar s’enganxa el dit a un card; cau a terra, on esdevé pols i brins de pergamí il·legible, el prepuci eixarreït; supí funeral li daran; els contemporanis de greu visatge i estricte capteniment n’esperen la separació; això ja s’ha acabat; tota unió és vulnerable d’allò pus; glaçat mirall de la dignitat al·lucinant dels casats; es donen comiat sense aixecar la veu; velats els ulls i despullats els sexes, sedueixen els espectadors; el tabú destil·la verí que amb fístula fosca xarrupen els antropòlegs; l’home mussol s’hi fixava; l’home musclo es tancava; l’home muscle n’arronsava; l’home múscul en flectia; ara s’allunyaven n’Ixtar i n’Ireneu, per bandes, llas, oposades; esdevenien ombres tost oblidades; una part de les titoles d’una part dels espectadors haurien de grat volgut ara violar el cony de n’Ixtar, mes era cert que una altra part de les mateixes titoles de la mateixa part d’espectadors no n’estaven gens convençudes; les titoles devien pensar en les condicions implicades en el desig; potser, devien dir’s, el seu cony no vol de debò ésser violat: potser part del seu cony ho vol i part del seu cony no ho vol; potser els càlculs són infinits i ens n’estem afartant; el fòrum es buidava de sobte, com per encant.
179. N’Ireneu i en Substanci, asseguts davant part davant vora la finestra del tren que se’ls enduu, es diuen (sense comparar-les, cascú ensonyat) de notes diverses referents si fa no fa a llurs decadents aventures. Quan n’Ireneu es va veure obligat a renunciar per imperatius “d’ordre social” al somni d’ésser casat amb n’Ixtar, tornà als seus paratgívols dominis avials i, entre suaus mallorquins aires marítims, s’adonà al conreu exclusiu de l’os bertran.
“Això és trist ans malaguanyat”, remarcà en Substanci. “Parla-me’n, de n’Ixtar. Potser t’animaré a la salutífera acció.”
“Ja és com ara si no la conec. El temps me l’esborra. M’han dit que viu lluny, que viu sola, que toca un instrument solitari, l’arpa, o quelcom com ara una arpa, més petit que no una arpa, però que sona si fa no fa com una arpa.”
“M’hi jug que en sap un munt. Que les melodies pugen al cel i hi creen moixons eteris, efímers cuïcs del bon temps, en fi...”
“Era una noia molt sensitiva, sí; fins i tot quan feia de puta; de fet, quan feia de puta encar n’era més, de sensitiva; una puta sensitiva; les putes són, les de més, molt sensitives, però ella era encar més sensitiva que no les putes ja normalment sensitives...”
“Se’t veu que serves encar l’enamorament com qui diu intacte; potser incrementat per l’enyor i la distància i tot.”
“I tu, doncs, sempre pescant elements cabdals de les vides ustòries amb l’ham roent del teu coratge? No defallint en l’empresa? Tothora estintolat per na Minerva, enormement musculada?”
“Vam discutir’ns una mica l’altre dia; se’n va anar a viure a casa de son pare; no hi va durar dos dies; la seua marastra és de jeia tardoral, si veus què vull dir, malencònica, melangiosa; en aquella casa no s’hi belluguen ni les cortines quan fa vent; tothom hi viu entre feltres i coixins, entre feixugues, immòbils, polsegoses, cortines de baldaquí, organdí i marlí; cap soroll, no fos cas que la migranya de la marastra s’empitjorés i (talment neuròtica, esquelètica, pítia) enraonés llavors foscament de sinistres situacions suicidàries; tothom vol evitar’n sentir’n les monòtones recitacions: absoltes i misses d’òbit apilades i simultànies, ecs. I si surt la lluna plena, ah, llavors, els gemeguets, els escardalencs gisclets de mandràgora repetidament potejada, et penetren el cervell per a podrir-te’l com grasses, corrosives, lívides, larves cerebrals.”
“Teníeu aquelles persones per la imatge, que és molt millor que no tenir-les pels collons. Magnífic negoci el vostre!”
“Tornava feta bocins. Sap que només pot estar bé amb mi; i amb ella, jo.”
“Car on és l’essència? Ho dèiem l’altre dia amb el nen Centelles. No hi ha essència que valgui – tot és llufa penjada pels ulls del qui observa – tot és accident projectat pel desig que sobreïx dels senys del públic nerviosament assegut. Nou acolorit parrac afegit a l’ert inert espantall, que no? Penjarelles exteriors clavades per qui els mira. Cada cos és ídol amb peus de fang. Tot és invent.”
“Banyats en un somni de llets gentils, les líriques cadències de dos cors genialment sincronitzats capegen les crítiques acerbes dels zoos empestats de la rectitud i l’aflicció. No llegirem mai més en les fesomies ni faccions. Tothom tothora tan histriònic! Prou de col·loqui melodramàtic! Som-hi! La pau hidràulica de dos cossos en suau engalzament, això gruem ara. Lluny de la cripta familiar on tot és estrany i turmentat, ens catapultem a la torreta a comptar-hi tresorets, botins; si hi estudiem entomologia és del gènere papalloneta qui passa, no és pas l’esglaiadora, esborronadora, miscel·lània de les carronyes corcades pels insectes paràsits... on les guerres i dissorts d’incendis, inundacions, terratrèmols, explosions, creen tant de cos caigut que es dissol en accelerada putrefacció...”
“Vòrtex d’esclaus mútics, la població. Qui s’enamora, hà! Cal ésser il·lús. Tot és invent. Car tot el que hi veus són projeccions dels teus ulls i el teu enteniment, gargalls mentals damunt la carcassa o varengatge anomenat cos.”
“En badívol bagueny, lluny dels ramats de purrialla qui sempre imploren pietat, som, com en Seguí i na Valença, assaborint cafè i conyac, fumant pipetes, per la finestra guaitant, amb suprema joia i criteri crític, tanmateix prou tamisats i tumefactes, vull dir, circumspectes, sempre al punt de condemnar qualsevol novella carxena perpetrada per les municions letals produïdes centúria rere centúria per l’ambiciós, hipòcrita, vetllador de la seguretat!”
“Tot és invent. Ninot de qui les llefiscoses llufes llençades pels menjamerdes de les graderies el vesteixen, mut. L’orb li endinya mocs d’ensumada i angoixats esgaldinys secretament sentits. El borni va picant-li amb l’ull mort l’ullet; “més val mort que viu sobrat”, diu, líric, l’ull mort. Car l’ull, tot ull, sobreïx sovint d’essències adossades, de disparats accidents, i, si en llença massa com si no en llença prou, plora llavors amargament, vençut, i ja no veu sinó broma esbojarrada que es resol en aiguat de foscor...”
I així anar fent. Per què m’hi estendré?
A poc a poc se’ls corcava el tarannà. La gàbia pudia. La finestra s’omplia d’ulls. Tesos, els prims nassos. Deesses de pedra passaven pel paisatge.
180. A l’estudi de televisió, el noiet qui han llogat perquè doni les noves meteorològiques de les tres de la matinada tothom se’l cardarà, mes mentrestant és llord objecte de riota general; tothom, rient rient, se l’esguarda amb lascívia; tothom, vull dir, tots els “mascles”, car se li veu que es marieta finet, i doncs cal que cascú el doni pel cul.
“Sóc el Nen Centelles, i vinc a dir-vos, estimats televidents, com i què plourà demà matinet...”
Ara els explana que: “...si de vegades ressorgeixen a ponent les banyes de la lluna, i de cada bec de banya hi pengen com de platerets de balances els oposats destins dels lluitadors, així mateix el fastig trumfa sempre el desig. Amarina cada home durant el seu va somieig tota mena de fantàstiques figures etèries qui estrafan amb to de moixaina les veus dels qui hom voldria que l’amanyaguessin fins a la dolça dissolució. El batzac de l’eixoriviment és estàndard com l’estendard dels invasors qui enjorn i menfotistes vindran a esborrar-li cada opuscle que el rodeja fins que tot no sigui cendra. És tan fàcil somiar en merda com en coixins de plomes i pells suaus de dones qui escalfen. És tan fàcil (com raure amb raor esmolat el cap d’un calb) omplir cada escó amb quelcom o altre. I és tan fàcil que plogui això com allò altre. Oi que em compreneu?”
Tret que ningú no en fotia cap cas. Tant se valia el que digués, ninotet projectat. Tots li guaitàvem, encaterinats, lo culet (tan ben emmotllat pels llisos pantalonets de dona, i tan estrets que la cremallereta del costat cuidava potser, ara ho diré, petar, petar).
Publicat per Eleuteri Qrim a 7:53 p. m.
Etiquetes de comentaris: nen Centelles, vcigdà gatov
| 0.875985 |
curate
|
{"ca": 0.9541680181641259, "en": 0.00272461887771651, "it": 0.001978592280246513, "eb": 0.00012974375608173857, "es": 0.01929938371715861, "fr": 0.002173207914369121, "uk": 0.0005189750243269543, "pt": 0.009795653584171261, "br": 0.0010055141096334738, "eu": 0.0013298734998378203, "sk": 0.001167693804735647, "oc": 0.0030165423289004217, "pl": 0.00012974375608173857, "hu": 0.0012974375608173856, "ru": 0.0010379500486539085, "uz": 0.0002270515731430425}
|
http://cascalls.blogspot.com/2009/01/vint-gaietans-trescant.html
|
mc4_ca_20230418_9_39975
|
Com rentar l’edredó a casa
Quan fas una inversió en roba de llit, com un edredó, vols mantenir-ho net i en les millors condicions, sobretot quan s’acosta l’època de fred, ja que és quan el necessitem més que mai. Però cuidar i rentar l’edredó a casa no és igual que fer-ho amb els llençols comuns. Formes de rentar l’edredó…
11 Octubre, 2018 Consejos de limpieza en el hogarBy Neteja En Bones Mans
Neteja en col·legis i guarderies
La higiene i la neteja en col·legis i guarderies és una labor a la qual se li ha de prestar una especial atenció. Un col·legi brut pot arribar a significar la propagació de malalties i la creació de focus contaminants que afecten la salut dels nens. Protocol per a la neteja en col·legis i guarderies…
3 Octubre, 2018 Consejos de limpieza en el hogar, Limpieza ProfesionalBy Neteja En Bones Mans
Beneficis del bòrax per a la neteja
Usar bòrax per a la neteja combinant-ho amb bicarbonat de sodi és una decisió molt encertada que ens dóna la possibilitat de crear un detergent molt efectiu per realitzar diverses tasques en la llar o rentar la roba. El millor de tot és que és ressò-amigable i no afecta a la nostra salut. Preparar un…
18 Setembre, 2018 Consejos de limpieza en el hogarBy Neteja En Bones Mans
Avantatges de contractar un servei de neteja de la llar
El servei de neteja de la llar ens brinda un excel·lent nivell de confort per al nostre dia a dia. Una neteja periòdica en la nostra llar pot ajudar a mantenir els àcars fora de la llar. Avantatges d’un servei de neteja per a la llar Es tracta d’un servei molt eficaç que permet emprar…
12 Setembre, 2018 Hogar, Limpieza ProfesionalBy Neteja En Bones Mans
Com netejar el greix incrustat d’una cuina industrial
Netejar greix incrustat d’una cuina industrial és una tasca àrdua que ha de realitzar-se periòdicament. La cuina és un dels espais on més s’acumula grassa i és difícil d’eliminar, per la qual cosa és necessari netejar-la a fons. Desgreixador industrial Per a això s’ha d’utilitzar un desgreixador industrial capaç d’eliminar el greix dels llocs més…
25 Agost, 2018 Limpieza ProfesionalBy Neteja En Bones Mans
7 passos per netejar el forn amb vinagre
Actualment es poden aconseguir una gran varietat de productes de neteja destinats als electrodomèstics que els mantenen en bon estat i lliures de brutícia. No obstant això, en aquest post volem explicar com netejar el forn amb vinagre, un producte que es troba en general en el nostre rebost i és molt econòmic. El vinagre…
25 Agost, 2018 Consejos de limpieza en el hogarBy Neteja En Bones Mans
3 productes de neteja imprescindibles a casa
Necessites simplificar l’ús de productes de neteja per realitzar les tasques bàsiques de la teva llar? Si disposes dels productes de neteja bàsics per realitzar les activitats bàsiques de la teva llar, podràs realitzar una neteja ràpida i eficient sense que et suposi un gran esforç. Per mantenir la neteja de la teva llar dia…
13 Juliol, 2018 Consejos de limpieza en el hogarBy Neteja En Bones Mans
7 Consells per mantenir la casa fresca a l’estiu
Mantenir la casa fresca durant el dia ajuda a combatre les altes temperatures d’estiu. Així encara que les temperatures siguin altes, és recomanable tenir la casa molt ventilada. El millor moment per fer-ho és a primera hora del matí o de la nit, quan l’aire és més fresc. Així aconseguirem ventilar i refrescar el nostre…
5 Juliol, 2018 Consejos de limpieza en el hogarBy Neteja En Bones Mans
Com recuperar la lluentor dels sòls de marbre
Recuperar la lluentor dels sòls de marbre pot ser complicat, però és possible. El marbre és un material comú en la llar que destaca per la seva bellesa natural i durabilitat. Un sòl de marbre ben cuidat pot durar diverses dècades, però el desgast natural i els netejadors poc adequats, fan que perdi la seva…
25 Juny, 2018 Consejos de limpieza en el hogarBy Neteja En Bones Mans
La neteja d’escales en les comunitats de veïns pot resultar ser un mal de cap pels propietaris, sobretot en urbanitzacions petites que no compten amb la figura d’un conserge. Les empreses de neteja especialitzades ofereixen aquest tipus de servei amb garantia de qualitat. Empresa de neteja d’escales per a comunitats de veïns En…
12 Juny, 2018 Consejos de limpieza en el hogar, Limpieza ProfesionalBy Neteja En Bones Mans
| 0.741739 |
curate
|
{"ca": 0.8378569742742507, "ru": 0.006136417276374794, "es": 0.1531744158602785, "gl": 0.0028321925890960587}
|
https://neteja-enbonesmans.com/ca/blog/page/4/
|
racoforumsanon_ca_20220809_3_613847
|
Lliga 1a divisió. Jornada 38R Societat - València1-0Betis - Barcelona2-2Getafe - Saragossa0-2Llevant - Athletic3-0Reial Madrid - Mallorca4-1Rayo - Granada1-0Espanyol - Sevilla1-1Màlaga - Sporting1-0Vila-real - At.Madrid0-1Racing - Osasuna2-4 PuntsPJPGPEPPFC1Reial Madrid100383242121322Barcelona91382873114293València613817101159444Màlaga58381771454535At.Madrid563815111253466Llevant55381671554507Osasuna543813151044618Mallorca523814101442469Sevilla5038131114484710Athletic4938121313495211Getafe4738121115405112R Societat4738121115465213Betis473813817475614Espanyol4638121016465615Rayo433813421537316Saragossa433812719366117Granada423812620355618Vila-real413891415395319Sporting373810721426920Racing2738415192863 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------Hola gent!!! Com ja vaig fer l'any passat, obro aquest fil per fer el seguiment de la propera temporada a primera divisió de futbol... Aniré actualitzant resultats i classificacions al final de cada jornada. Aquest també pot ser el fil perquè els usuaris aficionats d'altres equips que no siguin Barça o Espanyol(amb fils propis) hi puguin dir la seua i penjar les noticies i/o partits dels seus equips corresponents... Jo personalment aqui aniré penjant noticies i resultats de la Reial Societat... A mida que s'apropi la primera jornada ja aniré posant dates i horaris dels partits i tv... Apa, aqui queda això de moment...!! !
COMUNICAT OFICIAL: MIKEL Labaka DEIXA DE PERTÀNYER A LA REIAL SOCIETATLa Reial Societat i el jugador Mikel Labaka han tancat aquesta tarda la seva sortida del club txuri urdin. El futbolista azpeitiarra, el contracte finalitzava el 30 de juny de 2012, s'ha acomiadat aquest matí dels seus companys en la concentració a Pomezia i ha viatjat a Sant Sebastià per segellar la seva sortida de l'equip txuri urdin. La Reial Societat vol agrair a Mikel Labaka el compromís, esforç i afecte que ha mostrat cada dia al club txuri urdin des que va recalar en el seu planter fa 15 anys fins a assolir la capitania del primer equip. Mikel Labaka oferirà una roda de premsa per acomiadar-se de la família txuri urdin. La roda de premsa, exclusiva per a mitjans de comunicació, serà en Zubieta demà divendres a les 12:00 Realsociedad.com
| 0.540565 |
curate
|
{"ca": 0.5959860383944153, "en": 0.3673647469458988, "fr": 0.0004363001745200698, "pt": 0.036212914485165795}
| |
macocu_ca_20230731_3_479807
|
23-25 d'octubre 2020
AM I BRUCE LEE
dansa. Quinzena metropo- litana
Perfor- mance
entrena
Durada: 40 min
Autoria i interpretació: Junyi Sun Assistència en dirección: Piero Steiner Dramatúrgia: Claudia Mirambell, Junyi Sun Assessorament en dramatúrgia: Roberto Fratini Disseny d’il·luminació: Carles Borràs i Irene Ferrer Disseny sonor: Carlos Martorell Audiovisuals: Jordi Arnal Mirada Externa: Alma Steiner Producció: Marina Miguel / Kernel Dance Theatre Vestuari: Mariona Signes Veu en OFF: Carmen Gómez Assistencia en interpretació: Pol Para Suport a la creació: Sol Picó, companyia de dansa Assessorament creatiu: Sol Picó Assessorament en gestió: Pia Mazuela i Vicens Mayans Assessorament en producció i comunicación: Núria Aguiló Assessorament d’arts marcials: Jaume Rossell Fotografia: Tristán Perez-Martín Vídeo Eloi Sànchez / Corriendo en el balcón
Suport a la creació i exhibició: La Piconera i Sala Hiroshima
Residència: La Piconera, L’Estruch, Roca Umbert
Coproducció: Dansa. Quinzena Metropolitana de Barcelona.
Entitats col·laboradores: European Bruce Lee club, Casa Asia, Festival de Creació Contemporània Escena Poblenou, BCN Acció Intercultural, Espai Aviñó
«Sabies que Bruce Lee va ser campió de txa-txa-txa?» Així comença Junyi Sun descrivint el seu primer projecte en solitari, el qual neix de la seva curiositat per aquest fenomen que va representar els anys setanta i que per a molts és considerat un superheroi. En Junyi fa una recerca sobre els punts de connexió i paral·lelismes que té amb l’artista, des de l’origen o el recorregut professional fins als seus ideals o desitjos per donar-los cos i vida en aquest espectacle a mig camí entre la dansa i les arts marcials.
Junyi Sun ha treballat i col·laborat amb diverses companyies d’arreu del món. Va obtenir el Premi de la Crítica 2017 com a millor ballarí per l’espectacle Dancing with frogs de la companyia Sol Picó, i el Premi de la Crítica 2014 a l’artista revelació amb l’espectacle Kyla, dirigit per Adrian Devant. Actualment dirigeix la Kernel Dance Theatre, companyia de dansa que, des de Barcelona, desenvolupa un llenguatge propi integrant la dansa contemporània amb el teatre i les arts marcials amb l’objectiu de crear projectes que facin reflexionar i descobrir a l’espectador nous punts de vista sobre l’actualitat.
| 0.859015 |
curate
|
{"ca": 0.9501965923984272, "en": 0.022280471821756225, "fi": 0.002621231979030144, "es": 0.018785495849716033, "eo": 0.0061162079510703364}
| |
mc4_ca_20230418_16_532403
|
pe...Una xerrada que té molt bon...Avui és popularIndignació cap al responsab...PAULA GARCÍA, Finalista del...Museus de Martorell serà a...Es comenta...Presentació del llibre "Bar...El Cau al Daltabaix: 1a Bai...Presentació del llibre "Pod...1a Baixada d'Andròmines de ...Quinze participants a la pr...VIDA CULTURAL EN SOCIETATCASALS HOQUEI 2013: FES AMI...Sessions de coaching per a ...Aprovada la moció per recla...Conviure en temps d’incerte...Va ser popularLA CLASSIFICACIÓ DE LA VOLT...PATINET TEATRE PRESENTA : C...Mobilització de la Platafor...GeneralPlànol del municipiHoraris i TransportsTels. i adreces d'interèsFarmàcies de guardiaenquestaUs afecta el canvi d'horari?MoltNo m'afecta gensM'afecta pocVeure resultatsAltres enquestes ...Subscriu-t'hiEnvia'ns la teva adreça de correu electrònic si vols rebre setmanalment els titulars més destacats!Noticia“LA PENYA” LLIGADA PER SEMPRE AL TORNEIG DE BOTIFARRA DE PENYES BARCELONISTESPenya Barcelonista de Martorell20/08/2012TweetComparteix
| 0.703675 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://server2.atotarreu.com/html/public/portal?showContent=NOTICIES&content=142544
|
oscar-2201_ca_20230904_5_142243
|
|| 1. Satisfer allò que hom deu. a) Amb complement directe de la persona a qui es satisfà el deute. Paga'm e rit-me guardó del temps que t'he servit, Llull Blanq. 80. Dirà a aquells mestres que pensen de obrar, que ell los pagarà bé, Consolat, c. 56. Ix de la cadena, frare meu, paga lo carceler, qui ab una gota d'aygua callarà, Curial, iii, 13.—b) Amb complement directe de la quantitat que es lliura per satisfer un deute. Et lex an Gaites zo que ego li presté... ab XX solidos que pac ad clericos, doc. a. 1237 (Rev. Biblgr. Cat. iv, 27). Tota bèstia menuda pach per passatge un diner, doc. a. 1252 (RLR, iv, 255). Vint míllia sous que... deuen-se pagar d'aqueles rendes, doc. a. 1274 (Soldevila PG, iii, 463). Que cell qui la vendrà pach per quintal de farina de forment dos diners, doc. a. 1315 (Capmany Mem. ii, 79). Basili... havia de pagar alguna quantitat que devia a la dita cort, Genebreda Cons. 38.—c) Amb complement directe de la cosa que s'adquireix o redimeix amb un lliurament. Vos promet que monta a tant, que tota Castella no u poria pagar de quatre anys, Muntaner Cròn., c. 23. Que'ls pagàssem les estimes dels cavalls, Pere IV, Cròn. 161. E los llurs compradors, res que comprassen no pagauen, Tirant, c. 64. L'egua prenyada | pach la civada, Spill 8048.
|| 2. fig. Satisfer un deute moral; correspondre condignament a un bé o a un mal (premiant, castigant, etc.). a) Amb complement directe de la persona a qui es satisfà o correspon. E pagà'l axí d'aquell plaer que li havia feyt, Muntaner Cròn., c. 134. Nosaltres... los pagarem de la gran maldat que fet nos han, Tirant, c. 371. Mas fa'm por que, al tornar, | els no's volguessen pagar | de mi, si res los deuia, Turmeda Diuis. 25.—b) Amb complement directe de l'acció bona, qualitat positiva, etc., a la qual es satisfà o correspon. Per pagar tanta llealtat, Penya Mos. iii, 32. Ben car paga sos favors, Aguiló Fochs foll. 97.—c) Amb complement directe de l'acció dolenta o la mala qualitat que el culpable purga o per la qual és castigat. Manareu a les dites penalitats que us turmenten e us afligisquen per pagar e satisfer les culpes de natura humana, Villena Vita Chr., c. 7. Ara tes malifetes pagaràs juntes, Costa Agre terra 117. Els fills pagan els pecats dels pares, Picó Engl. 56. Me la pagarà, Pons Auca 85.—d) absol. Perdre, en el joc; en els jocs infantils, estar encarregat de la part més desairada o més molesta, com encalçar els altres, rebre llurs cops, etc. (Tortosa, val.). També se'n diu parar o dur-lo. Aquells ressalats exercicis de tonya, en los que, al qui pagava, li amagaven lo bòlit, Moreira Folkl. 236.—e) absol. Compensar, valer la pena (mall., men.). «D'això no ho paga parlar-ne». No m'ho pagava tornar-me colgar, Roq. 11.
|| 3. refl. Complaure's, sentir-se satisfet. L'abadessa se pres guarda de qual ofici se pagava pus fortment Natana, Llull Blanq. 20. Que vós ne seríets pagat, doc. a. 1308 (Finke Acta Ar. 520). Déus e tot lo món ne serà pagat, Muntaner Cròn., c. 3. Sembla que et paguis de la meva dissort, Carner Cofat 113. Pagar-se molt dels elogis: agradar-se'n molt, sentir gran satisfacció d'esser elogiat.
Loc.—a) Pagar per una cosa, o Pagar bons doblers: estar disposat a sacrificar-se per obtenir aquella cosa. Hi ha amiga de N'Aina-Maria que pagaria de porer plorar amb sos seus uis, Alcover Cont. 23.—b) Pagant i agraint: satisfent amb gust el valor d'una cosa (mall.). Pagant y agrahint me voldries acursar es calsons, Ignor. 14.—c) Pagar els justs pels pecadors: sofrir els innocents el càstig o les conseqüències de les males accions d'altri.—d) Pagar amb la mateixa moneda: correspondre condignament a la benvolença o a la malvolença d'algú.—e) Pagar l'aprenentatge o el mossatge: sofrir les molèsties dels qui comencen a exercir una professió, produïdes per la inexperiència.—f) Pagar la festa, o Pagar la salsa, o Pagar el pato, o Pagar els plats romputs: sofrir les conseqüències sense tenir culpa. En Cinto avuy pagarà la salsa, Saisset Fables 17. Qui pagarà la festa també seran ses llebres, Alcover Cont. 24.—g) No pagar deume: esser molt mentider; no pagar penyora per les mentides que diu (Mall., Men. ).—h) Pagar la nova i la vella: sofrir d'una vegada el càstig de diverses malifetes.—i) Anar a pagar el sastre: anar a evacuar el ventre (Cat. ).—j) Fer pagar la patent: tupar, apallissar (Tarr. ).—l) Ja pagar amb la cara: esser molt malcarat, molt seriós; tenir aspecte de no anar de bromes. Era un home que ab la cara ja pagava, Genís Julita 72.—m) Jo pago! : es diu com per garantir que és veritat allò que s'ha afirmat.—n) Pagar-se del tros mateix: reservar-se algú, dels diners d'altri que maneja, allò que li pertany o que li deuen.—o) Pagar-la cara, o Pagar-ho al doble, o Pagar-la per la setena: resultar molt perjudicat per una cosa.—p) No pagar les cerques: no valer la pena d'esser cercat (Mall. ).—q) No pagar el tir: no valer la pena de gastar-hi o d'ocupar-se'n.—r) Pagar i pregar: obtenir una cosa a costa del seu preu i de molts d'esforços o precs per adquirir-la.—s) Paga, que és gata! : es diu per indicar a algú que s'ha equivocat o que ha dit una inexactitud.
Refr.—a) «Qui paga, mana»; «Qui paga, regeix»: signifiquen que el qui paga així com cal, té dret a esser atès en les coses que disposa.—b) «Tal com pagues seràs pagat»: vol dir que segons el nostre comportament, serà el comportament dels altres.—c) «Cornut i paga el beure»: es diu referint-se al qui, a més de sortir perjudicat moralment, ha de pagar les despeses d'allò que el perjudica.—d) «Paga el que deus, i sabràs el que tens»: recomana suprimir els deutes per a poder fruir dels cabals propis.—e) «Lo que no es paga ací, es paga allà»: vol dir que les culpes que no es paguen en aquest món es purguen a l'altre (Val. ).—f) «Qui no paga amb diners, paga amb dinades» (Cat., Val., Bal. ); «Lo que no es paga amb berenades, es paga amb besades» (Men. ): significa que els favors han d'agrair-se, sovint amb atencions que costen més del valor real del favor que s'ha rebut.—g) «Es sastre paga p'es teixidor»: indica que en aquest món són castigats sovint els innocents en lloc dels culpables (Mall., Men. ).—h) «Qui bé ho paga, bé ho pot dur»: significa que el qui paga una cosa, encara que sigui impròpia del seu estament, té dret a posseir-la i a exhibir-la (Mall. ).—i) «Qui paga i ment, a la bossa ho sent»: es refereix a aquelles persones que s'avanen de comprar sempre a bon preu, més barat que les altres, sense esser veritat.—j) «Paga i discorre, i posa't a córrer»: es diu quan no hi ha altre remei sinó pagar (Empordà).—l) «Déu no paga de bastó, sinó que espera sa saó»: vol dir que Déu té moltes maneres de castigar els qui no fan bones obres (Mall. ).—m) «Qui paga endavant, és mal servit»; «Músic pagat, fa mal so» (Men. ); «Cosa pagada, cosa oblidada»: es diu en sentit propi, perquè les feines pagades per endavant solen esser executades tard i malament.—n) «Qui paga bé, crèdit té».—o) «Pagant, sant Pere canta» (Urgell, Segarra); «Pagant, a Girona fan barrets» (Empordà); «Pagant, al botxí fan roba» (Barc. ): signifiquen que amb els diners s'aconsegueix qualsevol cosa.—p) «Qui paga, descansa»: expressa la satisfacció del qui paga un deute. El refrany es sol completar així: «Qui paga, descansa; i qui cobra, més» (o «i qui cobra, s'alegra»).—q) «Qui paga lo que deu, tot lo que resta és seu»; «Qui paga lo que deu, fa cabal per son hereu» (o «de tot lo dels altres és hereu»): expresa els avantatges que té per a la tranquil·litat i per al crèdit futur el fet de pagar els deutes.—r) «Quan un ha pagat, és franc»; «Qui paga al matí, està cabal al vespre»; «Qui paga lo que deu, al cap de l'any està cabal»: són variants de l'anterior.—s) «Qui paga endavant, paga dues vegades»; es diu perquè el qui paga per endavant adquireix doble crèdit.—t) «Més val pagar que pregar»; «Més val pagar que agrair»: indica que un queda més tranquil pagant el valor d'una cosa que rebent-la graciosament i havent-la d'agrair.—u) «Déu paga i no promet»; «Déu paga i no diu com»; «Nostre Senyor no menja ni beu, i paga a aquell que li deu»; «El Bon Jesús no paga cada dissabte, però paga cada any»: significa que Déu remunera els homes segons els mèrits en l'ocasió oportuna.—v) «Lo que es compra a fiar, després costa de pagar».—x) «Al bon servei, paga de rei».—y) «Quan el mosso està pagat, té el braç trencat»: es diu referint-se a les persones que quan obtenen beneficis de llur treball ja estan perjudicats en la salut o en els interessos.—z) «En pagar l'arrendament, sempre hi ha hagut mala anyada»: significa que sempre es troben pretextos per a no complir les obligacions quan n'és el moment.—aa) «A pagar i a morir, sempre hi ha temps»: recomana no tenir pressa per a pagar.—bb) «Qui paga la taula, paga l'escot»: vol dir que els generosos sempre paguen més que els altres.—cc) «Del que es paga amb diners, no hi ha res car»: indica que no cal retreure's de gastar quan amb els diners es pot satisfer un gust o un capritx.—dd) «Si vols esser ben servit, paga bé sa que et fa es llit»: recomana donar bona soldada a la serventa (Men. ).—ee) «Es punt d'ets homos, sa bossa el paga»: vol dir que per a mantenir l'orgull cal despendre molts de diners (Men. ).—ff) «Lo que no es paga, es queda a deure»: indica que cal considerar-se obligat sempre que no s'han complits els compromisos.—gg) «Amor amb amor se paga»: indica que les manifestacions de benvolença solen esser correspostes amb altres proves d'estimació.—hh) «Qui la fa, la paga»: vol dir que els culpables arriben a purgar llurs malifetes.—ii) «Tal pagat, tal servit»: significa que els homes solen tractar els altres segons la manera com són tractats.—jj) «Ja te'n menjaries, de pans petits, pagant un altre!»: es diu referint-se a les persones que despenen molt amb diners d'altri.—ll) «Sempre ho paga qui no ho mereix»: expressa que molt sovint els innocents paguen les culpes dels altres.—mm) «Com va, vol dir quan me pagues»: això es respon humorísticament al qui ens pregunta: «Com va?» (Men. ).—nn) «Qui no paga de comptant, ben mirat, paga altre tant»: vol dir que els pagaments a espera solen resultar més cars que els que es fan al comptat.—oo) «Qui xerra, paga»: significa que la indiscreció en el parlar porta males conseqüències.
Fon. : pəɣá (pir-or., or., bal. ); paɣá (occ., Maestr. ); paɣáɾ (val. ); pəʝá (Palma, Manacor, Pollença); pəʝǽ (Felanitx).
Conjug. : regular segons el model cantar. La forma arcaica pag, de tercera persona singular del subjuntiu, s'usa encara a gran part del territori català en les expressions «Déu l'hi pag», «Déu us ho pag».
Var. ort. ant. : paguar (Conex. spic. 3 vo); pacar i paccar (doc. a. 1237, ap. Rev. Biblgr. Cat. iv, 7).
| 0.702856 |
curate
|
{"pt": 0.008153204398938187, "ca": 0.8949563898369359, "es": 0.060485400075843763, "sv": 0.0011376564277588168, "en": 0.013462267728479332, "la": 0.0011376564277588168, "da": 0.0009480470231323473, "fr": 0.01080773606370876, "zh": 0.0007584376185058779, "ru": 0.00028441410693970425, "cs": 0.0005688282138794084, "de": 0.0022753128555176336, "eo": 0.0003792188092529389, "it": 0.0034129692832764505, "tr": 0.0003792188092529389, "hu": 0.0008532423208191126}
|
https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=pagar&Id=103756&search=pagar
|
mc4_ca_20230418_12_656029
|
Per motius de seguretat guardarem la seva IP actual, la seva IP (54.83.81.52) ha estat guardada a la nostra base de dades.
| 0.645723 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://accounts.iboomz.net/cart.php?gid=1&language=catalan
|
mc4_ca_20230418_4_271027
|
Inici Societat al Gironès El temporal dificulta la recerca de l’home desaparegut a Palamós
Bombers pentinant la costa de Palamós, el 22 de gener del 2020 (horitzontal)
El temporal dificulta la recerca de l’home desaparegut a Palamós (Baix Empordà) quan hauria caigut al mar quan intentava amarrar un vaixell a port. Ara per ara, el dispositiu pràcticament es limita a buscar-lo per aire. Des de primer hora, helicòpters dels serveis d’emergències pentinen la costa per intentar localitzar-lo però les embarcacions no poden sortir per mala mar. El dispositiu el formen efectius de Salvament Marítim, Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil. També pentinen el litoral per terra però a bona part de la costa no es pot arribar a primera línia pel temporal de mar. Segons fonts de Salvament Marítim, el mariner va caure quan intentava amarrar un vaixell mercant, el Manisa Star, que va trencar caps quan estava a port. L’hora d’avís va ser a les 23.40 hores. Tot i llançar salvavides a l’aigua, l’home no en va sortir. Una embarcació va sortir per buscar-lo però tampoc el van poder rescatar.
Article anteriorReoberta l’AP-7 a Hostalric amb només un carril obert
Article següentEl fort onatge trenca part del dic del port de Blanes
| 0.797546 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://laciutat.cat/laciutatdegirona/girones/societat-girones/el-temporal-dificulta-la-recerca-de-lhome-desaparegut-a-palamos
|
macocu_ca_20230731_1_124654
|
Dirigint Charlie Sheen
L’actor fa de si mateix a la nova pel·lícula de Roman Coppola
A aquestes alçades, tots sabem qui és Charlie Sheen. Fill de l’actor Martin Sheen i intèrpret de pel·lícules com Wall Street i Platoon, va ser acomiadat de la sèrie Two And A Half Men a causa dels seus problemes amb les drogues i l’alcohol. Bé, la primera part es podria ometre. Els seus excessos han popularitzat la seva faceta d’actor alcohòlic i violent fins al punt que el propi cinema es retroalimenta d’aquesta mala fama de Sheen. Roman Coppola, fill de l’oscaritzat Francis Ford Coppola el dirigeix a A Glimpse Into The Mind of Charles Swan III, una fàbula sobre el desamor i la crisi dels 40.
El film recorda l’estil de Wes Anderson, director de Moonrise Kingdom i Fantastic Mr. Fox. Un estil cuidat al detall, amb molt esteticisme i tons que combinen amb l’ambient i els personatges en escena. L’ambientació i els elements decoratius són perfectes, tot i que puguin semblar surrealistes. El protagonista d’aquesta història, Charles Swan, és un home que s’acaba de separar de la seva parella, la Ivanka. Deprimit i incapaç d’oblidar-la, rememora el passat i s’imagina com recuperar el seu amor. Els espectadors assistim a un viatge oníric a través dels records del protagonista, un home entrat a la quarentena que ho ha perdut tot. La seva germana (Patricia Arquette) i el seu millor amic (Jason Schwartzman) seran crucials per en Charles, el qual el veurem acompanyat de l’alcohol en vàries ocasions. Ens trobem davant el que sembla una mena de rehabilitació emocional i alhora professional del propi Sheen, que protagonitza moltes (per no dir totes) de les escenes de la cinta. Una menció especial a Bill Murray, una de les icones del cinema indie nord-americà i habitual a les pel·lícules de Wes Anderson, que aquí homenatja al mític John Wayne. Si a aquest còctel li sumem una banda sonora a càrrec de Liam Hayes amb cançons com White Telescope, tenim una pel·lícula entranyable, que farà les delícies dels amants del cinema independent i dels incondicionals de Bill Murray.
- Publicitat -
| 0.832592 |
curate
|
{"eb": 0.010633156114064766, "ca": 0.9279845335911068, "es": 0.017883035282745288, "en": 0.04349927501208313}
| |
mc4_ca_20230418_8_696842
|
Guies ESO curs 12/13 | 1000 grues
C12/13, guies
← Benvinguts als Bloc del Curs
Guies Educació Infantil 12/13 →
3 comentaris a “Guies ESO curs 12/13”
18 Setembre 2012 a 09:05
Soc mare d’una alumna de l’escola i sempre m’agrada entrar a la Web de l’escola per veure novetats,… Avui he entrat en aquest apartat de la web per veure les guies de l’ESO per saber més de l’escola Sadako i crec que hi ha algun problema en visualitzar les guies de 2on, 3er i 4art d’ESO. L’única que es veu complerta i sense que el text de cada pàgina aparegui per duplicat és la guia que correspon a 1er d’ESO.
No us envio aquest mail per molestar sinó tan sols perquè ho tingueu en compte en cas de no haver-vos adonat….i perquè ja que ara també en formo part d’aquesta escola com a mare crec que totes les coses que sigui per millorar l’escola benvingudes siguin, no?? ?
I felicitar-vos pels blogs i tot el què sigui en relació a les noves tecnologies.
18 Setembre 2012 a 11:04
Gràcies per l’avís! Si, hem observat que les guies es desencaixen a GoogleDocs, és per això que estem en tràmit de traspassar-les a una altra plataforma. En breu les tindreu visibles.
19 Setembre 2012 a 08:41
Ja veig que ho heu solucionat. L’enhorabona per la feina ben feta!!! és genial.
| 0.791515 |
curate
|
{"fr": 0.02773246329526917, "es": 0.010603588907014683, "ca": 0.9314845024469821, "en": 0.030179445350734094}
|
https://escolasadako.wordpress.com/2012/09/16/guies-eso-curs-1213/
|
macocu_ca_20230731_0_302661
|
Fons Xavier Benguerel
Entre les novel·les més conegudes de Benguerel destaquen les de fons autobiogràfic, com ara El testament i la sèrie de novel·les Els vençuts, sobre l'exili.
L'any 1974 va guanyar el premi Planeta amb la novel·la Icària, Icària... (1974), que recrea l'efervescència anarquista del seu barri de joventut. El 1978 va obtenir el premi Crítica Serra d'Or amb Llibre del retorn (1977). L'any 1984 va guanyar la Lletra d'Or per Apassionata i, finalment, el 1988 va obtenir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Va ser traductor d'obres de Poe, Mallarmé, Rimbaud i Neruda, però la seva tasca en aquest camp va ser especialment reconeguda per la traducció íntegra dels dotze llibres de les Faules de La Fontaine, i per Les flors del mal, de Baudelaire, versions elogiades per la crítica.
| 0.810134 |
curate
|
{"fr": 0.02625, "ca": 0.97375}
| |
mc4_ca_20230418_3_21340
|
Un any més a la Fira de Girona. Estand E1. - ICON SL
Un any més a la Fira de Girona. Estand E1.
Aquest any 2017 és l’any de la transformació digital. Ens agradaria explicar-vos en persona com treballem al costat dels nostres clients. A ICON us podem ajudar perquè aquest canvi es faci d’una manera progressiva, segura i estable.
30 d'Octubre de 2017 /by Clara
/wp-content/uploads/2014/07/icon_petit2.png 0 0 Clara /wp-content/uploads/2014/07/icon_petit2.png Clara2017-10-30 09:32:532017-10-30 09:32:53Un any més a la Fira de Girona. Estand E1.
5 consells per millorar la col·laboració Pregunta a ICON: Microsoft Dynamics 365 for Talent
| 0.518379 |
curate
|
{"ca": 0.8894230769230769, "de": 0.04807692307692308, "es": 0.0625}
|
https://www.iconsl.com/ca/any-mes-la-fira-girona-estand-e1/
|
oscar-2301_ca_20230418_8_154713
|
I acabem la setmana amb un super sorteig. Els amics de Viu el Teatre ens regalen 4 entrades dobles per convidar-vos als espectacles que tenen programats durant aquestes festes i el mes de gener.
Nosaltres hi vam anar el cap de setmana passat i ens ho vam passar molt bé. Els espectacles es fan a la sala Babies i la sala Kids del CCCB, darrere el MACBA i molt a prop de plaça Universitat. Perfecte per fer després una volta pel centre i veure l’ambientillo.
Amb el Martí vam anar a veure Piu Piu, de la companyia Fes-t’ho com vulguis, recomanada per infants de 0 a 3 anys. Tot i que és petit, la posada en escena el va fascinar.
Una gallina gran i uns pollets que van sortint de l’ou ens parlen sobre els hàbits, les diferències entre uns i els altres, el naixement, les parts del dia… Ell no entenia la història, però li va encantar quan sortien el sol i la lluna per explicar la nit i el dia.
En acabar l’obra els nens poden saludar la gallina i els pollets i estar per l’escenari. I tocar les flors giratòries, tan temptadores!
En sortir, vam esperar l’Emma i el seu pare a la zona de sofàs on pots donar el pit, el berenar o llegir una estona.
Amb l’Emma vaig anar a veure l’elefant i l’aranya, de Teatre Imaginari, recomanada per nens de 3 a 9 anys. La fan dues noies amb uns titelles fets de foam molt divertits. Explica la història de l’amistat entre l’elefant Andreu i l’aranya Dorita i les aventures que passen quan s’allunyen de casa i van a parar al bosc dels enfadats.
Tot i que crec que no va entrendre tot (té 3 anys i mig), va seguir bona part de la història i li van agradar molt els titelles, les cançons que canten de tant en tant i mirava també molt interessada els canvis d’escenari, que els feien amb molta gràcia.
Al final de l’obra els nens es poden fer fotos amb els protagonistes. L’Emma és molt vergonyosa i no va voler, però la majoria de nens estaven encantats.
Si voleu passar-ho tan bé com nosaltres i gaudir en familia d’aquestes obres tan xules, ens han ofert dues entrades dobles per a cada un dels espectacles.
Les funcions són tots els dissabtes de desembre i gener (per al Piu Piu) i els dissabte de desembre (per a l’Elefant i l’Aranya).
Per participar només heu de:
1. Deixar un comentari en aquesta entrada dient a quina obra voldrieu anar i amb qui.
2. Compartir el post que he publicat a facebook anunciant el sorteig.
Teniu temps des d’avui fins el dia 24 de desembre a les 13h. El sorteig es farà a través de random.org i anunciarem el guanyador per email i facebook.
Sort a tots!
També et pot interessar...
On celebro la meva festa?
Tallers d’scrapbook a Sarrià. Fem postals de Nadal!
Viu el teatre al CCCB: Pintamúsica
16 Respostes a “Viu el teatre en família, i guanya unes entrades!”
Núria
desembre 20, 2013
com sempre, gràcies per les teves recomenacions, Laia! Jo aniria a veure el Piu Piu amb la Irina de 20 mesos!
Respon
Víctor
desembre 20, 2013
a mi m’agradaria anar a veure l’elefant i l’aranya, amb el Noam de 3 i el Biel de 5 anys, i la seva mare de 37!
Respon
Elena
desembre 20, 2013
Hola Laia! Jo aniria amb l’Alex de 9 mesos a veure Piu Piu!
Respon
marta
desembre 20, 2013
Hola Laia!!!! Jo també et donc les gràcies per les teves super recomanacions si no arriba a ser per tu el Lluc i jo ens perdriem un munt de coses! !
Bueno a lo que vamos…. nosaltres ens agradaria molt anar a veure la història de la gallina i els pollets. El lluc està a punt de fer 2 anyets i seria una manera molt xula de celebrar ho!
Si no ens veiem pel barri Bon Nadal! !
Respon
Anna
desembre 20, 2013
Hola! Nosaltres aniríem a veure l’elefant i l’aranya amb l’Arnau que ja té 3 anys, el Bru és encara massa petit per al teatre!
Respon
rosa
desembre 20, 2013
Hola!! Nosaltres aniriem amb la bruna a veure l elefant i l’aranya. Segur que es faria una foto amb l’aranya!
Respon
Olga
desembre 20, 2013
Nosaltres aniriem amb el Carlos (3 anys) a veure l’elefant i l ‘ aranya!
Respon
Marta
desembre 20, 2013
Moltes gràcies!!! Nosaltres aniríem amb la Berta a veure Piu Piu. Ahir va fer 14 mesos!
Respon
laura
desembre 20, 2013
gràcies per les teves recomenacions. Jo aniria a veure el Piu Piu amb el Pau de 27 mesos
GRACIES
Respon
PEDRO
desembre 20, 2013
Hola Laia! Jo aniria a veure Piu Piu! 27 mesos
moltes gràcies per la recomenació
Respon
Mònica
desembre 20, 2013
Hola, anirua a veure Piu Piu amb l’Aina, segur que es quedaria embadalida amb la posada en escena
Respon
Yolanda
desembre 20, 2013
Bon dia!
Tenen molt bona pinta els dos espectacles, així que penso que podría anar-hi a veure piu piu amb un dels meus fills de 15 mesos i l’elefant i l’aranya amb l’altra de tres anys i mig…..
Respon
Elena
desembre 20, 2013
Hola!
M’agradaria anar a qualsevol de les dues ja que tinc un nen de 27 mesos, una nena de 7 anys i un nen de 10. Gràcies per tot el que fas per nosaltres amb tanta info interessant i útil. Petons i Bon Nadal!!! !
Respon
oscar
desembre 20, 2013
Hola!
A mi m’agraden totes dues ja que tinc 2 fills (Un de 1,5 anys i l’altre de 3,5) que s’adapten a cada una d’elles.
Aprofito per dessitjar un molt bon Nadal a tots.
Respon
Eli
desembre 20, 2013
Al Guiu li encantaria anar a veure Piu Piu. Ens barallarem el seu pare I jo a veure qui l’acompanya!
Respon
Jordina
desembre 20, 2013
M’agradaria anar a qualsevol de les dues. Si és la Piu Piu amb el petit de casa, el Nil, i si és el de l’elefant i l’aranya amb el gran, el Max. Segur que els encantaria! El Nil fliparia mooolt amb la gallina i el Max aquest any que va a la classe dels elefants li encantaria veure l’elefant i l’aranya! ho explicaria content al cole! :-)
Respon
Deixa el teu comentari a marta
Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.
Nom (obligatori)
Email (no es publicarà) (obligatori)
Web
T'avisem per email quan hi hagi nous comentaris. També et pots subscriure sense comentar.
Instagram
Email
Facebook
Google+
RSS
T’aviso quan publiqui?
Recomano:
Segueix-me a Instagram
També hem parlat de…
Botiga de jocs i llibres en anglès a Wonderfun
Berenars saludables per als nens i per a tota la família
Les millors piscines descobertes de Barcelona per a l’estiu
Pinhan, un restaurant al mig del Turó Park
Les meves classes de Pilates i casals creatius a 2endansa
El més comentat
Menorca en familia: mis lugares favoritos para ir con niños.
40 comentaris a Menorca en familia: mis lugares favoritos para ir con niños.
Viu el teatre al CCCB: Pintamúsica
43 comentaris a Viu el teatre al CCCB: Pintamúsica
Pepe Peluquitas, la perruqueria per a nens més cool de la ciutat, us convida!
22 comentaris a Pepe Peluquitas, la perruqueria per a nens més cool de la ciutat, us convida!
Col·laboro amb:
Em podeu trobar a:
Arxiu d’entrades
Arxiu d’entrades Selecciona el mes juliol 2017 juny 2017 maig 2017 abril 2017 març 2017 desembre 2016 novembre 2016 octubre 2016 setembre 2016 agost 2016 juliol 2016 juny 2016 maig 2016 abril 2016 març 2016 febrer 2016 gener 2016 juliol 2015 juny 2015 maig 2015 març 2015 febrer 2015 desembre 2014 novembre 2014 octubre 2014 setembre 2014 agost 2014 juliol 2014 juny 2014 maig 2014 abril 2014 març 2014 febrer 2014 gener 2014 desembre 2013 novembre 2013 octubre 2013 setembre 2013 agost 2013 juliol 2013 juny 2013 maig 2013 abril 2013 març 2013 febrer 2013 gener 2013 desembre 2012 novembre 2012 octubre 2012 setembre 2012 juliol 2012 juny 2012 maig 2012 abril 2012 març 2012 febrer 2012 gener 2012 desembre 2011 novembre 2011
Vols sortir a Sarrià Petits?
Tens una botiga, un producte, una activitat, una idea... que pot interessar a les famílies de Sarrià?
Posa't en contacte i t'ajudarem a donar-ho a conèixer:
laia@sarriapetits.com
Sobre mi
Sóc la mare de l'Emma i en Martí i visc a Sarrià. En aquest blog comparteixo els nostres indrets preferits, les activitats que es fan al barri, les coses que ens agrada fer en família i una mica del nostre dia a dia. Espero que us agradi i us serveixi d'inspiració!
| 0.599092 |
curate
|
{"ca": 0.9070433537299831, "cs": 0.0009113396693138915, "es": 0.044525452415050126, "it": 0.01119645879442781, "ru": 0.003775550058586121, "en": 0.011977607082411145, "pt": 0.008462439786486135, "fr": 0.00286421038927223, "eo": 0.0019528707199583388, "ia": 0.0010415310506444472, "oc": 0.006249186303866684}
|
https://www.sarriapetits.com/viu-el-teatre-en-familia-i-guanya-unes-entrades/?replytocom=1256
|
mc4_ca_20230418_18_38380
|
Econo Lodge Inn and Suites Menomonie Menomonie (WI) Estats Units - Ofertes d'hotels amb els MILLORS DESCOMPTES EN LÍNIA Fer un comentari al lloc web
Econo Lodge Inn and Suites Menomonie1815 North Broadway Street, Menomonie, Menomonie (WI), Estats Units, 54751 - Veure al mapaEcono Lodge Inn and Suites MenomonieVeure més fotosVestíbulVeure més fotosVeure totes les 19 fotosVeure al mapaParticularitats que li encantaranWi-Fi gratuït en totes les habitacionsbanyhabitacions per a no fumadorsaparcament de cotxes
Sobre l'allotjamentDescripcióSi busques un allotjament ben situat a Menomonie (WI), no busqui més, el Econo Lodge Inn and Suites Menomonie és el lloc ideal. Des d'aquí, els viatgers poden gaudir d'un fàcil accés a tot el que aquesta viva ciutat ofereix. Els visitants d'aquest hotel, poden gaudir d'anar a les atraccions més importants de la ciutat: Russell J Rassbach Heritage Museum, Estate Emporium, Triangle Art & Antiques. Amb una oferta de serveis hotelers superior i ampla gama d'entreteniment, Econo Lodge Inn and Suites Menomonie és compromet a que la seva estada sigui el més còmoda possible. Els clients de l'hotel poden gaudir de Wi-Fi gratuït en totes les habitacions, recepció 24 hores, express check-in/check-out, Zones públiques amb Wi-Fi, aparcament de cotxes. Gaudiu de les comoditats d'alta gama com ara habitacions per a no fumadors, connexió a internet (cortesia), cafetera/tetera per tal de relaxar-vos després d'un cansat dia. Les instal.lacions d'oci de l'hotel, que inclouen bany, piscina coberta estan dissenyades per escapar i relaxar-se. Econo Lodge Inn and Suites Menomonie és una elecció inteligents per a viatgers a Menomonie (WI), i ofereix una estada relaxant i sense molèsties.Mostrar mésCaracterístiquesAccés a InternetWi-Fi gratuït en totes les habitacionsZones públiques amb Wi-Fi Desplaçamentaparcament de cotxes Coses a fer, maneres de relaxar-sebanypiscina [interior] Àpats, begudes i refrigerimàquina venedora Serveis i comoditatsservei de bugaderiazona de fumadors Accésentrada/sortida [exprés]recepció [24 hores]s'admeten animals de companyiaDisponible a totes les habitacionsempolles d'aigua de cortesia Idiomes ParlatsAnglès Mostra MenysPolítiquesNens i llits supletorisNens de 0 a 2 any(s) [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents. Nota, si necessiteu un bressol hi pot haver càrregs extra.Nens de 3 a 12 any [inclosos]Gratuït si s'usen els llits existents.Els hostes de 13 anys i més es consideraran adults.Els llits supletoris depenen de l'habitació escollida. Consulti la capacitat de l'habitació individual per obtenir-ne més informació.Al reservar més de 5 habitacions, poden aplicar-se diferents condicions i suplements addicionals.Mostrar més
| 0.908342 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.agoda.com/ca-es/econo-lodge-inn-and-suites-menomonie/hotel/menomonie-wi-us.html
|
mc4_ca_20230418_15_485044
|
Dosrius Ràdio - El Portal d'informació de Dosrius: Ja pots escoltar una nova entrega de "La Tertúlia dels Savis", gravada aquest matí (23/05) a Canyamars
Ja pots escoltar una nova entrega de "La Tertúlia dels Savis", gravada aquest matí (23/05) a Canyamars
Avui hem parlat de les entremaliadures que es feien a Canyamars quan es treia el Maig. Ja no es fan. Hem fet un "inventari" de masies, hem mirat el llibre "Una ullada al passat" de la Neus Alsina i la M. Àngles Jubany, hem recordat bons moments i fins i tot de quan es va dir que s'obriria la carretera de Canyamars cap Arenys.
| 0.782151 |
curate
|
{"ca": 0.9775862068965517, "es": 0.022413793103448276}
|
http://www.dosriusradio.cat/2016/05/ja-pots-escoltar-una-nova-entrega-de-la.html
|
mc4_ca_20230418_15_697795
|
Avís Legal – Limpiezas Pirineo
Avís Legal jordi_ic278dy5 2019-04-26T07:39:39+00:00
Denominació Social: LIMPIEZAS PIRINEO S.L.
Domicili: C/ Hostal de la Bordeta , nº 15
CIF: B25382177
E-Mail: contabilidad@limpiezaspirineo.es
Lloc Web: www.www.limpiezaspirineo.es
LIMPIEZAS PIRINEO S.L. (En endavant també el prestador) com a responsable del lloc web, posa a disposició dels usuaris el present document, que regula l’ús del lloc web www.www.limpiezaspirineo.es, amb el que pretenem donar compliment a les obligacions que disposa la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic (LSSICE o LSSI), així com informar a tots els usuaris del lloc web respecte de quines són les condicions d’ús del lloc web.
A través de la Web, LIMPIEZAS PIRINEO S.L. facilita als usuaris l’accés i utilització de diferents serveis i continguts posats a disposició a través del web.
Tota persona que accedeixi a aquest web assumeix el paper d’usuari (en endavant l’usuari), i implica l’acceptació plena i sense reserves de totes i cadascuna de les disposicions incloses en aquest Avís Legal, així com qualssevol altres disposicions legals que fossin de aplicació.
Com a usuaris, ha de llegir atentament el present Avís Legal en qualsevol de les ocasions d’entrar a la web, ja que aquest pot patir modificacions ja que el prestador es reserva el dret a modificar qualsevol tipus d’informació que pogués aparèixer a la web, sense que hi hagi l’obligació d’avisar o posar en coneixement dels usuaris aquestes obligacions, sent suficients la publicació al lloc web del prestador.
La prestació dels serveis per part de LIMPIEZAS PIRINEO S.L. té caràcter gratuït per a tots els usuaris. No obstant això, alguns dels serveis subministrats pel prestador o per tercers a través del web estan subjectes al pagament d’un preu determinat en les condicions generals de contractació.
2.2. Registre de Usuari.
Amb caràcter general la prestació dels Serveis no exigeix la prèvia subscripció o registre dels Usuaris. No obstant això, LIMPIEZAS PIRINEO S.L.. condiciona l’ús d’alguns dels serveis al previ emplenament del corresponent registre d’Usuari. Aquest registre s’efectuarà en la forma expressament indicada en la pròpia secció del servei.
Tota la informació que facilita l’Usuari ha de ser veraç. A aquests efectes, l’Usuari garanteix l’autenticitat de les dades comunicades a través dels formularis per a la subscripció dels Serveis. Serà responsabilitat de l’Usuari mantenir tota la informació facilitada a LIMPIEZAS PIRINEO S.L. permanentment actualitzada de manera que respongui, en cada moment, a la seva situació real. En tot cas, l’Usuari serà l’únic responsable de les manifestacions falses o inexactes que realitzi i dels perjudicis que causi al prestador o a tercers.
L’Usuari es compromet a utilitzar la web de conformitat a la Llei i al present Avís Legal, així com la moral i els bons costums. A aquest efecte, l’Usuari s’abstindrà d’utilitzar la pàgina amb fins il·lícits o prohibides, lesius de drets i interessos de tercers, o que de qualsevol forma puguin danyar, inutilitzar, sobrecarregar, deteriorar o impedir la normal utilització d’equips informàtics o documents, arxius i tota classe de continguts emmagatzemats en qualsevol equip informàtic del prestador.
(d) sigui contrari al dret a l’honor, a la intimitat personal o familiar o la pròpia imatge de les persones;
LIMPIEZAS PIRINEO S.L. no atorga cap garantia ni es fa responsable, en cap cas, dels danys i perjudicis de qualsevol naturalesa que puguin sortir a col·lació de la manca de disponibilitat, manteniment i efectiu funcionament del web o dels seus serveis i continguts; de l’existència de virus, programes maliciosos o lesius en els continguts; de l’ús il·lícit, negligent, fraudulent o contrari a aquest Avís legal i condicions d’ús; o de la falta de licitud, qualitat, fiabilitat, utilitat i disponibilitat dels serveis prestats per tercers i posats a disposició dels usuaris al lloc web.
Des del lloc web és possible que es redirigeixi a continguts de terceres webs. Atès que des de la web no podem controlar sempre els continguts introduïts pels tercers, LIMPIEZAS PIRINEO S.L. no assumeix cap tipus de responsabilitat respecte a aquests continguts. En tot cas, el prestador manifesta que procedirà a la retirada immediata de qualsevol contingut que pogués contravenir la legislació nacional o internacional, la moral o l’ordre públic, procedint a la retirada immediata de la re-direcció a aquestes webs, posant en coneixement de les autoritats competents el contingut en qüestió.
El prestador no es responsabilitza de la informació i continguts emmagatzemats, a títol enunciatiu però no limitatiu, en fòrums, xats, generadors de blogs, comentaris, xarxes socials o qualsevol altre mitjà que permeti a tercers publicar continguts de forma independent en la pàgina web del prestador. No obstant això i en compliment del que disposa l’art. 11 i 16 de la LSSICE, el prestador es posa a disposició de tots els usuaris, autoritats i forces de seguretat, i col·laborant de forma activa en la retirada o, quan sigui necessari, el bloqueig de tots aquells continguts que puguin afectar o contravenir la legislació nacional, o internacional, drets de tercers o la moral i l’ordre públic. En cas que l’usuari consideri que pot existir algun contingut que pogués ser susceptible d’aquesta classificació, es prega ho faci saber de forma immediata a l’administrador del lloc web.
El prestador està profundament compromès amb el compliment de la normativa de protecció de dades personals i garanteix el compliment íntegre de les obligacions disposades, així com la implementació de les mesures de seguretat disposades en el Reglament Europeu de Protecció de dades i la normativa espanyola de protecció de dades.
7.- REDS SOCIALS
L’informem que LIMPIEZAS PIRINEO S.L. pot estar present en xarxes socials. El tractament de les dades que els usuaris incloguin en les mateixes [fent seguidors del prestador a les xarxes socials (i / o realitzin qualsevol vincle o acció de connexió a través d’aquestes)] es regirà per aquest apartat, així com per les condicions de ús, polítiques de privacitat i normatives d’accés i ús de les xarxes socials en qüestió i acceptades prèviament per l’usuari. LIMPIEZAS PIRINEO S.L. tractarà les seves dades amb la finalitat d’informar de les activitats, productes o serveis del prestador a través d’aquests xarxes socials, així com per a qualsevol altra finalitat que les normatives de les Xarxes Socials permetin, però no es farà responsable de les seves polítiques de privacitat.
La publicació de continguts està prohibida:
– Que atemptin contra els drets fonamentals de les persones, faltin a la cortesia a la xarxa, molestin o puguin generar opinions negatives en els nostres usuaris o tercers i en general qualsevol contingut que LIMPIEZAS PIRINEO S.L. consideri no apropiats.
No obstant això, LIMPIEZAS PIRINEO S.L. es reserva la potestat de retirar, sense previ avís de la pàgina web o de la xarxa social corporativa aquells continguts que es considerin no apropiats.
El lloc web, incloent a títol enunciatiu però no limitatiu la seva programació, edició, compilació i altres elements necessaris per al seu funcionament, els dissenys, logotips, textos, fotografies i / o gràfics són propietat del prestador o, en cas que fos necessari, disposa de la llicència o autorització expressa per part dels autors. Tots els continguts del lloc web es troben degudament protegits per la normativa de propietat intel·lectual i industrial.
El prestador reconeix a favor dels seus titulars els corresponents drets de propietat industrial i intel·lectual, no implicant la menció o aparició en el lloc web, de l’existència de drets o responsabilitat del prestador sobre els mateixos, com tampoc respatller, patrocini o recomanació per part del mateix.
9.- LEI APLICABLE I JURISDICCIÓ
Per a la resolució de les controvèrsies o qüestions relacionades amb la present pàgina web o de les activitats en aquesta desenvolupades, serà d’aplicació la legislació espanyola, a la qual se sotmeten expressament les parts, sent competents per a la resolució de tots els conflictes derivats o relacionats amb el seu ús els Jutjats i Tribunals de Lleida.
| 0.793722 |
curate
|
{"es": 0.023466145196773404, "de": 0.006233194817892936, "ca": 0.9531899291126864, "en": 0.009777560498655585, "fr": 0.004522121730628209, "pt": 0.002811048643363481}
|
https://www.limpiezaspirineo.es/avis-legal/?lang=ca
|
crawling-populars_ca_20200525_41_285993
|
Menú
El president veneçolà acusa Rajoy de "barallar" per "tapar els escàndols" i critica Felipe González
MADRID, 13 maig (EUROPA PRESS) -
El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha instat el Rei al fet que promogui una investigació sobre l'"agressió" suposadament patida aquesta setmana per l'ambaixador veneçolà a Espanya, Mario Isea, i ha acusat el cap del Govern espanyol, Mariano Rajoy, de "permetre-la".
L'incident va tenir lloc el dimecres, quan Isea va assegurar que estava "segrestat" al costat d'un centenar de persones el centre cultural 'Veneçuela Diversitat Cultural' de Madrid com a conseqüència d'una protesta d'opositors que li impedia sortir al carrer. L'Executiu espanyol ha assegurat, en canvi, que l'ambaixador va poder abandonar en tot moment l'edifici i que hi havia un dispositiu de seguretat desplegat.
Maduro, no obstant això, ha insistit en la tesi de Caracas parlant d'"agressió". "No es pot permetre que s'agredeixi als ambaixadors i les ambaixades, això viola el dret bàsic humà de convivència, el Dret Internacional, i Rajoy ho va permetre", ha denunciat en un acte televisat.
"Haig de dir-ho a Rajoy, si és que es va assabentar, perquè m'imagino que amb tants escàndols de corrupció quan es va ficar al llit a la seva casa és quan li van dir 'avui gairebé assalten l'Ambaixada de Veneçuela'", ha prosseguit el mandatari veneçolà.
Segons Maduro, Rajoy és un "covard" i està buscant "baralla" amb Veneçuela per tapar precisament aquests "escàndols", que "el portaran a la tomba". Rajoy, ha afegit, "està enfonsat en el fang més profund", segons declaracions recollides pels mitjans veneçolans.
Maduro ha llançat una crida al Rei --el nom del qual ha hagut de preguntar als assistents-- perquè promogui una investigació sobre l'"agressió" i que hi hagi "càstig legal" pels que van assetjar "un establiment diplomàtic sagrat, protegit per la Convenció de Viena". En aquest sentit, li ha demanat que actuï "amb altura d'Estat" i "amb respecte a la història de les relacions".
Les crítiques de Maduro s'han estès també a l'expresident Felipe González, a qui ha retret que opini dels assumptes interns de Veneçuela. En particular, ha recriminat a González les seves crítiques per la convocatòria d'una Assemblea Constituent a Veneçuela en plena crisi política i social.
"Felipillo González va sortir una altra vegada a donar consells a Veneçuela, jo crec que Felipillo és la reencarnació d'algun Rei. De vegades s'aixeca mig drogat, veu el mapa i creu que Veneçuela li pertany, perquè ahir va sortir a donar-me ordres un altre cop", ha afirmat Maduro.
El dirigent veneçolà ha defensat durant l'acte el "pes històric" de l'Assemblea Constituent per posar fi a les ingerències externes i ha aclarit que en 2018 el país sud-americà celebrarà eleccions presidencials "plogui, troni o llampegi". La convocatòria de comicis és una de les principals reivindicacions de l'oposició, que controla el Parlament unicameral.
Nomen Foods aconsegueix el màxim de la seva capacitat productiva per atendre la demanda pel coronavirus
El gironí Grup Ros dóna 11.000 unitats de material sanitari
El 83 per cent dels afectats pel troià bancari Ginp són espanyols
La UVic farà 'on line' els tallers per accedir als graus en magisteri
Es confirmen les primeres dues morts per coronavirus a Blanes (Girona)
El Ministerio de Educación niega la posibilidad de cerrar el curso en marzo
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
Madrid asegura que no ha propuesto finalizar el curso en marzo y solo contempla reanudar las clases
www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català. © 2020 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés
© 2020 Europa Press. Está expresamente prohibida la redistribución y la redifusión de todo o parte de los contenidos de esta web sin su previo y expreso consentimiento.
| 0.763029 |
curate
|
{"es": 0.10731460389774741, "ca": 0.8825613768666161, "en": 0.010124019235636548}
|
: /internacional/noticia-maduro-insta-rei-investigar-lagressio-lambaixador-acusa-rajoy-permetre-20170513105045.html
|
macocu_ca_20230731_6_486626
|
Falta de paritat en el sector de la comunicació i l’audiovisual. Estudi Termòmetre Violeta 2022
Com bé explica Anna Mercadé, empresària, promotora dels drets de les dones i presidenta de l’Associació 50 a 50 , la importància del termòmetre violeta recau sobretot en l’objectiu cinquè de Nacions Unides, el qual està marcat com a condició imprescindible per aconseguir la pau i per a realitzar la transformació de la societat. “Les dones estem més ben formades que els homes a Catalunya, som el 60% de les persones llicenciades i tenim unes competències bàsiques extraordinàries per manar amb colideratge i empatia, organitzar equips i posar al centre les persones” argumenta Mecadé. El termòmetre violeta ha de regular aquesta participació ja no només per raons ètiques sinó que també, com explica Anna Mercadé, per raons purament empresarials, ja que quan hi ha dones als llocs de decisió hi ha millors resultats econòmics, empresarials i millors resultats en els ambients dels equips humans. “Per a millorar la societat” és el seu argument final a la pregunta “Per què hi hem de ser el 50%?”.
Des de Dones en Xarxa agraïm a 50 a 50 la creació del Termòmetre Violeta, gràcies al qual es mostra la desigualtat existent a les organitzacions empresarials. Punt de partida imprescindible per poder lluitar-hi.
| 0.867181 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
wikipedia_ca_20230401_0_681200
|
Deportivo Alavés Gloriosas
El Deportivo Alavés Gloriosas, és un club de futbol femení espanyol, sent una secció de la seva entitat matriu, el Deportivo Alavés, i té la seva seu a la ciutat de Vitòria, Àlaba. Va ser fundat l'11 de juny de 2017, després d'absorbir al Club Esportiu Gasteizko Neskak a través d'un acord de filialitat. Des del 2021, competeix en la màxima categoria del futbol espanyol, la Primera Divisió Femenina d'Espanya.
El C. D. Gasteizko Neskak, contínua operant de manera independent, amb un segon equip la Lliga Territorial Femenina, al costat d'equips juvenils, tenint el suport de l'Esportiu Alabès com a "club soci" a canvi de tenir una relació de filial.
Història.
C. D. Gastiezko Neskak.
Durant diversos anys, l'organització va ser coneguda com a Club Esportiu Gasteizko Neskak, els qui també van fomentar i van difondre el futbol femení espanyol a través de l'organització un torneig juvenil anual amb el mateix nom que va aconseguir congregar a participants de diversos llocs d'Espanya i fins i tot de l'Índia, el qual va ser jugat per 18 anys i que la seva l'última edició va ser celebrada en 2014.
A l'abril de 2010, les jugadores del Gasteizko van aconseguir conquistar la lliga Preferent Àlaba per segon any consecutiu, posteriorment van aconseguir superar els play-offs d'ascens per a disputar la Primera Nacional espanyola en la temporada 2010-11. Lamentablement, van acabar últimes del seu grup durant aquesta temporada sent relegades després de només una temporada.
Acord d'afiliació.
Després de diverses negociacions, l'11 de juny de 2017, l'Esportiu Alabès anuncia de manera oficial l'acord d'afiliació amb el C. D. Gasteizko Neskak, amb la qual cosa naixeria la seva secció femenina. Anteriorment, l'Alabès comptava amb un equip femení, en aliança amb el Club Sant Ignasi des de 2010, no obstant això aquest va ser dissolt en 2013.
Després d'haver inscrit de manera oficial a l'equip femení com una secció de l'Esportiu Alabès, partint les seves participacions de manera directa en la Segona Divisió Femenina d'Espanya 2017-18 per la categoria que tenia el Gasteizko. Dafne Triviño, antiga entrenadora i coordinadora del Gasteizko Neskak, va ser nomenada coordinadora de la secció femenina de l'Alabès.
Gloriosas.
En la temporada 2018-19 en quedar segones classificades en la lliga aconsegueixen l'ascens a la nova categoria creada i denominada Reto Iberdrola (nova Segona Divisió) enquadrant-se en el Grup Nord.
En l'estiu de 2019, el club fa oficial la introducció d'un equip filial femení que participaria a la Regional Alabesa.
En la temporada 20-21, les Gloriosas dirigides per Mikel Crespo van aconseguir quedar primeres del Grup Nord de Segona Divisió aconseguint d'aquesta manera l'ascens directe a la màxima categoria del futbol espanyol per primera vegada en la seva història.
| 1 |
perfect
|
{"es": 0.01282051282051282, "ca": 0.978988603988604, "eu": 0.00819088319088319}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki?curid=681201
|
oscar-2201_ca_20230904_10_169414
|
Com cada any, boyberry celebra el mes del llibre amb el seu concurs de relats eròtics! Passa’t per boyberry per a buscar la teva inspiració, i comparteix amb nosaltres el teu relat, els guanyadors tindran grans premis!
Llegeix les bases més a baix, emplena el formulari i envia’ns-el per a tenir una oportunitat de guanyar aquest any.
Nom
Email
Escriu aquí el teu relat:
Adjunta aquí el teu relat:
Bases VI Concurs de Relat Eròtic Masculí Boyberry 2020
1. El Concurs de Relat Eròtic Masculí Boyberry és una iniciativa orientada a premiar la creativitat enfocada al món del relat eròtic.
2. Poden participar persones majors de 18 anys de qualsevol nacionalitat.
3. Els textes s'enviaran en format Word a través del formulari de la web o directament redactats en aquest formulari. El text anirà acompanyat del nom de l'autor o pseudònim i un e-mail de contacte. Boyberry garanteix la privacitat d'aquestes dades i en cap cas seran publicats ni utilitzats per a cap fi alié al concurs sense previ consentiment de l'autor.
4. No hi ha límit de textos per participant.
5. En participar en el concurs l'autor accepta la publicació del text en qualsevol mitjà que Boyberry consideri oportú, garantint en qualsevol cas l'anonimat de l'autor, sempre que aquest no disposi una altra cosa. No obstant això, en cas de resultar guanyador, l'autor (o una altra persona degudament autoritzada pel mateix) ha d'acceptar aparèixer en una fotografia que acrediti el lliurament del premi, tal com s'especifica en els articles 18 i 19 d'aquestes bases.
6. El text ha de ser original i inèdit, i no pot haver estat premiat anteriorment en cap concurs.
7. El contingut del text pot ser real o fictici. Els únics requisits són: a) Que presenti un marcat contingut eròtic o sexual. b) Que la trama guardi relació d'una manera o un altre amb Boyberry. c) Que tracti el sexe masculí, especialment les relacions homosexuals.
8. Els textes es poden presentar en llengua catalana, castellana o anglesa.
9. No es podrà presentar el mateix text en diversos idiomes.
10. Presentaran una extensió mínima de 500 paraules i una extensió màxima de 5000 paraules.
11. L'ortografia i la gramàtica han de ser mínimament correctes. Està totalment permès l'ús de llenguatge col•loquial.
12. En cap cas es podran citar identitats reals.
13. L'incompliment de qualsevol d'aquests requisits podrà ser motiu de rebuig del text. En aquest cas s'informarà l'autor especificant els motius, tenint aquest la possibilitat d'adaptar el text i presentar-lo de nou.
He llegit i accepto les condicions
Participació oberta a partir d’Abril
Segueix-nos a
*protected email*
© boyberry – Pàgina per a majors de 18 anys
Aviso legal – Política de cookies – Responsable del tratamiento
Este sitio web utiliza cookies propias y de terceros para recopilar información estadística sobre la navegación de los usuarios y mejorar sus servicios con las preferencias, generadas a partir de sus hábitos de navegación. Asimismo, le informamos que este sitio web cumple con lo establecido en la LSSI-CE y en el RGPD. En este sentido, no se almacenarán las cookies en su terminal para las finalidades indicadas si el usuario no ha prestado su consentimiento.
| 0.748755 |
curate
|
{"ca": 0.8121212121212121, "fr": 0.0009569377990430622, "en": 0.007017543859649123, "cs": 0.008931419457735247, "da": 0.0006379585326953748, "pt": 0.004146730462519936, "es": 0.16618819776714513}
|
https://boyberry.com/ca/concurs-de-relats/
|
mc4_ca_20230418_9_208491
|
El Casal Popular presentarà el seu nou nom durant els actes de celebració del 5è aniversari | RTVVilafranca
El canvi sorgeix de la necessitat de dotar de més identitat pròpia el nom de l’entitat i reflectir-hi el moviment social, polític i comunitari que s’hi ha generat al llarg d’aquests cinc anys de vida.
Després del procés participatiu i creatiu que ha tingut lloc els darrers mesos, el Casal Popular de Vilafranca desvelarà dissabte, 23 de novembre, el nom que l’entitat suma a la seva denominació. Després que en els seus inicis el nom amb més suports fos ‘Casal Popular de Vilafranca’, l’entitat ha decidit sumar ara un nom propi que reflecteixi la seva essència. El nou nom vindrà acompanyat d’un nou logotip.
Els actes de commemoració del cinquè aniversari començaran dissabte a 2/4 d’11 del matí amb un taller obert de Ball de Bot i la pintada d’un mural a la façana del Casal amb la col·laboració del Col·lectiu Gargot. A 2/4 de 12, cita per a les famílies amb infants amb l’espectacle ‘De mi a sol’ de Guida Sellarès, amb cançons de composició pròpia. Al migdia, vermut electrònic amb La Cara B B2B Virkut i, tot seguit, pregó a càrrec del col·lectiu Penedès amb Palestina; un pregó que cada any duu a terme algun dels col·lectius vinculats al Casal. Serà llavors quan es presentarà públicament el nou nom i logotip del Casal Popular.
La celebració dels cinc anys seguirà amb un dinar popular, sobretaula i un Karaoke a les 7 de la tarda. La nit culminarà amb un concert a partir de les 11 amb el grup de rap Zapato y Cordón i la cantautora Mabel Flores, que brinda un directe vital i còmplice, amb fusió d’estils, sons orgànics i un viatge entre l’alegria, el desconsol, l’humor i allò quotidià. Tancaran la nit amb els vinils entre mans The Rigodonians, amb ritmes ballables del Funk a la Bossa, passant pel Calypso, Rythm & Blues, Cumbia, Northern Soul o Spanish Bizarro!
5è aniversari, Casal Popular de Vilafranca
Èxit de participació de la 8a edició del Quinto del Casal Popular de Vilafranca
La Barraca celebra la XXIV Penjada d’Estelades amb concerts de Pupil·les, Crim i Tony Manero
La cultura en temps de repressió centra la tercera sessió de Cafès per la República
| 0.869235 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://www.rtvvilafranca.cat/2019/11/el-casal-popular-presentara-el-seu-nou-nom-durant-els-actes-de-celebracio-del-5e-aniversari/
|
mc4_ca_20230418_15_180632
|
Lo Càntich -Revista de Literatura, Art i Cultura-: «Per sempre» Joan Lluís Cau Fogasa Il·lustració: Paolo di Dono Uccello
Il·lustració: Paolo di Dono Uccello
Trist i allunyat món, m'empeny el sentit ofegat
per l'afany d'alegria, rodes desconsolat al
voltant de les agulles d'un rellotge de bronze i
Amb forta valentia i lenta agonia dorms
submergit en un somni pausat; designi d'un
dilema pres del mar, lligat amb cordes trenades
d'or i llum;
Envejós de l'univers obres les ales al mar i els
cims, com gra de sorra al que envolta un gran
desert prens el tímid camí que porta als fràgils
jardins de l'oblit enyorat;
Hores mortes, ofegades pel dia, amb la vana
esperança que arribi l'ofrena de les mans
venjatives; núvols de fum, portats per la brisa
vacil·lant guardada en el cofre de la virtut;
El crit del silenci envolta el meu ser, banderes
estripades marquen el destí; és el vent esmunyedís
que bufa l'auguri del meu cor;
Castells d'esperança enalteixen l'horitzó; parets
de palla i sostre de fang, als que la brisa del mar
esquinça amb un suau sospir;
Creu de ferro banyada en rovell, passes de
llarg i no mires enrere, et gires d'esquena i no
em vols veure;
Llum que il·lumina els meus desitjos, et deixes
dominar per la trista foscor, en vida m'has mort
per no complaurem i en infèrtil terra m'has
sepultat;
Un gos de drap, gris i bordador, la llum dels nous
matins li fan companyia, i en la meva solitud es
vanaglòria de ser el meu amic;
Surto al jardí i veig el dia, dels rosers florits
m'omplo els sentits; el cant dels ocells m'alegren
el cor, dels ulls em ploren llàgrimes daurades que
en tocar la terra fan brotar roses al silenci del
somni;
Desitjo el foc, el vent i tots els elements, amb
ells em vull fer una suau catifa, on les paraules
hi puguin trepitjar i les que siguin d'amor s'hi
quedin brodades amb fil d'argent i encesa flama.
(Bossòst, 1969)
"Rellotge"
Paolo di Dono Uccello
(Florència, Itàlia, 1397-1475)
Etiquetas: Creació, Joan Lluís Cau Fogasa, Lo Càntich, Número 21, Paolo di Dono Uccello, Poesia
| 0.683047 |
curate
|
{"ca": 0.7627460878344271, "fr": 0.04846037354871277, "es": 0.06713780918727916, "id": 0.02120141342756184, "st": 0.006057546693589096, "pt": 0.07117617364967188, "sv": 0.004543160020191822, "it": 0.013629480060575468, "en": 0.005047955577990914}
|
http://www.locantich.cat/2013/10/per-sempre-joan-lluis-cau-fogasa.html
|
mc4_ca_20230418_15_104957
|
FASE A JOCS ESCOLARS DE CATALUNYA! | Gyas Club Tàrrega
FASE A JOCS ESCOLARS DE CATALUNYA!
Aquest dissabte es va realitzar el passe per a la final dels Jocs Escolars de Catalunya a la ciutat de Mollerussa. Després de molts entrenaments i una competició on els nervis estaven presents, les nostres gimnastes van aconseguir pujar al pòdium, aconseguint la plaça per a les finals!
| 0.588761 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://gyasclub.com/ca/b/noticies/p/fase-a-jocs-escolars-de-catalunya-24
|
mc4_ca_20230418_10_288407
|
Tot a punt per celebrar una nova edició de la Fira de Sarral
Aquest dissabte, 8 de desembre, els carrers de Sarral s’ompliran de vida per acollir les parades i activitats d’aquest important esdeveniment anual
04/12/2018 11:00 | Actualitzat a 04/12/2018 14:42
Ja ha començat el compte enrere per a la Fira de Sarral d’aquest any. Dissabte 8 de desembre, els carrers d’aquest municipi de la Conca de Barberà s’ompliran de vida amb les parades i les diverses activitats que hi ha programades. Gastronomia, vins, oficis artesans i cultura popular es donaran cita en aquesta edició.
La fira de Sarral és un dels esdeveniments populars i comercials més antics i importants de la Conca de Barberà. Per a molts, és una cita ineludible i d’obligada assistència. És un aparador que dona a conèixer els productes i patrimoni que hi ha en el municipi i també una trobada per als artesans de diferents oficis que demostren la seva destresa juntament amb l’activitat estrella del poble que és l’alabastre.
La Fira és un d’aquells dies de l’any on els carrers s’omplen amb gent de totes les edats que poden fer activitats diverses. En aquesta edició, un cop més es podrà visitar la fira agrícola i industrial, així com la 8a mostra d’artesania tot el matí fins a les 15.00 hores.
El protagonisme el prendran la gastronomia, les entitats, la maquinària i els oficis singulars. Així doncs, la plaça Padreny acollirà durant tot el matí la demostració d’artesans d’alabastre i altres tècniques.
No hi faltaran les degustacions de vins locals i les visites guiades al Museu de l’Alabastre i al Timpà Romànic.
En l'esmorzar del firaire se servirà pa amb llonganissa i vi local. | Joan López
Com a actes destacats, cal esmentar el moment de la inauguració, a les 9.30 hores a l’Ajuntament on es presentaran els nous capgrossos d’alabastre i s’iniciarà la cercavila fins al passeig del VIII Centenari on es farà el mític esmorzar del firaire. Allà es podrà degustar pa de les pastisseries del poble amb llonganissa a la brasa i vi local.
És una de les fires més importants de la comarca
Les primeres notícies que hi ha d’una fira estable en aquesta població daten de mitjans del segle XIII, on hi ha referenciada la fira de Sant Lluís.
Més endavant, la població va adquirir el dret a fer altres fires, resultant la més important i definitiva l’actual fira de la Puríssima el 8 de desembre. Aquesta trobada va aconseguir tal importància que s’utilitzava el preu que es fixava en ella com a mesura per a mercats.
La Fira ofereix infinitat de productes. | Joan López
Tot i l’antiguitat d’aquest important esdeveniment, la Fira mira al futur i als nous temps adaptant-se a la societat actual però sense perdre el punt d’autenticitat artesana que la caracteritza.
Sortegem una peça d'alabastre del Taller Sarral, Art i Llum
Amb l'arribada de la Fira de Sarral, des del perfil d'Instagram de TarragonaDigital (@TarragonaDigital) encetem un sorteig per poder guanyar una autèntica peça d'alabastre, el tradicional mineral sarralenc, obra del Taller Sarral, Art i Llum. Què heu de fer per aconseguir-la? Seguir aquests senzills passos:
— Buscar el post del sorteig, fer un «M'agrada» i deixar un comentari etiquetant un amic, com a mínim, perquè també pugui participar al sorteig!
— Teniu temps per participar fins al dijous 6 de desembre. Estigueu molt pendents dels vostres missatges directes, perquè si sou el guanyador/a us contactarem per aquesta via. Molta sort!
Sarral gastronomia fires vins
| 0.777669 |
curate
|
{"ca": 0.988351776354106, "hu": 0.00320326150262085, "en": 0.00844496214327315}
|
https://tarragonadigital.com/conca-de-barbera/fira-sarral-edicio-2018
|
macocu_ca_20230731_1_56073
|
Aquesta setmana es fan tallers participatius i també es poden presentar propostes per internet
L'equip de govern obre a la ciutadania la decisió d'una partida concreta del pressupost. Es tracta dels 400.000 euros que són per al conjunt d'obres de millora que es fan cada estiu. Pel 2016, la ciutadania podrà decidir què millorar a partir d'uns criteris fixats per l'equip de govern. Aquests criteris es basen en tres eixos: supressió de barreres arquitectòniques, millora de paviment i voreres o reparacions.
Participar a través de tallers o amb propostes individuals
Votació final al gener
| 0.733708 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_10_42656
|
Universitat Autònoma de Barcelona > Estudiar > Màsters i Postgraus > Cursos d'especialització > Política i Societat > Curs en El Sistema Metropolità: Ecologia i Territori (Requisits i criteris)
Inscripció | Requisits i criteris | Comunicació de l'admissió
Per accedir a aquest màster es requereix estar en possessió d'un títol universitari oficial, principalment en les àrees següents: ciències polítiques, sociologia, dret, economia, geografia, antropologia, ciències ambientals, enginyeria i arquitectura. Aquest títol ha de ser espanyol o expedit per una institució d'educació superior de l'Espai Europeu d'Educació Superior o extracomunitari que faculti, al país expenedor del títol, per a l'accés als ensenyaments de màster.
1. Expedient acadèmic (70%). 2. Experiència professional i formació en relació a l'àmbit d’estudi (20%). 3. Carta de motivació, i/o carta de recomanació, del candidat per realitzar el màster (10%).
Rebràs còpia de la teva consulta per e-mail immediatament.
He llegit i accepto l'avís legal.
2020 Universitat Autònoma de Barcelona
| 0.747585 |
curate
|
{"ca": 0.994269340974212, "cs": 0.0057306590257879654}
|
: /web/postgrau/curs-en-el-sistema-metropolita-ecologia-i-territori/requisits-i-criteris-1345468487899.html/param1-3837_ca/param2-2009/
|
mc4_ca_20230418_0_172878
|
Blog del Institut de Sexologia de Barcelona: d’abril 2013
La sexualitat durant i després de l'embaràs a "Els Matins" de TV3
Si voleu visionar la secció del Consultori Sexual d'avui a "Els Matins" de TV3 i llegir les notes:
Enllaç: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4531113
Una de les etapes més importants en la vida de la dona i la seva parella és l'embaràs, i aquí, com en altres moments, la sexualitat té una expressió pròpia.
La sexualitat és una font de salut, de plaer, d'afecte, d'intimitat, sensualitat i creativitat, i està present al llarg de tota la nostra vida, encara que es manifesti de forma diferent segons les etapes vitals per les quals passem.
L'embaràs segueix sent una etapa en què la sexualitat sembla que no existeixi, no es parla ni s'informa i això genera moltes vegades incertesa i ansietat, també per no saber on preguntar i informar-se.
Pregunta 1: Quins canvis fisiològics i anatòmics poden afectar a la sexualitat?
La dona que cursa amb un embaràs normal experimenta profundes modificacions fisiològiques. Algunes d'aquestes modificacions de per se poden millorar la vida sexual:
· l'augment de sensibilitat genital i mamària,
· + flexibilitat
Tot i que el millor trimestre és el segon, perquè el primer la els canvis són sobtats i la simptomatologia pot jugar en contra: nàusees, vòmits, somnolència, fatiga, edemes… I el tercer l'excitació comença a disminuir progressivament a mesura que progressa l'embaràs, a causa de la disminució de les sensacions plaents que són provocades per les congestions de la vagina, vulva i clítoris arran de l'augment de grandària del fetus i la posició d'encaix per al part.
Pregunta 2: I els canvis psicològics?
La dona ha d'acostumar-se a la seva nova estructura corporal, en ocasions es pot sentir insegura, amb temor que la seva parella en veure-la amb uns quilos de més, la vegi poc atractiva.
És important tenir en compte com percep el company aquests canvis fisiològics de la dona gestant i com s'enfronta als reptes i a la nova situació que confereix la paternitat, reconeixent que ell també es troba més vulnerable per les seves pròpies angoixes i pors.
Per a algunes persones, aquesta transformació del cos pot provocar una alteració desfavorable en la imatge eròtica de la dona, i fer que la dona s'oblidi del seu rol de seductora i seduïda i la seva parella deixi de veure-la com una amant.
També com a elements fonamentals a valorar estan les condicions socials que envolten l'embaràs:
· L'edat de la gestant i les expectatives són fonamentals. No
és el mateix una embarassada adolescent amb un embaràs no desitjat, que una dona adulta que desitja molt el seu primer fill, o una dona multípara que un nou embaràs significa una càrrega afegida.
· Parelles que han passat per un procés de fertilitat
Estudis diferents coincideixen:
· 1er trimestre disminueix el desig i la satisfacció sexual.
· 2on trimestre millora el desig i la satisfacció
· 3er trimestre disminueix l'erotisme i la freqüència d'activitat sexual
Pregunta 3: Quines són les pors i els mites de la sexualitat durant l’embaràs?
· Por fer mal al fetus durant el coit,
· sentir-se inhibides pels moviments fetals,
· preocupades per generar un prematur naixement.
La desinformació sumada a la presència de múltiples prejudicis culturals que s'han transmès al llarg de tots els temps com a veritats absolutes, consideren moltes vegades a l'embarassada com un ser “asexual”, només al servei de la procreació.
Anys enrere, s'acceptava que el sexe durant l'embaràs era alguna cosa incòmode, perillós i fins i tot immoral i indecent.
L'embaràs també ha servit com a excusa per evitar relacions sexuals quan existeixen dificultats prèvies.
Conclusions embaràs:
· Els canvis hormonals durant l'embaràs produeixen efectes dispars en la sexualitat de les gestants, mentre algunes dones augmenten la seva libido altres pateixen l'efecte contrari.
· Conservar la capacitat eròtica i orgásmica. La primera, contribueix a millorar la seva autoestima (més enllà dels canvis) i l'harmonia conjugal; i la segona, ajuda a mantenir l'elasticitat i la flexibilitat dels músculs pèlvics, tan necessàries per al part.
· La sexualitat no és només genitalitat. En una relació sexual intervé tot el cos i quan una parella desitja compartir sentiments d'intimitat, amor i sexe, ho pot fer sense l'obligatorietat del coit.
· Postures sexuals que afavoreixen les relacions coitals durant l'embaràs; postures que no pressionin l'abdomen de la dona embarassada: la dona damunt és una de les posicions més còmodes ja que la dona controla el seu pes, el grau de penetració i la intensitat de l'acte sexual.
Pregunta 4: I després del naixement?
Per a la dona és un estat hormonal comparable a un hipogonadisme, on hi ha una disminució de les hormones sexuals i un alliberament de prolactina
causant de la producció de llet materna. Aquest estat hormonal influeix de manera negativa en el desig sexual i en l'estat emocional de la dona (la depressió postpart)
La resposta sexual es va recuperant progressivament, als tres mesos del part la capacitat orgàsmica és igual o lleugerament superior a la qual existia i la majoria de dones ja han reprès les relacions coitals.
A causa del clima hormonal, comentat anteriorment, la dona amb lactància materna té pitjor resposta sexual que la dona que no lacta, també s'evidencia el mateix en dones sotmeses a cesària.
Les dones que han realitzat preparació al part i assistència perinatal la resposta sexual i l'activitat sexual es recuperen abans.
Factors que es troben en dones amb recuperació tardana
· por al dolor,
· angoixa per la recuperació física
· falta d'informació
· por a un nou embaràs
Excepte excepcions, a les sis setmanes es pot tornar "perfectament" a la normalitat (tret que hi hagi complicacions en el part, hematomes o casos d'infecció vaginal).
Important!!!! Les primeres relacions després del part poden ser doloroses o molestes i les dones poden necessitar de vegades un lubrificant vaginal per facilitar-la. De vegades, fins i tot és possible, que no es produeixi la penetració en les primeres ocasions.
Exercicis de rehabilitació del sòl pèlvic ÞKegel.
Aspectes relacionals a tenir molt en compte: El nou membre de la família i el canvi qualitatiu de la relació pot tenir un valor ambivalent: uneix i reforça la parella com a vincle i projecte comú; i alhora pot ser una amenaça, "un intrús" que desplaça els llocs habituals de la relació i que obliga al fet que la parella es retrobi com a pares i que aprenguin, per tant, a relacionar-se de forma diferent.
Condicions que faciliten el desig, especialment en la dona:
· propiciar el descans
· buscar moments i espais d'intimitat afectiva i de parella.
Tot aquests canvis viscuts durant l’embaràs i el postpart són transitoris. A més qualsevol situació nova en la vida de tota parella suposa readaptacions on la comunicació és fonamental per continuar amb el projecte de futur junts.
Publicado por InSexBCN Barcelona en 16:20 Cap comentari:
Etiquetas: Els Matins, Embaràs, Postpart, Sexe, Sexualitat, Sexualitat i embaràs, TV3
Pel·lícules eròtiques i escenes eròtiques
El divendres 5 de d'abril les seccions de Cinema i de Sexualitat del Matí a 4 bandes de Ràdio 4 es van fusionar: el crític de cinema Jaume Garcia i la sexòloga Carme Sánchez, comandats per Toni Marín des de Madrid, comenten sobre pel·lícules i escenes eròtiques. També van col·laborar Xavier Marcè, vicepresident del Grup Focus i l'expert en tendències David Martí.
Per escoltar-lo, podeu clicar:
Matí a 4 Bandes - Secció de cinema i de sexe, amb el Jaume Garcia i la Carme Sánchez. Agenda cultural amb Xavier Marcé. Tendències del David Martí
Publicado por InSexBCN Barcelona en 12:40 Cap comentari:
Etiquetas: cinema eròtic, El matí a 4 bandes, escenes eròtiques, Pel·lícules eròtiques, Radio4
I Jornada de Sexualidad Madura. Vida y sexo a partir de los 50.
Publicado por InSexBCN Barcelona en 16:36 Cap comentari:
Etiquetas: Sexualidad Lúdica, Sexualidad Madura
La sexualitat durant i després de l'embaràs a "Els...
I Jornada de Sexualidad Madura. Vida y sexo a part...
| 0.789988 |
curate
|
{"ca": 0.9384230287859825, "es": 0.05068836045056321, "en": 0.007133917396745932, "pt": 0.0037546933667083854}
|
http://insexbcn.blogspot.com/2013/04/
|
mc4_ca_20230418_6_514020
|
Matters – Conferències: Recuperació d’Interiors Històrics
Conferències: Recuperació d’Interiors Històrics
Què faríeu si un dia us truquen i us proposen fer una “conferència-diàleg” amb el títol “El Pavelló d’Administració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: Sintonia Interdesciplinària”? (no sé vosaltres, nosaltres vam acceptar inmediatament…). De fet, un dels grans regals que ens ha donat el projecte de Sant Pau han estat els forts vincles creats amb grans professionals que hi han participat.
La Mª José Gracia (restauradora TdART) i la Clàudia Sanmartí (arquitecta MATTERS), van escenificar en 30 minuts una mostra de l’”opereta” que va representar el procés del projecte (des del concurs fins a la finalització de les obres), un procés que es va realitzar amb l’equip tècnic gairebé en bloc d’inici a fi(a diferència del que acostuma a passar habitualment).
Les conferències del 7 i 8 de maig van mostrar la gran diversitat de casos i reptes que suposen les intervencions en interiors històrics. La conservació material dels espais – i de tots els elements que l’integren – no és garantia suficient per a garantir la preservació de “l’ambient” històric. L’ànima dels espais (i de qui els ha anat configurant) és un element intangible molt sensible i fugisser.
Els casos tractats mostren les diverses propostes de projectes que pretenen apropar i fer comprensibles els espais a públics diversos: el Museu Habitatge 1/11 de la Casa Bloc, el Palau Güell, el pis principal de la Casa Amatller, la casa taller de l’Oleguer Junyent, la Ricarda, la Fundación Fernando de Castro, la Casa Muñoz Ramonet, la Fundación Cerralbo,…
Pis-Museu Casa Bloc. Font: Museu del Disseny
Palau Güell_ PB. Font: Diputació de Barcelona
Casa Taller Oleguer Junyent. Font: Amics del MNAC
Propostes hol•lístiques, res pot quedar desatès.
La presència de perfils professionals diversos va enriquir les jornades, donant una oportunitat única de compartir experiències i reflexions crítiques: gestors d’espais històrics, propietaris, historiadors, industrials, artesans, restauradors, arquitectes,….
Les jornades van concloure amb dues visites tècniques: la planta noble de la Casa de la Sra.Núria Pla (guiada per la Mónica Piera – presidenta de l’AEM), i el Recinte Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (guiada per M A T T E R S + TdART), visites que permeten una reflexió més a fons dels processos, sense possibilitat de manipulació fotogràfica dels resultats, i d’immersió total en l’ambient recuperat.
Visita Pavelló de l’Administració HSCSP_Font: Associació per l’Estudi del Moble
Jornades de recuperació d’interiors històrics
7-9 maig 2015 DHUB Barcelona
Associació per l’estudi del moble (AEM)
http://www.estudidelmoble.com/LinkClick.aspx?fileticket=HQcSJ8G04z4%3D&tabid=619
http://www.estudidelmoble.com/
http://issuu.com/museudeldisseny/docs/casa_bloc_cat/17?e=1
http://palauguell.cat/la-restauracio
http://www.amatller.org/casa-museo/visitas/
http://www.iconichouses.org/houses/la-ricarda
http://pab.pa.upc.edu/pdfs/ricarda.pdf
http://www.fernandodecastro.org/
http://www.casessingulars.com/portfolio-item/estudi-taller-doleguer-junyent/
http://www.santpaubarcelona.org/
Tags: AEMarquitecturaartBarcelonaCasa Bloccases museuculturadhubiconic housesla Ricardamodernismepalau güellpis 1/11
| 0.733041 |
curate
|
{"ca": 0.8355828220858895, "sv": 0.0049079754601227, "en": 0.10398773006134969, "es": 0.055521472392638035}
|
http://www.matters.cat/ca/lectures-recovery-of-historical-interiors/
|
mc4_ca_20230418_12_282800
|
➡️ Festes Majors 2018 ⬅️ - PuntValles
➡️ Festa Major St Feliu de Codines 2018 - Programa d'actes ⬅️
➡️ Festa Major Castellbisbal 2018 - Programa d'actes ⬅️
➡️ Festa Major Les Franqueses 2018 - Programa d'actes ⬅️
➡️ Festa Major Vilanova del Vallès 2018 - Programa d'actes ⬅️
➡️ Festa Major Caldes de Montbui 2018 - Programa d'actes
| 0.643045 |
curate
|
{"en": 0.11349693251533742, "ca": 0.8865030674846626}
|
https://www.puntvalles.com/reportatge/18/%E2%9E%A1%EF%B8%8F+festes+majors+2018+%E2%AC%85%EF%B8%8F
|
mc4_ca_20230418_7_254019
|
Més per Montornès referma la idea d'una 'voluntat clara de fer municipalisme pur' - somMontornès
La plataforma veïnal afirma ser l'únic canvi possible per al municipi amb l'honestedat i la sinceritat com a valors
Dilluns, 20 de maig de 2019 | 21:00h
Sergi Martínez, número 9 a la llista de Més per Montornès durant la seva intervenció. | Ferran Figueras
Aquest diumenge s'ha celebrat a la plaça Pau Picasso l'acte central de campanya de la plataforma veïnal Més per Montornès on ha volgut deixar clars els valors d'honestedat i sinceritat pels quals advoquen. A més diversos membres de la llista han exposat alguns dels seus punts programàtics.
Sergi Martínez, número 9 en la llista, ha sigut un dels primers ponents on ha exposat algunes de les propostes per als joves de Montornès com un espai dedicat a l'esport i l'art urbà que respecti el medi i la convivència amb els veïns, ajudar a l'emancipació dels joves o beques i descomptes per poder accedir al lleure tant infantil com juvenil.
Alhora també ha volgut posar sobre la taula aspectes de lluita contra el canvi climàtic i "avançar cap a la construcció a escala supramunicipal d'una comercialitzadora d'energia 100% verda", i "fer una política verda que millori la qualitat de vida de les persones", afegia.
Per la seva part Irene Egea, número 2 de la llista, ha posat en valor el paper de la dona en la societat montornesenca, i l'ajuda a la reincorporació de les que han estat un temps sense treballar perquè o bé han hagut d'estar cuidant als fills o a la família.
Egea ha subratllat també la importància de l'educació i ha denunciat l'estat i el manteniment d'algunes escoles, proposen reduir el nombre d'alumnes a les aules i facilitar a les escoles i veïns eines per educar els seus fills i filles en igualtat.
Per acabar l'acte Joffre Giner, cap de llista de Més per Montornès, ha destacat els valors de l'honestedat i sinceritat que defensen a la plataforma i la fiscalització dels seus càrrecs polítics, "volem que ens donin explicacions i que assumeixen conseqüències si gestionen malament o s'equivoquen".
Giner ha parlat d'un codi ètic signat per tots els membres que permetrà que si algú fa qualsevol cosa que no s'hagi decidit a l'assemblea tingui responsabilitats o es vegi obligat a ser expulsat. "Tampoc volem que els nostres càrrecs electes tinguin com a mode de vida la política, mai ha de ser una manera d'aconseguir un sou, ha de ser un compromís pels nostres veïns i veïnes per fer el nostre poble millor", afirmava Giner.
| 0.881432 |
curate
|
{"ca": 0.9931726907630523, "en": 0.006827309236947791}
|
https://www.sommontornes.cat/noticia/47668/mes-per-montornes-referma-la-idea-duna-voluntat-clara-de-fer-municipalisme-pur
|
mc4_ca_20230418_18_166959
|
Laia Llobera – Xavier Serrahima: escriptor
Presentació de Lleu batec, Xavier Serrahima, a la Llibreria La Puça, d’Andorra la Vella Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 9a sessió Ànima llibre: Entrevista a Jaume Benavente, autor de Nocturn de Portbou Llibreria de guàrdia: Clarissa, Stefan Zweig VII Dia Mundial de la Poesia: Sant Vicenç de Montalt Presentació de Lleu batec, Xavier Serrahima, a la Llibreria Nollegiu de Barcelona Ànima llibre: Entrevista a Salvador Vergés, autor de La veu de la viola Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 8a sessió Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 7a sessió Ànima llibre: La ciutat de ningú / Dones: ficcions i realitats Llibreria de guàrdia: Teories del no, Eduard Sanahuja Yii Ànima llibre: De l’espiritual en l’art, Vassili Kandinski / Final Nacional de Robòtica Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 6a sessió Llibreria de guàrdia: El llop estepari, Hermann Hesse Ànima llibre: Agostino, Alberto Moravia / Carnestoltes Terrassa Taller cultural: literatura francesa i russa del segle XIX, 5a sessió Club de lectura Novel·la Negra Biblioteca del Districte 6: Independència d’interessos, de Marc Moreno Etiqueta: Laia Llobera 27 desembre, 201627 desembre, 2016 adminAgenda, Presentacions Presentació de Lleu batec, Xavier Serrahima Dijous, 29 de desembre del 2016 a 2/4 de 8 de la tarda a l’Ateneu Terrassenc Passeig Vapor Gran, 39, B de Terrassa Segueix llegint
26 gener, 201626 gener, 2016 adminRecital de poesia Recital de poesia acompanyant Laia Llobera Dijous, 28 de gener del 2016 a les 8 del vespre a la Avda Jacquard, 1 de Terrassa recital de poesia amb la Laia Llobera que llegirà versos del seu darrer poemari Certesa de laSegueix llegint
17 novembre, 201524 desembre, 2015 xavier@serrahima.catAgenda, Ràdio Llibreria de guàrdia: Certesa de la llum, Laia Llobera Dimarts, 17 de novembre del 2015 a 2/4 de 3 de la tarda Programa Ningú és perfecte parlarem de Certesa de la llum de Laia Llobera publicada per La Breu Edicions Àudio del programa QueSegueix llegint
| 0.839945 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://xavierserrahima.cat/tag/laia-llobera/
|
macocu_ca_20230731_10_104994
|
Compatibilitat del programari Bruker amb els sistemes operatius
La següent taula conté el nom i versió dels sistemes operatius i programari de control instal·lat a l'equipament científic, i la versió màxima del programari de control compatible amb l'equip.
indica que cal completar i/o confirmar la informació.
En el cas del Biospec, caldrà confirmar si el ParVision 6 és compatible amb l'arquitectura de la nostra consola.
Números de matrícula dels espectròmetres
Aquests són els números de matrícula dels espectròmetres que es fan servir a les sol·licituds d'intervenció.
[1] Els dos darrers dígits indiquen l'any en què es varen comprar [2] PT en comptes de PH
BASH - Bruker Advanced Service/System Handbook
Les versions del Bruker Advanced Service Handbook disponibles descriuen l'arquitectura i components de les diferents famílies d'espectròmetres Bruker,
AVANCE - Espectròmetres del tipus AQR/AQX. Per exemple, els AVANCE DPX 250, AVANCE DPX 360 i AVANCE DRX 500.
AVANCE AV - Espectròmetres del tipus AQS.
AVANCE II - Espectròmetres del tipus AQS/2 (SGU). Per exemple, l'AVANCE II 400wb.
AVANCE II+ / III / III HD - Espectròmetres del tipus AQS/3 (IPSO). Per exemple, l'AVANCE II+ 600 i l'AVANCE III 400nb. A tots els efectes, un AVANCE II+ és un AVANCE III, i la diferent nomenclatura obeeix només a raons de comercialització: el model AVANCE II+ correspon als espectròmetres desenvolupats entorn de l'AQS/3 (IPSO) i venuts abans de la presentació oficial de l'arquitectura AVANCE III.
La taula següent indica quines famílies estan incloses a cadascuna de les versions disponibles del BASH,
Les versions de la Bruker Technical Documentation for BioSpec and Pharmascan Systems disponibles descriuen l'arquitectura i components de les diferents famílies d'espectròmetres Bruker BioSpin/Pharmascan,
AVANCE II - Espectròmetres del tipus AQS/2 (SGU). Per exemple, el BIOSPEC 70/30USR.
AVANCE NEO - Espectròmetres del tipus AQS/3 (IPSO).
Altres manuals del BioSpec
La versió del manual del criocompressor CP2880 disponible a la documentació tècnica de Bruker és anterior (02/2003) a la disponible al lloc web de Cryomech,
Manuals d'altres models de criocompressor amb el mateix capçal fred (PT405 Coldhead)
Model PT405 Cryogenic Refrigerator Manual. Revision Date 4/22/2005. És una versió més nova del manual, però no s'esmenten tots els missatges d'error, que sí surten als manuals següent,
LHEP12 20 Manual. Part 2. És l'únic document on surten tots els missatges d'error que fins ara han aparegut al criocompressor.
Cul de sac
Per ara aquest és un cul de sac amb informació diversa rellevant (o no) pel manteniment dels espectròmetres: on comprar recanvis, etcètera.
Connectors ràpids per tubs flexibles
Els connectors ràpids són aquelles peces que serveixen per unir de forma ràpida i segura tubs de plàstic rígids, com els que es fan servir per les conduccions de gasos comprimits: aire pel lift, per girar la mostra, per la unitat de termostatizació (BVT), etcètera.
Els punts de venda es poden consultar en aquest enllaç. N'hi ha un a Sabadell: Ronda Ponent, 99-103. Sabadell. Barcelona, E-08206. Tel. 937-270-507, Fax 937-270-824.
Pany de la porta interior. Lector d'empremta digital
Pel dia en què finalment posem en funcionament el lector d'empremtes digitals de la porta interior del SeRMN. Actualment hi ha muntat un sistema de pany elèctric que inspira poca confiança i que segurament deixarà de funcionar al poc de començar a fer-ne ús. Seria preferible substituir-lo per un electroimant “professional” com el del pany de seguretat de la porta exterior del servei.
Catàleg TESA de dispositius electromecànics, és a dir, panys elèctrics.
| 0.763244 |
curate
|
{"ca": 0.9353854686633388, "en": 0.036605657237936774, "es": 0.01192457016084304, "fr": 0.0027731558513588465, "de": 0.005268996117581808, "ru": 0.008042151968940654}
| |
mc4_ca_20230418_2_68985
|
Fang | Circat
0034 617578768
vicensagente129@gmail.com
La terra és com un mitjà de transport on neixen i desapareixen coses i FANG ens porta a una transformació constant, des de l’espai buit fins a un món amb criatures extranyes on l’home i el fang són una sola cosa.
La meva mare treballa el fang d'ençà que vaig néixer. El fang és una matèria que he tingut a casa tota la vida. D'aquí em vaig inspirar per crear un circ de 500 kg de fang.
La base de l'espectacle és la transformació entre el cos i el fang a traves de l’acrobàcia del circ.
El fang a sobre de l’artista transforma el cos i les acrobàcies contre el fang transformen la materia.
La manipulació del fang a la escena, ens fa viatjar per un espectacle ple de formes i escultures úniques, de manera que l’espectacle FANG sempre ens soprendrà deixant una imprenta nova.
Segons passa l'espectacle es pot observar el canvi d'estat físic en el cos de l'artista, la suor, el pes i la respiració. On es deformarà el cos com també es deforma el fang, portant-lo cada vegada més a prop a unir-se fang i cos, per acabar sent una sola cosa, transformant per complet l'expressió de l’artista.
Acrobàcia aèria, Sense aparells, Manipulador, Altres equilibris, Altres especialitats, Altres gèneres,
Diseny de musica: Joan Cot
Diseny de llums: Joana Serra
FANG - Rider ANIMAL RELIGION - Quim Girón INFORMACIÓ GENERAL Número de persones que viatgen 3 Artista Músic – control de so Light designer- control llums i rigging Espectacle Duració de la peça: 50' Intèrprets: 1 A escena: 3 MUNTATGE I DESMUNTATGE A poder ser tenir un pre-muntatge fet el dia abans Temps de muntatge: 7h Tempos de desmuntatge: 2h Número de tècnics del teatre: 3 Previsió: Requeriment de tècnic per descarregar fang. ESPAI ESCÈNIC Dimensions mínimas: 7m x 7m, 5m altura Espai: Públic aprop de l'escena. En cas de ser un escenari molt gran, públic a sobre escenari. Espai teatral, negre, net, obert, càixa negra a l'alemana, terra negre, En cas d'espais no convencionals o carrer parlar amb la comapanyia per decidir espai d'actuació i necessitats tècniques. Terra: Linolium blanc 5m x5m, tallat en 4 tires de linolium. Companyia. Cinta blanca. Teatre Lino negra/ terra negre 2m costats i darrera. Teatre MAQUINÀRIA Escenagrafía /objectes a escena Material a càrreg del teatre/festival: Fang 500kg de fang Tipo de fang Argila vermella. 12.5kg per peça http://www.sio-2.com/ca/pf_ch---pasta-vermella- xamotada/subfamilia/2 Lloc per comprar el fang a Catalunya SIO-2. http://www.sio-2.com/ca/contacte Tenim un conveni amb aquesta empresa per comprar el fan. També s'està parlnt amb producció de l'opció que algun centre pugui reutilizar el fang després de l'actuació, sha d'acordar doncs entre companyia, centre a cedir i teatre o festivals el tresllat d'aquest. Rigging Observar el plànol per veure posicions concretes. Teatre Punt d'anclatge amb argolla a terra (resistir 700kg) 2 punts de soport per un trapezi-1 persona sobre. 1 punt de soport per sistema de electroimats (tenim una aixada que cau durant la peça) Desembar al costat dret mirant escenari. Cia Material de cordes, politges, eslinges i trapezi flourescent. En cas de ser en un espai sense estructura: Truss Estrucutra Quatrilite. 7m x 7m. Estructura quadrada a 6m altura. 4 potes mínim. (si son amb quatrilite queda més net, però s'ha de veure la posibilitat de vol que tenim pel moviment de l'estrucutra, sinó a de ser amb 4 potes amb base). Truss central que creua de costat a costat. 2 punts de suspenció per un trapezi. Punt d'anclatge a costat dret de 700k. Soport d'una persona en moviment lateral. IL·LUMINACIÓ Veure planol de llums Número de focos 38 focos Número de canals 24 ch de dimmer mínim. Focos 33 aparatos Porta cia 1 Flourescent Penjats 29 + flourescent cia Terra 3 / 1 peana + 2 carrers Especials 3 retalls frontals però a una altura de 4m i a una distància relativament llunyana i plana. Veure les possibilitats que teniu, parlar amb companyía SO Material espai P.A. Adecuada a l'espai d'actuació. Monitors x (músic i escena) 2 DI (surten de targeta de so i van a taula) Taula de so, 2 canals d'entrada per targeta grafica Cablejat per tot Material cia Ordinador Targeta de so Controladora midi ALTRES Necessitats de neteja i vestuaris Dutxa i toballoles. Aigua calenta. Aigües per artista i tècnics. Es requereix manteniment de neteja després de l'espectacle ja que artista queda ple de fang. Aire acondicionats S'ha de tenir parat durant l'actuació. CONTACTO Artista: Quim Girón +34 617104523 animalreligion@gmail.com Cap tècnic: Joana Serra +34 637164194 jouserra@gmail.com Distribució: Vicens Mayans +34 617578768 vincensagente129@gmail.com Producció: El Clima Mola +34 677281007 marcela@elclimamola.com
Joana Serra, Joan Cot, Jordi Fondevila
Roca Umbert, CC Barceloneta, Can Gassol, La Bonita
| 0.79386 |
curate
|
{"it": 0.00568421052631579, "de": 0.0029473684210526317, "es": 0.06463157894736841, "ca": 0.8911578947368421, "en": 0.024210526315789474, "gl": 0.0016842105263157893, "pt": 0.006736842105263157, "is": 0.0029473684210526317}
|
http://circat.cat/ca/content/fang
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_476687
|
Aquí teniu els cartells dels actes que realitzaran conjuntament Unitat Nacional Catalana i Partit Republicà Català pel 10 i 11 de setembre.
disculpeu que rigui però...
Però què?
No res que espero que no rebenteu el fossar de la gentada que hi hagi.
D'això, d'embrutar Santa Maria del Mar i de portar gent castellana al fossar ja us encarregueu vosaltres, oi?
Que dius de portar gent castellana? Et repto a que em diguis el nom d'una, sols una, persona castellana que haguem portat Ho has vist amb els teus ulls? Ets de les persones més demagogues i que més parlen d'oïdes de tot el fòrum tio (bàsicament perquè imagino que ho dius per UNA persona que porta una bandera castellana en un bloc de 3000 persones. Tela nano, molta tela)
L'any passat no hi havia una representació de castellans al fossar? No hi havia també uns Maoistes que només atenien en castellà? Busca fils d'anys anteriors. Fins i tot hi havia fotos
Si, jo també vaig veure fotos de partits hispanistes. Al Fossar prefereixen hispanistes o representants de la tribu ingamachunga que no patriotes catalans, en fi , aixi ha degenerat el Fossar on l'ultim divertimento es pegar a membrees de les JERC
partits hispanistes? quins?
Hi han fotos , i inclus que crec que hi havien banderes espanyoles.D'aquelles liles Es comença cedint aiix i al final a la mani vindra qualsevol partidet amb la seva estanuqrea, lila pero estanquera
liles et refereixes a la tricolor republicana? si és així primer deuríem saver quina és la opinió dels individus que la porten sobre el dret a l'autodeterminació dels pobles i el seu model politic-territorial, no crec que hi haveren espanyolistes per allí. No és res espanyolista relacionar-se amb el PCPE. Si et referixes a esta: De espanyols tenen poc. P.D: no estic defensant cap acció ni actitud dels republicans espanyols, la seua lluita no és la meua.
Igualment, jo no sé què hi pinta una bandera espanyola a la Diada Nacional de Catalunya.
ni jo. Lo dia 11 de setembre és un día de victòria monàrquica. Potser per això...
L'11 de Setembre representa la fi de les llibertats d'un país amb Constitucions pròpies en un context on la majoria de països d'Europa éren regits per monarquies. És de moral de fireta pintar-ho com una victòria monàrquica quan tots els països que participaren en el conflicte éren monarquies. També podries dir que fou una derrota monàrquica en tant que la Casa d'Àustria perdé els seus privilegis i aspiracions a governar el Principat. Canviant les tornes, si els vençuts haguéssin estat vencedors i a l'inrevés, en aquella crucial batalla els estendards catalans es revoltaren en contra d'un rei però a favor d'un altre que els garantia les seves llibertats. Catalunya era Austriasista perquè en essència els garantitzava els privilegis, els furs i les Constitucions pròpies que sempre tingueren i que la monarquia Francesa volia suprimir. Catalunya perdé llavors davant d'una monarquia perquè -cal insistir-hi- en recolzava una altra. I l'essència de la Diada és la pèrdua d'aquestes llibertats en la data que capitulà la Nació, la pèrdua d'unes llibertats que enmarcaven els Catalans sota un estatus jurídic de nació, sota l'ampara d'unes Constitucions que un rei austriac jurà respectar. Deprimeix d'escoltar sovint gent nostra amb tants pardalets al cap i creient-se de debò que una República Espanyola assumiria la independència de Catalunya. Deprimeix veure com el càncer sovint creix més per dins que per fora. És aquesta la batalla que primer hem de lliurar, si nosaltres no ho tenim clar l'enemic veurà el flanc i hi passarà mentre badem. No perdem el nord, la unitat fa la força "VIRTUS UNITA FORTIOR!!"
ie quietooooooooooooo. Però jo acàs era allí amb una bandera de la república espanyola? Tens raó amb lo de les monarquíes, però la monarquía actual no és a dels austría, és la dels borbons, a mi directament me la sopla perqué jo no vull ni una ni altra, però tot el món no entén les coses igual, si hi ha gent capaç de negar la història de una nació (catalana) pot haver de tot. avoltes dona agonía parlar amb alguns, vos poseu a la figuereta simplement per dir (resumint) no em molesta una bandera tricolor depenent de la gent que la porte, el que no faré és identificar-me amb ella. Ací pareix que si no ets un super català i desitjes la mort dels españols, siga qui siga, ja ets un enemic de la nació catalana.
| 0.811985 |
curate
|
{"ca": 0.964492921791599, "pt": 0.006265954977953121, "es": 0.016245068461359945, "it": 0.010211185889997679, "en": 0.001392434439545138, "eo": 0.001392434439545138}
| |
oscar-2301_ca_20230418_0_269612
|
Soy Cámara és el programa de televisió del CCCB. Durant cinc anys s’ha emès a La2 com un espai d’assaig audiovisual que tenia en les activitats i l’arxiu del Centre el seu eix temàtic.
Soy Cámara ara és a la xarxa i en xarxa: diversifica els formats, amplia els objectius i s’obre a col·laboracions. S’ha iniciat una relació productiva amb diversos centres universitaris, des dels quals es nodreix una part significativa de Soy Cámara. Tot el món hi està convidat. Hem ordenat el nostre contingut en una sèrie de temes i tractaments que, bàsicament, es redueixen a tres: reflexionar sobre les transformacions que està implicant el marc digital, i molt especialment en allò que té a veure amb la cultura visual, desenvolupar una visió crítica i constructiva i no descuidar el nostre món immediat, el registre documental i creatiu del que ens envolta.
Soy Cámara vol desenvolupar formats tècnics i narratius que convidin a explorar la xarxa: els enllaços inserits en pantalla i els prescriptors de derives en seran només el principi.
Les activitats i l’arxiu del CCCB seguiran sent un dels eixos fonamentals d’aquest projecte.
Soy Cámara està pensat com un no-laboratori audiovisual, en el qual no es busca la novetat, ni es persegueix una fórmula, ni s’assenta càtedra. Ans al contrari, volem veure i comprendre millor el que ja existeix, posar-ho en relació de manera creativa, impertinent si és possible, i aprendre dels nouvinguts.
NO GURU, NO METHOD, NO TEACHER.
Segueix-nos
youtube.com/SoyCamaraCCCB | @CCCBaudiovisual | #SoyCámara
Posted in Sin categoría el maig 25th, 2016
Tags: Andrés Hispano, Arxiu CCCB, cccb, hiperlink, Internet, lab, laboratori, link, Soy Cámara, televisió, vídeo, vídeo assaig, xarxa, Youtube
Compartir
1
Cerca
Cerca:
Categories
Categories
Seminari
Tags
Arxiu Xcèntric Barcelona Bcnmp7 Brangulí BREUS CCCB cccb CentreDoc Cinema i audiovisuals ciutat Ciutat oberta ciència Conferències Crisi cultura debat Debat de Barcelona Debats Debats ICREA democràcia Emergència!2011 Emergència!2012 Emergència!2013 En comú europa exposició festival fotografia gandules Globalització Internet Jaime Casas Josep Ramoneda kosmopolis literatura Música participació Pasolini Pasolini Roma política Primera Persona Soy Cámara twitter urbanisme virtuts xcèntric
Entrades recents
L’efervescència de fotollibre. Entrevista a Irene de Mendoza, cocomissària de «Fenomen Fotollibre»
La fotografia que narra
Pedro Olalla: «La mentalitat política té molt més a veure amb les vivències de cada generació que no pas amb l’edat»
| 0.772811 |
curate
|
{"ca": 0.9392, "en": 0.0176, "pt": 0.016, "es": 0.0228, "it": 0.0044}
|
http://blogs.cccb.org/veus/tag/video/
|
mc4_ca_20230418_3_352257
|
Barbacoll becgròs occidental - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Barbacoll becgròs occidental
barbacoll becgrós occidental
22733880
Gènere Notharchus
Espècie Notharchus hyperrhynchus
N. macrorhynchos hyperrhynchus
El barbacoll becgròs occidental (Notharchus hyperrhynchus) és un ocell de la família dels bucònids (Bucconidae) que habita sabanes i boscos oberts des del sud de Mèxic, cap al sud, a través d'Amèrica Central fins a la conca de l'Amazones, al Brasil i el nord-est de Bolívia.
Aquest ocell era considerat dins Notharchus macrorhynchos fins a la proposta d'escissió del SACC,[1] arran els treballs de Rasmussen et Collar 2002. [2] S'han descrit tres subespècies:
N. h. hyperrhynchus (Sclater PL, 1856).
N. h. cryptoleucus van Rossem, 1934.
N. h. paraensis Sassi, 1932.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barbacoll becgròs occidental
↑ Proposta d'escissió de Notharchus hyperrhynchus des de N. macrorhynchos pel South American Check-list Committee Rev. 16/12/2013 (anglès)
↑ P.C. Rasmussen, i N. J. Collar (2002). Family Bucconidae. J. del Hoyo, A. Elliott, i J. Sargatal, eds. Handbook of the birds of the world, Vol. 7, Jacamars to Woodpeckers. (102138) Lynx Edicions, Barcelona.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Barbacoll_becgròs_occidental&oldid=20020031»
La pàgina va ser modificada per darrera vegada el 24 juny 2018 a les 12:58.
| 0.518622 |
curate
|
{"ca": 0.6549707602339181, "fr": 0.02046783625730994, "ru": 0.01023391812865497, "ar": 0.05043859649122807, "nl": 0.02631578947368421, "eb": 0.02046783625730994, "es": 0.049707602339181284, "en": 0.09429824561403509, "de": 0.07309941520467836}
|
https://ca.wikipedia.org/wiki/Barbacoll_becgr%C3%B2s_occidental
|
oscar-2301_ca_20230418_1_265839
|
Colaborar Otros Facilitar Organización Puestos de trabajo Web social Sistemas de información Estadística Equidad salarial Innovar Planificar Control de gestión Procesos Formación Participar Gestionar proyectos
Buscar
Buscar en este sitio:
[Covib] Anàlisi i millora del procés d'identificació animal
Enviado por mkl el Mar, 08/30/2011 - 13:00.
Período:
2010-2011
Entre les actuacions de millora que es va plantejar el Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears (Covib), aconseguir que els processos de servei al col·legiats funcionin de manera òptima és una de les prioritats. Aquest projecte desenvolupa una millora concreta: l’adequació del procés d’Identificació Animal, un dels processos que més afecta, per la seva quotidianitat i extensió, a la percepció de qualitat que els col·legiats tenen del Covib.
Tot i que es va seleccionar aquest procés per raons d’urgència (hi havia un retard important en el processament de les entrades) i d’importància, el projecte havia de servir com a aproximació pràctica a la millora d’aquest i d’altres processos i, com és habitual en la nostra maneta de treballar, havia de permetre que les persones de l’organització aprenguessin a formalitzar, analitzar, definir i millorar altres processos amb més o menys suport nostre.
Per tant, el projecte responia a vàries finalitats:
Aconseguir una millora del resultats del procés a curt termini.
Definir les millores necessàries a mig i llarg termini.
Servir de primera aproximació a la millora dels processos en general, com a un model de treball que pugui se assimilat per les persones que treballen al Covib.
Com a continuació del projecte anterior de definició del mapa de serveis i propostes de millora, aquest projecte féia servir la plataforma web que es va utilitzar llavors, on es van presentar els resultats i es podien consultar i debatre a mesura que s'anaven consolidant.
| 0.802018 |
curate
|
{"es": 0.15067024128686327, "en": 0.0032171581769436996, "ca": 0.8412868632707775, "fr": 0.00482573726541555}
|
http://lapenultimaidea.com/node/73
|
racoforumsanon_ca_20220809_1_702637
|
Com que cada dia van augmentant els embargaments de cases, voldria plantejar ací aquest tema, des d´un punt de vista de l´experiència personal o el que conegueu amb dades reals. Sabeu de gent que hagi comprat una casa o pis embargat?, quants diners solen costar aquesta mena d´habitatges en subhasta?, com veieu el tema?
es quasi imposible entrar en aquests temes. esta tot podrit, s´ho maneguen els "subasteros", i els hauras de recomprar amb ells.
| 0.71861 |
curate
|
{"ca": 0.9035874439461884, "es": 0.09641255605381166}
| |
oscar-2301_ca_20230418_6_6542
|
Resultat de la XV Marató Solidària amb l'Alzheimer. ~ AFA La Safor ").replace(/;/g,"!important;"));function c(h,i){return a(h,/(?:em|ex|%)$|^[a-z-]+$/i.test(i)? "1em":i)}function a(k,l){if(/px$/i.test(l)){return parseFloat(l)}var j=k.style.left,i=k.runtimeStyle.left;k.runtimeStyle.left=k.currentStyle.left;k.style.left=l.replace("%","em");var h=k.style.pixelLeft;k.style.left=j;k.runtimeStyle.left=i;return h}var f={};function d(o){var p=o.id;if(!f[p]){var m=o.stops,n=document.createElement("cvml:fill"),h=[];n.type="gradient";n.angle=180;n.focus="0";n.method="sigma";n.color=m[0][1];for(var l=1,i=m.length-1;l
Inicio
Protección de Datos
INICIO
ASOCIACIÓN
Alzheimer
Que es el Alzheimer
Diagnostico
Evolución
Factores de riesgo
Tratamiento
Consejos prácticos
Sobre AFA La Safor
Objetivos
Funcionamiento AFA
Equipo humano
Junta Directiva
Memoria
Contabilidad
Financiación
CARTERA DE SERVICIOS
Atención a familiares
Formación
Atención a enfermos
Divulgación
HAZTE SOCIO
DONATIVOS
TRABAJA EN AFA
CONTACTA
5.10.15
5.10.15
13:59
Resultat de la XV Marató Solidària amb l'Alzheimer.
El dimecres dia 23 de setembre de 2015, Tele 7 Safor i AFA la Safor celebràrem la XV Marató Solidària amb l’Alzheimer, que es va realitzar en directe des del restaurant Palau Miramar. L’event tenia una doble vessant, tant divulgativa com solidària.
Participaren donant el seu suport: Mercedes Berenguer, diputada de Serveis Socials de València, assistint en directe l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant i el regidor de Benestar Social, Nahuel González, representants de Gandia del grup polític PSOE, Liduvina Gil, del grup polític PP, Vicent Gregori i Toni Rodríguez i del grup polític Ciudadanos, Ciro Palmer. De l’ajuntament d’Oliva el regidor de Benestar Social Alex Salort, de l’ajuntament de Bellreguard l’alcalde Joan Marco i la regidora Dora Salavert. També donaren el seu recolzament els ajuntaments de Daimús, Barx, Piles, Palmera, Palma, l’Alqueria de la Comtessa, Beniarjó, Potries i Castellonet de la Conquesta. També gaudírem de la presència de la Junta Major de Germandats de Setmana Santa de Gandia, de la Federació Local de Veïns de Gandia i de Luna, la fallera major infantil de Gandia.
A nivell divulgatiu participaren la Dra. Laura Lacruz, neuròloga de l’Hospital de Gandia, la Junta Directiva, personal tècnic de l’Afa i familiars afectats, oferint informació sobre la malaltia, els recursos que dona l’associació i les seves experiències. Així com l’arquitecte de l’ajuntament de Gandia, Iñaki Belda, informant del projecte del futur Centre de l’Alzheimer a Gandia.
Agraïm a Tele7 Safor i al Palau Miramar, tant als directius com a tot el personal, per tot l’esforç realitzat per a fer aquesta Telemarató.
Participaren diversos artistes: el grup musical Parkin son music, Torakai, amb una exhibició de karate infantil, els monologuistes Treatreros.com, la soprano Pilar Giménez i el pianista Oscar Aparisi.
La resposta de la ciutadania va ser extraordinària, la recaptació de la XV Telemarató de l’Alzheimer ha estat fins aquest moment de 10.385 €. A més a més moltes empreses han col·laborat amb regals, per a realitzar una futura rifa, els beneficis de la qual, es sumaran al total obtingut.
Volem agraïr a tots la seua col·laboració i participació, i tots els veïns de la comarca de la Safor poden estar segurs que aquests donatius revertiran en recursos i ajudes per als malalts i els seus familiars.
LA JUNTA DIRECTIVA D’AFA LA SAFOR
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
| 0.521338 |
curate
|
{"ca": 0.6930778032036613, "en": 0.16933638443935928, "es": 0.12643020594965676, "it": 0.003146453089244851, "gl": 0.002574370709382151, "de": 0.004004576659038902, "ru": 0.0014302059496567505}
|
http://www.afalasafor.net/2015/10/resultat-de-la-xv-marato-solidaria-amb.html
|
mc4_ca_20230418_7_56682
|
AeGestio - Mercè Conesa nova presidenta de la Diputació de Barcelona
Societats Autònoms Particulars Comptable Laboral Jurídic Vehicles Transport Gestió Escriptures Herències Pensions Contacte Notícies Àrea Clients Notícies 17
L’Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès ha estat nombrada presidenta de la Diputació de Barcelona prenent possessió del càrrec el 15 de Juliol i sent la primera dona en presidir aquesta institució. fShare
| 0.697462 |
curate
|
{"ca": 0.9858823529411764, "en": 0.01411764705882353}
|
http://aegestio.com/ca/noticies/46-merce-conesa-nova-presidenta-de-la-diputacio-de-barcelona
|
racoforumsanon_ca_20220809_4_110812
|
La independència és un objectiu que tenen la majoria de catalans, siguin del partit que siguin, doncs perquè hem d'estar tan separats, que si dretes, que si esquerres.. perquè no avancem d'una vegada cap a la unitat independentista que ens condueixi cap a l'alliberament nacional? Imagineu que si en comptes de criticar-nos tant entre nosaltres, CIU, ERC, CUP, EC, PRC, UNC, etc formessin un sol partit polític de front nacional català amb el que es caminés amb un objectiu final, la independència. I imagineu que totes les joventuts independentistes o s'ajuntessin en una (JNC, JERC, Maulets, etc.) que defensés els ideals del partit des de la mobilització juvenil. Un cop siguem un país, estat o com li volgueu dir, propi, ja decidirem si votar som un país de dretes o d'esquerres.
En cap moment parlo de renunciar a la ideologia, simplement és anar tots units amb un front nacional català a madrid, fins que acceptin la independència i un cop independitzats i acabada la legislatura ja decidirem si volem ser un país de dretes o d'esquerres. Però ara crec que toca anar units cap a la construcció de la nació catalana lliure i sobirana.
Estic d'acord amb la teva opinió, la independència d'un estat forma part de tota la seva societat, o com a mínim d'una gran majoria, i això implica la gent d'esquerres, de dretes, etc., perquè fet i fet, a Catalunya no es podran dur autèntiques polítiques ni d'un costat ni de l'altre si no s'independitza del govern central i dels beneplàcits d'aquest.
| 0.874883 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
cawac_ca_20200528_10_126277
|
Projecte finalista de la ciutat de Barcelona (curs 2008-2009) en “Pràctica Reflexiva” (Departament d’Educació).
Xerrades-debat amb alumnat, pares i mares d’origen marroquí i català sobre interculturalitat, acollida i identitat (entre d’altres qüestions) en centres dels Serveis Territorials del Gironès. Aquestes xerrades són organitzades i patrocinades pel mateix Departament d’Educació (Generalitat de Catalunya) i es troben incloses en el corresponent PEC.
En l’actualitat, també col·labora amb diferents associacions i ens en l’anàlisi, la prevenció i els recursos adreçats a tractar el col·lectiu d’origen immigrat (en concret, el d’origen marroquí i la qüestió de l’elevat fracàs escolar entre aquest).
1 Tracta les implicacions traductològiques, ideològiques i culturals de la primera versió de Les mil i una nits (Alf layla wa layla) a Europa.
| 0.82159 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.edu21.cat/ca/persones/74
|
naciodigital_ca_20220331_0_439518
|
Tot just fa uns mesos, quan es va començar a gestar la candidatura de Barcelona en Comú, quan encara no s'havia definit ni el nom ni les sigles que en formarien part, la candidatura d'Ada Colau semblava més voluntariosa i benintencionada que capacitada per guanyar les eleccions, i per tant, per governar la capital de Catalunya.
Però amb els mesos, amb la constància del dia a dia, amb la solidaritat per totes les causes no del tot perdudes i amb una campanya que ha aportat un valor fonamental per vèncer en unes eleccions, il·lusió, Colau ha complert el seu somni, ha estat la guanyadora indiscutible i, ja és, hores d'ara, la virtual alcaldessa de Barcelona.
Amb onze escons, per sobre dels deu assolits per Trias, Colau ha dotat la seva victòria de caire revolucionari. En aquest seu primer discurs, ha invocat el dret del poble de Catalunya a decidir en llibertat el marc de relacions que vol mantenir amb l'estat espanyol. "Ha estat la victòria de David contra Goliat", ha estat una de les seves primeres observacions davant la bogeria dels seus seguidors. En un ambient d'eufòria i alguna llàgrima, abraçades i càntics, Colau ha ofert la victòria a la ciutat, perquè al seu parer, 'guanya tothom, guanya tot Barcelona". I guanya la il·lusió que hi han posat els seus electors.
"Ni un minut més per acabar amb els desnonaments"
"Barcelona no pot esperar ni un minut més per acabar amb els desnonaments, per acabar amb la pobresa energètica", ha clamat Colau davant les més de 400 persones que han fet cap a l'Espai Josep Bota del recinte de Fabra i Coats, al districte de Sant Andreu, avançant una de les primeres línies mestres del seu programa de govern. Conscient que la seva victòria ha estat ajustada i que haurà de bastir una coalició per poder governar, la líder de BComú ha demanat "responsabilitat" a la resta de partits, "perquè col·laborin amb aquest projecte".
De fet, per a Colau ha arribat l'hora de posar "els objectius per davant de les sigles", i molt probablement per això ha aprofitat per felicitar els "bons resultats" d'altres forces que treballen "per l'empoderament de la ciutadania", tot aclucant l'ull, sense esmentar-ho, a la CUP, un dels probables futurs socis de govern.
Defensa del dret a decidir
Colau també ha tingut paraules per al procés sobiranista, tot reiterant el seu compromís amb el dret a decidir. "Catalunya ha de decidir lliurement la seva relació amb l'Estat" ha assegurat. De fet, Colau podrà demostrar aquest compromís complint la promesa de consultar la ciutadania sobre l'adhesió de la ciutat a l'Associació de Municipis per la Independència, tal i com a assegurat diverses vegades durant la campanya.
Enduta per una immensa emoció, encomanada als seus seguidors, Colau ha considerat que "després de la maternitat" no s'havia imaginat mai "cap altra experiència com la que estem vivint aquí". fidel al seu estil, a peu pla, I ha acabat el seu discurs amb moltes ganes de "compartir l'èxit" amb els seus votants.
| 1 |
perfect
|
{"ca": 0.9911864406779661, "es": 0.008813559322033898}
|
https://www.naciodigital.cat/noticia/87892/colau-guanya-invoca-dret-decidir
|
macocu_ca_20230731_4_565196
|
Natació a Municipio Antonio Rómulo Costa Táchira > Veneçuela
Natació a Municipio Antonio Rómulo Costa per Categoria
Natació a Municipio Antonio Rómulo Costa per Ciutat
| 0.62777 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
crawling-populars_ca_20200525_52_260426
|
Places limitades. Utilitzar la inscripció online per realitzar la reserva de plaça.
COP25: evolució de les polítiques de canvi climàtic dins i fora del marc de les Nacions Unides
Descripció: COP25: evolució de les polítiques de canvi climàtic dins i fora del marc de les Nacions Unides
Avís legal · Política de privacitat · Política de cookies
© Enginyers Industrials de Catalunya
| 0.717924 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
: /jornades/1110617
|
mc4_ca_20230418_6_728602
|
Vist: 7578
Organització Home Què ens passa? Activitats Qui som? --Junta Directiva --Missió, Visió i Valors --Socis, Voluntaris, Beneficiaris --Estatuts i Règim Intern --Memòries d'Activitats ---Any 2017 ---Any 2016 ---Any 2015 ---Any 2014 ---Any 2013 ---Any 2012 --Contacta amb nosaltres --Història --150èspai --Imatges històriques Què fem? --Seccions ---Cinema ---Esbart ---Excursionisme ---Fotografia ---Manualitats ---Teatre ----L'Auca ----GTM ----Escola de Teatre ----Teatre de les Festes ----Decorats ----Escenografia ----Obres representades ---Tennis Taula ---VAI ----Casals --A més a més ---Cinema de Valors ----Organització ---Vespres de Jazz ---Òpera de Cine ---Exposicions al Vestíbul --Tallers --Multimèdia --Vídeos --Publicacions --Obres representades
| 0.610902 |
curate
|
{"de": 0.013175230566534914, "ca": 0.9868247694334651}
|
https://lluisoshorta.org/que-fem/a-mes-a-mes/cinema-de-valors/cinema-de-valors-organitzacio
|
mc4_ca_20230418_7_94963
|
Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica | Mayte Piulachs | barcelona | Política | El Punt Avui
Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica + Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica E-mail
L’exsecretari d’Hisenda declara al TSJC que no van incomplir el marc competencial
Nega haver organitzat l’1-O
Salvadó, amb les seves advocades, després de declarar com investigat per l’1-O, ahir EFE
Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica Salvadó sosté que no va superar la Hisenda autonòmica E-mail
Amb el suport de la plana major d’ERC i diputats de formacions sobiranistes, l’exsecretari d’Hisenda i actual diputat d’ERC, Lluís Salvadó, va declarar per primer cop ahir com a investigat, després d’haver estat detingut el 20 de setembre del 2017, acusat inicialment d’una incorrecta gestió de dades fiscals i ara de promoure una agència tributària de la futura República catalana i d’organitzar el referèndum de l’1-O. Fa dos anys no va declarar perquè la causa era secreta, i ahir, durant tres hores, Salvadó va explicar a la magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret, que l’Agència Tributària Catalana (ATC) no va superar mai el marc autonòmic, i que ell no va participar en l’organització de l’1-O.
El cas de Salvadó va quedar en un atzucac quan, el maig passat, el primer magistrat del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona no va elevar la seva causa al TSJC, com sí que va fer amb l’exsecretari general d’Economia i actual diputat d’ERC, Josep Maria Jové, fins que la fiscalia va demanar-ho pels indicis i davant la seva condició de polític aforat.
Pressupost republicà
El diputat d’Esquerra només va respondre a les preguntes de la seva advocada, Núria Martí García-Milà, i va aportar 35 documents a la causa, per “demostrar la correcció” de la seva feina durant els 20 mesos que va actuar com a secretari d’Hisenda, segons la seva defensa.
L’investigat va exposar al TSJC que el sistema e-Spriu que l’ATC va desenvolupar era una aplicació informàtica dissenyada per recaptar els impostos dels catalans de manera més eficient, encara que amb la finalitat de transferir-se posteriorment a la Hisenda espanyola, dins dels estrictes límits de les competències autonòmiques. De fet, va explicar que durant l’etapa d’aplicació de l’article 155 de la Constitució, amb la Generalitat intervinguda, el govern espanyol va validar el model de l’ATC i només va introduir petites modificacions al disseny, desenvolupat en el govern de Puigdemont.
Salvadó va detallar que va incrementar l’ATC (de 325 a 720 treballadors i de 4 a 32 oficines) perquè aquesta funcionava al 50% de les seves capacitats, i que implica un estalvi de 23 milions anuals a la Generalitat.
També va aclarir que el full que li van trobar on posa “Pressupost de la República catalana” era per posar en una caixa, com a regal amb humor per a l’actual vicepresident Pere Aragonès pel seu casament.
ha aportat Salvadó per demostrar al TSJC que l’AGT no va superar el marc constitucional.
El Punt Avui. Girona 20-11-2019, Pàgina 7
El Punt Avui. Nacional 20-11-2019, Pàgina 7
| 0.805178 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://m.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1698947-salvado-soste-que-no-va-superar-la-hisenda-autonomica.html
|
cawac_ca_20200528_10_175951
|
Post amb el Tag ‘Sitges’
Entrant en l’últim mes de l’exposició Santiago Rusiñol. La Campanya de Poblet de 1889 us adrecem a una exposició paral·lela i imprescindible que es pot veure a Sitges. Es tracta de L’art modern. Obres mestres del Cau Ferrat que mostra una exquisida selecció el patrimoni del Cau Ferrat mentre duren les obres de l’emblemàtic museu de Sitges. Poder gaudir de les obres durant la rehabilitació de la seu principal és l’objectiu de la programació d’aquesta exposició, segones explica la directora del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, comissària també de l’exposició de Rusiñol que podeu veure actualment al Museu de la Vida Rural. Es podrà veure a l’edifici Miramar de Sitges fins el 25 de novembre, poc abans que culmini la reforma el Cau.
Art modern: obres mestres del Cau Ferrat aplega prop de 150 obres del museu actualment en reforma. Es tracta d’una oportunitat excepcional per a veure una acurada selecció d’obres de la modernitat finisecular de la pintura catalana, entre les quals hi ha vint-i-vuit olis de Santiago Rusiñol i vint-i-dues obres de Ramon Casas. La mostra, produïda i organitzada pel Consorci del Patrimoni de Sitges amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), del que el Museu Cau Ferrat és secció, és comissariada per l’especialista i llicenciat en Història de l’Art, Ignasi Domènech.
Amb l’organització d’aquesta mostra, el Consorci del Patrimoni de Sitges pretén que el procés de reforma i condicionament dels museus de la vila no sigui un impediment per a que els ciutadans i els visitants de Sitges puguin visitar les col·leccions del Cau Ferrat. Per aquest motiu, Art modern: obres mestres del Cau Ferrat tindrà una durada especial, de més de vuit mesos. Quan es tanqui, la reforma dels museus es trobarà en la seva fase final i, en poc temps, els tresors del Cau Ferrat podran contemplar-se en el seu entorn natural.
| 0.869019 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.museuvidarural.cat/blog/tag/sitges/
|
mc4_ca_20230418_12_744586
|
Segon Comitè ambiental – Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Petites accions a l’Escola que es poden traslladar també a l’entorn familiar i vetllar per la salut del nostre planeta.
Publicat el 10 d'Abril de 2018 10 d'Abril de 2018 By noticiese
Avui ens hem reunit els membres de la comissió d’Escoles Verdes amb els alumnes representants de medi ambient de les diferents etapes. Hem fet una revisió de les propostes que van sorgir dels alumnes al primer comitè i el plantejament de noves per al que queda de curs i de cara al curs vinent.
No entenem el nostre futur sense ser cada vegada més sostenibles i vetllar per la salut del nostre planeta. Una bona manera és fer-ho amb petites accions a l’escola que es poden traslladar també a l’entorn familiar.
Equip EEVV
Notícia següentExposició Taller d’Artistes
| 0.746436 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/2018/04/10/segon-comite-ambiental/
|
macocu_ca_20230731_0_122457
|
S’han aprovat les bases reguladores de Red.es de formació dirigit a treballadors per a l’adquisició i millora de competències en l’àmbit de la transformació i l’economia digital
Tipus A: Aquelles en les quals les entitats beneficiàries seran les que desenvoluparan formació per als seus treballadors.
Tipus B: Aquelles en que les entitats beneficiàries desenvoluparan formació per a treballadors d’altres entitats, així com a treballadors inactius.
Per a ser entitat beneficiària caldrà, entre d’altres requisits, poder acreditar activitat des del 1 de gener de 2017; per a les entitats de tipus B, preveure en les finalitats estatutàries la realització d’aquest tipus d’activitats; no tractar-se d’entitat de naturalesa pública.
| 0.826224 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
racoforumsanon_ca_20220809_3_811249
|
Recomano llegir l’entrevista perquè el personatge trenca motlles. Catòlic, 31 anys, pare de família numerosa (4 fills) casat amb una independentista, nítidament de dretes, de casa bona, i ex-pepero. Aquest és Ignacio Garriga, fill de pare català i mare equato-guineana que es queixa de que des de l’extrema esquerra i l’independentisme l’anomenin “el negre de VOX”.https://www.elespanol.com/david_lopez_frias/20181208/ignacio-harto-negro-catalan-vox-espanol-racismo/358965111_0.html
Fascinant. Parla català amb els seus habitualment, casat amb una independentista, i és de vox. No entenc com funcionen aquestes coses.
Igual que a casa de la Chuminadas: l'indepe se somet al feixista i son molt feliços en la tolerància unidireccional familiar.
Suposo que l'amor és molt fort. Sinó no ho entenc.
Això no és amor, ni d'una banda ni d'una altra, això és menysprear-te molt a tu mateix, als teus i als teus pensaments. És no tindre mínima dignitat.
| 0.712261 |
curate
|
{"ca": 0.9700214132762313, "la": 0.010706638115631691, "es": 0.019271948608137045}
| |
mc4_ca_20230418_4_756358
|
El PP presentarà mocions i propostes en defensa de la caça i els bous - Radio La Vall d'Uixó - Cadena Ser
Estàs aquí:Inici Actualitat La Vall d'Uixó El PP presentarà mocions i propostes en defensa de la caça i els bous
El PP presentarà mocions i propostes en defensa de la caça i els bous
Publicat el 04 Gener 2019 | Imprimeix | Correu-e
ÀUDIO| Ens conten les propostes en l'entrevista Héctor Folgado, Óscar Clavell i Salomé Pradas.
El diputat nacional, Óscar Clavell, la senadora Salomé Pradas i el sotssecretari de política territorial del PPCV, Héctor Folgado, han comparegut en roda de premsa en la seu de la Vall d’Uixó per a anunciar que el Partit Popular va a presentar mocions en tota la província de Castelló en defensa de la caça i els bous “perque no anem a permetre que l'esquerra asfixie a poc a poc des de les institucions la caça i els festejos taurins fins a la seua desaparició".
Héctor Folgado ha acusat al govern del Botànic d'estar ofegant al món de la caça i del bou. “Front a aquests atacs, el PP sempre els defensarà. No anem a permetre que desaparega la caça ni la nostra festa malgrat els atacs permanents per a provocar la seua progressiva desaparició".
Per la seua banda, la portaveu adjunta del PP en el Senat, Salomé Pradas, ha incidit en l'impacte econòmic que té la caça. “Hi han 40.000 llicències només a la Comunitat Valenciana amb uns ingressos de 6.475 milions d'euros anuals a nivell estatal. És un sector que crea ocupació sobretot a nivell rural i preserva l'ecosistema. Rebutgem l'intent de mostrar una imatge criminalitzada dels caçadors quan, en realitat, són gestors del mitjà natural”.
Pradas ha advertit que “no anem a tolerar els atacs com el de la ministra de transició ecològica Teresa Ribera avisant que ella prohibiria la caça i els bous. Açò és molt greu. Nosaltres anem a estar sempre al costat dels caçadors. Al maig van haver d'eixir al carrer en defensa del món rural. Ara no hi ha cap conveni amb la Generalitat, han suprimit totes les ajudes i no hi ha cap mesura en favor del sector cinegètic. És lamentable el ninguneo i menyspreu als caçadors per part de l’administració".
Així mateix, el diputat nacional Oscar Clavell ha aportat una sèrie de dades per a il·lustrar l'impacte econòmic de la tauromàquia en el nostre país. ”Genera 3.650 milions d'euros en 2017 a nivell nacional. Solament l'IVA de les entrades a les corregudes de bous va suposar 139 milions d'euros d'ingressos per a l'Estat. Genera 199.000 ocupacions”.
Clavell ha assenyalat que “la línia prohibicionista és una aberració tant a nivell econòmic, com a mediambiental per l'ecosistema i la seua diversitat, i també cultural. A aquest pas el bou acabarà en el Bioparc com a espècie en extinció”.
Respecte a la Comunitat Valenciana, Clavell ha explicat que la despesa total relacionada directament amb els festejos és de 37 milions d'euros en 2017 segons un informe de la Universitat de València. “En aquell any es van celebrar al voltant de 10.000 festejos, un 9,4% més que l'any anterior. Aproximadament 270 municipis de la Comunitat Valenciana realitzen aquest tipus de festejos taurins en les seues diferents varietats”.
Per al representant popular, “l'únic que pretenem amb aquestes iniciatives en les diferents institucions és demostrar el nostre suport com hem vingut fent des de sempre sense cap tipus de complex a la tauromàquia, al bous al carrer i a la caça. No anem a permetre que des del PSOE, Compromís i Podem, directa o directament des de la Generalitat i altres institucions, asfixien a poc a poc la nostra festa perquè vaja desapareixent, ofegant-la econòmicament perquè no puga celebrar-se. En aquest sentit estem en contra del segon mèdic en els bous al carrer i del veterinari perquè els nivells de seguretat ja estan assegurats”.
| 0.842656 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
https://radiolavallduixo.com/index.php/actualitat/la-vall-d-uixo/2163-el-pp-presentar%C3%A0-mocions-i-propostes-en-defensa-de-la-ca%C3%A7a-i-els-bous.html
|
mc4_ca_20230418_0_12031
|
Striptease D'Histories: ESCENES DE PARELLA—Tercera
Avui plantejo una situació que es pot donar per les dues parts i que malgrat tot continua sent un tema tabú. Descobriu que la vostra parella es masturba. Quina es la vostra reacció, Cap perquè ja ho sabeu es una tema que us expliqueu, No dieu res es normal que les persones tinguin una sexualitat pròpia que no cal compartir, us amoïna us afecta la vostra auto-estima ( a saber en que o qui pensa) , no passa res jo també ho faig i ho entenc, armeu un sidral, parleu amb ell/ella. Quina es la vostra reacció?
9/20/2010 07:04:00 a. m.
Deixar que acabi, potser es el que vol en aquell moment. En acabar oferir la nostre ajuda per si en vol més.
20 de setembre de 2010 a les 7:38
la del garbi la millor, sens dubte!
20 de setembre de 2010 a les 7:46
que faci, que faci i que disfruti!
20 de setembre de 2010 a les 8:03
Jo també m'apunto a la resposta d'en garbí ;) Bon dia, Striper, les imatges no tenen desperdici...
20 de setembre de 2010 a les 8:07
Bon díahome una mica cobards las respostas de verd i de la gloria, jo es que de bon mati i sensa café m'agrada la polemica, jajajaja.La meva reaccio es cap, per que:no cal que m'ho expliqui,d ono per fet que es aixi, per que tots tenim un sexualitat propia(de vegades es la unica que tens....), no m'amoïna gens ni mica que un sigui complaent amb si mateix, i la opinio dels altres m'importa un rave.bon día.petonets, sempre
20 de setembre de 2010 a les 9:24
jo tb m'apunto a la resposta d'en Garbi!
20 de setembre de 2010 a les 10:27
en Garbí ho ha dit tot :) és que hi ha algú que es pensi que la gent no es masturba encara que tingui parella?
20 de setembre de 2010 a les 10:51
La gent que viu en parella es masturba?Ho trobo estrany, no ho havia sentit a dir mai.Em pensava que això era cosa d'ànimes solitàries ... Ja! Ja!Bon dia Joan.
20 de setembre de 2010 a les 12:00
Jo em sumaria, sense cap mena de dubte!! !
20 de setembre de 2010 a les 21:42
Es una bona manera de començar el dia o acabar-ho... tant per els que tenen parella com els que no, i qui no ho fa no sap, ell o ella que es perd..I també es una bona manera com diu Candela d'apuntarse a la festa despertar imaginació intercanviarse...i gaudir-ne tots dos.Petons
21 de setembre de 2010 a les 15:55
Marta, no cal que em diguis que la meva resposta és cobarda per crear polèmica...és el que penso que faci, que faci.No donis les coses per fetes, de vegades no sempre és així, hi ha persones que no els hi agrada masturbar-se elles mateixes.Salutacions,
21 de setembre de 2010 a les 15:58
ja n'hem parlat!
21 de setembre de 2010 a les 21:12
Es normal, jo també ho faig...I no em sumaré, perquè potser és un moment propi, i tot i que, em puc oferir... i li agrada, no sé, correspon potser al "seu espai", l'espai del coneixement-plaer del nostre cos! ;-D
21 de setembre de 2010 a les 21:27
Jo crec que si vera a la meua parella masturbar-se m'imaginaria que està pensant en mi,aleshores,m'excitaria tant que acabaria masturbant-me jo també.
21 de setembre de 2010 a les 23:30
Hummm interesant qüestió. ¿Per que no tindre-ho com un joc mes?. Tot allò que sigui conèixer millor a la teva parella, es beneficiós.Salutacions.
22 de setembre de 2010 a les 7:47
| 0.768154 |
curate
|
{"en": 0.016666666666666666, "ca": 0.890251572327044, "ia": 0.013836477987421384, "es": 0.04874213836477988, "lt": 0.007547169811320755, "mg": 0.005031446540880503, "pt": 0.012578616352201259, "fr": 0.00031446540880503143, "su": 0.005031446540880503}
|
http://dhistories.blogspot.com/2010/09/escenes-de-parellatercera.html
|
racoforumsanon_ca_20220809_2_329471
|
Tal i com es comenta al fil http://www.racocatala.cat/forum/llegir.php?idf=4&fil=5360 en Pere Gratacós ha decidit no seleccionar en Bojan "per no crear polemiques", deixant la davantera catalana sense un dels seus jugadors clau i als aficionats sense poder veure un dels millor jugadors de que disposem i que poden jugar perque no van a l'Eurocopa. Us proposo que iniciem una campanya d'enviament d'emails a la FCF protestant per la no convocatoria d'en Bojan per al Catalunya-Argentina d'aquest proper diumenge 24. Tambe estaria bé fer-ne difusió per email entre els nostres contactes. Podeu enviar els vostres emails a maria del carme@ gmail.com amb el text que considereu adequat. Si us fa mandra i us serveix aquest text, el podeu enviar tal qual: Benvolguts senyors, com a aficionat a la selecció catalana que no ha faltat a cap partit des d'aquell Catalunya-Bulgària a l'Estadi Olímpic el 1997, em sento en l'obligació de transmetre'ls la meva més enèrgica protesta per la no convocatoria d'en Bojan Krkic per al partit de diumenge. El motiu de "no voler crear polemica" als aficionats catalans ens sona a baixada de pantalons i llepada de membre a la Federación Española per part del "nostre" seleccionador i per extensió, de la FCF. De no rectificar aquesta lamentable decisió que han pres, espero que un bon nombre d'aficionats expressem el nostre rebuig a aquesta manera tan covarda i tan lamentable que tenen el senyor Gratacós i la FCF de procedir. No ens podem permetre boicotejar la nostra selecció ja que no la podem veure gaire sovint, pero en veritat venen ganes de no anar a l'estadi. Atentament, el teu nom i població
Em temo que aquest partit serà un autèntic fracàs. Preus altíssims, qualitat del combinat nacional baix, el Bojan no hi va per por als espanyols, etc. I la selecció argentina costa un ull de la cara, el partit endeutarà a la FCF i s'empenediran.
crec que el partit el monta una empresa
Llavors l'empresa li costarà quadrar números.
| 0.873535 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
macocu_ca_20230731_7_533218
|
Informació important sobre la tramitació d’expedients de nacionalitat per residència a través de l’ICAIB
S’informa els col·legiats que, a partir de l’11 de gener del 2022, el servei de tramitació d’expedients de nacionalitat per residència a través de l’ICAIB tindrà un cost de 27,24 euros per expedient.
En aquest sentit, i fins al dia 11 de gener, data en què, segons el CGAE, es publicaran els nous formularis, el botó “ENVIAR” romandrà deshabilitat.
| 0.787731 |
curate
|
{"ca": 1.0}
| |
mc4_ca_20230418_10_616910
|
Aemet dóna per finalitzats els avisos per nevades - Diari La Veu
Escriba el número 926352
Aemet dóna per finalitzats els avisos per nevades
Emergències recorda que cal circular amb cadenes per sis carreteres
El Consorci de Bombers de Castelló té mobilitzats nou llevaneus a l\'interior de la demarcació.
La delegació territorial de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha donat per finalitzats aquest dimecres els avisos per nevades a tot el territori valencià. Pel que fa a les carreteres, ja no n'hi ha de tallades, encara que es demana circular amb precaució i l'ús de cadenes en sis vies de les demarcacions de València i Castelló.
Així, segons ha informat el Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat, són necessàries les cadenes en la CV-195 de Caudiel-Montanejos, la CV-215 de l'Alcúdia de Veo-Algimia d'Almonesir, la CV-241 de Canals-Sacanyet; la CV-245 de les Alcubles-Cova Santa, la CV-390 de Toixa a Utiel i la N-232 dels kilòmetres 64 al 71 i del 77 al 83.
El Consorci de Bombers de Castelló té mobilitzats nou llevaneus a l'interior de la demarcació. Les acumulacions de neu més grans es troben a la zona de Vistabella i a una part de la Tinença de Benifassà, on hi ha uns deu centímetres de gruix. En la resta de punts hi ha plaques de gel.
Escriba el número 367876
| 0.804664 |
curate
|
{"ca": 0.9626459143968872, "es": 0.03735408560311284}
|
https://www.diarilaveu.com/noticia/80110/fi-alerta-nevades-aemet
|
cawac_ca_20200528_9_137218
|
Ordre d'allunyament del Congrés per a cinc detinguts per la protesta del 14-D
Un jutge prohibeix a part dels 14 arrestats acostar-se a menys de 500 metres de la Cambra
Política > 23-12-2013 > 13:03
Cinc dels 14 detinguts per la protesta 'Envolta el Congrés' del 14 de desembre tenen prohibit acostar-se a menys de 500 metres de la Cambra. Així ho ha resolt com a "mesura cautelar" el jutjat d'instrucció número 1 de Madrid , que estava de guàrdia en el moment de les detencions.
L'ordre d'allunyament és la resposta a la protesta del 14-D que va acabar amb set detencions aquell dia, a les quals es van sumar les altres set --dos d'elles de menors d'edat-- de dijous passat. Aquests últims, sense comptar els dos que han passat a la Fiscalia de Menors, són els que no es podran acostar al Congrés dels Diputats.
Tots estan acusats de diversos delictes de lesions, atemptat a agent de l'autoritat, desordres públics i danys durant els disturbis. A més, se'ls considera responsables de causar múltiples traumatismes a 11 agents de les Unitats d'Intervenció Policial, més coneguts com a antiavalots, als quals van tirar tota mena d'objectes contundents. 13 persones més van resultar ferides.
La protesta anava encapçalada per una pancarta amb el lema 'No passaran. El feixisme vol emmordassar el poble. Madrid serà la tomba del feixisme'.
| 0.814907 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/ordre-allunyament-congres-detinguts-envolta-2953089
|
macocu_ca_20230731_0_529292
|
Acord per a la integració de l'atenció primària del PAMEM i el Parc Sanitari Pere Virgili
Lunes 03/09/2018
La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona han acordat la transformació de l'entitat consorciada PAMEM, amb la integració dels seus centres d'atenció primària (CAP) a la xarxa assistencial del CatSalut. L'acord arriba un cop s'ha finalitzat amb èxit el procés d'integració de les prop de 8.000 persones usuàries de la mútua municipal PAMEM en el sistema de cobertura sanitària universal del Servei Català de la Salut (CatSalut). La integració serà efectiva amb data 1 d'octubre d'aquest any.
Aquest acord s'ha concretat en un conveni de col·laboració signat el 4 de juliol segons el qual els tres CAP que gestiona PAMEM –els CAP Barceloneta, Vila Olímpica i Larrard, amb 92.000 persones adscrites– i el Centre d'Urgències d'Atenció Primària Gràcia s'adscriuen al Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) –entitat associada a La Unió–, que gestiona el centre d'internament sociosanitari més gran de la ciutat en l'actualitat.
La gestió conjunta de serveis d'atenció intermèdia i de serveis d'atenció primària afavorirà un abordatge transversal dels problemes de salut que ho requereixin i el treball col·laboratiu entre professionals dels diferents centres i nivells sanitaris, en la línia del que marca el Pla de salut 2016-2020 de la Generalitat de Catalunya, i amb l'atenció primària al centre com marca l'Estratègia Nacional d'Atenció Primària i Salut Comunitària. Tot això amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'atenció i les prestacions, així com per impulsar la recerca i la innovació en àmbits com la fragilitat, la dependència o la cronicitat, responent a un dels principals reptes del sistema sanitari: l'envelliment de la població. Podeu consultar la nota de premsa del Parc Sanitari Pere Virgili per ampliar la informació.
| 0.89267 |
curate
|
{"ca": 0.9913185024416712, "en": 0.008681497558328812}
| |
mc4_ca_20230418_1_325530
|
ATEVAL, subscriu un conveni amb Banc Sabadell - TV Digital Ontinyent
Home>Economia>Empreses i comerços>ATEVAL, subscriu un conveni amb Banc Sabadell
TV Digital Ontinyent 12/12/2019 Empreses i comerços Comentaris tancats a ATEVAL, subscriu un conveni amb Banc Sabadell
L’Associació d’Empresaris Tèxtils de la Comunitat Valenciana ATEVAL i el Banc Sabadell han subscrit un conveni de col·laboració en la seu social de ATEVAL a Ontinyent.
La signatura d’aquest conveni respon al compromís de ATEVAL amb tots els seus associats de procurar-los en tot moment la més àmplia i satisfactòria oferta de productes i serveis, amb la finalitat de proporcionar-los avantatges que contribuïsquen a millorar la seua competitivitat.
El present conveni amb el Banc Sabadell permetrà a totes les empreses associades a ATEVAL beneficiar-se d’unes condicions preferencials en productes de finançament, entre altres el Compte Expansión Negocis Plus i PRO, pòlisses de crèdit, lísing, autorenting, inforenting, avals, línies subvencionades, confirming, factoring, negoci internacional, fomente exportació i compromís empreses.
El conveni té una vigència d’un any, que es prorrogara automàticament, llevat que es denunciara per alguna de les parts.
A més dels avantatges que suposen per a les empreses associades, ATEVAL valora amb gran satisfacció la signatura d’aquest conveni doncs el fet que una entitat financera de la importància i la trajectòria històrica del Banc Sabadell oferisca un acord d’aquestes característiques a l’associació d’empresaris tèxtils, una prova de la confiança del món financer en les possibilitats de futur de la pròpia indústria tèxtil valenciana.
Anterior Compromís per Ontinyent fa el primer pas administratiu per reclamar la convocatòria de Plenari ordinari de l’Ajuntament
Següent Teatre, música i la presentació del llibre sobre el Cant de la Sibil·la, intens cap de setmana cultural
| 0.903516 |
curate
|
{"ca": 1.0}
|
http://tvdigitalontinyent.com/economia/empreses-i-comercos/ateval-subscriu-un-conveni-amb-banc-sabadell/
|
macocu_ca_20230731_2_310572
|
26J
Sisè dia de campanya electoral i els partits van definint cada cop més la seva estratègia, que demostra que els pactes postelectorals i la independència estan sent els protagonistes cabdals dels actes.
"Jo personalment no crec que la persona més adequada per encapçalar aquesta nova etapa política sigui Mariano Rajoy", ha dit.
Tingueu criteri i mantingui les seves conviccions i després voti, si així ho desitja, al seu líder favorit, perquè això de la governabilitat d'Espanya només ho arreglen els ciutadans espanyols canviant l'ordre dels factors partidaris.
Per fi ha arribat l'únic debat a quatre -Rajoy, Sánchez, Rivera i Iglesias- d'aquestes eleccions del 26J. Aquest ha tingut lloc en un clima que a priori els quatre candidats qualificaven de tranquil i sense sobresalts, però gairebé ningú s'ho creia perquè si no, no seria un debat. A mesura que la trobada anava avançant l'ambient s'anava escalfant i s'ha pogut comprovar per on poden anar els trets polítics un cop coneguts els resultats, que no donaran la majoria absoluta a cap partit o coalició, llevat de sorpreses d'última hora, que tot pot ser.
L'organisme de control ha rebut nombroses denúncies sobre les dificultats per exercir el vot a l'estranger arran de la reforma electoral que van impulsar PP, PSOE, CiU i PNB.
Els republicans centren les seves crítiques en el partit d'Esglésies conscients que difícilment podran superar EnComúPodem a Catalunya.
Aquest dilluns els quatre principals candidats s'enfronta a un debat a quatre molt mesurat en el qual parcicipará, aquest cop sí, Mariano Rajoy.
El recent informe del Banc d’Espanya insisteix a reclamar l’aplicació de fórmules caduques, que representen els interessos dels poders financers i les organitzacions empresarials, però que s’han mostrat inútils per modernitzar el teixit empresarial, impulsar l’estructura industrial i l'equilibri territorial i promoure el benestar i la igualtat social. Insisteix a desprotegir encara més el contracte fix, amb l’excusa de reduir la temporalitat. Reclama introduir un sistema de capitalització privada en la reforma del sistema públic de pensions justificant-ho amb els perills futurs de l’actual sistema.
JxSí i la CUP han protagonitzat el vodevil de la setmana després que els anticapitalistes vetessin els pressupostos del Govern.
Després de comprovar com en les últimes hores l'Emperador Obama es fica en la nostra vida política i s'apropa a Espanya a donar-li una abraçada al Kaiser Mariano, no em queda cap dubte que estem condemnats a anar-nos tots pel desguàs sense cap possibilitat de salvar-nos.
El pacte que van signar els socialistes, avalat per Miquel Iceta i Pedro Sánchez, per entrar al Govern d'Ada Colau lluny de beneficiar electoralment, els ha perjudicat i se situen en intenció de vot per sota fins i tot del PP.
| 0.901777 |
curate
|
{"en": 0.0010744985673352436, "ca": 0.9989255014326648}
| |
cawac_ca_20200528_2_29082
|
Etiquetes arxivades: Menadiab online
Aquesta setmana se celebrarà al Col·legi la jornada “#salut20comb: apps i salut, un pas endavant”. El dijous dia 30 es reuniran al COMB diferents professionals mèdics per debatre entorn de l’ús de noves tecnologies aplicades al sector sanitari. L’acte tindrà lloc a la seu del Col·legi de 9.30 a 14.00 h. i es retransmetrà per […]
| 0.684272 |
curate
|
{"es": 0.0989010989010989, "ca": 0.9010989010989011}
|
http://blogcomb.cat/tag/menadiab-online/
|
oscar-2301_ca_20230418_3_4516
|
Podeu imprimir una llista de les opcions d'enviament/recepció desades a l'equip. Impressió d'informes i llistes
<Llista de dades d'usuari de fax>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Imprimir informe>
Podeu imprimir una llista de les opcions de fax desades a l'equip. Impressió d'informes i llistes
<Desar opcions favorites>/<Editar opcions favorites>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu desar les opcions d'ús freqüent en un botó de l'equip per utilitzar-les més endavant, quan llegiu documents. També podeu assignar un nom a un botó i introduir un comentari. També podeu eliminar opcions desades o canviar-ne el nom. Desament d'una combinació de funcions utilitzades freqüentment
<Mostrar confirmació per a opcions favorites>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu seleccionar si preferiu visualitzar una pantalla de confirmació quan recupereu "Opcions favorites".
<Pantalla predeterminada>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu especificar la pantalla que apareix quan es prem <Llegir i enviar> o (Reiniciar).
<Restringir ús de la llibreta d'adreces>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu seleccionar si voleu amagar la llibreta d'adreces i els botons d'accés ràpid a la pantalla de funcions bàsiques de lectura, etc., així com si voleu restringir l'ús de la llibreta d'adreces.
<Canviar opcions predeterminades>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu canviar les opcions desades com a predeterminades per a la funció <Llegir i enviar>.
<Desar dreceres a opcions>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu desar modes a les tecles de drecera que apareixen a la pantalla <Llegir i enviar>. Aquesta funció resulta útil per desar funcions utilitzades amb freqüència. Personalització de la pantalla de funcions bàsiques
<Informe de TX>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
L'informe de TX permet comprovar si els documents s'han enviat correctament a les destinacions previstes. L'equip es pot configurar per imprimir aquest informe de manera automàtica després d'enviar els documents o només quan es produeix un error de transmissió. També podeu especificar l'opció d'imprimir la primera part del document com a part de l'informe per recordar-vos el contingut del document. Informe de TX
Es pot establir <Permetre impressió des d'opcions> si se selecciona <Només si hi ha error> o <Off>. Si establiu <Permetre impressió des d'opcions> en <On>, podeu establir si voleu imprimir un informe TX des d'<Opcions> per a cada treball.
Aquesta opció està relacionada amb l'opció <Informe de TX> d'<Opcions> per a cada funció.
<Informe de gestió de comunicacions>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu imprimir o enviar registres d'enviament/recepció de documents com a informe. L'equip es pot configurar per imprimir o enviar aquest informe automàticament quan s'arribi a un nombre específic de comunicacions (de 100 a 1.000) o en un moment específic. Els informes d'enviament/recepció també es poden imprimir o enviar per separat.
Si un informe s'envia com a dades, s'envia amb el format de fitxer CSV. Informe de gestió de comunicacions
<ID de terminal TX>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu seleccionar si voleu afegir la informació del remitent al capdamunt d'un document enviat quan envieu un fax/I-fax. S'imprimeixen el número de fax, el nom i l'adreça de l'I-fax de l'equip, amb la qual cosa el destinatari sap qui envia el document.
Les opcions de l'equip servidor s'utilitzen quan s'envien faxos remots.
<Eliminar treballs de TX errònia>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu seleccionar si voleu eliminar automàticament un document de la memòria quan es produeixi un error d'enviament/emmagatzematge. Si seleccioneu <Off>, podeu tornar a enviar/desar els documents que no s'hagin pogut enviar o desar.
Si s'estableix aquest mode en <Off>, es desarà l'estat de tots els treballs amb errors de reenviament a <Estat de treballs>, a la pantalla <Monitor estat>.
<Nombre de reintents>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu establir el nombre de vegades que l'equip intenta automàticament tornar a enviar dades quan les dades no es poden enviar perquè el destinatari està ocupat amb l'enviament o la recepció, o bé quan es produeix un error.
Aquesta opció està desactivada quan s'envien faxos.
<Factor de compressió de dades>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu establir el factor de compressió per a les dades llegides a color/escala de gris.
Si voleu seleccionar els modes compacte o traçar i suavitzar per al format de fitxer PDF o bé seleccionar el mode compacte per al format de fitxer XPS, es recomana establir el <Factor de compressió de dades> en <Normal> o en <Baix>. Si ho establiu en <Alt>, és possible que les imatges s'imprimeixin amb una qualitat baixa encara que seleccioneu <Prioritzar qualitat> a <Generar fitxer> <Nivell qualitat imatge per a Compacte>.
Aquesta opció està desactivada quan s'envien faxos.
<Valor gamma per a TX YCbCr>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Si envieu un document en color o en escala de gris, podeu especificar el valor gamma que voleu utilitzar quan es converteixen dades d'imatge RGB llegides a YCbCr. Podeu reproduir la imatge amb la qualitat d'imatge òptima a la recepció si establiu un valor gamma adequat.
Aquesta opció està desactivada per als següents formats de fitxer:
PDF (Compacte)
XPS (Compacte)
PDF (Traçar i suav.)
Aquesta opció està desactivada quan s'envien faxos.
<Usar codificació segmentada env. WebDAV>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu dividir les dades en fragments en enviar amb WebDAV. La codificació fragmentada és una funció per enviar un fitxer de mida desconeguda dividint-lo en fragments de mida coneguda. Permet reduir la durada de l'enviament perquè no cal calcular la mida del fitxer abans d'enviar-lo.
És possible que no pugueu enviar fitxers amb codificació fragmentada, en funció de determinades condicions del servidor WebDAV i el servidor proxy.
<Confirmar certificat de TLS per env. WebDAV>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu verificar si el certificat de servidor TLS és vàlid quan envieu amb WebDAV. Podeu verificar la validesa del certificat i la fiabilitat de la cadena del certificat, a més de confirmar el CN (nom comú).
Si no verifiqueu el certificat, es porta a terme la comunicació TLS, fins i tot amb un certificat que no sigui vàlid.
Si hi ha un problema amb el certificat, l'enviament amb WebDAV fallarà.
<Confirmar certificat de TLS per env. FTPS>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu confirmar si el certificat de servidor TLS és vàlid quan envieu amb FTPS. Podeu verificar la validesa del certificat i la fiabilitat de la cadena del certificat, a més de confirmar el CN (nom comú).
<Limitar nova destinació>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Quan envieu faxos i dades llegides, les destinacions disponibles es poden limitar de les tres maneres següents, per garantir que els usuaris no puguin especificar la destinació amb la introducció de text.
Destinacions desades a la llibreta d'adreces i als botons d'accés ràpid
Destinacions establertes a <Opcions favorites> i <Enviar-me>
Destinacions que es poden cercar amb un servidor LDAP
Restricció de la introducció de destinacions noves
1
Premeu (Configuració).
2
Premeu <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes> <Limitar nova destinació>.
3
Seleccioneu les funcions per a les quals vulgueu restringir la introducció de destinacions.
4
Premeu <On> <Bé>.
<Afegir sempre signat. disp. per a enviament>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu seleccionar si voleu afegir sempre una signatura de dispositiu als fitxers PDF o XPS que envieu.
Si establiu <Restringir formats de fitxer> en <On>, no es poden enviar fitxers que no siguin PDF/XPS.
<Limitar el correu electrònic a Enviar-me>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu limitar la destinació que es pot especificar quan envieu correu electrònic a l'adreça de correu electrònic amb què s'hagi iniciat la sessió. Aquesta opció us permet evitar que es filtri informació per la transmissió a una destinació incorrecta.
Aquesta opció fa referència als usuaris amb el rol de GeneralUser.
<Restringir enviament fitxer a carp. personal>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu limitar la destinació que es pot especificar quan deseu en un servidor de fitxers en una carpeta dedicada de l'usuari que hagi iniciat la sessió. Aquesta opció us permet evitar que es filtri informació per la transmissió a una destinació incorrecta.
Aquesta opció fa referència als usuaris amb el rol de GeneralUser.
<Mètode d'especificació de carpeta personal>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Una carpeta personal és una carpeta individual que pot ser utilitzada per l'usuari que ha iniciat la sessió amb la gestió d'autenticació personal. Les carpetes compartides i els servidors de fitxers es poden especificar i utilitzar com una carpeta personal. Configuració de carpetes personals
Una carpeta personal és una carpeta compartida per les següents pantalles.
<Llegir i enviar>
<Xarxa> a <Llegir i desar>
<Xarxa> a <Fitxers desats>
<Restringir reenviament del registre>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu seleccionar si voleu evitar que els usuaris recuperin els registres de les destinacions i les opcions de lectura especificats anteriorment. Seleccioneu <On> per ocultar els botons de les <Opcions prèvies> de la pantalla de funcions bàsiques de fax i la pantalla de funcions bàsiques de lectura.
<Opcions de còpia de seguretat per document enviat>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu desar una còpia d'un fax enviat en una destinació especificada prèviament (correu electrònic, servidor de fitxers, etc.). Desament d'una còpia d'un document enviat
<Mostrar avís en acceptar el treball>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Podeu seleccionar si voleu visualitzar una pantalla que us avisi per comprovar l'estat de la comunicació després d'enviar/desar documents amb <Fax> o <Llegir i enviar> (La pantalla <Inici>).
<Treball que es cancel·larà en prémer Aturar>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions comunes>
Seleccioneu el treball d'enviament que voleu cancel·lar quan es prem la tecla Aturar mentre s'està processant un treball d'enviament de les funcions Fax o Llegir i enviar. Podeu seleccionar <Últim treball rebut> o <Treball en procés d'enviament>.
Si seleccioneu <Treball en procés d'enviament> i l'equip presenta diverses línies de fax que s'estan utilitzant per a l'enviament, es cancel·larà l'últim dels treballs.
<Desar nom de l'equip>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu registrar el nom de la vostra empresa o del vostre departament com a nom de la unitat. Quan envieu un correu electrònic/I-fax, el nom desat apareix/s'imprimeix al document del destinatari com a informació del remitent.
El nom d'unitat desat s'utilitza com a nom de visualització de l'adreça electrònica, amb el format "nom d'unitat <adreça electrònica>".
Per al nom de l'equip, podeu introduir fins a 24 caràcters.
L'adreça de correu electrònic utilitzada al servei d'inici de sessió apareix al camp De a l'equip del destinatari per a missatges de correu electrònic i documents d'I-fax. Desament d'informació d'usuaris al dispositiu local
Si premeu <Opcions de corr. electr./I-fax> i establiu <Especificar usuari autenticat com a remitent> en <On>, l'adreça de correu electrònic desada per a l'usuari que ha iniciat la sessió apareixerà com a nom del remitent al camp De del destinatari, independentment del servei d'inici de sessió utilitzat.
<Opcions de comunicació>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu especificar les opcions per a un servidor de correu i un mètode d'autenticació per als correus electrònics/I-faxos. Configuració de la comunicació per correu electrònic/I-fax
Si establiu menys de 10 minuts (excepte "0 min") per a <Interval POP>, l'equip no passarà totalment al mode de repòs.
L'equip només pot rebre I-faxos i avisos d'error de comunicació.
<Especificar número de port per TX SMTP/RX POP>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu canviar el número de port dels servidors SMTP i POP.
<Opcions d'S/MIME>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu establir S/MIME. Si establiu S/MIME, podeu afegir una signatura digital o xifrar el correu electrònic quan utilitzeu la funció de correu electrònic o I-fax.
Configuració del xifratge de correu electrònic
1
Premeu (Configuració).
2
Premeu <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax> <Opcions d'S/MIME>.
3
Establiu el xifratge i la signatura digital.
4
Premeu <Acceptar>.
Cal desar el certificat de clau pública del destinatari prèviament. Generació de la clau i el certificat per a la comunicació de xarxa
<Confirmar certificat de TLS per env. SMTP>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu confirmar si el certificat de servidor TLS és vàlid quan envieu amb SMTP. Podeu verificar la validesa del certificat i la fiabilitat de la cadena del certificat, a més de confirmar el CN (nom comú).
Si no verifiqueu el certificat, es porta a terme la comunicació TLS, fins i tot amb un certificat que no sigui vàlid.
Si hi ha un problema amb el certificat, l'enviament amb SMTP fallarà.
<Confirmar certificat de TLS per rec. POP>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu confirmar si el certificat de servidor TLS és vàlid quan rebeu amb POP. Podeu verificar la validesa del certificat i la fiabilitat de la cadena del certificat, a més de confirmar el CN (nom comú).
Si no verifiqueu el certificat, es porta a terme la comunicació TLS, fins i tot amb un certificat que no sigui vàlid.
Si hi ha un problema amb el certificat, la recepció amb POP fallarà.
<Mida màxima de dades per enviar>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu establir la mida màxima de les dades per a missatges de correu electrònic i per a documents d'I-fax sortints. Si un missatge de correu electrònic supera el límit de la mida màxima de dades, es divideix en diversos missatges de correu electrònic abans d'enviar-se. No obstant això, si una transmissió per I-fax supera el límit de la mida de les dades, es considera un error i no s'envia.
Si introduïu "0 MB" com a mida de les dades, no hi haurà cap límit per a les dades que envieu.
Establiu una mida màxima de dades per enviar més petita que el límit de dades del servidor de correu.
<Assumpte predeterminat>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu establir que s'especifiqui automàticament l'assumpte si no introduïu cap assumpte quan envieu un correu electrònic/I-fax.
<Especificar usuari autenticat en adreça resposta>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu seleccionar si voleu establir l'adreça de correu electrònic d'un usuari que iniciï sessió a l'equip amb gestió d'autenticació personal com a adreça del destinatari quan envieu un correu electrònic/I-fax.
Si inicieu la sessió amb l'autenticació d'usuari, el nom d'inici de sessió apareix a la posició <100> de la llista Nom de remitent (TTI). Si se selecciona <On>, el nom d'inici de sessió a <100> s'estableix automàticament com el <Nom de remitent> a <Opcions>.
Si introduïu una adreça electrònica com a destinació de resposta a <Opcions> en enviar un missatge de correu electrònic o un document d'I-fax, tindrà prioritat, encara que s'estableixi l'opció <Especificar usuari autenticat en adreça resposta> en <On>.
<Especificar usuari autenticat com a remitent>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu seleccionar si voleu visualitzar l'adreça de correu electrònic d'un usuari que iniciï sessió a l'equip amb gestió d'autenticació personal al camp De com a remitent del correu electrònic rebut.
Si aquest mode s'estableix en <Off>, els usuaris que tenen la sessió iniciada com a convidats amb un servei d'inici de sessió, com ara l'autenticació d'usuari, poden continuar fent enviament, encara que s'estableixi l'opció <Permetre env. missatg. a usuaris no desats> en <Off>.
<Permetre env. missatg. a usuaris no desats>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Si l'equip s'està utilitzant amb gestió d'autenticació personal, podeu seleccionar si voleu permetre l'enviament d'un correu electrònic d'un usuari l'adreça de correu del qual no estigui registrada a l'equip. Si heu seleccionat <Off>, només poden enviar correus electrònics els usuaris amb una adreça de correu electrònic desada.
Si establiu <Especificar usuari autenticat com a remitent> en <Off>, l'adreça desada a les opcions d'informació del dispositiu es mostrarà a l'equip receptor.
<Temps per a TX en mode complet>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu establir el temps que ha de transcórrer perquè finalitzin automàticament les operacions d'enviament si no es rep un MDN (missatge de correu electrònic de notificació per confirmar el resultat de la transmissió) del receptor quan s'envia un I-fax en el mode <Complet>.
<Imprimir MDN/DSN en rebre>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
En mode complet d'I-fax, l'equip rep missatges de correu electrònic del destinatari i del servidor de correu notificant si els I-faxos han arribar correctament al seu destinatari o no. Podeu seleccionar si voleu imprimir aquests correus de notificació quan l'equip els rebi.
El lliurament d'I-fax també es pot confirma a l'informe de TX. Informe de TX
<Usar enviar via servidor>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu seleccionar si voleu permetre que els usuaris puguin canviar l'opció <Enviar via servidor> quan envien I-faxos.
Per als documents d'I-fax, encara que introduïu la mida màxima de dades per enviar, si l'opció <Enviar via servidor> està establerta en <Off>, no hi haurà cap límit per a les dades que envieu.
<Permetre MDN no via servidor>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
L'equip que rep l'I-fax pot enviar un MDN (un correu electrònic de notificació per comprovar el resultat de l'enviament) a l'adreça IP de l'equip emissor sense passar per un servidor de correu.
<Restringir dominis de destinació de TX>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu establir que només es permeti l'enviament a adreces d'un domini determinat quan envieu un missatge de correu electrònic o I-fax.
<Autoemplenar adreces de correu electrònic>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu configurar si voleu visualitza automàticament les adreces de correu electrònic desades a la llibreta d'adreces o en un servidor LDAP emprant els caràcters inicials d'una entrada d'adreça de correu electrònic.
Les adreces de correu electrònic desades amb un número d'accés no apareixeran.
<Afegir auto. domini especificat a dest. sense domini>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de corr. electr./I-fax>
Podeu desar prèviament els noms de domini utilitzats amb freqüència per no haver d'introduir el domini quan especifiqueu una adreça, ja que el nom de domini amb @ s'afegirà automàticament. Si voleu fer enviaments a "123@example.com", deseu el nom de domini "example.com". Si especifiqueu una adreça que ja inclou un domini amb aquesta opció activada, el domini definit a l'opció s'invalida.
Tingueu present el següent en importar la llibreta d'adreces a un altre dispositiu:
Com que aquesta opció segueix la configuració del dispositiu que feu servir, el domini pot ser diferent que el que assigna el dispositiu. Comproveu-ho abans d'utilitzar aquesta funció en un altre dispositiu.
Si importeu adreces sense la informació del domini a un dispositiu que no té aquesta opció, pot ser que no hi pugueu fer enviaments, ja que no són vàlides.
<Desar opcions favorites>/<Editar opcions favorites>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu desar les opcions d'ús freqüent en un botó de l'equip per utilitzar-les més endavant, quan envieu un fax. També podeu assignar un nom a un botó i introduir un comentari. També podeu eliminar opcions desades o canviar-ne el nom. Desament d'una combinació de funcions utilitzades freqüentment
<Mostrar confirmació per a opcions favorites>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu seleccionar si preferiu visualitzar una pantalla de confirmació quan recupereu "Opcions favorites".
<Pantalla predeterminada>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu especificar la pantalla que apareix quan es prem <Fax> o (Reiniciar).
<Restringir ús de la llibreta d'adreces>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu seleccionar si voleu amagar la llibreta d'adreces i els botons d'accés ràpid a la pantalla de funcions bàsiques de fax, etc., així com si voleu restringir l'ús de la llibreta d'adreces.
<Canviar opcions predeterminades>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu canviar les opcions desades com a predeterminades per a la funció <Fax>.
<Desar dreceres a opcions>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu desar modes a les tecles de drecera que apareixen a la pantalla <Fax>. Personalització de la pantalla de funcions bàsiques
<Desar nom de remitent>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu registrar qualsevol nom com a nom de remitent com, per exemple, la secció o el nom del departament, o bé el nom d'una persona, i editar/eliminar els noms registrats. Quan envieu un fax, el nom desat s'imprimeix en paper al document del destinatari com a informació del remitent.
Podeu desar fins a 99 noms de remitents (de 01 a 99).
<Usar nom usuari auten. com a nom remitent>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Si inicieu la sessió amb gestió d'autenticació personal, el nom d'inici de sessió apareix a <100> a la pantalla <Nom de remitent>. Si heu seleccionat <On>, s'utilitza el nom d'inici de sessió a <100> com a opció predeterminada per al nom del remitent.
Si aquesta opció està establerta en <Off>, s'utilitza el nom d'usuari a <00> com a opció predeterminada per al nom del remitent. Per obtenir instruccions sobre com desar un nom d'usuari, vegeu Opcions de línia de fax.
<TX amb ECM>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu establir si voleu utilitzar ECM al protocol de transmissió de fax. ECM comprova si hi ha errors en les dades del fax i els corregeix.
Si la velocitat de comunicació sembla massa lenta, podeu escurçar el temps establint l'opció en <Off>.
Tot i establir la funció ECM, és possible que a vegades es produeixin errors per deficiències de la línia telefònica.
Les condicions per a una transmissió ECM correcta s'indiquen a continuació.
La transmissió ECM s'activa amb aquesta opció
La destinació és compatible amb ECM
<TX amb ECM> està establert en <On> en el moment en què es desa l'adreça de destinació a la llibreta d'adreces Desament de destinataris a la llibreta d'adreces
<Establir durada de pausa>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu establir els segons de duració de la pausa a l'hora d'enviar faxos. És possible que en alguns casos es produeixin errors de marcatge de números internacionals quan es marquen conjuntament el codi d'accés internacional, el codi del país i el número de telèfon de la destinació. En aquests casos, si introduïu una pausa després del codi d'accés internacional, podeu facilitar la connexió.
Les pauses introduïdes al final dels números de fax tenen sempre una durada de 10 segons.
<Remarcatge auto>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
El remarcatge automàtic permet configurar l'equip perquè torni a marcar automàticament el número de fax del receptor si no s'ha pogut establir la comunicació perquè estava comunicant, o si s'ha produït un error durant l'enviament. Si activeu aquesta opció, podeu establir el nombre de vegades que l'equip repeteix el marcatge, l'interval entre les repeticions i si el document s'ha de reenviar en cas d'error.
<Comprovar to de marcatge abans d'enviar>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Si envieu un fax des de l'equip al mateix temps que un altre equip de fax (fabricat per una empresa diferent de Canon) està provant d'enviar-vos un fax, pot ser que s'acabi reenviant el vostre fax a aquest equip de fax en lloc de la destinació original desitjada. Si activeu aquesta opció evitareu problemes d'enviament d'aquest tipus.
<Informe de TX de fax>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Un informe de TX de fax permet comprovar si els faxos s'han enviat correctament a les destinacions previstes. L'equip es pot configurar per imprimir aquest informe de manera automàtica després d'enviar els documents o només quan es produeix un error de transmissió. També podeu especificar l'opció d'imprimir la primera part del document com a part de l'informe per recordar-vos el contingut del document. Informe de TX del fax
<Informe activitat fax>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu imprimir o enviar registres d'enviament/recepció de documents de fax com a informe. L'equip es pot configurar per imprimir o enviar aquest informe automàticament quan s'arribi a un nombre específic de comunicacions (de 40 a 1.000) o en un moment específic. Els informes d'enviament/recepció també es poden imprimir o enviar per separat.
Si un informe s'envia com a dades, s'envia amb el format de fitxer CSV. Informe d'activitat del fax
<Desar núm. de telèfon de la unitat>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Establir línia> <Línia X>
Podeu registrar el número de fax que cal utilitzar quan s'utilitzi el fax a l'equip. Quan envieu un fax, el número de fax desat s'imprimeix en paper al document del destinatari com a informació del remitent. Opcions de línia de fax
<Desar nom de l'equip>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Establir línia> <Línia X>
Podeu registrar el nom de la vostra empresa o del vostre departament com a nom de la unitat. Quan envieu un fax, el nom desat s'imprimeix en paper al document del destinatari com a informació del remitent. Opcions de línia de fax
<Seleccionar tipus de línia>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Establir línia> <Línia X>
Podeu establir el tipus de línia telefònica connectada a l'equip. Si aquesta configuració és incorrecta, no podreu comunicar-vos amb altres equips. Comproveu el tipus de línia telefònica que esteu fent servir i trieu la configuració correcta. Opcions de línia de fax
<Velocitat inicial de TX>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu modificar la velocitat inicial d'enviament. Aquesta opció és útil quan hi ha dificultats per començar a enviar un document perquè les condicions de la línia són deficients.
Si l'enviament de documents triga molt a començar, significa que les línies telefòniques de la zona estan en mal estat. Seleccioneu una velocitat inferior. Podeu seleccionar <33600 bps>, <14400 bps>, <9600 bps>, <7200 bps>, <4800 bps> o <2400 bps>.
Establiu l'opció <Ajust auto. de velocitat de comunicació en usar VoIP> en <On> per enviar i rebre faxos amb més precisió quan la línia o l'altra part tenen tendència a fallar. La velocitat de comunicació queda limitada a un màxim de <14400 bps>, cosa que redueix els errors. Si l'opció <Ajust auto. de velocitat de comunicació en usar VoIP> està establerta en <Off>, es restableix el valor de la velocitat que es mostra a <Velocitat inicial de TX>.
<Opcions de tecla R>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Si la màquina està connectada a través d'una centraleta privada (PBX), cal configurar-ne el mètode d'accés. Podeu establir el tipus de centraleta en <Prefix> o <Hooking>. Si deseu el número d'accés de la línia exterior a la tecla R, podeu accedir fàcilment a la línia exterior.
<Confirmar número de fax introduït>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Per evitar que s'enviï un fax a una destinació incorrecta, podeu seleccionar si voleu visualitzar una pantalla de confirmació d'entrada quan introduïu un número de fax.
<Permetre TX amb controlador de fax>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu seleccionar si voleu permetre que es pugui enviar un fax des d'un ordinador.
<Confirmar abans d'enviar en incl. destinació fax>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu seleccionar si preferiu visualitzar una pantalla de confirmació de destinació quan envieu documents a destinacions que continguin faxos. D'aquesta manera s'evita l'enviament de faxos a destinacions incorrectes.
<Restringir difusió seq. en incloure destinació de fax>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu seleccionar si voleu restringir l'enviament a múltiples destinacions que continguin faxos al mateix temps.
<Adreça de servidor de fax remot>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Opcions de TX amb fax remot>
Especifiqueu l'adreça IP o el nom de l'amfitrió d'un equip servidor de fax remot.
<Temps per a TX>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Opcions de TX amb fax remot>
Si l'equip servidor de fax remot no respon durant el temps establert a Temps per a TX, el treball de fax remot queda cancel·lat.
<Nombre de línies de TX>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Opcions de TX amb fax remot>
Podeu definir el nombre de línies que es poden seleccionar per enviar faxos remots. Establiu el nombre de línies al mateix nombre de línies de telèfon connectades a l'equip servidor remot de fax.
<Seleccionar prioritat de línies>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Opcions de TX amb fax remot>
Podeu especificar la línia que s'utilitzarà en enviar un fax remot.
<Usar IP Fax>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Opcions de TX amb fax remot>
Podeu seleccionar si voleu fer servir faxos IP.
<Opcions mode comunicació IP Fax>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Opcions de TX amb fax remot>
Quan envieu faxos IP, podeu indicar el mode de comunicació que preferiu fer servir.
<Usar fax remot>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax> <Opcions de fax remot>
Podeu especificar si voleu utilitzar l'equip com a servidor per a la funció de fax remot.
Si voleu utilitzar l'equip com a equip servidor de fax remot, premeu <Xarxa> i establiu <Opcions de port dedicat> en <On>.
<Ajust auto. de velocitat de comunicació en usar VoIP>
(Configuració) <Opcions de funcions> <Enviar> <Opcions de fax>
Podeu enviar i rebre faxos amb més precisió quan la línia o l'altra part tenen tendència a fallar.
Si establiu aquesta opció en <On>, la velocitat de comunicació queda limitada a un màxim de <14400 bps>, cosa que redueix els errors. Si establiu aquesta opció en <Off>, es restableix el valor original de la velocitat.
<Velocitat d'enviament> per a destinacions desades a la llibreta d'adreces o als botons d'accés ràpid Desament de destinataris a la llibreta d'adreces
| 0.517389 |
curate
|
{"ca": 0.9488085845037084, "es": 0.02480669086318447, "fr": 0.005744042922518542, "it": 0.003061385513649992, "en": 0.009436641944137604, "pt": 0.004229130503392773, "de": 0.0005049708063752565, "sv": 6.312135079690706e-05, "oc": 0.0012939876913365947, "zh": 0.00015780337699226762, "ja": 0.00012624270159381412, "st": 0.00044184945557834937, "ro": 0.0008205775603597917, "eu": 0.0005049708063752565}
|
https://oip.manual.canon/USRMA-4035-zz-CS-715-caES/contents/devu-set_reg-func-send.html
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.